<doc id="75627" title="Attarimma" nonfiltered="1" processed="1" dbindex="30000">
Attarima fou un regne de la regio de Lcia (Lukka) que fou sotms pel rei hitita Mursil II vers el 1343 aC. El seu rei es va refugiar al regne d'Arzawa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75629" title="Huwarsanassa" nonfiltered="2" processed="2" dbindex="30001">
Huwarsanassa fou un regne de la regio de Lcia (Lukka) que fou sotms pel rei hitita Mursilis II vers el 1320 aC. El seu rei i els collaboradors es van refugiar al regne d'Arzawa i la negativa d'aquest rei a entregar-los va desfermar la guerra entre l'Imperi Hitita i Arzawa que va acabar amb la desaparici d'aquest regne.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75630" title="Suruda" nonfiltered="3" processed="3" dbindex="30002">
Suruda fou un regne de la regio de Lcia (Lukka) que fou sotms pel rei hitita Mursil II vers el 1343 aC. El seu rei es va refugiar al regne d'Arzawa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75631" title="Ahhiyuwa" nonfiltered="4" processed="4" dbindex="30003">
Ahhiyuwa s el suposat nom hitita dels aqueus. Es creu que el nom correspon a un regne aqueu a la regi de Jnia.

Madduwatta, futur rei d'Arzawa, va lluitar a Lukka (Lcia) contra gent vinguda d'Ahhiya (Acaia), probablement el mateix que Ahhiyuwa, dirigits per un cap de nom Attarisiyas. Madduwatta o Madduwatas fou derrotat i es va refugiar a territori hitita. Mes tard, en temps del rei hitita Arnuwanda I (vers 1370 aC) Madduwattas es va aliar a Attarisiyas i junts van envair Alashiya (Xipre) dominant tota l'sia Menor occidental.

El rei d'Arzawa Uhha-Ziti, ferit per un llamp, es va aliar aliat al rei d'Ahhiyuwa i amb forces conjuntes, va enviar al seu fill, Piyama-Kurunta, a atacar a Maskhuiluwas de Mira, aliat del rei hitita Mursilis II. En represalia el rei hitita va saquejar mes tard la ciutat de Milawata (Milet) aliada d'Ahhiyuwa. Derrotat el rei d'Arzawa es va refugiar segurament a Ahhiyuwa on va morir. El seu fill Tapalazunawali, que va intentar una darrera resistncia, va escapar finalment i va arribar a Ahhiyawa. Mursilis II en va exigir l'entrega i el governant d'Ahhiyawa el va entregar rapidament. Des llavors es va considerar un regne depenent del gran rei hitita.

En la guerra entre Mursilis III i Hattusilis III fou partidaria del primer. Al triomfar el segon, va esdevenir independent de fet. Wilusa era aliada de Ahhiyawa i Millawanda n'era vassalla. A Lukka la situaci es poc coneguda per aparentment hi van haver desordres i la regi es va posar sota direcci d'un home anomenat Tawagalawa, germ del rei d'Ahhiyawa. Tawagalawa ha estat identificat amb l'homric Eteocles, fill d'Andreos d' Orcomen; Tawagalawa va comenar a atacar territori hitita de manera que Hattusilis III va perdre aviat el control de la situaci al sud-oest i la gent de Lukka va arribar al riu Hulaya, districte fronterer amb capital a Hawaliya i als districtes vens de Natas, Parha (desprs Perge a Pamflia), Harhasuwanta i altres de manera que tota la costa fins a Kizzuwatna va quedar fora del control del rei hitita. Els districtes fronterers de Wasuwatta i Harputtawana van caure en mans de rebels ajudats per Lukka. L'aventurer Piyama-radu de Lazba, amb suport d'Ahhiyawa i Millawanda, va envair territori hitita des la ciutat de Millawanda i va conquerir la terra del riu Hulaya arribant a la Terra Baixa Hitita fins a Nahita. 

Hattusilis va marxar contra els colligats i els va expulsat de la Terra Baixa i el riu Hulaya per sense arribar a la costa occidental ni probablement a Pamflia. Llavors va nomenar al seu nebot Ulmi-Tesup (Kurunta), fill de Muwatallis II, rei d'un gran regne del sud-oest, amb capital a Tarhuntasa que va governar sota el nom de Kurunta. En els segents anys Kurunta va dominar fins a la costa al sud, i a l'oest fins el riu Kastaraya (Kestros) i la ciutat de Parha (Perge) a la plana pamflia.

Wilusa va esdevenir altra cop vassalla del rei hitita. Kurunta de Tarhuntasa es va entrevistar amb el rei d'Ahhiwaya a Millawanda i es va acordar la retirada dels aqueus de Lukka, que va retornar a control hitita i els caps locals es van afanyar a proclamar la seva lleialtat al rei de Tarhuntasa i al gran rei hitita.

Entre els que es van sotmetre i havia Piyama-radu, que era a la ciutat de Sallapa quant va escriure a Hattusilis, que havia anat a Lukka a afermar la seva autoritat, i se li va sotmetre. Hattusilis va enviar al seu hereu a Millawanda on es va trobar amb Piyama-radu i ambds van pujar a un carro amb Piyama-radu al davant en signe de submissi. Per Piyama-radu no es fiava dels hitites i va rebutjar comparixer a presencia de Hattusilis a Hattusa si abans no era reconegut rei, el que va suposar una humiliaci pel prncep hereu; Piyama-radu va mantenir la seva lleialtat per a distancia. Hattusilis va anar a l'oest i quant va arribar a Wiyanawanda, li va escriure i li va dir que li envis un delegat a la ciutat de Yalanda (sota control de Piyama) per fer l'acord; per Piyama-radu va enviar a son germ Lahurzi, que va fer una emboscada als hitites a tres llocs propers a Yalanda, per els hitites van poder arribar a la ciutat; Lahurzi es va retirar i la ciutat fou destruda.

Des all Hattusilis va anar a Apawiya i va escriure a Piyama-radu a Millawanda ordenant-li comparixer. Tamb va escriure al rei d'Ahhiyawa protestant per les activitats de Piyama des Millawanda, subjecte d'Ahhiwaya; el rei aqueu va donar perms al rei hitita per fer comparixer a Piyama (ho va ordenar a Atpa, rei de Millawanda) i Hattusilis es va dirigir a Millawanda. A aquesta ciutat hi va entrar com a gran rei i all va comparixer Tawagalawa per oferir la seva lleialtat al rei. Atpa va escoltar les queixes contra Piyama-radu per aquest mentre va agafar un vaixell i es va escapar. 

Hattusilis es va dirigir llavors al rei d'Ahhiwaya i li va fer una relaci de les ofenses de Piyama-radu. Atpa i el rei d'Ahhiyawa que probablement seguien donant suport a Piyama, van tractar de disculpar-lo; Hattusilis va exigir el retorn del set mil presoners (civils) fets per Piyama a terres d'Hatti, intentant un acord que evits la guerra, acord que finalment es va establir. Per Piyama ja havia anat al nord i actuava a la costa de Wilusa, on hi havia establiments aqueus, intentant crear-se un regne all, a Masa (Bitnia) i a Karkissa (o a Karkiya, Cria). Hattusilis, per mitja del rei d'Ahhiwaya va oferir altra cop a Piyama-radu la submissi a canvi del perd. No se sap com van anar els esdeveniments per finalment Ahhiwaya va capturar a Piyama-radu i el va entregar als hitites

A la mort del rei Masturi de Seha, aquest regne es va fer independent sota un home d'origen desconegut anomenat Tarhuna-radu, que es va aliar amb el rei d'Ahhiyawa. Tudhalias va fer personalment la campanya contra Seha. Ahhiyawa va intervenir per va patir una completa derrota que va suposar el fi de les seves aspiracions a ser considerat un gran regne.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75634" title="Piyama-Kurunta" nonfiltered="5" processed="5" dbindex="30004">
Piyama Kurunta fou regent i prncep d'Arzawa vers el 1240 aC.

El seu pare el rei d'Arzawa Uhha-Ziti no es va recuperar de la ferida produida per un llamp, i va haver de deixar el govern al seu fill. El pare va concertar una aliana amb el rei d'Ahhiyuwa i va enviar a Piyama-Kurunta, amb forces conjuntes, a atacar a Maskhuiluwas de Mira aliat del hitita Mursil II.

Piyama-Kurunta possiblement va destruir la ciutat d' Impa, per Maskhuiluwas el va rebutjar. Maskhuiluwas va tornar a la ciutat d'Hapanuwa, la capital de Mira, i va romandre fidel aliat hitita, i Mursil III va enviar a uns caps de nom Gullas i Malazitis a saquejar la ciutat de Milawata (Milet) aliada d'Ahhiyuwa.

Piyama-Kurunta va presentar batalla a Walma, a la regi d'Astarpa, i fou derrotat. Uhha-Ziti va fugir a les illes. Els habitants antihitites  d'Hursanassan, Surudan, i Attarimman van fugir a les muntanyes Arinnandas i a la ciutat de Purandas. Mursil i son germ Sarri-Kusuh de Karkemish van assetjar les muntanyes on aviat els refugiats, a causa de la gana, es van rendir; per la ciutat de Purandas van resistir el setge i no va voler entregar als refugiats. Mursil era acampat al riu Astarpa quant va saber que Uhha-Ziti havia mort. La successi va recaure en el fill de Uhha-Ziri, Tapalazunaulis, que haviat fou capturat per Mursil.

Piyama-Kurunta, que devia ser a les illes, empresonat son germ Tapalazunaulis i rendida la ciutat de  Purundas, va veure la seva causa prdua, i va demanar la pau. Mursil va deportar a  Piyama-Kurunta a Hattusas on segurament va morir.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75635" title="Montecassino" nonfiltered="6" processed="6" dbindex="30005">


Montecassino s un monestir itali, situat al sud del Laci, fundat per Sant Benet de Nrsia el 529. Durant l'edat mitjana va ser un important centre cultural i durant la Segona Guerra Mundial va ser l'escenari de forts enfrontaments, arran dels quals rest quasi totalment destrut. Posteriorment, va ser restaurat.

A Anselm Maria Albareda i Ramoneda, cardenal catal, es deu que no fos destrut el monumental fons bibliogrfic de l'abadia de Montecassino.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75637" title="Tapalazunaulis" nonfiltered="7" processed="7" dbindex="30006">
Tapalazunaulis fou rei d'Arzawa vers el 1340 aC.

Havia fugit a les illes de la mar Egea, per va tornar de les illes i va assolir el comandament a la ciutat de Purandas que resistia heroicament als hitites. Mursil II va marxar des Astarpa, va atreure a Tapalazunaulis a la ciutat de Purandas, i la va assaltar. Tapalazunaulis en veure el perill, va perdre el gust per la guerra i va fugir amb la seva famlia i alguns fidels. Mursil el va poder capturar i sense rei, Purandas va caure rpidament. Se'n desconeix la seva sort.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75638" title="Purandas" nonfiltered="8" processed="8" dbindex="30007">
Purandas fou una ciutat del regne d'Arzawa que es va negar a entregar als refugiats que s'havien oposat als hitites, i va resistir els atacs de Mursilis III. Al front de la ciutat es va posar el prncep o rei d'Arzawa Tapalazunaulis, que va tornar de les illes de la mar Egea on era, pero confrontat amb el perill,  Tapalazunaulis va fugir amb la seva famlia i alguns fidels i Mursil el va poder capturar, i sense rei, Purandas va caure rpidament.  





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75639" title="Dalawa" nonfiltered="9" processed="9" dbindex="30008">
Dalawa fou el nom hitita de la ciutat de Tlos que mes tard fou una de les sis que van formar la confederaci Lcia. 

Apareix revoltada contra els hitites en temps de Thudaliya II, junt amb Hinduwa o Hunduwa. Madduwattas rei de Zippasla, va  suggerir que l'exrcit hitita (dirigit per Kisbapili) atacara Hunduwa i ell mateix Dalawa. En realitat Madduwattas es va aliar a Dalawa  i amb la seva ajuda va fer caure a Kisbapili a un parany i va exterminar l'exrcit hitita.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75640" title="Federaci Internacional de Corfbol" nonfiltered="10" processed="10" dbindex="30009">
La Federaci Internacional de Corfbol (International Korfball Federation, IKF) es va fundar a Antwerp (Blgica) l'11 de juny de 1933 com a continuaci de la International Korfball Bureau establerta el 1924 per les associacions holandesa i belga.

La IKF va ser reconeguda oficialment pel Comit olmpic Internacional (COI) l'any 1993 i s'afili a l'Associaci General de Federacions d'Esports Internacionals (General Association of International Sports Federations, GAISF), la Association of the IOC Recognized International Sports Federations (ARISF) i la International World Games Association (IWGA).

La IKF aspira a estendre el corfbol al voltant del globus. Dna suport financer, material, i estructural als pasos afiliats per aconseguir aquest objectiu. Ha establert una xarxa de contactes a molts pasos i promou activament el joc transferint coneixement internacionalment mitjanant programes d'intercanvi i convidant als jugadors de corfbol seleccionats, entrenadors i administradors als seus cursos d'aprenentatge.

La IKF tamb publica un llistat en el que es classifica a les seleccions internacionals de corfbol atenent els resultats aconseguits durant l'any.

Pasos membres de la IKF.

Anotacions.


Probables futurs pasos.
Angola;
Eslovnia;
Ghana;

Enllaos externs.
 Pgina web de la IKF  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75641" title="Hunduwa" nonfiltered="11" processed="11" dbindex="30010">
Hunduwa fou una ciutat de la regi de Lukka (Lcia), propera a la costa sud, que apareix revoltada contra els hitites abans del 1400 aC, juntament amb Dalawa. Madduwattas rei de Zippasla va  suggerir que l'exrcit hitita (dirigit per Kisbapili) atacaria Hunduwa i ell mateix Dalawa. En realitat Madduwattas es va aliar a Dalawa  i amb la seva ajuda va fer caure a Kisnapili a un parany i va exterminar l'exrcit hitita.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75643" title="Matt Groening" nonfiltered="12" processed="12" dbindex="30011">

Matthew Abram Groening, ms conegut com a Matt Groening, (Portland, Oregon, 15 de febrer de 1954) s un dibuixant americ, creador de les series de televisi The Simpsons , Futurama i Family Guy.

Biografia.
La seva infncia va transcrrer en la seva ciutat natal i va residir en un edifici situat en el carrer Evergreen Terrace, nom que li va donar al carrer on viuen els personatges de la seva creaci, Els Simpson. El seu pare es diu Homer, la seva mare Marge i la seva germana Llisa. En 1977 es gradua a l'Evergreen State College de Olympia, Washington. En aquest mateix any decideix traslladar-se a Los ngeles, per a continuar amb la seva carrera d'escriptor. A ms, va iniciar el seu treball professional com dibuixant al llanar la tira cmica Life in Hell, en la qual el protagonista principal era Binky, acompanyat de Sheba, la seva nvia, Akbar i Jeff; en Life in Hell bsicament plasmava les seves vivncies quotidianes en la ciutat de Los ngeles. 

La tira cmica obtingu el major xit en 1980 en aparixer al peridic Los ngeles Reader, on Matt treballava com editor. Actualment apareix en 250 peridics de Canad i Estats Units i d'ella ha publicat diversos llibres, com L'amor s un infern, El treball s un infern, El collegi s un infern. 

En 1986 decideix crear alguna cosa nova. La seva creaci va involucrar a una simple famlia, que de bon tros humor assolirien fer una crtica social. El 19 d'abril de 1987, The Simpsons debuten en el show de Tracey Ullman, en una curta escena de dos minuts. Va tenir un gran xit. En 1989 sn emesos en el Canal Fox com programa independent. 

En 1993, Matt va fundar Bongo Comics, una empresa que en l'actualitat ha editat centenars de cmics i llibres. Va realitzar una nova srie animada cridada Futurama llanada el 1999 en el mateix canal. 

Des de llavors, segueix treballant en Els Simpson, de la qual estren el 2007 l'adaptaci al cine: The Simpsons Movie.

Dades. 
 El cognom Groening pot ser derivat de Groningen (Grun'n un dialecte local), una ciutat del nord dels Pasos Baixos. ;
 Quan era jove, Groening va ser influenciat per l'humor negre del dibuixant angls Ronald Searle. ;
 Forma part de la banda de rock Rock Bottom Remainders els membres del qual s'inclouen Dave Barry, Ridley Pearson, Scott Turow, Amy Tan, James McBride, Mitch Albom, Roy Blount Jr., Stephen King, Kathi Kamen Goldmark i Greg Iles. ;
 Groening va treballar com consultor creatiu a Els Simpson. Antigament treballava com productor executiu de Els Simpsons i Futurama. ;
 A la facultat, Groening de vegades prenia notes en forma de dibuixos de cmic. ;
 Amb l'xit de Els Simpsons va crear un cmic sobre les seves aventures fundant en 1993 Bongo Comics Group. ;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75646" title="Pitassa" nonfiltered="13" processed="13" dbindex="30012">
Pitassa fou un regne de la part occidental d'Anatlia, al nord de la clssica Psdia i proper als territoris hities. No se sap gaireb res d'aquest territori, per els erudits estan d'acord en qu cal situar-lo al oest o nord-oest del llac salat i al nord de la plana de Konya i els turcs consideren el nom un antecedent de Psdia.

Fou conquerit per Madduwattas d'Arzawa a la primera meitat del segle XIV aC pero vers el 1330 aC ja tornava a estar dominat pels hitites. Desprs de la conquesta hitita d'Arzawa, es va unir a la revolta del regne de Masa i el regne de Mira i Kuwaliya, per fou sotmes pels hitites abans del final del segle encara sota Mursilis II.

Sota Hattusilis III es esmentada com a terra de frontera amb el regne de Tarhuntasa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75648" title="TV Azteca" nonfiltered="14" processed="14" dbindex="30013">
TV Azteca, tamb coneguda com a Televisin Azteca, s una empresa privada de televisi mexicana, establerta el 1993 com a  resultat de la privatitzaci de la televisi estatal Instituto Mexicano de la Televisin, "Imevisin". s una de les productores de continguts en espanyol de les ms importants de Mxic noms superada per Televisa. TV Azteca emet dos canals a nivell nacional a Mxic,  Azteca 7 i Azteca 13.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75651" title="Regne de Mira" nonfiltered="15" processed="15" dbindex="30014">
El Regne de Mira fou un regne de la part occidental d'Anatlia, Va sorgir vers el 1430 aC i era tributari d'Arzawa i desprs dels hitites. Es trovaba al nord-nord-oest de Psdia (Hapalla).

Origens.
El rei Maskhuiluwas fou assetjat pels seus germans i obligat a fugir a Hattusas; el nou rei proclamat es va dir Kupanta-Kurunta, nom que sembla indicar una tendncia anti-hitita. Subiluliuma I (que va regnar al segon quart del segle XIV aC) va veure aquesta revolta perillosa i va donar a la seva filla en matrimoni a Maskhuiluwas al que desprs va installar a Kuwaliya (Hapalla es va fer finalment amb el control del regne de Mira) i va utilitzar el ttol de rei de Mira i Kuwaliya. El titol de rei de Mira fou usat pel rei d'Hapalla.

Piyama-Kurunta d'Arazawa, en guerra amb el rei Mursilis II, va atacar a Maskhuiluwas de Mira, i possiblement va destruir la ciutat d'Impa, per Maskhuiluwas el va rebutjar en una batalla i va tornar a la seva capital Hapanuwa on va seguir lleial als hitites als que debia el tron. 

Mursilis II, triomfant dels reis d'Arzawa, va anar a Kuwaliya on va establir guarnicions (entre elles a Impa) aparentment per agrair a Maskhuiluwas la seva ajuda contra Arzawa. Tamb va establir una guarnici a Hapanuwa i va confirmar a Maskhuiluwas la terra de Kuwaliya i la de Mira. Hapalla fou concedida a un tal Targasnallis. Els reis de Mira-Kuwaliya, Hapalla i el rei Seha van signar un tractat reconeixent al regne Hitita com a sobir al mateix temps que es reconeixia la seva llibertat.

Maskhuiluwas i la seva dona Muwatti (germana de Mursilis) no van tenir fills i van demanar a Mursil de reconixer com a successor al nebot (adoptat com a fill) a Kupanta-Kurunta.

Un rei que les tauletes esmenten con E.gal.pap (els dos punts son per dos lletres que manquen) es va revoltar al oest d'Hatti durant deu anys. Maskhuiluwas va complir de moment la seva paraula i va ser al costat del rei hitita per mes tard, ja cansat de la seva tutela, es va unir al rebel i va incitar a la rebelli de Pitasa o Pitassa.

Mursil va tornar a anar a Sallapa i quant va amenaar a Maskhuiluwas aquest va fugir al regne de Masa mentre el seu regne de Mira i Kuwaliya es va rendir. Mursilis va envair Masa, causant molts danys, i davant de la amenaa per Masa, el rei rebel fou obligat a rendir-se i fou tractat amb clemncia (era oncle del rei) i enviat a Hattusas; al seu lloc Mursil va installar a Kupanta-Kurunta. Es suposa que E.gal.pap fou derrotat algun temps desprs. Maskhuiluwas fou enviat a governar una ciutat sagrada de la regi del riu Siyanta, com a gran sacerdot.

Kupanta-Kurunta de Mira era considerat membre de la famlia reial ja que la seva mare adoptiva era princesa (germana de Mursilis). Kupanta-Kurunta va aportar contingents militars del pas al exrcit hitita, contingents que van participar a la batalla de Qadesh a l'Orontes (vers 1293 aC). En el regnat de Muwatallis II va morir Kupanta-Kurunta i el va succeir Kupanta-Lamna, fill de Kupanta-Kurunta de Mira-Kuwaliya, descendent dels reis d'Arzawa pel seu pare i dels reis hitites per la mare (la mare era filla de Subiluliuma I)).

Urhi-Teshub va arribar al tron hitita sota el nom de Mursilis III i immediatament va voler deposar alguns dels governadors dels antics estats d'Arzawa i establir el govern directe  i va anar a la zona per consolidar el seu poder. En la guerra civil entre Mursilis III i Hattusilis III no es esmentada. Sota Hattusilis III era rei Kupanta -Kurunta (II) segons alguns el mateix rei que havia pujat al tron vers el 1280 aC ja que Kupanta-Lamna o Lamma era la sumeritzaci del nom.

 Reis de Mira .
Maskhuiluwas abans de 1350 aC;
germ de Maskhuiluwas vers 1350 aC;
A Hapalla desprs de 1350 aC;

 Reis de Kuwaliya .
Maskhuiluwas vers 1350 aC (titulat rei de Mira i Kuwaliya);

 Reis de Mira i Kuwaliya .
Maskhuiluwas vers 1350-1310 aC;
Kupanta-Kurunta I vers 1310-1280 aC;
Kupanta-Lamna vers 1280-1240 aC (Kupanta-Kurunta II);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75654" title="Seha" nonfiltered="16" processed="16" dbindex="30015">
Seha fou un regne de l'Anatlia oriental, tributari primer d'Arzawa i desprs dels hitites. Era a la vall del riu Seha, riu no identificat, probablement a la zona de la costa enfront de Lesbos.

El regne es va fundar desprs del 1430 aC.

El primer rei que apareix, a la meitat del segle XIV aC, portava el nom de Muwa-Walwis ("Lle poders") i governava fins a Artemis a Lesbos; quant va morir  va deixar el tron a Manapa-Tarhunta I, probablement fill seu per no el gran, el que va provocar la revolta del prncep hereu (el germ gran) Ura-Tarhunta, i el rei va haver d'escapar a Karkiya (Cria, si be altres fonts donen Karkia) on els seus bens foren expropiats pel governant local. El nou rei per fou impopular. 

Subiluliuma I va morir a causa d'una epidmia vers una data entre el 1345 aC i el 1320 aC i el va succeir el seu fill  Arnuwandas II el qual va fer regals al governant de Karkiya o Karkissa i va aconseguir reinstallar a Manapa-Tarhunta quant l'impopular Ura-Tarhunta fou enderrocat.

Per l'epidmia va causar tamb la mort un any desprs a Arnuwandas II, i el va succeir el seu jove germ Mursilis II. Durant aquest perode s'havia fet amb el poder a les restes d'Arzawa, el rei Uhha-Ziti instalat per Subiluliuma I, pero independitzat al final del seu regnat. Aquest rei i els seus dos fill foren derrotats abans per Mursilis II que al acabar la campanya va avanar llavors pel riu Seha on el rei Manapa-Tarhunta va rebre al sobir solemnement. Mursilis li va confirmar les terres del riu i la terra d'Appawiya.

Els petits reis de Mira, Hapalla i el riu Seha van signar un tractat reconeixent al regne Hitita com a sobir, al mateix temps que es reconeixia la seva llibertat.

Un rei que les tauletes esmenten con E.gal.pap (els dos punts son per dos lletres que manquen) es va revoltar al oest d'Hatti durant deu anys, per finalment fou derrotat. La revolta va tenir incidencia a Seha, el rei de la qual sembla que va romandre fidel als hitites.

Muwatallis II, successor de Mursilis II, no confiava prou en la gent d'Arzawa segons Alexandros de Wilusa. El rei hitita va estar a Seha per fer campanya contra Piyama-radu, un guerrer possiblement de l'illa de Lazba o Lesbos, d'eon era el seu avi, que dirigia un contingent de desarraigats arzawans, i yenia el suport d'Ahhiyawa, Millawanda (es va casar amb la filla del rei Atpa de Millawanda) i Wilusa.  Lesbos era una dependncia del rei de Seha, i Piyama-radu la va atacar; el seu avi havia minat la lleialtat dels illencs i el Saripu (delegat?) de Seha a Lazba, i el Saripu del gran rei hitita a l'illa foren incitats per l'avi a revoltar-se i al final ho van fer i es van passar a Piyama-radu. Muwatallis va enviar un exrcit a Seha des on va atacar Wilusa. Manapa-Tarhunta II de Seha no va participar allegant estar molt malalt (segon una carta havia quedat impossibilitat i probablement va morir poc desprs); poc desprs, vers el final del regnat de Muwatallis II,  apareix ja Masturi com a rei de Seha; Masturi era probablement un fill de Manapa-Tarhunta II i es va casar amb Maanauzzi, germana de Muwatallis II. El final de l'histria de Piyama-radu no es coneix per en tot cas Piyama-radu, amb el suport d'Ahhiyawa i de Millawanda va continuar l'enfrontament amb els hitites durant bastant de temps. 

Urhi-Teshub va arribar al tron hitita sota el nom de Mursilis III, i immediatament va deposar alguns dels governadors dels antics estats de la regi d'Arzawa i va establir el govern directe i va anar a la zona per consolidar el seu poder. El rei de Seha no fou destituit o si ho fou va ser restablert desprs per Hattusilis III del que va ser un suport en la guerra civil.

A la mort del rei Masturi de Seha, el pas es va fer independent sota un home d'origen desconegut anomenat Tarhuna-radu, que es va aliar amb el rei d'Ahhiyawa. Tudhalias IV rei hitota, va fer personalment la campanya contra Seha. Ahhiyawa va intervenir per va patir una completa derrota. Tarhuna va fugir a un illot anomenat Puig de l'guila, lloc que tamb fou ocupat per Tudhalias IV i el va fer presoner junt amb les seves dones i altres familiars i el va portar a Arinna. Va collocar en el tron a un membre de la dinastia de Muwa-Walwis i la situaci va tornar a la normalitat.

El regne va desapareixer per l'embestida dels pobles de mar abans del 1185 aC.

 Llista de reis .

Muwa-Walwis vers fins desprs del 1350 aC;
Manapa-Tarhunta I  vers 1330 aC;
Ura-Tarhunta ;
Manapa-Tarhunta I  vers 1320 aC (segona vegada);
Manapa-Tarhunta II vers 1315-1275 aC;
Miriya  vers 1275-1240 aC;
Tarhuna-radu  vers 1240-1235 aC (usurpador);
Rei de nom desconegut de la dinastia de Muwa-Walwis 1235-?

 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75656" title="Regne de Masa" nonfiltered="17" processed="17" dbindex="30016">
El regne de Masa fou un petit estat del occident d'Anatlia que va existir vers el segle XIII aC. Estava situat a la clssica Galcia o nord-est de Frgia, i sud del Pont. En el segle XIV fou poblat per tribus kashka, i hi va fer una campanya el rei Tudhalias III, acompanyat del seu fill i futur successor Subiluliuma I (llavors prncep), vers el 1360 aC.

Desprs de la conquesta hitita d'Arzawa (vers 1320/1310 aC) un rei que les tauletes esmenten con E.gal.pap (els dos punts son per dos lletres que manquen) es va revoltar al oest d'Hatti durant uns deu anys. Maskhuiluwas de Mira i Kuwaliya, inicialment lleial als hitites, cansat de la seva tutela, es va unir al rebel i va incitar tamb a la rebelli del regne de Pitassa. E.gal.pap podria ser el rei de Masa per aix no es port confirmar.

Mursilis II va anar a Sallapa des on va amenaar a Maskhuiluwas de Mira i Kuwaliya; aquest va fugir al regne de Masa, mentre el seu regne de Mira i Kuwaliya es va rendir als hitotes. Mursil va envair Masa, causant molts danys. Mursilis va amenaar amb la destrucci a Masa i la gent del pas van fer presoner al rei rebel i el van entregar al rei hitita, essent enviat a Hattusa i desprs nomenat gran sacerdot d'una ciutat sagrada, i al seu lloc Mursilis va installar a un nebot i fill adoptiu del deposat, anomenat Kupanta-Kurunta. Es suposa que E.gal.pap fou derrotat en les campanyes de Mursilis a partir del seu catorz any de regnat i en aquestos anys Masa fou incorporada als dominis hitites, pero al comenament del regnat de Muwatallis II encara apareix Masa tacant a Wilusa, el rei de la qual, Alaksandu, va demanar ajuda al rei hitita mercs a la qual va rebutjar la invasi. Alaksandu va establir un nou tractat amb els hitites pel que esdevenia vassall.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75657" title="Lcia" nonfiltered="18" processed="18" dbindex="30017">
Lcia (Lycia,      ) fou una regi de la costa sud-oest de l'sia Menor entre Cria i Paflagnia. La capital fou Xanthos. El seu nom anterior fou Lukka i els grecs, que l'anomenaven Termilis, esmenten alguns reis llegendaris, entre ells Licos, que hauria donat nom al pas. Els noms dels principals sobirans segons la mitologia grega sn Ibates, Bellerof el Corinti, Diplococ, Glacos, Sarped, Megari i Licos. El pas s anomenat pels turcs Tekke o Tekeh.

 Lmits i descripci fsica .

Limitava a l'oest amb Cria, al nord amb Frgia i Psdia, a l'est amb Pamflia i al sud amb la mar Mediterrnia (aquesta part se sovint anomenada mar de Lcia). La frontera occidental la formava el riu Glaucos i les muntanyes Daedala; la nord la formava les muntanyes del Taure; i la de l'est les muntanyes Climax.

Els pas a la seva part nord era muntanyosa amb les serralades de Daedala, Cragos, i Massictes, que en alguns punts ronden els 3000 metres, i a l'est la serralada de Climax. La plana produa vi, gra, i fruites, a ms de fusta de cedre. Degut al seu carcter volcnic, tamb tenia fonts de nafta; a Deliktash hi ha un crater d'on surt sempre foc, al sortir gas inflamat, i que probablement s l'origen de la histria de la Quimera

Els rius principals son el Xanthos a l'oest i el Limiros (Limyros) o Aricandos a l'est. El llac ms important s l'anomenat actualment Avlan Golu i tamb cal esmentar al Yazer Golu.

 Histria .

 Relats mitolgics .

Homer esmenta el pas, aix com el riu Xanthos i el cap Quimera. Herdot diu que el seu antic nom fou Milyas (      ) i els seus habitants es deien solymi (       ) i tremilae o termilae (         o         ), tractant-se probablement de dues tribus del mateix poble. Segons la llegenda, els tremiles o termiles foren sotmesos per una banda de cretencs dirigits per Sarpedon, germ del mtic Minos, que va formar un regne que va anomenar de Sarpedon, i que durant el seu govern hi va anar una colnia d'atenencs dirigida per Licos, fill de Pandion, expulsat d'tica per son germ Egos. Sarpedon va canviar el nom del pas a Lcia en honor del seu amic Licos. El nom Milyas (en llat, Milyae) fou restringit a la part muntanyosa del nord del pas, on van viure els slims (solymi), mentre els termiles van passar a dir-se licis.

 Perode hitita .

Sota el rei Telepinus es conserva la crnica d'una campanya contra Luhha, probablement Lukka, en la que el rei hitita s'atribueix la victria, per els habitants de lukka, de vegades aliats a Arzawa i altres vegades independents, sempre es van resistir a la dominaci dels hitites. A Lukka era on hi havia un santuari d'una de les principals detats hitites, la deessa solar d'Arinna.

Sota Muwatallis II, Lukka va donar suport al rei hitita i van enviar un contigent a la Batalla de Cadeix (vers 1390 aC). La regi apareix desprs sota domini hitita fins a la guerra civil entre Mursilis III i Hattusilis III. La situaci s poc coneguda, per aparentment hi va haver desordres i la regi es va posar sota la direcci d'un home anomenat Tawagalawa, germ del rei d'Ahhiyawa. Tawagalawa ha estat identificat amb l'homric Eteocles, fill d'Andreos d' Orcomen; Tawagalawa va comenar a atacar el territori hitita de manera que Hattusilis III va perdre aviat el control de la situaci al sud-oest i la gent de Lukka va arribar al riu Hulaya, districte fronterer amb la capital a Hawaliya i als districtes vens de Natas, Parha (desprs Perge a Pamflia), Harhasuwanta i d'altres, de manera que tota la costa fins a Kizzuwatna va quedar fora del control del rei hitita. Els districtes fronterers de Wasuwatta i Harputtawana van caure en mans de rebels ajudats per Lukka.

L'aventurer Piyama-radu de Lazba va envair territori hitita des Millawanda (el rei era el seu sogre) i va conquerir la terra del riu Hulaya, arribant fins a la Terra Baixa Hitita a Nahita. Hattusilis va marxar contra els colligats i els va expulsat de la Terra Baixa i el riu Hulaya, per sense arribar a la costa occidental ni probablement a Pamflia. Llavors va nomenar al seu nebot Ulmi-Tesup (Kurunta), fill de Muwatallis II, rei d'un gran regne del sud-oest, amb capital a Tarhuntasa, que va governar sota el nom de Kurunta. El regne limitava al nord i l'oest amb Pitassa, Ussa i terres hitites, i cap al sud i sud-oest eren terres a dominar "en direcci a la ciutat de Saranduwa a la terra del riu Hulaya". En els segents anys, Kurunta va dominar fins a la costa al sud, i a l'oest fins el riu Kastaraya (Kestros) i la ciutat de Parha (Perge), a la plana pamflia.

Kurunta de Tarhuntasa es va entrevistar amb el rei d'Ahhiwaya a Millawanda i es va acordar la retirada dels aqueus de Lukka, que va retornar a control hitita i els caps locals es van afanyar a proclamar la seva lleialtat al rei de Tarhuntasa i al gran rei hitita. 

A Lukka es va lliurar segurament una batalla naval contra els pobles de la mar en la que els hitites foren derrotats. La segona derrota a terra, a Lawasanda, va posar fi al seu imperi.

 Domini persa .

No hi ha fonts escrites per conixer el que va passar a la regi desprs del 1200 aC i si b es creu que Cresos de Ldia no va poder dominar el territori, res ms se sap del cert fins que va ser conquerit per Prsia el 546 aC i els licis van oferir ferotge resistncia al general Harpagos, de manera que la ciutat de Xanthos va preferir l'anihilament (la seva gent assetjada va calar foc a la ciutat, que va quedar destrua) abans de rendir-se.

A comenaments del segle V aC els licis es van unir a la revolta de Jnia, per foren sotmesos igualment que els jonis i el pas fou incls dins la Satrapia I (Ldia) en temps de Darios I el Gran, dins de la qual formava una subsatrapia. Quant Cria (una altra subsatrapia) va esdevenir satrapia separada, Lcia en va formar part, per va tenir alguns moments d'autonomia amb Zopiros i amb Kherei a la segona meitat del segle V aC, i amb Pricles a principis del segle IV aC. s possible que les ciutats lcies paguessin algun tipus de tribut a Atenes durant la guerra del Pelopons. La seva histria detallada sota domini persa no s prou coneguda, per a grans trets es pot dir que va conservar una certa autonomia pagant tribut i proveint soldats.

Domini macedoni .

Desprs del 334 aC es va produir la conquesta d'Alexandre el Gran, que va passar de Cria a Psdia i Frgia a travs de Lcia. Els licis no van oferir resistncia als macedonis, o en van oferir molt poca. Xanthos, Pinara, Patara i unes trenta ciutats ms, es van rendir sense lluitar. La confederaci lcia es va constituir o reconstituir en aquesta poca; era una confederaci de ciutats lliures, (organitzaci que segons Estrab ja existia des del temps de Cresos quan les ciutats es van confederar per resistir a aquest rei i que s'hauria mantingut al menys parcialment sota domini persa).

Estrab esmenta la confederaci i la seva constituci i diu que estava formada per 23 ciutats de les quals sis eren les principals: Xanthos (llat Xanthus), Patara, Pinara, Olimpos (Olympus), Mira (Myra) i Tlos. Cadascuna tenia tres vots al consell federal, mentre que altres ciutats ms petites en tenien dos i la resta un de sol. El poder executiu de la confederaci era en mans del Liciarca (         ), d'elecci anyal al comenament del Congrs que tamb elegia els altres membres executius. Els jutges i magistrats eren elegits per cada ciutat segons el seu numero de vots i les taxes i altres deures pblics seguien el mateix principi. El Congres decidida sobre la pau, la guerra i les aliances. Sota el poder rom fou Roma la que tenia el control d'aquests afers.

Alexandre la va donar a Nearcos, el seu almirall. Nearcos la va posseir tamb sota Antgon, uns dels didocs d'Alexandre, desprs del 323 aC i que el 305 aC es va proclamar rei de Sardes. Va passar als selucides el 301 aC i als Ptolomeus el 295 aC, tornant als selucides el 272 aC. 

 Confederaci lcia independent .

La regi va quedar incorporada al regne de Prgam desprs del tractat d'Apamea el 188 aC, per concessi romana a Rodes, per les ciutats ldies amb suport secret de Prgam van resistir als rodis amb les armes i finalment els romans, enemistats amb els rodis, van restaurar la seva independncia i fou en aquest perode que va arribar a la seva mxima prosperitat i desenvolupament. A la guerra de Mitrdates, les ciutats lcies foren neutrals. No fou excessivament afectada per les incursions dels pirates cilicis.

A la guerra civil que va seguir a la mort de Juli Csar a la meitat del segle I aC, Brutus i Cassius van atacar el pas perqu afavoria, segons sembla, el partit d'Octavi i Marc Antoni.
Quan Brutus va atacar Xanthos (42 aC), la ciutat va tornar a oferir una resistncia  obstinada i quant Brutus va poder entrar a la ciutat per un engany, un altre cop la ciutat fou destruda pels seus propis habitants. La seva caiguda fou seguida per la rendici de Patara i d'altres ciutats i Brutus i va imposar grans contribucions. Ms tard, Marc Antoni va concedir a Lcia l'exempci de taxes en consideraci a aquests sofriments i va fer reconstruir Xanthos.

 Provncia romana .

Per ja les coses eren diferents i les lluites poltiques van crear inestabilitat fins que l'any 43 el pas fou convertit en provncia per l'emperador Claudi.  Plini diu que la provncia tenia 70 ciutats (incloent Pamflia), per que al seu temps s'havien redut ja a 26. Adri la va convertir en provncia de rang senatorial.

Ptolemeu diu que en el seu temps era una provncia separada, per segurament va romandre unida a Pamflia fins al temps de Teodosi el Gran ja que hi ha al menys una inscripci que parla de  procos. Lyciae et Pamphyliae  i els dos territoris tenien un nic governador encara en temps de Constant el gran. Sota Teodosi, Lcia i Pamflia foren separades. La capital provincial fou Mira (Myra).

 Exploraci .

Fou un pas que va romandre inexplorat pels occidentals fins que fou visitat per Sir Charles Fellows el 1838.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75658" title="Prgam" nonfiltered="19" processed="19" dbindex="30018">

Prgam (en llat, Pergamum o Pergamus; en grec, Pergamon) fou una una antiga ciutat de Msia al districte de Teuthrnia, al nord del riu Caicos (Caicus), prop del lloc on rebia als rius Selinos (Selinus, que passava per la ciutat) i Celtios (Celtius). Es comunicava amb la mar a travs del riu Caicus que era navegable. Fou la capital del regne del mateix nom. Modernament amb el nom Bergama s una ciutat i districte de la provncia d'Esmirna (Ismir) a Turquia.

Xenofont es el primer que l'esmenta i diu que era un fortalesa molt ben situada per la seva defensa. Els seus habitants suposaven ser descendents dels arcadis emigrats a l'sia Menor sota l' heraclida Telefos. El nom de Pergamos corresponia a un fill de Pirros i d'Andromaca. Fou la capital del regne de Teuthrnia.

Va pertnyer a Prsia i desprs a Macednia, i a la mort d'Alexandre el Gran va passar aviat a Lismac de Trcia que la va triar per dipsit dels seus tresors valorats en 9000 talents, confiant el govern a Fileteros de Tion, un eunuc amic seu  que el 283 aC es va revoltar i es va fer independent originant el Regne de Prgam.

Vegeu: Regne de Prgam

El darrer rei tal III Filomtor va deixar per testament el regne al senat i al poble de Roma (133 aC). El seu fill natural, umenes II, es va revoltar i va reclamar el tron, per fou derrotat (130 aC) i fet presoner. El regne va esdevenir la provncia romana d'sia.

Vegeu: sia (provncia romana)

Sota domini rom Prgam fou una ciutat important i rica. Plini el Vell l'esmenta com "longe clarissimum Asiae Pergamum". Fou capital d'un dels districtes de la provncia.

En el perode cristi fou seu d'un bisbat sufragani d'Efes. Va entrar en decadncia en el perode bizant per la ciutat no va desaparixer i encara existeix sota el nom de Bergamah o Bergama. Al segle VII s'hi van establir armenis que fugien de les expedicions musulmanes i l'emperador Filpic (711-713) era d'origen armeni i natural de Bergama. La ciutat fou saquejada per Maslama ibn Abd al-Malik el 716, per desprs del 718, quan els rabs van renunciar a conquerir Constantinoble, fou fortificada i inclosa al thema dels Tracesis. (Thrakesion).  Amb Lle VI de Bizanci (886-912) foi inclosa al thema de Samos. Va patir incursions turques al segle XI especialment desprs de la batalla de Mantzikert (1071), per va romandre un centre de comer ben defensat per les fortificacions. En el regnat d'Isaac II ngel (1185-1195) fou erigida en arquebisbat. 

Desprs de la caiguda de Constantinoble a mans dels llatins (1204) va pertnyer a Nicea. Vers el 1300 va caure en mans dels turcmans de Karasi i amb aquest emirat va passar als otomans, i ms tard fou un kada (districte) del sandjak d'Esmirna i wilayat d'Aydin.

Els grecs la van ocupar el 1919 i fins el 1923. Llavors es va produir el intercanvi de poblacions entre Grcia i Turquia. La poblaci de Bergama s'estimava el 1950 en 16.500 habitants, tots turcs.

T nombroses runes, especialment les muralles, un temple dedicat a Asclepi a les afores de la ciutat, el palau reial, el pritaneum, el teatre, el gimns, un estadi, un amfiteatre i altres edificis.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75660" title="Regne de Prgam" nonfiltered="20" processed="20" dbindex="30019">
El regne de Prgam fou un regne de l'sia Menor nord-occidental, a l'antiga regi de Msia. La capital fou Prgam.

La regi va pertnyer a Prsia i desprs a Macednia, i a la mort d' Alexandre el Gran va passar aviat a Lismac de Trcia que la va triar per dipsit dels seus tresors valorats en 9000 talents, confiant el govern a Fileteros de Tion, un eunuc amic seu amb el que tenia fora confiana.

El 283 aC, desprs de contactes amb la reina Arsinoe II, la segona dona de Lismac, Fileteros es va declarar independent, i com que Lismac estava molt ocupat en altres afers, no va poder posar fi a la revolta. Fileteros va governar uns vint anys, amb un govern pacfic. 

Va transmetre el territori al seu nebot umenes, que va incrementar el regne i va derrotar fins i tot a Antoc I, fill de Seleuc I Nictor, en una batalla prop de Sardes. Va governar  22 anys (fins el 241 aC) u el va succeir el seu cos tal.

El nou governant, desprs d'una gran victria sobre els glates va agafar el ttol de rei i es va distingir per la seva poltica prudent i encertada. Fou aliat de Roma contra Filip V de Macednia. tal va amassar una gran fortuna per la que va ser conegut, i va morir molt vell el 197 aC. 

El va succeir el seu fill umenes II que va romandre aliat de Roma i els va ajudar a la guerra contra Antoc III el gran (191-189 aC) i desprs contra Perseu de Macednia (fins el 168 aC). Desprs de la derrota d'Antoc (189 aC) el tractat d'Apamea li va concedir extensos dominis que havien estat selucides (a l'oest de les muntanyes del Taure) i el petit regne va esdevenir una potencia regional. Va patir un intent d' assassinat a Delfos instigat segurament per Perseu de Macednia. umenes fou un patr de les arts i les cincies i va embellir la ciutat de Prgam considerablement, decorant entre d'altres el temple de Zeus Niceforos construt per tal I; va fundar la biblioteca de Prgam que noms estava per darrera de la d'Alexandria (i que desprs Marc Antoni va donar a Clepatra VII). 

El 159 aC el va succeir el seu fill tal sota regncia del seu oncle tal Filadelf (tal II) que de fet va tenir el poder. tal va ajudar als romans a derrotar el pretendent Filip VI de Macednia i va derrotar a Diegilus, rei dels tracis cens (caeni) i al rei Prsies de Bitnia.

A la seva mort el 139 aC el seu nebot tal (III) conegut per Filomtor, va agafar les regnes del poder i va deixar per testament el regne al senat i al poble de Roma (133 aC).

El seu fill natural, umenes III Aristnic, es va revoltar i va reclamar el tron, per fou derrotat (130 aC) i fet presoner. El regne va esdevenir la provncia romana d'sia.


 Dinastia atlida de reis de Prgam . 

Filter  de Prgam 282 aC-263 aC ;
umenes I de Prgam 263 aC-241 aC;
tal I de Prgam 241 aC-197 aC ;
umenes II de Prgam 197 aC-159 aC ;
tal II de Prgam 159 aC-139 aC ;
tal III de Prgam 139 aC-133 aC ;
Llegat a Roma 133 aC;
Revolta d'umenes III de Prgam (umenes III Aristnic) 133 aC-128 aC. ;

Vegeu tamb.
Prgam;
Allianoi;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75662" title="Frgia" nonfiltered="21" processed="21" dbindex="30020">

Regi de Frgia;
Frgia Major;
Frgia Menor;
Frgia Hellespntica;
Frgia Epicteta;
Frgia Parorios;
Regne de Frgia;
Satrapia de Frgia;
Provncia romana de Frgia a partir del 133 aC.
Frgia Primera;
Frgia Primera;
Frgia Pacatiana;
Frgia Salutaris;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75663" title="Regne del Pont" nonfiltered="22" processed="22" dbindex="30021">
El regne del Pont fou un estat de la part nord de l'sia Menor. Els antics habitants eren el bebrics.

El territori fou sotms a Prsia el 546 aC pero les tribus de les muntanyes van restar independents. Es va constituir en satrapia persa (satrapia XIX de Darios) el govern de la qual fou donada a prnceps de la casa reials; les tribus es governaven pels seus caps locals hi havien de pagar taxes i aportar soldats al strapa, si be algunes no eren sotmeses. 

El 363 aC el strapa Ariobarzanes II del Pont va sotmetre les tribus de l'interior. El seu successor Mitridates II va quedar de fet independent desprs de la fi de l'imperi persa a mans d'Alexandre (desprs del 334 aC); a partir del 321 aC va aprofitar les lluites entre els didocs per ampliar els seus territoris. Va morir vers el 301 aC i el va succeir el seu fill, Mitridates III (rei Mitridates I del Pont). 

Sota Mitridates VI Eupator, el gran, es va produir l'enfrontament amb Roma, en qu fou derrotat i la seva filla Eupatra fou portada a Roma per ser exhibida en el triomf del general junt amb molts altres captius.

Vegeu Guerres mitridtiques.

Al final de la guerra Gneu Pompeu va annexionar la part occidental del Pont (fins a Ischiopolis i la frontera de Capadcia) a Bitnia i va donar la resta a prnceps vens (per exemple a Deiotarus I de Galcia, el anomenat Pont Glata entre l'Iris i el Halis).

Els colquis van rebre una porci del pas i un rei anomenat Aristarc; Farnaces II, fill de Mitridates VI, va rebre Crimea (Regne del Bsfor); la part central entre l'Iris i Farncia es menys clar fins que el 36 aC fou donat per Marc Antoni a Polem  I, fill de Farnaces II i des llavors fou conegut com Pont Polemoniac (Pontus Polemoniacus) juntament amb la Petita Armnia, quedant separats a la seva mort, i la viuda Pitodoris la va transferir al rei Arquelau de Capadcia, per lo que fou desprs coneguda com a Pont Capadoci. El Pont Polemoniac va passar al Imperi a la mort de Polem  II, i va ser convertit en provncia romana (63) sota el mateix nom tot i que sovint administrada juntament amb la provncia de Galcia.

Vers el 294 la provncia pntica es va dividir en dues: a l'oest el Diospont (que va recuperar el Pont Capadoci), i a l'est el Pont Polemoniac. Al segle IV el Diospont fou rebatejat Hellenopont i al segle V fou ampliat a l'est per la zona de costa, pero va perdre el Pont Capadoci (que va passar a Capadcia Segona), quedant llavors la resta de la provncia integrat a Armnia.

 Dinastia Artabzida o Mitridtica de strapes perses. 

Artabazos, strapa del Pont vers 490- vers 470 aC ;
fill d'Artabazos, strapa vers 470 aC-440 aC ;
Ariobarzanes I del Pont strapa del Pont vers 440 aC- vers 410 aC ;
Mitridates I strapa del Pont vers 410 aC-363 aC ;
Ariobarzanes II del Pont strapa del Pont 363 aC-337 aC ;
Mitridates II strapa del Pont (sobrenom Ktistos) 337 aC-301 aC  (independent vers 334 aC) ;
nominalment dins els dominis d'Antgon 316 aC-301 aC ;

 Dinastia Mitridtica de reis del Pont .

Mitridates I del Pont 301 aC-265 aC;
Ariobarzanes III del Pont 265 aC-vers 240 aC;
Mitridates II del Pont vers 240 aC- vers 220 aC ;
Mitridates III del Pont vers 220 aC-vers 185 aC;
Farnaces I del Pont vers 185 aC-vers 170 aC;
Mitridates IV del Pont Filopator Filadelf vers 170 aC-vers 150 aC;
Mitridates V Evergetes vers 150 aC -121 aC;
Mitridates VI Eupator 121 aC-63 aC ;
Laodice (reina) 120 aC-115 aC ;
Deiotarus I de Galcia (protegit de Roma)  63 aC-47 aC ;
Farnaces II del Pont i I del Bsfor 63 aC-47 aC ;
A Roma 47 aC a 46 aC;
Ariobarzanes III de Capadcia (cedit en part per Csar) 46 a 42 aC;
Ariarates X de Capadcia i I del Pont 42 aC-39 aC ;
Darios del Pont 39 aC-37 aC ;
Polem I (rei del Bsfor del 14 aC al 8 aC) 37 aC-8 aC ;
Pitodrida (reina) 8 aC-19 dC;
Artaxes (Zen del Pont) 19-27 ;
annexat a Roma 27-38 ;
Polem II (rei del Bsfor 38-39) 38-64 ;
a Roma 64;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75664" title="Urals" nonfiltered="23" processed="23" dbindex="30022">


Els Urals (en rus               , Urlskie gori, o simplement     , Ural) sn una serralada que discorre de nord a sud de la  Rssia occidental.

Les muntanyes dels Urals s'estenen al llarg d'uns 2.500 km, des de les estepes kazakhes, vora la frontera septentrional del Kazakhstan, fins a la costa de l'rtic. L'illa de Nova Zembla n's, en realitat, una continuaci dins el mar. Geogrficament aquesta serralada assenyala la part nord de la frontera arbitrria entre les seccions asitica i europea del continent eurasitic. El cim culminant n's el Nardnaia (1.895 m). L'erosi dels Urals ha fet aparixer a la superfcie una considerable riquesa mineral, que inclou pedres precioses com el topazi i el beril. Els boscos verges de Komi, als Urals septentrionals, han estat reconeguts  Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Iekaterinburg s l'autoproclamada capital dels Urals, si b els Urals constitueixen un terme geogrfic, no pas administratiu. Altres ciutats importants de la regi sn Txelibinsk, Uf i Perm.

Els Urals es troben entre les cadenes de muntanyes ms antigues del planeta. Es van formar a la fi del perode carbonfer, quan un continent (que a grans termes coincideix amb  Sibria) va collidir amb el supercontinent que abastava la majoria de les terres del mn de l'poca: la combinaci de Laursia (Europa i l'Amrica del Nord) i Gondwana. Des d'aquells temps remots, Europa i Sibria han roms unides per sempre.

Els gegrafs divideixen els Urals en cinc regions: Urals Meridionals, Urals Mitjans, Urals Septentrionals, Urals Subrtics i Urals rtics.

Als Urals hi ha grans reserves d'or i plat.




Vegeu tamb.
 Idel Ural;

Enllaos externs.
 Pgina russa sobre els Urals ;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75666" title="Diable (desambiguaci)" nonfiltered="24" processed="24" dbindex="30023">


 Un esperit sobrenatural, vegeu diable.
 Ball de diables, un ball folclric dels pasos catalans.

Vegeu tamb: Dimoni.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75667" title="Arquelau I de Comana" nonfiltered="25" processed="25" dbindex="30024">
Arquelau I (Archelaus, Arkhlaos ) fou rei del Pont sacerdot de Comana. Era fill d'Arquelau, el fams general.

Arquelau va rebre de Gneu Pompeu (vers el 63 aC) el temple de Comana i un terreny a tot el voltant de 60 estdia, amb drets sobirans dins d'aquestos lmits i reconegut amo de tots els esclaus del temple dins del territori de la ciutat de Comana per sense poder-los vendre ja que estaven vinculats a la terra (es creu que eren al tomb de sis mil).

El 56 aC A. Gabinius, procnsul de Sria, va comenar preparatius per una guerra contra els parts i Arquelau I li va oferir els seus serveis per no es va arribar a portar a terme, perqu es va casar amb Berenice IV (la germana gran de la futura Clepatra VII  d'Egipte), filla de Ptolemeu XII Auletes que quant fou enderrocat fou substitut en el tron per Berenice. Aquesta es volia casar amb un prncep de sang reial i Arquelau va jugar be ja que va insinuar que era fill de Mitridates VI Eupator i no pas del general Arquelau. Estrab diu que el senat rom no va permetre a Arquelau ajudar a Gabinius en la guerra i llavors el rei-sacerdot va fugir d'amagat; per Di Casi diu que Gabinius fou subornat per ajudar a Arquelau a obtenir la ma de Berenice i que Gabinius al mateix temps era tamb subornat per Ptolomeu Auletes per que el restaurs al tron.  Gabinius va complir la promesa feta a Ptolomeu i va anar amb un exercit a Egipte. Arquelau, rei durant sis mesos, van morir en batalla i Gabinius va restaurar a Auletes (55 aC). La seva dona Berenice fou executada per ordre del pare triomfant. 

Arquelau fou enterrat per Marc Antoni, amb la famlia del qual estava connectat per llaos d'hospitalitat i amistat.

Un fill que tamb es va dir Arquelau el va succeir com a rei-sacerdot (vers 55-31 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75668" title="Arquelau II de Comana" nonfiltered="26" processed="26" dbindex="30025">
Arquelau II (Archelaus, Arkhlaos ) fou rei del Pont sacerdot de Comana. Va succeir al seu pare Arquelau I el 55 aC.

El 51 aC Arquelau va ajudar als rebels de Capadcia aixecats contra el rei Ariobarzanes II, als que va proporcionar diners i soldats, per Cicer, procnsol de Cilcia, el va obligar a retirar-se.

Si b es diu que Csar el va destituir es possible que es tractes del rei-sacerdot de Comana de Capadcia i no la Comana del Pont. Si tal fos el cas Arquelau hauria estat rei-sacedot fins com a mxim el 31 aC.

El seu fill Arquelau fou fet rei de Capadcia per Marc Antoni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75669" title="Mar dels Txuktxis" nonfiltered="27" processed="27" dbindex="30026">

El mar dels Txuktxis (en rus                  Txuktskoie more, en angls Chukchi Sea) s la part de l'oce rtic situada entre Txukotka (a l'extrem oriental d'sia) i Alaska (a l'extrem occidental d'Amrica). L'estret de Bering, al sud, el connecta amb el mar de Bering i amb l'oce Pacfic. A l'oest, limita amb el mar de la Sibria Oriental i l'illa de Wrangel, i a l'est es confon amb el mar de Beaufort. 

T una superfcie aproximada de 595.000 km  i noms s navegable uns quatre mesos l'any. Ms de la meitat del mar dels Txuktxis (un 56%) t una profunditat inferior als 50 m.

El mar s'anomena aix pels txuktxis, que viuen a les seves costes. La regi de l'extrem oriental de Sibria d'on s originari aquest poble s'anomena Txukotka.  

El port principal s Uelen, a l'estret de Bering.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75670" title="Arquelau de Capadcia" nonfiltered="28" processed="28" dbindex="30027">
Arquelau (Archelaus, Arkhlaos ), descendent (besnt) del general Arquelau i fill d'Arquelau II de Comana fou rei de la Capadcia, designat pels romans el 36 aC. Sembla que va tenir el sobrenom de Misinna.

Va pujar al tron molt jove nomenat per Marc Antoni (amb la famlia del qual els Arquelaus tenien llaos clientelars, per el principal motiu foren els encants de la seva mare Glafira) i va tenir un regnat pacfic i tranquil. Al final de la guerra entre Antoni i Octavi es va decantar per aquest darrer tot i els lligams amb l'altre. 

Desprs d'Accium i vers el 25 aC Octavi va afegir al seu regne Cilcia i la Petita Armnia.

Una acusaci dels seus sbdits en temps d'August fou defensada en nom d'Arquelau per Tiberi. Per ms tard aquest li va agafar rbia perqu segons sembla Arquelau va tractar millor a un altre familiar que al mateix Tiberi. Aquest va pujar al tron l'any 14.

Vers l'any 15 dC, ja vell, fou cridat a Roma, i fou acusat davant el senat de plans contraris a Roma, essent condemnat a mort; per com que ja era bastant vell, al tomb dels setanta anys (o al menys aix deia) no es va considerar necessari executar la sentncia per fou obligat a romandre a Roma sense poder tornar a la Capadcia. A la seva mort, probablement el 17 dC, el regne de Capadcia fou declarat provncia romana.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75671" title="Condrusis" nonfiltered="29" processed="29" dbindex="30028">
Els condrusis foren un poble germnic esmentat per Csar dins la Gllia Belga. Es van unir a altres tribus contra Csar el 57 aC. 

Els condrusis i els eburons eren tributaris dels treviris. Els eburons vivien entre el Mosa i el Rin i els seus vens al nord eren els menapis. Els segnis i condrusis vivien entre els eburons i els treviris. Els condrusis vivien probablement a la comarca de Condroz, amb capital a Huy, a l'antic bisbat de Lieja.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75672" title="Cosenza" nonfiltered="30" processed="30" dbindex="30029">


Consenza s una ciutat d'Itlia a la regi de Calbria, capital de la provncia de Cosenza, amb uns 110.000 habitants.

L'antiga Cosntia (llat Cosentia) era al Bruttium, a un tur a la vall del Crathis, prop del naixement del riu. Estrab la defineix com la capital dels Brucis. 

Apareix esmentada a l'expedici d'Alexandre II d'Epir que segons Livi la va ocupar, per a la mort del rei a Pandsia, no gaire lluny, era a mans dels brucis i els cos d'Alexandre fou portat a la ciutat i enterrat all. A la segona guerra pnica no es va declarar a favor d'Annbal i fou ocupada pel general cartagins Himilc el 216 aC, per tres anys desprs la ciutat va retornar a l'aliana amb Roma (213 aC); altre cop va caure en mans dels cartaginesos a data desconeguda i no fou ocupada pels romans fins el 204 aC junt amb Pandsia i Clamptia. Va patir menys cstig que altres ciutats i va conservar certa importncia.

El 40 aC fou assetjada per Sext Pompeu sense xit. Sota August va rebre una colnia romana per sense tenir el rang colonial. El territori produa pomes, amb dues collites a l'any. 

Va subsistir durant tot l'imperi i hi va morir el rei visigot Alaric I que l'havia convertit en el seu quarter general desprs del saqueig de Roma i mentre planejava la invasi de Siclia; el rei visigot hi fou enterrat al llit d'un rierol afluent del Crathis (avui el Busento).





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75676" title="Sant Mart del Canig" nonfiltered="31" processed="31" dbindex="30030">

L'abadia de Sant Mart del Canig es  troba a 1.055 m d'alada, al masss del Canig, al terme municipal de Castell de Vernet, al Conflent.

Histria.
La part oriental de les esglsies superposades seria el resultat de la primera srie de les obres (consagraci del 1009), mentre que la part occidental seria construda desprs (consagraci del 1014 o 1026, els documents no coincideixen). Aix explicaria la divisi en dues parts del pla de l'esglsia alta. Guifr II de Cerdanya fou el fundador de l'abadia, on es troba enterrat, i va ser regida per monjos benedictins. Les donacions dels comtes de Cerdanya impulsen, rpidament, el creixement de l'abadia, que es converteix en un dels principals monestirs de la regi, el qual rivalitza amb el de Sant Miquel de Cuix i el d'Arles. Els capitells del claustre daten del segle XII i del segle XIII. El terratrmol de Catalunya de 1428 va destruir el monestir. La comunitat religiosa el va abandonar entre 1783 i 1785. 

De 1902 a 1932 monsenyor de Carsalade du Pont, bisbe de Perpiny, va endrear les runes i tots els elements dispersos per la regi i va iniciar la reconstrucci de l'abadia. De 1952 a 1983, l'abat Bernat de Cabanes acaba la restauraci i hi restableix la vida espiritual. 

L'abadia de Sant Mart del Canig s un lloc on encara es mant la vida religiosa, regida per una comunitat catlica.   














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75679" title="Llus Muncunill i Parellada" nonfiltered="32" processed="32" dbindex="30031">



Llus Muncunill i Parellada (Sant Vicen de Fals, Bages, 25 de febrer de 1868   Terrassa, 25 d'abril de 1931) fou un arquitecte modernista catal.

Va desenvolupar la seva feina a la ciutat de Terrassa durant 40 anys i hi va deixar nombroses edificacions de tot tipus, pbliques, religioses, industrials i residencials. Entre 1892 i 1903 va ser arquitecte municipal.

Obres de Llus Muncunill a Terrassa.
Ajuntament (1900 1902). La faana i la sala capitular sn dissenys de Muncunill. Raval de Montserrat, 16-20.
Confiteria de la vdua Carn (1900 1902). Actual farmcia Albinyana. Raval de Montserrat, 48. ;
Palau d'Indstries (1901). L'Escola Industrial de Terrassa s la seu de l'EUETIT (Escola Universitria d Enginyeria Tcnica Industrial de Terrassa), adscrita a la Universitat Politcnica de Catalunya. Colom, 1. ;
Casa Baltasar Gorina (1902). Font Vella, 93.
Hotel Peninsular (1903). Sant Pere, 52.
Magatzem i casa Emili Matalonga (1904). Sant Pau, 11. ;
Magatzem Joaquim Alegre (1904). Actual Arxiu Tobella. Placeta de Saragossa, 2. ;
Casa Joan Barata (1905). Sant Pere, 32-34.
Vapor Aymerich Amat i Jover (1907). Actual seu del Museu de la Cincia i de la Tcnica de Catalunya, hi destaca la nau central de ms de 10.000m2, amb una bonica coberta basada en voltes catalanes recolzades sobre columnes de ferro. Rambla d'gara, 270.
Masia Freixa (1907 1910). Inicialment va ser una fbrica que Muncunill va transformar en residncia. s, sens dubte, l'edifici ms impactant del modernisme terrassenc. Parc de Sant Jordi.
Societat General d'Electricitat (1908). Actualment s un restaurant. Uni, s/n. ;
Condicionament Terrassenc (1915 1917). Passeig 22 de Juliol, 218.
Fbrica Pere Font Batall (1916). Doctor Cabanes, 22.
Gran Casino del Foment de Terrassa (1920). Font Vella, 78.
Magatzem Marcet i Poal (1920). La Rasa, 24. ;
Quadra de la fbrica Izard (1921). Se'n conserva l'espectacular nau, que s'utilitza com a sala d'exposicions (Sala Muncunill). Plaa Did, 3.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75681" title="Gemmaci" nonfiltered="33" processed="33" dbindex="30032">


La gemmaci s un tipus de reproducci asexual tpica dels brifits, plantes simples sense teixit vascular. La gemmaci es caracteritza pel fet que la cllula mare dna lloc a dos cllules filles de diferents dimensions, tot i que el nucli es divideix per mitosi en dos parts iguals. T lloc quan es forma sobre la cllula mare un bony o gemma que se separa per estrangulaci i es constitueix una cllula filla, que ms tard, constituir una nova planta. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75682" title="Eurico Gaspar Dutra" nonfiltered="34" processed="34" dbindex="30033">
 
Eurico Gaspar Dutra, (Cuiab, Mato Grosso 1883 - Rio de Janeiro 1974), fou un general brasiler, poltic i President de Brasil del  1946 al 1951. La seva famlia era originria de les Aores.

Estudi a l'Escola Militar de Realengo de Ro de Janeiro, fou nomenat general el 1932, i com a cap de la I Regi Militar sota el primer govern de Getlio Vargas, el 1935 fou l'encarregat de reprimir una revolta comunista, ra per la qual fou ministre de Guerra del 1936 al 1945.  Tamb fou membre del cos expedicionari brasiler que lluit amb els aliats a la Segona Guerra Mundial. 

Fou membre del Partit Social Democrtic i apost per la democratitzaci del pas. El 1946 va succeir Jos Linhares com a president del Brasil. Va illegalitzar el Partit Comunista de Brasil i trenc relacions diplomtiques amb la Uni Sovitica, alhora que estretava les relacions amb els EUA. Prohib el joc i elabor el programa  SALTE (Sade, Alimentao, Transporte e Energia), de carcter desenvolupamentista, per tal de modernitzar les infraestructures del pas, per fracass i fou abandonat. Tot i aix, se'l coneix tamb per iniciar la comunicaci ferroviria i de carreteres entre So Paulo i Rio de Janeiro. El 1951 deix el crrec i fou substitut un altre cop per Getlio Vargas.

El 1964, desprs d'un cop militar contra Joo Goulart, intent tornar a la presidncia de Brasil, per el grup de militars que l'organitzaren preferiren imposar Humberto de Allencar Castelo Branco.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75685" title="Joo Caf Filho" nonfiltered="35" processed="35" dbindex="30034">



Joo Fernandes Caf Filho (Natal, Rio Grande do Norte 1899 - Rio de Janeiro 1970 fou un poltic brasiler. Era periodista i advocat, militant de l'Aliana Liberal, i educat en la Primera Esglsia Presbiteriana de Natal (fou el primer president brasiler protestant).

Particip en el cop d'estat revolucionari que don el poder a Getlio Vargas (1930). Fou diputat socioprogressista del 1934al 1937, per s'exili a l'Argentina desprs del viratge dictatorial de Vargas. Torn al Brasil el 1939, i es mantingu a l'oposici fins el 1950, que esdevingu vicepresident de la Repblica.

Fou nomenat President del Brasil a la mort de Getlio Vargas el 24 d'agost del 1954, per el 8 de novembre del 1955 fou destitut per un cop d'estat militar.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75689" title="Juscelino Kubitschek" nonfiltered="36" processed="36" dbindex="30035">

Juscelino Kubitschek de Oliveira (Diamantina, Minas Gerais 12 de setembre 1902 - Resende, Rio de Janeiro 22 d'agost 1976) Poltic i President del Brasil (1956-1961). La seva famlia era d'origen txec. El 1927 es llicenci en medicina a Belo Horizonte, i ms tard estudi a Berln i Pars.

El 1934 fou membre del govern de l'estat de Minas Gerais pel Partit Social Democrtic, i fou diputat al parlament federal del 1934 al 1945, i alcalde de Belo Horizonte el 1940-1945. El 1950 esdevingu governador de l'estat de Minas Gerais fins el 1956, quan fou escollit President de Brasil sota l'eslgan 50 anys de progrs en 5 anys de govern.

Durant el seu mandat es crearen nombroses plantes hidroelctriques i grans carreteres, com la que uneix Belm i Braslia. Va atraure nombrosos inversors estrangers que van fundar indstries automovilstiques i electrodomstics, entre d'altres, la qual cosa don molts llocs de treball. Tamb fou responsable de:
 El Pla de Metes. (plantejament d'inversions pbliques en salut, educaci, etc) ;
 La creaci de la Sudene (SUperintendncia per al DEsenvolupament de la regi Nord-Est brasilera). ;
 La construcci de l'actual capital brasilenyaa, Braslia. ;
 En la poltica exterior, la proposici de l'Operacin Panamericana (una mena de "Pla Marshall" per al desenvolupament dels pasos pobres del continent americ). ;

Ocup el crrec fins el 1961 i fou substitut per Jnio Quadros. Desprs del cop d'estat del 1964 marx de Brasil i va perdre tots els drets poltics. Torn el 1967 i va morir en un accident automobilstic.

 Enllaos externs .
Biografia de Juscelino Kubitschek - Arquivo Nacional en portugus;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75690" title="Anunciaci" nonfiltered="37" processed="37" dbindex="30036">


L'Anunciaci s la vinguda d'un ngel (Gabriel) per comunicar-li a la Verge Maria que seria mare de Jess encara que no hagus tingut relacions sexuals per obra de l'Esperit Sant. Ha esdevingut una escena clssica per a l'art europeu. La festa de l'Anunciaci se celebra el 25 de mar (just nou mesos abans de Nadal) i constitueix un dels goigs.

La primera versi de la histria apareix a l'evangeli de Sant Lluc (Lc 1, 26-38). Als evangelis apcrifs tamb apareix l'escena, aix com a l'Alcor. 



 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75693" title="Ragnarok Online" nonfiltered="38" processed="38" dbindex="30037">
Ragnarok Online (RO) s un joc de rol online (MMORPG) en el que cada jugador crea un personatge del qual en tria el nom i l'esttica. L'objectiu s fer-lo pujar de nivell. Una particularitat d'aquest joc a diferncia d'altres sn els seus grfics, ja que combinen 3d i 2d. Els personatges, tant jugadors com NPCs (jugadors controlats per la mquina), estan en 2d i els entorns, que gaudeixen de qualitat i moltes textures.

 Funcionament i temtica .

El personatge va pujant de nivell, matant monstres que donen l'experincia necessria per pujar nivells i que va augmentant a mesura que el nivell s ms elevat. Els monstres tamb deixen anar objectes, que ms tard sn tils per aconseguir diners. 

L'equipament.
En el videojoc tamb s important un equip. L'equip s la indumentria que porta el personatge, i pot dur moltssims objectes diferents. Aquests objectes ajuden a que el personatge tingui ms atac, ms defensa, etc. En general, a millorar-lo.

Les cartes.
A Ragnarok hi ha cartes, que juntament equipades amb el nostre equip incrementarn el poder del personatge notablement. Cada carta s d'un monstre determinat (X monstre amolla la carta X) i cada carta t unes habilitats determinades que al aplicar-les a un pea d'equip, aquest aconseguir les habilitats proporcionades per la carta. 

El Regne virtual de Rune Midgard.
A tot el mn de Ragnarok, Rune Midgard, hi ha tota una srie de ciutats, masmorres i mapes on hi s'hi poden trobar tots aquests monstres necessaris per pujar nivells, els quals variaran de dificultat. Per moure's entre les ciutats es pot utilitzar un NPC que en transporta, pagant una petita quantitat de diners, a gaireb totes les ciutats de Rune Midgard.

Les Guilds.
Al joc hi ha Guilds (gremis), que consisteixen en un grup de gent que es fa un clan, fomentant la relaci entre aquests, que s'uneixen per aconseguir un Castell. Els Castells se situen a la majoria de les ciutats (les ms importants). Les avantatges que proporciona un castell sn:
 Proporciona objectes de qualitat gratuitament.
 El smbol del gremi apareix a les banderes de la ciutat, el que fa que sigui respectat.
 Per la diversi que comporta competir contra altres jugadors reals.

GW o WoE.
Les GW (Guild Wars) o WoE (War of Emperium) sn una de les caracterstiques ms notables del joc. s la guerra entre gremis on, deliberadament, cada gremi pot atacar-ne un altre o tots els desitjats. 
Per poder participar a aquesta guerra s necessita ser membre d'un d'aquests grups, les opcions sn unir-se a una Guild ja creada o crear-ne una prpia, per aix s necessari un Emperium. 

L'objectiu d'aquestes guerres s el domini d'uns castells, els castell que hi ha repartits arreu de les ciutat del Regne de Rune Midgard, i que proporcionen un gran prestigi i proporcionen objectes molt preciats als gremis que els posseeixen.

Jobs i nivells.
Les jobs sn les "feines" que hom pot ser. A mesura que avances el nivell es pot anar escollint un cam o un altre.

Tots els jugadors comencen amb un Novice, personatge que es mant des del nivell 1 al 10 de job, que coincideix aproximadament amb el nivell 12 de base. (Agafarem el nivell base com una referncia ja que no varia fins que renaixem, en canvi el nivell de job varia segons Job que hem tirat).

Un cop ets nivell 10 de job de novice pots optar per fer-te Supernovice a nivell 40 de base, opci poc recomanable ja que sn ms dbils que la resta de personatges i es tenen fins a nivell 99.

Tamb a nivell 12 de base, ms o menys, i 10 de job es pot triar entre:

Swordman: Personatges amb gran resistncia fsica i que poden portar armadures amb molta defensa, se solen utilitzar de tanc per aquest motiu. Poden portar desde espases a una i dues mans fins a llanes i destrals. Deriven a les Second Class job: Crusader o Knight.
Archer: Personatges amb molta destreza, per aquest motiu utilitzen tot tipus d'arc. Deriven a: Hunter o Bard/Dancer.
Magician: Personatges amb poca defensa fsica i atac, es caracteritzen pel seu alt poder mgic que utilitzen per atacar. Utilitzen ganivets o ceptres/varetes. Deriven a: Wizzard o Sage.
Merchant: Personatges que es caracteritzen per ser la base del comer de Rune Midgar, poden vendre ms car i comprar ms barat als NPC i posar botigues per vendre els seus propis objectes. No s'han de menysprear en batalla perque tamb tenen un gran poder com a melee. Poden usar destrals i espases petites. Deriven a: Blacksmith o Alchemist.
Acolyte: Personatges caracteritzats per tenir habilitats de suport per a ells o els seus companys, tenen gran poder i defensa contra monstres de tipus dimoni o no-morts. Utilitzen maces o ceptres. Deriven a: Monk o Priest.
Thief: Personatges caracteritzats per la seva gran agilitat i sigil, poden amagar-se, enverinar i atacar per sorpresa. Poden usar dagues, espases petites, destrals petites i arcs petits. Deriven a: Assasin o Rogue.

Al joc es tenen dos tipus de nivells, el Base seria el nivell del personatge que quan es puja permet pujar els stats (la "forma fsica" dels personatges), sn: 
Agilitat: Provoca que els enemics et fallin, augmenta la teva ASPD (Attack speed, velocitat d'atac) i la velocitat de caminar.
Fora: Augmenta la fora d'atac dels personatges i lleugerament la defensa dels mateixos. ;
Destresa: Provoca que quan s'est atacant, no es fallin els atacs. Tamb augmenta el dany mnim.
Vitalitat: Endureix els personatges, els augmenta la vida i la defensa.
Inteligncia: Augmenta el poder mgic i la SP, aix com la velocitat de regeneraci del mateix.
Sort: Augmenta el teu percentatge d'atacs crtics, uns atacs imparables i ms destructors.

Els altres sn els Job, els que permeten pujar els skill points (els skill points sn els punts que es tenen per escollir les habilitats del personatge, variaran segons la feina) i quan es pugen permeten canviar de feina.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75697" title="Jnio Quadros" nonfiltered="39" processed="39" dbindex="30039">

Jnio da Silva Quadros (Campo Grande, Mato Grosso do Sul, 25 de gener 1917- So Paulo, 16 de gener 1992) fou un poltic brasiler, President de Brasil del 31 de gener al 25 d'agost del 1961.

De ben jove milit en el Partit Demcrata Cristi de Brasil. Es gradu en dret en la Universitat de So Paulo i fou professor de llengua portuguesa a un collegi, i finalment de Dret Processal Penal a la Facultat de Dret de la Universitat Mackenzie, a So Paulo. En la seva carrera poltica fou diputat estatal el 1951-1953, alcalde de la ciutat de So Paulo el 1953-1954 i governador de l'Estat de So Paulo del 1955 al 1959. 

El 1961 fou escollit per a succeir Juscelino Kubitschek en la presidncia del Brasil, per comen a tenir actituds estranyes: es comunicava amb els ministres mitjanant esqueles; prohib l's de bikinis als concursos de bellesa; prohib les baralles de galls; intent posar reglaments als jocs de cartes; va rebre i condecorar Ernesto Che Guevara amb l'Orde de la Creu del Sud (Cruzeiro do Sul), la ms alta distinci honorfica del govern brasiler. Alhora, va reprimir fora els moviments populars camperols i urbans, i va dur a terme una poltica econmica d'austeritat restringint els crdits i sense reajustar els sous que el va enemistar amb gaireb tothom.  

A mitjans d'agost del 1961 fou acusat d'intentar donar un cop d'estat i obligat a dimitir, essent substitut per Joo Goulart. Durant el cop d'estat del 1964 li foren suspesos els drets poltics com Joo Goulart i Juscelino Kubitschek, i no els recobraria fins el 1980. Del 1985 al 1988 fou novament alcalde de la ciutat de So Paulo, i en acabar el mandat es retir de la poltica.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75698" title="Compsit" nonfiltered="40" processed="40" dbindex="30040">
Un material compost o compsit s un assemblatge d'almenys dos materials no miscibles de manera que formen un nou material a nivell macroscpic per que continuen separats. El nou material aix constitut posseeix propietats que els elements sols no posseen pas. Estan constituts per un esquelet anomenat refor que garanteix la tenacitat mecnica i una protecci anomenada matriu que generalment s una matria plstica (resina termoplstica o termoestable)  i que garanteix la cohesi de l'estructura i la transmissi d'esforos cap al refor. Existeixen un gran nombre de compsits que es classifiquen generalment en tres famlies en funci de la naturalesa de la matriu:
 Els compsits de matriu orgnica, com els plstics reforats o els asfalts.
 Els compsits de matriu cermica, com el formig.
 Compsits de matriu metllica.

Els compsits troben llurs principals aplicacions dins del transport aeri (civil i militar), martim i ferroviari, l'edificaci i al sector aeroespacial, per tamb en els esports i l'oci, grcies al seu bon comportament mecnic (comparable al de l'acer) i la seva baixa densitat.

El compsit ms primitiu fou segurament alguna barreja de palla i fang en forma de maons per a la construcci.

 Els reforos .

El refor s l'esquelet que suporta els esforos mecnics. Pot presentar-se en diferents formes: fibres curtes (feltres) o fibres contnues (teixits o textures multidireccionals). Les fibres solen posseir generalment una bona resistncia a la tracci. 

 Les matrius .

La matriu t per principal objectiu transmetre els esforos mecnics als reforos. Garanteix tamb la protecci del refor de les condicions ambientals.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75701" title="Marcello Caetano" nonfiltered="41" processed="41" dbindex="30041">

Marcelo Jos das Neves Alves Caetano (Lisboa 1906 - Rio de Janeiro 1980) fou un poltic portugus. Collaborador d'Antonio de Oliveira Salazar des del 1929 i considerat com a l'ideleg de l'Estado Novo, fou ministre de colnies (1944-1947) i de la presidncia (1955-1958). El 1968 succe Salazar com a Primer Ministre de Portugal i intent una liberalitzaci moderada del rgim, per torn als mtodes dictatorials. Un cop van prendre el poder els militars del MFA el 25 d'abril del 1974 (l'anomenada Revoluci dels clavells), fou deposat i privat de tots els drets poltics. Aleshores s'exili al Brasil, on fou cap de l'institut de llei comparada de Rio de Janeiro. Tamb public diverses obres de dret administratiu i histria de dret mitgeval portugus.

 Obres .
 Lies de Direito Corporativo (1935) ;
 O Sistema Corporativo (1938);
 Predies sem profecia sbre reformas sociais' (1945);
 Posio Actual do Corporativismo Portugus (1950);
 Lies de Direito Constitucional e Cincia Poltica (1952);
 As Cortes de Leiria de 1254 (1954);
 Os nativos da economia africana (1954);
 Portugal e a internacionalizaa dos problemas africanos (1963) ;
 Constitues portuguesas (1965);
 Histria do Direito Portugus (1978-1980);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75704" title="Ernst Krenek" nonfiltered="42" processed="42" dbindex="30042">
Ernst K enek (Viena 1900 - Palm Springs, Califrnia 1991) fou un compositor nascut a ustria, d'origen txec, i naturalitzat nord-americ. 

Estudi msica a Berln amb Franz Schreker. El 1924 acab algunes parts d'una simfonia inacabada de Gustav Mahler, i es cas amb la seva filla Anna. Inici la seva activitat creadora amb obres atonals; ms tard adopt el mtode dodecatnic d'Arnold Schnberg. El seu llenguatge atonal no fou un impediment per expressar elements del jazz, i fou el primer compositor en introduir el Jazz en la msica operstica.
Autor d'peres, com Jonny spielt auf (Jonny fa comdia, 1927, amb elements de jazz) i Carl V (1933), fragments de la qual foren estrenats a Barcelona el 1936 amb motiu del Congrs de la Societat Internacional de Msica Contempornia. Quan ustria fou incorporada al Tercer Reich (Anschluss) fou considerat com a artista degenerat i hagu de marxar als EUA, on s'hi nacionalitz el 1945. Fou professor de msica a la universitat Hamline de Saint Paul de Minessota i al final de la seva vida es va retirar a Palm Springs, on va morir.

 Obres .

 peres;
 Zwingburg. Szenische Kantate op. 14 (1922; UA 1924);
 Der Sprung ber den Schatten op. 17 (1923; UA 1924);
 Orpheus und Eurydike op. 21 (1923; UA 1926);
 Jonny spielt auf op. 45 (1925-26; UA 1927);
 Der Diktator op. 49 (1926; UA 1928);
 Das geheime Knigreich op. 50 (1926-27; UA 1928);
 Schwergewicht, oder Die Ehre der Nation op. 55 (1926-27; UA 1928);
 Leben des Orest op. 60 (1928-29; UA 1930);
 Karl V. op. 73 (1930-33; UA 1938);
 Cefalo e Procri op. 77 (1933-34; UA 1934);
 Tarquin op. 90 (1940; UA 1950);
 What Price Confidence? (Vertrauenssache) op. 111 (1945-46; UA 1960);
 Dark Waters (Dunkle Wasser) op. 125 (1950; UA 1950);
 Pallas Athene weint op. 144 (1952-55; UA 1955);
 The Bell Tower (Der Glockenturm) op. 153 (1955-56; UA 1957);
 Ausgerechnet und verspielt op. 179 (1961; UA 1962);
 Der goldene Bock (Chrysomallos) op. 186 (1963; UA 1964);
 Der Zauberspiegel. Fernsehoper op. 192 (1966);
 Sardakai op. 206 (1967-69; UA 1970);
 Ballets;
 Mammon op. 37 (1925);
 Der vertauschte Cupido op. 38 (1925);
 Eight Column Line op. 85 (1939);
 Simfonies;
 Sinfonie Nr. 1 op. 7 (1921);
 Sinfonie Nr. 2 op. 12 (1922);
 Sinfonie Nr. 3 op. 16 (1922);
 Symphonie pour instruments  vent et batterie op. 34 (1924-25);
 Little Symphony op. 58 (1928);
 Sinfonie Nr. 4 op. 113 (1947);
 Sinfonie Nr. 5 op. 119 (1949);
 Sinfonie Pallas Athene op. 137 (1954);
 Peces corals;
 Die Jahreszeiten op. 35 (1925);
 Kantate von der Vergnglichkeit des Irdischen op. 72 (1932);
 Lamentatio Jeremiae Prophetae op. 93 (1942);
 O Holy Ghost op. 186A (1964);
 Lieder;
 Lieder op. 19 nach Text d'Otfried Krzyzanowski i Friedrich Gottlieb Klopstock;

Enllaos.
Art dels estats : Ernst Krenek;
Ernst-Krenek-Institut site ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75705" title="Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya" nonfiltered="43" processed="43" dbindex="30043">
La Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya s la mxima distinci honorfica atorgada per la Generalitat de Catalunya amb la qual es distingeix cada any, des de 1978, a una persona o entitat que hagin destacat per la seva feina en els mbits poltic, social, econmic, cultural o cientfic, ajudant a incrementar i difondre el patrimoni cultural de Catalunya. 

La Medalla d'Or est considerada, al costat de la Creu de Sant Jordi i el Premi Internacional Catalunya, una de les distincions ms prestigioses que es concedeixen a Catalunya. 

Sense dotaci econmica, t un carcter estrictament honorfic. Les persones distingides amb la Medalla d'Or tenen dret a rebre el tractament d'Excelentssim Senyor en els actes oficials que es realitzen a Catalunya. Aquest dret t carcter vitalici. 

La Medalla d'Or s atorgada pel govern de la Generalitat de Catalunya en la reuni anterior a l'11 de setembre de cada any, amb motiu de la celebraci de La Diada, i s lliurada pel President de la Generalitat de Catalunya en un acte solemne. 

Historial.


Enllaos externs.
  Pgina oficial de la Generalitat de Catalunya sobre la Medalla d'Or de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75707" title="Ciutad del mn" nonfiltered="44" processed="44" dbindex="30044">
Un ciutad del mn  (o cosmopolita) s una persona que desitja transcendir en algun sentit la divisi geopoltica que s inherent a les ciutadanies nacionals dels diferents estats i  pasos sobirans. s un concepte similar al d'internacionalisme, encunyat al segle XIX, tot i que el significat actual d'internacionalisme s'ha distanciat de la definici primignia. 



Historia i filosofia.

Els primers en identificar-se com a ciutadans del mn van ser els filsofs estoics.  Van encunyar el terme de cosmpolis  o ciutat universal del que va derivar la paraula cosmopolita. L'estocisme va ser una filosofia important a l'Imperi Rom, que pretenia crear aquest tipus de cosmpolis.

El cosmpolitisme arrenca de la presa de conscincia de la unitat profunda de l'espcie humana. Per un cosmopolita, ms enll de les diferencies nacionals, tniques o culturals, existeixen tota una serie de trets comuns a l'espcie humana que fan que tots els ssers humans siguin iguals en drets i dignitat. L'actitud del cosmopolita s a la vegada de respecte i inters per totes les cultures, i de condemna d'aquelles violacions dels drets de la persona que vulguin justificar-se a partir del fet de la diferncia cultural.

La traducci poltica del cosmopolitisme s ms complicada. Hi ha cosmopolites que consideren que el cosmopolitisme s, per principi, incompatible amb qualsevol mena de nacionalisme o de patriotisme. D'altres, per, consideren que all que s'oposa per principi al cosmopolitisme no s en si mateix el nacionalisme, sin el xovinisme nacional o els nacionalismes basats en la raa o l'etnia, per la seva naturales excloent. Tots els cosmopolites coincideixen, per, en qu existeixen uns criteris de justicia que han de ser garantits a qualsevol sser hum independentment de quina sigui la seva adscripci nacional. Tamb s comuna entre els que es consideren ciutadans del mn la reivindicaci d'alguna mena d'estructura poltica internacional que faci front als reptes comuns que tenen els ciutadans de totes les nacions en tant que habitants del mateix planeta i membres de la mateixa espcie. En aquest sentit, el cosmopolitisme afirma que la sobirania dels Estats no s inviolable i que pot ser revocada per la comunitat internacional en cas de greus violacions de Drets Humans per part de l'Estat.

Vegeu tamb.
Internacionalisme;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75708" title="Podlquia" nonfiltered="45" processed="45" dbindex="30045">


Podlquia (en polons Podlasie) s un dels 16 voivodats que conformen Polnia, segons la divisi administrativa del 1998.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75712" title="Riera del Palau" nonfiltered="46" processed="46" dbindex="30046">
La riera del Palau transcorre per l'oest de la ciutat de Terrassa fins a ajuntar-se amb la riera de les Arenes per formar la riera de Rub. La seva notorietat rau en les catastrfiques conseqncies que han tingut les seves crescudes sobre la vella gara.

La conca d'aquesta riera est delimitada per les serres del Tronc i de les Pedritxes i la formen els torrents de Fontalba, Can Boguny i Mitger de Ca n'Amat. En ajuntar-se els dos primers torrents originen la riera de Can Boguny, que rep el nom de riera del Palau al seu pas per Terrassa.

El curs original de la riera del Palau passava per l'actual Rambla d'gara; el 1962 la riera estava canalitzada al llarg de bona part de la Rambla, i el 25 de setembre d'aquell any es va produir una gran riuada que va provocar importants danys en desbordar-se. Els efectes catastrfics s'expliquen no noms per les causes meteorolgiques sin tamb per d'altres de socials i poltiques, ats que la dictadura havia facilitat a l'oligarquia local l'especulaci sobre els terrenys que possea en zones marginals; aquesta especulaci es concreta en l'aparici de tot tipus de construccions a la vora de les rieres i en molts casos a la mateixa llera.

El 1965, la Confederaci Hidrogrfica dels Pirineus Orientals va iniciar el desviament de la riera del Palau cap al torrent de la Maurina. L'inici del trasvasament s a la confluncia de les actuals avingudes de Josep Tarradellas i de l'Abat Marcet. Avui dia (2006) hi ha un projecte per cobrir bona part del recorregut del trasvasament.

La riuada del 1962 noms s l'episodi ms conegut d'una llarga histria d'avingudes ms o menys catastrfiques. N'hi ha de documentades des de l'edat mitjana i el 1913 ja es van produir inundacions per l'obturaci de la canalitzaci de la Rambla.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75713" title="Vlez-Mlaga" nonfiltered="47" processed="47" dbindex="30047">

Vlez-Mlaga s un municipi de la provncia de Mlaga, a Espanya, capital de la comarca de l'Axarquia. Gaudeix del ttol de ciutat des de 1487. 


Superfcie: 156,36 km 

Poblaci: 64.919 habitants (32.578 dones i 32.371 homes). Dades censals INE gener 2005; 57.458; 28.462 homes i 28.995 dones (dades censals de 2002) 

Gentilici: Veleny/a. 

Alcalde: Francisco Delgado Bonilla (Partit Popular) 

Patrons: La nostra Senyora dels Remeis i Sant Sebasti.

Geografia. 

Situaci i comunicacions. 
Limita amb els municipis de: al nord amb La Viuela i Canillas de Aceituno, al nordest amb Sedella i amb Arenas, a l'est amb Algarrobo, al sud amb el mar Mediterrani, a l'oest amb Rincn de la Victria i amb Macharaviaya, Benamocarra i Iznate, al nord-oest amb Almchar i Benamargosa. 

L'enclavament de Llacs est envoltat al nord amb Sayalonga, a l'est amb Torrox, al sud amb el mar Mediterrani, i a l'oest amb Algarrobo. 

Vlez-Mlaga t un aerdroo (l'aeroport de la Axarquia), i un port pesquer. 

L'autovia del Mediterrani la creua per la meitat. 

Connectada amb la carretera nacional 340. 

Autobusos: urb, Vlez a Mlaga, Vlez a Nerja, Vlez a Almayate i Vlez a Caleta. Els horaris de l'urb s de 1 cada 27 minuts.

Tramvia en projecte, el trajecte s des de l'esglsia de San Andrs fins al Parc Jurado Lorca (del Sud al Centre de Vlez), i es t prevista la seva ampliaci cap al Nord tamb.

Pedanies.
Almayate, Benajarafe, Cajiz, Caleta de Vlez, Xilxes, El Capit, Lagos, Las Puertas, Los Pepones, Mezquitilla, Trapiche, Triana, Torre del Mar i Valle-Niza. 

Barris urbans. 

Nord.
Barrio del Pilar ;
Barrio Barcelona ;

Centre Histric.
La Villa ;
La Fortaleza ;
La Gloria ;
Arroyo de San Sebastin;
San Francisco ;

Est.
Carretera de Arenas ;
Camino de Algarrobo ;
El Limonar ;

Centre.
Pueblo Nuevo de la Axarqua "Carabanchel" ;
La Mata;
Real Bajo;
Barrio de La Legin;
Capuchinos ;
Camino viejo de Mlaga ;

Sud (Torre del Mar).
Via-Mlaga ;
El Faro;
Paseo de Larios ;
El Tomillar ;
Las Malvinas ;

Torre del Mar encara s'hi considera pedania per motius soci-poltics.

Illustres orinds. 

 Mara Zambrano, filsofa ;
 Fernando Hierro, futbolista ;
 Evaristo Guerra, artista pintor ;
 Federico Vahey, ministre de Gracia i Justcia de Isabel II d'Espanya.

Cultura.
Religiosament esglsies catliques repartides per tot el municipi (Les Clares, Santa Mara, San Juan, San Antonio de Pdua, San Andrs, Santa Ana, Les Carmelites, San Francisco....) ; hi ha un temple budista (Karma Guen), aix com Testimonis de Jehov, l'Esglsia Evanglica. No hi ha cap mesquita ni sinagoga, ni t cap museu. 

Hi ha l'ermita de Sant Sebasti, en estat runs, propietat de l'ajuntament, el qual no te intencions de restaurar-la. Amb anterioritat a l'expropiaci per part de l'ajuntament, era un corral de cabres el qual s'hi permetia l'accs i es conservava. 

A finals de setembre i principis d'octubre celebra la Real Fira de San Miguel, la festa ms important del municipi. Altres fires sn: Veladilla el Carmen, Santiago i Santa Ana. Tamb cal destacar la seva Setmana Santa, una de les festes ms importants d'Andalusia, i entre novembre i desembre se celebra "Una tardor de vinyetes. Jornades de cmic a Vlez-Mlaga". 

Destaca la gran vida nocturna d'aquesta petita localitat. El punt de reuni de la nit ho constituxen els pubs de la part sud de la localitat, situada al costat del mar. En el passeig martim s on la joventut es reuneix per les nits.

Histria. 
Els fenicis s'assenten de la costa de Vlez en el segle VIII aC, com es documenta en els centres urbans de Toscans i Chorreras. 

L'ocupaci romana est documentada en diferents jaciments, destacant la ciutat martima de Maenoba (Tur del Mar).

Al segle XIII, al costat de la ciutat existien nuclis rurals (alqueries) que es van convertir en els nuclis humans fonamentals per a l'explotaci agrcola del mitj, com sn Almayate, Benajarafe, Pedupel, Cajiz, Iberos, etc. 

Entre els segles XII i XVI ens deixen el seu testimoniatge de la ciutat i de la seva creixent importncia, autors com Idrisi, Abulfeda, Ibn Battuta i Abd-al-Basit. El 1126 Alfons el Bataller en la seva expedici per Andalusia, va travessar la Serra Nevada i va arribar fins a Vlez-Mlaga, per no la va poder ocupar.

La ciutat es va rendir davant el rei Ferran el Catlic el 27 d'abril de 1487, entrant el dia 3 de maig per la porta de Granada i passant a consagrar les mesquites existents, sent el seu ltim alcalde nazar Abul Cassin Benegas, i el seu primer alcalde cristi el corregidor Diego Arias. 

Els habitants nazars van ser expulsats, en virtut d'una capitulaci generosa que els va permetre marxar amb bns mobles, i van ser substituts per cristians vells procedents de la Baixa Andalusia, Extremadura, Mrcia i Castella. 

Desprs de la seva reconquesta de Torre del Mar per part de les tropes cristianes va ser cedida a Ruiz Lpez de Toledo, qui rebutj l'oferiment i la don, al seu torn, a la ciutat de Vlez-Mlaga.

Tres fets histrics ms:
 El 1503 es segrega Torrox. ;
 El 1571, el rei Carles I de Castella, amb carcter de perpetutat la possessi de Torre del Mar a Vlez. ;
 El 1640, Frigiliana es converteix en vila i per tant s un municipi independent.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Vlez-Mlaga  ;
 Imatge Satlit Google Maps  ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75715" title="Bob Marley" nonfiltered="48" processed="48" dbindex="30048">

Robert Nesta Marley, ms conegut com a Bob Marley fou un msic (6 de febrer 1945-11 de maig 1981) de reggae jamaic.

A la seva ciutat natal Nine Mile, una petita localitat al nord de Jamaica, no podia imaginar que arribaria a convertir-se en un dels mites musicals del segle XX. 

Els seus pares.
Fill de Cedella Booker, una dona africana establerta a Jamaica de 18 anys, i de Norval Marley, un capit de l'exrcit britnic, que es va desentendre del seu fill.

La seva vida al llarg dels anys.
A la fi dels anys cinquanta, Robert es va traslladar amb la seva mare a Kingston, la capital. Una ciutat on els habitants de les zones rurals es traslladaven per millorar la seva situaci econmica. 
Per desgrcia per, com la majoria de les famlies rurals, la seva destinaci va ser els barris pobres i miserables, en els que va tenir una gran influncia en la vida de Bob Marley la religi Rastafari, barreja de profecies bbliques, filosofia naturista i nacionalisme negre. 

Per fi, al 1963 es va formar el grup, 'Wailing Wailers', llanant un primer senzill que arribaria al primer lloc de les llistes jamaicanes. Marley es va convertir llavors, en un dels primers a escriure canons sobre els joves delinqents del ghetto de Kigston. El 1966, es va casar amb Rita Anderson, i poc desprs d'anar a viure una temporada amb la seva mare, la creena en la religi Rastafari va crixer, reflectint-se en les seves canons. 

Ms tard, amb els seus amics Bunny i Peter, crearen un nou grup, 'The Wailers'. 

A causa de la 'espiritualitat' que emetien les seves canons, van tenir problemes per trobar representants, fet que els rest gran part de l'xit que esperaven. A principis dels setanta, s'alien amb Lee Perry, un productor que revoluciona el seu treball, donant com a resultat algunes de les seves millors obres, com 'Soul Rebel', 'Small Axe', '400 Years', etc.

El 1972, el grup edita el seu primer lbum, 'Catch a Fire', que va tenir gran xit, fet que el va dur a la casa discogrfica a realitzar una gira per Anglaterra i Estats Units.

El 1973 va sortir a la llum el seu nou disc, 'Burnin', amb noves versions dels seus vells temes. El 1975 Bunny i Peter deixen el grup per a dedicar-se a la seva carrera en solitari.

Els substituxen al grup la dona de Bob, Marcia Griffiths i Judy Mowatt, trio de veus femenines que es van anomenar I-Threes. El grup va passar a denominar-se 'Bob Marley & The Wailers'.

El 1976 es va publicar 'Rastaman Vibrations', a dalt a les llistes d'xits i sent considerat com el ms clar exponent de les creences de Bob.

El 5 de desembre de 1976, Bob es disposava a fer un concert a Jamaica, com a reivindicaci de la pau i els drets dels ciutadans de la seva ptria. Per uns desconeguts el van atacar abans del concert, encara que sense ferir-lo. Desprs d'aquest atemptat, Bob Marley abandon Jamaica i es va traslladar a Florida, multiplicant les seves gires per EUA, Europa i frica.

L'any segent es va editar l'lbum 'Exodus', que es va convertir en un sper ventes a Anglaterra.

El 1978, van publicar 'Kaya', un nou xit amb canons d'amor i d'homenatge a la marihuana. Desprs de la publicaci del disc 'Babylon By Bus', fruit d'una gira per Europa i Amrica, Bob va visitar frica, fet que li va inspirar un nou lbum, 'Survival', homenatge a la ptria africana.

Uns anys mes tard, el 1980, public 'Uprising', l'xit del qual va ser arrasador, propiciant una nova gira europea que va batre tots els rcords d'assistncia.

Al finalitzar la gira europea, Bob va caure greument malalt de cncer, descobert casualment arran d'una lesi que es va fer jugant a futbol. L 11 de maig de 1981 Bob Marley moria a un hospital de Miami als 36 anys. 

El seu cos va ser traslladat a la seva ciutat natal, Nine Mile, on descansa en un mausoleu. Al seu funeral van acudir el primer ministre i altes personalitats del seu pas.

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Biografia, discografia ;









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75716" title="Transmission Control Protocol" nonfiltered="49" processed="49" dbindex="30049">

Transmission Control Protocol (TCP) s un protocol orientat a la connexi dintre del nivell de transport del model OSI que permet l'entrega de paquets de manera fiable, en el cas de TCP anomenats segments. Aix significa que abans de poder transmetre cap dada, s necessari establir una connexi entre els dos nodes que es volen comunicar. Un cop establerta la connexi, el protocol s'encarrega de garantir que les dades arriben de manera correcta, ordenada i sense duplicats al punt de destinaci. Un cop finalitza la transmissi s necessari tancar la connexi. Les aplicacions que utilitzen TCP per comunicar-se no s'han de preocupar de la integritat de la informaci, no han de fer cap tipus de control d'errors ats que poden assumir que tot el que reben s correcte, el mateix protocol s'encarrega de les tasques de control de flux i d'errors.

La fiabilitat associada a aquest protocol t un cost en la quantitat de recursos necessaris que el fan inadequat per alguns usos, com les retransmissions en temps real de vdeo, en qu s preferible descartar un paquet que no ha arribat o que ho ha fet en mal estat ats que per a l'emissor pot resultar difcil retransmetre'l i per al receptor seria un problema esperar. Per a aquests casos existeix el protocol UDP. 





Procs de connexi.

1.- El client envia una sollicitud de connexi al servidor per mitj d'un datagrama amb l'indicador SYN;
2.- Si el servidor accepta la connexi amb el client li envia un datagrama amb els indicadors SYN i ACK;
3.- El client confirma la connexi enviat al servidor un datagrama amb l'indicador ACK.

Transmissi de dades.
Durant la transmissi de dades es porta a terme un control de congesti de la xarxa. Per a aquest control es fan servir combinacions d'algorismes. Un d'aquests algorismes s Slow-Start.

Procs de desconnexi.

El final de la connexi pot ser a iniciativa del client o del servidor de manera indiferent.

1.- Qui desitja finalitzar la connexi envia a l'altre un datagrama amb els indicadors FIN i ACK.
2.- L'altre li retorna un datagrama amb l'indicador ACK. I tot segit li envia un altre amb els indicadors FIN i ACK.
3.- Qui ha iniciat la seqncia de desconnexi envia un datagrama amb l'indicador ACK.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75721" title="Tel Aviv" nonfiltered="50" processed="50" dbindex="30051">

Tel Aviv-Jafa s una ciutat israeliana situada a la costa mediterrnia. s, tamb, el centre de l'rea metropolitana de Gush Dan, la ms extensa d'Israel.

El terme municipal de Tel Aviv s de 50,6 km2, i t una densitat de poblaci de 7.445 persones/km2. Un 96,1% dels residents sn jueus, un 3% sn musulmans i un 0,9% sn cristians rabs. A ms, hi ha uns 50.000 immigrants illegals vivint a la ciutat.

L'rea metropolitana comprn diverses poblacions, sumant un total d'uns 2,5 milions d'habitants vivint al llarg d'uns 14 km de costa mediterrnia. Bat Yam, Holon, Ramat Gan, Giv'atayim, Ben-Berac, Petah Tiqwa, Rishon Lezion, Ramat HaSharon i Herzliya sn altres poblacions pertanyents a aquesta rea, coneguda com a Gush Dan.

 Origen del nom .
El nom Tel Aviv significa, en hebreu, "muntanya (tel) de primavera (aviv). Aix s com Nahum Sokolov anomen la ciutat en la traducci a l'hebreu del llibre Altneuland (en alemany, La vella nova terra) escrit per Theodor Herzl.

Sokolov va idear el nom de "Tel Aviv" per alludir a la destrucci de l'antic estat jueu i a l'esperana de reconstrucci. Aviv (primavera) havia de simbolitzar renovaci, i tel (muntanya), que en llenguatge arqueolgic significa "pila de runes", havia de simbolitzar la reconstrucci. Solokov va agafar el nom de la Bblia, de Ez 3, 15: "Vaig anar a Tel-Abib, a trobar els deportats que vivien a la riba del riu Quebar. I all on vivien, enmig d'ells, vaig estar-m'hi, atut, durant set dies". Aviv, en aquest cas, podria fer referncia a un du o a una deessa de Mesopotmia, que es creia que era qui originava la primavera.

 Histria .


L'assentament a la zona ms meridional de Tel Aviv (els barris de Neve Shalom i Neve Tsedek) va comenar cap al 1880 en substituci dels barris relativament ms cars de la ciutat rab de Jafa. Tanmateix, el 1909 es va independitzar formant la poblaci de Ahuyat Bayit, que posteriorment s'anomen Tel Aviv. En el moment de la fundaci, Tel Aviv sorg com a ciutat dormitori per als treballadors que diriament es desplaaven a Jafa. Al final, per, s'inici una disputa entre els jueus de Tel Aviv i els rabs de Jafa el 1921, cosa que port els jueus a construir un nou centre econmic. La proximitat al port de Jafa fu que la primera comunitat jueva que veien els immigrants fos Tel Aviv, ciutat que creix rpidament i es convert en el centre de la vida urbana israeliana fins avui.

Entre els anys trenta i cinquanta s'hi van construir unes 2.500 estructures d'estil Bauhaus i internacional. Anomenada la "Ciutat Blanca de Tel Aviv" i una mica runosa actualment, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2003.

A la Guerra araboisraeliana de 1948, Tel Aviv va ser durant vuit mesos (maig-desembre de 1948) la capital temporal d'Israel, a causa del setge rab de Jerusalem.

L'annexi israeliana de Jerusalem Est va generar molta polmica internacional, aix que molts pasos mantenen les ambaixades a Tel Aviv i fins i tot alguns la hi van portar als anys vuitanta, com per exemple els Pasos Baixos.

El 1950 es van unificar els municipis de Tel Aviv i Jafa.

Tel Aviv ha esdevingut sovint blanc de grups terroristes palestins en el curs del conflicte rabo-israeli. El 19 d'octubre de 1994 un terrorista sucida explot en un autobs causant 25 morts; va ser el primer atac terrorista en un autobs de la ciutat, i l'esdeveniment caus fort impacte als ciutadans. El 4 de mar de 1996 un altre terrorista sucida, en ser-li barrat el pas a un centre comercial, va immolar-se en un caixer automtic i mat 18 civils. L'1 de juny de 2001, un sucida va explotar a la cua per entrar a una discoteca i van morir 32 persones, la majoria d'entre 16 i 21 anys. El 25 de gener de 2002 va haver-hi un altre atemptat amb vint morts i el 5 de gener de 2003 dos ms amb 23 vctimes. El 17 d'abril de 2006 va haver-hi una altra immolaci a l'antiga estaci central d'autobusos, amb nou morts i dotzenes de ferits.

 Cultura .




La Universitat de Tel Aviv s la universitat ms gran d'Israel. T una excellent reputaci internacional, i s especialment famosa pels departaments de fsica, informtica i qumica.

Hi ha nombrosos centres culturals a Tel Aviv, que inclouen l'Opera House (on Plcido Domingo va estar amb la seva dona, Marta, durant dos anys i mig, de 1962 a 1965) i el Culture Hall (amb capacitat per a 3.000 persones). Tel Aviv t, a ms, moltes companyies teatrals i sales d'actuaci, entre les quals destaca el teatre Habima.

Museus i galeries d'art:
El Museu Eretz, conegut per la rica collecci de restes arqueolgiques i exposicions d'histria.
El Museu d'Art de Tel Aviv s un dels museus d'art ms importants d'Israel.
El Museu de la Dispora Jueva, situat al campus de la Universitat de Tel Aviv, s dedicat a la histria dels jueus arreu. Exposa documents histrics i obres d'art, i explica la histria de la prosperitat i la persecuci dels jueus durant els segles d'exili.
El Museu Batey Haosef s un museu d'histria militar de l'exrcit israeli. Molts experts i colleccionistes d'armament el consideren una autntica joia, ja que exposa peces rares, armes israelianes histriques aix com una gran varietat d'armes de foc i pintures.
El Museu Palmach, proper a la Universitat, ofereix una experincia multimdia nica i uns arxius vastssims, mostrant la vida de joves soldats jueus autoentrenats que esdevingueren, finalment, els primers defensors d'Israel.
L'Acadmia Lliure d'Israel, d'activitats potiques i de carrer.
Prop del jard de Charles Clore al nord de Jafa, hi ha un petit museu de l'organitzaci militant projueva Etzel, que va conquerir Jafa per a Israel durant la Guerra rabo-israeliana de 1948.

El juliol de 2003, la Ciutat Blanca de Tel Aviv va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, grcies als nombrosos edificis d'estil Bauhaus.

Tel Aviv t molts parcs i jardins. El ms extens s el de Ganei Yehoshua (o Parc HaYarkon).

La ciutat s escenari, a ms, del Dia de l'Orgull Gai ms important d'Israel, que reuneix anualment ms de 100.000 persones. Tel Aviv s considerada una ciutat molt oberta i amb molta vida nocturna.

 Economia .
Segons estadstiques de 2001, l'estatus socioeconmic de Tel Aviv es classific de nivell alt (8 sobre 10). El 63,1% del estudiants d'ltim curs d'educaci secundria van graduar-se. L'any 2000, el salari mensual mitj era de 6.773 nous shequels, aproximadament la mitjana nacional.

 Esports .
Tel Aviv s seu de molts dels millors equips esportius d'Israel, i en un cas del mn. Tel Aviv s, a ms, l'nica ciutat israeliana amb tres equips de futbol a primera divisi.

El Maccabi Tel Aviv fou fundat el 1906 i participa en deu esports diferents, entre els quals el bsquet, el futbol i el judo.

El Hapoel Tel Aviv fou fundat el 1923 i actualment inclou onze seccions esportives, destacant en bsquet, basquet femen, futbol i caiac.

El Club de Futbol Bnei Yehuda s l'nic equip de futbol israeli de primera divisi que representa noms un barri (el Shechunat Hatikva o Barri Esperana) en lloc d'una ciutat sencera.

Altres clubs de futbol que van jugar a primera divisi eren el Shimshon Tel Aviv i el Beitar Tel Aviv, que ara, fusionats, juguen a la tercera divisi. El Maccabi Yafo, que va jugar tamb a primera, juga ara en categories inferiors.

 Transports .

La principal rteria viria de Tel Aviv s l'autopista Ayalon, que recorre la ciutat de nord a sud seguint parcialment el recorregut del riu Ayalon.

Seguint aquesta autopista trobem les quatre estacions de tren de la ciutat, que sn (de nord a sud): Universitat de Tel Aviv, l'estaci central de Tel Aviv Merkaz (propera a l'estaci d'atobusos Masof 2000), Tel Aviv HaShalom (propera al centre comercial Azrieli) i Tel Aviv Hahaganah (propera a l'estaci central d'autobusos). Cada mes un mili de persones viatgen entre Tel Aviv i les ciutats de Rishon LeZion, Rehovot i Petah Tiqwa.

L'estaci central d'autobusos, la ms gran del mn, es troba al sud de Tel Aviv. La xarxa principal d'autobusos urbans s gestionada per la companyia Dan Bus. La Cooperativa Egged Bus, la segona empresa d'autobusos ms gran del mn, gestiona la majoria de trajectes interurbans amb origen o destinaci Tel Aviv.

L'aeroport de Tel Aviv s Dov Hoz (codi: SDV), situat al nord de la ciutat i destinat principalment als vols nacionals. L'Aeroport Internacional de Ben Gurion (codi: TLV) s l'aeroport internacional ms important d'Israel, i es troba a 15 km al sudest de Tel Aviv, prop de Lod.

La primera fase del metro de Tel Aviv es completar, segons les previsions, el 2012 i es pretn que millori enormement la xarxa de transport pblic de la ciutat.

 Alcaldes .
Meir Dizengoff (1921-1925);
David Bloch (1925-1927);
Meir Dizengoff (1928-1936);
Israel Rokach (1936-1952);
Chaim Levanon (1953-1959);
Mordechai Namir (1959-1969);
Yehoshua Rabinowitz (1969-1974);
Shlomo Lahat (1974-1993);
Ronnie Milo (1993-1998);
Ron Huldai (1998-);

 Ciutats agermanades .


 Notes .








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75726" title="Timbre" nonfiltered="51" processed="51" dbindex="30054">

En herldica, un timbre s un smbol que es posa sobre els escuts d'armes per indicar quin s el grau de noblesa de la famlia o de la poblaci.

En l'herldica cvica catalana es coronen els escuts amb corones de poble, vila, ciutat, comarca i vegueria o provncia.

En l'herldica nobiliria, en canvi, les corones sn de bar, vescomte, comte, marqus, duc, prncep i rei.

Hi ha poblacions que llueixen com a timbre corones nobiliries depenent de la categoria del noble que en fos sobir.

Hi ha d'altres timbres: l'elm, la tiara, la mitra, el capel, la cimera combinada amb l'elm, el borlet, la capellina o els llambrequins, combinats amb l'elm i la cimera.

L'escut del Pas Valenci, per exemple, llueix un elm amb la cimera originria del rei Pere el Cerimonis, per tradicionalment atribuda al rei Jaume I.



 Enllaos externs.
Sistema d'Informaci d'Administraci Local de Catalunya ;
Heraldic Dictionary (University of Notre Dame) ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75735" title="Educaci Secundria Obligatria" nonfiltered="52" processed="52" dbindex="30055">
L'Educaci Secundria Obligatria (ESO) s el perode del sistema educatiu de l'Estat espanyol que es correspon amb l'educaci secundria des de la implantaci de la LOGSE. Comprn 4 cursos, que abasten des dels dotze als setze anys si no hi ha repeticions. s la continuaci de l'educaci primria i l'ltima de les etapes d'educaci obligatria.

El ttol de l'ESO permet accedir al Batxillerat i als cicles formatius de grau mitj. Per als alumnes que no la superen existeixen els Programes de Garantia Social.

Caracterstiques de l'ESO.
 s una etapa terminal per a determinats estudiants i per a altres s propedutica (permet continuar estudis);
 Els objectius sn preparar l'alumne per al mn laboral i la vida acadmica adulta;
 T un carcter comprensiu, s a dir, s per a tots els estudiants;
 T assignatures comunes (per a tots) i optatives (triades per l'estudiant i el centre). Aquestes inclouen crdits de refor o variables, que tracten altres temes complementaris;
 Est organitzada en dos cicles de dos anys cadasc;
 S'imparteix als instituts a crrec de llicenciats (tot i que en el primer cicle pot haver-hi mestres);

Dificultats detectades en l'ESO.
 L'atenci a una gran diversitat d'alumnes;
 Manca de recursos;
 Problemes entre departaments per la crrega horria de cada matria;
 Diferncies entre autonomies;
 Orientaci als adolescents no sempre adequada;
 Recolzament no sempre suficient per part de les famlies;

 Crtiques a l'ESO .
Tamb, algunes associacions es queixen que els alumnes han d'estar estudiant fins a edats molt avanades (en alguns pasos fins als 18 anys) i s'opina que, amb aquesta llei, se'ls t sota una espcie de "pres" en contra de la seva voluntat, perjudicant-se a si mateixos i a la resta de companys, ja que aquest tipus d'alumnes ja haurien d'estar treballant o estudiant altres estudis que realment els interessin.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75737" title="Espai vectorial" nonfiltered="53" processed="53" dbindex="30056">
Un espai vectorial s un objecte d'estudi de l'lgebra lineal dins les matemtiques.

Per a definir formalment un espai vectorial E sobre un cos K, es diu que:

Sigui K un cos (per exemple : el cos  dels nombres reals o el cos  dels nombres complexos). Un espai vectorial sobre el cos K s un conjunt E que amb les operacions de:
 suma vectorial, escrita v + w on ;
 producte per un escalar, escrit a   v on a   K; v   E;
satisf les segents propietats:
 V amb la suma vectorial forma un grup abeli, s a dir, se satisf que:
 v + w   E.
 u + (v + w) = (u + v) + w, propietat associativa.
  anomenat vector nul tal que v + 0 = 0 + v = v, , s a dir, s l'element neutre de la suma vectorial.
 ,  tal que v + (- v) = 0, s a dir, tot element t oposat (invers respecte de la suma).
 v + w = w + v, propietat commutativa.
 V amb el producte per un escalar satisf que:
  a   v   E.
 a   (b   v) = (a   b)   v.
 Si 1 denota l'element neutre del producte en el cos K, llavors 1   v = v.
 a   (v + w) = (a   v) + (a   w), propietat distributiva amb la suma de vectors.
 (a + b)   v = (a   v) + (b   v).

Els elements de E s'anomenen vectors. S'acostumen a representar en negreta (v), tal i com s'ha fet en aquest article, amb una fletxa a sobre () o subratllats ('v). Els elements de K s'anomenen escalars.

 Vegeu tamb .
 Vector;
 Vector (fsica);
 Covector;
 Taula de smbols matemtics;
Mdul vectorial;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75739" title="Devoluci de poders" nonfiltered="54" processed="54" dbindex="30057">
Els dos extrems de l'organitzaci constitucional de les competncies administratives i governamentals dels Estats sn el centralisme, en qu el govern central o Estatal dirigeix les activitats regionals, i el federalisme, en qu hi ha dos nivells de govern -un de central i un de regional- cap dels quals pot envair o usurpar els drets de l'altre. Una altra forma d'organitzaci constitucional, intermdia entre el federalisme i el centralisme amb el poder dividit o compartit, comuna als Estats europeus, s el govern basat en la devoluci de poders o descentralitzaci.

Diversos Estats europeus han aplicat aquesta forma de govern intern basada en la devoluci de poders a les regions com ara el Regne Unit, Itlia i Espanya, Frana i Blgica. Per el grau d'autonomia atorgada a les regions varia entre els Estats depenent del rang de les funcions que comparteixen amb el govern central. Blgica, per exemple, ja s'ha convertit en un Estat federat, en tot el sentit de la paraula, mentre que Frana, sovint continua sent classificada com a Estat unitari. 

Una de les diferncies entre un Estat federat i un Estat amb devoluci de poders s l'atribuci de l'autonomia: un Estat federat s constitut per un grup de regions plenament autnomes que van cedir algunes atribucions al poder central -com ara la defensa de l'Estat, l'administraci dels afers exteriors i la representaci unificada a nivell internacional. El poder del govern central s, per tant, limitat. Als Estats amb amb devoluci de poders s el govern central mateix el que cedeix algunes atribucions -ms limitades- a les regions que el constitueixen i, en principi, conserva el dret a revocar-les. Aquest es el cas del Regne Unit, Espanya i Itlia, en qu el poder del govern central s ampli, per no pas illimitat. Si les atribucions de les regions sn molt limitades i/o compartides amb el govern central, aquesta forma de devoluci de poders es coneix com a regionalisme o descentralitzaci funcional. En un Estat regional, les regions tenen un paper administratiu i no pas un paper governamental ample i el poder del govern central s illimitat. Aquest s el cas de Frana i fins fa poc d'Itlia. 

Referncies.
 Federalism and the Balance of Power in European States, per Michael Keating, per a la Organitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic, 2007. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75744" title="Histria del basquetbol a Catalunya" nonfiltered="55" processed="55" dbindex="30059">
El basquetbol s un dels esports ms populars a Catalunya i un dels ms practicats, destacant tant a nivell de clubs com a nivell escolar. Els seus orgens es remunten als anys 20.

 Anys 20-30: Inicis i desenvolupament .
 El basquetbol entra a Catalunya .
El basquetbol es practic per primer cop a Catalunya el 1913 a l'escola Vallparads de Terrassa, fomentat per Alexandre Gal i Artur Martorell. Desprs de la Primera Guerra Mundial el belga Emile Tiberghien incorpora el basquetbol al seu gimns del carrer Arag de Barcelona. Malgrat aquestes primeres manifestacions basquetbolstiques a casa nostra, s'accepta comunament que el basquetbol fou introdut a Catalunya el 1922 pel pare Eusebi Millan en formar els primers equips infantils al collegi de les Escoles Pies de Sant Anton de Barcelona.

Aquell 1922 neix el primer club de Catalunya, el Laiet Basket-Ball Club (actualment Club Esportiu Laiet), a partir de la Secci Esportiva de la Congregaci Major de Nostra Senyora de les Escoles Pies de Sant Anton, de Barcelona. Aquell mateix any tamb es funden la Socit Sportive Patrie, per la colnia francesa de Barcelona, el CE Europa, BBC Barcelona, American Stars, Catalunya BBC i La France. En aquells primers temps, el bsquet es va desenvolupar principalment a travs dels centres pedaggics i de les associacions de carcter popular i catliques. El primer partit es jug al camp de l'Europa el 8 de desembre de 1922, amb les cistelles damunt les porteries i amb el resultat d'Europa 8-Laiet 2.

El 15 d'abril de 1923 s'inicia el primer Campionat de Catalunya de bsquet, que amb excepci del perode de la Guerra Civil, tindr continutat fins l'any 1957. Ser sense cap mena de dubte la competici ms important disputada a Espanya abans del naixement de la Lliga espanyola.

El 1923 es crea la secci del FC Martinenc i la del RCD Espanyol (per ex alumnes del Collegi Escolapis de Sant Antoni i Sarri, que freqentaven el Gimns Bricall). L'equip de l'Espanyol atur les seves activitats fins el 1927 en qu les reprengu sota l'impuls del capit d'infanteria Rafael Miralles.

El 31 de juliol de 1923 es constitueix la Federacin Nacional de Basquetbol, a Barcelona, essent president Fidel Bricall. Tamb es constitueix el Comit Regional de Catalunya. El 26 de febrer de 1925 es canvia el nom del comit pel de Federaci Catalana de Basquetbol. A Madrid s'havia constitut la Confederacin Espaola de Basketball. El 1933 es fusionen ambdues organitzacions, formant-se la Federacin Espaola de Baloncesto, amb seu a Barcelona, abans de traslladar-se a Madrid el 1935. Parallelament a la Federaci Catalana de Basquetbol es form lAssociaci de Basquetbol de Catalunya, formada pels equips ms modestos.

El 1924 es crea l'equip de basquetbol de la UE Sants. Aquest debuta a l'estadi de la Foixarda on es derrota l'Athltic Bricall per 8 a 0. L'equip es dissoldr la temporada 1928-29 per les enormes despeses econmiques que suposava. El 1925 Martinenc i Europa fan la primera exhibici de basquetbol a Badalona. Aquell any participa al Campionat de Catalunya l'AE Tagamanent i la secci del CADCI (Centre Autonomista Dependents Comer i Indstria), per la majoria dels seus jugadors marxen al Barcelona, Grcia i Laiet i impedeix a la secci continuar jugant la competici oficial, fins el 1932-33 en qu s'hi retorn.

El 1926 es crea la secci del CE Sabadell per davant la important despesa econmica que representava es decid separar-se en una entitat completament independent, naixent la Juventus Athltic Club de Sabadell. Tamb a la capital vallesana apareix el Club Nataci Sabadell (1929), que el 1931 participa en el Campionat de Catalunya i el CADCI-Sabadell, nascut el 1932 i afiliat a la A.B.C. La Juventus va promocionar el bsquet a Terrassa amb el recolzament del Casino Comer. El 24-8-1926 es forma la secci del FC Barcelona i s'inscriu a la Federaci Catalana, formant un primer equip amb jugadors que provenien de la UE Sants. El 1927 s'inauguren les installacions de basquetbol "Sol de Baix" a la Travessera de Les Corts i es derrota el Gimns Tiberghien per 4-0.

Les primeres entitats que van portar el bsquet a Badalona foren la Societat Gimnstica (1926), Uni Gimnstica i Esportiva de Badalona (1928, fusi de la Societat Gimnstica i el Badalona Club) i l'Ateneu Badalon. El 30 de mar de 1930 Mrius Cuixart form la Penya Spirit of Badalona, que el 1933 pass a anomenar-se Centre Esportiu Badalon, i al que el 1935 se li incorpor la U.G.E. Badalona. El 1939 adopt el seu nom definitiu passant a dir-se Club Joventut de Badalona. El primer partit el jug contra el combinat Ateneu-Uni Gimnstica, guanyant per 5 a 3. El club s'afili a la A.B.C.

 El basquetbol catal creix .
A l'inici es jugaven els partits de bsquet en camps de futbol amb 7 jugadors per banda. A partir de 1927, amb motiu de l'arribada de l'Hindu Club de Buenos Aires, que disput diversos partits a casa nostra contra la Selecci Catalana de bsquet, es comen a jugar amb equips de 5 jugadors.

La temporada 1927/28 participa al Campionat de Catalunya la Uni Cristiana de Joves, filial a Barcelona de l'YMCA nord-americana. El 10 de novembre de 1928 es crea el Collegi Catal d'rbitres, presidit per Miquel Ros. Aquell any es disputa al Gimns del Foment Martinenc, el primer partit en un local tancat, entre el Martinenc i la UE Sants. Tamb es cre el BB Montserrat d'Hostafrancs, ms tard anomenat Bsquet Ateneu Montserrat (BAM). 

Aquest mateix any (1928) al collegi Santa Anna de Matar, el propi pare Millan inici la prctica del bsquet a la capital del Maresme. El primer equip fou l'Universitary Santa Anna (1929). El 1930 es disputa el primer torneig local on el U.S.A. ven EF Premilitar per 22-15. Tamb neix aquell any l'Iluro BC i ms tard l'Agrupaci Esportiva Matar (amb la consegent rivalitat entre ambds clubs), l'Iris SC i el BC Llevant.

El reverend Josep Maria Feliu fou l'impulsor del Centre Catlic de l'Hospitalet el 1928. L'equip s'afili a la Federaci Catalana l'any segent. El 1930 nasqu el BC Jniors, tamb de l'Hospitalet. A Calella, el 1928 es crea el New Star, que desapareix l'any segent, quan sorgeixen una srie d'equips d'efmera existncia, Intrpids, Doble Sis, Joventut, BB Calella i Aven Mari que es converteix el 1930 en Esportiu Calassanci i s'inscriu el 1931 a la Federaci.

La comarca del Bages descobreix el bsquet l'any 1929 amb un encontre d'exhibici entre dues seleccions locals al Pujolet, camp de futbol del CE Manresa. El 1930 es crea l'Agrupaci de Basket-ball i s'organitzen els dos primers torneigs a la ciutat amb 9 equips, entre ells el BBC Manresa (1931), que ms tard es federa. El 1932 es crea el CEC Bages. El 23 d'agost de 1934 ambds clubs es fusionen constituint-se la Uni Esportiva Manresana.

Manuel Brunet, que havia estudiat als Estats Units fou l'introductor del bsquet a Tarragona, fent les primeres exhibicions el 1924 amb un encontre el 24 de desembre entre els equips A i B del Gimnstic. El 1929 es crea la secci del Club Gimnstic. El 1930 es juga el primer torneig interclubs a Tarragona (el Torneo Diario Espaol) amb el Gimnstic (A i B), la Penya Ben Forjats de Valls i el Reus Deportiu. Ven el Nstic A. La temporada 1931-32 es crea el comit provincial de Tarragona de la Federaci Catalana.

El 1930 es funda el BB Renaixement, per alumnes de l'Institut Montserrat de Sants i la secci del GEiEG de Girona. El 1931 es funda el Biblioteca Popular, ms tard anomenat UE Montgat. S'afilia a la Agrupaci de Basquetbol de Catalunya i el 1935 ingressa a la Federaci Catalana. Aquest any es dissol l'equip del CE Europa, passant, els seus jugadors en bloc al FC Barcelona. La primera sortida internacional la feu el Patrie a Pars el 30-6-1931, perdent davant la Selecci de Pars per 51-22. El primer partit entre clubs catalans i castellans fou el 31-4-1932, Espanyol 19 - Madrid 24.

A Granollers el bsquet hi apareix el 1932, en crear-se el CB Granollers, com a secci independent de l'equip de futbol. Tamb es forma a la ciutat el Joves Cristians de Catalunya (participa en algunes competicions amb el nom de Sant Esteve).

El 6 d'abril de 1933 es disputen oficialment els primers partits en pista coberta a la sala de ball "La Gavina Blava" de l'Av. Mistral amb els resultats : FC Barcelona 29 - SS Patrie 30 i FC Barcelona 24 - SS Patrie 22. El 1934, en partit del Campionat de Catalunya, Juventus 100 - UGE Badalona 6. Estop fa 70 punts. Tot un rcord.

La temporada 1933-34 trobem els segents equips a Tarragona : Escola de Treball, Escola de Comer, Fejocistes, Nosaltres Sols, Penya Br, Penya Esportiva. Sorgeixen nous equips, Penya Pallach, Penya Lloren i Penya Jniors. Altres clubs sn el CN Reus Ploms i la Penya Sempre Avant de Valls.

Altres clubs que van destacar a Catalunya durant el perode anterior a la Guerra Civil sn el FC Grcia, PA Barcelona, US Sant Andreu, PE Guimer, Olmpic BC, Les Filatures de Barcelona, Uni Social de Cornell, Centre Parroquial de Ripollet, Dinmic Club, Grup Excursionista, Atlas Club, Penya Coratge, Intendncia, Cercle Catlic de Sants, Joventut Martinenca, Esportiu Sabadell i guiles Blaves.

Els esdeveniments de juliol de 1936 i el comenament de la Guerra Civil trenquen les activitats de la majoria de clubs, entre ells el Martinenc, pioner a Catalunya, o el CADCI, que desapareixen. El 1939, desprs de la guerra, la SS Patrie no es permesa a inscriure's a la Federaci Catalana per ser considerat  estranger!! La majoria de jugadors ingressen al BC Athltic de Grcia. La Uni Cristiana de Joves tamb es vedada pel seu carcter religis evanglic. La majoria dels seus jugadors s'incorporaren a la UE Sants, que reprenia aix les seves activitats.

 Anys 40-60: Els desenvolupament .
  .
El bsquet, tan ben acollit pels educadors laics i religiosos als anys 30, s, desprs de la guerra, l'esport per excellncia dels centres educatius.

Paralellament a la Federaci, el franquisme, el nacionalsindicalisme i l'Acci Catlica creen als anys 40 una federaci parallela que destaca principalment en la prctica del bsquet, lObra Atltico-Recreativa (O.A.R.) de la Joventut d'Acci Catlica. Dins l'O.A.R. no noms participen centres catlics. Podem destacar-hi, tamb, l'equip de la industria Seda (del Prat) o el CN Sabadell. Cada agrupaci, la Federaci i l'O.A.R., estableix les seves divisions, grups i campionats. Malgrat aix, els jugadors d'autntica vlua eren els de la Federaci.

El 6 d'octubre de 1939 es reprenen les activitats amb el Torneo Pedro Conde. El 1940 es disputa la I Competicin de Ases del Baloncesto, que s guanyada per Ferrer (BIM) en l'apartat individual i pel BIM en equips.

Pel que fa als clubs, en acabar la Guerra Civil, el BB Renaixement es veu obligat a canviar de nom, naixent el B.I.M. (Bsquet Instituci Montserrat), el Jniors pel de CB L'Hospitalet i el Granollers es va anomenant CD Granollers (1941), Club de Bsquet Granollers (1946), Escoles Pies Granollers (1949, com a secci de l'Associaci d'Antics Alumnes de les Escoles Pies). El 1951 torna a ser secci del club de futbol fins el 1958 que se separa en CB Granollers, d'Educacin y Descanso. Tamb el 1939 es funda el CP Sant Josep de Badalona; l'Esportiu Calassanci de Calella reprn les activitats com a La Pau Social i el 1941 adopta el nom de JACE Calella. El mateix 1941 l'Iluro reprn les activitats com a CD Matar i neix una nova entitat, el Cercle Catlic de Badalona, que aconseguir molts xits.

L'agost d'aquest any un grup d'esportistes funden el CE Huracanes, secci de bsquet dins el Lrida Balompi, que particip en tornejos provincials amb equips com l'Escola de Treball o el CD Leridano. Dificultats econmiques feren que el club es dissolgus (1957), prenent-ne el relleu l'Agrupacin Deportiva Antorcha (del Frente de Juventudes) que es dissolgu el 1975. Dissidents de l'Huracanes havien format el Scoris Club. El 1968 es fusionen Scoris i Antorcha, formant el MILSA, per el 1972 deixa d'actuar, separant-se de nou.

L'any 1942 molts catalans foren obligats a fer de nou el servei militar. Molts d'ells foren destinats a Galcia on continuaren la prctica del basquetbol, el que supos un notable impuls pel bsquet a les terres gallegues. Entre ells, destac el 55 Regiment d'Infanteria d'Ourense, que fou campi militar de Galcia i particip en el campionat d'Espanya amb el nom de BC Galicia, obtenint una notable xit. Aquell any es va celebrar un gran homenatge al pare Millan, amb festival al Gran Price.

La majoria de clubs van anar, aix, reprenent les seves activitats. El 1943 s'inaugura el 1er camp cobert d'Espanya a Montgat i l'equip local ven en partit de la Copa Orgaz el CD Manresa (nou nom del BC Manresa, 1944). El 1944 es constitueix la secci del CN Manresa. Desprs de la II Guerra Mundial, es crea a Barcelona el Club Esportiu Hispano-Francs (una mena de continuador de l'antic Patrie) i tamb es desenvolupa el Club Orillo Verde de Sabadell, que patrocinat per l'empresa Carol aconsegueix grans xits. El 1947, sota l'impuls d'una empresa comercial, s'inscriu a la Federaci Catalana el CB Aismalbar de Montcada i Reixac. La integraci de jugadors de vlua fa que l'equip passi rpidament de tercera a primera categoria, aconseguint grans xits.

Cal destacar que durant la dcada dels 40 tots els campionats d'Espanya sn guanyats per equips catalans, el que demostra el domini del basquetbol catal dins el panorama estatal. El primer assaig de Lliga estatal tingu lloc el 1946. El FC Barcelona fou el campi. L'any segent es disput el I Torneig Ibric, que es disput a Lisboa, amb la participaci de FC Barcelona, R. Madrid, Benfica de Lisboa i Vasco da Gama de Porto. El vencedor fou tamb el FC Barcelona.

L'any 1955 es disputaren a Barcelona els segons Jocs del Mediterrani. Es tractava d'uns jocs poliesportius, on en destac l'esport del bsquet. Espanya hi particip, guanyant la medalla d'or amb grans jugadors catalans com Eduard Kucharski i Jordi Bonareu.

 De la primera lliga al campionat d'Europa .
El 31 de mar de 1957 s'inicia la primera lliga espanyola, el 1958 la primera Copa d'Europa i el 1967 la primera Recopa d'Europa.

El 1951 es funda el Picadero Jockey Club, a l'antic Picadero Andaluz a la Diagonal i el 19-10-1952 el CB Valls (aplegant elements de l'UD guilas, Penya Tiburn, UDED i AAEET). El Gimnstic de Tarragona va deixar de tenir activitat el 1954. El 1962 reprengu les seves activitats. Aquest any es fund el CB Sant Josep de Girona i s'introdueix el mini-bsquet a Catalunya i Europa. El 1963 la Federaci Catalana s'organitza en quatre Federacions Provincials.

A finals dels anys 50 l'Ajuntament de Barcelona construeix el primer recinte poliesportiu desprs de l'Estadi Olmpic de Montjuc. s el Pavell de l'Esport, a la Gran Via, prop de la plaa Espanya, que tindr molta vida, abans de la construcci, al carrer Lleida, del Palau Municipal d'Esports, que tindr la primera pista de parquet. El 1968 s'inaugura el nou Palau d'Esports de Matar i en partit de lliga, els locals derroten el R. Madrid (80-69). Aquest any es reobre la importaci d'estrangers, com Albie Grant, Norman Charmichael i Charles Thomas, al Bara, o Harge, Williams, Teo Cruz i Davis Peralta, al Picadero, entre d'altres.

El creixent professionalisme en bsquet, obliga a dissoldre gran quantitat de clubs, entre ells podem destacar l'histric Aismalbar de Montcada (1964) i el Picadero JC (1973), desprs d'una brillantssima trajectria. El 1965 es dissol el JACE Calella, i crea un nou equip amb el nom de San Fernando, ms tard CB Calella.

Per ltim destacarem molts altres equips que van ajudar a fer del basquetbol un dels esports ms seguits a Catalunya durant aquest perode, com sn el BC Santfeliuenc, CD Sabadell, CB Mollet, BC Malgrat, U.D.R. Pineda de Mar, Barcino, Vilafranca, Canet, Arenys o CF Terrassa.

 Des dels anys 70: La professionalitzaci .
A partir dels anys setanta el basquetbol a Catalunya deixa de ser aquell esport amateur que havia estat des de la seva aparici. S'inauguren diversos pavellons com el Pavell Polisportiu Joana Ballot de Valls (20-6-71), el Pavell Ausis March de Badalona (1972) i el Pavell Municipal d'Esports de Granollers. L'any 1972 es disputa la primera Copa Korac europea.

1973 fou un any important pel bsquet catal. Es commemoren els 50 anys de la Federaci Catalana i es disputa a Barcelona i Badalona el Campionat d'Europa de Basquetbol. Espanya, amb forta presncia de jugadors catalans, obt la medalla de plata en perdre la final amb Iugoslvia. La URSS s tercera. Aquell mateix any es celebren els homenatges a Buscat i Emiliano i desapareix l'histric Picadero de Barcelona.

El 12 de juny de 1970 es funda el CB Les Escaldes a Andorra. El 12 d'abril de 1971 es canvia el nom pel de BC Andorra (l'equip participa el 1996 a la Copa Korac). Una escissi dins el Nstic, crea, el 1976, el CB Tarragona. El 1979, el CD Manresa adopta el nom de Manresa Esportiu Bsquet i inicia la seva millor poca (va participar a la Copa Korac el 72, 88, 95 i anys successius, i el 1989 a la Eurolliga). El Cercle Catlic passa a anomenar-se CB Cotonifici de Badalona, pel patrocini de l'esmentada firma comercial. El 1984 l'equip es trasllada a Santa Coloma i queda quart a la lliga amb el nom de Licor 43 i participa l'any segent a la Copa Korac, per la posterior manca de patrocinador fa que l'equip es desvinculi del bsquet d'elit el 1985 passant al bsquet de formaci i essent, ms tard, filial del Joventut. La seva trajectoria a la mxima competici la continu, breument, el un nou club, el CB Santa Coloma. El 1989, el CB Sant Josep, sota el patrocini de l'empresa Valvi, passa a anomenar-se CB Girona. El 1990 va participar a la Copa Korac, competici a la que arriba a semifinals l'any 2000.

Com podem comprovar, els patrocinadors comercials sn un factor bsic pel basquetbol d'elit ja molt professionalitzat i molts cops sn motiu de canvis de nom i desaparici d'entitats. L'Espanyol participa el 86-87 a la Copa Korac, amb el nom de Gin MG-Sarri. El 1988 l'empresa Unipublic compra el club. s la fi d'un histric del bsquet catal. El nou club, CB Unipublic, es fusionar l'any segent amb el CB Granollers, formant el CB Granollers-Unipublic. El 1991, l'empresa abandona l'entitat i el club es transforma en Granollers Esportiu Bsquet, que posteriorment abandona tamb la competici i desapareix (1993), refundant-se des de la base amb el nom original de CB Granollers.

El 1982 es funda l'Associaci de Clubs de Basquetbol (ACB), organisme que reuneix els clubs d'elit espanyols i que des del 1983 t encomanat per la Federaci Espanyola l'organitzaci de les competicions oficials. L'entitat s impulsada pel catal Eduard Portela i t la seu central a Barcelona.

El 1984, Espanya aconsegueix la medalla de plata a les Olimpiades de Los Angeles en perdre amb Estats Units. Sn medallistes, Solozbal, Epi II, Margall, Jimnez i De la Cruz. L'any 1985 es disputa a Barcelona el mundialet de clubs que guanya el Bara. El 1986, el Campionat del Mn de Basquetbol es disputa a Espanya, amb partits a Barcelona. La Selecci Espanyola es classifica en cinqu lloc, darrera d'Estats Units, URSS, Iugoslvia i Brasil. El 1990 es disputa al recent inaugurat Palau Sant Jordi de Barcelona l'Open McDonald's. Hi participen New York Knicks (NBA), Scavolini de Pesaro (Lega), Pop-84 d'Split (Iugoslvia) i FC Barcelona (ACB). El campi s l'equip americ i el millor jugador Gerald Wilkins (NY Knicks). Per la competici ms destacada a Catalunya es va viure durant els Jocs Olmpics de Barcelona 1992. Els bsquet es disput a Badalona amb el triomf de l'equip americ format per primer cop per jugadors de la NBA (un extraordinari conjunt que reb l'apelatiu de dream team). Crocia i Litunia completen el podi en l'apartat mascul. En el femen el campi s l'Equip Unificat. Amb motiu d'aquests jocs s'inaugur el Pavell Olmpic de Badalona.

Les competicions internacionals a Catalunya no s'aturen. Amb motiu del 75 aniversari de la Federaci Catalana de Basquetbol li es atorgada, el 1997, l'organitzaci del Campionat d'Europa de basquetbol, amb partits a Barcelona, Badalona i Girona. El pdium final fou format per Iugoslvia, Itlia i Rssia. Tamb es disputa al Palau Sant Jordi la final four de la Eurolliga de bsquet amb triomf de la Kinder de Bologna italiana (1998); competici que es repet el 2003, aquest cop amb triomf del FC Barcelona. Fou el tercer cop que la capital de Catalunya fou seu de la final de la mxima competici europea per a clubs. La primera datava del 1969 on en fou vencedor el CSKA de Moscou. Respecte al mxim ttol europeu, al aconseguit per Bara cal afegit el del Joventut de Badalona l'any 1994.

Durant aquests anys destaquen clubs com La Salle Barcelona (tamb anomenat La Salle Josepets), CB Grifeu de Llan, el CB Aracena (de la ciutat de Ponts i que el 2004 canvi de ciutat per anar a Alcdia) i el CB Cornell (fundat el 1929). El 1997 neix el CE Lleida Basquetbol, a partir del CE Maristes. Pel que fa a jugadors, destaquem els alguns estrangers que han destacat als clubs catalans, elevant en gran manera el nivell basquetbolstic catal: Andrew Brodie (Granollers), Bob Guyette, Jeff Ruland, Norman Carmichael, Audie Norris, Arturas Karnishovas, Aleksander Djordevic, Sarunas Jasikevicius i Dejan Bodiroga (Barcelona), Mike Phillips (Barcelona i Espanyol), Mike Davis (Barcelona i Granollers), Rolando Frazer (Manresa), Regginald Johnson, Corny Thompson, Andre Turner i Tanoka Beard (Badalona) o Dusko Ivanovic i Darryl Middleton (Girona). Entre els jugadors catalans ms destacats cal esmentar Pau Gasol i Ral Lpez, els nics que han jugat a la NBA.

Jugadors famosos.


Dirigents i promotors.

* any escollit president de la Federaci Catalana
** any escollit president de la Federaci Espanyola

 Articles relacionats .
 Histria del basquetbol femen a Catalunya;
 Campionat de Catalunya de bsquet mascul;
 Campionat de Catalunya de bsquet femen;
 Lliga Catalana de Bsquet;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75745" title="Trip-hop" nonfiltered="56" processed="56" dbindex="30060">
El Trip-hop s un estil de msica original de Bristol (Regne Unit).
El principal exponent d'aquest estil s Massive Attack.

 Principals grups i artistes .
 Air;
 Bjrk (Principalment a Post i a Homogenic) ;
 Hooverphonic ;
 Lamb ;
 Massive Attack;
 Moloko;
 Morcheeba ;
 Portishead;
 Thievery Corporation ;
 Tricky;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75746" title="Sant Pau del Camp" nonfiltered="57" processed="57" dbindex="30061">

Sant Pau del Camp s un antic monestir benedict que es troba en ple barri del Raval de la ciutat de Barcelona. s un dels edificis romnics ms ben conservats de la ciutat.

Histria.

No hi ha dades exactes sobre la data de construcci, si b se li atribueix l'any 911, que s la data que figura a la lpida trobada al monestir i corresponent a la tomba de Guifr II, a qui s'atribueix la seva construcci. Es creu tamb que el comte va iniciar la construcci d'una esglsia sobre les restes d'un antic edifici religis i hi va establir una comunitat de monjos. El monestir era fora de la protecci de les muralles de la ciutat, d'aqu el seu nom, ja que es trobava al mig del camp.

Les primeres notcies documentades sobre Sant Pau del Camp sn del 977. Noms sabem que en aquell moment l'abat que hi havia al capdavant del convent era At. Com que era fora del recinte emmurallat, el monestir es va convertir en un blanc fcil per als atacants. Aix, el 985, les tropes d'Almansor el van atacar; va quedar destrut gaireb completament i fou abandonat per la comunitat. A partir d'aquella data va passar a ser una simple esglsia dedicada a sant Pau.

El 1096 va comenar la restauraci de l'edifici i s'hi va instaurar una nova comunitat. Malgrat tot, el monestir fou novament atacat el 1114. Tres anys desprs, el matrimoni format per Guibert Guitard i Rodlendis en van fer una nova restauraci i van unir el monestir, en qualitat de priorat, al de Sant Cugat del Valls.

Al segle XIV es va construir una nova muralla de la ciutat i Sant Pau del Camp va quedar finalment englobada dins el recinte emmurallat. El 1508, el monestir es va unir al de Montserrat fins que el 1593 es va tornar a unir, tamb en forma de priorat, al de Sant Cugat. 

El 1617 es va unir definitivament a un altre monestir, el de la Portella, situat al Bergued. El 1672 s'hi va installar un noviciat que abans era a Lleida i es va iniciar l'poca de major esplendor del cenobi. La comunitat va abandonar definitivament Sant Pau del Camp el 1835, amb la llei de desamortitzaci que va comportar l'exclaustraci. Un dels darrers abats, si no l'ltim, va ser Joan de Safont i de Ferrer.

A partir d'aleshores el monestir va passar per diversos usos. El 1842 va esdevenir una escola, mentre que entre el 1855 i el 1890 es convertia en caserna militar. El 1879 fou declarat Monument Nacional grcies a la intervenci de diversos ciutadans, entre els quals  Vctor Balaguer. El recinte fou novament devastat el 1936. Des d'aleshores s'hi han fet diverses restauracions.


Edifici.

L'esglsia s d'una nica nau amb planta de creu grega. T tres absis i una cpula amb  transsepte. L'interior s cobert amb volta de can. 




La portalada de l'esglsia est emmarcada per dues columnes acabades en dos antics capitells visigtics fets de marbre on es repenja l'arquivolta de mig punt. Al timp hi ha una imatge de Jess voltat pels apstols Pere i Pau. La decoraci d'aquest frontal s de l'poca visigtica, amb representacions tetramrfiques dels evangelistes. Sant Marc est representat per un lle i sant Lluc per un brau, i Sant Mateu i Sant Joan per l'home alat i l'guila. Al timp apareix esculpida, al centre, la figura del Crist en Majestat assegut al tron i amb el nimbe crucfer. La m esquerra t un llibre i la dreta est en actitud de beneir. Sota hi ha les inscripcions del noms de Pere i Pau, l'Alfa i l'Omega, voltat d'un text tradut de la segent manera: Aquesta porta s el cam del Senyor per a tots, el portal de l'horta de la vida. Veniu-hi tot passant per mi. Renard, per ell i per l'nima de la seva esposa Ramona, va donar 7 morabatins per a fer aquesta esglsia. Sobre els capitells hi han uns medallons amb representacions prpies de l'poca visigtica.

Tot l'exterior de l'edifici est decorat amb llombardes decorades amb cares humanes, animals fantstics i vegetals. La faana de l'esglsia, guarnida amb arcuacions penjants anomenades llombardes, s acabada amb unes restes de fortificaci. Est distribuda en dos registres; el superior acabat amb una coberta o doble vessant i a l'inferior s'hi troba un fris amb tres arcuacions cegues per banda sobre mnsules. Les mnsules dels dos registres tenen decoracions vegetals, animals fantstics i caps humans. 

L'edifici est envoltat d'un jard on hi ha l'antiga casa abacial, construda entre el segle XIII i el XIV.

El claustre.

El claustre s la part del monestir ms important des del punt de vista monumental per la singularitat dels seus arcs, nics a tota Europa. La seva construcci, malgrat ser del segle XII i posterior a la de l'esglsia, mostra clarament influncies musulmanes.

Els arcs sn polilobulats, en trobem de tres i de cinc lbuls, decorats amb frisos geomtrics o vegetals, i descansen sobre columnes geminades molt simples. Les bases sn senzilles i dues estan decorades amb motius vegetals com si es tracts de capitells invertits.

De capitells n'hi ha de l'poca de transici derivats del corinti, per tamb en trobem d'altres clarament romnics amb representacions zoomrfiques, d'animals fantstics, i motius vegetals. Alguns sn representacions historiades, com el d'Adam i Eva i el de la serp i la fruita prohibida, o els de les lluites de guerrers i els sofriments de la dona lbrica.

Al voltant del claustre hi han nombroses tombes, moltes d'elles pertanyen a la famlia dels Bell-lloc.

Enllaos externs.
Informaci amb imatges de Sant Pau del Camp;
Monestirs de Catalunya. Sant Pau del Camp;

Bibliografia.
Antoni Pladevall: Els monestirs catalans, Edicions Destino, Barcelona, 1970, ISBN 8423305112;
Jordi Vigu: El monestir romnic de Sant Pau del Camp. Editorial Artestudi edicions. Any 1974.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75747" title="Premi Planeta" nonfiltered="58" processed="58" dbindex="30062">
El Premi Planeta s una premi de novella otorgat des de l'any 1952 per l'editorial Planeta reservat a originals escrits en llengua castellana.

Desprs del Premi Nobel de Literatura s el concurs literari ms ben dotat del mn amb 601.000 euros (2006) i s'otorga el 15 d'octubre de cada any a Barcelona. El jurat est compost per escriptors i crtics de literatura, aix com el president de l'editorial Planeta, i des de 1974 a ms de recompensar econmicament el premi guanyador tamb es recompensa el finalista.

Guanyadors i finalistes.
1952 Juan Jos Mira per En la noche no hay caminos;
Severino Fernndez per Tierra de promisin;
1953 Santiago Lorn per Una casa con goteras;
Antonio Ortiz Muoz per Otros son los caminos;
1954 Ana Mara Matute per Pequeo teatro;
Ignacio Aldecoa per El fulgor y la sangre;
1955 Antonio Prieto per Tres pisadas de hombre;
Mercedes Salisachs per Carretera intermedia;
1956 Carmen Kurtz per El desconocido;
Ral Grien per A fuego lento;
1957 Emilio Romero per La paz empieza nunca;
Elisa Brufal per Siete puertas;
1958 Fernando Bermdez de Castro per Pasos sin huellas;
Julio Manegat per La ciudad amarilla;
1959 Andrs Bosch per La noche;
Jos Mara Castillo per El grito de la paloma;
1960 Toms Salvador per El atentado;
Manuel San Martn per El borrador;
1961 Torcuato Luca de Tena per La mujer de otro;
Andreu-Avell Arts i Toms per La oracin del diablo;
1962 ngel Vzquez per Se enciende y se apaga una luz;
Juan Antonio Usera per El pozo de los monos;
1963 Luis Romero per El cacique;
Vctor Chamorro per El santo y el demonio;
1964 Concha Als per Las hogueras;
Vizcaro per El adltero y el dios;
1965 Rodrigo Rubio per Equipaje de amor para la tierra;
Julio Manegat per Spanish Show;
1966 Marta Portal per A tientas y a ciegas;
Santiago Moncada per Stress;
1967 ngel Mara de Lera per Las ltimas banderas;
Eugenio Juan Zappietro per Tiempo de morir;
1968 Manuel Ferrand per Con la noche a cuestas;
Pedro Entenza per No hay aceras;
1969 Ramn J. Sender per En la vida de Ignacio Morel;
Manuel Scorza per Redoble por rancas;
1970 Marcos Aguinis per La cruz invertida;
Luis de Castresana per Retrato de una bruja;
1971 Josep Maria Gironella per Condenados a vivir;
Ramiro Pinilla per Seno;
1972 Jess Zrate per La crcel;
Hilda Perera per El sitio de nadie;
1973 Carlos Rojas per Azaa;
Mercedes Salisachs per Adagio confidencial;
1974 Xavier Benguerel per Icaria, Icaria...;
Pedro de Lorenzo per Gran caf;
1975 Mercedes Salisachs per La gangrena;
Vctor Alba per El pjaro africano;
1976 Jess Torbado per En el da de hoy;
Alfonso Grosso per La buena muerte;
1977 Jorge Semprn per Autobiografa de Federico Snchez;
ngel Palomino per Divorcio para una virgen rota;
1978 Juan Mars per La muchacha de las bragas de oro;
Alfonso Grosso per Los invitados;
1979 Manuel Vzquez Montalbn per Los mares del sur;
Fernando Quiones per Las mil noches de Hortensia Romero;
1980 Antonio Larreta per Volavrunt;
Juan Benet per El aire de un crimen;
1981 Cristbal Zaragoza per Y Dios en la ltima playa;
Jos Mara del Val per Llegar tarde a Hendaya;
1982 Jess Fernndez Santos per Jaque a la Dama;
Fernando Schwartz per La conspiracin del Golfo;
1983 Jos Luis Olaizola per La guerra del general Escobar;
Fernando Quiones per La cancin del pirata;
1984 Francisco Gonzlez Ledesma per Crnica sentimental en rojo;
Ral Guerra Garrido per La guerra del Wolfram;
1985 Juan Antonio Vallejo-Njera per Yo, el rey;
Francisco Umbral per Po XII, la escolta mora y un general sin un ojo;
1986 Terenci Moix per No digas que fue un sueo;
Pedro Casals per La jeringuilla;
1987 Juan Eslava Galn per En busca del Unicornio;
Fernando Fernn Gmez per El mal amor;
1988 Gonzalo Torrente Ballester per Filomeno, a mi pesar;
Ricardo de la Cierva per El tringulo. Alumna de la libertad;
1989 Soledad Purtolas per Queda la noche;
Pedro Casals per Las hogueras del rey;
1990 Antonio Gala per El manuscrito carmes;
Fernando Snchez Drag per El camino del corazn;
1991 Antonio Muoz Molina per El jinete polaco;
Nstor Lujn per Los espejos paralelos;
1992 Fernando Snchez Drag per La prueba del laberinto;
Eduardo Chamorro per La cruz de Santiago;
1993 Mario Vargas Llosa per Lituma en los Andes;
Fernando Savater per El jardn de las dudas;
1994 Camilo Jos Cela per La cruz de San Andrs;
ngeles Caso per El peso de las sombras;
1995 Fernando Garca Delgado per La mirada del otro;
Lourdes Ortiz per La fuente de la vida;
1996 Fernando Schwartz per El desencuentro;
Zo Valds per Te di la vida entera;
1997 Juan Manuel de Prada per La tempestad;
Carme Rigalt per Mi corazn que baila con espigas;
1998 Carmen Posadas per Pequeas infamias;
Jos Mara Mendiluce per Pura vida;
1999 Espido Freire per Melocotones helados;
Nativel Preciado per El egosta;
2000 Maruja Torres per Mientras vivimos;
Salvador Compn per Cuaderno de viaje;
2001 Rosa Regs per La cancin de Dorotea;
Marcela Serrano per Lo que est en mi corazn;
2002 Alfredo Bryce Echenique per El huerto de mi amada;
Maria de la Pau Janer per Las mujeres que hay en m;
2003 Antonio Skrmeta per El baile de la victoria;
Susana Fortes per El amante albans;
2004 Luca Etxebarria per Un milagro en equilibrio;
Ferran Torrent per La vida en el abismo;
2005 Maria de la Pau Janer per Pasiones romanas;
Jaime Bayly per Y de repente un ngel;
2006 lvaro Pombo per La fortuna de Matilda Turpin;
Marta Rivera de la Cruz per En tiempos de prodigios;
2007 Juan Jos Mills per El Mundo;
Boris Izaguirre per Gio y Las Palmeras;
2008 Fernando Savater per La hermandad de la buena suerte;
ngela Vallvey per Muerte entre poetas;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75750" title="Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles" nonfiltered="59" processed="59" dbindex="30063">
El Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles  (en castell: Premio Nacional de Literatura en la modalidad de Narrativa) s un premi literari atorgat anualment pel Ministeri de Cultura d'Espanya. 

Premia a la millor obra en la modalitad de narrativa escrita per un autor espanyol, en qualsevol de les llenges oficials de l'Estat, entre totes les obres d'aquest gnere publicades a Espanya l'any anterior. Est dotat amb 15.000 euros. El jurat est presidit pel director general del Llibre i est format per 10 persones, entre elles el guanyador de l'any anterior i s'atorga el mes d'octubre.

s un premi de llarga trajectria, ja que t els seus antecedents en l'Ordre de creaci del Ministeri de Governaci de 25 de gener de 1949. La seva configuraci data de 1977 i des d'aquell any s'atorga anualment, exceptuant l'edici de 1985.

Guanyadors.
1977 Jos Luis Acquaroni per Copa de sombra;
1978 Carmen Martn Gaite per El cuarto de atrs;
1979 Jess Fernndez Santos per Extramuros;
1980 Alonso Zamora Vicente per Mesa, sobremesa;
1981 Gonzalo Torrente Ballester per La isla de los jacintos cortados;
1982 Jos Luis Castillo-Puche per Conocers el poso de la nada;
1983 Francisco Ayala per Recuerdos y olvidos: 1. El exilio;
1984 Camilo Jos Cela per Mazurca para dos muertos;
1985 No es va atorgar en aquesta modalitat ;
1986 Alfredo Conde per Xa vai o griffn no vento;
1987 Luis Mateo Dez per La fuente de la edad;
1988 Antonio Muoz Molina per El invierno en Lisboa ;
1989 Bernardo Atxaga per Obabakoak;
1990 Luis Landero per Juegos de la edad tarda;
1991 Manuel Vzquez Montalbn per Galndez;
1992 Antonio Muoz Molina per El jinete polaco;
1993 Luis Goytisolo per Estatua con palomas;
1994 Gustavo Martn Garzo per El lenguaje de las fuentes;
1995 Carme Riera per Dins el darrer blau;
1996 Manuel Rivas per Qu me queres amor?;
1997 lvaro Pombo per Donde las mujeres;
1998 Alfredo Bryce Echenique per Reo de nocturnidad;
1999 Miguel Delibes per El hereje;
2000 Luis Mateo Dez per La ruina del cielo;
2001 Juan Mars per Rabos de lagartija;
2002 Unai Elorriaga per Sprako tranvia;
2003 Suso de Toro per Trece badaladas. Trece campanadas;
2004 Juan Manuel de Prada per La vida invisible;
2005 Alberto Mndez per Los girasoles ciegos;
2006 Ramiro Pinilla per Las cenizas del hierro;
2007 Vicente Molina Foix per El abrecartas;
2008 Juan Jos Mills per El Mundo;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75752" title="Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles" nonfiltered="60" processed="60" dbindex="30064">
El Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles (Premio Nacional de Literatura en la modalidad de Poesa, en castell) s un premi literari que atorga anualment el Ministeri d'Educaci, Cultura i Esports. 

Premia a la millor obra en la modalitat de poesia escrita per un autor espanyol, en qualsevol de les llenges oficials de l'Estat, entre totes les obres d'aquest gnere publicades a Espanya l'any anterior. Est dotat amb 15.000 euros. El jurat est presidit pel director general del Llibre i est format per 10 persones, entre elles el guanyador de l'any anterior i s'entrega el mes d'octubre.

El seu origen rau en la creaci el 27 de setembre de 1922 del "Concurso Nacional de Literatura" per part del Ministeri d'Instrucci Pblica i Belles Arts.

Guanyadors.
Premi Nacional de poesia (pre democrtic).

 1923  ;
 1924  Gerardo Diego per Versos humanos;
 1925  Rafael Alberti per Marinero en tierra;
 1927  Dmaso Alonso per El viento y el verso;
 1933  Manuel Altolaguirre per La lenta libertad;
 1934  Vicente Aleixandre per La destruccin o el amor;
 1938  Emilio Prados per Destino fiel;
 1949  Leopoldo Panero per Escrito a cada instante;
 1950  Jos Mara Valverde per La espera;
 1951  Jos Garca Nieto per Tregua;
 1952  Dionisio Ridruejo per En Once aos. Poesas completa de juventud;
 1953  Luis Rosales per Rimas;
 1954  Jos Hierro per Antologa;
 1957  Jos Garca Nieto per Geografa es amor;
 1963  Eladio Cabaero per Marisa Sabia y otros poemas;
 1965  Alfonso Canales per  Aminadab;
 1967  Carmen Conde per Obra potica;
 1973  ngel Garca Lpez per Elega en Astaroth;

Premi Nacional de poesia.
1977 Miguel Fernndez per Eros y Anteros;
1978 Flix Grande per Las rubiyatas de Horacio Martn;
1979 Leopoldo de Luis per Igual que guantes grises;
1980 Carlos Sahagn per Primer y ltimo oficio;
1982 Antonio Colinas per Poesa, 1967-1981;
1983 Claudio Rodrguez per Desde mis poemas;
1984 No es va atorgar en aquesta modalitat  ;
1985 Joan Vinyoli per Passeig d'aniversari;
1986 No es va atorgar en aquesta modalitat ;
1987 Francisco Brines per El otoo de las rosas;
1988 Antonio Gamoneda per Edad;
1989 Pere Gimferrer per El vendaval  ;
1990 Carlos Bousoo per Metfora del desafuero;
1991 Luis lvarez Pier per En resumen, 1927-1988;
1992 Basilio Fernndez Lpez per Poemas 1927-1987 ;
1993 Jos ngel Valente per No amanece el cantor;
1994 Rafael Guilln prt Los estados transparentes;
1995 Luis Garca Montero per Habitaciones separadas;
1996 Felipe Bentez Reyes per Vidas improbables;
1997 Diego Jess Jimnez per Itinerario para nafragos;
1998 Jos Antonio Muoz Rojas per Objetos perdidos;
1999 Jos Hierro per Cuaderno de Nueva York;
2000 Guillermo Carnero per Verano ingls;
2001 Jos ngel Valente per Fragmentos de un libro futuro;
2002 Carlos Marzal per Metales pesados;
2003 Julia Uceda per En el viento, hacia el mar;
2004 Chantal Maillard per Matar a Platn;
2005 Josep Corredor Matheos per El don de la ignorancia;
2006 Jos Manuel Caballero Bonald per Manual de infractores;
2007 Olvido Garca Valds per Y todos estbamos vivos ;
2008 Joan Margarit per Casa de Misericordia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75753" title="Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles" nonfiltered="61" processed="61" dbindex="30065">
El Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles (en castell: Premio Nacional de Literatura en la modalidad de Ensayo) s un premi literari que otorga anualment el Ministeri de Cultura d'Espanya.

Premia a la millor obra en la modalitad d'assaig escrita per un autor espanyol, en qualsevol de les llenges oficials de l'Estat, entre totes les obres d'aquest gnere publicades a Espanya l'any anterior. Est dotat amb 15.000 euros. El jurat est presidit pel director general del Llibre i est format per 10 persones, entre elles el guanyador de l'any anterior i s'entrega el mes d'octubre.

Guanyadors.
1976 Manuel Alvar per Aragn, Literatura y ser histrico;
1977 Rafael Montesinos per Bcquer, biografa e imagen;
1978 Carlos Bousoo per El irracionalismo potico (El smbolo);
1979 Fernando Snchez Drag per Grgoris y Habidis;
1980 Andrs Amors per Introduccin a la literatura;
1981 Jos Luis Abelln per Historia crtica del pensamiento espaol: del Barroco a la Ilustracin;
1982 Fernando Savater per La tarea del hroe;
1983 Eugenio Tras Sagnier per Lo bello y lo siniestro;
1984 No es va atorgar en aquesta modalitat;
1985 No es va atorgar en aquesta modalitat;
1986 No es va atorgar en aquesta modalitat;
1987 Jos Antonio Maravall per La literatura picaresca desde la historia social;
1988 Gabriel Albiac per La sinagoga vaca;
1989 Jos Luis Aranguren per tica de la felicidad y otros lenguajes;
1990 Agustn Garca Calvo per Hablando de lo que habla;
1991 Mart de Riquer per Aproximaci al Tirant lo Blanc;
1992 Emilio Lled igo per El silencio de la escritura;
1993 Jos Antonio Marina per Elogio y refutacin del ingenio;
1994 Rafael Snchez Ferlosio per Vendrn ms aos malos y nos harn ms ciegos;
1995 Gonzalo Santonja, per Un poeta espaol en Cuba: Manuel Altolaguirre;
1996 Luis Gonzlez Seara per El poder y la palabra;
1997 Alejandro Nieto per Los primeros pasos del Estado Constitucional;
1998 Jon Juaristi per El bucle melanclico;
1999 Caludio Guilln per Mltiples moradas;
2000 Javier Echevarra per Los seores del aire: Telpolis y el Tercer Entorno;
2001 ngel Gonzlez Garca per El resto: una historia invisible del arte contemporneo;
2002 Jos lvarez Junco per Mater Dolorosa. La idea de Espaa en el siglo XIX ;
2003 Daniel Innerarity per La transformacin de la poltica;
2004 Javier Gom per Imitacin y experiencia;
2005 No es va atorgar en aquesta modalitat;
2006 Celia Amors per La gran diferencia y sus pequeas consecuencias...para las luchas de las mujeres;
2007 Jos Mara Gonzlez Garca per La diosa Fortuna. Metamorfosis de una metfora poltica;
2008 Justo Beramendi per De provincia a nacin;
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75754" title="Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles" nonfiltered="62" processed="62" dbindex="30066">
El Premi Nacional de de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles (en castell: Premio Nacional de Literatura de Literatura infantil y juvenil) s un premi literari que otorga anualment el Ministeri de Cultura d'Espanya. 

Premia a la millor obra en la modalitad de literatura infantil i juvenil escrita per un autor espanyol, en qualsevol de les llenges oficials de l'Estat, entre totes les obres d'aquest gnere publicades a Espanya l'any anterior. Est dotat amb 15.000 euros. El jurat est presidit pel director general del Llibre i est format per 10 persones, entre elles el guanyador de l'any anterior i s'entrega el mes d'octubre.

Guanyadors.
1978 Montserrat del Amo per El nudo;
1979 Fernando Martnez Gil per El ro de los castores;
1980 Juan Farias per Algunos nios, tres perros y ms cosas;
1981 Alfonso Martnez-Mena per La tierra de nadie;
1982 Carlos Murciano per El mar sigue esperando;
1983 Josep Vallverd per Saberut i Cua-Verd;
1984 Ana Mara Matute per Slo un pie descalzo;
1985 Joan Manuel Gisbert per El museo de los sueos;
1986 Paco Martn per Das cousas de Ramn Lamote;
1987 Carmen Conde per Canciones de nana y desvelo;
1988 Gabriel Janer Manila per Tot quant veus s el mar;
1989 Andreu Martn i Jaume Ribera per No demanis llobarro fora de temporada;
1990 Pep Albanell per La rosa de Sant Jordi;
1991 Fernando Lalana per Morirs en Chafarinas;
1992 Carmen Vzquez Vigo per Un monstruo en el armario;
1993 Jos Mara Merino per No soy un libro;
1994 Gabriel Janer Manila per Han cremat el mar;
1995 Xabier P. Docampo per Cando petan na porta pela noite;
1996 Fina Casalderrey per O misterio dos fillos da La;
1997 Emili Teixidor per L'amiga ms amiga de la formiga Piga;
1998 Elvira Lindo per Los trapos sucios de Manolito Gafotas;
1999 Vicente Muoz Puelles per scar y el len de correos;
2000 Emilio Pascual per Das de Reyes Magos;
2001 Miguel Fernndez-Pacheco per Verdadera historia del perro Salomn;
2002 Miquel Desclot per Ms msica, Mestre!;
2003 Mariasun Landa per Kokodriloa ohe azpian;
2004 Gustavo Martn Garzo per Tres cuentos de hadas;
2005 Antonio Rodrguez Almodvar per El bosque de los sueos;
2006 Fernando Maras per Cielo abajo;
2007 Jordi Sierra i Fabra per Kafka y la mueca viajera;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75755" title="Sant Mart del Congost" nonfiltered="63" processed="63" dbindex="30067">



Sant Mart del Congost, coneguda actualment com l'esglsia d'Aiguafreda de Dalt fou fundada per l'abadessa Emma, filla del compte Guifr el Pels i consagrada pel bisbe Gotmar de Vic el dia 5 d'agost del 898 amb el nom de Sant Mart del Congost.

L'esglsia actual s la del segle XII, amb les seves modificacions, i forma un mateix conjunt amb la rectoria. Exteriorment no s visible l'estil romnic de l'esglsia, ja que est voltada per murs i contraforts per contrarestar la poca solidesa de la base de pedra tosca sobre la qual est fonamentada.

Sota l'esglsia hi ha una cova o cripta on hi ha vestigis d'enterraments, probablement d'poques romano-cristianes i visigtiques.

Just desprs de l'entrada al recinte, a l'esquerra i obert als quatre vents, hi ha un bonic comunidor, amb un petit altar o padr amb una creu de ferro que data del segle XVIII.

Sobre la faana principal de la rectoria hi trobem un bonic rellotge de sol amb una llegenda allegrica del lloc on est situat, diu: "Jo sense sol i tu sense fe, no valem res".

Al darrera i quasi a tocar de l'esglsia hi trobarem un antic cementiri on encara s'hi pot veure alguna tomba amb les seves inscripcions.

L'interior de l'esglsia est format per una nau central, l'absis on hi trobem l'altar i dues capelles laterals que li donen forma de creu llatina. A la capella lateral esquerra hi ha la venerada imatge del Sant Crist. L'actual imatge s del 1953 en substituci de la talla del segle XVII destruda durant la guerra civil espanyola. Si b l'esglsia d'Aiguafreda de Dalt estava dedicada inicialment a Sant Mart, aquest va anant perdent protagonisme a favor del Sant Crist.

La parrquia d'Aiguafreda de Dalt va perdre la categoria de tal a favor de l'aleshores capella de la Concepci del barri de les Ferreries o Aiguafreda de baix, el poble actual, cap l'any 1778.

Enllaos externs.

Acta de Consagraci d'Aiguafreda



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75758" title="Genil" nonfiltered="64" processed="64" dbindex="30068">

El Genil s un riu del sud-est d'Espanya. Neix a la provncia de Granada amb la uni del riu Real i del Guarnn. Desemboca a la provncia de Crdova pel costat esquerre del Guadalquivir del que s el major afluent. 

Els seus afluents ms importants per cabal i extensi sn el riu Cubillas amb capalera en els Manantials de Deifontes, el riu Cacn, amb capalera a la Serra d'Almijara, i el riu Cabra. Altres afluents del Genil sn els rius Beiro, Monachil, Aiges Blanques, Darro i Dlar. 

La conca hidrogrfica del Genil, depenent de la conca hidrogrfica del Guadalquivir, abasta una superfcie de 8.278 Km i una longitud de ms de 300 km, comprenent les provncies de Granada, Jan, Mlaga, Crdova i Sevilla. 

L'origen etimolgic del seu nom deriva del llat Singilis, que els rabs van transcriure com Sinyil, *Sannil i Sinnil, aquest ltim nom (Sin=Cent, Nil=Nil) en allusi als nombrosos afluents que rep de Serra Nevada i que, en la seva confluncia amb la Vega de Granada, gens havia d'envejar al riu Nil. Posteriorment es va cridar Guadalxenil para derivar a la seva forma diminutiva actual, riu Genil.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75759" title="Histria de Corf" nonfiltered="65" processed="65" dbindex="30069">

Aquest article resumeix la histria de l'illa de Corf

 Primer poblament .

Habitada des del paleoltic, sembla que es tracta de l'illa Euskria mencionada a L'Odissea d'Homer. Autors clssics donan com antic nom Drepane del que desprs va canviar a Corcyra per la nimfa Kercira filla d'Esop que fou raptada per Zeus que la va portar a aquesta illa i amb la qual el ciclop Polifem tingu un fill anomenat Faiakas, de qui se suposaven descendents els faikioi o feacis.

 Colnia .

Es creu que primer va rebre una colnia d'Ertria que no va subsistir, i foren els corintis els que la van colonitzar dirigits pel heracliada (descendent d'Hrcules) Querscrates, que va expulsar als habitants antics (anomenats Luburnis) i va fundar la ciutat de Corcira vers el 733 aC.

La competncia comercial amb la metrpoli aviat va provocar conflictes, i el 665 aC va esclatar la guerra i es va lliurar una batalla naval esmentada per Tucdides com la primera batalla naval de l'histria.

El 617 aC Corcira va fundar Epidamnos a la costa illria i tot i el conflicte amb la metrpoli, un corinti fou elegit per ser lOekist (fundador). 

Periandre, que va governar a Corint del 625 al 585 aC, va sotmetre Corcira, imprescindible per la navegaci dels seus vaixells cap a la Magna Grcia. Herdot ens dona detalls de la mort de Licofr, fill de Periandre, a mans dels habitants de Corcira, i la venjana del cap corinti contra la ciutat. Durant aquestos anys de domini corinti, Corcira i Corint van fundar conjuntament dues colnies: Apollnia i Anactrion. El 585 aC va morir Periandre i Corcira va recuperar la independncia.

Durant l'expedici de Xerxes I de Prsia l'illa va enviar seixanta vaixells per amb l'ordre de no passar del cap Tenaros, esperant a veure quin bndol guanyava per unir-se al guanyador.

Aliana amb Atenes .

Les disputes amb Corint sobre la colnia conjunta d' Epidamnos, van portar a una nova guerra amb la metrpoli. La flota corntia enviada contra Corcira fou derrotada a Accium el 435 aC. Els corintis es van dedicar en els segents anys a preparar la revenja i al cap de tres anys  (432 aC) van poder posar operativa una flota de 150 vaixells, flota a la que els de Corcira no podien fer front aix que van demanar ajut als atenenc i van subscriure un tractat d'aliana ja que a Atenes no li interessava que la flota corntia acabs en mans d'Esparta. La flota corntia va sortir cap a Corcira i es va aturar al Cap Quemrion, a la costa epirota una mica al sud de l'illa de Corf. Corcira podia disposar de 110 vaixells dels que 10 era atenencs; la flota es va esperar a l'illa de Sibota o Subota (avui Svota) en el cam entre el Cap Quemrion i la costa de l'illa entre els caps Leucimme i Amphipagos, mentre l'exrcit de terra era a Leucimme. Les dues flotes es van trobar a alta mar, a mig cam entre el cap i l'illa de Sibota i els de Corcira foren derrotats; a la tarda els corintis preparaven la continuaci del atac quant es va presentar una flota atenenca de refor, i es van retirar; cada bndol va reclamar la victria per no hi va haver continutat.

En els anys segents el partit aristocrtic local i el partit democrtic es van enfrontar i finalment els demcrates van obtenir el triomf i van massacrar als seus rivals (425 aC). Els lders aristocrtics foren tancats a l'illa de Ptquia, que probablement es la petita illa de Vido, enfront de la ciutat de Corf.

Corcira es va mantenir a l'aliana atenenca i fou base per l'expedici a Siclia el 415 aC. El 413 aC, desprs de la derrota atenenca i la caiguda d'Atenes, Corcira va quedar inclosa en els estats sota influencia d'Esparta, fins el 375 aC en qu Timoteu va restablir el domini atenenc.

El 373 aC una flota espartana dirigida per Mnasippos, fou enviada a l'illa d'eon havia sortit la flota atenenca. Els espartans van guanyar fcilment i els habitants es van haver de refugiar darrera les muralles de la ciutat. Els espartans van assetjar la ciutat i van saquejar la resta de l'illa, fins que una sortida dels assetjats va provocar gran nombre de baixes als atacants i poc desprs l'arribada d'una flota atenenca va obligar als espartans a retirar-se.

Peride macedoni i epirota .

Desprs de la mort d'Alexandre el gran, els habitants de Corcira es van oposar activament a Cassandre; el 312 aC van expulsar a les guarnicions macednies que s'havien establert a Apollnia i Epidamnos. 

El 303 aC Clenim, rei d'Esparta, amb un exercit de mercenaris italians, va envair l'illa i es va fer l'amo de la ciutat per no la va mantenir molt de temps i la va evacuar abans del 300 aC, any en qu Cassandre va venir a assetjar-la, essent salvada per Agtocles de Siracusa, que va cremar la flota macednia, per es va fer l'amo de l'illa sense restablir la seva llibertat. Els habitants li foren hostils i Agtocles la va donar com a dot a la seva filla Lanassa quant es va casar amb Pirros II d'Epir, en mans del qual va estar als segents anys. Per Lanassa, que era desatesa pel seu marit que preferia les dones "barbares", va sortir de l'Epir i es va retirar l'illa i va oferir la seva ma i el seu domini a Demetri I Poliorcetes de Regne de MacedniaMacednia que la va acceptar i va anar a l'illa i es va casar amb Lanassa, deixant una guarnici a Corcira. No va tardar a ser expulsat del tron macedoni per Pirros II d'Epir, el qual va recuperar Corf segons Pausnies. La cronologia de les conquestes de Pirros es incerta: alguns autors pensen que un primer atac va acabar amb la cessi de l'illa i la filla per Agtocles; i que desprs de la caiguda de Demetri I (288 aC) no fou fins desprs del 274 aC que Pirros la va tornar a ocupar; durant tota aquesta poca confusa de l'histria de Macednia (288-274 aC) l'illa hauria recuperat la independncia. Vers el 274 aC, Ptolomeu, fill de Pirros, hauria consolidat el domini patern a l'illa, per fou per poc temps doncs a la mort de Pirros el 248 aC l'illa es va independitzar.

Els Illiris .

Va ser independent breument ja que aviat fou ocupada pels pirates illiris sota la reina Teuta, desprs de derrotar a la flota de la Lliga Aquea cridada en auxili per l'illa (230 aC). Es va demanar ajut als romans que van enviar una flota a combatre als pirates illiris. La flota romana es va presentar davant l'illa (229 aC) que estava governada per Demetri de Faros amb una guarnici illria, i aquest es va rendir sense lluitar. 

 Domini rom .



Des llavors l'illa fou possessi de Roma, amb una autonomia interna (fou declarada ciutat lliure) com altres ciutats gregues mes tard. Al segle II es va introduir el cristianisme. El 455 fou atacada pels vndals. El 535 Belisari hi va passar cam d'Itlia. El 551 fou atacada pel rei got Ttila i l'antiga ciutat (la Querspolis) fou devastada i els seus habitants van haver de traslladar-se una mica al nord a un lloc mes fortificat, amb dos puntes (Korphoi = Dues puntes) origen de la actual ciutat (Coriphus fou el nom llat transcripci del grec Koripho). 

 Domini Bizant .

Al segle VII fou inclosa al thema d'Epir i al final del segle IX, amb l'emperador Lle VI, fou part del novament creat thema de Cefalnia. Al segle X fou atacada repetidament pels eslaus; el atac mes important fou el 933 quant el bisbe de Corf, Arseni, va encapalar la defensa de la ciutat (va morir el 953 i fou santificat i fet patr de la ciutat). Fou en aquesta poca (finals del segle X)  que es va construir fora de les muralles l'esglsia dels Sants Json i Sosipater que encara existeix.

 Els normands .

Va romandre dins l'imperi fins que el 1084 fou conquerida pels normands de Robert Guiscard que en fou expulsat pels venecians el 1085 amb una flota aliada a Bizanci, i l'illa fou retornada a Bizanci (Guiscard va morir a Cefalnia). Al comenament del segle segent l'illa fou ocupada breument pels normands, per expulsats pels bizantins. El 1147 fou ocupada per Roger II de Siclia fins el 1154.  Manel I Comn va intentar reconquerir l'illa per al primer atac al 1148 fou rebutjat. Un segon atac el 1153 va comportar deu mesos de setge  fins que fou ocupada el 1154. L'emperador va concedir importants privilegis a l'esglsia local i als residents a la ciutat. 

 Margaritone, Leone Vetrano i primera dominaci veneciana .

El 1185 fou ocupada per Margaritone de Brindisi, que el 1197, al ser empresonat, la va deixar en mans del seu gendre el genovs Leone Vetrano que va exercir la senyoria per la seva dona, filla de Margaritone. 

El 1204, desprs d'ocupar Constantinoble, els venecians en virtut del acord de repartiment del imperi del octubre d'aquell any van reclamar l'illa per romangu en mans de Vetrano. El 1206 la van ocupar els venecians sota la direcci de Giacomo Morosini, i Vetrano fou executat, per un altre gendre de Margaritone va conservar Cefalnia i Zante (vegeu Orsini); els venecians van entregar les terres a nobles de la repblica com a senyorius hereditaris a canvi de bastir fortificacions i reparar les existents i el pagament de 500 peces d'or a la repblica cada any.

 El despotat d'Epir, Cinardo i Alamanos .

El 1214 Vencia la va perdre davant l'atac del dspota d'Epir Miguel I ngel Comn Ducas, que va renovar els antics privilegis de l'esglsia i va reforar les fortificacions suponsant-se que fou llavors quant es van construir els castells de Gardiki i Angelocastron al oest de l'illa. El 1259, ocupada ja pels sicilians poc abans, a l'acord de pau va passar a Manfred de Siclia com a dot de la seva segona muller Hellena Comn (juntament amb alguns senyorius al Epir). Manfred va morir el 1266 a la batalla de Benevent a mans de Carles I d'Anjou. Felip Cinardo, un cavaller llat xipriota es va quedar  amb el govern de l'illa  per Cinardo fou assassinat pels germans Garnerio i  Toms Alamanos que fins llavors dirigien les seves forces i pel tractat de Viterbo l'illa i el regne de Npols es van incorporar al domini de la casa d'Anjou que va ocupar l'illa el 1267 i els Alamanos noms van poder resistir a la fortalesa que es va rendir finalment l'abril de 1272. 

 Domini angevi .

A la mort de Carles I el 1285 l'illa va passar al seu hereu Carles II d'Anjou que fou rei fins el 1304 en qu es va haver de rendir al seu fill Felip de Tarent (prncep de Tarent des el 1294) del que va passar al seu fill Robert de Tarent fins el 1364 i Felip II de Tarent fins el 1373. Del 1380 al 1386 l'illa fou disputada per Jaume de Baus (francs Baux 1380 i 1380-1382) , Llus de Npols (1380-1382) i Carles  III de Durazzo (1380-1386).

Sota els angevins l'esglsia ortodoxa fou relegada en favor dels catlics. El crrec de bisbe ortodox de Corf fou suprimit i es va nomenar a un clergue de baix rang com a Gran Protopatas sense dret a ordenar sacerdots. El arquebisbat de l'illa fou concedit a un bisbe catlic tot ei els pocs catlic que vivien a Corf i es van construir en els segents anys algunes esglsies com la catedral de Sant Pere i Sant Pau, i d'altres esglsies ortodoxes van esdevenir esglsies catliques. El increment de la poblaci de la capital va fer sorgir el primer suburbi anomenat "il borgo" o amb grec Xpoli que amb el temps va esdevenir el centre de la ciutat. Tamb es van construir fortaleses com el Castel Nuovo sobre la vella fortalesa. L'administraci fou en quatre batllies, Giros, Oros, Messi i Lefkimi, amb un batlle al front de cadascuna. El 1282 els angevins van perdre Siclia per van conservar Npols i Corf. Al segle segent la possessi de l'illa va esdevenir menys important tota vegada que ja no podia ser usada com a base per la reconquesta del Imperi Llat. 

 Segona dominaci veneciana . 

Avanat el segle agents venecians, (la repblica volia tenir el control de Corf) van aconseguir crear un moviment entre la noblesa favorable a Vencia (els caps locals de Corf van veure que la nica possibilitat de salvar-se era la Repblica de Vencia) i el maig de 1386 cinc diputats de la noblesa (consell de Corf) van anar a Vencia i van oferir la voluntria submissi de l'illa demanant l'aprovaci del senat i del gran consell. Els caps van acceptar els termes del senat i del gran consell de la repblica (9 de juny de 1386) i van jurar fidelitat a la Repblica a canvi de la promesa de qu l'illa seria defensa eternament.  Un exrcit veneci dirigit per  l'almirall Giovanni Miani, va ocupar l'illa; el gener del 1387 un decret (Crisbulos) va ratificar els antics privilegis  i va establir les futures relacions amb la Repblica. El 1402 el senat veneci va arreglar l'afer amb Npols comprant els drets sobre Corf i altres illes al rei de Npols per 30.000 ducats d'or. Aix es va consolidar la dominaci veneciana que va durar 411 anys, 11 mesos i 11 dies. Les institucions insulars foren respectades. El govern de l'illa correspondria a un batlle que des el 1420 fou assistit per dos consellers (per qestions politiques i per les judicials) a mes d'un Pronoetes Capitanos, comandant de la guarnici que jutjava alguns casos sobre feus i fons pblics. La fortalesa era encomanada a un capit i un castell (mes tard, al segle XVI, Corf fou la seu del General Pronoetes de la Mar i de Llevant  (Proveditor General del Llevant). Els governadors foren sempre nobles o patricis venecians que van exercir per un o dos anys (mes tard el Proveditor General era per tres anys). L'administraci local fou exercida per l'assemblea general amb presencia dels ciutadans distingits grecs o italians (origen d'una noblesa molt regulada)  dels que hi havia 122 famlies el 1572 segons el llibre d'or de la noblesa d'aquell any. El consell de la ciutat el formaven 60 o 70 persones (mes tard 150) que dirigien el govern municipal i nomenaven alguns crrecs com jutges, sanitaris etc  La direcci religiosa va quedar en mans del Cap de l'esglsia de Corf que era un arquebisbe llat, que va tractar d'imposar el catolicisme a l'illa; per els privilegis de l'esglsia ortodoxa foren confirmats per no es van limitar els intents del catlics d'imposar la seva tendncia fins al cap de fora temps.  El 1521 Lle X va emetre una bule papal a favor de l'esglsia oriental que garantia la llibertat de culte dels ortodoxes en terres catliques. Tot i aix les relacions entre les dues esglsies foren tenses excepte durant el govern del arquebisbe Angelo Maria Querini (1723-1727), noble veneci hellenista. L'esglsia ortodoxa era dirigida per un sacerdot de baix rang amb el ttol ja esmentat de Gran Protopapas que governava l'esglsia per 5 anys; el 1555 l'elecci del gran Protopapas va passar al clergat i a 30 membres del consell de la ciutat; tenia un cos d'ajudants (20 membres des 1474), coneguts com la banda sagrada, els privilegis dels quals havien estat ratificats pels venecians; el Gran Protopapas tenia jurisdicci total sobre els sacerdots de l'illa i decidia en casaments, divorcis i altres sagraments; depenia directament del Patriarca de Constantinoble per no podia ser contrari als decrets del dux.  Els venecians van afavorir l'establiment de cerimnies mixtes. Les antigues fortificacions com Angelocastron es van abandonar des el 1402 i es van comenar a construir les noves a Mandraki; les muralles bizantines tamb van desaparixer. L'administraci veneciana va portar seguritat i prosperitat. Es va construir un nou port a Mandraki.
   
El 1438 els delegats bizantins, en un intent per salvar Constantinoble, van celebrar un concili a Ferrara i Florncia que va decidir la uni de les dues esglsies. L'emperador Joan VIII Paleleg va passar per l'illa amb la seva escorta i acompanyants (Johannes Bessarion, Georgios Gemistos Plethon, Georgios Scholarios, Markos Eugenikos) i va escoltar missa a l'esglsia de Sant Antoni (Agios Antnios) en presencia del patriarca de Constantinoble Josep II.

 Primer atac otom .

El  1537 la ciutat fou atacada per l'almirall otom Khaireddin Barba-roja. Les vinyes de l'illa foren arrasades aix com altres cultius. Vint mil insulars foren capturats i venuts com esclaus, per la fortalesa, ben defensada per quatre mil venecians va rebutjar l'atac i finalment els turcs se'n van anar. Les vinyes devastades foren substitudes per oliveres. El 1557 l'arquitecte Michele Sanmicheli va construir unes  noves fortificacions al oest de la Vella Fortalesa, que es van dir Savorgnan i  Martinego. 

A la meitat del segle el consell local va demanar a Vencia l'establiment d'escoles i nomenament de mestres; es van establir llavors algunes acadmies (acadmia de la Fertilitat, Acadmia degli Assicurati, i altres). Alguns graduats a aquestes acadmies van estudiar desprs a universitats italianes. El 1571 els turcs van tornar i les cases i edificis del Borgo van ser cremades i els seus habitants morts i noms la noblesa i els militars van restar segur a les fortaleses.  Del 1576 al 1578 es va iniciar un pla defensiu mes ambicis basat en els propsits inicials de Michele Sanmicheli i els dibuixos del arquitecte militar Ferrante Vitelli, i es va construir una nova fortalesa al tur de Sant Marc enfront de la vella fortalesa (coneguda com Esplanade); el Borgo fou emmurallat i les muralles van arribar fins a la Nova Fortalesa, i es van construir alguns bastions entre ells els de Sarandari i el de Raimondo, la plataforma de Sant Athansios, i altres menors entre els quals hi havia passatges amagats. Quatre portes es van construir pels residents (Porta Reala, Porta Raimonda, Porta Spilia, i Porta Sant Nicolau) i altres per us militar (Porta Otturata, Porta Stopa al Tenedo). Es van construir a mes altres edificis moderns. Les fortificacions foren ampliades el segle segent d'acord als plans del enginyer militar  F. Verneda que va afegir una segona muralla exterior a la part oest de la primera muralla.
El 1590 foren portades a l'illa les relquies de Sant Spyridon, junt amb les de l'emperadriu Santa Teodora  que foren dipositades en una esglsia construda el 1590 i Sant Spyridon fou declarat patr de l'illa per epidmies, plagues i fams i contra els otomans; el dia del sant, el 12 de desembre, era de celebraci a l'illa.

 Segon atac otom .

El 1716 encara s'estava treballant en les noves muralles quant es va presentar una flota otomana  el 5 de juliol de 1716 amb 35,000 soldats i cavalleria. La ciutat fou assetjada i atacada durament. El capit general dels venecians, comte Johann Matthias Von der Schulenburg, que ja havia servit sota el duc de Marlborough i Carles XII de Sucia va aconseguir resistir. Finalment els turcs van llevar el setge (agost de 1716) quan van saber la mort del gran visir a la batalla de Peterwardein (5 d'agost de 1716). El comte fou honorat per la Repblica i mes tard va tenir una esttua a l'Esplanade (Spianada) . Les muralles pendents i les fortificacions malmeses foren construdes els segents deu anys; els turons d'Avrami i Sotiros foren tamb fortificats, aix com el suburbi de San Rocco, i es van fer tasques defensives a l'illa de Vido.

 batlles venecians de Corf al segle XVIII .

Antonio Foscarini 1699 - 1701                ;
Bernardino Semitecolo 1701 - 1703                ;
Marcantonio Trevisano 1703 - 1706                ;
Giovanni Foscarini 1706 - 1707                ;
Benetto Bollani 1707 - 1709                ;
Pietro Loredano 1709 - 1711                ;
Pietro Donato 1711 - 1713                ;
Iseppo Barbaro 1713 - 1716                ;
Nicol Foscari 1716 - 1720                ;
Zaccaria Bembo 1720 - 1722                ;
Francesco Badoer 1722 - 1724                ;
Francesco Semitecolo 1724 - 1726                ;
Giovannadrea Pasqualigo 1726 - 1728                ;
Alberto Donato 1728 - 1730                ;
Marino Minio 1730 - 1732                ;
Pietro Balbi 1732 - 1733                ;
Giulio Balbi 1733 - 1734                ;
Daniele-Lodovico Balbi 1734 - 1736                ;
Girolamo Bonlini 1736 - 1741                ;
Nicol Venier 1741 - 1743                ;
Gianfrancesco Sagredo 1743 - 1745                ;
Lucio-Antono Balbi 1745 - 1747                ;
Franceso Soranzo 1747 - 1749                ;
Marco Marin 1749 - 1751                ;
Vincenzo Longo 1751 - 1753                ;
Giambattista Lippomano 1753 - 1755                ;
Franceso-Antonio Barbo 1755 - 1758                ;
Alessandro Simitecolo 1758 - 1760                ;
Francesco Diedo 1760 - 1762                ;
Gianluigi-Maria Donato 1762 - 1764                ;
Giorgio Loredano 1764 - 1766                ;
Nicol Soranzo 1766 - 1768                ;
Alessandro Bollani 1768 - 1770                ;
Francesco Soranzo 1770 - 1772                ;
Angelo Maria Giorgio 1772 - 1775                ;
Alessandro Morosini 1775 - 1777                ;
Luigi-Antonio Condulmer 1777 - 1779                ;
Andrea Bono 1779 - 1781                ;
Giorgio Marin 1781 - 1782                ;
Carlo Giorgio 1782 - 1784                ;
Barbarigo Riva 1784 - 1786                ;
Paolo-Antonio Condulmer 1786 - 1788                ;
Giorgio Barozzi 1788 - 1790                ;
Jacopo Soranzo 1790 - 1792                ;
Carlo Balbi 1792 - 1794                ;
Gionvan-Carlo-Maria Girogio 1794 - 1796                ;
Domenico Zeno 1796   juliol de 1797            ;

 Dependncia de Frana: departament de Corcyre .

El 1797 el tractat de Campoformio la va cedir a Frana. El darrer governador veneci Carlo Aurelio Widmann va entregar l'illa al francs (en realitat cors) Tinent-General Anselmo Gentili (28 de juny de 1797), i Nicolas comte de Loverdo fou nomenat secretari general del govern de les illes a Corf. Els francesos foren molt benvinguts pel poble. Es va abolir el regim aristocrtic, es va formar un consell municipal dirigit pel partit democrtic i presidit per  Spyridon Theotokis, i es va proclamar la constituci francesa de 1795.  L'arbre de la llibertat fou plantat a lEsplanade i el llibre d'or de la noblesa fou cremat en pblic. La bandera francesa fou hissada a la fortalesa nova i es va establir el departament de Corcyre (tot i que les illes no foren annexades a Frana).  Per els francesos van establir noves taxes i es van produir pillatges i violacions d'esglsies i smbols religiosos i es van esvair les esperances de qu els francesos alliberessin altres territoris grecs del domini otom. Al cap de dos anys els insulars eren hostils a Frana. Als francesos cal atribuir la primera impremta grega i altres millores en salut, policia i l's de la llengua grega. 

Governadors francesos:

Anselmo Gentili     (1743 - 1798) Juny a setembre del 1797 ;
Jean Jacques Bernardin Colaud de La Salcette (inter) 1797 - 1798  ;
Louis Franois Jean Chabot (1757 - 1837) Mar a desembre de 1798;
 
Commissionats generals francesos:
 
Antoine Vincent Arnault (1766 - d. 1834) Juny a novembre del 1797   ;
Pierre-Jacques Bonhomme de Comeyras, Maig a setembre del 1798 ;
Franois Louis Esprit Dubois (1758 - 1828) 1798 - 1799;

 Estat autnom de les Set Illes .

Frana la va posseir fins el 1799 quant una flota russa sota el comandament del almirall Ushakov va ocupar Corf desprs d'un curt setge (mar de 1799) i la resta de les illes jniques poc abans o desprs (en un espai de poques setmanes). A Corf es va establir un govern provisional format per nobles i burgesos. Amb el suport dels ocupants van constituir (2 d'abril del 1800)  l'estat autnom de les Set Illes (Heftanesos) sota protectorat de Rssia i l'imperi Otom; aquest darrer havia de cobrar un tribut anyal i Rssia tindria un dret de intervenci. Es va redactar una constituci bastant lliberal (que fou anomenada la Bizantina i fou aprovada pel sold) i es va hissar la nova bandera. L'exclusi de les classes baixes del govern en favor de l'aristocrcia va provocar aldarulls i el senat repblica va haver de donar poder extraordinaris al president Spyridon Theotokis, que tot i aix no va poder controlar del tot la situaci i va morir el  24 de novembre de 1803 rellevant-lo el comte Antoni Komoutos. Durant aquest perode fou restablert el Bisbat Ortodox de Corf.

Governadors russos:

Fedor Fiodorovitx Ushakov (1744 - 1817) 1798 - 1799   (governador militar);
Comnte Georgios Mosenigos (? - 1836)  1802 - 1807     (commissionat resident);

Els presidents del Senat de la Repblica (caps de govern) foren:

Angelo Orio 1799 - 1800 (provisional);
Spiridon Georgios Theotokis (1722 - 1803)  1800 - 1803;
Comte Antoni Komoutos (1748 - 1833) 1803 - 1807;

 Frana: Provncies Illiriques .

El setembre de 1807 Rssia va cedir les illes a Frana pel Tractat de Tilsit.  El General Csar Berthier fou el nou governador general i va declarada abolida la repblica i va convertir les illes en departament francs (13 de setembre de 1807). Grard Pierre Julie fou el comissionat per Corf (1807-1810). Com a governador general va seguir  a Berthier el  General Francois-Xavier Donzelot (1 d'octubre de 1809), que va rebre la ordre de resistir a qualsevol atac britnic reforant les fortificacions i construint nous reductes (Lambovitissa i Vido). El 1808 es va fundar l'Acadmia Jnica, la primer universitat de les illes i del territori actual de Grcia. El 1809 els britnics van atacar les illes que el 8 d'octubre de 1809 foren integrades a per Frana a les Provncies Illiriques. 

Governadors generals:

Csar Berthier (1765 - 1819) 1807 - 1809 ;
Franois Xavier, comte de Donzelot   (1764 - 1843) 1809 - 1814;

President del senat (govern) de la provncia:

Emmanouil Spiridonou Theotokis (1777 - 1837) 1807 - 1815 (des 1812 bar Emmanouil        Theotokis) ;

 Estats Units de les Illes Jniques .

El 1814 Donzelot va rebre ordres de rendir l'illa de Corf (les altres ja eren ocupades pels britnics) al general britnic Sir James Campell, el que va fer el 26 de juny de 1814. Es va establir una administraci militar provisional i el 1815 el tractat de Paris (5 de novembre) va establir l'estat federal de les illes Jniques  (Estats Units de les Illes Jniques amb Corf, Cefalnia, Zante, Santa Maura,  Ithaca, Cerigo i Paxos ) sota protectorat britnic a proposta del representant rus d'origen grec Ioannis Kapodistria. La nova repblica, va tenir a Corf com a capital.




Sir Thomas Maitland, governador de Malta, segon fill de Lord Lauderdale, fou nomenat el 5 de novembre de 1815 primer Lord alt Comissionat de les illes (1815-1824). Va arribar el 19 de febrer de 1816 i ell mateix va escriure la primera constituci que no era gaire democrtica. De fet Gran Bretanya va considerar les illes una colnia. El governador fou anomenat "rei Tom" i Kapodistria en va demanar el relleu. Va tenir una actitud en general fora antigrega.

El 1824 Maitland va morir a Malta i el va substituir Sir Frederick Adam, que era el cap militar de la repblica i ja exercia com a inter, que primer va complaure als hellenofils per mes tard tamb es va mostrar contrari.  

Els lords alts commisionats de les illes Jniques foren:

Sir James Campbell 1814 - 1816  ;
Sir Thomas Maitland (1759 - 1824) 1815 - 1823 ;
Sir Frederick Adam  (1781 - 1853) 1823 - 1832 ;
Sir Alexander George Woodford  (1782 - 1870) 1832 - 1832  (inter)  ;
George Nugent Grenville, Bar Nugent de Carlanstown  (1788 - 1850) 1832 - 1835;
Howard Douglas  (1776 - 1861) 1835 - 1840      ;
James Alexander Stewart Mackenzie (1784 - 1843) 1840 - 1843                ;
John Colborn, Bar Seaton (1778 - 1863) 1843 - 1849              ;
Sir Henry George Ward (1797 - 1860)   1849 - 1855  ;
Sir John Young    (1807 - 1876) 1855 - 1859 ;
William Ewart Gladstone (1809 - 1898) 1859 - 1859 ;
Sir Henry Knight Storks  (1811 - 1874) 1859 - 1863    ;
Comte Dimitrios Nikolaou Karousos, president del Parlament (1799 - 1873) 1863 - 1864 ;

 Cessi a Grcia .
  
El 21 de maig de 1864 Corf fou cedida a Grcia junt amb la resta de les illes jniques.  La decisi fou presa prviament pel parlament de la Repblica i es va establir un regim de neutralitat perpetua.  El dia 1 de juny de 1864 es va hissar la bandera grega.

 Primera guerra mundial i ocupaci italiana .

A la Primera Guerra Mundial fou base d'italians, francesos i britnics, i  el 1916 es va refugiar a l'illa l'exrcit serbi, car el seu pas havia estat ocupat pels austracs i milers de soldats van morir per manca de menjar i malalties.  El teatre de Corf fou convertit en seu del parlament serbi a l'exili. Tamb fou centre de reagrupament de les forces dels russos blancs el 1922-1923. El 1923 fou bombardejada i ocupada temporalment pels italians del 31 d'agost al 17 de setembre, per respondre al assassinat del general Tellini a la frontera albanesa. 

 Segona guerra mundial .

Durant la Segona Guerra Mundial Corf, desprs de la rendici de Grcia fou ocupada pels italians l'abril de 1941; el primer diumenge de novembre de 1941 els habitants es van manifestar contra els ocupants i es van enfrontar amb l'exrcit itali; molts ciutadans es van enllistar a les files de la resistncia i van passar a l'altra banda, al Epir, per lluitar contra els ocupants.  El 10 de setembre de 1943 fou ocupada pels alemanys i el 14 de setembre de 1943 fou bombardejada per aquestos que van destruir el Parlament, el teatre Municipal, la biblioteca Municipal i altres edificis aix com el barri jueu. Els alemanys van abandonar l'illa el 9 d'octubre de 1944 desprs d'enviar a dos mil jueus a camps d'extermini. Els britnics van ocupar l'illa el 12 d'octubre de 1944 i fins el 1946.

 Darrers anys .

Corf, igual que la resta de Grcia, va sofrir la guerra civil entre conservadors i comunistes des de 1944 a 1949. Des 1960 el turisme va esdevenir la principal activitat . El 1984 es va fundar la universitat jnica. Amb l'arribada d'un estat republic i democrtic, el benestar comen a restablir-se lentament, amb el turisme com a pea clau en el desenvolupament de la regi. El 2005 se sign el Pacte de Corf, que signific la quarta ampliaci de la Uni Europea.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75760" title="Corbiana" nonfiltered="66" processed="66" dbindex="30070">
Corbiana fou un dels tres districtes en els que estava dividida la satrapia salucida de l'Elimaida. Els altres dos foren Massabatica i Gabiana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75761" title="Corbi" nonfiltered="67" processed="67" dbindex="30071">
Corbi (llat Corbio) fou una antiga ciutat del Laci, al nord-est de les muntanyes Albanes. Els seus habitants foren esmentats com Corbintes per Dions.

Pertanyia a la Lliga Llatina per desprs fou ocupada pels eques. En temps de Coriol, al comenament de la guerra amb Roma fou ocupada pels romans, per va tornar als eques. Fou ocupada al temps del dictador rom Cincinnatus, desprs de la seva victria a Mont Algidus el 458 aC, per tornar als eques l'any segent, recuperant-la el cnsol Horatius Pulvilus que la va destruir. El 446 aC els volscs i eques foren derrotats per Quintinus Capitolinus a Corbi.

Durant l'imperi s'hi va construir una vila algun rom ric.

Durant l'edat mitjana va existir al seu lloc la fortalesa de Rocca Priore a uns 5 km de Tusculum.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75764" title="Divisi de l'Imperi Rom" nonfiltered="68" processed="68" dbindex="30072">
L'Imperi Rom es va dividir el 395 en Imperi Rom d'Occident i Imperi Rom d'Orient.

En aquell moment els magistrats bizantins es dividien en tres classes: illustres, Spectabiles i Clarissimi. Els rangs inferior on eren els que no havien arribat a la dignitat senatorial eren els Perfectissimi i els Egregis.

El grau superior eren els senadors o distincions superiors. El rang de senador nomes podia ser conferit a aquells que havien estats consols, patricis, als prefectes imperials, al prefecte de Roma i al de Constantinoble, als magisters generals de la infanteria i la cavalleria, i als set ministres de palau que hagueren exercit funcions en relaci a la persona del emperador.

El cnsols conservaven el mes alt rang del estat; el ttol de patrici no era hereditari sin personal i el donava l'emperador. El prefectes imperials eren els mes alts magistrats de provncies. 

Hi havien 116 provncies de les quals 3 eren governades (o depenien en segon terme) de procnsols; 37 eren consulars; 5 correccionals (correctors); i 71 presidencials (praeses). El cap provincial portava l'administraci de justcia i les finances.

Militarment hi havia 8 magisters general (mxim rang militar) de cavalleria i infanteria dels que depenien 35 comandants militars (3 a Britnia, 6 a la Gllia, 1 a Hispnia, 1 a Itlia, 5 a l'alt Danubi, 4 al baix Danubi, 8 a sia, 3 a Egipte, i 4 a l'frica, la majoria dels quals portaven el ttol de dux o comes (comte) que obtenien per distinci. Hi havia 583 estacions o guarnicions, casi be totes a les zones de frontera i amb un total de 645000 soldats, molts d'ells auxiliars brbars.

L'administraci poltica corresponia a set grans oficials de la cort:

L'eunuc o prepsit o prefecte, pels afers quotidians del emperador;
Magister officium, dirigent suprem de palau;
Questor, equivalent a un canceller.
Comte de les donacions sagrades, cap d'hisenda;
Comte de les propietats privades, administrant les propietats imperials;
Comte dels domstics, cap de la gurdia (7 batallons de 500 homes cadascun);

 Provncies romanes el 395 .

 Prefectura de les Gllies .

Vicariat  d'Hispnia.

Consulars:

Btica;
Lusitnia;
Gallaeciae (Galcia);

Praeses:

Tarraconense;
Cartaginense ;
Tingitana;
Balearium (Balears);

Vicariat de  Septem Provinciarum .

Consulars:

Vienense;
Lugdunense;
Germnia Primera (Germnia Superior);
Germnia Segona (Germnia Inferior);
Blgica Primera;
Blgica Segona;

Praeses:

Poeninarum et Graiarum;
Maximae Sequanorum;
Aquitnia Primera;
Aquitnia Segona;
Novempopulnia;
Narbonesa Primera;
Narbonesa Segona;
Lugdunense Primera;
Lugdunense Segona;
Lugdunense Tercera;
Lugdunense Snona;

Vicariat  de Britnia.

consulars:

Mxima Cesariana;
Valentiana;

Praeses:

Britnia Primera;
Britnia Segona;
Flvia Cesariana;

 Prefectura d'Itlia .

Vicariat de Roma.

consulars:

Campnia;
Tscia i mbria;
Pic Suburbicari;
Siclia;

Correctors:

Aplia i Calbria;
Bruttium i Lucnia;

Praeses:

Samni;
Sardenya;
Crsega;
Valria;

Vicariat d'Itlia.

consulars:

Vencia i stria;
Emlia;
Ligria;
Flamnia i Pic Annonari;

Praeses:

Alps Cottis;
Rcia Primera (Retia Prima) ;
Rcia Segona (Retia Secunda);

subvicariat d'Illria occidental.

consulars:

Pannia Segona;

correctors:

Svia;

Praeses:

Pannia Primera;
Dalmcia;
Nric Mediterrani;
Nric Ripense;
Valria Ripense;

Vicariat de l'frica (1).

consulars:

Bizacena;
Numdia;

Praeses;

Tripolitana;
Mauritnia Sifetense;
Mauritnia Cesariense;

(1) el vicari d'frica responia davant l'emperador i no davant el Prefecte d'Itlia.

Prefectura d'Illria.

Dicesis de Dcia(2) .

consular:

Dcia Mediterrnia;

Praeses:

Msia Primera (Msia Superior);
Prevalitana;
Dardnia;

Dux:

Dcia Ripense;

(2) Directament dependent del prefecte (no hi havia vicari)

 Proconsolat d'Acaia (3).

Acaia;

(3) Directament dependent del prefecte

 Vicariat de Macednia.

consulars:

Macednia;
Creta;

Praeses:

Tesslia;
Epir vell;
Epir nou;
Macednia Salutaris (4);

(4) Repartida entre la Dicesi de Dcia i el vicariat de Macednia

Prefectura d'Orient .

Vicariat dels Comtes d'Orient.

consulars:

Palestina Primera;
Fencia;
Sria Primera;
Cilcia Primera;
Xipre;

Praeses:

Palestina Segona;
Palestina Salutaris;
Fencia libanesa;
Eufratense;
Sria Salutaris;
Osroene;
Mesopotmia;
Cilcia Segona;

Comte militar;

Isuria;

Dux;

Arbia;

 Subprefectura Augustrlia.

Praeses:

Lbia Superior;
Lbia Inferior;
Tebaida;
Egipte;
Arcdia;

Corrector:

Augustamnicae;

 Dicesis d'sia .

consulars:

Pamflia;
Ldia;
Cria;
Lcia;
Licania;
Psdia;
Frgia Pacatiana;
Frgia Salutaris;

 Vicariat del Pont .

consulars:

Bitnia;
Galcia;

corrector:

Paflagnia;

Praeses;

Honoriados;
Galcia Salutaris;
Capadcia Primera;
Capadcia Segona;
Hellenopont;
Pont Polemoniac;
Armnia Primera;
Armnia Segona;

 Vicariat de Trcia .

consulars:

Europa;
Trcia;

Praeses:

Hemimontus;
Rdope;
Msia Segona (Msia Inferior);
Esctia;

 Dependncies directes del Emperador i en segon grau del Procnsol d'sia.

 consular:

Hellespont;

Praeses:

Insularum (Provncia de les Illes);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75767" title="Corfinium" nonfiltered="69" processed="69" dbindex="30073">
Corfinium fou una antiga ciutat d'Itlia al pas dels pelignis, a la vall del riu Aternus.

Fou la primera capital dels pelignis per la ciutat no s esmentada a l'histria fins a la Guerra Mrsica o guerra social, el 90 aC, quant fou seleccionada pels confederats com a capital comuna i seu del seu govern. Se li va canviar llavors el nom i se li va dir Itlica i es va construir un senat i altres edificis en el estil corresponent a les gran capitals. Per abans de dos anys van haver d'evacuar la nova capital i traslladar-la a Esrnia. No se sap que va passar amb la ciutat per es suposa que va caure en poder del govern de Roma sense resistncia.

A la guerra civil entre Csar i Pompeu (49 aC) era encara una ciutat important i fortalesa de primer ordre, i fou ocupada per L. Domitius amb 30 cohorts, i fou l'nica ciutat que va oferir una certa resistncia a Csar en el seu avan per Itlia. Domitius va haver de rendir la plaa desprs de set dies de setge per les desafeccions que guanyaven terreny entre els seus homes.

Sota August va rebre un grup de colons per no fou colnia sin municipi.

Va continuar com a municipi rom que va subsistir durant l'Imperi. Els magistrats locals van construir dos aqeductes que van proveir d'aigua la ciutat, una part d'ells excavats a la roca i un d'ells amb un tnel de uns 5 km.

Al segle IV era capital de la provncia de Valria i seu del praeses. 

Va existir fins al menys al segle X i desprs va desaparixer probablement abandonada pels seus habitants. A partir de que desapareix la ciutat en sorgeix una de nova de nom Valva, al mateix lloc o propera, que tamb va desaparixer ms tard.

Les runes de la ciutat es poden veure prop de l'actual vila de Pentima, a uns 5 km de Popoli i 10 de Sulmona. Les runes consisteixen en fragments d'edificis i una esglsia anomenada San Pelino que sembla que fou la catedral de Valva. A uns 4 km hi ha el pont rom sobre el riu Aternus, a tocar de Popoli.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75768" title="Accademia Carrara" nonfiltered="70" processed="70" dbindex="30074">


L'Accademia Carrara s un museu i una academia d'art de Brgam, Itlia.

L'origen de la pinacoteca es deu al comte Giacomo Carrara, mecenes i colleccionista que va deixar un geners llegat a la ciutat de Brgam al final del segle XVIII. A la mort del comte, al 1796, tots els seus bns van ser donats a una comissi de l'acadmia que els va gestionar fins al 1958, quan l'ajuntament de Brgam es va fer crrec de la seva gesti. L'any 1810 es va construir un nou edifici de formes neoclssiques, projectat per l'arquitecte Simone Elia, deixeble de Leopoldo Pollack.


El museu ha continuat augmentant la seva collecci tant amb compres com amb donacions. L'any 2006 possea 1.800 pintures del segle XV al XIX, d'artistes com Pisanello, Botticelli, Bellini, Mantegna, Raffaello, Moroni, Baschenis, Fra Galgario, Tiepolo, Canaletto i Piccio.

A ms a ms de pintures, el museu tamb compta amb dibuixos, gravats, bronzes, escultures, porcellanes, mobles i una collecci de medalles.

El 1793, coincidint amb l'obertura al pblic de la galeria, el comte Giacomo Carrara va voler que en el mateix lloc es comencessin a impartir cursos de dibuix i de pintura. L'escola, que fins al 1912 compartia el mateix edifici vuitcentista que acollia el museu, actualment disposa d'una seu prpia en un edifici adjacent. El 1988 va esdevenir Acadmia de Belles Arts legalment reconeguda.

El 1991 es va incloure el Museu d'art modern i contemporani (Galleria d Arte Moderna e Contemporanea o GAMEC), situat al complex arquitectnic de davant de l'edifici neoclssic que acull la pinacoteca, en un antic monestir restaurat. Actualment compta amb deu sales d'exposici, distribudes en tres pisos.

Des del juny de 1999, amb l'adquisici de la collecci Gianfranco e Luigia Spajani, les pintures que s'exposen permanentment s'han vist ampliades amb obres d'artistes italians i estrangers del segle XX com: Boccioni, Balla, Morandi, Campigli, Casorati, Savinio, De Chirico, Kandinsky, Sutherland o Manz.

 Enllaos externs .

  Accademia Carrara;
  GAMEC;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75769" title="Gourde" nonfiltered="71" processed="71" dbindex="30075">

El gourde (mot francs; en crioll haiti s anomenat goud) s la moneda d'Hait. El codi ISO 4217 s HTG i normalment s'abreuja G. Se subdivideix en 100 cntims (centimes o santim).

Histria.
Es va crear el 1813 en substituci de la lliura haitiana a ra de 8 lliures i 5 sous per lliura. El 1870 i el 1872 fou objecte d'una revaluaci, primer a ra de 10 nous gourdes per un d'antic, i desprs a ra de 300 a 1. En aquesta poca, en qu noms en circulaven bitllets, la unitat monetria s'acostumava a anomenar piastre, sobretot a l'edici del 1875. El 1881, el gourde tenia un canvi fix respecte al franc francs de 5 francs per gourde, i en aquell any se'n van comenar a encunyar monedes. 

El canvi respecte al franc va durar fins al 1912, en qu va passar a tenir una taxa fixa respecte al dlar dels Estats Units a ra de 5 gourdes per dlar. Tot i que aquest canvi es va abandonar el 1989 i ara la moneda t una taxa fluctuant, encara s'acostuma a anomenar "dlar haiti" el valor de 5 gourdes, i "penny haiti" els 5 cntims. Aix, en molts llocs, els preus no es marquen en gourdes sin en dlars haitians, per la qual cosa cal multiplicar-los per cinc per convertir-los en gourdes. 

Monedes i bitllets.
Ems pel Banc de la Repblica d'Hait (Banque de la Rpublique d'Hati / Bank Repiblik Ayiti), en circulen monedes de 5, 10, 20 i 50 cntims i d'1 i 5 gourdes, i bitllets d'1, 2, 5, 10, 25, 50, 100, 250 i 500 gourdes. Les tres monedes de valor ms baix circulen molt poc a causa de la inflaci, i de bitllets d'1, 2 i 5 ja no se'n fan. S'ha anunciat una propera emissi de bitllets de 1.000 gourdes.

Taxes de canvi.
1 EUR = 50,5667 HTG (24 d'abril del 2006);
1 USD = 40,8085 HTG (24 d'abril del 2006);

Enllaos externs.
 Banc de la Repblica d'Hait;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75772" title="Juan Len Mera" nonfiltered="72" processed="72" dbindex="30077">
Juan Len Mera (Ambato, 28 de juny de 1832   13 de desembre de 1894) fou un escriptor equatori, el representant ms destacat del novellisme del segle XIX.

A ms d'escriptor i pintor va exercir tamb de poltic conservador. Va ser governador de la provncia de Cotopaxi, secretari del Consell d'Estat, senador, president de la cambra del Senat i del Congrs Nacional. Va crear la lletra de l'himne nacional de l'Equador, i va ser membre de la Real Academia Espaola de la Lengua. s considerat un dels precursors de la novella equatoriana per la seva famosa novella Cumand publicada a Quito l'any 1879.

Altres obres de l'autor sn Poesas (1858), Ojeada histrico-crtica de la poesa ecuatoriana (1868), La virgen del sol (1861) i Tijeretazos y plumadas (pstuma, 1903);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75775" title="Salve, oh Patria!" nonfiltered="73" processed="73" dbindex="30078">

Salve, oh Patria! s l'himne nacional de l'Equador. L'autor de la lletra s l'escriptor Juan Len Mera i la msica fou composta per Antonio Neumane. Es va adoptar l'any 1886.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75777" title="Turisme rural" nonfiltered="74" processed="74" dbindex="30079">
El turisme rural o agroturisme s l'activitat turstica que es realitza en un espai rural, habitualment en petites localitats (menors als 1.000 o 2.000 habitants) o fora del casc urb en localitats d'una mida ms gran.

A Espanya la legislaci sobre aquest assumpte s competncia de cada Comunitat Autnoma. La inexistncia d'una legislaci comuna i, fins i tot, la falta de legislaci en algunes comunitats autnomes, impedeix destacar unes caracterstiques comunes d'aquesta activitat.

Tpicament, i en algunes zones de manera obligada, s'estableixen en edificis histrics o de construcci tradicional de la comarca. Dins de les diverses categories hi ha diverses modalitats de turisme rural, entre les quals cal destacar:

L'alta proliferaci d'aquesta frmula de turisme est provocant un gran creixement de l'oferta d'aquests establiments, arribant a la massificaci d'algunes comarques.

La comercialitzaci d'allotjaments rurals es realitza majoritriament per Internet a travs de portals de turisme rural especialitzats, on s'agrupen els establiments en funci de les seves qualitats, caracterstiques o emplaament.

Tipus de llocs de turisme rural.
 Casa rural: un edifici que consta de diverses habitacions amb elements comuns, com sn els banys, la sala i la cuina. Freqentment, es sol compartir amb els propietaris, encara que disposen d'una zona privada. En cas de que hi visquin els propietaris, es sol llogar per habitacions (tipus hotel, amb serveis alimentaris) o completa (casa de lloguer complet, que es coneix amb el nom de turisme rural independent) per a grups.

 Allotjament rural: s una de les frmules ms habituals en zones com la Serra Nord de Madrid (Espanya), s el ms semblant a un apartament turstic, per habitualment amb elements diferenciadors de les rees rurals (tipus de construcci, decoraci, etc.). Solen comptar amb cuina prpia, bany, sala i un nombre indeterminat d'habitacions.

 Hotel Rural: Solen ser allotjaments de major mida, amb un nombre redut d'habitacions (habitualment entre 4 i 10, noms es limita a algunes Comunitats Autnomes) i compten amb restaurant, i servei diari de neteja de les habitacions. El funcionament s similar al d'un hotel convencional, per amb les limitacions de la seva mida.

 Centre de turisme rural: Habitualment correspon a un petit complex on hi ha allotjament (possiblement amb diverses modalitats), restaurant, i installacions, material i monitors per a la prctica d'activitats a la natura.

Tipus d'allotjaments regulats en agroturisme a Catalunya.
Segons la Llei de Catalunya de 13/2002 d'establiments de turisme rural, modificada pel Decret de la Generalitat de Catalunya n 313 de 2006 de 25 de de juliol:
Masia: Casa allada, en una explotaci agrria amb habitacions acondicionades per rebre visitants per amb el requisit de respectar la tipologia arquitectnica de la zona o ser una construcci anterior a 1950. ;
Casa de poble: Ubicada en una agrupaci de cases i acondicionada per allotjar visitants;
Allotjament rural: Residncies expressament destinades a ser com petits hotels en entorn rural.

D'acord amb el Decret 3131/2006 a Catalunya es fa la distinci entre agroturisme com un terme reservat per als promotors que tinguin una part dels seus ingressos provinents d'activitat agrries i turisme rural per a la resta. En altres comunitats autnomes aquesta distinci no es fa i els dos termes sn sinnims.

Importncia de l'agroturisme.
Permet complementar els ingressos de l'explotaci agrria sense prdua de poblaci en el territori.
Fomenta la conservaci del medi ambient i el respecte per la natura.
Combat l'elevada estacionalitat del turisme;
Taxes de creixement altes i sostingudes, malgrat que la proporci de places de turisme rural sobre el total de turisme s de 1 a 400 (a Catalunya).

Enllaos externs.
 Agroturisme al Pas Valenci;
 Agroturisme a Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75778" title="Trepat" nonfiltered="75" processed="75" dbindex="30080">

El trepat, o trepadell, s una varietat de cep negra autctona de la Conca de Barber. El ram de cep trepat s llarg i atapet. La brotada s primerenca i la maduraci tardana. El gra s gros, rod i dol.

El vi de ram trepat s fresc, lleuger i afruitat, amb poca aroma i baixa graduaci alcohlica (10-11% vol) . S'utilitza majoritriament per l'elaboraci de vi rosat natural. s una de les dues varietats autoritzades per l'elaboraci del cava rosat.

Sn sinonmies: trep, criatendra, cuatendra, pansa borda, pansa roja, panser negre, pans i tarragon. A ms de la DO Conca de Barber es troba a la DO Costers del Segre.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75779" title="cid asprtic" nonfiltered="76" processed="76" dbindex="30081">

L'cid asprtic, (smbols Asp i D). Un dels vint-i-un aminocids amb qu les cllules formen les protenes. Els seus codons sn GAU o GAC. Presenta un grup carboxil (-COOH) en l'extrem de la cadena lateral.

 A pH fisiolgic t carrega negativa, pel que tamb s denominat aspartat.
 Pertany al grup d'aminocids amb cadenes laterals polars carregades.
 Pot ser sintetitzat pels humans.
 La seua biosntesi t lloc per transaminaci de l'cid oxalactic, un producte intermedi del cicle de Krebs.

Vegeu tamb Reacci anaplertica.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75780" title="Barbra Streisand" nonfiltered="77" processed="77" dbindex="30082">

Barbra Streisand (Nova York, 24 d'abril de 1942) s una carismtica cantant, actriu, productora i directora de cinema nord-americana. Va rebre l'Oscar a la millor actriu el 1968, per la pellcula Funny Girl, i tamb l'Oscar a la millor can per Evergreen (tema d'amor de la pellcula A Star Is Born (Ha Nascut Una Estrella, 1976).













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75781" title="Tif (mitologia)" nonfiltered="78" processed="78" dbindex="30083">
 
En la mitologia grega, Tif era un monstre engendrat per Gea desprs d'haver-se unit amb el Trtar, tot i que algunes fonts afirmen que va neixer de dos ous impregnats del semen de Cronos i altres que va ser engendrat per la deessa Hera sense intervenci de cap du mascle. Els autors antics el descriuen com un sser de cos gegant, tan gran com les muntanyes, que tocava el cel amb el cap. Els seus braos, acabats en cent caps de drac, arribaven extesos d'orient a occident, i en lloc de cames tenia un gran nombre de cues d'escur. Dels seus ulls sortien flames i amb el seu parell d'ales de rat penat podia tapar la llum del sol. 

La seva parella era la serp equidna amb la qual va ser pare dels gossos Crber i Ortre, de l'Hidra de Lerna, de la Quimera, de l'Esfinx, de la truja Fea i del Lle de Nemea.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75783" title="Xmej" nonfiltered="79" processed="79" dbindex="30085">
El terme Xmej s'usa tant per a designar un estil de msica tradicional del folklore turc (de la Repblica de Tuva) com un cant efectuat amb la gola. Les canons solen versar sobre els cavalls de les estepes i s'entonen forant les cordes vocals en sobretons, de manera similar als cntics budistes.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75787" title="Trobat" nonfiltered="80" processed="80" dbindex="30086">

El trobat, o malvasia del Rossell (en alguers torbat), s una varietat de cep blanca relacionada amb la malvasia. El ram s gros i de maduraci tardana. El gra s rod, de pell gruixuda i color daurat amb tonalitats rosades.

El vi de ram trobat s un vi dol natural de color daurat, de bona acidesa, apte per l'envelliment.

El nom ha passat com a manlleu al francs (tourbat), al sard (trobadu, torbat o turbt) i a l'itali (torbato). s una varietat tradicional esmentada al segle XVI i que avui noms es conrea al Rossell i a l'Alguer. Va ser introdut a Sardenya, on tamb es coneix com caninu, pels catalans i noms es conrea als voltants de l'Alguer, on s'obt el vi blanc anomenat Alghero Torbato. Al Rossell s'utilitza a totes les denominacions d'origen pel cupatge de vins blancs.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75790" title="Carles de Borb-Dues Siclies" nonfiltered="81" processed="81" dbindex="30087">


Carles de Borb-Dues Siclies (infant d'Espanya) 1870 - 1949.

Carles de Borb-Dues Siclies (duc de Calbria) 1938.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75791" title="Karel ?apek" nonfiltered="82" processed="82" dbindex="30088">
Karel  apek (Mal Svatonovice, Bohmia 9 de gener1890 - Praga 25 de desembre1938), fou potser l'escriptor txec ms importants del segle XX. Popularitz la paraula robot, que aparegu sota la forma robota (treball, normalment forat, en txec) per primer cop en l'obra de teatre R.U.R. (Robots Universals de Rossum) el 1920. Tamb fou un important patriota txec, amic del primer president txecoslovac, Thomas Garrigue Masaryk. Va morir de pneumnia poc abans que els nazis invadiren la Repblica Txeca. Tot i haver mort, els invasors el consideraren l'enemic nmero 2 del nacional-socialisme. El seu germ Josef fou enviat a Bergen Belsen, on hi va morir.

Es doctor en filosofia el 1915, i fins el 1917 escriv les seves obres amb el seu germ Josef Capek (Hronov 1887   Bergen Belsen 1945), i desprs espordicament alguna. Dirig el teatre municipal de Praga (1921-23). s autor d'allegories que, amb elements de la cincia-ficci, presenten una humanitat hostilitzada per les seves prpies creacions, producte d'una ambici desmesurada. A Krakatit imagin un cas d'aplicaci tecnolgica d'efectes imprevisibles i catastrfics, i amb La guerra de les salamandres una stira poltica de to apocalptic. Ms tard, les seves novelles sn de caire filosfic, centrades en els conceptes d'identitat, el conflicte entre l'individu i el mn, i en el sentit contradictori i ambigu de la noci de realitat.

 Obres .
 R.U.R. (Rossum's Universal Robots) (1920) ;
 Ze ivota hmyzu (De la vida dels insectes, 1921, amb el seu germ Josef) ;
 Tovrna na Absolutno (La fbrica de l'absolut, 1922);
 V c Makropulos (L'afer Makropulos', 1922);
 Krakatit (1924);
 Povdky z jedn kapsy (Contes d'una butxaca, 1929) ;
 Hordubal (1933);
 Pov tro  (El meteor', 1934) ;
 Oby ejn ivot (Una vida en com, 1934) ;
 Vlka s mloky (La guerra de les salamandres, 1936);
 Bl nemoc (La pesta blanca, 1937) ;
 Matka (La mare, 1938);
 Hovory s T.G.Masarykem (Converses amb T.G.Masaryk, 1928-35).









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75792" title="Relaci" nonfiltered="83" processed="83" dbindex="30089">
S'anomena relaci a la associaci entre els elements de diversos conjunts. Les relacions s'indiquen tal com segueix: (A,B,C,...). Tamb es pot anomenar una relaci amb el terme correspondncia, tot i que una correspondncia te un major rang de significats.

Les relacions poden ser de equivalncia o d'ordre. Una relaci d'equivalncia s aquella que forma diversos subconjunts sense ordre establert. Una relaci d'ordre s aquella que dona com a resultat un conjunt de subconjunts ordenats. 

Relaci binaria.
Un cas especial de relaci s la relaci binria ordenada. Aquesta relaci dona com a resultat una conjunt de parells ordenats. Aquesta relaci sempre s d'un primer conjunt sobre un segon conjunt, tot i que el primer i el segon conjunt poden tenir els mateixos elements.

Per exemple, donats els conjunts A= i B=, la relaci binaria "element d'A major que element de B" donaria els segents parells ordenats: (A,B)=.;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75795" title="David Irving" nonfiltered="84" processed="84" dbindex="30090">

David John Cawdell Irving (Hutton, vora Brentwood, Essex, Anglaterra 24 de mar, 1938) s un autor britnic de nombrosos llibres militars sobre la histria militar de la Segona Guerra Mundial. s fora conegut com a negador de l'Holocaust, encara que darrerament ha canviat algunes de les seves posicions, en afirmar que "els nazis mataren milions de jueus".

Com a resultat d'algunes de les seves negacions de l'Holocaust, li ha estat prohibida la entrada a Alemanya, ustria, Canad, Austrlia, i Nova Zelanda. El 1998, va dur a terme un plet infructus per difamaci contra Deborah Lipstadt i la seva editorial, que l'acusaren d'antisemitisme i de manipular proves histriques.  El 20 de febrer de 2006, fou sentenciat a tres anys de pres a ustria per negaci de l'Holocaust.

 Origens .
s fill d'una illustradora i d'un mariner britnic que els abandon mentre lluitava a la Segona Guerra Mundial. Estudi a Brentwood (Essex) i a Londres. El 1959 an a treballar a les siderrgies d'August Thyssen al Ruhr, (Alemanya), per a perfeccionar l'alemany. Desprs treball com a estengraf en el Comandament Aeri Estratgic dels Estats Units a la base aria de Torrejn de Ardoz, vora Madrid. El 1961 es cas amb la madrilenya Pilar Stuyck, amb la que ha tingut quatre filles i es divorci el 1981, abans de tornar a Londres per a estudiar economia poltica.

El 1963 fou encoratjat per Werner Hfer, editor de la revista Neue Illustrierte de Colnia, a fer diverses histries sobre la guerra aria. El resultat fou el seu primer llibre, La destrucci de Dresden, sobre un fet poc conegut pel gran pblic britnic; fora contravertit per tamb elogiat pels historiadors professionals. Posteriorment, per, fou fora criticat per llibres com La guerra de Hitler o Apocalipsis 1945, on afirma que Adolf Hitler no en sabia res de l'Holocaust, i fins i tot comen a questionar-lo. El 1990, amb la publicaci del llibre Denying the Holocaust va negar l existncia de les cambres de gas per a l eliminaci dels jueus.

 Negacionisme .
Irving ha investigat en arxius de pasos de l'antiga rbita comunista, i planteja teories que contradiuen les defensades per la historiografia tradicional. Tot i que molts l'han considerat feixista, antisemita o nacionalsocialista (cosa que ell sempre ha negat), i que s considerat com a una mena de pria per la comunitat acadmica, t alguns defensors com Rolf Hochhuth, guionista de teatre alemany (i conegut militant d'esquerres), per les seves obres han estat llibre de capalera de coneguts militants neonazis alemanys, com Michael Khnen i Gottfried Kssel.

Irving ha estat perseguit arreu on ha anat. No l'han perms entrar al Canad, Austrlia, o Alemanya, ats que els governs l'han declarat "persona non grata". Ja el 1967 hagu d'anar a judici a la Gran Bretanya per una obra sobre el destructor britnic PQ.17, ja que el capit del comboi, Jack Broome, l'acus de difamar-lo i acusar-lo del desastre. Tot i que Broome guany el judici, se li condemn a pagar bona part de les despeses judicials.

El 1977 va publicar desprs de 10 anys d'investigaci La Guerra de Hitler, on plantejava la teoria que Adolf Hitler no en sabia res de l'Holocaust. El periodista de televisi David Frost intent desmuntar la seva teoria en un programa de televisi el 7 de juny del 1977, per el que va fer fou donar-li ms ress.
 
 Condemna a pres .
L'11 de novembre del 2005 fou arrestat per agents de la policia d autopistes a l estat d Estria (ustria), quan anava a pronunciar una conferncia, a causa d una ordre emesa per un jutjat de Viena del 1989 sota l'acusaci de fer apologia del nazisme. Sembla que havia fet un discurs a la seu de la cofraria Olmpia, que aplega estudiants d'extrema dreta. 

El 20 de febrer del 2006 fou condemnat a tres anys de pres per negar l'Holocaust i falsejar la histria, tot i haver-se declarat culpable i haver modificat algunes de les seves declaracions inicials sobre les cambres de gas i els jueus morts. El jurat consider que Irving no s'havia penedit.  

Bibliografia.
 The Destruction of Dresden (1963) ISBN 0705700305;
 The Mare's Nest (1964);
 The Virus House (1967;
 The Destruction of Convoy PQ17 (1967);
 Accident   The Death of General Sikorski (1967) ISBN 0718304209;
 Breach of Security (1968) ISBN 0718301013;
 The Rise and Fall of the Luftwaffe (1973), biografia d'Erhard Milch ISBN 0316432385;
 Hitler's War (1977), Hitler en guerra;
 The Trail of the Fox (1977), biografia d'Erwin Rommel ISBN 0525222006;
 The War Path (1978) ISBN 0670749710;
 The War Between the Generals (1981);
 Uprising! (1981), ISBN 0949667919;
 The Secret Diaries of Hitler s Doctor (1983) ISBN 002558250X;
 The German Atomic Bomb: The History of Nuclear Research in Nazi Germany (1983) ISBN 0306801981;
 War Between the Generals (1986) ISBN 0865530696;
 Churchill's War (1987), Churchill en guerra ISBN 0947117563;
 Destruction of Convoy PQ-17 (1968), reedici (1989) ISBN 0312911521;
 Gring (1989), biography of Hermann Gring ISBN 0688066062;
 Goebbels   Mastermind of the "Third Reich" (1996) ISBN 1872197132;
 Hitler's War (1991), edici revisada, incorpora The War Path;
 Nuremberg: The Last Battle (1996) ISBN 1872197167;
 Churchill's War Volume II: Triumph in Adversity (1997) ISBN 1872197159;
 Rommel: The Trail of the Fox, Wordsworth Military Library; Limited edition (1999) ISBN 1840222050;
 Hitler's War and the War Path (2002) ISBN 1872197108;
 Nota: Molts dels llibres d'Irving sn disponibles en format PDF com a descrrega llibre a la seva pgina web.;

Enllaos.
Pgina Oficial de David Irving (en angls);
Transcripci ntegra de la decisi del jutge Gray (angls);
Pgina de l'organitzaci Antiracista Nizkor sobre David Irving (angls);





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75796" title="Raimat" nonfiltered="85" processed="85" dbindex="30091">
Raimat, amb ortografia tradicional Ramat, s una entitat municipal descentralitzada de Lleida, situada a 14 km al nord-oest de la ciutat en direcci a Almacelles. L'any 2007 comptava amb 464 habitants.

El poble havia quedat despoblat des de la Guerra dels Segadors i noms quedava un castell rab mig en runes. El 1914, Manuel Ravents i Domnech va adquirir 3.200 hectrees de terres ermes i les convertiria en un cas nic de colonitzaci agrria a l'Europa del segle XX. Avui, amb 1.700 hectrees, s el cultiu de vinya ms gran d'Europa d'un sol propietari.

El 1910 s'havia construt el canal d'Arag i Catalunya. Durant el anys de la Primera Guerra Mundial, Manuel Ravents va fer construir 100 km de squies per dur l'aigua des del canal a les terres de Raimat. Alhora, per reduir la salinitat, va plantar 50.000 arbres.

Va encarregar la construcci dels cellers, les cases dels colons i l'esglsia a l'arquitecte modernista Joan Rubi i Bellver, deixeble d'Antoni Gaud. El celler, construt el 1918, va ser la primera edificaci de formig armat que es va fer a Espanya. Era una nau de 150 metres de llargria per 33 d'ample. L'esglsia del Sagrat Cor es va consagrar el 1922. A semblana del gtic catal, s d'una sola nau amb contraforts i capelles laterals i amb els tpics arcs parablics del modernisme.

Al anys 1930 es va comenar a veremar el ram. Un dels problemes eren els conills que es menjaven els brots. Es va estimular la caa del conill en tots els pobles vens, fins al punt que es va fer fams el plat dit conill a la ramat. No n'hi va haver prou i es van introduir unes serps d'Austrlia inofensives per l'home. Avui encara es poden trobar els exemplars que s'han aclimatat.

Manuel Ravents va cedir uns terrenys als jesutes per a construir-hi un collegi, avui anomenat Collegi Claver. Els habitants de Raimat hi podien accedir gratutament. A ms, grcies a l'acord, el poble disposava d'un capell encara que no era una parrquia.

Els cellers van adoptar l'antic escut del castell: una ma estesa cap avall i un gotim de ram. Per convenincia comercial es va girar l'escut de forma que la ma apunta cap amunt. Als anys 1960 es van replantar ceps californians aconseguint un vi de qualitat. Sota l'xit del vi de Ramat es va constituir, el 1983, la Denominaci d'Origen Costers del Segre.

Amb l'excepci de les cases, tot el poble era de propietat de la famlia Ravents, anomenada eufemsticament la famlia. El 1999 es va arribar a un acord entre l'Associaci de Vens de Raimat, la Paeria de Lleida i la famlia Ravents en el qual es cedien els carrers a la propietat pblica. Va ser el primer pas per a la constituci d'una entitat municipal descentralitzada.

Enllaos externs.
Entital Municipal Descentralitzada Raimat;
Cellers Ramat del grup Codorniu;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75801" title="Mars 96" nonfiltered="86" processed="86" dbindex="30092">

La Mars 96  fou una missi espacial russa amb l'objectiu d'estudiar Mart, llanada el 16 de novembre de 1996 per que fracass poc desprs del llanament. Es tractava d'una missi molt ambiciosa, amb una sonda espacial de ms de 6 tones, el ms gran artefacte mai llanat cap a Mart, i embarcava ms de 500 kg de material cientfic. Havia de portar una quarantena d'experiments, preparats per una vintena de pasos, dels quals onze europeus i dos americans. Una part de la missi s'havia de desenvolupar en rbita, l'altre en el sl, amb dues petites sondes superficials automtiques i dos sondes de penetraci que s'havien d'enfonsar en el sl marci. La Mars 96 havia d'arribar al planeta vermell el 12 de setembre de 1997, 10 mesos desprs del seu llanament.

La Mars 96 fou llenada el 16 de novembre de 1996 a bord d'un coet Proton des del cosmdrom de Baikonur. Com a conseqncia d'un problema en el moment de l'encesa de la quarta etapa coet, la sonda no pogu abandonar l'rbita terrestre i es desintegr (desprs de tres revolucions orbitals) a les capes superiors de l'atmosfera. El 17 de novembre de 1996, entre les 00:45 UT i les 01:30 UT, la sonda es va desintegrar en un zona de 320 quilmetres per 80 quilmetres, situada entre l'Oce Pacfic, Xile i Bolvia. Per raons desconegudes, la quarta etapa del coet no va cremar el seu carburant. Com estava previst, la sonda Mars 96 es va separar de l'etapa del coet, cremant el seu combustible per tal de deixar l'rbita terrestre; per a causa de la fallada del bloc D, la nau va cremar el seu carburant encara dins de l'atmosfera terrestre, a una rbita massa baixa.

A ms a ms de la sonda orbital, la Mars 96 comprenia dues petites estacions superficials autnomes, destinades a estudiar les propietats fsiques i qumiques de la superfcie marciana, passades i presents. Les dues sondes de penetraci estaven muntades sobre la part baixa de la sonda orbital, prop del sistema de propulsi. Aquestes sondes de penetraci estaven formades per dos cilindres bastant prims apuntant cap a la part baixa. La part superior del penetrador, molt ms ample, estava coberta per un casc en forma d'embut. Els instruments cientfics es repartien en tota la longitud del cilindre. Els objectius cientfics, mltiples, eren obtenir imatges de la superfcie, estudiar la meteorologia marciana, examinar les propietats fsiques, qumiques i magntiques del regolit marci, i cercar-hi eventuals rastres d'aigua.

 Enllaos externs .
 Llista de missions d'exploraci de Mart;
 Lloc oficial de la missi Mars 96. ;
 Descripci de la missi a la base de dades de missions espacials de la NASA. ;
 Descripci de la missi al web de Philippe Labro. ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75804" title="Betxmeix" nonfiltered="87" processed="87" dbindex="30093">

Betxmeix (        en hebreu), s una ciutat del districte de Jerusalem d'Israel.

L'antiga ciutat de Betxmeix (en hebreu, casa del sol) va ser batejada aix pels caananeus, que s'hi establiren i adoraven la deessa del sol Shemesh. Les runes de la ciutat bblica encara es poden veure a Tel Betxmeix, prop del Betxmeix modern.


Histria.
Les restes arqueolgiques de l'antiga ciutat van ser descobertes a mitjans del segle XIX i es comenaren a excavar a principis del segle XX. La ciutat, antigament habitada pels caananeus i els hicsos, es fund el segle XVIII a.C. i s'esmenta diverses vegades a la Bblia. Entre les restes trobades hi ha portes, un dipsit subterrani, tombes, cases, edificis pblics, fortificacions i cermica.

El segle XIII a.C. Josu conquer la ciutat (Josu 21, 16). Al segle XI a.C., els filisteus la van vncer els israelites a la batalla d'Eben-ezer i van prendre l'Arca de l'Aliana, que desprs van retornar perqu els duia mala sort (1r Samuel 6, 12).

Betxmeix fou, cap a l'any 800 a.C., escenari d'una batalla entre el rei Amasies de Jud i el rei Jehoaix d'Israel (2 Reis 14, 11). A l'poca romana Betxmeix encara era habitat, i al segle XIV s'hi constru un caravanserrall.

La ciutat moderna es fund el 1952. Durant l'etapa d'expansi del municipi van venir immigrants jueus especialment del nord d'frica i de l'Orient Mitj, i en els darrers anys de pasos de l'antiga Uni Sovitica.

Bet Gamal.
Cinc quilmetres al sud de Betxmeix hi ha el monestir de Bet Gamal (o Bet Jimal), construt el 1881 per monjos salesians. El nom significa "casa de Gamaliel", un doctor de la llei que educ Sant Pau. Actualment en queden pocs i es dediquen al cultiu d'hortalisses i de vinya, i han estat moltes vegades guardonats pel seu oli d'oliva i pel seu vi.

Al monestir hi ha moltes restes arqueolgiques del perode bizant, incloent-hi un mosaic al sl provinent d'una esglsia construda a mateix lloc el segle V o VI sobre la tomba del primer mrtir cristi, Sant Esteve, que els salesians van descobrir el 1916. En el transcurs d'unes excavacions dutes a terme a partir de 1989, es van trobar una altra esglsia bizantina i una premsa d'oli a uns dos quilmetres del monestir.

Dades estadstiques.
Demografia.

Segons l'Oficina Central d'Estadstica d'Israel (CBS), la poblaci de la ciutat s un 100% jueva o no-rab, i no hi ha un nombre significatiu d'rabs. Entre aquests habitants, n'hi ha millers que sn colons immigrants.

L'any 2001 hi havia 24.500 homes i 24.600 dones. La poblaci de la ciutat es compon en un 47,6% de persones de 0-19 anys, un 17,1% de persones d'entre 20 i 29 anys, un 18,8% d'entre 30 i 44, un 9,4% d'entre 45 i 59, un 2,1% d'entre 60 i 64, i un 5% de majors de 65. La taxa de creixement de la poblaci aquell mateix any era de 11,2%.

La poblaci de Betxmeix s formada, en una part considerable i creixent, per jueus ortodoxos, ja que les famlies religioses cerquen habitatges fora del centre de Jerusalem capaos d'allotjar famlies nombroses. La ciutat disposa, a ms, de nombroses sinagogues i yeshives.

Modernament, el municipi s'ha expandit amb la construcci de dos nous barris, els Alts de Betxmeix (           , Ramat Bait Shemesh). Els habitants sn principalment jueus ultraortodoxos i immigrants nordamericans, i han sorgit algunes tensions entre tots dos grups per les diferents tradicions i maneres de vestir.

Ingressos.
Segons la CBS, l'any 2000 hi havia 12.518 empleats i 849 autnoms a la ciutat. El salari mensual mitj de la ciutat per als empleats era de 4.858 nous shequels . El salari mitj dels homes era de 6.631 nous shequels  i el de les dones era de 3.162 nous shequels . Els ingressos mitjans dels autnoms eren de 5.840 nous shequels . 744 persones rebien prestaci d'atur i 2.701 ajuda social.

Ensenyament.
Segons la CBS, hi ha 40 centres educatius i 9.322 estudiants a la ciutat. Hi ha 29 escoles primries amb 6.619 estudiants i 15 escoles secundries amb 2.703 estudiants. L'any 2001, un 50,1% dels estudiants d'ltim curs de secundria es van graduar.

Indstria.
D'entre l'agricultura local destaca el cultiu del ram. El ram s'exporta a poblacions properes, com per exemple Bet Jala, tot i que a Betxmeix mateix s'hi produeix vi sota la marca "Singer Cellars".

Durant el boom tecnolgic, Betxmeix fou seu de nombroses empreses del sector, entre les quals Alchemedia, 2am i Shoutmail. Actualment encara segueix sent un important centre de la informtica, i empreses com Degel Software, NMS and Net2phone tenen oficines a l'rea de Betxmeix.

La ciutat tamb s seu de la Bet Shemesh Engines Ltd., empresa que es dedica a la producci i reparaci de motors i components aeronutics.

La majoria dels primers habitants de la ciutat treballaven en la reforestaci de la zona i s'han generat nombroses pinedes. Tamb hi ha una fbrica de ciment, que extreu roca calcria de les muntanyes de Judea.

Notes.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75810" title="Santa Catalina" nonfiltered="88" processed="88" dbindex="30095">








El barri de Santa Catalina s un barri de Palma conegut pel seu mercat que est situat al centre del barri i per la seva antiguitat. s dels pocs barris de Palma que mantenen els costums i aspectes ms antics. Est situat a molt pocs minuts a peu del centre de la ciutat i tamb molt a prop del Passeig Martim.

Histricament, aquest barri era on la gent rica tenia la seva casa de camp o el seu tros de terra per fer feina. Antigament tenia la riera molt ms aprop que actualment, ja que abans passava per l'actual Avinguda Argentina.

Enllaos externs.
 Fotos del barri;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75811" title="Els tres pals" nonfiltered="89" processed="89" dbindex="30096">
Els tres pals s un joc popular infantil de Catalunya que es juga amb tres pals. Una colla de nens i nenes salten els tres pals en rondes successives, amb els pals cada vegada ms separats. Cada vegada que agun jugador no hi arriba queda eliminat del joc. El joc dura mentre quedi algun jugador no eliminat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75817" title="Lubusz" nonfiltered="90" processed="90" dbindex="30097">

Lubusz s un dels 16 voivodats en qu s dividida administrativament Polnia des del 1998. Les principals ciutats sn:


 Gorzw Wielkopolski (Landsberg) (125.000);
 Zielona Gra (Grnberg) (120.000);
 Nowa Sl (Neusalz an der Oder) (41.500);
 ary (Sorau) (41.000);
 aga  (Sagan) (26.500);
 wiebodzin (Schwiebus) (21.500);
 Kostrzyn nad Odr  (Kstrin) (20.000);
 Mi dzyrzecz (Meseritz) (19.500);
 Gubin (Guben) (18.500);
 S ubice (Frankfurt-Dammvorstadt) (17.000);
 Krosno Odrza skie (Crossen an der Oder) (12.800);



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75818" title="Mariner 4" nonfiltered="91" processed="91" dbindex="30098">
La Mariner 4 fou la quarta sonda del programa Mariner de la NASA. Juntament amb la seva bessona Mariner 3 (que fall en el llanament), el seu objectiu era realitzar un sobrevol del planeta Mart. Aquesta quarta missi aconsegu realitzar el primer sobrevol amb xit del planeta vermell i ens va enviar les primeres fotografies de la seva superfcie. Igual que la Mariner 3 es va dissenyar per realitzar observacions detallades de Mart, incloent-hi mesuraments de les partcules i els camps interplanetaris en les proximitats del planeta.

Disseny de la sonda.
L'estructura de la Mariner 4 estava formada per un cos octogonal de magnesi de 127 cm de llarg i 46 d'alt. Els quatre plafons solars tenien una longitud total de 6,88 m, inclosos els sensors de pressi solar acoblats als seus extrems. L'antena parablica tenia un dimetre de 117 cm, acompanyada d'una antena de baix guany en forma de pal de 223 cm de longitud. La cmera fotogrfica estava installada en una plataforma mbil. A ms, incloa un magnetmetre, un detector de pols, un detector de raigs csmics, un detector de radiaci, un sensor de plasma solar i una cambra de ionitzaci al costat d'un comptador Geiger.

Els quatre plafons solars de 176 x 90 cm, formats per 28.224 cllules fotovoltaiques, creaven 310 W de potncia a la distncia de Mart. El sistema elctric estava recolzat per una bateria recarregable de plata i zinc de 1.200 W. Per a la propulsi constava de 4 propulsors d'hidracina de 222 N cada un; per a l'orientaci usava 3 giroscopis i 12 vlvules de nitrogen installades als extrems dels plafons solars. La informaci sobre la posici i l'orientaci la proporcionaven set sensors d'estrelles que buscaven constantment el Sol, la Terra, Mart i Canopus. Les dades s'emmagatzemaven en una cinta amb una capacitat total de 5,24 milions de bits i es transmetien a la Terra per alguna de les dues antenes a velocitats de 8,3 o de 33,1 bps, segons l'antena escollida.

Missi i resultats cientfics.
La Mariner 4 fou llenada el 28 de novembre de 1964 en un coet llenador Atlas D. Desprs de set mesos i mig de viatge i d'una maniobra per a corregir la trajectria el 5 de desembre de 1964, la nau va sobrevolar Mart entre el 14 i el 15 de juliol de 1965. Durant aquest sobrevol la cmera de la sonda va prendre 21 imatges ms 21 lnies pertanyents a la imatge nmero 22 que va quedar interrompuda. Les imatges cobrien zones disperses del planeta entre els 40 N, 170 E i els 35 S, -200 E, que representa un 1% de la superfcie total de Mart.

La mxima aproximaci va tenir lloc a les 01:00:57 GMT del 15 de juliol a una distncia de 9.846 km. Totes les imatges van ser emmagatzemades a la cinta de bord i desprs enviades a la Terra. A les 02:19:11 GMT la Mariner 4 va passar per darrere de Mart (vist des del nostre planeta) i les comunicacions es van interrompre. El senyal va ser readquirit a les 03:13:04 GMT, quan va reaparixer per l'altra banda del planeta. Unes vuit hores desprs va comenar la retransmissi de les imatges, que van continuar enviant-se a la Terra fins al 3 d'agost. Totes les imatges es van enviar per duplicat.

La nau va complir tots els objectius programats i es va mantenir enviant dades tils fins a l'1 d'octubre de 1965 a les 22:05:07 GMT, quan es trobava a una distncia de 309 milions de quilmetres, moment en el qual l'orientaci de l'antena no va permetre la tramesa de ms dades. Es pogu contactar altra vegada amb la sonda breument a finals de 1967.

Tots els experiments de la missi van funcionar correctament excepte la cambra de ionitzaci, que va fallar el febrer de 1965, i el sensor de plasma, que es va veure degradat desprs de la fallada d'una resistncia el 6 de desembre de 1964. La Mariner 4 ens proporcion les primeres imatges de Mart, que mostraven un terreny crateritzat similar al de la Lluna, resultat que sorprengu als cientfics (tot i que les missions posteriors han demostrat que aix no s tpic a Mart, sin noms  de les seves regions ms antigues). La pressi atmosfrica mesurada va variar entre 4,1 i 7 mb (inferior a la prevista) i no es va trobar cap camp magntic.

Enllaos i referncies.
 Llista de missions d'exploraci de Mart;
 Guia de la Mariner 4 de la NASA-JPL. ;
 To Mars - The Odyssey of Mariner IV.  ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75820" title="Lictor" nonfiltered="92" processed="92" dbindex="30100">


Els lictors, paraula derivada del llat ligare (lligar), eren uns oficials pblics o heralds que durant el perode de la Repblica i Imperi romans, s'encarregaven d'escortar magistrats i altres alts crrecs. L'origen de la tradici dels lictors sembla que es podria remuntar als temps de la Monarquia romana, potser adquirit dels seus vens etruscs. Es diu que venia de lligar perqu era la persona que lligava el feix de barres amb destral que portaven quan acompanyaven als magistrats, i el que lligava les mans dels criminals (les lligava en el sentit d'impedir qualsevol atac contra el magistrat); un altre versi diu que derivava de l'etrusc lauchum (reial) probablement perqu eren els gurdies dels antics reis etruscs i desprs romans (els feix serien un invent etrusc).

Segons la tradici cada un dels dotze reis d'Etrria tenia antigament dotze lictors. De fet no se sap que foren dotze les ciutats etrusques en algun moment (s'acostuma a agafar les dotze principals per el seu nom no esta clar). Els reis romans tamb van tenir dotze lictors. A la caiguda de la monarquia els lictors i els feix foren el smbol dels magistrats que tenien "imperium" (poder executiu i poder d'interpretar el vol dels ocells); un cnsol era escortat per 12 lictors i un pretor per 6. En ocasions excepcionals s'afegia un 13 lictor. Els dictadors eren escortats per 24 lictors. Ni els questors, ni els edils ni els censor tenien dret a lictors; si en canvi el tenien les verges vestals per els lictors de les verges eren d'un altre mena i s'anomenaven lictor curiatus; els governadors provincials (procnsols i propretors), tenien dret a sis lictors; els comandants de les legions a cinc i a Antic Egipte el brau sagrat Apis tenia dret a un lictor.

Les seves tasques eren diverses. Havien d'estar al costat del magistrat quan parlava a la multitud i es collocaven a la Rostra, la plataforma des on parlaven (que era fora gran per que hi hagus lloc per tots; li obrien cam i li feien lloc al frum, obrien i tancaven les portes, i a mes a mes el protegien com un guardaespatlles quan era a casa. Inicialment tamb podien detenir i executar, per aquesta funci va desaparixer al segle V.

Un magistrat no podia entrar en una ciutat lliure amb els seus lictors, ni tampoc el podien acompanyar quan visitava a un alt magistrat (per exemple quan un pretor visitava a un cnsol)
El trenta lictores curiati tenia funcions religioses i servien al Pontfex Mxim i als flamines. Feien alguns sacrificis davant els comicis tribunats i protegien a les verges vestals. Sota l'imperi protegien a les dones de la famlia imperial. 

Per ser lictor calia ser de complexi forta i ser un home lliure. Rebia un salari per les seves funcions que era dos teros el d'un legionari. 

Agrupats i organitzats en decries (agrupacions de 10 membres), precedien els cnsols o altres magistrats, portant un plec de branques d'om o de bedoll del qual n'emergia una destral (feix), la qual cosa simbolitzava la capacitat del cnsol per a castigar i executar.

Tamb tenien l'atribuci de garantir l'ordre pblic i la custdia de presoners, exercint funcions que avui podrem identificar amb la "Policia Local". 
 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75821" title="Llista de provncies espanyoles per poblaci" nonfiltered="93" processed="93" dbindex="30101">
Llista de provncies espanyoles ordenades per poblaci (segons el cens INE de l'1 de gener de 2005).

 


Vegeu tamb.
Llista de provncies espanyoles per superfcie;
Llista de comunitats autnomes espanyoles per poblaci;
Llista de comunitats autnomes espanyoles per superfcie;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75829" title="Hrcules" nonfiltered="94" processed="94" dbindex="30102">

Mitologia;
Hrcules (heroi): Nom adoptat pels romans per designar l'heroi mitolgic grec Hracles.
Columnes d'Hrcules;
Geografia;
Hrcules (constellaci): Constellaci.
Hercules (Califrnia): Ciutat de l'estat de Califrnia (Estats Units).
Esports;
Hrcules Club de Futbol: Club de futbol d'Alacant.
Arquitectura;
Torre d'Hrcules: Torre i far situat a La Corunya (Galcia).  ;
Biografies;
Hrcules o Hracles de Macednia: Rei de Macednia (310-309 aC), fill d'Alexandre el Gran.
Hrcules Florence: (1804-1879) Inventor i fotgraf francs.
Hercules Brabazon Brabazon: (1821-1906) Artista angls. ;
Vehicles;
C-130 Hrcules: Avi de transport d's civil i militar.
H-4 Hrcules o "Spruce Goose": L'hidroavi ms gran de la histria.
HMS Hrcules: Diverses embarcacions de la Marina britnica.
M88 Hrcules ARV: Vehicle d'artilleria de combat.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75830" title="Voivodat de ?d?" nonfiltered="95" processed="95" dbindex="30103">

El voivodat de  d  s una de les 16 voivodats en qu es divideix Polnia, segons la divisi administrativa del 1998. La capital s d . 

Municipis.

d  (779.129);
Piotrkw Trybunalski (80.510);
Pabianice (71.920);
Tomaszw Mazowiecki (67.372 );
Be chatw (62.670);
Zgierz (58.201);
Kutno (48.484);
Radomsko (49.687);
Skierniewice (48.667);
Zdu ska Wola (44.720);
Sieradz (44.512);
owicz (32 345);
Wielu  (26 341);
Babsk (690);







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75831" title="Campionat de Catalunya de bsquet mascul" nonfiltered="96" processed="96" dbindex="30104">

El Campionat de Catalunya de basquetbol va ser la mxima competici de bsquet disputada a Catalunya i es disput des dels anys 20 fins a finals dels 50.

 Histria .
De la mateixa manera que va succeir amb la majoria d'esports, en el mn del bsquet amb anterioritat a l'organitzaci de la primera Lliga espanyola de bsquet s'organitz el Campionat de Catalunya de l'especialitat. Aquesta competici, iniciada l'any 1923 i organitzada per la Federaci Catalana de Basquetbol, s la competici degana a tot l'estat espanyol i la lliga ms important que es disput fins a la seva desaparici l'any 1957, tot just coincidint amb el naixement de la Lliga espanyola.

 Historial de la competici .


 Palmars .
 9 ttols FC Barcelona (1942, 1943, 1945, 1946, 1947, 1948, 1950, 1951, 1955);
 5 ttols Club Joventut de Badalona (1949, 1952, 1953, 1954, 1957);
 4 ttols Socit Sportive Patrie (1923, 1930, 1935, 1936);
 3 ttols Club Esportiu Laiet (1928, 1929, 1944);
 2 ttols Club Esportiu Europa (1924, 1926);
 2 ttols Futbol Club Martinenc (1925, 1927);
 2 ttols Reial Club Deportiu Espanyol (1931, 1932);
 2 ttols Club Bsquet L'Hospitalet (1940, 1941);
 1 ttol Juventus Athltic Club de Sabadell (1933);
 1 ttol Iluro Bsquet Club de Matar (1934);
 1 ttol Club Bsquet Aismalbar de Montcada (1956);

 Edicions posteriors .
Amb l'aparici del primer campionat espanyol de lliga, els equips catalans de primera fila es centren en aquesta nova competici i ja no participen ms al Campionat de Catalunya. Aquest, en conseqncia, perd l'inters que l'havia convertit en el ms importat dels disputats a la pennsula Ibrica fins aleshores. A partir de 1957-58 hi participaran els clubs catalans de segon nivell.



Articles relacionats .
 Histria del basquetbol a Catalunya;
 Campionat de Catalunya de bsquet femen;
 Lliga Catalana de Bsquet;

 Enllaos externs .
 Web de la Federaci Catalana de Basquetbol;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75832" title="Voivodat de Lublin" nonfiltered="97" processed="97" dbindex="30105">

Lublin s un dels 16 voivodats que conformen Polnia, segons la divisi administrativa de l'any 1998.

Cita.

  Lublin   358 251;
  Che m   70 841;
  Zamo     66 674;
  Bia a Podlaska   58 047;
  Pu awy   55 125;
  widnik   42 797;
  Kra nik   38 767;
  ukw   30 727;
  Bi goraj   26 940;
  Lubartw   25 758;
  czna   23 279;
  Krasnystaw - 21 043;
  Tomaszw Lubelski   20 261;
  Mi dzyrzec Podlaski - 17 283;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75833" title="Masvia" nonfiltered="98" processed="98" dbindex="30106">


Masvia (en polons Mazowsze) es un dels 16 voivodats que conformen Polnia, segons la divisi administrativa del 1998.

Ciutats principals:
 Varsvia (1.834.100)  ;
 Radom (229.700)  ;
 P ock (130.700)   ;
 Siedlce (78.100)   ;
 Ostro  ka (58.300) ;
 Pruszkw (53.200)  ;
 Legionowo (52.100) ;
 Ciechanw (47.900);
 Otwock (44.400)  ;
 yrardw (43.400)  ;
 Sochaczew (39.400)   ;
 Mi sk Mazowiecki (37.600);
 Wo omin (36.500)  ;
 M awa (31.200)   ;
 Piaseczno (28.200)   ;
 Nowy Dwr Mazowiecki (27.600);
 Wyszkw (27.200)   ;
 Grodzisk Mazowiecki (26.600);
 Piastw (24.200)   ;
 Ostrw Mazowiecka (23.800) ;
 P o sk (23.300)  ;
 Pionki (21.800)   ;
 Kozienice (21.600) ;
 Gostynin (20.100);










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75834" title="Voivodat d'Opole" nonfiltered="99" processed="99" dbindex="30107">


Opole s un dels 16 voivodats que conformen Polnia, segons la divisi administrativa del 1998. Les principals ciutats sn:

 Opole, capital (130.600);
 K dzierzyn-Ko le (70.700);
 Nysa (49.000);
 Brzeg (39.900);
 Kluczbork (26.900);
 Prudnik (24.300);
 Strzelce Opolskie (21.900);
 Krapkowice (20.100);





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75835" title="Petita Polnia" nonfiltered="100" processed="100" dbindex="30108">


La Petita Polnia (en polons Ma opolska) s un dels 16 voivodats que conformen Polnia segons la divisi administrativa del 1998. Les principals ciutats sn:
 Cracvia (745.400);
 Tarnw (121.500);
 Nowy S cz (82.100);
 O wi cim (44.400);
 Chrzanw (43.100);
 Nowy Targ (34.000);
 Gorlice (30.200);
 Zakopane (30.000);
 Bochnia (29.600);
 Skawina (24.100);
 Andrychw (23.100);
 Nowe Brzesko (2.500);









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75838" title="Corint" nonfiltered="101" processed="101" dbindex="30109">

Corint s una ciutat del Pelopons a Grcia, capital del noms del seu mateix nom. T uns 30.000 habitants. 


 Ciutat antiga .
Segons la mitologia grega, la ciutat va est fundada amb el nom d'fira per Ssif que fu rei.

La ciutat actual s al nord-est de l'antiga que era situada al istme de Corint a la prolongaci cap aquest de les muntanyes de Geranea  procedents del nord i que arribaven de costat a costat. Era al golf Sarnic i estava unida per una via a Megara; tenia al sud les muntanyes Oneia i la ciutadella estava a una roca anomenada Acrocorint; la part plana era protegida per muralles que protegien la zona fins al port de la ciutat que era a Lekeion i la zona de Cenkrea. La ciutat protegia els tres passos de l'istme. Desprs del terratrmol del segle VI que la va destruir va esdevenir un llogaret conegut com a Gortho fins al segle XIX quant va recuperar el seu nom.

 Poblaci .
La ciutat fou una de les mes gran de Grcia nomes superada per Atenes. Clit li dona una poblaci, incloent-hi els del territori, d'uns cent mil habitants dels que el 70% habitaven la ciutat. Hi havia seixanta mil esclaus que probablement eren inclosos en el nombre esmentat de ciutadans.

Monuments i edificis.
Acrocorint;
Suburbi de Craneion (barri aristocrtic);
Port de Lekeion connectat amb muralles amb la ciutat, contenint els temples:
temple de Posid;
temple del Olmpic Zeus ;
Port de Cenkrea (el port del golf Sarnic) que tenia:
Esttua de Posid amb trident i dof;
Banys d'Hellena;
gora amb el temples i esttues segents:
Artemisa Efsia ;
temple de Tik (Fortuna);
Posid de bronze;
Esttues d'Apollo Clrios, Afrodita, Hermes i Zeus;
Esttua d'Atenea i les muses;
Temple d'Octvia (dedicat a la germana d'August);
Temple d'Atenea Calinitis;
Temple d'Apollo (encara en queden unes columnes);
Porta de Cenkrea;
Porta de Lekeion;
Porta de Sici;
Porta de Tenca;
Font de Peirene;
Sisifeion;
Aqeducte rom (del temps d'Adri, i del que queden unes runes);

 Restes arqueolgiques.
De l'poca grega prcticament no es conserva res i les porques restes que encara es poden veure sn gaireb totes romanes llevat de les columnes del temple d'Apollo. Entre les restes romanes cal esmentar algunes tombes, les restes d'uns banys i un amfiteatre.

 Histria .                      
La zona fou poblada des el Neoltic i desprs fou dominada pels micnics, dels quals va passar a Argos desprs de la invasi dels doris. El segle VIII aC es va fer independent. La llegenda atribueix a Sisif la fundaci de l'estat i amb els seus successors (inicialment els seus fills Glaucos i Orntion) va esdevenir una ciutat especialment prspera i poderosa. Orntion va continuar la dinastia fins al seu enderrocament pels doris. La ciutat es deia fira, i ms tard el seu nom va canviar a Corint, en una poca desconeguda, probablement durant la conquesta dria. El nom es fa derivar de Corintos, fill de Zeus.

L'heracliada Aletes fill d'Hippotes s el llegendari primer rei dric de la ciutat on els doris eren al comenament una minoria dirigent; els no doris foren admesos ms tard a la ciutadania. Aletes i els seus descendents foren reis durant dotze generacions i 327 anys, des el 1074 aC segons la data tradicional (trenta anys desprs de la conquesta drica):

Aletes, va regnar 38 anys;
Ixi va regnar 38 anys;
Ageles I va regnar 37 anys;
Primnis va regnar 35 anys;
Baquis va regnar 35 anys;
Ageles II va regnar 30 anys;
Eudemos va regnar 25 anys;
Aristdemes va regnar 35 anys;
Agem va regnar 16 anys;
Alexandre va regnar 25 anys;
Telestes va regnar 12 anys;
Autmenes va regnar 1 any;

Segons Pausnies, Primnis fou el darrer descendent d'Aletes i Baquis va iniciar una nova dinastia tamb heracliada, per Didor diu que tots foren descendents d'Aletes per que Baquis fou tant clebre que el seu nom es va donar a la dinastia Baquiada.

Automnes va decidir abolir la monarquia d'acord a les dues-centes famlies principals i elegir un Pritani anyal. Els Baquiades van seguir governant d'aquesta manera durant 90 anys ms fins que foren enderrocats per Cpsel amb l'ajut de les classes baixes, el 657 aC. Estrab allarga el perode uns dos-cents anys probablement incloent-hi el perode monrquic. La data tradicional de govern oligrquic de la famlia es situa entre el 747 aC i el 657 aC. Els Baquiades van haver de sortir a l'exili. Els corintis van fundar durant el perode Baquiada moltes ciutats: Molcria a l'istme, Siracusa (vers 734 aC), Corcira (vers 733 aC) i altres. Es va fundar una marina que fou la primera fundada a Grcia i es van inventar els trirrems.

Cpsel (657-627 aC)  fou substitut pel seu fill Periandre (627-583 aC) que fou protector del comer i les arts. Va seguir fundant colnies: Ambrcia, Anactrios, Lucada, Apollnia i altres. El 635 aC la colnia de Corcira va derrotar a la de la seva metrpoli en una batalla naval per desprs fou novament sotmesa. L'nica colnia a l'est del golf Sarnic fou Potidea a la Calcdia. A Periandre li va succeir el seu nebot Psamtic que va regnar noms tres anys i fou enderrocat pels espartans que van instituir un govern aristocrtic i Corint fou un aliat permanent de la confederaci Lacedemnia.

En un perode posterior els corintis foren aliats dels atenencs i van rebutjar ajudar a Clemenes rei d'Esparta a restaurar a Hppies d'Atenes, i van enviar 20 vaixells a Atenes per ajudar en la guerra contra Egina. Per desprs de la guerra amb els perses, Megara es va aliar a Atenes i els corintis van entrar en guerra amb Megara, territori que van envair per foren derrotats pel comandant atenenc Mirnides (457 aC). Desprs es va fer la pau per l'enemistat amb Atenes va seguir sobretot per l'ajut d'aquesta a la ex colnia de Corcira, que va provocar la guerra del Pelopons.

Durant aquesta guerra la marina peloponsia fou bsicament corntia. Amb la pau del 421 aC (pau de Ncies) els corintis no es van voler sumar i van formar un altra lliga amb Argos, Mantinea i lida, per aviat van tornar a formar aliana amb Esparta, que es va mantenir fins al final de la guerra. Quan Atenes es va haver de rendir desprs de la batalla d'Egosptamos, els corintis i beocis van demanar arrasar la ciutat derrotada.

Per el poder d'Esparta fou mal portat per Corint i van buscar l'ajut del strapa de Ldia Tritaustes per trencar l'hegemonia espartana i impedir els xits del rei espart Agesilau a sia. El delegat corinti Timcrates de Rodes, va repartir diners a les ciutats gregues per separar-se d'Esparta (395 aC) i aix els corintis es van aliar a Atenes, Becia i Argos  contra Esparta i Prsia (Guerra corntia). El 394 aC es va produir una batalla prop de Corint entre els aliats i els espartans en que aquestos van guanyar i una segona batalla a Queronea on Agesilau va obtenir una segona victria per Esparta. El 393 aC i 392 aC la guerra va sortir de territori corinti amb els espartans dominant Sici i els aliats dominant el istme, lliurant-se combats a la plana comuna entre Sici i Corint, la part mes frtil del territori d'ambdues. Aix va portar a un creixement dels partidaris de tornar a l'aliana espartana i el govern corinti va fer una matana d'opositors ajudats per un nombre d'argius introduts a la ciutat. Corint i Argos van estrnyer els vincles i fins i tot es van fusionar els dos estats, per els opositors a Corint eren encara nombrosos i van introduir al comandant espart de Sici, Prxites, a la ciutat i quan els corintis van fer una sortida es van veure atacats per dos costats. Els corintis foren derrotats i la ciutat ocupada pels espartans (392 aC); les seves muralles foren demolides. De Corint els espartans van anar a Sidos i Crmmion, que van ocupar (392aC). Xenofont esmenta que els membres del partit derrotat es van refugiar al barri de Craneion i de all es van poder refugiar a l'Acrocorint 

El 391 aC els atenencs van marxar a Corint i van restaurar les muralles, per altre cop foren destrudes pels espartans dirigits per Agesilau i Teleuties, que a ms van capturar Lekeion on es va establir una guarnici espartana. El 390 aC els atenencs dirigits per Ifcrates van derrotar als espartans prop de Corint; Agesilau es va retirar a Esparta i Ifcrates va reconquerir Crmmion i Sidos i altres ciutats menors on els espartans havien establert guarnicions. Finalment la pau d'Antlcides el 387 aC va posar fi a la uni amb Argos (que va haver de retirar les seves tropes) i l'entrada de la ciutat a l'aliana Lacedemnia amb el retorn dels exiliats corintis favorables a Esparta. Els dirigents autors de la matana dels opositors es van refugiar a Argos i Atenes. A la guerra que va seguir entre Tebes i Esparta, els corintis van ser lleials a Esparta, per malms el territori, van haver de signar una pau separada.

La ciutat va romandre independent sota govern oligrquic. Timfanes va intentar assolir la tirania per fou mort pel seu propi germ Timoleont  (344 aC). El 338 aC Filip II de Macednia la va fer centre de la lliga de Corint, controlada per ell mateix.

Desprs de la batalla de Queronea els macedonis van establir una guarnici a Acrocorint. Aquesta guarnici fou sorpresa pel lder de la Lliga Aquea, ratos de Sici, que va incorporar Corint a la lliga (243 aC). El 223 aC la ciutat fou ocupada per Antgon Dos que la volia com a base contra la Lliga Etlia i Clemenes. Filip, fill d'Antgon la va conservar fins que fou derrotar a Cinoscfals (196 aC) i Corint fou declarada ciutat lliure pels romans i unida a la Lliga Aquea altra cop. Una guarnici romana es va establir a Acrocorint. Corint fou desprs capital de la Lliga i fou all que els ambaixadors romans foren maltractats el que va provocar l'ultimtum del Senat a la Lliga. Derrotada aquesta el cnsol L. Mummius va entrar a Corint sense oposici i van exercir venjana sobre la ciutat i la seva gent: els homes executats i les dones i nens venuts com esclaus; les obres d'art es van portar a Roma i la ciutat fou saquejada i destruda (146 aC). Va romandre destruda i despoblada uns cent anys i el seu territori fou donat a Sici o fou fet ager pblic. El comer es va traslladar a Delos.

El 46 aC Juli Csar va decidir reconstruir la ciutat i hi va enviar una colnia de veterans i homes lliures (Colnia Jlia Corntia o Colnia Juli Corint o Colnia Julia Corntia Augusta, segons les inscripcions). La ciutat es va recuperar (44 aC) i quan Sant Pau la va visitar el segle I dC,  era un ciutat important i residencia del procnsol d'Acaia Junius Gallio. Sant Pau va fundar un grup cristi l'any 50, al qual va dirigir les seves epstoles. El segle II fou visitada per Pausnies i tenia nombrosos edificis. Va continuar com a capital d'Acaia durant tot l'imperi. El 395 fou saquejada per Alaric I i el 521 fou destruda per un terratrmol.

Corint es va caracteritzar per la difusi de l'art. Pintures, escultures en pedra i bronze i les famoses gerres de terracota estigueren entre les obres que s'acumulaven a la ciutat. Tamb fou una ciutat on la poesia es va desenvolupar per en canvi no va tenir oradors. La riquesa dels corintis els va fer sexualment lliberals, a la qual cosa tamb contribua el fet de ser un port principal on arribaven mariners d'arreu. Al santuari d'Afrodita a l'Acrocorint, la prostituci es va practicar a gran escala (fou un dels pocs de Grcia on aix va passar) i tenia mes d'un miler de sacerdotesses esclaves dedicades a l'ofici per als estrangers.

 Vegeu tamb .

Istme de Cortint;
Golf de Corint;
Jocs stmics;
Territori de Corint;
Acrocorint;
Lliga de Corint;
Muralla de l'istme de Corint;
Canal de l'istme de Corint;
Noms de Corint;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75839" title="Pomernia" nonfiltered="102" processed="102" dbindex="30110">

Pomernia (en polons Pomorze) s un dels 16 voivodats de Polnia, segons la divisi administrativa del 1998. Les principals ciutats sn:

Trjmiasto o "les Tres Ciutats" (1.035.000), aglomeraci formada per:
Gda sk, l'antiga Danzig (456.700) ;
Gdynia (259.900) ;
Sopot (41.300) ;
S upsk (102.000);
Tczew (61.600);
Starogard Gda ski (50.500);
Wejherowo (46.900) ;
Rumia (44.200) ;
Chojnice (40.900);
Kwidzy  (40.400) ;
Malbork (40.100) ;
L bork (37.400) ;
Ko cierzyna (24.000);
Pruszcz Gda ski (22.300);









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75844" title="Pomernia Occidental (Polnia)" nonfiltered="103" processed="103" dbindex="30111">

La Pomernia Occidental (en polons Pomorze Zachodnie) s un dels 16 voivodats que conformen Polnia, segons la divisi administrativa del 1998.

 Szczecin (415.700);
 Koszalin (113.400);
 Stargard Szczeci ski (66.300);
 Ko obrzeg (46.200);
 winouj cie (45.700) ;
 Szczecinek (38.700);
 Police (34.800);
 Wa cz (27.000) ;
 Bia ogard (26.000);










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75845" title="Istme de Corint" nonfiltered="104" processed="104" dbindex="30112">
L'istme de Corint s un bra de terra d'uns 6 km d'amplada que uneix la pennsula del Pelopons amb la Grcia central. Actualment est tallat pel canal de Corint. 

En aquesta franja de terra hi va haver l'antiga ciutat de Corint i, a prop, es troba en l'actualitat la moderna ciutat del mateix nom.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75846" title="Jocs stmics" nonfiltered="105" processed="105" dbindex="30113">
Els Jocs stmics  eren uns jocs que se celebraven cada dos anys al territori de Corint, al santuari del istme prop de la ciutat mes antiga de l'istme anomenada Skenos (avui Kalamaki), jocs que desprs del 146 aC va dirigir Sici. Al santuari hi havia l'edifici propi, l'estadi i el teatre i una via portava a Skenos, a un parell de km.

La celebraci fou un dels quatre grans festivals grecs. Deriva el seu nom del Istme de Corint on es celebrava. Es feia en honor de Posid, al temple de Posid a la part ms estreta de l'istme, i als propers teatre i estadi. L'entrada al temple estava adornada dels guanyadors als jocs i amb pins.

La tradici diu que els jocs foren establerts per Ssif; la seva celebraci inicialment era ms propera a uns misteris que a una assemblea amb els seus espectacles ldics, ja que es celebraven de nit. La dedicaci a Posid fou establerta per Teseu. La direcci dels jocs corresponia a Corint  per els atenencs disposaven tamb d'alguns honors. Incls quan hi havia guerra entre Atenes i Corint, al temps dels jocs es fixava una treva que permetia als atenencs assistir a les solemnitats. nicament Elis no prenia part en els jocs i la seva absncia es justificada amb diverses histories. 

Sembla que els jocs eren principalment jnics (Posid era una detat jnica). Durant el regnat dels Cipslides a Corint els jocs van estar suspesos durant 70 anys, per desprs es van celebrar regularment, i  progressivament van adquirir carcter de festa nacional grega  i es van celebrar el primer i el tercer any de cada olimpada, al primer any al Mon Panemos a Corntia i el tercer any a Munquia o Targlion. 

Els romans van rebre el privilegi de poder participar el 228 aC i fou en aquests jocs que Flamin va proclamar la independncia de Grcia el 196 aC. Destruda Corint pels romans el 146 aC, la direcci dels jocs va passar a Sici, per quan Juli Csar va reconstruir Corint aquesta ciutat va recuperar el seu dret i va continuar dirigint la seva celebraci fins a la desaparici dels jocs al segle IV.

Les festivitat eren paralleles als jocs. Aquestos eren idntics als d'Olmpia amb totes les varietats atltiques i amb carreres de carros i de cavalls. Tamb es feien concursos de poesia i msica (als concursos de poesia podien participar dones) . Al final de l'Imperi, en temps de Didi Juli se sap que s'havien afegit a les celebracions les lluites de feres salvatges i probablement aquesta costum s'havia introdut ja al segle I.

El premi als guanyadors als jocs era una garlanda de fulles de pi. La victria donava el mxim honor entre els conciutadans de cada vencedor i afectava a tota la seva famlia. Desprs de Sol, a Atenes els guanyadors rebien de l'estat cent dracmes de premi. Els guanyadors eren celebrats amb odes conegudes com epinikia (odes triomfals).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75848" title="Forn de cal" nonfiltered="106" processed="106" dbindex="30114">



Els forns de cal o olles de cal sn construccions tradicionals que trobam arreu dels Pasos Catalans. Fets de pedra i fang, al seu interior es feia una combusti de llenya per a obtenir cal. Antigament la cal era un material molt necessari, s utilitzava en la construcci per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les faanes i  emblanquinar les cases. Tamb servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos aix com per a desinfectar i tamb tenia un s agrcola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. 
El procs de transformaci de la pedra en cal es feia per combusti, mitjanant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800C i 1000C perqu el carbonat clcic s'allibers de l'anhdrid carbnic i passs a xid de calci.
Per per a aconseguir aquest procs es necessitava una preparaci llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i comenaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrcoles eren ms escadusseres.

Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc. El segent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra amb pics i malls. Desprs es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les ms grosses i a dalt del curull les ms petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan comenava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt segellaven la boca del forn i la part superior o curull amb pedres i fang durant quatre o cinc dies ms. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la cal en carros a la seva destinaci per al seu s.

D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetaci. La producci de cal va tenir una certa importncia fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existncia de moltes olles o forns arreu del territori.


Enllaos externs.

 "L explotaci dels recursos forestals" dins "Com volem que siguin es Amunts?" (GEN-GOB) pdf;
 Els forns de cal;
 Forn de cal - Enciclopdia d'Eivissa i Formentera;
 Parc etnolgic de Caimari;
 Els forns de cal;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75849" title="Muralla de l'istme de Corint" nonfiltered="107" processed="107" dbindex="30115">
La muralla de l'istme de Corint (o simplement muralla de l'istme) era una obra defensiva situada a l'istme de Corint.

Durant l'imperi rom s'esmenta la muralla de l'istme, un mur defensiu construt a l'istme contra les invasions (dels brbars) que fou restaurada per Valeri I a la meitat del segle III i per Justini I avanat el segle VI, i mes tard, el 1415, pels bizantins contra els turcs (que la van destruir). Fou reconstruda pels venecians el 1463 per els turcs la van tornar a destruir. El 1699 aquesta muralla (o ms exactament les seves restes) fou definida com a frontera al tractat de Karlowicz entre venecians i otomans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75851" title="Territori de Corint" nonfiltered="108" processed="108" dbindex="30116">
El Territori de Corint era el territori governat per la ciutat de Corint.

El territori de la ciutat era poc frtil i nomes era agrcolament aprofitable la planta entre la ciutat i Sici, territori que era compartit amb aquesta ciutat. Anava una mica al nord i una mica al sud del istme; antigament la frontera entre Corint i Megara era a Crmmion per mes tard Corint per mes tard Corint es va estendre mes enll fins a les roques Scironies i altres passos de les muntanyes Gernia o Geranea; al sud del istme possea una part del Pelopons que anava fins a la vessant nord de les muntanyes d'Argos i per la costa del golf Sarnic fins prop d'Epidaure. Amb Sici la frontera era el riu Nemea; tamb tenia frontera amb Cleones.

Al sud de Cenkrea el riu Oenium corria cap al golf Sarnic formant un promontori anomenat Quersons i una punta anomenada Rheitos, i enmig una badia on els atenencs sota Ncies van desembarcar el 425 aC intentant prendre possessi de la muntanya Solgeios que els espartans i corintis dominaven i des on volien organitzar la guerra contra Corint, per encara que van derrotar el exercit corinti all estacionat per una part del exercit va quedar amagat i van arribar reforos i Ncies va haver de reembarcar; all hi havia la ciutat de Solugeia o Solygeia i al darrera el port de Pireos o Peiraios (avui Frango-Limina i abans Porto Franco), deshabitat, i el darrer abans d'Epidaure; a aquest port de Pireos alguns vaixells espartans que s'hi van refugiar foren bloquejats pels atenencs el 412 aC.

Al sud de Corint, a la part nord de les muntanyes d'Argos, hi havia la vila de Tenea i probablement la de Petra (d'eon era originar Cpsel ja que hi vivia el seu pare Eti).

Al nord del istme , a la part oriental hi havia unes planes dirigides al golf Sarnic i al oest una zona de muntanyes dirigides al golf de Corint. La punta nord-est es deia Olmies i la sud-oest Heraeion (avui Sant Nicolau o Melankvi); aquest districte va portar el nom de Perea (que vol dir "pas mes enll del istme"). La ciutat principal era Pireion (avui Perachra) i la seguien Enoe i Heraion. A Perea va fer campanya Agesilau el 390 aC ocupant Pireion, Enoe i Heraion. Hi havia tamb prop d'Heraion unes aiges termals (Therma avui Lutrki) en el cam que portava cap a Lekeion. Prop d'Heraion hi havia un llac amb el mateix nom que avui es diu Vuliasmni.

Entre el istme i les roques Sirnies hi havia Crmmion i desprs Sidos al sud, i al est el temple d'Apollo Latos que marcava el lmit amb Megara probablement prop de la vila actual de Kinta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75853" title="Carbonera" nonfiltered="109" processed="109" dbindex="30117">



Una sitja, pila de carboner o carbonera s un apilament de llenya tapat amb terra que s'usava per fer carb. Normalment s'emprava llenya d'alzina.

Als llocs on es plantava una sitja, es feia una esplanada anomenada rotlle de sitja sobre la qual s'hi posava la llenya. Solia tenir a prop una petita construcci (anomenada de cabana de carboner) que s on s'allotjava el carboner els dies que durava el procs de fabricaci del carb.

Era un mtode molt ests a les illes de Mallorca i Menorca, per ja fa anys que no s'utilitza, a causa dels avanos tecnolgics del segle XX.

 Procs de construcci .
 Distribuci dels troncs en tres eixos per a que la majoria no toquin a terra i es faciliti el pas de l'aire per la part inferior de la carbonera.
 Collocaci de l'espitllera central fent un clot i posant-hi una teula subjectada amb fang. Es tapa amb rametes de pi per a que no pugui caure cap objecte.
 Es van collocant els troncs ben alineats per la banda de fora i procurant no deixar cap espai entre ells.
 A la part davantera es posa llenya prima per encendre el foc. ;
 Al ribs (petita paret de terra on es repenja la carbonera) s'hi posen uns troncs prims amb l'objectiu de deixar un espai per a que passi l'aire.
 Els buscalls (troncs prims fets de rames) es fan a mida per a que no surtin cap fora.
 La llenya ja est totalment apilada i es fica la llosa del damunt de la boca.
 Una vegada apilada la llenya es fica l'embalum, fet de rames disposades amb el tronc cap endins i al damunt terra. A la part inferior es comena un marge que aguantar l'embalum i la terra. Tamb evitar que quan la carbonera es vagi cremant es faci un forat provocant que el carb es torni cendra.
 En fer el marge es formen dues espitlleres, una a cada costat, amb dos pedres i una llosa al damunt.

Enllaos externs.
 Parc etnolgic de Caimari;
 La construcci d'una carbonera a Sant Climent de Peralta;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75854" title="Premis Internacionals Terenci Moix" nonfiltered="110" processed="110" dbindex="30118">
Els Premis Internacionals Terenci Moix sn uns premits creats el 2005 per mantenir viva la memria de Terenci Moix, aix com subratllar els valors associats a la seva figura, com sn la defensa dels drets humans i la lluita contra la injustcia social.

El jurat, format per trenta-tres personatges del mn de la cultura i amics de Terenci Moix reconeixen, inicialment, tres trajectries artstiques en els camps del cinema, la literatura i les arts escniques, aix com una novella entre cinc de publicades l'any anterior. El 2006, per iniciativa d'Anna Maria Moix, s'institueixen dues noves categories, el personatge de l'any en arts escniques aix com el personatge cinematogrfic de l'any. Tamb es va crear una nova distinci, un premi revelaci, que no necessriament s'otorgar cada any.

Els guardons s'entreguen el dia de Sant Jordi al Sal de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, presidits per l'alcalde de Barcelona i pel president de la Generalitat de Catalunya.

Els premiats reben un euro simblic, acompanyat d'una
ploma estilogrfica i d'una escultura de Frederic Amat: un peix de terracota embolicat en una serigrafia.

Guardonats.
1a Edici - 2005;
Trajectria literria: Jos Luis Sampedro;
Llibre de l'any 2004: ;
Trajectria en cinema: Julie Christie;
Trajectria en arts escniques: Nria Espert;


2a Edici - 2006;
Trajectria literria: Ana Mara Matute;
Llibre de l'any 2005: Jos Manuel Caballero Bonald per Manual de infractores;
Trajectria en cinema: Luis Garca Berlanga;
Personatge cinematogrfic de l'any: Montxo Armendriz per la pellcula Obaba;
Personatge revelaci de l'any: Mercedes lvarez per la pellcula El cielo gira;
Trajectria en arts escniques: Teatro de La Abada;
Personatge de l'any en arts escniques: Daniel Barenboim i la West-East Divan Orchestra;


3a Edici - 2007;
LITERATURA;
Trajectria literria: Pere Gimferrer;
Llibre de l'any, no ficci: Jorge M. Reverte, per La cada de Catalua;
Llibre de l'any, ficci: Imma Mons, per Un home de paraula;
CINEMATOGRAFIA;
Trajectria cinematogrfica: Margarita Lozano, actriu;
Pellcula de l'any: Pedro Almodvar, per Volver;
ARTS ESCNIQUES;
Trajectria en arts escniques: Irene Papas, actriu;
Espectacle de l'any: Josep Maria Pou, per La Cabra o quin es Sylvia?, d'Edward Albee;
PREMI ESPECIAL DEL JURAT;
Premi Especial: Anna Politkovskaa, a ttol pstum;


4a Edici - 2008;
LITERATURA;
Trajectria literria: Claudio Magris;
Llibre de l'any, no ficci: Eugenio Tras, per El canto de las sirenas: argumentos musicales;
Llibre de l'any, ficci: Antonio Lobo Antnes, per Ayer no te vi en Babilonia;
CINEMATOGRAFIA;
Trajectria cinematogrfica: Manuel de Oliveira, director;
Pellcula de l'any: Gracia Querejeta, per 7 mesas de billar francs;
ARTS ESCNIQUES;
Trajectria en arts escniques: Jaume Aragall, tenor;
Espectacle de l'any: lex Rigola i Pablo Ley, per 2666, de Roberto Balao;
PREMI ESPECIAL DEL JURAT;
Premi Especial: Elisenda Nadal, pels seus 50 anys de trebal a la revista Fotogramas;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75859" title="Corba ellptica" nonfiltered="111" processed="111" dbindex="30119">
En matemtiques, una corba ellptica s una corba plana definida per una equaci de la forma
y2 = x3 + a x + b,
que no s singular; s a dir, la seva grfica no t cspides o punts d'intersecci amb ella mateixa. (Quan la caracterstica del cos de coeficients s 2 o 3, l'equaci anterior no s suficientment general per a incloure totes les corbes cbiques no singulars; vegeu ms endavant per a una definici ms precisa).

Es pot veure que les corbes ellptiques es corresponen a immersions del torus al pla projectiu; aquestes immersions es poden generalitzar a cossos arbitraris. Aix, es diu que les corbes ellptiques sn corbes algebraiques projectives de gnere 1 sobre un cos K, juntament amb un punt distingit definit sobre K. L'estructura de grup natural del torus es manifesta d'una forma geomtricament curiosa en les corbes ellptiques; el conjunts de punts de la corba forma un grup abeli.

Les corbes ellptiques sn especialment importants en la teoria de nombres, i constitueixen una rea de recerca actual molt important; per exemple, foren usades per Andrew Wiles en la demostraci del darrer teorema de Fermat. Tamb tenen mltiples aplicacions en la criptografia (vegeu criptografia sobre corbes ellptiques) i en la factoritzaci d'enters.

Una corba ellptica no s el mateix que una ellipse: vegeu integral ellptica per l'origen del terme). 

Corbes ellptiques sobre els nombres reals.
Tot i que la definici formal d'una corba ellptica s una mica tcnica i demana una mica de coneixements previs de geometria algebraica, s possible descriure alguns aspectes de les corbes ellptiques sobre els nombres reals fent us noms de l'lgebra i geometria de secundria.

En aquest context, una corba ellptica s una corba plana definida per l'equaci de la forma
,
on a i b sn nombres reals. Aquest tipus d'equaci s'anomena equaci de Weierstrass.

Per exemple, el segent dibuix illustra les corbes ellptiques donades per les equacions  i .


La definici de corba ellptica exigeix tamb que la corba sigui no singular. Geomtricament, aix significa que la grfica no t cspides ni punts d'intersecci amb ella mateixa. Algebraicament, aix implica el clcul del discriminant,
 ;

La corba s no singular si el discriminant no s igual a zero. (Encara que el factor  16 aqu sembla irrellevant, esdev convenient posteriorment en un estudi ms avanat de les corbes ellptiques).

La grfica d'una corba no singular, t dues components si el seu discriminant s positiu, i un de sol si s negatiu. Per exemple, en les representacions mostrades anteriorment, el primer discriminant s 64, i el segon s  368.

La llei de grup.
Adjuntant un "punt de l'infinit", obtenim una versi projectiva de la corba. Si P i Q sn dos punts de la corba, aleshores podem trobar un nic tercer punt que s la intersecci de la corba amb la lnia que passa per P i Q. Si la lnia s tangent a la corba en un punt, aleshores aquest punt es compta dues vegades; i si la lnia s parallela a l'eix de les y, definim el tercer punt com el "punt de l'infinit". Aix sempre se satisf exactament una d'aquestes condicions per a qualsevol parella de punts de la corba ellptica.



Aix, s possible d'introduir una operaci de grup, "+", a la corba amb les segents propietats: considerem el punt de l'infinit com l'element neutre 0; i si una lnia recta interseca amb la corba als punts P, Q i R, aleshores imposem que P + Q + R = 0 en el grup. Es pot comprovar que d'aquesta operaci en resulta un grup abeli, i per tant una varietat abeliana. Es pot demostrar que el conjunt de punts K-racionals (incloent el punt de l'infinit) forma un subgrup d'aquest grup. Si denotem la corba per E, normalment escriurem doncs E(K) per denotar aquest subgrup.

El grup esmentat, es pot descriure tan algebraicament com geomtricament. Donada la corba y2 = x3   px   q sobre el cos K (la caracterstica del qual suposem que no s ni 2 ni 3), i els punts P = (xP, yP) i Q = (xQ, yQ) de la corba, suposem primer que xP   xQ. Sigui s = (yP   yQ)/(xP   xQ); com que K s un cos, s est ben definit. Aleshores podem definir R = P + Q = (xR, yR) mitjanant 

;
;

Si xP = xQ, aleshores hi ha dues opcions: si yP =  yQ, aleshores la suma es defineix com a 0; aix, l'invers de cada punt de la corba es troba reflectint el punt sobre l'eix de les x. Si yP = yQ   0, aleshores R = P + P = 2P = (xR, yR) ve donat per

;
;
;

Si yP = yQ = 0, aleshores P + P = 0.

Corbes ellptiques sobre els nombres complexos.
La formulaci de les corbes ellptiques com a immersi d'un torus en el pla projectiu complex ve donada naturalment grcies a una curiosa propietat de les funcions p de Weierstrass. Aquestes funcions i les seves primera derivades estan relacionades mitjanant la frmula

;

Aqu,  and  sn constants;  s la funci P de Weierstrass i  la seva derivada. s clar que aquesta relaci s en forma de corba ellptica (sobre els nombres complexos. Les funcions de Weierstrass sn doblement peridiques; aix vol dir que sn peridiques respecte una xarxa  ; bsicament, es funcions de Weierstrass estan definides naturalment sobre un torus . Es pot trobar una immersi del torus al pla projectiu mitjanant l'aplicaci

.

Aquesta aplicaci s un isomorfisme de grups, el qual porta l'estructura de grup del torus al pla projectiu. s tamb un isomorfisme de superfcies de Riemann, aix topolgicament una corba ellptica donada s com un torus. Si la xarxa   est relacionada amb la xarxa c  mitjanant la multpiplicaci pel nombre complex c diferent de zero, aleshores les corbes corresponents sn isomorfes. Les clsses d'isomorfismes de corbes ellptiques vnen donades per l'invariant j.

Les classes d'isomorfismes es poden entendre tamb d'una forma ms senzilla. Les constants  i , anomenades invariants modulars, estan determinades nicament per la xarxa, s a dir, per l'estructura del torus. Tanmateix, els nombres complexos sn el cos de descomposici dels polinomis, i per tant podem veure la corba ellptica
com

;

Es veu que

;
i
;

i per tant el discriminant modular s

;

Aqu,   se l'anomena de vegades la funci modular lambda.

Cal destacar que el teorema d'uniformitzaci ens diu que es pot representar tota superfcie de Riemann compacta de gnere 1 com un torus.

Corbes ellptiques sobre un cos general.
Les corbes ellptiques es poden definir sobre qualsevol cos K; la definici formal d'una corba ellptica s una corba algebraica projectiva no singular sobre K de gnere 1 amb un punt donat definit sobre K.

Si la caracterstica de K no s ni 2 ni 3, aleshores podem escriure tota corba ellptica sobre K en la forma
y2 = x3   px   q;
on p i q sn elements de K tals que el polinomi de la dreta
x3   px   q  no t arrels dobles. Si la caracterstica s 2 o 3, s'ha de tenir en consideraci ms termes.

Generalment es prenen les corbes com al conjunt de punts (x,y) que satisfan l'equaci anterior i tals que tant x com y sn elements de la clausura algebraica de K. S'anomenen punts K-racionals als punts tals que llurs cordenades pertanyen a K.

Connexions amb la teoria de nombres.
El teorema de Mordell-Weil diu que si K s el cos dels nombres racionals (o ms generalment, un cos de nombres), aleshores el grup de punts K-racionals s finitament generat. Aix vol dir que es pot expressar el grup com a suma directa d'un grup abeli lliure i un grup de torsi finit. Mentre que la torsi d'un subgrup dE(K) s relativament fcil de determinar, en general no es coneix cap algoritme per a calcular el rang del subgrup lliure. La conjectura de Birch i Swinnerton-Dyer dna una frmula per a calcular aquest rang.

La recent demostraci del darrer teorema de Fermat s'efectu amb la demostraci d'un cas especial de la conjectura de Taniyama-Shimura en el qual es relacionen les corbes ellptiques sobre els racionals amb les formes modulars; aquesta conjectura fou demostrada completament el 1999.

Mentre que el nombre exacte de punts racionals d'una corba ellptica E sobre un cos finit 
Fp s generalment difcil de calcular, el teorema de Hasse sobre corbes ellptiques ens diu que
;

Podem entendre i demostrar aquest fet amb l'ajuda d'una teoria ms general; consulteu funci zeta local o cohomologia tal.

El nombre exacte de punts d'una corba particular es pot calcular amb l'algoritme de Schoof.

Per a ms informaci vegeu aritmtica de varietats abelianes.

Algoritmes que usen corbes ellptiques.
Les corbes ellptiques sobre cossos finits s'usen en diverses aplicacions criptogrfiques aix com per a la factoritzaci d'enters. Tpicament, la idea general per a aquestes aplicacions s que un algorisme ja conegut que s'aplica sobre certs grups finits, es reescriu per tal de ser usat en el grup de punts racionals d'una corba ellptica. Per alguns exemples, vegeu:

 ElGamal sobre corbes ellptiques. Xifrat i signatura.
 Sistema de factoritzaci de Lenstra. Tamb anomenat ECM.
 Prova de primalitat amb corbes ellptiques. Anomenat ECPP.

Referncies.
Serge Lang, a la introducci del llibre que se cita a continuaci, diu que "s possible escriure sense fi sobre corbes ellptiques. (No s cap amenaa)". La segent s una llista ben curta d'alguns llibres (en angls) que poden servir com a guia davant la immensa quantitat de bibliografia que hi ha disponible sobre els aspectes terics, algortmics i criptogrfics de les corbes ellptiques.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Enllaos externs.
 The Mathematical Atlas: 14H52 Corbes ellptiques ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75861" title="Premi Pritzker" nonfiltered="112" processed="112" dbindex="30120">
El Premi Pritzker d'arquitectura va ser creat el 1979 per la fundaci nord-americana Hyatt. S'entreguen anualment a un arquitecte en vida de qualsevol pas, que hagi mostrat a travs dels seus projectes i obres les diferents facetes del seu talent com arquitecte i hagi contribut amb elles a l'enriquiment de la humanitat.

El premi anual de 100.000 dlars, t un clar parallelisme amb el Premi Nobel, tant per la seva importncia i repercussi, com per la forma que es decideix el guanyador. La cerimnia d'entrega del guard, per, no es realitza sempre al mateix lloc, sin que es realitzen arreu del mn.

Guanyadors.
1979 : Philip Johnson (Estats Units);
1980 : Luis Barragn (Mxic);
1981 : James Stirling (Regne Unit);
1982 : Kevin Roche (Estats Units);
1983 : Ieoh Ming Pei (Estats Units);
1984 : Richard Meier (Estats Units) ;
1985 : Hans Hollein (ustria);
1986 : Gottfried Bohm (Alemanya) ;
1987 : Kenzo Tange (Jap) ;
1988 : Gordon Bunshaft (Estats Units) i scar Niemeyer (Brasil) ;
1989 : Frank Gehry (Estats Units);
1990 : Aldo Rossi (Itlia);
1991 : Robert Venturi (Estats Units);
1992 : Alvaro Siza (Portugal);
1993 : Fumihiko Maki (Jap);
1994 : Christian de Portzamparc (Frana);
1995 : Tadao Ando (Jap);
1996 : Rafael Moneo (Espanya);
1997 : Sverre Fehn (Noruega);
1998 : Renzo Piano (Itlia);
1999 : Norman Foster (Regne Unit) ;
2000 : Rem Koolhaas (Pasos Baixos);
2001 : Jacques Herzog i Pierre de Meuron (Sussa);
2002 : Glenn Murcutt (Austrlia);
2003 : Jorn Utzon (Dinamarca);
2004 : Zaha Hadid (Regne Unit);
2005 : Thom Mayne (Estats Units);
2006 : Paulo Mendes da Rocha (Brasil);
2007 : Richard Rogers (Regne Unit);
2008 : Jean Nouvel (Frana);

Enllaos externs.
Web oficial dels Premis Pritzker ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75862" title="Nokia (Finlndia)" nonfiltered="113" processed="113" dbindex="30121">

Nokia s una ciutat i municipi de Finlndia a les ribes del riu Emkoski a la regi de Pirkanmaa i la provncia de Finlndia Occidental, aproximadament 15 km a l'oest de Tampere. T una poblaci de 29.147 habitants (maig del 2006).

Histria.

El nom Nokia ve de la paraula nokia, paraula del finlands arcaic de manera curta per a nokint que significa sable (un mustllid). Desprs que el sable es cacs fins a la extinci a Finlndia, la paraula significa qualsevol animal de pell foscament cobert com marta que es trobi a l'rea avui dia. Posteriorment la paraula va ser atribuda a pells en general, per ja no s utilitzada en aquest sentit. L'animal es troba a l'escut d'armes de Nokia.

La primera referncia literria a Nokia s en un document de 1505 en la connexi amb el Nokia Manor.

Nokia va ser l'escena d'una de les batalles ms grans en la Guerra del Pal (Club war), una revolta de camperols del 1596 contra senyors feudals suecs. Els camperols, per sorpresa armats amb pals, es fan amb Nokia Manor i guanyaren unes quantes escaramusses contra la cavalleria feudal, per van ser derrotats decisivament per Klaus Fleming el gener de 1597. Van morir milers d'homes i el seu lder, Jaakko Ilkka, va ser capturat unes quantes setmanes ms tard i executat. La Guerra del Pal va ser l'ltima rebelli de camperols a Finlndia. Molt desprs, a la Guerra Civil finlandesa (1918), Nokia (junt amb la veina Tampere) va ser un baluard Comunista i va viure algun combat.

El gegant de telecomunicaci Nokia es va establir a Nokia (per aix el nom).



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75863" title="Premi Skharov per la Llibertat de Conscincia" nonfiltered="114" processed="114" dbindex="30122">
El Premi Skharov per la Llibertat de Conscincia, batejat aix en honor del dissident i cientfic sovitic Skharov, va ser establert el desembre de 1985 pel Parlament Europeu per homenatjar persones o organitzacions que han dedicat les seves vides o accions a la defensa dels drets humans i de les llibertats.

El Premi Skharov s concedit cada any i entregat al voltant del 10 de desembre, dia en el qual es va firmar la Declaraci Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides.

Guardonats.
1988: Nelson Mandela (Sud-frica) i Anatoli Martxenko (URSS, pstum);
1989: Alexander Dub ek (Eslovquia);
1990: Aung San Suu Kyi (Birmnia);
1991: Adem Demai (Iugoslvia);
1992: Organitzaci Madres de la Plaza de Mayo (Argentina);
1993: Diari Oslobo enje (Bsnia i Hercegovina);
1994: Taslima Nasrin (Bangla Desh);
1995: Leyla Zana (Turquia);
1996: Wei Jingsheng (Xina);
1997: Salima Ghezali (Algria);
1998: Ibrahim Rugova (Kosovo);
1999: Xanana Gusmo (Timor Oriental);
2000: Organitzaci Basta Ya (Espanya);
2001: Nurit Peled (Israel), Izzat Ghazzawi (Palestina) i Dom Zacarias Kamwenho (Angola);
2002: Oswaldo Pay Sardias (Cuba);
2003: Organitzaci de les Nacions Unides;
2004: Associaci Bielorussa de Periodistes (Bielorssia);
2005: Damas de Blanco (Cuba), Reporters Sense Fronteres i Hauwa Ibrahim (Nigria);
2006: Alaksandar Milinkievi  (Bielorssia);
2007: Salih Mahmoud Osman (Sudan);

Enllaos externs.
 Discursos dels guardonats i del president del Parlament Europeu ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75866" title="Abu Gosh" nonfiltered="115" processed="115" dbindex="30123">

Abu Gosh s una vila rab a deu quilmetres a l'oest de Jerusalem, a l'autopista de Tel Aviv. s molt propera a la ciutat jueva moderna de Quiriat-Jearim i es troba a una altitud de 610-720 metres sobre el nivell del mar.

Abu Gosh rep el nom d'un xeic del segle XVII o XVIII que es va establir a la zona amb els seus quatre fills amb l'encrrec de protegir la ruta de pelegrinatge cap a Jerusalem; a canvi, obtingu perms per a cobrar peatge, que fou l'inici de la seva fortuna.

Els seus habitants sn coneguts per les seves relacions amistoses amb els vens jueus; de fet, durant la Guerra araboisraeliana de 1948, van decidir no participar-hi.

Lhummus d'Abu Gosh t molta fama entre els israelians, que hi van sovint el dissabte a dinar.


 Histria .

La regi era deshabitada abans de l'arribada dels beduns, que van trobar-hi un doll natural d'aigua. Durant el segle I, els romans hi establiren un fort per a les unitats de la 10a Legi (Fretensis). Durant el perode islmic, s'hi va construir un caravanserrall.

El 1099, els croats van passar-hi de cam a Jerusalem, i la font els va fer creure que el lloc era la ciutat bblica d'Emas. Van construir-hi un castell i l'esglsia de Santa Maria de la Resurrecci.

 Santa Maria de la Resurrecci .

L'atractiu principal de la ciutat s el monestir de Santa Maria de la Resurrecci, construt pels croats el 1142. Abandonat el 1187, posteriorment serv com a estable i com a mesquita. Els francesos el van adquirir a finals del segle XIX i el van deixar a l'orde benedictina. El 1956 passaren a custodiar-lo els pares pals de la Congregaci de la Missi.

L'esglsia estava molt ben dissenyada, especialment quant a l'acstica per al cant gregori; tanmateix, actualment est fora deteriorada. Sobre la pedra de la paret, prop de la porta d'accs, hi ha una inscipci: Vexillatio Leg(ionis) Fret(ensis), un recordatori que ms de mil anys abans era un fort rom. A la cripta del temple s'hi pot trobar encara la font d'aigua.

 Nostra Senyora de l'Arca de l'Aliana .

El monestir de Nostra Senyora de l'Arca de l'Aliana fou construt el 1924 sobre una esglsia bizantina del segle V al lloc on, segons alguns, hi havia la casa d'Abinadab. En aquesta casa l'Arca de l'Aliana va estar-se vint anys fins que el rei David la dugu a Jerusalem (1r Samuel 7, 1). Actualment pertany a l'orde francesa de les germanes de Sant Francesc i celebra el seu dia festiu el 2 de juliol.

 Festival de msica .

Abu Gosh s conegut tamb pel festival de msica litrgica, que es combina amb msica barroca i renaixentista. El primer festival va tenir lloc el 1957 a Sta. Maria de la Resurrecci i es celebr anualment fins el 1972. Desprs de vint anys, el 1992 es torn a posar en marxa de manera biennal i s avui un dels festivals de msica ms famosos d'Israel.

Actualment el festival t una durada de tres o quatre dies i acostuma a fer-se durant les festes del Sucot (o festa dels Tabernacles) i de Pentecosta (o Xavucot). Els escenaris sn Sta. Maria, Nostra Sra. de l'Arca, la cripta o espais habilitats a l'aire lliure. Les actuacions acostumen a ser concerts de cambra i cants corals.

 Enllaos .

Festival biennal de msica d'Abu Gosh  i ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75869" title="Golf de Corint" nonfiltered="116" processed="116" dbindex="30125">



El golf de Corint s un golf de la mar Jnica que separa el Pelopons de la Grcia central. T la seva continutat cap a l'oest amb el golf de Patres, mentre a la seva part oriental est limitat per l'istme de Corint i les terres de la pennsula on es troba Megara. Al nord-est forma un golf ms redut anomenat golf d'Alkionidhon. La costa nord est plena de petits golfs i badies mentre la part sud t una costa ms regular. La principal ciutat a la costa del golf s la ciutat de Corint. El golf pren el nom de l'antiga ciutat de Corint.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75871" title="Videoblog" nonfiltered="117" processed="117" dbindex="30126">
Un vlog, o videoblog, s una variant de Weblog, que tamb es pot anomenar "vloc" o "videobloc", consisteix en una galeria de vdeos, ordenada cronolgicament, publicats per un o ms autors. L'autor pot autoritzar a altres usuaris a afegir comentaris o altres vdeos dintre de la mateixa galeria.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75873" title="Pirkanmaa" nonfiltered="118" processed="118" dbindex="30127">


Pirkanmaa, o la Regi Tampere, s una regi (en finsmaakunta o suec  landskap) de Finlndia. Voreja a les regions de Satakunta, Tavastia Proper, Pijnne Tavastia, Ostrobtnia del Sud i Finlndia Central.

Municipis.
Pirkanmaa inclou 33 municipis dels quals 11 tenen estatus de ciutat.

Llista Alfabtica:




Enllaos externs.
 Pirkanmaa ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75874" title="Corint (noms)" nonfiltered="119" processed="119" dbindex="30128">
El noms de Corint es una divisi administrativa de Grcia, al Pelopons, just a l'istme de Corint, amb capital a la ciutat de Corint. Te una superficie de 2.289 km2.
i una poblacio de 150.000 habitants.

Dins del nomo les principals ciutats son les segents:

Corint (Korinthos)					;
Kiton;
Sici (Sikion);
Xilokastron ;
Zevgolation ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75877" title="Corioli" nonfiltered="120" processed="120" dbindex="30129">
Corioli fou una antiga ciutat del Laci, lloc de naixement del fams Marcius Coriolanus (Marci Coriol).

Fou una ciutat llatina que va estar entre les que feien els sacrificis al Mont Alb. Turnius Herdonius, l'agitador de la guerra contra Tarqu el Superb de Roma, era natural de Corioli segon Dions per segons Livi ho era d'Aricia (Arcia).

Quan apareix a la histria estava en mans dels volscs i fou ocupada pel cnsol Pstum Comini al mateix temps que Lnguia o Longula i Pollusca el 493 aC. Dions i Plutarc la presenten com la capitals dels volscs. Apareix desprs junt amb Satricum, Longula o Pollusca entre les ciutats que foren sotmeses per Coriolanus al capdavant del exercit volsc, per desapareix de la histria fins el 443 aC com a una ciutat ja destruda el territori de la qual es disputaven Ardea i Arcia; en aquest any els romans van reclamar el territori com a seu. No se'n torna a parlar ms amb excepci dels cronistes clssics que l'esmenten com a ciutat desapareguda.

No se sap la seva situaci. S'ha suposat que pods estar a Monte Giove a uns 35km de Roma









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75879" title="Corisopits" nonfiltered="121" processed="121" dbindex="30130">
Els corisopits (llat Corisopiti) foren un poble gal que va ocupar la regi de Quimper al departament de Finisterre a Bretanya. Es creu que foren dependents dels osismis, esmentats per Csar


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75881" title="Coritanis" nonfiltered="122" processed="122" dbindex="30131">
Els coritanis o coritavis  foren un poble de Britnia esmentat per Claudi Ptolemeu que vivia a les ciutats de Lindum (Lincoln) i Rhage (Leicester).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75882" title="Cornabis" nonfiltered="123" processed="123" dbindex="30132">
Cornabis foren un poble de Britnia esmentat per Claudi Ptolemeu que vivia al extrem nord-est de la actual Esccia, al comtat de Caithness.

Un altre poble del mateix nom a Britnia es esmentat tamb per Ptolomeu que diu que vivien a l'est del Ordovicis (Galles del Nord) i que tenien per capital Deuda. Aix vol dir que vivien a parts de Stafford, Chester i Shropshire.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75883" title="Corniculum" nonfiltered="124" processed="124" dbindex="30133">
Corniculum fou una antiga ciutat del Laci propera als turons Monticeli (antigament Corniculani Mons), a les muntanyes Gennaro (o Lucretilis Mons).

Apareix a l'histria de Roma en la guerra contra Tarqu Prisc en la que el rei rom la va conquerir militarment. En aquesta lluita Ocrsia, la mare de Servius Tulius va caure presonera dels romans. Livi diu que llavors era una ciutat dels llatins, i Dions diu que era fortificada i que una vegada ocupada fou saquejada i cremada, per no diu que fos destruda, i per aix s'ha suposat que fos la ciutat de Corni que apareix a la llista de les trenta ciutats llatines (altres ciutats tamb podrien correspondre a aquest nom de Corni). Va desaparixer i noms fou esmentada pels  cronistes clssics posteriors com una ciutat desapareguda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75886" title="Cornos" nonfiltered="125" processed="125" dbindex="30134">
Cornos fou una antiga ciutat del oest de Sardenya i capital de la part occidental de l'illa segons Tit Livi. 

Durant la Segona Guerra Pnica els pobles insulars rebellats contra Roma la van convertir en capital , per derrotat el cap rebel Hampsicora, fou assetjada i ocupada pel pretor T. Manlius el 215 aC.

Queden algunes runes de la ciutat (edificis, part d'un aqeducte, necrpolis, muralles i el port) a un lloc despoblat entre Capo Nieddu i Capo Mannu a uns 25 km al nord d'Oristany.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75888" title="Korone" nonfiltered="126" processed="126" dbindex="30135">
Korone (llat Corone) fou una ciutat de Messnia a la part occidental del golf Messnic que de vegades s'anomena golf de Corone. 

Segons Pausnies es va edificar al lloc d'Epeia, ciutat esmentada per Homer, quan els messenis foren reintegrats al seu pas per Epaminondes, i se li va dir Coronea o Coroneia perqu el seu fundador, Epimlides, era nadiu de Queronea a Becia. Aviat els messenis li van dir Korone. Estrab en canvi diu que Korone fou edificada sobre l'homeriana Pedasus. La detat tutelar fou Atenea i a l'gora hi havia una esttua de Zeus Zoter. El port de la ciutat es deia Port dels Aqueus. Era al peu de la muntanya Temathia o Mathia avui Lykdimo, al peu de la qual hi ha l'actual ciutat de Petalidhi, que ocupa el lloc de l'antiga Korone mentre la moderna Korni s una mica al sud, al lloc on antigament hi havia Asine. Queden bastants restes de la ciutat antiga, amb edificis i muralles i restes d'obres art. L'aigua venia de la font de Platniston. Una mica al sud de la ciutat hi era el temple d'Apollo Corinti probablement al lloc de l'actual tur de Sant Elies (a la vila de Kastlia)

 Histria .
Perode antic .
Korone va passar a la Lliga Aquea i Filopomen fou fet presoner quan anava a aquesta ciutat i executat a Messene al dia segent. Va perdre importncia (mai n'havia tingut molta) i es va convertir en un punt irrellevant del Pelopons que com la resta de la regi va passar a Roma i va romandre dins l'imperi fins el 1205. Els bizantins la van fortificar al segle VIII per fer front als atacs rabs.

 Edat Mitjana .
El 1205 fou ocupada pels cavallers francs de la Quarta Croada i integrada al feu de Jofr de Villehardouin (1205), el qual, en virtut del tractat de Sapiendza, ratificat per Miguel Paleleg (1209), la va cedir a Vencia que de fet ja s'hi havia establert des el 1206. 

Els venecians, als que interessava una bona base naval, van reforar les fortificacions i van reorganitzar l'administraci. Va ser atacada pels otomans el 1428 sense xit. Va romandre en poder de Vencia fins el 15 d'agost del 1500 en qu es va rendir i fou ocupada pels otomans (17 d'agost de 1500) junt amb Navarino. Molts habitants van fugir a les illes Jniques (sobretot a Zante i Cefalnia) i al sud d'Itlia, durant l'ocupaci otomana. Una guarnici de 500 genissers i 1000 azabs.

El 1532 la flota cristiana del Papa, Carles V, i els cavallers de Malta dirigits per l'almirall genovs Andrea Dria van ocupar Korone; els otomans van intentar recuperar-la l aprimavera del 1533 pero foren rebutjats; llavors van enviar contra la fortalesa al pirata Barba-roja (hivern del 1533 al 1534)  i com que els defensors patien una epidemia de pesta, i el hivern era riguros, la van abandonar vers Npols, sense lluita, per ordre del seu comandant Mendoza (1534) i es van emportar a dos mil habitants que es van establir al sud d'Itlia. Els otomans la van recuperar immediatament. 

Fou seu d'un Kada dependent del sandjak de Modon (i des el 1582 al sandjak de Mistra) dins la liwa de Morea. La fortelsa i el seu territori eren feu imperial ( khass-i-humayyun)

El 1685 al iniciar-se la guerra de la Santa Lliga (1684-1699), Francesco Morosini la va ocupar desprs d'un setge que va durar del 25 de juny al 7 d'agost de 1685, i fou una altra vegada possessi de Vencia. L'agost del 1715 els otomans dirigits pel gran visir Corlulu Ali Pasha la van reconquerir i famlies turques es van establir dins les muralles mentre els grecs eren expulsats fora d'aquestes muralles. Els otomans la van mantenir fins el 1828 quant va passar a Grcia.

 Ciutat Moderna .

Els otomans van sortir de la ciutat amb el reconeixement de la independncia grega i Korone va romandre des llavors dins l'estat grec . El castell, avui en runes, t unes 40 hectrees. L'antic monestir d'Agios Ioannis s la principal edificaci religiosa i motiu d'un incipient turisme. La ciutat no arriba als tres mil habitants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75890" title="Jon Riley" nonfiltered="127" processed="127" dbindex="30136">
Jon Riley conegut tamb com John O'Riley (Irlanda, 1805 - Mxic, 1850) va ser un militar d'origen irlands que es va unir a les forces armades mexicanes i que va lluitar defensant Mxic durant la Guerra d'Intervenci Nord-Americana. 

Riley, orind d'Irlanda, va emigrar als Estats Units, on es va integrar a l'exrcit aconseguint el grau de tinent. Sota el comandament de la companyia K del Cinqu Regiment d'Infanteria dels Estats Units, va desertar abans del comenament de la Guerra Estats Units-Mxic, probablement per les poltiques restrictives amb els catlics, i es va integrar a les forces armades de Mxic. Riley i un altre irlands, Patrick Dalton, van formar el Batall de Sant Patrici, sota el comandament del primer. S'hi van integrar 800 soldats, la majoria emigrants irlandesos. Van lluitar en la Batalla de Monterrey, en la Batalla de Cerro Gordo i foren capturats en la Batalla de Churubusco (en defensa de la ciutat de Mxic). Ats que havia desertat de l'exrcit nord-americ abans del comenament de la guerra, no va ser executat en la cort marcial, tan bon punt els nord-americans van prendre la capital. El consell de guerra el va condemnar a treballs forats, i a ser marcat amb la "D" de desertor.

Robert Ryal Miller, autor del llibre "Shamrock and Sword" va descobrir el certificat de defunci de Riley, que diu:  A la H.  ciutat de Veracruz, el 31 d'agost de 1850, jo, Do Jos Ignacio Jimnez, cura de la parrquia de l'Assumpci de la Nostra Senyora, enterro Juan Reley, de 45 anys d'edat, natural d'Irlanda, solter, parents desconeguts, muri de resultas de embriaguez, sin sacramentos, y lo firm. .

Riley va nixer a Clidfen, Connemara, al comtat de Galway. En honor seu, i dels membres del Batall de Sant Patrici, la bandera de Mxic oneja al centre de la ciutat de clifden.

Documentos.
 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75891" title="Batall de Sant Patrici" nonfiltered="128" processed="128" dbindex="30137">
El Batall de Sant Patrici fou un batall integrat per ex militars nord-americans, principalment d'origen irlands i d'altres pasos catlics europeus, que van desertar a les forces dels Estats Units i van unir-se a l'exrcit mexic abans i durant la Guerra Estats Units-Mxic de 1846-1848.  Els integrants del batall sn coneguts com a San Patricios. 

No se sap amb precisi la histria dels integrants abans del seu reclutament. La llegenda popular diu que els militars, sota l'exrcit nord-americ, havien rebut cstigs severs per haver intentat entrar al territori mexic per assistir a missa i havien estat objecte d'altres prctiques de discriminaci religiosa. Amb el comenament de la guerra, ms militars catlics van desertar, per causa del vandalisme del qual eren objecte les esglsies en territori mexic per part dels oficials de l'exrcit. L'exrcit mexic, per contra, va reclutar catlics nord-americans caracteritzant la guerra com una guerra entre protestants i catlics, i oferint terres als que s'hi integressin. 

El batall va lluitar com a unitat de l'exrcit mexic en la Batalla de Monterrey, (21 de setembre, 1846), sota el comandament de Jon Riley, un immigrant irlands. Desprs de la batalla, el batall va crixer en nombre, a 800 soldats. Malgrat la seva extraordinria capacitat en l'artilleria, el batall va formar part de la infanteria segons les ordres del President mexic Antonio Lpez de Santa Anna. Com a unitat de la infanteria, van lluitar en la Batalla de Cerro Gordo. Ats que alguns dels desertors sabien que rebrien la pena capital si eren capturats pels nord-americans van amenaar les forces mexicanes amb "foc amic" si es retiraven. En la Batalla de Churubusco (20 d'agost, 1847), van ser derrotats devant les forces nord-americans i Jon Riley va ser capturat. Els supervivents es van re-integrar, per lluitar en la Batalla de la ciutat de Mxic. Desprs de la caiguda de la ciutat i la derrota mexicana, molts van ser capturats. 

Els San Patricios capturats van rebre cstigs severs ja que van causar les baixes ms nombroses de l'exrcit nord-americ durant la guerra. Els que van desertar de l'exrcit nord-americ abans del comenament de la guerra (entre d'ells Jon Riley), van ser sentenciats a treballs forats. Els que havien desertat desprs de la declaraci de guerra, van ser condemnats a mort, penjats en massa fora del Castell de Chapultepec (aleshores el centre militar mexic). Per ordres del general Winfield Scott, havien de ser executat tan bon punt la bandera nord-americana s'hisss en lloc de la bandera mexicana sobre el Castell. 

Se sap molt poc de la vida del supervivents. Alguns d'ells van rebre les terres promeses pel govern mexic, on es van establir permanentment. Per commemorar el suport dels irlandesos a Mxic, el carrer del monestir de Santa Maria de Churubusco de la ciutat de Mxic va ser reanomenat "Mrtirs Irlandesos". A ms, el Batall de Sant Patrici s commemorat el 12 de setembre, l'aniversari de les primeres execucions, i la diada de Sant Patrici. A la ciutat natal de Riley, a Irlanda, oneja la bandera mexicana, en honor al batall. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75902" title="Universal Business Language" nonfiltered="129" processed="129" dbindex="30138">
L'Universal Business Language (Llenguatge de Negocis Universal) s el producte d'un esfor internacional per definir una llibreria gratuta de documents de negoci electrnics estndards en format XML com per exemple comandes i factures. Desenvolupat per un Comit Tcnic a OASIS de forma oberta i auditable, amb la participaci d'una gran varietat d'organitzacions sectorials d'estandarditzaci de dades, UBL s'ha dissenyat per encaixar directament a les prctiques comercials, legals i de gesti actuals, eliminant la necessitat de reintroduir les dades en els circuits d'aprovisionament existents basats en fax i paper, i oferint un punt d'entrada al comer electrnic per les petites i mitjanes empreses.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75903" title="Klaus Fleming" nonfiltered="130" processed="130" dbindex="30139">
Klaus Fleming (1535-1597) va ser un noble finlands, administrador dels reis suecs.

El 1591 Klaus Fleming va ser nomenat Comandant en Cap de l'exrcit i l'armada de Finlndia i Sucia. Se'l va anomenar Mariscal de Camp i Almirall Imperial. Com a Governador de Finlndia i Estnia portava les obligacions de l'alta autoritat de Finlndia i Estnia per al regne suec, prxim al Rei de Sucia.

El pare Fleming - nt de Bjrn Ragvaldsson - va ser Conseller d'Estat, Eerik Fleming (1487-1548), tamb un home notable i favorit del Rei Gustav Vasa.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75909" title="Mariner 8" nonfiltered="131" processed="131" dbindex="30141">
La Mariner 8 fou una missi espacial no tripulada de la NASA, dins el programa Mariner, amb l'objectiu d'explorar el planeta Mart. Fou llanada el 9 de maig de 1971, 20 dies abans que la seva bessona la Mariner 9. 

La Mariner 8 va ser llanada des d'un coet Atlas Centaur SLV-3 C (AC-24). El motor principal de l'etapa Centaur va ser encs durant 265 segons desprs del llanament, per l'etapa superior va comenar a oscillar i va quedar fora de control a causa d'un senyal electrnic erroni. L'etapa Centaur es va apagar als 365 segons desprs del llanament a causa de la falta de combustible provocada pel gir incontrolat. L'etapa i la sonda es van separar i van reentrar en l'atmosfera terrestre aproximadament a 1.500 quilmetres de distncia del lloc de llanament, caient a l'Oce Atlntic a uns 560 quilmetres al nord de Puerto Rico.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75911" title="Taula d'aire (esport)" nonfiltered="132" processed="132" dbindex="30142">
Una taula d'aire tpica consta d'una superfcie de joc llisa, una vora circumdant per evitar que el disc i les maces surtin fora de la taula, i ranures als extrems de les vores de la taula que serveixen de porteria. A sota d'aquestes porteries hi ha normalment el retorn dels discos. 
Les taules tenen un mecanisme que produeix un coix d'aire a la superfcie de joc, amb el propsit de reduir la fricci i augmentar velocitat del disc. 

Actualment, les niques taules oficials per a competicions d'hoquei taula sn les aprovades per la USAA per la disputa d'un torneig, que sn les taules de 8 peus fabricades per Dynamo. No totes les taules Dynamo sn vlides. Les taules aprovades (sanctioned tables) sn:
Photon;
Pro-Style;
older Blue Top;
Brown Top;
Purple Top;
Black Top;

La HotFlash 2 i altres models de taules comercials amb llums de ne i lnies pintades no estan aprovades per a competir per la USAA per sn taules en les quals es pot gaudir jugant igualment.

A Catalunya, AirHockey Catalunya s qui decideix quines sn les taules oficials a les competicions catalanes, tot i que actualment se segueixen els estndards americans.

Enllaos externs.
Relaci de taules que podem trobar a Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75913" title="Fricci" nonfiltered="133" processed="133" dbindex="30143">

A la fsica o enginyeria es defineix com fregament o fricci a la resistncia que s'oposa a la rotaci o al lliscament d'un cos sobre un altre, o tamb a la fora que apareix en la superfcie de contacte de dos cossos quan s'intenta lliscar un sobre un altre. 

La tribologia s la cincia que estudia la fricci, el desgast i la lubricaci de superfcies en contacte.

Lleis del fregament per a cossos slids. 
 La fora de fregament s sempre de sentit contrari a la fora que empeny al cos. ;
 La fora de fregament s prcticament independent de l'rea de la superfcie de contacte. ;
 La fora de fregament depn de la naturalesa dels cossos en contacte, aix com de l'estat que es trobin les seves superfcies. ;
 La fora de fregament s directament proporcional a la fora normal que actua entre les superfcies de contacte. ;
 Per a un mateix parell de cossos, el fregament s major en el moment d'arrencada que quan s'inicia el moviment. ;
 La fora de fregament s prcticament independent de la velocitat amb que es desplaa un cos sobre un altre.

 Formulaci matemtica . 

La fora de fregament entre dos cossos es pot expressar mitjanant la formula de fricci de Coulomb (en honor a  Charles-Augustin de Coulomb): 

 ;

on N s la fora normal i   el coeficient de fricci. 

 Tipus de fregament . 
Existeixen dos tipus de fricci o fregament. La fricci esttica s la fora d'oposici a l'inici de qualsevol moviment d'una superfcie contra una altra. s a dir que solament est present mentre el moviment no s'ha iniciat. Quan el cos ja est en moviment, la fora d'oposici que actua s ms feble i es denomina fricci dinmica. S'observa que s ms difcil iniciar el moviment d'un cos que mantenir-lo, perqu la fricci esttica s ms intensa que la fricci dinmica. 

La fricci s causant del desgast de les peces mecniques en tot tipus de mquines i engranatges aix com de la generaci de prdues d'energia en forma de calor. No obstant aix, s imprescindible en la vida quotidiana ja que permet caminar, frenar els vehicles, girar en les corbes o afilar els ganivets per exemple. 

 Valors dels coeficients de fricci . 
 
 
 

El fregament en medis fluids .
Vegeu l'article Viscositat.
 


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75914" title="Taula d'aire" nonfiltered="134" processed="134" dbindex="30144">

Esport: Taula de joc on es crea un coix d'aire per reduir la fricci; vegeu Taula d'aire (esport).
Fsica: Superfcie per realitzar experiments, especialment en ptica, que sura sobre un coix d'aire per allar-la de les pertorbacions externes; vegeu Taula d'aire (fsica) i Taula ptica.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75915" title="Tribologia" nonfiltered="135" processed="135" dbindex="30145">
La tribologia s la cincia que estudia la fricci, el desgast i la lubricaci de superfcies en contacte. El terme deriva de la paraula grega tribos, "fregar", i s usat universalment des de finals del segle XX. 

Per a entendre a la tribologia es requereix de coneixements de fsica, de qumica i de la tecnologia de materials. Les tasques de l'especialista en tribologia (tribleg) sn les de reduir la fricci i desgast per a conservar i reduir energia, assolir moviments ms rpids i precisos, incrementar la productivitat i reduir el manteniment. 

 La tribologia com a cincia . 
Abans del naixement de la tribologia com cincia es pensava en el terme lubricaci o enginyeria de lubricaci. No s'havia generalitzat la disminuci de la fricci i el desgast com prctiques quotidianes. Amb la tribologia com cincia s'estudia la fricci i els seus efectes associats, com el desgast, tractant de prevenir-los amb millors dissenys i prctiques de lubricaci. Presa en compte, entre altres aspectes de la maquinria industrial, els segents: 
 El disseny ;
 Els materials de les superfcies en contacte ;
 El sistema d'aplicaci del lubrificant ;
 El mitj circumdant ;
 Les condicions d'operaci ;

 Fonaments de la tribologia . 
La Tribologia es centra en l'estudi de tres fenmens: 

 la fricci entre dos cossos en moviment ;
 el desgast com efecte natural d'aquest fenomen ;
 la lubricaci com un mitj per a evitar el desgast. ;

Fricci.
La fricci es defineix com la resistncia al moviment durant el lliscament o rodament que experimenta un cos slid al moure's sobre un altre amb el qual est en contacte. Aquesta resistncia al moviment depn de les caracterstiques de les superfcies. Una teoria explica la resistncia per la interacci entre punts de contacte i la penetraci de les asprors. La fricci depn de 

i) la interacci molecular (adhesi) de les superfcies ;
ii) la interacci mecnica entre les parts. ;

La fora de resistncia que actua en una adrea oposada a l'adrea del moviment es coneix com fora de fricci. Existeixen dos tipus principals de fricci: fricci esttica i fricci dinmica. La fricci no s una propietat del material, s una resposta integral del sistema. 

Les dues lleis bsiques de la fricci s'han conegut des de fa un bon temps: 

 1) la resistncia de fricci s proporcional a la crrega ;
 2) la fricci s independent de l'rea de lliscament de les superfcies. ;

Vegeu l'article fricci per ampliar-ne la informaci.

 Desgast . 

El desgast s el dany de la superfcie per remoci de material d'una o ambdues superfcies slides en moviment relatiu. s un procs en el qual les capes superficials d'un slid es trenquen o es desprenen de la superfcie. Igual que la fricci, el desgast no s solament una propietat del material, s una resposta integral del sistema. Les anlisis dels sistemes han demostrat que 75% de les falles mecniques es deuen al desgast de les superfcies en fregament. Es dedux fcilment que per a augmentar la vida til d'un equip s'ha de disminuir el desgast al mnim possible. 

 Desgast per fatiga. Sorgeix per concentraci de tensions majors a les quals pot suportar el material, inclou les dislocacions, formaci de cavitats i esquerdes. ;
 Desgast abrasiu. s el dany per l'acci de partcules slides presents en la zona del fregament. ;
 Desgast per erosi. s produt per un corrent de partcules abrasives, molt comuna en turbines de gas, tubs d'escapi i de motors. ;
 Desgast per corrosi. Originat per la influncia del medi ambient, principalment la humitat, seguit de l'eliminaci per abrasi, fatiga o erosi, de la capa del compost format. A aquest grup pertany el Desgast per oxidaci. Ocasionat principalment per l'acci de l'oxigen atmosfric o dissolt en el lubrificant, sobre les superfcies en moviment. ;
 Desgast per fregament. Aqu es conjuguen les quatre formes de desgast, en aquest cas els cossos en moviment tenen moviments d'oscillaci d'una amplitud menys de 100  m. Generalment es dna en sistemes ensamblats. ;
 Desgast adhesiu. s el procs pel qual es transfereix material d'uns a altres superfcie durant el seu moviment relatiu, com resultat de soldat en fred en punts d'interacci d'asprors, en alguns casos part del material desprs regressa a la seva superfcie original o s'allibera en forma d'encenalls o rebaba. ;

 Lubricaci . 
El lliscament entre superfcies slides es caracteritza generalment per un alt coeficient de fricci i un gran desgast a causa de les propietats especfiques de les superfcies. La lubricaci consisteix en la introducci d'una capa intermdia d'un material ali entre les superfcies en moviment. Aquests materials intermedis es denominen lubrificants i la seva funci s disminuir la fricci i el desgast. El terme lubrificant s molt general, i pot estar en qualsevol estat material: lquid, slid, gass i fins i tot i semislid o pasts.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75916" title="Dialectalisme actiu" nonfiltered="136" processed="136" dbindex="30146">
Un dialectalisme actiu s un tret que no existia en un dialecte en el moment de la seva formaci a partir de l'expansi territorial d'un altre dialecte. En sn un exemple els trets del catal mallorqu apareguts en aquest dialecte desprs de la seva formaci a partir del catal central, en el qual no han existit mai, com ara la srie de consonants oclusives palatals d'una part del mallorqu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75917" title="Torneig de doble eliminaci" nonfiltered="137" processed="137" dbindex="30147">
Un torneig d'eliminaci doble s una competici en la qual un participant deixa de ser elegible per guanyar el torneig al perdre dos jocs o partides. En canvi, en un torneig normal d'eliminaci senzilla una derrota ocasiona l'eliminaci.

Un torneig d'eliminaci doble es divideix en dos blocs: la ronda de Guanyadors (W) i la ronda de Perdedors (L). Desprs de la primera ronda, els guanyadors continuen a la ronda W i els perdedors continuen a la ronda L. La ronda W es dirigeix de la mateixa manera que un torneig d'eliminaci senzilla excepte, naturalment, que els perdedors de cada ronda "cauen" a la ronda L (de Perdedors).

Com en torneigs d'eliminaci senzilla, el nombre ms habitual de competidors s potncia de 2 (4, 8, 16, etc.) de manera que hi hagi un nombre parell de competidors a totes les rondes.

Els tornejos de doble eliminaci sn caracterstics d'esports com l'hoquei taula.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75918" title="Llei d'Amdahl" nonfiltered="138" processed="138" dbindex="30148">
La llei d'Amdahl, anomenada aix en honor de l'enginyer d'ordinadors  Gen Amdahl, s'utilitza per trobar la mxima millora esperada del sistema total quan solament part del sistema s millorada. 
Sovint s'utilitza un clcul parallel per predir la mxima acceleraci terica utilitzant mltiples processadors. 

La llei d'Amdahl pot ser interpretada ms tcnicament, per en termes simples significa que s l'algoritme qui decideix l'acceleraci, no el nmero de processadors. Finalment, arribes a un lloc on no pots parallelitzar ms l'algoritme.

Aquesta llei s una demostraci de la llei de disminuci de tornades: mentre un podria accelerar part de l'ordinador unes cent vegades o ms, si la millora solament afecta el 12% del total de la tasca, la millor acceleraci possiblement seria   vegades ms rpida.   

Ms tcnicament, la llei es veu afectada amb l'acceleraci assolible des d'una millora al clcul que influeix una proporci P d'aquell clcul on la millora t una acceleraci de S. (Per exemple, si una millora pot accelerar una porci del 30% del total d'un clcul, P seria 0.3; si la millora fa 2 cops ms rpida la porci afectada, S seria 2). La llei Amdahl declara que l'acceleraci total d'aplicar la millora ser: .

Per veure com va ser derivada aquesta frmula, assumeix que el temps transcorregut del clcul vell era 1, per alguna unitat de temps. El temps transcorregut del nou clcul ser la duraci de temps presa de la fracci no millorada (la qual s 1   P) ms la duraci de temps pres de la fracci millorada. 
La duraci de temps per a la part millorada del clcul s la duraci de l'anterior temps transcorregut de la part millorada dividit per l'acceleraci, fent la duraci de temps de la part millorada P/S. L'acceleraci final s calculada per la divisi de l'antic temps transcorregut entre el nou temps, que s el que calcula la frmula de dalt.

Aqu tenim un altre exemple. Donem una tasca que es divideix en quatre parts: P1 = 11  11%, P2 = 18  18%, P3 = 23  23%, P4 = 48  48%, lo qual suma 100%.
Llavors diem que P1 no s'accelera, aix S1 = 1  100%, P2 s'accelera per 5x, aix S2 = 5  500%, P3 s'accelera per 20x  2000%, i P4 s'accelera 1.6x  160%.

Utilitzant la frmula ,trobem que el temps transcorregut s     una mica menys que     del temps original transcorregut que es coneix com a 1. Per tant, l'estmul total de velocitat s:     un mica ms que el doble de l'acceleraci original utilitzant la frmula .
Cal fixar-se en com l'acceleraci de 20x i 5x no t gaire efecte sobre l'augment total d'acceleraci i la disminuci del temps total transcorregut quan ms de la meitat de la tasca s accelerada noms 1x (s a dir, no s'accelera) o 1.6x.

 Parallelitzaci .
En el cas especial de parallelitzaci, la llei d'Amdahl declara que si F s la fracci d'un clcul seqencial i (1   F) s la fracci que pot ser parallelitzada, llavors la mxima acceleraci que pot assolir utilitzant N processadors s: . 

Al lmit, com N tendeix a infinit, la mxima acceleraci tendeix a 1/F. A la prctica, la relaci preu/rendiment cau rpidament quan N augmenta un cop (1   F)/ N s petita en comparaci amb F. 

Per exemple, si F s solament 10%, el problema pot ser accelerat solament per un factor de 10 com a mxim, no importa el gran que sigui el valor utilitzat d'N. Per aquesta ra, el clcul parallel solament s'utilitza per qualsevol nombre petit de processadors, o problemes amb baixos valors d'F.    
Una gran part de la feina de la programaci parallela consisteix en l'intent de reduir F al valor ms petit possible.

 Regla general d'Amdahl . 
Diu que 1 byte de memria i 1 byte per segon d'I/O s necessari per a cada instrucci per segon admesa per un ordinador.

 Referncies .
 Gene Amdahl, "Validity of the Single Processor Approach to Achieving Large-Scale Computing Capabilities", AFIPS Conference Proceedings, (30), pp. 483-485, 1967.

 Vegeu tamb . 
 Regla del noranta nou;
 Llei de Gustafson ;
Llei de Brooks;
Llei de Moore;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75920" title="Dialectalisme passiu" nonfiltered="139" processed="139" dbindex="30149">
Un dialectalisme passiu s un tret d'un dialecte consecutiu que ha rebut del dialecte del qual procedeix. En sn un exemple els trets del catal valenci que va rebre del catal nord-occidental en el moment de la seva formaci, com ara el manteniment de la vocal  en posici tona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75921" title="Mateu Orfila i Rotger" nonfiltered="140" processed="140" dbindex="30150">

Mateu Josep Bonaventura Orfila i Rotger (Ma, 1787 - Pars, 1853), qumic i metge menorqu nacionalitzat francs. s considerat el fundador de la toxicologia moderna.

 Biografia .

 Infncia i adolescncia .

Orfila va nixer en Ma (Menorca) dia 24 d'abril de 1787 en una antiga famlia menorquina arrelada a Menorca des del segle XIV. Son pare era patr de la marina mercant, i tenia una bona posici econmica. Durant el segle XVIII Menorca va estar sota el control d'Anglaterra, Frana i Espanya, la qual cosa va provocar un considerable intercanvi d'influncies entre els menorquins i els estrangers. Orfila va poder aprofitar l'atmosfera cosmopolita de Ma durant la seva formaci. Els seus tutors francesos i anglesos li van ensenyar els idiomes que li permetrien accedir a la ms important literatura cientfica del moment. A l'edat de 7 anys, l'any 1794, Orfila comena els estudis de llat i filosofia, dos anys ms tard comenaria els estudis de francs, i en el 1799 els d'angls i cant. L'any 1800, als 13 anys, va obtenir el seu primer xit acadmic, defensant en llat la tesi Imposible est idem simul esse et non esse, a l'esglsia de Sant Francesc de Ma. Dos anys desprs, al juny de 1802, s'embarcar en un mercant de son pare i durant nou mesos viatjar pel Mediterrani. Quan torna del viatge comena els estudis preparatoris per a cursar els estudis de medicina amb el professor austrac Karl Ernst Cook, amb qui aprendr matemtiques i cincies naturals.

 Estudis a Valncia i Barcelona .

Al setembre de 1804, amb 17 anys, inicia la carrera de medicina a la universitat de Valncia, una de les millors d'Espanya. No obstant en aquell temps, especialment pel que fa als estudis de cincies, era una universitat molt desfasada. Malgrat que feia algunes dcades que Antoine L. Lavoisier a Frana havia descobert que l'oxigen era el responsable de la combusti, a la Universitat de Valncia seguien ensenyant segons els llibres de Pierre Joseph Macquer (1718-1784), que defensava la teoria del flogist d'Stahl. A pesar d'aix, i les moltes deficincies acadmiques, Orfila va trobar en Juan Snchez Cisneros, un illustrat oficial de l'armada que havia estudiat a Pars, una gran ajuda i inspiraci. D'aquesta manera, Orfila assistia a les classes, per sense escoltar-les, perqu creia que valia ms estar distret que aprendre el que hauria d'oblidar, i s'aprenia de memria la lli que els anaven a preguntar. Una vegada fet aix, per, Orfila seguiria les llions que Cisneros li impartia, estudiaria les obres d'autors moderns francesos (Lavoisier, Berthollet i Fourcroy) i va experimentar al laboratori que s'havia muntat a la seva habitaci, adquirint una notable destresa experimental i amplis coneixements de qumica.

Al final del curs, dia 19 d'agost de 1805, es va celebrar un examen pblic, on els estudiants havien de defensar-se de les preguntes dels professors, i d'altres estudiants. Orfila, que possiblement, desprs de Cisneros, era el que ms qumica sabia dins de Valncia, va obtenir un triomf brillant. Aix va fer que alg el denuncis davant de la inquisici, i l'endem l'inquisidor el va citar, i a pesar de tot, no li va succeir res, ja que l'inquisidor, Nicolau Laso, havia sigut rector del collegi de Bolonya, i era af a l'esperit de la illustraci.

Desprs d'aix, i ja amb gran fama, es va anar a estudiar a Barcelona. En aqueixa ciutat no existia universitat perqu havia sigut suprimida per Felip V desprs de la Guerra de Successi. A causa d'aix la labor educativa havia sigut assumida per altres institucions com la Junta de Comer. Aquesta instituci oferia cursos de qumica a crrec de Francesc Carbonell i Bravo (1768-1837), jove farmacutic que havia estudiat a Frana, en la Facultat de Medicina de Montpeller. Carbonell s'havia especialitzat en les aplicacions mdiques de la qumica. Tanmateix, junt amb altres autors, Carbonell es mostrava molt caut en l's de substncies qumiques. Carbonell seguia les idees que en els sers animats es produen reaccions qumiques grcies a la fora vital i eren completament diferents a les produdes al laboratori. Orfila es va interessar per descobrir les diferncies entre els fenmens produts en els sers vius i els dels laboratoris. Aix li va facilitar la bona acceptaci entre els seus contemporanis. Dos anys ms tard, en 1807, la Junta de Comer barcelonina, el pressiona perqu estudi qumica i mineralogia dos anys a Madrid amb el qumic francs Joseph Louis Proust (1754-1826), i dos anys a Pars amb Antoine F. Fourcroy per, desprs, retornar a Barcelona i posar-se al capdavant d'una ctedra de qumica. Per a aix es va dirigir a Madrid per a entrevistar-se amb Proust per quan va arribar Proust havia tornat a Pars per questions de salut.

 Estudis a Pars .

Orfila va arribar a Pars el dia 9 de juliol de 1807. Durant els seus dos primers anys d'estudiant ja va comenar a donar les primeres classes particulars de fsica i qumica. Va contactar amb qumics importants com Fourcroy i Louis Nicolas Vauquelin. Es va inscriure al curs de qumica de Louis Jacques Thnard (1777-1857), jove farmacutic, en el Collge de France i, com altres estudiants de medicina, assisteix amb freqncia als cursos del Musum National d Histoire Naturelle, una instituci cientfica creada per la revoluci, on va poder seguir les conferncies de cientfics tan importants com Jean-Baptiste Lamarck (1744-1829) o Georges Cuvier (1769-1832) entre altres. Al mateix temps Orfila es va matricular en la Facultat de Medicina de Pars on va aconseguir graduar-se en 1811.

L'any 1808, durant la invasi napolenica a la pennsula ibrica, Orfila ser pres i poc de temps desprs alliberat grcies al seu mestre Louis Nicolas Vauquelin. Al juny de 1808 la Junta de Comer redueix la beca a una quarta part i a l'abril de 1809 la suspn a causa de la guerra. Per aix Orfila dna classes particulars per a poder seguir estudiant a Pars. Desprs segueix la carrera de medicina fins al 27 de desembre de 1811 que rep el doctorat als 24 anys.

 Vida social a Pars .

Durant els seus primers anys a Pars, Orfila freqenta els salons parisencs, que s'obrien al seu talent natural. Orfila estudia msica i sap tocar la flauta, el viol i el piano. T una excellent veu de barton i l'any 1811 un administrador de teatre itali li va oferir un sou de 25 000 francs anuals com a primo buffo, que era molts diners comparats amb els 1 500 francs que cobraria ms endavant per un any com metge de Llus XVIII. Aquest crrec, com metge reial, el conservaria durant els regnats de Carles X i de Llus Felip d'Orleans, sobre el qual va exercir una gran influncia, convertint-se en un dels homes ms influents del regne. 

En dia 1 de juliol de 1815 es va casar amb Anne Gabrielle Lesueur (1793-1864), filla de l'escultor Lesueur. Amb ella comparteix, entre altres coses, la bona veu i l'amor per la msica. L'any 1816 realitza un viatge a Barcelona i Ma per a visitar la seva famlia, feia 8 anys que havia partit a Valncia.

 Professor .

Durant set anys far de professor particular i en 1814 publica el primer tom de la seva primera gran obra, Trait des Poisons..., i a l'any segent surt la segona part. Quan ja ha eixit el segon tom, noms amb 28 anys, entra a l'Acadmia de les Cincies de Pars. L'any 1815 refusa una oferta del govern espanyol que el volia contractar com a professor de qumica a Madrid.

L'any 1817 va substituir a Thnard com a conferenciant a lAthene de Pars. En 1819 s nomenat professor de la Facultat de Medicina de Pars. Les seves classes sn modernes, realitza demostracions de ctedra per a illustrar les seves explicacions teriques, en moltes de les seves llions introdueix conceptes d'anlisi qumica i les seves aplicacions en la toxicologia.

 Catedrtic de Medicina Legal i catedrtic de Qumica Mdica .

Al mes de mar de 1819, desprs que Royer-Collard passs a la Ctedra de Malalties Mentals, Orfila va ser elegit per a ocupar la Ctedra de Medicina Legal. Entre els aspirants podem trobar a Alibert, primer metge del rei i autor de diverses obres de mrit, Husson, primer metge del principal hospital de Paris, i alguns altres, com Rulliet, Pelletan, Variset, Marc i Esquirol. Desprs de diverses votacions, finalment el jurat es va decidir per Orfila. Per a poder accedir a aquesta plaa, Orfila es nacionalitza francs. L'any segent Orfila fou nomenat cap dels tribunals mdics.

L'any 1822 la universitat es tanca, per ser massa liberal, dos mesos ms tard, es torna a reorganitzar. La Ctedra de Malalties Mentals s eliminada, i Royer-Collard torna a ocupar la de Medicina Legal, per aix, Orfila fou nomenat Catedrtic de Qumica Mdica, en substituci de Vauquelin, protector d'Orfila, que havia sigut destitut per motius poltics. Orfila va acceptar la plaa, animat pel mateix Vauquelin.

 Deg de la Facultat de Medicina .

El dia 1 de maig del 1831, Orfila va ser nomenat deg de la Facultat de Medicina, crrec que va conservar fins a l'any 1848, quan fou destitut. Sota el seu deganat es va crear:

 un pavell de disseccions (1834),
 el Hpital des cliniques (1834),
 el Jard Botnic,
 el Museu d'Anatomia Patolgica (1835),
 i l'any 1845 es va acabar de construir el Museu d'Anatomia Comparada, avui anomenat Museu Orfila, grcies a la seva donaci de 60 000 francs.

L'any 1834, sent ja membre del Consell General d'Hospitals, va ser nomenat membre del Consell Municipal de Pars, del Consell General del Sena, i del Consell Real d'Instrucci Pblica. Tamb aquest mateix any va ser nomenat comandant de la Legi d'Honor, i reb condecoracions del Brasil, de Blgica i de Rssia.

A partir de 1836, des del seu crrec a la Facultat de Medicina, va intentar reformar l'ensenyament de la medicina a Frana. Per aix, en collaboraci amb el ministeri, vol reformar les escoles preparatries de medicina, millorant la xarxa d'escoles secundries de medicina per tot Frana.

L'any 1845 va comenar a escriure les seves memries, i l'any segent va realitzar el segon viatge triomfal a Espanya. Fou nomenat acadmic a Sevilla, Madrid i Cadis, i la reina Isabel II li va concedir el ttol de doctor.

 President de l'Acadmia de Medicina .

L'any 1848 es va produir a Frana la Revoluci que va destronar Llus Felip I i va instaurar la Repblica. Orfila, molt prxim al rei destronat, va ser destitut de tots els seus crrecs, incloent el de Conseller d'Hospitals i el de Deg de la Facultat de Medicina. Davant d'aquesta situaci, uns 1 500 alumnes es van declarar en vaga, per no van aconseguir la seva reintegraci al crrec. El seu successor en el crrec, Bouillaud, va revisar meticulosament la gesti d'Orfila al front de la Facultat, per, trobant que estava perfecta, va haver de dimitir.

L'any 1851 s nomenat president de l'Acadmia de Medicina.

Finalment, Mateu Orfila va morir de pulmonia, el 12 de mar de 1853, en el nmero 45 de la rue Saint-Andr-des-Arts, a Pars. En el seu testament, i ja en vida, va constituir moltes institucions cientfiques i benfiques. La seva herncia va ser repartida entre l'Associaci de Metges del Departament del Sena, algunes escoles de medicina i farmcia, i es van crear uns premis biennals de l'Acadmia de Pars, dotats amb 2 000 francs.

Amb ell va morir un dels cientfics ms importants, i potser, menys reconegut, que han sorgit a Espanya i a les Illes Balears.

 Obra .

 Trait des poisons tirs des regnes minral, vegetal et animal ou toxicologie gnrale .

Els anys 1814 i 1815 public la seva primera gran obra, als 27 anys, que dedic al seu mestre, Vauquelin, que el va fer entrar a l'Acadmia de Cincia de Pars: Trait des poisons tires des regnes minral, vegetal et animal ou Toxicologie general. Requereix cercar la gnesi d'aquesta obra en una de les seves llions, a l'abril de 1813, quan mostrava els seus alumnes les reaccions i precipitats que es produeixen en una dissoluci d'cid arsenis. En compte d'experimentar-lo en una dissoluci d'aigua pura, Orfila va posar l'cid dins d'una tassa de caf, pensant que faria el mateix paper que l'aigua. Per no va ser aix, i no va obtenir els productes esperats. Desconcertat, desprs de la lli va intentar fer el mateix experiment amb altres lquids orgnics, com el caldo, vi, llet, etc., donant tots ells resultats diferents. Aix li va fer pensar que els verins, o almenys alguns d'ells no podien ser reconeguts seguint els mtodes usuals quan es troben dissolts en lquid d'origen orgnic, cosa que li va portar a dir; "Llavors, la Toxicologia no existeix".

A partir d'aqu, s'installa al camp, a casa d'un dels seus deixebles, Raguet Lpine, i durant l'estiu de 1813 va treballar nit i dia experimentant en animals els distints verins. Per provar l'efecte d'aquests, i per tal de trobar contraverins, va arribar a enverinar ms de 4 000 cans.

Entre les novetats que presenta aquest llibre, podem destacar que abans els verins noms se'ls cercava en els conductes digestius, i Orfila va investigar la seva presncia en altres rgans, com el cervell i el fetge, on els verins estaven ms concentrats. Tamb va utilitzar nous procediments per a descobrir la presncia de txics, cosa que va permetre revelar mnimes quantitats de ver. L'obra va ser valorada a l'institut de Frana pels professors Pinel, Percy i Vauquelin, que li van donar el vist-i-plau. Es pot dir que aquesta, la primera gran obra d'Orfila, va revolucionar el mn del crim, i la Medicina Legal va fer un gran pas cap a davant, reforant la justcia. Aquesta obra tamb fa que els morts per enverinament baixen.

 lments de chimie mdicale .

L'any 1817 va publicar la seva segona gran obra, lments de Chimie Mdicale, que ser reeditada i ampliada en diverses ocasions, amb el nom dlments de Chimie applique  la Mdcine et aux Arts, la primera ja en 1819. En aquesta obra Orfila parlar especialment de qumica orgnica, i estava destinada a alumnes de medicina i farmcia. El mateix Orfila s'encarregaria de la traducci al castell d'aquesta ltima obra que veu la llum en 1822. s el primer llibre de qumica escrit en castell on s'introdueix la teoria atmica de John Dalton.

 Trait des exhumations juridiques .

L'any 1831, als 44 anys, en collaboraci amb el doctor agregat de la Facultat de Pars, M.O. Lesueur, Orfila publica la seva ltima gran obra, Trait des exhumations juridiques. Aquest llibre, publicat desprs de molts anys d'investigaci, va revolucionar aquest camp, i va eliminar moltes de les idees errnies que hi havia. Aix, Orfila va estudiar les qestions relatives a la putrefacci dels cossos, combatent els prejudicis sobre els perills que tenien les exhumacions. Aix va fer que els metges perderen la por a fer exhumacions, cosa que va millorar en gran quantitat la resoluci judicial de molts casos d'enverinament. Amb aquesta obra es tanca el cicle de les grans obres d'Orfila, per seguir publicant articles i monografies a revistes i diccionaris.

 El cas Lafarge .

Fou durant perode en qu era deg que va participar en alguns peritatges que el feren molt popular. Entre ells destaquen el procs Mercier, la polmica sobre l'aparell Marsh, i, especialment el cas Lafarge. Aquests casos li van crear alguns enemics, com Franois Fabre i Franois V. Raspail, que l'any 1836 va arribar a publicar unes poesies satriques sobre Orfila, lOrfiliade, i la seva figura s escarnida molt sovint en la premsa satrica. A pesar d'aix, el seu bon nom va triomfar sobre les calmnies.

El cas Lafarge succe aix: Desprs d'una curta malaltia, el senyor Lafarge va morir el dia 14 de gener del 1840. La seva jove esposa, Marie Lafarge (nascuda Marie Capelle), va ser acusada d'assassinat per enverinament i tancada a la pres. Una setmana desprs, els experts locals van ser requerits per a realitzar una autpsia i un test qumic. Van trobar rastres d'arsnic, amb la seva caracterstica olor d'all, un precipitat sulfurs groc, per no van poder donar respostes concloents al tribunal. Durant el segle XIX, l'arsnic va ser el ver ms empleat pels criminals, es podia obtenir fcilment a partir dels verins per a les rates i era difcil de detectar perqu les seves smptomes es confonen amb els de la clera.

Gaireb al mateix temps, Mateu Orfila estava realitzant una srie de conferncies a l'Acadmia de Medicina de Pars, l'assaig de Marsh. El nou instrument va ser introdut en 1836 i Orfila i altres toxiclegs el van considerar un mtode revolucionari per a descobrir arsnic en experiments legals. Al setembre de 1840, amb l'aplicaci de l'assaig de Marsh en la mort del senyor Lafarge, van obtenir un parell de gotes d'arsnic i la senyora Lafarge va ser condemnada a cadena perptua.

No tots els cientfics van reconixer les conclusions d'Orfila. El fsic i activista socialista i republic Fanois V. Raspail va escriure uns pamflets incendiaris contra Orfila demanant l'alliberament de Madame Lafarge. Durant l'any segent, el debat es va produir a l'Acadmia de Cincies i a l'Acadmia de Medicina. La premsa francesa va donar una gran cobertura al succs i l'assaig de Marsh va rebre molta publicitat i es va convertir en l'instrument cientfic de l'poca. L'assaig de Marsh estava als salons francesos, en les lectures pbliques i algunes obres recreaven el drama de Madame Lafarge, i aquest ha roms en la memria collectiva francesa fins als nostres dies.

 Bibliografia consultada .

 Bertomeu Snchez, J.R. Mateu Orfila i Rotger (1787-1853): Science, medicine and crime in the nineteenth century. Contributions to Science, 2 (4): 556-577 (2004) Institut d'Estudis Catalans. ;
 Bertomeu Snchez, J.R. El rac de la histria: entre el crim i la cincia: Mateu Orfila i Rotger (1787-1853) i l'assaig de Marsh per a la detecci de l'arsnic. Revista de la Societat Catalana de Qumica. 6 (2005): 49-64 (2005) Institut d'Estudis Catalans. ;
 Schller, A. Vida i obra de Mateo Orfila. Anales de la Real Academia de Medicina. 3 (120):573-592 (2003). ;

Enllaos externs.

 Biblioteca Interuniversitria de Medicina de Pars Edici de textos de Mateu Orfila, amb extensa informaci bibliogrfica i biogrfica. ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75922" title="USAA" nonfiltered="141" processed="141" dbindex="30151">
La USAA, (United States Air hockey Association), va ser fundada a Houston (Estats Units) el 1975 per Phil Arnold. La USAA ha donat reconeixement a 41 Campionats del Mn d'air hockey des de la seva creaci, comenant amb el primer USAA Nationals el juny de 1978. s l'ens de referncia a nivell mundial pel que fa les regles de l'air hockey i s qui decideix sobre la oficialitat dels diversos tornejos d'air hockey a tot el mn, en base als parmetres establerts.

Missi de la USAA.
Promoure la prctica competitiva amateur i professional de l'air hockey i assegurar la seva estabilitat i el seu creixement com a esport.
Aprovar i governar sobre les competicions d'air hockey a Amrica i a l'estranger.
Conservar i adaptar les Regles i els Procediments oficialment aprovats per l'air hockey.
Publicar classificacions de jugadors i enregistrar, conservar i recollir rcords i memries per tal de mantenir la histria de l'esport.
Representar la idea del jugador i ideal quant a l'aven i evoluci de l'esport.
Buscar patrocinadors per facilitar el creixement de l'esport.
Aprovar i governar Torneigs de nivell nacional i proporcionar-ne com a mnim un Torneig Nacional per any.
Resoldre queixes de jugadors que sorgeixin a competicions d'air hockey.

Membres rellevants de la junta.
President
Michael L. Rosen
Vice President
Joe Cain
Secretari
Mark Robbins



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75924" title="Milan Kundera" nonfiltered="142" processed="142" dbindex="30152">

Milan Kundera (1 d'abril de 1929 a Brno, aleshores Txecoslovquia) s un escriptor txec amb nacionalitat francesa, que escriu en totes dues llenges. s sobretot conegut com l'autor de La insostenible lleugeresa del ser.

Biografia.
Kundera s fill de la famlia culta de classe mitjana de Ludvk Kundera (1891-1971), alumne del compositor Leo Jan ek i musicleg i pianista reconegut, director de l'Acadmia Musical de Brno entre els anys 1948 i 1961. Milan va aprendre a tocar el piano des de petit amb el seu pare, i ms endavant va estudiar musicologia. La influncia d'aquesta disciplina en la seva obra es pot entreveure arreu dels seus llibres.

L'autor es va graduar de l'escola secundria de Brno el 1948. Tot seguit va decidir estudiar literatura i esttica a la Facultat d'Art de la Universitat Carolina i desprs de dos semestres va optar per accedir a l'Acadmia de Cinema, on primer va assitir a classes de direcci de pellcules i, desprs, de redacci de guions. El 1950 va ser forat a interrompre els estudis per motius poltics. Desprs de graduar-se el 1952, va comenar a treballar de professor de literatura universal a l'Acadmia de Cinema. Kundera pertanyia a la generaci de joves txecs que mai no havien experimentat la democrcia que s'havia viscut a la Repblica Txecoslovaca d'abans de la Segona Guerra Mundial. La seva vida fins llavors havia estat marcada per l'experincia del conflicte mundial i l'ocupaci del seu pas per part del Tercer Reich. L'experincia del totalitarisme alemany els va imprimir una visi fosca de la realitat que, d'alguna manera, noms admetia blanc o negre, i que els inst a adherir-se a la teoria marxista i a unir-se al Partit Comunista. Kundera es va afiliar al partit el 1948, quan encara era un adolescent. El 1950 ell i un altre escriptor, Jan Trefulka, en varen ser expulsats per activitats en contra del Partit. Trefulka va descriure l'incident en la seva novella Prelo jim t st (Els plogu la felicitat), del 1962, i Kundera el va usar com a base de la seva primera novella, ert (La broma), de 1967. El 1956, per, Kundera va ser readms al partit, fins que el 1970 en va ser expulsat per segon cop. Juntament amb d'altres autors i artistes com ara Vclav Havel, havia estat involucrat en la Primavera de Praga de 1968, el breu perode d'optimisme reformista que va acabar sent aixafat per les forces prosovitiques que comenaren a manipular el dest del pas.

El 1975 Kundera deixa el seu pas amb la seva dona Vera per traslladar-se a Frana, on al comenament es dedica a l'ensenyament a la Universitat de Rennes II i, ms endavant, a l'cole des Hautes tudes des Sciences Sociales de Pars. La nacionalitat txecoslovaca li fou retirada el 1979 i s ciutad francs des del 1981. Kundera s molt gels de la seva intimitat; des del 1985 no concedeix cap entrevista, tot i que accepta de respondre per escrit. Controla escrupolosament qualsevol informaci relativa a la seva vida privada. La seva biografia oficial a les edicions franceses es resumeix en dues frases:

Milan Kundera va nixer a Txecoslovquia. El 1975 s'installa a Frana.;

Obra.
La seva primera novella, ja mencionada, La broma, escenificava la natura del totalitarisme de l'era sovitica i hi criticava els soviets i la invasi de la seva ptria el 1968, i per aix va ser incls a la llista negra i les seves obres es van prohibir poc desprs de la invasi. El 1975, Kundera va aconseguir fugir a Frana, on va escriure El llibre del riure i de l'oblit (1978). Aquesta obra se centra en personatges txecs que s'oposen al rgim sovitic de diverses formes i no s'adhereix plenament a l'estructura d'una novella, sin que inclou relats curts i el pensament del mateix autor; a ms, s la primera obra on es pot intuir el seu estil posterior.

El 1984 aparegu la seva novella ms coneguda, La insostenible lleugeresa del ser, que segueix els passos de dues parelles d'artistes i intellectuals i les seves dificultats per trobar-se i poder viure junts, i serveix de crnica del seu propi exili transportant-lo a la visi d'aquests personatges, que a ms acaben retornant a la seva terra, noms per trobar-s'hi tancats. El 1988, el director nord-americ Philip Kaufman en va fer una versi cinematogrfica. El 1990, Kundera escrigu La immortalitat, obra que es diferencia d'all que havia escrit fins aleshores per on continua amb la lnia filosfica que troba el clmax al seu llibre anterior. Tot i donar-hi importncia, redueix el rerefons poltic que acaparava el protagonisme dels llibres anteriors, tendncia que es mantindr en les seves novelles posteriors.

Kundera ha insistit en repetides ocasions que vol ser conegut com a novellista en general, ms que com a escriptor poltic o dissident; la crtica poltica ha desaparegut de les seves obres. L'estil de Kundera, entrellaat amb la digressi filosfica, en gran mesura inspirat per les novelles de Musil i la narrativa nietzscheana, tamb el fan servir els escriptors Alain de Botton i Adam Thirlwell. Kundera treu la seva inspiraci, com sovint repeteix, no tan sols del Renaixement de Boccaccio i Rabelais, sin tamb de Sterne, Diderot, Musil, Gombrowicz, Broch, Kafka i Heidegger.

La tcnica literria del realisme psicolgic apareix sovint en Kundera quan descriu els seus personatges: dna ms importncia a com pensen ms que no pas a la seva aparena fsica, que sovint s obviada, ja que creu que la imaginaci del lector automticament completa la de l'escriptor.

Originriament escrivia en txec. A partir del 1993, escriu novelles en francs. Entre 1985 i 1987 va revisar les traduccions franceses de les seves primeres obres. Com a resultat, tots els seus llibres existents en francs es poden considerar originals de l'autor.

Els seus llibres s'han tradut a un bon nombre d'idiomes. Totes les seves obres principals tenen versi catalana.

Premis.
Kundera ha rebut, entre d'altres, el premi Mdicis estranger el 1973 (per la seva novella L'edat lrica), el premi Jerusalem el 1985, el premi Aujourd'hui el 1993 (pel seu assaig "Els testaments trats"), el premi Herder l'any 2000 i el Grand Prix de Littrature de l'Acadmia Francesa pel conjunt de la seva obra el 2001. Tamb s'ha dit que ha estat candidat al Premi Nobel de Literatura.

Bibliografia selecta.
(Les traduccions de Kundera en catal s indiquen entre parntesis i en cursiva, seguides de l editorial i la data de publicaci; quan no n hi ha traducci publicada, s indica l equivalncia catalana del ttol entre cometes.);
Poesia.
1953:  lov k zahrada ir (L home, aquest vast jard) ;
1955: Posledn mj (El maig passat);
1957: Monology (Monlegs);
Assaig.
1960: Um n romnu: Cesta Vladislava Van ury za velkou epikou (L art de la novella: La marxa de Vladislav Van ura cap a la gran pica);
1986: L'art du roman (L art de la novella, Destino, 1987);
1993: Les testaments trahis (Els testaments trats, Destino, 1994);
2005: Le rideau (El tel, Tusquets, 2005);
2006: Kastrujc stn svatho Garty (L'ombra castradora de sant Garta), traducci txeca d una part de Les testaments trahis;

Teatre.
1962: Majitel kl   (Els propietaris de les claus), obra de la qual actualment renega;
1971: Jakub a jeho pn: Pocta Denisu Diderotovi (Jacques i el seu amo: Homenatge a Denis Diderot, Edicions del Mall, 1987; Destino, 1996);
Narrativa.
1967: ert (La broma, Edicions de 1984, 1985);
1968: Sm n lsky (Amors ridculs, Destino, 1987), recull de narracions;
1969: ivot je jinde (L edat lrica, Destino, 1996);
1976: Val k na rozlou enou (El vals de l adu, Destino, 1989);
1978: Kniha smchu a zapomn n (El llibre del riure i de l oblit, Destino, 1988);
1984: Nesnesiteln lehkost byt (La insostenible lleugeresa del ser, Destino, 1986). ;
1990: Nesmrtelnost (La immortalitat, Destino, 1990);
1993: D'en bas tu humeras les roses (Des de baix ensumars les roses), amb illustracions d Ernest Breuler;
1993: La lenteur (La lentitud, Destino, 1995);
1997: L'identit (La identitat, Destino, 1998);
2000: L'ignorance (La ignorncia, Tusquets, 2000);

Enllaos externs.
  Llibres de Milan Kundera a la Biblioteca de Catalunya;
   Kundera.de;
  Pgina en polons sobre l'autor;
  Ressenya de La insostenible lleugeresa del ser;
  Ressenya de La lentitud;
  Comparana entre Kundera i Alan Lightman;
  Entrevista amb Kundera;
  Citacions de Kundera;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75927" title="Barri de la Seu" nonfiltered="143" processed="143" dbindex="30153">






La Seu s el barri de Palma que t com a referent la catedral de Palma. Tamb compta amb altres llocs d'inters com l'Hort del Rei i el Palau de l'Almudaina.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75931" title="Las Vegas" nonfiltered="144" processed="144" dbindex="30154">

Las Vegas s la major de les ciutats de l'estat de Nevada als Estats Units, aix com la major ciutat fundada al segle XX. S'ha convertit en una de les principals destinacions turstiques del pas grcies a les seves zones comercials i vacacionals, per sobretot grcies als seus casinos. 

El nom de Las Vegas s'aplica freqentment a les rees del comtat de Clark que envolten la ciutat, especialment les rees residencials situades dintre o prop de Las Vegas Strip. La major part dels 7  quilmetres de Las Vegas Boulevard estan situats fora dels lmits de la ciutat de Las Vegas, concretament en la ciutat de Paradise. 

Las Vegas s coneguda en ocasions com la ciutat del pecat (Sin City en angls) a causa de la popularitat del joc i apostes legals, la disponibilitat de begudes alcohliques a qualsevol hora del dia (com en tota Nevada), la legalitat de la prostituci en els comtats vens (les lleis de Nevada prohibeixen la prostituci en els comtats de ms de 400.000 habitants). El 
govern local i els promotors turstics de la ciutat prefereixen el sobrenom de Capital mundial de l'entreteniment. La imatge glamurosa de la ciutat li ha fet escenari de diverses pellcules i sries televisives.

Histria.

El nom de Las Vegas l'hi va donar l'espanyol Antonio Armijo qui va arribar aqu mentre seguia el vell cam espanyol des de Texas. En aquesta poca, en algunes rees baixes de la Vall de Las Vegas, existien deus que creaven extenses rees verdes que contrastaven amb el desert que les envoltava; d'aqu el nom de "Las Vegas". 

L'oficial i explorador de l'exrcit nord-americ John C. Frmont va viatjar a la vall de Las Vegas el 3 de maig de 1844, quan aquest territori formava part encara de Mxic; liderant un grup d'exploradors del cos d'enginyers de l'exrcit nord-americ. El 10 de maig de 1855, desprs de l'annexi de Las Vegas als Estats Units, Brigham Young va enviar un grup de 30 missioners mormons per a convertir a la poblaci ndia. Els mormons van abandonar la zona el 1857 ja que els nadius van rebutjar els seus ensenyaments. El 1864 l'exrcit va construir el Fort Baker. 

El 1900, els manantials van ser canalitzats cap a la ciutat que va quedar aix proveda d'una font d'aigua corrent. Aix va permetre a Las Vegas convertir-se en un lloc d'aturada on repostar aigua per als trens que viatjaven entre Los Angeles i Albuquerque. La ciutat de Las Vegas es va fundar el 15 de maig de 1905. 

Amb la legalitzaci del joc el 1931, Las Vegas va iniciar la seva fama mundial. El 1941 es van comenar a construir grans hotels que incorporaven casinos de joc. Molts dels primers inversors de la ciutat van ser acusats d'haver portat a Las Vegas diners procedents dels sindicats del crim de la costa Est. De fet el primer hotel de caracterstiques de la ciutat moderna (Flamingo) va ser construt sota la supervisi del gngster Benjamin "Bugsy" Siegel. 

Geografia.
La ciutat de Las Vegas ocupa un rea de 293,6 km2. La ciutat est localitzada en una zona rida, envoltada de muntanyes amb colors que van del rosa al gris. En estar situada al desert, la major part del terreny s rocs. 

Demografia.
D'acord amb el cens de 2000 la ciutat tenia una poblaci de 478.434 habitants. L'oficina del cens estima una poblaci de 518.313 habitants el 2003. Las Vegas ha estat la capital del comtat de Clark des del naixement d'aquest el 1909. Estudis recents (2005) xifren la poblaci de l'rea metropolitana entorn de 1.950.000 persones. Es calcula que s habitual que hagi al voltant de la mateixa xifra de turistes durant temporada de vacances que d'habitants: ja sigui per viatges de nord-americans que van a passar un cap de setmana o pel turisme mundial. La poblaci s un gresol de cubans, llatins, nord-americans i turistes de totes les nacionalitats.

Clima. 

Las Vegas t un clima desrtic amb molt poca pluja i extremadament clid a l'estiu. Temperatures de 40 C sn habituals entre els mesos de maig a setembre. No s estrany que durant diversos dies a l'any aquestes temperatures superin els 45 C. Els habitants de la ciutat prefereixen utilitzar tnels, passadissos, cotxes o monorails amb la condici d'evitar les altes temperatures. Tamb s freqent trobar ventiladors que disparen dolls de vent i aigua pel carrer. Els hiverns sn freds i ventosos. Poden produir-se xfecs, per menys freqentment, a la primavera i la tardor. De juliol a setembre, el mons mexic porta sovint bastant humitat del golf de Mxic causant tempestes de trons durant la tarda. Encara que les muntanyes que envolten la ciutat poden veure's nevades de desembre a juny, s difcil que aix succeeixi en la zona urbana.

Edificacions, punts turstics i espectacles. 

Els punts ms caracterstics de la ciutat sn Las Vegas Strip i Fremont Street, dues avingudes formades per casinos de tot tipus. Els casinos estan connectats molt freqentment entre ells per monorails o passadissos subterranis amb aire condicionat que repelleix les aclaparadores temperatures de la ciutat. Trucs de mgia, pallassos, balls, bars... l'espectacle genera tants ingressos com les mquines de casino.

Hotels caracterstics.

L'Excalibur: Amb aspecte de castell medieval. ;

El Caesar Palace: Amb aparena de temple rom estirat fins a ser convertit en un gratacel: l'interior sembla un passeig per l'antic Imperi i s'observen mquines amb aspecte rom i espectacles de robots, foc, aigua i llums que assemblen lluites entre dus. ;

El Stratosphere: amb aparena de torre de control d'aeroport i una llanadora i dues muntanyes russes en la seva cspide. ;

El Pars: Un palau francs, una Torre Eiffel i un Arc del Triomf en miniatura. Recreaci interna d'una petita part de la ciutat de Pars. ;

El Treasure Island: amb espectacle de vaixell pirata i forma d'illa del tresor. ;

El Vencia: Amb passeig en gndola al seu segon pis, recreaci interna i externa en faana de Vencia. Tamb disposa del Teatre del Fantasma, molt semblant a l'pera de Pars. ;

El New York, New York, amb faana formada per miniatures d'edificis emblemtics de Nova York i una petita Esttua de la Llibertat. Recreaci interna d'una petita porci de la ciutat. ;

L'Aladdin: amb recreaci interna d'una ciutat persa. ;

El Luxor: amb forma de pirmide, amb esttues i una esfinx. ;

La botiga oficial de Coca-cola Company amb forma d'ampolla gegant de cristall de Coca-cola. ;

Altres hotels d'aparena ms seriosa amb espectacles com balls de dolls d'aigua i llums sn: el Mandalay Bay, el Bellagio, l'Hotel MGM Grand...

Ciutats agermanades.

  An San, Corea del Sud;
  Huludao, Xina;
  Pernik, Bulgria;
  Phuket, Tailndia;
  Angeles City, Filipines;


Enllaos externs.
 Web de la ciutat de Las Vegas ;
 Las Vegas, Nevada ;










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75933" title="Hanif Kureishi" nonfiltered="145" processed="145" dbindex="30155">
Hanif Kureishi (nascut el 5 de desembre de 1954 a Londres), s un escriptor, dramaturg i director anglo-paquistans que ha tocat temes com raa, nacionalisme, immigraci i sexualitat en les seves obres. Est casat i s pare de tres fills.

Obra.
La seva obra ms coneguda s La meva preciosa bugaderia, gui sobre un noi homosexual de pares paquistanesos durant els anys 80, per a una pellcula dirigida per Stephen Frears. Va guanyar el premi al millor gui de l'Associaci de Crtics de Nova York i va ser nominat a l'scar al millor gui.

El seu llibre El buda dels suburbis (1990) va guanyar el Premi Whitbread a la millor novella de debut, i es va convertir en una srie televisiva a la BBC amb una banda sonora composada per David Bowie.

Intimitat (1998), esdevingu polmic car la temtica del llibre, sobre un home que abandona la seva dona i els seus fills, ja que se sent rebutjat fsicament i emocionalment per la seva esposa, coincidia amb la situaci personal de l'autor en aquell moment. El 2001 la novella va ser adaptada (amb grans canvis, per) al cinema de la m de Patrice Chreau. s una tragdia sobre els somnis, que no es fan realitat per aquells amants que no volen fer mal als altres, o trencar una famlia. La pelcula va guanyar dos ssos al Festival de Berln: un s d'Or a la millor pellcula, i un s de Plata a la millor actriu (Kerry Fox), tot i la polmica que suscitaven les seves escenes de sexe explcit.

La segent polmica va sorgir del seu drama La Mare, adaptat al format cinematogrfic per Roger Michell, i que va guanyar un Primer Premi conjunt al Festival de Cannes. El film mostra una relaci entre dues persones de generacions diferents, en la qual una dona anglesa de setanta anys (Anne Reid) decideix seduir el xicot de trenta anys (Peter Vaughan) de la seva filla. Per tal d'evitar que les escenes massa permissives fossin censurades i tallades del metratge final es va decidir fer servir dibuixos de caire realista.

Enllaos externs.
  Lloc oficial;
  Hanif Kureishi a Contemporary Writers;
  Kureishi a l'IMDB;
  Entrevista a Kureishi;
Hanif Kureishi -- Photos by Mathieu Bourgois.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75936" title="Son Armadams" nonfiltered="146" processed="146" dbindex="30156">

Son Armadams s un barri de Palma de 8.139 habitants (2004) que es troba al peu del castell de Bellver.

Enllaos externs.
 Son Armadams al web del grup municipal EU-EV;
 Un plnol del barri ;
 Collegi Santa Maria;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75941" title="Jeffrey Eugenides" nonfiltered="147" processed="147" dbindex="30157">

Jeffrey Kent Eugenides (AFI: f   j  d  n d s) (nascut el 13 d'abril de 1960 a Detroit, Michigan) s un novellista i autor de relats americ d'orgen grec i irlands. Va anar a la prestigiosa Universitat Liggett School de Grosse Pointe i es va graduar a la Universitat de Brown el 1983. T un mster en Escriptura Creativa per la Universitat de Stanford. Eugenides va viurer amb la seva dona, l'artista Karen Yamauchi, i la seva filla a Berlnentre 1999 i 2004. s molt reticent a fer aparicions en pblic o a parlar de la seva vida privada. Avui en dia viu a Chicago i est escrivint un llibre sobre Berln.

Novelles.
 Les verges sucides (1993);
 Middlesex (2002);
Les verges sucides es va convertir en una pellcula dirigida per Sofia Coppola el 1999.

Relats.
 Air Mail (1997);
 The Speed of Sperm (1997);
 Timeshare (1999);
 Baster (2000);
 Ancient Myths (2001);
 Early Music (2005);

Enllaos externs.
  Text ntegre d'Early Music;
  Text ntegre de Timeshare;
  Entrevista a la 3am Magazine;
  Entrevista a la Bomb;
  Entrevista a Powells.com;
  Entrevista a Salon.com;
  Entrevista a Guardian Unlimited Books;
  Entrevista a la revista READ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75942" title="Johannes Rau" nonfiltered="148" processed="148" dbindex="30158">

Johannes Rau (Wuppertal, Rin del Nord-Westflia, 16 de gener de 1931 -  Berln, 27 de gener de 2006) fou president d'Alemanya des de l'1 de juliol de 1999 fins el 30 de juny de 2004.

Era fill d'un pastor protestant oposat al nazisme. Molt religis, ha format part de l'Esglsia Confessional, o Confessant (Bekennende Kirche), un moviment ecumnic protestant fora actiu contra el Tercer Reich.

Johannes Rau finalitz els seus estudis de Biblioteconomia el 1949 i comen a treballar com a periodista, editor i representant de vendes, es va interessar en continguts de temtica religiosa i social i vinculat amb cercles protestants.

Carrera poltica.
S'afili el desembre de 1952 al Partit Popular Panalemany (GVP), de Gustav Heinemann, agrupaci pacifista favorable a la reunificaci d'Alemanya i oposada al rearmament (limitat) com pretenien les potncies occidentals. 

El 1957 don suport Gustav Heinemann en la idea de dissoldre el GVP i ingressar en el Sozialdemokratische Partei Deutschlands (SPD). Johannes Rau ser secretari de les Joventuts Socialistes de Wuppertal i regidor de l'ajuntament (1964-1978). Tamb n'ocup l'alcaldia entre el 1969 i el 1970.

En 1958 fou elegit membre del Landtag (parlament) de l'Estat de Rin del Nord-Westflia. El 1967 dirig el grup parlamentari del seu partit en el Landtag i el 1970 fou nomenat ministre d'educaci i investigaci de l'Estat de Rennia del Nort-Wetsflia en el govern de Heinz Khn. Assol prestigi per la seva gesti en aquest departament (es fundaren cinc universitats i la primera universitat a distncia d'Alemanya). 

En 1977 Rau fou nomenat cap del grup parlamentari del SPD en el Landtag i el 1978 esdevingu  ministre-presidente de l'Estat de Rin del Nord-Westflia, crrec que ocup fins el 1998. El SPD ren venc a les eleccions de 1980, 1985, 1990 i 1995. 

En 1987 es present a les eleccions de canceller d'Alemanya amb el SPD, s'opos a pactar un govern de coalici amb els ecologistes i fou derrotat per Helmut Kohl, candidat de la Uni Cristiano-Demcrata (CDU) que havia guanyat a les eleccions. El 1994 present per primer cop la seva candidatura a la presidncia federal d'Alemanya per fou derrotat per Roman Herzog.

El 1998 abandon el crrec de cap del SPD i el de ministre-president de Rin del Nord-Westflia, i el 23 de maig de 1999 fou elegit president federal per la Convenci Federal (Bundesversammlung), succint Roman Herzog, de la CDU. Ocup la presidencia fins l'1 de juliol de 2004, deixant en el seu crrec a Horst Khler perqu no volgu renovar el mandat.

El 2000 Rau fou el primer cap d'Estat alemany en dirigir-se al Knesset, el parlament israeli, en alemany, demanant perd per l'Holocaust en nom del seu pas. Desenvolup les funcions representatives com a president federal per en els ltims anys del seu mandat, denunci en les seves intervencions pbliques la falta de moral pblica en alguns sectors de les elits econmiques, en la classe poltica i el distanciamient entre aquesta i la poblaci.

 Enllaos .
Biografia oferida per la Fundaci CIDOB;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75943" title="Berenguer de Saltells" nonfiltered="149" processed="149" dbindex="30159">
Berenguer de Saltells fou un lladre que va nixer vers el 1318 a Cerdanyola (Valls Occidental), fill d'un ric propietari, Raimon de Saltells, i que va desaparixer, per aixoplugar-se a les muntanyes pirinenques properes a Andorra, l'any 1350, desprs de matar Arnau Ramon de Biure, abat del monestir de Sant Cugat del Valls en plena Missa del Gall, acompanyat d'altres cinc persones, en no estar d'acord amb l'herncia del seu pare, que donava la major part de les propietats al monestir. 

Pere el Gran, en consell fet a Perpiny per investigar aquest crim, i per tal d'esborrar de la histria el record d aquest llinatge dels Saltells, fins aleshores tan honorable, com a cstig, va donar l ordre d enderrocar totes les construccions de la seva mansi de Cerdanyola.

Enllaos externs.
Berenguer de Saltells;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75946" title="Emmanuel Mounier" nonfiltered="150" processed="150" dbindex="30160">
Emmanuel Mounier (Grenoble, 1905 - Pars, 1950) fou un filsof francs. Havia estudiat filosofia, per renunci el doctorat per dedicar-se a l'acci. Era catlic fervent, i cerc les bases d'una revoluci alhora econmica i moral: el personalisme. Aquest, ms que un sistema filosfic, s un moviment que no rebutja cap aportaci til per a separar el cristianisme del desordre establert. 

El 1932 fund la revista Esprit, i fug de situar el moviment com una "tercera fora" centrista o demcrata-liberal al costat de Robert Aron, Alexandre Marc o Denis de Rougemont. Desprs de la Segona Guerra Mundial continu la tasca i la revista amb joves filsofs com tienne Borne, Jean Lacroix, Gabriel Madinier, Joseph Vialatoux i altres. El seu pensament influ en els texts del Concili Segon del Vatic.

 Obres .
 Rvolution personnaliste et communautaire (1934);
 Qu'est-ce que le personnalisme? (1947) ;
 Feu la chrtient (1950).

 Enllaos externs .
Dossier sobre Emmanuel Mounier en castell

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75947" title="Milan Hoda" nonfiltered="151" processed="151" dbindex="30161">

Milan Hoda (Su any, Eslovquia 1878 - Clearwater, Florida 1944) fou un poltic eslovac. Era nebot del poeta i nacionalista Michal Miroslav Hoda. Estudi periodisme a Budapest i a Viena. De jove milit en l'ala esquerrana del Partit Nacional Eslovac, i en dirig el diari Hlas (la Veu) ambVavro Srobar (1867-1950) i Pavol Blaho (1867-1927), partidaris de formar un sol estat amb els txecs. El 1901 fundaria el Slovenska Narodna Liberalna Strana (Partit Nacional Liberal Eslovac). Iniciar contactes amb el cap dels nacionalistes txecs, Thomas Garrigue Masaryk (que era mig eslovac), per tal de constituir un estat conjunt. Aix esdevingu diputat al Parlament del Regne d'Hongria el 1905-1910.

Desprs de la Primera Guerra Mundial fou un partidari aferrissat de la uni de txecs i eslovacs. Com a cap del Partit Agrari Txecoslovac a Eslovquia, fou escollit diputat a Praga del 1918 al 1938. Ms tard fou secretari d'estat d'interior (1919), ministre d'agricultura (1922-1926 i 1932-1935), ministre d'educaci (1926-1929) i d'afers estrangers (1935-1936). Fou designa president de Txecoslovquia el 1935. Tract de satisfer les reivindicacions de les minories eslovaca, hongaresa i alemanya, per, davant la intransigncia dels Sudets adscrits al nazisme, dimit el 1938, poc temps abans que ls tropes d'Adolf Hitler ocups llur territori.

A l'exili fou cap del Consell Nacional Eslovac a Pars el 1939-1940.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75950" title="Quiriat-Jearim" nonfiltered="152" processed="152" dbindex="30162">

Quiriat-Jearim (en hebreu           , la vila dels boscos) s un municipi situat a un quilmetre a l'est d'Abu Gosh. Va ser fundat el 1952 en una zona molt propera al Quiriat-Jearim bblic, que es considera que s on actualment hi ha Abu Gosh.

Esmentada com a ciutat dels hivites, era una de les quatre ciutats del gibeonites, i situada a poca distancia de Beerot (Al-Birkh). En poca dels caananeus, el poble es deia Quiriat-Baal, en relaci amb el culte a aquest du. La poblaci s mencionada diverses vegades a la Bblia, amb diferents noms: Quiriat-Baal, ciutat de Baal (Jos 15,60; 18,14) Baal (Jos 15,9; 1 Par 13,6), Baal-Jud (2n Sam 6,2) o simplement Quiriat (Jos 18,28). Tamb rep els noms de Quiriat-Arim (Esd 2,25) i, possiblement, Plana de Jar (Ps 132,6). Segurament devien ser els israelites qui li canviaren a la ciutat el seu nom pag, que va quedar al lmit entre les tribus de Jud i Benjam. Posteriorment, torna a aparixer a la Bblia en relaci amb l'Arca de l'Aliana, que va estar-s'hi durant vint anys abans de ser duta a Jerusalem pel rei David.

Sota els otomans es deia Kuryet al-Ebna i tenia un convent per a les minories amb una esglsia llatina.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75951" title="Venera 6" nonfiltered="153" processed="153" dbindex="30163">
La Venera 6 (       6) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Uni Sovitica, destinada a l'exploraci del planeta Venus mitjanant un mdul que havia de desprendre's de la sonda principal, penetrar en l'atmosfera i aterrar a la superfcie.

La Venera 5 fou llanada en una Tyazheliy Sputnik (67-002C) el 10 de gener de 1969. El disseny de la sonda era molt similar a la de la Venera 4, tot i que una mica ms robusta i resistent, i era bessona de la Venera 5. Quan s'acost a l'atmosfera de Venus es desprengu del vehicle espacial principal una cpsula que pesava 405 kg i que contenia instruments cientfics. Durant el descens de la sonda cap a la superfcie de Venus, s'obr un paracaiguda per alentir la la caiguda. Durant 51 minuts, el 17 de maig de 1969, mentre la cpsula descendia suspesa del paracaiguda, va anar retornant dades de l'atmosfera, fins que la gran pressi atmosfrica l'aixaf a 11 km de la superfcie. Finalment aterr a 5 S, 23 E. El vehicle espacial tamb duia una placa amb l'escut d'armes de l'URSS i un baix relleu amb l'efgie de Lenin.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75954" title="Coronea" nonfiltered="154" processed="154" dbindex="30164">
Coronea, o Coroneia, s una ciutat grega de la prefectura de Becia a la muntanya Helic.

Es suposa fundada per beocis que en foren expulsats per tessalis que li van donar el nom de la ciutat de Coronea a Tesslia (segons Pausnies els liders tessalis foren Haliartos o Atames). Hi van construir el temple d'Atenea a la vora del riu Curios o Curlios (del nom del riu de Tesslia) on es feia el festival de Pambecia que era per totes les ciutats de Becia. 

A la ciutat o rodalies es van lliurar algunes batalles:

La primera el 447 aC. La ciutat de Queronea, al nord-oeste de Coronea, estava en poder dels partidaris d'Atenes que exercien la supremacia a Becia, i un cop d estat va donar el poder al partit rival. Els atenencs van enviar a Tlmides amb un petit exercit i va recuperar la ciutat per fou derrotat a les rodalies, a la plana entre Queronea i Coronea, per una  aliana becia contraria a Atenes. Tlmides va morir a la batalla i Atenes va perdre la supremacia a Becia.

El 394 aC Agesilau va derrotar als tebans i als seus aliats a la plana al front de la ciutat.

A la guerra sagrada fou ocupada per Onmarc al front dels focis.

El 338 aC Filip II de Macednia, desprs de guanyar la batalla de Queronea, va donar la ciutat a Tebes, i desprs fou partidaria dels reis de Macednia en les seves dos guerres contra Roma.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75958" title="Montserrat (desambiguaci)" nonfiltered="155" processed="155" dbindex="30165">

 Montserrat, la muntanya catalana situada entre el Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat.
 El monestir de Montserrat, situat en aquesta muntanya.
 El poble del Bages de Monistrol de Montserrat.
 El poble del Baix Llobregat anomenat Olesa de Montserrat.
 L'illa de Montserrat, situada al Carib i dependent del Regne Unit.
 El poble valenci de Montserrat, situat a la Ribera Alta. Tamb conegut com a Montserrat d'Alcal.
 El barri terrassenc de Montserrat.
 El nom propi femen de Montserrat com a advocaci mariana, sovint abreujat Montse (o amb les formes Mont, Muntsa, Serrat i Rat).
 Montserrat Caball i Folc, cantant catalana.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75962" title="Sigur Rs" nonfiltered="156" processed="156" dbindex="30166">
Sigur Rs (AFI: r rous "rosa de la victria" en islands) s un grup de msica post-rock amb elements meldics, clssics i minimalistes provinent d'Islndia. El grup s conegut per la seva acstica etria i el falsetto gaireb impecable del seu cantant Jnsi.

Histria.
Jn r (Jnsi) Birgisson, Georg Hlm i gst var Gunnarsson van formar el grup a Reykjavk l'agost del 1994. El nom del grup s en realitat el de la germana petita del cantant, Sigurrs, nascuda aquell dia. Aviat varen ser contractats per la discogrfica Bad Taste. El 1997 va veure la llum el seu primer LP, Von ("esperana"), i el 1998 un recopilatori de remescles anomenat Von brigi (el ttol s un joc de paraules: Vonbrigi vol dir "decepci", per amb ambds elements separats vol dir "alteraci de l'esperana". En angls el lbum se sol conixer pel seu nom alternatiu - "Recycle bin".)

L'xit internacional els va arribar el 1999 amb l'aparici del seu segon lbum gtis Byrjun (un bon comenament") per al qual s'hi va unir Kjartan Sveinsson. La reputaci del grup va anar agrandint-se entre els fans durant els segents dos anys. Aviat fora crtics d'arreu del mn l'aclamaren com un dels millors lbums de la dcada i el grup va comenar a tocar al costat de Radiohead i d'altres grans noms. Tres temes, "gtis Byrjun", "Svefn-g-englar" i una versi en concert de "Njsnavlin" (encara indit, i que esdevindria "Untitled #4") aparegueren en la pellcula de Cameron Crowe Vanilla Sky (versi nord-americana de la pellcula d'Alejandro Amenbar Abre los Ojos).

Desprs d'aquest reeixit llanament, una de les raons per les quals el grup va gaudir d'un gran xit va ser l'excentricitat de Birgisson de tocar la guitarra elctrica amb un arquet de violoncel.

El bateria gst va deixar el grup desprs de l'enregistrament d'aquest lbum i va ser substitut per Orri Pll Drason. El 2002 el seu segent lbum ( ) va veure la llum. Les pistes que formen l'lbum no tenen ttol, tot i que el grup ms endavant va donar els noms al seu lloc web. Totes les lletres sn en una llengua artificial anomenada "Hopelandic", creada per en Jn r Birgisson que s'assembla fonticament a l'islands. Tamb s'ha dit que s'espera de qui escolti l'lbum que escrigui la seva interpretaci de les lletres a les pgines en blanc del llibret que acompanya l'LP.

L'octubre de 2003 Sigur Rs i el grup britnic Radiohead van compondre msica per a la pea de dansa "Split Sides" de Merce Cunningham. Els tres temes que Sigur Rs va aportar van aparixer el mar de 2004 sota el ttol de Ba Ba Ti Ki Di Do. El seu primer lbum finalment va veure la llum al mercat dels Estats Units i el Regne Unit.

El seu darrer lbum, Takk... ("grcies..."), aparegut el 13 de setembre de 2005, posseeix una esttica sonora semblant als seus dos primers lbums. A la seva web hi va estar disponible una descrrega legal del seu primer single des del 15 d'agost. Per als fans nord-americans "Sglpur" va estar disponible des del 16 d'agost. Hopppolla, el segon single oficial extret de l'lbum va sortir el 27 de novembre conjuntament amb una nova versi de Haffsl, una can del seu primer lbum Von. Hopppolla ha aparegut en trilers del programa "Planet Earth" de la BBC, realitzats l'any 2005, i a conseqncia d'aix, la demanda del single ha crescut.

Discografia.
lbums.
 Von (1997);
 Von brigi (1998);
 gtis byrjun (1999);
 ( ) (2002);
 Takk... (2005);

Singles i EPs.
Svefn-g-englar (1999);
N batter (2000);
Hjarta hamast (2000);
Virar vel til loftrasa (2000);
Olsen olsen (2000);
Starlfur (2000);
Flugufrelsarinn (2000);
Steindr Andersen / Rmur EP (2001);
Untitled 1 (A.K.A. Vaka)|Untitled #1 (A.K.A. Vaka)' (2003);
Untitled #8 (A.K.A. Popplagi) (2003);
Ba Ba Ti Ki Di Do' (2004);
Glsli (2005) (noms a Europa);
Sglpur (2005) (noms als Estats Units);
Hopppolla (2005);
Gong (2005);

Altres.
Smekkleysa  hlfa ld (1994);
Popp  Reykjavk (1998);
Popp  Reykjavk (1998);
Englar alheimsins (2000);
Englar alheimsins (2002);
Hlemmur Soundtrack (2002);
Hrafnagaldur ins (2002);

Enllaos externs.
  18 Seconds Before Sunrise - Lloc web oficial del grup.
  Popplagid.com - Lloc web de colleccionistes de Sigur Rs.
  Lloc web en polons;
  Forum en francs;
  Sigurros.de Lloc web alemany;
  Lloc web txec del grup;
  Sigur Rs a myspace;
   Lletres;
  Entrevista a Pitchfork;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75970" title="Subcarpcia" nonfiltered="157" processed="157" dbindex="30167">


Subcarpcia (en polons Podkarpacie) s un dels 16 voivodats de Polnia. La capital s Rzeszw i les principals ciutats sn:

 Rzeszw (160.300);
 Stalowa Wola (71.900);
 Przemy l (68.900);
 Mielec (64.400);
 Tarnobrzeg (50.700);
 Krosno (49.400);
 D bica (48.700);
 Jaros aw (41.800);
 Sanok (41.400);
 Jas o (38.900);








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75971" title="Silsia (voivodat)" nonfiltered="158" processed="158" dbindex="30168">


Silsia (en polons  l sk) s un dels 16 voivodats de Polnia. La capital s Katowice.

Articles relacionats.
Assemblea Autonomista de Silsia;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75972" title="?wi?ty Krzy?" nonfiltered="159" processed="159" dbindex="30169">


 wi ty Krzy  (en polons:Gry  wi tokrzyskie; literalment: "Santa Creu"') s un dels 16 voivodats de Polnia. El nom procedeix de la muntanya de la Santa Creu. La capital s Kielce. Les principals ciutats sn:

 Kielce (213.700);
 Ostrowiec  wi tokrzyski (79.200);
 Starachowice (57.500);
 Skar ysko-Kamienna (51.400);
 Sandomierz (27.000);
 Ko skie (22.300);









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75974" title="Pioneer 10" nonfiltered="160" processed="160" dbindex="30170">
La Pioneer 10 fou una sonda espacial no tripulada de la NASA, integrada en el programa Pioneer i amb l'objectiu de comenar a estudiar el sistema solar exterior. Va ser llanada el 2 de mar de 1972 i fou la primera sonda que va travessar el cintur d'asteroides i que va arribar fins al planeta Jpiter, l'objectiu principal de la seva missi.

 La missi .
El pas per Jpiter el desembre de 1973 va proporcionar les millors imatges fins a la data de l'atmosfera del planeta, permetent obtenir informaci de la temperatura de l'atmosfera i de l'altura en la qual es troben els nvols superiors de Jpiter. Tamb va estudiar els cinturons de radiaci del planeta i el fort camp magntic del planeta, d'intensitat molt superior a la que s'esperava.

El juny de l'any 1983 va travessar l'rbita de Nept, en aquell moment el planeta ms distant del Sol. Posteriorment segu estudiant les regions ms externes del sistema solar. La seva missi acab oficialment el 31 de mar de 1997 i la darrera senyal rebuda de la sonda fou el 23 de gener de 2003. Durant un temps fou l'objecte hum ms lluny, per el 17 de febrer de 1998 fou superada per la Voyager 1. A 30 de desembre de 2005 la Pioneer 10 estava a una distncia de 89,7 UA del Sol i es dirigia en la direcci de l'estrella Aldebaran, a les proximitats de la qual arribar d'aqu a uns 2 milions d'anys.

 La placa de les Pioneer .
La Pioneer 10 s tamb famosa per contenir, juntament amb la Pioneer 11, una placa inscrita amb un missatge simblic, informant a una possible civilitzaci extraterrestre, que pogus interceptar la sonda, sobre l'sser hum i el seu lloc de procedncia. En ella apareixen: a la dreta, la imatge de la sonda amb la finalitat de donar una proporci a les dues figures humanes dibuixades davant, una femenina i una altra masculina. A l'esquerra, un feix de lnies que parteixen radialment d'un mateix punt. Aquest punt s el Sol i les lnies indiquen la direcci dels plsars ms significatius propers al nostre sistema solar, i a cadascun, en sistema binari, la seqncia de polsos de cadascun. Aquest apartat constitueix la nostra adrea en l'univers. Una civilitzaci tcnicament avanada, amb coneixement dels plsars, tericament podria interpretar la placa. A la part inferior es representa un esquema del sistema solar, amb els planetes ordenats segons la seva distncia al Sol i amb una indicaci de la ruta inicial de la Pioneer 10. Dalt del tot, a l'esquerra, es mostra, esquemticament, l'tom d'hidrogen i la seva transici hiperfina (que canvia l'orientaci de l'spin de l'electr de l'tom). La placa en si va ser dissenyada i popularitzada per l'astrnom estatunidenc i divulgador cientfic Carl Sagan.

 Enllaos i referncies .
 Llista de missions d'exploraci de Jpiter;
 Anomalia dels Pioneer;
 Pgina web del projecte Pioneer. ;
 Pgina de la Pioneer 10 a la base de dades de missions de la NASA. ;
 Pioneer Odyssey, NASA SP-396, 1977: Llibrecomplet sobre la missi de les Pioneer 10 i 11. ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75976" title="Warmia i Mazury" nonfiltered="161" processed="161" dbindex="30171">

Warmia i Mazury s un dels 16 voivodats de Polnia, segons la divisi administrativa del 1998. Les principals ciutats sn:

Olsztyn (177.200);
Elbl g (130.800)   ;
E k (57.200);
Ostrda (35.400) ;
I awa (34.000) ;
Gi ycko (31.500) ;
K trzyn (30.100) ;
Szczytno (27.000);
Bartoszyce (26.400) ;
Mr gowo (23.400) ;
Dzia dowo (21.100);







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75977" title="Castell de Bellver" nonfiltered="162" processed="162" dbindex="30172">

El castell de Bellver s un castell d'estil gtic catal del principi del s. XIV situat a uns tres quilmetres al sud-oest de la ciutat de Palma, dalt d'un puig de devers 112 m. T vistes panormiques damunt la ciutat, el seu port principal i el de Portop, la serra de Tramuntana i el pla central de Mallorca, les quals li donen el nom (del catal medieval "bell veer"). Amb el de Restormel (Cornualla), el de Michelstetten (Baixa ustria), al qual serv de model, i el de Montaner (Bearn, Gasconya), s un dels quatre nics castells europeus de planta circular. El Castel del Monte (1240) s semblant amb una planta poligonal amb dos eixos de simetria 

Estructura.


El castell de Bellver s format per un tambor de dos pisos amb un pati d armes central circular, que cont una gran cisterna, i per una torre exempta circular, de l'estil dels donjons. Aquest conjunt es troba circut per un vall, un revell amb barbacana, un contravall i una estrada encoberta.

La torre t quatre plantes i 25 m. d'alada, sense comptar la base troncocnica i es troba unida a la terrada del tambor per un pont de devers 7 m de llarg. A la base troncocnica de la torre tamb hi ha una cisterna, usada histricament com a pres i anomenada lOlla, mitificada pels romntics.

El vall, el revell, el contravall i l'estrada encoberta que, de dins a fora, circueixen el nucli i la torre mestra, sn excavats al mars de qu s format el cim de la muntanya. La porta principal, situada on el desnivell s menor, s defensada per un matac a sobre, per la torre mestra, a una banda, per una barbacana situada damunt el revell, a l'altra banda, i per un parapet engruixat amb troneres, davant. On el desnivell s ms gros, al costat de la barbacana contrari al portal del castell, no hi ha contravall sin que el revell forma una gran plataforma circular.

Al cos del castell, la planta baixa s'obre al pati amb una teoria d'arcs baixos de mig punt, suportats per 21 columnes quadrades. Damunt aquesta arcada hi ha una galeria d'arcs ogivals, sustentats per 42 columnetes octogonals, els quals s'entrecreuen i dibuixen triangles curvilinis cecs o amb una obertura amb forma de trvol, alternativament. Aquesta combinaci de prtics superposats es troba tamb al castell de l'Almudaina, de Palma, i al palau dels Reis de Mallorca, de Perpiny.
La cisterna, el coll de la qual es troba al centre del pati d'armes, rep l'aigua de la terrada i del vall.

El sostre de les cambres i de la galeria de la planta baixa s de bigues i les sales i la galeria de la planta superior tenen volta creuera. Les finestres interiors i exteriors tenen pedrissos. A la planta alta, a ms de les cambres, hi ha la capella de Sant Marc, amb una reixa mudjar, i una gran cuina. Els noms que rebien les diferents peces del castell al s. XIV eren els segents: torre de les armes, una altra casa  de la dita torre, casa dels blats, pati, boteilleria (on hi havia les btes de vi), una altra casa (amb un mol de sang), ferreria, capella, cambres.

El tambor i la torre mestra o major tenen un basament troncocnic excavat a la pedra del terreny, per les parets del revell sn verticals. A l'exterior del pis superior del tambor s'obren unes finestres geminades, semblants a les dels castells esmentats, que, amb les galeries interiors, mostren el caire residencial de la fortificaci, mentre que la funci defensiva es veu confirmada per les sageteres que foraden els murs, la majoria situades ran del nivell del pis inferior, tant del tambor com de les torres i de la barbacana, pel matac, ja esmentat, que protegia l'entrada interior i pels permdols que es conserven del matac que coronava la torre mestra. 

La planta del castell de Bellver s orientada als punts cardinals: la torre mestra assenyala el nord magntic i tres torres adossades assenyalen els altres punts cardinals principals (E, S, O), mentre que uns guaitells ms petits, de base cnica invertida, que apareix a l'alada de la segona planta, indiquen la resta dels punts (NE, SO, SE, NO).

Origen.
La planta circular amb torres tamb circulars adossades, sembla que procedeix del conjunt superior de l'Herodion (Palestina), tamb circular i amb una gran torre mestra i tres torres menors. Les torres menors, per, sn adossades, la grossa est travessada pel mur, de manera que pareix que s adossada per fora i dins el pati, i als murs del pati no hi ha prtics. I, al seu torn, el castell de Bellver inspir el de Michelstetten (Baixa ustria), aquest no t, per, ni torres ni revell, per s un prtic amb una galeria superposada al pati, amb els arcs molt rebaixats i columnes de planta circular, i amb la galeria superior tota coberta amb teulada (vegeu-ne imatges del s. XVII i XX: ).

Evoluci.
Un cop construt el castell de Bellver, amb la introducci de l'artilleria, desaparegueren els merlets de la terrada superior del tambor i de la barbacana, i, ms endavant, els de totes les torres, es construren troneres al revell i a la barbacana i es canvi el punt d'accs al revell, abans situat davant el portal interior. L'any 1713, durant la guerra d'Ocupaci, es constru l'estrada encoberta, actualment en mal estat de conservaci, envada pel pinar i la garriga, o enjardinada a l'entrada, malgrat el seu valor histric i testimoni d'un moment crucial.

El gener de 2007 l'ajuntament de Palma cobr el pati d'armes amb un tendal lenticular de tela de polister per a usar el recinte com a sala de festes oficials. El tendal se subject provisionalment sense clavar-lo a les parets de l'edifici. El cobriment clavat als murs havia rebut el rebuig del Consell Insular de Mallorca, diverses associacions culturals i dels partits de l'oposici municipal. El 1995 ja s'havia installat una coberta provisional que no afectava els murs. La prohibici del tendal tenia el precedent de la coberta installada al pati gtic del Palau de la Generalitat de Valncia, que el novembre de 2006 l'ajuntament valenci don l'ordre de llevar.  

Histria.

La part principal de la fortificaci la bast l'arquitecte Pere Salv, que tamb treball al castell de l'Almudaina, amb altres mestres d'obres entre els anys 1300 i 1311 per a Jaume II de Mallorca. Per a la construcci s'aprofitaren les pedreres del mateix puig, alguna de les quals es troba sota mateix de la fortificaci, cosa que ha provocat esquerdes en l'edifici. Quan calia pedra ms forta, es duia de Portals i Santany.

El castell va fer al principi les funcions residencials per a les quals fou construt, en temps dels reis Jaume II, San i Jaume III de Mallorca. Tamb hi va fer estada el rei Joan I, fugint de la pesta que atacava el continent (1394). Al s. XVII fou espordicament residncia d'alguns virreis. Tanmateix,, com a fortificaci, va patir tamb diferents setges, el primer, a l'any 1343, durant la campanya de reincorporaci del regne de Mallorca a la Corona d'Arag, per Pere el Cerimonis; el segent, a l'any el 1391, durant la revolta contra el Call, i el darrer, l'any 1521, amb l'nic assalt de la seva histria, durant la Segona Germania.

El castell era governat per un castell. L'any 1408, el rei Mart l'Hum conced la senyoria de Bellver a la cartoixa de Valldemossa, la qual des d'aleshores anomen el castell. L'any 1459, arrib a Mallorca el prncep de Viana per tal de prendre possessi dels castells de l'illa, d'acord amb el pacte amb son pare, Joan II que el feia senyor de Mallorca, per a la fi el rei no li conced la senyoria ni li ced el castell de Bellver.

Com a recinte tancat, des del s. XIV mateix es fu servir de pres, primer de la reina Violant i dels prnceps Jaume i Elisabet i d'altres partidaris del rei Jaume III, desprs de la seva mort a la batalla de Llucmajor (1349). El 1523, dels agermanats venuts. El 1639, 1666 i 1667, de bandolers. Durant la guerra d'Ocupaci, de botiflers, i, desprs de la victria francoespanyola, d'|austriacistes. Al  s. XIX, durant la guerra del Francs, de presos de la batalla de Bailn, i, desprs, de presos poltics, el primer i el ms fams dels quals fou el ministre Gaspar Melchor de Jovellanos (1802-1808), que fu la primera descripci del castell i n'encarreg els primers plans i dibuixos, com tamb fu una descripci botnica i geolgica del pinar circumdant i amb elles fund el moviment conservacionista del patrimoni. El catal Francesc Arag, que participava en el mesurament del meridi de Pars, s'hi refugi, acusat d'espia per la poblaci. El seguiren el general antiabsolutista Llus Lacy, que hi fou afusellat (1817), els lliberals Esteve Bonet i Perell i altres (1824) i Miquel Bibiloni i Corr (1867), republicans catalanistes com Valent Almirall (1869), el restaurador de la monarquia borbnica a Espanya, amb Alfons XII, Arsenio Martnez Campo (1874) i diferents carlins. Al s. XX, fou cedit per l'Estat a l'ajuntament de Palma, el 1931. Desprs de la revolta feixista de 1936, hi tancaren 800 presos poltics republicans, els quals foren obligats a construir l'actual carretera d'accs al castell. Entre aquests presos hi havia Alexandre Jaume, que com a diputat havia aconseguit la cessi del castell a la ciutat, i Emili Darder, batlle en el moment de la cessi, tots dos afusellats desprs.

Usos actuals.

A l'any 1931, la Segona Repblica espanyola ced el castell a la ciutat de Palma juntament amb el bosc que l'envolta, per la qual cosa des del 1932 es convert en museu, renovat el 1976 amb el Museu d'Histria de la ciutat de Palma, que cont la collecci d'escultures clssiques del cardenal Despuig. Grcies a la carretera que hi mena i a l'aparcament que s'hi constru, el castell de Bellver rep gran nombre de visites turstiques, els beneficis d'aquestes visites no reverteixen, per, en el manteniment de les fortificacions. El pati s seu de nombrosos actes protocollaris i culturals, per la qual cosa i pel fet que s visible des del mar i des de tota la ciutat i el pla, sobretot illuminat de nit, a pesar dels pins que el tapen, ha esdevingut un smbol de la ciutat.

En el recinte del bosc de Bellver hi ha els estables de la policia muntada municipal i, a la pujada des del barri del Terreno, una capella dedicada a sant Alonso Rodrguez construda del 1879 al 1885. Tamb pujant des del mateix barri, hi ha un cam empedrat construt per a pujar artilleria al castell, denominat carrer del Polvor. El segon diumenge de Pasqua, dia de l'ngel Custodi, antic patr de la ciutat de Palma, el bosc de Bellver s el punt de celebraci d'un pancaritat popular.

 Ancdotes histriques relacionades .
El 1229 en plena Conquesta de Mallorca, un cop derrotats els andalusins, l'exrcit del rei Jaume I es dirig cap a Madina Mayurqa per la serra de Portop i des d'on actualment es troba el Castell de Bellver, Jaume I, digu de la Ciutat de Mallorca aix: E anam-nos-en poc a poc tro sus a la serra de Portop, e vim Mallorques, e sembla'ns la pus bella vila que anc hagussem vista, jo ni aquells qui ab ns eren.

Bibliografia.
Antoni I. Alomar i Canyelles & Ramon Clop i Molins: Les fortificacions del castell de Bellver, Bollet de la Societat Arqueolgica Lulliana, 61 (2005), 391-426.
Gaspar M. de Jovellanos: Descripcin del Castillo de Bellver, dins Descripcin historico-artistica del Castillo de Bellver, Biblioteca Balear, III, Editorial mallorquina de Francisco Pons, Palma, 1967, segona edici.
Marcel Durliat: L art en el Regne de Mallorca, Ed. Moll, Mallorca, 1964.
A. Llabrs i Bernat & G. Valero i Mart: Guia de Bellver. Una aproximaci al coneixement del medi natural i del castell de Bellver, Institut d'Estudis Balerics, 1995.
Antoni Mut i Calafell, Inventarios de los castillos de Alar, Bellver y Pollensa y del Palacio de Valldemossa, de mediados del siglo XIV, Bollet de la Societat Arqueolgica Lulliana 41 (1985), 57-78.

Enllaos externs.

 Planta i secci del castell per Francesc Thoms i Rotger (www.Jovellanos.net).
 El Castell a Mallorcaweb;
Contra la coberta del castell de Bellver. Grup per l Estudi de les Fortificacions de les Balears;
 El Castell al web de l'Ajuntament de Palma;
Una altra web sobre el castell. Destacar la secci del castell dibuixada per Vicen Sastre. ;
Vista aria - Web de l'Ajuntament de Palma.
Vista de satlit. Google Earth;
Castell de Restormel;
Castell de Restormel ;
Les runes del castell de Michelstetten ;
Castell de Michelstetten;
Castell de Montaner;
Castel del Monte;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75990" title="Akershus" nonfiltered="163" processed="163" dbindex="30173">

Akershus s un comtat de Noruega, fronterer amb els de Hedmark, Oppland, Buskerud, Oslo i stfold. Tamb fa frontera amb Sucia (Comtat de Vrmland). Akershus s el segon comtat en poblaci desprs d'Oslo.  L'administraci del comtat es troba a Oslo, que no es part del comtat. Es divideix entre els municipis:
Asker;
Aurskog-Hland;
Brum;
Eidsvoll;
Enebakk;
Fet;
Frogn;
Gjerdrum;
Hurdal;
Lrenskog;
Nannestad;
Nes;
Nesodden;
Nittedal;
Oppegrd;
Rlingen;
Skedsmo;
Ski;
Srum;
Ullensaker;
Vestby;
s;

 Enllaos .
Comtat d'Akershus website;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75995" title="Aust-Agder" nonfiltered="164" processed="164" dbindex="30174">

Aust-Agder s un comtat de Noruega, fronterer amb els de Telemark, Rogaland i Vest-Agder. El 2002 tenia 102,945 habitants, el 2.2% de la poblaci de Noruega. El centre administratiu s Arendal i consta de 15 municipis:

mli;
Arendal;
Birkenes;
Bygland;
Bykle;
Evje og Hornnes;
Froland;
Gjerstad;
Grimstad;
Iveland;
Lillesand;
Risr;
Tvedestrand;
Valle;
Vegrshei;

 Enllaos .
 ;

 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75999" title="Santa Creu" nonfiltered="165" processed="165" dbindex="30175">


Religi:;
La Santa Creu, nom amb qu s coneguda tamb la Veracreu, relquia de la creu en qu va morir Crist, molt venerada pels cristians.

Geografia:;
Santa Creu, barri de l'Ametlla del Valls, al Valls Oriental.
Santa Creu, entitat de poblaci del municipi de Montferrer i Castellb, a l'Alt Urgell.
Santa Creu, traducci literal catalana del nom del voivodat polons anomenat wi ty Krzy .

Esglsies. Hi ha molts edificis religiosos cristians dedicats a la Santa Creu:
Catedral de la Santa Creu i Santa Eullia, la catedral de Barcelona.
La Santa Creu de Menrguens, ermita de Menrguens, a la Noguera.

Festes: Festa Major de la Santa Creu (festa), que se celebra el 3 de maig.
 Cabrils, municipi del Maresme;
 Figueres;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76006" title="Bat Yam" nonfiltered="166" processed="166" dbindex="30176">

Bat Yam (en hebreu,      , filla del mar) s una ciutat d'Israel a la costa mediterrnia just al sud de Tel Aviv i forma part de la metrpoli de Gush Dan i del districte de Tel Aviv. Bat Yam gaudeix de platges molt maques i a l'estiu s un important centre turstic.

 Histria .

Es fund el 1926 amb el nom de "Bayit Va-Gan" (en hebreu        , casa i jard) com a poblaci per a jueus ortodoxos. Tanmateix, el pla original no es va materialitzar. Durant les revoltes del 1929, Bayit Va-Gan va ser atacada per grups rabs provinents de la vena Jafa i les autoritats britniques van decidir evacuar la poblaci. El 1930 es reestabl i el 1938 va ser rebatejada "Bat Yam". Al comenament de la Guerra araboisraeliana de 1948, els conflictes van tornar a la ciutat fins que, el 13 de maig de 1948, Jafa es rend.

Durant els anys cinquanta, Bat Yam creix grcies a la immigraci massiva i esdevingu ciutat el 1958. Al comenament dels anys noranta, la ciutat visqu una nova onada de creixement amb l'arribada de nombrosos immigrants de l'antiga Uni Sovitica, atrets pels centres industrials propers i els baixos preus dels habitatges.

 Ciutats agermanades .


 Liorna (Itlia) des de 1961;
 Berln (Alemanya) des de 1978;
 Villeurbanne (Frana) des de 1979;
 Valparaso (Xile) des de 1980;
 Aurich (Alemanya) des de 1987;
 Kragujevac (Srbia i Montenegro) des de 1992;
 Kutno (Polnia) des de 1996;
 Antalya (Turquia) des de 1997;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76018" title="Castell de Morella" nonfiltered="167" processed="167" dbindex="30177">

El castell de Morella s un castell-fortalesa d'origen musulm situat estratgicament sobre un penyal a 1073 m d'alria.

El lloc presenta ocupaci des d'poca ibrica. Des d'aleshores ha estat un enclavament important en diferents confrontaments armats. El seu carcter inexpugnable permet que noms fos vulnerat dues voltes, a causa d'una traci en la Reconquesta i per una infiltraci de Cabrera a travs d'un excusat de la muralla durant les Guerres Carlines.

Desprs de qu Cabrera entrara en la fortalesa, aquesta es convert en una de les places fortes dels carlins i base del seu exrcit. En 1839 l'enginyer prussi Von Radhen el reestructur per tal d'incorporar els nous avenos defensius de l'poca. Un any desprs sofr grans desperfectes a causa del bombardeig d'Espartero, que encert una de les bombes en el polvor del castell.


El castell de Morella fou tamb una plaa forta en la Guerra de la Independncia. Segons conta la llegenda, la lder morellana Josefa Bosch, la Pardala, fou penjada per l'exrcit francs des d'una de les torres del castell com a represlia per la seua dura resistncia en aquesta guerra. En honor seu s'anomena a aquesta torre la Torre de la Pardala.

La muralla de Morella disposa de 14 torres defensives, entre les quals cal destacar la Torre del Pant, documentada des del segle XV. Aquesta presenta una disposici rectangular i 12,5 metres d'alria, i est construda amb murs de maoneria a dues cares, amb cantoneres de pedra treballada i espitlleres.

Actualment, desprs de la nefasta gesti de la Diputaci de Castell, i de la seua recuperaci en mans del Ministeri de Cultura, amb collaboraci de l'ajuntament de Morella, s'est duent a terme importants treballs de restauraci i conservaci.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76019" title="Campionat de Catalunya de bsquet 1923-1930" nonfiltered="168" processed="168" dbindex="30178">
Detall de les edicions I a VIII del Campionat de Catalunya de basquetbol disputades entre els anys 1923 i 1930.

 I Campionat de Catalunya 1923 .
 Campi: SS Patrie;
Tots els partits es disputaren a l'estadi de La Foixarda, a Montjuc. En el primer partit s'enfrontaren Europa i Espanyol amb victria de l'Espanyol per 4 a 6. A la final, la SS Patrie derrot el BBC Barcelona per 8 a 4.
 Participants:
 American Stars;
 Laiet BBC;
 CE Europa;
 SS Patrie (campi);
 RCD Espanyol;
 Catalunya BBC;
 La France;
 BBC Barcelona;

 II Campionat de Catalunya 1924 .
 Campi: CE Europa;
Els campions, CE Europa, restaren imbatuts durant tot el campionat.
 Participants:
 CE Europa (campi);
 FC Martinenc (segon classificat);
 SS Patrie (tercer classificat);
 Athltic Bricall;
 Laiet BBC;
 UE Sants;

 III Campionat de Catalunya 1925 .
 Campi: FC Martinenc;
L'ingrs de diferents equips al campionat va fer necessari la creaci de dues categories i una competici per segons equips (reserves). La primera categoria fou formada per sis equips i el FC Martinenc es fou el campi final, restant imbatut. La segona la composaren tres equips i el vencedor final fou el Gimns Tiberghien. El campionat de segons equips (reserves) el guany el Laiet.
 Participants a Primera Categoria:
 FC Martinenc (campi);
 CE Europa (segon);
 SS Patrie (tercer);
 Laiet BBC;
 Athltic Bricall;
 UE Sants;
 Participants a Segona Categoria:
 CADCI;
 Gimns Tiberghien;
 AE Tagamanent;

 IV Campionat de Catalunya 1926 .
 Campi: CE Europa;
A la primera categoria hi participen els mateixos equips que l'any anterior. Cal destacar que en aquesta edici s'inicien els partits de promoci entre el darrer classificat de primera i el primer de segona per a decidir els ascensos i descensos entre categories.
 Participants a Primera Categoria:
 FC Martinenc;
 CE Europa (campi);
 SS Patrie;
 Laiet BBC;
 Athltic Bricall;
 UE Sants;
 Participants a Segona Categoria:
 CADCI;
 Gimns Tiberghien;
 FC Grcia;

 V Campionat de Catalunya 1927 .
 Campi: FC Martinenc;
Aquest any es torna a disputar el campionat en un nic grup amb tots els inscrits, desapareixent, per tant, la segona categoria.
 Participants:
 FC Martinenc (campi);
 FC Grcia (segon);
 CE Europa (3er);
 Laiet BBC (4rt);
 FC Barcelona (5);
 UE Sants;
 SS Patrie;
 Gimns Tiberghien;

 VI Campionat de Catalunya 1928 .
 Campi: Laiet BBC;
El Campionat de Catalunya, de nou, es divideix en dues categories, una primera que guanya el Laiet i una segona on el vencedor s l'Espanyol.
 Participants a Primera Categoria:
 Laiet BBC (26 punts);
 FC Barcelona (23 punts);
 FC Grcia (18 punts);
 CE Europa;
 ...
 Participants a Segona Categoria:
 RCD Espanyol (12 punts);
 Uni Cristiana de Joves (6 punts);
 PA Barcelona (4 punts);

 VII Campionat de Catalunya 1929 .
 Campi: Laiet BBC;
Un total de 15 equips prenen part al Campionat, dividits en 8 a primera i 7 a segona. Laiet i Juventus de Sabadell foren els campions.
 Participants a Primera Categoria:
 Laiet BBC (campi);
 SS Patrie (2on);
 RCD Espanyol (3er);
 FC Barcelona (4rt);
 FC Grcia (5);
 CE Europa (6);
 UE Sants (7);
 FC Martinenc (8);
 Participants a Segona Categoria:
 Juventus Sabadell (1er);
 UGE Badalona;
 US Sant Andreu;
 Uni Cristiana de Joves;
 PA Barcelona;
 PE Guimer;
 Olmpic BC;

 VIII Campionat de Catalunya 1930 .
 Campi: SS Patrie;
 Participants a Primera Categoria:
 SS Patrie (campi);
 Laiet BBC (2on);
 RCD Espanyol (3er);
 FC Barcelona (4rt);
 CE Europa;
 FC Martinenc;
 Juventus Sabadell;
 FC Grcia;
 Participants a Segona Categoria:
 Uni Cristiana de Joves (campi);
 CC Hospitalet;
 PE Guimer;
 Les Filatures;
 UGE Badalona;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76023" title="Ducat de Borgonya" nonfiltered="169" processed="169" dbindex="30179">

El Ducat de Borgonya t els seus orgens en una petita porci dels tradicionals territoris ocupats pels Burgundis a la vora del riu Saona i que posteriorment donaria pas al Regne de Borgonya sota el domini dels Francs.

El Ducat de Borgonya fou un dels estats feudals ms important de Frana durant l'edat mitjana arribant a compendre l'actual regi francesa de Borgonya, aix com les Disset Provncies dels Pasos Baixos.

Llista de ducs de Borgonya.
Bosonides.
880-921 : Ricard I de Borgonya, comte d'Autun ;
921-923 : Ral I de Frana, fill de l'anterior i rei de Frana;
923-952 : Hug de Borgonya, germ de l'anterior;
952-956 : Gilbert de Chlon, gendre de l'anterior;

Robertians (Dinastia Capet).
956-965 : Ot I de Borgonya, fill d'Hug el Gran;
965-1002 : Enric I de Borgonya, germ de l'anterior;
el 1002 el comtat de Borgonya s annexionat a Frana;
nominal 1002-1004 : Ot-Guillem de Borgonya, fill d'Adalbert d'Itlia;

Dinastia Capet.

1032-1076 : Robert I de Borgonya, fill de Robert II de Frana ;
1076-1079 : Hug I de Borgonya, nt de l'anterior;
1079-1102 : Eudes I de Borgonya, germ de l'anterior;
1102-1143 : Hug II de Borgonya, fill de l'anterior;
1143-1162 : Eudes II de Borgonya, fill de l'anterior;
1162-1192 : Hug III de Borgonya, fill de l'anterior;
1192-1218 : Eudes III de Borgonya, fill de l'anterior;
1218-1272 : Hug IV de Borgonya, fill de l'anterior;
1272-1306 : Robert II de Borgonya, fill de l'anterior;
1306-1315 : Hug V de Borgonya, fill de l'anterior;
1315-1349 : Eudes IV de Borgonya, germ de l'anterior;
1349-1361 : Felip I de Borgonya, nt de l'anterior;

Dinastia Valois.

1364-1404 : Felip II, fill de Joan II de Frana;
1404-1419 : Joan I Sense Por, fill de l'anterior;
1419-1467 : Felip III el Bo, fill de l'anterior;
1467-1477 : Carles I el Temerari, fill de l'anterior;
1477-1482 : Maria de Borgonya, filla de l'anterior, casada el 1477 amb Maximili I d'Habsburg;
el 1477 la Corona francesa ocupa el ducat de Borgonya i s annexionat a la corona. Els Habsburg passaran a controlor tant sols els Pasos Baixos, tot i que continuaran utilitzant el ttol de duc de Borgonya ;

Dinastia Habsburg - Primer perode.
1482-1506 : Felip IV de Borgonya (Felip I de Castella), fill de l'anterior i rei de Castella;
1506-1555 : Carles II de Borgonya (Carles I de Castella), fill de l'anterior, rei de Castella i emperador del Sacre Imperi Romanogermnic;
1555-1598 : Felip V de Borgonya (Felip II de Castella), fill de l'anterior i rei de Castella;
1598-1621 : Felip VI de Borgonya (Felip III de Castella), fill de l'anterior i rei de Castella;
1621-1665 : Felip VII de Borgonya (Felip IV de Castella), fill de l'anterior i rei de Castella;
1665-1700 : Carles III de Borgonya (Carles II de Castella), fill de l'anterior i rei de Castella;

Dinastia Borb.
1700-1706 : Llus I de Borgonya, nt de Llus XIV de Frana i germ de Felip V d'Espanya;

Dinastia Habsburg - Segon perode.
1713-1740 : Carles IV de Borgonya (Arxiduc Carles d'ustria), fill de Leopold I d'Habsburg i rei d'Arag i emperador;
1740-1780 : Maria Teresa de Borgonya (Maria Teresa d'Habsburg), filla de l'anterior i emperadriu;
1780-1790 : Josep I de Borgonya (Josep II d'ustria), esps de l'anterior i emperador;
1790-1792 : Leopold I de Borgonya (Leopold II d'ustria), fill de l'anterior i emperador;
1792-1795 : Francesc I de Borgonya (Francesc II d'ustria), fill de l'anterior i emperador;

Vegeu tamb.
Llista de ducs de Borgonya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76037" title="Corpillis" nonfiltered="170" processed="170" dbindex="30180">
Els corpillis o corpils (llat corpilli) eren una tribu trcia que vivien a la riba del riu Hebros, districte de Corpilica (Korpialike).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76038" title="Corragum" nonfiltered="171" processed="171" dbindex="30181">
Corragum fou una fortalesa d'Illria, d'ubicaci desconeguda, que fou ocupada pels romans el 200 aC juntament amb les fortaleses de Gerunium i Orgessus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76039" title="Corsis" nonfiltered="172" processed="172" dbindex="30182">
Els corsis o corsins (llat corsi) foren un poble de Sardenya esmentat per Plini i Ptolomeu entre les tribus del interior de l'illa. Pel seu nom se'ls suposa emigrants de Crsega. Van conservar la independncia a les muntanyes durant el domini cartagins de l'illa, i dominaven el nord muntanys, al costat dels tibulats o tibulatis que vivien al nord-est (prop del estret que separa l'illa de Crsega).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76040" title="Sinucello de Cinarca" nonfiltered="173" processed="173" dbindex="30183">
Sinucello de Cinarca fou un senyor feudal de Crsega del segle XIII que va resistir a l'ocupaci genovesa. Fou conegut com "il Giudice di Cinarca" i pertanyia a la familia senyorial dels Cinarchesi. . La seva famlia controlava casi be la meitat sud de l illa

Va nixer a Olmeto el 1219 o 1221, fill del senyor de  Cinarca, Guglielmo Biancolaccio el Giudice. Va servir a Pisa i als 24 anys fou nomenat Giudice de Crsega amb la missi de sotmetre la resta del pas sota la sobirania de Pisa.

El 1245 Sinucello ja havia conquerit o dominat casi tots els diversos feus de l'illa, i finalment es va imposar als seus mxims rivals els Giovanninello, senyors de Nebbiu, que foren derrotats el 1268; el 1258 va reconeixer a Gnova per es va oposar a la dominaci genovesa de  Bonifcio. Bonifcio i Calvi, possessions genoveses, foren neutrals durant la guerra entre senyors de Crcega.
 
A final del 1280, Sinucello de Cinarca va trencar amb Gnova i va fugir a Pisa de la que es va declarar vassall; desprs va retornar i va combatre als genovesos fins el (1289 en qu fou derrotat i es va sotmetre altra vegada a Gnova, pero el 1290) es va tornar a revoltar i es va aliar a Pisa, derrotant al goverandor genovs Nicolo Boccanegra i dominant altra cop bona part de l'illa.

El 1299 el tractat entre Pisa i Gnova establia que seria eliminat del poder. El seu propi fill bastard Salnese de Cinarca (governador del castell d'Istria) el va trair, el captur a la platja de Propriano, i el va lliurar als genovesos.

Sinucello va morir empresonat a Gnova a una data propera al 1307 (entre 1306 i 1312 segons les fonts), ja molt vell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76041" title="Cost d'oportunitat" nonfiltered="174" processed="174" dbindex="30184">
En economia, el cost d'oportunitat designa el cost de la inversi dels recursos disponibles, a una oportunitat econmica, a costa de les inversions alternatives disponibles, o el valor de la millor opci no realitzada.

Si ens referim a la gesti, el cost d'oportunitat d'una inversi, s el cost de la no realitzaci d'una inversi. Es mesura per la rendibilitat esperada dels fons invertits (o de l'assignaci  de la immobilitzaci a d'altres utilitats, per exemple, el lloguer d'un terreny disponible). Aquest criteri s un dels utilitzats a les eleccions d'inversi. En principi, el rendiment s com a mnim igual al cost d'oportunitat.

A les finances, es refereix a la rendibilitat que obtindria una inversi considerant el risc acceptat. Serveix per fer valoracions, contrastant el risc de les inversions o la immobilitat de l'actiu. 

A la macroeconomia, es tenen en compte els factors externs positius i negatius (externalitats), per establir el cost d'oportunitat complet.

L'aplicaci del concepte de cost d'oportunitat condueix a la recerca de tots els costos derivats de qualsevol decisi econmica. La negligncia d'aquest concepte ha condut cap a sofismes econmics com el del cristall trencat, descrit per Frederic Bastiat.

Antecedents del concepte.

El cost d'oportunitat s'associa a una famosa controvrsia d'inici del segle passat, quan els economistes anglesos, deixebles de Marshall, s'oposaven als economistes continentals de la corrent neoaustraca en els segents punts:

 Pels anglesos, el cost era un concepte tcnic, la despesa necessria per produir alguna cosa.

 Pels austracs, el cost era el resultat de la demanda, ja que aquesta fixaria el nivell de producci, depenent de la disponibilitat dels compradors a pagar aquest cost. La demanda,  supeditada a l'acci dels compradors seria, d'aquesta manera, la utilitat i no la tcnica que atorga cost a les coses. En aquest context, el concepte de cost d'oportunitat neoaustrac pretn arrunar el concepte tecnolgic del cost dels anglesos. El cost d'oportunitat seria aquell a qu renuncia el comprador, en termes de disposici, acceptant pagar el cost de l'opci escollida.
 
A la disputa s'hi van exposar ms arguments, per els conceptes principals sn els comentats. El ms destacable del concepte, s que el cost d'oportunitat noms tindria sentit si l'oportunitat fos fixa o limitada en el raonament. s a dir, si existeix un conflicte en la realitzaci de mltiples inversions o accions, de forma simultnia o consecutiva; que no es puguin realitzar sense haver d'escollir entre totes elles com alternatives.


El problema rauria en saber si existeixen coses fixes a una economia. Pel temps o l'espai disponibles, s cert, per Seria suficient? L'opini ms estesa era que el cost d'oportunitat no podria trobar aplicaci ms enll d'uns recursos limitats. Aix va conduir a alguns economistes a limitar l'objecte de l'economia a situacions de recursos excepcionals (encara presents a tots els manuals d economia). Perqu es desconeixen les conseqncies que podria comportar una cincia econmica, que no tingus un lmits fixos, fora del sistema econmic, respecte a la disponibilitat dels bns.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76043" title="Sambucucciu d'Alandu" nonfiltered="175" processed="175" dbindex="30185">
Sambucuccio d'Alando fou un lder camperol cors del segle XIV, originari d'Alando. Represent a la Crsega dita de les terres comunes (l'Alta Crsega menys el Cap) contra la Crsega dels senyors ("Terra dei Signori") que era Cap Cors i les senyories de ms enll de les muntanyes: Cinarca, Rocca, Istria, Ornano). 

Desprs de prendre el poder a part de l'illa el 1359 es va aliar amb Gnova. Fou el dirigent local que controlava la situaci per va desaparixer de l'escena el 1370. Fou probablement un agent dels genovesos contra els catalans.

Amb tot va establir les reformes que van marcar la vida corsa fins a la revoluci, amb transformaci de la propietat en parcialment collectiva.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76044" title="Histria de Crsega" nonfiltered="176" processed="176" dbindex="30186">





Crsega s una illa de la Mediterrnia, habitada des de temps neoltics. Avui en dia forma part de Frana.

 Neoltic .

Vers el 6570 aC ja existia una cultura neoltica a l'illa de la que s'ha trobat l'esquelet conegut com la "dama de Bonifacio" al lloc de  L'Araguinna Sennola, proper a Bonifacio, explorat des del 1966.

Monuments megaltics de data entre el 4000 aC i el 2000 aC sn abundosos i es caracteritzen per les esteles b en forma de menhir corrent o allat, b en rengles (Pagliaiu a Sartene), o les antropomorfes (Filitosa). Pintures esquemtiques s'han trobat principalment a la Grotta Scritta a Olmetta.

Va seguir la civilitzaci dita Torrene, estudiada per Grosjean i altres investigadors francesos des del 1955 caracteritzada per construccions monumentals i emparentada amb la nurgica de Sardenya i la dels Talaiots de Mallorca

 poca clssica, grecs, etruscs i cartaginesos .

Les primeres referncies escrites diuen que la poblaci nativa era d'origen lgur i Solinus fins i tot diu que el nom de l'illa venia del d'una dona lgur (Corsa) que hauria descobert Crsega. El nom que li donaven els grecs se suposa derivat de Cyrnos, un suposat fill d'Hrcules.

Els grecs de Focea hi van fundar una colnia, Alalia, a la costa oriental, vers el 564 aC. El 544 aC van arribar gran nombre de colons grecs per el 535 aC (data considerada actualment, abans 542 aC) foren derrotats segons Didor pels etruscs aliats als cartaginesos i van haver d'evacuar l'illa, i els primers es van establir al seu lloc i van fundar la ciutat de Nicea; els cors foren obligats a pagar un tribut en resina, cera i mel. Avui se sap que la batalla d'Alalia no fou tant important com es pensava i els grecs van guanyar la batalla per en van sortir debilitat; van continuar un temps a l'illa i desprs van marxar.

En 453 aC els siracusans van establir una colnia coneguda com Portus Siracusanus (Porto Vechju) al golf de Porto-Vecchio, per ms tard va desaparixer.

Sense que es conegui el procs, el domini etrusc fou substitut pel cartagins, que a la primera guerra pnica ja exercia el control sobre l'illa i sobre Sardenya.

Crsega fou anomenada Cyrnos o Kyrnos pels grecs (possible paraula d'origen fenici), i ms tard Korsis. Els romans li van dir Corsica.

Claudi Ptolemeu dna 12 noms de tribus i 32 viles de les quals una dotzena a l'interior i la resta a la costa.

Ciutats de Crsega.

Alria (Aleria);
Mariano o Marianon (Marianum);
Oppidium Blesini,
Oppidium Carax;
Oppidium Eniconiae;
Oppidium Vapanes;
Urcinium  (a l'oest);
Pauca (a l'oest);
Ficaria (a l'oest);
Palles (a l'est);
Portus Favonii (a l'est, avui Porto Favone);
Presidium (a l'est);
Rubra (a l'est);
Alista (a l'est);
Mantinum (al nord);
Clunium (al nord);
Centuria (al nord);
Canelate (al nord);

Tribus.
Entre parntesi la regi actual que ocupaven.

Vanacinis	(Cap Cors);
Cilebensis	(Nebbiu);
Cervinis	(Balagna);
Macrinis	(Casinca-Castagniccia);
Opinis	        (Castagniccia del sud i Boziu);
Licninis	(Niolu);
Tarrabenis	(Cinarca);
Simbris	(Vnacai);
Titianis	(Entre el Taravu i el Rizzanese);
Balatonis	(Sartenais, regi de Porti Vechju);
Comacenis	(Fiumorbu);
Subasanis	(Regi de Carbini-Lvie);
Blesinis       (desconegut);
Carax          (desconegut);
Eniconis       (desconegut);
Vapans         (desconegut);

 Domini rom .

El 259 aC fou atacada per una flota romana dirigida per Lluci Corneli Escipi que va ocupar Aleria (l'antiga Allia o Alalia) i va obligar als seus habitants a reconixer la sobirania romana i donar hostatges. Les tribus salvatges de l'interior no es van sotmetre (o en tot cas noms de forma nominal) i en els anys que van seguir al final de la guerra els exrcits romans van haver de combatre repetidament contra ells i contra els sards. El 236 aC una expedici dirigida per Gai Licini Vari va mancar de mitjans i el destacament de Marcus Claudius Clineas noms va aconseguir establir una treva. Desprs Vari va tornar i va fer la guerra a major escala. Finalment el 231 aC Papirius Naso (fillastre de Gneu Corneli Escipi) va poder donar per acabada la submissi de les tribus, i va demanar els honors del triomf. 

Tot i aix anys desprs els corsos es van revoltar diverses vegades, i tot i les victries dels pretors romans la sujecci de les tribus era sempre dbil i sovint limitada al pagament d'un tribut ocasional. Entre el 238 aC i el 138 aC es registren dotze revoltes corses. La provncia de Crsega i Sardenya es va crear el 221 aC. El 181 aC el pretor Pinarius va matar dos mil corsos, en va empresonar dos mil ms i va fer pagar a les tribus un gran tribut en cera. El 174 aC el pretor Cicierius va matar set mil corsos i altra cop va rebre el tribut de cera. Altres matances van seguir i finalment els corsos van quedar tant minvats en nombre que no van poder seguir les revoltes. El 163 aC Juventius Thalna i Escipi Nasica (que va dirigir la dcima expedici) gaireb van assegurar el domini rom. La colnia de Mariana fou fundada per Gai Mari el 93 aC i fou visitada per Juli Csar el 46 aC. El 81 aC Sulla va enviar colons a Alria que va esdevenir colnia i que tenia uns vint mil habitants. El 6 aC August va convertir la provncia Crsega-Sardenya en la imperial de Crsega administrada per un procurador i la senatorial de Sardenya administrada per un procnsol. Aix doncs durant la Repblica Crsega i Sardenya van formar una sola provncia subjectes al mateix pretor i noms excepcionalment van tenir dos pretors separats per durant l'imperi en canvi foren provncies separades. La capital de Crsega fou Alria.

Desprs de les colnies del segle I ja desprs no es va fer res pel desenvolupament de la civilitzaci romana a l'illa considerada salvatge i inhspita i fins i tot fou lloc de desterrament poltic (com fou el cas de Sneca que hi va estar com a desterrat poltic del 41 aC al 33 aC).

Estrab descriu les tribus en temps d'August, com gent dedicada al robatori i al saqueig; els governadors romans feien peridiques incursions a les muntanyes i s'emportaven alguns presoners que venien com esclaus. L'any 60 Decimus Pancarius va voler posar a Crsega al costat de Vitelli tot i que la costa estava exposada a la flota controlada per Ot.

 Vndals i bizantins .
 
El 454 els vndals van desembarcar temporalment a l'illa. Vers el 456 o 457, desprs d'un nou desembarcament, fou ocupada pels vndals que la van dominar almenys nominalment fins el 533 en qu, derrotat el regne vndal per Belisari, els bizantins i van desembarcar i van restablir el domini imperial, liquidant el regne vndal el 534.

 Ostrogots, bizantins, llombards .
 
El 551 va ser ocupada per la flota dels ostrogots dirigits per Ttila, per el general bizant Narss la va recuperar el 553. Els bizantins la van dominar fins al segle VIII. No se sap en quin moment exacte del segle VIII es van retirar els bizantins per a comenaments del segle IX les incursions rabs eren constants. Vers el 725 s'esmenta que els llombards haurien ocupat l'illa fins a la meitat se segle (756); s molt possible i si aix fou els bizantins ja no van tornar. 

 Incursions rabs .

La primera incursi de la qual s t notcia s del 670 per no fou fins al segle VIII que foren continuades i importants. El litoral es va despoblar i la gent va fugir a les muntanyes o a Itlia. per eren atacs de saqueig i no es feien establiments permanents.  

 El Papa i els francs .

El gener del 754 a Ponthion el papa Esteve II (752-757) va confirmar la coronaci del 751 de Pip I el breu feta pel seu antecessor Zacaries (741-752) i el destronament del darrer rei merovingi Khilderic III; a canvi Pip es comprometia a lluitar contra els llombards que amenaaven al Papa, i restituir al Papa l'exarcat de Ravenna i els territoris de les repbliques de Crsega, Sardenya i Siclia (Tractat de Quierzy). El comproms fou merament nominal per quant no dominava les illes ni l'exarcat. El 756 Pip va derrotar el rei llombard Astulf i li va imposar el tractat de Pavia. Per mantenir la donaci del 754 sobre les illes, la Santa Seu va emetre un document fals on apareixia la donaci de les illes al Papa per l'emperador Constant el gran (doncs les illes i l'exarcat noms podien ser cedides per l'emperador bizant sobir de jure), i sobre aquesta base Pip va "confirmar" la donaci de Constant. Aix la santa seu va esdevenir la sobirana, ara be el domini real exercit sobre Crsega degu ser nul.

El 774 els francs van ocupar el regne d'Itlia per Crsega no li pertanyia i era considerada feu del Papa. El 806 Carlemany hi va enviar una flota dirigida pel contestable Bucard que en va establir un precari domini per els rabs continuaven desembarcant sovint i fins i tot sembla que van establir alguna base permanent entre el 809 i el 814. 

 Marquesat de Toscana .

Ni el Papa ni el rei d'Itlia no en tenien la possessi efectiva fins que el 828 es va nomenar prefecte (tutor corsicae) al marqus de Toscana Bonifaci. El mateix 828 Bonifaci va derrotar els rabs aparentment lleials a la dinastia aglbida de Tunsia, en una batalla decisiva, fins el punt de qu van evacuar les seves bases. Aix Crsega va quedar com a dependncia del marquesat de Toscana en quant al feu til; el Papa Gregori IV (827-844) va crear sis bisbats (Alria, Mariana, Ajacciu, Nebbiu, Favona o Sagone i Accia) als quals es van donar terres, aix com monestirs i altres establiments.

El 846 Bonifaci va transferir Crsega al seu fill Albert o Adalbert (Bonifaci va morir uns mesos desprs). Per les incursions sarranes no s'havien acabat. Primer Bonifaci i desprs Albert van haver de lluitar una i altra vegada contra grups de naus procedents del nord d'frica, i els corsos van fugir a Itlia en gran nombre.

Els senyors feudals van aparixer en aquesta poca; eren els que dirigien la lluita contra els alarbs. Aquest senyors es van apropiar de les terres concedides als bisbes i als monestirs que haurien estat la base del seu poder. Els seus abusos haurien provocat la intervenci de Gnova al segle XI. Els principals senyors foren els Oberthengi, que eren senyors a Toscana per tenien terres a l'illa (fins al segle XIV), el Cinarchesi originats en Cinarca (el Giudice de Cinarca) i els Istria (el primer Vicentello d'Istria).

 Histria llegendria .

El mtic Ugo Colonna esmentat a la Historia di Corsica de Giovanni della Grossa (1388-1464) s un personatge llegendari que, si va existir, no fou ms que un senyor local; el mateix cal dir del sanguinari Orsolamano di Freto (mort per Piobetta) i del comte Arrigo de Bel Messere (assassinat el 1000). Durant gaireb tot el segle XI els caps locals, nominals feudataris del Papa, combatran contra els sarrans, ajudats per pisans i genovesos.

 Domini pis .

El 1073 el Papa volia recuperar la senyoria de l'illa i va demanar ajut a Pisa. El 1077 va enviar a l'illa, com a llegat, al bisbe de Pisa Landolf, encarregat de reorganitzar el clergat insular. Un temps desprs, ves el 1078 el Papa va infeudar l'illa al senyor pis marqus d'Oberthengi (descendents del marqus Obert de Toscana que vivia vers el 951) que va rebre el ttol de marqus de Crsega que van confirmar els Papes Urb II (1088-1099) i Calixte II (1119-1124). El 1088 el bisbe Daibert va substituir a Landolf, i com aquest va continuar essent tot poders. El 28 de juny de 1091 una bule papal donava l'illa a Pisa com a feu del Papa gaireb sense contraprestaci, el que va portar a llargues lluites entre Pisa i Gnova. 

El 1114 els pisans van prendre possessi efectiva de l'illa i va establir un rgim liberal que fou molt profits i va portar la prosperitat. L'illa estava dividida en una seixantena de Pivis, unitat territorial dirigida per un sacerdot en la part religiosa i per un jutge (giudice) en la part civil si b a vegades les dues funcions eren en unes soles mans. 

Al segle XII algunes famlies senyorials estaran lligades a Gnova  (els Gentile a Bastia, els Avogari, els Da Mare, els De Mari). El 1133 es van establir els dos sectors de l'illa amb els genovesos; aquestos van exercir influncia (per no el feu ni menys la sobirania) als tres bisbats de Mariana, Nebbio, Accia (Ampugnani); pel seu costat els bisbats de Sagone i Alria eren de Pisa. 

El 1195 els genovesos van ocupar Bonifcio i el 1272 Castel Lombardo (Castel Vecchio); aquest mateix any van fundar Calvi (16 de maig de 1268); a la segona meitat del segle XIII Gnova es va fer amb el control de tota l'illa. 

Els principals senyors als segles XI, XII i XIII foren els Obertenghi, a Cap Cros, Balagna i Alria; els Cortinchi al sud de Cap Cors; i els Cinarchesi, al sud (menys Bonifcio, ciutat genovesa).

 Domini del Cinarchi .

El 1245 Sinucello de Cinarca, que fou conegut com el Giudice, va dominar casi tots els feus de l'illa i la va controlar fins al 1280. Vers al final va reconixer a Gnova per va haver de fugir a Pisa i va tornar uns anys desprs i va combatre fins que va poder, morint empresonat a Gnova.

 Conquesta genovesa .

El 20 de gener de 1280 el podest genovs de Bonifcio, Pietro Matteo d'Oria va signar un tractat prometent fidelitat i assistncia a Gnova  redactat pel notari genovs Franceschino Tabernaro. Els senyors es van haver de sotmetre i deixar com hostatges als seus fills. Uns magistrats militars (gonfanoners) es van nomenar a les fortaleses. Tanmateix Gnova va fer dues campanyes de conquesta militar: una victoriosa contra el retornat Sinucello de Cinarca (1289) i un altre el 1290 contra el mateix senyor, dirigida per Nicolo Boccanegra que ara fou derrotat per Sinucello.

 Sobirania catalana .

El 1297 el Papa Bonifaci VIII  va concedir el feu de l'illa a Jaume II de Siclia per compensar el retorn dels Anjou a Siclia (tal com s'havia previst al tractat d'Anagni del 1295). El rei catal va buscar el suport d'alguns senyors locals, especialment procedents del derrotat partit pis. Es va crear el crrec de governador general de Crsega.

 Sabuccucciu d'Alandu .

Arrigo, fill de Sinucello, va intentar ocupar el poder el 1335 per va fracassar. El 1358 va esclatar una revolta popular dirigida per Sambucucciu d'Alandu (Sambucuccio d'Alando) de la pive del Boziu, propera de Corti (Corte), al front de partides de pobres. El important castell de l'En De des Monts fou pres. El 1359 els insurgents van exigir l'enviament de noves autoritats, i es va enviar al  vicari general de Gnova, Giovanni Boccanegra (pare del dux de la repblica). Va governar del 1359 al 1362 amb una pau bastant acceptable. El 1362 els senyors de mes enll de les Muntanyes es van revoltar. Sambuccio va demanar altre cop l'enviament d'algun representant a l'illa i Gnova va enviar dos governadors: Tridano Della Torre i Filippo Scaglia, que van derrotar els revoltats i durant uns 12 anys l'illa va estar en pau. Giovanni da Magnera (1365), Leonello Lomellino (1367, futur fundador de Bstia), i Aluigi Tortorino (1370) van governar seguidament.

Cada regi es va dividir en pivis (uns 66); cada pive  tenia un nombre variable de comunitats rurals autoadministrades per una assemblea comunitria anomenada  laringhu (o arringu). L'aringhu que feia funcions de tribunal, explotava les terres comunals de les que una part era repartida cada any per meitat: una meitat per explotaci de les famlies i l'altra meitat per tothom (bosc, pastures ). Les mximes magistratures eren elegides per sufragi en el que les dones tenien tamb dret de vot: el podest (president), el gonfanoner (amb funcions judicials i administratives), els dos pares del com o Anzianis, el jutge de pau (raigoneru), i el cacciatore (encarregat d'exterminar les besties salvatges molestes). Aquest sistema iniciat a la "Terra di comune" (En-De-des-Monts) es va estendre desprs a la "Terra dei Signori" (l'Au-del-des-Monts). Es va establir un impost nic de 20 sous genovesos per feu. L'illa era dividida en dos regions: l'En-de-des-Monts i l'Au-del-des-Monts ambdues sota un nic governador genovs assistit d'un vicari. La capital era a Biguglia.

 Els Giovannali .

El segle XIV es va desenvolupar una secta hertica anomenats els Giovannali fundada pel francisc Giovanni Martino o Giovanni Martini, que van fundar diverses comunes mixtes a Crsega entre elles la de Carbini. Preconitzaven la pobresa, eren hostils a la jerarquia de l'esglsia i es flagellaven sovint; aix va portar a la seva excomunicaci pel bisbe d'Alria per el 1351 el arquebisbe de Pisa va anular el cstig. El bisbe d'Alria va recrrer al Papa Innocent VI (1352-1362) que els va declarar hertics. Urb V (1362-1370) va enviar un comissari pontifici que els va exterminar a Alesani.

 La Maona de Crsega .

El 27 d'agost de 1378 l'estat genovs va confiar l'administraci de l'illa a una societat privada coneguda com la Maona (derivat del rab assistncia), que havia estat fundada per sis membres dels quals el principal fou  Leonello Lomellini (que va fundar Bstia el 1383). El  mariscal Joan II anomenat  Boucicaut va imposar el 1407 la fusi dels membres de la maona en una sola societat: El Banc de Sant Jordi.

 Els Della Rocca i els Istria, i els reis de Catalunya .
 
El 1377 el comte Arrigo della Rocca va oferir posar l'illa en mans de Catalunya i el rei Pere III li va prometre  ajut, i Mart I va visitar a Arrigo a l'illa el 1399 on va coordinar el partit catal del que feien part tamb Giovanni i Vicentello d'Istria; aquest darrer, que va anar a Catalunya el 1404, fou nomenat lloctinent de Crsega (9 de juliol del 1404) i poc temps desprs el prncep Mart li va enviar nous ajut. 

El 1414-1415 Vicentello va aixecar l'illa contra els genovesos per no va obtenir el suport necessria del rei Ferran I de Catalunya. Alfons IV en canvi va anar a l'illa amb una flota i va ocupar Calvi per fou rebutjat a Bonifcio (1420); el 1434 Vicentello fou capturat i executat pels genovesos. Al 1435 Alfons IV va caure presoner la batalla de Ponsa i va haver de renunciar als seus drets sobre l'illa. Els Della Rocca i els d'Istria van romandre fidels a Catalunya. Eugeni IV (1383-1447) va enviar un delegat el 1444 per no va tenir xit. El 1447, Nicolau V (1417-1455) propos de fer un noble genovs senyor de Crsega com a vassall de la Santa Seu.

 Campogfregoso, fi del domini catal, el Banco di San Giorgio .

Dissensions entre el senyors procatalans i la declaraci Papal (Eugeni IV) d'extinci dels drets catalans (que el Papa Nicolau V va cedir al genovs Ludovico di Campofregoso el 1448) va acabar d'enfonsar el partit catal. Campofregoso no va poder imposar-se. Alfons V va nomenar lloctinents a Jaume de Basora (1451), Antoni Olzina (1452) i Berenguer d'Erill (1455) que van penetrar a l'illa i van obligar al govern genovs a renunciar a l'administraci a favor del "Banco di San Giorgio" (22 de maig de 1453 Translatio domimii insulae Corsicae in magnicifos Protectores Sancti Giorgii) i una assemblea reunida pels genoveses a Mariana va jurar fidelitat a l'entitat el 7 de juny de 1453, amb l'aprovaci del Papa.

La repressi dels banquers fou esferedora sota la direcci d'Antonio Calvo i Antonio Spinola, destacant el cas de Raffe (Rafel) de Leca, oposat al Banc i que fou capturat i penjat junt amb 22 dels seus parents mes propers, i el seu cos espedaat. La mort d'Alfons IV va posar fi a les reclamacions catalanes (1458). La repressi dels banquers va aconseguir la pacificaci  i l'illa va romandre genovesa sense disputa. 

El Banc era administrat per vuit protectors que vivien a Gnova i formaven el consell d'administraci del banc. Un comit de 25 membres, elegit entre els patricis genovesos, designava quatre sindacatori, encarregats de controlar l'acci dels protectors. El Banco designava un governador elegit pels 24 electors i renovable cada any i a un vicari. El governador va fixar la residencia aviat a Bstia juntament amb el vicari, el massaro (tresorer) i el canceller. El cnsol del sis i els pivi van subsistir com a institucions locals i a les ciutats es va establir un consell (Magnifica comunit) amb edils encarregats (magnifiques anziani). Al costat del governador un consell dels dotze nobles, merament consultiu. Un nou impost (el boatico, impost sobre les besties de carrega; o el ghiandadico, impost sobre els ramat, o el erbatico, impost sobre les herbes). Tot i que no era la capital, Calvi, fundada el 1268, va esdevenir la principal ciutat. Els principals feus foren aniquilats (els Da Mare i Gentile al Cap Cors, els Bozzi, Istria i Ornano al sud) i d'altres neutralitzats. Les ciutats van agafar importncia i es van engrandir.

 Sampiero corso i l'ocupaci francesa . 

El 1553 Sampiero Corso, lder nacional popular, va aconseguir que l'illa fos ocupada per Enric II de Frana. L'illa fou ocupada en pocs dies pels soldats francesos amb l'ajut de corsari turc Dragut, cap de la flota otomana (els otomans eren aliats de Frana). Desembarcats a Bstia el 23 d'agost de 1553, la gent de Corso van facilitar la feina. El governador, el vicari, el massaro i el canceller van fugir a Cort que, sense soldats per defensar-la, es va rendir. Tota l'illa menys Calvi es va sotmetre a Frana. Gnova, amb suport espanyol i de Toscana va enviar una flota dirigida per Agostino Spinola i on era el vell almirall Andrea Dria (87 anys) i el febrer de 1554 Bstia i Saint Florent foren ocupades (la segona desprs d'un setge iniciat el novembre del 1553). Cort es va rendir i el Cap fou devastat. Els militars francesos van tenir una actuaci lamentable que no va poder compensar Corso, el qual va lliurar la batalla del coll de Tenda el setembre de 1554 i va recuperar Cort i va fer fora atacs victoriosos. Fou nomenat governador genovs Nicolo Pallavicino, i el cap militar francs De Thermes fou cessat i substitut per Giordano Orsino. Corso fou relegat de moment per tornar desprs el febrer del 1555. Crsega noms interessava a Frana com a moneda de canvi amb Espanya. Les negociacions de Vaucelles (5 de febrer de 1556) van establir una treva de 5 anys durant la qual l'illa fou administrada per Frana menys els punts controlats pels genovesos.  

Va restar francesa fins a la pau de Cateau-Cambrsis el 1559 en qu fou retornada a Gnova i al Banc de Sant Jordi. El 1564 Sampiero Corso va intentar recuperar l'illa, i va desembarcar el 12 de juny de 1564 al golf de Valinco, amb ajut de Caterina de Medicis. Durant tres anys va lliurar una guerra de guerrilles dita "Guerra de Sampiero" i va dominar tot l'interior mentre els genovesos noms dominaven les viles costeres; reforos genovesos dirigits per Stefano Dria, amb una poltica de terra cremada que va comenar per la crema de Cervione el 1564 i el 1566 foren cremats 123 llogarets, va aconseguir acorralar a Sampiero que fou derrotat prop d'Ajaccio si be la derrota no fou decisiva. El paludisme llavors va afectar als genovesos que es van haver de tancar a Bastia. Gnova va demanar ajut a Espanya amb la qual foren recuperades  Porto-Vecchio, Algajola i Belgodre (novembre de 1564). La repressi va seguir fins que el 17 de gener de 1567 va morir Sampiero a una emboscada preparada per els germans de la seva dona a Eccica-Suarella, prop de Cauro. El fill de Sampiero, Alfons, de 18 anys, va continuar la guerra un parell d'anys, fins que va decidir rendir-se i posar-se sota protecci del rei de Frana a Marsella amb 300 companys (1 d'abril de 1569)

 Regne de Crsega i Naci de Crsega .

El 1729 els corsos es van revoltar i Gnova va demanar ajut a ustria (1731) que de moment va dominar la situaci per el 1735 la revolta es va reiniciar, i poc desprs (1736) Teodor de Neuhoff va desembarcar a l'illa, va seduir als rebels, i fou proclamat rei de Crsega.

Gnova va demanar ajut  a Frana (1737) que va pacificar l'illa totalment el 1741. Gnova va demanar altra cop la intervenci francesa el 1748. El 1755 Pascal Paoli va aconseguir unificar la resistncia corsa con Gnova i es va establir la Crsega independent coneguda com Naci de Crsega.

 Cessi a Frana, protectorat britnic .

El 1764 Gnova va autoritzar a Frana a ocupar 5 de les 6 fortaleses de la costa (Ajaccio, Algajola, Bastia, Calvi i San Fiurenzu) i el 1768 Gnova va cedir l'illa a Frana (Tractat de Versalles). La resistncia nacional fou derrotada, i la batalla de Ponte Novo el 8 de maig de 1769 va marcar la fi de la independncia i l'establiment de la sobirania francesa. El 30 de novembre de 1789 els revolucionaris van proclamar l'illa part de Frana. El 26 de febrer de 1790 es va crear el departament. Paoli fou amnistiat i nomenat president del consell general el setembre de 1790. 

A partir del 1792 i sobretot el 1793 Paoli es va distancia de la Convenci. L'11 d'agost de 1793 Crsega es va dividir en dos departaments: Golo (l'alta Crsega) i Liamone (Crsega del sud). Pascal Paoli rebutj sotmetre's a la Convenci i va obtenir l'ajut de Gran Bretanya. L'illa tornar a ser independent breument el 15 de juny de 1794, i el 19 del mateix mes es va proclamar el Regne Anglocors sota protectorat britanic i amb el rei d'Anglaterra com a sobir; pero el tractat de Pars va obligar als britnics a renunciar al protectorat i  el 15 d'octubre de 1796 Crsega fou reincorporada a Frana. El 19 d'abril de 1811 els dos departaments de Golo i Liamone foren reunificats en el departament de Crsega. El 12 d'abril de 1814 es va establir un govern provisional del regne de Crsega a Bstia que el 27 d'abril de 1814 va acceptar el protectorat britnic per el 18 de juny de 1814 l'illa fou reconeguda francesa.
             
Des llavors va romandre en poder de Frana que no va parar de intentar eliminar els seus trets caracterstics.

Vegeu: Regne Anglocors i Pascal Paoli

 La segona guerra mundial .

El 11 de juliol de 1940 el departament va quedar sota control del govern de Vichy i el 12 de novembre de 1942 fou ocupada pels italians. El 9 de setembre de 1943 van arribar els alemanys. El 4 d'octubre de 1943 la poblaci es va revoltar contra els ocupants i fou el primer departament francs a quedar alliberat.

 Els moviments nacionalistes .

Des del 1962 van comenar a arribar francesos "pieds noirs" procedents d'Algria que es van establir a la part oriental sovint com a viticultors. Aix va produir casos de corrupci que van perjudicar als insulars. El 9 de gener de 1970 es va establir la regi de Crsega, sense poders, separant-la de la regi de Provence-Alpes-Cte d'Azur-Corse. 

El 1975 es van produir els esdeveniments d'Alria en qu el moviment autonomista l'ARC va destapar un escndol lligat a la vinificaci per part dels pieds noirs. La cava d'un viticultor fou ocupada per manifestants i assaltada per la policia que va matar a tres persones. L'1 de gener del 1976 va quedar dividida en els departaments de l'Alta Crsega i Crsega del sud, segons l'acord adoptat el 1975.

L'any 1976) es va crear el Front d'Alliberament Nacional de Crsega (FLNC) que va comenar una campanya d'atemptats amb bomba. L'organitzaci fou formalment dissolta pel govern francs el 1983 per el moviment va passar a la clandestinitat sota el nom d'Ex-FNLC. El 2 de mar de 1982 va obtenir un status especial amb assemblea electa per sense poder. El 13 de maig de 1991 l'anomenat "estatut Joxe" li va concedir una limitadssima autonomia superior a la d'altres regions (collectivitat territorial) amb consell executiu per sense capacitat legislativa.

El 1998 fou assassinat el prefecte regional Claude Erignac i el va substituir Bernard Bonnet que va destapar molts afers de corrupci i la prctica d'un sistema mafis amb bandes organitzades en el que intervenien els representants de l'estat. El 1999 els nacionalistes quasi van doblar la seva representaci en les eleccions. Es va destapar l'escndol de "Chez Francis" en el que membres de la policia GPS (creada arrel de l'assassinat del prefecte Erignac) van reconeixer haver incendiat un restaurant. Bonnet, considerat mxim responsable pel seu crrec, fou destitut i substitut par Jean-Pierre Lacroix. Els nacionalistes sota la direcci de Jean-Guy Talamoni es van reagrupar i van iniciar converses amb l'estat francs per redefinir l'estatut de l'illa (el procs de Matignon) amb l'idea d'aconseguir major autonomia. 

El 2000 l'ex-lder nacionalista Jean-Michel Rossi fou assassinat i el va seguir l'agost del 2001 Franois Santoni. El 2003 fou detingut Yvan Colonna, acusat de l'assassinat del prefecte Erignac. El juliol un referndum sobre la reforma de les institucions, no va obtenir la majoria.

Vegeu Moviments armats a Crsega per un llistat d'organitzacions armades clandestines.

 Llista de governants .

Legats del Papa;
1077 - 1092                Landolf, Bisbe de Pisa ;
1092 - 1098                Daibert, Bisbe de Pisa ;

Governadors (de Pisa);
1098 - 1116                Oberto Brottaporada ;
1116 - ?               Alberto Corso ;
?  - 1174                Guglielmo I ;
1174 - 1191                Guido ;
1191 - 1214                Guglielmo II ;
1214 - 1239                Desconegut ;
1239 - 1242                Desconegut;
1242 - 1245             Ansaldo de Mari ;
1245 - 1269             Sinucello de Cinarca ;
1269 - 1280                Isnardo de Malaspina ;
1280 - 1288                Arriquccio de la Rocca ;

Jutges ;
1280 - 1325                Sinucello Della Rocca ;
1336 - 1340                Attilio d'Attala (senyor);
1340 - 1358                Guglielmo Della Rocca (feudatari de Catalunya-Arag);
1357                       Ghilfuccio d'Istria ;
1357 - 1401                Arrigo Della Rocca ;
1401                       Ghilfuccio d'Ornano ;
1401 - 1410                Francesco Della Rocca ;
1404 - 1433         Vincentello Della Rocca ;
1434 - ?              Giudice, bar d'Istria ;
1447 - 1448  Ludivico di Campofregoso;
145-1452   Jaume de Basora ;
1452-1455 Antoni Olzina;
1455-1458 Berenguer d'Erill  ;

Governadors genovesos;
1347 - 1362                Giovanni Boccanegra (a Calvi) ;
1362 - 1372                Tridano Della Torre ;
1365                       Giovanni de Maguera ;
1372 - 1378                Andrea Lomelino ;
1372 - 1378               Luigi Tortosino ;
1378 - 1380        Consell de La Maona;
 Leonello Lomellini (segona vegada);
 Luigi Tortonio  ;
 Giovanni de Maguera  ;
 Andrea Ficone ;
 Cristoforo Maruffo ;
1380           Paolo Della Corvana ou Della Rovere ;
1380 - 1391                Leonello Lomellini (tercera vegada) ;
1391                       Corrado Della Corvana o Della Rovere ;
1392 - 1396                Arrigo Della Rocca -Comte (rebel);
1393                       Battista Zoaglia ;
1393 - 1398                Tomaso Panzano ;
1398 - 1404                Rafaello da Montaldo ;
1401                       Antonietto Adorno ;
1401 - 1404                Bartolomeo Grimaldi ;
1401 - 1406                Francesco Della Rocca  ;
1403 - 1407                Ambroggio de Marini ;
1404 - 1407                Andrea Lomellini ;
1406 - c.1420              Vicentello d'Istria  (comte i verrei, vassall del rei catal);
1407 - 1409                Leonello Lomellini (quarta vegada) ;
1409 - 1416                Andrea Lomellini (segona vegada) ;
1411 - 1416                Rafaello da Montaldo II ;
1416 - 1437                Abramo da Campofregoso ;
1437 - 1438                Antonio Montaldo (primera vegada) ;
1437 - 1438  Nicolo da Montaldo (primera vegada) ;
1438 - 1443                Janus da Campofregoso ;
1443 - 1444                Antonio Montaldo (segona vegada) ;
1443 - 1444           Nicolo da Montaldo (segona vegada) ;
1444                       Giovanni da Montaldo ;
1444 - 1446                Montaldo Parisi ;
1446 - 1447                Gregorio Adorno ;
1447 - 1448                Ludovico da Campofregoso ;
1449                       Pietro da Campofregoso ;
1450 - 1453                Galeazzo da Campofregoso ;
1453                       Pier Battista Doria ;
1453 - 1454                Salvago Salvago ;
1454                       Battistino Doria ;
1454 - 1455                Paolo Luiggi Maruffo ;
1455 - 1457                Urbano de Negro ;
1457                       Antonio Calvo ;
1457 - 1458                Antonio Manetto ;
1458 - 1459                Giovanni Lercaro ;
1459 - 1460                Giovanni da Levanto ;
1460 - 1461                Marco de Marini ;
1461 - 1464                Giovanni Vitale ;
1464                       Jacopo Bonarelli (primera vegada) ;

Goveradors (nomenats per Mil);
1464 - 1466                Francesco Manetta                        ;
1466 - 1467                Maurizio Scotti ;
1467 - 1468                Jacopo Bonarelli (segona vegada) ;
1468                       Giovanni Antonio Cotta (primera vegada) ;
1468 - 1476                Battista Geraldino d'Amelia (primera vegada);
1476 - 1477                Jacopo Bonarelli (tercera vegada) ;
1477                       Giovanni Antonio Cotta (segona vegada) ;

Governadors genovesos;
1477 - 1480                Battista Geraldino d'Amelia  (segona vegada);
1480                       Francesco Spinola ;
1480 - 1482                Tomassino da Campofregoso ;
1482 - 1483                Janus II da Campofregoso ;
1483                       Gherardo da Montagnana ;
1483 - 1485                Gerard -Count ;
1483 - 1484                Matteo Fieschi ;
1484 - 1485                Francesco Panmilio  ;
1485 - 1486                Alessandro de Negroni ;
1486 - 1487                Agostino Zoaglia ;
1487 - 1489                Comissionats-generals ;
 Baliano de Fornari ;
 Cattaneo de Marini ;
 Giovanni di Gualeggia ;
 Domenico Spinola ;
 Raffaello de Grimaldi ;
1489                       Ambroggio de Negro (Comissionat) ;
1489 - 1491                Gasparo da Santopietro ;
1491 - 1494                Galeazzo da Levanto ;
1494 - 1496                Jacopo da Viceto ;
1496 - 1498                Geronimo da Talliano ;
1498 - 1500                Rolando de Fornari ;
1500 - 1501                Cristofaro Centurione  ;
1501 - 1502                Bartolomeo Giustiniani ;
1502 - 1503                Domenico Lercaro ;
1503 - 1504                Niccolo Doria ;
1504 - 1506                Lazaro Picchinoto ;
1506 - 1507                Ambroggio Salvago ;
1507                       Francesco Giustiniani ;
1508 - 1509                Emmanuelle de Grimaldi ;
1509 - 1510                Raffaello de Canevali  ;
1510 - 1512                Giovanni Doria ;
1512 - 1513                Tomasso Bulgaro ;
1513 - 1514                Francesco Salvago ;
1514                       Cipriano Foglietta ;
1514 - 1516                Leonello Lercaro ;
1516 - 1517                Raffaello Doria ;
1517 - 1519                Giovanni de Passano ;
1519 - 1520                Giovanni Battista de Negro ;
1520 - 1521                Antonio da Roveroto  ;
1521 - 1522                Andrea Spinola ;
1522 - 1523                Badassare Adorno ;
1523 - 1524                Giovanni Battista Lomellini  ;
1524 - 1525                Girolamo da Rapallo ;
1525 - 1526                Giovanni Battista Doria ;
1526 - 1527                Battista da Varese ;
1527 - 1528                Giovanni Salvago ;
1528 - 1529                Sebastiano Doria ;
1529 - 1530                Cosimo Damiano Giustiniani ;
1530 - 1532                Pier Giovanni Salvago ;
1532 - 1533                Agostino de Negro ;
1533 - 1534                Matteo Trucco ;
1534 - 1535                Leonardo Cattaneo ;
1535 - 1537                Francesco da Vercelli ;
1537 - 1538                Battista et Vincenzo Zoaglia ;
1538 - 1539                Niccolo Salvago ;
1540 - 1451                Francesco Lucciardo ;
1541 - 1543                Paolo Lasagna  ;
1543 - 1544                Giovanni Salvago ;
1544 - 1545                Domenico Cuccarello;
1545 - 1546                Niccolo Imperiale ;
1546 - 1548                Benedetto Pernice ;
1548 - 1549                Giovanni Maria Spinola ;
1549 - 1550                Paolo Gregorio Raggio ;
1550 - 1551                Eccelino Spinola ;
1551 - 1552                Francesco Passagio ;
1552 - 1553                Lamba Doria ;
1553                       Marsilio Fieschi ;

Comissionats generals durant l'ocupaci francesa;
1553 - 1554                Bernardo Castagna i Paolo Vincenzio Lomellini (Comissionats generals);
1554                       Luciano Spinola (Comissionat);
1554 - 1556                Domenico Doria, Domenico de Franchi, Cristofaro Pallavicini, Geronimo Pallavicini, Francesco Saoli i Antonio de Fornari (primera vegada) (comissionats);
1556 - 1557                Antonio de Fornari,  Agostino Spinola (segona vegada) i  Benedetto Spinola (comissionats);
1557 - 1559                Giorgio Doria, Francesco de Fornari i Ambroggio Spinola (Comissionats) ;
1559 - 1560                Giovanni Battista Grimaldi, Pelegro Rebuffo, Cristoforo Saoli i Andrea Imperiale (comissionats);

Governadors;
1560 - 1561                Gasparo Dell'Oliva ;
1561 - 1562                Nicolo Ceba ;
1562 - 1565                Gasparo Dell'Oliva, Cristofaro de Fornari, Francesco Lomellini, Giuliano Saoli i Giorgio Doria (Comissionats) ;
1565 - 1566                Stefano Doria ;
1566 - 1567                Giovanni Pietro Vivaldi ;
1567 - 1569                Francesco de Fornari ;
1569 - 1570                Giorgio Doria ;
1570 - 1571                Giovanni Antonio Basadone ;
1571 - 1574                Meliaducce Uso di Mare ;
1572                       Benedetto Carnevaro Fieschi ;
1573 - 1574                Giovanni Antonio Pallavicini ;
1575 - 1576                Agostino Doria ;
1576 - 1577                Andrea Centurione ;
1577 - 1579                Tomaso Carbone ;
1579 - 1580                Giovanni Maruffo ;
1580 - 1582                Pier Battista Cattaneo (primera vegada);
1582 - 1584                Stefano de Passano ;
1584 - 1585                Cattaneo de Marini ;
1585 - 1586                Pier Battista Cattaneo (segona vegada);
1586 - 1588                Francesco Montebruno  ;
1588 - 1589                Lorenzo de Negroni  ;
1589 - 1591                Filippo de Passano ;
1591 - 1592                Agostino Doria ;
1592 - 1593                Stafano Spinola ;
1593 - 1595                Nicolo Fieschi (primera vegada) ;
1595 - 1597                Geronimo Assereto ;
1597 - 1599                Carlo Pallavicini ;
1599 - 1601                Marco Antonio Giustiniani (primera vegada);
1601 - 1602                Nicolo Fieschi (segona vegada);
1602 - 1603                Marco Antonio Giustiniani (segona vegada);
1603 - 1604                Avelino Lercaro ;
1604 - 1606                Domenico Della Torre ;
1606 - 1608                Agostino Pallavicini ;
1608 - 1609                Raffaello Giustiniani ;
1609 - 1611                Giovanni Pietro Serra ;
1611 - 1613                Giovanni Battista Durazzo ;
1613 - 1615                Giorgio Centurione ;
1615 - 1616                Stefano Rivarolla ;
1616 - 1617                Francesco de Marini ;
1617 - 1619                Francesco Spinola ;
1619 - 1621                Camilio Moneglia ;
1621 - 1622                Mario Spinola ;
1622                       Francesco Calvo ;
1623 - 1625                Marco Aurelio Oderigo ;
1625 - 1627                Geronimo Lercaro ;
1627 - 1629                Giulio Saoli ;
1629 - 1631                Domenico Centurione i Giovanni Andrea Gentile ;
1631 - 1633                Giovanni Michele Zoaglia ;
1633 - 1635                Baldassare Giustiniani ;
1635 - 1637                Constantiono Doria ;
1637 - 1639                Giovanni Battista Lasagna ;
1639 - 1641                Agostino Centurione ;
1641 - 1643                Benedetto Viale ;
1643 - 1645                Francesco Imperiale ;
1645 - 1647                Cesare Durazzo ;
1647 - 1649                Francesco Maria Lomellini (primera vegada);
1649 - 1651                Giovanni Bernardo Veneroso ;
1651 - 1653                Giovanni Battista Cicala ;
1653 - 1654                Domenico de Franchi ;
1654 - 1658                Matteo Durazzo ;
1658 - 1662                Francesco Maria Lomellini (segona vegada) ;
1662 - 1664                Giovanni Francesco Saoli ;
1664 - 1666                Cristoforo Spinola ;
1666 - 1669                Giorgio Zoaglia  ;
1669 - 1671                Federico Imperiale  ;
1671 - 1672                Carlo Emmanuele Durazzo ;
1672 - 1674                Giovanni Andrea Spinola ;
1674 - 1676                Geronimo Caramagnola  ;
1676 - 1678                Visconte Cicala ;
1678 - 1680                Bernardo Ballano ;
1680 - 1682                Giovanni Battista Della Rovere ;
1682 - 1685                Giovanni Giacomo Monza ;
1685 - 1687                Agostino de Franchi ;
1687 - 1689                Francesco Maria Doria ;
1689 - 1691                Giovanni Prato  ;
1691 - 1696                Gherardo Spinola  ;
1696 - 1700                Raffaello de Passano ;
1700 - 1702                Ottone de Fornari ;
1702 - 1704                Ettore de Fieschi ;
1704 - 1706                Filippo Doria ;
1706 - 1708                Filippo Adorno ;
1708 - 1710                Geronimo Venoroso  ;
1710 - 1711                Filippo Cattaneo de Marini ;
1711 - 1714                Nigrone Rivarola  ;
1714 - 1716                Paolo Francesco Spinola ;
1716 - 1717                Marco Aurelio Rebuffo ;
1717 - 1719                Giovanni Stefano Spinola ;
1719 - 1721                Bartolomeo Passano ;
1721 - 1722                Agostino Spinola ;
1722 - 1724                Antonio de Negroni (primera vegada) ;
1724 - 1726                Nicolo Durazzo ;
1726 - 1728                Antonio de Negroni (segona vegada) ;
1728 - 1729                Alessandro Saluzzo ;
1729 - 1730         Felice Pinelli  (primera vegada) ;
1730 -  1731  Giovanni Francesco Gropallo ;
1731        Carlo de Fornari  ;
1731 - 1732         Camilio Doria ;
1732 - 1733        Paolo Battista Rivarola  ;

Comissionats generals;
1733 - 1734        Paolo Gironimo Pallavicini ;
1734 - 1735        Pier Maria Giustiniani i Ugo Fieschi (primera vegada) ;
1735 - 1736     Felice Pinelli  (segona vegada) ;
1736 - 1738     Paolo Battista Rivarola  ;
1738 - 1740     Giovanni Battista de Mari ;
1740 - 1743  Domenico Maria Spinola           ;
1743      Gian Benedetto Sperone (inter) ;
1743 -  1745     Pier Maria Giustiniani  (segona vegada) ;
1745 -  1751  Stefano de Mari ;
1751 - 1755     Giovanni Giacomo Grimaldi ;
1755 - 1759        Guiseppe Maria Doria ;
1759 - 1760     Gian Battista de Sopranis ;
1760 - 1761  Domenico Invrea ;
1761 - 1764  Giovani Battista Saoli ;
1764 - 1768         Agostino Sperone ;

 Generals rebels;
1730 - 1732  Carlo Francesco Raffaelli (generalissimo), Luigi Giafferi i Andrea Colonna Ceccaldi ;
1734 - 1735   Giacinto Paoli, Luigi Giafferi ;
1735 - 1736  Giacinto Paoli, Luigi Giafferi i Andrea Colonna Ceccaldi ;
10 d'agost de 1735 - 1736         Luca Ornano ;

Rei i regents;
15 de mar de 1736 a 10 de juliol de 1739  Teodor I Antonio Stefano (Teodor de Neuhoffo o Theodor Anton Stephan Freiherr von Neuhof)   ;
10 de novembre de 1736 a 10 de juliol de 1739  Regncia de Giacinto Paoli, Luigi Giafferi i Luca Ornano;
1 de febrer de 1743 a 16 de mar de 1743  Teodor I (segona vegada)  ;
16 de mar de 1743 a 20 de juliol de 1743 Regncia de Giacinto Paoli, Luigi Giafferi i Luca Ornano;

Comandants militars francesos        ;
5 de febrer de 1738 -  1 de febrer de 1739  Louis de Frtat, comte de Boissieux  ;
1 de febrer de 1739 -  1 de mar de 1739  M. de Sasselange (inter) ;
1 de mar de 1739 - 24 de maig 1741  Jean Baptiste Franois Desmarets marqus de Maillebois ;
24 de maig de 1741 -  9 de setembre de 1741  marqus de Villemur, president dels Protectors;
1741-1745 retirada francesa;
7 de juny de 1746 -  1 d'agost de 1751  Ignazio Venturini (en funcions des del 30 d'agost de 1745) ;

Generals Caps de la Naci ;
Gener del 1753 -  2 d'octubre de 1753     Comte Giovanni Pietro Gaffori;
22 d'octubre de 1753 - 15 de juliol de 1755  Consell suprem integrat per Carlo Grimaldi,  Clemente Paoli,  Santucci Tomassio i Simone Pietro Frediani (presidncia rotatria);
15 de juliol de 1755 - 13 de juny de 1769  Filippo Antonio Pasquale Paoli (Pascal Paoli) ;
10 d'agost al octubre de 1755 Mario Emanuele Matra (primera vegada, en rebelli);
gener a 28 de mar de 1757 Mario Emanuele Matra segona vegada en rebelli;

Comandants militars francesos;
1764 - 1768         Louis Charles Ren, comte de Marbeuf (primera vegada) ;
1768                       Franois Claude, marquis de  Chauvelin ;
1768 - 1769                Louis Charles Ren, comte de  Marbeuf (inter, segona vegada) ;
1769 - 1770                Nol de Jourda, comte de Vaux,  bar de Roche en Rgnier i de    Velay, senyor d'Youer i de Saintes Vertus  ;
1770 -  1772         Louis Charles Ren, comte de Marbeuf (tercera vegada) ;

Governadors francesos ;
1772         Louis Charles Ren, comte de Marbeuf  ;
1772 - 1775                Jean Franois, Comte de Narbonne  (inter) ;
1775 - 1786         Louis Charles Ren, comte de Marbeuf (quarta vegada, des el 1778 fou marqus de Cargse);
1786 - 1790            Armand Charles, vicomte de Barrin de la Galiissonire            ;
1790 - 1794     Filippo Antonio Pasquale Paoli (Pascal Paoli);

Intendants de Justicia, Policia i finances de Bstia encarregats d'afers civils;
1768 - 1771                Daniel Marc Antoine Chardon ;
1771 - 1775                Barthlemi de Colla de Pradine   ;
1775 -  1785  Claude Franois Bertrand de Boucheporn ;
1785 - 1789                Franois Nicolas de la Guillaumye ;

President de l'assamblea (Consulta);
15 de juny de 1794 a 19  de juny de 1794  Filippo Antonio Pasquale Paoli (exerc ja des del 10 de juny de 1794) ;

Rei;
19 de juny de 1794 - 15 d'octubre de 1796  Giorgio (Jordi III d'Anglaterra) ;
                          
Lloctinents generals o virreis;
1794        Sir Charles Stuart  ;
1794 - 1796         Gilbert Elliot-Murray-Kynynmound, Earl of Minto ;

Cap del consell d'estat (primer ministre);
19 de Juny de 1794 a 15 d'octubre de 1796  Charles-Andr Pozzo di Borgo  ;

Governadors francesos;
1796 - 1803     Comte Andr-Franois Miot de Melito (des del 7 de gener del 1801 administrador general);

Prefectes de Golu  ;
1801 - 1811                Antonio Giovanni Pietri ;

Prefects de Liamone  ;
1800 - 1803         Jean-Baptiste Galeazzini ;
1803 - 1811         Hyacinthe Arrighi de Casanova ;

Prefectes de Crsega;
1811 - 1813         Hyacinthe Arrighi de Casanova ;
1813 - 1814                Alexandre-Henri Heim ;
1814 - 1814  Franois Xavier Giubega (primera vegada);
        
President del comit de govern provisional;
12 d'abril de 1814 - 27 d'abril de 1814  Giovanni Antonio Frediani de Vidau ;

Governador;
27 d'abril de 1814 - 18 de juny de 1814  Henri Montresor ;

Prefectes de Crsega ;
1814 - 1815         Baron Franois Louis Joseph de Bourcier Montureaux ;
1815 - 1815         Franois Xavier Giubega (segona vegada)                         ;
1815 - 1816         Louis Courbon de Saint Genes ;
1818 - 1819         Martin comte de Vignole  ;
1819 - 1820         Baron Alexandre Daniel de Talleyrand-Perigord ;
1820 - 1822         Claude Franois Eymard  ;
1822 - 1824         Antoine Louis Ange Elyse Vicomte de Suleau  ;
1824 - 1828         Comte Gabriel Marie Jean Benot de Lantivy Kerveno ;
1828 - 1830         Joseph Jrme Hilaire d'Angellier ;
1830 - 1830         Comte Marie Joseph Gabriel Xavier, Comte Choiseul-Beaupre ;
1830 - 1845         Honore Jourdan du Var ;
1845 - 1848         Ren Joseph Jean Frasneau  ;
1848 - 1848            Pierre Auguste Vogin et Pierre Marie Pietri  (comissionats);
1848 - 1848            Andr Pozzo di Borgo (Comissionat general) ;
1848 - 1849         Antoine Aubert  ;
1849 - 1852         Jean-Baptiste Olivier Jules Csar, Comte Rivaud de la Raffinire  ;
1852 - 1856         Constant Thuillier ;
1856 - 1860         Alexis Flix Montois;
1860 - 1861         Jean Paul Gustave Segaud  ;
1861 - 1870         Louis Charles Germaine Gry ;
1870 - 1870         Jacques Ernest Boyer ;
1870 - 1871         Dominique Franois Ceccaldi   ;
1871 - 1871         Emmanuel Gustave Naquet  ;
1871 - 1872         Eugne Louis Lambert Paul Dhormoys ;
1871 - 1872                Charles Ferry (comissionat extraordinari);
1872 - 1872         Jean-Baptiste Eugne Dauzon  ;
1872 - 1873         Antoine Charles Lon Daunassans  (primera vegada);
1873 - 1873         Eugne Ren Poubelle   ;
1873 - 1873         Franois Antoine Alphonse Viviaux ;
1873 - 1875         Albert Souvestre ;
1875 - 1877         Antoine Charles Lon Daunassans  (segona vegada);
1877 - 1877         Emmanuel Louis Grandval         ;
1877 - 1879         Eugne Schnerb                   ;
1879 - 1879         Paul Adrien, Baron d'Artigues  ;
1879 - 1880         Louis Albert Delasalle           ;
1880 - 1880         Charles Edgar Omer de Maray      ;
1880 - 1881         Louis Gilbert Leguay               ;
1881 - 1882         Jean Joseph Arthur Gragnon        ;
1882 - 1882         Aristide Lopold Demangeat          ;
1882 - 1884         Marie Lucien Justin Maurice Andr de Tremontels  ;
1884 - 1885         Jules-Louis Dufresne             ;
1885 - 1885         Lon Barrabant                      ;
1885 - 1886         Emmanuel Joseph Georges Bes de Brec  ;
1886 - 1889         Auguste Fremont                      ;
1889 - 1895         Jacques Marcel Bonnefoy-Sibour      ;
1895 - 1896         Charles Etienne Lutaud             ;
1896 - 1896         Jules Adrien Jean Bonhoure         ;
1896 - 1897         Paul Joseph Boudier                 ;
1897 - 1904         Jean Joseph Flix Cassaneau        ;
1904 - 1905         Marcel Franois Delanney           ;
1905 - 1906         Jean Baptiste Pierre Ferdinand  Phellut ;
1906 - 1909         Auguste Marie Joseph Chaleil       ;
1909 - 1910         Jacques Prosper Edmond Fabre      ;
1910 - 1911         Claude Clment Buellet            ;
1911 - 1912         Hippolyte Juilliard                 ;
1912 - 1914         Louis Charles Thibon               ;
1914 - 1914         Gabriel Marc Charles Olivier Brin  ;
1914 - 1918         Albert Marie Georges Henry           ;
1918 - 1919         Franois Parfait Gaston Allain     ;
1919 - 1920         Thophile No Louis Barnier         ;
1920 - 1921         Antoine Maurice Mounier            ;
1921 - 1924         Georges Flix Maurice Thom    ;
1924 - 1929         Louis Florentin Marlier            ;
1929 - 1930         Amde Flix Bussire              ;
1930 - 1935         Joseph Paul Dieudonn Seguin       ;
1935 - 1936         Jean-Baptiste Victor Dissard       ;
1936 - 1940  Jules Henri Anastase Petitjean     ;
1940 - 1943  Paul Louis Emmanuel Balley         ;
1943 - 1943  Pierre Lecne (inter)            ;
1943  Franois Jean Baptiste Louis Pelletier ;

Governadors militars italians i alemany;
1942 - 1943     Giacomo Carboni                 ;
1943 -     Giovanni Magli    ;
1943 Karl Gesele (a Crsega, supeditat a Fridolin Senger und Etterlin (commandant de Crsega i Sardenya);
 
Prefectes;
1943 - 1944  Charles Jean Luizet (civil) i Henri Jules Jean Martin (militar, forces lliures)           ;
1944 - 1945         Roger Louis Jean Moris             ;
1945 - 1947         Pierre Joseph Jean Jacques Ravail ;
1947 - 1949         Maurice Papon ;
1949 - 1952         Lucien Edouard Louis Drevon ;
1952 - 1958         Marcel Camille Savreux  ;
1958 - 1959         Guy Lon Lamassoure  ;
1959 - 1952         Bernard Modeste Jules Vaugon ;
1962 - 1966         Marcel Albert Turon  ;
1966 - 1969         Maurice Lon Lambert ;
1969 - 1972         Franois Louis Luc Bourgin  ;
1972 - 1974         Jean Antoine Joseph Faussemagne  ;
1974 - 1975         Jacques Robert Delaunay  ;
1975 - 1975         Gabriel Jean Marie Charles Gilly ;

Prefectes de l'Alta Crsega;
1975 - 1976            Jacques Gurin  ;
1976 - 1977        Marcel Julia ;
1977 - 1979        Yves Betegeac ;
1979 - 1981        Philippe Loiseau ;
1981 - 1982        Henri Senie ;
1982 - 1983        Guy Migeon ;
1983 - 1985        Jacques Barel ;
1985 - 1987        Henri Huges ;
1987 - 1988        Michel Besse ;
1988 - 1990     Bernard Boucault  ;
1990 - 1992        Henri Hurand  ;
1992 - 1993        Jean-Marc Rebire  ;
1993 - 1995        Franois Goudard  ;
1995 - 1996        Andr Viau ;
1996 - 1998        Bernard Pomel  ;
1998 - 1999        Bernard Lemaire ;
1999 - 2001     Christian Sapde  ;
2001 - 2003     ric Delzant  ;
2003 -              Jean-Luc Videlaine  ;

Prefects regionals i departamentals de la Crsega del Sud;
1975 - 1977         Jean Riolacci  ;
1977 - 1979         Yves Bertrand Burgalat  ;
1979 - 1981         Claude Vieillecazes  ;
1981 - 1982         Paul Cousseran ;
1982 - 1983         Paul Rouaze ;
1983 - 1985         Paul Bernard ;
1985 - 1986         Bernard Landouzy ;
1986 - 1987         Franois Garsi ;
1987 - 1989         Jol Thoraval  ;
1989 - 1990         Jean Gilbert Marzin ;
1990 - 1992         Alain Bidou ;
1992 - 1993         Roger Hubert Gros ;
1993 - 1994         Jean-Paul Frouin ;
1994 - 1996         Jacques Coeffe ;
1996 - 1998  Claude Erignac   ;
1998 - 1999         Bernard Bonnet                     ;
1999 - 2001         Jean-Pierre Lacroix                ;
2001 - 2003         Dominique Dubois                   ;
2003 - 2006  Pierre-Ren Lemas                ;
des del 23 de febrer del 2006 -    Michel Delpuech 

Presidents del consell regional (1974-1982) i assamblea regional (des 1982);
1974 - 1979                Franois Giacobbi                ;
1979 - 1982                Jean Filippi                 ;
1982 - 1984  Prosper Alfonsi    ;
1984 - 1998  Jean-Paul de Rocca-Serra       ;
1998 -  2004  Jos Rossi  ;
des l'1 d'abril del 2004    Camille de Rocca Serra  ;

Presidents del Consell Executiu ;
2 d'abril de 1992 a  4  d'abril del 2004  Jean Baggioni       ;
des del 4 d'abril del 2004   Ange Santini            ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76048" title="Moviments armats a Crsega" nonfiltered="177" processed="177" dbindex="30187">
Aquest s un llistat de moviments armats de Crsega en l'poca moderna (vegeu tamb Histria de Crsega).
ALNC, Exercit d'Alliberament Nacional de Crsega (sorgit el 1983, desprs de la dissoluci pel govern francs del FLNC);
ANC, Exrcit Nacional Cors (fundat el 1990);
APC, Associaci de Patriotes cors (fundat el 1976, convertit en partit poltic com Unione di u Populo Corsu UPC el 17 de juliol de 1977);
ARC, Acci pel Renaixement de Crsega (fundat el 1967, origin l'APC el 1976);
FLNC, Front d'Alliberament Nacional de Crsega (fundat el 1976, continuaci del Exercit Revolucionari Cors fundat uns anys abans, per sorgit de la uni del  PC-PCPA, el FPCL i GP);
FRC, Front Regional Cors (convertit en partit el 1973 amb el nom de Partidu di Populu Corso PPC, que el 1976 es va unir a l'APC per fundar l'UPC);
FRANCIA, Front d'Acci Nova contra la Independncia i l'Autonomia (fundada el 1976);
FPCL, Front Camperol Cors d'Alliberament (fundat el 1973);
GP, Giustizia Paolina (fundat vers 1973);
MPAD, Moviment per l'Autodeterminaci i la dissidncia;
PCPA, Partit Cors per l'Autonomia (el 1974 es va fusionar amb el Partit Cors);
PC, Partit Cors (autonomista, fundat el 1927);
R, Resistncia (sorgit a principis dels vuitanta);

 Referncies .
 Peio Aierbe (1989) Lucha armada en Europa  Tercera Prensa, Gakoa Liburuak nm 1, Donostia.
 Peter Janke (1982)  Guerrilla & terrorist organisations  Harvest Press, London.
 PELLETIER, Eric i PONTAUT, Jean Marie  Les spcialits corses a L'EXPRESS.
 Charles Santoni Un demi-siecle de resistance et de repression corse 1789-1819 a LES TEMPS MODERNES, nm 323-326  agost-setembre 1973  Pars;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76055" title="Georg Herwegh" nonfiltered="178" processed="178" dbindex="30189">

Georg Herwegh (1817 - 1875), va ser un poeta alemany.

Fill d'un hostaler, va nixer a Stuttgart. Va comenar a estudiar teologia per havia de deixar els seus estudis i per treballar com a periodista i traductor. El 1839 va hacer de fugir a Emmishofen, Sussa. El seu Gedichte eines Lebendigen es publicava a Zuric entre 1841-1843. Tot i que va ser instantniament prohibit, a Prssia va tenir un xit considerable.

Durant un viatge a Alemanya el rei de Prssia li conced una audici per el feia deixar el pas una altra vegada. El 1843 se n'anava a Pars i es publicava la segona part de Gedichte. Durant la revoluci alemanya fracassada de 1848 ell i un grup d'emigrants alemanys se n'anaven a Baden Baden en una missi militar; era tanmateix un fracs i havia de fugir a Sussa una vegada ms.

s en aquesta estada a Zuric que ell i la seva dona Emma fan amistat amb Richard Wagner coincidint a casa d'Eliza Wille a Marienfeld, a la vora del llac de Zuric.

Desprs d'una amnistia torn a Baden Baden. Herwegh escrivia canons per a la Societat del Treballador de Lassalle i el Partit del Treballador Democrtic Social. El 1877, es publicava Neue Gedichte.

Mentre que uns altres poetes com Ferdinand Freiligrath deixaven la seva poltica revolucionria, Herwegh mai va deixar la seva perspectiva revolucionria i el seu comproms en democrcia radical. El decebia i criticava el nacionalisme prussi i la guerra de Bismarck per l'annexi d'Alscia i Lorena entre 1870 i 1871.

En la ment d'Herwegh, la poesia s un primer pas cap a l'acci poltica. Consegentment, com Heinrich Heine, defensa a Goethe.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76056" title="Risk" nonfiltered="179" processed="179" dbindex="30190">


Risk s un joc d'estratgia de tauler basat en torns, comercialitzat per l'empresa Parker Brothers, una divisi d'Hasbro i creat a comenaments de la dcada del 1950 per Albert Lamorisse. Aquest joc comparteix moltes caracterstiques amb els anomenats jocs de guerra (wargames), per en comparaci amb aquests, s fora simple i abstracte. No pretn simular correctament l'estratgia militar, les dimensions del mn ni la logstica de les campanyes extenses i l'atzar hi t un paper ms important que en els wargames tradicionals. L'objectiu s ocupar tots els territoris del mapa i eliminar els enemics. Anniversary Edition - Object of the Game] .

El primer Risk va sortir a la venda a Frana el 1957 i va ser dissenyat per Albert Lamorisse, un director de cinema francs. Des de la preversi de 1959, l'empresa Parker Brothers i Hasbro han incls diferents versions en les regles del joc. Existeixen multitud de variants en les regles, tant en jocs per a ordinador com a Internet.

 Regles del joc .
El Risk s un joc de torns de dos a sis jugadors. Es juga en un tauler amb un mapa poltic simplificat del mn, dividit en quaranta-dos territoris, que estan agrupats en sis continents. Per comenar, cada jugador tira un dau. El jugador amb la puntuaci ms alta comena en primer lloc i la seqncia continua en sentit horari. Cada jugador, per torns, colloca una tropa en un territori fins que no quedin territoris lliures. Una vegada fet aix cada judador colloca la resta de les seves tropes als seus territoris, fins a completar el nombre de tropes inicials (que varien segons el nombre de jugadors, aix si juguen sis, cada jugador pot collocar 20 tropes, si sn cinc es colloquen 25, si sn quatre es colloquen 30).

Cada torn d'un jugador es divideix en tres etapes, en la primera etapa es colloquen tropes als pasos que es posseeixen, en la segona etapa s'ataca als territoris contigus per intentar conquerir-los i quan no es desitja realitzar cap atac ms es realitza una reestructuraci de les tropes. Cada jugador rep reforos al comenament de cada torn; el nombre de reforos depn dels territoris controlats; el nombre de tropes rebudes s el nombre de pasos dividits entre tres (sense els decimals) per rebent sempre com a mnim tres tropes. Es reben tropes extres al principi de cada torn si es controla un continent complet o si es t una combinaci de cartes determinada. L'estratgia fonamental del joc rau en la collocaci d'aquestes tropes de refor.


La victria o derrota de cada batalla es decideix tirant uns daus de sis cares. Existeixen dos tipus de daus, tres daus d'atac de color vermell i dos daus de defensa de color blau. La dinmica de cada batalla es realitza de la segent forma: el jugador atacant decideix quin pas atacar, per a aix ha de comptar com a mnim amb 2 o ms tropes al pas des d'on es realitza l'atac. El jugador atacant pot llanar un mnim d'un dau i un mxim de tres, segons desitgi atacar amb una, dues o tres tropes. En aquell moment el jugador defensor pot triar si defensa amb un dau o, si posseeix al pas atacat dos o ms tropes, defensar amb dos daus. Comparant les dues puntuacions ms altes dels daus d'atac amb la ms alta dels daus de defensa es dedueix el nombre de tropes perdudes per cada jugador. Per exemple, si un jugador llana tres daus i obt un 6,3,2 i el defensor decideix llanar dos daus i obt un 5,3 cada jugador perd una tropa, ja que el 6 s major que el 5 i quan existeix un empat en la puntuaci perd una tropa el jugador atacant. El tercer dau atacant no es t en compte. Es repeteix aquest procs fins que el jugador defensor perd totes les tropes o el jugador atacant no pot continuar l'atac perqu s'ha quedat amb una sola tropa. Quan es produeix la conquesta d'un territori, el jugador vencedor ha de passar al pas ve amb un mnim de tropes igual a l'ltim atac realitzat i com a mxim el nombre de tropes que desitgi, sempre que deixi una tropa al pas des del qual ha realitzat l'atac.

El jugador en el seu torn pot realitzar tots els atacs que desitgi, quan decideixi que no continua atacant pot realitzar una nica reestructuraci de les seves tropes, que consisteix a moure les seves tropes entre dos territoris contigus, sempre que mantingui un mnim d'una tropa al territori en el qual realitza la reestructuraci.

Al final de cada torn, si s'ha conquerit almenys un territori, es rep una carta. Aquestes cartes tenen dibuixat un territori i una figura, que pot ser un soldat d'infanteria, una tropa de cavalleria o un artiller. Existeixen tamb dos comodins amb les tres figures. A l'inici de cada torn es t la possibilitat de canviar una combinaci de cartes per tropes; una combinaci de cartes s un grup de tres cartes amb la mateixa figura o amb les tres diferents. El jugador rep un cert nombre de tropes segons la combinaci, si sn tres soldats rep 4 tropes, si sn tres tropes de cavalleria rep 6 tropes, si sn tres artillers rep 8 tropes i si sn una de cada rep 10 tropes. s possible acordar un altre tipus de reforos, essent bastant com la possibilitat de rebre tropes seguint una progressi. Aix doncs, en la primera combinaci (aqu no importaria el tipus de combinaci) es rebria 4 tropes, en la segona 6, en la tercera 8, i aix successivament. Si en realitzar el canvi es posseeix algun pas del conjunt de cartes es reben dues tropes addicionals per cada un d'ells. Tamb cal tenir el compte que sol es poden tenir 5 cartes com a mxim, ja que amb aquesta quantitat de cartes sempre s possible obtenir una combinaci, essent obligat realitzar-ne el canvi.

L'objectiu del joc s'acorda a l'inici. Existeixen diversos tipus d'objectius, sent els ms comuns:
 Realitzar una missi secreta: a l'inici es reparteixen entre els jugadors unes cartes objectiu que han de completar per guanyar. Aquestes inclouen conquerir un nombre determinat de territoris, conquerir diversos continents o eliminar un jugador de determinat color.
 Jugar per capitals: a l'inici del joc es reparteixen les cartes de territoris entre els jugadors i s'hi distribueixen les tropes, per a l'hora de retornar les cartes cada jugador es guarda una carta dels seus territoris que ser la capital. Per guanyar haur de conquerir un nombre determinat de capitals en funci del nombre de jugadors i evitar que els seus rivals conquereixin la seva prpia capital.
 Conquerir el mn: en aquest cas cal eliminar la resta de rivals fins a aconseguir els 42 territoris. Amb aquest objectiu es produeixen les partides ms llargues.

Quan es juga al Risk de dos jugadors se sol introduir a la partida un tercer jugador neutral per afegir major diversi i poder emprar una estratgia similar a la que hi hauria amb tres jugadors.

Material.
Tauler.
El tauler del Risk est format per 6 continents dividits en 42 territoris. Anniversary Edition - Equipment - Gameboard] . (Vegeu la secci territoris per a ms informaci.)
Els nombres situats a sota (entre parntesi) indiquen el nombre d'unitats extra rebudes si es t el continent sencer.

Territoris.
 


: En algunes versions canadenques del joc els territoris Alberta, Ontario i Quebec foren substituts per Canad Septentrional, Canad Central i Canad Oriental.

Armes.




Cada partida de Risc arriba amb sis jocs d'exrcits, cada un d'un color diferent. Els jocs individuals d'exrcits sn denotats per tres fitxes diferents: Anniversary Edition - Equipment - The Armies] . 
Infanteria: Representen una unitat d'exrcit senzilla. (Foto de la dreta.);
Cavalleria: Representen cinc unitats d'exrcit. (Foto del mig.);
Artilleria: Representa deu unitats. (Foto de l'esquerra.);

Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76057" title="Eliza Wille" nonfiltered="180" processed="180" dbindex="30191">
Eliza Wille (9 de mar de 1809 a Itzehoe, Holstein;   1893) va ser una escriptora de novelles alemanya.

Filla de l'armador hamburgus R. M. Sloman, es cas amb el periodista Franois Wille amb el que abandonaba Hamburg, el 1851, per viatjar i establir-se definitivament en una finca a Marienfeld a la vora del llac de Zuric.

La famlia tenia l'amistad de Richard Wagner i Georg Herwegh, amb qui mantingueren llargues converses a la finca.

Les seves primeres poesies apareixien encara amb el nom d'Eliza Sloman (Hamburg, 1836), desprs seguiren les novelles Felicitas (Leipzig, 1850) i Johannes Olaf (Leipzig, 1871) aix como la collecci de novella Stillleben in bewegter Zeit (Leipzig , 1878).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76058" title="Denominaci d'Origen Protegida" nonfiltered="181" processed="181" dbindex="30192">
Una Denominaci d'Origen Protegida (DOP) s, segons la reglamentaci de la Uni Europea, la indicaci geogrfica d'una regi, localitat o pas, que designa un producte agrcola o alimentari originari del lloc en qesti, la qualitat o caracterstiques del qual sn degudes exclusivament o essencialment al medi geogrfic on es produeix compresos els factors naturals i els factors humans. La producci, l'elaboraci i la transformaci del producte s'han de realitzar a la zona geogrfica delimitada. 

La reglamentaci s similar a la Denominaci d'Origen, per s'exclouen els vins i les begudes espirituoses, excepte el vinagre de vi, ja que tenen la seva prpia reglamentaci europea com a VQPRD i Denominaci Geogrfica, respectivament. Entre els productes protegits es troben: formatges, carn i derivats, fruites, verdures, cereals, pastisseria, olis i olives, espcies, mel i begudes no espirituoses. 

Altres categories d'indicacions geogrfiques relacionades amb la DOP sn:
Indicaci Geogrfica Protegida (IGP), quan noms part de les qualitats sn atribubles a l'entorn geogrfic.
Especialitat Tradicional Garantida (ETG), quan es garanteix un producte o un procs tradicional, per no el seu origen.

Productes amb Denominaci d'Origen Protegida.
Catalunya:
DOP Avellana de Reus;
DOP Formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya;
DOP Mantega de l'Alt Urgell i la Cerdanya;
DOP Oli Les Garrigues;
DOP Oli Siurana;
DOP Oli del Baix Ebre-Montsi;
DOP Oli de Terra Alta;
DOP Arrs del Delta de l'Ebre - En procs de reconeixement comunitari;
DOP Mongeta del Ganxet Valls-Maresme - En procs de reconeixement comunitari;
DOP Oli de l'Empord - En procs de reconeixement comunitari;
DOP Pera de Lleida - En procs de reconeixement comunitari;
Pas Valenci:
DOP Arrs de Valncia;
DOP Carxofa de Benicarl;
DOP Kaki Ribera del Xquer;
DOP Nespres Callosa d'en Sarri;
DOP Ram de taula embossat Vinalop;
DOP Xufa de Valncia;
Illes Balears:
DOP Formatge Ma-Menorca;
DOP Oli de Mallorca;

Enllaos externs.
Reglament (CE) 510/2006 sobre les DOP i IGP  ;
Registre de productes protegits DOP i IGP ;
Denominacions d'Origen Protegides de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76061" title="VQPRD" nonfiltered="182" processed="182" dbindex="30193">
L'etiqueta VQPRD, que sn les sigles de vins de qualitat produts en una regi determinada, s una indicaci geogrfica que garanteix l'origen i la qualitat dels vins d'acord amb el reglament (CE) 753/2002 de la Uni Europea. Encara que les sigles poden variar en les diferents llenges oficials, les ms esteses sn VQPRD ja que tamb coincideixen en francs, itali i portugus.

La indicaci VQPRD agrupa les denominacions dels diferents estats:
Alemanya: Qualittswein, Qualittswein garantierten Ursprungs i Qualittswein mit Prdikat;
ustria: Qualittswein, Kabinettwein, Prdikatswein, Sptlesewein, Auslesewein, Beerenauslesewein, Ausbruchwein, Trockenbeerenauslesewein, Eiswein, Strohwein, Schilfwein i Districtus Austria Controllatus (DAC).
Blgica: Gecontroleerde oorsprongsbenaming i Appellation d'origine contrle (AOC).
Espanya: Denominacin de Origen (DO) i Denominacin de Origen Calificada (DOCa). En l'etiquetatge en catal s'utilitza Denominaci d'Origen (DO) i Denominaci d'Origen Qualificada (DOQ).
Frana: Appellation d'origine contrle (AOC), Appellation contrle i Appellation d'origine vin dlimit de qualit suprieure.
Grcia:                                 (   ) (denominaci d'origen controlada) i                                         (    ) (denominaci d'origen de qualitat superior).
Itlia: Denominazione di origine controllata (DOC), Denominazione di origine controllata e garantita (DOCG). A ms, a Tirol del Sud, Kontrollierte Ursprungsbezeichnung i Kontrollierte und garantierte Ursprungsbezeichnung.
Luxemburg: Marque nationale, Appellation contrle i Appellation d'origine controle (AOC).
Portugal: Denominao de origem (DO), Denominao de origem controlada (DOC), Indicao de provenincia regulamentada (IPR).
Regne Unit: English vineyard quality wine psr i Welsh vineyard quality wine psr.

Queden exempts d'incloure la denominaci els segents productes:
Espanya: Cava, Xers i Manzanilla.
Frana: xampany.
Grecia:       o Samos.
Itlia: Asti, Marsala i Franciacorta.
Portugal: Madeira i Porto.

Les diferents categories VQPRD definides sn:
VEQPRD, vi escums de qualitat produt en regi determinada.
VAQPRD, vi d'agulla de qualitat produt en regi determinada.
VLQPRD, vi de licor de qualitat produt en regi determinada.
VQPRD, per la resta de vins.

Les denominacions d'origen sn tradicionals a Espanya, Frana i Itlia. En altres estats i fora de la Uni Europea les denominacions o b noms garanteixen l'origen, o b sn denominacions genriques que garanteixen el producte com s el cas, per exemple, de la Denominaci d'Origen Cava. La reglamentaci europea es basa en les DO, AOC i DOC i preveu l'extensi a tercers pasos. Fora de la Uni les denominacions utilitzades sn:
Austrlia: Geographical Indication (GI);
Canad: Vintners Quality Alliance (VQA);
Estats Units: American Viticultural Area (AVA);
Sud-frica: Wine of Origin;
Xile: Denominacin de Origen de Regin Vitcola;

Vegeu tamb.
Denominaci d'Origen;

Enllaos externs.
Reglament (CE) 753/2002 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76062" title="Panellet" nonfiltered="183" processed="183" dbindex="30194">

Els panellets sn uns pastissos petits, i de diverses formes, fets a base de massap i altres ingredients que els donen un sabor i aroma caracterstics. Sn les postres tpiques de la diada de Tots Sants a Catalunya, Eivissa i altres llocs relacionats, juntament amb les castanyes, els moniatos o el vi dol. Cal situar l'origen dels panellets al segle XVIII, quan tenien un carcter sacramental.

La base ms caracterstica dels panellets s una barreja d'ametlles crues moltes, sucre i clara d'ou batuda a punt de neu. En molts casos, i per a qu sigui ms econmic, s'hi afegeixen patates bullides (o moniatos bullits). Tots els tipus es couen al forn. Els ms populars sn els panellets de pinyons que estan fets de la base del panellet arrebossada de pinyons i envernissats de clara d'ou.

Histria.
Per Tots Sants els campaners havien de tocar a difunts tota la nit per tal que ning no s'oblids de resar per les nimes del purgatori i pels fidels difunts. A la mitjanit vens i feligresos s'apropaven a l'esglsia i compartien amb els campaners fruits secs, galetes, dolos i vi dol. D'aquest origen se n'ha derivat La Castanyada, festa en la qual es consumeixen aquests dolos anomenats panellets i les castanyes cuites a la brasa del carb o al forn.

Actualment els panellets han esdevingut productes molt populars consumits per totes les classes socials. Ja el 1807, segons explica el Bar de Mald, eren molt populars i es venien al carrer; antigament es venien panellets i castanyes en unes parades situades al carrer de l'Hospital de Barcelona.

Avui en dia els panellets es compren a la pastisseria o es fan a casa, i es fa una festa per gaudir en famlia o amics d'aquests productes de tardor. Tamb n'hi ha que tenen la forma d'un os d'esquelet, una manera divertida de fer referncia a la festivitat de Tots Sants o el dia dels difunts.
En l'actualitat s'utilitzen altres productes ms innovadors per fer els panellets com xocolata, taronja, festucs...

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76063" title="ESO" nonfiltered="184" processed="184" dbindex="30195">


Educaci: l'educaci secundria de l'actual sistema educatiu de l'Estat Espanyol; vegeu Educaci Secundria Obligatria.
Astronomia: una organitzaci astronmica formada per la Uni Europea i Sussa, que opera diversos observatoris i installacions a l'hemisferi sud; vegeu European Southern Observatory.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76064" title="DICOM" nonfiltered="185" processed="185" dbindex="30196">


El DICOM (Digital Imaging and Communications in Medicine ) s una norma per manipular, emmagatzemar i transmetre informaci d'imatges mdiques. La norma inclou una definici del format del fitxer DICOM i dels protocols de comunicaci, basats en TCP/IP, que permeten intercanviar informaci entre dos entitats que tinguin la capacitat d'enviar i rebre informaci en format DICOM. 

El DICOM va ser desenvolupat per permetre la integraci i comunicaci d'escaners, aparells radiogrfics, servidors, estacions de treball i mltiple maquinari, de diferents venedors.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76066" title="Aleksandr Grigrievitx Lukaixenko" nonfiltered="186" processed="186" dbindex="30197">


Aleksandr Grigrievitx Lukaixenko (rus                                ; bielors                              , Alaksandr Ryhoravi   ukaenka), nascut a Kopis (Provncia de Vitebsk) el 30 d'agost de 1954, s l'actual President de Bielorssia.

 Formaci poltica .
Es gradu a la Universitat Estatal Mogilovski el 1975 i a l' Acadmia Bielorussa d'Agricultura el 1985, titulat com a professor d'histria, cincies socials i econmiques. Va servir en les forces armades sovitiques el 1975-1977 i 1980-1982. Un cop deix l'exrcit, fou encarregat d'una granja collectiva fins el 1985, quan fou nomenat director d'una planta de materials de la construcci a Shklov i director de la granja estatal de Gorodets.

El 1990 fou elegit vicepresident del Consell Suprem de la Repblica de Bielorssia, el seu primer crrec poltic. Trob una facci anomenada Comunistes per a la Democrcia, partidaris d'una Uni Sovitica democrtica amb principis comunistes. Fou l'nic vicepresident del parlament Bielors que vot en contra de la ratificaci, el desembre de 1991, de la dissoluci de la Uni Sovitica. Torn un temps a gestionar una granja estatal i es guany gran reputaci com a denunciant de la corrupci poltica, encara que tamb va perdre part del suport que li donaven els antics comunistes. Aix, el 1993 fou nomenat president del comit anticorrupci del parlament bielors. 

A finals de 1993, acus 70 oficials del govern, incls Stanislav Xuixkevitx, interlocutor del parlament i que actuava com a president, de corrupci amb robatori de diners estatals per a finalitats personals. Les seves acusacions foraren un vot de confiana que Xuixkevitx va perdre.

Es va promulgar una nova constituci bielorussa a comenaments de 1994 que permet les primeres eleccions presidencials democrtiques, el juliol d'aquell any. Es presentaren sis candidats, incls Lukaixenko, qui va fer campanya com a independent d'una plataforma popular de derrota a la mfia. Xuixkevich i Viatxeslav Kebitx tamb hi participaren. Lukaixenko gunay amb un 45 % de los vots contra el 15 % de Kebitx i noms el 10 % de Xuixkevitx. Una segona volta li va donar el 10 de juliol a Lukaixenko ms del 80 % dels vots

 Primer Mandat (1994-2001) .
La seva victria fou tota una sorpresa per la seva joventut i manca d'experincia. El seu manifest durant la campanya incloa l'establiment de govern net, la destituci dels funcionaris corruptrs, el manteniment de la paga i les condicions laborals en la que era encara una economia dependent de l'estat, i el moviment cap a una ms gran integraci entre Bielorssia i Rssia.

Lukaixenko es pronuncia immediatament per la Uni financera i econmica amb Rssia, la fi de les privatitzacions i el control estatal de l'economia, alhora que inici un atac ben planificat contra els mitjans de comunicaci independents. El 21 de juliol del 1994 Kebitx fou obligat a dimitir com a primer ministre i fou substitut per Mikhail Txyhir. Alhora, va clausurar nombrosos programes de televisi, va tancar el diari ms popular, Narodnaja Gazeta, en destitu per decret el seu redactor en cap, Iosif Syaredzitx, i va obligar a marxar de Minsk el diari opositor Svaboda, que va traslladar la seva impremta a Vilnius.

El 24 de gener del 1995 se signa la Uni Duanera amb Rssia. Zenon Pazniak va promoure en una vaga de fam amb membres del parlament per protestar contra el referndum per la integraci en Rssia que fou aixafada per la nit per forces de la policia, qui assaltaren l'edifici, colpejaren els vaguistes i els arrossegaren pels carrers de Minsk.

El 14 de maig del 1995 convoc un referndum amb quatre preguntes, desprs d'una campanya massiva als mitjans de comunicaci controlats per ell, i de vessar tones de porqueria sobre els opositors, a qui acus d'associaci amb els nazis collaboracionistes. La participaci, malgrat tot, noms fou del 64,7 %, i el resultat a les preguntes fou:
 Per la cooficialitat del rus a Bielorssia, el 83,1 % vot a favor.
 Per la readopci de la bandera comunista i dels smbols sovitics, el 75 % a favor.
 Pel recolzament d'accions en favor de la integraci amb la Federaci Russa, el 82,4 % a favor.
 Per efectuar els canvis constitucionals que permetin al president dissoldre el parlament, el 77,6 % a favor.

Malgrat les acusacions de falsificaci de vot, sobretot a les zones rurals, fou donat per vlid. D'aquesta manera, es tornen a adoptar oficialment la bandera verda i vermella i els smbols comunistes. Per, en comptes d'accelerar la recuperaci econmica, pagar els salaris que devien als treballadors des de feia tres mesos i liquidar les conseqncies del desastre de Txernbil, es dedic a gastar els diners en substituir tots els papers oficials, segells i monedes amb les insgnies no comunistes, aix com en una parada militar al dia de la Victria, en el ms pur estil antic sovitic. La seva poltica econmica va patir un fort revs quan el 15 de setembre del 1995 va dimitir el president del Banc Nacional de Belarus, Stanislau Bahdankevitx, que era en desacord amb la seva poltica de primar tarifriament els productes russos. Alhora, va mostrar a Occident la seva cara ms fosca quan el 12 de setembre del 1995 dos nord-americans muntats en un globus que participaven en una carrera internacional foren morts a trets pels gurdies fronterers bielorussos, qui els acusaren d'espionatge, malgrat la indignaci dels EUA.

El 23 de novembre del 1995 els seus partidaris, veterans de la segona guerra mundial, van patir un fort sotrac quan va concedir una entrevista al diari alemany Handelsblatt on comparava el seu paper a la histria de Bielorssia amb el d'Adolf Hitler quan arrib al poder a Alemanya i la pos en ordre.

Cap el 1996 les seves previsions econmiques fallaven estrepitosament, sobretot quan malgrat abaratir el preu del petroli i gas russos per a Bielorssia, el seu deute encara continuava creixent. Tamb va imposar tarifes proteccionistes als productes russos que va provocar l'augment de preus dels productes bsics. El 24 de mar del 1996 Rssia i Bielorssia acordaren una Uni Federada amb un Comit Executiu i un Comit Suprem, que acordaria una uni monetria, una constituci nica i un pressupost conjunt. L'abril Zenon Pazniak i Sergei Navumcyk, president i portaveu de l'opositor Front Nacional Bielors, van demanar asil poltic als EUA tot denunciant la salvatge persecuci de l'oposici. Durant el 1996 tamb es convocaren nombroses protestes populars, i fins i tot dels parlamentaris bielorussos, que l'obligaren a ajornar un referndum constitucional per a estendre el mandat fins el 2002, amb amplis poders dictatorials, convertir l'actual parlament en Cambra Baixa i nomenar els membres directament per a una Cambra Alta. El 16 de novembre del 1996 expulsar els diputats del parlament bielors malgrat les protestes del seu president, Syamon Xaretskij, i de 70 dels 110 diputats.

El 25 de novembre del 1996 convoc un referndum, amb la participaci del 60% del cens i amb el vot favorable del 70,5% dels votants, sobre sis qestions:
 S a prorrogar dos anys ms el mandat de Lukaixenko;
 No a l'abolici de la pena de mort;
 No a la lliure compravenda de terres;
 La festa nacional ser el 3 de juliol (quan foren alliberats dels nazis) i no el 27 de juliol (proclamaci d'independncia).
 El president tindr a la seva disposici fons  fantasmes  sense control;
 Els caps provincials no seran escollits, sin nomenats pel president;

Nogensmenys, el Tribunal Constitucional noms reconeix valor consultiu al referndum, i els EUA no reconeixen els resultats. Tot i aix, formar una Cambra Baixa de 64 diputats i una Assemblea Nacional de 110 ms. El dia 28 aconseguir l'acord favorable de 122 dels 199 diputats (comunistes i independents subornats), de manera que aprovar una nova constituci i expulsar els parlamentaris rebels. Pel gener del 1997 intentar un referndum per unir-se a Rssia, per provoc nombroses protestes popular i Serdzhe Alexandrov, primer secretari de l'ambaixada dels EUA a Minsk, fou expulsat del pas i declarat persona non grata. tamb tindr fortes antipaties a Rssia, on fou declarat tamb persona non grata l'octubre del 1997 per detenir un periodista de la cadena OTR.

El desembre 1998 ell i Boris Elcin arribaren a un acord per a redactar el futur Tractat d'Unificaci en un estat com, i en mig any celebrar un plebiscit. El 13 de gener del 1999 decideix reforar el seu exrcit per a enfrontar-se, si cal, a l'OTAN i amenaa amb permetre la installaci de mssils a la frontera.

Pel que fa a la situaci interna, els treballadors i pensionistes, tot i que reben menys salari que a Ucrana o a Rssia, el reben amb ms regularitat, i els malalts de Txernbil tenen un sistema mdic gratut. Encara hi ha collectivitzaci agrria i preus regulats, per la inflaci s del 122 %, i tot sser un gran russfil, no ha cedit a cap companyia russa el complex petroqumic del pas, ja que amenaaria el seu poder personal. Endems, l'acusen de formar esquadrons de la mort i de fer  desaparixer : els ex vicepresidents del Soviet Suprem, Guennadi Karpenko (mort oficialment el 1999 d'un vessament cerebral) i Viktor Gontxar (desaparegut amb un empresari amic), i el general Jurij Zakharenko (desaparegut el setembre del 1999), ex ministre de Defensa. Karpenko i Gontxar desenvoluparen un important paper en el Soviet Suprem, i tots tres eren caps de l'AGPB.

 Segon Mandat (2001-2006) .
L'octubre del 2000 convoc noves eleccions a un parlament encara ms dcil. I el 10 de setembre del 2001 es proclam vencedor a les eleccions presidencials amb un 75,6 % dels vots, mentre que Vladimir Gontxarik, candidat opositor amb suport del Front Nacional Bielors i delZubr, n'hauria obtingut el 15,4 % i Syargey Gaydukevitx (Liberalna-Demokratychnaya Partya Belarusi) el 2,23 %, amb una participaci del 82 %. Lukaixenka expuls al representant de l'OSCE, Hans-Georg Wieck, per qestionar la validesa dels resultats. Poc desprs, per, convid els pasos de la Uni Europea a invertir a Bielorssia. Nome's va rebre suport del nou president rus, Vladimir Putin.

Durant un discurs televisat a la naci el 7 de setembre de 2004, anunci la convocatria d'un referndum que eliminaria els lmits del mandat presidencial. El referndum se celebr el 17 d'octubre de 2004, el mateix dia que les eleccions parlamentries, i segons els resultats oficials fou aprovat pel 79.42% dels votants. Prviament, Lukaixenko havia limitat a dos mandats la duraci mxima de la presidncia, cosa que suposava la seva retirada el 2006.

 Tercer mandat (2006-...).
El 19 de mar de 2006 es convocaren novament eleccions presidencials, que Lukaixenko guany de manera rotunda (82,6% dels vots). El mxim lder de l'oposici, el prooccidental Aleksandr Milenkevitx, rest en segon lloc amb un 6 % dels vots.

La campanya electoral fou intensa i agressiva; l'oficialisme acus l'oposici d'intentar desestabilitzar el pas, i rebre finanament dels Estats Units i la Uni Europea; mentre, l'oposici acus Lukaixenko d'obstaculitzar el procs electoral. Desprs de les eleccions sorgiren diverses denncies de frau, secundats per l'OSCE i desestimades per la presidenta de la Comissi Central Electoral, qui afirm que "cal saber perdre quan la derrota s molt evident".

D'altra banda, els crtics del govern de Lukaixenko denunciaren la falta d'observadors del Parlament Europeu, i el president contest que, com que Bielorssia no n's membre no tenia sentit que monitoritzaren l'elecci, cosa que s van fer els enviats de la Comunitat d'Estats Independents (CEI), que les qualificaren de "transparents".





 Enllaos externs .
Pgina oficial del President  ;
Reportatges ms recents d'Amnistia Internacional sobre Bielorssia  ;
Reportatges dels Observadors dels Drets Humans (HRW) ;
Reporters Sense Fronteres  ;
BBC - Perfil: Alexander Lukashenko ;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76068" title="European Southern Observatory" nonfiltered="187" processed="187" dbindex="30198">
L'European Southern Observatory (ESO, Observatori Europeu del Sud) s una organitzaci astronmica internacional, formada per deu estats de la Uni Europea ms Sussa. Creada el 1962, s famosa per haver construit i per operar alguns dels telescopis ms grans i ms avanats del mn, com el NTT (New Technology Telescope), pioner en la tecnologia de l'ptica activa, i ms recentment el VLT (Very Large Telescope), un instrument mltiple de 8 metres de dimetre.

Els seus estats membres sn Blgica, Dinamarca, Finlndia, Frana, Alemanya, Itlia, els Pasos Baixos, Portugal, Sucia, Sussa i el Regne Unit. Xile n's estat convidat ja que allotja la majoria dels seus instruments, mentre que ustria est en negociacions per adherir-s'hi.

 Installacions .
La majoria de les instalacions d'observaci es troben a Xile, mentre que la direcci i el quarter general es troben a Garching, a prop de Munic, Alemanya. L'ESO opera tres grans observatoris situats al desert d'Atacama de Xile:
 Observatori de La Silla;
 Observatori de Cerro Paranal, on est situat el Very Large Telescope;
 Observatori de Llano de Chajnantor, que acollir el telescopi submillimtric i s'opera en collaboraci amb organitzacions dels Estats Units, Canad i Xile. Aquest emplaament tamb acollir l'Atacama Large Millimeter Array que s'est construint amb collaboraci dels Estats Units, el Canad i el Jap.

Un dels projectes ms ambiciosos de l'ESO s l'Overwhelmingly Large Telescope (OWL, literalment telescopi aclaparadorament gran, les seves sigles, a ms signifiquen mussol). Si finalment es construeix ser el telescopi ptic ms gran del mn.

 Instruments a La Silla .
Dels divuit telescopis de l'Observatori de La Silla, tres pertanyen a l'ESO
 Telescopi de 2,2 m: s un telescopi prestat per l'Institut Max Planck. La seva instrumentaci disposa d'un espectroscopi i d'una cmera CCD de camp ampli, capa de captar imatges de grans parts del cel en una sola exposici.
 Telescopi de 3,6 m: Telescopi convencional amb montura de forquilla, utilitzat bsicament per a espectroscopia en l'infraroig.
 New Technology Telescope (NTT): Tot i que s de la mateixa grandria que el telescopi de 3,6 m, la seva ptica activa li proporciona una resoluci molt superior. Tamb disposa de sistemes de control trmic per millorar les condicions d'observaci en el propi telescopi i a la cpula on est situat.

 Instruments a Cerro Paranal .
L'instrument principal s el Very Large Telescope (VLT), format per quatre telescopis de 8,2 metres quasi idntics. Els quatre telescopis poden treballar conjuntament i combinar la llum captada per cada un, formant l'interfermetre anomenat Very Large Telescope Interferometer (VLTI). Posteriorment s'han afegit al VLTI quatre telescopis auxiliars de 1,8 m per poder utilitzar-lo quan els telescopis principals s'utilitzen per a altres estudis. L'observatori tamb allotja el VLT Survey Telescope de 2,5 m i el VISTA de 4 m.

 Instruments a Llano de Chajnantor .
 Cosmic Background Imager (CBI);
 Atacama Pathfinder Experiment (APEX);
 Atacama Large Millimeter Array (ALMA);

 Enllaos externs .
 Pgina web de l'ESO ;
 Observatori de Paranal ;
 Pgina web dels telescopis de l'ESO a l'observatori de La Silla ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76070" title="Csima Wagner" nonfiltered="188" processed="188" dbindex="30199">

Csima Francesca Gaetana Wagner, nascuda Csima Liszt a Bellagio (Itlia) el 25 de desembre de 1837 i morta a Bayreuth l'1 d'abril de 1930, era una personalitat alemanya, filla de Franz Liszt i segona dona del compositor Richard Wagner, del qual va mantenir el culte durant mig segle al Festival de Bayreuth.

s el fruit de la relaci extraconjugal del pianista i compositor Franz Liszt i de la comtessa Marie d'Agoult, que escrivia sota el seudnim de Daniel Stern.

El 1857, es casa amb un dels alumnes ms dotats del seu pare, el pianista i gran director d'orquestra Hans von Blow, per el seu matrimoni no ser feli. Tenen dues filles, Daniela i Blandine.

s el mateix von Blow que la presenta a Richard Wagner, vint-i-quatre anys ms gran que ella i tamb casat. La relaci comena el 1862, i el 1866, ell s'installa a la vora del llac dels Quatre Cantons a Tribschen, en una villa posada a la seva disposici pel rei Llus II de Baviera, amic i protector de Wagner. Csima, que se separa de von Blow el 1867, va donar a Richard tres nens abans que no es poguessin casar el 25 de juliol de 1871:

 Isolda von Blow, nascuda el 1865 ;
 Eva von Blow, nascuda el 1867 ;
 Siegfried Wagner, nascut el 1869.

Els seus noms sn trets d'peres de Wagner, respectivament Tristany i Isolda, Els mestres cantaires de Nuremberg i L'Anell del Nibelung.

El mat del diumenge 25 de desembre de 1870, en ocasi del seu aniversari, Richard li ofereix una Tribschener Idyll mit Fidi-Vogelgesang und Orange-Sonnenaufgang (Idilli de Tribschen amb cant d'ocell de Fidi i aixecar de sol taronja), executada per tretze instrumentistes de l'Orquestra de la Zrcher Tonhalle sobre la gran escala de la villa. L'obra, ms tard editada sota el nom de Siegfried-Idyll, s un himne a la felicitat conjugal que celebra el descans finalment trobat per la parella. Els nens Wagner la sobrenomenaran ms prosaicament la msica de l'escala (die Treppenmusik).

De 1869 a 1883, va comenar un diari de la seva vida comuna.

Richard mor el 13 de febrer de 1883. Csima mant l'existncia del Festival de Bayreuth, del qual havien tingut lloc noms dues sessions excepcionals  el 1876 i 1882. Ajudada pel seu fill Siegfried i pels aspectes financers per Adolf von Gro, el dirigeix fins a 1911 i en fa el lloc de la celebraci de culte al seu difunt marit, en una orientaci resolutament conservadora, refusant per exemple fins a la seva mort tot canvi en l'escenificaci, les decoracions i els vestits de la creaci de Parsifal.

Mor l'1 d'abril de 1930 a l'edat de noranta-dos anys, quaranta-set anys desprs de Richard i el mateix any que Siegfried. s enterrada al costat de Richard al jard de la Villa Wahnfried.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76074" title="Vi de la terra" nonfiltered="189" processed="189" dbindex="30200">
El vi de la terra s un vi de taula amb indicaci geogrfica tradicional. S'hi poden incloure vins d'agulla, vins de licor i vins de ram sobremadurat.

A diferncia dels vins de taula, en l'etiquetatge s'autoritza la indicaci de l'anyada, les varietats utilitzades i la zona de producci. Se'n garanteix l'origen i unes qualitats mnimes, sense el control rigors dels vins VQPRD. A diferncia de les Denominacions d'Origen, la delimitaci geogrfica sol ser per unitats administratives sense arribar a la parcellaci.

En la reglamentaci europea s'inclouen com a vins de taula amb indicaci geogrfica les denominacions:
 Indicazione geografica tipica en el cas dels vins originaris d'Itlia.
 Landwein en el cas dels vins originaris d'Alemanya, ustria i el Tirol del Sud.
 Landwijn en el cas dels vins originaris dels Pasos Baixos.
 Regional wine en el cas dels vins originaris del Regne Unit.
 Vin de pays en el cas dels vins originaris de Frana, Luxemburg i la Vall d'Aosta.
 Vinho regional en el cas dels vins originaris de Portugal.
 Vino de la tierra en el cas dels vins originaris d'Espanya, etiquetats en catal com a Vins de la terra.
                        (denominaci tradicional) o               (vi de la terra) per als vins originaris de Grcia.

Vins de la terra registrats.
Catalunya del Nord;
Vin de pays des Ctes Catalanes;
Vin de pays de la Cte Vermeille;
Vin de pays des Pyrnes-Orientales;
Illes Balears;
Vi de la terra Serra de Tramuntana-Costa Nord;
Vi de la terra Illa de Menorca;
Vi de la terra Illes Balears;
Vi de la terra Eivissa;
Vi de la terra de Formentera;
Pas Valenci;
Vi de la terra de Castell;
Vi de la terra El Terrerazo;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76076" title="Regne de Crsega" nonfiltered="190" processed="190" dbindex="30201">
El Regne de Crsega va existir a l'illa de Crsega des el 1735 al 1741.

El 27 de desembre de 1729 un magistrat va voler recaptar una taxa suplementria a la vila de Boziu; el ciutad de nom Lanfranco i anomenat Cardone va veure refusada la seva entrega, perqu la pea fou considerada falsa  i va amenaar amb confiscar els bens de Lanfranco. La regi es va sollevar i va arrossegar a les pivis venes. El febrer de 1730 els muntanyesos van atacar cap a Ruglianu al nord de Cap Cors i van ocupar Saint Florent i Algajola. La ciutadella de Cort fou envada. El 19 de febrer de 1730 Terravachia, la part baixa de Bstia, fou saquejada. Foren les primeres accions de l'anomenada guerres dels quaranta anys.

El desembre de 1730 a  San-Pancrazio di Furiani, tres notables foren elegits generals de la naci: Luigi Giafferi (notable d'origen popular), Andria Ceccaldi (noble) i l'abat Marc-Aurle Raffaelli d'Orezza. El rebels van celebrar un congres al convent d'Orezza el 1731 que va posar les bases politiques. Gnova va intentar negociar ja que no tenia mitjans militars per sufocar la revolta. 

Finalment Gnova va optar per demanar ajut a ustria que va enviar al coronel bar de Wachtendonck amb  8.000 homes. Els rebels dominaven les muntanyes i Wachtendonck va deslliurar Bstia (va cremar Furiani) per no es va entendre amb els genovesos i el gener del 1732 fou derrotat pels cors a Balagne a Calenzana, on van morir 500 austracs (episodi conegut com "les abelles de Calenzana"), desprs del qual fou destitut i el va substituir el prncep de Wurtemberg el maig de 1732. 

De seguit el prncep va pactar i va obtenir la submissi dels insurgents sota certes condicions. Un nou govern de l'illa nomenat per Gnova i aprovat per l'emperador fou establert  (11 de maig de 1732). Les reivindicacions dels notables van quedar en part satisfetes i els presoners cors foren alliberats per al cap d'un mes els genovesos els van empresonar altra cop. El gener de 1733 Gnova va acordar algunes concessions per la manca de respecte als acords va provocar l'augment de l'oposici a Gnova, i la rebelli es va reprendre el 1734 quant es va intentar detenir a Hyacinthe Paoli al pive de Rustini (17 de novembre de 1734). Hyacinthe Paoli, pare de Pascal Paoli al capdavant dels alats, va ocupar Cort: Luigi Giafferi va tornar (estava exiliat a Parma) i va oferir la corona a Felip V d'Espanya, que va refusar. Entre els principals revolucionaris hi havia Luigi Giafferi , Andria Ceccaldi ; Gian Pietro Gaffori ; Hyacinthe Paoli i Alerio Matia.

El 30 de gener de 1735 una assemblea Orezza va restablir les bases politiques i va proclamar la independncia de Gnova i va oferir la corona al duc de Parma (que no va respondre). Sebastiano Costa va escriure la constituci del regne i l'executiu fou confiat a tres primats: Giafferi, Paoli, i Andr Ceccaldi; el poder judicial fou atribut a quatre membres elegits per l'assemblea. Dio vi salvi Regina fou declarat himne nacional. Gnova va bloquejar l'illa. 

El 1734 l'aventurer alemany bar Theodor Von Neuhoff (Teodor de Neuhoff) es va entrevistar a Livorno amb Orticoni, Aitelli, Giafferi i Ceccaldi. El 12 de mar de 1736 va desembarcar prop d'Alria i el 14 d'abril de 1736 a Valle d'Alesani fou coronat rei i va jurar la constituci. Va establir la seva seu a Venzulasca a Casinca. El 14 de novembre de 1736 va abandonar el pas per anar a buscar suport exterior i va nomenar tres regents: Paoli i Giafferi al nord i Luce d'Ornano al sud. Teodor no se'n va sortir i va donar tombs per Europa fins que va morir a la misria a Londres l'11 de desembre de 1756. 

Desprs de sortir el rei el 1736, el teleg d'Oletta Giuglio Matteo Natali (1702-1782) va publicar sota el pseudnim de Curzio Tulliano un pamflet titulat Disinganno intorno della guerra di corsica ( Refutacions de les mentires relacionades amb la guerra a Crsega) escrit clandestinament a Roma i distribut per Europa. En l'escrit el govern de Gnova era considerat tirnic i per tant es considerava legtim el deposar-lo i es legitimava aix la revoluci.

El 10 de novembre de 1737 Gnova, arribada a un punt de la crisis financera que feia impossible el poder reunir mitjans per recuperar l'illa i va demanar ajut a Frana. El 8 de febrer de 1738 el comte de Bossieux (mort el 1739) va desembarcar a Bstia junt amb Jean Baptiste Maillebois, encarregat de pacificar el pas i organitzar el partit francs. Un regiment format per soldats cors es va formar aquell any. Els francesos foren derrotats el desembre de 1738 a Borgo per Maillebois va aconseguir conquerir Cort el 10 de juliol de 1741 i va capturar als tres regents executius Luigi Giafferi, Paoli i Luce d'Ornano, que foren enviats al exili a Npols. Controlada l'illa, Maillebois va pacificar llavors la regi de Zicavu (Zicavo) on els camperols van resistir uns mesos mes. Finalment el setembre del 1741 els francesos van sortir de l'illa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76081" title="ptica activa" nonfiltered="191" processed="191" dbindex="30202">
L'ptica activa s una tecnologia per millorar les condicions d'observaci dels telescopis reflectors. A grans trets, funciona ajustant de forma activa els miralls del telescopi. L'utilitzen, entre d'altres, el Nordic Optical Telescope, el New Technology Telescope i els telescopis Keck, aix com tots els grans telescopis ptics cosntruts en l'ltima dcada.

En els telescopis reflectors tradicionals el mirall principal s un gran mirall rgid, el gran pes del qual limitava la seva grandria a uns 5 o 6 metres de dimetre. Els telescopis reflectors ms moderns, en canvi, utilitzen miralls molt prims, que poden ser ms grans per sn incapaos de mantenir-se rgids en la forma correcta. En aquest cas s'installa un conjunt d'actuadors darrera del mirall que el mant en el perfil correcte. Els actuadors estan controlats per ordinador i es poden moure en temps real. D'aquesta manera, a ms el mirall es pot dividir en diversos miralls ms petits, evitant aix les distorsions que es produeixen pel propi pes del mirall.  En un sistema d'ptica activa l'ordinador corregeix continuament, en una escala temporal propera a un segon, la posici i el perfil del mirall a travs dels actuadors, compensant els efectes de qualsevol factor ambiental, com el propi pes en diferents inclinacions del telescopi, el vent, la deformaci de l'eix del telescopi, etc.

L'ptica activa no s'ha de confondre amb l'ptica adaptativa, que treballa a una escala temporal molt menor (centsimes de segon) i compensa efectes atmosfrics en lloc dels efectes de deformaci i distorsi tractats per l'ptica activa.

 Enllaos externs .
 Introducci a l'ptica activa i a l'ptica adaptativa al web de l'ESO. ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76084" title="Theodor von Neuhoff" nonfiltered="192" processed="192" dbindex="30203">

Theodor von Neuhoff  (Teodor de Neuhoff) (1696-1756) fou rei de Crsega del 1736 al 1741.

Va nixer a Metz el 1696, en una famlia de nobles de Westflia, i entre els seus parents hi havia el bar de Dost, comandant de l'orde Teutnic a Colnia, i el general Wachtendonck, que va dirigir la campanya imperial a Crsega el 1731-1732. El seu blas estava format per tres anells de plata en fons sable (negre).

El seu pare va morir jove (amb 34 anys) i la seva mare, filla d un mercader de Lieja, es va posar sota la protecci del comte de Mortagne i va morir sis anys desprs. Teodor, el seu germ i la seva germana foren educats pel comte de Mortagne; la germana es va casar amb el Comte de Trevoux. Teodor fou patge amb la duquessa d Orleans. Grcies a la duquessa va esdevenir tinent al regiment d Alscia. Tenia tendncia cap al joc i les dones i li agradava la aventura. Aviat va passar al servei del bar Goetz, ambaixador suec, i desprs va treballar per la cort espanyola al servei del cardenal Alberoni i del duc de Riperda, primers ministres dels reis espanyols.

A la cort espanyola es va casar amb Sofia d Ormon de Kilmaneck, filla d un noble catlic partidari dels Stuart d Esccia. Va tenir una filla per va tenir problemes al matrimoni a causa de la manca de diners. Fou nomenat coronel. Aviat va empenyorar les joies de la dona per poder organitzar el regiment i desprs no va poder pagar. 

Era en missi a Holanda quant es va trobar amb l ambaixador austrac que el va enviar a Gnova a buscar informaci sobre el problema cors.  El 1732 es va entrevistar amb gent del govern genovs per tamb (a Toscana) amb els caps principals de la revolta: Ceccaldi, Rafalli i Orticoni. Segons va dir desprs fou el seu informe el que va decidir al emperador a la pau del maig del 1732 (tractat de Cort) que va acordar autonomia a l illa per que no fou respectat per Gnova. 

El 1735 es va tornar a entrevistar amb els lders cors als que va donar la ra en les queixes contra Gnova pel trencament del pacte de Cort. A rel d aquestes entrevistes va deixar el servei d Espanya i del emperador i va comenar a treballar per ell mateix. Se n va anar a Tunsia durant un any i va preparar una expedici, recaptant fons i comprant armes. No se sap d on van sortir els diners, i s especula que fou per un acord amb el sold otom, o potser li fou donat pel govern angles. 

El 20 de mar de 1736 un vaixell angles el va desembarcar amb uns tres mil fusells i altres materials (especialment botes) i diners, a un port proper d Alria. Aquest armament fou molt ben rebut pels rebels. Teodor fou allotjat per la famlia Matra. El seu carcter i oratria (assegurant que podia mobilitzar als governs europeus i a aristcrates d arreu a favor de Crsega) el van fer esdevenir molt popular i els rebels estaven mancats d un lder. Centenars de caps cors se li van presentar per lluitar a les seves ordres. Per mobilitzar als governs i als possibles aliats, Teodor va dir que caldria que el feren rei i que el territori tingus llibertat religiosa. La corona havia estat oferta al rei d Espanya sense xit i calia fer alguna cosa. L assemblea del rebels va acceptar a Teodor com a rei per amb condicions: ser una monarquia constitucional on el parlament disposar d importants responsabilitats i on els crrecs principals haurien d estar en mans de cors. El rei hauria de viure a l illa i noms podria tenir una gurdia personal estrangera reduda. Fins i tot notables progenovesos com els Ortoli, Durazzo i Della Rocca, es van sotmetre al rei. El rei va crear un grapat de ttols nobiliaris de comte i marques i decoracions (l'orde de la clau d'or o l'ordre de l'entrega). Va dirigir l atac a les places fortes genoveses i no va dubtar en fer ajusticiar als tradors a la causa nacional. 

Aviat per es va introduir el desencs; algun setges es van interrompre; l ajut estranger no va arribar i mancava el diner; i Gnova tenia als seus agents que subornaven i assassinaven (per exemple a Fabiani, el governador de Balagne, assassinat a Stazzona el 1735) i diplomticament bloquejava el reconeixement de Crsega.

El 10 de Novembre de 1736 el rei va decidir a sortir del pas per anar a buscar socors personalment. Va passar a Livorno i desprs per totes les capitals europees; va rebre el suport d alguns banquers holandesos. El 12 de juliol de 1737 els genovesos van signar un tractat amb Frana per enviar tropes a l illa.

Teodor va tornar a l illa el 15 de setembre de 1738 amb els que va comprar 174 canons, 3000 fusells, 50000 quilos de plvora i 100000 quilos de plom. El general Mathieu de Dost, cos seu, l acompanyava i va esdevenir responsable militar. Fou acollit triomfalment per tenia el recel d alguns lders, que consideraven que els havia enganyat i que calia el suport d una potencia estrangera per triomfar. Teodor no mes va poder romandre a Crsega unes setmanes i va tornar a marxar a cercar mes ajut. El seu nebot  Frederic von Neuhoff, que era al seu costat des el 1736 va lluitar fins el 3 d'octubre de 1740 en qu va haver d embarcar cap a Livorno.

El 7 de gener de 1743, procedent de Londres, va passar per Lisboa, Villefranche i Livorno amb un vaixell escortat per deu vaixells anglesos, amb un carregament d armes important per no el va poder desembarcar perqu no va poder pagar als transportistes, que no van acceptar la seva paraula de qu els hi pagarien a Crsega.

L abril de 1744 era refugiat a Siena, el 1746 a Tur, el 1747 a Viena, el 1748 a Amsterdam i el 1749 a Gran Bretanya. A Londres fou empresonat per deutes fins el 6 de desembre de 1756, morint pocs dies desprs (11 de desembre de 1756) a la casa d un artes jueu del Soho.  El seu epitafi diu:  prop d aqu es enterrat Teodor, Rei de Crsega, que va morir a aquesta parrquia l 11 de desembre de 1756 immediatament desprs d haver deixat la pres reial per insolvent, i com a conseqncia designa el seu regne per l s dels seus creditors .

Vegeu tamb.
Regne de Crsega;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76086" title="Prudenci Bertrana i Comte" nonfiltered="193" processed="193" dbindex="30204">
Prudenci Bertrana i Comte (Tordera, 1867-Barcelona, 1941), escriptor modernista, conegut sobretot per la seva novella Josafat (1906).

 Biografia .
Prudenci Bertrana, fill de Josep Bertrana, un propietari rural d'ideologia carlina, va passar una infantesa itinerant seguint les aventures blliques, durant la Tercera guerra carlina, del seu pare juntament amb la seva mare.  

Va estudiar el batxillerat a Girona i, seguint la voluntat paterna, va comenar els estudis d'enginyeria industrial. Per el primer any fracass i el segon ja no va arribar ni a matricular-s'hi. En canvi, es va decantar per la pintura i es va matricular a la Llotja. Va ser en aquell perode que es va casar amb Neus Salazar, amb qui va tenir quatre fills (una de les seves filles Aurora Bertrana tamb esdevindr escriptora).

El 1899 Prudenci Bertrana va escriure la seva primera novella, Violeta, que s'ha conservat indita. Va abandonar la pintura i el 1902 va entrar a la redacci de la revista Vida. Bertrana hi va publicar comentaris sobre art, proses potiques i contes, com La guineu, un relat rural. 
Va participar en la renovaci de la vida cultural gironina, especialment en l'organitzaci dels Jocs Florals. El 1903 va publicar Tard. Una part de l'obra primerenca va ser recollida a Crislides (1907). El 1906 publica Josafat, la novella que el consagrar com a escriptor. 

Amb Nufrags (1907), Prudenci Bertrana va guanyar el primer premi del concurs de novella de la Biblioteca del Poble Catal. 

La publicaci de la novella Josafat i les seves activitats poltiques al costat del nacionalisme republic van ser motius d'escndol. 

El 1908 van demanar-lo a Barcelona per pronunciar una conferncia a l'Associaci Nacionalista Catalana: De les belleses de la Natura i el meu goig, amb la qual va proposar una actitud antiintellectual totalment enfrontada amb el Noucentisme. D'aquesta conferncia van sortit les Proses brbares (1911).

Va anar a viure a Barcelona on va dirigir, amb un sou miserable i en condicions de treball precries, L'Esquella de la Torratxa i La Campana de Grcia i va collaborar espordicament a El Poble Catal i a Iberia. Viu un perode de marginaci, desplaat, com molts altres modernistes, per la intellectualitat noucentista.
Malgrat tot, Bertrana va publicar en aquest perode fora reculls de contes: La lloca vdua i altres contes (1905), Els Herois (1920), El meu amic Pellini i altres contes (1923), La bassa roja (1923), El desig de pecar (1924) i L'rgan del diputat (1924). 

Va collaborar assduament a La Veu de Catalunya. Va compaginar aquestes activitats amb la plaa de professor de dibuix i pintura de l'Escola del Bosc, de l'Ajuntament de Barcelona. Quan, desprs d'una llarga polmica entorn de la novella, va reprendre aquest gnere ho va fer amb Jo! Memries d'un metge filsof (1925). El 1929 va publicar Tieta Claudina.
 
La veritable revisi de la seva prpia trajectria biogrfica vindr amb la trilogia Entre la terra i els nvols, integrada per L'hereu (1931), amb el qual va guanyar el premi Crexells, El vagabund (1933) i L'impenitent (1948). 
  
Va morir el 1941 a Barcelona. A partir del 1968, per subscripci popular, es va organitzar a Girona el repartiment del premi de novella que porta el seu nom i que s'ha convertit en un dels ms prestigiosos del gnere.

 Vegeu tamb .
 Premi Prudenci Bertrana de novella;

 Enllaos externs .
Pgina de l'autor a escriptors.cat;

Obra.
Els herois a http://manybooks.net/ , per a ordinador de butxaca, (via Projecte Gutenberg);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76087" title="Els dotze treballs d'Hracles" nonfiltered="194" processed="194" dbindex="30205">
Els dotze treballs d'Heracles foren la penitncia que hagu de pagar l'heroi per ser perdonat per l'assassinat dels seus fills en un atac de bogeria induit per la deessa Hera. Heracles va haver de posar-se sota les ordres del rei Euristeu de Micenes, el qual li va ordenar tasques aparentment impossibles d'assolir.

Diverses lectures metafriques s'han fet dels treballs, assumint que es basen en una recopliaci de diferents llegendes i mites antics. Es podria relacionar cada tasca amb una etapa de la vida o amb un signe del zodac, entre altres. La majoria de treballs es localitzen al voltant de l'Arcdia grega, si b les dades sobre la geografia no sn exactes i compten com a reals llocs mtics.

A banda de les nombroses allusions literries i artstiques, els treballs han esdevingut un tema central en la cultura popular. Aix, apareixen a Les 12 proves d'Astrix, als cmics dels superherois de la Marvel, per exemple.


El lle de Nemea.
La primera de les tasques d'Heracles consist en matar un lle monstrus que aterria la poblaci de Nemea. La seva pell era tan gruixuda que era impossible ferir-lo amb cap arma. Quan Heracles s'adon d'aix, deix de banda la seva espasa i mat el lle amb la fora dels seus braos, ofegant-lo. Heracles havia d'escorxar el lle i portar la pell a Euristeu, per era impossible de fer-ho perqu cap ganivet ni arma de cap tipus podia penetrar la pell del lle. La soluci se la present la deessa Atena, que se li aparegu i li explic que la pell del lle noms podia ser travessada per les seves prpies urpes. D'aquesta manera Heracles escorx el lle i port la seva pell sempre al damunt, com a armadura. 

Aquest treball s una prova de la fora sobrehumana que caracteritza l'heroi per tamb de l'astcia, virtut molt preuada pels grecs, com prova el seu ms fams heroi: Odisseu. Tamb demostra la contnua relaci entre dus i mortals a l'pica antiga, ja que s Atena qui dna el consell clau (i no gratutament ella s la deessa de la saviesa). 

L'Hidra de Lerna.


L'Hidra era un monstre que vivia a una zona pantanosa anomenada Lerna. Tenia caps horrorosos en forma de serps, amb dents esmolades com a dagues. La impossibilitat de vncer l'hidra es basava en el fet que els caps no es podien tallar, perqu si es feia de la ferida en sortien dos caps ms, igual d'horrorosos que l'anterior. Heracles comena per tallar els caps de la hidra a cops d'espasa, protegit en tot moment per la pell impenetrable del lle de Nemea. Arrib un moment, emper, que s'adon  que no avanava en la tasca. L'hidra es feia cada cop ms poderosa, ja que tenia una multitud de caps que havien sorgit de les ferides. Finalment deman al seu nebot Iolau que l'ajuds portant una torxa encesa. A mesura que Heracles anava tallat caps, Iolao anava cremant les ferides que deixaven. Aix cauteritzades, les ferides no podien originar nous caps i finalment la hidra mor. Desprs l'heroi suc les puntes de les seves fletxes amb la fel verinosa de l'hidra i d'aquesta manera les va fer ms destructives.

De nou apareixen els elements de l'ajuda externa i de l'astcia per vncer un enemic. Aquest enemic s un altre monstre; l'heroi ha de derrotar ssers fantstics i no persones de carn i ssos com podria fer un soldat qualsevol. Apareix tamb un element que data de recopilacions tardanes dels mites, i s l's dels fruits d'una tasca anterior en posteriors aventures (aqu es protegeix amb la capa del lle). Al cos verins de l'Hidra morta, Hracles suc les fletxes que l'ajudarien en altres histries, com en la lluita contra el centaure Nessus.

La daina de Cerinea.
La daina de pelles de bronze de Cerinea era l'animal ms rpid conegut, havent escapat fins i tot dels intents de la deessa rtemis per lligar-la al seu carro. El tercer treball d'Heracles consistia en atrapar-la i portar-la viva a Micenes. Heracles va haver de perseguir la daina durant dies i dies fins que a l'ltim l'animal es va aturar un moment a beure aigua. Llavors Heracles la va ferir en un tend amb una fletxa i la va poder capturar.

Sembla que aquest treball sorgeix d'una llegenda nrdica, on abunden els crvols que no es poden ferir ni atrapar per ser mgics. Interv el factor de la velocitat i no la fora, com els monstres anteriors.



El porc senglar d'Erimant.
El porc senglar d'Erimant era un bstia que arrasava amb els camps circumdants i tenia aterrida la poblaci. El quart treball d'Heracles era capturar-lo. Per aix deman consell al seu amic el centaure Quir, qui li recoman que intents capturar-lo enmig de la neu. Aix ho va fer i, desprs de lluitar rduament amb l'animal aconsegu encadenar-lo i portar-lo a Micenes. El rei Euristeu es va espantar tant en veure la bstia que s'amag al soterrani del palau, en una gerra de vi.

Els estables del rei ugies.
ugies, rei de l'lide, tenia els ramats ms nombrosos i frtils del mn. Tamb era conegut per no haver netejat mai els seus estables, de manera que la pudor s'estenia per tot el Pelopons i s'hi feia la vida gaireb insuportable. La cinquena tasca d'Heracles era la de netejar els estables del rei ugies en un sol dia. Per fer-ho enderroc dues de les quatre parets dels estables i desvi del seu curs els rius propers Alfeu i Peneu. Les aiges s'emportaren els fems cap al mar i els estables i els seus voltants quedaren nets.

L'heroi aqu demostra un cop ms el seu carcter civilitzador, ja que neteja (higiene) i aprofita la natura (tecnologia). Tamb hi ha un parallelisme entre la histria i la religi grega: els homes acumulen faltes (brutcia de l'estable) fins que la civilitzaci (l'heroi) les elimina; per aix al final de l'any predomina la foscor fins que amb l'arribada d'aquari (l'aigua) torna la llum al calendari.

Els ocells del llac Estmfal.


Els ocells del llac Estmfal eren monstres terrorfics amb urpes, becs i ales de bronze. Atacaven a les persones i els ramats per menjar-se'ls, a ms de matar amb les plomes de bronze que els queien de les ales a gran alada. La sisena tasca d'Heracles va ser expulsar-los ben lluny. El primer que calia era dispersar-los perqu no ataquessin en eixam. Per ajudar Heracles, Atena li don un parell de platerets de bronze que l'heroi fu entrexocar amb tanta fora que el soroll espant els ocells. Un cop dispersos a cel obert, Heracles els abat amb les seves fletxes enverinades. Alguns van aconseguir escapar i fugiren a la illa d'Ares al mar Negre, on foren trobats ms tard pels Argonautes en el seu viatge.

Amb els ocells, Heracles ha venut monstres de tots els elements: terra (com el lle), aigua (l'hidra) i aire (aquest treball). s, per tant, un heroi global, capa de guanyar en totes les circumstncies.

El bou de Creta.
El bou de Creta fou un cstig que Zeus envi al rei Minos per no complir una promesa de sacrifici que aquest li havia fet. Zeus fu que l'esposa del rei Minos, Pasfae, s'enamors del bou i s'aparells amb ell, engendrant aix el monstre Minotaure. Pel que fa al bou, corria salvatge per la illa, envestint i matant a qui es creuava pel seu cam i ning no gosava matar-lo. Heracles, grcies a la seva fora prodigiosa, aconsegu capturar el bou i portar-lo a Micenes, on finalment fou sacrificat.

Les eugues menjadores d'homes del rei Diomedes.
El rei Diomedes tenia als seus estables unes eugues que menjaven persones. El rei escollia alguns dels seus hostes cada nit i els donava per menjar a les seves eugues. Heracles es dirig cap a Trcia amb alguns voluntaris i venc el petit exrcit de Diomedes que guardava la casa. Desprs captur el rei i el llan en vida a les seves eugues, que el devoraren. Desprs d'aix, es tornaren manses i les pogu enganxar al carro de Diomedes per portar-les a Micenes.

El cinyell de les amazones.
Les amazones eren dones guerreres que vivien de la caa i de la guerra. A vegades se les representa sense un dels pits, que s'haurien amputat per poder tensar b l'arc. El nov treball consistia a aconseguir el cinyell de la seva reina, Hiplita, per demanda de la filla d'Eursiteu, Admet. Quan Heracles arrib a la terra de les amazones, Hiplita el vei i s'enamor de la seva fora. Li ofer el seu cinyell com a penyora d'amor. La tasca podria haver reeixit fcilment si no hagus estat per Hera, que va estendre el rumor entre les amazones que Heracles i els seus companys tenien com a objectiu segrestar la reina Hiplita i endur-se-la. Les amazones atacaren els grecs, per foren venudes i Heracles aconsegu escapar amb el cinyell. 

Els ramats de Geri.
El des treball d'Heracles era el de robar els ramats del gegant Geri, monstre amb la forma de tres homes units per la cintura i de fora llegendria Geri vivia a l'illa de Ertia, a l'oest del Mediterrani. Per arribar-hi va haver de creuar el desert i, agobiat per la calor, dispar una fletxa a Hlios, du del sol: Hlios li deman que el deixs en pau i Heracles a canvi li deman la copa mgica que feia servir el du per viatjar d'est a oest cada dia. El du aix ho va fer, de manera que Heracles pogu arribar a Ertia sense ms contratemps. Pel cam, constru dues columnes a l'actual estret de Gibraltar per commemorar el seu pas. Heracles mat llavors el gos Ortro, guarda dels ramats i germ de Crber, i el pastor Euriti. Un cop arrib a Geri el mat tamb esguerrant el seu cos en tres parts. Reun els ramats i amb penes i treballs aconsegu arribar a Micenes, on Euristeu els sacrific en honor a Hera.

Les pomes de les Hesprides.


L'onz treball d'Heracles consistia a obtenir les pomes d'or de l'arbre que creixia al jard de les Hesprides. Aquest arbre havia estat un regal de noces de la Mare Terra a Hera per la seva boda amb Zeus i estava custodiat per les nimfes Hesprides, filles del tit Atlant. Atlant havia estat castigat pels dus a suportar sobre les seves espatlles la volta celeste per tota l'eternitat. Quan Heracles arrib al jard, Atlant li promet convncer les seves filles de donar-li algunes pomes a canvi que Heracles aguants el cel durant una estona. Quan Atlant va tornar propos a Heracles d'anar ell mateix a portar les pomes a Euristeu. Heracles sospit de les intencions del tit i hi estigu d'acord, demanant-li per que aguants el cel un moment mentre ell es posava en una posici ms cmoda que no li fes mal al coll. Atlant hi estigu d'acord i, quan tingu un altre cop el cel sobre les espatlles, Heracles recoll les pomes i deix Atlant enrere amb la seva crrega.

Aquest mite t una estreta relaci amb el Jard de l'Edn de la Bblia i les pomes que suposen l'expulsi dels homes del Parads, tal i com s'explica al Gnesi.

El gos Crber.


El darrer treball d'Heracles era tamb el ms difcil. Consistia a treure el gos Crber dels inferns. Aquest gos era un monstre de tres caps amb cua de serp que s'encarregava de vigilar que els morts no escapessin de l'Hades. El primer obstacle en aquesta tasca era que ning no sabia on es trobava l'entrada a l'Hades. Per sort, Heracles trob el malaurat Orfeu , que tornava de la seva expedici a l'infern per rescatar Eurdice. Ell li explic com anar-hi.
Un cop arrib al riu Estgia, el que delimitava l'Hades, el barquer Caront tingu tanta por de la fora i l'aspecte ferotge d'Heracles, que el pass amb la seva barca a l'altra riba sense protestar. Un cop al trtar, trob l'heroi Teseu sotms a suplici per un antic intent de raptar Persfone, esposa d'Hades, i el rescat. Heracles deman a Hades, du dels inferns, que li deixs endur-se Crber. Ell acced amb la condici que fos capa de capturar-lo sense armes. Aix Heracles, noms amb la fora del seus braos, aconsegu retenir l'animal i el port a Micenes, per tornar-lo a l'Hades poc desprs.

Aquest treball simbolitza el triomf de la mort, ja que Crber s el guardi de l'inframn, on van a parar les nimes dels que han mort. Significativament, no hi ha un lloc on estigui la tomba d'Hracles.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76094" title="Sampiero Corso" nonfiltered="195" processed="195" dbindex="30206">

Sampiero Corso (1498-1567) fou un lder de Crsega del segle XVI.

Va nixer a Bastelica i era de classe baixa i es va enrolar com  a soldat lluitant al servei dels Medici i desprs, quant Joan de Medici va passar al servei de Frana, Sampiero va continuar amb ell i va servir a la corona francesa.

Fou nomenat coronel de les gurdies corses pel rei Francesc I de Frana. El 1545 es va casar amb la dama corsa Vannina d'Ornano (de 15 anys, ell ja en tenia 47).  Va encapalar el partit francs a l illa i la seva popularitat fou molt gran. Els genovesos el van empresonar per fou alliberat a petici del rei francs Enric II i aix ekl va empenyar cap al partit francs, que va encapalar.

El 1553 Sampiero va aconseguir el desembarcament francs i turc i que molts nobles de l illa s uniren al seu partit. No obstant les tropes franceses foren derrotades repetidament i els triomfs de Sampiero i els seus homes no van poder compensar les desfetes. Sampiero es va oposar al comandant francs mariscal de Thermes i tot i la seva victria a col de Tenda el 18 de setembre de 1554 fou cridat a Frana (1555).

Aviat se l va deixar tornar per Frana va abandonar l illa pel tractat de Cateau-Cambrsis (1559)  tot i que ja havia estat incorporada a la corona per la declaraci de Viscuvati (Vescovado) el 15 de setembre de 1557. Sampiero va haver d exiliar-se i fou nomenat ambaixador a Turquia.

Durant la seva absncia la seva dona es va deixar manipular pel preceptor dels fills, l abat Michel-Ange Ombrone, que era en realitat un espia genovs, i va vendre els bens del seu marit i se n va anar cap a Gnova. El seu marit la va condemnar privadament a mort.

El 1560 fou nomenat governador  d Aix-en-Provence. El 1563 va acomplir la sentencia i va matar personalment a la seva dona, crim comdemnat per la noblesa francesa. Va tornar a Crsega el 1564 desembarcant a Valincu. Va organitzar una lluita de guerrilles i va dominar l interior de l illa  i  quant la rebelli es va estendre una assemblea a Lvia el va reconixer com a cap nacional, per fou assassinat pels germans de la seva dona, com a vendetta, prop de Prunelli el 17 de gener de 1567.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76096" title="Denominaci Geogrfica" nonfiltered="196" processed="196" dbindex="30207">
La Denominaci Geogrfica (DG) s la indicaci utilitzada per a les begudes espirituoses que s'elaboren en una zona geogrfica determinada d'on n'obtenen el carcter i les qualitats definitives essencials.

Est regulat a la Uni Europea pel Reglament (CEE) 1576/1989, amb unes normes inspirades en la Denominaci d'Origen Protegida, per especfiques per les begudes espirituoses.

Les diferents categories de begudes espirituoses son:
Rom, incls el rom agrcola.
Whisky o whiskey.
Beguda espirituosa de cereals, anomenada Korn o Kornbrand en alemany.
Aiguardent de vi;
Brandi o Weinbrand;
Aiguardent de brisa o marc, anomenat orujo a Galcia o grappa a Itlia.
Aiguardent de pellofa de fruita.
Aiguardent de pansa, o raisin brandy.
Aiguardent de fruita.
Aiguardent de sidra.
Aiguardent de genciana.
Beguda espirituosa de fruits, en particular el patxaran.
Beguda espirituosa al ginebr: gin, ginebra, Wacholder, genebra, genivre, jenever o genever.
Beguda espirituosa a l'alcaravia, inclou akvavit i aquavit.
Beguda espirituosa anisada, inclou l'ans, pastis i ouzo grec. ;
Beguda espirituosa de sabor amarg, amer o bitter.
Vodka.
Licor, inclosa la denominaci crema de.
Licor a base d'ou, advocaat, avocat o Advokat.
Licor a l'ou.

Denominacions Geogrfiques registrades.
Catalunya;
Ratafia catalana.
Illes Balears:
Palo de Mallorca.
Gin de Menorca.
Herbes de Mallorca.
Herbes Eivissenques.
Pas Valenci:
Aperitiu Caf d'Alcoi;
Cantueso alacant.
Herbero de la Serra de Mariola;
Ans Paloma de Monfort del Cid;

Enllaos externs.
Reglament (CEE) 1576/1989 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76102" title="Castella la Nova" nonfiltered="197" processed="197" dbindex="30208">
Castella la Nova era una regi histrica castellana, que comprenia aproximadament les actuals provncies d'Albacete, Ciudad Real, Conca, Guadalajara, Madrid i  Toledo.Es componia, bsicament, de les comarques histriques de La Alcarria, de La Sierra, i de la Manxa i al nord estava limitada per Castella la Vella, a l'est per l'Arag i el Regne de Valncia, al sud pel Regne de Mrcia i Andalusia i a l'oest per Extremadura.  

El seu origen es el Regne de Toledo, taifa conquerit a l'any 1085 pel rei Alfons VI de Castella. Des del segle XVI es comena a conixer com a Castella la Nova.

Desprs de l'Ordenament territorial de Floridablanca, Castella la Nova va quedar dividida en les provncies de Conca, Guadalajara, La Manxa, Madrid i Toledo, quedant fora de la regi el centre i sud de l'actual provncia d'Albacete que va quedar integrada dins de la provncia de Mrcia.

Amb la divisi provincial de 1833 de Francisco Javier de Burgos, la provncia de La Manxa es va substituir per la de Ciudad Real, tot i que part del seu territori tamb va pasar a les provncies de Toledo, Conca i Albacete, provncia inexistent fins a les hores i que es va crear amb territoris de les antigues provncies de Conca, La Manxa i Mrcia, i va quedar integrada administrativament dins de la Regi de Mrcia, tot i que la major part de la provncia formava part de la Manxa.

Avui en dia Castella la Nova no t entitat poltica i el seu antic territori es correspon aproximadament al de les Comunitats Autnomes de Madrid i de Castella-La Manxa.

Enllaos externs.
Mapa histric de Castella la Nova











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76103" title="Campionat de Catalunya de bsquet 1931-1936" nonfiltered="198" processed="198" dbindex="30209">
Detall de les edicions IX a XIV del Campionat de Catalunya de basquetbol disputades entre els anys 1931 i 1936.

 IX Campionat de Catalunya 1931 .
 Campi: CD Espanyol;
Aquesta temporada es produeix un augment considerable dels clubs que prenen part al Campionat de Catalunya. La segona categoria s'augmenta a dos grups per a donar-los cabuda. Els campions de les diverses categories sn l'Espanyol (1a), Associaci Esportiva de Matar (2a A), Iluro (2a B) i el FC Barcelona (de segons equips).
 Participants a Primera Categoria:
 CD Espanyol (campi);
 Juventus (2on);
 CE Europa;
 FC Barcelona;
 Laiet BBC;
 SS Patrie;
 FC Martinenc;
 FC Grcia;
 Participants a Segona Categoria, grup A:
 A. Esportiva Matar (campi);
 Juventud Valenciana;
 Iris Matar;
 BB Montserrat;
 UR Hospitalet;
 UGE Badalona;
 Lawn Tennis Club Horta;
 Participants a Segona Categoria, grup B:
 US Arenys;
 BC Llevant de Matar;
 Uni Cristiana de Joves;
 Iluro de Matar (campi);
 CC Hospitalet;
 Ebro SC;
 Penya Coratge;

 X Campionat de Catalunya 1932 .
 Campi: CD Espanyol;
Aquest any es crea la tercera categoria del Campionat de Catalunya, mentre que la segona categoria es redueix de dos a un grup.
 Participants a Primera Categoria:
 CD Espanyol (26 punts);
 Juventus AC (23 punts);
 Laiet BBC (20 punts);
 SS Patrie (16 punts);
 FC Barcelona (10 punts);
 Iluro BC (9 punts);
 UGE Badalona (1 punt);
 A. Esportiva Mataro (0 punts);
 Participants a Segona Categoria:
 Penya Coratge (25 punts);
 CC Hospitalet (19 punts);
 Lawn Tennis C. Horta (17 punts);
 Dinmic Club (15 punts);
 Athltic BC (7 punts);
 UC Joves (2 punts);
 BB Montserrat (0 punts, retirat);
 Participants a Tercera Categoria:
 Manresa BB (22 punts);
 Uni R. Hospitalet (17 punts);
 CN Sabadell (17 punts);
 Iris SC (13 punts);
 Escletxes SC de Papiol (9 punts);
 US Cornell (8 punts);
 Atlas Club (7 punts);
 AA Escoles Franceses (0 punts);

 XI Campionat de Catalunya 1933 .
 Campi: Juventus AC de Sabadell;
L'increment d'equips fa que es crei una quarta categoria. Es bsquet es consolidava pet tot el pas.
 Participants a Primera Categoria:
 Juventus AC;
 Iluro BC (2on);
 CD Espanyol (3er);
 SS Patrie (4rt);
 Laiet BBC;
 FC Barcelona;
 Penya Coratge;
 CC Hospitalet;
 A. Esportiva Matar;
 UGE Badalona;
 Participants a Segona Categoria:
 Manresa BB (campi);
 UC Joves;
 Iris SC;
 CS Sabadell;
 BC Jniors L'Hospitalet;
 Athltic BC;
 Escletxes SC;
 US Cornell;
 Atlas Club ;
 Dinmic Club ;
 Participants a Tercera Categoria:
 CEC Bages (campi);
 Intendncia;
 Base Aeronaval;
 CP Ripollet;
 CADCI;
 Cultura;
 SC Mollet;
 AC Mollet;
 Participants a Quarta Categoria:
 Caldetes (campi);
 Colnia Montserrat;
 Santfeliuenc;
 FC Barcelona;
 CC Terrassa;

 XII Campionat de Catalunya 1934 .
 Campi: Iluro BC de Matar;
Aquest any es mantingueren les tres categories (Primera, Segona i Tercera), per cadascuna tingu dos grups. Per decidir el campi de cada categoria es jug una eliminatria a doble volta. L'Espanyol, que havia de disputar la final, no es present, quedant el Laiet sotscampi i l'Iluro campi de primers i segons equips. A segona ho fou l'Intendncia i a tercera el JC Arenys. La Federaci decid reduir el nombre de clubs de primera de 12 a 8 pel que es cellebr un torneig per decidir els equips que s'hi quedarien. Hi prengueren part Manresa, Juventus, Penya Coratge, CC Hospitalet, UC Joves i UGE Badalona. Fou la UC Joves, juntament amb l'Intendncia i Jniors qui aconseguiren una plaa per disputar la mxima categoria la propera temporada.
 Participants a Primera Categoria, grup A: ;
 CD Espanyol (campi de grup);
 AE Matar;
 Penya Coratge;
 Juventus AC;
 CB Manresa;
 SS Patrie;
 Participants a Primera Categoria, grup B: ;
 Iluro BC (campi de grup);
 UGE Badalona;
 FC Barcelona;
 Laiet BBC;
 CC Hospitalet;
 UC Joves;
 Participants a Segona Categoria, grup A: ;
 BC Jniors (campi de grup);
 CEC Bages;
 Aeronutica;
 US Cornell;
 Atlas Club;
 Iris SC Matar;
 Participants a Segona Categoria, grup B: ;
 Intendncia (campi de grup);
 CP Ripollet;
 CN Sabadell;
 Escletxes SC;
 CADCI;
 Athltic BC;
 Participants a Tercera Categoria, grup A: ;
 JC Arenys (campi de grup);
 JC Calella;
 AB Badalona;
 Penya Intrpids;
 Santfeliuenc;
 Participants a Tercera Categoria, grup B: ;
 Caldetes (campi de grup);
 AC Mollet;
 SC Condal;
 SC Mollet;

 XIII Campionat de Catalunya 1935 .
 Campi: SS Patrie;
Es retorn al vell sistema d'una Primera categoria, dos grups a Segona i un grup a Tercera. El Patrie fou el Campi de Catalunya absolut. A segona, Uni Manresana i US Cornell, campions de grup s'enfrontaren a la final del campionat on venc la Uni Manresana. A tercera es disput un partit de desempat entre el Martinenc i l'Olmpic, on guany el Martinenc, proclamant-se campi de tercera.
 Participants a Primera Categoria:
 SS Patrie (21 punts);
 Laiet BBC (20 punts);
 FC Barcelona (20 punts);
 CD Espanyol (18 punts);
 Intendncia (15 punts);
 Iluro BC (14 punts);
 UC de Joves (2 punts);
 AB Jniors (2 punts);
 Participants a Segona Categoria, grup A:
 Uni Manresana (18 punts);
 CC Hospitalet (16 punts);
 Juventus AC (14 punts);
 BC Ripollet (6 punts);
 Athltic BC (4 punts);
 C. d'Esports i Excursions (2 punts);
 Participants a Segona Categoria, grup B:
 US Cornell (14 punts);
 JC Calella (13 punts);
 Atlas Club (11 punts);
 Escletxes Papiol (2 punts);
 UGE Badalona (0 punts);
 Participants a Tercera Categoria:
 FC Martinenc (22 punts);
 Olmpic BC (22 punts);
 Ateneu BC (20 punts);
 UE Rub (10 punts);
 Prat de la Riba (10 punts);
 Associaci Condal (8 punts);
 CB Grcia (1 punts);
 AC Mollet (0 punts);

 XIV Campionat de Catalunya 1936 .
 Campi: SS Patrie;
Aquest any fou el darrer que es disput el Campionat de Catalunya abans de la guerra civil. A diferncia de l'edici anterior, la tercera categoria tamb es divid en dos grups. Els campions finals foren la SS Patrie a primera, Juventus de Sabadell a segona i BB Montgat a tercera (en derrotar el BC Sabadell 17-9 al camp de l'Agull).
 Participants a Primera Categoria:
 SS Patrie (23 punts);
 AB Jniors (19 punts);
 Intendncia (17 punts);
 CD Espanyol (16 punts);
 Laiet BBC (16 punts);
 FC Barcelona (11 punts);
 Iluro BC (8 punts);
 Uni Manresana (4 punts);
 Participants a Segona Categoria, grup A:
 Juventus AC (16 punts);
 UC de Joves (15 punts);
 Olmpic BC (7 punts);
 Calella BC (7 punts);
 Aeronutica (6 punts);
 Participants a Segona Categoria, grup B:
 CC Hospitalet (17 punts);
 Ateneu BC (12 punts);
 US Cornell (10 punts);
 Ripollet BC (8 punts);
 FC Martinenc (8 punts);
 CADCI (4 punts);
 Participants a Tercera Categoria, grup A:
 BB Montgat (16 punts);
 Joventut Cornell (15 punts);
 Ferran Agull (12 punts);
 UE Rub (9 punts);
 Associaci Condal (8 punts);
 CE Sanjoanenc (0 punts);
 Participants a Tercera Categoria, grup B:
 BC Sabadell (16 punts);
 Esbart Magda (12 punts);
 CE Ripollet (6 punts);
 AC Mollet (4 punts);
 Prat de la Riba (2 punts);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76105" title="Llista de dus grecs" nonfiltered="199" processed="199" dbindex="30210">
Els dotze dus de l'Olimp.
 Zeus: du suprem de l'Olimp, el seu regne s el cel (identificat amb el rom Jpiter).
 Hera: esposa i germana de Zeus, deessa del matrimoni (identificada amb la romana Juno).
 Posid: germ de Zeus, du del mar (identificat amb el rom Nept).
 Demter: germana de Zeus, deessa de l'agricultura (identificada amb la romana Ceres).
 Hestia: germana de Zeus, deessa de la llar (identificada amb la romana Vesta);
 Atena: filla de Zeus, deessa de les arts i de la guerra (identificada amb la romana Minerva).
 Apollo: fill de Zeus, du de la llum, la msica i de la medicina (sense equivalent rom).
 rtemis: filla de Zeus i germana d'Apollo, deessa de la caa (identificada amb la romana Diana).
 Afrodita: deessa de l'amor i de la bellesa, nascuda de l'escuma marina (identificada amb la romana Venus).
 Hefest: fill d'Hera, du del foc i de l'artesania (identifit amb el rom Vulc).
 Ares: fill de Zeus, du de la guerra (identificat amb el rom Mart).
 Hermes: fill de Zeus, du dels camins i dels viatgers (identificat amb el rom Mercuri i dels egipcis Thoth o Djeheuty i Anubis).

Dus olmpics posteriors.
 Dions: fill de Zeus, du del vi i de la disbauxa (identificat amb el rom Liber Pater).

El nom del dotz du varia segons els autors antics; tradicionalment aquesta vacilaci s'explicava considerant que Dions es va unir l'ltim a la famlia olmpica i Hstia li va cedir el seu lloc per evitar el nombre de tretze dus.

Dus del mn subterrani.
 Hades: germ de Zeus, du del mn dels morts (identificat amb el rom Dis Pater).
 Persfone: filla de Zeus, esposa d'Hades (anomenada Prosrpina pels romans).

Dus menors.
 Eros: du de l'amor (anomenat Cupido pels romans).
 Hlios: du del Sol.
 Selene: deessa de la Lluna.
 Eos: deessa de l'aurora.
 Pan: du dels pastors. (Anomenat Faune pels romans).
 Hcate: deessa de la bruixeria.
 Prap: du dels jardins i de la fertilitat.
 Hebe: deessa de la joventut.
 Illtia: deessa dels parts.
 Les muses:, filles de zeus, encarregades de cantar la victria del seu pare sobre els titans i els gegant, i protectora d'un art o d'm una ciencia cadascuna.
 Les crites: deesses de la bellesa.
 Les hores:, que vigilaven les portes de l' olimp i representen el curs regular de la naturalesa i la successi que hi ha a la natura.
 Les Nimfes:divinitats menors que apareix sovintal voltant de Dions i representen de forma capriciosa l' activitat de la natura,, defugien la presencia dels ssers humans i es refugien la presencia dels essers humans i es fugien en la soletat del bosc.
 Les Niades;
 Els Stir o faunes encarnen el la presencia masculina de les ninfes;

Herois divinitzats.
 Hracles: du dels herois i protectors dels homes.

Vegeu tamb .
Herois grecs;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76106" title="Torrent de Pareis" nonfiltered="200" processed="200" dbindex="30211">

El torrent de Pareis s un torrent que comena a un lloc anomenat s'Entreforc, que s on s'uneixen dos torrents: el Torrent del Gorg Blau o sa Fosca i el torrent de Lluc.

s un lloc molt transitat pels excursionistes, que realitzen la baixada del barranc partint d'Escorca i que arriben fins al nucli turstic de Sa Calobra.

Enllaos externs.
 Mapa detallat del torrent;
 El torrent de Pareis a Tagzania;
 Web imprescindible del torrent - L'excursi, toponmia i etimologia, flora i fauna, geologia, galeria de fotos i bibliografia.
 Decret 53/2003, de 16 de maig, de declaraci del Monument Natural dels torrents de Pareis, del Gorg Blau i de Lluc ;
 Galeria fotogrfica del torrent;
 Bon article sobre el torrent ;
 Fitxa del torrent ;
 Guia de Mallorca: Torrent de Pareis a peu;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76108" title="Buskerud" nonfiltered="201" processed="201" dbindex="30212">

Buskerud s un comtat de Noruega. Fa frontera amb els d'Akershus, Oslo, Oppland, Sogn og Fjordane, Hordaland, Telemark i Vestfold. Consta de 21 municipis:




Enllaos.
Buskerud Fylkeskommune;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76109" title="Plasmidi Ti" nonfiltered="202" processed="202" dbindex="30213">
El plasmidi Ti s un plasmidi circular que fa servir l' Agrobacterium tumefaciens per transduir el seu material gentic a les plantes.

El plasmidi t 196 gens que codifiquen per a 195 protenes. No hi ha cap ARN estructural. L'allargada s de 206.479 nt, el contingut en GC del 56% i el 81% s seqncia codificant. No cont cap pseudogen.

La modificaci del plasmidi ha estat una eina molt important per a l'obtenci de plantes transgniques. s el vector gentic actual ms eficient per introduir mutacions estables en llinatges vegetals. El que es fa s inserir el material gentic que es vol introduir en substituci dels gens implicats en la sntesi d'opines, necessaris per a la parasitaci de la planta, per sense profit per al desenvolupament.

Enllaos externs.
Seqncia completa del plasmidi pTi-SAKURA de l' Agrobacterium tumefaciens ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76112" title="Finnmark" nonfiltered="203" processed="203" dbindex="30214">

Finnmark (sami Finnmrkku) s un comtat de Noruega que limita amb el comtat de Troms, la Lapnia finlandesa i la Provncia de Mrmansk (Rssia), amb els que forma la Lapnia. El comtat es divideix en els municipis de:

Alta;
Berlevg;
Btsfjord;
Gamvik;
Hammerfest;
Hasvik;
Karasjok;
Kautokeino;
Kvalsund;
Lebesby;
Loppa;
Msy;
Nesseby;
Nordkapp;
Porsanger;
Sr-Varanger;
Tana;
Vads;
Vard;

 Enllaos .
Administraci de Finnmark;
northcape.no - Histria i cultura de la zona del Nord;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76113" title="Hedmark" nonfiltered="204" processed="204" dbindex="30215">

Hedmark s un comtat de Noruega, fronterer amb els de Sr-Trndelag, Oppland i Akershus. La capital s Hamar. Es divideix en els municipis:
Alvdal;
Eidskog;
Elverum;
Engerdal;
Folldal;
Grue;
Hamar;
Kongsvinger;
Lten;
Nord-Odal;
Os;
Rendalen;
Ringsaker;
Stange;
Stor-Elvdal;
Sr-Odal;
Tolga;
Trysil;
Tynset;
Vler;
mot;
snes;

 Enllaos .
 Pgina oficial;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76114" title="Hordaland" nonfiltered="205" processed="205" dbindex="30216">

Hordaland s un comtat de Noruega, fronterer amb els de Sogn og Fjordane, Buskerud, Telemark i Rogaland. s el tercer comtat ms poblat desprs d'Akershus i Oslo. El centre administratiu s Bergen. 


Es divideix en 33 municipis:
Asky;
Austevoll;
Austrheim;
Bergen;
Bmlo;
Eidfjord;
Etne;
Fedje;
Fitjar;
Fjell;
Fusa;
Granvin;
Jondal;
Kvam;
Kvinnherad;
Linds;
Masfjorden;
Meland;
Modalen;
Odda;
Os;
Ostery;
ygarden;
Rady;
Samnanger;
Stord;
Sund;
Sveio;
Tysnes;
Ullensvang;
Ulvik;
Vaksdal;
Voss;

 Enllaos.
 Pgina del comtat de Hordaland;
 Mapa del comtat de Hordaland;
 Mapa de Hordaland;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76116" title="Mre og Romsdal" nonfiltered="206" processed="206" dbindex="30217">

Mre og Romsdal s un comtat de Noruega a la zona ms septentrional del Vestlandet, i fa frontera amb els de Sr-Trndelag, Oppland i Sogn og Fjordane. El centre administratiu s Molde. Es divideix en 38 municipis:
 



Enllaos.
Mapa poltic de Mre og Romsdal;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76119" title="Margarida III de Flandes" nonfiltered="207" processed="207" dbindex="30218">

Margarida III de Flandes ( Male, Flandes 1350 - Arrs, Frana 1405 ), comtessa de Flandes i d'Artois (1384-1405).

Orgens familiars.
Nasqu el 1350 sent la nica filla vivent del comte Llus II de Flandes i la seva esposa Margarida de Brabant. Per lnia paterna era nta del comte Llus I de Flandes i la comtessa Margarida I de Borgonya, i per lnia materna del duc Joan III de Brabant i Maria d'Evreux.

Npcies i descendents.
Es cas el 14 de maig de 1357 a Lilla amb el duc Felip I de Borgonya. D'aquesta uni no nasqu cap fill.

Es cas, en segones npcies, el 19 de juny de 1369 a Gant amb el duc Felip II de Borgonya, fill del rei Joan II de Frana. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Joan I de Borgonya (1361-1419), duc de Borgonya;
 l'infant Carles de Borgonya (1372-1373) ;
 l'infant Antoni de Borgonya (1384-1415), comte de Rethel i duc de Brabant;
 l'infant Felip de Borgonya (1389-1415), comte de Nevers i Rethel;
 la infanta Margarida de Borgonya (1374-1441), casada el 1385 amb el duc Guillem IV de Baviera;
 la infanta Caterina de Borgonya (1378-1426), casada el 1393 amb el duc Leopold IV d'ustria;
 la infanta Bonna de Borgonya (1379-1399);
 la infanta Maria de Borgonya (1380-1428), casada el 1401 amb el comte Amadeu VIII de Savoia;

Ducat de Borgonya.
El 1357 es cas amb el duc Felip I amb tan sols onze anys. El 1361 es qued viuda, i sense fills, fou dessignada hereva titular del ducat de Borgonya, si b el rei francs no permet que prengus possessi del crrec, que retorn a la Corona francesa. 

El casament realitzat el 1369 amb Felip II de Borgonya fou orquestrat pel rei francs per tal de legitimitzar la transferncia del ducat de Borgonya al seu fill.

Margarida III de Flandes mor el 16 de mar de 1405 a Arrs.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76120" title="Elisabet de Baviera (reina de Frana)" nonfiltered="208" processed="208" dbindex="30219">

Elisabet de Baviera ( 1371 - Pars 1435 ), princesa de Baviera i reina consort de Frana (1385-1422).

Orgens familiars.
Nasqu el 1371 filla del duc Esteve III de Baviera i la seva esposa Taddea Visconti. Era nta per lnia paterna d'Esteve II de Baviera i Elisabet de Siclia, i per lnia materna de Barnabo Visconti i Beatriu della Scala.

Npcies i descendents.
El 17 de juliol de 1385 es cas a Amiens amb el rei Carles VI de Frana. D'aquesta uni nasqueren:
 el prncep Carles de Frana (1386), delf del Viens;
 la princesa Joana de Frana (1388 1390) ;
 la princesa Isabel de Valois (1389 1409), casada el 1396 amb Ricard II d'Anglaterra i el 1406 amb Carles d'Orleans ;
 la princesa Joana de Valois (1391 1433), casada el 1397 amb el duc Joan VI de Bretanya;
 el prncep Carles de Frana (1392 1401), delf del Viens;
 la princesa Maria de Frana (1393 1438), abadessa ;
 la princesa Miquela de Valois (1395 1422), casada el 1409 amb el duc Felip III de Borgonya;
 el prncep Llus de Valois (1397 1415), delf del Viens;
 el prncep Joan de Torena (1398 1417), delf del Viens, casat el 1415 amb la comtessa Jacqueline d'Hainault;
 la princesa Caterina de Valois (1401 1437), casada el 1420 amb Enric V d'Anglaterra i el 1429 amb Owen Tudor;
 el prncep Carles VII de Frana (1403 1461), rei de Frana;
 la princesa Felipa de Valois (1407) ;

Elisabet mor el 24 de setembre de 1435 a Pars, i fou enterrada a la Catedral de Saint-Denis al costat del seu marit.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76121" title="Andragogia" nonfiltered="209" processed="209" dbindex="30220">
L'andragogia (de les veus gregues antropo, home i ago, guiar o conduir) s la disciplina o "cincia" educativa que tracta d'instruir i educar permanentment a l'home en qualsevol perode del seu desenvolupament psicobiolgic en funci de la seva vida cultural, ergolgica i social. 

Alexander Kapp, mestre alemany va utilitzar el terme andragogia per primera ocasi en 1833 al referir-se a l'escola de Plat. Eduard C. Lindeman s una altra de les grans figures en la generaci de conceptes de l'educaci per a adults i en la formaci del pensament de l'educaci informal. 

Malcolm Knowles, s considerat com el pare d'educaci d'adults. Va introduir la teoria d'andragogia com l'art i la cincia d'ajudar a adults a aprendre. Considerava que els adults necessiten ser participants actius en el seu propi aprenentatge. Knowles manifestava que els adults aprenem de manera diferent als nens i que els entrenadors en el seu rol de "facilitadors" de l'aprenentatge haurien d'usar un procs diferent per a facilitar aquest aprenentatge. Per Knowles, hi ha cinc factors que diferencien als adults dels nens. En la seva obra La Prctica Moderna d'Educaci d'Adults: Andragogy Versus Pedagogy (1970), va presentar el seu Model Andraggic. 

Ernesto Yturralde considera que "andragogia s a l'adult, com pedagogia al nen". Els processos d'aprenentatge varien d'acord a les edats. Els adults busquem els coneixements per a desenvolupar les habilitats que necessitem aplicar a situacions o problemes als quals ens confrontem en la vida real en les nostres labors quotidianes. La perspectiva del temps en nosaltres els adults canvia, cap a individus que busquem una aplicaci de manera immediata, que concorda amb els objectius de les nostres activitats o per a les empreses per a les quals vam treballar. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76122" title="Malcolm Knowles" nonfiltered="210" processed="210" dbindex="30221">
Malcolm Knowles s considerat com el pare d'Educaci d'Adults. Va introduir la teoria d'andragogia com l'art i la cincia d'ajudar a adults a aprendre. 

Enllaos externs.
 Biografia ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76123" title="Didctica" nonfiltered="211" processed="211" dbindex="30222">
La Didctica s la disciplina cientfico-pedaggica que t com a objecte d'estudi el procs d'ensenyament-aprenentatge. s per tant la part de la pedagogia que s'ocupa dels sistemes i mtodes prctics de ensenyament destinats a plasmar en la realitat les directrius de les teories pedaggiques. 

Molt vinculada amb altres cincies pedaggiques (com, per exemple, l'organitzaci escolar i l'orientaci educativa), la didctica pretn fonamentar i regular els procesos d'ensenyament i aprenentatge. 

Els components que actuen en l'acte didctic sn: 
 El docent o professor, ;
 El discent o alumne, ;
 El contingut o matria, ;
 El context de l'aprenentatge i ;
 Les estratgies metodolgiques.

La didctica es pot entendre com pura tcnica o cincia aplicada i com teoria o cincia bsica de la instrucci, educaci o formaci. Els diferents models didctics poden ser models terics (descriptius, explicatius, predictius) o models tecnolgics (prescriptius, normatius). 

La histria de l'educaci mostra l'enorme varietat de models didctics que han existit. La majoria dels models tradicionals se centraven en el professorat i en els continguts. Els aspectes metodolgics, el context i, especialment, l'alumnat, quedaven en un segon pla. 

Com resposta al verbalisme i a l'abs de la memoritzaci tpica dels models tradicionals, els models actius (caracterstics de l'escola nova) busquen la comprensi i la creativitat, mitjanant el descobriment i l'experimentaci. Aquests models solen tenir un plantejament ms cientfic i democrtic i pretenen desenvolupar les capacitats d'autoformaci. 

Avui dia, l'aplicaci de les cincies cognitives a la didctica ha perms que els nous models didctics siguin ms flexibles i oberts, i mostrin l'enorme complexitat i el dinamisme dels processos d'ensenyament-aprenentatge. 

Cal distingir: 
Didctica general, aplicable a qualsevol individu. ;
Didctica diferencial, que t en compte l'evoluci i caracterstiques de l'individu. ;
Didctica especial, que estudia els mtodes especfics de cada matria o assignatura (com per exemple didctica de la llengua o de la msica);

Enllaos externs.
 Didctica General ;
 Enciclopdia virtual de didctica i organitzaci escolar ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76124" title="Joan I de Borgonya" nonfiltered="212" processed="212" dbindex="30223">

Joan I de Borgonya Joan Sense Por ( Dijon 1371 - Pont-de-Yonne, Montereau 1419 ), duc de Borgonya (1404-1419) i comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1405-1419).

Orgens familiars.
Nasqu el 28 de maig de 1371 a Dijon sent el fill primognit del duc Felip II de Borgonya i la seva esposa, la comtessa Margarida III de Flandes. Era nt per lnia paterna de Joan II de Frana i Bonna de Luxemburg, i de Llus II de Flandes i Margarida de Brabant.

Npcies i descendents.
Es cas el 12 d'abril de 1385 a Cambrai amb Margarida de Baviera-Straubing, filla del comte Albert I d'Holanda. D'aquesta unin nasqueren:
 la infanta Margarida de Borgonya (1394 1441), cadada el 1404 amb LLus de Valois, delf i fill de Carles VI de Frana, i el 1422 amb el futur duc Artur III de Bretanya ;
 la infanta Caterina de Borgonya (1391 1414) ;
 la infanta Maria de Borgonya (1393 1463), casada el 1406 amb Adolf II de Cleves;
 l'infant Felip III de Borgonya (1396-1467), duc de Borgonya;
 la infanta Isabel de Borgonya (?-1412), casada el 1406 amb Olivier de Chtillon-Blois;
 la infanta Joana de Borgonya (1399-?), morta jove;
 la infanta Anna de Borgonya (1404 1432) casada amb Joan de Bedford;
 la infanta Agns de Borgonya (1407 1476), casada el 1425 amb el duc Carles I de Borb;

Lluites amb els Orleans.

Joan I de Borgonya fou dessignat duc de Borgonya el 1404 iniciant aix un conflicte amb el seu cos Llus I d'Orleans, germ del rei Carles VI de Frana. Les lluites estigueren orientadaes a pode aconseguir el poder reial, degut a la greu malaltia mental del rei francs, el qual deix un gran buit de poder.

Joan I de Borgonya intent aconseguir el favor reial de la reina consort, Elisabet de Baviera, convertint-se en el seu amant. L'assassinat de Llus I el 1407, per iniciativa de Joan I, comport la vctoria dels Borgonyons per davant dels Orleanistes. El rei francs, posteriorment, absoldr Joan I de l'assassinat i el comminar a reconciliar-se amb el fill de Llus I, Carles I d'Orleans.

Lluita amb els Armanyac.
Desprs de la mort de Llus I els partidaris de Bernat VII d'Armanyac s'aliaren amb l'hereu de Llus, oposant-se de nou a Joan I de Borgonya. La pau definitiva fou signada el 1410.

En aquells moments Enric V d'Anglaterra ocup Frana i intent un atac a Pars. Particip en les negociacions de pau amb el rei angls, del qual era partidari. En la batalla d'Agincourt de 1415 les tropes del ducat de Borgonya no hi participaren, no fent cas de les peticions d'auxili del rei francs.

Lluits amb el delf.
El 30 de maig de 1418, en lluites encara amb el rei francs, Joan I de Borgonya aconsegu capturar la ciutat de Pars. Aquesta ocupaci es feu, per, desprs de la marxa de la ciutat del delf francs, el futur Carles VII de Frana.

El 1419 amb la major part del nord de Frana ocupada pels anglesos i amb Pars en mans borgonyones, el delf es vei obligat a realitzar una reconciliaci amb Joan I. El delf inetent pactar una primera reuni a Melun, i veient que Joan I l'accept la canvi per una altra a Montereau el 10 de setembre. Per aquesta nova cita el delf planej la mort del duc de Borgonya, aix el va convencer de realitzar aquesta trobada poltica i Joan I fou mort al pont d'aquesta poblaci francesa pels escortes del delf.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76125" title="Timp (arquitectura)" nonfiltered="213" processed="213" dbindex="30224">



En arquitectura, un timp s la zona triangular o gablet entre una llinda i les arquivoltes. Habitualment correspon amb la part alta d'una portada.

En l'arquitectura clssica i neoclssica, notablement als temples grecs com el Parten a l'Acrpoli d'Atenes, es la zona decorada amb escultures que est dins del front.

A l'edat mitjana, esdev un espai semicircular a la part superior d'una portalada romnica o gtica, i mant la decoraci escultrica.

Durant el Renaixement i el Barroc desapareix l'ornamentaci escultrica.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76128" title="Gush Dan" nonfiltered="214" processed="214" dbindex="30225">


Gush Dan (en hebreu,       ) s l'rea metropolitana de la ciutat israeliana de Tel Aviv i s'extn pel districte de Tel Aviv i pel Central al llarg de la costa mediterrnia. El nom significa "el bloc de Dan", i s'anomena aix per la tribu de Dan, un dels fills de Jacob, de l'antic regne d'Israel.

s l'aglomeraci urbana ms important d'Israel, concentrant una poblaci d'uns 2,4 milions de persones. T una primera corona metropolitana, que inclou les ciutats de Tel Aviv, Bat Yam, Holon, Ramat HaSharon, Ramat Gan, Giv'atayim, Ben-Berac, Herzliya, Or Yehuda, Giv'at Shmuel i On, aix com diferents municipis ms petits. La segona corona metropolitana inclou Petah Tiqwa, Hod HaSharon, Kfar Saba, Raanana, Yehud, Ramla, Lod, Rishon LeZion, Ness Ziona i Rehovot.

La regi es vertebra mitjanant les autopistes Ayalon, 1, 2 i 4. s prevista la construcci d'una autopista orbital, l'autopista 6.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76131" title="Metacrilat" nonfiltered="215" processed="215" dbindex="30226">
















El metacrilat s un polmer derivat de l'cid metacrlic caracteritzat per tenir la major transparncia de tots els polmers existents. Fou desenvolupat al 1928 en diferents laboratoris, i fou comercialitzat per primera vegada als EUA al 1933.

Propietats.
s un dels polmers sinttics ms antics i encara s molt utilitzat, grcies a les seves propietats.
 El metacrilat s lleuger; la seva densitat s de 1150-1190 kg/m3.  Menys de la meitat de la densitat del vidre; 2400 to 2800 kg/m3. ;
El metacrilat t una major resistncia a l'impacte que el vidre.
El metacrilat s ms tou i es ratlla ms fcilment que el vidre. Tot i que es poden usar recobriments per evitar aquest problema.
El metacrilat es pot treballar a 240-250 graus Celsius, temperatura ms baixa que el vidre.

Obtenci.
Es produeix sota dos procediments industrials: colada i extrusi. El primer, de molta ms qualitat, el podem trobar amb producci catalana sota la marca "vitroflex". El trobem en el mercat incolor o acolorit amb diferents graus de transparncia o translucidesa i amb diferents superfcies (brillant, mat, gravada, etc)



Articles relacionats.
Altres polmers transparents sn;
Poliestir;
Policarbonat;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76132" title="Felip III de Borgonya" nonfiltered="216" processed="216" dbindex="30227">

Felip III de Borgonya el Bo ( Dijon 1396 - Bruges 1467 ), duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).

Orgens familiars.
Nasqu el 31 de juliol de 1396 a Dijon sent fill del duc Joan I de Borgonya i la seva esposa Margarida de Baviera-Straubing. Era nt per lnia paterna de Felip II de Borgonya i Margarida III de Flandes, i per lnia materna d'Albert I d'Holanda.

Npcies i descendents.
Es promet el 28 de gener de 1405 amb Miquela de Valois, filla del rei Carles VI de Frana. El matrimoni, per, no es realitz fins el juny 1409 a Pars. D'aquesta uni no tingueren fills.

Es cas, en segones npcies, el 30 de novembre de 1424 a Moulins-les-Engelbert amb Bonna d'Artois, filla del comte Felip d'Artois-Eu. D'aquesta uni no tingueren fills.

Es cas, en tercers npcies, el 7 de gener de 1430 a Bruges amb Isabel de Portugal, filla del rei Joan I de Portugal i Felipa de Lancaster. D'aquesta uni tingueren tres fills:
 l'infant Antoni de Borgonya (1430-1432, comte de Charolais;
 l'infant Josep de Borgonya (1432), comte de Charolais;
 l'infant Carles I de Borgonya (1433-1477), duc de Borgonya;

Aliana amb Anglaterra.

Felip III va esdevenir duc de Borgonya i de les dems possessions a la mort del seu pare el 1419, assassinat a mans del delf i futur rei Carles VII de Frana.

L'any segent Felip III s'ali amb Enric V d'Anglaterra pel Tractat de Troyes, i es declar enemic del rei francs. El 1423 l'aliana s'enfort pel casament de la seva germana Anna de Borgonya amb Joan de Bedford, regent del rei angls durant les seves estades a Frana.

El 1430 les tropes de Felip III van capturar a la donzella Joana d'Arc, que fou transferida a les tropes angleses i que organitzaren el seu procs judicial acusada d'heretgia. L'aliana amb Anglaterra es trenc el 1435 quan Felip III atac el port martim de Calais, en mans angleses, i pel posterior Tractat d'Arrs, pel qual Felip III reconegu Carles VII com legtim sobir de Frana. El 1439 es torn a rebellar contra el rei francs i don suport a la revolta nobiliar de la Pragueria.
Principat de Lieja.
L'uni personal entre Borgonya i les Disset Provncies era trencada geogrficament pel principat de Lieja que formava un entrebanc a la contigutat del territori entre els pasos baixos i els pasos alts. Com que era un principat bisbal, no era possible adquirir-ne el control per unes npcies geo-estratgiques, Felip, car va influenciar  el papa Calixte II per que nomins el seu nebot, Llus de Borb com prncep-bisbe al 1456. Aquesta nominaci no va gaire agradar als liegesos que van revoltar-se diverses vegades, fins que el successor de Felip III, Carles I, va destruir tota la ciutat al 1468.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76137" title="Club Bsquet L'Hospitalet" nonfiltered="217" processed="217" dbindex="30228">

El Club Bsquet L'Hospitalet s un club de basquetbol de la ciutat de L'Hospitalet de Llobregat que juga a la lliga LEB Plata.

Histria.
El club va nixer l'any 1929 amb el nom de BC Jniors. L'any 1935 debut a la mxima categoria del Campionat de Catalunya. El seu moment lgid el visqu just acabada la Guerra Civil. Desprs de ser obligat a canviar el seu nom pel de Club Bsquet L'Hospitalet (els noms estrangers no eren permesos), l'any 1940 obtingu un fantstic doblet, guanyant la Copa d'Espanya i el Campionat de Catalunya. I complet el fantstic bienni amb un nou Campionat de Catalunya i un sotscampionat de Copa d'Espanya el 1941.

La temporada 1973-74 debut per primer cop a la Primera Divisi de la Lliga Espanyola, a la que es mantingu fins l'any 1978. Ms tard, el 1983, fou club fundador de la primera edici de la Lliga ACB, per noms hi rest una temporada. Posteriorment ha participat a la Lliga EBA, a la Lliga LEB 2 i a la Lliga LEB (Adecco LEB).

Palmars.
 2 Campionat de Catalunya de bsquet: (1940, 1941);
 1 Copa espanyola de bsquet: (1940);
 1 Lliga EBA: (2004);
 1 Lliga LEB 2: (2005);
 2 Lliga Catalana EBA: (1982, 1990);

Jugadors histrics.
 Joan Creus;
 Xavi Fernndez;
 Manolo Flores;
 Roger Grimau;
 Herminio San Epifanio;

Enllaos externs.
 Web oficial CB L'Hospitalet;
 Fitxa del CB L'Hospitalet;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76142" title="Diafragma" nonfiltered="218" processed="218" dbindex="30229">

Anatomia: Diafragma (mscul);
Fotografia: Diafragma (fotografia);
Acstica: diafragma (so);
Sexualitat: mtode anticonceptiu;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76143" title="Cortona" nonfiltered="219" processed="219" dbindex="30230">


Cortona s una ciutat d'Itlia a la provncia d'Arezzo, regi de la Toscana, amb prop de trenta mil habitants.

Fou una de les ms antigues i poderoses ciutat d'Etrria. Era a uns 15 km del Llac Trasim. Els grecs l'esmenten com a Coritos per sembla que fou noms una tradici i que el nom nadiu era Cortona o un nom molt similar.

Cortona fou la ciutat dominant que va estendre la seva influncia cap a la resta de les ciutats etrusques. Fou una de les ciutats confederades dels estrucs i el 310 aC va obtenir de Roma una pau per trenta anys que no es va respectar. Per no torna a ser esmentada i no se sap quant fou ocupada per Roma.

A la Segona Guerra Pnica Annbal va devastar el seu territori per no la ciutat. 

Al segle I aC la ciutat va rebre  segons Dions  una colnia romana que no va tenir continutat i desprs noms es esmentada com a municipi per no com a colnia.

Va subsistir durant l'Imperi. 

A l'edat mitjana fou seu d'un bisbat i al segle XIX tenia uns cinc mil habitants. 

Es conserva una part de les antigues muralles. Altres edificis sn el Palazzo Casali que allotja el museu de l'acadmia etrusc, la pinacoteca, la catedral romnica (reconstruda als segles XV-XVI), les esglsies de San Domenico del segle XIV i San Francesco del XIII, i, a la rodalia, el santuari gtic de Santa Margherita.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76144" title="Cortuosa" nonfiltered="220" processed="220" dbindex="30231">
Cortuosa fou una antiga ciutat d'Etrria que fou ocupada i destruda pels romans el 388 aC. Era situada en territori de Tarquinii i era una dependncia d'aquesta ciutat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76148" title="Cricos" nonfiltered="221" processed="221" dbindex="30232">
Cricos (grec Korykos, llat Corycus)  fou un promontori de Cilcia (part de Cilcia Trquea. Es el actual Korghoz. Queden restes d'una fortalesa i una ciutat. 

La ciutat fou probablement Coricos, esmentada per Estrab, Tit Livi, Pomponi Mela i Esteve Bizant i de la que s'han trobat algunes monedes. Ell lloc es fams a la mitologia perqu all hi havien les coves de Pindar i squil, i el llit del gegant Tif.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76149" title="Kos" nonfiltered="222" processed="222" dbindex="30233">


Kos (llat Cos, grec antic Ks) s una illa del grup del Dodecans. s a l'altre costat del golf d'Halicarns i separada de l'antiga Cnidos per un estret. La ciutat principal es diu tamb Kos i s al nord-est de l'illa, a la costa que mira  l'est. T aeroport internacional que es diu Hippocrates, i es troba a tocar de la vila d'Amtimachia a uns 25 km de Kos; l'aeroport fou iniciat el 4 d'abril de 1964 i es va ampliar el 1973, 1989 i 1997.

 Histria .

El seu primer nom fou Meropis, i desprs tamb va portar el de Nimfea. Conquerida pels aqueus va participar a la guerra de Troia (desprs del 1200 aC).

Al segle VIII fou ocupada pels doris i al segle VIII es va fundar l'Hexpolis drica en la que participaven Kos, Cnidos, Halicarns i altres tres ciutats, que tenien com a centre de reuni el temple d'Apollo Triopi, situat a la costa en front de Kos (avui Kavo-Crios). 

L'illa fou sotmesa a Prsia a la segona meitat del segle VI aC. El 480 aC els habitants van expulsar els perses i es van sotmetre als atenencs.

Al segle V aC, estant sota domini d'Atenes, va nixer a l'illa Hipcrates vers el 460 aC. Fou fortificada per Alcibades vers el ter final de la guerra del Pelopons (431 aC-404 aC). L'illa va ser sotmesa per Esparta el 411 aC i va restar tributria dels Espartans fins que al 394 aC es va aliar altre cop a Atenes, situaci que es va mantenir fins el 335 aC que va reconixer l'hegemonia de Macednia.

El 333 aC fou ocupada pel general Memnon de Rodes al servei de Prsia per fou expulsat pels generals d'Alexandre el gran al cap de poc temps. Va romandre com a estat nominalment independent de segon ordre. El 323 aC a la mort d'Alexandre va quedar en poder dels lgides d'Egipte.

El 85 aC es va aliar amb Roma i desprs d'una breu ocupaci pntica hi van desembarcar els romans i fou inclosa a la provncia d'sia per com a ciutat lliure.

Claudi la va reconixer com a estat lliure i sembla que fou regida per una monarquia fins el temps de Vespasi.  Anton Pius va reconstruir la ciutat de Cos destruda per un terratrmol. Un altra ciutat fou Astipalea la posici de la qual no es coneix.

Fou bizantina fins al segle XII, a la meitat del qual ja s'hi havien establerts els venecians, per la sobirania bizantina nominal va continuar fins que el 1205 l'illa, com d'altres, fou declarada part de l'Imperi Llat de Constantinoble. El 1261 la sobirania fou reconeguda a l'Imperi Bizant per el domini til va restar en mans dels venecians.  El 1302, els venecians la van declarar possessi de la repblica i el 1306 l'almirall veneci Vignoli, la va vendre als cavallers de Sant Joan de Rodes que s'hi van establir el 1315; al seu temps l'illa es va dir Lango.

La seva possessi no fou reconeguda per Bizanci, que en va atorgar la concessi als Giustiniani de Quios el 1362, i hi van tenir alguna factoria per un segle desprs, abans del 1481, en van renunciar a favor dels cavallers.

Un delegat del gran mestre residia a Kos, i els noms d'una bona part son coneguts:

Dragonetto di Gaudiosa 1338-1344 ;
Bertrando di Caniesio 1346-1353 ;
Desconegut 1353-1358;
Raimondo Berenger 1358- ?
Bertrin de Gayac  ? -1381 ;
Ruggiero di Lupoalto 1381-1385 ;
Hesso Schlegelholtz 1386-1412 ;
Luc de Valines 1413 ;
Hermann von Aue 1414-1415 ;
Desconegut 1415-1421;
Pierre de Baume 1421- ? ;
Gisberto di Miraljes  1428 ;
Ruggiero di Lubant  vers 1430;
Fantino Quarini  1433-1453 ;
Jean de Fay 1453-1454 ;
Jean de Chateauneuf 1454-1457 ;
Pierre de Brissons 1458- ? ;
Adimar Dupuy 1464-1466 ;
Jacques de la Geltru desprs de 1466 i el 1479 ;
Edoardo di Carmadino  1471-1495 ;
Jean Dadeu 1495-1501 ;
Costanzo Operti 1501-1503 ;
Bernardino Piossasco di Airasca  1503-1505 ;
Berengar von Monsaberg 1505-1507 ;
Antnio di San Martino 1507-1510 ;
Guiotto Castellana, nomenat Ragusa 1510-1513;
Francesc Sans 1513-1515 ;
Jean Parissot de la Valette (Gran mestre 1557-1568) 1515-1516 ;
Jacques Gibert 1516-1519 ;
Prejan de Bidoux 1519-1522 ;
Pierino da Ponte (Gran Mestre 1534-1535) 1522-1523 ;

Fou atacada pels otomans el 1464 per tot i l's de gran nombre de vaixells foren rebutjats. El 1523 els otomans van ocupar Rodes i un tractat va permetre l'evacuaci dels cavallers de les illes sans i estalvis. Kos fou ocupada poc desprs. 

Va romandre en poder dels turcs fins el 1912 que fou cedida a Itlia i va integrar el Dodecans. El 1934 un terratrmol la va assolar. 

El 1943 fou ocupada pels alemanys fins al 1945, i van estar sota ocupaci aliada fins  que al 7 de mar de 1948 l'illa fou cedida a Grcia.

Hi van nixer Ptolemeu II Filadelf, el pintor Apelles i el metge Hipcrates.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76150" title="Cosa" nonfiltered="223" processed="223" dbindex="30234">
Cosa fou una antiga ciutat d'Etrria a la costa entre Portus Herculis i Garviscae. Alguns la situen entre les 12 ciutats de la lliga Etrusca per no n'hi ha cap constncia. Plini el Vell diu que depenia de Volci, que era a uns 35 km, per no se sap si era aix des sempre o noms en el temps en que va escriure.

La ciutat no te registres histrics; noms apareix el 273 aC quant una colnia romana s'hi va establir, i se sap que pocs anys abans els romans havien triomfat sobre Volci.

A la Segona Guerra Pnica fou una de les 18 colnies que van poder fornir als romans amb els subministraments i soldats demanats; al acabar la guerra, el 199 aC van demanar l'enviament de ms colons perqu la colnia estava molt malmesa i amb poca gent; la petici fou refusada inicialment per concedida el 196 aC.

El seu port, Portus Cosanus o Porto Herculis, fou lloc de sortida de moltes flotes romanes que van anar a Crsega, Sardenya i Elba (Ilva). Lpid hi va embarcar el 78 aC quant fou expulsat pel seu collega Catul. El 49 aC, durant la guerra civil, Domici va reunir prop de Cosa una fora militar amb la que va ocupar Masslia. 

Va subsistir durant l'imperi  per el segle III ja estava en decadncia sembla ser que per abandonament a causa d'una llegenda; les runes foren anomenades Ansednia.

Queden restes de les antigues muralles etrusques que sembla que foren reconstrudes en poca romana.

Portus Cosanus es va dir tamb Portus Herculis, i va subsistir. Avui s Porto d'Ercole, a l'altre costat de la badia, enfront de Cosa i del mont Argentarus.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76154" title="Cossais" nonfiltered="224" processed="224" dbindex="30235">
Cossais, cosseis o cosseins (llat Cossaei, grec Kossaioi) foren un poble guerrer del districte anomenat Cossaia (Kossia) a la vora de la Susiana (al sud) i de la Mdia (al nord). 

Anaven armats amb llances i fletxes i com que la seva terra era poc frtil vivien del saqueig i eren sempre en guerra amb els seus vens. Els reis perses no els van poder sotmetre per en van cobrar un tribut. Van enviar 13.000 per ajudar als elimaides en guerra contra els babilonis i busians. Alexandre hi va enviar soldats i els va sotmetre al menys per un temps.

Les seves caracterstiques semblem fer-los ancestres de les tribus actuals dels Bakhtiars que encara viuen al mateix lloc. Plini el Vell els esmenta com cussis (cussii) i sembla que el seu nom va donar origen al Khuzistan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76158" title="Cossins" nonfiltered="225" processed="225" dbindex="30236">
Els cossins (llat cossini, grec Kossinoi) foren un poble esmentat tamb com ostions que probablement eren noms diferents per el poble dels osismis esmentats per Juli Csar a la Gllia. Altres els fan una tribu diferent del extrem oest de la Bretanya, el que podria confirmar l'existncia de una vila anomenada Coesnou o Coueznou prop de Brest.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76160" title="Pantelleria" nonfiltered="226" processed="226" dbindex="30237">
Pantelleria (en itali Pantelleria) s una illa italiana situada entre l'oest de Siclia (a uns 100 km) i la costa de Tunsia (a uns 70 km). L'illa t uns deu mil habitants. Forma un municipi la capital del qual es diu tamb Pantelleria i te uns tres mil habitants (s situada al nord-oest de l'illa). Pertany a la provncia de Trapani. s d'origen volcnic i t una superfcie de 117 km2 (14 km de llarg per 9 d'ample i un permetre de 51 km). La seva altura mxima s un crter a 836 metres conegut com la Montagna Grande, al centre-sud-est. Altres muntanyes o turons son:
 
Monte Gibele 700 m. ;
Kuddia Mida 591 m. ;
Kuddia Attalora 560 m. ;
Fossa del Russo 481 m. ;
Kuddia del Moro 444 m. ;
Kuddia del Gallo 441 m. ;
Kuddia Patite 429 m. ;
Kuddia Randazzo 416 m. ;
Kuddia Gibil 396 m. ;
Gelfiser 394 m. ;
Kuddia Sciuveki 389 m. ;
Kuddia Valletta 347 m. ;
Kuddia Muggen 345 m. ;
Gelkhamar 289 m. ;
Sant'Elmo 245 m. ;
Kuddia Maccotta 233 m. ;
Kuddia Gadir 155 m. ;
Kuddia Bruciata 118 m. ;
Kuddie Rosse 36 m. ;

Els principals fenomens volcnics sn:

Bagno Asciutto  ;
Bagno dell'Acqua  ;
Gadir  ;
Grotta del Freddo  ;
Favare  ;
Khazen  ;
Nic  ;
Sateria  ;

 Histria .
La poblaci primitiva va sortir d'frica. S'ha trobat un jaciment neoltic a la regi de Mursia, a l'oest de la ciutat de Pantelleria, a uns 3 km del Kuddie Rosse, antic crter. Tamb hi ha restes arqueolgiques pniques a la mateixa zona, a Sese Grande i a la punta Fram.

Desprs sembla que va quedar deshabitada fins que els cartaginesos la van ocupar vers el comenament del segle VII.  Encara hi ha algunes restes de la fortalesa cartaginesa, aix com tombes pniques i altres restes de la ciutat. Els pnics li van dir Yranim i ms tard Cossyra. El 255 aC la van ocupar els romans (els cnsols  M. Aemilius i Ser. Fulvius), per els Fastos triomfals diuen que la van perdre el 254 aC, i la van ocupar definitivament el 217 aC. Li van dir llavors Cossura. Durant l'imperi va servir com a lloc de desterrament de membres de la famlia imperial. La ciutat va gaudir del rang de municipi.

El 439 fou ocupada pels vndals, per fou reconquerida pels bizantins el 551, i es va edificar llavors el castell de Pantelleria.

Vers el 700, la poblaci cristiana fou exterminada pels rabs de Tunsia, que van posseir l'illa fins el 1123 . El 835 s'hi van portar colons berbers que la van repoblar. El 1087 els pisans van atacar Pantelleria, que fou durament castigada.

El 1123 la va conquerir Roger de Siclia i va quedar integrada al regne. El 1270 l'illa, com tota Siclia, va passar a Carles I d'Anjou, fins a la seva caiguda a les Vespres Sicilianes del 1282. El 1311 una flota catalana dirigida per Llus de Requesens hi va obtenir una gran victria naval i la famlia Requesens va obtenir el ttol de barons (i desprs prnceps) de Pantelleria. El 1550 i el 1553 fou atacada pels turcs, essent bar de Pantelleria Josep de Requesens de Palerm, fill de Bernat de Requesens. El 5 de setembre de 1620, la baronia de Pantelleria fou constituda en principat per Felip III d'Espanya i concedida a Antoni de Requesens i Requesens; els Requesens en van conservar el ttol fins al segle XIX, en qu va passar als Reggio, prnceps de la Catena, i als Grifeo. El 1730, Francesco de Requesens de Pantelleria (prncep des de feia deu anys) va construir la famosa Villa Pantelleria de Palerm; el 1759, Giuseppe Antonio de Requesens va esdevenir prncep i va fundar la ciutat de Solanno, a Siclia, cosa que li va significar el desastre econmic en endeutar-se excessivament; algunes possessions van passar a la seva cosina Teresa de Requesens, casada amb Giuseppe Gravina, prncep de Comitali; Giuseppe Antonio fou el darrer prncep amb poder feudal; el va succeir el seu germ Emanuele de Requesens, fins a la seva mort el 24 de mar de 1848.

El 1713, l'illa va passar a Savoia junt amb Siclia, per el 1720 les dues illes foren bescanviades per Sardenya i va passar a ustria fins el 1734, en qu va quedar com a part del Regne de les Dues Siclies. Va entrar al regne d'Itlia amb el regne de les Dues Siclies el 1861.

El 1943 fou bombardejada pels aliats fins que la guarnici es va rendir, ja que la volien com a base per a la invasi d'Itlia.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76162" title="Costobocs" nonfiltered="227" processed="227" dbindex="30238">
Costobocs (llat costoboci) foren un poble de Dcia considerats d'tnia eslava (wenda). Se'ls ubica al actual districte de Txernivtsi (Txernovtsi) a la part occidental d'Ucrana. Probablement s el mateix poble que es cistoboci








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76163" title="Postdata" nonfiltered="228" processed="228" dbindex="30239">
La postdata (del llat post data, desprs de la data), habitualment abreujat P.D. es all afegit a una carta una vegada s'ha signat i datat. Es fa servir per afegir correccions, anotacions o dades que s'havien passat per alt o no es coneixen en escriure la carta.
La postdata pot consistir tant en una frase com en un pargraf o fins i tot si calgus en ms d'un.

Es poden afegir tantes postdates successives com calgui: desprs de la postdata s'afegeix la post-postdata (abreujada P.P.D), tot seguit la post-post-postdata (P.P.P.D), etc.

Les postdates eren una necessitat quan les cartes s'havien d'escriure amb mitjans difcils de corregir. Avui en dia ja no sn estrictament necessries, tot i aix se segueixen fent servir, tant en cartes com en missatges de correu electrnic o en grups de discussi, no tant per fer correccions o afegitons sino ms habitualment per comentar quelcom fora del context del tema del missatge.

Altres idiomes deriven el seu terme equivalent del llat post scriptum (desprs d'all escrit, abreujat P.S.), que tamb es fa servir en catal en alguns mbits, principalment acadmics.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76164" title="Monestir de Montserrat" nonfiltered="229" processed="229" dbindex="30240">

Santa Maria de Montserrat s un monestir benedict situat a la muntanya de Montserrat, al municipi de Monistrol de Montserrat (Bages), a una alria de 720 m sobre el nivell del mar. s un smbol per a Catalunya i s'ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes. L'actual abat s Josep Maria Soler i Canals.

El complex monstic, juntament amb les dependncies i els serveis annexos, conformen un petit nucli de poblaci que, segons el cens del 2006, comptava amb 68 habitants.

Histria.
L'origen del monestir s incert, per se situa cap al 880. Se sap que, cap al 1011, un monjo procedent del monestir de Santa Maria de Ripoll va arribar a la muntanya per encarregar-se del monestir de Santa Ceclia, amb la qual cosa el cenobi quedava sota les ordres de l'abat Oliba de Ripoll. Santa Ceclia no va acceptar aquesta nova situaci i Oliba va decidir fundar el monestir de Santa Maria al lloc on hi havia una antiga ermita amb el mateix nom. A partir del 1082, Santa Maria va passar a tenir abat propi i va deixar de dependre del de Ripoll. 
 

Aquesta ermita s'havia convertit en la ms important de totes les que hi havia a la muntanya grcies a la imatge de la Mare de Du que s'hi venerava des de l'any 880. El monestir aviat es va convertir en santuari, la qual cosa el va beneficiar, ja que els donatius i les almoines rebudes li van permetre anar creixent de forma constant. A la fi del segle XII, l'abat regent va sollicitar que es permets ampliar la comunitat de monjos a dotze, el mnim requerit perqu pogus ser considerada abadia. 

El segle segent va ser el de l'inici de la lluita de Montserrat per aconseguir la seva independncia del monestir de Ripoll. 
Durant el Cisma d'Occident, el priorat de Montserrat era fidel al papa de Roma, tot i que el monestir de Ripoll donava suport a Benet XIII d'Aviny. El rei Mart l'Hum va aconsellar a Benet XIII que converts Montserrat de priorat en abadia i poss al front com a primer abat a Marc de Villalba, qui ho era de Ripoll des de 1408. El 10 de mar de 1409, una butlla papal de Benet XIII va crear l'abadia de Montserrat. Amb tot, Ripoll continuava mantenint certs privilegis sobre Montserrat. La tenacitat del seu primer abat aconsegu una butlla del papa Eugeni IV, l'11 de mar de 1431, que alliberava definitivament Montserrat de tota servitud.


El 1493, Montserrat va perdre de nou l'autonomia. El rei Ferran el Catlic va enviar al monestir 14 monjos procedents de Valladolid i Montserrat va passar a dependre de la congregaci d'aquesta ciutat castellana. Durant els segles posteriors s'hi van succeir els abats catalans i castellans. Aquest mateix any de 1493, un frare de l'orde dels mnims, abans ermit de Montserrat, Bernat de Bol, va acompanyar Cristfor Colom en un dels seus viatges a Amrica, cosa que va propiciar l'expansi del culte a la Mare de Du de Montserrat en aquest continent. 

El segle XIX va ser especialment trgic per a Montserrat: va ser incendiat dues vegades per les tropes napoleniques, el 1811 i el 1812 (1); i el 1835 va patir l'exclaustraci arran de la desamortitzaci de Mendizbal. El monestir va ser saquejat i incendiat i se'n van perdre molts dels tresors.

L'exclaustraci va durar poc i el 1844 es va restablir la vida al monestir. La congregaci de Valladolid havia desaparegut, per la qual cosa Montserrat va tornar a recobrar la independncia eclesistica. L'edifici sencer es va haver de restaurar, ja que no n'havien quedat ms que les parets. Des de llavors, el monestir de Santa Maria de Montserrat no ha deixat de crixer i actualment (2006) cont una de les millors biblioteques del pas. La congregaci actual est formada per un centenar de monjos. A ms, al monestir hi viuen els infants que componen l'Escolania de Montserrat, considerada l'escola de cant ms antiga d'Europa, ja que es va fundar al segle XIII.

Entre molts d'altres premis en reconeixement de la seva tasca religiosa i cultural l'any 1983 li fou concedida la Creu de Sant Jordi i el 1997 la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

El monestir.
El conjunt del monestir el formen dos blocs d'edificis amb funcions diferents: d'una banda la baslica, amb les dependncies monacals; d'una altra banda els edificis destinats a atendre els pelegrins i visitants. Aquests ltims inclouen diversos restaurants, botigues i una rea d'allotjament.


La baslica de Montserrat s d'una sola nau, construida el segle XVI amb una estructura encara gtica. Les pilastres, balustrades i ornamentaci, per, responien a models renaixentistes. 

Desprs de l'incendi de 1808, noms va restar-ne la nau, perdent-se tota la decoraci i les obres d'art que hi havia. Va ser restaurada completament al segle XIX, amb una ornamentaci bigarrada, d'un estil entre eclctic i neobizant, amb elements modernistes que alteraren la lnia original de la baslica. Els murs i la volta van ser recoberts de pintures, s'hi van afegir arcs d'estuc, quadres, escultures, etc., d'autors de final del XIX i comenament del XX: Josep Llimona, Alexandre de Riquer (autor de les grans pintures del presbiteri, al voltant del cambril), etc.

Al voltant d'aquesta nica nau se situen diverses capelles. La nau s sostinguda per unes columnes centrals, amb talles de fusta de Josep Llimona. A la capalera hi ha situats l'altar major i el cor. Sobre l'altar major penja una lmpada amb un crucifix d'ivori de gran valor artstic: s obra florentina del primer Renaixement i va arribar al monestir el 1920, procedent de Roma. S'ha atribut a Lorenzo Ghiberti i, recentment, s'ha publicat un estudi que l'atribueix a un jove Miquel ngel.


Just a sobre de l'altar major hi ha el cambril de la Mare de Du, al qual s'accedeix desprs de travessar una portalada d'alabastre en la qual apareixen diverses escenes bbliques.

El claustre del monestir s obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch. s de dos pisos sostinguts per columnes de pedra. El pis inferior es comunica amb el jard i disposa d'una font a la part central. A les parets del claustre es poden veure peces antigues, algunes del segle X. 

El refectori s del segle XVII i va ser reformat el 1925 per Puig i Cadafalch. La part central allotja un mosaic amb la representaci del Crist de Sant Climent de Tall, mentre que a la banda oposada es pot veure un trptic amb escenes de la vida de sant Benet, pintades per Josep Obiols. El monestir disposa d'un important museu dividit en tres seccions diferents: la secci prehistrica, en la qual s'exposen diverses troballes arqueolgiques de la mateixa muntanya de Montserrat; el museu de l'Orient Bblic, amb materials arqueolgics relacionats amb la Bblia, i la pinacoteca, amb obres dels segles XVI al XIX. Entre les pintures del museu hi ha obres del Greco, Caravaggio, Dal i Picasso. 


A la part exterior es distribueixen diverses places que serveixen per ordenar el conjunt d'edificis en l'orografia escarpada de la muntanya. La plaa de Santa Maria n's la principal i s la que dna accs al monestir; s obra tamb de Puig i Cadafalch. Des de la plaa es pot observar la nova faana del monestir, construda per Francesc Folguera amb pedra de la muntanya mateix. A l'esquerra es poden veure les restes de l'antic claustre gtic. 

A la plaa de l'Abat Oliba hi ha situats els edificis que serveixen per albergar els pelegrins i turistes, amb les anomenades celles i un hotel de tres estrelles. La plaa est presidida per una esttua de bronze dedicada al fundador del monestir, obra de 1933 de l'escultor Manuel Xucl. 

L'ltima de les places de Montserrat s la de la Santa Creu, dedicada a sant Miquel. La plaa rep aquest nom per la creu que la presideix, obra de l'escultor Josep Maria Subirachs.

La Mare de Du de Montserrat.

Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Du de Montserrat la van trobar uns nens pastors dins una cova l'any 880, desprs d'haver vist una llum a la muntanya. Quan el bisbe va saber la notcia, va intentar traslladar la imatge fins a Manresa, per no es va poder fer ja que l'esttua pesava massa. El bisbe ho va interpretar com el desig de la Mare de Du de romandre al lloc en qu se l'havia trobat, on va manar que hi construssin l'ermita de Santa Maria, origen del monestir actual.  

La marededu que s'hi venera actualment s una talla romnica del segle XII, de fusta d'lber. Representa la Mare de Du amb l'infant assegut a la falda i fa uns 95 centmetres d'altura. A la m dreta sost una esfera que simbolitza l'univers; l'infant Jess t la m dreta aixecada en senyal de beneir, mentre que a l'esquerra hi t una pinya.

Excepte la cara i les mans de Maria i de l'infant Jess, la imatge s pintada de daurat. La Mare de Du, en canvi, s de color negre, fet que li ha valgut el sobrenom popular de la Moreneta. L'ennegriment de la talla es creu que s degut al fum de les espelmes que durant segles han anat cremant als seus peus en senyal de veneraci.

L'11 de setembre del 1881, el papa Lle XIII va declarar oficialment la Mare de Du de Montserrat patrona de Catalunya. Tamb se li va concedir el privilegi de tenir missa i ofici propis. La seva festivitat se celebra el 27 d'abril.

Darrers abats de Montserrat.

Vegeu la 

Del 1858 fins a l'actualitat, els abats de Montserrat han estat
Miquel Muntadas (1858-1885);
Josep Des (1885-1921);
Antoni Maria Marcet (1921-1946);
Aureli Maria Escarr (1946-1966);
Gabriel Maria Bras, abat coadjutor (1961-1966);
Cassi Maria Just (1966-1989);
Sebasti Bardolet (1989-2000);
Josep Maria Soler (2000-...);

Vegeu tamb.
 Mare de Du de Montserrat;
 Llista d'abats de Montserrat;
 Escolania de Montserrat;
 Santa Cova de Montserrat;
 Rosari Monumental de Montserrat;
 Llibre Vermell de Montserrat;
 Revista Serra d'Or;
 Premi Crtica Serra d Or;
 Aromes de Montserrat;

Enllaos externs.

  Pgina de l'abadia de Montserrat;
  Monestirs de Catalunya. Montserrat;

Bibliografia.
Pladevall, Antoni, Els monestirs catalans, Edicions Destino, Barcelona, 1970;
Toms Bonell, Jordi, Descobrir Catalunya, Premsa Catalana, Barcelona, 1994;

Referncies.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76165" title="Nordland" nonfiltered="230" processed="230" dbindex="30241">

Nordland s un comtat de Noruega, que fa frontera amb els de Troms al Nord, Nord-Trndelag al sud, Norrbotten (Sucia) a l'est, Vsterbotten al sudest, i l'oce Atlantic (Mar de Noruega) a l'Oest. La capital s Bod. L'illa 'artica de Jan Mayen s administrada per Nordland des del 1995. Nordland s el comtat ms meridional del nord de Noruega.

 Divisi interna .
Es divideix en 44 municipis:



 Referncies .
Tollefsrud, J.; Tjrve, E.; Hermansen, P.: Perler i Norsk Natur - En Veiviser. Aschehoug, 1991.
Moen, A. 1998. Nasjonalatlas for Norge: Vegetasjon. Statens Kartverk, Hnefoss.
Institut de Meteorologia Noruec ().

 Enllaos .
Artscape Nordland;
Assemtament humans de fa 10.500 anys a Leirfjord (noruec);
Corals a l'aigua;
Vega - Nova pgina de la Unesco (pdf);
Parc Nacional Junkerdal a Saltdal;
Parc Nacional Rago;
Parc Nacional Brgefjell;
Parc Nacional Mysalen;
Parc Nacional Saltfjellet-Svartisen - el ms variat a Noruega;
Associaci  Noruega de Turisme de Muntanya (DNT);






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76166" title="Nord-Trndelag" nonfiltered="231" processed="231" dbindex="30242">

Nord-Trndelag s un comtat de Noruega en la regi del centre del pas anomenada Trndelag. Fa frontera amb els de Nordland al nord i Sr-Trndelag al sud. La capital s Steinkjer, una ciutat amb 20,527 habitants (2005). El llac ms gran s el Snsavatnet, al nord-est de Steinkjer. T 24 municipis:






 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76167" title="Oppland" nonfiltered="232" processed="232" dbindex="30243">

Oppland s un comtat de Noruega, fronterer amb els de Sr-Trndelag, Mre og Romsdal, Sogn og Fjordane, Buskerud, Akershus, Oslo i Hedmark. La capital s Lillehammer. Es divideix en 26 municipis:










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76168" title="stfold" nonfiltered="233" processed="233" dbindex="30244">

stfold s un comtat de la zona sudoest de Noruega, que fa frontera amb el d'Akershus i el sudoest de Sucia (Comtat de Vstra Gtaland i Comtat de Vrmland), mentre Vestfold s a l'altre marge de la badia. La capital s Sarpsborg. Consta dels municipis:

Aremark;
Askim;
Eidsberg;
Fredrikstad;
Halden;
Hobl;
Hvaler;
Marker;
Moss;
Rakkestad;
Rygge;
Rmskog;
Rde;
Sarpsborg;
Skiptvet;
Spydeberg;
Trgstad;
Vler;

 Enllaos .
stfold kommune website (en Noruec);
Excavaci d'una casa gran de l'Edat de Ferro;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76169" title="Rogaland" nonfiltered="234" processed="234" dbindex="30245">

Rogaland s un comtat del sud-oest de Noruega, que fa frontera amb els de Hordaland, Telemark, Aust-Agder i Vest-Agder. Est dividit en 26 municipis:




 Enllaos externs.
 Consell del Comtat de Rogaland - Pgina oficial;
 Mapa;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76170" title="Sogn og Fjordane" nonfiltered="235" processed="235" dbindex="30246">

Sogn og Fjordane s un comtat de Noruega, fronterer amb els de Mre og Romsdal, Oppland, Buskerud i Hordaland. La capital s Leikanger.  Es divideix en 26 municipis:




 Enllaos .

 Pgina Oficial;
 NRK Enciclopdia del Comtat;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76171" title="Ben-Berac" nonfiltered="236" processed="236" dbindex="30247">

Ben-Berac (en hebreu,        ) s una ciutat a l'est de Tel Aviv que forma part de Gush Dan i del districte de Tel Aviv.

 Poblaci .
T uns 140.000 habitants, la majoria dels quals sn jueus ultraortodoxos. Es calcula que dos teros del nombre total d'habitants ho sn. Durant el sbat, als barris ultraortodoxos es tanquen els carrers a la circulaci de vehicles i totes les botigues, sota supervisi religiosa, tanquen. Els ciutadans menys religiosos viuen a la zona nort de Ben-Berac.

T la major densitat de poblaci de tot Israel, amb 19.948 persones per km2.

 Histria.
 Histria bblica .
Ben-Berac s mencionada a la Bblia com a part del territori de la tribu de Dan (Josu 19,45). Tamb apareix al Talmud (Sanedr 32b), com a seu de la cort del rab Akiva, i al Haggadah de la Pasqua jueva, com a seu del seder del rab Akiva.

La ciutat t tamb una dimesi agrria, com apareix al Ketuvot 111b del rab Rami bar Yechezkel, qui declar que entenia el significat de la descripci que la Tor fa del pas d'Israel com a un pas on brolla la llet i la mel desprs de presenciar una escena en una visita a Ben-Berac. Ell observ diverses cabres pasturant sota unes figueres. La mel que sorgia de les figues madures es barrejava amb la llet que brollava de les cabres i formaven un rierol de llet i mel.


 Histria moderna .
La citat fou fundada el 1924 pel rab Yitzchak Gerstenkorn i un grup de jueus hassidim polonesos. Va obtenir reconeixement oficial el 1950.

Un dels rabins ms famosos del segle XX, Abraham Yeshayahu Karelitz (conegut com a Chazon Ish), va establir-se aqu. L'efecte crida de la seva presncia va fer que la ciutat cresqus considerablement. Altres rabins famosos que han viscut a Ben-Berac sn Eliyahu Eliezer Dressler, Yaakov Yisrael Kanievsky, Yosef Shlomo Kahaneman i Elazar Menachem Mann Schach. Actualment hi viuen els rabins Chaim Kanievsky, Michel Yehuda Lefkovits i Aharon Leib Shteinman.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76174" title="Indicaci Geogrfica Protegida" nonfiltered="237" processed="237" dbindex="30249">
La Indicaci Geogrfica Protegida (IGP) designa un producte agrcola i alimentari originari d'una regi o un lloc geogrfic determinat. T una reputaci i una qualitat concreta i la producci, la transformaci o l'elaboraci es realitzen en la zona geogrfica delimitada. Est regulat pel reglament (CEE) 2081/1992 de la Uni Europea.

A diferncia d'una Denominaci d'Origen Protegida, part de la matria prima o b part del procs del producci, transformaci o elaboraci pot provenir o es pot realitzar fora de la zona geogrfica. No obstant aix, se'n garanteix la reputaci i la qualitat tradicional de la zona. Per exemple, a l'illa de Mallorca no es disposa de prou farina per fer totes les ensamades tpiques.

Productes amb Indicaci Geogrfica Protegida.
Catalunya:
Calots de Valls;
Clementines de les Terres de l'Ebre;
Llonganissa de Vic;
Pollastre i cap del Prat;
Poma de Girona;
Torr d'Agramunt;
Patates de Prades;
Vaca bruna dels Pirineus;
Catalunya del Nord:
Anxoves de Cotlliure;
Illes Balears:
Sobrassada de Mallorca;
Ensamada de Mallorca;
Pas Valenci:
Torr de Xixona;
Torr d'Alacant;
Ctrics valencians;
Cireres de la muntanya d'Alacant;
Embotit de Requena;

Enllaos externs.
Indicacions Geogrfiques Protegides de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76175" title="Timp" nonfiltered="238" processed="238" dbindex="30250">


Arquitectura;
Timp (arquitectura);
Anatomia;
Timp (anatomia) o membrana timpnica rgan de l'orella interna.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76178" title="Ludovico di Campofregoso" nonfiltered="239" processed="239" dbindex="30251">
Ludovico di Campofregoso fou un poltic genovs germ de Janus de Campofregoso. El 1447 el Papa va decidir nomenar-lo governador i senyor de Crsega. Va prendre possessi de Bstia, Biguglia i Corti, per al pocs temps va tornar a Gnova (1447) i en la seva absncia l illa es va revoltar sota la direcci de Marianu di Caghju. Ludovico va tornar llavors amb 800 homes dirigits per Giovannone di Giovanni i es va enfrontar amb els rebels a la batalla de A Venzul en qu el cap rebel fou derrotat i es va refugiar a Mrusagli, i els seus partidaris es van dispersar.

Ludovico va tornar a Gnova on fou elegit dux (1448) al lloc del seu germ, que acabava de morir (Desembre de 1447) i va exercir fins el 1450; fou elegit altre cop el 1661 i amb uns incidents el 1662 fou dux fins el 1663, poc abans de la conquesta milanesa. El seu nebot Tomassino di Campofregoso fou alliberat per ordre seva el 1462 i va marxar a Crsega a lluitar contra el Banc de Sant Jordi, administradora de l'illa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76179" title="Janus di Campofregoso" nonfiltered="240" processed="240" dbindex="30252">
Janus di Campofregoso (1405-1448), en itali Giano di Campofregoso, fou un poltic genovs, nebot del dux de Gnova Tomaso di Campofregoso. El 1438 fou nomenat governador de Crsega, i va desembarcar a l illa conquerint  Erbalunga, Bstia, Biguglia, Corti i la Terra del com. Va fer matar a Marianu i Manfredu di Nonza i va alliberar a Simone da Mare; aquest va morir poc desprs i les seves terres foren disputades pels seus tres hereters fins que Janus va imposar la successi a favor d un dels fills i va exiliar als altres dos. El 1439 s havia apoderat de tota l illa i va expulsar del seu feu de Cinarca a Bartolomeu d Istria, fill de Vincentello, al que va indemnitzar per la prdua amb 200 escuts. Va establir la seva residncia a un castell construt a Nebbiu, a San Fiurenzu. Els senyors que li eren fidels rebien una pensi, per Paulu della Rocca i Rinucciu di Leca no li van donar suport.  Lucianu di Casta i Vicente di Chjatra, aliats del governador, foren empresonats per ajudar a Rinucciu di Leca, que aviat va fer presoner al lloctinent de Janus, Pietro Squarciafico. Giovanni  della Grossa fou nomenat oficial comissari

El 1440 va perseguir a Paulu della Rocca i Rinucciu di Leca per no els va poder atrapar i va tornar a Gnova deixant el govern de l illa a bisbe  de Mariana, Michele de Germani, en qualitat de delegat. A Gnova va reclutar dos mil soldats i va tornar a l illa on va obligar a Paulu della Rocca i Rinucciu di Leca, i els senyors que els hi donaven suport, a rendir-se i alliberar a Pietro Squarciafico. Van poder conservar les terres a canvi d un tribut.
Llavors es va installar a Biguglia i va construir la ciutadella de San Fiorenze. El 1441 fou cridat a Gnova i altre cop el bisbe de Mariano va exercir el govern inter.

El 1442 va ordenar al seu delegat recaptar impostos i aixecar tropes a la terra del com i Paulu della Rocca es va tornar a revoltar. Ratificat com a governador, va tornar a l illa amb 200 soldats i va combatre al rebel. La batalla es va lliurar a  la plana de la Marana entre la catedral de La Cannica i Il Borgo, i el senyor de Cinarca fou derrotat i va fugir. Janos es va installar altra cop a Biguglia.  Llavors va tornar a Gnova per participar a les lluites poltiques per en fou expulsat pel nou dux Raffaello Adorno i va tornar a l illa per sense suport del govern genovs; el 1443 es va retirar a la fortalesa de Bstia i desprs a San Columbanu, i fou rellevat i substitut per els germans Nicolo i Antonio da Montaldo que per segona vegada governaren junts l illa. Fou empresonat pels nous governadors, per es va escapar i va arribar a Gnova. All va aconseguir ser elegit dux el gener del 1447, en substituci de Barnaba Adorno (que noms portava 24 dies en el crrec) per va morir el desembre del mateix any.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76183" title="Tomassino di Campofregoso" nonfiltered="241" processed="241" dbindex="30254">
Tomassino di Campofregoso  fou un poltic genovs fill de Janus di Campofregoso, i de mare corsa, net de Francescu de Gentile, senyor de Brandu. 

El 1461 va organitzar a Pisa una lliga contra el Banc de San Jordi amb els senyors cors i va desembarcar a l illa amb 200 soldats per fou capturat i empresonat a Gnova. El dux Ludovico di Campofregoso que era el seu oncle el va alliberar el 1662, i de seguida va tornar a Crsega i va desembarcar a E Porraghje rebent el suport de tots els oposats al Banc. Les tropes genoveses foren expulsades de l illa i una gran assemblea a l esglsia de La Cannica,  La Marana, on eren  Paulu della Rocca, Vincentello d Istria II, Ghjucante di Leca, Simone da Mare II, i els senyors de Brandu i d'Erbalunga, aix com molts Caporali, representants de la Terra di U Cumunu, i molts Capipopuli; a mes d ell i el seu home de confiana  Bertone da Severo da Corniglia; en l assemblea fou elegit governador i Comte de Crsega. Seguidament van atacar Biguglia, seu del governador genovs Giovanni Vitale. El 1463 va demanar i obtenir l ajut del dux de Gnova, Ludovico di Campofregoso, que s oposava tamb al Banc i li va enviar 200 soldats amb els que va poder ocupar Biguglia i dominar tota la Terra del Com. Calvi, encara fidel  a Gnova, es va sollevar i es va aliar amb Tomassino. Paolo di Campofregoso, nou dux de Gnova i oncle seu, tamb li va donar suport i aix va esdevenir el senyor indiscutit de l illa i va anunciar contactes amb el Banc per establir el seu poder amb algunes cessions de ports. Al mateix temps a Gnova, Paolo di Campofregoso fou expulsat pel Duc de Mil, al que el Banc va demanar de fer d arbitre. El duc de Mil va anunciar que exerciria com a legtim propietari de l illa i Tomassino va haver de deixar l illa i anar a Gnova. 

El 1477 aprofitant els disturbis a Gnova i la mort del duc de Mil, va desembarcar a Cap Cors amb 350 homes i va recuperar les seves aliances, especialment Giacobu i Carlu de Gentile, i va ocupar Biguglia, i es va unir a Carlu della Rocca. Els milaneses dirigits per Ambrosino da Langasco, el van perseguir i es va refugiar a Biguglia per es va haver de rendir i fou fet presoner i enviat a Gnova i desprs a Mil; fou alliberat grcies al suport del seu parent  Battistino da Campofregoso. 

El 1478, la duquessa de Mil, Bona de Savoia, que es queixava de qu es recaptava poc a l illa, el va ajudar a recuperar l illa amb l ajut del secretari d estat  Cecco Simonetta. El govern milans el va nomenar llavors governador delegat a Crsega. El 1479 va arribar a l illa on no va tenir casi be oposici; a les fortaleses milaneses hi va installar a la seva gent, i les altres ja li eren favorables. Va retornar les terres a Giacobu i Carlu de Gentile (Nonza), arrabassant-les a  Carlu di Casta i a Vinciguerra d'Erbalunga. El 1480, per assegurar-se el suport de Ghjuvan Paulu di Leca, el senyor mes important  de l illa, va casar al seu fill Gianni o Janus amb Paulu di Leca, filla de Ghjuvan, mentre el fill d aquest, Risterucciu, es va casar amb una filla de Tomassino. Va fortificar Bstia on va fundar la part de la ciutat anomenada Terra Nova. 

El 1481, mancat de suport del poble, es va retirar a Gnova i va deixar al poder al seu fill Janus (II). El 1483 Tomassino i Ghjuvan Paulu di Leca, es van aliar al seu vell enemic el Banc de Sant Jordi, contra Jaume IV Appiani d'Aragona senyor de Piombino i el seu germ Gherardo da Montagnara establerts a l illa. Seguidament va signar un pacte unint Crsega i el Banc de Sant Jordi i renunciant als seus drets a favor del banc a canvi de deu mil escuts d or. Aquesta aliana no va durar i el 1486 va incitar a Ghjuvan Paulu di Leca a trencar amb el Banc mentre en front d aquest apareixia com a lleial, per el doble joc fou descobert. Gnova el va lliurar al Banc i fou empresonat a la fortalesa de Lerice, prop de L Spezia; fou alliberat i se n va anar a Pisa el 1494 i va conspirar per recuperar el poder per va morir el 1495. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76184" title="Especialitat Tradicional Garantida" nonfiltered="242" processed="242" dbindex="30255">
Una Especialitat Tradicional Garantida (ETG) s una certificaci d'un producte agrcola i alimentari que reconeix algunes de les caracterstiques especfiques segents:
s'ha obtingut a partir de matries primes tradicionals,
t una composici tradicional o;
s'ha obtingut mitjanant un mtode de producci o transformaci tradicional.

La certificaci est regulada pel Reglament (CE) 2082/92 de la Uni Europea i el control s a crrec d'una agrupaci de productors.

A diferncia de la Denominaci d'Origen Protegida o la Indicaci Geogrfica Protegida, l'Especialitat Tradicional Garantida no fa referncia a l'origen i, per tant, pot ser elaborat a qualsevol estat membre.

Els productes que es poden certificar com a ETG sn:
Cervesa.
Xocolata i altres aliments amb cacau.
Pastisseria, rebosteria i pastes de farina.
Plats compostos.
Salses preparades;
Brous;
Begudes a base d'extractes de plantes;
Gelats i sorbets;

Els productes registrats actualment com a ETG sn:
Panellets;
Pernil serr;

Enllaos externs.
Reglament (CEE) 2082/92 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76185" title="Jorkyball" nonfiltered="243" processed="243" dbindex="30256">
El Jorkyball s una modalitat esportiva de futbol 2 contra 2 que es va crear en els anys 90 sota la influncia del futbol i de l'esquaix. Es practica en una pista de 10m x 5m la superfcie de la qual est coberta de gespa artificial i les parets sn de metacrilat. Per a jugar sn necessaris 2 equips composts de 2 jugadors cadascun; l'objectiu del joc s marcar gol en la porteria contrria i per a aix s possible servir-se de les parets de la pista. 

Histria.
Jorkyball va ser inventat per Gilles Paniez en 1987 en un garatge de Li, Frana. Durant tres anys es va jugar en una sola pista a Frana i es va exportar a Itlia en 1990, on s'han installat ms de 100 pistes. Actualment hi ha 25 pistes a Frana, 8 a Espanya i 4 a Gran Bretanya, per a un nombre total de ms de 150 pistes en tota Europa (el 60% sn indoor i el 40% outdoor).

Actualment, Jorkyball est present a Frana, Itlia, Mxic, Portugal, Anglaterra i ara a Espanya. L'Associaci Futbol a 2 - Jorky Ball Espanya va nixer en 1998 i s membre de la Federaci Internacional de Jorkyball Associations (FIJA), l'rgan de govern mundial.

Regles de joc.
El Jorkyball s un esport la idea fonamental del qual s l'esperit d'equip i el joc net (Fair Play). ;
El Jorkyball s un esport en el qual est prohibit tot tipus de contacte. ;
Es considera falta tot contacte, les entrades per darrere, el joc perills i tot gest antiesportiu. ;
Un partit acaba quan un dels 2 equips guanya 3 de 5 sets. ;
Cada set, a excepci del 5, conclou quan un equip marca 7 gols. ;
Sempre que el 5 set sigui necessari, cal guanyar amb 2 gols de diferncia (ex: 7-5).

Defensor.
s qui fa el servei posant el bal dintre de l'rea. ;
Cada vegada que el davanter del mateix equip treu una falta, ha d'estar pegat a la seva porteria. ;
Si treu el contrari, es colloca a la seva rea de servei. ;
No pot passar la lnia central sense bal, si no, falta contra ell. ;
No pot dur el bal ms enll de la lnia de penal del contrari, si no, falta contra ell. ;
Mai ha de bloquejar el bal, si no, falta contra ell. ;
Pot marcar un gol en qualsevol moment del partit, ajudant-se de les parets o ajudant-se del sostre (ex: en el servei). ;
En el segent set, pas obligatriament a ser davanter, (no es pot canviar en el transcurs del set).

Davanter.
En un servei del seu defensa, es colloca a la seva rea. No pot quedar-se amb el bal ms de 10 segons, si no, falta contra ell. ;
s ell el qual llena les faltes i els penals. ;
En una falta o en un penal del contrari, es posa pegat a la paret en el camp contrari. ;
Pot moure's per tots els costats del camp estalvi en l'rea contrria. ;
Pot marcar en qualsevol moment del partit, ajudant-se de les parets o del sostre. ;
En el segent set, pas obligatriament a ser defensa, (no es pot canviar en el transcurs del set).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76186" title="Hertseliyya" nonfiltered="244" processed="244" dbindex="30257">

Hertseliyya s una ciutat d'Israel al nord Tel Aviv i al sud de Netanya, que forma part de l'rea metropolitana de Gush Dan i del districte de Tel Aviv.

La ciutat va ser batejada en honor a Theodor Herzl, el pare del sionisme modern. Fou fundada el 1924 per set famlies pioneres. Actualment, hi ha una poblaci de ms de 80.000 habitants distributs en 26 km. Herliya esdevingu oficialment ciutat el 1960 i la bandera municipal representa set estrelles (segons la idea de Herlz de la jornada laboral de set hores), un vaixell petit, dos sacs de farina i un tim.

Hertseliyya disposa, des dels anys noranta, d'un gran port esportiu aix com d'un petit aerdrom (codi: LLHZ), d'un vell districte comercial i de dos centres comercials i d'un estadi olmpic. T, a ms a ms, equips professionals de bsquet i de futbol i s la seu dels estudis cinematogrfics ms grans d'Israel, els Herzliya Studios.

A la ciutat hi ha tamb el Centre Interdisciplinari de Hertseliyya  i nombroses escoles pbliques i privades, incloent-hi l'escola superior de cincies 'ALeH.

A la costa ms septentrional de la ciutat hi ha un parc nacional que inclou les runes d'Apollnia, una poblaci de 1.700 anys d'histria que fou destruda durant l'expulsi dels croats.

 Zona costanera .

La part ms occidental de Hertseliyya, situada a la costa, s una aglomeraci d'hotels, empreses de noves tecnologies i habitatges de luxe, que inclouen la casa de l'ambaixador dels Estats Units i de gran part de la crme de la crme israeliana. A l'estiu atrau un gran nombre de turistes.

El port esportiu, construt durant els anys noranta per l'alcalde Eli Landau, se situa al sud de l'hotel Accadia i ocupa una superfcie de 0,5 km. El complex inclou un centre comercial, pistes esportives i cases de luxe. La construcci d'aquestes installacions no fou exenta de polmica, perqu s'argument que pejudicava la platja i alterava els corrents marins, bloquejant la sorra que arrossegaven des del sud i reduint les platges ms septentrionals.

 Alcaldes .
 Avr ham H rsh (1937-1938);
 Shim` n Ze'ev Lew n (1938-1943);
 Ben-Tsiyy n Mikha'el  (1943-1960);
 Pesah Yifher (1960-1966);
 Natan R zental (interinament, 1966-1967);
 Y sef N v  (1969-1983);
 El  Land w (1983-1998);
 Ya'el German (1998- );

 Ciutats agermanades .
  Alacant (1989, Espanya);
  Bansk Bystrica (1996, Eslovquia);
  Bursa (1997, Turquia);
  Columbus (1994, Ohio, EUA);
  Dnipropetrowsk (1992, Ucrana);
  Funchal (1991, Portugal);
  Hollywood (Florida, EUA);
  Jeroham (Israel);
  Marl (1981, Alemanya);
  San Bernardino (1988, Califrnia, EUA);
  San Isidro (1997, Per);
  Tayyibe (Israel);
  Tol (1989, Frana);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76187" title="Asma" nonfiltered="245" processed="245" dbindex="30258">


L'asma s una malaltia inflamatria de l'aparell respiratori que provoca dificultat en la respiraci (dispnea). 

Aquest terme procedeix del grec sthma  + -ma (grec).

No existeix una definici precisa de la malaltia asmtica. L'Estratgia Global per a l'Asma (GINA) la defineix: "Inflamaci crnica de les vies aries en la qual ocupen un paper destacat certes cllules i mediadors. Aquest procs s'associa a una hiperresposta dels bronquis que produx episodis de sibilncies (xiulets), dispnea (sensaci de falta de respiraci), opressi torcica i tos, particularment durant la nit o matinada. Aquests episodis s'associen generalment amb un major o menor grau d'obstrucci al flux aeri sovint reversible de forma espontnia o amb tractament". 

El Dia Mundial de l'Asma se celebra el primer dimarts del mes de maig.

Epidemiologia. 
L'asma s una malaltia freqent la prevalena de la qual varia molt d'un pas a un altre. Afecta al voltant del 3 al 7 % de la poblaci adulta, sent ms freqent en edats infantils. 

Mecanisme de producci d'asma.
 
Encara que es coneix que l'asma s una condici causada per una inflamaci crnica de la via aria, els components precisos d'aquesta inflamaci estan encara per dilucidar i les causes d'aquesta inflamaci sn incertes. Moltes cllules inflamatries poden estar implicades i interactuar amb unes altres d'alguna manera complexa. 

Existeix ja una evidncia persuasiva que els mastcits juguen un important paper en la resposta immediata a l'allergen i l'asma indut per l'esfor i el relacionat amb aliments, per les cllules responsables de la inflamaci crnica que provoquen la hiperreactivitat bronquial sn els macrfags, els eosinfils i limfcits T, tots ells apareixen activats en l'asma. Els limfcits T estan programats per a produir certes citoquines (cllules Th2) que conduxen a la caracterstica inflamaci eosinoflica. Aquesta programaci comprn a cllules presentadores d'antigen, tals com les cllules dendrtiques en l'epiteli de via aria. 

El procs d'inflamaci crnica pot ser que condueixi a canvis estructurals, tals com la fibrosi, l'engruiximent o hipertrfia del mscul llis bronquial i la angiognesi, el que pot donar lloc a una obstrucci irreversible de la via aria 

Anatomia patolgica. 
Les lesions tpiques de l'asma sn: 
Fragilitat de l'epiteli bronquial.
Infiltrat inflamatori de l'epiteli i la submucosa. ;
Engruiximent de la membrana basal.

Fisiopatologia. 
A la fisiopatologia de l'asma existeixen tres fenmens fonamentals: 
 Inflamaci: al procs inflamatori intervenen cllules i mediadors. ;
 Allrgia. ;
 Hiperreactivitat bronquial. ;

Formes clniques d'asma. 
Clnicament l'asma es classifica en quatre tipus fonamentals: 
 Asma intermitent. ;
 Asma persistent. ;
 Asma atpica.
 Asma refractria. ;

Classificaci evolutiva. 
Basada en els patrons d'obstrucci bronquial mesura a travs d'aparells de registre tipus Peak Flow Meter o espirometria: 
Asma intermitent: el smptoma apareix de tant en tant, no freqentment.
Asma persistent. ;
Asma estacional. ;
Asma nocturna-matutina. ;
Asma inestable o catica. ;

Factors desencadenants de l'asma. 
 Allrgia. ;
 Exercici. ;
 Frmacs.
 Estrs, emocions. ;
 Infecci. ;
 Reflux gastroesofgic.
 Embars.

Asma ocupacional. 
Definit per aquell tipus d'asma que s causat especficament per exposici a un agent present en el lloc del treball.

Enllaos externs.
Associaci Asmatolgica Catalana;
Guia pel maneig de l'asma ;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76188" title="Arginina" nonfiltered="246" processed="246" dbindex="30259">

L'arginina (Arg, R) s un -aminocid. La forma L s un dels 21 aminocids proteics ms comuns. En mamfers l'arginina es classifica com a aminocid essencial segons l'etapa de desenvolupament i l'estat de salut de l'individu.

Estructura.
L'arginina pot ser considerada un aminocid amfiptic, doncs la part de la cadena lateral prxima a l'esquelet s llarga, cont carboni i s hidrofbica, mentre que l'extrem de la cadena lateral s un complex grup guadini. Amb  un pKa > 12, el grup guadini est carregat positivament en ambients cids i neutres. Com a conseqncia del sistema conjugat entre el doble enlla i els grups dels nitrgens, la crrega positiva est deslocalitzada. Aquest grup pot formar diversos ponts d'hidrogen.

Sntesi.
L'arginina s sintetitzada des de la  citrulina per l'acci seqencial dels enzims citoslics argininosuccinat sintetasa (ASS) i argininosuccinat liasa (ASL). A s energticament costs, ja que cada molcula d'argininosuccinat requereix la hidrlisi d'adenosina trifosfat (ATP) a adenosina monofosfat (AMP), s a dir, dues hidrlisis lliberadores d'energia.

La citrulina pot derivar de multiples fonts: 
 de la via de l'arginina xid ntric sintasa(NOS);
 de la via de l'ornitina, catabolisme de la prolina, de la glutamina o del glutamat;
 de la via de la dimetilarginina asimtrica (ADMA), via DDAH. ;

Els camins que uneixen l'arginina, la glutamina i la prolina, sn bidireccionals. Aix, la xarxa d'utilitzaci o de producci d'aquestos aminocids s altament depenent del tipus de cllula i de l'etapa del desenvolupament.

En la base de tot el cos, la sntesi d'arginina ocorre principalment en l'eix intestinal-renal, on en les cllules epitelials de l'intest prim, que produeixen citrulina primriament de glutamina i glutamat, collaboren amb les cllules proximals dels tbuls del rony, que extrauen citrulina de la circulaci i la converteixen a arginina, que s retornada a la circulaci. Conseqentment, el dany de les funcions renals pot reduir la sntesi endgena d'arginina, incrementant el seu requeriment en la dieta.

La sntesi d'arginina de la citrulina tamb es dna a baix nivell en moltes altres cllules, i la capacitat per a la sntesi d'arginina pot estar incrementada sota circumstncies que tamb indueixen la xid ntric sintasa. Aix, la citrulina, un coproducte de la reacci catalitzada per NOS, pot ser reciclada a arginina, en una via coneguda com a citrulina-xid ntric  o via arginina-citrulina. A est demostrat pel fet que en molts tipus de cllules, la citrulina pot substituir-se per arginina per a la sntesi de l'xid ntric. Tanmateix, el reciclatge no s quantitatiu, per que la citrulina s'acumula junt al nitrat i el nitrit, els productes finals de l'xid ntric en les cllules productores d'xid ntric.

Funci.
L'arginina juga un paper important en la divisi cellular, en la cura de lesions, treient l'amonac del cos, en l'immunitat i en l'alliberaci d'hormones.

En protenes.
La geometria, la distribuci de crregues i la capacitat per a formar ponts d'hidrogen fan l'arginina ideal per a l'uni de grups carregats negativament. Per aix l'arginina sol estar en la part externa de les protenes, on pot interactuar amb l'ambient polar.
En protenes, l'arginina tamb pot ser convertida en citrulina. A ms pot sermetilada per protein metiltransferases

Com a precursor.
L'arginina s el precursor immediat de l'xid ntric, l'urea, l'ornitina, i l'agmatina; s necessari per a la sntesi de la creatina; i pot ser usat per a la sntesi de poliamines, citrulina i glutamat. Per ser precursor de l'xid ntric (relaxa els vasos sanguinis). l'arginina s usada en moltes condicions on la vasodilataci s requerida. La presncia de dimetilargina asimtrica (ADMA) inhibeix la reacci de l'xid ntric per tant l'ADMA est considerat un marcador per a les malalties vasculars, mentre que la L-arginina s considerada un signe d'endoteli saludable

Implicacions en la replicaci viral de l'herpes.
Els estidis de cultius de teixits han mostrat la supressi de la replicaci viral quan la proporci d'arginina i lisina in vitro afavoreix la lisina. La conseqncia teraputica d'aquest descobriment no est clara, per l'arginina de la dieta podria afectar l'efectivitat de la suplementaci de lisina.

Fonts.
Pot ser trobada en qualsevol protena de menges com carn, aus, oultry, lactis, feix, etc. Aliments alts en arginina sn: xocolata cacaus, i nous.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76189" title="Dispnea" nonfiltered="247" processed="247" dbindex="30260">

La dispnea (del grec: dys-  + pneu-/pno- )  s una patologia consistent en la dificultat respiratria o falta d'aire. s una sensaci subjectiva i per tant de difcil definici. 

Potser una de les millors definicions l'ofereixi la American Thoracic Society: "la dispnea s una experincia subjectiva de malestar ocasionat per la respiraci que engloba sensacions qualitatives distintes que varien en intensitat. Aquesta experincia s'origina a partir d'interaccions entre factors fisiolgics, psicolgics, socials i ambientals mltiples, que poden al seu torn induir resposta fisiolgiques comportaments secundaris". 

Quan la dispnea apareix al recolzar-se es parla de "dispnea de decbit". Si apareix al realitzar esforos se l'anomena "dispnea d'esfor". 

 Malalties relacionades . 
(llista incompleta) 
 Esclerosi lateral amiotrfica ;
 Asma ;
 Malaltia pulmonar obstructiva crnica - MPOC ;
 Insuficincia cardaca ;
 Angina de pit ;
 Infart agut de miocardi ;
 Insuficincia respiratria ;
 Fibrosi pulmonar ;
 Tromboembolisme pulmonar - TEP ;
 Miastnia gravis ;
 Tuberculosi ;
 Pneumnia ;
 Infecci per Samar - Estafilococus daurat meticilino resistent;

Vegeu tamb.
Ortopnea ;
Trepopnea ;
Platipnea ;
Hipopnea ;
Taquipnea ;

Enllaos externs.
American Thoracic Society ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76190" title="Sams (ram)" nonfiltered="248" processed="248" dbindex="30261">
Per al personatge bblic, vegeu Sams;
----

El sams, o sins, s una varietat de cep negra. El ram de sams s molt menut i compacte, de gra mitj, rod i de color blau negre, amb molt de suc i gust dol. s una varietat productiva per sensible a les malures. s de brotaci lenta, pel que no l'afecten les gelades de primavera, i no suporta b la humitat.

El vi de ram sams t poc cos, poc color i fort gust de fruites. S'utilitza per fer vins rosats o en cupatges amb garnatxa i carinyena per a produir vins negres lleugers aportant suavitat i harmonia. La gran quantitat de tanins el fa apte per l'envelliment complementat amb ull de llebre o garnatxa.

El nom sams prov del francs cinsaut. Es cultiva a tot l'arc mediterrani entre el Roine i l'Ebre, on s una varietat tradicional d'origen antic desconegut. S'ha trasplantat amb xit a Sud-frica on s'anomena hermitage. s una de les varietats principals a les DO Catalunya, DO Conca de Barber, AOC Costers del Rossell, DO Costers del Segre, DO Empord, DO Montsant, DO Peneds, DO Tarragona i DO Terra Alta












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76191" title="Ortopnea" nonfiltered="249" processed="249" dbindex="30262">
L'ortopnea s una dificultat per a respirar en decbit; s una condici anormal en la qual la persona ha de mantenir el cap elevat (com quan est asseguda o dempeus) per a poder respirar profunda i cmodament (ortopnea), o la persona desperta sobtadament durant la nit experimentant dificultat respiratria (dispnea paroxismal nocturna). 

Consideracions generals .
Aquesta s una malaltia comuna en les persones que sofrixen d'alguns tipus de problemes cardacs o pulmonars. En ocasions, el problema s subtil i noms es fa evident quan la persona s'adona que s ms cmode dormir amb molts coixins sota el cap o en una posici alada. 

Causes comunes .
Insuficincia cardaca ;
Malaltia pulmonar obstructiva crnica (EPOC) ;
Trastorn de pnic ;
Malaltia cardaca hipertensiva ;
Obesitat (no s una causa directa de la dificultat respiratria mentre s'est ficat al llit per sol agreujar altres condicions) ;
Apnea del somni ;
Roncs ;
Cor pulmonale ;
Cuidats en la llar ;

El metge pot prescriure terpia per a tractar aquesta dificultat respiratria mentre s'est ficat al llit. En els casos d'obesitat, generalment es recomana la reducci de pes. S'ha de cridar al metge si es presenta dificultat respiratria inexplicable mentre s'est ficat al llit.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76193" title="Hipopnea" nonfiltered="250" processed="250" dbindex="30263">
Hipopnea s, en medicina, tota disminuci del flux aeri de magnitud superior al 50% del flux basal, mantinguda ms de 10 segons.

 Vegeu tamb .
Apnea;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76194" title="Apnea" nonfiltered="251" processed="251" dbindex="30264">

Una apnea ve definida pel cessament complet del senyal respiratori (mesura per termistor, cnula nasal o neumotacgraf) d'almenys 10 s de durada. 

Existeixen, fonamentalment, tres tipus d'apnea: 
Obstructiva: absncia del senyal respiratori en presncia d'esfor respiratori (moviments toracoabdominals). ;
Central: absncia de senyal respiratoria i absncia d'esfor respiratori (no es detecten moviments toracoabdominales). ;
Mixta: apnea que habitualment comena com central i acaba amb un component obstructiu. ;

Vegeu tamb.
Esports d'apnea;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76195" title="Esports d'apnea" nonfiltered="252" processed="252" dbindex="30265">
L'esport de l'apnea s la suspensi voluntria de l'acte de respirar. s la base de l'esport d'apnea, busseig a pulm o pesca submarina. El rcord del mn d'apnea esttica es va establir en 1959 per Robert Foster, amb 13 min i 42 s, aconseguit desprs de respirar durant mitja hora oxigen pur. Encara que pugui semblar entrenament fsic, l'esport de l'apnea es basa principalment en la relaxaci mental de l'individu, la bona alimentaci i hidrataci, el foment dels reflexos mamfers en humans, i l'entrenament en ambients d'anoxia. 

Modalitats.
apnea esttica o dinmica,
apnea en pes constant, ;
apnea en pes variable, ;
fotografia en apnea, ;
pesca submarina en apnea... ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76198" title="American Thoracic Society" nonfiltered="253" processed="253" dbindex="30266">
La Societat Torcica Americana (American Thoracic Society), s una societat fundada en 1905, inicialment formada com una divisi de la American Lung Associaton, cridada Societat Americana Sanatorial, i posteriorment el seu nom actual.

s una societat independent, internacional, amb objectius educacionals i cientfics. A l'any (2004) tenia 13.500 membres, dels quals el 25 % no eren nord-americans. 

Publica dues de les revistes de major impacte dintre de la pneumologia, vigilncia intensiva, com sn : American Journal of Respiratory and Critical Care Medicine (AJRCCM) i American Journal of Respiratory Cell and Molecular Biology (AJRCMB).

Adrea.
American Thoracic Society ;
61 Broadway ;
Nova York, NY 10006-2755 ;
Veu: 212-315-8600 ;
Fax: 212-315-6498 ;

Enllaos externs. 
Pgina oficial ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76201" title="Trmit" nonfiltered="255" processed="254" dbindex="30269">

Els trmits (Isoptera, del grec iso, "igual" i pteron, "ala") sn un ordre d'insectes nepters. El seu nom fa referncia a que les formes alades presenten dos parells d'ales d'igual mida. Sn un grup de insectes socials que mengen fusta i altres materials rics en cellulosa. La major part dels trmits sn de climes tropicals o subtropicals, per unes quantes espcies viuen en climes temperats.

Els trmits sn abundants i diversos a l'Amrica del Sud, frica i Austrlia, particularment en els boscos tropicals de terres baixes i sabanes. Les espcies ms comunes en aquesta part d'Amrica sn les que construeixen monticles i les espcies arbries

Els trmits per si mateixos no sn capaos de digerir la cellulosa, per poden aprofitar els seus nutrients grcies a la degradaci de cellulosa que realitzen protozous que viuen en simbiosi dins de l'aparell digestiu de les obreres. Les altres castes reben l'aliment ja digerit que les obreres regurgiten a la seva boca, procs conegut com trofolxia.

Els trmits tenen importncia econmica com a plaga en estructures de fusta, obres d'art i productes emmagatzemats. Fins ara es coneixen unes 400 espcies, sent sis d'aquestes introdudes des d'altres regions com a plagues urbanes. 

Existeixen unes 1.900 espcies de trmits. Viuen en colnies que poden comptar amb ms de 2 milions d'individus. A cada colnia, la reina s l'nica que posa ous. La majoria d'aquests insectes tenen manca d'ales per durant l'poca de reproducci algunes desenvolupen aquests rgans i abandonen el grup per formar colnies prpies.

Algunes varietats de trmits sn:
 Trmit de la sabana africana - Macrotermes natalensis;
 Trmit brixola - Amitermes meridionalis;
 Trmit de l'arbre - Nasutitermes;
 Kalotermes flavicolis;
 Reticulotermes sp.pl. ;

Castes de Trmits.


Una colnia de trmits consisteix en tres castes bsiques: obreres, soldats i reproductius

Obreres.

Sn pters, sexualment immadures i, a excepci de la famlia Hodotermitidae, sn cegues. Aquesta casta compleix un paper important a les colnies, ja que s la que desenvolupa la major part de les feines al niu, entre els quals es poden esmentar: 
 Construcci i manteniment del niu;
 La cura i alimentaci dels juvenils; ;
 Alimentaci de les castes que no es poden alimentar per si mateixes com els soldats i la parella reial;
 Elaboraci de tnels per a la recerca d'aliment; ;
 Brunyiment i neteja d'altres castes.

Soldats.

Sn individus amb un cap fortament esclerotizat que mostren adaptacions defensives tals com mandbules allargades, amb forma de tap i amb una glndula disponible per produir una secreci defensiva. Els soldats sn estrils permanentment. El paper dels soldats s per a la defensa de les colnies de trmits.

Reproductores.
Alats.
Els alats sn imags que encara mantenen les seves ales. Els reproductors alats sn els que poden produir noves reines i reis. Els alats surten massivament de la colnia, quan es troben se succeeixen els aparellaments en tnels per evadir els depredadors i altres atzars. Els alats perden les ales immediatament desprs del contacte amb el sexe oposat
Parella reial (Reina i Rei).
Les femelles i els mascles que sn activament reproductius en una colnia.

Reproductors secundaris.
En el cas que la reina mori o que es faci molt vella i la seva producci d'ous decreixi, es poden produir reines substitutes.

Tipus de Nius.

Una altra caracterstica de tots els insectes eusocials sn els nius, dins dels trmits aquests sn distingibles per la seva gran diversitat, alguns cops presenten una arquitectura complexa, podent arribar a assolir mides formidables (mes que 1000 metrem en alguns Macrotermits.

L'hbitat primitiu dels trmits va ser probablement dins de fusta morta, com troncs, parts mortes d'arbres vius; on la societat establia ambds aliment i refugi, el que denominem com a nius d'una pea.

Dins del grup de nius separats es distingeixen tres principals categories: 

 Nius subterrnis, completament per sota del nivell del terra, ;

 Nius epgeus, que sobresurten de la superficie del terra (montcles)  ;

 Nius arboris, construits en troncs o en la branca d'un arbre, que sempre est units al terra per galerias cobertes. ;

Tanmateix, hi ha alguns nius intermedis. Els nius epgeus sempre tenen una part basal subterrnia, ms o menys important per de vegades preponderant com a l'Hodotermitidae. Alguns nius epgeus estan construts contra el tronc d'un arbre i si la base s reduda tendeix a fer-se arbori.

Taxonomia i Filognia.
Recents proves d'ADN defensen la hipotesi, basada originariament en la morfologia, que els tmits sn les espcies ms properament emparentades amb els blatodeus xilfags, coma ara les pertanyents al gnere Cryptocercus). Recentment aix ha conduit alguns autors a proposar que els trmits es podrien reclassificar com una famlia nica, Termitidae dins de l'ordre Blattodea, que cont les paneroles o escarabats de cuina . Tot i aix, la majoria d'investigadors advoquen per la menys drstica mesura de mantenir el grup Isoptera, per com a grup subordinat a les paneroles veritables, preservant la classificaci interna dels trmits . 

Fins el 1996, s'havien identificat al voltant de 2.800 espcies, classificades en set famlies:
 Termopsidae (5 gneres, 20 espcies);
 Porotermitinae;
 Stolotermitinae;
 Termopsinae;

 Hodotermitidae (3 gneres, 19 espcies);
 Hodotermitinae;

 Mastotermitidae (1 espcies, Mastotermes darwiniensis);

 Kalotermitidae (22 gneres, 419 espcies);

 Rhinotermitidae (14 genera, 343 espcies);
 Coptotermitinae Holmgren;
 Heterotermitinae Froggatt;
 Prorhinoterminae (Quennedey & Deligne, 1975);
 Psammotermitinae Holmgren;
 Rhinotermitinae Froggatt;
 Stylotermitinae Holmgren, K & N, 1917;
 Termitogetoninae Holmgren;

 Serritermitidae (1 espcie: Serritermes serrifer);

 Termitidae (236 gneres, 1958 espcies);
 Amitermitinae (17 gneres, 295 espcies);
 Apicotermitinae (43 gneres, 202 espcies);
 Cubitermitinae (28 gneres, 161 espcies);
 Macrotermitinae (14 gneres, 349 espcies);
 Nasutitermitinae (91 gneres, 663 espcies);
 Termitinae (43 gneres, 288 espcies);

 Referncies .




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76203" title="Ambaixada" nonfiltered="256" processed="255" dbindex="30270">
Una ambaixada o s la delegaci representativa oficial i generalment permanent d'un estat en un altre, sovint a la seva capital, cosa que les distingeix dels consolats, radicats a qualsevol indret de l'estat. Amb resguard al Dret Internacional estes gossen d'estatus extraterritorial, s a dir, tot i ocupar territori nacional de l'estat amfitri, aquestes estan deslligades de les lleis locals i en quasi totes les situacions gaudixen del dret propi del pas al que representen.

 Missi diplomtica . 
Missi diplomtica s un terme genric amb qu es vol incloure tots els tipus de representaci permanent d'un estat davant d'un altre, o davant d'una organitzaci internacional, o d'aquestes davant d'un estat.

Amb molta freqncia missi diplomtica i ambaixada poden ser usats com a sinnims, per existeixen altres classes de missi diplomtica que no es pot denominar amb propietat ambaixades.

En la relacions internacionals entre estats, de tipus clssic, es poden distingir quatre tipus de missions diplomtiques:

Ambaixada;
Legaci;
Nunciatura;
Internunciatura;

Encara es pot esmentar com a missions diplomtiques les delegacions, representacions, o missions permanents dels estats a prop de les organitzacions internacionals i les missions que aquestes poden obrir prop dels estats membres.

El cap d'una missi diplomtica o ambaixada s l'ambaixador extraordinari i plenipotenciari.

Hi ha, per, altres denominacions sui generis: per exemple, les missions lbies sn anomenades agncies populars i els caps de missi, secretaris. 

Les missions diplomtiques gaudeixen d'estatus extraterritorial, per tant, encara que pertanyen al territori de la naci amfitriona, estan deslligades de les lleis locals i, en gaireb totes les situacions, sn tractades com a part del territori del pas al que pertanyen. 

En casos de disputa, s com que un pas retiri el cap de missi com mostra de descontentament. Aquesta actuaci es considera menys drstica que la interrupci completa de les relacions diplomtiques i la missi pot seguir operant de manera ms o menys regular, encara que ara estigui encapalada per un charg d'affaires a.i. o encarregat de negocis ad interim tal com passa, per exemple, durant el perode de successi entre dos caps de missi. 

El consolat s tamb una oficina diplomtica, per el seu rang d'acci s diferent ats que s'ocupa de protegir els nacionals del seu pas, fer poders, documentaci al dia i altres assumptes d'inters dels nacionals del seu pas, tal com queda definit a la Convenci de Viena sobre Relacions Consulars de 1963. 

Tcnicament, el terme "ambaixada" es refereix al personal que treballa en la missi, mentre que l'oficina es coneix com cancelleria, tot i que tal distinci poques vegades s'usa pblicament per a evitar confusions.

 Tasca . 
El paper d'una missi diplomtica s el de protegir els interessos de la naci emissora en el pas receptor dins dels lmits establerts pel dret internacional; negociar amb el govern de l'estat amfitri el que l'emissor demanda o espera; assabentar-se, per via legal, de les condicions i desenvolupaments de l'estat receptor i reportar-los al govern de la naci emissora; promoure les relacions amistoses entre ambds estats i fomentar el seu creixement econmic, cultural i cientfic. 

Els drets i exempcions (tals com la immunitat diplomtica) d'aquestes missions estan assentades a la Convenci de Viena sobre relacions diplomtiques de 1961. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76204" title="Extraterritorialitat" nonfiltered="257" processed="256" dbindex="30271">
Es diu extraterritorialitat a la "ficci jurdica", admesa en dret internacional, per la qual un edifici o un terreny es considera, en pas estranger, com una prolongaci del pas propietari, com en el cas de les ambaixades, consulats i, en certs aspectes, els bucs. 

Segons aquesta definici, a efectes legals aquests llocs estan exempts de complir la legislaci del Estat en qu el seu territori o aiges es troben, estant noms obligats a complir aquella legislaci que sigui o b del seu pas d'origen, o b d'acceptaci internacional o inter-territorial. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76205" title="Diplomtic" nonfiltered="258" processed="257" dbindex="30272">
El Diplomtic s un funcionari d'un estat sobir que exerceix la professi diplomtica. 

Aquesta professi pot exercir-la en una Missi Diplomtica, en una Missi Consular, davant un organisme internacional, en el Ministeri de Relacions Exteriors al que pertany o destacat davant qualsevol repartici estatal en l'interior del seu pas. 

La clau de l'xit d'un diplomtic s saber dominar l'exercici de tres verbs : representar, informar i negociar. 

Sn tants els temes a tractar per un diplomtic en el transcurs de la seva carrera que resulta materialment impossible dominar-los tots. En el seu moment el PNUD va classificar ms de deu mil temes a ser duts per una cancelleria. Per aix, els diplomtics solen especialitzar-se noms en alguns temes. En conseqncia, per seguretat en el seguiment de cada tema, cada Ministeri de Relacions Exteriors ha de tenir un especialista major en el mateix i un collaborador, el qual amb el temps es converteix en especialista. 

A Espanya existeixen diferents categories de diplomtics segons l'escalaf. Del ms almenys important trobem: 
Ambaixador ;
Ministre plenipotenciari (de 1a, de 2a i de 3a);
Conseller d'Ambaixada;
Secretari d'Ambaixada (de 1a, de 2a i de 3a) ;

Enllaos externs. 
eDiplomat.com ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76206" title="Brian Mulroney" nonfiltered="259" processed="258" dbindex="30273">

Brian Mulroney (Baie-Comeau, Quebec  20 de mar, 1939), ha estat el divuit Primer Ministre de Canad del 17 de setembre, 1984, al 25 de juny, 1993 i lder del Partit Conservador Progressista de Canad del 1983 al 1993.

Era fill d'immigrants catlics irlandesos. Va estudiar al Collegi universitari St. Franois-Xavier, a Antigonish, on es diplom en cincias poltiques, i a la Universitat de Laval, a Quebec, on es gradu en dret. Treball com a advocat a Montral i s'hi va afilar al Partit Conservador Progressista del Canad. Ja el 1976 es va presentar com a candidat a cap del partit, per fou derrotat per Joe Clark. El 1983, per, aconsegu derrotar-lo i fou escollit diputat federal. 

A les eleccions federals del 4 de setembre de 1984, els conservadors van tenir una victria sense precedents al Canad, i el seu candidat, Mulroney fou nomenat primer ministre. Nomen Joe Clark ministre d'Afers Exteriores, i s'entrevista amb el president dels EUA, Ronald Reagan, tot estretant els llaos poltics i econmics entre ambds estats. El 1988 hi sign un acord de lliure comer, primera fase de l'Acord Nord-Americ de Lliure Comer, que tamb sign el 1992. El seu govern s'orient a la formaci d'una economia slida, mitjanant tratats de lliure comer smb diferents potncies.

Anglfon per famlia, per nascut i format al francfon Quebec, Mulroney s perfectament bilinge en els dos idiomes oficials del Canad, la qual cosa t un significat poltic notable. Aconsegu ser reescollit amb majoria absoluta a les eleccions del 1988. Aleshores intent solucionar del tot el problema amb Quebec iniciant una campanya de  reconciliaci nacional  amb el lder liberal quebequs Robert Bourassa, que portaria als acords de Meech Lake, que consideraven el Quebec com a societat distinta (reconeixement del poble quebequs com a originari, concessi de competncies preminents en drets i llibertats, i distribuci del poder), alhora que tamb reconeixia l'especifitat dels pobles aborgens (Primeres Nacions), i sentaria les bases de la creaci de la provncia de Nunavut. 

La derrota dels acords en referndum constitucional del 1992 suposaren un fort cop personal. La prdua de popularitat el va moure a presentar la dimissi el febrer de 1993 i fou substituda per la conservadora Kim Campbell. 
   
Enllaos.
 Citaci de l'Ordre de Canada;
 Biografia Poltica de la Biblioteca del Parlament;
 El 'ms Verd' PM en la Histria;
 Els anys Mulroney, CBC;
 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76208" title="Grcia Central" nonfiltered="260" processed="259" dbindex="30274">

La Grcia Central (en grec              , Stere Ellada) s una de les 13 perifries o regions de Grcia. T una extensi de 15.549 km2 i una poblaci (2005) de 614.614 habitants. La capital s Lamia. 

Es divideix en 5 nomo o departaments: 
Becia ;
Eubea;
Euritnia;
Fcida;
Ftitida;

Tal com indica el seu nom, est situada al centre del pas, al nord de l'tica i del Pelopons, a l'est de la Grcia Occidental i al sud de Tesslia i de l'Epir. s una de les regions gregues ms muntanyoses. T un clima temperat a la costa i sec a l'interior. 

Enllaos externs.
 Pgina oficial de la regi (en grec i angls);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76209" title="Colepter" nonfiltered="261" processed="260" dbindex="30275">


Els colepters (Coleoptera) sn un ordre d'insectes endopterigots que reuneix prop de 350.000 espcies. Aquest ordre t ms espcies que qualsevol altre ordre en tot el regne animal (en concret, el 40%), seguit per les papallones, abelles, vespes i mosques. 
T tantes espcies com les plantes vasculars o els fongs i 90 vegades ms espcies que els mamfers.

Aquestes espcies presenten una gran diversitat entre elles, entre les quals destaquen els fitfags, que poden formar plagues. Les larves causen la major part dels danys agrcoles i forestals.

El nom vulgar de escarabat s'aplica a moltes espcies de l'ordre (escarabat piloter, escarabat de la patata, escarabat rinoceront, etc.), per tamb a algunes espcies de l'ordre blatodeus, especialment a les que viuen en habitatges humans, com l'escarabat de cuina; donat que aquests ltims no tenen cap relaci amb els colepters, cal defugir l's genric del terme escarabat per no induir a errors.

Les ales anteriors dels colepters es transformen en uns escuts durs, anomenats litres, que formen una cuirassa que protegeix la part posterior del trax, incls el segon parell d'ales, i l'abdomen. Les ales anteriors no s'usen en el vol, per en la majoria de les espcies han d'sser aixecades per poder usar les ales posteriors. Desprs d'aterrar, les ales posteriors es pleguen sota els litres. La majoria dels escarabats poden volar, per pocs assoleixen la destresa d'altres grups, com per exemple les mosques, i moltes espcies noms volen si s absolutament necessari. Alguns escarabats tenen els litres soldats i/o ales posteriors atrofiades i no poden volar.

Els colepters els podem trobar en la majoria dels ambients, incls els d'aigua dola, tot i que la seva presncia en ambients marins es mnima.

 Caracterstiques generals de l'adult .

Els colepters sn insectes holometbols (endopterigots), ja que experimenten una metamorfosi completa, amb estats de larva, pupa i imago (adult) netament diferenciats. La larva usualment sofreix moltes mudes. En contrast, els ordres d'insectes hemimetbols (exopterigots) (per exemple els dermpters o els ortpters) experimenten una metamorfosi incompleta o parcial en la qual les larves (denominades en aquests casos nimfes) se semblen als adults, amb esbossos alars i genitlia que creixen amb cada muda. Les larves dels colepters no presenten mai rastre d'ales o genitlia, ni ulls composts, ni ms d'un segment tarsal, i rarament ms de quatre artells antenals.

 Cap . 
 
El cap dels colepters es generalment de tipus prgnat, s a dir, est dirigit cap endavant; consta de diverses esclerites que estan delimitades per sutures i que formen un conjunt slid denominat cpsula ceflica, en la qual es poden diferenciar les segents regions: vrtex, front, genes (genae, galtes), clipi (epistoma) i labre. Possexen un parell d'ulls composts que solament falten en algunes espcies endogees i caverncoles. En general falten les ocelles, excepte en alguns Staphylinidae i Dermestidae. Les antenes estan inserides als costats del cap, i sn molt variables en forma i longitud, per gaireb sempre presenten 11 artells.

Les peces bucals sn de tipus mastegador, rarament estan modificades per a absorbir lquids; estan constitudes pels segents elements:
 Mandbules. Sn robustes, en forma de tenalles i amb freqncia provedes de denticles en el marge intern (retinacle). En alguns Lucanidae arriben a una grandria desmesurada, mentre que en Scarabaeoidea coprfags es reduxen a primes lmines membranoses.
 Maxilles. Estan formades per quatre artells: card, estipes, galea i lacnia, i estan provedes de palps maxillars de tres a cinc artells.
 Llavi (Labium). Pea imparell, resultat de la fusi del segon parell maxilles; cobreix ventralment el primer parell de maxilles. Est subdividit en mentum i submentum. En la zona anterior existeix un lbul, la lgula i a banda i banda les paraglosses. El llavi possex a ms un parell de petits palps labials amb un a tres artells.

 Trax .
Consta de tres segments, protrax, mesotrax i metatrax, i posseeix les ales i les potes:


El protrax est molt desenvolupat i gaireb sempre s lliure, a diferncia de la majoria d'ordres d'insectes, en qu est redut i estretament associat al mesotrax. L'esclerita dorsal forma el pronot o escut (scutum), l'esclerita ventral el prostern i les esclerites laterals les propleures amb dos petites esclerites addicionals a cada costat, els episterns i els epmers protorcics.

El mesotrax i metatrax estan fusionats i la seva part dorsal (mesonot i metanot, respectivament) est oculta sota els litres, a excepci de l'escutel, que pertany al mesotrax, i que s gaireb sempre visible; mesostern i metastern sn visibles en la part ventral, aix com les mesopleures i metapleures en els costats, amb els seus corresponents episterns i epmers. El metastern est b desenvolupat i presenta una endosternita simple.

Les ales mesotorciques o ales anteriors estan modificades en litres, estructures ms o menys endurides, rgides, no plegables, desprovistes de venaci, que cobreixen parcial o totalment les ales posteriors i l'abdomen i que gaireb sempre es reuneixen en la lnia mitja formant una sutura recta. En altres ordres d'insectes en qu tamb tenen les ales anteriors esclerotitzades (Blattodea, Hemiptera), normalment se solapen una a l'altra quan estan en reposos. Els Dermaptera tenen litros similars als dels colepters, per el plegament de les ales membranoses, la metamorfosis i altres caracterstiques sn completament diferents.

Les ales metatorciques o posteriors, quan estan desenvolupades, sn membranoses, plegades longitudinalment i gaireb sempre transversalment i sn les niques responsables de la propulsi durant el vol. Els altres ordres d'endopterigots (excepte en Strepsiptera) usen ambdues ales (anteriors i posteriors) o noms les anteriors per a volar. El mecanisme de plegat de les ales sota els litros s exclusiu de l'ordre i t gran importncia taxonmica.

Les potes s'insereixen, en posici totalment ventral, a les cavitats coxals en les quals les coxes estan profundament encaixades; en la majoria dels altres ordres d'insectes les coxes tendeixen a estar completament exposades i situades ms lateralment. Consten de 6 artells: coxa, trocnter, fmur, tbia, tars (subdividit en diversos segments o tarsmers) i pretars. Els cinc tarsmeros que presenten els tarsos primitius (pentmers), poden reduir-se a quatre (criptopentmers i tetrmers), o a tres (trmers).

 Abdomen .
L'abdomen consta usualment de 10 segments en el mascle i de 9 en la femella. Les tergites estan poc esclerotitzades i cobertes pels litres (menys en Staphylinidae i altres grups), excepte l'ltim, que rep el nom de pigidi. En gaireb tots els colepters les esternites tercera a cinquena estan ben esclerotitzades i sn visibles externament; la primera esternita est absent, la segona s amb freqncia noms visible lateralment i la vuitena moltes vegades est amagada al segment genital (novena esternita). Les esternites visibles externament es denominen ventrites; aix, la ventrita 1 correspon a l'esternita 2 o 3, segons els grups. El nombre de ventrites s usualment de 5 (esternites 3 al 7); s de 6 quan l'esternita 2 s visible o la 8 no est invaginada dins l'abdomen, podent existir 7 ventrites si aquestes dues condicions es donen alhora.

La genitlia s el conjunt de elements que intervenen en la cpula, i la seva morfologia s essencial en la taxonomia de l'ordre. L'aparell copulador mascul es denomina edeagus (aedeagus). Consta de tres parts: el tegmen, al seu torn compost de falobase o pea basal i un parell de parmers (lbuls laterals); el penis o lbul mig, normalment embolicat en el tegmen; i el sac intern (endophallus), primriament membrans, per que pot estar armat d'espcules i, de vegades d'un flagel (flagellum) llarg i esclerotitzat. L'edeagus est embolicat pel segment genital (9 segment abdominal) que desenvolupa en alguns grups una esclerita llarga i estreta denominada spiculum gastrale.

Reproducci i desenvolupament.

Els colepters es reprodueixen gaireb sempre de manera sexual; la partenognesi s excepcional. Les femelles alliberen feromones o emeten sons per atreure els mascles. Desprs d'un curt festeig, en general no gaire sofisticat, es produeix l'aparellament en qu el mascle s'enfila damunt de la femella. Desprs, la femella cerca un substrat adequat per a dipositar-hi els ous i el prepara per tal que les futures larves trobin les millors condicions per al seu desenvolupament.

Les larves dels colepters utilitzen virtualment qualsevol substrat com a aliment; sn molt freqents les larves fitfagues que es desenvolupen i s'alimenten a sobre o dins de productes vegetals (fulles, arrels, fusta, etc.); un cas notable s el d'alguns colepters coprfags, en qu l'adult fa una pilota de excrements, excava un niu subterrani i hi diposita els ous; els colepters necrfags de la famlia Silphidae cerquen cadvers de petits animals, els enterren i hi fan la posta. Hi ha larves depredadores molt actives, com les dels carbids. Sn nombrosos el casos de vigilncia i cura de les larves.

Els colepters presenten una metamorfosi completa (holometabolia), amb estadis de larva, pupa i imago (adult). Les larves passen per diferents estadis (entre un i quinze) separats per mudes; en general, les larves de cada estadi sn semblants, per en alguns colepters parsits, com el Meloidae, apareixen estadis larvals amb caracterstiques molt diferents, fenomen conegut com a hipermetamorfosi. Totes les larves de colepters tenen en com la presncia d'una cpsula ceflica ben diferenciada i proveda de peces bucals de tipus mastegador. En canvi, l'aspecte general s molt divers en els diferents grups.

Les larves del darrer estadi cerquen un lloc apropiat per a pupar. Les pupes sn molt poc mbils o totalment immbils; algunes espcies construeixen capolls de materials diversos i/o celles al mateix substrat on ha crescut la larva (per exemple, dins la fusta). Desprs de la metamorfosi emergeix l'imago (adult) que noms haur d'endurir la cutcula i buscar parella.



 Rgims alimentaris dels colepters .


L'enorme varietat de nnxols ecolgics que els colepters ocupen a la natura, se reflexa en una gran diversitat de rgims alimentaris

Filfags: s'alimenten de fulles como la majoria de Chrysomelidae. En aquesta categoria s'inclouen temibles plagues per a l'agricultura.
Antfags: s'alimenten de flors, como Oxythyrea funesta (Cetoniinae).
Carpfags o frugvors: s'alimenten de fruits, como Cetonia o Potosia (Cetoniinae).
Espermfags: s'alimenten de llavors, como els Bruchidae.
Pollinfags o pollinvors: s'alimenten de pollen, como molts Oedemeridae i fora Cerambycidae.
Rizfags: s'alimenten d'arrels.
Xilfags: s'alimenten de fusta, como les larves dels Anobiidae, Cerambycidae o Scolytidae. Solen tenir bacteris i fongs simbionts que produeixen els enzims necessaris per a la digesti de la cellulosa.
Micfags o fungvors: s'alimenten de fongs (hifes, espores), como els Mycetophagidae o Ciidae.
Carronyaires o necrfags: s'alimenten de cadvers, como els Silphidae.
Saprfags: s'alimenten de matria vegetal en descomposici.
Coprfags: s'alimenten d'excrements, com molts Geotrupidae, Scarabaeinae o Aphodiinae.
Depredadors: cacen i s'alimenten d'altres animals (insectes, cuc de terra, cargols, baboses), como la majoria dAdephaga, Coccinellidae, Histeridae, Staphylinidae, etc. Fan una digesti extraoral, s dir, aboquen els sucs digestius dins les preses i desprs n'absorbeixen la els teixits mig digerits.

Cal destacar que no existeix cap colepter que sigui hematfag, es a dir, que s'alimenti de sang.

Els colepters i l'home.



Molts insectes que causen plagues en els cultius, boscos o construccions humanes sn membres de l'ordre dels colepters. Entre d'altres:

Famlia Chrysomelidae;
 Leptinotarsa decemlineata (escarabat de la patata). s una greu plaga per als cultius de patata.
Pyrrhalta luteola. Plaga dels oms que devora les fulles.
Brontispa longissima. Ataca les fulles joves danyant els planters de cocoters, produint fortes prdues econmiques.;
Famlia Curculionidae;
Scyphophorus acupunctatus (corc de l'atzavara). s una de les principals plagues que ataquen la tapioca i diverses espcies d'atzavara. La seva larva, coneguda com "cuc vermell" o "cuc de l'atzavara", s precisament l'espcie que s'empra habitualment per a donar sabor al mescal.
Rhynchophorus ferrugineus (corc vermell). Ataca al cocoter i altres palmeres. Quan es veuen afectades per la plaga, sofreixen esgrogueiment i es marceixen, podent arribar a produir-se la mort del peu afectat.
Anthonomus grandis. s una greu plaga per a les plantacions de cot als Estats Units.
Famlia Scolytidae;
Hylurgopinus rufipes i Scolytus multistriatus. Sn importants plagues dels oms al transmetre i expandir diverses espcies del fong Ophiostoma que mata aquests arbres; la plaga ha causat la desaparici dels oms en diverses parts d'Europa i Nord Amrica.
Famlia Anobiidae;
Corcs. Les larves de diverses famlies de colepters (sobretot Anobiidae) ataquen la fusta treballada (bigues, mobles) i es coneixen amb el nom de corcs. Un dels ms temibles es Xestobium rufovillosum (escarabat del rellotge de la mort) que produeix greus destrosses als habitatges.
Famlia Nitidulidae;
Aethina tumida (petit escarabat dels ruscs). Produeix greus destrosses als ruscs. La seva infestaci es coneix com aethinosis.

 Registre fssil i histria evolutiva .
Permi.
El fssil coleopteroide ms antic data del Permi inferior (fa uns 280 milions d'anys) i ha estat adscrit a la famlia Tshekardocoleidae. Est considerat com un Protocoleoptera, un grup format segurament per diversos ordres, un dels quals inclouria l'avantpassat dels autntics colepters.

Els Tshekardocoleidae se semblen als actuals Cupepidae. per es diferencien dels veritables colepters per posseir ms d'once artells antenals, nombroses venes transversals en els litres i abdomen curt provet d'un llarg ovipositor extern; tenien els litres i les ales membranoses ms llargs que l'abdomen i les ales no es plegaven (com passa ara als colepters i a la resta de nepters).

En el Lopingi (fa uns 250 milions d'anys) van aparixer els primers colepters autntics, en els quals s'observen ja les tendncies evolutives de l'ordre: disminuci del nombre d'artells antenals, desenvolupament de costelles subparalleles en els litres, els quals no sobrepassen l'pex de l'abdomen i formen un estoig tancat sobre ell, ales membranoses plegades sota els litres, esclerites genitals invaginats i un cos compacte. S'han trobat tant a Angara (continent nord) a Gondwana (continent sud). Es tracta de formes que recorden als actuals Cupepidae, per que usualment s'inclouen en una famlia prpia, els Permocupepidae. Els autntics Cupepidae van aparixer en el Trisic inferior (fa 230 milions d'anys).

La flora del Permi estava dominada pels pteridfits i molts grups basals de gimnospermes; pel que fa als vertebrats terrestres, la majoria dels principals grups d'amfibis paleozoics estaven presents, aix com els llinatges ms primerencs de rptils, com ara els captorrnids i pelicosaures, per els arcosaures, que van dominar el Mesozoic, encara no havien evolucionat.

Mesozoic.

Durant el Mesozoic els colepters van aconseguir una gran diversificaci. En el Trisic, els Archostemata eren el grup dominant, per ja s possible distingir autntics Adephaga i alguns Polyphaga (Hydrophilodea, Byrrhoidea, Elateroidea). Ja hi havia moltes formes aqutiques i dues de les famlies (Cupepidae i Trachypachydae) persisteixen a l'actualitat. Les plantes trisiques incloen licopodis com Dicroidium i Lepidopteris, conferes primitives com Voltziopsis i Walkomiella, ciques i ginkgos, i els vertebrats terrestres estan representats per rptils mamiferoides (Therapsida) i els primers dinosaures (Archosauria), per no autntics mamfers ni aus.

Del Jurssic ja es coneixen alguns gneres que han persistit fins als nostres dies (Omma i Tretraphalerus de la famlia Cupepidae) i moltes de les famlies actuals de Polyphaga ja estan ben consolidades (Byrrhidae, Carabidae, Curculiuonidae, Elateridae, Hydraenidae, etc.)

En el Cretaci els Archsotemata sn ja molt menys abundants i, la majoria, si no totes les famlies actuals ja existien. Addicionalment, es coneixen moltes famlies ara extingides (Coptoclavidae, Liadytidae entre els Adephaga, o Praelateridae entre els Polyphaga).

Cenozoic.
Durant el Cenozoic, el nombre de gneres actuals va anar augmentant paulatinament. Aix, en l'ambre bltic de l'Eoc, ms de la meitat dels gneres han sobreviscut fins a l'actualitat i, en el Mioc, la majoria dels gneres sn actuals i ja comencen a existir espcies que han sobreviscut fins als nostres dies. Els fssils del Quaternari sn en la seva majoria perfectament adjudicables a espcies actuals i prcticament no es coneixen extincions o especiacions durant aquest perode, per s grans canvis en la distribuci geogrfica de moltes espcies d'acord amb els canvis climtics.

Classificaci.



El gran ordre dels colepters se subdivideix en quatre subordres:

Subord. Archostemata. Grup antic i relicte amb unes 50 espcies conegudes.
Subord. Myxophaga. Petit grup de diminuts colepters aqutics.
Subord. Adephaga. Grup relativament gran (unes 40.000 espcies); destaquen les famlies Carabidae (terrestres) i Dytiscidae (aqutics).
Subord. Polyphaga. Dins aquest subordre s'hi inclouen la majoria dels colepters actuals (ms de 300.000 espcies). Est subdividit en los segents infraordres (s'hi indiquen tamb les  principals famlies):
 Infraord. Staphyliniformia: Hydrophilidae, Histeridae, Leiodidae, Silphidae, Staphylinidae.
 Infraord. Scarabaeiformia: Lucanidae, Geotrupidae, Scarabaeidae.
 Infraord. Elateriformia: Buprestidae, Elateridae, Lycidae, Lampyridae, Cantharidae.
 Infraord. Bostrichiformia: Dermestidae, Bostrichidae, Anobiidae.
 Infraord. Cucujiformia: Cleridae, Melyridae, Nitidulidae, Coccinellidae, Tenebrionidae, Meloidae, Oedemeridae.
 Infraord. Chrysomeloidea: Cerambycidae, Chrysomelidae, Curculionidae.

Simbolisme.

En la histria de les religions i la mitologia l'escarabat (particularment l'escarabat piloter) ha gaudit d'algun lloc com a mnim interessant: els antics egipcis el consideraven un exemple de la vida eterna, ja que, suposaven, aquest escarabat (al qual anomenaven khopirru o hopirru) ressuscitava de la pilota de fang que feia; el cert s que l'escarabat piloter posa els seus ous en aquesta pilota de fems i all neix. Per aquest motiu els antics egipcis ubicaven sobre el cor de les mmies una imitaci de l'escarabat. Quan el cristianisme es va difondre a la Vall del Nil, la cristiandat copta va realitzar interessants assimilacions sincrtiques de la religi precedent i, aix com va adoptar l'ankh, (anh o creu ansada), tamb va adoptar -com a allegoria- el khopirru, assimilant-lo metafricament a Jesucrist, que anomenaven El Bon Escarabat. Es per aix que en algun text medieval es pot trobar la curiosa expressi bonus scarabus en allusi a Crist.

Cites.
A la pregunta feta a J.B.S. Haldane sobre qu havia descobert sobre la naturalesa del Creador estudiant la seva obra, va respondre:
"Una afici desordenada pels colepters".
El propi J.B.S. Haldane, en un discurs fet en 1951 davant la British Interplanetary Society va remarcar que;
"El Creador, si existeix, va tenir una especial predilecci pels colepters i, per tant, haurem de trobar-los amb molta ms probabilitat que qualsevol altre tipus d'animal en un planeta que pogus suportar vida".

 Referncies .


 Arnett, R. H., Jr. & Thomas, M. C., 2001-2002. American Beetles. CRC Press. Vol. 1 (2001): ISBN 0-8493-1925-0. Vol. 2 (2002): ISBN 0-8493-0954-9.
 Beckmann, P. Living Jewels: The Natural Design of Beetles. ISBN 3-7913-2528-0;
 Crowson, R. A. 1981. The Biology of the Coleoptera. Academic press, London- N.Y.-Toronto-Sydney-San Francisco, 802 pp.
 Grimaldi, D. & Engel, M. S. Evolution of the Insects. ISBN 0-521-82149-5;
 Lawrence, J. F. & Newton, A. F., Jr. 1995. Families and subfamilies of Coleoptera (with selectes genera, notes, refernces and data on family-group names). In: Pakaluk y Slipinski (Eds.). Biology, phylogeny and classification of Coleoptera: Papers celebrating the 80th birthday of Roy A. Crowson. Muzeum i Instytut Zoologii PAN, Warszawa. Pp. 779-1006. ISBN 83-85192-34-4.
 Paulian, R. 1988. Biologie des Coloptres. ditions Lechevalier, Paris, 719 pp. ISBN 2-7205-0523-4;
 Ribera, I., 1999. Evulocin, filogenia y clasificacin de los Coleoptera (Arthropoda: Hexapoda). Bol. S.E.A., 26: 435-458. ISSN 1134-6094;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76211" title="Sr-Trndelag" nonfiltered="262" processed="261" dbindex="30276">

Sr-Trndelag s un comtat de la regi de Trndelag a Noruega, fronterer amb  Nord-Trndelag, Mre og Romsdal, Oppland i Hedmark. A l'oest limita amb el Marde Noruega (oce Atlntic), i a l'est amb Sucia. T 25 municipis:





 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76212" title="Kim Campbell" nonfiltered="263" processed="262" dbindex="30277">
Avril Phaedra Douglas Campbell, ms coneguda com a Kim Campbell (Port Alberni, Colmbia Britnica  10 de mar 1947), ha estat la dinovena Primer Ministre del Canad del 25 de juny al 4 de novembre de 1993 substituint Brian Mulroney. Ha estat l'nica dona que ha ocupat aquest crrec, i la tercera dona que ha estat cap de govern a Amrica del Nord (desprs d'Eugenia Charles de Dominica i Violeta Chamorro de Nicaragua).

Es gradu en Cincies Poltiques a la Universitat de la Colmbia Britnica. Intent ser escollida al parlament de la Colmbia Britnica el 1986. Fou nomenada primera ministra desprs de la dimissi de Mulroney el 25 de juny del 1993, tot imposant-se a la candidatura de Jean Charest; anteriorment havia estat ministra de justcia del 1990 al 1993. Es present com a candidata pel Partit Conservador Progressista del Canad a les eleccions del 25 d'octubre del 1993, per fou derrotada pel Partit Liberal del Canad amb suport del Bloc Quebequs. Fou substituda per Jean Chrtien, qui el 1996-2000 la nomen cnsul general a Los Angeles.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76213" title="Telemarc" nonfiltered="264" processed="263" dbindex="30278">

El telemarc s una tcnica d esqu que va nixer l any 1825 a mans d'en Sondre Norheim, considerat el pare de l esqu modern. El nom d aquesta modalitat prov d una regi a Noruega, anomenada Telemark, on Sondre va inventar aquesta forma de fer girs sobre les taules d esqu.
A finals del segle XIX va esdevenir molt popular degut a que les competicions que se celebraven, on s usava aquest estil. A principis del segle XX, l esqu alp on el tal va fixat al esqu va fer perdre importncia a la tcnica del telemarc. Aquesta tcnica no tornar a practicar-se fins als anys 70, quan ressorgeix a Amrica del Nord ja que proporciona una llibertat de moviment mes gran i un major desafiament, per la seva complexitat, als practicants de l'esport de l'esqu. 

La caracterstica mes notable d'aquesta tcnica s que el tal no est fixat a la taula, per tant s necessari agenollar-se sobre els esqus a l'hora de realitzar els girs.

 Material necessari .

 Esqus: a l actualitat les ms populars compten amb vores d acer per possibilitar la modalitat d esqu alp. ;
 Fixacions: en el cas del Telemark les fixacions, semi-movibles. ;
 Botes: la funci de les botes s subjectar el turmell fins a anular l articulaci. La rigidesa varia segons la modalitat d esqu. ;
 Bastons: per a ajudar-se en las "remades" i recolzar-se en els girs. ;
 Guants: han de ser impermeables  i aptes per a prevenir congelacions. ;
 Casc:  protegeix el cap de possibles cops i mant la calor del cap. ;
 Protector d'esquena (tortuga):  no s obligatori posar-se l per protegeix l esquena de possibles cops.


 Links d'inters .

- 63k Iniciar-se en el telemarc -;
Telemark Sierra Nevada ;
Informaci del Telemark;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76215" title="Thelonius Monk" nonfiltered="265" processed="264" dbindex="30279">

Thelonious Sphere Monk (Rocky Mount, Carolina del Nord 10 d'octubre, 1917   Englewood, Nova Jersey 17 de febrer, 1982) fou un pianista de jazz i compositor nordameric. 

Durant els anys quaranta fou un dels elements clau en la creaci del be bop, estil del qual tanmateix s'apart per a elaborar un llenguatge d'una gran originalitat. Comen a enregistrar al final dels anys quaranta amb Art Blakey, Milt Jackson, John Coltrane, Sonny Rollins, Miles Davis i molts d'altres. Tot i que autodidacte, el seu estil pianstic mostra una certa influncia del de Duke Ellington i de l'stride dels anys trenta, aix com una preferncia pels atacs impensats de les notes, les dissonncies i una sonoritat agressiva. 

Discografia.
 After Hours at Minton's (1943);
 Genius Of Modern Music: Volume 1 (1947-1948);
 Genius Of Modern Music: Volume 2 (1947-1952);
 Thelonious Monk Trio (1952);
 Monk (1953);
 Thelonious Monk and Sonny Rollins (1953);
 Thelonious Monk plays the Music of Duke Ellington (1955);
 The Unique Thelonious Monk (1956);
 Brilliant Corners (1957);
 Thelonious Himself (1957);
 Thelonious Monk with John Coltrane (1957);
 Art Blakey's Jazz Messengers with Thelonious Monk (1957);
 Monk's Music (1957);
 Mulligan Meets Monk (1957, with Gerry Mulligan);
 Blues Five Spot (1958);
 Thelonious in Action (1958);
 Misterioso (1958);
 The Thelonious Monk Orchestra at Town Hall (1959);
 5 by Monk by 5 (1958);
 Thelonious Alone in San Francisco (1958);
 Thelonious Monk at the Blackhawk (1960);
 Monk in France (1961);
 Monk's Dream (1962);
 Criss Cross (1962);
 Monk in Tokyo (1963);
 Miles and Monk at Newport (1963, with unrelated Miles Davis performance);
 Big Band and Quartet in Concert (1963);
 It's Monk's Time (1964);
 Monk. (1964);
 Solo Monk (1964);
 Live at the It Club (1964);
 Live at the Jazz Workshop (1964);
 Straight, No Chaser (1966);
 Underground (1967);
 Monk's Blues (1968);
 The London Collection (1971, three volumes);
 Thelonious Monk Quartet with John Coltrane at Carnegie Hall (2005);




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76217" title="Malvasia" nonfiltered="266" processed="265" dbindex="30280">

La malvasia s una varietat de cep blanca, encara que tamb n'existeix una subvarietat negra. El ram de malvasia s menut i poc compacte. El gra s gros, tendre i ovoide, molt dol i aromtic.

El vi elaborat amb aquesta varietat vitcola s anomenat tamb malvasia, o vi de malvasia, un vi licors blanc, dol, olors i d'alta graduaci. A l'edat mitjana se li suposaven propietats medicinals i tniques i apareix citat al Tirant lo Blanc.

Originria de Grcia, el nom malvasia se suposa que s una deformaci italiana del nom de la poblaci grega de Monemvasia, des d'on es va estendre a Npols, Madeira, les Canries, Sitges, Banyalbufar i Tors. La seva antiguitat i la seva extensi ha provocar la creaci de subvarietats, per degut a la poca resistncia a les malalties el cultiu s'ha anat reduint sent substitut per altres varietats. La principal producci es troba avui a Itlia, i s una de les varietats principals a la DOC Alguer, DO Peneds, DO Tarragona i DO Valncia.

En ocasions la malvasia es designa amb complements: de Sitges, roja, catalana, del pas, de gra gros (o vermentino), grossa, primerenca, borda, d'Alacant o del Rossell (subvarietat anomenada trobat). A la zona de Lims s'anomena, en francs, malvoisie al macabeu. La malvasia de Sitges es refereix al vi dol sent una beguda tpica desprs de les celebracions i de les xatonades.

Sn sinnims: subirat, subirat parent, parent, santjaume, rojal, roget, fumat, jaumet, jaumenc, jaum.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76220" title="Exergia" nonfiltered="267" processed="266" dbindex="30281">
L'exergia s la porci de l'energia que s til. s a dir, l'energia que es pot utilitzar en un sistema. Ms tcnicament es podria dir que l'exergia d'un sistema que est a un estat 'A' en presncia d'un medi en un estat 'B' s el treball mxim que hi ha posat en joc al procs termodinmic d'interacci A -
</doc>
<doc id="76221" title="Conducci" nonfiltered="268" processed="267" dbindex="30282">


Automobilisme: conducci (vehicle);
fsica s'aplica als mecanismes que condueixen algun tipus d'energia sense cap mena d'interacci relacionada amb la collisi directa de les prpies partcules implicades. Vegeu:
Conducci trmica;
Conducci elctrica;
Conductivitat elctrica;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76225" title="Generaci del 98" nonfiltered="269" processed="268" dbindex="30283">
La Generaci del 98 (en castell, Generacin del 98) fou un grup de novellistes, poetes, assagistes i filsofs actius a Espanya en el moment de la Guerra Hispano-estatunidenca (1898).

Els escriptors i poetes d'aquesta generaci mantingueren una forta unitat intellectual, oposada a la Restauraci borbnica, revividora de mites literaris espanyols, i trencadora amb els esquemes clssics dels gneres literaris. Varen recuperar mots perduts i sempre feien referncia a l'antic Regne de Castella, amb molts d'ells donant suport a idees regionalistes.

El concepte de Generaci del 98 amb el pas del temps i arrel de la seva consolidaci com a categoria crtica, apareixer com un concepte oposat a la idea de Modernisme (nascut tamb a finals del s. ), i amb el que fins llavors havia coexistit, fins al punt d'establir diferncies entre els dos moviments, i amb la separaci d'escriptors. 

Tot dos sn moviments literaris que coincideixen en tenir una percepci insatisfactria del moment histric en el qual viuen. Per mentre els modernistes cerquen l'evasi de la realitat, els de la Generaci del 98 tracten temes de l'actualitat espanyola. Tamb trobam diferncies pel que fa a la temtica i a l'estil. El gnere literari ms utilitzat i important s la poesia.

Generaci del 98: problemtica entorn el concepte de generaci. 
Entorn al concepte de Generaci del 98, hi ha punts de vista oposats. Trobam el grup de crtics que recolzen l'existncia d'aquest moviment, i el grup que pensa que el concepte de Generaci del 98 s una invenci, al mateix temps que no es pot negar que s un concepte fortament arrelat dins el panorama literari. 

 Azorn i el concepte de Generaci del 98. ;

En 1913 Azorn fa un recull de textos dins un conjunt titulat Clsicos y modernos. Alguns ja s'havien publicat entre 1905 i 1910 a un diari, sorgint aix la problemtica entre all que es considerava nou i vell. Azorn estableix un ambient de protesta en el que la gent nova, els nous joves escriptors, comencen a enfrontar-se amb all que ells consideren vell. Aquest ambient generat per un seguit de circunstncies que, en principi, i al manco tal com ho plantetja Azorn, t molta poca relaci amb la producci literria. 

A conseqncia d'aquest ambient, generat per circumstncies histriques, socials, poltiques i econmiques, un grup de gent nova, segons Azorn grup unit per una determinada espiritualitat, protestar contra tot all que consideren vell, i tamb contra totes aquelles persones i escriptors que formen part d'aquest grup. 

Azorn afirma que no preten realitzar un examen tcnic purament literari, i des d'aquesta perspectiva  inventa el concepte de Generaci del 98, coneguda tamb com la generaci del desastre, pel moment histric que viu el pas. Mostra inters per aquesta literatura de protesta, una literatura regenadora que produiran els homes de la Generaci del 98. Encara que deixa clar que aquesta lnea regenadora de la literatura no s nova. Per en cap moment fa una distinci entre modernisme i Generaci del 98. 

En cap moment utilitza aquest concepte de generaci com una categoria especfica, ho utilitza en un sentit ampli, com un concepte, el significat del qual est sobreents. I s per aix que aquest concepte dins el panorama literari actual s un concepte obsolet. 

En 1913 Pedro Salinas publica un article El concepto de la generacin literaria aplicado a la generacin del 98 on utilitza el concepte genric d'Azorn com un concepte ms especfic. Ell arriba a la conclusi de qu s va existir una Generaci del 98, per  vol oposar les seves caracaterstiques amb les del moviment modernista, ja que segons ell, s posible realitzar una diferenciaci encara que tots dos moviments sorgeixen per una voluntat de canvi. Per a un tercer article replanteja les seves conclusions i adopta una postura ms conciliadora amb conclusions ms matizades, on afirma que Generaci del 98 i Modernisme no sn realitats tan antagniques. Fins que Ricardo Gulln nega l'existncia de la Generaci del 98 i les posibles diferncies amb el Modernisme. 

En conclusi, tots aquests articles noms reafirmen la controvrsia existent entorn al concepte general de generaci, i al concepte especfic de generaci del 98. Per encara que aquest concepte, que va sorgir de la m d'Azorn, es continua utilitzant dins el panorama literari, no t cap intenci diferenciadora ni separatista en relaci amb el modernisme, tot dos es consideren moviments literaris de finals del segle XIX.


Noms de la generaci del 98.
Entre els integrants ms significatius d'aquest grup podem citar a ngel Ganivet; Miguel de Unamuno, Enrique de Mesa, Ramiro de Maeztu Azorn, Antonio Machado, els germans Po i Ricardo Baroja, Ramn Mara del Valle-Incln i el filleg Ramn Menndez Pidal. Alguns hi inclouen tamb a Vicente Blasco Ibez, que per la seva esttica pot considerar-se ms aviat com a un escriptor del Naturalisme, aix com al dramaturg Jacinto Benavente. No s'hi ha d'incloure a Jos Ortega y Gasset, que s considerat gaireb unnimement com a part del Noucentisme.

Artistes d'altres disciplines tamb poden considerar-se dins d'aquesta esttica, com ara els pintors Ignacio Zuloaga i Ricardo Baroja, aquest ltim, tamb escriptor. Entre els msics destaquen Isaac Albniz i Enrique Granados.

La majoria dels textos escrits durant aquesta poca literria es produren en el perode inmediatament posterior a 1910, i estan sempre marcats per l'autojustificaci dels radicalismes i rebellions juvenils (Machado en els ltims poemes incorporats a Campos de Castilla, Unamuno en els seus articules escrits durant la I Guerra Mundial o a l'obra d'assaig de Po Baroja).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76226" title="Conducci trmica" nonfiltered="270" processed="269" dbindex="30284">
La conducci de calor s un mecanisme de transferncia d'energia trmica entre dos sistemes basat en el contacte directe de les seues partcules que tendeixen a igualar la seua temperatura o estat d'excitaci trmica.

Els mecanismes de transferncia d'energia trmica sn: 
 Conducci;
 Convecci;
 Radiaci;

La conductivitat trmica s una propietat dels materials que valora la capacitat de conduir la calor a travs d'ells. 
El seu valor s gran en metalls i en general en cossos continus; i s baixa en els gasos (tot i que pot fer-se mitjanant els electrons lliures) i en materials inics i covalents; s molt baixa en alguns materials especials com la fibra de vidre. Aquestos materials tan poc conductors reben el nom de allants trmics.

Per a que existisca conducci trmica cal una substncia com a medi (s a dir, un medi de transmissi). Per aquesta ra, la conductivitat trmica s molt baixa a ambients on s'ha practicat un buit elevat i completament nulla al buit absolut.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76227" title="Cep" nonfiltered="271" processed="270" dbindex="30285">

 Agricultura: planta que produeix el ram. Vegeu vinya.
Micologia: tipus de bolet. Vegeu cep (bolet).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76230" title="Miastnia greu" nonfiltered="272" processed="271" dbindex="30286">
La miastnia gravis s una malaltia neuromuscular autoimmunitria i crnica caracteritzada per graus variables de debilitat dels msculs esqueltics (voluntaris) del cos. El nom miastnia gravis prov del llat i el grec i significa literalment "debilitat muscular greu". Amb les terpies actuals, no obstant aix, la majoria dels casos de miastnia gravis no sn tan "greus" com el seu nom ho indica. De fet, per a la majoria d'individus amb miastnia gravis, l'esperana de vida no disminux a causa del trastorn. 

La caracterstica principal de la miastnia gravis s una debilitat muscular que augmenta durant els perodes d'activitat i disminux desprs de perodes de descans. Certs msculs, tals com els quals controlen el moviment dels ulls i les parpelles, l'expressi facial, el mastegar, el parla i el deglutir (empassar) sovint es veuen afectats per aquest trastorn. Els msculs que controlen la respiraci i els moviments del coll i de les extremitats tamb poden veure's afectats. 

Causes. 
La miastnia gravis s causada per un defecte en la transmissi dels impulsos nerviosos als msculs. Ocorre quan la comunicaci normal entre el nervi i el mscul s'interromp en la uni neuromuscular, el lloc on les cllules nervioses es connecten amb els msculs que controlen. 

Normalment, quan els impulsos recorren el nervi, les terminacions nervioses segreguen una substncia neurotransmissora anomenada acetilcolina. L'acetilcolina es desplaa a travs de la conjuntura neuromuscular i s'adhereix als receptors d'acetilcolina. Els receptors s'activen i generen una contracci del mscul. 

A la miastnia gravis, els anticossos bloquegen, alteren, o destruxen els receptors d'acetilcolina en la uni neuromuscular, la qual cosa evita que ocorri la contracci del mscul. Aquests anticossos sn produts pel propi sistema immunitari del cos. Per tant, la miastnia gravis s una malaltia autoimmune perqu el sistema immunitari, que normalment protegeix al cos d'organismes externs, s'ataca a si mateix per error. 

La glndula del tim est situada en l'rea superior del pit sota l'estern (os en el centre del pit), ocupa un paper important en el desenvolupament del sistema immunitari durant l'etapa fetal. Les seves cllules formen una part del sistema immunitari normal del cos. La glndula s bastant gran en els nens, creix gradualment fins a la pubertat i desprs es redux en grandria fins a ser reemplaada per teixit gras amb l'edat. En els adults que pateixen de miastnia gravis, la glndula del tim s anormal. Cont certs penjolls de cllules immunolgiques caracterstiques d'una hiperplsia limfoide, una condici que generalment es presenta solament en la melsa i els nodes limftics durant una resposta immunolgica activa. Alguns individus que pateixen de miastnia gravis desenvolupen timomes o tumors en la glndula del tim. Els timomes generalment sn benignes, per poden arribar a ser malignes. 

No s'ha ents completament la relaci entre la glndula del tim i la miastnia gravis. Els cientfics creuen que s possible que la glndula generi instruccions incorrectes sobre la producci d'anticossos receptors de acetilcolina, creant aix l'ambient perfecte per a un trastorn en la transmissi neuromuscular.

Paper del tim.
El tim, situat a l'rea superior del pit sota l'estern (os en el centre del pit), ocupa un paper important en el desenvolupament del sistema immunitari en els primers anys de vida. Les seves cllules formen una part del sistema immunitari normal del cos. La glndula s bastant gran en els nens, creix gradualment fins a la pubertat i desprs es redux en grandria fins a ser reemplaada per teixit adips amb l'edat. Els adults que pateixen de miastnia gravis, el tim s anormal. Cont certs penjolls de cllules immunolgiques caracterstiques d'una hiperplsia limfoide, una condici que generalment es presenta solament en la melsa i els nduls limftics durant una resposta immunolgica activa. Alguns individus que pateixen de miastnia gravis desenvolupen timomes o tumors en tim. Els timomes generalment sn benignes, per poden arribar a ser malignes. No s'ha ents completament la relaci entre el tim i la miastnia gravis. Els cientfics creuen que s possible que el tim generi instruccions incorrectes sobre la producci d'anticossos  receptors d'acetilcolina, creant aix l'ambient perfecte per a un trastorn en la transmissi neuromuscular. 

Smptomes.
Encara que la miastnia gravis pot afectar qualsevol mscul voluntari, els msculs que controlen el moviment dels ulls i les parpelles, l'expressi facial i el deglutir es veuen afectats amb major freqncia. L'inici del trastorn pot ser sobtat. Sovint, els smptomes no es reconeixen immediatament com a miastnia gravis. En la majoria dels casos, el primer smptoma perceptible s la debilitat en els msculs oculars (dels ulls). En uns altres, la dificultat per a empassar i impediments en la parla poden ser els primers smptomes. El grau de la debilitat muscular de la miastnia gravis varia substancialment entre els pacients, podent manifestar-se des d'una forma localitzada, limitada als msculs oculars (miastnia ocular), fins a una forma greu o generalitzada en la qual s'afecten molts msculs-incloent de vegades els msculs que controlen la respiraci. Els smptomes, que varien en tipus i gravetat, poden incloure la caiguda d'una o ambdues parpelles (ptosi), visi nuvolosa o doble (diplopia) a conseqncia de la debilitat dels msculs que controlen els moviments oculars, marxa inestable o irregular, debilitat en els braos, les mans, els dits, les cames i el coll i un canvi en l'expressi facial, dificultat per a deglutir i respirar i trastorns en el parla (disrtria).

Epidemiologia.
La miastnia gravis ocorre en tots els grups tnics i en ambds sexes. En la majoria dels casos afecta a dones joves (de menys de 40 anys) i a homes madurs (sobre els 60 anys d'edat), per pot ocrrer a qualsevol edat. En la miastnia nounatal, el fetus pot heretar les protenes immunes (anticossos) d'una mare afectada amb miastnia gravis. Generalment, els casos de miastnia gravis en nounats sn transitoris (temporals) i els smptomes generalment desapareixen poques setmanes desprs del naixement. Altres nens desenvolupen una miastnia gravis indistingible de la qual pateixen els adults. La miastnia gravis juvenil tamb s comuna. La miastnia gravis no s'hereta directament ni s contagiosa. De tant en tant, la malaltia pot ocrrer en ms d'un membre de la mateixa famlia. Amb molt poca freqncia, els nens poden presentar signes de miastnia congnita o la sndrome miastnica congnit. Aquests no sn trastorns autoimmunes, sin que sn causats per gens defectuosos que controlen les protenes en els receptors d'acetilcolina o acetilcolinesterasa.

Diagnstic.
Malauradament, no s inusual que ocorri un retard d'un o dos anys en el diagnstic dels casos de miastnia gravis. Degut al fet que la debilitat s un smptoma com de molts altres trastorns, el diagnstic no es realitza sovint en persones que presenten debilitat lleu o en individus la debilitat dels quals es presenta solament en alguns msculs. Els primers passos per a diagnosticar la miastnia gravis inclouen una revisi de l'historial mdic de l'individu, i exmens fsics i neurolgics. Els smptomes que un metge ha de tractar de trobar sn una debilitaci dels moviments de l'ull o la debilitat muscular sense que es presentin canvis en la capacitat sensorial de l'individu. Si el metge sospita que es tracta de miastnia gravis, existeixen diverses proves per a confirmar el diagnstic. Una anlisi de sang especial pot detectar la presncia de molcules o d'anticossos immunes dels receptors d'acetilcolina. La majoria dels pacients que pateixen miastnia gravis presenten nivells anormalment elevats d'aquests anticossos. No obstant aix, els anticossos no poden ser detectats en pacients que presenten la forma ocular de la malaltia. Existeix altra prova denominada la prova de l'edrofoni. Aquest esquema requereix l'administraci intravenosa de clorur de edrofoni o Tensilon(r), un medicament que bloqueja la degradaci (interrupci) de l'acetilcolina i augmenta temporalment els nivells d'acetilcolina en les unions neuromusculars. En individus que pateixen de miastnia gravis en els msculs oculars, el clorur d'edrofoni tendeix a alleujar transitriament la debilitat. Altres mtodes per a confirmar el diagnstic inclouen una versi de l'estudi de la conducci nerviosa que examina el nivell de fatiga d'un mscul en especfic mitjanant una estimulaci repetida dels nervis. Aquesta prova registra respostes de debilitament muscular quan els nervis s'estimulen en forma repetida i ajuda a distingir entre trastorns nerviosos i els trastorns musculars. L'estimulaci repetida dels nervis durant un estudi de conducci nerviosa pot demostrar disminucions en el potencial d'acci muscular degudes a una deterioraci en la transmissi del nervi al mscul. Altra prova addicional es coneix com electromiografia (EMG) de fibra simple, en la qual certes fibres del mscul sn estimulades per impulsos elctrics i es pot tamb detectar un deteriorament en la transmissi del nervi al mscul. L'EMG mesura el potencial elctric de les cllules del mscul. Les fibres musculars en casos de miastnia gravis, aix com en altres trastorns neuromusculars, no responen molt b a estmuls elctrics repetits si es compara amb els msculs d'individus normals. La tomografia computada (TC) o la ressonncia magntica (RM) es poden utilitzar per a identificar una glndula del tim anormal o la presncia d'un timoma. Una prova especial anomenada prova de la funci pulmonar -que amida la fora de la respiraci- ajuda a predir si poden presentar-se errades en la respiraci i conduir a una crisi miastnica.

Tractament.
Actualment, la miastnia gravis pot ser controlada. Existeixen diverses terpies disponibles per a ajudar a reduir i millorar la debilitat muscular. Els medicaments utilitzats per a tractar el trastorn inclouen els agents anticolinesterasa, tals com la neostigmina i piridostigmina, que ajuden a millorar la transmissi neuromuscular i a augmentar la fora muscular. Drogues immunosupresores tals com la prednisona, la ciclosporina i la azatioprina tamb poden ser utilitzades. Aquests medicaments milloren la fora muscular suprimint la producci d'anticossos anormals. Han de ser utilitzades amb un seguiment mdic curs perqu poden causar efectes secundaris importants. La timectomia o la extirpaci quirrgica del tim (que s anormal en els pacients que pateixen de miastnia gravis), millora els smptomes en ms del 50 per cent dels pacients que no presenten timomes i pot guarir a alguns individus, possiblement reequilibrant el sistema immunitari. Altres terpies utilitzades per a tractar la miastnia gravis inclouen la plasmafresi, un procediment en el qual s'eliminen de la sang els anticossos anormals i altes dosis de immunoglobulina per via intravenosa, que modifica temporalment el sistema immunitari i proporciona al cos els anticossos normals provinents de transfusions de sang. Aquestes terpies es poden utilitzar per a ajudar a individus durant perodes de debilitat especialment difcils. Un neurleg, juntament amb el seu metge de capalera, determinaran quina opci de tractament s la millor per a cada individu depenent del grau de debilitat, quins msculs es veuen afectats i l'edat de l'individu i altres problemes mdics relacionats. 

Referncies. 
 National Institute of Neurological Disorders and Stroke: publicat sota domini pblic.

Enllaos externs.
 Associaci Espanyola de Miastnia gravis;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76232" title="Tim" nonfiltered="273" processed="272" dbindex="30287">
El tim o timus s una glndula. Regularment consta de dos lbuls i es localitza al mediast, darrere de l'estrnum. Una capa de teixit connectiu embolica i mant units els dos lbuls tmics; mentre que una cpsula de teixit connectiu delimita per separat cada lbul. 

Les trabcules sn prolongacions de la cpsula que penetren en els lbuls i els divideixen en lobulets. Cadascun consta d'escora externa, que es tenyeix de color fosc, i medulla, de color clar a la tinci. L'escora es compon de limfcits estretament apinyats, cllules epitelials denominades epitelials reticulars que envolten a grups de limfcits, i macrfags. 

La medulla cont abans de res, cllules epitelials reticulars, a ms de limfcits molt dispersos. Encara que es coneixen solament algunes de les seves funcions, les cllules reticulars produxen hormones tmiques, que, segons es pensa, contribuxen a la maduraci de les cllules T. A ms, en la medulla existeixen els corpuscles del tim (o de Hassall) caracterstics, els quals sn capes concntriques de cllules epitelials reticulars aplanades i plenes de grnuls de queratohialina i queratina. 

En els lactants, el tim s una glndula de gran grandria, amb massa de 70 g. Desprs de la pubertat, s'inicia el reemplaament del teixit tmic amb teixit adips i connectiu areolar. Quan la persona arriba a la maduresa, la glndula s'ha atrofiat considerablement, mentre que en l'edat avanada pesa tot just uns 3 g.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76233" title="Mediast (trax)" nonfiltered="274" processed="273" dbindex="30288">
El mediast s un compartiment anatmic situat en el centre del trax, entre els pulmons dret i esquerre, per darrere de l'estern i les unions condrocostals i per davant de les vrtebres i del vessant ms posterior de les costelles ssies, mscul diafragma per sota i istme cervicotorcic per dalt, que allotja el cor, aorta, caves, vena ziga i hemiziga, artries i venes pulmonars, trquea i bronquis principals, esfag, conducte torcic i altres vasos limftics, ganglis limftics i alguns troncs i ganglis nerviosos importants. 

El mediast (del llat, estar al mig) s la regi mitja entre els dos sacs pleurals. S'estn des del orifici superior del trax fins al diafragma i des de l'estern i els cartlags costals per davant fins a la superfcie anterior de les dotze vrtebres dorsals per darrere. Els cossos vertebrals no es troben al mediast. 

El mediast, entre dues capes de pleures mediastinals, cont al cor, grans vasos, restes del tim, part distal de la trquea, parts proximals dels bronquis dret i esquerre, esfag, nervis vagues, nervis frnics i el conducte torcic. Aquestes estructures estan envoltades per teixit connectiu lax, ganglis limftics i grassa. Al llarg de la vida de l'individu, la laxitud del teixit connectiu i de la grassa, aix com la elasticitat dels pulmons i pleura, permeten que el mediast s'acomodi al moviment i canvis de volum de la cavitat torcica (per exemple, moviment de la trquea i bronquis durant la respiraci, moviments pulstils dels grans gots i canvis de volum de l'esfag durant la degluci). 

 Subdivisions del mediast . 
El mediast es divideix en el pericardi (membrana que envolta al cor) en quatre subdivisions o parts: mitjana, superior, posterior i anterior. 

 Mediast mig: s molt important ja que cont al pericardi (amb els nervis frnics adjacents), el cor i les arrels dels grans gots que passen cap a i des del cor. ;

 Mediast superior: es troba per sobre de les altres tres subdivisions i s superior a la lnia horitzontal que passa des del angle esternal fins a la vora inferior de la quarta vrtebra dorsal. Per tant, s inferior al orifici torcic superior. ;

 Mediast posterior: es localitza posterior al pericardi fibrs i al diafragma, i anterior als cossos vertebrals de les vuit vertebres dorsals inferiors. ;

 Mediast anterior: s la part mes petita del mediast i es localitza anterior al pericardi fibrs, entre aquest i l'estern. Encara que s petit en l'adult, s relativament gran durant els primers mesos de vida, degut al fet que la porci inferior del tim s'estn en aquesta regi. En els primers anys de vida la imatge del tim s tant o ms ampla que la del cor en les radiografies de trax. ;

S'ha de comprendre que certes estructures que passen a travs del mediast (com l'esfag, el conducte torcic, etctera) es troben en ms d'una subdivisi del mediast.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76234" title="Mascarell camablau" nonfiltered="275" processed="274" dbindex="30289">

El mascarell camablau (Sula nebouxii) s un ocell de la famlia Sulidae que est formada per deu espcies d'ocells marins d'ales llargues. El mascarell camablau s un ocell molt dcil i no t l'instint de fugida i de por que tenen altres ocells. No s ms gran que un nec i les femelles sn ms grans que els mascles. L'hbitat natural d'aquest ocell sn les illes rides, tropicals i subtropicals de la costa pacfica de Sudamrica i Centreamrica, des del Per fins a Mxic, incloent-hi les illes Galpagos.

L'alimentaci del mascarell camablau consisteix totalmente en peixos. Per obtenir-los se submergeix dins el mar, a vegades des d'una gran altura, i neda submergit fins caar la seva presa. Habitualment aquests mascarells cacen en bandades, per en canvi l'individu no consumeix l'aliment caat amb el grup, sin que acostuma a menjar-lo allat. La parada nupcial s especialment vistosa, amb el mascle mostrant les seves potes blaves per impressionar la femella. Aquesta pon dos o tres ous i la incubaci es reparteix entre els dos membres de la parella i utilitzen els peus per mantenir els ous calents.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76236" title="Comtat de Tusculum" nonfiltered="276" processed="275" dbindex="30290">
El comtat de Tusculum fou una jurisdicci senyorial del centre d'Itlia, amb capital a la ciutat de Tusculum. Fou dominat per la famlia dels Teofilactes, mes tard coneguts com Colonna, que van adoptar el titl comtal a la segona meitat del segle X, i que per sis cops van assolir el tron pontifici.

L'origen de la famlia es Teofilacte I. Alberic I probablement mai va existir (Alberic II portava aquest nom perqu era fill d'Alberic I d'Spoleto i Camerino). Teofilacte nomes va tenir tres filles i el va succeir el seu nt Alberic II, per per uns anys el poder efectiu va estar en mans de la mare Mariozza, fins que Alberic es va revoltar el 932 i va assolir el govern empresonant a la seva mare. A la seva mort els Crescenzi es van fer amb el poder a Roma i a Tusculum i altres possessions el va succeir el seu fill Gregori I de Tusculum, que va prendre el poder a Roma el 1001 per el va perdre el 1002, i va morir abans del 1012. El 1015 el seu fill Rom de Tusculum havia assolit el poder a Roma i el 1024 fou Papa (Joan XIX) i va reunir els dos poders (1024), per el comtat havia passat a son germ Alberic III de Tusculum que tamb fou senador de Roma. 

Alberic III va morir el 1044 i el va succeir el seu fill Gregori II de Tusculum. Aquest va morir el 1058 i el va succeir el seu fill Gregori III de Tusculum que va morir, probablement molt vell, el 1126, havent mort abans (vers el 1077) el seu fill Tolomeu I, per lo que la successi va recaure en el net (fill de Tolomeu I), Tolomeu II de Tusculum, que fou prefecte de Roma el 1116 i va morir el 1153. El van succeir els seu fills Raino (Rayno), al que el seu pare havia donat com hostatge el 1137, i del que res es sap; Jord (Giordano) que govern fins a la seva mort el 1167; i Jonatan de Tusculum (Gionata) que va jurar fidelitat al Papa el 9 de juliol de 1155, i va morir vers el 1170; el segent comte fou Joan de Tusculum, fill de Jord, sota el govern del qual Tusculum fou destruda.
Al segle XII els Teofilacts van entrar amb guerra amb el Papa, i les forces pontificies van acabar ocupant i destruint Tusculum el 1191 amb el consentiment de l'Emperador.
	
 Comtes de Tusculum .

910-924: Teofilacte I  ;
924-932: Mariozza (de fet) ;
924-954: Alberic II de Tusculum ;
954-1012?: Gregori I de Tusculum ;
1012?-1044: Alberic III de Tusculum  ;
1044-1058: Gregori II de Tusculum ;
1058-1126: Gregori III de Tusculum ;
1126-1153: Ptolomeu II de Tusculum ;
1153-?: Raino de Tusculum (co-comte);
1153-1167: Jord de Tusculum (co-comte);
1153-1170: Jonatan de Tusculum (co-comte);
1170-1191: Joan de Tusculum;
al Papa 1191;

 Papes de la famlia dels comtes de Tusculum .
Sergi (Papa Sergi III 904-911), cos de Teofilacte I;
Joan (Papa Joan XI 931-935), fill de Mariozza i el Papa Sergi III;
Octavi (Papa Joan XII 955-964), fill d'Alberic II i germ de Gregori I;
Teofilacte II (Papa Benet VIII 1012-1024), fill de Gregori I i germ d'Alberic III i del Papa Joan XIX ;
Rom (Papa Joan XIX 1024-1032), fill de Gregori I i germ d'Alberic III i del Papa Benet VIII ;
Teofilacte III (Papa Benet IX 1033-1046), fill d'Alberic III i germ de Gregori II;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76238" title="Els Venjadors" nonfiltered="277" processed="276" dbindex="30291">
El Venjadors (The Avengers) s un cmic nord-americ publicat per pimera vegada el setembre de 1963. Van ser ideats per Stan Lee a imitaci de la Lliga de la Justcia i dibuixats per primera vegada per Jack Kirby. A diferncia d'altres grups, com la Patrulla-X o els Quatre Fantstics, els Venjadors sn un grup format per superherois ja existents a l'Univers Marvel, i que no t una formaci fixa sin que a cada episodi pot entrar o sortir algun super-heroi segons la convenincia del guionista o de les predileccions del pblic.
Aix doncs la primera formaci la componien:

 La Vespa;
 L'home formiga;
 L'increble Hulk;
 Thor;
 Iron-man;

Tots aquests personatges ja tenien collecci prpia i l'editor senzillament buscava multiplicar beneficis amb el mateix producte. Un exemple del ball de personatges s que al segon nmero Hulk deixa el grup i l'Home formiga es converteix en l'Home gegant i al quart nmero s'uneix al grup el Capit Amrica, etc.

Els Venjadors, a diferncia de la Patrulla-X, no sn una colla d'inadaptats ni de personatges clandestins, sin que representen el somni americ, ja que estan formats per personatges de diverses cultures, races, condicions que lluiten per la defensa dels Estats Units i sn admirats i respectats per tothom, aix s, liderats pel Capit Amrica, un wasp autntic.

Als anys 80 va sortir una seqela "The West Coast Avengers" que arreplegava personatges que havien quedat despenjats de l'altra srie, i que amb l'arribada de John Byrne als llpissos i al gui fins i tot va superar en inters a la srie mare. Ja al segle XXI han volgut fer un tomb a la srie, l'han titulada Els Nous Vengadors i han desaparegut la majoria de personatges per collocar al grup personatges ms meditics com Spiderman o Wolverine per tornar a duplicar beneficis.

Mai s'ha publicat cap cmic dels venjadors en catal tot i que a l'estat han estat publicats per editorials catalanes com Vertice, Bruguera i Planeta.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76239" title="Iguana marina" nonfiltered="278" processed="277" dbindex="30292">

La iguana marina (Amblyrhynchus cristatus) s una espcie d'iguana de la famlia Iguanidae amb la capacitat, nica entre els llangardaixos moderns, de viure i cercar aliment dins del mar. Noms es troba a les illes Galpagos (n's espcie endmica), a totes les illes de l'arxiplag, on acostuma a viure a les ribes rocalloses, tot i que tamb es pot trobar a les platges i als manglars.

T unes urpes molt esmolades que li serveixen per subjectar-se a les roques, a ms de servir-los per a caminar a terra. Tot i la seva capacitat de submergir-se i nedar sota l'aigua, no deixen de ser rptils, per la qual cosa necessiten, cada cert temps, exposar el seu cos al sol, per augmentar d'aquesta manera la seva temperatura, que al mar baixa amb una gran rapidesa. Disposen d'una pell impermeable i molt gruixuda, que els ajuda, en certa manera, a mantenir la temperatura.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76240" title="Els Quatre Fantstics" nonfiltered="279" processed="278" dbindex="30293">

Els Quatre Fantstics sn un cmic nord-americ creat per Stan Lee i dibuixat per Jack Kirby que va veure la llum el novembre de 1961 i que s considerat el comenament de l'Univers Marvel.

El grup el formen:
 L'home fantstic;
 La torxa humana;
 La dona invisible;
 La cosa;

Aquesta srie ha estat considerada durant dcades com l'espina vertebral de tot l'Univers Marvel, i tot i que no ha tingut vendes tan elevades com X-Men o Spiderman, la darrera adaptaci cinematogrfica ha tornat la collecci a primera lnia.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76241" title="Vicentello d'Istria" nonfiltered="280" processed="279" dbindex="30294">
Vicentello d Istria fou un senyor feudal cors, cap del partit catal. Nebot d'Arrigo della Rocca i descendent del Giudice di Cinarca, va viure exiliat a Sardenya on va exercir com a corsari contra el genovesos. Home de confiana i nebot del rei de Catalunya-Arag Mart l'Hum.

El 1404 fou nomenat lloctinent del rei a l'illa i hi va desembarcar. Desprs de diverses alternatives va aconseguir dominar tota l'illa amb l'ajut dels catalans, excepte Bonifcio i Calvi que van romandre en poder de Gnova (fins i tot Calvi fou ocupada temporalment). Per una vegada en el poder, Vicentello no va satisfer als seus compatriotes i va provocar una revolta, fins que va haver de fugir; fou capturat en una nau pels genovesos davant de Bstia i portat a Gnova on fou executat el 27 d'abril de 1434.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76246" title="Holon" nonfiltered="281" processed="280" dbindex="30296">

Holon s una ciutat al sud de Tel Aviv que forma part de l'rea metropolitana de Gush Dan i del districte de Tel Aviv. s el segon centre industrial ms gran d'Israel desprs de Haifa. Fundada el 1935, el 1950 obtingu l'estatus de ciutat. La meitat dels samaritans del mn viuen en aquesta ciutat.


 Histria .
El nom de la ciutat procedeix de la paraula hebrea "Holot" (     ) que significa "sorres", perqu fou construda en ua terra que semblava un desert cobert de sorra. Aquestes terres van ser comprades al principi dels anys trenta per un jueu anomenat Shlom Garin, avui conegut com a fundador d'Holon. Durant els anys trenta es construren cinc barris, que el 1940 es van unir amb el nom Holon.

Durant la Guerra araboisraeliana de 1948, els barris d'Holon foren blanc de franctiradors rabs d'aldees properes, fins que les forces de la Hagan van aconseguir conquerir el tossal de Tel Arish, feu dels franctiradors, i desprs el convertiren en un parc d'homenatge als combatents jueus.

El 1954, l'aleshores president d'Israel Yitzhak Ben-Zvi fund el barri samarit a la ciutat, on van arribar samaritans procedents de Tel Aviv-Jafa, Ramat-Gan i Nablus.
 Cultura .

Holon fou escenari del Festival de Rondallaires anual, que ara se celebra a Giv'atayim. Tamb s'hi celebra el Festival Yeme Zemer (jornades de cant) cada any, i Daniel Barenboim hi organitza uns campaments estivals de msica anualment.

Durant el mandat de l'alcalde Moti Sasson, s'han iniciat molts projectes cvics a la ciutat, entre els quals destaquen el Museu de la Infncia i la Mediateca, una de les biblioteques pbliques ms grans d'Israel.

 Esports .
L'equip de bsquet capdavanter d'Holon, el Hapoel, torna a ser a la Lliga Nacional (segona divisi) des de 2003, desprs de dos anys en categories inferiors.

L'equip principal de futbol, el Zafririm, va estar-se diverses temporades entre primera i segona divisi a partir de 1990. El maig de 2004, per, caigu a tercera divisi.

 Alcaldes .
Dr. Haim Kugel (1950-1953);
Pinhas Eylon (1953-1987);
Haim Sharon (1987-1988);
Moshe Rom (1988-1993);
Motti Sasson (1993- );

 Ciutats agermanades .
 Andung (Corea del Sud);
 Anshan (Xina);
 Berln-Mitte (Alemanya);
 Cleveland (Ohio, EUA);
 Dayton (Ohio, EUA);
 Hannoversch Mnden (Alemanya);
 Suresnes (Frana);



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76248" title="Paquet ofimtic" nonfiltered="282" processed="281" dbindex="30298">

Un paquet ofimtic o paquet d'aplicacions d'oficina s un paquet integrat per programes informtics dissenyats pel treball d'oficina. Aquests programes es poden distribuir en un conjunt que forma la suite ofimtica o individualment. Els programes d'una mateixa suite ofimtica permeten la interacci mutuament com un sistema operatiu i normalment presenten una interfcie similar.

Tot i que hi pot haver una gran quantitat de tipus de programes en una suite ofimtica, la majoria incorporen un processador de textos i un full de clcul. Normalment tamb un sistema gestor de base de dades, un programa de presentacions i editors de grfics; i exepcionalment poden incloure una agenda, un navegador web, un editor web o un client de correu electrnic.

Actualment el paquet ofimtic ms emprat s Microsoft Office, del gegant Microsoft. Aquesta no s compatible amb gaires formats de fitxers, i els que utilitza sn tancats; aix provoca que les altres paquets es vegin obligats a ser compatibles amb els formats de Microsoft Office.

L'altre paquet ofimtic important s OpenOffice.org, el paquet ofimtic de codi obert ms important.

 Informaci general dels diferents paquets ofimtics .



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76259" title="Desamortitzacions espanyoles" nonfiltered="283" processed="282" dbindex="30299">
La desamortitzaci va ser un llarg procs histric-econmic iniciat a Espanya a finals del segle XVIII per Manuel Godoy (1798) i tancat ja molt entrat el segle XX (16 de desembre de 1964), i va consistir en posar al mercat, mitjanant subhasta pblica, les terres i bns no productius en poder de les anomenades "mans mortes" que no les conreaven, gaireb sempre l'Esglsia Catlica o les ordres religioses, que els havien acumulat com habituals beneficiries de donacions, testaments i abintestats, a fi d'augmentar la riquesa nacional i crear una burgesia i classe mitjana de llauradors propietaris. A ms, l'erari obtenia uns ingressos extraordinaris amb els que es pretenien amortitzar els ttols de deute pblic. La desamortitzaci es va convertir en la principal arma poltica amb qu els liberals van modificar el rgim de la propietat de l'Antic Rgim, per implantar el nou Estat burgs durant la primera meitat del segle XIX.

La primera desamortitzaci va ser realitzada en el regnat de Carles IV per Godoy i el ministre Cayetano Soler entre 1800 i 1808. Es van desamortitzar bns de la Companyia de Jess, d'hospitals, hospicis, Cases de Misericrdia i de Collegis Majors universitaris i incloa tamb bns no explotats de particulars. Jos I va realitzar tamb una petita desamortitzaci que no va implicar la supressi de la propietat, sin la confiscaci de les seves rendes per a l'avituallament i despeses de guerra de les tropes franceses, de manera que es van tornar el 1814. Durant el Trienni liberal (1820-1823) es van dur a terme altres desamortitzacions tan poc ambicioses com aquesta i igualment desfetes desprs de la caiguda del rgim liberal. Les realment importants van ser, sobre tot, les de Juan lvarez Mendizbal i Pascual Madoz.

La desamoritzaci de Mendizbal, el 1836, va tenir unes conseqncies molt importants per a la histria social d'Espanya, perqu els seus resultats (ja no gestionats per Mendizbal, que va cessar com a ministre el maig de 1836, sin pels seus successors) van ser relativament pobres; com la divisi dels lots es va encomanar a comissions municipals, aquestes es van aprofitar del seu poder per fer manipulacions i configurar grans lots inassequibles als petits propietaris, per sufragables en canvi per les oligarquies molt adinerades, que podien comprar tant grans lots com petits. Els llauradors no van poder entrar en les licitacions i les terres van ser comprades per nobles i burgesos adinerats, de manera que no va poder crear-se una veritable burgesia o classe mitjana a Espanya que tragus el pas del seu marasme.

El 2 de setembre de 1841 el regent de nou nomenat, el progressista Baldomero Espartero, va imposar la desamortitzaci de bns del clericat secular excepte uns quants. Aquesta llei durar escassament tres anys i en enfonsar-se el partit progressista la llei va ser derogada.

Durant el segon govern del progressista Espartero, el seu ministre d'Hisenda, Pasqual Madoz, realitza una nova desamortitzaci (1859) que va ser executada amb major control que la de Mendizbal. L'1 de maig de 1855 es publicava a La Gaceta de Madrid i el 31 la Instrucci per realitzar-la. Es declaraven en venda totes les propietats de l'Estat, del clericat, de les ordes Militars, confraries, obres piadoses, santuaris, de l'exinfant D. Carlos, dels propis i els comuns dels pobles, de la beneficncia i de la instrucci pblica, amb algunes excepcions. Igualment es permetia la desamortitzaci dels censos pertanyents a les mateixes organitzacions.

Com a resultat de les desamortitzacions molts convents i esglsies de valor artstic van ser abandonats o llanats a baix i ara han desaparegut o, en el millor dels casos, sn una runa; igualment, molts llibres i biblioteques conventuals es van dispersar i els seus llibres van anar a parar majoritriament a les biblioteques pbliques de l'poca.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76260" title="Troms" nonfiltered="284" processed="283" dbindex="30300">

Troms s un comtat de  Noruega, que fa frontera amb Finnmark al nord-est i Nordland al sudoest. Al sud limita amb el comtat de Norrbotten (Sucia) i ms al sud-oest amb la Provncia de Lapnia a Finlndia. A l'ost hi ha el Mar de Noruega (oce Atlntic). Consta de 25 municipis:



 Referncies .
Tollefsrud, J.; Tjrve, E.; Hermansen, P.: Perler i Norsk Natur - En Veiviser. Aschehoug, 1991.
Moen, A. 1998. Nasjonalatlas for Norge: Vegetasjon. Statens Kartverk, Hnefoss.
Institut de Meteorologia Noruec().

 Enllaos externs .
Parc Nacional de Reisa;
Parc Nacional d'nderdalen;
Parc Nacional de vre Dividal;
Associaci Noruega de Turisme de Muntanya(DNT);
Associaci Turstica de Troms;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76261" title="Vest-Agder" nonfiltered="285" processed="284" dbindex="30301">


Vest-Agder s un comtat de Noruega, fronterer amb Rogaland a l'ost i Aust-Agder a l'est. El 2002 tenia 157,851 habitants, el 3.4% del total de Noruega. La superfcie s de 7,281 km. La capital s Kristiansand. Consta de 15 municipis:

seral;
Audnedal;
Farsund;
Flekkefjord;
Hgebostad;
Kristiansand;
Kvinesdal;
Lindesnes;
Lyngdal;
Mandal;
Marnardal;
Sirdal;
Songdalen;
Sgne;
Vennesla;

 Enllaos .
 http://www.vaf.no;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76262" title="Vestfold" nonfiltered="286" processed="285" dbindex="30302">

Vestfold s un comtat de Noruega, fronterer amb Buskerud i Telemark. La capital s Tnsberg. Vestfold s a l'oest del fiord d'Oslo. Es divideix en 14 municipis:

Andebu;
Hof;
Holmestrand;
Horten;
Lardal;
Larvik;
Nttery;
Re;
Sande;
Sandefjord;
Stokke;
Svelvik;
Tjme;
Tnsberg;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76268" title="Comtat de Blekinge" nonfiltered="287" processed="286" dbindex="30304">

Blekinge, o Blekinge ln s un comtat or ln del sud de Sucia. Fa frontera amb els comtats d'Escnia, Kronoberg, Kalmar i el Mar Bltic. Comprn cinc municipis:


 Municipies .

Olofstrm;
Slvesborg;
Karlshamn;
Ronneby;
Karlskrona;



 Enllaos .
Oficina Administrativa del Comtat de Blekinge;
Consel ldel COmtat de Blekinge;
Associaci Regional de Blekinge;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76271" title="Carles IV d'Espanya" nonfiltered="288" processed="287" dbindex="30305">



Carles IV d'Espanya ( Portici, Regne de Npols 1748 - Roma 1819 ), prncep d'Astries (1759-1788) i Rei d'Espanya (1788-1808). 

Orgens familiars.
Nasqu l'11 de novembre de 1748 a Portici sent fill del rei Carles III d'Espanya i la princesa Maria Amlia de Saxnia. Era nt per lnia paterna de Felip V d'Espanya i Isabel de Farnesi, i per lnia materna de Frederic August II de Saxnia i Maria Josepa d'ustria. 

Fou germ del tamb rei Ferran I de les Dues Siclies, aix com cunyat de l'emperador Leopold II, emperador romanogermnic.

Ascens a la corona.
El 1759 fou dessignat prncep d'Astries en veure que el seu germ gran, Felip de Borb, era apartat del tron degut als seus problemes mentals. Va succeir el seu pare en morir aquest el 1788. 

Va accedir al tron amb una mplia experincia en els assumptes d'Estat, per la repercussi dels esdeveniments esdevinguts a Frana l'any 1789 i el govern a les mans de la seva esposa Maria Llusa de Parma i l'amant d'aquesta, Manuel Godoy van frustrar les expectatives amb qu va iniciar el seu regnat. A la mort de Carles III, l'empitjorament de l'economia i el desgavell de l'administraci revelen els lmits del reformisme, fins al punt que la Revoluci Francesa posa a sobre de la taula una alternativa a l'Antic Rgim.

Npcies i descendents.

Es cas el 4 de setembre a San Ildefonso amb  la princesa Maria Llusa de Parma, filla del duc Felip I de Parma i de la princesa Elisabet de Frana. D'aquesta uni nasqueren:

 l'infant Carles de Borb (1771-1774);
 la infanta Carlota Joaquima d'Espanya (1775-1830), casada el 1785 amb Joan VI de Portugal;
 la infanta Maria Llusa de Borb (1777-1782);
 la infanta Maria Amlia de Borb (1779-1798);
 l'infant Carles de Borb (1780-1783);
 la infanta Maria Llus d'Espanya (1782-1824), casada el 1795 amb Llus I d'Etrria;
 l'infant Carles de Borb (1783-1784);
 l'infant Felip de Borb (1783-1784);
 l'infant Ferran VII d'Espanya (1784-1833), rei d'Espanya;
 l'infant Carles Maria Isidre de Borb (1788-1855), pretendent carlista;
 la infanta Maria Isabel d'Espanya (1789-1848), casada el 1802 amb Francesc I de les Dues Siclies i posteriorment amb l'aristcrata napolit Francesco del Balzo.
 l'infant Felip de Borb (1791-1794);
 la infanta Maria Teresa de Borb (1791-1794);
 la infanta Felipa Maria de Borb (1792-1794);
 l'infant Francesc de Paula de Borb (1794-1865), duc de Cadis;

Govern del Comte de Floridablanca.

Les primeres decisions de Carles IV van mostrar uns propsits reformistes. Design primer ministre el Comte de Floridablanca, un illustrat que va iniciar la seva gesti amb mesures com la condonaci del retard de les contribucions, limitaci del preu del pa, restricci de l'acumulaci de bns de mans mortes, supressi de vincles i mayorazgos i l'impuls del desenvolupament econmic. El propi Monarca va prendre la iniciativa de derogar la Llei Slica imposada pel seu antecessor Felip V d'Espanya, mesura ratificada per les Corts de 1789, tot i que no es va arribar mai a promulgar.

L'esclat de la Revoluci Francesa el 1789 va canviar radicalment la poltica de l'Estat. Amb l'arribada de notcies de Frana, el nerviosisme de la Corona creix i acaba per dissoldre les Corts que, controlades per Floridablanca, s'havien reunit per reconixer l'infant Ferran com a Prncep d'Astries. L'allament sembl ser la recepta per evitar la propagaci de les idees revolucionries a Espanya. Floridablanca, davant de la gravetat dels fets va deixar en suspens els Pactes de Famlia, va establir controls a la frontera per impedir l'expansi del fenmen revolucionari i va efectuar una forta pressi diplomtica en suport al rei Llus XVI de Frana. Tamb es pos fi als projectes reformistes del regnat anterior i els va substituir pel conservadorisme i la repressi,  fonamentalment a les mans de la Inquisici, que det a Cabarrs, desterra Jovellanos i desposseeix dels seus crrecs a Campomanes.

Govern del Comte d'Aranda.
Al 1792 Floridablanca va ser substitut pel Comte d'Aranda, amic de Voltaire i d'altres revolucionaris francesos, a qui el rei encomana la difcil papereta de salvar la vida del rei francs en el moment en qu aquest havia acceptat la primera Constituci francesa.

Tanmateix, la radicalitzaci revolucionria a partir de 1792 i el destronament de Llus XVI, el rei francs va ser empresonat i va quedar proclamada la Repblica, va precipitar la caiguda del comte d'Aranda i l'arribada al poder de Manuel Godoy el 15 de novembre de 1792.

Governs de Manuel de Godoy.
Primer Govern.
Manuel Godoy, un gurdia de corps, va ascendir rpidament en la Cort grcies a la seva influncia sobre la reina Maria Llusa. En pocs anys va passar de ser un gentilhome a convertir-se en duc d'Alcdia i Sueca, capit general i, des de finals de 1792, en ministre universal de Carles IV amb un poder absolut. De pensament illustrat va impulsar mesures reformistes com les disposicions per afavorir els ensenyaments de les cincies aplicades, la protecci a les Societats Econmiques d'Amics del Pas i la desamortitzaci de bns pertanyents a hospitals, cases de misericrdia i hospicis regentats per comunitats religioses.


La Revoluci francesa va condicionar la seva actuaci en la poltica espanyola. Les seves primeres mesures es van encaminar a salvar la vida del rei francs, processat i condemnat a mort. Malgrat els esforos de totes les Corts, el monarca francs va ser guillotinat el gener de 1793, la qual cosa generalitz una guerra de les potncies europees contra la Frana revolucionria coneguda com la Guerra de la Convenci, en la qual Espanya va participar i va ser derrotada per la Frana Republicana, fruit del desastrs provement, la pssima preparaci de l'exrcit i l'escassa moral de la tropa davant els enardits sans culottes francesos. Un exrcit dirigit pel General Ricardos va entrar en el Rossell i va aconseguir alguns xits. A partir de 1794 les tropes espanyoles es van veure forades a la retirada. Els francesos van ocupar Figueres, Irun, Sant Sebasti, Bilbao, Vitria i Miranda de Ebro.

Godoy va subscriure amb Frana la pau de Basilea el 1795. La Repblica francesa va tornar a Espanya les places ocupades, a canvi del territori de l'illa de l'Espanyola, colnia de Santo Domingo. En agrament va rebre el ttol de Prncep de la Pau.

El 1796, conclosa la fase ms radical de la Revoluci, Godoy va firmar el Tractat de Sant Ildefons i Espanya es va convertir en aliada de Frana. Aquest canvi de postura pretenia l'enfrontament amb la Gran Bretanya, principal adversari de la Frana revolucionria i tradicional enemiga d'Espanya amb qui disputava l'hegemonia martima i, concretament, el comer amb Amrica. L'esquadra espanyola va sofrir la derrota davant el cap de Sant Vicen el 1797, per Cadis i Santa Cruz de Tenerife van resistir als atacs de l'almirall Horatio Nelson. A Amrica els britnics van ocupar l'illa de Trinitat. Aix va provocar la caiguda de Godoy el maig de 1798.

Govern provisional.

Dos illustrats, Francisco de Saavedra i Mariano Luis de Urquijo, se succeiren al capdavant del govern entre 1798 i 1800.

Segon govern.
L'arribada al poder de Napole el 1799 i la seva proclamaci com Emperador el 1804 va alterar les relacions internacionals i es va renovar l'aliana amb Frana. Napole necessitava, en la seva lluita contra els britnics, comptar amb la collaboraci d'Espanya, sobretot de la seva esquadra. s per aix que Napole va pressionar Carles IV perqu restitus la seva confiana en Godoy. Aquest va assumir de nou el poder el 1800 i va firmar un segon Tractat de Sant Ildefons pel qual posava a disposici de Napole l'esquadra espanyola, la qual cosa implicava de nou la guerra contra la Gran Bretanya.

Godoy va declarar al 1802 la guerra a Portugal, principal aliat britnic al continent, abans que ho fes el propi Napole. Aquest conflicte, conegut com la Guerra de les Taronges, va significar l'ocupaci d'Olivenza per Espanya a ms d'obtenir el comproms de Portugal d'impedir l'atracada de vaixells britnics als seus ports.

Al 1803 va abortar una operaci d'intrigues que Godoy, convenut de la necessitat d'una expansi africana, havia encarregat a Ali Bei al Marroc.

Al 1805, la derrota de l'esquadra franco-espanyola a la Batalla de Trafalgar per l'Armada britnica va modificar la situaci radicalment. Davant l'hegemonia de la Gran Bretanya als mars, Napole va recrrer al bloqueig continental, mesura a qu es va afegir Espanya. El 1807 va ser subscrit el Tractat de Fontainbleau que va establir el repartiment de Portugal entre Frana, Espanya i el propi Godoy, i el dret de pas per Espanya de les tropes franceses encarregades de la seva ocupaci.

Crisi final.
Amb tal successi de guerres es va agreujar fins a l'extrem la crisi de l'Hisenda, i els ministres de Carles IV es van mostrar incapaos de solucionar-la, ja que el temor a la revoluci els impedia introduir les necessries reformes, que haguessin lesionat els interessos dels estaments privilegiats, alterant l'ordre tradicional.

La presncia de soldats francesos en territori espanyol va augmentar l'oposici cap a Godoy, enfrontat amb els sectors ms tradicionals per la seva poltica reformista i entreguista cap a Napole. A finals de 1807 es va produir la Conjura d'El Escorial, conspiraci encapalada per l'infant Ferran, Prncep d'Astries, que pretenia la substituci de Godoy i el destronament del seu propi pare. Per frustrada, el propi Ferran va delatar els seus collaboradors. El mar de 1808, davant de l'evidncia de l'ocupaci francesa, Godoy va aconsellar els reis que abandonessin Espanya. Produint-se llavors el Mot d'Aranjuez, aixecament popular contra els reis aprofitant la seva presncia al palau d'Aranjuez. Godoy va ser empresonat pels amotinats i Carles IV, davant del caire dels esdeveniments, va abdicar en el seu fill Ferran VII d'Espanya.

Napole, recels davant del canvi de monarca, va convocar la famlia reial espanyola a una trobada a la localitat francesa de Baiona. Ferran VII, sota la pressi de l'Emperador francs, va tornar la Corona a Carles IV. Aquest la va lliurar a Napole que va designar nou rei d'Espanya al seu germ Josep Bonaparte.

Final de la seva vida.
Carles IV va romandre presoner de Napole fins la derrota final d'aquest el 1814; per aquell any va ser Ferran VII el recanvi al Tron espanyol, mantenint el seu pare desterrat per temor a qu li disputs el poder. Carles IV i la seva esposa van morir exiliats a la cort papal de Roma on mor el 19 de gener de 1819.






 Enllaos externs .
 Biografia de Carles IV oferta per la Biblioteca M. Cervantes;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76273" title="Aerodinmica" nonfiltered="289" processed="288" dbindex="30306">
L'aerodinmica s la branca de la mecnica de fluids que estudia les accions que apareixen sobre els cossos slids quan existeix un moviment relatiu entre aquests i el fluid que els banya, sent aquest ltim un gas i no un lquid. En aquest ltim cas, es parlaria de la Hidrodinmica. El problema aerodinmic consisteix en determinar o estimar les forces aue realitza el fluid sobre el cos.

En la soluci d'un problema aerodinmic normalment s necessari el clcul de varies propietats del fluid, com poden ser la velocitat, la pressi, la densitat i la temperatura, en funci de la posici del punt estudiat i el temps. 

Fent models del camp fluid, s possible calcular (en quasi tots els casos de manera aproximada) les forces i els moment de fora que actuen sobre el cos o cossos submergits en el camp fluid.
Degut a la complexitat dels fenmens que ocorren i de les equacions que els descriuen, sn de gran ajuda els assajos prctics (per exemple, assajos en el tnel de vent) com els assajos numrics (aerodinmica numrica) i les simulacions per ordinador. 
Bsicament, aquest cincia s'ha utilitzat per a facilitar el vol dels avions i reduir el consum dels autombils (augmentant el seu rendiment, reduint la seva resistncia a l'aire).

S'han establert diverses classificacions, entre les quals cal destacar:
 Segons la seva aplicaci: aerodinmica aeronutica (anomenada simplement aerodinmica) i aerodinmica civil.
 Segons la naturalesa del fluid: comprensible i incomprensible.
 Segons el nmero Mach caracterstic del problema:
 Subsnic (M<1: subsnic baix M<0,5 i subsnic alt M<0,8).
 Transsnic (M proper a 1).
 Supersnic (M>1);
 Hipersnic (M>6) ;

Cal dir que el problema aerodinmic no contempla moviments o deformacions del cos. Es a dir, el cos (o cossos) inmers en fluid sempre rep la mateixa corrent a la mateixa velocitat i no es deforma elsitcament ni plstica. 

Un dels resultats ms importants en aerodinmica s el que s'anomena la paradoxa d'alambert, segons la qual, en el sens d'un fluid sense viscositat, un cos fuselat presenta resistncia aerodinmica (la fora paralela a la corrent)nula mentre que pot presentar una gran sustentacio ( que s la fora en el sentit perpendicular). Una revisio d'aquesta paradoxa que tingui en compte els petits efectes de la viscositat s el que permet que els avions volin, cosa que seria impossible segons la teoria aerodinmica de Newton.



 Vegeu tamb .

 Resistncia aerodinmica;

Referncies.









































 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76278" title="Or Yehuda" nonfiltered="290" processed="289" dbindex="30310">

Or Yehuda (en hebreu,          ) s una ciutat al sud-est de Tel Aviv que forma part de l'rea metropolitana de Gush Dan i del districte de Tel Aviv. Fou fundada el 1949 com a camp d'acollida per a immigrants turcs, libanesos i iraquians. Va esdevenir municipi el 1955 i ciutat el 1988. La ciutat rep el nom d'un rab i lder sionista de Sarajevo del segle XIX, Yehuda Alkalai.

 Demografia .
Segons l'Oficina Central d'Estadstica d'Israel (CBS), la poblaci d'Or Yehuda el 2001 era formada en un 100% per jueus i poblaci no rab. Hi havia 13.900 homes i 14.000 dones.

Un 34,6% dels ciutadans tenia 19 o menys anys, un 17,7% entre 20 i 29, un 20,5% entre 30 i 44, un 15,8% entre 45 i 59, un 3,1% entre 60 i 64 i un 8,2% 65 o ms. La taxa de creixement era, l'any 2001, d'un 3,4%.

 Economia .

Als inicis, Or Yehuda era una de les ciutats ms desfavorides del pas. La ciutat va emprendre un procs de reformes durant els anys vuitanta que culmin amb la construcci d'un nou barri (Neve Savion) i un polgon industrial al sud de la ciutat. Aquesta ampliaci permet l'arribada de 10.000 habitants ms, especialment treballadors de classe mitjana. Les noves zones industrials, properes a l'Aeroport Ben Gurion i a les autopistes 1 i 4, van atreure moltes indstries, especialment de noves tecnologies.

Actualment s'est ampliant un barri de l'est, Neve Rabin, una urbanitzaci d'alt nivell, i els plans urbanstics de la ciutat preveuen, a llarg termini, la construcci de nous barris cap al nord. Tot aix podria fer que Or Yehuda dons cabuda a 50.000 habitants ms. Tot amb tot, la ciutat s, actualment, una de les poblacions amb ms renda per cpita del pas.

Segons la CBS, l'any 2000 hi havia 10.281 empleats i 1.079 autnoms a la ciutat. El sou mensual mitj dels empleats era de 5.069 nous shequels . Els homes guanyaven un salari mensual de 6.220 nous shequels  i les dones 3.901 nous shequels . Els ingressos mitjans dels autnoms eren de 6.638 nous shequels . 598 persones rebien prestaci d'atur i 1.605 ajuts socials.

 Notes .


 Enllaos .
Museu dels Jueus de Babilnia  i ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76280" title="Gabriel Caellas Fons" nonfiltered="291" processed="290" dbindex="30311">


Gabriel Caellas Fons (Palma, 1941) fou el president del Govern de les Illes Balears des del 1983 al 1995, en un principi sota les sigles d'Alianza Popular, desprs amb la Coalici Popular i finalment amb el Partit Popular.

Imputat pel conegut cas Tnel de Sller per prevaricaci en l'adjudicaci de les obres del Tnel de Sller. Tamb se'l relacion amb la fallida de la societat de valors Brokeval. Durant el seu mandat, diners provinents de l'empresa constructora d'Antonio Cuart serviren per finanar el PP a les Balears en les campanyes de 1989 (Eleccions Generals) i 1991 (Eleccions Locals i Autonmiques) i per finanar la Fundaci Illes Balears presidida pel propi Gabriel Caellas.

Finalment la sentncia del Tribunal Superior de Justicia de les Illes Balears don per prescrit el provat delicte.









 Enllaos externs .
 Bibliografia;
 Biografia ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76283" title="Cristfol Soler Cladera" nonfiltered="292" processed="291" dbindex="30312">

Cristfol Soler Cladera (Inca, 26 de desembre de 1956) fou el president del Govern de les Illes Balears des del juliol del 1995 al maig de 1996, sota les sigles del Partit Popular.

Fou obligat a dimitir pel seu propi grup parlamentari, que llavors decid nomenar Jaume Matas com a nou president.

Entre 1991 i 1995 fou el president del Parlament de les Illes Balears.

Actualment realitza la seva tasca al Centre Balears Europa.










Enllaos externs.
 Biografia ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76290" title="Club Esportiu Laiet" nonfiltered="293" processed="292" dbindex="30313">


El Club Esportiu Laiet s un club poliesportiu de la ciutat de Barcelona.

 Histria .
L'any 1922 nasqu el Laiet Basket-Ball Club, el primer club de basquetbol fundat a Catalunya (i a Espanya). Va nixer a partir de la Secci Esportiva de la Congregaci Major de Nostra Senyora de les Escoles Pies de Sant Anton, de Barcelona. Fou el primer president Ricard Pardias i Bonet. Va jugar, tamb, el primer partit de basquetbol el 8 de desembre de 1922 on perd amb el Club Esportiu Europa per 8 a 2, partit disputat al barri de Grcia. Foren els seus integrants Nogus, Mach, Pardias, Ferrer, Aragons, Mons i Sanuy.


El Laiet va ser un dels clubs punters del basquetbol catal durant els anys 20, 30 i 40. Va guanyar els Campionats de Catalunya dels anys 1928 i 1929 i desprs de la guerra el de 1944. A ms disput quatre finals consecutives de la Copa d'Espanya entre 1942 i 1945 de les quals en guany dues (1942 i 1944). Cal destacar que amb l'arribada del franquisme el club fou obligat a espanyolitzar el seu nom i pass a dir-se Club Deportivo Layetano. Quan el basquetbol catal es comen a professionalitzar a finals dels quaranta, el Laiet comen a perdre pistonada. La majoria dels seus jugadors deixaren el club i aquest es vei obligat a demanar una excedncia a la Federaci l'any 1948 per reorganitzar-se. El club es centr, aleshores, en tasques ms formatives, que no pas competitives. L'any 1958 fou convidat a disputar la segona lliga espanyola on romangu una temporada. L'any 1962 fou campi de Segona i torn a ascendir.

L'any 1964 el club deix les seves installacions als carrers Viladomat/Rossell. El club es refugi a les seus del collegi Pare Manyanet i del Club de Tennis Pompeia, fins el 1967 en qu estren unes noves installacions al carrer Pintor Ribalta al barri de Les Corts.

 Seccions del Club .
 Tennis;
 Bsquet;
 Hoquei sobre patins;
 Patinatge artstic i dansa;
 Pdel;
 Futbol sala;
 Bridge;

Palmars.
 3 Campionat de Catalunya de bsquet: (1928, 1929, 1944);
 2 Copa espanyola de bsquet: (1942, 1944);
 2 Campionat de Catalunya de bsquet femen: (1936, 1941);

Jugadors histrics.
 Anys 20-30;
 Josep Toms;
 Romeva;
 Pla;
 Ferran Muscat;
 Card;
 Francesc Martnez;
 Josep Guix;
 Anys 40;
 Eduard Kucharski;
 Carretero;
 Joan Ferrando;
 Galln;
 Albert;
 Esteva;
 Sebastin Prez Navarrete;
 Font;
 Emili Galve;
 Areny;
 Llopis;

 Enllaos externs .
 Web oficial CE Laiet;
 Web oficial de l' equip Snior d' Hoquei;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76297" title="Llista de codis SIL" nonfiltered="294" processed="293" dbindex="30314">
Els codis SIL sn combinacions de tres lletres que permeten identificar les llenges actuals que existeixen arreu del mn. 

L'ltima edici dels codis SIL ha fet coincidir estos amb els llistats al ISO/DIS 639-3. A diferncia de l'ISO 639-3, als codis emesos pel SIL International no s'admeten les llenges desaparegudes com l'elamita, l'hitita, el prcrit o el sumeri, ignora tamb els estadis de les llenges de tal manera que, per exemple, despareixen els codis per al francs antic o el mitj, tampoc es tenen en compte llenges artificials com l'ido o el lojban. No obstant aix, existeixen algunes excepcions com el llat o l'esperanto.

A continuaci s'exposa la llista completa dels codis SIL.

Per facilitar-ne la lectura s'han ordenat els codis pel seu corresponent nom en catal. En algunes ocasions, quan el diccionari normatiu no en recull el nom, s'ha optat pel nom del qual altres autors catalans han fet s i, en el seu defecte, s'ha emprat  de moment  el nom angls, llengua en qu estan redactats els codis SIL, afegint un asterisc a l'esquerra del nom.

Quan una llengua rep ms d'un nom amb un mateix codi s'han afegit els noms a continuaci del principal, com s el cas del fanti i el twi, que s'inclouen rere l'kan, o el moldau, rere el romans.

A.



B.




C.




D.




E.




F.




G.




H.




I.



J.



K.



L.




M.





N.




O.




P.




Q.





R.





S.




T.




U.




V.




W.




X.




Y.




Z.




Especials.




Vegeu tamb.
Llista de llenges del mn;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76299" title="Ciutadella (arquitectura)" nonfiltered="295" processed="294" dbindex="30315">
Una ciutadella s una fortalesa construda per tal de protegir una ciutat, de vegades amb un castell al mig. El terme deriva de l'itali cittadella, "ciutat petita". 

Les ciutadelles molt sovint s'han fet servir per protegir una guarnici o b el poder poltic dels mateixos habitants de la ciutat que pretenia defensar. Foren projectades per assegurar la lleialtat de les ciutats que defensaven. Per exemple, Barcelona va tenir una gran ciutadella aixecada el 1714 per intimidar els catalans i evitar que es repetissin les rebellions de mitjan segle XVII (guerra dels Segadors) i primer ter del XVIII (guerra de Successi) contra el govern central espanyol. Al  segle XIX, tan bon punt el clima poltic es va liberalitzar prou per permetre-ho, els barcelonins van demolir la ciutadella i la van substituir pel parc central de la ciutat: l'anomenat Parc de la Ciutadella. 

A la Grcia antiga, la ciutadella, situada en un lloc aturonat, era molt important per a la vida de la comunitat, ja que servia de refugi i fortalesa en poques de perill i allotjava les reserves militars i alimentries per a un cas de necessitat, el temple de la detat local i el palau del govern. A l'edat mitjana, la ciutadella era l'ltima defensa d'un exrcit assetjat: sovint era presa desprs que la ciutat ja hagus estat conquerida, i oferia protecci a la poblaci de la ciutat i la rodalia. A l'ndalus la ciutadella s'anomenava alcassaba.


En una fortificaci amb bastions, la ciutadella s la part ms forta del sistema, de vegades la ms interna, voltada de les muralles interiors i dels bastions, tot i que sovint formava part de la muralla exterior per qestions econmiques. Es considerava la darrera lnia de defensa que havia de franquejar l'enemic, un cop superats els altres components del sistema de la fortalesa. 

Vegeu tamb.
 Parc de la Ciutadella;
 Barri de la Ciutadella;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76300" title="Crannon" nonfiltered="296" processed="295" dbindex="30316">
Crannon o Cranon (grec Krannon)  fou una antiga ciutat del districte de Pelasgiotis a Tesslia, al sud-oest de Larissa. Molt antigament es va dir Ephyri i Phlegyes.

Fou la residencia de la famlia dels Scopades. Un membre de la famlia, Diactrides, fou pretendent de la filla de Clstenes de Sici. A la ciutat hi va viure un temps el poeta Simnides, protegit pels Scopades. Al comenament de la guerra del Pelopons (431 aC) la ciutat va enviar tropes a lluitar amb els atenencs. El 394 aC eren aliats de Becia, i com a tals van dificultar el pas del espart Agesilau per Tesslia, quant retornava d'sia.

El 191 aC Crannon fou ocupada pel selucida Antoc III el gran. Al segle I aC era una ciutat en decadncia.

En quedes unes runes al lloc anomenat Pale Lrissa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76301" title="Cremera" nonfiltered="297" processed="296" dbindex="30317">
Cremera fou un rierol d'Etrria que desaiguava al Tber a uns km de Roma, clebre per la derrota dels 300 fabis contra els ciutadans de Ves, que els van emboscar (477 aC, suposadament el 16 de juliol)







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76304" title="Cremona" nonfiltered="298" processed="297" dbindex="30318">


Cremona s una ciutat de Llombardia a Itlia, capital de la provncia de Cremona, que t uns cent mil habitants.

 Histria .

Fou una ciutat de la Gllia Cisalpina a la riba esquerra del Po a uns 10 km de la confluncia amb el riu Adda. Va pertnyer als Cenomans per potser abans va pertnyer als nsubres. Els romans van fundar una colnia en aquest lloc desprs de la guerra amb els gals acabada el 225 aC, juntament amb una altra a Placentia (a l'esquerra i dreta del riu Po), vers el 219 aC. Poc desprs va arribar Annbal i els bois i nsubres li van donar suport i els colons en foren expulsats cap a Mutina, per no se sap que les dues colnies foren ocupades perqu l'any segent els romans les feien servir com a base desprs de la batalla de Trbia.

Durant tota la segona guerra pnica la colnia va romandre lleial a Roma i fou una de les que va fornir els subministraments i homes demanats. La regi fou assolada pels gals i cap el fi de la guerra la ciutat fou assetjada pels gals i cartaginesos dirigits per Hamilcar, que ja havia ocupat i destrut Placentia. La ciutat va resistir fins a l'arribada del pretor L. Furius que va rebutjar als assetjants desprs de derrotar-los en una gran batalla sota les muralles de la ciutat (200 aC). 

El 190 aC s'hi van enviar nous colons (unes sis mil famlies entre Cremona i Placentia). Des llavors la colnia no va protagonitzar cap esdeveniment rellevant i noms va destacar la seva prosperitat. La ciutat fou una de les ms grans del nord d'Itlia.

Desprs de la mort de Juli Csar, Cremona es va decantar per Brut, i el seu territori fou confiscat i assignat als veterans per Octavi, com li va passar a Mantua (Mutina). Tot i aix la ciutat no va decaure i durant l'imperi va continuar essent una ciutat activa i important fins que el 69 fou centre del enfrontament entre Vitelli i Ot. Els generals de Vitelli la van ocupar. Cecina, lloctinent de Vitelli, fou rebutjat de Placentia i s'hi va establir i la primera batalla de Bedriacum fou lliurada entre Cremona i Bedriacum. Cecina va celebrar la seva victria amb uns jocs de gladiadors a Cremona en el que Vitelli fou present; pocs mesos desprs la ciutat fou el quarter de Vitelli contra Antoninus Primus, general de Vespasi; derrotats a la segona batalla de Bedriacum es van parapetar a la ciutat i Antoninus la va assaltar i Cecina va haver de capitular i la ciutat fou saquejada i cremada. Vespasa va patrocinar la reconstrucci de la ciutat per intentar recuperar el suport a la regi, i va conservar el seu rang colonial, per ja no va ser important com abans.

Va subsistir tot l'imperi, i era una posici militar estratgica. El 476 va quedar en mans d'Odoacre i els hruls i el 491 va passar als ostrogots. 

El 605 aC fou ocupada i destruda pel rei llombard  Agilulf. Es va recuperar precriament. Sota govern dels bisbes de la ciutat fins el 1098, en aquest any es va constituir en repblica i fou escenari de la lluita entre gelfs i gibelins. Des prop el 1300 fou dominada pels Cavalcavo o Cavacalb, amb breus senyories d'altres cases, especialment els Correggio i els Bonacolsi. Va passar a Mil el 1334 i a Vencia el 1449. Frana la va ocupar amb el Milanesat del 1509 al 1512 i va tornar a fer part del ducat de Mil breument (1512-1514), recuperant-la Frana el 1514 fins que el 1522 fou ocupada pels imperials (espanyols) i incorporada al govern del Milanesat el 1524.

Part del regne Llombard-Veneci creat el 1815 pel Congres de Viena, va pasar amb aquest regne al Regne de Sardenya o Piemont (Itlia).

 Bisbes .

Gualfred  816-818 ;
Ot  818-821 ;
vacant 821-823 ;
Simpert 823-827 ;
Desconegut 827-840 ;
Pancoard 840-842 ;
Desconegut 842-851 ;
Benet 851-878 ;
vacant 878-880 ;
Land 880-891 ;
Desconegut 891-913 ;
Gualbert 913 ;
Joan 913-924 ;
Darimbert 924-961 ;
Liutprand 962-972 ;
Olderic 973-1004 ;
Landolf 1004-1030 ;
Hubald 1031-1073 ;
Arnulf 1074-1078 ;
Desconegut 1078-1087 ;
Husbert 1087-1095 ;
Gualteri 1096- 1098;
Repblica 1098 -1117;
Hug 1117-1118 ;
Hubert 1118-1120 ;
Repblica  1120-1252 ;

 Senyoria .

Obert Pallavicini  (senyor a Cremona i Brscia)  1252-1266 ;
Buoso da Dovara, cap dels gibelins de Cremona, senyor 1266-1275 ;
podestas 1275-1307 ;
Guillem Cavalcab, senyor 1307-1311 (podest des el 1299);
Ocupaci imperial  1311-1312 ;
Gibert da Correggio 1312-1313  ;
Robert de Npols (rei 1309-1343) 1313-1315  ;
Giacomo Cavalcab 1315-1316  ;
Gibert da Correggio (segona vegada) 1316  ;
Rinaldo Bonacolsi 1316-1317  ;
Giacomo Cavalcab (segona vegada) 1317-1318 i 1319;
Podestas 1318/1319-1328;
Ocupaci imperial 1328-1333;
A Mil 1334 1334-1402 ;
Ugolino Cavalcab 1403-1404 d. 1406 ;
Carles Cavalcab 1404-1406 ;
Gabrino Fondulo 1406-1420 ;
A Mil 1420-1449;
A Vencia 1449-1509 ;
A Frana 1509-1512 ;
A Mil 1512-1514 ;
A Frana  1514-1522 ;
A l'Imperi 1522-1524 ;
Al Ducat de Mil 1524;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76306" title="Cavalcavo" nonfiltered="299" processed="298" dbindex="30319">
Els Cavalcavo (itali Cavalcab) foren una famlia senyorial italiana que va exercir la senyoria a Cremona i van exercir com a podest a Modena, Faenza, Cremona, Parma, Reggio, Vicenza, Alessandria, Bergamo, Arezzo, Brscia,  Florncia, Mil, Valtellina, Perusa i Fano.

L'origen de la famlia fou Corrado, de sobrenom Cavalcab, mort el 1136, i que va deixar un fill de nom Sopramonte Cavalcab, que el 1158 va rebre les terres de Viadana del emperador, amb el ttol de marqus; el feu li fou confirmat el 1196. Va deixar tres  fills: el primer Corrado, que fou marques de Viadana; el segon Clearco (astrnom, mort a Pars el 1194), i el tercer Andreasio; aquestos dos darrers van portar el ttol per no van exercir com a governants. Corrado va deixar un fill de nom Cavalcab, fou marques de Viadana, que fou confirmat en el feu el 1222, i el 1225 fou podest de Modena, i el 1229 de Faenza; es va casar dues vegades i va deixar cinc fills:

El primer, Corrado, marques de Viadana vers la meitat del segle XIII i fins a la seva mort el 1276. Corrado va deixar dos fills: Carlo, que fou marques de Viadana el 1276 i va intentar ocupar la senyoria a Cremona sense xit; i Ugolino, mort el 1317, que fou bisbe de Cremona (1315 a 1317).

El segon Guglielmo,  que fou marqus de Viadana, podest de Parma el 1229 i de Modena el 1230. Va morir desprs del 1235 i va deixar un fill Ugolino, marqus de Viadana, mort passat el 1297. Va deixar quatre  fills: ;
    
 El primer, Guglielmo, marqus de Viadana, capit del poble i podest de Cremona el 1297, senyor de Cremona el 1307, essent deposat el 21 de gener de 1312 i morint a Soncino en combat el 14 de juny de 1312.

El segon Giacomo, marques de Viadana (1312-1322), podest de  Brscia i de Parma el 1307, de Mil el 1308, i senyor de Cremona el 1315 i fins el 1316, altra cop el 1317 i fins el 19 d'abril de 1318, i el 1319. Va morir en la guerra a Bardi el 30 de novembre de 1322.

El tercer Cortesia, fou  capit del Poble de Reggio del 1305 al 1306;

El quart, Ugolino, va morir desprs del 1329  i va deixar quatre fills: Ugolino (mort desprs del 1397) que fou militar al servei dels Visconti; Giacomo, tamb al servei dels Visconti, que fou podest de Vicenza el 1397 i d'Alessandria  el 1400;  Guglielmo, Podest de Bergamo el 1362,  que va rebre el ttol compartit de marques de Viadana el 1366; i Giovanna;  Guglielmo fou pare d'Ugolino, conseller del duc de Mil.


El tercer, Giacomo, que fou podest de Cremona el 1250 i va deixar tres fills: Guglielmo, podest d'Arezzo el 1236; Giberto, i  Marsiglio. Aquest darrer va tenir un fill, Ottaviano, que va deixar dos fills: Ludovico, que el 1366 va rebre la investidura de part de Viadana com a feu milans feta per Luchino Visconti; i Pietro, que fou podest de Florncia el 1386 i de Mil el 1399.

La quarta fou una dona de nom Bonella que es va casar amb Bonaventura Bonacolsi, de la casa dels senyors de Mantua.

La cinquena fou una dona de nom Elena, casada amb Ugolino Rossi;

Giacomo Cavalcab, marques de Viadana i senyor de Cremona, va deixar tres fills:

Marsiglio, marques de Viadana, fou investit marques pel duc de Mil Luchino Visconti el 1366 i va morir passat el 1404. La seva lnea va continuar amb tres  fills:

Pandolfo;

Bartolino; aquest va tenir un fill, Cavalcab; i aquest darrer va tenir tres fills, Palerone, Aschile i Carlo. Aquest darrer fou senyor de Cremona el 1404 i fou assassinat a la ciutat el 24 de juliol de 1406. Estava casat amb una filla de Giovanni Vignati senyor de Lodi.
 
Marco, que va deixar tres filles (Bartolomea, Margherita i Luigia) i un fill, Bonifazio.

Giberto, que va deixar un fill, Andreasio, que fou marques de Viadana fins que el 18 d'agost de 1416 fou deposat pels Gonzaga; fou conseller del duc de Mil, i podest de Perusa i de Florncia el 1376. Va deixar dos fills, Niccol i Giberto. Aquest darrer va deixar dos fills, Andreasio i Giacomo i quatre filles. El fill gran d'Andreasio, Agostino, va renunciar  el 1476 als seus drets al feu de Viadana a canvi d'una compensaci que va rebre dels Gonzaga; altres membres de la famlia intervingueren en el tracte i entre ells el seu germ Sopramonte.

Giacomo fou podest de la Valtellina el 1393, podest i capit de Bala a Florncia el 1405;

Guglielmo, que fou podest de Bergamo el 1361. Va deixar tres fills:

Ottaviano, que a la seva vegada va deixar un fill, Luigi, que va tenir dos fills: Francesca i Emmanuel, aquest darrer signant del pacte de renuncia del 1476 amb els Gonzaga;

Bertone, capit del poble a Parma el 1426 i que encara vivia el 1432.

Ugolino, mort vers el 1400, que va ser pare de Giacomo, Azzolino i Giovanni: El darrer fou pare de Ugolino, pare a la seva vegada de Maria Giovanna signant de la compensaci del 1476; Azzolino va iniciar una branca; i el primer, Giacomo, fou cavaller al servei dels Visconti i pare de Spingherto,  Antonio i Azzolino. Antonio fou pare de Giovanni (signant del conveni de 1476) i Marsiglio, podest de Fano el 1414. Azzolino va obrir una lnea de la famlia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76307" title="Viadana" nonfiltered="300" processed="299" dbindex="30320">
Viadana fou un feu imperial de Llombardia, cedit pel emperador a Sopramonte Cavalcab el 1158, amb el ttol de marqus; el feu li fou confirmat el 1196. La famlia Cavalcab va posseir el feu fins el 1416. El 1322 va passar a ser un feu de Mil i el 1416 fou confiscat pels Gonzaga, senyors de Mil.

Marquesos de Viadana .

Sopramonte 1156-vers 1200;
Corrado I vers 1200-1222;
Cavalcab 1222-vers 1235;
Corrado II vers 1235-1276;
Guglielmo vers 1235-?  (associat);
Carlo 1276-vers 1297;
Ugolino vers 1297-vers 1300;
Guglielmo senyor de Cremona vers 1300-1312;
Giacomo 1312-1322;
Marsiglio 1322-1404 compartit amb altres (des 1322 Viadana passa a ser feu milans) ;
Andreasio 1404-1416;
Supressi del feu pels Gonzaga 1416;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76308" title="Bonacolsi" nonfiltered="301" processed="300" dbindex="30321">
Bonacolsi fou una famlia senyorial italiana que va exercir la senyoria a Mntua i a Mdena, i el poder com a podest a altres llocs. Va 
precedir als Gonzaga.

El seu origen es discutit. Alguns fan ancestre conegut de la famlia a un Bonacolsi de Ferrara, per en general sembla que el origen mes probable es un Bonacolsi de Mdena. Rinald Bonacolsi, el seu fill, fou investit amb la terra de Folato en feu de l'abadia de Sant Zen de Verona el 1206. Va tenir tres fills amb els que arrenca la importncia de la famlia: Pinamonte Bonacolsi, Bonacolso Bonacolsi i Mart Bonacolsi.

Bonacolso Bonacolsi, el fill mitj, fou abat benedict de Sant Andrea de Mantova el 1241, fou expulsat de Mntua el 1244 i va morir al exili el 1249.

Mart Bonacolsi, el fill petit, fou rector de la Repblica de Mntua el 1253. Va deixar dos fills, Bertolino (mort mes tard del 24 de febrer de 1303) i Castellano (mort mes tard del 18 de novembre de 1308).

Pinamonte Bonacolsi, el fill gran, fou gran Anziano dil Popolo a Mntua el 1259, rector de Mntua (1272-1274) rector nic i capit general de Mntua el 1274, capit general perpetu el 1276 (de fet senyor sobir). Va abdicar el gener del 1291 i va morir el 7 d'octubre de 1293. Va agregar a les seves possessions Castellaro, concedit pel bisbe de Trent el 1275 i va ser membre de l' Orde Teutnica amb els fills des el 1287. Va deixar vuit  fills:

Conrat Bonacolsi (Corrado Bonacolsi), que fou investit amb la meitat del feu de Pozzuolo pel bisbe de Mntua i noms va deixar dos fills naturals (Rivazzuolo i Martino que el 1315 van vendre els seus drets al feu de Castellaro.

Tomo Bonacolsi que fou podest de Verona el 1283, i havia de succeir al seu pare a Mntua per fou enderrocat pel cop d'estat del seu germ Bardellone i es va haver d'exiliar. Va morir a Ferrara vers el 1302 i va deixar tres fills: Obizzo, Saraceno i Filippone (aquest fou pare de Filippo). Saraceno fou empresonat pels seus parents el 1317 i va deixar dos  fills: Corradino (mort a Ferrara desprs del 1328) i pare de Piemont, considerat el cap de la branca que va portar el nom de Bonaccossi; i Filipo,  pare de Tomo,  Alberto, Caleffo i Federico;
           
Bardell Bonacolsi  que fou rector i desprs capit general perpetu de Mntua el gener del 1291 per un cop d'estat. Fou obligat a abdicar el 2 de juliol de 1299 i va morir a Ferrara el 1300. Va deixar tres filles dos d'elles monja, i la tercera filla natural.

Felip Bonacolsi fou inquisidor a la Marca de Treviso el 1281 i a Verona mes tard, bisbe de Trent el 1289, no va arribar a prendre possessi i va morir a Mntua 18 de desembre de 1303;

Joan Bonacolsi anomenat   Gambagrossa   Conseller de Mntua el 1272, cavaller teutnic, podest de Mntua el 1273, 1275, 1281 i 1288. Va morir aquest darrer any i va deixar cinc fills:

Bonaventura Bonacolsi anomenat  Butirone , vicari de Mntua i governador de Modena, mort a Mntua el 1326, emparentat amb els Cavalcab  per la seva dona Bonella que era filla de Cavalcab Cavalcab. Va deixar dos fills: Guidotto que fou vicari perpetu de Mntua del 1291 al 1297 i se'l va deixar morir de fam a Castellaro desprs del 16 d'agost de 1328; i Pinamonte, vicari perpetu de Mntua amb son germ i igualment se'l va deixar morir de fam a Castellaro desprs del 16 d'agost de 1328.

Guiu Bonacolsi anomenat  Botticella , podest de Mntua el 1291, vicari de Suzzara el 1293, Capit perpetu de Mntua el 1299, investit amb Castellaro pel bisbe de Trent el 1302 del que tamb va rebre desprs  Villa dei Cavalieri, Villagrossa, Pampuro e Gazo. Va morir a Mntua el 24 de gener del 1309. Es va casar dos vegades i va deixar noms dos filles i un fill bastard (Pietro, cannic de la catedral de Mntua).

Rinald Bonacolsi anomenat  Passerino , vicari de Mntua associat a Guido el 1308, capit perpetu de Mntua el 1309, vicari imperial de Mntua el 1312, senyor de Luzzara el 1312, senyor de Modena el 24 de juliol de 1312 (fins el 1318), senyor de Carpi (1312-1319 i 1319-1327), senyor de Cremona (1316-1317), vicari imperial de Modena el 1327, assassinat a Mntua el 6 d'agost de 1328. Es va casar amb Alisia d'Este, filla d'Aldobrandino II marques d'Este i senyor de Ferrara, per noms va tenir tres  fills bastards: Giovanni que fou abat de Sant Andrea in Mantova (deixat morir de fam a Castellaro desprs del 16 d'agost de 1328 amb uns cosins i son germ); Francesco, capit perpetu de Modena el 1321 (deixat igualment morir de fam a Castellaro desprs del 16 d'agost de 1328 amb uns cosins i son germ); i Berardo ;

Berard II Bonacolsi, castell de Villa Imperta, va cedir el feu a l'abadia de San Zenone de Verona el 1297. Noms va deixar una filla anomenada Samaritana.

Guiu I Bonacolsi, Cavaller Teutnic, va rebre la terra de Bardellona com a feu del bisbe de Trent. ;

Salvtic Bonacolsi, cavaller teutnic, que va deixar un fill, de nom Turlino, que fou pare d'una filla, Felicita.

Fabrizio, Cavaller Teutnic;


 Senyors de Mntua de la famlia Boncolsi .

Pinamonte Bonacolsi 1272-1291;
Bardell Bonacolsi 1291-1299;
Guiu Bonacolsi Botticella 1291-1309;
Rinald Bonacolsi Passerino, associat 1308-1309, sol 1309-1328;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76309" title="Creons" nonfiltered="302" processed="301" dbindex="30322">
Creons foren un poble de Britnia esmentat per Claudi Ptolemeu que diu que vivien al oest dels Cerons, ocupant part dels districtes de Ross i Inverness.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76310" title="Berons" nonfiltered="303" processed="302" dbindex="30323">
Els Berons (llat Berones o Verones) foren un poble del nord de la Tarraconense, a la part alta de l'Ebre, que ocupava una regi equivalent a la Rioja i Burgos. 

Tenien al sud als celtibers; al nord-oest als cntabres; i al nord-est als autrgons. Eren d'origen cltic. Les seves ciutats principals foren Tritium o Tritium Metallum (Tricio, prop de Najera) a la via que portava de Cesaraugusta a Legio VII (Lle), Verela o Vareia (avui Varea), a la mateixa via, Oliba i Contrebia (tamb anomenada Leucas, plaa fort de Sertori i que probablement fou la ciutat medieval de Cantbria, entre Logronyo i Piana.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76311" title="Crestnia" nonfiltered="304" processed="303" dbindex="30324">
Crestnia  (grec Krestonike, llat Crestonia) fou un districte de Macednia que limitava amb Migdnia pel nord. La capital fou Creston o Crestone (grec Kreston). La segona ciutat fou Gallicum (Gallion, avui Kilkitj) propera a Tessalnica.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76312" title="Wellington" nonfiltered="305" processed="304" dbindex="30325">

Wellington, Te Whanganui-a- Tara o Poneke, s la capital de Nova Zelanda, la segona rea metropolitana ms gran del pas, i la ciutat capital nacional ms poblada d'Oceania. Wellington es troba a la punta sud de la Illa Nord, al centre geogrfic del pas.Les institucions financeres ms importants de Nova Zelanda estan dividides entre Wellington i Auckland i algunes organitzacions tenen oficines a ambdues ciutats. Wellington s el centre poltic de Nova Zelanda, seu del Parlament i de les oficines de tots els departaments i ministeris governamentals. 

El nom de Wellington prov d'Arthur Wellesley, el primer duc de Wellington i vencedor de la Batalla de Waterloo. El ttol del duc prov del poble de Wellington, del comtat angls de Somerset. En la llengua maori, Wellington t dos noms. Te Whanganui-a-Tara es refereix al port de Wellington, i significa "el gran port de Tara". L's del nom alternatiu Poneke no es recomana, ats que es creu que s una transliteraci del sobrenom angls "Port Nick", que prov de Port Nicholson. 


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76313" title="Monarquia parlamentria" nonfiltered="306" processed="305" dbindex="30326">

La monarquia parlamentria s el sistema de govern com en moltes democrcies occidentals actuals, en el qual el rei o monarca exerceix la funci de Cap de l'Estat sota el control del poder Legislatiu (Parlament) i del poder Executiu (Govern). Les normes i decisions emanades de les diferents Cmeres parlamentries regulen no noms el funcionament de l'Estat sin tamb l'actuaci, funcions. 

En la majoria de les monarquies parlamentries actuals l'autonomia i poders del monarca estan molt limitats i retallats, podent el Parlament en qualsevol moment prendre decisions que obliguin al seu compliment per part del Rei. Les excepcions a aquestes limitacions generalitzades sn pures reminiscncies histriques que es mantenen per tradici en algunes monarquies ms antigues, encara que normalment es refereixen a temes de poca transcendncia per a la vida poltica del pas. La presa efectiva de decisions es mant en el Govern i en les diferents cmeres de representaci parlamentria, que en una monarquia parlamentria sn considerats els dipositaris de la sobirania popular.

En aquest tipus de sistema poltic el monarca sanciona les lleis i decrets que li sn presentats per a signar per part del Govern i Parlament. Aix mateix, pot invalidar els poders del Govern i el Parlament quan aquests no actun d'acord amb el sentit com o els desitjos del poble.

Sol ser habitual en una monarquia parlamentria que el monarca gaudexi de privilegis en funci del seu paper com a mxim representant del pas i Cap de l'Estat. Aquests privilegis solen referir-se no noms al manteniment econmic de la famlia reial i la seva seguretat, sin tamb a qestions d'immunitat jurdica, etctera, que per afectar a un dels principals rgans de representaci de l'Estat, solen venir regulats per una Constituci o una norma similar de carcter fonamental en Dret. 

Existeix la possibilitat que en un pas hi hagi una monarquia parlamentria per sense que existeixi una veritable democrcia. s el que se sol denominar una 'democrcia formal', en la qual se sol atribuir al Parlament la representaci de la sobirania popular (encara que no necessriament), i el Govern constitueix el poder Executiu, per el monarca acumula una gran capacitat de proposici, decisi o intervenci en les activitats, propostes i decisions del Parlament i del Govern. En aquest cas estem parlant ms d'un sistema autoritari que democrtic, encara que quan aix succex en l'actualitat s normal que constitueixi per al pas un moment histric de transici entre un sistema poltic antic autoritari, absolutista o fins i tot totalitari, cap a una democrcia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76315" title="Sistema unipartidista" nonfiltered="307" processed="306" dbindex="30328">
Un estat unipartidista o sistema unipartidista s una forma de govern en qu un partit poltic conforma el govern i no es permet l'existncia de cap altre partit poltic. En cas que es permeti l'existncia d'altres partits aquests se subordinen al partit dominant; s a dir, no es permet l'existncia dels partits d'oposici. 

Un sistema unipartidista, per, no ha de confondre's amb els sistemes amb un partit dominant, els quals no prohibeixen l'existncia d'altres partits poltics d'oposici els quals, per, no tenen probabilitats reals de governar; i tampoc no ha de confondre's amb les democrcies apartidistes les quals prohibeixen l'existncia de qualsevol partit poltic. 

En la majoria dels casos, els sistemes unipartidistes han sorgit de diverses ideologies, siguin feixistes, capitalistes, leninistes o nacionalistes. Els estats unipartidistes amb ideologia marxista s'anomenen estats comunistes. 

Vegeu tamb.
 Sistemes bipartidistes;
 Sistemes multipartidistes;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76316" title="Sistema bipartidista" nonfiltered="308" processed="307" dbindex="30329">
Un sistema bipartidista s un sistema poltic que afavoreix el desenvolupament de dos partits poltics o coalicions poltiques (sovint antagniques en l'espectre poltic) i que generen una exclusi o discriminaci positiva de les minories poltiques. El partit que obtingui el segon lloc en les preferncies de vot, s l'oposici nica i oficial del govern. Els defensors del bipartidisme argumenten que aquest sistema genera estabilitat poltica ats que exclou les posicions extremistes (teoria basada en el concepte del "votant mitj" que prediu que les posicions poltiques oposades sempre convergeixen al centre). Per contra, els detractors argumenten que l'exclusi d'aquestes minories s antidemocrtica. 

El bipartidisme histric tradicional neix desprs de la Revoluci Francesa, i es va estendre a la resta d'Europa i a Amrica, els governs dels quals presentaven dos partits oposats, conservadors i liberals. A Europa els conservadors volien conservar els privilegis del clergat i de la noblesa, i els liberals volien igualar els drets de la burgesia. A Espanya aquest sistema parlamentari es va establir durant el trienni liberal i durant la restauraci borbnica. Als pasos llatinoamericans amb sistemes presidencialistes, els bipartidisme es manifestava entre els centralistes i els federalistes. 

Actualment diversos estats poden presentar una forma de bipartidisme si dos partits poltics hi sn predominants, alternant-se en el poder. Espanya n's un exemple, en qu el PSOE i el Partit Popular han governat alternadament des de 1982. No obstant el desenvolupament d'altres partits poltics no es limita per l'estructura electoral amb un sistema de representaci proporcional i per tant, la democrcia espanyola no s bipartidista per se. 

Els sistemes amb representaci proporcional tendeixen a crear sistemes multipartidistes. Els sistemes amb representaci directa, per contra, tendeixen a crear sistemes bipartidistes amb una petita o nulla presncia dels partits minoritaris. El sistema electoral dels Estats Units s l'exemple ms clar del bipartidisme pur de facto. A ms de tenir un sistema de representaci directa, s'hi ha establert un sistema de collegis electorals, el qual tendeix a reprimir el sorgiment d'un multipartidisme, encara que durant alguns perodes del segle XIX, el sistema nord-americ seria tripartidista. Altres pasos amb sistemes presidencialistes, com ara Mxic i Argentina, han implementat una combinaci de representaci directa i representaci proporcional per elegir els membres de llurs Cambres de Diputats, la qual cosa ha perms el desenvolupament d'un sistema multipartidista. 

 Vegeu tamb .
 sistema multipartidista;
 sistema unipartidista;
 sistema apartidista;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76321" title="Escrutini proporcional plurinominal" nonfiltered="309" processed="308" dbindex="30333">
La representacio proporcional o l'escrutini proporcional plurinominal s un sistema electoral en qu el percentatge de vots que reben els partits poltics determina el nombre de seients que els sn assignats a les assemblees legislatives o parlament. Aquest sistema de representaci es distingeix del sistema de representaci directa ats que gaireb tots els partits poltics sn representats al cos legislatiu, sense importar que no obtinguin majoria relativa a cap districte electoral. Per tant, tamb s'anomena sistema de representaci plena. 

Existeixen diverses formes de representaci proporcional com ara la representaci proporcional amb llistes de candidats en qu els votants voten per partits poltics; els partits presenten una llista de candidats els quals sn assignats seients d'acord al percentatge de vots que obtinguin. Un altre sistema s el sistema d'Hare o vot nic transferible, el qual no depn de l'existncia dels partits poltics. Alguns estats, com els Pasos Baixos, combinen tots dos aspectes. La majoria dels pasos amb democrcies parlamentries utilitzen sistemes de representaci proporcional, encara que la majoria dels pasos angloparlants utilizten sistemes de representaci directa (llevat de Sud-frica, Nova Zelanda, Irlanda, Esccia, Galles, Sierra Leone, Guyana i Sri Lanka). La majoria dels sistemes presidencialistes utilitzen la representaci directa, encara que alguns pasos llatinoamericans, com ara Argentina i Mxic, han implementat una combinaci dels dos sistemes.

 Altres sistemes electorals .
 Escrutini uninominal majoritari;
 Representaci proporcional mixta;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76333" title="Matte Yehuda" nonfiltered="310" processed="309" dbindex="30334">

Matte Yehuda (en hebreu,          , tribu de Jud) s un consell regional que agrupa diferents llogarrets repartits en un territori entre Tel Aviv i Jerusalem. Es fund, oficialment, el 25 de juny de 1964 a partir de la fusi de quatre entitats municipals. Actualment, Matte Yehuda t repartits en una superfcie de 586 km ms de 30.000 habitants, que provenen en la seva majoria del Iemen, el nord d'frica, Europa Central, Rssia i l'Europa de l'Est.


 Estructura municipal .
Matte Yehuda, com a consell regional que s, agrupa en una nica estructura municipal diversos nuclis habitats que, per si sols i degut que sn molt petits, no podrien tenir ajuntament propi. A Matte Yehuda hi ha:
38 Pobles rurals;
10 Kibbutz;
2 Pobles rabs;
1 Poble juedorab (Colnia per a la pau Neve Shalom);

El govern del municipi s'estructura mitjanant un parlament local, que es forma amb un representant per cada poble. Les tasques d'aquest parlament sn l'elecci de l'alcalde i dels regidors, l'aprovaci dels pressupostos i la direcci de la poltica comunal.

 Ensenyament .
Matte Yehuda disposa de dues escoles secundries (una de religiosa i una de laica), amb aproximadament mil escolars. Hi h tamb deu escoles primries, amb 2.500 alumnes, i 64 llars d'infants amb 1.500 inscrits. 1.800 nens i nenes, a ms, van a escola a altres municipis, sobretot a Jerusalem.

 Economia .
Un 50% del territori municipal s format, bsicament, per boscos (100.000 hectrees), parcs nacionals i zones de protecci ecolgica, aix com per jaciments arqueolgics.

La resta del territori no urb es destina principalment al sector primari. L'agricultura ocupa 40.000 hectrees i produeix, majoritriament, fruita, vi, verdures, cot, flors i blat. Tamb hi ha nombroses granges bovines i d'aviram, que produeixen llet, carn i ous. Tamb disposa de nombrosos establiments de turisme rural.

 Ciutats agermanades .
 Vantaa (Finlndia);
 Wrzburg (Alemanya);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76336" title="Llus II de Baviera" nonfiltered="311" processed="310" dbindex="30335">

Llus II de Baviera, Ludwig Friedrich Wilhelm, ms conegut com el rei boig i com el rei de conte de fades (25 d'agost, 1845 - 13 de juny, 1886), va ser rei de Baviera des de 1864 fins a la seva mort.

La seva vida.

Joventut.

Nascut a Nymphenburg (avui part de Munic), era el fill de Maximili II, rei i duc de Baviera i de la Princesa Maria de Prssia. Se li va inculcar des de molt petit sobre el seu poder reial com a nen, estava extremadament aviciat en algunes ocasions per severament controlat pels seus instructors i sotms a un rgim estricte d'estudi i exercici en altres. Els apologistes de Ludwig expliquen que molt del seu comportament inusual era provocat per l'estrs de crixer en una famlia reial.

La joventut de Ludwig tamb va tenir moments felios, amb les visites a Hohenschwangau i el Llac Starnberg amb la seva famlia. L'adolescent Ludwig es convert en el millor amic de Paul Maximilian Lamoral von Thurn und Taxis, aristcrata i actor de la famlia rica de Baviera Thurn und Taxis. Els dos nois conduen junts, llegien poesia en veu alta, i planejaven escenes des de les peres Romntiques de Richard Wagner. La relaci es va trencar quan Paul s'interess per les noies. Durant la seva joventut, Ludwig tamb iniciava una amistat eterna amb la seva cosina Elisabet de Baviera (emperadriu d'ustria), coneguda per Sissi. Tant els encantava la natura i la poesia, que se sobrenomenaven l'un a l'altre l'guila (Ludwig) i la gavina (Elisabet).

Regnat.

Ludwig ascendia al tron bavars a l'edat de 18 anys, per la mort del seu pare. La seva joventut i bon aspecte el feien salvatgement popular a Baviera i a l'estranger. Un dels seus primers actes va ser el patronatge oficial del seu dol, Richard Wagner. Per tamb va promoure la reconciliaci entre els estats alemanys.

Per de seguida se li generaren dos problemes: l'expectativa per engendrar un hereu, i les relacions amb Prssia. Els dos assumptes venien al primer pla el 1867. Ludwig estava comproms amb la princesa Sofia, la seva cosina i la germana ms jove de l'emperadriu Elisabet. Es feia la publicitat del seu comproms el 22 de gener, de 1867, per desprs d'ajornar repetidament la data del casament, Ludwig finalment anullava el comproms el mes d'octubre. Sofia ms tard es casa amb Ferdinand Philippe Marie, duc d'Alenon (1844-1910), fill de Louis Charles Philippe Raphael, duc de Nemours. Ludwig mai no es va casar.

Encara que Ludwig s'havia aliat amb ustria en contra de Prssia en la Guerra de les set setmanes, acceptava un tractat de defensa mutu amb Prssia el 1867 desprs de ser derrotat. Sota els termes d'aquest tractat Baviera s'uneix amb Prssia per anar contra Frana en la Guerra Francoprussiana. Sota la petici de Otto von Bismarck, Ludwig sollicitava per carta el desembre de 1870 la creaci d'un Imperi Alemany. Rebia algunes concessions a canvi del seu suport, per l'era d'independncia bavaresa s'acabava.

Durant tot el seu regnat, Ludwig va tenir una successi de relacions amb homes, incloent-hi la seva persona de confiana Richard Hornig, l'estrella de teatre hongaresa Josef Kainz, i el cortes Alfons Weber. El 1869, comenava un diari en el que enregistrava els seus pensaments privats i parlava dels seus intents de suprimir els seus desigs sexuals per romandre fidel a les seves creences catliques. Els diaris originals de Ludwig es van perdre durant la Segona Guerra Mundial, i totes les que avui es poden consultar sn cpies d'entrades fetes abans de la guerra. Aquestes cpies, junt amb cartes privades i altres documents personals que es guarden, suggereixen que Ludwig lluitava contra la homosexualitat.

Amb el temps, Ludwig es va anar tornant cada vegada menys pblic. Durant els anys 1880, Ludwig passava molt del seu temps recluit a les muntanyes. All hi construa uns quants palaus molt cars de contes de fades, amb el dissenyador d'escenaria Christian Jank, i s'imaginava a si mateix en un mn de somni com a descendent del monarca absolut Llus XIV de Frana.

Els seus edificis.

 Neuschwanstein (Pedra de Cigne nova), s una dramtica fortalesa romnica amb interiors bizantins i gtics, que es construa prop del castell del seu pare: Hohenschwangau. Les nombroses pintures murals descriuen escenes des les peres de Wagner. La glria cristiana i l'amor cast figuren predominantment a l'iconografia, i eren possiblement per ajudar Ludwig a estar a l'altura dels seus ideals catlics. El castell no estava acabat a la mort de Ludwig. s de bon tros el lloc ms conegut d'Alemanya avui en dia. Neuschwanstein va inspirar a Walt Disney pel castell de la Bella dorment.

 Linderhof, palau decorat amb l'estil Neorococ, amb bonics jardins. Els terres contenen una gruta on els cantants d'pera actuaven en un llac  subterrani illuminat amb electricitat, una novetat en aquell temps, i la cabana d'un home de fusta romntic construda dins d'un arbre artificial. Dins del palau, l'iconografia reflecteix la fascinaci de Ludwig amb el govern absolutista de l'antic rgim francs. Ludwig es veia com el Rei Lluna, una ombra Romntica del Rei Sol anterior, Llus XIV de Frana. Des de Linderhof, Ludwig gaudia de passejades amb un elaborat trineu del segle XVIII a la llum de la lluna, conduit per portadors vestits de lpoca del trineu. En les seves passejades, s'aturava i visitava camperols rurals, tot anava sumant per  la seva llegenda i popularitat.

 Herrenchiemsee, una cpia del palau a Versailles, Frana, el qual es volia superar en mida i opulncia. Est situat en una illa al mig d'un llac gran. La majoria del palau mai va ser completat, i Ludwig noms s'hi qued una vegada.

 Falkenstein, un planejat per mai executat castell del bar lladre. Una pintura per Christian Jank mostra l'edifici proposat com una nova versi de conte de fades de Neuschwanstein, enfilat en un penya-segat rocs. Es comen a construir les canonades d'aigua el 1886, per amb la mort del rei, s'abandon.

La Seva Mort.

El 10 de juny, de 1886, Ludwig va ser declarat oficialment boig pel govern i incapa d'executar els seus poders governamentals, i el prncep Luitpold era declarat regent. El psiquiatre Bernhard von Gudden malgrat que mai havia examinat a Ludwig, en va declarar la seva bogeria, principalment a causa d'histries disseminades per enemics de Ludwig. Alguns historiadors creuen que Ludwig estava sa, i que va ser vctima d'una intriga. L'emperadriu Elisabet va dir:

El rei no estava boig; era noms una vida excntrica en un mn de somnis. El podrien haver tractat ms suaument, i aix potser estalviat un final tan terrible;

El cop d'estat es feia en secret, i l'esdeveniment resultava tan inusual com la resta de la vida de Ludwig. Una excntrica i lleial baronessa arribava a la porta del castell per agitar el seu paraigua amenaadorament contra els homes qui acabaven d'empresonar Ludwig. El rei mateix demanava, es va dir, tota classe de cstigs contra els ministres tradors. Una fora enorme de camperols omplia les roidalies de Hohenschwangau per a protegir el rei. Estaven disposats a escortar Ludwig fins a la frontera i salvar-lo. Per Ludwig ho rebutjava.

Ludwig intentava fer pblica la segent proclamaci:

El prncep Luitpold pretn aixecar-se sense la meva voluntat per a regentar el meu pas. El meu Ministeri ens ha enganyat donant dades falses sobre l'estat de la meva salut i prepara accions d'alta tradoria contra la meva gent estimada... Demano ajuda a cada home fidel de Baviera. Que les multituds es posin al costat dels meus fidels per evitar la traci planejada al rei i al seu pas.;

Aix era imprs per un diari a Bamberg l'11 de juny de 1886, per les cpies eren confiscades pel govern per evitar la seva distribuci. La majoria dels telegrames de Ludwig als diaris i als seus amics van ser interceptats. Ludwig rebia un missatge de Bismarck aconsellant-li anar-se'n a Munic per mostrar-se a la gent, per Ludwig es negava a deixar Neuschwanstein. El mat del dia 12 de juny, a les 4 del mat, una segona comissi arribava al castell per arrestar al rei transportar-lo al castell de Berg, al sud de Munic.


El misteri envolta la mort de Ludwig al Llac Starnberg. El 13 de juny, a dos quarts de set de la tarda, Ludwig va demanar fer un passeig amb el professor Gudden. Gudden va demanar als guardes que no els seguissin. Els dos homes mai no retornaren del seu passeig. El rei Ludwig i el professor Gudden van ser trobats a dos quarts de 12 d'aquella nit ofegats dins del Llac Starnberg. Una petita capella hi va ser construda ms tard on s'hi celebra una cerimnia de record cada any el 13 de juny.

Oficialment, Ludwig es va sucidar ofegant-se, per abunden les teories alternatives. Es sabut que Ludwig era un bon nedador, l'aigua no cobria la cintura on es trobava el seu cos, i l'informe de l'autpsia oficial indica que no hi havia aigua als seus pulmons. Cap prova slida de joc brut mai no ha sortit a la llum, per molts sostenen que Ludwig i Gudden eren assassinats pels seus enemics poltics mentre intentaven escapar-se de Berg. Una altra teoria suggereix que Ludwig moria per causes naturals (com un atac de cor o atac de feridura) durant un intent d'escapada.

El cos de Ludwig va ser enterrat a la cripta del Michaelskirche a Munic.

El seu llegat.

Ludwig es recorda com un dels governants ms inusuals d'Alemanya. Era bastant popular entre la seva gent, probablement per tres raons:

 Primer, va evitar participar en guerres, donant un temps de pau a Baviera. Si aix va ser a causa de pacifisme o per la seva manca d'inters en poder poltic s discutible.

 Segon, finanava la construcci dels seus famosos castells de conte de fades amb la seva prpia propietat privada, no amb el pressupost estatal. Aix donava feina a molta gent i portava un flux considerable de diners a les regions implicades.

 Tercer, les seves excentricitats pbliques feia que es compromets fora. Encara que odiava multituds, li agradava viatjar d'incgnit entre la seva gent, i premiava ms tard amb regals prdigs els que eren hospitalaris amb ell sense saber-ho. Encara se'l recorda a Baviera com unser Kini, el nostre rei estimat en el dialecte bavars. Tampoc era un governant que penss que visitar els plebeus era alguna cosa vergonyosa.

Irnicament, malgrat gaireb arrunar la famlia reial de Baviera durant la seva construcci dels palaus, ara s'han convertit en atraccions turstiques rendibles per a l'Estat.

Ludwig i les arts.

Ludwig va ser un patr essencial pel compositor Richard Wagner, aixugant-li tot el deute que tenia i finanant-li la construcci del Festival de Bayreuth.

En la seva mort, Ludwig tenia grans plnols i dissenys per a uns altres castells que mai no es construrien, aix com altres espais i habitacions per als seus edificis completats. Molts d'aquests dissenys es poden veure avui en el museu del rei Ludwig II a Herrenchiemsee.  Els dissenys es tornaven cada vegada ms extravagants i nombrosos a mida que els artistes s'adonaven que no hi havia cap necessitat de preocupar-se pel pressupost o la practicitat.

Ludwig en la ficci.

La pellcula de 1972 Ludwig, dirigida per Luchino Visconti est basada en la seva vida. El videojoc Gabriel Knight: The Beast Within t unes quantes localitzacions relacionades amb Llus II i inclou una discussi extensa de la seva vida, encara que t nombrosos elements ficticis. Hi ha tamb un manga de tres volums publicat per Kadokawa Shoten anomenat Ludwig II (        , Ruutovihi II sei) per l'artista Higuri You (   ), un conte altament novellat de la vida d'amor de Ludwig.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76345" title="Contaminaci de la mar Mediterrnia" nonfiltered="312" processed="311" dbindex="30336">
La contaminaci de l aigua s l alteraci de la seua qualitat natural, a causa en part o per complet de l acci humana, que no la fa adequada per a l s a que es destina.
Els rius, mars i llacs repleguen, des de temps immemorials, els fems produts pels ssers humans.
El cicle natural de l aigua  t una gran capacitat de purificaci. Per, aquesta capacitat de regeneraci de l aigua, i la seua aparent abundncia, fa que siga l abocador en que aboquem els residus produts per les nostres activitats. Pesticides, desfets qumics, metalls pesats, residus radioactius, etc... es troben en quantitats majors o menors, a l analitzar les aiges dels ms remots racons del mn. Moltes aiges estan contaminades fins al punt de fer-les perilloses per la vida.
La degradaci de les aiges existeix des de fa molt de temps i, en alguns llocs, hi ha nivells alts de contaminaci des de fa segles, per ha sigut en aquest segle quan s ha ests aquest problema a rius i mars de tot el mn.
Primer van ser els rius, les zones porturies de les grans ciutats i les zones industrials les que es van convertir en femers, carregats de productes qumics, escumes i tota classe de contaminants. Amb la industrialitzaci i amb el desenrotllament, a la vegada que en pasos desenvolupats en produen importants millores.

Contaminaci de la Mediterrnia.

La mar s el punt final on arriben tots els abocaments que generen les nostres ciutats i pobles, amb les indstries, clavegueres, etc.
Una mar tan tancada com la Mediterrnia disposa d una aixeta, l estret de Gibraltar, ms les pluges i els rius que hi desemboquen, per poder renovar les aiges.
La Mediterrnia s un ecosistema mar que est perdent la seua biodiversitat com a conseqncia de l abocament de determinades substncies que poden arribar a convertir el seu llit en un ambient inhspit per a les espcies que l habiten.
Per la seua bellesa natural, la Mediterrnia s una de les primeres destinacions turstiques del mn. A les seues costes viuen ms de cent trenta milions de persones, fet que ha produt un augment important en la construcci de les seues vores. No tenim ms que observar fotos antigues d algunes platges i veutre com ha canviat el paisatge en tots els seus aspectes.
Actualment l abocament de petroli a la Mediterrnia est prohibit, per encara molts petroliers retenen els seus dipsits amb aigua de la mar o la carreguen com a llast. Tamb, encara que no sn freqents, continua havent-hi accidents amb vessaments de petroli. A produeix un enveriment de l hbitat mar que ha afectat tant el plcton com els peixos ms desenvolupats. Fins i tot les aus aqutiques, en intentar netejar el seu plomatge, s intoxiquen.
Per evitar-ne la contaminaci algunes ciutats d Israel utilitzen un sistema de reg amb aiges depurades de les clavegueres urbanes i d aquesta manera n aprofiten els nutrients que incorporen als cultius. Una altra expriencia semblant es duu a terme a les ciutats italianes prximes a la desembocadura del riu Po. All realitzen una agricultura combinada amb la ramaderia, quan els permet prescindir de fertilizants artificials. Aquest mtode de deixar descansar durant un temps, la terra de cultiu disminueix la incidncia de plagues i redueix l s de pesticides que sn substncies txiques, contaminants i responsables de la mort de molts peixos.
Aquest exemple d una agricultura ecolgica sn importants; s un procediment que frena els abocaments per tornar-li a la mar l equilibri mediambiental.
Tots entenem el significat de la bandera blava  en una platja; ens indica que no sols l arena sin tamb l aigua est neta i amb unes condicions d higiene, saludables per a pendre el bany amb tota tranquillitat. La Mediterrnia estar neta quan en totes les platges ondege la bandera blava.
En el futur noms un desenvolupament sostenible tan podr evitar que les aiges d aqueixa  mar nostra , tan bella i que tant atrau els turistes de tot el mn; bressol a ms de la nostra cultura, puga seguir pareixent igual de bella per poder disfrutar-la. Afortunadament, cada vegada hi ha una major conscincia ciutadana del problemes mediambientals. Fruit d aix sn les zones de la costa que reben protecci oficial i sn declarades espais naturals verges. Quan acudim a una d aquestes platges, hem de ser molt respectuosos i reutilizar i reciclar tants materials com siga possible.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76346" title="Amerindi sud-americ" nonfiltered="313" processed="312" dbindex="30337">


Amerindi sud-americ s un individu de raa amerndia i que encara parla llenges amerndies, i que viu als estats d'Amrica Central i Amrica del Sud. Es diferencien dels amerindis nord-americans per l'alt grau de mestissatge cultural i racial que ha configurat els estats on hi viuen, de manera que molts han adoptat l'espanyol o el portugus com a idioma, i han fet simbiosi de les religions catlica i protestant amb les diferents creences animistes. A diferncia d'Amrica del Nord, a Amrica del Sud, algunes de les llenges amerndies (qutxua, aimara, nhuatl, guaran) encara sn llenges vehiculars i d'intercomunicaci tnica entre membres d'tnies diferents.

El percentatge de poblaci indgena arreu d'Amrica es pot veure en aquest quadre:



Es diferencien dels amerindis nord-americans per l'existncia de grans centres culturals (asteca, maia, inca) i pel diferent tipus de colonitzaci al que el van sotmetre els conqueridors:

 Per una banda, hi ha l'Amrica Central, seu de les civilitzacions asteca i maia, que es van estendre no sols a Mxic, sin tamb a Guatemala, Belize i part d'Hondures i El Salvador.
 Alguns pobles allats amb forta influncia als estats de l'istme de Panam, com els miskito de Nicaragua i els kuna de Panam, aix com els garfuna, mestissos de negre i amerindi.
 Les cultures de la zona de l'Orinoco, zona cultural de parla xibxa i arauac que inclou la major part dels Amerindis de Colmbia i dels Amerindis de Veneuela.
 Els pobles de l'Amaznia i del Paraguai. Molts sn extingits darrerament. La llengua guaran encara s vehicular, i s cooficial al Paraguai.
 Els pobles de l'Altipl And (Equador, Per i Bolvia), centre de la cultura inca i dominat per les tnies de parla qutxua i aimara;
 Els pobles de la Pampa argentina i els maputxe de Xile.
 Els pobles de la Terra de Foc, gaireb extingits.

 Enllaos .
Indgenes bolivians i la seva cultura;
Fotos d'indgenes de Mxic, Guatemala i Per;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76348" title="Metre quadrat" nonfiltered="314" processed="313" dbindex="30338">
Un metre quadrat (representat amb el smbol m) s, per definici, l'rea continguda en un quadrat els costats del qual mesuren un metre de longitud. s la unitat d'rea en el Sistema Internacional d'Unitats. El metre quadrat s una unitat derivada a partir del metre, que al seu torn es defineix com la longitud recorreguda per la llum en el buit durant  1/299.792.458 segons.

Un metre quadrat equival a:
 0,000001 quilmetres quadrats (km);
 10.000 centmetres quadrats (cm);
 0,0001 hectrees;
 0,000247105381 acres;
 1,195990 iardes quadrades;
 10,763911 peus quadrats;
 1.550,0031 polzades quadrades;

Vegeu tamb.
Metre;
Ordre de magnitud;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76350" title="Liuva I" nonfiltered="315" processed="314" dbindex="30339">
Liuva I (Leova) fou rei visigot del 568 al 572, juntament amb el seu germ Leovigild des probablement el 569 poc desprs dels successos d'Arle. Ambs eren cristians arians 

Va succer a Atanagild, mort el 567, desprs d'uns mesos d'interrregne, el 568.

Liuva I, era probablement dux de la Gllia Narbonense que tenia a favor seu els nobles visigots, va regnar a Septimnia i Tarraconense per a defensar la primera dels atacs dels reis francs, Gontran i Sigebert. Va encomanar les altres provncies al seu germ Leovigild.

Va perdre Arle el 569 (conquerida per Gontran desprs d'un setge i una batalla victoriosa), per va sentar les bases econmiques d'un estat visigot estable, ja que ell i el seu germ deixaren de banda les lluites internes pel poder que havien caracteritzat els regnats dels seus antecessors. A la seva mort, el seu germ Leovigild regn sobre tot el territori visigot.

Liuva va morir probablement el 572 i el seu germ Leovigild va quedar com a nic rei.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76352" title="Recared II" nonfiltered="316" processed="315" dbindex="30340">
Recared II fou rei dels visigots que succe el seu pare Sisebut el 621, amb pocs anys d'edat. La seva mort oportuna, potser provocada, al cap de pocs dies o setmanes de regnat, va permetre l'arribada al tron de Suintila, destacat noble de la mateixa facci i vencedor el 612 dels roccons (roncons) i destacat en la guerra contra els bizantins del 614-615.

Segons Isidor de Sevilla va morir de mort natural als pocs dies i segons un annim continuador de la seva Crnica, va morir de mort natural als tres mesos, per independentment del temps, el fet cert s que la seva mort va ser massa oportuna per no sospitar que va ser provocada.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76353" title="Suintila" nonfiltered="317" processed="316" dbindex="30341">


Suintila fou rei visigot del 621 al 631. Havia lluitat contra els runcons el 612, i contra els bizantins sota les ordres de Sisebut el 614-615. Succe Recared II el 621.

Res ms accedir al tron Suintila va haver de combatre contra els vascons que tornaven a assolar la Tarraconense, i descendiren pel la  Vall de l'Ebre. L'exrcit real va sorprendre als vascons lluny de les seves muntanyes i d'altres zones agrestes on refugiar-se. Centenars de vascons van ser capturats, i van haver de lliurar les seves armes. Per garantir la tranquillitat en el futur, el rei va exigir dels caps de guerra el lliurament d'ostatges. A ms se'ls va obligar a treballar construint una fortalesa, anomenada Ologicus, la qual no ha estat identificada, per que havia de situar-se a la zona entre Pamplona i l'Ebre, i a la qual segurament es traslladaria la guarnici visigoda de Pamplina, ciutat en la que era massa vulnerable a l'estar envoltada d'una poblaci hostil. Per aix Isidoro va anomenar a Ologicus com Civitatem Gothorum (Ciutat dels gots) en contraposici a Pamplona, ciutat dels vascons.

Per les bandes de vascons que no havien estat capturades i desarmades, es van reorganitzar rpidament i van reprendre les seves activitats, probablement el segent any (en tot cas s segur que tornaven a assolar la Tarraconense el 625).

Entre el 622 (desprs de la campanya vascona) i el 625 (quan de fet acaba la seva crnica Isidor) Suintila va expulsar als bizantins de les seves ltimes posicions. La qesti bizantina s objecte de mltiples controvrsies. Els grecs havien ocupat alguns territoris en temps de Recared, cap al final del seu regnat, (el 589 governava Spania el patrici Comenciolus, i sembla que no es temia cap atac visigot, per la situaci va canviar a finals de segle). Durant el regnat de Viteric va tornar a combatre's amb resultat incert (una probable expansi bizantina limitada va haver de ser contrarestada pel contraataque visigot); Gundemar els va atacar de nou el 611 per sembla que els grecs fins i tot van poder mantenir les seves posicions essencials. Les campanyes decisives es van portar a terme els anys 614 i 615, prenent-se diverses ciutats, entre elles Mlaga. El problema consisteix a saber quin any es va conquerir Cartago Nova (tradicionalment s'assenyalava la data del 621, per probablement no s correcta). Es sap que en la dcada dels trenta, s a dir alguns anys desprs de l'expulsi dels bizantins, la ciutat romania destruda (aix ho indica Isidor en la seva obra "Etimologies"), cosa que pel que sembla va ser obra dels gots, que van fer el mateix amb altres ciutats. El cronista franc Fredegari confirma el fet amb aquestes paraules: "...et plures civitates ab imperi Romano Sisebodus litore maris abstulit et usque fundamentum destruxit.", text del qual la traducci seria: "i ms ciutats de l'Imperi Rom van ser preses per Sisebut a la zona costanera i seguidament va iniciar la seva destrucci". De fet Cartago Nova ja havia d'estar amenaada des dels temps de Viteric. La propera ciutat de Bigastrum va caure abans del 610 en mans visigodes (doncs el seu Bisbe va assistir a un Concili el 610) i va obtenir certa preponderncia, potser a causa que la poblaci de Cartagena abandonava la ciutat i es refugiava en Bigastrum, pero va ser destruda cap a aquesta mateixa poca (anys vint o trenta). L'hiptesi ms corrent s que els gots no podien prendre les ciutats emmurallades ms que desprs de llargs setges, i per aix quan prenien ciutats emmurallades a l'enemic destruen les fortificacions perqu no tornessin a servir-los de base en cas d'una reconquesta. La tesi es recolza en la destrucci (comprovada per l'arqueologia) de les ciutats d'frica quan la provncia va ser presa pels vndals; en la destrucci de les ciutats italianes de Pisaurum i Fanum pel rei ostrogot Vitiges, i de Benevent, Npols, Spoleto i Tivoli per un altre rei ostrogot, Ttila; i en una conducta similar dels llombards amb els bizantins. Aix pressuposa que Cartago Nova hauria de ser presa pels gots desprs del regnat de Recared i abans del de Sisebut (s a dir entre el 602 i el 612). El 602 l'exrcit que els havia de combatre va ser confiat a Viteric, qui el mar del 603 va aprofitar el seu control per donar un cop d'estat. Per tant va poder combatre durant el 602 sense que se sapiga res d'aix; en canvi sens dubte no va sortir a combatre el 603; desprs es va poder combatre el 604, 605 i 606 (i potser fins i tot posteriorment el 607, 608 i 609) i en alguna d'aquestes campanyes es prengu Sagontia i segurament Bigastrum; finalment es va tornar a lluitar el 611, sembla que amb poc xit. El fet que el Bisbe de Bigastrum estigus present en el Concili del 610, i que precisament la qesti d'aquest Snode fos el convertir a Toledo en Arquebisbat en substituci de Cartago Nova, podria indicar que la ciutat encara no havia estat recuperada. La destrucci en aquest cas cal atruir-la als bizantins, que, encerclats, l'haurien destruit abans d'abandonar-la. Noms la referencia de Fredegari de qu la destrucci de ciutats costaneres va ser obra de Sisebuto impedeix assegurar-ho. La conquesta fou probablement el 614.

Desprs d'aix quedava poc als bizantins. Tradicionalment es collocava el seu domini en el Sud de Portugal (basat en l'inassistncia als concilis posteriors al 589 i fins al del 653 del Bisbe de Ossonoba; aix els bizantins haurien dominat la regi des aproximadament el 599 fins a al voltant del 650), per s molt improbable que mai, ni en els inicis de la seva presncia, quan major extensi abraava el seu domini, arribessin a dominar aquesta zona. Segurament la seva zona de domini s'havia redut a una zona de l'Estret enfront de Ceuta, entre la regi de Gades (amb Besipo, Melgable i Bilone Claudia), la zona de l'Estret prpia (amb Mellaria i Calpe) i la zona a l'oest de Mlaga (amb Barbesula, Slduba i Suol). Isidor s molt poc informatiu (fet habitual en l'illustre sant) i es limita a indicar: "...urbs residuas quas in Hispaniis Romana magnus agebat, proelio conserto obtinuit" que es traduiria per: "la resta de les ciutats de certa importncia que conservaven els bizantins les va ocupar (Suintila) mitjanant batalla". No dna ni el nom d'una d'elles, ni la data, ni cap indicaci apreciable ms que el fet de parlar de ciutats en plural, el que indicaria que eren ms d'una.

Tradicionalment s'ha suposat a Mlaga, Ceuta i Tnger ocupades el 615, a Cartago Nova el 621 (o ms aviat el 622, car el 621 el rei va combatre contra els vascons), l'Algarve cap al 625-626, i les ltimes places indeterminades el 629. Per ats que Isidor va acabar la seva Crnica en la primavera del 626 i la conquesta ja havia concls, haurem de suposar que aquesta va tenir lloc amb anterioritat. Com suposem que Cartago Nova havia estat ocupada vers el 614 i que els Algarves mai van ser possessi grega, sol restaven als orientals algunes possessions, segurament a la zona de l'Estret, a l'altre costat de Ceuta. La campanya contra els vascons sol datar-se el 621, encara que tamb va poder esdevenir-se el 622, car Isidor sols indica que va ser "al principi del seu regnat". La lluita contra els bizantins va haver de portar-se a terme entre el 622 i el 625, i per tant sembla ms probable que fora entre el 623 i el 625.

Abans del 625 Suintila va associar al tron al seu fill Ricimir. El seu germ Geila va participar tamb en el govern. El rei estava casat amb una dama anomenada Teodora. Se'l considera en general un governant piets que don a l'Esglsia de Guarrazar en la Cartaginense una corona d'or (que encara existeix, formant part del l'anomenat tresor de Guarrazar que va ser localitzat a mitjans del Segle XIX).

El 625 se sap per una carta de Brauli, Bisbe de Saragossa des el 631 al 651 (va succer al seu germ Joan, que havia estat bisbe des el 619 al 631 aproximadament), que es produen desordenis en els voltants de la ciutat, i havia guerra, pesta i fam. No cap dubte de l'activitat vascona a la zona s'havia reprs

Isidor va dedicar al rei la seva primera edici de la Histria dels gots, i en ella va fer un elogi de la bona fe, la prudncia, l'energia, el rigor com jutge, la diligncia en els assumptes de govern i la generositat amb els pobres del rei. Per en la segona edici, uns deu anys desprs, quan ja Suintila havia estat deposat, tots aquests elogis van ser suprimits. Sembla que els elogis tenien un fons de veritat, i que en tot cas la poltica del rei disgustava als magnats i no al poble. No obstant aix no podia mantenir-se l'alabana una vegada cagut del poder, i amb el tron ocupat per la facci rival.

El 631 va ser enderrocat pel dux de Septimnia, Sisenand. Suintila va fugir i se sap que va morir desprs del 634 (potser cap al 641). El 633 el IV Concili de Toledo, presidit per Sant Isidor de Sevilla, el va excomunicar i expropiar els bens. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76354" title="Liuva II" nonfiltered="318" processed="317" dbindex="30342">
Liuva II fou rei visigot del 601 al 603. Succe el seu pare Recared I quant tenia 18 anys d'edat.

Cap a la primavera del 602 el noble got Viteric, uno dels conspiradors amb Sunna de Mrida per a restablir l'arianisme el 589, aconsigui el comandament de l'exrcit que lluitava contra els bizantins. En comptes d'expulsar els bizantins, va donar un cop d'estat (primavera del 603). Penetr en el Palau Reial, i depus el jove rei, potser amb el suport d'una  facci de la noblesa probablement hostil a la dinastia de Leovigild. Viteric va fer que li tallessin la m dreta (la qual cosa l'imposibilitava per a regnar), i ms tard el va fer condemnar a mort i executar (estiu del 603).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76356" title="Mascarell de Nazca" nonfiltered="319" processed="318" dbindex="30343">

El mascarell de Nazca (Sula granti) s un mascarell, de la famlia Sulidae, que habita a la costa oriental de l'Oce Pacfic. Anteriorment es considerava una subespcie del mascarell emmascarat, per a partir de 1998 la Uni Americana d'Ornitlegs acord separar-ne el mascarell de Nazca com a espcie diferent.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76357" title="Regles d'accentuaci del catal" nonfiltered="320" processed="319" dbindex="30344">
 Regles generals d'accentuaci .

 Les paraules monosllbiques no s'accentuen (hi ha excepcions que constitueixen l'accent diacrtic).

 S'accentuen les paraules agudes (la sllaba tnica s l'ltima de la paraula) que acaben en vocal, vocal seguida de s o -en -in (on la i s vocal). S'escriu, per tant: catal, per, tamb, cam, pasts, cabs, progrs, Berln, sorprn. En canvi: Ramon i ferum (acaben en consonant) o esglai i festiu (acaben en semivocal). ;

 S'accentuen les paraules planes (la penltima sllaba s la tnica) que no acaben en cap de les terminacions anteriors. Per exemple s'accentuen: exmens, cnon, trcer, corregurem, portveu, entristssiu. Per no s'accentuen: Maria (mot pla acabat en vocal), examen, Caucas. ;

 S'accentuen totes les paraules esdrixoles (l'avantpenltima sllaba s la tnica) i totes les paraules sobreesdrixoles (la slaba tnica est abans de la penltima). Per exemple: histria, tnica, rea, Nria, perode, qumicament.

 S'accentuen tots els adverbis acabats en -ment si la paraula original a partir de la qual est format s'accentua: rpida   rpidament, mecnic   mecnicament, fcil   fcilment, feli   feliment.

 Tipus d'accents .

Hi ha dos tipus d'accents: l'accent greu o obert (`) i lagut o tancat ( ). L'accent greu es colloca sobre de les vocals obertes, seguint les normes anteriors; i l'agut, sobre les vocals tancades. La a s la vocal oberta i la i i la u sn les vocals tancades. La e i la o poden ser obertes o tancades, per tant, tant poden poden portar l'accent greu com l'agut, depenent de si la vocal s oberta o tancada.
Exemples: bscula, vlid, matals, inters, bstia, perqu, cntim, mdul, all, liba, reps, arrs, vindr, accs, tamb, legtima, ve, rtmic, pasts, trtora, cant, instituci, mscul,  brixola, palls.

 Accentuaci de la "e" als estndards de l'IEC i de l'AVL - Divergncies entre / .

Degut a la diferncia de pronunciaci de certes  tniques en els dos blocs del catal (/), existeixen dues formes d'accentuaci: la de l'estndard de l'IEC, on hi hauria representat el bloc oriental i la e s'accentuaria greu <> , i la de l'AVL, on hi hauria representat el bloc occidental i la e s'accentuaria agut <> . Aquesta divergncia existeix en certs casos:
 Les paraules agudes en -es que no dupliquen la s en formar el plural: angls/angls, francs/francs, comprs/comprs, adms/adms, corts/corts, ills/ills (en canvi, tot i duplicar la s en la forma de plural, tamb hi ha divergncia a inters/inters, estrs/estrs i esps/esps).
 Els numerals ordinals i altres paraules acabades en -e: cinqu/cinqu, sis/sis; al/al, caf/caf, obsc/obsc, ser/ser (tanmateix, s escriuen sempre amb accent agut cabriol, consom, macram, peron, pur, sufl, ximpanz).
 Les formes de la tercera persona del singular del present d'indicatiu d'alguns verbs de la segona conjugaci i altres paraules acabades en -en: aprn/aprn, comprn/comprn, depn/depn, ofn/ofn; amn/amn, edn/edn, mossn/mossn (en canvi, s'escriuen sempre amb accent agut atn, entn, pretn i encn).
 Els infinitius acabats en -ixer/-ixer, -ncer/-ncer, nyer/nyer: conixer/conixer, merixer/merixer, parixer/parixer (amb l'excepci de crixer i de nixer); convncer/convncer, vncer/vncer; atnyer/atnyer, estrnyer/estrnyer.
 La segona i la tercera persones del plural dels imperfets d'indicatiu amb accent en el radical: fiem/fiem, fieu/fieu, criem/criem, crieu/crieu.
 I les paraules planes acabades en -ol: psol/psol, trbol/trbol, terratrmol/terratrmol, sgol/sgol, trvol/trvol, crcol/crcol, grvol/grvol (en canvi, s'escriu sempre amb accent agut crvol tot i sser pronunciat amb [ ] al bloc oriental).

Tot i pronunciar-se habitualment amb e tancada al bloc occidental, a fi d'evitar una excessiva discrepncia entre les diferents varietats del catal, l'AVL mant l'accent greu de dues paraules gramaticals d's freqent (el pronom relatiu i interrogatiu tnic qu i la conjunci perqu), alguns cultismes i neologismes esdrixols o plans acabats en consonant (ter, ster, ssam, pliade, bstia, srie i poca) i el topnim Valncia.

 Accent diacrtic .
S'anomena accent diacrtic aquell accent que es colloca sobre algunes paraules, que seguint les normes generals no haurien de portar accent, per distingir-les d'unes altres paraules que s'escriuen igual per que es pronuncien diferent.

A continuaci, algunes de les paraules que porten accent diacrtic en catal:
per una llista ms completa vegeu l'article principal sobre l'accent diacrtic.;
 b, bns (riquesa; adverbi); be, bens (xai; nom de lletra);
 du (divinitat), adu, semidu; deu, deus (nmero; font; verb deure) ;
 dna, dnes (del verb donar); dona, dones (persona del sexe femen);
 s (verb sser o ser); es (pronom);
 fra (del verb sser); fora (adverbi de lloc);
 m (part del cos); ma(possessiu);
 ms (quantitatiu); mes (perode de l'any, conjunci, possessiu);
 mn (univers), rodamn; mon (possessiu);
 nt, rent, besnt... (parentiu); net, renet... (adjectiu);
 s, ssos (animal); os, ossos (de l'esquelet);
 ssa (animal); ossa (ossada);
 pl, pls (vellositat); repl, contrapl...; pel, pels (contracci);
 qu (interrogatiu i relatiu precedit de preposici); que (relatiu ton);
 s (verb saber); se (pronom reflexiu);
 s (afirmaci); si (conjunci);
 sc (del verb sser); soc (soca; esclop...);
 sn (verb sser); son (el fet o les ganes de dormir; possessiu);
 t (verb tenir); te (infusi; nom de la t; pronom feble);
 s (acci d'usar); us (pronom feble);
vns, vnen (verb venir); vens, venen (verb vendre);
 vs (tractament); -vos (pronom feble);

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76359" title="Gavina de cua bifurcada" nonfiltered="321" processed="320" dbindex="30345">

La gavina de cua bifurcada (Creagrus furcatus) s una gavina endmica de les illes Galpagos i s una de les poques que s'alimenten de nit al mar. Es caracteritza pel seu plomatge griss, quasi negre al cap i quasi blanc al pit; les potes sn d'un color vermells i destaca l'anell tamb vermells al voltant de l'ull.

L'alimentaci es basa en calamars i peixos superficials. A causa dels seus hbits alimentaris nocturns aquesta gavina est ben adaptada als ambients foscos: ulls grans i bec blanquins, fcil d'identificar per les seves cries una vegada ha tornat al niu. Viu en colnies a la majoria d'illes de l'arxiplag. L'aparellament es dna cada 10 mesos, aproximadament.

Referncies.
 Michael H. Jackson: Galpagos. Una historia natural (University of Calgary i Fundacin Charles Darwin, 1997).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76365" title="Grapsus grapsus" nonfiltered="322" processed="321" dbindex="30346">

Grapsus grapsus s un dels crancs ms comuns de la costa pacfica i les illes d'Amrica del Sud. Es pot trobar tamb a les costes pacfiques d'Amrica Central i Mxic. s una de les espcies caracterstiques de les illes Galpagos, on s conegut amb el nom de zayapa i hi s molt abundant i fcil d'observar al costat de les iguanes marines. Les cries sn de color negre, per els adults presenten un caracterstic color marrons o vermells, que tendeix al blau a la part inferior. S'alimenta d'algues i petites restes d'animals, que obt seguint el curs de les marees. Fins el 1990 es considerava de la mateixa espcie amb Grapsus adscensionis, per aquest ltim es troba a l'Atlntic oriental, mentre que Grapsus grapsus no.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76366" title="Februus" nonfiltered="323" processed="322" dbindex="30347">
Februus fou un du rom en honor al qual se celebraven les februa, unes festes en les quals es purificava la ciutat i s'aplacaven les nimes dels morts amb sacrificis i ofrenes. En poca tardana va ser identificat amb Dis Pater, el du dels morts. En realitat, tant el nom del du, com el del mes de febrer, deriven del de les festes.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76367" title="Dis Pater" nonfiltered="324" processed="323" dbindex="30348">
Dis Pater era un du rom del mn subterrani, identificat des de molt antic amb el du grec Hades, per la qual cosa tamb era conegut amb el sobrenom de Plut. El seu nom significa "pare ric" o "pare de les riqueses", perqu originriament era un du agrari i totes les riqueses provenen del sl. Tamb se'l va identificar amb els dus Februus i Orcus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76369" title="Orcus (mitologia)" nonfiltered="325" processed="324" dbindex="30349">
En l'antiga Roma, Orcus simboltzava l'esperit de la mort i personificaci del mn dels morts, representat en algunes tombes com un gegant barbut. Entre la gent culta va passar a ser un sobrenom del du Dis Pater.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76371" title="Ramat Gan" nonfiltered="326" processed="325" dbindex="30350">

Ramat Gan (en hebreu,       , alts del jard) s una ciutat d'Israel propera a Tel Aviv, Giv'atayim i Ben-Berac. Forma part del districte de Tel Aviv i de l'rea metropolitana de Gush Dan. La ciutat acull l'estadi nacional de futbol, la Univesitat Bar-Ilan, un centre mdic molt avanat i un parc nacional. T una de les borses de diamants ms importants del mn i l'edifici ms alt del pas. D'acord amb el seu nom, el 25% de Ramat Gan s zona verda.

Ramat Gan fou fundada el 1921 com a moshav, una colnia comunitria, centrada en la producci agrcola. Desprs d'haver-se anat expandint comercialment i en nombre d'habitants, va ser declarada ciutat el 1950. Segons l'Oficina Central d'Estadstica d'Israel (CBS), l'any 2001 Ramat Gan obtingu una puntuaci de 8 sobre 10 en desenvolupament econmic. L'any 2000, un 70,9% dels estudiants d'ltim curs de secundria van graduar-se i el salari mensual mitj era de 6.995 nous shequels (al canvi del 2 de gener de 2000, 1.677 euros).

 Histria .
Ramat Gan es fund el 1921 en uns terrenys adquirits el 1918 com a moshav, una colnia sionista d'estil socialista. La ciutat, fins el 1923, es deia Ir Ganim (en hebreu,         , ciutat jard). Amb el pas del temps, Ramat Gan perd el carcter agrari i l'economia evolucion cap a un sistema ms urb i comercial. El 1926, el mandat britnic li conced la categoria de consell local.

El 1950, Ramat Gan fou reconeguda com a ciutat pel jove estat d'Israel. Les infraestructures urbanes van crixer contnuament i es van anar construint el Centre Mdic Sheba, l'estadi nacional, la Universitat Bar Ilan i la Borsa de Diamants (Diamond Exchange). L'estadi acull els Jocs Macabeus (aix s, les Olimpades jueves) cada quatre anys.

 Complex de la Borsa de Diamants .

Aquesta rea, al nord-oest de la ciutat, s coneguda per la concentraci de gratacels, entre els quals hi ha el City Gate, que amb ms de 240 metres s l'edifici ms alt d'Israel, la Borsa de Diamants, un hotel Sheraton i moltes empreses de noves tecnologies. De nit, aquesta zona esdev el centre regional de prostituci i de joc illegal.

 Ciutats agermanades .
  Breslau (Polnia);
  Estrasburg (Frana);
  Kassel (Alemanya);
  Londres-Barnet (Regne Unit);
  Main-Kinzig-Kreis (Alemanya);
  Phoenix (Arizona, EUA);
  San Borja (Per);
  Shenyang (Xina);
  Szombathely (Hongria);
  Weinheim (Alemanya);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76372" title="Pi de Conflent" nonfiltered="327" processed="326" dbindex="30351">

Pi de Conflent (en francs i oficialment Py) s un municipi catal de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord. Administrativament s una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals i del cant d'Oleta.

Es tracta d'un petit poble de muntanya on s'hi troba la reserva natural de Pi-Mentet. s proper al Canig. Els seus habitants tamb sn coneguts com a pinatxos.

 Evoluci demogrfica .
                                                
ImageSize  = width:250 height:200                          
PlotArea   = left:40 right:10 top:10 bottom:20            
TimeAxis   = orientation:horizontal                       
AlignBars  = justify                                       
Colors =                                                
  id:gray1 value:gray(0.9)                           
                                                  
DateFormat = yyyy                                 
Period     = from:1960 till:2000                 
ScaleMajor = unit:year increment:10 start:1960
                                    
PlotData =                          
  bar:300 color:gray1 width:1       
  from:start till:end             
  bar:200 color:gray1              
  from:start till:end            
  bar:100 color:gray1           
  from:start till:end         
  bar:0 color:gray1       
                       
                    
LineData =       
  layer:front    
  points:(48,103)(84,84) color:blue  width:2 #1962 tot 1968. Inwonertal 1962: 146 1968: 113
  points:(84,84)(100,78)    color:blue    width:2 #1975: 102
  points:(100,78)(128,74)   color:blue    width:2 #1982: 95
  points:(128,74)(160,75)   color:blue    width:2 #1990: 97
  points:(160,75)(196,81)   color:blue    width:2 #1999: 107
  points:(196,81)(228,81)     color:blue    width:2 #2004/5 
  


 Enllaos externs .

 Plana amb informaci del municipi .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76375" title="Regne Anglocors" nonfiltered="328" processed="327" dbindex="30352">
El Regne Anglocors fou una entitat poltica a l'illa de Crsega

Pascal Paoli president del consell general del departament de Crsega rebutj sotmetre's a la Convenci i va obtenir l'ajut de la Gran Bretanya. El 9 de maig de 1794 el consell general del govern provisional de Crsega va publicar el procs per organitzar eleccions que es van celebrar el 25 de maig de 1794 i l assemblea electa es va reunir a Cort el 10 de juny de 1794. Mentre els anglesos havien ocupat Saint Florent (17 de febrer de 1794) i Bstia (21 de maig de 1794). El 20 de juliol de 1794 Nelson va entrar a Calvi. 

El 15 de juny de 1794 es va proclamar la independncia i el 19 de juny de 1794 fou aprovada per unanimitat la constituci del Regne Anglocors que establia com a sobir al rei angls Jordi III, per l'illa era un estat associat amb un virrei i un consell d'estat, i amb un legislatiu representat per un parlament elegit per sufragi censitari pels majors de 25 anys. Paoli fou declarat "pare de la ptria" i s'esperava que seria nomenat virrei per els anglesos se'n malfiaven i el van apartar de totes les decisions i Elliot el va acusar de conspiraci i es va demanar a Paoli de tornar a Anglaterra per no pertorbar el funcionament de les institucions del regne. Paoli va acceptar en benefici del pas i va deixar Crsega el 14 d'octubre de 1795. Per els anglesos van abandonar l'illa el 1796 en virtut del tractat de Pars, i els francesos dirigits per Bonaparte i van tornar amb fora (15 d'octubre de 1796).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76385" title="Pasquale Paoli" nonfiltered="329" processed="328" dbindex="30353">

Pasquale Paoli (francs Pascal Paoli)  (1725-1807) fou un dirigent poltic cors i lder de la naci.

Va nixer al llogaret d Stretta, a la comuna de Morosaglia, el 5 d'abril del 1725, fill de Giancintu Paoli i Denise Valentini. Des del 1730 les revoltes varen ser freqents a l illa, i el seu pare en fou un dels dirigents el 1734 i el 7 de juliol del 1739 es va haver d embarcar cap a Npols portant amb ell al seu fill Pasquale, de 14 anys. 

El 1741 Pasquale va entrar al exrcit napolit com a cadet. Del 1742 al 1743 va servir a Gaeta i desprs va entrar a l acadmia militar reial d artilleria i va servir tamb desprs al regiment Farnesi a Siracusa i a l illa d Elba. El 1755 el fou cridat per son germ gran Clemente per participar a una rebelli i va tornar a Crsega. En aquests anys va rebre influencies intellectuals franceses (Montesquieu), del filsof Genovesi i altres (especialment Maquiavel).

Clemente havia rebut l oferta de ser elegit cap general de la naci per va renunciar considerant que son germ era millor. A l assemblea (Cunsulta)  de San Antone della Casabianca, el 13 i 14 de juliol de 1755 es van presentar dos candidats; Paoli i Emmanuel Matra, i el primer fou elegit. Paoli va establir una constituci aprovada per la Dieta general a Cort el 16, 17 i 18 de novembre. Crsega es proclamava regne amb la Verge Maria com a sobirana, aix doncs en la prctica era una repblica. Fou tamb Paoli que va establir la nova bandera nacional, en la que el cap del moro tenia la banda al front en lloc de estar tapant els ulls. El 14 de maig de 1761 es va crear la primera moneda nacional i el paper segellat. 

Poc a poc els genovesos van quedar limitats a Calvi, Bstia i alguns punts de la costa i poc mes. El 1764 Gnova va cedir l administraci de l illa a Frana. Paoli i els seus van fer la guerra als francesos i l octubre de 1768 van obtenir l important victria de Borgu, al sud de Bstia. La batalla decisiva es va lliurar a Ponte Novu; Paoli, amb milers d homes, va barrar el pas del francesos cap a Corti. La batalla va durar de fet del 1 al 9 de maig de 1769 i els francesos van guanyar i van posar fi a la independncia de Crsega. 4500 corsos van morir-hi. El 14 de juliol de 1769 Paoli va marxar cap a l exili a Npols amb un grup de fidels, on fou acollit com un heroi, i va viatjar per Europa; fou rebut per l emperador Josep II i pel rei Jordi III d'Anglaterra que li va oferir protecci i li va donar una residncia i una renda.

Mercs a uns amics fou introdut al Club Literari i a la Reial Societat de Belles Arts; Paoli fou introdut a la francmaoneria pel metge de la reina, Sir John Pringle (1778). Va tenir una relaci sentimental amb Maria Cosway, esposa del pintor Richard Cosway, amb la que va mantenir encontres i correspondncia, i que sembla que fou l nic amor de la seva vida. La revoluci americana, iniciada al 1776, agaf entre els seus models a la revoluci corsa, per Paoli, que era hoste del rei d Anglaterra, del qual esperava ajut, no va donar cap pas a favor dels americans.

El 30 de novembre de 1789 un decret de l assemblea francesa va declarar a l illa de Crsega part integrant de Frana. Gnova protest intilment per la violaci del tractat de 1768. Un decret va amnistiar als que havien lluitat contra Frana i Paoli va poder tornar a l illa. El 3 d abril de 1790 Paoli va arribar a Pars i es va trobar amb algunes delegacions procedents de Crsega. El 8 d'abril de 1790 el general La Fayette va presentar a Paoli al rei Llus XVI de Frana. Una delegaci corsa va ser rebuda a l assemblea nacional el 22 d'abril i Paoli va fer un discurs. Desprs Paoli fou rebut a la societat d Amics de la Constituci de Robespierre. El 14 de juliol de 1790 es va embarcar cap a Crsega a Toulon. El 9 de setembre li fou confiada la presidncia del consell general i el comandament de la gurdia nacional.

La seva administraci va tenir algunes critiques de les que fou defensat pels seus amics i fins i tot pel jove cors Napole Bonaparte (el 1791). El 21 de setembre de 1792 es va proclamar a Frana la repblica. La Convenci va demanar a Paoli de preparar una expedici a l illa de Sardenya per aquesta fou un fracs per l indisciplina dels soldats vinguts de Toulon; la responsabilitat del fracs fou atribuda a Paoli. Aquest greuge personal es va unir al greuge poltic: els jacobins portaven a la societat insular a una divisi profunda entre dos bndols. L poca del terror i la mort del rei alarmaren a Paoli, i al mateix temps els jacobins impulsaven un centralisme extrem. Els cors oposats a Paoli (entre ells la famlia dels Bonapart o Bonaparte) van convncer a la Convenci de destituir a Paoli i declarar-lo trador.

Paoli va reaccionar, va expulsar als Bonaparte de l illa i el 25 d'agost de 1793 va escriure a l'almirall angls Hood demanant la protecci d Anglaterra. Els britnics van intervenir immediatament sense esperar un acord poltic concret. El 4 de gener de 1794 va escriure altre cop demanant la protecci britnica. El 16 de gener de 1794 es va entrevistar amb Sir Gilbert Elliot i van acordar les bases constitucionals del regne Anglo-Cors. El 9 de maig de 1794 el consell general del govern provisional de Crsega va publicar el procs per organitzar eleccions que es van celebrar el 25 de maig de 1794 i l assemblea electa es va reunir a Cort el 10 de juny de 1794 i el 15 de juny de 1794 es va proclamar la independncia.

Mentre els anglesos havien ocupat Saint Florent (17 de febrer de 1794) i Bstia (21 de maig de 1794). El 20 de juliol de 1794 Nelson va entrar a Calvi.



El 19 de juny de 1794 fou aprovada per unanimitat la constituci del Regne Anglo-Cors que establia com a sobir al rei Jordi III d'Anglaterra, per l illa era un estat associat amb un virrei i un consell d estat, i amb un legislatiu representat per un parlament elegit per sufragi censitari pels majors de 25 anys. Paoli fou declarat  pare de la ptria  i s esperava que seria nomenat virrei per els anglesos se n malfiaven i el van apartar de totes les decisions i Elliot el va acusar de conspiraci i es va demanar a Paoli de tornar a Anglaterra per no pertorbar el funcionament de les institucions del regne. Paoli va acceptar en benefici del pas i va deixar Crsega el 14 d'octubre de 1795. 

Per els anglesos, en virtut del Tractat de Pars, van abandonar l illa el 1796 i els francesos dirigits per Bonaparte hi van tornar amb fora (15 d'octubre de 1796).

Paoli va viure a Anglaterra. Va passar els darrers anys malalt de clculs de vescula i amb la vista disminuda; no va afavorir cap intent de rebelli perqu pensava que seria reprimida amb sang; l abril del 1800 es va oposar a demanar el protectorat rus o a proclamar un rei borb.

Va morir a Londres el 5 de febrer del 1807 als 82 anys. Fou enterrat al cementiri de Saint Pancras i el 1889 les seves cendres foren portades a la capella familiar de la seva casa natal a Morosaglia. El record del lder est present en el poble cors fins a l'actualitat.

 Enllaos externs .
Pgina sobre Pasquale Paoli ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76386" title="Margarida de Baviera-Straubing" nonfiltered="330" processed="329" dbindex="30354">
Margarida de Baviera-Straubing ( 1363 - Dijon 1423 ), infanta de Baviera i duquesa consort de Borgonya (1404-1419).

Orgens familiars.
Nasqu el 1363. Era la cinquena filla del duc Albert I de Baviera, comte d'Hainaut, Holanda i Zelanda, i Margarida de Brieg. Per lnia paterna era nta de l'emperador Llus IV de Baviera i la comtessa Marguerida II d'Avesnes, i per lnia materna de Llus I de Brieg i Agns de Goglau.

Npcies i descendents.
Es cas el 12 d'abril de 1385 a Cambrai amb el futur duc Joan I de Borgonya. D'aquesta unin nasqueren:
 la infanta Margarida de Borgonya (1394 1441), casada el 1404 amb Llus de Valois, delf i fill de Carles VI de Frana, i el 1422 amb el futur duc Artur III de Bretanya ;
 la infanta Caterina de Borgonya (1391 1414) ;
 la infanta Maria de Borgonya (1393 1463), casada el 1406 amb Adolf II de Cleves;
 l'infant Felip III de Borgonya (1396-1467), duc de Borgonya;
 la infanta Isabel de Borgonya (?-1412), casada el 1406 amb Olivier de Chtillon-Blois;
 la infanta Joana de Borgonya (1399-?), morta jove;
 la infanta Anna de Borgonya (1404 1432) casada amb Joan de Bedford;
 la infanta Agns de Borgonya (1407 1476), casada el 1425 amb el duc Carles I de Borb;


Margarida de Baviera-Straubing mor a Dijon el 23 de gener de 1423.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76389" title="Zelda" nonfiltered="331" processed="330" dbindex="30355">

La Princesa Zelda (         , Purinsesu Zeruda), en angls Princess Zelda s un personatge fictici de la franqucia de videojocs de The Legend of Zelda. Zelda s un membre de la Famlia Reial d'Hyrule (Royal Family of Hyrule), essent el personatge que reb el nom de la srie, tanmateix el protagonista i personatge controlable s en Link. Sovint s raptada presonera pel malvat antagonista de la trama: Ganondorf, el Rei del Mal. D'acord amb Shigeru Miyamoto, el creador de la saga, el nom ve de Zelda Fizgerald. Darrerament el seu paper ha canviat considerablement. En jocs com The Legend of Zelda: The Wind Waker i en The Legend of Zelda: Twilight Princess ja no representa el paper de "princesa en perill", sin que ajuda a en Link directament en el combat final amb el seu arc.

Ha aparegut tamb en Super Smash Bros. Melee, un joc de Nintendo GameCube. La Princesa Zelda utilitz mgia per lluitar contra els seus enemics. Per, en el joc The Legend of Zelda: Ocarina of Time tamb es pot transformar en l'emmascarat Sheik, que empra atacs fsics, tot aix per amagar la seva identitat, ja que era perseguida per Ganon. 

 Atributs .

De manera similar a Link, Zelda ha tingut multiples encarnacions a travs de la srie. Generalment t edat propera a Link, sovint s una nena, per ha aparegut com a adulta en tres ocasions: en Ocarina of Time, en The Adventure of Link i en el recent Twilight Princess. Zelda sempre apareix com una jove bonica (o una nena en el seu defecte), usualment amb cabell ros o roig. Sol portar vestits de seda fina blancs, rosats, lavandes o altres colors clars (sovint amb l'emblema de la Famlia Reial d'Hyrule), a ms de joies que inclouen arracades que sn un accessori tradicional Hylian i tambien al seu vestit sempre t un dibuix que s un triangulo en el centre del vestit i en el seu costat unes ales.

Associada amb la Deessa Nayru i la Triforce de la Saviesa, Zelda t un excellent judici per al que succeir en la majoria dels casos -encara que aix no sempre l'ajuda a evitar ser capturada. La majoria de les Zelda estan dotades de poders psquics o mgics innats, tals com a telepatia i premonicions. A la seva mxima capacitat, Zelda pot invocar poderosos encanteris i crear o desfer barreres i segells. En ocasions, els seus alters egos poden tenir habilitats prpies, tanmateix, aix no la salva de ser capturada per Zant a Twilight Princess.

L'any 2001, la companyia Nintendo va anunciar la participaci de la Princesa Zelda en el joc Super Smash Bros Melee, on apareix acompanyada de Link i Ganondorf, aix com altres personatges clebres de la companyia. Resulta important destacar que es trfic de la primera ocasi en qu la Princesa Zelda apareix en un joc diferent al de la srie, i en ell es pot apreciar una Princesa Zelda adulta, que pot transformar-se al seu alter ego, Sheik, personatge que tamb apareix en el joc Ocarina of Time per a la consola Nintendo 64. En aquest joc la Princesa t poders associats amb les deesses Nayru, Farore i Din, que constitueix part de la mitologia de la srie. 

 Encarnacions de Zelda .

La Princesa Zelda, apareix en la majoria de tots el videojocs de la franqucia The Legend of Zelda. La nica excepci considerada, s The Legend of Zelda: Link s Awakening, on apareix una noia anomenada Marin, que comparteix certes semblances fsiques amb la princesa, tot i que en The Legend of Zelda: Majora s Mask apareix tant sols en una escena i es mencionada en certes ocasions en els dilegs del videojoc.

 The Legend of Zelda (1986) .

En el primer videojoc de la saga, la Princesa Zelda s segrestada per Ganon, el autoproclamat Rei del Mal, que l'amaga a la seva guarida a la Muntanya de la Mort. Abans no la segrestessin, trenc la Trifora de la Saviesa en vuit fragments i les va dispersar en diverses zones d'Hyrule per amagar-les d'en Ganon. Link, portador de la Trifora del Valor, ha d'anar a la recerca de la princesa engabiada i alhora recuperar tots els fragments de la Trifora de la Saviesa, per a convatir al malvat i depietat Rei del Mal, Ganon, portador de la Trifora del Poder.

 Zelda II: The Adventure of Link .

Una antiga princesa nomenada Zelda fou vctima d'un encanteri per dormir eternament per un malvat fetiller que treballava a les ordres del seu germ, el prncep. Aquest intent detenir al bruixot, per no va aconseguir amb gaire xit. El prncep va ordenar que totes les dones de la Famlia Reial d'Hyrule s'anomenaria Zelda a partir de llavors, en memria de l'esdeveniment. Zelda, l'original, no despert fins milers d'anys desprs, grcias al agosarat guerrer anomenat Link, quant aquest derrot al malvat bruixot que volia ressuscitar Ganon.

 Legend of Zelda: A Link to the Past .


Un malvat bruixot nomenat Agahnim, controlat per els malvat Ganon, mat al Rei d'Hyrule per motius desconeguts. Link, pertanyent a la Famlia Reial que s'encarreg de protegir a aquesta, es dirig cap al castell per salvar a la filla del rei, Zelda. Link aconsegueix fugir amb ella, i se li encomana la tasca de passar la prova de les tres Deeses: Din, Nayru i  Farore. En tornar per Zelda, Ganon se l'ha endut, juntament a les descendents dels savis. Les 7 donzelles ara es troben tancades en cristalls repartits per tot el Regne Fosc, que no s cap altre que el Regne Sagrat arrasat pel poder de la foscor i del la maldat del despietat Rei del Mal. Amb la derrot d'Agahnim que va poder trencar el setge de Ganon, Link rescat Zelda, amb la definitiva derrota del monstre Ganon.

 The Legend of Zelda: Ocarina of Time .

La Zelda s la filla del Rei d'Hyrule, i la protectora de la Trifora de la Saviesa. En comenar la histria, la Princesa Zelda, t un somni premonitori que l'avisa sobre la insurreci d'en malvat Ganondorf, i que en Link, un jovenet del bosc, podria ajudar-la. El joc s'inicia quan en Link coneix la seva fada guardiana, Navi, qui l'ajuda per anar al Castell d'Hyrule on es trob la princesa. Un cop arribats al castell on viu la nena aquesta, li explica el seu somni i l'envi per recuperar les tres pedres espirituals; la Maragda Kokiri, el Rob Goron i el Safir Zora i protegir la Trifora de Ganondorf, que s el malvat lder de les Gerudo, que sn una raa de lladres que viuen al desert al'oest d'Hyrule], el regne en qu transcrrer el joc d' Ocarina of Time. Aix que Link t que partir en busca de les Pedres Espirituals per obrir la porta que condueix a la sala de l Espasa Mestra, en el Temple del Temps. Impa, protectora de Zelda, l hi enseny Link la Nana de Zelda, una melodia important pel videojoc. Quant Link torna de la seva recerca, Zelda t que fugir per la insurrecci de Ganondorf, que s ha apodera del Castell de la Famlia Reial d'Hyrule.

Per evitar que el Rei del Mal Ganondorf, la trobi, Zelda fuig del castell d'Hyrule amb la seva mainadera Impa, i ha d'amagar-se durant set anys de Ganondorf. Durant en aquests set anys en qu Link var estar dormint en el Temple del la Llum, Zelda es var transformar en Sheik el seu alterar ego, i quant Link es despert i es dispos vncer Ganondorf, aquesta ajuda a Link en el seu transcurs en els Temples d Hyrule, en la seva missi d'ajudar als Savis d Hyrule. Desprs de qu el jove Link despertes els Savis Hylian, Zelda revel el seu aspecte original. Tanmateix, en aquell precs instant, se segrestada per Ganondorf, que durant set anys l'estava donant caa. En la batalla final contra el malvat Ganon, Zelda utilitz la seva mgia, junta amb la dels Savis Hylian, i junt amb l'Espasa Mestra de Link, per tancar Ganondorf al Regne Fosc, quedant-se amb la Triforce del Poder. 

Altres aspectes de Zelda en The Legend of Zelda: Ocarina of Time, s la seva transformaci en Sheik. La seva transformaci en Sheikah, anomenat Sheik, que afirma ser una Sheikah, es prcticament perfecte, ja que t el poder de canviar el color de la pell i dels ulls. Sota l aparena de Sheik, Zelda ajud al jove Link en la seva missi de cercar els setge dels Savis, ensenyant-li al protagonista diferents melodies amb la seva Llria.

 The Legend of Zelda: Majora's Mask .  

Un altre joc separat de la histria de Zelda. En aquest joc en Link, cansat de la vida d'heroi, va a la cerca de Navi, la seva amiga lleial que va perdre a les acaballes de l' Ocarina of Time, quant l' Heroi del Temps derrot Ganondorf i compl el seu dest, tornant a la seva poca. M entres la cercava, als boscos perduts un desconegut, l'Skull Kid li roba el cavall i la seva Ocarina del Temps i fuig a un mn misteris, Trmina, un mn parallel d'Hyrule, on aquest est sembrant el caos i la destrucci.

Link el segu cap a aquest mn en qu Skull Kid est invocant una lluna perqu caigui i arrassi tot el mn de Trmina. Realment Skull Kid est posset per la Mscara de Majora, un dol de tribus llunyanes amb el poder d'atraure la lluna a la terra. Link haur de despertar als Quatre Gegants de la seva letrgia jugant amb el temps i emprant les ms de 30 mscares que disposa en l'aventura. La Princesa Zelda es nmes es mencionada en aquest videojoc, i tant sols apareix en una escena en qu Link la record abans del seu viatge a Trmina.

 The Legend of Zelda: The Wind Waker .

 Les emocions arriben a un punt lgid quan Link observa impotent com sa germana s segrestada per un enorme ocell. Embarcant-se en un pic viatge per trobar-la, Link descobreix un gran misteri sobre Hyrule, una terra que creia que noms existia en les llegendes i contes per a infants. En aquest episodi, l'heroi aprn a dominar el poder dels vents per dur el seu vaixell de vela d'illa en illa per cercar a la seva germana cautiva ms enll de la seva illa natal.

Tetra, una valent i vital capitana d'un vaixell pirata s raptada al mig de l'aventura, per en  Link i la Tetra esbrinen que en realitat, ella s la descendent de la Famlia Reial del desaparegut Regne d'Hyrule: la Princesa Zelda, perseguida pel malvat i despietat Ganondorf, que la busca desesperadament per aconseguir la relquia sagrada Triforce i restaurar Hyrule de nou per poder governar-la d'una vegada per totes com al seu legtim rei.

 The Legend of Zelda: Link's Awakening .

En un mn allunyat d'Hyrule, Link cerca ajut per desterrar el mal per sempre del seu regne, per desprs de patir un accident en un vaixell arriba a una illa que resulta sser producte dels seus somnis. Encara que en aquest joc no apareix cap personatge amb el nom de Zelda, Marin, una jove allota que troba a Link inconscient a la platja s exactament igual a la princesa fsicament i en ideologia.

 The Legend of Zelda: Oracle of Ages i The Legend of Zelda: Oracle of Seasons .

Parella de jocs per Game Boy color. Amb aquests dos ttols Nintendo fa renixer la llegenda per a la seva porttil.

 Oracle of Ages (Oracle de les Edats): Link haur de viatjar a travs del temps per poder salvar la terra de Labrynna, de la malvada Vern, Fetillera de les Ombres.

 Oracle of seasons (Oracle de les estacions): Link arriba a Holodrum on les estacions s'han tornat boges per obra del despietat Onox, General de les Tenebres, i s'embarcar en una missi que, amb el poder mstic d'un Oracle, far que tot torni a la normalitat.

Totes dues, en acabar una partida connectada (acabant un joc i emprant la contrasenya en l'altre) Zelda apareix al final.

 The Legend of Zelda: Twilight Princess .

 La Princesa Zelda en Twilight Princess, era la legtima descendent de la Famlia Reial d Hyrule. Era la recent actual del pas, aspirant a sser una bona monarca, fins a la invasi dels Twili, provocada pel Rei del Crepuscle, Zant. Aquest li obliga a rendir-se, de lo centrar-hi ella i els seus sbdits moririen en les seves mans. Ella accept sense cap mena de contradicci, veient impotent com Hyrule es fusion amb el Crepuscle, i veient com la seva gent es transform en nimes baix l influencia de la mgia del Tir de les Ombres. Possiblement, ella se salv d aquesta transformaci en nima gracis al fragment de la Triforce que possea, concretament, la de la Saviesa. Aix doncs, ella va poder mantenir contacte amb Link i Midna, demanant-los que purifiquessin Hyrule de l ombra del Twilight Realm. Ms endavant del joc, quant Hyrule s des fusion del Crepuscle, ella var salvar Midna de les portes de la mort entregant-li la seva essncia de la Triforce de la Saviesa. Aix la seva nima es fusion amb Midna. Desprs de qu el malvat Ganondorf posses el seu cos i es transforms en Puppet Zelda, Midna var purificar-lo perqu l'anima de Zelda pogus tornar-hi en aquest. Desprs, ella lluita contra Ganon juntament amb Link amb les Fletxes de Llum. Quant Link acabar amb el Gerudo, Midna retornar-hi a la normalitat,convertint-se en una xicota molt maca, i Zelda i Link es despediren d aquesta en el Circ del Mirall del Patbul del Desert.

 Alter egos .

 Sheik .

Sheik s l alterar ego de la Princesa Zelda, amb correspondncia d Ocarina of Time. Per evitar que el malvat Ganondorf l hi doni caa i protegir el do de la Triforce de la Saviesa, Zelda s amaga transformant-se per complet, mutilant el seu aspecte considerablement. No noms canvia fsicament, sin que la seva veu amortia totalment a un veu molt ms greu, una veu masculina. La seva aparena es d home; no cont cap aspecte femen conegut (tot i que apart de la seva aparena femenina, un podria confondre l amb una dona). Els seus ulls sn vermells, com els de la Impa, rasgue tpic dels Sheikah i vesteix amb unes vestimentes blaus amb l emblema dels Sheikah. S ha assumeix que la princesa pogu realitz aquesta transformaci gracis als seus poders mgics de Savina, no relacionats amb el seu fragment de la Triforce de la Saviesa, tot i que no est comprovat i no hi ha agut cap declaraci respecte a la transformaci de Zelda. Aquesta utilitz aquesta aparena d home per ensenyar-hi en Link les melodies que ajudarien en Link en la seva victria final contra Ganondorf; quines per si soles podien permetre al protagonista la capacitat de teletransportar-se en els diferents Temples d Hyrule, contaminats per Ganon.

 Tetra .

En The Wind Waker, ella s una capitana pirata, una marinera experta dotada de una gran intelligncia i astcia, dotada de  molt orgull i carcter. Ella es orfe, la seva mare mor quant aquesta era encara una criatura, entregant-li un fragment de la Triforce de la Saviesa, jurant-li protegir-lo amb la seva vida, resultant esser en realitat la Princesa Zelda (tot i que aquesta no tenia constncia), quina identitat seria amagada pel malvat dels mites de les antiguitats, Ganondorf, el mateix que va ser derrotat per l Heroi del Temps. Ella ajuda en Link a escapar de la mort donada per Ganon, per sense gaire xit, i a ms; Ganon descobr la seva identitat. Foren rescatats, i Daphnes Nohasen Hyrule revelar-hi la seva identitat. Aquesta for de nou segrestat per Ganondorf, aqu Link, l Heroi dels Vents combat en la Torre de Ganon, amb l ajuda de Zelda amb les Fletxes de Llum, i junts, el derrotaren. Tetra podia comunicar-se amb Link durant en el joc, amb un colgant tallat amb la Xafardera, de la Familia Reial.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76391" title="Bonna d'Artois" nonfiltered="332" processed="331" dbindex="30356">
Bonna d'Artois ( 1396 - Dijon 1425 ), duquessa consort de Borgonya (1424-1425).

Orgens familiars.
Nasqu el 1396 sent filla del duc Felip d'Artois-Eu i Maria de Berry. Era nta per lnia paterna de Joan d'Artois-Eu i Isabel de Melun, i per lnia materna de Joan I de Berry i Joana d'Armanyac. 

Npcies i descendents.
Es cas, en primeres npcies, a Beaumont-en-Artois el 20 de juny de 1413 amb Felip de Borgonya, fill del duc Felip II de Borgonya i la comtessa Margarida III de Flandes. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Carles I de Nevers (1414-1464), comte de Nevers i comte de Rethel ;
 l'infant Joan I de Nevers (1415-1491), comte de Nevers, Rethel i Eu. ;

Es torn a casar, en segones npcies, a Moulins-les-Engelbert  el 30 de novembre de 1424 amb el duc Felip III de Borgonya, esdevenint la seva segona esposa. 

D'aquesta uni no nasqueren fills donada la sobtada mort de Bonna d'Artois mesos desprs d'haver-se casat, el 17 de setembre de 1425.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76392" title="Llop mar de les Galpagos" nonfiltered="333" processed="332" dbindex="30357">

El llop mar de les Galpagos (Zalophus californianus wollebaeki) s una de les tres subespcies del llop mar de Califrnia (Zalophus californianus). Es troba a les illes Galpagos, on s un dels mamfers marins ms nombrosos i conspicus. S'estima que la seva poblaci a l'arxiplag s d'uns 50.000 individus. s lleugerament ms petit que el seu parent californi i un mascle adult pot arribar a pesar uns 250 kg. El mascle s una mica ms gran i fosc que la femella i tamb t un bony caracterstic al front que el diferencia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76393" title="Miquela de Valois" nonfiltered="334" processed="333" dbindex="30358">
Miquela de Valois ( Pars 1395 - Gant 1422 ), princesa de Frana i duquessa consort de Borgonya (1419-1422).

Orgens familiars.
Nasqu a la cort francesa de Pars l'11 de gener de 1385 sent filla del rei Carles VI de Frana i la seva esposa Elisabet de Baviera. Era nta per lnia paterna de Carles V de Frana i Joana de Borb, i per lnia materna d'Esteve III de Baviera i Tadea Visconti. Fou germana del tamb rei Carles VII de Frana.

Npcies i descendents.
Es promet el 28 de gener de 1405 amb l'infant Felip de Borgonya, futur duc Felip III de Borgonya, del qual fou la seva primera esposa casant-se a Pars el juny de 1409. 

Miquela de Valois mor a Gant el 8 de juliol de 1422 sense haver donat cap fill al duc de Borgonya.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76394" title="Corrent en jet" nonfiltered="335" processed="334" dbindex="30359">

Els corrents en jet (en angls jet stream) sn un conjunt de corrents d'aire fixes de gran dimetre que envolten la Terra en els hemisferis nord i sud i que la recorren a gran velocitat, situats a prop de la tropopausa. Els avions les utilitzen per estalviar combustible i volar ms rpidament.


Amb aquest nom se citen els Corrents d'aire, a:
1) Gran altura: Jet Stream, flux d'aire a ms de 10 km d'altura, generat per les diferncies de temperatura entre els pols i l'Equador. L'aire s'escalfa a l'equador i es refreda en els pols generant moviments a nivell planetari. El corrent es mou d'Oest a Est per a la rotaci de la Terra. El corrent s de milers de km de llarg, centenars de km d'ample i pocs km d'espessor. Es mou a velocitats de 60 a 550 km/h, i generalment es troba a no ms de 20 km d'altura. Hi ha dos corrents principals, un de subtropical a 30 i un altre de polar a 60 de latitud. ;

2) Baixa altura: Jet Stream de baixa intensitat i de baixa altura. Ex. el Vent Nord que afecta a la gran regi de Paraguai, Uruguai, Nord i centre d'Argentina. ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76401" title="Unitat (lgebra)" nonfiltered="336" processed="335" dbindex="30360">
En un anell, una unitat s un element invertible de l'anell, s a dir, aquell pel qual n'existeix un altre, anomenat invers, tal que el producte entre aquests dos dna com a resultat l'element neutre respecte del producte. El subconjunt de les unitats d'un anell t estructura de grup amb el producte.

En un cos, com que tot element no nul s invertible, tots sn unitats excepte l'element 0.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76406" title="Mihalis Kakiouzis" nonfiltered="337" processed="336" dbindex="30364">

Mihalis Kakiouzis s un jugador grec de basquetbol que juga actualment a l'AXA Barcelona. Generalment sol jugar en la posici de 4 o aler pivot tot i que tamb ho pot fer de 3 o aler. Una de les caracterstiques principals s que llena amb l'esquerra fet que el fa molt difcil de defensar a l'hora de llenar. Bon triplista, tamb s hbil a prop de l'anella, tot i la seva mancana de pes i envergadura.

 Biografia .
Mihalis Kakiouzis va nixer el 29 de novembre de 1976 a Atenes, Grcia.

Als vuit anys va apuntar-se a l'equip del seu barri. Juntament amb el seu germ ms endavant van anar evolucionant en el seu pas aix van arribar amb el Ionikos NF a guanyar el ttol juvenil de Grcia. A partir de llavors Mihalis va experimentar una progressi molt gran, i l'any 92 va debutar com a professional amb l'equip Ionikos NF, amb el que va jugar tres temporades a la categoria A-2. Kakiouzis va continuar mostrant la seva enorme progressi i la temporada 94-95 ja s'havia convertit en el segon mxim anotador i rebotejador de la categoria. Tamb aquella mateixa temporada va arribar aconseguir la medalla d'or amb la selecci sub-19 de Grcia. Desprs d'aquest nmeros els principals equips grecs es van interessar per aquest jugador, ja sigui Panionios i Olympiakos o b AEK que finalment va ser l'equip que el va fitxar. Dins d'aquest equip va anar ascendint en el seu rol fins convertir-se en la estrella de l'equip indiscutible. L'any 2002 va aconseguir que l'AEK aconsegus proclamar-se campi de la lliga de Grcia. Un any ms tard al 2003 el Montepaschi de Siena el va fitxar. All va demostrar el seu enorme potencial davant una lliga ms dura i de qualitat com era la italiana. Al marge de tot aix Kakiouzis continuava jugant amb el combinat grec en competicions internacionals. s grcies aix que va aconseguir el ttol ms important de la seva carrera l'any 2005 aconseguint que Grcia esdevingus campiona del mn. Aquell mateix estiu el jugador grec va acabar contracte amb el Siena i va decidir fitxar pel FC Barcelona, amb qui assol la Copa del rei de bsquet l'any 2007, mesos abans de fitxar pel Cajasol Sevilla.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76407" title="Esteve Valls i Robinson" nonfiltered="338" processed="337" dbindex="30365">
Esteve Valls i Robinson, nascut el 10 de desembre del 1971 a Arrs (Frana) s un periodista nord-catal vinculat a diversos mitjans de comunicaci. Entre rdio, televisi i internet, explota la seua formaci musical i literria en benefici d'una visi actual de la realitat catalana i europea, en llengua catalana i en llengua francesa. Des del 2005 s president de l'associaci Catalunya Nord Punt Com / Catalogne Nord Point Com, destinada a la promoci del recursos nord catalans en el marc eurocatal a travs de la xarxa internet.

 Recorregut meditic .
 1983-1991: Rdio Arrels;
 1991 fins a l'actualitat: France Bleu Roussillon;
 1995 fins a l'actualitat: France 3 Roussillon;
 1998-1999: La Semaine du Roussillon;
 2000-2001: Perpignan Infos TV;
 Des del 2000 edita la web Catalunya-nord.com.
 Des del 2006 edita el magazine La Clau.
 Ha publicat el recull de poesia "Interruptus" (1993, Llibreria 22 - Girona).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76409" title="Baustelle" nonfiltered="339" processed="338" dbindex="30366">
Baustelle sn un grup provinent de Montelpuciano (Siena, Itlia) aparegut la segona meitat dels anys 90. 

Histria.
El seu primer lbum Sussiadiario illustrato della giovinezza va veure la llum el 2000 i va suscitar fora inters per la presncia simultnia de diversos estils musicals: des de la can d'autor francesa i italiana a l'electrnica, passant per la new wave, bandes sonores dels anys 60 i 70 o bossa nova. El 2003 apareix La moda del lento, el qual, seguint el cam que ja havien comenat a traar, mereix el Premi Musica Indipendente al millor grup de l'any. El 2005 editen l'lbum La malavita.

Membres del grup i instruments.
 Rachele Bastreghi: veu, sintetitzador, teclat, clavinet, orgue, percussi.
 Francesco Bianconi: veu, guitarra, sintetizador, orgue.
 Claudio Brasini: guitarra.
 Claudio Chiari: bateria, percussi, sintetizador.

Curiositat.
El nom del grup, "Baustelle", que en alemany vol dir "cantera", va ser triat per casualitat en trobar-lo en un diccionari d'alemany desprs d'una llarga recerca a diversos diccionaris de l'itali a d'altres llenges estrangeres.

Discografia.
 Sussidiario illustrato della giovinezza (2000);
 La moda del lento (2003);
 La malavita (2005);
 Amen (2008);

Enllaos externs.
  Lloc web oficial de Baustelle;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76415" title="Lari" nonfiltered="340" processed="339" dbindex="30368">

Numismtica: ;
la moneda de Gergia; vegeu Lari (moneda).
Zoologia: subordre d'aus de l'ordre del caradriformes; vegeu Lari (ornitologia).
Lingstica:
Lari (llengua), llengua irnica o iraniana;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76416" title="Mario" nonfiltered="341" processed="340" dbindex="30369">
 

Mario, tamb conegut com Super Mario, s un personatge de videojocs creat per Shigeru Miyamoto per Nintendo. s el ms fams entre els personatges de l'empresa i s considerat per molts el personatge de videojocs ms conegut de la histria (tant s aix, que a principis dels anys 90, una enquesta va demostrar que ms persones en el mn coneixien a Mario que al mateix Mickey Mouse). Ha aparegut en centenars de jocs i la major part d'aquests han estat dels ms populars. A l'actualitat, la seva veu en els jocs s la d'en Charles Martinet, encara que en el passat s'havia fet per Lou Albano i Tohru Furuya. Mario aparegu per primera vegada en 1981 sota el nom de Jumpman al videojoc Donkey Kong, nom que va ser canviat pel director de Nintendo of America d'aleshores. En aquesta mateix joc la seva companya Peach tenia com a nom original Pauline. El germ de Mario, Luigi s'estren al joc Mario Bros.

 El Personatge .

Mario s considerat com la mascota oficial de Nintendo i com un smbol de la companyia. Per aquesta ra, normalment apareix noms en jocs i consoles distributs per aquesta empresa nipona. Hi ha per algunes poques excepcions en les que trobem a aquest personatge en alguns ordinadors personals als Estats Units, i en alguns jocs per consoles com Atari 2600.

Mario va aparixer per primer cop en el videojoc Donkey Kong com un protagonista sense nom, ms tard assimil el nom de Jumpman. El joc va obtenir un xit sorprenent. Amb la seva popularitat, Nintento va veure necessari un nom nou. L'equip creatiu de Nintendo Amrica se n'adon de la gran semblana entre el personatge i Mario Segali, l'amo del local de les oficines de la companyia a Itlia. Grcies a aix, el personatge torn a sser batejat.

Quan va eixir al marcat la consola de Nintendo Entertaintment System (NES), Mario va tenir el paper principal en el revolucionari joc Mario Bros.. Poc desprs de la seva estrena extensivament popular va sser escollida com la mascota oficial de Nintendo. 

A partir de la dcada dels 90, la companyia SEGA va estrenar la que va ser (i encara ho continua essent) la seva mascota: Sonic. Shigeru Miyamoto, enutjat va arribar a declarar que "Sonic era la millor cpia de Mario que mai havia vist". Malgrat que ambdues franqucies van competir durant gaireb du anys, fins la transformaci de SEGA en una companyia exclusivament desenvolupadora de jocs, no de videoconsoles.
Paradoxalment, avui en dia, podem veure en consoles de Nintendo jocs tant de Mario com del seu antic rival Sonic. 

El 1996, l'eixida de Nintendo 64, va venir amb l'innovador Super Mario 64. En ell es podia veure per primer cop un videojoc amb unes 3 dimensions totalment alliberades i un nou sistema de cmeres que ha marcat un punt d'inflexi en la histria de l'entreteniment electrnic. Encara avui, molts segueixen considerant aquest joc com el millor de la histria.
Es va poder veure en ell, per primera vegada, a un personatge els jocs dels qual antigament eren en 2 dimensions, en unes perfectes 3D, sense perdre ni una mica de l'essncia que va convertir a Mario en el personatge ms afalagat dels videojocs.

Mario ha aparegut a la televisi en diverses sries de dibuixos animats, historietes, i una pellcula protagonitzada per Bob Hoskins. Ha aparegut en tota mena d'objectes de marxandatge, des de samarretes fins a llenols, plats, roba interior,...

Altres personatges de la saga de Mario sn el seu germ ms petit (i ms alt), Luigi, la Peach, Toad el bolet, el dinosaure Yoshi, i el malvat Rei Bowser (un gegant koopa i tal principal de la srie), entre d'altres.

Histria.
Poc se sap de la histria de Mario. Els seus jocs, intencionadament, eviten trampes complicades per no limitar detalls que Nintendo vulgui incloure en el futur. Segons alguns manuals de videojocs molt antics, Mario i el seu germ Luigi sn italoamericans nascuts en Brooklyn, Nova York. Mario treballa com a lampista i vesteix de vermell, amb un mono blau. En jocs ms moderns com Paper Mario, es pot observar com resideix amb el seu germ al Regne Xampiny.

Les caracterstiques distintives de l'aparena de Mario es deuen a les restrincions de la tecnologia (colors i pxels limitats). En el passat, els programadors no podien animar el moviment del personatge sense que els seus braos desapareguessin si duien una samarreta de color slid. No tenien la capacitat de donar-li una boca i no podien animar els seus cabells. Aix es que Mario, al seu darrer disseny, es va quedar amb una gorra, mono i bigoti per resoldre aquests problemes. El creador de Mario, Shigeru Miyamoto, ha dit en algunes entrevistes que Mario duu gorra tamb perqu li s difcil dibuixar cabells. 

El cognom  Mario  (fent que el seu nom complet sigui  Mario Mario ) s'utilitz primer en The Super Mario Bros. Show. Aix era per explicar com Luigi i Mario podien sser "els germans Mario" si el nom de Luigi era Luigi. Tanmateix, cap font oficial de Nintendo ens confirma que el seu cognom sigui aquest.

 Professi .
Al principi, en el joc Donkey Kong, Mario, tamb conegut com Jumpman, tenia la professi de fuster/constructor, Nintendo ha adms que Mario es un lampista que treballa en canonades. Tot i aix, existeixen altres professions que Mario fa en la seva vida quotidiana. Un exemple d'aix s Doctor Mario, en el qual el nostre heroi t com professi la bacteriologia i la medicina, tractant d'aniquilar a virus amb les seves cpsules d'acord amb el color que estan composts els virus. Encara que es diu que tamb Mario s doctor, en el joc de Super Mario RPG: Legend of the Seven Stars, es ressalta molt que Mario "s un lampista", i fins i tot, existeix una afirmaci en la qual Luigi diu "desitjaria ser un gran lampista com el meu germ Mario". En la pellcula duu les seves eines en un cintur i realitza reparacions en les canonades.

Tamb s'han vist treballar d'rbitre de boxa (Punch-Out) i tennis, tennista, futbolista, jugador de bsquet, golfista, corredor de karts, jutge esportiu, pintor, arqueleg (Mario Picross) i astronauta.
Vegeu tamb.
Llista de videojocs de Mario;

Enllaos externs.
Histria d'en Mario  ;
L'evoluci de Mario  ;
 Web no oficial sobre el nou joc per a la consola Nintendo DS ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76417" title="Lari (ocell)" nonfiltered="342" processed="341" dbindex="30370">

Lari s un subordre d'aus de l'ordre dels caradriformes, que inclou les gavines, els fumarells, els becs de tisora i els parsits.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76418" title="Saint Barthlemy" nonfiltered="343" processed="342" dbindex="30371">



Saint-Barthlemy s una illa del Carib i un municipi francs que des del 2007 conforma una collectivitat d'ultramar, anteriorment dependent de la regi d'ultramar de Guadeloupe.
 
Histria.
L'illa va ser descoberta per Cristfor Colom l'any 1493, durant el seu segon viatge a Amrica. La batej aix en honor al seu germ Bartolom, tot reclamant-la per a la Corona Hispnica. Els indis caribs l'anomenaven Ouanalao.

El 1648, tingu lloc la primera ocupaci per part de Frana, per decisi del comandant Lonvilliers de Poincy.

De 1651 a 1656, l'illa fou governada pels Caballers de l'Orde de Malta.

Posteriorment, fou abandonada fins el 1659, data en qu esdevingu de nou colnia francesa. Dotada d'un sl pobre i un clima fora sec, l'illa no oferia cap potencial econmic, per romania un punt estratgic al nord de les Petites Antilles. La impossibilitat de conrear canya de sucre fu que el nombre de esclaus africans introdut fs ms baix que en d'altres illes del Carib. Els habitants de Saint-Barthlemy es dedicaven principalment a la pesca i a la pirateria.

El 1785, va ser cedida per Llus XVI de Frana al rei Gustau III de Sucia, en canvi de l'accs dels vaixells francesos al port de Gteborg i als seus magatzems. En homenatge al rei suec, que exim els habitants de l'illa del pagament d'impostos, la capital de l'illa pass a dir-se Gustavia.

No va ser fins el 16 de mar de 1878 que els suecs van vendre l'illa a Frana per 80.000 francs. El tractat de 10 d'agost de 1877 preveia l'organitzaci d'un referndum per demanar l'opini dels habitants de l'illa sobre el canvi de sobirania. Dels 352 vots emesos, 351 van mostrar-se a favor de tornar a pertnyer a Frana. De nou sota sobirania francesa, l'illa de Saint-Barthlemy va ser incorporada al departament de Guadeloupe l'any 1946. 

El 7 de desembre de 2003, els habitants de l'illa van aprovar en referndum, amb una participaci del 78,71% del cens electoral i amb un 95,51% dels vots emesos a favor, un projecte institucional que fa de llur illa una collectivitat territorial d'assemblea nica separada del departament i de la regi d'ultramar de Guadeloupe. El nou estatus de collectivitat d'ultramar es va adoptar oficialment el 22 de febrer del 2007.

Geografia.
Geografia fsica.
L'illa de Saint-Barthlemy est situada a 230 km al nord-oest de l'illa de Guadeloupe i a 25 km al sud-est de Saint-Martin.

s una illa muntanyosa d'uns 21 km (25 si hi sumem els seus illots), l'nic terreny pla de la qual est ocupat per l'aerdrom.

L'illa est envoltada per nombrosos illots : Chevreau, Coco, Fourchue, Frgate, La Tortue, Le Boulanger, Les Grenadins, Pain de Sucre, Pel, Petit Jean i Toc Vers.

L'illa disposa d'una zona exclusiva econmica (ZEE) de 4 000 km.

El clima de l'illa s tropical martim amb dues estacions. L'estaci seca va del mes de desembre fins al mes de maig, mentre que la humida dura de juny a novembre. El vent ms habitual s l'alisi. La temperatura mitjana de l'aire s de 28 graus, mentre que la de l'aigua s de 27 graus.

Geografia humana.
Segons l'ltim cens, l'any 1999, la seva poblaci era de 6 854 habitants. Aix suposa una densitat de poblaci de 326 habitants per quilmetre quadrat. L'any 1974, el cens don una poblaci de 2 491 habitants. S'estima que el 2003, la poblaci de l'illa era de 8 732 habitants. 

La capital de l'illa, i alhora principal nucli de poblaci, s la ciutat de Gustavia. Hom hi troba tamb una dotzena de pobles, entre els quals destaquen: Saint-Jean, Lorient, Petit Cul de Sac, Lurin, Anse des Cayes, Anse des Flamands, Colombier, Marigot i Corossol. 

La majoria dels habitants de l'illa sn descendents dels colons normands i bretons que s'hi installaren durant el segle XVII, i t la particularitat de no tenir poblaci afroamericana, ja que desprs de l abolici de l esclavatge l'any  1847, la quasi totalitat de la poblaci negra alliberada i que no possea terres per explotar emigr. Actualment, un 90% de la poblaci s d'origen europeu.

Administraci.
Des de 1962 fins al 22 de febrer del 2007, els municipis de Saint-Martin i Saint-Barthlemy formaven el tercer districte (arrondissement), les Illes del Nord (les les du nord en francs), de Guadeloupe i eren administrades per un sotsprefecte. Aquest tenia la seva residncia principal a Saint-Martin, encara que tamb disposava d'una oficina i d'una segona residncia a Saint-Barthlemy. Actualment, com a collectivitats territorials d'ultramar, disposen cadascuna d'un prefecte; actualment, el prefecte de Saint-Barthlemy s Jean-Pierre Lacroix.

L'illa de Saint-Barthlemy constitueix un nic cant que anteriorment estava representat en el Consell General de Guadeloupe per un conseller general, crrec que va ocupar fins al final Michel Magras (no-adscrit d'esquerra), el tinent d'alcalde de Saint-Barthlemy, que va ser escollit per primera vegada el 1998 i reelegit l'any 2004 amb el 100% dels vots, ja que no s'hi presentava cap altre candidat.  

El Consell Municipal est format per 29 membres i est dirigit per l'alcalde. L'actual batlle de l'illa s Bruno Magras, elegit per primera vegada l'any 1995 i reelegit el 2001, amb gaireb el 65% dels vots emesos a la primera volta de les municipals. Encara que oficialment no pertany a cap partit poltic, Bruno Magras s'ha declarat pblicament de dretes .

Economia.
L'agricultura est poc desenvolupada degut a l'aridesa del sl i a l'escassetat d'aigua. La principal activitat econmica s el turisme de luxe. L'activitat turstica comen un cop acabada la Segona Guerra Mundial, quan algunes famlies riques, com els Rockefeller i els Rothschild, escolliren l'illa com a llur destinaci. Els elevats preus de les segones residncies i dels establiments hotelers, aix com les dificultats per accedir-hi en avi, han mantingut l'illa fora dels circuits habituals del turisme de masses.

Transport.
L'illa disposa d'un petit aeroport (SBH, segons el codi de la IATA) utilitzat per noms quatre companyies aries, que ofereixen vols entre Saint-Barthlemy i els aeroports de Guadeloupe, Sint Maarten (Aeroport Internacional Princesa Juliana, situat a la part neerlandesa de l'illa), Saint-Martin (Aerdrom de l'Esperana, situat a la part francesa) i Saint-Thomas, a les illes Verges nord-americanes. La pista de l'aeroport Gustau III s de noms 640 metres, per la qual cosa no hi poden aterrar aeronaus amb una capacitat superior a les vint places. 

L'altra possibilitat per accedir a l'illa s fer servir els ferris que uneixen diriament el port de Gustavia amb Saint-Martin/Sint Maarten. Amb una freqncia inferior tamb hi ha ferris que comuniquen Saint-Barthlemy amb l'illa de Saba, a les Antilles Neerlandeses.  

Saint-Barthlemy no disposa d'un servei de transport pblic per a realitzar trajectes dins l'illa. S disposa, en canvi, d'una flota de taxis.

Referncies.


Enllaos externs.
 Consell Regional de Guadeloupe ;
 Consell General de Guadeloupe ;
 Une le franaise sans impts, article de Le Monde Diplomatique sobre el rgim fiscal de Saint-Barthlemy (Gener de 2006) ;
 Resposta de l'alcalde de Saint-Barthlemy Bruno Magras a l'article anterior (Mar de 2006) ;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76419" title="Correggio" nonfiltered="344" processed="343" dbindex="30372">

Els Correggio foren una famlia feudal italiana que va exercir sobirania sobre la senyoria de Parma i sobre la de Correggio, aix com altres senyories menors i va exercir el govern a molts altres llocs com "podest" o capitans.

El seu origen fou el cavaller Guido, llombard, al servei dels Canossa. El seu fill Frogerio fou el primer senyor sobir de Correggio per donaci dels Canossa. Va construir La Rocca que el 1009 va donar a l'esglsia de San Nicola di Correggio. Possea tamb Ramoscello i Sorbara per la seva dona Valdrada, filla del marques Od. Va morir abans del 1029 i va deixar dos fills: Guido I senyor de Correggio, Ramoscello i Sorbara, que va morir sense fills passat el 1038; i Gherardo I, el seu successor, assessor de la comtessa Matilde de Canossa (vers 1076) i mort vers el 1080. Gherardo va deixar una filla, Agelburga, i un fill, Alberto, que fou senyor  de Correggio vers el 1080, i que va deixar a la seva mort un fill, Gherardo II, senyor i comte (ttol personal del que no sap l'origen) de Correggio. Encara vivia el 1109 i va deixar un fill, Matteo I, senyor de Correggio. A la seva mort  abans del 1141, va deixar dos fills: el petit Corrado, i el gran,  Gherardo III, senyor de Correggio, que ja exercia el 1141 quant va comprar la terra i el castell de Campagnola a Palmerio d Albricone, el 1143 va comprar Corte Mantovana, Bosco dell Argine i part de Corte Nova a la ciutat de Reggio, i el 1150 va comprar el castell de Montanara; en un data no coneguda va rebre  Castelnuovo di Sotto com a feu del bisbe de Parma. Va morir a la segona meitat del segle XII i va deixar quatre fills:

Alberto II, senyor sobir de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova. El 1173, junt amb Gherardo IV va donar a l'esglsia dels Sants Quirino i Michele de Correggio Cap de la lnea d'Alberto II da Correggio;

Nom no registrat, senyor  sobir de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova. ;

Gherardo IV, senyor sobir de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, Podest de Modena el 1203, el 1173, junt amb Alberto II va donar a l'esglsia dels Sants Quirino i Michele de Correggio. Cap de la lnea de Gherardo IV.

Beatrice, monja benedictina, abadessa del Monestir de San Tommaso Apostolo de Reggio (morta passat el 1190);

Lnea d'Alberto II da Correggio:

Alberto fou el pare de quatre fills:

el petit, Tommasso que va rebre la investidura de Castelnuovo di Sotto del bisbe de Parma i fou podest de Ravenna el 1227;

El tercer Albert, mort passat el 1189;

el segon Frogerio, que va deixar dos fills: Guidotto, bisbe electe de Mantua consagrat el 2 de desembre de 1231, Cannic de la catedral de Bolonya el 1224, assassinat al monestir de Sant'Andrea de Mantua per Uguccione de Altofoglia el 17 de maig de 1233; i Sofia.

i el fill gran, Matteo II,  senyor sobir de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, que el 1215 va rebre el feu de Castelnuovo di Sotto del Bisbe de Parma; fou patrici de Parma, podest de Bolonya (1196, 1197 i 1213), podest de Parma (1203), de Pisa (1208), de Cremona (1210), de Modena (1216), de Verona (1217) i de Pavia (1220). Va dirigir una ambaixada de Parma al emperador el 1219. Va morir passat el 1220 i va deixar un fill, Frogerio II, senyor sobir de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, patrici de Parma, podest de Modena el 1211 i 1216, podest de Ravenna el 1214. Va morir abans de la meitat del segle XIII i va deixar un fill, Giberto II, senyor sobir de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, patrici de Parma, mort vers la meitat del segle XIII, que va deixar vuit fills:

Guido III,  senyor sobir de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, patrici de Parma, podest de Mantua el 1239 i el 1242, podest de Faenza el 1252, podest d'Orvieto el 1257 i podest de Lucca el 1260. Va deixar nomes un fill de nom Jacopo, patrici de Parma.

Jacopino I,  senyor sobir de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, i patrici de Parma. Va deixar nomes un fill, Ungardo, que fou igualment senyor sobir de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, patrici de Parma, que fou tamb podest de Pistoia el 1286, de Siena el 1298, i de Florncia el 1299, i capit de la Taglia a Florncia el 1300. Fou assassinat a Parma per Pinuccio de Senaza el 1303.

Matteo IV,  senyor sobir de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, patrici de Parma, que fou podest de Treviso el 1270.
 
Cavalca, senyor sobir de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, i patrici de Parma.

Guidotto, senyor sobir de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, i patrici de Parma. Va deixar dos fills: el primer, de nom Gherardino, que el 1260 va actuar com a testimoni en un tractat i fou el pare de Bartolomea que es va casar el 1326 amb Matteo Bojardo, Consenyor de  Rubiera i Patrici de Reggio; i el segon,  Bartolomeo,  senyor sobir de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, patrici de Parma, que tamb vivia el 1260 ja que fou testimoni en el mateix tractat que son germ.
 
Guglielmo I, senyor sobir de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, patrici de Parma. Va deixar un fill de nom Bernardo que fou senyor sobir de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova i patrici de Parma; el 1281 va reconixer el feu del bisbe de Trent per Castelnuovo di Sotto. Bernardo va deixar dos fills: Guglielmo II, senyor sobir de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, i patrici de Parma, que el 1297 va cedir al seu besoncle Corrado di Obizzo, la seva part indivisa del domini de Correggio; i Ettore, senyor sobir de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, i patrici de Parma, que el 1297 va cedir tamb al seu besoncle Corrado di Obizzo, la seva part indivisa del domini de Correggio;
 
Obizzo, senyor sobir de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, i patrici de Parma. Va deixar noms un fill, Corrado que fou igualment senyor sobir Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, i patrici de Parma, i fou podest de Piacenza el 1304.
 
Gherardo, fou cannic de la catedral de Reggio des el 1283.

Lnea de Gherardo IV da Correggio:
 
Gherardo IV, mort desprs del 1203, va deixar un sol fill,  Giberto I, senyor sobir de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, que el 1197 va actuar com rbitre en una disputa a Campagnola i va morir el segle XIII deixant tres fills: Gherardo V, Roberto (administrador de l'esglsia dels  Sants Michele i Quirino de Correggio des el 1240) i un tercer de nom i circumstancies desconegudes que fou pare d'Obizzo, Podest de Reggio el 1241 i pare a la seva vegada de Corrado, Podest de Reggio el 1293, i de Florida, casada amb Roberto III di Collalto, comte de Treviso i Collalto.

Gherardo V conegut com Dentibus, fou senyor sobir de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, i patrici de Parma; fou podest de Modena el 1236, de Parma el 1238 i el 1247, de Reggio el 1240 i de Gnova el 1250 i fou un dels principals caps dels gelfs a Llombardia. Va fer testament el 1257 i devia morir poc desprs. Es va casar amb Adelsia Rossi (filla de Sigifredo Rossi senyor de Gazzano) amb la que va tenir quatre fills: Guido II, Matteo III, una de nom desconegut, i Beatrice. Del primer parlarem seguidament; de la de nom desconegut nomes se sap que es va casar amb el comte Simone de Casaloldo;  Beatrice fou monja benedictina i abadessa del Monestir di San Tommaso di Reggio com una altra Beatrice de dos segles enrere; Mateu III fou senyor sobir de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, i patrici de Parma, podest de Piacenza (1250), Florncia (1257), Padua (1258, 1263 i 1269), Bolonya (1261 i 1282), Treviso (1265 i 1266), Mantua (1269), Cremona (1272), Modena (1274 i 1283), Perusa (1278), Pistoia (1286) i Reggio (1288), i capit del poble de Padua (1279) i ambaixador de Parma davant el Papa el 1279 i el 1282. Va deixar un fill bastard, Jacopino, pare de Matteo, senyor del castell de San Quirico, que va vendre aquest castell al seu cos prim Gianfranco I Cagnolo da Correggio el 1346; des el 1315 va trencar la tradici familiar i fou del partit gibel i va introduir una guarnici estrangera al seu castell fins que fou assetiat pels parmesans i es va sotmetre a canvi de diners; fou poeta de baixa qualitat per es esmentat per Ireneo Aff a la Memorie degli Scrittori e Letterati Parmigiani (Parma finals del segle XVIII).

El altre fill que resta, Guido II, fou senyor sobir de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova. El 1264 i el 1267 va fer unes convencions amb les comunes (en las que van participar altres senyors indivisos) i va cedir Campagnola, Bosco dell Argine, Corte Mantovana i Corte Nova a canvi del castell de Fosdondo, Camporotondo i Castel degli Orsi; el 1298 va comprar a Lombardino della Gente el castell de Campegine. Fou tamb patrici de Parma,  i podest de Gnova el 1268, de Bolonya el 1270, Capit del Poble de Florncia el 1277 i a Modena el 1283, podest de Mantua el 1283, a Modena el 1284, capit general del exercit de Parma el 1285. Va morir a Parma el 15 de gener de 1299. Estava casat amb Mablia della Gente, d'una famlia patrcia de Reggio. Va deixar set fills: Giberto III, Matteo V, Biacquino (Patrici de Parma), Lezarda (casada amb un patrici de Parma amb dispensa Papal) i tres noies mes de nom desconegut  dels que la primera, una dona, era casada amb un patrici de Cremona, la segona a Franceschino Malaspina marqus de Mulazzo i senyor de Bossa Nova a Sardenya, i vicari imperial de Parma, i la tercera amb Pinamonti Bonacolsi, senyor de Mantua.

Matteo V, fou senyor sobir Correggio, senyor de Castelnuovo di Sotto, Fosdondo, Camporotondo, Castel degli Orsi, Montanara i Campegine; el 1305 va rebre d'Azzo d Este la investidura del feu de Casaloffia. Fou tamb patrici de Parma, i podest de Reggio el 1306; el 1323 fou readms a Parma, on el bndol derrotat quant era dirigit pel seu germ Giberto III Correggio, combatia ara per Matteo V i per el partit gelf, amb diversos canvis de sort  (fou derrotat a Crovara el 1307 per fou victoris a Dossolo el 1312). Es va casar amb  Agnese Fogliani, filla de Matteo Fogliani, senyor de Querzola, per no va tenir descendncia.

Giberto III fou l'nic dels homes que va tenir descendncia. El 1299 fou senyor sobir de Correggio, senyor de Castelnuovo di Sotto, Fosdondo, Camporotondo, Castel degli Orsi, Montanara i Campegine. El 1303 fou senyor de Parma amb el ttol de "Defensor de la Repblica i conservador de la pau", per fou expulsat el 1308. El 1304 fou proclamat senyor sobir de Piacenza per en fou expulsat al poc temps; va recuperar el poder a Parma i el va ocupar a Cremona el 1312 amb el ttol de "podest dels mercaders" i amb suport dels gelfs per fou enderrocat pels parmesans i els de Cremona que van donar la senyoria al rei Robert de Npols; el 1316 va tornar a dominar Cremona per la va perdre al poc temps.  El 1304 va rebre de la comuna de Reggio els feus de Campagnola, Fabbrico, Bodollo i Bosco dell Argine a canvi d'un tribut anyal; el 1311 va rebre la investidura imperial del feu de Guastalla i Colorno. Fou tamb patrici de Parma; el 1310 l'emperador el va fer cavaller: fou vicari imperial de Reggio (1311-1312), capit general de Parma, Cremona i de la Lliga Gelfa de Llombardia des el 1314 i confirmat el 1319 en el darrer crrec; fou vicari de Pontremoli des el 1319. Estava casat en primeres noces amb Elena Malaspina, filla de Morello Malaspina marqus de Mulazzo; en segones noces amb una princesa dels Caminesi o Da Camino, probablement filla de Rizardo IV Caminesi, comte de Ceneda i Sopra i senyor de Treviso, Belluno i Feltre; en terceres noces amb Elena di Langosco filla de Filippone di Langosco, comte Palat imperial de Lomello i Langosco,  senyor de Pavia i Vercelli; i en quartes i darreres noces amb Engelenda (coneguda per Maddalena) Rossi. Va morir a Castelnuovo di Sotto el 25 de juliol de 1321. va deixar dotze fills: 

 Simone, fill de la primera muller,fou senyor sobir de Correggio, senyor de Castelnuovo di Sotto, Fosdondo, Camporotondo, Castel degli Orsi, Montanara, Campegine, Campagnola, Fabbrico, Bodollo, Bosco dell Argine, Guastalla i Colorno; fou tamb senyor de Brescello del 1326 al 1332 i al gener del 1334. El 1326 va rebre la investidura dels feus de Luzzara, Reggiolo, Suzzara, Borgoforte e San Benedetto Po del cardenal del Poggetto, per va haver de cedir aquest feus al Papa el 1327. Fou patrici de Parma, capit del exercit del cardenal llegat Poggetto (des el novembre de 1322), va combatre pels Della Scala o Scaligeri el 1324 i el 1328 i fou capit dels seus exercits contra l'emperador i el Papa des el 1334. Es va casar dues vegades, la primera amb Cancelliera Maggi, filla de Matteo Maggi, senyor de Brscia; i la segona amb Beatrice della Torre,  senyora del feu de Santa Maria a  Dalmcia , filla de Francesco della Torre, governador d'stria. Va morir el 1344 i va deixar tres  fills: Gianfrancesco, anomenat Cagnolo,
Jacopina (repudiada pel seu esps Ubertino I da Carrara senyor de Padua per haver estat violada per Alberto della Scala, i que va morir el 1345), i Antnia (morta desprs del 1389) .

Gianfrancesco I anomenat Cagnolo fou senyor de Gualtieri el 1345 i va comprar desprs San Quirico a Matteo da Correggio (1346). Es va apoderar de Correggio el 1371 per rpidament en fou expulsat pels Visconti. Fou patrici de Parma, cavaller del rei Llus d'Hongria (desembre del 1347), Capit del exercit dels Este (1344 i 1347-1358), capit del exercit dels Visconti (1358-1371). Va morir el 1375. Estava casat amb Bartolomea Ubaldini, filla del comte Vanni Ubaldini senyor de Susinana. Va deixar quatre fills: Ludovico (que va cedir la seva quota indivisa de Correggio al seu parent Giberto da Correggio), Beatrice (morta desprs del 1389), Taddea (casada amb un noble de Vicenza i morta a Parma el 1410), i Corradina (casada amb el senyor d'Avio, morta desprs del 1373).

Guido IV,  tamb fill de la primera muller, fou conegut com el Comte de Correggio (Comti di Correggio) i desprs el Prncep de Correggio (Principi di  Correggio) i va morir el 1445. Inicia la lnia de Guido IV da Correggio origen dels comtes imperials de Correggio. Vegeu Comtat de Correggio.

Beatrice, filla de la primera muller, casada amb Giacomo Rossi, desprs amb Alboino I della Scala, senyor de Verona, i finalment amb  Galasso I Pio,  senyor de Carpi ;

Antnia, filla de la primera muller,  morta passat el 1323, casada el 1303 amb  Gian Quirico Sanvitale, senyor de Parma, i desprs amb Maghinardo Ubaldini, senyor de Palazzuolo sul Senio;

Vannina, filla de la primera muller, casada el 1305 amb Francesco di Rinaldo Bonacolsi, Capit Perpetu de Modena.

Azzo, nascut el 1303 i fill de la segona dona, fou  senyor sobir de Parma proclamat el 21 de maig de 1341 (associat al germans), va vendre secretament la ciutat a Obizzo d Este l'octubre del 1344 per 60.000 florins; fou prepsit de Borgo San Donnino des el 1318, cannic de la catedral des vers el 1325, coadjutor de la dicesi de Verona amb dret a successi des el novembre del 1331, va obtenir dispensa de les ordres eclesistiques el 1339 i fou proclamat senyor sobir de Correggio, senyor de Castelnuovo di Sotto, Fosdondo, Camporotondo, Castel degli Orsi, Montanara, Campegine, Campagnola, Fabbrico, Bodollo, Bosco dell Argine, Guastalla i Colorno; va perdre Correggio, Guastalla i Brescello per obra de son germ  Guido el 1344, i fou privat de Castelnuovo si Sotto per Guido el gener del 1345; fou investit de Berceto i Guardasone el juliol de 1335; fou senyor de Castrignano des el setembre de 1339, fins que el va perdre el 1358 per una sentencia que l'assignava al bisbe de Parma; privat del feu de Parma el 1345, va obtenir dels Visconti la restituci de Guardasone i Colorno, als que es van afegir Castelnuovo dei Monti, Sassatella, Gombio, Rossena i Scalocchio el setembre del 1357. Fou  capit  del exercit pontifici i governador pontifici de Borgo San Donnino des el 1326, Capit del exercit dels Scaligeri des el 1336, Vicari de Lucca pels Scaligeri des el juny del 1337, Governador de Parma pels Scaligeri des el setembre del 1339, Governador de Verona el febrer de 1354 on va intentar fer-se amb el poder de la ciutat amb l'ajut dels Scaligeri per va fracassar i va haver de fugir cap a Ferrara, Mantua i Mil on es va establir; fou amic de Petrarca. Va morir a Mil el 1367. Es va casar a Mantua el febrer de 1340 amb Tommasina Gonzaga, filla de Guido I Gonzaga, senyor de Mantua. Va deixar vuit fills: Giberto, senyor de Guardasone, Colorno, Castelnuovo dei Monti, Sassatella, Gombio, Rossena i Scalocchio, Patrici de Parma i  Podest de Mil el 1372 que va morir a Guardasone el 19 d'abril del 1402; Ludivico, patrici de Parma i capit del exercit dels Visconti que va morir en una batalla a Caprino Bergamasco el 17 d'agost de 1373; el tercer, del que no es coneix el nom i se sap nomes que fou patrici de Parma i va morir a la pres a Verona el 1354;  Antonio, Patrici de Parma i capit  del exercit dels Visconti que va morir a la mateixa batalla de Caprino Bergamasco el 1373; Orsola; Elisabeta; Taddea i Giacoma.
 
Giovanni, fill de la quarta dona, senyor de part de Correggio, el 1344 va ocupar Castelnuovo di Sotto per en fou expulsat per son germ Guido IV. L'emperador li va donar la investidura del feu de Guastalla el 1347 per no el va poder ocupar. Fou patrici de Parma i capit al servei dels Visconti. Fou fet presoner a la batalla de Solara el 1363 i no se sap quant va morir. Va deixar un fill, Antonio, que va cedir la seva part indivisa de Correggio al seu parent Guido i fou senyor de Torre del Taro des el 1389 per en fou privat pels Visconti el 1397.  Fou armat cavaller per Bernab Visconti el 1378; va fundar juntament amb Alberico da Barbiano la Companyia d'Aventurers de San Giorgio (octubre del 1378) i fou capit del exercit de Vencia des el desembre del 1378; va passar mes tard al servei de Perusa (1379) . Alguns el fan morir a Asis el 1379 per podria tractar-se d'un altre personatge (en tot cas desprs del 1379 ja no se'n tenen mes noticies). La seva filla Francesca vivia a Foumana el 1410 i el 1435 fou exiliada a Forli on va morir (es va casar amb Giovanni Ordelaffi, de la famlia senyorial de Forli i patrici venet i senador de Siena ;

Beatrice Juniore, filla de la quarta dona, casada amb el comte palat Giacomo Pepoli, senyor de Bolonya;

Donella, filla de la quarta dona, casada el 1319 amb Giovanni Fieschi, comte de Lavagna i Patrici de Gnova;
 
Vannina Juniore, morta desprs del  1320;

Elisabeta, morta desprs del 1320;

Lombardino (fill bastard), el 1306 va acompanyar a la germana Beatrice a Verona i es va establir a la cort dels Scaligeri, i govern de Serravalle d'Adige pels Scaligeri des el 1377 i va combatre als Collato, enemics dels seus senyors, als que va derrotar. Es va casar amb una dama veronesa i va deixar una filla, Francesca, casada amb un noble verons.

 
 Senyors de Correggio .

Frogerio vers 1000-1029;
Guido I 1029-1038;
Gherardo I 1038-1080;
Alberto I   1080 -?
Gherardo II 1080-1109;
Matteo I   1109-1141;
Gherardo II 1141-vers 1160;
Alberto II  vers 1160-vers 1200;
Germ ? ;
Gherardo IV vers 1160-1203;
Matteo II  vers 1200-1221;
Giberto I  1203-?
Frogerio II  1221-vers 1230;
Gherardo V  vers 1230-1257;
Giberto II vers 1230-vers 1250;
Guido III vers 1230-1260;
Matteo III  1257-1290;
Guido II  vers 1260-1299;
Jacopino vers 1260-?
Ungardo   ?-1303;
Matteo IV  vers 1270-?
Cavalca  vers 1280-?
Guidotto vers 1290-?
Bartolomeo vers 1290-?
Guglielmo I  vers 1290;
Guglielmo II  vers 1300;
Ettore  vers 1300;
Obizzo  vers 1300;
Giberto III  1303-1321;
Matteo V vers 1305-1330;
Simone  1321-1344;
Guido 1321-1345;
Gianfrancesco I Cagnolo 1344-1374 (1371 sol);
Azzo 1321-1367 (de Parma 1341-1345);
Giovanni 1321-vers 1370;
Giberto IV 1345-1373;
Antonio vers 1370, renuncia vers 1371;
Guido V 1371-1389, confiscat 1389 ;
Pietro 1373-1410;
Giberto V 1389-1446;
Galasso 1389-1441;
Gherardo VI 1389-1430;
Giberto VI 1430-1457, comte 1452;
Niccol  I  ?-1449;
Niccol II il Postumo 1450-1452;
Manfredo I 1430-1452;
Antonio  1430-1452;

 Comtes de Correggio .

Giberto VI 1452-1457 (senyor del 1430 al 1452);
Manfredo I 1452-1474 (abans senyor);
Antonio  1452-1474 (abans senyor);
Niccol II il Postumo 1452-1508 (abans senyor);
Giberto VII 1474-1518;
Borso 1474-1503;
Manfredo II 1503-1546;
Gianfrancesco II 1503-1531;
Giangaleazzo 1509-1517;
Gerolamo I 1518-1572;
Giberto VIII 1546-1580;
Camillo 1546-1605;
Fabrizio 1546-1597;
Alessandro I 1752-1591;
Gerolamo II 1591-1612;
Ippolito 1519-1552;
Siro 1605-1631 (+1645);
Confiscat per l'emperador 1631;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76421" title="Batalla de Crimissus" nonfiltered="345" processed="344" dbindex="30373">
Crimisus o Crimissus (grec Krimisos o Krimissos) fou un riu de Siclia a la vora de Segesta, clebre per una batalla lliurada a la seva riba el 339 aC en el qual Timole, amb onze mil soldats en part siracusans i en part mercenaris, van derrotar el exercit cartagins de mes de setanta mil homes. Aquesta victria va assegurar  la tranquillitat de les ciutats gregues per molt temps. No se sap ben be on era situat el riu, descrit com un riu secundari per de certa importncia, per era a la part de l'illa de Siclia dominada per Cartago. Durant la batalla el riu baixava molt degut a la pluges dels dies anteriors, el que va contribuir a desorganitzar als cartaginesos.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76424" title="Geocerca" nonfiltered="346" processed="345" dbindex="30374">

La geocerca (o geocaching en angls) s una activitat a l'aire lliure on s'utilitza primordialment un receptor GPS, o tcniques de navegaci tradicional, per a la troballa de tresors coneguts com a geocaches. Els tpics geocaches acostumen a ser un contenidor impermeable (una carmanyola, un rodet de fotos o un envs de pastilles buit) que cont un registre, on hom s'hi apunta quan l'ha trobat, juntament amb un petit tresor de poc valor pecuniari.

 Histria .

La geocerca va tenir el seu origen en el grup de notcies sci.geo.satellite-nav, dedicat als Sistemes Globals de Navegaci per Satllit (GNSS).

David Ulmer, assidu d'aquest grup, va decidir celebrar el fet que el govern nord-americ suprims la disponibilitat selectiva (SA) del GPS l'1 de maig del 2000, la qual degradava intencionadament el senyal dels satllits per a evitar que els receptors comercials no fossin massa precisos. Va proposar un joc a la resta de membres del grup amagant el 3 de maig un cofre del tresor als voltants de la ciutat de Portland, a Oregon (Estats Units) i enviant al grup de notcies les coordenades exactes de la seua ubicaci. El 6 de maig, aquell tresor ja havia estat visitat dues vegades, quedant-hi registrat en el seu llibre de visites.

El que va comenar com un entreteniment amb un marcat carcter tecnolgic, s'ha anat transformat amb el pas del temps en una prctica estesa a multitud de pasos i amb centenars de caches o tresors a tot el mn. El 28 de febrer del 2006 es tenien registrats 240.032 tresors actius en 220 estats.

Vegeu tamb.
Trekorientacio;
Degree Confluence Project;

 Enllaos externs .

Lloc oficial del geocaching ;
Lloc oficial del TerraCaching ;
Lloc d'informaci sobre el geocaching en catal;
Lloc d'informaci sobre el geocaching ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76425" title="Crissa" nonfiltered="347" processed="346" dbindex="30375">
Crissa o Crisa (grec Krissa o Krisa)  fou una antiga ciutat de la Fcida que per molts temps es pensava que podria ser la mateixa que Cirrha o Kirra. Pausnies diu que Cirrha era el nom de l'antiga Crissa pero Estrab diu que eren dues ciutats. Les investigacions d'Ulrichs van establir que es tracta de dues ciutats:

Crissa estava situada terra endins al sud oest de Delphi, a la part sud del Parnasos. Les seves ruines es poden veure a poca distancia de la ciutat de Chrys, amb l'esglsia del 40 sants a la vora; queden restes de les muralles. La ciutat va donar nom a la badia situada no massa lluny, i de vegades el nomes va donar a tot el golf de Corint. Estrab diu que la ciutat va fundar una colonia a Itlia anomenada Metapontum.

Cirrha fou construda mes tard a la badia de Crissa, a la boca del riu Pleitos i al peu del mont Cirphis, i de fet fou el port de Crissa. Les runes encara es poden veure al llogaret de Magla, especialment les muralles i alguns edificis.

Entre les dues ciutats hi havia una gran plana que tenia al nord el Parnasos o Parnassos, al est el riu Ciphis, i al oest les muntanyes dels Locris ozolis i arribava fins Amfisa. 
Amb el temps el port va esdevenir una gran ciutat, igual que Delphi, mentre Crissa, mancada del santuari de Pytho o Pito (que pertanyia a Delphi) va decaure. Els habitants de Delphi podien d'anar al temple per terra o per mar, per per aquesta via Cirrha dominava el pas; aquesta ciutat va comenar a llevar uns drets de pas molt grans i alguna peregrins que no van voler pagar es van queixar de que les seves dones havien estat maltractades. L'amfictionia va declarar la guerra a Cirrha  vers el 595 aC i vers el 585 aC van ocupar la ciutat que fou arrasada. No se sap que va passar amb Crissa per es probable ja fos  una ciutat insignificant i acabs la decadncia amb la prdua del seu port (els seus habitants haurien marxat a Cirrha o a Delphi). El producte del espoli de la ciutat es va utilitzar per l'amfictionia en fundar els Jocs Ptics. La ciutat de Cirrha i la plana van ser declarades llocs sagrat que no es podien cultivar i aix fou fins que l'ordre es va incomplir en temps de Filip II de Macednia, quant la ciutat d'Amfisa va posar en cultiu les terres i va intentar reconstruir la ciutat originat la segona guerra sagrada, en la qual Amfisa fou ocupada per Filip (338 aC), nomenat strategos per l'amfictionia.

La ciutat no obstant fou reconstruda i es va utilitzar com a port de Delphi, i tenia temples d'Apollo, Artemisa i Leto, moltes esttues, i potser hipdrom i estadi (que havien existit abans)







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76426" title="Crostumria" nonfiltered="348" processed="347" dbindex="30376">
Crostumria (llat Crustumerium o Crustumeria o Crustumium, grec Krostumerion o Kroustomeria) fou una antiga ciutat del Laci a la vora de Sabnia, entre Fidenes i Eretum. Tot i que se la va suposar ciutat sabina, Dions diu expressament que fou colnia d'Alba fundada al mateix temps que Fidenes i Nomentum, i el seu nom tamb apareix a la llista de colnies d'Alba donada per Didor. Plini l'esmenta entre les ciutats del Laci de les que no quedava rastre al seu temps.

Apareix a l'histria quant la ciutat va estar en lluita contra Rmul per venjar la violaci de les dones a la Consulia. La ciutat es va aliar a Antemnes i Caenina, per cada una va combatre per separat i foren successivament derrotades i conquerides. Els seus habitants foren portats a Roma i una colnia romana fou enviada al lloc. Per al cap d'uns anys apareix altre cop com a ciutat llatina independent durant el regnat de Tarqu Prisc i fou una de les ciutats conquerides per aquest rei als Priscs llatins. Es va establir un altra colnia romana, per aix no va assegurar la fidelitat i la ciutat es va tornar a independitzar, fins que fou ocupada per tercera i definitiva vegada el 499 aC. Des llavors va pertnyer a Roma i va patir els atacs dels sabins.  El 447 aC l'exrcit dirigit pels decemvirs de Roma que estava lluitant contra els sabins, va desertar i es va retirar a Crustumerium. Desprs ja no apareix esmentada a l'histria i Plini diu que al seu temps la ciutat era una de les antigues ciutat llatines que ja no existien; el seu territori, l'ager Crustuminus, fou incls al territori rom i la seva gent va formar la tribu Crustumina, la major part de la qual era d'origen sab. Aix fou durant el segle V aC.

El  lloc exacte no es coneix, per era molt proper a la Via Salria i al Tber, que formava la seva frontera amb Ves i desprs amb Fidenes; pel nord tocava amb el territori d'Eretum. La ubicaci mes probable es el llogaret de Marcigliana Vecchia a uns 15 km de Roma i uns 5 de l'antiga Fidenes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76430" title="Gian Petro Gaffori" nonfiltered="349" processed="348" dbindex="30377">
Gian-Petro Gaffori (1704-1753)  fou un poltic cors nascut a Corte, metge de professi. El 1745 va ser nomenat secretari del rei Theodor von Neuhoff i membre del triumvirat nomenat com a Protectors de la naci a la Consulta d'Orezza per a lluitar contra Gnova en la defensa de la Repblica de Crsega. El 1746 va ocupar Corte als genovesos. Va dominar l'interior de l'illa i el 1751 fou nomenat General de la Naci. Trat pel seu germ, va caure en una emboscada dels genovesos i va morir el 3 d'octubre de 1753 als afores de Corte.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76431" title="Arrigo della Rocca" nonfiltered="350" processed="349" dbindex="30378">
Arrigo della Roca fou un poders senyor feudal cors. Els della Rocca van abraar el partit catal i es van oposar a la dominaci genovesa. Va estar refugiat a Catalunya i va tornar a l'illa amb un petit exercit catal, dominant les piaves de la Cinarca. Es va proclamar comte de Crsega i el rei de Catalunya-Arag el va nomenar lloctinent general. Mes tard Arrigo va pactar amb els genovesos i fins i tot feu part de la societat la Maona, que explotava i administrava l'illa, per mes tard va reprendre la lluita i va dominar tota l'illa.

Va morir el 1401 quant els genovesos havien recuperat gran part de Crsega.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76432" title="Herdium" nonfiltered="351" processed="350" dbindex="30379">



L'Herdium, o Herdion Superior s un palau castell construt pel rei Herodes el Gran entre els anys 23 i 20 a C. (desprs d'una victria militar sobre els asmoneus de Jerusalem) dalt un pujol actualment amb forma de con truncat, el cim del qual es troba a 758 m. sobre el nivell de la mar i 300 m. sobre el desert i t una magnfica vista panormica. Es troba a 12 quilmetres al sud de Jerusalem i prop de Tekoa, i formava un conjunt amb l'Herodium Inferior. Se'n conserven les runes i el pujol dalt del qual es troben s'anomena en rab Djebel al-Fureidis, havent estat excavada des del 1972. S'hi refer Flavi Josep (Guerra I, 31, 10; Antiguitats XIV, 323-325).

Al peu del tur es van construir edificis pel rei i la seva famlia, i els seus amics; tota la plana fou coberta d'edificis formant una ciutat (Herodium inferior). Herodes, un idumeu, preferia aquesta ciutat que Jerusalem com a lloc de descans. Aqu fou enterrat Herodes desprs de morir a Jeric. Una toparquia va prendre el nom de la ciutat, per el seu esplendor degu ser efmer perqu desprs de la brillant descripci de Josefus, no l'esmenta Ptolemeu. Fou usada com a fortalesa a la primera revolta jueva (66-73) i fou conquerida i destruida pels romans l'any 71, quan Lucilius Bassus i la seva  X Legi Fretense anava cap a Masada. Herdium, Masada i Macaerus foren els tres darrers reductes de resistncia jueus. Abandonada, es va tornar a usar a la segona revolta jueva (132-135) i desprs va restar buida fins al segle V en qu va tornar a ser poblada com a centre religis i fou ocupada per una comunitat monstica. Jernim parla d'una vila anomenada Bethaccarem. A la part baixa s'han trobat tres esglsies.

Ha estat identificat amb el Puig dels Francs de les croades (que suposadament va resistir fins 40 anys desprs de la caiguda de Jerusalem, per segurament no es mes que una llegenda apareguda el 1483 a l'obre de Felix Fabri "Evagatorium: de Monte Rama et ejus Oppido fortissimo"), que els rabs anomenaven ja llavors Al-Fureidis, tradut com "el petit parads", per d'altres diuen que se simplement una corrupci d'Herodis. T al sud-est el Wadi Urtas. 

T una planta  circular amb una torrassa embotida dins el mur i tres torres circulars adossades, aquella i aquestes orientades als punts cardinals. La muntanya era folrada de pedra i s'hi pujava per una escala subterrnia. El mur feia 30 m. d'alada i tenia set plantes, dues de les quals eren subterrnies. Dins el pati circular s'encabia el palau, de dues plantes, amb un atri amb peristil. Tamb hi hagu una sinagoga.

Hom ha relacionat la planta circular de l'Herdium Superior, la disposici de les seves torres i la situaci encimbellada alt d'un puig amb la planta, les torres i la situaci del castell de Bellver (Palma).

El 6 de maig del 2007 un equip israel va anunicar que havia descobert a l'Herodium la tomba d'Herodes el gran. 

Enllaos externs.

Herodium per Jacqueline Schaalje (Jewish Magazine, abril del 2006)) ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76433" title="Escrutini uninominal majoritari" nonfiltered="352" processed="351" dbindex="30380">
El sistema electoral de sufragi directe o escrutini uninominal majoritari (tamb conegut pel seu nom angls, first-past-the-post) s un sistema de votacions en qu el votant noms pot votar per un sol candidat, i el guanyador de l'elecci s el candidat que representa la pluralitat dels votants, s a dir, el candidat que hagi rebut el nombre ms gran de vots. Aquest concepte tamb es coneix com a concepte de majoria relativa o de pluralitat. En les eleccions parlamentries o legislatives, la naci es divideix en districtes electorals geogrficament definits dins els quals es presenten diversos candidats i el votant elegeix el candidat per representar aquest districte. El candidat que rebi el major nombre de vots, s designat el representant (o diputat) del districte electoral, i el parlament s conformat per l'assemblea de tots els candidats guanyadors per sufragi directe. 

El sistema uninominal majoritari s utilitzat a la majoria dels sistemes presidencialistes, aix com la majoria dels estats angloparlants amb sistemes parlamentaris, com ara el Regne Unit i el Canad.

 Altres sistemes electorals .
 Representaci proporcional mixta;
 Representaci proporcional;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76437" title="Hibernian Football Club" nonfiltered="353" processed="352" dbindex="30382">

L'Hibernian Football Club s un club de futbol escocs de la ciutat d'Edimburg.

 Histria .
L'Hibernian F.C. va ser fundat l'any 1875 per immigrants irlandesos a la ciutat d'Edimburg. El seu nom prov del nom amb que els romans coneixien l'illa d'Irlanda, Hibernia. Entre els fets ms destacats cal esmentar el Campionat del Mn que guany el 1887 en derrotar el Preston North End F.C. angls. Aquest torneig es disputava entre els campions escocesos i anglesos, que en aquella poca eren els clubs ms forts del planeta. A la resta del mn, de fet, el futbol era, encara, un esport incipient. Fou tamb el primer club britnic en disputar la Copa d'Europa el 1955-56. Arrib a semifinals.

 Entrenadors .
 Willie McFarland 1969 - 1970;
 Dave Ewing 1970 - 1971;
 Eddie Turnbull 1971 - 1980;
 Willie Ormond 1980;
 Bertie Auld 1980 - 1982;
 Pat Stanton 1982 - 1984;
 John Blackley 1984 - 1986;
 Alex Miller 1986 - 1996;
 Jocky Scott 1996;
 Jim Duffy 1996 - 1998;
 Alex McLeish 1998 - 2001;
 Donald Park 2001 (temporal);
 Franck Sauzee 2001 - 2002;
 Donald Park 2002 (temporal);
 Bobby Williamson 2002 - 2004;
 Tony Mowbray - 2004 - 2006;
 Mark Proctor 2006 (temporal);

 Jugadors famosos .
 Gordon Smith;
 Bobby Johnstone;
 Lawrie Reilly;
 George Best;
 Eddie Turnbull;
 Pat Stanton;
 Alan Rough;
 Jim Leighton;
 Willie Ormond;
 Amadou Konte;
 Alex Cropley;
 Alex Edwards;
 John Blackley;
 Arthur Duncan;
 Eric Schaedler;
 Gordon Durie;
 John Collins;
 Franck Sauzee;

 Palmars .
 Lliga d'Esccia: 1903, 1948, 1951, 1952.
 Copa d'Esccia: 1887, 1902.
 Copa de la Lliga escocesa de futbol: 1972-73, 1991-92, 2006-07.
 Copa Drybrough: 1972, 1973.
 Campionat del mn: 1887.

 Enllaos externs .
Web oficial;
Hibs.net;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76443" title="Societat General d'Autors i Editors" nonfiltered="354" processed="353" dbindex="30384">

La Societat General d'Autors i Editors (SGAE), s una entitat espanyola de gesti collectiva dedicada a la defensa dels drets d'autor dels seus socis; tota classe d'artistes i empresaris del negoci de la cultura. Segons els seus estatuts, s una organitzaci sense nim de lucre que gestiona el cobrament i la distribuci dels drets d'autor dels autors i alhora vetlla pels interessos dels editors. L'actual president del seu consell de direcci s Teddy Bautista.

La SGAE t ms de 100 anys d'histria i els seus comptes sn auditats, recprocament, per altres entitats de gesti de tot el mn amb qui t convenis subscrits.

Orgens.

Cap a finals del segle XIX, a Espanya, el negoci musical estava format per tres grups: Els teatres i sales on s'interpretaven les obres, els autors de les mateixes i els intermediaris entre ambds. Els intermediaris abusaven freqentment de la seva posici dominant mitjanant contractes d'exclusivitat amb les sales i lligaven els autors amb avanaments a compte d'obres futures. Davant aquesta situaci, els escriptors Sinesio Delgado, Carlos Arniches, els germans lvarez Quintero, el llibretista Federico Romero Sarchaga i el compositor Ruperto Chap, entre d'altres, van crear el 16 de juny de 1899 la Societat d'Autors, que ms tard es convertiria en la Societat General d'Autors d'Espanya el 1941 i - des de 1995 - en la Societat General d'Autors i Editors.

Funcions.

 Emetre llicncies del repertori SGAE per al seu enregistrament en discs, suport videogrfic o multimdia (CD-ROM), xarxes digitals tipus Internet o telefonia mbil i la seva posterior comercialitzaci ;
 Controlar aquests mercats perqu l'explotaci del repertori SGAE estigui sota llicncia i s'abonin els drets d'autor. ;
 Gestionar les sollicituds d'autoritzaci per a la sincronitzaci de les obres musicals preexistents en produccions audiovisuals. ;
 Gestionar l'anomenada "remuneraci equitativa" per lloguer de vdeos, vigilant el compliment dels acords subscrits amb les distribudores de suports d'enregistraments audiovisuals. ;
 Informar de la illegalitat de l'activitat de lloguer de suports discogrfics, preparant la documentaci corresponent per a les demandes per via judicial.
 Antipirateria i persecuci del delicte: investigaci de les activitats considerades illegals relacionades amb interessos dels autors, en especial de la utilitzaci del repertori SGAE sense autoritzaci.

Lluita antipirateria.
La SGAE encapala la lluita contra la pirateria musical a Espanya, especialment contra l'anomenat "top manta"; tamb contra les xarxes P2P. Organitza campanyes de conscienciaci social, i reclama una baixada dels impostos que graven els discs, del 16% al 4% d'IVA.

Una part gens menyspreable dels consumidors considera que, amb independncia que la SGAE intenti associar el "top manta" amb l'intercanvi de fitxers en Internet, els possibles problemes que pugui originar aquest ltim fenomen de masses no deriven del carcter criminal de l'usuari mig d'Internet, sin de la falta d'adaptaci de les empreses i de la legislaci de la propietat intellectual davant el nou paradigma tecnolgic, on el cost marginal de la distribuci de la informaci tendeix a zero.

Polmiques.

La funci ms polmica de la SGAE s el cobrament d'un cnon per la cpia "per a s privat del copista" d'una obra musical o audiovisual ja divulgada, la recaptaci de la qual es reparteix entre els associats. Aquest cnon ha estat contestat fortament per moltes persones donant lloc a diferents campanyes, sobretot a Internet.

Alguns consideren que com la SGAE gestiona tots els drets d'autor i els reparteix segons els seus propis criteris, i que aix repercuteix negativament en els autors que no pertanyen a la SGAE. S'han donat casos en qu la SGAE ha reclamat una part dels ingressos, en concepte de "drets d'autor", quan aquests espectacles no els afectaven ni els seus drets eren propietat dels afiliats a la SGAE.

El juny de 2004, en collaboraci amb Vale Music, la SGAE va posar a la venda un disc amb 14 canons de grups novells anomenat No a la Pirateria. Es va crear una gran polmica al voltant d'aquest disc ja que a la seva contraportada hi havia un missatge en contra de la pirateria i el "top manta", el qual tenia un clar carcter xenfob. A causa de pressions i denncies de diverses ONG (com SOS Racisme)  i associacions de consumidors (com a FACUA, la Federaci de Consumidors en Acci) , la SGAE va intentar retirar el disc del mercat i desvincular-se del mateix, mentre que Vale Music va reconixer que els continguts que apareixien a la contraportada eren poc adequats.

Mostra de la impopularitat de la SGAE s que ha estat objecte de dos Google bomb, amb la paraula Lladres i amb l'expressi Siempre Ganamos Algunos Euros. Teddy Bautista ha acusat de "feixisme" Google per aquest fet .

L'SGAE demostra tenir un concepte d'algunes paraules molt diferent a la resta de persones, com noces. Per ells la celebraci d'unes noces dins un sala de festes no s una acte privat, per la qual cosa tamb l'hi han de pagar si hi ha interpretacions musicals no prpies, amb indiferncia de qu estiguin basades en temes dels seus membres o no. 

La SGAE ha demandat a diverses webs en defensa del seu honor, provocant certes campanyes d'internautes en contra de l'entitat. L'Associaci d'Internautes va ser condemnada a pagar una indemnitzaci de 36000 euros per allotjar el lloc putasgae ; el responsable de Frikipedia va ser tamb denunciat el 2006 per una definici satrica que el lloc tenia sobre la SGAE . Segons un dels responsables de la SGAE, Pedro Farr, aquesta iniciativa no va ser un fet allat sin que es denunciaria tota web que albergus contingut difamatori contra l'organitzaci, hagi estat incls o no pel responsable de la pgina o portal en qesti . Tal com va passar amb el conegut portal anarquista alasbarricadas, on un internauta va penjar un comunicat sobre Ramoncn. Aix mateix de la campanya de suport ha derivat la denncia de la SGAE a la CNT-AIT.
Aix i tot, s'ha aixecat una rebel.li civil en defensa de la llibertat d'expressi per part dels internautes, per la qual cosa no s difcil trobar a la xarxa opinions despectives contra l'SGAE. 

El gener de 2006, l'organitzaci va decidir tornar els 518 euros que havia fet pagar, desprs d'una denncia, a la companyia de teatre Taller Cultural de Fuentepelayo (Segvia), una organitzaci sense nim de lucre que es troba formada majoritriament per nens discapacitats . Encara que des de la SGAE es va assegurar que el procs va ser fruit d'un "error", hi ha qui creu que la marxa enrere va ser conseqncia de la campanya de denncia que es va aixecar en els mesos previs en diversos blogs i portals d'internet. La SGAE ha declarat, en alguna ocasi, que no est capacitada per renunciar a percebre els corresponents drets d'autor, per exemple, en un concert solidari, ja que implicaria un desistiment de les seves funcions.



El 8 de febrer del mateix any, la Uni Europea va expedientar la SGAE per vulnerar lleis antimonopoli en la venda de llicncies per descarregar msica per internet .

Actualment l'SGAE intenta aprofitar la seva bona sintonia amb l'actual govern central per aplicar un canon a impressores, paper, tinta d'impressores, tner, fotocopiadorers i  gaireb tots els objectes digitals d's quotidi i practicament d's obligatori a la vida actual, com ordinadors, targetes de memria, memries USB, cmares digitals(fins i tot les fotogrfiques), telfons mbils, ordinadors, discs durs, CD/DVD verges, reproductors Mp3, etc. Fins i tot s'ha parlat d'aplicar-la a les connexions a internet. Aix ha provocat fortes queixes, ja que l's per pirateria d'alguns, com les cmares fotogrfiques, s prcticament nul. A ms a ms, s'estar fent pagar a una immensa majoria d'usuaris per un dret de cpia privada que no exerciran, alguns perqu ni ho volen ni ho necessiten (sector laboral) i d'altres perqu la lluita contra la pirateria ha imposat unes proteccions digitals que un usuari normal no pot superar. Al marge de fer pagar per un concepte fals a un gran nombre de persones, els diners recaudats no es distribuiran en funci dels perjudicis reals causats per la pirateria i la cpia pirata, sin entre els membres de l'SGAE en funci de la seva quota de poder dins la mateixa.


Notes i referncies.


Enllaos externs.

Pgina oficial de la SGAE. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76445" title="El Montcau" nonfiltered="355" processed="354" dbindex="30385">

El Montcau s el segon cim del masss de Sant Lloren del Munt i del Valls Occidental, i t 1.056,7 m d'altitud. 

Est situat a la Serralada Prelitoral al nord de la Mola, es troba a cavall entre els termes municipals de Sant Lloren Savall (Valls Occidental) i Mura (Bages) i les conques del Llobregat i el Bess. A la cara sud hi ha l'inici de la riera de les Arenes.

s molt caracterstic l'aspecte rocalls i monoltic de la seva pirmide cimera vista des del sud, tot i que el cim s allargassat en sentit nord-sud. Des del Bages i el Moians tamb s un punt de referncia constant en el paisatge, tot i que pren una forma ms arrodonida, molt caracterstica.

De dalt estant hom pot gaudir d'mplies panormiques sobre el Bages i els Pirineus; hi ha una taula d'orientaci per tal de facilitar-ne el reconeixement. Als seus peus destaquen els perfils dels Cortins i la Falconera, les coves Simanya i Simanya Petita i la necrpolis que hi ha sobre el coll d'Eres, vestigis d'una ocupaci antiga del territori.

s un cim molt accessible i visitat; la carretera BV-1221 que va de Terrassa a Navarcles, passant prop de Mura i Talamanca passa als seus peus (menys de 15 km des de Terrassa), i arriba fins als 870,4 m d'altitud al coll d'Estenalles, on hi ha mplies zones d'aparcament i un Centre d'Interpretaci del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac.

Enllaos externs.
Pgina del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac de la Diputaci de Barcelona.
El Montcau a santllorencdelmunt.com - Inventari d'indrets del parc, amb fotografies, coordenades i informaci diversa.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76446" title="Donkey Kong" nonfiltered="356" processed="355" dbindex="30386">
Donkey Kong s un videojoc de principis de la dcada dels 80 del segle XX en el qual Mario, lampista i personatge de videojoc, havia de socrrer la princesa Toadstool de les urpes d'un mico gegant Donkey Kong.

Desprs van sorgir jocs on ell era el protagonista (i altres micos de la seva famlia), en aventures de plataformes de les consoles Nintendo. Ja no estava representat com un gegant sin com un gorilla de dibuixos animats. La seva principal habilitat era la fora.








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76448" title="Luigi" nonfiltered="357" processed="356" dbindex="30387">
 

Luigi s un personatge de ficci del mn dels videojocs caracteritzat pel vestit verd i el mono blau. Company del ms que conegut personatge dels videojocs Mario. On tamb ha participat en diversos jocs com a personatge secundari, per no s fins a Luigi's Mansion (Nintendo GameCube) on adquireix un protagonisme absolut i s ell qui treu d'un embolic al seu germ i no pas l'altre.

Va aparixer per primera vegada al joc Mario Bros de la primera consola de sobre-taula de Nintendo, la NES. Tanmateix feia de personatge secundari, noms en el mode multijugador el segon jugador podia controlar-lo.
 
Tamb viu amb el seu germ Mario en el regne Xampiny. La seva personalitat es poruca y nerviosa. Tamb es pot destacar el seu salt y la seva velocitat mes elevada que la del seu germ.

El personatge.
En Luigi s el germ petit d'en Mario. Primero aparegu al joc d'arcade de l'any 1983, Mario Bros., i desprs a Super Mario Bros. com a segon jugador, paper que continu tenguent a Super Mario Bros. 3 i Super Mario World.
El nom "Luigi" fou inspirat per la pizzeria prop de la seu de Nintendo of America a Redmond (Washington) anomenada "Mario & Luigi s".

Per limitaciones del software a l'poca de son inici, Luigi comen amb un disseny igual que el d'en Mario, per en lloc de dur el jersei i la gorra vermella, la portava verda. En millorar la tecnologia fou quan el personatge canvi fsicament: ms alt i prim que el seu germ, i amb el bigoti un pl diferent. La personalitat d'en Luigi tamb es desenvolup cap a ms covard i nervis. Medeix 1'72 m i pesa 62 kg.

Aparicions.

NES;
Mario Bros.;
Super Mario Bros.;
Super Mario Bros. 2;
Super Mario Bros. 3;

Famicom;
Super Mario Bros.: The Lost Levels;

Super Nintendo;
Super Mario World;
Mario is Missing!;
Super Mario RPG: Legend of the Seven Stars;
Super Mario Kart;

CD-i;
Hotel Mario;

Nintendo 64;
Super Mario 64;
Paper Mario;
Mario Party;
Mario Party 2;
Mario Party 3;
Mario Kart 64;
Yoshi's Story;
Super Smash Bros.;
Mario Tennis;

Gameboy Color;
Mario Tennis;

Gameboy Advance;
Mario & Luigi: Superstar Saga;
Mario Party Advance;
Mario Kart Super Circuit;

Nintendo Gamecube;
Luigi's Mansion;
Paper Mario: The Thousand-Year Door;
Mario Party 4;
Mario Party 5;
Mario Party 6;
Mario Party 7;
Mario Kart: Double Dash!!;
Mario Smash Football;
Dance Dance Revolution: Mario Mix;
Super Smash Bros. Melee;
Mario Power Tennis;

Nintendo DS;
Super Mario 64 DS;
Mario & Luigi: Partners in Time;
Super Princess Peach;
New Super Mario Bros.;
Mario Party DS;
Mario Kart DS;
Itadaki Street DS;
Mario & Sonic at the Olympic Games;

Wii;
Super Paper Mario;
Super Mario Galaxy;
Mario Party 8;
Mario Kart Wii;
Mario Strikers Charged Football;
Mario & Sonic at the Olympic Games;
Super Smash Bros. Brawl;

Altres;
Mario Kart Arcade GP;
Mario Kart Arcade GP 2;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76472" title="Gourmandises" nonfiltered="358" processed="357" dbindex="30390">
Gourmandises s un lbum de msica d'Alize que fou llenat el 13 de mar del 2001. Els productores van ser Mylne Farmer i Laurent Boutonnat.

Llista de canons.
 "Moi... Lolita"   4'16 ;
 "Lui ou toi"   4'15 ;
 "L'Aliz"   4'15 ;
 "J.B.G."   3'55 ;
 "Mon Maquis"   5'40 ;
 "Parler tout bas"   4'35 ;
 "Veni, Vedi, Vici"   4'20 ;
 "Abracadabra"   4'00 ;
 "Gourmandises"   4'10 ;
 " quoi rve une jeune fille"   4'05;

Enllaos.
 Source;
 link;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76473" title="Guillem IV del Regne Unit" nonfiltered="359" processed="358" dbindex="30391">

Guillem IV del Regne Unit (Londres 1765 - 1837). ltim rei conjunt del Regne Unit i del reialment de Hannover des de 1830 al 1837. La seva intervenci poltica fou vertaderament escassa, essent un regnat en qu la llibertat de moviments de l'executiu britnic fou important tot i que fou l'ltim monarca que mostr la seva discomformitat a una llei del primer ministre aprovada al Parlament.

Nascut el 21 d'agost de 1765 al Palau de Buckingham a Londres, Guillem era fill del rei Jordi III del Regne Unit i de la princesa Carlota de Mecklenburg-Strelitz. El prncep era nt del prncep Frederic del Regne Unit i de la princesa Augusta de Saxnia-Gotha per via paterna mentre que via materna era nt del prncep Carles Llus de Mecklenburg-Strelitz i de la princesa Elisabet de Saxnia-Hildburghausen.

Fou batejat al Palau de Saint James de Londres el setembre de 1765. De ben jove entr a la Marina britnica participant activament amb la Marina a la guerra d'independncia dels Estats Units. El rei Jordi III el cre duc de Clarence i de Saint Andrew a pesar de saber que el vot del seu fill a partir d'aquell moment a la Cmara dels Lords seria contrari als interessos del rei pel seu carcter progressista.

Per medici del seu germ, el prncep Adolf del Regne Unit, duc de Cambridge, es cas amb la princesa Adelaida de Saxnia-Meiningen filla del duc Jordi I de Saxnia-Meiningen i de la princesa Llusa de Hohenlohe-Lagenburg. La parella casada l'any 1818 al Palau de Kew a Londres tingueren dues filles:

SAR la princesa Carlota del Regne Unit, nascuda a Hannover el 1819 i morta dies desprs a la mateixa ciutat alemanya.

SAR la princesa Elisabet del Regne Unit, nascuda a Hannover el 1820 i morta el 1821 a Hannover.

Amb la mort del rei Jordi IV del Regne Unit sense descendncia l'any 1830, el duc de Clarence ascend al tron amb el nom de Guillem IV del Regne Unit. A partir d'aquest moment s'iniciaren anys de profundes reformes al pas. El primer ministre del rei fou el duc de Wellington que fou substitut pel liberal comte de Grey.



Grey inici un seguit de reformes que comenaren amb la Reforma de la llei electoral de 1832. Aquesta reforma consist en l'eliminaci dels burgs podrits; s a dir, la descompenasaci existent entre l'assignaci d'escons a les rees rurals, controlades per grans latifundistes i aristcrates que s'asseguraven fcilment la seva elecci, i les rees urbanes on la competici partidista era ms important.

Altres reformes que tinguren un abast profund al pas foren l'eliminaci de l'esclavitud que tot i que estava prohibida al Regne Unit no era a la resta de l'imperi. La limitaci de la m d'obra infantil a les indstries del pas. L'establiment d'un seguit d'anomenades "poor laws" que garantien condicions mnimes de seguretat per tots els britnics. Alhora es reformaren els municipis i es crearen autntiques corporacions democrtiques.

Durant el regnat de Guillem IV es visqueren un seguit de reformes que contribuiren decisivament en la instauraci d'un rgim poltic avanat pel seu moment histric i alhora preperaven el pas pel llarg i relativament tranquil regnat de la reina Victria I del Regne Unit, la seva successora a partir de l'any 1837.

A la mort del rei, els regnes de Hannover i del Regne Unit prengueren camins diferents per primera vegada des de l'any 1714. A Hannover, l'existncia de la llei slica fu que el duc de Cumberland fos titulat rei Ernest August I de Hannover i al Regne Unit, la inexistncia d'aquesta fu que la princesa Victria de Kent fos titulada reina Victria I del Regne Unit.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76474" title="Mes courants lectriques" nonfiltered="360" processed="359" dbindex="30392">

Mes courants lectriques s el segon lbum d'Alize. Fou llenat al 2003. Aquest s de msica pop. Fou produt per Mylne Farmer i Laurent Boutonnat.

Canons.
 "J'en ai marre!";
 "I'm Fed Up!" ("J'en ai Marre!"   versi anglesa);
 " Contre-courant";
 "Toc de mac";
 "Amlie m'a dit";
 "Amlie" ("Amlie m'a dit"   versi anglesa);
 "C'est trop tard";
 "Tempte";
 "J'ai pas vingt ans!";
 "I'm Not Twenty!" ("J'ai pas vingt ans!"   versi anglesa);
 "Hey! Amigo!";
 "Youpidou";
 "Youpidoo" (versi anglesa);
 "Couer dj pris";












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76475" title="Societat caadora-recollectora" nonfiltered="361" processed="360" dbindex="30393">
La societat caadora-recollectora s un tipus d'organitzaci social i econmica basat en l'adquisici dels productes que la natura ofereix, com s la caa dels animals salvatges i la pesca i la recollecci de plantes i fruits silvestres.

Es podria dir que s un tipus d'economia arriscat per a la subsistncia, ja que no sempre qui s'hi basa podr abastir-se d'all qu prefereix o, encara ms important, d'all que necessita. Per a exercir aquesta activitat, sorgida en els primers moments de la humanitat, l'home hagu d'elaborar diverses enes per portar a terme les tasques exposades. Tenim aix, al voltant d'aquesta activitat, tot un seguit de procesos evolutius que anaren marcant dia a dia la continutat dels primers homes, configurant-los i fent-los evolucionar cap al que han arribat a ser.

Tot i que la caa i la recollecci sn activitats que es portaren a terme durant el paleoltic, han seguit perdurant perqu sn tamb com una altra una font d'abastiment alimentria. Ara b, aquesta ha estat complementada per altres activitats, que no han estat substitutives, per que han passat a formular el primer paper i deixar la caa i la recollecci com a l'opci segona; estem parlant dels fenomens de l'agricultura i la ramaderia.

Les societats prehistriques practicaven el nomadisme a la recerca de menjar, ja que agricultura i sedentarisme estan fortament lligats. Tendien a ser grups no jerrquics de menys de cent invdividus (o ms petits seguint un lder ms o menys consensuat). La divisi del treball entre sexes era mnima.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76477" title="Xfce" nonfiltered="362" processed="361" dbindex="30394">


Xfce s un entorn d'escriptori lleuger, per a Unix, GNU/Linux i derivats. Els fitxers de configuraci solen estar ocults per a l'usuari normal i per a configurar-lo noms cal el ratol. En paraules del seu creador:
Dissenyat per a la productivitat, carrega i executa aplicacions rpidament, mentre conserva recursos del sistema
Xfce tamb ofereix un marc de treball pel desenvolupament d'aplicacions. A ms del Xfce mateix, hi ha altres programes de tercers que tamb usen les llibreries de Xfce, principalment l'editor de text Mousepad, el reproductor d'udio xfmedia i un emulador de terminal.

Xfce est basat en la llibreria GTK+ 2.x i usa el gestor de finestres Thunar. Xfce s semblant a l'escriptori CDE, per se n'ha anat allunyant degut a que ha estat reprogramat des de zero (ja ho van fer entre les versions 2.x i 3.x), i a diferncia de les seves versions anteriors, ara t un sistema modular que pot gestionar un sistema de tipus multihead de manera bastant senzilla, i segueix tots els estndards establerts per .

Desprs de dos anys de desenvolupament el gener de 2007 s'allibera la versi 4.4.0. Amb noves funcionalitats com: suport per a icones a l'escriptori, un sistema de panells millorat o el nou gestor de fitxers Thunar. La darrera versi alliberada s la 4.4.1 versi de manteniment que corregeix molts dels bugs detectats.  

El nom "Xfce originalment provenia de "XForms Common Enviroment", per degut als grans canvis en el codi, ja no usa les eines de XForms, com originalment feia. El nom va sobreviure, per ja no s'escriu XFce, amb dues majscules inicials, sin Xfce. Els programadors estan d'acord en qu actualment el nom no t significat, per se sol desglossar com a "X Free Choresterol Environment" ("Entorn X Lliure de Colesterol") en referncia al poc consum de memria que realitza i a la velocitat de crrega amb que s'executa al no tenir elements superflus, a diferncia d'altres entorns d'escriptori ms grans.

 Distribucions Xfce .
Xfce no s tan fcil de trobar en les distribucions GNU/Linux comparat amb altres entorns d'escriptori com KDE o GNOME. Poques distribucions l'inclouen per omissi, tot i que moltes com Debian i Fedora l'inclouen com un component opcional.

Algunes distribucions que inclouen Xfce per omissi sn:
Archie - (lleuger y simple);
Belenix (OpenSolaris);
College Linux - (orientat a estudiants);
Fedora (previ a la versi 4);
FreeSBIE (FreeBSD LiveCD);
Morphix - (versi LightGUI);
SAM - (live CD que utilitza l'Xfce com a escriptori);
SLAX - (versi Popcorn Edition);
WHAX - (abans anomenada Whoopix);
Xubuntu - (llanat el 1 de juny de 2006);
Zenwalk Linux -  (abans anomenada Minislack);
Xfld - (LiveCD demostraci de Xfce basada en Knoppix);

Components de Xfce.
Thunar, el nou gestor de fitxers des de la versi 4.4.0, que ha substitut al Xffm;
Orage, el calendari amb suport per alertes integrat a l'Xfce;
Xfwm4, el gestor de finestres de Xfce;
Xfmedia, un reproductor multimdia basat en xine per Xfce;
Xfprint, un gestor d'impressores;
Xfburn, un programa per gravar CD/DVD (actualment noms al Subversion);

Enllaos externs.

Lloc web oficial de Xfce (idioma a escollir, );
Xfce Look (Temes, Icones, Fons, etc) ;
Programes extres per Xfce ;
Wiki sobre Xfce ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76483" title="On" nonfiltered="363" processed="362" dbindex="30395">

On (o, ms modernament, Qiryat Ono; en hebreu,           ) s una ciutat al sud-est de Tel Aviv, que forma part de l'rea metropolitana de Gush Dan i del districte de Tel Aviv.


 Histria .
Segons la Bblia, On era un poble de la tribu de Benjam a la Plana d'On (1r Crniques 8,12). Per evitar que Nehemies reconstrus les muralles de Jerusalem, Sanballat i Tobi l'hi van citar quatre vegades sense xit per fer-lo presoner i evitar la reconstrucci.

La ciutat moderna fou fundada el 1939 per 38 famlies que van adquirir els terrenys per a crear una localitat agrcola. Deu anys desprs, la poblaci de la ciutat ja arribava a les 5.000 persones, especialment grcies a l'escassetat d'habitatge de Tel Aviv i als nous immigrants provinents de l'Iraq i del nord de l'frica. El 1962 s'hi afeg el barri de Kiron, una zona residencial d'alta densitat de poblaci, i el 1992 obtingu l'estatus de ciutat.

 Dades estadstiques .
 Demografia .
Segons l'Oficina Central d'Estadstica d'Israel (CBS), la poblaci de la ciutat s un 100% jueva o no-rab, i no hi ha un nombre significatiu d'rabs.

L'any 2001 hi havia 11.200 homes i 12.000 dones. La poblaci de la ciutat es compon en un 28,1% de persones de menys de 20 anys, un 15,5% de persones d'entre 20 i 29 anys, un 19,0% d'entre 30 i 44, un 18,9% d'entre 45 i 59, un 4,5% d'entre 60 i 64, i un 13,9% de majors de 65. La taxa de creixement de la poblaci aquell mateix any era de 0,8%.

 Ingressos .
Segons la CBS, l'any 2000 hi havia 9.560 empleats i 928 autnoms a la ciutat. El salari mensual mitj de la ciutat per als empleats era de 7.648 nous shequels . El salari mitj dels homes era de 9.706 nous shequels  i el de les dones era de 5.760 nous shequels . Els ingressos mitjans dels autnoms eren de 9.778 nous shequels . 378 persones rebien prestaci d'atur i 395 ajuda social.

 Ensenyament .
Segons la CBS, hi ha 9 centres educatius i 3.915 estudiants a la ciutat. Hi ha 6 escoles primries amb 1.883 estudiants i 3 escoles secundries amb 2.032 estudiants. L'any 2001, un 60,6% dels estudiants d'ltim curs de secundria es van graduar.

 Ciutats agermanades .
 Dormagen (Alemanya);

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76487" title="Isabel de Portugal" nonfiltered="365" processed="363" dbindex="30397">


Santa Elisabet de Portugal (1271-1336), princesa d'Arag casada amb el rei Dions I de Portugal;
Isabel de Portugal (1397-1471), infanta de Portugal casada amb el duc Felip III de Borgonya;
Isabel de Portugal (1428-1496), infanta de Portugal casada amb Joan II de Castella;
Isabel de Combra (1432-1455), infanta de Portugal casada amb el rei Alfons V de Portugal;
Isabel de Portugal (1503-1539), infanta de Portugal casada amb el rei i emperador Carles I de Castella;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76496" title="Poul Nyrup Rasmussen" nonfiltered="366" processed="364" dbindex="30398">


Poul Nyrup Rasmussen (Esbjerg, 1943) s un poltic dans que, en l'actualitat, s el president del Partit Socialista Europeu. Tamb fou primer ministre de Dinamarca entre 1993 i 2001.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76498" title="The Legend of Zelda" nonfiltered="367" processed="365" dbindex="30399">

 s una famosa saga de videojocs de gnere RPG/Aventura creada pel mtic Shigeru Miyamoto (qui actualment s el mxim responsable de la saga al costat d'Eiji Aonuma), pare d'algunes franqucies tan conegudes com Mario, Donkey Kong, o Pikmin. Est al crrec de Nintendo, empresa japonesa de maquinari i programari de videojocs amb la seu a Kioto (Jap).
El primer captol d'aquesta srie va eixir a la llum a mitjans dels anys 1980 (l'any 1986, concretament) per a la consola de videojocs NES (Nintendo Entertainment System) i fou el primer joc de la histria a permetre a l'usuari desar les partides per continuar-les en un altre moment. 

Des d'aleshores ja han eixit a la venda 14 episodis principals per a quasi totes les plataformes de Nintendo, molts d'ells introduint elements jugables i grfics que han revolucionat la indstria del joc interactiu, com el salt automtic, la fixaci dels blancs prement un bot, l'assignaci d'objectes a botons i la mecnica i concepci que es t actualment d'un joc d'aventura/RPG en 3 dimensions. Des del llanament del primer videojoc, The Legend of Zelda al 1986, la srie va aconseguir una immensa popularitat acompanyada de nombroses crtiques favorables en la indstria dels videojocs, aix com xit comercial al voltant del mn. Ha estada considerada com la millor srie de videojocs en la histria. El ms recent, The Legend of Zelda: Phantom Hourglass, va ser llanat mundialment l'11 d'octubre de 2007 per a la consola Nintendo DS. En algunes entrevistes, Miyamoto ha expressat que es troba treballant en el disseny de nous jocs per a la srie.

S'ha debatut fortament sobre la continutat cronolgica dels arguments de cada joc. Alguns seguidors de The Legend of Zelda han qestionat la cronologia de la mateixa, en no trobar cap relaci entre la majoria dels seus videojocs. El 2003, Miyamoto va declarar que existeix un "document clau", on es troba detallada la cronologia completa de The Legend of Zelda. Dita document es troba en la computadora personal d'Eiji Aonuma, un dels responsables de la srie, i s considerat confidencial i un dels alts secrets de Nintendo.

Ambientats en la seva majoria al regne fantstic d'Hyrule, cadascun dels videojocs que componen la srie tenen com a protagonista el personatge fictici cridat Link, qui ha d'enfrontar-se a nombrosos perills en el transcurs de cadascuna de les seves missions per a salvar primordialment la Princesa Zelda, derrotant el mal encarnat per l'antagonista principal, Ganondorf. El captol d'aquesta saga titulat The Legend of Zelda: Ocarina of Time s encara avui considerat per la crtica especialitzada (IGN, Famitsu, GameSpot, ...) com el millor joc de la histria, ttol que "renova" cada any a tots els rnquings que es fan arreu de tot el mn. En el mes del febrer del 2007, la saga ha venut un total de 52 milions de jocs en tot el mn.  

 Sinopsi .

 Resum de l'argument .

Fa molt temps, tres Godness van crear el magnfic Kingdom of Hyrule. Segons la llegenda, Din, la deessa del Poder va ser l'encarregada de crear i "esculpir" el relleu del regne; Farore, la deessa de la Valentia, va crear a totes les formes de vida i a les diferents races de criatures mgiques; finalment, Nayru, la deessa de la Saviesa, va redactar cada una de les lleis que haurien de regir el mateix. Una vegada que van concloure les seves tasques, van deixar a Hyrule un artefacte compost per fragments similars, en geometria, a tres triangles de color daurat. Dins de cada un d'ells, van dipositar els seus poders per complir tots els desigs del seu possedor. L'objecte va ser denominat Triforce i, a causa de la seva naturalesa divina, va ser guardat en un mn altern, conegut com "Sacred Realm" i/o "Golden Land".

La llegenda tamb esmenta que qui trobi la Triforce ha de tenir un balan de Poder, Valentia i Saviesa. Noms d'aquesta manera, podr fer-se creditor als tres fragments i far del "Sacred Realm" un parads habitable. Altrament, nicament rebr el fragment que representi la caracterstica ms notable en ell, mentre que els triangles restants seran repartits entre els habitants de Hyrule. La divisi de la Triforce ocasionar que el prads daurat es converteixi en un lloc de maldat i tenebres.

A Ocarina of Time (1998), el malvat fetiller Ganondorf aconsegueix trobar la Triforce per aquesta es divideix i li atorga el fragment del Poder. Els fragments de la Saviesa i la Valentia recauen en la Princesa Zelda i Link, habitants del Regne de Hyrule. Link passa la major part del temps en aventures en les quals ha d'enfrontar a Ganondorf i altres enemics, i protegir a Hyrule i a la Princesa Zelda, per evitar que el primer ampli-hi les tenebres i la destrucci sobre Hyrule i obtingui la Triforce, en la seva integritat.

 Univers .

En els videojocs de The Legend of Zelda el jove Link, com dit abans, personatge central i protagonista, es freqentment cridat  pel seu dest a rescatar a la Princesa Zelda, personatge que l hi dona ttol a la saga del principal antagonista de la franqucia, un poders fetiller Gerudo conegut com  Ganondorf o Ganon, el King of Evil. En els videojocs per la videoconsola Game Boy Advance, el antagonista es un fetiller de la raa Minish nombrat Vaati, el Wind Mage. Twinrova s una antagonista en Ocarina of Time, i en Oracle of Ages i Oracle of Seasons. Tamb hi ha el antagonista Agahnim de The Legend of Zelda: A Link to the Past, un malvat mag. Tamb el costat fosc d'en Link, en Dark Link, originalment de Adventure of Link, que fa algunes aparicions ms en la saga. En Majora's Mask l'antagonista es la malvada mscara anomenada Majora's Mask. En Oracle of Seasons l'antagonista s el malvat Onox, el General of Darkness i en Oracle of Ages l'antagonista s la fetillera Veran. En Twilight Princess s inclou un altre antagonista anomenat Zant, conegut com l'Usurper King, un cruel i despietat tir  autoproclamat com a King del Twilight Realm descendent  Twili. El antagonista de Phantom Hourglass s anomenat com Bellum, un malvat esperit fantasma.

La trama de l historia generalment t lloc en la terra d Hyrule (no s el cas de Link's Awakening, Majora's Mask i la srie Oracle). En terminis de dita historia, els primers jocs no es desvien molt de la pauta "salvar a la princesa", per en videojocs posteriors han diversificat la trama un tant i han ficat gris a l historia. En un joc de la saga, Link's Awakening, no es mostr fsicament a Zelda en cap moment (no obstant, va ser mencionada), i en Majora's Mask, fou vista noms en una escena dels records de Link. El mn fantstic d Hyrule inclou climes i accidents geogrfics diversos i es el habitatge de moltes races i tribus diferents. Hi ha diferencies de distribuci significatives entre els regnes de molts jocs, per varies situacions sn recurrents des del primer joc, com els Lost Woods i la Death Mountain incloent la Spectacle Rock i el Lake Hylia.

Un altre element important en la saga s la Sacred Relic, la llegendria Triforce, deixada enrere en el Sacred Realm per les tres Godness que crearan el Hyrule i el mn conegut. Consisteix en els tres triangles equilters daurats, un per cada Godness la Godness del Poder (Din), la Godness de la Saviesa (Nayru) i la Godness del Coratge (Farore). Cada fragment atorgar la seva essncia divina a qui la posseeixi; tpicament Ganondorf t el fragment del Poder, Zelda posseeix el de la Saviesa i Link obt el del Coratge. Si les tres peces de la Triforce son unides, tots els desitjos de la persona responsable de l uni es faran realitat i els duran a una epca daurada.

Els jocs de Zelda presenten una mescla de endevinalles complexes, un estil de joc d  acci estratgica i exploraci amb tocs de RPG. Aquesta frmula s ha mantingut constant al llarg de la srie, amb noves millores i adicions en cada nou joc, i ha fet de la franquca The Legend of Zelda una de las ms populars de Nintendo, junt amb les de Mario, Metroid i Pokmon. The Legend of Zelda fou principalment inspirada por las exploracions que Shigeru Miyamoto feia de nen en las alters que rodejaven la seva casa  d infncia en Kyoto, on se atendava en boscos amb llacs secrets, coves i aldees. Segons Miyamoto, una de les seves experincies fou el descobriment de l entrada a una cova en el mig del bosc. Desprs de un mica de indecisi, entr en la cova i explor les seves profunditats amb l ajuda de la seva llinterna. Aquest record clarament ha influt en el seu treball, i l exploraci de cavernes es un element molt important en els jocs de Zelda, amn de molts altres del mateix disenyador (Mario, Donkey Kong, Star Fox, entre moltes altres... ).

 Elements argumentals .

Cada joc t un argument diferent sota un mateix factor en com: la lluita pica del B contra el Mal. Bsicament s'explica la histria d'un jovenet vestit de verd amb el nom de Link (han existit molts Links en la histria de Zelda, per tant el protagonista dels jocs no s sempre el mateix. s un personatge allegric del que se serveixen els guionistes per representar al "b") que reb la crida de la princesa d'Hyrule perqu, o b ella o aquesta fantstica terra, estan en  greus problemes. Tamb hi ha un artefacte molt important en aquesta saga: la Triforce, que es divideix en tres triangles daurats que contenen poders lliurats per les Deesses creadores d'Hyrule. Cadascun dels protagonistes posseeix un dels fragments o poders: Link t el do del Valor, l'antagonista Ganondorf el del Poder, i Zelda, la Princesa d'Hyrule, el de la Saviesa.

Els distints episodis, servint-se dels protagonistes (tots ells simblics) expliquen les diferents maneres en les que un Link (hi ha diferents Links o diferents maneres de fer el b) lluita contra el mal: Ganon (el mal, independentment de com es manifesti sempre t conseqncies negatives, el mal sempre s el mal, sempre s el mateix), mitjanant trames plenes de girs, sorpreses, emotivitat, humor i dramatisme.

Destaca de The Legend of Zelda la manera en la que els creadors han fet un mn com Hyrule pensat fins en el ms mnim detall, donant-li vida i credibilitat. Des de la moneda oficial (Rupia) fins a la llengua Hylian (els carcters d'aquesta llengua tenen traducci a l'alfabet occidental, s una llengua totalment real, estructurada i amb sentit) passant per la organitzaci dels territoris, les lleialtats i deslleialtats a la corona,... formen un context, un ambientaci excepcionalment ben aconseguida que fa que els jugadors se sentin immersos en l'acci.

Una de les coses ms cridaneres i tamb que ms atrauen de la saga s la manera en la que els seus diferents captols van unint-se al llarg del temps. La cronologia s confusa, per poc a poc, joc rere joc, van desvetllant alguns secrets que ajuden a fer-la comprensible, per que tamb creen nous misteris (pot ser que el jugador no trobi relaci argumental amb els altres jocs de la saga, amb la cronologia, fins molts anys desprs de l'eixida d'un joc de Zelda, la destrucci d'Hyrule en The Legend of Zelda: The Wind Waker (2003) per exemple ha servit a molts per explicar perqu l'Hyrule de jocs anteriors s diferent al de The Legend of Zelda: Ocarina of Time). D'aquesta manera la histria sempre est oberta a qu els usuaris treguin les seves prpies conclusions,  i que emprin la seva imaginaci creant, aix mateix, una experincia nica en el mn dels videojocs. Aquest s un dels factors que ha fet que actualment a Internet existeixin tantes planes web dedicades a la srie The Legend of Zelda, totes aquestes plenes amb fanfics, histries, cmics, jocs amateurs, dibuixos o fins i tot recopilacions que podrien dir-se "llibres d'histria" d'Hyrule. La saga, per tant, s'ha extrapolat a terrenys que es troben ms enll de la prpia interacci entre una persona i una videoconsola.

Els jocs de The Legend of Zelda donen una gran importncia a l'argument (sobretot des de The Legend of Zelda: Ocarina of Time). Per aix no resulta estrany veure una gran srie d'intertextualitats i ganyotes a grans ttols de la literatura clssica contempornia. La concepci del temps com un riu la corrent del qual ens arrossega que apareix a Ocarina of Time us ser conegut a tots els amants de les obres de Virgili, el lladre que apareix a la ciutadella d'Hyrule parla com el conill de Alcia en el Pas de les Meravelles, el vestit d'en Link, tpic de la raa dels nens Kokiri que mai creixen, est inspirat en l'esperit de la joventut, la fantasia i la eterna lluita contra l'envelliment que representa "Peter Pan", i la histria de la inundaci d'Hyrule narrada en The Legend of Zelda: The Wind Waker t clares influncies bbliques. Aquests sn noms alguns exemples, per n'existeixen molts altres i tamb molts altres personatges amb miques literries. Shigeru Miyamoto,  el creador de la saga ha reconegut tamb que els llibres sagrats de Buda li han servit en moltes ocasions per trobar idees pels seus jocs.

Tot i tenir un argument seris, una trama pica sobre la lluita del b contra el mal, el sentit de l'humor s una cosa que mai ha mancat en els lliuraments d'aquesta srie de videojocs. Individus excntrics i manacs i situacions cmiques omplen els racons del mn d'Hyrule produint ms que una rialla als usuaris. Aix equilibra el joc i fa que, en moltes ocasions, el jugador se senti implicat amb els personatges, que els conegui millor i que es trobi encara ms integrat en l'acci. De la mateixa manera que la llum no existeix sense la foscor ni l'alleujament sense el dolor, les coses serioses no existeixen sense les gracioses. Aquesta s la dita que segueixen els guionistes de The Legend of Zelda.

 Subtrames .

Apart de la trama principal de salvar el regne de la destrucci o del domini de forces malignes, tamb hi ha  subtrames en las que Link pot embarcar-se a la discreci del jugador. Aquestes "subtrames" normalment premien al jugador amb articles que faciliten la complexaci de la trama principal (com Peces de Cor, noves armes, etc.), i ocasionalment son necessries per completar el joc. Aquest mode de joc no es nic en The Legend of Zelda, per s constant en tota la srie.
La ms llarga de aquestes subtrames es la seqncia de intercanvis. En una seqncia de intercanvis, Link obt primer un article caracterstic rebut d un personatge. 

Desprs ell porta aquest article a una altre del joc que o necessiti, i lo intercanvia per un altre article. Aquest es canviat a un altre personatge per un altre article, y aix continua el l intercanvi fins aconseguir  un objecte especialment valus. Al final de la seqncia, el jugador usualment obt una nova arma o un article molt important. Un exemple molt conegut s la seqncia d intercanvi en Ocarina of Time per obtenir l Espasa de Biggoron (Biggoron's Sword). Degut al lmit de temps, Majora's Mask es basava en subtrames, de petites recerques per trobar les Peces de Cor (en angls: Heart Pieces) fins la llarga i rdua recollecci de totes les mscares i la completaci de quatre desafinats mini masmorres per aconseguir la poderosa Mscara de la Detat Fero (Fierce Deity's Mask).

The Minish Cap t una gran quantitat de subtrames minscules en la forma de la recerca de les "Peces de Rera" (Kinstone Pieces), que podien ser fusionades amb personatges dintre del joc per desencadenar diversos essdeveniments (obertura de forats en els arbres, proporcionar un nou cam, fer crixer un tall, l'aparici de nous personatges, etc.). I a diferncia de The Minish Cap, The Wind Waker possea les Esttues Colleccionables de diferents personatges i ssers dels joc. Les esttues de The Minish Cap poden ser comprades amb petxines, i a diferncia de The Wind Waker on era requerit al jugador que fes una fotografia en el que la esttua estigus basada.

 Naturalesa del protagonista .

Encara que molts fans creuen que tots els jocs tenen els mateixos personatges, i alguns s'apeguen a una declaraci suggerint que cada joc mostra personatges "diferents", la lnia oficial s que hi ha nombrosos herois cridats Link al llarg de la histria de Hyrule, i que tret que sigui esmentat, cada aventura s d'un nou protagonista. Alguns dels jocs estan connectats cronolgicament i prenen lloc en una continutat clara, mentre uns altres no. Per exemple, el Link en A Link to the Past no s clarament el mateix Link que va aparixer en The Minish Cap. Per altra banda, Majora's Mask directament indica que el personatge de Link s el mateix d' Ocarina of Time. Tamb, hi ha alguns indicis de Nintendo Power que el Link en Link's Awakening era el mateix Link que va derrotar a Ganon en A Link to the Past, i aquesta connexi s considera real per molts fantics. Eiji Aonuma va confirmar que cada vegada que un nou malament amenaa la terra de Hyrule, un nou heroi ha d'aixecar-se i enfrontar-lo.

Per aquells que rehsan a prendre la seva paraula consideren que diversos jocs fan referncia a altres "Links", mentres The Wind Waker es refereix a l' Heroi del Temps (Hero of Time). Link mai parla en cap joc de Zelda, encara que fa grunyits, crits, i altres sons, i alguns dels seus pensaments van poder ser revelats en Zelda II. En alguns casos el jugador ha de respondre una pregunta amb una opci d'una llista, encara que cap doblatge acompanya aquestes accions. No obstant aix, en 2002, Link va trencar el silenci dient les seves primeres paraules entendibles en The Legend of Zelda: The Wind Waker. Quan va ser posat en venda en el mn angloparlante en 2003, la frase va  Come on!  (Anem!). A part d'aquestes rareses, l'heroi mai ha dit cap lnia. Aix es deu al nom de l'heroi, Link (connexi), que li va ser donat pel seu creador Shigeru Miyamoto para emfatitzar la "connexi" entre el personatge i el jugador; donar-li lnies seria posar paraules en la boca del jugador, o distingir a Link com un sser separat d'ell/ella. De fet, encara que el nom del personatge s acceptat com Link, el jugador pot cridar a l'heroi en cada joc i els personatges es referiran a ell per aquest nom dintre del joc. 

En anys recents, amb l'avan en la tecnologia, els creadors li han donat a Link ms personalitat i carcter. The Wind Waker i Twilight Princess posen especial atenci a les expressions facials de Link, de com reacciona davant certes situacions. Fantics astuts tamb han notat com la cara de Link se sembla ms i ms a la de Shigeru Miyamoto en cada joc que surt. Algunes vegades l'heroi t un ttol especial, com "Heroi del Temps" (Hero of Time) o "Heroi dels Vents" (Hero of Winds). Encara que generalment un nen, Link tamb ha estat representat com un adolescent i com un jove adult. 

 Historial dels videojocs .



ImageSize = width:200 height:500
PlotArea = left:50 bottom:10 top:10 right:0

DateFormat = yyyy
Period = from:1986 till:2007
TimeAxis = orientation:vertical order:reverse 
ScaleMajor = unit:year increment:1 start:1986
ScaleMinor = unit:year increment:1 start:1986

Colors =
 id:blue value:rgb(0,0,0)
 id:red value:rgb(0.9,0.05,0.05)

 there is no automatic collision detection,
 so shift texts up or down manually to avoid overlap;

Define $dx = 25 # shift text to right side of bar

 shift texts up or down when two have same year;
Define $up = shift:($dx,1)
Define $dw = shift:($dx,-8)

PlotData=
 bar:Games anchor:till color:red width:15 textcolor:blue align:left fontsize:S mark:(line,white) shift:($dx,-4)
 from:1986 till:2007
 at:1986 text:"The Legend of Zelda"
 at:1987 text:"The Adventure of Link"
 at:1991 text:"A Link to the Past"
 at:1993 text:"Link's Awakening"
 at:1998 text:"Ocarina of Time"
 at:2000 text:"Majora's Mask"
 at:2001 text:"Oracle of Seasons"
 at:2001 shift:($dx,-14) text:"Oracle of Ages"
 at:2002 text:"Four Swords"
 at:2003 text:"The Wind Waker"
 at:2004 text:"Four Swords Adventures"
 at:2004 shift:($dx,-14) text:"The Minish Cap"
 at:2006 text:"Twilight Princess"
 at:2007 text:"Phantom Hourglass"


El primer videojoc de la franqucia, anomenat The Legend of Zelda, fou llanat en Jap en 1986, i en els Estats Units e Europa en 1987. No obstant relativament, simplement per els estndards d aquells temps, era absolutament avanat per la seva poca. Les innovacions incloen la capacitat d utilitzar dotzenes de diversos articles, un mn extens per completar, secrets per explorar, i la capacitat d un cartutx  per guardar progresos via bateria dintre de la darrere memoria. El joc tamb ofereix una  segona recerca ,  sobre on poder acabar el videojoc; on es poden trobar els diferents  enemics dels Dungeon (Bosses) i derrotar-los. A ms de les innovacions tcniques del joc, la seva jugabilitat (solucionar trencaclosques, derrotant monstres en lluita de temps real, i explorar un ambient extens) var ser una frmula acertada i s copi extensament. El joc var guanyar molta popularitat en Jap i Estats Units, i molts el veren considerar com un dels videojocs ms importants de l historia. 

El segon videojoc, conegut com The Legend of Zelda: Adventure of Link, fou  llanat en juliol de 1887, i era una surtida del concepte del primer joc. Intercanvi la perceptiva de d alt a baix pel del moviment de dreta a esquerra, e introdu els elements bsics del RPG (e.g., punts d experincia) no realitzats de nou en altres entregues de Zelda. Es tamb  l nic ttol de Zelda en les quals Link no recollia Rupias juntament amb The Legend of Zelda: Four Swords. Degut a aquests canvis fonmentals, molts els consideren les  ovelles negres  de la srie. Aquest i el seu antecessor eren notables per els seus cartutxos daurats.

Quatre anys ms tard, amb The Legend of Zelda: A Link to the Past, torn la perspectiva de visi d alt a baix (baix perspectiva de 3/4) i agregat el concepte d  una dimensi alterna per explorar, una terra coneguda com el Mn Fosc. El joc fou llanat per la NES en 1991. Fou re-llanat el 9 de desembre de 2002, en un cartutx amb The Legend of Zelda: Four Swords, el primer Zelda multi jugador.

En el joc segent, The Legend of Zelda: Link's Awakening per la Game Boy Handheld, var ser el primer en transcrrer fora d Hyrule. Fou re-llanat per la Game Boy Color, en 1998 titulat com The Legend of Zelda: Link s Awakening XD amb algunes caracterstiques addicionals, incloent un Dungeon de color addicional i una botiga fotogrfica que va permetre la interacci amb la impressora de la Game Boy.

Desprs d un altre hiat, la srie realitz la transici a 3D amb el videojoc The Legend of Zelda: Ocarina of Time que fou llanat en novembre de 1998. Aquest joc, conegut inicialment com Zelda 64, conserv la base de la jugabilitat dels anteriors i s var convertir en un dels videojocs ms encertats de l historia en terminis comercials i crtics. Es considerat per molts com el millor videojoc de l historia,  i anot  rnquings perfectes en varies publicacions de videojocs, incloen la primera conta 40/40 en Famitsu  (una publicaci japonesa prestigiosa de videojocs). En 2006 fou afilera t per Nintendo Power como el millor videojoc realitzat de tota la companyia Nintendo. Les innovacions incloen el s d apuntar, nova jugabilitat mecnica que centrava la cmera fotogrfica en un blanc prxim i que permetia al jugador realitzar diversos moviments amb aquest blanc apuntat, que era un realitzaci revolucionaria.

En el segent ttol, anomenat The Legend of Zelda: Majora s Mask que fou llanat en novembre del 2000, utilitzaren el mateix motor de grfics 3D que el anterior joc de Nintendo 64, per varen agregar un sistema temps-bsic al concepte de la realitzaci, conduent a las reaccions dels fantics de Zelda. Originalment s anomen Zelda Gaiden, ttol en japons que s pot traduir lliurement a Zelda, un altre histria. La jugabilitat canvi perceptiblement; a ms d introduir una forma de lmit de temps, Link tenia que utilitzar mscares per transformar-se en diverses criatures amb habilitats niques. Encara que la Majora's Mask conserv el estil grfic d Ocarina of Time, fou una revoluci grfica per N64.

Els dos jocs segents, The Legend of Zelda: Oracle of Seasons i The Legend of Zelda: Oracle of Ages, foren llanats simultniament per la Game Boy Color, i obren recprocament amb les contrasenyes i el Cable Link. Desprs de qu se hagi acabat un dels dos jocs, donen al jugador una contrasenya que permeti que l'altre corresponent entrega fos jugat amb conseqncia. Foren realitzats per Flagship conjuntament amb Nintendo, baix la supervisi de Miyamoto. Aquests dos ttols, que en principi eren tres entregues diferents connectades entre s, per per coherncia de Miyamoto varen acabar sent dos per la dificultat de connectar tres jocs amb el Cable Link, serien Oracle de las Edats, basada en un trenca-closques i Oracle de les Estacions, que s orientada en l acci.

 El prxim Zelda, per la Gamecube, es creia que era un realitzaci en un joc basat en el estil ms realista d aquells per Nintendo 64. Per Nintendo sorprengu a molts fantics amb la declaraci que el nou joc, The Legend of Zelda: The Wind Waker,   seria completament "cel-shaded" - un estilo ms caricaturesc en el disseny del color, vist abans en jocs com Sega's Jet Set Radio. Temors inicials eren que aquest estil afectaria la qualitat del mode del joc dels fantics que es acostumaren i se tranquillitzaren quan el joc sort al mercat aclamat per la crtica en Jap en 2002 i la resta del mn en 2003. Presentava un mode de joc centrat en el control del vent i la navegaci en un petit bot al voltant de un mn basat en el oce, i les endevinalles que requerien o els personatges ajudants. 

El segent en la srie fou The Legend of Zelda: Four Swords Adventures per la Nintendo Game Cube. Basat en el porttil Four Swords, FSA fou un altre desviaci del estilo de joc de Zelda anteriors, concentrant-se en jugadors simultnies i "acci de nivells" (com en els ttols de Super Mario Bros.). El joc cont 24 nivells individuals i una pantalla amb el mapa; no existeix cap mn exterior que els connecti. Per les caracterstiques del joc simultani, cada jugador tenia que tindre un Game Boy Advance connectat al Nintendo Game Cube mediant el cable GBA-GCN. Encara que estava dedicat per diversos jugadors, un mode d un sol jugador estava influda; per aquest mode era opcional.

El 10 de gener de 2005, Nintendo posa a la venta un nou videojoc per la Game Boy Advance, The Legend of Zelda: The Minish Cap en Amrica. El concepte central de The Minish Cap es la habilitat d en Link per encongir-se amb l ajuda d un mstic barret viu anomenat Ezlo. M entres es petit, Link pot veure parts prviament explorades d una masmorra des d una nova perspectiva, i entrar a noves rees a travs de passadissos impasables d un altre manera. Com Link podia canviar entre gran i petit en el joc, donant-li dos "mns" diferents per explorar.

El 19 de Novembre del 2006, The Legend of Zelda: Twilight Princess, fou llanat per la consola Wii, i en desembre per GameCube, com ltim joc de la saga per aquest sistema. Aquest  gran joc proporciona un estilo realista, millorant aquella de la demostraci del Spaceworld 2000. Aquest joc mostra la lluita d un Link ms adult per alliberar a Hyrule del Regne del Crepuscle (Twilight Realm), una misteriosa fora que est apagant la terra. Quant Link entra en aquest regne, es transform en un llop i el estil del joc canvia drsticament. Twilight Princess tamb es basa en el transport i escenaris de batalla a cavall, com en la batalla amb el Boss King Bulblin.

 Llistat de jocs .



 Cronologia .

La cronologia exacta de l'univers de The Legend of Zelda s'ha debatut ferventment entre els seguidors. A mesura que el temps avana i ms jocs surten al mercat, l'ordenaci dels jocs en una lnia temporals s'ha torna complexa i ha estat controvertida. Existeixen fragments i peces d'informaci que connecten certs jocs a altres, per no hi ha una explicaci definitiva de com cada joc es relaciona amb una lnia de temps concreta.

Els creadors de la srie han donat pistes sobre l'ordre de la srie, per amb el pas del temps la majoria d aquestes "revelacions" han estat contradites per material, jocs i declaracions noves. Tanmateix, des de fa uns anys les declaracions exposades per una de las mximes autoritats de The Legend of Zelda, Eiji Aonuma, han coincidit amb la histria de jocs posteriors, com s'ha pogut observar recentment en les dues lnies temporals.

Molta de l'ambigitat de la cronologia de la srie es deu al fet que els jocs tenen lloc en un lapsus de segles o incls millennis, mostrant diferents encarnacions de Link, de la Princesa Zelda, del malvat Ganondorf, entre d'altres. Altres confusions sorgeixen com a resultat de males traduccions i problemes de localitzaci. El procs de localitzaci de Nintendo de Amrica durant l'poca de la NES/SNES era la de tenir un empleat que parls en japons i que tradus directament el text, i un altre (que no calia que entengus japons) que remprenia la traducci i la reescrivia per que concords amb la gramtica i la cultura Nord-americana. El responsable d'aquest fet fou Daniel Owsen. No obstant els seus errors de traducci no perjudicaren la trama dels jocs traduts, aix que no caus cap malents en la realitzaci del principi de la cronologia.

La regla general s que els jocs mateixos sn l'autoritat final. La informaci en els manuals es considera tamb canon genu. Els manuals sn materials tcnics i comercials, i per  tant no sempre sotmesos a l'escrutini dels creadors del joc. Els manuals de lels tres primers lliuraments per a NES i SNES coincideixen amb exactitud amb l'acci del joc. La informaci d'altres  fonts oficials, com la revista Nintendo Power i les seves Guies d'Estratgia Oficial, no poden ser acceptades, ja que sn treballs elaborats al marge dels creadors de la saga: Takeshi Tezuka, Eiji Aonuma i Shigeru Miyamoto. La informaci de Zelda.com (i la seva enciclopdia de Zelda) tampoc pot ser presa com a certa, ja que el dissenyador de la web no tenia res a veure amb Zelda, i Miyamoto el for a remoure una lnia de temps que havia sigut collocada all.

L'equip de realitzaci ha sofert al llarg dels anys diversos canvis en la plantilla. A partir de "Zelda: Wind Waker", els directors Shigeru Miyamoto i Takeshi Tezuka i el guionista Kensuke Tanabe (que treballaren fins a The Legend of Zelda: Ocarina of Time) foren reemplaats per Eiji Aonuma (director) i Mitsuhiro Takano (guionista, tamb director en Twilight Princess) a partir de The Wind Waker. El canvi de la plantilla va causar certs canvis drstics en el plantejament de la cronologia: la ruptura de l'enlla entre Ocarina of Time i A Link to the Past i el buit que deixaria The Wind Waker, ocasionaran ardus missatges de discussi en els frums de Zelda. Tanmateix, desprs del recent Twilight Princess el buit de The Wind Waker ha sigut cobert de forma definitiva per una lnia temporal diferent al que succex en aquest joc (hi ha qui pensava, encara amb proves evidents, que les dues lnies temporals creades en Ocarina of Time eren frut de l'imaginaci). Encara que l'enlla entre Ocarina of Time i A Link to the Past continus destrut, amb Twilight Princess s'aconseguiria corregir el error de la inundaci de The Wind Waker, i ja no seria necessria la suposada recuperaci d'Hyrule desprs dels esdeveniments ocorreguts en el joc: la resta de jocs podria succeir en el present d' Ocarina of Time, gracis a que Ganondorf en Twiligth Princess possea un fragment de la Trifora. D'aquesta forma l'nic problema de pes es trob actualment en l'enlla dels quatre primers jocs amb Ocarina of Time i Twilight Princess, que segurament, en un futur, seran establerts i corregits, doncs no es pot oblidar que en un primer moment Ocarina of Time i A Link to the Past estaven excellentment enllaats .

La srie Four Swords per la seva part no posseeix un lloc cronolgic concret, i s un dubte encara major que l'enlla trencat entre Ocarina of Time i A Link to the Past. Igual succeeix amb la srie Oracle. De moment tots ells sn independents de les altres sries dels jocs. El Palacio de Sheik s actualment una de las fonts en castell amb ms informaci sobre la cronologia, un espai web que ha elaborat diversos articles en els que tracten de provar la connexi de tots aquells jocs que formen la saga, aix com de prescindir d'alguns.

A continuaci s'indica una llista dels jocs publicats per Nintendo en l'ordre de la seva sortida al mercat, amb la informaci coneguda en la lnia de temps:

The Legend of Zelda fou el primer joc de la saga en sortir a la venta.

Zelda II: The Adventure of Link s quasi segur que transcorre diverses temporades desprs del primer joc, com ho indica el manual. Est protagonitzat pel Link del joc anterior, vora el seu setz aniversari.

The Legend of Zelda: A Link to the Past suposadament t lloc generacions abans del joc original, com s'ha dit en materials promocionals i en el paquet de l'edici japonesa. Tanmateix, hi ha teories que aquest s l'ltim joc en la lnia del temps, degut a la seqncia final que diu que l'Espasa Mestra (Master Sword) descansaria "per sempre".

The Legend of Zelda: Link's Awakening, quan sort originalment semblava que ocorria poc desprs de A Link to the Past, amb el mateix Link. El manual del joc diu que Link deix Hyrule per anar en un viatge en cerca d'illuminaci desprs de derrotar en Ganon. La pgina web oficial japonesa indica que s una continuaci directa de La Triforce de les Deesses (ALttP), per el lloc de LA en la lnia de temps pot tenir una continutat retroactiva amb la srie "Oracles"  (vegeu ms a baix).

BS Zelda s una readaptaci del joc original que mostr les mascotes (nen i nena) del BS-X en lloc de Link; tanmateic, com que s com el primer Zelda, ocupa el mateix lloc que aquest en la cronologia.

BS The Legend of Zelda: Stone Tablets of Antiquity ocorre mentre en Link est fora d'Hyrule. El seu protagonista s l' Heroi de la Llum (Hero of Light), a qui el jugador personifica. s una persona per de gnere indeterminat. Amb una dubtosa autenticitat, els fets del joc ocorrerien desprs de A Link to the Past. L'heroi anterior s ocasionalment alludit (com a Four Sword Adventures) i es diu que est absent.

The Legend of Zelda: Ocarina of Time aparentment ocorre abans dels fets de A Link to the Past, possiblement expandint-ne els antecedents. Molts el consideren el primer de la histria de la lnia de temps, degut a l'aparici de figures llegendries com Ganondorf i els Savis (Sages).

The Legend of Zelda: Majora's Mask succex poc temps desprs d' Ocarina of Time i la protagonitza el mateix Link, que ha tornat des de la seva joventut.

The Legend of Zelda: Oracle of Seasons i The Legend of Zelda: Oracle of Ages estan connectats per mitj d'un sistema de contrasenya, i un t lloc immediatament desprs de l'altre. Poden ser jugats en qualsevol ordre, depenent de la preferncia del jugador. La saga es desenvolupa en un temps on la Trifora est en el Castell d'Hyrule i Ganon est mort. El dileg suggereix que Link i la Princesa Zelda que apareixen en aquest joc es coneixen per primera vegada durant aquesta aventura. Desprs de terminar els jocs connectats per a rebre el final "complet", l'escena final mostra en Link en una balsa navegant cap a l'ocs, acomiadant-se dels seus amics. Aix pot suggerir que Link's Awakening passa desprs de la srie Oracle cronolgicament.

The Legend of Zelda: Four Swords fou declarat per Eiji Aonuma en 2004 de ser "el conte ms antic" en la srie de Zelda. Aix ha causat controvrsia sobre com interpretar la paraula "antic". Les versions de Link i la Princesa Zelda d'aquest joc es coneixen des de la infncia.

The Legend of Zelda: The Wind Waker els esdeveniments se situen desprs d' Ocarina of Time, encara que si ocurreixen abans o desprs de A Link to the Past est en debat. Tamb existeix una possibilitat, basada en una declaraci d'Eiji Aonuma, que la lnia de temps es divideixi  desprs de OoT, amb un ocorrent en un mn devastat que en Link rescat de Ganon, i un altre de la infncia a la que torn desprs de qu les forces de Ganon foren sallades. Si es aix, TWW est en la primera divisi, seguint el final "adult".

The Legend of Zelda: Four Swords Adventures se situa en un  perode indefinit del temps desprs de Four Swords. Inclou certs antecedents sobre en Ganon (s anomenat Ganondorf en els inicis del joc abans d'obtenir el seu trident i convertir-se en el Ganon vist a ALttP.

The Legend of Zelda: The Minish Cap se situa molt abans de Four Swords i Four Swords Adventures. Si el Palau de l'Espasa Qudruple (Palace of the Four Sword) (el calabs addicional mostrat en la versi de Game Boy Advance de ALttP) s cannic llavors The Minish Cap tamb se situa abans que A Link to the Past. Molts aficionats han suggerit que The Minish Cap s el primer joc en la cronologia de Zelda, per no hi ha evidncia dintre del joc (o a qualsevol font oficial) que hi doni suport. Tanmateix, aquesta sembla ser la histria ms antiga en qu s'esmenta en Vaati, i cont el seu origen i la seva transformaci en la seva forma ms familiar.

 Mdia de la saga .

 Dibuixos animats .

The Legend of Zelda va ser portada a un dibuix animat com un "programa dins d'un programa" en la srie de televisi semi-en viu Super Mario Bros. Super Show produda per DiC. Els curts animats de Zelda van ser transmesos cada divendres en comptes del dibuix animat usual de Super Mario Bros que era transms la resta de la setmana. La srie seguia gandulament els jocs, barrejant escenaris i personatges d'aquests jocs amb creacions originals. A causa de l'ndole sindicalizado del Super Show, noms 13 curts animats de Zelda van ser transmesos durant els 65 episodis de vida del programa. En aquesta versi de la Llegenda, Link i Zelda combatien Ganon diriament mentre mantenien Hyrule sa i estalvi. Encara que la srie va ser creada per atreure els fantics dels jocs, com molts programes de Nintendo va ser malament rebuda per l'audincia, potser per les seves trames simples i personatges superficials. Link, particularment, s representat com a un adolescent descorts i enamoradizo, al contrari de la presncia tranquilla del seu personatge en els jocs. Mentre que el joc ho mostra com un esquerr, s diestre en el dibuix animat.

Desprs de la cancellaci de The Super Mario Bros. Super Show, les representacions de Link i Zelda de DiC van aparixer en diversos episodis de Captain N: The Game Master durant la segona temporada del programa, on ajuden el Captain N i els seus amics a combatre la malvada Mare Cervell (Mother Brain), que tamb apareix a Metroid. Alguns d'aquests dibuixos animats solien veure's a Yahooligans!, i alguns episodis van ser llanats en tres DVDs, Mario's Greatest Movie Moments!, Havoc in Hyrule and Ganon's Evil Tower. Shout! Factory desprs va llanar una compilaci en DVD de la srie sencera de dibuixos animats de Zelda l'octubre de 2005.

 Cmics i manga . 

Valiant Comics va publicar una curta srie que mostrava personatges i escenaris del programa de televisi abans del final de la seva lnia "Nintendo Comics System". Addicionalment, algunes histria de LoZ van ser incloses en un gran ttol de dos volums de "Nintendo Comics System", que tamb tenia a Mario, Metroid, Punch-Out!!!, i Captain N. Encara que majorment oblidada i ignorada, s la font de persistents creences dels fantics.

Els mangues de The Legend of Zelda (Zelda no Densetsu) van ser creats per dues artistes conegudes com "Akira Himekawa". La seva manga ms conegut s l'adaptaci dOcarina of Time, la qual est dividida en dues parts, la Saga Infantil i la Saga Adulta, ms tres captols extra (un adult, i una part de dos captols de la saga infantil), publicats en dos volums. Elles tamb han creat mangues basades en altres jocs: Majora's Mask, la srie Oracle (Oracle of Seasons i Oracle of Ages, un volum cada un, com a part d'una histria contnua), Four Swords Plus (basada en el joc conegut com Four Swords Adventures fora del Jap) i Triforce of the Gods (conegut fora del Jap com A Link to the Past). Hi va haver menci d'un manga de Minish Cap en una de les versions del mniga de Triforce of the Gods, per no est en venda encara.

Tamb hi va haver una tira cmica de The Legend of Zelda: A Link to the Past creada per a la revista Nintendo Power de l'aclamat autor de manga Shotaro Ishinomori. Gandulament basat en el joc, aquest relat representava els pares de Link com Cavallers d'Hyrule, perduts al Mn Fosc (Dark World). Aquest tamb incloa altres personatges originals com a la fada companya i guia de Link, Eferemelda (Epheremelda) (molt abans que aquest concepte fos introdut en la srie); i Roam, un descendent dels Cavallers d'Hyrule que va combatre en la Guerra d'Empresonament (Imprisoning War). (Roam t molta similitud a 002 de la primera creaci xitosa d'Ishinomori, Cyborg 009.) A ms, incloa la primera menci de Ganon en la seva forma humana, Ganondorf (vist en un record), encara que diferent de la seva aparena en Ocarina of Time i jocs posteriors. La tira cmica va ser publicada a partir de gener de 1992 (Volum 32) i va continuar en 12 parts. Desprs va ser unida en forma de novella grfica.

 Cultura .

 Referncies en altres jocs .

Tetris (NES)   Link apareix desprs de guanyar el joc tipus-B  del nivell nou i altura d un.

F-1 Race (GB)   Link apareix vi torejant per la Pista 5.

Super Mario RPG (SNES)   Link apareix dormint en un llit en una de las Posades. Parlar amb ell far sonar el  la can de passads secret  sentien la majoria dels jocs de Zelda.

Donkey Kong Country 2: Diddy Kong s Quest (SNES/GBA)   En la versi de Super Nintendo, Link apareixia en el post nm. tres del podi de heroi de Cranky Kong noms si el jugador obtenia una petita quantitat de  monedes DK  a travs del joc. En la versi de Game Boy Advance, sempre apareix en el podi, en el post dos (o tres, si el jugador obtenia suficients monedes DK per superar-lo.);

Donkey Kong Country 3: Dixie Kong s Double Trouble! (SNES)   Un dels articles disponibles en la botiga Bazaar Bear es una petxina marina. Si aconsegueixes comprar-se-la, Bazaar et parlar ella sobre d un jove nen anomenat Link que vingu antes i l hi pregunta per ella. Aix es una obvia referncia a la recerca de petxines de Link en Link s Awakening. Bazaar menciona tamb com Link intent pagar-li amb Rupies.

Donkey Konga/Donkey Konga 2 (EU/NA) (GCN)   La can de Zelda es una de las canons del joc.

Mario Golf (N64/GBC)   En la versi per la Nintendo 64, El nom de Link est en los marcadores entre les partides.

Picross NP Vol.5 (SFC)   Un dels dibuixos per colorejar es el de Link, inspirat per la seva aparena en Ocarina of Time.

Animal Crossing (GCN)   El jugador pot comprar-se la Espasa Mestra (Master Sword) com decoraci per la seva casa. Quant entres en la casa d algun ve, ell/ella pot revisar les seves gavetes i estants. En algunes ocasions, pot exclamar alguna cosa com "Vaja!, 100 Rupies! Llstima que no puc usar-les aqu!" ( Woah, 100 Rupees! Too bad I can t use them here! ). Quant el jugador pesca una loach), diu "No creus que es Hylian, o s?" ( You don t suppose it s Hylian, do you? ), una referncia al mini joc de pesca en Ocarina of Time, en el qual el peix ms gran que podies pescar es el  Hylian Loach .

WarioWare, Inc: Mega Microgame$ (GBA)   Un Micro joc est inspirat en el Zelda original.

WarioWare, Inc: Mega Party Game$ (GCN)   WarioWare: Twisted! (GBA)   Un Micro joc est inspirat en el Zelda original.

WarioWare: Touched! (NDS)   Dos Micro jocs inspirats en el  Zelda original,i un altre en el Zelda II.

Final Fantasy   (la versi Dawn of Souls)   El nom de Link apareix en una cripta en Elfland. (En la versin de NES, la cripta es de Erdrick).

Wario Ware: Smooth Moves (Wii)   Un micr joc inspirat en Zelda Wind Waker i un altre en Zelda Ocarina of Time.

 En molts videojocs de Kirby, quant Kirby obt el "poder" de l espasa, tamb guanya un barret verd semblat al de Link. Aix tamb succeeix en Super Smash Bros, quant aquest  absorbeix  Link o a Link Jove. En The Great Cave Offensive, part de Kirby Super Star per la a Super Nintendo, el jugador pot trobar-se amb moltes allusions a diversos jocs de Nintendo, incloent la Trifora.

World of Warcraft   Un gnom anomenat  fa una aparici en MMORPG World of Warcraft. Est vestit com a Link i l hi dona al jugador missions que, una vegades completes, l hi donen al jugador el de Linken i la Espasa de Mestria de Linken]. Dos de  les missions s anomenen "Es un secret per a tots" ( It s a Secret to Everybody ) i "Es perills anar sol" ( It s Dangerous to Go Alone ), cites de The Legend of Zelda. El jugador tamb reu una fotografia de Linken amb una gnom que posseeix certa semblana a la Princesa Zelda. Per ltim, el article necessitat per completar aquesta missi es un triangle daurat representant un fragment de la llegendria Triforce dels jocs.

Tetris DS (NDS)   Un nivell amb el tema de Zelda en el mode de Missi, un nivell de Zelda en el mode Marat/Infinit, i Link apareix combatien tetrimins en la pantalla del ttol.

Star Wars Episode I Racer, en els crdits, en la pantalla de agradositats apareix a mode de broma "Princess Zelda".

Animal Crossing: Wild World (NDS)   La Triforce i l Espasa Mestra poden ser obtenies per decoraci.

Soul Calibur II (GCN)   Link es un personatge en la versi de Nintendo.
Super Smash Bros. (N64)   Els jugadors poden ser Link com lluitador.

Super Smash Bros. Melee (GC)   Els jugadors poden escollir ser Link, Link Jove, la Princesa Zelda que pot transformar-se en Sheik durant el combat, o Ganondorf.

Super Smash Bros. Brawl (Wii)   Els jugadors poden escollir ser Link, Zelda, Ganondorf, Toon Link i Sheik.

 Enllaos externs .

Universo Zelda, Plana web oficial de Nintendo Espanya;
Zelda Espanya;
El Palau de Sheik, el web de fans amb ms informaci;
Cronologia de The Legend of Zelda a Nintendo addictes ;

 Sprites/Fan Art .

The Legend of Zelda: The Wind Waker;
The Legend of Zelda: Majora's Mask;
The Legend of Zelda: Ocarina of Time;
The Legend of Zelda: The Minish Cap;
4 swords;
The Legend of Zelda - Oracle of Ages;
Varis jocs;




 Referncies .

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76499" title="Giuliano Amato" nonfiltered="368" processed="366" dbindex="30400">


Giuliano Amato (Tor, 13 de maig de 1938) s un poltic itali que en l'actualitat s el vice-president del Partit Socialista Europeu.

Giuliano Amato fou el primer ministre d'Itlia (1992-1993 i 2000-2001).





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76502" title="Partido Socialista (Portugal)" nonfiltered="369" processed="367" dbindex="30401">


El Partido Socialista s un partit poltic de Portugal.  Alguns militants de l'Acci Socialista Portuguesa (en portugus: Aco Socialista Portuguesa) el fundaren el 19 d'abril de 1973 a la ciutat alemanya de Bad Munstereifel.
L'actual lder del partit es Jos Scrates, que succe a Ferro Rodrigues com a Secretari General en novembre de 2004. Els altres candidats al crrec foren Manuel Alegre i Joo Soares.

El Partido Socialista es membre de la Internacional Socialista i del Partit Socialista Europeu.
 
Membres del partit.
 Secretaris Generals .

Mrio Soares: 1973 - 1986;
Almeida Santos (interino): 1986;
Vitor Constncio: 1986 - 1989;
Jorge Sampaio: 1989 - 1992;
Antnio Guterres: 1992 - 2002;
Ferro Rodrigues: 2002 - 2004;
Jos Scrates: 2004 -;

 Primers Ministres .
Mrio Soares : 1976 - 1978, 1983 - 1985;
Antnio Guterres : 1995 - 2002;
Jos Scrates : 2005 -;

 Presidents de la Repblica .
Mrio Soares : 1986 - 1996;
Jorge Sampaio : 1996 - 2006;

 Vegeu tamb .
Govern i poltica de Portugal;
Llistat de partits poltics de Portugal;
Partido Socialista (desambiguaci);

Enllaos.
www.ps.pt ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76504" title="Le Monde Diplomatique" nonfiltered="370" processed="368" dbindex="30402">
Publicaci mensual francesa de contingut poltic dirigida per Serge Halimi (fins a mitjans de 2008, per Ignacio Ramonet). Relacionada amb moviments alterglobalitzadors com ara ATTAC, t edicions en diferents idiomes.
Els seus articles sn extensos, firmats per experts i defenent opinions ben definides. Particularment, la revista sost una visi crtica sobre els efectes de la globalitzaci sobre el mn i els seus habitants. Se sol considerar un mitj de tendncies poltiques esquerranes. s dita Li Diplo pels seus lectors francesos.
L edici francesa original t una tirada d uns 350.000 exemplars. 38 edicions en 26 altres llenges fan una tirada total de 2,2 milions en tot el mn (ms 33 edicions electrniques). Els lectors de Le Monde Diplomatique possexen el 49% de la companyia a travs de l associaci Els Amics d El Mn Diplomtic. L altre 51% s propietat del diari Li Pele. La publicaci mant la seua independncia limitant els seus ingressos per publicitat i per mitj de la "minoria de bloqueig" atribuda al capital que est en mans dels seus lectors.
Igual que el setmanari francs Tlrama, Li Pele Diplomatique rep crtiques per la quantitat i naturalesa dels anuncis publicitaris que inclou. Al novembre i desembre de 2003 es van publicar anuncis a doble pgina d IBM i d un fabricant d autombils. Els nmeros de febrer i mar de 2004 albergaven anuncis de Microsoft en una atmosfera "social" amb la imatge d un xiquet, la qual cosa va motivar el descontentament dels activistes del moviment del programari lliure.
Un editorial escrit en 1997 per Ignacio Ramonet, el seu director de redacci des de 1999, va donar lloc a la creaci de la ONG ATTAC, la labor de la qual es va dedicar originriament a la defensa de la taxa Tobin. En l actualitat es dedica a la defensa d una gran varietat de causes de l esquerra poltica.
Anteriors directors de redacci han sigut: Franois Honti (1954-1973), Claude Julien (1973-1990).

Collaboradors habituals de Le Monde Diplomatique:
 Noam Chomsky;
 Ignacio Ramonet;

Enllaos externs.
 Edici espanyola;
 Edici francesa;
Edici andorrana;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76510" title="Azor (Israel)" nonfiltered="371" processed="369" dbindex="30404">

Azor s un consell local del districte de Tel Aviv, situat al sud d'aquesta ciutat i que forma part de l'rea metropolitana de Gush Dan.

 Histria .
L'any 1951 es fund la ciutat sobre les runes de la vila rab de Ya'azor, que va ser escenari de forts enfrontaments durant la Guerra araboisraeliana de 1948, especialment durant el mes de gener de 1948, quan desprs d'una batalla tots els habitants rabs fugiren de la ciutat.

Amb la fundaci del poble van establir-s'hi nombrosos immigrants arribats d'Hongria, Romania, Bulgria, Polnia i Turquia, la majoria supervivents de l'Holocaust.

 Jaciments arqueolgics .
L'any 1958 es van fer unes troballes arqueolgiques a la plana costanera d'Azor. Les troballes consisteixen en dues catacumbes excavades, que contenien uns 120 ossaris, 200 esquelets humans, 268 recipients de cermica, armes i altres objectes del perode protourb tard. La major part de la cermica s decorada amb motius florals i geomtrics i t finestretes rectangulars. Algunes peces tenen, a ms a ms, figures antropomrfiques, com ara nassos.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76512" title="Partit Socialdemcrata d'Alemanya" nonfiltered="372" processed="370" dbindex="30405">


El Partit Socialdemcrata d'Alemanya ( Sozialdemokratische Partei Deutschlands) s un  partit poltic alemany d'ideologia socialdemcrata fundat al 1863. s membre del Partit Socialista Europeu.

 Ideologia del SPD .
El SPD s un partit de centre-esquerra alemany, que forma part del PSE (Partit Socialista Europeu).

 Histria del SPD .
El primer antecedent del Partit Socialdemcrata d'Alemanya es troba en la fundaci, el 23 de maig de 1863, de l'Associaci General de Treballadors d'Alemanya (Allgemeiner Deutscher Arbeiterverein, ADAV, la primera organitzaci obrera alemanya) per part de Ferdinand Lassalle. Es tractaVA d'una organitzaci socialista de carcter reformista, en la qual no participaven els marxistes alemanys. L'any segent es va fundar l'Associaci Internacional de Treballadors (AIT, o I Internacional), i eL 1868 se celebrava A Nuremberg el Congrs d'Associacions Culturals Obreres d'Alemanya, les organitzacions de les quals participants es van adherir a la Internacional, i el 1869 se celebrava el Congrs constituent del Partit Obrer Socialdemcrata d'Alemanya (Sozialdemokratische Arbeiterpartei Deustchlands, SDAP). El nou partit obrer, liderat per Wilhelm Liebknecht i af al marxisme, va adoptar en aquell congrs el Programa d'Eisenach (per la ciutat que es va celebrar), en el qual es definia el partit com la secci alemanya de l'AIT i s'exigiria, entre altres coses, la separaci entre Esglsia i Estat, el sufragi universal mascul, la substituci de l'exrcit imperial per una milcia popular, l'abolici del treball infantil i l'establiment d'una jornada normal de treball, el desenvolupament d'un model fiscal progressiu i el suport estatal al cooperativisme. 

En 1875, en el Congrs de Gotha, es va produir la unificaci de l'associaci lassalleana amb els eisenachians en el nou el Partit Socialista dels Treballadors Alemanys (Sozialistische Arbeiterpartei Deutschlands, SAPD). El SAPD va adoptar com primer programa el Programa de Gotha, que va rebre dures crtiques de Marx i Engels per incorporar massa concessions ideolgiques a la teoria poltica lassalleana. En 1890 va adoptar el nom actual. 

Otto von Bismarck va posar el partit fora de la llei en 1878 per les seves postures revolucionries i per la seva republicanisme, encara que el partit va seguir presentant candidats, com independents, a les eleccions, convertint-se en el principal partit d'Alemanya. En 1890 va ser legalitzat de nou, contant en aquest any, en les eleccions generals, amb 1.400.000 vots que li van donar 35 diputats al Reichstag. A ms contava amb 19 diaris i 41 setmanaris, entre ells el seu rgan teric Die Neue Zeit (1883-1923; 6.000 exemplars). El 1905 contava amb 400.000 afiliats. En 1912 es va convertir en la primera fora del Parlament alemany amb 110 diputats de 409. 

En el congrs de 1891 el SPD va adoptar reemplaar el Programa de Gotha pel Programa d'Erfurt, elaborat per Karl Kautsky, Eduard Bernstein i August Bebel, en un sentit revolucionari ms radical que l'anterior. No obstant aix, el partit assum que la transformaci socialista de la societat ha de ser efectudada per un govern legitimat per unes eleccions democrtiques. 

Durant la Primera Guerra Mundial va donar la participaci d'Alemanya en la guerra, el que va suposar la sortida del partit, en 1917, de la seva ala esquerrana, que va formar el Partit Socialdemcrata Independent d'Alemanya (USPD), i de la Lliga Espartaquista. Aquesta ltima va donar origen al Partit Comunista d'Alemanya (KPD) en 1918. Desprs de la proclamaci de la repblica a Alemanya, el SPD es va convertir en part de la coalici de Weimar i en un dels pilars de la prpia Repblica de Weimar, liderant bona part dels gabinets de la repblica i en 1922 la majoria de l'USPD es va reintegrar en el SPD. El 14 de juliol de 1933 el partit va ser prohibit per les autoritats nazis, desprs de ser l'nic partit que havia votat en contra de la Llei de plens poders, que li donava poders extraconstitucionales al govern nazi. El SPD va establir la seva seu general en l'exili, primer a Praga i desprs a Pars i Londres. Desprs de la fi de la Segona Guerra Mundial el SPD va tornar a la normalitat a Alemanya Occidental. Primer va romandre en l'oposici i desprs va arribar al govern amb Willy Brandt i Helmut Schmidt entre 1969 i 1982.  

En el Programa de Godesberg de 1959 el partit va abandonar oficialment el concepte de lluita de classes i els principis marxistes i desprs d'un perode en el qual es va oposar a l'entrada en l'OTAN, es va convertir en un dels seus principals valedors. En l'Alemanya Oriental, no obstant aix, es va obligar al SPD i al Partit Comunista d'Alemanya a unificar-se en el si del Partit Socialista Unificat d'Alemanya, fins que desprs de la caiguda de la dictadura comunista en 1989 el SPD va restablir la seva prpia organitzaci, la qual es va unir al SPD de la Repblica Federal desprs de la unificaci de les dues Alemanyes. 

Sota el liderat de Gerhard Schrder, va vncer a les eleccions de setembre de 1998 i en coalici amb Els Verds va tornar al govern aplicant mesures moderades considerades neoliberals per l'ala esquerra del partit, el que va provocar descontentament en les seves bases, que havien anat disminuint des de 1.000.000 de militants en 1976, 775.000 en 1998 i 600.000 al mar de 2005.

Pel gener de 2005 una part de l'ala esquerra del partit va abandonar per a formar l'Alternativa Electoral pel treball i la Justcia Social (WASG) a la que es va unir Oskar Lafontaine, antic president del SPD. A les eleccions federals de 2005 el SPD va aconseguir el 38,4% dels vots i 145 escons en el Bundestag per darrere de la coalici CDU-CSU, formant aquests tres partits un govern de coalici sota el liderat d'Angela Merkel, amb el lder socialdemcrata Franz Mntefering com vicecanceller.

 Situaci actual del SPD .
Actualment, aquest partit forma part del govern d'Alemanya, en una coalici amb els conservadors de la Uni Demcrata Cristiana d'Alemanya. El president actual del SPD s Franz Mntefering.

Als lnder.
El SPD pateix des de comenaments del segle XXI una profunda crisi degut a la psima situaci econmica que pateix el pas, cosa que es reflex en la derrota de les eleccions a Rin del Nord-Westflia (cosa que no passava des de 1966).
 A Berln el SPD governa amb el suport de L'Esquerra.
 A Brandenburg i a Mecklemburg-Pomernia Occidental el SPD governa amb el suport del CDU.
 A Bremen el SPD governa amb el suport dels verds.
 A Rennia-Palatinat el SPD governa amb majoria absoluta;
 A Slesvig-Holstein, a Saxnia i a Saxnia-Anhalt el CDU governa amb el suport del SPD.


Estadstiques.


Referncies.


Enllaos externs.

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76514" title="Partit Socialdemcrata d'ustria" nonfiltered="373" processed="371" dbindex="30406">



El Partit Socialdemcrata d'ustria (en alemany, Sozialdemokratische Partei sterreichs, SP) s un partit poltic que forma part del Partit Socialista Europeu i que, actualment, es troba a l'oposici a ustria, tot i que governa alguns estats federats de Burgenland, Salzburg, Viena i Estria.

El seu president s Werner Faymann.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76516" title="Demcrates d'Esquerres" nonfiltered="374" processed="372" dbindex="30407">


Els Demcrates d'Esquerres (en itali Democratici di Sinistra) fou un partit poltic socialdemcrata d'Itlia des de 1998 fins el 2007. Aquest fou membre del Partit Socialista Europeu.

 Histria .
Els Democratici di Sinistra foren fundats al 1998, quan desaparegu el Partit Democrtic de l'Esquerra, sucessor del Partit Comunista Itali, i abandonant l'eurocomunisme per pasar-se a la socialdemocrcia.

 L'Olivera .
Entre 1998 i 2007 fou membre de la coalici poltica italiana que agrupava el centre-esquerra, L'Olivera, guanyador de les eleccions generals de 2006. 

 Desaparici .
El 14 d'octubre de 2007, com L'Olivera i la resta de partits poltics italians de centre-esquerra s'integraren al Partit Democrtic, per a concorrer a les eleccions generals de 2008.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76520" title="Heart of Midlothian Football Club" nonfiltered="375" processed="373" dbindex="30408">

El Heart of Midlothian Football Club s un club de futbol escocs de la ciutat d'Edimburg.

 Histria .
El Hearts va ser fundat el 1874. L'any 1886 es traslladaren al seu actual estadi de Tynecastle. La seva millor poca la visqu a finals del segle XIX on guany dues lligues, 1894-5 i 1895-6. A ms guany quatre copes en els 15 anys que transcorregueren entre 1891 i 1906. Entre 1906 i 1954 no guany cap gran ttol. Aquest any s'inici la seva segona poca daurada amb dues lligues 1958 i 1960, una copa el 1956 i quatre copes de la lliga, 1955, 1959, 1960 i 1963. Des de mitjans dels 60 el club es mantingu en un segon nivell, noms trencat amb una copa l'any 1988.

Entrenadors.
Peter Fairley (1901-03);
William Waugh (1903-08);
James McGhee (1908-09);
John McCartney (1910-19);
William McCartney (1919-35);
David Pratt (1935-37);
Frank Moss (1937-40);
David McLean (1941-51);
Tommy Walker (1951-66);
John Harvey (1966-70);
Bobby Seith (1970-74);
John Hagart (1974-77);
Willie Ormond (1977-80);
Bobby Moncur (1980-81);
Tony Ford (1981);
Alex MacDonald (1982-90);
Joe Jordan (1990-93);
Sandy Clark (1993-94);
Tommy McLean (1994-95);
Jim Jefferies (1995-2000);
Craig Levein (2000-2004);
John Grant Robertson (2004-2005);
George Burley (2005);
Graham Rix (2005-2006);
Valdas Ivanauskas (temporal) (2006);

Ttols.
 Lliga d'Esccia: 1894-95, 1896-97, 1957-58, 1959-60.
 Copa d'Esccia: 1891, 1896, 1901, 1906, 1956, 1998, 2006.
 Copa de la Lliga escocesa de futbol: 1955, 1959, 1960, 1963.

Enllaos externs.
Web oficial;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76528" title="Shigeru Miyamoto" nonfiltered="376" processed="374" dbindex="30409">



 s un dissenyador de videojocs japons. s el creador de diverses de les franqucies ms importants de Nintendo, com Donkey Kong, Mario, The Legend of Zelda i Pikmin. s considerat un dels pares dels videojocs. Els seus ttols es caracteritzen per mecniques de control refinades i mons interactius en els quals el jugador s motivat a descobrir coses per ell mateix, a fer treballar la seva ment i a sentir-se immers en el que fa.  Tamb ha supervisat molts ttols publicats per Nintendo en nom d'altres desenvolupadors, incloent-hi Metroid Prime i Mario & Sonic at the Olympic Games. s expert a crear personatges carismtics, que tothom reconeix, formi part o no del mn dels videojocs (segons diverses enquestes, als anys 90 hi havia ms gent al mn que coneixia Mario que Mickey Mouse).

Actualment s el director administratiu general de l'rea de l'entreteniment, anlisi i desenvolupament de Nintendo, el sector corporatiu de Nintendo Jap i s productor, director i supervisor d'un gran nombre de jocs de la companyia.

Va ser contractat per Nintendo el 1977 (quan aquesta era una empresa de joguines) com a artista i el 1980 li varen atorgar la tasca de dissenyar un dels seus primers jocs d'arcade. El ttol resultant fou Donkey Kong, el qual va ser un xit immediat i el seu personatge principal, en Mario (conegut com a Jumpman en aquell joc), va anar transformant-se en la mascota de Nintendo i en una icona del mn dels videojocs en general. Miyamoto es convert de seguida en el productor per excellncia de Nintendo i va crear un bon munt de franqucies per la companyia, moltes de les quals es troben encara en activitat i posseeixen gran reconeixement.

Enemic de les prctiques estndard de la indstria, Miyamoto es mostr sempre contrari a fer rellanaments dels vells ttols i molt rarament ha creat un joc sense introduir abans una evoluci important al joc per aconseguir una experincia nova. Aix era aix sobretot a l'poca de la Super Nintendo, per en l'actualitat ha canviat. L'augment de la complexitat del desenvolupament de videojocs ha fet que hagi de repartir-se entre diversos ttols en desenvolupament simultani, i sn pocs els jocs per a la consola GameCube que han posset l'autntica lluentor de Miyamoto, essent destacables la srie Pikmin i els llanaments estrella The Legend of Zelda: The Wind Waker i The Legend of Zelda: Twilight Princess. Tot i aix, generaci rere generaci, alguns dels seus treballs acaben per convertir-se en una referncia per a la resta de creadors, tant pel fet d'idear nous elements per a la jugabilitat, per emprar un determinat estil grfic o directament per crear un gnere fins llavors desconegut en el mn dels videojocs.

Biografia.
Shigeru Miyamoto va nixer a, Kyoto, Jap. Quan era un xiquet Miyamoto gaudia amb el dibuix, pintava illustracions i explorava el paisatge que envoltava casa seva. El 1970 va inscriure's a l'Acadmia d'Arts Industrials i Manuals Kanazawa Munici, on va graduar-se cinc anys ms tard, encara que desprs admetria que els seus estudis sovint prenien un lloc secundari davant els seus "gargots". El 1977 Miyamoto, amb una titulaci de disseny industrial, aconsegu una entrevista amb Hiroshi Yamauchi, un amic del seu pare i president de la companyia Nintendo. Yamauchi 
va contractar a Miyamoto com a artista i el dirig com aprenent al departament de planificaci.

El 1980, la nova branca Estats Units de Nintendo va llanar al mercat "Radarscope", un joc arcade del qual es pensava que seria un xit, per que pel contrari va ser un clar fracs. Per mantenir-se viva, Nintendo Amrica necessitava desesperadament un joc arrassador. Hiroshi Yamauchi va asignar a Miyamoto, la nica persona disponible, la tasca de crear el joc que portaria la companyia a l'xit o al fracs.

Desprs de consultar amb alguns dels enginyers de la companyia com Smooke (Miyamoto no possea experincia en programaci), i desprs de compondre la msica per si mateix amb un petit rgan electrnic, Donkey Kong va eixir a la llum.

Donkey Kong va ser un xit instantani. Dels tres personatges creats per al joc (Donkey Kong, Jumpman i Pauline), Jumpman fou el que tingu ms xit i des del seu debut al 1980 ha aparegut en ms de 100 jocs i en ms d'una dotzena de plataformes, convertint-se en una de les insgnies i mascotes de Nintendo i del mn dels videojocs en general.

Una cosa molt curiosa que s'ha de destacar en la histria de Miyamoto s el canvi del nom de la seva creaci: Mario. Al primer joc en el que va aparixer, (Donkey Kong), s'anomenava Jumpman i a la allota en perill Pauline. Quan encara Nintendo estava sorgint als Estats Units, l'amo de les oficines de l'empresa es deia Mario Segali. En honor a aquest, Miyamoto va decidir canviar el nom de Jumpman, quedant finalment com a Mario per la resta de jocs en els que va aparixer com a protagonista. Pauline aparegu ms endavant com a Peach, per en el joc per a SNES, Yoshi's Safari, el seu nom va ser llevat pel de Toadstool per la versi americana. Malgrat aix, a causa de la traducci errnea en aquest joc, la princesa va recuperar el seu nom original, quedant finalment com a Peach per a jocs posteriors.

Encara que Miyamoto generalment s asignat com productor en els crdits dels jocs, participa directament en ells essent responsable absolut del seu desenvolupament, prenent les decisions sobre el cam que aquests han de seguir i passant pel seu vist-i-plau totes les fases de disseny i optimitzaci.

Tanmateix, ha aparegut com director en jocs com Super Mario 64 i com supervisor i productor en d'altres com The Legend of Zelda: The Wind Waker. D'entre les poques excepcions de jocs protagonitzats pels seus personatges en els que el seu nom no apareix desprs del seu desenvolupament, la srie Mario Land, amb la que no va tenir cap mena de relaci

El ttols ms llunyans, on les traduccions eren pobres, era un llistat en els crdits generalment com Miyahon.

Vegeu tamb.
 Llista de jocs de Nintendo creats per Shigeru Miyamoto;

Referncies.
 Sheff, David (1993). Game Over. Random House. ISBN 0679404694.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76537" title="Gavi japons" nonfiltered="377" processed="375" dbindex="30410">

El gavi japons (Larus crassirostris) s una espcie de gavina (gnere Larus) de grandria mitjana (uns 46 cm) que habita a l'sia oriental, especialment la Xina i el Jap. Es caracteritza per unes cames grogues, una cua negra i una taca roja i negra a l'extrem del bec. El seu crit s'assembla al miol d'un gat, fet que li dna el seu nom en japons: umineko, que significa gat de mar. La seva alimentaci es compon de petits peixos. Els seus excrements sn fora cids i per aix no creixen plantes al voltant dels seus llocs de nidificaci.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76539" title="Miyamoto" nonfiltered="378" processed="376" dbindex="30411">

Onomstica:
Miyamoto    s un cognom japons.
Kazushi Miyamoto;
Kenji Miyamoto;
Musashi Miyamoto;
Nobuko Miyamoto;
Shigeru Miyamoto;
Teru Miyamoto;
Tsuneyasu Miyamoto;
Usagi Miyamoto;
Yuriko Miyamoto;
Miyamoto Munisai, pare de Musashi Miyamoto.
Geografia:
Miyamoto (ciutat), a la provncia de Mimasaka.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76540" title="Shigeru" nonfiltered="379" processed="377" dbindex="30412">

Shigeru s un nom japons.

I s pot referir a les segents persones:
Shigeru Chiba, un seiyuu japons;
Shigeru Izumiya, un actor i cantant;
Shigeru Miyamoto, un dissenyador de videojocs;
Shigeru Yoshida, un poltic i diplomtic japons, antic Primer Ministre;
Shigeru Mizuki, expert en el yokai i creador de la popular saga de manga, Ge Ge Ge no Kitaro, i altres.
Shigeru Kayano, un defensor i lder de la llengua i cultura ainu, el qual va ser un dels ltims parlants.

Es pot referir als segents personatges ficticis:
Shigeru Akagi, de AKAGI;
Shigeru Okido, el nom japons de Gary Oak, un personatge de Pokmon (nomenat per en Shigeru Miyamoto);
Otori Shigeru, el personatge Lian Hearn] de la trilogia popular Tales of the Otori.  ;
Kanmuri Shigeru, un personatge de Yakitate!! Japan;
Shigeru Aoba, un personatge de Neon Genesis Evangelion;
Shigeru Jou/Kamen Rider Stronger;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76544" title="Gyanendra Bir Bikram Shah Dev" nonfiltered="380" processed="378" dbindex="30413">

Gyanendra Bir Bikram Shah Dev (                             , en nepals) (Katmand, Nepal 1947) 
Fou l'ltim rei de Nepal, des del 4 de juny de 2001 fins el 28 de maig de 2008. 

Nascut el 7 de juliol de 1947 i segon fill del rei Mahendra, el prncep fou designat sobir durant dos mesos entre 1950 i 1951, mentre la resta de la Famila Reial Nepalesa estava exiliada a l ndia, per sense ser reconegut internacionalment. El seu avi Tribhuvan retorn al tron poc  desprs, quan la dinastia Rana li conced el poder.

Cinquanta anys desprs, amb el sucidi del seu nebot Dipendra Bir Bikram Shah, qui havia assassinat gaireb tota la famlia, incls el rei Birendra, Gyanendra esdevingu novament rei. Degut a aquestes circumstncies, els nepalesos han perdut la creena que els seus reis sn encarnacions de n du.

El rei Gyanendra s casat amb Komal Rajya Laxmi Devi Shah i tenen dos fills: el Prncep Hereu Paras Bir Bikram Shah Dev (nascut el 30 de desembre de 1971) i la Princesa Prerana Rajya Laxmi Devi (nascuda el 29 de febrer de 1978). En el camp empresarial, Gyanendra controla la indstria tabacalera i participa en el sector turstic com a propietari d alguns hotels a Katmand. 

L'1 de febrer de 2005, Gyanendra abol el rgim democrtic de Nepal i assum la totalitat dels poders en un ambient d aprobaci popular, basat en un discurs moralitzador davant la generalizada corrupci poltica i la menaa d una guerrilla maoista. 

El 25 d'abril de 2006, una aliana de set partits organitz una srie de mobilitzacions exigint la seva renncia al tro, endems de diverses vagues que han paralizat l economa del pas. El rei ha proms convocar eleccions en un any davant l escepticisme dels seus opositors i la pressi internacional dels seus vens. El 21 d'abril anunci en un discurs televisat que tornava "el poder al poble" i convoc als partits poltics a nomenar un nou primer ministre tan aviat com sigui possible. El 23 d'agost de 2007 el govern nacionalitz els palaus reials i li treien el ttol de cap d'estat. El 24 de desembre de 2007 el govern anunci que abans de l'abril de 2008 s'abolir la monarquia.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76552" title="Carles I de Borgonya" nonfiltered="381" processed="379" dbindex="30414">

Carles I de Borgonya el Temerari ( Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477), duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois, Borgonya, Flandes i Holanda (1467-1477).

Orgens familiars.
Nasqu el 10 de novembre de 1433 a Dijon sent el tercer fill del duc Felip III de Borgonya i la seva tercera esposa, Isabel de Portugal. Era nt per lnia paterna del duc Joan I de Borgonya i Margarida de Baviera-Straubing, i per lnia materna del rei Joan I de Portugal i Felipa de Lancaster.

Joventut. 
Carles el Temerari va ser un home d'un coratge excepcional, instrut, intelligent i dotat d'un gran geni poltic, va ser conegut pel seu carcter violent i impulsiu. No coneixia altre mitj diferent per fora per a arribar al que volia. Tot i el seu naixement a Frana fou criat als Pasos Baixos.

El 1452,  Comte de Charolais, va reprimir brutalment l'aixecament dels flamencs. Aix mateix s'ali amb el rei Eduard IV d'Anglaterra contra el seu enemic Llus XI de Frana.

Carles no va dubtar desafiar Llus XI creant la Lliga del B pblic, amb la qual s'inicia el conflicte que els portar a realitzar la batalla de Monthlry en 1465, i a posar setge a la ciutat de Pars. Aix fa que el rei firmi els tractats de Saint-Maur-donis-Fosss i de Conflans amb els quals, Carles de Borgonya recupera la Picardia i la ciutat de Boulogne-sud-Mer.

Duc de Borgonya.

 
El 1467 es converteix en duc de Borgonya. La seva primera meta s construir un exrcit permanent, constitut de mercenaris vinguts de tots els pasos d'Europa. El seu objectiu principal, conquistar la riba esquerra del riu Rin amb la finalitat de fer d'uni entre les seves terres franceses de Borgonya i les seves possessions a Flandes, per a constituir aix un gran estat burgundi en el qual ell en seria el rei. 

Les revoltes de Lieja i Dinant contra Lus de Borb van provocar un nou front de batalla que va allunyar-lo dels seus interessos francesos. El principat de Lieja separava geogrficament les seves possessions en la vall del riu Mosa. El 25 d'agost de 1466, Carles va prendre possessi de Dinant, la qual va ser objecte de pillatge i destruda. A la mort de Felip III de Borgonya els ciutadans del principat de Lieja van continuar les revoltes contra el seu nebot i prncep-bisbe Lus de Borb demanant ms autonomia i ms priviliges fiscals auspiciats pel rei francs, Carles de Borgonya, per, els va vncer a la batalla de Brustem al 1467 i els sotmet.

El 1469 el duc Segimon d'ustria va vendre-li les seves terres a la regi d'Alscia i part de la regi del comtat de Baden. 

Considerant-se com sobir del dret div, Carles el Temerari multiplic les ocasions per desafiar al rei de Frana, a l'instant d'humiliar-lo i d'aconseguir la cessi de la regi de la Xampanya i Brie el 1468. 

El 1472 per inici el declivi del poder de Carles de Borgonya. Aix aquell any fou derrotat a la ciutat de Beauvois contra Joana de Hachette, i posteriorment contra l'emperador Federic III d'Habsburg, que l'oblig a retirar-se de diverses possessions de la Rennia.

El 1476 sofr la derrota ms severa a Grandson i Murten (Sussa), on el seu exrcit es exterminat pels errors tctics comesos en les seves lluites contra els confederats helvtics per conservar la possessi de Berna.

L'any segent, amb un nou exrcit, enavex la Lorena i possa setge a la ciutat de Nancy. El 5 de gener d'aquell any mor, aparentment, a mans del capell de la Tour du Mont. Segons sembla, desprs de qu Carles de Borgonya hagus humiliat un dels seus generals aquest es pass al bndol contrari i aconseguir la mort del duc borgonys i l'extermini del seu exrcit.

Npcies i descendents.
El 19 de maig de 1440 es cas a Blois, a l'edat de set anys, amb Caterina de Valois, filla del rei Carles VII de Frana i Maria d'Anjou. D'aquesta uni no tingueren descendncia. 


El 30 d'octubre de 1454 es cas, en segones npcies, a Lilla amb Isabel de Borb, filla de Carles I de Borb, duc de Borb i Agns de Borgonya. D'aquesta uni va nixer:
la infanta Maria de Borgonya (1457-1482), duquessa de Borgonya, casada el 1477 amb l'emperador Maximili I d'Habsburg;

Aquesta uni no era desitjada per Carles de Borgonya que volia casar-se amb Anna de York. El seu pare li record llavors els termes del Tractat d'Arrs, pel qual s'havia de casar amb una princesa de sang francesa.


El 3 de juliol de 1468 es cas, en terceres npcies, a Damme amb Margarida de York, filla del duc Ricard de York i Cecilia Neville, i germana dels reis d'Anglaterra Eduard IV i Ricard III. D'aquesta uni no tingueren fills.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76553" title="El Koala" nonfiltered="382" processed="380" dbindex="30415">
Jess Manuel Rodrguez, conegut com El Koala, s un msic espanyol.

Comena la seva carrera musical l'any 1986 fundant un grup punk-rock que es va dir Santos Putos. A partir del setembre de 1992 funda el seu propi grup, Los Ducati. Al gener de 2001 comena un nou projecte anomenat El Koala, on s'acompanya de msics amb els que ja havia treballat anteriorment i amb altres nous, entre ells Jos Bazaga (bateria), Juanele (baix) amb els que va comenar a crear els nous temes. Ms tard s'incorpora Sergio Muela (guitarra solista).

El 2006, sota el nom artstic dEl Koala, treu el seu primer disc amb 12 temes titulat Rock Rstico de Lomo Ancho i gravat als estudis tica de Mlaga. El videoclip del primer senzill d'aquest disc, Op, yo viaz un corr obt una notable popularitat a travs del boca a boca i d'internet, arribant a ser el sis vdeo ms vist de l'abril de 2006 i a collocar-se entre els 50 ms vistos de la histria de YouTube, amb ms de 2 milions de visites. Fou una de les canns de l'estiu de l'any 2006

Enllaos externs.
Biografia de l'artista;
Web collectiva feta diriament amb aportacions dels admiradors de El Koala;
Vdeo a YouTube de Op, yo viaz un corr;
Entrevista a www.20minutos.es;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76560" title="Comtat de Dalarna" nonfiltered="383" processed="381" dbindex="30416">

El Comtat de Dalarna, o Dalarnas ln s un comtat o ln a la zona central de Sucia. Fa frontera amb els comtats de Jmtland, Gvleborg, Vstmanland, rebro  i  Vrmland. T fa frontera a l'est amb els comtats noruecs de Hedmark i Sr-Trndelag. Entre els municipis de Mora, Rttvik i Leksand hi ha el llac Siljan.

 Municipis .

Avesta;
Borlnge;
Falun amb el barri de Hosj;
Gagnef;
Hedemora;
Leksand;
Ludvika;
Malung;
Mora;
Orsa;
Rttvik;
Smedjebacken;
Ster;
Vansbro;
lvdalen;


 Enllaos .
Oficina Administrativa del comtat de Dalarna;
Consell del comtat de Dalarna;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76569" title="Comtat de Gotland" nonfiltered="384" processed="382" dbindex="30417">

El Comtat de Gotland, o Gotlands ln, s un comtat insular o ln de Sucia. L'illa de Gotland es troba al Mar Bltic a l'est d'land, i s la ms gran de les illes sueques. El comtat noms t un municipi: Gotland. la diferncia entre el comtat i el municipi noms s de caire administratiu. Ambds tenen la seu a la ciutat ms gran de l'illa, Visby, amb 22,000 habitants.

 Enllaos .
Oficina administrativa del comtat de Gotland;
Municipi de Gotland;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76582" title="Comtat de Gvleborg" nonfiltered="385" processed="383" dbindex="30418">

El Comtat de Gvleborg, o Gvleborgs ln, s un comtat o ln a la sta bltica de Sucia. Fa frontera amb els comtats d'Uppsala, Vstmanland, Dalarna, Jmtland i Vsternorrland.

 Municipis .
Bollns;
Gvle;
Hofors;
Hudiksvall;
Ljusdal;
Nordanstig;
Ockelbo;
Ovanker;
Sandviken;
Sderhamn;


 Enllaos.
Oficina administrativa del comtat de Gvleborg;
Consell del Comtat de Gvleborg;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76590" title="Comtat de Halland" nonfiltered="386" processed="384" dbindex="30420">

El Comtat de Halland, o Hallands ln, s un comtat o ln a la costa oest de Sucia. Correspon a la provncia histrica de Halland. Fa frontera amb els comtats de  Vstra Gtaland, Jnkping, Kronoberg, Escnia i el mar de Kattegat.

 Municipis .
Kungsbacka (69,352 habitants);
Varberg (54,676);
Falkenberg (39,595);
Hylte (10,377);
Halmstad (87,900);
Laholm (23,039);

 Enllaos .
Oficina Administrativa del Comtat de Halland;
Consell del Comtat de Halland;
Associaci Regional d'Autoritats Locals de Halland;
Hotels in Halland;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76591" title="Emirat de Creta" nonfiltered="387" processed="385" dbindex="30421">
L'emirat de Creta fou un estat musulm establert a l'illa de Creta del 928 al 961.

 Primeres expedicions dels musulmans .

Abd Allah ben Sad ben Abi Sarb al-Himyari, conquesta temporal en temps de Moawiya (data desconeguda);
Junada ben Abi Umayya  al-Azdi, expedici 674;
vers 710, conquesta parcial per homes del califa Walid, no mantinguda.
vers 800 Humayd ben Mayuf al-Hamdani, al servei del califa Harun al-Rashid;

 Conquesta cordovesa .

El 827 els musulmans cordovesos expulsats de la Repblica d'Alexandria van desembarcar a Candax (el nom va derivar a Cndia) al lloc de la actual Herakleion. Durant el 828 van conquerir les 29 ciutat de l'illa sense trobar casi be resistncia. A diferencia del seu govern a Alexandria que fou repblica, aqu Umar ben Hafs ben Shuayb ben Isa al-Ghaliz ara conegut com Al-Ikritish (el cretenc) va constituir un emirat i va fer llegir la khutba (oraci) en nom del Califa.

 Reconquesta bizantina .

L'emirat fou atact pel bizant Nicfor Focas l'estiu del 960, el qual va desembarcar a l'illa i va atacar la fortalesa de Candia (Candax). L'assetjament va durar tot el hivern i Cndia fou presa el 6 de mar del 961. Els auxilis demanats a Egipte no van arribar, i Alep no tenia flota. El califa fatimita de Tunsia Al-Muizz va amenaar al emperador i va trencar la treva del 956/957 (hgira 345) i fins i tot va preparar una expedici en collaboraci amb Egipte que es va concentrar a Cirenaica el 20 de maig del 961 quant l'illa ja era bizantina. L'emir i la seva famlia foren fets presoners. Les mesquites destrudes i els exemplars del Alcor cremats. Els musulmans que no van morir i no van poder sortir de l'illa es van convertir en els anys segents per imposici o por engany.

 Llista d'emirs .

Umar ben Hafs ben Shuayb ben Isa al-Ghaliz al-Ikritish 828-855;
Shuayb I ben Umar (grec Saipis) 855-880;
Abu Abdallah Umar ben Shuayb (grec Babdel) 880-895;
Muhammad ben Shuayb al-Zarkun (grec Zerkounis) 895-910;
Yusuf ben Umar 910-915;
Ali ben Yusuf  915-925;
Ahmad ben Umar 925-940;
Shuayb II ben Ahmad 940-943;
Ali ben Ahmad 943-949;
Abd al-Aziz ben Shuayb (grec Kouroupas) 949-961;
Al-Numan ben Abd al-Aziz (grec Anemas) 961;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76593" title="Repblica d'Alexandria" nonfiltered="388" processed="386" dbindex="30422">
La Repblica d'Alexandria fou un estat musulm que va existir a la ciutat d'Alexandria (Egipte) del 816 al 827.

La rebelli cordovesa del 812 fou derrotada i els musulmans del barri de Al-Barad foren expulsats de Crdova; alguns es van establir al Maroc, per uns deu mil d'ells, juntament amb mariners del litoral andals es van dedicar a la pirateria especialment al Mediterrani central i oriental.

El 816 es van apoderar d'Alexandria amb el suport de la poblaci local i es va proclamar la Repblica sota la direcci de Umar ben Hafs ben Shuayb ben Isa al-Ghaliz (el gros). Van fer algunes incursions, entre elles una a Creta. 

El 827 Ibn Tahir, governador enviat a Egipte pel califa Mamun va assetjar la ciutat (maig) que va haver de capitular (juny). Els assetjats van obtenir l'aman i van poder sortir de la ciutat sans i estalvis amb la condici de no emportar-se cap esclau ni cap egipci i de no entrar en cap pas musulm. Els expulsats es van dirigir a Creta i la van conquerir el mateix 827 o al 828 i van establir l'Emirat de Creta.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76596" title="Comtat de Jmtland" nonfiltered="389" processed="387" dbindex="30423">

El Comtat de Jmtland, o Jmtlands ln, s un comtat o ln al nord de Sucia. Fa frontera amb els comtats de Dalarna, Gvleborg, Vsternorrland, i Vsterbotten. Tamb fa frontera amb els comtats noruecs de Nord-Trndelag i Sr-Trndelag.

Els principals municipis sn: 

Berg;
Brcke;
Hrjedalen;
Krokom;
Ragunda;
Strmsund;
re;
stersund;


Vegeu tamb.
Storsjn;

 Enllaos externs.
Oficina Administrativa del comtat Jmtland;
Consell del Comtat de Jmtland;
Pgina Oficial de Jmtlands;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76597" title="Umar ben Hafs ben Shuayb ben Isa al-Ghaliz al-Ikritish" nonfiltered="390" processed="388" dbindex="30424">
Umar ben Hafs ben Shuayb ben Isa al-Ghaliz al-Ikritish fou un lder musulm i emir de Creta. Al Ghaliz volia dir "el gros" (el corpulent) per ms tard se li va dir al-Ikritish (el cretenc). Apareix tamb amb la nisba Al-Balluti (Abu Hafs Umar ben Shuayb al-Balluti). Els bizantins l'anomenen Apocapso o Apochapsa.

Era nadiu de Pedroche (Bitrawdj) a la comarca de Fahs al-Ballut (al nord de Crdova).

La rebelli cordovesa del 812 fou derrotada i els musulmans del barri d'Al-Rabad foren expulsats de Crdova i uns deu mil d'ells, juntament amb mariners del litoral andals es van dedicar a la pirateria especialment al Mediterrani central i oriental. El 816 es van apoderar d'Alexandria amb el suport de la poblaci local i es va proclamar la Repblica d'Alexandria sota la direcci d' Umar ben Hafs ben Shuayb ben Isa al-Ghaliz (el gros). 

Umar va organitzar diverses expedicions, entre elles una a Creta.

El 827 Abd Allah ben Tahir, governador enviat a Egipte pel califa Mamun, va assetjar la ciutat (maig) que va haver de capitular (juny). Els assetjats van obtenir l'aman i van poder sortir de la ciutat sans i estalvis amb la condici de no emportar-se cap esclau ni cap egipci i de no entrar en cap pas musulm. Els expulsats es van dirigir a Creta i van desembarcar a Candax (el nom va derivar a Cndia) al lloc de l'actual Herakleion el 827. Durant el 828 van conquerir les 29 ciutat de l'illa sense trobar quasi b resistncia. A diferncia del seu govern a Alexandria que fou repblica, aqu Umar ben Hafs ben Shuayb ben Isa al-Ghaliz ara conegut com Al-Ikritish (el cretenc) va constituir un emirat i va fer llegir la khutba (oraci) en nom del Califa de Damasc (i desprs de Bagdad) i no del califa de Crdova.

El 828 va atacar Egina i va rebutjar un contraatac bizant. 

El 829 un atac bizant dirigit per Ftios i Damianos va fracassar i el darrer fou capturat i el primer va haver de fugir. Els musulmans van ocupar algunes illes de l'Egeu que vers el 829 o 830 foren recuperades pels bizantins dirigits per Oorifes amb una flota de certa importncia.

Un desembarcament dirigit per Crteros va triomfar inicialment per el seu exercit fou sorprs de nit i massacrat i Crteros, que va poder fugir, fou atrapat prop de Kos i penjat.

Una flota bizantina fou destruda davant Thasos i es va devastar el Mont Athos. 

Tamb va fer una expedici al thema dels Tracessis a Anatlia i van ocupar el monestir de Latros, per el governador Constant Contmites els va derrotar i expulsar (vers 841).

El 843 els bizantins van destruir una flota dels musulmans de Sria i seguidament va decidir atacar Creta dirigits pel logoteta Tectistes, que van ocupar quasi totalment, per els rumors de disturbis a Constantinoble, fets crrer pels musulmans, el va fer abandonar l'illa i les tropes deixades a l'illa foren fcilment eliminades pels musulmans.

Umar va morir el 855 i el va succeir el seu fill Shuayb I ben Umar.

 Bibliografia .
Gaspar Remiro, Cordobeses musulmanes en Alejandria y Creta, Saragossa 1904;
A. Freixas, Espaa en los historiadores bizantinos, a Cuadernos de la historia de Espaa, Buenos Aires 1949.
E. Levi-Provenal, Historia de la Espaa Musulmana;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76599" title="Shuayb I ben Umar" nonfiltered="391" processed="389" dbindex="30425">
Shuayb I ben Umar (grec Saipis) fou emir de Creta del 855 al 880.

Va succeir al seu pare Umar ben Hafs ben Shuayb ben Isa al-Ghaliz al-Ikritish 

Va fer una expedici a Mont Athos el 862.

El 866 els bizantins van preparar una expedici que fou aturada per l'assassinat de Bardas, oncle matern del emperador.

El  872 va dirigir atacs contra les possessions bizantines a la mar Adritica (Dalmcia) i el 873 contra les illes de la mar Egea (dirigits per un renegat grec de nom Fotios) i fins l'Helespont on foren rebutjats per l'almirall Nicetes Oorifes. Fotios va reorganitzar la seva fora al Pelopons per fou altre cop derrotat per Nicetes. Desprs d'ax durant deu o dotze anys, els musulmans van haver de pagar tribut a Bizanci.

Va morir el 880 i el va succeir el seu fill Abu Abdallah Umar ben Shuayb.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76600" title="Abu Abdallah Umar ben Shuayb" nonfiltered="392" processed="390" dbindex="30426">
Abu Abdallah Umar ben Shuayb (esmentat pels grecs com Babdel) fou emir de Creta del 880 al 895.

El 880 va succeir al seu pare Shuayb I ben Umar.

Al iniciar el seu govern era tributari de Bizanci per desprs la seva flota es va recuperar de la desfeta del 873 i va continuar les depredacions, especialment al Pelopons. Patmos depenia de Creta i Naxos pagava tribut als musulmans per no ser atacada.

Va morir el 895 i el va succeir el seu germ Muhammad ben Shuayb al-Zarkun. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76602" title="Muhammad ben Shuayb al-Zarkun" nonfiltered="393" processed="391" dbindex="30427">
Muhammad ben Shuayb al-Zarkun (esmentat pels bizantins com Zerkounis) fou emir de Creta del 895 al 910.

Va succeir a son germ Abu Abdallah Umar ben Shuayb el 895.

El 904 una esquadra sria que venia d'apoderar-se de Tessalnica sota la direcci de Lle de Trpoli, va ancorar a Creta on els captius foren venuts. El 297 de l'hgira (909/910) es va fer una expedici bizantina a Creta dirigida per l'almirall Himrios. 

Va morir el 910 i el va succeir el seu nebot Yusuf ben Umar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76603" title="Yusuf ben Umar" nonfiltered="394" processed="392" dbindex="30428">
Yusuf ben Umar fou emir de Creta del 910 al 915.

Era fill del emir Abu Abdallah Umar ben Shuayb i el 910 va succeir al seu oncle Muhammad ben Shuayb al-Zarkun.

Un segona expedici del almirall bizant Himrios a Creta sembla que es va produir el 911. El 912 la flota d'Himrios, que probablement acabava d'atacar Sria, va ser derrotada al nord de Quios pels musulmans siris i cretencs.

Va morir el 915 i el va succeir el seu fill Ali ben Yusuf.
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76604" title="Ali ben Yusuf" nonfiltered="395" processed="393" dbindex="30429">
Ali ben Yusuf fou emir de Creta del 915 al 925.

A la mort del seu pare Yusuf ben Umar el va succeir el 915 i va governar durant uns deu anys.

El 925 el va succeir el seu oncle Ahmad ben Umar 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76607" title="Ahmad ben Umar" nonfiltered="396" processed="394" dbindex="30430">
Ahmad ben Umar fou emir de Creta del 925 al 940.

Era fill del emir Abu Abdallah Umar ben Shuayb i germ del emir Yusuf ben Umar. Va succeir el 925 al seu nebotAli ben Yusuf en circunstancies desconegudes.

Vers el 930 va atacar durament el Pelopons, Grcia central i Mont Athos, i fins i tot la costa de l'sia Menor. Probablement va arribar a Atenes.  

Va morir vers el 940 i el va succeir el seu fill Shuayb II ben Ahmad.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76608" title="Shuayb II ben Ahmad" nonfiltered="397" processed="395" dbindex="30431">
Shuayb II ben Ahmad fou emir de Creta del 940 al . Fou l'emir que va governar durant menys temps de tots els emirs de Creta.

Va succeir vers el 940 al seu pare Ahmad ben Umar. Uns tres anys desprs dirigia l'emirat el seu germ Ali ben Ahmad. Del seu govern no es coneix res, pero va deixar algunes monedes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76610" title="Ali ben Ahmad" nonfiltered="398" processed="396" dbindex="30432">
Ali ben Ahmad fou emir de Creta del 943 al 949.

Va succeir al seu germ Shuayb II ben Ahmad vers el 943.

El 949 l'emperador bizant cansat de les depredacions dels musulmans cretencs va decidir organitzar una expedici per les tropes desembarcades foren sorpreses i massacrades.

El 949 el va succeir el seu nebot Abd al-Aziz ben Shuayb.
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76612" title="Abd al-Aziz ben Shuayb" nonfiltered="399" processed="397" dbindex="30433">
Abd al-Aziz ben Shuayb (esmentat pels bizantins com Kouroupas) va ser emir de Creta del 949 al 961.

Un tractat fou proposat per Bizanci que tenia per objecte acabar amb les incursions i permetre la tornada dels illencs i demes grecs que havien hagut de fugir. A canvi Bizanci pagaria un tribut anyal. El tractat es va signar en temps d'Abd al-Aziz.

El 960 els bizantins van mobilitzar una gran flota dirigida per Nicfor Focas que va sortir de Constantinoble l'estiu del 960, va desembarcar a l'illa i va atacar la fortalesa de Cndia (Candax). L'assetjament va durar tot el hivern i fou presa el 6 de mar del 961. Els auxilis demanats a Egipte no van arribar, i lep no tenia flota. El califa fatimita de Tunsia Al-Muizz va amenaar al emperador i va trencar la treva del 956/957 (hgira 345) i fins i tot va preparar una expedici en collaboraci amb Egipte que es va concentrar a Cirenaica el 20 de maig del 961 quant l'illa ja era bizantina.

L'emir i la seva famlia foren fets presoners i portats a Constantinoble (961), on va morir uns anys desprs sense convertir-se al cristianisme. El seu fill Al-Numan ben Abd al-Aziz, en canvi, va servir als bizantins.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76613" title="Comtat de Jnkping" nonfiltered="400" processed="398" dbindex="30434">

El Comtat de Jnkping, o Jnkpings ln s un comtat o ln al sud de Sucia.  Per a histria, geografia i cultura del comtat, veure l'article de la provncia de Smland.

Fa frontera amb els comtats de Halland, Vstra Gtaland, stergtland, Kalmar i Kronoberg.

 Municipis .





 Enllaos .
Oficina Administrativa del comtat de Jnkping ;
Consell del Comtat de Jnkping ;
Associaci Regional d'Autoritats Locals de Jnkping;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76614" title="Al-Numan ben Abd al-Aziz" nonfiltered="401" processed="399" dbindex="30435">
Al-Numan ben Abd al-Aziz fou prncep hereu del emirat de Creta, ocupat pels bizantins el 20 de maig del 961.

Era fill de Abd al-Aziz ben Shuayb (grec Kouroupas) i el 961 fou fet presoner a la conquesta de Cndia i enviat a Constantinoble on es va convertir al cristianisme i va entrar a la gurdia imperial. Fou conegut amb el nom d'Anemes (Anemas)

Va morir el 972 a la guerra contra els Rus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76617" title="Ef'al" nonfiltered="402" processed="400" dbindex="30436">

El consell regional d'Ef'al fou fundat el 1950 amb el nom de Consell regional d'On, i va ser rebatejat el 1984 amb el nom actual. Es troba al centre d'Israel al districte de Tel Aviv. Limita amb Ramat Gan i l'hospital Tel HaShomer a l'est, amb la Univeristat Bar-Ilan al nord i amb el riu Ayalon al sud.

s un dels consells regionals ms petits del pas i noms inclou cinc nuclis de poblaci: Ef'al-Merkaz Seminaryoni, Kefar Azar, Newe Ef'al, Ramat Ef'al, Ramat Pinkas.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76618" title="Llista de partits poltics portuguesos" nonfiltered="403" processed="401" dbindex="30437">
Aquests sn els principals partits poltics de Portugal:












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76623" title="Llista de partits poltics austracs" nonfiltered="404" processed="402" dbindex="30438">
Aquests sn els principals partits poltics d'ustria:














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76624" title="Primer tractat romanocartagins" nonfiltered="405" processed="403" dbindex="30439">
El primer tractat romanocartagins fou un tractat d'amistat i assistncia recproca entre aquestes dues potncies emergents del Mediterrani. No se sap amb certesa quan va ser segellat el pacte. Grcies a altres escrits s'ha estimat que la data ms plausible va ser l'any 508 o 507 abans de Crist. Tot el que se sap d'aquest tractat es basa, fonamentalment, en les anotacions que en fu Polibi. 
 
Tot i que no es disposa del text del tractat, se sap que es van pactar, bsicament, els segents punts: 

 Els romans no podien salpar de la costa nord-africana del "Cap Bell" (algun punt al nord de la ciutat de Cartago, probablement Cap Farina). En cas de fora major (com, per exemple, en cas d'una tempesta) es podia, no obstant aix, i noms a causa d'aquestes circumstncies, desembarcar en aquestes terres. Posteriorment, havien d'abandonar aquestes terres tant aviat com fos possible.        ;
 Els mercaders romans noms podien tancar pactes comercials en les zones d'influncia cartaginesa del nord d'frica i Sardenya en presncia de funcionaris cartaginesos. ;
 En la part cartaginesa de Siclia (l'oest de l'illa), els mercaders romans serien tractats de la mateixa manera que els mercaders cartaginesos.
 Per als cartaginesos no hi havia cap mena de limitaci de moviments en la zona d'influncia romana, per els assalts dels cartaginesos a les ciutats romanes del Laci quedaven prohibits. Tamb l'aven dels cartaginesos en les ciutats independents del Laci quedava excls. Si, per alguna ra, Cartago havia de conquerir una ciutat independent del Laci, aquesta havia de ser entregada immediatament intacta als romans. Amb aix s'aconsegu que les ciutats independents del Laci haguessin de mostrar una collaboraci estreta i rendible amb Roma. A ms a ms, ambdues ciutats d'oferirien defensa mtua en cas d'atac d'alguna de les altres potncies del Mediterrani occidental.   ;

 Vegeu tamb .

 Segon tractat romanocartagins;
 Tercer tractat romanocartagins;

 Bibliografia .
Klaus Zimmermann: Rom und Karthago, ISBN 3-534-15496-7.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76632" title="Comtat de Kalmar" nonfiltered="406" processed="404" dbindex="30444">
 
El Comtat de Kalmar, o Kalmar ln s un comtat o ln al sud  de Sucia. Fa frontera amb els comtats de Kronoberg, Jnkping, Blekinge i stergtland. La l'est, a la costa del Mar Bltic hi ha l'illa de Gotland. 

Els comtats sn unitats administratives. Geogrficament el comtat de Kalmar cobreix la part orienta de la provncia de Smland i l'illa sencera d'land. 

 Municipis .

Al continent:
Emmaboda;
Hultsfred;
Hgsby;
Kalmar;
Mnsters;
Nybro;
Oskarshamn;
Torss;
Vimmerby;
Vstervik;

A l'illa d'land:
Borgholm;
Mrbylnga;




 Enllaos .
Oficina Administrativa del Comtat de Kalmar;
COnsell del Comtat de Kalmar;
Associacio Regional d'Autoritats Locals a Kalmar;
Universitat de Kalmar;
Hotels a Kalmar;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76633" title="Llista de partits poltics espanyols" nonfiltered="407" processed="405" dbindex="30445">
Partits estatals amb representaci a les Corts Generals.
Partit Socialista Obrer Espanyol (Partido Socialista Obrero Espaol): PSOE;
Partit Popular (Partido Popular): PP;
Esquerra Unida (Izquierda Unida): IU;
Els Verds (Los Verdes);

Partits autonmics amb representaci a les Corts Generals.
Partit dels Socialistes de Catalunya (Partido de los Socialistas de Catalua): PSC;
Esquerra Republicana de Catalunya (Izquierda Republicana de Catalua): ERC;
Partit Nacionalista Basc (Partido Nacionalista Vasco): PNV;
Convergncia Democrtica de Catalunya (Convergencia Democrtica de Catalua): CDC;
Iniciativa per Catalunya Verds (Iniciativa por Catalua Verdes): ICV;
Coalici Canria (Coalicin Canaria): CC;
Bloc Nacionalista Gallec (Bloque Nacionalista Gallego): BNG;
Nafarroa Bai (Nabarra si):NA BAI;
Uni del Poble Navarrs (Unin del Pueblo Navarro): UPN;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76634" title="Llista de partits poltics catalans" nonfiltered="408" processed="406" dbindex="30446">
Aquests sn alguns partits poltics de Catalunya:



(*) Aquests dos partits formen la federaci de Convergncia i Uni.
(**) Aquest partit no t un lder sin una executiva.

Enllaos externs.
 Partit dels Socialistes de Catalunya;
 Convergncia Democrtica de Catalunya;
 Uni Democrtica de Catalunya;
 Esquerra Republicana de Catalunya;
 Iniciativa per Catalunya Verds;
 PP de Catalunya;
 Esquerra Unida i Alternativa;
 Unitat Nacional Catalana;
 Partit per Catalunya;
 Candidatura d'Unitat Popular;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76636" title="Comtat de Kronoberg" nonfiltered="409" processed="407" dbindex="30447">

El Comtat de Kronoberg, o Kronobergs ln, s un comtat o ln al sud de Sucia. Fa frontera amb els comtats d'Escnia, Halland, Jnkping, Kalmar i Blekinge.

 Municipis .
Alvesta;
Lessebo;
Ljungby;
Markaryd;
Tingsryd;
Uppvidinge;
Vxj;
lmhult;


 Enllaos .
Oficina Administrativa del Comtat de Kronoberg;
Consell del Comtat Kronoberg;
Associaci Regional d'Autoritats Locals de Kronoberg;
La Pesca Natural ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76638" title="Regne de Cndia" nonfiltered="410" processed="408" dbindex="30448">
El regne de Cndia fou el nom que va rebre l'illa de Creta durant la dominaci veneciana del 1205 al 1669.

Vencia va comprar l'illa a Bonifaz de Montferrato (1205) a qui havia corresps en el repartiment de l'Imperi Bizant el 1204. El 1205 els genovesos dirigits pel carregador Enrico Pescatore,  van disputar l'illa als venecians, pero aquestos la van ocupar totalment el 1207 i la van mantenir fins el 1669 constituint un virregnat anomenat Regne de Cndia (o tamb Regnum Cretae), que va tenir la seva propia bandera que onejava a San Marcos al costat d'altres. Els governadors de l'illa eren anomenats dux. El primer fou Giacomo Tiepolo nomenat el 1205.

Durant el domini veneci l'illa fou atacada poques vegades pels musulmans. El 1304 fou atacada per Umar, emir d'Aidin i fins el 1469 no es va produir cap mes atac.

El domini veneci noms fou breument interrumput per la rebelli que va proclamar la Republica de san Titus, que volia erigir l'illa en estat independent, i que va suposar la fi del desacord dels grecs de l'illa i dels colons venecians, car a partir dels fets Vencia va buscar l'acostament entre els dos grups.

El 1469 fou atacada pels otomans. El 1538 fou durament atacada per Barba-roja. El 1569 la fortalesa de La Souda fou asaltada pels otomans mentre una flota assolava la regi de Retimo.

El 1644 els otomans van decidir ocupar l'illa que constituia un perill per la navegaci  otomana. La flota va sortir l'abril del 1645 amb el suposat objectiu de conquerir Malta i en realitat es va dirigir a Creta; la dirigia el Kapudan-i-derya Yususf Pasha que el juny va desembarcar prop de La Canea, que fou ocupada despres de 54 dies de setge, el 19 d'agost de 1645. El mar del 1646 es va ocupar Kissamo, el juliol Aprikorno, el setembre Milopotamo, i el novembre Retimo. A partir d'aqui i tot que es van enviar reforos, l'ofensiva es va aturar i el setge de Cndia fou iniciat i abandonat algunes vegades; els venecians van bloquejar els Dardanels (1648-1649 i 1650). El 1654 els otomans van derrotar a la flota veneciana als Dardanels pero els venecians van obtenir una victoria almateix lloc el 1656 i van ocupat Tenedos, Lemnos i Samotrcia, recuperades pels turcs el 1657.

El 1666 el gran visir Kopruluzade Fadil Ahmad Pasha va decidir acabar amb la situaci i va ordenar el setge de Cndia que es va iniciar el maig del 1667.  Com que els venecians no van poder obtenir ajuda europea, es va signar un tractat de pau (6 de setembre de 1669) que va estalir la retirada veneciana de Creta, conservant noms les bases de Grambusa, La Souda i Spinalonga. Aquestes bases foren ocupades pels otomans el 1715.

 governadors venecians .

El govern de Cndia fou gaireb sempre confiat a patricis venecians, alguns dels quals foren desprs dux de Vencia. Entre els governadors cal esmentar a Giacomo Tiepolo (1205-1216), Pietro Quirini (1216), Domenico Delfino (1216-1217), Paolo Corino (1222), Giovanni Storlando (1228), Stefano Giustiniani (1236), Angelo Morosini (1255-1259), Giacomo Delfino (1261-1262), Giovanni Velenio (1273-1274), Marino Zeno (1274), Marino Morosini (1274-1276), Pietro Zeno (1276), Marino Gradenigo (1279), Giacomo Dandolo (1284), Albertino Morosini (1290-1293), Michel Vitali (1299), Mario Morosini (1329-1331), Viago Zeno (1333), Andrea Cornaro (1341), Peter Emiliano (1343), Goffredo Morosini (1355-1357), Marco Morosini (1357-1359), Leonardo Dandolo (1362), Marco Gradenigo (1363-1364), Pietro Morosini (1364-1366), Paolo Zuliani (1382), Tomasso Mocenigo (1403-1405), Lodovico Morosini (1407-1409), Egidio Morosini (1417-1418), Andrea Mocenigo (1441-1443), Pedro Luis (1455), Benedetto Gritti (1472-1473), Domenico Pisani (1480), Giovanni Borgia (1497), Girolamo Donato (1508-1510), Paolantonio Emiliano (1510), Giacomo Cornaro (1528), Antonio Amulio (1536-1538), Giovanni Moro (1538), Ferdinando Vitturi (1539), Lodovico Gritti (1552-1554), Zacharia Mocenigo (1559-1563), Marco Querini (1570), Pasquale Cicogna (1585), Giovanni Sagredo (1604), Francesco Morosini (1612-1614), Donato Morosini (1617-1619), Lazaro Mocenigo (1629-1631), Bernardo Morosini (1644-1646), Giuseppe Morosini (1650-1653), Francesco Morosini (1656), Antonio Barbaro (1667) i Girolamo Battagia (1667) 

 Fortaleses .

Les fortaleses venecianes a l'illa foren d'oest a est (costa nord):

Grambusa;
Castello;
La Canea;
La Souda;
Retimo;
Cndia;
Spinalonga;
Sittia;
Nostra Signora del Capo;
Paleocastro (a la costa est);

A la costa sud (d'oest a est):

San Romualdo;
Sfakia;
Castelfranco;
Ierapetra;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76639" title="Llista de partits poltics francesos" nonfiltered="411" processed="409" dbindex="30449">
Aquests sn els principals partits poltics estatals de Frana:



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76641" title="Uni pel Moviment Popular" nonfiltered="412" processed="410" dbindex="30450">


L'Union pour un Mouvement Populaire (UMP, Uni pel Moviment Popular) s un grup de partits poltics francesos, anomenat a la seva creaci com a Union pour la Majorit Prsidentielle (Uni per a la Majoria Presidencial), en vistes de donar suport a la candidatura del president Jacques Chirac a les eleccions del 2002. El partit s membre del Partit Popular Europeu, i tamb de l'Uni democrtica internacional, forum dels partis conservadors a l'escala mundial.

 Histria de l'UMP .
Creaci de l'UMP.
Va ser creada el 23 d'abril de 2002 per unir a les forces de 
centre-dreta amb el fi de donar suport a Chirac per a que fos reelegit president de la Repblica Francesa (fi que varen aconseguir). Al 23 d'abril s'anomen Union pour la Majorit Prsidentielle (Uni per a la Majoria Presidencial), per al seu congrs fundador del 17 de novembre de 2002 es va cambiar el nom pel d'Union pour un Mouvement Populaire (UMP, Uni pel Moviment Popular).

Eleccions internes i presidents del partit.
El primer president de l'UMP va ser Alain Jupp, que va dimitir el 16 de juliol de 2004, degut a que va ser condemnat per la justicia a l'Afer dels treballs ficticis de l'alcaldia de Pars.

El 28 de novembre de 2004, al congrs de Bourget, Nicolas Sarkozy va ser escollit president del moviment, devant de Christine Boutin, Nicolas Dupont-Aignan i Franois Grosdidier.

Alain Jupp: Fundaci - 16 de juliol de 2004.
Nicolas Sarkozy: 28 de novembre de 2004 - actualitat.

 Organitzaci .

 Direcci .

 President : Nicolas Sarkozy;

 President delegat: Jean-Claude Gaudin ;

  Secretari general : Pierre Mhaignerie;
  Secretari general delegat : Brice Hortefeux;
  Secretari general adjunt :  Roselyne Bachelot;

  Tresorer : ric Woerth;

  Consellers poltics : Patrick Devedjian, Franois Baroin i Franois Fillon ;

  Portaveus: Luc Chatel i Valrie Pcresse;

Web.
Web de lUnion pour un Mouvement Populaire;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76642" title="Comtat de Norrbotten" nonfiltered="413" processed="411" dbindex="30451">


El Comtat de Norrbotten (Norrbottens ln) s un comtat o ln a la zona ms septentrional de Sucia. Fa frontera amb el comtat de Vsterbotten i el Golf of Btnia. Tamb fa frontera amb els comtats noruecs de Nordland i Troms i amb la Provncia de Lapnia a Finlndia. 

El nom Norrbotten tamb s usat per a la provncia del mateix nom. Aquesta provncia comprn la zona oriental del comtat de Norrbotten County; la major part pertany a la provncia de la Lapnia Sueca (Lappland).

 Poltica lingstica .
Endems del suec, el lap, el Menkieli (un dialect fins), i el fins poden ser usats a les agncies governamentals, corts de justcia i oficines municipals. Tamb tenen presncia en l'ensenyament preescolar i de llar d'infants.

El lap s cooficial a nivell local a Arjeplog, Gllivare, Jokkmokk i Kiruna. Simultniament, el fins i Menkieli ho s a Gllivare, Haparanda, Kiruna, Pajala i vertorne.

 Municipis .
Segons dades del cens del 2002.

A la provncia de Norrbotten:
Pajala (7,000);
vertorne (5,500);
verkalix (4,000);
Boden (28,000);
Kalix (17,500);
Haparanda (10,000);
lvsbyn (8,500);
Lule (72,500);
Pite (40,500);
A Lapnia Sueca:
Kiruna (23,500 habitants);
Gllivare (19,500);
Jokkmokk (5,500);
Arjeplog (3,200);
Arvidsjaur (7,000);

 Enllaos externs.
Oficina Administratiga del comtat de Norrbotten;
Consell del Comtat de Norrbotten;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76649" title="Comtat d'rebro" nonfiltered="414" processed="412" dbindex="30452">

El Comtat d'rebro, o rebro ln, s un comtat o ln al centre de Sucia. Fa frontera amb els comtats de Vstra Gtaland, Vrmland, Dalarna, Vstmanland, Sdermanland i stergtland.

 Municipis .
Ljusnarsberg;
Hllefors;
Lindesberg;
Nora;
Karlskoga;
rebro;
Lekeberg;
Degerfors;
Kumla;
Hallsberg;
Lax;
Askersund;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76652" title="Bernat americ" nonfiltered="415" processed="413" dbindex="30454">

El bernat americ (Ardea herodias) s una ciconiforme de la famlia de les Ardeidae, com a tota Amrica del Nord i Central, aix com a les Antilles i a les illes Galpagos, excepte als deserts i a la muntanya alta. s similar al bernat pescaire europeu.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76653" title="Partit de l'Esquerra Europea" nonfiltered="416" processed="414" dbindex="30455">
L'Esquerra Europea s un partit poltic europeu d'ideologia comunista i socialista.

Aquest partit poltic fou format al gener del 2004 i fundat el 9 de maig del mateix any a Roma; el seu primer congrs tingu lloc a Atenes el 8 d'octubre de 2005. Entre altres es van aprovar la Carta fundacional aix com els estatuts d'Esquerra Europea.
Entre les activitats ms destacades des de la seva creaci ha estat la campanya europea en contra la Constituci Europea, sent aix l'nic partit d'mbit continental a oposar-s'hi.
N's el seu president des del primer congrs Fausto Berttinoti, actual President del Parlament d'Itlia.
El PEE t prevista la cellebraci del seu segon congrs els propers 23, 24 i 25 de novembre del 2007 a Praga.

Membres.



Partits observadors.



Enllaos.
www.european-left.org;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76655" title="Chris Vermeulen" nonfiltered="417" processed="415" dbindex="30456">

Chris Vermeulen s un pilot australi de motos, campi de Supersport el 2003 i subcampi de les World Superbikes el 2005.
A finals del mateix any debut a MotoGP amb l'equip Camel Honda Pons i l'any 2006 fitx per Rizzla Suzuki, on aconsegu la seva primera pole al Gran Premi de Turquia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76656" title="Comtat d'stergtland" nonfiltered="418" processed="416" dbindex="30457">

El Comtat d'stergtland, o stergtlands ln, s un comtat o ln al sud-est de Sucia. Fa frontera amb els comtas de Kalmar, Jnkping, Vstra Gtaland, rebro, Sdermanland i el Mar Bltic.

 Municipis .
Boxholm;
Finspng;
Kinda;
Linkping;
Mjlby;
Motala;
Norrkping;
Sderkping;
Vadstena;
Valdemarsvik;
Ydre;
tvidaberg;
deshg;


 Vegeu tamb .
Bergslagen;

 Enllaos .
Oficina administrativa del comtat d'stergtland;
Consell del Comtat d'stergtland;
Associaci Regional d'stergtland;
Hotels a stergtland;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76658" title="The Offspring" nonfiltered="419" processed="417" dbindex="30458">

The Offspring s una banda californiana de punk rock/pop punk, formada en 1984 i actualment composta per Dexter Holland (veu, guitarra), Noodles (guitarra), Greg K (baix) i Atom Willard (bateria).

Histria.
Els seus inicis es remunten a la banda Manic Subcidal, all per l'any 1984, formada per Holland, Greg i Noodles junt amb el bateria James Lilja. Aquest seria reemplaat, ja sent "The Offspring", per Ron Welty, qui abandonaria la banda en 2003.

Publiquen el seu primer EP de fabricaci prcticament casolana amb les canons "Blackball" i "I'll Be Waiting" en 1986, i no ser fins a 1989 quan aconseguisquen gravar el seu primer lbum autotitulat, de 12 temes i publicat per Nmesi Rcords. En aqueix primer treball sn evidents les influncies del punk rock dels anys vuitanta de Orange County, d'on procedeix la banda, i en especial del grup TSOL pel que sempre han revelat gran admiraci.

En 1992 veuria la llum un segon treball, un dels ms aclamats actualment pels seguidors del grup: Ignition, aquesta vegada en el conegut segell Epitaph. D'aquest es va extraure un tall per a circular per primera vegada per les rdios comercials, "Kick Him When He's Down".

Per el verdader xit arribaria, de la manera ms inesperada, l'any 1994, quan el tercer disc de The Offspring Smash ix al mercat (a l'abril). El tall distribut d'aquest lbum, "Come Out And Play" circula per rdios de tot Amrica del Nord i el seu videoclip, evidentment fet amb molt pocs recursos, sorprn en la MTV. Les vendes es disparen fins als vuit milions de cpies noms als Estats Units -actualment la xifra aconsegueix els disset milions a nivell mundial- i l'lbum es converteix en el ms venut mai per un segell independent (novament Epitaph). Dos temes ms, "Self Esteem" i "Gotta Get Away" serien llanats com a singles, de nou amb gran acceptaci.

Encara amb la ressaca del sorprenent xit, The Offspring comena a preparar el seu nou lbum en 1996, per el que crida l'atenci s la polmica que es crega en decidir la banda acceptar una oferta de la multinacional Sony per a publicar el treball. Epitaph Rcords sost que, per contracte, The Offspring ha de publicar un altre disc davall el seu segell. Desprs del llarg enfrontament, el conflicte es resol atorgant a Epitaph els drets del nou disc per a Europa.
Aix, al febrer de 1997 veu la llum Ixnay On The Home, un treball molt reconegut pels 'fans' del grup per que no va obtenir les vendes esperades, encara que la xifra fora superior als dos milions de discos venuts.

Quan pareixia que The Offspring es quedaria en un grup de vendes mitges desprs d'aqueix davallada, i tan sols any i mig desprs de "Ixnay", el nou treball Americana arrasa en les llistes de vendes grcies a un so molt ms comercial, especialment en el primer single "Pretty Fly (For a White Guy), que rep ms de 20 milions de descrregues gratutes en el lloc web oficial del grup.
Els segents singles "Why Don't You Get a Job?" i "The Kids Aren't Alright" tamb gaudeixen de gran popularitat, amb la qual cosa el disc arriba a vendre deu milions de cpies en tot el mn.

Per en 2000 arribaria un nou davallada que pareix que seria insuperable, ja que The Offspring aconsegueix poc xit amb el seu disc Conspiracy Of One; no sols les seues vendes baixen a quasi una desena part de les del seu anterior lbum, sin que es guanyen l'enuig de la majoria dels seus seguidors, decebuts davant d'un treball que consideren "prefabricat".

Desprs d'una gira, els membres de The Offspring es prenen un llarg perode de vacances fins que el 2002 anuncien la vinent arribada d'un nou disc. Es marca la data de novembre del 2002 per a l'eixida al mercat, per diversos problemes i despropsits acaben per allargar l'espera fins ms d'un any desprs de l'inicialment previst, i Splinter veu la llum el primer de desembre de 2003.
A pesar de gaudir del 'vist i plau' dels 'fans' de sempre -encara que sense gran entusiasme- i d'una bona repercussi del primer single "Hit That", les vendes s'afonen completament respecte a discos anteriors.

Posteriorment, en el transcurs d'un perode d'inactivitat per a The Offspring desprs del sonat fracs d'aquest ltim disc, la banda llana un lbum recopilatori dels seus grans xits (Greatest Hits) per al 21 de juny del 2005, en el qual inclouen els seus temes mes destacats que han format al llarg de quasi 20 anys de carrera artstica. La compilaci s'obri amb el tema indit "Can't Repeat", que al mateix temps serveix com a single de presentaci del mateix. Tamb s'inclou un cover ocult, "Next to You" original de  The Police i l'oblidada "Defy You" can que forme part de la banda sonora de la pellcula Orange County en el 2001.

El seu prxim disc s'espera per a mitjans del 2007.

Discografia.

lbums.
The Offspring, 1989/1995 ;
Ignition, 1992;
Smash, 1994;
Ixnay on the Hombre, 1997 ;
Americana, 1998 ;
Conspiracy of One, 2000;
Splinter, 2003;
Greatest Hits, 2005;
Rise and Fall, Rage and Grace, 2008;

EPs i singles.
 I'll Be Waiting/Blackball, 1986;
 Baghdad, 1991;
 Come Out And Play, 1994;
 Self Esteem, 1994;
 Gotta Get Away, 1995;
 Smash It Up, 1995;
 All I Want, 1997;
 Gone Away, 1997;
 The Meaning Of Life, 1997;
 I Choose, 1997;
 Club Me, 1997;
 Pretty Fly (For A White Guy), 1998;
 Why Don't You Get a Job?, 1999;
 The Kids Aren't Alright, 1999;
 She's Got Issues 1999;
 Original Prankster, 2000;
 Want You Bad, 2001;
 Million Miles Away, 2001;
 Defy You, 2002;
 Hit That, 2003;
 Can't Get My Head Around You, 2004;
 Can't Repeat, 2005;
 Hammerhead, 2008;

Enllaos externs .

 Pgina oficial de la banda ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76659" title="TEISA" nonfiltered="420" processed="418" dbindex="30459">

Transports Elctrics Interurbans, S. A.(TEISA)

Empresa fundada l'hivern de l'any 1920 per cinc banyolins emprenedors que es proposaren fundar una companyia dedicada al servei de transport en general i especialment a la conducci de passatgers.
La ra de la denominaci "Elctrics" rau de la iniciativa d'aprofitar l'excedent de dues centrals de producci elctrica propietat dels fundadors, per tal d'impulsar la flota d'omnibus de la futura Societat que s'estava posant en marxa.
A finals d'abril del 1920, TEISA ja disposava d'un vehicle de la marca Walker, matrcula GE-284, amb motor elctric de 12HP de potncia.

Desprs d'adquirir diferents companyies al llarg de la seva trajectria, com ara la Companyia del Ferrocarril de Sant Feliu de Guxols a Girona, avui en dia s una de les empreses lders al sector a les comarques Gironines, tenint ms de 80 cotxes de linia repartits entre les cotxeres d'Olot, Ripoll i Girona. Les seves activitats actuals sn molt diverses, des de serveis discreccionals tipus xrter o serveis de transport escolar, fins a serveis de bus urb a Salt, Girona i Sarri de Ter i bus interurb a Sant Feliu de Guxols, Olot (per Besal o per Amer), Riudellots de la Selva, Ripoll, Puigcerd, Figueres, etc.

 Enllaos externs .

Web oficial de l'empresa


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76661" title="Maria de Borgonya" nonfiltered="421" processed="419" dbindex="30460">

Maria de Borgonya ( Brusselles 1457 - Bruges 1482 ), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'ltima de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.

Orgens familiars.
Nasqu el 13 de febrer de 1457 a Brusselles sent la nica filla del duc Carles I de Borgonya i la seva segona esposa Isabel de Borb. Era nta per lnia paterna de Felip III de Borgonya i Isabel de Portugal, i per lnia materna de Carles I de Borb i Agns de Borgonya. 

Projectes de matrimoni.
L'esterilitat de la tercera esposa de Carles el Temerari provoc que Maria de Borgonya esdevingus la plus grande hritire de son temps (en catal: la ms gran hereva del seu temps). Per aquest motiu Maria esdevingu una dona molt apreciada en el seu temps i que tingu diversos pretendents:

 El 1462 el rei de la Corona d'Arag Joan II d'Arag deman la ma de Maria de Borgonya, una donzella de cinc anys, per al seu fill, el futur Ferran el Catlic.
 El 1469 deman la ma de Maria de Borgonya Carles de Valois, germ petit del rei Llus IX de Frana. Aquest deman llavors al Papa Pau II que no fos concedida la dispensa necessria per poder contraure matrimoni. Tot i les queixes del rei francs el Papa li conced el perms al prncep francs. Llavors el rei record al seu germ petit el jurament de fidelitat i li record que qualsevol fill nascut del matrimoni no seria validat com a hereu. Posteriorment el mateix rei Llux IX deman la ma de Maria per al seu fill d'un any.
 El duc Nicolau de Lorena, duc de Lorena i Bar;

Ascens al Ducat de Borgonya.
Com a nica filla del duc de Borgonya Carles el Temerari va heretar el ducat a la mort de Felip III el 1477. El rei Llus XI de Frana va aprofitar el moment inicial de debilitat de Maria de Borgonya per ocupar algunes places com la Picardia i Artois, aix com la prpia Borgonya.

El 10 de febrer del mateix any promulg a Gant, amb la finalitat d'expulsar els francesos, una carta de privilegis anomenada El Gran Privilegi, per la qual concedia govern propi a les comtats de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda i el ducat de Brabant, els primers estats constituents dels Pasos Baixos.

Npcies i descendents.
Es va casar el 18 d'agost de 1477 a Gant amb el futur emperador Maximili I d'Habsburg. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Felip el Bell (1478 1506), rei de Castella pel seu casament el 1496 amb Joana I de Castella ;
 la infanta |Margarida d'Habsburg (1480 1530), casada el 1497 amb l'infant Joan d'Arag i el 1501 amb el duc Filibert II de Savoia;

Herncia i mort.
El fill gran de Maria i Maximili I, Felip el Bell, heret el ttol de duc de Borgonya per tant sols amb el domini directe dels Pasos Baixos i el Franc Comtat. Tot i la prdua de territori, fins i tot de la prpia regi de Borgonya, els reis hispnics de la Dinastia Habsburg continuaran mantenint el ttol de Duc de Borgonya.

Maria de Borgonya va morir a la ciutat de Bruges, com a conseqncia d'una caiguda de cavall, el 27 de mar de 1482.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76662" title="Comtat d'Escnia" nonfiltered="422" processed="420" dbindex="30461">

El Comtat d'Escnia, o Skne ln, s el ms meridional dels comtats o ln, de Sucia,que bsicament es correspon a la provncia d'Escnia.  fa frontera amb els comtats de Halland, Kronoberg i Blekinge. 

El comtat d'Escnia cobreix al voltant del 3 % del total de la superfcie sueca, per la seva poblaci s d'1,200,000 (el 13 % de la poblaci sueca). El comtat se sotsdivideix en 33 municipis o kommuner, els ms importants de Malm (270,000 habitants), Helsingborg (122,000), Lund (103,000 habitants) i Kristianstad (75,000 habitants). 

 Municipis .




 Enllaos .
Oficina Administrativa del comtat d'Escnia;
Consell Regional d'Escnia;
Association Regional d'Autoritats Locals a Escnia;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76663" title="Comtat d'Estocolm" nonfiltered="423" processed="421" dbindex="30462">

El Comtat d'Estocolm (Stockholms ln) s un comtat o ln en la costa del Mar Bltic de Sucia. Fa frontera amb els comtats d'Uppsala i Sdermanland. Tamb fa frontera amb Mlaren i el Mar Bltic. La ciutat d'Estocolm s la capital de Sucia.

El resultat a les eleccions del Landsting del 2002 fou:




 Municipis .





 Enllaos .
Oficina Administrativa del Comtat d'Estocolm;
Consell del Comtat d'Estocolm;
Associaci Regional d'Autoritats Locals d'Estocolm;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76666" title="Comtat de Sdermanland" nonfiltered="424" processed="422" dbindex="30463">

El Comtat de Sdermanland, o Sdermanlands ln s un comtat o ln  a la costa sud-est de Sucia. Fa frontera amb els comtats d'stergtland, rebro, Vstmanland, Uppsala, Estocolm i el Mar Bltic.

 Municipis .

Eskilstuna;
Flen;
Gnesta;
Katrineholm;
Nykping;
Oxelsund;
Strngns;
Trosa;
Vingker;



 Enllaos .

Oficina Administrativa del Comtat de Sdermanland;
Consell del Comtat de Sdermanland;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76671" title="Robert I de Borgonya" nonfiltered="425" processed="423" dbindex="30464">
Robert I de Borgonya el Vell ( 1011   Fleury-sur-Ouche 1076 ) prncep de Frana i duc de Borgonya (1032-1076).

Orgens familiars.
Fill quart del rei Robert II de Frana i la seva tercera esposa, Constana d'Arles. Era nt per lnia paterna d'Hug Capet i Adelaida d'Aquitnia, i per lnia materna de Guillem I de Provena i Azalais d'Anjou. Fou germ dels reis Hug II de Frana i Enric I de Frana.

Ascens al Ducat de Borgonya.
El 1026, amb la mort del seu germ gran Hug Magne, ell i el seu germ, el futur Enric I de Frana, es van rebellar contra el seu pare derrontant-lo a Pars.

A la mort del pare, Robert es rebellar contra el seu germ i nou rei Enric I. La pau fou aconseguida el 1032 grcies a la concessi del ttol de Duc de Borgonya a Robert I. La seva pressa de possessi del ducat fou testimonial ja que realment no tenia cap control sobre els senyors de la regi.

Npcies i descendents.
Es cas el 1033 amb Hlia de Semur, la qual fou repudiada el 1055. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Hug de Borgonya (1034 1059), mort en batalla;
 l'infant Enric de Borgonya (1035 v 1074), pare d'Hug I de Borgonya;
 l'infant Robert de Borgonya (1040 1113);
 l'infant Sim de Borgonya (1045 1087) ;
 la infanta Constana de Borgonya (1046 1093), casada el 1081 amb Alfons VI de Castella;

Es cas, en segones npcies, vers el 1048 amb Ermengarda d'Anjou, filla de Folc III d'Anjou i Elisabet de Vendome. D'aquesta uni nasqu una filla:
 la infanta Hildegarda de Borgonya (v 1056 1104), casada el 1068 amb el duc Guillem III d'Aquitnia;

Robert I de Borgonya mor el 21 de mar de 1076 a Fleury-sur-Ouche, sent enterrat a Smur i succet pel seu nt.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76677" title="Crobizis" nonfiltered="426" processed="424" dbindex="30465">
Crobizis (llat Crobyzi, grec Krobuzoi) foren un proble de Msia prop de la frontera de Trcia, esmentats per Claudi Ptolemeu, Estrab i d'altres autors.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76678" title="Comtat d'Uppsala" nonfiltered="427" processed="425" dbindex="30466">

El Comtat d'Uppsala, o Uppsala ln s un comtat o ln de la costa oriental de Sucia. Fa frontera amb els comtats d'Estocolm, Sdermanland, Vstmanland, Gvleborg, i amb el Mar Bltic.

 Municipis .
lvkarleby;
Tierp;
sthammar;
Uppsala;
Enkping;
Hbo;
Knivsta;



 Enllaos .
Oficina Administrativa del Comtat d'Uppsala;
Consell del Comtat d'Uppsala;
Hotels a Uppsala;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76680" title="Crotona" nonfiltered="428" processed="426" dbindex="30467">


Crotona (en itali Crotone) s una ciutat italiana capital de la provncia de Crotona a la regi de Calbria. T uns 70.000 habitants.

 Histria .

Crotona o Croton  (grec Kroton) fou una colnia grega de la Magna Grcia (Itlia) a la part est de la costa de la pennsula dels brucis, a la desembocadura del riu Aesaros. Fou fundada pels aqueus dirigits per Myscellos, ciutad de la ciutat aquea de Rhypae, seguint les instruccions del oracle de Delphi. Dions diu que es va fundar el 710 aC. El nom derivaria de Croton que va hostejar a Hrcules, que el va matar accidentalment i fou enterrat en aquell lloc; Hrcules fou el deu tutelar de la ciutat i considerat lOekist (fundador). La colnia va prosperar aviat i es van construir unes grans muralles, sotmetent als brucis de les rodalies. Van fundar la colnia de Terina, a la costa de la mar Tirrena, i la de Caulnia entre Terina i Locri. Les ciutats de Lametion o Lametini, al golf Hippnic, i Scylletion, al altre costat del istme, es creu que li van estar sotmeses. Sembla que va estar en bones relacions amb Sbaris, amb la que compartia un com origen aqueu, tot i no arribar al nivell de riquesa i sofisticaci de la ciutat vena. Els habitants de Crotona s'exercitaven en l'esport i van guanyar gran nombre de premis als Jocs Olmpics (una vegada van aconseguir set primers premis). El govern era oligrquic dirigit per un consell de 100 membres suposats descendents dels primers colons.

Al segle VI aC va arribar a la ciutat Pitgores (vers 540 o 530 aC) i va establir all la seva escola filosfica, que va atreure a molts ciutadans. Pitgores va utilitzar la seva influncia amb finalitat politiques, per no se sap gaire dels canvis politics i les revolucions que va portar. Se sap que a mes de la influencia que exercia sobre el consell i sobre molts ciutadans, tenia un cos de 300 joves seleccionats entre els deixebles mes fidels, que influa en les deliberacions del consell. Amb el temps la popularitat de Pitgores va decaure i va esclatar una revoluci democrtica contra la seva influencia; Pitgores fou expulsat i el gran consell enderrocat, establint-se la democrcia; altres ciutats de la Magna Grcia on Pitgores tamb havia adquirit influencia, van ser teatre tamb de revolucions democrtiques. En temps en que Pitgores era influent va esclatar una guerra amb Sbaris que va acabar quant l'exrcit de Crotona dirigit pel atleta Mil, deixeble de Pitgores, va guanyar la batalla del riu Traeis i va ocupar Sbaris, amb la destrucci d'aquesta darrera ciutat seguidament (510 aC). Polibi diu que desprs de l'expulsi de Pitgores, Crotona va fer una aliana amb Sbaris i Caulnia, per com que Sbaris ja havia estat destruda, cal pensar que fou amb els seus antics habitants.

Ms tard Crotona fou derrotada al riu Sagras per un exercit de Locri i Rhegium i segons Estrab aix fou el principi de la decadncia (tot i que fins al segle segent va restar com la principal ciutat de la Magna Grcia). La data no esta fixada, i Just diu que aix va passar abans del 540 aC, per entra en contradicci amb Estrab que sembla millor informat. Seguint al darrer i a Diodor de Siclia la batalla s'hauria lliurat abans del 480 aC.

Durant el segle V aC Crotona va fundar la colnia de Thuris (Thurium) amb la que va signar un tractat d'aliana. Durant l'expedici atenenca a Siclia (415 aC-413 aC) va observar una estricta neutralitat, proveint als atenencs de provisions per negant el pas per terra a les forces de l'expedici.

El 389 aC Dions el vell de Siracusa va creuar l'estret i va atacar Caulnia, i Crotona va encapalar la lliga de ciutats gregues contraries a Siracusa, per les forces confederades foren derrotades al riu Helleporos i Dions va entrar a Caulnia, Hippnion i Scylletion (la darrera possessi de Crotona). No consta a Diodor que Crotona fos atacada per Tit Livi diu que Dions el vell va sorprendre la ciutadella de la ciutat es va apoderar de Crotona que va conservar uns dotze anys. 

A la caiguda del tir, Crotona va recuperar la independncia, per en aquest temps el poder de Lucnia i dels brucis havia augmentat. Els brucis van assetjar la ciutat i Crotona va haver de demanar ajut a Siracusa, que va enviar un exercit dirigit per Heraclides i Sosistratos, que en lloc de defensar la ciutat van entrar en les intrigues dels partits locals el que va portar a una o mes revolucions. Els brucis es van retirar mitjanant un tractat per llavors la ciutat va estar amb guerra amb els membres del partit derrotat que s'havien exiliat. L'exrcit de la ciutat fou confiat al general Menedemos, que va derrotar als exiliats per es va fer ell mateix amb el poder com a dspota fins que Crotona va caure en mans de Agtocles de Siracusa i hi va establir una guarnici; no se sap quant de temps la va dominar, per finalment va recuperar la independncia, tot i que ja el seu poder era molt menor.

Durant l'estatge de Pirros d'Epir a la Magna Grcia, Crotona va rebre un destacament rom. Rhegium es va apoderar de Crotona per traci i els soldats romans a la ciutat foren morts i la ciutat destruda en gran part. Va passar a mans de Pirros per fou sorpresa i ocupada pels romans dirigits pel cnsol Cornelius Rufinus durant l'absncia de Pirros (277 aC). La ciutat, molt malmesa i decaiguda, va quedar en poder de Roma.

Durant la Segona Guerra Pnica els brucis foren aliats dels cartaginesos. Aquesta aliana, sota el comandament del general Hann, va ocupar Crotona menys la ciutadella, que finalment tamb es va rendir; el partit aristocrtic fou expulsat cap a Locri i un cert nombre de brucis es va establir a la ciutat per cobrir la vacant dels expulsats. La ciutat tenia fortificacions, una ciutadella i un port (que no era un bon port per si valia com estaci naval) que la feien important militarment i cap al final de la guerra fou la principal plaa forta dels cartaginesos. Annbal va establir a la ciutat els seus magatzems principals i la va tenir com a quarter durant tres hiverns. Aquesta guerra va acabar d'enfonsar la ciutat. Recuperada pels romans al final de la guerra s'hi va establir una colnia romana el 194 aC. 

Sota domini rom fou una ciutat provincial secundria, amb rang de colnia segons les inscripcions trobades (tot i que Plini i Ptolomeu no n'esmenten aquesta condici), i no torna a ser esmentada per cap esdeveniment rellevant durant tot l'imperi.

El territori de Crotona era bastant gran: cap el nord arribava fins el riu Hylias, i cap al sud fins els dominis de Locri (entremig les colnies de Scylletion i Caulnia; cap al oest el lmit era incert. A la rodalia hi havia el temple de Lacini Juno al promontori del mateix nom, i un temple d'Hera, on cada any es feia una assemblea de les ciutat gregues d'Itlia; aquest temple fou profanat el 173 aC pel censor rom Q. Fulvius Flaccus, el qual es va emportar els marbres per adornar el Temple de la Fortuna Eqestre que estava construint a Roma, per el senat rom en va ordenar la reparaci i va amonestar al censor (per manca de mitjans ja no fou restaurat per va continuar existint al menys fins el 36 aC).

Fou teatre d'alguns combats durant les guerres dels generals bizantins Belisari i Narss contra els ostrogots, quant era una de les poques ciutats de certa importncia del sud d'Itlia. Va quedar sota sobirania bizantina fins a la conquesta normanda.

Van nixer a Crotona els metges Alcmeon i Demcedes (aquest darrer metge del rei Darios de Prsia) i un gran nombre de filsofs Pitagorians, entre els que destaquen el metge esmentat Alcmeon i Filolaos.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76682" title="Cumes" nonfiltered="429" processed="427" dbindex="30468">
Cumes (llat Cumae)  fou una ciutat de la costa de Campnia uns 10 km al nord del Cap Misenum.

Fou una de les primers colnies gregues d'Itlia i fins i tot Estrab diu que fou la primera de totes. La data tradicional de fundaci es el 1050 aC i aparentment fou una colnia de Calcis (Eubea) i de Cime (Elia) dirigits per Hippocles de Cime i Megstenes de Calcis.  El establiment original es va fer a l'illa d'Aenaria per terratrmols i una erupci volcnica van aconsellar traslladar-se a terra ferma. Les modernes investigacions situen la fundaci vers el segle VIII aC i fins al final del segle VI aC no va parar de prosperar i es va estendre per Campnia incloent la plana de Flegrea i els turons que la separaven de la badia de Npols, on es van fundar els ports de Misenum i Dicerquia, i mes tard la colnia de Nepolis. Probablement tamb Abella i Nola foren colnies de Cumae vers l'interior. Rivalitzava amb Sbaris i Crotona amb riquesa i prosperitat.  El govern era aristocrtic. 

El increment del poder dels etruscs va portar al enfrontament amb aquest poble que tenia una marina superior. Els etruscs van envair Campnia aliats als umbris i Daunis. L'exrcit de la ciutat fou confiat a Aristdemos el qual tamb va dirigir un cos d'ajut a la ciutat d'Arcia contra l'atac del etrusc Porsena. Cumae va derrotar als etruscs el 524 aC per el 505 aC Aristdemos va usurpar el poder amb el suport del partit democrtic, i desprs va exercir la tirania i va governar durant uns 20 anys quant els descendents d'aquells que havia fet matar es van revoltar i el van enderrocar. El rei Tarqu el Superb, expulsat de Roma, es va refugiar a Cumae on va morir el 496 aC. El 492 aC Aristdemos va rebre una ambaixada romana per demanar gra per combatre la gana d'aquell any, per quant els vaixells ja estaven carregats amb el gra ofert pel poble, el tir va confiscar el carregament allegant que el seu valor era equivalent a la propietat confiscada de Tarqu el Superb. 

El 474 aC davant el atac etrusc (que estaven aliats als cartaginesos), Cumae va demanar ajut a Hier de Siracusa. Hier va derrotar als atacants i va donar un cop fort al poder naval dels etruscs. Desprs la ciutat va viure tranqui-la per bastant de temps fins que el 423 aC el creixent poder dels samnites la va amenaar. Els samnites es van fer amos de Cpua i el 421 o 420 aC van derrotar a Cumae i van assetjar la ciutat que van assaltar i saquejar, matant a milers de ciutadans i la resta foren fets presoners i venuts com esclaus, escapant noms alguns cap a Nepolis. Les dones de la ciutat foren obligades a viure amb homes samnites  i una colnia samnita es va establir a la ciutat.

El 338 aC, derrotats els samnites, la ciutat va passar a Roma i va rebre la franqucia romana  per sense dret de sufragi. Mes tard va obtenir franqucia completa per no se sap quant va ser, si be sembla que els romans li van donar el privilegi de municipalitat per la seva fidelitat.

Durant la Segona Guerra Pnica Annbal la va atacar per fou rebutjat a les seves muralles per Semproni Grac, i es va haver d'acontentar amb assolar el territori.  El 180 aC els ciutadans de Cumae van demanar el perms per usar la llengua llatina als documents pblics.

Al final de la repblica era una ciutat elegida com a lloc de segona residencia per romans rics per les principals viles eren a Baiae, Bauli i Misenum i noms alguna era a Cumae. Sulla desprs de la seva retirada de la poltica,  es va traslladar a Cumae i va viure a la ciutat els seus darrers anys. Cicer va tenir una vila a la ciutat a la que va donar el nom de Cumanum, per no era a la ciutat sin al seu territori.

Va rebre colnies de veterans amb August i amb Claudi i s'han trobat inscripcions que confirmen que va passar de municipi a colnia al menys temporalment. Cumae va restar colnia o municipi durant l'imperi per es va anar despoblant.

Encara tenia certa importncia durant les guerres gtiques dels bizantins amb els ostrogots per la ciutat era reduda en extensi i poblaci (la ciutadella avui Rocca di Cuma, i les seves rodalies). Els reis gots, donat que era una fortalesa de primer ordre, hi van guardar el seu tresor i fou la darrera plaa que van tenir, fins a perdre el regne davant els bizantins.

La ciutadella va existir fins al segle XIII quant, com que s'havia convertir en quarter de bandits i lladres, fou destruda. 

La ciutat fou excavada des el segle XIX. 

Com a cosa mes famosa de la ciutat cal esmentar la sibilla de Cumes





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76683" title="Sibilla de Cumes" nonfiltered="430" processed="428" dbindex="30469">
La Sibilla de Cumes, o Sibilla cumana habitava en les proximitats de Cumes, una ciutat grega que estava prop de la moderna Npols.

Les sibilles eren sacerdotesses d'Apollo que habitualment vivien en cavernes, i de les quals se suposava que estaven dotades de facultats proftiques. Els autors antics n'esmenten moltes, per la de ms anomenada per a la mitologia romana va ser sens dubte la Sibil.la cumana.


La suposada cova de la sibilla - coneguda com l'antre - era sota de la ciutadella de Cumes. Encara es descrita al segle II com una baslica artificial excavada a la roca, amb reserves d'aigua i cambres, on els profetes donaven els oracles. La cova fou destruda durant el setge de la ciutat pel general bizant Narss.


Segons la llegenda, Enees havia consultat la Sibilla cumana a la recerca de consell. Es deia que aquesta sibilla tenia al seu crrec els Llibres sibilins, nou volums de profecies suposadament fetes en diferents poques per diverses sibil.les. 

Segons la llegenda, la sibilla cumana es va presentar davant el que seria el darrer rei de Roma, Tarqu el Superb, i li va oferir vendre-li els nou volums per tres-centes peces d'or. Tarqu va rebutjar el preu per exorbitant; desprs d'aix la Sibil.l va cremar tres dels llibres i va demanar tres-centes peces d'or pels sis restants. Novament Tarqu va rebutjar l'oferta i novament la Sibil.la va cremar tres dels llibres i va demanar tres-centes peces d'or pels tres ltims. Aquesta vegada, Tarqu va pagar el que se li demanava, car no es va atrevir a permetre la destrucci de les profecies finals. 

Des d'aleshores, els Llibres sibilins van ser preservats amb cura pels romans, que els van fer dipositar al Capitoli, on eren consultats pels sacerdots en temps de gran crisi, per a aprendre els ritus apropiats amb els quals calmar als dus irats.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76684" title="Cunaxa" nonfiltered="431" processed="429" dbindex="30470">
Cunaxa fou el nom d'un lloc del Imperi persa, prop de la qual es va lliurar la batalla entre les forces de Cir el jove i les del seu germ Artaxerxes II de Prsia. Cir fou derrotat i mort. Cunaxa estava propera a Babilnia per el seu lloc exacte es desconeix. A la batalla van participar els deu mil mercenaris grecs dirigits per Xenofont que va escriure l'Anabasis sobre la seva retirada.

Vegeu: Batalla de Cunaxa






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76685" title="Cures" nonfiltered="432" processed="430" dbindex="30471">
Cures fou una antiga ciutat dels sabins a l'esquerra de la via Salria i uns 5 km de la riba esquerra del Tber i 40 km de Roma. 

Hi van nixer Numa Pompili, i tamb Tatius, ancestre dels sabins i que fou el rei sab que va dirigir la guerra contra Rmul i es va arribar a establir a Roma. Els seus habitants es deien quirites i aquest nom fou donat de vegades als romans molt antigament entre els poetes. La paraula sabina Curis o Quiris volia dir "llana" i el nom de quirites a Roma era equivalent a "llancer" o "guerrer". Dions diu que Cures fou fundada sota l'advocaci del deu sab Quirinus. Cures podria haver estat la ciutat capdavantera dels sabins.

Quant la ciutat es esmentada histricament era una ciutat petita, potser fins i tot un llogaret. En temps de Sulla va rebre una colnia romana, i en el de Juli Csar una altra. Durant l'Imperi va augmentar de poblaci i de mesura, i Plini el vell diu que era un municipi de Sabnia amb magistrats, senat i altres institucions.

Al segle IV fou seu d'un bisbat per atacada pels llombards i probablement destruda, era ja deserta el 593.

Queden unes restes de la ciutat bastant importants als llocs anomenats Correse i Arci, aquest darrer probablement el lloc de l'antiga ciutadella (Arx). A uns tres quilmetres, al lloc anomenat Torri, hi ha les restes d'un temple.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76686" title="Curiosolites" nonfiltered="433" processed="431" dbindex="30472">
Els curiosolites o cariosvelites foren un poble celta esmentat per Juli Csar junt  amb els venetis, unelis, osismis i altres, que Csar diu que eren tribus martimes, es a dir amb territori a la vora del mar, i els situa a l'Armrica (Bretanya). Plini, que els dona el nom de cariosvelites, els esmenta junt amb els unelis, diablindis i redons. 

Ocupaven probablement la comarca de la actual ciutat de Saint-Malo, i la vila de Corseult, entre Dinan i Lamballe, hauria conservat el seu nom.

Els seus vens serien els redons al est; els venetis al sud; i els osismis al oest.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76688" title="Cutiliae" nonfiltered="434" processed="432" dbindex="30473">
Cutiliae fou una ciutat de Sabnia entre Reate (de la que depenia) i Interocrea, a la vora d'un petit llac (Cutiliae Lacus o Lacus Cutiliensis) on hi havia una petita illa que el vent canviava d'emplaament. El llac es diu avui dia Pozzo di Ratignano o Latignano, i s encara ms petit que aleshores; s a la vall del Velino prop de la vila de Paterno.  

A la rodalia tenia algunes aiges termals la principal de les quals fou  Aquae Cutillae a la vora de la font d'aigua calenta de Cutilia, esmentada per Estrab, i on va estar Vespasi per curar-se i que va morir a aquest lloc.
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76689" title="Cibistra" nonfiltered="435" processed="433" dbindex="30474">

Cibistra (llat Cybistra, grec Kybistra) fou una fortalesa a Capadcia, propera a la de Castabala i a la ciutat de Tiana, passada la meitat del cam entre Mazaca i les Portes Cilcies, mes propera a aquestes (2/3 des Mazaca a Cibistra i 1/3 des aquesta a les Portes). Alguns la situen a Kara Hissar a uns 50 kms al sud-sud-oest de Mazaca per la majoria d'erudits la situen fora lluny.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76691" title="Cidnia" nonfiltered="436" processed="434" dbindex="30475">
Cidnia (grec Kydonia, llat Cydonia) fou una de les principals ciutats antigues de Creta. 

En temps de la guerra del Pelopons la ciutat era en guerra amb Gortina i era aliada d'Atenes. Mes tard fou aliada de Cnossos. Desprs de la guerra sagrada el general foci Falecos va atacar la ciutat per fou derrotat durant el setge. Va lluitar desprs contra Cnossos i Gortina. Quant els romans van desembarcar ho van fer prop de Cidnia i els cretencs anaven dirigit per Lastenes i Panares, i els romans per Metel; la primera batalla de la conquesta de l'illa es va lliurar en territori de Cidnia, i Metel va triomfar. Cidnia fou assetjada i ocupada.

Actualment, al lloc de la ciutat antiga hi ha la ciutat de Chani, capital de la prefectura del mateix nom, la segona ciutat en importncia de l'illa de Creta.

Es diu que de la ciutat de Kydon, o Kydonia, (la "y" sona propera a la "u") era el fruiter "Cydonia Oblonga" i va donar origen al seu nom catal "codonyer" i al fruit "codony".

Vegeu tamb: Aywalik (antiga ciutat grega de Kydonia a l'sia Menor);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76694" title="Cruptoricis Villa" nonfiltered="437" processed="435" dbindex="30476">
Cruptoricis Villa fou una ciutat a Frsia on 400 soldats romans es van matar ells mateixos per no caure en mans dels frisis. Es probablement la actual Hem Ryck.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76703" title="NRZI" nonfiltered="438" processed="436" dbindex="30479">


NRZI: Non-return-to-zero-inverted. 
Mtode de mapejar un senyal binari a un senyal fsic per transmetre s en algun medi de transmissi. Si el senyal transms s un 1 lgic hi haur una transici a la freqncia de rellotge del senyal, mentre que si s un zero lgic no hi haur transici.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76707" title="Cime" nonfiltered="439" processed="437" dbindex="30480">
Cime (grec Kyme,     , llat Cyme) fou una ciutat d'Elia a l'sia Menor. Herdot l'esmenta com a Cyme Phriconis. Tenia properes les ciutats elies de Temnos, Aegae, Focea i Esmirna. Era al nord del riu Hermos i a la costa oposada de la part sud de Lesbos. Fou una de les trenta ciutats elies, i considerada la ms antiga i de ms rang junt amb Mitilene a Lesbos.

Sotmesa als perses desprs del 540 aC en fou tir Aristgores, vassall dels perses, del que Herdot diu que va planejar destruir un pont del Danubi per deixar al rei persa allat a l'altre costat durant l'expedici persa a Trcia. Vers el 499 aC Cime es va unir a la revolta jnia i van enderrocar al tir Aristgores al que van deixar marxar sense fer-li res. Cime fou reconquerida pels perses i era governada per Sandoces en temps de l'expedici de Xerxes I de Prsia a Grcia.

La flota persa que va poder sortir de Salamina va fer hivern a Cime. Desprs ja no torna a ser esmentada. Va seguir pertanyent a Prsia fins el temps d'Alexandre el gran. Desprs de la derrota del selucida Antoc III el gran el 189 aC la ciutat va fer aliana amb Roma, i el 187 aC va quedar com a ciutat lliure de taxes per durant el segle II aC fou inclosa a la provncia romana d'sia.

En temps de Tiberi al segle I fou destruda per un terratrmol, per va seguir existint com a ciutat durant tot l'imperi i en l'imperi bizant era seu d'un bisbe.

Hi van nixer l'historiador Eforos, i potser Hesiod.

Se la situa a l'actual Sanderli.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76711" title="Estrnum" nonfiltered="440" processed="438" dbindex="30481">
L'estrnum o estern (Sternum) s un os del trax, pla, imparell, central i simtric, compost per diverses peces soldades (esternebres). 

Es divideix en tres porcions:
Mnec de l'estern (o manubri);
Cos de l'estern;
Apfisi xifoide. ;

T dues cares, l'anterior i la posterior, dues vores laterals i dos extrems: el superior o base i l'inferior o vrtex. 

Es troba en la part mitja i anterior del trax, s'articula per dalt amb les clavcules i en les seves vores laterals s'articulen les costelles veritables i les falses.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76713" title="Trax" nonfiltered="441" processed="439" dbindex="30483">

Trax.
El trax s la part del cos hum que est entre la base del coll i el diafragma. Cont als pulmons i el mediast. 

T la forma de la meitat d'un tonel i la seva paret est formada per les costelles i els msculs intercostals pels costats, que s'uneixen per davant a l'os estrnum i per darrere a la columna vertebral dorsal. 

El trax s la part del cos hum que est entre la base del coll i el diafragma. Cont als pulmons, al cor, a grans gots sanguinis com l'artria aorta (ascendent, arc i descendent), a la vena cava inferior, a la cadena ganglionar simptica d'on surten els esplcnicos, la vena zims major i menor, a l'esfag, conducte torcic i la seva divisi s el mediastino. La funci d'aquesta "caixa" s la de protegir els rgans interns de traumatismes mecnics que d'altra manera podrien lesionar-los. La caixa torcica t la particularitat d'eixamplar-se per a permetre la inspiraci. A ms, l'ltim parell de costelles s denominat flotant, ja que solament est unit a les vertebres en la part posterior. Anteriorment, aquest parell s lliure: aix permet el seu eixamplament en l'embars.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76714" title="Clavcula" nonfiltered="442" processed="440" dbindex="30484">

La clavcula s un os pertanyent a l'extremitat superior, que se situa en la cintura escapular (Cingulum membri superioris), entre l'acrmion de l'escpula a lateral i l'estrnum a medial. 

Possex forma de S i presenta una part mitja o cos, una extremitat acromial o lateral (que s'articula amb l'acrmion a l'articulaci acromiclavicular) i una extremitat medial o esternal (que s'articula amb l'estrnum en l'articulaci esternoclavicular). Presenta a ms una cara inferior i una cara superior, juntament amb una cavitat lateral i una covexitat medial, que van dirigides a anterior. 

Dintre de les objeccions anatmiques de la clavcula, es troba el tubrcul conoide, que dirigit posteromedialment, es relaciona amb l'extensi del lligament conoide. Tamb es troba una objecci cridada lnia trapezoidea, que disposada anterolateralment, es relaciona amb l'extensi del lligament trapezoide. Ambds lligaments, formen part del lligament coracoide. 

 Articulacions . 
 Articulaci acromiclavicular ;
 Articulaci esternoclavicular;
 Articulaci costoesternal;

 Lesions . 
 Dislocaci acromiclavicular ;
 Dislocaci esternoclavicular ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76715" title="Acrmion" nonfiltered="443" processed="441" dbindex="30485">
L'acrmion o acromi s la part ms superior de l'escpula. L'espai entre l'acrmion i el cap de l'hmer es coneix com espai subacromial. La clavcula i l'acrmion s'uneixen i formen l'articulaci acromiclavicular, que t escs moviment.

A l'acrmion es distingeixen: 
una cara superior, sembrada de forats vasculars, que est directament sota la pell; ;
una cara inferior, cncava, que cobreix per damunt l'articulaci del mscul; ;
una vora externa i rugosa, en el qual vnen a inserir-se els fascicles mitjos del deltoide; ;
una vora interna, ms prima, en el qual es dibuixa una petita cara oval, el dimetre major de la qual s anteroposterior, destinada a articular-se amb la clavcula; ;
un extrem extern, en el qual s'insereix el lligament acromicoracoide.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76717" title="Mediast" nonfiltered="444" processed="442" dbindex="30487">


Mediast
 
Mediast (trax);
Mediast cerebral;
Mediast testicular;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76720" title="Omplat" nonfiltered="445" processed="443" dbindex="30488">
L'escpula o omplat s un os de l'espatlla, parell, pla i compacte, de forma triangular, amb dues cares, anterior i posterior; tres vores, superior, intern i extern, i tres angles, superior, anterior i inferior. El su cos s pla i triangular i d'ell s'originen dues prominncies ssies marcades: l'espina de l'escpula a la cara posterior i l'apfisi coracoide al seu marge superior. 

Es troba a la part posterior i superior del trax; forma amb la clavcula l'esquelet de l'espatlla. S'articula amb la clavcula i amb l'hmer 

Imatges addicionals.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76723" title="Espatlla" nonfiltered="446" processed="444" dbindex="30490">
En anatomia humana, l'espatlla o muscle est formada per tres articulacions: 
la clavcula;
l'escpula;
l'hmer (l'os del bra). ;

Dos d'aquestes articulacions possibiliten el moviment de l'espatlla. L'articulaci acromiclavicular, est situada entre l'acromi (part de l'escpula que forma el punt ms alt de l'espatlla) i la clavcula. L'articulaci glenohumeral, normalment dita "articulaci del muscle" t forma de "cap" i "casquet" per a permetre a l'espatlla la rotaci i el moviment en totes direccions separant-la del cos (Aquest "cap" s la part superior arrodonida de l'hmer; el "casquet" o glenoide, s la part en forma de disc de la vora externa de l'escpula en la qual encaixa el cap). El moviment del bra s a ms facilitat per la capacitat de l'escpula per a lliscar-se tant vertical com lateralment al llarg de la caixa torcica. La cpsula s un embolcall de teixit tou que circumda l'articulaci glenohumeral i est revestida per una prima i fina membrana sinovial. 

Aquests ossos es mantenen en el seu lloc a causa de la intervenci de msculs, tendons i lligaments. Els tendons sn forts cordons de teixit que uneixen els msculs del muscle a l'os i ajuden en la seva mobilitat. Els lligaments uneixen un os amb un altre, proporcionant estabilitat. 

El maniguet rotador s una estructura de tendons que, associada als msculs, mant el cap de l'hmer dins del disc glenodal, proporcionant mobilitat i fora a l'articulaci. 

Dues estructures transparents en forma de sac anomenades borses permeten el lliscament suau d'ossos, msculs i tendons, al mateix temps que esmortexen i protegeixen el maniguet rotador de l'arc ossi de l'acromi. 













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76726" title="Copa d'Europa de waterpolo femenina" nonfiltered="447" processed="445" dbindex="30491">
La Copa d'Europa de Waterpolo femenina (anomenada actualment Copa de Campions s la mxima competici europea per a clubs femenins de waterpolo. s un torneig organitzat per la L.E.N. (Lliga Europea de Nataci).

 Palmars .
 1987/88: Donk Gouda ;
 1988/89: Donk Gouda ;
 1989/90: Nereus Zaandam ;
 1990/91: Donk Diana Gouda ;
 1991/92: Brandenberg Bilthoven ;
 1992/93: Hungerit Szentesi VK ;
 1993/94: GS Orizzonte Catania ;
 1994/95: Nereus Zaandam ;
 1995/96: Nereus Zaandam ;
 1996/97: Skif MFP Moscou ;
 1997/98: GS Orizzonte Catania ;
 1998/99: Skif MFP Moscou ;
 1999/00: ANC Glyfada Atenes ;
 2000/01: GS Orizzonte Catania ;
 2001/02: GS Orizzonte Catania ;
 2002/03: ANC Glyfada Atenes ;
 2003/04: GS Orizzonte Catania ;
 2004/05: GS Orizzonte Catania ;
 2005/06: GS Orizzonte Catania ;
 2006/07: Fiorentina W.P.C.;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76728" title="Copa LEN de waterpolo femenina" nonfiltered="448" processed="446" dbindex="30492">
La Copa L.E.N. de waterpolo femenina s la segona competici europea per a clubs femenins de waterpolo. Fins l'any 2004 s'anomen Recopa d'Europa. s organitzada per la L.E.N. (Lliga Europea de Nataci).

 Palmars .
 1999/00:  Gifa Citt di Palermo;
 2000/01:  Skif MFP Moscou;
 2001/02:  Gifa Citt di Palermo;
 2002/03:  Vouliagmeni NC Atenes;
 2003/04:  IGM Ortigia;
 2004/05:  CC Ortigia;
 2005/06:  Domino Polo Budapest;
 2006/07:  A.S.D. Roma;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76730" title="Cinoscfals" nonfiltered="449" processed="447" dbindex="30493">
Cinoscfals (llat Cinoscepahlae, grec Kynos Kephalai, literalments "caps de gossos") fou un lloc de Tesslia sota dos turons en forma de cap de gos, al sud de Scotussa (al territori de la qual pertanyia) escenari de dues grans batalles:

La primera Batalla de Cinoscfals del 364 aC fou una batalla entre Tebes i Alexandre de Feres en la qual va morir Pelpides i els tebans foren derrotats.

La segona Batalla de Cinoscfals el juny del 197 aC en qu Filip V de Macednia fou derrotat pel cnsol rom Luci Quinti Flamin.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76737" title="Cinria" nonfiltered="450" processed="448" dbindex="30494">

Cinria fou un districte de la part oriental del Pelopons entre Argeia (part de l'Arglida) i Lacnia, que prenia el nom de l'antiga tribu dels cinuris, suposadament autctons (probablement micnics). Amb els temps la tribu dels cinuris fou confinada al districte de Thyreatis o Thyrea per anteriorment s'estenia mes al sud.

Desprs de la conquesta del Pelopons pels doris, els cinuris foren conquerits pels argius per quant Esparta va incrementar el seu poder va voler dominar el districte i fou causa de lluites contra Argos, estant el districte de vegades en mans d'un i de vegades dels altres. Els espartans el van posseir el segle IX aC per desprs el van perdre i Argos el va conservar en general fins el 547 aC quant una batalla entre 300 campions de cada bndol, en qu va passar als espartans; desprs fou conquerit pels argius vers el 500 aC per la victria de Clemenes sobre Argos prop de Tirins, abans de la invasi persa, els va assegurar als espartans la seva possessi per molt de temps.

El 431 aC el eginets expulsats d'Egina pels atenencs van poder-se establir en aquest districte que en aquell temps tenia dues ciutats: Thyrea i Anthene o Athene. Els refugiats van romandre all fins el 423 aC quant el territori fou atacat pels atenencs que van trobar als eginets construint una fortalesa a la costa; els eginets es van escapar i es van refugiar a la ciutat de Thyrea, a uns kilmetres de la costa per els atenencs els van seguir, van ocupar la ciutat i la van destruir i els seus habitants foren fets esclaus.

Filip II de Macednia va donar el districte a Argos i el va estendre fins a Glympeis i Zarax. Va romandre en mans dels argius per les disputes amb Esparta no es van aturar.

A la regi s'han trobar runes d'algunes ciutats per no s'ha pogut determinar quina 
correspon a la principal, Thyrea.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76743" title="Gall dindi (constellaci)" nonfiltered="451" processed="449" dbindex="30495">


Pavo, (segons la Uni Astronmica Internacional) paraula llatina que vol dir Gall dindi (o tamb indiot o pa) s una constellaci de l'hemisferi sud creada per Pieter Dirkszoon Keyser i Frederick de Houtman entre 1595 i 1597, i aparegueren per primera vegada a l'obra Uranometria de Johann Bayer en el 1603.

Estrelles principals.

  Pavonis.

L'estrella ms brillant de la constellaci s   Pavonis, una sub-gegant blava, unes 5 vegades ms massiva que el Sol, i 4 vegades ms gran que aquest. Amb una magnitud aparent de 1,94, s la 46ena estrella ms brillant del cel.

s tamb una estrella doble: la seva companya, de magnitud 9,20, distant quasi 0,21 ua   molt prxima per tant de la principal, orbita noms en 11,8 dies.

Altres estrelles.
  Pavonis, la segona estrella de la constellaci, no s ms que de la magnitud aparent 3,42. Distant 140 anys-llum, brilla amb l'esclat de una seixantena de sols.

  Pavonis s una estrella variable polsant, del tipus W Virginis. Distant 320 anys-llum, els seu esclat evoluciona en 9,07 dies entre les magnitud 3,91 i 4,78.

HD 196050 t un planeta extrasolar. 

Taula de les estrelles de Pavo.



Nota: Els valors numrics provenen de les dades mesurades pel satllit Hipparcos 

Objectes celestes.

La constellaci de Pavo cont el cmul globular NGC 6752, distant 20.000 anys llum, la galxia espiral barrada NGC 6744 i les dues galxies NGC 6872 i IC4970, situades a 300 milions d'anys-llum.

Histria.

La constellaci de Pavo estava molt al sud per ser coneguda pels astrnoms antics de la mediterrnia. La primera menci d'aquesta constellaci prov dels navegants neerlandesos Pieter Dirksz Keyser i Fredick de Houtman al final del segle XVI. Com una dotzena d'altres, fou popularitzada per Johann Bayer a Uranometria de 1603.

La inspiraci pel nom de la constellaci prov de l'animal consagrat a Hera, la dona de Zeus a la mitologia grega.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76745" title="Comtats catalans" nonfiltered="452" processed="450" dbindex="30496">
Els comtats catalans sn els comtats que aparegueren a Catalunya desprs de la conquesta carolngia.
 Orgens dels comtats catalans .
Vegeu Marca Hispnica

Immediatament desprs de la conquesta carolngia, als territoris pirinencs en poder dels francs, hom hi troba la menci d uns districtes politicoadministratius -Pallars, Ribagora, Urgell, Cerdanya, Barcelona, Girona, Osona, Empries, Rossell- que reben el nom de comtat, dins dels quals, com a subdivisi, hi existeixen d altres circumscripcions menors, els pagi (pagus en singular), com, per exemple, eren Berga o el Vallespir.

L'origen  d aquests comtats i pagi es remunta a poques anteriors als carolingis, tal com ho testimonia la freqent coincidncia entre els seus lmits i els dels territoris d antigues tribus iberes; com a mostra, el comtat de Cerdanya es corresponia amb el pas dels ceretans, el d Osona amb el dels ausetans, i el pagus de Berga amb el dels bergistans o bergusis. En conseqncia, aquests territoris, forosament, deurien haver tingut alguna entitat politicoadministrativa en temps dels romans i dels visigots, tot i que no s anomenessin comtat, ni haguessin estat governats per comtes en poca dels reis de Toledo; en la monarquia visigoda, els comtes, situats en jerarquia per sota dels ducs, la mxima autoritat provincial, governaven noms les ciutats, circumscrivint la seva autoritat exclusivament a l'mbit urb, sovint delimitat per muralles, deixant de banda el districte rural dependent de la ciutat. Aix doncs, per organitzar els territoris guanyats al Pirineu, els francs no crearen cap entitat nova sin que es limitaren a seguir les establertes en la tradici tnica i cultural del pas.

 Evoluci .
Amb la progressiva fi de la dominaci musulmana al segle IX, els comtats s'anaren desvinculant gradualment de la tutella franca i esdevingueren sobirans. Un punt d'inflexi important es produeix amb Guifr el Pils, qui, com a sobir de cinc dels ms grans comtats, reestructura el territori i el fa crixer amb la repoblaci de terres. Aprofitant la crisi de la monarquia carolngia, a partir de Guifr els comtes deixen de ser nomenats pel rei franc i es passa a un rgim successori.

Amb una societat de caire eminentment feudal, s'inici una important expansi territorial, que comen, en el trnsit dels segles XI al XII, en temps del comte Ramon Berenguer III -el primer a ser anomenat monarca dels catalans-, i en diverses direccions: el llevant peninsular, les illes mediterrnies i el nord occit. Fruit d'aquesta expansi fou la incorporaci de la dita Catalunya Nova, al sud i a ponent del riu Llobregat i fins a la ratlla de l'Ebre, que fou conquerida i repoblada en el segle XII.

La uni matrimonial del comte Ramon Berenguer IV, del casal de Barcelona, amb Peronella, filla del rei d'Arag, el 1137, possibilit la formaci de la Corona d'Arag i la continuaci de l'expansi feudal, que comen pel sud i el ponent musulm -Tortosa fou conquerida el 1148 i Lleida el 1149.

 Cronologia comparada .



 Enumeraci dels comtats catalans .
Els comtats catalans foren:
El comtat de Barcelona;
El comtat de Berga;
El comtat de Besal;
El comtat de Cerdanya;
El comtat de Conflent;
El comtat d'Empries;
El comtat de Girona;
El comtat de Manresa;
El comtat d'Osona;
El comtat de Pallars;
El comtat de Ribagora;
El comtat de Rossell;
El comtat d'Urgell;

 Enllaos externs .
Histries de Catalunya: L'origen dels comtats catalans;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76754" title="Costella" nonfiltered="453" processed="451" dbindex="30497">


En anatomia, les costelles (llat. costae) sn ossos llargs i curvats que s'articulen amb la columna vertebral i amb l'estrnum formant la caixa torcica. Les costelles envolten el trax (llat. thorax) dels vertebrats, i protegeix els pulmons, el cor, i altres rgans interns de la cavitat torcica. 

Espcie humana.

En el humans, tan en homes com en dones, trobem 24 costelles ( 12 parells). Aquest fet va ser descrit a De Humani Corporis Fabrica, cosa que primerament no va ser molt ben rebut, ja que fins llavors es creia en la historia d'Adam i Eva, i pensaven que els homes tenien una costella menys que les dones (la dona va ser creada a partir d'una costella d'Adam segons el Gnesi)

Les costelles es divideixen en:

7 veritables;
3 falses;
2 flotants;

Tenen forma d'arc amb un cos amb dues cares, externa i interna; dues vores, superior i inferior; i dos extrems, posterior i anterior. 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76756" title="Columna vertebral" nonfiltered="454" processed="452" dbindex="30498">


La columna vertebral s el recobriment ossi de la medulla espinal d'alguns animals, constitut per vrtebres i que fa de suport de la resta dels ossos de l'esquelet. Els animals que la posseeixen es denominen vertebrats. 

Es diferencia els diferents tipus de vrtebres:
Cervicals. ;
Dorsals o torciques ;
Lumbars ;
Sacres ;
Coccigeals ;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76757" title="Medulla espinal" nonfiltered="455" processed="453" dbindex="30499">

La medulla espinal s un cord nervis, blanc i cilndric tancat dintre de la columna vertebral. La seva funci ms important s conduir, mitjanant les vies nervioses que est formada, el corrent nervis que condux les sensacions fins al cervell i els impulsos nerviosos que duu les respostes del cervell als msculs. 

Comena per dalt en el forat occipital del crani, on es continua amb el bulb raquidi de l'encfal, per a acabar a nivell de la vora inferior de L1, la primera vrtebra lumbar.

Anatomia.

La mdulla espinal s una estructura de forma cilndrica que est situada a l'interior del  conducte raquidi. La seva funci s la conducci de les senyals nervioses motores (procedents del cervell i es dirigeixen cap al tronc i extremitats) i sensitius (en sentit contrari).

Es tracta de la continuaci cap abaix del bulb raquidi (vora superior de l'atles) i t una longitud d'uns 46 cm. Acaba amb una estructura de volum decreixent anomenada con medullar, a nivell del disc intervertebral de les dos vrtebres lumbars superiors (L1-L2). Aquesta terminaci es prolonga en forma d'un fil que s'aprima progressivament i que s'anomena fil terminal.

Encara que s una estructura cilndrica, presenta uns engruiximents:

 Cervical: relacionat amb la innervaci de les extremitats superiors.
 Lumbar: relacionat amb la innervaci de les extremitats inferiors. (La innervaci dels membres superiors correspon als segments compresos entre C4 i T2 i la dels membres inferiors als segments situats entre L3 i S3).

Si fssim una secci transversa de la medulla podrem distingir les segents estructures:

Conducte ependimari: s'origina a l'extrem caudal del IV ventricle i s'ext al llarg del bulb raquidi i mdulla. Comunica el centre de la mdulla amb les cavitats cerebrals.

Substncia gris: es troba al voltant del conducte ependimari, presentant una forma tpica d'ales de papallona.

Substncia blanca: es troba envoltant la substncia gris. ;

Substncia gris.
La substncia gris es divideix en una banya posterior (o dorsal)  i una banya anterior (o frontal), que a la vegada podem subdividir segons la mida i l'estructura dels cossos neuronals que la formen. Aquesta subdivisi presenta una estructura laminar de 9 capes (lmines de Rexed) distribudes de la segent manera:

Banya dorsal: hi ha 6 d'aquestes lmines (I-VI).
Banya anterior: aqu n'hi ha 2 (VII-VIII).
Columna intermdia: hi ha 1 (IX).
La columna gris intermdia lateral:
A la porci torcica (D1-L2) dna fibres preganglionars simptiques.
A la part sacre (S2-S4): d'aqu surt la via parasimptica.

Substncia blanca.
La substncia blanca est constituda bsicament per prolongacions axniques que es disposen envoltant la substncia gris. Aquestes fibres es troben formant 3 grans feixos configurant els cordons medullars. 











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76760" title="Vrtebra dorsal" nonfiltered="456" processed="454" dbindex="30500">
Les vrtebres dorsals (o torciques) sn 12 i estan a continuaci de les cervicals, en la zona mitja de l'esquena. Sn ms gruixudes i menys mbils que les cervicals. 

Entre cada vrtebra existeix una articulaci amb les costelles, pel que tenen unes cares que les diferencien de les lumbars i cervicals. No presenten cap forat en aquesta apfisi (com les vrtebres cervicals) i l'apfisi espinosa assenyala cap amunt i cap avall. Tenen una cara articular que correspon al cartlag de la costella. 

El seu cos s cilndric, amb dos cares articulars, superior i inferior. Cada cara articula amb la cara inferior de la vrtebra que hi ha per damunt i amb la cara superior que est per sota. El cos de cada vrtebra dorsal de la columna suporta el pes de la vrtebra que es troba damunt (i del crani), mentre que l'arc permet crear una zona en forma de canal al llarg de la columna que acull i protegeix la medulla espinal. El forat raquidi, s sensiblement circular. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76761" title="Arles" nonfiltered="457" processed="455" dbindex="30501">


Arles (antigament Arles de Tec, i oficialment en francs Arles-sur-Tech) s una vila i municipi catal situat a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord. Administrativament s una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals, capital del cant d'Arles. Est situat a la riba del riu Tec. Es va desenvolupar al voltant de l'abadia de Santa Maria.

Joan Salvat-Papasseit va dedicar-li el poema  en la seva obra pstuma  (1925).

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76763" title="Vrtebra lumbar" nonfiltered="458" processed="456" dbindex="30502">
La vrtebra lumbar s una vrtebra situada en la regi lumbar, entre les vrtebres torciques i l'os sacre. 

Les vrtebres sn cinc, nominades de la segent manera: 
vrtebra L1: primera vertebra lumbar ;
vrtebra L2;
vrtebra L3;
vrtebra L4;
vrtebra L5;

Es caracteritzen per presentar un cos vertebral gruixut en comparaci amb d'altres vrtebres, aix com una apfisi espinosa relativament curta. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76764" title="Rosseguera" nonfiltered="459" processed="457" dbindex="30503">


Una rosseguera s un vessant d'una muntanya amb bastant rost o pendent i ple de pedres movedisses.

A alguns llocs de la serra de Tramuntana de Mallorca, s anomenat Xaragall.

Algunes de les ms importants que hi ha a Mallorca sn:
 La del Tomir.
 La del Puig des Teix.
 La de la cara nord del Penyal des Migdia.
 La del  Verger, que connecta la Coma de Son Torrella amb el Barranc de Biniaraix.
 La del Galatz;

A les rossegueres, hi ha un conjunt de plantes adaptades a aquest medi.Tamb hi ha llocs on una rosseguera s coneguda com un Xaragall. Incls hi ha pobles que tenen un carrer amb aquest nom, aix vol dir que quan plou l'aigua de les muntanyes baixa per aquest carrer, fins arribar al torrent.

Enllaos externs.
 Can Sa Rosseguera de Maria del Mar Bonet;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76765" title="Lliga espanyola de bsquet femenina" nonfiltered="460" processed="458" dbindex="30504">



La Lliga espanyola de bsquet femen s la mxima competici de clubs femenins de basquetbol que es disputa a Espanya. Es disputa des dels anys 60.

 Equips participants .
 Temporada 2006-07 .


UB-FC Barcelona;
Ciudad Ros Casares ;
Perfumeras Avenida Salamanca ;
Hondarribia Irn ;

EBE Promociones-PDV Santa Eulalia ;
Celta Vigourban ;
CajaCanarias ;
USP-CEU MMT Estudiantes ;

Mann Filter Zaragoza ;
Arranz-Jopisa Burgos ;
Rivas Futura;

Acis Incosa Len;
Ensino ;
Extrugasa ;


 Temporada 2007-08 .


Cad La Seu d'Urgell;
CB Olesa - Espanyol ;
Ciudad Ros Casares ;
EBE Promociones-PDV Santa Eulalia ;

Perfumeras Avenida Salamanca ;
Hondarribia Irn ;
Celta Vigourban ;
CajaCanarias ;

Mann Filter Zaragoza ;
Arranz-Jopisa Burgos ;
Rivas Futura;

Acis Incosa Len;
Extremadura Dato ;
Extrugasa ;


 Historial .
 1964:  CREFF Madrid;
 1965:  CREFF Madrid;
 1966:  Medina A Corua;
 1967:  CREFF Madrid;
 1968:  CREFF Madrid;
 1969:  CREFF Madrid;
 1970:  CREFF Madrid;
 1971:  CREFF-Ignis Madrid;
 1972:  CE Matar-Ignis;
 1973:  CE Matar-Ignis;
 1974:  CE Matar-Ignis;
 1975:  PICEFF Barcelona;
 1976:  Picadero JC-vax;
 1977:  RC Celta de Vigo;
 1978:  Picadero JC;
 1979:  RC Celta de Vigo;
 1980:  Picadero JC-ntima;
 1981:  Club Comansi Barcelona;
 1982:  RC Celta de Vigo;
 1983:  Club Comansi Barcelona;
 1984:  R. Canoe NC;
 1985:  R. Canoe NC;
 1986:  R. Canoe NC;
 1987:  CB Tortosa-Sabor d'Abans;
 1988:  CB Tortosa-Ravents Catass;
 1989:  CB Tortosa-Caixa Tarragona;
 1990:  El Masnou Basquetbol-Microbank;
 1991:  Godella-Dorna;
 1992:  Godella-Dorna;
 1993:  Godella-Dorna;
 1994:  Godella-Dorna;
 1995:  Godella-Costa Naranja;
 1996:  Godella-Costa Naranja;
 1997:  Pool Getafe;
 1998:  Pool Getafe;
 1999:  RC Celta de Vigo-Banco Simen;
 2000:  RC Celta de Vigo-Banco Simen;
 2001:  Godella-Ros Casares;
 2002:  Godella-Ros Casares;
 2003:  UB-FC Barcelona;
 2004:  Valncia-Ros Casares;
 2005:  UB-FC Barcelona;
 2006:  Perfumerias Avenida Salamanca;
 2007:  Valncia-Ros Casares;
 2008:  Valncia-Ros Casares;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76772" title="Vrtebra sacra" nonfiltered="461" processed="459" dbindex="30506">
Les vrtebres sacres sn les cinc ltimes vrtebres de la columna vertebral. Estan fusionades en un sol os, formant un sistema ossi la funci del qual s protegir a la medulla espinal. s possible que el cccix estigui unit al sacre, anomenant-se aquesta zona sacrocoxis, aix com tamb pot estar unida la cinquena vrtebra lumbar, anomenant-se lumbosacrocoxis. Aquests trastorns causen problemes seriosos en la mobilitat de l'individu. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76773" title="Noguera (desambiguaci)" nonfiltered="462" processed="460" dbindex="30507">


La noguera, o el noguer, s l'arbre que fa nous.
La Noguera s una comarca de Catalunya amb capital a Balaguer.
Rius:
la Noguera Pallaresa, afluent del Segre;
la Noguera Ribagorana, afluent del Segre;
la Noguera de Cards, afluent de la Noguera Pallaresa;
la Noguera de Tor, afluent de la Noguera Ribagorana;
la Noguera de Vallferrera, afluent de la Noguera de Cards;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76774" title="Cccix" nonfiltered="463" processed="461" dbindex="30508">
L'os cccix (del llat coccyx, i aquest del grec       ) s un os curt, imparell, central i simtric, compost per quatre o cinc peces soldades (vrtebres coccigeals) en forma de triangle, amb base, vrtex, dues cares laterals i dues vores. 

Es troba sota el sacre, amb el qual s'articula i al que continua formant l'ltima pea ssia de la columna vertebral 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76775" title="Mandr (arma)" nonfiltered="464" processed="462" dbindex="30509">


Un mandr era una arma individual de git de propulsi muscular que consistia en una fona fermada al cap d'un bast. Per al llanament del projectil, posat al cap de la fona, hom subjectava amb les dues mans el bast per l'extrem contrari de la fona i el feia voltar com a perllongament del bra, amb el resultat de la multiplicaci de l'impuls del projectil.

 Histria .
Era una arma emprada ja per les legions romanes, com es pot veure pel testimoni de Flavi Vegeci Renat .

A la Baixa Edat Mitjana, se'n mantingu l's. Es pot veure un mandr pintat en mans d'un sarra mallorqu dalt d'una torre, al fresc de la Conquesta de Mallorca del Palau Aguilar (s.XIII) (Museu Nacional d'Art de Catalunya); s documentat a Mallorca el 1343, en un document on hom mana construir-ne per al castell de Bellver i es troba esmentat, a la darreria del s. XIV, al Dotz del Cresti (c.274), de Francesc Eiximenis i a la versi catalana medieval de l'obra esmentada de Flavi Vegeci feta per Jaume Catal, el qual l'hi compara amb la brigola.

Notes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76777" title="Atles (os)" nonfiltered="465" processed="463" dbindex="30510">

L'os atles s la primera vrtebra cervical humana, constituda per dues masses laterals unides per dos arcs, anterior i posterior, que ciscunscriuen el forat raquidi. Juntament amb l'axis, constitueixen la uni entre el crani i la columna vertebral.

Es troba sota l'os occipital i damunt de l'axis, amb els quals s'articula. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76778" title="L'Esquerra" nonfiltered="466" processed="464" dbindex="30511">


L'Esquerra s el nom de diversos partits poltics, alguns sn:
L'Esquerra, partit poltic de Luxemburg;
L'Esquerra, partit poltic d'Alemanya;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76780" title="Occipital" nonfiltered="467" processed="465" dbindex="30512">
L'os occipital s un os del crani, pla, imparell, central i simtric de forma romboidea amb dues cares, posteroinferior i anterosuperior, quatre vores i quatre angles. 

Es troba en la part posterior inferior i mitjana del crani, darrere de l'esfenoide i damunt de l'atles. S'articula a ms amb els parietals i amb els temporals pels costats. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76782" title="Puig de Ftima" nonfiltered="468" processed="466" dbindex="30513">

El Puig de Ftima s una muntanya de Mallorca, que t una altura de 650 m. Pertany al municipi de Valldemossa. T unes amples vistes sobre la badia de Palma.

Principals accessos.
 Des de la carretera que va de Palma a Valldemossa (Ma-1110), agafant el cam que duu a la possessi de Pastoritx.
 Des de la carretera que va de Palma a Sller (Ma-11), agafant el cam que duu a la possessi de Raixa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76787" title="L'Esquerra (Luxemburg)" nonfiltered="469" processed="467" dbindex="30514">



 L'Esquerra  ( Dei Lnk  en luxemburgus) s un partit poltic d'esquerres que naix al 1999 de l'aliana del Partit Comunista de Luxemburg, la Nova Esquerra i del Partit Socialista Revolucionari.

Desprs el Partit Comunista de Luxemburg abandon l'Esquerra.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76790" title="Puig de la Comuna (Fornalutx)" nonfiltered="470" processed="468" dbindex="30515">

El Puig de la Comuna o Puig de la Bassa s una muntanya de Mallorca que t una altura de 819 m. Pertany al municipi de Fornalutx.

s anomenat aix perqu una bona part de la muntanya s comunal: pertany al poble de Fornalutx.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76793" title="Esfenoide" nonfiltered="471" processed="469" dbindex="30516">

L'os esfenoide s un os que forma part de l'estructura interna profunda de la cara (fosses nassals) i de la base del crani. En ell es troba la cadira turca on s'allotja la hipfisi. Per al seu estudi, pot sistematitzarse en quatre parts: Cos, ales majors, ales menors i apfisi pterigoides. 

 Importncia de l'os esfenoide en l'evoluci humana. 
Estudis recents fan molt probable la hiptesi segons la qual els canvis (per mutaci) de la posici de l'esfenoide han implicat canvis en la capacitat cerebral i, transitivament, avanos en les capacitats cognitives i intellectuals. Dintre de la lnia filogentica que desemboca en l'Homo sapiens sapiens es perioditzen les segents etapes: 

Fa 60 milions d'anys els prosimis tenien un esfenoide horitzontal i pla com la immensa majoria dels altres animals amb cervell. ;
Fa uns 40 milions d'anys, en els simis l'esfenoide t una primera inclinaci cap avall la qual cosa permet un augment de la capacitat enceflica, els lbuls occipitals van obtenir ms espai i aix es va assolir un perfeccionament de la visi estereoscpica i per ventura de la memria visual. ;
Fa menys de 12 milions d'anys es produx una nova inclinaci cap avall, aix en la lnia evolutiva que originaria als antropoides, la qual cosa implica un cervell encara major en proporci a la resta del cos. ;
Fa uns 6 milions d'anys, amb els australopithecus, la inclinaci de l'esfenoides s'accentua novament, i novament aix s'incrementa la capacitat neurocraneal. ;
Fa 2 milions d'anys es produx una nova inclinaci cap avall de l'esfenoide, la qual cosa coincideix amb un total bipedisme. Tal bipedisme ha requerit d'un cervell volumins i amb xarxes neuronals complexes com per a mantenir aquesta posici oposada a la gravetat, s tamb probable que aquesta nova posici de l'esfenoide permets una parla rudimentria en la qual els seus fonemes eren esclafits i sons guturals. ;
Entre 200.000 i 160.000 anys enrere l'esfenoide obt la inclinaci que possex en lHomo sapiens sapiens, coincideix amb un augment de la capacitat cerebral (especialment dels lbuls frontals), acompanyada d'una major irrigaci sanguinea per al cervell. ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76798" title="Puig de la Comuna" nonfiltered="472" processed="470" dbindex="30517">


 Puig de la Comuna (Fornalutx);
 Puig de la Comuna (Felanitx);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76816" title="Encfal" nonfiltered="473" processed="471" dbindex="30518">

L'encfal s la part del sistema nervis central, situat a l'interior del crani. Comprn el cervell, el cerebel i el bulb raquidi. El cervell es divideix en dues parts anomenades hemisferis cerebrals, separades per una ranura, que es troben, no obstant, unides en el fons de la ranura per una massa de fibres blanques, entre les que es troba el cs calls, les comissures blanques anterior i posterior i el trgon o frnix. 

La superfcie del cervell oferix replecs irregulars anomenats circumvallacions cerebrals, ms accentuats en l'home. El cervell es compon d'una substncia blanca i d'una substncia grisa. Aquesta ltima s'hi troba en menor quantitat i s la que compon l'escora cerebral. 

Les facultats intellectuals apareixen pertorbades quan les comunicacions entre neurones queden alterades per defecte de naixena o per malaltia, . Els filaments de matria blanca, a part de comunicar diferents zones del crtex cerebral i els seus nuclis, es dirigeixen tamb al cerebel i al bulb raquidi, des d'on passen a la medulla. Uns i els altres, en sortir dels centres nerviosos, prenen la veritable estructura de nervis o fibres nervioses i es distribueixen per tot el cos. 

El cerebel es troba en posici postero-caudal respecte els hemisferis cerebrals. Consta de dues parts com el cervell, unides per una massa central, anomenada vrmix. La matria blanca del seu interior el comunica amb altres parts del sistema nervis, irradiant-lo en una forma especial que recorda les branques d'un arbre. D'aqu el nom que rep d'arbre de la vida. 

El cerebel sembla ser l'rgan destinat a coordinar i harmonitzar els moviments. Quan es priva de cerebel un animal, aquest segueix viu per els seus moviments no es coordinen i no pot caminar ni volar, si es tracta d'un au. El bulb raquidi o medulla oblonga s una prolongaci de la medulla espinal i s l'rgan que estableix una comunicaci directa entre el cervell i la medulla. 

A nivell del bulb raquidi, s'entrecreuen els nervis que provenen dels hemisferis cerebrals, de manera que aquells que provenen de l'hemisferi dret s'estenen per tot el costat esquerre del cos, i el mateix succeeix amb els axons provinents de l'hemisferi esquerre. Aix explica que una persona que pateixi un vessament a l'hemisferi esquerre, per exemple, pateixi una parlisi del costat dret del cos. 

Components anatmics.
Aquests components apareixen en un ordre semblant a l'aqu establert a mesura que avancem per l'escala evolutiva. Aix doncs, els animals ms "primitius" disposen noms dels primers components, que els proporcionen capacitats intellectuals fora primitives, com les del ritme respiratori. Les espcies van adquirint funcions ms complexes que es troben en estructures ms cranials, fins al nivell dels primats i dels humans, que tenen estructures cerebrals niques en els ssers vius.

rombencfal;
mielencfal;
bulb raquidi o medulla oblonga;
metencfal;
pont de Varoli;
cerebel;
mesencfal;
tctum;
tegument mesenceflic;
crus cerebri;
prosencfal;
diencfal;
epitlem o glndula pineal;
tlem;
hipotlem;
hipfisi o glndula pitutria;
telencfal;
arquipali;
gangli basal;
nucli caudat;
substncia negra;
cos estriat;
amgdala;
paleopali;
escora piriforme;
bulb olfactori;
amgdala;
neopali;
escora cerebral;
lbul frontal;
lbul temporal;
lbul parietal;
lbul occipital;
nsula de Rel;
escora cingolada;

Articles relacionats. 
Trastorns enceflics ;
Psiquiatria;
Psicologia;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76822" title="Llista de reis de Roma" nonfiltered="474" processed="472" dbindex="30519">

Segons les fonts antigues, Roma va ser governada originriament per reis, els quals eren els caps poltics, religiosos i militars del primitiu poble rom. La tradici ha conservat el nom de set reis, els regnats dels quals van del 753 aC, any llegendari de la fundaci de la ciutat, fins al 509 aC, en qu l'ltim rei, Tarquini el Superb, va ser deposat i expulsat. 

Reis llatino-sabins
 Rmul (753 - 716 aC);
 Periode d'interregne (716 - 715 aC);
 Numa Pompili (715 - 673 aC);
 Tulli Hostili (673 - 642 aC);
 Ancus Marci (642 - 617 aC);

Reis etruscos
 Tarquini Prisc (616 - 579 aC);
 Servi Tulli (578 - 535 aC);
 Tarquini el Superb (535 - 509 aC);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76823" title="Trastorns enceflics" nonfiltered="475" processed="473" dbindex="30520">
Els trastorns enceflics sn condicions congnites causades per danys o desenvolupament anormal del sistema nervis de gemmaci o germinaci. "Ceflic" s un terme que vol dir "cap" o "extrem superior del cos". Congnit significa que el trastorn es presenta usualment abans del naixement. 

Els trastorns enceflics no sn causats necessriament per un sol factor, sin que poden ser provocats per condicions hereditries o gentiques o per exposicions ambientals durant l'embars, tals com medicaments que la mare hagi pres, infecci maternal o exposici a radiacions. Alguns trastorns enceflics ocorren quan les sutures cranials (els entroncaments fibrosos que connecten els ossos del crani) s'uneixen prematurament. La majoria dels trastorns enceflics sn causats per un problema que ocorre en les primeres etapes del desenvolupament del sistema nervis fetal. 

El sistema nervis hum es desenvolupa a partir d'una capa petita i especialitzada de cllules situades en la superfcie de l'embri. En les primeres etapes del desenvolupament, aquesta capa de cllules forma el tub neural, un embolcall estret que es tanca entre la tercera i quarta setmana de l'embars per a formar el cervell i la medulla espinal de l'embri. Quatre processos principals sn responsables del desenvolupament del sistema nervis: 
la proliferaci cellular, un procs en el qual les cllules nervioses es divideixen per a formar noves generacions de cllules; ;
la migraci cellular, un procs en el qual les cllules nervioses es mouen des del seu lloc d'origen fins al lloc on estaran la resta de la vida; ;
la diferenciaci cellular, un procs durant la qual les cllules adquireixen caracterstiques individuals; i ;
la mort cellular, un procs natural en el qual les cllules moren. ;

Entendre el desenvolupament normal del sistema nervis hum, que s una de les prioritats de la investigaci de lInstitut Nacional de Trastorns Neurolgics i Accidents Cerebrovasculars, pot permetre una millor comprensi dels trastorns enceflics. 

Els danys al sistema nervis en desenvolupament sn una causa important de trastorns crnics i incapacitats i, de vegades, de la mort d'infants, nens i fins a adults. Els danys soferts pel sistema nervis en desenvolupament poden afectar la ment i el cos en graus que varien enormement. Moltes incapacitats sn suficientment lleus i permeten que els pacients afectats puguin actuar independentment en la societat. Unes altres no ho sn. Alguns infants, nens i adults moren. Uns altres queden completament incapacitats i una poblaci encara ms gran queda parcialment incapacitada, funcionant bastant per sota de la capacitat normal durant tota la vida. 

 Classes de trastorns enceflics . 
Aceflia ;
Anenceflia ;
Braquioceflia ;
Colpoceflia ;
Escafoceflia ;
Esquizenceflia ;
Exenceflia ;
Holoprosenceflia ;
Hidranenceflia ;
Inienceflia ;
Lissenceflia ;
Macroceflia ;
Megaloenceflia ;
Microceflia ;
Microenceflia ;
Octoceflia ;
Oxiceflia ;
Plagioceflia ;
Porenceflia ;
Trigonoceflia ;



 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76824" title="Na Seca" nonfiltered="476" processed="474" dbindex="30521">

El puig de Na Seca s una muntanya de Mallorca que t una altura de 514 m. Pertany al municipi de Fornalutx i al cim t una torre de vigilncia anomenada torre de na Seca.

Des del cim es pot divisar sa Costera i la vall de Blitx.

Principals accessos.
 Des de Cala Tuent, tot fent Sa Costera.
 Des del Mirador de les Barques, a la carrretera C-710, passsant per la vall de Blitx.
 Des del Port de Sller, passant pel Pas de l'Heura i Blitx d'Avall.

Enllaos externs.
 Dues galeries fotogrfiques de la zona: una i dues.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76832" title="Constana de Borgonya" nonfiltered="477" processed="475" dbindex="30522">
Constana de Borgonya ( 1046 - 1093 ), infanta de Borgonya i reina consort de Castella i Lle (1081-1093).

Orgens familiars.
Nasqu el 1046 sent la filla petita del duc Robert I de Borgonya i la seva primera esposa, Hlia de Semur. Era nta per lnia paterna del rei Robert II de Frana i Constana d'Arles.

Npcies i descendents.
Es cas, en primeres npcies, amb el comte Hug II de Chalon. D'aquesta uni no tingueren fill coneguts.

Es cas, en segones npcies, el 8 de maig de 1081 amb el rei Alfons VI de Lle. D'aquesta uni va nixer:
la infanta Urraca I de Castella (1080-1126), comtessa de Castella i reina de Lle ;
la infanta Elvira de Castella, morta jove ;

Durant el seu matrimoni va haver de sofrir les infidelitats del seu marit. La tradici explica que el rei Alfons VI va aixecar el desterrament a El Cid grcies als consell de Constana.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76833" title="Comarques de les illes Balears i les Pitises" nonfiltered="478" processed="476" dbindex="30523">
A l'illa de Mallorca, a les Illes Balears, el concepte comarcal ha estat redefinit com a les Mancomunitats i se n'han definit un total de 6 comarques o mancomunitats: la ciutat de Palma, la comarca de la Serra de Tramuntana, la des Raiguer, la del Pla de Mallorca, la de Migjorn i la de Llevant.

Les altres illes, Menorca i les Pitises, constitueixen en s, singularment, una unitat comarcal, el mxim rgan de les quals sn els Consells Insulars. En el cas de Mallorca, el seu Consell Insular, s un rgan administratiu supracomarcal, i com a conseqncia supramunicipal.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76835" title="Enric de Borgonya i de Semur" nonfiltered="479" processed="477" dbindex="30524">
Enric de Borgonya ( 1035 - v 1074 ), infant de Borgonya.

Orgens familiars.
Nasqu el 1046 sent la filla petita del duc Robert I de Borgonya i la seva primera esposa, Hlia de Semur. Era nta per lnia paterna del rei Robert II de Frana i Constana d'Arles. Fou germ de Constana de Borgonya, per la qual cosa fou cunyat del rei Alfons VI de Lle.

Npcies i descendents.
Es cas el 1056 amb Sibilla de Barcelona, filla del comte de Barcelona Ramon Berenguer I i la seva tercera esposa, Guisla de Llu. D'aquesta uni nasquren:
 l'infant Hug I de Borgonya (1057-1093), duc de Borgonya ;
 l'infant Eudes I de Borgonya (1058-1103), duc de Borgonya  ;
 l'infant Robert de Borgonya (1059-1111), bisbe de Langres ;
 la infanta Hlia de Borgonya (1061-?), religiosa;
 la infanta Beatriu de Borgonya (1063-?), casada amb Guiu I de Vignory;
 l'infant Reginald de Borgonya (1065-1092), abat ;
 l'infant Enric de Borgonya (1066-1112), comte de Portugal i pare del primer rei de Portugal, Alfons I de Portugal;

La seva prematura mort, l'any 1074, comport que no pogus succer el seu pare al ducat de Borgonya, per la qual cosa els seus drets revertiren en el seu fill gran, Hug I de Borgonya.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76836" title="Comtat de Vrmland" nonfiltered="480" processed="478" dbindex="30525">

El comtat de Vrmland, o Vrmlands ln, s un comtat o ln a la zona centre-occidental de Sucia. Fa frontera amb els comtats suecs de Dalarna, rebro i Vstra Gtaland, aix com els comtats noruecs d'stfold, Akershus i Hedmark a l'oest.

 Municipis .
Arvika;
Eda;
Filipstad;
Forshaga;
Grums;
Hagfors;
Hammar;
Karlstad;
Kil;
Kristinehamn;
Munkfors;
Storfors;
Sunne;
Sffle;
Torsby;
rjng;



 Enllaos .
Oficina Administrativa del comtat de Vrmland;
Consell del comtat de Vrmland;
Associaci Regional de Vrmland;
Herldica de Vrmland;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76837" title="Comtat de Vsterbotten" nonfiltered="481" processed="479" dbindex="30526">

El Comtat de Vsterbotten, o Vsterbottens ln s un comtat o ln al nord de Sucia. Fa frontera amb els comtats de Vsternorrland, Jmtland, i Norrbotten, aix com el comtat noruec de Nordland i el Golf de Botnia.
 Municipalities .

A la provncia de Vsterbotten:
Norsj;
Robertsfors;
Skellefte;
Ume;
Vindeln;
Vnns;

A la Lapnia Sueca:
Dorotea;
Lycksele;
Mal;
Sorsele;
Storuman;
Vilhelmina;
sele;

A ngermanland:
Bjurholm;
Nordmaling;
Una petita part del municipi d'Ume;



 Enllaos .

Oficina Administrativa del comtat de Vsterbotten;
Consell del Comtat de Vsterbotten;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76838" title="Comtat de Vsternorrland" nonfiltered="482" processed="480" dbindex="30527">

El Comtat de Vsternorrland, o Vsternorrlands ln s un comtat o ln al nord de Sucia. Fa frontera amb els comtats de Gvleborg, Jmtland, Vsterbotten i el Golf de Btnia.

 Municipis .

Hrnsand - Hrnsand;
Kramfors - Kramfors;
Sollefte - Sollefte;
Sundsvall - Sundsvall;
Timr - Timr;
nge - nge;
rnskldsvik - rnskldsvik;



 Enllaos .

Oficina Administrativa del comtat de Vsternorrland;
Consell del Comtat de Vsternorrland;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76839" title="Batalla de l'Ebre" nonfiltered="483" processed="481" dbindex="30528">





La batalla de l'Ebre fou un intens combat entre les tropes republicanes i els exrcits franquistes. El 25 de juliol de l'any 1938 s'inici el que es convertiria en l'ltim i definitiu enfrontament de la Guerra Civil Espanyola. Les terres del Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta havien de veure la major acumulaci de forces combatents de la histria de Catalunya i van amarar-se amb la sang de desenes de milers d'homes. L'Ebre es torn a convertir en lnia de foc com ja ho havia estat en tantes altres guerres del passat.

Antecedents.


A principis de 1938 l'Exrcit Popular de la Repblica s'havia esgotat en la batalla de Terol, una srie de cruents combats per la ciutat de Terol, que va ser definitivament presa pels feixistes el febrer. 

L'ofensiva d'Arag llenada per Franco en mar de 1938, una de les operacions decisives de la guerra va trobar una feble resistncia des del primer moment i va trencar la continutat de la zona controlada pel govern amb la presa de Vinars el 15 d'abril de 1938. Els feixistes havien conquerit Saragossa, Lleida i les centrals hidroelctriques que abastien la indstria de guerra catalana. Aquesta situaci va desmoralitzar els dirigents, tot demostrant la superioritat de l'exrcit revoltat en una zona que els republicans consideraven secundria i que va accelerar el desenlla de la guerra.

L'ofensiva va tenir la seva continuaci en l'ofensiva de Llevant, amb la intenci de prendre Valncia en lloc d'avanar cap a Barcelona per por de l'entrada en la guerra de Frana en suport de la Segona Repblica Espanyola. 

 Els exrcits enfrontats .
Exrcit Popular Republic.

Per distreure els feixistes que avanaven cap a Valncia, l'exrcit republic decid fer una ofensiva a la part final de l'Ebre, amb un exrcit important per relativament mancat de cobertura aria i artillera. El 25 de maig es constitu l'Exrcit de l'Ebre, a les ordres del tinent coronel Juan Modesto, amb el lloc de comandament a l'Espluga de Francol i integrat per dos Cossos d'Exrcit: el XV i el V, que serien reforats pel XII i el XVIII un cop comenada la batalla.

El XV Cos d'Exrcit .
El XV Cos d'Exrcit fou dirigit pel Tinent Coronel Manuel Tagea des d'Escaladei i el formaven les segents Divisions:

 35 Divisi Internacional a les ordres del major Pedro Mateo Merino (amb la XI, XIII i XV Brigades Internacionals).
 3 Divisi, a les ordres del major Esteban Cabezos (amb la 31, 33 i 60 brigades).
 27 Divisi, sota el comandament del major Manuel Alvarez (amb la 226, 227 i 59 brigades).

 A mitjans de juliol, reb el refor de la 16 Divisi del XII Cos d'Exrcit, el 3er Regiment de Cavalleria, artilleria antiaria, blindats i mitjans de pas.

El V Cos d'Exrcit .
El V Cos d'Exrcit, sota el comandament del Tinent Coronel Enrique Lster, amb la base a Salou i formada per:

 La 11 Divisi a les ordres del major Raimundo Rodrguez (amb la 1, 9 i 100 brigades).
 La 27 Divisi sota comandament del major  Valentn Gonzlez "El Campesino" (amb la 10, 37 i 101 brigades).
 La 45 Divisi internacional dirigida pel tinent coronel Hans Kahle (amb les brigades XII "Garibaldi", la XIV "Marsellesa" i la 139).

 El XII Cos d'Exrcit .
El XII Cos d'Exrcit era dirigit pel tinent coronel Etelvino Vega, s'estava a la Bisbal de Falset i estava integrat per:
 La 16 Divisi del major Manuel Mora amb la 23 i la 24 brigades.
 La 44 Divisi sota comandament de Ramn Pastor i amb les brigades 140, 144 i 145.

 El XVIII Cos d'Exrcit .
El XVIII Cos d'Exrcit, a les ordres del tinent coronel Jos del Barrio i que actu com a reserva tctica dels dos primers, estava format per:

 La 27 Divisi, manada per Marcelino Usatorre i formada per les brigades 122 (amb el 1er batall, "la Bruixa"), 123 i 124.
 La 60 Divisi del major Manuel Ferrndiz, amb les divisions 95, 84 i 224.
 La 43 Divisi, comandada pel tinent coronel Angel Beltrn ("el Esquinazau"), amb la 72, 102 i 130 brigades.

Exrcit rebel.

A la riba dreta de l'Ebre es trobava desplegat el Cos d'Exrcit del Marroc, per posteriorment, donat el volum i duresa de les operacions es va afegir el Cos d'Exrcit del Maestrat, dirigit pel general Rafael Garca Valio.

Cos d'Exrcit del Marroc.
El Cos d'Exrcit del Marroc estava integrat per unos 98.000 homes comandats pel general Juan Yage, i estava format per: 
 La 40 Divisi;
 La 50 Divisi;
 La 105 Divisi;

Tret de la 50 divisi, formada por soldats de reemplaament, la resta de divisions eren tropes molt experimentades: legionaris, regulars, mercenaris africans de l'Ifni i el Sahara, i voluntaris de les milcies falangistes i carlines.

Cos d'Exrcit del Maestrat.
El Cos d'Exrcit del Maestrat estava dirigit pel general Rafael Garca Valio i contava amb
 La 1 Divisi de Navarra;
 La 74 Divisi la Leona;
 La 84 Divisi;
 La 13 Divisi;

La batalla.
La batalla es va desenvolupar com en la Primera Guerra Mundial, amb atacs frontals d'infanteria que tendien a fracassar, amb moltes baixes en ambds bndols, per la superioritat numrica i d'armament feixista els va permetre aguantar millor les baixes. L'exrcit republic va ser eliminat com a fora de combat perqu els seus comandants no van poder o no van voler retirar-se quan era evident que la batalla estava perduda, i es van produir moltes baixes innecessries.

Primera fase:El creuament del riu.
 
La batalla va iniciar-se a les 0,15 hores de la matinada del dia 25 de juliol de 1938 quan l'exrcit republic va comenar a creuar el riu Ebre per diferents punts entre Mequinensa i Amposta. El principals punts de penetraci foren els que realitzaren el gruix de les forces dels dos Cossos d'Exrcit, en la zona compresa entre Riba-roja, Flix i Asc.

Aix mateix, per tal de distreure l'atenci de l'enemic, es realitzaren dos passos menors: un ms al nord, a crrec de la 42 Divisi, que amb 9.500 homes creu el riu entre Mequinensa i Fai, i un altre pel sud, en el sector d'Amposta i a crrec de la 45 Divisi.

 El creuament del riu per Amposta .
Les nits anteriors a la batalla, camions republicans, amb els llums encesos, circularen per la riba esquerra del riu, davant d'Amposta, mirant de cridar l'atenci dels observadors franquistes. La finalitat era distreure'ls de la zona principal de l'atac, ms al nord. Tant fou aix, que uns dies abans de l'atac es man evacuar la poblaci civil i la 105 Divisi franquista fou reforada amb 10.000 homes provinents de Mallorca. Tamb es fu omplir d'aigua el canal de la riba dreta per dificultar encara ms un possible pas del riu. Aix va fer que l'ofensiva per aquesta zona fou descoberta massa aviat pels nacionals i la rebutjaren, tot provocant greus prdues a la 45 Divisi. Tot i ser una maniobra distractria, igual que la del pas de riu pel sector Mequinensa-Fai a l'extrem nord, la magnitud de la desfeta del sector d'Amposta comport un contratemps notable per a l'ofensiva republicana.

Una circumstncia para.lela prvia a la batalla demostra que els problemes personals i poltics incidien encara en l'estructura de l'Exrcit Popular de la Repblica: unes hores abans de l'atac, el tinent coronel Valentn Gonzlez, el Campesino, havia estat destitut per Lster i Modesto i substitut per Domiciano Leal al capdavant de la 46 Divisi.

Fos com fos, el batall Commune de Paris de la XIV Brigada Internacional de la 45 Divisi va creuar el riu a l'oest d'Amposta a les 00:15 hores del dia 25 de juliol, a la zona anomenada "Font de Quinto" (prop de Campred). En aquest cas, les tropes franquistes estaven ben preparades per a fer front a l'ofensiva republicana: el 292 Batall de Tiradores d'Ifni, una unitat selecta de les tropes mores de Franco, aix com la 2 Brigada de la 105 Divisi, van provocar una autntica matana de les tropes de voluntaris francesos i belgues. Al llarg de la matinada, dos batallons ms de la XIV Brigada van poder travessar el riu, per en pssimes condicions i molt delmades per l'intens foc artiller i de les metralladores franquistes. A ms a ms, l'exrcit de Franco aconsegu aviat el suport addicional de la 13 Divisi.

Els soldats republicans aconseguiren amb molt d'esfor collocar una passera, que juntament amb les 20 barcasses de les que disposaven, permet travessar el riu a un bon nombre dels 1.000 homes que composaven la XIV Brigada, per llavors es toparen amb la segona barrera que suposava el canal de la dreta de l'Ebre, mentre els franquistes havien aconseguit encerclar-los i sotmetre'ls a un terrible foc artiller. Aix, a mig mat, la passera havia estat derruda, el batall Commune de Pars havia estat aniquilat i la resta d'unitats havien patit grans prdues humanes, de manera que noms un grapat de soldats van poder tornar, a la caiguda de la tarda, a creuar a la riba esquerra del riu, deixant a terra o surant Ebre avall ms de 600 companys, si b altres historiadors parlen de 200.

Hi hagu pocs presoners entre els republicans, que foren separats entre estrangers i espanyols. Els primers foren assassinats, com sempre, en un barranc de Santa Brbara.

 El creuament del riu pel sector Mequinensa-Fai .
Las forces de la 42 Divisi que creuaren pel nord, en canvi, aconseguiren un xit inicial aconseguint establir un cap de pont i arribar fins els alts dels Auts, tallant la carretera que uneix Fai amb Mequinensa, tot i que no assoliren l'ocupaci de cap d'aquests dos pobles i restaren tancats en una borsa, amb el riu a l'esquena i allats de la resta del XV Cos d'Exrcit.

 El creuament del riu per la zona central de l'ofensiva .
El gran pes de l'operaci va crrer a crrec de les forces que creuaren pel sector central, integrades pel gruix dels V Cos d'Exrcit i XV Cos d'Exrcit, que comptaren amb recolzament d'artilleria. Les tropes defensores eren les unitats del 50 Divisi del Cos d Excrcit Marroqu, que es van retirar. En una rpida operaci i malgrat la manca de transport mecanitzat, ocupen els dies segents les serres de la Fatarella, Pndols i Cavalls, establint la que seria la lnia de mxima penetraci del exrcit republic, establerta el 26 de juliol i que coincidiria, amb la corda de l'arc que forma l'Ebre entre Fai i Benifallet. Fins al 3 d'agost les forces republicanes van llenar durs atacs per trencar-la i continuar explotant l xit inicial.

 Aturada de l'avan republic .
L'exrcit nacional disposava de ms efectius i una superioritat aria total. Com que els republicans atacaven a camp obert, la manca de suport aeri i una artilleria mbil insuficient constituren un handicap decisiu per als seus interessos. A ms, segons l'historiador i escriptor Antony Beevor, les forces republicanes actuaren sense cap objectiu estratgic final clar i sense aplicar la teoria de la penetraci profunda, fet que les va dur a malgastar temps i esforos atacant posicions defensives nacionals secundries. Aix va permetre que les forces mecanitzades del bndol franquista prenguessin importants posicions defensives, de manera que el suport aeri i l'artilleria mecanitzada van ser decisius per donar la volta a l'avan republic inicial.

Sent impossible continuar l'aven, i acomplerts els objectius de l operaci, alleugerir el front de Valncia i cridar l'atenci de les potncies europees amb una operaci que retornava la iniciativa al republicans, el 3 d'agost Juan Modesto donava l ordre d establir mesures defensives .

La cota 705.
La cota 705 o Punta Alta, al terme d'El Pinell de Brai era una posici clau per dominar el sistema muntanys de la Serra de Pndols i els intents de l'11 divisi van iniciar-se a les cinc del mat del 10 d'agost. L'11 divisi republicana, totalment esgotada i esmicolada, va retirar-se la nit del dia 13 al 14 d'Agost per a ser rellevada per la 35 Divisi Internacional. Fou precisament el relleu el fet que va propiciar l'ocupaci per sorpresa del 5 Tabor de Regulars de Ceuta, que va anticipar-se.

Contraatac feixista d'agost.
El 1938 el Comit de No-intervenci va ordenar la retirada de les Brigades Internacionals 
i el 23 de setembre les forces democrtiques internacionals es retiraren per no interferir en un assumpte intern, tancant els ulls a les ajudes dels feixismes itali i alemany al bndol franquista
Retirada final republicana.
La tarda del 15 de novembre, a les ordres de Manuel Tagea, les tropes republicanes creuen a Flix el riu en sentit invers, i a quarts de cinc de la matinada es vola el pont de ferro, donant per acabada la batalla.

 Conseqncies .

La batalla va ser la darrera intervenci de les Brigades Internacionals, que es van evacuar a mitja batalla.

Desprs de la derrota republicana la guerra es va convertir en un continu avan dels franquistes, que van prendre Barcelona el 26 de gener i Madrid el 28 de mar de 1939. Aix, doncs, la derrota republicana va esdevenir el cop definitiu a la Repblica. dels prop de cent trenta mil soldats que hi van anar no en van tornar sencers ni la meitat. Si hi afegin les grans prdues materials, l'exrcit republic va rebre el pitjor revs de la guerra. El desenlla de la guerra s'havia decidit a l'Ebre.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l Ebre;
 Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre;
 Imatge de la batalla.;

Bibliografia.
  Josep Snchez Cervell i Pere Clua Micola, La Batalla de l'Ebre: Un riu de sang. Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre. Dipsit legal: T-1.552-05;
 Edmon Castell, La batalla de l'Ebre. Histria, paisatge, patrimoni. Editorial Prtic. ISBN 84-7306-574-3;
 Miguel Alonso Baquer, El Ebro. La batalla decisiva de los cien das Editorial La Esfera de los libros. ISBN 84-9734-134-1














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76840" title="Sibilla de Barcelona" nonfiltered="484" processed="482" dbindex="30529">
Sibilla de Barcelona ( 1035 - 1074 ), infanta de Barcelona.

Orgens familiars.
Filla del comte de Barcelona Berenguer Ramon I i la seva tercer esposa, Guisla de Llu. Era nta per lnia paterna del comte Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona. Fou germana, per part de pare, del tamb comte de Barcelona Ramon Berenguer I.

Npcies i descendents.
Es cas el 1056 amb Enric de Borgonya, fill del duc Robert I de Borgonya i la seva primera esposa, Hlia de Semur. D'aquesta uni nasquren:
 l'infant Hug I de Borgonya (1057-1093), duc de Borgonya ;
 l'infant Eudes I de Borgonya (1058-1103), duc de Borgonya  ;
 l'infant Robert de Borgonya (1059-1111), bisbe de Langres ;
 la infanta Hlia de Borgonya (1061-?), religiosa;
 la infanta Beatriu de Borgonya (1063-?), casada amb Guiu I de Vignory;
 l'infant Reginald de Borgonya (1065-1092), abat ;
 l'infant Enric de Borgonya (1066-1112), comte de Portugal i pare del primer rei de Portugal, Alfons I de Portugal;

Sibilla de Barcelona mor el 1074 sent enterrada a Besanon.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76842" title="Hug I de Borgonya" nonfiltered="485" processed="483" dbindex="30530">
Hug I de Borgonya (1057 - Cluny 1093), duc de Borgonya (1076-1079).

Orgens familiars.
Nasqu el 1057 sent el fill primognit de l'infant de Borgonya Enric de Borgonya i la seva esposa Sibilla de Barcelona. Era nt per lnia paterna del duc Robert I de Borgonya i Hlia de Semur, i per lnia materna del comte de Barcelona Berenguer Ramon I i Ermessenda de Carcassona. Fou germ del tamb duc de Borgonya Eudes I de Borgonya.

Npcies i descendents.
Es cas el 1075 amb Sibilla de Nevers, filla del comte Guillem I de Nevers. D'aquesta uni es desconeixen fills.

Ducat de Borgonya.
Per la prematura mort del seu pare el 1074 Hug fou designat hereu del seu avi. Tot i que accept el crrec a la mort de Robert I el 1076 quatre anys desprs renunci en favor del seu germ per participar al costat de San III de Navarra en la lluita contra els musulmans.

Posteriorment Hug de Borgonya es retir a la vida monstica, arribant a ser abat del Monestir de Cluny, on mor el 29 d'agost de 1093.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76843" title="Bulb raquidi" nonfiltered="486" processed="484" dbindex="30531">


El bulb raquidi o medulla oblonga s el ms baix dels tres segments del tronc de l'encfal, situant-se entre el pont troncoenceflic o protuberncia anular i la medulla espinal. Es distingeix bastant b el seu lmit anatmic respecte al pont troncoenceflic, observant el solc bulboprotuberancial en la cara anterior. 

Es poden descriure dues cares: 
Una anterior en la que la lnia mitja presenta un solc longitudinal, continuaci del solc anterior de la medulla espinal, que acaba en el solc bulboprotuberancial. A banda i banda d'aquest solc s'observen dos relleus, les pirmides, que representen la via piramidal que intercanvien fibres nervioses creuant la lnia mitja i formen la decussaci de les pirmides. Continuant cap a fora es troba una eminncia ovoide de 15 mm de longitud per 4 mm d'ample, l'oliva bulbar, separada de la pirmide pel solc preolivar, on t el seu origen aparent el nervi hipogls major o XII parell cranial. Per darrere de l'oliva es troba el solc retroolivar o collateral anterior que separa la mateixa del cord lateral del bulb, continuaci de l'homnim de la medulla espinal. Encara ms enrere es troba el solc collateral posterior en el qual tenen el seu origen aparent, de dalt cap avall, els nervis glossofaringi o IX parell cranial, vague o X parell cranial i espinal o XI parell cranial. 

I una posterior que presenta un solc posterior en la lnia mitja continuaci del solc posterior medullar vorejat, a cada costat, pel cord posterior, subdividit al seu torn per un petit solc paramedi en cord de Goll (medial) o fascicle grcil i cord de Burdach o fascicle cuneforme (lateral). 

La seva funci es la transimsi d'impulsos a la mdul.la espinal al cerbell. En cas de lesi, causa la mort inmediata per aturada cardaca o parada respiratria.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76847" title="Hyrule" nonfiltered="487" processed="485" dbindex="30533">

 o el Regne d'Hyrule s la terra de ficci on es desenvolupen la majoria de videojocs de la saga The Legend of Zelda, creada per Shigeru Miyamoto i Nintendo.

 Hyrule als diferents jocs . 

La terra d'Hyrule va aparixer per primer cop a The Legend of Zelda, publicat al Jap el febrer de 1986 per a la consola Super Famicom (la versi japonesa de la NES). Aquest joc explica les aventures d'un jove heroi, en Link, que lluita per diferents rees d'Hyrule recorrent nou masmorres amb l'objectiu de reunir els vuit fragments de la Triforce de la Saviesa i rescatar la Princess Zelda que ha estat capturada pel King of Evil, Ganon.

La majoria d'entregues posteriors de la franqucia (The Adventure of Link, A Link to the Past, Ocarina of Time, The Wind Waker, Four Swords Adventures, The Minish Cap, Twilight Princess i Phantom Hourglass) s'han desenvolupat tamb a Hyrule. D'entre aquests destaquen The Wind Waker i Phantom Hourglass per aparixer-hi un Hyrule inundat, convertit en el Great Sea, on els cims de les muntanyes ms altes de l'antic Regne d'Hyrule han esdevingut illes. La histria d'aquesta inundaci s'explica a The Wind Waker. Hyrule no s igual en totes els jocs, sin que canvia una mica en cada entrega. No obstant aix hi ha algunes rees recurrents, que apareixen gaireb sempre, com ara el Camp d'Hyrule, els Lost Woods, el Lake Hylia, la Kakariko's Village, el Hyrule Castle o la Death Mountain.

 Govern d Hyrule .

 El mxim govern del pas esta compost per la Royal Family of Hyrule, de la raa Hylian.   Normalment s el King qui t el poder en la famlia, per aquest en innumerables jocs de la franqucia  ha sigut abatut per Ganon i els seus seguidors, i Zelda, la seva filla es te que convertir en la nova regent d Hyrule per poder intentar tranquillitzar la situaci actual del pas. La famlia tamb esta composta d un Queen (mai vista en cap joc) i d un Prince (en Adventure of Link nombrat), qui en un cert joc intentar salvar la seva germana Zelda. La famlia esta simpatitzada i esta aliada garantitazada amb els seus serveis per totes les races del Regne: els Goron, Zora i els Kokiri, in entre altres,  convertint-se en l uni del pas.
 
 Creaci d'Hyrule .

 Hyrule va ser creada per les Goodness Din, Nayru i Farore. D'acord amb la llegenda, Din cre la geografia fsica del regne, Farore amb els seus poders tota la flora (plantes) i fauna (animals i ssers vius) i Nayru totes les lleis que governen el mn. Un cop les Goodness van completar la seva tasca, s'escaparen pels cels, deixant quan van marxar tres Triangles Daurats. En aquests triangles, elles van inserir el seu poder per governar totes les coses; aix se sap que va convertir-se en l'anomenada Triforce.  La Triforce resideix en un altre Hyrule conegut com al Sacred Realm. Dit Regne va ser corrompi t pel malvat Ganondorf, en els fets d' Ocarina of Time, quant aquest toc la reliqua de les Goodness, transformant-lo en el Evil Realm (Dark World), on posteriorment, el malvat King of Evil, Ganon seria tancat innumerables vegades dintre de la saga The Legend of Zelda.

  Geografia d'Hyrule . 

 Localitzacions que es repeteixen .

 Hyrule Field .

Hyrule Field, altrament conegut generalment com l' Overworld d'Hyrule, s el terme per la terra de Hyrule com a totalitat, o, ms acuradament, com l'rea que connecta totes les diverses localitzacions al voltant d Hyrule. Hyrule Field s essencial per tots els jocs Zelda, en la terra d Hyrule, com s on t gaireb tota la jugabilitat fora dels Dungeons. Els elements valuosos es poden sovint trobar en forats i sota de les roques, aix com en arbusts d herba  que s'escampava per tot Hyrule Field, i totes aquestes coses promouran Link diverses recompenses. A ms a ms, molts enemics es poden trobar a Hyrule Field, molts del qual produeixen recompenses quan son derrotats.

 Hyrule Castle/Castell d'Hyrule .

El Hyrule Castle, s el centre del govern, on la Royal Family of Hyrule, dels poderosos Hylian,   governa el pas a totes les races d Hyrule. El Castell les el centre govarmental del pas aix com la residencia reial. El Castell es magnfic, sent haver construit amb elegancia i delicadeza. El Castells d Hyrule han canviat al voltant de la saga probablement per la destrucci i caos que Ganon sembra en Hyrule. En innumerables vegades, Ganon, conquista el Castell i el converteix en el seu propi cau, on governa als seus seguidors per la conquistaci mundial.

En The Legend of Zelda: A Link to the Past fou el primer joc on aparegu el Castell cm tal. Est situat en el centre del mapa i sembla ser el centre de govern de la Famlia Reial abans dels fets del videojoc. En dit joc, era la guarida del malvat mag Agahnim que conquer el pas sencer i assassin al rei. En el principi del joc Link t que infiltrar-se en el castell per un passads secret en la cara est del Dungeon. Ms tard, t que isolar-se de nou per combat al despietat Agahnim. El castell t un total de sis pisos i ofereix un pati i una fosa. En el Dark World, la Pirmide del Poder s l edifici parallel al castell, on Ganon var aconseguir la Triforce.

En The Legend of Zelda: Ocarina of Time el Hyrule Castle es trova al nord del centre de la planura d Hyrule, ms enll de la ciutadella. No s hi pot entrar directament per l entrada principal. Link t que infiltrar-se en el castell, per trobar en el pati a la Princesa Zelda, sense que els soldats el vegin, torejant-los i infiltrant-se pel canal d aigua. Ms tard del joc, quant Ganondorf es var fer amb el control del pas en el seu cop d estat, destru el Castell d Hyrule i en el seu lloc i els seus ciments fundar-hi el Ganon s Castle, la seva prpia fortalesa i el ltim Dungeon del videojoc del Boss final, el mateix Ganon, on aquest controlava el pas.

En The Legend of Zelda: The Wind Waker, el Castell d Hyrule es trob submergit amb l antiga Hyrule baix en el mar de la Great Sea; aquedin-hi desprs desprs de superar la prova de les Deesses, Godhan. Apareixer un portal que transportar en Link al mn submergit de Hyrule, exactament al Castell (nica situaci d Hyrule que es pot visitar en aquest videojoc). En el Castell, es descobreix la verdadera identitat del King of Red Lions, que es el Rei d Hyrule, Daphness Nohansen Hyrule. Tamb es on es troba la Master Sword.

En The Minish Cap, Hyrule Castle est sota el control d en King Daltus, Rei d Hyrule i per tant governa el Castell. El Castell guarda en el seu interior el Sactuary de la Ford Sword, lloc on el heroi escollit t que depositari els quatre elements de l espasa. Tamb, en els jardins del Castell, on es present l escena de l inici de joc, on el malvat Vaati, el Wind Mage, trenca el pedestal de la Ford Sword, trencant l espasa i alliberant incontables monstres i tenebres que amb els sues poders mgics de fetiller controlaria. Tamb fou all on Vaati convert a Zelda en pedra. Ms tard del joc Vaati pren el control del Castell i no es pot passar. Finalment, el malvat Wind Mage convert Hyrule Castle en Dark Hyrule Castle (Castell d Hyrule Tenebrs), un castell on moren les maldats i les ombres del malvat poder mgic malfic de Vaati. Quant Link derrota al malvat du, el Hyrule Castle tornar a la normalitat.

 En aquest ltim captol de la saga per Wii i Nintendo Gamecube, Twilight Princess, el Castell d Hyrule apareix en dos plans diferents. El primer apareix en el Crepuscle quant Link es capturat com llop i apareix Midna per salvar-lo, aqu noms s exploren les masmorres, algunes torres (entre elles en la que Zelda est presonera) i el sostre del castell. Quant desapareix el Crepuscle de la provncia Lanayru, es veu el verdader el aspecte del castell sense l encanteri  sobre ell, s exploren algunes de les seves parts quant Zant casi mata a Midna i Link t salvar-li la vida portant-la amb Zelda. El castell en s s explora al final del joc, quant est baix l encanteri de Ganondorf. El Dungeon t set pisos. Al final, quant Midna utilitza el poder de la foscor per tractar de vncer a Ganondorf, el castell sofreix importants danys.

 Ganon's Castle .

Ganon s Castle es el normalment el Dungeon final del jocs de la franquicia. All si trova i resideix el antagonista principal i Boss final, Ganon (o tamb conegut com Ganondorf). Es tracta de la guarida del King of Evil, on Ganon administra i controla tot el seu imperi i exrcit. Es l anomenada Guarida del Mal (en Ocarina of Time, era anomenada aix). Ganon sempre ha intentat controlar Hyrule i dur a terme els seus plans de conquista des de aquest Castell, enviant tot el seu exrcit per neutralitzar a Link.

El Ganon s Castle en The Legend of Zelda (1986) (oficialment conegut com el Nivell 9, Death Mountain) s ms que una clandestina masmorra que un castell, i s accessible a travs de la Spectacle Rock (Roca d'Espectacle) en la Death Mountain (Muntanya de la Mort). Es el Dungeon ms difcil del joc amb molta diferencia respecte els altres Dungeon. Si troven els enemics ms poderosos del joc en tota la masmorra.

En A Link to the Past, la Ganon s Tower (Torre de Ganon) s situada sobre sobre la Death Mountain (Muntanya de Mort) al Dark World, que  en el Light World (Mn de la Llum)  seria la Hera s Tower (Torre d'Hera). La batalla final amb Ganon comena aqu; primer Link lluita amb el seu alter-ego Agahnim, per, desprs de la defunci d'Agahnim, Ganon abandon a Agahnim, es transform en rap-penat i volar a la Pyramid of Power (Pirmide de Poder), on Link lluita i derrota finalment a Ganon.

En Ocarina of Time, el Ganon s Castle reemplaa Hyrule Castle en el futur, desprs que Ganondorf hagi pres el control del regne. Flota sobre el que sembla ser un llac de lava. Link no hi pot accedir sense l'ajut del Sages, que creen un pont d'Arc de Sant Mart que brilla per permetre accs al castell. Dins de aquest, ha de tractar amb proves (o "barreres") que pertanyen a cada Savia abans d'ingressar a la torre central mateixa. Durant la pujada de la torre, Link tracta amb alguns dels enemics ms durs en el joc abans d'arribar a Ganondorf, que llavors lluita amb el malvat i el derrota. Desprs de la batalla, Ganondorf utilitza els seus poders per collapsar el castell, tenint Link que escapar-se amb Zelda. El castell collapsa, per Ganondorf sobreviu i transforma en Ganon a les runes, per s llavors derrotat una altra vegada per Link i Zelda.

En The Wind Waker, conegut en aquest joc com la Ganon s Tower, la guarida de Ganon est situat a l Hyrule submar. No s'hi pot accedir fins que l'Espasa Mestra se l'hagi tornat finalment al seu poder original, aix deixant Link treure la barrera que bloqueja el cam. El cam a la Torre de Ganon comena en un pont darrere el Castell d Hyrule i serpenteja a travs d'un cany, acabant en l'entrada del castell. La Ganon s Tower a The Wind Waker comparteix algunes caracterstiques des de les versions prvies dels les guarides de Ganon, com minimasmorres basades en masmorres prvies en el joc. Hi ha quatre d'aquestes rees, i al final de cada un, s'ha de combatre una versi en blanc i negre del Boss del Dungeon. Desprs aprovant aquestes rees, Link hagi d'ingressar a un laberint i sobreviure a una mltiple lluita amb Phantom Ganon, acabant amb la vida del Phantom Ganon permanentment amb un Light Arrow. Desprs que aquesta secci sigui completa, Link llavors baralla amb el Ganon s Puppet al pis de la torre, qui apareix en unes quantes formes monstruoses. Desprs de derrotar a Puppet Ganon, Link redueix la torre i compromet a Ganondorf en un duel d espases final en la part superior de la torre, a la qual contribueix Zelda. Ganondorf es foradta finalment amb la Master Sword al cap, convertint-lo en pedra.

En Twilight Princess, en comptes del seu propia guarida, Ganondorf resideix al Hyrule Castle al final del joc, que ha patit dany estructural considerable en certes rees. Els Bulblins han posat cap amunt d'un camp base a l'ala oriental del castell, i Link baralla el lder d'aquests, en King Bulblin, a l'ala occidental. Els ulls d'escala sn decrpits i cada vegada ms absents, i apareixen que qualsevol s'ha erosionat o haver decaigut completament, malgrat el fet que hagin d'haver estat intactes ltimament, quan era la Famlia Reial en control. El graveyard del castell esta controladaper els Stalfos mltiples i uns altres enemics esqueltics, i els esperits d'uns quants soldats morts es veuen en un espai, aix com fora. Quan Link s a fora del castell en nivells ms baixos, sempre s'entelaesta plovent i el cel s gris, per quan s en el nivell extern ms alt, el mn sembla haver guanyat vents alts, nvols negres i tempestes que cobreixen l'horitz i cel. Les esttues en l'espai ms alt tamb s'han destrut, com Link trob el cap d'una esttua gran mentre s'acosta al tron. Ganondorf no ha estat en possessi del castell per molt de temps, per la influncia s ja molt aparent. Notable s tamb la msica del castell - mentre comena com la msica de "Hyrule Catle" habitual, es converteix en una mescla de la msica del Castell d Hyrule i del la msica del "Castell del Ganon" , per quant l'intrpret progressa, i als escenaris finals, es converteix noms en la msica de Ganon.

 Gerudo Valley/Vall Gerudo .

La Gerudo Valley o Vall Gerudo es un desert que apareix en The Legend of Zelda: Ocarina of Time i The Legend of Zelda: Twilight Princess. En el primer videojoc, s la localitzaci de la Fortalesa Gerudo (Gerudo Fortress) lloc on habiten les Gerudo, i ms enll d aquest el Spirit Temple. En Twilight Princess est completament inhabitat, i s el lloc on campant els Bulblin i on es troba el Arbiter's Grounds, on s hi troba en el Circ del Mirall (Mirror Chamber) l entrada al Twilight Realm governat per Zant.

En Ocarina of Time, la Vall Gerudo separa les rides dunes del Desert ncantat (Haunted Wasteland) amb la pradera d Hyrule. El desert en si s troba a l oest d Hyrule, i ms enll d aquest s acaben les fronteres del pas d Hyrule a terres desconegudes mai vistes. El santuari de les guerreres Gerudo, el santuari del Spirit Temple (en catal: Temple del Esperit) es troba en el Desert Colossus, ms enll del Haunted Wasterland, un desert mgic quin transcurs no es pot travessar sense l ajuda dels Poes (esperits).

En la vall s hi troba la fortalesa, lloc on habiten i entrenen les Gerudo en les arts de la guerra. Ms enll d aquest es troba el (Haunted Wasteland), un desert amb fortes tempestes de sorra. Travessat el desert, comena la terra santa per les Gerudo, el Desert Colossus i el Spirit Temple, protegida per les bruixes Gerudo, Twinrova, les mares adoptives de Ganondorf. El Temple del Esperit era la base de les operacions d en Ganon fins que aquest es var construir la seva prpia fortalesa set anys desprs.

 En Twilight Princess, les Gerudo abandonaren el desert, per conserv el seu nom, Gerudo Desert. Est completament abandonat, per els Bulblin, unes criatures que estan al servei del Rei del Crepuscle, Zant, s han installat sobre unes runes i han fundat un campament per protegir l entrada al Arbiter's Grounds (en catal: el Patbul del Desert). Ms enll de la guarida d en King Bulblin, s hi troba el Patbul. Dit patbul s usa en les antiguitats per castigar als pitjors criminals de la terra, entre ells els Twili. Tamb s hi troba l artefacte mgic denominat Twilight Mirror, que s utilitz per tancar als malvats Twili i al fetiller de l antiguitat, el mateix Ganondorf per els Sages del Mirror of Twilight. Aix comenaren els fets del joc en qu Ganon intentaria controlar el mn d'Hyrule amb l'ajuda de Zant.

 Kakariko Village / Aldea Kakariko .

Kakariko  Village (     , Kakariko-mura) s un poble pacfic petit que aparegu per primera vegada a A Link to the Past, per ha reaparegut de llavors en a lOcarina of Time, Four Swords Adventure, i Twilight Princess. La situaci geogrfica i histrica de Kakariko Village sembla que canv en cada joc, per ret algunes caracterstiques de signatura a travs de tot de les seves aparicions. La seva msica de fons comparteix un motiu bsic (A Link to the Past i Ocarina of Time es la mateixa melodia, mentre que a TwilightPrincess noms t citacions breus de la melodia d'obertura, la resta s una recombinaci de la msica de Dark World), tots els sostres de les cases es pinten familiarment vermells, la ciutat presenta un graveyard caracterstic, i els Cuccos ronden per la ciutat.

En A Link to the Past el protagonista primer visita Kakariko Village, que s cap a l'oest del Castell Hyrule, cap al nord del Desert del Misteri, cap al sud dels Boscos Perduts, i cap al sud-oest de Death Mountain Foothills, on els peus es troba el monjo que treballa en el Santuari. Esperant trobar-se amb el Savi Llista de personatges de Sahasrahla, Link pot preguntar per la celebritat local per tot el poble, encara que els guardes vigilen el poble en la seva bsqueda (o a la proximitat) per captarLink, acusat de segrest a la Princesa Zelda. La muller suposada de Sahasrahla, tanmateix, informa a en Link que l'anci assenyat ha anat a la regi al voltant de Palau Oriental. Explorar el poble de tota manera s encara profits; molts sn lligats al poble. Ms tard en el joc; Link pren el Llibre de Mudora des de la biblioteca al sud del poble, encara que en Link s no exigit que retorni al poble desprs d ela seva visita al Palau Desrtic fins a molt ms tard en el joc, s a dir, fins davant del Fang de Sofriment. Aix s perqu Linkha de despertar l'ocell atrapat dins de l'aspa de temps al poble tocant la Flauta (que li dna el fill d'un villager en la secci de Bosc Rondada del Mn Fosc). Una vegada que aquest ocell es desperta, Link pot utilitzar la Flauta per desplaar-se al voltant del Mn Clar. Kakariko Village s el ter dels vuit llocs d'estatja.

El Poble Kakariko dOcarina of Time, s radicalment diferent des del poble de A Link to the Past. Ara situat directament al peu de la Muntanya de Mort, bastant distant des dels Boscos Perduts i l'Haunted Wasteland . Aquest Poble de Kakariko sembla que s'hagi fundat ltimament.Var ser fundat per Impa, la craiada de Zelda, que  obria l'anteriorment poble exclusiu de Sheikah als plebeus pobres de Hyrule (presumiblement no prou ric sviure en el Mercat a fora de Castell de Hyrule). Els habitants tamb afirmen que fa molt de temps, Impa expulsava als Gerudo de l'rea Kakariko. Dominant el paisatge,  es  pot veure un mol de vent, que s utilitzat per redactar aigua des del poble, essent la font d'aigua per als vilatans. La llegenda Sheikah diu que Impa segellava un gran mal en el fons del pou. Ms tard, quan Link aprn la Can de les Tempestes com a adult, tocant-lo pot explotar el mol de vent, fent-lo assecar el pou. Una altra llegenda diu que un home assenyat amb un ull que podria veure la veritat vivia on el pou est situat ara; aix, jugant la Can de Tempestes s'obre cap amunt del pou per a l'exploraci com a nen per trobar aquesta Lent de la Veritat. Kakariko tamb posseix un cementiri. En el Cementiri de Kakariko (Kakariko's Graveyard) si troba el Shadow Temple.

En Twilight Princess, Kakariko Village ha canviat en gran manera des de la seva ltima aparici. En comptes de tenir herba verda i un supervit de gent, ha canviat a un desert estril dins d'un cany, tanmateix en la versi de Game Cube original, encara en la localitzaci exacta trobada se semblant a la l' Ocarina of Time. Quant Link arriba el poble, els seus habitants han sigut assassinats, o s'han convertit en criatures del Crepuscle, amb les excepcions de Renado, el xaman de poble, la seva filla Luda, i Barnes, el propietari d'una botiga de bombes. Les cases que omplen el cam a Muntanya de Mort sn inhabitades, potser a causa de l'atac dels seguidors de Zant. Desprs de qu Link salva el lder posset de la tribu Goron, Darbus,  els Goron es rebaixaran al poble i ajudar Link a arribar a rees ms altes de la vall llanant-lo a l'aire des de les seves esquenes. Tamb es revela a travs de la reina Zora, Rutela, que el graveyard del poble s sagrat als Zora, perqu s un lloc de pau per a ells. El graveyard s tamb on se'n van molts Zoras de sang reial per estar enterrats, i en la versi de GCN, s idntic ala d Ocarina of Time, en mida i forma.. s valor fixar-se que el Poble Ocult pot de fet ser el Poble Kakariko de l'Ocarina of Time; l'indicador, quan tradut a angls, marca "Old Kakariko", i Impaz, l'nic resident all, es posava el nom d'Impa. Kakariko Village era originalment fundat pel Sheikah, donant creena a aquesta teoria.

  A l'Ocarina of Time . 

  Geografia fsica . 

La terra d'Hyrule als temps dOcarina s molt diversa. El paisatge est dominat per un gran volc a la Muntanya de la Mort i aquest s el principal volc del nord-est del pas. A l'oest lluny es troba un gran desert, fent frontera un gran cany, conegut com la Vall Gerudo, que enllaa amb un llarg riu que duu cap al Llac Hylia al sud-oest. Cap a l'est del Llac Hylia un gran bosc conegut com els Boscos Perduts. La font ms gran d'aigua a Hyrule s el Riu Zora, lloc d'on procedeix tota l'aigua per proveir els habitants de totes les viles i ciutats; per entrar s'ha d'accedir a la Font Zora, fluxos d'aigua que passen per la Ciutat del Castell d'Hyrule, i seguint el curs del riu per la Vall Gerudo, per acabar finalment al Llac Hylia. A part del riu i del llac no es coneix cap zona costanera al joc ni a cap lloc proper.

La resta del pas (la part central) s ocupat per planures de verd conegudes com els Camps d'Hyrule amb un tur gran al centre en qu es troba el Ranxo Lon Lon. A dita planura si pot accedir a la capital del pas, la Ciutat del Castell d'Hyrule, on si pot trobar la residncia de la Famlia Reial, i en dita ciutat el Temple del Temps, l'accs al Regne Sagrat, i en 
conseqncia a la Triforce de les Deesses.

 Societat .

L'activitat humana al mn d'Hyrule ha estat una mica limitada. No hi ha cap evidncia de conreu a les terres d'Hyrule, probablement les seves terres no siguin frtils. La part econmica prov en gran part de l'administraci del Castell d'Hyrule, la seva gent es dedica bsicament a la pesca i el comer. Diversos collectius hi ha al voltant de la Planura d'Hyrule, essent el Castell d'Hyrule la seva capital. Als peus de la Muntanya de la Mort, s'hi pot trobar la Villa Kakariko, antiga residncia dels cuasi extingits Sheikah, i una de les principals poblacions del pas. La Muntanya de la Mort s poblada per els apacibles Goron, sempre tan amistoss amb altres races com de costum. Als Dominis Zora, hi habiten els nobles Zora, amb la seva  jerarquia reial. Al bosc, concretament Bosc Kokiri hi habiten els nens Kokiri, protegits per l'Arbre Deku. Al Desert Gerudo, o Vall Gerudo, hi habiten les guerreres Gerudo, que tenen una certa fama de lladres.

  A Twilight Princess . 

  Geografia fsica .
 La terra d'Hyrule als temps e Twilight Princess mantenir l esplendor d Ocarina i tot i que per defecte la seva la seva geografia fou d afectada per l invasi del Crepuscle i modelada a questa. La terra conserv les seves grans planures i les seves immenses valls. Tot i que les connexions d aquestes es van veure s bloquejades per els Dominis de les Ombres. Hyrule geogrficament es veu dividida en sis regions diferents. La Regi d Ordona (de Latoan en la versi Pal), l nica que no va caure en el Crepuscle, on s hi pot trobar la Aldea d Ordon i la seva societat campestre. 

Desprs al nord d Ordona, s hi pot trobar la Regi de Farone, composta per els seus inmensos boscos i la seva gran planura. Ms enll d aquesta, s hi trob la Regi d Eldin, amb la Muntanya de la Mort, territori dels Goron, i composta per les seves grans dues planures, entre elles una que connecta al est (oest en la versi Game Cube) amb la ciutadella, i ms al nord-oest (nord-est en Game Cube) amb la Regi de Lanayru. Tamb s hi torb la Villa Kakariko. En dita Regi de Lanayru, s hi poden trobar la capital del pas, la Ciutat del Castell d Hyrule, i al nord del castell, els Dominis Zora. Al oest del Castell d Hyrule s hi pot trobar el Llac de Hylia. Al est (oest en Game Cube) d aquest shi troba el Desert de Gerudo, totalment inhabitat. Al nord del Desert de Gerudo, s hi trob la Muntanya del Cim Nevat.

  Societat . 

La Societat es immensament rica en la Regi d Ordona i la Regi de Lanayru, per molt pobre en les altres. Noms cal exceptuar en la Regi d Eldin els Goron. Aix es degut a la invasi provocada pel Tir de les Ombres, Zant, Rei del Crepuscle, que fusion Hyrule amb el Twilight Realm. En el transcurs de la conquesta del tir i per caus el desordre i el caos en el Regne, el dimonis del Crepuscle exterminaren sense pietat alguns pobla renys infortunats del pas, tal i com es pot apreciar en Villa Kakariko, que va quedar prcticament exterminada. Aix la Societat del pas s ha vist subjugada per l invasi dels Twili, de la que abans Hyrule era rica en societat i en economia. La ciutadella es la principal font econmica del pas, aix com la seva principal capital i habitatge dels Hylian, tot i que aquests tamb habiten en distintes regions com a Ordon. Els Goron com s la seva naturalesa habiten la zona ms muntanyosa del pas, la Regi d Eldin, concretament en la Muntanya de la Mort. Els Zora habiten en les zones aqutiques d Hyrule, com es pot apreciar, en el Domini Zora, en el riu i en el Llac de Hylia.

 Referncies .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76853" title="Nervi vague" nonfiltered="488" processed="486" dbindex="30534">

El nervi vague (del lat. nervus vagus) o nervi pneumogstric s el dcim (X) dels dotze parells cranials. Neix del bulb raquidi i innerva la faringe, l'esfag, la laringe, la trquea, els bronquis, el cor, l'estmac i el fetge.

Els estmuls que transmet no sn controlats a voluntat de l'individu, sin que sn controlats pel sistema nervis autnom, encarregat de mantenir l'homestasi de l'organisme.s un dels nervis ms llargs del cos hum, i el seu nom prov del llat vagus, errant (en el sentit de viatger). La mateixa arrel llatina en catal tamb esdev "vagabund". 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76855" title="Eudes I de Borgonya" nonfiltered="489" processed="487" dbindex="30535">
Eudes I de Borgonya Eudes Borrell ( 1058 - Tars, actual Turquia 1103 ), duc de Borgonya (1079-1103).

Orgens familiars.
Nasqu el 1058 sent el segon fill de l'infant de Borgonya Enric de Borgonya i la seva esposa Sibilla de Barcelona. Era nt per lnia paterna del duc Robert I de Borgonya i Hlia de Semur, i per lnia materna del comte de Barcelona Berenguer Ramon I i Ermessenda de Carcassona. Fou germ del tamb duc de Borgonya Hug I de Borgonya, al qual succe.

Npcies i descendents.
Es cas el 1080 amb Sibilla de Borgonya, filla del comte Guillem I de Borgonya. D'aquesta uni nasqueren:
 la infanta Elena de Borgonya (1080-1142), casada el 1095 amb el comte Bertran de Tolosa, i el 1115 amb Guillem III d'Alenon;
 la infanta Flor de Borgonya (1083-1097), casada amb el prncep Sven de Dinamarca;
 l'infant Hug II de Borgonya (1084-1143), duc de Borgonya;
 l'infant Enric de Borgonya (1087-1131), religis;

Ducat de Borgonya.
El 1079 reb el ducat de Borgonya de mans del seu germ gran, Hug I, que renunci al comtat per retirar-se a la vida contemplativa.

Lluit al costat del rei Felip I de Frana contra les revoltes nobiliars internes, i posteriorment particip en diverses incursions a la Pennsula Ibrica contra els musulmans.

No va participar en la Primera Croada per posteriorment viatj fins a Terra Santa, morint a la ciutat de Tars el 23 de mar de 1103.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76856" title="Comtat de Vstmanland" nonfiltered="490" processed="488" dbindex="30536">

El Comtat de Vstmanland o Vstmanlands ln, s un comtat o ln al centre de Sucia. Fa frontera amb els comtats de Sdermanland, rebro, Dalarna i Uppsala. El comtat tamb aplega part dels marges del llac de Mlaren.

 Municipis .
El llac de la dreta s el Mlaren; el llac de l'esquerra s el Hjlmaren.

Arboga;
Fagersta;
Hallstahammar;
Heby;
Kungsr;
Kping;
Norberg;
Sala;
Skinnskatteberg;
Surahammar;
Vsters;




 Enllaos .

Oficina Administrativa del comtat de Vstmanland;
Consell del Comtat de Vstmanland;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76857" title="Rtula (imatge)" nonfiltered="491" processed="489" dbindex="30537">
La rtula s la part superior del trpode que permet moure la cmera a voluntat. En els trpodes senzills hi ve incorporada i no es pot canviar, per en els ms complets ve sempre per separat i es pot triar entre diversos tipus.

Quan s'adquireix una rtula s molt important tenir en compte el pes que pot soportar. No s el mateix una cmera compacta de butxaca que una reflex amb un teleobjectiu.

 Fotografia .
Les rtules fotogrfiques primen, sobre tot, l'estabilitat un cop fixades. Poden ser de bola o tradicionals. Ambdues permeten qualsevol tipus de moviment. Les de bola sn ms rpides de posicionar, i solen ser preferides per a fer fotografies de tipus artstic. Les tradicionals sn ms tedioses de posicionar per permeten ajustar cadascun dels eixos per separat, de manera que solen ser les preferides per treballs tcnics: arquitectura, paisatge, ...

 Cinema i vdeo .
Les rtules per a vdeo i cinema destaquen, sobre tot, per la seva fludesa. Cal poder fer moviments de cmera de forma absolutament suaus i sense salts ni vibracions. Solen estar fetes per a suportar molt ms pes que les de fotografia perqu aquests tipus de cmera poden pesar molt.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76858" title="Patella" nonfiltered="492" processed="490" dbindex="30538">
La rtula, anomenada patella (del llat patella) en la nomenclatura tcnica, s un os sesamodal de l'articulaci del genoll que es troba intercalat en el trajecte del tend del mscul qudriceps femoral, anomenat lligament rotular, entre la rtula i la tbia. La rtula t tres funcions principals:
Redueix la fricci entre el tend i l'os grcies al seu revestiment cartilagins.
Guia el tend (juntament amb els lligaments de subjecci) i evita el seu desplaament lateral.
Separa el tend del pla de suport (la tbia), amb augment del seu moment de rotaci. ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76860" title="Comtat de Vstra Gtaland" nonfiltered="493" processed="491" dbindex="30539">

El Comtat de Vstra Gtaland, o Vstra Gtalands ln s un comtat o ln a la costa occidental de Sucia. s el cor de la provncia histrica de Gtaland. Fa frontera amb els comtats de Vrmland, rebro, stergtland, Jnkping i Halland, aix com amb el comtat noruec d'stfold, els llacs Vttern i Vnern, i el mar de Skagerrak. 


 Municipis .




 Enllaos .
Llista de Governadors de Vstra Gtaland;
Oficina Administrativa del comtat de Vstra Gtaland;
 







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76862" title="Markus Meckel" nonfiltered="494" processed="492" dbindex="30540">
Markus Meckel (18 d'agost 1952 a Mncheberg vora Frankfurt der Oder, Brandenburg) s un poltic alemany del SPD.

El 1978 estudi teologia a Naumburg i Berln, i es va relacionar amb cercles de l'oposici anticomunista alemanya. El 1982 fou vicari protestant a Mritz i el 1988 organitz diversos grups ecumnics a Magdeburg. Del 12 d'abril al 20 d'agost del 1990 fou ministre d'afers exteriors a la Repblica Democrtica Alemanya al govern de Lothar de Maizire, el primer escollit democrticament. Del 2000 al 2002 fou president de la comisi d'afers exteriors i vicepresident de l'Assemblea de l'OTAN. Actualment s diputat de l'ala moderada del SPD i membre de les delegacions del Bundestag que organitzen dilegs amb els dissidents de Cuba i altres pasos.
 
 Enllaos  .
 Website de Markus Meckel ;
 Biografies de membres del Bundestag Alemany   ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76864" title="Islam Karimov" nonfiltered="495" processed="493" dbindex="30541">

Islam Abduganievich Karimov (en uzbek modern: Islom Abdug aniyevich Karimov, rus:                           ) (Samarcanda 30 de gener, 1938) s President de l'Uzbekistan des del 1991.

Karmimov nasqu a Samarkanda de pare uzbek I mare tadjik, i es va criar en un orfenat de la Uni Sovitica. Estudi enginyeria i economia a Taixkent, i esdevingu membre del Partit Comunista. Treball en la Planta Aeronutica de Taixkent i el 1983 fou ministre d'economia de la seva repblica.

Assol el crrec de Primer Secretari del Partit a l'Uzbekistan el 1989. El 14 de mar de 1990 Karimov esdevingu President de la Repblica Socialista Sovitica de l'Uzbekistan. Proclam la independncia d Uzbekistan el 31 d'agost de 1991 i guany les eleccions de 29 de desembre d aquell any amb el 86% dels vots. Les eleccions foren denunciades per fraudulentes, amb propaganda tendenciosa i recompte de vots falsificats, encara que el candidat i lder del partit opositor Erk (Llibertat), Muhammad Solih, decid participar-hi. Poc desprs de les eleccions, una forta repressi poltica oblig els caps opositors a exiliar-se, d altres foren condemnats a pres i alguns senzillament desaparegueren.

El 1995, Karimov allarg el seu mandat fins el 2000 mitjanant un criticadssim referndum, i fou reescollit amb el 91.9% dels vots el 9 de gener, del 2000. Els Estats Units afirmaren que aquestes eleccions "no havien estat lliures ni justes ni oferiren als votants de l Uzbekistan una veritable opci" . L nic candidat de l oposici, Abdulhasiz Dzhalalov, va admetre que noms havia participat en la cursa per a donar aparena democrtica i que donava el seu vot a Karimov. El 27 de gener de 2002, Karimov guany un altre referndum per a allargar el mandat presidencial de cinc a set anys; el seu acabava el 2005, i aix el podia allargar fins el desembre de 2007.

Els informes sobre Karimov en matria de drets humans i llibertat de premsa han estat molt criticats per la comunitat internacional. En particular, el portantveu de l ambaixada britnica a l'Uzbekistan, Craig Murray, ha afirmat que els informes sobre el rgim de Karimov de condemnar la gent a mort tot bullint-los, ha estat qualificat per les Nacions Unides com a tortura "institucionalitzada i sistemtica," en el sistema judicial de l Uzbekistan.

Karimov est lluitant contra rebels islamistes, qui es creu que foren responsables de les bombes de mar del 2004. Foren sentenciats Tohir Yuldashev i Juma Khodjiev (tamb conegut com a Juma Namangani), lder del Moviment Islmic de l'Uzbekistan (MIU), a mort in absentia. Es creu que Namangani fou mort a Afganistan, per Yuldashev, que es creu que ha transformat el MIU en el Moviment Islmic d'sia Central el 2003, encara s viu. Molts ciutadans acusats de mantenir lligams amb organitzacions islmiques com Hizb ut-Tahrir sn arrestats i torturats rutinriament.

Desprs dels Atemptats de l 11 de setembre de 2001, Karimov ha estat considerat pels EUA com a un aliat estratgic en la seva guerra contra el terrorisme per la seva mtua oposici als islamistes. El pas hostatj una fora de 800 sol,dats nord-americans a Karshi-Khanabad (tamb coneguda com a "K2"), que don suport la invasi nord-americana d Afganistan. Aix redu les critiques del govern nord-americ a les violacions dels drets humans, per el 2005 la base de Karshi-Khanabad fou avaluada i tornaren a criticar el govern usbec quan el maig del 2005 fou violentament dissolta una manifestaci d opositors al rgim.

Est casat amb l economista, Tatyana Akbarovna Karimova. Tenen dues filles i tres nets. La seva filla gran, Gulnara Karimova, s assessora de l ambaixador d Uzbekistan's a Rssia I es creu que ha construt un gran imperi comercial que inclou la majoria operadores de telefonia mbil a Uzbekistan, clubs nocturns, i una factoria de ciment.

 Enllaos .
Biografia oficial;
Informe de Human Rights Watch;
Muslim Uzbekistan Pgina molt crtica amb el rgim de Karimov ;
Informe de l ONU a Uzbekistan, 2004;
Informaci d Human Rights Watch sobre Uzbekistan;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76866" title="Rima assonant" nonfiltered="496" processed="494" dbindex="30542">
La rima assonant s aquella en qu a partir de la darrera vocal tnica, nicament coincideixen els sons voclics dels versos.

Exemple (del poema Plorar de Gabriel Ferrater):

Si s'allunya i no et mira, ;
si t's advers l'instant,
de plorar qu en trauries? ;
Si et sent, neci, riur.;
Noteu que aquest exemple noms rima en catal oriental (Gabriel Ferrater era de Reus), en qu es pronuncien igual la a de mira i la e de trauries.
Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76867" title="Rima femenina" nonfiltered="497" processed="495" dbindex="30543">
La rima femenina s aquella que els seus versos acaben en paraula plana o esdrixola: 

Exemples: 
noia, nima, mandolina, ctara, etc.

En algunes llenges en qu la majoria de paraules sn planes, com el castell, s habitual que en una composici totes les rimes siguin femenines. En catal, en canvi, s freqent l'alternana entre versos amb rima femenina i rima masculina (acabats amb paraula aguda).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76868" title="Rima masculina" nonfiltered="498" processed="496" dbindex="30544">
En la mtrica potica catalana, rima masculina fa referncia a les rimes en paraula aguda. Per extensi es coneixen com a versos masculins aquells que tenen una rima masculina. 

Aquelles rimes que no sn masculines son conegudes com a rimes femenines (rimes en paraules planes o esdrixoles).

Exemple: 

En ma terra del Valls    a
tres turons fan una serra,    b
quatre pins, un bosc esps,    a
cinc quarteres massa terra.    b
Com el Valls no hi res !    a
Pere Quart, Corrandes de l'exili ;
 
En aquest exemple els versos "a" acaben en rima masculina, mentre que els versos "b" acaben en rima femenina.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76871" title="Art menor" nonfiltered="499" processed="497" dbindex="30545">
En la poesia catalana, els versos d'art menor sn aquells que tenen vuit o menys sllabes i se senyala la rima amb lletres minscules.

Exemple:

Baixa la pendent            
5a

d'estret horitz,           
5b

mitja carrer        
5b

i mitja torrent.     
5a



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76872" title="Hiroshima" nonfiltered="500" processed="498" dbindex="30546">

Hiroshima (   , -shi) s la capital de la prefectura d'Hiroshima, en la regi de Chugoku, Jap.

La ciutat est localitzada damunt del delta del riu Ota (riu que naix en les muntanyes properes de Chugoku), i amb els seus set braos, divideix la ciutat en sis illes, projectades cap a la badia d'Hiroshima. La ciutat es quasi plana en la seva totalitat, amb una lleugera elevaci sobre el nivell del mar.

La poblaci estimada el 2003 era d' 1.130.000 habitants, per una superfcie de 741,75 km, que donava una densitat de poblaci de ms de 1.500 persones per km.

Histria.

La ciutat fou fundada al 1589, sobre la costa del mar de l'illa de Seto, convertint-se en un centre urb durant l'Era Meiji. Adquir estatut de ciutat l'1 d'abril de 1889.

Hiroshima fou l'escenari del primer bombardeig atmic de la histria, el 6 d'agost de 1945, cap al final de la Segona Guerra Mundial, per l'aviaci dels Estats Units d'Amrica.

Cultura.
Dos sn els llocs d'Hiroshima classificats per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat:
El Santuari sintoista de Itsukushima.
El Monument a la Pau, que inclou la Cpula de Gembaku.

 Vegeu tamb .

Municipis del Jap;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76873" title="Encavallament" nonfiltered="501" processed="499" dbindex="30547">
En un vers, l'encavallament s el desacord entre la unitat sintctica i la unitat mtrica produt quan aquella excedeix els lmits del vers i continua en el segent o segents. 

Exemple:

Tbia i perfumada la nit talment com una

beutat que deslligus la cabellera bruna

damunt de sa nuesa... El seu esguard on mira

rient i viva flama encn d'una guspira.

(Josep M. Lpez-Pico)

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76895" title="Hug II de Borgonya" nonfiltered="502" processed="500" dbindex="30548">
Hug II de Borgonya Hug Borrell ( 1084 - 1143 ), duc de Borgonya (1103-1142).

Orgens familiars.
Nasqu el 1084 sent el tercer fill del duc Eudes I de Borgonya i la seva esposa Sibilla de Borgonya. Era nt per lnia paterna de l'infant Enric de Borgonya i Sibilla de Barcelona, i per lnia materna de Guillem I de Borgonya i Estefania de Longwy.

Npcies i descendents.
Es cas, vers el 1115, amb Matilde de Mayenne, filla de Bos I de Turena. D'aquesta uni nasqueren:
 la infanta Angelina de Borgonya (1116-1163), casada vers l'any 1130 amb Hug I de Vaudemont;
 la infanta Clemncia de Borgonya (1117-?), casada amb Enric III de Donzy;
 l'infant Eudes II de Borgonya (1118-1162), duc de Borgonya;
 l'infant Gaultier de Borgonya (1120-1180), arquebisbe de Besanon;
 l'infant Hug de Borgonya (1121-1171), senyor de Navilly;
 l'infant Robert de Borgonya (1122-1140), bisbe d'Autun ;
 l'infant Enric de Borgonya (1124-1170), senyor de Flavigny i bisbe d'Autun ;
 l'infant Ramon de Borgonya (1125-1156), senyor de Grigno i de Montpensier;
 la infanta Sibilla de Borgonya (1126-1150), casada el 1149 amb el rei Roger II de Siclia;
 la infanta Dola de Borgonya (1128-?), ;
 la infanta Matilda de Borgonya (1130-?), casada amb Guillem VII de Montpeller;
 la infanta Arembourge de Borgonya (1132-?), monja ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76896" title="Erich Fromm" nonfiltered="503" processed="501" dbindex="30549">
Erich Pinchas Fromm (Frankfurt am Main 1900 - Muralto, Ticino, Sussa 1980) ha estat un psicoanalista alemany nacionalitzat nord-americ. 

El 1918 estudi uns mesos jurisprudncia a Frankfurt, per el 1919 ho deix per estudiar sociologia amb Alfred Weber (germ de Max Weber), Karl Jaspers i Heinrich Rickert a Heidelberg. A partir dels anys trenta enseny a l'Institut de Psicoanlisi de Frankfurt, adscrit a l'Escola de Frankfurt, on desenvolup els elements d'una antropologia freudomarxista i estudi els factors socioeconmics en el desenvolupament de les neurosis. Nt i besnet de rabins ortodoxos, el 1926 abandon el judaisme ortodox i adopt postures secularistes i laiques. 

Va haver d'emigrar el 1934 als EUA, on hi va adoptar la nacionalitat. Fou director del departament de psicoanlisi de l'escola de medicina de Mxic (1955), aplic la psicoanlisi a les investigacions historicosocials i determin com a element bsic dels dogmes religiosos el manteniment de l'autoritat de l'estat a travs de l'autoritat familiar i la por a la llibertat. Afirma que el radicalisme es basa en el lema De omnibus dubitandum: tot s ha de qestionar, i tot s ha de sotmetre a la crtica, per sobretot aquells conceptes i postulats que es consideren immutables, slidament establerts. Aquells que  sn aix, perqu sempre han estat aix . Tamb estudi el Talmud i els mites bblics per a explicar la concepci del b i del mal de la cultura occidental.

 Obres .
 Escape from Freedom (La por a la llibertat, 1941);
 Man for Himself. An Inquiry into the Psychology of Ethics (L'home per a si mateix. Una introducci a la Filosofia de l'tica, 1947);
 Psychoanalysis and Religion, 1950;
 The Forgotten Language: the Understanding of Dreams, Fairy Tales and Myths, 1951;
 The Sane Society, 1955;
 The Art of Loving (L'art d'estimar, 1956);
 Sigmund Freud's Mission: an analysis of his personality and influence, 1959;
 Let Man Prevail: a Socialist Manifest and Program, 1960;
 Zen Buddhism and Psychoanalysis amb D.T. Suzuki i Richard de Martino, 1960;
 May Man Prevail? An inquiry to the Facts and Fictions of Foreign Policy, 1961;
 Marx's Concept of Man, 1961;
 Beyond the Chains of Illusion: my Encounter with Marx and Freud, 1962;
 The Heart of Man: its Genius for Good and Evil, 1964;
 You Shall Be as Gods, 1966;
 The Revolution of Hope (La revoluci de l'esperana, 1968) ;
 The Crisis of Psychoanalysis (La crisi de la psicoanlisi, 1970).
 The Anatomy of Human Destructiveness, 1973;
 To Have or to Be (Tenir o sser, 1976) ;
 The Working Class in Weimar Germany (a psycho-social analysis done in the 1930s), 1984 ;
 For the Love of Life, 1986;
 The Art of Being, editat per Rainer Funk, 1989;

 Enllaos .
The International Erich Fromm Society;
Arxiu Erich Fromm a Marxists.org Arxiu d'Internet;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76897" title="Eudes II de Borgonya" nonfiltered="504" processed="502" dbindex="30550">

Eudes II de Borgonya ( 1118 - 1162 ), duc de Borgonya (1143-1162).

Orgens familiars.
Nasqu l'any 1118 sent el tercer fill, el primer mascle, del duc Hug II de Borgonya i la seva esposa Matilde de Mayenne. Era nt per lnia paterna del duc Eudes I de Borgonya i Sibilla de Borgonya, i per lnia materna de Bos I de Turena.

Ducat de Borgonya.
Abans de rebre el ducat de mans del seu pare, Eudes II viatj fins a Portugal en la lluita cristiana contra els musulmans.

A l'adveniment de Llus VII de Frana al tron francs, Eudes II rebutj rendir-li homenatge tal i com havien fet els seus predecessors. El Papa Adri IV, per, l'oblig a fer-ho sota amenaa d'excomuni.

Npcies i descendents.
Es cas el 1145 amb Maria de Blois, filla del comte Teobald II de Xampanya i de Matilde de Carntia. D'aquesta uni nasqueren:
 la infanta Alcia de Borgonya (1146-1192), casada el 1164 amb Arquimbau VII de Borb;
 l'infant Hug III de Borgonya (1148-1192), duc de Borgonya;
 la infanta Matilde de Borgonya (?-1202), casada amb Robert IV d'Alvrnia;


Eudes II mor el 27 de setembre de 1162 en viatge de peregrinaci a Terra Santa per expiar els seus pecats, sent enterrat a Citeaux.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76898" title="Maria de Blois" nonfiltered="505" processed="503" dbindex="30551">
Maria de Blois ( 1128 - v 1190 ), infanta de Xampanya i duquesa consort de Borgonya (1145-1162).

Orgens familiars.
Nasqu el 1128 sent filla de Teobald II de Xampanya i Matilda de Carntia. Era nta per lnia paterna del comte Esteve II de Blois i Adelaida d'Anglaterra, i per lnia materna d'Engelbert II de Carntia i Uta von Passau.

Npcies i descendents.
Es cas el 1145 amb el duc Eudes II de Borgonya. D'aquesta uni nasqueren:
 la infanta Alcia de Borgonya (1146-1192), casada el 1164 amb Arquimbau VII de Borb;
 l'infant Hug III de Borgonya (1148-1192), duc de Borgonya;
 la infanta Matilde de Borgonya (?-1202), casada amb Robert IV d'Alvrnia;

Desprs de la mort del seu marit el 1162 es retir a la vida contemplativa, arribant a ser abadessa de Fontevrault el 1174. Mor all mateix vers l'any 1190.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76900" title="Cargola de roca" nonfiltered="506" processed="504" dbindex="30552">

La cargola de roca o cargola de codina  (Erodium foetidum) s una petita planta rupcola que creix a les carenes i turons desprotegits. Creix formant coixinets que la protegeixen de les inclemncies meteorolgiques a les quals est exposada en el seu hbitat. A Catalunya sn protegides les subespcies rupestre a Montserrat i glandulosum a Sant Lloren del Munt i l'Obac.

Descripci.
Planta viva essencialment calccola, creix sobre les codines de carenes i vessants exposats al sol i on la vegetaci s escassa. Presenta un marcat endemisme segons l'espcie, per exemple la subespcie crispum s endmica dels Pirineus Orientals, la subespcie rupestre ho s de la Serralada Prelitoral i alguns punts del Prepirineu, i la subespcie glandulosum es troba als Pirineus i a Sant Lloren del Munt. 

Floreix a la primavera i l'estiu, la pollinitzaci s fa grcies als insectes i la disseminaci de les llavors es fa amb la collaboraci dels animals. La flor presenta 5 ptals de color blanc, rosat o violaci amb venes porpres. El fruit s una cpsula (esquizocarp) formada per cinc mericarps (parts que se separen en arribar a la maduresa i que contenen una nica llavor).

Subespcies.

Erodium foetidum antariense;
Erodium foetidum celtibericum;
Erodium foetidum cheilanthifolium;
Erodium foetidum crispum;
Erodium foetidum glandulosum;
Erodium foetidum lucidum;
Erodium foetidum rupestre;
Erodium foetidum valentinum;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76901" title="Friedrich August von Hayek" nonfiltered="507" processed="505" dbindex="30553">


Friedrich August von Hayek ( Viena, Imperi austrohongars 1899 - Friburg de Brisgvia, Alemanya 1992 ) fou un economista austrac guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1974.

Ha estat un dels grans economistes del segle XX i s considerat per molts el pare del neoliberalisme. La seva obra, que comprn uns 130 articles i 25 llibres no s limita tant sols a la cincia econmica, sin que tracta des de filosofia poltica fins a l'antropologia legal o la histria, i en general tot el referent a les cincies socials.

Vida.

Friedrich Hayek va nixer el 8 de maig de 1899 en una famlia d'intellectuals de la ciutat de Viena, aleshores capital de l'Imperi Austrohongars i que avui en dia s capital d'ustria. Va ser reclutat per anar a la Primera Guerra Mundial i en tornar va comenar els estudis de cincies jurdiques i socials a la Universitat de Viena. Les influncies que havia tingut de la seva famlia eren ms en el camp de les cincies naturals, per sembla que fou l'experincia de la guerra el que el feu interessar ms per les cincies socials. Els anys 1921 i 1923 es doctor en lleis i en poltica econmica.

Durant aquells anys, Hayek, com la majoria dels seus companys, era un socialista fabi que creia en la intervenci de l'estat per tal de millorar l'ordre social i no li agradaven les posicions antisocialistes i liberals del seu professor Ludwig von Mises, destacat economista de l'Escola Austraca. Per precisament va ser la lectura d'un llibre de von Mises,  El socialisme , on feia una devastadora crtica a aquesta doctrina el que el feu canviar de posici i el convert en deixeble seu. Durant cinc anys treball sota la seva direcci en una oficina del govern i el 1927 es convert en director de l'Institut per l'Anlisi del Cicle Econmic, creat per ells dos. 

El 1931, grcies a Lionel Robbins, tamb alumne de von Mises, marx a Londres on ocup una ctedra a la London School of Economics. Durant els seus anys a Londres agaf una gran notorietat i fama en l'mbit acadmic, tant per les seves publicacions i estudis, com per la seva rivalitat amb Keynes i  belligerncia en contra de les seves idees. Durant els anys 30 per, foren les idees de Keynes les que s'imposaren i tamb desprs de la Segona Guerra Mundial triomfaren governs socialdemcrates o socialistes, amb el que Hayek perd rellevncia i molta de la fama que havia guanyat de jove. El seu enfrontament comen quan Hayek va fer un escrit desfavorable al llibre de Keynes  Tractat sobre el diner  i Keynes el va replicar. Desprs, Keynes va prendre la iniciativa i va demanar a Piero Sraffa que fes un informe crtic de l'obra  Preus i producci  de Hayek, que aquest va replicar. Aix va fer que tots els ms importants economistes del moment prenguessin partit per una de les parts. La controvrsia acab el 1936 amb la publicaci de la Teoria general de Keynes, que el don guanyador, almenys momentniament, i va fer que les seves tesis fossin les que es van imposar.

Desprs d'aix, va deixar les qestions tcniques de l'economia per dedicar-se a temes ms filosfics o socials. Tamb cre societats per tal de difondre les seves idees i oposar-se al socialisme, com la Mont Pelerin Society, el 1947. 

L'any 1949 es divorci de la seva esposa per casar-se amb un antic amor de joventut, el que feu que els seus amics anglesos, com Robbins, l'abandonessin, encara que anys ms tard es reconciliarien. Aquest fet el decid a anar-se'n als Estats Units a la Universitat de Chicago, on no tingu una molt bona acollida degut a les grans diferncies metodolgiques amb l'Escola Austraca de la que provenia. Durant aquest anys, comen a tenir problemes de salut, sordesa i tamb depressions que l'allunyaren de la vida pblica. 

El 1962 torn a Europa, a la Universitat de Friburg, on s'hi estaria fins que el 1968 retorn a la seva ustria natal, a la Universitat de Salzburg fins que es retir el 1977. El 1974 reb el Premi Nobel d'Economia, compartit amb Gunnar Myrdal, pels seus treballs en el camp de la teoria monetria i les fluctuacions econmiques i les anlisis de la interdependncia de l'economia, la societat i les institucions. Curiosament a partir de llavors la seva salut millor i comena una gran activitat que el port a viatjar per tot el mn exposant les seves idees. 

Va morir el 23 de mar de 1992 a la seva residncia de Friburg de Brisgvia, poblaci situada a l'estat alemany de Baden-Wurtemberg.

La seva popularitat actual ha anat creixent en particular d en de l'esfondrament del rgim comunista, del qual ja als anys trenta havia previst la seva inevitable degradaci per raons econmiques bsiques. Tamb s'oposa al paradigma neoclssic, el que defineix fins i tot avui el "mainstream". s contrari tamb als economistes liberals partidaris de la Teoria de l'Equilibri General (TEG) com Debreu. Defens la tesi segons la qual un clcul planificador era impossible sense mercat (que assigni els preus) i que un sistema econmic que no es fonamenti en el mercat lliure i en la lliure concurrncia mai no ser ptim des del punt de vista de la distribuci de recursos.

A Hayek, com a economista, se l'inclou dins del corrent liberal o neoliberal i se'l considera membre de l'escola de pensament coneguda com Escola Austraca

Aportacions ms rellevants.

Teories sobre el cicle econmic.
Les contribucions de Hayek sobre els cicles econmics es consideren la seva contribuci ms important a l'economia, i les va fer durant la seva joventut. Va agafar les bases de la seva teoria de l'obra  Teoria del diner i el crdit  de Mises  i va fer la seva prpia interpretaci del cicle econmic, que va ser coneguda com a  Teoria austraca del cicle econmic . Podem considerar com a obres ms importants d'aquesta etapa  Preus i producci  del 1931 que era un recull de les conferncies que havia fet a la London School of Economics,  Beneficis, inters i inversi  de 1939 i  Teoria pura del capital  de 1941.

Hayek explica l'origen del cicle econmic a partir del crdit concedit pel banc central i els tipus d'inters artificialment baixos. L'expansi del crdit degut als baixos interessos fa que els empresaris inverteixin en projectes molt arriscats i en qu mai haguessin invertit amb uns tipus ms alts, i provoquen una mala coordinaci entre producci i consum i inflaci. Primer hi ha una gran expansi, per desprs una gran recessi fins que es torna a ajustar l'economia. El procs seria el segent: l'ala de preus resultant d'una expansi condueix a la caiguda dels salaris reals, que indueix a la substituci de mquines per m d'obra i una reducci general dels perodes de producci, i en conseqncia els tipus d'inters pugen, cau la inversi i l'economia pateix un daltabaix; a la inversa, en una depressi l'ala dels salaris reals reactiva la inversi i la m d'obra s reemplaada per maquinaria i els perodes de producci s'allarguen. Segons aquest argument, un nivell de consum a l'ala a partir d'un cert punt redueix la inversi ms que no pas l'augmenta, i viceversa pel que fa a un nivell de consum a la baixa.

Impossibilitat del socialisme per falta de preus de mercat.
El formulador de la idea de qu el socialisme no s possible per la inexistncia de preus de mercat va ser Mises en un article de 1920 i que desprs va ampliar el 1922 amb el llibre  El socialisme, una anlisi econmica i sociolgica , llibre que va causar una forta impressi en un Hayek encara estudiant. Hayek des d'un principi va posar molt d'inters en aquest tema i va desenvolupar els arguments de Mises en diversos articles durant els anys 30. Aquests articles foren reunits en un llibre publicat l'any 1935 i titulat  Planificaci econmica collectivista: estudis crtics sobre les possibilitats del socialisme . Tamb podem destacar  L's del coneixement en la societat  de 1945 i  Individualisme i ordre econmic , recull d'assaigs publicat el 1948.

Els arguments de les seves teories sn que els objectius del socialisme sn substituir el lliure mercat per una economia planificada. Aquest tipus d'economia necessita d'una instituci que elabori un pla central que determini tot el que s'ha de produir, instituci a la que Hayek anomen Junta Central de Planificaci. Aquesta junta hauria de tenir amplis poders per intervenir en assumptes econmics. El problema per seria que quan aquesta junta ans a elaborar el pla de producci es trobaria que no t cap guia o referncia que li indiqus quines possibilitats de producci sn econmicament factibles, ja que no existirien preus de mercat i sense aquests preus no hi ha cap guia ni manera de saber el que s'ha de produir. Segons Hayek, els preus de mercat sn els transmissors de tot un seguit d'informacions econmiques disperses i servirien per compartir i sincronitzar tot un seguit de coneixements personals, per tant, intentar manipular el mercat porta a un problema de falta d'informaci. Un intercanvi i s eficient dels recursos noms s'aconseguiria a travs del mecanisme de preus. Llavors, aquesta economia planificada, produiria all que aleatriament decideixi la junta central, sense que aix hagi de coincidir necessriament amb la demanda de la poblaci ni amb criteris d'eficincia, ja que seria impossible tenir en compte totes les preferncies de la societat. Segons Hayek, aquest era el tal d'Aquilles del socialisme.

Contradicci entre economia planificada i llibertat individual que porta cap a un rgim totalitari.

Hayek, no noms pensava que el socialisme era inviable per la falta de preus de mercat, sin que a ms, en un pla ms filosfic i poltic, era incompatible amb la llibertat individual, i que aquest sistema, necessriament portava a l'establiment d'un rgim totalitari, ja que els que arribarien al poder serien sempre els pitjors elements de la societat. Aquestes crtiques no anaven dirigides noms cap als sistemes d'economia planificada, sin en general cap a qualsevol intervenci de l'estat en l'economia, que per ell significava un socialisme progressiu. Hayek va desenvolupar aquests arguments en  Cam de servitud , llibre publicat el 1944 que el va fer molt popular i que s'ha convertit en un clssic. Tamb podrem destacar d'aquest camp,  La constituci de la llibertat  de 1960, considerada una de les seves obres mestres.

Hayek argumentava que sense propietat privada, es crea una dependncia tant gran de l'estat que ens converteix prcticament en esclaus. L'estat hauria de tenir tants poders que necessriament hauria de repercutir en la societat. En una societat planificada, hi ha d'haver alg que exerceixi el poder, que controli l'estat. Per imposar uns objectius comuns a una societat, encara que es vulgui fer de manera benintencionada, creient fer el b per la societat, s necessari imposar aquests objectius a les persones que no hi estaran d'acord. Per imposar-ho, s'haur de coaccionar i prendre mesures repressives en cas que no acceptin l'autoritat central, per tant el dirigent es veur obligat a prendre decisions  desagradables  com l'empresonament o l'assassinat. Llavors, els que arribarien al poder serien els que estiguessin disposats a prendre aquestes mesures, i aquests serien assassins i criminals i a partir d'aqu aquestes persones utilitzarien el poder pel seu benefici personal.

Ordre espontani del mercat, la llei i la moral.

Segons Hayek, les institucions de la societat, com ara les lleis, els mercats o el govern, per fins i tot el sistema de preus o el llenguatge, no eren un invent o disseny hum per respondre a unes determinades necessitats, sin que era fruit d'un ordre espontani que considerava un resultat de l'acci humana per no del seu disseny. Aix, l'sser hum, en un procs d'assaig i error ha vist com certes accions fetes de forma inconscient li servien per a certa finalitat. Les accions que serveixen d'alguna cosa perduren i la seva combinaci tamb espontnia acaba donant lloc a institucions humanes, que apareixen sense que l'home s'hagi plantejat deliberadament la seva creaci. s per aix que defensava que no hi havia d'haver interferncies en l'acci individual espontnia i considerava que la idea del racionalisme d'intentar dissenyar conscientment el mn era una amenaa per la civilitzaci, ja que aquesta precisament havia nascut a partir de l'ordre espontani.

Sobre aquest tema podrem destacar els llibres  L'ordre sensorial  de 1952, llibre psicolgic on  defensa que la ment humana, igual que el mercat o la societat eren fenmens tant complexos que no es poden explicar o predir el seu funcionament;  Dret, legislaci i llibertat  que va aparixer en tres volums el 1973, 1936 i 1979, on tracta sobre l'aparici espontnia de les normes legals i morals i  La fatal arrogncia  de 1988, on atribueix el naixement de la civilitzaci a la propietat privada.

 Obres ms importants .
 1929: Monetary Theory and the Trade Cycle;
 1931: Prices and Production;
 1939: Profits, Interest and Investment: And other essays on the theory of industrial fluctuations;
 1941: The Pure Theory of Capital;
 1944: The Road to Serfdom, traducci catalana a Edicions Proa: Cam de servitud.
 1960: The Constitution of Liberty;
 1967: Studies in Philosophy, Politics and Economics;
 1989: The Fatal Conceit;

Vegeu tamb.
Liberalisme;
Neoliberalisme;
Escola austraca;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1974;
  Una moral per a liberals felios;
  Grup Hayek;
  Entrevista a Hayek;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76902" title="Partit Socialdemcrata (Portugal)" nonfiltered="508" processed="506" dbindex="30554">


El Partit Popular Democrtic / Partit Socialdemcrata (PPD/PSD) de Portugal (Partido Popular Democrtico / Partido Social Democrata en portugus) s un partit poltic de caire conservador.

Aquest partit poltic s, en l'actualitat, la segona fora poltica d'aquest estat europeu, per darrere del Partit Socialista.

 Llista de presidents .
Francisco S Carneiro (1974-1978);
Antnio Sousa Franco (1978);
Jos Menres Pimentel (1978-1979);
Francisco S Carneiro (1979-1980);
Francisco Pinto Balsemo (1981-1983);
Nuno Rodrigues dos Santos (1983-1984);
Carlos Mota Pinto (1984-1985);
Anbal Cavaco Silva (1985-1995);
Fernando Nogueira (1995-1996);
Marcelo Rebelo de Sousa (1996-1999);
Jos Manuel Duro Barroso (1999-2004);
Pedro Santana Lopes (2004-2005);
Lus Marques Mendes (2005-2007);
Lus Filipe Menezes (2007-);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76910" title="Hug III de Borgonya" nonfiltered="509" processed="507" dbindex="30555">
Hug III de Borgonya ( 1142 - Acre 1192 ), duc de Borgonya (1162-1192).

Orgens familiars.
Nasqu el 1142 sent fill del duc Eudes II de Borgonya i Maria de Blois. Era nt per lnia paterna d'Hug II de Borgonya i Matilde de Mayenne, i per lnia materna de Teobald II de Xampanya i Matilda de Carntia.

Npcies i descendents.
Es cas el 1165 amb Alcia de Lorena, filla de Mateu I de Lorena i Berta de Subia. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Eudes III de Borgonya (1166-1218), duc de Borgonya;
 l'infant Alexandre de Borgonya (1170-1205), senyor de Montagu;
 la infanta Dola de Borgonya (1175-d 1219), casada el 1196 amb Simon de Semur ;
 la infanta Alcia de Borgonya (1177-?), casada amb Braud VIII de Mercoeur;

El 1183 repudi Alcia de Lorena i es cas, en segones npcies el mateix any, a St-Gilles-en-Languedoc amb la comtessa Beatriu d'Albon, filla de Guiu V d'Albon i Beatriu de Montferrat. D'aqueata uni nasqueren:
 l'infant Andreu Guiu VI de Viennois (1184-1237), delf de Viennois;
 la infanta Mafalda de Borgonya (1190-1242), casada el 1214 amb Joan I de Chalon;
 la infanta Anna de Borgonya (1192-1243), casada el 1222 amb el comte Amadeu IV de Savoia;

Ducat de Borgonya.
El regnat d'Hug III marc la fi del perode de relativa calma i pau al ducat de Borgonya. Hug III fou un duc belligerant i ben aviat entr en conflictes amb el rei Llus VII de Frana sobre les fronteres entre els dos dominis. La mort del rei, i l'ascens del seu fill Felip II de Frana, proboc que Hug III forcs molts senyors feudals a trencar el seu vassallatge vers el rei francs, motiu pel qual el rei francs ocup el ducat. El seu fill fou fet presoner, per la qual cosa hagu de pagar un elevat rescat i hagu de renunciar a les seves pretensions sobre Frana.

El 1187 Hug III trasllad la capital del Ducat de Borgonya fins a Dijon.

S'ali amb Ricard Cor de Lle i s'embranc en la Tercera Croada junt amb ell contra Salad. Hug III tingu una importncia vital en la presa de la ciutat d'Acre, on mor el 25 d'agost de 1192.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76912" title="Charles Louis L'Hritier de Brutelle" nonfiltered="510" processed="508" dbindex="30556">
Charles Louis L'Hritier de Brutelle (1746-1800 ) va ser un magistrat francs apassionat per la botnica. Va treballar especialment amb les geranicies (geraniaceae), publicant el 1792 l'obra titulada Geranologia. Li devem la diferenciaci dels tres gneres de geranicies: Geranium, Pelargonium i Erodium.

L'Hr. s l'abreviatura botnica oficial de Charles Louis L'Hritier de Brutelle.

Vegeu tamb.
 Llista d'abreviatures d'autor utilitzades en taxonomia vegetal;
Enllaos externs.
 Illustracions de l'obra Geraniologia, seu Erodii, Pelargonii, Geranii, Monsoniae et Grieli, Historia iconibus illustrata.   ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76914" title="Centre Democrtic Social / Partit Popular (Portugal)" nonfiltered="511" processed="509" dbindex="30557">


El Centre Democrtic Social / Partit Popular de Portugal (Centro Democrtico Social / Partido Popular en portugus) s un partit poltic de caire nacionalista conservador.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76915" title="Marat Safin" nonfiltered="512" processed="510" dbindex="30558">


Marat Mikhailovich Safin (en rus:                       ) s un tennista rus nascut a Moscou el 27 de gener de 1980. Safin comen la seva carrera professional el 1997 i assol la primera posici del rnquing mundial el 2000. A la pista s un jugador molt agressiu i molt fort fsicament.

Carrera.
Als 14 anys es trasllad fins a Valncia, Pas Valenci, per poder entrenar-se en millors condicions que al seu pas natal, on no disposava de bones installacions per a fer-ho.

El 1998 va despuntar a nivell tennstic grcies a les seves victries sobre els tennistes Andre Agassi i Gustavo Kuerten, defensor del ttol, al Torneig de Roland Garros. El 2000 es mantingu 9 setmanes com a nmero 1 mundial del rnquing ATP i va guanyar el primer dels seus ttols del Grand Slam, l'Obert dels Estats Units de tennis, batent a la final al 4 vegades campi Pete Sampras.

El 2002 particip en la victria de la selecci russa en la Copa Davis, la primera de Rssia, al costat de Iuvgeny Kafelnikov, Mikhail Youzhny i Andrei Stoliarov, derrotant la selecci francesa per 3-2.

Tornejos de Grand Slam.
 Campi Individuals (2) .


 Finalista en Individuals (2) .


Ttols (16).


Individuals (15).


Finalista en categoria individual (10).
1999: Pars AMS (perd davant Andre Agassi);
2000: Hamburg (perd davant Gustavo Kuerten);
2000: Indianapolis (perd davant Gustavo Kuerten);
2001: Dubai (perd davant Juan Carlos Ferrero);
2002: Obert d'Austrlia (perd davant Thomas Johansson);
2002: Hamburg AMS (perd davant Roger Federer);
2003: Barcelona (perd davant Carles Moy);
2004: Obert d'Austrlia (perd davant Roger Federer);
2004: Estoril (perd davant Juan Ignacio Chela);
2005: Halle (perd davant Roger Federer);
2006: Moscou (perd davant Nikolay Davydenko);

Classificaci en torneigs del Grand Slam.


Enllaos externs.
 Perfil ATP ;
 Marat Safin.com Pgina Oficial ;
 Safinator Pgina de club de fans ;
  
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76916" title="Partit Ecologista-Els Verds" nonfiltered="513" processed="511" dbindex="30559">


El Partit Ecologista-Els Verds de Portugal (Partido Ecologista "Os Verdes" en portugus) s un partit poltic ecologista.

Aquest partit poltic t poc pes social, per compta amb representaci al parlament portugus i es considera socialista en matria de poltiques econmiques i socials.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76917" title="Eudes III de Borgonya" nonfiltered="514" processed="512" dbindex="30560">
Eudes III de Borgonya ( 1116 - Li 1218 ), duc de Borgonya (1192-1218).

Orgens familiars.
Nasqu el 1116 sent fill del duc Hug III de Borgonya i la seva primera esposa, Alcia de Lorena. Era nt per lnia paterna d'Eudes II de Borgonya i Maria de Blois, i per lnia materna de Mateu I de Lorena i Berta de Subia. 

Ducat de Borgonya.
Eudes III no continu la poltica agressiva iniciada pel seu pare contra el rei francs, i per aix s'ali amb el rei Felip II de Frana en les seves lluites contra Joan sense Terra i l'emperador Ott IV d'Alemanya.

Eudes III fou un important lder en la croada contra els ctars. Quan reb la comunicaci que el rei francs no li don suport en la seva lluita contra els ctars, el duc de Borgonya va aconseguir el suport dels bisbes locals i van organitzar la campanya contra aquests de 1209.

Eudes III mor a Li el 6 de juliol de 1218 i fou enterrat a Citeaux.

Npcies i descendents.
Es cas el 1194 amb Teresa de Portugal, filla del rei Alfons I de Portugal i la seva esposa Mafalda de Savoia. D'aquesta uni no nasquren fills ja que el duc borgonys la repudi l'any segent del matrimoni.

El 1199 es cas, en segones npcies, amb Alcia de Vergy. D'aquesta uni nasqueren:
 la infanta Joana de Borgonya (1200-1223), casada amb Ral II de Lusignan;
 la infanta Alcia de Borgonya (1204-1266), casada amb Robert I de Chermont;
 l'infant Hug IV de Borgonya (1213-1272), duc de Borgonya;
 la infanta Beatriu de Borgonya (1216-?), casada amb Humbert III de Thorie;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76918" title="PCP (Portugal)" nonfiltered="515" processed="513" dbindex="30561">


El Partit Comunista Portugus, (Partido Comunista Portugus pron. AFI ), o PCP, s un partit poltic d'esquerra, comunista i marxista-leninista, l'organitzaci del qual es basa en el centralisme democrtic. Aquest partit tamb es considera patritic i internacionalista.

s un dels partits poltics ms antics i amb ms histria dels que encara avui existeixen i continuen actius. T diputats a l'Assemblea de la Repblica portuguesa i al Parlament Europeu, on est integrat al grup Esquerra Unitria Europea - Esquerra Verda Nrdica. Carlos Carvalhas va substituir el lder histric lvaro Cunhal el 1992. L'actual lder s Jernimo de Sousa.

El PCP va ser fundat el 1921 com a Secci Portuguesa de la Internacional Comunista (Comintern). Ilegalitzat a les acaballes dels anys 20, el PCP va tenir un papel fonamental a l'oposici al rgim dictatorial, l'Estat Nou, condut per Antnio de Oliveira Salazar (1933-1968) i per Marcelo Caetano (1968-1974). Aleshores, el PCP era el partit (llavors clandest) ms organitzat i ms fort dels opositors. Va ser suprimit constantment per la policia poltica, la PIDE, que va obligar els seus membres a viure a la clandestinitat, sota l'amenaa de pres, tortura o assassinat. Desprs de la Revoluci dels Clavells, el 25 d'abril del 1974, els trenta-sis membres del Comit Central, entre tots, ja havian complert ms de tres-cents anys de pres.

Desprs de la dictadura, el PCP es va convertir en una de les principals forces poltiques del nou rgim (ja democrtic), principalment entre la classe treballadora, i continua sent popular en amplis sectors de la societat portuguesa, principalment a les zones rurals de l'Alentejo i del Ribatejo, i a zones industrials com Lisboa i Setbal, on governa alguns municipis.

El PCP publica el peridic setmanal Avante!, fundat el 1931, i la revista bimensual O Militante.

Des del 1986, el PCP forma part de la Coalici Democrtica Unitria Coligo Democrtica Unitria, CDU), amb el Partit Ecologista "Els Verds" (Partido Ecologista  Os Verdes , PEV) i la Intervenci Democrtica (Interveno Democrtica, ID).

El congrs ms recent, el disset, de novembre de 2005, va elegir Jernimo de Sousa, un antic treballador metalrgic, com a secretari general.

A les eleccions legislatives portugueses del 20 de febrer de 2005, el PCP va obtenir el 7,60% dels vots (430.000) i 12 diputats (entre 230); el PEV, 2.

A les eleccions municipals de 2005, el PCP va recuperar 7 ajuntaments; en t 32 (de 308), la majoria dels quals a l'Alentejo i a Setbal, i mant algunes assemblees municipals. L'administraci local del PCP es preocupa bsicament per impedir la privatitzaci de l'aigua, pel finanament de la cultura i de l'educaci, per facilitar l'acs a l'esport, per la salut, per promoure la democrcia participativa i per prevenir la corrupci. La presncia dels verds a la coalici mant tamb l'ull viu amb els afers de l'ambient, como ara el reciclatge i el tractament de les aigeas.

El treball del PCP segueix ara el programa "Democrcia avanada al llindar del segle XXI", que tracta: descriminalitzaci de l'avortament, drets dels treballadors, augment dels costos dels Serveis de Salut i d'Educaci, baixos salaris i pensions, imperialisme i guerra, solidaritat amb altres pasos, com l'Iraq, l'Afganistan, Palestina, Cuba i el Pas Basc. 

El PCP t dos diputats (Ilda Figueiredo i Pedro Guerreiro) al Parlament Europeu, desprs d'arribar als 9,2% dels vots el 2004. Formen part de l'Esquerra Unitria Europea - Esquerra Verda Nrdica.

El PCP t una editorial, Edies Avante!, que publica i ven llibres relacionats amb el partit o amb el marxisme.

Tots els anys, el primer cap de setmana de setembre, el PCP organitza la Festa do Avante! a Amora, municipi del Seixal.

 Lders .

Bento Gonalves (1929-1942);
Jlio Fogaa (1942-1961);
lvaro Cunhal (1961-1992);
Carlos Carvalhas (1992-2004);
Jernimo de Sousa (2004-);

 Enllaos .

Pgina oficial del PCP;
Jornal Avante! - rgan oficial del PCP;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76919" title="Carlo Azeglio Ciampi" nonfiltered="516" processed="514" dbindex="30562">


Carlo Azeglio Ciampi ( Livorno, Itlia 1920 ) s un poltic i banquer itali, que ha desenvolupat els crrecs de Primer Ministre entre el 1993 i el 1994 i el de President d'Itlia entre els anys 1999 i 2006.

Biografia.
Va nixer el 9 de setembre de 1920 a la ciutat de Livorno, poblaci situada a la regi italiana de la Toscana. Va estudiar literatura italiana a la Scuola Normale Superiore di Pisa, on es gradu l'any 1941. Mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial a Albnia, el 8 de setembre de 1943, el dia en qu es feu efectiu l'armistici amb Itlia per part dels Aliats refus mantenir-se a la Repblica Social Italiana feixista, per la qual cosa es refugi a Abruzzo. Posteriorment entr a formar part de la ressistncia italiana.

A l'acabar la guerra estudi dret a la Universitat de Pisa, on es gradu el 1946. El mateix any comen a treballar al Banc d'Itlia, passant el 1960 a treballar en l'administraci central del Banc i el 1973 n'esdevingu secretari general, vicedirector general el 1976 i director general el 1978. L'octubre de 1979 fou nomenat Governador d'aquest banc i president del Ufficio Itliano Cambi, crrecs que ocup fins el 1993.

Primer Ministre.
Desprs de la caiguda del govern de Giuliano Amato Ciampi fou cridat per part del President Oscar Luigi Scalfaro per esdevenir Primer Ministre d'Itlia en un govern denominat "tcnic" i de transici. Amb la seva presa de posessi el 18 d'abril de 1993 Ciampi es convert en el primer President del Consell en no ser parlamentari a la histria de la Repblica Italiana.

El seu govern finalitz el 10 de maig de 1994, per posteriorment ocup el crrec de ministre del Tresor, de 1996 fins a maig de 1999, durant els governs de Romano Prodi i Massimo D'Alema, moment en el qual es produ la integraci d'Itlia en l'Euro. 

President d'Itlia.
La seva candidatura fou avalada per les intenses negociacions del Primer Ministre D'Alema, que obt, durant les negociacions, 
l'aprovaci de l'oposici centre-dreta. Considerat com la figura fonamental per a l'entrada a l'euro i com un dels ministres ms populars del govern gaud tamb de l'ajuda del mn econmic i financer aix com l'estima dels lders de la Uni Europea.  

Fou nomenat President de la Repblica Itliana pel Parlament el 13 de maig de 1999, crrec que desenvolup fins el 18 de maig de 2006, moment en el qual fou succet per Giorgio Napolitano, moment en el qual Ciampi fou nomenat senador vitalici. 

El 5 de maig de 2005 va rebre el Premi Internacional Carlemany a la ciutat d'Aquisgr, otorgat l'any segent en aquesta ciutat alemanya.








Enllaos externs.
  Informaci de Ciampi a la Pgina Oficial de la Presidncia de la Repblica Itliana ;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76920" title="Partit Socialista dels Treballadors" nonfiltered="517" processed="515" dbindex="30563">



El  Partit Socialista dels Treballadors  ( Ltzebuerger Sozialistesch Arbechterpartei  en luxemburgus) s un partit poltic d'esquerres de Luxemburg.

 Presidents del LSAP desprs del 1945 .

1945 - 1951 Michel Rasquin

1951 - 1952 Paul Wilwertz

1952 - 1954 Albert Bousser

1954 - 1955 Emile Ludwig

1955 - 1959 Paul Wilwertz

1959 - 1970 Henry Cravatte

1970 - 1974 Antoine Wehenkel Sr.

1974 - 1980 Lydie Schmit

1980 - 1985 Robert Krieps

1985 - 1997 Ben Fayot

1997 - 2004 Jean Asselborn

2004 -  Alex Bodry













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76921" title="Comit d'Acci per a la Justcia i la Democrcia dels Pensionistes" nonfiltered="518" processed="516" dbindex="30564">


El  Comit d'Acci per a la Justcia i la Democrcia dels Pensionistes  ( Aktiounskomitee fir Demokratie an Rentengerechtigkeet en luxemburgus) s un partit poltic nacionalista i conservador de Luxemburg.

Actualment compta amb el 10% de suport popular.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76922" title="Partit Comunista de Luxemburg" nonfiltered="519" processed="517" dbindex="30565">



El  Partit Comunista de Luxemburg  ( Parti Communiste de Luxembourg  en francs) s un partit poltic comunista de Luxemburg.

Aquest partit, fundat al 1921, va ser un dels fundadors de L'Esquerra desprs de les eleccions de 1994, per l'abandon anys ms tard.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76923" title="Hug IV de Borgonya" nonfiltered="520" processed="518" dbindex="30566">
Hug IV de Borgonya ( 1213 - Villaines-en-Duesmois 1271 ), duc de Borgonya (1218-1271).

Orgens familiars.
Nasqu el 9 de mar de 1213 sent l'nic fill mascle del duc Eudes III de Borgonya i la seva segona esposa, Alcia de Vergy. Era nta per lnia paterna d'Hug III de Borgonya i Alcia de Lorena.

Npcies i descendents.
Es cas, en primeres npcies, el 1229 amb Violant de Dreux, filla del comte Robert III de Dreux i Elionor de Saint-Valery. D'aquesta uni nasqueren:
 la infanta Margardia de Borgonya (1229 1277);
 l'infant Eudes de Borgonya (1230-1266), comte de Nevers i Auxerre;
 l'infant Joan de Borgonya (1231 1268), casat amb Angs de Dampierre i pares de Beatriu de Borgonya;
 la infanta Alcia de Borgonya (1233 1273), casada amb Enric III de Brabant;
 l'infant Robert II de Borgonya (1248 1306), duc de Borgonya;


El novembre de 1258 es cas, en segones npcies, amb Beatriu de Navarra, filla del rei Teobald I de Navarra i Margarida de Borb-Dampierre. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Hug de Borgonya (1260 1288) ;
 la infanta Beatriu de Borgonya (v 1260 1329), casada amb Hug XIII de La Marca;
 la infanta Isabel de Borgonya (1270 1323), casada amb l'emperador Rodolf I d'Habsburg;

Ducat de Borgonya.
Acompany a Sant Llus a la Setena croada i fou fet presoner a Mansourah. El 1266 Baldu II de Courtenay, emperador destronat de Cosntaninoble, li ced els drets sobre el regne de Tessalnica per l'ajuda rebuda en la reconquesta de Constantinoble.

Sota el regnat d'Hug IV de Borgonya el Ducat de Borgonya s'expandi grcies a la incorporaci dels comtat de Chalon i Auxone.

Hug IV mor a Villaines-en-Duesmois el 27 d'octubre de 1272, sent enterrat a Citeaux.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76924" title="Dominique de Villepin" nonfiltered="521" processed="519" dbindex="30567">


Dominique Marie Franois Ren Galouzeau de Villepin (Rabat, Marroc, 1953) s un poltic francs i escriptor francs, Primer Ministre de Frana (31 de maig de 2005 - 17 de maig de 2007). El seu pare, Xavier de Villepin, fou ambaixador i senador centrista escollit pels francesos a l'estranger fins setembre de 2004.

s graduat per l Escola Nacional d Administraci, el 1977 ingress al RPR i el 1980 inici una carrera diplomtica. Entre els anys 1982 i 1992 ocup crrecs a les ambaixades dels EUA i l ndia. Polticament ha estat lligat a Jacques Chirac des dels anys 1980. Mai no ha ocupat un crrec per votaci popular; tanmateix, ha manifestat el 2005 que no descarta presentar-se com a candidat presidencial per a les eleccions de 2007.

Fou Ministre d afers estrangers el 2002-04, i el 2003 encapal l oposici francesa a la guerra de l Iraq. El 2004 fou nomenat ministre de l interior i, el 2005, desprs de la dimissi del govern, Chirac el nomen primer ministre. La seva proposta de Contracte de la Primera Feina (CPF), que preveu l'acomiadament lliure dels menors de 26 anys durant els dos primers anys de contracte, provoc el el mar del 2006 la convocatria denombroses protestes populars.  Un dels actes de protesta consist en l'ocupaci de la Universitat Sorbona de Pars per uns 600 estudiants el 10 de maig del 2006. Malgrat la repressi i l'ocupaci de la universitat per la policia Villepin fou obligat a retirar el projecte. Aix agreuj la caiguda de popularitat del Villepin i del President Chirac i refor el paper dels sindicats francesos.
 

 Obres .

 1986 : Parole d'exil;
 1988 : Le droit d'anesse;
 2001 : Les Cent-Jours ou l'esprit de sacrifice;
 2002 : Le cri de la gargouille;
 2003 : ;
loge des voleurs de feu;
 Un autre monde;
 Prefaci de Aventuriers du monde 1866-1914 : Les grands explorateurs franais au temps des premiers photographes;
 2004 : ;
Prefaci de l'Entente cordiale de Fachoda  la Grande Guerre : Dans les archives du Quai d'Orsay;
 Prefaci amb Jack Straw de l'Entente cordiale dans le sicle;
 Le requin et la mouette;
 2005 : Histoire de la diplomatie franaise;
 L'Homme europen;
 Urgences de la posie;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76931" title="Agust Chalaux i de Subir" nonfiltered="522" processed="520" dbindex="30568">

Agust Chalaux i de Subir (Sant Gens dels Agudells, 1911, Barcelona, 2006) va ser un intellectual catal, dissenyador d'un model poltic, econmic i social que va pretendre disminuir al mxim els abusos de poder, la misria i la corrupci.

 Biografia .

Va nixer a Sant Gens dels Agudells, llavors un petit poble de 15 habitants, a prop de Barcelona, el 19 de juliol del 1911. El seu pare era un industrial francs que tenia una fbrica de tints de llana al carrer dels Almogvers de Barcelona. La seva mare procedia de la famlia dels Subir, de tradici carlina catalana. Als quatre anys el portaren a l'escola Montessori, una de les primeres que s'obriren a Europa. Als nou anys an a Frana a estudiar. Va restar a Tol fins acabar el batxillerat.


Als 14 anys va conixer el banquer Horace Finaly, del qual va rebre una forta influncia durant els segents 14 anys i l'aconsell estudiar Qumica, carrera que Agust Chalaux va fer a l'Escola de Qumica de Mulhouse. Agust Chalaux aprengu aqu el mtode cientfic aplicat als fenmens fsics i qumics, i d'aqu el seu desig de voler comenar a enfocar l'estudi dels fenmens socials i econmics amb una precisi i rigor similars.

Va tenir contacte amb grups poltics catalanistes primer i llibertaris desprs. Els inicis de la Guerra Civil Espanyola els va viure a Barcelona, on va seguir fent les seves reflexions i estudis, tot treballant com a gerent a la fbrica familiar, que no va ser nacionalitzada ni collectivitzada, per collaborant amb els sindicalistes, que l'anomenaren Xal.

L'any 1939 s'exili a Pars, on visqu l'inici de la Segona guerra mundial. Va ser mobilitzat a l'Escola d'oficials d'artilleria. Desprs de l'ocupaci alemanya, el Govern de Petain el desmobilitz, reprenent els seus estudis.

Torn a Catalunya l'any 1945. Fou asidu lector de la publicaci La Semana Internacional, que Joan Bardina editava des de Xile, del qual tamb reb la seva influncia.

L'any 1956, amb l'ocupaci d'Hongria, dedu segons ell que la violncia era un cam inviable per imposar un canvi poltic.

L'any 1968 va deixar la seva feina de qumic. Particip en la Universitat al Carrer, desprs oficialitzada com Institut de Cultura Popular.

Convenc en Llus Maria Xirinacs de crear, amb altres persones, una nova associaci per a estudiar el seu llavors nou model poltic, econmic i social. El 25 d'octubre de 1984 fundaren el Centre d'Estudis Joan Bardina, amb seu a l'antiga fbrica familiar.

Public, entre altres, els llibres: Assaig sobre moneda, mercat i societat i Moneda telemtica i estratgia de mercat. En el document: Disseny de Civisme deix reflectides les seves propostes programtiques.

Agust Chalaux mor a Barcelona el 26 d'abril de l'any 2006.

 Obres relacionades .
 Introducci al sistema general  , amb Magdalena Grau Figueras. 11 de setembre del 1983;
 Una eina per construir la pau  , en castell, angls i francs). 1 de juliol de 1984;
 Assaig sobre moneda, mercat i societat  , castell i angls), amb Magdalena Grau Figueras. 1984;
 Moneda telemtica i estratgia de mercat  , castell, angls, francs i itali), amb Magdalena Grau Figueras. 1985;
 Glossari de termes inequvocs  . 1986;
 Disseny de Civisme  . 1988;
 La plutarquia i altres relats (en catal, angls, castell, itali i ie_ i_alte_povestiri romans). 1991;
 Mart Olivella Sol. El poder del diner  , castell, angls i itali). Premi Joaquim Xirau 1991;
 Sistema General: "Economia i Societat" (En seixanta punts)  , amb Llus Maria Xirinacs. 6 de desembre del 1996;
 El capitalisme comunitari (en catal, castell, angls, francs, itali, alemany, gallec i esperanto). 12 de febrer del 2000;
 Histria del capitalisme comunitari (en catal, castell i angls). 17 de febrer del 2001;

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Centre d'Estudis Joan Bardina;
 Escola Finaly;
 Ecoconcern Innovaci Social;
 Fundaci Randa Llus Maria Xirinacs;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76932" title="Lech Wa??sa" nonfiltered="523" processed="521" dbindex="30569">



Lech Wa  sa ( Popowo, Polnia 1943 ) s un poltic, sindicalista i activista dels drets humans polons. Va ser co-fundador del sindicat Solidaritat (Solidarno  ), el primer sindicat independent del bloc sovitic, guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1983, i President de Polnia entre 1990 i 1995. 

Biografia. 
Va nixer el 29 de setembre de 1943 a la ciutat de Popowo, poblaci situada en el voivodat de Cuivia i Pomernia, fill d'un fuster i la seva dona. Va estudiar primria i formaci professional abans d'entrar a la Drassana de Gda sk, coneguda com "Drassana Lenin", com a tcnic electricista el 1967. L'any 1969 es va casar amb Danuta Go o , i la parella va tenir vuit fills. Va ser membre del comit illegal de vaga en aquella drassana el 1970. Desprs del sagnant final de la vaga, en qu van resultar morts uns 80 treballadors degut a l'actuaci de la policia antidisturbis, Wa  sa va ser detingut i condemnat per "comportament antisocial"; arran d'aix va passar un any a la pres. 

El 1976 va perdre el seu lloc de treball a la "Drassana Lenin" per recollir signatures per a la petici de la construcci d'un monument en memria dels treballadors assassinats. A causa de la seva inclusi en una llista negra informal no va poder trobar cap altra feina i va ser mantingut, durant un temps, per amics personals molt propers. 

El 1978 al costat d'Andrzej Gwiazda i Aleksander Hall va organitzar el moviment clandest Wolne Zwi zki Zawodowe Wybrze a ("Sindicat lliure de Pomernia"). Va ser detingut diverses vegades l'any 1979 per desenvolupar una organitzaci "anti-estat", per no va ser declarat culpable en el judici i fou alliberat a principis de 1980; desprs d'aix va tornar a la seva antiga feina de Gda sk. 

Lder sindical.
El 14 d'agost de 1980, desprs del comenament d'una vaga laboral a la "Drassana Lenin", va escalar el seu mur illegalment i es va convertir en lder de la vaga. Aquesta vaga va ser seguida de forma espontnia per unes altres per tota Polnia. Diversos dies desprs va aturar als treballadors que volien deixar la drassana i els va persuadir per organitzar el Mi dzyzak adowy Komitet Strajkow ("Comit de Coordinaci de Vaga") per dirigir i donar suport la vaga general espontnia a Polnia. Al setembre d'aquest any el govern comunista va signar i va acordar amb el "Comit de Coordinaci de Vaga" permetre la legalitzaci de l'organitzaci, per no sindicats realment lliures. El Comit de Coordinaci de Vaga es va legalitzar com a "Comit de Coordinaci Nacional del Sindicat Lliure Solidarno  ", i Wa  sa va ser escollit president d'aquest comit. 

Wa  sa va romandre en aquest lloc fins el desembre de 1981, quan el Primer Ministre Wojciech Jaruzelski va declarar la llei marcial, i per la qual fou empresonat durant 11 mesos al el sud-est de Polnia, prop de la frontera amb la Uni Sovitica fins el 14 de novembre de 1982. 

L'any 1983 va sollicitar tornar a la Drassana de Gda sk, al seu antic lloc d'electricista. Mentre que formalment se'l tractava com un "simple empleat", va estar prcticament sota arrest domiciliari fins l'any 1987. El 1983 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau, premi que no va poder recollir personalment per por que el govern no el deixs tornar a Polnia. La seva dona, Danuta Wa  sowa, va rebre el premi en el seu lloc i Wa  sa va cedir l'import monetari del premi al moviment "Solidaritat", temporalment exiliat, i amb seu a Brusselles. 

Canvi poltic.

Entre 1987 i 1990 Wa  sa va organitzar i va liderar un semi-illegal Comit Executiu Temporal del Sindicat Solidaritat. El 1988 va organitzar una vaga laboral a la Drassana de Gda sk, demandant nicament la re-legalitzaci del sindicat Solidaritat. Desprs de vuit dies, el govern va accedir a entrar en converses en una taula rodona al setembre. Wa  sa fou el lder informal del costat no governamental durant aquestes converses, i en elles el govern va signar i acceptar el restabliment del sindicat Solidaritat i organitzar eleccions "semi-lliures" al parlament de Polnia. 

El 1989 va organitzar i liderar el Comit Ciutad del President del Sindicat Solidaritat. Formalment era nicament un cos d'assessors, per en la practica era un tipus de partit poltic, que va guanyar les eleccions parlamentries de 1989, l'oposici va prendre tots els escons del Sejm (Parlament de Polnia) que van estar subjectes a eleccions lliures i tots menys un dels escons del restablert senat; i d'acord amb els acords de la taula rodona noms els membres del Partit Comunista Polons i els seus aliats podien ocupar el restant 64% dels escons del Sejm.

Mentre que tcnicament era nicament el President del Sindicat Solidaritat, Wa  sa jugava un paper clau en la poltica polonesa. A la fi de 1989 va persuadir a lders d'aliats formals dels comunistes per formar una coalici governamental no comunista, que seria el primer govern no comunista en l'esfera d'influncia del bloc sovitic. Desprs d'aquest acord, per a la gran sorpresa del Partit Comunista, el parlament va escollir Tadeusz Mazowiecki com a Primer Ministre de Polnia. Aix, Polnia, que seguia sent en teoria un pas comunista, va comenar a canviar la seva economia a un sistema de lliure mercat. 

El 9 de desembre de 1990 Wa  sa va guanyar les eleccions presidencials i es va convertir en President de Polnia per als segents cinc anys. Durant la seva presidncia va comenar una anomenada "guerra en el cap" que prcticament suposava un canvi de govern anual. El seu estil de presidncia va ser fortament criticat per la majoria dels partits poltics, i va perdre molt del suport pblic inicial a la fi de 1995. No obstant aix, durant la seva presidncia Polnia canvi radicalment passant d'un rgim comunista opressiu, sota el control estricte de la Uni sovitica i amb una feble economia, a un pas democrtic i independent amb una economia de lliure mercat amb un rpid creixement posterior. 

Wa  sa va perdre les eleccions presidencials de 1995, i seguidament va anunciar la seva retirada de la poltica activa, tot i que ha roms actiu, tractant d'establir el seu propi partit poltic. El 1997 va donar i va ajudar a organitzar un nou partit anomenat Akcja Wyborcza Solidarno   ("Acci Electoral Solidaritat"), que va guanyar les eleccions al parlament. No obstant aix, el seu suport va anar decreixent i Wa  sa va ocupar una posici molt baixa en aquest partit. El lder real del partit i el seu principal organitzador va ser el nou lder del Sindicat Solidaritat, Marian Krzaklewski. 

Lech Wa  sa va tornar a optar a la presidncia en les eleccions de 2000, per va rebre nicament l'1% dels vots. Molts polonesos van estar descontents amb el fet que una vegada ms intents recuperar el seu poder poltic desprs d'haver anunciat la seva retirada. Des d'aquest moment ha estat donant conferncies sobre la histria i la poltica de Europa Central en diverses universitats estrangeres. 

El 10 de maig de 2004 l'aeroport internacional de Gda sk va ser reanomenat oficialment Aeroport Gda sk Lech Wa  sa en honor seu, incorporant la seva signatura al logotip de l'aeroport.






Enllaos externs.
  Fundaci Lech Wa  sa;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1983;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76953" title="Regi de Bohmia Central" nonfiltered="524" processed="522" dbindex="30570">

La Regi de Bohmia Central (txec: St edo esk kraj) s una sosdivisi (kraj)de la Repblica Txeca. La capital s Praga.

 Ciutats de la Regi de Bohmia .
Beroun, Brands nad Labem-Star Boleslav, Dob , Kladno, Koln, Kralupy nad Vltavou, Kutn Hora, M lnk, Mlad Boleslav, Nymburk, Pod brady, P bram, Rakovnk, Slan.

 Viles notables de la Regi .
Lny, Lidice, Tachlovice

 Castells de la Regi .
Karltejn, Konopit , K ivoklt Castle, Lny

Enllaos .
 Pgina oficial;
 Estadstiques regionals;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76956" title="Regi de Bohmia Meridional" nonfiltered="525" processed="523" dbindex="30571">

La Regi de Bohmia Meridional (txec Jiho esk kraj) s una unitat administrativa (kraj) de la Repblica Txeca. Fa frontera amb les regions de Plze , Bohmia Central, Vyso ina i Morvia Meridional. Tamb fa frontera amb Alemanya i ustria.

Est sotsdividida en els districtes (okresy) de esk Bud jovice, esk Krumlov, Jind ich v Hradec, Psek, Prachatice, Strakonice i Tbor.

Enllaos .
 Pgina oficial (en txec);
 Bosc de Bohmia (en angls);
 Estadstiques regionals;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76958" title="Llus Mountbatten" nonfiltered="526" processed="524" dbindex="30572">


Llus Mounbatten, prncep de Battenberg i comte Mountbatten de Birmnia, KG, GCB, OM, GCSI, GCIE, GCVO,  DSO, PC (Windsor 1900 - atemptat terrorista a la badia de Donegal 1979). Malgrat la poca importncia dels ttols que ostent al llarg de la seva vida, lord Llus Mountbatten exerc una influncia enorme a les corts de Londres, Estocolm i Atenes al llarg de les dcades de 1950, 1960 i 1970.

 Biografia .

Nascut a Fragmore House al recinte del castell de Windsor el dia 25 de juny de l'any 1900, Llus era fill de la princesa Victria de Hessen-Darmstadt i del prncep Llus de Battenberg. Alhora era nt del gran duc Llus IV de Hessen-Darmstadt i de la princesa Alcia del Regne Unit per part de mare mentre que per part de pare ho era del prncep Alexandre de Hessen-Darmstadt i de la comtessa polonesa Jlia von Hauke. Tot i que Llus era besnt de la reina Victria I del Regne Unit, el matrimoni morgantic dels seus avis paterns fu que els Battenberg gaudissin d'un limitadssim prestigi entre els cercles de la reialesa. El propi ttol de Battenberg, acompanyat del migrat tractament d'altesa serenssima, provenia d'una compensaci a Jlia von Hauke i als seus descendents al no poder optar al ttol de prnceps de Hessen-Darmstadt.

Educat en el si de la cort britnica, aviat el seu futur fou encaminat a la Marina. El seu pare, el prncep Llus de Battenberg ja era almirall de la marina britnica. Tot i aix, amb la Primera Guerra Mundial moltes de les aspiracions dels Battenberg quedaren truncades. D'una banda, pel seu origen alemany eren mal vistos a la cort de Buckingham arribant el recel a fer renunciar al prncep Llus als seus crrecs a la marina britnica. I de l'altra, l'any 1917 la famlia Battenberg fou obligada a abandonar el cognom Battenberg i el ttol de prnceps per passar a denominar-se Mountbatten i ostent el ttol de marquesos de Milford-Haven, aquesta poltica aplicada tamb a la famlia Teck (parents de la reina Maria de Teck, esposa del rei Jordi V del Regne Unit), s'emmarc dins d'una onada antigermnica viscuda al Regne Unit durant la Gran Guerra.

Durant la Guerra Llus, convertir en simple lord, serv a la Marina Britnica i pocs anys desprs acompany al prncep Eduard del Regne Unit a un llarg tour per l'ndia. La profunda amistat establerta entre lord Llus Mountbatten i el llavors prncep de Galles nicament trontoll arran de la crisi que supos l'abdicaci reial de 1936 i el fet que lord Mountbatten es posicions en contra del rei Eduard VIII del Regne Unit i de la duquessa de Windsor.

 Segona Guerra Mundial .

A l'inici de la Segona Guerra Mundial, lord Mountbatten comand la 5 Flotilla de Destructors de la Royal Navy, encapalat per l'HMS Kelly, destacant com un intrpit i valers oficial que guany paulatinament molt de prestigi com a militar. Al maig de 1940 comand un convoi que evaqu tropes britniques que havien participat a la Campanya de Namsos (Noruega). Al 1940 invent el Rosa Mountbatten, un pigment de camuflatge naval. El seu vaixell va resultar enfonsat al maig de 1941 durant la Batalla de Creta.

Mountbatter era un dels preferits de Winston Churchill (si b desprs de 1948 Churchill ja no li parl mai ms, donat que estava notablement enfadat amb el darrer paper de Mountbatten en la independncia de l'ndia i el Pakistan. El 27 d'octubre de 1941 substitu a Roger Keyes com a Cap d'Operacions Especials. Comand el desastrs raid de Dieppe el 19 d'agost de 1942 (que alguns comandants aliats, entre ells el Mariscal Montgomery van qualificar com un error des de l'inici).

A finals de 1942 present la proposta Habbakuk. Posteriorment fou traslladat junt amb el seu nebot, el prncep Felip de Grcia, al teatre d'operacions del Pacfic. A l'octubre de 1943, Churchill el nomen Comandant Suprem Aliat pel Teatre del Sud-est Asitic, crrec que ocuparia fins que la Comandncia del Sud-Est Asitic (South East Asia Command -SEAC) es dissolgu al 1946. Durant aquest perode es produ la reconquesta de Birmnia als japonesos a crrec del General William Slim. 

La seva tasca amb el General Stilwell i amb el Generalssim xins Chiang Kai-shek, lder de les Forces Nacionalistes Xineses va ser tan talentosa com la del General Eisenhower amb Winston Churchill i el Mariscal Montgomery.

 El darrer Virrei .
El seu coneixement de la regi i dels seus lders i la confiana del primer ministre laborista, Clement Atllee, fu que l'any 1946 fos ordenat ltim Virrei de l'ndia. Durant el seu curt virregnat la seva funci fou la de garantir una etapa cap a la independncia tranquilla en qu es garants la partici de la colnia en dos estats, l'ndia i el Pakistan, sense que les mans del Regne Unit es veiessin afectades per la inestabilitat que ja amenaava el pas. Mountbatten, des de la seva prpia posici de prncep, podia entendre i s'arrib a guanyar als prnceps indis que tenien, en realitat, l'autntic control sobre el pas. Mountbatten fou suficientment hbil per establir un lligam recproc de confiana entre ell i els prnceps indis i alhora guanyar-se el suport de les noves classes dirigents del pas. 

L'any 1948 el Regne Unit abandonava l'ndia desprs de ms d'un segle de domini absolut del pas que arrib a considerar la joia de la Corona i per la qual els reis anglesos aconseguiren el ttol d'emperadors de l'ndia des de 1877. Tot i que molt s'ha discutit sobre el paper de Mountbatten i la seva falta de valentia a l'hora d'afrontar a fons el problema real de la partici s que se li reconeix el fet d'haver aconseguit una sintonia total amb els prnceps indis i d'haver lliurat al Regne Unit d'un importantssim problema indi.

 Carrera desprs de la ndia .
Retornat a Londres l'any 1948 se li conced el ttol de comte Mountbatten de Birmnia que actualment est en possessi de la seva filla primognita.

Desprs de la ndia, va servir a la Flota de la Mediterrnia i a l'Almirallat britnic. Va ser Primer Lord del Mar, un crrec del que se sent molt orgulls, car aprofit per netejar el desgreuge que va rebre el seu pare (el Prncep Llus de Battenberg) quan va veure's obligat a dimitir com a Primer Lord del Mar al 1914 desprs de ser acusat falsament de simpaties pro-alemanyes.

 Vida familiar .

A partir del seu retorn i encara essent a l'ndia lluit i recolz al seu nebot preferit, el prncep Felip de Grcia, per tal que es converts en esps de la reina Elisabet II del Regne Unit. Mountbatten, la princesa Marina de Grcia i la marquesa de Milford-Haven sapigueren guiar a Felip per tal d'aconseguir el seu objectiu de convertir-se en prncep consort. L'any 1948 assist a Londres al casament de la parella ocupant un lloc ms que preferencial en el protcol. 

A partir de l'arribada a Londres, Mountbatten exerc una enorme influncia sobre la reina i la Cort i esdevinguent mentor del prncep de Galles, educant-lo tal i com s tradici a la casa reial grega dins de la lnia pedaggica de Kurt Hahn. Tamb exerc una severa influncia sobre la cort d'Estocolm on era reina la seva germana, Llusa Mountbatten. Esdevingu un assidu de les festes de la reialesa i alhora es convert en un brillant organitzador de festes a les quals assistia la plana major de la reialesa a la seva impressionant finca de Broadlands. Mountbatten fou la persona a la qual acudiren les reines Frederica de Hannover i Victria Eugnia de Battenberg per tal que el protocol poss de costat el rei Joan Carles I d'Espanya i la princesa Sofia de Grcia al casament del duc de Kent on es consolid el nuviatge entre els dos. 

L'any 1922, Lord Llus havia contret matrimoni amb la multimillonria Lady Edwina Ashley. El matrimoni esdevingu torments i els dos reconeguren haver mantingut nombroses relacions extramatrimonials, sobretot durant la dcada de 1930. Malgrat tot, el matrimoni continu junt fins la mort de lady Edwina l'any 1960 a Borneo per causes desconegudes. Llegendria fou la relaci mantinguda entre lady Edwina i el lder indi Jawaharlal Nehru.

La parella tingu dues filles:

 Patrcia Mountbatten, nascuda a Londres el 1924. Es cas el 1947 amb el lord Brabourne, John Knatchbull.

 Pamela Mountbatten, nascuda a Barcelona el 1929. Es cas amb David Nightingale Hicks el 1960.

Lord Llus Mountbatten mor com a conseqncia d'un artefacte collocat per l'IRA al vaixell on viatjava per la badia de Donegal, en revenja pels fets del Diumenge Sagnant. En aquest atemptat tamb mor un seu nt, lord Nicolau Knatchbull; la seva consogra, la baronessa viuda de Brabourne; i un noi de Belfast. L'atemptat commocion al pas i afect enormement a la famlia reial britnica qui tenia una enorme amistat amb els Mountbatten. A ms a ms, a l'atemptat tamb resultaren ferits, lady Patrcia Mountbatten i el seu marit, i un altre dels seus fills. Els terroristes, aquell cop, van ser durament atacats a Irlanda

 Condecoracions .
 Cavaller Company del Molt Noble Orde de la Lligacama (3-12-1946);
 Membre del Consell Privat de Sa Majestat (1947);
 Gran Creu de Cavaller de l'Orde del Bany (9-6-1955);
 Orde del Mrit (15-7-1965);
 Gran Comandant de l'Orde de l'Estrella de la ndia (24-3-1947);
 Cavaller Gran Comandant de l'Orde de l'Imperi Indi (24-3-1947);
 Gran Creu de Cavaller del Reial Orde Victori (1937);
 Orde del Servei Distingit (1-1-1941);
 Cavaller del Venerable Orde de Sant Joan de Jerusalem (18-6-1940);
 2 Mencions als Despatxos (9-8-1940; 21-3-1941);
 Estrella de 1914-15;
 Medalla Britnica de la Guerra 1914-20 ;
 Medalla de la Victria 1914-1918;
 Estrella de 1939-45;
 Estrella de l'Atlntic ;
 Estrella d'frica;
 Estrella de Birmnia ;
 Medalla de la Guerra 1939-1945;
 Medalla del Jubileu de Plata del Rei Jordi V 1935 ;
 Medalla de la Coronaci del Rei Jordi VI 1937 ;
 Medalla de la Coronaci de la Reina Elisabet II 1953;
 Espasa d'Honor i Llibertat de la Ciutat de Londres (1946);
 Gran Creu de l'Orde de Jordi I (Grcia) (5-11-1946);
 Creu de Guerra (28-4-1942   Batalla de Creta 41);
 Legi del Mrit (EUA) (1943);
 Medalla del Servei Distingit a la Marina (EUA) (9-10-1945);
 Gran Cord Especial del Nvol amb Banda (Xina) (10-4-1945);
 Orde de l'Elefant Blanc (Siam) (1946);
 Gran Creu de la Molt Refulgent Estrella de Nepal (1946);
 Gran Creu de la Legi d'Honor (Frana) (1946);
 Creu de Guerra (Frana) (1946);
 Gran Creu de l'Orde del Lle Neerlands (Holanda) (13-1-1948) ;
 Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catlica (Espanya) (1922);
 Orde del Sol Naixent de 4 Classe (Jap) (1922);
 Orde del Nil de 4 Classe (Egipte) (1922);
 Gran Creu de l'Orde de la Corona de Romania (1924);
 Gran Creu de l'Orde de l'Estrella de Romania (1937);
 Gran Creu de l'Orde Militar d'Aviz (Portugal) /1951);
 Orde del Seraf (Sucia) (1952);
 Agga Maha Thiri Thudhamma (Birmania) (1956);
 Gran Creu de l'Orde de Dannebrog (Dinamarca) (1962);
 Gran Creu de l'Orde del Segell de Salom (Etipia) (1965);
 Gran Creu de l'Orde de Llus de Hesse;
 Molt Estimada Orde Familiar (Brunei);






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76959" title="Cyrus" nonfiltered="527" processed="525" dbindex="30573">


 Cyrus s el nom llat dels reis de Prsia anomenats en catal Cir (Cir I d'Anshan i Cir II el gran);

Cyrus s tamb el nom latinitzat del riu Kura (persa Kurosh = Cir);

Cyrus (videojoc) s un videojoc pel sistema d'ordinador Commodore 64. Vegeu Llista de videojocs de Commodore 64;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76960" title="Puig d'Alcadena" nonfiltered="528" processed="526" dbindex="30574">

El Puig d'Alcadena o Puig de s'Alcadena s una muntanya de Mallorca amb una altura de 817 m. Pertany al municipi d' Alar. s una muntanya amb caracterstiques molt similars al Puig del Castell d'Alar, on hi ha les restes del Castell d'Alar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76963" title="Ervigi" nonfiltered="529" processed="527" dbindex="30575">
Ervigi (en germnic Erwig) (? - 15 de novembre de 687) Rei visigot del Regne de Toledo (680 - 687). Era un notable potser d'origen bizant, besnet d' Ermenegild i rebesnet del rei Leovigild. Es suposa tradicionalment a Ervigi fill d'un grec  annomenat Ardobast que va casar amb una parenta del rei Khindasvint, per la referncia no s de fonts contempornies. El fet que arribs a rei tenint sang grega fa suposar a alguns historiadors que Ardobast era fill d'Atanagildo,  al seu torn fill de Ingundis i Ermenegild que va ser portat a Bizanci al acabar la rebelli del pare. Sol per la sang goda del pare s'explicaria que pogus arribar al tron. Per naturalment existeixen altres explicacions, car Ardobast va poder ser un got de nom grec (no seria l'nic), o fins i tot podria no ser el seu pare ja que no consta a les fonts contempornies.

Ervigi es va fer coronar i ungir el diumenge 21 d'octubre del 680. No va tardar molt a trametre les convocatries per a un Concili general.

El XII Concili de Toledo s'inaugur a l'Esglsia dels Sants Apstols el 9 de gener del segent any (681). Van assistir trenta-vuit bisbes, quatre abats i quinze funcionaris palatins Encara que va deure convocar-se amb la finalitat de consolidar a Ervigi en el tron i fer callar els rumors sobre la seva participaci en el complot contra Wamba, es van alludir tamb altres qestions: sembla que aquell any les collites havien estat molt dolentes fins al punt que va comenar a sentir-se la fam, i el mateix rei va fer menci d'aix en el seu discurs al Concili. El fet s confirmat tamb per l'annim historiador que continu la Crnica d'Isidor.

El Concili va alliberar a la poblaci del jurament a Vamba i va reconixer a Ervigi com rei, declarant l'anatema per a tothom qui se li oposs.

Es va reconixer al metropolit de Toledo el dret a consagrar aquells bisbes que fossin designats pel rei, encara que pertanyessin a qualsevol altra provncia (diferent de la Cartaginesa on estava Toledo), per evitar les vacants prolongades, el que va donar origen a la primacia de la seu toledana dins de l'Esglsia hispana. El bisbe consagrat pel metropolit toled havia de presentar-se al seu bisbe metropolit en el termini de tres mesos per rebre una espcie de reconeixement oficial, sota pena d'excomuni, encara que el rei podia dispensar d'aquesta obligaci. Fins aleshores el rei havia actuat igualment, designant bisbes, per aquests eren consagrats pel seu respectiu metropolit; encara que la forma de nomenament no va variar substancialment, la consagraci va passar de fet al metropolit de Toledo.

Una referncia presa a l'inici del Concili fa pensar en Vamba. S'estudiava que devia fer-se amb aquells que a l'emmalaltir prenguessin la penitncia en estat d'inconscincia. Els bisbes es pregunten que s'havia de fer si recuperaven la salut i rebutjaven la tonsura i l'hbit religis. i el mateix amb els que declaraven que no estaven sotmesos a les regles de la disciplina eclesistica al no haver sollicitat ells la penitncia i no saber que l'estaven rebent. Fins i tot s'indica que feien aquesta declaraci "amb el major desvergonyiment". La referncia va haver d'anar adreada a Vamba. s inconcebible que desprs dels successos que van portar a la seva deposici una situaci similar fora l'eix d'un debat, centenars de persones pogueren estar en una situaci similar. Els bisbes deixaven saber a travs d'aix quina va ser la reacci de Wamba: se li havia aplicat la penitncia i l'hbit quan estava inconscient (mentre la versi oficial omet aquest extrem i dna a entendre que estava conscient, i el mateix l'havia sollicitat), i no havia sabut que l'havia rebut fins que al recuperar-se (el que va haver d'ocrrer molt aviat, i confirmaria que la malaltia de Wamba va ser provocada) se li va haver de comunicar. Wamba va passar algun temps sense creure el que ocorria; se sentia el rei i altivament negava tota validesa a un acte que implicava la seva deposici i en el que ell no havia tingut participaci. Seria la falta de suport de la noblesa la que l'hauria obligat finalment a acceptar la situaci.

No obstant aix sabem que una situaci similar es va plantejar per a una altra persona: el bisbe de Valria (Valera de Arrina, a l'est de Toledo i al Sud de Conca), Gaudenci. El delegat del Bisbe al Concili va explicar que Gaudenci havia caigut molt malalt i s'havia sotms a les regles de la penitncia, per desprs s'havia recobrat; i desitjava saber si estava capacitat per exercir la seva missi eclesistica. Per al bisbe se li va permetre seguir en el crrec, allegant que la penitncia (cal entendre que voluntria o involuntria) sols impedia realitzar assumptes mundans, per no drets divins. s evident que el clero no volia que Vamba torns al tron, i en canvi no tenia cap objecci que torns a la seva cadira un bisbe de provncia. Caldria preguntar-se si Gaudenci no era un instrument de la gent de Vamba, i la pregunta no es va fer deliberadament; per en aquest cas probablement s'hagus donat una resposta negativa a Gaudenci i hagus hagut d'abandonar la seva seu.

Les resolucions del Concili van ser confirmades pel rei (Khintila tamb havia confirmat les resolucions del V i VI Concili, per no se sap de cap altra confirmaci posterior dels Concilis VII, VIII, IX, X i XI).

El concili va prendre diverses mesures, a sollicitud del rei per sense oposici dels bisbes (que les van confirmar), contra els jueus. Es van decretar contra ells vint-i-vuit lleis.
Perqu no es pogus allegar pels jueus la ignorncia de les lleis, es van donar instruccions a tots els Bisbes i capellans perqu reunissin a l'Esglsia a la comunitat jueva de la seva ciutat o aldea i se les llegissin. A l'Esglsia local es conservarien les actes d'abjuraci dels jueus i d'incorporaci al catolicisme. A Toledo es va procedir a la publica lectura de les lleis a l'Esglsia de Santa Mara el 27 de gener del 681.

Els bisbes no sol no es van oposar a aquestes lleis, sense que alguns (o tots) les van aplaudir, constant el cas del metropolit toled Juli, que procedia d'una famlia de jueus que s'havia convertit (sembla que els seus pares ja eren cristians) i va escriure algunes obres contra els jueus. No cap dubte que era un enemic furibund de la religi jueva (sol ocrrer amb els conversos) per no obstant aix conservava amics jueus, car un dels seus llibres el va dedicar al Bisbe de Barcino, Idalius, i el va fer portar per un jueu anomenat Restitutus.

Sorprn que amb totes les mesures adoptades contra els jueus, especialment durant el segle VII, la comunitat hebrea persists en tot el perode, i s'alludeix freqentment als suborns als funcionaris i que la persecuci es va limitar, llevat de casos allats, a la confiscaci de bns i no va suposar la mort de molts israelites .

En el Concili el rei va sollicitar tamb que es reviss el Codi de Recesvint, que contenia contradiccions i lleis contrries a la justcia. La revisi es va fer i va entrar en vigor el 21 d'octubre del 681 (per la qual cosa va haver de ser publicat poc abans). Del Codi es van suprimir les lleis que castigaven als qui causaven greus danys als seus esclaus (que no agradaven a la noblesa possedora d'esclaus). Es van incloure algunes lleis noves, i moltes altres van ser modificades en algunes paraules, o aclarides amb addicions o comentaris. En general va disminuir notablement els cstigs als quals estaven sotmesos els nobles i va assegurar els seus privilegis.

El Concili va concloure el 25 de gener del 681.

Ervigi va haver d'estar molt sotms a la noblesa i al clero. Temps endarrere el clero havia collocat en el tron al seu candidat, Khntila, cosa  que havia desagradat a la noblesa; ara Ervigi havia de ser el candidat de la noblesa, per no tenia oposici en el clero, del qual necessitava tamb el suport. La llei militar de Wamba havia perjudicat a la noblesa esclavista i al clero, i Ervigi va perdonar als que havien estat castigats en virtut d'ella; a ms els bisbes van afegir que aquells que havien perdut el dret a testificar en virtut de la llei, podrien fer-ho ara, i si el cas s'hagus jutjat durant la seva inhabilitaci podria ser reobert. No obstant aix, si hi va haver pressions del clero o la noblesa per abolir la llei, no van sortir efectes, i la revisi no va ser tan profunda com potser aquests estaments haguessin desitjat.

L' 1 de novembre del 683 va dictar un edicte pel qual perdonava tots els impostos sobre esclaus, pendents que va representar el sacerdot Citronius. 

El 4 de novembre del 683 va inaugurar el XIII Concili de Toledo a l'Esglsia dels Sants Apstols que acabaria el 13 de novembre. Van assistir setanta-set Bisbes (inclosos els metropolitans), cinc abats, tres dignataris catedralicis i vint-i-sis funcionaris palatins. Es va demanar el perd i la rehabilitaci dels rebels del 673 contra Vamba. Els bisbes van accedir a restablir en els seus crrecs i posici als nobles rebellats i als seus descendents, i que se'ls tornessin les terres que romanien en poder de la corona; el perd es faria extensiu a tots aquells que havien caigut en desgrcia per iguals motius des dels temps de Khntila, quaranta anys abans. Sembla que volia posar-se fi a l'episodi dels refugae del qual la rebelli de Paulus pel seu modus operandi sol hauria estat l'ltim captol, segurament quan ja la noblesa representada pels successius rebels havia quedat molt debilitada pels morts, execucions, empresonaments, confiscacions, turments, canvis de partit i altres causes, i ja no constitua un perill real per a la corona, a la qual interessava ms guanyar el seu suport. Tres dels signants de les actes del Concili del 683 tenen noms idntics que tres dels trenta collaboradors coneguts de Paulus capturats a Nimes. Ervigi no volia que els llaos de sang i les venjances familiars provoquessin noves rebellions i va adoptar una prudent poltica de reconciliacin que acabs amb les faccions.

Per les mateixes actes coneixem l'existncia d'un comte del Tresor anomenat Isidor (que exercia el crrec el 683) i uncomte del Patrimoni anomenat Vitul (que exercia el crrec el 683 i fins i tot el conservava deu anys desprs), els dos romans o de nom rom, encara que anteriorment almenys el crrec de comte de patrimoni havia estat exercit per gots.

Les confessions forades havien de ser un mitj de desfer-se de rivals poltics. Els bisbes les van condemnar explicant que per la seva culpa alguns funcionaris palatins havien mort o havien caigut en la ignomnia perptua. Per tant, d'ara endavant, cap funcionari ni bisbe podria ser sotms a una confessi forosa. Els funcionaris palatins del que la culpabilitat no fos manifesta no podrien ser destituts, desterrats, empresonats, interrogats, torturats o azotados, ni se'ls podrien confiscar els seus bns, ni qualsevol tracte que els obligus a una declaraci de culpabilitat falsa; si el rei decidia acusar-lo deuria sotmetre'l a judici pblic, mitjanant un tribunal de bisbes, seniores i gardings. La llei abraava tamb a aquells que vivien a prop de la frontera i podien fugir a un altre pas. Cap palat que visqus al pas podia ser detingut per un temps superior al necessari, i encara que podia vigilrsele per evitar que foments disturbis, no podia amedrentrsele. El judici no podia ser demorat fins a obtenir la confessi. Les confessions obtingudes en contra d'aquesta llei serien nulles. Segurament era la noblesa palatina qui inspirava aquesta llei (doncs el rei no havia esmentat el tema) per el clero no dubt a secundar-la i a incloure als bisbes entre els seus beneficiats.

Ervigi volia protegir a la seva famlia per a quan deixs de ser rei i com havia fet Khntila anteriorment va fer que els bisbes declaressin que tots els futurs reis haurien de respectar les persones i bns de la reina Liuvigoto, dels fills i filles del rei i dels seus respectius cnjuges; ning podria donar-los mort, privar-los dels seus bns, tonsurar als homes o convertir a les dones en monges, desterrarlos, mutilar-los o azotarlos i el que ho fes seria anatematitzat. Si la reina Liuvigoto sobrevisqus al seu esps, no podria tornar-se a casar ni tenir relacions sexuals amb ning, ni tan sols amb un rei, i qui ho incompls seria condemnat amb l'infern. 

El Concili es va tancar el 13 de novembre del 683 i poc desprs va arribar a Toledo un enviat del Papa Lle II (que va ser pontfex des de l'abril del 682 al juliol del 683) amb sengles cartes per al rei, per al comte Simplici, per a tots els bisbes i per al metropolit Quiricus de Toledo, antecessor de Juli i que evidentment el Papa quan va escriure la carta (doncs a finals del 683 el pontfex ja havia mort) desconeixia que havia mort feia dos anys i le havia succet Juli, en les quals invitava a reconixer les resolucions del III Concili constantinopolit (VI Concili Ecumnic) que havia condemnat el monotelisme. Devia celebrar-se un nou Concili, per tan recent l'anterior es va convocar un Snode de bisbes de la Cartaginesa al qual assistirien els metropolitans dels altres cinc provncies, com delegats d'aquestes, en les quals se celebraria al seu torn, prviament un Snode, decidint la resoluci pertinent que els metropolitans traslladarien a la reuni de Toledo.

El Snode, conegut com a XIV Concili de Toledo, es va celebrar del 14 al 20 de novembre del 684. Van assistir tots els Bisbes de la Cartaginense i els metropolitans de les altres provncies, i a ms un bisbe de la Tarraconense, un altre de la Narbonense i un altre de Galcia. Els respectius Snodes provincials havien aprovat les directrius del Concili Ecumnic de Constantinoble, i ara els assistents al Snode Toled, en nom de l'Esglsia d'Hispnia i Gllia Narbonense van confirmar conjuntament les decisions del Concili constantinopolit, la qual cosa va ser transms al Papa utilitzant-se algunes paraules que van ser considerades doctrinalment errnies. Juli va rebutjar l'acusaci i es va enfrontar al Papa. L'opini de Jul va ser confirmada desprs pel XV Concili de Toledo el 688, celebrat sota el regnat de Egica.

El 14 de novembre del 687 Ervigi, greument malalt i fora de la capital, va designar hereu al seu gendre gica, marit de Cixilo, la filla del rei. L'endem va prendre la penitncia i envi a gica i als nobles cap a Toledo i va morir poques hores desprs.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76965" title="Castell d'Alar" nonfiltered="530" processed="528" dbindex="30576">
El Castell d'Alar s un castell situat al cim del mateix nom, al terme municipal d'Alar, a Mallorca. s B d'Inters cultural des de l'any 1931.

S'hi arriba per un cam amb trams asfaltats i amb un darrer tram empedrat. Cal completar l'accs a peu. La seva propietat s compartida entre el Bisbat de Mallorca i l'Ajuntament d'Alar per una part i per l'altra, per un propietari privat.

 Aspectes histrics i cronologia .
Construcci amb finalitats militars existent l any 902, quan els sarrans arribaren a l illa. En aquell temps ja hi havia una fortificaci on els assetjats resistiren vuit anys i sis mesos. La fortificaci fou ocupada successivament pels conqueridors de l illa i el rei en Jaume I el Conqueridor se la va reservar quan permut Mallorca pel Comtat d'Urgell a l Infant Pere de Portugal.

El 1343 els ocupants del castell es rendiren a les tropes de Pere el Cerimonis desprs d'edictes amenaadors. Als segles XIV i XV, fou progressivament abandonat encara que s hi mantingu un guarnici militar fins al 1741. A partir d aquesta data l s fou nicament religis, ja que al 1622 s hi havia edificat un oratori.

 L'edifici .
Es conserva la muralla del castell amb cinc torres. A l entrada del recinte trobam un primer portal d accs , ubicat a l avantmuralla. Alguns escalons ms amunt arribam a una segona porta, imbuda en una torre de defensa per matacans. s la torre de l homenatge, popularment coneguda com constipador. A migjorn de la mola del castell hi ha una altra torre molt popular, dita la Pres dels Moros o la Torre de la Cova, a sota de la qual hi ha una cova de Sant Antoni , vestigi d una antiga ocupaci eremtica del segle XVII. De l interior del recinte destaquen l oratori , l hostatgeria i cinc aljubs algun dels quals podria ser de traga rab. Tamb es possible que un d aquests aljubs fos emprat espordicament com a casa de neu.

 Festes, tradicions i llegendes .
El diumenge desprs de Pasqua s hi celebra el Pancaritat i el dia 8 de setembre es fa una romeria al Castell per celebrar la Nativitat de la Mare de Du.

El Castell d Alar s un indret farcit de llegendes i histries populars. Consten de l existncia d un grup de bruixes que habitaven al proper cim de s Alcadena, que durant la nit collocaven llargs fila a les muralles del Castell. Tensats els fils, les bruixes cantaven i ballaven fins a la sortida del sol.

Una altra de les histries del Castell va tenir lloc a un dels seus espadats, el penyal de s Orengar, perills indret on un alaroner anomenat  en Fonoll  pos mencions que faria l ullastre esbrancat  durant una hora. Quan estava a punt de complir-se l hora alg dels qui anava a perdre l aposta el va empnyer al buit. Des d aleshores el lloc s anomena el Salt d en Fonoll. Per sens dubte el fet ms destacat de tots els qui es conten del castell s la histria d en Cabrit i Bassa. Els fets succeren l any 1285 quan dos dels defensors del castell, Guillem Cabrit i Guillem Bassa, fidels al rei Jaume II, ironitzaren sobre el nom del rei Alfons d Arag. El rei, molt molest, promet que en acabar el setge els torraria com a cabrits en l'Assalt al castell d'Alar. El gener de 1286 el castell capitul i el rei compl la seva terrible amenaa a la plaa de la zona urbana de  Los Damunts  (llavors era el centre del poble), anomenada de Cabrit i Bassa, que provoc l excomuni del rei. A partir d aquell moment va crixer la devoci popular cap als dos mrtirs, que arribaren a tenir moltes esglsies de Mallorca.

La potada del rei en Jaume.
La potada del rei en Jaume I s una llegenda localitzada a altres indrets de Mallorca i que en el Raiguer s viva a Marratx, Santa Maria del Cam i Inca. En tots els casos es tracta d'un o diversos cocons de la zona que marquen el pas del mtic cavall del rei en Jaume. En el Castell d Alar, la localitzam abans de l avantmuralla.

 Vegeu tamb .
Cabrit i Bassa;

Referncies.




 Bibliografia .
Guia Patrimonial del Raiguer, Mancomunitat des Raiguer (2007);
Un castell de records, Ass. Voluntaris Catell d'Alar (2006);
De Hisn-Alarun a Castell d'Alar, Bartomeu Isern (2005);
Histria d'Alar, Ramn Rossell i Vaquer (1979);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76966" title="gica" nonfiltered="531" processed="529" dbindex="30577">
gica (c.610-701) fou rei dels visigots d'Hispnia (Regne de Toledo) del 687 al 701. Era parent del rei Vamba i gendre del rei Ervigi pel seu casament amb Kksilo (Cxilo), filla d'aquest, la qual, tanmateix, ms tard repudi. 

gica va ser coronat el diumenge 24 de novembre del 687 a l'Esglsia dels Sants Apstols de Toledo.

No va tardar a convocar un nou Concili, el XV Concili de Toledo, que s'inaugur a l'Esglsia dels Sants Apstols l' 11 de maig del segent any (688). Van assistir seixanta-sis bisbes (inclosos els metropolitans) vuit abats, tres dignataris catedralicis, i vint-i-sis alts funcionaris palatins. El Concili va confirmar la posici teolgica de Juli de Toledo en el tema conegut per "les dues Voluntats"  de Crist al que es van dedicar disset cnons.

Per la principal ra del Concili era una qesti que el rei volia plantejar. El seu sogre el difunt rei le havia concedit la m de Kksilo exigint-li un jurament de protegir als membres de la famlia reial. Abans de morir Ervigi li havia exigit tamb jurar que no denegaria la justcia al poble (probablement Ervigi mai li va exigir tal jurament). gica declarava que els dos juraments eren incompatibles i contradictoris, car per concedir justcia i reparar l'opressi que l'anterior rei havia infligit al poble i retornar els bns confiscats a aquelles persones condemnades injustament, havia de perjudicar a els fills de Ervigi (que segurament posseen per llegat les possessions confiscades als enemics del monarca mort). Per tant sollicitava ser alliberat d'un dels dos juraments i deixava clar que desitjava ser alliberat de la protecci a la famlia de Ervigi (per a aix hauria inventat l'altre jurament) malgrat que pertanyia a ella (sens dubte no es portava b amb el seu cunyats). Tamb sollicitava que es revoqus el cnon que prohibia castigar als membres de la famlia de Ervigi. Els bisbes, que no podien negar-se a la voluntat del rei, van haver de reconixer que l'inters pblic era ms important que el d'una sola famlia, per van intentar preservar en la mesura del possible a la famlia de Ervigi (al qual el clero tant devia), i van dictaminar que la famlia tamb formava part del poble i que tamb se li havia de fer justcia. Quant a la revocaci del cnon, es va declarar que no calia, car la famlia de Ervigi podia ser castigada si algun d'ells era jutjat i resultava culpable d'algun delicte.

La resta de temes del Concili van ser secundaris. 

Evidentment gica no es va donar per satisfet amb el resultat del Concili. Juli de Toledo es negava a emparar un persecuci injusta dels fills i la dona de Ervigi. Per Juli va morir dos anys desprs el 6 de mar del 690. El va succeir Sisebert o Sisbert.

Llavors el rei va moure els seus peons i va convocar un Snode de Bisbes de la Tarraconense (el que indicaria que aquesta provncia era la ms favorable al nou rei i a la seva famlia, i aix sembla haver seguit fins al final del regne visigot, al contrari del que va passar amb Vamba). 

El Snode es va celebrar a Cesaraugusta l' 1 de novembre del 691. Aquest Snode va revocar parcialment el cnon quart del XIII Concili de Toledo (que exigia la protecci de la famlia de Ervigi) i va dictar certes normes sobre les viudes reals, en virtut de les quals es va obligar a la ex reina Liuvigoto a ingressar en un convent fins a la seva mort.

Liuvigoto no va ser l'nica vctima d'gica. Altres nobles van patir la seva persecuci i alguns van morir. Potser gica estava influt per l'antiga costum dels llaos de sang i prenia represlies contra tots aquells que considerava que le havien perjudicat a ell o a la seva famlia. Per el resultat evident era tornar a crear una facci opositora, desprs que les encertades mesures de Ervigi amnistiant als rebels i restaurant-los en la seva condici social haguessin posat fi al llarg episodi de les lluites civils peridiques.

s evident que les seves mesures van crear oposici. El propi metropolit de Toledo i segurament el clero provincial (i potser d'altres provncies) s'oposava al rei, tant per la seva poltica com per valer-se del clero de l'altra provncia (Tarraconense) que devia ser-li favorable, per imposar les seves decisions, el que perjudicava notablement la condici primada de Toledo. Segurament cap al 692, el metropolit Sisebert, i diversos nobles liderats per Sunifred, van tramar un complot per enderrocar al rei. Els conjurats pretenien assassinar al rei i a una srie de nobles de palau (Frogellis, Teodomir, Liuvila, Tecla i altres) . Segurament gica va aconseguir sortir indemne de l'intent d'assassinat, i va poder traslladar-se molt aviat a algun altre lloc (segurament a Cesaraugusta). Els rebels van collocar en el tron a Suniefred o Sunifred, que segurament va ser coronat per Sisebert. Es coneix una moneda d'aquestes dates que porta el nom de Suniefred. Per el rei va reunir les seves tropes, va tornar a la capital, i la va prendre. Desconeixem la sort de Suniefred, per si es coneix la del metropolit toled, car a ell es va alludir en el XVI Concili de Toledo.

Probablement la rebelli va esclatar en la segona meitat de l'any 692, i potser es va allargar fins a almenys el mes de mar del 693. Una vegada el rei va iniciar la repressi, la resistncia no fou molt forta. Res ms tornar a Toledo el rei va convocar el XVI Concili de Toledo, que s'inaugur el 25 d'abril i va concloure el 2 de maig de 693 a l'Esglsia dels Sants Apstols, amb assistncia de seixanta-dos bisbes (els bisbes de la Narbonense no van poder assistir a causa d'una epidmia que assolava la provncia), cinc abats i sis comtes palatins. En el seu escrit al Concili el rei va fer referncia als molts que van trair la seva confiana i va demanar que tot funcionari palat (tal havia de ser el crrec de Suniefred) que conspirs per assassinar al rei o arrunar als gots, o que instigus una rebelli, seria destitut (sort en la qual le imitarien els seus descendents, segurament per evitar que actuessin els llaos de sang), passaria a ser esclau del tresor i se li confiscarien els bns. Els bisbes van secularitzar a Sisebert que a ms va ser excomunicat, i se li va prohibir rebre la comuni fins als seus ltims moments, llevat que abans obtingus el perd real; naturalment se li van confiscar tamb tots els seus bns. El deposat metropolit, assistent a l'acte, es va confessar culpable, i va escoltar la sentncia. Es va decidir que en el futur cap rebel podria tornar a desenvolupar mai un crrec palat (potser alguns dels crrecs palatins rebels eren antics rebels que havien recobrat el seu crrec grcies a l'amnistia de Ervigi; en tot cas tamb cal suposar que eren els crrecs palatins els qui podien portar a efecte les rebellions) i es convertirien en esclaus del tresor; tampoc els seus descendents podrien desenvolupar crrecs palatins (aquesta disposici sembla inspirada pel rei). Les propietats confiscades als rebels serien de lliure disposici pel rei que podria donar-les a la seva famlia, a l'Esglsia o a altres nobles lleials, i els descendents de les vctimes de la confiscaci no tindrien mai dret a reclamar-les. El rei que en el futur no fes complir aquestes normes quedaria malet. Els usurpadors van ser anatematitzats en virtut del cnon setanta-cinc del IV Concili, i es va declarar que els qui vulneressin l'esmentat cnon serien anatematitzats en el mxim grau. Sembla que els funcionaris palatins rebels van utilitzar el cnon del XIII Concili que protegia als funcionaris de palau de la destituci i detenci, per demorar el seu arrest o expulsi, i poder escapar o salvar els seus bns. gica va voler potser revocar el cnon, per no va haver d'obtenir el suficient suport eclesistic i dels funcionaris lleials per aix.

El rei va ordenar als bisbes de la Narbonense, que no havien podrit acudir al Concili, que celebressin un Snode, i aprovessin els resultats del XVI Concili general.

La seu de Toledo va ser ocupada per Flix, bisbe de Sevilla i bigraf de Juli; Faust, bisbe de Braga va ocupar la seu vacant de Sevilla.

Al Codi de Recesvint, reformat per Ervigio, es va afegir una nova llei: era illegal que ning es lligus a un altre amb un jurament diferent del de fidelitat a la corona o dels prestats als tribunals de justcia; qualsevol que es juraments amb un altre seria culpable des d'aquell moment de conspiraci i quedaria sotms a la llei de Khindasvint sobre els usurpadors. La mesura estava encaminada a impedir que els funcionaris palatins poguessin demorar la seva detenci o destituci.

El rei va demanar la revocaci de les lleis de Ervigi (de fet va sollicitar la revocaci de les lleis vigents llevat de les dels reis Khindasvinto, Recesvint i Vamba; per com el Codi de Recesvint acumulava les lleis anteriors o les derogava de fet, i posteriorment, a part de la llei militar de Vamba, solsament Ervigi havia modificat la legislaci, eren les lleis d'aquest les que estaven en qesti). El sorprenent encrueliment d'gica contra el seu sogre i antecessor (i contra la famlia d'aquest) prosseguia doncs sense atenuaci. Algunes lleis van ser revocades i es va restablir la llei contra la mutilaci d'esclaus la supressi de la qual tant havia complagut a la noblesa esclavista (en la seva restauraci el rei va fer una referncia molt hostil al seu sogre). Unes dotze lleis van ser afegides al Codi vigent.

En el seu escrit al concili, el rei va proclamar la seva intenci d'acabar amb el judaisme. I per a aix va incloure una llei en el Codi legal per la qual qualsevol jueu que s'hagus convertit realment al cristianisme seria alliberat dels impostos que havia de pagar (no sabem si es refereix a l'impost ordinari i a l'impost especial per als jueus, o nicament a aquest ltim; no consta quan va ser instaurat l'impost especial als jueus, encara que se sap que afectava als conversos i jueus indistintamente) import que seria afegit als impostos dels jueus no convertits. Els conversos podrien tamb comerciar encara que un cristi no hauria de comprar-los res fins a estar segur de la seva conversi, a i a tal efecte podria exigir-li recitar el parenostre i el credo i que rebs la comuni. Un jueu no convertit no podria comerciar amb ultramar ni amb els cristians i per tant sol podrien comerciar entre ells. El cristi maior que comercis amb un jueu pagaria una multa de dos-cents setze sous i el cristi inferior rebria cent azotes i una multa cuyo import seria fixat pel rei. Totes les propietats agrcoles de jueus, els esclaus de jueus i tots els bns immobles, que haguessin estat adquirits a cristians serien confiscats pel Tresor mitjanant el pagament d'una compensaci. Els bisbes van acceptar la llei, encara que sembla que sense grans entusiasmes, car van declarar que l'aprovaven a petici expressa del rei (el que significava que no l'aprovaven per prpia iniciativa). El rei, en el seu escrit, feia menci que les sinagogues estaven tancades i en runes, i com cap llei havia ordenat el seu tancament o destrucci, s'ha suposat l'existncia de "progroms" derivats de la poltica real; per ms probablement l'abandonament de les sinagogues es devia que els jueus havien hagut de passar a realitzar les seves prctiques religioses en la intimitat de les seves cases.

Fins i tot no va haver de quedar satisfet el rei de les decisions del Concili contra els jueus i de la falta d'entusiasme dels bisbes (pensaria que els bisbes no executarien la llei estrictamente). Va convocar a l'any segent un nou Concili (el XVII Concili de Toledo) que es va inaugurar el 9 de novembre del 694 a l'Esglsia de Santa Leocadia, sense que s'hagi pogut establir quants bisbes van assistir. Tal com havia fet amb els dos suposats juraments (havia inventat sens dubte el segon), va inventar ara un complot mundial dels jueus contra els reis de tot l'orbe, i fins i tot va assegurar que en alguns regnes els jueus s'havien rebellat. El rei va indicar que sabia per confessions de jueus conversos (en aquest cas alg les hauria revelat) que els hebreus hispans havien conspirat amb els d'altres llocs (Africa?) per rebellar-se junts contra els cristians. gica alludia a la seva pietat envers els jueus i exhibia com prova que els havia perms conservar els seus esclaus cristians (per tant en el 693 els jueus seguien posseint esclaus cristians) si ells es convertien al cristianisme. Assegurava que els jueus conversos havien continuat en les seves creences secretament, i proposava acabar amb ells convertint-los en esclaus, llevat de la Narbonense, on l'epidmia que assolava la provncia (que durava des dels inicis del regnat d'gica  o abans) havia provocat un descens alarmant de poblaci i on els jueus sols serien condemnats a lliurar les seves propietats al dux. Els bisbes van confirmar (no s clar si per les confessions dels jueus o per l'obedincia al rei) la conspiraci dels jueus del regne amb jueus estrangers i "per ordre" del rei es va declarar que serien despossets de totes les seves propietats i serien convertits en esclaus juntament amb les seves dones i fills. No podrien ser manumesos ni, en la seva condici d'esclaus, se'ls permetria practicar la seva religi. Els esclaus cristians dels jueus serien alliberats i el rei designaria a alguns d'aquests esclaus cristians (que en la seva condici d'homes lliures es comprometrien a no permetre als seus antics amos jueus convertits en esclaus, practicar els seus ritus) perqu rebessin als jueus esclavitzats, amb la condici que paguessin els impostos que abans pagaven els israelites (incls l'impost especial sobre els jueus). Els fills dels jueus els serien arrabassats quan arribessin als set anys i serien lliurats a cristians perqu els eduquessin en la fe catlica i quan arribessin a l'edat adequada els casessin amb cristians.
Els bisbes tamb van declarar l'anatema sobre tot aquell que desprs de mort gica ofengus a la seva vdua o als seus fills, donant-se una detallada llista de les ofenses. I se sollicitaven oracions pel benestar del rei i de la famlia reial en totes les esglsies catedralcies del regne, cada dia de l'any llevat del divendres sant (dia que no se celebrava missa).

Sembla que gica va efectuar algunes condonacions o remissions d'impostos, sense que es coneguin detalls.

Durant uns quants mesos o anys (potser tres anys) va haver de combatre contra el duc d'Aquitnia Eudes, qui va assolar la Narbonense sense que es coneguin molt b els motius.

El 15 de novembre del 700 Egica va associar al tron al seu fill Witiza o Vtiza, que va ser ungit, i se li va confiar el govern de Galcia, on sembla que va establir la seva residncia real a Tude (Tuy). Sembla que Vtiza va tenir des d'aleshores la consideraci de rei ple, i els dos anys segents van ser anomenats de "govern conjunt" (en les monedes Regni concordia).

Segurament en l'any 701 el cronista annim continuador de la Crnica d'Isidor esmenta un fet sorprenent: un atac naval bizant contra les costes hispanes, que va ser rebutjat per un got anomenat Teudimer, cap militar. Segurament el cronista confon als bizantins o orientals, amb els rabs tamb procedents d'Orient. Els rabs havien pres Cartago el 798 i no s probable que el 701 els grecs conservessin fortaleses i efectius suficients per dedicar-los a la lluita contra els visigots en lloc de contra els rabs. En canvi una expedici de tempteig dels rabs s molt raonable.

El 702 es va publicar la Llei d'gica sobre els esclaus fugitius.

El mateix any 702, segurament a mitjans d'any, gica va morir de mort natural.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76967" title="Na Franquesa" nonfiltered="532" processed="530" dbindex="30578">

El puig de  na Franquesa s una muntanya de Mallorca amb una altura de 1067 m. Pertany al municipi d'Escorca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76968" title="Windows Server 2003" nonfiltered="533" processed="531" dbindex="30579">

El Windows Server 2003 s un sistema operatiu desenvolupat per Microsoft com a successor del Windows 2000 server. La primera versi, presentada el 24 d'abril del 2003 es trobava noms disponible per a entorns de 32 bits, per la segona versi (SP1) ja aparegu en 32 bits i 64 bits, convertint el Windows 2003 server en el primer sistema operatiu de Microsoft en 64 bits. 

La ltima revisi del sistema operatiu fou la versi R2 que que inclou una seria de millores per gestionar els entorns empresarials, comercialitzada el febrer del 2006. 

Enllaos externs.
Web oficial ;
Galeria d'imatges ;
Vdeo sobre com instal lar un controlador de domini en un Windows Server 2003 R2;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76969" title="REST" nonfiltered="534" processed="532" dbindex="30580">
REST (Representational State Transfer) s una arquitectura de programari pensada per sistemes distributs basats en hypermedia, com per exemple la web. Aquest terme va ser introdut l'any 2000 en una tesi doctoral sobre arquitectures de programari de xarxes . Aquesta tesi va ser escrita per Roy Thomas Fielding i dirigida per Richard N. Taylor. Roy va ser un dels principals autors de les especificacions del protocol HTTP i explica en la seva tesi com es pot aprofitar aquest protocol per tal de desenvolupar aplicacions distribudes.

Tot i que en un principi REST es referia tan sols a un conjunt de principis d'arquitectura de xarxa i la definici i adreament dels recursos, actualment aquest concepte s'utilitza per referir-se a una interfcie web que utilitza XML i HTTP sense cap conjunt de capaleres com podria ser en el cas de SOAP i XML-RPC. Segons la tesi de Roy es poden dissenyar interfcies XML+HTTP seguint la filosofia de RPC sense utilitzar la complexitat del protocol SOAP.

Notes.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76970" title="Penyals d'Honor" nonfiltered="535" processed="533" dbindex="30581">

Els Penyals d'Honor sn la mxima altura del masss de la comuna de Bunyola, a Mallorca amb una altura de 819 m. Pertanyen al municipi de Bunyola.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76972" title="Khntila" nonfiltered="536" processed="534" dbindex="30582">
 
Khntila fou rei dels visigots d'Hispnia del 636 al 639. Fou elegit rei en morir Sisenand, per una assemblea de bisbes i prcers, seguint l'esperit del concili IV de Toledo, vers el mes d'abril del 636.

Estant tan recent el Concili toled, i els anatemes llanats contra els opositors, no s probable que no es respectessin els seus acords. La noblesa ms fortament contrria a Sisenand havia d'estar a ms bastant debilitada, desprs dels cstigs impostos en el IV Concili de Toledo i dels possibles resultats del fracs d'una rebelli. L'elecci va recaure en un magnat anci (sembla que Khintila comptava amb vuitanta-sis anys), que probablement tenia el suport del clero (no molt favorable a Sisenand) i que segurament havia recolzat a l'anterior rei ms per oportunisme (com els bisbes electors) que per convicci.

La seva primera decisi va ser convocar un Concili (V Concili de Toledo) que es va iniciar a l'Esglsia de Santa Leocadia el 30 de juny del 636. Totes les decisions del Concili van ser de carcter poltic. En primer lloc es va tractar de la seguretat del rei, i desprs de la qesti successria.

El cnon setanta-cinc de l'IV Concili havia de ser llegit pblicament desprs de cada Concili. Els descendents del rei havien de gaudir de tots els bns justament adquirits o que els seus pares els haguessin proporcionat. L'anatema havia de caure sobre tot aquell que en el futur els molests o injuris. Tamb els fideles del rei, que constituen una camarilla que l'envoltava i que eren considerats els seus partidaris incondicionals, consellers de confiana i auxiliars, havien de quedar protegits i conservar les seves propietats i els regals que el rei anterior els hagus atorgat.

Els que consultessin a endevins per conixer la sort del rei serien excomunicats. La mateixa pena cauria sobre els que malessin al rei i els que s'agrupessin per collocar a un altre en el tron. Tothom qui aspirs al tron sense ser elegit per qui corresponia (i sense ser de noble bressol) seria excomunicat i rebria l'anatema.

En les actes es diu clarament que "alguns homes als qui l'origen no orna i el valor no adorna" havien aspirat al tron. No sabem si l'aspiraci la van realitzar mitjanant una rebelli o mitjanant la seva candidatura en el Concili que va elegir a Khintila.

Probablement la noblesa que havia recolzat a Sisenand havia comptat amb la majoria grcies al suport dels francs i a la rpida abdicaci de Suintila. Per al celebrar-se l'elecci del seu successor l'elecci havia recaigut no en un dels primers seguidors de Sisenand, sin probablement en un noble que havia entrat en el seu partit a ltima hora i forat per les circumstncies, que a ms es va envoltar dels seus propis partidaris i va ignorar a la resta de la noblesa que podia haver-lo recolzat. 

Khintila no va emetre moneda en la Narbonense, el que suggereix que all podien tenir lloc esdeveniments dels quals no coneixem el seu desenvolupament. En el Concili sembla que tampoc va estar present cap bisbe de la provncia que cal suposar rebellada (l'assistncia en tot cas no va ser molt important doncs sol van assistir 22 bisbes i dos representats; est en discussi l'assistncia del metropolit de Narbona que segurament no va assistir, i sols el bisbe de Barcino va representar la Tarraconense oriental). Cap element permet assegurar que la indicaci dels bisbes sobre aspirants al tron de baixa bressol es refers a hisp-romans. 
Segurament la rebelli, si va existir, va ser sufocada el mateix any o l'any segent (637) i desprs d'aix es va convocar un nou Concili.

El VI Concili de Toledo es va inaugurar el 9 de gener del 638 i en ell van estar presents cinquanta-tres bisbes (ms del doble que en l'anterior) i entre ells ni havia tres procedents de la Narbonense (els d'Elna i Lodeve i el metropolit de Narbona, Esclua). El Concili va ser considerat una reuni dels bisbes d'Hispnia i la Gllia a diferncia de l'anterior que es va qualificar com una reuni de bisbes de "les diverses provncies d'Hispnia".

L'assemblea va dictar algunes normes eclesistiques per sobretot va reafirmar les decisions del V Concili sobre seguretat del rei, de la seva famlia i dels seus fideles, i cstigs per als usurpadors i rebels, ratificaci potser necessria per la falta d'assistncia de gran part del clero al Concili anterior. Els fills del rei conservarien els seus bns a la mort del pare i ning podria injuriar-los. Els fideles conservarien els seus crrecs i propietats menys si haguessin estat deslleials. Es prohibia especialment als clergues i laics formar un partit per coronar a un nou rei, i aquells que participessin en un complot i ho denunciessin davant el rei serien perdonats. Es condemnaven les usurpacions del tron quan mors el rei (el nou rei hauria de ser elegit regularmente) i no tenia dret a regnar qui hagus estat decalvat o tonsurat, qui fora d'origen servil o qui pertanys a una raa estrangera (no goda, car noms als gots corresponia el dret de successi al tron) . El Concili va tocar el tema dels acusats (culpables) de certs delictes (que pel que sembla eren un nombre important) que s'havien refugiat en terra estrangera (de fet s'indica en terra enemiga) i collaborant amb ells havien causat danys al regne, els quals, en cas de ser capturats, serien excomunicats. 

Els nobles de la Narbonense eren probablement antics lleials de Sisenand, defraudats pel seu successor. La seva aliana natural hagus estat amb el rei merovingi Dagobert (que governava Nustria i Borgonya) i aquest rei no va morir fins al 638; el va succeir el seu jove fill Clodoveu II sota tutela de la reina vdua Nantequilda, augmentant el poder del majordom de palau, Ega, i encara que no se sap la poltica de la nova direcci del regne en relaci amb els rebels, la rebelli ja havia d'haver acabat. Dagobert regnava en tot el seu poder el 636 i 637 i podria haver recolzat als rebels per amb menys xit que uns pocs anys endarrere (cal tenir en compte que el regne franc estava embarcat en una penosa lluita en la part oriental del regne, i a certs conflictes interns). Per tant hem de suposar que Dagobert va prendre partit pels rebels, els va recolzar militarment (recolament poc important doncs no va tenir xit) i va acollir als refugiats. Els francs serien en aquest cas "l'enemic" el gener del 638, quan Dagobert fins i tot no havia mort (Dagobert va morir deu dies desprs d'iniciat el Concili, per la notcia no arribaria a Toledo fins a diversos dies desprs), i en tot cas els seus successors no canviarien la seva poltica respecte al regne visigot. A ms aix seria coincident amb les posteriors informacions sobre els refugae (que podrem traduir per "fugits" o "refugiats poltics") a Frana. Per Fredegari, cronista del regnat de Dagobert, no esmenta els fets; si els francs van collaborar amb els rebels (i dels textos del concili es dedueix que els rebels i "els enemics" van produir danys en territori visigot actuant conjuntamente) s molt sorprenent que no aparegui a la Crnica de Fredegari 

Es suposa que les tropes lleials a Khintila obligaren a fugir als rebels gots de Septimnia; no tenien una altra alternativa que passar a Frana, on no serien mal acollits doncs Dagobert havia estat aliat de la facci que representaven. Alguns es van establir en territori merovingi, per els fugits havien de ser nombrosos (diversos centenars, potser alguns milers) i entre ells havia molta gent impetuosa i d'acci. La possibilitat de contraatacar i recobrar la Septimnia era remota, car mancaven de la fora necessria per prendre ciutats. La seva nica possibilitat seria atacar la Tarraconense per part seva central (actual Arag) i des d'all avanar cap a Toledo (com Sisenand en el seu moment); per per prendre Saragossa o les ciutats de la zona precisaven la collaboraci militar d'aliats. Si no van aconseguir la collaboraci de Dagobert (i ja sabem com de car va cobrar el rei merovingi el seu suport a Sisenand), havien de recrrer a altres aliats, i a la zona noms hi havia els vascons. Si els rebels es van valer dels vascons i van pensar que jugarien el mateix paper que els francs el 631, es van equivocar. En cas que els rebels i vascons arribessin davant Zaragoza la ciutat oferiria resistncia i si es va iniciar el setge, els gots aviat van quedar sols, escampant-se els vascons a la recerca de bot. Els gots van haver de retirar-se al quedar sense suports o a l'arribada d'algun exrcit.

El Concili va intentar consolidar la posici del rei: es va llanar anatema sobre aquells que ataquessin al rei, el destronessin, usurpessin la seva posici o reunissin un grup de conspiradors per perjudicar-lo. El successor d'un rei que hagus estat assassinat quedaria deshonrat si no castigava al culpable o culpables del regicidi, com si vengs l'assassinat del seu propi pare (referncia implcita als llaos de sang als quals ja s'ha fet menci en el captol precedente). La deshonra s'estenia a ms a "tot el poble got".

En una poca que no pot precisar-se es va produir una rebelli a la provncia de Galcia. No es coneixen ni les seves causes, ni els seus lders, ni el desenvolupament dels combats, si s que els va haver; nicament se sap que va ser sufocada i que temps desprs, Fructus, que cap al 656 va ser bisbe metropolit de Braga, en una carta adreada al rei Recesvint (de l'any 652) es va interessar per la sort dels rebels, i demanava el seu indult. Curiosament Fructus, que intercedia a favor d'uns supsits rebels, pertanyia a la mateixa famlia que el rei Sisenand.

El VI Concili va suposar tamb l'adopci de mesures contra els jueus, que pel que sembla es van promulgar per acontentar al Papa que aix ho exigia en una carta. No s probable que desprs de l'atenci dedicada als jueus en l'IV Concili i de no esmentar el tema en el V Concili, hagus calgut tornar sobre el tema. Per mentre es desenvolupaven les sessions va arribar a Toledo un diaca anomenat Turninus, amb una carta del Papa Honori I, escrita a l'any 637 i que s'ha perdut. En ella sembla que el pontfex urgia als bisbes hispans a mostrar-se ms enrgics en la fe i demostrar ms duresa envers els infidels (jueus). Segurament el Papa coneixia la legislaci de Sisebut i aprovava mesures de conversi per la fora; assabentat que els successius reis no havien prosseguit la mateixa poltica va decidir exercir pressi a favor d'ella. Els bisbes van encarregar la resposta a Brauli de Zaragoza; en ella el prelat cesaraugust reconeixia la supremacia del Papa i el seu dret a interessar-se per l'activitat de totes les Esglsies, per allegava que les propostes del Pontfex (que no coneixem en detall) ja havien estat planejades per Khintila, i que la coincidncia de parers havia de ser obra de la divinitat; continuava afirmant que els bisbes hispans no havien descuidat els seus deures per que la lentitud en les conversions no era deguda a distracci o por, sin que la causa era que als jueus se'ls havia de convencer mitjanant una constant predicaci, i per tant no eren justes les critiques del Papa (al qual de passada assenyalava en error en una cita bblica); per demostrar els fets exposats, Brauli remetia al Papa cpies de les actes del Concili, i dels deu cnons dedicats a els jueus (del 57 al 66) en l'IV Concili toled; Brauli aconsellava al Papa no deixar-se enganyar per falsos rumors, i explicava que els Bisbes hispans no s'havien deixat enganyar pel rumor que el Papa autoritzava als jueus conversos a tornar a la seva religi (superstici l'anomena Brauli), i exposava que cap home, per gran que fora el seu delicte, havia de ser castigat amb penes tan severes com les que proposava el Papa (i coneixent les lleis existents en Hispnia les propostes del Papa havien de ser monstruoses fins a un extrem tal que els bisbes en general i Brauli especialment s'atrevien a desafiar al Pontfex i a posar en evidncia la seva falta de conscincia i coneixements cristians), car aquests cstigs no tenien suport legal ni moral, ni en els cnons ni en el Nou Testament. Conseqncia de la carta del Papa va haver de ser el cnon del VI Concili sobre els jueus segons el qual Khintila, d'acord amb els bisbes, expressava el seu desig d'acabar amb la "superstici" jueva i d'impedir a tots els no catlics viure en el Regne; tots els reis haurien de jurar en el futur (abans de ser proclamats) que no permetrien als jueus violentar la fe catlica i que no cedirien davant el suborn o la indiferncia; el que no ho compls seria anatematitzat i pastura del foc etern. Totes les decisions del IV Concili sobre els jueus eren confirmades. Sembla que Khintila, que ja tenia sentiments anti jueus, es va sentir molt impressionat per la carta del Papa i va portar la seva poltica en aquest aspecte ms lluny del que els bisbes havien pensat (encara que no tan lluny com va exigir el Papa).

El mateix any es van produir conversions foroses a la capital del Regne, a l'Esglsia de Santa Leocadia (1 de desembre del 638) malgrat la renncia a aix del IV Concili de Toledo. En el document d'abjuraci, els conversos forosos renunciaven a les seves antigues creences i es comprometien a abandonar el ritu i les festes jueves, la festa del dissabte (sabbath), la prctica de la circumcisi i les regles d'alimentaci; se sotmetien a les autoritats totes les escrituras i ells mateixos lapidarien a qualsevol d'ells que es desvis de la fe catlica.

Dels dinou cnons del concili, quatre van estar dedicats a qestions poltiques, mentre els altres quinze es van dedicar als jueus, monjos, penitents, lliberts, ordres sagrades, beneficis i bns de l'Esglsia. El Concili va restablir a Marci com bisbe d'cija, seu de la que va ser deposat el seu rival Habenci, que le havia deposat abans mitjanant intrigues (una primera apellaci ja havia estat tractada en el IV Concili).

Se sap que Khintila va fer ordenar alguns capellans, i entre ells un que va ser ordenat pel metropolit toled Eugeni I (636-646) que va ser considerat indigne. El metropolit no es va atrevir a desobeir al rei per la qual cosa va fingir l'ordenaci. Ms tard Eugeni II, que el 646 va succeir com metropolit a Eugeni I, va plantejar el cas al bisbe cesaraugust Brauli, preguntant si l'ordenaci era cannicament correcta i els sagraments administrats pel sacerdot eren valids (Brauli va donar una resposta afirmativa a les dues qestions).

Khintila va morir el desembre del 640 (una altra data indicada s la de gener o febrer, car s'assenyala que regne tres anys nou mesos i nou dies), de mort natural.
Abans de la seva mort va haver d'aconseguir que els magnats i bisbes reconeguessin com a successor al seu fill Tulga, esperant sens dubte que, malgrat la seva joventut, seria preservat de la sort d'altres reis joves pels anatemes llanats pels ltims Concilis.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76975" title="Robert II de Borgonya" nonfiltered="537" processed="535" dbindex="30583">
Robert II de Borgonya ( 1248 - Vernon-sur-Seine 1306 ), duc de Borgonya (1271-1306).

Orgens familiars.
Nasqu el 1248 sent el tercer fill mascle del duc Hug IV de Borgonya i la seva primera esposa Violant de Dreux. Era nt per lnia paterna d'Eudes III de Borgonya i Alcia de Lorena.

Npcies i descendents.
Es cas el 1279 amb la princesa Agns de Frana, filla de Llus IX de Frana i Margarida de Provena. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Joan de Borgonya (1279-1283) ;
 la infanta Margarida de Borgonya (1285- morta jove);
 la infanta Blanca de Borgonya (1288-1348), casada el 1307 amb el comte Eduard I de Savoia;
 la infanta Margarida de Borgonya (1290-1315), casada el 1305 amb el futur rei de Frana i Navarra Llus X;
 la infanta Joana de Borgonya (1293-1348), casada el 1313 amb el futur rei de Frana i Navarra Felip VI;
 l'infant Hug V de Borgonya (1294-1315), duc de Borgonya;
 l'infant Eudes IV de Borgonya (1295-1349), duc de Borgonya ;
 l'infant Llus de Borgonya (1297-1316), rei titular de Tessalnica;
 la infanta Maria de Borgonya (1298-?), casada el 1310 amb Eduard I de Bar;
 l'infant Robert de Borgonya (1302-1334), comte de Tonnerre;

Robert II mor el 21 de mar de 1306 a Vernon-sur-Seine, i fou enterrat a Citeaux.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76976" title="Sisenand" nonfiltered="538" processed="536" dbindex="30584">
Sisenand fou rei dels visigots del 631 al 636. Quan era duc de la Narbonesa o Septimnia es rebell contra el rei Suintila amb ajut del rei dels francs Dagobert I i el destron (631), desprs d'haver envat la Tarraconense fins a Saragossa amb l'ajuda d'un exrcit tolos.

De les fonts es desprn una certa simpatia popular cap a Suintila i una major oposici a ell entre la noblesa. Sens dubte la facci rival es va aprofitar de certes mesures preses per Suintila, favorables al poble per perjudicials per als magnats, per incrementar les seves files. No obstant aix la tendncia que en el seu moment va representar Viteric havia quedat molt debilitada pel mal govern d'aquest i les depuracions que segurament van seguir a la seva caiguda. Sembla que Suintila comptava amb el suport dels Thiufadus o caps militars, i que l'hostilitat envers ell entre els comtes i dux i altres alts magnats no era unnime, potser a causa que no comptaven al seu torn amb el suport majoritari de la seva gent. La noblesa oposada a Suintila va considerar impossible enderrocar a aquest rei pels seus propis mitjans i va enviar a u dels nobles conjurats, anomenat Sisenand, que era el dux de Septimnia o Narbonense, a la cort del rei Dagobert de Nustria, per demanar-li un exrcit que servs als seus propsits. En contrapartida van oferir una safata d'or de cinc-centes lliures de pes que pertanyia al tresor visigot des de temps del rei Turismon (451- 53) al qual li va regalar el general Aeci.

Dagobert que era rei de Nustria, Austrsia i Borgonya (nicament no regnava a Aquitnia) va acollir l'ambaixada amb simpatia i va accedir a all sollicitat. L'anuncia del rei va haver de tenir lloc amb anterioritat que els maltractaments infligits a uns comerciants francs en Morvia portessin a la guerra amb el rei dels Txecs, Samus, el 631. Per tant se suposa que Sisenand viatj a Pars (on Dagoberto havia traslladat la seva cort des de Reims) l'any 630.

L'exrcit franc, reclutat a Borgonya, es va concentrar a Tolosa segurament a principis de mar del 631. No se sap quina ruta va utilitzar aquest exrcit per entrar a Hispnia, per segurament van utilitzar la via que enllaava el Bearn amb Saragossa entre Summo Pireneo, Ebellino (entre Jaca i Ayerbe) i Forum Gallorum (prop d' Ayerbe).

L'elecci de Saragossa va haver de ser feta a propsit. Segurament el comte local, i alguns comtes de la zona pertanyien als conjurats i la ciutat va poder ser ocupada amb facilitat o fins i tot sense lluita. Simultniament es va rebellar la Septimnia, on els conspiradors comptaven amb majors suports, i on Sisenand disposava del petit exrcit del dux reforat amb les forces dels nobles que el recolzaven. Quan l'exrcit real, potser al comandament del dux de la Tarraconense, va intentar rebutjar als francs, es va veure impotent davant les forces coalitzades de rebels i invasors. Sembla que Suintila va intentar aixecar un exrcit amb el qual acudir a la zona, per ja molts nobles indecisos consideraven millor opci la dels rebels. La sensaci que aquests no podrien ser venuts al comptar amb ajuda d'un exrcit, va afavorir l'increment de suport a la rebelli. Fins i tot el germ del rei, Geila, el va abandonar i es va unir a la rebelli. Suintila es va veure obligat a abdicar i va fugir. Els alats es van dirigir a Toledo on van proclamar rei a Sisenand (el 26 de mar del 631). Suintila va  ser empresonat (631-633) i desprs desterrat juntament a la seva dona Teodora i els seus fills; els seus bns van ser confiscats i es va prohibir que tornessin a ocupar crrecs (IV Concili de Toledo). Suintila va morir, pel que sembla de mort natural, desprs del 634, segons una font tardana a Toledo abans del 641.

Sembla probable que hi hagus alguna oposici a la proclamaci d'un rei recolzat pels francs i al lliurament de la preada corona als francs. Part de la noblesa visigoda i hispano-romana, i sobretot el clero, va participar en les conspiracions que molt aviat va iniciar Geila, el germ de Suintila, contra el nou rei.

Al principi Sisenando va haver de considerar l'oposici com poc important (doncs la majoria de la noblesa le recolzava i controlava l'exrcit), i segurament comptava amb eliminar-la durant el 632. Per probablement va ocrrer el contrari. Els rebels o opositors van prendre les armes dirigits per alguns clergues i es van tornar una amenaa per al tron. No se sap quines provncies estaven afectades per s molt probable que la seu major fora estigus a la Btica, car sobretot en la part oriental la noblesa visigoda estava molt poc representada. Geila havia d'afavorir la causa dels rebels, buscant la llarga un benefici particular.
La guerra civil es portaria a efecte durant el 632. Sisenand preparava el que seria IV Concili de Toledo per a aquest mateix any quan suposava que estaria ben assentat en el tron, i sens dubte planejava condemnar a Suintila i justificar la seva usurpaci. Per l'activitat militar dels rebels, els suports que trobaven, o els que perdia Sisenand a causa de la feina de Geila o per altres causes, van fer que el 632 passs en plena guerra civil. El Concili va haver d'endarrerir-se. Isidor havia sortit ja de Sevilla i estava prop de Toledo per assistir al Concili el 632, quan va rebre la notcia de la suspensi i el consell real que torns a la seva residncia. Amb tota probabilitat els rebels no dominaven Sevilla, car en cas si fos d'aquesta manera s improbable que Isidor hagus pogut sortir de la ciutat o que el rei l'hagus perms tornar.

L'any 632 va morir el Bisbe metropolit de Tarraco, Eusebi, i el Bisbe Brauli de Zaragoza (que va ocupar la seu cesaraugustana el 631) va escriure a Isidor perqu interceds amb el rei Sisenand, i nomens metropolit (el nomenament de Bisbes metropolitans corresponia per costum al rei) a alg de caracter exemplar. Isidoro contest al seu amic Brauli, per li indicava que el rei no havia pres una decisi respecte d'aix. No molt desprs va nomenar a Audax, del qual no se sap si responia a les expectatives de Brauli. En la seva carta Braulio parla de desordres a la zona de Zaragoza, per no aclareix les causes: va poder ser a causa de l'actuaci de rebels, a les incursions vasconas o b per l'exrcit franc (els francs van entrar a Saragossa el 631 per ja devien haver-la abandonat el 632).

Sembla que una part del clero va prendre les armes al costat dels rebels, que probablement representava a la facci favorable a Suintila i al poble. Es sospita fins i tot que es va negociar el suport bizant a travs d'alguns religiosos.

El 633 Sisenando va aconseguir dominar la situaci. No se sap si la lluita va ser dura i la victria costosa. Es diu que Sisenando va aconseguir que el rei Dagobert accepts una suma de diners (uns dos-cents mil sous) en lloc de la corona d'or que li havia d'entregar, i que grcies a aix va aconseguir apaivagar la revolta.

A finals de l'any 633 (el 5 de desembre) es va inaugurar, en presncia del rei, el IV Concili de Toledo, celebrat a l'Esglsia de Santa Leocadia, construda per ordre de Sisebuto. Van assistir seixanta-nou bisbes. Sembla que per primera vegada van assistir a les sessions alguns Viri Illustris per no van signar les actes i per tant no havien de tenir veu ni vot. Sembla que des d'aleshores la seva assistncia es va convertir en costum. El rei es prostr davant els seixanta-sis bisbes presents, els deman la confirmaci del seu ttol reial i desprs es fu ungir per insinuaci d'Isidor. Era la primera vegada que hom celebrava aquest ritu entre els visigots.

Va prendre algunes decisions de tipus religis, per tamb va haver decisions poltiques. Suintila va ser qualificat de criminal i es va esmentar la seva iniquitat i el seu enriquiment a costa dels pobres. La seva sort va ser decidida en el Concili. Geila tamb va ser desterrat i els seus bns confiscats.

Per a ms es va aprovar un cnon pel qual atacaven a aquells que trenquessin el jurament de fidelitat al rei i prohibien que hi hagus ms usurpacions del tron, rebellions, complots i magnicidis. Es va decidir que quan un rei mors el seu successor seria elegit per tots els magnats del regne i els bisbes reunits en un concili com. Aquells que vulneressin el seu jurament de fidelitat al rei, atemptessin contra la seva vida o intentessin usurpar el tron eren anatematitzats per tres vegades. Per part seva Sisenando es comprometia a governar amb moderaci, benevolncia, justcia i pietat sobre tots els pobles. Si el rei, o els seus successors, no complien aquests extrems i governaven amb duresa i tirania, tamb rebien l'anatema. Tots aquests aspectes semblen ms apropiats si anaven dirigits contra Geila o altres rebels, car s dubts que, de no existir una guerra civil o una rebelli recent, Sisenand fes condemnar tan durament per all mateix que ell acabava de realitzar amb Suintila. El cnon setanta-cinc, que va ser inspirat pel propi rei, seria per tant la conseqncia poltica de la guerra civil o almenys de les conspiracions de Geila, encara que al faltar informaci sobre l'existncia una rebelli pogus pensar-se que Sisenando desaprovava la seva prpia acci, i legislaba perqu ning ms torns a actuar com ell.

Algunes disposicions preses en el Concili podrien referir-se als rebels. Es va condemnar als clergues que prenguessin les armes contra el rei, als quals deuria internar-se en un monestir per fer penitncia. Es va prohibir que els clergues rebessin o enviessin missatges secrets fora d'Hispnia. Segurament el clero havia negociat una aliana dels rebels amb algun poder estranger, i com sabem que els francs eren aliats de Sisenando, i el cronista Fredegari no fa cap allusi al tema, sol van poder aliar-se als aquitans, als vascons i als bizantins i com que la lluita es desenvolupament al centre o Sud peninsular i els principals suports de Sisenando estaven en Septimania i Tarraconense, l'aliana ms probable s amb els bizantins.  Els bizantins havien tingut certa tranquillitat del 631 al 633 per des d'aquest any van estar ocupats amb la penetraci rab i segurament no van poder trametre cap ajuda (suposant que recolzessin la rebelli).

Tamb es tracte l'apellaci del Bisbe d'cija Marci, deposat cap al 625 per les intrigues del seu rival Habenci o Aventius (que el va acusar de ser deshonest per tenir una esclava anomenada Ustria com auxiliar i per mantenir relacions sexuals amb una dama anomenada Bonella, de fetilleria, de parlar malament del rei i de consultar a l'endevina Simplcia sobre el futur del rei i el seu propi). El Concili va restablir a Marci en el seu rang de bisbe per no va examinar a fons el cas i no le va tornar la seu que momentniament va quedar a poder d'Habenci.

Finalment el Concili va considerar inconvenient que els bisbes formessin part dels tribunals que condemnessin als rebels, car no havien de derramar la sang ni tan sols dels tradors. Aquesta posici significaria un suport subjectiu a la rebelli i indicaria que el clero en general no era hostil a Suintila, ni molt favorable a Sisenand.

A part de les disposicions sobre els jueus, Sisenand va efectuar diverses concessions al clero: dret a examinar prviament les reclamacions. vigilncia de nobles i jutges i exempci d'impostos als clergues. s evident que tractava de guanyar-se el seu favor.

El 634 es va celebrar un Snode a Sevilla, del qual es tenen escasses notcies, per que en tot cas va tocar temes de poca incidncia poltica.

El rei tenia una notable amistat amb un sacerdot toled anomenat Gerontius, qui, grcies al suport real, es va atrevir a enfrontar-se amb el bisbe metropolit Just (633 a 636), per desprs va patir un "cstig div" (potser desprs de la mort del rei).

Sisenand va morir a Toledo de mort natural el 12 de mar del 636 i el succe Khntila.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76977" title="Adverbi" nonfiltered="539" processed="537" dbindex="30585">
L'adverbi s una categoria gramatical que actua com a nucli del sintagma adverbial. El seu nom ve de  "ad" (al costat) i "verb", ja que acostuma a modificar verbs. Tamb pot modificar, per, adjectius i altres adverbis. Com a excepci, pot aparixer amb altres categories en expressions lexicalitzades (com "no violncia"). 

Apart de ser un modificador, pot exercir la funci de complement circumstancial. Les locucions adverbials sn grups de paraules que compleixen funcions d'adverbis. Alguns adverbis fan de modificadors oracionals quan afecten a tota la frase, com en el cas de "exacte, ho has endevinat" o "desgraciadament no va poder venir". Els matissos que aporta en aquest cas sn molt variats, fet que ha portat a alguns lingistes a afirmar que s'hauria de dividir la categoria en altres ms precises.

En catal, la majoria d'adverbis vnen de preposicions del llat o de la suma d'un adjectiu ms la partcula -ment. Sn categories invariables, s a dir, no tenen flexi de gnere o nombre. 

Tipus d'adverbis.
Segons el seu significat es classifiquen en:
de temps (ara, desprs, tard...);
de manera: (tranquillament, b...);
de lloc (aqu, darrere...);
de negaci (no, tampoc...);
d'afirmaci (s, tamb...);
de dubte (potser...);
relatius (on...);
de quantitat (molt, menys...);

Formaci dels adverbis.
Si b poden ser paraules independents, com "b" o "molt", hi ha molts adverbis que deriven d'altres paraules amb un morfema especfic (especialment els de manera i des d'adjectius). 
En les llenges romniques s -ment/-mente i s'afegeix al adjectiu;
En angls s'afegeix -ly als adjectius;
En esperanto acaben en -e;
En rab s'afegeix -an;
A les llenges austronsiques es duplica el lexema en comptes d'afegir cap morfema;
En irlands s'afegeix go- com a prefix;
En litu s'adjunta la terminaci -i;
En turc, alemany i holands no canvia la forma respecte a l'adjectiu;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76978" title="Lean" nonfiltered="540" processed="538" dbindex="30586">
El lean o producci ajustada s un sistema de negoci per organitzar i dirigir el desenvolupament de producte, operacions, provedors, i relacions de clients que exigeix menys capital, menys esfor hum, menys espai, i menys temps per fer productes amb menys defectes seguint els desigs precisos dels clients.

La producci ajustada fou iniciada per Toyota desprs de la Segona Guerra Mundial i, a partir dels vuitanta, coneguda arreu.

El terme fou encunyat per John Krafcik, un ajudant d'investigaci al MIT en el Programa internacional sobre l'Autombil.

Enllaos externs.
Institut Lean, Institut Lean a Espanya.
Lean Institute, Institut Lean als EUA (James Womack).

Vegeu tamb.
Jidoka;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76983" title="Copa espanyola de bsquet femenina" nonfiltered="541" processed="539" dbindex="30587">


La Copa espanyola de bsquet femen o Copa de la Reina de bsquet s la segona competici de clubs femenins de basquetbol que es disputa a Espanya. Es disputa des de l'any 1943, inicialment amb el nom de Campionat d'Espanya, tot i que als inicis no es disput tots els anys.

 Historial .
 1943:  RCD Espanyol;
 1944:  Seccin Femenina Centro;
 1945:  Seccin Femenina Centro;
 1946-49:  no es disput;
 1950:  Seccin Femenina Madrid;
 1951:  Seccin Femenina Madrid;
 1952:  Seccin Femenina Madrid;
 1953:  Seccin Femenina Madrid;
 1954-59:  no es disput;
 1960:  Grup Cottet Barcelona;
 1961:  Medina A Corua;
 1962:  CREFF Madrid;
 1963:  CREFF Madrid;
 1964-71:  no es disput;
 1972:  CREFF Madrid;
 1973:  Picadero JC-Filomatic;
 1974:  CREFF Madrid;
 1975:  PICEFF Barcelona;
 1976-77:   no es disput;
 1978:  Picadero JC;
 1979:  Picadero JC-ntima;
 1980:  Picadero JC-ntima;
 1981:  RC Celta de Vigo-Citroen;
 1982:  RC Celta de Vigo-Citroen;
 1983:  Club Comansi Barcelona;
 1984:  RC Celta de Vigo-Citroen;
 1985:  El Masnou Basquetbol-Comansi;
 1986:  CB Tortosa-Sabor d'Abans;
 1987:  CB Tortosa-Sabor d'Abans;
 1988:  CB Tortosa-Ravents Catass;
 1989:  CB Tortosa-Caixa Tarragona;
 1990:  Banco Zaragozano;
 1991:  Godella-Dorna;
 1992:  Godella-Dorna;
 1993:  BEX-Banco Exterior de Espaa;
 1994:  Godella-Dorna;
 1995:  Godella-Costa Naranja;
 1996:  R. Canoe NC;
 1997:  Pool Getafe;
 1998:  Pool Getafe;
 1999:  Sandra Gran Canaria;
 2000:  Sandra Gran Canaria;
 2001:  RC Celta de Vigo-Banco Simen;
 2002:  Godella-Ros Casares;
 2003:  Valncia-Ros Casares;
 2004:  Valncia-Ros Casares;
 2005:  Perfumerias Avenida Salamanca;
 2006:  Perfumerias Avenida Salamanca;
 2007:  Valncia-Ros Casares;
 2008:  Ciudad-Ros Casares;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76988" title="Centre d'Estudis Joan Bardina" nonfiltered="542" processed="540" dbindex="30588">

El Centre d'Estudis Joan Bardina s una associaci creada el 25 d'octubre de 1984 per Agust Chalaux, Llus Maria Xirinacs, Magadalena Grau, Joan Pars, Miquel Chicano, Mart Olivella i altres persones, prenent el nom del pedagog catal Joan Bardina i Castar.

 Histria .

L'associaci s'establ a l'antiga fbrica de la famlia d'Agust Chalaux del carrer Almogvers de Barcelona, des d'on els seus membres debateren les seves propostes, quedant reflectides en llibres i documents. Public la revista El Balc d'Almogvers, que desprs es digu El Balc. Tamb es constitu en ateneu, tot organitzant conferncies, xerrades i tertlies per intercanviar les seves idees amb les d'altres persones i collectius.

La primera seu de l'associaci don acollida a una diversitat de grups d'inquietuds idealistes i de diferents orgens: el SERPAJ, fundat pel Premi Nobel de la Pau Adolfo Prez Esquivel; la CAE (Coordinadora d'Agricultura Ecolgica); els promotors de l'emissora de rdio lliure comunitria Rdio Contrabanda; grups de joves esperantistes; etc.

L'antiga fbrica que fou la primera seu de l'associaci fou expropiada per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1990 per completar un parc a la Plaa de l'Estaci del Nord. Desprs l'associaci organitz xerrades i conferncies en altres indrets, com el Cercle Catlic de Grcia.

 Principis fundacionals .

 Aplicaci de l'anomenat empirisme fenomenolgic experimental als fenmens socials, econmics i poltics, susceptibles de ser analitzats lgicament i experimentats tcnicament, cara a cercar estructures afavoridores de les llibertats concretes.
 Elaboraci d'una terminologia unvoca -segons els seus membres imprescindible en tot tractament cientfic dels fenmens- segons l'estudi del significat original de les paraules i llurs derivacions (anomenada semi-etimo-lingstica).
 Estudi interdisciplinar de les diferents etapes de la histria natural, especialment la humana, com a marc per a comprendre els conflictes socials i mercantils actuals.
 Estudi sobre el determinant tema utilitari en la histria: economia, invent, empresa, capital, mercat, treball, moneda, ecologia...
 Estudi i propostes sobre racionalitzaci de la moneda, per a convertir-la en un instrument responsabilitzador, totalment informatiu i, doncs, comptable, del mercat i de la societat (amb el que s'anomena factura-xec telemtica).
 Estudi de les possibles conseqncies socials que es deriven de la reforma monetria telemtica: arxiu telemtic de dades personals sota protecci d'una Justcia independent de l'Estat, simplificaci fiscal, total comptabilitat, mercometria exacta, cincia econmica experimental...
 Elaboraci de propostes sobre:
 Lliure mercat clar i societat transparent. Evitar que el diner mercantil es transformi en diner de corrupci i de poder i impedir la mercantilitzaci de les vocacions i institucions liberals. ;
 Dialctica entre el s'anomena arquia i anarquia. Precisar les funcions dels rgans de comandament social a tots els nivells, per a impedir-ne la transformaci en poder contra les persones individuals, socials i nacionals.
 Dialctica entre b privat i b com. Formulaci de la hiptesi del b com mercantil segons els seus membres tcnicament experimentable amb l'anomenada factura-xec telemtica.
 Estudi d'estratgies de consecuci de les propostes formulades.

 Algunes publicacions realitzades .

 Assaig sobre moneda, mercat i societat.  . Llibre tradut al castell i angls.
 Moneda telemtica i estratgia de mercat.  . Llibre tradut al castell, angls, francs i itali.
 Disseny de Civisme,  , on qued reflectit el seu model poltic, econmic i social.

L'any 1992, Mart Olivella public el seu llibre El poder del diner   (tradut al castell, a l'angls i a l'itali), basat en els treballs de l'associaci, i que reb el Premi Joaquim Xirau d'assaig 1991, convocat per l'Ateneu Barcelons.

 Enllaos .

 Centre d'Estudis Joan Bardina;
 Ecoconcern Innovaci Social;
 Fundaci Randa Llus Maria Xirinacs;
 Escola Finaly;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76993" title="Habitaci 101" nonfiltered="543" processed="541" dbindex="30589">
L'habitaci 101 apareix a la novella 1984 de George Orwell.

Es tracta d'una cambra de tortura situada al Ministeri de l'Amor en la qual el presoner s obligat a enfrontar-se al seu pitjor malson. Tan gran s l'omniscincia de l'Estat a la societat totalitria de 1984 que fins i tot les autoritats coneixen quins sn els malsons dels ciutadans. El malson -- i en conseqncia, el cstig -- del protagonista Winston Smith s que les rates li roseguin i devorin el rostre. Smith finalment aconsegueix salvar-se suplicant a les autoritats que la seva amant, la Julia, sigui a qui les rates devorin la cara en el seu lloc. 

Aquesta tortura, i all que el protagonista ha de fer per salvar-se'n, destrueix sense remei la seva relaci, tot i aixafant el seu idealisme juvenil, els seus somnis de futur, i els sentiments que tenen l'un per l'altre. Al llibre mai no s'arriba a dir que la Julia sigui sotmesa a aquesta tortura (es diu, en el seu lloc, que se l'amenaa amb el seu pitjor malson), ja que l'autntic propsit de l'habitaci 101 no s que s'arribi a produir la tortura en si mateixa, sin que l'individu que hi s torturat es rebaixi mitjanant el terror, i forant a que traeixi la persona que ms estima, de manera que tot rastre del seu orgull desapareixi.

Es diu que Orwell va treure el nom de l'Habitaci 101 d'una sala de conferncies de l'edifici de la BBC on l'autor havia de suportar nombroses reunions avorrides. La Broadcasting House de la BBC efectivament contenia aquesta habitaci, amb el mateix nombre: es trobava al final d'un llarg passads a la part est de l'edifici, i s molt possible que el treball que Orwell hi realitz durant la Segona Guerra Mundial l'inspirs en la seva concepci del Ministeri de la Veritat que apareix al llibre. Aquesta habitaci 101 del mn real va desaparixer durant la remodelaci de l'edifici.

Altres usos.

L'habitaci 101, com tamb la "planta 13", sn elements utilitzats habitualment en la cultura popular per donar un significat sinistre a quelcom que altrament seria una habitaci qualsevol. Per exemple, al comenament de The Matrix (1999), el protagonista, Neo viu a l'habitaci 101.

Room 101 s el ttol d'una pellcula dirigida per Mark Sheppard el 2001, protagonitzada per Vincent Castellanos.

A l'edici de 2005 de Big Brother al Regne Unit, s'obligava a un dels participants a entrar una habitaci marcada amb el 101 per realitzar tasques fastigoses com ordenar cucs per color.

Room 101 s tamb el nom d'una cmedia retransmesa per televisi i rdio de la BBC.

El grup de msica electrnica Bonanza Banzai tenen una can anomenada A 101-es szoba ("L'habitaci 101" en hongars).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="76995" title="1984 (novella)" nonfiltered="544" processed="542" dbindex="30590">
1984 (Nineteen Eighty-Four en angls) s una novella poltica escrita per George Orwell l'any 1948. Es tracta d'una narraci emmarcada en una distopia en la qual un Estat omnipresent, encarnat en una dictadura totalitria encapalada pel seu lder, el Gran Germ, refora un conformisme absolut entre els ciutadans, i cerca la supressi de la seva identitat mitjanant un control absolut de l'invididu. Aix doncs, no existeix llibertat de cap tipus per als ciutadans, ni tan sols llibertat de pensament privat ja que la vigilncia dels individus en tots els moments de la seva existncia, fins i tot en la seva intimitat, revela a l'Estat qualsevol detall.

Aquest llibre introdueix el concepte del Gran Germ, un lder sempre present i que tot ho pot veure i controlar a travs de monitors ("telepantalles") situats a totes les habitacions; l'Habitaci 101, la Policia del Pensament, i la Novaparla (la llengua que fan servir els burcrates i poltics per mantenir controlada la poblaci, suprimint les subtileses que poden esdevenir perilloses o ambiges del llenguatge i substituint-les per una simplicitat malintencionada). 1984 va tenir un bon nombre de vendes des del comenament, i avui en dia segueix sent un dels llibres ms influents del segle XX.

Juntament amb la societat de la novella Un mn feli d'Aldous Huxley, el mn de malson descrit a 1984 constitueix una de les obres ms citades i conegudes de la ficci distpica de la literatura anglesa. Ha estat tradut a moltes llenges i la seva terminologia particular ha trobat el seu lloc en els debats socials i poltics sobre privadesa. El neologisme "orwelli" s emprat per descriure accions o organitzacions que d'una o altra manera recorden a la societat que apareix al llibre.

 Histria de la novella .

 El ttol .

La novella va ser escrita per George Orwell sota el ttol de treball de L'ltim home a Europa (The Last Man in Europe en angls). No obstant aix, els editors, tant a la Gran Bretanya com als Estats Units, on va ser llenat el llibre de manera simultnia, van canviar el nom a Mil nou-cents vuitanta-quatre per motius comercials. En aquell any transcorre l'acci narrada en el llibre. Publicat inicialment el 8 de Juny del 1949, la suma de la novella va ser escrita per Orwell a l'illa de Jura, a Esccia, el 1948, tot i que Orwell havia estat escrivint petites parts des del 1945.

1984 s el resultat d'intercanviar la posici dels dos ltims dgits de la data en qu es va escriure el llibre, 1948.

 Argument .



La novella s una descripci analtica dels rgims totalitaris amb un final desolador. El personatge principal s Winston Smith, que treballa al Ministeri de la Veritat (un dels quatre ministeris que hi ha) reescrivint la Histria permanentment i inventant herois.

Els ministeris sn els segents: 
El Ministeri de l'Amor, s'ocupa dels cstigs i la tortura. ;
El Ministeri de la Pau, s'encarrega d'assumptes relacionats amb la guerra i amb fer que aquesta sigui permanent.
El Ministeri de l'Abundncia, encarregat dels assumptes relacionats amb l'economia i d'aconseguir que la gent visqui sempre al lmit de la subsistncia. ;
El Ministeri de la Veritat, es dedica a reescriure la histria, perqu les prediccions del Gran Germ coincideixin amb la realitat, a travs del falsejament a posterioritat de les dites prediccions als mitjans de comunicaci. ;

Winston Smith viu al Londres d'un virtual 1984, en un mn dividit en tres superpotncies: Eursia, sia Oriental i Oceania, on imperen, respectivament, el neobolxevisme, l'"adoraci de la mort" i el Socang, acrnim per a "socialisme angls" (en angls, Ingsoc).

El Gran Germ supleix qualsevol personatge poltic: ell s el comandant en cap, el guardi de la societat, el du pag i el jutge suprem. Ell s l'encarnaci dels ideals del Partit, el Partit ubicu, nic i totpoders que vigila sense descans. El Partit al qual han de pertnyer totes les persones. Noms se salven els "prols"; ells no fan compte i tenen drets com els animals (de fet, la Policia del Pensament amb prou feines els vigila: "als prols se'ls permet la llibertat intellectual perqu no tenen cap intellecte"). Ni tan sols la famlia est per damunt de la seva presncia. s com la denncia de fills petits als seus propis pares per trair al Partit. Irnicament, Orwell insinua la possibilitat que ja ni tan sols sigui una persona real, sin una simple icona propagandstica.

Desprs d'anys treballant per al Ministeri de la Veritat, Winston esdev conscient que els retocs de la histria en els quals consisteix la seva feina sn noms una part de la gran farsa en la qual es basa el seu govern, i troba l'amor d'una jove rebel, encarnant aix una resistncia de dos contra una societat que es vigila a ella mateixa.

Junts creuen afiliar-se a la Germanor, un suposat grup de Resistncia dirigit per Emmanuel Goldstein  un personatge gaireb tan ubicu i omnipresent com el mateix Germ Gran, lEnemic del Poble i escriptor de El Llibre, el qual el protagonista llegeix fins que arriba a comprendre els mecanismes del pensardoble, eina base de dominaci del Partit , i que s en realitat un ms dels instruments de control del Partit. 

A travs d'una histria intricada, amb temes com el rentat de cervell, el llenguatge, la psicologia i la inventiva encaminats al control fsic i mental dels individus, l'educaci totalitria de la joventut, etctera, Orwell relata la histria trgica i aparentment emancipadora de Winston Smith i Jlia, tractant de derrocar un sistema on la intimitat i el lliure pensament no existeixen, ni tan sols es coneixen.

Desprs d'haver sigut derrotat pel sistema i alliberat, Winston Smith es troba en un bar, mirant a la televisi una ms de les noticies manipulades que s'emeten contnuament segons la convenincia del Gran Germ. La novella acaba aix:

Dues llgrimes perfumades de ginebra van rajar-li a banda i banda del nas. Per ja estava tot b, tot era correcte, la lluita havia acabat. Havia obtingut la victria sobre ell mateix. Estimava el Gran Germ.



 Context histric de la novella .

1984 presenta una extrapolaci de prctiques de la Uni Sovitica i de l'Alemanya Nazi, a ms d'experiecies d'Orwell a la Guerra d'Espanya (especialment les successos de Maig del 1937, que ell descriu a la seva obra Homenatge a Catalunya).

El "Socang", la ideologia de l'estat totalitari en el qual transcorre la novella, s una corrupci de"socialisme angls". Aquesta ideologa est, en principi, oberta a totes les races, ja que en el seu emblema es donen la m un home blanc i un home negre sobre una "V".

La "V" de l'emblema del Socang s una pardia de la V de la victria utilitzada pels aliats en la Segona Guerra Mundial. Aquesta V s'utilitza tamb a l'envs dels Cigarrets de la Victria i de la Ginebra de la Victria.

La "reescriptura del passat", treball de Winston Smith al Ministeri de la Veritat, era prctica habitual a la URSS (Vegeu Fotografies trucades a la URSS), a ms de les mentides habituals en la propaganda de guerra.

El Gran Germ s una cpia, fins i tot en els detalls fsics, del personatge al culte a la personalitat de Stalin. ;

Emmanuel Goldstein, lEnemic del Poble, est inspirat en Lev Trotsky, essent comunes a ambds personatges, el real i el creat per Orwell, les segents caracterstiques:
Ambds van participar i van ser personatges importants en les primeres etapes revolucionries.
La descripci de l'aspecte fsic de Goldstein coincideix amb la de Trotsky.
Goldstein i Trotsky sn cognoms jueus, per la referncia ms bvia s que el vertader cognom de Trotsky era Bronstein.
La persecuci al trotskisme en la URSS inspira els Dos Minuts d'Odi en la novella.

El canvi d'aliances entre les superpotncies s una caricatura del Pacte Molotov-Ribbentrop, que va allar la URSS amb l'Alemanya Nazi, i la ruptura d'aquest pacte per sorpresa amb l'Operaci Barbaroja. Els comunistes obedients a Moscou van estar obligats, entre l'agost del 1939 i el juny del 1941, a acusar com a agressors els aliats i defensar la poltica exterior nazi, revertint immediatament aquesta posici a partir de la invasi nazi de la URSS.

Winston Smith s un acudit histric, ja que Winston, quan es va escriure la novella, era una allusi a Winston Churchill, i Smith s el ms comn dels cognoms anglosaxons.

LHabitaci 101 s una referncia al Despatx 101 que Orwell va ocupar mentre treballava per a la BBC durant la Segona Guerra Mundial.

Les Bombes voladores sn una referncia a les V-1 i V-2 alemanyes.

L'uniforme negre del partit interior que vesteix O Brien es deu a l'uniforme negre que usaven els membres de les SS alemanyes.

L'uniforme blau que usen els membres del partit exterior est relacionat amb l'uniforme blau que feien servir els membres de la Falange Espanyola.

 Adaptacions cinematogrfiques .

Han estat realitzats dos intents de portar la novella al cinema amb el mateix ttol ms altres adaptacions i inspiracions menors.

 El 1956 Michael Anderson va dirigir la primera adaptaci al cinema amb Edmond O'Brien en el paper de Winston Smith i Jan Sterling com a Jlia.

 El 1984 Michael Radford en va realitzar la segona. T en el repartiment John Hurt com a Winston Smith, Richard Burton com a O'Brien i Suzanna Hamilton com a Jlia.

 Vegeu tamb .
Distopia;
George Orwell;
Homenatge a Catalunya;
La rebelli dels animals;
Un mn feli;
Fahrenheit 451;
Ray Bradbury;
Aldous Huxley;

 




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77001" title="Czic" nonfiltered="545" processed="543" dbindex="30591">
Czic (grec Kyzikos, llat Cyzicus o Cyzicum) fou una ciutat grega de la Propntida, a Msia. Els turcs donen a les seves runes prop de la ciutat d'Aidinjik, el nom de Bal Kiz. La ciutat tenia dos ports: Kytos i Panormos. Tenia un parell de ponts per l'accs i un gran temple a l'gora (destrut probablement per un terratrmol en temps d'Anton Pius). Per les runes se sap que tenia un amfiteatre; les runes tamb permeten veure part de les muralles.

La ciutat fou fundada com a colnia de Milet vers el 757 aC. La colnia va tenir dificultats per les campanyes dels cimmeris i les guerres, per la colnia es va renovar el 676 aC. Vers el 540 aC va passar a Prsia. Probablement va participar a la rebelli de Jnia el 499 aC i es va rendir als perses el 490 aC. Vers el 480 aC fou aliada a Atenes a la que va seguir fins el 413 aC en que com altres ciutats es va revoltar per el 411 aC els atenencs la van recuperar desprs de la batalla de Cynossema. En aquesta data la ciutat no tenia muralles segons fa constar Tucdides, el que prova que era una ciutat de segon ordre. Atenes li va imposar un tribut moderat. El 410 aC van arribar els espartans, dirigit per l'almirall Mndaros, i a la rodalia hi havia el strapa persa Farnabazos amb les seves forces. Czic es va declarar a favor d'Esparta i contra Atenes per Alcibades l'atenenc va derrotar a Mndaros (batalla naval de Czic, 410 aC) i la ciutat va tornar a l'obedincia atenenca i altre cop els hi fou imposat un tribut acceptable. Xenofont diu que en aquell temps la ciutat tenia port. El 405 aC amb la derrota atenenca a Egosptamos, Czic va tornar a control dels espartans, per a la pau d'Antlcides el 387 aC les ciutats gregues d'sia van passar a Prsia.

Amb la conquesta d'Alexandre el gran Czic va recuperar la independncia. tal I de Prgam es va casar amb una dona de Czic de nom Apollnies que es destacava pel seu bon sentit. Czic va enviar trenta vaixells a la flota d' tal II de Prgam (net d'tal I) dirigida pel seu germ Ateneos.

La ciutat estava molt ben administrada i tenia un bon control del comer amb Anatlia, i la riquesa i prosperitat va augmentar i tamb la seva importncia. Czic va participar a la guerra contra Mitridates VI Eupator i a la batalla de Calcednia. Czic va gastar moltes energies en aquesta lluita. Mitridates va voler ocupar la ciutat el 74 aC, i va collocar les seves tropes al peu de la muntanya d'Adrasteia, al costat oposat de la ciutat, mentre els seus vaixells la bloquejaven per mar i bloquejaven l'estret i els ponts que la separava de terra ferma; per la fortalesa de les muralles (construdes en poca desconeguda entre el 387 aC i uns anys abans) i l'abundncia de provisions emmagatzemades a la ciutat, van fer fracassar el intent; Luculle que era prop de la zona, va tallar les lnies de subministrament a Mitridates i l'exrcit assetjador va comenar a patir de manca de menjar i finalment va haver d'abandonar el setge iva patir fortes perdues. Els romans van donar a la ciutat el ttol de ciutat lliure (Libera Civitas). Estrab observa en aquest temps que el seu territori era considerable i es va engrandir per cessions fetes pels romans (segons Estrab possea a la Troade les terres darrera l'Asepos fins a Zeleia, i en front de la ciutat, la plana d'Adrateia, a ms d'una part del llac Dascylitis i la terra fins el llac Miletoplitis i l'Apolloniatis; feia frontera amb Priapos que era una dependncia o colnia. Totes aquestes terres al sud de la Propntida la feien la ciutat ms important i de fet no hi havia altres grans ciutats a la zona en el perode rom excepte Nicomdia i Nicea.

Tiberi a l'any 25 va eliminar el privilegi de ciutat lliure de Czic degut a que no tenia respecte religis a la memria d'August i per maltractar a alguns ciutadans romans. Aix la ciutat va passar a dependre directament del governador de la provncia d'sia. Tot i aix la ciutat va romandre prospera al menys fins al terratrmol produt vers la meitat del segle II. En temps de Caracalla (211-217) va rebre el ttol de metrpoli de la provncia del Helespont. Al segle III o IV fou seu d'un bisbe. El 674 fou saquejada pels rabs. La ciutat fou castigada per alguns terratrmols, l'ltim dels quals fou el 1063, i es va despoblar. La poblaci que va restar fou traslladada a Artaki el segle XIII.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77004" title="Kitnion" nonfiltered="546" processed="544" dbindex="30592">
Kitnion (grec Kytinion, llat Cytinium) fou una de les quatre ciutats de la Drida.

Era una ciutat d'importncia estratgica i militar. Avui dia es diu Gravi i est situada a l'entrada nord del pas que porta de la vall de Drida a la plana d'Amfisa, al mig de l'istme entre els golfs Maliac i Crisseni. 

Demstenes el 426 aC va planificar un atac sortint de Naupactos, passant per Etlia, Lcrida Ozlia, Kitnion i la Fcida per envair Becia, i va suposar que els habitants s'unirien a la seva marxa; per l'expedici fou un fracs. Euriloc d'Esparta, va marxar llavors des Delphi contra Naupactos, i va deixar a la ciutat de Kitnion els hostatges que havia rebut dels locris.

El 338 aC la ciutat fou presa per Felip II de Macednia, el qual va marxar des d'all cap Amfisa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77005" title="Intel 8085" nonfiltered="547" processed="545" dbindex="30593">

El Intel 8085 s un microprocesador de Intel disenyat per Masatoshi Shima y Stan.

 Histria .
L'Intel 8085 s un processador de 8 bits fabricat per Intel a mitjans dels anys 70. Era binriament compatible amb l'anterior Intel 8080 per exigia menys suport de maquinari, aix permetia uns sistemes de microordinadors ms simples i ms barats de fer.
                                  
El nmero 5 de la numeraci del processador prov del fet que noms requeria una alimentaci de 5 volts, no pas com el 8080 que necessitava unes alimentacions de 5 i 12 volts. Ambds processadors van ser utilitzats alguna vegada en ordinadors corrent el sistema operatiu CP/M, i el processador 8085 fou usat com a microcontrolador.

Ambds dissenys van ser sobrepassats pel Zilog Z80 que era ms compatible i millor, i que es va emportar tot el mercat dels ordinadors CP/M, al mateix temps que participava en la prosperitat del mercat dels ordinadors personals a mitjans dels 80.

 Caracteristiques tcniques .
El 8085 usava un bus de dades multiplexat. Les direccions es dividien entre els busos de
dades i de direccions de 8 bits.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77006" title="Citera" nonfiltered="548" processed="546" dbindex="30594">
Citera (grec Kythera, llat Cythera, itali Crigo) es una illa de Grcia al noms de l'tica, amb 262 km2 i uns 5000 habitants. Es situada al sud-est del Pelopons. 

L'illa te uns trenta km de llarga i un 15 d'ample per es irregular.

Mai fou un estat independents i no s'han trovat monedes insulars i nomes algunes de fora (romanes i bizantines). El seu nom s'atribueix a Citeros, el fill de Fnix, i tamb se la va anomenar Porphyris o Prophyrusa. Fou centre del culte a Afrodita que la mitologia fa nixer a l'illa portada per les onades. L'illa produa vi i mel.

 Histria .

 Histria antiga .

Els fenicis hi van tenir una factoria que comerciava amb la costa de Lacnia. Desprs de la conquesta drica va dependre d'Argos junt amb la costa de Lacnia del orient del Pelopons. En un moment posterior i no datat va passar als espartans que la van governar per mitj d'un magistrat anyal que portava el ttol de Cytherodice, i tenia guarnici espartana. A la guerra del Pelopons l'atenenc Ncies va ocupar l'illa (424 aC) des la que va atacar la costa de Lacnia. En aquest temps l'illa tenia tres ciutats: Scandeia, Citera de mar i Citera de terra; 10 trirrems de Ncies van ocupar Scandeia i els altres 50 van desembarcar prop de Citera de mar i van ocupar aquesta i desprs la Citera de terra. Scandeia es probablement la actual Citera o Cerigo; hi havia un lloc per desembarcar que es deia Phonicos (segons Xenofont) i que probablement es a la desembocadura del actual rierol Avlmona i la vila d'aquest nom, que pel seu nom cal suposar que fou el lloc del antic establiment fenici. A uns 5 km es veuen les restes d'una ciutat, avui anomenada Palepoli, segurament Citera de terra, on hi havia el temple d'Afrodita. 
 
Els atenencs la van perdre el 413 aC per el 393 aC la va recuperar Con, immediatament desprs de la batalla naval de Cnidos. Va romandre en poder d'Atenes fins a la dominaci romana.

 Domini rom .

Durant el regnat d'August aquest la va cedir com a propietat privada a Euricles. El 365 fou assolada per un terratrmol.

El temple d'Afrodita fou centra del culte pag fins al segle IV i els emperadors Teodosi (379-395) i Arcadi (395-408),  van intentar extirpar aquests cultes sense xit. El lloc de Kastri va sorgir al segle V i fou habitat  fins al menys el segle VII en qu fou abandonat per els atacs dels eslaus (que el 623 ja havien desembarcat a Creta) i rabs (vers el 651 i 655 els rabs van atacar Creta). Tres esglsies van existir en aquestos anys: Aghios Panteleimon a la muntanya de  Palaiokastro, Aghios Kosmas i Damianos, i Aghios Georgios tou Bounou (que desprs fou monestir). 

 Abandonament i sobirania bizantina .

L'illa va romandre abandonada i fins a la triomfal expedici bizantina dirigida per Stravrakios al centre i sud de Grcia el 783 no es va comenar a restaurar el domini bizant, per no sembla que tampoc fossin establiments permanents militars fins desprs que Creta va ser reconquerida el 961. Osios Theodoros, que va visitar l'illa en temps de Rom II (959-963) no va trobar ning a l'illa. Theodoros va morir com ermit a l'illa a una esglsia que va trobar al centre; un altre acompanyant Antnios, que era molt gran, va haver de marxar per maca de menjar. El cos de Theodoros fou trobat per visitants del Pelopons i els dspotes d'Esparta van ordenar d'enterrar-lo en lo que fou l'origen del monestir d'Osios Theodoros. 

 Els Eudaimonoioannis de Monemvsia i els Venieri .

L'illa fou visitada regularment i potser hi va haver algun establiment ocasional doncs s'han trobat alguns objectes, per no fou fins el segle XII que la famlia Eudaimonoioannis va tenir l'illa com a propietat privada; aquesta famlia junt amb els Mamonades i els Sophianoi, dominaven a Monemvsia  i havien aguantat el setge dels normands el 1147. El 1204 Citera no fou esmentada al repartiment del Imperi, per es va donar per suposat que era dins la zona veneciana; el 1205 encara estava governada per  Nikolaos Eudaimonoioannis  per el 1207 en fou nomenat marqus (Marquese di Crigo, el nom itali Cerigo deriva del eslau Tzergo) el patrici veneci Marco Venieri (que com que tamb tenia terres a Creta va preferir viure all) per no per aix es va acabar el poder de la famlia Eudaimonoioannis; el 1238 els Venieri i els Eudaimonoioannis van enllaar per matrimoni (la filla de Nikolaos i el fill de Marco, Bartolomeo Venieri) i Nikolaos va cedir l'illa com a dot a la seva filla. El 1248 la ciutat de Monemvsia, de qui nominalment encara depenia l'illa fou presa pels venecians i francs desprs de tres anys de setge i aix va fer disminuir la influncia de la famlia grega, i els Venieri, ocupats a Creta, no se'n van preocupar. Desprs del 1261 amb la recuperaci de Constantinoble, els emperadors bizantins van prendre possessi de l'illa sense oposici sens dubte per la submissi voluntria del seu governador, un membre de la famlia dels Eudaimonoioannis. El 1275 un enviat de Vencia va arribar a l'illa que era governada per un oficial bizant de nom Paulus Savastos, ( homine domini Imperatoris et capitaneus dicti loci Cedrigi') que era membre de la famlia dels Monoioannis, una branca dels Eudaimonoioannis.  Als anys vuitanta va estar a l'illa Licarios, gran duc de la flota bizantina, per lo que de fet el domini veneci no es va exercir fins que el 1309 els Venieri, amb un altre enlla matrimonial, van aconseguir controlar altre cop l'illa. Els quatre nets de Bartolomeo Venieri van dividir l'illa en 24 feus, i se'n van quedar sis cadascun; l'illa sencera fou assignada a un d'ells com a marqus (Nicol Venieri), per exclosa l'rea de Palaipolis (Kastri) i terres properes a Kapsali que van quedar indivises. Els habitants foren convertits en serfs i l'illa usada noms com a base contra els catalans llavors enemics de Vencia. Aviat uns pirates turcs es van establir a l'illa i es va haver de portar un contingent de 900 soldats des Creta per expulsar-los. Tamb els venecians van haver de portar aliments per els habitants; les relacions entre els Venieri i Vencia van empitjorar progressivament perqu els Venieri permetien la pirateria contra aliats de Vencia i per la manca de cooperaci amb la guerra contra Gnova; quant el 1354 els Venieri van demanar una llicencia d'exportaci i se'ls va concedir noms la meitat del demanat, els Venieri es van convertir en oposici al govern de la Repblica i van afavorir la revolta a Creta i la proclamaci a Creta de la Repblica de San Titus (1363). Per la derrota dels rebels va derivar en un major control veneci de les possessions a les mars Egea i Jnica. Els quatre germans Venieri foren declarats deposats i 11 dels 24 feus els hi foren confiscats; l'illa fou declarada possessi veneciana administrada per un governador o Castellani. Es van establir posicions fortificades  a Kapsali, Mylopotamos i especialment a Palaiochora, (la ciutat grega on est Aghios Demetrios, fundada pels Eudaimonoioannis abans del 1205)  i els ports de  Kapsali i Aghios Nikolaos (Avlemon) foren reforats, i fins i tot es va voler aixecar un castell al costat de Aghios Georgios, que mai no fou construt.

 Domini veneci .

A partir del 1301 Citera era seu d'un bisbat ortodox dependent de Monemvsia (el Chysobullon), i el domini veneci directe des el 1365 no va canviar la llibertat religiosa dels grecs per aviat el bisbe es va convertir en el  protopapas, ttol equivalent a delegat episcopal. El segle XV els bisbes van recuperar el seu ttol.

Quants els turcs van conquerir el Pelopons el 1461, Korone, Modone, Monemvsia i Citera van romandre en mans de Vencia, i els venecians van dominar l'illa sense un imminent perill turc fins el 1537 quant fou ocupada pels otomans dirigits per Barba-roja i algunes ciutats foren destrudes (entre elles Palaiochora que tenia mes de set mil habitants i era seu del bisbe). Milers de captius van ser emportats pels otomans i venuts com esclaus i els segents governadors venecians, tot i fer crides a l'establiment de colons, no van aconseguir recuperar la situaci. Monemvsia va caure en mans dels otomans el 1540 i el castellani de Cerigo va oferir als seus habitants reallotjar-se a l'illa per molt pocs ho van fer i casi tots van anar a Creta, Xipre, Cefalnia o Corf. El 1540 els bisbes van rebre el dret exclusiu d'ordenar sacerdots a Creta. Al final del segle XVI el bisbe Maximos Margounios fou un fams erudit grec, teleg, poeta i escriptor. El 1715 els turcs van desembarcar a Citera i van ocupar una part de l'illa per se'n van retirar el 1718.

 Governadors (Castellani i Proveditori) .

1698 - 1700                Marcantonio Trevisano ;
1700 - 1702                Marco da Riva ;
1702 - 1704                Teodoro Trevisano ;
1704 - 1708                Nicol Bond ;
1708 - 1710                Marco Venier ;
1710 - 1712                Domenico Quirini ;
1712 - 1714                Angelo Foscarini ;
1714 - 1716                Sebastiano Marcello ;
1716 - 1719                Giovanni Quirini ;
1719 - 1721                Marcantonio Bono ;
1721 - 1724                Girolamo Bolini ;
1724 - 1726                Paolo Donato ;
1726 - 1729                Marino Donato ;
1729 - 1731                Nicol Venier  ;
1731 - 1733                Jacopo Bragadino ;
1733 - 1735                Antonio Marin ;
1735 - 1737                Scipione Boldu ;
1737 - 1739                Giuseppe Barbaro ;
1739 - 1741                Pietro Falier ;
1741 - 1744                Marcantonio Trevisano ;
1744 - 1746                Matteo Soranzo ;
1746 - 1748                Francesco-Antonio Paruta ;
1748 - 1751                Pietro-Maria da Mosto ;
1751 - 1753                Gianfrancesco Gritti ;
1753 - 1755                Giorgi Loredano ;
1755 - 1757                Pietro Donato ;
1757 - 1759                Cesare da Riva ;
1759 - 1761                Lodovico Morosini ;
1761 - 1763                Alessandro Bollani ;
1763 - 1766                Giovan-Paolo Pasta ;
1766 - 1768                Pietro Semitecolo ;
1768 - 1770                Leonardo Bono ;
1770 - 1772                Lorenzo Sorazo ;
1772 - 1774                Vincenzo Diedo ;
1774 - 1776                Maroco Cicogna ;
1776 - 1778                Antonio Dondolo (primera vegada) ;
1778 - 1781                Pietro Marcello ;
1781 - 1783                Vincenzo Bembo ;
1783 - 1786                Davidde Trevisano ;
1786 - 1788                Antonio Pasqualigo ;
1788 - 1790                Giovannandrea Catti ;
1790 - 1792                Antonio Dondolo (segona vegada) ;
1792 - 1794                Francesco Di Mosto ;
1794 - 1796                Vincenzo Cornaro ;
1796 - 1797                Jacopo Soranzo ;

 Francesos i Britnics .

El 1797 va passar a Frana i fou inclosa a les provncies Illiriques. El 1798 l'illa fou altre cop assolada per un terratrmol. Des el 1800 va formar part de la Repblica de les Set Illes i desprs de la segona ocupaci francesa (1807-1809), fou ocupada pels britnics l'octubre de 1809 i el 1815 integrada a la Repblica de les Illes Jniques. Amb les illes jniques va passar a Grcia el 1864.

 Temps moderns dins Grcia .

El 1903 fou altre cop teatre d'un devastador terratrmol. El 1917 una efmera administraci autnoma es va installar a l'illa durant la confusi de la guerra, per la sobirania grega mai va estar en discussi. A la segona guerra mundial l'illa fou ocupada pels alemanys. La resistncia es va organitzar sobretot a Potamos i fou alliberada pels partisans el 4 de setembre de 1944. L'illa va continuar perdent poblaci per l'emigraci i als anys vuitanta eren nomes tres mil persones, per darrerament el turisme ha fet que es recuperes lleument.

Curiositats.
L'explorador francs Louis-Antoine de Bougainville al 1768 va batejar Tahit, una illa de la Polinsia amb el nom de Nouvelle Cythre (Nova Cythera en llat, Nova Citera en catal) perqu considerava que aquella illa del Pacfic era com un parads terrenal amb un poble feli i que vivia amb amor i innocncia.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77011" title="Histria de Xipre" nonfiltered="549" processed="547" dbindex="30595">
 Histria de Xipre .

 Neoltic .

Vegeu: Neoltic Xipriota

Primeres civilitzacions .

Vegeu: Civilitzacio micnica 

 Hitites, Fenicis, grecs, assiris, egipcis i perses  . 

Vers el 1400 aC l'illa va caure en mans dels hitites. Poc desprs fou ocupada per Attarisiya d'Ahhiyawa (Aqueus) al que li fou arrabassada per Madduwatta de Zipasla i Arzawa que com que era vassall hitita segurament la va retornar al seu sobir. Va romadre en mans dels hitites (si be segurament es va revoltar i fou independent algun temps a la meutat del segle XIII ja que s'esmenta la seva conquesta per Tudhalias IV)fins a la caiguda de l'Imperi vers el 1185 aC, en qu fou saquejada pels Pobles de la mar.

Xipre fou colonitzat pels fenicis en un perode anterior al 1000 aC. 

Desprs s'hi van establir els grecs. El 709 aC fou conquerida per Sargon II (721-705 aC) d'Assria. Vers el  669/663 aC es van establir una dotzena de regnes a les principals ciutats que foren independents. El 570 aC els regnes o principats foren sotmesos per Amasis d'Egipte.  A la invasi persa d'Egipte l'illa es va rendir a Cambises II de Prsia, (530 aC 522 aC) i va formar part del imperi persa  quedant integrada la cinquena satrapia junt amb Fencia i Palestina en temps de Darios I el gran de Prsia (521 aC 486 aC).

 Onesilos i Evagores .

Durant la revolta jnia (499 aC), les ciutats-principats de l'illa es van fer  independents altre cop, i foren atacats pels perses per mar i terra. El lder dels confederats xipriotes, Onsilos de Salamina, fou finalment derrotat i mort i l'illa va tornar a ser domini persa vers el 490 aC. Va proveir als perses amb 150 vaixells per l'expedici contra els atenencs, i desprs de la derrota persa a Salamina la flota atenenca va arribar a l'illa i en va sotmetre una gran part. Desprs els atenencs van enviar una segona expedici per una plaga i la mort de Cim II, cap de l'expedici, va posar fi a les ambicions atenenques i els principats de l'illa van tornar a domini persa.

Sota el rei Evgores I de Salamina (411 aC) es van imposar a l'illa les costums i civilitzaci hellnica i amb ajut d'Atenes es va fer independent del perses. Evgores que va dominar als altres 11 principats de l'illa, fou succet pel seu fill Nicocles. Evgores II, fill de Nicocles va rebre ajut de Foci per recuperar Xipre pel rei de Prsia, i l'illa va tornar a ser tributaria de Prsia reconegut en virtut de la Pau d'Antlcides (386 aC). El 350 aC Xipre es va rebellar per foren derrotats per  Artaxerxes III de Prsia el 344 aC, i va romandre sota domini persa fins la invasi macednia de Prsia quant la majoria dels principats es van declarar per Alexandre, i finalment la totalitat, encapalats per Pintgores de Salamina es van unir als macedonis aportant 120 vaixells pel setge de Tir. Les seves naus van participar a les operacions junt amb les fencies.

 Domini lgida .

A la mort d'Alexandre el gran, Xipre va quedar sota el govern de Nicocreon. El 310 aC Ptolomeu en va nomenar governador al seu germ Menelau. Demetri va envair l'illa amb una flota i va derrotar a Menelau, i va assetjar Salamina de Xipre. Ptolomeu va enviar una flota i desprs d'una gran batalla el 306 aC davant de Salamina, l'illa va quedar per Demetri i Antgon. Desprs de la derrota i mort d'Antgon el 301 aC va passar a domini lgida i Ptolomeu la va annexionar a Egipte el 295 aC i el seu govern confiat a un virrei que havia de pertnyer a la classe dirigent i normalment foren parents del rei; el virrei tenia poder complert. Es van fundar algunes ciutats com Arsinoe (del nom de la dona de Ptolomeu Filadelf). Polcrates d'Argos fou governador vers el 217 aC i v assegurar l'illa per Ptolomeu Epfanes, fill i successor de Ptolomeu Filopator; a la divisi del regne entre Filometor i Evergetes, aquest darrer va incomplir l'acord i va voler ocupar Xipre que havia correspost a son germ; per aix va anar a Roma el 154 aC i va demanar assistncia al senat rom, que li va donar cinc llegats per cap exrcit; mentre Filometor es va anticipar i va ocupar Xipre amb un exrcit i quant son germ va desembarcar amb els llegats i un exercit mercenari, el va derrotar rpidament a Lapethos i el va obligar a rendir-se, concedint-li nicament el regne de Cirene; els romans van haver d'acceptar l'acord. Mentre el selucida Demetri Ster aspirava tamb a dominar Xipre per no va tenir xit. Quan Ptolomeu Ltir va arribar al tron egipci, el seu germ Ptolomeu Alexandre va rebre el govern de Xipre (114 aC), per desprs fou rei d'Egipte, i Ltir es va retirar a Xipre i es va proclamar rei independent; va governar uns vint anys (109 aC-88 aC). Quant Ltir va tornar a Egipte son germ Ptolomeu Alexandre va envair l'illa per fou derrotat a la batalla naval de Kereas i va morir en aquest combat. Quant Ptolomeu Auletes va ser rei d'Egipte, el seu germ petit Ptolomeu, fou rei vassall de Xipre, i va obtenir de Roma el ttol d'amic dels romans pero desprs, acusat d'afavorir els pirates, fou deposat: el 58 aC Clodi, enemic personal del rei, va proposar de privar a Ptolomeu del regne i confiscar els seus tresors. La comissi romana ho va provar i Cat va enviar al rei el decret a Rodes i li va oferir compensacions i el crrec de gran sacerdot al temple d'Afrodita de Pafos, per Ptolomeu va preferir sucidar-se. Aix Xipre va quedar incorporada a Roma i unida a Cilcia per amb qestor propi, i amb els seus tribunals.

Governadors i reis lgides de Xipre .

Nicocreon 323-310;
Menelau de Xipre 310-306 aC;
Antgon el borni 306-301 aC;
Demetri Poliorcetes 301-295 aC;
Annexi a Egipte 295 aC (Ptolemeu I Soter);
Virreis lgides des 295 aC;
Polcrates d'Argos vers 217-205 aC;
Ptolemeu V Epfanes 205-180 aC;
Ptolemeu VI Filomtor 180-169 aC;
Ocupaci selucida 169-161 aC;
Ptolemeu VI Filomtor 161-156 aC;
Ocupaci selucida 156-155 aC;
Ptolemeu VI Filomtor 155-154 aC;
Ptolemeu VIII Evergetes II Fisc 154 aC (rebel) ;
Ptolemeu VI Filomtor 154-146 aC;
Ptolemeu VII Neofiloptor 146-145 aC;
Ptolemeu VIII Evergetes II Fisc 145-116 aC;
Ptolemeu IX Ltir 116-114 aC ;
Ptolemeu X Alexandre I 114-109 aC ;
Ptolemeu IX Ltir 109-80 aC ;
Ptolemeu de Xipre 80-58 aC;

 Domini rom .

Csar va donar l'illa (51 aC) a Arsineu i Ptolomeu (la germana i el germ de Clepatra) i Marc Antoni la va donar a Clepatra i al seu fill. Desprs d'Accium (31 aC) va tornar al domini imperial (30 aC) i el 27 aC fou declarada provncia imperial separada, i el 22 aC fou convertida en provncia senatorial i governada per propretors amb el ttol de procnsol, amb un llegat i un qestor. La capital fou Pafos. En aquest temps la poblaci d'origen jueu era un nombre molt important. El segle I s'hi va introduir el cristianisme i el governador rom Sergi Paule fou un dels convertits, vers la meitat del segle. Al segle II el jueus es van revoltar en temps d'Adri (115-116) i van massacrar els habitants grecs i per un temps es van fer amos de l'illa, per derrotats foren expulsats de Xipre. El 335 fou teatre de l'efmera revolta de l'usurpador Calocarus liquidada per Flavi Domici. El 350 Salamina, que havia estat destruda per un terratrmol, es reconstruda per Constant II, fill de Constant, i se li va donar el nom de Constantia.

 Domini bizant .

Desprs de la divisi del imperi rom va passar al imperi oriental o bizant i fou governada per cnsols i la capital es va traslladar de Pafos a Salamina, ara anomenada Contantia.

Fou ocupada pels rabs dirigits pel general d'Otman, Moawiya el 648. El 683 els rabs es van retirar desprs d'una derrota davant Constant IV i els bizantins va recuperar l'illa, per les taxes all recaptades es va acordar que serien compatides entre l'imperi bizant i el Califat mitjanant un tractat signat el 688 entre Justini II i el califa al-Malik que a ms deixava l'illa desmilitaritzada.  Entre el 803 i el 806 fou ocupada per Harun al-Rashid per ms tard recuperada pels bizantins per Nicfor II Focas el 965. En temps d'Isaac ngel es va fer independent a l'illa Aleix Comn (1185-1191), que el 1184 s'hi havia proclamat emperador, i a qui la va conquerir Ricard cor de lle el 1191 que la va cedir per una quantitat de diners als Templaris per al cap de poc aquestos la van vendre al rei de Jerusalem Guiu de Lusignan (1192). La dinastia Lusignan va regir Xipre fins el 1489 quant la regent, una veneciana de nom Maria Cornaro, la va cedir a Vencia. 

 Reis de Xipre (i nominals reis de Jerusalem) .

Guiu de Lusignan 1192-1194 ;
Amalric I de Lusignan 1194-1205 ;
Hug I de Lusignan 1205-1218 ;
Enric I de Lusignan 1218-1253 ;
Hug II de Lusignan 1253-1267 ;
Hug III de Chatillon 1267-1284 ;
Joan I de Chatillon 1284-1285 ;
Enric II de Chatillon 1285-1306 ;
Amalric II de Chatillon 1306-1310 ;
Enric II (segona vegada) 1310-1324 ;
Hug IV de Chatillon 1324-1359 ;
Pere I de Chatillon 1359-1369 ;
Pere II de Chatillon 1369-1382 ;
Jaume I de Chatillon 1382-1398 ;
Janus de Chatillon 1398-1432 ;
Joan III de Chatillon 1432-1458 ;
Carlota 1458-1460 ;
Jaume II de Xipre 1460-1473 ;
Jaume III de Xipre 1473-1474 ;
Caterina Cornaro 1474-1489 ;
A Vencia 1489-1571 ;

 Governadors venecians .

Lloctinents governadors civils (Luogotenentes) ;
1489 - 1491                Francesco Barbarigo ;
1491 - 1493                Girolamo Pesaro ;
1493 - 1495                Giovanni Donato ;
1495 - 1497                Andrea Barbarigo ;
1497 - 1499                Cosimo Pasqualigo ;
1499 - 1501                Andrea Venier  ;
1501 - 1503                Nicola Priuli ;
1503 - 1505                Pietro Balbi ;
1505 - 1507                Cristoforo Moro ;
1507 - 1509                Lorenzo Giustiniani ;
1509 - 1511                Nicola Pesaro ;
1511 - 1514                Paolo Gradenigo ;
1514 - 1516                Donato Marcello ;
1516 - 1518                Fantino Michiel ;
1518 - 1519                Alvise d'Armer ;
1519 - 1522                Sebastiano Moro ;
1522 - 1523                Jacopo Badoer ;
1523 - 1525                Domenico Capello ;
1525 - 1527                Donato di Lezze ;
1527 - 1529                Silvestro Minio ;
1529 - 1531                Francesco Bragadin ;
1531 - 1533                Marcantonio Trevisan  ;
1533 - 1535                Stefano Tiepolo ;
1535 - 1536                Giovanni Moro ;
1536 - 1539                Domenico da Mosto ;
1539 - 1541                Francesco Badoer ;
1541 - 1543                Cristoforo Capello ;
1543 - 1545                Luigi Riva ;
1545 - 1547                Carlo Capello ;
1547 - 1548                Vittorio Barbarigo ;
1548 - 1550                Salvatore Michiel ;
1550 - 1551                Alessandro Contarini ;
1551 - 1553                Francesco Capello ;
1553 - 1555                Marco Grimani ;
1555 - 1557                Gianbattista Donato ;
1557 - 1559                Giovanni Renier ;
1559 - 1561                Giovanni Barbaro ;
1561 - 1563                Pietro Navagero ;
1563 - 1565                David Trevisan ;
1565 - 1566                Pandolfo Guoro ;
1566 - 1567                Nicola Querini ;
1567 - 1569                Nicola Dandolo ;
1569 - 1570                Sebastiano Venier ;

 Capitanis, Capitans governadors militars;

1480 - 1483                Giovanni Diedo ;
1483 - 1485                Francesco Cicogna ;
1485 - 1488                Daniele Bembo ;
1488 - 1489                Matteo Barbaro ;
1489 - 1491                Baltassare Trevisan ;
1491 - 1493                Nicolo Foscarini ;
1493 - 1495                Cosimo Pasqualigo ;
1495 - 1497                Nicolo Priuli ;
1497 - 1499                Bartolomeo Minio ;
1499 - 1501                Troilo Malipiero ;
1501                       Girolamo Bon ;
1501 - 1503                Lorenzo Contarini ;
1503 - 1505                Paolo Antonio Marin ;
1505 - 1507                Domenico Benetti ;
1507 - 1509                Benetto Sanudo ;
1509 - 1511                Pietro Lion ;
1511 - 1514                Luigi Contarini ;
1514 - 1516                Giovanni Centani ;
1516 - 1518                Vincenzo Cappello ;
1518 - 1520                Bartolomeo da Mosto ;
1520 - 1522                Zaccaria Loredan ;
1522 - 1525                Nicolo Dolfin ;
1525 - 1526                Andrea Donato ;
1526 - 1527                Marcantonio Canale ;
1527 - 1530                Anzolo Trevisan ;
1530 - 1532                Antonio Soriano ;
1532 - 1534                Tommaso Contarini ;
1534 - 1535                Domenico Contarini ;
1535 - 1537                Lunardo Venier ;
1537 - 1538                Maffio Pisani ;
1538                       Giovanni Gritti ;
1538 - 1540                Giovanni Contarini (primera vegada) ;
1540 - 1542                Nicolo Giustiniani ;
1542 - 1544                Giovanni Contarini (segona vegada) ;
1544 - 1546                Andrea Dandolo ;
1546 - 1548                Gian Matteo Bembo  ;
1548 - 1550                Francesco Grimani ;
1550 - 1552                Marco Loredano ;
1552 - 1554                Giovanni Renier ;
1554 - 1556                Cornelio Barbaro ;
1556 - 1558                Pietro Navagero ;
1558 - 1560                Domenico Trevisan ;
1560 - 1562                Pandolfo Guoro ;
1562 - 1564                Nicolo Gabriel ;
1564 - 1566                Lorenzo Bembo ;
1566 - 1569                Marco Michiel ;
1569 - 15 d'agost del 1571 Marcantonio Bragadin  ;

 Domini otom .

Els venecians la van conservar fins el 1571. El 1570 els otomans van assetjat Famagusta i el 1571 van aconseguir conquerir-la i dominar tota l'illa. Entre 1572 i 1668 es van produir 28 revoltes, la majoria (27) encapalades pels musulmans, destacant la de Halil Agha del 1624 que va assassinar al governador otom, Djil Osman, a Nicsia i va cremar la seva residncia, reclamant la baixada de les taxes pels musulmans; per fou sufocada per un exrcit enviat per la Porta i el cap rebel fou decapitat. Des del 1625 l'illa va comenar un procs de despoblament que unit a les plagues van reduir la poblaci a la meitat. El 1821 els grecs de l'illa es van unir als de Grcia en la seva rebelli contra l'imperi. El lders religiosos dirigents de la revolta foren executats i vint mil grecs cristians van fugir de l'illa.  

 Governadors otomans .

1571 -1745 Lloctinents del governador de l'Elayet de Djezair-i-bahr;

Walis (governadors) des el 1745;
1745   1746                Abdallah Pasha ;
1746 - 1748                Abubekr Pasha ;
1748   vers 1759              Desconegut ;
vers 1759   1764              Kasim Agha ;
1764 - 1765            Djil Osman Agha ;
1766   Maig de 1766            Hafiz Mehmed Efendi ;
Maig de 1766   1767         Sleyman Efendi ;
1766 Halil Agha (rebel)         ;
1771/72   1774             Hadji Ismail Agha ;
1774    1775         Hadji Ali Agha   ;
1775 - 1776        Hadji Baki Agha (primera vegada) ;
1776 - 1777                Husein Celebi Agha (primera vegada) ;
1777   1783                Hadji Baki Agha (segona vegada) ;
1779 - 1809                Hadji Georgakis Kornesios  (imposat);
1783 - 1788                Desconegut ;
1788 -  ?                Husein Celebi Agha (segona vegada) ;
? - 1808                Hasan Agha ;
1808   1812                Ahmed Pasha ;
1812   1817                Seid Mehmed Emin Efendi ;
1817 - 1819                Ahmed Pasha ;
1819 - 1822                Kck Mehmed Silahser ;
1822 - 1823                Hadji Ibrahim Agha ;
1822 - 1823         Salih Bey (comandant egipci)  ;
1823 - 1824                Seid Mehmed ;
1823 -  ?                Mehmed Bey (Comandant egipci)  ;
1824    ?                Taher Pasha ;
 ? - 1829                Ali Ruqi Efendi ;
1830 - 1831         Ali Halil Said Effendi;
1831 - 1833              Desconegut ;
1833   1838            Hadji Said Mehmed Aga  ;
1838   1839            Osman Pasha (primera vegada) ;
1839  1840        Hasan Pasha (primera vegada) ;
1840 - 1841          Osman Pasha (segona vegada) ;
1841             Talat Effendi ;
1841 - 1842            Said Mehmed ;
1842 - 1843         Aziz Pasha ;
1843 - 1845            Edhem Pasha  ;
1845 - 1846            Hadji Derbaz Agha ;
1846   1847            Hasan Pasha (segona vegada) ;
1847   1848            Ismail Adil Pasha ;
1848   1849             Abdullatif Efendi ;

Mtesarrifs (Lloctinents governadors) ;
1849 - 1851               Desconegut ;
1851                       Haftuz Pasha? ;
1851 -1853            Edhem Pasha  ;
1853 - 1854            Mehmed Sherif Pasha ;
1854 - 1855                Mehmed Cemal Pasha (Celaleddin) ;
1855 - 1856                Osman Sherif Pasha ;
1856 - 1858                Kani Pasha ;
1858 - 1859            Ishaq Pasha ;
1859 - 1862            Mehmed Khairullah Pasha ;
1862     Kibrisli Mehmed Kamil Pasha (inter, primera vegada) ;
1862 - 1863            Ziya Pasha ;
1863                       Tewfik Pasha ;
1863 - 1864        Mehmed Halet Pasha (primera vegada) ;
Octubre a Novembre del 1864        Kibrisli Mehmed Kamil Pasha  (inter, segona vegada);
1864 - 1865            Taiyib Pasha (primera vegada)  ;
1865 - 1866                Ahmed Latif ;
1866 - 1868        Taiyib Pasha (segona vegada) ;
1867   1868                Mehmed Halet Pasha (segona vegada)      ;
1868 - 1871            Kck Mehmed Said Pasha    ;
1871   1872            Aziz Pasha (primera vegada) ;
1872   1873        Mehmed Veis Pasha (primera vegada) ;
1873            Essad Pasha      ;
1873 - 1874        Ibrahim Pasha ;
Febrer a desembre del 1874       Mehmed Nasif Pasha ;
1874 - 1876            Aziz Pasha (segona vegada) ;
1876 - 1877                Mehmed Veis Pasha (segona vegada) ;
1877 - 22 de juliol de 1878         Ahmed Bessim Pasha ;

 Administraci britnica sota sobirania otomana i colnia britnica .

El 1878 l'illa fou ocupada pels britnics per nominalment es va conservar la sobirania otomana fins que en esclatar la Primera Guerra Mundial els britnics la van annexionar (1914) i el 1925 fou declarada colnia de la corona. El 1931 els grecs van demanar lEnosis (uni a Grcia) i es van produir aldarulls que van obligar a declarar la llei marcial, es va abolir el consell legislatiu i es va prohibir l's de la bandera grega. Durant la segona guerra mundial els xipriotes es van mantenir al costat de Gran Bretanya per al final de la guerra es van renovar les peticions d'Enosis mentre els turcs xipriotes preferien la sobirania britnica. Entre 1946 i 1949 milers de refugiats jueus que tornaven a Palestina es van establir a camps a l'illa. El 1950 l'arquebisbe Makrios fou elegit com a cap poltic i espiritual de la poblaci grecoxipriota (cap de l'esglsia ortodoxa xipriota) i partidari de l'Enosis. Des del 1955 l'organitzaci clandestina EOKA (organitzaci Nacional de Combatents Xipriotes) amb suport de Grcia i sota la direcci del coronel grec (per nascut a Xipre) George Grivas, va comenar una campanya armada dirigida des les muntanyes Troodos, i amb una fora petita va tenir ocupats a vint mil soldats britnics i gaireb cinc mil policies. El 1956 Makarios fou deportat a les Seychelles. El 1957 el govern militar britnic fou substitut per un govern civil dirigit per Sir Hugh Foot i poc desprs els turcs van comenar a demanar la partici de l'illa.

 Alts comissionats i governadors  britnics .

Alts comissionats;
Sir Garnet Joseph Wolseley 1878-1879 ;
Sir Robert Biddulph  1879-1886 ;
Sir Henry Ernest Gascoyne Bulwer  1886-1892 ;
Sir Walter Joseph Sendall  1892-1898 ;
Sir William Frederick Haynes Smith 1898-1904 ;
Sir Charles Anthony King-Harman 1904-1911 ;
Hamilton John Goold-Adams 1911-1915 ;
Sir John Eugene Clauson 1915-1918 ;
Sir Malcolm Stevenson 1918-1925;

Governadors (des el 1925);
Sir Malcolm Stevenson 1925-1926;
Sir Ronald Storrs 1926-1932 ;
Sir Reginald Edward Stubbs 1932-1933 ;
Sir Herbert Richmond Palmer 1933-1939 ;
Sir William Denis Battershill 1939-1941 ;
Sir Charles Campbell Woolley 1941-1946 ;
Reginald Thomas Herbert Fletcher, Bar de Winster 1946-1949 ;
Sir Andrew Barkworth Wright  1949-1953 ;
Sir Robert Perceval Armitage 1954-1955 ;
Sir John Harding  1955-1957 ;
Sir Hugh Mackintosh Foot 1957-1960 ;

 Estat independent .

El 1960 el tractat de Garantia entre la Gran Bretanya, Grcia i Turquia establia un Xipre independent amb dues bases britniques de sobirania (Dekhlia i Akrotiri) amb un president grecoxipriota i un vicepresident turc xipriota ambds amb dret de veto i la minoria turca (18%) tenia garantia la vicepresidncia i tres (sobre 10) ministeris i el 30% dels llocs pblics menys a l'exrcit que serien 40% i als serveis de les cinc ciutats principals. El 1963 van esclatar disturbis entre les comunitats i la constituci es va posar en qesti per ser poc operativa. Els turcs foren acorralats a enclavaments bloquejats pels grecs i es va haver d'enviar una fora de pau que assegurs la distribuci de menjar.  
El  15 de juliol de 1974 el periodista Nikos Sampson, ex membre de l'EOKA i membre de l'anomenada EOKA-B, amb el suport de la junta militar grega, va donar un cop d'estat organitzat per la gurdia nacional de majoria grega. Makarios fou enderrocat i es va refugiar a la base britnica de Dekhlia. El 20 de juliol de 1975 els turcs van envair l'illa, desembarcant a Kirnia (Kyrenia) i expulsant els grecs. El23 de juliol el govern democrtic fou restaurat per els turcs van continuar avanant i els grecs foren expulsats del nord mentre els turcs eren expulsats del sud. Els turcs es van aturar quant tenien el control del 37% del territori. El 1975 les forces d'ocupaci van establir l'estat federat turc del nord de Xipre amb el lder de la comunitat turca, Rauf Denktash al capdavant. Una fora de les Nacions Unides es va establir a la lnia entre les dues comunitats (la lnia verda). El 1977, Makarios, restaurat com a nominal president de tot Xipre i a la prctica noms de la part grega, va morir i el va succeir Spyros Kyprianou. El 1983 l'estat federat del nord de Xipre es va proclamar independent i fou reconegut per Turquia. Als anys 90 es van produir converses i el 2003, a punt d'entrar Xipre a la uni europea, un pla de pau fou sotms a referndum (24 d'abril del 2004) i aprovat pels turcs per rebutjat pels grecs per la  qual cosa la totalitat de l'estat va entrar a la uni per la zona turca com a tal en va quedar exclosa (1 de maig del 2004).

Presidents de Xipre .

Mihail Christodulou Mouskos conegut com l'Arquebisbe Makrios III, 16 d'agost de 1960   15 de juliol de 1974 ;
Nikolaos "Nikos" Georgiades Sampson, 15 de juliol de 1974 - 23 de juliol de 1974  ;
Makarios III (restablert) 23 de juliol de 1974 - 3 d'agost de 1977  ;
Glafkos Ioannou Kliridis (primera vegada, inter), 23 de juliol de   -  7 de desembre de 1974 ;
Spyros Achilleos Kyprianou, 3 d'agost de 1977 - 28 de febrer de  1988 (inter del 3 d'agost al 3 de setembre de 1977);
Georgios Vasou Vasiliou, 28 de febrer de 1988 - 28 de febrer de 1993 ;
Glafkos Ioannou Kliridis (segona vegada)  28 de febrer de 1993 - 28 de febrer de 2003 ;
Efstathios "Tassos" Nikolaou Papadopoulos, des el  28 de febrer del 2003 ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77012" title="Cirenaica" nonfiltered="550" processed="548" dbindex="30596">
Cirenaica s una regi de Lbia que comprn les provncies de Bengasi, Darna i Al-Bayda. El seu nom deriva de la ciutat grega de Cirene.

El 1959, s'hi va descobrir petroli que ha esdevingut la seva principal riquesa econmica (jaciments de Bir Zaltan i Wala entre d'altres). Les principals ciutats sn Bengasi, Tubruq (Tobruk) Marsa, Al-Burayqa (terminal de l'oleoducte), Darna i Agedbia.


 Histria .

Inicialment Cirenaica fou el nom del territori que fou sotms a Cirene al temps del seu apogeu, i que anava des de Arae Philaenortum de Tripolitana, al peu del gran Sirtes, on feia frontera amb Cartago (a l'oest) i amb  Egipte (al est), tenint la costa al nord, i el desert (amb lmits indeterminats per que arribaven fins l'oasi de Fezzan antiga Faznia) al sud. El lmit amb Egipte s'ha fixat a Quersons Magne (Ras al-Tin) o be a Catabathmus Major (Marsa Sollom o Akabet al-Kebira), on encara s l'actual frontera, segons si Marmrica es considerava part de Cirenaica o no. 

 Cirene grega .

El pas era poblat per tribus lbies (berbers) i els autors clssics esmentes el Ausquisais (Auschisae) al oest, els Asbistais (Asbystae) al centre, i els Giligammes (Giligammae) al est. En temps d'Herdot aquest pobles ja havien estat expulsat cap al interior pels colons grecs. El primer establiment grec fou fet per Batos (Battus en llat) procedent de l'illa de Thera que desprs de fundar una colnia a una illeta de la costa oriental de Cirenaica (de nom Platea) va fundar Cirene mes al interior (631 aC) i va fundar la dinastia del Batiades que va tenir vuit reis. Va fundar les colnies de Teucheira (grec Teukeira), Hesprides i desprs la ciutat de Barca, que juntament amb la prpia Cirene i el seu port Apollnia, va formar l'original Pentpolis Lbia. La dominaci persa sota Cambises II de Prsia (rei de Prsia del 530 aC al 522 aC), i la virtual independncia de Barca va afeblir Cirene i finalment la monarquia fou enderrocada i es va proclamar la Repblica a la meitat del segle V aC.

Vegeu l'article:  Cirene;

 Domini Lgida .

Quant Alexandre el gran va envair Egipte, Cirene es va aliar amb Macednia i a la seva mort va passar a ser una dependncia d'Egipte, dominat per Ptolomeu Ster el 321 aC.

El ptolomeus o lgides van fundar noves ciutats o van canviar el nom a d'altres i la regi va gaudir d'una certa prosperitat, i es van establir durant el seu regnat un nombre considerable de jueus. Hesprides fou rebatejada Berenice; Teucheira va passar a dir-se Arsinoe;  Barca fou eclipsada pel seu port, convertit en ciutat sota el nom de Ptolemas (Ptolemaida), i Cirene tamb va comenar a decaure en favor del seu port Apollnia. La regi va perdre el nom de Cirenaica i es va passar a dir Pentpolis o Pentpolis Lbia i les cinc ciutats foren Cirene, Apollnia, Ptolemaida, Arsinoe i Berenice. 

El darrer rei egipci Api, que era fill bastard de Ptolomeu Fisc, va obtenir el regne de Cirenaica el 117 aC a la mort del seu pare. Va deixar el regne a Roma pel seu testament, quant va morir l'any 95 aC. 

 Provncia romana .

Inicialment els romans en van assolir l'administraci i van garantir la llibertat de les ciutats a les que van atribuir el control del regne, noms cobrant un tribut o taxa, per com que van esclatar lluites entre les cinc ciutats i com que Luculle va fer un intent de reconciliaci (per ordre de Sulla) que no va reeixir, es va decidir convertir-la en provncia romana (probablement el 75 aC). La provncia es va dir Cirenaica o Cirene i tamb Pentpolis Cirenaica o Pentpolis Lbia (tal i com es deia en temps dels Ptolomeus), o Regi Pentapolitana.

Desprs de la conquesta de Creta per Quint Metel Crtic el 67 aC, l'illa fou unida a la Cirenaica sota el nom de Creta-Cirene o Creta i Cirene, que fou provncia senatorial governada per un propretor amb ttol de procnsol, que tenia un llegat i un o dos questors.

Sota Constant el gran les dos provncies es van separar i es van crear les de Creta i de Lbia Superior, aquesta darrera sota el govern d'un praeses. Durant el domini rom la lnea divisria provincial passava al oest de Quersons Magne. El 115 els jueus de Cirenaica, com els de Xipre i altres, es van revoltar i van matar a milers de grecs i romans i noms foren derrotats el 116 amb molta dificultat. Les milers de vctimes (unes dues-centes mil) va enfonsar l'economia i va facilitar els atacs de les tribus "barbares" del sud, que van comenar a fer incursions cada vegada mes atrevides. A aix es van afegir plagues de llagosta i algun terratrmol. Al comenament del segle V l'estat de la regi era pesim segons el descriu Sinesi, bisbe de Ptolomaida. El 616 el rei persa Khusraw va dominar la regi i va liquidar les restes de les colnies gregues de manera tan completa que quant van arribar els rabs (647 aC) casi be tot era destrut.

 Domini rab .


 Domini otom .


 Els sanusiyya i el regne de Cirenaica .


 Estat federat de Cirenaica .

Articles relacionats.
Ras Teyonas;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77016" title="Cirene" nonfiltered="551" processed="549" dbindex="30597">

Cirene fou una ciutat grega de Lbia, a la regi que va prendre el nom de Cirenaica.

Fou fundada per Batos (Battus en llat) procedent de l'illa de Thera que desprs de fundar una colnia a una illeta de la costa oriental de Cirenaica (de nom Platea al golf de Bomba) es va traslladar al districte d'Azilirs, en terra ferma, on els colons van estar sis anys fins que van trobar un millor emplaament a la regi d'Irasa on va fundar Cirene mes al interior (631 aC) i va iniciar la dinastia del Batiades que va tenir vuit reis (i un usurpador). La ciutat fou fundada al territori de la tribu lbia dels asbistes o asbistis i dominava les terres mes frtils i amb aigua. La collaboraci amb els libis fou intensa i es va produir una barreja important. Herdot diu que el nom Batos era una paraula lbia que volia dir "rei".  El libis eren una classe baixa i estaven exclosos del poder poltic. El Batiades van fundar les colnies de Teucheira, Hesprides i desprs la ciutat de Barca, que juntament amb la prpia Cirene i el seu port Apollnia, va formar l'original Pentpolis Lbia. 

Batos II va invitar a grecs d'arreu a establir-se a la regi i els hi va donar terres que es van arrabassar als libis. Aix va provocar la revolta dels libis que van demanar ajut al rei d'Egipte que va enviar un exercit  per el egipcis foren rebutjats a la regi d'Irasa i completament derrotats (el que va provocar indirectament l'enderrocament del fara egipci Apries).  Sota el fara  Amasis, es va establir una aliana entre Cirene i Egipte i el rei es va casar amb Laodice, princesa Batiada.

El fill de Batos II, Arcesilau II, va governar com un tir i va provocar la revolta dels grecs dirigits pels seus germans que van establir la Ciutat de Barca, i la revolta dels libis, per sufocar la qual van morir set mil soldats. El seu germ Learcos el va matar i es va proclamar rei per Batos III va aconseguir restaurar la lnea legitima. 

Els grecs de Cirene, sota instruccions del oracle de Delfos, van cridar en ajut a Demonax de Mantinea que va arribar a Cirene i va establir una nova constituci que va treure el poder als reis deixant-los com a figura representativa, amb funcions religioses per conservant els seus dominis privats; el poder poltic limitat als descendents dels colons originals, fou ampliat a la resta del poble grec que foren dividits en tres tribus: els therenis (amb la classe baixa lbia agregada), el Peloponesis i cretencs; i els egeus; es va crear un senat del que el rei fou el president; la constituci tenia similituds amb la d'Esparta i se sap que van existir uns fors (una espcie de jutges) i una policia de 300 homes armats (similars al Hippeis d'Esparta).

A la mort de Batos vers el 530 aC el va succeir el seu fill Arcesilau III. Aquest rei va tenir bones relacions amb la ciutat de Barca i es va casar amb la filla del rei Alazir d'aquesta ciutat, per junt amb la seva mare Feretime (Pheretime), va intentar enderrocar la nova constituci i va fracassar havent de marxar al exili, per va retornar al front d'un grup de mercenaris i emigrants procedents de Jnia i va entrar a Cirene exercint una cruel venjana sobre els seus oponents; per assegurar el seu poder va enviar una ambaixada a Memfis i es va declarar vassall de Cambises II de Prsia al que va comprometre un tribut anyal i va fer un regal; aquest regal fou considerat insuficient pel rei persa que el va llenar despectivament als seus soldats. Arcesilau va considerar que havia trencat les instruccions del oracle de Delfos, que li havien recomanat moderaci en la victria, i per acomplir els desitjos divins es va retirar a Barca governada pel seu sogre Alazir, per a aquesta ciutat uns exiliats de Cirene, ajudats per un partit local, van matar a Arcesilau i a Alazir a la plaa del mercat. Pheretima, la mare d'Arcesilau, en revenja, va demanar ajut a Ariandes, strapa persa d'Egipte (nomenat per Cambises i que va conservar el crrec sota Darios). El strapa va reunir un fort exercit i una flota i va enviar una ambaixada a Barca demanant qui o quins havien estat els assassins, per la gent de Barca va assumir collectivament la responsabilitat. Ariandes va enviar llavors l'exrcit i va assetjar la ciutat durant nou mesos, i finalment els perses la van ocupar per una estratagema (510 aC). Els ciutadans sospitosos de simpatitzar amb l'assassinat dels reis foren empalats i el tomb de les muralles es va omplir de gent empalada i entre ells els membres de la dinastia Batiada de Barca dels que se sospitava eren culpables. Pheretima, que havia acompanyat als perses fins a Barca, va tornar a Egipte amb l'exrcit persa per va morir d'una malaltia infecciosa. 

D'aquesta crisis va sortir la restauraci dels Batiades a Cirene va posar fi a la constituci de Demonax i a les seves institucions. Van regnar llavors Batos IV el bell, amb un llarg regnat, i desprs Arcesilau IV, destacat per la casta de cavalls libis que va criar, per amb tendncies cap a la tirania; Arcesilau va voler destruir la noblesa local i basar el seu suport en un exercit mercenari; no se sap com per al morir es va proclamar la repblica i el seu fill Batos V va fugir a Hesprides on fou assassinat i el seu cap tirat al mar com a smbol de l'extinci de la dinastia (a una data propera al 450 aC).

Del perode repblica se sap molt poc; es van incrementar el numero de tribus i es van donar noves terres als colons; el partit democrtic va ser hegemnic i va tenir enfrontaments amb rivals politics el que va portar a l'exercici de la tirania per alguns, com Ariston i Niccrates. 

El 331 aC Cirene va fer un tractat amb Alexandre el gran de Macednia el que va portar a que la repblica fos una dependncia autnoma de Macednia, i a la mort del rei, i desprs d'un breu govern de Tibron d'Esparta, va passar a domini de Ptolomeu I Ster d'Egipte.

Els Lgides o Ptolomeus van afavorir al port de Cirene, Apollnia, per damunt de la prpia Cirene, que va entrar en decadncia. Finalment la regi es va establir com un regne lgida separat i a la mort del rei el 95 aC, fou llegada per testament a Roma. Les cinc ciutats de la regi, i entre elles Cirene, van continuar funcionant com a Repbliques independents, sota protectorat rom, per van existir lluites poc conegudes amb altres ciutats i finalment els romans van annexar el territori i el van convertir en provncia (75 aC).

En temps de Vespasi  la ciutat de Cirene fou constituida en colnia romana amb el nom de Flvia Cirene.

Hi van nixer: Anniceris, filsof; Arstipos, metge i filsof fundador de l'escola cineraica; Carneades, fundador de la Nova Acadmia d'Atenes,  el poeta Callimac, suposat descendent de la dinastia Batiada, i Sinesi, que fou bisbe d'Apollnia.

Les runes de la ciutat son importants i permeten veure les restes de carrers, aqeductes, temples, teatres i tombes, i queden tamb algunes escultures i pintures; la via que unia Cirene amb Apollnia encara es pot seguir.

 Reis Batiades de Cirene .

Batos I vers 631- vers 590 aC ;
Arcesilau I vers 590- vers 574 aC ;
Batos II Eudam (el prsper) vers 574- vers 554 aC ;
Arcesilau II el cruel vers 554- vers 544 aC;
Learcos l'usurpador vers 544 aC;
Batos III vers 544- vers 530 aC;
Arcesilau III vers 530-515  aC (vassall de Prsia vers 515 aC);
Repblica vers 515 a 510 aC;
Batos IV el bell 515-465 aC ;
Arcesilau IV  465-450 aC;
Batos V vers 450 aC ;
Repblica 450-322 aC (protectorat de Macednia 331-322 aC);
Timbr d'Esparta 323-322  aC;
A Egipte 322 aC (Ptolomeu I Ster, fara el 323 aC) 322-313 aC ;
Ofelles  313-308 aC (governador 322-313 aC);
Magas 308-258 aC ;
Berenice 258-246 aC (filla);
Demetri el guapo 258-vers 253 aC (marit);
Ptolemeu Evergetes I vers 248-246 aC (marit de Berenice);
Incoporaci a Egipte 246 aC (Ptolomeu Evergetes hereda Egipte);
A Egipte 246-163 aC;
Ptolemeu Evergetes II 163-116 aC;
Ecdelos  240  aC;
Demfanes 240  aC;
Filem 205-204 aC;
Ptolemeu Api 116-110 aC;
Nicostrat el tir (Niccrates) 110 aC;
Ptolemeu Api (restablert) 110-95 aC ;
Repblica sota protecci romana 95-75 aC ;
Provncia romana 75-37 aC  (des el 67 aC unida a Creta);
Unida a Egipte 37-30 aC ;
Clepatra Selene 34-30 aC;
A Roma  30 aC;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77017" title="Batiades" nonfiltered="552" processed="550" dbindex="30598">
Els Batiades (dinastia Batiada) foren la dinastia de Cirene que va regnar des el 631 aC al 450 aC. Va tenir vuit reis a mes d'un usurpador de la famlia reial i un des rei (el darrer) que va exercir breument fore de la ciutat fins a la seva mort. Agafa el nom del seu primer rei Batos I.

Vegeu tamb.
 Cirene;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77019" title="Cirrhstica" nonfiltered="553" processed="551" dbindex="30599">
Cirrhstica (llat Cyrrhestica, grec Kyrrestike) fou un districte de Sria que va rebre aquest nom durant el domini macedoni. Anava entre la plana d'Antioquia de l'Orontes i l'Eufrates, i tenia al oest les muntanes Amanos i Commagena; cap al sud arribava al desert. Era un districte frtil i poblat, especialment a la vora del Eufrates.

En aquest districte el rom Ventidius va derrotar el part Pacoros i va venjar a Crassus i l'exrcit rom derrotat a Carrhae.

Sota Constant el gran va quedar unit amb Commagena per formar la provncia Eufratense (provncia Euphratensis).

Les ciutats principals foren Cyrrhus, Hierpolis, Zeugma, Europos, Birtha, Beroea i Batnae.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77024" title="Jabneel" nonfiltered="554" processed="552" dbindex="30600">


Geografia: topnim municipal com d'Israel.
Jabneel, una ciutat del districte Central, subdistricte de Rehovot.
Jabneel, un consell local del districte del Nord, subdistricte del Llac Tiberades.
Regi de Jabneel (o Hevel Jabneel), un consell regional repartit entre el districte Central i el districte del Sud.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77025" title="Batalla de Midway" nonfiltered="555" processed="553" dbindex="30601">



La batalla de Midway fou una batalla de la Segona Guerra Mundial que va tenir lloc a l'Oce Pacfic, el 4 de juny del 1942, en la qual l'aviaci naval nord-americana detur un intent japons d'envair l'atol Midway. Els japonesos van perdre-hi quatre portaavions, cosa que va suposar un seris revs per als seus plans d'expansi pel Pacfic. Generalment, es considera aquesta batalla com una de les ms importants de la guerra.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77027" title="Partit Verd (desambiguaci)" nonfiltered="556" processed="554" dbindex="30602">

Partit verd;
Partit Verd Europeu: partit poltic d'Europa.
Partit Verd (Alemanya);
Partit Verd (Esccia): partit poltic d'Esccia.
Partit Verd (Irlanda): partit poltic d'Irlanda.
Partit Verd (Letnia): partit poltic de Letnia.
Partit Verd (Sucia): partit poltic de Sucia.
Partit Verd (Sussa): partit poltic de Sussa.

Vegeu tamb.
 Els Verds;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77028" title="Quelicerat" nonfiltered="557" processed="555" dbindex="30603">


Els quelicerats (Chelicerata) sn un grup d'animals, considerats actualment un subflum del flum dels artrpodes (Arthropoda). Es divideixen en tres grans classes: els arcnids (aranyes, escorpins, cars, etc.), els euriptrids (grup extingit, que incloa els anomenats escorpins de mar) i els xifosurs (grup petit eminentment fssil que comprn noms quatre espcies actuals conegudes com a cassoles o crancs de les Moluques).

Alguns estudis suggereixen que els picnognids (Pycnogonida) podrien ser tamb quelicerats, per s una hiptesi encara no confirmada. D'altra banda, alguns arbres filogentics tradicionals agrupen els euriptrids i els xifosuris en una sola classe anomenada Merostomata, per actualment es tendeix a abandonar aquesta ordenaci, ja que no sembla haver-hi cap relaci especial ms propera entre aquests dos grups que amb la resta de quelicerats, de manera que seria un grup parafiltic.

 Caracterstiques .
Els quelicerats comparteixen una mateixa organitzaci anatmica, amb el cos dividit en dues parts, a diferncia dels insectes que es divideixen en tres parts o tagmes. La part frontal, anomenada prosoma t sis segments, cada un amb una parella d'apndixs: la primera parella sn els quelcers (les pinces per triturar l'aliment), la segona sn els pedipalps (apndixs sensorials) i la resta sn apndixs ambulatoris, a vegades modificats. El prosoma acostuma a posseir ulls i la boca s'acostuma a trobar-se entre el segon i tercer segments. La part posterior, anomenada opistosoma, est formada per dotze segments ms una mena de cua anomenada tlson, que en el cas dels escorpins ha donat lloc a l'agull.




Els quelcers, que donen nom al grup, sn una mena de pinces per sostenir, immobilitzar i triturar l'aliment, en lloc de les mandbules dels crustacis, miripodes i insectes. La majoria de quelicerats no poden ingerir matria slida (excepte els opilions i alguns cars), de manera que trituren l'aliment i hi escupen o injecten enzims digestius que liqen l'aliment per desprs absorbir-lo, o b injecten directament els enzims dins de les seves preses, com algunes aranyes. La majoria de quelicerats sn depredadors, per alguns son carronyers (com els opilions), alguns sn herbvors i una bona part sn parsits (els cars, especialment).

Excepte els quelicerats ms petits, que respiren amb intercanvi directe de gasos a travs del tegument, tots posseeixen aparell respiratori d'algun tipus, pulmons en llibre  o trquees. En els arcnids que tenen pulmons en llibre la substncia encarregada del transport d'oxigen en la sang no s l'hemoglobina, sin l'hemocianina, que cont coure en lloc de ferro. Aquesta caracterstica (tamb present en els cefalpodes) els impedeix grans activitats que requereixin un considerable desgast energtic, ja que l'hemocianina no pot subministrar oxigen als teixits tan rpidament com l'hemoglobina. s per aix que la majoria d'arcnids sn fora passius i noms s'activen en moments molt puntuals. No s aix, en canvi, amb els arcnids que posseeixen trquees, que sn molt ms actius.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77032" title="0.9320650581697933" nonfiltered="558" processed="556" dbindex="30604">

El rand (mot afrikaans) s la moneda de Sud-frica. El codi ISO 4217 s ZAR i s'utilitza l'abreviaci R. Se subdivideix en 100 cntims (cents), abreujats c. El rand tamb s moneda de curs legal a Lesotho (juntament amb el loti), Nambia (juntament amb el dlar namibi) i Swazilndia (juntament amb el lilangeni).

 Histria .
El rand es va introduir el 1961 (any en qu Sud-frica es va convertir en una repblica independent) en substituci de la lliura sud-africana, a ra de 2 rands per lliura, o 10 xlings per rand. El nom de la moneda prov de l'afrikaans Witwatersrand (literalment la Serralada de les Aiges Blanques), regi muntanyosa on es troba la ciutat de Johannesburg i on es van trobar la majoria de reserves d'or de Sud-frica. 

 Monedes i bitllets .

Ems pel Banc de Reserva de Sud-frica (en angls South African Reserve Bank, en afrikaans Suid-Afrikaanse Reserwebank, en zulu LiBhangi leSilulu leNingizimu Afrika, en xosa IBhanki Enguvimba yoMzantsi Afrika, etc.), en circulen monedes de 5, 10, 20 i 50 cntims i d'1, 2 i 5 rands, i bitllets de 10, 20, 50, 100 i 200 rands. Els nous bitllets porten inscripcions en les onze llenges oficials sud-africanes: afrikaans, angls, ndebele, sesotho, sotho del nord, swazi, tsonga, tswana, venda, xosa i zulu.

Taxes de canvi.
1 EUR = 7,54817 ZAR (1 de maig del 2006);
1 USD = 5,98350 ZAR (1 de maig del 2006);

Vegeu tamb.
Uni monetria;

Enllaos externs.

 Banc de Reserva de Sud-frica;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77033" title="Skating Club de Barcelona" nonfiltered="559" processed="557" dbindex="30605">
La pista de gel anomenada Skating Club de Barcelona es va inaugurar l'any 1974, i est situal al barri de l'Eixample a Barcelona. T una escola de patinatge on es practica el patinatge, hoquei per a nens (iniciaci) i curling. Les seves installacions estan obertes al pblic tot l'any.

Enllaos externs.
Web del Skating Club de Barcelona;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77036" title="Motor Wankel" nonfiltered="560" processed="558" dbindex="30606">
El motor Wankel s un tipus de motor de combusti interna, inventat per Felix Wankel, que utilitza rotors en compte dels pistons dels motors convencionals.

Wankel va concebre el seu motor rotatiu en 1924 i va rebre la seva patent en 1929. Durant els anys 1940 es va dedicar a millorar el disseny. Es va fer un considerable esfor en el desenvolupament de motors rotatius en els 1950 i els 1960. Eren particularment interessants per funcionar d'una manera suau, silencis i fiable, grcies a la simplicitat del seu disseny.

 Funcionament .

Un motor rotatiu o Wankel, en honor al seu creador el Dr. Felix Wankel, s un motor de combusti interna que funciona d'una manera completament diferent dels motors convencionals.

En un motor alternatiu, el mateix volum (cilindre) efectua successivament 4 diferents treballs - admissi, compressi, combusti i escapament. En un motor Wankel es desenvolupen els mateixos 4 temps per en llocs distints de la carcassa o bloc; s a dir, s com tenir un cilindre dedicat a cadascun dels temps, amb el pist movent-se contnuament d'un a altre. Ms concretament, el cilindre s una cavitat amb forma de 8, dintre de la qual es troba un pist triangular que realitza un gir de centre variable. Aquest pist comunica el seu moviment rotatori a un cigonyal que es troba en el seu interior, i que gira ja amb un centre nic.

De la mateixa manera que un motor de pistons, el rotatiu empra la pressi creada per la combusti de la barreja aire-combustible. La diferncia est en qu aquesta pressi est continguda en la cmera formada d'una banda del recinte i segellada per un dels costats del rotor triangular (que en aquest tipus de motors reemplaa als pistons).

El rotor segueix un recorregut en el qual mant els seus 3 vrtex en contacte amb l'allotjament, delimitant aix tres compartiments separats de barreja. A mesura que el rotor gira dintre de la cmera, cadascun dels 3 volums s'expandeixen i contreuen alternativament; s aquesta expansi-contracci la qual succiona l'aire i el combustible cap al motor, comprimeix la barreja, extreu la seva energia expansiva i l'expelleix cap a l'escapament.

 Avantatges .
 Menys peces mbils: El motor Wankel t menys peces mbils que un motor alternatiu de 4 temps. Aix redunda en una major fiabilitat.

 Suavitat de marxa: Tots els components d'un motor rotatiu giren en el mateix sentit, en lloc de sofrir les constants variacions de sentit a les quals est sotms un pist. Estan balancejats internament amb contrapesos giratoris per a suprimir qualsevol vibraci. Fins i tot el lliurament de potncia es desenvolupa en forma ms progressiva, ats que cada etapa de combusti dura 90 de gir del rotor i al seu torn com cada volta del rotor representa 3 voltes de l'eix, cada combusti dura 270 de gir de l'eix, s a dir, 3/4 de cada volta; comparin-lo amb un motor monocilndrico, on cada combusti transcorre durant 180 de cada 2 revolucions, o sigui 1/4 de cada volta del cigonyal.

 Menor velocitat de rotaci: Ats que els rotors giren a 1/3 de la velocitat de l'eix, les peces principals del motor es mouen ms lentament que les d'un motor convencional, augmentant la fiabilitat.

 Menors vibracions: Ats que les inrcies internes del motor sn molt petites (no hi ha bieles, ni volant d'inrcia, ni recorregut de pistons), solament les petites vibracions en l'excntrica es veuen manifestades. ;

 Desavantatges .
 Emissions: s ms complicat (encara que no impossible) ajustar-se a les normes d'emissions contaminants.

 Costos de manteniment: En no estar tan difs, el seu manteniment resulta costs.

 Consum: L'eficincia termodinmica (relaci consum-potncia) es veu reduda per la forma allargada de les cmeres de combusti i la baixa relaci de compressi.

 Difcil estanquetat: Resulta molt difcil allar cadascuna de les 3 seccions del cilindre en rotaci, que han de ser impermeables unes d'altres per a un bon funcionament. A ms es fa necessari canviar el sistema d'estanquetat cada 6 anys aproximadament, pel seu fort desgast.

 Sincronitzaci: La sincronitzaci dels diferents components del motor ha de ser molt bona per tal d'evitar que l'explosi de la barreja s'inici abans que el pist rotatiu es trobi en la posici adequada. Si aix no ocorre, la ignici empentar en sentit contrari al desitjat, podent danyar el motor.

 Histria .
A Gran Bretanya, Norton Motorcycles va desenvolupar un motor Wankel per a motocicletes, que va ser incls en la Norton Commander; Suzuki tamb va fabricar una moto amb motor Wankel, la RE-5. John Deere Inc, als EUA, va invertir un gran esfor en la investigaci de motors rotatius i va dissenyar una versi que era capa d'usar diversos tipus de combustible sense haver de canviar el motor. El disseny va ser proposat com sistema motor per a diversos vehicles de combat de la Marina nord-americana en els ltims anys de la dcada de 1980.

Desprs d'un s ocasional en autombils, per exemple NSU amb el seu Ro 80 o Citron amb el GS Birotor, i intents fracassats portats a terme per General Motors o Mercedes-Benz, la companyia japonesa Mazda ha estat la qual ha fet un major s de motors Wankel en autombils.

Desprs de molts anys de desenvolupament, Mazda va llanar els seus primers cotxes amb motors Wankel en els primers anys 1970. Encara que la majoria dels clients adoraven aquests cotxes, especialment per la seva suavitat, van tenir la dolenta sort de ser posats a la venda en una poca de grans esforos per a reduir les emissions i augmentar l'estalvi de combustible. Mazda va abandonar el Wankel gaireb totalment en el disseny dels seus cotxes generalistes, per va continuar usant una versi biturbo de dos rotors en el seu mtic esportiu RX-7 fins al final de la seva producci a l'agost de 2002. En 2003, la marca japonesa, va tornar a utilitzar el motor Wankel amb el RX-8 que contava amb una nova versi atmosfrica birrotora, tericament ms fiable i amb menors consums tant de combustible com de lubrificant.

En el mn de les carreres, Mazda ha tingut un xit substancial amb els seus cotxes de dos i quatre rotors, i corredors privats han aconseguit tamb un considerable xit amb cotxes Mazda amb motors Wankel, tant originals com modificats. En 1991 el motor Wankel va arribar a un dels millors moments en competici, en aconseguir Mazda la victria en les 24 hores de Le Mans amb el seu prototip 787B que muntava un motor de quatre rotors i 2622cc de cilindrada.

 Enllaos externs .
Font d'on s'ha extret la informaci: Motor Catal;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77037" title="NRJ" nonfiltered="561" processed="559" dbindex="30607">
L'NRJ o Energy, ja que en francs les lletres NRJ es pronuncien com la paraula anglsa En(N)er(R)gy(J), s una emissora de rdio de msica, nascuda el 1981 a Pars, amb emissores per molts estats europeus:
Alemanya;
ustria;
Blgica;
Dinamarca;
Finlndia;
Frana;
Noruega;
Sucia;
Sussa;

Aquesta emisora musical atorga uns premis prpis: els NRJ Music Awards, que es donen anualment desde l'any 2000.

Enllaos externs.
NRJ Europa;
NRJ Alemanya;
NRJ ustria;
NRJ Sussa;
NRJ Frana;
NRJ Noruega;
NRJ Blgica;
NRJ Sucia;
NRJ Dinamrca;
Grup NRJ;
Club de fans de l'NRJ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77038" title="Fnix (constellaci)" nonfiltered="562" processed="560" dbindex="30608">


Fnix o Phoenix s una constellaci menor del sud, descoberta pels navegants danesos Pieter Dirkszoon Keyser i Frederick de Houtman, i popularitzada pel llibre Uranometria de Johann Bayer el 1603.

Noms hi ha trenta estrelles en tota la constellaci que tinguin una lluentor d'una magnitud major a 5.0.

L'extensi aproximada de la constellaci s  41  fins a  57  de declinaci, i des de 23,5h fins a 2h de ascensi recta. Aix significa que s generalment invisible per a qualsevol que visqui al nord del parallel 40 a l'Hemisferi Nord, i roman baixa en el cel per al qui visqui al nord de l'Equador. Es fcilment visible des de llocs com Austrlia i Sud-frica durant l'estiu de l'Hemisferi Sud.

Fnix s associat amb el radiant menor de meteors Phoencids que es poden veure el 5 de desembre.

Histria.

La introducci de Fnix dins l'astronomia moderna fou, en certa manera, per adopci ms que per descobriment. Per, tant si Bayer la coneixia o no, el seu nom s molt apropiat, per alguns pobles primitius   a tots els efectes, a Xina, Egipte, i Prsia - aquest ocell era  un smbol astronmic del perode cclic  quan algunes versions de la ben coneguda fbula feien coincidir la seva vida amb l'Any Gran dels antics, que comenava al migdia d'aquell en qu el Sol entrava entre les estrelles d'ries; i a l'Egipte, en el Perode Stic quan el Sol amb Srius sortien junts el 20 de juliol.

Thompson ms tard escriuria:  Un nou perode de Fnix es diu que ha comenat en el 139 dC, en el regnat d'Antoni Pius; i una recrudescncia del simbolisme astronmic associat amb aix es manifesta en les monedes d'aquest Emperador . Per coincidncia, Ptolemeu adopt com a poca del seu catleg l'any 138 dC, el primer d'Antoni.

Amb els egipcis, que coneixien aquest au amb el nom de Bennu com es mostra a les seves monedes, era un emblema de la immortalitat; en efecte fou aix tant en temps dels pagans com en el temps dels cristians. A Xina aquesta constellaci era Ho Neaou, l'au de foc.


Vegeu: Llista d'estrelles de Fnix

Referncia.
 Ian Ridpath and Wil Tirion (2007). Collins Stars and Planets Guide, HarperCollins, London. ISBN 978-0007251209.

Enllaos externs.
 Fotografies del cel profund, en angls, alemany i castell;
 Phoenix, en angls;
 La constellaci de Phoenix, en angls;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77039" title="Diego Rivera" nonfiltered="563" processed="561" dbindex="30609">

Diego Mara de la Concepcon Juan Nepomuceno Estanislao de la Rivera y Barrientos Acosta y Rodrguez (1886-1957) va ser un destacat muralista mexic fams per la seva tendncia a plasmar obres d'alt contingut social en edificis pblics, principalment en el Centre Histric de la Ciutat de Mxic.

Va nixer el 13 de desembre de 1886 a la ciutat de Guanajuato i a partir de 1896 comena a aprendre classes nocturnes a l'Acadmia de San Carlos de la capital mexicana, on coneix el clebre paissatgista Jos Mara Velasco. El 1905 rep una pensi del Secretari d'Educaci, Justo Sierra i el 1907 en rep una altra del governador de Veracruz que li permet viatjar a Espanya i ingressar al taller d'Eduardo Chicharro a Madrid. A partir de llavors i fins el 1916, alterna la seva residncia entre Mxic, Espanya i Frana i es relaciona amb intellectuals com Alfonso Reyes, Pablo Picasso i Ramon Mara del Valle-Incln. Aquest mateix any neix un fill de la seva primera esposa, la pintora russa Angelina Beloff; fill que moriria l'any segent. 

El 1919 neix la seva filla amb Marie Marevna Vorobev-Stebelska, Marika Rivera Vorobev, que mai reconeixeria per a la que sostindria econmicament. El 1922 ingressa al Partit Comunista Mexic i comena a pintar els seus murals en els edificis pblics de la Ciutat de Mxic. Aquest mateix any es casa amb Lupe Marn qui li donaria dues filles: Lupe, nascuda en 1925 i Ruth, nascuda en 1926. En 1927 es divorcia de Marn i s convidat als festejos dels primers deu anys de la Revoluci d'Octubre a la Uni Sovitica. L'any de 1929 va casar-se amb la pintora Frida Kahlo. 

Durant els segents quatre anys realitzaria nombroses creacions als Estats Units on la seva temtica comunista originaria importants polmiques a la premsa, especialment el seu mural amb la efigie de Lenin en el Rockefeller Center de Nova York que s finalment destrut.

El 1936 promou la demanda d'asil de Lev Trotski a Mxic que es concreta l'any segent. Per a 1940 ja s'havia distanciat del clebre dissident rus i s'havia divorciat de Frida Kahlo. El 1950 illustra Cant General de Pablo Neruda i el 1955 es casa amb Emma Furtat i viatja a la Uni Sovitica per ser intervingut quirrgicament.

Va morir el 24 de novembre de 1957 a la Ciutat de Mxic i les seves restes van ser collocades a la Rotonda dels Homes Illustres, contravenint la seva ltima voluntat.

Obra.
Diego Rivera s el mxim representant del muralisme social de tendncia socialista. L'obra d'aquest gran pintor mexic, que va passar pel cubisme i les altres vanguardes abans de consolidar el seu propi estil, arrela en una concepci profundament panamericana que reivindica la histria prpia del poble indgena. La seva concepci del mural parteix d'una revisi de l'art autcton de l'Amrica anterior al descobriment i entronca directament amb els estils i les formes de l'art propi de maies i asteques, dels que pretn ser una actualitzaci moderna.

L obra de Diego Rivera ha de ser emmarcada en el context de la guerra freda i la divisi del mn en dos formes de govern antagniques representades per els EUA i la Uni Sovitica.

El decantament de Rivera cap al genre mural de caire socialista s conseqncia del posicionament de l autor a favor d una concepci socialment compromesa de l artista amb la societat en la que viu.

La seva obra s una evoluci conscient i coherent d aquest posicionament i es caracteritza fonamentalment per:

 Riquesa cromtica: el colorisme s per a Rivera representaci del poble i s oposa al gris amb el que tendeix a representar els valors del capitalisme industrial.
 L adopci del gnere mural respn clarament a la voluntat de dotar d una utilitat pblica l obra artstica;
 Elogi del poble i de la seva histria annima com a tema principal de totes les seves obres;
 Elogi de la natura i de la capacitat d armonitzar amb ella de l sser hum que mai s ents de manera antagnica al seu entorn sin com a part integradora de l univers;
 Inclusi de simbologies cientfiques (organitzaci de l tom, Big Bang, evoluci darwiniana, composici de les cllules) en les seves obres amb les que intenta aconseguir un sentit espiritual i alhora substituir el simbolisme religis;
 Posicionament sense ambigitats en la ideologia marxista-leninista: en moltes de les seves obres els lders revolucionaris (de Marx a Lenin, passant per Mart i molts altres lders antiimperialistes sudamericans) apareixen al capdavant del poble.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77040" title="Hug V de Borgonya" nonfiltered="564" processed="562" dbindex="30610">
Hug V de Borgonya ( 1294 - Argilly 1315 ), duc de Borgonya (1306-1315).

Orgens familiars.
Fill del duc Robert II de Borgonya i Agns de Frana. Per lnia paterna era nt d'Hug IV de Borgonya i Violant de Dreux, i per lnia materna de Llus IX de Frana i Margarida de Provena. Fou germ del tamb duc Eudes IV de Borgonya.

Prometatge.
Fou promesa el 1302 amb Caterina II de Valois-Courtenay, filla del duc Carles I de Valois i l'emperatriu Caterina I de Courtenay. Per a la mort de Caterina I el 1307, Carles de Valois la nomen hereva del ttol imperial de la seva mare i trenc el prometatge amb Hug V.

Amb aquest trencament de les esposalle Hug V de Borgonya reclam unes compensacions. Si b fou inicialment proms amb Joana de Frana, filla del rei Llus X de Frana, finalment fou recompensat amb terres dels Courtenay aix com amb el matrimoni de la seva germana Joana de Borgonya amb el prncep, i futur rei, Felip VI de Frana.

Fou succet pel seu germ Eudes IV de Borgonya

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77041" title="Honor Daumier" nonfiltered="565" processed="563" dbindex="30611">

Honor Daumier (Marsella 26 de febrer de 1808 - Valmondois 10 de febrer de 1879) fou un caricaturista, pintor, dibuixant i escultor francs.

Honor Daumier va nixer l'any 1808 a la ciutat de Marsella, per de nen va haver de traslladar-se a Pars juntament amb la seva famlia. A Pars, molt jove treball com en un tribunal de justcia i de cadet en una llibreria, desprs es va dedicar a estudiar pintura i dibuix. D'aquesta manera va donar inici a la seva carrera d'artista realitzant treballs en xilografia i illustracions d'anuncis publicitaris en els quals es nota la influncia de Charlet.

El 1828 va comenar les seves primeres litografies per al diari La Silohuette (La Silueta). En 1830 va iniciar la seva tasca a la revista humorstica La Caricature on va adquirir merescut renom pels seus gravats i dibuixos plens de stira i crtica social (incloent escenes domstiques). El 1832 va comenar a treballar a Li Charivari, peridic humorstico-poltic dirigit per Charles Philipon particularment crtic amb el govern de Llus Felip I d'Orleans. All va tenir com a collegues a altres assenyalats caricaturistes: Raffet, Devria i Grandville. Daumier va estar a la pres durant sis mesos precisament per haver realitzat una caricatura en la qual aquest monarca apareixia retratat com Pantagruel (el golafre personatge de Rabelais).

El 1835 com a conseqncia de la installaci de la censura a Frana, Daumier va evitar la caricatura poltica directa i en el seu lloc es va dedicar a ridiculitzar les convencions i costums llavors imperants.

Va retornar a la stira poltica amb la Revoluci de 1848. A partir d'aquest mateix any, es va apassionar per la pintura, i va desenvolupar un estil molt influenciat per Delacroix, Corot, Millet, Rousseau i -en les seves ltimes obres- per Fragonard (Estudi del pintor) i els impressionistes (per exemple a La Bugadera).

Tamb sn molt valorades les seves escultures i bustos de guix (escaiola) i bronze que realitzava principalment perqu li servissin de models al realitzar les seves illustracions.

Els seus gravats es destaquen per la mordacitat descarnada i no obstant aix de matisos exquisits i lnies gens mancades de subtilesa. En treballar sarcsticament els rostres, les expressions, els gestos, amb precises exageracions aconsegueix transmetre la personalitat dels subjectes representats. s interessant notar en les seves litografies el savi s de les combinacions cromtiques per a assolir les seves comeses d'expressar situacions emotives en un mbit social (existeix aqu un influx des de l'obra de Goya); les seves litografies tenen una qualitat molt prxima a la pintura. Es caracteritzen per un patetisme assolit amb masses fosques i contrastos de colors freds i clids, s aix que si en els seus ltims temps Daumier va rebre influxos dels impressionistes, ell prviament havia ja influt en ells.

El 1865 conscient de la greu situaci econmica per la qual passaven Daumier i la seva esposa, el seu amic l'escultor Geoffroy Dechaume els va convncer perqu anessin a viure a Valmondois (a Val-d'Oise) on el seu altre amic, Corot, els va prestar una petita casa en el mateix centre del poble. All va morir Daumier.
Galeria.

Fitxer:Hugo2.jpg|Victor Hugo.Le Charivari (20 de juliol de 1849).

Fitxer:1864 0227 discussion 280.jpg|Une discussion littraire.Le Charivari (27 de febrer de 1864).
Fitxer:1864 trains 200.jpg|Les Trains de plaisir (1864)
Fitxer:Daumier30.05.1866.PNG|Ah ! a  mais ils n'ont plus l'air de s'occuper de moi du tout ! .Le Charivari (1866). 
Fitxer:Honor_Daumier_034.jpg|Le Wagon de troisime classe (1864)
Fitxer:Honor Daumier 019.jpg|Cet homme ! (1850)
Fitxer:Honor Daumier 023.jpg|L'Avocat
Fitxer:Honor Daumier 035.jpg|Les Avocats
Fitxer:Honor Daumier 018.jpg|Trois avocats en consultation
Fitxer:Honor Daumier 025.jpg|Marie Madeleine
Fitxer:Honor Daumier 004.jpg|Le Peintre devant Notre-Dame.Muse Calvet (1834). 
Fitxer:Honor Daumier 020.jpg|Un jeune artiste reoit des conseils.National Gallery of Art, Washington DC (v. 1860). 
Fitxer:Honor Daumier 017.jpg|Don Quichotte (1868)



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77042" title="Xifosur" nonfiltered="566" processed="564" dbindex="30612">

Els xifosurs (Xiphosura) sn un grup d'animals artrpodes, considerats una classe dins del subflum dels quelicerats. Sn un grup relativament escs en l'actualitat, tot i que van florir a partir de l'Ordovici; actualment noms hi ha tres gneres, que engloben quatre espcies. Aquests tres gneres sn Limulus (amb Limulus polyphemus, el cranc o cassola de les Moluques), Tachypleus (que es troba al sud-est asitic) i Carcinoscorpius (tamb al sud-est asitic).

Sn animals aqutics, que viuen en aiges poc profundes i de fons sorrencs, on s'amaguen sota la superfcie del llit mar, a l'aguait de petits invertebrats o detritus. Totes les seves extremitats disposen de pinces prensores i la sisena parella de potes s'ha modificat per funcionar com a punt de recolzament sobre superfcies poc slides.

 Enllaos externs .
Peripiatus, lligam amb els artrpodes ;
Paleos Xifossurs ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77046" title="rbitre" nonfiltered="567" processed="565" dbindex="30613">
L'rbitre s la persona que realitza l'acci d'arbitrar, s a dir, que decideix el resultat d'un conflicte. Des del punt de vista legal, un rbitre pot ser lletrat o no segons els casos que la llei es remeti al tipus d'arbitratge. 

En qualsevol esport, l'rbitre s el jutge encarregat de fer que es compleixin les regles del joc. 

 rbitre de Bsquet . 
En el bsquet hi ha un mnim d'un rbitre i un mxim de tres en cada partit, segons de la competici de la qual es tracti (des de les competicions en les categories de formaci fins a les competicions professionals com la lliga EBA, ACB, Euroliga, NBA...). 

L'rbitre s la mxima autoritat en la pista de joc, i t el poder de sancionar a qualsevol jugador o tcnic tant amb efecte immediat de partit com a efecte de competici. 

 Tanmateix l'rbitre de bsquet mai no est sol, ja que forma part de l'equip arbitral, compost per la taula d'anotadors (en la que trobem: un anotador, encarregat del control dels punts, les faltes... de cada equip; el cronometrador, encarregat de controlar en el marcador electrnic el temps de joc, els punts, les faltes...); l'operador de 24 segons, que s'encarrega del control de la possessi i l'ajudant de l'anotador, la funci dels quals s la de coordinar els diferents membres de la taula d'anotadors i ajudar l'anotador per evitar possibles errors. Tots aquests components utilitzen el llenguatge arbitral reglamentari per a comunicar-se entre si. Aquest llenguatge arbitral s el mateix a totes les parts del mn, sempre que s'apliqui el reglament oficial de les regles, el reglament FIBA. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77047" title="PSE" nonfiltered="568" processed="566" dbindex="30614">

Poltica:
Sigles en catal del Partit Socialista Europeu;
Sigles en catal i castell del Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77051" title="Eudes IV de Borgonya" nonfiltered="569" processed="567" dbindex="30615">

Eudes IV de Borgonya ( 1295 - Sens 1350 ), duc de Borgonya (1315-1349), comte de Borgonya i Artois (1330-1347).

Orgens familiars.
Fill del duc Robert II de Borgonya i Agns de Frana. Per lnia paterna era nt d'Hug IV de Borgonya i Violant de Dreux, i per lnia materna de Llus IX de Frana i Margarida de Provena. Fou germ del tamb duc Hug V de Borgonya, al qual succe.

Npcies i descendents.
Es cas el 18 de juny de 1318 a Nogent-sur-Seine amb la comtessa Joana III de Borgonya, filla del rei Felip V de Frana i la seva esposa Joana II de Borgonya. D'aquesta uni nasqueren:
 un fill mort (1322) ;
 l'infant Felip de Borgonya (1323 1346), pare del duc Felip I de Borgonya;
 l'infant Joan de Borgonya (1325 1328) ;
 un fill mort (1327) ;
 un fill mort (1330) ;
 un fill mort (1335) ;

Ducat de Borgonya.
La mort del seu germ gran el 1315 el convert en hereu del Ducat de Borgonya. 

A la mort del rei Llus X de Frana i del seu succesor, Joan I de Frana, don suport a les reclamacions de la filla del rei, Joana de Frana, i neboda del mateix Eudes IV, al tron francs. Posteriorment retir el suport a la seva neboda per poder-se casar amb la filla del rei francs.

Eudes IV de Borgonya va morir a Sens el 3 d'abril de 1350, sent enterrat a Citeaux. Per la prematura mort del seu fill Felip de Borgonya fou succet pel seu nt Felip I de Borgonya.







|-


|-























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77052" title="Pista de gel" nonfiltered="570" processed="568" dbindex="30616">

Una Pista de gel s un espai en el qual el sl s una gruixuda capa de gel. Generalment sn recintes tancats habilitats per a mantenir aquest gel contnuament, per hi ha llocs en els quals a l'hivern es treuen aquestes pistes al carrer, perqu els afeccionats al patinatge sobre gel puguin gaudir a l'aire lliure. Tamb existeixen pistes de gel naturals en els llocs on el fred s molt intens. 

Una pista de gel, en general, s un recinte tancat on es poden practicar alguns d'aquests esports durant tot l'any: 
 Patinatge sobre gel ;
 Patinatge artstic ;
 Hoquei sobre gel ;
 Curling ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77054" title="Tbia" nonfiltered="571" processed="569" dbindex="30617">

La tbia s, desprs del fmur, l'os ms gran del cos. Es troba en la part anterior i interna de la cama, parallela i a un costat del peron. S'articula amb el fmur per dalt, amb l'astrgal per baix i amb el peron per fora. 

El seu extrem que s'articula amb el fmur s ample i t els cndils medial i lateral que s'articulen amb els cndils del fmur, t una cara superior plana el plateret tibial que es compon dels dos cndils i d'una eminncia entre els cndils eminncia intercndila, aquesta eminncia encaixa en la fossa intercondlea del fmur com una pea de trencaclosques, el seu cndil lateral s'articula amb el peron. 

La seva vora anterior compte amb la tuberositat tibial que s la cresta que es pot tocar per sota de la pell. En la seva part inferior t el mallol medial que s la part eixamplada que tamb es pot palpar i s el lloc d'uni amb l'astrgal. Entre la tbia i el peron est la membrana interssea. 

En la cara posterior de la tbia es troba la lnia solea, que s el lloc d'inserci per al mscul soli. 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77055" title="Joana III de Borgonya" nonfiltered="572" processed="570" dbindex="30618">


Joana III de Borgonya ( 1308 - 1347 ), comtessa de Borgonya i Artois (1330-1347) i duquesa consort de Borgonya (1318-1347).

Orgens familiars.
Nasqu el 2 de maig de 1308 sent la filla primognita del rei Felip V de Frana i la comtessa Joana II de Borgonya. Era nta per lnia paterna del rei Felip IV de Frana i la reina Joana I de Navarra, i per lnia materna del comte Ot IV de Borgonya i Matilda d'Artois.

Npcies i descendents.
Es cas el 18 de juny de 1318 a Nogent-sur-Seine amb el duc Eudes IV de Borgonya. D'aquesta uni nasqueren:
 un fill mort (1322) ;
 l'infant Felip de Borgonya (1323 1346), pare del duc Felip I de Borgonya;
 l'infant Joan de Borgonya (1325 1328) ;
 un fill mort (1327) ;
 un fill mort (1330) ;
 un fill mort (1335);

Comtat de Borgonya.
El 1330 a la mort de la seva mare Joana II de Borgonya heret el comtat de Borgonya, alhora que ho era nomenat el seu esps, unint-se aix els dos ttols de la regi de Borgonya.

Joana III de Borgonya mor el 13 d'agost de 1347, sent enterrada a l'abadia de Fontenay.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77056" title="Felip de Borgonya" nonfiltered="573" processed="571" dbindex="30619">
Felip de Borgonya Felip Monsieur ( 1323 - Aiguillon 1346 ), infant de Borgonya i comte d'Alvrnia i Bolonya (1338-1346).

Orgens familiars.
Nasqu el 10 de novembre de 1323 sent fill del duc Eudes IV de Borgonya i la seva esposa, la comtessa Joana III de Borgonya. Era nt per lnia paterna del duc Robert II de Borgonya i Agns de Frana, i per lnia materna del rei Felip V de Frana i la comtessa Joana II de Borgonya.

Npcies i descendents.
El 26 de setembre de 1338 es cas amb la comtessa Joana d'Alvrnia, del qual en fou el primer esps. D'aquesta uni van nixer: 

De cette union sont issus :
 la infanta Joana de Borgonya (1344-1360 ;
 la infanta Margarida de Borgonya (1345-morta jove);
 l'infant Felip I de Borgonya (1346-1361), comte i duc de Borgonya ;

El 10 d'agost de 1346 participant en el setge d'Aiguillon, al costat del prncep Joan de Frana, va mor en una caiguda del seu cavall. El seu fill Felip ser el successor dels seus pares als seus dominis comtals i ducals.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77061" title="Eleccions europees del 2004 a Portugal" nonfiltered="574" processed="572" dbindex="30620">
Aquests sn els resultats de les eleccions europees del 2004 a Portugal:

Resultats.


 *La candidatura que "representaba" al Partit Popular europeu era una coalici entre el Partit Socialdemcrata (membre del PPE) i pel Partit Popular (que no n's membre), tot i aix, com que el PSD t una base electoral molt major, es pot dir que la coalici representaba al PPE.;

 ** Coalici feta pel Partit Comunista Portugus (que no forma part de cap partit poltic europeu) i pel Partit Ecologista-Els Verds (membre del Partit Verd Europeu). En aquest cas, sn els comunistes, els ms poderosos, aix que no es pot dir que aquesta candidatura sigui la que "representa" al PVE, tot i que la seva "filial" portuguesa en forms part.;

Grfica.

Com es pot veure a la grfica de l'esquerra, els partits ms votats foren els d'esquerres (tots junts sumen ms del 58% dels vots). La coalici de dretes (Fora Portugal!), que era la llista del PPE i la del govern portugus, va ser la perdedora (la dreta no super el 35% dels vots)






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77065" title="Eusebi Millan i Alonso" nonfiltered="575" processed="573" dbindex="30621">
Eusebi Millan i Alonso va ser un religis catal (nascut a Sria) introductor del basquetbol a Catalunya. 
 Biografia .
Eusebi Millan nasqu a La Quionera (Sria), per de ben jove es trasllad a Barcelona. Fou escolapi de les Escoles Pies de Sant Anton, de Barcelona, on va introduir-hi la prctica del basquetbol l'any 1921, que havia aprs en una estava seva a Cuba. D'aquestes escoles nasqu el 1922 el primer club catal, el Laiet Basket Ball Club. Posteriorment es trasllad a Matar, on fou l'introductor del bsquet al Maresme, al collegi Santa Anna de Matar, l'any 1928 i on un any ms tard es cre el primer club de la ciutat, l'Universitary Santa Anna. Va morir a Alella, l'any 1956.

A la ciutat de Matar t un pavell poliesportiu amb el seu nom.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77066" title="Felip I de Borgonya" nonfiltered="576" processed="574" dbindex="30622">

Felip I de Borgonya Felip de Rouvre ( Rouvres-en-Plaine, Dijon 1345 - castell de Rovre 1361 ), comte de Borgonya i Artois (1347-1361); duc de Borgonya (1349-1361); comte d'Alvrnia i Bolonya (1360-1361), l'ltim duc de la Dinastia Capet.

Orgens familiars.
Nasqu l'agost de 1345 sent l'nic fill de l'infant Felip de Borgonya i Joana d'Alvrnia. Era nt per lnia paterna del duc Eudes IV de Borgonya i la comtessa Joana III de Borgonya, i per lnia materna del comte Guillem XII d'Alvrnia i Margarida d'Evreux.

Npcies i descendents.
El 14 de maig de 1357 es cas a Lilla amb la comtessa Margarida III de Flandes. D'aquesta uni no tingueren descendents.

Ducat de Borgonya.
Fou el successor del seu avi per la prematura mort del seu pare el 1346. Durant la seva minoria d'edat va governar els seus estats el segon esps de la seva mare, el futur rei Joan II de Frana. La derrota d'aquest a la batalla de Poitiers de 1356 provoc que la seva mare continus amb la regncia fins a la seva mort.

A la seva possessi del ducat, Felip I governaba el ducat de Borgonya i bona part d'Alvrnia, aix mateix l'Artois i el Franc Comtat, com herncia aquests del comtat de Borgonya. Pel seu matrimoni aconsegu Flandes, Nevers, Rethel, Anvers, Brabant i Limburg. Per la seva mort el 21 de novembre de 1361 als quinze anys com a conseqncia d'una plaga va provocar que mors sense descedncia i que les seves terres es repartissin.

A la seva mort, el ducat de Borgonya fou integrat a la Corona francesa per part del rei Joan II de Frana, el qual addu proximitat de sang per fer-se amb el ducat per davant de Carles II de Navarra. Posteriorment el rei francs ced el ducat al seu fill Joan II de Borgonya, iniciant-se aix una nova branca de la Dinastia Valois en aquest ducat.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77067" title="Qiryat Gat" nonfiltered="577" processed="575" dbindex="30623">

Qiryat Gat (en hebreu,         ) s una ciutat del districte del Sud d'Israel.

La ciutat era una de les cinc ciutats filistees. Fundada modernament el 1954 com a "ciutat a desenvolupar", la ciutat s'anomen Gat perqu a la zona s'hi trobaren diverses restes filistees, que es cregu que eren d'aquesta ciutat antiga. Posteriorment es descobriren les autntiques restes de Gat a 20 km de distncia de la ciutat actual, prop d'Asdod. Segons la Bblia, s la localitat on va nixer Goliat.

Desprs de la fundaci, la majoria dels nous habitants vingueren des del nord de l'frica i, posteriorment, de l'URSS. L'any 1972 la localitat obtingu la categoria de ciutat i l'any 1999 l'empresa Intel va installar una fbrica de microxips a la ciutat que dna feina a 2.000 persones.

Recentment s'han trobat, durant la construcci d'una autopista, restes d'un poblat de l'Edat del bronze que fou habitat des del 5000 a.C. fins al 3.000 a.C. i restes d'una granja de l'poca romana.

 Dades estadstiques .
 Demografia . 
Segons l'Oficina Central d'Estadstica d'Israel (CBS), la poblaci de la ciutat era, l'any 2001, un 100% jueva o no-rab, i no hi havia un nombre significatiu d'rabs. Entre els habitants de la ciutat s'hi compten 4.000 jueus etipics.

L'any 2001 hi havia 23.500 homes i 24.700 dones. La poblaci de la ciutat es compon en un 35,7% de persones de menys de 20 anys, un 14,9% de persones d'entre 20 i 29 anys, un 18,5% d'entre 30 i 44, un 15,8% d'entre 45 i 59, un 3,8% d'entre 60 i 64, i un 11,3% de majors de 65. La taxa de creixement de la poblaci aquell mateix any era de 0,8%.

 Ingressos .
Segons la CBS, l'any 2000 hi havia 15.257 empleats i 1.152 autnoms a la ciutat. El salari mensual mitj de la ciutat per als empleats era de 4.125 nous shequels . El salari mitj dels homes era de 5.199 nous shequels  i el de les dones era de 2.956 nous shequels . Els ingressos mitjans dels autnoms eren de 5.494 nous shequels . 1.336 persones rebien prestaci d'atur i 6.487 ajuda social.

 Ensenyament .
Segons la CBS, hi ha 25 centres educatius i 10.676 estudiants a la ciutat. Hi ha 18 escoles primries amb 5.498 estudiants i 13 escoles secundries amb 5.178 estudiants. L'any 2001, un 54,7% dels estudiants d'ltim curs de secundria es van graduar.

 Notes .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77071" title="Jard zen" nonfiltered="578" processed="576" dbindex="30626">

Un jard zen s un tipus de jard de roques (Karesansui,     ) japons, que consisteix en una caixa poc profunda que cont sorra, grava, roques, i a vegades herba, canyes o altres elements naturals. Els monjos zen japonesos l'utilitzen en la meditaci.

Vegeu tamb Mirei Shigemori
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77078" title="Segon tractat romanocartagins" nonfiltered="579" processed="577" dbindex="30627">
Grcies a Polibi se sap de l'existncia d'un segon tractat romanocartagins. En el primer tractat romanocartagins de l'any 508/507 aC es van definir les esferes d'interessos de Roma i Cartago. En aquest tractat van quedar excloses les intervencions de Cartago al Laci. No obstant aix, en cas que aix es produs, aleshores s'havia d'entregar la ciutat corresponent a Roma intacta. El segon tractat data de l'any 348 aC i la situaci havia canviat fonamentalment. Roma havia causat i guanyat la lluita per la hegemonia a l'Itlia central. A partir d'aquest moment, ja no li calia aprofitar-se d'altres potncies pels conflictes. Per tant, semblava que el text del tractat beneficiava a Cartago. Roma pretenia que, des de llavors, les discussions no tractessin ms de l'entrega intacta de les ciutats conquerides. Per tant, tot all que no es trobava en la zona d'influncia romana estava lliure de condicions per a la conquesta. Un cop Cartago s'hagus assegurat el bot, havia d'entregar una ciutat lliure del Laci a Roma i els presoners no podien ser venuts en la zona d'influncia romana. Per tant, Cartago reivindicava, des d'aleshores, el nord de l'frica, una part de Siclia i Sardenya com a zones d'influncia restringides als romans. Sumant-hi la prohibici de circulaci cap el sud de la Pennsula Ibrica. I el comer seria restringit pels romans a Itlia, Siclia i Cartago. 

En el primer tractat encara es procurava evitar causar-se danys mutus. Roma intentava usar Cartago pel seus propis interessos. En primer lloc, per a protegir-se i, en segon lloc, per s'obtenir ms ciutats sense emprar les propies forces. Per aix l'expressi que fu Livi, en qu una ambaixada cartaginesa arribava a Roma "demanant amistat i cooperaci", tendia a evitar-se.      

 Vegeu tamb.
Primer tractat romanocartagins;
Tercer tractat romanocartagins;

 Bibliografia.

Klaus Zimmermann: Rom und Karthago, ISBN 3-534-15496-7.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77088" title="Aerosmith" nonfiltered="580" processed="578" dbindex="30630">

Aerosmith s una banda de Hard Rock meldic creada als inicis de la dcada dels anys setanta a Boston als Estats Units. 

Orgens.
L'origen es troba al 1964 quan Steven Tyler va formar una petita banda "The Strangers". Tocaven bsicament canons dels The Rolling Stones i els The Beatles a part d'algunes canons composades per ell mateix. Entre 1967 i 1969 graven un parell de senzills i fan petits treballs de teloners per a grups com els Yardbirds i els The Beach Boys.

Creaci del Grup.
Finalment, en 1970, s'uneixen a la banda Joe Perry i Tom Hamilton, que formaven part del grup Jam Band, amb el qual 
oesa amb l'lbum Draw the Line, amb el qual van aconseguir un disc de plat.

Decadncia de la banda.
En 1979 publiquen el disc Night In The Ruts, i poc desprs Joe Perry i Brad Whitford deixen la banda. Els problemes de drogues i els malentesos entre Joe Perry i Steven Tyler ho provoquen. Sn substituts per Jimmy Crespo i Rick Dufay. Per fi, desprs de molts malentesos, problemes amb les drogues i un accident de moto de Steven Tyler en 1982 editen Rock In A Hard Place

Per aquest disc ja no va sonar igual. Els Aerosmith van decaure en les ventes y parallelament les bandes de Joe Perry i Brad Whitford tampoc anaven gaire b.

L'any 1985, desprs d'una visita de Joe i Brad als seus antics companys la banda deixa les diferncies i torna a agrupar-se.

Renixer de la banda.
L'any 1987 Aerosmith publica el disc Permanent Vacation, que va ser el disc de rellanament del grup. Per la imatge del grup s'havia vist danyada pels problemes de principis dels anys vuitanta.

Fou a conseqncia d'una versi de la seva mtica can "Walk this Way" amb els Run DMC que Aerosmith van recuperar tot el seu prestigi perdut. Aquesta can va fer renixer la banda.

El 1989 van editar el fantstic Pump. Amb aquests discos van confirmar que no sempre s veritat all que les segones parts no sn bones i que havia 'Aerosmith' per estona. 

El segent disc ja va ser fulminat. L'any 1993 es va publicar el Get A Grip, un disc que va aconseguir diversos nmeros 1 amb canons com "Living On The Edge", "Amazing", "Crazy" o "Cryin'". 

A partir d'aquest moment editaren diversos lbums com Nine Lives (1997), Just Push Play (2001) i el bluesy Rock Honkin' On Bobo (lbum de represes Blues / 2004).

Cal destacar que el 1998 van fer la banda sonora de la pellcua Armageddon, protagonitzada per Bruce Willis i Liv Tyler , la filla de Steven Tyler. Una banda sonora amb una can, "I Don't Want To Miss A Thing" que els va donar a conixer a tot el mn.

Membres Actuals.
Steven Tyler - veu, piano, harmnica (1970-?);
Joe Perry - Guitarra, veu (1970-1979,1984-?);
Brad Whitford - Guitarra (1971-79, 1984-?);
Tom Hamilton - Baix (1970-?);
Joey Kramer - Bateria i percussi (1970-?);

  
Antics Membres
 Ray Tabano - Guitarra (1970-71);
 Jimmy Crespo - Guitarra (1979-84);
 Rick Dufay - Guitarra (1980-84);
 Thom Gimble- Teclat i saxo (1988-1996);

Discografia.
 Aerosmith (1973);
 Get Your Wings (1974);
 Toys in the Attic (1975);
 Rocks (1976);
 Draw the Line (1977);
 Night in the Ruts (1979);
 Rock in a Hard Place (1982);
 Done With Mirrors (1985);
 Permanent Vacation (1987);
 Pump (1989);
 Toxic Graffiti (1993);
 Get a Grip (1993);
 Pandora's Toys (1995);
 Nine Lives (1997);
 Just Push Play (2001);
 Honkin' on Bobo (2004);

 Vegeu tamb .
 Guitar Hero: Aerosmith;

 Enllaos externs .
Web oficial;
AeRoWings - Tribute to Aerosmith Pgina sobre Aerosmith en castell (Bio, Discografia, Lletres, Notcies, Links...);













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77089" title="Aprenentatge funcional" nonfiltered="581" processed="579" dbindex="30631">
L'aprenentatge funcional fa referncia a que el coneixement adquirit es podr aplicar dintre de qualsevol context i situaci (diferents a aquells on es va originar) on tengui sentint i tamb a aquell que s necessari i til per dur a terme aprenentatges posteriors amb xit.

Vegeu tamb.
 Aprenentatge significatiu;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77099" title="Peso dominic" nonfiltered="582" processed="580" dbindex="30632">

El peso dominic (en espanyol peso dominicano o peso oro o, simplement, peso) s la moneda de la Repblica Dominicana. El codi ISO 4217 s DOP. Normalment s'abreuja $, o RD$ per diferenciar-lo d'altres tipus de pesos. Se subdivideix en 100 centaus (centavos).

 Histria .
El peso dominic va aparixer per primera vegada el 1844 en substituci del gourde haiti a un canvi paritari, i es dividia en 8 rals (reales). El pas al sistema decimal es va fer el 1877, en qu el peso se subdividia en 100 centaus. Entre 1891 i 1897 va aparixer una nova moneda, el franc (franco), que no va arribar a substituir el peso. El 1905, el peso fou substitut pel dlar dels Estats Units a ra de 5 pesos per dlar. El 1937 es va reintroduir el peso, ara anomenat peso oro, en termes paritaris amb el dlar (1 USD = 1 DOP), tot i que el dlar nord-americ va coexistir amb el peso fins al 1947, en qu la moneda dominicana va esdevenir l'nica de curs legal al pas.

 Monedes i bitllets .
Ems pel Banc Central de la Repblica Dominicana (Banco Central de la Repblica Dominicana), en circulen monedes de 5, 10, 25 i 50 centaus i d'1 i 5 pesos, i bitllets de 10, 20, 50, 100, 500, 1.000 i 2.000 pesos. Les monedes de centaus, a la prctica, tenen una circulaci ben escassa a causa de la inflaci. Est previst crear-ne dues de noves, de 10 i 20 pesos, que han de substituir els bitllets respectius.

Taxes de canvi.
1 EUR = 40,5916 DOP (1 de maig del 2006);
1 USD = 32,2050 DOP (1 de maig del 2006);

Vegeu tamb.
Peso;

Enllaos externs.

 Banc Central de la Repblica Dominicana;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77101" title="Guido IV Correggio" nonfiltered="583" processed="581" dbindex="30633">
Guido IV Correggio fou senyor sobir de Parma proclamat el 21 de maig del 1341 (associat a altres germans), senyor sobir de Correggio, i senyor de Fosdondo, Camporotondo, Castel degli Orsi, Campegine, Montanara, Campagnola, Fabbrico, Bodollo, Bosco dell Argine, Guastalla i Colorno,  senyories a les que del 1326 al 1332 va afegir Brescello, que va ocupar altre cop el 1334 i el juliol del 1335 li fou concedida en feu pels Scaligeri . D'altra banda el cardenal Pogetto li va concedir en feu (juny de 1326)  Luzzara, Reggiolo, Suzzara, Borgoforte i San Benedetto Po, per les va haver de cedir al Papa el 1327. El octubre del 1344 el seu germ Azzo da Correggio va vendre secretament Parma i el 1345 Guido IV es va haver de retirar de la ciutat per va conservar Correggio i els seus annexes, i els feus de Brescello, Gualtieri i Guastalla, i recuperant  Castelnuovo di Sotto (gener del 1345). Entre els seus ttols va estar el de patrici de Parma i cavaller del Mastino della Scala (armat el juny de 1337)

Fou capit del exercit dels Scaligeri el 1324 i el gener del 1334, capit general del exercit del Papa a Llombardia el juliol del 1326 i fins el 1327. Va exercir com a podest de Verona (1331 fins octubre de 1335), podest de Treviso (1332) i des el 1335 fou vicari general dels Scaligeri a Parma.

Va morir a Guastalla l'agost de 1345. Estava casat amb Guidaccia della Pal, patrcia de Reggio. El va succeir els seu fills Giberto IV Correggio i Azzo Correggio que van rebre el condomini de Gualtieri, Guastalla i Brescello.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77104" title="Giberto IV Correggio" nonfiltered="584" processed="582" dbindex="30634">
Giberto IV Correggio, nascut el 1320,  fou senyor sobir de Correggio el 1345; va dividir els feus de  Gualtieri, Guastalla i Brescello amb son germ per Gualteri es va perdre a mans del cos Gianfrancesco I Cagnolo da Correggio (novembre del 1345)  i el novembre de 1346 els Visconti li van confiscar  Guastalla i Brescello; el juliol de 1347 va rebre la investidura imperial de Guastalla a Bassano que fou inefica i els Visconti no li van retornar, per a canvi de la renuncia va obtenir el 1354 la cessi dels castells de   Bazzano, Scurano i Traversatolo, i la confirmaci de Correggio amb  Fabbrico, Fosdondo, Campora, San Prospero, Camera, Mandrio, Mandriola, San Biagio, San Giovanni, San Martino in Rio, Vico, Campagnola, Bodollo i Fasano. El 1371 el seu nebot  Guido, amb ajut milans, li va prendre la senyoria.

Entre els seus ttols el de patrici de Parma (1373).

Fou capit del exercit milans del octubre del 1344 al desembre de 1359 i llavors va rebre del Cardenal Llegat Egidio Albornoz el Govern de Romanya (amb ttol de comte); el 1368 es va unir a la lliga antimilanesa, i el desembre del 1372 es va posar al servei de Vencia i fou elegit capit general del exercit veneci l'abril del 1373 per va morir a la ciutat el 17 de juliol de 1373.
       
Es va casar dues vegades, primer amb Paola Visconti i desprs amb Orsolina Pio, filla de Galasso I Pio senyor de Carpi. Va deixar onze fills: Pietro Correggio, Maddalena, Agnese, Jacopa, Margherita, Giberto V Correggio, Galasso Correggio, Gherardo VI Correggio, Francesco (patrici mort el 1387), Manfredo (mort abans de 1389), Bianca, Paola, Giovanni (mort abans de 1389) i Egidio (mort abans de 1389).

Pietro, Giberto V, Galasso I i Gherardo VI van rebre la senyoria sobirana de Correggio el 1389.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77105" title="Pietro Correggio" nonfiltered="585" processed="583" dbindex="30635">
Pietro Correggio, fou fill de Giberto IV Correggio i de Paola Visconti, i fou senyor sobir de la meitat de Correggio, Campagnola i Fabbrico junt amb els seus germans Giberto V Correggio,  Galasso Correggio i Gherardo VI Correggio, des el 1389. El 1391 va rebre l'altre meitat. El gener del 1404 va ocupar Montechiarugolo.

Entre els seus ttols el de Patrici de Parma i Patrici Veneci, Ambaixador dels senyors de Verona davant el duc d'ustria el 1364, i Conseller del duc de Baviera el 1398.

Fou podest de Rimini el 1379 i capit de la Muntanya Bolonyesa el 1391

Va morir el 1410 sense fills.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77106" title="Giberto V Correggio" nonfiltered="586" processed="584" dbindex="30636">
Giberto V Correggio fou senyor sobir de la meitat de Correggio, Campagnola i Fabbrico juntament amb els seus germans  Pietro Correggio, Galasso Correggio i Gherardo VI Correggio el 1389; va obtenir la totalitat de la senyoria el 1391. Fou fill de Giberto IV Correggio i de Orsolina Pio.

Fou patrici de Parma i Patrici de Vencia , i cavaller del dux de Vencia (1414)

Fou podest de Mil (maig del 1392 al novembre del 1392) i fou elegit el 1397 pel com de Parma com a sndic dels nobles pel jurament a Gian Galeazzo Visconti. Fou capit del exercit dels Este el 1397, i del exercit veneci el 1414,  i desprs del exercit del Papa 

Va morir a Correggio el desembre del 1446. Es va casar amb Tommasina Pico, fila de Francesco II Pico, Senyor de Mirandola, i no va tenir fills.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77108" title="Galasso Correggio" nonfiltered="587" processed="585" dbindex="30637">
Galasso Correggio fou fill de Giberto IV Correggio i Orsolina Pio. Fou senyor sobir de la meitat de Correggio, Campagnola i Fabbrico juntament amb els seus germans  Pietro Correggio, Giberto V Correggio i Gherardo VI Correggio el 1389; va obtenir la totalitat de la senyoria el 1391.

El 1402 es va apoderar dels castells de Rossena, Scalocchio, Bazzano, Montelungo i Cerca di Guardasone, i el 1412 de Medesano del que fou investit pel duc de Mil el 1425 juntament amb el feu de Cavriago; el 1441 va adquirir el feu de Castelnuovo di Sotto del Duc de Mil.

Fou patrici de Parma i Patrici de Vencia.

En el seu testament va renunciar per si i per la seva descendncia a la seva quota indivisa a la senyoria de Correggio i noms va conservar per si mateix i per la descendncia els feus que havia obtingut de Mil. Va morir el 1441. Estava casat amb Costanza Rangoni, filla de Jacopino Rangoni, senyor de Castelvetro i Spilamberto i  Patrici de Modena. El seu bastard Marco fou el tronc de la casa de senyors de Medesano que va seguir amb el seu fill Pietro, i el fill d'aquest  Carlo, i el fill d'aquest Bertrando, que el va vendre al cardenal Correggio (Gerolamo I Correggio) el 1559 i va tornar a la branca principal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77109" title="Gherardo VI Correggio" nonfiltered="588" processed="586" dbindex="30638">
Gherardo VI Correggio fou fill de Giberto IV Correggio i Orsolina Pio. Fou senyor sobir de la meitat de Correggio, Campagnola i Fabbrico juntament amb els seus germans  Pietro Correggio, Giberto V Correggio i Galasso Correggio el 1389; va obtenir la totalitat de la senyoria el 1391.

Fou patrici de Parma i Patrici de Vencia. Fou elegit el 1397 pel com de Parma com a sndic dels nobles pel jurament a Gian Galeazzo Visconti, i fou invitat del com de Parma el 1402 per l'enterrament del duc; va participar al homenatge i jurament de fidelitat al duc de Mil el 1403, fet en nom de la famlia Correggio. 

Va morir el 1430 i va deixar onze fills Giberto VI Correggio, Manfredo I Correggio, Antonio II Corregio, Niccol I Correggio,  Giovanni (excls del condomini per causes desconegudes), Dorotea, Giuduccia (morta 1457), una filla de nom desconegut, Romulea (monja), Irenea (monja) i Brunoro (bastard). 

Giovanni va tenir dos filles: Giovanna (morta el 1460) i Tommasina. Brunoro va tenir un fill, Gerardo, la descendncia del qual va portar el cognom Brunori fins l'extinci al segle XVII, que va ser capit del duc de Mil i va morir a la batalla de Fornovo sul Taro el 6 de juliol de 1495


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77113" title="Giberto VI Correggio" nonfiltered="589" processed="587" dbindex="30639">
Giberto VI Correggio va nixer el 1410 i fou fill de Gherardo VI Correggio. El 1430 a la mort del seu pare va rebre la part indivisa corresponent de la senyoria sobir de Correggio, Campagnola i Fabbrico. El oncle Pietro Correggio havia mort sense descendents i el 1441 va morir l'oncle Galasso renunciant als seus drets, i quant  el 1446 va morir el seu oncle Giberto V Correggio que tampoc tenia fills, Giberto VI va reunir tota l'herncia compartida amb els germans Manfredo I Correggio i Antonio II Correggio i el germ Niccol I Correggio que va morir el 1449 per va deixar un fill. El 1447 va recuperar Brescello i el 1452 va ocupar Poviglio, Novellara, Baolo i Rolo.  Fou elevat a comte sobir de Correggio i del Sacre imperi rom per investidura concedida a Modena el 18 de maig de 1452 per l'emperador, i va rebre tamb les senyories de Campagnola i Fabbrico i la de  Rossena. El 1454 va haver de retornar les senyories de Poviglio, Novellara, Baolo i Rolo per la pau de Lodi (9 d'abril de 1454); el setembre del 1454 va prestar homenatge feudal al duc de Mil i va rebre les senyories de Scurano, Brescello i Bazzano. 

Fou patrici de Parma i Patrici de Vencia i el 1447 for armat cavaller del dux de Vencia 

Fou capit del exercit de Vencia el 1446, del exercit del duc de Mil el 1447, del exercit del rei de Npols el gener del 1452, del exercit de la repblica de Siena el setembre de 1457. 

Fou governador de Parma pel duc de Mil el 1449.

Va morir en un accident al caure per una finestra desprs d'una discussi el setembre de 1457. La seva dona es deia Gabriela i va tenir amb ella noms una filla de nom gata. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77114" title="Manfredo I Correggio" nonfiltered="590" processed="588" dbindex="30640">
Manfredo I Correggio va nixer vers el 1412 i fou fill de Gherardo VI Correggio. El 1430 a la mort del seu pare va rebre la part indivisa corresponent de la senyoria sobirana de Correggio, Campagnola i Fabbrico. El oncle Pietro Corregio havia mort sense descendents i el 1441 va morir l'oncle Galasso Correggio renunciant als seus drets, i quant  el 1446 va morir el seu oncle Giberto V Correggio que tampoc tenia fills, Manfredo i el seus germans Giberto VI Correggio,  Antonio II Correggio i Niccol I Correggio (aquest va morir el 1449 per va deixar un fill) van reunir tota l'herncia. Fou elevat a comte sobir de Correggio i del Sacre imperi rom per investidura concedida a Modena el 18 de maig de 1452. El 1456 fou investit amb les senyories de Scurano, Brescello i Bazzano pel Duc de Mil,  per el 1468 fou privat de Brescello pel duc de Ferrara.

Fou patrici de Parma i Patrici de Vencia

Fou capit del exercit del duc de Ferrara el 1450, del exercit del rei de Npols el gener del 1452, i del exercit de Vencia el novembre del 1453.

Va morir a Correggio el febrer de 1476. Era casat  amb Agnese Pio, filla de Marco Pio, senyor de Carpi. El van succeir els seus fills Giberto VII Correggio i Borso I Correggio. Va deixar altres fills: Galasso o Galeazzo, Patrici de Parma i Vencia, capit del duc de Ferrara el 1476 i 1495 , del duc de Mil el 1482 i 1495, i del Papa el 1494, mort a la batalla de Fornovo sul Taro el 6 de juliol de 1495; Maddalena; Vernica i Elisabetta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77115" title="Giberto VII Correggio" nonfiltered="591" processed="589" dbindex="30641">
Giberto VII Correggio fou fill de Manfredo I Correggio, i va heretar del pare el comtat  sobir de Correggio el 1476 i en va obtenir la investidura imperial el 27 de maig de 1517 amb ttol de comte del imperi. Fou  senyor de Campagnola, Rossena i Fabbrico, i senyor de Scurano i Bazzano.

Fou patrici de Parma i Patrici de Vencia.

Capit de l'exrcit de Florncia a l'octubre de 1478, va passar al servei del Papa el 1486, i el 1495 fou capit de l'exrcit del duc de Mil.

Va morir a Correggio el 26 d'agost de 1518. Es va casar dues vegades, la primera amb  Violante Pico, filla d'Antonio Maria Pico, Comte de Concrdia; i la segona (el 1508) amb  Vernica Gambara, filla del comte Gianfrancesco Gambara, senyor de Canove, Castel Merlino i Molin di Cicognano. El van succeir els seus fills Gerolamo I Correggio i Ippolito I Correggio, ambds de la segona dona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77116" title="Gerolamo I Correggio" nonfiltered="592" processed="590" dbindex="30642">
Gerolamo I Correggio conegut com "il cardinale", va nixer a Correggio el 1511 i  fou fill de Giberto VII Correggio i Vernica Gambara, i comte sobir de Correggio i comte del Sacre Imperi Rom. Va succeir al seu pare el 1518  i els diplomes imperials son de 16 de desembre de 1520, 29 d'abril de 1553 i 15 de maig de 1559 i 30 de desembre de 1564.

Va adquirir Medesano el 1559 a una branca collateral. 

Fou creat cardenal ardiaca el 26 de febrer del 1561, promogut a l'ordre dels Presbiters el 2 de juny de 1561, Cardenal Presbiter del Ttol de San Giovanni a Porta Latina el 3 de juny de 1561 i fins el 5 de maig de 1562, Cardenal Presbiter del Ttol de Santo Stefano al Monte Celio el 5 de maig de 1562 fins al 14 de maig de 1568, Cardenal Presbiter del Ttol de Santi Silvestro e Martino a Monti del 14 de maig de 1568 al 9 de juny  de 1570, cardenal Presbiter del Ttol de Santa Prisca del 9 de juny  de 1570 al 3 de juliol de 1570 i Cardenal Presbiter del Ttol de Santa Anastasia del 3 de juliol de 1570 a la seva mort;  Arquebisbe de Tarent el 13 de maig de 1569, nunci Apostlic a Frana el 1540 i el   1545, i davant l'emperador el 1546; ministre Plenipotenciari del Duc de Parma al Congres de Gant el 1551, Governador Pontifici d'Ancona el 6 de febrer de 1566, Llegat Pontifici a la Defensa martima contra els turcs de la Marca d'Ancona el 1572 

Va morir a Roma el 9 d'octubre de  1572. Va deixar un fill natural, Alessandro Correggio, tingut amb Paola Piloja i legitimat per Bule papal el 1553 i diploma imperial el 1571. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77118" title="Alessandro Correggio" nonfiltered="593" processed="591" dbindex="30643">
Alessandro I Correggio fou fill natural legitimat del cardenal Gerolamo I Correggio amb Paola Piloja. legitimat per Bule papal el 1553 i diploma imperial el 1571 va obtenir el cognom Correggio d'ustria el 3 de mar de 1580.

El 1572 va succeir al pare en la seva part del comtat de Correggio i a mes va heretar la senyoria  de Medesano. El 1579 se li va reconixer el domini indivs i el exclusiu de Rossena i va obtenir el diploma imperial el 3 de mar de 1580. Fou elevat a comte de Medesano pel duc de Parma.

Va morir d'una fractura el 23 d'octubre de 1591. Estava casat amb Ippolita Torelli, Comtessa Imperial de la meitat de Coenzo, filla de Federico Torelli, primer comte de Coenzo, i patrici de Mil, Mntua, Pavia i Parma . El va succeir el seu fill Gerolamo II Coreggio.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77119" title="Gerolamo II Coreggio" nonfiltered="594" processed="592" dbindex="30644">
Gerolamo II Correggio d'ustria fou fill de Alessandro Correggio i comte sobir indivs de Correggio i de Medesano i senyor de Rosssena. Fou privat del feu el 1611 pel duc de Parma per sospitar que estava implicat en una conjura amb el comte de Sala i va morir a la pres de  Rocchetta de Parma el 1612.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77122" title="Ippolito Correggio" nonfiltered="595" processed="593" dbindex="30645">
Ippolito Correggio va nixer a Correggio el gener de 1520 i  fou fill de Giberto VII Correggio i Vernica Gambara, i comte sobir de Correggio i comte del Sacre Imperi Rom. Va succeir al seu pare el 1518  i el diploma imperial es de 16 de desembre de 1520. Fou senyor de Campagnola, Rossena i Fabbrico,  i senyor de Scurano i Bazzano. Fou Patrici de  Parma i de Vencia, i agregat a la Cittadinanza de Siena el 1552.

Fou capit del exercit de Vencia del 1526 al 1528, capit al exercit espanyol el 1528 (coronel al gener de 1536), Governador Imperial de Velletri el 1540, ambaixador del Duc de Parma a la cort imperial el 1549, i del duc de Florncia al infant  Felip d'Espanya el 1551 i al emperador el 155

Va morir a Correggio  el desembre del 1552. Estava casat amb Chiara da Correggio, filla de Gianfrancesco II Correggio, comte de Correggio i noms va deixar una filla (Flvia).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77125" title="Borso Correggio" nonfiltered="596" processed="594" dbindex="30646">
Borso Correggio va nixer el vers el 1450 i fou fill de Manfredo I Correggio i Agnese Pio. Fou comte sobir de Correggio el 1476 a la mort del seu pare, obtenint el diploma imperial  el 27 de maig de 1517, que el reconeixia comte del imperi. Fou tamb senyor de Campagnola, Rossena i Fabbrico, i senyor de Scurano i Bazzano.

Patrici de Parma i Vencia

El 1485 va obtenir el privilegi del rei d'Hongria de quarterar el seu blas amb els dels Hunyadi i fou cavaller del rei d'Hongria el 1487.

Fou capit del exercit del duc de Ferrara el 1476

Conseller de duc de Mil  (1484), ambaixador del duc de Mil a Hongria (1485), ambaixador del duc de Mil a Hongria el 1485,  ambaixador del duc de Mil a Ferrara el 1487.

Va morir a Correggio el desembre del 1503. Estava casat amb Franziska von Brandenburg i va tenir  dos fills i quatre filles: Manfredo II Correggio, Gianfrancesco II Correggio, Agnese, Caterina, Margherita i Maddalena.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77126" title="Gianfrancesco II Correggio" nonfiltered="597" processed="595" dbindex="30647">
Gianfrancesco II Correggio fou fill de Borso I Correggio. Fou comte sobir de Correggio el 1503 a la mort del seu pare i junt amb son germ gran Manfredo II Correggio,  i comte del Imperi investit el 27 de maig de 1517 i 16 de desembre de 1520. Fou tamb senyor de Campagnola, Rossena i Fabbrico, i senyor de Scurano i Bazzano. 

Fou patrici de Parma i Vencia

Va morir el 1531 i del seu matrimoni amb Elisabetta dal Corno, noms va deixar una filla (Chiara) i dos filles naturals (Francesca i Cassandra, la darrera monja).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77127" title="Manfredo II Correggio" nonfiltered="598" processed="596" dbindex="30648">
Manfredo II Correggio fou fill de Borso I Correggio. Fou comte sobir de Correggio el 1503 a la mort del seu pare i junt amb son germ gran Gianfrancesco II Correggio,  i comte del Imperi investit el 27 de maig de 1517 i 16 de desembre de 1520, i a mes va obtenir un diploma extraordinari el 20 de gener de 1533 sobre qestions econmiques i jurdiques.  Fou tamb senyor de Campagnola, Rossena i Fabbrico, i senyor de Scurano i Bazzano. 

Fou patrici de Parma i Vencia

Capit de cavalleria al exercit del duc de Mil el 1513,  i al exercit del rei de Frana el 1515; va passar al servei del emperador el mar de  1527.

Va morir a Correggio el  20 de mar de 1546. Es va casar el 1514 amb Lucrezia d Este, filla d'Ercole I d Este, primer comte de Corteolona i senyor de San Martino in Rio, i va deixar set fills: Giberto VIII Correggio, Camillo Correggio, Fabrizio Correggio, Isabella (+1574), Olimpia (monja que es va casar el 1549 amb dispensa i va morir de part el 1551), Blanca (monja) i Brbara.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77128" title="Carles Sindreu i Pons" nonfiltered="599" processed="597" dbindex="30649">
Carles Sindreu i Pons (Barcelona, 1900 - La Garriga, 1974) fou un escriptor, periodista i poeta catal.

Biografia.
Estudi comer. Fu d'antiquari i treball en publicitat. Periodista esportiu, escrigu signant Fivaller a La Nau dels Esports. Fou molt actiu i conegut en els ambients del tennis. Inquiet avantguardista, fou fundador d'ADLAN i d' Amics del Circ , collabor amb el GATCPAC i es relacion amb grans intellectuals, afins a l avantguarda, de Pars i Madrid. 

Al Principat fou pioner en el llanament o la crtica militant d'artistes plstics, poetes i msics. Es relacion especialment amb Joan Mir, J.V. Foix, Joan Prats, ngel Ferrant, Sebasti Gasch, Josep Llus Sert, etc. Collabor a Mirador, La Publicitat, D'Ac i d'All, El Be Negre, etc. Els seus poemes oscillen entre el calligrama o la greguera surrealista, fins a l'evocaci del paisatge, del suburbi o del temps de la infantesa. Se'l considera, juntament amb el seu amic Joan Brossa, un dels creadors de la poesia visual catalana.

Obres.
 Radiacions i Poemes (1928);
 La clxon i el cam (1931);
 Darrera el vidre (1933);
 El senyor Joanet del Guinard (1954);
 La singular histria d'un club de tennis (1954);
 Les figures del pessebre de l'Ametlla del Valls (1960);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77129" title="Grafit (mineral)" nonfiltered="600" processed="598" dbindex="30650">

El grafit s una de les formes elementals en les que es pot presentar el carboni. Altres formes ben conegudes sn el diamant i els fullerens.

El grafit i el diamant sn dues formes cristallines; el grafit s la forma estable a pressions i temperatures baixes. Es pot convertir en diamant augmentant la temperatura i la pressi, i utilitzant un catalitzador per augmentar la velocitat de la reacci.

El grafit es troba a la natura i es pot extreure, per tamb es produeix artificialment.



 Enllaos externs .
 The Graphite Page ;
 http://www.carbon.es.tt ;



yt













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77130" title="Giberto VIII Correggio" nonfiltered="601" processed="599" dbindex="30651">
Giberto VIII Correggio va nixer el 1530, fill Manfredo II Correggio. Va succeir al seu pare a la seva mort el 1546, junt amb els seus germans , Camillo Correggio i Fabrizio Correggio. Va obtenir el cognom Correggio d'ustria amb diploma imperial del 3 de mar de 1580. Fou comte sobir de Correggio  i comte del Imperi i fou tamb senyor de Campagnola, Rossena i Fabbrico, i senyor de Scurano i Bazzano (diplomes imperials 29 d'abril de 1553, 17 de maig de 1559 i  30 de desembre de 1564). El 1579 va haver de cedir la seva quota del feu de Rossena i Fabricco al seu cos Alessandro Correggio, consenyor de Scurano e Bazzano, per una sentencia imperial.

Fou Patrici de Parma i Vencia.

Per diploma imperial del 17 de maig de 1559 va obtenir l'elevaci de la vila de Correggio al rang de ciutat i el dret d'emetre moneda.

Va morir el 22 de maig de 1580, Es va casar amb Cludia Rangoni per el matrimoni fou anular el 1587 i noms va deixar una filla, Lucrezia, que fou monja.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77131" title="Camillo Correggio" nonfiltered="602" processed="600" dbindex="30652">
Camillo Correggio fou fill Manfredo II Correggio. Va succeir al seu pare a la seva mort el 1546, junt amb els seus germans , Giberto VIII Correggio i Fabrizio Correggio. Va obtenir el cognom Correggio d'ustria amb diploma imperial del 3 de mar de 1580. Fou comte sobir de Correggio  i comte del Imperi i fou tamb senyor de Campagnola, Rossena i Fabbrico, i senyor de Scurano i Bazzano (diplomes imperials  29 d'abril de 1553, 17 de maig de 1559 i  30 de desembre de 1564). El 1579 va haver de cedir la seva quota del feu de Rossena i Fabricco al seu cos Alessandro Correggio, consenyor de Scurano e Bazzano, per una sentencia imperial.
Fou Patrici de Parma i Vencia.

Va tenir alguns crrecs a la cort espanyola i fou capit del exercit del rei d'Espanya (1552) i al de Vencia (1570). Fou governador de Corf el 1570.

Va morir a Mil el 3 de juny de 1605, Es va casar en primeres noces amb Maria di Collalto, Patrcia de Vencia i Treviso; i en segones noces (1592)  amb Francesca Mellini i va deixar 8 fills, quatre de cada dona: Manfredo (mort jove), Lucrezia, Eleonora, Giberto (mort el 1585 amb noms 4 anys), Siro Correggio, Cosimo (patrici, mort boig el 30 de maig de 1623), ngela i Bianca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77132" title="Siro Correggio" nonfiltered="603" processed="601" dbindex="30653">
Siro Correggio va nixer el 1590 i fou fill de Camillo Correggio i de Francesca Mellini. Va succeir al seu pare el 1605. 

Fou comte sobir de Correggio i comte i prncep del Imperi i fou tamb senyor de Campagnola, Rossena i Fabbrico, i senyor de Scurano i Bazzano (diploma imperials  de 30 de mar de 1615 amb privilegi de primogenitura i creat prncep del imperi el 13 de febrer de 1616). El principat comprenia Correggio, Campagnola, Fabbrico i les viles de Mandriolo di Sopra, Mandria, Rio, San Martino, Mandriolo di Sotto, Fosdondo, Fasano i Camoli, confirmat per diploma imperial de 4 d'agost de 1620. Fou tamb senyor de Campagnola, Brescello i Fabbrico i senyor de Scurano i Bazzano.

Fou Patrici de Parma i Vencia.

Fou acusat d'adulterar moneda imperial a la fabrica de Brescello i a la de Correggio i el principat li fou confiscat el 1631 contra la prpia constituci imperial. Fou encarcerat per un temps i alliberat i es va retirar en extrema pobresa a Mantua. Els seus dominis van passar als Este. Va morir a Mantua el 25 d'octubre de 1645. Del seu enlla amb Anna Pennoni va tenir 4 fills: Camillo (patrici +1630), Maurizio (patrici, mort el 1672), Caterina i Maddalena, i una filla natural de nom Lucrezia.

Maurizio va obtenir el 1649 la promesa del emperador de recuperar el bens alodials per no es va fer efectiva. Va tenir 4 fills: Pier Antonio (patrici + el 1679), Annibale (sacerdot), Olimpia (+1704)  il Giberto (1707), que va pledejar contra el duc de Modena per la restituci de Correggio per les sentencies del 1695 i 1695 li van ser desfavorables; va deixar sis fills: Margherita (+1708 ), Giacinta , Teresa, Anna, Camillo (patrici mori el 1711) i Giberto (patrici).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77133" title="Fabrizio Correggio" nonfiltered="604" processed="602" dbindex="30654">
Fabrizio Correggio fou fill de Manfredo II Correggio. Va succeir al seu pare a la seva mort el 1546, junt amb els seus germans Camillo Correggio i Giberto VIII Correggio. Va obtenir el cognom Correggio d'ustria amb diploma imperial del 3 de mar de 1580. Fou comte sobir de Correggio  i comte del Imperi i fou tamb senyor de Campagnola, Rossena i Fabbrico, i senyor de Scurano i Bazzano (diplomes imperials de 29 d'abril de 1553, 17 de maig de 1559 i  30 de desembre de 1564). Va rebre Brescello per diploma de 1551.  El 1579 va haver de cedir la seva quota del feu de Rossena i Fabricco al seu cos Alessandro Correggio, consenyor de Scurano e Bazzano, per una sentencia imperial.

Fou Patrici de Parma i Vencia i doctor en lleis llaurat a Pisa el 1569. Va fer carrera eclesistica que va abandonar per casar-se amb Virgnia Vitelli.

Va morir el 1597 i no va deixar fills.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77135" title="Antonio II Correggio" nonfiltered="605" processed="603" dbindex="30655">
Antonio II Correggio fou fill de Gherardo VI Correggio. El 1430 a la mort del seu pare va rebre la part indivisa corresponent de la senyoria sobirana de Correggio, Campagnola Rossena i Fabbrico. El oncle Pietro Correggio havia mort sense descendents i el 1441 va morir l'oncle Galasso Correggio renunciant als seus drets, i quant  el 1446 va morir el seu oncle Giberto V Correggio que tampoc tenia fills, Antonio i els seus germans Giberto VI Correggio, Manfredo I Correggio i Niccol I Correggio (aquest va morir el 1449 per va deixar un fill) van reunir tota l'herncia. Fou elevat a comte sobir de Correggio del Sacre imperi rom per investidura concedida a Modena el 18 de maig de 1452.  El 1469 per haver participat en una conjura contra son germ Manfredo i contra el duc Borso d Este fou deposat i exiliat a Brescello.

Fou patrici de Parma i Patrici de Vencia

Fou cavaller del emperador a Modena el 18 de maig de 1452, capit del exercit del duc de Mil (juny de 1467) , cavaller i conseller del duc de Mil el 1469 

Va morir a Brescello el 1474. Es va casar amb  Bianca Rangoni i en segones noces amb  Ginevra Pio di Savoia, filla de Galasso II Pio di Savoia, consenyor de Carpi. Va deixar una filla, Ludovica, i dos  fills naturals, Giovanni (sacerdot) i  Leonello; aquest darrer fou pare de Niccol (sacerdot) , Leonella i Antonio (+1572) i aquest d'Almerico, que fou pare de Antonio i Giulia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77136" title="Niccol I Correggio" nonfiltered="606" processed="604" dbindex="30656">
Niccol I Correggio va nixer a Ferrara el  9 d'abril de 1427 i fou fill de Gherardo VI Correggio. El 1430 a la mort del seu pare va rebre la part indivisa corresponent de la senyoria sobirana de Correggio, Campagnola i Fabbrico. El oncle Pietro Correggio havia mort sense descendents i el 1441 va morir l'oncle Galasso Correggio renunciant als seus drets, i quant  el 1446 va morir el seu oncle Giberto V Correggio que tampoc tenia fills, Niccol va reunir tota l'herncia compartida amb els germans Giberto VI Correggio, Manfredo I Correggio i Antonio II Correggio. Fou senyor sobr de Correggio, senyor de Campagnola, Rossena i Fabbrico, amb els seus germans.

Fou patrici de Parma i Patrici de Vencia i el 1447.

Capit del exercit del duc de Mil el 1448.

Va morir el 11 de juliol de 1449 i del seu enlla el 1448 amb Beatrice d'Este, que estava prenyada, va deixar un fill pstum, Niccol II Correggio.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77139" title="Niccol II Correggio" nonfiltered="607" processed="605" dbindex="30657">
Niccol II Correggio el pstum era fill de Niccol I Correggio i va succeir al seu pare (mort el 1449) quant va nixer pstumament el febrer de 1450. Fou comte sobir de Correggio i del Sacre Imperi  Rom per investidura concedida per l'emperador a Modena el 18 de maig de 1452. Fou tamb comte de Castellazzo (en feu del duc de Mil, gener 1481) per en va ser desposset el 1495. Fou senyor de   Campagnola, Rossena i Fabbrico.

Patrici de Parma i Vencia i cavaller imperial armat a Modena el 18 de maig de 1452.  Va obtenir del duc de Mil el privilegi de quartejar el seu blas amb el dels Visconti i portar el cognom Correggio Visconti (gener del 1481).

Capit del exrcit de Vencia  (febrer del 1475) va passar al servei de Mil (setembre de 1475). Capit del exercit del duc de Ferrara (1479) , del duc de Mil (gener del 1481), conseller del duc de Mil (1481). Capit del exercit del Papa (abril del 1486) 

Ambaixador milans davant el Papa (1492) .

Va morir a  Ferrara  el febrer del 1508. Es va casar el 1472 amb Cassandra Colleoni amb la que va tenir cinc fills: Giangaleazzo Correggio Visconti, Beatrice, Eleanora, Cornlia i Isotta.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77140" title="Regi de Morvia i Silsia" nonfiltered="608" processed="606" dbindex="30658">

La Regi de Morvia i Silsia (txec: Moravskoslezsk kraj) s una sosdivisi (kraj)de la Repblica Txeca, localitzada al nnord-oest de la regi histrica de Morvia. Fa frontera amb la Regi d'Olomouc (a l'oest) i la Regi de Zlin (al sud). aix com amb Polnia al nord i Eslovquia a l'est. La capital s Ostrava.

Enllaos externs.
 Pgina oficial;
 Estadstiques regionals;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77141" title="Giangaleazzo Correggio Visconti" nonfiltered="609" processed="607" dbindex="30659">
Giangaleazzo Correggio Visconti fou fill de Niccol II Correggio. Va succeir al seu pare el 1508 com a comte sobir de Correggio i del Sacre Imperi Rom i senyor de Campagnola, Rossena i Fabbrico. 

Es va casar el 1504 amb Ginevra Rangoni i va morir el 1517 sense fills. Va deixar hereves per testament a les seves germanes casades, per l'emperador va anular el testament el 1551.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77142" title="Azzo Correggio" nonfiltered="610" processed="608" dbindex="30660">
Azzo Correggio fou fill de Guido IV Correggio i per herncia del pare el 1345 fou consenyor de Gualtieri, Guastalla i Brescello (junt amb son germ Giberto V Correggio.

El 1341 va rebre la senyoria de Casalp dels Visconti, per li fou confiscada el 1397 per fellonia. Gualtieri ho va perdre davant del seu cos Gianfrancesco I Cagnolo, senyor de Correggio, i el novembre del 1346 els Visconti li van confiscar Guastalla i Brescello i si be en va obtenir la investidura imperial el juliol del 1347 els Visconti no li van tornar. El 1349 va cedir al seu cos Antonio I Correggio la senyoria de Torre del Taro

Fou patrici de Parma.

Capit del exercit milans el 1356 fins el 1368 en que va passar a la lliga antimilanesa i el 1371 va passar al servei del Papa.

Va morir a Casalp  el 1400. Casat amb Lucia Gonzaga, filla de Ludovico I Gonzaga, senyor de  Mantua, va deixar un fill: Guido V Correggio.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77143" title="Guido V Correggio" nonfiltered="611" processed="609" dbindex="30661">
Guido V Correggio era fill d'Azzo da Correggio. El 1371 es va apoderar de la senyoria de Correggio per el 1389 els milanesos el van obligar a comartir el condomini amb els seus cosins.

Patrici de Parma el 1390.

Va conspirar contra Mil i fou privat de la consenyoria el 1390. Va jurar fidelitat als Visconti el 1393 per el setembre del 1397 els va trair. Va morir aquell mateix any. Es va casar amb Violante Alidosi, filla de Roberto Alidosi, senyor d'Imola. Va deixar cinc fills: Jacopo; Francesco, Azzo, Beltrame i Beatrice, els quatre primers patricis parmesans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77144" title="Jacopo Correggio" nonfiltered="612" processed="610" dbindex="30662">
Jacopo Correggio fou senyor de Casalp, Nosedolo, Olmo, Pradanelle i San Sisto en feu del  Duc de Mil) el 1421 junt amb el germ Francesco Correggio.

Patrici de Parma el 1425 va renunciar als drets a Montechiarugolo per el va reocupar el 1426 i li fou confiscat i confinat al seu palau de Parma, i a Casalp es va installar un governador milans. Fou el pare de: Carlo, primer compte de Casalp per restituci del feu el 1450; i de Gudio amb el seu germ Guido, comte de Casalp junt amb son germ el 1450. Un tercer germ Francesco no va participar en el comtat potser per haver premort.

Carlo fou pare de Gaspar, comte de Casalp vers el 1470; i pare de Carlos (mort el 1521), de Guido (mort el 1528), comtes de Casalp el 1521; d'Azzo i de Venceslao, patricis.

Guido fou  el pare de Giacomo, comte de Casalp vers el 1470 i que va jurar fidelitat a Frana el 1499.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77145" title="Francesco Correggio" nonfiltered="613" processed="611" dbindex="30663">
Francesco Correggio fou senyor de Casalp, Nosedolo, Olmo, Pradanelle i San Sisto en feu del duc de Mil el 1421 junt amb el germ Jacopo Correggio. El 1432 va acceptar al feu una guarnici veneciana el que va provocar la colera del duc de Mil, que va enviar a Erasmo Trivulzio que va confiscar el feu i el va detenir i portar a Mil  per ser jutjat i fou esquarterat viu en pblic a Mil el 1432. 

Va deixar dos fills, patricis de Parma,  empresonats el 1432.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77146" title="Regi de Morvia Meridional" nonfiltered="614" processed="612" dbindex="30664">

La Regi de Morvia Meridional (txec: Jihomoravsk kraj) s una sosdivisi (kraj)de la Repblica Txeca, a la part meridional de la regi histrica de Morvia. La capital s Brno.

Ciutats de la Regi de Morvia Meridional.
Brno, Blansko, B eclav, Hodonn, Vyskov, Znojmo.

Enllaos.
 Pgina Oficial (en txec);
 Estadstiques regionals;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77150" title="Regi de Karlovy Vary" nonfiltered="615" processed="613" dbindex="30665">

La Regi de Karlovy Vary (txec:  Karlovarsk kraj ) s una sosdivisi (kraj) de la Repblica Txeca, dins de la regi histrica de Bohmia. La capital s Karlovy Vary (alemany Karlsbad).

Districtes de la regi de Karlovy Vary.
 Cheb District;
 Karlovy Vary District;
 Sokolov District;

Ciutats de la regi de Karlovy Vary.
Karlovy Vary, Cheb, Sokolov, A, Nejdek, Jchymov, Marinsk Lzn , Frantikovy Lzn , Ostrov, Chodov, Kraslice.

Enllaos.
 Pgina Oficial;
 Estadstiques regionals;
 Carlsbad fotos i llocs per visitar;
 Veure els balnearis de Carlsbad;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77151" title="Regi de Hradec Krlov" nonfiltered="616" processed="614" dbindex="30666">

La Regi de Hradec Krlov (txec:  Krlovhradeck kraj) s una sosdivisi (kraj)de la Repblica Txeca, dins la regi histrica de Bohmia. La capital s Hradec Krlov. Fa frontera amb la Regi de Pardubice, al sudoest amb la Regi de Bohmia Central i a l'oest amb la Regi de Liberec. Al nord fa frontera amb el voivonat  polons de Baixa Silsia.

Districtes a la regi de Hradec Krlov.
 Hradec Krlov District;
 Ji n District;
 Nchod District;
 Rychnov nad Kn nou District;
 Trutnov District;

Ciutats a la regi de Hradec Krlov.
Hradec Krlov, Chlumec nad Cidlinou, Ji n, Nchod, Rychnov nad Kn nou, Trutnov, Dv r Krlov nad Labem, Jarom  .

Enllaos.
 Pgina oficial;
 Estadstiques regionals;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77153" title="Regi de Liberec" nonfiltered="617" processed="615" dbindex="30667">

La Regi de Liberec (txec:  Libereck kraj ) s una sosdivisi (kraj)de la Repblica Txeca, a la regi histrica de Bohmia. La capital s Liberec.

Districtes de la Regi de Liberec.
 esk Lpa District;
 Jablonec nad Nisou District;
 Liberec District;
 Semily District;

Ciutats de la Regi de Liberec.
Liberec, Jablonec nad Nisou, Turnov, Semily, esk Lpa, Frdlant.

Enllaos.
 Pgina Oficial;
 Estadsticas regionales;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77154" title="Regi d'st nad Labem" nonfiltered="618" processed="616" dbindex="30668">

La Regi de st nad Labem (txec:  steck kraj ) s una sosdivisi (kraj)de la Repblica Txeca, al nord-oest de la regi histrica de Bohmia. La capital s st nad Labem.

Ciutats de la Regi d'Ust nad Labem.
Blina;
Chomutov;
D  n;
Kada ;
Louny;
Lovosice;
Litom  ice;
Litvnov;
Most;
Teplice;
Terezn;
st nad Labem;
atec;

Enllaos.
 Pgina oficial;
 Estadstiques regionals;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77155" title="Sebasti Juan Arb" nonfiltered="619" processed="617" dbindex="30669">
Sebasti Juan Arb (Sant Carles de la Rpita, Montsi,  28 d'octubre de 1902 - Barcelona 1984) va ser un escriptor catal. Va conrear la novella, el teatre, la biografia i tamb la traducci. Va ser soci d'honor de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana.

L'any 2002 es van celebrar els cent anys del seu naixement.

 Biografia .
Va nixer en una famlia de pagesos sense terra, als vuit anys es trasllada a viure a Amposta amb els seus pares, als 12 anys treballa en una oficina. El 1927 marxa a Barcelona, i all comena una carrera com a periodista a La Vanguardia i lABC i tamb va treballar en diverses editorials. El 1931 publica la seva primera novella L'intil combat, protagonitzada per un noi humil que es veu marginat per la seva condici social i que acabar fugint.

El 1932 publica Terres de l'Ebre, la seva obra ms coneguda, una novella en la qual descriu la situaci dels camperols del delta de l'Ebre, oblidats i humils que treballen en una terra poc agrada i dura, reclamats a la fatalitats i la solitud que condux a la destrucci, i en la qual transforma les seves experincies personals i comunitries en ficci.

El 1933 publica Notes d'un estudiant que va morir boig i el 1935 Camins de nit.

Desprs de la Guerra Civil espanyola deixa de publicar fins que el 1947 publica Tino Costa, amb versions en catal i castell. El 1946 publica una biografia en castell, Cervantes.

A partir de 1948 escriu en castell obres com Sobre las piedras grises (1948) amb el qual guanya el Premi Nadal de novella, i sobretot Martn Caretas (1959).
Ens els seus ltims anys torna al catal: Narracions d'el Delta (1965), L'espera (1948), La masia (1975). 

 Obra .

Novella.
 L'intil combat. Badalona: Proa, 1931 (Barcelona: Proa, 1969).
 Notes d'un estudiant que va morir boig, 1933. (Obra refeta amb el ttol Hores en Blanc).
 Camins de nit. Badalona: Proa, 1935 (Barcelona: Edicions 62, 1987).
 Hores en blanc. Barcelona: Llibreria Catalnia, 1935 (Barcelona: Laia, 1983; Barcelona: Edicions 62, 1991).
 La ciutat maleda. Barcelona: Llibreria Catalnia, 1935.
 Terres de l'Ebre. Barcelona: Llibreria Catalnia, 1936 (Barcelona: Selecta, 1955; Barcelona: Edicions 62, 1980). (Obra traduda a l'itali, al francs, a l'alemany i a l'holands);
 Tino Costa. Barcelona: ncora, 1947.
 Sobre las piedras grises. Barcelona: Destino, 1949; Barcelona: Destino, 1973 (5 ed). Guanyadora del Premi Nadal.
 Verdaguer: el poeta, el sacerdot i el mn. Barcelona: Aedos, 1952.
 Martn de Caretas. 1955-1959;
 Los hombres de la tierra y el mar. Barcelona: Llibreria Editorial Argos, 1961. (1965 ??);
 L'hora negra seguit de Divertiments: la nit de Sant Joan. Barcelona: Selecta, 1961.
 Narracions del Delta. Barcelona: Selecta, 1965;
 Obra catalana completa, I. Novelles de l'Ebre. Barcelona: Edicions 62, 1966.
 L'espera. Barcelona: Club Editor, 1968 (1965 ??);
 Obras selectas. Barcelona: AHR, 1973;
 La Masia. Barcelona: Selecta, 1975 (Barcelona: Orbis, 1984);
 La tempestad. Esplugues de Llobregat: Plaza & Jans, 1978.
 El segundo del Apocalipsis. Esplugues de Llobregat: Plaza & Jans, 1981;
 Memorias: los hombres de la ciudad. Barcelona: Planeta, 1982.
 Obra catalana completa (a cura d'Emili Rosales). Barcelona: Columna, 1992-1993 (3 volums).
 Viatge a l'Ebre. Barcelona: Columna-Tresmall, 1997.

Teatre.
 La ciutat maleda. Barcelona: Llibreria Catalnia, 1935;
 Despertar. 1936;
 Nausica. Barcelona: La Rosa dels Vents, 1937.

Biografies.
 La vida trgica de Mosn Jacinto Verdaguer. 1951 Barcelona: Planeta/Aedos, 1970;
 Po Baroja y su tiempo. Barcelona: Planeta, 1969.
 Cervantes (hombre y poca). Barcelona: 1948; Barcelona: Planeta, 1971.

 Premis .
 	
 Premi Fastenrath, Jocs Florals de Barcelona, 1934. Per l'obra Terres de l'Ebre.
 Premi Novellistes, Ajuntament Barcelona, 1936. Per l'obra Camins de nit.
 Premi Nadal de novella, 1948. Per l'obra Sobre las piedras grises.

Enllaos externs.
 Web commemorativa del cent aniversari del seu naixement.
 Pgina de l'autor de l'AELC;
 Pgina dedicada a Sebasti Joan Arb, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77157" title="Regi d'Olomouc" nonfiltered="620" processed="618" dbindex="30670">

La Regi d'Olomouc (txec:  Olomouck kraj ) s una sosdivisi (kraj)de la Repblica Txeca, que antigament form part de la regi histrica de Morvia, llevat una petita part de la Silsia. La capital s Olomouc.

Ciutats de la Regi d'Olomouc.
Olomouc, Jesenk, P erov, umperk, Prost jov.

Enllaos .
 Pgina oficial (en txec) ;
 Estadstiques regionals;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77158" title="Malaquies (Israel)" nonfiltered="621" processed="619" dbindex="30671">

Malaquies o Qiryat Mal'akhi s una ciutat del districte del Sud d'Israel. Es fund l'any 1951 per acollir els immigrants, principalment dels Estats Units i, en la darrera dcada, d'Etipia.

El nom, que pot anar en catal prefixat o no amb "Quiriat-" (en hebreu, ciutat), prov del profeta Malaquies, nom que significa ngel. Es pot utitzar tamb la transcripci moderna Mal'akhi.


 Dades estadstiques .
 Demografia . 
Segons l'Oficina Central d'Estadstica d'Israel (CBS), la poblaci de la ciutat era, l'any 2001, un 100% jueva o no-rab, i no hi havia un nombre significatiu d'rabs.

L'any 2001 hi havia 9.600 homes i 9.400 dones. La poblaci de la ciutat es compon en un 41,6% de persones de menys de 20 anys, un 16,9% de persones d'entre 20 i 29 anys, un 17,8% d'entre 30 i 44, un 14,1% d'entre 45 i 59, un 2,8% d'entre 60 i 64, i un 6,8% de majors de 65. La taxa de creixement de la poblaci aquell mateix any era de -1,2%.

 Ingressos .
Segons la CBS, l'any 2000 hi havia 5.692 empleats i 458 autnoms a la ciutat. El salari mensual mitj de la ciutat per als empleats era de 3.513 nous shequels . El salari mitj dels homes era de 4.558 nous shequels  i el de les dones era de 2.405 nous shequels . Els ingressos mitjans dels autnoms eren de 5.471 nous shequels . 472 persones rebien prestaci d'atur i 3.301 ajuda social.

 Ensenyament .
Segons la CBS, hi ha 15 centres educatius i 4.909 estudiants a la ciutat. Hi ha 10 escoles primries amb 2.867 estudiants i 9 escoles secundries amb 2.042 estudiants. L'any 2001, un 47,9% dels estudiants d'ltim curs de secundria es van graduar.

 Notes .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77160" title="Regi de Pardubice" nonfiltered="622" processed="620" dbindex="30673">

La Regi de Pardubice (txec:  Pardubick kraj ) s una sosdivisi (kraj) de la Repblica Txeca, situada majoritriament a la regi histrica de Bohmia, llevat una petita part a la Morvia. La capital s Pardubice.

Districtes de la Regi de Pardubice.
 Pardubice District;
 Chrudim District;
 Svitavy District;
 st nad Orlic District;

Ciutats de la Regi de Pardubice.
Pardubice, esk T ebov, Chrudim, Holice, Svitavy, st nad Orlic, Vysok Mto.

Enllaos.
 Pgina Oficial ;
 Visi regional i estadstiques;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77161" title="Aprenentatge significatiu" nonfiltered="623" processed="621" dbindex="30674">
El concepte aprenentatge significatiu fou introdut per David Ausubel (1963, 1968) i es contraposa a aprenentatge memorstic.

Per tal que hi hagi aprenentatge significatiu s'ha d'atribuir un significat a un nou contingut. Hi ha d'haver:

 Assimilaci: Vol dir que s'ha d'enganxar a les idees prvies de l'alumne.
 Acomodaci: Dintre les estructures mentals.

L'aprenentatge significatiu s la base de nous aprenentatges significatius.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77162" title="Malaquies (desambiguaci)" nonfiltered="624" processed="622" dbindex="30675">


Religi:
Malaquies profeta venerat pel judaisme i pel cristianisme.
El Llibre de Malaquies de l'Antic Testament (Bblia).
Sant Malaquies, un sant del segle XII.
Geografia:
Malaquies (o Mal'akhi) s una ciutat del districte del Sud d'Israel.
Profecia de Sant Malaquies s una llarga llista de lemes escrits en llat.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77164" title="Regi de Zln" nonfiltered="625" processed="623" dbindex="30676">

La Regi de Zln (txec:  Zlnsk kraj ) s una sosdivisi (kraj) de la Repblica Txeca, al centre-est de la regi histrica de Morvia. La capital s Zln.

 Ciutats .

 Zln;
 Krom  ;
 Vsetn;
 Valask Mezi  ;
 Uhersk Hradit ;
 Otrokovice;
 Ronov pod Radhot m;
 Uhersk Brod;
 Holeov;
 Byst ice pod Hostnem;
 Huln;
 Napajedla;
 Slavi n;
 Star M sto;
 Brumov-Bylnice;
 Luha ovice;
 Chropyn ;
 Valask Klobouky;
 Kunovice;
 Bojkovice;

Enllaos.
 Pgina oficial;
 Estadstiques regionals;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77165" title="Maria" nonfiltered="626" processed="624" dbindex="30677">

Maria s un nom de dona de tradici cristiana provinent de l'hebreu Mriam. 
Santoral.
 1 de gener, Santa Maria, Mare de Du.
 15 d'agost Assumpci de la Mare de Du. ;
 8 de desembre Immaculada Concepci de la Verge Maria.

Traducci en altres idiomes.
 Alemany: Maria;
 Angls: Mary;
 rab:      (Maryam);
 Bielors:       ;
 Bret: Mari, Maria, Ma;
 Blgar:      ;
 Castell: Mara;
 Dans: Maria;
 Eslovac: Mria;
 Eslov: Marija;
 Esperanto: Mario;
 Fins: Maria, Mariska;
 Francs: Marie;
 Grec:      ;
 Hongars: Mria;
 Islands: Mara;
 Itali: Maria;
 Llat: Maria;
 Neerlands: Maria;
 Noruec: Maria;
 Occit: Maria;
 Polons: Maria;
 Portugus: Maria;
 Rus: Mariia;
 Suec: Mary;
 Turc: Meryem;
 Txec:Marie;
 Xins,    /    (Mali),     /     (Maliya);

Tamb es fa servir per formar noms compostos famenins o masculins sempre que l'altre nom que acompanya ho sigui.
 Josep Maria;
 Maria Cristina;

Maries clebres.

Vegeu 

Personatges religisos.
 Maria, personatge bblic del nou testament, Maria, mare de Jess i segons el cristianisme, Mare de Du.
 Maria Magdalena personatge bblic del nou testament, companya de Jess.
 Maria Goretti.

Vegeu tamb Santa Maria.
Emperadriu.
 Maria (emperadriu), emperadriu bizantina.
 Maria d'Habsburg i de Portugal, emperadriu romanogermnica;
Reines.
 Maria I d'Anglaterra, reina d'Anglaterra i Irlanda.
 Maria I d'Esccia, reina d'Esccia;
 Maria d'Espanya, reina d'Hongria.
 Maria de Hessen-Kassel, reina de Dinamarca.
 Maria Leszczy ska, reina de Frana;
 Maria I de Portugal, princesa de Brasil, duquessa de Bragana i reina de Portugal i de Brasil.
 Maria II de Portugal, reina de Portugal.
 Maria de Prssia, princesa de Prssia i reina de Baviera;
 Maria del Regne Unit, reina de Romania.
 Maria de Romania, reina de Iugoslvia.
 Maria de Teck, reina del Regne Unit.
 Maria de Siclia, reina de Siclia.


 Maria d'Anjou i d'Arag, infanta de Provena i princesa de Npols, reina consort de Frana.
 Maria d'Arag reina consort de Castella i princesa d'Arag.
 Maria d'Arag i de Castella,  infanta de Castella, princesa d'Arag i reina consort de Portugal.
 Maria de Brabant, infanta de Brabant i reina consort de Frana.
 Maria de Castella, infanta de Castella i reina consort d'Arag.
 Maria Chatillon-Blois, duquessa consort d'Anjou, comtessa consort de Provena i reina consort de Npols.
 Maria d'Hongria,princesa d'Hongria i reina consort de Npols.
 Maria de Luna, reina consort de la corona d'Arag.
 Maria de Luxemburg,reina consort de Frana i Navarra.
 Maria de Npols, princesa de Npols, reina consort de Mallorca i comtessa consort de Rossell i Cerdanya;
 Maria Tudor i de York,princesa anglesa i reina consort de Frana.


Princeses.
 Maria Bonaparte, princesa de Grcia.
 Maria Fortunata de Mdena, princesa de Conti.
 Maria de Grcia, gran duquessa de Rssia, princesa de Grcia i de Dinamarca.
 Maria de Hessen-Kassel , princesa d'Anhalt.
 Maria de Hohenzollern-Sigmaringen, princesa de Blgica;
 Maria d'Orleans, princesa de Dinamarca;
 Maria de Rssia, princesa de Sucia.
 Maria de Saxnia-Altenburg, princesa de Saxnia-Altenburg i duquessa a Saxnia.
 Maria de Valois, princesa de Frana;
 Maria de Waldeck-Pyrmont, princesa hereva de Wrttemberg.
.
Duquesses.
 Maria de Borgonya, duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg.
 Maria de Hessen-Kassel, gran duquessa de Mecklenburg-Strelitz. ;
 Maria de Hessen-Kassel, duquessa de Saxnia-Meiningen.
 Maria de Mecklenburg-Schwerin , duquessa de Saxnia-Altenburg.
 Maria de Mecklenburg-Schwerin gran duquessa de Rssia ;
 Maria de Rssia,gran duquessa de Saxnia-Weimar-Eisenach.
 Maria de Rssia,duquessa de Saxnia-Coburg Gotha.
 Maria de Rssia, duquessa de Beauharnais.

 Maria de Cleves, infanta de Cleves i duquessa consort de Valois i Orleans;
 Maria d'Este, duquessa consort de Parma. ;

Infantes.
 Maria de Molina, infanta de Castella.
 Maria de Portugal i de Castella, infanta de Portugal.
 Maria de Portugal i de Manuel, infanta de Portugal.
 Maria de Portugal i d'Habsburg , infanta de Portugal.
 Maria de Portugal i de Bragana, infanta de Portugal;

Altres personatges.
Cientfiques
 Marie Curie, cientfica polonesa.
 Maria Gaetana Agnesi, matemtica italiana.
 Maria Gppert-Mayer, premi Nobel de Fsica.
 Maria Reiche,  matemtica alemanya.

Cantants i msics
 Maria Callas, soprano grega.
 Maria Canals i Cendrs, pianista catalana.
Maria Espinalt i Font, soprano catalana. ;
 Maria de Frederic, compositora de canons catalanes.
 Mary Garden, soprano escocesa.
 Maria Jeritza, soprano morava.
 Maria Malibran, cantant d'pera francesa.
Maria Mayans Juan, cantant popular formenterera.
 Maria Roanet, cantant occitana.
 Maria Tur i Juan, cantant de formenterra. Premi Ramon Llull 2008.
 Maria Vilardell i Vias, pianista catalana. Creu de Sant Jordi 1992.

Actrius
 Mary Pickford, actriu canadenca.
 Maria Morera i Franco, actriu catalana.
 Maria Vila i Panads, actriu catalana.

Escriptores
 Maria Barbal i Farr, escriptora catalana.
 Maria Gripe, escriptora sueca.
 Marie Gevers, novelista belga.
 Mary Shelley, escriptora anglesa.

Pintores
 Maria Girona i Benet, pintora i gravadora catalana.
 Marie Laurencin, pintora i gravadora francesa.

Esportistes
 Maria Kanellis, lluitadora professional nord-americana.
 Mara Reyes Sobrino, atleta catalana.
 Maria Xarpova, tenista russa.

Altres
 Maria Barcel Cresp, historiadora mallorquina. Premi Ramon Llull.
 Maria Camps Rossell,religiosa de les Illes Balears. Premi Ramon Llull.
Maria Font de Carulla, promotora cultural catalana. ;
 Maria Grcia Muoz Salv, poltica menorquina.
 Mary Leakey, paleontloga i arqueloga britnica.
 Maria Rovira i Duran, graria catalana. Creu de sant Jordi 2005. ;
 Maria Salom Coll, diputada mallorquina.
Maria Salvo Iborra, activista antifranquista catalana.
 Maria Trias Joan, empresria catalana.
 Mara Zambrano Alarcn, filsofa assagista espanyola.



 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77166" title="Regi de Plze?" nonfiltered="627" processed="625" dbindex="30678">

La Regi de Plze   (txec:  Plze sk kraj ) s una sosdivisi (kraj) de la Repblica Txeca, a la part occidental de Bohmia. La capital s Plze  (alemany Pilsen).

Ciutats de la Regi de Plze .
Plze , Klatovy, Tachov, Rokycany, Domalice, Plasy, Suice.

Enllaos.
 Pgina Oficial;
 Caractersticas de la Regi de Plze sk;
 Anuario Estadstico de la Regin de Plze sk 2004;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77171" title="Regi de Vyso?ina" nonfiltered="628" processed="626" dbindex="30679">

La Regi de Vyso ina  (txec: kraj Vyso ina) s una subdivisi (kraj) de la Repblica Txeca, a la part sud-est de la regi de Bohmia i a la part sud-oest de la regi de Morvia. La capital s Jihlava.

Districtes de la Regi de Vyso ina.
 Havl k v Brod District;
 Jihlava District;
 Pelh imov District;
 T eb  District;
  r nad Szavou District;

Ciutats de la Regi de Vyso ina.
Jihlava, Tel ,  r nad Szavou, T eb , Pacov, Humpolec, Sv tl nad Szavou, Pelh imov, Havl k v Brod, Chot bo , Nov M sto na Morav , Byst ice nad Perntejnem, Nm   nad Oslavou, Moravsk Bud jovice, Kamenice nad Lipou.

Enllaos.
 Pgina Oficial;
 Estadstiques Regionals;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77173" title="K3" nonfiltered="629" processed="627" dbindex="30680">
El K3 s un canal de televisi pblic de la Corporaci catalana de Rdio i Televisi que centra la seva emissi en continguts per a la infncia i el jovent a ms d'incloure alguns documentals. Emet a la mateixa freqncia que El 33, per la qual cosa no es tracta d'un canal d'emissi ininterrompuda sin que tan sols ocupa els matins de cada dia i les tardes dels dies feiners. La programaci es pot dividir en tres grans blocs:

 Sota la marca Super3 s'emeten dibuixos animats i altres programes dedicats a la infncia.
 Sota la marca 3xl.cat s'emeten sries per a un pblic juvenil, a partir de l'adolescncia.
 A ms d'aquests dos grans espais, tamb s'emeten reportatges sobre naturalesa i programes divulgatius amb finalitats acadmiques (cursos a distncia).
 Emet tamb l'informatiu per nens Info-K;

El dia 3 de desembre del 2006 el K3 i El 33 es van separar en el format digital. En la televisi analgica les emissions continuaven sent en un canal 33/K3, per en la televisi digital terrestre El 33 va passar (el 2 de desembre) a tenir un canal propi 24 hores i el K3 es va fusionar amb el Canal 300. Coincidint amb aquest fet el K3 va canviar d'imatge.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77175" title="Frodo Saquet" nonfiltered="630" processed="628" dbindex="30681">

Frodo Saquet (Frodo Baggins en l'original angls) s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. s el protagonista principal de l'obra El Senyor dels Anells. 


Biografia.

Abans de la descoberta de l'Anell.

Frodo va nixer el 22 de Setembre de l'any 2968 de la Tercera Edat, fill de Drogo Saquet i de Prmula Brandiboc. L'any 2980 els seus dos pares moriren ofegats quan la barca en la qual navegaven va naufragar. Com que era menor d'edat, Frodo va ser adoptat per la famlia de la seva mare fins que al 2989 va passar sota la tutela de Bilbo Saquet, amb qui eren parents tan per part de pare com per part de mare. Van viure junts durant dotze anys a la residncia dels Saquet: l'Atzucac.



El Senyor dels Anells.

Quan Bilbo va abandonar la Comarca desprs del seu cent onz anversari, va designar a Frodo com el seu hereu llegant-li totes les seves propietats, incloent-hi l'espasa Fibl, la cota de malla de mithril, i el seu anell mgic. Al respecte de l'anell, Gndalf va advertir a Frodo que el guards en secret, i aix ho va fer durant els disset anys que van passar fins que el mag va tornar per confirmar les seves sospites que es tractava de l'Anell nic. 

Seguint les instruccions de Gndalf va dirigir-se en secret cap a Rivendell, acompanyat noms d'aquells en qui ms podia confiar. Amb el seu jardiner Sam, i els seus cosins Pippin Tuc i Merry Brandiboc va abandonar la Comarca. 

Fugint d'uns misteriosos genets negres que el perseguien durant el viatge, va trobar-se amb Gambs, un muntaner del nord que es va oferir com a guia. A la Pica del Temps, un dels genets negres va ferir a Frodo amb una fulla de Mrgul, causant-li una ferida que va estar a punt de costar-li la vida.

Un cop a Rivendell va assistir al Consell de N'lrond, on es va prendre la decisi de destruir l'Anell. Es va designar una germandat de nou membres que duria a terme la perillosa missi, i Frodo va acceptar de ser el portador de l'Anell.

Suportant la responsabilitat de la feixuga crrega que aguantava, va avanar amb la germandat cap al sud, a travs de Mria, Lothlrien i pel Riu nduin. A mon Hen Frodo va adonar-se de la creixent divisi en el si de la germandat sobre la ruta a seguir, i quan Bromir va intentar prendre-li l'Anell per usar-lo contra el Senyor Fosc, va decidir abandonar els seus companys i seguir el seu cam en solitari.

Acompanyat per Sam, que va descobrir-li les intencions i el va seguir, van travessar l'Emyn Muil. All van trobar a Gllum, que encara volia recuperar l'anell que havia posset durant segles. Frodo va capturar-lo i el va "domesticar", fent-lo servir com a guia cap a Mrdor. Entre ells dos es va crear una mena de vincle, sent coneixedors de com era de dur portar l'Anell.

Per Gllum va trair-los, enviant-los al cau de l'Aranyera amb l'esperana de robar l'Anell quan l'aranya gegant els hagus devorat. L'Aranyera va mossegar a Frodo, deixant-lo paralitzat pel seu ver. Sam la va fer fugir, per creient que Frodo era mort va agafar l'Anell. 

Els orcs de Cirith ngol van trobar a Frodo i se'l van endur a la torre. En descobrir que el seu company era viu, Sam va emprendre una missi de rescat.

Finalment van arribar al Mont del Fat. En aquest punt, Frodo estava completament esgotat i la influncia de l'anell havia debilitat la seva voluntat de manera que un cop arribat a la vessant del volc va decidir de renunciar a la missi i quedar-se l'Anell per a ell. Aleshores Gllum va aparixer i va arrencar-li l'anell del dit d'una mossegada. Per Gllum va perdre l'equilibri i va caure a les esquerdes del fat amb l'Anell.

Frodo i Sam van ser salvats per les guiles de Manw de morir sepultats per la lava del volc en erupci.

Desprs de la caiguda de Suron.

El portador de l'Anell va ser objecte de grans elogis, com a figura determinant en la derrota del Senyor Fosc i l'establiment del Regne Reunificat d'rnor i Gndor.

De retorn a la Comarca, Frodo va ajudar a reparar les destrosses causades per Sruman, per va renunciar a brandar espasa o armes de cap mena.

Mai no es va recuperar de les ferides fsiques, emocionals i psicolgiques que va sofrir durant la Guerra de l'Anell. Va servir breument com a Alcalde de la Comarca, per va dimitir tot i que molts desitjaven que es mantingus en el crrec. Dos anys desprs de la destrucci de l'Anell, els portadors Frodo i Bilbo van rebre el perms per navegar cap a les Terres Inmortals. El 29 de Setembre de l'any 3021 de la Tercera Edat es van embarcar a les Rades Grises juntament amb Gndalf, n'lrond i Na Galdriel.

Els Saquet de l'Atzusac.

          Balbo Saquet = Berylla Bfin
                       |
     -------------------------------------
     |                                   |
   Mungo = Laura Grufer             Largo Saquet = Tanta Cornet
         |                                       |
       Bungo = Belladonna Tuc                  Fosco = Ruby Bults
             |                                       |
           Bilbo                ----------------------------------------
                                |       |                              |
                               Dora   Drogo = Prmula Brandiboc       Dudo
                                            |                           
                                          Frodo                 

Prmula Brandiboc era filla de Mirabella Tuc, germana de Belladona Tuc. Per aix, Bilbo i Frodo eren cosins per part de pare i per part de mare.

 Adaptacions .

En la versi cinematogrfica de Peter Jackson de El Senyor dels Anells, l'actor Elijah Wood interpreta a Frodo en les tres pellcules de la trilogia. 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77177" title="Josep Maria" nonfiltered="631" processed="629" dbindex="30682">

 Josep Maria Ainaud de Lasarte, historiador catal;
 Josep Maria lvarez, sindicalista catal;
 Josep Maria Arnavat i Vilar, poeta catal;
 Josep Maria Benaiges i Pujol, msic catal;
 Josepmaria Escriv de Balaguer, (1902 - 1975), sacerdot espanyol, fundador de l'Opus Dei;
 Josep Maria Carulla i Estrada, advocat catal assessor del papa Pius IX;
 Josep Maria Espins i Massip, escriptor i periodista catal;
 Josep Maria Folch i Torres, novellista, narrador i dramaturg catal;
 Josep Maria Jujol i Gibert, arquitecte catal;
 Josep Maria Margall i Tauler, jugador de bsquet catal;
 Josep Maria de Porcioles i Colomer, poltic catal i alcalde de Barcelona;
 Josep Maria Prous i Vila, poeta catal;
 Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, poeta i escriptor catal;


 Jos Mara Aznar Lpez, poltic espanyol;
 Jos Mara Morelos y Pavn, sacerdot liberal cabdill dels independentistes mexicans;

 Vegeu tamb .
 Josep;
 Maria;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77179" title="Regi de Bratislava" nonfiltered="632" processed="630" dbindex="30683">

La Regi de Bratislava  (eslovac:  Bratislavsk kraj ) s una sosdivisi (kraj) de la Repblica d  Eslovquia. La capital s Bratislava.

Comprn els okresy,:
 Bratislava I;
 Bratislava II;
 Bratislava III;
 Bratislava IV;
 Bratislava V;
 Malacky;
 Pezinok;
 Senec;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77184" title="Regi de Nitra" nonfiltered="633" processed="631" dbindex="30684">

La Regi de Nitra  (eslovac:  Nitriask kraj ) s una sosdivisi (kraj) de la Repblica d  Eslovquia. La capital s Nitra. Es divideix en els districtes:

Komrno;
Levice;
Nitra;
Nov Zmky;
Topo  any;
a a;
Zlat Moravce;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77185" title="Amblipigi" nonfiltered="634" processed="632" dbindex="30685">

Els amblipigis (Amblypygi) sn un ordre d'arcnids, vagament semblants a escorpins sense cua, amb un cos ample i fora aplanat d'entre 5 i 40 mm, tot i que internament s'assemblen ms a les aranyes. Se'n coneixen unes 130 espcies i es caracteritzen perqu el primer parell d'extremitats ambulatries s'han transformat en apndixs sensorials, habitualment fora llargs; poden arribar a 5 vegades la longitud del propi animal). No segreguen seda ni cap tipus de ver. Els seus hbits sn, en general, nocturns i es troben en regions tropicals i subtropicals

Morfologia.
El cos est deprimit i s de color marrons; mostra dos regions diferenciades, el prosoma i l'opistosoma, que estan separats per una estreta cintura. El prosoma s ample i aplanado, en forma d'escut, amb dos ulls centrals i tres a ambds costats, prxims al marge frontal; algunes espcies no tenen ulls. L'opistosoma consta de 12 segments; l'orificio genital s'obre a la segona esternita i est cobert per un gran opercule, sota el qual tamb desemboca el primer parell d'rgans respiratoris (fillotrquees), mentre que el segon parell s'obre en la tercera esternita.

Els quelcers sn similars als d'els araneids, amb un artell final en forma d'ungla, per sense glndula verinosa i amb un rgan estridulador en la seva cara interna. Els pedipalps sn grans, molt aparents, i provets de nombroses espines, que donen a l'animal un aspecte temible; el tars pot plegar-se sobre les espines de la tbia, cosa que utilitza per a caar les seves preses i com mecanisme de defensa. El primer parell de potes s extraordinariamente llarg (fins a 30 cm), anteniforme, amb la tbia i el tars multiarticulats; la seva funci no s locomotora sin tctil i quimioreceptora; sempre estan dirigits cap a avant i cap als costats i van palpant contnuament el terreny; tenen gran importncia en la localitzaci de les preses, ja que els amblipigios cacen de nit. Els altres tres parells de potes sn caminadores i tamb considerablement llargs.

 Ecologia i biologia .


La femella transporta la posta (fins a 60 ous) a la part ventral de l'opistosoma. Quan neixen les cries grimpen al dors de l'opistosoma i sn transportades per la mare fins a la primera muda, quan es dispersan i fan vida independent.

Els amblipigis sn lucfugs i nocturns, refugiant-se durant el dia sota pedres, en forats de les roques o sota l'escora dels arbres. A la nit passegen a la recerca de preses (escarabts, ortpters, termites), palpant contnuament l'entorn amb les seves potes sensorials; una vegada localitzada la capturen amb els pedipalps i la perforen amb els quelcers, succionant els seus fluts corporals. Quan se'ls molesta s'inmovilitzen, per poden crrer molt rpid si se'ls acorrala. Moltes espcies viuen en coves, on es localitzen en les parets i el sostre.

La majoria dels amblipigis sn higrfils i poques espcies resisteixen molt temps en entorns secs; beuen aigua i probablement perceben la presncia d'aigua amb algun tipus de seda sensorial.

 Filognia i sistemtica .
Es coneixen fssils d'amblipigis des del Carbonfer superior (fa uns 300 milions d'anys).

Tots els estudis recents sobre la filognia dels arcnids  recolzen la monoflia del clade format per Araneae, Amblypygi, Schizomida i Uropygi. Aquest clade s'ha anomenat de diferents modes (Caulogastra, Megoperculata, Arachnidea), tot i que el ms emprat s el de Tetrapulmonata, que fa referncia a la seva principal caracterstica comuna, la presncia de dos parells de filotrquies ("pulmons") (a vegades modificades o redudes secundriament); altres sinapomorfies sn la presncia d'un estretament (pedcel o cintura) entre prosoma i opistosoma, un estmac succionador post-cerebral, i quelcers en forma de navalla plegable.

Les relacions dels amblipigis amb els altres tetrapulmonats encara no estan clares. Els anlisis de dades morfolgiques tendeixen a apropar-los als araneids, en el clade Labellata (cladograma A); les dades moleculars sostenen que els amblipigis estarien ms relacionats amb els uropigis i esquizmids, formant el clade Pedipalpi (cladograma B):



Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77186" title="Mandr (mquina de guerra)" nonfiltered="635" processed="633" dbindex="30686">

Un mandr era una mquina de guerra de propulsi muscular, que podia ser individual o collectiva, semblant al mandr individual, per que en comptes d'un bast tenia una perxa amb un punt de suport i una corda a l'extrem contrari de la fona, que es podia descompondre en unes quantes perqu un o ms homes, estirassin cap avall a fi de fer el llanament. Aquest mandr funcionava, doncs, com un alaprem o palanca  amb el punt de suport com a fulcre, com els trabucs, per sense contraps. Era, doncs, una mena de brigola.

Aquestes fones uy apelam mandrons

Coneixem l'existncia d'aquesta arma, que era diferent de l'homnima d's individual, per la referncia documental a la seva perxa, mot que es refereix sempre a un bast o pal molt llarg.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77187" title="Regi de Trnava" nonfiltered="636" processed="634" dbindex="30687">

La Regi de Trnava  (eslovac:  Trnavsk kraj ) s una sosdivisi (kraj) de la Repblica d  Eslovquia. La capital s Trnava. Es divideix en set districtes:

Trnava;
Dunajsk Streda;
Galanta;
Pie any;
Senica;
Hlohovec;
Skalica;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77188" title="Regi de Bansk Bystrica" nonfiltered="637" processed="635" dbindex="30688">

La Regi de Bansk Bystrica  (eslovac:  Banskobystrick kraj ) s una sosdivisi (kraj) de la Repblica d  Eslovquia. La capital s Bansk Bystrica. Se sotsdivideix en 13 districtes (okresy):

 Bansk Bystrica;
 Bansk tiavnica;
 Brezno;
 Detva;
 Krupina;
 Lu enec;
 Poltr;
 Revca;
 Rimavsk Sobota;
 Ve k Krt;
 Zvolen;
 arnovica;
 iar nad Hronom;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77196" title="lladan i lrohir" nonfiltered="638" processed="636" dbindex="30690">
lladan i lrohir sn dos personatges ficticis de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana.

Fills de N'lrond el Mig Elf i de Celebran, van nixer l'any 130 de la Tercera Edat. Tenen una germana petita: Arwen Undmiel. Des que la seva mare va ser capturada i torturada pels orcs, no van parar de rondar pel mn per venjar-la.

Eren amics i companys d'armes amb els muntanters del nord, i els ajudaven a defensar les restes d'rnor de l'Enemic desprs de la caiguda del regne. Durant la Guerra de l'Anell, van lluitar al costat d'ragorn a la Batalla dels Camps de Plennor.

Genealogia dels Mig-elfs.


Altra informaci.

Tot i que Tolkien no ho especifica mai, se sobreentn que sn bessons per diverses raons: se'ls descriu com a "tan idntics que no podien diferenciar-se", sempre se'ls menciona de forma conjunta, van nixer al mateix any, i tamb perqu a la seva famlia hi ha d'altres casos de bessonades (Elurd i Elurn, lrond i lros).

Elladan i lrohir no apareixen a l'adaptaci cinematogrfica del Senyor dels Anells de Peter Jackson.

Els seus noms en sndarin signifiquen:

Elladan: Elf-Home, de "El"="Elf" (com a Elndil) i "Adan"="Home" (com a Dnadan), referint-se a la seva ascendncia conjunta d'elfs i homes,
lrohir: Elf-Cavaller, amb "rohir"="cavaller" (com a rohirrim), referint-se a les seves habilitats com a genet.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77200" title="Pedra de curling" nonfiltered="639" processed="637" dbindex="30691">

La pedra de curling pesa un mxim de 19.96 kg (44 lbs.) i t un mnec al damunt per on es llana. A cada partida es necessiten dos jocs de vuit pedres de diferent color i sn proporcionades per la pista en la qual es juga.

La pedra de curling t els seus orgens a Esccia a partir dels grans blocs de pedra que es llanaven pel gel, sense cap grandria o forma especial. Actualment, les millors pedres provenen d'una pedrera de granit en la illa de Ailsa Craig, enfront de la costa oest d'Esccia. 

La pedra s cncava en la seva part superior i inferior. En algunes pedres, el grau de concavitat s distint en ambds costats per a poder donar-la tornada per a llanar-la ms rpid o ms lent sobre el gel. Hi ha una banda de color ms clar en una cinta al voltant de la pedra de curling. Aquesta s la "superfcie de cop". Durant la fabricaci, es poleix molt b tota la pedra. Aquesta superfcie s'opaca per a millorar els cops contra altres pedres, de manera que hagi una zona de major contacte en la collisi i que les pedres no s'estellin.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77202" title="Kurd" nonfiltered="640" processed="638" dbindex="30692">

El kurd s un idioma indoeuropeu, de la branca indoiraniana. s la llengua del Kurdistan, parlada per prop de 12 milions de persones. El fet de no pertnyer a cap estat, ajuda a la fragmentaci de l'idioma, dividit en nombrosos dialectes (el nombre exacte no est clar) i en dues branques principals. 

Actualment s'escriu amb l'alfabet llat, tot i que no sempre ha estat aix (ha passat pels caracters cirllics i rabs). Es conserven documents escrits des del segle XII.

El sistema fonolgic consta de 9 vocals i 26 consonants. No t una distinci de gnere marcada. s una llengua ergativa.






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77204" title="Opili" nonfiltered="641" processed="639" dbindex="30693">

Els opilions o falngids (Opiliones) sn un ordre d'animals artrpodes (Arthropoda), de la classe dels arcnids (Arachnida). El 2005 se'n coneixien unes 6.300 espcies, dividides en quatre subordres: 

 Cyphophthalmi (Simon, 1879). ;
 Eupnoi (Hansen & Srensen, 1904).
 Dyspnoi (Hansen & Srensen, 1904);
 Laniatores (Thorell, 1876). ;

Malgrat la seva semblana externa no s'han de confondre amb els flcids, que sn arcnids de l'ordre Araneae i, per tant, aranyes en sentit estricte.

Es coneixen per les seves extremitats ambulatries extremadament llargues, que arriben als 10 cm en un cos de noms 2 cm, tot i que moltes espcies tropicals d'opilions les tenen ms aviat curtes. Destaca tamb el fet que el prosoma i l'opistosoma estan units formant un cos nic a diferncia de les aranyes, per exemple, on es poden observar clarament les dues seccions. 

Generalment sn detritvors i carronyaires i sn dels pocs arcnids que poden ingerir partcules slides. Posseixen glndules secretores de substncies riques en fenols, per foragitar els possibles depredadors.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77205" title="Ricard I de Borgonya" nonfiltered="642" processed="640" dbindex="30694">
Ricard I de Borgonya o Ricard d'Autun el Justicier ( v 867 - 921 ), duc de Borgonya (880-921), el primer duc de Borgonya i el primer dels Bosonides.

Orgens familiars.
Fill del noble Biv, possiblement aquest fill de Bos el Vell, fundador de la dinastia dels Bosonides. Possiblement fou germ del comte Bos V de Provena i Riquilda de Provena, casada aquesta amb l'emperador Carles el Calb.

Ducat de Borgonya.
A la mort de l'emperador Llus II el Jove l'any 875 acompany a Bos V de Provenai Carles el Calb fins a Roma, on aquest ltim fou coronat emperador del Sacre Imperi Romanogermnic. Bos V fou nomenat llavors comte de Provena, mentre que Ricard I reb diverses terres, entre les quals els comtats d'Autun, Macon, Chalon-sur-Sane, Langres, Nevers, Auxerre i Sens.

El 898 el rei Od I de Frana va permetre a Ricard el Justicier a fusionar els seus comtats i titular-se marqus entre el 898-918, per desprs rebre el ttol de duc vers 918-921.

Va morir l'1 de novembre de l'any 921 a Auxerre, iniciant-se aix la successi al ducat de Borgonya.



Npcies i descendents.
Es cas l'any 888 Adelaida d'Auxerre, filla de Conrad II d'Auxerre i Ermetruda d'Alcia. D'aquest matrimoni nasqueren, entre altres:
 l'infant Ral I de Frana (890-936), rei de Frana i duc de Borgonya;
 l'infant Hug de Borgonya (891-952), duc de Borgonya;
 la infanta Ermengarda de Borgonya, casada amb Gilbert de Chalon, duc de Borgonya;
 la infanta Villa de Borgonya, casada amb Hug de Vienne i, posteriorment, amb Boso d'Arles;
 la infanta Adelaida de Borgonya, casada amb Rainier II d'Hainaut;
 la infanta Riquilda de Borgonya, casada amb Litaud I de Macon;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77211" title="Galasso I Pio" nonfiltered="643" processed="641" dbindex="30695">
Galasso I Pio fou senyor de Carpi a la mort del seu pare Manfredo I Pio el 1348. For armat cavaller el 1352, i fou capit del poble de Bolonya el 1359. Va morir el 13 de mar de 1367. Es va casar el 1312 amb Beatrice da Correggio, filla de Giberto da Correggio, senyor sobir de Correggio.

Va tenir set fills: Giberto I Pio, Marsilio (Podest de Bergamo el 1364, mort el 1384 i senyor associat 1367 a 1384), Jacopo (Podest de Mil el 1373, Capit del poble de Bolonya el 1380, mort desprs del 1387) , Taddeo (cannic de Modena el 1378), Ludivico, Orsola i  Antonio (mort desprs  del 1413)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77213" title="Manfredo I Pio" nonfiltered="644" processed="642" dbindex="30696">
Manfredo I Pio fou vicari imperial de Modena el 25 de desembre de 1329 i fins el 1336 en qu va renunciar i se li va reconixer els feus de Carpi (17 d'abril de 1336) que havia comprat el 1319, i de San Marino.

Va morir a Carpi el 12 de setembre de 1348. Es va casar amb Franchina Brocchi i va tenir al seu successor Galasso I Pio i dos filles (Agnese i una de nom desconegut). 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77214" title="Ral I de Frana" nonfiltered="645" processed="643" dbindex="30697">

Ral I de Borgonya i I de Frana o Rodolf I de Frana ( 890 - Auxerre 936 ), duc de Borgonya (921-923) i rei de Frana (923-936).

Orgens familiars.
Nasqu el 890 sent fill de Robert I de Borgonya i la seva esposa Adelaida d'Auxerre. Era nt per lnia paterna del noble Biv, fill possiblement de Bos el Vell, i per lnia materna de Conrad II d'Auxerre.

Npcies i descendents.
Es cas amb Emma de Frana, germana d'Hug el Gran, comte de Pars. D'aquesta uni, per, no tingueren fills.

Ducat de Borgonya i Regne de Frana.
Va succer el seu pare Robert I el Justicier a la seva mort el 921 al Ducat de Borgonya per renunci a ell per esdevenir rei de Frana el 923. Una assamblea de nobles francesos el va escollir a la mort del rei Robert I de Frana.

Com a rei de Frana hagu de fer front a diverses invasions per part dels Vikings a les costes franceses, aix com els Magiars, aconseguint invadir aquests ltims la Borgonya i Reims. Ral mor el 15 de gener de l'any 936.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77216" title="Giberto I Pio" nonfiltered="646" processed="644" dbindex="30698">
Giberto I Pio  va succeir al seu pare Galasso I Pio com a senyor de Carpi el 1367 rebent la investidura formal el  8 d'agost de 1387 amb Novi, Fossoli, Gorgatello, Santo Stefano e Rovereto.

Ambaixador de la ciutat d'Urbino a Florncia el 1386. Es va casar amb Bianca Casati i en segones noces amb Taddea Fieschi de la famlia dels comtes de Lavagna, que fou regent del seu fill Marco I.

Va morir el 1389  i va deixar set fills: Alberto i Agnese, de la primera muller, que no van tenir dret a l'herncia, i (de la segona dona)  Marco I Pio, Alberto, Galasso, Verde (monja)  i Niccol.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77217" title="Marco I Pio" nonfiltered="647" processed="645" dbindex="30699">
Marco I Pio va succeir al seu pare Giberto I Pio com a senyor de Carpi el 1389 i va rebre el feu de Marano. Va estar uns anys sota regncia materna. Va morir a Ferrara el 1428.

De la seva muller Taddea de Roberti, va deixar onze fills: Giovanni Pio, Alberto I Pio, Giberto II Pio, Galasso II Pio, Taddea, Margherita, Camilla, Pietra, Agnese, Ippolita i Orsolina. Al quatre primers els va associar al govern el 1418 i durant deu anys (excepte Giovanni que va morir el mateix 1418).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77218" title="Giovanni Pio" nonfiltered="648" processed="646" dbindex="30700">
Giovanni Pio fou fill de Marco I Pio i fou associat pel seu pare el 1418 al govern de la senyoria de Carpi junt amb tres germans mes, per Giovanni que era el mes gran, va morir a les poques setmanes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77219" title="Alberto I Pio" nonfiltered="649" processed="647" dbindex="30701">
Alberto I Pio   il Vecchio" era fill de Marco I Pio, que el va associar al govern el 1418 i va succeir al seu pare el 1428 associat amb els seus germans Giberto II Pio i Galasso II Pio.

Fou el primer a usar el cognom Pio da Savoia per concessi de la dinastia de Savoia del 27 de gener de 1450.

Va morir a Carpi el 1464. Es va casar dos vegades: primer amb Camilla Contrari i desprs amb Agnese del Carretto, filla de Galeotto I marqus de Finale , i del primer enlla va tenir tres fills (cap del segon): Lionello I Pio, Angelo (assassinat a Bolonya el 7de juny de 1451) i Maddalena.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77220" title="Lionello I Pio" nonfiltered="650" processed="648" dbindex="30702">
Lionello I Pio era fill d'Alberto I Pio i fou senyor de Carpi a la mort del pare el 1464 essent investit formalment el 1470. Fou privat de la senyoria el 1477, per sense afectar a la successi.

Va morir a Carpi el 1480. Es  va casar amb  Caterina Pico, filla de Francesco I comte de Concrdia i senyor de Mirandola i va tenir dos fills; Alberto III Pio i Lionello II Pio, i dos fills naturals Teodoro (frare) i Angelo.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77221" title="Hug de Borgonya" nonfiltered="651" processed="649" dbindex="30703">
Hug de Borgonya el Negre ( 891 - 952 ), duc de Borgonya (923-952).

Orgens familiars.
Nasqu el 890 sent fill de Robert I de Borgonya i la seva esposa Adelaida d'Auxerre. Era nt per lnia paterna del noble Biv, fill possiblement de Bos el Vell, i per lnia materna de Conrad II d'Auxerre. Fou germ de Ral I de Borgonya, al qual succe al Ducat.

Ducat de Borgonya.
El 923 fou designat hereu pel seu germ Ral, el qual fou escollit per una assamblea de nobles francesos rei de Frana amb el nom de Ral I de Frana.

Va lluitar contra Hug el Gran el qual exerc una gran autoritat damunt el ducat de Borgonya, cosa que que Hug el Negre no accept. Finalment hagu de cedir part dels seus territoris al comte de Pars.

Mor el 17 de desembre de l'any 952 i fou succet pel seu cunyat Gilbert de Chalon, desconeixent-se si s'arrib a casar i si tingu descedents.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77222" title="Alberto III Pio" nonfiltered="652" processed="650" dbindex="30704">
Alberto III Pio, nascut el 1475,  era fill de Lionello I Pio. Fou senyor de Carpi junt amb el seu germ Lionello II Pio el 1480 quant a la mort del pare van recuperar la senyoria, i fins el 1490, i des el 1480 tamb en condomini amb el seu parent Marco II Pio i des el 1493 amb el fill d'aquest Giberto III Pio. El 1495 Giberto III va vendre els seus drets a la casa d'Este. El 1512 Alberto III va recuperar els drets. Fou creat comte de  Sarsina i Meldola (incloent Perticara) el 1 de novembre de  1519. El 1521 la senyoria de Carpi fou ocupada pels espanyols i el gener del 1523 fou expulsat pels imperials per va poder tornar el setembre de 1523. El 24 de febrer de 1525 fou deposat definitivament i la senyoria annexada a Ferrara. 

Va portar el numeral "III" per motius desconeguts, ja que li corresponia el II.

Va morir a Paris el gener de 1531. Es va casar el 1494 amb  Camilla Gonzaga i desprs el 1518 amb Ceclia Orsini . Va deixar tres filles: Caterina. Margherita i Isabella. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77223" title="Lionello II Pio" nonfiltered="653" processed="651" dbindex="30705">
Lionello II Pio va nixer el 1477 i era fill de Lionello I Pio. El 1480 fou associat per son germ Alberto III Pio al govern de la senyoria de Carpi fins el 1490. El 1531 va heretar el comtat de  Sarsina i Meldola i la senyoria de Perticara de son germ Albert.

Va morir a Meldola el 20 de mar de 1571. Es va casar el 1492 amb Maria Martinengo i el 1532 amb Ippolita Arianiti Comnena, comtessa de Scorticata i Verrucchio. Va deixar 9 fills: Rodolfo, Constanza, Troiano, Laura, Alberto, Manfredo, Constantino, Gian Ludovico (abat) i Teodorico (bisbe de Faenza el 1544).

D'aquests fills, Rodolfo (mort el 1564), fou bisbe de Faenza el 1528, nunci a Paris i Florncia, cardenal el 1536, llegat a Ancona el 1539, cardenal bisbe de Frascati el 1553 i a Albano el mateix any,  bisbe d'Agrigent o Girgenti el 1546, arquebisbe de Salern el 1548, cardenal bisbe de Porto i Santa Rufina el 1555 i d'stia i Velletri el 1562.

I Alberto va seguir la lnea comtal de Sarsina i Meldola i la de  senyors de Perticara el 1571 i la de comtes de Scorticata e Verrucchio (herncia materna) el 1566, i va morir el 1580 deixant a Lionello, Lucrecia , Rodolfo (hereu al que es va confiscar el feu  de Scorticata e Verrucchio per part del Papa, i va vendre el de Meldola, Sarsina i  Perticara als Aldobrandini el 1597, i fou el 1600 duc de Fiano, ducat que va deixar a la seva filla Maria casada el 1606 amb Sforzina Sforza, a que va passar el ducat) 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77224" title="Gilbert de Chlon" nonfiltered="654" processed="652" dbindex="30706">
Gilbert de Chalon ( ? - 956 ), duc de Borgonya (952-956).

Orgens familiars.
Es creu que era fill del comte de Chalon Constant Manasss i d'Ermengarda, probable filla del comte Bos V de Provena.

Npcies i descendents.
Va governar el ducat de Borgonya en nom de la seva esposa Ermengarda de Borgonya, filla del duc Robert I de Borgonya i la seva esposa Adelaida d'Auxerre, i successora dels seus dos germans Ral I de Borgonya i Hug de Borgonya. 

Del seu matrimoni va tenir dues filles:
 Adelaida de Borgonya;
 Letgarda de Borgonya, casada amb Ot I de Borgonya, duc de Borgonya;

El 955 va esdevenir vassall d'Hug el Gran, comte de Pars, el qual exercia una gran pressi sobre les possessions borgonyones. Pos fi als conflictes amb el casament de la seva filla Letgarda amb el fill del comte de Pars, Ot de Pars.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77225" title="Giberto II Pio" nonfiltered="655" processed="653" dbindex="30707">
Giberto II Pio, fill de Marco I Pio,  fou consenyor de Carpi el 1418 associat als seus germans Giovanni Pio, Alberto I Pio, i Galasso II Pio. El primer va morir el mateix any per els altres tres van restar associats al pare al que van succeir en com el 1428.

Es va casar el 1423 amb Polissena Appiano filla de Gherardo Leonardo I senyor de Piombino,  mes tard amb Ada de Polente Aldobrandini, i per tercer cop amb Elisabetta Migliorati, filla de Ludovico Migliorati senyor de Fermo.

Va morir el 17 de juliol de 1466 i va deixar set fills: Taddea, Verde, Marco II Pio, Eleonora, Camilla, Ludovico i Maria Cleof.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77226" title="Marco II Pio" nonfiltered="656" processed="654" dbindex="30708">
Marco II Pio va succeir el 1466 al seu pare Giberto II Pio com a consenyor de Carpi. El 1477 va exercir la senyoria en solitari per el 1480, a la mort de Lionello I Pio, els seus fills van entrar un altre cop al condomini i va estar associat a Alberto III Pio i Lionello II Pio fins el 1490 en qu Lionello II en fou excls. 

Va morir a Ferrara el 1493 i es va casar amb Benedetta del Carretto, filla de Galeotto I marqus de Finale. Va tenir 13 fills: Giberto III Pio, Ercole (sacerdot), Giovanni Ludovico, Eneo, Galeotto (sacerdot), Alda, Agnese, Ippolita, Margherita, Violante (monja), Emilia, Lucrezia i Smeralda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77227" title="Giberto III Pio" nonfiltered="657" processed="655" dbindex="30709">
Giberto III Pio, fill de Marco II Pio fou consenyor de Carpi el 1393, per va renunciar a la seva part i la va vendre als Este de Ferrara a canvi d'una quantitat i de les terres de Sassuolo i altres.

Va morir a Bolonya el 26 de setembre de 1500. Es va casar el 1486 amb Eleonora Bentivoglio, filla de Giovanni II Bentivoglio, senyor de Bolonya  i va deixar quatre fills: Alessandro (hereu de la senyoria de Sassuolo el 1500 de la que fou deposat entre el 1506 i el 1510, per a la seva mort el 1518 la va traspassar al fill Giberto que va viure fins el 1554 i va deixar noms dos filles), Girolamo (condemnat per traci i decapitat a Ferrara el 25 d'octubre de 1528) , Constanzo (governador de Reggio el 1506) i Marco (ambaixador de Ferrara a Tur mort el 1544). El fill del darrer, Ercole, va heretar la senyoria de Sassuolo el 1554 i a la seva mort el 1571 la va traspassar al seu fill Mario, mort assassinat a Modena el27 de novembre de .


 Senyors de Sassuolo .

Giberto I (III) Pio 1495-1500;
Alessandro Pio 1500-1506;
a Ferrara 1506-1510;
Alessandro Pio (segona vegada) 1510-1518;
Giberto II (IV) Pio 1518-1554;
Ercole Pio 1554-1571;
Mario Pio 1571-1599;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77228" title="Galasso II Pio" nonfiltered="658" processed="656" dbindex="30710">
Galasso II Pio era fill de Marco I Pio i el 1418 fou associat al govern pel seu pare junt amb els seus germans Giovanni Pio, Alberto I Pio, i Giberto II Pio. El primer va morir el mateix any per els altres tres van restar associats al pare al que van succeir en com el 1428.

Es va casar dues vegades, la primera amb Margherita d Este, filla natural legitimada del marqus Nicolau III Este de Ferrara; i a la mort de la primera muller el 1452, es va casar per segon cop (1453) amb Costanza di Bartolomeo, que era la seva concubina.

Va morir a Carpi el 1465. Va deixar 14 fills: Gianmarsiglio Pio, Gianludovico, Giancarlo, Gianniccol, Bernardino, Lucia, Bianca, Gianprincivalle, Ginevra, Marsobilia, Gianmarco, Manfredo, Ludovica i Tommaso (el darrer natural i dedicat a la religi). D'aquestos fills alguns estigueren associats al govern de Carpi amb el gran Gianmarsiglio.

Gianludovico associat el 1465, fins el 1477.

Giancarlo  associat el 1465, fins el 1469 en qu va morir

Gianniccol  associat el 1465, fins el 1477. 

Bernardino associat el 1465, fins el 1477.

Gianprincivalle associat el 1465, fins el 1477.

Gianmarco associat el 1465 fins que fou decapitat el 15 de setembre de 1469

Manfredo, desconegut si va estar associat, vivia encara el 1489.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77229" title="Gianmarsiglio Pio" nonfiltered="659" processed="657" dbindex="30711">
Gianmarsiglio Pio fou consenyor de Carpi el 1465 (va rebre la investidura formal el 1468) i va renunciar el 1477. Fou arxipreste de San Silvestro per va renunciar. Va fer testament el 1514 i va morir poc desprs. Es va casar el 1501 amb Taddea Donnini i va deixar tres fills Galasso, Princivalle i Manfredo, que com desprs  Princivalle, fill de Manfredo (en el que s'esgota la lnia), es van titular comtes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77232" title="Terres Australs i Antrtiques Franceses" nonfiltered="660" processed="658" dbindex="30712">



Les Terres Australs i Antrtiques Franceses sn un conjunt de dependncies d'ultramar pertanyents a la Repblica Francesa, dins la qual formen una collectivitat d'ultramar. La denominaci oficial (Terres australes et antarctiques franaises) implica la reivindicaci de territoris antrtics, no reconeguda internacionalment. Componen les TAAF quatre districtes administratius:
 a l'extrem sud de l'oce ndic:
 l'illa d'Amsterdam i l'illa de Saint-Paul,
 les illes Crozet,
 les illes Kerguelen;
 a l'Antrtida:
 Terra Adlia (territori no reconegut internacionalment).



Histria.
Histria de l'arxiplag de les Kerguelen.
L'illa de Kerguelen va ser descoberta el 12 de febrer de 1772 per l'explorador bret Yves Joseph de Kerguelen de Trmarec, que en reclam la possessi per al rei de Frana. Posteriorment, l'any 1776, l'explorador britnic James Cook desembarc a l'illa, a la qual don el nom de Terra de la desolaci.

No va ser fins el 1893 que el govern francs va prendre possessi de l'illa, que rest inhabitada fins el 1950. L'any 1951, s'install a Port-aux-Franais un base cientfica permanent.

Histria d'Amsterdam i Saint-Paul.
L illa d'Amsterdam va ser descoberta el 1522 pel navegant basc Juan Sebastin Elcano. Per va ser un holands, el governador Van Diemen, qui, el 17 de juny de 1633, va donar el nom del seu vaixell a l'illa: Nieuw Amsterdam.

L'illa de Saint-Paul deu el seu nom al gegraf Evert Gysaerths, que el 1559 batej l'illa amb el nom del seu vaixell: Sao Paulo. El 1618, l'holands Harwik Claez de Hillegom don a l'illa un altre nom, el del seu vaixell: Zeewolf, per aquesta denominaci no s'ha mantingut.

El 1696, l'holands Willem de Vlaming va descriure ambdues illes en els seus relats, essent el primer navegant en desembarcar-hi. El 28 de mar de 1792, l'almirall d'Entrecasteaux i Huon de Kermadec van dur a terme les primeres inspeccions de la costa oriental de l'illa d'Amsterdam. 

Posteriorment, diversos intents d'establiment van tenir-hi lloc. El juliol de 1843, en nom del governador de l'illa de la Reuni, el capit Martin Dupeyrat desembarc a les illes d'Amsterdam i Saint-Paul. Una estaci de pesca va ser installada a l'illa de Saint-Paul. L'establiment rest en funcionament fins el 1853, data en qu fou abandonat i el govern francs renunci a la possessi d'aquestes illes. No va ser fins el 1893 que Frana va prendre definitivament possessi de les dues illes. De totes formes per, ambdues illes van caure en l'oblit fins el 1924.

El 31 de desembre de 1949, un equip cientfic francs, dirigit pel meteorleg Paul Martin de Vivis, desembarc a l'illa d'Amsterdam. Aquesta missi formada per vint-i-tres persones abandon l'illa vuit mesos ms tard, un cop installada la primera basa cientfica permanent de les Terres Australs i Antrtiques Franceses.

Histria de les illes Crozet.
Aquest arxiplag va ser descobert el 24 de gener de 1772 per Marion Dufresne, que el va batejar amb el nom de Julien-Marie-Crozet en honor al seu segon a l'expedici. Com a testimoni del seu pas per l'illa, hi va deixar una ampolla amb un pergam al seu interior, on hi figurava l'escut d'armes del rei de Frana.

Des de 1961, a l'illa de la Possession hi ha installada la base cientfica permanent Alfred Faure, on viuen, segons l'estaci, entre divuit i trenta persones.

Histria de Terra Adlia.
El districte antrtic de Terra Adlia va ser l'ltim de les TAAF en ser descobert. El descobriment per part de Jules Dumont d'Urville, que va batejar el nou territori amb el nom de la seva dona, va tenir lloc el 20 de gener de 1840.

Histria de les Terres Australs i Antrtiques Franceses.
La histria comuna d'aquests territoris comena el 21 de novembre de 1924. En aquesta data, Amsterdam, Saint-Paul, Crozet, Kerguelen i Terra Adlia van passar a dependre del govern de la provncia de Tamatave, a l'illa de Madagascar, que en aquella poca era un protectorat francs.
 
El territori d'ultramar de les Terres Australs i Antrtiques Franceses va ser creat per la llei n 55-1052 de 6 d'agost de 1955.

El Tractat Antrtic, signat l'1 de desembre de 1959 a Washington DC (EUA), supos per als Estats Parts congelar llurs pretensions territorials al sud del parallel 60. 

Aix, les TAAF sn reconegudes internacionalment com a part integrant del territori francs, excepte Terra Adlia, considerada nicament com una entitat administrativa interna de Frana per sense que aix comporti reconixer la sobirania francesa sobre el territori.

Poblaci.
A les Terres Australs i Antrtiques Franceses no hi ha poblaci autctona. L'any 2000, la poblaci del territori era de 125 persones, de les quals 30 residien a Terra Adlia. Es tracta essencialment dels membres de les missions cientfiques i tcniques de les diferents bases, aix com del personal mdic d'aquestes. 

Administraci.
Les TAAF estan dotades d'autonomia administrativa i financera en virtut de la llei de 6 d'agost de 1955 i, des de la revisi constitucional de 28 de mar de 2003, un article de la Constituci francesa en fa esment (article 72-3). 

Les Terres Australs i Antrtiques Franceses s'administren des de la ciutat de Saint-Pierre, a l'illa de la Reuni, tot i no formar part d'aquesta regi d'ultramar. L'Estat est representat en els quatre districtes pels caps de districte, nomenats per un perode d'un any per l'administrador superior d'entre els funcionaris que es troben a la seva disposici. Els caps de districte sn els encarregats de l'aplicaci de la normativa relativa a les activitats humanes als territoris terrestres i martims que es troben sota llur autoritat. Tenen la condici d'encarregats del Registre Civil i de policia judicial, i sn els responsables de la seguretat dels bns i les persones.

A ms dels caps de districte, hi ha un administrador superior, amb rang de prefecte, competent sobre tot el territori d'ultramar. Aquest administrador t competncia per a dictar reglaments en matria fiscal i duanera. Aix mateix, li correspon redactar el projecte de pressupost anual de les Terres Australs i Antrtiques Franceses. 

En exercici de les seves funcions en matria fiscal, l'administrador superior ha creat diversos impostos i taxes, com ara la taxa de matriculaci de naus, la contribuci directa territorial o els drets de pesca, que paguen els armadors que pesquen en aiges de les TAAF.

D'entre la resta de recursos de les TAAF destaca l'emissi de segells postals i records filatlics que es venen als colleccionistes de la metrpoli.

El territori de les Terres Australs i Antrtiques Franceses tamb rep cada any una aportaci de l'Estat francs a crrec dels pressupostos generals.

En virtut del decret de 3 de gener de 2005, l'administraci de les illes Esparses de l'Oce ndic va ser confiada a l'administrador superior de les Terres Australs i Antrtiques Franceses. Anteriorment, aquesta funci corresponia al prefecte de l'illa de la Reuni.

L'administrador superior de les TAAF est assistit per un consell consultiu amb set membres nomenats pel ministre francs de l'ultramar. Aquest consell, que es reuneix com a mnim dues vegades l'any, s competent per a emetre informes en matria econmica i pressupostria.

Finalment, cal destacar que les TAAF sn una excepci dins l'estructura administrativa de Frana: no hi ha cap mena d'eleccions locals, ja que no hi ha poblaci permanent.

Economia.
L'inters d'aquests territoris radica fonamentalment en llur immensa zona martima, i ms concretament en llur ZEE (zona econmica exclusiva). Cal destacar que Terra Adlia no t una zona econmica exclusiva, cosa que impedeix l'Estat francs de regular la pesca en aquest territori.

La zona econmica exclusiva s rica en peixos i crustacis.

La gesti dels recursos s'efectua dins el marc de la Convenci per a la conservaci de la fauna i la flora marines de l'Antrtida, signada a Canberra (Austrlia) l'any 1980.

Els permisos de pesca sn atorgats de forma limitada, i els perodes de pesca i la quantitat de peix capturat sn objecte de controls. L'activitat pesquera la duen a terme, principalment, armadors de l'illa de la Reuni.

Amb tot, en aiges de les TAAF s'han dut a terme captures illegals aprofitant-se de les dificultats per a controlar una zona tan gran i tan allada. L'any 2001, s'hi pescaren illegalment 14 000 tones de peix, quantitat que representa el qudruple de la xifra permesa.

Actualment, la Marina francesa controla la zona, grcies als satllits, per a impedir que hi passin vaixells dedicats al trfic illegal o a la pirateria, activitat aquesta ltima que hi havia tingut lloc en el passat. Entre 1997 i 2005, vint-i-tres naus van ser enxampades mentre pescaven sense perms. Algunes d'aquestes naus han estat enfonsades al llarg de la costa occidental de l'illa de la Reuni, mentre que d'altres han estat recuperades per a la lluita contra la pesca illegal.

L'octubre de 1986, el govern francs cre el registre martim de les Terres Australs i Antrtiques Franceses, conegut popularment com el "pavell de les Kerguelen". Aquest pavell de convenincia, destinat exclusivament a vaixells de pesca i comercials, permet excepcions al dret laboral que no serien tolerades sota pavell de la Repblica Francesa.

Tamb s'hi desenvolupa una limitada activitat turstica, amb enllaos martims regulars des de l'illa de la Reuni.

A Terra Adlia hi ha l'nica base francesa a l'Antrtida : la base Dumont d'Urville. Tamb s'hi troba una base francoitaliana, anomenada base Concordia.

Bibliografia.
 NAVARRO, Francesc (ed.). Enciclopedia Salvat. Barcelona: Salvat Editores, 1997. ISBN 84-345-9707-1;

Referncies.


Enllaos externs.
 Pgina oficial de les TAAF ;
 Informacions jurdiques sobre l'Antrtida  ;
 Secretaria del Tractat de l'Antrtida    ;
 Comissi per a la conservaci de la fauna i la flora marines de l'Antrtida    ;
 Informacions sobre l'illa de Kerguelen ;
 Amicale des missions polaires et australes franaises ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77233" title="Pio" nonfiltered="661" processed="659" dbindex="30713">
El Pio foren una famlia senyorial italiana que va exercir el poder principalment a Carpi.

Remunta el seu origen a Bernardo dels Bernandenghi.

El seu fill gran Manfredo fou podest de Cremona el 1181 i el segon Pio (mort el 1212) fou podest de Modena el 1177 i 1178 . Pio va deixar set fills: Manfredo (bisbe de Modena el 1221); Arrigo; Roberto (podest de Parma el 1215 i de Verona el 1234);  Bernardino (podest de Florncia el 1225, de Crema el 1227, i de Siena el 1235 i 1241); Alberico; un fill que va morir jove de nom desconegut; i Lanfranco.

Bernardino fou pare de Matteo (pare de Chiarisima i de Federico patrici de Modena) i  de Manfredo anomenat Camisano, podest de Parma el 1264.
 
Lanfranco fill de Bernardo (mort desprs del 1252) fou pare de Tommasino (mort el 1279, pare de Pio que el va premorir), Leonardo, Federico, Pio (cannic de Vicenza el 1257), Bernardo i Gherardino (mort el 1279, capit del poble de Siena el 1262 i podest de Verona el 1264 i 1270)

Federico fill de Lanfranco (mort desprs del  1267) es va casar amb Agnese (filla de Matteo da Gorzano) i foren pares de Bernardino, Manfredo I Pio i Francesco. Manfredo I fou el primer senyor de Carpi el 1336.

Manfredo fou pare de Galasso I Pio, a la seva vegada pare del seu successor Giberto I Pio i de son germ i associat Marsilio Pio.

Giberto fou pare de Marco I Pio que va deixar quatre fills: Giovanni Pio, Alberto I Pio, Giberto II Pio i Galasso II Pio associats al govern el 1418 i els tres darrers successors el 1428 (el primer va morir). Des aqu es van crear tres lnies:

La lnia d' Alberto I el vell va continuar amb el seu fill Lionello I Pio que el 1477 en fou desposset, i el domini es va concentrar en Marco II Pio de la lnia de Giberto II, per el 1480 els fills de Lionello, Alberto III i Lionello II van ser restablerts. Alberto III Pio fou desposset de la senyoria el 1523 per la va recuperar als pocs mesos; li fou confiscada definitivament el 1525 i unida a Modena i constituida com a principat el 1535 del qual era prncep el duc de Modena, situaci que va existir fins el 1796.

La lnia de Giberto II va continuar amb el seu fill Marco II, que el 1477 va quedar com a senyor nic, per el 1480 es va tornar a la consenyoria amb els seus cosins de la lnia d'Albert I el vell i en concret a partir del 1490 noms amb Albert III. A la mort de Marco el 1393 el seu fill Giberto III va vendre la seva part de la senyoria a Ferrara el 1495, per Alberto III la va recuperar el 1512.

La lnia de Galasso II va seguir amb el seu fill Gianmarsiglio, que va renunciar el 1477 i va deixar sol temporalment a Marco II de la lnea de Giberto II. Gianmarsiglio va governar associat del 1465 al 1477 amb diversos germans: Gianludovico, Giancarlo (va morir el 1469), Gianniccol, Bernardino, Gianprincivalle, Gianmarco (executat el 1469) i potser tamb Manfredo.

 Senyors de Carpi .

Manfredo I Pio 1319 i 1336-1348;
Galasso I Pio 1348-1367 ;
Giberto I Pio 1367-1389 ;
Marsilio Pio 1367-1384 (associat) ;
Marco I Pio 1389-1428 ;
Giovanni Pio 1418 (associat) ;
Alberto I Pio el vell 1418-1464 (associat 1418-1428) ;
Giberto II Pio 1418-1466 (associat 1418-1428);
Galasso II Pio 1418-1465 (associat 1418-1428);
Lionello I Pio 1464-1477;
Gianmarsiglio Pio 1465-1477;
Gianludovico Pio 1465-1467 (associat);
Giancarlo Pio 1465-1469 (associat);
Gianniccol 1465-1477 (associat);
Bernardino 1465-1477 (associat);
Gianprincivalle 1465-1477 (associat);
Gianmarco 1465-1469 (associat) ;
Manfredo, 1465-1477 (podria haver estat associat);
Marco II Pio 1466-1493 (sol 1477 a 1480);
Alberto III Pio 1480-1523 i 1523-1525  ;
Lionello II Pio 1480-1490;
Giberto II Pio 1493-1495;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77234" title="Bernardenghi" nonfiltered="662" processed="660" dbindex="30714">
La famlia Bernardenghi fou origen de la casa dels Pio senyors de Carpi i dels Pico senyors de la Mirandola.

Segons alguns genealogistes antics  descendia de Bernat I rei d'Itlia per en realitat el cap fou Manfred o Maginfred, cavaller d'origen provenal o borgony que va rebre del rei el comtat de Parma a una data entre el 926 i el 931, i va morir abans del 965, car aquest any ja era comte de Parma el seu fill Bernat I que fou deposat i desterrat del Imperi per el 976 fou reintegrat en tots els seus honors per l'emperador Ot II i nomenat comte de Pavia el 985 i va morir el 30 de juny del 996. Estava casat des vers el 950 amb Rolinda, fill natural d'Hug d'Arles rei d'Itlia.

Bernat I tenia dos germans, Hug i Guiu. Del primer res se sap per del segon se sap que fou nomenat comte de Parma quant el seu germ ho fou de Pavia (985) i abans era senyor de Limiti. Guiu va deixar dos fills Bernat II i Robert. El primer fou comte de Pavia i de Parma fins que fou deposat el 1014 i es va casar amb una filla del comte de Seprio, essent l'origen dels comtes de Sopiro, feudataris del bisbe de Cremona. El segon (Roberto) fou senyor de Limiti i es va casar a una dama de nom Teuza, deixant dos fills, Adalbert (senyor de Limiti que fou vescomte i governador de Modena pel marqus Bonifaz de Canossa o Toscana el 1047) i Gualbert (probablement mort jove).

Adalbert fou pare de Manfred, senyor de Limiti que vivia vers el 1071 quant va fer una donaci a un monestir per encrrec de Beatriu de Canossa. Se'l esmenta com Manfred de Sorbara que era una vila propera a Limiti i era capit de les milcies de Matilde de Canossa el 1092 i el 1096 fou fet presoner pels imperials i el van matar o va morir. Es va casar amb Alda i fou el tronc de la famlia anomenada dels Manfredi. Va deixar cinc  fills: 

Albert esmentat en un acte amb Matilde de Canossa el 1113. Fou el pare de Bernat, Robert (origen dels Roberti senyors de San Martino in Rio) i Pico de Manfredis , primer podest de Reggio el 1154 i origen dels Pico de la Mirandola.
 
Guiu tenia un feu de l'esglsia entre 1116 i 1127 almenys. Fou pare d'Aimo, que a la seva vegada ho fou de Guidotto i aquest ho fou de Azzolino origen dels Papazzoni (comtes i patricis de Bolonya i Modena) i dels Passaporta (patricis de Modena) ; i de Pedocca origen del Pedocca o Manfredi-Pedocca, nobles de la Mirandola.

Bernat o Bernardo, origen de la casa dels Pio de Carpi;
 
Hug, que va rebre el feu de la Quarantola (antic nom de la Mirandola) amb la  roca anomenada de la Mirandula, de Matilde de Canossa, l'any 1115. En el feu el va succeir el seu fill Ubald o Ubaldo esmentat en un document del 1122 per no va deixar descendents i va passar als Pico.
 
Frederic, arxipreste de Carpi;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77236" title="Nagasaki" nonfiltered="663" processed="661" dbindex="30715">

Nagasaki, s la capital i la ciutat ms gran de la Prefectura de Nagasaki. Est localitzada al sud-oest de la costa de Kyushu, la ms meridional de les quatre illes ms importants del Jap. Fou un centre d'influncia europeu en el Jap medieval desprs de la Restauraci Meiji, que va permetre sortir de l'allacionisme i comenar una nova era d'obertura i modernitzaci al pas. Nagasaki va ser una de les bases ms importants de l'Armada Imperial Japonesa, tant durant la Primera Guerra Sino-Japonesa, com en la Guerra Russo-Japonesa. La ciutat, durant la Segona Guerra Mundial, es convert en la segona (i ltima, fins avui da) ciutat on es llen una bomba nuclear, per part de l'exrcit dels Estats Units d'Amrica.



Nagasaki descansa al cap d'una llarga badia, que forma un dels ports naturals ms bonics de l'illa de Kyushu. Cap al final de la badia, en una esplanada, es troba la zona comercial i l'rea residencial de la ciutat. Una muntanya divideix dos rius que formen les dos valls on la ciutat est situada. La zona ms densament construda de la ciutat no arriba a ocupar uns 7 quilmetres quadrats.

Al 2004, la poblaci de la ciutat era de 447.419 habitants, i la superfcie que ocupa s de 338,72 quilmetres quadrats, fent que sigui una de les ciutats amb una densitat de poblaci ms baixa, sobretot comparant-la amb les altres ciutats japoneses (1101hab./Km2).

 Histria .

Edat medieval.

Fundada abans del 1500, Nagasaki era una vila de poca importncia fins que, amb l'arribada del europeus, cap al 1542, quan una nau portuguesa encall accidentalment, en algun lloc de la prefectura de Kagoshima. El missioner jesuta Sant Francesc Xavier tamb arrib al Jap, en una altra part del territori el 1549, per deix el pas per Xina al 1551, morint poc desprs. Els seguidors seus que continuaren al Jap, convertiren uns quants daimyo (senyors feudals) al cristianisme. El ms notable d'aquests daimyo va ser Omura Sumitada, que va aprofitar la seva conversi per treure'n gran profit econmic, rebent una porci del comer del port que les naus portugueses establiren (amb la seva ajuda) a Nagasaki, l'any 1571.

La petita vila porturia aviat es convert en una ciutat, i els productes portuguesos importats a travs de Nagasaki (productes com el tabac, el pa, la tempura, els teixits, i un tipus de pasts esponjs portugus anomenat "castellas") van ser aviat assimilats dintre de la cultura popular japonesa. A ms, els portuguesos tamb els venien productes que portaven de la Xina.

Degut a la inestabilitat que es visqu al pas en els segents anys, Sumitada i el lder jesuta Alexandro Valignano, van concebre un pla per crear un control de pas administratiu, sota control els jesutes. Desprs d'un breu perode cap al 1580, on la ciutat de Nagasaki ser una colnia jesuta, amb poder administratiu i militar, el 1587, Toyotomi Hideyoshi, un daimyo no cristi, unificar el pas arribant a Kyushu. Conscient de la gran influencia cristiana al sud del Jap, aix com el paper arrogant que els jesutes estan tenint en el tema poltic, Toyotomi Hideyoshi ordena expulsar a tots el missioners, i passar a controlar la ciutat sota les seves ordres directes. Els cristians, tant japonesos com extrangers, van ser perseguits, i el 1596 Hideyoshi va crucificar-ne 26, per prevenir qualsevol intent d'usurpaci de poder. Molts dels habitants de Nagasaki, per, van continuar practicant el culte cristi. A pesar d'aix, els mercaders portuguesos no van ser molestats, i a ms, la ciutat va continuar el seu desenvolupament.

El 1603, quan Tokugawa Ieyasu arriba al poder, el cristianisme est tolerat, per amb fora recels. Molts daimyo cristians eren importants aliats a la Batalla de Sekigahara, i la posici de Tokuhara no era suficientment forta per poder atacar-los. Per desprs que el castell d'Osaka fos pres, y que Toyotomi Hideyoshi assassinat, el domini de Tokugawa estava assegurat. A ms, els holandesos i els anglesos comerciaven sense tenir cap intenci d'imposar la seva religi, i els holandesos demostraren que el seu inters era simplement comercial quan dispararen contra els cristians en la rebelli de 1637 succeda a Shibamara, demostrant el seu suport al Shogunat. La citada rebelli de Shimabara fou un dels ltims intents dels cristians per mantenir la llibertat de religi al pas, i tingu com a resposta l'acci militar ms gran que visqu el Jap fins a la restauraci Meiji, succeda a la segona meitat del segle XIX. 

Aquesta rebelli de Shimbara ser utilitzada, pel Shogunat de Tokugawa, com a propaganda per a convncer que les influncies extrangeres eren pitjors del que en un principi s'hauria pogut imaginar. El 1641, com a recompensa per la seva ajuda, s'atorg als holandesos una illa artificial anomenada Dejima, a la badia de Nagasaki, com a base d'operacions. Nagasaki ser, des de llavors fins al 1855, l'nic lloc on el Jap permetr tenir contacte amb l'exterior. Una altra cosa a tenir en compte d'aquesta poca es que el 1720 s'acabar la prohibici sobre els llibres holandesos, i conseqentment, Nagasaki rebr una onada d'estudiosos de rangoku, o ensenyament holands.
Durant el perode Edo, la ciutat ser governada pel shogunat de Tokugawa.

 Edat moderna .

Desprs que Matthew Perry (oficial i capit de marina nord-americ) arrib al Jap i el forci a que s'obri als paisos accidentals, amb la signatura del Tractat de Kanagawa el 31 de mar de 1854, Nagasaki es converteix en port lliure i comenar una modernitzaci el 1868, desprs de la caiguda del Shogunat. 

Amb la Restauraci Meiji, Nagasaki aconseguir un cert domini econmic, amb la indstria de construcci de vaixells i naus com la ms important. Aquest fet contribuir, durant la Segona Guerra Mundial, a que sigui un dels possibles objectius pel llanament d'una bomba atmica, ja que en les seves drassanes i factories es construeix bona part de la flota naval japonesa.

 Edat Contempornia .

Llanament de la Bomba Nuclear.

El 9 d'Agost de 1945 es llenar sobre la ciutat la segona bomba atmica utilitzada en un conflicte bllic. El bombarder "Bockstar", en busca de drassanes, es trob amb la fbrica d'armes de Mitsubishi, sobre la qual deix caure la bomba, anomenada "Fat Man", ms poderosa que la d'Hiroshima.

Hiroshima era el tercer blanc alternatiu per tirar aquesta bomba, la primera era Nigata, on la pluja va fer impossible llenar-hi la bomba, la segona Kokura, on aquell dia hi havia boira espesa i no es podia ubicar, y la tercera, Nagasaki, on es decid tirar la bomba perqu l'avi que la portava ja tenia poc combustible, desprs que un altre avi "Great Artist", actuant com a aeronau meteorolgica, inform que hi havia una clariana entre els nvols que cobrien la ciutat. Quan l'avi que transportava la bomba (el "Bockstar") hi arrib, es trob amb un cel tapat de nvols i  noms tenia combustible per sobrevolar la zona una vegada; s'havia de decidir llenar la bomba o tornar sense fer-ho. Finalment, es decid llenar la bomba amb l'ajuda del radar, a les 11:02 del mat.

Efectes del Bombardeig.


La part nord de la ciutat va ser totalment destruda i s'estima que aproximadament dels 240.000 habitants que tenia la ciutat en aquell poca, 75.000 persones varen morir en l'atac, i que posteriorment, la suma de morts per enfermetats i ferides causades per la bomba, super al llarg dels anys les 140.000 persones. 
El fet que la ciutat estigui ubicada en un terreny molt muntanys ajud a delimitar els efectes de l'ona expansiva de l'explosi, tot i que aix no imped que la ciutat pats un horror i caos similar al viscut a Hiroshima.
La ciutat no va ser inspeccionada per l'exrcit fins al cap d'una setmana, quan ja era poca cosa ms que un cementiri d'ossos, degut a la gran estupefacci que patiren els militars japonesos.
Els habitants que pogueren sobreviure a l'atac, hagueren d'assistir a la onada de ferits, en la seva gran majoria greus.

Desprs de la Guerra.
Al cap de 5 dies de l'atac sobre Nagasaki, el Jap es rend incondicionalment.
La ciutat va ser reconstruda desprs de la guerra, tot i que dramticament canviada. Nous temples i esglsies es construren i la presencia cristiana no noms desaparegu, sin que augment desprs de la guerra. Algunes de les restes de la destrucci s'han deixat com a memorials, aix com tamb s'han construt monuments i un Museu de la Bomba Atmica.
Nagasaki continua sent uns dels ports ms importants del Jap, amb una indstria de pesca important.


 Ciutats agermanades amb Nagasaki .
Saint Paul, Minnesota, Estats Units d'Amrica - (1955);
Santos, Brasil (1972);
Porto, Portugal (1978);
Middelburg, Pasos Baixos (1978);
Fuzhou, Repblica Popular de Xina (1980);
Vaux-sur-Aure, Frana (2005);

 Enllaos externs .
Pgina oficial de Nagasaki  .



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77254" title="Javans" nonfiltered="664" processed="662" dbindex="30716">

El javans s la llengua que es parla a les rees central i oriental de l'illa de Java, a Indonsia. La parlen aproximadament 75.500.000 persones. 

El javans pertany a la famlia austronsia; per tant, est relacionat amb l'indonesi o bahasa indonesia i amb el malai. Molts parlants de javans tamb parlen indonesi com a llengua oficial i de negocis. 

El javans pertany a la branca sndica de les llenges malaiopolinsies occidentals, branca al seu torn de la subfamlia malaiopolinsia de la superfamlia austronsica. s una llengua bastant propera al malai, al sondans, al madurs, al balins i, en menor mesura, a diverses llenges de Sumatra i Borneo.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77256" title="Gustau VI Adolf de Sucia" nonfiltered="665" processed="663" dbindex="30717">

Gustau VI Adold de Sucia (Estocolm, Sucia 1882 - 1973). Rei de Sucia des de l'any 1950 i fins a la seva mort. Descendents seu sn el rei Carles XVI Gustau de Sucia, la reina Margarida II de Dinamarca i la reina Anna Maria de Grcia.

Orgens familiars.
Nascut al Palau Reial d'Estocolm l'11 de novembre de 1882 essent fill del llavors prncep hereu i desprs rei Gustau V de Sucia i de la princesa Victria de Baden. Els seus avis paterns eren el rei Oscar II de Sucia i la princesa Sofia de Nassau mentre que els avis materns eren el gran duc Frederic I de Baden i la princesa Llusa de Prssia. En el moment de nixer se li atorg el ttol de duc de Skne.

Npcies i descendents.
El 15 de juny de l'any 1905 el prncep contragu matrimoni amb la princesa Margarida del Regne Unit, filla del prncep Artur del Regne Unit i de la princesa Llusa Margarida de Prssia. La princesa Margarida era nta de la reina Victria I del Regne Unit i besnta del rei Frederic Guillem III de Prssia. La parella s'establ a Estocolm i tinguren cinc fills:

SAR el prncep Gustau Adolf de Sucia, nascut el 1906 a Estocolm i mort en un accident aeri l'any 1947. Es cas amb la princesa Sibilla de Saxnia-Coburg Gotha l'any 1934 a Coburg.

SAR el prncep Sigvard de Sucia, nascut el 1907 a Estocolm i mort el 2002 a la mateixa ciutat. Es cas morganticament amb Erica Patzek per la qual cosa perd el seu ttol de prncep i els seus drets al tron suec.

SAR la princesa ngrid de Sucia, nascuda el 1910 a Estocolm i morta el 2002 a Copenhaguen. Es cas amb el rei Frederic IX de Dinamarca l'any 1935.

SAR el prncep Bertil de Sucia, nascut el 1912 a Estocolm i mort l'any 1997. Es cas amb la gallesa Lilian Davies l'any 1976.

SAR el prncep Carles Joan de Sucia, nat el 1916 a Estocolm. Es cas morganticament per la qual cosa perd els ttols i drets a la Corona. Casat en primeres npcies amb Elin Kerstin Margaretha Wijkmark i en segons npcies amb la comtessa Gunilla Wachtmeister af Johannishus.

Malauradament la princesa Margarida del Regne Unit mor l'any 1920 a Estocolm com a conseqncia d'una infecci. Tres anys desprs, el prncep Gustau Adolf contragu matrimoni amb lady Llusa Mountbatten, filla de la princesa Victria de Hessen-Darmstadt i del prncep Llusa de Battenberg. La parella no tingu fills. 


 Regnat .
L'any 1950 el prncep Gustau Adolf va esdevenir rei de Sucia desprs de la mort del seu pare. Durant el seu regnat, Gustau Adolf treball activament per la redacci d'una nova constituci que entr en vigor l'any 1975, dos anys desprs de la mort del rei, i que substitu un d'antiga datada de 1809. La nova constituci tingu importants efectes i contribu en la modernitzaci de Sucia adequant-la a les noves necessitats. Entre els efectes que aquesta produ, cal destacar la restricci legal del paper del sobir a una figura merament simblica semblant a la que ja tenien els reis de Dinamarca i de Noruega. 

Les qualitats personals de Gustau Adolf el convertiren en un rei extremadament popular i per tant en l'increment d'adeptes per la causa monrquica. Mostr interessos en diferents camps, tals com l'arquitectura o la botnica, en els quals aconseguir un importants prestigi.

Gustau Adolf tamb prengu part en nombroses expedicions arqueolgiques a la Xina i Grcia i fou adms a l'Acadmia Britnica pels seus treballs de botnica l'any 1958. Fund l'Institut Suec a Roma.

Mort a l'edat de 90 anys, l'any 1973 desprs d'una llarga malaltia pulmonar. El seu enterrament signific un trencament amb la tradici ja que fou sepultat a la capella reial d'Haga en lloc de Riddarholmskyrkan que s l'espai tradicional de sepultura dels reis suecs. 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77258" title="Margarida del Regne Unit" nonfiltered="666" processed="664" dbindex="30718">


 Margarida del Regne Unit (princesa hereva de Sucia) (1882 - 1920).

 Margarida del Regne Unit (comtessa de Snowdon) (1930 - 2002).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77262" title="La Alcarria" nonfiltered="667" processed="665" dbindex="30719">

La Alcarria s una comarca natural castellana situada al nord-est de la Meseta Sud, que ocupa el centre i el sud de la provncia de Guadalajara, part del nord-oest de la de Conca i del sud-est de la de Madrid.

s coneguda per la novella de Camilo Jos Cela Viaje a La Alcarria, per la seva mel amb denominaci d'origen i pel xai de raa alcarrea.

Limita al nord amb la comarca de La Sierra Norte - Sigenza, a l'est amb el Seoro de Molina i la Serrana de Cuenca, que tamb hi limita al sud juntament amb la Manxa, i a l'oest amb La Campia i la comarca d'Aranjuez. La travessen el Tajo i els seus afluents Cifuentes, Guadamajud, Guadiela, Henares, Tajua i d'altres de menor importncia.

Les poblacions ms importants sn Brihuega, Cifuentes, Chinchn, Huete, Pastrana, Priego i Sacedn. La ciutat de Guadalajara es troba entre La Campia i La Alcarria, tot i aix s considerada la capital de La Alcarria. La seva poblaci es troba dispersa en petites poblacions, moltes de les quals no superen els 200 habitants, cosa que fa que tingui una densitat de poblaci molt baixa.

 Alcarria conquense .
Est formada pels municipis d'Albalate de las Nogueras, Albendea, Alcantud, Arandilla del Arroyo, Alcohujate, Arrancacepas, Barajas de Melo, Buciegas, Buenda, Canalejas del Arroyo, Caaveruelas, Caaveras, Castejn, Castillo-Albarez, Gascuea, Huete, Huelves, La Peraleja, Leganiel, Olmeda de la Cuesta, Olmedilla de Eliz, Paredes de Melo, Pineda de Gigela, Portalrubio de Guadamejud, Priego, Puebla de Don Francisco, Saceda-Trasierra, Salmeroncillos, San Pedro Palmiches, Tinajas, Torralba, Torrejoncillo del Rey, Los Valdecolmenas,  Valdeolivas, Vellisca, Villanueva de Guadamejud, Villalba del Rey, Villar de Domingo Garca, Villar y Velasco, Villar del Infantado, Villarejo de la Peuela, Villas de la Ventosa i Vindel. 

Alcarria de Guadalajara .
Alaminos, Alarilla,Albalate de Zorita, Albares, Alhndiga, Alique, Almadrones, Almoguera, Almonacid de Zorita, Aranzueque, Argecilla, Armua de Tajua, Atanzn, Aun, Barriopedro, Brihuega, Baides, Berninches, Budia, Bujalaro,Cifuentes, Casa de Uceda, Casas de San Galindo, Durn, Escamilla, Escariche, Fuentelencina, Fuentenovilla, Gajanejos, Guadalajara, Hita, Horche, Illana, Jadraque, Las Inviernas, Lupiana, Mlaga del Fresno, Mandayona, Mazuecos, Mondjar, Pareja, Pastrana, Pealver, Pioz, Robledillo de Mohernando, Romanones, Sacedn, Salmern, Sayatn, Tendilla, Torija, Trijueque, Trillo, Utande, Yebes, Yebra, Ylamos de Arriba, Ylamos de Abajo, Zarzuela de Jadraque i Zorita de los Canes.

 Enllaos externs .
 Municipis de l'Alcarria Conquense;
 Pobles i municipis de l'Alcarria de Guadalajara;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77263" title="Pararhabdodon isonensis" nonfiltered="668" processed="666" dbindex="30720">

El Pararhabdodon isonensis s una espcie de dinosaure ornitpode descobert i descrit per primera vegada a partir de les troballes als jaciments de Sant Rom d'Abella a Isona (Pallars Juss), realitzades inicialment per l'equip de Josep Vicen Santaf i Maria Lourdes Casanovas i membres de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell. s possible que diversos ossos descoberts al masss de les Corberes per Yves Laurent, del Museu dels Dinosaures d'Espraza, siguin tamb del gnere Pararhabdodon. La seva classificaci taxonmica, per encara s provisional.

Segurament es tractava d'un dinosaure quadrped i herbvor, que habit a la zona al Cretaci superior, fa uns 65 milions d'anys. A partir de les restes trobades fins el moment es creu que era un hadrosaure (dinosaures amb un bec aixafat, semblant al dels necs actuals), feia uns 6 metres de longitud i 3 d'alada, amb un pes d'unes 3 tones.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77265" title="Ayyub ibn Habib al-Lakhm" nonfiltered="669" processed="667" dbindex="30721">
Ayyub ibn Habib al-Lakhm (en rab                    , Ayy b ibn  ab b al-La m ), val de l'ndalus (716).

Fill d'una germana de Mussa ibn Nussayr, conquistador del regne visigot de Toledo, va ser nomenat interinament val de l'ndalus desprs de l'assassinat del seu cos Abd-al-Aziz ibn Mussa , crrec que va exercir fins a l'arribada del nou val designat pel governador d'Ifrqiya, Al-Hurr ath-Thaqaf.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77271" title="Jos Estivalis Calvo" nonfiltered="670" processed="668" dbindex="30722">
Jos Estivalis Calvo, (Valncia, 1886-Pars, 1939), tipgraf, cineasta anarquista catal, que va combatre el feixisme amb la seva cmera. Anomenat Armand Guerra.

Enllaos externs.
 Biografia a la Enciclopedia Anarquista;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77272" title="Jos Pellicer Gandia" nonfiltered="671" processed="669" dbindex="30723">
Jos Pellicer-Gandia (Valncia, 28 d'abril de 1912-8 de juny de 1942). Tipgraf i anarquista valenci, de la CNT, anomenat tamb El Durruti valenci. Membre fundador de la Columna de Ferro, en la que va lluitar. Va ser executat pels feixistes espanyols.

Va estudiar als jesutes i ingress a la CNT l'any 1932.

Enllaos externs.
 Biografia a l'Enciplopdia Anarquista.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77274" title="Salvador Segu Rubinat" nonfiltered="672" processed="670" dbindex="30724">

Salvador Segu Rubinat (Tornabous, 23 de desembre de 1886 - Barcelona, 10 de mar de 1923), conegut com El noi del sucre, fou un dels lders ms destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principis del segle XX. 

Rep el seu sobrenom a la costum de menjar-se sols els sucres que li servien els cambrers pel caf.

De professi pintor, ja des de molt jove va mostrar inquietud per les idees llibertries; seguidor de L'Escola Moderna de Francesc Ferrer i Gurdia, en la seva formaci autodidacta tamb va relacionar-se amb personatges culturals i poltics de l'poca, con Francesc Layret, fundador de l'Ateneu Enciclopdic Popular.

Va donar un fort impuls a la formaci i educaci de les classes obreres des dels sindicats, i postul com a armes revolucionries la preparaci cultural, intellectual i tcnica dels treballadors. En aquest sentit, va ser president de l'Ateneu Sindicalista del carrer Ponent de Barcelona , on va organitzar la biblioteca i lloc on van assumir-se funcions de Centre Superior d'Estudis sindicalistes i anarquistes.

Va impulsar la creaci de Solidaridad Obrera, formant part del consell directiu com a vocal. El 1916 va iniciar negociacions per a un pacte d'unitat conjunta d'acci entre la CNT i la UGT com a front nic del moviment obrer, que convocaren plegats inicialment una vaga general de 24 hores com a protesta per l'augment de preu dels comestibles, que va continuar amb una vaga general indefinida, el 1917, com a petici al govern espanyol per tal que garants a la poblaci obrera una mnima qualitat de vida i activitats emancipadores. Es va aconseguir la jornada laboral de 8 hores.

Fou escollit secretari general de la CNT a Catalunya al congrs de Sants del 1918, on va proposar que fos permesa l'actualitzaci de mestres racionalistes (pedagogia llibertria seguidora de l'Escola Moderna) dins aspectes sindicals. . A congressos posteriors, juntament amb Joan Peir i ngel Pestaa, va oposar-se a accions ms exaltades i radicals portades a terme per altres membres de la CNT.  Tamb va recolzar la retirada de la CNT de la Tercera Internacional, a congressos posteriors con el del Teatre de la Comdia o el ple de Regionals de Saragossa.



Va ser detingut moltes vegades per la seva activitat anarcosindicalista. Durant la vaga de La Canadenca es trobava pres, per va ser alliberat el dia que es va desconvocar i va poder parlar a l'assemblea organitzada pel comit de vaga a la plaa de braus "Las Arenas". El novembre del 1920, va ser deportat juntament amb Llus Companys, el sindicalista Mart Barrera i 36 persones ms al Castell de la Mola de Ma.

El 10 de mar de 1923, en plena maduraci per promoure entre els treballadors la idea de l'emancipaci com a motor social, va sser assassinat d'un tret al carrer de la Cadena, en el barri del Raval de Barcelona, a mans de pistolers blancs del Sindicat Lliure de la patronal catalana sota protecci del Governador Civil de Barcelona Martnez Anido, agrupada al voltant de la Lliga Regionalista. En el mateix tiroteig, van deixar malferit el tamb anarcosindicalista Francesc Comes conegut com a "Perones", que moriria pocs dies desprs. 

Ha rebut molts homenatges desprs de mort, com l'organitzaci i posada en marxa de la Fundaci Salvador Segu.

Referncies.


Bibliografia.
Peirats, Josep. La CNT en la revolucin espaola. Paris, Ruedo Ibrico, 2 Ed, 1971;
Huertas Clavera, Josep M. Salvador Segu "el noi del sucre"; materials per una biografia. Barcelona. Laia, 1976;
Fundaci Salvador Segu. Las relaciones entre la UGT y la CNT. Apndice Ramn lvarez. Madrid, F.S.S, 1989;
Bar, Antonio. La CNT en los aos rojos: del sindicalismo revolucionario al anarcosindicalismo. 1910-1026. Madrid, Akal D.L, 1981;
Segu, Salvador. Narraciones. anarco-sindicalistas de los aos veinte / Salvador Segu...al.,Barcelona, Icaria, 1978;
Edicin de Antonio Elorza. Artculos madrileos de Salvador Segu. Madrid, Editorial Cuadernos para el dilogo, S.A., 1976;
Pere Foix. Apstols i mercaders. Barcelona, Editorial Nova Terra, 1976;
Segu, Salvador. Escola de rebellia. Histria d'un sindicalista. Lleida, Edicions el Jonc, 2008;

Enllaos externs.
Fundaci Salvador Segu;
Ateneu Enciclopdic Popular;
Discurs de Salvador Segu en l'acte de clausura del Congres de la CNT a Barcelona els dies 28, 29 i 30 de juny i 5 de juliol de 1918.;
Conferncia pronunciada per Salvador Segu al castell-pres de La Mola de Ma, el 31 de desembre de 1920;
Anarcoefemrides;
 Escruixidor relat del seu assassinat;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77278" title="Ot I de Borgonya" nonfiltered="673" processed="671" dbindex="30725">
Ot I de Borgonya ( 944 - 965 ), duc de Borgonya (956-965).

Orgens familiars.
Fill d'Hug el Gran, comte de Pars i germ per tant d'Hug Capet, primer rei de Frana de la dinastia Capet.

Npcies i descendents.
Es cas amb Letgarda de Borgonya, filla del duc Gilbert de Chlon i la seva esposa Ermengarda de Borgonya. D'aquesta uni no tingueren fill.

Mor el 22 de febrer de l'any 965, sent succet al ducat de Borgonya pel seu germ Enric I de Borgonya.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77279" title="Federica Montseny i Ma" nonfiltered="674" processed="672" dbindex="30726">
Federica Montseny i Ma (Madrid, 12 de febrer de 1905 - Tolosa de Llenguadoc, 14 de gener de 1994) va ser una lder anarquista, va ser ministra durant la II Repblica Espanyola i  la primera dona ministra de l'Europa Occidental.

Biografia.
Filla dels tamb anarquistes Joan Montseny (Federico Urales) i Teresa Ma (Soledad Gustavo), dos coneguts mestres llibertaris propulsors de l'escola racionalista de Francesc Ferrer i Gurdia i editors de La Revista Blanca, una publicaci destacada dins el pensament llibertari espanyol durant el primer ter del segle XX. La seva educaci va sser impartida per la seva mare i la va completar d'una manera autodidacta llegint literatura o teatre, tant fossin clssics com obres contempornies. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona.

Amb 18 anys ja defensava clarament l'anarquisme, edat a la qual va publicar el seu primer article a Solidaridad Obrera. D'aleshores en no va parar d'escriure collaborant freqentment amb La Revista Blanca i en les seves collacions de narrativa La Novella Ideal i Voluntad. Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera va escriure tres novelles centrades en l'emancipaci femenina, La Victoria, El hijo de Clara i La indomable. Ja llavors defensava la igualtat entre sexes dins d'una societat sense Estat ni capital. Es desmarcava de les feministes de la seva poca que solament pretenien un reconeixement poltic de la dona dins la societat capitalista.

 Entre els mesos de novembre de 1936 i maig de 1937, Federica es va fer crrec del Ministeri de Sanitat i Assistncia Social en el govern del socialista Francisco Largo Caballero. La seva tasca en el govern es va veure limitada per la curta durada del seu mandat. No obstant aix, en pocs mesos planej llocs d'acollida per a la infncia, menjadors per a embarassades, una llista de professions exercides per persones discapacitades i el primer projecte de llei de l'avortament a Espanya. Prcticament cap dels seus projectes va arribar a executar-se. El seu projecte de llei de l'avortament va rebre l'oposici d'altres ministres del govern i va deixar-se de banda quan Federica va sortir del govern a causa dels Fets de maig del 1937. El dret a l'avortament no seria reconegut a Espanya fins cinquanta anys desprs. 

El 1938, desprs de la caiguda del govern de Largo Caballero, presid el 1er comit d'enlla CNT-UGT i fou la responsable del Departament de Sanitat de la Comissi de Batallons de Voluntaris . Va defensar el POUM de les acusacions de traci fetes per part dels dirigents del PSUC i el PCE. Tamb va intercedir entre les disputes armades entre el PSUC i militants de CNT pel control de l'edifici de Telefnica a Barcelona.

Va exiliar-se a Frana, en finalitzar la Guerra Civil Espanyola, continuant amb el seu treball sindical a la CNT. El 1977 va retornar a l'Estat Espanyol per a la reconstrucci del sindicat ara en territori espanyol. Ni l'exili ni els seus problemes de visi van impossibilitar-la en la propaganda i difusi dels ideals llibertaris que defensava. Va morir el 1994 a la ciutat de Tolosa de Llenguadoc.

 Publicacions .
 Horas trgicas (1921);
 La Victoria (1925);
 La mujer, problema del hombre (1932);
 Anselmo Lorenzo (1938);
 Cien das de la vida de una mujer (1949);
 El problema de los sexos (1951);
 El xodo. Pasin y muerte delosespaoles en elexilio (1969);
 Crnicas de la C.N.T. (1974);
 El anarquismo (1974);
 El xodo anarquista (1977);
 Mis primeros cuarenta aos (1987) ;

Enllaos externs.
 Biografia;
 Centre Federica Montseny;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77283" title="Enric I de Borgonya" nonfiltered="675" processed="673" dbindex="30727">
Enric I de Borgonya o Ot-Enric de Pars ( 946 - 1002 ), duc de Borgonya (965-1002).

Orgens familiars.
Fill d'Hug el Gran, comte de Pars i germ per tant d'Hug Capet, primer rei de Frana de la dinastia Capet, aix com d'Ot I de Borgonya.

A la mort del seu germ Ot I, Enric fou nomenat duc de Borgonya, per la mort sense descendents legtims d'aquell.

Npcies i descendents.
Es cas el 972 amb Gerberga de Chlon, vuda d'Adalbert II d'Itlia. D'aquesta uni no tingueren fills, per Enric I de Borgonya adopt el fill d'aquesta:
 Ot-Guillem de Borgonya (962-1026), duc de Borgonya;

El 992 es torn a casar amb Garsenda de Gascunya, d'aquesta uni per no tingueren fills coneguts.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77287" title="Ot-Guillem de Borgonya" nonfiltered="676" processed="674" dbindex="30728">
Ot-Guillem de Borgonya ( 962 - 1026 ), comte de Borgonya (986-1026) i duc de Borgonya (1002-1004).

Orgens familiars.
Nasqu el 962 sent fill d'Adalbert II d'Itlia, rei d'Itlia i la seva esposa Gerberga de Chlon. 

Gerberga a la mort d'Adalbert es torn a casar el 972 amb el duc Enric I de Borgonya, el qual adopt Ot-Guillem com a fill propi i com hereu dels seus territoris.

Comtat i Ducat de Borgonya.
Ot-Guillem fou designat hereu a la mort del duc Enric I de Borgonya el 1002, per davant el poder del monarca francs Robert II de Frana el 1004 fou desposet dels seus dominis del Ducat de Borgonya, els quals foren integrats a la Corona francesa. 

Ot-Guillem mantingu, per, els seus dominis sobre el Franc Comtat iniciant aix la dinastia d'Ivrea dels comtes de Borgonya.

Ot-Guillem es va rebellar l'any 1016 contra l'emperador Enric II per poder controlar les seves possesions dins el Sacre Imperi Romanogermnic.

Npcies i descendents.
Es cas amb Ermentruda de Reims, filla del comte Renaud de Reims. D'aquesta uni van tenir:
 Guiu I de Mcon (v 975-1006), comte de Mcon;
 Renaud I de Borgonya (v 990-1057), comte de Borgonya;
 Agns de Borgonya, casada amb Guillem V d'Aquitnia i posteriorment amb Guifr II d'Anjou;
 Gerberga de Borgonya, casada amb el comte Guillem II de Provena;
 Matilda de Borgonya, casada amb Landri de Nevers;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77290" title="Sumapaz" nonfiltered="677" processed="675" dbindex="30729">
Sumapaz fou un estat comunista que va existir a Colmbia el 1948.

L'assassinat a Bogot del lder progressista d'extracci liberal Jorge Eleicer Gaitn el 9 d'abril de 1948 provoc l'eclosi de colera de les masses populars donant origen al "Bogotazo", una srie de revoltes i saquejos a la capital Bogota que acab als pocs dies desprs d'un bany de sang. Els liberals venuts es retiraren al camp i organitzaren la resistncia amb el suport essencialment del Partit Comunista. Els propietaris per part seva organitzaren partides armades per lluitar contra els liberals, que degeneraren rpidament en grups de bandits. Aquest perode fou conegut com  "La violncia" i diversos personatges es feren famosos per les seves accions atroes. Mas de dos-cents mil morts fou el resultat d'aquest perode. El 1953 el General Gustavo Rojas Pinilla prengu el poder i ofer el final de la guerra; cinc mil guerrillers liberals deixaren les armes.

El Partit Comunista desconfiava de Rojas i es va negar a lliurar les armes. Els grups comunistes es concentraren durant les negociacions a Sumapaz, plaa forta dels comunistes que la dominaven des el 1948, i on de fet s'havia establert un estat comunista; al cap d'un dies els comunistes foren de sobte atacats per forces militars que fan servir per primera vegada helicpters i napalm. Els comunistes, dirigits sota el comandament de Manuel Marulanda, lies "Tir fix", es retiraren cap al sud (1953), on van establir altres zones alliberades que foren conegudes com les "Repbliques independents".

Vegeu: Marquetlia



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77292" title="Repblica islmica del Daguestan" nonfiltered="678" processed="676" dbindex="30730">
La Repblica islmica del Daguestan es un estat islmic proclamat pels islamistes al Daguestan el 1999, i que nominalment encara existeix.

El9 d'agost de 1999 combatents islamistes de Daguestan i Txetxnia liderats pel cabdill txetx Xamil Bassiev, van prendre diverses poblacions al Daguestan, a la zona fronterera amb Txetxnia. El 10 d'agost de 1999 la Xura Islmica del Daguestan va proclamar la Repblica Islmica del Daguestan, sota la llei de la Xara, i van declarar la Djihad (Guerra Santa) a Rssia.

El Congrs dels Pobles de Itxkria i Daguestan, format ja abans per Bassiev, va ser rebatejat  com Mejlisul (que probablement significa Suprem Mejlis o Consell) dels Musulmans d'Itxkria (Txetxnia) i Daguestan. D'acord amb la declaraci de la Xura, Xamil Bassiev podria ser considerat l emir. El nou estat comptava amb una nova bandera que es verda, amb serrells daurats, i cont inscripcions islmiques.

Va ser designat Primer Ministre Siradjin Ramazanov , qui va dir el 17 que havia encetat consultes per formar govern havent designat Ministre d'Informaci a Magomed Tagaev (autor de diversos llibres cridant a la guerra Santa al nord del Caucas). El mateix dia es va anunciar que es creava la Gurdia de la Xara, per mantenir l'ordre pblic en les ciutats sota el seu control. S'indicava que uns deu mil habitants d'aquestes ciutats havien fugit dels bombardejos cap a Makhatxkal.

L'exrcit rus, utilizant bombes de buit, va aconseguir recuperar el control dels districtes ocupats pels islamistes (setembre), i poc desprs va envair Txetxnia. Els combatents, retirats a zones inaaccesibles, tot i que privats del ajut txetx, continuaren el combat per mitja de guerrilles, que van intensificar la seva acci el 2005.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77293" title="Terratrmol del 1906" nonfiltered="679" processed="677" dbindex="30731">

El terratrmol del 1906 que va afectar la ciutat californiana de San Francisco va ser una de les principals catstrofes del segle XX.

Va succeir a les 5 de la matinada del dia 18 d'abril de 1906 i sembla que va tenir una magnitud a l'escala Mercali de 7'8 a la ciutat, per va arribar a magnitud 9 a Santa Rosa on la devastaci va ser total.

L'epicentre del sisme va estar situat a unes dues milles de la ciutat i va provocar la ruptura  de la falla de San Andrs.

Al moviment de terra li segu una onada d'incendis que van devastar la ciutat.  

Les vctimes mortals s'estimen entre 3.000 i 6.000 una part d'ells a ciutats del voltant de la badia. Unes 300.000 persones, d'un total dels 400.000 habitants de San Francisco es quedaren sense habitatge.

Com a conseqncia d'aquest terratremol es va afavorir que la ciutat de Los Angeles substitus a San Francisco com a capital econmica de Califrnia.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77294" title="Bit de paritat" nonfiltered="680" processed="678" dbindex="30732">
Bit de paritat s un mtode per a la detecci d'errors de transmisi o emmagatzament de dades. Consisteix en afegir 1 bit per a cada paraula, on s'especifica si la quantitat de bits amb valor 1 de la paraula s parell o senar, s a dir, es fa la suma dels bits anteriors i es redueix a un bit.

Aquest mtode detecta els errors, per no els corregeix (noms en el cas que la paraula transmesa sigui de mida 1 bit).

Vegeu tamb.
Detecci d'errors;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77297" title="Most" nonfiltered="681" processed="679" dbindex="30733">

Most s el suc del ram a ms d'altres elements del ram com la pell.

En la prctica enolgica es reserva el nom de most pel producte lquid obtingut de la premsada del ram integre, amb pellofa i raspa, destinat a ser convertit en vi desprs de la fermentaci o altres tractaments enolgics.

El most s la base dels vins el seu color depen de si s'ha obtingut amb raspa (negre) o sense (blanc).

El suc de ram, en canvi, s el nom amb el que es coneix el most clarificat i purificat destinat, desprs de tractaments trmics del tipus de l'esterilitzaci,a ser una beguda sense alcohol i d'alt contingut en sucre.

Els mosts contenen d'un 70 a un 85% d'aigua i de 140 a 225 g de sucre per litre. Actualment s molt corrent fabricar most concentrat que aleshores ja no fermenta i s apte per al transport, fabricaci de begudes o servir per ensucrar i augmentar el grau alcohlic d'alguns tipus de vins. 

El most cont cids orgnics (especialment cid tartric i cid mlic), sals minerals (potassi, calci, magnesi i sodi), tan, matries colorants, nitrogenades, amoniacals o orgniques, gomes, pectina etc. La densitat varia entre 1,05 i 1,13 i es determina amb densmetres o altres aparells per conixer el grau alcohlic probable del vi que en resulti. 

El ramat s una forma tradicional de conservar el most a base de fer-li perdre aigua per cocci fins que arriba a una textura com la de la melmelada. s a la vegada un producte cid i ensucrat. 

Vegeu tamb.
Mostillo;

 Bibliografia .
Ron Herbst i Sharon Tyler Herbst; Wine Lover's Companion; Barron's; ISBN 0-8120-1479-0 (paperback, 1995);
Marian W. Baldy, Ph.D.; The University Wine Course - A Wine Appreciation Text & Self Tutorial, 2nd Edition; The Wine Appreciation Guild; ISBN 0-932664-69-5 (paperback, 1995);
John Whittaker; Winemaking; Lone Pine Publishing; ISBN 1-55105-030-7 (paperback, 1994);
Jerome O. Nriagu; Saturnine Gout Among Roman Aristocrats: Did Lead Poisoning Contribute to the Fall of the Empire?; New England Journal of Medicine 308(11):660-3, 1983 Mar 17.;
Ilaria G. Giacosa; A Taste of Ancient Rome; University of Chicago Press; ISBN 0-226-29032-8 (paperback, 1994);
Molina, R; Teora de la Clarificacin de Mostos y Vinos y sus aplicaciones prcticas; ISBN 84-89922-28-4 (paperback, 2000);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77298" title="Tan" nonfiltered="682" processed="680" dbindex="30734">
Els tanins sn un grup de substncies complexes de composici diversa per caracteritzada per la presncia de fenols. Estan presents en molts vegetals, generalment en les fulles, fruts immadurs i a l'escora dels arbres.

Qumicament no sn cristallitzables i sn insolubles en la major part dels dissolvents orgnics.

En el vi un adequat grau de tanins contribueixen a donar un buquet caracterstic o s'utilitza per clarificar-los. 

Els tanins tenen un lleuger olor caracterstic, sabor amarg i astringent i el seu color va des del groc fins al castany clar. Els tanins tamb sn responsables de l'astringncia de caf te i cacau. La proporci de tanins a les fruites verdes disminueix en madurar per la polimeritzaci d'aquestes substncies.

La principal aplicaci dels tanins s en l'adobat de pells, en aquest cas noms s'empren els de determinades espcies vegetals com l'alzina, pi o el castanyer.

Tamb es fa servir com a mordent en els txtils i en medicina per a tractar les cremades.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77301" title="Pectina" nonfiltered="683" processed="681" dbindex="30735">

Pectina s una substncia vegetal formada per cids poligalacturnics, de cadena llarga, ms o menys esterificats amb metanol.

Els vegetals sn ms o menys rics en pectina, en la prctica industrial la principal font de pectina prov dels residus de les pomes o l'escora de fruits ctrics.

La pectina comercial incorpora sucres i sals i s'utilitza com gelificant, espessidora i estabilitzadora d'aliments (melmelada, gelatina, conserves, salses, etc). 

En fabricar melmelada alguns fruits necessiten la incorporaci de pectina per tal que pugui adquirir la consistncia desitjada. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77303" title="cid mlic" nonfiltered="684" processed="682" dbindex="30736">









L'cid mlic o cid hidroxisuccnic, de frmula qumica COOH-CH(OH)-CH2-COOH s un cid orgnic, que es troba present en la seva forma levogira en  diverses fruites, entre elles la poma (d'on deriva el seu nom, malus: "poma") 

Es present de forma natural tamb en molts sucs de fruita, el most entre ells, on contribueix a l'equilibri entre cids i sucres que fan agradable el producte. T usos medicinals i com acidificant d'aliments

Cal no confondre l'cid mlic amb l'cid maleic o l'cid malnic, que sn cids semblants en nom i estructura.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77304" title="Gurkhaland" nonfiltered="685" processed="683" dbindex="30737">
Gurkhaland s el nom de l'estat proposat pels gurkhes del nord de l'ndia.

Els gurkhes sn un nmero important a la regi de Darjeeling, al nord de Bengala Occidental. La idea de crear una terra per als Gurkhes sorg el 1956/1957, a conseqncia d'una querella lingstica. 

Es va crear desprs el Front d'Alliberament Nacional Gurkha presidit per Subhas Ghising. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77306" title="Front d'Alliberament Nacional Gurkha" nonfiltered="686" processed="684" dbindex="30738">


El Front d'Alliberament Nacional Gurkha es un partit poltic de l'ndia que pretn representar a la naci gurkha.

Es va crear vers el 1970, presidit per Subhas Ghising.

La bandera del partit i de l'"estat de Gurkhaland" que proposava va ser creada per Subhas Ghising i va aparixer en pblic el 12 de maig de 1986 a Darjeeling en una manifestaci per l'autonomia. La bandera s verda amb quatre barres grogues horitzontals, i tres estels i t un punyal khukri tpic dels gurkhes. Les bandes signifiquen les llibertat, igualtat, fraternitat i l'oportunitat; els tres estels simbolitzen la unitat, la fe i el dest.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77313" title="Regi de Tren?n" nonfiltered="687" processed="685" dbindex="30739">

La Regi de Tren n  (eslovac:  Tren iansky kraj ) s una sosdivisi (kraj) de la Repblica d  Eslovquia. La capital s Tren n. Es divideix en nou okresy:

 Bnovce nad Bebravou;
 Ilava;
 Myjava;
 Nov Mesto nad Vhom;
 Partiznske;
 Povask Bystrica;
 Prievidza;
 Pchov;
 Tren n;

 Enllaos.
 Pgina oficial;
 Pgina oficial de la capital;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77316" title="Regi de Koice" nonfiltered="688" processed="686" dbindex="30740">

La Regi de Koice  (eslovac:  Koick  kraj ) s una sosdivisi (kraj) de la Repblica d'Eslovquia. La capital s Koice. Es divideix en 11 okresy:

 Gelnica;
 Koice I;
 Koice II;
 Koice III;
 Koice IV;
 Koice okolie (al voltanat de Koice);
 Michalovce;
 Ro ava;
 Sobrance;
 Spisk Nov Ves;
 Trebiov;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77319" title="Regi de Preov" nonfiltered="689" processed="687" dbindex="30741">

La Regi de Preov  (eslovac:  Preovsk kraj ) s una sotsdivisi (kraj) de la Repblica d'Eslovquia. La capital s Preov. Es divideix en 13 districtes:

 Preov;
 Sabinov;
 Bardejov;
 Svidnk;
 Vranov nad Top ou;
 Levo a;
 Kemarok;
 Star  ubov a;
 Poprad;
 Medzilaborce;
 Humenn;
 Snina;
 Stropkov;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77321" title="Regi de ilina" nonfiltered="690" processed="688" dbindex="30742">

La Regi de ilina  (eslovac:  ilinsk kraj ) s una sotsdivisi (kraj) de la Repblica d'Eslovquia. La capital s ilina. Es divideix en 11 okresy:

 Byt a;
 adca;
 Doln Kubn;
 Kysuck Nov Mesto;
 Liptovsk Mikul;
 Martin;
 Nmestovo;
 Ruomberok;
 Tur ianske Teplice;
 Tvrdon;
 ilina;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77326" title="Llista de personatges en els llibres de Harry Potter" nonfiltered="691" processed="689" dbindex="30743">
Aqu hi ha una llista dels personatges que surten a tots els llibres de Harry Potter:
Entre parntesi el nom en angls del personatge (en cas de qu sigui diferent del nom catal) i desprs del gui informaci adicional. desprs del nom informaci sobre el personatje, i en cursiva el nom en angls del personatge (en cas de qu sigui diferent respecte el nom en catal);
Estudiants.
Gryffindor.
El trio protagonista;
Harry James Potter;
 Ronald Bilius Weasley ;
 Hermione Jane Granger;
Del mateix curs que en Harry;
Neville Longbottom;
Lavender Brown;
Seamus Finnigan;
Parvati Patil;
Dean Thomas;
1 any ms grans que en Harry;
Katie Bell;
Cormac McLaggen;
2 anys ms grans que en Harry;
Fred Weasley;
George Weasley;
Lee Jordan;
Angelina Johnson;
Alicia Spinnet;
Kenneth Towler - Companya d'habitaci d'en Fred, en George, i en Lee; vctima d'una de les seves trapelleries;
Patricia Stimpson;
4 anys ms grans que en Harry;
Percy Weasley;
Marc Roure (Oliver Wood);
1 any ms petits que en Harry;
Ginny Weasley;
Pau Parra (Colin Creevey);
2 anys ms petits que en Harry;
Rosana Vana (Romilda Vane);
3 anys ms petits que en Harry;
Dani Parra (Dennis Creevey) - Germ del Pau Parra;
Jimmy Peakes;
Natalie McDonald;
4 anys ms petits que en Harry;
Euan Abercrombie;
No se'n sap l'edat;
Ritchie Coote;
Andrew Kirke;
Demelza Robins;
Jack Sloper;
Vicky Frobisher;
Geoffrey Hooper;

Ravenclaw.
El mateix any que en Harry;
Terry Boot;
Mandy Brocklehurst;
Anthony Goldstein;
Isabel McDougal;
Padma Patil;
Lisa Turpin;
Michael Corner;
Su Li;
Stephen Cornfoot;
Kevin Entwhistle;
Fawcett - no se'n sap el nom de pila;
1 any ms que en Harry;
Eddie Carmichael;
Xo Xang (Cho Chang);
Penlope Aiguaclara;
Roger Davies;
Marietta Edgecombe;
Marcus Belby;
Ms petits que en Harry;
Luna Lovegood;
Stewart Ackerley;
Orla Quirke;
No se'n sap l'edat;
Stebbins;
Bradley;
Chambers;

Hufflepuff.
El mateix curs que en Harry;
Hannah Abbott;
Susan Bones;
Justin Finch-Fletchley;
Ernie Macmillan;
Zacharias Smith;
Hufflepuffs ms grans que en Harry;
Cedric Diggory;
Hufflepuffs ms joves que en Harry;
Eleanor Branstone;
Owen Cauldwell;
Laura Madley;
Kevin Whitby;
Rose Zeller;
Curs desconegt;
S Fawcett;
Summerby;
Cadwallader;

Slytherins.
Del mateix curs que en Harry;
Draco Malfoy;
Vincent Crabbe;
Gregory Goyle;
Pansy Parkinson;
Millicent Bulstrode;
Daphne Greengrass;
Theodore Nott;
Blaise Zabini;
Ms grans que en Harry;
Miles Bletchley;
Bole;
Derrick;
Terence Higgs;
Marcus Flint;
Adrian Pucey;
Ms joves que en Harry;
Malcolm Baddock;
Graham Pritchard;
Curs desconegut;
Harper;
Montague;
Urquhart;
Vaisey;
C. Warrington;

Estudiants de Hogwarts sobre els quals no es t informaci de casa.
El mateix curs que en Harry;
Moon (Noms apareix al procs de selecci del Barret que tria);
Sally-Anne Perks (Noms apareix al procs de selecci del Barret que tria);
Curs different al d'en Harry;
Derek;
Harold Dingle;
Emma Dobbs (Noms apareix al procs de selecci del Barret);
Patricia Stimpson (estudiant del curs de Fred i George);
Curs desconegut;
Eloise Midgen (estudiant amb acne al que es fa referncia en diverses converses);
Leanne (amiga de Katie Bell);


Antics estudiants.
De l'poca de Tod Morvosc Rodlel;
Tod Morvosc Rodlel (Slytherin);
Avery;
Rubeus Hgrid (Gryffindor);
Minerva McGonagall (Gryffindor);
Gemma Gemec (Moaning Myrtle) (morta pel basilisc l'any 1942, el seu fantasma habita en un labavo de noies);
Olive Hornby;
 Lestrange;
De l'poca de James Potter;
Bertram Aubrey;
Sirius Black (Gryffindor);
Regulus Black (Slytherin);
Lily Evans (Gryffindor);
Davy Gudgeon (que va intentar passar per sota el Pi Cabaralla i gaireb perd un ull);
Remus Llopin (Remus Lupin) (Gryffindor);
Ben Babbaw (Peter Pettigrew) (Gryffindor);
James Potter (Gryffindor);
Evan Rosier (Slytherin);
Severus Snape (Slytherin);
Wilkes;
Stebbins;

Altres escoles.
Fleur Delacour (Beauxbatons);
Gabrielle Delacour (Beauxbatons);
Viktor Krum (Durmstrang);
Poliakoff (Durmstrang) - personatge secundari que apareix a Harry Potter i el Calze de foc. S'embruta la tnica de menjar.

Professors i empleats a Hogwarts .

Directors de Hogwarts.
Severus Snape Quan Lord Voldemord es fa amb Hogwarts, per ordres anteriors, Dumbledore li diu que agafi el crrec de director i vetlli pels alumnes, cosa que fa perqu els Carrow no es facin amb l'escola;
Albus Dumbledore (director 1955-1995 i 1996-1997 llibre 6, Gryffindor);
Dolors Umbridge (Directora en funcions 1995-1996);
Minerva McGonagall (Directora en funcions a partir del 1997 llibre 6, Gryffindor);
Dilys Derwent (Director 1741-1768);
Armando Dippet (Director fins el 1955);
Everard Proudfoot (antic director);
Fortescue (antic director);
Phineas Nigellus (antic director; Slytherin);

Caps de cases.
Filius Flitwick (Encanteris) - Cap de Ravenclaw;
Minerva McGonagall (Transfiguraci) - Cap de Gryffindor;
Horaci Llagot (Horace Slughorn) (Pocions) - Cap de Slytherin fins el 1981; cap en funcions de Slytherin des de 1997;
Severus Snape (Pocions/Defensa contra les forces del mal) - Cap de Slytherin 1981-1997;
Coliflor (Pomona Sprout) (Herbology) - Cap de Hufflepuff;

Professors de Defensa Contra les Forces del Mal o Forces del Mal*.
Durant l'escolaritzaci d'en Harry, cadascun d'ells noms va durar un any lectiu.
1r any: Quirinus Quirrell;
2n any: Gilbert Decors (Gilderoy Lockhart);
3r any: Remus Llopin (Remus Lupin);
4t any: Alastor 'Ull-foll' Murri (Alastor Moody);
5 any: Dolors Umbridge;
6 any: Severus Snape;
7 any: Carrow * (Aquest any l'assignatura es deia Forces el Mal);

Altres professors.
Antics;
Albus Dumbledore - Transfiguraci, fa 52 anys;
Professor Kettleburn - Criatures mgiques fins al 3r llibre (1993);
Professor Merrythought - Defensa contra les forces del mal fa 50 anys;
Horaci Llagot (Horace Slughorn) - Pocions fa 50 anys;
Actuals;
Cuthbert Binns - Histria de la mgia (l'nic professor fantasma);
Firenze - Endevinaci des del 5 llibre (1996);
Rubeus Hagrid - Criatures mgiques a partir del 3r llibre (1993);
Madame Rolanda Hooch - vol i rbitre de quidditch;
Aurora Sinistra - Astronomia;
Sybill Patricia Trelawney - Adivinaci;
Sptima Vector - Aritmncia;
Profesora Charity Burbaje - Estudis Muggles;
Bathsheda Babbling - Runes Antigues;
Horaci Llagot (Horace Slughorn) - Pocions (s'havia retirat, per retorn l'any 1997 (6 llibre);
Minerva McGonagall - professora de Transfiguraci i sub-directora de Hogwarts.
Professors substituts;
Wilhelmina Grubbly-Plank - Criatures mgiques;

Personal no docent.
Apollyon Pringle (antic zelador);
Argus Filch (actual zelador);
Ogg (antic guardabosc);
Rubeus Hgrid (guardabosc);
Irma Pince (bibliotecria);
Poppy Pomfrey (infermera);

Examinadors de GNOM.
Griselda Marchbanks;
Professor Tofty;

Altres escoles.
Igor Karkaroff (director de Durmstrang);
Olympe Maxime (directora de Beauxbatons);

Altres professors.
Guil Esmuny, instructor d'aparicions del Ministeri de la Mgia;

Fantasmes i Poltergeists.
Fantasmes de Hogwarts;
 Nick-de-poc-sense-cap, Nearly Headless Nick Gryffindor (Sir Nicholas de Mimsy-Porpington);
 Bar Sanguinari (The Bloody Baron), Slytherin;
 El fra gras (The Fat Friar), Hufflepuff;
 La dama grisa (The Grey Lady), Ravenclaw;
Altres;
Professor Binns;
Gemma Gemec (Moaning Myrtle));
Sir Patrick Delaney-Podmore;
Peeves (poltergeist);

Quadres.

Quadres al despatx del director de Hogwarts;
 Dilys Derwent (comunicat amb l'Hospital Sant Mungo);
 Everard Proudfoot (comunicat amb el Ministeri de la Mgia);
 Fortescue;
 Phineas Nigellus (comunicat amb Plaa Grimmauld 12);
 Armando Dippet;
 Albus Dumbledore (a partir de 1997);
 Tots els directors antics;
Altres quadres dins Hogwarts;
Senyora grassa (porta de Gryffindor);
Harry Potter (amiga de la dona grassa i comunicat amb l'Hospital Sant Mungo);
Sir Cadogan;
 La sirena al labavo de prefectes;
Quadres a altres llocs;
Elfrida Clagg;
Walburga Black (Plaa Grimmauld 12);
Retrat al despatx del Primer Ministre del Regne Unit ("un homenet lleig que porta una perruca platejada");

Orde del Fnix.

Durant la segona guerra.
Albus Dumbledore - lder de l'ordre mort al juny del 1997;
Amelia Bones - morta al juliol o agost del 1996;
Srius Black - mort al juny del 1996;
Dedalus Diggle;
Elphias Doge;
Aberforth Dumbledore;
Arabella Figg (Squib);
Mundungus Fletcher - a la pres;
Rubeus Hagrid;
Hestia Jones;
Remus Llopin (Remus Lupin) ;
Minerva McGonagall;
Alastor 'Ull-foll' Murri (Alastor Moody);
Sturgis Podmore;
Kingsley Shacklebolt;
Nimfadora Tonks (Nymphadora Tonks);
Emmeline Vance - morta l'estiu de 1996;
Arthur Weasley;
Bill Weasley;
Charlie Weasley;
Molly Weasley;

Doble personalitat.
Ben Babbaw (Peter Pettigrew);
Severus Snape;

Incapacitats a la Primera Guerra.
Alice Longbottom - mal torturat, ara t problemes mentals. s la mare d'en Neville Longbottom.
Frank Longbottom - mal torturat, ara t problemes mentals. s el pare d'en Neville Longbottom.

Morts durant la primera guerra.
Edgar Bones - mort pels Cavallers de la Mort;
Caradoc Dearborn - possiblement mort pels Cavallers de la Mort, per no se'n va trobar el cos;
Benjy Fenwick - mort pels Cavallers de la Mort (noms van trobar trossets del seu cos);
Marlene McKinnon - morta per Travis i altres Cavallers de la Mort;
Dorcas Meadowes - mort per Voldemort;
James Potter - mort per Voldemort;
Lily Potter - morta per Voldemort;
Fabian Prewett - mort pels Cavallers de la Mort - avi d'en Ron Weasley;
Gideon Prewett - morta pels Cavallers de la Mort - via d'en Ron Weasley;

Bruixots de les Forces del Mal.



Els Cavaller de la Mort.

La lluita armada dels Cavallers de la Mort:

Per qu lluiten contra la conselleria? Per qu fan esgarrifoses matances de muggles?

Molts ens pensem que ho fan per divertiment i en molts casos tenim ra per com a tot arreu hi ha grups radicals i en el mon del bruixots el Cavallers de la mort ho sn.

Ela cavallers lluiten per la supremacia d una raa de bruixots de sang pura. Amb aix pensen que el bruixots governaran el mn sobre qualsevol altra espcie perqu seran molt ms poderosos que cap bruixot de sang impura i encara ms dels muggles. Tot va comenar quan Voldemort afligit per l abandonament del seu pare muggle, va decidir que els muggles no tenien cap dret a l existncia i que noms els bruixots de sang pura poguessin governar sobre tots els altres. s normal, llavors, que famlies de sang noble com els Malfoy, o els Black, estiguessin del tot d acord amb la lluita de Lord Voldemort. Com sabem el nombre de Cavallers de la Mort no se sap del cert, ni com tampoc la gent que ha estat embruixada amb el malefici imperatiu hi ha actuat contra la seva voluntat. Aqu teniu tots els cavallers de la Mort que J.K. Rowling ( Clar esta que tots han fet tortures a muggles o algun assassinat) ens n ha fet constncia. No de tots hem pogut saber els crims:

Lder: Tod Morvosc Rodlel, alies Lord Voldemort i senyor de les forces del mal: Apart d estar acusat de tots i cada un del crims que els seus Cavallers han fet, Voldemort a fet personalment uns dels crims que esmentarem: Assassinats en primer grau de James Potter i Lily Potter (Pares d en Harry), Amelia Bones cap del Departament de Bruixijustcia, Tod Rodlel pare, avi i avia, Frank Bryce jardiner de la finca Rodlel i innombrables assassinats i tortures.

Cavallers de la Mort (per ordre alfabtic i si estan actius o morts ja que apart de Voldemort no hi ha cap ms lder, de vegades alg que dirigia una operaci per en poques ocasions):

Allecto i Amicus: Famlia. Entren a l escola de Hogwarts illegalment i ataquen a tothom que s els hi posa al pas. Actius

 s un dels seguidors ms fidels. Va acudir a la crida del senyor de les forces del mal el dia de la seva resurrecci. Es desconeixen crims. Entra a la conselleria la nit de la profecia. Actiu

Babbaw, Ben, alies Cuapelada: Mxim ajudant a la resurrecci de Voldemort. Assassinat en primer grau de: Cedric Diggory i de 13 muggles. Fer el malefici del Suplic,Imperatiu i de la mort a Berta Noca funcionaria de la conselleria. Condemnar a cadena perptua a Azkaban a Srius Black . Dir al senyor de les forces del mal la situaci de James, Lily i Harry Potter. Actiu

Black, Regulus: Germ de Srius i assassinat pels Cavallers de la Mort al negar-se a matar i tortur. Mort

Carrows: Famlia. No se sap de cap crim. Per eren cavallers a la primera incursi de Voldemort. No se sap si estan morts o actius.

Crabbe: Pare de Crabbe company d algunes classes amb Harry Potter. No se sap de cap crim. Entra a la conselleria la nit de la profecia. Acudeix el dia de la resurrecci. Actiu.

Dolohov, Antonin: Un dels ms servicials, condemnat a Azkaban a cadena perptua per tortura a innombrables muggles i bruixots. Entra a la conselleria la nit de la profecia. Actiu.

Fenrir, lies Esquenagrisa: Home-llop. Un dels ms sanguinaris. Innumerables assassinats de muggles i bruixots, sobretot de criatures. Entra a Hogwarts illegalment.

Gibbons: Entra a Hogwarts, fa la marca de les forces del mal obre la torre nord. Mort a causa d un malefici de la mort llanant per un company seu. Mort

Goyle: Pare d en Goyle. Acudeix el dia de la resurrecci i entra a la conselleria la nit de la profecia. Actiu.

Jugson: Entra la conselleria illegalment a la nit de la profecia.

Karkaroff, Igor: Ex director de l escola de mgia Durmstrang mort a causa de no presentar-se el dia de la resurrecci i per haver trat a la meitat dels Cavallers. Mort

Lestrange, Bellatrix: Dona de Rudolf Lestrange tortura fins a deixar indiscapacitats al matrimoni Longbottom. No s va condemnar culpable pels crims que havia fet i per tant va ser condemnada a cadena perptua a Azkaban. Va entrar a la conselleria. Activa

Lestrange, Rabastan: Germ de Rudolf Lestrange. Tortura fins a deixar indiscapacitats al matrimoni Longbottom. Entra a Azkaban amb Bellatrix, Rabastan i Barty Mauch fill. Tamb s a la nit de l atac a la conselleria. Actiu

Lestrange, Rudolf: marit de Bellatrix Lestrange i germ de Rabastan. Tortura fins a deixar indiscapacitats al matrimoni Longbottom. Condemnat amb la seva dona, germ i Mauch fill a cadena perptua. Entra a la conselleria. Actiu

MacNair, Walden: Servidor sanguinari que en temps de pau es dedicava a matar bsties perilloses per a la conselleria (Com l hipogrif d en Hagrid Bcbrau). Ell s el que va participar les negociacions amb els gegants. Entra a la conselleria. Actiu

Malfoy, Draco: Fill de Lucius i Narcisa. Segurament el ms joves dels Cavallers. Acusat de fer entrar a aproximadament 5 cavallers de la mort a Hogwarts. I cmplice d assassinat a Albus P.W.B. Dumbledore. Fer el malefici Imperatiu a Madame Rosmerta i intent d assassinat a Katie Bell i Ronald Weasley. Actiu

Malfoy, Lucius: Marit de Narcisa i pare de Draco Malfoy. Un dels servidors ms astuts. Va dirigir moltes ratxes de tortures de muggles, fer el malefici imperatiu al funcionari de la conselleria Bode per tal de poder obtenir la profecia. Dirigia l operaci de la conselleria. Actiu

Malfoy, Narcisa: Dona de Lucius, mare de Draco i germana de Bellatrix Lestrange. No se sap de cap crim. Fa el jurament inviolable amb Severus Snape per tal de protegir a Draco. Activa

Mauch, Barty: Voldemort el considerava el servidor ms fidel. Va torturar junt amb els Lestrange a Frank i Alice Longbottom. Assassinat en primer grau de Barty Mauch pare. Fer el malefici imperatiu durant ms de 6 mesos a Alastor Murri. s el que proveeix al senyor del mal a Harry Potter per ressuscitar. s condemnat amb el pet d un demntor. Esta inactiu.

Mulciber, Algernon : No se sap si encara est viu. s va especialitzar a fer el malefici Imperatiu a molta gent i a fer-los fer coses horripilants. Entra a la conselleria. Actiu

Nott: No se sap de cap crim. s el dia de la resurrecci del senyor de les forces del mal. Actiu

Rookwood, Augustus: Era funcionari de la conselleria i tenia una xarxa d espies a dins. s dedicava a passar tota la informaci possible, va ser trat per Igor Karkaroff. Entra la nit de la conselleria. Actiu

Rosier, Evan: Va morir en mans dels autors a la primera poca del senyor de les forces del mal. Mort

Snape, Severus: Assassinat en primer grau d Albus P.W.B. Dumbledore. Era doble agent per part dels Cavallers com de l Ordre del Fnix. s ell el que va dir a Voldemort la primera estrofa de la profecia cosa que va provocar la mort de James Potter i Lily Potter i la tortura fins a la indiscapacitat per a Frank i Alice Longbottom. s la ma dreta, per dir-ho d alguna manera, de Lord Voldemort.

 Matrimoni. Assassinat en primer grau del matrimoni McKinnon. No se sap l estat en qu estan.

Wilkies: Mort a mans dels autors a la primera poca de Lord Voldemort. Mort

Yaxley: L nic que se n sap s que estava actiu a la primera guerra.

Altres Bruixots de les Forces del Mal.
Grindelwald;

Conselleria d'Afers Mgics.

Consellers d'Afers Mgics.
Millicent Bagnold (abans de Cornelius Fudge);
Cornelius Fudge (llibres 1 a 5);
Rufus Scrimgeour (a partir del llibre 6 6);

Treballadors de la Conselleria.
Ludo Gepp (Ludo Bagman) (antic Cap de Departament de Jocs i Esports mgics);
Broderick Bode (Departament de Misteris);
Amelia Bones (Cap del Departament de Bruixijustcia);
Dirk Cresswell (Cap del Departament d'Uni amb els Gblins);
Croaker (Departament de Misteris);
Bartemius Mauch (Cap del Departament de Cooperaci Mgica Internacional);
Amos Diggory (Departament de Regulaci i Control de les Criatures Mgiques);
Madam Edgecombe (Department de Transports Mgics, Oficina de la Xarxa Migratria);
Mafalda Hopkirk (Oficina de l's Indegut de la Mgia);
Bertha Jorkins (Departament de Jocs i Esports mgics);
Walden Macnair (Comissi per a les Criatures Mgiques Perilloses, Botx);
Cuthbert Mockridge (Departament d'Uni amb els Gblins);
Robert "Bob" Ogden (Cap de la Brigada de Bruixijustcia fa 50 anys);
Arnold Peasegood (Desmemoritzador);
Perkins (Departament per l'us incorrecte d'artefactes Muggles);
Newt Scamander (Department de Criatures Mgiques Creatures, Divisi de Bsties) (retirat);
Dolores Umbridge (ex-secretria del Ministre de Mgia);
Rufus Scrimgeour (ex-Cap d'Aurors, ara Conseller d'Afers Mgics);
Wilkie Twycross (instructor d'aparicions del Ministeri de la Mgia);
Arthur Weasley (Departament per l'us incorrecte d'artefactes Muggles, ascendit a Responsable de l'Oficina de detecci i confiscaci d'objectes que continguin encisos defensius i protectors al 6 llibre);
Percy Weasley (Conselleria d'Afers Mgics);
Gilbert Wimple (Comissi d'encanteris experimentals);
Tiberius McLaggen (oncle de Cormac Mclaggen);

Aurors.
Dawlish;
Alice Longbottom (incapacitada);
Frank Longbottom (incapacitat);
Alastor 'Ull-foll' Murri (Alastor Moody) (retirat);
Proudfoot;
Gawain Robards (actual Cap d'Aurors);
Savage;
Kingsley Shacklebolt (va ser l'encarregat de la captura de Srius Black; actualment s el secretari del Primer Ministre britnic, amb la missi de protegir-lo);
Nimfadora Tonks;
Williamson;

Membres del Wizengamot.
Albus Dumbledore (Chief Warlock);
Griselda Marchbanks (Elder);
Tiberius Ogden (Elder);

Altres treballadors de la Conselleria.
Basil (Portarreus);
Eric Munch (guarda de seguretat a l'Atri);

Personatges relacionats amb el Quidditch.
Jugadors de Quidditch a Hogwarts.
Veure: Equips de Quidditch a Hogwarts

Jugadors de Quidditch International.
Jugadors irlandesos;
Connolly;
Aidan Lynch (buscador);
Mullet (caador) ;
Moran  (caador);
Quigley;
Ryan;
Troy  (caador);
Jugadors blgars;
Dimitrov;
Ivanova;
Vktor Krum (caador);
Levski;
Volkov;
Vulchanov;
Zograf;
Altres;
Gwenog Jones (Capit dels Holyhead Harpies);
Ludo Gepp (ex-batejador dels Wisborn Wasp);
Marc Roure (Oliver Wood) (Reserva dels Puddlemere United);
 Catriona MacCormack;
 Rudolf Brand, Caador dels Heidelsburg Harriers;
 Gwendolyn Morgan;

Enllaos externs.
Harry Potter en catal;
Diccionari de Termes de Harry Potter;
Enciclopdia sobre Harry Potter;
Diccionari Harry Potter (recurs en castell; hi poden haver canvis amb els noms que  apareixen als llibres.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77327" title="Filiberto Ojeda Ros" nonfiltered="692" processed="690" dbindex="30744">

Filiberto Ojeda Ros (Naguabo, Puerto Rico 26 d'abril de 1933 - Hormigueros, 23 de setembre del 2005) fou un lder independentista porto-riqueny, partidari de la lluita armada i cap de l'Ejrcito Popular Boricua, ms conegut com Macheteros.

Era msic aficionat, el 1961 marx amb la famlia a Cuba, on treball per al servei d intelligncia de Fidel Castro. El 1967 torn a Puerto Rico i fund diversos grups independentistes, entre ells les FALN, que el 1976 van prendre el nom d Ejrcito Popular Boricua (EPB), ms conegut com Los Macheteros, que organitzaren diversos atemptats terroristes. El 1978 es va establir a Nova York i hi fund el Movimiento Independentista Revolucionario Armado (MIRA) amb Narciso Rabell Martnez i Roberto Jos Todd. 

El 1983 fou acusat de l'assalt a un cami blindat de la Wells Fargo a West Hartford (Connecticut) i des d aleshores ha estat en recerca i captura pel FBI. Fou capturat el 30 d'agost del 1985, per el 1990 aconsegu escapar. El 1992 fou condemnat in absentia a 55 anys de pres per l'assalt. Des d'aleshores es va moure en la clandestinitat i donava discursos gravats en cassette. El 2005 mor en un enfrontament amb forces del FBI a la vora d on s amagava.

Enllaos.
 Filiberto Ojeda: Informaci i notcies de Filiberto Ojeda;
Yahoo News;
Robatori a la Wells Fargo;
 Notcia de l'operatiu a CNN;
 Resultats de l'Autpsia i Causws de la Mort;
 Testimoni d'Esposa d'Ojeda Ros;
 Testimoni de ve d'Ojeda Ros;

Referncies.
 Federal Bureau of Investigation (2003). FBI Fugitive Profile: Filiberto Ojeda Ros. United States of America.
 Edmund Mahony (1999). The Untold Tale Of Victor Gerena. The Hartford Courant. Hartford, Connecticut (USA).
 Edmund Mahony (1999). Puerto Rican Independence: The Cuban Connection. The Hartford Courant. Hartford, Connecticut (USA).
 Daniel James (1981). Puerto Rican Terrorists Also Threaten Reagan Assassination. Human Events. United States of America.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77328" title="Samseny Gamg" nonfiltered="693" processed="691" dbindex="30745">

Samseny Gamg (Samwise Gamgee en l'original angls) s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. s un dels protagonistes principals de l'obra El Senyor dels Anells. 

Viu amb el seu pare, Hamfast Gamg, conegut com el "Vellot", al nmero 3 del Passatge del Sac. Treballa de jardiner a l'Atzusac a servei de Frodo Saquet. Conegut com a Sam, s un hbbit interessat per les histries fantstiques que passen fora de la Comarca, i t una gran devoci pels elfs.

 Biografia .

 Abans de la descoberta de l'Anell .

Va nixer a Hobbitters, fill de Hamfast Gamg i de Bell Bonfill. Tenia cinc germans: Hamson, Halfred, Daisy, May i Marigold.

 El Senyor dels Anells .

Com a "cstig" per escoltar d'amagat la conversa que mantenia amb Frodo sobre la natura de l'Anell nic, Gndalf el designa acompanyant de Frodo en el seu viatge cap a Rivendell per mantenir l'Anell en secret.

Un cop a Rivendell, Sam va tornar a escoltar d'amagat les deliberacions del Consell de N'lrond, i manifesta la seva voluntat d'acompanyar a Frodo a Mrdor. Juntament amb set membres ms, es forma la Germandat de l'Anell.

D'entrada Sam s tan sols un bon company de cam i l'encarregat de carregar el material, per a mesura que avana la histria demostrar amb la seva fe i lleialtat la seva vlua. Quan Frodo decideix d'abandonar la germandat Sam li endevina les intencions i no el deixa marxar sol. Durant el trajecte en solitari amb Frodo, Sam carrega la major part de l'equipatge, i s'encarrega de cuinar i de racionar el menjar.  Tamb, quan Gllum s'afegeix al grup, no el deixa de vigilar ni un moment.

Quan Gllum els condueix al cau de l'Arranyera, Sam fa fugir l'aranya gegant i creient que Frodo era mort li agafa l'Anell amb la intenci d'acabar ell la missi. Aix es converteix, tot i que breument, en un dels portadors de l'Anell. En sentir dir als orcs que Frodo tan sols est paralitzat pels efectes del ver de l'aranya, decideix llenar-se al rescat del seu amic a la Torre de Cirith ngol.

Un cop rescatat Frodo, Sam li torna l'Anell i es tornen a posar en cam a travs de les planes de cendra de Gorgroth. Finalment, quan arriben al Mont del Fat, Frodo est tan esgotat que no t forces per seguir caminant, i Sam decideix carregar-se'l a sobre i fer els ltims metres ell. En arribar a les esquerdes del fat, Gllum fa un ltim atac colpejant el cap de Sam amb una pedra, per finalment ell i l'anell cauen al volc i sn destruts.

 Desprs de la caiguda de Suron .

De retorn a la Comarca, es casa amb la Rosa Cot (Roseta) i es traslladen a viure a l'Atzusac amb Frodo. Tenen tretze fills: Elanor la Bella, Frodo, Rose, Merry, Pippin, Rullsdor, Hamfast, Dausy, Primrose, Bilbo, Ruby, Robin, i Tolman.

Quan Frodo abandona la Comarca per salpar cap a l'oest, li deixa el llibre que escrivia perqu l'acabi. 

Quan l'anterior alcalde dimiteix l'any 7 de la Quarta Edat, Sam s elegit pel primer de set mandats consecutius de set anys cadascun. 

Quan la seva esposa mor, Sam confia el llibre ja acabat a la seva filla Elanor i deixa la Terra Mitjana per anar a trobar a Frodo a l'altra banda del mar. El llibre ser heretat pels descendents d'Elanor i amb el temps passar ser conegut com el Llibre Roig de la Franja de Ponent.

 Adaptacions .

En la versi cinematogrfica de Peter Jackson de El Senyor dels Anells, l'actor Sean Astin interpreta a Sam en les tres pellcules de la trilogia. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77331" title="Hogwarts Express" nonfiltered="694" processed="692" dbindex="30746">

El Hogwarts Express s, a l'univers fantstic dels llibres de Harry Potter, el tren que duu cada any els alumnes cap a l'escola l'1 de setembre, i els torna a final de curs. El tren s'agafa a l'Andana Nou i Tres Quarts 9  de l'estaci de trens londinenca King Cross, per agafar-lo els mags han de travessar la paret que va de l'andana 9 a la 10.

El tren est distribut en compartiments, que els alumnes ocupen noms arribar al tren. Hi ha una senyora que cada any porta un carret amb carmels i gominoles per vendre als alumnes.



Un cop els alumnes arriben a l'estaci de Hogsmeade, els estudiants de primer any creuen el llac amb els bots fins al castell de Hogwarts amb el guardaboscos Hagrid (o qui el substitueixi). Els altres alumnes van amb carruatges tirats per "vestrals", ssers invisibles als ulls de tothom excepte de les persones que han vist morir alg.

En Harry va conixer l'Hermione Granger abord del tren, al Ron Weasley l'havia conegut abans de pujar-hi. Al segon curs en Harry i en Ron no van poder pujar al tren degut a que l'elf domstic Dobby els va bloquejar l'entrada a l'andana intentant que en Harry no ans a l'escola per prevenir-lo del perill. Al tercer curs els dementors registren el tren en busca de Sirius Black. Al sis curs el professor Llagot cita a alguns alumnes per parlar-hi i en Harry rep un atac d'en Malfoy, i fins que la Nimfadora no el troba no pot sortir, ja que est paralitzat sota la capa que fa invisible.

El Hogwarts Express aparenta ser un tren de vapor, per en realitat funciona amb mgia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77334" title="Crimea" nonfiltered="695" processed="693" dbindex="30747">

Crimea o la Repblica Autnoma de Crimea (ucrans     ,                           - Krim, Avtonomna Respblika Krim), (rus     ,                            - Krim, Avtonmnaia Respblika Krim), (ttar de Crimea Q r m, Q r m Muhtar Cumhuriyeti) s una repblica autnoma d Ucrana a la costa septentrional de la mar Negra, i a la pennsula del mateix nom.

La superfcie de la repblica s de 26.200 km. La poblaci s d'1.994.300 habitants (2005). La capital s Simferpol.

 Geografia fsica .
El pas s dividit en  tres zones, amb muntanyes que formen cadenes paralleles d un anticlinal fora assimtric:

 La costa, que s plana i gaudeix d un clima benigne;
 La planura de Crimea, que ocupa el 75 % del pas i envolta el pant de Sivax.
 Les Muntanyes de Crimea (rus - Krimskie Gori, ttar de Crimea - Yayl Da ), amb les alries de Roman Kox (1548 m), Demir Kapu i Chatir Dagh (1521 m).

Pel que fa als rius, els principals sn els Alma, Belbek, Karasu i Salghir, i els principals llacs sn els Donuzlav, Sasyk i Chokrakskoie.

 Poblaci .
Segons el cens ucrans del 2001, la poblaci de Crimea es reparteix entre els segents grups tnics:
 Russos - 58.32%;
 Ucranesos - 24.32%;
 Ttars de Crimea - 12.1%;
 Bielorussos - 1.44%;
 Ttars - 0.54%;
 Armenis - 0.43%;
 Jueus - 0.22%;
Altres minories sn polonesos, zeris, coreans, grecs, alemanys, i gitanos.
s la llar dels ttars de Crimea, que actualment sn el 13 % de la poblaci.

 Economia .
Gaudeix d un clima excellent per a l'agricultura: tabac, blat, gira-sol, roses i vinya, que facilita la producci d un bon vi. Fins el 1985 hi havia al pas 96 cellers de vi, aix com una fbrica d ampolles a Simferopol, per la campanya antialcohlica de Gorbatxov i Ligatxov el 1989 les va reduir a sis el 1992. Antigament tenia el 73 % de la terra en conreu, i era el segon productor de ram d'Ucrana. La producci ramadera tamb era important (651.000 vaques i bvids, 406.700 porcs i 953.000 ovelles i cabres).

Tanmateix, no hi ha aigua potable. Tamb hi ha jaciments de ferro a Ker, per els principals ingressos provenen del turisme que recullen els estacions termals meridionals de Yalta i Kefe, on hi han estiuejat tots els dirigents sovitics. Tamb hi ha indstries de peix i conserveres a Simferopol (Aqmescit), txtils a Sevastopol (Aqyar) i de reparaci naval a Yenikale, alimentries a Kertx.

Endems, tamb sn ports estratgicament importants per a la l antiga flota sovitica al Mar Negre, ra per la qual sovint s reivindicada per Rssia, que s'ha apropiat de la major part de l estol. Tamb exporten llurs productes a 86 pasos, i el 2000 la producci agrria havia crescut en un 7 %, mentre que el sector privat comptava ja amb 2.607 empreses (un 16 % de l economia local), d elles el 15 % en construcci, el 26 % en transport, el 20 % en comer.

Per els ttars no gaudeixen gaire d aquesta situaci. Es calcula que el 60 % est a l atur, i vora la meitat no disposa de casa prpia. En 291 assentaments ttars, el 25 % no tenen corrent elctric, el 70 % tampoc t aigua corrent i el 96 % no tenen gas. Endems, la forta crisi econmica d'Ucrana ha vist que els programes d ajut social hagin estat reduts drsticament: si el 1992 es dotaren 95.2 milions $, el 1994 se n dotaren 59.6 milions $, i el 1997 noms 6.9 milions $.
 
 Subdivisions .
Crimea se sotsdivideix en 25 regions: 14 raions i 11 municipis urbans:


Raions:
 1 Bakhchisaray raion;
 2 Bilohirsk raion;
 3 Dzhankoy raion;
 4 Kirovske raion;
 5 Krasnohvardiyske raion;
 6 Krasnoperekopsk raion;
 7 Lenine raion;
 8 Nizhnyohirskyi raion;
 9 Pervomayske raion;
 10 Rozdolne raion;
 11 Saky raion;
 12 Simferopol raion;
 13 Sovetskyi raion;
 14 Chornomorske raion;

Municipis urbans:
 15 Alushta;
 16 Armyansk;
 17 Dzhankoy;
 18 Eupatoria;
 19 Kertx;
 20 Krasnoperekopsk;
 21 Saky;
 22 Simferopol;
 23 Sudak;
 24 Theodosia;
 25 Yalta;
 26 Sevastopol t un estatut especial;

 Poltica .
Fins el 1944 formava una Repblica Socialista Sovitica Autnoma (Krim ASSR) integrada a la RFSS de Rssia. Desprs de la guerra va perdre l'autonomia, i el 1954 pass a formar part de la RSS d'Ucrana com a oblast sense cap competncia.

Des de febrer del 1991 torna a gaudir d'autonomia (Krym AR), amb un parlament autnom de 98 diputats i un president escollit per sufragi universal. Tanmateix, noms 14 dels diputats sn ttars de Crimea i l'nic idioma oficial i a l ensenyament s el rus. Alhora, la poltica s dominada per l antiga nomenlkatura comunista, fora antittar i que exigeix el seu trasllat a Monglia.

Pel que fa als ttars de Crimea, els diferents partits han format un Medjlis (Asemblea Nacional de Ttars de Crimea ) que ha convocat diversos kurultai. Han reconegut com a khan de Crimea a Cezzar Giray (1961), darrer descendent de ahin Giray, i actualment resident en Londres. Tot i que no t cap reconeixement oficial, sn la instncia ttar de Crimea a qui s'adrecen les autoritats crimees. Tamb han creat una gurdia nacional.

L'ensenyament es fa en rus a tots els nivells, malgrat que la llengua oficial s l'ucrans. El Medjlis ha creat algunes escoles alternatives en llengua  ttar de Crimea. 

 Histria .
 Khanat de Crimea;

Enllaos externs.


 Consell de Ministres de Crimea ;
 Rada Suprema de Crimea;
 Repblica Autnoma de Crimea;
 WikiTravel (Crimea);
 Trekking a Crimea;
 Programa ONU d'Integraci i Desenvolupament de Crimea;
Crimean Aspects Servei de notcies en lnia dels ttars de Crimea ;
Kirimtatar.net Ttars de Crimea: histria, cultura, llengua  ;
Enllaos a recursos dels ttars de Crimea;
 QIRIMTATARLAR Portal ttar de Crimea ;
Vell mapa de Crimea;
El Palau del Khan a Bakhtxisarai;
Vista de satllit de Crimea (interactiu);




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77335" title="lros" nonfiltered="696" processed="694" dbindex="30748">
lros Tar-Minyatur s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. s un elf, fill de N'Erendil i N'lwing, i germ bess de N'lrond. Va ser el primer dels reis de Nmenor.

El seu nom significa "Escuma d'estel".

Biografia.

Ell i el seu germ bess lrond van nixer l'any 525 de la Primera Edat al refugi de les Goles del Srion, fills de N'Erendil i N'lwing, i besnts de Lthien de Driath. Quan encara eren nens, els fills de Fanor van atacar el refugi en el que va ser la tercera i darrera matana fraticida entre elfs, i els dos bessons van ser fets presoners. Els seus pares van tmer que els matarien, per els germans Maedhros i Maglor se'n van apiadar i en van tenir cura.

Desprs de la Guerra de la Ira i la fi de la Primera Edat, es va permetre als mig-elfs d'escollir a quina nissaga volien pertnyer. N'lros va escollir ser comptat entre els homes, mentre que el seu germ lrond va escollir la inmortalitat dels primognits.

Com a recompensa pel patiment que els homes havien aguantat sota les forces de Mrgoth, els Vlar van alar una illa enmig del mar perqu hi visquessin protegits dels perills de la Terra Mitjana. lros i els Edain que havien sobrescut a les guerres van salpar i guiats per l'estel d'Erendil van arribar a l'illa d'Elenna, el punt ms occidental de les terres mortals. All van fundar el reialme de Nmenor, o l'Oestat. Els Vlar tamb van concedir a la gent de Nmenor una esperana de vida molt ms llarga que la de la resta dels mortals.

lros va ser nomenat el primer rei de Nmenor l'any 32 de la Segona Edat, i va prendre el nom de Tar-Minyatur, que significa "Alt Primer-Rei" en quenya. Va regnar durant 410 anys fins al 442 de la Segona Edat, quan mor als 500 anys d'edat.


Genealogia dels Mig-elfs.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77336" title="Mol d'en Gell" nonfiltered="697" processed="695" dbindex="30749">
El Mol d'en Gell es troba al municipi de Gsol, al Bergued. Est a una altura de 1.140 metres. Al costat del mol existeix un pont medieval al que se li ha adossat un pont modern de formig perqu puguin passar els vehicles. Sota el pont existeix una font, a la qual es pot accedir per unes escales. El riu que el travessa s el Aigua de Valls. A l'altra banda del riu, l'oposada al Mol d'en Gell, hi ha una casa antiga, de masovers, restaurada i habitada; a baix, vora el riu, hi tenen una minicentral hidroelctrica.

Bibliografia.
El cam dels Bons Homes. Topoguia de la ruta dels ctars, de Berga a Montsgur. 2a edici. Barcelona: Altar, 2003;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77338" title="Copa d'Europa d'hoquei herba femenina" nonfiltered="698" processed="696" dbindex="30750">
La Copa d'Europa d'Hoquei Herba femenina s la mxima competici oficial d'hoquei sobre herba per a clubs femenins que es disputa a Europa. T periodicitat anual. Es disputa des de l'any 1974.

 Historial .
 1974: Harvesteder THC ;
 1975: Amsterdam H&BC ;
 1976: Amsterdam H&BC ;
 1977: Amsterdam H&BC ;
 1978: Amsterdam H&BC ;
 1979: Amsterdam H&BC ;
 1980: Amsterdam H&BC ;
 1981: Amsterdam H&BC ;
 1982: Amsterdam H&BC ;
 1983: H.G.C. ;
 1984: H.G.C. ;
 1985: H.G.C. ;
 1986: H.G.C. ;
 1987: H.G.C. ;
 1988: Amsterdam H&BC ;
 1989: Amsterdam H&BC ;
 1990: Amsterdam H&BC ;
 1991: H.G.C. ;
 1992: Amsterdam H&BC ;
 1993: Rsselsheim ;
 1994: H.G.C. ;
 1995: SV Kampong ;
 1996: SV Kampong ;
 1997: Berliner HC ;
 1998: Rsselsheim ;
 1999: KTHC Stadion Rot-Weiss ;
 2000: HC's-Hertogenbosch ;
 2001: HC's-Hertogenbosch ;
 2002: HC's-Hertogenbosch ;
 2003: HC's-Hertogenbosch ;
 2004: HC's-Hertogenbosch ;
 2005: HC's-Hertogenbosch ;
 2006: ;

 Enllaos externs .
 Web de la Federaci europea;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77339" title="Recopa d'Europa d'hoquei herba masculina" nonfiltered="699" processed="697" dbindex="30751">
La Recopa d'Europa d'hoquei herba masculina s la segona competici oficial d'hoquei sobre herba per a clubs que es disputa a Europa. T periodicitat anual. Es disputa des de l'any 1989.

 Historial .


 Enllaos externs .
 Web de la Federaci europea;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77340" title="Recopa d'Europa d'hoquei herba femenina" nonfiltered="700" processed="698" dbindex="30752">
La Recopa d'Europa d'hoquei herba femenina s la segona competici oficial d'hoquei sobre herba per a clubs femenins que es disputa a Europa. T periodicitat anual. Es disputa des de l'any 1990.

 Historial .
 1990/91: Rhythm Grodno ;
 1991/92: Sutton Coldfield ;
 1992/93: H.G.C. ;
 1993/94: Bayer Leverkusen ;
 1994/95: Rsselsheim ;
 1995/96: Hightown ;
 1996/97: SV Kampong ;
 1997/98: Valvorykste Gintra ;
 1998/99: Amsterdam H&BC ;
 1999/00: KTHC Stadion Rot-Weiss ;
 2000/01: Amsterdam H&BC ;
 2001/02: HC Rotterdam ;
 2002/03: HC Rotterdam ;
 2003/04: MHC Laren ;
 2004/05: Amsterdam H&BC ;
 2005/06: Amsterdam H&BC ;

 Enllaos externs .
 Web de la Federaci europea;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77342" title="Carolina de Mnaco" nonfiltered="701" processed="699" dbindex="30753">


Carolina de Mnaco, princesa de Hannover (Montecarlo 1957). Princesa de Mnaco per naixement amb el tractament d'altesa serenssima. La princesa Carolina ha esdevingut una de les persones ms famoses del mn per la seva agitada vida privada i per esdevenir una icona de la moda.

Nascuda el 23 de gener de l'any 1957 a Montecarlo essent filla del prncep sobir Rainier III de Mnaco i de l'actriu estatunidenca Grace Kelly. La princesa es convert des del moment del seu naixement amb princesa hereva del petit principat. 

Reb formaci en un prestigis institut en francs on culmin la seva formaci amb matrcula d'honor i posteriorment estudi a la Universitat de la Sorbonna de Pars on es llicenci en filosofia i s'especialitz en biologia i psicologia. A ms a ms, la princesa parla correctament el francs, l'angls, el castell i l'alemany. 

La princesa contragu matrimoni el 1978 amb Phillipe Junot, playboy d'origen francs del qual es divorci escassos tres anys desprs i del qual aconsegu la nulitat eclesistica. La mort de la seva mare l'any 1981 marc un abans i un desprs en les relacions amb la seva germana petita i amb la prpia vida de la princesa. L'any 1982 es casava amb l'industrial petrolier d'origen itali Stefano Casiraghi amb qui tingu tres fills:

Andrea Casiraghi, nascut a Mnaco el 1984.

Carlota Casiraghi, nascuda a Mnaco el 1986

Pierre Casiraghi, nascut a Mnaco el 1987.

Carolina i Stefano conformaren una de les parelles ms glamuroses i envejades de la Costa Blava alhora que representaven l'estampa d'una famlia rica, guapa i feli. Malgrat tot, l'any 1990 Stefano perd la vida mentre competia en una competici martima d'alta velocitat.

L'any 1999 la princesa acudia per tercera vegada als altars per contraure matrimoni amb el prncep Ernest August de Hannover. El matrimoni amb Ernest August permet a la princesa entr al ms selecte cercles de la reialesa europea amb qui Ernest August est emparentat. La parella han tingut una nica filla:

SAR la princesa Alexandra de Hannover, nascuda a ustria el 1999.

La princesa Carolina particip en activitat de la UNICEF i la UNESCO alhora que ha estat primera dama de Mnaco des de la mort de la seva mare i fins l'any 2005. Des de la mort del seu pare, Carolina esdevingu princesa hereva, per la seva renncia al ttol fu que el seu fill, Andrea, esdevingus automticament pressumpte hereu del seu oncle, el prncep Albert II de Mnaco.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77343" title="Bodos" nonfiltered="702" processed="700" dbindex="30754">
Els bodos sn un conjunt de pobles d'origen mongol que parlen una Llengua tibetobirmana (bara, garo, dimasa, etc) esteses per una zona compresa des del sud del Bhutan, l'Assam, fins a l'est de Tripura (un mili i mig d'individus aproximadament). A Assam, per, hi sn ms nombrosos i han fet ms reivindicacions. 

Sn agricultors i ramaders i coneixen la tecnologia dels metalls, la cermica i el teixit. Llur organitzaci familiar s patrilineal, amb restes d'organitzaci matrilineal entre els garos. Han rebut una forta influncia de la civilitzaci hind i han adoptat parialment el sistema de castes. Llurs creences religioses han influit en el tantrisme.

En els darrers anys una part important del poble s'ha aixecat contra l'ndia, reclamant un estat separat o fins i tot la independncia. Una treva amb un dels dos grups guerrillers (el  Bodoland Liberation Tiger Force, BLTF) abans Bodo Liberation Tiger, es va establir el 2003.

Vegeu tamb: Bodoland;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77344" title="Fogoneu" nonfiltered="703" processed="701" dbindex="30755">

El fogoneu s una varietat de cep negra, de pmpols petits, sarments primes, gotims compactes i espessos, i grans no gaire grossos. 

Anomenat tamb fogonet o fogonetxo, el nom s un diminutiu de fog. s una varietat autctona de Mallorca utilitzada en els vins negres de la DO Pla i Llevant i en el vi de la terra de Formentera.

El vi elaborat amb ram fogoneu s de poca graduaci i poca aroma.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77346" title="Bodoland" nonfiltered="704" processed="702" dbindex="30756">

Bodoland s el nom que els bodos donen al seu pas. De moment el govern d'Assam s'oposa a la segregaci per part del territori bodo constitueix un rea autnoma (Bodoland Territorial Council) des del 2003.

La majoria dels bodos desenvolupen la seva lluita polticament i la conscienciaci del poble fou dirigida pels moviments moderats All-Bodo Students Union (ABSU) i el Bodoland State Movement Committee (BSMC), que a partir de finals del segle XX van passar a estar sota un major control dels moviments ms radicals: el Bodoland Liberation Tiger Force (BLTF) i el Front Nacional Democrtic de Bodoland (NDFB) abans conegut per Bodo Security Force (BDSF).

Els continus talls de les vies de comunicaci que allen el territori Bodo, va permetre el desenvolupament de certes campanyes de neteja tnica sobretot contra els bengalins, emigrants musulmans, i altres residents no membres dels grups assamesos.

Des de la firma del acord entre Assam i els lders bodos el 1993 uns cinc-cents residents van perdre la vida en accions armades puntuals. De fet l'origen del moviment bodo cal buscar-lo en la massiva emigraci de bengalins a la regi contra la voluntat expresada dels bodos i ignorada pels successius governs. 

El govern de Histewar Saikia (1991-1996), del Partit del Congrs, no va saber tallar la situaci deixant una complicada herncia al nou govern de Prafulla Kumar Mahanta (1996-2001) del Asom Gana Parishad. Aquest va acabar apartat del seu propi partit (que havia fundat) si be la questi dels bodo no en fou la principal causa. El 2001 va tornar el Partit del Congres amb Shri Tarun Gogoi que el 2003 va arribar a un acord de pau amb el BLTF.

El NDFB domina la regi de Darrang i les regions del nord amb Nalbarri i Kamrup, i el BLTF domina l'escena en Kokrajhar i parts dels districtes de Barpeta i Bongaigaon.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77352" title="Bodoland Liberation Tigers Force" nonfiltered="705" processed="703" dbindex="30757">

La Bodo Liberation Tiger Force (BLTF) o el Bodoland Liberation Tigers Front, es un moviment d'alliberament del poble dels bodos que fou creat el 18 de juny de 1996 per Prem Singh Brahma amb l'objectiu de crear un estat de Bodoland al nord del Bhramaputra, un districte autnom bodo al sud d'aquest riu i el reconeixement dels bodos del districte de Karbi Anglong a la constituci ndia separant-se d'Assam. 

Desprs de tres anys de lluita, el juliol de 1999 va declarar una treva unilateral i va signar un alto el foc pactat amb el govern el 29 de mar del 2000. El 2003 es va arribar a un acord poltic pel que es va establir el Bodoland Territorial Council amb seu a Kokrajhar i el BLTF va entregar les armes el 6 de desembre del 2003.

El BLTF tenia aleshores ms de 500 combatents. El seu lder i president s Hagrama Basumatary, i a la direcci destaquen tamb Kamal Moshahray lies Chandran Narzari (vice-president) i Mainao Daimary, secretari de publicitat.

La seva bandera es groga sobre roig horitzontal amb dos espases tpiques creuades blanques a la dreta de la part vermella; les espases tenen la punta cap abaix.

Articles relacionats.
 Bodoland;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77358" title="Bodoland Territorial Council" nonfiltered="706" processed="704" dbindex="30758">
El Bodoland Territorial Council es una estructura administrativa d'Assam, a l'ndia, creada el 7 de desembre del 2003 en virtut dels acords tripartits entre l'ndia, el govern del estat d'Assam i el grup armat Bodoland Liberation Tiger Force (o Bodo Liberation Tiger) que van culminar el 6 de desembre del 2003 en l'entrega de les armes pel grup armat. 

Fou constituida d'acord al previst a la constituci (titol sext) i te la finalitat de desenvolupar l'identitat dels bodos i la llengua bodo, desarrollant economicament el districte i establint sistemes educatius adeqats.

Te 3082 viles i la capital es Kokrajhar. El van formar el districtes de Kokrajhar i tres districtes de nove creaci, separats d'altres, que son Chirang, Udalguri i Baska.

Te 40 representants electes i 6 de designaci del govern d'Assam. Dels 40 electes 30 son reservats pels bodos del districte, cinc pels no bodos del districte, i els altres 5 per qualsevol que obtingui prou vots.

Anteriorment el Bodoland Autonomous Council, amb menys poders, va existir des el maig de 1993 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77364" title="Nmenor" nonfiltered="707" processed="705" dbindex="30759">

Nmenor s una illa de la Terra Mitjana, el mn imaginari creat per J.R.R. Tolkien en el que transcorren les seves novelles. Amb la histria de Nmenor Tolkien relata la seva prpia versi del mite de l'Atlntida.

El nom en quenya Nmenr significa "Terra Occidental", que en la Llegua Comuna se sol tradur com a l'"Oestat" i en adnaic "Anadne"

Nmenor va ser el regne que els Edain supervivents de les guerres amb Mrgoth van fundar enmig del Gran Mar, entre la Terra Mitjana i Aman. L'illa era un present dels Vlar als homes per recompensar-los dels patiments que havien sofert. Per aix es va conixer amb el nom sndarin d'ndor ('Yozayan' en Adnaic), que significa 'La Terra del Do'. Tamb va rebre el nom dElenna (Cap als Estels) perque els edain van arribar-hi guiats per l'estel d'Erendil, i la mateixa illa tenia forma d'estel de cinc puntes. Al centre de l'illa hi havia la muntanya Meneltarma (Minltark en Adnaic), on els dnedain adoraven a l'Illvatar. La ciutat ms gran de l'illa i capital del regne era Armenelos ('Arminalth' en Adnaic).

Desprs de la caiguda, Nmenor va rebre els noms dAtalant (la Negada en quenya), Akallabth (en adnaic), i Mar-nu-Falmar (Terra sota les aigues)

La histria de la fundaci i la caiguda de Nmenor s relatada a Akallabth, el quart llibre del Silmarllion.

Geografia.

Nmenor era una illa relativament gran situada al mig del Mar Occidental. L'illa pren la forma d'una estrella de cinc puntes. Es considera que cadascuna de les puntes ms la zona central conformen una regi separada amb caracterstiques fsiques i geolgiques prpies.

Forostar (Terres del nord);
Andustar (Terres de l'oest);
Hyarnustar (Terres del sudoest);
Hyarrostar (Terres del sudest);
Orrostar (Terres de l'est);
Mittalmar (Terres interiors);

Al centre de l'illa hi havia una gran muntanya anomenada Meneltarma (la Columna del Cel).  s el punt ms alt de l'illa i s considerada perls nmenreans com un lloc sagrat des d'on s'adorava a l'Ilvatar. Es deia que des de dalt es podia veure Tol Eressa, al Reialme Benaventurat.

Histria.

Per recompensar els homes pels patiments que havien sofert per culpa de Mrgoth i agrar-los el seu paper en la lluita contra ell, els vlar els van donar l'illa de Nmenor. Noms els van prohibir que naveguessin cap a l'oest de l'illa per evitar que veiessin el regne de Vlinor, alque els homes no podien accedir. 

Elros, fill d'Erndil (i germ d'lrond), va ser el primer Rei de Nmenor, prenent el nom de Tar-Minyatur ("Primer Rei"). Sota el seu regnat, iniciat l'any 32 de la Segona Edat, i el dels seus descendents els homes de Nmenor van convertir-se en un regne poders. L'any 600 els primes vaixells de Nmenor desembarcaven a la Terra Mitjana.

Amb el temps, per, els numenoreans es van comenar a envejar la immortalitat de la gent de Vlinor, i sentiren el desig de violar la Prohibici dels vlar i dirigir-se a les Terres Immortals. No s'atreviren a desafiar els vlar, per en canvi els seus viatges a l'est van incrementar-se i en lloc de buscar la seva amistat com fins aleshores van comenar a exercir de tirans sobre els pobles de la Terra Mitjana. Noms uns quants, els "Fidels", s'oposaven a convertir-se en un imperi martim i es mantingueren lleials als vlar i amics dels elfs.

L'any 3255, el 25 rei Ar-Pharazn s'engelos del poder de Suron a la Terra Mitjana. Va reunir un exrcit imponent i es present a Mrdor. Suron, sense mitjanas per derrotar-lo per les armes, es rend i permet que se l'emportessin presoner a Nmenor. Amb el temps es convert en conseller del rei i va prometre als numenoreans la vida eterna a canvi d'adorar Melkor. Seguint els seus consells Ar-Pharazn va fer construir un temple a Mlkor en el que se li oferien sacrificis humans.

L'arbre blanc de Nmenor, el dest del qual es creia lligat a la lnea dels reis, va ser tallat i cremat com a sacrifici a Mlkor. Abans Isldur, un dels "fidels", havia aconseguit robar-ne una fruita preservant la lnia de l'arbre.

Atiat per Suron i tement que aviat moriria de vell, Ar-Pharazn va construir una gran flota i va navegar cap a l'oest per usurpar les Terres Inmortals als vlar. Suron es va quedar a l'illa. L'any 3319 de la Segona Edat la flota desembarcava a Aman i marxava ca a la ciutat de Trion. Manw, el cap dels var, va demanar ajuda a l'Illvatar que va rompre i canviar el mn, enfonsant Nmenor sota les aiges i matant-ne els seus habitants, incloent-hi el cos fsic de Suron que a partir d'aleshores perd l'habilitat de mostrar-se als homes com un sser bell i carismtic. L'exrcit i el rei van quedar sepultats sota la terra.

Elndil, fill del lder dels fidels durant el regnat d'Ar-Pharazn, havia previst el desastre i ja havia fugit amb els seus fills i els seus seguidors. Els seus nou vaixells van desembarcar a la Terra Mitjana on van fundar els reialmes dels dnedain a l'exili: rnor i Gndor.

Reis de Nmenor.

Des de qu lros va ser proclamat com a primer rei de Nmenor, el regne de l'Oestat va ser governat pels 25 reis (incloent-hi tres reines). La cronologia dels monarques s la segent (totes les dates corresponen a la Segona Edat):

 32 a 442 - lros Tar Minyatur (P.E.58-442). Primer rei de Nmenor i fundador de la lnia d'lros.
 442 a 442 - Vardamir Nlimon (61-471). Va abdicar a favor del seu fill el mateix any de rebre el ceptre.
 442 a 590 - Tar Amndil (192-603);
 590 a 740 - Tar Elndil (350-751);
 740 a 883 - Tar Meneldur (543-942);
 883 a 1075 - Tar Aldrion (700-1098);
 1075 a 1280 - Tar Ancalim (873-1285). Primera reina.
 1280 a 1394 - Tar Anrion (1003-1404);
 1394 a 1556 - Tar Srion (1174-1574);
 1556 a 1691 - Tar Telprin (1320-1691). Segona reina. No es cas, i el ceptre pass al seu nebot.
 1691 a 1869 - Tar Minstir (1474-1869);
 1869 a 2029 - Tar Ciryatan (1634-2035);
 2029 a 2221 - Tar Atanamir el Gran (1800-2221). El primer rei a morir abans d'abdicar desprs d'lros.
 2221 a 2386 - Tar Anclimon (1986-2386);
 2386 a 2526 - Tar Telemmait (2136-2526);
 2526 a 2637 - Tar Vanimeld (2277-2637). Tercera reina. El seu marit governava de forma efectiva.
 2637 a 2737 - Tar Alcarin (2406-2737). El seu pare li usurp el ceptre els primer anys de regnat. ;
 2737 a 2825 - Tar Calmacil (Ad.:Ar-Belzagar) (2516-2825). El primer rei a rebre nom oficial en adnaic.
 2825 a 2899 - Tar Ardamin (Ad.:Ar-Abattrik) (2618-2899).
 2899 a 2962 - Ar-Adnakhr (Que.:Tar Herunmen) (2709-2962). Primer rei coronat amb nom adnaic.
 2962 a 3033 - Ar-Zimrathon (Que.:Tar Hostamir) (2798-3033).
 3033 a 3102 - Ar-Sakalthr (Que.:Tar Falassion) (2876-3102).
 3102 a 3177 - Ar-Gimilzr (Que.:Tar Telemnar) (2960-3177).
 3177 a 3255 - Tar Palantir (Ad.:Ar-Inziladn) (3035-2255). Va intentar recuperar l'amistat amb els Valar.
 3255 a 3319 - Ar-Pharazn el Daurat (Que.:Tar Clion) (3118-3319). Va intentar assaltar Vlinor.

Desprs de qu els homes de Nmenor desafiessin els vlar i aquests sepultessin l'illa sota l'aigua, la nissaga reial dels dnedain noms va continuar a travs dels fidels que havien fugit amb vaixell. Entre ells hi havia els hereus de la lnea dels Senyors d'Andni, descendents del quart rei Tar Elndil a travs de la seva filla Silmarin

Les reines de Nmenor.

Dels vint-i-cinc reis de Nmenor, tres van ser reines. La ra d'aquesta proporci desigual s que durant el primer milleni les lleis successries prohibien l'accs de dones al tron. Tar Aldrion va canviar les lleis, per en alguns casos les primognites no accediren al tron: per exemple dues germanes grans de Tar Srion van renunciar al tron en favor del seu germ, i Ar-Pharazon usurp el tron a la seva cosina Miriel.

Tanmateix, el fet que les lleis de Nmenor incorporessin la primogenitura igualitria (el primer fill hereda independentment del sexe) era una novetat revolucionria tant en el context de l'univers de Tolkien com en el marc del mn real. El primer pas d'Europa que la va adoptar fa ser Sucia l'any 1980, molt desprs dels escrits de Tolkien.

Cultura.

Els pobladors de Nmenor eren majoritriament homes (els edain), tot i que abans de qu l'ombra s'hi estengus algunes de les ciutats ms occidentals de l'illa tenien una petita comunitat d'elfs, arran de les freqents visites des de Tol Eressa. Tradicionalmente la gent de Nmenor mantenien grans llaos d'amistat amb els Eldar i eren capaos de parlar tant quenya com sndarin.

Els numenoreans destacaven en l'art i l'artesania, i en segles posteriors van desenvolupar de forma molt important la indstria naviliera. Van convertir-se en grans navegants, explorant el mn conegut en totes les direccions excepte cap a l'oest, degut a la Prohibici dels Vlar. Sovint viatjaven fins a les costes de la Terra Mitjana, on ensenyaren als homes que hi vivien coneixements d'agricultura.

Tamb es van especialitzar en la cria de cavalls, que domaven a les planes obertes de Mittalmar. Tot i que d'entrada eren gent pacfica, els seus coneixements en la forja d'armes i armadures sumats amb els seus dots com a genets feien que el seu poder ni tingus rival entre els homes.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77368" title="Picnognid" nonfiltered="708" processed="706" dbindex="30760">

Els picnognids (Pycnogonida) o pantpodes, tamb anomenats genricament aranyes de mar, sn una classe d'artrpodes marins quelicerats (Chelicerata). Se'n coneixen unes 1.000 espcies, especialment al Mar Mediterrani i al Mar Carib; la majoria sn d'una grandria de pocs centmetres, tot i que els que habiten aiges profundes poden arribar als 90 cm. No sn evidents els segments o tagmes d'altres artrpodes i s caracterstica la seva probscide que es projecta cap endavant i les seves llargues extremitats. No est clara la seva filiaci dins dels quelicerats, que en bona part depn de determinar l'homologia entre els dos primers apndixs dels picnognids i els pedipalps de la resta de quelicerats.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77371" title="Manto negre" nonfiltered="709" processed="707" dbindex="30761">

El manto negre, o simplement manto, s una varietat de cep negra. El gra s gros amb molt de color.

s una varietat autctona de Mallorca, possiblement derivada de l'adaptaci de la garnatxa a l'illa. Es cultiva sobretot a la DO Binissalem on els vins negres porten un mnim del 50% de manto.

El vi de ram de manto negre s aromtic, amb cos i d'alta graduaci. El vi varietal t tendncia a l'oxidaci per amb un cert cupatge s apte per l'envelliment.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77379" title="Dcia" nonfiltered="710" processed="708" dbindex="30762">

Dcia fou una regi i provncia romana, la darrera conquesta dels romans.

Poblaci .



Estava poblada pels getes o dacis i les tribus Tyras i Teuriscs, suposadament d'tnia trcia. Tucdides diu que ja hi vivien a mitjans del segle VI aC durant l'expedici de Darios I de Prsia, i mes tard van seguir a Sitalces com a cap de la confederaci tribal trcia dels Odrisis.

 Perode macedoni .

Durant l'expedici de Filip II de Macednia a Trcia, els tribalis ocupaven les regions entre el Danubi i els Balcans (havien estat desplaats darrerament pels Kelts que probablement eren un poble celta) i a la seva vegada van expulsar al getes cap al altra costat de riu. Alexandre el Gran el 335 aC va trobar als getes al altre costat del Ister, amb uns deu mil guerrers i quatre mil cavallers; Alexandre va creuar el riu de nit i per sorpresa i va derrotar als getes i va conquerir la seva capital.

 Lismac de Trcia .

El 292 aC Lismac de Trcia en una guerra agressiva contra els getes va entrar fins el cor del pas per a les planes de Besarbia se li va tallar la retirada i es va haver de rendir; per Lismac fou deixat lliure per la generositat del rei Dromketes; el rei va obtenir un bot important del saqueig del camp grec i del rescat dels presoners (es van trobar dipsits de monedes el 1545 i 1566 a Thorda).

 Celtes . 

Durant la invasi dels gals (celtes) els getes van estar en guerra amb ells per foren derrotats i milers de getes foren venuts com esclaus a Atenes (en aquesta poca apareixen molts esclaus que es diuen Geta o Dacus o Davus). Desprs sembla que els getes desapareixen i sorgeixen els dacis.

 Regnat de Burebista .


No es clar perqu van passar de dir-se getes a dir-se dacis. Estrab diu que eren dos pobles diferents i que els getes vivien a la vora del Eux i els dacis a la part occidental a les fonts del Ister. Al segle I aC els romans deien a la regi Dcia i tot fa pensar en un sol poble en que la tribu de dacis havia assolit l'hegemonia i la tribu dels getes l'havia perdut. Per el prncep nadiu Burebista, contemporani de Juli Csar, es nomenat rei dels getes; aquest rei va creuar l'Ister, va atacar als bois i tauriscis i els va exterminar i els getes van causar espant als romans. El 10 aC August va enviar contra ells a Lentul; estaven llavors dirigits per Cotis o Cotiso. Els romans sembla que van avanar per la vall del Maros, per l'expedici no va tenir resultats. 







 Religi .

 

La religi dels dacis rebia una certa influncia de la religi hellnica. Aix constava amb tot un pante de Dus on s identificava a cada divinitat amb algun element del medi on vivien. Zamolxys era el Du suprem i de tota la Terra, era a ms la divinitat dels vius i els morts, del mn subterrani i de la vida desprs de la mort. Gebeleizis era el Du del foc, de la guerra i de la pluja, es creu que es el homleg del Du nrdic Thor, Derzis era el Du de la salut, Bendis era la Deessa del camp, vinculada a la mgia, a l amor i a la maternitat, finalment trobem la Deessa Kotys que  era la reina mare de la mitologia dcia. 




 Getes, dacis i romans .

En aquest perode els dacis es van enfrontar sovint amb els romans sense resultat decisius per cap de les dues parts fins que els dacis, sota el rei Decebal, van derrotar a Domici i el van obligar a negociar la pau en condicions desfavorables; la pau va incloure el pagament d'un tribut anyal a Dcia (vegeu Decebal). Els romans van preparar venjana que va portar a terme Traj: el 101 va sortir de Roma, va passar per Pannia, va creuar el Theiss, i va seguir el riu Maros fins a Transsilvnia. La primera gran batalla amb els dacis es va lliurar prop de Thorda en un lloc que encara ara es diu Prat de Traj (Pratum Trajani). Decebal va poder renegociar les condicions de la pau el 104 per va esdevenir tributari de Roma, i una guarnici romana es va establir a la capital Sarmizegetusa, dirigida per Longinus. Traj va rebre el ttol de Dcic.


 Decebal  .



Decebal va utilitzar la pau per rearmar-se. Va tacar als iazigs que eren aliats romans, va rebre a desertors romans i finalment va arrestar a Longinus i va enviar el missatge que no l'alliberaria fins l'evacuaci romana i la compensaci per les despeses militars. Longinus es va enverinar. El Senat va declarar la guerra a Decebal.

En la segona campanya de Traj (105)  aquest va creuar el Danubi darrere les portes de Ferro on es va construir el fams pont (iniciat vers el 103)  i va encaminar una part del exercit cap Aluta mentre ell mateix amb la resta va seguir la vall del Orsova i va marxar directament contra la capital Sarmizegethusa, que els dacis no va poder defendre i van incendiar fugint a les muntanyes. Decebal i altres notables es van sucidar per evitar caure en poder dels romans (segons altres versions fou capturat i altres encara el suposen escapant i essent atrapat i mort). Traj va entrar a la capital el 106.


 Conquesta romana .

Dcia va esdevenir provncia romana l'any 107 (Dcia Trajana o simplement Dcia) amb uns lmits definits: al oest el riu Tysia (Thissa) que separava el pas de Iazigs metanastes; al nord les muntanyes dels Carpats; al est el Hierasus fins a la confluncia amb l'Ister; i al sud quedava separada de Msia pel Danubi. El pont construt a les portes de Ferro assegurava la comunicaci amb les terres del sud, no obstant fou destrut per odre d'Lluci Domici Aureli el 271 per prevenir incursions dels brbars a Trcia. Tamb es van construir carreteres, bsicament tres, connectades a la via Trajana al sud de Danubi. El 108 es va fundar la  metrpoli Ulpia Traiana Augusta Dacica Sarmizegetusa. 

 Ciutats de Dcia .



Ciutats i fortaleses de Dcia foren:

A
Acidava;
Acmonia;
Ad Aquas;
Ad Pannonios;
Agnavae;
Aluta;
Amutria;
Angustia ;
Apula;
Arcidava;
Arcinna;
Arcobadara;
Arutela;
Azizis;


B;


Bersovia;
Blandiana;
Brucla;
Burridava;
C;
Caput Bubali;
Carsidava ;
Castra Nova;
Castra Trajana;
Cedonie;
Centum Puteae;
Cersie;
Comidava;


D;
Docidava;
Drubetis;


G;
Gaganae;
Germizera;


H;
Hydata (Hudata);


L;
Langiana;
Lizizis ;


M;
Marcodava;
Maros Vasarheli;
Masclianae;
Mehadia (Ad Mediam);


N;
Napoca;
Nentidava;


O;
Optatiana;


P;
Paloda;
Parolissum;
Patavissa;
Patridava ;
Pelendova;
Petrodava ;
Phrateria;
Pinum;
Pirum;
Pons Aluti;
Pons Vetus;
Praetoria Augusta;
Praetorium;


R;
Rhamidava;
Romula;
Rucconium;
Rusidava;


S;
Salinae;
Sandava ;
Sarmizegethusa;
Sornum;
Stenarum;


T;
Thorda;
Tiasum;
Tierna;
Tiriscum;
Tiviscum (Temesvar);
Triphulum;


U;
Ulpianum ;
Utidava ;


V;
Viminacium;


Z;
Zeugma;
Ziridava;
Zurobara;
Zusidava;

 Rius de Dcia .

Els rius de Dcia (que desembocaven al Danubi) foren d'oest a est:

Tisianus o Tysia, amb els seus afluents Gerasus o Grissia i  Marisus;
Tibiscus;
Gifil;
Alutas;
i Hierasus (probablement el riu esmentat per Herdot com Poras o Poretos);

 Provncia romana . 

La provncia de Dcia fou poblada amb romans de moltes procedncies (la llegenda diu que Traj va matar a tots els mascles del pas per se sap que a moltes regions vivien dacis); la provncia era consolar i estava administrada per llegats. Dos legions foren estacionades al pas . Es va dividir en dos el 129: Dcia Inferior i Dcia Superior. Marc Aureli (161-180) la va dividir en tres provncies: Dcia Porolissensis (per la ciutat de Porolissum), Dcia Apulensis (per la ciutat d'Apulum) i Dcia Malvensis (per la ciutat - desconeguda- de Malva) amb una capital comuna i una assemblea comuna pero independents cadadscuna amb el seu procurador, subordinat a un governador de rang concular (procnsol). Entre el 180 i el 190 el governador Sabinianus va alliberar a dotze mil esclaus dacis del imperi i els va establir a terres del pas al que van tornar desprs de que els seus avis o besavis hagueren sortit cent anys abans.

Va romandre en possessi de Roma fins el temps d'Lluci Domici Aureli (270-275) que el 271 va ordenar la retirada al altra costat del Danubi deixant Dcia als gots. Els colons romans foren installats al sud del riu entre l'alta i la baixa Msia, en un districte conegut com Dcia Aureliana, i que desprs es va dividir en dos provncies: Dcia Ripensis (al Danubi amb capital a Ratiaria) i Dcia Mediterrnia amb capital a Serdica, que junt amb tres provncies mes fou part de la dicesi de Dcia. Les relacions comercials entre els dos costats del riu van continuar i la llengua llatina va continuar subsistint. Sota els gots la civilitzaci romana va desaparixer per els gots eren cristians, religi que es va anar desenvolupant. Sarmizegetusa, abans una ciutat romana amb totes les coses prpies (teatre, banys, frum) estava deshabitada el 279.

 Dcia desprs dels romans .

El 376 la regi fou conquerida pels huns que la van mantenir fins a la mort d'tila el 453, quant el poble dels gpides dirigit per Ardaric va erigir el seu regne que va subsistir fins el 566 quant fou destrut pels llombards, que en van sortir molt aviat i foren seguits pels avars (segona meitat del segle VI)  que van dominar la regi fins durant uns 230 anys que el regne fou destrut per Carlemany a finals del segle VIII (791). Al mateix temps comenaren a arribar els eslaus que s'establien pacficament i foren considerats la classe baixa i servil i se'ls permetia l'assentament per produir productes agrcoles; poc a poc es van establir arreu i es van fusionar amb altres grups que hagueren quedat a la regi com celtes, getes o romans. Destrut el regne avar el seu lloc fou ocupat pels hongaresos, que el segle IX van entrar a Dcia i noms van trobar camperols eslaus organitzats per clans i sense poder central. Aquests eslaus foren els  valacs o vlakhs (ells s'anomenaven rumunii) que eren una mescla d'eslaus, celtes, getes, romans i altres que havia estat vivint a les muntanyes o a llocs allunyats per amb predomini dels eslaus. El segle X els valacs ja estaven sotmesos a Hongria.

El 976 el prncep blgar David fou assassinat per un vlakh o valac. Bulgria va caure en poder de Bizanci el 1019 i els valacs en foren aliats i van servir al seu exercit per les incursions dels petxenegues o patzinak (finalment establerts al nord-est de Bulgria) va provocar l'emigraci de molts valacs i sobretot dels dacoromans del sud del Danubi al segle XI. Les guerres amb Hongria i les incursions dels uzes, una tribu turca, vers el 1100, van ajudar a aquesta emigraci; aquest emigrants es van dividir: uns cap al oest, on van originar les comunitats arumanes de Dalmcia (Morlacs o Mavrovlakhs que vol dir valacs negres) i stria (Istroromans); altres cap al sud on van originar els arumans que viuen avui a Grcia, Bulgria, Macednia i Albnia, pasos on van originar les branques dels kutzovalacs (Grcia), dels walaohians i dels  vlakhs (a Bulgria), dels txobans o farseroti (a Albnia), dels meglenorumans a Macednia. A Srbia els arumans van originar comunitats de cultura comuna coneguts avui pels noms de tsintars (Cincars) o timok vlakh o torlacs  o xopes o tribalis. Els que van emigrar al nord van originar el dacoromans (els romans actuals); els macedoromans (arumans de Romania) son probablement emigrants posteriors.

 Llista de reis de Dcia .

Moskon ?  segle IV aC ;
Dromiketes vers 300 aC  ;
Rubobostes segle III aC;
Oroles ? segle III aC;
Rhemaxos ? vers 200 ;
Dicomes ? segle II aC ;
Rholes ?segle II aC;
Dapyx ? segle II aC;
Tymarcus vers 100 aC;
Guichthlac vers 100-82 aC;
Burebista l'amanyat 82-44 aC ;
Comosicus  44-28 aC ;
No registrats 28 aC a 68 dC;
Duras  68-87 ;
Decebal el valent 87-106 aC;
Annexi a Roma 106 aC, provncia organitzada 107 aC.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77380" title="Desidates" nonfiltered="711" processed="709" dbindex="30763">
Els desidiates o desidates  (llat daesidiatae o desidatae) foren una de les tribus pannies. Plini el vell i Velleius Paterculus els esmenten com illiris denominaci que es donava freqentment (per erroniament) a les tribus de Pannia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77382" title="Dahes" nonfiltered="712" processed="710" dbindex="30764">
Els dahes (llat dahae, grec daai o daoi) fou una tribu de les estepes del est de la mar Cspia. Estrab els classifica amb les tribus saces (o Sakes) i massagetes dins del grup de les tribus escites. Es subdividien en Parnis o Aparnis (que vivien a Hircnia), Xantis (Xanthii) i Pissuris. Alexandre el gran es va trobar amb els dahes a la vora del Oxus, i els va sotmetre.

Els dahes es movien d'emplaament i Arri els situa al Iaxartes. D'ells es diu que eren guerrers fiers i indmits. Darios III de Prsia els tenia a la seva cavalleria i Alexandre i el selucida Antoc els van tenir com arquers a cavall i com a soldats d'infanteria.

Alguns els fan origen (per una branca emigrada al oest) dels dacis.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77392" title="Consell d'Assistncia Econmica Mtua" nonfiltered="713" processed="711" dbindex="30765">

El Consell d'Assistncia Econmica Mtua (CAEM), tamb conegut com a COMECON, va ser un organisme sovitic amb l'objectiu de gestionar la cooperaci econmica entre les democrcies populars i l'URSS. Es va formalitzar el gener de 1949 i tamb se'l va anomenar el "pla Marshall sovitic", en contraposici a la mesura dels Estats Units. Va ser fundat per l'URSS, Bulgria, Hongria, Polnia, Romania i Txecoslovquia inicialment, per s'hi van acabar afegint Albnia i la Repblica Democrtica Alemanya tamb.

Inicialment va ser ms un gest antiameric que un organisme actiu, per cap el 1956 va comenar a funcionar en els pasos del bloc de l'est.

Finalment, l'organisme es va dissoldre durant el mandat de Mikhal Gorbatxov, com a conseqncia del seu programa de reformes econmiques (perestroika).

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77396" title="Elfs de la Terra Mitjana" nonfiltered="714" processed="712" dbindex="30768">
Els elfs de Tolkien sn ssers immortals creats per Eru per ser els primers habitants de la Terra Mitjana, d'aqu que rebin el nom dels Primers nascuts.


Els elfs, nascuts a les ribes del llac Cuivinen durant els dies dels dos arbres, sn anomenats en Quenya com a Quendi.

Destinats a viure a la vora dels Valar, els Quendi foren cridats per aquests a traslladar-se a Aman, per alguns d'ells preferiren no moure's del lloc que els havia vist nixer. Els que no marxaren sn coneguts amb el nom dAvari, els desinclinats, mentre que els que marxaren sn coneguts com a Eldar.

El grup dels Eldar es dividia en tres grans cases, la dels Vanyar encapalada per Ingw, la dels Noldor encapalada per Finw i la dels Teleri encapalada inicialment per Elw.

Durant el viatge per, una part dels Teleri, que serien anomenats Nndor o Laiquendi, abandon la seva host per quedar-se a Ossriand. Ms endavant, en terres de Belerand, Elw conegu na Mlian la Maia i s'instal amb ella a Doriath, juntament amb altres elfs de la seva casa. El seu germ Olw pass a encapalar els Teleri que seguiren la marxa. Arribats a les costes, alguns Teleri, entre els que cal contar en Crdam de Mithlond, decidiren esperar Elw, ignorant que aquest mai emprendria el gran viatge a Aman. La gent d'Elw i de Crdam sn els que formarien amb el temps el poble dels Sndar, els elfs grisos, i principals habitants de la Terra Mitjana des de la Primera fins a la Tercera Edat.

Aix, una part dels Teleri i tots els Noldor i els Vanyar arribaren a veure la llum dels arbres d'Aman, fet pel que sn coneguts com a Calaquendi, els Elfs de la Llum, mentre que els elfs que no arribaren mai a veure la llum dels arbres, sn coneguts com a Moriquendi, els Elfs de la Foscor, Avari inclosos.

Una darrera diferncia distingeix d'entre els Moriquendi, els elfs que emprengueren el gran viatge, els manyar, dels que romangueren a Cuivinen, els Avari. Els Moriquendi mai assoliren el nivell de desenvolupament fsic i cultural dels Calaquendi, sota la influncia dels Valar.

Morfolgicament, totes les famlies d'elfs tenen en com una alada considerable i una constituci fina. Els Calaquendi reflecteixen en el seu rostre la Llum dels arbres d'Aman.




















 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77400" title="Equinoderm" nonfiltered="715" processed="713" dbindex="30769">

Els equinoderms (Echinodermata, del grec        echinos "eri"; i       derma "pell") sn un flum d'animals deuterstoms. Es coneixen unes 7.000 espcies actuals i unes 13.000 d'extingides ja que la seva histria evolutiva es remunta a principis del Cambri, essent un dels grups animals ms antincs i ms ben representats al registre fssil.

Tots els equinoderms sn animals marins; la immensa majoria sn bntics i molts viuen en mars profunds, per la seva mxima diversitat es troba als esculls corallins. Sn un dels grups ms peculiars del regne animal, amb un tret molt caracterstic, la seva simetria pentarradiada, i la absncia absoluta de cefalizaci, essent els nics animals triblstics sense cap. Una altra estructura nica dels equinoderms s el seu sistema vascular hidrulic, una xarxa de conductes plens d'un fluid diferenciat de l'aigua de mar exterior (t ms potassi i protenes) que serveix per a tasques de locomoci, alimentaci i intercanvi gass. Disposen d'un sistema circulatori obert i d'un tub digestiu complet.

 Caracterstiques .
Simetria.
El tret ms caracterstic dels equinoderms s la seva simetria pentarradiada, segons la qual tenen el cos organitzat radialment (com els radis d'una roda de bicicleta) amb cinc radis i cinc interradis; aquesta simetria, per, s un tret secundari, ja que els seus avantpassats tenien simetria bilateral com la majoria d'altres animals; a ms, les larves sn bilaterals, i alguns equinoderms actuals han retornat a la simetria bilateral o quasi-bilateral.

Tegument i esquelet.

1.- Estmac pilric; 2.- Anus; 3.- Glndula rectal; 4.- Canal petri; 5.- Placa madreprica; 6.- Canal pilric; 7.- Cec pilric; 8.- Estmac cardac; 9.- Gnada; 10.- Solco ambulacral; 11.- Ampolla del peu ambulacral]]
Cal destacar tamb el tipus d'esquelet. Es tracta d'un esquelet intern derivat de la derma mesodrmica i situat per sota de l'epidermis, a diferncia de l'exoesquelet de molts invertebrats. No est format per ossos sin per petites plaques (ossculs) i espines calcificades. Est compost de carbonat de calci, en forma de calcita, amb petites quantitats de carbonat de magnesi. Amb freqncia presenten protuberncies (tubrculs, grnuls) i espines fixes o mbils. Els asterodeus i equinodeus presenten, a ms, unes estructures exclusives en forma de pina, denominades pedicelaris, que tenen diverses funcions, com ara eliminen restes i larves que intenten fixar-se sobre el cos, defensen a l'animal dels depredadors (fins i tot amb producci de toxines) o participen en la captura de preses.

Sota l'esquelet hi ha les capes musculars i el peritoneu del celoma. El grau de desenvolupament d'aquests elements varia segons els grups: en els erions de mar els ossculs estan fermament units entre si i formen una closca rgida i, en conseqncia, els msculs de la paret del cos estan poc desenvolupats; en l'altre extrem als cogombres de mar els ossculs sn diminuts i es troben dispersos a la dermis carnosa, estant les capes musculars molt desenvolupades.

 Celoma i sistema vascular aqfer .
Al llarg del desenvolupament embrionari, el celoma dels equinoderms es desenvolupa com un sistema tripartit formant-se protocels, mesocels i metacels parells (com en tots els deuterstoms excepte els cordats). En l'adult, el celoma deriva del metacel embrionari i forma el revestiment de les gnades, el celoma principal del cos (celoma perivisceral) i el sistema vascular aqfer o aparell ambulacral.



Celoma perivisceral. s la cavitat principal del cos i est entapissada per peritoneu ciliat; cont lquid celomtic, fonamental en la circulaci i posseeix diferents cllules (celomcits), moltes d'elles fagoctiques; els celomcits de moltes holotries i d'algunes ofiures tenen hemoglobina.

Sistema vascular aqfer o aparell ambulacral. Es tracta d'un complex sistema de conductes i reservoris plens de lquid que interv en el transport intern i que acciona hidrulicament unes protuberncies carnoses denominades peus ambulacrals, les parts externes dels quals (podis) poden desenvolupar diverses funcions, com ara la locomoci, l'intercanvi de gasos, l'alimentaci, la fixaci al substrat i la percepci sensorial. El sistema vascular aqfer s'obre a l'exterior a travs de la placa madreprica (excepte en els crinodeus i holoturodeus). El lquid del sistema vascular s similar a l'aigua de mar, excepte per la presncia de celomcits, protenes i ms concentraci de ions potassi.

En els asterodeus, la placa madreprica dna lloc al conducte petri, que connecta amb un canal anullar que s'estn al voltant de tota la boca de l'animal. Al costat del canal anullar poden aparixer les Vesculas de Poli i els cossos de Tiedemann.

Com viuen els equinoderms?.
Els equinoderms sn animals carnvors que s'alimenten, sobretot, de molluscs i crustacis. L'aparell digestiu s un tub tortus que comena a la boca, situada a la part inferior de l'animal, i que acaba a l'anus, a la part superior.
Els erions tenen un boca amb cinc dents o mandbules que serveixen per raspar els aliments. Les estrelles de mar tenen una curiosa manera d'alimentar-se: cobreixen amb el cos dels molluscs i en separen les valves per introduir-hi l'estmac, que treuen a l'exterior a travs de la boca.
Respiren o b per mitj d'unes petites brnquies que projecten a l'exterior, o b a travs dels peus ambulacrals.

La reproducci.
La reproducci dels equinoderms sol ser de tipus sexual. Els sexes estan separats i els gmetes s'expulsen dins l'aigua, on t lloc la fecundaci i el desenvolupament de les larves. La majoria presenten un extraordinari poder de regeneraci.

 Classificaci .
Es coneixen unes 7.000 espcies vives, ms unes 13.000 a partir del registre fssil. Les sis classes existents en l'actualitat en qu es divideixen els equinoderms sn:
 Asteroidea: estrelles de mar; unes 1.500 espcies.
 Concentricycloidea: margarides de mar; descobertes el 1988, noms 1 gnere amb 2 espcies.
 Crinoidea: lliris de mar; unes 600 espcies, units (o no) al llit mar.
 Echinoidea: erions de mar; unes 1.000 espcies.
 Holothuroidea: cogombres de mar; sense simetria pentagonal, unes 1.000 espcies.
 Ophiuroidea: ofiurodeus; unes 1.500 espcies.

Filognia.
El seguent cladograma mostra les possibles relacions filogentiques dels principals grups d'equinoderms:



 Gastronomia .

Les garotes (erions de mar) i les holotrias espardenyes (holotries) sn molt apreciades en la gastronomia d'algunes regions, incloent-hi Catalunya. La part ms apreciada de les garotes sn les gnades femenines, d'un vists color taronja. De les holotries es consumeix la musculosa paret del cos.

Galeria.


 Referncies .


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77402" title="Sardana revessa" nonfiltered="716" processed="714" dbindex="30770">
La sardana revessa s una modalitat de la sardana. Concebuda com un repte, l'objectiu s saber quin tiratge t, aix s, saber quants compassos formen els curts i quants els llargs. La persona que intenta resoldre una revessa, i tamb  qui les composa, s anomenada revessaire. 

S'executa en dues modalitats: 
Concursos individuals, on els revessaires seuen en un auditori o similar davant de la cobla, que toca vuit revesses (dues tirades de curts, dues de llargs i una de curts), i els revessaires han de treure (resoldre) la revessa abans de la fi de la tercera tirada de curts.
Concursos de colles, on es balla una sardana revessa de 8 tirades (2c-2l-2c-2l). En aquest cas, el revessaire s'est al costat de la colla fins a resoldre-la (com a molt, fins al comps 10 de la quarta tirada de curts), moment en qu lliurar una butlleta amb el tiratge al jurat. La colla, ja sense el revessaire, haur de continuar ballant fins a la fi de la sardana. La quarta tirada de llargs, a ms, s'haur de ballar separada de la tercera i repartint-la correctament.

Al llarg dels darrers cent anys hi ha hagut fora compositors de sardanes revesses. Una llista no exhaustiva comprendria:
 Albert Sanahuja i Puig;
 Antoni Agramont Se l'hi atribueix la primera sardana revessa;
 Bartomeu Vallmaj Restricci del tiratge a curts 16/49 i llargs 50/99;
 Carles Santiago i Roig;
 Daniel Gasulla;
 Jaume Banet i Illa;
 Joan Manuel Paos i cija;
 Joaquim Tristany i Gual;
 Josep Casas i Devesa;
 Josep Maria Boix i Rissech;
 Manel Saderra i Puigferrer;
 Max Havart;
 Pere Aubert i Port;
 Sebasti Figuerola i Escusa;

 Enllaos .
 Normativa del Campionat Individual de Sardanes Revesses de Catalunya;
 Base de dades de compositors de sardanes;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77410" title="Tel Arad" nonfiltered="717" processed="715" dbindex="30772">
Tel Arad fou una ciutat dels cananeus a Palestina, al desert del Ngueb, a uns 30 km al nord-est de Beerxeba i molt a prop de la ciutat moderna d'Arad.

Fou excavada del 1962 al 1984. Entre les peces ms fascinants desenterrades destaca ostraca, que esmenta el Temple a Jerusalem.

La ciutat cananea sorg vers el 2900 aC. Ms tard fou domini dels israelites que la van convertir en fortalesa, dels hellenis i romans.

El regne cananeu d'Arad va dominar sobre la part nord del Ngueb. Segons la Bblia, el rei d'Arad va atacar als jueus dirigits per Aar i a la mort d'aquest, va fer molts presoners. Des llavors sempre va estar en guerra amb els jueus fins que la ciutat va caure en mans dels israelites.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77412" title="Riu Bullent" nonfiltered="718" processed="716" dbindex="30773">

Bullent s un riu que separa les comarques de La Safor i La Marina Alta, al Pas Valenci. S'hi fa la Baixada del Riu Bullent (a Pego) el cap de setmana anterior al de Carnestoltes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77414" title="Amadeu de Savoia-Aosta (V duc d'Aosta)" nonfiltered="719" processed="717" dbindex="30774">
Amadeu de Savoia-Aosta, duc d'Aosta (Florncia 1943). Cap de la casa ducal d'Aosta des de l'any 1947 i fins a l'actualitat. Per importants sectors sectors dels moviments monrquics italians Amadeu s el legtim hereu de la Corona italiana.

Nascut el 27 de setembre de l'any 1943 a la ciutat de Florncia, el prncep Amadeu era fill del duc Aim de Savoia-Aosta i de la princesa Irene de Grcia. El prncep era nt del rei Constant I de Grcia; besnt del kiser Frederic III de Prssia i del rei Jordi I de Grcia; rebesnt de la reina Victria I del Regne Unit, del rei Cristi IX de Dinamarca i del rei Vctor Manuel II d'Itlia; i descendent del tsar Nicolau I de Rssia.

Als pocs mesos el rei Vctor Manuel III d'Itlia fu la petici d'armistici als aliats en contra de Benito Mussolini la qual cosa provoc que Mussolini es refugis a la part nord del pas i funds la Repblica de Salo. La princesa Irene i el seu fill foren deportats per Mussolini a un camp de concentraci alemany al qual hi romangueren fins a la fi de la Segona Guerra Mundial.

Des de 1945 i fins a l'any 1947 la princesa Irene i el petit Amadeu visqueren a Sussa i posteriorment es pogueren installar a la finca d'Il Borro. Mentrestant, a l'Argentina, el duc Aimone d'Aosta moria en estranyes circumstncies. Amadeu hered el ducat i junt amb la seva mare hagueren de recuperar la hisenda de la casa ducal que s'havia vist molt afectada per la guerra.

L'any 1964 Amadeu contragu matrimoni a Portugal amb la princesa Cludia d'Orleans filla dels comtes de Pars. La parella tingu tres fills:

SAR Blanca de Savoia-Aosta, nascuda el 1965 a Florncia. Es casada amb el comte Giberto Arrivabene Valenti Gonzaga. ;

SAR el prncep Aimone d'Aosta, nascut el 1967 a Florncia. Es proms amb la princesa Olga de Grcia.

SAR la princesa Mafalda d'Aosta, nascuda el 1970 a Florncia. Es cas en primeres noces amb el prncep Alessandro Ruffo di Calabria del qual es divorci i es cas amb Francesco Lombardo di San Chirico.

El duc Amadeu es divorci de la seva primera muller i aconsegu la nulitat eclesistica de la Santa Rota el 1987. L'any 1987 es torn a casar amb la marquesa d'origen sicili Silvia Patern dei marchesi di Regiovanni.

Des de l'any 2004 la famlia reial italiana ha pogut tornar a Itlia desprs de quasi seixanta anys d'exili. Ara b, la submissi a la Constituci republicana que han hagut de jurar el prncep Vctor Manuel de Savoia i el seu fill Emmanuel Filiberto ha fet que molts sectors monrquics consideressin una millor opci la del duc d'Aosta que la dels Savoia per convertir-se en un hipottic rei d'Itlia. 

Des de l'any 2004 l'assemblea monrquica d'Itlia ha considerat el duc d'Aosta el vertader hereu a la Corona la qual cosa ha estat reafirmada amb l'elecci del seu fill de casar-se dins del cercle de la reialesa. 

A part de les activitats oficials com a cap de la casa ducal d'Aosta, Amadeu s enginyer agrcola i s'ha dedicat a l'explotaci de les nombroses propietats rurals de la famlia produint sobretot vi sota la marca Savoia-Aosta.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77415" title="Mamut llanut" nonfiltered="720" processed="718" dbindex="30775">

El mamut llanut (Mammuthus primigenius) amb la seva coberta de pl embullat, era una espcie adaptada al clima extrem de l'edat de gel. El primer espcimen complet d'aquest animal es va desenterrar en 1806 prop de la desembocadura del riu Lena, a Sibria.

 Fisiologia .

Els mamuts llanuts eren d'una mida semblant al de l'actual elefant asitic. Els mascles podien arribar a medir 3 metres a la creui les femelles 2,7 a la creu. Els mamuts adults pesaven entre 6 i 7 tones i havien de menjar uns 180 quilograms diaris. 

 Els mamuts tenien unes orelles molt petites per evitar perdre calor ja que vivien en un ambient molt fred. La seva capa de pl servia per protegir-se de les baixes temperatures de l'hivern.

 Hbitat .

El mamut llanut visqu a gran part d'Europa, el nord d'sia i a Amrica del Nord. L'hbitat ideal dels mamuts era l'estepa que s'estengu a gran part d'Eursia i Amrica del Nord degut a que les glaceres que van arribar a cobrir ms de la meitat d'Amrica del Nord, el nord d'Europa i part de Sibria.

 Aparici i extinci .

Els mamuts llanuts van aparixer fa 150.000 anys i van substituir els mamut de les estepes (Mammuthus trogontherii) dels que eren descenents.
Segons les invsetigacions del Museo de las ciencias naturales la seva extinci va ser causada per la perdua del hbitat degut als cambis climtics, ja que fa 42.000 anys el seu hbitat era de 7.700 Km i fa 6000 anys de 800.000 Km i a la caa de l'sser hum ja que tan sols que cada hum cacs un mamut cada 3 anys ja s'extingien. 

El mamut llanut es va extingir fa uns 12.000 anys d'Amrica del nord i Europa i fa 10.000 anys a Sibria. Encar que va sobreviure a l'illa de Saint Paul (Alaska)fins al 6.000 a.C i a l'illa de Wrangel a l'rtic fins al 1,700a.C. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77416" title="Metanarrativa" nonfiltered="721" processed="719" dbindex="30776">
La metanarrativa, ms coneguda com conscincia popular o realitat collectiva, s una narrativa o histria que s simultniament possible i desitjable construir. ES tracta del discurs oficialista que fa el poder per tal de crear un sentit de benestar i felicitat entre els individus. Una imatge de com s'ha de construir, mantenir i organitzar la societat.

La metanarrativa consta d'imatges (smbols), visions, percepcions i histries que formen aquesta realitat collectiva que aporta als seus membres benestar i felicitat.

S'utilitza normalment com a reproducci fidedigna de la realitat per tal de justificar i legitimar el model social i poltic establert. Diu que s bo i perqu s bo.

Perd l'efectivitat quan la distncia entre la realitat i la metanarrativa, o la percepci de com funciona el mn i la forma en qu s'ha explicat s tan gran que ja no s creble. En canvi, t efectivitat quan la realitat i la histria narrada sn similars.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77418" title="Ullal" nonfiltered="722" processed="720" dbindex="30777">

Un ullal s una dent extremadament llarga de certs mamfers que sobresurt quan la boca est tancada. Usats per a defensar-se ms que per a atacar, els ullals, que una vegada van ser dents normals, s'han desenvolupat amb l's, convertint-se en un senyal d'identitat per als animals que els possexen. 

 
Alguns exemples de mamfers vivents amb ullals sn l'elefant, el senglar, l'hipoptam, la morsa i el narval, i entre els mamfers extints es troben el mamut i el tigre de dents de sabre. 

Les dents que amb el temps s'han convertit en ullals no sn les mateixes en totes les espcies d'animals: en l'elefant es tracta de dos incisius superiors, en el senglar sn els canins inferiors, que sn ms desenvolupats en els mascles adults, en l'hipoptam, finalment, sn els canins superiors. 

Els ullals s'empren per a produir ivori, que s'usa en decoraci i en joieria, i antigament s'utilitzaven tamb per a elaborar altres articles, com tecles de piano. Ja que els animals amb ullals estan en perill d'extinci (especialment l'elefant afric), el comer amb l'ivori est molt restringit per la Convenci sobre el Comer Internacional d'Espcies Amenaades de Fauna i Flora Silvestres (CITIS) de les Nacions Unides. Es desconeix si aquesta prohibici s'aixecar algun dia.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77423" title="Permagel" nonfiltered="723" processed="721" dbindex="30778">
En geologia, permagel (de l'angls permafrost, perma- de permanent i frost,  gelat) s la capa de gel permanentment congelada en els nivells superficials del sl de les regions molt fredes o periglaciars com s la tundra. Pot trobar-se en rees circumpolars de Canad, Alaska i nord de Europa entre unes altres. 

El permagel es pot dividir en pergelisl, la capa gelada ms profunda, i mollisol, capa ms superficial que sol descongelar-se. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77430" title="Illa de Wrangel" nonfiltered="724" processed="722" dbindex="30780">



L'illa de Wrangel (en rus                , strov Vrngelia) s una illa de l'oce rtic, situada entre els mars dels Txuktxis i de la Sibria Oriental. Pertany a la Federaci Russa. L'illa de Wrangel se situa sobre el meridi 180. 

Aquesta illa s rocosa i est permanentment gelada. Hi ha una estaci meteorolgica i un assentament permanent. Est habitada per ssos polars, foques i lemmings. A l'estiu hi nia una important colnia d'aus. S'hi han trobat restes fssils de mamuts, i probablement hi va viure la darrera poblaci de l'espcie abans de la seva extinci, cap al 1700 aC.

Enllaos externs. 
  UNESCO Pgina de la Unesco sobre Wrangel, Patrimoni de la Humanitat ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77431" title="Mamut colomb" nonfiltered="725" processed="723" dbindex="30781">

El mamut colomb (Mammuthus columbi) fou una gegantesca espcie extingida d'elefant que va habitar a Amrica del Nord durant un perode d'entre 100.000 i 9.000 anys enrere.  Era herbvor, amb una dieta variada que comprenia des de pastures fins a confers.

 Fisiologia .

Va ser un dels mamuts ms grans que va caminar sobre el planeta, mesurant 4 metres a la creu i pesant uns 10.000 quilograms. Encara que hi ha un debat de com era la seva aparena externa es creu un animal d'un color grisnc sembalnt al color dels elefants actuals, ja que no tenia la llarga coberta de pel com els seus contemporanis els mamuts llanuts. El mamut colomb va arribar a tenir uns ullals de 5 metres de llarg en forma d'espiral, els ms grans d'entre tots els elefants. 

 Hbitat, distribuci i dieta.

El mamut colomb visqu a la meitat meridional d'amrica del nord i el seu hbitat eren les praderies i les terres arbrades on s'alimentaven fruites gegants comunes en l'Amrica del Nord de llavors, com les del taronger d'Osage, l'arbre del caf de Kentucky i l'accia de la mel, ats que no havia cap altre herbvor gran que pogus haver ingerit tals fruits. Tamb s'alimentava de fulles, branques i gramnies

 

 Reproducci i comportament .

D'acord amb estudis dels seus parents propers, els elefants moderns, aquests mamuts tenien probablement un perode de gestaci de 22 mesos, donant per resultat una nica criatura. La seva estructura social era probablement igual a la de l'elefant actual, amb les femelles i les cries vivint en grups d'entre 2-20 individus dirigides per una matriarca, mentre que els mascles vivien vides solitries o en grups poc connexos desprs d'arribar a la maduresa sexual cap els 12-15 anys. 

 Evoluci i extinci .

Els estudis recents d'ADN indiquen que els seus parents vius ms propers sn els elefants indis, amb els elefants africans en segon lloc. El gegantesc mamut colomb fou un dels membres ms conspicus de la passada megafauna americana i un dels ltims en extingir-se: diversos especmens van ser datats fins a dates tan recents com 9.000 anys enrere o menys, havent-se'n trobat datat un a prop de Nashville, Tennessee, que va viure fa noms 7.800 anys. Encar que se sol posar la data de l'extinci fa 12.500 anys.

Enllaos externs .

http://www.bbc.co.uk/nature/wildfacts/factfiles/3000.shtml
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77435" title="Kwanza" nonfiltered="726" processed="724" dbindex="30782">


El kwanza s la moneda d'Angola. El codi ISO 4217 s AOA i s'utilitzen les abreviacions Kz i AKZ. Es divideix en 100 cntims (en portugus cntimos), fracci que actualment no s'utilitza. La moneda agafa el nom del riu principal d'Angola, habitualment escrit Cuanza, en grafia portuguesa.

Histria.
El kwanza (ISO 4217: AOK) es va introduir el 1977, en substituci de l'escut angols, en termes paritaris. La unitat fraccionria que es va adoptar va ser el lwei, que era la centsima part del kwanza.


El 1990 es va substituir pel nou kwanza (novo kwanza, ISO 4217: AON), que tenia el mateix valor que l'anterior kwanza, per ja no utilitzava la moneda fraccionria.

A causa de la devaluaci de la moneda, el 1995, es va substituir pel kwanza reajustat (kwanza reajustado, ISO 4217: AOR), a ra de 1.000 nous kwanzes per cada kwanza reajustat.

A partir del 1995, s'accentua vertiginosament la devaluaci de la moneda, fins que el 1999 es torna a reintroduir el kwanza. Aleshores, cada kwanza dels actuals es canvia a un mili dels antics kwanzes reajustats. En aquest moment s'obta per dividir un kwanza en 100 cntims. s llavors quan s'emeten les monedes de 10 i 50 cntims, actualment fora de la circulaci.

Bitllets i monedes.
Ems pel Banc Nacional d'Angola (Banco Nacional de Angola), en circulen bitllets d'1, 5, 10, 50, 100, 200, 500, 1.000 i 2.000 kwanzes. Les monedes han deixat d'emetre's. 

Taxes de canvi.
1 EUR = 101,235 AOA (3 de maig del 2006);
1 USD = 80,1700 AOA (3 de maig del 2006);

Vegeu tamb.
Escut;

Enllaos externs.
 Banc Nacional d'Angola;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77437" title="Jean Chrtien" nonfiltered="727" processed="725" dbindex="30783">

Jean Chrtien (Shawinagin, Quebec 1943) s un poltic canadenc, Primer ministre del Canad del 1993 al 2003. 

El 1958 es gradu en dret. Ingress al Partit Liberal i fou diputat al parlament canadenc del 1963 al 1986. Sota el mandat de Pierre Elliot Trudeau (1968-84), presid diversos ministeris, i en el referndum del 1980 sobre la independncia del Quebec destac la seva campanya pel vot negatiu. El 1984 disput sense xit el lideratge del partit a John Turner, crrec que aconsegu el 1990, en qu retorn novament al parlament. 

Fou nomenat primer ministre desprs de les eleccions del 1993, quan derrot la conservadora Kim Campbell, i revalid el crrec per majoria absoluta als comicis de 1997 i el 2000. Durant el seu mandat es va constituir la nova provncia de Nunavut (1999), primera amb majoria de poblaci indgena, i se celebr un segon referndum al Quebec (1995), que guanyaren els contraris al sobiranisme per un escs marge de vots. Per aix el 2000 present la introdu la Clarity Bill, per la qual s'obre al control federal qualsevol futur referndum sobre l'estatus del Quebec. El 2003 fou substitut, abans d acabar-se la legislatura, pel ministre de finances Paul Martin.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77438" title="Concentriciclodeu" nonfiltered="728" processed="726" dbindex="30784">

El concentricicloideus (Concentricycloidea) sn petits animals equinoderms, de grandria inferior a un centmetre, descoberts el 1988 en aiges profundes de Nova Zelanda. Tenen un cos aplanat en forma de disc, amb espines que radien de la vora, per no tenen braos, a diferncia de les estrelles de mar o les ofiures. El seu sistema digestiu s molt redut i poden absorbir matria orgnica directament a travs d'una superfcie membranosa que recobreix la boca.

Noms se'n coneixen dues espcies: Xyloplax turnerae i Xyloplax medusiformis.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77439" title="Llista de comunitats aborgens del Canad" nonfiltered="729" processed="727" dbindex="30785">
La segent s una llista de comunitats aborgens del Canad.  Mentre que les comunitats de tots els Pobles Aborgens del Canad hi sn incloses (les Primeres Nacions, Inuit, i Mtis), la llista s principalment formada per reserves ndies.

Llista.

Alberta.
Alexander 134;
Alexis 133;
Beaver Lake 131;
Big Horn 144a;
Blood 148;
Buffalo Lake Mtis Settlement;
Child Lake 164a;
Chipewyan 201;
Cold Lake 149;
Dog Head 218;
Drift Pile River 150;
Duncans 151a;
Ermineskin 138;
Fort McKay 174;
Fox Lake 162;
Gregoire Lake 176a;
Hay Lake 209;
Heart Lake 167;
Horse Lakes 152b;
Janvier 194;
Kapaweno First Nation 150b;
Kehiwin 123;
Little Buffalo Indian Settlement;
Loon Lake Indian Reserve 235;
Louis Bull 138b;
Montana 139;
O'Chiese 203;
Peigan 147;
Saddle Lake 125;
Samson 137;
Sawridge 150g;
Siksika Indian Reserve 146;
Smoky Lake County 13;
Stoney 142-143-144;
Stony Plain 135;
Sturgeon Lake 154;
Sucker Creek 150a;
Sunchild 202;
Swan River 150e;
Tall Cree 173a;
Tsuu Tina Nation 145;
Unipouheos 121;
Utikoomak Lake 155;
Wabamun 133b;
Wabasca 166d;
Woodland Cree 226;

Colmbia Britnica.
Ahahswinis 1;
Ahaminaquus 12;
Aitchelitch 9;
Alert Bay 1a;
Alexandria 3;
Alkali Lake 1;
Anacla 12;
Anahim's Flat 1;
Ashcroft 4;
Becher Bay. 1;
Bella Bella 1;
Bella Coola 1;
Blueberry River 205;
Bonaparte 3;
Bridge River 1;
Burns Lake 18;
Burrard Inlet 3;
Campbell River 11;
Canim Lake 1;
Cayoosh Creek 1;
Chawathil 4;
Cheam 1;
Chehalis 5;
Chemainus 13;
Chenahkint 12;
Cheslatta 1;
Chilco Lake 1a;
Chopaka 7 & 8;
Chuchuwayha 2;
Coldwater 1;
Cole Bay 3;
Columbia Lake 3;
Comox 1;
Compton Island 6;
Coquitlam 1;
Cowichan Lake;
Cowichan 1;
Creston 1;
Dease River 1;
Deep Creek 2;
Dog Creek 1;
Doig River 206;
Dolphin Island 1;
Douglas Lake 3;
East Moberly Lake 169;
East Saanich 2;
Elhlateese 2;
Enderby 2;
Esquimalt;
Finlat River;
Five Mile Point 3;
Fort George (Shelly) 2;
Fort Nelson 2;
Fort Ware 1;
Fountain 1;
Gitanmaax 1;
Gitanyow 1;
Gitsegulka 1;
Gitwangak 1;
Gitwinksihlkhw 7;
Gordon River 2;
Gwayasdums 1;
Hagwilget 1;
Halalt 2;
Halfway River 168;
Hanatsa 6;
High Bar 1;
Homalco 9;
Hope Island 1;
Hopetown 10a;
Houpsitas 6;
Inklyuhkinatko 2;
Iskut 6;
Ittatsoo 1;
Kahmoose 4;
Kamloops 1;
Kanaka Bar 1a;
Katit 1;
Katzie 1;
Kincolith 14;
Kippase 2;
Kispiox 1;
Kitamaat 2;
Kitasoo 1;
Kitsumkaylum 1;
Kluskus 1;
Kootenay 1;
Kopchitchin 2;
Kulkaya (Hartley Bay) 4;
Kulspai 6;
Kumcheen 1;
Kuper Island 7;
Kwawkwawapilt 6;
Lachkaltsap 9;
Lakahahmnen 11;
Lax Kw'alaams 1;
Liard River 3;
Lillooet 1;
Macoah 1;
Malachan 11;
Malahat 11;
Marktosis 15;
Masset 1;
Matsqui Main 2;
McLeod Lake 1;
McMillan Island 6;
Mission 1;
Moricetown 1;
Mount Currie 6;
Musqueam 2;
Nak'azdli;
Nanaimo Town 1;
Nanoose Indian Reserve 0;
Nautley (Fort Fraser) 1;
Nazco 20;
Nequatque 2;
Neskonlith 1;
New Aiyansh 1;
New Songhees 1a;
New Westminster;
Nicola Hamlet 1;
Nicomen 1;
Nooaitch 10;
North Tacla Lake 7;
North Thompson 1;
Nuuautin 2;
Oclucje 7;
Ohamil 1;
Okanagan 1;
Opitsat 1;
Oregon Jack Creek 3;
Osoyoos 1;
Palling 1;
Pavilion 1;
Penticton 1;
Peters 1;
Popkum 1;
Prophet River 4;
Puckatholetchin 11;
Quaaout 1;
Quaee 7;
Qualicum;
Quatsino Subdivision 18;
Quesnel 1;
Quinsam 12;
Redstone Flat 1;
Refuge Cove 6;
Ruby Creek 2;
S1/2 Tsimpsean 2;
Saaiyouck 6;
Sachteen 2;
Sahhaltkum 4;
Seabird Island;
Sechelt Band Lands (Sechelt) 2;
Semiahmoo;
Shackan 11;
Shingle Point 4;
Shuswap;
Sik-e-dakh 2;
Sim Creek 5;
Siska Flat 3;
Skeetchestn;
Skidegate 1;
Skins Lake 16a;
Skookumchuck 4;
Skowkale 10;
Skwah 4;
Skway 5;
Sliammon 1;
Slosh 1;
Soowahlie 14;
South Saanich 1;
Spuzzum 1;
Squawkum Creek 3;
Squiaala 7;
Squinas 2;
Stellaquo (Stella) 1;
Stone 1;
Stony Creek 1;
T'sou-ke Indian Reserve 1;
Tache 1;
Telegraph Creek 6;
Tipella 7;
Tobacco Plains 2;
Toosey 1;
Tork 7;
Tsahaheh 1;
Tsawwassen;
Tsinstikeptum 9;
Tsulquate 4;
Tzeachten 13;
Uncha Lake 13a;
Union Bay 4;
Upper Sumas 6;
West Moberly Lake 168a;
Whispering Pines 4;
Williams Lake 1;
Woyenne 27;
Yakweakwiosse 12;
Yale Town 1;
Ye Koo Che 3;

Manitoba.
Alonsa;
Berens River 13;
Binscarth;
Birdtail Creek 57;
Black River 9;
Black Sturgeon;
Bloodvein 12;
Brochet 197;
Brockenhead 4;
Buffalo Point 36;
Canupawakpa Dakota First Nation;
Chemawawin 2;
Churchill Indian Reserve 1;
Crane River 51;
Cross Lake 19;
Dakota Plains Indian Reserve 6a;
Dakota Tipi 1;
Dauphin River 48a;
Dog Creek 46;
Ebb and Flow 52;
Fairford 50;
Fisher River 44;
Fort Alexander 3;
Gambler 63;
Garden Hill First Nation;
Gillam Indian Settlement;
God's Lake 23;
God's River 86a;
Grand Rapids 33;
Hole or Hollow Water 10;
Jackhead 43;
Keeseekoowenin 61;
Kikino Metis Settlement;
Lac Brochet 197a;
Little Grand Rapids 14;
Little Saskatchewan 48;
Long Plain 6;
Moose Lake 31a;
Mooseocoot;
Nelson House 170;
Norway House 17;
Opaskwayac Cree Nation Reserve 27a;
Oxford House 24;
Paddle Prarle Metis Settlement;
Pauingassi First Nation Indian Reserve;
Peavine Metis Settlement;
Peguis 1b;
Pine Creek 66a;
Poplar River 16;
Pukatawagan 198;
Red Sucker Lake 1976;
Rolling River 67;
Roseau River 2;
Sandy Bay 5;
Shamattawa 1;
Shoal River Indian Reserve 65a;
Sioux Valley 58;
Split Lake 171;
St Laurent;
St Lazare;
St Theresa Point Indian Reserve;
Swan Lake 65c;
Swan Lake 7;
The Narrows 49;
Valley River 63a;
Wasagamack Indian Reserve;
Waterhen 45;
Wayawayseecappo First Nation;
Winnepegosis;
York Landing;


Nova Brunsvic.
Buctouche 16;
Burnt Church 14;
Devon 30;
Eel Ground 2;
Eel River 3;
Fort Folly 1;
Indian Island 28;
Kingsclear 6;
Oromacto 26;
Pabineau 11;
Red Bank 4;
Richibucto 15;
St. Basile 10;
Tobique 20;
Woodstock 23;

Terranova i Labrador.
Cartwright;
Charlottetown;
Division 10b;
Hopedale;
Makkovik;
Mary's Harbour;
Mushuau Innu First Nation;
Nain;
Port Hope Simpson;
Postville ;
Rigolet;
Samiajij Miawpukek;
Sheshatshiu Innu First Nation;
St. Lewis;

Territoris del Nord-oest.
Aklavik;
Aklavic Settlement;
Colville Lake Settlement;
Deline;
Fort Good Hope Settlement;
Fort Liard Settlement;
Fort McPherson Settlement;
Fort Norman Settlement;
Fort Providence Settlement;
Fort Resolution Settlement;
Fort Simpson Settlement;
Fort Smith Settlement;
Hay River Settlement;
Inuvik Settlement;
Jean Marie River Settlement;
Kakisa Lake Settlement;
Lutsel K'e;
N'dilo;
Nahanni Bute Settlement;
Paulatuk;
Rae-edzo Settlement;
Rae Lakes Settlement;
Sachs Harbour;
Snare Lake Settlement;
Trout Lake Settlement;
Tsiigehtchic;
Tuktoyaktuk;
Ulukhaktok;
Wha ti;
Wrigley Settlement;
  
Nova Esccia.
Bear River 6;
Cambridge 32;
Chapel Island 5;
Eskasoni 3;
Fisher's Grant 24;
Horton 35;
Indian Brook Indian Reserve 14;
Membertou 28b;
Millbrook 27;
Pomquet and Afton 23;
Wagmatcook 1;
Whycocomagh 2;
Yarmouth 33;

Nunavut.
Arctic Bay (Ikpiarjuk        );
Arviat (     , formerly Eskimo Point);
Baker Lake (Qamanittuaq        );
Bathurst Inlet (Kingoak);
Cambridge Bay (Iqaluktuuttiaq          );
Cape Dorset (Kinngait     )d;
Chesterfield Inlet (Igluligaarjuk         );
Clyde River (Kangiqtugaapik        );
Coral Harbour (Sallit     );
Gjoa Haven (Uqsuqtuuq       );
Grise Fiord (Aujuittuq        );
Hall Beach (Sanirajak      );
Igloolik (Iglulik      );
Iqaluit (territorial capital) (     , formerly Frobisher Bay);
Kimmirut (formerly Lake Harbour);
Kugaaruk (formerly Pelly Bay);
Kugluktuk (Qurluqtuq       , formerly Coppermine);
Pangnirtung (Pangniqtuuq       );
Pond Inlet (Mittimatalik        );
Qikiqtarjuaq (        , formerly Broughton Island);
Rankin Inlet (Kangiqiniq       or Kangirliniq       );
Repulse Bay (Naujaat     );
Resolute (Qausuittuq        );
Sanikiluaq, (      );
Taloyoak (Talurjuaq, formerly Spence Bay);
Umingmaktok (Umingmaktuuq        , formerly Bay Chimo);
Whale Cove (Tikirarjuaq        );

Ontario.
Abitibi 70;
Akwesasne 59;
Alderville First Nation;
Attawapiskat 91a;
Bear Island 1;
Bearskin Lake;
Big Grassy River 35g;
Caldwell;
Cat Lake 63c;
Chapleau 74a;
Chapleau 75;
Chippewas of the Thames First Nation 42;
Chippewaas of Georgina Island First Nation;
Christian Island 30;
Constance Lake 92;
Couchiching 16a;
Curve Lake First Nation 35;
Deer Lake;
Dokis 9;
Duck Lake 76b;
Eagle Lake 27;
English River 21;
Factory Island 1;
Flying Post 73;
Fort Albany 67;
Fort Hope 64;
Fort Severn 89;
Fort William 52;
Garden River 14;
Ginoogaming First Nation;
Gros Cap 49;
Gull River 55;
Henvey Inlet 2;
Hiawatha First Nation 36;
Islington 29;
Kasabonika Lake;
Kashechewan;
Keewaywin;
Kenora 38b;
Kettle Point 44;
Kingfisher Lake 1;
Kitchenuhmaykoosib Aaki 84;
Lac Seul 28;
Lake Helen 53a;
Lansdowne House Indian Settlement;
Long Lake 58;
M'chigeeng 22;
Magnetewan 1;
Manitou Rapids 11;
Marten Falls 65;
Matachewan 72;
Mattagami 71;
McDiarmid Indian Settlement;
Missanabie 62;
Mississagi River 8;
Mississaugas of Scugog Island;
Mnjikaning First Nation 32;
Moose Point 79;
Moravian 47;
Morson;
Munsee-Delaware Nation 1;
Muskrat Dam Lake;
Nan Agreement;
Neguaguon Lake 25d;
New Credit 40a;
New Post 69a;
Neyaashiinigmiing;
Nipissing 10;
North Spirit Lake;
Northwest Angle 33b;
Ojibway Nation of Saugeen;
Oneida 41;
Osnaburgh 63a;
Parru Island First Nation;
Pays Plat 51;
Pic Mobert Reserve North;
Pic River 50;
Pikangikum 14;
Pikwakanagan;
Poplar Hill;
Rainy Lake 17a;
Rainy Lake 18c;
Rainy Lake 26a;
Rankin Location 15d;
Rat Portage 38a;
Reserve Status Nan Agreement;
Rocky Bay Indian Reserve 1;
Sabaskong Bay 35d;
Sachigo Lake 1;
Sagamok Indian Reserve;
Sandpoint;
Sandy Lake 88;
Sarnia 45;
Saug-a-gaw-sing 1;
Seine River 22a2;
Seine River 23a;
Serpent River 7;
Shawanaga 17;
Sheguiandah 24;
Sheshegwaning 20;
Shoal Lake 39a;
Shoal Lake 40;
Six Nations 40;
Slate Falls Indian Settlement;
Sucker Creek 23;
Summer Beaver Settlement;
The Dalles 38c;
Thessalon 12;
Tyendinaga Mohawk Territory;
Wabauskang 21;
Wabigoon Lake 27;
Wahnapitae 11;
Wahta Mohawk Territory;
Walpole Island 46;
Wapekeka Reserve 1;
Wawakapewin;
Weagamow Lake Indian Reserve 87;
Webequie Indian Reserve;
Whitefish Bay 32a;
Whitefish Bay 34a;
Whitefish Lake 6;
Whitefish River 4;
Whitesand Indian Reserve;
Wikwemikong Unceded 26;
Winisk Indian Settlement;
Wunnumin Lake;
Zhiibaahaasing 19a;

Illa del Prncep Eduard.
Lennox Island 1;
Scotchfort 4;

Quebec.
Akulivik;
Aupaluk;
Betsiamites;
Cacouna 22;
Chisasibi;
Communaute Atikawekw de Manawan;
Communaute de Wemotaci;
Communaute Montagnaise Essipit;
Eagle Village First Nation - Kipawa;
Eastmain;
Gesgapegiag;
Grand Lac Victoria Indian Settlement;
Inukjuak;
Ivujivik;
Kahnawake 14;
Kanesatake;
Kangiqsualujjuaq;
Kangiqsujuaq;
Kangirsuk;
Kawawachikamach;
Kitigan Zibi;
Kuujjuaq;
Kuujjuarapik / Whapmagoostui;
La Nation Micmac de Gespeg;
Lac Champion Settlement;
Lac Simon;
Listuguj;
Maliotenam 27a;
Mashteuiatsh;
Matimekosh;
Mingan;
Mistissini;
Natashquan 1;
Nemaska;
Obedjiwan 28;
Odanak 12;
Ouj-Bougoumou;
Pikogan;
Puvirnituq/Povungnituk;
Quaqtaq;
Rapid Lake;
Romaine 2;
Salluit;
St. Augustin Indian Settlement;
Tasiujaq;
Timiskaming 19;
Umiujaq;
Uashat;
Village des Hurons Wendake 7;
Waskaganish;
Waswanipi;
Wemindji;
Winneway Indian Settlement;
Wolf Lake;
Wolinak 11;

Saskatchewan.
Ahtahkakoop 104;
Aquadeo;
Assiniboine 76;
Beardy's 97 and Okemasis 96;
Beauval;
Big Head 124;
Big River 118;
Bufflao Narrows;
Buffalo River Dene Nation 193;
Canoe Lake 165;
Carrot River 29a;
Chicken 224;
Chitek Lake;
Chitek Lake 191;
Clearwater River;
Cochin;
Cole Bay;
Cote 64;
Cowessess 73;
Cumberland House;
Cumberland 20;
Day Star 87;
Debden;
Dore Lake;
Duck Lake;
Duff;
East Prairie Metis Settlement;
Elizabeth Metis Settlement;
Fishing Lake Metis Settlement;
Fishing Lake 89;
Flying Dust First Nation Reserve 105;
Fond du Lac 227;
Gerald;
Gift Lake Metis Establishment;
Gordon 86;
Green Lake;
Ile a la Crosse;
James Smith 100;
Jans Bay;
Kahkewistahaw 72;
Keeseekoose 66;
Kinistin 91;
La Loche;
La Ronge;
Lac la Hache 220;
Lebret;
Little Black Bear 84;
Little Pine Indian Reserve 116;
Lucky Man;
Makwa Lake 129;
Meadow Lake;
Michel Village;
Ministikwan 161;
Mistawasis First Nation;
Montreal Lake 106;
Moosomin 112B;
Mosquito 109;
Muscowpetung 80;
Muskeg Lake Cree Nation 102;
Muskoday First Nation;
Muskowekwan 85;
Nekaneet Cree Nation Indian Reserve;
Ocean Man 69e;
Ochapowace Indian Reserve 71;
Okanese Indian Reserve 82;
One Arrow Indian Reserve 95;
Pasqua 79;
Patuanak;
Peepeekisis 81;
Pelican Narrows 184b;
Pheasant Rump 68;
Piapot 75;
Pinehouse;
Poor Man 88;
Poundmaker 114;
Red Pheasant 108;
Sakimay Indian Reserve 74;
Saulteaux Indian Reserve 159;
Seekaskootch 119;
Shell Lake;
Shoal Lake 28a;
St. Louis;
Standing Buffalo 78;
Stanley 157;
Star Blanket 83;
Sturgeon Lake 101;
Sweet Grass 113;
The Key 65;
Thunderchild First Nation 115b;
Timber Bay;
Turnor Lake;
Turnor Lake 193b;
Vawn;
Wahpaton 94a;
Wapachewunak 192d;
Waterhen 130;
Weldon;
Weyakwin;
White Bear 70;
White Cap 94;
Witchekan Lake 117;
Wood Mountain 160;
Yellowquill 90;

Yukon.
Aishihik;
Beaver Creek;
Burwash Landing;
Carcross 4;
Carmacks;
Champagne;
Haines Junction;
Lake Laberge 1;
Mayo 6;
Moosehide Creek 2;
Old Crow;
Pelly Crossing Settlement;
Ross River;
Teslin Post 13;
Two Mile Village;
Whitehorse Village;

Enllaos.
 Llista completa de comunitats, amb lligams a estadstiques individuals;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77443" title="Llista de vals de l'ndalus" nonfiltered="730" processed="728" dbindex="30786">
Llista dels vals de l'ndalus des de la conquesta del regne visigtic de Toledo per Triq ibn Ziyad i Mussa ibn Nussayr fins a l'assumpci del poder per Abd-ar-Rahman I ad-Dkhil, primer emir omeia.

 714-716 : Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr;
 716 : Ayyub ibn Habib al-Lakhm;
 716-719 : Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqaf;
 719-721 : As-Samh ibn Mlik al-Khawlan;
 721 : Abd-ar-Rahman ibn Abd-Allah al-Ghafiq (interinament);
 721-726 : Anbassa ibn Suhaym al-Kalb;
 726 : Udhra ibn Abd-Allah al-Fihr (interinament);
 726-728 : Yahya ibn Salama al-Kalb;
 728 : Hudhayfa ibn al-Ahwas al-Qays;
 728-729 : Uthman ibn Abi-Nissa al-Khatham;
 729-730 : Al-Hytham ibn Ubayd al-Kilab;
 730 : Muhmmad ibn Abd-Allah al-Aixja;
 730-732 : Abd-ar-Rahman ibn Abd-Allah al-Ghafiq (segona vegada);
 732-734 : Abd-al-Mlik ibn Qtan al-Fihr;
 734-741 : Uqba ibn al-Hajjaj as-Salul;
 741-742 : Abd-al-Mlik ibn Qtan (segona vegada);
 742 : Balj ibn Bixr al-Quxayr;
 742-743 : Thalaba ibn Salama al-Amil;
 743-745 : Abu-l-Khattar al-Hussam ibn Dirar al-Kalb;
 745-746 : Thawaba ibn Salama al-Judham;
 746-756 : Yssuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihr;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77447" title="Sistema de gesti de bases de dades" nonfiltered="731" processed="729" dbindex="30787">
Un Sistema de Gesti de Bases de Dades s un conjunt de programes informtics dissenyats per facilitar la gesti d un conjunt de dades en una base de dades.

 Els objectius .

Els SGBD han de satisfer les segents propietats:

Abstracci de la informaci. La forma de l emmagatzemament fsic de les dades s transparent per l usuari. Existeixen diferents nivells d abstracci. ;

Independncia. La independncia vol dir que s ha de garantir que un canvi de l esquema, sigui fsic o lgic, no ha d implicar un canvi en les aplicacions que la utilitzin. ;

Consistncia. Ha de garantir que les dades siguin consistents aix implica que les dades han d estar actualitzades quan les vulguem consultar.   ;

Seguretat. Degut a que la informaci ha d estar protegida, hem de garantir que la informaci s consultada, actualitzada, inserida o eliminada per usuaris autoritzats a fer aquestes tasques. Per altra banda, hem de garantir que les transaccions es realitzin de forma segura complint les propietats ACID ;

Integritat. Ha de tenir en compte que en cas d una incidncia hem de poder recuperar la informaci que s ha pogut perdre per aquestes incidncies. ;

Recuperaci. Ha de poder realitzar cpies de seguretat de forma eficient per aix evitar la perduda de dades. ;

Control de la concurrncia. Ha de garantir que l accs simultani al SGBD, que pot derivar en inconsistncies de la informaci, sigui tractat. ;

Informaci sobre les dades o Metadades. El sistema ha de tenir informaci sobre el mateix sistema, com pot ser els usuaris. ;
Avantatges: 

 Facilitat de manegar grans volums de dades. ;
 Optimitzaci. ;
 Independncia del tractament de informaci. ;
 Seguretat de la informaci.
 Integritat de la informaci.

Inconvenients: 

 El cost d actualitzaci del maquinari i programari sn elevats. ;
 Cost de l administrador de la base de dades s costos. ;
 El mal s d alguna de les capacitats del SGBD pot originar greus problemes;

Alguns sistemes de gesti de bases de dades.



 4D;
 Adabas;
 Adaptive Server Enterprise;
 Apache Derby;
 Cloudscape;
 Corel Paradox;
 C-tree;
 Dataflex;
 Dataphor;
 DB2;
 FileMaker;
 Firebird;
 Helix database;
 HSQLDB;
 Hyperion Essbase;
 Information Management System;
 Informix;
 Ingres;
 Intersystem Cache;
 Kx;
 Microsoft Access;
 Microsoft SQL Server;
 MySQL;
 Netezza;
 OpenOffice.org Base;
 Oracle;
 OpenLink Virtuoso ;
 PostgreSQL;
 Progress;
 Rel (DBMS);
 SQLite;
 SQL Anywhere Studio;
 Sybase;
 Teradata;
 VistaDB;

Vegeu tamb.
 Base de dades;
 Magatzem de dades (Data warehouse);
 SQL;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77448" title="Cogombre de mar" nonfiltered="732" processed="730" dbindex="30788">

Els holoturoideus (Holothuroidea), tamb anomenats cogombres de mar, sn una classe d'animals equinoderms, amb un cos allargat i carns, sense simetria pentagonal com en els altres equinoderms. Tenen un esquelet intern per ha quedat redut a ossculs repartits per la paret muscular. Normalment la boca est envoltada de petits tentacles, que per la seva forma i nmero divideixen aquesta classe en tres subclasses: Apodacea, Aspidochirotacea i Dendrochirotacea.

Els cogombres de mar acostumen a ser carronyers, alimentant-se de restes que es dipositen sobre el fons mar. La seva alimentaci est formada per plncton i altres matries orgniques. Una caracterstica curiosa d'aquests animals s l'expulsi d'uns tubs buits i enganxosos, anomenats tbuls de Cuvier, que s'enganxen en els possibles atacants.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77453" title="Barcelona (desambiguaci)" nonfiltered="733" processed="731" dbindex="30791">

 Geografia: ;
 La ciutat de Barcelona, a la comarca del Barcelons, capital de Catalunya. I, relacionats amb aquesta ciutat:
 La provncia de Barcelona.
 El pla de Barcelona i el territori de Barcelona.
 L'rea metropolitana de Barcelona, la Corporaci Metropolitana de Barcelona i la regi metropolitana de Barcelona.
 L'antic comtat de Barcelona i la dinastia que el va regir del segle IX a l'any 1410.
 L'antic vescomtat de Barcelona.
 L'antiga vegueria de Barcelona.
 L'antic corregiment de Barcelona i la projectada prefectura de Barcelona.
 El bisbat de Barcelona, desprs arquebisbat de Barcelona, i la catedral de Barcelona.
 L'antiga comanda de Barcelona, de l'orde de l'Hospital.
 La Universitat de Barcelona.
 L'aeroport de Barcelona, al Prat de Llobregat.
 L'emissora Barcelona Televisi.
 El Futbol Club Barcelona.
 El Club Nataci Barcelona.
 El Reial Club de Tennis Barcelona.
 L'equip Barcelona Dragons.
Altres llocs que prenen el nom de la ciutat catalana:
A frica:
Barcelona (Camerun), centre assistencial de la parrquia bamilek de New Bell, a la ciutat de Duala.
A Amrica:
Barcelona (Bolvia), venat del departament de Santa Cruz.
Barcelona (Bolvia), port de barraques al riu Ortn (Pando).
Barcelona (Brasil), poble de l'estat de Rio Grande do Norte.
Barcelona (Colmbia), poble del departament de Caldas.
Barcelona (Colmbia), barri de la ciutat de Medelln (Antioquia).
Barcelona (Colmbia), venat del municipi de San Pelayo (Crdoba).
Barcelona (Equador), poble de la provncia de Manab.
Barcelona (EUA), port al llac Erie (Nova York).
Barcelona (Mxic), empriu del municipi de Tiahualillo de Zaragoza (Durango).
Barcelona (Per), poble del departament de Madre de Dios.
La ciutat de Barcelona, capital de l'estat d'Anzotegui (Veneuela). I, relacionats amb aquesta ciutat:
 L'antic Estado de Barcelona.
 L'antiga Repblica de la Barcelona Colombiana.
Barcelona (Veneuela), venat del municipi de Crdoba (Tchira).
Barcelona (Veneuela), venat del municipi de Montes de Oca (Lara).
Barcelona (Veneuela), possessi del municipi de Mucuchach (Mrida).
Barcelona (Veneuela), venat del municipi de Ro Caribe (Sucre).
Barcelona (Veneuela), venat del municipi de San Jos (Zulia).
Barcelona (Veneuela), venat del municipi de San Sebastin (Tchira).
Barcelona (Veneuela), possessi del municipi de Torondoy (Mrida).
Barcelona (Veneuela), antic nom del municipi de La Paragua (Bolvar).
A sia:
Barcelona (Filipines), poble de l'illa de Luzn (Camarines Sur).
Barcelona (Filipines), poble de l'illa de Luzn (Sorsogon), abans anomenat Donlog.
Barcelona (Filipines), poble de l'illa de Mindanao (Surigao del Sur).
Barcelona (Filipines), poble de l'illa de Mindanao (Zamboanga del Norte).
A Europa:
Barcelona, possessi del municipi de Bunyola (Mallorca).
Barcelona (Occitnia), poble del Delfinat.
Barcelona (Occitnia), municipi del Bearn.
Barcelona Cross (Anglaterra), venat a Cornualla.
A Oceania:
Barcelona Gardens (Austrlia), urbanitzaci a la costa del mar del Corall, entre Ayr i Townsville (Queensland). ;
 Astronomia:
 L'asteroide Barcelona.
 Cinema:
 L'escola de Barcelona (de realitzadors cinematogrfics).
 Histria:
 El Tractat de Barcelona (1493).
 La Pau de Barcelona (1529).
 El Setge de Barcelona (1713-1714).
 La Conferncia de Barcelona (1921), sobre regulaci del trnsit a les vies martimes i ferroviries.
 I diversos episodis bllics que es podrien conixer com a Batalla de Barcelona:
 El Setge de Barcelona (1705).
 L'Atac a la primera parallela (1714).
 El Bloqueig de Barcelona (1808).
 Historiografia;
 L'escola d'arqueologia de Barcelona.
 La collecci Barcelona Divulgacin Histrica.
 Literatura:
 Antoni Maria de Barcelona, escriptor.
 Mitjans de comunicaci:
 Barcelona, revista satrica argentina.
 Msica:
 Barcelona (lbum) (1988), lbum musical de Freddie Mercury i Montserrat Caball.
Barcelona (can), can del mateix nom que l'lbum i pea de promoci dels Jocs Olmpics d'estiu de 1992.
 La Missa de Barcelona.
 El Trio de Barcelona.

Vegeu tamb.
 Barceloneta (desambiguaci), nom diminutiu de Barcelona.
 Barcellona Pozzo di Gotto (Siclia), nom itali per Barcelona.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77454" title="Arad (Israel)" nonfiltered="734" processed="732" dbindex="30792">

Arad s una ciutat moderna del districte del Sud d'Israel. Es troba als lmits dels deserts del Ngueb i de Jud, a 25 km del Mar Mort i a 45 km de Beerxeva i molt a prop de la fortalesa de Massada.

Arad rep el nom d'una vila bblica anomenada Tel Arad, de la qual hom ha trobat restes en unes excavacions arqueolgiques a vuit quilmetres de la ciutat moderna.

L'aire de la ciutat s molt pur, i atrau molts asmtics d'arreu.

 Histria .
Arad s una ciutat prspera fundada el 1962 per un grup d'israelians joves, la majoria d'ells provinents de kibbutz i moshav que cercaven un lloc lluny del soroll i la contaminaci de les ciutats. La cerimnia de fundaci es feu el 21 de novembre de 1962 amb presncia del primer ministre David Ben Gurion.

La localitat cresqu seguint un pla urbanstic molt ben dissenyat, i obtingu l'estatus de ciutat el 1995. Els ciutadans d'Arad sn molt variats; hi ha jueus sefardites i ashkenazim, laics i religiosos, beduns i hebreus negres, immigrants i autctons.

Durant el procs de desconnexi de la Franja de Gaza, el govern israeli va decidir d'evacuar tamb els rabs de la vila de Dahaniya, considerats pels palestins collaboracionistes amb Israel i, per tant, amenaats, i traslladar-los a Arad.

 Geografia .

Arad t una rea de 90 km i s un dels municipis ms extensos d'Israel, malgrat que el nucli urb s relativament petit. Els jaciments de Tel Arad i el Parc Arad (o Bosc de Ran) es troben dins del terme municipal d'Arad, a l'est de la zona urbana. Al sud de la ciutat hi ha, a ms, una pista d'aterratge.

Els barris d'Arad sn: Gevim, Tlalim, Avishur, Khalamish, Levaot, Yeelim, Rishonim, Neurim, Maof, Khatzavim, Haredof, Shaked i Rotem. Actualment es construeixen dos nous barris: Yehoshafat i Rananim. La major part de la ciutat es troba al nord de l'autopista 31, mentre que el polgon industrial, que acull l'empresa Arad Textile Industries, una de les majors productores de tovalloles d'Israel, es troba al sud de la via. 

La Uni Mundial d'Estudiants Jueus (WUJS), una organitzaci que desenvolupa programes per a universitaris jueus de tot el mn, t la seu a Arad.

 Cultura .

 Festival de msica .
Arad s famosa pel Festival de Msica Hebrea, que t llc cada estiu des de 1982. El festival comen com una escenari obert als nous artistes per donar-se a conixer, per actualment tamb hi van msics i grups coneguts a nivell nacional. L'any 1995, tres adolescents van morir aixafats per la multitud, i des d'aleshores s'ha notat un descens d'assistncia del pblic.

 Eshet Lot .
Eshet Lot s un barri d'artistes situat al polgon industrial que ofereix, segons els fundadors, "una flaire prpia d'atmosfera del desert, combinant creativitat i talent artstic al centre de la zona industrial, prop de la carretera que porta a la mar Morta". Els artistes, tots ells originaris d'Arad, tenen com a objectiu la creaci d'una comunitat productiva, amb una sensibilitat especial cap a la naturalesa.

 Enllaos .
Galeria d'art Ma'ayan Hayetzira  i ;
Galeria Desertvision ;
Museu de l'art del vidre ;
Uni Mundial d'Estudiants Jueus (WUJS) ;
Seu de la WUJS a Arad ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77459" title="Gran Boicot Americ" nonfiltered="735" processed="733" dbindex="30793">
El Gran Boicot Americ de 2006, conegut en castell com El Gran Paro Americano (La Gran Vaga Americana), era un boicot a escala nacional i vaga general d'escoles i negocis dels Estats Units l'1 de maig del 2006. La data s'eleg per coincidir amb el primer de maig, una festa del Moviment del Treball Internacional malgrat el fet que el primer de maig no es celebri als Estats Units a causa de la seva associaci amb el socialisme i el comunisme. Com a continuaci de les protestes del 2006 per la reforma de la immigraci dels Estats Units, els organitzadors pregaren als seguidors abstenir-se de comprar, de vendre, de treballar, de anar a escola, per demostrar l'impacte del treball illegal dels immigrants a l'economia del pas. Els seguidors del boicot es concentraven a les ciutats ms importants dels Estats Units per demanar programes d'amnistia i legalitzaci generals pels no ciutadans que hi resideixen illegalment. Per aquesta ra, tamb s'esmenta el dia com a Dia Sense Immigrants, una referncia a la pellcula mexicana, Un dia sense mexicans, en angls, del 2004 de stira poltica.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77461" title="Cunicultura" nonfiltered="736" processed="734" dbindex="30794">

La cunicultura s el coneixement agropecuari orientat a la cria i explotaci ramadera de conills per al seu consum alimentari, pelleteria, repoblaci i manteniment de vedats de cacera.


A Catalunya.

Durant els anys 80 va ser un sector bastant ests pel territori catal amb petites (100 mares) i mitjanes explotacions (de 500 a unes 3000 mares). Per cap a mitjans dels anys 90 noms sobreviu com a petits productors per a consum propi o de monopolis dirigits per les mateixes empreses que distribuen els pinsos i que posteriorment compraven el bestiar per comercialitzar-lo.

Reestructuraci del sector.

L'entrada de conill procedent d'altres pasos tamb va contribuir a la crisi del sector. Els preus del mercat s'estableixen des de la llotja. Sense la importaci estrangera, els preus s'apujaven quan augmentava la demanda o quan baixava la producci.

Els conills sn animals que, per la seva fisiologia, poden reabsorbir els fetus en cas d'extres o en poques de qualsevol tipus precarietat per l'animal (calor, soroll, variaci de la qualitat del pinso, malalties menors, etc). Aix que, era corrent que una producci baixa, en una determinada setmana, no fos un fet allat d'una sola explotaci. Per tant, la manipulaci del preu de mercat, fent servir l'importaci per contenir-los, va comportar la fallida del petit i mitj empresari. Mentre, les poques empreses que gestionen, mitjanant cooperatives, la cria a gran escala, la distribuci al mercat i les importacions, van acaparar el mercat.

Altres caracterstiques.

 Un dels factors ms perjudicials per a aquest sector, a qualsevol territori, sn malalties tpiques d'aquest bestiar com la mixomatosi (colloquialment anomenada mixo). Tot i existir vacunes per aquesta malaltia s difcil tractar les bestioles per recuperar-les i generalment s'han d'acabar sacrificant.

 A diferncia dels animals en el seu entorn natural, els conills d'explotaci poden criar una mitjana de 9 cries a cada part, tot i que en poden arribar a parir uns 16 llorigons, que es poden redistribuir amb femelles que n'hagin tingut menys de 9 o que se'ls hi hagin mort. Aix es possible perqu l'explotaci es basa en una meta per llorig aproximadament, a banda de la qualitat i disponibilitat de l'aliment, aix com l'adequaci de les installacions a les condicions ptimes.

 La mitjana de parts a l'any tamb s molt diferent dels animals lliures. Sol ser d'un part per mes i mig; aix vol dir que als 15 dies del part es torna a tirar al mascle.

 Tamb cal tenir en compte que el conill s un animal molt sensible, peculiar i espantads. El cunicultor, a ms de ser un bon professional i coneixedor de les diferents tasques dins la cunicultura, ha de saber tractar-los. El tracte donat a l'animal influeix directament a la seva disposici per reproduir-se.

Principals tasques dins la cunicultura.

Hi poden haver d'addicionals, per les principals sn:
 El "cobriment" de les femelles (la tira de la femella al mascle):
 S'ha de saber adaptar les parelles compatibles, tot i que normalment el mascle ja t les seves femelles asignades. ;
 S'ha de tenir m per estimular-los adequadament i evitar conflictes dins la parella. Si una parella t un conflicte s possible que mai torni a ser compatible i s'hagi d'adjudicar la femella a un altre mascle.
 La selecci de reproductors. Cal seleccionar els exemplars millor dotats tenint com a referents els progenitors: ;
 Mascles molt actius i trauts (cal que tinguin capacitat d'adaptaci per a cada femella).
 Femelles molt prolfiques (parts molt nombrosos) i amb molt instint maternal (cal que siguin dedicades, traudes per fer els nius i protectores per no en excs perqu no acceptarien cries excedents).
 Establir-hi lnies no endogmiques dins l'explotaci. En cas d'explotacions petites s'adquireixen d'altres, quan ms llunyanes millor. ;
 El control dels parts:
 Detecci de femelles conflictives (agressives amb les cries). ;
 Comprovaci i adequaci dels nius.
 Redistribuci de les cries, per aconseguir el mnim nmero per femella i no sobrecarregar les mares.
 El control diari de baixes.
 La renovaci d'exemplars no productius.
 El Seguiment sanitari rutinari:
 Vacuna de totes les cries d'un mes.
 Cura de petites infeccions o problemes sanitaris menors i puntuals. Per exemple: otitis, diferents tipus de sarnes, refredats, deformacions menors en les dents o ungles, problemes oculars, etc.
 Sacrifici dels exemplars sospitosos de malalties infeccioses greus (amb confirmaci del veterinari).

A banda d'aquestes tasques prpies del cunicultor, cal afegir les de neteja i desinfecci o del subministrament alimentari, de igual importncia.

Enllaos externs.
Informaci molt detallada sobre l'explotaci cuncola. Atenci! Fitxer html extens.  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77462" title="Llista de codis ISO 639-3" nonfiltered="737" processed="735" dbindex="30795">

Els codis ISO 639-3 sn combinacions de tres lletres que permeten identificar totes les llenges conegudes fins ara tant siguen llenges extintes, histriques, artificials o de signes.

Els codis ISO 639-3 estan a hores d'ara en fase de desenvolupament, est previst que el 2006 es presente una versi definitiva. Aquesta s la que de moment ha sigut la base per fer coincidir els codis SIL de la 15a edici.

A continuaci s'exposa la llista completa dels codis ISO 639-3.

Per facilitar-ne la lectura s'han ordenat els codis pel seu corresponent nom en catal. En algunes ocasions, quan el diccionari normatiu no en recull el nom, s'ha optat pel nom del qual altres autors catalans han fet s i, en el seu defecte, s'ha emprat  de moment  el nom angls, llengua en qu estan redactats els codis SIL, afegint un asterisc a l'esquerra del nom.

Quan una llengua rep ms d'un nom amb un mateix codi s'han afegit els noms a continuaci del principal, com s el cas del fanti i el twi, que s'inclouen rere l'kan, o el moldau, rere el romans.

A.




B.




C.




D.




E.




F.




G.




H.




I.



J.



K.



L.




M.




N.




O.




P.




Q.




R.




S.




T.




U.




V.




W.




X.




Y.




Z.




Especials.



Vegeu tamb.
Llista de llenges del mn;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77464" title="Provncia de Donetsk" nonfiltered="738" processed="736" dbindex="30796">

La Provncia de Donetsk (ucrans:                 , Donets ka oblast  o          , Donechchyna) s un oblast (provncia) d'Ucrana Oriental. La capital s Donetsk. Histricament, la provncia ocupa una part important de la regi de Donbas. Altres ciutats importants sn:

 Horlivka;
 Kramatorsk;
 Makiivka;
 Mariupol;
 Yenakiieve;

Limita amb les Provncies de Dnipropetrovsk i Zaporjia al sud-oest, amb la Provncia de Luhansk al nord-est, la Provncia de Rostov (Rssia) a l'est, i amb el Mar d'Azov al Sud.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77465" title="Varietat vinfera" nonfiltered="739" processed="737" dbindex="30797">
Una varietat vinfera, varietat de vinya o varietat de cep, s una classificaci de la planta Vitis vinifera segons l'ampelografia que descriu els trets morfolgics (soca, sarment, pmpol, gotim, gra...) i l'activitat biolgica (maduraci, resistncia a malures...). En termes botnics s'anomena cultivar, o varietat cultivada, que s diferent de les varietats biolgiques.

Cada varietat dna un ram i una varietat de vi amb uns trets organolptics concrets. Des del punt de vista d'inters enolgic hi ha unes 300 varietats emprades en l'elaboraci de vi, tant varietats pures com varietats hbrides creades perqu els ceps siguin ms resistents a les malures. En general, cada denominaci d'origen defineix les seves
varietats recomanades, que sn les autctones o tradicionals que donen un carcter concret al seu vi, i les;
varietats autoritzades, normalment les importades com a varietats millorants en el cupatge.

Sn varietats autctones:
Boval de la Plana d'Utiel.
Callet, fogoneu, manto negre i premsal blanc de Mallorca.
Macabeu, pansa blanca d'Alella, picapoll del Pla de Bages, trepat de la Conca de Barber i xarello del Peneds.

Sn varietats tradicionals als Pasos Catalans, o b no autctones cultivades habitualment des de fa molt de temps, o b d'origen antic imprecs:
Garnatxa, malvasia, messeguera, monestrell, moscatell, parellada, sams, sumoll, trobat i ull de llebre.

Sn varietats foranes importades i aclimatades:
Cabernet franc, cabernet sauvignon, carinyena, chardonnay, chenin, gewrztraminer, merlot, pero ximenes, pinot noir, riesling, sauvignon i sir.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77466" title="Ceres" nonfiltered="740" processed="738" dbindex="30798">

Astronomia: (1) Ceres s l'asteroide ms gran i el primer que es va descobrir. Actualment est considerat un planeta nan.
Mitologia: Ceres (mitologia) s la deessa romana de l'agricultura.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77467" title="Vesta" nonfiltered="741" processed="739" dbindex="30799">

Astronomia: (4) Vesta s un dels asteroides ms grans.
Mitologia: Vesta (mitologia) s la deessa romana de la llar.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77468" title="Provncia de Kev" nonfiltered="742" processed="740" dbindex="30800">

La Provncia de Kev (ucrans:                 , Kyivs ka oblast  o         , Kyivshchyna) s un oblast (provncia) al centre d'Ucrana. La ciutat de Kev (ucrans:      o Kyiv) es troba al centre de l'oblast, i hi sn els rgans administratius provincials, per el govern de la ciutat no hi s subordinat.

Limita a l'Oest amb la Provncia de Jitomir, a l'est amb al Provncia de Txernihiv, al sud amb la Provncia de Txerkasi i al nord amb Bielorssia.

L'oblast se subdivideix en 25 raions (districtes administratius), 25 ciutats, 30 viles, i ms de 1000 llogarrets.

 Ciutats .
 Bila Tserkva;
 Brovary;
 Boryspil;
 Fastiv;
 Pereyaslav-Khmelnytskyi;
 Tarascha;
 Vasylkiv;
 Vyshhorod;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77472" title="Palles" nonfiltered="743" processed="741" dbindex="30801">

Astronomia: El segon asteroide ms gran del cintur d'asteorides; vegeu (2) Pallas;
Mitologia: Sobrenom ritual (donzella) de la deessa grega Atena; vegeu Palles Atenea;
Histria: ;
Amant de Valria Messallina, esposa de l'emperador Claudi; vegeu Palles (llibert);
Palles (poeta);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77473" title="Edicions del Bullent" nonfiltered="744" processed="742" dbindex="30802">

Edicions del Bullent s una de les editorials del Pas Valenci de ms llarga trajectria. Convoca el Premi Enric Valor de literatura juvenil (des del 1980) i el Premi Bernat Cap de difusi de la Cultura popular. I publica el Premi Carmesina de narrativa infantil que convoca la Mancomunitat de Municipis de La Safor T llibres des de literatura infantil fins a adults i llibres de cultura popular, de recolzament a l'ensenyament, etc. 

Edicions del Bullent s una editorial que naix el 1983 amb vocaci d'abastir els valencians en llibres de la seua llengua. Ara compta amb colleccions de narrativa per als ms menuts i per als ms grans, i tamb d'assaig i de suport a l'ensenyament. 

 Principals colleccions .

Contem i Cantem;
Joanot;
Primeres Planes ;
Les aventures de Pau i Laia;
Primers contes;
Trama;
Cavallet de mar;
Estrella de mar;
Gat en la Lluna;
Rondalles Valencianes ;
Rondalles valencianes (lbums);
Esplai;
Claus per a entendre el mn;
Projecte solaris;
Torsimany;
Ddal ;
Miratges;
La Farga;
Primeres Planes ;
Recursos;
Quaderns autocorrectius ;

Edicions del Bullent tamb publica en castell sota el segell Abisal

 Premis literaris .

Com a activitats potenciadores de la literatura podem anomenar dos premis literaris. 

Premi de literatura juvenil Enric Valor, conjuntament amb l'Ajuntament de Picanya;

Premi de difusi de la Cultura Popular Bernat Cap;

Per altra banda, Edicions del Bullent edita el Premi Carmesina de literatura infantil que convoca la Mancomunitat de Municipis de la Safor. 


Enllaos externs.
 Web d'Edicions del Bullent;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77482" title="Provncia de Txerkasi" nonfiltered="745" processed="743" dbindex="30803">

La Provncia de Txerkasi (ucrans:                  , Cherkas ka oblast  o          , Cherkashchyna) s un oblast (provncia) d'Ucrana central al marges del riu Dniper. 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77488" title="Provncia de Vinntsia" nonfiltered="746" processed="744" dbindex="30804">

La Provncia de Vinntsia (ucrans:                  , Vinnyts ka oblast  o           , Vinnychchyna) s un oblast d'Ucrana. La capital s Vinntsia.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77490" title="Volnia" nonfiltered="747" processed="745" dbindex="30805">

La Provncia de Volnia (ucrans                  , Volyns ka oblast  o       /       , Volyn ) s l'blast ms oriental d'Ucrana, fronterer amb Polnia. La capital s Lutsk.
 Histria .


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77494" title="Vitold Fokin" nonfiltered="748" processed="746" dbindex="30806">

Vitold Pavlovitx Fokin (25 d'octubre 1932 Novomykolaivka, districte Novo-Mykolaivka, Provncia de Zaporjia) s un poltic ucrans, fill d'una famlia de mestres.

Fou nomenat Primer ministre d'Ucrana el novembre del 1991, per va dimitir el 8 d'octubre del 1992. Fins el maig del 1994 fou vicepresident de la Verkhovna Rada. Tamb ha exercit com a cap de supervisi d'AOZT Devon.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77498" title="Vitali Masol" nonfiltered="749" processed="747" dbindex="30807">

Vitali Masol s un poltic ucrans. Fou primer ministre de la Repblica Socialista Sovitica d'Ucrana del 1987 al 1990, fins que fou substitut per Vitold Fokin. Novament fou nomenat Primer Ministre d'Ucrana el 16 de juny de 1994. Va dimitir l'1 de mar de 1995 i es retir de la poltica.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77499" title="Dalmcia (provncia romana)" nonfiltered="750" processed="748" dbindex="30808">


La provncia romana de Dalmatia (Dalmcia) fou una divisi administrativa de Roma formada al llarg de la costa de la mar Adritica.

La regi estava habitada per tribus que vivien entre els celtes tauriscis al nord i els epirotes i macedonis al sud i sud-est. Entre aquestes tribus els venetis, panonis, dardanis, autariates, i altres, totes subjectes al regne dels illiris. La regi tenia mines d'or (a l'actual Bsnia) i no va tenir economia monetria fins una poca avanada.

El 180 aC va arribar al tron d'Illria Gentius, successor de Pleuratos III, i aviat les tribus es van revoltar, van establir la capital a Dalminium i van prendre el nom de dlmates. El seu territori entre el Naro (Narenta) i el Tilurus o Nests (Cetina) amb 20 ciutats. Es van estendre cap al Titius (Kerka) i es van governar com una repblica posant fi a la monarquia. El 168 aC Illria es van sotmetre a Roma i els dlmates van restar independents, per van tenir conflictes amb els habitants de Lissa i amb els daorsis que eren aliats de Roma, que va enviar un exercit. El cnsol C. Marcius Figulus va entrar a Dalmcia el 156 aC i va ocupar la capital Dalminium. La repblica dlmata va demanar la pau i van haver de pagar tribut a Roma, per el 135 aC foren atacats i sotmesos per Publi Corneli Escipi Nasica Corculum. Dalminium, destruda, fou substituda per Salona. El 119 aC L. Cecili Metel, que era cnsol, va tornar a fer la guerra contra els dlmates sense cap causa aparent; no va trobar resistncia i va tornar a Roma i va obtenir els honors del triomf i el sobrenom de Dalmaticus.

Encara hi va haver un altra guerra quan els liburns, aliats romans, van ser atacats pels dlmates i van demanar ajut a Roma que va enviar un exrcit que va entrar a Promona.
El 48 aC Gabinius va perdre uns dos mil homes en un combat contra els dlmates, i va haver de tornar a Salona. Vatinius va venjar l'ofensa, i va derrotar els dlmates rebent els honors d'una suplicatio del senat el 45 aC. Per la mort de Juli Csar va afavorir als dlmates doncs Vatinius es va haver de refugiar a Epidamnos i Brutus, a qui s'havia encarregat la provncia, no va poder castigar als dlmates a causa de la guerra entre Octavi i Antoni. El 34 aC Octavi va portar un exrcit a Dalmcia on el seu amic Agripa tenia el comandament, i va arribar fins a Setnia on fou ferit al genoll, per el pas es va sotmetre, va entregar hostatges i se'ls van prendre els estendards que s'havien capturat a Gabinius, i es va imposar el pagament dels tributs.  Dalmcia va esdevenir provncia imperial amb lmit al nord al Save. 

Revoltes locals es van produir el 16 aC i 11 aC i mes tard una part dels dlmates va participar a la revolta dels panonis. Tiberi, nomenat comandant en la lluita contra el cap dlmata Bate i va sotmetre Dalmcia l'any 9, i el 12 va rebre els honors del triomf per aquesta victria i la obtinguda a Germnia. Des llavors Dalmcia i Illria, tot i que regions diferents, reberen els dos noms indeferentment (tcnicament Illria era el pas entre el Save i la mar Adritica). 

L'emperador Diocleci va nixer a Dalmcia i es va retirar a Split (Spalatro). La prefectura fou dividia quan es va produir la divisi de l'imperi Rom entre Arcadi i Honori: Dalmcia amb Nrica i Pannia va quedar per Arcadi, i la resta per Honori. 

El 461 fou assolada pels sueus per Marcell va mantenir el poder rom i va ser sobir de facto de la zona amb el ttol de patrici d'Occident. Teodoric li va arrabassar a Odoacre amb l'ajut del emperador d'Orient Zen, i fou una mina de ferro del pas la que va proveir armes als dos bndols.

El 535 fou ocupada pels bizantins per recuperada uns anys desprs pels ostrogots fins que Belisari la va reconquerir per Bizanci. Sota Justini els lmits de Dalmcia es van avanar al est cap a Pannia i es va dividir en dos parts: la Dalmatia o Dalmcia martima (stria, Librnia, Dalmcia actual i les illes i nord d'Albnia) i la Praevaliana o Dalmcia interior (muntanyes Albius, Bebius, Ardius i Scardus) per els gpides les van ocupar i desprs els llombards. 

Per la seva historia els tres segles segents vegeu: Principat de Dalmtia.

 Ciutats de Dalmcia .
a la costa:
Sicum;
Praetorium;
Tragurium;
Salona;
Colnia Julia Martia;
Epetium;
Oneum;
Iranonia;
Piguntia;
Laureata;
Dalluntum;
Rhausium;
Epidaurus;
Rhizus;
Cattarus;
Butua;
Ascrivium;
Olcinium;
Nymphaeum;
Lissus;
Al interior, del nord-oest al sud-est:
Pelva;
Dalminium;
Aequum;
Promona;
Ratanea;
Andetrium;
Selovia;
Seretium;
Sinotium;
Tilurium;
Ad Matricem;
Staneclum;
Dioclea;
Narona;
Glinditiones;
Salluntum;
Varo;
Grabaea;
Nalata;
Birziminium;
Sinna;
Medion;
Scodra;
Picaria;
Sphentzanium;
Doracium;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77500" title="Ievhn Martxuk" nonfiltered="751" processed="749" dbindex="30809">
Ievhn K. Martxuk (                      ), nascut a Kirovohrad el 28 de gener de 1941), s un poltic ucrans. El 1963 estudi magisteri i fou reclutat pel KGB. Fou destinat a Kev, per sempre afirm que no havia torturat dissidents. El 1990, per, es declar lleial al nou govern de la Ucrana independent i hi fou nomenat ministre de la Seguretat Nacional.

Fou nomenat primer ministre d'Ucrana l'1 de mar de 1995, i confirmat el 8 de juny del mateix any. Dimit el 27 de maig de 1996, desprs de ser escollit per a la Verkhovna Rada. Va quedar en tercer lloc a les eleccions presidencials ucraneses del 1999, i fou nomenat secretari del Consell de Seguretat Nacional i Defensa pel president Leonid Kutxm. Ms endavant ha estat ministre de Defensa d'Ucrana, de juny del 2003 a setembre del 2004.

El 2001 fou acusat per un fiscal itali de violar l'embargament d'armes de l'ONU a diversos pasos del mn, per les acusacions no foren confirmades. El 2006 es present a les eleccions ucraneses amb el Partit de la Llibertat. La seva esposa edita el diari Den.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77501" title="Principat de Dalmcia" nonfiltered="752" processed="750" dbindex="30810">
El principat de Dalmtia o Dalmcia (llat Dalmatia) fou un estat que va existir del segle VII fins a la meitat del segle IX al que avui dia es Crocia.

El segle VII els bizantins van introduir eslaus (als que van desplaar des els Carpats) a la provncia de Dalmatia, i els es van installar a la zona entre el Danubi i la mar Adritica. Tot i que independents, per un temps es van considerar subjectes de l'Imperi Bizant que mantingu el control de les ciutats fortificades (principalment Ragusa, Iadera, Tragurium i Spalatum). Aquests eslaus van originar als serbis, croats, narentins, zaclumis, terbunis, diocles i decatris, que van formar estats al territori.

Aviat al segle VII els dlmates i eslaus van formar el principat de Dalmatia dirigit per prnceps nadius; els eslaus i dlmates foren al principi hostils entre si per desprs es van barrejar. Es coneixen els seus prnceps durant el segle VII per fonts bizantines, perque eren els seus terics vassalls, per la informaci desapareix a finals del segle. La dinastia s'havia originat a la tribu dlmata dels gudusques.

El 806 el principat torna a aparixer quan va quedar sotms a Carlemany, i els francs encara el van estendre cap al est, per per un tractat signat el 812 es va reconixer la sobirania bizantina i es van retornar les ciutats. Vers el 812-820  el prncep de Pannia de mes enll del Save, de nom Liudevit, va fer la guerra contra el gudusc Borna, prncep de Dalmatia. En un moment donat l'exrcit dlmata va desertar i es va passar a Liudevit, que va obtenir la victria completa. Borna es va salvar gracies a la seva gurdia personal. Segurament Dalmtia hauria estat ocupada pero l'emperador franc, el nominal sobir del pas, va enviar un exercit que va expulsar a Ludevit, el qual  es va refugiar al sud del riu Cetina on existia un regne eslau que dominava aquesta part de l'antiga provncia de Dalmatia, segon explica Einhardt als Annales, i fou ben acollit per aviat va trair al rei eslau del sud (que podria ser Radoslav I de Rscia) i  el va matar i va usurpar el tron; en fou expulsat al cap de poc temps i va tornar a Pannia on va recuperar el poder i va estendre el seus dominis cap el est.  Mislav va signar un tractat amb Vencia el 840 i consten algunes donacions que va fer a les esglsies. El 840 i 842 es van produir atacs rabs a les ciutats de la costa, sobretot del sud (el 871 una campanya conjunta entre francs i bizantins va allunyar aquest perill).  

 Prnceps gundusques de Dalmatia .

Klukas ;
Lobel ;
Kosjenc ;
Muhlo ;
Hrvat ;
Tuga ;
Buga ;
Radoslav regnava encara el 688;
Prnceps desconeguts entre 688 i 806 ;
Viseslav regnava ja el 806- vers 811 ;
Borna  vers 811-821 ;
Vladislav 821-vers 835 ;
Mislav vers 835-vers 845 ;
Ducat de Crocia;


Des vers el 845 el principat de Dalmatia va tenir un canvi dinstic i va passar a estar governat per un duc eslau, essent llavors conegut com Ducat dels croats o Crocia Dlmata. La seva capital fou inicialment Biaci i mes tard Nin. Les tribus croates que podien elegir al duc eren totes de l'antiga Dalmatia (Karinjani i Lap ani, Pole i i, Tugomiri i, Kukari, Sna i i, Gusi i, ubi i, Mogorovi i, La ni i i, Jamometi i, Ka i i i els nobles de l'illa Krk o Kr ki). El primer duc (Herz) coat fou Trpimir I va engrandir el pas (vers Bsnia)  i va fer la guerra contra  els blgars; el ducat va esdevenir regne el 925 desprs d'annexionar Pannia.

Al sud de Dalmcia van sorgir des el segle VII petits principats eslaus: Pagnia (o Narenta, territori entre el Cetina i el Neretva), Zahumlje (o Hum), Travnia i Duklja (al sud de Ragusa fins el llac Skadar).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77502" title="Valentn Simonenko" nonfiltered="753" processed="751" dbindex="30811">

Valentn Simonenko (en ucrans                                 ;) s un poltic ucrans nascut el 4 de juliol de 1940). Des de finals del 1996 ha estat el cap de la Cambra de Comptes d'Ucrana. La cambra exerceix el control sobre l'execuci del pressupost de l'estat en nom de la Verkhovna Rada.

Prviament fou alcalde d'Odessa, tamb viceprimer minister d'Ucrana i, durant un curt perode d'octubre de 1993, fou primer ministre d'Ucrana.

 Enllaos .
 Cambra de Comptes d'Ucrana - pgina oficial (en ucrans);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77503" title="Praevaliana" nonfiltered="754" processed="752" dbindex="30812">
Praevaliana o Praevalitana fou una provincia romana creada per Diocleci finals del segle III, que abraava la part oriental d' Illria (nord d'Albnia i part de Srbia). La provncia d'Epirus Nova era al sud, la de Dardnia al est, la de Msia primera al nord i la d' Illria o Dalmcia (en endavant coneguda per Dalmcia) al oest. La capital fou Scodra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77504" title="Dalminium" nonfiltered="755" processed="753" dbindex="30813">
Dalminium (tamb Dalmenium) fou la capital de Dalmcia abans de la conquesta romana. Els illiris de la regi, desprs de separar-se  de la resta d'illiris, van fundar la ciutat, i d'ella en van prendre el nom de dlmates (desprs del 180 aC).
 
La ciutat fou conquerida i incendiada per C. Figulus el 156 aC tot i que estava fortificada. El 135 aC, Publi Corneli Escipi Nasica en va tornar a destruir les muralles i edificis pblics, fet que provoc que ja no es parls ms de la ciutat. El seu districte es deia Dalen i el seu nom ha subsistit en la plana de Davno a Hercegovina, a l'est de Livno.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77505" title="Vidarbha" nonfiltered="756" processed="754" dbindex="30814">
Vidarbha s la part oriental de l'estat indi de Maharashtra. Limita amb Madhya Pradesh al nord, Chhattisgarh a l'est i Andhra Pradesh al sud. Te 97.400 km2  i 11 districtes: Amravati, Akola, Bhandara, Buldhana, Chandrapur, Gadchiroli, Gondia, Nagpur, Wardha, Washim i Yavatmal. La ciutat principal es Nagpur. Les principals llenges que es parlen sn el marathi, el hindi, el komti, el gond i el telegu. 

L'estat fou una plaa forta del partit del Congres, i va votar per Indira Gandhi fins i tot al 1977 quan el partit va patir la reculada ms forta. Per a partir del 1985 va guanyar influncia el Bharatiya Janata Party i el Shiv Sena.

A Vidarbha existeix un moviment poltic per la separaci. El 2000 onze diputats electes de la regi, 8 del Congrs i 3 del Partit Republic, van reiterar al president Narayanan la demanda d'un estat separat. Diversos exministres i destacades personalitats recolzaren la petici. El govern del Bharatiya Janata recolzava llavors la creaci d'estats separats a Uttaranchal (Uttarakhand), Vananchal (Jharkhand), Vindhya Pradesh i Chhattisgarh, per no a Vidharba. L'estat de Vidharba ja es devia haver creat fa anys quan es va produir la reorganitzaci dels Estats sobre bases lingstiques per per raons poltiques va acabar  incorporat a Maharashtra. El primer ministre Manohar Joshi no era partidari del desmembrament de Maharashtra i la qesti no es va poder plantejar fins que va perdre el poder el 1999.  L'home fort de Maharashtra, Vilasrao Dadoji Deshmukh, primer ministre del estat des el 1999 (amb un breu parntesi del 2003 al 2004), recolz la creaci de Vidharba per respecte als sentiments populars, aix com tamb ho va fer amb Chhattisgarh, Vananchal (es va crear el Jharkhand) i Uttarakhand. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77507" title="Zona Franca (Barcelona)" nonfiltered="757" processed="755" dbindex="30815">
La Zona Franca s una zona industrial que es troba al sud de la ciutat de Barcelona. s al costat de l'autovia C-31, i a prop del Prat de Llobregat i de l'Hospitalet de Llobregat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77509" title="Llus I d'Espanya" nonfiltered="758" processed="756" dbindex="30816">





Llus I d'Espanya ( Madrid 1707 - d. 1724 ), prncep d'Astries (1707-1724) i rei d'Espanya (1724).

Orgens familiars.
Nasqu a la cort reial de Madrid el 25 d'agost de 1707 sent el fill primognit del rei Felip V d'Espanya i la seva primera esposa Maria Llusa de Savoia. Era nt per lnia paterna del delf Llus de Frana i Maria Anna Cristina de Baviera, sent besnt de Llus XIV de Frana, i per lnia materna era nt del rei Vctor Amadeu II de Savoia i Maria Anna d'Orleans.

Prncep d'Astries.
En nixer el seu pare el nomen prncep d'Astries, per la qual cosa pass a ser el seu successor 

Npcies i descendents.
Es cas el 20 de gener de 1722 a Lerma amb la princesa Elisabet d'Orleans, filla del duc Felip d'Orleans i Francesca Maria de Blois. D'aquesta uni no tingueren fills.

La reina consort no fou ben vista per Felip V, que la censur per les seves conductes extravagants a la cort de Madrid. Tot i aix, estigu sempre al costat del seu marit i quan aquest va emmalaltir va restar al seu costat exposant-se al contagi de la malaltia.

Rei d'Espanya.
El seu pare abdic i li ced la corona espanyola prenent possessi Llus el 15 de gener de 1724. El jove rei, per, va caure malalt de verola l'agost d'aquell any i mor el 31 d'agost del mateix any a Madrid, havent regnat tant sols set mesos, i sent enterrat al Monestir de l'Escorial.

A la mort de Llus I, amb un regnat intranscendent en la historia de la monarquia espanyola, el seu pare Felip V retorn al tron, i envi la reina-vdua de retorn a Frana.

Enllaos externs.

 Biografia de Llus I oferta per la Biblioteca M. Cervantes;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77511" title="Rhan" nonfiltered="759" processed="757" dbindex="30817">
Rhan s un regne de la Terra Mitjana, el mn imaginari creat per J.R.R. Tolkien en el que transcorren les seves novelles. s la terra dels rohirrim, un poble d'agricultors i ramaders coneguts pels seus cavalls.

Tenen un paper molt destacat a El Senyor dels Anells, i la major part de la trama del tercer llibre t lloc dins les seves fronteres.

Geografia.

Les fronteres de Rhan sn els rius Isen i Adorn a l'oest, les Muntanyes Blanques al sud, el Rierol de Mring al sudest, el Gran Riu a l'est i el Limclar al Nord.

La capital de Rhan s el tur fortificat d'doras a la falda de les Muntanyes Blanques. Una altra ciutat important s Aldburg, capital del Foldest i la ciutat on resid Eorl el Jove. Entre les fortaleses destacades tamb hi trobem Vilacorn, a la Gorja d'en Helm.

Les terres de Rhan estan plenes de pastures i planes, i sovint s descrita com "un mar d'herba". El paisatge i condicions climtiques son comparables a les estepes de l'sia Central, o les Grans Planes d'Amrica del Nord.

A la fi de la Tercera Edat, Rhan ocupava aproximadament un ter de l'extensi de Gndor, tot i que la densitat de poblaci era menor.

Histria.
Els ohtod eren un poble migratori d'homes del nord establerts als lmits del Bosc Llobregs, a les terres que havia ocupat l'extingit Reialme del Rei bruixot d'ngmar. Tenien orgens comuns amb les tres cases dels edain, de les que descendien els dnedain que van fundar els regnes d'rnor i Gndor.

L'any 2509, el senescal de Gndor Cirion va enviar una demanda d'auxili per defensar-se dels atacs d'orcs de Mrdor. orl el Jove, rei dels othod, va escoltar les crides i va aparixer inesperadament a la Batalla del Camp de Celebrant, resultant decisiu per a la victria de Gndor.

Com a recompensa, es van concedir a orl i la seva gent les planes de Calenardhon, i hi va establir el seu regne. Eren terres que pertanyien a Gndor per que havien estat devastades per la plaga de 1636 i molt castigades per les invasions d'orcs i dunlendins.

La primera lnia de reis va durar 249 anys, fins que el nov rei Helm Mademartell va morir. Els seus fills havien mort anteriorment, i el seu nebot Fralf fill de Hilde va iniciar la segona lnia de reis, que va perdurar fins al final de la Tercera Edat.

Reis de Rhan.
Els reis de Rhan provenen de la Casa d'orl, que va baixar del nord per socrrer Gndor i se li van concedir les terres de Calenardhon. Des d'orl el Jove fins a l'establiment del Regne Reunificat es van succeir 18 reis, corresponent a tres lnies familiars.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77516" title="Eri de mar" nonfiltered="760" processed="758" dbindex="30818">

Els equinodeus (Echinoidea) sn una classe d'animals equinoderms, coneguts de forma genrica com a erions de mar, garotes o garotes. El seu cos s de forma generalment globular, semblants a un globus irregular, i recobert de punxes mvils ms o menys gruixudes. La grandria de la closca, anomenada testa pot estar entre 3 i 10 cm, segons les espcies.

Els equinodeus se subdivideixen actualment en dues grans subclasses: els Perischoechinoidea i els Euechinoidea. Els primers es consideren el grup ms antic i, de fet, la majoria d'espcies conegudes ja s'han extingit i noms en queden unes 150; es caracteritzen per unes espines fora llargues i afuades. La segona subclasse, la dels Euequinoideus, cont unes 800 espcies, agrupades en quatre superordres. D'aquests, Diadematacea i Echinacea corresponen als erions de mar tradicionals, simtrics i regulars; el superordre Gnathostomata inclou els anomenats en angls dlars de la sorra (sand dollars); finalment, el quart superordre correspon als erions de mar irregulars.
Tamb s anomena "bogamar" a les Illes Balears, Alguer (Sardenya) i a la poblaci costanera de Xbia (Marina Alta). 














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77520" title="Marquetalia" nonfiltered="761" processed="759" dbindex="30821">
Marquetalia s un municipi de Colmbia, del departament de Caldas.

T una superfcie de 91 km  i s el tercer municipi ms petit de Caldas desprs de Marmato i La Merced. Est al nord-est del departament i comprn la ciutat de Marquetalia, i les de 
Pensilvania, La Dorada, Marulanda, Manzanares i Saman a ms de 48 llogarets rurals. Es troba a 15 18' de latitud nord i 75 3' de longitud oest. Els seus lmits actuals foren establerts el 1970 i deriven del Decret 803/1940. T al nord els municipis de Saman i Pensilvania; al sud, el de Fresno-Mariquita (a Tolima); a l'est, el de Victoria; i a l'oest el de Manzanares.

 Histria .

El 1890 va sorgir el poble amb el nom de San Joaqun de Risaralda. La regi es deia Marquetona i tenia d'altres districtes de ms importncia com Pueblo Ganchos i Santa Elena. El primer corregidor fou nomenat el 21 de juny de 1901, i el 26 d'abril de 1924 fou elevat a municipi amb el nom de Nez que va canviar el 1932 a Marquetalia.

 Repblica de Marquetlia .

El 1953 els comunistes expulsats de Sumapaz van retirar-se al sud, i van arribar a la regi de Marquetalia, on s'establ la primera zona alliberada. La seguiren El Pato, Riochiquitos, Guayabero i Sud-oest de Tolima. Milers de pagesos assetjats pels bandolers s'establiren a les zones alliberades i sorg una administraci civil de signe comunista.

Sorgiren discrepncies teriques i alguns grups intentaren establir una estratgia guerrillera ofensiva, per fracassaren el Moviment de Obrers, Estudiants i Pagesos (MOEC), el Front Unit d'Acci Revolucionria (FUAR) i el Moviment Vichada, i aix el Partit Comunista de Colmbia va imposar la seva estratgia basada en l'autodefensa i l'exemple de les zones alliberades.

En 1956 liberals i conservadors arriben a un acord de repartiment del poder i es cre el Front Nacional. El nou rgim inici els passos per posar fi a l'experiment comunista i qualific a les zones alliberades de "Repbliques Independents", expressi hbilment elegida per acusar als comunistes de separatisme i tocar l'esperit patritic del poble. 

El 1960 s'articula el Pla Lla (Plan Lazo) amb ajuda dels Estats Units, el desenvolupament del qual comen el 1962, per va fracassar a Marquetlia. En 1964 s'inici la segona ofensiva contra El Pato. Milers de soldats, desprs d'rdua lluita, aconseguiran entrar a les regions dominades pels comunistes. El juny de 1964, els combatents fugits a les muntanyes crearen el anomenat Bloc Sud, que es va establir oficialment el 20 de juliol de 1964 i fou el primer grup guerriller del Partit Comunista a Colmbia, germen de les Forces Armades revolucionries de Colmbia (FARC). El 5 de maig de 1966, la Segona Conferncia del Bloc Sud, oficialitz la conformaci de les Forces Armades Revolucionries de Colmbia.

Per descomptat aquestes pseudo repbliques no van comptar amb bandera. La bandera ms utilitzada ja era llavors la nacional colombiana, per tamb la bandera roja del PCC que aleshores portava un estel groc i la fal i el martell.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77521" title="El Pato" nonfiltered="762" processed="760" dbindex="30822">
El Pato fou una regi de Colmbia, al departament del Caquet, on el 1953 es van establir els guerrilers comunistes del Partit Comunista de Colmbia que van governar la comarca fins que foren expulsats per l'exrcit el 1964. El govern la va considerar una de les "repbliques independents" de signe comunista establerta aquells anys a Colmbia.

Vegeu:Marquetlia




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77522" title="Riochiquitos" nonfiltered="763" processed="761" dbindex="30823">
Riochiquitos fou una regi de Colmbia, no lluny de Marquetalia, on el 1953 es van establir els guerrilers comunistes del Partit Comunista de Colmbia que van governar la comarca fins que foren expulsats per l'exrcit el 1964. El govern la va considerar una de les "repbliques independents" de signe comunista establertes aquells anys a Colmbia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77523" title="Guayabero" nonfiltered="764" processed="762" dbindex="30824">
Guayabero fou una regi de Colmbia, al departament de Vaups, on el 1953 es van establir els guerrilers comunistes del Partit Comunista de Colmbia que van governar la comarca fins que foren expulsats pel exrcit el 1964. El govern la va considerar una de les "repbliques independents" de signe comunista establertes aquells anys a Colmbia.

Vegeu:Marquetlia


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77524" title="Sud-oest de Tolima" nonfiltered="765" processed="763" dbindex="30825">
Sud-oest de Tolima es una regi de Colmbia, al departament de Tolima, on el 1953 es van establir els guerrilers comunistes del Partit Comunista de Colmbia que van governar la comarca fins que foren expulsats per l'exrcit el . El govern la va considerar una de les "repbliques independents" de signe comunista establerta aquells anys a Colmbia.

Vegeu:Marquetlia


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77526" title="Augita" nonfiltered="766" processed="764" dbindex="30826">


L'augita s un mineral descrit qumicament com CaMg. Estructuralment, s una soluci slida del grup dels piroxens que tamb cont dipsid i hedenbergita. Els cristalls sn monoclnics i prismtics. Es troba en roques gnies com gabres i basalts, i en roques metamrfiques des de respiradors hidrotermals. Els espcimens ocasionals tenen una aspecte brillant que dona sentit al nom del mineral, que prov del grec augites, que significa "brillantor", encara que els espcimens corrents tenen un acabat menys vists (verd fosc, marr o negre).
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77529" title="Jocs Olmpics d'estiu de 1896" nonfiltered="767" processed="765" dbindex="30827">

Els Jocs Olmpic d'estiu de 1896, oficialment Jocs Olmpics de la I Olimpada, es van celebrar a Atenes, Grcia entre el 6 d'abril i el 15 d'abril de 1896. Hi van participar 200 atletes masculins (no hi havia participaci femenina) de 14 pasos, competint en 9 esports i 43 especialitats.

Antecedents.
Sota l'impuls del bar Pierre de Coubertin, el Comit Olmpic Internacional va realitzar les seves primeres sessions a Pars el juny de 1894. Va ser all que es va decidir que Atenes seria la seu de de els primers Jocs Olmpics.

Abans de 1894, el grec Evagelios Zappas va organitzar, a mitjan segle XIX, quatre esdeveniments precursors dels Jocs Olmpics de l'era moderna, els anys 1859, 1870, 1875 i 1889.

Els Jocs van estar a punt de ser traslladats a Budapest per falta de fons per a organitzar-los, per l'home de negocis grec George Averoff va pagar la reconstrucci de l'estadi Panathinaiko, construt el 330 aC. Amb aquest finanament, el govern grec va aconseguir completar la resta de les obres necessries per als Jocs.

Els Jocs van ser un xit. Hi van participar 14 pasos i 200 atletes. Al finalitzar els Jocs el bar de Coubertin va proposar que els jocs futurs es disputessin per altres ciutats arreu del mn. Aquesta idea no ser de grat dels organitzadors grecs que havien imaginat una cita mundial a Atenes cada quatre any, per finalment s'hi van avenir.

Pasos participants.
El fet que els diferents atletes representessin els seus pasos no form part del programa olmpic fins deu anys ms tard d'aquesta edici. Molts atletes, de fet, hi participaven representant els seus clubs. Tot i aix, els analistes posteriors llisten els atletes en funci del seu pas d'origen. 

El nombre de pasos varia segons la font. Aix el Comit Internacional Olmpic dna el nombre de 14 pasos, per no els llista. Altres fonts parlen de 12 (excloent-hi Xile i Bulgria) i d'altres de 13 (en excloure Itlia). Altres fonts inclouen Egipte, ja que Dionysios Kasdaglis era un grec-egipci que residia en aquest darrer pas.

  Imperi Alemany.
  Austrlia, encara que formava part del Regne Unit, s'acostuma a llistar Teddy Flack com australi.
  ustria, tot i formar part de l'Imperi Austrohongars s'acostuma a llistar-la per separat.
 , Charles Champaud era un sus resident a Bulgria. Segons la font se li atorga una o altra nacionalitat.
 ;
  Egipte, algunes fonts inclouen el representant grec-egipci.
  Estats Units;
 ;
  Grcia, s'inclouen representants de Xipre i Esmirna i algunes fonts el representant grep-egipci.
  Hongria, tot i formar part de l'Imperi Austrohongars s'acostuma a llistar-la per separat. Inclou representants d'Eslovquia i Vojvodina.
  Itlia.
 ;
  Sucia.
 ;
  Xile, es reclama que Luis Subercaseaux va competir en 100, 400 i 800 metres llisos, per altres fonts no el mencionen.
Blgica i Rssia van inscriure esportistes per no arribaren a participar.

Desenvolupament.


A la cerimnia d'obertura, el rei Jordi I de Grcia va donar inici als primers Jocs Olmpics de l'era moderna amb les paraules "Proclamo l'obertura dels primers Jocs Olmpics Internacionals d'Atenes". L'encesa de la flama Olmpica no va arribar fins als Jocs Olmpics d'Amsterdam 1928, i el jurament Olmpic no fou in introdut fins els Jocs Olmpics d'Anvers 1920. Durant aquests primers jocs es va lliurar una medalla de plata, una branca d'olivera i un diploma als guanyadors de cada prova. Per al segon classificat es va lliurar una medalla de coure, una branca de llorer i un diploma.

A la medalla hi figura la cara del du Zeus sostenint a la seva m un globus sobre el qual hi ha la representaci de la victria. En la part inferior es llegix en grec la paraula "Olympia". A dors es mostra la acrpoli i el text en grec: Jocs Olmpics Internacionals a Atenes 1896.

Resum esportiu.


Atletisme.
Article principal: Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu 1896;
Les proves atltiques es disputaren a l'estadi Panathenaic. Els estatunidencs foren els dominadors amb 9 dels 12 ttols. James Connolly dels Estats Units va guanyar el triple salt el 6 d'abril de 1896 essent el primer campi olmpic en 1503 anys. Va acabar tamb segon en salt alt i tercer en salt llarg. El viatge fins a Atenes el va haver de realitzar en vaixell de crrega i tren. Robert Garrett dels Estats Units va guanyar les disciplines de llenament de dics i de pes. Tom Burke dels Estats Units, va guanyar les curses de 100 m i 400 m. L'australi Teddy Flack va guanyar els 800 m i els 1.500 m. Ellery Clark dels Estats Units va guanyar el salt alt i el salt llarg. Per als organitzadors grecs la prova ms important era la marat, pel seu significat histric. Spyridon Louis va prendre la davantera a quatre quilmetres del final i va guanyar la cursa amb set minuts d'avantatge convertint-se en el gran heroi dels jocs.

Ciclisme.
Article principal: Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu 1896;

Les proves ciclistes es disputaren al Veldrom Neo Phaliron. Fora de la pista noms es disput una prova, una cursa entre Atenes i Marathon (anada i tornada, 87 quilmetres). El francs Paul Masson fou el millor ciclista guanyant tres proves. El tamb francs Lon Flameng, l'austrac Adolf Schmal i el grec Aristidis Konstantinidis tamb foren campions olmpics.

Esgrima.
Article principal: Esgrima als Jocs Olmpics d'estiu 1896;

L'esgrima es disput al Zappeion (en honor a Evangelos Zappas. Es disputaren proves d'amateurs i de professionals. La prova d'espasa no es disput. En floret amateur guany el francs Eugne-Henri Gravelotte, mentre que el sabre el guany Ioannis Georgiadis i el floret professional fou guanyat pel grec Leonidas Pyrgos.

Gimnstica.
Article principal: Gimnstica als Jocs Olmpics d'estiu 1896;

La gimnstica es disput tamb tamb a l'Estadi Panathenaic. Els grans guanyadors foren els alemanys guanyant 5 de les 8 proves. Els alemanys Hermann Weingrtner, Alfred Flatow i Carl Schuhmann, el sus Louis Zutter, i els grecs Ioannis Mitropoulos i Nikolaos Andriakopoulos foren els campions individuals.

Tir.
Article principal: Tir als Jocs Olmpics d'estiu 1896;
Les proves de tir es disputaren a Kallithea. En total foren cinc proves, dues de rifle i tres de pistola. Els campions foren els grecs  Pantelis Karasevdas, Ioannis Phrangoudis i Georgios Orphanidis i els germans nord-americans John i Sumner Paine.

Nataci.
Article principal: Nataci als Jocs Olmpics d'estiu 1896;

Les proves de nataci dels primers jocs es disputaren a mar obert, a la costa del Pireu. El ms destacat nedador fou l'hongars Alfrd Hajos que guany dues proves. Els altres guanyadors foren Ioannis Malokinis de Grcia i Paul Neumann d'ustria.

Tennis.
Article principal: Tennis als Jocs Olmpics d'estiu 1896;
El tennis era un dels esports ms destacats a finals de segle XIX. Les grans estrelles de l'esport, per, no viatjaren a Atenes. La competici es desenvolup al Athens Lawn Tennis Club i al veldrom. Un irlands que estava a Atenes de vacances, John Pius Boland, guany amb facilitat les finals d'individuals i de dobles.

Halteroflia.
Article principal: Halteroflia als Jocs Olmpics d'estiu 1896;

L'esport de l'halteroflia encara era molt jove l'any 1896. Les competicions es disputaren a l'estadi olmpic i es caracteritzaren per que no tenien lmits de pes. A la competici de dues mans aixecaren el mateix pes el dans Viggo Jensen i el britnic Launceston Elliot. Els jutges donaren el ttol al dans pel seu millor estil. A la prova d'una m el britnic Elliot es revenj i guany la competici al propi Jensen.

Lluita.
Article principal: Lluita als Jocs Olmpics d'estiu 1896;

La competici de lluita tamb es disput sense lmits de pes i les regles eren similars a les de l'actual lluita grecoromana. La competici es disput a l'estadi Panathenaic. Excepte els dos lluitadors grecs, la resta de lluitadors ja havien competit en altres esports, com ara l'aixecador de pes Launcesto Elliot o el gimnasta Carl Schuhmann. Aquest darrer fou el vencedor final derrotant el grec Georgios Tsitas.

Medalles.
Tot i que en aquesta edici no existien les medalles d'or, plata i bronze, ni, per tant, medaller oficial, els analistes posterior han creat un medaller final a semblana dels Jocs actuals per poder comparar aquests jocs amb les edicions posteriors. Alguns dels pasos llistats no eren independents en el moment, com Austrlia, i d'altres, com ustria i Hongria, formaven part, en realitat d'un nic pas.

Els nmeros entre parntesi indiquen els resultats quan la naci medallista formava part d'un equip mixte.

(Pas amfitri ressaltat.)



Referncies.


Enllaos externs.
Jocs Olmpics d'Atenes 1896;
Resultats per esport a CBS Sportline;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77535" title="Exrcit d'Alliberament Nacional" nonfiltered="768" processed="766" dbindex="30830">


L'Exrcit d'Alliberament Nacional (EAN, conegut per les seves sigles castellanes ELN) es un grup guerriller de Colmbia.

Un grapat d'estudiants sota el comandament de Fabio Vzquez i Vctor Medina va organitzar en 1964 a Santander un grup guerriller, l'Exrcit d'Alliberament nacional. La seva primera acci important va ser la presa de Simacota el 7 de gener de 1965. El sacerdot Camilo Torres, convertit el 1964 en un poltic progressista recolzat per un ampli espectre de grups socials, es va unir a la guerrilla l'octubre de 1965. La seva mort el 15 de febrer de 1966 va crear un mite. Un sacerdot aragons, Manuel Prez Martnez, conegut com el "capell Prez" (cura Prez) va ocupar ms tard el seu lloc, i va dirigir el grup des el 1973, fins a la seva mort el 14 de febrer de 1998. Disposa d'uns cinc mil combatents, organitzats en 30 fronts.

La bandera de l'ELN va ser des del principi vermella sobre negre, el que s'atribueix popularment a la influncia de la bandera provincial del Nord de Santander, per que no sembla probable. Simplement es tractava dels colors revolucionaris popularitzats per Fidel Castro i el seu moviment "26 de Juliol".


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77538" title="Exrcit Popular d'Alliberament" nonfiltered="769" processed="767" dbindex="30831">


L'Exrcit Popular d'Alliberament (EPA, conegut per les seves sigles castallanes EPL) es un grup guerriler de Colmbia de tendncia maoista.

Va tenir origen en 1968, localitzat a la regi occidental costera del departament del Atlntic, expandint desprs la seva acci cap a altres regions, tenint particular incidncia a la zona bananera de Urab, on l'auge de les exportacions de la fruita va crear un fort conflicte social.

Una fracci considerable de l'EPL va signar un acord de pau amb el govern de Csar Gaviria el mes de mar del 1991, i es va convertir en el moviment poltic Esperana, Pau i Llibertat abandonant la lluita armada.

Un sector minoritari de l'EPL, encapalada per Francisco Caraballo, va continuar la lluita.

La bandera historica de l'EPL fou bandera vermella, amb estel i les sigles EPL en blanc. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77541" title="Esperana, Pau i Llibertat" nonfiltered="770" processed="768" dbindex="30832">


Esperana, Pau i Llibertat (Esperanza, Paz y Libertad, EPL) s el nom que va adoptar, el 1991, l'antic grup guerriller de Colmbia Exrcit Popular d'Alliberament, EPL quan va deixar les armes i va iniciar la via poltica. El nom fou elegit per tenir les mateixes sigles que el grup anterior, que de fet va seguir existint mantingut pel sector minoritari.



s de tendncia socialdemcrata i t molt poca incidncia en l'electorat, pero si t alguna penetraci als mitjans sindicals.

La seva bandera s blanca amb un emblema amb el nom i tres estels amb els colors colombians. El logotipus s una m en forma de colom i un ram de llorer.

 Enllaos .
Plana oficial del partit ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77542" title="Exrcit Revolucionari del Poble" nonfiltered="771" processed="769" dbindex="30833">


Grup guerriller de l'Argentina, d'orientaci trotskista.
Grup guerriller de Colmbia, d'orientaci guevarista.
Grup guerriller d'El Salvador, una de les organitzacions integrants del FMLN.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77543" title="ERP (Colmbia)" nonfiltered="772" processed="770" dbindex="30834">


L'Exrcit Revolucionari del Poble es una dissidncia de l'Exrcit d'Alliberament Nacional (ELN), sorgida el 1996, d'inspiraci guevarista.

La seva bandera es bicolor, verd a dalt i vermella a sota, amb les inicials en la meitat similars a les de l'ELN, sols que amb la inscripci ERP.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77549" title="Elat" nonfiltered="773" processed="771" dbindex="30835">

Elat s la ciutat ms meridional del districte del Sud i d'Israel. Situada a la costa del golf d'caba, a la mar Roja, s adjacent a Taba (Egipte) i a caba (Jordnia).

 Histria .
 Histria antiga .
Els primers assentaments histrics es trobaven, pel millor abastiment d'aigua, a la zona ms meridional d'on actualment hi ha la ciutat jordana d'caba. A la Bblia, a ms d'Elat (Elath) es menciona tamb Ession-Guber (Deuteronomi 2,8).

Habitada ja al segle X aC, Elat va ser, segons l'Antic Testament, utilitzada com a port pel rei Salom, pels romans i pels bizantins. La finalitat principal de la installaci porturia era el transport de coure, extret de les mines properes de Timna.

Va passar sota domini dels edomites en temps del rei Ahaz (735-715 aC) i va restar ocupada fins al segle IV aC. Al segle segent es va refundar una mica al sud, per part dels rabs nabateus, i es va dir Ayla, derivaci d'Elath. En algun moment dominada pels ptolemeus es va dir Berenice. Sota domini rom fou seu de la Legio X Fretensis i fou final de la via romana construda per Traj que la unia a Bostra o Bosra a Sria. Desprs del 325 aC hi apareixen esmentats bisbes. Al segle VI era possessi dels ghassnides, com a vassalls de Bizanci.

El 630 la ciutat, dirigida pel bisbe Yuhanna ibn Ruba, es va sotmetre pacficament als musulmans de Mahoma durant l'expedici de Tabuk. Desprs fou un important centre pels peregrins que anaven a la Meca des de Sria i Egipte. Fou considerada part de la provncia de Sria. Al segle X va arribar a la seva mxima prosperitat. Al segle XI, el 1024/1025 fou saquejada per Abd Allah ibn Idris al-Djafari i els Banu l-Djarrah i aquesta desgracia fou augmentada el 1072/1073 amb la destrucci causada per un terratrmol.

L'any 1116 dC, la ciutat va ser conquerida pels croats del rei Baldu I de Jerusalem i fou coneguda com Helim dins la baronia de Kerak i Montreal, del regne de Jerusalem; per el 1167 o 1171 segons les fonts, Salad la reconquer; Salad hi va deixar guarnici per Renaud de Chtillon, bar de Kerak, la va reconquerir el 1182 en el curs de la seva campanya que el va portar fins a l'Hedjaz; la fortalesa conquerida era la que estava situada a una illa a la costa, coneguda com Djazirat Firawn; fou segurament Renaud qui va construir una ciutadella a terra;  destruda la flota de Renaud pel general Hudal al-Din Lulu (al servei de Salad) el 1183, Ayla va tornar als musulmans definitivament, per en molt mal estat. Abu l-Fida (1272-1332) diu que al seu temps noms quedava la ciutadella, propera al riu (que era la ciutadella de terra construda per Renaud, diferent a la ciutadella de l'illa).

Ayla va anar perdent importncia; fou convertida en parada de caravanes fortificada pels mamelucs egipcis, aprofitant la ciutadella de terra, relativament moderna, car la de l'illa ja existia en temps dels bizantins.

 Histria contempornia .


El 1949 Elat fou refundada pels israelians i es declar "ciutat a desenvolupar" per promocionar-ne el creixement. El port rpidament adquir gran importnica estratgica i comercial. Desprs de la Guerra araboisraeliana de 1948, Egipte, violant la legislaci internacional, barr el pas pel canal de Suez als vaixells israelians i a totes les naus que duguessin mercaderies a Israel. El 1952 s'acord ampliar el port per guanyar capacitat per a grans vaixells petroliers, perqu sense el port d'Elat, els israelians haurien hagut de creuar el Mediterrani, rodejar l'frica i passar pel cap de Bona Esperana per a poder exportar porductes a l'est d'frica i al Sud-est asitic i per a poder importar petroli. Noms desprs de la campanya militar del Sina emmarcada de la Guerra de Suez, el port va poder entrar en funcionament el 1956.

Ms endavant, Egipte bloquej l'estret de Tiran, situat ms al sud, impedint que els vaixells procedents d'Elat poguessin sortir del port. Aquest fet fou citat pels israelians com a un dels casus belli de la Guerra dels Sis Dies.

Elat esdevingu zona franca el 1985. Elat t un aeroport per a vols nacionals (codi local: ETH; codi internacional: LLET). Els vols internacionals arriben a l'Aeroport Internacional d'Ovda, situat a uns 40-50 km al nord-est de la ciutat.

Un dels problemes ms importants de l'Elat modern s l'abastiment d'aigua i la seva situaci allada geogrficament. A la regi no hi ha recursos hdrics naturals, i l'aigua potable s'obt mitjanant la dessalinitzaci i llargues canalitzacions de la plana de l'Arab. A causa del desert que envolta la ciutat, la ciutat ms propera es troba molt allunyada; la distncia entre Beerxeba i Elat s de 250 km (per comparar, la llargada nord-sud d'Israel s de noms 420 km) i entre totes dues ciutats noms hi ha assentaments rurals tamb molt allats.

 Clima i turisme .

El clima d'Elat s molt sec i clid, degut a la seva proximitat al Ngueb, al Sina i als deserts d'Arbia i del Shara. Les temperatures a l'estiu sovint superen els 40C i a l'hivern els 25C, xifres fora altes fins i tot per al clid Israel. La temperatura relativament fresca (22-25C) de la mar Roja fa que les aiges siguin hbitat de nombroses espcies marines tropicals i la bellesa extica que envolta la ciutat atreu cada anys nombrosos turistes; de fet, Elat s el centre turstic ms visitat d'Israel.

Elat t diversos atractius turstics: l'Observatori Submar del Corall, la reserva de corall, l'Observatori What's Up i el submarinisme. La ciutat tamb t molta vida nocturna alimentada pels nombrosos turistes que arriben d'arreu.

 Ciutats agermanades .

 Antibes (Frana);
 Arica (Xile);
 Durban (Sud-frica);
 Kamen (Alemanya);
 Kampen (Pasos Baixos);
 Los Angeles (Califrnia, EUA);
 Smolian (Bulgria);
 Sopron (Hongria);









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77557" title="Gelosia (estructura)" nonfiltered="774" processed="772" dbindex="30837">


Una gelosia s una forma estructural formada per la interconnexi de membres rectilinis, sovint formant unitats triangulars. Aix, s'aconsegueixen, per a unes dimensions similars, bigues ms lleugeres que les d'nima plena. Les gelosies que fan funci de biga mestra s'anomenen encavallades.

Es poden trobar gelosies tant en l' arquitectura com en l'enginyeria estructural i poden estar fetes de materials diversos: canyes, acer, fusta, alumini, etc. Les unions entre els membres rectilinis d'una gelosia poden estar articulats o no.

Existeix una nomenclatura prpia per als elements d'una gelosia horitzontal. Els elements horitzontals que segueixen l'eix de la biga s'anomenen cordons, i principalment absorveixen el moment flexor de la biga. En una gelosia d'un sol pla vertical hi trobem doncs dos cordons, el superior i l'inferior, i si un est comprimit, l'altre estar traccionat. Els elements verticals d'una gelosia sn els muntants, i els inclinats sn les diagonals. Muntants i diagonals s'encarreguen de transmetre l'esfor tallant.  

 Histria .
Les primeres gelosies es feren amb fustes. Els grecs ja usaven gelosies de fusta per a la construcci d'algunes cases.

En 1570, Andrea Palladio va publicar I Quattro Libri dell'Architettura, que contenia instruccions per a ponts de gelosia de fusta.

 Gelosies notables .
Segons la disposici de diagonals i muntants, algunes gelosies han adoptat el nom propi de la persona que les ha estudiat, introdut o patentat per primera vegada. Sovint per, i donat que les possibilitats sn infinites, els noms se solen referir a un grup de formes amb algunes caracterstiques similars, o b a una forma en concret i les seves possibles variants. s important tamb tenir en compte que aquesta relaci de tipus de gelosia fa referncia nicament a la disposici de diagonals i muntants i no pas a la disposici dels cordons de la gelosia. Aix, es poden trobar gelosies d'una mateixa tipologia a dues aiges (o de dues vessants), rectes, poligonals, lenticulars... o b planes, espaials, etc.



 Enllaos externs .
Structurae - Base de dades i recull fotogrfic de tota mena d'estructures a nivell internacional (en alemany, angls o francs);
Guia terminolgica molt grfica per a la classificaci estructural (en angls).
Terminologia de diferents tipus de gelosies (en angls);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77558" title="Dimona" nonfiltered="775" processed="773" dbindex="30838">

Dimona s una ciutat israeliana situada al desert del Ngueb, 36 quilmetres al sud de Beerxeba i 35 quilmetres a l'oest del mar Mort, al districte del Sud d'Israel.

Dimona va ser una de les "ciutats a desenvolupar" creades als anys cinquanta per iniciativa de David Ben Gurion. Dimona, en concret, va ser ideada el 1953 i fundada el 1955, majoritriament pels nous immigrants procedents del nord d'frica. Quan el programa nuclear israeli va comenar una dcada desprs, es va triar un lloc no gaire allunyat d'aquesta ciutat per albergar-ne les installacions, tant pel relatiu allament al desert i per la possibilitat d'edificar-hi.

A pesar que el creixement de la ciutat declin durant la dcada dels 80, la poblaci va tornar a incrementar-se amb l'inici de la immigraci russa als anys noranta. Actualment, Dimona s la tercera ciutat ms gran del Ngueb. Un ter de la poblaci treballa en el sector industrial (a les plantes qumiques del mar Mort i en indstries d'alta tecnologia i txtils), i un altre ter en el sector serveis.

Amb la introducci de les noves tecnologies molts treballadors han estat acomiadats els darrers anys, elevant la taxa de desocupaci fins al 10%.

Dimona s el nucli dels hebreus negres, una petita comunitat religiosa que viu d'acord amb unes regles especials.

 Reactor nuclear de Dimona .
A uns deu quilmetres al sud de Dimona es troba una installaci nuclear, el Centre de Desenvolupament Nuclear del Ngueb. La construcci va comenar el 1958 amb assessorament francs. Oficialment es va dir que el que es pretenia era construir un reactor nuclear per alimentar una planta dessalinitzadora amb l'objectiu de "reverdir el Ngueb". No obstant aix, quasi tot el mn coincid que el propsit de Dimona era el de construir armes nuclears, i la majoria dels experts en assumptes de defensa recolzen aquesta hiptesi; tanmateix, el govern israeli mai no ha confirmat ni desmentit aquestes teories, aplicant una poltica que denomina "d'ambigitat".

El reactor de Dimona es va activar en algun moment entre 1962 i 1964. Amb el plutoni produt, i potser tamb amb quelcom d'urani enriquit -suposadament adquirit de manera poc clara-, l'exrcit israeli probablement va obtenir els primers mssils nuclears desprs de la Guerra dels Sis Dies. Encara que el govern d'Israel ha afirmat sempre que aquest reactor t un s exclusivament civil, alguns U-2 nord-americans van sobrevolar el lloc per mesurar els nivells de radioactivitat a l'aire.

Quan la intelligncia nord-americana va descobrir l'objectiu real de Dimona a principis dels anys seixanta, va demanar que Israel se sotmets a inspeccions internacionals. Israel va acceptar, per amb la condici que hi anessin inspectors dels EUA i no de l'Agncia Internacional de l'Energia Atmica. A ms, totes les inspeccions haurien de ser notificades per avanat.

Molts creuen que els israelians foren capaos d'ocultar l'objectiu real del complex (la fabricaci de mssils nuclears) pel fet que coneixien per endavant quan arribarien els inspectors. Aquesta tasca d'ocultament l'haurien dut a terme installant falsos envans i altres dispositius abans de cada inspecci, de manera que els inspectors van informar finalment al govern nord-americ que les inspeccions eren intils, ja que els israelians restringien enormement les rees on podien treballar, fins que van finalitzar el 1969.

El 1986, Mordechai Vanunu, un antic enginyer de Dimona, va revelar als mitjans algunes proves de l'existncia del programa nuclear israeli. Diversos agents del Mossad el van segrestar a Itlia, sedant-lo i portant-lo a Israel. Una cort israeliana el jutj en secret amb crrecs de traci i espionatge, condemnant-ho a divuit anys de pres. Desprs del segrest de Vanunu, The Estafes va publicar que Israel tenia material suficient per a contruir aproximadament 20 bombes d'hidrogen i 200 bombes de fissi. Israel va adquirir mssils submarins a finals de 2003.

A la primavera de 2004, Vanunu va sortir de la pres, per se li va denegar el passaport. Va ser arrestat de nou el novembre del 2004 i alliberat uns quants dies ms tard.

El reactor de Dimona va ser defensat per bateries de mssils Patriot en previsi d'atacs de l'Iraq el 2002 i el 2003.

Recentment han sorgit preocupacions quant a aquest reactor, que ja t ms de quaranta anys. El 2004, les autoritats israelianes van distribuir pastilles antiradiaci de iode a milers de residents de la zona.

 Ciutats agermanades .
 Andernach (Alemanya);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77559" title="Cuanza" nonfiltered="776" processed="774" dbindex="30839">

El Cuanza (de vegades escrit tamb Kwanza) s un riu d'Angola. Amb una longitud de 965 km, neix a l'altipl de Bi i flueix en direcci nord i desprs vira cap a l'oest; desemboca a l'oce Atlntic, a una cinquantena de quilmetres de Luanda, la capital estatal. La FAO li va atribuir el 1990 un cabal anual de 26 hm. 

Dna nom a dues provncies d'Angola situades a banda i banda del seu curs: Cuanza Norte i Cuanza Sul.

s una important font d'energia hidroelctrica per a Angola, arran de la construcci de l'embassament de Capanda a la provncia de Malanje, al curs superior del riu, planificat als anys 90 i inaugurat finalment el 2004. L'aigua de l'embassament tamb s'utilitza per regar les plantacions de canya de sucre i d'altres productes agrcoles de la vall del Cuanza. 

A causa del gran nombre de rpids que esquitxen el seu curs, el Cuanza no s navegable fins a partir de Dondo, a 193 km de la desembocadura. Situat en una extensa plana, l'estuari est precedit de meandres afectats per les marees oceniques. 

El riu fou la porta d'entrada de la penetraci portuguesa al nord d'Angola.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77562" title="Vilanoveta" nonfiltered="777" processed="775" dbindex="30840">


Vilanoveta (Sant Pere de Ribes) s una entitat de poblaci del municipi de Sant Pere de Ribes.
Vilanoveta s el nom popular del municipi de Vilanova del Cam.
Pla de Vilanoveta s un barri del municipi de Lleida.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77563" title="Llengua auxiliar planificada" nonfiltered="778" processed="776" dbindex="30841">
Una llengua auxiliar planificada s una llengua planificada o artificial usada (o pensada per a sser usada) per a la comunicaci entre gent que no comparteix un idioma vernacle com.

Vegeu la llista de llenges auxiliars planificades.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77564" title="Urocordat" nonfiltered="779" processed="777" dbindex="30842">

Els urocordats o tunicats (Urochordata) conformen un subflum d'animals cordats. Habitualment estn fixats al fons mar i es confonen fcilment amb anmones de mar. Es caracteritzen perqu en l'estat larval presenten un cord nervis dorsal, un notocordi i fenedures branquials, mentre que en els exemplars adults els desapareix el cord nervis i el notocordi (exceptuant en la classe de les apendiculries ja que el notocordi es mant) i les fenedures branquials sn modificades. Es divideixen en tres classes: els ascidicis, els talicis i les apendiculries.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77565" title="Gelosia" nonfiltered="780" processed="778" dbindex="30843">



La gelosia s una emoci sentida per aquell que percep que altra persona dna a una tercera una cosa que ell vol per a si (normalment atenci, amor, o afecte). Per exemple, el cas d'un nen que veu que els seus pares donen caramels al seu germ i no a ell. Mentre que la gelosia del nen pot ser apagada donant-li tamb caramels, aquest no sol ser el cas de l'amant gels, que pretn que l'altra persona li dediqui la seva atenci de manera exclusiva.

Es pot considerar a la gelosia com una mostra d'amor, allegant que quan una parella sent gelosia s indicatiu que no existeix indiferncia. Encara que tamb es poden considerar una mostra de desconfiana cap a l'amant.

En alguns casos pot ser smptoma d'un complex d'inferioritat, 
alguns psiclegs afirmen que la gelosia s l'exterioritzaci de la prpia desconfiana o desamor propi. 
Un nen molt dependent dels seus pares materialment i afectivament 
pot convertir-se en una persona molt gelosa en una edat ms avanada. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77567" title="Llista de llenges auxiliars planificades" nonfiltered="781" processed="779" dbindex="30844">
Llista de llenges auxiliars planificades, amb especificaci, si se sap, del seu autor i del lloc i any de creaci.

Llista.
A.




B.




C.




D.




E.




F.




G.




H.




I.




J.




K.




L.




M.




N.




O.




P.




Q.




R.




S.




T.




U.




V.




W.




X.




Y.




Z.




0-9.




Fonts.
 Linguas Auxiliar Planificate / Auxiliary Conlangs / Planlingvoj Helpantaj (en interlingua, angls i esperanto);
 IAL WIKI (a wiki for the Auxlang Community);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77585" title="Recared" nonfiltered="782" processed="780" dbindex="30845">
Recared I (mort a Toledo 601) fou un rei visigot del 586 al 601. Era fill del rei Leovigild i de la seva primera muller, probablement Teodsia (germana de Leandre i Isidor de Sevilla).Encara que s'ignora la data de naixement del rei, si se sap que Ermenegild, el seu ger m gran, havia nascut vers el 564, per la qual cosa ell mateix va haver de nixer el 565 o desprs d'aquesta data.

Amb el seu germ Ermenegild fou associat pel seu pare al tron el 573, amb la missi de governar la Septimnia enfront dels francs, collaboraci que fou ms estreta quan el seu pare va fer executar Ermenegild (585).

 La guerra amb Borgonya .

Quan el seu pare va morir es trobava en Septimnia on va romandre doncs prosseguia la guerra contra Gontran de Borgonya, malgrat la derrota d'aquest l'any anterior. Carcassona va ser atacada de nou per Desideri, noble neustri que ostentava el crrec de dux d'Aquitnia, que fou rebutjat. Aconsellat per la seva madrastra Gosuinda, va enviar missatgers a Khildebert d' Austrsia, demanant la pau. Havia ja passat molt temps des que Gosuinda maltracts a Ingundis (la dona d'Ermenegild) i el tractat va poder concertar-se amb certa facilitat. Com amb Nustria no existia cap conflicte pendent, sol un dels tres reis merovingis, Gontran de Borgonya, romangu hostil als visigots. Recared va enviar tamb missatgers a Gontran per aquest es va negar a rebre'ls, i va tancar la frontera amb Septimnia. Els visigots van realitzar diversos atacs a la regi de la desembocadura del Roine.

 Conversi de Recared .


No molt desprs del seu accs al tron el nou rei va fer executar al got Sisbert, responsable de la mort del seu germ Ermenegild, encara que probablement per ordre de Leovigild, doncs, de no haver tingut l'autoritzaci del rei, no hagus pogut desobeir-lo tan greument i seguir vivint.

A principis de l'any 587 Recared, que ja devia tenir simpaties catliques, es va fer batejar en secret. Des d'aleshores va intentar convncer als bisbes arrians perqu abandonessin l'heretgia, celebrant tres reunions: una amb els bisbes arrians, als quals va intimar a reunir-se amb bisbes catlics per discutir els problemes teolgics i determinar quina era la veritable fe; una reuni conjunta de bisbes catlics i arrians, amb fortes polmiques entre els dos bndols, i amb un Recared pressionant a favor dels catlics; i finalment, no havent aconseguit convncer als arrians, una reuni amb els bisbes catlics als quals va comunicar que ja havia realitzat la seva opci pel catolicisme. Estaven presents molts magnats visigots, i pel que sembla gaireb tots ells van seguir al seu rei. 

Cap a la primavera i estiu del 587 les esglsies arrianes van ser expropiades i lliurades als catlics.

Ambaixades als reis francs .

Desprs de la seva conversi Recared va enviar noves ambaixades a Khildebert d'Austrsia i Gontran de Borgonya. Van oferir a Khildebert una forta suma (deu mil sous) i el rei austrasi (aconsellat per la seva mare Brunequilda) va reconixer que Recared no era culpable en absolut de la mort d'Ingundis (la dona d'Ermenegild), concertant-se un tractat d'aliana; fins i tot Recared va negociar el seu enlla amb Clodosinda, germana de Khildebert, per per concedir-la Brunequilda va demanar l'assentiment de Gontran. L'ambaixada enviada a Borgonya va demanar aquest consentiment per Gontran es va negar a donar-lo. Uns mesos desprs Khildebert va manifestar la seva aprovaci de l'enlla, allegant que li constava que els visigots ja eren catlics, per pel que sembla no va arribar a celebrar-se, car el 589 el rei ja estava casat amb Baddo o Bado o Bada, una illustre dama goda.

Primera conspiraci arriana.

La reacci arriana no es va fer esperar. El bisbe arri de Mrida, Sunna, i els nobles gots Segga i Vagrila (probablement comtes) van projectar assassinar al bisbe local catlic, Massona, i al dux de Lusitnia Claudi i alar a tota la provncia, segurament proclamant rei a Segga. No se sap el desenvolupament de la conspiraci, per sembla que alguns nobles gots que havien accedit a tornar al catolicisme, van recuperar la seva antiga fe, i que molts ciutadans romans (suposadament catlics) se'ls van unir. Al fracassar l'intent d'assassinat de Massona, un dels conjurats, el futur rei Viteric, segurament comte, va revelar els detalls de la conjura. Claudi va sufocar fcilment l'intent. A Segga se li van tallar les mans (cstig que sembla haver estat reservat als usurpadors), es van confiscar les seves propietats i va ser desterrat a Galcia. Vagrila es va refugiar en una esglsia de Mrida, i el rei va ordenar confiscar les seves propietats i lliurar-les a l'esmentada esglsia, per el Bisbe Massona el va perdonar i els hi va tornar. 

Supressi de l'arrianisme. Recared va ordenar la crema de tots els llibres i textes arrians, va excloure als arrians de qualsevol crrec pblic i va suprimir l'organitzaci de l'Esglsia arriana, que va desaparixer en pocs anys. Alguns gots van ser obligats a convertir-se al catolicisme.

 La segona conspiraci .

Un segon intent arri va tenir com a protagonistes al bisbe ldila, la seu dels qual no es coneix, per se suposa que podria haver estat bisbe de Toledo. ldila, encara que nominalment havia abjurat, conservava les seves creences arrianes, i a la reina Gosuinda, vdua de Atanagild i Leovigild. La conspiraci va ser avortada i ldila enviat a l'exili (589). Gosuinda va morir poc desprs.

 La tercera conspiraci.

Des de feia uns mesos alguns nobles de Septimnia preparaven una conjura per enderrocar al rei. L'encapalaven els comtes Granista i Vildigern i el bisbe arri de Narbona, Athaloc. Els conspiradors van demanar ajuda al rei de Borgonya Gontran (que era catlic).

Les hostilitats amb Borgonya, suspeses des del 586, es van reprendre sobtadament el 589. Les forces borgonyones sota el comandament de Bos, que havien estat cridades pels conspiradors, es van acostar a Carcassona que pel que sembla va ser ocupada, per van ser derrotades per forces visigodes sota el comandament de Claudi, dux de la provncia Lusitana (aparentment hisp-rom, encara que podia haver adoptat un nom rom al convertir-se al catolicisme), pels voltants del riu Aude. Els francs van deixar sobre el terreny cinc mil cadvers i dos mil presoners. La derrota va ser completa i la seguretat de Septimnia va quedar garantida. Sembla que Granista i Vildigern van morir en la lluita i que Athaloc va morir poc desprs de mort natural.

 El III Concili de Toledo .

Poc abans de celebrar-se el Concili de Toledo Recared va comunicar que deixava sense efecte la prohibici per a l'Esglsia Catlica de celebrar Snodes provincials de bisbes.


El 8 de maig del 589 es va iniciar el III Concili Toled. Recared va fer professi de fe catlica i va anatematitzar a Arri i les seves doctrines; es va atribuir la conversi del poble got i sueu al catolicisme. Diversos bisbes arrians van abjurar de la seva heretgia, entre ells quatre probablement sueus: Beccila de Lucus (Lugo), Gardingus de Tuti (Tuy), Argiovittus de Portus Cali (Porto) i Sunnila de Vaceum (Viseo, segurament de la provncia Lusitana); i altres quatre gots: Ugnus de Barcino (Barcelona), Fruisclus de Dertosa (Tortosa), Murila i Ubiligisclus de Valentia (Valncia) . Les resolucions del Snode arri de Toledo del 580 van ser condemnades. Van assistir al Concili setanta-dos bisbes, personalment o mitjanant delegats (a ms dels cinc metropolitans), sent les figures principals Leandre de Sevilla (instigador de la conversi d'Ermenegild) i l'abat de Servitanum , Eutropi.

Les decisions del Concili van adquirir fora de llei al publicar el rei un Edicte de confirmaci del Concili. La desobedincia era castigada amb greus penes (la confiscaci de la meitat dels bns per als honestiores i el desterrament i la prdua de les seves propietats per als inferiors).

La quarta conspiraci .

Una nova conspiraci es va organitzar desprs del Concili liderada per Argimon, dux d'una provncia (potser la Cartaginesa), i persones influents del palau. Encara que els conjurats pretenien assassinar al rei i proclamar en el seu lloc a Argimon, s'ignora si pretenien restablir l'arrianisme. Descoberta la conjura Argimon va patir decalvaci i amputaci de la m dreta.

 Canvis socials .

Sabem que, coincidint amb la conversi al catolicisme, es van produir alguns canvis socials entre els gots: la seva forma de vestir es va adaptar a la dels romans, desapareixent els tradicionals agulles i sivelles i les propietats dels difunts ja no es van enterrar amb aquests.

Famlia de Recared .

Hi va haver negociacions per casar a Recared amb les princeses franques Rigunthis i Clodosinda, per no consta que els esmentats enllaos arribessin mai a celebrar-se. De fet el 589 Recared ja apareix casat amb la dama goda Baddo o Bado o Bada, suposada filla del comte de les Larguicions, Fanto. 

El 589 comptava com a mxim 24 anys d'edat. El seu germ Ermenegild es va casar el 579 amb quinze anys d'edat (la princesa Ingundis tindria uns 13 o 14 anys). Les negociacions per a casar-lo amb Rigunthis es van realitzar cap al 482 o 483 quan comptaria poc ms de quinze anys, i les noves negociacions de les quals es tenen notcies sn del 587 quan comptava amb poc ms de vint anys. L'enlla ja havia de tenir certa urgncia, no pel fet que ja era rei (doncs la monarquia no era hereditria) sin per l'edat de Recared, que immediatament es va casar amb una dama goda. L'enlla amb Clodosinda, que alguns autors suposen realitzat desprs d'enviudar de Bada, no va tenir lloc doncs no cap imaginar negociacions per a un enlla estant ja casat. Com el seu fill gran Liuva va nixer vers el 581 o 582 (en tot cas abans del 584), se'l suposa fill natural, extrem recolzat pel text de la Crnica de San Isidor que diu: Ignobile quidem matre progenitus, set virtutum indole in signitus (que podria traduir-se per "Va ser creat per una mare sens dubte fosca, per va destacar pel seu carcter virtus"). Els altres fills haguts, Suintilla i Geila, haurien nascut de Bada.

 La qesti bizantina .

Cap al 599 es va desenvolupar una guerra contra els bizantins, sense que se sapiguen les causes ni el desenvolupament, encara que sembla que la lluita va ser favorable a Bizanci que va ocupar diversos territoris (no molt extensos en tot cas). Va haver de ser desprs d'aix que Recared va sollicitar per mediaci del Papa una cpia del tractat concertat amb els bizantins, que fixava els limitis de la provncia de Spania (se suposa que l'exemplar dels visigots s'hauria perdut i l'exemplar imperial se suposa destrut en un incendi segurament el 564 o el  565). El Papa li va respondre que desists d'aix, car cas d'aparixer el tractat, fins i tot amb les presumptes conquistes bizantines, el regne visigot resultaria perjudicat, car l'extensi de la provncia havia de ser menor que en el moment del tractat (signat a una data desconeguda entre el 551 i el 564). Com sabem que Leovigild havia recobrat tota o part de la regi de l'Estret (amb Asidona), les regions prximes a Mlaga i Baza (i potser la mateixa Baza) i probablement el territori entre Baza i Mlaga, les regions ocupades pels bizantins se situarien b a la zona costanera entre Mlaga i Cartagena o b a la zona de l'Estret.

Mort de Recared.

Recared va morir a Toledo l'ltim mes de l'any 601, i el va succeir el seu jove fill Liuva II, que com hem vist devia ser illegtim.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77586" title="Jean Rey" nonfiltered="783" processed="781" dbindex="30846">

Jean Rey (Lieja, Blgica 1902 - d. 1983 ) fou un poltic i advocat belga que fou el 2n President de la Comissi Europea entre 1967 i 1970.

Biografia.
Va nixer el 15 de juliol de 1902 a la ciutat de Lieja, fill d'un pastor protestant. Va estudiar dret a la Universitat de Lieja, aconseguint el seu doctorat el 1926, i desenvolupant la seva carrera d'advocat a la Cort d'apellacions de la seva ciutat natal.

Va morir el 19 de maig de 1983 a la seva residncia de Lieja.

Activitat poltica.
Poltica nacional.
Membre d'Action Wallonne, el 1936 s'opos a la poltica de neutralitat belga durant el govern de Leopold III de Blgica. Durant la Segona Guerra Mundial fou empresonat. Un cop acabada la guerra l'any 1945 particip en el Congrs Nacional Val i fou membre de Wallonie Libre, que el 1947 es pronunci a favor de crear un estat federal a Blgica.

Membre del Partit Reformista Liberal, l'any 1949 fou nomenat Ministre per a la Reconstrucci, crrec que ocup fins el 1950, i entre 1954 i 1958 fou Ministre d'Afers Econmics en el govern d'Achille Van Acker. 

Poltica europea.
Interessat i en el desenvolupament de la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer (CECA) i promotor de la creaci de la Comunitat Econmica Europea (CEE) i de la Comunitat Europea de l'Energia Atmica (EURATOM), entre 1958 i 1967 fou membre de la Comissi de la CEE esdevenint Comissari Europeu de Relacions Exteriors sota la presidncia de Walter Hallstein. El juliol de 1967 fou nomenat President de la Comissi Europea, crrec que ocup fins el 1970.

El 1976 es pass al Partit de les Reformes i la Llibertat a Valnia i el 1979 en fou escollit eurodiputat al Parlament Europeu.

Enllaos externs.
  Informaci de Jean Rey a la Comissi Europea;
  Informaci de Jean Rey al Parlament Europeu;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77587" title="Recesvint" nonfiltered="784" processed="782" dbindex="30847">

Recesvint (tamb Recceswinth, Recceswint, Reccaswinth, Recdeswinth)  fou rei visigot d'Hispnia del 649 al 672.

Era fill (i fou el successor) de Khindasvint, qui ja l'havia associat al tron el 649.

A la tardor del 652 (o del 653) Recesvint va comenar a governar en solitari. Entre el 651 i el 653 va esclatar una mplia rebelli, probablement el 652. Un noble got anomenat Froia, potser oposat a la designaci de Recesvint (649), va fugir a Aquitnia i va aconseguir fer-se amb el lideratge dels refugae, i obtenir el suport dels vascons d'Aquitnia, i probablement a travs d'ells, dels quals habitaven al Sud dels Pirineus. Quan els vascons van descendir pel Vall de l'Ebre, com solien fer, Froia va reunir als seus i a contingents vascons d'Aquitnia, i es va presentar davant Saragossa (probablement l'estiu del 652). Khindasvint seria ja molt anci (uns vuitanta-vuit anys en el millor dels casos; fins i tot podria haver mort) i es posaria a prova l'eficcia de Recesvint. La Tarraconense va ser devastada amb ms virulncia que en ocasions anteriors. Els exilados van haver de posar tots els seus efectius en joc, i l'ajuda dels vascons es considerava molt important doncs la seva salvatgia i la seva habilitat en la lluita guerrillera distreien moltes forces visigodes. Els vascons es van portar milers de presoners i un quantis bot, deixant la regi sembrada de cadvers, no respectant-se als clergues, Iglesias o altars. Les forces de Froia van assetjar Saragossa.

El bisbe de la ciutat era Taj o Tai, que havia succet a Brauli el 651 (potser en el mes de mar) que pel que sembla no era molt del grat del seu antecessor, i que probablement acabava de tornar de Roma on havia trobat les obres teolgiques de Sant Gregori Magne (segons encrrec del rei Khindasvint) i havia copiat el cdex on es contenien per difondre'l en Hispnia (per tant l'encrrec hauria estat fet amb anterioritat a la seva designaci com bisbe, i el bisbat va poder ser el premi). En una carta al bisbe Quiricus de Barcino el bisbe cesaraugust narra com res podia fer durant el dia pels perills que amenaaven als habitants de la ciutat, i la impossibilitat d'abandonar la ciutat per marxar al camp (degut sens dubte a la presncia de les forces assetjadores); no obstant aix a la nit tornava la tranquillitat i Taj escrivia els seus llibres d'extractes dels diferents escrits de Sant Gregori Magne.

Quan van arribar les forces de Recesvint, que pel que sembla ja era rei (suposant al seu pare enterrat l'octubre del 652 les forces de Recesvinto arribarien a Saragossa cap a noviembre), el gruix dels grups vascons haurien tornat a les seves muntanyes, i els exilats es van disposar a fer front a l'exrcit real amb la presncia nicament del contingent vasc d'Aquitnia. El fet que, malgrat no haver pres Saragossa (encara que segurament dominaven altres places) no haguessin tornat a Aquitnia o Frana al final del bon temps, indicaria que la lluita es plantejava en termes decisius. Era l'ltim intent, el ms fort. En cas de derrota el poder real es reforaria mentre que els exilats quedarien debilitats de manera irreversible.

La batalla decisiva sembla haver-se lliurat el desembre, i Recesvint va obtenir una victria completa. Centenars de partidaris de Froia, que ostentava el ttol real, van morir en la lluita, i el mateix cap rebel sembla que va ser capturat i executat amb rapidesa. Alguns rebels van poder tornar a Frana, per la majoria va morir o va ser capturats. Desprs de diversos mesos de guerra civil (i probablement ms de quatre anys d'agitaci, del 649 al 653) Recesvint aconseguia pacificar el Regne, amb l'nica excepci de les correries dels vascons, mai resoltes.

Una inscripci trobada a l'Esglsia de San Juan de Baos, probablement amb motiu d'un vot fet per la victria sobre Froia, datada l'any 661, indica que aquest era el des any del regnat de Recesvint desprs que es compts el des del regnat del seu pare que al seu torn era el tercer del seu corregnat. Per tant si Chindasvinto va accedir al tron el 642, es van complir deu anys el 652, i altres deu el 662; Recesvinto va ser associat al tron el 649, i per tant el 652 es comptaven tres anys de corregnat. 

A diferncia d'altres monarques, Recesvint va tenir una actuaci prpia d'un poltic de talla. En lloc d'exercir les represlies amb tota la seva cruesa (i recordem que els cnons dels concilis le obligaven a aix) va reclamar el dret a exercir la grcia, amb la qual cosa va haver d'aconseguir que s'atenus l'oposici dels exilats, que desmoralitzats acollirien amb alleugement un final menys humiliant.

Recesvint va convocar el VIII Concili de Toledo el desembre del 653. La intenci del rei al convocar el Concili era iniciar una poltica que avui anomenariem de "reconciliaci nacional". Sembla que el nou rei es va interessar vivament per les causes profundes de la rebelli, que en part es devia als forts tributs, i va considerar oport remeiar les causes i no castigar amb duresa als rebels per no donar motiu aix que els llaos de sang o la set de venjana obliguessin en el futur a noves rebellions.

El Concili es va obrir el 16 de desembre del 653 a l'Esglsia dels Sants Apstols amb assistncia del propi rei i de cinquanta-dos bisbes ms els representants d'altres deu, a ms de deu abats, l'arxipreste i el primicer de la Catedral (i per primera vegada van assistir amb veu i vot i van signar les actes personalitats seculars , concretament setze comtes palatins i entre ells els comes patrimonii de nom got Rquira i Rccila ). Per primera vegada el rei va dirigir un escrit al Concili (conegut per tomus) en el qual exposava els temes que desitjava que fossin tractats pels bisbes . El rei va sollicitar als bisbes que es redussin les penes imposades als tradors, se suprims el jurament efectuat pels nobles i bisbes en temps de Khindasvint d'infligir aquests penes. A la llei de Khindasvint del 643 establia que tots aquells que haguessin recorregut a un poder estranger o que haguessin intentat fer-ho, per incitar a aquest poder contra els gots, serien condemnats a mort; la mateixa pena de mort s'aplicaria a aquells que s'oposessin al rei amb les armes, o intentessin fer-ho, sense collaboraci de l'estranger. A la mateixa llei el rei va establir limitis a la seva magnanimitat, i posat cas que decids commutar la pena de mort, el culpable deuria esser cegat. El condemnat a pena de mort (o que fora encegat per decisi real) perdria totes les seves possessions que passarien al tresor, i si del tresor passaven a una altra persona, aquesta les posseiria perptuament sense que futurs reis tinguessin dret a retornar-les als seus antics propietaris. Si el rei usava del seu dret de grcia i tornava part de les propietats al culpable (que seria cec), la part tornada no podria excedir del vint per cent del total, i hauria de lliurar-se en propietats diferents de les confiscades. Les transmissions fraudulentes de bns eren nulles i el tresor tenia dret a la confiscaci de la totalitat dels bns dels condemnats. El dret de gots i romans a demanar el perd del rei va ser suprimit per als casos de traci, i si el rei decids concedir el perd hauria d'obtenir l'anuncia dels bisbes i dels maiores palatii (els nobles palatins).

Els bisbes consideraven que els termes de la llei no autoritzaven al rei a tenir pietat dels rebels, encara que alguns d'ells (com per exemple Fructus de Braga) aconsellaven la major misericrdia.. El debat va ser tens. El jurament efectuat el 643 prohibia als bisbes perdonar als tradors i refugae. La llei havia estat pensada per evitar que un rebel triomfant pogus amnistiar als seus i a si mateix. Per ara el mateix rei legitim, vencedor dels culpables, demanava el seu perd. Els bisbes dubtaven d'enfrontar-se al rei. Finalment es va arribar a un acord de consens: el jurament quedava suprimit en les parts relatives a la pena de mort o mutilacions fsiques (els rebels no executats havien de ser encegats) que no estaven molt d'acord amb les doctrines cristianes, per seguia sent vlid per a la resta de la llei. Per tant aquells que havien perdut les seves propietats, confiscades pel tresor, no les recobrarien, i els desterrats no podrien tornar; en canvi els que havien rebut propietats que abans van pertnyer a rebels podien respirar tranquils doncs la seva propietat perptua quedava confirmada. Probablement el rei va usar al mxim de les seves prerrogatives de grcia, concedint terres i beneficis i el perd de penes, fins al punt que va aconseguir l'adhesi dels descontents, sense alienar-se la dels lleials. Desprs del 654 el problema dels refugae deixa d'aparixer a les fonts.

El Concili va abordar tamb la qesti de la revisi de les lleis, car el rei considerava que en les vigents hi havia punts erronis, foscos o superflus. Va proposar redactar un Codi legal (la redacci ja devia d'estar molt avanada doncs els ltims anys de la seva vida va ser corregit per Brauli de Zaragoza), va modificar la formula de jurament, i va sollicitar del Concili que proposs les reformes que considers convenients amb la promesa d'escoltar els suggeriments. L'actitud del rei era evidentment coneguda del clero, que l'endem (17 de desembre) va poder presentar les seves peticions. En elles el clero va deixar veure a les clares la seva oposici (pel que sembla molt majoritria) al rei Khindasvint, car qualificaven a alguns reis anteriors com severs opressors, que havien usat els bns del poble en benefici propi i havien plomat a la poblaci, i amb el producte de la seva rapinya havien beneficiat als seus familiars; els bns de la corona s'havien convertit en propietats particulars, i part dels bns confiscats no havien passat al tresor o als funcionaris palatins sin al rei mateix. Encara que inicialment es parlava en plural de reis opressors del passat, a la part final del document s'alludia clarament a Khindasvint, i se sollicitava que les propietats confiscades als seus enemics (que havien estat molts) passessin als grans de palau, i no es conservessin com propietat personal de Khindasvint i dels seus hereus, sin com bns de la corona confiats als fideles. Els bns confiscats indegudament havien de ser restituts als seus legtims propietaris, i la resta distribut entre els principals nobles. Sol els bns que Khindasvint hagus posset abans del seu accs al tron devien conservar-se com propietat del seu fill Recesvint o dels seus germans, amb facultat de lliure disposici.

Recesvint no va tardar a contestar, reconeixent la cobdcia dels reis anteriors i l'espoliaci del poble en benefici dels reis, encara que no va reconixer expressament els crrecs fets al seu pare. Va declarar propietat de la corona (no del rei) totes aquelles propietats confiscades des dels temps de Suintila (s a dir des del 621 fins al 653) aix com les que els successius reis adquirissin en el futur, per amb una limitaci transcendental: quedaven excloses de la propietat de la corona aquells bns que, fins i tot no sent legalment propietat dels reis, havien estat llegades per aquests en testament i per tant havien passat als seus descendents o amics, els qui al seu torn haurien disposat d'elles. Quant als bns adquirits per Khindasvint es va reservar una total llibertat, si b va confirmar que els bns que possea el seu pare abans del seu accs al tron eren propietat personal, aix com que els bns heretats per Khindasvint (i per qualsevol rei) durant el desenvolupament del crrec eren bns privatius (ja ho havien establert aix els concilis V i VI). L'observana d'aquestes normes havia de ser jurada pel rei a l'accedir al crrec , i estava prohibit als funcionaris palatins i al clero parlar en contra de les mateixes, i en cas d'incompliment l'infractor seria destitut, se li confiscarien la meitat dels bns i hauria de marxar al desterrament. A la mateixa llei el rei ordenava la pena de anatematitzaci i excomunicaci contra tot aquell que, d'ara endavant, aconsegus el tron mitjanant ajuda de la "plebs revoltosa" o mitjanant un complot.

La llei de Recesvint no satisfeia les peticions dels bisbes, per van haver d'accedir a confirmar-la. Respecte a la part final de la Llei els bisbes (que en anteriors concilis ja havien assenyalat que no podria ocupar el tron qui no hagus estat designat per elecci general, i que sol un noble got podia arribar a ser rei) van afegir que no podria ser rei qui arribs al tron per mitj de la conspiraci d'uns pocs o d'un aixecament sedicis de la "plebs rstica" ; l'accs al tron s'havia d'efectuar a Toledo, o al lloc on hagus mort el rei anterior i que l'elecci hauria de ser feta pels bisbes i els maiores palatii; el rei hauria de ser un defensor de la fe catlica i deuria defensar-la enfront d'heretges i jueus, referncia potser a Froia que havia perms la destrucci d'Iglesias i altars, s'havia aliat als pagans vascons, i segurament va comptar amb el suport obert o encubierto dels jueus.
El V Concili de Toledo havia establert la pena d'excomuni a tothom qui parls malament del rei. Els insults no eren delicte per als gots (en canvi ho eren per als sbdits romans, car el Breviari d'Alaric els castigava amb la pena de mort), per la pena d'excomuni es va consolidar en temps de Khindasvino (tenint com suport legal un passatge bblic que aconsella no maleir al govern). Ara el VIII Concili, a proposta de Recesvint, va disposar que tot noble, eclesistic o laic, culpable d'insults verbals al rei, perdria la meitat dels seus bns i a ms patiria el cstig que el rei estims convenient. Si el rei ja hagus mort es castigaria l'ofensa amb cinquanta fuetades.

Recesvint era un furibund anti jueu, que considerava que els que professaven tal religi profanaven el sl patri. S'estranyava que, malgrat haver-se extirpat totes les heretgies, la "superstici" jueva romania fins i tot vigent. Admetia amb pesar als que sempre havien estat jueus per no tolerava als conversos que havien renegat del catolicisme i havien tornat a la seva antiga creena. El rei va demanar als bisbes que els tractessin sense respecte ni pietat, i aquests van decidir imposar els decrets del IV Concili (encara que la decisi potser no va ser unnime, car van aclarir que ho feien a precs del rei) ara i en el futur, car era impropi que un rei cristi hagus de governar a sacrlegs, i que els creients haguessin de suportar les prctiques dels infidels. Es coneix algun cas de conversions foroses. El 18 de febrer del 654 els jueus conversos de Toledo, que havien estat batejats dins el regnat de Khntila i havien tornat desprs a la seva antiga fe, reconeixien que la seva conversi no havia estat verdadera i s'obligaven per al futur, en nom propi i en el de les seves dones i fills, a no tenir relacions amb jueus no batejats, a no circumcidar-se, no practicar la Pasqua ni altres festes jueves, a no rebutjar aliments que continguessin porc i a comportar-se com cristians en tots els aspectes; a ms, si descobrien que algun violava aquestes obligacions deurien donar-li mort per lapidaci o en la foguera estalvi si el rei le perdonava la vida (en cuyo cas es convertiria en esclau i ell i els seus bns serien donats pel rei a qui aquest volgus). No es coneixen protestes del clero contra aquestes normes i si alg es va oposar ho faria a ttol individual.

Cap a l'any 654 es va publicar el Codi de Recesvint o Forum Iudiciorum que s'estenia a la poblaci goda i romana , i les lleis anteriors quedaven derogades. No sembla haver hagut resistncia contra les noves lleis en la poblaci romana, i aix s'atribueix a dues causes fonamentals: en primer lloc el nou Codi recollia alguns aspectes de l'anterior llei romana; en segon lloc les lleis romanes no havien patit variaci des de cap a segles (no havia una autoritat romana que pogus canviar-les) i estaven basades en lleis del baix Imperi Rom, per la qual cosa segurament estaven distanciades de la realitat social. D'altra banda un examen de les lleis permet apreciar que no eren per a un s ampli entre la poblaci, especialment entre els humils, i sembla que els petits plets civils i delictes menors eren jutjats sovint pels bisbes, capellans i rbitres, que actuaven com mediadors extraoficials i que a ms havien de dictar les seves resolucions d'acord amb la lgica i a les antigues lleis romanes que estarien molt assumides desprs de tants segles, acudint-se noms a la justcia oficial del rei en casos limitats.

El novembre del 655 (del dia 2 al dia 24) es va celebrar un Snode de bisbes de la Cartaginense, que s conegut com a IX Concili de Toledo. Va tenir lloc a l'Esglsia de Santa Mara i van assistir setze o disset bisbes, sis abats, dos dignataris i quatre comtes palatins. Es van promulgar disset cnons relatius a l'honestedat del clero, els bns de l'Esglsia i el celibat eclesistic. Sol es va fer una referncia als jueus que es creu no va ser inspirada pel rei. Es va acordar la celebraci d'un altre Snode provincial l' 1 de novembre del 656.

Per per a l'any 656 el rei va convocar un nou Concili nacional (X Concili de Toledo).  Desprs d'aquest concili el rei no va convocar cap ms (encara que no consta que els prohibs legalmente) amb gran disgust dels bisbes, que ms tard van criticar al rei per aquest motiu.

En l'any 661 el rei va fundar l'Esglsia de San Juan de Baos a Baos de Cerrato (actual provncia de Palncia), on figura la inscripci que es refereix a la consagraci de l'Esglsia pel rei.

Finalment es coneix la celebraci d'un Snode dels bisbes de la Lusitnia celebrat a l'Esglsia de Sant Jerusalem a Mrida el mes de novembre de l'any 666. En aquesta reuni els bisbes demanaven a Du que interceds perqu Recesvint results vencedor sobre els seus enemics i que s'elevessin pregries cada dia i en totes les esglsies mentre durs la campanya, per a major seguretat del rei, dels seus fideles i del seu exrcit i perqu la vida de tots estigus fora de perill i aconseguissin la victria; per desgraciadament no se'ns donen a conixer els qui podien ser els enemics esmentats 

En aquest Snode es van aprovar resolucions sobre esclaus eclesistics i sobre reunions del clero. Es va decidir que el criticar a un bisbe mort passaria a ser delictiu i es van establir les penes per als culpables. Es va indicar la necessitat de celebrar, d'acord amb all previst, un Snode de bisbes de cada provncia a l'any com a mnim. Es va determinar aix mateix que els bisbes que no poguessin assistir a un Concili haurien d'enviar com a delegat a un arxipreste o a un sacerdot, quedant exclosos els diaques (per no es va fer menci d'altres crrecs com ardiaques o abats). Els donatius dels fidels a les Esglsies d'una ciutat haurien de ser lliurats ntegres al bisbe, qui els dividiria en tres parts: una per a ell mateix, una altra per al clero de l'esglsia beneficiada (que es dividiria entre els seus membres en forma proporcional al seu rang i dignitat), i una altra per als subdiaques i el clero inferior que seria distribuda pel primicerius segons els mrits de cadascun. El mateix sistema s'aplicava per a les esglsies parroquials: un ter per al bisbe; un ter per al rector o sacerdot; i un altre per al clero inferior. El ter del bisbe s'havia de dedicar a reparar i mantenir l'Esglsia doncs els ingressos de l'Esglsia catedralcia ja eren suficients. Les esglsies que no rebessin donatius serien reparades igualment per compte del bisbe. En el Snode es va declarar obligatori que totes les esglsies catedralcies (s a dir del bisbe) de la provncia tinguessin un arxipreste, un ardiaca i un primicer. Es va fer menci de la irregularitat d'alguns capellans que celebraven missa usant del mateix pa que menjaven a casa. En el Snode es va ordenar als capellans parroquials alliberar a alguns esclaus eclesistics per exercir com vicaris. S'indicava que els bisbes no haurien de mutilar als esclaus eclesistics; si un esclau eclesistic cometia un crim important devia posar-se el cas en mans del comte local, qui l'hauria de castigar amb una deshonra similar a la decalvaci, desprs de la qual cosa el bisbe podria regalarlo o vendre'l; tampoc un sacerdot podria torturar als esclaus perqu confessessin que li havien causat una malaltia per mitjans mgics, i si el cas es donava s'havia de notificar al bisbe qui juntament amb el jutge faria les indagacions pertinents, i sol si l'esclau era declarat culpable seria condemnat.

Per tant el llarg regnat de Recesvint (vint-i-tres anys, d'ells dinou sol) resulta ser dels ms desconeguts. No coneixem cap activitat seva en els anys 654 al 672 amb excepci de la fundaci d'una esglsia l'any 661, i fins i tot les seves activitats entre el 649 i el 652 estan subjectes a revisi. Sobre la marxa del regne noms uns detalls allats, sense que hi hagi una personalitat destacada com en el seu moment van ser Leandre i Isidor de Sevilla, Joan de Biclar i Brauli de Saragossa. 

Durant aquest segle s'havien produt una srie de rebellions, i sembla que gaireb totes (per no dir totes) van tenir un suport regional concret. Encara que no pretenien erigir regnes independents en regions determinades, el particularisme regional comenava a fer el seu cam i hagus arribat a la seva culminaci al segle segent si la conquista rab no lo hagus impedit, com ocorria en els regnes merovingis i com va comenar a apreciar-se en el regnat de Wamba, successor de Recesvint.

Recesvint va morir de mort natural en una finca d'esbarjo situada en Gertici (Grticos, en l'actual provncia de Valladolid, que sembla haver adoptat desprs el nom de Vamba en record de l'elecci del successor de Recesvint) l'1 de setembre de l'any 672. El va succeir Vamba.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77589" title="Fernando Belande Terry" nonfiltered="785" processed="783" dbindex="30848">
Fernando Belande Terry (Lima, 7 d'octubre de 1912 - Lima, 4 de juny de 2002) fou un arquitecte i poltic peru que fou President del Per dos cops, de 1963 a 1968 i de 1980 a 1985.

Va fundar el partit Frente Democrtico Nacional (1942) i el Partido de Accin Popular (1956). Elegit president el 1963, form un govern de coalici amb la democrcia cristiana i amb un programa molt moderat. Hagu d'enfrontar-se a un perode de fortes tensions socials, especialment amb l'aparici de guerrilles i aixecaments camperols. Fou deposat pel cop d'Estat del general Juan Velasco Alvarado el 1968, quan va jurar com a Ministre de Guerra, i fou exiliat a l'Argentina fins el 1976.

Durant la Guerra de les Malvines, fou el principal aliat d'Argentina contra el Regne Unit. Quan Augusto Pinochet recolz la invasi, Belande s'hi va oposar i crid a la integritat Sud-americana.  Establerta de nou la democrcia al Per, fou elegit president novament, per el seu mandat (1980-1985) es vei erosionat per la crisi econmica i el desenvolupament de la guerrilla maoista Sendero Luminoso. Des de l'oposici a Alan Garca, el 1988 fou un dels artfexs de la coalici de dreta Frente Democrtico, que, amb Mario Vargas Llosa de candidat a la presidncia del pas, concorregu a les eleccions del 1990, per que fou derrotat per Alberto Fujimori. 

El seu fill Rafael Belande intent presentar-se a la presidncia del Per el 2006, per retir la candidatura. Una enquesta de 13 de gener de 2006 el mostr com a un dels Presidents ms estimats pels peruans (70%).





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77590" title="Aliana Democrtica M-19" nonfiltered="786" processed="784" dbindex="30849">


Aliana Democrtica M-19 es un partit poltic de Colmbia, successor del grup guerriller M-19.

El M- 19 va nixer com bra armat de l' Aliana Nacional Popular (ANAPO) del General Gustavo Rojas Pinilla, de tendncia populista nacionalista. Fou fundat el 1974 per Jaime Bateman,  exmilitant de las FARC i Carlos Toledo Plata representant de la branca socialista de l'ANAPO, i altres.



El M- 19 va quedar molt debilitat entre 1985 i 1989 perdent a la majoria dels seus dirigents, buscant llavors negociacions amb el govern. En 1990 es va desmobilitzar i es convert en un partit poltic, l'Aliana Democrtica M-19. El dirigent principal del M- 19 i candidat a la presidncia, Carlos Pizarro Leongmez, va ser assassinat per sicaris poc desprs de la seva integraci a la vida legal (1990) perqu els partits del govern temien la seva popularitat. No obstant aix el seu successor, Leonardo Navarro Wolf, mantingu l'opci poltica, i en les primeres eleccions el mateix any va tenir al tom  d'un 10% dels vots, convertint-se en el principal partit opositor del pas i exercint gran influncia en la redacci d'una nova constituci, per desprs va entrar en decadncia.

La bandera de l'ANAPO, amb les sigles del grup militar, fou adoptada (i convertida en popular a travs d'accions terroristes espectaculars) per l'organitzaci.

Com partit legal utilitza una bandera amb els mateixos colors, amb la franja central blanca formant una M estilitzada.

Articles relacionats.
JBC;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77596" title="Coordinadora Guerrillera Simn Bolivar" nonfiltered="787" processed="785" dbindex="30850">


La Coordinadora Guerrillera Simn Bolivar fou una aliana de grups guerrillers de Colmbia.

El setembre de 1987 els grups armats principals de Colmbia es constituiren en "Coordinadora Guerrillera Simn Bolvar" (CGSB).  Hi van participar les FARC, l'ELN, el M-19 i el Front Quintin Lame. El 1990 el M-19 va signar la pau separada amb el govern i la coordinadora va acabar desapareixent el 1993.

La seva bandera fou vermella amb les sigles amb blanc.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77599" title="Autodefenses Unides de Colmbia" nonfiltered="788" processed="786" dbindex="30851">


Les Autodefenses Unides de Colmbia fou un grup guerriller de Colmbia organitzat per la fora pblica i els grans propietaris, unint els grups dispers de milcies de terratinents, sota l'empara d'una norma del govern.

Des de comenaments de la dcada de els seixanta la Fora Pblica i els organismes de seguretat del Estat van ser formats seguint la doctrina de la Seguretat Nacional americana i la aplicaci dels fonaments del conflicte de baixa intensitat, el fi darrer del qual s la eliminaci de l'"enemic intern" (representat pel comunisme, la subversi o l'insurgncia). Aix, en el marc d'aquesta estratgia, a comenaments de la mateixa dcada es recoman per part d'assessors militars nord-americans la formaci d'organitzacions de "tipus antiterrorista" i per a la "lluita anticomunista". A conseqncia d'aix es va dictar el decret 3398 de 1968 (desprs Llei 48 de 1968), que van establir les bases legals per a la organitzaci de la "defensa nacional", la "defensa civil" i la promoci en l'organitzaci de les "'autodefenses". Sota l'empara de l'esmentada norma, i incls  desbordant-la, membres, de la Fora Pblica van entrenar, van dotar d'armament i van adoctrinar habitants en zones de conflicte amb la finalitat d'involucrar de manera directa a la poblaci dins de la confrontaci i per donar suport als cossos oficials en la lluita contrainsurgent. Es va constatar de fet que els grups paramilitars a diverses regions del pas van  actuat en defensa i protecci d'interessos poltics, de projectes econmics (explotaci de recursos naturals com el petroli i el carb), i en defensa de sectors vinculats a l'activitat agropecuria i al narcotrfic. El novembre de 1994 es va realitzar la primera cimera de les autodefenses de Colmbia on es va establir una estratgia conjunta origen de les AUC. Es van desmobilitzar el 2004 i van entregar les armes.

Les autodefenses utilitzen el verd com el seu color, ja que moltes s'originaren a Antioquia. El color s'utilitza principalmente en braalets verds amb la sigla AUC en blanc, i els diferents grups tenen banderes prpies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77600" title="Orpiment" nonfiltered="789" processed="787" dbindex="30852">

Tamb anomenat sulfur d'arsnic s'utilitza habitualment com a pigment i com a pedra ornamental. s soluble en KOH.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77602" title="Presa de les Tres Gorges" nonfiltered="790" processed="788" dbindex="30853">

La Presa de les Tres Gorges s una construcci d'un embassament amb la seva corresponent presa a la vall del riu Iang-Ts, a la Xina.

Aquesta presa s el projecte hidroelctric ms gran del mn i ha estat molt criticada per l'impacte ecolgic i social que causar, ja que ha obligat a abandonar les llars a ms d'un mili de persones i ms de mil pobles seran coberts per les aiges.

La presa tindr 2.3 km d'ample i 185 m d'altitud i s'espera que, quan estigui acabada l'any 2009, generi 18.200 MW de potncia, l'11% de les necessitats energtiques del pas.

 Histria .


La construcci de la presa va comenar l'any 1993 i s previst que duri 17 anys. El 6 de novembre de 2002 es va aconseguir tancar el curs del riu i el 2003 va comenar a operar el primer grup de generadors. A partir de 2004 es van comenara a installar un total de 4 grups de generadors per any, fins completar la totalitat de l'obra.

El 21 de maig de 2006 es va acabar de construir la totalitat del mur de la presa, que es preveu que estar finalitzada el 2009. Prop de d'1.900.000 persones van haver de ser reallotjades pel govern, principalment als nous i moderns barris de la ciutat de Chongquing.

El 6 de juny de 2006 es va derruir l'ltim mur de contenci de la presa. . 
i

 Caracterstiques .


La presa s'aixeca a la riba de la ciutat de Yichang, a la provncia de Hubei. El futur embassament dur el nom de Sandouping, i tindr unes reserves d'aigua de 39.000 milions de m .   Comptar amb 26 turbines de 700.000 kW cada una, equivalents a una potncia de 18,2 gigavats (GW), generant en conjunt una energia elctrica d'uns 84.000 milions de kWh a l'any. 
La presa tamb t com a objectiu millorar les condicions del curs mig i inferior del riu, permetent controlar les inundacions i millorar la navegaci fluvial.

L'obra, deixar sota el nivell de les aiges un total de 19 ciutats i 326 pobles, una superfcie de 630 km  de territori xins, afectant -tal com s'ha esmentat, un total de 1.900.000 persones.

 Controvrsia .

El Banc Mundial, diverses Organitzacions no governamentals i alguns pasos han criticat l'obra des del principi, no noms per l'impacte ambiental que suposar, sin tamb pels alts nivells de corrupci a l'hora de menester els fons, sobretot aquells fons destinats a la reubicaci de les persones, la mes gran reubicaci de la histria deguda a causes de desenvolupament.

De fet, molts cientfics han estat en desacord amb aquesta construcci degut al gran impacte ambiental que representa. Dai Qing, escriptora i ecologista xinesa, va ser una de les primeres persones en aixecar la veu des de l'interior, iniciant les activitats de protesta amb la collecci de documents Yangts-Yangts!. Va ser detinguda durant bastants anys acusada de ser una de les instigadores de la protesta de Tiananmn, i el seu llibre fou prohibit.

La inundaci de les terres provocar tamb grans prdues de relquies ubicades al voltant del riu. Elements de l'era Paleoltica, restes fssils, assentaments del neoltic, enterraments ancestrals, tombes aristocrtiques i obres de les dinasties Ming i Qing, quedaran per sota del nivell de les aiges. A partir de l'any 1995 es va iniciar una carrera contra rellotge per tal de poder salvar el major nombre d'aquests elements.

Referncies.


 Enllaos externs .

Informaci actualitzada Presa de les 3 gorges;
Grfic interactiu;
lbum de fotos de la presa;
Informaci detallada;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77607" title="Catalonia" nonfiltered="791" processed="789" dbindex="30854">

 El nom llatinitzat de Catalunya, i tamb el del Principat de Catalunya, de la Comunitat autnoma de Catalunya, de la Catalunya del Nord.
 Vegeu tamb: , , Histria de Catalunya, Generalitat de Catalunya...
 Homage to Catalonia s el nom original de la novella de George Orwell, Homenatge a Catalunya.
 L'equip de futbol Catalnia.
 L'asteroide (13868) Catalonia.

Vegeu tamb.
Catalunya (desambiguaci);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77608" title="Vamba" nonfiltered="792" processed="790" dbindex="30855">

Vamba (mort el 688) fou rei dels visigots d'Hispnia del 672 al 680. Era un noble militar, que a la mort de Recesvint fou elegit rei, malgrat la seva prpia oposici (per la seva avanada edat), i consagrat a Toledo pel setembre del 672.

El mateixa dia de la mort de Recesvint, els magnats i bisbes presents al lloc, i "el poble" que habitava la vila, violant els procediment d'elecci (encara que el lloc de l'elecci era legitim doncs estava perms el nomenament de nou rei all on mors l'anterior), van designar a Vamba com rei. El nou sobir era, una vegada ms, d'edat avanada. Segurament pertanyia al grup de partidaris de Recesvint, i els magnats que el van elegir van voler assegurar-se l'elecci d'un dels seus, presumptament poc problemtic i en tot cas ja anci, i evitar la intervenci del clergat en l'elecci, doncs es suposa al clergat hostil a Recesvint. Vamba va rebutjar l'elecci, allegant la seva avanada edat que farien difcil que pogus fer front a "els desastres que amenaaven el regne", per va acceptar quan un dels magnats, un dux, el va amenaar de mort si no acceptava la corona . Per no ser considerat un usurpador Vamba es trasllat a Toledo, on el metropolit Quiricus, de grat o per fora, el va coronar el setembre o octubre a l'Esglsia dels Sants Apstols.

No es tenen notcies de les activitats anteriors de Vamba. Se'l identifica amb un vir illustris que apareix en el X Concili de Toledo (656), per no se sap quin crrec podia desenvolupar en el moment de l'elecci.

Les fonts principals per al seu regnat sn quatre:

La Historia Rebellionis Pauli adversus Wambam, escrita per Juli, diaca o sacerdot, i ms tard metropolit de Toledo (des de gener del 680 a mar del 690).

La Insultatio, tamb obra de Juli, en la qual es narren les relacions tirants entre la provncia de la Gllia Narbonense i la resta del Regne, que indicaria l'existncia d'un principi de particularisme regional.

El Iudicium  in tytannorum perfdia promulgatum, escrita segurament en Nimes per un autor annim.

I una carta del cap de la rebelli, Paulus, adreada a Vamba.

La primera activitat de Vamba va ser una campanya dels vascons. Consolidat en el tron va decidir organitzar una expedici contra els vascons a l'hivern del 672, i el resultat immediat de la notcia de l'avan de l'exrcit real va haver de ser que els vascons no van descendir per la Vall de l'Ebre, i van concentrar els seus atacs cap a Cantbria. El rei es va dirigir a aquesta regi (673), i al cam va tenir notcies que s'havia rebellat a la Narbonense el comte de Nimes, Hilderic, al qual recolzava el bisbe de Magalona Gumild, i l'abat Ranimir, tots ells de nacionalitat goda. El bisbe de Nimes, Aregius, no havia secundat la rebelli i havia estat deposat per Hilderic, que l'havia enviat encadenat al Regne dels Francs, collocant en el seu lloc a Ranimir, que va ser consagrat per dos bisbes del Regne Franc (la consagraci d'un bisbe exigia, legalment almenys, la presncia de tres Bisbes de la mateixa provncia segons el cnon dinou de l'IV Concili toled). Es dedueix de tot aix un suport ms o menys obert dels Francs a la rebelli. No obstant aix el domini rebel era petit doncs sol s'estenia a una petita part de la Septimania (el territori de Nimes i segurament el de Magalona).

Vamba no va detenir la seva marxa cap a Cantbria. Va enviar contra els rebels a un dux anomenat Paulus (el seu nom grec fa pensar que no era got, per de les fonts contempornies mai se suggereix que no ho fos, i de fet gaireb tots els seus partidaris van ser gots). Aquest va marxar amb tropes en direcci a la Narbonense, arribant segurament a Tarraco, on va mantenir contactes poltics amb el dux de la Tarraconense, Ranosild. 

De les converses de Paulus i Ranosild va sorgir una nova rebelli. Una part de la Tarraconense s'aixecaria contra Vamba i es sumaria a la rebelli de la Narbonense. Un dels Gardings (abans fideles) del rei, anomenat Hildigs, es va unir tamb a Paulus i Ranosild.

Paulus va fingir prosseguir el seu cam per combatre a Hilderic, per pel cam va buscar el suport d'altres magnats. Algun d'ells va rebellar la traci al bisbe Argebad de Narbona, ciutat que romania lleial al rei. Argebad va enviar un emissari a Vamba notificant les intencions de Paulus. No obstant aix les forces de Paulus, que havien de ser molt superiors a les del comte de Narbona, van penetrar a la ciutat i la van ocupar. Es creu que poc desprs Argebad es va unir als rebels.

Una vegada a Narbona Paulus es va proclamar rei (Flavius Paulus), declar deposat a Vamba, i va ser ungit i coronat amb la corona d'or que Recared havia donat a un Santuari de Gerunda. Hilderic i els seus van reconixer a Paulus com rei. Tota la noblesa de la Narbonense i de la part oriental de la Tarraconense (l'actual Catalunya) es va sumar a la revolta, i el nou rei va aconseguir atreure al seu partit, a ms dels nobles i bisbes, a francs i vascons. Paulus va exigir un jurament de fidelitat a les poblacions que dominava. La sort del dux de la Narbonense s desconeguda (no s'esmenta ni el personatge ni el crrec en cap de les narracions), ni tampoc s'esmenta als bisbes i comtes de Lodeve, Carcassona i Beziers, ni al comte de Agde.

Vamba va conixer la revolta de Paulus estant a Cantbria a punt d'atacar als vascons de la depressi. Desprs de consultar amb els primats (l'alta noblesa palatina) que l'acompanyaven es va decidir un atac massiu contra els vascons, deixant-se per desprs la lluita contra Paulus. Durant set dies les tropes visigodes van penetrar en territori dels vascons, saquejant els camps i cremant les cases, per sempre romanguent a les zones planes sense acostar-se en cap moment a les zones muntanyoses, on els vascons es refugiaven i on podien ser vctimes d'emboscades. Finalment els vascons van accedir a lliurar alguns ostatges i tributs, i segurament es van comprometre a no ajudar a Paulus i a convencer als altres caps perqu no ho fessin.

Vamba va poder marxar llavors cap a Calagurris (evit travessar el territori dels vascons) i des d'all cap a Osca (Osca), Ilerda i Barcino, on va capturar a diversos caps rebels: Eured (identificat amb el personatge del mateix nom present en el VII Concili del 653 amb el ttol de comte, i que es creu que era el comte de Barcino), Pompedi, Gundefred, el diaca Hunulf i Neufred.

Va seguir cap a Gerunda que se li va rendir, i el bisbe de la qual, Amator (hisp-rom) havia roms lleial al rei malgrat rebre una carta de Paulus en la que l'invitava a sumar-se a la seva causa i le assegurava que s'envairien les provncies d'Hispnia per acabar amb el poder de Vamba.

Vamba va dividir llavors el seu exrcit en tres columnes: una d'elles remuntaria el Segre, travessaria la Cerretnia (Cerdanya) i entraria a la Narbonense pel riu Tet; una altra passaria per Ausona (Vic) i des d'all arribaria fins a Ceret; i la tercera columna (al comandament del rei) avanaria per la via romana que seguia la costa. Al cam les tropes reals van tenir comportaments propis d'un exrcit que travessa un pas estranger i hostil i van saquejar i van violar a les dones; per el rei castig als responsables amb severitat, i als violadors els va fer circumcidar.

Quan travessava els Pirineus Vamba va rebre una carta de Paulus en la qual es titulava "rei ungit de l'est" (i anomenava a Wamba com a rei del sud). En la carta desafiava al rei a un combat singular en Clausurae, no lluny de Ceret. Els termes de la carta de Vamba al parlar d'un rei de l'est i un del sud han donat peu a tota classe d'especulacions: particularisme regional o poca confiana en la victria. La cosa ms probable no obstant aix s que Paulus es limits a reflectir una situaci existent de fet: hi havia efectivament dos reis, un a l'Est i un al Sud, per quan u d'ells vencs tornaria a haver-hi un sol rei.

El rei va prendre Caucoliberi (Cotlliure) i altres aldees, i es va presentar a Clausurae on va vncer a les forces rebels, capturant al dux Ranosild i al garding Hildigis o Eldigis, que dirigien la defensa, al costat d'altres nobles gots. Un exrcit format per francs, que acudia en ajut de la vila, va fugir sense combatre. Witimir, defensor de la fortalesa de Sordnia prxima a Llvia (Castrum Libiae o Julia Libia), va fugir cap a Narbona on va informar a Paulus del desastre de Clausurae i que les altres dues columnes ja havien arribat als seus objectius, eliminant les resistncies rebels (inclosa l'ocupaci de Llivia, defensada per un bisbe anomenat Jacint, que es creu que pogus ser de la dicesi d'Elna o de la d'Urgell, i pel noble got Arangiscle que va aconseguir fugir), i s'havien unit a les forces de la columna al comandament del rei.

L'atac es va dirigir seguidament contra Narbona, i van acudir les naus de la flota visigoda que van atacar per mar, mentre les forces terrestres van marxar contra ella per diversos punts. Paulus va abandonar la ciutat cap a Nimes, deixant el comandament de Narbona a Witimir, al qual Vamba va intimar a la rendici sense xit. Les forces del rei van assaltar la ciutat prenent-la desprs de vncer una tena resistncia. Witimir es va refugiar en una esglsia amb la seva espasa i va ser capturat. Van ser tamb capturats Argemund (es desconeix el seu crrec) i el primicerius Gultrcia. Prop de Besiers va ser capturat Ranimir, bisbe intrs de Nimes, que havia fugit de Narbona abans de l'entrada de les tropes rgies. Lodeva, Besiers i Agde van caure tamb a poder del rei, capturant-se al bisbe Wiliesind, al seu germ Ranosind i a Arangiscle, el defensor de Llvia.

El segent atac es va dirigir cap a Magalona, defensada pel bisbe Gumild. Davant un possible atac per mar Gumild va fugir a Nimes, i la ciutat va ser presa per Vamba amb escassa oposici.
Quedava el basti de Nimes on estava Paulus amb un exrcit compost per francs i visigots. Forces enviades pel rei van arribar davant la ciutat el 31 d'agost del 673; els defensors esperaven l'arribada de reforos dels francs, i per anticipar-se a la seva arribada l'exrcit real va atacar la ciutat sense resultat positiu. Al final del dia segent (en que els realistes van tornar a atacar la ciutat sense aconseguir prendre-la) van arribar uns deu mil soldats gots al comandament del dux Wandemir o Waldemir, i aquella mateixa nit, ja de matinada, les portes de la ciutat van cremar i les forces del dux van penetrar a Narbona, refugiant-se els defensors en l'amfiteatre de la ciutat, on va esclatar la lluita entre ells: els gals desconfiaven dels gots, dels francs i de Paulus; els francs desconfiaven dels gots; i els gots desconfiaven dels francs i els gals. Paulus no va poder imposar la seva autoritat i va haver d'assistir a una gran matana entre els seus propis partidaris (2 de setembre). Al llarg el dia Paulus va consultar amb els seus collaboradors, i va enviar a Argebad, bisbe de Narbona, a sollicitar la clemncia real (mentre els partidaris del rebel seguien lluitant entre ells). El rei va rebre a Argebad i va accedir a acabar la lluita per va rebutjar la petici que els rebels no rebessin el cstig prescrit per les lleis. Les tropes visigodes van controlar la ciutat i es van establir destacaments per prevenir l'arribada de tropes dels francs. Centenars de gals, francs, saxons, gots i alguns hisp-romans van ser detinguts al costat de Paulus (entre ells Gumild bisbe de Magalona). El 20 de setembre els presoners francs i saxons van ser expulsats cap a la seva ptria.
Paulus va ser vestit amb vestuari reals en forma de mofa, i va ser condut amb els seus collaboradors principals a presncia del rei (4 de setembre) i dels nobles de palau, els gardings i tot el Officium present, i els comandaments militars. Vamba els pregunt pel motiu de la rebelli, per a la que no van poder allegar cap ofensa, i els va mostrar el seu jurament de fidelitat signat el 672 desprs del seu accs al tron; desprs va ser llegit el cnon setanta-cinc de l'IV Concili i la llei sobre rebelli de Khindasvint. No obstant aix Vamba va ser magnnim i no els va condemnar a mort ni els va fer encegar; van ser decalvados i els seus bns confiscats. 

Pels mateixos dies forces dels francs al comandament d'un duc anomenat Lupus va arribar fins a prop de Besiers, per es va retirar al conixer la victria del rei, i davant la presncia de les forces visigodes lleials a la regi, que acudien al tenir notcies de la presncia del duc.

A Narbona es va establir una guarnici visigoda i es va expulsar als jueus de la ciutat (que probablement havien pres partit per Paulus). Per a les ciutats de la Septimnia es van nomenar nous comtes.

Pacificada la provncia va llicenciar a l'exrcit a Canaba, al Sud de Narbona, i va tornar a Toledo, on va entrar acompanyat de Paulus i els seus collaboradors, els quals anaven afaitats i descalos i amb vestits molt gastats (Paulus a ms portava una corona falsa) que anaven pujats en carros tirats per camells. El populatxo va ser incitat a burlar-se d'ells.
L'1 de novembre del 673 Vamba va publicar la seva llei militar, que fins i tot obligava al clergat a mobilitzar-se contra enemics estrangers i usurpadors. El que no acuds a les mobilitzacions seria assenyalat afrentosamente, rebria dos-cents azotes i pagaria una lliura d'or.

El 674 Vamba va realitzar diverses construccions a Toledo, i el 675 va convocar un Snode de bisbes de la Cartaginesa (XI Concili de Toledo, i un Snode de Bisbes de Galcia (III Concili de Braga), per sembla que les relacions amb el clergat no van millorar.

Vamba va imposar al metropolit de Mrida, Esteve, el nomenament d'un bisbe anomenat  Cuniuld per al monestir d'Aquae (Lusitnia), i sembla que tamb va decidir nomenar bisbes en viles menors i a l'Esglsia dels Sants Apstols de Toledo (vulnerant la regla que no hi havia d'haver dos bisbes en una mateixa ciutat).

Al Snode de Toledo del 675 (XI Concili) celebrat el 7 de novembre a l'Esglsia de Santa Mara  van assistir disset bisbes personalment i altres dos representats pels seus diaques (els de Segvia i Ergvica o Ercvica o Arcvica), a ms de cinc abats.

Durant el seu regnat sembla haver-se dedicat a la restauraci de vies, aqeductes i altres obres. Un combat contra vaixells rabs s incert.

El 30 de gener del 680 el cronista Juli va ser nomenat metropolit de Toledo.

Les circumstncies del final del seu regnat resulten de les actes del XII Concili de Toledo (inaugurat el 9 de gener del 681). Es compte all, a petici del nou rei Ervigi, que Vamba s'havia sentit mortalment malalt el diumenge 14 d'octubre del 680 i amb tal motiu, com era costum, va vestir l'hbit monstic i va ser tonsurat en presncia de la noblesa palatina. Per desprs es va recuperar miraculosament, encara que com ja estava incapacitat per regnar a causa de la tonsura (cnon disset del VI Concili) va renunciar i va designar successor al comte palat Ervigi  mitjanant un document signat i testificat pels magnats palatins, redactant a ms un escrit dirigit a Juli, comminant-lo a ungir rei a Ervigi com ms aviat millor. Aix van narrar els fets els bisbes i tal va ser la versi oficial que va haver de ser creguda pels contemporanis.

Per s evident que la necessitat d'explicar-ho (imposada pel nou rei) suposava que havien corregut rumors que Ervigi havia tingut alguna cosa a veure en els successos i aquest desitjava acallarlos. s improbable que Vamba accepts els cnons que implicaven la seva deposici i en canvi no respects els que fixaven la forma d'elecci del nou sobir (que no podia ser designat). Una referncia del XII Concili deixa entreveure que Vamba no va acceptar la seva deposici i va intentar recobrar el tron, la qual cosa no estaria renyida amb el nomenament d'un successor fet quan pensava que anava a morir (les dues coses serien illegals). En tot cas s clar que el clergat no el recolzava, i que Ervigi va saber captar-se el suport de molts nobles, doncs de haver volgut els principals crrecs palatins i els bisbes, la llei que impedia regnar a un tonsurat podia haver estat obviada (com ho va ser la de l'elecci) o canviada.

La mort de Vamba va esdevenir algun temps desprs. Uns autors indiquen que s'havia retirat al monestir de Pampliega, prop de Burgos, on va morir set anys i set mesos desprs (s a dir cap a maig o juny del 688; altres diuen que va morir als pocs mesos. Zeumer, a  Neues Archiv des Gesellschaft fr ltere deutsche Gesichteskunde indica la data del 4 de novembre del 683).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77609" title="Quidditch" nonfiltered="793" processed="791" dbindex="30856">

El Quidditch s un esport mgic i fictici que es juga amb escombres.s el joc ms popular entre els mags i bruixes de la serie de llibres de Harry Potter (per J.K.Rowling). s un joc molt dur i bastant perills.

Al joc hi participen dos equips formats per set jugadors. Hi ha quatre tipus de jugadors:
 Encistelladors: s' encarreguen de marcar punts a les cistelles de l' altre equip.
 Batedors: s' encarreguen de tombar els jugadors de l' altre equip amb les Quaffles.
 Porter: s' encarrega de defensar les cistelles.
 Caador: s' encarrega de caar la papallona daurada abans que ho faci el caador de l' altre equip. Si ho aconsegueix, el seu equip guanya 150 punts i s' acaba el partit.

S'hi juga amb quatre boles (una Quaffle, dues Bludgers i una Papallona Daurada). L' objectiu del joc s marcar el mxim de punts possibles abans que algn caador atrapi la papallona daurada.

 Camps de Quidditch .
Els camps de Quidditch normalment tenen forma ovalada, de 152 metres de llarg i 55 metres d'ample, amb un petit cercle al mig de 0,7 metres de dimetre aproximadament. A cada punta hi ha 3 porteries en forma de cercle amb diferents alades, envoltades per l'area de marcatge. Com que el Quidditch s un esport aeri, els camps de Quidditch inclouen unes grades elevades, que poden ser torres (com a Hogwarts) o plataformes circulars (com l'estadi de la Copa Mundial de Quidditch de 1994).

 Progressi del joc .
El joc comena quan l'arbitre llena les quatre boles des del cercle central. Les Bludgers i la Papallona Daurada volen pel seu compte, mentre que l'arbitre llena la Quaffle com a senyal de l'inici del partit.

Des de qu les durades dels partits de Quidditch son variables (alguns partits poden durar dies, incls mesos, fins que la Papallona Daurada es atrapada) no es juguen amb perodes. Els equips defensen les mateixes porteries durant tot el partit.

Els caadors marquen enviant la Quaffle a qualsevol de les tres porteries en forma d'anell. Cada gol val 10 punts. Quan un equip marca un gol, el porter de l'equip contrari torna a ficar la Quaffle en joc.

El joc noms s'acaba quan la Papallona Daurada s atrapada, o quan els capitans dels dos equips ho acordin. Agafar la Papallona Daurada dona 150 punts a l'equip el buscador del qual l'ha atrapat. El guanyador s l'equip amb ms punts, sense tenir amb compte quin equip a agafat la Papallona Daurada.

 Jugadors importants .
 Viktor Krum Per a molts, el millor caador del mn. Juga a la selecci de Bulgria i va a l' institut de mgia Durmstrang.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77610" title="Viteric" nonfiltered="794" processed="792" dbindex="30857">
Viteric (589-609) fou rei dels visigots d'Hispnia del 603 al 609. Succe Liuva II, desprs d'un cop d'estat.

Tradicionalment s'ha cregut que Viteric va afavorir l'arianisme. No existeixen proves d'aix, encara que s probable que el nou rei, fins i tot sent formalment catlic, conservs les seves antigues creences. En tot cas, polticament no era convenient tornar a la situaci anterior al 589.

Es sap que va estar enfrontat a una part de la noblesa i del clero (per comptava amb el suport d'alguns bisbes, entre ells el bisbe Elergius d'Egara, avui Terrassa). 

Un comte de la Narbonense anomenat Bulgar de Bulgaran va ser torturat, empresonat i desprs desterrat durant el seu regnat. El propi Bulgar explica que va ser ajudat per dos bisbes, Agapius i Sergi, que desprs del regnat de Viteric van ocupar seus metropolitanes (Sergi va ser Arquebisbe de Narbona). Els dos bisbes van conservar la seva vida i els seus crrecs, i fins i tot Bulgar va ser refet com comte abans de la mort de Viteric (a causa d'una visi que havia tingut el rei segons Bulgar explica en una de les seves cartes). Bulgar va participar ms tard en les negociacions diplomtiques que buscaven una aliana dels visigots amb els reis merovingis Teodebert i Clotari (d'Austrsia i Nustria) i amb Agilulf rei dels Llombards, adreada contra Brunequilda i el seu nt Teodoric de Borgonya.

El Bisbe de Toledo Aurasius, va tenir dificultats, per no s segur que fossin motivades per un enfrontament amb el rei, doncs podia tractar-se d'un problema religis intern. 

Viteric va lluitar contra els bizantins. Un dels seus generals va ocupar Sagontia o Gisgonza sense que se spiga que any encara (per al voltant del 605). Probablement a la mateixa poca va ser ocupada Bigastrum (no molt lluny de Cartago Nova) el bisbe de la qual ja apareix a les actas del Concili toled de l'any 610.

El 607 Teodoric de Borgonya va sollicitar la m de la filla de Viteric, Ermenberga (potser ariana), a la qual va jurar que mai privaria de la seva condici de reina. La princesa va arribar a Chlon-sur-Sane per la reina via, Brunequilda, i la seva nta Teudila o Teudilana (germana de Teodoric) van instigar al rei borgony contra Ermenberga, i finalment el matrimoni no va arribar a celebrar-se, sent reexpedida a Toledo, sense el seu dot. Viteric, ofs, va entrar en la qudruple aliana contra Borgonya, en les negociacions posteriors de la qual (ja en temps de Gundemar, successor de Viteric) va participar el esmentat comte Bulgar de Bulgaran. L'aliana no obstant aix, no va tenir xit, encara que de les cartes de Bulgar es desprn que hi va haver una srie de combats que van tenir com teatre la zona de la Narbonense, per no es coneix ni la zona d'operacions, ni la seva durada, ni el seu resultat.

Com Isidor de Sevilla no fa cap menci a aquests successos, pot deduir-se d'aix que les lluites van ser ms aviat escaramusses frontereres menors i que els visigots no van obtenir cap xit, doncs d'haver estat victorioses Isidor probablement les hauria esmentat, i si haguessin estat importants, fins i tot essent desfavorables, no hauria pogut ometre-les. Se sap per la mateixa correspondncia, que la Narbonense era teatre de moltes calamitats, per no s'indica quines eren ni si afectaven a altres provncies o territoris.

Una conjura de nobles, probablement d'una facci rival, i prxims del clero catlic, assassin a Viteric durant un banquet, l'abril del 610. El seu cadver va ser arrossegat pels carrers de Toledo. Els nobles conjurats van aclamar com rei a un d'ells anomenat Gundemar, probablement dux de la Narbonense.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77611" title="Ard" nonfiltered="795" processed="793" dbindex="30858">
Ard fou el darrer rei dels visigots d'Hispnia, successor d'quila II (o khila) en els territoris regits per aquest fins el 713. Hom no en coneix sin el nom i la durada de set anys del seu regnat, per hom pot conjecturar que fou elegit pels notables del seu regne. Desprs de la defecci d'quila II, i continuant l'acci diplomtica que l'ocasion, Abd-al-Aziz ibn Mussa, fill de Mussa ibn Nussayr, el 5 d'abril de 713 obtingu la submissi del comte visigot Teodomir, que regia l'extrem meridional dels dominis d'aquell. Cap l'agost del mateix any, Mussa ibn Nussayr i Triq ibn Ziyad ocuparen Saragossa, ciutat pertanyent al primitiu domini d'quila i probablement conquerida desprs de Roderic, per no progressaren ms enll. 

Fou el val Al-Hurr qui, en 717-718, mig combatent mig negociant, ocup la resta del Pas Valenci i d'Arag i la major part de Catalunya, on Tarragona i potser Empries foren destrudes a causa de llur resistncia. Ard i els seus es retiraren llavors a la Septimnia i convertiren en frontera els Pirineus i la lnia de la Muga, amb Roses com a pern oriental del sistema defensiu. El successor d'Al-Hurr fou As-Samh, el qual el 720 ensorr aquesta lnia defensiva i ocup el Rossell i Narbona, on potser Ard trob la mort en combat. La liquidaci de la resta del domini visigtic tingu lloc cinc anys ms tard amb l'ocupaci de Carcassona i, a continuaci, la de tot el territori fins a Nimes.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77614" title="Bartomeu Vallmaj i Soler" nonfiltered="796" processed="794" dbindex="30860">
Bartomeu Vallmaj i Soler (Besal, 14 de desembre del 1912 - Girona, 16 de novembre del 1997) va destacar com a compositor de sardanes i propulsor d'activitats sardanistes. Es va especialitzar en la composici de sardanes revesses, gnere en la que esdevingu una figura reconeguda. En aquest camp, va proposar la limitaci dels tiratges en 16 a 49 compassos pels curts i 50 a 99 pels llargs, que ha esdevingut norma.

Va comenar els seus estudis de msica a l'edat de set anys, amb els monjos benedictins de l'Abadia de Sant Pere de Besal. Continu amb mossn Antoni Bassols, i als quinze anys inici l'estudi d'harmonia i composici amb el mestre barcelon Joan B.Lambert. De l'any 1928 sn les seves primeres sardanes: Llument que neix, Saltirona, Idilli pastoril i Sospirs de Besal. Altres sardanes sn: Noces d'argent, Ninetes gracienques, Rosa gentil, Terranostra, Amunt i Crits, Aires de l'Empord, Costa Brava i Rambla Verdaguer. En total se n'hi atribueixen 67, ms gran quantitat de sardanes revesses.

A banda de les seves activitats com a animador d'activitats sardanistes de tota mena, i de jurat de concursos de colles sardanistes, tamb va ser durant ms de 40 anys secretari del Collegi d'Agents Comercials de Girona.

 Enllaos externs .
ndex de sardanes de Bartomeu Vallmaj;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77616" title="Vtiza" nonfiltered="797" processed="795" dbindex="30862">

Vtiza fou rei dels visigots d'Hispnia del 695 al 710. Era fill del rei gica i d'una seva primera muller. El seu pare l'associ al tron el 695 i l'envi a governar el regne sueu, i resid a Tui de Galcia. A la mort d'gica (702), Vtiza govern sol a Toledo. 

Vtiza sembla haver estat un governant ms suau que el seu pare. Conscient segurament de la tensions creades pel seu antecessor amb les seves persecucions, va cridar als desterrats pel seu pare, i els va tornar les seves propietats i els seus esclaus i va cremar pblicament les declaracions, que havien signat obligats, sobre deutes al tresor. Fins i tot els va tornar els seus crrecs palatins.

El seu regnat es va iniciar amb la celebraci del XVIII Concili de Toledo, les actes del qual no s'han conservat, en el que segurament se li va confirmar en el tron. Estaria presidit pel metropolit Flix, al que una mica ms tard va succeir Gunderic o Gulderic (qui no exercir el crrec molts anys doncs els ltims anys de Vitiza era metropolit Sindred, que dirigia al clero amb m frria, seguint els dictats regis).

Poc se sap del seu regnat, per el cronista annim continuador de la Crnica de San Isidoro esmenta que va portar prosperitat i goig a Hispnia.

A la seva mort l'any 710, una facci de funcionaris palatins, segurament derivada dels perjudicats per gica, va collocar en el tron a Toledo a Roderic probablement dux de la Btica (conegut a Espanya com don Rodrigo), qui no va obtenir el suport d'una bona part de la noblesa ni tampoc del clero. 

Encara que se suposa a Roderic combatent als vascons quan van desembarcar els rabs el 711, la cosa ms probable s que hagus hagut de fer front a una rebelli de la noblesa vitiziana, que dirigida pels germans de Vtiza, fills d'gica i de Kiksilo o Quixilona, que es deien Oppas i Sisibert, i pel fill de Vtiza, quila II que dominaven almenys la Tarraconense i la Narbonense mentre  Roderic dominava Lusitnia, Cartaginense (en totes dues va emetre moneda) i la Btica.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77619" title="Roderic" nonfiltered="798" processed="796" dbindex="30863">
Roderic fou rei dels visigots d'Hispnia del 710 al 711. Era fill del comte Teodofred i nt del rei Khindasvint. Va viure a Crdova i fou fet duc de la Btica. En morir Vtiza el 710, els seus enemics l'elegiren rei. Els fills de Vtiza es refugiaren a Ceuta, on governava el comte Olb, dit tamb Juli, sota el domini de M s ibn Nusayr. Amb ells negociaren un ajut per tal de recuperar el tron i el patrimoni familiar. Mentre Roderic assetjava Pamplona i lluitava contra els bascs revoltats, els rabs, comandats per Triq ibn Ziyad i ajudats per Olb, passaren l'estret i s'establiren al lloc desprs anomenat Gibraltar. Roderic torn a Crdova, reun l'exrcit i en confi les dues ales als germans de Vtiza. M s envi reforos. S'entaul la batalla entre Medina Sidonia i Vejer de la Frontera, prop de la llacuna de la Janda, i dur des del 19 fins al 26 de juliol de 711. Els vitizans abandonaren l'exrcit, i el centre d'aquest fou destrut. Roderic desaparegu; probablement mor a la batalla, si b hom parla de l'existncia de la seva sepultura a Viseu, a Lusitnia, on es devia refugiar. La llegenda de la filla de Juli (anomenada la Cava) ultratjada per Roderic, com a causa de l'entrada rab a Hispnia, no resta prou demostrada histricament. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77622" title="Provncia de Txernihiv" nonfiltered="799" processed="797" dbindex="30864">

La Provncia de Txernihiv (ucrans:                     , Chernihivs ka oblast  o             , Chernihivshchyna) s un oblast d'Ucrana.

 Referncies .
 Kardash, Peter. Ukraine and Ukrainians. Ed. Peter Lockwood. Melbourne: Fortuna Publishers, 1988. ;

Enllaos.
Inverteix a Chernihiv Oblast!;
Administraci estatal a Chernihiv Oblast;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77633" title="Provncia d'Odessa" nonfiltered="800" processed="798" dbindex="30865">

La Provncia d'Odessa (ucrans:                , Odes ka oblast  or        , Odeshchyna) s un oblast (provncia) d'Ucrana meridional.

Odessa ;
Anan'iv;
Artsyz;
Balta;
Berezivka;
Bilhorod-Dnistrovs'kyi;
Bilyaivka;
Bolgrad;
Izmail;
Illichivs'k;
Kiliya;
Kodyma;
Kotovsk;
Reni;
Rozdilna;
Tatarbunary;
Teplodar;
Vilkovo;
Yuzhny;

Enllaos.
Administraci regional;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77638" title="Provncia d'Ivano-Frankivsk" nonfiltered="801" processed="799" dbindex="30866">

La Provncia d'Ivano-Frankivsk (ucrans:      -                   , Ivano-Frankivs ka oblast o      -           , Ivano-Frankivshchyna) s un oblast (provncia) d'Ucrana oriental. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77639" title="Alts Reis d'rnor i Gndor" nonfiltered="802" processed="800" dbindex="30867">
Alts Reis d'rnor i Gndor s un ttol que, en el marc del llegendari fantstic creat per J.R.R. Tolkien, utilitzaven els sobirans dels dnedain que van crear els regnes a l'exili desprs de la caiguda de Nmenor.

El primer a prendre el ttol d'alt rei dels regnes d'rnor i Gndor, tot just acabats de fundar, va ser Elndil l'Alt, que havia liderat els dnedain en la fugida de Nmenor i descendia de la casa reial d'lros a travs de la lnea dels Senyors d'Andni.

Desprs de la mort d'Elndil, el seu primognit Isldur va heretar el ttol. A la seva mort, per els dos regnes van separar-se: Valndil, fill d'sildur, va assumir el ttol de Rei d'rnor, mentre que al regne del sud de Gndor, es va proclamar rei Menldil, fill d'Anrion, el segon fill d'Elndil.

Valndil mai va usar el ttol d'alt rei, i aix es Isldur s comptat com el darrer. Tot i aix, desprs de la mort d'Ondoher de Gndor, Arvedui d'Arthedain va reclamar la seva sobirania sobre Gndor com a hereu legtim d'sildur, per el Consell de Gndor (influenciat pel senescal Pelendur) la va rebutjar argumentant que sildur havia renunciat als seus drets a favor de Melndil, i que per tant noms els hereus d'Anrion podien ser Reis de Gndor.

Arvedui acabaria sent l'ltim rei d'rnor, i els seus descendents, els capitans dels dnedain mai van reclamar ni el tro de Gndor i el ttol d'alt rei. Al principi de la Quarta Edat, per, els dos regnes es van tornar a unir sota el rei Elssar Telcontar, format el Regne Reunificat d'rnor i Gndor.
 
La Casa d'Elndil.


                          Elndil l'Alt (1)
                  _______________|_______________
                  |                             |
              sildur (2)                    Anrion             La numeraci indica els 
       ___________|_________________            |                Alts Reis d'rnor i Gndor
       |        |         |        |            |
    Elndur   Aratan   Ciryon   Valndil     Menldil
                                   |            |
                              Reis d'rnor  Reis de Gndor





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77645" title="Honorat Vilamany i Serrat" nonfiltered="803" processed="801" dbindex="30868">
Honorat Vilamany i Serrat (Ripoll, 30 de novembre del 1905 - Barcelona, 29 de desembre del 1963) va ser msic i compositor, principalment de sardanes. Reb les seves primeres llions d'harmonia, contrapunt, fuga i instrumentaci del seu cos, Ramon Serrat, i estudi piano amb Juli Pons, i viol amb Eduard Toldr. L'any 1925 fund a Ripoll l'Acadmia Vilamany, i tres anys ms tard la Cobla Serratins, on exerc d'instrumentista de tenora i tible. En els deu anys segents, dirig lOrfe de Ripoll i va fer de professor de l'Escola Municipal de Msica de Vic; en aquesta poca escriv les primeres sardanes: La primera batallada, Les fonts de Ripoll, Madonna ripollesa 

Durant la Guerra Civil fu de director de la Banda de Msica de Sanitat de l'Exrcit de l'Est. Acabada la contesa, visqu un temps a Ripoll, per el 1950 es trasllad a Olot, on dirig l'Escola Municipal de Msica, lOrfe Popular Olot i Rdio Olot. Tres anys ms tard an a viure a Matar, on es va fer crrec de la Banda Municipal i de l'orquestra i la Massa Coral de la Sala Cabanyes, contribuint a donar prestigi a les representacions de la Passi i dels Pastorets. A l'any 1956 estren l'obra simfnica per a orquestra Gnoms de la Maladeta al Palau de la Msica Catalana, amb direcci d'Eduard Toldr i interpretaci de l'Orquestra Municipal de Barcelona. Aquesta obra es considera el punt ms alt de la seva producci artstica.

Tingu una producci vastssima. A banda de les obres esmentades, escriv un total de 29 sardanes, diverses peces de msica per a cobla (Adu, vila d'Olot, obra de 1952, la glossa lHereu Riera i la suite Fulls pirinencs en sn les ms conegudes) i conre la msica simfnica, la de cambra, la pianstica, la coral, la religiosa, el lied, els goigs, la instrumentaci per a ballet i la comdia lrica.

Algunes de les seves sardanes sn:
 El castell de Milany (1935);
 El ferm (1962), (obligada de tenora amb variacions);
 Geni (1963, obligada de contrabaix amb variacions);
 Joguets de fira (1951), obligada de cobla;
 Madonna ripollesa (1927), basada en els goigs de Santa Maria de Ripoll;
 Neu fosa (1946), sardana revessa;
 Rampellades a les Tres Taules (1959);
 Ripoll vila comtal (1945);
 Terra nostra, composta per a piano i cor mixt, extreta de la sarsuela del mateix ttol;
 Vallcebre (1945);

 Bibliografia .
 Homenaje pstumo al maestro Honorato Vilama Serrat Matar, 1964;

 Enllaos externs .
ndex de sardanes d'Honorat Vilamany;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77648" title="Provncia de Txernivtsi" nonfiltered="804" processed="802" dbindex="30869">

La Provncia de Txernivtsi (ucrans:                    , Chernivets ka oblast ) s un oblast (provncia) d'Ucrana oriental. Antigament formava part de la regi de Bucovina i fou part de la Bessarbia incorporada a Romania del 1919 al 1940.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77651" title="Provncia de Kherson" nonfiltered="805" processed="803" dbindex="30870">

La Provncia de Kherson (ucrans:                   , Khersons ka oblast  or           , Khersonshchyna ) s un oblast (provncia) d'Ucrana meridional, just al Nord de Crimea. 

 Enllaos .
 Administraci estatal de Kherson - Pgina oficial ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77652" title="rnor" nonfiltered="806" processed="804" dbindex="30871">

En el marc del llegendari fantstic de J.R.R. Tolkien, el Regne d'rnor, tamb conegut com el Regne del Nord, va ser un regne dels dnedain a la Terra Mitjana. 

El nom del regne significa "Terra del Rei" o "Terra Alta", del sndarin Ara- (alt, reial) + (n)dor (terra)

Histria.

Fundaci.

El Regne d'rnor va ser fundat a la fi de la Segona Edat (S.E. 3320) per Elndil, simultniament a la fundaci de Gndor per part dels seus fills. la histria dels dos regnes est entrellaada, ja que es van poblar pels dnedain a l'exili que havien fugit de la caiguda de Nmenor.

Abans de la fundaci d'rnor, ja hi havia una considerable quantitat de nmenreans vivint a la zona, degut a la lenta emigraci de dnedain de l'illa que havia comenat amb els regnes de Tar Menldur i Tar Aldrion. Abans de l'arribada dels dnedain, ja hi vivien d'altres homes, i els primers colonitzadors es van barrejar amb la poblaci local. Degut a la proximitat d'rnor amb el reialme de Guil-Galad, el regne del nord tenia ms contacte amb els elfs i va preservar el saber antic.

El segon rei d'rnor sildur, que tamb era rei de Gndor, va morir en una emboscada dels orcs al Desastre dels Camps Llirials, junt amb els seus tres fills grans. El quart, Valndil, va heretar la monarquia d'rnor, per no va reclamar el regne del Sud i les lnies reials es van separar.

Declivi.

Amb la victria de l'ltima Aliana, el poder d'rnor va assolir el seu zenit, per a partir del Desastre dels Camps Llirials va comenar el seu lent declivi. La ciutat d'Annminas construda per l'a les ribes del llac Evendim, es va despoblar i la capital es va traslladar a Frnost Erain.

Desprs de la mort del des rei, Erndur, al 861 T.E., va esclatar una guerra civil entre els seus tres fills. El fill gran, mlaith, reclamava la sobirania sobre tot rnor, per el seu regnat es va veure redut a la regi d'Arthedain, mentre els seus dos germans fundaven els regnes de Cardolan i Rhudaur.

Els tres regnes van acabar desapareixent al llarg de les diferents guerres que van assotar la regi, sobretot pels atacs del Regne d'ngmar. Tot i aix, antics territoris del Reialme van persistir com els hbbits de La Comarca, els homes a Bree o altres poblacions, i els dnedain supervivents que es van installar al sud de Rivendell i van passar a ser coneguts com els Muntaners del Nord.

Reis d'rnor.

Els Reis d'rnor descendien a travs d'Amndil, pare d'Elndil, dels Senyors d'Andni, i a travs d'ells de Silmarin i els Reis de Nmenor. Elndil i Isldur eren reis de Gndor a ms d'rnor, per desprs del regnat d'sildur els dos regnes es van separar.

Elndil l'Alt (S.E. 3320-3341). Fundador del regne d'rnor;
Isldur (S.E. 3341- T.E. 2). Fill gran d'Elndil;
Valndil (2-249). Quart fill d'sildur.
ldacar (249-339);
Arntar (339-435);
Trcil (435-515);
Tarndor (515-602);
Valndur (602-652);
Elndur (652-777);
Erndur (777-861). ltim rei d'rnor.

Els tres fills d'Erndur van lluitar una guerra civil i rnor va quedar dividit entre Arthedain, Rhudaur i Cardolan.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77653" title="Histria de Damasc" nonfiltered="807" processed="805" dbindex="30872">
 Fundaci i primeres noticies .

Les excavacions de 1950 a Tell al-Salihiyya, al sud-est de la ciutat, van determinar que Damasc fou fundada el quart millenni aC. 

La seva primera aparici a la histria s a les tauletes de Tell al-Amarna on es diu que la ciutat fou conquerida per Tuthmosis III al segle XV aC.

 Arameus i israelites .

Al segle XI aC era capital d'Aram i fou sotmesa pel rei David d'Israel al comenament del segle IX aC, desprs de la victria del rei sobre el bblic Hadarezer, rei de Zobah, aliat de Damasc. Vers la meitat del segle, durant el regnat de Salom, el sobir local es va revoltar i va lluitar contra Israel i contra Assria com a aliada del rei Rezon, antic vassall d'Hadarezer.

En temps del rei Ahab (abans del 900 aC) els jueus tenien un barri a la ciutat cedit pel rei local Ben Hadad. Jeroboam II la va recuperar vers el 780 aC. L'aliana d'Israel i Damasc contra Ahaz de Juda (vers 735-715 aC) va incitar aquest a demanar ajut al rei assiri Teglatfalassar.

 Domini assiri, neobabiloni i persa .

El 732 aC el regne de Damasc fou sotms per Teglatfalassar III i fou abolit. La ciutat fou ocupada, i el palau i el temple saquejats; la poblaci fou portada captiva a Kir.  Va romandre en poder d'Assria fins l'establiment del imperi babiloni al segle VII aC i al segle VI va passar al aquemnides de Prsia.

 Perode hellnic .

El 333 aC fou ocupada pels macedonis d'Alexandre el gran. Al segle III aC s'hi va installar una colnia grega enviada pels Ptolomeus.  El 111 aC el selucida Antoc IX Cyzicenos (114 aC-94 aC) la va fer capital del regne. Vers el 90 aC una nova colnia grega fou enviada al lloc per Demetri III Eucros (o Filopator) (95 aC-87 aC). La vila fou presa pels nabateus del rei Aretes III Filohellen el 85 aC. 

 Domini rom .

El 64 aC Sria fou declarada provncia romana i la capital es va establir a Antioquia, tot i que els romans van dominar la ciutat. L'any 37 els nabateus, sota Aretes IV Filoptor, van tornar a ocupar la ciutat amb el perms de Roma i va romandre sota poder nabateu fins a l'any 54. Sota Adri la ciutat de Damasc fou declarada metrpoli i Septimi Sever i Caracalla hi van fer importants obre publiques. Els rius Abana i Pharpar eren els rius de la ciutat i servien per regar una part de la comarca.
Des el 395 va quedar dins l'imperi oriental o bizant. El temple de Jpiter fou transformat en catedral, dedicada a sant Joan Baptista. A l'actual patriarcat ortodox es conserva l'esglsia de Santa Maria, d'aquella poca.

 Lluites entre sassnides i bizantins .

El 612 la ciutat, on la poblaci era de majoria jacobita monofisita, oposada als melkites llavors dominants a Constantinoble, fou ocupada per Khosraw II de Prsia. Els perses foren ben acollits i la ciutat fou respectada. El 627 es va morir el rei de Prsia i la guarnici va evacuar la ciutat i el 628 l'emperador Heracli i va fer la seva entrada.

 Conquesta rab .

Fou breu perqu ja els rabs estaven a punt d'entrar a la zona. El juliol del 634 Khlid ibn al-Walid i els seus homes van creuar Palestina en direcci nord; els bizantins van oferir alguna resistncia al nord d'Al-Sanamayn a la regi de Marj as-Suffar, per es van retirar cap a Damasc el mar del 635 i uns dies mes tard els rabs van aparixer davant les portes de la ciutat que Khlid va assetjar; els notables de la ciutat, en general oposats als bizantins, van negociar encapalats pel bisbe i pel controlador general de finances Mansur ibn Sarjun (pare de sant Joan Damasc). El setembre del 635 una porta fou oberta als musulmans i els bizantins van fugir vers el nord. Els ciutadans van poder conservar les terres i esglsies per haurien de pagar un tribut general i un impost personal.  A la primavera del 636 un exrcit dirigit per Teodor, germ de l'emperador Heracli, es va dirigir cap a Damasc des del nord i Khlid la va evacuar i es va reorganitzar a Al-Jabiya per passar desprs al darrera del riu Yarmuk, a l'est de Tiberades. All es va lliurar la batalla decisiva (coneguda com batalla de Yarmuk) en qu Teodor i els bizantins foren derrotats el 20 d'agost del 636.  Khlid no va tornar a Damasc i va marxar a Medina i la conquesta de Sria fou encarregada a Abu-Ubayda al-Jarrah. El desembre del 636 Damasc va capitular per segona vegada.

 Domini dels primers califes .

El califa Umar va nomenar governador a Yazid ben Abi Sufian. La seva diferencia amb els llocs dels nmades li va donar un aire sagrat. Es va convertir en lloc de peregrinaci, especialment a la cova d'Adan, la cova de Gabriel, i la cova de la sang (lloc suposat de la mort d'Abel) i a un lloc proper, Berz, es va considerar el lloc de naixement d'Abraham. El barri de Kadam fou considerat lloc d'enterrament de Moiss (Musa ben Imran en rab). Jess (rab Isa ben Maryam) fou considerat un dels profetes que havien estat a la vila (a Rabwa, al tur Tranquil).

 Dinastia omeia .

Yazid ben Abi Sufian va morir de pesta el 639 i el va succeir el seu germ Muawiya ben Abi Sufian. Damasc era llavors un djund (districte) i la seu del govern era a Al-Djabiya, no lluny de Damasc. Muawiya  fou elegit califa a la mort d'Ali (656), i va deixar Al-Djabiya i es va traslladar a Damasc, que va esdevenir la capital del califat omeia. Quant van comenar els conflictes que van acabar amb la dinastia, el califa Marwan II va traslladar la capital a Harran (744). Els abbssides des el 750 es van establir a Bagdad.
 
Durant el califat es van construir el palau califal obra de Muawiya (arranjant el palau del governador bizant) conegut com al-Khadra (la Verda), i la mesquita entre d'altres.  El palau es va convertir en pres desprs del 750. Es van construir tamb canalitzacions al Djabal Kasiyun, sota Nahr Tawra, i a Nahr Yazid (antiga canalitzaci dels nabateus), en temps de Yazid I. Al-Hadjdjadj, fill del califa Abd al-Malik ben Marwan, va construir el palau que encara existeix amb el nom de Kars al-Hadjdjadj. La gran mesquita fou construda per Walid I i inicialment estava al costat de l'esglsia de Sant Joan Baptista (Yahya ben Zakariya) per desprs aquesta fou expropiada per eixamplar la mesquita (705). Es van construir dos cementiris: el de Bab Tuma (el primer musulm) i el de Bab Saghir, que es van afegir al ja existent de Bab al-Faradis.

 Califat abbssida .

L'abril del 750 Abd Allah ben Ali, oncle del nou califa Abul Abbas al-Saffah, va entrar a Damasc i va assolir el seu govern.  Els edificis omeies foren saquejats i les fortificacions desmantellades; les tombes omeies foren profanades. 

Durant el regnat del Califa Al-Mahdi, un conflicte entre qaisites i iemenites va derivar en revolta, dirigida pel pretendent omeia anomenat Al-Sufyani, que tenia el suport dels qaisites, i que no va triomfar.

Sota Harun al-Rashid, el moviment contra Bagdad es va enfortir i Harun va haver d'enviar una expedici el 796 dirigida per Djafar al-Barmaki que va restablir l'ordre.

El 830 la ciutat fou visitada pel califa Al-Mamun, per l'agitaci va continuar. El Califa va fer una segona visita el 833 i va morir aquell mateix any. 

El 854 una revolta va enderrocar al governador que fou executat per les tropes del califa van restablir l'ordre. El 858 el califa Al-Mutawakkil es va traslladar a la ciutat per establir-hi la capital per la va abandonar al cap de 38 dies i va tornar a Samarra. 

 Emirat tulnida .

Afeblit el califat per les revoltes dels Zandj, Ahmad ben Tulun, governador d'Egipte des el 868 (de fet independent) va ocupar Damasc el 878, i el 884 el seu fill Khumarawayh el va succeir i va morir assassinat a Damasc el febrer del 896. 

 Crmates, hamdnides, ikhxdides .

Els rebels crmates van assetjar Damasc poc desprs; el 902 el general abbssida Muhammad ben Sulayman va arribar a la ciutat i va obligar als crmates a aixecar el setge i el governador local Tughdj ben Djuff, un turc de Transoxiana, el va reconixer immediatament.

El seu fill Muhammad fou nomenat governador d'Egipte i el 835 es va apoderar de Damasc que li van disputar els hamdnides d'Alep. El 845, desprs d'una possessi alternativa,  li fou reconeguda la ciutat contra un tribut a pagar al emir d'Alep. Muhammad va morir a Damasc el 946, i l'anarquia es va apoderar de la ciutat que fou altre cop ocupada pels hamdnides, fins el 947 quant el nou emir d'Egipte Unudjur (successor de Muhammad al-Ikhshid) va fer un tractat definitiu amb Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan d'Alep pel qual els djunds d'Alep, Homs (Hims) i Kinnasrin li eren reconeguts junt amb el territori dels Awasin (la marca fronterera amb Bizanci que l'emir hamdnida havia conquerit el 946).

 El llarg domini dels fatimites .

El 969 la dinastia ikhxdida fou substituda a Egipte i Sria per els fatimites. El 970 els crmates dominavan Damasc per el fatimites la van recuperar militarment i la ciutat va patir certes destruccions. Els soldats berbers del califa del El Caire tenien l'hostilitat de la poblaci (en bona part pel comportament inadequat d'aquestos soldats), i els aldarulls o incendis provocaren algunes vegades seriosos danys. El incendi mes greu fou el de 1069 que va damnar la ciutat i fins i tot la gran mesquita. 

 Atsiz ben Uvak i els seljcides .

Atsiz ben Uvak al-Khwarazmi, un cap turcman al servei dels fatimites, es va apoderar de Damasc el 1076, i es va independitzar; va reforar les fortificacions i va demanat ajut a Malik Shah el seljcida. Aquest va respondre per va donar la ciutat en feu a son germ Tutush que va entrar a Damasc el 1079, va restablir l'ordre, i va eliminat a Atziz (el va fer matar).

El 1083 la ciutat fou assetjada per Muslim ben Kuraysh, per mancat del proms ajut fatimita, fou rebutjar finalment per Tutush I (Tadj al-Dawla Abu Said Tutush I). Aquest va morir en la lluita contra el seu nebot Barkyaruk el 1095, i els seus dominis es van repartir entre els seus fills: Ridwan a Alep i Dukak (Abu Nasr Shams al-Muluk Dukak) a Damasc. Aquest darrer va construir el primer hospital de la ciutat el 1198 i la primera madrassa hanefita (escola religiosa) anomenada Sadiriyya. Dudak va confiar el govern al seu atabeg, el turc Zahir al-Din Tughtakin, que aviat fou el verdader senyor de Damasc per amb posici difcil ja que era amenaat pels fatimites, pels seljcides de Bagdad i des el 1097 pels croats. Dukak va morir el juny del 1104 i l'atabeg Tughtakin va proclamar al jove fill del difunt, Tutush II, i va governar en el seu nom. Tutush II va morir poc desprs i desprs d'una breu proclamaci de Muhi al-Din Baktash, Tughtakin va assolir personalment el poder i va iniciar la dinastia Burida (1105-1154) amb el ttol de Saif al-Islam Zahir al-Din Tughtakin.

 Dinastia burida de Damasc .

Damasc va experimentar un creixement econmic i social en els segents anys. Els Batiniyya van causar alguna agitaci i el 1113 van matar a la ciutat al emir Mawdud. Van tenir el suport del visir Abu Ali Tahir al-Mazdakani. El 1120 els shafites van construir la seva primera madrassa anomenada Aminiyya, i el 1142 es va construir la primera madrassa dels hanbalites, la Sharafiyya.

Tughtakin va morir el febrer de 1128 i el va succeir el seu fill Tadj al-Muluk Buri que l'any segent va fer matar al visir al-Mazdakani que fou la senyal per una terrible massacra en qu el poble va matar a milers de Batiniyya. Aquestos es van revenjar aviat: el 1131 Tadj al-Muluk fou ferit  en un atemptat i va morir de les ferides el maig de 1132. Els dos emirs  segents (Shams al-Muluk Ismail i Shihab al-Din Mahmud)  tamb van morir assassinats, el primer el 1135 per sa mare i el segon el 1139 pels seus adversaris poltics. Djamal al-Din Muhammad noms va governar uns mesos i fou enderrocat pels caps militars el 1140 que van proclamar al jove  Abu Said Abak Mudjir al-Din, qui va deixar la direcci dels afers al seu atabeg Muin al-Din Umar (1140-1150) a la mort del qual Abu Said Abak va agafar les regnes del poder, per va haver d'acceptar la sobirania del zengita Nur al-Din que el 1154 va ocupar la ciutat i va deposar al darrer emir burida. 

Hi havia llavors set madrasses a la ciutat. Durant tot el seu govern els burides van patir la pressi dels croats que amenaaven les regions productores de blat (la Bekaa i l'Hauran) amb els que van haver de fer pactes que sovint van haver d'explicar al sult seljcida de Bagdad; tamb tenien la pressi dels fatimites, i des el 1130 la dels zengites que es van apoderar d'Alep. El 1148 els croats van atacar Damasc i encara que foren rebutjats, des llavors ja van ser impossibles nous tractats entre els burides i els croats.

Durant aquest perode la ciutat es va dividir en sectors, amb la seva mesquita, el seus banys,  el repartiment d'aigua (tali), forns, mercats (suwayka), cadascun dirigit per un cap (shaykh) amb les seves milcies (ahdath). Els musulmans tenien el sector oest amb la gran mesquita i la ciutadella; els cristians el nord-est; els jueus el sud-est.
Es van crear nous barris: Al-Ukayba (al nord), Shagur (al sud), Kasr al-Hadjdjadj (sud-est).

 Nur al-Din .

Amb Nur al-Din Mahmud, que tamb governava a Alep, es va restablir la unitat poltica de Sria i Damasc va esdevenir la capital d'un estat poders. Les famlies del Banu Asakir (shafites) i dels Banu Kudama (hanbalites) van fundar un nou barri al peu del Kasiyun el 1161 anomenat Al-Salihiyya, es van reforar les fortificacions, i es van fer moltes obres, especialment a les mesquites, de les que se'n van construir tamb de noves. Es va fundar tamb la primera madrassa malikita anomenada Al-Salahiya (acabada desprs per Salad) i es va construir la gran madrassa d'Adiliyya, sota el impuls de Nur al-Din, madrassa que modernament fou la seu de l'acadmia rab, iniciada el 1171 (acabada el 1222).

 Perode aibida .

Nur al-Din Mahmud va morir el 1174 i el va succeir el seu fill Al-Malik al-Salih Ismail, que va tenir com atabeg a l'emir Shams al-Dawla ben al-Mukaddam. A Damasc, que havia estat governada per Ayyub, pare de Salad, un potent partit favorable als aibides va aconseguir que Ismail fos portat a Alep i Ben al-Mukaddam va restar amo de Damasc. El nou senyor de Damasc va fer un pacte amb els francs, el que li va provocar l'hostilitat d'una part de la poblaci, que, agitada per partidaris de Salad que van presentar aquest com a campi dels musulmans, i que va fer entrada a Damasc el 1176. 

Durant els segents anys la guerra amb els croats va seguir i el 1187 la batalla d'Hittin va retornar Jerusalem als musulmans. Poc desprs d'un acord de pau amb els croats, Salad va morir el 4 de mar de 1193 a Damasc i fou enterrat a la ciutadella i mes tard a la madrassa de Al-Aziziyya, al nord de la gran mesquita. La ciutat havia estat donada al fill de Salad, Al-Afdal Ali Abul Hasan, el 1186, mentre l'altra fill Al-Dahir governava a Alep. Al-Afdal fou expulsat de Damasc pel seu oncle (germ de Salad) Al-Adil el 1196, que es va reconixer vassall de Al-Aziz, fill i successor de Salad a Egipte. El 1199 Al-Aziz va morir i Al-Adil fou reconegut el 1200, desprs de llargues discussions, com a cap de la famlia aibida i sobir d'Egipte.

Al-Adil va establir la seva capital al Caire, i va morir el 1218 prop de Damasc, essent enterrat a la madrassa d'Adiliyya. La regi de Sria havia estat governada pel lloctinent de Salad, Al-Malik al-Muazzam Isa des el 1200, li fou donada a aquest en feu el 1207, i desprs del 1218 va tractar de fer-se independent. El 1226 va fer llegir la khutba en nom del khwarizmshah Mangubirti. Al-Muazzam va morir el 1227 i el va succeir el seu fill Al-Malik al-Nasir Dawud, sota tutela del seu atabeg Izz al-Din Aybak, per al cap d'uns mesos fou enderrocat pel seu oncle Al-Ashraf del Diyar Mudar que es va installar a Damasc el 1128 i va governar fins a la seva mort el 1237 en qu el va succeir son germ Al-Malik al-Salih Ismail. El 1238 va morir a El Caire Al-Kamil (successor de Al-Adil)i desprs de dos anys de lluites el tron va passar a Al-Salih Ayyub el 1240. Al-Malik al-Salih Ismail, per conservar Damasc, es va aliar amb els francs contra Al-Salih Ayyub. Aquest darrer, amb l'ajut del Khwarizmshah, va obtenir la victria el 1245 i va entrar a Damasc. Al-Salih Ayyub va morir el 1248 i el seu fill Turan Shah fou assassinat uns mesos desprs i el emir d'Alep, Al-Malik al-Nasir Yusuf es va apoderar de la ciutat i la va conservar fins el mar de 1260 quant fou ocupada pels mongols. El sobir Al-Nasir i els seus fill foren fets presoners per Hulagu. Els mongols foren derrotats pels emirs mamelucs Kutuz i Baybars a Ayn Djalut i desprs d'aix els mongols evacuaren Damasc (1261) que va quedar en mans de la famlia kurda dels Kaymari, que la van entregar als mamelucs egipcis.

Durant els anys aibides es van fer moltes construccions; el nombre de madrasses es va multiplicar per quatre (es va passar de 20 al 1170 a unes 80 vers el 1260).

 Perode mameluc barita i borgita .

Durant el seu regnat Al-Malik al-Zahir Baybars (1260-1277) va residir sovint a Damasc i va residir a la ciutadella que es va reformar.  Al oest de la ciutat va construir el fams palau de Kasr al-Ablak del que desprs el sult Kalawun en va fer un similar a El Caire. Baybars va morir a Damasc el 1277 i per ordre del seu fill Al-Malik al-Said fou enterrat a la madrassa de Al-Zahiriyya (actualment la Biblioteca nacional de Sria). Durant el seu regnat noms quatre governadors van regir la ciutat, per desprs els canvis de governador foren freqents. Generalment el crrec de governador anava a mans de mamelucs destacats de la niyaba d' Halab, i el seu poder era contrarestat pel del governador de la ciutadella (naib) que residia a Dar al-Saada, al sud de la ciutadella. 

Al morir el sult Al-Malik al-Said fou proclamat a El Caire el seu fill Al-Malik al-Mansur Kalawun i el governador de Damasc Sunkur al-Ashkar es va revoltar i amb l'ajut dels seus emirs i una fatwa (ordre religiosa) emesa pel historiador Hadil Kudat, es va apoderar de la ciutadella, on el naib Ladjin era fidel del sult. Sunkur va agafar el ttol de sult l'octubre o novembre de 1278 i va fer llegir la khutba en el seu propi nom en lloc de fer-ho en nom del sult d'Egipte. El juny de 1280 les forces de Kalawun van entrar a la ciutat i van acabar amb el govern de Sunkur que, abandonat per alguns caps militars, va fugir a Al-Rahba, al Eufrates. Ladjin fou alliberat i nomenat governador. El governador Izz al-Din Aybak fou destitut quant va arribar al govern d'Egipte Al-Malik al-Adil Kitbugha, que el va substituir per Shudja al-Din Adjirlu. 

Kitbugha va construir un mausoleu doble, el primer d'aquest tipus a Damasc, i  quant  fou destitut com a sult, fou empresonat a la ciutadella de Damasc, i el nou sult, l'antic governador Ladjin, va nomenar governador de Damasc (1297) a Sayf al-Din Kip ak. Aquest es va posar al servei del prncep mongol Ghazan i el va acompanyar durant la seva incursi a Sria. El mongols van ocupar Damasc el 1300, per no van poder ocupar la ciutadella on els mamelucs s'havien fet forts. Les lluites van provocar seriosos danys a la ciutat.  Els mongols van evacuar aviat la ciutat i Kip ak va anar a Egipte i es va posar al servei del nou sult Al-Malik al-Nasir Muhammad (fill de Kalawun). El 1303 un nou atac mongol a la ciutat fou rebutjat. Durant el tercer regnat de Al-Malik al-Nasir Muhammad fou governador de Damasc (a partir del 1312) Tankiz, que va fer reconixer la seva autoritat als emirs (caps) i va governar amb encert, per fou casi be un virrei sobir de Sria. Durant la seva poca va actuar a la ciutat el reformador musulm Ibn Taymiyya, i va viure el historiador Al-Safadi; Tankiz va edificar el 1317 la mesquita en la que va construir el seu mausoleu, va reformar la gran mesquita i va construir un Dir al-Hadith. Va caure en desgracia al pujar al tron el nou sult Al-Malik Abu Bakr, i fou arrestat el juny de 1340 i empresonat a Alexandria on va morir. 

De 1340 a 1383 dotze sultans mamelucs barites van regnar a El Caire, i hi va haver un nombre igual de governadors (naib) a la ciutadella de Damasc, algun exercint mes d'una vegada. Durant aquest perode van actuar les milcies su'ar que van terroritzar a la poblaci. El 1346 el governador Yilbugha va fer construir una nova mesquita similar a la gran mesquita, sobre una petita mesquita ja existent (aquesta nova mesquita es avui dia a la plaa Mardja). El 1382 va pujar al poder la nova lnea de sultans mamelucs circassians anomenats burgites.

El 1389 el governador d'Alep, Yilbugha al-Nasiri, que estava revoltat, es va apoderar breument de Damasc. Va rebutjar un exercit enviat pel sult Barkuk i va avanar cap Egipte per fou derrotat. No se sap com per l'estiu del 1390 era governador de Damasc. Barkuk va morir el 1399 sense poder reforar les defenses de Damasc contra un possible atac de Tamerl. El governador de la ciutat, Sayf al-Din Tanibak (nomenat el 1393) es va revoltar contra el nou sult Faradj, i va avanar cap Egipte, per fou derrotat prop de Gaza i executat a Damasc on fou nomenat governador l'emir mameluc Sudun (nebot de Barkuk). 

Tamerl va avanar contra Damasc, i prop de la vila va rebre la visita famosa de Ibn Khaldun.  Sudun va rebre ajut de Faradj, per una part del exercit el va abandonar i es va haver de retirar, i Damasc es va rendir a Tamerl i fou saquejada i incendiada, fins i tot la gran mesquita i el Dar al Saasa. El 1401 Tamerl va abandonar la ciutat  emportant-se cap a Samarcanda molts objectes i els artesans i obrers especialitzats. Els egipcis van recuperar la ciutat, que estava devastada, i en fou nomenat governador Taghribiridi al-Zahiri. Dos regnats llargs, el del sult Barsbay (1422-1438) i el de Kaitbay (1468-1495) van permetre a la ciutat de recuperar-se. Sota Barsbay es va construir el primer minaret de la ciutat, el de Djami Hisham (1427). Entremig d'ambds es va construir la mesquita  Al-Sabuniyya, acabada el 1464.  El segon va visitar Damasc del 23 de novembre al 16 de desembre de 1477, en un moment en qu era governador Kidjmas, conegut per la seva rapacitat.

En aquesta darrera poca van crixer extraordinriament els impostos i les taxes, primer per part dels governadors, i desprs pel mateix sult; la manca de diners era gran i alguns governadors foren destituts pel sult per confiscar les seves fortunes. Als darrers sultans mamelucs la corrupci va arribar als kadis (jutges) que a canvi de diners justificaven mesures contraries a la llei. A comenaments del segle XVI es va construir la madrassa funerria de Sibay o Djami al-Kharratin. El 1502 va visitar la ciutat Ludovico de Varthema. Vers el nord-oest va sorgir un nou barri anomenat Taht Kala. El comer encara era actiu i s'havien creats nous mercats, per en general es percebia un aire decadent, accentuat pel regim d'exaccions tant dels governadors com dels sultans, regim que es va acabar desprs de Kansuh al-Ghawri, el darrer sult mameluc (1500-1516) mort en combat (meitat d'octubre de 1516) contra els otomans que havien envat Sria poc abans. Les tropes del sult otom Selim I van entrar a Damasc tot seguit.

 Perode otom .

L'entrada otomana es va produir el 24 d'agost de 1516 desprs de derrotar els mamelucs a Mardj Dabik, prop d'Alep. La majoria dels naibs de Sria es van passar als otomans, i a Damasc no hi va haver resistncia.  Selim I feu entrada a la ciutat el 28 de setembre del 1516. Tres mesos desprs les forces mameluques a Gaza foren derrotades i el comandant del contingent siri, Djanbirdi al-Ghazali es va unir als otomans i fou ratificat com a governador de Damasc, lloc pel que havia estat nomenat per Kansuh al-Ghawri, el darrer sult borgita. Al morir Selim I el 1521 el governador Djanbirdi, amb el suport dels emirs locals, va desconixer al seu successor Sulaiman i es va proclamar independent a la gran mesquita, apoderant-se de la ciutadella.  Seguidament es va apoderar de Trpoli, Homs, i Hamat i va marxar contra Alep que va assetjar sense resultats positius, retornant a Damasc. Sulaiman va enviar un exrcit que va derrotar a Djanbirdi a Kabun, al nord de Damasc el 27 de gener de 1521, batalla en la que el governador rebel va morir.  Els turcs van entrar a Damasc que fou saquejada, i un ter de la ciutat va quedar destruda.  Damasc va esdevenir la capital d'un pashalik. El pasha local tenia al seu costat un kadi hanefita i un director de finances, per no tenia autoritat sobre la guarnici. Entre 1517 i 1697 hi van haver 123 governadors de Damasc.

El 1526 els otomans van fer els primers cens de terres i poblaci. El 1535 Turquia va signar amb Frana un tractat que obria els ports turcs al comer francs. Aviat es va fer evident que tornava la corrupci dels governadors, que carregaven d'impostos al poble. El 1572, en el govern de Darwish Pasha, es va construir el Khan al-harir per acollir als comerciants estrangers. El 1574 el governador Darwish Pasha va construir una gran mesquita. El 1586 el governador Sinan Pasha va comenar la construcci del barri de Al-Sinaniyya, acabat el 1591. Al segle XVII van desaparixer les muralles engolides per la ciutat, que degut a la pau regnant no eren necessries. La ciutat va esdevenir en el segle XVII el principal centre per les caravanes que feien la peregrinaci a La Meca. El 1732 es va construir el Khan Sulayman Pasha, i abans se'n havien construt altres menors. El 1754 el governador Asad Pasha al-Azm va construir un palau que es avui dia el Museu nacional d'etnografia i art popular. El khan mes gran, Khan Asad Pasha, es va construir el 1752.

Vers 1830 es van produir aldarulls i revoltes contra els otomans. Els rebels van derrotar a les forces otomanes prop de Homs el 1832. Damasc fou otomana fins el 1832 quant el domini (sota sobirania otomana) va passar a Egipte, entrant a la ciutat Ibrahim Pasha, fill de Muhammad Ali. Aquest fou reconegut virrei de Sria pel sult el 1833 i Ibrahim va governar en nom del seu pare.  Es va construir una nova residencia pel governador, el Serrall, que va portar el sorgiment del barri de Al-Kanawat al llarg del aqeducte rom. Els edificis de Dar a-Saada i Istabl, que des el 1526 eren un jard zoolgic, van ser convertits en Serrall militar (que va existir fins el 1917), i al costat el barri de Suk al-Arwam va passar a tenir les millors botigues. Ibrahim va establir la conscripci obligatria pels soldats i les potencies (sobre tot Gran Bretanya) van provocar el descontent contra aquesta mesura per provocar una revolta que va obligar als egipcis a sortir de Damasc que va tornar a domini directe del sult (1840). 

El 1860 els druses i maronites, enfrontats des feia temps sobretot al Lban, van xocar violentament. Partida fantiques de druses van assaltar els barris maronites de Damasc i van fer una matana el 12 de juliol de 1860. L'emir algeri Abd al-Kader, exiliat a Damasc, va salvar aquest dia moltes vides. L'agost de 1860 Frana, governada per Napole III, va enviar una flota. 

El 1878 fou nomenat governador el que fou  gran visir de tendncia reformista Midhat Pasha. Es diu que va afavorir el nacionalisme rab.  El 1897 va aparixer a Damasc el primer diari en llengua rab i la ciutat va esdevenir un focus d'agitaci nacionalista rab. El 1894 s'havia obert la primera lnea de ferrocarril de Beirut a Damasc i fins l'Hauran o Hawran, que desprs es va prolongar al nord cap a Homs i Alep.  El 1898 la ciutat fou visitada per l'emperador Guillem II d'Alemanya i de resultes d'aquest viatge es va encarregar a una companyia alemanya la construcci d'una via frria fins La Meca per facilitar el pelegrinatge (inaugurada el 1908). El mateix any el sult Abd al Hamid II, desprs del restabliment de la constituci otomana suspesa durant 31 anys, fou enderrocat, el que va provocar mostres d'alegria a la ciutat. El diari nacionalista Al-Muktabas, fundat el 1905 a El Caire per Kurd Ali, es va comenar a publicar per fou susps als pocs mesos (1909) i els nacionalistes es van agrupar en societats secretes.

El 1914, ja esclatada la Primera Guerra Mundial, fou nomenat governador de Sria, Lban i Palestina Djamal Pasha, comandant del quart exercit otom, amb seu a Damasc. El governador no fou bon militar per si governador i administrador enrgic, per no va aconseguir el suport de la poblaci. El 1915 l'emir Faisal, fill del sharif de la Meca, Husain, que era a Damasc, fou convenut per la famlia Al-Bakri d'unir-se a la revolta rab (abril de 1915) i es va recolzar en les societats secretes Al-Adh i Al-Fatat. El protocol de Damasc entre Faisal i Gran Bretanya establia el futur reconeixement de la independncia rab. Faisal fou a Damasc del gener al maig de 1916; el 6 de maig foren detinguts per ordre de Djamal Pasha 21 membres dels moviments nacionalistes, el que es commemora cada any el 10 de juny com dia dels mrtirs. El 10 de juny va esclatar la revolta a Hedjaz i Husain es va proclamar rei dels rabs.

Damasc fou evacuat pels otomans el 30 de setembre de 1918 i el 1 d'octubre de 1918 entraren les forces aliades incloent partidaris de Faisal.

 Regne de Sria .

El maig de 1919 es van celebrar eleccions per un congres nacional siri, que el juny va rebutjar els acords de les potencies (Conferencia de Pars) sobre els mandats. El 19 de desembre de 1919 es va constituir un govern nacional siri a Damasc, i el 7 de mar de 1920 el congres nacional va proclamar la independncia i va elegir a Faisal com a rei. L'abril de 1920 el tractat de San Remo va confiar el mandat de Sria a Frana, el que va caure molt malament a Damasc i a tota Sria. El 10 de juliol el congres nacional va proclamar l'estat de setge i va establir el reclutament obligatori. El 14 de juliol del 1920, el general Gouraud, alt comissari francs va dirigir un ultimtum a Faisal, que va haver d'acceptar. L'agitaci popular va augmentar. El 20 de juliol de 1920 l'exrcit rab dispers una manifestaci popular mentre tropes franceses foren enviades al pas per aplicar els acords. El 24 de juliol els francesos van derrotar els rabs a la batalla de Maysalun i el 25 de juliol els francesos van entrar a Damasc; Faisal va sortir del pas i el comissari francs va ocupar el poder i va iniciar el mandat.

 Mandat francs .

Desprs de l'arribada dels francesos es van produir vagues, i alguns atemptats amb bomba. La revolta  mes important va esclatar el 1925 al Djebel Drus, dirigida per l'emir Sultan al-Atrash, que es va estendre a Damasc l'agost del mateix any, per foren rebutjats pels francesos. Els drusos van tornar el 15 d'octubre i el 18 d'octubre de 1925 el general Sarrail va bombardejar Damasc virtualment en mans dels rebels. La revolta va seguir fins que un bombardeig a la Ghuta i a Damasc l'abril de 1926 la va casi be liquidar. A la tardor la calma va quedar restablerta. 

El 1929 es va establir un pla urbanstic per la ciutat per part de l'urbanista Danger, la direcci del qual fou confiada al arquitecte Michel Ecochard. Van sorgir un grapat de barris nous i es van fer voreres i zones arbrades.  L'aigua va quedar assegurada per un conducte des Ayn Fidja a la vall del Barada el 1932. 

 Segona guerra mundial .

El 1941 els britnics i les forces franceses lliures van entrar a Damasc sense oposici. El 16 de setembre de 1941 el general Catroux va proclamar la independncia de Sria, per aix fou un acta nominal i sense conseqncies politiques directes fins que el 1943 es va elegir un president de la Repblica (Sukhri al-Kuwwatli). El 12 d'abril de 1945 Sria fou admesa a l'ONU, el que va posar fi jurdicament al mandat. Per els franceses conservaven el poder real sota una suposada comunitat francesa, fins que el 29 de maig de 1945 l'agitaci nacionalista fou contestada amb un bombardeig de la ciutat pels francesos, i van intervenir els britnics per restablir l'ordre. Uns mesos desprs les tropes franceses van haver de sortir de Sria. 

 Darrers anys .

Del 1945 al 1954 una srie de cops d'estat militars es van produir i van tenir com a teatre principal Damasc. El 1955 Sukhri al-Kuwwatli va tornar a la presidncia i va iniciar converses amb Egipte que van portar el 1958 a la formaci de la Repblica rab Unida (RAU), de la que Damasc fou la capital de la provncia del nord. La uni es va dissoldre desprs del cop d'estat del 28 de setembre de 1961 i va tornar a ser la capitla de la Repblica rab de Sria.
 
La ciutat fou regida durant aquestos anys per un consell municipal. Tenia mes de 400.000 habitants el 1955. La universitat de Sria amb seu a Damasc s'havia fundat el 15 de juny de 1923, el 1960 tenia uns deu mil estudiants. El museu nacional, fundat el 1921 i traslladat d'emplaament el 1938, es va anar dotant de nous elements de Palmira, Dura Europos, Mari i altres. L'aeroport de Mizza, prop de Damasc fou declarat internacional de classe B. Va viure de prop les guerres amb Israel de 1967 i 1973, i resta la seu del govern siri dominat per la famlia Asad, de la secta Alauita.


 Llista de governants de Damasc .

 Governadors del Califa .

Khalid ben al-Walid  635-636 ;
Teodor 636 (governador bizant);
Abu Ubayda al-Djarrah 636-637 ;
Amr ben al-Aas (d'Egipte 640-646) 637-638 ;
Yazid ben Abi Sufian 638-639 ;
Muawiya (Califa 661-680)  640-661 ;
Capital del Califat omeia 656-744;
Desconegut 744-750;

 Governadors abbssides .

Abd Allah ben Ali  750-753 ;
Al-Salih ben Ali 753 ;
Abd al-Bahhab ben Ibrahim al-Abbasi 754-763 ;
Al-Sufyani vers 763-782;
Abu Djafar Harun al-Rashid (califa 786-809) 782-786 ;
Desconegut 786-796;
Ibrahim al-Salih 791-793 ;
Musa ben Yahya al-Barmaki 793-794 ;
Abd al-Malik ben al-Salih 794-796;
Djafar ben Yahya al-Barmaki 796-803;
Shuyat ben Hadim  803-804 ;
Desconegut 804-808;
Yahya ben Muad 808-810 ;
Abd al-Malik ben al-Salih (segona vegada) 810-811 ;
Sulayman ben al-Mansur 811-815 ;
Tahir ben al-Husein 815-821 ;
Abdallah ben Tahir  821-822 ;
Desconegut 822-828;
Abu Ishaq Muhammad al-Mutasim (Califa 833-42).828-829 ;
Al-Abbas ben  al-Mamun (Califa 833-838) 829-833 ;
Ali ben Ishaq 833-841 ;
Ridja ben Ayyub al-Hadari 841-847 ;
Malik ben Sauq al-Taglibi 847-850 ;
Ibrahim al-Muyad ben Mutawakkil 850-854 ;
Al-Fath ben Hakan al-Turki 855-861 ;
Isa ben Muhammad ben al-Shayh 861-864 ;
Desconegut 864-871;
Amadjur  871-872 ;
Abu Ahmad Talha al-Muwaffak ben Mutawakkil 872-878 ;

 Governadors abbsides autnoms .

a Ahmad ben Tulun d'Egipte 878-884;
Khumarawayh d'Egipte (fill) 884- 896;
Tughdj ben Djuff 896 -902;
Muhammad ben Sulayman 902-903;
Abu Bakr Muhammad ben Tughdj al-Ikhshid (d'Egipte 935- 946) 903-933;
Abu al-Abbas Ahmad ben Kaigaliq 933-935 ;
Abu Bakr Muhammad ben Tughdj al-Ikhshid (d'Egipte 935- 946) 935-943;
Muhammad ben Yazdad al-Shahrzur 943-945 ;

 Emirs .

Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan (d'Alep 944-67) 945 ;
Abu Bakr Muhammad ben Tughdj al-Ikhshid (d'Egipte 935- 946) 945-946;
Muhammad ben Raik 946 ;
Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan (segona vegada) 946-947 ;
a Egipte 947-969;
Abu Ali Djafar ben Fallah al-Katam  969-970;

 Governadors fatimites autnoms . 

Desconegut 970-973 ;
Zalim ben Mauhub al-Ukayl 973-974 ;
Djaysh ben Muhammad 974 ;
Rayn al-Muizz 974 ;
Alp Tegin al-Muizz 974-977 ;
Kassam al-Turab  977-983 ;
Bal Tegin al-Turk 983 ;
Bakdjur 983-991 ;
Munir al-Hadim 991 ;
Magu Tegin 992-996 ;
Sulayman ben Fallah 996 ;
Bishara al-Ikhshid 997-998 ;
Djaysh ben Muhammad (segona vegada) 998-1000 ;
Sulayman ben Fallah (segona vegada) 1000-1002 ;
Abul-Hasan Ali ben Said al-Dawla Said Abul Fadail tamb nominal emir d'Alep 1002-1004) 1002-1004 ;
Abu Salih Muflih al-Lihyan  1004-1009 ;
Hamid ben Mulham 1009 ;
Wadjik al-Dawla Abu al-Muta Zul-Karnayn Hamdan 1010-1011 ;
Badr al-Attar 1011-1012 ;
Abu Abdallah al-Muzahhir  1012-1014 ;
a Egipte directament 1015-1021 ;
Abd al-Rahman ben Ilyas 1015-1021 ;
Wadjik ad-Dawla Abu al-Muta Zul-Karnayn Hamdan (segona vegada) 1021-1023 ;
Shihab ad-Dawla Shah Tegin 1023-1024 ;
Wadjik ad-Dawla Abu al-Muta Zul-Karnayn Hamdan (segona vegada) 1024-1028 ;
a Egipte directament 1028-1041 ;
Anushtegin al-Dizbar 1028-1041 ;
Nasir ad-Dawla Abu Ali al-Husein al-Hamdan 1041-1048 ;
Baha al-Dawla Takiq al-Saklab 1048-1049 ;
Uddat al-Dawla Rifq al-Mustansir 1049 ;
Muin al-Dawla Haydar ben Adud al-Dawla 1049-1058 ;
Makin al-Dawla Abu Ali al-Hasan ben Ali 1058 ;
Nasir al-Dawla Abu Ali al-Husein al-Hamdan (segona vegada) 1058-1060 ;
Sebuq Tegin 1060 ;
Muwaffaq al-Dawla Djauhar al-Mustansir 1060-1061 ;
Husam al-Dawla ben al-Bashinak 1061 ;
Uddat al-Dawla ben al-Husein 1061 ;
Muin al-Dawla Haydar ben Adud al-Dawla (segona vegada) 1061-1063 ;
Badr al-Djamal 1063 ;
Hisn al-Dawla Haydar ben Mansur 1063-1067 ;
Kutb al-Din Baris Tegin 1068-1069 ;
Hisn al-Dawla Mualla al-Kitam  1069-1071 ;
Desconegut 1971-1075 ;
Zain al-Dawla Intisar ben Yahya al-Masmud 1075-1076 ;
Atziz ben Uvak al-Khwarizmi 1076-1079, independitzat.

 emirs seljcides .

Tadj ad-Dawla Abu Said Tutush I(emir d'Alep 1085-1086, i 1094-1095) 1079-1095 ;
Abu Nasr Shams al-Muluk Dukak I  1095-1104 ;
Tutush II   1104 ;
Muhi ad-Din Baktash  1104;

dinastia brida .

Saif al-Islam Zahir al-Din Tughtakin 1104-1129 ;
Tadj al-Muluk Buri 1129-1132 ;
Shams al-Muluk Ismail  1132-1135 ;
Shihab al-Din Mahmud  1135-1139 ;
Djamal al-Din Muhammad 1139-1140 ;
Mudjir al-Din Abak 1140-1154 ;
Muin al-Din Umar, atabeg 1140-1150;
A Nur al-Din Mahmud 1154-1174 (a Alep i Damasc);

 dinastia aibida .

Malik al-Salih Ismail 1174-1175;
Shams al-Dawla ben al-Mukaddam 1175-1176;
Salad 1176-1186;
Al-Afdal Ali Abul Hasan 1186-1196;
Al-Malik Al-Adil I 1196-1200 (sobir fins el 1207);
Al-Malik al-Muazzam Isa Sharaf al-Din (governador 1200-1207 i 1226-1227)  1207-1226 ;
Mangubirti Khwarizmshah 1226-1227;
Al-Malik al-Nasir Dawud Sala al-Din 1227-1228 ;
Al-Ashraf I Musa Abul Fath Muzaffar al-Din 1228-1237 ;
Al-Salih I Ismail Imad ad-Din 1237-1243 ;
Al-Salih II Ayyub Najm ad-Din 1245-1248  (d'Egipte 1240-1248);
Al-Muazzam Turan Shah Ghiyath ad-Din 1248-1250  (d'Egipte 1248-1250);
Al-Malik al-Nasir Yusuf Salah al-Din (a Alep 1236-1260) 1250-1260 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77654" title="Romany de la Selva" nonfiltered="808" processed="806" dbindex="30873">

Romany de la Selva s una entitat de poblaci del municipi de Santa Cristina d'Aro. Se situa al cor de la serralada de les Gavarres martimes, a 325 m sobre el nivell del mar i a uns 6 km de Platja d'Aro, a la Costa Brava centre.

Llocs d'inters.
La zona tradicionalment adscrita a la parrquia de Romany de la Selva disposa d'un divers i ric patrimoni.

D'una banda, hom troba el patrimoni natural. La poblaci de Romany es troba inserida al bell mig del masss de les Gavarres martimes, que s un espai natural protegit (PEIN) per la Generalitat de Catalunya. Dins l'rea de l'entitat de poblaci, s'hi poden trobar les fonts de Romany (Font del Prat, font Josepa, font de la Vall, font Sotera, font del Llop i font dels Castanyers), diverses rutes i senders, a ms d'un sender de Gran Recorregut (GR-92), paratges naturals (les Mirandes  amb el seu mirador sobre la vall d'Aro , les Valls, la Castanyeda d'en Cama, l'Hort de Can Cama, el puig l'Aldric, el puig dels Dlmens, el puig del Roquet o el puig d'en Pon). Igualment, hi ha exemplars de grans arbres, com el Pi gros d'en Cama (un Pinus pinea) o el Suro gros del Senyal Vell (un Quercus suber).

D'una altra, hi ha el patrimoni historicoarqueolgic. En aquest cas, sobresurten dos elements: el nucli antic de Romany i els conjunts megaltics, habituals a la zona. Quant al nucli antic, consta de diverses masies i cases pairals, tot destacant la masia El Refugi o Can Git, l'esglsia de Sant Mart de Romany  datant la nau de planta de creu grega del segle X i el campanar del segle XI  i la rectoria vella. Cal sumar-hi la creu del terme de Romany, d'estil modernista, i situada a l'era de can Git. Quant als conjunts megaltics, Romany disposa d'un dels conjunts funeraris (dolmen) ms ben conservats de la regi: la Cova d'en Daina. Igualment, hom pot trobar el Dolmen del Roquet, la Cista d'en Git i alguns menhirs dispersos, com el menhir de la Murtra.

Finalment, un altre patrimoni destacat s el literari, format pels espais de l'escriptora catalana Merc Rodoreda, que visqu i escrigu a Romany, a ms d'sser-hi enterrada.

Histria.
L'antiga parrquia de Romany de la Selva fou una de les quatre parts fundacionals del municipi actual de Santa Cristina d'Aro, en segregar-se al 1858 de Castell d'Aro. Documentada d'en el 1019, la poblaci es dedic principalment a l'explotaci dels recursos forestals, al cultiu de sec i de regadiu  a ms d'alguna vinya espordica  i, ms secundriament, a la ramaderia. Els masos principals d'aquesta economia fonamentalment rural foren el mas Salvador de Romany, el mas Terradas, el mas Git o el mas Cama (conegut com El Refugi).

Amb el desarrollismo de l'economia espanyola, un dels propietaris rurals emprengu la creaci d'una urbanitzaci adjacent al nucli antic de Romany a la fi del decenni de 1960. Aprofitava el gran desenvolupament de la indstria turstica a la vena Costa Brava centre i el creixement de la demanda de segones residncies de vacances a la zona. Per b que no s'ha acabat de desenvolupar plenament, la poblaci de Romany viu actualment d'aquest model forjat al dit decenni de 1960, amb la creaci d'alguns serveis turstics bsics, tal com els de la restauraci.

Merc Rodoreda i Romany.
L'any 1972 l'escriptora Merc Rodoreda s'install en un dels nous xalets de la urbanitzaci adjacent al nucli de Romany, desprs de retornar de l'exili. Aquest xalet, apellat aleshores El Senyal (avui El Senyal Vell), propietat de la seva amiga Carme Manrubia fou testimoni de l'acabament de la novella Mirall trencat (1974), del recull de Viatges i flors (1980) i de la redacci de Quanta, quanta guerra... (1980), la seva darrera novella publicada en vida. Estudioses de l'obra de Rodoreda com Maringela Vilallonga o Carme Arnau han assenyalat la importncia dels espais de Romany a la literatura de la darrera etapa de l'escriptora. A ms, hi ha una demostrada presncia d'aquests espais dins les novelles esmentades o els "Viatges a uns quants pobles" de Viatges i flors. Aix, apareixen parts del jard del xalet El Senyal Vell a Mirall trencat, ats que la redacci fou parallela a la concepci del jard. Igualment, "Viatge al poble de la por" de Viatges i flors s un retrat quasi literal de la casa i el seu jard. En aquesta lnia, Quanta, quanta guerra... immortalitza la masia El Refugi i els boscos de Romany. L'estudiosa Vilallonga destaca aix l'estreta relaci que es palesa entre les obres de la darrera etapa de Rodoreda i el seu entorn ms immediat de Romany, que converteixen la poblaci en un espai literari en si.

Rodoreda mor l'any 1983 a Girona i fou enterrada al cementiri de Romany de la Selva, tal com ella havia desitjat.

Galeria.



Bibliografia.
ARAG, Narcs-Jordi; VILALLONGA, Maringela, Atles literari de les terres de Girona. Segles XIX i XX. Girona: Diputaci de Girona, 2003. ISBN 84-95187-46-9;
ARNAU, Carme, Miralls mgics. Aproximaci a l'ltima narrativa de Merc Rodoreda. Barcelona: Edicions 62, 1990. ISBN 84-297-3107-5;
NADAL, Marta, De foc i de seda. lbum biogrfic de Merc Rodoreda. Barcelona: IEC, Edicions 62, 2000. ISBN 84-297-4771-0;
VILALLONGA, Maringela, "Els arbres, Romany i Merc Rodoreda", a Revista de Girona, 157 (1993), pp. 86-91.
VILALLONGA, Maringela, "Merc Rodoreda, vint anys desprs", a Revista de Girona, 217 (2003), pp. 107-113.
VILALLONGA, Maringela, "Indret: Romany de la Selva", a Gavarres, 5 (2004), pp. 106-110. ;

Enllaos externs.
Llocs d'inters i senders ;
El sender GR-92 ;
Informaci sobre Sant Mart de Romany ;
Informaci sobre el dolmen de la Cova d'en Daina ;
Informaci sobre Merc Rodoreda a Romany ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77655" title="Thngol" nonfiltered="809" processed="807" dbindex="30874">
Elu Thngol s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. Va ser Rei de Driath i Rei Suprem dels Sndar. 

Elu s la forma sndarin del seu nom original en quenya Elw, que significa "home de les estrelles". Thngol era el seu sobrenom i prov de Sindcollo, "capa grs". 

Va despertar-se amb la resta dels elfs a les ribes del llac Cuivnen. Va ser designat com a ambaixador de la seva tribu, els teleri, per acompanyar el Vala Orom a visitar Vlinor i ajuds a la seva gent a decidir si valia la pena emprendre el Gran Viatge cap a l'Oest. En la visita l'acompany el representant dels oldor, Finw, amb qui es feren molt bons amics.

Un cop decidit d'anar cap a Vlinor, els teleri eren els que menys depressa avanaven i quan van arribar l'illa mbil de Tol Eressa ja havia partit. Van haver de quedar-se vivint a Belerand esperant que Tol Eressa torns. Durant aquest tempes, molts Teleri van enamorar-se d'aquelles terres i van decidir quedar-s'hi. Thngol va trobar Mlian la Maia als boscos de Nan lmoth va quedar captivat per la seva bellesa. Van casar-se i van esdevenir els reis dels Teleri que es van quedar a Belerand, que van passar a ser coneguts com els sndar.

El seu germ, Olw, es convert en el de rei dels teleri que van marxar de Belerand per establir-se a Vlinor.

Ell i Mlian van tenir una filla Lthien, que es diu que va ser la dona ms bonica que mai va existir.



A l'arribar a Belerand, els senyors dels nldor van amagar a Thngol els fets de la Matana d'Aqualond, on el seguidors de Fanor havien assassinat i robat els vaixels als teleri parents de Thngol. Fins i tot els nldor que no van intervenir en el crim se'n sentien culpables i guardaven silenci. Eventualment Crdam el Mestre d'Aixa va sentir el rumor i ho transmet a Thngol. Indignat, Thngol va exigir explicacions a Fnrod Felagund, que va guardar silenci per no delatar els seus parents. Per el seu germ ngrod no va voler continuar soportant la culpa i va acusar els fills de Fanor de la matana i dels sofriments de la casa de Finarfin al travessar el Helcarax. Thngol va perdonar les cases de Fingolfin i Finarfin, per va prohibir que a partir d'aleshores es parls quenya, la llengua d'Aman que parlaven el nldor. A partir d'aleshores, l'idioma principal dels elfs a la Terra Mitjana va ser el sndarin.

Lthien es va enamorar d'un home anomenat Beren. Thngol es va oposar al matrimoni, ja que estimava molt la seva filla i li desagradaven els homes. Per fer desistir Beren va exigir com a ofrena per la m de la seva filla un Silmaril de la corona de Mrgoth, pensant que era impossible d'obtenir. Per Beren, amb l'ajuda de Lthien, van aconseguir portar el Silmaril a Thngol i aquest va haver de permetre el matrimoni.

Va ser el Silmaril la causa de la mort de Thngol: es va obsessionar tant amb la joia que va demanar als nans que l'incrustessin en un collaret, que s'anomen Nauglamir. Per els nans tamb van quedar obsessionats per la belles a del Silmaril i van assassinar a Thngol per robar-lo, iniciant la cadena d'esdeveniments que acabaria amb la destrucci de Driath i la dispersi de la seva gent.


Genealogia de la Casa d'Elw.

             ---------------------
             |                   |                 
 Mlian = (Elw)Thngol         Olw
        |                        |
     Lthien = Beren       -------------------   
             |             |                 |
            Dior        Erwen = Finarfin   altres fills
                               |
                            Fnrod
                            ngrod (Pare d'Ordreth)
                            Aegnor
                            Galdriel
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77663" title="Olw" nonfiltered="810" processed="808" dbindex="30875">
Olw s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. Va ser Rei dels Teleri a Aman, i germa petit d'Elw (Thngol), rei dels Sndar.

Elw i Olw eren senyors del tercer clan dels elfs, els Teleri, i junts van liderar la seva gent des del llac Cuivinen cap a l'oest. Dels tres clans dels elfs els teleri eren els que menys depressa avanaven i quan van arribar l'illa mbil de Tol Eressa ja havia partit. Van haver de quedar-se vivint a Belerand esperant que Tol Eressa torns.

Durant l'estada a Belerand, Elw va desaparixer i Olw va acabar de conduir els teleri a Vlinor. Un cop arribat all van fundar diverses ciutats, entre elles la d'Alqualond on Olw es va establir com a Rei dels Teleri a Aman. 

La seva filla Erwen va casar-se amb Finarfin, de la casa de Finw.

Genealogia de la Casa d'Elw.

             ---------------------
             |                   |                 
 Mlian = (Elw)Thngol         Olw
        |                        |
     Lthien = Beren       -------------------   
             |             |                 |
            Dior        Erwen = Finarfin   altres fills
                               |
                            Fnrod
                            ngrod (Pare d'Ordreth)
                            Aegnor
                            Galdriel












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77669" title="ACID" nonfiltered="811" processed="809" dbindex="30876">
En el context de bases de dades, ACID (acrnim angls de Atomicity, Consistency, Isolation, Durability) sn tot un seguit de propietats que ha de complir tot sistema de gesti de bases de dades per tal de garantir que les transaccions siguin fiables. 

Una transacci, en el context de bases de dades, s una simple operaci lgica feta sobre les dades. Un exemple de transacci s la transferncia de fons d'un compte a un altre, encara que consisteixi en diverses operacions individuals (com extreure d'un compte i ingressar a l'altre).

Concretament, l'acrnim ACID significa:

Atomicitat: Una transacci o b finalitza correctament i confirma o b no deixa cap rastre de la seva execuci.
Consistncia: La concurrncia de transaccions no pot produir resultats anmals.
Allament (o Isolament): Cada transacci del sistema s'ha d'executar com si fos l'nica que s'executa en aquell moment en el sistema.
Definitivitat: Si es confirma una transacci, el resultat d'aquesta ha de ser definitiu i no es pot perdre.

Atomicitat.
s l'habilitat d'un SGBD de garantir que, o sn executades totes les tasques que intervenen en una transacci, o b no se n'executa cap. Una transferncia de fons es pot completar o b pot fallar per multitud de raons, per l'atomicitat garanteix que un compte no li seran retirats els fons si l'altre compte no els rep.

Consistncia.
La consistncia es referix a que la base de dades ha d'estar en un estat quan acaba una transacci que ha de ser coherent amb l'estat que tenia en comenar la transacci. Aix vol dir que una transacci no pot trencar les regles, o les restriccions d'integritat de la base de dades. Si una restricci d'integritat planteja que tots els comptes han de tenir un balan positiu, aleshores, qualsevol transacci que doni un balan negatiu del compte ser avortada.

Allament.
L'allament es refereix a l'habilitat de les aplicacions de fer que les operacions en una transacci estiguin allades de totes les altres operacions. Aix vol dir que cap operaci externa a la transacci podr veure les dades en un estadi intermedi. Un treballador d'un banc pot veure els fons transferits d'un compte o de l'altre, per mai quan ja s'havien extret d'un compte i encara no s'havien carregat a l'altre.
Ms formalment, l'allament significa que la histria de les transaccions s serialitzable. Per motius de rendiment, aquesta habilitat s sovint relaxada.

Definitivitat.
La definitivitat o durabilitat es refereix a la garantia que un cop un usuari ha estat notificat de l'xit d'una transacci, aquesta persistir, no pot ser desfeta. Aix vol dir que ha de poder sobreviure a una fallada del sistema, i que el sistema de base de dades ha comprovat les restriccions d'integritat i no ha d'avortar la transacci. Molts SGBD implementen la durabilitat escrivint totes les transaccions en un registre que pot ser tornat a executar per recrear l'estat del sistema just abans de la fallada. Una transacci solament pot ser considerada 'tancada' (committed) un cop s'ha incls al registre.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77670" title="Arthedain" nonfiltered="812" processed="810" dbindex="30877">
En el marc del llegendari de J.R.R. Tolkien, Arthedain s un del tres regnes de la Terra Mitjana que van sorgir de la divisi d'rnor durant la Tercera Edat.

Durant el regnat d'Erndur els seus tres fills ja mostraven disputes pbliques, que es van convertir en una guerra civil a la mort del seu pare l'any 861 de la Tercera Edat. mlaith, l'hereu legtim al tro d'rnor, va rebre l'oposici dels seus dos germans. Incapa de resoldre la situaci, va veure redu el seu regne a la regi d'Arthedain, que aproximadament comprenia les terres a l'oest del Brandun i al nord de la gran carretera de l'est. Els seus germans van fundar els regnes de Cardolan i Rhudaur al sud i a l'est.

La capital del regne era a Frnost, i Bree era un dels pobles ms importants. L'antiga ciutat d'Annminas tamb estava compresa dins les fronteres, per en aquell temps ja estava abandonada i en runes.

L'any 1300 de la Tercera Edat va aparixer el regne d'ngmar a la frontera septendrional d'Arthedain. El seu rei era el Senyor dels Nazgl, tot i que aix no era conegut pels dnedain. Davant d'aquesta nova amenaa Cardolan es va posar sota la protecci d'Arthedain, i els monarques van tornar a fer-se anomenar reis d'rnor. 

Amb el temps, Cardolan i Rhudaur van ser conquerits per ngmar. Arthedain va resistir durant ms de 500 anys, per l'any 1974 Frnost va caure. L'ltim rei d'Arthedain, rvedui, va morir ofegat quan la nau amb que fugia va naufragar.

Un cop arribada l'ajuda del regne de Gndor al sud, els dnedain van derrocar el ngmar. Per les guerres havien dalmat molt la zona i el fill d'rvedui, ranarth, no va reconstrur el regne i es va convertir en el primer capit del dnedain.

Reis d'Arthedain.

L'any 1349 de la Tercera Edat, els tres fills del des rei d'rnor van disputar una guerra civil i es va dividir el reialme en Arthedain, Rhudaur i Cardolan. El fill va regnar a Arthedain i la seva lnea va ser l'nica que no es va interrompre:

mlaith (861-946). Fill gran d'Erndur, des rei d'rnor.
Bleg (946-1029);
Mllor (1029-1110);
Clepharn (1110-1191);
Celebrndor (1191-1272);
Mlvegil (1272-1349);
rgeleb I (1349-1356). A partir d'ell, tots els seus descendents porten el sufic Ar- (alt, reial), reclamant la sobirania sobre tot rnor.
rveleg I (1356-1409);
raphor (1409-1589);
rgeleb II (1589-1670);
rvegil (1670-1743);
rveleg II (1743-1813);
raval (1813-1891);
raphant (1891-1964);
rvedui (1964-1975). ltim rei del Regne del Nord.

Al voltant de l'any 1300, quan Cardolan es va posar sota la seva protecci, el rei d'Arthedain Argeleb es va fer anomenar reis d'rnor i va recuperar la vella numeraci. Aix, rgeleb, 7 Rei d'Arthedain era conegut el 17 Rei d'rnor.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77672" title="Eldrion" nonfiltered="813" processed="811" dbindex="30878">
Eldrion s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. s fill d'ragorn i Arwen, nascut a la Quarta Edat, i va ser el segon rei del Regne Reunificat d'rnor i Gndor.

"Eldrion" significa "l'hereu dels elfs". Se sap que almenys va tenir dues germanes.

Eldrion descendeix de diverses cases reials dels elfs i dels edain, incloent-hi els tres reis suprems dels elfs. A travs de la seva mare s nt d'lrond de Rivendell, besnt de Galdriel de Lothlrien, besnt d'Erendil el Mariner. A travs del seu pare descendeix dels reis d'rnor i de Gndor, i dels reis de l'antiga Nmenor.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77674" title="Planeta extrasolar" nonfiltered="814" processed="812" dbindex="30879">
Un planeta extrasolar o exoplaneta s un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris diferents del nostre. Tot i que se'n sospitava l'existncia des de feia temps, no es van comenar a descobrir fins a la dcada de 1990, grcies a la millora en les tcniques de detecci. El primer planeta extrasolar descobert orbitant una estrella de la seqncia principal van ser 51 Pegasi b, descobert el 1995 per Michel Mayor i Didier Queloz de l'Observatori de Ginebra. Aquest planeta t una massa comparable a la de Jpiter. Des de llavors ms d'un centenar de planetes han estat descoberts per diferents grups internacionals.

Amb data octubre de 2006 es coneixen 208 planetes extrasolars en 174 sistemes planetaris, 21 dels quals sn mltiples. El ms semblant a la Terra, en massa, s l'OGLE-2005-BLG-390 L b, descobert el 2005, i la massa del qual val unes 5,5 vegades la massa de la Terra. El primer sistema extrasolar descobert amb ms d'un planeta va ser Andromedae.

 Descobriment .
Aleksander Wolszczan, un astrnom polons va anunciar el 1993 el descobriment de 3 objectes subestellars de massa petita orbitant el plsar PSR 1257+12. Aquests van ser els primers planetes extrasolars descoberts i l'anunci va ser tota una sorpresa. Es creu que aquests planetes es formaren de les restes de l'explosi de supernova que va produir el plsar.

Els primers planetes extrasolars al voltant d'estrelles de la seqncia principal van ser descoberts el 1990 en una dura competici entre equips sussos i nord-americans. El primer planeta extrasolar va ser anunciat per Michel Mayor i Didier Queloz, del grup sus, el 6 d'octubre de 1995. L'estrella principal era 51 Pegasi i el planeta s'anomen 51 Pegasi b. Uns mesos ms tard l'equip americ, liderat per Geoffrey Marcy, de la Universitat de Califrnia, va anunciar el descobriment de dos nous planetes. La cursa per trobar nous planetes no havia fet ms que comenar. Nombrosos anuncis en premsa i televisi han divulgat alguns d'aquests descobriments, considerats en el seu conjunt com una de les revolucions de l'astronomia a finals del segle XX.

En l'actualitat hi ha nombrosos projectes de les agncies espacials NASA i ESA per al desenvolupament de missions capaces de detectar i caracteritzar l'abundncia de planetes, aix com de detectar planetes de tipus terrestre (el primer descobert fins a la data s Gliese 876 d). L'ambiciosa missi Darwin/TPF proposada per d'aqu a 20 anys seria capa d'analitzar les atmosferes d'aquests planetes terrestres tenint la capacitat de detectar vida extraterrestre mitjanant l'anlisi espectral d'aquestes atmosferes. Aquestes dades permetran abordar estadsticament qestions profundes, com l'abundncia de sistemes planetaris semblants al nostre o el tipus d'estrelles en les quals s ms fcil que es formin planetes.

 Caracterstiques dels sistemes planetaris extrasolars .
Durant els primers anys de descobriments de planetes extrasolars la majoria d'aquests eren sistemes peculiars, amb perodes orbitals petits i rbites excntriques molt properes a l'estrella central. Una de les primeres coses que va sorprendre fou la presncia relativament abundant de planetes gegants, de l'estil de Jpiter, en rbites molt petites, sovint ms petites que l'rbita de Mercuri. Aquests planetes s'anomenen de vegades Jpiters calents. s cert que el mtode de detecci mitjanant les velocitats radials (vegeu la segent secci) afavoria el descobriment de planetes gegants molt propers a la seva estrella central. En els ltims anys els astrnoms han pogut refinar els seus mtodes, trobant sistemes planetaris ms semblants al nostre. Tanmateix, una fracci important dels sistemes planetaris t planetes gegants en rbites petites, molt diferents del nostre sistema solar i la detecci de planetes tipus terrestre roman fora de les capacitats tecnolgiques actuals. En tot cas, tots els planetes extrasolars detectats fins a la data sn gegants gasosos, les seves masses sn grans, comparables a la de Jpiter encara que tpicament ms massius. Recentement s'han descobert nous candidats planetaris de masses unes 15 vegades la massa terrestre, s a dir, comparables a Nept.

Els Jpiters calents han trastocat les teories ms o menys establertes sobre formaci del sistema solar, que assumia la preeminncia de planetes petits i rocallosos a prop de l'estrella central i de gegants gasosos a les zones ms allunyades. Actualment existeix un cert consens sobre la formaci d'aquests planetes en rbites ms externes i la seva migraci primerenca cap a les rbites interiors. Aquesta migraci est determinada per la interacci gravitatria amb el disc circumestellar de material en el qual es forma el planeta. En aquest aspecte sembla haver-hi una certa relaci entre la metallicitat de l'estrella central i la presncia de planetes.

El planeta extrasolar del qual es coneixen ms dades rep el nom de HD209458b, provisionalment anomenat Osiris. Es tracta d'un planeta de tipus Jpiter calent amb la massa d'un gegant gass per orbitant molt a prop de la seva estrella principal. El planeta passa per davant de la seva estrella peridicament oferint trnsits amb qu s'ha pogut obtenir una major informaci sobre la seva rbita, mida i atmosfera.

 Mtodes de detecci .
Fins fa poc temps tots els mtodes de detecci de planetes extrasolars, eren mtodes indirectes, ja que la feble lluminositat dels possibles planetes i la seva gran proximitat a les estrelles respectives, en feia impossible una observaci directa amb mtodes ptics. Per aix tots els mtodes es basen en els efectes que el planeta o planetes produeixen sobre l'estrella o sobre el material que els envolta (en el cas d'estrelles joves). Noms en els darrers anys s'ha assolit la capacitat d'observar directament la radiaci infraroja emesa per alguns planetes extrasolars, tot i que encara es discuteix si es poden qualificar de planetes o serien ms aviat petites nanes marrons.

 Velocitats radials: Aquest mtode es basa en l'efecte Doppler. El planeta, en orbitar l'estrella central, exerceix tamb una fora gravitacional sobre aquesta, de manera que l'estrella gira al voltant del centre de masses com del sistema. Les oscillacions de l'estrella poden detectar-se mitjanant lleus canvis en les lnies espectrals, segons si l'estrella s'apropa a nosaltres (desplaament al blau) o s'allunya (desplaament al vermell). Aquest mtode ha estat el ms reeixit en la recerca de nous planetes.

 Astrometria: Com l'estrella orbita el centre de masses del sistema, es pot intentar registrar les variacions de posici i l'oscillaci de l'estrella. Tanmateix, aquestes variacions sn tan petites que el mtode no ha estat factible de moment. Histricament el mtode astromtric va proporcionar els primers candidats a planetes extrasolars, tots ells desbancats posteriorment. El ms fams dels falsos planetes extrasolars detectats per astrometria va ser detectat a l'estrella de Barnard.

 Trnsits: Consisteix a observar fotomtricament l'estrella i detectar subtils canvis en la seva magnitud aparent quan un planeta gira al voltant d'ella. El mtode dels trnsits, juntament amb el de la velocitat radial, poden utilitzar-se per caracteritzar millor l'atmosfera d'un planeta, com en els casos de HD209458b i els planetes OGLE-TR-40 i OGLE-TR-10. Ambds mtodes sn ms eficaos amb els planetes gegants ms propers a l'estrella principal, per la qual cosa noms poden caracteritzar una lleu fracci dels planetes detectats.

 Microlents gravitatries: L'efecte de lent gravitacional es produexi quan els camps gravitatoris del planeta i de l'estrella actuen per augmentar o focalitzar la llum d'una estrella distant, situada en segon pla. Perqu el mtode funcioni, els tres objectes han d'estar quasi perfectament alineats. El principal defecte d'aquest mtode s que les possibles deteccions no sn repetibles i el planeta aix descobert hauria de ser estudiat addicionalment per algun dels mtodes anteriors.

 Pertorbacions en discs circumestelars: En estrelles joves, amb discs circumestelars de pols al seu voltant, s possible detectar irregularitats en la distribuci de material al disc, ocasionades per la interacci gravitatria amb un planeta. Es tracta d'un mecanisme similar al que actua en el cas dels satllits pastors de Saturn. D'aquesta manera ha estat possible inferir la presncia de 3 planetes orbitant l'estrella Pictoris i d'un altre planeta orbitant l'estrella Fomalhaut (HD 216956). En estrelles encara ms joves la presncia d'un planeta gegant en formaci seria perceptible a partir del buit de material gass que deixaria al disc d'acreci.

 Observaci directa: El mar de 2005 l'equip del Spitzer Space Telescope pogu detectar directament la radiaci infraroja emesa per dos planetes extrasolars ja coneguts: HD 209458 b and TrES-1. Mesuraren les seves temperatures en 1.060 K per a  TrES-1 i en 1.130 K per a HD 209458 b. Aix obr la porta a poguer detectar nous planetes grcies a la seva radiaci infraroja. Tamb el 2005 dos grups, utilitzant el Very Large Telescope de l'European Southern Observatory anunicaren l'observaci directa d'imatges de planetes extrasolars: GQ Lupi b i 2M1207 b, tot i que no est clar si sn grans planetes o petites nanes marrons.

 Vegeu tamb .
 Llista de planetes extrasolars;
 Sistema solar;

 Enllaos i referncies .
 The Extrasolar Planets Encyclopaedia - Catleg exhaustiu dels planetes extrasolars descoberts.   ;
 Extrasolar visions - Novetats i recursos didctics i divulgatius sobre el tema; excellents grfics i simulacions. ;
 PlanetQuest - Projecte de la NASA per a la detecci de planetes extrasolars.  ;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77677" title="Sentit" nonfiltered="815" processed="813" dbindex="30880">


 Sentit (percepci);
 Sentit (matemtic);
 En lingstica i literatura s la intencionalitat amb qu es diu una oraci o discurs; s all que es vol dir; en canvi el significat s all que es diu, ents literalment. P.ex.: Que ve el professor! significa 've el professor'; en canvi el sentit pot ser: "que tothom es posi al seu lloc". S'usa especialment en lingstica pragmatical i lingstica del text.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77679" title="Damnis" nonfiltered="816" processed="814" dbindex="30881">
Els Damnis foren un poble d'Esccia que esmenta Claudi Ptolemeu. Es coneixen els pobles de la vora: al sud-oest tenien els Selgoves; al nord-oest als Novantes (que tenien quatre ciutats principals: Carbantorigum, Uxelum, Corda i Trimontium); al nord els Gadenis;  al sud al Ottadinis (amb les ciutats de Curia i Bremenium); i al nord-est tenien als Epidis. Ptolomeu els esmenta tamb com damnonis.

Les principals ciutats dels damnis foren Colania, Vanduaria, Coria, Alauna, Lindum i Victoria. El nom de damnonis apareix a una inscripci a Carvoran (una estaci al Vallum, esmentada com Magna a Notitia Imperium) on s'esmenta una Civitas Dumni i una Civitas Dumnoni, sens dubta la mateixa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77681" title="Daorsis" nonfiltered="817" processed="815" dbindex="30882">
Els daorsis o daorizis (llat daorsi o daorizi) foren un poble d'Illria a la vora del riu Naro (Narenta). Foren aliats de Roma i quant els dlmates i els daorsis es van enfrontar, els romans van intervenir en favor dels seus aliats el 156 aC. El seu territori estava dividit segons Plini en 17 petites subdivisions anomenades decries. Van emetre moneda d'estil similar a les del rei Gentius d'Illria (180 aC-168 aC)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77686" title="Dafne (Antioquia)" nonfiltered="818" processed="816" dbindex="30883">
Dafne (llat i grec Daphne) fou una famosa cova i santuari d'Apollo prop d'Antioquia de Sria. Era situada al sud-oest d'Antioquia a menys de 10 km. El lloc era agradable i tenia moltes fonts (entre elles la famosa de Castlia) i arbres. El santuari tenia el privilegi d'asil. 

Fou fundat per Seleuc I Nictor com a centre religis per glorificar a la famlia a traves d'Apollo, i va rebre els honors del santuari de Delphi a Grcia. El temple d'Apollo i el de Diana foren construts per Seleuc, a qui es duen tamb uns banys, uns jardins i unes columnates. L'esttua del deu fou colossal, en part  feta de marbre i en part de fusta (obra del escultor Bryaxis d'Atenes), i uns jocs e van establir en honor seu (anomenats Jocs de Dafne).

Fou centre de peregrinaci durant segles (dominis selucida i rom) fins al temps de Constant. Pompeu va engrandir el conjunt i Traj va restaurar alguns edificis destruts per un terratrmol. Cmode va instituir uns jocs olmpics a Antioquia a celebrar en un estadi de Dafne.

La decadncia es va accentuar desprs de Juli l'Apstata. L'emperador Zen la va establir com a ciutat sria ordinria.

Era segurament al lloc actual de Beit-el-Maa. La seva possible ubicaci alternativa a Babyla sembla que es massa llunyana a l'antiga Antioquia per ser correcte.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77688" title="Dares" nonfiltered="819" processed="817" dbindex="30884">
Dares (llat Darae) foren una tribu de gtuls de l'actual Marroc, a les muntanyes de l'Atles, vens dels Farusis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77689" title="Drdans" nonfiltered="820" processed="818" dbindex="30885">
Els Dardanis foren un poble del sud-oest de Msia i part de l'Illria. Segons Estrab eren salvatges i vivien en  coves i sota els turons, per eren molt afeccionats a la musica. Culturalment, eren semblants a tracis i illiris, podent-ne ser una barreja, hiptesi refermada pels noms que comparteixen aquestes tribus. Alguns historiadors afirmen que es relacionen amb el poble celta, extrem no demostrat. Els romans els creien emparentats amb una colnia fugida de Troia


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77690" title="Dardnia" nonfiltered="821" processed="819" dbindex="30886">


Nom de dos districtes

Dardnia a Illria i Msia;

Dardnia a Msia;

Dardnia (provncia romana);

Es tambe el nom proposat pel difunt president de Kosovo, Ibrahim Rugova per un possible Kosovo independent.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77692" title="Dardnia (Illria)" nonfiltered="822" processed="820" dbindex="30887">
Dardnia fou un districte al sud-oest de Msia i Illria, que va prendre el seu nom dels habitants, els dardanis. El territori ocupava part de l'actual Kosovo.

Va passar a domini rom al segle II aC pero no fou conquerit definitivament fins a les guerres de Dardnia (75 a 73 aC). A finals de segle fou incorporat a la provncia de nova creaci de Msia i en temps de Traj va formar part de la Msia Superior, fins que va formar provncia separada vers el 294 aC a la reorganitzaci de Diocleci.

Vegeu Dardnia (provncia romana)

La provncia fou incorporada a la prefectura d'Illria oriental durant el regnat de Constant el Gran.

Ibrahim Rugova, el lder dels albanesos de Kosovo, propos recuperar l'antic nom de Dardnia per un Kosovo independent, i la bandera suggerida, blava amb un emblema, inclou el nom "Dardania" en una cinta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77693" title="Dardnia (Msia)" nonfiltered="823" processed="821" dbindex="30888">
Dardnia fou un districte de Msia, sense lmits definits. Estrab el situa a la regi de Troia o Ilium i la zona de la costa de l'Helespont on hi havia les ciutats de Dardnia, Abydos, Sigeion (Sigeium) i altres. Per mai va existir una provncia o districte de Dardnia a Msia i el nom sembla que li fou donat per Estrab basat en l'Ilada, on es parla del poble dels dardanis dirigits per Enees. 

Segons aix Drdanos era un fill de Jpiter i s'hauria establert a la regi de la Trade abans de la fundaci de la ciutat, i seria l'ancestre del rei Pram (cinc generacions entre Drdanos i Pram); una llegenda diu que els dardanis van venir d'Europa i es van establir a Msia. El mtic Drdanos, suposadament vingut de Samotrcia, va trobar el pas ocupat pels Teucris (amb el seu rei Teucre) i es va casar amb la filla del rei, Batia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77695" title="JEGA" nonfiltered="824" processed="822" dbindex="30890">


JEGA es el nom d'un moviment guerriller de Colmbia que pren el seu nom de les inicials de Jorge Elicer Gaitn Ayala, el cap lliberal assassinat el 1948. El seu dirigent es Hugo Antonio Toro lies "Bochica", fugit de pres el 31 de desembre de 1998.

Aquest grup guerriller va ser conegut tamb pel nom de "Dignitat per Colmbia" quan van segrestar al germ de l'expresident colombi Csar Gaviria.

La seva bandera es la nacional colombiana amb l'inscripci "Dignitat per Colmbia"


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77697" title="JBC" nonfiltered="825" processed="823" dbindex="30891">


JBC s un grup guerriller de Colmbia. El seu nom deriva de les inicials de Jaime Bateman Cayn, un dels fundadors del moviment guerriller M-19, mort en un accident aeri prop de Panam. Alguns dels seus liders ms importants han estat capturats per la qual cosa est inoperatiu. Normalment utilitzaren la bandera blau, blanca i vermella a la que solien incloure les sigles.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77698" title="Mort A Segrestadors" nonfiltered="826" processed="824" dbindex="30892">
Mort A Segrestadors (Muerte A Secuestradores, o MAS) s un grup organitzat de Colmbia a mig cam entre la poltica i la delinqncia; est format per militars, membres dels clans de la droga, i familiars de segrestats per la guerrilla. Se'ls relaciona amb comandaments militars i policials. Va sorgir el 2 de desembre de 1981 per contrarestrar el segrest de la filla d'un cap de la droga. El nom fou utilitzat per tota mena de grups paramilitars per porta ja uns anys sense actuar. A la seva imatge va nixer MARCO, Mort als Revolucionaris Comunistes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77699" title="Sentit (fsica)" nonfiltered="827" processed="825" dbindex="30893">
Dins les matemtiques, la fsica o la dinmica, s'entn per sentit el signe positiu o negatiu en les direccions i es representa amb la forma de fletxa de la punta d'un vector. La punta de la fletxa o vector indica si el grfic, fora o moviment dins la direcci s del sentit positiu o negatiu. Aquest sentit ser positiu en:
 Matemtiques - Depenent d'una convenci de signes fixada. Normalment en la geometria plana es pren com a positiu si s'assenyala cap amunt o cap a la dreta del punt de referncia.
 Fsica - Si la fora es dirigeix sense oposar-se a la fora principal, objecte de l'estudi o referent.
 Dinmica- El signe dependr de si l'estudi dinmic es fa des d'una perspectiva nicament matemtica i, per tant, amb una convenci de signes fixa; o des d'una perspectiva fsica i per tant relativa al sistema de referncia que s'utilitzi i que s'haur d'establir prviament de forma clara i precisa.

Cal no confondre sentit amb direcci, ja que les direccions assenyalen una trajectria i contenen ambds sentits. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77700" title="Bandera d'Etipia" nonfiltered="828" processed="826" dbindex="30894">

La bandera d'Etipia es va establir a la Constituci de 1994 i la seva forma final es va regular per decret el 1986.

L'article 3. 1 de la constituci d'Etipia estableix la forma de la bandera del estat (verd, groc i vermell sense ms precisions).

L'article 3. 2 estableix que l'emblema ha de reflectir la igualtat de les nacions, nacionalitats, pobles i religions en Etipia i la seva aspiraci a viure junts. 

L'article 3. 3 estableix que cada estat membre de la Federaci tindr la seva prpia bandera i emblema; els detalls particulars els establiran els parlaments respectius.

La  bandera nacional es va regular d'acord a la proclamaci 16/1996 de 6 de febrer de 1996 que tamb va establir l'escut. Aquesta proclamaci va entrar en vigor el mateix dia.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77705" title="Dia Internacional dels Treballadors" nonfiltered="829" processed="827" dbindex="30897">


El Dia Internacional dels Treballadors, el Primer de Maig s la festa reivindicativa del moviment obrer mundial.

Aquesta jornada de lluita pels drets dels Treballadors fou establerta al congrs obrer socialista celebrat a Pars al 1889. Es decid que, en homenatge als Mrtirs de Chicago l'1 de maig seria el dia de protesta i reclamacions obreres. En aquell moment, la gran reivindicaci que s'establ fou la jornada de 8 hores. La vaga era l'instrument que es decid d'emprar cada 1 de maig per forar el patronat i els Estats liberals a acceptar la jornada de 8 hores.

La campanya tingu molt d'xit i, poc a poc, prengu importncia i es consolid com a jornada de lluita de tot el moviment obrer mundial, ms enll de les tendncies i faccions ideolgiques. Amb la conquesta de millores laborals i socials el dia an perdent crrega reivindicativa per agafar un caire ms festiu i de remembrana dels fets de Chicago de 1886. Actualment, gaireb a tots els pasos occidentals (Estats Units i Gran Bretanya en sn excepcions notables) s un dia festiu i ja gaireb sense crrega reivindicativa; dhuc s'ha perdut el carcter commemoratiu per convertir-se en una simple festa ms del calendari.

 El 1r de Maig actual als Pasos Catalans .

Actualment als Pasos Catalans, el Primer de Maig s celebrat amb diverses manifestacions pels carrers de Barcelona (Barcelons), on hi discorren el bloc CCOO i UGT pel mat, aix com la CNT i tamb la I-CSC. Tamb a la tarda hi discorre la manifestaci anticapitalista formada per diversos blocs, entre els quals, el de CGT, de CO.BAS, Esquerra Independentista (Endavant-Maulets-CAJEI), PCPC, etc.

Enllaos externs.
Rosa Luxemburg: Orgens del Primer de Maig ;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77708" title="Kristinehamn" nonfiltered="830" processed="828" dbindex="30898">

Kristinehamn s un municipi suec del comtat de Vrmland, al centre occidental, amb 18.000 habitants i a 67 metres d'alada. Inclou les ciutats ms petites Bjrneborg, Bckhammar, Nybble i lme.

Geografia.

Kristinehamn est situat a les costes del llac Vnern. Per ser precs, se situa on els petits rius Varnan i Lt drenen el llac. Comptra amb un port. Les ciutats venes sn Karlskoga i Karlstad, la ciutat ms gran de la zona.

Histria.

El poble ha tingut una poblaci resident durant segles, com a mnim des de l'edat medieval. La ciutat es construa llavors al costat del pont sobre el riu Varnan, que en aquell moment tamb indicava la frontera entre Sucia i Noruega. El seu nom era Broo (o Bro) fins el 1642, que significa pont en suec.

Kristinehamn aconseguia una Carta Reial el 1642, i canviava el seu nom en honor a la reina Cristina de Sucia. Aix es qualificava com una de les ciutats histriques de Sucia. Les seves armes de ciutat es designaven amb un bojort, que s un vaixell holands en s al segle XVII.

Llocs d'inters.

Prop de les costes del llac Vnern posa una esttua de Picasso de 15 metres des del 1965.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77711" title="Llista de mots castellans d'origen catal" nonfiltered="831" processed="829" dbindex="30899">

El diccionari de la Real Academia Espaola reconeix unes tres-centes cinquanta paraules d'origen catal. A continuaci s'ofereix una llista dels mots catalans que han penetrat en el vocabulari castell.


A.
abete;
absenta;
acotar;
adrede;
aguaitar;
alambor;
albergue;
alioli (de allioli);
amainar;
amprar;
andarivel;
aoranza;
aorar;
armatoste;
arreo (adverbi);
arel;
arganel;
argue;
arreo;
atiparse;
avellanate;
avera;



B.
babazorro;
bacn (del catal antic bacn, i aquest del llat medieval bac num, "tassa" );
bacoreta;
bagre;
bajel;
bajoca;
baladre;
balda;
balduja;
ballener;
balso;
banda;
banderola;
barcella;
barraca;
bastaje;
bayoco;
bel;
betn;
boj;
boja;
bojar;
boje;
bol;
borde (adjectiu);
borracha;
borraja;
botifarra;
bou;
bovaje;
brazola;
brocatel;
brollar;
buido;
burdel;
buriel ;
butifarra;



C.
cairel;
cadireta;
cajel ;
cajn;
calonge;
camaerlengo;
camota;
cantel;
cantimplora;
canute;
capel;
capica (de capicua, cap i cua);
captol;
capitoste;
capolar;
carquerol;
carquiol;
carrafa;
carraspique;
carretn;
castaola;
cascabel ;
ceje;
celindrate;
ceprn;
chcena;
chafardero;
chamelo;
charnego (del catal xarnego a l'hora que aquest v del castell lucharnego, nocharniego, "nocturn");
choca;
chueta;
chuleta;
chulla;
cimbel;
clavel;
clavellina;
clota;
coca;
codoate;
cohete;
combs (dubts);
conceller;
confite;
congoja;
conrear;
conseller;
convite;
corda;
cordel;
corondel;
correjel;
correo;
cortapisa;
crbol ;
crisol;
cuartera;
cuarterada;


D.
dtil;
derrera;
desgaire;
destre ;
detal;
doncel;
dosel;


E.
embornal ;
embuegar;
empeltre;
empesador;
ensaimada;
envite;
escabel;
escalivada;
escarola;
escarpia (dubts);
esclafar;
escoa;
escomesa;
escudella;
espinel;
esquife;
esquirol (economia);
estoperol;
estrepada;



F.
faena;
fajol;
falla;
fango;
farte;
fsol ;
fideu;
filete ;
fleje;
flojel;
foja ;
fona;
fonbol;
fonje ;
forastero;
forcejar;
formaleta;
formalete;
fornel;
fornel;
fornir;
francalete;
frao ;
frazada;
frjol ;
freo;
fuchina;
fuet;
fuete  (cat. fuet) m. cuba. Ltigo, azote.;
fuar;
fustete;



G.
galdido;
gandaya;
garba;
genol;
gobn;
gobernalle;
granel;
grao;
grapa;
gresca;
greuge;
gros;
grupada;
guaita;
guante;


H.
hordiate;


J.
jcena;
jaloque;
jamugar;
jar ;
jaquir;


L.
lagotero;
libn;
linaje (de llinyatge);
lisa;
loguer;
lonja;


M.
macarra;
maitines;
malcoraje;
mancha;
manigueta;
manjar ;
manuella;
margalln;
mariol;
masada;
masa;
masovero;
mels;
melsa;
menge;
mercader;
mercadera;
mercera;
mero;
metalla;
micer;
min;
mirrauste;
mojada;
mojel;
molde;
molsa;
moncheta;
morel de sal;
moscatel;
mosn;
mosqueta;
mostela ;
mostellar;
mote ;
muelle;
mjol;
musola;



N.
ncar;
naipe;
nao;
naucher;
neto;
nevereta;
ninot;
nolit;
noque;
novecentismo (de noucentisme);
novel;


O.
oraje (de les formes del catal, occit  i francs, derivat del llat *aurat cum, de aura);
orate;
orgullo;
oriol;
oropimente (dorpiment);
osta;


P.
pagel;
pajarel;
palafrn;
palangre;
palenque;
palmejal (de paramitjal);
panoli (de pa amb oli);
pansido;
pantalla;
papel;
paella;
pavorde;
pays;
peaje;
pebete (de pevet);
pelaire;
pelitre;
percanzar;
percha;
perchel;
perno;
perol;
perpunte;
peseta (< peceta diminutiu de pea);
psol;
petar;
picaporte;
pilatero;
pincel;
pinjar;
pionate;
piular;
placer;
plantaje;
poncella;
porcel;
porche;
pota;
pote;
preboste;
prensa;
proejar;
proel ;
pros;



Q.
quijote;


R.
rabasaire;
rabassa morta;
rapa;
rape (pejesapo);
regala;
remiche;
rengle;
reloj;
reo;
retal;
retel;
retrete;
riel;
ringlera;
rol (rolde, rollo);
roquete;
rosca ;
rozagante;


S.
salicor;
salvaje;
sastre;
sardinel;
semblante;
seo;
serpol;
serviola;
siroco;
sirria ;
sobrasada;
soler;
somatn;
sor;
sosa;


T.
tafetn;
taula;
tercerol;
tifo  (fart, replet);
tirabeque;
tercerol;
tortel;
trabucaire;
traite;
trbol;
trenque;
treo;
truque;
turrn;
tusn;


U.
usaje;


V.
vellutero;
ventresca;
viaje;


Z.
zadorija;

Notes.


Referncies.
Rinconcete;
Gran enciclopedia del mundo, 1964, S. A. de ediciones Durvan, Bilbao;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77712" title="Llac Vnern" nonfiltered="832" processed="830" dbindex="30900">

El llac Vnern s el llac ms gran de Sucia i el tercer ms gran d' Europa, situat als comtats de Vstra Gtaland i Vrmland.

Histria.

Geolgicament, es va formar desprs de la darrera glaciaci fa aproximadament 10.000 anys; quan el gel es va fondre, tota Sucia sencera es cobria d'aigua, creant un estret entre Kattegat i el Golf de Btnia. A causa de la subsegent elevaci de terra, els llacs com Vnern i Vttern desaparegueren. Com a resultat, hi ha espcies fsils que romanen des de la glaciaci i que normalment no es troben en llacs d'aigua frescos.

Geografia.

Vnern cobreix una rea de 5.655 km. Est situat a 44 m damunt del nivell del mar i t una mitjana de 27 m de profunditat. La mxima profunditat del llac s 106 m.

Geogrficament se situa a l'rea Gtaland, dividit per uns quantes provncies sueques: la part occidental es coneix com el Dalbosj, i la major part pertany a Dalsland; la part oriental es coneix com Vrmlandsjn, pertanyent les seves parts del nord al Comtat de Vrmland i al del sud al Comtat de Vstra Gtaland.

El seu afluent principal s el Klarlven, que flueix al llac prop de la ciutat de Karlstad, a la costa del nord. s drenat a l'oest sud per Gta lv, que forma part del Canal Gta a travs de Sucia.

Les possibilitats de Vnern sn demostrades per les ciutats centenaries circumdants, oferint pesca i transport fcil a: Karlstad (establert el 1584), Kristinehamn (1642), Mariestad (1583), Lidkping (1446) Vnersborg (1644), ml (1643), Sffle (1951), i indirectament Trollhttan (1916).

Al voltant de l'illa Djur al mig dell llacs i l'arxiplag de Djur, se li ha donat l'estatus de Parc Nacional de Djur.

La carena de Kinnekulle s una atracci turstica popular situada per la costa cap al sud oriental de Vnern.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77714" title="Karlstad" nonfiltered="833" processed="831" dbindex="30901">

Karlstad s un municipi a Sucia centre-occidental amb la ciutat del mateix nom com a capital. La ciutat t 58.055 habitants i el municipi 82.096. Se li va concedir una Carta Reial el 1584. Al segle XVII era la seu d'una dicesi de l'Esglsia de Sucia. Avui t una universitat i un aeroport internacional menor.

Geografia.

El municipi t un terreny variable entre illes i illots i la ciutat de Karlstad es construeix en un delta de riu a la costa nord del llac ms gran de Sucia, el llac Vnern. T el segon port de llacs ms gran al pas desprs de Vsters.

Histria.

A l'illot ms gran de Karlstad, hi havia un lloc anomenat Tingvalla en l'edat medieval, que tenia arrels vkingues abans del segle XI. Tamb s'utilitzava com a mercat

A Karlstad se li concedia els privilegis de ciutat el 5 de mar de 1584 pel Duc suec Carles, que ms tard es coronaria rei Carles IX de Sucia. La ciutat tamb obtenia el seu nom del rei (Karlstad literalment vol la ciutat de Carles). El Duc tamb concedia a Karlstad els drets com a capital governamental de la regi, i li donava una quantitat substancial de terra.

El Duc tamb construa la seva prpia mansi a la ciutat, que s'atribueix a Kungsgrden (La mansi del Rei). En el seu lloc, una Catedral era construda el 1724-1730 per Christian Haller.

Karlstad s'ha cremat severament quatre vegades. Desprs de l'ltim foc el 2 de juliol, de 1865, romanien noms l'esglsia i unes quantes cases. Es reconstrua desprs amb carrers amples envoltats per arbres.

Karlstad s a la xarxa principal del ferrocarril que connecta Oslo, Noruega, i Estocolm.

El sol i Sola.

Karlstad oficialment utilitza un sol com a smbol a partir de l'any 2000. Significa el temps assolellat de Karlstad - Karlstad s sovint entre les 5 primeres ciutats amb ms hores de sol per any a Sucia - aix com Sola, el nom d'una cambrera famosa a Karlstad al final del segle XVIII. Presumptament tamb significa l'escalfor amistosa dels habitants de Karlstad. L'escut d'armes no s'utilitza avui en cap contex oficial.

Llocs d'inters.

 Herrgrd Alsters, la casa senyorial natal de Gustaf Frding.
 La catedral, construda el 1730.
 Una pista de gel interior, expandida el 2002 per oferir els Campionats Mundials d'Hoquei sobre Gel.
 Jardins botnics.
 El pavell masonic on s'hi mantingueren les negociacions per a la dissoluci del sindicat entre Sucia i Noruega el 1905.
 Una pedra rnica: una de les quatre que hi ha a Vrmland.
 Un museu d'histria;
 Un museu de natura.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77717" title="Evanescence" nonfiltered="834" processed="832" dbindex="30902">


Evanescence s una banda de rock de Little Rock, Arkansas, EUA. La seva msica es pot descriure com a fosca, pica, dramtica.

Histria.
Evanescence va ser fundat per la cantant, pianista i compositora Amy Lee i l'antic guitarrista i compositor Ben Moody. Es van conixer en un campament juvenil a Arkansas, quan Moody va sentir a Lee tocant "I'd Do Anything for Love (But I Won't Do That)" de Meat Loaf al piano.

La parella van descobrir que compartien l'apreci per Jimi Hendrix i Bjrk, i van comenar a escriure canons junts, al principi en una mena de competici per sorprendre l'altre. La primera va ser "Solitude" d'Amy Lee, seguida per "Understanding" de Ben Moody, "Give Unto Me" per Amy Lee, i "My Immortal" per Ben Moody. 

Durant algun temps no van trobar altres msics per tocar, i no tenien prous diners per pagar a professionals, o sigui que no podien fer concerts. De tota manera, dues de les seves canons, "Understanding" i "Give Unto Me", van entrar a les llistes locals, i la demanda de concerts va crixer. Van passar per diversos noms per a la banda, incloent "Childish Intentions" i "Stricken", abans de decidir-se per "Evanescence" (que significa dissipar-se com el vapor). Aquest nom el van 'trobar' buscant a l'atzar al diccionari. Amy ha dit que li agrada molt el nom perqu s misteris i fosc, i introdueix una imatge a la ment, que s el que ella volia.

Primers treballs.

El seu primer demo de llarga durada, "Origin" (2000), es relativament desconegut. La banda tamb va treure dos EPs, que estan molt buscats per colleccionistes donat les poques cpies que existeixen: "Evanescence EP" (1998), del qual hi ha unes 100 cpies); i el "Asleep EP]", tamb conegut com "Whisper EP" (1999), limitat a 50 cpies. 

"Origin" i els EPs contenen versions demo d'algunes de les canons de "Fallen". "My Immortal", per exemple, ja est a "Origin".
Lee, de tota manera, no considera aquest disc  un lbum de deb; ms aviat, el considera un conjunt de canons demo (algunes de les quals admet que no estan del tot ben fetes) que va ser enviat a les companyies discogrfiques. Noms 2500 cpies d'aquest disc van ser editades, les quals ara tenen un valor elevat. En resposta de la dificultat per aconseguir-lo, Lee i Moody van encoratjar als fans a descarregar-se les canons velles durant una entrevista.

Fallen.
El seu primer gran lbum, "Fallen" (2003) ha estat certificat 6 vegades plat a EUA, i va vendre ms de 12 milions de cpies arreu del mn. Fallen s un dels nics cinc discs que han estat tot un any al Billboard Top 50.

El single "Bring Me To Life" va ser un hit a tot el mn, juntament amb "My Immortal". Formar part de la banda sonora de "Daredevil]" va ajudar a aquestes dues canons a guanyar popularitat. "Bring Me To Life" va guanyar un Grammy com a Millor Actuaci de Hard Rock l'any 2003. Aquell any, Evanescence va guanyar un altre Grammy com a Millor Banda Revelaci. 

Els altres dos singles de l'lbum van ser "Going Under" i "Everybody's Fool".

La anteriorment indita "Breathe No More" va formar part de la banda sonora de la pellcula Elektra (2005). 


L'adu de Ben.
El 22 d'octubre de 2003, Moody va marxar de la banda enmig d'una gira europea. Les raons de la seva marxa van ser contestades com a 'diferncies creatives'. Moltes entrevistes i articles han intentat clarificar aquest fet.

Des de llavors, Terry Balsamo de Cold s el nou guitarrista.

 Anywhere But Home .
El 2004 surt a la venda un DVD en directe titulat "Anywhere But Home". El DVD est gravat a Pars i cont hores de bahind-the-scences. 


The Open Door.
Evanescence est treballant actualment en el seu segon lbum d'estudi, titulat "The Open Door". Sortir a la venda el 3 d'octubre del 2006 (ms informaci). 

L'lbum estar format per 13 canons, incloent el primer senzill "Call Me When You're Sober" i les canons "Good Enough" i "Weight Of The World". Lee ha dit en una entrevista amb la mtv que "Good Enough" no s com cap altra balada que ha escrit ja que el seu rerefons s feli. 

El disc ha tingut un procs de creaci lent per diverses raons, sobretot per l'apoplexia que va sofrir Terry Balsamo fa uns mesos i pels problemes legals entre Amy Lee i el seu ex-manager. 

Amy Lee ha confirmat que va escriure una can per la pellcula "Les Crniques de Narnia: El Lle, la Bruixa i l'Armari" (2003) per va ser refusada perqu segons els productors era massa fosca i pica. De tota manera, Amy Lee va dir que passaria a ser una altra gran can del nou treball.

Comparacions.

El grup s comparat sovint amb bandes nu-metal com Linkin Park, P.O.D i Papa Roach, per molts fans pensen que sn comparacions inversemblants perqu noms estan basades en "Bring Me To Life", que inclou Paul McCoy de 12 Stones cantant en estil rap. Aquesta collaboraci, a ms, va ser imposada pel segell discogrfica -Wind-up Records- i no idea de Evanescence. La comparaci no reflexa la resta de la msica, ni de Fallen ni les anteriors canons. Evanescence tamb s comparat amb bandes com Within Temptation o Lacuna Coil, a l'incorporar una vocalista femenina i tractar temes foscos, per aquests grups estan considerats metal simfnic o gtic ms que no pas rock.

Durant els concerts, Evanescence sovint toca covers de bandes contempornies, com ara A Perfect Circle (Orestes), Metallica (One) i Korn (Thoughtless). Tamb han tocat material de bandes de rock alternatives com Soundgarden (4th of July), Nirvana (Heart Shaped Box) i The Smashing Pumpkins (Zero).

Membres. 

Formaci actual.
    
 Amy Lee - veu i piano;
 John LeCompt - guitarra;
 Rocky Gray - bateria;
 Tim McCord - baix;
 Terry Balsamo - guitarra;

Ex-components.

 Ben Moody - guitarra (fins octubre del 2003);
 David Hodges (fins desembre del 2002);
 William Boyd - Baix (fins juny del 2006);

Discografia.


Enllaos externs. 

 Club de fans ms complet de la xarxa;
 Pgina oficial;
 Club de Fans d'Evanescence a Espanya ;
 Pgina de la discogrfica;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77718" title="Explotaci infantil" nonfiltered="835" processed="833" dbindex="30903">

El terme explotaci infantil s'usa per a designar l'abs laboral sistemtic de la canalla, amb consideracions insuficients al seu desenvolupament personal, seguretat, educaci, salut i perspectives de futur. La canalla s obligada o induda a realitzar treballs que haurien d'estar realitzats per persones adultes, en unes condicions que a vegades sn d'esclavitud.

Els casos ms coneguts sn l'agricultura, la fabricaci de catifes, pilotes de futbol,... (es considera que una gran part de les manufactures de baix preu que es venen al mn han eixit de mans infantils), els serveis domstics, la utilitzaci de la canalla com a captaires, la recerca de restes de menjar i la prostituci infantil. Molts sofreixen pallisses, sn violats o traslladats per la fora d'un pas a un altre com m d'obra illegal i forats a treballar contra la seva voluntat. 

La misria en la que han nascut, la falta de conscincia dels empresaris i la desdia dels governs els condemna a treballar, enlloc d'estar jugant i aprenent. 

Les xifres.
S'estima que hi ha arreu del mn uns 246 milions de nens i nenes explotats, i no sols als pasos menys desenvolupats. D'aquests uns 1,2 milions haurien estat vctimes del trfic de menors, uns 5,7 milions haurien estat forats a treballar en condicions de servidumbre o altres formes d esclavitud, uns 1,8 milions obligats a exercir la prostituci o a treballar en pornografia , uns 0,3 milions obligats a participar en conflictes armats o altres activitats illcites (0,6 milions). No obstant aix, la immensa majoria d els nens i nenes que treballen -el 70% o ms- es dedicarien a l agricultura.

Les estimacions per regions verteixen les segents dades:

Les regions d sia i el Pacfic posseeixen la xifra ms elevada de nens i nenes d edats compreses entre els 5 i els 14 anys que treballen: 127,3 milions en total (el 19% dels nens i nenes d aquestes regions treballen). Per exemple, a la ndia, els nens teixeixen catifes a llocs insalubres, sense descans, encadenats per a que no s escapin.

A l'frica subsahariana s estima que existeixen 48 milions de nens i nenes que treballen.Un de cada tres (el 29%) menors de 15 anys treballa. ;

A Llatinoamrica i al Carib hi ha aproximadament 17,4 milions de nens i nenes que treballen (el 16% d'els nens i nenes de la regi). ;

El 15% dels nens i nenes d'Orient Mitj i frica septentrional treballen. ;

Als pasos amb economies industrialitzades i de transici existeixen aproximadament 2,5 milions de nens i nenes que treballen.

Projectes de millora.
A Brasil, per exemple, hi ha programes que estan aconseguint que els xics i les xiques deixen el treball i estudien, per la qual cosa, l'Estat, proporciona diners als pares si el nens van a l'escola. s el cas del programa Bolsa Escola.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77722" title="Cultura Adena" nonfiltered="836" processed="834" dbindex="30904">
La cultura adena s una cultura paleoamericana, datada entre els anys 500 i 900 de la nostra era. S estenia per Indiana, Kentucky, Virgnia Occidental i Pennsilvnia.  

Vivien en llogarrets que allotjaven cases circulars amb sostres cnics, construdes amb pals i escora de salze, encara que algunes tenien estatges rocosos.  Conreaven moresc i d altres cereals, suplementats amb la cacera, pes ca i recollida de fruites senglars. Llurs estris consistien en articles tals com aixades de pedra, destrals, llances, pipes de pedra i terrissa senzilla. A ms a ms, els adena tenien ornaments de mica, coure i petxines per a comerciar amb els pobles llunyans.

Els principals jaciments sn Grave Creek Mound (Moundsville, Virgnia Occidental i Criel Mound (South Charleston, Virgnia Occidental).

Sembla que fou l'origen cultural de les tribus cherokee, creek, choctaw i chickasaw.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77723" title="Llista de planetes extrasolars" nonfiltered="837" processed="835" dbindex="30905">

A continuaci es presenta una llista de les estrelles amb planetes extrasolars confirmats. S'hi mostren 185 planetes, dels quals 44 en sistemes mltiples, 5 al voltant de plsars, 1 nana marr i 2 planetes no lligats graviatriament a cap estrella (planetes lliures).

D'acord amb les convencions de nomenclatura astronmic, el nom oficial d'un cos que orbita una estrella s el nom d'quella estrella seguida d'una lletra. La prpia estrella es reserva la lletra 'a' i els cossos orbitants reben les lletres 'b', 'c', etc. Alguns planetes extrasolars han rebut noms no oficials que, de moment, no estan aprovats per la Uni Astronmica Internacional.

Estrelles de la seqncia principal i gegants.

Sistemes de ms d'un planeta.


Sistemes amb un sol planeta.


Plsars.


Nanes marrons.


Planetes lliures.



Notes.


Vegeu tamb.
 Planeta extrasolar;
 Sistema solar;

Enllaos externs.
 Catalogue des plantes extrasolaires - CNRS/Observatori de Pars ;
 The Extrasolar Planets Encyclopaedia - Catleg exhaustiu dels planetes extrasolars descoberts.   ;
 Extrasolar visions - Novetats i recursos didctics i divulgatius sobre el tema; excellents grfics i simulacions. ;
 PlanetQuest - Projecte de la NASA per a la detecci de planetes extrasolars.  ;
 Llista de descobertes i confirmacions - Observatori de Ginebra.  ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77724" title="Cultura Clovis" nonfiltered="838" processed="836" dbindex="30906">
La Cultura Clovis s una cultura paleoamericana descoberta a Clovis (Nou Mxic) el 1932 i que ocupava les serralades d Arizona, Nou Mxic, i Oest de Texas. s datada en el 10000 aC, ms antiga que la de  Folsom. Tenien tradici de caadors, i llurs punxes de fletxa s han trobat associades a ossos de mamut.
 
El jaciment ms polmic es troba a Texas, on una punxa de fletxa fou datada pel C-14 en 37000 aC. Aix podria significar que les punxes Clovis no van canviar durant 27.000 anys, la qual cosa s difcil d acceptar per als arquelegs. Les punxes Clovis sn fulles tallades, amb els cantons parallels o lleugerament convexos amb base cncava. Les files de les proporcions de la base sn una mica fangoses, potser per separar el tall del mnec. Tenen una longitud de 4 a 13 cms, sn pesats i arrissades, encara que l'arrissada no sol excedir la meitat de la longitud. Algunes variacions de l Est (Ohio, Cumberland, Suwannee) tenen espines de peix i una ms estreta longitud relativa.  Tamb s associen a Clovis eines i estris d os, martells de pedra, gratadors i punxes de fletxa no arrissades.  

Enllaos.
Article de la CNN sobre els descobriments a Carolina del Sud;
Empremtes humanes de fa 40,000 anys a Puebla, Mxic;
Clovis i Solutri: Hi ha alguna cosa en com? per James M. Chandler;
Stone Age Columbus Programa de la BBC TV  ;
Possible trobada pre-Clovis a Ohio;
Relaci de la cultura de Clovis amb el Llibre de Morm;
 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77725" title="Cultura Cochise" nonfiltered="839" processed="837" dbindex="30907">
La Cultura Cochise s una cultura paleoamericana desenvolupada a Arizona i Nou Mxic, vora el llac Cochise, avui dia un desert anomenat Playa Willcox. Datada entre el 7000 i 4000 aC. s una cultura de desert, contactant amb els de Clovis i Folsom, basada en la recollecci de plantes senglars i la cacera, amb algunes mostres d agricultura incipient. Es dividia en tres perodes:
 Sulphur Springs (6000-4000 aC) caracteritzada per pedres tallades per a moldre llavor senglar i algunes rascletes, per no hi ha ganivets, talles o punxes de fletxa, encara que hi ha restes animals que indiquen que hi havia cacera.
 Chiricahua (4000-500 aC) apareixen punxes de fletxa, cosa que indica augment de l inters per la cacera i primitiva forma de moresc que indica els principis de la grangeria.
 San Pedro (500 aC-100) les pedres laborades sn substitudes per morter i apareixen cases en clots fetes de pals i terra. Primera terrissa entre els mogollon-apatxe. ;

Enllaos.
 Cultura Cochise;
 Cultura Cochise;
 Cultura Cochise;

Bibliografia.

 Cordell, Linda S. (1984). Prehistory of the Southwest. New York: Academic Press.
 Fagan, Brian M. (2000). Ancient North America: The archaeology of a continent (3rd ed.). New York: Thames and Hudson.
 Irwin-Williams, Cynthia. (1979). Post-pleistocene archeology, 7000-2000 B.C. In A. Ortiz (Ed.), Handbook of North American Indians: Southwest (Vol. 9, pp. 31-42). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77726" title="International Indian Treaty Commitee" nonfiltered="840" processed="838" dbindex="30908">
L'International Indian Treaty Council fou una organitzaci dels amerindis nord-americans. El 1974 va celebrar la seva Primera Conferncia a Standing Rock, i el 1976 la Segona Conferncia. Redacten el diari Red Paper on redactaren una declaraci d independncia de les nacions ndies, aix com la lluita pels tractats violats. Fou creada per l AIM.

Consideren que la tribu ha de ser una subdivisi de caire poltic dins dels EUA. Des del 1977 sn reconeguts per l ONU com a ONG, i sn una veu consultiva com a representant dels indis. Un d ells, George Manuel, defineix el Quart Mn, rebutjant la pertinena al Tercer Mn i les teories de l estat-naci occidental. Des d aleshores, endems, el seu lder s el cherokee Jimmy Durham, qui trencaria amb l'AIM el 1979 per criticar la conducta dels lders durant la Marxa Ms Llarga. El 1977 va intentar portar al govern dels EUA al tribunal dels Pobles de Ginebra, per aquest es va negar.

El 1978 van redactar un informe econmic, segons el qual el 75 % dels indis estaven malnodrits, tenien una renda per cpita mitjana de 2.000 $ (6.000 era la mitjana dels EUA), un 75 % estaven a l atur (90 % a l hivern), amb altes taxes de natalitat i alcoholisme i intents d esterilitzaci (un 24 % de les joves ndies han estat esterilitzades sense el seu perms).

El 1968 unes 35 tribus tenien una mitjana de 2.000 persones, i 200 i escaig una mitjana d un miler. Tamb tenien un excedent de 100.000 acres de terra. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77727" title="Ttars de Crimea" nonfiltered="841" processed="839" dbindex="30909">

Els ttars de Crimea sn una tnia de parla turquesa (ttar de Crimea) i de religi musulmana sunnita; eren uns 269.000 segons el darrer cens sovitic del 1989, primer en el que apareixien separats de la resta de ttars, per segons altres fonts sobrepassen els 500.000 individus. Sn una poblaci establerta de ben antic a la pennsula de Crimea, per el 1944 foren deportats a sia Central per Stalin. Des d'aleshores han fet tot el possible per tornar al seu territori.

 Demografia .

Es creu que el 1793 hi havia 160.251 ttars a Crimea (el 98% de la poblaci) segons Simon Pallas, per baixaren a menys de 100.000 el 1860. Arribaren als 150.000 el 1925 (aproximadament el 25% de la poblaci). Segons el cens ucrans del 1991,s'afirmava que uns 89.000 ttars (el 4% de la poblaci) s'havien establit al territori, per es creu que uns 150.000 ms hi havia anat illegalment, i que per aix no figuraven als censos. Des del 1945 viuen majoritriament a Samarcanda i Taixkent (Uzbekistan), encara que poc a poc van tornant, legalment o illegal al pas, a Crimea. Es calcula que encar uns 200.000 encara viuen a l'Uzbekistan. A ms, fora de l'antiga URSS, n'hi ha potser uns dos milions a Turquia, 10.000 a Bulgria, 40.000 a Romania, 6.000 als EUA (molts d'ells als barris de Queens i Brooklin de Nova York) i un nombre indeterminat a Alemanya i l'Europa Occidental.

Enllaos.
 Mejlis del poble ttar de Crimea;
 Pgina de la Joventut Crimea;
 Palau dels Khans de Crimea;
 Qirimtatar.Org;
 Comit Internacional per a Crimea;
 Ttars de Crimea per H. B. Paksoy;
 Ismail Bey Gaspirali;
 Tatar.Net;
 UNDP Programa d'Integraci i Desenvolupament a Crimea;
 Crimea-L mailing list;
 Ttar de CrimeaHome Page;
 Ttars de Crimea;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77735" title="Llenges mura" nonfiltered="842" processed="840" dbindex="30910">

Les llenges mura sn una famlia de llenges amerndies que s'ha extingit gaireb en la seva totalitat, actualment noms sobreviu el piraha. La resta d'idiomes va ser suplantada pel portugus.

s la famlia amb el sistema fontic ms simple que existeix, no arriba a la vintena de sons en cada idioma.  








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77736" title="Ofaqim" nonfiltered="843" processed="841" dbindex="30911">

Ofaqim (en hebreu,       , horitz) s una ciutat del districte del Sud d'Israel, a 25 km de Beerxeba i a 50 km d'Asdod.

Fou fundada el 1955 sobretot per immigrants marroquins i tunisians i, en menor nombre, d'Egipte, l'Iran i l'ndia, els quals havien de collaborar a desenvolupar aquesta rea fronterera de l'oest del Ngueb i fer-ne un centre comercial i cultural per als kibbutz i moshav de la regi. Entre 1991 i 1995 van arribar milers de nous immigrants des de l'URSS (ms de 2.500 persones) i d'Etipia. El 1995 Ofaqim obtingu l'estatus de ciutat.

 Dades estadstiques .
 Demografia . 
Segons l'Oficina Central d'Estadstica d'Israel (CBS), la poblaci de la ciutat era, l'any 2001, un 99,7% jueva o no-rab, i no hi havia un nombre significatiu d'rabs.

L'any 2001 hi havia 11.200 homes i 11.800 dones. La poblaci de la ciutat es compon en un 41,8% de persones de menys de 20 anys, un 14,5% de persones d'entre 20 i 29 anys, un 18,5% d'entre 30 i 44, un 12,5% d'entre 45 i 59, un 3,6% d'entre 60 i 64, i un 9,1% de majors de 65. La taxa de creixement de la poblaci aquell mateix any era de 0,6%.

 Ingressos .
Segons la CBS, l'any 2000 hi havia 5.655 empleats i 300 autnoms a la ciutat. El salari mensual mitj de la ciutat per als empleats era de 3.728 nous xquels . El salari mitj dels homes era de 4.761 nous xquels  i el de les dones era de 2.744 nous xquels . Els ingressos mitjans dels autnoms eren de 4.776 nous xquels . 526 persones rebien prestaci d'atur i 3.538 ajuda social.

 Ensenyament .
Segons la CBS, hi ha 19 centres educatius i 4.704 estudiants a la ciutat. Hi ha 13 escoles primries amb 3.079 estudiants i 8 escoles secundries amb 1.625 estudiants. L'any 2001, un 43,3% dels estudiants d'ltim curs de secundria es van graduar.

 Notes .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77738" title="Pirah" nonfiltered="844" processed="842" dbindex="30913">
El piraha s una de les llenges Mura i es parla a uns quants poblats del Brasil. Est en seris perill d'extinci, es calcula que no queden ni 200 parlants vius de l'idioma (per tots ells sn monolinges). No es coneixen dialectes ni derivacions, en l'actualitat s una llengua allada.

L'idioma ha atret la curiositat dels lingistes per nombrosos motius, per sobretot per la seva senzillesa.
 No t paraules per comptar (de fet no posseeix el concepte);
 T noms deu fonemes (i dos d'ells noms els usen persones d'un o altre sexe);
 En canvi t una vibrant (usada com allfon) que no s'ha trobat en cap altra llengua;
 Es pot transmetre la informaci de manera parlada, xiulada, cantada o cridada, amb variants de significat;
 s una llengua tonal;
 No tenen registres escrits ni literatura oral;
 No semblen codificar els colors amb paraules (punt controvertit);
 No s possible crear estructures recursives, de manera que totes les frases sn simples. ;
 Els verbs no tenen formes de passat;
 Posseeix un sufix per indicar evidencialitat, com a categoria gramatical;
 El vocabulari del sistema de parentiu s el ms simple conegut;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77743" title="Alba (estil trobadoresc)" nonfiltered="845" processed="843" dbindex="30914">
Una alba s un estil trobadoresc que descriu el disgust dels amants, que havent passat la nit junts, han de separar-se al mat per por a ser sorpresos pel marit (gils) o els lauzengiers. Interv tamb en aquesta composici el personatge del gaita (guaita) que s l'amic que ha roms vigilant i que s'encarrega d'avisar que, en fer-se clar, ha arribat l'hora de la separaci - de vegades els amants s'enfaden amb ell perqu els avisa abans d'hora ja que diuen que no ha dormit i t ganes de deixar la vigilncia-.

L'alba de a continuaci no s habitual quant a l'estrofisme. Es tracta d'una composici d'autor annim i d'una sola estrofa que condensa perfectament i delicadament el contingut que en altres poesies ocupa molts ms versos, que detallen les sensacions del cavaller i de la dama abans de separar-se.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77751" title="Rahat" nonfiltered="846" processed="844" dbindex="30915">

Rahat s una ciutat del districte del Sud d'Israel, situada a 12 km al nord de Beerxeba.

 Histria .
Rahat fou fundada el 1972 pel govern d'Israel per tal que s'hi assentessin els beduns nmades rabs de la zona. Fins l'any 1980, Rahat form part del consell regional de Bene Shim'on. Fins un consell local fins el 1994, any que obtingu l'estatus de ciutat. s la primera ciutat en nombre de beduns de tot Israel i Palestina, i l'any 2002, l'Oficina Central d'Estadstica d'Israel (CBS) va publicar un estudi en qu es deia que Rahat era el segon municipi ms pobre d'Israel.

 Dades estadstiques .
 Demografia .

Segons l'Oficina Central d'Estadstica d'Israel (CBS), la poblaci de la ciutat era, l'any 2001, un 100% formada per beduns rabs, i no hi havia un nombre significatiu de jueus.

L'any 2001 hi havia 16.300 homes i 16.100 dones. La poblaci de la ciutat es compon en un 65,2% de persones de menys de 20 anys, un 15,8% de persones d'entre 20 i 29 anys, un 12,0% d'entre 30 i 44, un 4,7% d'entre 45 i 59, un 0,9% d'entre 60 i 64, i un 1,4% de majors de 65. La taxa de creixement de la poblaci aquell mateix any era de 5,9%.

 Ingressos .
Segons la CBS, l'any 2000 hi havia 3.983 empleats i 437 autnoms a la ciutat. El salari mensual mitj de la ciutat per als empleats era de 3.008 nous xquels . El salari mitj dels homes era de 3.502 nous xquels  i el de les dones era de 1.394 nous xquels . Els ingressos mitjans dels autnoms eren de 5.198 nous xquels . 277 persones rebien prestaci d'atur i 10.906 ajuda social.

 Ensenyament .
Segons la CBS, hi ha 16 centres educatius i 10.442 estudiants a la ciutat. Hi ha 13 escoles primries amb 7.375 estudiants i 6 escoles secundries amb 3.067 estudiants. L'any 2001, un 54,7% dels estudiants d'ltim curs de secundria es van graduar.

 Referncies .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77753" title="Joaquim Serra i Corominas" nonfiltered="847" processed="845" dbindex="30916">
Joaquim Serra i Corominas (Peralada, Alt Empord, 4 de mar de 1907 - Barcelona, 17 de novembre de 1957) fou un compositor i pianista catal, un dels ms importants en la histria de la msica per a cobla, amb moltes sardanes considerades de gran qualitat. Hom l'ha definit com el compositor de la "difcil senzillesa", "amb les notes justes i ni una ms". Enguany es commemora el Centenari del naixement de l'autor.

 Biografia .
Fill del tamb compositor i msic Josep Serra i Bonal, reb els primers ensenyaments musicals del seu pare. Quan en Joaquim tenia deu anys, la seva famlia es trasllad a Barcelona perqu pogus obtenir una slida formaci musical, que reb dels mestres Millet, Carles Pellicer i Morera. Ben aviat destac com a compositor, amb diversos premis Concepci Rabell i Sant Jordi en els anys vint. El 1934 fou nomenat director artstic de Rdio Associaci de Barcelona. Dirig la Cobla Barcelona i li don una qualitat elevadssima. Collabor amb els esbarts Verdaguer i Sarri, pels quals adapt diversos ballets catalans. Public el Tractat d'instrumentaci per a cobla (1957), una de les obres fonamentals en la matria, a partir de les llions que havia impartit en el curset d'instrumentaci que el 1948 havia organitzat l'Obra del Ballet Popular. Mor l'any 1957, amb cinquanta anys. Com a homenatge, l'Agrupaci Cultural Folklrica Barcelona convoca anualment el premi de msica Memorial Joaquim Serra i el compositor Rafael Ferrer li dedic la composici Adu Quim! In Memoriam (1957).

 Obra .
Msica per a cobla.
 Dansa de fadrins (1955), petit poema simfnic;
 En Pere Galler (1948), glossa de la can;
 La filosa de Banyoles, glossa;
 La fira (1928), esbs simfnic per a dues cobles;
 Impressions camperoles (1926), que cont la sorprenent Vall dels Ecos. Premi Sant Jordi del Foment de la Sardana;
 Introducci i dansa, per a tres cobles;
 Marxa sobre motius populars catalans, per a dues cobles;
 La noia alegre que no sap plorar (1948);
 La Moixeranga d'Algemes (1950), glossa per a dues cobles i percussi, sobre la msica de la Muixeranga;
 La pres de Lleida (1948), poema simfnic per a dues cobles;
 Puigsoliu (1957), poema simfnic estrenat pstumament;
 Els tres tambors (1926), glossa de la can;

 Altres composicions o instrumentacions de msica per a cobla: Ball de cercolets de Vilafranca del Peneds, Ball de gitanes de Llavaneres, Ball de nans de Berga, Bolangera de Solsona, Dansa de Castellterol, L'Hereu Riera, La Tirotitaina del Pallars;

Sardanes.
Va escriure un total de 55 sardanes. En destaquen:
  A Guissona (1956);
 A Montserrat (1926), per a dues cobles, Premi Sant Jordi del Foment de la Sardana;
 Apassionada (1936);
 Aura d'abril (1954), premiada al concurs de S'Agar;
 Cavalleresca (1947);
 Conte d'infants (1954);
 Elegia (1948), dedicada a en Francesc Pujol;
 En Cacaliu (1948), dedicada a en Josep Junc i Juscafresa, s la sardana obligada de contrabaix ms divulgada;
 L'ermita vella (1946);
 Evocaci (1932);
 Els gegants de Vilanova (1925);
 Margarida (1945);
 Maria del Claustre (1956);
 La meva Joaquima (1946);
 Noces d'or (1949), dedicada al Futbol Club Barcelona en el seu cinquant aniversari;
 Ofrena (1934);
 El petit Albert (1935);
 Primaveral (1947), per a dues cobles;
 La primera volada (1921), primera sardana;
 Recordant Vic (1954);
 Remembrana (1928), dedicada a Ignasi Iglsias, amb un dels ms bells cants de tenora que s'han escrit;
 Rocacorba (1936);
 Roses del Brull (1953);
 Sabadell (1955);
 Sota els pins del pujolet (1955);
 Tendreses (1936);
 Vells amics (1951), dedicada a la Cobla Barcelona;

Altres composicions.
 Variacions per a piano i orquestra (1928), premi Concepci Rabell, potser la seva obra simfnica ms ambiciosa. Editada per Clivis Publicacions;

 A Montserrat tot plora, obra dramtica;
 El carnestoltes (1949), ballet per a orquestra simfnica;
 Danza gitana (1961), per a orquestra;
 Doa Ins de Castro, ballet per a orquestra simfnica;
 Fiesta andaluza (1961), per a orquestra;
 Suite per a una pera;
 Suite senyorial;
 Tempesta esvada, obra dramtica;
 Trio en mi (1926), per a viol, violoncel i piano. Editada per Clivis Publicacions;

 Msica per a la pellcula d'animaci rase una vez... (La Cenicienta) (1950), dirigida per Josep Escobar;

 Diverses canons per a veu i piano i obres corals;

 Enllaos .
 ndex de les sardanes de Joaquim Serra (I);
 ndex de les sardanes de Joaquim Serra (II);
 Pgina sobre el centenari de Joaquim Serra;
 Biografia, fotografia, arxius de so;
 Clivis Publicacions;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77754" title="2009" nonfiltered="848" processed="846" dbindex="30917">

L'any 2009 s un any normal comenat en dijous en el calendari gregori. Ha estat designat:
Any del Bou, segons l'horscop xins.
Any Internacional de l'Astronomia, segons l'ONU.;
Any Internacional de la Reconciliaci, segons l'ONU.;
Any Internacional de les Fibres Naturals, segons l'ONU.;
Any Internacional de l'Aprenentatge sobre els Drets Humans, segons l'ONU.;
Any Internacional del Gorilla, segons l'ONU.;
Any de Nikoli Ggol, segons l'Unesco.;

Esdeveniments.
Pasos Catalans.
Gener.
2 de gener - Entra en funcionament l'Agncia Tributria de les Illes Balears.;
6 de gener - El Silenci, obra de l'escriptor Gaspar Hernndez, obt el 41 Premi Josep Pla de narrativa.;
21 de gener - Dos joves multats amb 1.440  cadasc per despenjar la bandera espanyola que oneja al Castell de Montjuc, a Barcelona.;

Mn.
Gener.
1 de gener: ;
 ustria, Jap, Mxic, Turquia i Uganda assumeixen el seient no permanent al Consell de Seguretat de Nacions Unides 2009.
 La Repblica Txeca pren el relleu de la presidncia del Consell de la UE a Frana.;
 Eslovquia adopta l'euro com a moneda oficial.;
 Finalitza el monopoli farmacutic a Sucia, fins ara en mans de l'Estat.
 Noruega legalitza el matrimoni homosexual i Hongria reconeix les parelles de fet.
 Almenys 64 persones moren en un incendi d'una discoteca durant el cap d'any a Bangkok.;
 Una nova constituci entra en vigor a les Illes Falkland.
 Irlanda inicia al seu pas la retirada de bombetes elctriques incandescents prevista per a tota la UE.
 La televisi pblica de Turquia comena a emetre TRT 6, el primer canal en llengua kurda.;
 Vilnius (Litunia) i Linz (ustria) sn escollides Capital Europea de la Cultura.
 3 de gener - Les forces armades d'Israel envaeixen la franja de Gaza.;
 5 de gener - Len Panetta s escollit nou director de la CIA per Barack Obama.;
 8 de gener - Juan Jos Ibarretxe, primer lehendakari de la histria citat a declarar com a acusat en un judici.;
 11 de gener - Naufraga un vaixell amb 260 passatgers a prop de l'illa de Sulawesi, Indonsia.;
 17 de gener - Israel declara l'alto el foc unilateral contra la Franja de Gaza desprs de 22 dies de combat.;
 20 de gener - Inici del mandat de Barack Obama, 44 President dels Estats Units.;

Esdeveniments previstos.
Pasos Catalans.
Gener.
25 de gener - Tancament de l'Any Jubilar de Sant Fructus, bisbe, Sant Auguri i Sant Eulogi, diaques.
Febrer.
Mar.
Abril.
Maig.
 Finalitzaci de la construcci del Nou Mestalla, estadi del Valncia CF.
Juny.
Juliol.
Agost.
Setembre.
Octubre.
Novembre.
Desembre.

Mn.
Gener.
26 de gener: Nou any xins.
Febrer.
Mar.
Abril.
Maig.
Juny.
Juliol.
Agost.
Setembre.
Octubre.
Novembre.
Desembre.

 Naixements .
Pasos Catalans.
Mn.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans.
Gener.
 1 de gener - Barcelona (Barcelons): Ermengol Passola i Badia, empresari i promotor cultural catal.

Mn.
Gener.
 1 de gener - Johannesburg (Sud-frica): Helen Suzman, poltica sud-africana, activista anti-apartheid.
 3 de gener - Carolina Beach (EUA): Pat Hingle, actor estatunidenc.

 Referncies .


Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XXI;

------

Any d'abans/Any de desprs
































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77758" title="Gustau V de Sucia" nonfiltered="849" processed="847" dbindex="30919">

Gustau V de Sucia (Estocolm 1858 - 1950). Rei de Sucia de la casa dels Bernadotte des de l'any 1907 fins a l'any 1950. Les polmiques foren presents al llarg del seu regnat i sobretot centrades en la seva pressumpte homosexualitat i l'especial relaci que mantenia amb els nacionalsocialistes. 

Nascut a Estocolm el dia 16 de juny de l'any 1858 essent fill del futur rei scar II de Sucia i de la princesa Sofia de Nassau se li atorg el ttol de duc de Vrland al nixer. Gustau era nt del rei scar I de Sucia i de la princesa Josefina de Leuchtenberg per via paterna mentre que per via materna era nt del gran duc Guillem I de Nassau i de la princesa Paulina de Wrttemberg.

El 20 de setembre de l'any 1881 es cas amb la princesa Victria de Baden a Estocolm. La princesa Victria era filla del gran duc Frederic I de Baden i de la princesa Llusa de Prssia i per tant era nta del kiser de la unificaci, Guillem I de Prssia. La parella tingu tres fills:

SAR el rei Gustau VI Adolf de Sucia, nascut a Estocolm el 1883 i mort a la mateixa ciutat el 1973. Es cas en primeres npcies amb la princesa Margarida del Regne Unit de la qual qued viudu l'any 1920 casant-se tres anys desprs amb lady Llusa Mountbatten.

SAR el prncep Guillem de Sucia, nascut a Estocolm el 1884 i mort a la capital escandinava el 1965. Es cas l'any 1914 amb la gran duquessa Maria de Sucia per divorciar-se'n quatre anys desprs.
 
SAR el prncep Eric de Sucia, nascut el 1889 a Estocolm i mort el 1918.

Victria aport a la famlia Bernadotte la legitimitat histrica que els hi mancava a Sucia ja que la princesa de Baden era descendent i hereva legitima dels drets dels antics reis suecs de la casa de Vasa. 

Polticament parlant el rei Gustau V fou l'ltim sobir suec que intervingu formalment en poltica. El seu ascens al tron tingu lloc a l'any 1907, escassos dos anys desprs de la prdua de Noruega per part de Sucia. Gustau era un monarca autoritari que desaprovava tant els moviments civils pels drets democrtics com els moviments en favor dels drets dels treballadors. 

Al llarg de la Primera Guerra Mundial, Sucia romangu dins la neutralitat i no don cap mena de suport ni al bndol central ni a l'Entesa. Malgrat que a la Segona Guerra Mundial, Sucia es torn a declarar neutral, la collaboraci que el govern i la monarquia mantingueren amb el nacionalsocialisme s ms que provat.

Al llarg de la Guerra es mantingueren inalterades les exportacions sueques de ferro a Alemanya i el monarca sempre es mostr ms partidari dels rgims feixistes que dels Aliats. Fins i tot, el primer ministre reconegu que havia rebut pressions del monarca amb l'objectiu d'afavorir els interessos alemanys durant la invasi de Noruega. 

El rei fou un gran aficionat al tennis on era conegut pel pseudnim Mr. G.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77761" title="Regne Reunificat d'rnor i Gndor" nonfiltered="850" processed="848" dbindex="30920">
En el marc del mn llegendari creat per J.R.R. Tolkien, El Regne Reunificat d'rnor i Gndor, o simplement el Regne Reunificat, s el reialme fundat a la Terra Mitjana a la fi de la Tercera Edat.



Quan ragon II va ser proclamat rei de Gndor al final de la Guerra de l'Anell, tamb va ser coronat com a rei d'rnor en funci del seu llinatge com a descendent dels antics reis d'rnor i d'Arthedain. D'aquesta manera, els dos regnes que havien quedat dividits molts segles enrere es tornaven a unificar. 

Amb la desfeta de Suron, el Regne Reunificat dominava sense disputa tot el Nord Oest de la Terra Mitjana. Utilitzant els recursos de Gndor va fer reconstrur l'antic regne d'rnor, i sobre les runes d'Annminas es va reconstruir la capital del Regne del Nord.

El Regne Reunificat es va expandir fins a ocupar tots els territoris que en el passat havien format part dels dos regnes exceptuant Rhan i la Comarca. Entre les conquestes liderades per Argorn durant la Quarta Edat s'hi troba el Sud de Gndor (Harondor), i les terres brunes cap al Mar de Rhn. Tamb va sotmetre els corsaris d'mbar, una colnia dels nmenreans negres, exiliats durant la guerra civil que havien atacat els ports de Gndor durant la Guerra de l'Anell. Els regnes dels homes de Dale i dels nans d'Erbor tamb es van posar sota la protecci del rei Elssar.

Reis del Regne Reunificat.

El Regne Reunificat va ser fundat per ragorn, que es va fer coronar amb el nom d'Elssar Telcontar (Elssar per la pedra verda que portava, i Telcontar per la traducci al quenya del seu sobrenom "Gambs"). La seva legitimitat neixia en qu ell era, a travs de la lnia de Valndil, hereu directe dels antics Alts Reis d'rnor i Gndor (era el trentavuit hereu per lnea directa masculina d'Elndil). Va regnar des del 3019 de la Tercera Edat fins al 120 de la Quarta Edat.

Desprs de la seva mort, va ser succet pel seu fill Eldrion. No hi ha informaci sobre la successi a partir d'aqu.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77763" title="Josep Junc i Juscafresa" nonfiltered="851" processed="849" dbindex="30921">
Josep Junc i Juscafresa (Banyoles, 17 de juny del 1888 - Madrid, 4 de desembre del 1972) va destacar com a instrumentista de contrabaix i compositor de sardanes.

Descendent d'una llarga famlia de msics, la seva formaci fou quasib autodidacta. Als tretze anys entr a la Cobla-orquestra Els Juncans (1746-1917), on s'hi estigu fins que aquesta pleg, per passar seguidament a constituir el Sextet Juncans amb els seus germans Joan i Miquel i els msics Josep Saderra, Garca i Castanyer. El 1920 s'establ a Barcelona, on per un temps treball de vionista al Teatre Principal de Grcia. En fundar-se la Cobla Barcelona, dos anys ms tard, s'hi incorpor com a contrabaixista; Josep Junc form part de la formaci d'aquesta cobla que guany el concurs convocat per la Generalitat de Catalunya i que li comport el nomenament de Cobla Oficial de la Generalitat de Catalunya. Acabada la Guerra Civil, s'estigu dos anys a Caramany (La Fenolleda), fins que torn a Barcelona, on treball al Teatre Victria. Amb en Pere Moner i el gran tenora Josep Coll reconstitu la Cobla Barcelona (dissolta el 1939 per haver collaborat amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat), on toc fins a jubilar-se el 1958.

Encar que destac com a contrabaixista de cobla (en Joaquim Serra li dedic el 1948 l'obligada En Cacaliu) Junc tamb s conegut per la sardana Neus, que fou un un xit durant diverses temporades. Altres sardanes seves sn Dol pensament, La nostra cuca, La meva manyaga i Merc.

 Enllaos .
 ndex de les sardanes de Josep Junc i Juscafresa;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77766" title="Harry Potter (personatge)" nonfiltered="852" processed="850" dbindex="30922">


En Harry James Potter s un personatge de ficci, protagonista de la srie de llibres, videojocs i pellcules de Harry Potter, creaci de la J. K. Rowling. s interpretat en el cinema per l'actor britnic Daniel Radcliffe. Est a tots els llibres i peliculas de Harry Potter.

Fill d'en James Potter (de qui va obtenir el seu segon nom) i la Lily Evans, va nixer el 31 de juliol de 1980. En Harry va heretar els ulls verds de la seva mare i el cabell negre i despentinat del seu pare.

El 1981, el 31 d'octubre, en Harry sobreviu a l'edat d'un any l'encanteri "Obitus per Subitum", llanat pel mag ms temut de tots els temps, en Lord Voldemort. Des d'aquest moment s anomenat pel mn mgic com "el nen que va sobreviure".

En aquest atac els seus pares moren, per ell, grcies a la protecci de la seva mare (ella va morir per a salvar-lo a ell i el seu sacrifici va quedar en Harry com una marca d'amor, per aix era desconegut per en Voldemort; ja que ell no pot estimar), sobreviu rebotant la maledicci al mag tenebrs i quedant sobre en Harry una cicatriu al front en forma de llamp, per la qual s reconegut a la comunitat mgica com "el nen que va sobreviure" (per aquesta ra, en Harry t una connexi amb en Voldemort, per la qual pot veure i sentir el que ell veu i sent).

Desprs de quedar-se orfe, ha d'anar-se'n a viure a casa dels seus despreciables oncles muggles, en Vernon i la Petnia, on haur tamb de conviure amb el seu malcriat cos Dudley. Els seus oncles li amaguen els seus orgens, fent-li creure que els seus pares havien mort en un accident de cotxe que li havia produt la seva cicatriu.

En Harry se sent molt trist i sol, fins que en el dia del seu onz aniversari, rep una visita, en Rubeus Hagrid, que far que la seva vida canvi per sempre.

En Hagrid, que s el guardabosc de l'escola Hogwarts, li comunica que ha estat acceptat com alumne en aquest collegi, en el qual aquesta inscrit des que va nixer ja que cada vegada que un mag neix, el collegi ho sap.

Compleix els requisits per a entrar a Slytherin, per el barret que tria el posa en Gryffindor a causa de les seves negatives a entrar a Slytherin.

Des de l'inici dels seus estudis en Harry ha d'enfrontar-se a en Lord Voldemort de diferents maneres.

El 1991, al final del seu primer curs, evita que en Voldemort s'apoderi de la pedra filosofal, una pedra mtica creada per en Nicolas Flamel. Aquesta pedra t el poder de convertir qualsevol material en or i produir l'elixir de la vida.

Ha de lluitar contra un basilisc tancat en el castell durant el seu segon any i salvar a la Ginny Weasley, la germana menor del seu millor amic, en Ronald Weasley, el 1992.

El 1993 (tercer curs) en Harry descobreix que t un padr, (en Sirius Black), el qual havia estat empresonat injustament. Tamb ha d'enfrontar-se als demntors que perseguien al seu padr.

Va participar a la fora en el Torneig dels tres mags en el seu quart curs. Durant aquest torneig va haver de suportar tres difcils proves: la primera va ser enfrontar a un drac; en la segona prova va haver d'entrar a nedar al llac per rescatar al seu gran amic Ronald Weasley; i finalment en la tercer prova cerca dins d'un laberint mgic la copa dels tres mags, per al agafar-la juntament amb en Cedric Diggory descobreixen que s un portarreu (objecte que s encantat per a transportar-se d'un lloc a un altre en qesti de segons) que els porta a un cementiri en el qual es trobava en Cuapelada, qui desprs d'assassinar a en Cedric, va reviure a en Lord Voldemort. A l'estar amb fora i poder de nou Voldemort va obligar a en Harry a lluitar en un duel de mgia del que en Harry aconsegueix escapar per poc.

A ms, va haver de patir els terribles cstigs de la nova directora del collegi, la Dolors Umbridge, al cinqu curs,

Acompanyar a l'Albus Dumbledore a travs de records en el pensiu per a aix debilitar a en Tod Rodlel (Lord Voldemort) i enfrontar-se a en Severus Snape a la Batalla de Hogwarts, en la qual va morir en Dumbledore, tot aix en el seu sis curs. En aquest llibre en Harry descobreix que poc a poc s'ha estat enamorant de la Ginny Weasley la qual a l'acabar la seva relaci amb en Dean Thomas comena a sortir amb en Harry i per a la sorpresa de tots, en Ron s'ho pren molt b.

I en el seu set curs busca els horricreus amb en Ron i l'Hermione i han d'escapar de milers de cavallers de la mort, i lluitar amb en Lord Voldemort.

A Hogwarts, en Harry coneix als seus millors amics, en Ron Weasley i l'Hermione Granger; s'endinsa en el seu veritable mn, el de la mgia; descobreix l'esport mgic del quidditch; i coneix al seu padr, en Sirius, al que estima com si fos el seu pare.

Els seus sentiments tamb sn decisius en la seva vida: la relaci amb els adults, els seus amics o la mateixa Xo Xang i Ginny Weasley (amb la qual es casa i t tres fills: en James Sirius, l'Albus Severus i la Lily Luna) l'aniran afectant en el seu estat anmic.

A pesar que no sabia que era un mag es va convertir en un de gran habilitat, amb experencia sobretot en la Defensa contra les Forces del Mal ja que va vncer al malvat mag tenebrs Lord Voldemort, i fins i tot s'especula que al temps desprs que el va vncer, la seva habilitat va superar a la de l'Albus Dumbledore. Es va convertir en el Cap de la remodelada Oficina d'Aurors, on on va ingressar sota la direcci d'en Kingsley Shacklebolt a l'edat de 18 anys.

 Arbre Genealgic .


En les novelles, en Harry s l'nic fill d'en James i la Lily Potter, per que ha quedat orfe des que era un beb. La Rowling va fer orfe a en Harry des dels primers esborranys del seu primer llibre. Va sentir que si el personatge era orfe seria ms interessant escriure sobre ell. No obstant aix, desprs de la mort de la seva mare, la Rowling va escriure la seva prpia angoixa en ell. Els seus oncles Dursley li van ocultar la veritat sobre la mort dels seus pares, dient-li que havien mort en accident de cotxe.

 La profecia .
L'enfrontament d'en Harry contra en Lord Voldemort est vaticinat en la mateixa profeca que la Sibilla Trelawney li revela a l'Albus Dumbledore, i de la qual en Voldemort noms coneixia una part. En Voldemort, defensor de la puresa de sang, curiosament veu com el potent rival s en Harry que s de sang barrejada com ell i no en Neville Longbottom que s de sang pura.

Quan intenta assassinar a en Harry, el seu sortilegi rebota per la protecci que la seva mare li ha deixat al sacrificar-se per en Harry, deixant al nen una cicatriu en forma de llamp al seu front i un tros de l'nima d'en Voldemort (el que fa que en Harry sigui el set horricreu). La cicatriu tamb s un smbol del poder que en Voldemort involuntriament li transmet.

s per aix que a en Harry li fa mal la cicatriu cada vegada que en Voldemort experimenta una emoci forta. Tamb transmet a en Harry alguns poders com per exemple el parlar l'idioma de les serps. La JK va dir que en Voldemort era l'ltim descendent viu de Slytherin.

En Harry, que va viure els seu primer any al Cau d'en Godric descobreix que s descendent de l'Ignotus Peverel probable creador de la capa d'invisibilitat.

s possible que li transmets alguns poders ms que potser es manifestin en el prxim llibre. Per a marcar encara ms que en Harry i en Voldemort sn les dues cares d'una mateixa moneda, tamb comparteixen varetes. Les varetes que utilitzen sn bessones i niques ja que en l'interior de cadascuna estan les dues niques plomes de fnix que procedeixen d'en Fawkes, la mascota d'en Dumbledore, per aquesta ra en els duels cap dels dos guanya i es produeix un fenmen en qu les varetes es connecten (Prior Incantatem).

Segons la profecia, en Harry s l'nic que pot acabar amb en Voldemort, ja que t un poder que aquest no t i el qual en Dumbledore l'hi recorda sempre que parlen, l'amor. Cap dels dos podr seguir amb vida mentre l'altre visqui.

La profecia diu el segent:
"L'nic amb poder de derrotar el Senyor de les Forces del Mal s'acosta  Nascut dels quals l'han desafiat tres vegades, vindr al mn al concloure el set mes  I el senyor de les Forces del Mal l'assenyalar com el seu igual, per ell tindr un poder que el Senyor de les Forces del Mal no coneix  I un dels dos haur de morir a les mans de l'altre, car cap dels dos podr viure mentre l'altre segueixi amb vida."

Aix ho va dir la professora Trelawney en una entrevista de treball al Cap del Senglar (una taverna situada a Hogsmeade) amb en Dumbledore.

 A la recerca dels horricreus .
Al final de la srie, a Harry Potter i les relquies de la Mort, en Harry s'embarca en una recerca dels horricreus, havent estat aquest l'ltim desig de l'Albus Dumbledore.

Al comenament, es creu que sn sis horricreus, per aquests ascendeixen a set, com es revela al final de l'ltim llibre.

Els horricreus sn:

El diari d'en Tod Rodlel: destrut per en Harry amb ver del Basilisc de Slytherin, que s una de les coses que pot destruir un horricreu.
L'Anell dels Gaunt (que resulta ser la Pedra de la Resurrecci, una de les Relquies de la Mort): destrut per en Dumbledore amb l'espasa de Gryffindor.
El Medall de Slytherin: destrut per en Ron amb l'espasa de Gryffindor.
La Copa de Hufflepuff: destruda per l'Hermione amb dents del Basilisc de Slytherin.
La Diadema de Ravenclaw: destruda involuntriament per en Crabbe.
Nagini, la serp de Voldemort: morta per en Neville amb l'espasa de Gryffindor.
Harry Potter: en Harry resulta ser l'ltim horricreu. Aquesta porci d'nima d'en Lord Voldemort, resulta ser la font de l'estranya connexi que tenen els dos personatges. L'horricreu s destrut pel propi Voldemort, al llanar-li una maledicci (Obitus per Subitum) a en Harry.

 Eplog .
En l'eplogo de la srie, en Harry t 37 anys i s pare de 3 fills: en James Sirius Potter (de qui en Ron i l'Hermione sn els seus padrins, segons el recent documental J.K. Rowling) l'Albus Severus Potter i la Lily Luna Potter. La seva esposa s la Ginny Weasley (ara Ginny Potter), germana menor d'en Ronald Weasley qui al seu torn est casat amb l'Hermione (ara Hermione Weasley), i tenen dos fills, la Rose i l'Hugo. En Harry tamb s padr d'en Ted Llopin fill d'en Remus Llopin i la Nimfadora Tonks, assassinats a la batalla de Hogwarts, en el set llibre. En "Teddy" surt amb la Victorie, filla d'en Bill Weasley i la Fleur Delacour.

En una entrevista a l'escriptora J. K. Rowling, ella va assenyalar que va quedar fora de l'eplog que en Harry era Cap del Departament d'Aurors. L'Hermione va treballar tamb a la Conselleria ajudant als elfs domstics, per desprs passar al departament de la Llei Mgica. En Ron va treballar amb en George a les Bromes dels Bruixots Bessons creant una immensa fortuna. La Ginny va triomfar com a jugadora de les Holyhead Harpies (equip de quidditch), per desprs dedicar-se a la seva famlia i a participar com a corresponsal especial de Quidditch al Peridic Proftic.

 Aparena, personalitat i relacions .

En Harry Potter es caracteritza per les seves ulleres rodones i, almenys en els primers volums, s descrit com prim i ms baix del normal.

S'esmenta sovint en la saga que s'assembla molt al seu pare James Potter, per que t els ulls verds brillants de la seva mare, la Lily. La importncia que els ulls d'en Harry i els de la Lily siguin iguals, s que abans que en Severus mors li diu a en Harry: -Mira'm- possiblement per veure els autntics ulls de la Lily, l'nica dona que va estimar i estimar.

La cicatriu en el seu front en forma de llamp, causada per la seva primera trobada amb en Voldemort, tamb t molta prominncia en els llibres. La cicatriu serveix per a recordar-li de l'intent d'en Voldemort de matar-lo quan era petit, i com un indicador de la presncia d'aquest i/o dels seus severs canvis d'humor. Tamb esmentat en els llibres s el seu cabell descabellat, que, pel disgust de la tieta Petnia i la frustraci de la Molly Weasley a l'Orde del Fnix, mai aconsegueix pentinar-se del tot.

Est emparentat amb la famlia Black per part la seva via paterna Dorea Potter, esposa del seu avi Charlus Potter, ambds morts.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77768" title="Mlian" nonfiltered="853" processed="851" dbindex="30924">
Mlian la Maia s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. Era de la raa dels ainu, una maia al servei de Varda i Est.

Es va trobar per atzar als boscos de Belerand amb el Rei dels Elfs Elu Thngol, i es van enamorar. Junts van fundar el Regne de Driath, que governaven conjuntament. Ella va utiltizar els seus poders per defensar el regne creant una protecci mgica que impedia l'entrada d'enemics. Aquest cercle protector es va conixer com "El Cintur de Na Mlian".

Ella i Thngol van tenir una filla, Lthien Tinviel, a travs de la qual la seva sang maiarin va passar als elfs i als homes. 

s una dels dos nics ainur dels que es t coneixement de qu van tenir descendncia. L'altra s l'aranya gegant Ungliant, de la que descendeix l'Arranyera.



Quan Beren va arribar a Driath, va aconsellar a Thngol que no l'envis en la missi sucida a la reerca del Silmaril. Aquest quest va acabar portant la runa a Driath i l'assassinat de Thngol.

Desprs de la mort de Thngol, va deixar que el seu cos "mors", abandonant la Terra Mitjana i anant a Vlinor a plorar la mort del seu marit i la seva filla.

Genealogia de la Casa d'Elw.

             ---------------------
             |                   |                 
 Mlian = (Elw)Thngol         Olw
        |                        |
     Lthien = Beren       -------------------   
             |             |                 |
            Dior        Erwen = Finarfin   altres fills
                               |
                            Fnrod
                            ngrod (Pare d'Ordreth)
                            Aegnor
                            Galdriel

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77778" title="Aroer del Ngueb" nonfiltered="854" processed="852" dbindex="30925">


Aroer del Ngueb (en hebreu,           ) s un consell local del districte del Sud d'Israel. La ciutat es fund el 1982 com a part d'un projecte del govern israeli per a fer que els beduns nmades rabs s'establissin en poblacions permanents. L'any 2002, l'Oficina Central d'Estadstica d'Israel (CBS) va publicar un estudi en qu es deia que Aroer era el cinqu municipi ms pobre d'Israel.

 Histria .
 poca bblica .
Aroer apareix a la Bblia. El rei David va enviar-hi regals desprs que recupers tot el que els amalequites havien saquejat a Siclag (1r Samuel 30,28). Tamb s la ciutat natal de dos dels soldats de David: Xam i Jeiel, fills d'Hotam d'Aroer (1r Crniques 11,44).

 Troballes arqueolgiques .
L'any 1975 es van trobar algunes restes arqueolgiques prop de la ciutat. Els jaciments, anomenats Tel Aroer, es van excavar en dues etapes: del 1976 al 1978 i del 1980 al 1982.

En una rea d'unes dues hectrees s'hi van trobar unes de les restes ms importants de l'Edat del ferro al Ngueb. Daten dels segles VIII, VII i VI a.C i consisteixen en recipients de cermica, figures i diverses inscripcions en molt bon estat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77782" title="Hura" nonfiltered="855" processed="853" dbindex="30926">

Hura (en hebreu,     ) s un poble bedu situat al districte del Sud d'Israel. Es troba a 13 km al nord-est de Beerxeba i adjacent a la localitat de Metar.

Hura fou fundada el 1989 i inclosa en l'antic consell regional de Shoket. El 1997 obtingu l'estatus de consell local. L'objectiu del municipi s acollir els nombrosos beduns nmades rabs en set agrupacions urbanes i fer que s'estableixin en un lloc fix.

L'any 2002, l'Oficina Central d'Estadstica d'Israel (CBS) va publicar un estudi en qu es deia que Hura era el set municipi ms pobre d'Israel.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77785" title="Rock alternatiu" nonfiltered="856" processed="854" dbindex="30927">





Els termes rock alternatiu i msica alternativa van ser designats als anys 80 per a descriure a les bandes inspirades en el rock punk per que no es podien incloure dins els gneres comercials de l'poca. Sovint s'utilitza per a reunir a la msica rock subterrnia dels 80 i, irnicament, a la msica rock inspirada en els grups de 1980 d'mbit comercial i independent dels anys 90 i la dcada de 2000. Parlant ms especficament, reuneix a gran part dels gneres que aparegueren als anys 80 i es feren populars o ben coneguts als 90, com el rock indie, grunge, rock gtic, i el rock college. Aquest tipus de msica est molt influenciada pel punk dels anys 70, per encara que se li diu rock, molts subgneres del rock alternatiu estan influenciats per altres gneres com la msica folk, el reggae, el techno i el jazz d'entre altres.

Histria.
Aquest tipus de msica va comenar a tindre ress al comenament de la dcada de 1980 quan a moltes rdios d'instituts i universitats (colleges) d'EUA, com Danbury, WXCI de Connecticut, i WPRB in Princeton, NJ, emeten aquest tipus de msica ignorada per les rdios ms populars i al Regne Unit comenaven alguns DJs com John Peel (qui va portar la msica alternativa  a la BBC Radio 1), Richard Skinner, and Annie Nightingale. A meitats dels anys 80 aquesta msica es va anar extentent per altres universitats dels EUA, anomenant-s'hi college rock (rock universitari) i al Regne Unit es va estendre tamb per la gent jove a la vegada que nous grups alternatius eixien. Ja a finals d'aquesta dcada va ser quan la msica alternativa va saltar a rdios comercials fent-se cada vegada ms famosa.

Les bandes que llavors hi eren (comenaments fins a meitats dels 80), eren R.E.M., Sonic Youth, The Replacements i Hsker D dels Estats Units, i New Order, The Smiths, The Cure, i The Jesus and Mary Chain del Regne Unit. Mentre la dcada progressava varen aparixer diversos moviments alternatius que guanyaren certa popularitat: a finals dels 80 tingueren popularitat els moviments indie, shoegazing, i Madchester al Regne Unit (creant el futur Britpop) mentre que als EUA l'escena estava dominada per bandes de college rock com Pixies, Dinosaur Jr i Throwing Muses.

Malgrat aquests grups mai van assolir grans vendes de discs, van ser de gran influncia sobre els que van vindre desprs. La msica alternativa, la rebellia i la tica DIY (do it yourself -fes-ho tu mateix-) van ser unes de les inspiracions del grunge, un subgnere alternatiu creat als anys 80 que van tindre un gran moviment comercial al comenament de la dcada de 1990. L'any 1991 va ser el comanament del boom de la msica alternativa, i en particular el grunge, quan Nirvana va traure al mercat el seu segon disc "Nevermind", Pearl Jam van traure el seu disc de debut "Ten", Soundgarden, el disc "Badmotorfinger" i Red Hot Chili Peppers, "Blood Sugar Sex Magik". Degut a la popularitat de Nirvana, el moviment grunge, i tota la msica alternativa al darrere, va entrar al mainstream. Llavors, la etiqueta "alternatiu" noms era un terme per a agrupar tota la collecci de bandes de rock subterrnies.

Ja als anys 90, alternatiu era sinnim amb el grunge als ulls dels mitjans de comunicaci i el pblic en general, i una suposada "cultura alternativa" estava sent venuda al mainstream al igual que havien fet amb el moviment "hippie" als anys 60. Aleshores, van aparixer grups "post-Nirvana" com Third Eye Blind, matchbox twenty i Weezer, una de la ms creatives, amb gran quantitat d'influncies com: The Beach Boys, Pixies, The Beatles, Sonic Youth o Nirvana ajuntant-se les dolces melodies de Pixies o Beach Boys amb el so distorsionat i guerrer de Nirvana. Aquestes bandes alternatives noves que recelaven d'aquest xit comercial desenvoluparen el rock indie, un nou gnere que suposava una tornada a l'esperit original de la msica alternativa. 

A la dcada del 1990, al Regne Unit el rock alternatiu destacava pel subgnere Britpop, en contraposici a la msica punk i grunge de moda als Estats Units, que va dur a la fama a grups com Blur, Oasis, Suede, Radiohead o Travis.

A la primera dcada del segle XXI, el so del rock alternatiu va retornar al mainstream amb la popularitat del rock indie i el post-punk revival amb bandes d'arreu el mn anglosax com Modest Mouse, Franz Ferdinand, The Strokes i Arctic Monkeys entre d'altres. Aquest revival ha causat un gran estmul a la comunitat de msica rock i ha obert la porta l'inters de bandes mtiques de la msica alternativa com per exemple Pixies, The Smiths, Blur, The Smashing Pumpkins, Jane's Addiction o Depeche Mode.

Influncies.
 Rock punk;
 Post-punk;
 New Wave;
 Industrial;
 Punk hardcore;
 Heavy metal;

Estils.


Vegeu tamb.
 Msica indie;
 Llista de bandes de rock alternatiu;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77788" title="Vnyar" nonfiltered="857" processed="855" dbindex="30928">
En el marc del llegendari de J. R. R. Tolkien, els Vnyar sn el primer dels clans dels elfs. D'acord amb la llegenda, va ser fundat per Imin, el primer elf a despertar-se a Cuivinen, la seva esposa Iminy i dotze companys ms. Per va ser Ingw, l'ambaixador vanya que va acompanyar Orom a Vlinor que va esdevenir-ne el seu rei.

Els Vnyar eren el clan menys nombrs. El seu nom significa "Rossos" en quenya, referint-se al seu caracterstic cabell ros. Ells mateixos se solen anomenar Minyar, "primers", ja que van ser els primers elfs a despertar-se i els primers a iniciar el viatge cap a Vlinor. 

Ingw s anomenat Rei Suprem dels Elfs. Viu a les faldes del Taniquetil sota les dependncies de Manw. Un altre vanya notable va ser Indis, la segona esposa de Finw i via de Galdriel, que va transmetre-li el seus cabells daurats.

Molt pocs dels vnyar s'han vist a la Terra Mitjana, ja que van anar tots a Vlinor i s'hi han quedat des d'aleshores. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77790" title="Dascilios" nonfiltered="858" processed="856" dbindex="30929">
Dascilios o Dascilium (llat Dascylium, grec Daskylion o Daskulion) fou una ciutat de la Propntida i capital de la satrapia del seu nom o Frgia Hellespntica (satrapia menor dins la satrapia de Ldia).

 Referencies clsiques .

Herdot esmenta a Mitrbates, un persa, com a governador de Dascilios, es a dir de la satrapia de Msia o Frgia Hellespntica. Per al mateix esmenta tamb com a governador a Oebares, fill de Megabazos. Agesilau va estar a la vora Dascilios durant la seva campanya a sia. Xenofont parla de la Frgia de Farnabazos i situava Dascilios dins el seu govern assegurant que el strapa tenia el seu palau a la ciutat i que hi havia algunes ciutats gran a les rodalies.  Tot i que sembla no era una ciutat important donava nom sovint a una satrapia persa de la que era la capital. 

 Situaci .

Els autors clssics no situaven be la ciutat.  Estrab esmenta el llac Dascylitis i propers els llacs Apolloniatis i Miletopolitis, i situava la ciutat de Dascilios a la vora del primer, per no es coneix quin podria ser el llac d'aquest nom. Afegeix que el pas dels Dolions anava entre Czic, el riu Asepos, el Rhyndacos i el llac Dascylitis, per lo que semblaria que Dascilios estava al est del Rhyndacos (Rhyndacus) tal com assegura Pomponi Mela. Estrab informa que Miletopolitis i Apolloniatis pertanyien al seu temps a Czic per que Dascylitis nomes pertanyia a aquesta ciutat en part i la resta era de Bizanci. Plini diu que la ciutat era a la costa, i Hecateos diu que el riu Odrisses corria al oest del Dascylitis per les planes de Mygdnia, fins el Rhyndacos (seguint aquesta informaci Dascilios seria al oest del Rhyndacos). Estrab identifica en un text el llac Aphnitis com el Dascylitis, i amb el primer nom se sap que era un llac proper a Czic abans anomenat Artynia, i que no pot ser altre que el actual Maniyas, al oest del Rhyndacos, el qual estava identificat amb el llac Miletopolitis i per tant es va pensar que el llac corresponia a un estany anomenat pels turcs Diaskilli, entre el Apollonotis i la costa de la Propntida, al est del Rhyndacos. El descobriment de la ciutat a les excavacions de mitjans del segle XX van resoldre el misteri, i Dascilios era a la vora del Maniyas. 

Fou excavada el 1954-1959 i altra cop entre 1988 i 1992, i s'han trobat nombrosos objectes aquemnides i alguns del perode anterior frigi. Tamb s'han trobats molts objectes romans i bizantins. Esta situada a una reserva natural a 2 km de la vila d'Ergili, a un lloc anomenat Hisartepe a 30 km de Bandirma i al sud-oest del llac Maniyas. Aquesta zona correspon exactament a les terres del strapa, ja que dins la satrapia hi havia altres llocs amb el mateix nom.

 La satrapia .

La satrapia comprenia Bitnia, Msia i territoris del nord-oest d'Anatlia sense poder-se precisar. 

De les troballes s'ha reconstrut l'estructura administrativa: al capdavant estava el strapa que era membre de la famlia aquemnida i residia a la terra de Dascylium; al seu costat un grup d'oficials, perses, grecs i indgenes, caps tribals i governadors de ciutats; a algunes rees el strapa tenia oficials delegats; la fusta era sota control del strapa; hi havia tamb or per no es van emetre monedes. La terra de Dascilios produa el suficient per mantenir una cort luxosa . La ciutat tenia la residencia del strapa, fortificacions, quarters, estables i algunes construccions per hostes.

 Strapes perses .

Mitrbates 546-520 aC;
Oroetes de Sardes 520-? aC;
Megabazos  ?-490 aC;
Oebares 490- 479 aC;
Megbates 479-477 aC;
Artabazos I (Irdumazda)  477-455 aC ;
Farnabazos I (Parnadumazda) 455-430 aC ;
Farnaces (Parnaka) 430-413 aC ;
Farnabazos II (Parnadumazda) 413-387 aC;
Ariobarzanes de Dascilios (Arayabardumazda) 387-363 aC;
Orontes, 363-362 aC;
Artabazos II (Irdumazda) 362-353 aC;
Arsites 353-334 aC;

 Strapes grecs .

Kalas 333-331 aC;
Dimarcos 331-323aC;
Leonatos 323-322 aC ;
umenes de Capadcia 322-321 aC;
Arrideu  321-318 aC;
Ptolomeu 318-313 aC ;
Fnix 313-309 aC;
a Antigon 309-301 aC (rei de Sardes 305-301 aC);
a Seleuc I Nictor 301 aC;

 Histria . 

La regi fou part del regne de Ldia i fou incorporada al imperi persa el 546 aC. Herdot parla del strapa Mitrbates, assassinat per Oroetes, strapa de Sardes (Sparda) vers el 520 aC. Sota  Darios I el gran (521 aC-486 aC) i Xerxes I de Prsia (486 aC-465 aC) la dinastia de Megabazos va dominar la satrapia. Megabazos va dirigir les forces perses a Trcia i Macednia desprs del 514 aC, sotmetent aquestes regions. A la campanya de Xerxes a Grcia, Megabazos va ser un dels que van dirigir la flota i anava acompanyat del seu fill Bubares que es va casar amb una princesa macednia (483 aC). Un altre fill Oebares, fou strapa de Dascilios o Frgia Helespntica desprs del 490 aC; un tercer fill Megbates, fou comandant de la flota persa que va desembarcar a Naxos el 499 aC i strapa de Dascilios vers el 479 aC. 

Pocs anys desprs ja apareix com a strapa Artabazos, fill de Farnaces que era cos de Darios I el gran, que va iniciar la dinastia Farncida. Artabazos era comandant dels parts i corasmis a la campanya del 480-479 aC i va estar al Helespont el 470 aC. El 460 aC va dirigir les tropes perses contra els rebels egipcis i xipriotes i segurament va deixar el govern de la satrapia al seu fill Farnabazos vers el 455 aC. Vers el 430 aC era strapa Farnaces, fill de Farnabazos. Un altra Farnabazos (II) era strapa vers el 413 aC i fins el 388 o 387 aC; amb perms del rei de Prsia va reunir una flota que va dirigir ell mateix i va derrotar els espartans  imposant aix l'anomenada "pau del rei" (387 aC). Poc abans de deixar la satrapia vers el 387 aC es va casar amb Apama, filla d'Artaxerxes II de Prsia. Una revolta interna dirigida per un oficial secundari de nom Spitriades es va produir llavors. Va deixar el govern al seu fill Ariobarzanes (vers 388 o 387 aC). Ariobarzanes va estendre el territori de la satrapia i va intervenir en els afers grecs, entrant en conflicte amb Autofradates de Sardes. Revoltat contra el rei Artaxerxes, aquest va nomenar strapa al seu net Artabazos, germanastre d'Ariobarzanes, el qual, trat pel seu fill Mehrdad o Mitradates,  fou enviat a Susa i executat.

Vers el 363 aC o 362 aC Artabazos, fill de Farnabazos II i Apama, va arribar al govern de la satrapia i encara governava poc abans del 351 aC; els seus germanastres Oxythras i Dibictus, vivien a la satrapia. Un oncle de Farnabazos II, de nom Susamitres, i el germ d'aquest Bageos, consten participant a alguna campanya militar. Artabazos es va casar amb una dona rdia i els germans d'aquesta, Mentor i Memnon foren importants aliats. Vers el 353 aC Artabazos i els seus cunyats, revoltats contra el rei, van haver de fugir a Macednia i la satrapia va passar a Arsites, que se suposa podria ser un dels fills d'Ariobarzanes, i que la va governar fins el 334 aC. 

Mentor fou perdonat desprs del 350 aC i va ser un alt dignatari a Dascilios i va dirigir les forces que van controlar l'Anatlia Oriental, i les terres i crrecs van passar desprs de la seva mort a son germ Memnon (340 aC) donc poc abans la famlia d'Artabazos va ser rehabilitada i va poder retornar a Prsia (343 aC) incloent el mateix Artabazos que es va establir al orient del imperi i fou lleial a Darios III de Prsia. 

El 338 aC Arsites va ajudar a Perint contra Macednia. Arsites va lluitar a Grnic el 334 aC i es va sucidar desprs de la derrota; a aquesta batalla hi era tamb Memnon que va dirigir el contraatac persa per va morir sbitament el 333 aC i el comandament va passar als seus nebots Farnabazos i Timondes; el primer fou capturat a Kos per es va escapar i el 332 aC es va posar al servei dels grecs i fou comandant de la cavalleria que dirigia el futur didoc umenes de Cardia que era son cunyat; el segon va morir a Egipte el 333. Alexandre el gran, desprs de la batalla de Grnic, va enviar al seu amic el general Parmeni a ocupar Dascilios, feina que va fer sense problemes. 

Una branca menor dels Farncides (Pont)Farncides va governar el Pont des el 302.

Artabazos II, juntament amb els seus fills, es va haver de rendir les seves forces a Hircnia davant Alexandre el gran (330 aC). Es va passar a Alexandre que el 329 aC el va nomenar strapa de Bactriana on va exercir fins el 327 aC i es va retirar per l'edat.

El primer strapa grec fou Kalas, que va lluitar contra els bitinis. El 323 el va succeir Demarcos i un any desprs Leonatos; ja mes tard va caure en mans d'umenes i el 321 aC fou nomenat Arrideu al que van seguir Ptolomeu (318 aC) i Fnix (313 aC); el 309 aC va quedar en mans d'Antgon que es va proclamar rei de Sardes el 305 aC.

Derrotat i mort per Seleuc I Nictor, l'sia Menor en general va passar al imperi selucida i els strapes foren oficials sense major rellevncia ni poder i al cap de 25 anys va quedar en poder del Regne de Prgam, amb el qual va passar a Roma el 133 aC. Dascilios va va existir al menys fins el segle V i va tenir un bisbe.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77791" title="Akallabth" nonfiltered="859" processed="857" dbindex="30930">

Akallabth s un relat de J.R.R. Tolkien, publicat com la quarta part del Silmarllion.

La histria d'Akallabth ("La Negada" en adnaic) narra la corrupci, caiguda en desgrcia i enfonsament del Regne de Nmenor, escrita per Elndil.

Com fa evident la traducci al quenya del ttol de l'obra, Atalant, es tracta d'una revisi de Tolkien del mite de l'Antlntida adaptant-lo al seu llegendari.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77792" title="Ariobarzanes de Capadcia" nonfiltered="860" processed="858" dbindex="30931">

Ariobarzanes fou el nom de tres reis de Capadcia, tots integrants d'una dinastia iniciada el 95 aC per un magnat local d'origen persa, protegit dels romans.

Ariobarzanes I Filorom 95-94 , 92-88   i  84-63 aC. ;
Ariobarzanes II Filoptor 63-52 aC;
Ariobarzanes III Eusebes o Filorom 52-42 ;

Vegeu: Capadcia (Regne)
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77793" title="Ariobarzanes de Dascilios" nonfiltered="861" processed="859" dbindex="30932">
Ariobarzanes (antic persa: Ariyabrdna) fou un noble persa que fou strapa de Dascilios o Frgia Helespntica

Era fill de Farnabazos II. El seu pare fou enviat a Egipte i va deixar al fill el govern de la satrapia per les seves bones relacions amb personatges d'Esparta (com Antlcides) i Atenes.

Per raons desconegudes es va revoltar contra el rei Artaxerxes II de Prsia vers el367 aC i va tenir el suport de les ciutats gregues i fins i tot el rei Agesilau d'Esparta va anar a Dascilios al front d'un contingent de mercenaris. Tamb li van fer costat Mausol de Cria, Orontes d'Armnia,  i Datames de Capadcia i va tenir el lluny suport del fara Teos d'Egipte. A canvi del suport atenenc (8000 mercenaris i 30 vaixells) Ariobarzanes va donar a Atenes la ciutat de Sestos i la de Crithote al Quesons Traci, que controlaven l'entrada del Helespont, i que generalment havia estat aliada d'Atenes. Com agraiment Atenes va fer a Ariobarzanes ciutad honorari junt amb els seus tres fills. El seu fill Mitridates va ocupar el 364 aC Heracleia del Pont, la ciutat grega principal de la zona. Autofradates de Ldia encarregat de combatre la revolta, es va unir a la rebelli

El hivern del 363 aC els rebels foren derrotats. Ariobarzanes, trat pel seu propi fill Mitradates, fou empresonat a Susa i crucificat. El seu germanastre Artabazos II, fill de Farnabazos II i Apama, net per part de mare del rei Artaxerxes II de Prsia, fou nomenat strapa. La revolta a l'sia Menor fou reprimida finalment vers el 360 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77794" title="Loti" nonfiltered="862" processed="860" dbindex="30933">

El loti (mot sesotho, plural maloti) s la unitat monetria de Lesotho. El codi ISO 4217 s LSL i s'utilitza l'abreviaci M, derivada del plural sesotho de la moneda. Se subdivideix en 100 lisente (singular sente, de l'angls cent, "cntim"). El nom de la moneda prov de les muntanyes Maloti, que conformen un dels estreps septentrionals de la serralada del Drakensberg. 


El loti es va introduir el 1979 en substituci del rand sud-afric a un tipus de canvi paritari (1 loti = 1 rand). Actualment totes dues monedes pertanyen a l'rea Monetria Comuna juntament amb el lilangeni de Swazilndia i el rand encara t valor legal dins de Lesotho. 

Ems pel Banc Central de Lesotho (en sesotho Banka e Kholo ea Lesotho, en angls Central Bank of Lesotho), en circulen monedes d'1 sente i de 2, 5, 10, 25, 50, 100, 200 i 500 lisente, i bitllets de 10, 20, 50, 100 i 200 maloti. Com a curiositat, les tres monedes de ms valor no s'especifiquen com a 1 loti i 2 i 5 maloti, sin en la seva denominaci fraccionria en lisente.

 Taxes de canvi .
1 EUR = 7,69599 LSL (5 de maig del 2006);
1 USD = 6,04720 LSL (5 de maig del 2006);

 Vegeu tamb .
Rand;
Uni monetria;

 Enllaos externs .
 Banc Central de Lesotho;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77795" title="Farnabazos II" nonfiltered="863" processed="861" dbindex="30934">
Farnabazos II (vers 435 aC   desprs del 373 aC) fou un noble persa que fou strapa de Dascilios.
 
Farnabazos era fill de Farnaces de Dascilios al que va succeir vers el 413 aC. 

El 412 aC va prendre part en negociacions entre Prsia i Esparta en las que va participar tamb el strapa de Ldia i Cria, Tisafernes, que de fet era el seu rival poltic. Fou Tisafernes qui va assolir el tractat amb Esparta pel qual la flota persa-fencia ajudaria a Esparta contra Atenes. Com que Tisafernes no va complir la paraula d'enviar la flota, els espartans van negociar llavors amb Farnabazos. Les tensions entre els dos strapes van provocar la intervenci del rei, que va enviar al seu fill Cir el jove, va deposar a Tisafernes com a strapa de Lcia (per va poder conservar Cria) i va donar suport a Esparta.

El 405 aC els espartans van guanyar la batalla decisiva i el 404 aC Atenes es va rendir. Farnabazos, junt amb Cir i amb Tisafernes, van ocupar les ciutat gregues de l'sia.

Quant va morir el rei Darios II de Prsia el 404 aC el va succeir Artaxerxes II contra el que es va rebellar son germ Cir el jove. Tisafernes va donar suport al rei i Farnabazos va romandre neutral. Cir fou derrotat a Cunaxa el 401 aC i els mercenaris grecs van arribar a Dascilios el 400 aC desprs de creuar Armnia i Paflagnia. Tisafernes va recuperar Ldia. 

En aquell moment els espartans es preparaven per alliberar les ciutats gregues i de fet per posar-les sota el seu domini, per el comandant esparta Tibr, en lloc d'atacar la desorganitzada Ldia van atacar Frgia Helespntica on Farnabazos estava ben preparat. Tibr fou substituir per Derclides que va traslladar la seva acci al sud i va envair Ldia i Cria. Tisafernes i Farnabazos van aparcar les seves diferencies, van unir les forces  i van rebutjar als espartans cap el nord, sense deixar-los reunir-se amb la flota. Una batalla es va lliurar a Magnsia i desprs es va concloure l'armistici (397 aC) segons el qual Esparta evacuava sia Menor per les citats gregues serien independents. Per durant les negociacions els perses van saber que una flota s'estava construint a Fencia (probablement per combatre als Egipcis revoltats) i desconfiant, van trencar els acords i el rei esparta Agesilau va envair sia amb noves tropes (396 aC). Agesilau va pactar amb Tisafernes una treva: Agesilau volia derrotar primer a Farnabazos i desprs a Tisafernes, per aquest esperava que Agesilau, debilitat per la lluita contra Farnabazos, podria ser derrotat quant li arribaren els reforos que esperava: Farnabazos per va aconseguir retardar l'enfrontament i va enviar al rodi Timcrates a Grcia per incitar revoltes antiespartanes. Agesilau va reclutar soldats a les ciutats gregues de Jnia i a la primavera del 395 aC va derrotar a Tisafernes prop de Sardes. Tisafernes es va poder escapar per quant el rei se'n va assabentar que no havia participat a la guerra junt amb Farnabazos, el va deposar, i el va executar, nomenant en el seu lloc a Titraustes. 
Per aquest va decidir seguir el mateix esquema que Tisafernes, i va pagar diners a Agesilau perqu marxes al nord a atacar a Farnabazos.

Per Agesilau de sobte va canviar de parer va fer marxa cap al sud i va atacar Cria on encara hi havia un vuit de poder perqu Titraustes no havia cobert molts llocs administratius i militars que havien quedat vacants desprs de la deposici de Tisafernes. La marxa d'Agesilau en direcci a Cilcia no fou massa exitosa, car no va poder ocupar les ciutats i mentre Farnabazos va reunir un exercit i una flota i va trobar per manar-la a un gran cap, l'atenenc Con. Mentre la missi de Timcrates de Rodes havia reeixit i  algunes ciutats s'havien revoltat contra Esparta (395 aC) i Agesilau va haver de ser cridat (394 aC). Farnabazos i Con van conquerir Melos i Citera el 393 aC. La guerra que va seguir va acabar amb la pau entre grecs i perses signada el 386 aC que va establir l'hegemonia espartana i va entregar les ciutats gregues d'sia a Prsia. Farnabazos va respectar l'autonomia de les ciutats, cosa que no sempre faran els seus successors.

El 387 aC com a premi, Farnabazos va rebre la ma d'Apama, filla del rei de Prsia; va rebre tamb, compartit amb Titraustes, el comandament de la flota que havia de conquerir Egipte, que estava revoltada els darrers vint anys. Com a strapa va deixar al seu fill Ariobarzanes.

Els atacs a Egipte del 385 aC i 383 aC no foren exitosos, sobretot per la defensa egpcia reforada pels atenencs dirigits per Cabries. El 373 aC Farnabazos va dirigir un altra atac en solitari quant ja els atenencs s'havien retirat; Farnabazos va reunir la flota a Acco (Acre, Palestina) i es contractar mercenaris grecs dirigits per Ifcrates; la flota va avanar pel delta sense ser atacada doncs els egipcis no tenien mitjans navals; per quant els egipcis van atacar  Pelusium van topar amb una resistncia ferotge. Farnabazos va decidir buscar un altra braa del riu i avanar cap a Memfis. L'estratgia de Farnabazos i la d'Ifcrates era diferent i van esclatar conflictes entre els dos caps militars. Farnabazos  dubtava d'atacar Memfis i el fara Nectabeu es va poder reforar i el juliol del 373 els perses es van haver de retirar per la pujada del riu Nil.

Ja no es tenen mes noticies de Farnabazos que devia morir algun temps desprs.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77798" title="Artabazos II" nonfiltered="864" processed="862" dbindex="30935">
Artabazos II (elamita Irdumasda; persa Artavazd) fou un noble persa (vers 388 aC-325 aC),  que fou strapa de Dascilios o Frgia Hellespntica

Va nixer prop del 388 aC del matrimoni del seu pare Farnabazos II amb la princesa Apama, filla d'Artaxerxes II de Prsia. 

En el regnat d'Artaxerxes II de Prsia (404 aC-358 aC) fou enviat contra el rebel Datames, strapa de Capadcia, per fou derrotat.

Vers el 367 aC alguns strapes de l'sia Menor es van revoltar contra el rei i el 363 aC foren derrotats. El strapa Ariobarzanes de Dascilios fou deposat i executat. Artabazos, que era son germanastre, fou nomenat strapa pel seu avi. Es va casar amb una dona rdia i els germans d'aquesta, Mentor i Memn foren importants aliats. Mentor es va casar mes tard amb la seva filla Barsine. 

El 358 aC, a la mort de Artaxerxes II, va decidir revoltar-se, no se sap perqu ni es pot explicar el fet ja que disposava d'un exercit redut. Va contractar els serveis d'un exercit atenenc dirigit per Cares (Chares, Khares) que estava lluitant contra aliats d'Atenes revoltats per anaven curts de diners. Amb aquesta ajuda va derrotar a l'exrcit persa el 355 aC en una batalla que Artabazos va anomenar "la segona Marat". El rei de Prsia va demanar a Atenes de retirar a Cares si no volien ser atacats, i Atenes va acceptar i Artabazos i el seu petit exrcit es van haver d'enfrontar sols amb els perses; va contractar cinc mil tebans dirigits per Pammenes de Tebes per fou derrotat abans de qu aquestos arribaren (353 aC) pel general Autofradates, i fou fet presoner. Els rodis Mentor i Memn, els cunyats d'Artabazos i que li havien donat suport, van continuar la lluita amb suport de l'atenenc Caridem (Charidemos, Kharidemos) i van aconseguir la llibertat per Artabazos. Inicialment sembla que va voler seguir la revolta per aviat es va haver de refugiar junt amb els seus cunyats, a la cort de Filip II de Macednia.

Va arribar a Macednia amb Mentor i Memnon, i va romandre a la cort de Filip II per deu anys. All es va trobar amb el prncep Alexandre, el futur rei, i el filsof Aristtil. Fou nomenat strapa Arsites, que probablement era fill de Ariobarzanes.

Mentor de Rodes va fer un gran servei al rei de Prsia en la guerra contra el rebel Nectanebos d'Egipte i al acabar la guerra el 349 aC el rei persa va oferir a Mentor el comandament de les forces contra els strapes rebels de l'Anatlia.  Quan el rei Artaxerxes III de Prsia li va demanar a Mentor com li podia pagar els serveis, li va dir que cridant del exili a son germ Memn i al seu cunyat Artabazos II, els quals aix van poder tornar a Prsia el 342 aC. Artabazos II va donar al rei molta informaci sobre els plans de Filip II de Macednia per atacar Prsia. El 340 aC va morir Mentor i la seva dona Barsine es va casar amb Memn. 

Des llavor Artabazos II fou fidel a Darios III de Prsia i va estar al costat de d'aquest contra Artaxerxes IV de Prsia en la lluita per la successi d'Artaxerxes III de Prsia i encara va participar a la batalla d'Arbela o Gaugamela, acompanyant al rei en la fugida i sent-li fidel fins al final. Quant Darios III de Prsia Codomannos fou arrestat pel strapa de Bactriana Bessos el juliol del 330, el strapa fou aclamat rei per tots els nobles locals i pels que havien seguit al rei, amb l'excepci d'Artabazos II i els seus fills (i els seu mercenaris grecs), que van romandre lleials al rei deposat i es van negar a lluitar al costat de Bessos.  Unes setmanes desprs Artabazos II es va rendir a Alexandre a la satrapia d'Hircnia. Farnabazos ja coneixia al rei dels seus temps d'exili a Macednia. Alexandre li va entregar a la seva filla Barsine que havia estat feta presonera el 333 aC desprs de la derrota i mort de Memn a Cilcia en la lluita contra els macedonis, i que havia tingut un afer amors amb Alexandre. 

Artabazos va passar a ser conseller d'Alexandre i va dirigir la lluita contra el rebel Satibarzanes a ria quant Alexandre ja havia sortit cap a Aracsia i Gandara. Alexandre li va agrair nomenant-lo strapa de Bactriana. Farnabazos va ser un lleial governador i va rebutjar un atac escita a la seva capital. El 328 aC va dirigir junt amb l'amic d'Alexandre, Hefestion, una operaci militar al nord de Sogdiana. El 327 aC va demanar ser rellevat del govern de la satrapia per la seva avanada edat (uns 62 anys) i Alexandre va acceptar a contracor i el va nomenar governador d'una fortalesa a Sogdiana, un dest molt mes tranquil. A aquest lloc Alexandre es va trobar amb Roxana amb la que es va casar, just quant Barsine havia donat a llum al primer fill d'Alexandre, Heracles; les reaccions de Farnabazos i Barsine al matrimoni d'Alexandre son desconegudes. 

No se sap que va passar amb Artabazos. Els seus fills foren honorats per Alexandre i van rebre llocs destacats: Copen a l'exrcit; Farnabazos a la cavalleria. Una germana d'Artabazos, Artacama, es va casar el 324 aC amb el general Ptolemeu, i una filla, Artonis, es va casar amb el secretari reial umenes de Cardia; una neta (filla de Mentor i Barsine) de nom desconegut, es va casar amb l'almirall Nearcos.

El 328 aC Artabazos va renunciar al govern de Bactriana per la seva avanada edat, i la satrapia fou donada a Clit. Artabazos va morir poc desprs.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77800" title="Farncides" nonfiltered="865" processed="863" dbindex="30936">


Els membres de la dinastia regnant al Pont, vegeu Farncides (Pont);
El membres de la dinastia governant de la satrapia de Dascilios, vegeu Farncides (Dascilios);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77801" title="Farnaces de Dascilios" nonfiltered="866" processed="864" dbindex="30937">
Farnaces (elamita Parnaka) fou strapa de Dascilios o Frgia Helespntica. 

Era fill de Farnabazos I al que va succeir el hivern del 430 aC al 429 aC. No gaire desprs va cedir Adramyttium per l'establiment dels habitants de Delos que havien estats expulsats pels atenenc de la seva illa el 442 aC

Se'l esmenta per darrer cop el 422 aC. I el 413 aC ja apareix com a strapa el seu fill Farnabazos II. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77802" title="Farnabazos I" nonfiltered="867" processed="865" dbindex="30938">
Farnabazos I fou fill de Artabazos I i strapa de Dascilios o Frgia Helespntica.

El seu avi havia estat oficial d'hisenda del palau del rei Darios I el gran de Prsia. 

Es te molt poca informaci del seu govern.

Va succeir al seu pare no abans del 455 aC perqu el seu pare encara servia al rei el 449 aC. Va governar uns 20 anys i el hivern del 430 aC al 429 aC fou succet pel seu fill Farnaces.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77803" title="Artabazos I" nonfiltered="868" processed="866" dbindex="30939">

Artabazos I (persa Artavazd; elamita Irdumasda) fou un noble persa del segle V aC que va exercir diversos crrecs entre ells el de strapa de Dascilios o Frgia Helespntica.
  
Artabazos era fill de Farnaces, oficial cap d'hisenda del rei Darios I el gran i probablement el seu cos, les terres del qual eren a la Frgia Hellespntica i probablement all va nixer Artabazos. Era general en temps de Xerxes I de Prsia. 

Unes inscripcions perses esmenten un Artabazos que fou strapa de Maka (Oman) per sembla que fou un personatge diferent. Artabazos va dirigir als arquers corasmis i parts durant la campanya a Grcia del 480 aC-479 aC. 

Desprs de la batalla de Salamina va acompanyar a Xerxes I de Prsia a l'Hellespont amb 60000 homes i desprs va retornar a la pennsula Calcdica i va assetjar Potidea i Olint, revoltades contra els perses, i va evitar la propagaci de la revolta. Va ocupar Olint , ciutat que fou donada als calcidis; desprs va assetjar Potidea i l'anava a guanyar per suborns quan el pla fou descobert, allargant-se llavors el setge tres mesos, i quan es produa l'assalt aprofitant que les aiges estaven baixes, el nivell del mar va pujar i va ofegar a part de les tropes perses; va abandonar el setge per reunir-se amb l'xrcit persa a Tesslia, i fou un dels oficials del general Mardoni (deixat pel rei a crrec del exercit persa a Grcia). 

Abans de Platees (479 aC) Artabazos va aconsellar a Mardoni de no enfrontar-se encara amb els grecs i anar a Tebes per trobar aprovisionament abans de noves lluites. Mardoni no el va fer cas i fou derrotat. A la batalla de Platees Artabazos dirigia la reserva, i encara que no va poder fer res per evitar la derrota si que va poder posar sans i estalvis bona part del exercit i es va retirar amb 40000 homes a Fcida, i de all a Tesslia, Macednia i Trcia fins a Bizanci per passar a sia.

El 477 aC fou nomenat satrpa de la Frgia Hellespntica o Dascilios. El rei li va encarregar, com experts en afers grecs, amb el prncep espart Pausnies (477-476 aC). Cap al final de la seva vida (el 450 aC) va defensar Xipre amb 300 vaixells fenicis i tropes dirigides per Megabizos, contra Cim d'Atenes. El mateix any va demanar a Atenes obrir negociacions amb el rei de Prsia (que van portar a la pau de Cllies)

Poc desprs del 450 aC va morir i el va succeir com a strapa el seu fill Farnabazos I.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77804" title="Megabazos" nonfiltered="869" processed="867" dbindex="30940">


Megabazos fou strapa de Dascilios nomenat vers el 520 aC 

Va dirigir les forces perses a Trcia i Macednia desprs del 514 aC, sotmetent aquestes regions. 

A la campanya de Xerxes I de Prsia a Grcia, Megabazos va ser un dels que van dirigir la flota i anava acompanyat del seu fill Bubares que es va casar amb la princesa macednica Gigea (483 aC).

Un altre fill de Megabazos, Oebares, fou strapa de Dascilios desprs del 490 aC probablement a la mort del pare o quant fou enviat a un altra dest; un tercer fill Megbates, fou comandant de la flota persa que va desembarcar a Naxos el 499 aC i strapa de Dascilios vers el 479 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77805" title="Rivendell" nonfiltered="870" processed="868" dbindex="30941">
Rivendell (Sndarin: mladris) s un establiment lfic de l'univers fictici de la Terra Mitjana descrit per J.R.R. Tolkien

Rivendell i mladris signifiquen "Vall Profunda de l'Escletxa". Tamb s conegut com l'ltima Llar a l'Est del Mar. Est situada al lmit d'una gorja estreta del riu Bruinen, als peus de les Muntanyes Boiroses.

Va ser fundat per lrond el Mig Elf durant la Segona Edat, quatre o cinc mil anys abans dels fets que es descriuen a El Senyor dels Anells, desprs de la caiguda del regne lfic d'Eriador. Durant la seva existncia va ser una casa d'acollida per a tots els pobles lliures de la Terra Mitjana.



Va ser a Rivendell on Bilbo Saquet es va retirar desprs del seu cent onz aniversari, on es va educar a ragorn quan va quedar orfe, i on es va celebrar el Consell de N'lrond per decidir qu s'havia de fer amb l'Anell.

Un cop derrotat Suron, lrond va abandonar Rivendell cap a les Terres Immortals, per Cleborn, lrohir, lladan s'hi van quedar a viure durant un temps ms fins que finalment ells tamb van salpar des de les Rades Grises.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77806" title="Arsites" nonfiltered="871" processed="869" dbindex="30942">

Arsites fou el darrer satrapa de Dascilios (353 aC-334 aC)

Vers el 353 aC el strapa Artabazos II i els seus cunyats Mentor i Memnon, revoltats contra el rei, van haver de fugir a Macednia i la satrapia va passar a Arsites, que se suposa podria ser un dels fills d'Ariobarzanes de Dascilios.

El 338 aC Arsites va ajudar a Perint contra Macednia. Arsites, amb les seves forces i les d'altres strapes de l'sia Menor, va lluitar a Grnic el 334 aC contra Alexandre el Gran; derrotats els perses Aristes va fugir cap a Frgia amb les restes de l'exxrcit per acusat de la derrota i deprimit, es va sucidar.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77810" title="Lilangeni" nonfiltered="872" processed="870" dbindex="30943">

El lilangeni (mot swazi, plural emalangeni) s la unitat monetria de Swazilndia. El codi ISO 4217 s SZL i s'utilitza l'abreviaci E, derivada del plural swazi de la moneda. Se subdivideix en 100 cents o cntims. El nom de la moneda prov del swazi langeni, "diner", amb el prefix de substantiu singular li-. 

El lilangeni es va introduir el 1974 en substituci del rand sud-afric a un tipus de canvi paritari (1 lilangeni = 1 rand). Actualment totes dues monedes pertanyen a l'rea Monetria Comuna juntament amb el loti de Lesotho i el rand encara t valor legal dins de Swazilndia.  

Ems pel Banc Central de Swazilndia (en swazi Umntsholi Wemaswati, en angls Central Bank of Swaziland), en circulen monedes d'1, 2, 5, 10, 20, 50 i 100 cents, d'1 lilangeni i de 2 i 5 emalangeni, i bitllets de 10, 20, 50, 100 i 200 emalangeni. 

Taxes de canvi.
1 EUR = 7,69599 SZL (5 de maig del 2006);
1 USD = 6,04720 SZL (5 de maig del 2006);

Vegeu tamb.
Rand;
Uni monetria;

Enllaos externs.
 Banc Central de Swazilndia;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77811" title="Mateu Fletxa el Vell" nonfiltered="873" processed="871" dbindex="30944">
Mateu Fletxa el Vell (nascut el 1481 a Prades, Baix Camp i mort el 1553 a Poblet), va ser un compositor catal del Renaixement. La seva principal contribuci va ser la creaci del gnere musical de l'ensalada, composicions polifniques, que utilitzen alguns elements del llenguatge contrapuntstic provinent tant del madrigal com de la msica religiosa, per a quatre o cinc veus, i que combina elements dramtics i cmics, i populars i cultes. 

Va estudiar amb el mestre Joan Castell. El 1523 va ser nomenat mestre de capella de la Seu de Lleida. El 1525 va ocupar el mateix crrec probablement a la catedral de Sigenza i entre el 1544 i el 1548 va ensenyar msica a les filles de Carles V, Maria i Joana. En el seus ltims anys va ingressar com a monjo al Monestir de Poblet.

Les seves obres ms importants, sn les ensalades (El Jubilate, El fuego, La bomba, La negrilla, La guerra, La viuda, La justa i altres) i alguns villancets. 

El seu nebot Mateu Fletxa el Jove (1530 1599) va publicar per primera vegada les Ensalades a Praga el 1581.

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77812" title="Gldor" nonfiltered="874" processed="872" dbindex="30945">
Gldor l'Alt, fill de Hdor, s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. Pertanyia a la tercera casa dels edain, i desprs de la mort del seu pare va ser Senyor de Dor-lmin. Es va casar amb Na Hreth, i va ser pare de Hrin i Huor.

Va morir l'any 462 de la Primera Edat, defensant Hithlum d'un atac de Mrgoth.


Genealogia de la Casa de Hdor (o Casa de Mrach).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77814" title="Andni" nonfiltered="875" processed="873" dbindex="30947">
En el llegendari de J.R.R. Tolkien, Andni era una important ciutat i el port principal del Regne de Nmenor. El nom significa "ocs" en quenya.

Estava situada a la Badia d'Andni de la regi d'Andustar, a l'oest de l'illa. Tot i que la capital del regne i la residncia dels reis era Armenelos, a Andni era el port on arribaven els vaixels que venien de Tol Eressa amb els que els venien a visitar. Arran d'aquest fet, a la ciutat es va conservar l'amistat amb els elfs ms que a la resta de l'illa, i quan aquest fet va entrar en conflicte amb la voluntat dels reis de Nmenor molts dels 'fidels' van ser tractas com a dissidents.

 Senyors d'Andni .

Andnie va ser la residncia dels Senyors d'Andni, descendents de Silmarien, la primera filla del rei Tar Elndil. El Senyors d'Adni van liderar i defensar constantment els Elendili, o "amics dels elfs". 

Els registres dels senyors d'Andni son incomplerts:

Valndil. Fill de Silmarien. 		;
Desconegut	;
Desconegut		;
Desconegut		;
Desconegut		;
Desconegut		;
Desconegut		;
Desconegut	;
Desconegut	;
Desconegut		;
Desconegut	;
Desconegut	;
Desconegut		;
Desconegut		;
Erendur 		;
Desconegut		;
Nmendil 		;
Amndil. Pare d'lendil, fundador d'rnor i Gndor ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77816" title="Erendil" nonfiltered="876" processed="874" dbindex="30948">
 
Erendil el Mariner (AFI: ndil) s un presonatge fictici de l'obra de J.R.R. Tolkien, i una de les figures ms importants del seu llegendari. La seva histria s'explica al Silmarllion, i es troben diverses referncies a ell durant El Senyor dels Anells

Va ser un mig elf, fill de l'home Tuor i de la elf dril. El seu nom s quenya, i significa "amant del mar".

Biografia.

Erendil va nixer i va ser criat a la ciutat del seu avi Turgon, Gondolin. Quan noms tenia set anys va fugir del saqueig de Gondolin amb els seus pares, refugiant-se a les Goles del Srion. Amb el temps esdevindria el lder dels refugiats que s'hi van installar.

All va casar-se amb lwing, filla de Dior i nta de Beren i Lthien. Van tenir dos fills: els bessons lrond i lros.

Amb l'ajuda de Crdam el mestre d'Aixa, Erendil va construir un vaixell, Vingilt, que en quenya significa "flor d'escuma". La seva passi era navegar per les costes de la Terra Mitjana. Coneixedors d'aix, els fills de Fanor van aprofitar per atacar la seva gent quan no hi era per robar el Silmaril, en el que es convertiria en la Tercera Matana Fratricida entre elfs. La seva esposa Elwing, per evitar que el robessin, es va llenar amb el Silmaril al mar. Ulmo, per, la va salvar a ells i el Silmaril.

A l'assabentar-se de la tragdia, Erendil va decidir de navegar fins a Vlinor, convertint-se en el primer mortal que hi posava els peus. Es va presentar davant dels Vlar oferint-los el Silmaril com a tribut i els va suplicar que intervinguessin en la lluita dels homes i els elfs en contra de Mrgoth.

Els Vlar van acceptar la demanda d'Erendil, i a ms el van recompensar a tota la seva famlia el do de poder decidir a quin dels dos llinatges volien pertnyer. Elwing va escollir la inmortailitat dels elfs. Erendil hauria preferit triar els homes, per per amor a la seva esposa va triar els elfs. Dels seus dos fills bessons, lrond va escollir ser comptat entre els elfs, mentre que lros es decantava pels homes.

Varda, la reina dels Vlar, va posar el Silamril que va portar Erendil a la cpula celestial convertint-lo en la ms brillant de les estrelles. Des d'aleshores s conegut com lEstrella d'Erendil, o el Guil-Estel (l'Estel d'Alta Esperana)

Convenuts per intervenir a la Terra Mitjana, els Vlar van organitzar un exrcit poders per enderrocar a Mrgoth. Liderat per Maenw, i format per molts maiar i vnyar, lluitar l'ltima de les batalles de Belerand: la Guerra de la Clera. Erendil va prendre part en la batalla, des de dalt del Vingilot al costat de Thorndor i les guiles. Va ser per la seva m que el gran drac Ancalagon el Negre va caure sobre el Tangorodrim, causant la destrucci d'ngband,

Genealogia dels Mig Elfs.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77818" title="Ronald Weasley" nonfiltered="877" processed="875" dbindex="30949">


Ronald "Ron" Bilius Weasley s un dels personatges principals de la srie de llibres de Harry Potter, creats per l'autora britnica J.K. Rowling.
La seva primera aparici s en el llibre Harry Potter i la pedra filosofal com a millor amic de l'Hermione Granger i en Harry Potter.

s pl-roig (com tots en la seva famlia), alt i prim, les seves mans i peus sn grans, i t la cara coberta de pigues, els ulls blaus i el nas llarg. Ha viscut envoltat de mags des que va nixer i s qui ensenya a en Harry moltes coses quotidianes per als mags, com el quidditch, el seu esport preferit.

En Ron est present gaireb tot el temps en l'acci al llarg de la srie, grcies a la seva amistat amb en Harry. s interpretat en les pellcules per en Rupert Grint.

 Famlia .
En Ron s el sis dels set fills de la famlia Weasley, en la qual tots sn mags. Els seus pares sn l'Arthur i la Molly, i els seus germans majors es diuen (de major a menor) Bill, Charlie, Percy, i els bessons (Fred i George). Tamb t una germana petita, la Ginny.
S'argumenta que en Ron Weasley i la seva famlia sn d'orgens irlandesos.

El seu pare, l'Arthur, treballa a la Conselleria d'Afers Mgics, la Molly s mestressa de casa, en Bill treballa al banc dels mags a Egipte (Gringotts). En Charlie cria dracs a Romania. En Percy s assistent del propi conseller de mgia. En Fred i en George, desprs de complir la seva majoria d'edat, obren una botiga de bromes (Bromes dels Bruixots Bessons), i la Ginny va al collegi.

Els Weasley sn una famlia pobra, per honrada. En Ron i la resta dels seus germans s'han vist en la necessitat d'adquirir coses de segona m.

 Personalitat .
En Ron s molt optimista i fins a cert punt despreocupat, encara que de vegades li costa sobrellevar el fet que la seva famlia sigui pobra. Aix fa que moltes de les seves coses estiguin fetes servir i velles, ja que les hereta dels seus germans majors, i que alguns alumnes de Hogwarts se'n riguin per aix.
Tamb s molt insegur. En Harry es veu obligat al seu sis any a pujar-li la moral abans d'un partit de quidditch, fent-li creure que ha pres una poci.

s sarcstic i bromista, gels i bon amic.

 Intervenci en la trama .
Des del seu primer any a Hogwarts, en Ron es converteix en el millor amic d'en Harry. Igual que ell i que l'Hermione, pertany a la residncia de Gryffindor.
En el primer llibre de la srie, en Ron coneix a en Harry Potter a l'estaci de King's Cross mentre aquest ltim est buscant l'entrada a l'andana 9 i 3/4.
Una vegada dins del compartiment del tren, reben la inesperada visita d'en Draco Malfoy. En Malfoy ofereix la seva amistat a Harry, que la rebutja, ja que en Malfoy ha insultat a en Ron.
A partir d'aquest moment en Harry i en Ron es fan molt bons amics; la seva amistat es refora cada any que passen a Hogwarts i superen les difcils proves que se'ls presenten en cada repte.

En el segon any en Harry i ell fan servir per a arribar al collegi el cotxe volador del pare d'en Ron. I aquesta s solament la primera de les moltes aventures de l'any escolar, car durant aquest mateix any visitaran aranyes gegants i salvaran a la Ginny d'una mort segura. En Ron s'afligeix molt quan troben a l'Hermione en la infermeria desprs de ser petrificada.

Fins al tercer any t com mascota una rata anomenada Scabbers que abans havia pertangut al seu germ Percy. Desprs del succet amb l'Scabbers en el tercer dels llibres (Harry Potter i el pres d'Azkaban) on descobreixen que l'Scabbers s en realitat Ben Babbaw, que va trair als pares d'en Harry, en Sirius Black li regala una altra mascota, un petit i nervis mussol marr. El mussol va ser batejat Porcupint per la Ginny, la germana petita d'en Ron, per el li escura el nom i l'anomena Porc.

 Interessos romntics .
Al llarg dels llibres, s'ha notat una tensi entre els personatges d'en Ron i l'Hermione, el que ha dut a sospitar que existeix alguna cosa ms que amistat entre ells dos, sobretot a partir de les escenes de gelosia (per part d'en Ron) al quart llibre.
on l'Hermione surt amb en Viktor Krum, un fams jugador de quidditch, campi del collegi Durmstrang en el Torneig dels Tres Mags i mxim dol d'en Ron, fins que en Krum comena a interessar-se per l'Hermione, passant molt temps amb ella i convidant-la al ball de Nadal.

En Ron li diu a Hermione que aquesta "confraternitzant amb l'enemic", trenca la figura del campi de Durmstrang i es dirigeix a ell com "Vicky". Fins i tot, a causa de la seva gelosia, trenca una figureta d'en Viktor que en Ron va comprar al Mundial de Quidditch.

En el cinqu llibre el seu pare sofreix un atac de la serp d'en Voldemort, la Nagini, i grcies a la capacitat d'en Harry de connectar-se amb la ment del sinistre mag, se salva.
En aquest any s'uneix a l'ED, un grup d'estudiants del que en Harry s mestre amb el propsit d'ensenyar Defensa contra les Forces del Mal.
Al final del curs participa en una batalla a la Conselleria d'Afers Mgics en la qual un cervell s'enrosca en el seu cos.

En el sis llibre ell surt amb la Lavender Brown, una de les raons per la qual l'Hermione estigui una mica "eufrica" en aquest llibre. La relaci s molt superficial, ella el crida carinyosament "Ro-Ro" (Won-Won) i li regala una gruixuda cadena d'or amb la inscripci "Amor meu" com a regal de Nadal. El dia del seu aniversari, en Ron es menja unes xocolates plenes de poci d'amor fets per la Rosana Vana per en Harry. En Harry el porta al despatx de l'Horaci Llagot per donar-li l'antdot i s enverinat accidentalment. Aquest dia a l'hospital mentre est dormint diu unes paraules poc comprensibles: "Err...ii...oon...", el que vol dir Hermione.
En el funeral d'en Dumbledore, es mostra molt afectus amb l'Hermione, (s'abracen, mentre ella plora sobre el seu muscle, i ell li acaricia el cabell) i li promet a en Harry seguir-lo a on sigui desprs que aquest li prometi a l'assistir a les noces del seu germ Bill Weasley i de la Fleur Delacour.

En el set i ltim llibre, tal com va prometre, acompanya a en Harry, juntament amb l'Herminone, a la seva recerca dels horricreus. La seva aventura acaba per semblar-li frustrant, ja que han de fugir dels cavallers de la mort al llarg de tot el pas, i acaba per abandonar als seus amics, deixant a en Harry sumit en la desesperaci, i a l'Hermione en un mar de llgrimes.
Durant aquest llibre, la relaci d'en Ron i l'Hermione, fins a llavors sempre repleta de diferncies, renyeixis i gelosia, dna un enorme gir des del funeral d'en Dumbledore, i a causa de l'apunt de guerra, que transmet la idea que cada moment pot ser l'ltim, es mostren molt afectuosos l'un amb l'altre i tenen nombroses proves d'amor durant aquest any com dormir agafats de la m, ms gelosia per part d'en Ron cap a en Krum o ballar junts en les noces d'en Bill i la Fleur.
Penedit pel seu arravatament, torna al costat dels seus amics. En Harry s'adona del ms profund temor d'en Ron: una possible relaci entre en Harry i l'Hermione. Li diu a en Harry que veu a l'Hermione com una germana i que ella sent el mateix.
Demostren el seu amor amb un pet en la pgina 527, just quan estaven discutint si alliberar als elfs domstics del collegi o cridar-los perqu lluitin al seu costat.

 Eplog .
19 anys ms tard, en Ron es troba casat amb l'Hermione Granger, amb la qual t dos fills: la Rose, que aparentment que s tan intelligent com la seva mare, i l'Hugo, i la seva amistat i lleialtat cap a en Harry segueixen sent la mateixa.
En Ron treballa amb en George a la botiga "Bromes dels Bruixots Bessons", amb gran xit i desprs es converteix en auror.

 Dades curioses .

 La seva vareta t cabells de cua d'unicorn, s de fusta de salze i t 35'6 centmetres.
 Pateix aracnofbia.
 El seu aniversari s l'1 de mar.
 El seu segon nom s Bilius, possiblement pel seu oncle Bilius que va morir una setmana desprs d'haver vist un Grim.
 Ha de repetir el seu examen d'aparici.
 s un excellent jugador d'escacs mgics.
 7 GNOMS assolits.
 La seva calligrafia sn "garabatos desordenats".
 El seu patronus s un Gos terrier.
 s molt fidel a en Harry.
 El seu equip de quiddich preferit sn els Chudley Cannons.
 s triat Monitor de Gryffindor juntament amb l'Hermione.
 En el sis llibre el nou professor de Pocions no li posa atenci a en Ron i una vegada el va anomenar Rupert, J.K.Rowling va comentar que va ser en honor de l'actor Rupert Grint, que l'interpreta a les pellcules.
 El seu temor a les aranyes s a causa de qu el seu germ, Fred, que va convertir el seu s de peluix en aranya quan ell tenia tres anys.

 Versi flmica .
En les pellcules s interpretat per en Rupert Grint. L'actor t moltes coses en com amb el personatge: ambds vnen de famlia nombrosa, sn aracnofbics i sn una mica rebels. En Rupert era un gran fan de Harry Potter el que el va motivar a audicionar per a les pellcules fent un rap i fins a vestint-se de dona. L'actor va reconixer en algunes entrevistes que el seu personatge favorit del llibre sempre ha estat en Ron Weasley.
A partir de la segona pellcula podem veure a en Ron una mica ms espantads del normal, el que molesta a molts fans dels llibres doncs en Ron malgrat tenir les seves pors i fbies s un veritable Gryffindor, ja que s valent i ho dna tot per la seva famlia i amics.
s cert que en Ron causa molta comicitat en els llibres pel seu sarcasme i rebellia, no obstant aix en les pellcules sembla que fa ms el ridcul i s aquesta la seva veritable causa del riure per als espectadors.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77823" title="Lord Voldemort" nonfiltered="878" processed="876" dbindex="30950">


Lord Voldemort (nascut com Tod Morvosc Rodlel, s un personatge de ficci i l'antagonista principal de la srie de llibres de Harry Potter escrita per l'autora britnica J.K. Rowling. En Voldemort va aparixer per primera vegada a Harry Potter i la pedra filosofal, que va sortir el 1997. Ell s l'ltim descendent d'en Srpentin Slytherin, un dels fundadors del Collegi Hogwarts de Mgia i Hechicera. En Voldemort apareix en tots els llibres, ja sigui en persona o en records, excepte en el tercer, Harry Potter i el pres d'Azkaban. En Voldemort tamb ha aparegut en totes les pellcules de la saga fins a la data, excepte en la tercera.

En les sries, en Voldemort s l'enemic principal d'en Harry Potter encara que finalment mor a causa d'aquest ltim, que d'acord a una profecia t el poder de vnce'l. La comunitat mgica li tem tant, que prefereix referir-se a ell com l'Innominable. Incls els seus seguidors es refereixen a ell com "Senyor de les Forces del Mal" o l'"Innominable".

Diversos actors han protagonitzat a en Lord Voldemort en les pellcules, per al que ms es refereixen com actor del personatge s en Ralph Fiennes, qui el va protagonitzar en la quarta i cinquena pellcula.

 Vida .

 Abans de nixer .
Morvosc Gaunt, descendent d'en Srpentin Slytherin, tenia dos fills, Morfin i Mrope Gaunt. La Mrope Gaunt estava bojament enamorada del fill d'un escuder, Tod Rodlel. Un dia, el seu germ Morfin la va descobrir observant a en Tod Rodlel (ells, al ser descendents de Slytherin odiaven als muggles) i enfadata va fer una maledicci contra Tod Rodlel. Quan un membre de la Conselleria va tractar d'endur-se'l i ell no va acceptar, el van tancar a Azkaban juntament amb el seu pare Morvosc (que havia fet mal als que van tractar d'endur-se a en Morfin).
Aix, la Mrope se'n va anar de casa i controlant a en Tod Rodlel per mitj d'una poci d'amor, va fer que ell se n'ans amb ella. Es van casar i posteriorment la Mrope va quedar embarassada. En aquest moment va deixar de donar-li la poci al seu esps creient que no la deixaria per a criar al beb. Per es va equivocar i Rodlel, tornant a la normalitat, la va deixar, quedant-se ella sola. La Mrope Gaunt va morir el 31 de desembre de 1926 donant a llum a un beb en un orfanato, un beb al que va nomenar Tod, com el seu gran amor i Morvosc com el seu pare. Tod Morvosc Riddle que ms tard es convertiria en Lord Voldemort.

 Estat fsic .
En la seva adolescncia es descriu a Tod Rodlel com un jove de cabell negre, pell blanca i ulls de color negre; alt i ben plantat.
Desprs d'haver sortit de Hogwarts, la seva aparena va comenar a canviar lentament fins a acabar convertit en el que s en el present.
En Voldemort s descrit com un ser alt, calb, pllid com un mort, amb ulls vermells amb pupilles verticals, en lloc d'un nas t dos orificis nasales com reixetes semblats als d'una serp, dits de la m anormalment llargs, amb una boca sense llavis i una veu freda i aguda, susurrant (es creu que t aquesta aparena perqu a l'haver dividit tant la seva nima, ha deixat la seva humanitat endarrere). Sovint est acompanyat per la seva companya Nagini, una enorme serp verinosa de quatre metres de llarg i tan gruixuda com la cuixa d'un home, la que s tamb el seu horricreu ms estimat, car s l'nic ser, al que demostra afecte, ja que en Voldemort no t amics i, segons en Dumbledore, mai ha volgut tenir-los.

 Metes .
En Voldemort, l'hereu de Slytherin, des de sempre aspirava a la inmortalitat, la dominaci del mn mgic i la puresa de sang, ja que ell creia que noms els mags i bruixes de sang pura haurien d'existir al mn mgic i deixar fora d'ell als muggles i als "sang de fang" (que s una persona que descendeix de pares muggles i t poders mgics). Aquest s el seu ideal, tot i portar sang muggle a les seves venes, per va trobar un obstacle pels seus objectius i aquest va ser Harry Potter que, sent tot just un beb, va aconseguir fer d'en Voldemort un ser molt feble, arravassant-li els seus poders i esvaint el seu cos, reduint la seva existncia a alguna cosa sense vida que no es podia valer de si mateixa, havia que ser ajudat per una altra persona o animal. Per a adoptar forma fsica s'havia de posar dintre del cos d'animals o de persones (com el professor Quirrell). Ning sap com va aconseguir tal fita un beb de tan sols un any d'edat. Per quan es va saber la notcia, tot el mn mgic es va alegrar dels fets succets. Tal va ser el terror que va engendrar entre els habitants del mn mgic que aquests eviten pronunciar el seu nom (en Dumbledore sempre va intentar que l'anomenessin pel seu nom).

 Primera guerra .
Durant onze anys (des de 1970 fins a 1981) en Voldemort va dominar el mn dels mags, portant-lo a la foscor i el terror i valent-se d'un grup de mags subordinats (cavallers de la mort) i de criatures abominables com els demntors, homes llop, i gegants. En els seus temps de glria el seu senyal era la Marca de les Forces del Mal.

No obstant aix, en Voldemort es va assabentar a travs d'una profecia que un nen anava a representar un obstacle per al seu rpid ascens al poder; el nen que tria com representant d'aquesta profeca resulta ser en Harry Potter, encara que tamb va poder triar a en Neville Longbottom, ja que ambds complien amb el predit (nascuts al concloure el set mes, fills de pares que van enfrontar se amb Voldemort tres vegades). Si la seva decisi hagus estat contrria, en Neville sofriria tot el que va sofrir en Harry, que llavors, el 1981, tenia un any.

 Derrota .
Decidit a eliminar l'amenaa, en Voldemort acudeix a la casa dels Potter el 31 d'octubre i mata als pares d'en Harry, comenant pel seu pare, desprs va pel nen, per la mare s'interposa i demana a en Voldemort que la mati a ella en lloc del nen; aquest li diu a la Lily que s'aparti per ella s'hi nega i en Voldemort la mata. El que desconeixia en Voldemort s que la seva mare va protegir en Harry amb mgia. Per aquesta ra quan en Voldemort llana la maledicci assassina, aquesta li rebota i queda aix convertit en res, un sser que no t cos fsic i que no pot valer-se per si mateix.

En Voldemort va passar deu anys (des del 1981 fins al 1991) amagat en diferents boscos, principalment al bosc d'Albnia. Durant aquest temps va usar cossos de diferents animals. All coneixer al professor Quirinus Quirrell, que ensenyava Defensa contra les Forces del Mal a Hogwarts (en l'any que en Harry estudia primer, ell canvia a Defensa contra les Forces del Mal). L'aconsegueix atreure al seu bndol i en Quirrell se l'emporta a Hogwarts, on en Harry Potter comena a estudiar. En Voldemort en aquest moment viu com un parsit en el cos del professor Quirrell, especficament en el seu clatell. Aconsegueix mantenir aquesta uni bevent sang d'unicorn, que garanteix la inmortalitat a un alt cost mentre espera recuperar el seu cos, i durant el primer any d'en Harry Potter a Hogwarts intenta robar la pedra filosofal (sota la custdia de l'Albus Dumbledore) amb la intenci de guanyar un cos una altra vegada. En Harry aconsegueix detenir-lo en el seu intent, amb l'ajuda dels seus amics Ron Weasley i Hermione Granger.

 Segona guerra .

Desprs d'un temps ell havia perdut totes les esperances de recuperar el seu cos fsic, alguna cosa va ocrrer, un servidor seu, Ben Babbaw (ms conegut com Cuapelada) va aparixer a la recerca del seu amo. s llavors quan en Voldemort recupera forces i s'ingenia un pla per a recuperar el seu cos. Utilitzant un conjur anomenat Os (usa un del seu pare), Carn (d'en Cuapelada) i Sang (d'un enemic). Utilitza la sang d'en Harry, pensant que d'aquesta forma al recuperar el seu cos tindria tamb la protecci de la mare d'en Harry), i servint-se d'en Harry Potter al finalitzar el torneig dels tres mags. En Harry, per mitj d'en Barty Mauch fill (que s un cavaller de la mort), qui per mitj de la pocin de la mutaci havia pres la imatge de lUll-foll Murri, s enganyat per a caure en mans d'en Voldemort. En Harry i en Voldemort s'enfronten en un duel que acaba grcies a un efecte de les seves varetes mgiques anomenat Priori Incantatem, que provoca que les dues varetes es connectin, fent que la vareta d'en Voldemort comenci a escopir els encanteris que havia realitzat i que la vareta d'en Harry absorbs part del seu poder.

Durant el cinqu llibre, la Conselleria d'Afers Mgics nega rotundament el retorn d'en Voldemot i els nics que saben del seu retorn sn en Harry, en Dumbledore, els amics d'en Harry i Orde del Fnix. Desprs d'un intent fallit de fer-se amb el registre de la profeca d'en Harry que es guardava al Departament de Misteris, t un enfrontament amb l'Albus Dumbledore desprs del qual finalment fuig. Descobreix la connexi que existeix entre la seva ment i la d'en Harry, per decideix no seguir usant-la en el seu profit quan descobreix que les seves intrusions a la ment d'en Harry li causen un terrible dolor a causa de la proximitat a l'nima d'en Harry.

En el sis llibre de la saga, es descobreix que en Lord Voldemort va sobreviure a la trobada amb en Harry Potter, quan li rebot la seva prpia maledicci, grcies a que havia dividit la seva nima en set fragments emmagatzemats en uns objectes coneguts com horricreus, que han de ser destruts perqu pugui morir totalment.

En l'ltim Llibre, la guerra continua, Voldemort assassina a l'Alastor Murri i els altres cavallers de la mort tamb maten a: en Fred, en Dobby, en Llopin, la Tonks, en Pau Parra... i desprs, mitjanant l'assassinat de l'Scrimgeour (Conseller d'Afers Mgics) posa a un nou Conseller titella, en Ticknesse, a qui controla mitjanant la maledicci Imperius.

En Voldemort, en els ltims captols, busca la vareta ms poderosa que existeix, la Vareta d'lber, per a aix poder destruir a en Harry Potter. Dita vareta, estava en possessi de l'Albus Dumbledore, que l'havia aconseguit del mag Gellert Grindewald en un enfrontament que van tenir en l'any 1945. Aix que profanant la tomba de l'Albus Dumbledore, en Voldemort obt aquesta vareta. No obstant aix, la vareta no va actuar com ell esperava, no va incrementar els seus poders ni li va donar les habilitats que ell desitjava, per tant decideix assassinar a en Severus Snape (ja que en Voldemort considerava l'amo legtim de la vareta ats que l'Snape va assassinar Dumbledore) per el mestre de la vareta s en Draco Malfoy, al que en Harry desarm en una ocasi (quan va ser acorralat en la mansi dels Malfoy), per tant li pertany a aquest ltim.

Al final de la saga en la batalla que t lloc entre en Harry i en Voldemort, en Voldemort tracta de destruir a en Harry amb la Vareta d'lber, la que reconeix a en Harry com a legtim amo i retorna la maledicci assassina cap a en Voldemort, causant la seva mort (en aquest moment els seus horricreus ja havien estat eliminats: el diari d'en Tod Rodlel per en Harry (que amb un ullal del Basilisc travessa les seves pgines i la coberta), l'anell dels Gaunt per en Dumbledore, el medall de Slytherin per en Ron, la copa de Hufflepuff per l'Hermione, la diadema de Ravenclaw per en Crabbe, la Nagini per en Neville i el propi Harry, que sobreviu de nou a la maledicci assassina d'en Voldemort perqu ell va utilitzar la sang d'en Harry per a tornar a tenir un cos.

 Anagrama .

El veritable nom d'en Lord Voldemort s, en angls, "Tom Marvolo Riddle", per pel seu odi cap a a els muggles i al seu pare va fer que se'l canvis. Reorden les lletres del mateix nom i d'aquesta manera forma la frase "I am Lord Voldemort", que significa "Jo sc Lord Voldemort".

Voldemort s una expressi francesa (volar de la mort) que s'utilitza quan una persona s'ha escapat de morir. En els llibres, el pitjor temor de Voldemort s la mort.

Al traduir els llibres al catal, per a mantenir l'anagrama se li va canviar el nom pel de "Tod Morvosc Rodlel", amb les lletres del qual es pot formar la frase "Sc Lord Voldemort".






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77829" title="Pegs (constellaci)" nonfiltered="879" processed="877" dbindex="30951">


Pegs (Pegasus segons la denominaci en llat de la Uni Astronmica Internacional) s una constellaci de l'hemisferi nord anomenada aix degut al mtic Pegs. s una de les 88 constellacions modernes, com s'ha esmentat, i una de les 48 constellacions Ptolemaiques.Pegs s la setena constellaci del cel per extensi (1.121 graus quadrats).

Descripci.

Les estrelles ms brillants de Pegs, Markard (  Pegasi), Sheat (  Pegasi), de la 2a magnitud, i algenib (  Pegasi), de la 3a magnitud, formen el triangle de l'ala del cavall.

Les cos del cavall est constitut per un quadrilter format per Markab,   Pegasi,   Pegasi i   Pegasi.

Les potes anteriors de Pegs estan compostes per dues estrelles de la 4a magnitud que no tenen designaci de Bayer, tenen nmeros de Flamsteed: 1 Pegasi i 9 Pegasi.

Enif (  Pegasi) (de la 3a magnitud) i Baham (  Pegasi) formen les potes de darrera.   Pegasi i   Pegasi apareixen a la coa, per sn poc brillants (5a magnitud).

Matar (  Pegasi) (de 3a magnitud) i   Pegasi (el musell) formen el cap de Pegs. Sadalbari (  Pegasi) est situada a la base del seu coll.

Les tres estrelles ms brillants de Pegs formen, amb Sirrah (  Andromedae), un asterisme anomenat el quadrat de Pegs. Sirrah era abans assignat a Pegs amb la designaci   Pegasi.

Estrelles principals.
Enif (  Pegasi).

Enif (  Pegasi) s l'estrella ms brillant de la constellaci ( i la 84ena ms brillant del cel). Amb una magnitud aparent de 2,39, un poc ms brillant que Scheat.

Enif s una supergegant taronja, devers 175 vegades ms gran que el Sol i 11 vegades ms massiva. Est catalogada com a estrella variable, car eject una vasta quantitat de matria el 1972 que ha redut temporalment la seva magnitud fins a 0,70.

Scheat (  Pegasi).

Scheat (  Pegasi), al sud-est de la constellaci, s de la magnitud aparent 2,44. Distant 200 anys-llum, s una gegant vermella al menys 200 vegades ms gran que el Sol. Com moltes estrelles d'aquest tipus, Scheat s una variable irregular, i la seva magnitud evoluciona entre 2,40 i 3,00.

Altres estrelles.

Una altra estrella de la constellaci t un nom propi: Homam (  Pegasi).
s remarcable tamb que una estrella d'aquesta constellaci, 51 Pegasi, t el primer planeta extrasolar que es va descobrir. Fa 0,47 vegades la massa de Jpiter, orbita en sols 4,23 dies, a devers 0,05 ua de l'estrella. 

Dos altres exoplanetes, voltant les estrelles HD 209458 i HD216770, han estat detectats en aquesta constellaci.

Taula de les estrelles de Pegs.


Nota: Els valors numrics provenen de les dades mesurades pel satllit Hipparcos  i els noms en rab de la plana de  Jos Gmez Castao i Abdellatif Nouiri.

Objectes celestes.

A Pegs hi podem trobar igualment molts d'objectes celestes:

M15, un cmul globular aprop d'Enif.

NGC 7742, una galxia de Seyfert de tipus 2.

galxies espirals NGC 7217 i NGC 7331.

HCG 92, anomenat tamb el Quintet de Stephan, s un petit cmul de cinc galxies: NGC 7317, NGC 7318A, NGC 7318B, NGC 7319 i NGC 7320.

La Creu d'Einstein s l'exemple mes conegut de miracle gravitacional: la imatge d'un quasar, situat darrera una galxia ms prxima pareix qudruple, la llum del quasar s desviada i reconcentrada per la galxia.

Histria i mitologia.

Aquesta constellaci deu el seu nom a Pegs, el cavall alat de la mitologia grega. Fou esmentada en el segle I dC per Claudi Ptolemeu a l' Almagest i catalogada per William Herschel el 1783.

Enllaos externs.
La Creu d'Einstein (APOD en catal);




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77830" title="Realgar" nonfiltered="880" processed="878" dbindex="30952">

El realgar (de l'rab raj al gar, pols de la caverna). s un mineral de la classe dels sulfurs. Si es deixa exposat a la llum del sol es torna groc i es disgrega. S'ha de conservar a la obscuritat. S'acostuma a trobar amb minerals com l'orpiment, el cinabri o l'estibina. S'utilitza en l'obtenci d'arsnic, per fer vidres i fins i tot a les farmcies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77846" title="Kith-Kanan Silvanos" nonfiltered="881" processed="879" dbindex="30955">
En el mn imaginari de Dragonlace, Kith-Kanan Silvanos (2308 - 1892 PC) conegut com a Kith pels amics, s el fundador del regne lfic de Qualinesti, fill de Sithel, l'Orador de les Estrelles i germ bess de Sithas, hereu en la lnia al tron del regne de Silvanesti.


Va abandonar el seu regne natal de Silvanesti quan va saber que s'havia acordat que la que havia estat la seva parella, Hermathya havia de ser la muller del seu germ Sithas. Es va refugiar al Bosc Fosc on fa tenir una nova concepci de la vida, i va capitanejar els elfs occidentals de Silvanesti que eren rebutjats pels puristes de la raa per tal de crear el segon regne lfic d'Ansalon.

Va esdevenir aix, el primer en ostentar el ttol d'Orador del Sol.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77851" title="Agesilau" nonfiltered="882" processed="880" dbindex="30956">

Biografies;
Agesilau I, rei d'Esparta;
Agesilau II, rei d'Esparta;
Agesilau o Agesilaos, historiador grec.
Agesilau (oncle), oncle d'Agis IV.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77854" title="Euripntida" nonfiltered="883" processed="881" dbindex="30957">
La dinastia euripntida fou una dinastia de les dues que van governar Esparta; l'altra fou la dels agades (dinastia agade). Els seus membres sn anomenats els euripntides.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77857" title="Agades" nonfiltered="884" processed="882" dbindex="30958">
Els agades foren els membres de la dinastia agada que va governar Esparta juntament amb els euripntides. El seu ancestre fou el mtic rei Agis (segle XI aC).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77859" title="Hbbit" nonfiltered="885" processed="883" dbindex="30959">
Els hbbits sn ssers derivats de la raa dels homes que poblen l'imaginari de la Terra Mitjana de J. R. R. Tolkien. Apareixen per primera vegada al llibre El hbbit, tot i que tamb prenen un rol principal a El Senyor dels Anells. Fsicament, mesuren entre 60 i 120 centmetres d'alada (la mitjana habitual s d'uns 90 centmetres), per la qual cosa sovint sn anomenats mitgerols, per la seva estatura a mig cam de la dels altres ssers de la Terra Mitjana. Guarden fortes aparences amb els homes, tot i que tenen les orelles lleugerament acabades en punta i les plantes dels peus dures i peludes, amb qu no necessiten dur sabates per caminar i van sempre descalos.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77862" title="Francesc Parcerisas i Vzquez" nonfiltered="886" processed="884" dbindex="30961">
Francesc Parcerisas i Vzquez (Begues, Baix Llobregat 1944) s poeta, traductor i crtic literari. 
s professor del departament de Traducci i d'Interpretaci de la Universitat Autnoma de Barcelona, de la qual ha estat vicedirector i cap del Departament de Traducci. Membre destacat de la generaci literria dels 70, ha publicat molts llibres de poemes i ha rebut nombrosos premis, com ara el Carles Riba del 1966, el Joan Alcover del 1975, el de la crtica de poesia catalana (1983) i el de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya, el mateix any. L'any 1991 reb el premi Lletra d'Or.

A banda d'aquesta faceta, s ben conegut per les seves traduccions de El Senyor dels Anells i altres obres de J. R. R. Tolkien, per les quals va encarregar-se d'adaptar tots els noms i topnims de llocs, races i personatges al catal (tal i com era desig exprs de l'autor original). El resultat va fer-se servir de referncia per al doblatge de les pellcules que es basaven en la trilogia principal de Tolkien i que va dirigir Peter Jackson.

 Enllaos externs .

 Pgina dedicada a Francesc Parcerisas, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77863" title="Aroer" nonfiltered="887" processed="885" dbindex="30962">


Geografia de Jordnia:
Aroer de Moab (o Arair) s una ciutat propera al riu Arnon.
Aroer fou una ciutat bblica propera a Rab (l'actual Amman).
Geografia d'Israel:
Aroer del Ngueb s una ciutat del districte del Sud, propera a Beerxeba.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77864" title="Gran Duc Miquel de Rssia" nonfiltered="888" processed="886" dbindex="30963">


Miquel II de Rssia (                              ) (Sant Petersburg 1876 - Perm 1918). Gran duc de Rssia que per les circumstncies amb qu el tsar Nicolau II de Rssia hagu d'abdicar es convert durant un dia en dipositari dels drets dels Romanov a la Corona de Rssia.

Nascut el 22 de novembre de l'any 1876 a la capital imperial, Sant Petersburg, essent fill del llavors tsarevitx i desprs tsar Alexandre III de Rssia i de la princesa Dagmar de Dinamarca. Miquel era nt per via paterna del tsar Alexandre II de Rssia i de la princesa Maria de Hessen-Darmstadt mentre que per via materna ho era del rei Cristi IX de Dinamarca i de la princesa Llusa de Hessen-Kassel.

Miquel ingress ben aviat a la carrera militar tal i com corresponia a un gran duc rus que no ests destinat a convertir-se en tsar. A l'exrcit, Miquel s'enamor bojament de la dona del comandant del seu esquadr, Natalia Sergeevna Sheremetievskaja. Natlia havia estat casada dues vegades i provenia d'una famlia de classe social humil i amb ms aviat escassos recursos. 

Abans de conixer a la senyoreta Sheremetievskaja, Miquel estigu a punt de casar-se amb la princesa Beatriu del Regne Unit per les estrictes normes de la religi ortodoxa que prohibeix el matrimoni entre cosins de primer grau no ho permet al ser tots dos nts del tsar Alexandre II de Rssia.

El 29 d'octubre de l'any 1911, Miquel contreia matrimoni amb Natlia  Sheremetievskaja a Viena. El matrimoni era morgantic i per tant li valgu a Miquel caure amb desgrcia a la cort tsarista. La parella tingu un nic fill:

SE el comte Jordi Mikhailovitx Brasov, nascut a les proximitats de Moscou i mort a Auxerre (Frana) en un accident automobilstic. ;

Retornat a Rssia, Miquel visqu la Primera Guerra Mundial i la Revoluci. El mes de mar de l'any 1917, Nicolau II de Rssia hagu d'abdicar i ho fu per ell i pel seu fill, anomenant a Miquel hereu a la Corona de Rssia. Ara b, un dia desprs Miquel rebutjava sser coronat tsar. Molts historiadors es pregunten si Miquel pot sser considerat el darrer tsar o si la seva rpida abdicaci fa que no se'l pugui considerar de tal forma.

Amb la Revoluci, Miquel fug a Sibria i a la ciutat de Perm hi trob la mort en mans d'un grup de bolxevics que el reconegueren. Mor l'any 1918 a l'edat de 48 anys.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77872" title="Solinari" nonfiltered="889" processed="887" dbindex="30964">
Solinari tamb conegut coma Solin a Ergoth, Ull Blanc a Goodlund i Balifor, Ull de Du a Thorbadin i Disc d'Ivori a Hylo s un du de l'univers fictici de Dragonlance. Els seus smbols sn un cercle o un disc blanc i els seus colors o el blanc o el platejat. s fill de Paladine i Mishakal, i germ de Kiri-Jolith i Habbakuk.

Solinari, de la mateixa manera que Lunitari i Nuitari, dedica la seva existncia ms a la difusi i culte de la mgia ms que a seguir amb els altres dus del b. s el du de la mgia blanca adorat pels mags tniques blanques.

Com a du de la mgia, Solinari no t un orde clerical dedicat a la seva adoraci. Enlloc d'aix, garanteix el poder mgic als mags de l l'orde de les tniques blanques, que sovint es troben assistint clergues de Paladine i Mishakal. Tot i que en el pla moral les fites de Solinari estan oposades a les de Nuitari, els mags tnica blanques i negres combinaran els seus poders si la mgia i el coneixement mgic en surt beneficat. Per aix no tenen inconvenients en conviure en les Torres de l'Alta Bruixeria.

Solinari apareix en el cel com a una lluna platejada. Quan els altres dus van abandonar Krynn durant el Cataclisme, Solinari (com els altres dos dus de la mgia) varen romandre en el cel. El punt de mxima ascensi es de Solinari es dna cada 36 dies, durant aquest perode els tniques blanques van experimentar un increment de poder degut a l'augment d'influncia de Solinari en el mn.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77881" title="Isabel Clara Eugnia d'Espanya" nonfiltered="890" processed="888" dbindex="30965">



Isabel Clara Eugnia d'Espanya ( Segvia 1566 - Brusselles, Pasos Baixos 1633 ) fou una infanta de Castella, princesa d'Arag i arxiduquessa d'ustria. Esdevingu per voluntat del seu pare Governadora dels Pasos Baixos des de 1598 fins al 1633. A ms a ms, el seu pare li ced de forma vitalcia els ttols de duquessa de Brabant, Limburg i Luxemburg i comtessa de Flandes, Artois i Borgonya, aquests ttols els ostent durant el perode 1598-1621.

Orgens familiars.
Nasqu el 12 d'agost de 1584 a Segvia sent la primera filla del rei Felip II de Castella i la princesa Isabel de Valois. Era nta per lnia paterna de l'emperador Carles I de Castella i Isabel de Portugal , i per lnia materna del rei Enric II de Frana i Caterina de Mdici. Fou germana gran, per lnia paterna, del futur rei Felip III de Castella.

El seu naixement fou de gran joia pel rei castell, expressant arreu de la Cort que aquesta era la filla ms desitjada de tots els seus descendents i fou l'nica que tingu el perms d'ajudar-lo en el seu treball, revisant documents i traduint de la llengua italiana a la llengua castellana documents per al seu pare.

Successi a Frana.
El 2 d'agost de 1598 mor assassinat el rei Enric III de Frana. Llavors Felip II realitz tot un seguit de gestions poltiques, reclamant la corona de Frana per a la seva filla Isabel Clara Eugnia com a neboda del rei mort. Aquests drets successoris tamb foren reclamats per Enric III de Navarra, renebot del rei Francesc I de Frana. 

La vigncia de la Llei Slica a Frana, la renncia d'Isabel de Valois, germana del rei mort, en el moment del seu casament amb el rei castell, i les gestions de Felip II, un rei estranger, provocaren l'efecte contrari d'unir els catlics i els hugonots francesos sota un sobir estranger, per la qual cosa Enric III de Navarra, francs d'origen, fou dessignat rei de Frana amb el nom d'Enric IV de Frana.

Npcies i descendents.

Fou promesa, a l'edat de dos anys, amb el seu cos i emperador Rodolf II, emperador romanogermnic, esperant la infanta castella ms de vint anys perqu aquest finalment no es decids a casar-se amb ella.

Finalment es va casar a Valncia el 18 d'abril de 1599 amb el germ petit de l'anterior, el seu cos l'arxiduc Albert d'ustria, fill de l'emperador Maximili II, emperador romanogermnic i la infanta Maria d'Espanya. D'aquesta uni nasqueren tres fills:

 l'arxiduc Felip d'ustria (1605) ;
 l'arxiduc Albert d'ustria (1607);
 l'arxiduc Anna Maurici d'ustria (morta jove);

Governadora dels Pasos Baixos.


El 1596 el seu futur esps havia estat designat pel rei castell Governador dels Pasos Baixos, crrec que ella exerc conjuntament amb el seu marit a partir del seu casament. Aquests nomenaments intentaren resoldre el problema generat per la insurrecci dels Pasos Baixos que havia donat lloc a la Guerra dels Vuitanta Anys. 

El 1621, a la mort del seu esps, Isabel Clara Eugnia continu exercint de Governadora per desig exprs del seu nebot Felip IV de Castella. Durant el temps que va estar al crrec de governadora altern xits, com la Batalla de Breda el 1625, o fracassos com els de Bois-li-Duc el 1629 i Maastricht el 1632. En aquesta poca, la de ms esplendor de l'art barroc, Isabel Clara Eugnia s'envolt, en la seva cort de Brusselles, d'artistes com Rubens o Brueghel, el primer dels quals posteriorment es trasllad fins a la cort de Felip IV de Castella.

Isabel Clara Eugnia mor a Brusselles l'1 de desembre de 1633.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77882" title="Santiago Rubi i Tudur" nonfiltered="891" processed="889" dbindex="30966">
Santiago Rubi i Tudur (Ma, 1892 - Barcelona, 1980) fou un enginyer menorqu.

Fou un dels pioners del transport metropolit a Catalunya: realitz, entre d'altres, la primera lnia de metro de Barcelona (Lesseps-Liceu), el funicular de Montserrat i el tnel de Balmes por on passa actualment la lnia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Enllaos externs.
 Breu biografia ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77887" title="Provncia de Dnipropetrovsk" nonfiltered="892" processed="890" dbindex="30969">

La Provncia de Dnipropetrovsk (ucrans:                         , Dnipropetrovs ka oblast  o                 , Dnipropetrovshchyna) s un oblast (provncia) d'Ucrana Central. La capital s Dnipropetrovsk. Entre les principals ciutats cal destacar:

 Dnipropetrovsk;
 Kryvyi Rih;
 Dniprodzerzhynsk;
 Nikopol;

Enllaos.
 Pgina oficial de la Provncia de Dnipropetrovsk ;
 Pgina de informaci no oficial ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77890" title="Peter Jackson" nonfiltered="893" processed="891" dbindex="30970">

Peter Jackson (31 d'octubre de 1961, Nova Zelanda) s un director de cinema neozelands. 

 Els inicis de la seva carrera .
Va rebre com a regal una cmera de sper 8. Aquest fet (aleshores ja era molt aficionat a la fotografia), va despertar-li l'obsessi per rodar curtmetratges amb els seus amics. Des d'un bon inici, Jackson va posar molta mfasi al treball tcnic dels efectes especials de les seves produccions, que habitualment parlaven sobre temes sanguinolents. 

Amb 22 anys, va decidir rodar la seva prpia pellcula amateur, que va trigar quatre anys a acabar, Bad Taste (1987), sobre una hilarant invasi extraterrestre plena d'humor macabre i molt de sang i fetge. Un amic d'ell va aconseguir que el film visits el Festival de Cannes aconseguint alguns guardons.

 Grans pellcules .
La seva primera pellcula professional va ser Braindead - Clnicament morta (1992), que va significar la seva carta de presentaci per a films posteriors com Criatures Celestials o b The Frighteners. La seva afici per John R.R. Tolkien el va dur a treballar durant anys la creaci de la trilogia de El Senyor dels Anells (pellcula) (2001-2003), que s'estrenarien al nostre pas doblades en catal, aix com la seva nova versi del film King Kong (2005). Ambds projectes van significar una fita per la indstria cinematogrfica i la concepci dels efectes especials, aix com, a nivell nacional, van marcar pel fet d'haver-se doblat en catal amb un nivell de qualitat immillorable.

 Doblatge en catal .
Aquests doblatges van poder-se veure en catal als cinemes, per sn impossibles de recuperar fcilment: De La Germandat de l'Anell noms hi ha una versi a la venda en VHS que duu per portada el ttol mal tradut de La Comunitat de l'Anell (a la seqncia dels crdits ja surt correctament), mentre que el DVD de Les dues torres en catal s que va sortir a la venda per ara s prcticament impossible de trobar. 

Ni El retorn del Rei ni King Kong es poden trobar en cap format domstic en catal, ja que mai es van editar. Que no hi hagi previsi d'editar-les ni en l'edici simple o en una de colleccionista s una trista realitat. I tota una paradoxa, sobretot en el cas de El Senyor dels Anells, tenint en compte l'abast de la versi literria en catal de l'obra i, sobretot, que els arguments d'aquests films giren entorn la llibertat dels pobles i el respecte per les seves diferenciacions lingstiques i culturals.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77891" title="Lehavim" nonfiltered="894" processed="892" dbindex="30971">

Lehavim (en hebreu,      ) s una poblaci a la part ms septentrional del desert del Ngueb. Es troba al districte del Sud d'Israel.

La ciutat fou fundada el 1983 i s, com Omer i Metar, una ciutat satllit de Beerxeba, situada a 12 km de distncia. Es troba en la crulla de l'autopista Tel Aviv-Beerxeba i la carretera Arad-Rahat. L'assentament bedu de Rahat rau a 4 km a l'oest.

El carcter de la localitat s el d'una urbanitzaci de cases unifamiliars de nivell sociocultural alt i s un dels deu municipis d'Israel amb el nivell de vida ms alt. Hi viuen nombrosos professors de la Universitat Ben Gurion de Beerxeba i del Centre mdic Soroka, aix com cientfics del reactor nuclear de Dimona.

 Desertitzaci .

Al poble hi ha una estaci meteorolgica gestionada per la Universitat Ben Gurion que s'emmarca dins del projecte ILTER. Installada el 1980, s'encarrega d'observar els canvis climtics i la desertitzaci del Ngueb i s un centre d'investigaci sobre les espcies de flora i fauna de la regi.

D'altra banda, el govern alemany, en collaboraci amb el Fons Nacional Jueu, va posar en marxa una iniciativa per a plantar un bosc als afores entre Beerxeba i Lehavim. El projecte, anomenat Bosc dels Estats Alemanys (en alemany, Wald der deutschen Lnder) i iniciat el 1991 pel llavors president d'Alemanya Johannes Rau, ha plantat ja ms de 420.000 arbres a la zona. L'hbitat boscs contribueix a frenar la desertitzaci, conforma un nou hbitat per a nombroses espcies animals i s una zona d'esbarjo per als habitants de les rodalies.

 Enllaos externs .

Fons Nacional Jueu en  ,   i  ;
Bosc dels Estats Alemanys ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77892" title="Provncia de Jitomir" nonfiltered="895" processed="893" dbindex="30972">

La Provncia de Jitomir (ucrans:                    , Zhytomyrs ka oblast  o            , Zhytomyrshchyna ) s un oblast (provncia) d'Ucrana Septentrional. La capital s Jitomir. Altres ciutats sn:
Baranivka;
Berdychiv;
Korosten;
Malyn;
Novohrad-Volynskyi;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77894" title="Provncia de Khrkiv" nonfiltered="896" processed="894" dbindex="30973">

La Provncia de Khrkiv (ucrans:                   , Kharkivs ka oblast  o           , Kharkivshchyna) s un oblast (provncia) d'Ucrana oriental. La capital s Khrkiv.

 Enllaos .

 Dades de l'Oblast de Kharkiv;
 Estadstiques de l'Oblast de Kharkiv;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77895" title="Findis i Irim" nonfiltered="897" processed="895" dbindex="30974">
Findis i Irim son les dues filles del Rei dels Nldor Finw, personatges ficticis de l'univers de J.R.R. Tolkien.

Eren filles de Finw i la seva segona esposa, Indis dels Vnyar, germanes de Fingolfin i Finarfin i germanes d'un sol vincle amb Fanor. Findis era la primera filla de Finw i Indis, i Irim la tercera.

Se sap molt poc de les seves vides, excepte que Findis es va quedar amb Indis i Finarfin a Vlinor, i Irim es va exiliar a la Terra Mitjana amb Fingolfin. El dest de les dues s desconegut i no son mencionades a El Silmarllion.

El nom de Findis s una combinaci entre el nom dels seus dos pares.

Genealogia de la Casa de Finw.

             (1)             (2)
   Mriel ========= Finw ========= Indis 
              |               |
              |               ------------------------------------------
           Fanor = Nerdanel  |            |                 |         |
                  |           Findis   Fingolfin = Anair  Irim   Finarfin = Erwen
                Maedhros                         |                          |                                               
                Mglor                         Fingon                       Fnrod      
                Celegorm                       Turgon                       ngrod**
                Caranthir                      Aredhel                      Aegnor
                Curufin*                       Argon                        Galdriel 
                mrod     
                Amras
 
   (*  Pare de Celebrmbor)
   (** Pare d'Ordreth, que al seu torn va ser pare de Gil-galad)









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77899" title="Nueva Gerona" nonfiltered="898" processed="896" dbindex="30975">


Nueva Gerona s una ciutat de l'Illa de la Juventud (Cuba) que n'exerceix la capitalitat. La ciutat es troba entre els turons de Caballos i Casas, a 3 km del riu Casas, una sortida navegable al mar del Carib.

La ciutat fou fundada al 1830 per colons nord-americans amb el nom "Reina Amalia". La ciutat pren el nom en castell de la ciutat catalana de Girona en honor al Capit General de Cuba Dionisio Vives que va repoblar aquesta illa per ordres d'un Reial Decret de la Corona Espanyola.

Ciutats agermanades.
Girona (2001);

Referncies.


Enllaos externs.
Pgina web oficial ;
Pgina sobre Nueva Gerona ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77900" title="Provncia de Khmelnitski" nonfiltered="899" processed="897" dbindex="30976">

La Provncia de Khmelnitski  (ucrans:                     Dnipropetrovs ka oblast  o                 , Dnipropetrovshchyna) s un oblast (provncia) d'Ucrana Occidental. La capital s Khmelnitski.

 Municipis .
 Kamianets-Podilskyi;
 Khmelnytskyi;
 Netishyn;
 Shepetivka;
 Slavuta;
 Starokostiantyniv;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77901" title="Joan Cadevall i Diars" nonfiltered="900" processed="898" dbindex="30977">
Joan Cadevall i Diars (Castellgal, Bages 1846   Terrassa, Valls Occidental, 1921), botnic i gegraf.

Amb una mplia formaci cientfica, llicenciat en Cincies Exactes (1869), llicenciat en Cincies Naturals (1871) i doctorat en 1873, es va dedicar a l'ensenyament a Terrassa on fou director del Reial Collegi Terrassenc entre 1873 i 1901, any en qu el collegi pass a mans de l'orde religis de Calassan, i el Dr. Cadevall i els seus collaboradors van passar a l'Escola Municipal d'Arts i Oficis, que s'havia fundat el 1886 per iniciativa seva, i a l'Escola Elemental d'Indstries que el 1904 estrenarien la seu de l'Escola Industrial de Terrassa.

El doctor Cadevall es va integrar plenament a la societat terrassenca, va participar a la fundaci de l'assemblea local de la Creu Roja (1893) de la que fou president-fundador fins el 1903; entre 1897 i 1900 fou president de la Cambra Oficial de Comer i Indstria de Terrassa, tamb va ser director del Centre Meteorolgic de Terrassa i membre del Centre Excursionista de Terrassa.

Joan Cadevall ha passat a la histria com a botnic. El 1897 publica "La Flora del Valls", que ja havia llegit el 23-11-1893 a una sessi de l'Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona. El 1900 public "Apuntes de Botnica" adreat als estudiants de batxillerat, el 1905 reb la medalla d'or de la Societat Internacional de Geografia i Botnica i el 1907 public "Botnica Popular" que s una obra amb intencions divulgatives. El 1908 es comen a publicar la "Geografia General de Catalunya", la primera geografia del pas amb criteris cientfics, dirigida per en Francesc Carreras i Candi i a la qual el doctor Cadevall va collaborar a la part de la botnica. La seva obra cabdal s "La Flora de Catalunya", obra important en la histria de la botnica catalana. El primer volum es va publicar entre 1913 i 1915, el segon entre 1915 i 1919, el tercer entre 1919 i 1931, el quart el 1932, el cinqu el 1933 i el sis i darrer el 1937. En els volums 4,5 i 6, publicats desprs de la seva mort, va intervenir el botnic Pius Font i Quer introduint algunes correccions, adaptant l'escrit original a les normes de Pompeu Fabra i els noms cientfics a les normes del Congrs Internacional de Botnica de Viena. En botnica se'l cita com a autoritat taxonmica amb l'abreviatura Cadevall.

Com a gegraf destaca per la seva Geografia fsica, descriptiva i histrica del Valls que constitueix la primera monografia comarcal del pas.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77902" title="Andr Derain" nonfiltered="901" processed="899" dbindex="30978">

Andr Derain (Chatou, 10 de juny de 1880 - Garches, 8 de setembre de 1954) fou un pintor i illustrador francs. Encara avui s un pintor controvertit: molt fams en vida, va ser ms tard criticat pel seu retorn a formes pictriques considerades "tradicionals".

Biografia.
Formaci i grans pintors.

Derain nasqu a Chatou a les rodalies de Pars. El seu perode de formaci va transcrrer entre 1898 i 1899 a l'Acadmia Camillo, en la que treballava Eugne Carrire; per aquest motiu es coneix sovint aquesta Acadmia com "l'Acadmia Carrire". s aqu on conegu Henri Matisse. Amb Matisse, Derain fou considerat un dels iniciadors del fauvisme. En aquella poca visita les primeres exposicions de Van Gogh i expos les seves primeres teles al Sal de tardor.

El 1900 coneix Maurice de Vlaminck, amb qui compart un estudi, i comen a pintar els seus primers paisatges. Es reun amb Matisse a Cotlliure el 1905 i amb aquest motiu pictric definiria l'estil pel que ser conegut pel gran pblic: colors vius, dibuix simplificat i composici clara. Des d'aquest moment fou considerat un dels principals representants del fauvisme.

A partir de 1906, es veu en ell la influncia de Gauguin, i els seus colors esdevenen menys vius. L'any segent, per, essent un habitual del Bateau Lavoir, coneix Picasso, Braque, Apollinaire, Van Dongen i Max Jacob. Descobreix i collecciona art afric.
 
El 1907 experiment amb l'escultura en pedra, i es trasllad a Montmartre per ser ms a prop del seu amic Picasso i d'altres artistes. En algun moment es trob temptat a seguir el cam marcat per Picasso, per no an ms enll del pre-cubisme i acabaren barallats, desprs de 10 anys d'amistat. 

Derain illustr el primer llibre de poesia de Guillaume Apollinaire, El mag podrit ("L'Enchanteur pourrissant") (1909), i una collecci de poemes de Max Jacob el 1912. El 1916, realitz les illustracions per al primer llibre d'Andr Breton, Mont de pietat ("Mont de Piet").

A partir de 1911, torn a un estil que sembla ms tradicional, retornant a la perspectiva i al clarobscur.

El 1914, durant la Primera Guerra Mundial fou destinat a un regiment d'artilleria.

La postguerra.

Desprs de la guerra, el mn de l'art el reb amb els braos oberts. El 1919 disseny el tel, la decoraci i el vestuari del ballet La Boutique fantasque per a Diguilev, dels ballets russos. Fou un gran xit que el port a collaborar en molts altres ballets.

Quan obtingu el premi Carnegie l'any 1928 va crixer la seva reputaci. Comen doncs a exposar a tot el mn: Londres, Berln, Frankfurt, Dsseldorf, Nova York i Cincinnati.

Durant l'ocupaci alemanya de Frana en el curs de la Segona Guerra Mundial, Derain visqu a Pars i fou tractat pels alemanys com un prestigios smbol de la cultura francesa. Accept una invitaci per a visitar oficialment Alemanya el 1941. La propaganda nazi utilitz aquest viatge, motiu pel qual Derain fou acusat de collaboracionista i condemnat a l'ostracisme durant molt de temps un cop acabada la Guerra.

Desprs de la Segona Guerra Mundial renunci a presentar pblicament les seves obres. L'any 1944 refus el nomenament de director de l'Escola Nacional de Belles Arts de Pars. Acab la seva vida en una soledat voluntria.

Mor a Garches (Alts del Sena) el 8 de setembre de 1954.

Avui en dia els seus quadres assoleixen preus milionaris.

La seva obra.

La seva obra es qualifica sovint de desigual, per s un fidel exponent de les preocupacions dels artistes de l'poca: l'art s'uneix a una poca histrica, els artistes no poden limitar-se a reproduir l'obra dels seus antecessors, tot i que han de considerar els seus assoliments.

L'obra de Derain s fonamentalment pictrica, per tamb disseny decorats i vestuaris de molts ballets, illustr desenes de llibres i fou conegut com a escultor.
 El lloc de l'Estaque. Obres de Czanne, Derain, Braque, Dufy, Marquet.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77904" title="Provncia de Kirovohrad" nonfiltered="902" processed="900" dbindex="30979">

La Provncia de Kirovohrad  (ucrans:                        Kirovohrads ka oblast  o               , Kirovohradshchyna) s un oblast (provncia) d'Ucrana Central. La capital s Kirovohrad. Les principals ciutats sn:

Svitlovods'k;
Kirovohrad;
Oleksandriya;
Hayvoron;
Dobrovelychkivka;

 Enllaos externs .
 - Provncia de Kirovohrad;
 Pgina de l'Administraci estatal de Kirovohrad;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77905" title="Provncia de Lviv" nonfiltered="903" processed="901" dbindex="30980">

La Provncia de Lviv  (ucrans:                   L vivs ka oblast  o          , L vivshchyna) s un oblast (provncia) d'Ucrana Occidental. La capital s Lviv. Altres ciutats sn:

 Drohobych;
 Chervonohrad;
 Sokal;
 Stryi;
 Sambir;
 Boryslav;
 Khodoriv;
 Novoyavorivsk;

 Referncies .
 Per a estadstiques: Pgina de l'Administraci estatal de Lviv - accedit 29 de febrer, 2004.

 Enllaos externs .
 Pgina de l'Administraci estatal de Lviv;
 Smbols i banderes;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77906" title="Huor" nonfiltered="904" processed="902" dbindex="30981">
Huor s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la terra Mitjana. Va ser un edain noble que va viure al feu de Dor-Lmin a Hithlum. Era fill de Gldor de la Casa de Hdor i de Hreth dels Haladin. Tenia un germ gran, Hurin.

s recordat per ser l'avi d'Erendil el Mariner.



L'any 458 de la Primera Edat, Huor i Hurin s'estaven amb la seva gent al bosc de Brthil i es van afegir a un atac al orcs. A la Vall del Srion es van separar del grup i els  orcs els van perseguir, per el Vala Ulmo va fer que dels rius n'emergs boira que els permets fugir. Aleshores duesguiles els van agafar i els van portar a la ciutat amagada de Gondolin, on van ser benvinguts per Turgon. El rei dels elfs desitjava que es quedessin, per va escoltar la voluntat dels dos germans i els va deixar tornar amb els seus un cop  van jurar no revelar mai la situaci de la ciutat.

L'any 462 Mrgoth va atacar Hithlum, i el pare de Huor va morir defensant les red Wethrin.

Als voltants del'any 470 es va casar amb Ran de la Casa de Bor, i va concebre un fill. Abans de veure'l nixer va ser convocat pel Rei dels Nldor Fingon a lluitar. Va donar a la criatura que havia de nixer el nom de Tuor i marx a la guerra.

L'any segent es lluit la trgica batalla de la Nirnaeth Arnoediad, on Huor lluit al costat de Hurin i els fills de Hdor. Quan la batalla estava perduda, Hurin i Huor van fer una ltima defensa heroica contra els orcs que va permetre a Turgon escapar. Finalment va morir quan  un a fletxa enverinada li encert l'ull.


Genealogia de la Casa de Hdor (o Casa de Marach).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77907" title="Anke Doberauer" nonfiltered="905" processed="903" dbindex="30982">
Anke Doberauer (1962 a Bad Homburg) s una pintora alemanya.

 Biografia .

Anke Doberauer va estudiar el 1989 a l'Acadmia de Belles Arts de Braunschweig amb el Professor Klaus Stmpel. El 1991 va ser estudiant assistent de taller amb el Professor Ben Willikens. Els anys 1991-1992 va estudiar a l'Escola d'Art de Marseille-Luminy. 1992 94 va seguir un itinerari de pintura i disseny grfic a l'Ecole d Art Marseille-Luminy.
El 1993 va rebre la beca Schmidt-Rottluff (Schmidt-Rottluff-Stipendium), el 1994/95 la beca anual del departament de cultura de Hesse (Hessischen Kulturstiftung) per anar a la Ciutat Internacional de les Arts (Cit Internationale des Arts) a Paris. El 1998/1999 Doberauer va ser artista residen a l'Institut d'Estudis Avanats Collegium Budapest/Institute. Anke Doberauer s des de 2003 Professora de pintura i grafisme a l'Acadmia de Belles Arts de Munic Akademie der Bildenden Knste Mnchen i viu a Marsella i Munic.

El motiu central dels seus quadres de mida real sn els retrats d'homes, en els que ells mateixos trien la seva postura. Sn ben coneguts els seus retrats de l'editor Michael Klett i de l'escriptor Ernst Jnger aix com els quadres del rectorat de la Universitat de Jena (Alemanya).

Els seus quadres han estat exposats, entre d'altres llocs, al Museu d'Art Modern (MMK), Frankfurt/Main (Alemanya), Castello di Rivara, Tur (Itlia), i a FRAC Languedoc-Roussillon, Montpellier.

 Cites .
 "El quadre pot ser, si tot va b, el punt intermig entre la meva mirada i la mirada prpia de la persona en ell representada." (Anke Doberauer en una conversa amb Henk Visch, revista d'art Kunstbulletin, 1996);

 Premis i reconeixements .
 1991 Premi de la galeria HBK Braunschweig;
 1991 Beca de la regi de la Baixa Saxnia (Niedersachsen);
 1992 93 Beca de treball del ministeri de cultura francs per al 3er cicle ;
 1993 Borsa de viatge Alexander-Dorner-Kreises, Hannover;
 1993 Beca de projectes del departament de juventut franco-alemany.
 1993 Beca Karl Schmidt-Rottluff ;
 1994 Beca anual del departament de cultura de Hessen per a la Ciutat Internacional de les Arts (Cit Internationale des Arts) a Paris;
 1997 Participaci en el taller d'artistes Triangle Artists Workshop, Nova York;

 Exposicions .
1991  Facts and Rumours , Witte de Wit Centre for Contemporary Art, Rotterdam;
1994 Maig  36 Galerie, Zrich (exposici individual);
1995  Les Visiteurs , MAC Galeries Contemporaines des Muses de Marseille;
1995 Premi de pintura de la Bttcherstrae a Bremen, Kunsthalle Bremen;
1995 Karl Schmidt-Rottluff Stipendium, Kunsthalle Dsseldorf;
1996  Szenenwechsel X , Museu d'Art Modern, Frankfurt am Main (exposici individual);
1997 Kunstverein Grafschaft Bentheim (exposici individual);
1997 Acht Magnifizenzen , Ehemaliges Zeiss-Observatorium, Kunsthistorisches Institut der Universitt Jena (exposici individual);
1997  Fentre sur cour , Galerie Almine Rech, Paris;
1997  Querpass 2 , Staedelsches Kunstinstitut, Museum fr Moderne Kunst, Frankfurt am Main, Jahrhunderthalle Hoechst;
1997 Galerie Mai 36, Zrich (mit Franz Ackermann u. Mathew Benedict);
1998 Fonds Regional d Art Contem-porain Languedoc-Roussillon, Montpellier (exposici individual);
1998 Castello di Rivara, Turin (exposici individual);
1999 Nrnberg (exposici individual);
1999 Galerie Brigitte Trotha, Frankfurt/Main ;
2000 Galeria Maig 36, Zrich (exposici individual);
2001 Galeria Maig 36, Zrich (exposici individual);
2003 Associaci alemanya d'art cristi (Deutsche Gesellschaft fr Christliche Kunst), Mnchen ;

 Bibliografia .
 Beatrice Lavarini, Anke Doberauer: "Anke Doberauer", Deutsche Gesellschaft fr christl. Kunst, ISBN 3932322096;
 Franz J Verspohl: "Anke Doberauer. Acht Magnifizenzen", Rhino Verlag, ISBN 3932081218;

 Enllaos externs .
 Entrada per artfacts.net;
 Fotos de la seva obra;
 Anke Doberauer a la galeria "Mai 36 Galerie Zrich";
 "Die Mnner von Anke Doberauer im Kunstverein Ulm" (Artikel Die Welt 16.02.2005);
 La classe de Doberauer a l'acadmia adbk;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77909" title="Tuor" nonfiltered="906" processed="904" dbindex="30983">
Tuor, fill de Huor, s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. Pertanyia a la tercera casa dels edain, i era l'nic fill de Huor i Na Ran.

Tuor es va casar amb la elf dril Celebrndal, donant lloc a la segona uni entre elfs i homes. D'ell descendeix la nissaga dels Mig Elfs: s el pare d'Erendil, l'avi d'lrond i lros, i s ascendent dels Reis de Nmenor, rnor, Gndor i d'ragorn.



Huor va morir a la Nirnaeth Arnoediad l'any 471 de la Primera Edat, just abans del naixement de Tuor. Quan va nixer va ser educat pels elfs, per aviat va ser capturat pels orientalencs que treballaven al servei de Mrgoth i que oprimien les restes de la Casa de Hdor.

Tuor va fugir, i va portar una vida de figitiu. Un dia, el vala Ulmo se li aparegu i li va ordenar d'anar a la ciutat oculta de Gondolin per transmetre-li un missatge al rei Turgon. 

A l'arribar a Gondolin conegu la filla de Turgon, dril, i es van enamorar. El casament era la segona uni entre elfs i homes desprs de la de Beren i Lthien. Van tenir un fill, Erendil.

Quan Erendil era tan sols un nad, va tenir lloc la caiguda de Gondolin. Tuor va fugir amb la seva esposa, el seu fill i alguns elfs ms a les Boques del Srion. All va construir el vaixell Erram ("Ala del mar") i va viatjar cap a l'oest amb dril. Entre els ldar i els Edain es creu que van arribar a Vlinor sobrepassant la prohibici dels Vlar, i que Tuor viu all entre els elfs inmortals.



La histria d'en Tuor i de la caiguda de Gndolin s una de les tres Grans Histries dels Dies de l'Antigor i la podem trobar als llibres El Silmarllion i Contes inacabats de Nmenor i la Terra Mitjana.

Genealogia de la Casa de Hdor (o Casa de Marach).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77910" title="Provncia de Ternopil" nonfiltered="907" processed="905" dbindex="30984">

La Provncia de Ternopil (ucrans:                        Ternopil s ka oblast  o              , Ternopil shchyna) s un oblast (provncia) d'Ucrana Occidental. La capital s Ternopil.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77915" title="Provncia de Poltava" nonfiltered="908" processed="906" dbindex="30985">

La Provncia de Poltava  (ucrans:                     Poltavs ka oblast  o           , Poltavshchyna ) s un oblast (provncia) d'Ucrana Central. La capital s Poltava.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77916" title="Llista de governadors dels Pasos Baixos" nonfiltered="909" processed="907" dbindex="30986">
Aquests sn els governadors que tingu els Pasos Baixos durant l'ocupaci d'aquests territoris per la Corona de Castella, el Regne d'Espanya i el Sacre Imperi Romanogermnic des de mitjans de segle XVI fins a finals del segle XVIII.

Domini dels Habsburgs Castellans.
Regne de Felip II de Castella.
 1555-1559 : Manuel Filibert de Savoia;
 1559-1567 : Margarida de Parma;
 1567-1573 : Fernando lvarez de Toledo, Tercer duc d'Alba;
 1573-1576 : Llus de Requesens;
 1576-1578 : Joan d'ustria;
 1578-1592 : Alexandre Farnese;
 1592-1594 : Peter Ernst von Mansfeld;
 1594-1595 : Ernest d'ustria;
 1595-1596 : Pedro Henriquez de Acevedo, comte de Fuentes;

Regne de Felip III de Castella.
 1598-1621 : Albert d'ustria i Isabel Clara Eugnia d'Espanya;

Regne de Felip IV de Castella.
 1621-1633 : Isabel Clara Eugnia d'Espanya;
 1633-1634 : Francesc de Moncada, marqus d'Aitona;
 1634-1641 : Ferran d'Espanya;
 1641-1644 : Francisco de Melo, comte d'Assumar;
 1644-1647 : Manuel de Moura Cortereal, marqus de Castel Rodrigo;
 1647-1656 : Leopold-Guillem d'Habsburg;
 1656-1659 : Joan Josep d'ustria;
 1659-1664 : Luis de Benavides Carillo, marqus de Caracena;
 1664-1668 : Francisco de Moura Cortereal, marqus de Castel Rodrigo;

Regne de Carles II de Castella.
 1668-1670 : igo Melchior Fernandez de Velasco y Tovar, duc de Feria;
 1670-1675 : Juan Domingo de Ziga y Fonseca, comte de Monterrey i Fuentes;
 1675-1677 : Carlos de Gurrea, duc de Villa Hermosa;
 1678-1682 : Alexandre Farnesi-Parma;
 1682-1685 : Ottone Enrico del Carretto, marqus de Grana;
 1685-1692 : Francisco Antonio de Agurto, marqus de Gastaaga;
 1692-1701 : Maximili-Manuel de Baviera;

Domini dels Borbons espanyols.
Regne de Felip V d'Espanya.
 1701-1704 : Isidoro de la Cueva y Benavides, marqus de Bedmar;
1704-1706 : Maximili-Manuel de Baviera;

Guerra de Successi Espanyola.
 1706-1714 : Consell d'Estat;

Domini dels Habsburgs austracs.
Regne de Carles VI, emperador romanogermnic.
 1715-1716 : Joseph Lothar von Knigsegg-Rothenfels, comte de Knigsegg;
 1716-1724 : Hercule-Louis Turinetti, marqus de Pri;
 1724-1725 : Wirich von Daun, comte de Daun;
 1725-1741 : Maria-Elisabet d'Habsburg;

Regne de Maria Teresa I d'ustria.
 1741-1743 : Friedrich August de Harrach-Rohrau, comte de Harrach-Rohrau;
 1743-1744 : Karl Ferdinand von Knigsegg-Erps, comte de Knigsegg-Erps;
 1744-1746 : Carles-Alexandre de Lorena;

Dominaci francesa.
 1746-1748 : Maurici de Saxnia;

Regne de Maria Teresa I d'ustria.
 1748-1749 : Antoniotto de Botta-Adorno;
 1749-1780 : Carles-Alexandre de Lorena;

Regne de Josep II, emperador romanogermnic.
 1780-1781 : Georg Adam von Starhemberg, prncep de Starhemberg;
 1781-1790 : Maria Cristina d'ustria i Albert de Saxnia-Teschen;

Regne de Leopold II, emperador romanogermnic.
 1791-1792 : Maria Cristina d'ustria i Albert de Saxnia-Teschen;

Regne de Francesc I d'ustria.
 1793-1794 : Carles Llus d'ustria;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77920" title="Provncia de Rivne" nonfiltered="910" processed="908" dbindex="30987">

La Provncia de Rivne  (ucrans:                     Rivnens ka oblast  o           , Rivnenshchyna) s un oblast (provncia) d'Ucrana Occidental. La capital s Rivne.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77921" title="Vasyl Durdynets" nonfiltered="911" processed="909" dbindex="30988">

Vasyl V. Durdynets (                           , nascut el 27 de setembre 1937) s un poltic i diplomtic ucrans.  Fou  Primer Ministre d Ucrana durant un curt perode de juny  a  juliol de 1997.

Antic funcionari de justcia de la Uni Sovitica, quan Ucrana es va independitzar es pos de part de les noves autoritats i treball al Ministeri d'Interior. Actualment s ambaixador d'Ucrana a Hongria.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77923" title="Valeri Pustovoitenko" nonfiltered="912" processed="910" dbindex="30989">

Valeri Pustovoitenko (                              ) fou confirmat com a primer ministre d'Ucrana el 16 de juliol de 1997. Va dimitir el 30 de novembre de 1999, en connexi amb la reelecci de Leonid Kutxma per a una nou periode. Actualment s cap del Partit Democrtic Popular d'Ucrana.






 Enllaos .
 Pgina de Pustovoytenko  ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77925" title="Provncia de Sumi" nonfiltered="913" processed="911" dbindex="30990">

La Provncia de Sumi (ucrans:                  Dnipropetrovs ka oblast  o                 , Dnipropetrovshchyna) s un oblast (provncia) d'Ucrana nord-oriental. La capital s Sumi.

 Enllaos .
Portal regional independent ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77926" title="Provncia de Luhansk" nonfiltered="914" processed="912" dbindex="30991">

La Provncia de Luhansk (ucrans:                    Luhans ka oblast  o           , Luhanshchyna) s un oblast (provncia) d'Ucrana Oriental. La capital s Luhansk.

s la ms oriental de les provncies ucraneses. Des del 25 d'abril del 2005 el rus s cooficial.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77927" title="Provncia de Mikolaiv" nonfiltered="915" processed="913" dbindex="30992">

La Provncia de Mikolaiv (ucrans:                      Dnipropetrovs ka oblast  o                 , Dnipropetrovshchyna) s un oblast (provncia) d'Ucrana Meridional. La capital s Mikolaiv.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77929" title="Provncia de Zaporjia" nonfiltered="916" processed="914" dbindex="30993">

La Provncia de Zaporjia  (ucrans:                     Zaporiz'ka oblast  o             , Zaporizhchyna) s un oblast (provncia) d'Ucrana meridional. La capital s Zaporjia.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77930" title="Jocs Olmpics d'estiu" nonfiltered="917" processed="915" dbindex="30994">


Els Jocs Olmpics d'estiu sn un competici internacional multiesportiva disputada cada quatre anys i organitzada pel Comit Olmpic Internacional. Es tracta d'una de les competicions ms prestigioses i amb ms audincia arreu del mn. 

Els competidors hi participen representant el seu Comit Olmpic Nacional respectiu, que solen representar estats independents, tot i que tamb hi prenen part diverses nacions sense estat.

Histria.
Els primers jocs.

a l'estadi Panathenaic.]]
El Jocs Olmpics moderns foren creats l'any 1894 pel bar Pierre de Coubertin amb la intenci de promoure les relacions internacionals a travs de les competicions esportives. Els primers jocs es disputaren a Atenes el 1896, i comptaren amb 245 competidors, la majoria grecs, de 14 pasos.

Quatre anys ms tard, el 1900 es disputaren a Pars i per primer cop hi participaren 11 dones que competiren en croquet i tennis. Aquests jocs formaren part de la Exposici Internacional que tingu lloc a la ciutat. El mateix succe quatre anys desprs a Saint Louis on la paraula olmpic fou usada per qualsevol tipus de competici, incoses competicons escorlars o competicions per irlandesos-americans.

L'any 1906 es disputaren uns jocs menors a la ciutat d'Atenes, com a celebraci dels deu anys dels primers jocs. La idea era que Atenes organitzs uns jocs intercalats entre els altres jocs disputats cada quatre anys per la idea no reeix. Tot i que tingueren un xit major que els disputats el 1900 i el 1904 i contribuiren positivament a l'enfortiment olmpic, aquests jocs no sn oficialment reconeguts pel COI.


Els Jocs Olmpics de Londres 1908 foren un gran xit. S'establ la distncia oficial de la marat, 42,195 km (distncia escollida per quadrar l'arribada dels atletes amb la posici que ocupava al famlia reial anglesa.

El creixement dels jocs era cada cop ms gran. 2.500 competidors actuaren als Jocs Olmpics d'Estocolm 1912, entre els que destac Jim Thorpe, que fou acusat de professionalisme i se li retiraren les medalles. Aquestes no li foren retornades fins el 1983, trenta anys desprs de la seva mort.

Els jocs previstos per l'any 1916 a Berln foren suspesos per la Primera Guerra Mundial.

El periode d'entre-guerres.

L'any 1920 els jocs es disputaren a Anvers, Blgica, un dels pasos ms castigats per la guerra. Quatre anys desprs els jocs viatjaren a Pars, on el nombre de participants puj fins a 3.000, rcord fins aleshores, i on destac el finlands Paavo Nurmi, anomen

Els Jocs Olmpics d'Amsterdam 1928 foren dels millor organitzats fins aleshores, aprofitant la bonana econmica i l'aparici dels primers patrocinadors. A ms foren els primers que permeteren competir les dones en l'esport olmpic per excellencia, l'atletisme. El cas contrari fou el dels Jocs Olmpics de Los Angeles 1932, que es van veure afectats per la gran depressi i que tingueren el nombre ms baix de participants des de Saint Louis el 1904.

Els Jocs Olmpics de Berln 1936 van ser vistos pel govern nazi alemany com una gran oportunitat per promure la seva ideologia de superioritat de la raa ria. El partit nazi encarreg a la directora Leni Riefenstahl un film sobre els jocs. El gran heroi dels jocs, per, fou un atleta de raa negra, Jesse Owens, que guany quatre medalles d'or a les proves de velocitat d'atletisme.

Degut a la Segona Guerra Mundial, els jocs de 1940 (que s'havien de disputar a Tquio i posteriorment foren collocats a Hlsinki) i els de 1944 no es van disputar.

Desprs de la Segona Guerra Mundial.
Els primers jocs de la post-guerra foren disputats a Londres el 1948, on Alemanya i Jap foren exclosos. Una esprnter holandesa Fanny Blankers-Koen emul Jesse Owens i guany quatre medalles d'or en les proves de velocitat atltiques.

El 1952, a Hlsinki, va veure l'explosi d'un jove oficial de l'exercit txec que ja havia guanyat una medalla d'or i una de plata quatre anys abans i que aquest any guany les medalles d'or de 10.000, 5.000 metres i marat.

Els Jocs Olmpics d'estiu de 1956 es disputaren a Melbourne. Les proves hpiques, per, no es pogueren disputar al pas degut a les lleis de quarentena que havien de complir els cavalls. Aquestes proves foren traslladades a Estocolm, essent el primer cop que uns Jocs es disputaven en dos pasos diferents. Entre els fets destacats es pot esmentar l'encontre de waterpolo entre Hongria i la Uni Sovitica, que degut a les tensions poltiques entre ambds estats acabaren en una batalla entre els equips.

Els Jocs Olmpics de Roma 1960 van veure l'aparici de Cassius Clay, ms tard conegut com Muhammad Ali, que guany una medalla d'or en boxa, que posteriorment llen com a protesta per no ser adms en un restaurant "per a blancs" de la seva ciutat. Altres estrelles foren l'equip sovitic de gimnstica artstica que guany 15 de 16 medalles possibles o Wilma Rudolph, guanyadora de tres ors en atletisme.

Els Jocs Olmpics de Tquio 1964 destacaren per ser els primers de l'era moderna de les telecomunicacions. Foren els primers retransmesos per tot el mn per televisi, aprofitant l'us dels primers satllits de comunicacions. D'aquesta manera iniciaren la popularitzaci dels Jocs d'anys posteriors.

Les actuacions esportives dels jocs de 1968 a Ciutat de Mxic es van veure afavorides per l'altitud de la ciutat (ms de 2000 metres) que van propiciar grans marques. La ms destacada fou la de Bob Beamon que salt 8.90 m. en salt de longitud, marca que es mantingu durant 23 anys. S'introdu un nou tipus de salt, l'anomenat estil Fosbury, ideat per Dick Fosbury en el salt d'alada. La poltica tamb es feu palesa a la cerimnia d'entrega de medalles dels 200 metres llisos on Tommie C. Smith i John Carlos protestaren, puny en alt, per la segregaci racial als Estats Units.

Els Jocs Olmpics i la poltica.
La poltica intervingu de nou a Munic el 1972. El grup terrorista Setembre Negre inva l'apartament israeli de la vila olmpica i mat dos atletes i en segrest altres 9. El grup deman l'alliberament de nombrosos presos palestins a Israel. En el tiroteig posterior amb les forces de seguretat alemanyes moriren 15 persones, incloent-hi nou atletes i 5 terroristes. Entre els fets esportius ms destacats cal esmentar les set medalles d'or de Mark Spitz en nataci i les tres de la gimnsta sovitica Olga Korbut.

Els Jocs Olmpics de Montreal 1976 van acabar amb fortes deutes econmiques de les que la ciutat trig a recuperar-se. Es produ, a ms el boicot de moltes nacions africanes en protesta per l'actuaci de l'equip de rugbi de Nova Zelanda a Sud-frica, que mantenia una poltica d'apartheid racial. L'estrella dels jocs fou la romanesa Nadia Comaneci que guany cinc medalles (tres d'or) en gimnstica i que aconsegu la primera nota de 10 en el seu esport.

Amb l'excusa de l'invasi de la Uni Sovitica a Afganistan, 66 nacions, incloses Estats Units, Canad, Alemanya Occidental o Jap, van boicotejar els jocs de 1980 a Moscou. Grcia, Gran Bretanya i Austrlia hi participaren i es convertiren en les niques nacions que han participat a tots els jocs d'estiu. Entre els esportistes ms destacats trobem el gimnasta Alexander Dityatin, el nedador Vladimir Salnikov, el piragista Uladzimir Parfianovich o el boxejador Tefilo Stevenson.

Quatre anys ms tard, com a represlia, 15 pasos del bloc de l'est, entre ells la Uni Sovitica van boicotejar els jocs de Los Angeles 1984. Aquests, per, van ser un gran xit econmic, grcies a la publicitat i la televisi. L'estrella dels jocs va ser Carl Lewis, que repet la gesta de Jesse Owens.

 El professionalisme i el doptage als Jocs .
Histricament, els Jocs Olmpics estaven reservats a atletes amateurs. Als anys vuitanta la professionalitzaci de l'esport era un fet indiscutible, amb l'excepci dels pasos comunistes, que es trenc amb la caiguda del bloc sovitic a finals de la dcada. L'arribada de Joan Antoni Samaranch al capdavant del COI el 1980 canvi la filosofia que el COI havia mantingut fins aleshores i accept plenament el professionalisme als Jocs. Aquest fet port en l'aspecte negatiu un increment de l'us de substncies dopants amb l'objectiu de millorar el rendiment esportiu, i parallelament a l'aparici dels controls anti-dopatge. El primer gran escndol de dopatge aparegu als Jocs Olmpics de Sel 1988 quan l'atleta Ben Johnson fou desposset de la seva medalla d'or.

Als Jocs Olmpics de Barcelona 1992 s'accept per primer cop la presncia dels jugadors professionals de la NBA, l'anomenat Dream Team. Foren els primers jocs sense boicot des de 1972 i Sud-frica fou readmesa en abolir la seva poltica segregacionista. Alemanya particip reunificada per primer cop des de 1960 i les nacions bltiques hi prengueren part ms de 50 anys desprs (1936). La resta de pasos ex sovitics hi participaren amb el nom d'Equip Unificat i debutaren Eslovnia, Crocia i Bsnia i Hercegovina.

Els darrers any del segle XX van ser convulsos per al moviment olmpic pel pagament de comissions als membres del COI en el procs d'elecci de les ciutats olmpiques. Aquesta corrupci dins del COI va quedar demostrada en l'elecci de Salt Lake City pels jocs d'hivern de 2002. Existiren sospites que a l'elecci d'Atlanta 1996 l'empresa Coca-Cola va tenir forta influncia. Els jocs, a ms, foren marcats per l'explosi d'una bomba al Centennial Park de la ciutat durant el seu transcurs. Entre els esportistes ms destacats cal esmentar els atletes Michael Johnson i Donovan Bailey, el gimnasta Alexei Nemov o les nedadores Amy Van Dyken i Michelle Smith.

Els Jocs Olmpics de Sydney 2000 van ser molt brillants. El nedador Ian Thorpe, el remer Steve Redgrave o l'atleta Cathy Freeman foren esportistes destacats. La nota anecdtica la don el nedador de Guinea Equatorial Eric Moussambani, que amb prou feines aconsegu finalitzar la prova de 100 metres estil lliure.

Ms de cent anys desprs de la primera edici, els jocs retornaren a Atenes. Es produ el rcord de 201 Comits Nacionals participants. Les grans estrelles van ser el nedador Michael Phelps, la ciclista Leontien Ziljaard-van Moorsel, la piragista Birgit Fischer i els atletes Hicham El Guerrouj i Kelly Holmes.

Llista dels esports olmpics.
42 esports diferents, amb 56 disciplines diferents, han format part del programa olmpic. En els jocs del 2004 es disputaren 28 esports diferents. Aquest nombre es reduir a 26 pels jocs del 2008 per la sortida del beisbol i el softbol.



Llista del Jocs Olmpics d'estiu.





(*) L'edici de 1916 no es va arribar a celebrar degut a l'esclat de la Primera Guerra Mundial
(**) Les edicions de 1940 i 1944 no es van celebrar a causa de la Segona Guerra Mundial 
(+) Vegeu tamb l'article sobre la Olimpada Popular

Vegeu tamb.
 Jocs Olmpics;
 Jocs Olmpics d'hivern;

 Enllaos externs .
 Web oficial del moviment olmpic;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77933" title="Sebastpol" nonfiltered="918" processed="916" dbindex="30995">

Sebastpol (en ucrans            , Sevastpol: en ttar de Crimea Aqyar) s una ciutat amb estatut especial d'Ucrana, a la regi de Crimea.  

 Histria .
El seu nom prov del grec Sebastpolis (            ), literalment "ciutat altament respectable", situada prop de la colnia grega del Quersonesos. Ms tard fou ocupada pels romans i desprs pels bizantins.

Form part del Khanat de Crimea fins que fou conquerida pels russos. En 1783-84 els russos hi construren una base naval i fortalesa, i ms tard un port comercial. Durant la guerra de Crimea, la ciutat fou assetjada (1854-55) per un exrcit de 220.000 homes. Reconstruda desprs de la guerra, la seva prosperitat fou estimulada amb l'arribada del ferrocarril (1875). En traslladar-se el port comercial a Teodsia (1894), la ciutat rest reduda a la seva funci principal de base naval i fortalesa. Durant la Segona Guerra Mundial fou assetjada i ocupada pels alemanys i alliberada per les tropes sovitiques (1944). En dissoldre's l'URSS i constitur-se Ucrana com a estat independent (1991), la base naval de Sebastpol fou motiu de disputa entre Ucrana i Rssia.

Enllaos . 
 Pgina oficial;
 Fotos via satllit per Google Maps;
 Narodny Oglyadach informe sobre la situaci moral a la base russa de Sebastpol;
 Notcies de la BBC obre el bombardeig i destrucci de Sebastpol durant la Segona Guerra Mundial;
 Informes de la BBC sobre l'Armada Russa a Sebastpol:;
 Pgina no oficial: sevastopol.info;
 Sebastpol   informaci de la ciutat;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77935" title="Iukhim Zvyahilsky" nonfiltered="919" processed="917" dbindex="30996">
Yukhym Zvyahilsky (                            )  nasqu a Donetsk el 1933 i fou nomenat Primer Ministre d'Ucrana en functions el 22 de setembre, 1993. 

Va ocupar el crrec fins quel Vitali Masol fou confirmat com a primer ministre el juny de 1994. Actualment s member de la  Verkhovna Rada (parlament) i propietari de la mina de carb Zasyadko a la Provncia de Donetsk.
 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77936" title="Lunitari" nonfiltered="920" processed="918" dbindex="30997">
Lunitari tamb coneguda com a Luin a Ergoth, Ull encs a Goodlund i Espelma de la nit a Thorbadin, Donzella de la illusi a Mithas, s una deessa de l'univers fictici de Dragonlance. El seu color s el vermell o el magenta i els seus smbols un cercle o una esfera d'aquest color. s l'nic fill de  Gilean, i no se sap que tingui cap mare. Alguns suggereixen que s desconeguda i d'altres que nasqu del pensament del seu pare.

Lunitari, de la mateixa manera que Solinari i Nuitari, dedica la seva existncia ms a la difusi i culte de la mgia que a seguir amb els altres dus del b. s el du de la mgia neutral, adorat pels mags tniques vermelles. s el du de la mgia amb ms aclits ja que els seus practicants no veuen limitades la seva art per principis morals.

Lunitari s'apareix en el cel com a una lluna roja. Quan els altres dus varen abandonar Krynn durant el Cataclisme, Lunitari (aix com els altres dos dus de la mgia) va romandre en el cel. S que se'n va anar, per, desprs de la Guerra del Caos.

Com a avatar, se sol presentar com a una humana pelroja vestida de com un mag tnica roja.

s on en Reorx hi va deixar la Gemma Gris. Se sap que els habitants d'Ansalon hi han arribat dues vegades. En una ocaci, els gnoms que seguien la gemma, per tal d'aconseguir-la, alliberant-la i deixant que rodi per tot el mn escampant el caos. En una altra ocaci tamb els gnoms en una incursi cientfica amb la Kitiara Uth-Matar i l'Sturm Tallradiant on varen poder descobrir que els Dracs de colors metllics hi guardaven part dels seus ous. Arran d'aix se sap que al seva superfcie s plena de plantes, formigues i diferents tipus de minerals, tots ells de color roig.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77938" title="Valeri I" nonfiltered="921" processed="919" dbindex="30998">

Publi Licini Valeri (Publius Licinius Valerianus) (200-260) fou un emperador rom del 253 al 260. Fill de Valeri deia ser descendent de la gens Valria.

Va passar per diversos crrecs a l'estat i el 237 fou cnsol. Gordi III el va cridar a Roma. El 249 Deci el va nomenar censor quan va reviure aquesta magistratura. Amb l'emperador Treboni Gal va ser enviat a reclutar soldats per reprimir la revolta de Marc Emili i restablir l'obedincia de les legions de Msia i Pannnia (253).

Valeri va anar a Nrica i Rtia per aixecar un exrcit, per els rpids moviments de l'usurpador van obligar a Treboni Gal a anar personalment contra el rebel i els seus soldats es van passar al camp del rebel i van matar tant a Gal com al seu fill Volusi a la vora de Terni (probablement el febrer del 253, encara que s discutit si fou el febrer del 254). Llavors les legions de Nrica i Rcia van proclamar emperador a Valeri. 

Emili no gaud gaire temps de l'imperi doncs va morir tamb a mans dels seus soldats el mes d'agost; mentre les legions de Nrica i Rcia s'havien acostat a Itlia i al morir Emili, Valeri fou reconegut com emperador quan era prop dSpoleto (on estaven acampats el homes d'Emili).

Reconegut pel senat, amb el qual sempre mantingu bones relacions, va associar al seu fill Publi Licini Egnaci Galli al tron. Fou continuador de la poltica religiosa de Deci, promulg dos edictes (el 257 i el 258) contra els cristians, que els obligaven a observar el culte estatal i els privaven de reunir-se en assemblees i de visitar els cementiris, els quals, juntament amb les altres propietats i bns, els foren confiscats. Durant el seu govern moriren mrtirs, entre altres, Sixt II, Lloren de Roma, Cebri de Cartago i Fructus de Tarragona. 
 
Llavors els francs assolaven la Gllia i arribaven fins a Hispnia i els alamans feien incursions freqents a les provncies de l'alt Danubi i arribaven fins a Itlia; els gots amb vaixells saquejaven sia Menor i Grcia; els perses es reforaven desprs de l'enderrocament de la dinastia arscida i l'establiment de l'Imperi Sassnida, i Sria esdevenia prcticament autnoma. Els sassnides van ocupar Armnia (entre 238 i 252)  i van assolar Mesopotmia. El 252 apareix ja al tron d'Armnia, Artavasdes VII d'Armnia fill del rei persa Sapor I.

Els perses van creuar l'Eufrates i van caure sobre Sria arribant fins Antioquia que fou assaltada. Valeri va agafar personalment el comandament i va anar a Orient, va recuperar Antioquia, va eliminar a l'usurpador Ciriades i va obligar a Sapor a retirar-se a l'altra costat de l'Eufrates. Fou anomenat Restitutor orientis a causa dels seus triomfs.

Per un dia, quan era prop d'Edessa, es va veure rodejat per la cavalleria persa i fou fet presoner (260); va viure la resta de la seva vida com a presoner, per contra el que es suposava, sembla que fou ben tractat pel rei sassnida.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77939" title="Llengua construda" nonfiltered="922" processed="920" dbindex="30999">
Les llenges artificials (tamb conegudes com a forjallenges (de forjar, en el sentit de "construir") entre aquells que hi sn aficionats) sn aquelles que han estat creades per l'sser hum d'una manera conscient, s a dir, que no sn pas fruit de l'evoluci d'altres idiomes.

El terme forjallengua fou proposat pel forjalingista Nicola Curat l'any 2005 com a sinnim catal del mot angls conlang (de constructed language "llenguatge construt"). Tot i que la comunitat forjalingstica catalana s fora petita, el terme ha anat guanyant popularitat d'aleshores en.

Caracterstiques.
Poden ser llenges creades per a un tipus de comunicaci especial, com els llenguatges d'enginyeria o formalismes com la lgica (logillenges o llenges lgiques), o per tal de simplificar la comunicaci entre ssers humans (auxillenges o llenges auxiliars), com l'esperanto, per posar l'exemple ms conegut. Aquests tipus de llenges acostumen a tenir com a base un o diversos llenguatges naturals.

Aquestes llenges no pertanyen a cap comunitat concreta (s una de les seves virtuts per als seus defensors, en contrast amb llenges franques com l'angls) per poden tenir parlants nadius si s'ensenyen als nens des de petits.

D'altra banda tamb existeixen llenguatges artstics (artillenges), molt freqents en certs gneres de la literatura, especialment a la literatura fantstica i la cincia ficci. En aquests idiomes el que es pretn s crear un plaer esttic en el sentit de reflectir a travs de la llengua artificial un tret particular dels pressumptes parlants. Molts aficionats a les obres on apareixen acaben aprenent aquestes llenges.

Les llenges artificials es divideixen en llenges a priori si sn creades de zero en tots els seus components o a posteriori si parteixen d'una llengua ja existent (no confondre amb el pidgin).

Histria.
Aqu hi ha un seguit de llenges artificials d'especial importncia:

 Lingua Ignota, idioma mstic que apareix als escrits d'Hildegarda von Bingen al segle XII, intenta imitar el llenguatge dels ngels.
 La llengua d'Adam, primera llengua mtica mai parlada per l'sser hum. Diversos pensadors han intentat reconstruir la llengua del Parads terrenal, idioma nic o llengua perfecta parlat abans de la Torre de Babel. L'hebreu, entre altres, es proclama llengua perfecta.
 La llengua creada per en Ramon Llull, primera llengua auxiliar com a formalisme de la lgica.
 La llengua d'en Johannes Tritemius, primer intent de reduir totes les llenges a una sola que servs de comunicaci internacional.
 Volapuk, primera llengua auxiliar d's exts.
 Esperanto, la llengua artificial amb ms parlants, creada per en  L. L. Zamenhof.
 Les llenges de la Terra Mitjana, creades per en J.R.R. Tolkien com a part d'Arda, un mn fictici de la literatura moderna.

 Enllaos externs .
Langmaker. Recurs sobre forjallenges a la xarxa (En angls).
KneeQuickie. Una viquipgina sobre forjallenges (En angls).





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77940" title="Omer" nonfiltered="923" processed="921" dbindex="31000">

Omer (en hebreu,     ) s una poblaci situada a la part septentrional del desert del Ngueb, a 4 km de Beerxeba. Pertany al districte del Sud d'Israel. El nom prov, simblicament, de la denominaci bblica per a la garba de la primera collita a la primavera (Levtic 23,11).

Ja a l'any 1949 es prov sense xit de fundar un assentament a la zona d'Omer. La localitat actual fou refundada el 1961. A partir dels anys setanta, Omer esdevingu un dels llocs ms atraients del Ngueb i el 1975 obtingu l'estatus de consell local. Professors, metges, autnoms, industrials, etc. s'hi establiren, i avui Omer s el tercer municipi ms ric d'Israel. La majoria de professors i investigadors de la Universitat Ben Gurion hi viuen.

A Omer gaireb no hi ha altra cosa que cases unifamiliars. La localitat dna una imatge molt neta i cuidada, que contrasta amb els petits llogarrets propers habitats per beduns rabs i que sn dels assentaments ms pobres del pas.

El terme municipal d'Omer s adjacent al de Beerxeba, de la qual s una ciutat satllit. Al sud hi ha la poblaci beduna de Tel Sheva i cap al nord hi ha un polgon industrial construt per l'industrial Stef Wertheimer. En aquest polgon hi ha nombroses empreses de tecnologies de la informaci i s un dels ms prspers i exitosos d'Israel.

Omer fou el model d'altres localitats properes a la regi, com ara Lehavim i Metar, que s'han desenvolupat molt rpidament i han assolit nivells ecnomics molt similars.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77942" title="Wim Duisenberg" nonfiltered="924" processed="922" dbindex="31001">

Willem Frederik Duisenberg (Heerenveen, Provncia de Frsia 1935 - Faucon, Valclusa 2005) fou un economista holands. Graduat a la universitat de Groningen el 1961, treball a l'FMI en 1966-69. Posteriorment fou professor de macroeconomia a la universitat d'Amsterdam (1970-73), ministre de finances del govern socialdemcrata (1973-77) i president del banc central dels Pasos Baixos del 1982 al 1997. 

President de la Instituci Monetria Europea (1997), el 1998 esdevingu el primer president del Banc Central Europeu, crrec que assum l'1 de gener de 1999 i del qual cess al novembre de 2003 per a cedir-lo al francs Jean-Claude Trichet, tal com establia el pacte entre Alemanya i Frana previ a l'entrada en vigor d'aquest organisme.

Fou un dels artfex de la entrada en vigor de l'euro el 2002. Va morir ofegat a la piscina desprs de patir un atac de cor a la seva residncia de Frana. la seva esposa, la polmica activista Gretta Duisenberg, havia planejat recollir sis milions de signatures de protesta contra la poltica israeliana en els Territoris ocupats de Palestina.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77947" title="Geranicia" nonfiltered="925" processed="923" dbindex="31002">

Les geranicies (Geraniaceae) sn una famlia de plantes magnolipsides que viuen generalment a les zones temperades, composada per 7 gneres i unes 800 espcies, la majoria de les quals pertanyen als gneres Geranium (375 espcies) i Pelargonium (250 espcies).


Sn plantes herbcies o arbustives, perennes o anyals. Sovint sn aromtiques i els seus olis essencials sn utilitzats en perfumeria.

Tenen flors amb cinc ptals, ovari sper, un sol estil i de tres a cinc estigmes, per el tret ms inconfusible de les plantes d'aquesta famlia s el fruit amb un llarg bec.

A Europa noms sn presents algunes espcies dels gneres Geranium i Erodium. Tamb trobem conreats com a planta ornamental els geranis, originaris de l'frica meridional i pertanyents al gnere Pelargonium.

Els gneres Erodium, Geranium i Pelargonium es distingeixen per diferents trets:
 Els Geranium i tamb els Pelargonium tenen la fulla palmada i de contorn ms o menys arrodonit o poligonal, mentre que els Erodium la tenen allargada i pinnada (o sigui, amb un nervi central i nervis secundaris que en surten simtricament a banda i banda).
 Els tres gneres tenen deu estams, per si b en els Geranium tots deu tenen antera (amb alguna excepci), en els Erodium noms en duen cinc, essent els altres cinc filaments estrils. En els Pelargonium sn set els estams amb antera.
Els Pelargonium, a diferncia dels altres dos gneres, tenen la tija ms o menys suculenta, i la flor lleugerament zigomorfa (o sigui, amb simetria bilateral), mentre que els altres dos la tenen actinomorfa (amb simetria radial).
D'aquests trets, el ms til per distingir fcilment els Geranium dels Erodium s el carcter palmat o pinnat de la fulla.


Referncies.

Universitat de les Illes Balears. Herbari virtual de les Illes Balears - Imatges detallades i informaci de les espcies autctones d'aquesta famlia;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77948" title="Jean-Claude Trichet" nonfiltered="926" processed="924" dbindex="31003">

Jean-Claude Trichet (Li, Roine 1942) s un economista francs, president del Banc Central Europeu des del 2003. 

s enginyer civil de mines, diplomat de l'Institut d'Estudis Poltics de Pars i llicenciat en cincies econmiques. El 1971 treball com a inspector de finances. Posteriorment fou conseller del president de la Repblica per a la indstria, l'energia i la recerca i la microeconomia del 1978 al 1981. Tamb presid el Club de Pars entre el 1985 i el 1993. 

El 1986 fou nomenat director del gabinet del ministre d'economia, de finances i de la privatitzaci, abans d'sser designat director del tresor el 1987. El 1992 fou elegit president del Comit Monetari Europeu, i un any desprs fou nomenat governador del Banc de Frana, crrec que ocup fins el 2003. Tamb fou president del Consell de Poltica Monetria del Banc de Frana, i des del 1998, membre del Consell de Governadors del Banc Central Europeu. 

La seva trajectria professional pat un entrebanc quan hom l'acus d'haver participat en la falsificaci de la comptabilitat de l'entitat financera Crdit Lyonnais en 1990-91, acusaci de la qual en fou absolt el 2003. Fou elegit per al crrec de governador del Banc Central Europeu el 2003 en substituci de Wim Duisenberg per un perode de vuit anys. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77950" title="Associaci Catalana d'Acordionistes" nonfiltered="927" processed="925" dbindex="31004">


L'Associaci Catalana d'Acordionistes (ACDA) s una associaci cultural sense nim de lucre fundada l'any 1998. L'ACDA dna suport a l'acordi i a tot all que hi est relacionat mitjanant la difusi d'informaci o l'organitzaci  d'activitats, com concerts, cursets, seminaris pedaggics i d'interpretaci, tallers, conferncies, l'Acordionada, etc. 

L'ACDA es relaciona amb altres associacions i entitats que promouen el mn de l'acordi: centres cvics, Joventuts Musicals, Auditori de  Barcelona,  Centre Artes Tradicionrius (CAT), l'agenda Ai que em ballo, l'Associaci Basca d'Acordi (Hauspoz), etc.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77952" title="Arbresh" nonfiltered="928" processed="926" dbindex="31005">

Els Arbresh sn una minoria d'tnia albanesa que viu a Itlia. Sn uns 250.000, dels quals uns 80.000 encara parlen l albans i viuen a 46 comunes de Siclia, Basilicata, Calbria, Molise, Pulla, Campnia i Abruos. Sn cristians i s hi establiren pels voltants del segle XVI. Tenen un cert reconeixement lingstic, a diferncia dels de Grcia, i darrerament s han vist reforats pels nous immigrats albanesos.

Distribuci.

 A Siclia, ocupen nou municipis, Piana degli Albanesi (Hora e Arbereshevet) a Palerm; Mezzoiuso (Munxifsi), Biancavilla, Sant Angelo Muxaro, Bronte, San Michele di Ganzaria, Contessa Entellina (Kundisa), Santa Cristina Gela (Sendashtina) i Palazzo Adriano (Pallaci). Hi havia uns 9.100 albanesos.
 A Calbria, el gruix, 50.000 albanesos en 35 municipis, d ells 42.000 a 26 municipis de Cosenza (Acquaformosa/Firmoza, Eianina/Ejanina, Spezzano/Spixane, Macchia/Maqi, Vacarizzo Albanese/Vakarici, Cerzeto/Qana, Civita/Cifti, Falconara Albanese/Fallkunara, Santa Caterina Albanese/Picilia, Cavallerizzo/Kajverici, Cervicati/Cervikati, San Martino di Finita/Shen Murtiri, San Basile/Shen Vasili, Lungro/Ungra, Firmo/Ferma, Frascineto/Frasnita, Mongrassano/Mungrasana, Plataci/Pllatani, San Benedetto Ullano/Shen Benedhiti, San Cosmo/Stringhari, San Giorgio Albanese/Mbuzati, San Lorenzo, San Marco, Rota Greca, Castroregio/Kasternexhi, Santa Sofia d Epiro/Shen Sofia i San Demetrio Corona/Shn Mitri) on sn el 6 % de la poblaci, 7.800 a 12 de Catanzaro (San Nicola dell Alto/Shn Kolli, Vena di Maida/Vina, Caraffa di Catanzaro/Garfara, Pallagorio/Puheriu, Carfizzi/Karfici, Amato, Andali, Gizzeria, Arietta, Marcedusa, Zagarise i Zangarona) i 200 a un de Reggio.
 A Pulla, uns 11.000 a cinc municipis (Castelnuovo, Monterotaro, Casavecchio di Puglia/Kazallveqi, Chieuti/Qefti, San Marzano di San Giuseppe/Shen Marcani).
 A Basilicata, 9.700 en cinc municipis (Barile/Barilli, Maschito/Mashqiti, San Constantino Albanese/Shen Kostadini).
 A Campnia, 1.400 en els llogarrets de Ginestra di Schiavoni/Xhinestra i Greci/Katundi.
 A Molise, 14.300 en set municipis (Ururi/Ruri, Campomarino/Kemarini, Montecilfone/Munxhfuni, Portocannone/Portkanuni, Ginestra/Xhinestra, Ripacandida i San Paolo Albanese/Shen Pali);
 Als Abruos, 400 en un municipi.  ;

 Estatut poltic .
No es troben sota la protecci de l article 6 de la constituci italiana, ja que no els esmena. Nogensmenys, l estatut de la Regi de Calbria reconeix l herncia histrica, cultural i artstica dels pobladors d origen albans i grec, i la promoci de l ensenyament d ambes llenges all on es parlin. 

L article 5 de l estatut de Basilicata deixa en mans de les autoritats  promoure i renovar l apreciaci de l originalitat de l herncia lingstica i cultural de les comunitats locals. I l estatut de Molise estipula que les autoritats regionals vigilaran l herncia histrica i lingstica, aix com els tradicions familiars de les comunitats tniques del territori.  Aix noms s ha tradut en algunes retolacions bilnges.   

Pel que fa a l ensenyament, no est incls en el programa oficial d estudis de preescolar ni de primria, llevat com a activitat extraescolar. I pel que fa a secundria, noms a l institut de Shn Mitri (San Demetrio Corona) es fan cursos d albans. En ensenyament tcnic s totalment absent. Quan a ensenyament universitari, a les facultats de Roma, Npols, Bari, Cosenza i Palerm es donen classes d albans. L AIADI va organitzar cursos d albans per a mestres de primria del 1965 al 1975.

 Situaci actual .
En general, viuen en regions rurals i semirurals, encara que ja en els anys 70 hi havia 4.000 emigrats a Roma, i pateixen un fort fenomen de despoblaci similar al resta de la regi, ja que han d emigrar per millorar econmicament. Aix, es calcula que han perdut el 20 % dels efectius en els darrers vint anys.  

Sembla que ja s establiren alguns al territori en els segles XIII-XIV, i foren reforats per emigracions del segle XV de catlics i ortodoxos, pagesos i guerrers, a causa de la caiguda de Constantinobla (1453) i a la mort de Skanderbeg (1568). Assoliren una certa autonomia administrativa i els empraren per repoblar viles abandonades, per en el segle XVII els ortodoxos de Molise i Pulla foren reprimits i obligats a adoptar la fe catlica. Durant el segle XIX prengueren un paper actiu en el Risorgimento i hi aparegueren algunes revistes i diaris en albans. 
La caiguda en l s de la llengua es deu a quatre factors principals:

 La dispersi territorial de les comunitats albaneses;
 Influncia del sistema educatiu, que facilita la diglssia;
 Influncia dels mitjans de comunicaci social, tots en itali;
 Emigraci massiva d albanesos tnics a causa de la precria situaci econmica.

 Organitzacions arbereshe .
Durant els anys seixanta i setanta van aparixer diverses associacions italoalbaneses, les ms important de les quals eren:

 A Basilicata, el Gruppo Giorgio Kastriota Skanderbeg, amb la revista Vatra Jne (La nostra llar).
 A Calbria, l Associazione Culturale italo-Albanesi, amb la revista Zeri i Arberesivet (La veu dels albanesos); el Circolo Culturale Genaro Placco, amb la revista Katundi Yn (El nostre pas); el Circolo Culturale Jeronimo di Rada; el Gruppo Hilzit i Temporit, l AIAI, amb la revista Risveglio/Zgjimi, Jeta Areberesh (Mn albans) i Calabria Sconosciuta; el Circolo Culturale Zjarri, amb la revista Zjarri (Foc); el Circolo Artistico e Culturale A. Lupinavi, que promou les dues emisores de rdio Radio Libera Skanderbeg i Radio Libera Arberesh; la Unione della Communit Italo-Albanesi, el Circolo Culturale Skanderbeg, la revista Dita Jne (La teva jornada), els grups Cifi Shkembi i Gruppo Arbereshi di San Benedetto Ullano.
 Al Laci, el Circolo Albanese Besa (Paraula Donada) amb les publicacions Vatra (Llar), Sheizat (La pleade) i Flammuri.
 A Molise, la revista Gluhia Jne e Buzur.
 A Puglia, la revista Zevi I Arbereshet.
 A Siclia, el Centro Regionale per le Tradizioni Albanese, amb la revista Haiustari I Arberehvet (El correu dels albanesos), l Institito Internazionale di Studi Albanesi, amb un anuari, i la revista Fjala e Tinzoti (Paraula de Du).     ;

 Presncia als mitjans de comunicaci .
No hi ha cap diari en albans, per s que algunes publicacions reben subsidis per fer-ho:

 Zjarri (Foc), de caire lingstic i cientfic, publicat de manera irregular, amb un 30 % de continguts en albans.
 Katundi Yn, revista quatrimestral amb un 20-30 % en albans;
 Kalendari i Arbreshvet, anyal, amb un 80-90 % en albans;

D altres sn Z i Arbreshvet i l aparici d alguns articles en albans al diari itali Rewnascita Sud. El nombre de diaris publicats en albans, per, ha caigut en els darrers anys, tot i que el diari La Gazzetta di Mezzogiorno publica un suplement escrit la meitat en albans, destinat, per, a Albnia.  

Pel que fa a la rdio, les emisores Radio Libera Skanderbeg i Radio Shpresa Europa emeten alguns programes en albans, per cap d elles cobreix tot el territori de les comunitats albaneses.

 Lectures .
 Jan Ulrich Clauss Isole linguistiche nell'Italia meridionale a Minoranze nm. 16, 4rt trimestre 1979.
 Enllaos .
 http://www.mondoarberesco.it;
 http://www.pianalbanesi.it;
 http://www.jemi.it   Jemi la ms gran comunitat Arbereshe a la web ;
 http://sicilia.indettaglio.it/ita/comuni/pa/pianadeglialbanesi/pianadeglialbanesi.html;
 Centro Studi Genealogia Arbreshe  ;
 http://www.Brinjat.Net     ;
 http://www.eparchiapiana.it/  ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77954" title="Regne de Benn" nonfiltered="929" processed="927" dbindex="31006">


Benn fou un antic regne afric situat a l'oest del delta del Nger, a l'actual Nigria, vora la ciutat actual de Benin City. Els seus creadors foren els binis, amb influncies del poble ioruba. Assol una avanada civilitzaci de carcter urb sota l'autoritat d'un rei sagrat, l' oba. Aquest regne fou descobert el 1485 pels portuguesos, i els quatre segles segents reeix a conservar la independncia, tot i tenir relacions constants amb els europeus, que hi anaven a cercar esclaus i a proveir-se d'ivori, pebre i oli de palma.
 Histria .
Durant l'poca d'apogeu de la ciutat estat (segles XIII-XVII), sorg el clebre art de Benn. Arrunat al segle XVIII per les guerres constants, provocades amb vista a capturar els esclaus que els marxants de Liverpool hi compraven, l'imperi de Benn esdevingu aviat un protectorat britnic: el 1897 la ciutat fou ocupada pels anglesos, i el 1914 fou incorporada a la colnia de Nigria.

El 1967, durant la guerra de Biafra, la provncia fou devastada per la invasi de les tropes federals.

 Art de Benn .

El regne de Benn desenvolup un tipus d'escultura molt important, que entronca amb el dels iorubes d'Ife; sn caps, busts i figures humanes i d'animals fets de bronze pel procediment de la cera perduda. Els habitants de Benn afaionaren tamb plaques de bronze amb relleus que representaven escenes de la vida quotidiana, amb les quals revestien les parets de temples i palaus. Les millors escultures de Benn sn les que pertanyen al perode 1575-1648, d'un notable realisme i de fosa perfecta. Tamb sn excellents les talles d'ivori (defenses de l'elefant cobertes de figuretes diminutes) i els pectorals en forma de cap hum.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77956" title="Paul Klee" nonfiltered="930" processed="928" dbindex="31007">
Paul Klee (18 de desembre de 1879 - 29 de juny de 1940) fu un pintor sus amb un estil entre el surrealisme, l'expressionisme i l'abstracci. 

Klee nasqu a Mnchenbuchsee, a prop de Berna, Sussa, en una famlia de msics. Estudi art a Munic amb en Heinrich Knirr i en Franz von Stuck. En retornar d'un viatge a Itlia, s'establ a Munic, on conegu Vassily Kandinsky, Hans Marc i d'altres figures de vanguardia, associant-se aleshores al grup artstic Der Blaue Reiter (el genet blau).

El 1914 visit Tunis i qued impressionat de la qualitat de la llum de l'indret, escrivint al seu diari: "El color em posseeix, no tinc necessitat de perseguir-lo, s que em posseeix per sempre... el color i jo som una sola cosa. Sc pintor."

Klee treballava amb oli, aquarella, tinta i d'altres materials, generalment combinant-los en un sol treball. Els seus quadres freqentement aludeixen la poesia, la msica i els somnis, i de vegades inclouen paraules o notes musicals.

Acabada la Primera Guerra Mundial, Klee va donar classes a la Bauhaus, i a partir de 1931, a l'Acadmia de Dsseldorf, abans de ser denunciat pels nazis per producir art degenerat.

El 1933 deix l'ensenyament i retorn a Berna, on realitz una gran exposici a la galeria Kunsthalle (1935). En presentar-se els primers smptomes d'una greu malaltia, el seu treball es vei redut. El 1940 fu ingressat en una clnica de Muralto-Locarno, on va morir el 29 de juny.

Algunes obres.

Petit avet (1922);
La mquina del gorgueig (1922);
Camins principals i camins secundaris (1929);
Ad Parnassum (1932);
Cap de mrtir (1933);
L'home futur (1933);
ngel pobre (1939);










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77957" title="Dassartia" nonfiltered="931" processed="929" dbindex="31008">
Dassartia era el pas dels dassarets o dassaretis (llat dassaretes), un poble illiri de la vall del llac Lychnitis i les planes de la actual Koritza.

El pas era muntanys al est mentre l'oest era pla. Probablement incloa Berat (l'antiga Antiptria) i la zona muntanyosa entre Berat i Koritza; darrera de les muntanyes vivien els taulantis, billions i caons d'Epir. Al nord vivien els eordetis i penestes i una part dels Taulantis, i al Est les muntanyes feien frontera amb el pas dels pelagons, brigis o orestes. 

El cnsol rom Sulpicius a la campanya del 200 aC contra el rei Filip de Macednia va sortir d'Apollnia, va passar per Dassartia i va arribar al districte dels Lincestes. Quant es va fer la pau desprs de la batalla de Cinoscfals, la Dassartia, amb capital a Lychnidus, fou donada al prncep illiri Pleuratus, fill d'Scardilaides, el prncep  que s'havia enfrontat amb Filip de Macednia.

Les ciutat principals eren Lychnidus, Gerunium, Antiptria (les tres de la tribu dels foebatis), Orgessus (de la tribu dels pissantinis), Corragum, Codrion, Ilium, Creonium, Gerus, Enchelariae, Cerax, Sation i Boii.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77960" title="Dessarets" nonfiltered="932" processed="930" dbindex="31009">
Els dessarets (Llat dessaretes) foren un poble d'Illria a la regi de Dessartia.

Polibi esmenta les quatre tribu de dessarets, i diu que les poblacions de la rodalia del llac Lychnitis eren els foebates, els pissantinis, els calicoenis i els pirustes. El foebates vivien a la actual vall de Uzmi, els pissantinis a la del Devl, els calicoenis a la plana de Koritza  i els pirustes vivien al nord segurament entre els pissantinis de la part baixa del Devl i el sud del llac Lychnitis. Aquestos darrers van ser aliats de Roma contra el rei Gentius d'Illria junt amb els taulantis i altres tribus illries del nord.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77961" title="Datis" nonfiltered="933" processed="931" dbindex="31010">

Els datis (en llat Datii) foren un poble d'Aquitnia esmentat per Claudi Ptolemeu. La seva capital fou Tasta. Ptolomeu els situa al sud dels gabals i al nord dels auscis (els rutenis estarien a l'est per Ptolomeu no els esmenta). El seu territori pot situar-se entre els rius Lot i Aveyron. Dues ciutats de la regi es diuen Daze (que derivaria dels datis) i Teste (que seria Tasta).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77962" title="Daulis" nonfiltered="934" processed="932" dbindex="31011">
Daulis (posteriorment anomenada Daulia) fou una antiga ciutat de Fcida prop de Becia al cam entre Orcomen i Queronea fins a Delfos. El seu nom derivaria de la nimfa Daulis filla de Cefisos.

Homer ja l'esmenta com una ciutat de Fcida junt amb Crissa i Panopeos. La mitologia la fa residencia dels rei de Trcia, Tereos, que es va casar amb Procne, filla de Pandion rei d'Atenes.

Fou destruda pels perses durant la invasi de Xerxes II de Prsia, i altre cop per Filip II de Macednia al final de la guerra sagrada, per sempre reconstruda. Tenia una posici mot forta a la cimera d'un tur. La ciutat tenia un temple dedicat a Atenea, i a la rodalia, a un lloc anomenat Tronis, una capella dedicada a un heroi de nom Arqugetes.

El nom s'ha conservat en la moderna vila de Dhavla, a la vora d'un riu anomenat Platani, que desaigua al Cefs. La vila te proper el monestir de Jerusalem.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77963" title="Der Blaue Reiter" nonfiltered="935" processed="933" dbindex="31012">
Der Blaue Reiter (El Genet Blau en catal) fu un grup d'informaci artstica de l'expressionisme fundat a Munic per Vasili Kandinski i Franz Marc el 1911.

Tamb formaren part del grup, entre d'altres, August Macke, Gabriele Mnter, Alexei von Jawlensky, Marianne von Kefferin i Paul Klee. Els unia el seu inters com en l'art medieval i primitiu, aix com en els moviments coetanis del Fauvisme i el Cubisme.

August Macke i Franz Marc defensaven l'opini que cada persona posseeix una veritable vivncia o experincia interna i externa, les quals es donen la m mitjanant l'art. Kandinsky constru les bases teriques que cimentaren aquesta idea. Perseguien doncs una "igualtat de drets" de les diferents manifestacions artstiques. El nom del grup deriva d'un quadre amb el mateix nom de 1903 de Kandinsky, que serv tanmateix com a illustraci de la coberta de l'anomenat Almanach (Almanac) el 1912. Aquesta obra programtica, lliurada per en Kandinsky i en Marc (Editorial Piper, Munic, 1912) recollia, en paraules de Marc, els ms nous moviments pictrics a Frana, Alemanya i Rssia i mostra els seus subtils fils de connexi amb el Gtic i amb l'art primitiu, amb l'frica i el gran Orient, amn l'art originari del poble tan fortament expressiu i amb l'art infantil, especialment amb els moviments musicals i dels escenaris ms moderns d'Europa i del nostre temps. Arnold Schnberg per exemple, aport juntament amb texts i quadres tamb la composici Herzgewchse a la publicaci.
  
La primera de les dues exposicions del grup va tenir lloc del desembre de 1911 fins l'1 de gener de 1912 a la Galeria Moderna Thannhauser a Munic. S'hi exposaren 49 obres d'Henri Rousseau, Albert Bloch, Heinrich Campendonk, Robert Delaunay, Kandinsky, Macke, Mnter i d'altres. Posteriorment es convert en exposici itinerant i recorregu diverses ciutats, d'entre les quals Colnia i Berln.

La segona exposici es desenvolup del 12 de febrer fins al 18 de mar de 1912 a la llibrera i galeria d'art de Munich Hans Goltz. S'hi van exhibir 315 aquarelles, dibuixos i obra grfica de ms de 30 artistes.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77964" title="Decpolis" nonfiltered="936" processed="934" dbindex="31013">
Decpolis fou un districte de Palestina sota domini rom, que tenia aquest nom perqu comprenia 10 ciutats. Plini el vell dona les deu ciutats segents:

Damasc;
Philadelphia (Amman);
Rhaphana (Abila);
Scythopolis (Bet Shean);
Gadara (Umm Qais);
Hippos (Susieh);
Dion (Adun);
Pella (Tabaqat Fahl);
Galasa o Gerasa (Jerash);
Canatha (Kanawa);

Josefus diu que la ciutat principal era Escitpolis (Scythopolis) 

Eren deu ciutats estat independents formades durant l'poca selucida, quant foren poblades per grecs que es van barrejar amb la poblaci semita. La Lliga de la Decpolis es va constituir sota Gneu Pompeu, vers el 63 aC, sota sobirania romana, i tenia finalitat comercial, protecci mtua i defensa de la frontera.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77967" title="Deciats" nonfiltered="937" processed="935" dbindex="31014">
Els deciats o deciates (tamb deceats, llat Deceates) foren un dels pobles gals de la Narbonesa, al oest del Var. 

Tenien com a vens per l'oest als Oxibis. Ptolomeu diu que la seva capital era Antpolis (Antibes), per com que aquesta ciutat era una colnia grega sens dubte no ho fou anteriorment a la conquesta romana, tot i estar en el seu territori. 

Polibi els fa lgurs i diu que, juntament amb els Oxibis, van atacar Antpolis i Nicea (Nia) i els massaliotes van demanar ajut a Roma que va enviar uns comissionats que van arribar a Aegitna al territori dels Oxibis, els quals van ferir a un dels comissionats provocant la intervenci de Roma que va enviar al cnsol Q. Opimius amb un exercit que va derrotar els dos pobles i va donar part del seu territori a Masslia (154 aC). 

Florus diu que els deciates estaven en guerra amb els salis el 125 aC i que foren derrotats llavors pel cnsol M. Fulvius Flaccus. Tit Livi els inclou dins els lgurs transalpins i parla d'una ciutat anomenada Decietum i dona al poble el nom de Decietes (Decietae). Pomponi Mela esmenta la ciutat de Deciatum i esmenta tamb Antpolis com una ciutat diferent. La situaci de Deciatum no es coneix.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77970" title="Dlion" nonfiltered="938" processed="936" dbindex="31015">
Dlion (en llat Delium) fou una ciutat grega famosa per tenir un important temple dedicat a Apollo. Estava situada a la costa, al territori de Tanagra a Becia, i propera (uns 2 km) d'Oropos i a 8 km de Tanagra. Va prendre el nom de l'illa de Delos. Des el lloc, la distncia fins a l'illa d'Eubea era noms d'uns 6 km.

A Dlion es van lliurar dues batalles importants:

a la primera els atenencs foren derrotats pels beocis el 424 aC durant la guerra del Pelopons: el comandant atenenc Hipcrates s'havia apoderat del temple i l'havia convertit en fortalesa; va deixar all una guarnici i va retornar a Atenes, per noms arribar a la vena ciutat d'Oropos es va trobar amb l'exrcit beoci que li tallava la retirada; els dos exercits van xocar i els atenenc foren derrotats; als 70 dies el temple fou reconquerit pels beocis. Scrates va combatre com hoplita en aquesta batalla i segons un relat (Estrab) va salvar la vida a Xenofont, per segons un altra (Plutarc) fou Alcibades que li va salvar la vida a Scrates.

A la segona un destacament rom fou derrotat per Antoc III el gran el 192 aC.

Prop del lloc de l'antiga ciutat hi ha avui la vila de Dhlissi, una mica retirada de la costa, a poca distancia del antic temple que era a tocar del mar.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77976" title="Alejandro Lozano Morales" nonfiltered="939" processed="937" dbindex="31018">
Alejandro Lozano Morales tamb conegut com Alexandre Lozano, (La Toba, Guadalajara), 17 de mar de 1939 - Barcelona, 30 de mar de 2003), va ser un artista, pintor i muralista espanyol.

 Vida .
Alejandro Lozano estudi Humanitats al Seminari Serfic de El Pardo (Madrid) de 1951 al 1957. El 13 de mar de 1965, reb l Ordenaci sacerdotal. Els anys 1965-1969 curs estudis al Conservatori Municipal d Arts Massana (Barcelona), on obtingu la titulaci de Graduat en Arts Aplicades, amb especialitat en pintura, procediments murals i revestiments. Com a frare caputx, vivia al convent dels caputxins de Pompeia.
Els mesos de juliol i agost de l any 1966, assisteix a Itlia al curs  Corsi estivi di Pintura en la Scola di Belli Arti Prieto Vanucci , a Perusa (Itlia). El mateix any ingressa a l Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi (Barcelona).
El 1968, novament assisteix al cursos d estiu a Itlia,  Corso de alta cultura , Universit Italiana per stranieri, a la ciutat de Perusa. Exposici  Mostra in Centro Internazionale  (Crocevia).

Els anys 1970-1972 acaba "La Bona Nova", mural en mosaic (10x2 m) per als retaules de la capella de la Ciutat Residencial de E. i D. de Marbella, Mlaga. La superfcie del mural s corbada, adaptant-se a la paret en un gest evolvent. La longitud de l obra fa una descripci panormica de l espera de les figures.

De 1972 a 1974 realitza l obra de gran format "El Calvari" (9x5m2). Es tracta d un retaule en mosaic per a l altar major de la Catedral de Tucupita (Delta Amacuro, Veneuela). Simultniament, realitza els reatules en mosaic "Sant Francesc i el germ sol" (15m2), per a la nau lateral dreta de la mateixa catedral, capella del Santssim, i "Divina Pastora" (15m2), per a la nau lateral esquerra, Capella del Baptisteri.

De 1973 a 1974 completa el curs de professorat de dibuix a l Escola Superior de Belles Arts. Obt la titulaci de Professor de Dibuix, que li servir per a exercir la seva faceta docent, ja iniciada de fa temps.

De 1975 a 1978 realitza els murals "L Anunciaci", "Catequesi", "Baptisme a la missi", "Crist i la Samaritana" (3x2 m2) i "El Baptisme de Crist" per a la faana de la Catedral de Tucupita. "Santa Cecilia", "Sant Francesc consolat per un ngel", "Sant Pius X" i "Santo Toribio de Mogrovejo", sn els medallons en mosaic per al cor i la nau central de la catedral.

El mes de maig de 1975 rep la dispensa papal dels vots de sacerdot i es casa amb Francesca Tormo a Esparreguera.

De novembre a octubre de 1978, fa el seu segon viatge a Veneuela, i realitza el muntatge dels murals de la faana, cor i nau central de la Catedral de Tucupita.

El juliol de 1981, obt la titulaci de Llicenciat en Belles Arts.

El dia 26 de setembre de 1982 s inaugura la Catedral de Tucupita amb l assistncia del Nuncio, nombrosos Bisbes i el president de la Repblica Veneolana.

Posteriorment, continu amb la seva obra mural i pictrica, tanmateix compaginant l activitat artstica amb la tasca docent del dibuix tcnic i la pintura a la ciutat de Barcelona, de la que havia quedat encisat.

La labor de muralista d Alexandre Lozano passa forosament pel dibuix i la pintura. Abans de comenar el mural, el dibuixa, el pinta, i contempla el seu resultat final pendent de realitzaci. Lozano s muralista, per tamb pintor. I aix en les seves exposicions s freqent veure-hi olis, a cops els estudis previs que ha realitzat abans del mural, per tamb sovint de tema divers, dispar, responent a la seva necessitat d expressar-se, potser com a perode creador de descans entre la realitzaci de murals. Amb soltura expressiva, ms lliure en la forma i la concepci, emprant games austeres amb el contrast de les taques descriptives del color, Lozano ens ofereix una obra pictrica intensa i bella (Pedro Mollar, redactor de Galart).

 Obra .
1972-1982 Retaules en mosaic per als interiors i la faana de la Catedral de Tucupita (Delta Amacuro, Veneuela).
1974. "Arribada de Colom davant els reis Catlics". Mural en mosaic.
1975. Mural "C. Colom a la porta de la Pau".
1984. "I al fons la Catedral", oli sobre tela per a la srie "Barcelona Monumental". "Cava i tres taronges", mosaic de Grcia.
1985. "I al fons, monument a Colom", mosaic per a la srie  "Barcelona Monumental".
1987. Retaule en mosaic (5,25x4,25 m2) per a l esglsia de Bellamar dedicada a Santa Eullia (Castelldefels, Barcelona). ;
1988-89. "Sant Joan Bosco i Maria Auxiliadora", mural en mosaic per a la faana de l Esglsia de la Congregaci salesiana, Osca.
1991. "Els quatre evangelistes", quatre medallons (1m dimetre) per a les petxines de la cpula de l esglsia de Tivenys, Tarragona.

 Catedral de Tucupita  .
Tucupita s una ciutat de Veneuela, capital del territori federal Delta Amacuro, situada a la desembocadura del gran riu Orinoco. All, el 8 de novembre de 1957, es colloc la primera pedra d una esplndida catedral d estil neoclssic sobri. T una superfcie de 1.568m2 de construcci. La faana principal o frontis t una amplada de 28m i 31m d alada. La llargada total de la catedral s de 60,5m. La cpula, amb un dimetre de 15m, arriba a una alada de 35m.
El Monsenyor Argimiro Garca afeg a la seva bella arquitectura la feli idea d incloure una bella collecci de mosaics amb figures i escenes religioses.

 Els mosaics .
Els colors vius sn caracterstics dels mosaics d Alexandre Lozano, aix com el fet que emprava habitualment  tesselles de mltiples materials: pedra natural, marbre, cermica, gres, vidre i mirall entre d altres. Com a toc final, a voltes feia un petit reps de pintura a l oli a la juntura de les tesselles per tal d unificar zones i realar les figures.

Tamb les seves composicions sn molt caracterstiques, dotades de lnies de ritmes que condueixen la mirada i fragmenten l obra alhora que la sintetitzen.

 Exposicions .
1965, desembre.  Exposici collectiva a la Sala d Art Canuda (Barcelona).
1968 Exposici "Mostra in Centro Internazionale" (Crocevia, Itlia).
1974. Exposici Galeria Prcer (Barcelona). Muntatge dels tres retaules de la Catedral de Tucupita "El Calvari", "Sant Francesc i el germ sol" i "Divina Pastora".
1983. Exposici de mosaics a la Sala Tur de la Peira.
1990, novembre. Exposici d olis i mosaics a la Sala Pau Claris, Barcelona.
2000, Exposici a la sala Fort Pienc, Barcelona.

 Referncies bibliogrfiques.
Enciclopdia 'Diccionari Rfols d'Artistes de Catalunya, Balears i Valncia';
Revista Galart (Revista monogrfica 1991, Barcelona);
'Skira de la pintura catalana dels segles XIX i XX' (Vol.4, Editorial Carroggio) ;

 Enllaos externs . 
Esglsia de Tivenys, Tarragona;
Escola Massana;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77977" title="Delos" nonfiltered="940" processed="938" dbindex="31019">
Delos (llat Delus) s una de les ms petites illes de les Cclades a la mar Egea, al estret entre les illes de Rina (Rheneia) i Mkonos (Miconus).

Anticleides va escriure una histria sobre Delos.

Era un dels llocs mes sagrats de Grcia. La mitologia diu que va emergir agafada pel trident de Posid per fou una illa flotant fins que Zeus la va lligar amb cadenes al fons del mar, per convertir-la en un lloc segur per Leto, pel naixement d'Apollo i Artemisa. Com a lloc de naixement d'Apollo fou un dels llocs on s'adorava aquest du, i l'illa fou possessi del du que la canviar amb Posid: aquest  li va cedir l'illa i Delfos, a canvi de l'illa de Calaureia.

Delos es una illa petita d'uns 8 km de costa. L'nica ciutat de l'illa fou Delos, avui dia un conjunt de runes al nord-oest de l'illa. Un antic rierol anomenat Inopos es dirigia del Mont Cintos al port de Furni. Tenia un petit estany prop de les runes anomenat per Herdot Limne Trochoeides i Theognis per Callmac. Prop del llac o del riu la llegenda situa a Leto al nixer a Apollo i Artemisa. Les antigues cases privades foren construdes als dos costats del Cintos i a la punta de Trokessa (avui Cap Morou)  al nord-oest.

Un estret separa Delos de Rheneia (Rina) on hi ha les roques anomenades Rematiari, una de les quals se segurament l'illa de Hecate que protegia l'antic port. El cementiri de Delos fou a la part sud de la vena Rina, una illa mes gran dividida en dos parts per un istme.
En conjunt Rina i Delos, i els illots menors son anomenats illes Dhiles.

L'illa de Delos va rebre altres noms: Astria, Ortgia, Lgia, Clamdia, Cintos, Pirpile i Pelsgia. La tradici diu que nomes va patir un o dos terratrmols, que foren un advertiment a Grcia: un primer abans de la invasi persa (esmentat per Herdot), i un  segon abans de la guerra del Pelopons (esmentat per Tucdides). Sembla que el segon terratrmol fou el mateix que el primer, doncs Tucdides no en coneixia cap altra.

L'illa fou poblada per jnics i aquestos celebraven a tots els territoris un festival anyal dedicat a Apollo; aquest fou segurament l'origen del culte d'Apollo a Delos. El festival de Delos tenia gran importncia i comportava musica, jocs i altres celebracions.

Delos fou el centre d'una amfictionia a la que pertanyien les illes Cclades. Els atenencs van instituir un festival a Delos per commemorar el retorn sa i estalvi de Teseu des Creta. Pisstrat d'Atenes i Polcrates de Samos van tenir molt d'inters amb Delos: el primer va purificar l'illa i va treure totes les tombes a la vista del temple; i Polcrates va dedicar la vena illa de Rheneia al Apollo dlic, i la va subjectar amb una cadena amb Delos. Desprs de la conquesta de les ciutats jniques de l'sia el festival va caure en decadncia al segle V aC deixant de fer-se durant la guerra del Pelopons. El 426 aC, sis any de guerra, els atenencs van purificar Delos i van treure totes les tombes de l'illa i va prohibir nixer o morir a l'illa i les dones prenyades haurien de ser traslladades a l'illa de Rheneia; van restablir el festival al que van anomenar Dlia.

El carcter sagrat de l'illa fou respectat per Datis i Artafernes, que van passar de llarg i van ancorar a Rheneia. Un missatger va pregonar que els illencs (que havien fugit a Tenos) podien tornar, i els perses van cremar al altar del du 300 talents d'encens.

El 477 aC Atenes va formar la Confederaci de Delos o Lliga de Delos (tamb Lliga Hellnica) amb el propsit de combatre a Prsia. L'illa fou elegida com a seu del tresor confederat si be aviat es va portar a Atenes (454 aC).

El 426 aC els atenencs van purificar l'illa (com s'ha dit abans) i el 422 aC van planejar treure tots els seus habitants que foren traslladats a Adramitium, que havia cedit el strapa Farnaces de Dascilios. Una gran part d'ells van morir a aquesta ciutat a mans del general Arsaces, un enviat del strapa Tisafernes de Sardes o Ldia el 411 aC.

Va romandre en mans d'Atenes (excepte per una curta dominaci espartana) fins el 314 aC quant fou declarada lliure i independent. El 166 aC va passar a mans de Roma, que la van transferir a Atenes que va expulsar a la poblaci cap a Acaia. 

Desprs de la caiguda de Corint el 146 aC a mans de Roma, l'illa fou declarada per Roma un port internacional sense taxes i es va convertir en el centre del comer de la Mediterrnia oriental, lloc adient pel seu carcter sagrat que oferia seguretat, l'excellncia del seu port, la seva situaci central, i el festival anyal que va esdevenir una mena de fira. Estrab diu que en un sol dia es van arribar a vendre deu mil esclaus. El bronze de l'illa (aes deliacum) era molt apreciat i es va utilitzar per a  molts vaixells fins que el bronze de Corint, inventat mes tard, el va substituir. 

Durant les guerres mitridtiques l'illa fou devastada, i ja no es va recuperar del tot. Roma va confirmar a Atenes la possessi de l'illa per va acabar deserta.

Fou excavada el 1873 per l'escola francesa d'arqueologia a Atenes. Altre cop entre 1904 i 1914 sota la direcci de M. Holleaux mercs a una donaci del duc de Loubat, que va portar al descobriment d'algunes parts per altres van romandre amagades fins a les excavacions de  1958-1975. Una feina de restauraci dirigida per l'escola francesa d'arqueologia a Atenes i mes tard pel 21 Eforat de Antiguitats prehistriques i clssiques. El 1990 Delos fou inclosa en el catleg de llocs culturals protegits per la Unesco.

Les principals edificacions son:

L'gora dels Competialiastes, un mercat a la vora del port sagrat, construt al segle II aC;
El temple de Delos o gran temple, un dels tres dedicats a Apollo, construt a partir del 478 aC per del que es van aturar les obres a meitat del segle, i no foren reiniciades fins el segle III aC si be mai es van acabar.
La font de Minos, una font publica amb edificacions construdes a la meitat del segle VI aC;
La terrassa dels lleons, un conjunt escultric de lleons de marbre dedicat a Apollo per l'illa de Naxos al segle VII aC. Eren inicialment 16 per nomes en resten 5 sencers i 3 mes en part. Al oest en direcci al port de la badia de Skardana, dos temples guardaven els lleons.
Establiment del amics de Posid de Beirut, fou la casa d'un club de mercaders, banquers, navegant i altres, d'origen fenici; construda al segle II aC.
El Stoivadeion, una plataforma rectangular amb l'esttua de Dions flanquejada per dos actors (Paposileonoi), construda al principi del segle III aC.
El teatre del segle III aC, inicialment de marbre i desprs de fusta.
El temple d'Isis, temple dric amb un santuari dedicat a Isis, Serapis i Anubis, construt al tur de Cintos (Cynthus) al comenament del segle II aC i restaurat pels atenencs al 135 aC.
El temple d'Hera, temple dric construt a finals del segle VI aC o a comenaments del segle V aC sobre un temple anterior del segle VII aC.
La casa de Dions es un mosaic representant al du Dions que era el terra d'una casa privada del segle II aC.

Vegeu tamb.
Brizo;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77979" title="Lliga de Delos" nonfiltered="941" processed="939" dbindex="31020">

La Lliga de Delos, tamb coneguda com a Lliga Hellnica, fou una confederaci de ciutats estat de l'Antiga Grcia, organitzada entorn d'Atenes, que comprenia les ciutats jniques de l'sia Menor, Calcdia, Eubea i les Cclades.

Es va fundar el 477 aC i tenia com a finalitat alliberar les ciutats gregues en poder de Prsia. L'inspirador en fou Aristides d'Atenes, i va ser instrument de la poltica imperialista d'Atenes, que va tendir a incrementar els tributs de les ciutats membres i a limitar-ne l'autonomia. 

El tresor de la Lliga es va decidir que estaria a Delos, al santuari sota l'advocaci del qual va nixer la lliga, per a meitat del segle V (454 aC) fou traslladat a Atenes; el tresor era administrat per un consell federal que tamb decidia la poltica de la lliga, la guerra i la pau, per consens dels estats membres, per on les decisions atenenques prevalien quasi sempre. En esclatar la guerra del Pelopons (431 aC a 404 aC), Esparta es va presentar con l'alliberadora de les ciutats de la lliga. La victria espartana va suposar la fi de la lliga.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77983" title="Delfos (ciutat)" nonfiltered="942" processed="940" dbindex="31021">


Delfos (llat Delphi, grec       ) fou una ciutat de Fcida i un dels llocs sagrats mes importants de Grcia amb un temple dedicat a Apollo. Estava a la vall del Pleitos, a un costat del mont Parnasos i a un altre del Cirfs. Al costat del Parnasos una paret de roca de 6 metres anomenada Fedriades mirava al sud i baixava cap el Pleitos. La ciutat de Delphi era enmig de les dos estivacions muntanyenques i els antic comparaven la seva posici a un teatre. Avui hi ha propera la ciutat de Kastr. 

La ciutat era quasi inaccessible per tenia tres camins que hi portaven: un des Becia anomenat Skiste, a l'est, i dos ms a l'oest des d'Amfisa i des de Crissa. Els peregrins que venien de Cirrha ho feien pel tercer cam. L'nic costat de la ciutat no defensat per accidents naturals era el sud on s'havia construt una muralla. La ciutat era petita i no tenia mes de 3 km de circuit. El temple era sota la ciutat a tocar de les roques de Fedriades, en el bell mig de les construccions sagrades o recinte del temple, recinte envoltat per una muralla i travessat per la via sagrada, flanquejada dels edificis dels tresors (tesaurus) dels pobles vinculats al oracle; la via sagrada arribava al temple, hexstil d'ordre dric, i donava entrada a un recinte soterrani on, davant l'mfal, la ptia desprs de veure aigua de la font Castlia, feia la seva profecia enmig d'emanacions gasoses que sortien d'una clivella de la roca.

La mitologia diu que Delfos va pertnyer a diversos dus abans de esdevenir possessi d'Apollo. Esquil diu que va pertnyer a Gaia, Themis, i al Tit foebi que el va donar a Febus quant va arribar de Delos; Pausnies diu que fou un oracle de Posid i de Gea, que aquesta va donar la seva part a Themis i Themis a Apollo, que ms tard va obtenir de Posid l'altra part a canvi de l'illa de Calaureia. L'oracle es deia Pit (Pytho) i Delphi era la ciutat. L'oracle consultat a les llegendes s sempre el de Pit. La llegenda de la fundaci del temple se sap per Homer que diu que Apollo volia fundar un oracle i va arribar a Crissa prop del mont Parns i li va agradar el lloc i va comenar a construir el temple que es va acabar sota la direcci de dos germans, Trofoni i Agamedes. Apollo va matar les serps que infectaven el lloc i a un monstre (la serp Pit), i va obrir el temple que fou anomenat de Pi, i el seu du Pit (Pytho). Apollo es va convertir en dof per atraure a un vaixell cretenc, del que volia utilitzar a la gent com a sacerdots; els cretencs van desembarcar i van fundar Crissa i se'ls va encarregar ser sacerdots del temple i que adoraren al du sota el nom d'Apollo dofnic per rememorar la seva conversi en dof, d'on va venir el nom Delphi. No obstant la llegenda es probablement sense fonament i mai hi va haver una colnia cretenca a Crissa.


Crissa tenia el domini sobre el santuari de Pit i quant el consell de l'Amfictionia va comenar a tenir les seves reunions de primavera al lloc va conservar el domini i de fet va esdevenir en guardiana del temple. Al tomb del santuari es va formar una ciutat que aviat va reclamar administrar el temple sense intervenci de Crissa; al mateix temps Cirrha, el port de Crissa, es va fer mes gran que la mateixa ciutat la qual va entrar en decadncia, mentre Delphi i Cirrha augmentaven. Vers el 595 aC Crissa era ja segurament una ciutat poc important. En aquest any Cirrha fou destruda per ordre del consell amfictinic i la plana de Cirrha fou declarada sagrada i al servei del temple. Des llavors es van celebrar un jocs anomenats jocs pitis (Pythis), que es van fer sota direcci del consell amfictinic cada quatre anys, essent els primers el 586 aC. A la plana de Cirrha es feien les exhibicions de cavalls de raa i altres animals i hi havia el hipdrom i l'estadi (aquest darrer fou traslladat mes tard a la ciutat de Delfos. Vers aquesta poca Delfos ja era una ciutat-estat independent governada per magistrats naturals de la ciutat.


La poblaci de Delfos venia en gran part de Lykoreia, una ciutat al Parnassos, dirigits per Decalion, suposat cap de la noblesa local. Cinc sacerdots locals, anomenats Hosioi, eren elegits entre la descendncia de Decalion i eren els caps del oracle i el temple. Aquesta ciutat de Lykoreia era al lloc de la actual Likura, i se suposa que fou una ciutat drica i que els habitants de Delfos tenien doncs aquest mateix origen (se sap que parlaven dric, i certament no eren fcids).

El govern de Delfos fou en mans de les famlies nobles que a mes a mes tenien el control del oracle. Mes tard entre els nobles es van escollir els magistrats i entre aquests s'escollia un rei, ms tard anomenat Pritanis (Prytanis). Als darrers temps apareixen uns arconts i un senat. 

El govern de Delfos era teocrtic. El temple i el seu du posseen extens dominis de terra que eren conreats per esclaus del temple; a ms a ms els sacerdots rebien regals de reis i homes rics d'arreu del mn que anaven a consultar l'oracle, i oferien sacrificis. La riquesa de la ciutat va fer decadents als ciutadans. L'oracle es consultava des el segle VIII aC i la fama es va estendre rpidament per les nacions venes; alguns reis o personatges rellevants enviaven ambaixades a preguntar el parer del du. Quasi totes les colnies gregues foren fundades sota la influencia de l'oracle que de vegades les recomanava i d'altres fins i tot les ordenava, i desprs Apollo esdevenia el patr de les noves colnies. Giges de Ldia va fer importants donacions al temple, per les mes importants donacions foren les de Cressos. La ciutat etrusca de Caere (Aylla) tenia un tresor a Delfos. Fins i tot el darrer rei de Roma va consultar l'oracle del du del temple.

El 548 aC el temple fou destrut pel foc. El consell amfictinic va decidir reconstruir-lo molt ms gran i magnificent. Delfos havia de pagar   del cost i la resta l'havien de pagar altres ciutats i regnes; el cost fou de 300 talents i l'execuci fou encarregada a la famlia atenenca dels Alcmenides, que llavors vivien al exili. L'arquitecte fou el corinti Spintaros. Molta part fou feta amb marbre de Paros.

El 480 aC els perses van arribar davant Delfos. Els ciutadans van fugir a la muntanya per l'oracle va prohibir moure els tresors del temple. Sis habitants van restar a Delfos per defensar el temple. Quant els perses avanaven es va sentir un tro espectacular i unes pedres van caure de la muntanya i van aixafar molts perses; aquests, plens de pnic, van fugir i foren perseguits per dos guerrers de gran mesura que els habitants van dir que eren els herois Filacos i Autonoos, els santuaris dels qual eren propers. 

El 373 aC fou destrut per un terratrmol per reconstrut.

El 357 aC els focis foren sentenciats pel consell amfictinic a pagar una gran multa per haver conreat part de la plana sagrada de Cirrha. El cap foci Filmelos, va convncer als seus compatriotes de completar el suposat sacrilegi ocupant el temple de Delfos; Filmelos va portar a terme la conquesta i es va apoderar de tots els tresors. Aix va originar la guerra sagrada. Els focis primer no volien utilitzar els tresors, per desprs, sota pressi de tebans i locris, van convertir els tresors en diners per pagar als soldats. Filip II de Macednia, general del consell amfictinic, va guanyar la guerra i va retornar el temple a l'amfictionia (346 aC), amb els tresors que restaven. Els focis van ser sentenciats a retornar els tresors (uns 10.000 talents) amb pagaments anuals, per els focis eren massa pobres per poder pagar una quantitat tant gran.

Un nou terratrmol el va damnar el 330 aC i fou reconstrut pels arquitectes Spintharos, Xendoros i Agathon de Corint

El 279 aC Delfos fou atacat pels gals (glates) dirigits per Brennus, temptat per les suposades riqueses del temple (que ja no eren les mateixes desprs del 346 aC) per fou rebutjat de manera sobrenatural com ho foren abans els perses, al caure grans roques des les muntanyes.

El segle III aC va rebre el patronatge dels reis de Prgam. Durant el segle va passar a control de la Lliga Etlia fins que el 189 aC va caure en mans de Roma.

Mes tard, el 86 aC, fou saquejat per Sulla que tamb havia saquejat Olmpia i Epidaure. En aquesta poca ja era molt pobre. 

Encara a la meitat del segle I fou saquejat per Ner que es va empotar 500 esttues de bronze, i li va separar la plana de Cirrha que va repartir entre els seus soldats, i va abolir l'oracle. Per Adri mes tard el va restaurar i va tornar a tenir un cert renom i esplendor per un temps. En temps de Caracalla va deixar d'emetre moneda a Delfos. Constant es va emportar algunes figures per la seva nova capital. Juli l'Apstata va consultar encara l'oracle, per finalment fou suprimit per Teodosi el gran el 385 aC al prohibir el culte pag.

Els llocs principals de Delfos foren:


Les muralles de Filmelos;
Les roques Fedriades;
Els tres temples;
Temple d'Atenea;
Santuari de Fiulacos (Phylacos);
Gimns;
Santuari d'Autonoos;
La font de Castlia;
La font de Delphusa;
Synedrion;

Dins el recinte sagrat cal esmentar:

El temple;
El gran altar;
Els thesauri (tresors);
Bouleuterion;
Estela dels atenencs;
Estela d'tal I;
Estela dels etolis;
Tomba de Neoptlem;
Font de Cassiots;
Leske;
Teatre;
gora romana;

Delfos fou explorada per primer cop el 1676 per Spon, i el 1756 per Chandler. Mes tard es van fer altres exploracions mes cientfiques dirigides per l'escola francesa d'estudis clssics d'Atenes (la mateixa que els va fer a Delos) entre 1861 i 1880, en qu una disputa entre els francesos i els grecs va aturar els permisos, disputa que es va resoldre el 1891. Des llavors les excavacions no han parat.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77987" title="Derbices" nonfiltered="943" processed="941" dbindex="31022">
Derbices o derbicis (llat derbiccae, grec derbikkai)  foren un poble aparentment escita establert a Margiana, a l'esquerra del Oxus, entre aquest riu i la mar Cspia.

Ctsies de Cnidos els esmenta com derbis i derbisis (llat derbii o derbissi).
 
Estrab diu que adoraven la terra, mai mataven una dona, i mataven als que passaven dels 70 anys i el parent mes proper tenia dret a menjar la seva carn; mataven a les dones velles i les enterraven i si alg moria abans dels 70 se'l enterrava per no es menjava la seva carn.
Reis.
Amoreos;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77990" title="Desuviats" nonfiltered="944" processed="942" dbindex="31023">
Els desuviats (llat Desuviates) foren un poble gal de la Narbonesa esmentat per Plini, vens dels Anatilis que vivien a la desembocadura del Roine (a la Camarga), i dels Cavars de la regi del Durance. Probablement vivien entre el Durance i el Roine, i tenien al est als Salis (Salyes)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77991" title="Anatilis" nonfiltered="945" processed="943" dbindex="31024">
Els anatilis foren un poble gal esmentat per Plini el vell que vivien a la desembocadura del Roine (a la Camarga), i eren vens dels desuviats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77992" title="Joan Pau Pujol" nonfiltered="946" processed="944" dbindex="31025">
Joan Pau Pujol (Matar, Maresme, 1570 - Barcelona, 1626), va ser un compositor i organista catal del Renaixement i del primer Barroc.  s conegut fonamentalment per la seva msica sacra, per tamb va escriure msica secular, que va gaudir d'una considerable difusi durant la primera meitat del segle XVII, com demostra la seva presncia en nombrosos canoners de l'poca.

Desprs d'iniciar la seva carrera a Barcelona, el 1593 va ocupar el crrec de mestre de capella a la Catedral de Tarragona i desprs a la Baslica de Nuestra Seora del Pilar de Saragossa, on va treballar durant 17 anys. El 1600 va ser ordenat sacerdot. El 1612 va tornar a Barcelona, on va ocupar fins a la seva mort el crrec de mestre de capella de la Catedral de Barcelona i de la Capella de msica de Sant Jordi. En aquests ltims anys va compondre la major part de les seves obres.

La seva msica s un exemple del pas del stile antico al stile nuovo i revela una gran domini de la combinaci de veus i cors i de la tcnica del contrapunt. Malgrat una forta tendncia arcatzant, va incorporar innovacions grcies al seu coneixement de l'escola de Vencia i dels compositors polifnics ms destacats de l'poca, en particular Toms Luis de Victoria, Cristbal Morales, Francisco Guerrero, Giovanni Pierluigi da Palestrina i Orlando di Lasso. En el terreny de la msica sacra, va escriure nombroses misses, salms i un rquiem, entre altres. Entre les seves composicions profanes destaquen els villancets, aix com nombrosos madrigals i altres formes vocals menors.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77994" title="Covellita" nonfiltered="947" processed="945" dbindex="31026">

La covellita s un mineral de coure fora abundant de la classe dels sulfurs. S'anomena aix en homenatge al mineralogista itali N. Covelli (1790-1829), i es fa servir com mena de coure ja que s un molt bon conductor de la corrent elctrica.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77995" title="Didurs" nonfiltered="948" processed="946" dbindex="31027">
Didurs (llat diduri) foren un poble de l'interior de la Sarmcia asiatica, al oest dels alondes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77997" title="Quermesita" nonfiltered="949" processed="947" dbindex="31028">

La quermesita (del persa qurmizg, vermell fosc). s un mineral d'antimoni escs i que s'acostuma a confondre amb el cinabri o el realgar, per que es pot diferenciar d'aquests pel color de la ratlla i la densitat. s molt frgil i es pot trencar amb molta facilitat.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="77999" title="Llista de bandes de rock alternatiu" nonfiltered="950" processed="948" dbindex="31029">
A s una llista d'artistes de msica alternativa. Hi inclou artistes que han sigut molt importants per al gnere o han tingut un cert reconeixement o publicitat (com s el cas de qu haja estat en una discogrfica gran o coneguda). Aquesta llista no inclou bandes locals poc conegudes. Les bandes estan ordenades segons la primera lletra del seu nom (no s'inclouen les paraules "a", "an", or "the"), i els noms de cantants estan ordenats pel seu cognom.

(Siusplau remarqueu: aquesta llista noms es refereix a artistes d'un gnere de rock especfic, NO tots els artistes de rock)



0-9.
10,000 Maniacs;
13 Engines;
16 Horsepower;
200 Sachen;
3 Doors Down;
30 Seconds To Mars;
311;
4 Non Blondes;
54-40;

A.
Aberdeen City;
Aereogramme;
AFI;
The Afghan Whigs;
Aggressive Agricultor;
Alabaix;
Alice In Chains;
Alien Ant Farm;
All-American Rejects;
American Music Club;
Anberlin;
Angelfish;
...And You Will Know Us By The Trail Of Dead;
Antagnics;
Tori Amos;
The Amps;
Fiona Apple;
Apples in Stereo;
April Sixth;
Arcacy;
The Arcade Fire;
Archers of Loaf;
Arctic Monkeys;
Architecture in Helsinki;
Ash;
The Ataris;
Audioslave;
The Automatic;
Avantgarde;
The Avenues;

B.
Babes in Toyland;
Baboon;
Babyshambles;
Bamboo;
Barenaked Ladies;
Band of Susans;
Basehead;
Bauhaus;
Bayside ;
Beat Happening;
Beck;
Belle & Sebastian;
Belly;
Ben Folds Five;
Art Bergmann;
Better Than Ezra;
Biffy Clyro;
Big Audio Dynamite;
Big Black;
Bikini Kill;
Billy Corgan;
Billy Talent;
Bjrk;
Black Rebel Motorcycle Club;
Blackstar;
Blessid Union of Souls;
Blind Melon;
Bloc Party;
Blonde Redhead;
Bloodhound Gang;
Blood on the wall;
Blood Red Shoes;
Blue October;
Blur;
Ba;
Bongwater;
Boysetsfire;
The Boo Radleys;
Billy Bragg;
Brand New;
The Bravery;
Breaking Benjamin;
The Breeders;
Broken Social Scene;
Brownbeat All-Stars ;
Brownman Revival ;
Brutal Juice;
Jeff Buckley;
Buffalo Tom;
Built to Spill;
Burden Brothers;
Bush (grup);
Kate Bush;
Butthole Surfers;
By Divine Right;

C.
Cake;
The Calling;
Camper Van Beethoven;
Camus;
Candlebox;
Capdown;
Cardiacs;
The Cardigans;
The Cat Empire;
Catherine Wheel;
Cell;
Chadwick;
The Chameleons;
Charlatans U.K.;
Chainsaw Kittens;
Billy Childish;
Christina Strmer;
The Church;
Cibo Matto;
Cigaretta;
CIV;
Cocteau Twins;
Coldplay;
Collective Soul;
Concrete Blonde;
The Constantines;
The Cooper Temple Clause;
Julian Cope;
Counting Crows;
Graham Coxon;
Cracker;
The Cramps;
The Cranberries;
Crooked Fingers;
The Cubby Creatures;
Cueshe;
Curious Blossoms;
Cursive ;
The Cure;

D.
The Damned;
Dappled Cities Fly;
The Dandy Warhols;
Dashboard Confessional;
Dave Matthews Band;
Days of the New;
The dB's;
Dead Can Dance;
Dead Moon;
Death Cab For Cutie;
Debored;
Depeche Mode;
Destroyer;
Deus;
Diabologum;
Die Kreuzen;
Ani DiFranco;
Dinosaur Jr;
The Diodes;
Dishwalla;
Dispatch;
The Distillers;
Doctor Nasty Operation;
Pete Doherty;
Do Make Say Think;
The Donnas;
Dramarama;
Dream Syndicate;
dredg;
Dresden Dolls;
Dropkick Murphys;
Drovers;
D-Day 4 Ever;

E.
Easyworld;
Echo & the Bunnymen;
Echobelly;
Econoline Crush;
Eels;
Einstrzende Neubauten;
Eisley;
Elastica;
Enon;
Everclear;

F.
The Faders ;
The Fall;
The Fall Of Troy;
Faith No More;
Fastbacks;
Fastball;
Feeder;
The Feelies;
Filter;
Liam Finn;
fIREHOSE;
Fishbone;
Flaming Lips;
Flipper;
Flying Saucer Attack;
Folk Implosion;
Foo Fighters;
The Frames;
Frank Black and the Catholics;
Franz Ferdinand;
From Satellite;
Fuel;
La Fuga;
Fugazi;
The Future Leaders of the World;
The Futureheads;

G.
Galaxie 500;
Garbage;
Gas Huffer;
The Glass Age;
The Go-Betweens;
Godspeed You Black Emperor;
Goldfinger;
Goo Goo Dolls;
Gomez;
Gorillaz;
Matthew Good;
Gosling;
Gravity Kills;
Green Day;
Green River;
Greyhoundz ;
Grinspoon;
Guadalcanal Diary;
Guano Apes;
Guided by Voices;
Guster;
Greenwheel;

H.
Hale ;
Half Japanese;
Half Man Half Biscuit;
Hammerbox;
Albert Hammond Jr.;
Happy Mondays;
Hard-Fi;
P.J. Harvey;
Juliana Hatfield;
Head of Femur;
Helmet;
Hifiklub;
His Name Is Alive;
Robyn Hitchcock;
The Hives;
Hole;
Hoobastank;
Holly and the Italians;
Hot Hot Heat;
Hot Water Music;
The House of Love;
The Housemartins;
Hum;
Hsker D;

I.
I Am Kloot ;
I Mother Earth ;
Icalma;
Icebird;
Idlewild;
Inner Surge;
Imago;
Imani Coppola ;
Incubus;
Inspiral Carpets;
Interpol;
Itchyworms;

J.
Jack Off Jill;
James;
James Iha;
Jane's Addiction;
The Jesus and Mary Chain;
Jesus Jones;
The Jesus Lizard;
Jimmie's Chicken Shack;
Jimmy Chamberlin Complex;
Jimmy Eat World;
Jon Spencer Blues Explosion;
JoyDrop;

K.
K's Choice;
Kaiser Chiefs;
Kent;
Kids in the Way;
Kill Hannah;
Killdozer;
Killing Heidi;
Killing Joke;
Kinzie;
The Kills;
The Killers;
King Adora;
Kings of Convenience;
Kings of Leon;
Kop;
Kyuss;
KUKL;

L.
L7;
L P;
Lacuna Coil;
Lamb;
The La's;
Leaves' Eyes;
Sook-Yin Lee;
The Lemonheads;
Les Savy Fav;
Less Than Jake;
Let's Active;
Letters To Cleo;
The Libertines;
Lifehouse;
Lightning Bolt;
Lit;
Live;
Local H;
Louis XIV;
Love and Rockets;
The Lovely Feathers ;
Long Beach Dub Allstars;
The Lowest of the Low;
Lucius Hunt;
Lucky Boys Confusion;
Luna;
Luscious Jackson;
Lush;
The Luyas;

M.
Ashley MacIsaac;
Mad Season;
Madsen;
Magic Dirt;
Malfunkshun;
Man or Astro-man?;
Mando Diao;
Manic Street Preachers;
Marcy Playground;
Marlango;
Matchbox Twenty;
Maxmo Park;
Mazzy Star;
Edwin McCain;
McLusky;
Meat Puppets;
Meeshee;
Me First and the Gimme Gimmes;
The Mekons;
Mendetz;
Melt-Banana;
The Melvins;
Mercury Rev;
Mest;
Midnight Oil;
The Mighty Mighty Bosstones;
Ministry;
The Minutemen;
Mission of Burma;
Mission U.K.;
Modest Mouse;
Mogwai;
Moist;
Moonbabies;
Morphine;
Alanis Morissette;
Morningwood;
Morrissey;
Mother Love Bone;
Motion City Soundtrack;
Bob Mould;
Mudhoney;
Shawn Mullins;
Peter Murphy;
MusaranyA;
Muse;
The Music;
My Bloody Valentine;
My Life With the Thrill Kill Kult;
My Morning Jacket;
Myslovitz;

N.
Nada Surf;
Kitchie Nadal;
Ned's Atomic Dustbin;
Nerf Herder;
Nerveline;
Neutral Milk Hotel;
New Order;
The New Pornographers;
Nick Cave and the Bad Seeds;
Nine Days;
Nine Inch Nails;
Nickelback;
Nirvana;
No Doubt;
Noisedrome;
Nous Espectres;

O.
Ostava;
Oasis;
Sinad O'Connor;
Odds;
The Offspring;
Of Montreal;
OK Go;
Orange and Lemons ;
Orgy;
Beth Orton;
Our Lady Peace;

P.
P;
Panic! At the Disco;
Parokya ni Edgar;
Pavement;
The Pastels;
Pearl Jam;
Pennywise;
Pere Ubu;
A Perfect Circle;
Perpetua;
Liz Phair;
Pixies;
Placebo;
Platinum Head;
Pluto;
The Pogues;
The Postal Service;
Pop Will Eat Itself;
The Posies;
Porno for Pyros;
Portishead;
Poster Children;
Powderfinger;
Bob Powell;
The Presidents of the United States of America;
The Prodigy;
The Pink Spiders;
Primal Scream;
The Primitives;
Primus;
Protein;
Propagandhi;
The Psychedelic Furs;
Public Image Ltd.;
Pulp;
Pussy Galore;

Q.
Queens Of The Stone Age;

R.
Radiohead vegeu Jonny Greenwood;
Rage Against the Machine;
Rancid;
Rasputina;
Redd Kross;
Red Hot Chili Peppers;
Red House Painters;
Reef;
Reel Big Fish;
Reggie and the Full Effect;
R.E.M.;
The Rentals;
The Replacements;
Republica;
Ribbed 4 Her Pleasure;
Richard Rossi;
Ride;
Rivermaya ;
Rocket From the Crypt;
Rollins Band;
Royal Fanclub;
Royal Trux;

S.
Sahara Hotnights;
Sant Gatxo;
Scarling.;
Scissor Sisters;
Scratch Acid;
Screaming Jets;
Screaming Trees;
Sebadoh;
The Sea & Cake;
Seaweed;
Semisonic;
Sgt. Wonder & The Marvels;
Shaamans;
Shiela and the Insects ;
The Shins;
Shout Out Louds;
Shudder to Think;
Sigur Rs;
Silverchair;
Siouxsie & the Banshees;
Sisters of Mercy;
Sleater-Kinney;
Sleep parade;
Slint;
Sloan;
Slowdive;
Slut;
The Smashing Pumpkins;
Elliott Smith;
The Smiths;
Snow Patrol;
Social Code;
Social Distortion;
Sonic Youth;
Soul Asylum;
Soul Coughing;
Soundgarden;
Spacehog;
Spacemen 3;
Spiritualized;
Spitalfield;
Splender;
Sponge;
Stabbing Westward;
Stereolab;
Stereo Total;
The Stone Roses;
Stone Temple Pilots;
The Strokes;
Sublime;
Suede;
Sugar;
Sugar Ray;
The Sugarcubes;
Sugarplum Fairy;
Sunny Day Real Estate;
The Sundays;
Superchunk;
Superdrag;
Super Furry Animals;
Supergrass;
Supreme Dicks;
Streetcar;
Matthew Sweet;
Swervedriver;
Switchfoot;
System of a Down;

T.
Tad;
Tangerine Dream;
Taking Back Sunday;
Tappi Tkarrass;
Team Sleep;
The Tea Party;
Teenage Fanclub;
Temple of the Dog;
Terrorvision;
Th' Faith Healers;
They Might Be Giants;
Therapy?;
Third Eye Blind;
Tinc Ladilles;
This Is Serious Mum;
Throwing Muses;
Toadies;
Toad the Wet Sprocket;
Tocotronic;
Tones on Tail;
Tool;
Travis;
Trivium;

U.
U2;
Ultra Vivid Scene;
Uncle Tupelo;
Under Byen;
Unrest;
Urge Overkill;
Unstep;

V.
The Vandals;
The Vaselines;
VAST;
The Veils;
Versus;
Vertical Horizon;
Veruca Salt;
The Verve;
The Verve Pipe;
The Vines;
Violent Femmes;
Volcano Suns;
Voltor;
The Von Bondies;
The Vacation;

W.
Wax;
We Are Scientists;
The Wedding Present;
Ween;
Weezer;
Paul Westerberg;
The White Stripes;
Wilco;
Wir sind Helden;
Wolf Parade;
The Wonder Stuff;

X.
X;
XTC;

Y.
The Yeah Yeah Yeahs;
Yo La Tengo;

Z.
Zebrahead;
Zita Swoon;
Zornik;
Zwan;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78000" title="Molibdenita" nonfiltered="951" processed="949" dbindex="31030">

La molibdenita (del grec molubdos, plom) s un sulfur amb escasos jaciments. Es fa servir al camp de l'electrnica i a la indstria qumica. Es pot confondre amb el grafit.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78022" title="Willy Brandt" nonfiltered="952" processed="950" dbindex="31031">



Willy Brandt, pseudnim de Herbert Ernst Karl Frahm, (Lbeck, 1913 - Unkel, 1992) fou un poltic alemany que ocup el crrec de canceller de 1969 fins el 1974. Una de les caracterstiques de la seva poltica, anomenada "Ostpolitik", fou la de millorar les relacions amb la Repblica Democrtica Alemanya, Polnia i la Uni Sovitica, cosa que li fu merixer el Premi Nobel de la Pau el 1971.

Anys de guerres.
Va nixer el 18 de desembre de 1913 a Lbeck, situat a l'estat alemany de Slesvig-Holstein, fill de mare soltera. Va comenar a treballar com a aprenent a la consigna de vaixells F.H.Bertling. Als setze anys s'un a les Joventuts Socialistes, i un any desprs al Sozialdemokratische Partei Deutschlands (SPD); per aviat el va deixar pel ms esquerr Sozialistischen Arbeiterpartei Deutschlands, que estava aliat amb el POUM a Espanya i amb el ILP (Independent Labour Party) a Gran Bretanya.

El 1933 i amb el profit d'all que havia aprs a la consigna porturia, s'escapa de l'Alemanya nazi cap a Noruega. s en aquesta etapa on utilitza per primera vegada el pseudnim de Willy Brandt. El 1934 prengu part en la fundaci de la Oficina Internacional d'Organitzacions Revolucionries Juvenils, i en fou escollit secretari.

El 1936 Brandt visita Alemanya disfressat d'estudiant noruec, sota el nom de Gunnar Gaasland. El 1937 treballa de periodista a l'Espanya immersa en guerra civil. Un any desprs el govern alemany revocaria la seva ciutadania alemanya, de forma que sollicit la noruega. L'any 1940 fou arrestat a Noruega per les forces ocupants nazis, i abans de ser reconegut (perqu duia uniforme noruec), fuig cap a la neutral Sucia. Aquell mateix any obtindria la ciutadania noruega, a la ciutat d'Estocolm, on viuria fins el final de la guerra.

Crrecs poltics.

A finals de 1946 Willy Brandt torna a Berln com a treballador del govern noruec. El 1948 s'afilia al SPD, i recupera la seva ciutadania alemanya, tot i que sota el nom de Willy Brandt.

Aquell mateix any 1948 es divorci d'Anna Carlotta Thorkildsen, amb qui tingu una filla (Ninja, 1940), i es cas amb Rut Hansen, amb qui tingu tres fills: Peter (n. 1948), Lars (n. 1951) i Matthias (n. 1961). Molts anys desprs, el 1983, es tornaria a casar per tercera vegada amb Brigitte Seebacher.

En un principi va ser encasellat a l'ala ms dretana del partit per no tenir pls a la llengua a l'hora de criticar la posici sovitica a la revoluci hongaresa de 1956, o per la negativa a la proposta de Nikita Khrusxov d'atorgar a Berln l'estatus de "ciutat lliure" l'any 1958.

Entre 1957 i 1966 fou alcalde del Berln (Oest), en plena construcci del mur de Berln.

Anys ms tard, el 1964 esdev president del SPD alemany fins el 1987. El 1961 es present a les eleccions per a Canceller, per les perd davant el CDU del conservador Konrad Adenauer. El 1965 ho prov de nou, i de nou perd les eleccions, aquest cop davant Ludwig Erhard. Tot i aix, el 1966 es forma una coalici entre el SPD i el CDU, i Brand esdev ministre d'afers exteriors i sotscanceller.

Les segents eleccions, les de 1969, s que les guanya l'SPD, i a canvi de formar coalici amb el petit partit liberal FDP, Brandt va poder esdevenir Canceller.

Poltica exterior.

Com a Canceller Brandt guany ms poder per a desenvolupar la seva anomenada Ostpolitik, que era una voluntat d'apropament amb la germana Repblica Democrtica Alemanya, i una millora substancial de les relacions amb la Uni Sovitica, Polnia i altres pasos del Bloc de l'Est.

Un dels moments ms emotius fou el que tingu lloc el desembre de 1970, quan s'agenoll espontniament davant del monument a les vctimes de la sublevaci del ghetto de Varsvia, a la qual van ser assassinats molts ciutadans polonesos en aixecar-se contra les tropes ocupants nazis.

La popularitat de Brandt esdev patent amb la portada de la revista Time, la qual el fu home de l'any 1970, i culmina amb el Premi Nobel de la Pau de l'any segent, el 1971, pels seus esforos per millorar les relacions amb la Repblica Democrtica Alemanya, Polnia i la Uni Sovitica.

A Alemanya, l'Ostpolitik fou controvertida i divid part de la poblaci en base a dues posicions. Per una banda, aquells que es veien expulsats de territori alemany i que clamaven la poltica d'illegal i d'alta traci. I per una altra banda, aquells que ho aplaudien pel desig de canviar cap a l'apropament (Wandel durch Annherung). La poltica de Brandt ajud a accentuar les contradiccions del socialisme-comunisme quotidi i a fer-lo caure.

Poltica interior.
Hom argumenta que la victria del SPD dels anys 1960 va estar afavorida per la voluntat dels joves de trencar amb la Wirtschaftswunder ("miracle econmic") de l'Alemanya de la postguerra. La joventut estava disconforme amb una societat profundament conservadora, burgesa i incapa d'afrontar el passat nazi recent. El predecessor de Brandt fou Kurt Georg Kiesinger, antic membre del partit nazi, i Brandt fou vctima del terror nazi.

La societat li reclamava reformes socials, legals i poltiques, i ells (i l'SPD) els hi van intentar donar, tal com va dir amb el seu fams Wir wollen mehr Demokratie wagen (o Atrevim-nos amb ms democrcia). Tot aix sens perjudici de la seva dura legislaci per tal de barrar l'accs a la funci pblica als "radicals" (Radikalenerlass).

Per les reformes van quedar trencades amb la crisi del petroli del 1973, ja que foren culpades de la fallida econmica del pas. A ms a ms, la diferncia de membres respecte de l'oposici al Bundestag no era notable, i de fet van intentar aprovar una moci de censura el 1972. Davant l'amenaa de la victria conservadora, la campanya electoral de 1972 reb el suport de molts intellectuals, i obtingu els millors resultats fins llavors.

L'escndol.
L'any 1973 les organitzacions de seguretat germniques reben la informaci que un dels assistents personals de Willy Brandt, Gnter Guillaume, era un espia de la Stasi (servei d'espionatge de la Repblica Democrtica). El 24 d'abril de 1974 Guillaume s arrestat i Brandt s acusat de tenir un espia en el seu partit. Alhora es publiquen informacions de la seva vida privada en qu queden de manifest les relacions de Brandt amb prostitutes. Willy Brandt arrib a escriure una nota del seu imminent sucidi, per es retract, assum responsabilitats, i dimit del crrec el 7 de maig de 1974.

Darrers anys.
Tot i deixar el crrec de Canceller, va romandre al seu esc al Bundestag com a cap del seu partit (SPD), fins el 1987. Del 1976 fins el 1992 fou cap de la Internacional Socialista. I entre 1979 i 1983 fou membre del Parlament Europeu.

El 1983 hom va creure que Portugal esdevindria comunista; Brandt aparegu en escena i don suport al partit socialista i democrtic de Mrio Soares, que guany les eleccions. A Espanya ho feu amb el partit socialista tot just legalitzat de Felipe Gonzlez, desprs de la mort de Franco.

A finals del 1989 Brandt fou un dels primers esquerrans de l'Alemanya Federal en clamar la reunificaci alemanya.

Una de les darreres aparicions de Willy Brandt fou a Bagdad, en ser alliberats uns hostatges occidentals a l'Iraq de Saddam Hussein poc desprs de la invasi de Kuwait de 1990.

Mor el 8 d'octubre de 1992 a la ciutat d'Unkel, poblaci situada a l'estat alemany de Rennia-Palatinat.








Obra (selecci).
 1960 Mein Weg nach Berlin (autobiogrfica).
 1966 Drauen. Schriften whrend der Emigration.
 1968 Friedenspolitik in Europa.
 1976 Begegnungen und Einsichten 1960-1975.
 1982 Links und frei. Mein Weg 1930-1950.
 1986 Der organisierte Wahnsinn.
 1989 Erinnerungen (Memries) ISBN 3-549-07353-4.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1971;
  Biografia de Willy Brandt;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78025" title="Dlar namibi" nonfiltered="953" processed="951" dbindex="31032">

El dlar namibi (en angls Namibian dollar o, simplement, dollar) s la unitat monetria de Nambia. El codi ISO 4217 s NAD i s'abreuja $, o N$ per diferenciar-lo del dlar dels Estats Units i d'altres tipus de dlars. Se subdivideix en 100 cents o cntims. 

El dlar namibi es va introduir el 1993 en substituci del rand sud-afric a un tipus de canvi paritari (1 N$ = 1 rand). Tot i amb aix, el rand encara t valor legal dins de Nambia.  

Ems pel Banc de Nambia (Bank of Namibia), en circulen monedes de 5, 10 i 50 cents i d'1 i 5 dlars, i bitllets de 10, 20, 50, 100 i 200 dlars. 

Taxes de canvi.
1 EUR = 7,72030 NAD (6 de maig del 2006);
1 USD = 6,06395 NAD (6 de maig del 2006);

Vegeu tamb.
Dlar;
Rand;

Enllaos externs.

 Banc de Nambia;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78033" title="Pula (moneda)" nonfiltered="954" processed="952" dbindex="31033">

La pula s la moneda de Botswana. El codi ISO 4217 s BWP i s'abreuja P. Se subdivideix en 100 thebe. Tant els noms de la unitat monetria com de la fracci deriven de la llengua setswana, en qu pula significa "pluja" (la pluja s molt escassa a Botswana, pas ocupat majoritriament pel desert de Kalahari, i per tant s un b molt valus) i thebe vol dir "escut".

La pula es va introduir el 1976 en substituci del rand sud-afric a un tipus de canvi paritari (1 pula = 1 rand). Malgrat la devaluaci del 12% de maig del 2005, la pula continua sent una de les monedes ms fortes de l'frica.

Emesa pel Banc de Botswana (en setswana Banka ya Botswana, en angls Bank of Botswana), en circulen monedes de 5, 10, 25 i 50 thebe i d'1, 2 i 5 pula, i bitllets de 10, 20, 50 i 100 pula. 

Taxes de canvi.
1 EUR = 6,84280 BWP (7 de maig del 2006);
1 USD = 5,37680 BWP (7 de maig del 2006);

Enllaos externs.

Banc de Botswana  ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78034" title="Betacisme" nonfiltered="955" processed="953" dbindex="31034">
El fenomen del betacisme es produeix amb la substituci del fonema fricatiu labiodental sonor (/v/) per l'oclusiu bilabial sonor (/b/).

s caracterstic de les llenges iberoromniques a excepci del portugus i d'algun parlar catal. Alguns han assenyalat la possibilitat d'una influncia o substrat basc o ibric en aquest sentit ja que el fonema fricatiu labiodental sonor manca en aquest idioma.

Quan s'observa el fenomen del betacisme este apareix amb un allfon fricatiu bilabial sonor (/ /), mentre que s absent en llenges que distingeixen entre /b/ i /v/. Tot i que en neerlands coexisteixen els tres fonemes /b/ (escrit 'b'), /v/ ('v') i / / ('w').

Betacisme en catal.
En part sota la influncia del castell, en catal el betacisme ha anat creixent. Avui dia subsisteix la distinci entre /b/ i /v/ en alguns parlars valencians, a les Balears i al Camp de Tarragona. No obstant aix sembla que fou general a tot arreu del Pas Valenci fins a principis del segle XIX.


Referncies.
Origen i vitalitat del betacisme;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78036" title="Dioscria" nonfiltered="956" processed="954" dbindex="31035">

Dioskria o Dioscria (llat Dioscurias, grec Dioskurios) fou una colnia de Milet a la costa oriental del Eux a la desembocadura del riu Antemos, i al nord de Clquida. Els grecs van identificar en aquesta zona uns setanta llenguatges diferents parlats per gent diferent que no s'entenien entre ells. Timstenes eleva el nombre a 300, per el ms fiable s Livi que diu que va necessitar 130 intrprets per les seves compres a la ciutat.

El 66 aC hi va passar el hivern el rei Mitridates VI Eupator del Pont quant fugia de la persecuci de Gneu Pompeu. All va reunir tropes i una petita flota. Els romans van construir en algun lloc proper Sebastpolis que desprs de quedar deserta fou recolonitzada i Justini hi va establir una guarnici. s possible que en aquell temps ports el nom de Soteripolis.

La ciutat original va deformar el seu nom a Isksria.

s la moderna Sukhumi, capital d'Abkhzia


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78038" title="Sebastpolis" nonfiltered="957" processed="955" dbindex="31036">



Sebastpolis de Capadocia, ciutat del Pont Capadoci;
Sebastpolis del Pont, ciutat del Pont ;
Sebastpolis fou un altre nom de la ciutat de Dioscrias;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78039" title="Diablintes" nonfiltered="958" processed="956" dbindex="31037">
Els diablintes (diablints) foren un poble gal esmentat per Juli Csar com aliats dels venetis i altres pobles de l'Armrica. Diu que vivien entre els morins i els menapis. Plini els esmenta com diablindi, i els situa a la Lugdunense junt amb els Cariosvelites i redons. Ptolomeu no els esmenta directament per son els mateixos que ell anomena aulercis dialites (junt amb els aulercis cenomans)

La capital dels diablintes era Noeodunum, probablement la ciutat esmentada com Nudium a la taula de Peutinger. Notitia imperium al comenament del segle V esmenta Civitas Diablintum dins la provncia Lugndunensis Tertia. Al segle VII apareix Diablintica al pagus Cenomanicus (Le Mans). Aquesta ciutat fou probablement la mateixa Diablintum dels romans i estava a la vora del riu Aron, un afluent del Mayenne, i es la actual Jubleins.

El seu territori fou redut i probablement incls dins el territori dels cenomans.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78040" title="Diacopene" nonfiltered="959" processed="957" dbindex="31038">
Diacopene fou un districte  del Pont que Estrab situa al costat de la Pimolisene i al nord d'Amsia. Diu que era un districte frtil regat pel Halis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78041" title="Dicaledons" nonfiltered="960" processed="958" dbindex="31039">
Dicaledons foren un poble de Britnia esmentat per Ami Marcell com una de les divisions dels pictes (l'altre eren els Vecturions). El seu nom deriva de Calednia que era la regi mes al nord de Britnia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78042" title="Alondes" nonfiltered="961" processed="959" dbindex="31040">
Alondes foren un poble del interior de la Sarmcia asitica, a l'est dels Diduris.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78044" title="Dimetes" nonfiltered="962" processed="960" dbindex="31041">
Els dimetes o dimets (llat Dimetae o Demetae) foren un poble de Britnia esmentat per Claudi Ptolemeu, que vivia a l'oest dels silurs. Les seves ciutats foren Luentinum i Maridunum (les runes de la primera es conserven a prop de Pumsaint i la segona origin la poblaci actual de Caerfyrddin, ambdues a Galles). La zona que ocupava aquest poble era coneguda per Demetia en llat o Dyfed en galls.

Quan els romans abandonaren Gran Bretanya, en el lloc de l'antiga Demetia es form el regne de Dyfed, que subsist fins a la conquesta normanda. En el segle XXE el nom es recuper com un comtat de la Local Government Act del 1972, per a ser derogat el 1994.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78045" title="Dioclea" nonfiltered="963" processed="961" dbindex="31042">
Dioclea fou una ciutat de Dalmcia on va nixer l'emperador Diocleci. La ciutat es deia Doclea, del nom d'una tribu illria, per els romans el va canviar a Dioclea (un nom grec). L'emperador Diocleci es deia Docles, que va canviar al grec Diocles, i quant fou emperador es va llatinitzar a Diocletianus

Des el segle VII es van establir a la regi grups eslaus amb la condici imposada per l'emperador Heracli d'acceptar la sobirania bizantina. Vers el 753 va formar part del ducat de Crocia que es va apoderar de la Crocia dlmata. Vers el segle IX s'havia format un estat amb el nom de Dioclea o Diocleia que era al sud de Travnia (i aquesta al sud de Zahumlje, que era a la seva vegada al sud de Pagnia). 

El prncep Petar o Predimir de Dioclea i Travnia va viure vers el 900 i va dividir els seus dominis entre els seus fills.  Dioclea va passar aviat a Rscia, governada per Vlastimir, al comenament del segle IX, per va gaudir d'autonomia. Un descendent de Vlastimir, el prncep Ceslav de Klosmir, es va independitzar de Bizanci i es va fer amb el domini de Dioclea. Kotor, Bar i Ulcinj van romandre enclavaments bizantins que van haver de pagar tribut als governants de Dioclea. 

A la mort de Ceslav, Dioclea va recuperar la virtual independncia, i els knez (arconts o prnceps) Petrislav (971-990) i  Sant Jovan Vladimir (990-1016) van governar la regi i la de Travnia. Les tribus Arbanes que amenaaven els territoris del est, foren derrotades. Skadar es va convertir en capital de Dioclea (en eslau Duklja).

Aix va durar fins que el tsar blgar Samuel va envair el pas i va agafar presoner al prncep. Per Jovan es va casar amb la princesa Kossara i se li va permetre tornar al seu pas i agafar altre cop les regnes com a vassall de Bulgria. Va morir el 22 de maig del 1016 en un complot organitzat per Ivan Vladislav tsar de Bulgria. Duklja va esdevenir part del thema bizant de Srbia (Servia) sota un strategos (Constant Diogenes)  i encara que els prnceps van seguir governant el seu poder era casi be nominal.

El 1034 el poble es va revoltar i va matar al prncep Dragomir. El seu fill Dobroslav o Voislav fou proclamat prncep de Travnia i va iniciar preparatius per dominar Duklja en mans bizantines, mentre assegurava als bizantins que era un fidel aliat. Els bizantins el van anomenar Esteve (per Stephanos que vol dir "coronat"). El 1035 la revolta va esclatar a Duklja per finalment fou dominada pels bizantins i Voislav fou empresonat i portat a Constantinoble. El strategos de Servia, Tefil Erotikos, va assolir la tasca de l'ocupaci de Dioclea i Travnia. Voislav es va escapar i va iniciar la lluita contra el general bizant i es va crear un territori alliberat al entorn del llac d'Scutari fins a les muntanyes d'Hum. Va ajudar a altres eslaus rebellats que es va estendre vers Belgrad i Skopje dirigida per Petar (Pere) Delian, i a la revolta eslava a Durazzo dirigida per Tihomir. Els rebels van arribar a atacar el cor de Grcia fins a Tebes, i els bizantins van deixar estar Dioclea (Duklja).

Una galera que portava un gran carregament d'or d'Itlia cap a Constantinoble, damnada per una tempestat, va haver de ancorar a la costa de Duklja i el carregament va quedar en mas de Voislav. L'emperador Miguel, enfurismat, va enviar al eunuc imperial Jordi Probat contra el rebel per l'exrcit del eunuc fou sorprs a una de les gorgues del pas de la regi de Bar  i aniquilat (1042).

Voislav va morir vers la meitat del segle XI i el va succeir el seu fill Mihailo I. Un altre fill,  Radoslav, fou fams perqu va matar a un comandant militar bizant. La revolta eslava de Pere Delian, ara coronat com a tsar Pere II de Bulgria, va impedir altres atacs bizantins. Mihailo va ajudar la revolta de Jordi Voiteh a Macednia el 1072 (va enviar al seu fill Constant Bodin amb un exercit), va ocupar els enclavaments bizantins de Ragusa (independent de fet), Kotor, Bar i Ulcinj. Constant Bodin fou acceptat com a tsar de Bulgria per fou fet presoner pels bizantins. Mihailo va prendre el ttol de gran prncep de Rscia a partir del 1077 quant fou coronat pel papa Gregori VII com a rei dels eslaus i es feia dir rei dels tribalis i els serbis. Va rescatar al seu fill el 1078. El bisbat de Bar fou elevat a arquebisbat el 1080. Es va expandir cap a Crocia i va arribar fins a Knin i llavors portava el ttol de rei de Dioclea i Dalmcia. A la seva mort el 1081 el va succeir el seu fill Constant Bodin. Aquest era gendre de Robert Guiscard i va governar fins el 1101. A la seva mort el regne de Dioclea va entrar en decadncia. Aquell mateix any un exercit croat que marxava a Terra Santa va passar per pas dirigit per Ramon IV de Tolosa.

Els bizantins van donar molts territoris del gran principat de Rscia al prncep Stracimir fill del prncep Zavida de Zahumlje (el prncep era vassall del seu germ gran el gran prncep de Rscia Tihomir des el 1166), i entre els territoris adquirits hi havia el regne de Dioclea. Un altre prncep de Zahumlje, Nemnia (Nemanja), va arribar a ser gran prncep de Rscia el 1168 desprs de derrotar a Tihomir. Stracimir va donar suport al seu sobir Tihomir per aviat es va retirar. Un altra germ, Miroslav de Zahumlje va lliurar una guerra contra la repblica de Ragusa el 1184 i la va perdre, havent de renunciar a les expedicions projectades contra Korcula i Vis a las que Stracimir donava suport. Aquest prncep va intentar la conquesta de les illes Korcula i Vis el 1185 i les va ocupar per no va poder controlar Korcula i la va saquejar igual que Vis. Els habitants de Korcula van demanar ajut a Ragusa, que va apressar a la flota de Stracimir i aquest va haver de signar un tractat amb les dues illes que els hi garantia autonomia i que no formarien part de Zahumlje.

Durant aquest perode hi va haver alguns prnceps vassalls a Dioclea, el darrer Mihailo III, nebot de Esteve Nemnia. Quant Stracimir va morir, Mihailo va allegar regir el regne com a feudatari del emperador i no en nom dels grans prnceps de Rscia. El 1186  Esteve Nemnia, que era en guerra contra Bizanci, va decidir incorporar Dioclea, vassall bizant, als seus dominis. Va assetjar Bar on la defensa fou dirigida per l'arquebisbe Grgur. Esteve va demanar un rescat per abandonat el setge, mentre Mihailo III era atacat pels germans de Nemnia. Aquest va donar el regne de Dioclea al seu germ Vukn que va prendre el ttol de rei de Dioclea (Duklja) i Dalmcia. El 1189 Mihailo III va morir i la princesa Desislava, altres nobles i el arquebisbe de Bar van fugir a Ragusa. Desilava va morir a Omis. L'arquebisbat fou abolit.

Vukn es va casar amb una neboda del Papa i va acusar al ban de Bsnia Kuln d'heretgia. Quant va morir Esteve I Nemnia, Vukn, que aspirava a la successi, es va veure frustrat pel coronament d' Esteve II Nemnia i el 1202 va assolir el tron del gran principat de Srbia per el va perdre el 1204 davant Esteve II que va tenir l'ajut blgar. Vukn es va retirar a Dioclea on va continuar governant i lluitant contra Esteve II. Des la seva mort el 1208, el pas va agafar el nom de Zeta, del riu Zeta.

Vegeu: Zeta (territori);
Vegeu: Duklja;

 Governants de Dioclea .

Petrislav, 971 - 990 ;
San Jovan Vladimir. 990 -1016 ;
Dragomir 1016?-1034;
Dobroslav I Voislav Stephanos 1034 - vers 1050 ;
Mihailo I Voislav vers 1050 - 1081 (primer rei);
Constant Bodin 1081 - 1101 ;
Dobroslav II i Mihailo II 1101 - 1102  (germans, conjuntament);
Dobroslav III  1102 ;
Ko opar 1102 - 1103 ;
Vladimir 1103 - 1113 ;
Jordi 1113 - 1118 ;
Grubesha  1118 - 1125 ;
Jordi 1125 - 1131 (segona vegada) ;
Vukn I  1131-?
Marko  ?
Urosh I ?
Urosh II   ?- vers 1180;
Mihailo (III) vers 1180- 1189 ;
Esteve I Nemnia de Rscia, duc de Srbia 1186;
Vukn II Nemnia 1186 - 1208 (duc de Srbia 1202 - 1204) ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78047" title="Perim" nonfiltered="964" processed="962" dbindex="31043">

Perim (rab Mayyun, portugus Meyo) s una illa del Iemen, a l'estret de Bab al-Mandeb, d'origen volcnic. T una costa d'uns 8km, una superfcie de 14km2, i l'altura mxima sn menys de 70 metres. No te aigua i noms uns 500 habitants permanents. 

El romans li van dir Diodori insula.  El seu nom europeu, Perim, derivaria de la paraula rab Berim (cadena) associada a la histria de l'estret. Va romandre desocupada durant segles. 

Es probable que fos visitada pel croat francs Renaud de Chtillon, del que se sap que els vaixells foren destruts per Salad. El 1513 la va explorar Albuquerque. 

El 1738 fou breument ocupada pels francesos. El 1799 fou ocupada per la Companyia Britnica de les Indies Orientals en preparaci de la invasi d'Egipte per fou abandonada al poc temps per la manca d'aigua. 

Va seguir abandonada fins el 1857 quant la van tornar a ocupar els britnics per construir-hi un far i el 1869 una estaci carbonera (Brown Bay) pels vaixells que creuaven el canal de Suez. El 1915 fou atacada pels otomans per foren rebutjats. L'estaci carbonera fou tancada el 1936. L'illa va formar part de l'ndia Britnica i des el 1937 de la colnia d'Aden, de la que va ser una dependncia junta amb l'illa de Kamaran, les illes Kria Mria i l'illa de Socotra (Socotora); el 1959 va formar part de l'estat d'Aden dins de la Federaci d'Arbia del Sud.

El 1967 els britnics es van retirar d'Aden i la illa va quedar integrada a la Repblica democrtica del Iemen (Iemen del sud)  fins que aquesta es va fusionar amb la repblica del Iemen (Iemen del nord) el 1990.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78049" title="Tremiti" nonfiltered="965" processed="963" dbindex="31044">
Les illes Tremiti son tres illes de la mar Adritica, dins la provincia de Foggia, regi de Pulla, a uns 25 km del cap Gargano. Tenen una sup en total d'un 4 km2 i uns 400 habitants (500 fa un segle).

En temps del romans s'anomenaren illes Diomedes (llat Diomedae insulae).  El seu nom derivaria de qu fou el lloc on els companys de Diomedes d'Argos es van convertir en ocells. Foren ocupades pels illiris.  En temps de Plini hi vivien descendents de mariners grecs. A Diomdia va estar exiliada la filla d'August i dona d'Agripa, Jlia. El segle IX i fou desterrat Paule l'ardiaca, secretari del rei llombard Desideri.

Dions esmenta noms una illa i Estrab diu que son dues per nomes una es habitada. Plini dona a la illa gran el nom de Diomdia (Diomedia insula) i a l'altra Tetria (Teutria Insula). Ptolomeu diu que eren cinc illes per no dona els noms.  El nombre real son tres illes i algunes roques: San Domenico (San Domino), San Nicola  i Caprara; l'illa de Pianosa (20 km al nord-est)  no esta inclosa en el grup tot i que probablement es l'illa esmentada per Plini com Teutria. La mes gran es San Domino que es l'antiga Diomdia i fou coneguda tamb com Trimerus del que deriva el nom modern d'illes Tremiti (apareix el segle IX com Tremetis). 

L'illa San Domino te moltes coves essent la mes destacada la de Bove Marino, que es del mateix nivell que la molt mes famosa de Capri. 

L'illa de San Nicola te un castell construt per Carles d'Anjou i una abadia que va tenir un gran desenvolupament el segle XI i va tenir propietats al continent. Es va declarar independent de Montecassino, abadia de la que depenia. Els benedictins foren substituts el 1237 pels cistercencs (del monestir de Casanova a Parma) per ordre del cardenal Rainero de Viterbo executada pel bisbe de Tremoli. Els atacs de pirates van portar a la desaparici de l'orde el 1334 i la destrucci de bona part del monestir que havia estat ocupat pels pirates dlmates d'Almissa. Les illes van quedar deshabitades i alguns ordes religiosos van rebutjar establir-s'hi fins que el 1412 el Papa va enviar una colonia de cannics lateranencs. El monestir fou restaurat i fortificat. El 1567 va resistir un atac otom que va durar tres dies. La decadncia dels monjos es va accentuar el segle XVII i el 1674 els pares lateranencs van demanar de vendre als celestins el monestir per pagar les deutes, per la proposta no fou acceptada. El 1782 el rei Ferran IV de Dues Siclies va abolir l'abadia i en va confiscar els bens.

Deu anys despres  (1792) es va establir una colnia penal que va romandre activa fins el 1926 i que va ser engrandida el 1843. El 1932 les illes van esdevenir municipi. El 1989 es va establir una reserva marina.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78050" title="Pula" nonfiltered="966" processed="964" dbindex="31045">


Pula (en itali Pola, en eslov Pulj) s la ciutat principal d'stria, a Crocia, i est situada a l'extrem sud d'aquesta pennsula, a l'interior d'un port natural. La poblaci, el 2005, era de 62.080 habitants, dels quals un 71,65% eren d'origen croat, amb una minoria italiana de vora el 5%, reflex de quan la ciutat era poblada majoritriament per italians de llengua vneta.

La contrada de Pula s coneguda pel seu clima temperat, per la mar encalmada i per la seva bellesa natural. A la ciutat hi tenen una llarga tradici la producci de vi, la pesca, la construcci naval i el turisme. Pula s el centre administratiu d'stria des del temps dels romans, tot i que actualment la capital del comtat croat d'stria s la ciutat de Pazin (Pisino en itali).

El monument principal de la ciutat s l'amfiteatre de Vespasi, popularment anomenat l'Arena. Altres restes romanes destacades sn l'arc dels Sergis i el temple de Roma i August. Els carrers estrets de la part antiga contenen tamb diversos edificis medievals i renaixentistes.


Histria .

Pula (llat Pola) una ciutat d'stria  propera a l'extrem sud de la pennsula.
L'antiga Pola era a stria al anomenat Sinus Polaticus. La tradici la feia fundada por un grup de colquis. Ja existia quan els romans van ocupar la pennsula el 177 aC. August hi va establir una colnia (Pietas Julia Pola). Degut al seu bon port fou una ciutat important sota l'imperi. Crispus, fill gran de Constant el gran, fou assassinat a aquesta ciutat per ordre del seu pare, i mes tard Gal, fill de Constanci, va patir la mateixa sort tamb per ordre del seu pare. 
 
Els bizantins van reunir aqu la flota sota comandament de Belisari per marxar contra Ravenna el 544. El 752 va passar als llombards i va romandre en les seves mans fins el 774 quant va tornar als bizantins, per acabar finalment el 789 cedida als francs i successivament al Regne d'Itlia i desprs al de Germnia. 

El 952 el rei Ot I de Germnia la va cedir als ducs de Baviera i el 976 Ot II la va cedir als ducs de Carntia. Dins del ducat va formar un marcgraviat desprs comtat. Algunes ciutats com Pola, es van afermar com comunes independents i es van aliar a Vencia (Pola el 1150).

El 1209 el patriarcat d'Aquileia va rebre en feu una bona part d'stria mentre la resta (amb capital a Pisino, la moderna Puzin) va passar als comtes de Gorzia. Les ciutats d'stria van estar en guerra contra el Patriarca i finalment van anar passant a Vencia, la darrera Pola el 1331.

La stria veneciana amb Pola va passar a ustria el 1797 pel tractat de Campoformio desprs de quasi cinc segles de pau i estabilitat econmica, i fou ocupada per Frana el 19 de novembre de 1805, i per la Pau de Presburg fou cedida a Frana i unida al regne napolenic d'Itlia del 1 de maig de 1806 al 1809, com a departament d'stria, formant des el 1808 un ducat concedit al mariscal Bessires. El 14 d'octubre de 1809 Napole va unir stria, Trieste i Gorzia a les Provncies Illries formant dos provncies (Trieste i Gorzia) i el 15 d'abril de 1811 va formar la intendncia d'stria que fou una provncia del Imperi que del 30 de juny del 1811 al 18 de setembre de 1813 fou dividida en dos districtes militars (Capo d'stria i Rovigno); la intendncia fou ocupada a finals de 1813 pels austracs. ustria va dividir el territori en els districtes de Trieste i Fiume. 

El Congres de Viena els va reconixer la possessi i es va constituir (1816) en part del nominal Regne austrac d'Illria. ustria va afavorir el poblament per eslaus (eslovens i croats) per por de les reclamacions italianes. El 1849 es va constituir la provncia d'stria amb una dieta provincial. Al final de la Primera Guerra Mundial va passar a Itlia.

El 1943 fou ocupada pels alemanys per reconquerida pels iugoslaus el 1945. stria es va dividir en una zona concedida a Iugoslvia i la zona de Trieste dividida en zona A i zona B (Territori lliure de Trieste) que de fet va quedar sota administraci italiana des el 1954 al dissoldre's el govern del territori. Tres-cents mil italians van haver d'evacuar el territori. Els fets mes dramtics es van produir a Pola, assignada a Iugoslvia, i evacuada per 28000 dels seus 32000 habitants alguns dels quals es van emportar fins i tots els tats amb les restes dels seus ancestres. La regi fou poblada sobretot amb croats i eslovens. La ciutat va agafar el nom de Pula. 

Inclosa dins la Repblica de Crocia de la federaci iugoslava, la va conservar el 1991 en esdevenir independent.

Queden restes  del perode rom, especialment l'amfiteatre (Arena), mes gran que el de Nimes per mes petit que el de Verona. Tamb cal esmentar un arc triomfal i la porta Aurea.

El cap al sud de Pula, a uns 15 km, es deia Polaticum Promontorium i mes tard Capo Promontore i des el 1947 Cap Kamenjak.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78051" title="Sntesi qumica" nonfiltered="967" processed="965" dbindex="31046">
La sntesi qumica s el procs d'obtenir compostos qumics a partir de substncies ms simples.

Els objectius principals de la sntesi qumica a ms de produir noves substncies qumiques sn el desenvolupament de mtodes ms econmics i eficients per a sintetitzar substncies naturals ja conegudes com pot ser l'cid acetil saliclic (present en les fulles del salze) o l'cid ascrbic o vitamina C que ja es troba de forma natural en molts vegetals.

Tamb la sntesi qumica permet d'obtenir productes que no existeixen de forma natural com l'acer, els plstics o els adhesius.  

Hi ha actualment catalogats uns onze milions de productes qumics de sntesi i es calcula que cada dia se n'obtenen uns 2000 ms.

El progrs cientfic ha perms un gran desenvolupament de les tcniques de sntesi qumica, en un principi s'obtenien aquests productes de manera casual i actualment es poden fer servir simulacions d'ordinador abans d'experimentar en laboratori.  




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78053" title="Pante de Dragonlance" nonfiltered="968" processed="966" dbindex="31047">
Les detats del pante de Dragonlance s'emmarquen entres grans grups: dus del b, de la neutralitat i del mal.







Equilibri.
La situaci dels dus s descrita com a un triangle, en qu cada grup de dus s a una cantonada, i s'assegura que es mant l'equilibri com en una balana. Cada grup de dus t set membres, amb un du major, cinc de menors i un de la mgia. En la novella Dragons of Summer Flame, es descobreix que tamb hi ha un du creador: Caos, el pare de tots els dus. En la trilogia War of the Souls, les faccions del b i del mal han perdut els seus dus superiors, de manera que no queda clar com aix afectar la neutralitat.

Molts dels llibres de Dragonlance se centren una o d'altra manera en el rol dels dus en el mn. Durant els perodes en qu els dus han estat oblidats, per exemple desprs del Cataclisme, el gui se centra en redescobrir els dus. Quan els dus estan presents, les histries tendeixen a centrar-se en les seves batalles per ascendir. Els dus de Dragonlance prenen un paper actiu en el mn, i molts d'ells volten pel pla mortal amb tot tipus d'avatars.

Dus del b.

 Paladine, Pare del B i Senyor de la Llei;
 Majere, du del raonament, protector dels monjos;
 Kiri-Jolith, senyor de la guerra justa;
 Mishakal, deessa de la salut;
 Habbakuk, du de la vida animal i el mar;
 Branchala, du de la msica;
 Solinari, patr dels mags de tnica blanca;

Els dus del b reconeixen la necessitat de l'equilibri, i veuen el b com a una part important de l'equilibri. Ms que intentar destruir el mal, cerquen com eclipar-lo per qu no desaparegui l'equilibri que han creat els dus.

Paladine s de lluny el du ms important del b, juntament amb  Mishakal, que s la seva muller.

Dus de la neutralitat.

 Gilean, patriarca dels dus de la neutralitat;
 Sirrion, du de la flama i del poder natural;
 Reorx, el gran constructor;
 Chislev, encarnaci de la natura;
 Zivilyn, du de la saviesa;
 Shinare, du de l'abundncia, diner i indstria;
 Lunitari, patrona dels mags tniques roges;

Els dus de la neutralitat, sovint desenvolupen un paper passiu, a Dragonlance. Gilean en particular s d'aquest parer, i rarament actua sense haver considerat abans totes les possibles conseqncies. s refractari a qualsevol acci que pugui produir un canvi en la histria, i partidari d'observar i estudiar. En Reorx s l'excepci a aquesta regla, provocant amb freqncia desordre i confusi.

A part d'en Gilean i el Reorx, els altres dus de la neutralitat no sn gaire rellevants en el mn de Dragonlance.

Dus del mal.

 Takhisis, la Reina de la Foscor;
 Sargonnas, consort de la Takhisis, du de la venjana;
 Morgion, du de la malaltia, senescncia i plaga;
 Chemosh, du dels no morts;
 Zeboim, Reina del Mar;
 Hiddukel, el negocient d'nimes;
 Nuitari, patr dels mags tniques negres;

Els dus del mal, aix com els dus del b, reconeixen la necessitat de l'equilibri per a Krynn amb l'excepci de Takhisis. Ella est molt ms assedegada de poder que la resta de dus, i els seus intents per ostentar els poder absolut, sovint es guanya la clera de la resta de dus. Aix s el que finalment la duu a la perdici, quan va tan lluny que es guanya la desaprovaci i condemna de la resta de dus del mal.

A ms de la Takhisis, Sargonnas juga un paper important entre els minotaures.

En disputa.
 Mina, un du del b corromput.

 Vegeu tamb .
Cel estrellat de Krynn;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78056" title="Fem" nonfiltered="969" processed="967" dbindex="31048">
Els fems sn el producte de la fermentaci de les dejeccions animals normalment acompanyades amb el ja utilitzat en els estables que usualment s palla o un altre producte similar.
  
El principal s dels fems s com a adob per tamb es fa servir per produir gas met (biogs) com una forma d'obtenir energia.

En forma d'adob es tracta principalment de matria orgnica amb escassedat de concentraci de minerals especialment s pobre en fsfor (per raons biolgiques). La composici s molt variable ja que d'una banda depen de l'espcie animal i de l'altre de les condicions d'obtenci i conservaci. Entre els ms rics en elements nutritius hi ha el de cavall i el d'aus de corral (la gallinassa,colomina) seguits pel d'ovella (xerri) i a ms distncia pel de vaqu i porc.

Els fems lquids de porc sense barreja del ja s'anomenen pur o "suc" que tenen un contingut aproximat del 2 kg/Tona de nitrogen, 0'5 de fsfor i 3kg/tona de potassi que s d'una tercera a una vuitena part dels fems obtinguta amb ja per en canvi s molt abundant i de molt fcil aplicaci, tot i que pot donar problemes per sobredosificaci.

El guano s un fem obtingut de l'acumulaci en illes desrtiques de les dejeccions d'aus silvestres americanes o de rat penats en coves. 

Els fems humans s'utilitzen a travs del buidat dels  pous negres o clavegueres, sovint es fa servir en forma d'aiges negres per a regar.

L'aplicaci de fems a la terra es considera que continua el seu efecte d'alliberament de nutrients durant tres anys (60% el primer any, 30% el segon i 10% el tercer).

El fem t un efecte d'increment de l'activitat biolgica dels microorganismes del sl i millora les condicions fsiques de manera que incrementa la capacitat d'emmagatzemar aigua i millora l'estructura tant en terrenys sorrencs com en argilosos.

En agricultura ecolgica el fem s el principal adob utilitzat.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78064" title="Nuitari" nonfiltered="970" processed="968" dbindex="31049">
Nuitari s el du patr de la mgia negra en l'univers fictici de Dragonlance. El seu avatar s el d'un mag tnica negra amb una lluna negra per cap. El seus smbol sn un cercle o una esfera negres i  el seu color el negre.

s un dels fills de Takhisis i Sargonnas, i germ bess de Zeboim.

Nuitari, de manera parallela a Solinari i Lunitari, s ms lleial a la preservaci del coneixement mgic que als altres dus del mal. s el du de la mgia negra i l'adoren l'orde dels mags tniques negres a canvi de qu ell els influeixi el poder mgic per fer encanteris.

Nuitari apareix en el cel sota la forma d'una lluna negra, visible noms per als mags tniques negres o d'altres ssers sobre naturals com Lord Soth. Tamb el poden veure gent amb coneixements d'astronomia com els astrnoms i els navegants per indirectament en eclipsar els estels de fons. Quan els altres dus de Krynn varen abandonar-lo durant el Cataclisme, Nuitari (aix com els altres dos dus de la mgia) varen romandre en l'esfera celestial. No ho va fer aix desprs de la Guerra del Caos, en qu va desaparixer.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78066" title="lwing" nonfiltered="971" processed="969" dbindex="31050">
lwing s un presonatge fictici de l'obra de J.R.R. Tolkien. s una mig-elf, filla de Dior i nta de Beren i Lthien. Va ser l'esposa d'Erendil i la mare dels bessons lrond i lros. El seu nom significa "Escuma d'Estel" en sndarin.

Va nixer a Ossriand al voltant de l'any 500 de la Primera Edat. Va traslladar-se amb el seus pares Dior i Nmloth a Driath poc abans de la seva caiguda. A la Runa de Driath causada pels fills d'En Fanor va perdre-hi els seus dos pares, i els seus germans gransElured i Elurn. Ella va poder fugir a les Goles del Srion amb el Silmaril i alguns supervivents, on es van ajuntar als refugiats de la Caiguda de Gondolin. All va conixer a Erendil, amb qui es cas. Van tenir dos fills bessons: lrond i lros.

Els fills de Fanor es van assabentar que encara possea el Silmaril, i mentre Erendil es trobava navegant a alta mar, van atacar els ports. lwing es va llanar al mar amb els Silmaril per evitar que fos capturat, i Ulmo li salv la vida convertint-la en un cigne. En aquesta forma va anar a trobar al seu marit, i un cop a bord del vaixell recuper la forma humana.

Mancats d'una llar on tornar, Erendil i lwing es van dirigir a Aman on els Vlar els concediren l'oportunitat d'escollir si volien pertnyer al llinatge dels elfs o dels homes. Ella va triar de viure amb els elfs al Reialme Benaventurat. El seu marit hauria preferit ser comptat entre els homes, per per amor a ella va triar la inmortalitat dels elfs.


Genealogia dels Mig Elfs.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78068" title="Son Rapinya" nonfiltered="972" processed="970" dbindex="31051">

Son Rapinya s un barri de 2495 residents (2004) que est situat al costat del barri de Son Serra-Sa Vileta, al nord-oest de Palma. 

La lnia de bus que travessa Son Rapinya s el nmero 7 (amb dest a Son Gotleu-Son Vida o Son Gotleu-Son Xigala). 

T una majoria d'edificacions unifamiliars, malgrat no totes aquestes ho siguin.

En aquesta barriada, hi trobem les escoles segents:



L'esglsia del barri es troba al Cam de Son Rapinya just al darrera de la Plaa de son Quint. A la vora d'aquesta plaa, hi trobem el collegi de Son Quint:


A la vora del collegi de Madre Alberta, hi ha la possessi de Son Puigdorfila Vell.


Enllaos externs.
 A.VV. de Son Rapinya;
 Plnol del barri;
 Son Puigdorfila Vell a Possessions de Palma;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78069" title="Seca" nonfiltered="973" processed="971" dbindex="31052">
Una seca s la casa o el taller on es fa l'encunyaci de moneda. Pot tenir l'autoritzaci del poder poltic o no. Si la t, la moneda que s'hi encunya s de curs legal; altrament la moneda feta a seques illegals sn falsificacions. 

  Etimologia . 
La paraula seca prov de l'rab (sikka), que significa encuny. Un encuny es un motlle fet de metall dur amb la mateixa forma que la moneda per en negatiu per tal d'encunyar o batre la moneda, es a dir, transmetre mitjanant pressi, la forma i relleu fent-hi l'empremta.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78070" title="Elured i Elurn" nonfiltered="974" processed="972" dbindex="31053">
Els bessons Elured i Elurn son dos presonatges ficticis de l'obra de J.R.R. Tolkien. Van ser mig-elfs, fills de Dior i Nmloth, germans grans d'lwing i nts de Beren i Lthien. 

Van ser batejats en honor del seu rebesavi Elu Thngol, Rei de Driath. Els seus noms sndarin signifiquen "L'Hereu de l'Elu" i "Remembrana de l'Eru", respectivament.



Els nadons Elured i Elurin vivien amb el seu pare a Driath, per a la Runa de Driath a mans dels fill d'en Fanor, la ciutat va ser saquejada, els seus pares van ser assassinats i Curufin i Clegorm els van segrestar i els abandonaren al bosc perqu morissin. Maedhros es va arrepentir de les accions dels seus germans i va anar a cercar-los, per no els va poder trobar.

Segons El Silmarllion mai no van ser trobats, i s'assumeix que van morir als boscos. Entre els elfs Nndor d'Ossriand existeix la llegenda de qu els ocells i les bsties dels bosc els van cuidar i van sobreviure.


Genealogia dels Mig Elfs.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78075" title="Majere" nonfiltered="975" processed="973" dbindex="31054">
Majere, tamb conegut com a Manthus a Ergoth, Mantis de la Rosa a Qualinesti i Matheri a Silvanesti, s el du de la fe, la meditaci, el control i el pensament en l'univers fictici de Dragonlance. Els seus smbols sn l' Aranya de Coure i la Rosa Solitria a Qualinesti i Silvanesti i el Pregadeu a Solmnia. Els seus colors el vermell i el coure.

s un defendor dels monjos als que es diu que proveeix de smbols mgics que en situaci de necessitat poden dibuixatr a terra i esdevindran insectes que lluitaran en el seu ajut. Majere no t cap relaci de sang amb els altres dus apart del creador, per s un amic i avisador d'en Paladine.

El nom de Majere tamb el lluu la famlia Majere (entre els que s'hi troben en Caramon i en Raistlin) segurament en homenatge al du per part d'algun avantpassat desconegut.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78078" title="Polibasita" nonfiltered="976" processed="974" dbindex="31055">

La polibasita (del grec polus, diversos, i basis, base) s un sulfur que s'acostuma a trobar en cristalls o en agregaments granulars compactes. S'utilitza com a mineral d'argent. s soluble en HNO3.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78084" title="Tetradimita" nonfiltered="977" processed="975" dbindex="31056">

La tetradimita (del grec tetradumos, qudruple) s un sulfur de bismut i telluri de jaciments molt rars. Es coneixen jaciments a Ciclova (Romania), als Estats Units i al Jap. Es pot confondre amb facilitat amb la nagyagita. Soluble en HNO3 i H2SO4.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78085" title="Nagyagita" nonfiltered="978" processed="976" dbindex="31057">

La nagyagita rep el nom del jaciment romans de Nagyag. Tamb es pot trobar a Sacaramb (tamb a Romania) i a Cripple Creek (Estats Units). Es pot confondre fcilment amb la tetradimita.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78086" title="Central hidroelctrica" nonfiltered="979" processed="977" dbindex="31058">


Una central hidroelctrica s aquella que genera electricitat grcies a l'aprofitament de l'energia potencial de l'aigua emmagatzemada en una presa situada a un nivell ms alt que la central.

L'aigua s conduda mitjanant una canonada de descrrega des de l'embassament a la sala de mquines de la central, on grcies a una o diverses turbines hidruliques es produeix la generaci d'energia en alternadors.

Les dues caracterstiques principals d'una central hidroelctrica, des del punt de vista de la seva capacitat de generaci d'electricitat sn;
 La potncia; que s funci del desnivell existent entre el nivell mig de l'embassament i el nivell mig de les aiges baix de la central, del cabal mxim que hi pot circular i de les caracterstiques de la turbina i del generador.
L'energia garantida, en un lapse de temps determinat, generalment un any, que s funci del volum til de l'embassament, i de la potncia installada. ;

La potncia d'una central pot variar des d'uns pocs a uns milers de megawatts (MW). Fins a 30 MW es consideren minicentrals. La central hidroelctrica major del mn, fins a la data (2005), Itaip, t una potncia installada de 14.000 MW, sumant les 20 turbines.

Tipus de centrals hidroelctriques.
Des del punt de vista de la seva concepci arquitectnica, les centrals poden ser classificades en: 
 Centrals a l aire lliure, al peu de la presa, o relativament allunyades d aquesta, i connectades per mitj d una canonada en pressi.
 Centrals en caverna, generalment connectades a l embassament per mitj de tnels, canonades en pressi, o per la combinaci d ambdues.

Des del punt de vista de com utilitzen l aigua per a la generaci, es poden classificar en: 
Centrals a fil d aigua. Tamb denominades centrals d aigua fluent, utilitzen part del flux d un riu per a generar energia elctrica. Operen en forma contnua perqu no tenen capacitat per a emmagatzemar aigua, no disposen d embassament. Turbinen l aigua disponible en el moment, limitadament a la capacitat installada. En aquests casos les turbines poden ser d eix vertical, quan el riu t un pendent fort o horitzontal quan el pendent del riu s baixa. ;
Centrals acoblades a un o ms embassaments. s el tipus ms freqent de central hidroelctrica. Utilitzen un embassament per a reservar aigua i anar graduant l aigua que passa per la turbina. s possible generar energia durant tot l any si es disposa de reserves suficients. Requereixen una inversi major. ;
Centrals mareomotrius. Utilitzen el flux i reflux de les marees. Poden ser avantatjoses en zones costaneres on l amplitud de la marea s mplia i les condicions morfolgiques de la costa permeten la construcci d una presa que talla l entrada i sortida de la marea en una badia. Es genera energia tant en el moment en que s'omple com en el moment en que es buida la badia. ;
 Centrals mareomotrius submergides. Utilitzen l energia dels corrents submarins. En 2002, a Gran Bretanya es va implementar la primera d aquestes centrals a nivell experimental. ;
 Centrals que aprofiten el moviment de les ones. Aquest tipus de central s objecte d investigaci des de la dcada de 1980. A inicis d agost de 1995, lOcean Swell Powered Renewable Energy (OSPREY) va implementar la primera central que utilitza l energia de les ones en el nord d Esccia. La potncia d aquesta central s de 2 MW. Lamentablement va ser destruda un mes ms tard per un temporal.;

Avantatges.
 Econmics. El principal avantatge de l energia hidroelctrica s l eliminaci del cost de combustible. El cost de funcionament d una central hidroelctrica es quasi immune als augments en els costos de combustibles fssils, com el petroli, el gas natural o el carb. El combustible no s necessari i no necessita ser importat. El cost de m d obra en general s baix, ja que les plantes estan automatitzades i tenen poc personal durant l operaci.
Una central hidroelctrica pot establir-se amb costos relativament baixos de construcci, proporcionant una til font d ingressos per compensar els costos d operaci de basa.
 Emissions de gasos d hivernacle. Donat que no es consumeixen combustibles fssils, les emissions de dixid de carboni en la crema de combustibles no tenen lloc. Si ms no, algunes emissions de CO2 es produeixen durant la fabricaci i la construcci del projecte. Es tracta d una petita fracci d operaci equivalent a les emissions de combustibles fssils durant la generaci d electricitat. ;
 Activitats connexes. Bases creades pels plans hidroelctrics de vegades ofereixen facilitats pels esports aqutics, convertint-se en atractius turstics en si mateixos. En alguns pasos la cria de peixos en bases s comuna. Dels usos mltiples de les preses per al reg installat, pot recolzar l establiment de cultiu relativament constant amb l abast de l aigua.
Les grans preses hidroelctriques poden controlar inundacions, que d una altra manera afecten a les persones que viuen properes a aquests projectes.

Desavantatges.
 Danys al medi ambient. Els projectes hidroelctrics poden causar pertorbacions entorn als ecosistemes aqutics. Per exemple les estudis han demostrat que les preses al llarg de les costes de l'Atlntic i del Pacfic de Nord Amrica han redut les poblacions de salm.
La generaci d energia del riu, aiges avall, canvia el medi ambient. L aigua surt d una turbina, que cont generalment molt pocs sediments en suspensi, fet que pot ocasionar la prdua de riberes de riu. Donat que les turbines, a vegades, sn en obert intermitent, s observen fluctuacions en el cabal del riu. ;
Tamb, el contingut d oxigen dissolt en l aigua, pot canviar les condiciones prvies a la construcci. Depenent de la ubicaci, l aigua surt de les turbines molt ms calenta que l aigua anterior a la presa, aix pot canviar les poblacions de fauna aqutica, incloent espcies en perill d extinci i evitar que la congelaci dels processos naturals aparegui.
Alguns projectes hidroelctrics tamb utilitzen canals per a desviar un riu a un menor gradient i augmentar el cap del sistema. En alguns casos, la totalitat del riu pot ser desviada deixant un feix de riu sec.
 Emissions de gasos d hivernacle. Les basses de les centrals elctriques en les regions tropicals poden produir importants quantitats de met i de dixid de carboni. Aix es degut al material vegetal en les zones inundades en descomposici dintre d un ambient anaerbic, i a la formaci de met, un potent gas de l efecte d hivernacle.
Les emissions de gas de la reserva podran ser superiors a les convencionals d un petroli de plantes trmiques de generaci.
 Trasllat de poblaments. Un altre desavantatge de les preses hidroelctriques s la necessitat de tornar a ubicar a les persones que viuen al costat de les possibles preses. En molts casos, hi ha llocs on interv un grau elevat d espiritualitat i de cultura.
 Preses fallides. Els fracassos en presses poden provocar milers de morts, inundacions i persones sense llar. Les preses poden ser objecte de bombardeig enemic en temps de guerra, el sabotatge i el terrorisme. Les petites preses hidroelctriques sn menys vulnerables a aquestes amenaces. La creaci d una presa situada en un lloc geolgicament inadequat pot arribar a causar vertaders desastres.    ;

Comparaci amb altres mtodes per produir energia.
La hidroelectricitat no elimina les emissions de gasos en la combusti d hidrocarburs, per tampoc els genera, inclusivament contaminants tals com el dixid de sofre, l xid ntric, el monxid de carboni, la pols i el mercuri del carb. La hidroelectricitat evita tamb els perills de la mineria del carb i els efectes indirectes de la salut per la crema de carb.

Comparada amb l energia nuclear, la hidroelectricitat no produeix residus nuclears, no tenen els perills associat amb la mineria d urani, ni amb les fugues nuclears. A diferncia del urani, la hidroelectricitat s una font renovable d energia. 

Comparada amb l energia elica, les centrals hidroelctriques tenen un factor de crrega ms previsible. Si el projecte t un dipsit d emmagatzematge, pot ser utilitzat quan la energia elctrica sigui necessria. Les plantes hidroelctriques poden ajustar-se a la demanda d energia. 

Energia hidroelctrica a Catalunya.
 El procs d electrificaci a Catalunya .
Durant tot el segle XX l'electricitat va ser un dels sectors bsics del sistema energtic i un autntic pilar de la industrialitzaci moderna. La producci de la energia a palliat la crnica dependncia energtica de l'economia catalana permetent un millor aprofitament dels recursos locals: primerament dels recursos hidrulics i el carb, i ms recentment encara que sigui en proporcions molt modestes, de la biomassa i la fora del vent. 
Des de la seva modesta arrancada en la novena dcada del segle XIX, amb unes poques centrals productores, la seva potncia de les quals rarament superava els 1.000 MW, la indstria de producci i distribuci de fluids elctrics ha tingut un creixement espectacular. En els comenament del segle XXI la potncia del parc de producci installat a Catalunya rondava els 10.000 MW, dels quals aproximadament un ter correspon a les centrals nuclears i l altre ter a les centrals alimentades de fuel o de gas. El ter restant es reparteix entre les centrals hidroelctriques. Centrals trmiques de carb, plantes de autogeneraci i cogeneraci i parcs elics. 
Les centrals hidroelctriques se situen als Pirineus, als Prepirineus i en el curs inferior del riu Ebre on aprofiten els grans pantans de Mequinensa i Riba-roja.
El desenvolupament elctric ha tingut un impacte territorial i paisatgstic durable. Els embassaments van inundar pausadament milers d hectrees en la vall del riu Noguera Pallaresa i desprs en el Noguera Ribagorana, el Segre i l'Ebre. 
En l actualitat la superfcie ocupada per els pantans dedicats a la producci d energia elctrica supera les 21.000 hectrees (corresponent a una extensi superior a la comarca del Garraf).

El 1911 es van posar en marxa dues iniciatives empresarials d'una gran ambici i capacitat: el grup canadenc Barcelona Traction, Light and Power, constitut a Toronto el setembre del 1911, i la societat Energa Elctrica de Catalunya, fundada el novembre del mateix any. L objectiu d aquestes empreses era idntic. Van intentar desenvolupar a Catalunya el negoci elctric a gran escala, aprofitant els recursos hidrulics del Pirineu. El primer moviment de la Barcelona Traction, una companyia liderada pel ingenier nord-americ Fred Stark Perason, va ser l adquisici de la Societat de Tranvies de Barcelona i de la Compaia Barcelonesa de Electricidad. D aquesta slida posici van iniciar un ambicis programa d obres hidruliques als Prepirineus. Les potents centrals hidroelctriques de Sers (del grup Barcelona Traction) i de Capdella (que pertany a la Energia Elctrica de Catalunya) van entrar en servei el 1914. 

En canvi, el segon cicle d expansi hidrulica va comenar en la dcada de 1950 i es va estendre fins el 1970. Es diferencia de l'anterior en un aspecte important: el protagonisme del capital pblic en inversions hidruliques. En efecte, una societat dependent de lInstituto Nacional de la Industria, l'Empresa Nacional Hidroelctrica de la Ribagorana (ENHER) que va ser fundada l any 1946, ser l encarregada de substituir la parlisis inversora del sector privat. A aquesta companyia se li deuen les mes ambicioses construccions hidruliques durant els anys cinquanta i setanta. El seu mbit d actuaci es cenyir, en primer terme a la conca del riu Noguera Ribagorana, sobre la que construir gras preses de Escaldes (1955) i Canelles (1960). En la dcada del 1960 arribar el torn de les obres ms costoses i compromeses, situades en el curs inferior de l Ebre. Es tracta d enormes embassaments de Mequinensa (1966) i Riba-roja (1969), als quals la seva capacitat de emmagatzemant conjunt supera els 1700 hectmetres cbics. Les centrals de Mequinensa (312.000 kW) i Riba-roja (265.000 kW) van passar a ser les ms potents de Catalunya.
En el 1951 tots el vns van ser adjudicats a una nova societat: Fuerzas Elcticas de Catalua (FECSA). Els projectes de FECSA es van centrar en la Vall d Aran durant els anys 50. All van procedir a la construcci de un conjunt de centrals de salt, amb una potncia subministrada de 126.000 kW. Posteriorment, la mateixa companyia va iniciar el aprofitament del riu Cards (Pallars Sobir) construint dos grans centrals en Llavors (1966) i Tavascan (1970). La mateixa comarca del Pallars Sobir ser el principal focus d activitat hidroelctrica a Catalunya, amb l'edificaci d'un conjunt de centrals hidruliques entre les que destaquen  les d'Espot (1953), Sant Maurici (1954), la Torrassa (1955) i Esterri (1958).

Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici (1954).
Encara que dins del Parc Nacional d'Aigestortes no hi hagi cap central hidroelctrica, s utilitzen les seves aiges per a produir electricitat fora de l rea protegida. Amb aquesta finalitat, dins del parc existeixen grans canalitzacions soterrades.
Les centrals hidroelctriques que utilitzen les aiges del parc sn:
 Central hidroelctrica de Sant Maurici a Espot, que aprofita les aiges de l'Estany de Sant Maurici.
 Central hidroelctrica de Sallente-Estany Gento a La Torre de Cabdella, aprofita les aiges recollides per un gran xarxa de canals subterranis construda a principis del segle XX. Aquesta xarxa de canals s expandeix des dels estanys de Cubesso, Mariolo, Tort, Sabur, de Mar i altres ms petits. La central de Sallente-Lago Gento, s de bombeig, s a dir, pot bombejar l aigua des del llac inferior de Sallente fins el llac superior de Gento, per a poder absorbir part de la producci elctrica de les centrals nuclears en les hores vall.
 Central hidroelctrica de Caldes a la Vall de Bo, aprofita les aiges de la Presa de Cavallers i del riu Sant Nicolau.

Articles relacionats.

Embassaments de Catalunya;
Central de bombeig;





















mu





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78087" title="Muntaners del Nord" nonfiltered="980" processed="978" dbindex="31059">


En les obres de J.R.R. Tolkien, els Muntaners del Nord, tamb coneguts com a Dnedain del Nord, son els descendents dels dnedain del regne perdut d'rnor. 

Desprs de la destrucci definitiva del Regne del Nord a mans del Rei bruixot d'ngmar, els dnedain que el poblaven es van refugiar al sud de Rivendell. A partir d'aleshores van patrullar constantment els lmits d'Eriador, sovint vestits amb robes grises i encaputxats, portant llanes, arcs i espases. Entre ells conservaven els sndarin, en lloc de la llengua comuna.

El seu nombre, per, an minvant i el poble dels dnadan es dispers. A la fi de la Tercera Edat, quan el seu lder ragorn demana ajuda urgent, Hlbarad noms s capa de reunir trenta homes per dirigir-se cap a Rhan.

 Capitans dels dnedain .

Els Muntaners del Nord eren liderats per un capit, ttol hereditari que ostentaven els hereus legtims dels antics regnes d'rnor i d'Arthedain, i que tenia els seus orgens en la reialesa de Nmenor.

Els capitans dels Dnedain van ser:

ranarth, fill d'Arvedui d'Arthedain. (1975-2106);
rahael (2106-2177);
ranuir (2177-2247);
ravir (2247-2319);
ragorn I (2319-2327);
raglas (2327-2455);
rahad I (2455-2523);
ragost (2523-2588);
ravorn (2588-2654);
rahad II (2654-2719);
rassuil (2719-2784);
rathorn I (2784-2848). Mor al ser atacat per llops.
rgonui (2848-2912);
rador (2912-2930). Mor a mans dels ogres desprs de ser capturat.
rathorn II (2930-2933). Mor travessat per una fletxa mentre perseguia orcs.
Aragorn II (2933-3019). L'any 3019 ragorn va ser coronat rei d'rnor i Gndor.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78089" title="Silvanita" nonfiltered="981" processed="979" dbindex="31060">

La silvanita s un tellurur d'or i plata, fcilment fusible i soluble en cids.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78090" title="Hessita" nonfiltered="982" processed="980" dbindex="31061">

La hessita rep el seu nom del qumic sus G.H.Hesse (1802-1850).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78095" title="Chislev" nonfiltered="983" processed="981" dbindex="31062">
Chislev, tamb coneguda com a Kradok en el Mur de Gel, s la deessa personificaci de la natura en l'univers fictici de Dragonlance. El seu smbol s la ploma d'ocell i el seus colors el verd, el groc i el marr.

Considerada la senyora dels boscos, s la companya de Zivilyn i defensora de la natura de tot mal que la pugui malmetre. Sempre afavoreix les plantes i els animals els quals l'obeeixen en els seus desitjos.

 Referncies .
 ;
 ;
 ;
 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78096" title="Nmloth (personatge)" nonfiltered="984" processed="982" dbindex="31063">
En el llegendari de J.R.R. Tolkien, Nmloth era una elfa que es va casar amb Dior el Bell, el mig elf fill de Beren i Lthien. Va donar-lo tres fills: els bessons Elured i Elurn, i lwing.

El seu nom significa "Flor Blanca", nom que a la Segona Edat tamb va rebre l'arbre blanc de Nmenor.

Va ser assassinada a la Segona Matana Fratricida entre elfs, a Driath.

Genealogia dels Mig Elfs.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78097" title="Nmloth" nonfiltered="985" processed="983" dbindex="31064">
 
Una elf de la Primera Edat, esposa de Dior: Nmloth (personatge).
L'arbre blanc de Nmenor: Nmloth (arbre).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78101" title="Dior" nonfiltered="986" processed="984" dbindex="31065">
Dior el Bell s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. Va ser el primer mig-elf, fill nic de Beren i Lthien i hereu al tro del Rei Elu Thngol de Driath. Per aix tamb era anomenat Dior Eluchil ("Hereu de l'Elu").  Tamb era conegut com a Ausir ("El Ric") i Aranel ("El Noble Elf")

Dior va viure durant la Primera Edat. Primer a l'est de Belerand on va nixer, i desprs a Driath com a hereu del Rei Thngol. All es cas amb Nmloth i tingueren tres fills: Elured, Elurn i lwing.



Desprs de l'assassinat de Thngol a mans dels nans, va esdevenir el rei de Driath.

Dior i la seva esposa van morir en l'atac Fills d'en Fanor a Driath per obtenir el Silmaril que havia heretat dels seus pares. Els servents de Clegorm van capturar els seus fills Elured i Elurn van ser capturats els van abandonar al bosc de Driath perqu morissin. Noms la seva filla lwing va poder fugir als Ports del Srion, on es cas amb Erendil el Mariner.

Genealogia dels Mig-elfs.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78106" title="Shinare" nonfiltered="987" processed="985" dbindex="31067">
Shinare, tamb coneguda com L'Alat, el Senyor d'Or o la Llibertat caminant s una deessa de l'univers fictici de Dragonlance. El seu smbol s l'ala de grif i els seus colors l'or, la plata i el marr. s la deessa de l'abundncia, el diner i la indstria, i per tant patrona dels comerciants i el comer.

s una de les divinitats preferides dels nans, tot i que la representen com a un gran mascle. s la companya de Sirrion, tot i que el seu amor per la natura sovint xoca amb les relacions de Shinare per al progrs. Tamb admira els comerciants que dediquen la seva vida a negocis honestos.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78107" title="Josep Pars i Casals" nonfiltered="988" processed="986" dbindex="31068">
Josep Pars i Casals, conegut com Pep Pars (Sant Feliu de Codines, 1949), s director de la competici de curses de gossos en trineu Pirena. Els anys vuitanta i noranta, havia estat un rostre popular de TV3 per les seves encarnacions dels personatges de ficci Oliana Molls i el Capit Enciam. Actualment, presideix Amnistia Internacional a Catalunya.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78108" title="Oliana Molls" nonfiltered="989" processed="987" dbindex="31069">
L'Oliana Molls s un personatge de ficci que va protagonitzar la seva prpia telesrie a Televisi de Catalunya a finals dels anys 80, amb el rostre de Pep Pars. Va nixer com un Indiana Jones a la catalana i va tenir dues temporades diferenciades.

Tot va comenar amb Oliana Molls i l'astleg de bronze, una producci de TV3 destinada al pblic infantil i juvenil emesa a partir del 7 de novembre de 1985. Dirigida i realitzada per Joan Guitart, amb guions de Pere Jordi Espanyol i David Cirici, compta com a principals intrprets amb els actors Pep Pars, Elisabet Pujol, Miquel Graneri i Xus Estruch. Una srie en el ms pur estil del gnere d'aventures, que acabaria per convertir-se en un clssic de la programaci juvenil de TV3, a partir de les reemissions que se'n farien.

Amb tan sols un parell de setmanes com a parntesi des de la repetici de la primer bloc d'episodis s'estrenaria el 29 de setembre de 1986 una nova temporada de 27 captols ms, aquesta vegada sota el simple ttol Oliana Molls. El ttol es canviaria a Els casos inslits d'Oliana Molls en motiu de la seva reemissi el 1993.

 Oliana Molls i l'astleg de bronze .

L'arqueleg i aventurer Oliana Molls s cridat pel seu antic professor, el Dr. Jaume Tarruell (Miquel Graneri) qui li encarrega una missi secreta: localitzar "l'Astleg de Bronze", una estatueta de bronze amb forma de trofeu on s'hi entreveu una figura humana. A l'inici de la recerca s'alia amb una atrevida postadolescent, la Betty Apricot (Elisabet Pujol), que se sent fascinada per la figura del seu parent, Lord Sebastian Apricot, descobridor de l'astleg. El multimilionari angls, abans de morir, havia deixat una srie de pistes per tota Catalunya  pas que l'enamorava , que menven cap al trofeu, la recuperaci del qual suposava rebre en herncia tota la fortuna del magnat com a recompensa. Per aquest premi atreu els seus dos nts, Xarles i Robert, ms coneguts amb l'lies de "Els Mans Blanques". A ms, hi ha la complicaci que Lord Apricot va posar un termini de vint-i-cinc anys per localitzar l'astleg i fer efectiva la recompensa; i aquest s l'ltim any.

Inicialment es van emetre 34 episodis de la srie, els dijous, entre el 7 de novembre de 1985 i el 28 de juny de 1986, a les 19.15 hores. Els vint primers captols (dels 34 episodis que constava aquest primer bloc) serien reemessos l'estiu segent (del 7 d'agost al 12 de setembre de 1986), de dilluns a divendres, entre les 20.30 i les 21.00 hores, un horari privilegiat.

 Els casos inslits d'Oliana Molls .

s el nom que va rebre el 1993 la srie Oliana Molls, que era la segona temporada de Oliana Molls i l'astleg de bronze (1985). Dirigida i realitzada per Joan Guitard, amb guions de Pere Jordi Espanyol i David Cirici, compta com a principals intrprets amb els actors Pep Pars, Elisabet Pujol i les noves incorporacions de Ferran Rialp, Carles Miras, Pep Sabater, Elisa Crehuet, Meritxell Botet i Alfons Guirao.

Amb tan sols un parell de setmanes com a parntesi, des de la repetici del primer bloc d'episodis sobre lastleg de bronze, aquesta segona temporada s'estrenaria el 29 de setembre de 1986, amb 27 captols ms, sota el simple ttol Oliana Molls (canviaria a Els casos inslits d'Oliana Molls en motiu de la seva reemissi el 1993). Aquests captols serien emesos els dilluns entre les 19.20 i les 19.50 hores.

L'argument d'aquest segon bloc de captols, l'emissi dels quals finalitzaria el 30 de maig de 1987, ens presenten l'Oliana i la Betty de nou, que s'han gastat tota l'herncia de Lord Apricot en la construcci d'una estranya mquina. Per com que els diners tampoc sn suficients, Betty es veu obligada a guanyar-se la vida en diverses ocupacions temporals, mentre l'Oliana treballa incessantment a posar a prova el seu nou invent, sense perdre de vista la Tina, l'atractiva vena del barri. Els nous personatges sn els malvats Societat i Annima (dos executius que es dediquen a negocis trbols i estan obsessionats amb la mquina de l'Oliana) i tres vens, els germans Marconi i Hortnsia (escriptor ell i ella missatgera)i la Tina, la vena de dalt. La mquina resultar tenir munts d'usos diversos, tan revolucionaris com controlar el clima o viatjar pel temps i l'espai.

 Reemissions .

14 dels 26 episodis dels quals consta aquesta segona srie es reposarien setmanalment, els dissabtes a les 12.30 hores, entre el 17 de Gener i el 9 de Maig de 1987. La graella de programes juvenils de TV3 recuperaria el personatge d'Oliana Molls durant l'any 88 (8/10/1988), els dissabtes a les 13.45 hores, reposant ntegrament els episodis de la primera srie dOliana Molls i l'astleg de bronze. De nou, a principis de 1991 s'emetria un popurri de 18 episodis d'aquesta mateixa primera temporada la tarda dels dissabtes, concretament a les 17.30 hores, des del 5 de gener fins l'1 de juny de 1991. A l'agost de 1993 (concretament a partir del dia 20/8/93) TV3 reposaria els episodis corresponents al segon bloc, per aquesta vegada sota el ttol de Els casos inslits d'Oliana Molls. Finalment, a l'agost de l'any 1994 (a partir del 2/8/94) es repetirien de nou els 34 episodis dels quals originalment constava la srie Oliana Molls i l'astleg de bronze, en aquesta ocasi la franja matinal de TV3, de dilluns a divendres a les 09.55 hores.

 Videos Online .

Podeu veure el captol 1x33 "Oliana Dors contra Fortuna Molls" a la web http://stage6.divx.com/user/alumnes/video/1306686/Oliana-Molls-1x33-Oliana-Dors-Contra-Fortuna-Molls



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78109" title="Capit Enciam" nonfiltered="990" processed="988" dbindex="31070">
El Capit Enciam era un personatge de TV3 de mitjans dels noranta encarnat per Pep Pars, que protagonitzava episodis curts conformats per un o dos esquetxos on el protagonista conscienciava a grans i petits sobre les utilitats del reciclatge, amb un to d'humor i pardia dels superherois convencionals. El seu lema era "Els petits canvis sn poderosos".
Vegeu tamb.
Medi ambient;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78110" title="Lthien" nonfiltered="991" processed="989" dbindex="31071">
Lthien Tinviel s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. Va ser una elf, la ms bella de tots els fills de l'Illvatar, filla del rei Elu Thngol de Driath i de Mlian la Maia.

La seva histria d'amor amb el mortal Beren s un dels relats de l'Antigor ms importants, en la que es veuran reflectits milers d'anys ms tard ragorn i Arwen. Lthien significa "Encantadora", i Tinviel vol dir "Rossinyol". Aquest ltim sobrenom li va posar Beren desprs de sentir-la cantar.

Tolkien va basar el personatge en la seva esposa Edith.



Lthien es va enamorar de Beren, un home de la Casa de Bor. La relaci era inviable des del principi, ja que Lthien era l'apreciadssima filla nica del rei lfic ms poders de Belerand i d'una maia, mentre que Beren era un mortal fugitiu de les forces del Senyor Fosc.

Thngol va determinar-se a no deixar que Beren es cass amb la seva filla, i per aix li va imposar una tasca impossible: havia de portar-li com a regal un dels Silmarils que Mrgoth s'havia fet encastar a la seva corona. Per contra la voluntat del seu pare Lthien va marxar amb Beren per ajudar-lo en la seva tasca. Desprs de molts perills, incloent-hi un segrest per part dels fills d'en Fanor, la fuga de les presons de Suron i la mort del seu company Fnrod Felagund, la parella va acomplir la missi, per Beren va morir poc desprs d'acomplir-la. Lthien es va morir de dolor i un cop a les Cavernes de Mandos va suplicar al vala per la vida de Beren i la seva prpia. Mandos va concedir tornar Beren a la vida amb la condici de qu quan arribs el seu dia tots dos moririen com els homes mortals. Va ser l'nic cop en qu Mandos va actuar per compassi, i tot i aix el sacrifici de Lthien va ser enorme al renunciar a la seva vida inmortal.

Un cop retornats a la Terra Mitjana, van establir-se a Ossriand, i van tenir-hi un fill, Dior. Beren fer que els nans incrustessin el Silmaril robat a Mrgoth en una joia, el Nauglamir, que li va donar a Lthien. Es diu que quan el portava la seva bellesa prpia combinada amb l'esplendor de la gemma era la criatura ms bella que mai va existir. 

La parella va morir simultniament, i el Nauglamir va ser heretat pel seu fill Dior.

Genealogia de la Casa d'Elw.

             ---------------------
             |                   |                 
 Mlian = (Elw)Thngol         Olw
        |                        |
     Lthien = Beren       -------------------   
             |             |                 |
            Dior        Erwen = Finarfin   altres fills
                               |
                            Fnrod
                            ngrod (Pare d'Ordreth)
                            Aegnor
                            Galdriel




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78113" title="Hylar" nonfiltered="992" processed="990" dbindex="31072">
En l'univers fictici de Dragonlance, els hylar sn el clan dominant del regne nan de Thorbadin. Del seu clan han pertangut tots els grans thanes del reialme. Viuen a l'estalagmita anomenada Arbre de la Vida Hylar enmig del Mar Urkhan.

Sn descents dels calnar, els nans de Thorin que varen emigrar desprs de ser atacats per humans. Varen ser tamb els impulsors de la uni dels clans en la construcci de Thorbadin, el major regne nan.

Es diferencien fisicament poc dels daewar, de cabells i ulls clars. En canvi sn facilment distingivles dels zhakar, descendents dels nans que es van quedar a Thoradin i per tant els parents ms propers, per que varen quedar deformats per una plaga de fongs. Dintre de Thorbadin, sn considerats un clan de nans de la llum, els ms nobles i proclives a fer el b. Malgrat haver viscut soterrats durant millennis, toleren perfectament la llum del Sol.

Desprs de la Guerra del Caos varen ser expulsats per clans obscurs de nans del regne i vaguen per Ansalon a la recerca d'una nova llar on establir-se amb un nombre molt redut comparat amb el que havien estat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78115" title="Plats bruts" nonfiltered="993" processed="991" dbindex="31073">

Plats Bruts s una srie de televisi catalana estrenada el 19 d'abril de 1999 per TV3. Aquesta sitcom s una coproducci Krmpack, El Terrat (Xen Subirats) i Televisi de Catalunya (Montse Polo i Montse Narro) dirigida per Oriol Grau, Llus Manyoses i Joel Joan. Es van rodar un total de 73 episodis dividits en sis temporades fins l'any 2002.

Plats Bruts va tenir molt bona audincia arribant a superar el mili d'espectadors ja al segon episodi, i va aconseguir una mitja de ms d'un 35% del share i de 900.000 espectadors a Catalunya. Posteriorment es van reposar els episodis pel Canal 300 i es va doblar la primera temporada de Plats Bruts al castell amb el ttol Platos Sucios, per emetre's per Va Digital i ETB2. Plats Bruts va ser una srie revolucionria perqu era de les primeres sries de televisi que a ms de tenir subttols oferia la possibilitat al pblic d'activar comentaris per a invidents.

La srie s una comdia de situaci amb un estil anglosax molt marcat, on els episodis segueixen un fil conductor per no tenen una continuaci temtica. Durant la seva emissi ha comptat amb molt bones crtiques grcies al seu gui fresc i divertit, tractant que no ofendre a ning i uns actors que han encaixat molt b en els respectius personatges. Es presenta un humor intelligent per molt peculiar que va en sintonia amb les personalitats dels protagonistes, que tot i les excentricitats i les exageracions, connecten fcilment amb l'audincia per la seva credibilitat.

 Sinopsi .

El Lpez i el David sn dos nois que comparteixen pis a l'Eixample de Barcelona. Anys enrere, el Lpez havia estat monitor del David per aquest s l'nic vincle que tenen en com ja que no s'assemblen en res. Quan coincideixen en la visita del pis de lloguer, decideixen compartir-lo perqu es necessiten mtuament per sortir endavant. 

El Lpez s un fracassat, solter amb 34 anys, ha de compartir pis perqu depn d'un contracte "basura" amb Rdio Bofarull, on treballa de locutor. El David s un jove aburgesat que un dia decideix trencar amb la seva vida i emancipar-se, tot i que segueix rebent una paga setmanal i s'emporta l'assistenta de casa, la Carbonell. No t personalitat per est convenut que t talent i estudia a l'Institut del Teatre. Al dos nois els acompanya la l'Emma, una noia que viu en una caseta de fusta al terrat de l'edifici per que comparteix tots els serveis del pis dels nois. Al seu voltant s'hi troben el Pol, estudiant de teatre homosexual i company del David que treballa de cambrer el Caf Maurici, el Ramon, company del Lpez a la rdio i la Mercedes, la seva directora.

La srie mostra les aventures dels dos protagonistes per tirar endavant les seves vides, com es van coneixent de mica en mica, i malgrat les seves diferncies, com s'acaben necessitant mtuament fins fer-se inseparables. La resta de personatges conviuen amb ells les diverses situacions que se'ls presenten.

 Personatges .

Els tres personatges principals sn el Lpez (Jordi Snchez) i el David (Joel Joan), que comparteixen pis, i l'Emma (Mnica Glaenzel), la vena d'una caseta de fusta al terrat de l'edifici. Tamb tindran especial importncia el Ramon (Llus Xavier Villanueva) i la Mercedes (Montse Prez), que treballen a la mateixa emissora de rdio que el Lpez, la Carbonell (Anna Maria Barbany), la dona de fer feines del David i el Pol (Pau Dur), un company del David a l'Institut del Teatre i cambrer del Caf Maurici. En els darrers episodis de la quarta temporada, la Carbonell i el Pol marxen del barri (els actors deixen la srie) i s'incorporen l'via del David (Merc Comes) i l'Starsky (Borja Espinosa), el nou cambrer del bar.

 Episodis .

Es van fer setanta-tres episodis, dividits en sis temporades, d'uns vint-i-cinc/trenta minuts. La srie va comenar l'abril del 1999 i es va mantenir quatre anys en antena.

Curiositats.
Tots els noms dels captols comencen amb el verb "Tinc..." per exemple Tinc pis, Tinc por, Tinc enveja... Noms hi ha quatre excepcions a aquest fet que ho fan amb altres formes verbals o amb una negaci al principi: Tenim un amor com, No tinc assistenta, Tenim un merder i Ho tinc tot controlat.
El pis.
El pis on viuen, situat a l'Eixample, t tres incoherncies en la seva distribuci. La porta del lavabo, en realitat dna a la cuina, i en ms d'una seqncia es veu la porta per la part del darrera des de la cuina. L'altre s que el balc i la porta de sortida sn a la mateixa paret. El balc s a pocs metres a l'esquerra de la porta, per aquesta dna a una escala que baixa precisament pel costat esquerre, fent impossible que hi hagi tamb el balc. La darrera incoherncia s que on se suposa que hi ha el carrer, hi ha un altre pis en el mateix repl, el dels Grau-Manyosa.

Premis.
Premi de GECA per l'audincia.
Nominaci a Joel Joan per millor actor de televisi. (Tamb per la srie Periodistas);
Premi per la producci de la millor sit-com d'mnium Cultural.
Premi a Joel Joan per la direcci de la srie de Rdio Pomar.
Premi Ondas a la millor srie el 2002.

 Referncies .


 Fonts .
 Teatre BCN Qui s qui? Pgina de Krmpack.

 Enllaos externs .

 Pgina oficial de Plats Bruts;
 Informaci de Plats Bruts;
 Plats Bruts a IMDb;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78116" title="Salmiac" nonfiltered="994" processed="992" dbindex="31074">

El salmiac, tamb anomenat clorur d'amoni, s un halogenur (o halur) de gust salat. Al escalfar-lo produeix amonac.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78117" title="Hdor" nonfiltered="995" processed="993" dbindex="31075">
En el llegendari de J.R.R. Tolkien, Hdor va ser un dels senyors del edain
homes]] ms destacats durant la Primera Edat. Va rebre el sobrenom de Lorndol ("Cabells daurats" en sndarin) per la seva cabellera rossa.

Va governar la Casa de Mrach, el lder que va conduir els seus homes a Belerand del qui era el rebesnt de Mrach. La seva importncia va ser tanta que la Casa de Marach va passar a ser coneguda com la Casa de Hdor.

Sota el seu mandat, ell i la seva gent van jurar lleialtat al Rei Suprem dels oldor Fingolfin, i els hi van ser concedides les terres de Dor-lmin a Hithlum. Va ser l'any 423 de la Primera Edat.

Hdor es va casar amb Gildis i va tenir tres fills: Glredhel, Gldor i Gundor.



Hdor va morir a la Dgor Bragollach, i el govern de Dor-lmin va passar al seu fill Gldor.

Genealogia de la Casa de Hdor (o Casa de Marach).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78120" title="Calomel" nonfiltered="996" processed="994" dbindex="31076">

El calomel (del grec kalos, bell, i melas, negre) s un mineral halogenur escs. Qumicament s un clorur de mercuri, i s difcilment soluble en cids. A Espanya el podem trobar a les mines d'Almadn.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78121" title="Clorargirita" nonfiltered="997" processed="995" dbindex="31077">

El nom de la clorargirita deriva de la seva composici qumica (clorur d'argent). s soluble en NH4OH i es fon amb facilitat produint Ag.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78123" title="Iodargirita" nonfiltered="998" processed="996" dbindex="31078">

La iodargirita, tamb anomenada iodirita, deriva el seu nom de la seva composici qumica (iodur d'argent). s un halogenur que es pot confondre amb la clorargirita i la bromargirita.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78132" title="Sassolita" nonfiltered="999" processed="997" dbindex="31080">

La sassolita s un borat que rep el seu nom del jaciment itali de Sasso. s gras al tacte i amarg al gust. Es forma als volcans i a les fonts termals. Es fa servir a la indstria qumica, del vidre i a medicina.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78143" title="Beatriu I dels Pasos Baixos" nonfiltered="1000" processed="998" dbindex="31081">

Beatriu I dels Pasos Baixos, nascuda amb el nom de Beatrix Wilhelmina Armgard van Oranje-Nassau, ( Palau de Soestdijk, prop d'Utrecht, Pasos Baixos 1938 ) s l'actual reina i cap d'estat dels Pasos Baixos, crrec que ocupa des de l'any 1980. 

Beatriu I ha aconseguit fer de la monarquia una instituci acceptada a la societat neerlandesa amb ms d'un 90% d'acceptaci popular.

Biografia.
Va nixer el 31 de gener de 1938 al Palau de Soestdijk, filla de la reina Juliana I dels Pasos Baixos i del prncep d'origen alemany Bernat de Lippe-Biesterfeld. Era nta per part de mare de la reina Guillemina I dels Pasos Baixos i Enric de Mecklenburg-Schwerin, i per part de pare de Bernat de Lippe-Biesterfeld i la baronessa Armgard of Sierstorpff-Cramm. Al costat de la seva mare i la seva via ha perms que durant ms de cent anys fossin dones les que ocupessin el tron dels Pasos Baixos.

Amb l'ocupaci alemanya arran de la Segona Guerra Mundial, l'any 1940 fug amb la resta de la famlia reial al Regne Unit i es trasllad amb la seva mare al Canad mentre el seu pare es quedava a Londres per collaborar amb l'alliberaci d'Europa dels exrcits nacionalsocialistes. 

Estudi dret a la Universitat de Leiden, on es llicenci l'any 1961. Durant els seus anys d'estudi va ser observadora d'un bon nombre d'organitzacions internacionals a Gnova, Estrasburg, Pars i Brusselles. 

Npcies i descendents.
L'any 1956 fou declarada major d'edat i ocup un lloc al Consell d'Estat. La princesa hereva anunci el seu matrimoni amb el noble d'origen prussi Claus von Amsberg que se celebr el 10 de juny de l'any 1966 a la catedral d'Amsterdam.

Claus von Amsberg havia estat membre de les Joventuts Hitlerianes i posteriorment fou mobilitzat per l'exrcit alemany. Va participar en certes operacions militars a Itlia, on fou fet presoner. Posteriorment s'integr al servei diplomtic de la Repblica Federal d'Alemanya (RFA). L'anunci de matrimoni tingu profundes conseqncies en el si de la societat neerlandesa que veia de formes molt diferent l'enlla anunciat. Un sector molt important de la societat no acceptava que un alemany vinculat amb el nacionalsocialisme es cass amb la princesa hereva que un dia s'havia de convertir en cap d'estat i apostaven per la repblica o per una renncia formal de la princesa Beatriu. 

La parella tingu tres fills:
SAR el prncep Guillem dels Pasos Baixos (1967), casat l'any 2002 amb l'argentina Mxima Zorreguieta.
SAR el prncep Joan Friso dels Pasos Baixos (1968), casat des de l'any 2004 amb Mabel Wisse Smit.
SAR el prncep Constant dels Pasos Baixos (1969), casat l'any 2001 amb l'holandesa Laurentien Brinkhorst.

El casament dels fills de la reina Beatriu tamb foren font de greus problemes. Mentre el casament del prncep hereu fou mal vist per l'alt crrec ocupat pel pare de Zorreguieta durant la dictadura militar argentina del general Jorge Rafael Videla, el casament del prncep Joan Friso est controvertit com a conseqncia d'una relaci anterior de  Wisse Smit amb un narcotraficant. El parlament neerlands no va pas aprovar el casament de Joan Friso que va haver de renunciar als drets dinstics per ell i els seus descendents.

Reina dels Pasos Baixos.

El 30 d'abril de l'any 1980 la reina Juliana I dels Pasos Baixos abdic desprs de 32 anys de regnat i Beatriu fou proclamada reina el mateix dia a Amsterdam. Aix era la tercera sobirana consecutiva des de la pujada al tron de la seva via Guillermina l'any 1890. Entre els seus reconeixements i distincions cal destacar el Premi Internacional Carlemany que reb a la ciutat d'Aquisgr el 16 de maig de 1996, per la seva "contribuci a la superaci de conflictes i el reforament dels llaos d'unitat entre els pobles d'Europa". 

En aquest aspecte, Beatriu ha sabut capgirar la polmica generada pel seu matrimoni amb el prncep Claus, pel seu origen alemany, en un factor de reconciliaci entre els dos pobles. La seva gran popularitat no s aliena tampoc a un intencionat rebuig dels smbols ms ostentosos de la seva condici reial. El prncep Claus va morir el 6 d'octubre de 2002 als 76 anys a Amsterdam com a conseqncia d'una pneumnia i de la malaltia de Parkinson. L'ex-reina Juliana mor el 20 de mar del 2004 a l'edat de 94 anys i el prncep Bernat mor poc desprs, l'1 de desembre del mateix any, a l edat de 93 anys. 

La reina dels Pasos Baixos posseeix els segents ttols oficials: princesa d'Orange-Nassau; duquessa de Limburg; marquesa de Veere i Vlissingen; comtessa de Katzenelnbogen, Vianden, Diez, Spiegelberg, Buren, Leerdam i Culemborg; vescomtessa d'Anvers; baronessa de Breda, Diest, Herstal, IJsselstein, Eindhoven, Cranendonck, la ciutat de Grave i el territori de Cuyk, Liesveld, Beilstein, Warneton, Arlay i Nozeroy; i senyora d'Ameland, Polanen, Geertruidenberg, Niervaart, Klundert, Naaldwijk, Breedevoort, Borculo, Lichtenvoorde, Baarn, Soest, Ter Eem, The Loo, Hooge en Lage Zwaluwe, Steenbergen, Sint-Maartensdijk, Willemstad, Montfort, Sankt-Vith, Btgenbach, Daasburg, Besanon, Turnhout i Zevenbergen. 

La sobirana neerlandesa possex un patrimoni excepcional que la converteix en la monarca ms rica d'Europa. La seva fortuna, basada en una impressionant cartera borstil cont un important paquet accionarial de la companyia petroliera Royal Dutch Shell. A ms  posseeix una collecci de joies  de valor incalculable que procedeixen d'herncies familiars.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de la Reina Beatriu I;
  Premi Internacional Carlemany;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78145" title="Ulexita" nonfiltered="1001" processed="999" dbindex="31082">

La Ulexita s un mineral que rep el seu nom del qumic alemany G.L.Ulex. s un mineral transparent. Es fa servir sovint com a pedra preciosa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78149" title="Paul von Hindenburg" nonfiltered="1002" processed="1000" dbindex="31083">


Paul Ludwig Hans Anton von Beneckendorff und von Hindenburg, conegut normalment com a Paul von Hindenburg (Posen, 2 d'octubre de 1847   Neudeck, 2 d'agost de 1934) fou un Mariscal alemany durant el II Reich alemany i la Primera Guerra Mundial i el President de la Primera Repblica alemanya del 1925 al 1934.

Inicis.
Fill d'un aristcrata prussi, Hindenburg reb una educaci enfocada vers la vida militar. En acabat de la seva educaci primria, ingress a les acadmies militars de Wahlstatt i Berln. Al 1866 particip amb el rang de tinent a la batalla de Kniggrtz en el si de la Guerra austroprussiana. Al 1871, encara amb el rang de tinent particip a la Guerra francoprussiana. En aquesta guerra reb les creus de ferro de segona i primera classe. Pels seus mrits, fou convidat a assistir a la proclamaci del II Reich al sal dels miralls del Palau de Versalles. Durant l'poca del segon imperi alemany continu amb la carrera militar. Al 1903 aconsegu el rang de general. Al 1911, desprs de servir llarg temps a l'Estat Major es retir a la reserva.


Primera Guerra Mundial.
Tanmateix, amb l'inici de la Primera Guerra Mundial, Hindenburg torn a l'activitat. Dirig la Batalla de Tannenberg (Prssia Oriental, 1914) i en sort victoris contra l'exrcit rus. Al novembre de 1914 fou ascendit a mariscal i comandant suprem de l'est, on entre 1914 i 1916 aconsegu unes victries brillants sobre els russos. Al 1916, juntament amb el mariscal Erich Ludendorff fou nomenat cap de l'Estat Major. Davant la prdua de Poder del Reichstag i el canceller, Hindenburg i Ludendorff exerciren el poder real, juntament amb l'emperador Guillem II. La historiografia ha anomenat aquest govern la dictadura silenciosa. L'extenuaci de l'economia alemanya i l'entrada dels Estats Units d'Amrica a la guerra complicaren la situaci i Ludendorff abandon el seu crrec el setembre de 1918 davant la derrota imminent. Hindenburg hi situ al seu lloc Wilhelm Groener, un assistent lleial. Al final, l'avan implacable de les forces aliades foraren el nomenament del prncep Max von Baden com a nou canceller que havia de negociar la pau. Igualment, Hindenburg pression el kiser perqu abdiqus abans que una revoluci, conseqncia immediata de la derrota, proclams la repblica. La revoluci arrib el 9 de novembre de 1918 i Guillem II hagu d'abdicar davant el perill de guerra civil i radicalitzaci de la revoluci.

Durant la Repblica de Weimar.

Hindeburg era un ferm monrquic que desprs de la proclamaci de la Repblica de Weimar tenia la intenci de retirar-se de la vida militar i pblica. Tanmateix, la crisi que pat Alemanya desprs de la guerra l'empenyeren a entrar en poltica com a figura unitria dels partits conservadors de la repblica. Doncs, a les eleccions presidencials de 1925, Hindenburg fou el candidat de consens de tots aquests partits a la segona volta, on guany per una estreta majoria. El poble alemany escoll un soldat, un heroi de guerra declaradament monrquic com a President de la Repblica. Aquesta elecci s'emmarc en el que s'ha anomenat el gir conservador de la Repblica de Weimar.

Tot i que Hindenburg era monrquic, el seu esperit de disciplina militar li imped de rompre el jurament que havia fet de la Constituci de Weimar. Per contra, explota en gran manera els articles 25, 48 i 53 que li permetien d'usar poders excepcionals i d'emergncia, pels quals podia dissoldre el Reichstag, nomenar un canceller o promulgar lleis sense el parlament. La degradaci de la cultura republicana i democrtica causaren l's regular i excessiu d'aquests articles. Aquesta degradaci s'acompany de la presa de l'espai pblic per part del NSDAP, el partit nazi d'Adolf Hitler. Canalitz les aspiracions de regeneraci nacional i biolgica d'Alemanya i aconsegu de consolidar el seu espai pblic i poltic, fins i tot en un any de bonana de les institucions poltiques com el 1928 quan res podia indicar el creixement espectacular del Nazisme. Amb l'arribada de la crisi econmica de 1929, la prdua de confiana dels alemanys vers la repblica i l'atur desbocat que patia el pas fu crixer espectacularment el NSDAP. Hindenburg i el seu cercle conservador ho veien com un mal menor, un instrument repulsiu que calia emprar per desfer-se de l'amenaa comunista del KPD i que els permetria d'endurir encara ms el gir conservador de la repblica, fins a passar a una dictadura militar. Hindenburg detestava a bastament Adolf Hitler a qui considerava un caporal bohemi, de la mateixa manera que Hitler detestava Hindenburg i la seva classe social. Hindenburg es neg sistemticament a donar la cancelleria a Hitler i nomen candidats conservadors que no aguantaven al Poder a causa que el Reichstag els n'impugnava el nomenament. A les eleccions successives de 1932 i 1933 el NSDAP es convert en una de les grans forces, per Hindenburg encara apostava per cancellers conservadors, com Franz von Papen o com el general Kurt von Schleicher, que havia de preparar el terreny per una uni de tots els partits de dretes (incls el NSDAP, com un soci ms de la coalici) i la creaci d'una dictadura militar (amb connivncia de la Reichswehr) que permets de sortir de la crisi. En aquesta maniobra, la camarada del fill de Hindenburg, Oskar von Hindenburg hi havia de tenir una gran importncia. Malgrat tot, Hitler i el NSDAP no acceptaren d'entrar a la coalici si no era amb Hitler com a canceller; doncs, la caiguda de von Schleicher es consum, ats que la seva missi com a figura de convergncia havia fracassat. El 30 de gener de 1933 Hindenburg es resign i nomen Adolf Hitler canceller del govern d'Alemanya.

Hitler i la fi de la Repblica.
Hitler presid un govern de concentraci nacional, tal com havia desitjat la dreta alemanya, per b que no esperaven que l'instrument que havia d'sser el NSDAP es converts en el subjecte de Poder. Al gabinet del nou govern, solament Hermann Gring i Wilhelm Frick eren ministres del NSDAP. Aix no obstant, el Poder que gaudia el partit nazi era molt gran al carrer. Per consegent, ni Hindenburg ni els socis de govern pogueren aturar la destrucci del marc institucional i democrtic de la Repblica. D'altra banda, els partits de dretes ho veien com la consumaci de la dictadura  en aquest cas civil  que tan havien desitjat; no podien preveure la nazificaci i el rgim totalitari que s'estava dibuixant. El tret de sortida per a la retallada de drets i llibertats fou l'incendi del Reichstag, les causes del qual encara no s'han establert. Aquest incendi fou aprofitat per "desemmascarar" un cop d'estat del KPD, per la qual cosa fou illegalitzat. Els dirigents comunistes comenaren a sser internats a camps de concentraci, com Dachau el primer que s'obr prop de Munic. Lentament, Hitler i els nazis anaren illegalitzant la resta de formacions poltiques, dhuc les de la dreta. A la fi, solament el NSDAP i les seves organitzacions romangueren legals al nou sistema. Hindenburg an signant totes les lleis i decrets que destruen la vella repblica i forjaven la dictadura nazi. A l'abril de 1933 sign la llei per a la restauraci del servei civil professional, que excloa els jueus de tot crrec de l'administraci de l'Estat. Igualment, Hindenburg no protest per la purga feta dins el NSDAP el juny de 1934 contra els sectors d'esquerres del partit, com les Sturmabteilung (SA) d'Ernst Rhm o la facci de Gregor Straer.

La mort de Hindenburg.
Hindenburg mor als 86 anys d'edat per culpa d'un cncer el 2 d'agost de 1934 a Neudeck, Prssia oriental. Al seu testament deix escrit que calia evitar la uni dels crrecs de canceller i president en una sola persona, ats que preveia que aquesta seria la intenci de Hitler desprs de la seva mort. Hitler amag el contingut del document i proced, en efecte, a unir ambds crrecs. Un referndum ratific en un 90% la decisi del govern nazi. Quant a Hindenburg, tamb en contra de la seva voluntat, fou enterrat al monument nacional de Tannenberg  indret en el qual 20 anys abans ell mateix havia derrotat l'exrcit rus  amb tota una gran parafernlia nacionalista i militar.

Vegeu tamb.
II Reich;
Guillem II;
Primera Guerra Mundial;
Erich Ludendorff;
Repblica de Weimar;
Nazisme;
Adolf Hitler;

Enllaos d'inters.
 http://www.rosenberg-wpr.de/Hindenburg/Hindenburg.htm ;
 http://www.dhm.de/lemo/html/biografien/HindenburgPaul/index.html ;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78151" title="Hurin" nonfiltered="1003" processed="1001" dbindex="31084">
Hurin s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la terra Mitjana. Va ser un heroi dels homes. D'ell es diu que va ser el millor guerrer dels homes de la Primera Edat. Era fill de Gldor de la Casa de Hdor i de Hreth dels Haladin. Tenia un germ petit, Huor.



L'any 458 de la Primera Edat, Hurin i Huor s'estaven amb la seva gent al bosc de Brthil i es van afegir a un atac al orcs. A la Vall del Srion es van separar del grup i els  orcs els van perseguir, per el Vala Ulmo va fer que dels rius n'emergs boira que els permets fugir. Aleshores duesguiles els van agafar i els van portar a la ciutat amagada de Gondolin, on van ser benvinguts per Turgon. El rei dels elfs desitjava que es quedessin, per va escoltar la voluntat dels dos germans i els va deixar tornar amb els seus un cop  van jurar no revelar mai la situaci de la ciutat.

L'any 462 Mrgoth va atacar Hithlum, i Gldor va morir defensant les red Wethrin. Un cop mort el seu pare, Hurin va passar a governar Dor-lmin.

Dos anys ms tard va casar-se amb Morwen de la Casa de Bor, i el mateix any va nixer el seu primer fill Turin. Poc desprs neixia una filla, Lalaith, que mor als tres anys a causa d'una plaga sortida d'ngband.

L'any 472 es lluit la trgica batalla de la Nirnaeth Arnoediad, on hi partici la Casa de Hdor. Quan la batalla estava perduda, Hurin i Huor van fer una ltima defensa heroica contra els orcs que va permetre a Turgon escapar. Huor va morir, per Hurin es va defensar amb la seva destral fins que va quedar presoner de la pila de cadvers d'orcs i ogres que havia mort. Va ser portat presoner a Mrgoth, que va llenar una maledicci sobre ell i la seva gent perqu no li va voler revelar la localitzaci de la ciutat oculta de Gondolin.

Hurin va ser encadenat a un dels cims del Thangorodrim, des d'on Mrgoth el condemn a veure totes les desgrcies que passarien al seu fill Turin. Mai va conixer a la seva segona filla Nenor, que va nixer mentre estava captiu.

L'any 500, desprs de la mort de tots els seus fills, Mrgoth va alliberar-lo. Va veure com les seves antigues terres a Hithlum eren habitades pels orientalencs, els homes tradors al servei del Senyor Fosc. La gent de la Casa de Hdor havia estat morta o esclavitzada. Set fugitius es van unir a Hurin.

Va anar al bosc de Brthil on els seus fills havien mort, i all es va trobar la seva esposa Morwen plorant a la tomba. Poc desprs, ella tamb moria. Encegat per l'ira va buscar els supervivents de la Casa de Na Hleth, acusant-los de la mort de la seva dona i el seu fill ocasionant una revolta que exterminaria els ltims Haladin. Desprs an a les runes de Nargothrond per matar el nan Mm, que s'havia proclamat propietari del tresor de Glurung.  Hurin va llanar una maledicci a l'or i el va portar a Driath, on l'entreg com a regal a Thngol a canvi d'haver "cuidat b" la seva famlia.

Abans que Thngol es pogus ofendre per l'insult, els fugitius que acompanyaven a Hurin van rebutjar que s'entregus l'or, i va tenir lloc una amarga batalla que va acabar amb la mort de tots ells.

Finalment, Mlian va aconseguir calmar Hurin amb les seves paraules suaus, i fer-li veure que totes les accions que per despit havia coms des del seu alliberament noms havien ajudat Mrgoth. Completament perdut, Hurin es va sucidar llenant-se al mar. 

Genealogia de la Casa de Hdor (o Casa de Marach).


Vegeu tamb la histria dels seus fills a Narn.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78154" title="Natr" nonfiltered="1004" processed="1002" dbindex="31085">

El natr s un mineral de la classe dels carbonats. T gust a lleixiu i s fluorescent.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78164" title="Salts" nonfiltered="1005" processed="1003" dbindex="31086">
Aquest article es refereix a l'esport dels salts. Per altres significats vegeu: Salt (desambiguaci).;

Els Salts sn un esport aqutic que consisteix en saltar des d'una plataforma situada a una alada determinada sobre una piscina fent acrobcies i caient sobre l'aigua. Un equip de jutges puntuen els salts en funci de la dificultat i plasticitat per decidir els guanyadors. Es tracta d'un esport reconegut internacionalment, que forma part del programa olmpic i que internacionalment s regulat per la FINA.

Modalitats.


Els salts es disputen tant en categoria masculina com femenina. Actualment existeixen les segents modalitats olmpiques:
 Salt de trampol de tres metres;
 Salt de plataforma de 10 metres;
 Salt sincronitzat de trampol de tres metres;
 Salt sincronitzat de plataforma de 10 metres;

Tamb es disputen altres modalitats no olmpiques com el Salt de trampol d'un metre, el salt de trampol de 5 o de 7 metres (que noms es troben a segons quines piscines), o els salts utilitzant entorns naturals sobre el mar o sobre rius i llacs, molt famosos a pasos com Mxic.

Saltadors famosos.
Austrlia:  Rebecca Gilmore, Mathew Helm, Chantelle Michelle, Chantelle Newbery, Robert Newbery, Dean Pullar, Loudy Tourky;
Canad:  Annie Pelletier, Myriam Boileau, Philippe Comtois, Alexandre Despatie, Blythe Hartley, milie Heymans, Anne Montminy;
Xina: Fu Mingxia, Gao Min, Guo Jingjing, Hu Jia, Lao Lishi, Na Li, Li Ting, Wu Minxia, Peng Bo, Xue Sang, Tian Liang, Hailiang Xiao, Ni Xiong;
Itlia: Klaus Dibiasi;
Mxic:  Rommel Pacheco, Fernando Platas;
Rssia: Alexander Dobroskok, Vera Ilina, Igor Lukashin, Ioulia Pakhalina, Dmitri Sautin;
Regne Unit:  Leon Taylor, Peter Waterfield;
Estats Units:  Hobie Billingsley, Bruce Kimball, Beatrice Kyle, Pat McCormick, Mark Lenzi, Greg Louganis, Aileen Riggin, Laura Wilkinson, Jennifer Chandler, Bob Webster;
Espanya:   Javier Illana, Julia Cruz;

Enllaos externs.
Web oficial de la FINA;
Web oficial de la Federaci Catalana de Nataci;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78169" title="Silvanesti" nonfiltered="1006" processed="1004" dbindex="31087">
Silvanesti s un reialme i de l'univers fictici de Dragonlance aix com la raa d'elfs que l'habita.

Geografia de Silvanesti.
La seva capital s Silvanost. Quasi tot el territori s bosc.

Els elfs silvanesti.
Sn la raa ms antiga coneguda d'elfs. Creuen de manera molt ferma ser els escollits dels dus, els primers ssers en crear-se, i defenen aferrissadament la puresa de sang. Tenen colors de cabell que van des del castany clar fins al ros tirant a blanc. Sn de pell clara i tenen els ulls de color avellana.

Vesteixen tniques, capes i peces de roba soltes i penjants. Tenen el seu propi idioma anomenat simplement silvanesti. Tot i ser molt semblants als qualinesti, mantenen unes relacions tenses amb ells degut a motius histrics i poltics.

Forma de govern.
El cap de l'estat s l'Orador de les Estrelles. Tamb t poder de govern el Synthal-Elish. S'estructuren en Cases que tenen funci de castes.

Des de la Guerra de Kinslayer practiquen l'aillacionisme del mn i amenacen de mort a qualsevol que s'acosti massa a les seves fronteres.

Histria de Silvanesti.
s el regne ms antic de tot Ansalon. Va ser fundat per Silvanos, de qui els silvanesti en varen prendre el nom.

En el territori ja hi habitaven dracs cromtics, els quals foren expulsats en Guerres dels Dracs.

Degut a l'obsesi per la puresa de raa va patir una escisi en temps del governant Sithas per part dels elfs occidentals que havien tingut contacte amb humans naixent el regne de Qualinesti desprs de les Guerra de Kinslayer.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78170" title="Captcha" nonfiltered="1007" processed="1005" dbindex="31088">

Captcha s l'acrnim de Completely Automated Public Turing test to tell Computers and Humans Apart (en angls, "test de Turing pblic i automtic per a diferenciar a mquines d'humans").

Aquesta s un test de desafiament i resposta que es fa servir en computaci per a determinar quan l'usuari s un hum o no. El terme es va comenar a fer servir l'any 2000 per Luis von Ahn, Manuel Blum i Nicholas J. Hopper de la Carnegie Mellon University, i John Langford d'IBM.

La prova tpica consisteix a fer que l'usuari introdueixi un conjunt de carcters que es mostren en una imatge distorsionada que apareix en pantalla. Se suposa que una mquina no s capa de comprendre-la i introduir la seqncia de forma correcta, i que noms un hum s capa de fer-ho (excepte en cas d'error).

Com aquest test, de fet, s controlat per una mquina en comptes de per un hum, com en la prova de Turing, sovint rep el nom de prova de Turing inversa.

 Aplicacions .

Els captchas s'utilitzen per a evitar que els robots puguin utilitzar certs serveis. Per exemple, perqu no puguin participar en enquestes, registrar-se per a fer servir comptes de correu electrnic (o el seu s per a enviament de correu brossa) o, ms recentment, per a evitar que un robot pugui enviar correu brossa (el remitent ha de passar el test abans que es lliuri al destinatari).

 Caracterstiques .

Els captchas tenen les segents caracterstiques per definici:

 Sn completament automatitzats, s a dir, no cal cap tipus de manteniment o intervenci humana per a la seva realitzaci. Aix suposa grans beneficis quant a fiabilitat i cost.

 L'algorisme utilitzat s pblic. D'aquesta forma el superar un captcha passa a ser un problema d'intelligncia artificial i no la ruptura d'un algorisme secret.

 Atacs .

Mori i cols. han publicat un article a IEEE CVPR'03 (A method for defeating one of the most popular Captchas) on descriuen un algorisme per a vncer els captchas amb un alt percentatge de fiabilitat. Es desconeixen les possibles implementacions existents.

 Marrades .

Molts provedors gratuts de correu utilitzen captchas per a validar el registre de nous usuaris. L'objectiu s evitar que els spammers puguin registrar grans quantitats de comptes per a l'enviament massiu de correu brossa. No obstant aix, sembla que han trobat un mecanisme per a evitar aquesta restricci: utilitzar el captcha en altre sistema de registre i aconseguir que un hum els el resolgui.

Per a aix, s'utilitza un web al qual es vulgui guanyar accs (una web pornogrfica, per exemple). Quan l'usuari del web intenta accedir-hi, el sistema inicia un procs de registre en el provedor de correu gratut i utilitza el captcha del provedor de correu per al lloc esquer. Amb la resposta de l'usuari, pot accedir-se al registre del compte de correu gratut.

 Problemtica .

 Accessibilitat per a discapacitats .

Qualsevol problema de difcil soluci del camp de la intelligncia artificial pot ser utilitzat com, per exemple, reconeixement de carcteres/imatges o reconeixement de veu. No obstant aix, aquestes solucions impedeixen a persones amb deficincies visuals o auditives accedir als recursos protegits. A ms, a causa de la seva naturalesa i missi, els assistents per a discapacitats (com els lectors de pantalla) no poden interpretar-los, i l'accs al recurs esdev impossible.

En alguns llocs es permet triar entre la validaci visual o sonora. En l'actualitat, el desenvolupament de captchas basats en sons est molt per darrere dels visuals i no sn tan eficients.

Un article del W3C (Inaccessibility of Visually-Oriented Anti-Robot Tests, en angls) descriu alguns dels problemes d'accessibilitat que introduxen els captchas.

 Enllaos externs .

  The Captcha project;
  Cryptographp captcha project;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78176" title="Pitises" nonfiltered="1008" processed="1006" dbindex="31089">




Les Pitises sn les illes Eivissa i Formentera. A l'antigor eren anomenades aix pels grecs, diferenciant-les de les que ells anomenaven Gimnsies, perqu no tenien poblament indgena (talaitics). 

El sufix -oussa s indicatiu dels noms imposats pels grecs a les illes i als territoris que fitaven les rutes mediterrnies des de l'Adritic i el sud  d'Itlia fins a l'estret de Gibraltar, i la fixaci d'aquesta toponmia cal datar-la als voltants del segles VII-VI a.C. Aix Meloussa s'ha atribut a Menorca per quant melon, en grec, significa bestiar i des de sempre aquesta illa ha gaudit de la reputaci de ser una terra ramadera, Cromioussa a Mallorca per raons incertes (presumiblement "illa de les cebes"), i Ophioussa a Formentera per l'abundncia d'ofidis (serps), i Pitioussa a Eivissa perqu, segons l'autor clssic Diodor, hi abundaven els pins.

El primer poblament de les Pitises s pretalaitic, per misteriosament, no t continutat en el temps amb l'poca talaitica, i posteriorment al 1300 aC les illes estan despoblades. Els fenicis van ser els primer en repoblar-les, a la segona meitat dels segle VII aC, i van anomenar a la colnia que van fundar a Eivissa colnia ebussitana (prenent el nom d'un dels dos ports que van fundar, Ebusus) i a les Gimnsies, Illes Balears. Ms tard, l'Administraci provincial romana va denominar insulae Pityusae el conjunt d'aquestes dues illes, i Ophiusa o Colubria quan es referien noms a Formentera.

En l'actualitat formen part de les illes Balears, topnim que ha acabat agafant tot el protagonisme. Fins el 2007 compartien el Consell Insular d'Eivissa i Formentera.

Bibliografia.
BELENGUER, E. Histria de les illes Balears. Barcelona: Edicions 62, 2004. 525 p. ISBN 84-297-5506-3 (volum I);
CASASNOVAS CAMPS, M.A. Histria de les illes Balears. Mallorca: Editorial Moll, 1998. 447 p. ISBN 84-273-4044-3;

 Enllaos externs .
Consell Insular d'Eivissa i Formentera;
Informaci d'Eivissa i Formentera;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78184" title="Hindenburg" nonfiltered="1009" processed="1007" dbindex="31092">


Hindenburg (dirigible): Dirigible "zeppelin" batejat amb el nom del president Paul von Hindenburg.
Paul von Hindenburg: Mariscal i President de la Primera Repblica alemanya.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78185" title="Regi Tigr" nonfiltered="1010" processed="1008" dbindex="31093">

Tigr s un kililoch (regi tnica) del nord d'Etipia. La capital s Mekele. Les principals ciutats sn Abiy Adi, Adigrat, Adwa, Aksum, Himora, Inda Selassie, Korem, Alamata, Maychew, Wukro i Zalambessa.

 Poblaci .
La poblaci s el 94,98 % tigrinya, amb minories d'amric (2,6 %), kunama (0,05 %) i erob o saho (0,5 %). El 95,5 % sn cristians ordotoxos (Esglsia Autocfala d'Etipia), i el 4,1 % sn musulmans sunnites.

 Zones .
Mirabawi (Occidental);
Misraqawi (Oriental);
Mehakelegnaw (Central);
Debubawi (Meridional);

 Presidents del Comit Executiu.
 Gebru Asrat (TPLF) 1992 - 2001;
 Tsegay Berhe (TPLF) 2001 - actual;

 Enllaos.
Estats etipics: Informaci Bsica- Tigr;
Mapa de Tigr a UN-OCHA (PDF);
Monestir de Debra Damo;
Tresors d'Etipia - Reina de Sheba, Regne Aksumita - Aksum;
Tresors d'Etipia - Castell de l'Emperador Yohannes IV - Mekele;
Future Observatory - Construcci d'embassaments a Tigr per David Mercer;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78188" title="Anyada" nonfiltered="1011" processed="1009" dbindex="31094">
L'anyada s la indicaci d'un vi que s'ha elaborat a partir de la collita de rams d'un any. La qualitat d'una collita depn de les condicions climtiques com la temperatura i la pluja. Els vins d'un mateix tipus, varietat o origen poden ser diferents segons les anyades.

Cada any els Consells Reguladors de les Denominacions d'Origen encarreguen la qualificaci de l'anyada a un grup de catadors. Les qualificacions sn:
Excellent (E);
Molt bona (MB);
Bona (B);
Regular (R);
Deficient (D);

La informaci de les ltimes qualificacions d'anyades sn les segents:


Font: ICEX




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78189" title="Regi far" nonfiltered="1012" processed="1010" dbindex="31095">

Afar s una de les nou kililoch (regions tniques) d'Etipia, a la zona desrtica del nord fronterera amb Eritrea.

 Poblaci .
Les principals tnies del territori sn els Afar (91.8%), Amhara (4.5%), rgobba (0.92%), tigrinya (0.82%), Oromo (0.7%), Wolaita (0.45%), i Hadiya (0.013%). A diferncia de les altres regions etiops, el 96 % de la poblaci s musulmana, el 3,86 % sn cristians ortodoxos, el 0,43 % protestants i alguns catlics.

Les llenges ms parlades sn l'Afarigna (90.8%) oficial a la regi, per tamb es parla amric (6.68%), tigrinya (0.74%), oromo (0.68%), Argobba (0.4%) i Wolaitigna (0.26%).

 Presidents del Comit Executiu .
Habib Ali Mirah (ALF) 1992? - 1995  ;
Hanfareh Ali Mirah (ALF) Setembre 1995 - Mar 1996  ;
Ismael Ali Siro (APDO/ANDP) Mar 1996 - actual;

Enllaos.
Mapa de la Regi Afar a UN-OCHA (format PDF);

 Articles relacionats .
 ARDUF;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78196" title="ARDUF" nonfiltered="1013" processed="1011" dbindex="31096">

ARDUF sn les sigles de l' Afar Revolutionary Democratic United Front, grup nacionalista afar creat el 1991 i partidari d'unificar en un sol estat els territoris habitats per l'tnia afar a Eritrea i Etipia. mant lligams estrets amb el Front pour la Restauration de l'Unite et la Democratie (FRUD) de Djibouti.

Es va oposar a la separaci del territori afar en dos estats i va rebre el suport del sold afar Ali Mirah. EL 1996 el territori que dominaven fou conquerit per tropes etiops i des d'aleshores la seva presncia s marginal, si b existeix.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78198" title="Regi Amhara" nonfiltered="1014" processed="1012" dbindex="31097">

Amhara s una de les nou kililoch (regions tniques) d'Etipia, situada al centre del pas i formada per les antigues provncies de Begemder, Gojjam, i Wollo.

 Poblaci .
Les llenges ms parlades al territori sn l'amhara (91.2%), Oromo (3%), Agaw/Awi (2.7%), Qemant (1.2%), i Agaw/Kamyr (1%). Per religions, el 81,5 % sn cristians ortodoxos, el 18,1 % musulmans i el 0,1 % protestants.

 Zones .
Zona Semien Gondar;
Zona Debub Gondar;
Zona Semien Wollo;
Zona Debub Wollo;
Zona Semien Shewa;
Zona Misrak Gojjam;
Zona Mirab Gojjam;
Zona Wag Hemra;
Zona Agew Awi;
Zona Oromia;

 Presidents del Comit Executiu.
Adisu Legese (ANDM/EPRDF) 1992 - Oct 2000 ;
Yoseph Reta (1956) (ANDM/EPRDF) Oct 2000 -  5 Oct 2005 ;
Ayalew Gobeze (ANDM/EPRDF) 5 Oct 2005 - present;


Enllaos.
 Estats d'Etipia: Informaci Bsica- Amhara;
 Guia d'frica: Amhara;
 Mapa d'Amhara a UN-OCHA (arxiu PDF);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78201" title="Gambela" nonfiltered="1015" processed="1013" dbindex="31098">

Gambela s una de les nou kililoch (regions tniques) d'Etipia, situada a la zona sud-occidental del pas, fronterera amb Sudan.

 Poblaci .
Les principals tnies del territori sn els nuer (40%), anuak (27%), amhara (8%), oromo (6%), mezhenger (5.8%), keffa (4.1%), mocha (2%), tigr (1.6%) i el 5,5 % d'altres. L'amric s la llengua oficial. Quan a la religi, el 44 % sn protestants, el 24,1 % cristians ortodoxos, el 5,1 % musulmans, el 3,2 % catlics i el 12,7 % d'altres creences.

 Presidents del Comit Executiu .
Okello Ouman 1992 - 1997;
Okello Gnigelo (GPDF) agost 1997 - 2003;
Okello Akway 2003 - 2004;
Keat Tuach Bithow (acting) gener 2004 - 2005;
Umed Ubong (GPDM) 29 setembre 2005 - ara;


 Enllaos .
Estats d'Etipia: Informaci bsica - Gambella;
"Violence in Gambella: An Overview" a la pgina d'Oxfam Amrica.
Mapa de Gambela a UN-OCHA (arxiu PDF);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78202" title="Harari" nonfiltered="1016" processed="1014" dbindex="31099">

Harari s una de les nou kililoch (regions tniques) d'Etipia, a la zona oriental. La capital s la ciutat de Harrar.

 Poblaci .
Les principals tnies del territori sn els oromo (52.3%), amhara (32.6%), harari (7.1%), i gurage (3.2%). Pel que fa a religions, el 60,3 % sn musulmans, el 38,2 % sn cristians ortodoxos i el 0,55 % catlics.

 Presidents del Comit Executiu.

 Haji Gotu 1990s ;
 Abdulahi Idris Ibrahim 199x - Setembre 1999;
 Gazali Mohammed Setembre 1999 - Setembre 2000  ;
 Nuria Abdulahi Setembre- Octubre 2000 ;
 Fuad Ibrahim Octubre 2000 - 3 Octubre 2005;
 Murad Abdulhadi (HNL) 3 Octubre 2005 - actual;

Enllaos.
Harar Network;
mapes regionals d'Etipia a UN-OCHA;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78204" title="Tipus de vi" nonfiltered="1017" processed="1015" dbindex="31100">
El tipus de vi s la classificaci dels vins segons els procs d'elaboraci i dels trets organolptics que en resulten: el color, el sucre, el gas carbnic, etc.

En canvi, s'anomena classe de vi a la classificaci segons la regi vitcola on s'ha elaborat i que li configura una personalitat prpia de la zona i de l'elaboraci tradicional: un priorat, un banyuls, un rioja... (vegeu Denominaci d'Origen). Per altra banda, la varietat de vi indica la varietat de ram amb qu s'ha elaborat: moscatell, garnatxa... (vegeu varietat vinfera).

Tipus de vins.
Segons el color.
Vi blanc: de color daurat o ambre, s un vi elaborat per fermentaci del most sense pellofa.
Blanc de blancs: s un vi tranquil blanc o un vi escums elaborat exclusivament amb rams blancs.
Vi rosat: s un vi de color rosa o vermell clar elaborat per fermentaci de rams negres i noms parcialment amb la seva pellofa.
Vi gris o blanc de negres: s un vi rosat elaborat com un vi blanc amb rams negres.
Ros: s un vi escums de color lleugerament rosat obtingut afegint-hi vi rosat.
Claret: s un vi rosat obtingut per fermentaci parcial de rams blancs i negres.
Vi negre o roig: s un vi vermells elaborat per fermentaci del most amb la pellofa i les llavors.
Altres colors que indiquen altres qualitats:
Vi verd: s un vi blanc elaborat amb rams encara un punt verds, poc madurats, i que presenta un gust cid.
Vi groc: s un vi blanc tpic de la Borgonya amb un gust groc degut a l'oxidaci.

Segons el contingut de gas carbnic.
Vi tranquil: s un vi sense presncia de gas carbnic. De forma genrica s'anomena vi a tots els vins tranquils.
Vi d'agulla o vi petillant: s un vi jove amb gas carbnic a una pressi de 2 a 3 atmosferes.
Vi de perla, o vi perlat: t una pressi de gas carbnic lleugerament superior a la d'un vi d'agulla.
Vi escums: s un vi que cont gas carbnic a una pressi d'entre 3 i 5 atm.
Vi gasificat: s un vi escums en qu el gas carbnic hi s afegit a pressi en una bta hermtica.
Cava, o vi de cava o xampany: s un vi escums que obt el gas carbnic en una segona fermentaci produda en reps en una cava.
Vi axampanyat: s un vi de caracterstiques similar a les del xampany.

Segons denominaci protegida.
Vi de taula: s un vi tranquil elaborat sense processos especials.
Vi de la terra: s un vi de taula amb indicaci geogrfica protegida.
Vi amb denominaci d'origen: s un vi amb indicaci geogrfica protegida i amb una qualitat producte del terreny i de la tradici.
Vi de qualitat produt en una regi determinada (VQPRD): s un vi amb denominaci d'origen reconegut per la normativa europea.

Segons l'envelliment.
Vi jove, o vi novell: s un vi que t com a mxim 6 mesos d'envelliment.
Vi de criana: s un vi envellit com a mnim 6 mesos en ampolla i 18 mesos en bta.
Vi de reserva: s un vi envellit entre 6 i 12 mesos en ampolla i entre 18 i 24 en bta.
Vi gran reserva: s un vi envellit entre 6 i 24 mesos en ampolla i entre 36 i 42 mesos en bta.

Segons la quantitat de sucre.
Vi sec: amb un contingut de sucre inferior a 4 g/l, elaborat amb una fermentaci alcohlica llarga.
Vi semisec: amb un contingut en sucre residual entre 4 i 12 g/l.
Vi semidol: amb un contingut en sucre residual entre 12 i 45 g/l.
Vi dol: amb un contingut en sucre residual de ms de 45 g/l, obtingut per aturada fermentativa o per addici. ;
Vi dol natural: s un vi dol elaborat amb most ric amb sucres i obtingut per aturada fermentativa.

Segons el grau alcohlic.
Vi geners: s un vi anyenc que t entre 14 i 23 obtingut per addici d'alcohol al most.
Vi geners dol, o mistela: s un vi semifermentat d'entre 13 i 18 que s'obt per afegiment d'alcohol al most provocant una aturada fermentativa i resultant de gust dol.
Vi de licor sec: s un vi de 15 com a mnim que ha modificar el color durant un envelliment prolongat.
Vi ranci: s un vi geners sec envellit amb oxidaci.
Vi licors o vi de licor: s un vi geners amb un contingut de sucres superior a 50 g/l.

Segons el cupatge.
Vi bsic: s el vi que de major proporci en un cupatge.
Vi de correcci: s el vi de qualitat afegit per a millorar un cupatge.
Vi varietal: s un vi elaborat amb una sola varietat de ram.

Segons cnons.
Vi jueu o vi caixer: s el vi elaborat segons els cnons jueus, amb un ram que no suquegi, amb uns estris purificats i amb l'elaboraci i l'envelliment del vi a crrec d'un rab.
Vi de missa: s un vi negre elaborat segons els cnons catlics per a la consagraci eucarstica. Tamb el vi de missa, anomenat tamb vi blanc o vi bo.

Enllaos externs.
Diccionari del vi;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78208" title="Ormia" nonfiltered="1018" processed="1016" dbindex="31101">

Ormia s una de les nou kililoch (regions tniques) d'Etipia, la ms gran, a la part oriental. Ha estat formada amb parts de les antigues provncies de Bale, Hararghe, Illubabor, Kaffa, Shewa, Sidamo, i Welega.

 Poblaci .
La principal tnia del territori sn els oromo (85 %). Tamb hi ha amrics (11 %) i gurage (1,3 %). Les principals llenges sn Oromo (Oromiffa) 83.5%, amric (11%), gurage (Sebat Bet Gurage, Soddo, Silt'e), Hadiyya, Gedeo (0.98%) i tigrinya (0.25%). Pel que fa a religions, el 44,3 % sn musulmans, el 41,3 % cristians ortodoxos, 8,6 & protestants i 4,2 % religions tradicionals.

 Zones .
Zona Arsi ;
Zona Bale ;
Zona Borena;
Zona Illubabor;
Zona Jimma;
Zona Mirab Hararghe;
Zona Mirab Shewa ;
Zona Mirab Wellega;
Zona Misrak Hararghe;
Misrak Shewa;
Misrak Wellega;
Zona Semien Shewa;

Presidents del Comit Executiu .
 Hassen Ali (1992?  - 1995);
 Kuma Demeksa (OPDO) (1995 - 24 juliol 2001);
Vacant? (24 juliol - 28 Octubre 2001);
 Juneidi Sad  (28 octubre 2001 -  6 octubre 2005);
 Abadula Gemeda OPDO (6 octubre 2005 - ara) ;

 Histria moderna  .

Ormia fou annexionada a finals del segle XIX a Abissnia. El 1918 el prncep  oromo, Lij Yasu (Miquel), fill del rei de Wollo (Ormia) Mohammed Ali, va arribar al tron per quan fou enderrocat per Hailes Selassie,  Wollo es va declarar independent i durant uns anys van combatre contra els amhara i altres abissinis.  El 1935 amb la invasi italiana a les portes, els oromos van reclamar ser reconeguts com estat; el 1936 van lluitar contra els italians i van deixar de fer-ho contra els abissinis. El 1941 van reiterar la seva petici de ser reconeguts com estat independent i el mateix any van reprendre la seva guerra contra Hailes Selassie, per amb l'ajut d'avions britnics foren derrotats rpidament. 

El 1963 es va iniciar la rebelli dirigida per Waqo Gutu (Bale Guerrilla Movement) que es va estendre per les tres provncies dels oromos i no va ser dominada totalment fins el 1972.

En 1964 es va crear una organitzaci pan-oromo  anomenada  Matcha Tulama Association (1964-1967) dirigida pel general Tadesse Birru, que fou prohibida el  1967. De les restes d'aquest grup i altres nacionalistes va sorgir el 1973 el Front d'Alliberament Oromo (Oromo Liberation Front, OLF). 

El 1975 el Dergue, el govern militar comunista d'Etipia, va prometre l' autodeterminaci als pobles de l'estat. Per un temps va aconseguir un cert suport dels diferents grups tnics per aviat va incomplir les seves promesses i diversos grups van iniciar la lluita contra la junta militar; un d'aquestos grups era el Front Popular d'Alliberament del Tigre (FPLT) que va demanar una acci comuna al OLF, per aquest aleshores s'hi va negar; llavors el FPLT va organitzar un moviment armat oromo amb els presoners que havia fet d'aquesta tnia, que es va dir Organitzaci Democrtica del Poble Oromo (Oromo People's Democratic Organization, OPDO) de tendncia marxista, que desprs es van integrar amb altres grups al Ethiopian People's Revolutionary Democratic Front (EPRDF). 

El 1991 el OLF va participar al govern provisional de transici (del qual fou un dels tres fundadors), per el 1992 el OLF va anunciar que no participaria a les eleccions i  que es retirava del govern de transici. La Southern Ethiopian Peoples Democratic Coalition (una coalici de 10 partits fora del control del FPLT) va rebutjar els resultats electorals que van donar l'hegemonia al FPLT i a les seves organitzacions regionals satllits. Des llavors l'estat federat d'Ormia est governat per l'OPDO.

 Enllaos .
Estats d'Etipia: Informaci bsica- Oromia;
Mapa d'Ormia a UN-OCHA (PDF);
Govern estatal d'Ormia;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78212" title="Nitratina" nonfiltered="1019" processed="1017" dbindex="31102">

La nitratina o nitronatrita s un mineral de jaciments escasos. Es fon amb facilitat i s lleugerament higroscpic. Els cristalls de nitratina acostumen a formar romboedres.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78215" title="Pobles del Sud" nonfiltered="1020" processed="1018" dbindex="31104">

Pobles del Sud s una de les nou kililoch (regions tniques) del sud d'Etipia.

 Poblaci .
Les llenges ms parlades al territori sn  Sidamigna (18%), Guragigna (14.72%), Wolayitigna (11.53%), Hadiyigna (8.53%), Keffigna (5.22%), i Kembatigna (4.35%). 

Pobles tribals.
 Alaba;
 Dorze;
 Ghedeo;
 Gurage;
 Hadiya;
 Hammer;
 Kaffechio;
 Kembata;
 Mursi;
 Sidama;
 Silte;
 Surma;
 Walayta;

Presidents del Comit Executiu.
Abate Kisho (SEPDM) 1992 - 2001;
Vacant? 2001 ;
Hailemariam Desalegne 12 November 2001 - present;


Enllaos.
Mapa de Pobles del Sud a UN-OCHA (PDF);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78216" title="Stichtita" nonfiltered="1021" processed="1019" dbindex="31105">

El nom stichtita prov de Robert Sticht, director d'una societat minera. Trobem jaciments a Sudfrica, Canad i Tasmnia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78219" title="Mirabilita" nonfiltered="1022" processed="1020" dbindex="31106">

La mirabilita tamb s anomenada Sal de Glauber. Es fa servir per a la fabricaci de sosa, a la indstria del vidre i per a fer pintures. Els jaciments sn molt localitzats: Ischl (Hallstatt, ustria), Egipte i mar Caspi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78229" title="Benishangul-Gumaz" nonfiltered="1023" processed="1021" dbindex="31107">

Benishangul-Gumaz s una de les nou kililoch (regions tniques) d'Etipia.

 Poblaci .
La majoria dels habitants sn tnies sudaneses com els berta (26,7 %), gumuz (23,4 %), amhara (22,2 %), oromo (12,8 %), shinasha (7 %), mao, komo i altres.

Presidents del Comit Executiu .
Ateyb Ahmed 1990s - 1995;
Yaregal Aysheshum (B-GPDUF) Juliol 1995 - present;

Enllaos.
 Mapa de Benishangul-Gumaz a UN-OCHA (PDF);
 House of Federation Llista de Membres del Govern Oficial d'Etipia;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78230" title="Tschermigita" nonfiltered="1024" processed="1022" dbindex="31108">

El nom de Tschermigita prov de la localitat de  ermnky (Repblica Txeca). Soluble en aigua.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78239" title="Conflicte lingstic (invasi d'mbits lingstics)" nonfiltered="1025" processed="1023" dbindex="31109">
 


Conflicte lingstic s un terme de la sociolingstica que es refereix al moment en qu es produeix la invasi dels mbits d'una llengua per una altra, especialment en una situaci de desigualtat, que engega un procs de substituci lingstica.

Llus Vicent Aracil considera que el factor poltic s decisiu en el desenvolupament del conflicte lingstic, ja que "la politica domina o mediatitza, en una considerable mesura, les funcions lingstiques de la societat, aix com bona part de les funcions socials de la llengua". Pels mateixos motius, la normalitzaci lingstica tamb t com a element fonamental el poltic.

El conflicte lingstic trenca una situaci estable que pot ser b de normalitat lingstica, en qu una llengua ocupa tots els mbits d's a l'interior d'una societat, o b de diglssia, en qu dues llenges es reparteixen els mbits d's, i fa que una llengua esdevingui ms til perqu s'empra en ms mbits, en uns en exclusivitat i en els altres competint amb una altra grcies a aquesta exclusivitat.

 Llenges en contacte .
En els contactes entre llenges s important la qualitat dels mbits de comunicaci ocupats per cadascuna, per motius de prestigi. Partint de l'esquema d'una situaci de diglssia en qu es distingeix entre funcions altes i funcions baixes, no s indiferent per a una llengua ocupar-ne unes o les altres.

Quan una llengua ha estat marginada fins a les funcions baixes (llengua B), com en el cas del catal al s. XIX, la passa segent del procs de substituci lingistica, si no s'opta per la normalitzaci, ser la interrupci de la transmissi intergeneracional de la llengua amb el resultat de la nativitatzi de la llengua que abans era de transmissi noms escolar (A). En aquest moment, la llengua arraconada a les funcions baixes (B) ja tindr competncia tamb en els mbits relacionats amb aquestes funcions.

Encara que els parlants de la llengua B passin la llengua a la generaci segent, si es produeix una immigraci important de parlats de la llengua A, aquesta ocupar tamb els mbits informals, propis dels registres colloquials, i hi competir amb l'nica llengua que hi havia fins aleshores, per aix anomenada llengua B. Aleshores es pot interrompre tamb la transmissi intergeneracional de la llengua B.

Sigui quin sigui el cam d'arribada de la llengua A a les funcions de la llengua B en una situaci diglssica, el resultat ser que als mbits formals noms hi haur la llengua A i als informals n'hi haur dues: A i B, de manera que una servir per a totes les funcions i l'altra no. Aleshores la llengua B es trobar ms en perill.

 Estudis .
Han analitzat el conflicte lingstic i n'han desenvolupat el concepte els sociolingistes  Llus Vicent Aracil i Rafael Ninyoles. El primer a emprar el terme, a l'poca precientfica i referit a la lluita per uns mateixos mbits d's fou Francesc Carreras i Candi a la seva obra Geografa general del Reino de Valencia.

 El cas catal .
En el cas del catal, es passa d'una situaci de normalitat, amb el catal com a llengua de les funcions altes (A) i de les baixes (B), a una situaci de diglssia, per motius poltics, amb l'espanyol com a llengua A i el catal com llengua B. Ms envant, tant per deserci lingstica d'una part de la classe alta dels Pasos Catalans com per immigraci de gent de llengua espanyola, l'espanyol esdevingu tamb llengua B. Les funcions de l'espanyol (A B) contenien i ultrapassaven, doncs, les del catal (B). La situaci ha esdevingut complexa i el futur incert amb els amb avanos i els retrocessos del procs de normalitzaci comenat a la Renaixena, relacionats amb les relacions entre els Pasos Catalans i Espanya, i un dels seus aspectes, la immigraci, primer de llengua espanyola i ara de moltes altres llenges.

 Vegeu tamb .
Conflicte lingstic;
Interferncia lingstica;
Persecuci del catal;
Defensa del castell;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78240" title="Suderhold" nonfiltered="1026" processed="1024" dbindex="31110">
Suderhold s un regne ogre de l'univers fictici de Dragonlance situat al Lmit de la Glacera. Hi viu la massa ms grossa d'ogres coneguda de tot Krynn i potser el doble d'humans en qualitat d'esclaus. A Dracoheim hi ha tamb una important massa de Aghars.

s l'nic lloc de Krynn on els ogres no viuen com a una raa decadent des que els humans es varen convertir en la raa dominant d'Ansalon.

Geografia.
Els reis de Suderhold sempre s'han ventat de ser els amos de tot el Lmit de la Glacera, per no s aix. Els territoris humans estan fora del seu control, sobre tot les ciutats dels muntanyencs. Els thanoi tamb ocupen el seu propi territori, tot i que aquests tenen certes relacions de vasallatge cap al rei de Suderhold.

La capital s Winterheim, situat a la riba del Mar de l's Blanc. Cap a l'oest del Lmit de la Glacera, ms enll del Mar de l's Blanc, hi ha l'illa de Dracoheim de poseci del regne. Se sap que hi ha diverses baronies que tamb rendeixen vasallatge, per noms transcendeix l'existncia de Glaciarheim, situat en el Mar de Neu, ms enll del Mur de Gel.

El regne posseeix les muntanyes ms altes conegudes d'Ansalon i el Lmit de la Glacera.

Histria.
El regne es va crear uns 5.477 abans del Cataclisme quan el rei Barkon I hi va dur una gran flota des d'Ansalon emps per inspiraci divina que li indicava que haver alliberat esclaus era de fet una heretgia que acabaria duent al declivi de la civilitzaci ogra. Durant gaireb 5.000 anys va esdevenir l'nic gran regne ogre i l'nic lloc on aquest aantiga civilitzaci no estava en franca decadncia.

Uns sis-cents anys abans del Cataclisme, hi va haver una gran revolta d'esclaus a dins de Winterheim. Com a resultat es varen alliberar i es varen establir prsperes relacions comercials i diplomtiques benedes pels dus Chislev, Zivilyn i Sargonnas amb les civilitzacions humanes del Lmit del Glaciar i fins i tot amb Ansalon via martima amb regnes com Istar.

El regne va desaparixer del tot sense deixar rastre en el Primer Cataclisme, quan la muntanya de foc llanada a Krynn va sacsejar tot el Lmit del Glaciar fent avanar cents de quilmetres el gel i sepultant l'existncia del Mar de l's Blanc. Va morir quasi la totalitat de la poblaci.

Reis de Suderhold.
Els habitants de Suderhold tenen el registre sencer dels reis que han conservat ininterrompudament. Fan servir la seva prpia cronologia que comena amb el regne, l'inici del qual se situa cap el 5.500 abans del Primer Cataclisme. Seguidament una llista dels que han transcendit en els llibres.

Dinastia Barkon.
Barkon I, 0 - 63;
Barkon II, 63 - 91;
Barkon III 91 - 174;

Dinastia Ullals de Gel.
Garren Ullals de Gel 150 - 212;
...
Ullals de Gel VII 503 - 571;
... 2000 anys de la dinastia d'Ullals de Gel

Dinasties Intermitges.
Dinastia Caabalenes;
Dinastia Corona d'Or;
Dinastia Segadors d'Homes;
Rei Dracomaster;
Dinastia Senyors del Glaciar;

Dinastia Bane.
Grimword Bane 4370 - 4426;
Grimstoke Bane 4426 - 4502;
...
Grimsea Bane ? - 4875;
Grimtruth Bane 4875 - ?
Grimwar Bane;
... 600 anys de llinatge semi-ogre


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78244" title="Aurora" nonfiltered="1027" processed="1025" dbindex="31111">

Astronomia: una aurora polar s un fenomen llumins que t llocs a les zones polars dels planetes. S'anomena:
Aurora boreal, quan t lloc a la zona polar nord.
Aurora austral, quan t lloc a la zona polar sud.

Geografia:
Aurora (Colorado), ciutat de l'estat de Colorado (EUA), a l'aglomeraci urbana de Denver;
Provncia d'Aurora, provncia de les Filipines, a l'illa de Luzon;

Personatges:
Aurora Bertrana (1892-1974), escriptora catalana;
Aurora Snow (1981-), actriu nord-americana;

Mitologia;
Aurora (mitologia);

D'altres;
El Creuer Aurora, vaixell mtic de la Revoluci d'Octubre;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78247" title="Fauvisme" nonfiltered="1028" processed="1026" dbindex="31112">
El fauvisme s un moviment pictric expressionista de principis de segle XX sorgit a Pars durant un breu perode (1904-1907), entorn als artistes Henri Matisse, Andr Derain i Maurice Vlamink. Tamb foren fauvistes Braque, Friesz, Rouault, Marquet, Dufy i van Dongen. El nom els fou donat (pejorativament) per Louis Vauxcelles en la crtica que va fer del Sal de Tardor de 1905. En francs, "Fauves" vol dir "bsties salvatges".

Com a moviment expressionista, aparegu cronolgicament parallel a l'expressionisme alemany, amb una base de protesta oposada al positivisme, al naturalisme i a l'impressionisme. Les seves principals influncies vnen de Paul Gauguin i de les idees de Zola, Nietzsche, Stirner i Huysmans.

El Fauvisme, liderat per Henri Matisse (1869-1954), sorg en oposici a la rgida metodologia del Neoimpressionisme de Georges Seurat i Paul Signac, i al to de felicitat i lleugeresa propi dels impressionistes; tamb s'oposaven a l'ornamentalisme del Modernisme (Art Nouveau) i a l'evasi espiritualista del Simbolisme. Aviat es convert en el grup ms experimental de Pars en proclamar la llibertat d'expressi a travs dels colors purs, l'exageraci del dibuix i les perspectives forades.

Malgrat concebien l'activitat artstica com a un impuls vital, el punt de partida fou la resoluci de problemes purament plstics, com l's del color en una funci plstica i constructiva al mateix temps. El mestre del grup fou Gustave Moreau, a l'escola del qual estudiaren Matisse i Rouault, Marquet, Manguin, Camoin i Puy. Moureau no ensenyava cap doctrina, sin que obligava els seus alumnes a pintar amb independncia i amb la tcnica ms adequada al seu temperament. De l'obra de Gauguin n'aprengueren la llibertat en l's del color, que portaren a l'extrem (els colors com cartutxos de dinamita, com ho diria Derain), aix com l'alliberament del temperament i l'instint personal. Tamb admiraren la capacitat de sntesi i el sentit decoratiu de l'obra de Gauguin. Per als fauvistes el quadre havia de ser expressi i en comptes de composici i ordre.

El 1904 Matisse pint "Luxe, Calma i Voluptuositat", considerada l'obra sntesi del postimpressionisme, manipulat en un exercici personal, i virtualment un manifest del que seria el fauvisme poc desprs. La utilitzaci subjectiva del color i la simplificaci del dibuix sorprengueren tothom quan fou exposada al Sal dels Independents el 1905. Derain se sent immediatament influt i comen a pintar emprant noms la lnia i el color. El seu desinters per l'acabat i els seus colors cridaners li van causar el despreci de la crtica quan expos els seus paisatges, pintats a Cotlliure, al Sal de Tardor de 1906. All tamb s'hi exposaren el "Retrat de la Sra. Matisse" de Matisse, que fou interpretat com una caricatura de la feminitat i com una excentricitat. La repulsa de la crtica convert els fauvistes en el grup ms avanat de Pars.

Matisse ja pintava de forma "fauve" incls abans de 1900; les seves influncies en aquesta poca foren Pissarro i sobretot Czanne; d'aquest ltim aprengu que l'estructura d'un quadre venia donada per les relacions entre els colors que el composen; no obstant, no accept la teoria del puntillisme perqu destrua la integritat del color. Seguint Czanne, volia emprar els colors en la seva plenitud i mantenint-ne la seva puresa. Per altra banda, mantenia que la pintura havia de ser expressiva i no tan sols un reflex de sensacions passatgeres com havia estat l'impressionisme.

El 1908 public les seves idees en un article titulat Notes d'un Pintor on deia:

...el que persegueixo es l'expressi..no puc distingir entre els meus sentiments i la manera d'expressar-los..La composici s l'art d'arreglar de forma decorativa els elements de qu disposa el pintor per a expressar els seus sentiments...

Refusava, no obstant, la immediatesa, car l'obra havia de sorgir de la ment de l'artista amb carcter i contingut. En el cas de Matisse, aquest carcter era fonamentalment ser, en oposici a d'altres actituds expressionistes. Es aqu on es troba la diferncia entre l'expressionisme francs i l'alemany, que presentava les coses d'una forma molt ms crua. Matisse volia fer un art, segons les seves prpies paraules, "que sigui pur i ser, que no presenti temes depriments i que serveixi a tot tipus d'espectador com un descans de la fatiga intellectual". Matisse trob la serenitat en les cermiques gregues i en els gravats japonesos. Practic tamb l'escultura partint d'Rodin i rebent classes de Bourdelle.

Maurice Vlamink era un anarquista convenut i collabor entorn al 1898 en els diaris Libertaire i Anarchie; era menys metdic i pacient que els seus companys i el seu esperit compulsiu estava en consonncia amb Van Gogh, per l'obra del qual sentia una profunda atracci. Ali a qualsevol teoria, provava de pintar com un primitiu, transmetent, segons les seves paraules, el que veia de forma instintiva i sense mtode. Sn caracterstiques de la seva obra les lnies d'impacte i els colors vibrants. Amb el temps abandon els colors fauves i la seva paleta es fu ms ombrvola, els seus paisatges ms srdids i el seu carcter pessimista.

Tot el grup se sent influenciat per l'escultura africana, molt especialment Vlamink, que sostenia ser el seu descobridor a Pars.

Els fauvistes mai formaren un grup coherent i malgrat els seus xits conjunts foren evolucionant per camins diversos. El grup entr en crisi el 1907, amb l'aparici de "Les Senyoretes d'Aviny" de Picasso.

A Hispanoamrica, la influncia dels moviments vanguardistes se sent noms a partir dels anys 1920; el fauvisme concretament fou decisiu en el desenvolupament dels brasilers Anita Malfatti, Emiliano Cavalcanti i Vicente do Rego. Tots ells acaben practicant una mescla d'expressionisme i cubisme.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78249" title="Aluminita" nonfiltered="1029" processed="1027" dbindex="31113">

L'aluminita s un mineral de la classe dels sulfats. s soluble en HCl i s'adhereix a la llengua.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78250" title="Alungen" nonfiltered="1030" processed="1028" dbindex="31114">

L'Alungen (del llat alumen, alumbre, i del grec genos, origen) s un sulfat molt semblant a l'alunita, tot i que aquest darrer no s soluble a l'aigua.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78251" title="Halotriquita" nonfiltered="1031" processed="1029" dbindex="31115">

La halotriquita (del grec hals, sal, i thrix, cabell) s un sulfat de cristalls amb forma d'agulles o prismes. Es disgrega a l'aire lliure.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78252" title="Pickeringita" nonfiltered="1032" processed="1030" dbindex="31116">


Mineral de la classe dels sulfats semblant a la halotriquita. Es disgrega progressivament amb l'aire i perd aigua quan s'escalfa.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78254" title="Periquito (desambiguaci)" nonfiltered="1033" processed="1031" dbindex="31117">

Zoologia: Tipus d'ocell. Vegeu Periquito.
Esport: Nom amb que es coneix els afeccionats del RCD Espanyol. Vegeu Periquito (esport).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78255" title="Periquito (esport)" nonfiltered="1034" processed="1032" dbindex="31118">
Periquitos s el sobrenom que reben els seguidors del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, el primer club de futbol ms ignorant del mn.

 Origen del nom .
Hi ha diverses versions de la procedncia del nom; fins fa poc molta gent encara pensava que venia de les antigues samarretes del club que havien estat grogues, o tamb de l aspecte clid i tropical de "la Manigua", que era com es coneixia la zona de l'Estadi de Sarri, i com que estava poblada per palmeres hi podien viure periquitos.

Per la procedncia ms creble, i aquella que el club considera com a ms versemblant, s que el mot de "periquitos" el va treure el gran humorista catal Valent Castanys (1898-1965) mitjanant els acudits que publicava al setmanari humorstic-esportiu "El Xut" (1922-1936); ja que, cap els anys 20, Castanys satiritzava el petit nombre de socis de l'Espanyol representant-los com a "quatre gats negres". Aquests mateixos anys, Pat Sullivan va crear el primer gat antropomrfic del cine, "Felix the cat", i arriben les seves versions al nostre pas cap al 1929 per amb el nom del "gat perico" o "gat periquito", segurament degut a qu, amb la introducci del cine sonor, destacava la seva caracterstica d'animal parlant. I s a partir d aqu, quan els quatre gats habituals - es veu que aquest fenomen no s exclusiu d aquesta poca - dels acudits passen a ser els quatre gats "pericos" o "periquitos".

Durant el 75 aniversari del Club (any 1975), ja es va fer un logotip on ja hi apareixia un perico (la histria dels gats estava quasi oblidada), i ms endavant han anat sorgint diverses versions de pericos, sobretot en els logotips o escuts de diverses penyes; fins que ja fa uns anys, la directiva va decidir, explotar la imatge simptica del periquito creant finalment la mascota oficial del club, en "Pericu". 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78257" title="Lod" nonfiltered="1035" processed="1033" dbindex="31119">

Lod es una ciutat d'Israel a la costa, 16 km al sud de Tel Aviv amb uns 65.000 habitants, dels quals uns 8000 son rabs.

 Histria .

Lod es l'antiga Lydda, una ciutat de Judea, que va pertnyer al cananeus (el 1465 aC es a la llista de les ciutat de Canaan feta pel fara Tuthmosis III), que va passar al jueus i va quedar al territori de la tribu Benjam, a la plana de Sharon.

La Bblia diu que fou fundada per Shamed, descendent de Benjam, i la tribu la va restaurar (junt amb Ono i Hadid) desprs de la captivitat de Babilnia.

Durant el perode selucida va quedar fora de Judea fins que Demetri II Nictor (147 aC-138 aC i 129 aC-126 aC) la va separar de Samria i la va donar a Jonatan Asmoneu el 145 aC, esdevenint una toparquia de Judea.

Va passar a Roma amb la resta de Judea i Juli Csar va concedir drets als jueus de la ciutat. Fou una ciutat relativament gran, per contada com vila. El 43 aC el governador de Sria Cassius va vendre als seus habitants com esclaus, i un altre governador, Quadratus, en temps del emperador Claudi, va executar alguns jueus. Fou incendiada per Cestius Gallus en el seu cam cap a Jerusalem l'any 65, i seguidament (66) l'esseni Joan va assolir el comandament durant la segona guerra jueva fins que Vespasi la va ocupar el 68. Desprs de la guerra de Bar Kokhba (132-135) l'entorn agrcola va quedar malms i part de la poblaci va marxar per encara van quedar molts jueus.

El 200 l'emperador Septimi Sever va establir una colnia romana anomenada Dispolis (Colonia Lucia Septimia Severa Diospolis) amb els territoris de Lydda i Thamna, per els locals van continuar anomenant-la Lydda. La ciutat va participar a la rebelli contra l'emperador Gal el 251 i fou castigada al no reeixir la revolta. La ciutat i el seu territori es van empobrir i els samaritans van passar a ser majoritaris.

Les comunitats cristianes van crixer i al segle IV tenia un bisbe i el 415 es va celebrar a la ciutat un snode de bisbes palestins en el que l'heresiarca Pelagius es va penedir per obtenir l'aixecament del crrec d'heretgia. Justini hi va construir una esglsia. 

La llegenda hi fa nixer a sant Jordi, i per aix a l'edat mitjana es va dir Georgipolis i va estar agrupada a Ramlah (uns 3 km al sud), nom amb el que l'identificaren els croats que la van dominar des el 1099, tot i que el nom Lydda no es va perdre. Destruda per Salad el 1191 va ser restaurada per Ricard Cor de Lle, i aviat abandonada.

El 1221 fou saquejada pels mongols. Els mamelucs la van fer servir de cantera per la construcci de la mesquita de Al-Shodr (Jordi), el mateix Sant Jordi dels musulmans. Va esdevenir un llogaret sense importncia.

Va pertnyer durant segles al imperi otom, sota el qual, el 1870, la comunitat grega ortodoxa va comprar les restes de l'esglsia i en va construir una nova. El 1918 va ser ocupada pels britnics que en van obtenir el mandat de la societat de nacions, i en aquesta poca es va convertir en quarter del exercit britnic amb estaci ferroviria i un aerdrom (construit el 1936). 

Abandonada per la majoria dels habitants rabs el 1948 fou repoblada per jueus. L'aeroport es va convertir  en l'aeroport de Lod (1948)  que va esdevenir internacional l'any segent, i mes tard reanomenat Aeroport internacional Ben-Gurion (1975), del nom del primer cap de govern israelita.

El 1972 l'exrcit roig japons va fer una matana al aeroport de Lod de 28 passatgers, en nom del Front Popular d'Alliberament de Palestina dirigit per Georges Habash, que de nen fou un refugiat de Lod.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78259" title="Dipaia" nonfiltered="1036" processed="1034" dbindex="31120">
Dipaia (llat Diapea) fou una ciutat d'Arcdia al districte de Menlia, a la vora del riu Helisson.

Fou el lloc d'una batalla entre espartans i arcadis (excepte els de Mantinea que eren aliats d'Esparta) en algun moment entre el 479 aC i el 464 aC. La ciutat fou buidada i els seus habitants installats a Megalpolis quant es va fundar aquesta ciutat.

Es possible que correspongui a la actual Davia que altres identifiquen com Menalos.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78260" title="Dion" nonfiltered="1037" processed="1035" dbindex="31121">
Dion (llat Dium) fou una ciutat de l'antiga Macednia a la part sud. Se sap que tenia un temple al Zeus olmpic i s'hi van celebrar els jocs d'Olmpia instituts pel rei Arquelau.

Atacada pels etolis dirigits per Skopas, fou arrasada, fet que Filip V de Macednia va venjar amb un atac a la capital etlia.  La ciutat fou reconstruda. El 169 aC era una posici de Perseu que la va abandonar a l'arribada del cnsol Q. Marcius Philippus, que noms va ser a la ciutat per molt poc temps i Perseu la va tornar a ocupar i va restaurar les muralles destrudes pels romans.

Sota domini rom fou colnia romana.

s l'actual Malathra i s'han trobat les restes d'un teatre i un estadi entre altres menors. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78261" title="Els Meteors" nonfiltered="1038" processed="1036" dbindex="31122">


Els Meteors (en grec        , Metora) sn un conjunt de penyals coronats per monestirs ortodoxos situats a Grcia, prop de la vila de Kalambaka, a la plana de Tesslia vora el riu Peneu. El nom prov del grec ta metora monastria (                     ), "els monestirs penjats". 

Classificats dins la llista del Patrimoni de la Humanitat per la Unesco des del 1988, es tracta d'unes construccions religioses que pengen, situades al capdamunt d'unes impressionants masses rocoses grises de conglomerat, esculpides per l'erosi, que fan pensar en les roques de Montserrat. 

Geologia.
Segons les antigues tradicions, sn roques que el cel va enviar a la terra perqu els ascetes tinguessin un lloc on retirar-se per a la pregria.

On ara hi ha situades aquestes imposants masses de roca hi havia, fa centenars de milers d'anys, un gran riu que desembocava a la mar de Tesslia. Quan el riu va trobar una eixida per la mar Egea, aquest masss, sota l acci dels fenmens atmosfrics i dels terratrmols, es va esfondrar i va donar lloc a aquest estrany paisatge. 

Histria.


Els primers monjos que van habitar els estimballs dels Meteors (al segle XI) vivien en ermites dins de coves. Els primers monestirs daten del segle XIV. Es van construir com a recer per refugiar-se dels turcs i els albanesos. Antigament noms s'hi podia accedir mitjanant llargues cordes amb una cistella o una xarxa al final, amb qu eren hissades les persones o les vitualles fins als monestirs. No fou fins als anys 20 del segle passat que es van tallar graons a les roques, accessibles des de ponts precaris situats a la roca massissa de ms a la vora. Es fa difcil, doncs, d'imaginar com es van poder portar fins all dalt els primers elements constructius. 

Atanasi, foragitat del mont Athos, va fundar el Gran Meteor amb bona part dels seus fidels, i el seu exemple fou seguit per altres comunitats (fins a dues dotzenes en el moment de mxim apogeu, al segle XV) que van ocupar els penyals.

Un bon nombre de monestirs foren destruts o ensorrats durant la Segona Guerra Mundial per les tropes alemanyes, ja que s'hi refugiaven molts resistents grecs. 

Avui dia noms estan en funcionament sis d'aquests monestirs, habitats per comunitats de monjos o monges i visitats per un gran nombre de turistes, de manera que actualment serveixen essencialment com a museus. Sn els segents:

 Sant Nicolau (              , gios Niklaos);
 Roussnou (        );
 Varlaam (       );
 el Gran Meteor (              , Meglo Metoro), o monestir de la Transfiguraci (                  , Mon Metamorfseos);
 la Santssima Trinitat (           , gia Triada);
 Sant Esteve (              , gios Stfanos);

Anecdotari.
El monestir de la Santssima Trinitat va servir com a decorat per al film Noms per als teus ulls (For Your Eyes Only), de la srie de James Bond, dirigit per John Glen el 1981.

Enllaos externs.

  Pgina local amb informaci sobre els monestirs i la contrada.
   Pgina de Kalambaka amb un extens apartat dedicat als monestirs, la seva histria, fotografies, etc.
 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78263" title="Divodorum" nonfiltered="1039" processed="1037" dbindex="31123">
Divodorum fou el nom clssic de la ciutat de Metz, i capital dels mediomtrics. De la corrupci del darrer nom a Mettis, va derivar el nom Metz al segle V. En aquest moment es esmentada a Notitia Imperium com metrpoli de la provncia de Blgica primera (Belgica Prima). El nom vol dir "turns sagrats" (celta div = deu), pero altres interpreten l'arrel "di", com a doble, perqu era a la uni del Mosela i el Seille.

L'any 70 fou seu d'una matana quant els soldats de Vitelli, que havien estat rebuts a la ciutat de manera amigable, sense cap motiu conegut van comenar a matar als habitants, i van provocar uns quatre mil morts.

Juli l'Apstata desprs de la seva victria sobre els alamans a Estrasburg va enviar el bot a la ciutat per posar-lo en seguretat.

Fou destruda pels huns a mitjans del segle V (vers 451), per es va recuperar i fou capital del regne d'Austrsia.

A Metz no s'han trobar gaireb restes romanes per si a les rodalies: a Sablon un amfiteatre (potser mes gran que el de Nimes), una naumquia i uns banys. A Gorze i Jouy un aqeducte.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78268" title="Doberos" nonfiltered="1040" processed="1038" dbindex="31124">
Doberos (llat Doberus) fou una ciutat de Penia a l'antiga Macednia.

Sitalces de Trcia va arribar a aquesta ciutat desprs de creuar el Cercine i all se li van unir molts voluntaris.

Era probablement propera a l'actual Doghirn.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78269" title="Doberes" nonfiltered="1041" processed="1039" dbindex="31125">
Els doberes o dobers (llat doberes, excepte Plini que els esmenta com doberi) foren un poble de Trcia esmentat per Herdot que habitava el territori al nord del mont Pangeum a la regi del llac Prasias, juntament amb els peoples. La situaci d'aquest poble seria al est del riu Estrim. Probablement la ciutat de Domeros a la Via Egntia era una ciutat d'aquest poble, potser la seva capital.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78271" title="Dobunis" nonfiltered="1042" processed="1040" dbindex="31127">
Els dobunis (en llat Dobuni) foren un poble de Britnia esmentat per Claudi Ptolemeu dues vegades: la primera com a vens orientals dels silurs, on diu que la seva capital era Corineum (Cirencester);  la segona diu que vivien al nord dels belgues i que una de les seves ciutats era Hot Springs (Hudata Therma), s a dir el  Gloucestershire. Probablement sn el mateix poble que els Bodunis esmentats per Di Casi.
 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78273" title="Dodecascoenus" nonfiltered="1043" processed="1041" dbindex="31128">
Dodecascoenus o Dodecaschoenus, grec Ddekaschoinos, fou un districte del sud d'Egipte que prenia el seu nom de tenir XII schoinoi. La frontera nord era a Filae i la del sud a Pscelcis (Dakkeh). Els romans  van unir el districte a la prefectura de l'Alt Egipte.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78275" title="Dodona" nonfiltered="1044" processed="1042" dbindex="31129">

Dodona o Dodon fou una ciutat de l'Epir a Thesprtia amb un oracle de Zeus que era el mes antic de Grcia. Degut a la seva gran distancia del nucli grec fou substitut a partir del segle VII aC per Delfos, per va romandre com un dels tres oracles mes important dels mon grec (els altres eren Delfos i Zeus Ammon a Lbia).

Un altra ciutat anomenada Dodona era al districte de  a Tesslia, prop del Mont Olimp, coneguda tamb com Bodona. Es suposa que Dodona d'Epir pogu ser una colnia de Dodona de Tesslia.

L'origen del oracle no es coneix amb seguretat per fou instaurat pels selis, una tribu dels tesprotis o thesprotis, desprs del segle XIX aC i abans del XIV aC;  ja era fams en temps d'Homer, i Ulisses el va consultar. Herdot li dona origen egipci, per aix segurament es poc acurat.  En el seu temps l'oracle era interpretat per tres dones velles (Sfocles diu quye eren dues) anomenades Peliades.

A partir del segle VII aC amb l'auge de Delfos, l'oracle fou consultat principalment per les tribus d'etolis, acarnanis i epirotes. Tot i aix el rei Cressos de Ldia el va consultar i fou molt reverenciat arreu. Cicer diu que els espartans el consultaven alternativament amb Delfos. Tamb fou consultat pels atenencs. Amb el domini del reis molossos sobre l'Epir l'oracle va crixer en importncia. El 219 aC els etolis dirigits per Dorimac, en guerra contra Filip V de Macednia, van assolar Epir i van arrasar Dodona. Es va recuperar amb molta dificultat sense tornar mai al seu nivell anterior
L'oracle va ser destrut pels romans el 167 aC per la ciutat va subsistir sota Roma i el temple va tenir altres funcions.

El 385 la seva activitat fou aturada per Teodosi. Fou seu d'un bisbe al segle IV i la zona del temple fou edificada amb esglsies cristianes. El darrer bisbes esmentat es del any 516. Hierocles encara esmenta la ciutat al segle VI.

Del temple de Dodona no han quedat descripcions. El temple es devia construir vers el segle IV aC; s esmentat per Polibi quant diu que fou destrut pels etolis el 219 aC, i parla de les esteles i columnates, de les ofrenes i dedicatries, i de la casa sagrada. Lhieron devia estar fora de les muralles junt amb altres edificacions. Molts presents eren dels beocis.

L'antiga Dodona se situada a 22 km al sud de Janina, en una estreta vall entre les muntanyes Tomaros i Manoliassa. Fou excavada per N. Karapanos el 1873-1875 i desprs el 1913 per la societat arqueolgica sota la direcci de G. Soteriades fins el 1921. Les excavacions es van reprendre el 1929 i fins el 1932. Excavacions sistemtiques es van iniciar els anys 50 sota direcci de D. Evanglides i S. Dakaris i a la mort del primer sota la direcci en solitari del segon. El 1981 va agafar les excavacions la societat arqueolgica amb el suport de la universitat de Janina. 

S'han trobat el teatre (per 18000 persones, amb auditori, orquestra, i prosceni, construt al segle III aC sota Pirros, destrut al 219 aC i reconstrut per destrut altre cop pels romans el 167 aC), el estadi (del segle III aC), la casa sagrada (20,80 x 19,20 metres, construda al segle IV aC i restaurada al segles III i II aC), el Bouleuterion (43,60 x 32,35 metres, construt al segle III aC, destrut i per dues vegades reconstrut desprs del 219 aC i del 167 aC; la darrera reparaci fou en temps d'August i va estar en us fins al final del segle I aC) i l'Acrpoli (segle IV aC, amb muralla de forma poligonal de 750 metres, reforada per torres i amb tres portes principals, i una cisterna excavada a la roca), i el prytaneum (rectangular 17,30 x 10,570 metres, construt al segle IV aC, que es la primera estructura del temple desprs de la casa sagrada, i que fou la residencia del sacerdot de Zeus i pels caps de la Lliga de Molssia o dels Molossos i fou destrut pels etolis el  219 aC). 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78276" title="Dolions" nonfiltered="1045" processed="1043" dbindex="31130">
Dolions fou el poble que vivia el entorn de Czic. Esteve Bizant els anomena com Doliones i Hecateus com Dolionis (Dolionii). Vivien entre els rius Asepos i Rhindacos i el llac Dascylitis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78277" title="Dolomene" nonfiltered="1046" processed="1044" dbindex="31131">
Dolomene fou un districte del perode selucida i rom a la regi d'Assria a la zona de la capital Niniveh



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78278" title="Dolonques" nonfiltered="1047" processed="1045" dbindex="31132">
Els dolonques o doloncs (llat doloncae o dolonci) foren una tribu trcia, dins del grup dels bitinis.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78279" title="Donoussa" nonfiltered="1048" processed="1046" dbindex="31133">
Donoussa s una illa de les Cclades, propera a Naxos. s al nord d'Amorgs i a l'est de Naxos. T 13 km i noms 110 habitants. L'altura mxima s el Papas, de 383 metres. 

Hi ha cinc llogarets a l'illa: Stavros al sud-oest, port principal i capital; Kaloritissa, al nord-est; Mersini al sud-est; Mesaria al sud, allunyada de la costa, a la carretera entre Mersini i Stavros; i Troulos (Limni). Te algunes bones platges especialment a Limni, al oest, i a Livadi, Kerdos (o Kedros) i Fiikio, al sud.

Al nor-oest hi ha algunes coves com Toihos (Spilia Toixou) amb restes del establiments geomtrics antics de la cultura cicldica, propera a la punta Aspos Kavos (Aspron) i al oest de la badia de Xilombatis (la mes gran de l'illa). En general l'illa es plena de coves.

La punta nord-est es diu Fanari, la sud es diu Glaros,  i la punta est es diu Okospilia. Hi ha tres esglsies: Timio Stavros (Santa Creu) i Panagias (Verge Maria) a la capital, i Agios Ioannis (Sant Joan). Les illes principals de la rodalia sn el grup de Melantioi, Skoulonisi i Moshonas (al est) i les illes Makares, amb Megalo Nisi, Agios Paraskevi i Stroggili al oest. 

Els romans l'anomenaren Donoussa i abans Donusa o Donysa. El seu nom deriva de ser, d'acord a la llegenda (esmentada per Esteve Bizant), l'illa on Dions va portar a Ariadna des Naxos quant era perseguida pel seu pare Minos, si ve segurament es una confusi pel nom de l'illa amb el deu Dions.

Dions diu que l'illa pertanyia a Rodes. Sota els romans fou lloc de desterrament. Al llarg de l'historia fou utilitzada com a base de pirates (s'ha trobat una inscripci rab a una pedra) per mai va patir una ocupaci permanent, ni tan sols dels turcs, italians o alemanys.  Quant fou evacuada pels turcs no fou ocupada per les autoritats gregues sin que s'hi van establir gent que venia d'Amorgs sota l'autoritat del monestir de Hozoviotissa d'Amorgs; el monestir va deixar les terres als camperols a canvi d'un cens en productes de la terra, per mes tard les terres van passar als seus cultivadors.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78283" title="Dor" nonfiltered="1049" processed="1047" dbindex="31134">
Dor fou una ciutat de Palestina al territori de la tribu de Manasss, a uns 30 km al sud de Haifa a la costa mediterrnia.

Estava poblada per cananeus que van poder romandre a la ciutat desprs de la conquesta jueva. Va pertnyer desprs a Sid. Fou una fortalesa que Antoc VIII Grypos (125 aC-96 aC) va defensar contra Antoc IX Cyzicenos (114 aC-94 aC). Era a uns 15 km de Cesarea. Els grecs i romans la van anomenar Dorus o Dora. En temps de sant Jernim aquest la descriu com una ciutat en runes.

Fou la moderna Tantura. Durant la guerra araboisraeliana de 1948, a finals de maig, l'exrcit israeli hi dugu a terme una massacre dels habitants rabs de la localitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78285" title="Doracium" nonfiltered="1050" processed="1048" dbindex="31136">
Doracium (grec Dorkion) fou una ciutat d'Illria que segons Hierocles fou capital de la provncia Praevalitana. Com que se sap que la capital d'aquesta provncia fou Scodra (moderna Scutari o Shkoder)  s'ha proposat identificar-la amb Dioclea, si b el ms probable s que fos la primera capital, desprs canviada a Scodra.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78286" title="Drida" nonfiltered="1051" processed="1049" dbindex="31137">
Drida (llat i grec Doris) fou un districte muntanys de Grcia central, rodejat per Etlia (al oest), Tesslia (al nord), Lcrida Ozlia (al sud) i Fcida (al est), situada entre les muntanyes Oeta i Parnassos. Estava format per la vall del riu Pindos (avui Apostoli), tributari del Cefs prop del seu naixement. Drida separava el districte de Malis de la Fcida, i contenia l'anomenada tetrpolis drica, quatre ciutats de poblaci dria: Erineos, Boion, Cytinion i Pindos. La primera (llat Erineum) era la mes important i va portar tamb el nom de Dorion. Cytinion (Cytinium)  era al pas de muntanya entre Amfisa (a la Lcrida Ozlia) i Drida.

El doris es van estendre a altres llocs i Estrab diu i havia sis ciutats dries a la Grcia Central: Erineos, Cytinion, Boion, Lilaea, Carfea i Dryope. De Lilaea se sap que ja era una ciutat dria durant la invasi de Xerxes II de Prsia. De Carfea es suposa que es la mateixa ciutat que Scarfea, prop de les Termpiles; Dryope no es probablement una ciutat sin el districte dels Driops o Driopes.  Scylax esmenta la ciutat de Limodorieis, entre el mont Oeta i la mar; Hecateos esmenta a Amfanes o Amfanea; i Livi esmenta a Tritonon i Drymea.

El doris van ocupar el territori de Drida del que van expulsar als driops. El doris del Pelopons, com Esparta, consideraven la regi com la seva ptria d'origen o metrpolis, i de vegades li van enviar ajut quant lluitaren contra els fcids i altres vens.

El nom de Drida derivaria de Doros (Dorus) el fill d'Hellena. Herdot diu que abans vivien al districte de Phthiotis a Tesslia i es van traslladar al districte de Histiaeotis al peu del Olimp, d'eon foren expulsats pels cadmis i llavors van anar a la regi del Pindos. I de alli a Driopis, des on la major part va passar al Pelopons. 

El districte de Drida a la Grcia central es va sotmetre a Xerxes quant van passar les Termpiles i les ciutats no foren destrudes. Mes tard van ser aliats d'Esparta en la lluita contra els vens focis. Fou ocupada al segle III aC per la Lliga Etlia i desprs per Macednia i les ciutats o es van destruir o es van despoblar i eren insignificants en temps d'Estrab. Plini encara esmenta les ciutat de Drida.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78288" title="Doris" nonfiltered="1052" processed="1050" dbindex="31138">

Mitologia: Doris (mitologia) era filla d'Oce i Tetis, esposa de Nereu i mare de cinc filles anomenades les Nereides.
Geografia histrica: els Doris eren un poble antic de Grcia, vegeu Dori.
Astronomia: asteroide anomenat 48 Doris descobert per H. Goldschmidt el 19 de setembre de 1857.
Biografies: Doris d'Israel, dona d'Herodes el Gran i mare d'Antpater.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78289" title="Dori" nonfiltered="1053" processed="1051" dbindex="31139">


Dori (femeni dria; plural: doris, dries; adjectiu: dric, drica; drics, driques) foren un poble indoeuropeu que va envair Grcia el segle XII aC imposant-se als aqueus. Tot i que la llegenda els feia descendir d'Hrcules i assegurava que tornaven a la seva ptria, les excavacions arqueolgiques han descobert que al segon millenni eren establerts a la conca del Morava. 

La invasi drica es va iniciar a Tesslia, per d'all van seguir avanant cap el sud i es van apoderar de bona part del Pelopons, on van destruir la civilitzaci micnica, i del qual els aqueus noms en van conservar una part. Seguidament van destruir la civilitzaci minoica a Creta; tamb es van estendre a Rodes i altres illes. Fins el segle IX aC, un regim de tipus feudal es va establir a l'entorn d'Argos i Esparta. La senyoria drica d'Argos es va estendre per Megara, Corint, Sici i Egina. En canvi, Esparta va imposar sobre les terres conquerides de Messnia i Arcdia un rgim de dominaci i d'esclavatge (els ilotes). Amb el temps, les restes de l'antiga poblaci que no havia fugit i els doris es van fusionar i els orgens comuns del estats drics es van oblidar.

Foren territoris doris al Pelopons: Megara, Corint, Sici, Flios, Cleones, Argos, Epidaure, Trozen, Hermone (parcialment), Egina, Lacnia, Esparta i Messnia. De all van passar a les illes i van ocupar Creta, Melos, Thera, Rodes i Kos i van fundar Cnidos i Halicarns a Cria. Corint va fundar colnies a Crcira, Ambrcia, Anactrios, Lucade, Apollnia i Epidamnos (colnia de Crcira).

Les colnies driques a Siclia foren: Siracusa (de Corint), Hiblea (de Megara), Gela (de Rodes), Zancle (poblada per messenis i anomenada Messene), Agrigent (fundada per Gela) i Selinos (colnia d'Hiblea).

A la Magna Grcia fou drica la ciutat de Trent, fundada per Esparta. 

Altres ciutats driques foren: Potidea a Calcdia (colnia de Corint) i Selmbria, Calcednia i Bizanci (colnies de Megara)


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78291" title="Hexpolis drica" nonfiltered="1054" processed="1052" dbindex="31141">
L'Hexpolis Drica fou una lliga de ciutats de la costa de Cria i illes properes formada per sis ciutats: Cnidos i Halicarns a Cria, l'illa de Kos (Cos)  i les tres ciutats de Rodes (Lindos, Ialis o Ialysos, i Camir o Camiros. 

Tenia una constituci aristocrtica que va passar per alternatives de perodes democrtics o oligrquics segons les hegemonies d'Atenes o Esparta, i va prosperar gracies al comer amb Creta, Sria i Egipte.

El centre de la Lliga era prop de Cnidos al promontori Triopi, on hi havia el temple del Apollo Triopi. Cada any se celebrava all un festival i uns jocs i s'honoraven als deus Posid, Demeter, Persfone i Hermes. Els premis dels guanyadors dels jocs es dipositaven al temple; Halicarns va trencar aquesta costum i es va emportar els premis, i va acabar deixant la lliga, en part perqu tenia afinitats amb els jonis la llengua dels quals va adoptar. Llavors la lliga va passar a ser la Pentpolis drica.

La Pentpolis drica va entrar en decadncia desprs del terratrmol del 226 aC i va desaparixer amb el domini rom a partir del 164 aC.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78293" title="Doriskos" nonfiltered="1055" processed="1053" dbindex="31142">
Doriskos (llat Doriscus) fou una ciutat costera de Trcia a la plana occidental del riu Hebros, plana sovint anomenada de Doriskos (Doriskos pedion).

Al segle VI aC, durant l'expedici de Darios I el gran de Prsia, fou ocupada i fortificada pels perses (vers 512 aC); durant la invasi de Xerxes II de Prsia el rei persa va revistar les seves forces a la plana de Doriskos abans d'iniciar la marxa.

Sembla que mai fou una ciutat i en temps de Tit Livi aquest l'esmenta com un "castellum". 

La zona fou anomenada modernament Romigik, i ms tard un altre cop Doriskos. Avui s una vila d'uns 500 habitants de la regi de Macednia oriental i Trcia, prefectura d'Evros, provncia d'Alexandruopoli.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78294" title="Abidos de Msia" nonfiltered="1056" processed="1054" dbindex="31143">

Abidos (grec Abydos, llat Abydum) fou una ciutat de Msia a l'Hellespont, al lloc de la punta Negara, a la part asitica, a l'altre costat de l'antiga ciutat de Sestos.

Fou probablement una ciutat de poblaci trcia que va esdevenir colnia de Milet vers el 700 aC. Darios I el gran la va incendiar durant la seva expedici a Trcia perqu no fos ocupada pels escites (512 aC), per desprs es va recuperar i fou reconstruda. 

El 499 aC es va unir a la revolta de Jnia per fou ocupada pel general persa Daurises el 498 aC. Xerxes II de Prsia el 480 aC hi va construir un pont de vaixells perqu les seves tropes podessin passar l'estret fins a l'altra costat (prop de Sestos, entre aquesta ciutat i Maditos).

Aliada d'Atenes, desprs del desastre de Siclia la ciutat es va revoltar el 411 aC i es va declarar a favor d'Esparta sotmetent-se al general espart Derclides. Desprs, com les ciutats gregues d'sia Menor, va passar a Prsia el 386 aC.

El 334 aC es va sotmetre amb joia a Alexandre el gran i va romandre una ciutat aliada de Macednia; va passar a mans d'Antgon el borni que el 305 aC es va proclamar rei de Sardes, i desprs de ser derrotat i mort a Issos el 301 aC, va passar a mans de Lismac de Trcia, fins que aquest fou derrotat el 281 aC per Seleuc I Nictor que es va apoderar de les seves possessions asitiques i va passar a Europa on fou assassinat per els selucides van conservar la costa asitica incloent Abidos. El 200 aC  fou atacada per Filip V de Macednia, i es va defensar aferrissadament per es va haver de rendir. Desprs de la primera guerra entre Macednia i Roma el 196 aC, Roma la va declarar ciutat lliure junt amb altres ciutat asitiques i des llavors va estar sota influncia romana. La ciutat tenia al seu territori algunes mines d'or que eren exhaurides al temps dels romans. 

La ciutat va existir fins desprs de la caiguda de Bizanci al segle XV, per va quasi b desaparixer sota els otomans. Un llogaret anomenat Aidos o Avido seria l'antiga Abidos. Al segle XX, desprs de la I Guerra Mundial, fou una zona restringida, ja que era l'nic punt dels Dardanels on es permetia l'estacionament d'un contingent militar, justament al lloc on l'estret tenia menys amplada.

Llengenda d'Hero i Leandre.
Abidos i Sestos sn l'escenari de la llegenda d'Hero i Leandre, tal com l'explica el poeta grec del segle VI aC, Mousaios, Leandre vivia a Abidos i Hero a Sestos; es van conixer a un festival d'Afrodita i es van enamorar. Per visitar-la, Leandre creuava l'estret cada nit nedant, i Hero li posava llum a una torre per guiar-lo, per una nit el foc de la torre es va apagar per una turmenta i Leandre es va ofegar; quant el seu cos fou descobert al dia segent, Hero es va tirar al mar, per unir-se en la mort amb el seu estimat.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78295" title="Picard" nonfiltered="1057" processed="1055" dbindex="31144">
El picard s una de les llenges romniques ms properes al francs i com aquest s una de les llenges d'ol, fins al punt que hi ha una polmica sobre si s un idioma independent o n's un dialecte. 

Altres denominacions.
La parla rep altres denominacions com picart, patois du nord (patus del nord), chtimi, chti o rouchi, aquest ltim un dialecte picard, considerada sovint com a una parla d'ol diferent, que s parlat al Hainaut Occidental, entre Mons i la lnia Tournai-Soignes-Ath-Mouscron.

Localitzaci.
Es parla a les regions franceses de la Picardia (llevat del sud de l'Oise i de l'Aisne) i Nord-Pas de Calais (llevat de la zona de Dunkerque, de parla neerlandesa flamenca) i a Blgica a la major part de la provncia d'Hainaut, fins a La Louvire a l'est (entre Mons i Charleroi).

Parlants.
Sense estadstiques globals ni fiables. Tanmateix, una enquesta feta a Amiens (1980-1981), mostrava que el 46% dels homes i el 29% de les dones nascudes el 1942 declaraven parlar picard.

Normativitzaci.
Sense cap normativa generalment acceptada. Tot i aix, des d'un punt de vista ortogrfic, una part important dels autors estan d'acord en una srie de principis que poden tendir a una certa normativitzaci:
Represa del codi ortogrfic francs, tot tenint en compte les particularitats fontiques del picard.

Utilitzaci raonada de lletres mudes o variants grfiques per permetre una correcta identificaci dels mots. Aquest s pot tenir un mxim entre els escriptors tradicionals, ms propers a l'ortografia francesa, i prcticament desaparixer entre els partidaris de mtodes fonetistes. En una situaci intermdia es trobaria l'adaptaci del sistema Feller per al picard feta per Fernand Carton.

Tendncia a esborrar les particularitats locals per permetre una comprensi com ms mplia millor. En alguns autors s'arriba a la utilitzaci d'arxigrafemes que possibiliten lectures mltiples.

Estatus legal.
Reconeguda com a llengua regional endgena a l'Estat belga, segons un decret de l'executiu de la Comunitat francesa adoptat el 1990. Es beneficia, sobretot pel que fa a la presncia als mitjans de comunicaci, de les accions de l'Oficina de les Llenges Regionals Endgenes.

A l'Estat francs, no es beneficia de cap legislaci a nivell general i la ratificaci de la Carta europea de les llenges regionals o minoritries resta bloquejada.

Formaci.
A l'Estat francs es reconegut de fet pel Ministeri d'Educaci Nacional i s'ensenya a les IUFM de la regi i pot estudiar-se de manera facultativa.

Enllaos externs.
Ch'lanchron ;
Ortografia del picard, en francs;
Chtimi=picard.com;
Diccionaris picards;
 ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78296" title="Birm" nonfiltered="1058" processed="1056" dbindex="31145">


El birm s la llengua de la famlia sino-tibetana reconeguda com a idioma oficial a Myanmar, parlada per 32 milions de persones. 

s una llengua analtica i tonal de la qual es roben documents escrits des del segle IX en un alfabet propi, descendet del brahmi que va influenciar tots els sistemes d'escriptura hinds. Va evolucionar a partir d'un substrat mon. Hi ha una forta diglssia entre la varietat escrita, estndar nacional, i els diferents dialectes parlats, que es van adaptant progressivament a la norma oficial. El fet que el pas hagi estat annexionat a altres pobles durant segles ha influt sens dubte en la separaci entre dialectes.

No t gnere gramatical. Predominen els monosllabs. El plural es forma afegint el sufix dei o mya. El vocabulari s majoritriament propi, amb manlleus del pali, de l'hindi i actualment de l'angls. 









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78305" title="Marvel Comics" nonfiltered="1059" processed="1057" dbindex="31146">
Marvel Comics s una de les dues editorials ms importants de cmics nord-americans. Fundada el 1939 com a editorial de cmics de superherois, passada la Segona Guerra Mundial va centrar-se ms en una lnia de monstres i cincia-ficci fet que va provocar que entrs en una davallada de vendes que la va portar gaireb a la desaparici.

Per als anys 60, el guionista i creador Stan Lee va revolucionar-la amb la creaci de Els Quatre Fantstics, Spiderman, Daredevil, L'increble Hulk, X-Men, els Venjadors, i d altres com com Thor, Iron-Man o el Capit Amrica. Fent que passs per davant de l'eterna competidora DC.

Una diferncia crucial amb la competncia i que ha creat legions de seguidors s que els superherois de Marvel, a diferncia dels de DC, tenen una vida privada al darrera, per exemple, en les histries de Spiderman s tant important la seva lluita contra els malvats que la seva lluita per arribar a final de ms o en Iron-man la seva lluita contra el seu alcoholisme. Marvel va ser la primera editorial que va humanitzar els herois, baixant-los del pedestal i dotant-los de debilitats humanes.

Actualment Marvel est vivint una nova revifada de la seva histria grcies a les adaptacions cinematogrfiques dels seus personatges.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78307" title="Regi Somali" nonfiltered="1060" processed="1058" dbindex="31147">

La Regi Somali s una de les nou kililoch (regions tniques) d'Etipia, formada per l'antiga regi de l'Ogaden.

 Poblaci .
Les principals tnies del territori sn els somalis (95.6%), oromos (2.25%), amhara (0.69%), somalians (0.63%), i gurages (0.14%). La llengua oficial s el somali, parlada pel 95,9 % de la poblaci, seguida de l'oromo (2,24 %), amhric (0,94 %) i gurage. El 98,2 % de la poblaci s musulmana, i un 0,9 % cristians ortodoxos.

Presidents del Comit Executiu.
Abdulahi Muhammed Sa'adi (gener 1993 - novembre 1993);
 Hassan Jire Kalinle (1993 - abril 1994);
Ugaz Abdulrahman Abdukenu (abril 1994 - 1995?)          ;
Id Tahir Farah (1995 - octubre 1997);
Mohammed Ma'alin Ali (ONLF) (octubre 1997 - octubre 2000);
Abdul Reshid Dulane (SPDP) (Octubre 2000 - 2003);
Abdul Jibril (provisional) (SPDP) (2003 - octubre 2005)     ;
Abdulahi Hassan Mohammed (SPDP) (octubre 2005 - actual);


Enllaos.
Mapa de la Regi Somal a UN-OCHA (PDF);
"Ethiopia: Rains pound Somali region as death toll rises" - UN IRIN article en angls;
"Floods plague Horn of Africa, wash away refugee shelters" - UN News article en angls;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78308" title="psilon Andromedae" nonfiltered="1061" processed="1059" dbindex="31148">

psilon Andromedae (  And) s una estrella binria, situada a uns 44 anys llum de distncia, a uns 10 graus a l'est de la galxia d'Andrmeda. L'estrella principal (  Andromedae A) s fora semblant al Sol, per lleugerament ms brillant i calenta, de tipus espectral F8V. L'estrella companya (  Andromedae B) s una nana roja de tipus espectral M4.5V, situada a una distncia d'unes 750 UA de la primria i descoberta el 2002.

  Andromedae fou la primera estrella de la seqncia principal al voltant de la qual es van descobrir planetes extrasolars (el 1997). Fins al moment s'han descobert tres planetes del seu sistema planetari, segurament gegants gasosos de l'estil de Jpiter. 

El sistema planetari d'  Andromedae A.
El planeta ms intern,   Andromedae Ab, fou descobert el 1996 i anunciat el gener de 1997 per Geoffrey Marcy i Paul Butler, astrnoms de la universitat estatal de San Francisco. A causa de la proximitat a l'estrella, el planeta produa una considerable oscillaci en la seva posici, fet que en facilit el descobriment. Es tracta d'un planeta que orbita extremadament a prop de l'estrella (0,059 UA, amb un perode orbital de noms 4,6 dies) i fou un dels primers Jpiters calents en ser descobert. La seva massa estimada s de 0,69 masses de Jpiter.

Aix i tot, encara restava una part de l'oscillaci de l'estrella sense explicar, que suggeria la presncia d'algun altre planeta. El 1999 s'anunci que el model que millor encaixava amb les dades era un sistema de tres planetes.   Andromedae Ac, el segon planeta del sistema, s un planeta amb el doble de massa i una rbita considerablement excntrica a noms 0,83 UA de la seva estrella. Segons les simulacions, les interaccions gravitatries amb el planeta ms exterior (  Andromedae Ad) fan que l'rbita es circularitzi cada 7.000 anys.

Finalment,   Andromedae Ad, el planeta ms extern del sistema detectat fins al moment tamb s un gegant gass, gaireb 4 vegades ms massiu que Jpiter i amb una rbita fora excntrica a 2,53 UA de l'estrella.

Enllaos externs.
 Informaci sobre el sistema a David Darling Encyclopedia of Astronomy. ;
 Dades bsiques a Extrasolar Planets Encyclopaedia. ;
 Informaci, imatges i simulacions a Extrasolar Visions. ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78309" title="President d'Itlia" nonfiltered="1062" processed="1060" dbindex="31149">

El President d'Itlia s el cap d'estat d'Itlia i n's escollit per un perode de set anys.

 Residncia .
El President viu a Roma al Palau del Quirinal, i tamb t a la seva disposici la residncia presidencial de Castelporziano, vora Roma, i Villa Rosebery, a Npols.

 Qualificaci requerida.
Ciutadania italiana;
Al menys 50 anys;
No haver estat inhabilitat per a crrecs pblics i drets civils;

 Elecci en el crrec .
El President itali s escollit pel Parlament en una sessi conjunta, juntament amb tres representants de cada regi (llevat la Vall d'Aosta, que noms n'envia un) com a garantia de representaci de les minories.

Per assolir el mxim consens d'una instituci creada per a garantir la vigilncia de la constituci, es requereix una majoria de dos teros en les tres primeres votacions. Si no surt escollit, la segent cal noms majoria absoluta.

El seu mandat s de set anys; aix evita que sigui escollit per les mateixes cambres, com passava en un mandat de cinc anys, i l'allibera dels excessius lligams amb els votants que l'escolliren. Pren possessi desprsa de jurar el crrec el en Parlament.

 Funcions del President .
Segons la constituci italiana, el president t com a funcions:
en relaci a la representaci exterior:
Rebre les acreditacions del personal diplomtic;
Ratificar tractats internacionals, sota autoritzaci del Parlament;
Fer visites oficials a l'estranger, acompanyat per un membre del govern;
Declarar l'estat de guerra, acordat pel Parlament;
En relaci a l'exercisi de funcions parlamentries:
Nomenar cinc senadors vitalicis:
Enviar missatges a les Cambres, cridar sessions extraordinries, dissoldre-les als sis mesos del seu mandat (el semestre blanc);
Convocar eleccions i fixar la data de constituci de les Cambres;
En relaci a les funcions legislatives:
Autoritzar la presentaci al Parlament de propostes de llei del govern;
Promulgar les lleis aprovades al Parlament;
En relaci a la sobirania popular:
Convocar referendum, i, en cas que sigui aprovat pels votants, declarar l'abolici de les lleis que s'hi subjectin;
En relaci a la funci executiva i guiana poltica;
Nomenar, prvia consulta, al Primer ministre d'Itlia, i a proposta seva, els ministres;
Acceptar el jurament del govern, i la seva dimissi si ho fa;
Emanar lleis per decret (proposades pel govern sense aprovaci del Parlament; seran vlides noms un temps limitat) i els actes i regulacions administratives del govern;
Nomenar alguns alts funcionaris estatals;
Presidir el Consiglio Supremo della Difesa i comandar les forces armades;
Decretar la dissoluci dels consells regionals i destituir els presidents regionals;
En relaci a l'exercisi jurisdiccional:
Presidir el Consiglio Superiore della Magistratura;
Nomenar un ter de la Corte Constitutizionale;
Oferir perdons i commutacions.

Enllaos .
 Pgina oficial de la Presidncia de la Repblica;

 Vegeu tamb .
 Llista de Presidents d'Itlia;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78310" title="Institut Joan Alcover" nonfiltered="1063" processed="1061" dbindex="31150">
L' Institut Joan Alcover s un centre que imparteix estudis d'ensenyana secundria obligatria (ESO) i batxillerat, a ms dels programes de garantia social, a Palma (Illes Balears).

Histria.
Es fund l'any 1942, quan la secci femenina de l'Institut Ramon Llull es transform en un centre independent, amb seu, per, al mateix edifici de l'institut d'on procedia.

La secci femenina de l'Institut Ramon Llull s'havia creat quan els sublevats contra la Repblica espanyola prohibiren la coeducaci, l'any 1939.
El 1966, l'Institut es mud a l'edifici de l'antiga escola normal de magisteri primari i escola annexa de prctiques. Aquest edifici s'havia emprat com a hospital durant la guerra de 1936-1939 i tenia un tnel excavat que passava per davall la plaa de l'Institut Balear i que no portava enlloc, destrut en construir l'aparcament subterrani de la plaa.

Un cop restaurat el sistema democrtic i comenat el procs que men a l'autonomia de les Balears, el curs 1976-1977 l'Institut Joan Alcover torn a la coeducaci. Actualment l'edifici, a ms dels estudis esmentats, tamb acull part de les activitats de l'Escola Oficial d'Idiomes de Palma. S'hi imparteixen els estudis de batxillerat tecnolgic, el de cincies de la natura i de la salut, i el d'humanitats i cincies socials.

L'institut Joan Alcover fou capdavanter en la reintroducci de l'ensenyament en catal, encara que marginal, a l'poca franquista, quan el curs 1959-1960, la catedrtica de francs Aina Moll i Marqus va comenar a impartir-ne classes com a matria voluntria, fora del currculum oficial i sense cap suport econmic. Aquestes classes continuaren fins que l'idioma del pas s'implant com a assignatura de manera oficial. L'any 1992, l'Institut va obtenir l'autoritzaci per a usar el catal a totes les rees curriculars.

Han estat professors d'aquests centre que han fet una destacada aportaci a la cultura de les Balears i de vegades a tot l'mbit dels pasos de llengua catalana, en la lnia del poeta Joan Alcover de qui pren el nom, el filleg valenci Manuel Sanchis Guarner, que hi enseny francs i alemany, la ja esmentada Aina Moll i Marqus, lingista i sociolingista; els historiadors lvaro Santamara Arndez; l'arqueleg i historiador Guillem Rossell Bordoy, etc.

Per la seva antiguitat, conserva material d'inters per a la histria de la cincia i de l'educaci, part del qual ha cedit al Museu de l'Educaci amb seu a Inca (mobiliari, material didctic i administratiu), especialment als laboratoris de Cincies Naturals (amb una notable collecci natural), al de Fsica i al de Qumica.

L'edifici.
L'edifici de l'institut s troba entre l'avinguda d'Alemanya, el cam de Jess i la plaa de l'Institut Balear. Catalogat pel seu valor historicoartstic, es va construir entre els anys 1912 i 1915, seguint el projecte de l'arquitecte madrileny Gmez Acebo, autor del conjunt que forma amb l'Institut Ramon Llull i l'Escola d'Arts Aplicades, en un solar situat aleshores a la perifria de Palma, on s'acabaven d'enderrocar les muralles. L'obra fou dirigida pels arquitectes mallorquins Jaume Alenyar i Ginard i Josep Alomar i Bosch. Encara que s'hi han fet reformes, com l'afegit d'una planta al terrat que hi havia entre les torretes de l'ala de la plaa de l'Institut Balear, mant l'estructura original. Cal destacar el rellotge de la faana, en funcionament i de valor histric i tcnic. Tamb s interessant el gimns amb coberta amb encavalcament de fusta.

L'estil de l'edifici s eclctic, amb una faana, a l'avinguda d'Alemanya, d'inspiraci barroca, torretes als cantons, que han perdut alada amb l'afegit esmentat d'una planta al terrat que els separava, volada d'estil regionalista a les torres central i laterals.  El tancament amb vidrieres del porticat del pati, a la planta baixa, i la transformaci dels seus arcs en obertures quadrades, va fer perdre el carcter al pati.

Entre les installacions, destaca una gran sala d'actes, que tanca el pati per una banda i que ha estat objecte de diferents millores, com l'ampliaci de l'escenari, l'aplanament de la platea i la renovaci del sistema de projecci.

El rellotge, que continua en funcionament, es troba muntat a la faana principal. L'esfera es pot observar des de l'avinguda d'Alemanya. s possible que aquest rellotge fos fabricat per Gedeon Jobez i importat de Frana, de la regi de Morez, a Alscia, per la casa Girod de Madrid, entre els anys 1914 i 1920.

Enllaos externs.
 Web de l'Institut Joan Alcover.
 Descripci tcnica del rellotge.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78312" title="Llista de Presidents d'Itlia" nonfiltered="1064" processed="1062" dbindex="31151">
Aquesta es la llista de Presidents de la Repblica italiana amb el ttol de Presidente della Repubblica des del 1948.

Presidents d Itlia.


Enllaos externs.
  Pgina oficial del President de la Repblica  ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78319" title="47 Ursae Majoris" nonfiltered="1065" processed="1063" dbindex="31152">

47 Ursae Majoris (47 UMa) s una estrella nana groga situada a uns 46 anys llum del sistema solar, a la constellaci de l'ssa Major. s similar al Sol (tipus espectral G1 V) i s destacable per posseir un sistema planetari, consistent, pel que sabem actualment en dos planetes.

 El sistema planetari de 47 Ursae Majoris .
Desprs del descobriment del primer sistema planetari en una estrella de la seqncia principal (51 Pegasi), els astrnoms Geoffrey Marcy i Paul Butler buscaren entre les dades recollides anteriorment i trobaren dues estrelles amb planetes: 47 Ursae Majoris b i 70 Virginis. El planeta descobert a 47 Ursae Majoris (47 Ursae Majoris b) s un planeta semblant a Jpiter, un gegant gass amb una massa 2,5 vegades superior a Jpiter i que orbita l'estrella a una distncia mitjana de 2,09 UA amb molt poca excentricitat. s possible que la gran massa del planeta i la relativa proximitat a l'estrella hagi impedit la formaci de planetes de tipus terrestre ms interiors.

El segon planeta del sistema, 47 Ursae Majoris c, est situat a una distncia mitjana de 3,73 UA amb una rbita fora circular i s lleugerament menys massiu que Jpiter.

 Enllaos externs .
 Dades de 47 Ursae Majoris a Extrasolar Planets Encyclopaedia. ;
 Informaci i simulacions de 47 Ursae Majoris a Extrasolar Visions. ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78320" title="Calabar" nonfiltered="1066" processed="1064" dbindex="31153">
Calabar s una ciutat de Nigria. s la capital de l'estat Cross River.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78324" title="Fortaleza" nonfiltered="1067" processed="1065" dbindex="31154">



Fortaleza s una ciutat del nord-est del Brasil. s la capital del estat del Cear. Perteny a la mesorregio Metropolitana de Fortaleza i a la microrregio de Fortaleza. La ciutat es va desenvolupar a la marges del riu Paje, en el nordeste del pas, a 2.285 quilmetres de Brasilia.

El seu nom t com referncia el Forta Schoonenborch construt pels holandesos durant la seva fundaci i ocupaci en 1649. Batejada de Loira desposada do Sol, pels versos del poeta Paula Ney, Fortaleza s cinquena ciutat ms poblada de Brasil i el ms important centre industrial i comercial del Nordeste. En el turisme la ciutat va aconseguir la marca de dest ms buscat a Brasil en 2004. s seu del Banc del Nordeste i del DNOCS.

A Regi Metropolitana de Fortaleza t a prop de 3.436.515 habitants, sent una de les deu ms gran rees urbanes de Brasil i est entre les tres ms gran del Nordeste. El seu aeroport s el Aeroport Internacional Pinto Martins. S per ell que arriben a la ciutat la majoria dels turistes. La ciutat s la terra natal dels escriptors Jos d'Alencar i Rachel de Queiroz, del humorista Tom Cavalcante i de l'ex-president Castelo Branco.

La ciutat es localitza en el litoral de l'Estat, a una altitud mitjana de 21 metres, i s centre d'un municipi de 313,8 km d'rea i 2.431.415 habitants sent la capital de ms gran densitat demografica del pas amb 7.748,3hab/km.





Referncies.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78325" title="L'increble Hulk" nonfiltered="1068" processed="1066" dbindex="31155">
L'increble Hulk, Hulk o tamb anomenat La Masa pels lectors peninsulars s el protagonista del cmic d'idntic ttol comenat a publicar el maig de 1962 per l'editorial nord-americana Marvel Comics. Hulk s un personatge creat per Stan Lee i que s una metfora gens amagada del pnic nuclear dels anys 60 del segle XX: Bruce Banner s un cientfic nuclear que es veu enxampat per una explosi atmica i es converteix en Hulk, un monstre que, igual que l'energia nuclear, quan perd el control s destructiu i imparable.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78332" title="Driath" nonfiltered="1069" processed="1067" dbindex="31156">
El seu nom significa "Terra Tancada" (de Dor="Terra" + iath="tanca") i t el seu orgen en l'encanteri a que Mlian la Maia el sotmet impedint-hi l'entrada d'enemics. Aquesta protecci va ser coneguda com el cintur de Na Mlian.

Era un regne boscs a les ribes del gran riu Srion, on s'hi incloien els boscos Noldoreth (Taur-ba-Neldor, al nord, un bosc de faigs), Nivrim (a l'oest, un bosc de roures), i Regon (el bosc principal). A ms a ms els boscos de Brthil i Nan mlmoth es consideraven part de Driath, per quedaven fora del Cintur de Na Mlian.

Histria.

Durant el Gran Viatge que els ldar que s'havien despertat a Cuivinen van fer cap a Vlinor, els vnyar i els nldor van travessar el que esdevindria el bosc de Driath. Quan van passar-hi els teleri, el seu senyor Elw es va perdre a Nan lmoth, on va trobar Mlian. Elw (anomenat Thngol) i alguns dels teleri es van quedar a viure a Belerand, i van passar a ser coneguts com a sndar o elfs grisos. Thngol esdevingu el seu rei.

El nom original de Driath era Eglador, que significava "la Terra dels Desemoarats", per quan en els anys previs a la Priemra Edat les criatures de Mlkor (orcs) van comenar a intensificar els seus atacas, Mlian va aixecar el seu cintur i el regne va passar a ser conegut com a Driath.

Thngol va contractar els nans de Belegost per construir les caverned de Menergoth al centre de Driath, que acaberien sent la capital i residncia del monarca.

El Rei Elu Thingol de Driath, Reis Suprem dels Sndar, considerava que el seu regne no consistia noms en Driath sin en tot Belerand de del Gelion al Belagaer. Tot i aix aquest reconeixement no era unnim a tot Belerand, especialment des de que els nldor van tornar a la Terra Mitjana. Thngol no els va permetre entrar a Driath (excepte a la casa de Finarfin, que eren parents seus a travs del seu germ Olw), i quan conegu els fets de la matana d'Alqualond fins i tot va prohibir que la seva llengua, el quenya, es parls.

Ms tard, quan els homes van arribar a Belerand, tamb se'ls va impedir entrar, per a instncies de Fnrod Felagund als Haladin se'ls va deixar viure a Brethil.

Beren, fill de Brahir i de la Primera Casa dels Homes, va travessar el Cintur de Na Mlian tal com havia estat profetitzat, i va conixer Lthien de qui s'enamor.

L'altre gran heroi dels edain de la Primera Edat, Turin, tamb va viure a Driath fins que va esdevenir major d'edat i en va fugir. Ms tard la seva mare i la seva germana, Morwen i Nienor, tamb hi van viure fins que es perderen.

Quan Thngol va demanar als nans de Nogrod que encastessin el Silmaril de Beren i Lthien al Nauglamirm, els nans van voler robar la joia i van matar Thngol en el que es va convertir en el primer saqueig de Driath. Amb la mort del seu esps, Mlian va abandonar el regne, i amb ella el cercle protector va desaparixer.

Driath es va restitur breument sota el regnat del fill de Beren i Luthien, Dior, per els fills d'En Fanor van atacar-lo per robar el Silmaril, en la Segona Matana Fratricida entre elfs i tamb el segon saqueig de Driath. Desprs de l'atac, el reialme es va desfer i Driath va quedar abandonat.

Reis de Driath.

Elu Thngol (? - 503);
Dior Eluchil (504 - 507);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78337" title="Quartet Renaixement" nonfiltered="1070" processed="1068" dbindex="31157">
El Quartet Renaixement (Barcelona,  4 de juliol del 1911 - 14 de juny del 1921) va ser una formaci instrumental de msica de cambra que marc una poca en la msica barcelonina de comenaments del segle XX. El formaren els msics Eduard Toldr, Josep Recasens, Llus Snchez i Antoni Plans.

 Histria .

El Quartet inicia els assaigs durant el 1911, per no es presenta formalment fins al 21 de febrer de l'any segent, en un acte ntim a l'Orfe Catal. El 25 del mateix mes t lloc el seu primer concert al Palau de la Msica Catalana, amb un programa amb obres de Haydn, Beethoven i Csar Franck. Rpidament es fa un lloc en l'ambient musical de la ciutat com a nic conjunt fix i estable de msica de cambra.

Desprs de donar trenta-vuit concerts en un any i mig, amb actuacions a Madrid i Saragossa, el 1913 la Junta de Ampliacin de Estudios en beca els components perqu estudiin a Pars, Berln (1914) i Viena. A Pars actuen a lSchola Cantorum i a la Sala Pleyel, amb la interpretaci del Quartet de Ravel en presncia del compositor. L'esclat de la Gran Guerra els fa abandonar Frana i establir-se novament a Barcelona. Aquell mateix any, el conjunt estrena el Quartet de Do menor, de Toldr, i dna concerts a Porto, Lleida, Reus, Valladolid, La Corunya, Burgos, Logronyo... 

L'any 1916, entre altres actuacions, se significa pel concert inaugural de lAssociaci Amics de la Msica i les sis sessions dedicades als disset Quartets de Beethoven, interpretats a la Sala Mozart. A l'any segent, el Quartet Renaixement fa una trentena de concerts, de la que en destaca una sessi al Palau de la Msica Catalana amb el Quintet de  amb l'autor al piano. El 1918 es repeteix el cicle dels Quartets de Beethoven. El 1920 estrena el quartet de corda Vistes al mar, d'Eduard Toldr. 

Finalment, el juny del 1921 t lloc al Palau la darrera actuaci del Quartet, que es dissol perqu en Josep Recasens es trasllada a viure a Frana, i tamb possiblement perqu una certa indiferncia de la societat catalana de l'poca no fa el projecte prou viable.

 Components .
 Eduard Toldr i Soler, viol primer;
 Josep Recasens (nascut a Vilanova i la Geltr), viol segon;
 Llus Snchez, viola;
 Antoni Plans i Marca, violoncel;

 Enllaos .
 Breu histria de la msica espanyola de cambra en el segle XX;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78338" title="Netivot" nonfiltered="1071" processed="1069" dbindex="31158">

Netivot (en hebreu,       , cam) s una ciutat del districte del Sud d'Israel. Fou fundada el 1956, originriament amb el nom d'Azata, com a part del projecte de colonitzaci del Ngueb juntament amb Sderot al nord i Ofaqim al sud. Ja des de la creaci de la ciutat, Netivot pateix d'altes taxes d'atur, poques inversions i pobresa relativa.

 Lloc de pelegrinatge .
A diferncia d'Ofaqim i Sderot, la ciutat s'ha reviscolat econmicament els darrers anys grcies al turisme religis i de pelegrinatge, ja que dos rabins miraculosos es troben enterrats al cementiri local: Baba Sali (sobrenom amb qu es coneix Yisrael Abuhatzeira) i el rab Shalom Ifargan. Cada any vnen a ciutat centenars de milers de jueus practicants durant els dies de commemoraci d'aquests rabins a pregar davant les tombes.

L'economia de la ciutat es basa, principalment, en el sector primari, per es procura potenciar el vessant turstic de la ciutat i, l'any 2009, la ciutat es connectar a la xarxa ferroviria israeliana.

 Dades estadstiques .
 Demografia . 
Segons l'Oficina Central d'Estadstica d'Israel (CBS), la poblaci de la ciutat era, l'any 2001, un 99,8% jueva o no-rab, i no hi havia un nombre significatiu d'rabs. La majoria dels habitants procedeixen del mn rab i de l'antiga URSS.

L'any 2001 hi havia 10.500 homes i 10.600 dones. La poblaci de la ciutat es compon en un 46,3% de persones de menys de 20 anys, un 16,2% de persones d'entre 20 i 29 anys, un 17,6% d'entre 30 i 44, un 10,4% d'entre 45 i 59, un 2,8% d'entre 60 i 64, i un 6,8% de majors de 65. La taxa de creixement de la poblaci aquell mateix any era de 3,9%.

 Ingressos .
Segons la CBS, l'any 2000 hi havia 5.339 empleats i 382 autnoms a la ciutat. El salari mensual mitj de la ciutat per als empleats era de 3.410 nous xquels . El salari mitj dels homes era de 4.482 nous xquels  i el de les dones era de 2.385 nous xquels . Els ingressos mitjans dels autnoms eren de 5.764 nous xquels . 445 persones rebien prestaci d'atur i 2.843 ajuda social.

 Ensenyament .
Segons la CBS, hi ha 22 centres educatius i 4.243 estudiants a la ciutat. Hi ha 16 escoles primries amb 3.053 estudiants i 11 escoles secundries amb 1.190 estudiants. L'any 2001, un 43,1% dels estudiants d'ltim curs de secundria es van graduar.

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78343" title="land" nonfiltered="1072" processed="1070" dbindex="31159">


land s una illa de la costa de Sucia, que forma part del Comtat de Kalmar. La capital s Borgholm. 
 Orografia .
T forma allargada i presenta un relleu tabular de poca altura inclinat vers la Bltica que ofereix una costa de penya-segats a l'estret de Kalmar. 
 Economia .
Hi ha conreus de patates i de bleda-rave sucrera, per darrerament s ms conegut com a lloc d'estiueig.
 Histria .
L'illa s esmanada per primer cop el 98 per Tcit, que anomen als habitants de l'illa aviones. El mateix grup tribal s nomenat per Widsith com a eowan, i ms tard Wulfstan nomen l'illa Eowland, la terra dels eowan.

land form un comtat independent entre 1819 i 1824, per l'illa ha format del Comtat de Kalmar des del 1634. L'illa s connectada al continent pel pont d'land, obert el 1972.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78344" title="Anthony de Mello" nonfiltered="1073" processed="1071" dbindex="31160">
Anthony de Mello (Bombay, 1931- Nova York, 1987) sacerdot jesuta i escriptor de contes i petites meditacions.

De Mello nasqu Bombay (ndia) a 1931. Va sentir-se "cridat" al sacerdoci, on va iniciar els seus estudis a la Companyia de Jess, a Poona. Passada aquesta  trascendental etapa de la seva vida, es va graduar en psicologa, carrera que va seguir aAmrica, amb el consell del Pare Mann, provincial de l'Ordre.

Va comenar dirigint exercicis espirituals per a joves novells; que van ser el punt de partida per a lseva carrera pblica com a director d'nimes, tasca que va continuar durant tota la seva vida. 
Es va basar amb la metodologia, els princicis i la fora dels exercicis de Ignacio de Loyola, que havia apres a   a Espanya. 
Per havia afegit els ingridients propis de la seva personalitat tant especials.Pero haba agregado los ingredientes propios de su personalidad tan especial

Va seguir la seva incursi en el Moviment Renovaci Carismtica, amb una gran intensitat. Ambdues experincies van ser la base del que vindria desprs.

Va morir a la Universitat Fordham, en un fulminant atac de cor, la mateixa nit del seu primer dia a Nova York,  l'1 de juny de 1987 i tres mesos abans de complir els cinquanta-sis anys.

Les seves restes descanses en el Cementeri de l'Esglesia de Sant Pere, a la ciutat de Bandra (ndia), on havia estat batejat.

Posteriorment a la seva mort, al 1998, la Congregaci per a la Doctrina de la Fe (dirigida pel cardenal  cardenal Ratzinger) va investigar els seus escrits i els va qualificar alguns d'ells com a incompatibles amb el fe catlica.

Ttols ms rellevants.
 La pregria de la granota;
 El cant de l'ocell;
 Crida a l'amor;

Enllaos externs.
 Pgina oficial d'Anthony de Mello;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78347" title="Vi ranci" nonfiltered="1074" processed="1072" dbindex="31161">
El vi ranci s un vi de licor sec tradicional que envellit amb oxidaci adquireix unes caracterstiques prpies de tast i un color d'or vell. Tamb s'anomena vi bo, vi de pair o vi geners sec.

El vi ranci pot ser blanc, elaborat a partir de garnatxa blanca i macabeu, o negre a partir de garnatxa negra. La riquesa en sucres del ram ha de ser superior a 12 Baum i el grau alcohlic volumtric natural no inferior a 12% vol. 

Desprs de la fermentaci completa o parcial dels sucres del ram, es realitza un envelliment oxidatiu en ambients d'humitat molt reduda. Normalment aquest procs s el conegut com a sol i serena, continuat per un envelliment mnim d'un any en envs de roure. S'assoleix una elevada concentraci d'alcohol, entre 15% vol i 22% vol, i en ocasions s'addiciona alcohol vnic. 

El vi ranci de criana t un envelliment mnim de quatre anys, dels quals un mnim de tres en envs de roure. Com que el vi minva, cada any s'ha d'acabar d'omplir la bta afegint-hi la quantitat que ha perdut. Tradicionalment els cellers hi destinaven la bta ms vella anomenada padrina, bta del rac o botall. A cada verema s'hi afegia vi novell que barrejat amb el vi vell adquiria rpidament les caracterstiques del vi ranci.

S'ha de diferenciar el vi ranci del defecte d'un vi rovellat, que s'ha tornat ranci degut a una oxidaci rpida per defecte del vi o per mala conservaci.

S'elaboren vins rancis de qualitat VLQPRD a les DO Alella, DO Conca de Barber, DO Montsant, DO Pla de Bages, DOQ Priorat, DO Tarragona, DO Terra Alta i DO Valncia, i a la Catalunya del Nord a les AOC Banyuls, AOC Maur i AOC Ribestaltes.

Un vi ranci tradicional s el fondellol de la DO Alacant. S'elabora amb ram sobremadurat de monestrell. T un grau alcohlic natural adquirit fins a 18 i s'envelleix un mnim de 10 anys en btes de roure.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78348" title="Gan Ying" nonfiltered="1075" processed="1073" dbindex="31162">
Gan Ying (en xins,   ) fou un ambaixador militar xins enviat a Roma pel general Ban Chao l'any 97. Formava part d'una expedici del general Ban Chao formada per 70.000 homes, que aconsegu arribar a les fronteres occidentals de l'imperi Part.

Malgrat que Gan Ying molt probablement no arrib mai a Roma, s  al menys en els registres documentals histrics  el xins que arrib ms a l'oest durant l'antiguitat.

Segons Hou Hanshu, les crniques de la dinastia Han oriental (25-220 dC):

Durant el nov any (97 dC), Ban Chao envi el seu ajudant Gan Ying a la costa del Mar de l'Oest. Cap generaci anterior no havia arribat a aquells indrets i el Shan Hai Jing no en parla. Ell fu una descripci dels costums i de la topografia de tots aquells pasos.;

En un altre passatge del Hou Hanshu s'hi afirma:

Durant el nov any de Yongyuan (97 dC), Ban Chao envi el seu ajudant Gan Ying a Da Qin (l'imperi rom), passant per Tiaozhi, i arrib a la riba del Gran Mar (Golf Prsic), a la frontera occidental d'Anxi (l'imperi part).;

Gan Ying elabor una descripci de Roma, que podria haver-se redactat a partir d'altres textos. La situ a l'oest del mar:

El seu territori abasta diversos milers de li (aprox. mig quilmetre) i t ms de 400 ciutats amurallades. En sn sbdits desenes de petits estats. Les muralles exteriors de les ciutats sn fetes de pedra. Han establert posts de vigilncia ... Hi ha pins i xiprers.;

Tamb descrigu la monarquia adoptiva de Nerva, l'aparena fsica dels romans i els seus productes:

Quant al rei, no s una figura permanent sin que s escollit l'home ms respectable ... Les gents d'aquest pas sn altes i de faccions regulars. S'assemblen als xinesos, i s per aix que el pas s'anomena Da Qin (el Gran Qin) ... El sl produeix or, plata i joies rares en abundncia, incloent-hi la joia que brilla de nit ... Broden els mocadors amb fils d'or per confeccionar tapissos i damassos de molts colors, i fan robes guarnides d'or, i una roba rentada amb foc (asbests).;

Finalment, Gan Ying identific correctament Roma com a destinaci principal de la Ruta de la seda:

s des d'aquest pas que arriben tots els productes estrangers meravellosos i rars.;

 Bibliografia .

LESLIE i GARDINER: The Roman Empire in Chinese Sources. Bardi, Roma, 1996.
WOOD, Frances: The Silk Road. University of California Press.

 Notes .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78351" title="John Major" nonfiltered="1076" processed="1074" dbindex="31163">


Sir John Roy Major, KG, CH (Carshalton, Surrey, 29 de mar 1943) s un poltic angls, que ha estat Primer Ministre del Regne Unit del 1990 al 1997.

Treball com a empleat de banca, i el 1959 ingress al Partit Conservador, pel qual fou conseller de districte el 1968 i diputat al Parlament des del 1979. El 1987 fou designat primer secretari de finances, i el 1989 ministre d'hisenda fins el 1990, que substitu Margaret Thatcher com a primer ministre arran de la seva dimissi. 

Confirmat en el crrec en les eleccions del 1992, des de l'inici del seu mandat sostingu una pugna amb els sectors ms antieuropeistes del seu partit. El 1994 sign un acord amb la Repblica d'Irlanda que fu possible l'inici de negociacions per a la pacificaci d'Irlanda del Nord. Fou derrotat pels laboristes en les eleccions de 1997 i substitut per Tony Blair. 

L'any 2005 va refusar ser ennoblit, honor que el sobir confereix tradicionalment als ex-primers ministres. Major alleg que la seva retirada de la poltica era total, de manera que no volia seure a la Cambra dels Lords. Havia acceptat tanmateix ingressar a l'Orde de la Lligacama, circumstncia que comporta ser investit cavaller.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78355" title="Fradique de Menezes" nonfiltered="1077" processed="1075" dbindex="31164">

Fradique de Menezes (21 de mar, 1942) s el President de So Tom i Prncipe (2001 - 2003, 2003 - present).

Fradique de Menezes va nixer a l'illa de So Tom en 1942, abans que So Tom i Prncipe s'independitzs de Portugal. Estudi a un institut de Portugal, i desprs estudi educaci i psicologia a la Universitat Lliure de Brusselles. Menezes s un important home de negocis. Fou ministre d'afers estrangers de So Tome i Prncipe de 1986 a 1987. Ms tard fou escollit President el juliol de 2001 amb el 55.2% dels vots, derrotant el president Miguel Trovoada, qui va rebre el 40%. Va prendre possessi el 3 de setembre de 2001. Ha renunciat a la seva ciutadania portuguesa per a poder presentar-se. El 16 de juliol de 2003, mentre era de viatge a Nigria, es produ un cop d'estat militar liderat per Fernando Pereira, per Menezes fou restaurat el 23 de juliol de 2003, desprs d'algunes negociacions.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78359" title="Drac Vermell" nonfiltered="1078" processed="1076" dbindex="31165">
En l'univers fictici de Dragonlance, els dracs vermells, sn la raa de dracs malvada ms forta i terrible. Mesuren ms de quize metres i com el seu nom indica sn bsicament vermells. La seva intelligncia s superior a la dels altres dracs, incloent-hi els blaus. En cas de ser necessari cooperaran amb altres dracs, per mai obeiran ordres d'alg amb el que no estiguin d'acord excepte la seva reina Takhisis. No accepten posar-se sota les ordres d'ssers que consideren inferiors com els humans.

Sn una raa de dracs amb elevats coneixements mgics, per si volen disposen de rajos de foc que els broten de la boca amb els que poden si s'ho proposen, desfer fins i tot la pedra.

Les femelles solen ser ms poderoses, ambicioses i destructives que els mascles, i la prova s que al llarg de tota la histria d'Ansalon, els dracs que ms han escampat la por i la mort a Krynn han estat sempre dracs vermells femella com ara Crematia, Foc Mortal, Foc Sepulcral o Malystryx.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78363" title="Adanel" nonfiltered="1079" processed="1077" dbindex="31166">
Adanel s un personatge fictici del llegendari de J.R.R. Tolkien.

Va ser una dona svia de la Casa de Mrach, filla de Mlach i Meldis, i germana gran de Magor. Adanel tamb tenia altres germans i germanes.

Va casar-se amb Belemir, de la Casa de Bor, i va'n tenir cinc filks. El ms petit es va dir Beren i va ser avi del fams herois amb el mateiix nom: Beren Erchamion

s la narradora d'un dels relats de Tolkien, titulat El Conte d'Adanel i publicat a l'Anell de Mrgoth, on s'explica la histria del pecat original dels homes que, al seu despertar, van triar d'adorar a Mlkor en lloc de l'Eru.

Genealogia de la Casa de Hdor (o Casa de Marach).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78366" title="Verdinaso" nonfiltered="1080" processed="1078" dbindex="31167">

Verdinaso sn les sigles de la Verbond van Diets Nationaal-Solidaristen (Federaci Nacional-Solidarista Neerlandesa), s un grup pltic flamenc de caire feixista, fundat l octubre del 1931 en una reuni a l Hotel Richelieu de Gant per Joris van Severen, Jef Franois, l escriptor Wies Moens i Emile Thiers.

Afirmaven que el moviment nacionalista hauria d adoptar el nacional-solidarisme i ser disciplinat, jerrquic i militant. D antuvi era separatista (noms tenia 169 membres), per el 1934 adoptaria la defensa del Gran Estat Belga (les disset provncies  de Carles V, que ocupaven de Frsia a Burgndia, la imatge dels quals era representada pel Leo Belgicus) on els valons rebrien autonomia, alhora que advocava per  l aristocrcia natural  sota un estat corporatiu i imperial de caire autoritari. Tenia orientaci feixista i era antisemita, per tamb antialemany, i algunes tendncies paramilitars. El 1932 Franois i van Severen obtingueren acta de diputat, i reberen l adhesi de Victor Leemans, qui havia escrit l opuscle Het nationaal-socialisme on defensava el hitlerisme.

A les eleccions del 8 d octubre del 1936 es present amb altres grups flamencs, agrupats en la plataforma Vlaams Nationaal Block, obtingueren el 13 % dels vots i 16 diputats, que es repetiren a les del 1939 (15 % i 17 diputats). Per no evitaria la deriva paramilitar. El 1937 Verdinaso fundava la milcia paramilitar DINASO Militanten Orde (Ordre Militar DINASO), amb uns 3.000 membres militars dirigits per Jef Franois i que editaven el diaris Recht en Trouw (Dret i Veritat) i De Vlag amb Wies Moens.  

El 20 de maig de 1940 el seu cap, Joris van Severen, amb alguns rexistes i  comunistes belgues, fou afusellat per soldats francesos a Abbeville. El seu substitut fou el ms pronazi Jef Franois, amb menys carcter que el seu cap, fou obligat el 5 de maig del 1941 a fusionar l'organitzaci amb la VNV, a la qual va cedir protagonisme durant l'ocupaci nazi de Blgica.

Veure tamb.
 Joris Van Severen;
 Wies Moens;
 Louis Gueuning;

Enllaos.
L'Extrme droite en Flandre hier;
Rues sans complexes - Feixistes belgues en noms de carrers el 1999 (petites biografies).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78367" title="Mrach" nonfiltered="1081" processed="1079" dbindex="31168">
Mrach s un personatge fictici del llegendari de J.R.R. Tolkien.

Va ser el lder de la tercera casa dels edain que va guiar la seva gent a Belerand. En honor seu el seu poble tamb seria conegut com la Casa de Mrach (tot i que ms endavant molts la reconeixerien com la Casa de Hdor).

El seu fill i hereu va ser Mlach Aradan.

Genealogia de la Casa de Hdor (o Casa de Mrach).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78370" title="Glredhel" nonfiltered="1082" processed="1080" dbindex="31169">
En el context de l'univers fictici de J.R.R. Tolkien, Glredhel va ser una dona de la tercera casa dels edain. 

Va ser filla de Hdor Lrindol i Gildis, i germana gran de Gldor i Gundor. Glredhel es va casar amb Hldir, cap dels Haladin. Va ser mare de Hndir, i via de Brndir el Coix.

Genealogia de la Casa de Hdor (o Casa de Mrach).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78371" title="Sideronatrita" nonfiltered="1083" processed="1081" dbindex="31170">

Podem trobar la sideronatrita a Tarapac (Xile), Potos (Bolvia) i a les illes del mar Caspi.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78372" title="Mishakal" nonfiltered="1084" processed="1082" dbindex="31171">
Mishakal, tamb coneguda com a Ka-mel-sha, Guaridora de la llar a Tarsis, Mesalax a Thorbadin, Meshal al Mur de Gel, Mishas a Ergoth, Quenesti Pah a Silvanesti, Quen a Qualinesti, Senyora dels Cels a Goodlund i Dama Blava a Balivor i l'Hylor s la deessa de la salut a l'univers fictici de Dragonlance muller de Paladine, du suprem de les detats del b. El seu pla natal d'existncia s Elysium. Els seus colors sn el blau cel i el blanc i el seu smbol dues gotes d'aigua que es toquen per la punta. 

Sol ser adorada per tal de demanar-li poders de curaci, motiu bsic pel que se li solen afiliar monjos. Tamb se l'honora, per,  com a deessa de la bellesa, vida, fertilitat, benedicci i coneixement.

Amb Paladine va tenir dos fills bessons que sn Habbakuk i Kiri Jolith. Tamb varen tenir Solinari que s ms jove.

Com a avatar sol prendre la forma d'una dona humana.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78373" title="Struvita" nonfiltered="1085" processed="1083" dbindex="31172">

La struvita rep el seu nom del diplomtic rus G. von Struve (1772-1851)






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78374" title="Tirolita" nonfiltered="1086" processed="1084" dbindex="31173">

La tirolita s un mineral, que rep el nom de la regi austraca del Tirol. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78375" title="Baaz" nonfiltered="1087" processed="1085" dbindex="31174">
En l'univers fictici de Dragonlance, els baaz sn els ms petits i abundants dels draconians.

Provenen de la corrupci dels ous dels Dracs de Bronze i es nota en el color de les seves escames que es troba entre el bronze i el verd fosc. En canvi els seus ulls sn de vermell intens. Foren els primers draconinans en aparixer a Ansalon. Els seus ullals sn ms petits que els de la resta de draconians i tenen els muscles lleugerament enfonsats.

En la Guerra de la Llana, foren fets servir com a carn de can, per part dels comandaments que els tractaven sistemticament amb menyspreu, essent la fora a peu a la que se li manaven les tasques ms difcils i amb possibilitats de fracassar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78376" title="Moi... Lolita" nonfiltered="1088" processed="1086" dbindex="31175">
Moi... Lolita s el single ms popular d'Alize, llanat el juliol de 2000, es va convertir en uns dels singles ms venuts a Frana, on va vendre 1.500.000 cpies. La can per, va traspassar fronteres, Moi...Lolita es va posicionar el:
 #1 Espanya;
 #1 Itlia;
 #1 Jap;
 #1 Israel;
 #1 Hong Kong;
 #2 Frana;
 #2 Pasos Baixos;
 #5 Alemanya;
 #9 Anglaterra ;

Aquesta can va ser el primer single de la cantant i forma part de l'lbum Gourmandises. La can est integrament en francs.

Text de la can.

Moi je m'appelle Lolita;
Lo ou bien Lola;
Du pareil au mme;
Moi je m'appelle Lolita;
Quand je reve aux loups;
C'est Lola qui saigne;
Quand fourche ma langue, j'ai la;
Un fou rire aussi fou;
Qu'un phenomene;
Je m'appelle Lolita;
Lo devie, Lo aux amours diluviennes;

C'est pas ma faute;
Et quand je donne ma langue aux chats;
Je vois les autres;
Tous prets a se jeter sur moi;
C'est pas ma faute a moi;
Si j'entends tout autour de moi;

L.O.L.I.T.A;

Moi Lolita;

Moi je m'appelle Lolita;
Collegienne aux bas;
Bleus de methylene;
Moi je m'appelle Lolita;
Colereuse et pas;
Mi-coton, mi-laine;
Motus et bouche qui n'dis pas;
A maman que je;
Suis un phenomene;
Je m'appelle Lolita;
Lo de vie, lo aux amours diluviennes;

C'est pas ma faute;
Et quand je donne ma langue aux chat;
Je vois les autres;
Tous prets a se jeter sur moi;
C'est pas ma faute a moi;
Si j'entends tout autour de moi;

L.O.L.I.T.A;

Moi Lolita ;

Lo Li Ta. ;

C'est pas ma faute;
Et quand je donne ma langue aux chats;
Je vois les autres;
Tous prets a se jeter sur moi;
C'est pas ma faute a moi;
Si j'entends tout autour de moi;

L.O.L.I.T.A;

Moi Lolita ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78378" title="Montmorillonita" nonfiltered="1089" processed="1087" dbindex="31176">


La Montmorillonita s un mineral que rep el seu nom de la localitat francesa de Montmorillon. Es caracteritza per una composici qumica inconstant. s soluble en cids i s'infla amb l'aigua.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78381" title="Halloysita" nonfiltered="1090" processed="1088" dbindex="31177">

La Halloysita rep el seu nom del geleg belga O. d'Halloye (1707-1789).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78384" title="Saponita" nonfiltered="1091" processed="1089" dbindex="31178">

La saponita (del llat sapo, sab) s soluble en H2SO4.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78385" title="El pianista" nonfiltered="1092" processed="1090" dbindex="31179">

El pianista (The pianist) s una pellcula bllica adaptada a les memries del msic jueu polons W adys aw Szpilman. La pellcula es basa en el llibre El pianista del gueto de Varsvia que ell mateix va escriure narrant les experincies de la seva vida en temps de guerra.  
   
Argument.


Szpilman, msic jueu-polons que treballa a la rdio de Varsvia com a pianista, veu com tot el seu mn s'esfondra amb l'arribada de la Segona Guerra Mundial i la invasi a Polnia. 

Desprs que l'estaci de rdio on estava treballant fos bombardejada, Szpilman arriba a la seva casa per a assabentar-se que Gran Bretanya li havia declarat la guerra a Alemanya. 

Els anys passen i les condicions de vida per als jueus a Polnia es van deteriorant lentament: tenen un lmit en la quantitat de diners per a cada famlia, estan obligats a dur unes cintes als braos per a identificar-los, i eventualment, el 1941, sn collocats en el Gueto de Varsvia.

All pateixen de fam i humiliacions per part dels Nazis, a ms de la por a morir i les tortures sempre presents.

En poc temps la majoria dels jueus sn reunits i duts a camps de concentraci. Szpilman per, t la sort de qu s salvat de la trgica destinaci dels camps de concentraci per un amic de la famlia. 
La resta de la famlia de Szpilman no t la mateixa sort que ell i, separat dels seus familiars, sobreviu, primer en el gueto com esclau obrer d'unitats de reconstrucci 
alemanyes i desprs fora, confiant en l'ajuda d amics que tenia no-jueus. 

Mentre est amagat presencia molts dels horrors comesos pels nazis, com pallisses, incendis, matances i l aixecament dels jueus del Gueto de 1943. Passat un any es torna a provocar un altre aixecament que falla novament, i fa que Varsvia quedi quasi desocupada i per tant Szpilman estigui a punt de morir de malalties o desnutrici. 

Un dia buscant menjar aconsegueix trobar una llauna que no pot obrir. Mentre ho intenta un oficial alemany el descobreix, i en assabentar-se que s pianista li fa tocar una can. Llavors l oficial es compadeix d  ell i no noms no el delata sin que li porta menjar regularment. Setmanes desprs els alemanys sn forats a marxar de Varsvia, i l oficial li dna la jaqueta i li promet que l escoltar a la rdio. Aquest abric quasi li suposa la mort ja que les tropes sovitiques el confonen amb un alemany i li disparen fins que els fa veure que no ho s, i que el porta perqu t fred. 
Al ser alliberat un camp de concentraci proper, l oficial s capturat, i demana a un presoner que contacti amb Szpilman, per quan aquest aconsegueix arribar all els presoners alemanys ja han estat traslladats. 

Szpilman torna a tocar a la rdio de Varsvia . A l ltima escena interpreta triomfalment la mateixa pea que li va salvar la vida amb l oficial alemany davant d una gran audincia.

Premis.

Palma d'Or al festival de Cannes.
Premi de l'Acadmia (Oscar) al millor actor - Adrien Brody ;
Premi de l'Acadmia (Oscar) al millor director - Roman Pola ski ;
Premi de l'Acadmia (Oscar) al millor gui adaptat - Ronald Harwood ;
Premi BAFTA a la millor pellcula ;
Premi BAFTA al millor director - Roman Pola ski ;
Premi Csar al millor Actor ;
Premi Csar al millor Director ;
Premi Csar a la millor Pellcula;

 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

Enllaos externs.
 Pgina oficial;
 Informaci i biografia de W adys aw Szpilman;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78386" title="Nontronita" nonfiltered="1093" processed="1091" dbindex="31180">


La nontronita rep el seu nom de la localitat francesa de Nontron.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78387" title="Vermiculita" nonfiltered="1094" processed="1092" dbindex="31181">


La vermiculita (del llat vermiculus, cuc) t una composici qumica inestable, i augmenta el seu volum al escalfar-se.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78388" title="Irda" nonfiltered="1095" processed="1093" dbindex="31182">
En l'univers fictici de Dragonlance, els irda sn una de els races ms antigues de Krynn. Sn una facci escindida dels ogres i que varen aconseguir escapar de la corrupci dels seus cossos i nimes girant-se a Takhisis i demanant l'ajut de Paladine. El preu que varen haver de pagar va ser molt car: un intens desig de soledat, que els alla fins i tot dels de la seva raa.

Sn molt macos. Moltssim ms que els elfs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78391" title="Caolinita" nonfiltered="1096" processed="1094" dbindex="31183">

La caolinita o caol (del xins Kaoling) s una argila blanca emprada per fabricar porcellana, pisa, gres, crrega del cautx, paper setinat, pigment en pintura, t aplicacions en farmcia i defensa de cultius agrcoles entre d'altres.

El Caol s una associaci complexa de slice, Almina, i aigua. s un silicat alumnic hidratat. L'origen de la caolinita es deu a la descomposici del feldespat per l'acci de l'aigua i el dixid de carboni.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78392" title="Dickita" nonfiltered="1097" processed="1095" dbindex="31184">

La dickita rep el seu nom del qumic escocs A. B. Dick (1833-1926).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78393" title="Nacrita" nonfiltered="1098" processed="1096" dbindex="31185">

La nacrita (del persa nakar, nacre) apareix en petits cristalls o fines escates.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78395" title="L'Hospitalet" nonfiltered="1099" processed="1097" dbindex="31186">


Geografia:
L'Hospitalet de Llobregat, municipi del Barcelons.
L'Hospitalet de l'Infant part del municipi de Vandells i l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp).
L'Ospitalet (L'Hospitalet-prs-l'Andorre), municipi de l'Arieja (Frana).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78396" title="Guano" nonfiltered="1100" processed="1098" dbindex="31187">

El guano s un fertilitzant orgnic provinent de les dejeccions d'aus marines, rat penats o foques acumulats en llocs de clima desrtic (principalment illes de Xile i Per).

La paraula guano deriva de l'idioma qutxua wanu. Es troba acumulat fins a fondries de diversos metres i s'explota de forma minera.

Els principals animals productors de guano sn el cormor peru i el pelic americ 

La seva composici aproximada s 6% de nitrogen, 15% de fsfor, 3% de potassi. Combina l'acidesa de les dejeccions amb l'alcalinitat de les terres on s'acumula.

De 1840 a 1879 va tenir una gran importncia l'extracci de guano per fornir d'un adob especialment complet a l'agricultura dels pasos desenvolupats coincidint amb l'aparici de les teories de Justus von Liebig referides a la fertilitzaci dels vegetals.
 
La disputa per la  possessi d'importants dipsits de guano va ser motiu principal de les guerres entre Xile i Bolvia i de l'ocupaci nordamericna de petites illes desertes aplicant la Guano act

El descobriment de la sntesi qumica del nitrogen a partir de finals dels segle XIX junt amb l'explotaci de mines de fosfats va fer perdre gran part de la importncia comercial del guano. Tot i aix encara es comercialitza com un important adob orgnic d's en agricultura ecolgica.

En el llenguatge com de la pagesia d'edat avanada guano s qualsevol adob en pols, en record de quan aquest era l'nic que s'emprava.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78397" title="Asseli" nonfiltered="1101" processed="1099" dbindex="31188">
L'Asseli s una dels estatges faunals de l'poca del Cisurali del perode Permi de l'era Paleozoica de l'e Fanerozoic, i s'estn des de fa 299 milions d'anys fins fa 294,6 milions d'anys.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78399" title="Justus von Liebig" nonfiltered="1102" processed="1100" dbindex="31189">


Freiherr: Bar Justus von Liebig (1803   1873) va ser un eminent qumic alemany descobridor dels principis essencials del nodriment dels vegetals.

Va descobrir el paper del nitrogen com element essencial en les plantes i va formular la llei del mnim que descriu els efectes (limitants) dels nutrients individuals en els conreus.

Va treballar en el laboratori de Gay-Lussac 

En estudiar el paper del humus en la nutrici de les plantes va descobrir que els vegetals s'alimentaven de nitrogen i dixid de carboni.

Dels seus descobriments en deriva l'impuls a la fabricaci d'adobs qumics industrials.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78403" title="Humus" nonfiltered="1103" processed="1101" dbindex="31190">
L'humus (terra en llat) s el residu provinent de la descomposici de restes orgniques animals i vegetals sota l'acci d'organismes vius com bacteris, fongs i artrpodes. Va ser estudiat pel qumic alemany Justus von Liebig. L'humus s la substnciacomposta per productes orgnics, de naturalesa coloidal, que prov de la descomposici de les restes orgniques (fonga i bacteris). Es caracteritza pel seu color negrs degut a la gran quantitat de carboni que cont. Es troba principalment a les parts altes dels sls en activitat orgnica.
Els elements orgnics que componen l'humus sn molt estables, s a dir, el seu grau de descomposici s tan elevat que ja no es descomponen ms i no pateixen transformacions considerables.


Acostuma a tenir un color fosc (negre o marrons)i es troba principalment en la capa superior del perfil del sl

La descomposici o mineralitzaci de l'humus allibera nitrogen i altres substncies nutritives indispensables pel creixement dels vegetals.

Segons les condicions climtiques l'evoluci de l'humus ser diferent aix en clima fred s'acumula i evoluciona lentament mentre que en els clids el seu cicle de formaci i mineralitzaci s rpid.

La relaci carboni/nitrogen permet saber la quantitat i qualitat total d'humus present.

Els cids flvics i els cids hmics de l'humus tenen caracterstiques fisicoqumiques diferents i estan presents en diverses proporcions en cada tipus d'humus.

Sota condicions aerbiques es formen els humus del tipus compost o terragada, Mull, Moder o Mor.

Sota condicions anaerbiques es formen els humus del tipus torba o Anmoor.


 Tipus d'humus .

Existeixen dues classes d'humus, l'humus vell i l'humus jove.

Humus vell: degut a un perode llarg de temps transcorregut i , t un to morat; algunes substncies hmiques caracterstiques d'aquest tipus d'humus sn les Humines i els cids Hmics. Les humines sn molcules d'un pes molecular considerable i es formen per entrellaament d'els cids hmics, en ser allades tenen la aparena de plastilina, els cids hmics sn compostos d'un pes molecular menor i  igual que les humines posseeixin una alta capacitat de Intercanvi Catinica (CIC), caracterstica important en la nutrici vegetal. 

Humus jove: s el que t les caracterstiques del recent format, posseeix un grau menor de polimeritzaci i est compost per cids hmics i Flvics, els cids Hmics es formen per polimeritzaci dels cids Flvics, aquests ltims es formen a partir de la descomposici de la lignina; una de les principals fonts d'humus es troba en algunes mines, no obstant, existeixen fonts totalment orgniques com ho sn els humus dels cucs de terra, l'humus dels trmits, entre altres, que a ms d'aporta substncies hmiques i s molt ms ric en microorganismes i elements nutricionals i sn ms acceptats a l'agricultura orgnica i ecolgica. L'humus vell noms influeix fsicament als sls. Ret l'aigua i impedeix l'erosi, servint tamb com a lloc d'emmagatzematge desubstncies nutritives, est compost per humines i cids Hmics d'alt pes molecular. L'humus jove s'interrelaciona amb el sl en tres aspectes generals: fsica, qumica  biolgicament; algunes d'aquestes caracterstiques les comparteix amb altres fraccions ms velles de les substncies hmiques.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78405" title="Talc" nonfiltered="1104" processed="1102" dbindex="31191">

El talc (de l'rab, talq) o esteatita s un silicat abundant, que es fa servir per a la fabricaci de lubricants, a les industries paperera, del cautx i txtil, per a cermica i cosmtica.

 Dades fsiques .
Frmula: Mg3Si4O10(OH)2;
Densitat: 2,7 -2,8 g/millilitre;
Duresa en l'escala de Mohs: 1;
Sistema cristall: triclnic;
Color: blanc a gris verds;
Color de ratlla en taula de porcellana: blanc;
Clivatge: perfecte;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78407" title="Pirofilita" nonfiltered="1105" processed="1103" dbindex="31193">


La pirofilita (del grec pir, foc, i phillon, fulla) s un mineral molt semblant al talc, per es diferencia d'aquest per la seva lluentor i perqu reacciona amb Mg.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78410" title="Evenkita" nonfiltered="1106" processed="1104" dbindex="31194">

L'evenkita s una substncia orgnica que rep el nom del districte rus d'Evnkia, on va ser descrit per primera vegada. Tamb se n'ha trobat a Dubnik i Mernik (Repblica Txeca). s un mineral semblant a l'ambre.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78419" title="Estibina" nonfiltered="1107" processed="1105" dbindex="31195">

La estibina (del grec stibi, negre d'antimoni) o antimonita es fa servir en aliatges, a la pirotcnia i a les indstries txtil, del cautx i del cristall.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78422" title="Berthierita" nonfiltered="1108" processed="1106" dbindex="31197">

La Berthierita rep el seu nom del qumic francs P. Berthier (1782-1861).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78427" title="Jamesonita" nonfiltered="1109" processed="1107" dbindex="31198">

La jamesonita rep el seu nom del mineralogista escocs R. Jameson (1774-1854).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78438" title="Plagionita" nonfiltered="1110" processed="1108" dbindex="31199">


La plagionita (del grec plagios, "oblic"), s un mineral que acostuma a aparixer en cristalls tabulars.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78442" title="Lliga espanyola d'hoquei herba femenina" nonfiltered="1111" processed="1109" dbindex="31200">
La Lliga espanyola d'hoquei herba femenina s la mxima competici espanyola per a clubs femenins d'aquest esport. La competici s'inici la temporada 1933-34.

Palmars.


Enllaos Externs.
Federaci Espanyola d'Hoquei;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78443" title="Boulangerita" nonfiltered="1112" processed="1110" dbindex="31201">


El nom de la boulangerita, tamb anomenada blouscheita, prov de l'ingenier de mines francs C. L. Boulanger (1810-1849).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78446" title="Copa espanyola" nonfiltered="1113" processed="1111" dbindex="31202">

 Copa espanyola de futbol masculina;
 Copa espanyola de futbol femenina;
 Copa espanyola de bsquet masculina;
 Copa espanyola de bsquet femenina;
 Copa espanyola d'handbol masculina;
 Copa espanyola d'handbol femenina;
 Copa espanyola d'hoquei patins masculina;
 Copa espanyola d'hoquei patins femenina;
 Copa espanyola d'hoquei herba masculina;
 Copa espanyola d'hoquei herba femenina;
 Copa espanyola de rugbi masculina;
 Copa espanyola de rugbi femenina;
 Copa espanyola de waterpolo masculina;
 Copa espanyola de waterpolo femenina;
 Copa espanyola de voleibol masculina;
 Copa espanyola de voleibol femenina;
 Copa espanyola d'hoquei gel;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78449" title="Semseyita" nonfiltered="1114" processed="1112" dbindex="31204">

La semseyita rep el seu nom del colleccionista hongars A. Semsey (1833-1923).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78450" title="Livingstonita" nonfiltered="1115" processed="1113" dbindex="31205">

La livingstonita rep el nom de l'explorador britnic David Livingstone (1813-1873).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78453" title="Cilindrita" nonfiltered="1116" processed="1114" dbindex="31206">


El nom de la cilindrita prov del grec kulindros.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78454" title="Copa espanyola d'hoquei herba femenina" nonfiltered="1117" processed="1115" dbindex="31207">
La Copa d'Espanya d'hoquei herba femenina s la segona competici espanyola d'aquest esport a nivell de clubs femenins. La competici s'inici la temporada 1985-86. Actualment es denomina Copa de la Reina.

Palmars.


Enllaos Externs.
Federaci Espanyola d'Hoquei;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78455" title="Franckeita" nonfiltered="1118" processed="1116" dbindex="31208">

La franckeita s un sulfur de plom, estany i antimoni. Rep el seu nom dels enginyers de mines C. i E. Francke.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78456" title="Miargirita" nonfiltered="1119" processed="1117" dbindex="31209">

La miargirita (del grec meion, menor, i argiros, argent) apareix sovint sobre pirargirita.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78457" title="Copa Generalitat" nonfiltered="1120" processed="1118" dbindex="31210">

Esports:
 Futbol: Copa Catalunya de futbol masculina;
 Pilota valenciana: Copa Generalitat de Galotxa;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78458" title="Diaforita" nonfiltered="1121" processed="1119" dbindex="31211">

La diaforita s un mineral que rep el seu nom del grec diaphoros, diferent.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78460" title="Estromeyerita" nonfiltered="1122" processed="1120" dbindex="31212">

La stromeyerita o estromeyerita s un mineral de la classe dels sulfurs que rep el seu nom del qumic alemany F. Stromeyer (1776-1835).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78461" title="Campionat d'Espanya de Rugbi femen" nonfiltered="1123" processed="1121" dbindex="31213">
El campionat d'Espanya de rugbi femen (actual Copa de la Reina) s la competici estatal per a clubs femenins ms important, ja que no es disputa cap lliga espanyola de rugbi femenina. S'inici l'any 1989. Els anys 1997 i 1998 es disputaren dos campionats.

Palmars.


 Enllaos Externs .
Federaci Espanyola de Rugby;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78462" title="Joan d'ustria" nonfiltered="1124" processed="1122" dbindex="31214">

Joan d'ustria (Ratisbona, Baviera, 24 de febrer de 1545 o 1547 - Namur, Pasos Baixos espanyols, 1 d'octubre de 1578), fill natural de l'emperador Carles V i de Barbara Blomberg, va ser un militar i diplomtic durant el regnat del seu germanastre Felip II d'Espanya.
 Biografia .
 Primers anys .
La data del seu naixement es desconeix, trobant-se en unes fonts que va nixer el 1545 i en d'altres, com G.Parker o P. Pierson, el 1547. Pierson indica que uns contemporanis afirmen que va nixer el 1545, per que l'evidncia ms antiga a Espanya es troba a les cerimnies pbliques, i aquestes recolzen la data de 1547. Possiblement va ser concebut el maig de 1546, trobant-se l'emperador a Ratisbona, cosa que fa versemblant que nasqus el 24 de febrer de 1547, per tamb va poder escollir-la com aniversari per ser l'aniversari del seu pare, Carles V. La mare es va casar al poc temps amb Jernimo Pramo Kegell (Jerme Pyramus Kegel), pel que s possible que el nom amb el que se'l va anomenar de nen, "Jernimo" o "Jeromn", derivs del del seu padrastre.

Carles V va decidir que el seu fill es cris a Espanya. El seu majordom, don Luis de Quijada, va arribar a un acord, que es va signar a Brusselles el 13 de juny de 1550, amb Francisco Massy, violista de la cort imperial: a canvi de cinquanta ducats anuals es comprometia a educar el nen. A mitjans de 1551 van arribar a Legans, on la seva esposa Anna de Medina tenia terres.

La primavera de 1554 van portar el nen al castell de Luis de Quijada, a Villagarca de Campos (actual Valladolid). La seva esposa, Magdalena de Ulloa, es va fer crrec de la seva educaci, auxiliada pel mestre de llat Guilln Prieto, el capell Garca de Morales i el seu escuder Juan Galarza.

Poc abans d'abdicar, Carles V va redactar un codicilli, datat el 6 de juny de 1554, en el que reconeixia: "estant jo a Alemanya desprs que va enviudar (sic), va haver-hi un fill natural de una dona soltera, el qual s anomenava Jernimo". Ja a Yuste, el rei va ordenar a don Luis de Quijada que ans a viure all i aquest es va traslladar a la poblaci de Cuacos. Aix va conixer l emperador al nen.

Felip II, seguint les indicacions del seu pare expressades en el codicilli de 1554, va reconixer el nen com membre de la famlia reial. Van canviar-li el nom per don Joan d'ustria. Se li va atorgar casa prpia, en qu va posar al front a don Luis de Quijada.

 Anys de formaci .

Don Joan d'ustria completa la seva educaci a la Universitat d'Alcal de Henares, on va acudir amb dos joves una mica majors que ell: els seus nebots, el prncep Carles i Alexandre Farnese, fill de Margarita de Parma. Van tenir com a mestre a Honorato Hugo, deixeble de Llus Vives. El 1562, apareix la casa de don Joan d'ustria en el pressupost de la casa Reial, assignant-li 15.000 ducats, el mateix que a la princesa Joana.

El 1565, els turcs van atacar l'illa de Malta. Per acudir en la seva defensa, es va formar una flota al port de Barcelona. Don Joan d'ustria va sollicitar al rei perms per unir-se a la armada, per li va ser denegat. Tot i aix, Don Joan d'ustria va escapar de la cort i es va dirigir a Barcelona, sense poder atrapar la flota. Noms una carta del seu germ el va fer desistir del seu pla de creuar pel sud de Frana per tal d'arribar a terres italianes i mirar d'atrapar la flota de Garcia de Toledo.

Vist que el seu germ no tenia inclinaci per la carrera eclesistica prevista pel seu pare, el rei Felip II el va nomenar Capit General del Mar. Com va ocrrer al llarg de la seva vida, es va envoltar de consellers de confiana com lvaro de Bazn (almirall) i Llus de Requesens i Ziga (sotsalmirall).

La seva vocaci de militar va fer que el rei castell el poss al capdavant d'una esquadra de naus per combatre els pirates del Mediterrani el 1568. L'xit de la repressi a la sublevaci dels moriscos del Regne de Granada el 1569 li va permetre donar evidncies de les seves grans dots de militar. Fou llavors quan el rei castell li conced el comandament suprem de la flota de la Lliga Santa, formada pels regnes hispnics, Vencia i la Santa Seu, contra l'Imperi Turc el 1570, que acab amb la decisiva victria de la Batalla de Lepant, grcies al seu bon criteri de buscar la flota turca per enfonsar-la en comptes d'esperar.

El seu nebot, el prncep Carles, probablement degut al crrec que tenia el seu oncle, i tamb per l'amistat que des de feia anys els unia, va confiar a Joan d'ustria els seus plans de fugir d'Espanya i passar als Pasos Baixos espanyols des d'Itlia, pel que necessitava galeres que li facilitessin el pas a Itlia. A canvi d aix, li va prometre el regne de Npols. Joan li va dir que ja li donaria una resposta i va marxar immediatament a El Escorial a explicar-li al rei. El rei va tornar a Madrid el 17 de gener de 1568 i al dia segent, diumenge, tota la famlia va acudir a missa. Carles va cridar a Joan d'ustria a les seves habitacions, per interrogar-lo sobre la seva decisi. De les seves respostes deuria adonar-se'n que no l anava a ajudar i el va atacar, podent-se defensar Joan fins que van arribar els servents i van poder reduir Carles. L arrest del prncep Carles va motivar que Joan d'ustria vests de dol, per el rei Felip II li va ordenar treure-se l.

Joan d'ustria va tornar al Mediterrani, a fer-se crrec de la flota. Desprs de reunir-se amb els seus consellers a Cartagena el 2 de juny de 1568, es va fer a la mar per combatre els corsaris. Durant tres mesos va recrrer tota la costa i va arribar a desembarcar a Or i Melilla.

 La Rebelli de les Alpujarras .

Un decret datat el 1 de gener de 1567 obligava els moriscos del regne de Granada, en particular de la zona de les Alpujarras, a abandonar els seus costums, llengua, vestit i prctiques religioses. L aplicaci de la norma va provocar que l'abril de 1568 es planegs una rebelli oberta. A finals d aquest any, quasi 200 pobles van comenar la revolta.

El rei va destituir al marqus de Mondejar, i va nombrar a Joan d'ustria Capit General, o sigui, comandant suprem de les forces reials. Va posar al seu costat consellers de confiana amb els que hauria de deliberar, entre ells Requesens. El 13 d'abril de 1569 va arribar Joan a Granada.

La poltica de deportaci va agreujar la situaci. Per aconseguir major efectivitat, Joan va sollicitar al seu germ autoritzaci per passar a la ofensiva. El rei li va concedir i Joan va sortir de Granada al front d'un exrcit. A finals del any 1569 havia aconseguit de pacificar Guejar i va assetjar Galera. La situaci es va estancar: era una fortalesa difcil de prendre. Joan va ordenar l'assalt general, fent s de la artilleria i de mines. El 10 de febrer de 1570 entra a la vila. Desprs va marxar sobre la fortalesa de Seron, on va rebre un tret al cap i va ser ferit Luis de Quijada, que va morir una setmana ms tard, el 25 de febrer, a Caniles. Aviat va prendre Terque i va dominar tota la vall mitjana del riu Almeria.

Al maig de 1570, don Joan d'ustria va negociar la pau amb El Habaqu. Aquest estiu i la tardor de 1570 es van efectuar les ltimes campanyes per doblegar als rebels. El febrer de l'any 1571, Felip II va firmar el decret d expulsi de tots els moriscos del regne de Granada.
Les cartes de don Joan descriuen aquests exilis forosos de famlies senceres com la major "miseria humana" que pugui retratar-se.

 Lepant .
La Lliga Santa va ser una coalici cristiana contra l'Imperi Otom, promoguda pel papa Pius V des de 1568, i respecte la qual Felip II estava reticent. L'any 1570, resolta prcticament la qesti dels moriscos, Felip II va acceptar unir-se a Vencia i el papat contra els turcs. A la monarquia espanyola li interessaven objectius propers com Tunsia, per els altres coaliats s'inclinaven per la defensa de Xipre, atacada per Selim II l'estiu de 1570. Encara que no es va poder determinar l objectiu de la flota, Felip II va imposar el comandament a Joan d'ustria.

La formaci de la lliga es va signar el 20 de maig de 1571. La noticia va arribar el juny a Madrid, i el rei es va demorar vint dies per redactar les instruccions concretes que portaria el seu germ. De nou posaria al seu costat persones de confiana a les que contnuament hauria de consultar; entre ells, Requesens i Alexandre Farnese. La flota espanyola es va reunir a Barcelona, on Joan d'ustria va tenir que esperar fins el 20 de juliol, perqu arribessin els seus nebots, els arxiducs Rodolfo i Ernesto als que va traslladar fins a Gnova. La flota va arribar a Npols el 8 d'agost per proveir-se. Pius V va enviar a Joan l'estendard de la lliga, que va rebre solemnement en un acte celebrat en l'esglsia de Santa Chiara. A finals d agost, la flota va arribar a Messina, on es concentrava la lliga. All don Joan va passar revista i va rebre el jubileu, amb la resta dels membres de l armada.

Don Joan d'ustria va convocar un consell de guerra en la seva nau capitana per decidir el curs de l'acci. Nicsia havia caigut a principis de mes. Una derrota de la lliga significaria deixar absolutament desprotegides les costes mediterrnies d'Espanya i Itlia davant els turcs sent vital la victria. Don Joan va defensar la idea d'una guerra agressiva: buscar la flota turca all on estigus i destruir-la: aquest era el pla recolzat per mariners experts, com don lvaro de Bazan. Don Joan va aconseguir imposar-se a les postures moderades i el 15 de setembre, la flota va sortir de Mesina en direcci al Mediterrani oriental.

La batalla es va produir el 7 d'octubre de 1571 en el golf de Lepant, on els turcs s havien refugiat. Les galeres sota el control directa de Joan es van situar en la part central de la formaci. L actuaci de don Joan d'ustria va ser decisiva per la victria de la lliga, per la seva decidida cerca de la victria i la seva valentia personal en aquest tipus de batalles, barreja de naval i terrestre, perqu una vegada abordades les naus es lluitava cos a cos; aix ho senyalen historiadors com Braudel o M. Fernndez lvarez, i testimonis contemporanis com Miguel de Cervantes.

Pels turcs, Lepant va significar la prdua de la seva armada, sent la pitjor derrota patida pel sold des de la batalla d'Angora (1402), i una amenaa immediata d'invasi dels seus territoris. Per la monarquia espanyola i les repbliques italianes, va allunyar el perill que representava el turc en el mediterrani Occidental. A ms, es va produir un guany immediat en forma de bot, obtenint un impressionant nombre de galeres. Amb elles, la flota espanyola es va fer la ms poderosa del Mediterrani, si b no va poder explotar l avantatge per falta de remers. En efecte, Don Joan d'ustria va alliberar els cristians que remaven les galeres turques (es calcula que uns 15.000) i a ms, els galiots de les galeres espanyoles que havien actuat lleialment en combat.

 Tunsia i Itlia .

La victria de Lepant va fer que don Joan d'ustria es converts en un heroi en el context europeu. Al temps, va fer que aspirs a un regne propi, i el tractament d'altesa que repetidament se li va negar.

Al 1572 una delegaci d'albanesos va oferir a don Joan el tron; aquest va decidir consultar-ho amb el seu germ el rei, qui va indicar que declins l'oferta, per que no deixs les relacions amb els albanesos. Amb autoritzaci del rei, Don Joan va dedicar els mesos de juliol a octubre a buscar a Uluch Al, supervivent de Lepant, sense xit, car aquest, conscient de la superioritat naval de l'armada espanyol, va saber evitar-lo.

L'any segent, la Repblica de Vencia va firmar la pau per separat amb els turcs. La Lliga Santa va quedar formalment trencada, i don Joan va reemplaar en la seva nau la bandera de la lliga per la de Castella. Ara, l'armada espanyola podria seguir els seus propis objectius, i don Joan no va desaprofitar l ocasi: va demanar autoritzaci per emprendre la conquesta de Tunsia. Des de La Goleta, fort ocupat aliat espanyol, va prendre Tunsia en una campanya rapidssima en el mes d'octubre de 1573.

Novament es va oferir la possibilitat d'un regne propi, aquesta vegada conquistat per ell mateix. Les seves aspiracions eren conegudes pel papa Gregori XIII que es va dirigir al rei Felip II a principis de 1574, demanant-li que a don Joan se li invests el ttol de Rei de Tunsia. Felip va decidir declinar la proposta i va assegurar que els mrits del seu germ serien generosament recompensats.

Era evident que Felip II no acabava de confiar plenament en el seu germ. Va utilitzar el seu secretari, Antonio Prez, com mitj per conixer i controlar les ambicions de don Joan. Prez li va proporcionar fons per la flota, i es va atribuir el haver-li aconseguit el lloc de vicari general a Itlia. La permanncia de don Joan a Itlia, per va afavorir que Uluch Al aconsegus recuperar Tunsia. En aquests moments, don Joan d'ustria va elaborar un pla per aconseguir un regne: la invasi catlica d'Anglaterra, el matrimoni amb Maria I Estuard i aconseguir d aquesta manera un regne propi; aquest pla semblava comptar amb el recolzament del papa i els catlics anglesos. Fins i tot en un moment donat, va ser sondejat per un enviat de la reina sobre la possibilitat d'un matrimoni amb la prpia Isabel de Anglaterra, cosa que va declinar pel consell de Felip que va desaprovar-ho.

Don Joan desitjava anar a Madrid a tractar personalment l'assumpte. Per el rei li va ordenar quedar-se com vicari general a Itlia per poder preparar la poltica de pacificaci de las ciutats enfrontades. Va recrrer tota la pennsula Italiana, des de Siclia fins a Llombardia. A finals d aquest anys, don Joan va substituir el seu secretari personal, Juan de Soto, per Juan de Escobedo, secretari del consell d'Hisenda des de 1566 i persona vinculada professionalment a Antonio Prez, qui d aquesta manera pretenia conixer ms detalladament els actes i pensaments de don Joan. A ms hi ha la hiptesi que durant anys el rei Felip II va conixer el contingut entre Antonio Prez i don Joan d'ustria.

 Les Disset Provncies dels Pasos Baixos .

Mentrestant, els problemes a les Disset Provncies es van complicar. A la poltica dura de repressi portada a terme pel Duc d'Alba va seguir la del moderat Llus de Requesens. Per Requesens va morir el 5 de maig de 1576, circumstncia que va ser aprofitada per Guillem d'Orange per revifar la rebelli. El consell d'Estat que internament regia el territori inst al rei a que nomens amb urgncia un nou governador i que fos de la famlia reial.

L'elecci era evident: el rei va ordenar a Joan d'ustria que es va dirigir personalment als Disset Provncies com a governador. Don Joan d'ustria va decidir anar primer a Madrid, per conixer les possibilitats del pla angls, els recolzaments que el seu germ li va oferir i en quines condicions acudiria a Brusselles. Felip II va declinar la seva petici de concedir-li el ttol d'Infant de Castella per a canvi va acceptar el seu suggeriment d'un comandament nic en les seves mans. Sobre una eventual invasi d'Anglaterra, Felip II no es va manifestar concloentment.

Don Joan d'ustria va aprofitar l'estada a Espanya per veure a doa Magdalena de Ulloa. Va ser ella qui el va disfressar per la segent etapa del seu viatge: aniria als Pasos Baixos, per no des d'Itlia sin a travs de Frana. Per aix, el va vestir com a criat morisc d'un noble itali, Octavi de Gonzaga. Va creuar Frana i va arribar a Luxemburg, nica provncia lleial. All es va trobar amb la seva mare, Brbara Blomberg. Desprs d aquesta conversaci Brbara Blomberg, que sempre s havia negat a viure a Espanya, va acceptar marxar a la pennsula on se li va assignar casa i pensi i va acabar morint a Colindres.

Els teros vells dels Pasos Baixos espanyols, que portaven mesos sense rebre les seves pagues, van entrar a la ciutat d'Anvers, en una jornada terrible que va crear la pitjor de les situacions possibles a la arribada de don Joan d'ustria a les Disset Provncies. Portava instruccions sobretot de continuar la poltica de Requesens i mostrar-se conciliador. Per ser reconegut com a governador i que els rebels respectessin la fe catlica, va acceptar llicenciar les seves tropes, marxant els teros vells a Espanya o a Llombardia, aix com respectar les llibertats de les Disset Provncies. Va firmar l'Edicte Perpetu el 17 de febrer de 1577. El maig semblava que la situaci s havia pacificat i don Joan d'ustria va poder entrar triomfalment a Brusselles.

Davant d aquesta situaci de pau, Joan d'ustria va desitjar tornar a Madrid, per tractar el tema d'Anglaterra. Envia el juny de 1577 al seu secretari, Escobedo, en qui confiava perqu a travs d'Antonio Prez, aconsegus el seu retorn a Espanya o b obtingus mitjans per envair Anglaterra. El rei va rebutjar el retorn a Espanya de Joan d'ustria. En aquest moment, les circumstncies van empitjorar a les Disset Provncies. El juliol de 1577, Joan va buscar una posici de superioritat substituint les tropes del comtat de Namur per alemanys, fet que violava el pacte. L'agost va ordenar el retorn dels teros que es trobaven a Mil, car grcies a la flota d'ndies que va arribar a Sevilla l'agost de 1577, el rei va disposar de fons per pagar-los.

El setembre, Guillem d'Orange va plantejar un ultimtum: havia d'entregar totes les ciutats, llicenciar les tropes i retirar-se a Luxemburg. Lluny d'accedir a la sollicitud, don Joan va esperar l arribada dels teros, sota el comandament del seu vell amic i nebot Alexandre Farnese.

 L'ltim any .

L arribada dels teros va permetre que don Joan emprengus una ofensiva militar. El 31 de gener de 1578 els teros vells van derrotar els Estats Generals en la batalla de Gembloux, aconseguint aix que gran part dels Pasos Baixos del sud tornessin a l'obedincia del rei; va reconquistar tot Luxemburg i el ducat de Brabant.

Aquesta victria va ser insuficient. Ben aviat va tornar a estar necessitat de diners. Dos exrcits van envair el Flandes espanyol: un francs al comandament del duc d'Anjou, des del sud va prendre Mons; un altre, al comandament de Juan Casimir i finanat per la reina Isabel d'Anglaterra, des de l'est. Joan va instar al seu secretari, Escobedo, que estava a Espanya, perqu aconsegus que li enviessin diner. Al consell d'Estat i de Guerra, el duc d'Alba advertia de l'arriscada situaci, sense homes i sense diners. En aquesta situaci es va produir l'assassinat d'Escobedo el 31 de mar de 1578, que la historiografia actual sost que va ser planejat per Antonio Prez. En conixer la mort del seu secretari, Joan va escriure al rei, i en aquesta carta es va veure l'evidncia que havia comprs que no calia esperar reforos.

Els escrits de Joan d aquella poca revelen l'estat de depressi en qu va caure aquell estiu, a l'hora que progressava la seva malaltia (tifus). Alguns dies tenia incls que guardar llit. El seu estat es va agreujar a finals de setembre, estant en el seu campament entorn a l'assetjada Namur. El dia 28 va nomenar successor en el govern dels Pasos Baixos al seu nebot Alexandre Farnese i va escriure al seu germ demanant-li que respects aquest nomenament i que li permets de ser enterrat al costat del seu pare.

Va morir l'1 d'octubre de 1578. El va succeir com a governador Alexandre Farnese. Les restes de Joan d'ustria van ser transportades a Espanya i reposen al monestir de San Lorenzo de El Escorial. La seva tomba est coberta per una esttua jacent.

 Vida sentimental .

Els contemporanis retraten a don Juan d'ustria com un jove de fsic i tracte atractiu.
Va tenir amistat amb la princesa d'Eboli, el que va permetre tindre relacions amb Maria de Mendoza, fruit de les quals va ser nascuda una nena el 1567: Anna. Don Juan la va entregar a la criana de  Magdalena de Ulloa. Posteriorment, la nena entraria en el convent de Madrigal.

Estant en Npols, en els anys posteriors a la victria en la batalla de Lepant, va tenir relacions amb Diana de Falangola, de la que va nixer una nena anomenada Joana, al 1573. Don Juan li va confiar la cura a la seva germana, Margarita de Parma. La van enviar el convent de Santa Clara de Npols. Posteriorment es va relacionar amb Zenobia Saratosia, de la que va tindre un fill mort al poc de nixer, i amb Anna de Toledo, esposa de l'alcalde napolit.

 Valoraci .

Considera l'historiador Manuel Fernandez Alvarez que don Joan d'ustria s "una de les figures ms atractives de la cort filipina". Va ser apreciat pels seus contemporanis, gaudint de l'amistat del seu nebot el prncep Carles, aix com d'Alexandre Farnese. Com a triomfador de Lepant, va gaudir de gran reputaci a tota Europa.

Apunta l'historiador Pierson que els propis contemporanis no deurien estar segurs de si era "un espadatx o un home d'estat", concloent que deuria ser ambdues coses. Com militar, destaca la seva actuaci en la rebelli de les Alpujarras i el triomf de Lepant. La seva activitat poltica est menys estudiada, en particular la diplomcia desenvolupada a la Llombardia i la resta d'Itlia. Menys xit va tenir a les Disset Provncies, on la situaci era extremadament complexa i en la que per complicacions poltiques va estar abandonat i sense mitjans. Una acci fora desafortunada que se li recrimina va ser el seu retrs en arribar un cop que va rebre les ordres de desplaar-se all, car potser hauria pogut evitar el saqueig d'Anvers.

De les seves relacions amb el seu germ Felip II, se sol mencionar el recel per part del rei cap els seus xits. Encara que se'l va tractar com membre de la famlia reial situant-se entre aquesta i davant dels grans d'Espanya en les cerimnies publiques no va arribar a ser considerat infant d'Espanya.

Joan d'ustria a la literatura .

Un personatge histric amb una vida amb episodis tan novellescs, mort a ms en plena joventut, inevitablement va acabar convertint-se en una figura literria. De les obres que el tenen com a personatge s ha de citar:
Poema pic Austrada, de Juan Rufo;
Jeromin, novella de Llus Coloma;
Don Juan de Austria o La vocacin, comdia de Mariano Jos de Larra;
Poema pic Lepanto, de G.K. Chersteton;

 Referncies .
 Fonts .
Fernndez lvarez, M., Felipe II y su tiempo, Espasa Calpe, S.A., 1998. ISBN 84-473-3934-3;
Fisas, C., Historia de las reinas de Espaa, 1/ La Casa de Austria, Planeta, 1988. ISBN 84-320-7798-9;
Gonzlez Cremona, J.M., Bastardos reales, Planeta, 1990. ISBN 84-320-4535-7;
Parker, G., Felipe II, Alianza Editorial, 1991. ISBN 84-206-0024-5;

 Bibliografia .
L'historiador M. Fernndez lvarez considera que la figura de don Joan d'ustria encara est esperant un estudi profund. Seguint a aquest historiador i a Perter O'M. Pierson, Estudios de la figura, es pot senyalar algunes de les obres ms destacades en relaci a Joan d'ustria:
Bennassar, B., Don Juan de Austria. Un hroe para un Imperio, Ed. Temas de Hoy, 2004. ;
CODOIN (Coleccin de documentos inditos para la historia de Espaa), tomo 27, cartas de don Juan de Austria, de los aos de la Liga contra el Turco y de su gobierno de los Pases Bajos. Entre 1570 y 1576.
Gachard, P., Don Carlos y Felipe II, Ed. Swan, 1984. ISBN 84-85595-22-X.
Ibez de Ibero, C., Don Juan de Austria, poltico e innovador, Madrid, 1944.
Montero Hernado, M., Juan de Austria, un hroe al servicio de Felipe II, Slex, 1985. ISBN 84-85041-94-1 en su reed. de 1993.
Petrie, C., Don John of Austria, Londres, 1967. Se tradujo como Don Juan de Austria, Editora Nacional, 1968. ISBN 84-276-0015-1;
Porreo, B., Historia del Serensimo Seor don Juan de Austria, 1899.
Stirling-Maxwell, sir W., Don John of Austria, Londres 1883.

Enllaos externs.

Don Juan de Austria , per Peter O'M. Pierson, a Cervantes Virtual;
Descripci de la galera de D. Joan d'ustria per Juan de Mal Lara 1524-1571;
Una reproducci de la Galera Reial, nau capitana a Lepant, que es pot veure al Museu Martim de Barcelona.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78465" title="Copa espanyola de voleibol masculina" nonfiltered="1125" processed="1123" dbindex="31215">
La Copa espanyola de voleibol masculina s la segona competici per a clubs que es disputa a Espanya. Anteriorment, la competici reb el nom de Campionat d'Espanya.

 Palmars .
 1951:  A.C.D. Bombers Barcelona ;
 1952:  C. Piratas de Madrid ;
 1953:  C.E. Hispano Francs Barcelona ;
 1954:  Real Madrid CF ;
 1955:  A.C.D. Bombers Barcelona ;
 1956:  Real Madrid CF ;
 1957:  A.C.D. Bombers Barcelona ;
 1958:  A.C.D. Bombers Barcelona ;
 1959:  C.D. Hernan Barcelona ;
 1960:  Real Madrid CF;
 1961:  C.A. Universitario Madrid ;
 1962:  C.A. Universitario Madrid ;
 1963:  Picadero J.C. Barcelona;
 1964:  C.E. Hispano Francs Barcelona;
 1965:  Picadero J.C.-Damm Barcelona ;
 1966:  C.E. Hispano Francs Barcelona;
 1967:  C.E. Hispano Francs Barcelona;
 1968:  C.E. Hispano Francs Barcelona;
 1969:  Real Madrid CF;
 1970:  Atltico de Madrid;
 1971:  Atltico de Madrid;
 1972:  Atltico de Madrid;
 1973:  Real Madrid CF;
 1974:  Atltico de Madrid;
 1975:  Atltico de Madrid;
 1976:  Real Madrid CF;
 1977:  Real Madrid CF;
 1978:  Real Madrid CF;
 1979:  Real Madrid CF;
 1980:  Real Madrid CF;
 1981:  Real Madrid CF;
 1982:  C.V. Son Amar Palma;
 1983:  Real Madrid CF;
 1984:  C.V. Son Amar Palma;
 1985:  Sanitas C.V. Madrid ;
 1986:  C.V. Son Amar Palma;
 1987:  C.V. Son Amar Palma;
 1988:  C.V. Palma;
 1989:  C.V. Guaguas Las Palmas ;
 1990:  C.V. Palma;
 1991:  C.V. Gran Canaria ;
 1992:  C.V. Gran Canaria ;
 1993:  C.S. Gran Canaria ;
 1994:  C.V. Grupo Duero Soria;
 1995:  C.V. Unicaja Almera;
 1996:  C.S. Gran Canaria ;
 1997:  C.S. Gran Canaria ;
 1998:  C.V. Unicaja Almera;
 1999:  C.V. Unicaja Almera;
 2000:  C.V. Unicaja Almera;
 2001:  C.D. Numancia Caja Duero;
 2002:  C.V. Unicaja Almera;
 2003:  C.V. Elx ;
 2004:  C.V. Arona Playa Las Amricas ;
 2005:  C.V. Son Amar Palma;
 2006:  C.V. Son Amar Palma;
 2007:  C.V. Unicaja Almera;
 2008:  Ciudad del Medio Ambiente Soria;

 Enllaos externs .
Web de la Federaci Espanyola;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78467" title="Centre d'Esports Lloren" nonfiltered="1126" processed="1124" dbindex="31216">
El Centre d'Esports Lloren s un club esportiu de la poblaci de Sant Lloren Savall.

Va ser fundat l'any 1932. Es dedica sobretot al futbol, on t secci snior, femenina i categories inferiors.

Vesteix samarreta vermella, amb un escapulari blanc, pantalons negres i mitjes vermelles.
Actualment juga al grup 2 de la tercera categoria territorial Catalana.

El seu camp d'esports s el municipal de Ponsferrer.


Enllaos externs.
 CE Lloren;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78468" title="Lliga espanyola de voleibol masculina" nonfiltered="1127" processed="1125" dbindex="31217">
La Lliga espanyola de voleibol masculina s la mxima competici per a clubs que es disputa a Espanya.

 Palmars .
 1965:  Picadero J.C.-Damm Barcelona;
 1966:  Picadero J.C.-Damm Barcelona;
 1967:  C.E. Hispano Francs Barcelona;
 1968:  C.E. Hispano Francs Barcelona;
 1969:  Atltico de Madrid;
 1970:  Atltico de Madrid;
 1971:  Atltico de Madrid;
 1972:  Real Madrid CF;
 1973:  C.E. Hispano Francs Barcelona;
 1974:  Atltico de Madrid;
 1975:  Atltico de Madrid;
 1976:  Real Madrid CF;
 1977:  Real Madrid CF;
 1978:  Real Madrid CF;
 1979:  Real Madrid CF;
 1980:  Real Madrid CF;
 1981:  C.V. Son Amar Palma;
 1982:  C.V. Son Amar Palma;
 1983:  Real Madrid CF;
 1984:  C.V. Son Amar Palma;
 1985:  C.V. Salesianos Atocha Madrid;
 1986:  C.V. Son Amar Palma;
 1987:  C.V. Son Amar Palma;
 1988:  C.V. Son Amar Palma;
 1989:  C.V. Palma;
 1990:  C.V. Constructora Atlntica Canaria;
 1991:  C.V. Gran Canaria;
 1992:  C.V. Gran Canaria;
 1993:  C.V. Gran Canaria;
 1994:  C.S. Gran Canaria;
 1995:  C.V. Grupo Duero Soria;
 1996:  C.V. Caja Salamanca y Soria;
 1997:  C.V. Unicaja Almera;
 1998:  C.V. Unicaja Almera;
 1999:  C.D. Numancia Caja Duero;
 2000:  C.V. Unicaja Almera;
 2001:  C.V. Unicaja Almera;
 2002:  C.V. Unicaja Almera;
 2003:  C.V. Unicaja Almera;
 2004:  C.V. Unicaja Almera;
 2005:  C.V. Unicaja Almera;
 2006:  C.V. Son Amar Palma;
 2007:  Drac Palma CV Prtol;
 2008:  Drac Palma CV Prtol;

 Enllaos externs .
Web de la Federaci Espanyola;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78472" title="Dorilea" nonfiltered="1128" processed="1126" dbindex="31218">
Dorilea (grec Dorylaeion o Aurolaion, llat Dorylaeum) fou una ciutat de Frgia, que correspon en el seu primer emplaament a Karadja Hissar, 10 km al sud-est de la moderna Eski Shehr o Eskisehir, i en el seu emplaament posterior (a patir del segle III aC) a Shehir Eyuk, al nord de la mateixa ciutat.

La ciutat es esmentada per primer cop durant les guerres entre Antgon el borni i Lismac de Trcia, per no se sap la seva antiguitat, si be se suposa que fou al menys d'origen frigi.  Lismac hi va tenir un camp de subministrament.

Sota domini roma fou un assentament comercial. Els habitants van denunciar al pretor provincial L. Flaccus el 62 aC i junt amb d'altres ciutats el van acusar de mala administraci, essent defensat per Cicer.

Durant el perode bizant fou seu d'un bisbat (segles IV al IX) del que son coneguts set bisbes, essent el mes destacat Eusebi de Dorilea que va denunciar successivament les heretgies de Nestori i Eutiques. Mes tard la seu fou sufragnia de Synnada i encara s'esmenta al segle XII.

Fou conquerida pels seljcides desprs del . Fou recuperada pels croats el 1097. Bizanci la va fortificar el 1175 per els turcs seljcides la van ocupar el 1176 desprs de la batalla de Miriokefalon. Des el 1240 va quedar en poder de Toghrul, cap dels turcmans nmades que desprs foren els otomans. Fou llavors quant es va desenvolupar en direcci a l'antiga Tembros o Thymbris i va originar Eskishehir.

Fou teatre de dues batalles:

A la Primera Croada, els croats van derrotar els seljcides el 1 de juliol del 1097.

Durant la Segona Croada l'exrcit croat dirigit per Conrad III, que s'havia aturat al lloc per buscar provisions que li mancaven, fou atacat i derrotat pels seljcides el 25 d'octubre de 1147, fet que va suposat casi be el final de la croada.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78474" title="Drabeskos" nonfiltered="1129" processed="1127" dbindex="31219">
Drabeskos (llat Drabescus) fou un lloc de Trcia on els colons grecs d'Amfisa foren derrotats pels edonis (un pobla traci). Segons la Taula de Peutinger seria la actual plana de Dhrma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78475" title="Drangiana" nonfiltered="1130" processed="1128" dbindex="31220">
Drangiana fou una satrapia o subsatrapia de la Prsia aquemnida i desprs dels selucides, a la part oriental d'ambds imperis. Correspon al modern Sistan. Tenia al nord ria o Ariana, a l'est Aracsia, al sud Gedrsia i a l'oest, Carmnia. 

La part oriental del pas era muntanyosa, i la occidental una plana arenosa desrtica, per a la vall dels rius Erimandros (Helmand Rud ) i Farnocotis (Ferrah Rud) hi havia terres frtils. Un llac de grans dimensions se situava en un punt de la satrapia, probablement proper a ria perqu es deia Llac d'ria (modern Zarah). 

Estava poblada pels dranges (drangae) anomenats tamb zaranges (zarangae) o sarangai, i la paraula podria correspondre al persa antic  "zarayo" i modern zarah  (el que viu vora el mar o vora el llac). El nom Zarah s'ha conservat en el llac principal del pas. A la inscripci de Behistun el pas es anomenat Zasaka o Zranka (terra d'aigua). Aquest poble estava emparentat amb els medes, dels que van dependre fins que Darios I el gran es va fer amb el domini del imperi. Herdot descriu als dranges dins l'exrcit de Xerxes II de Prsia i diu que el seu vestit els identificava, la roba era acolorida, i el seu armament especific. Herdot inclou a una mateixa satrapia (la XIV) dels dranges,  als utis (de Prsia central, al est dels Zagros), als thamaneus (desconeguts), als miquis (d'Oman) i els sagartis o sagartians (de la Carmnia), satrapia coneguda com Sagrtia. Els dranges es van assentar a les terres i van canviar els seus hbits nmades durant la dominaci persa.

A ms dels dranges vivien tamb al pas els ariaspes, amb la ciutat d'Ariaspe al sud propera a Gedrsia, i els euergetes (probablement una tribu dels dranges) els districte dels quals eren la Tacanene i Batris. Els ariaspes van salvar l'exrcit de Cir II el gran quant va creuar el desert i foren coneguts com "els benefactors".

La satrapia aquemnida de Drangiana (Zranka) depenia de la gran satrapia d'Aracsia; tenia per capital Zaris o Phrada de situaci incerta. No es coneixen les satrapies menors que la formaven. Limitava amb el Paropamisus i per tant es devia estendre cap al sud-oest del Hindu Kush  que separava ria d'Aracsia.

Conquerit l'imperi Persa per Alexandre el Gran, aquest va arribar al pas el novembre del 330 aC. La satrapia era regida per un persa anomenat Barsantes, que era strapa d'Aracsia i de Drangiana. Alexandre va confiar el govern a Arsames, i la capital Phrada la va rebatejar  Prophthasia que vol dir "anticipaci" a causa d'haver-se anticipat aqu a la conspiraci contra la seva vida organitzada pel seu company Filotes. 

Drangiana fou unida a les provncies adjacents per formar una satrapia. El primer strapa fou Menon, que ho era d'Aracsia i la va governar fins desprs del 223 aC. Vers el 221 aC va correspondre a Stasanor de Solos, juntament amb ria per vers el 219 aC Antpater la va donar a Stasander de Xipre juntament amb ria, i Stasanor de Solos va rebre Bactriana i Sogdiana. Vers el 305 o 304 aC va passar a mans de Seleuc I Nictor. Vers el 200 aC Bactriana es va fer independent per Drangiana va restar en mans dels selucides, per deu o quinze anys desprs, el 184 aC, Bactriana va ocupar  Gandara i Drangiana. Vers el 160 aC fou ocupada pels parts i administrada conjuntament amb ria. El 128 aC fou ocupada pels escites (sakes) que uns tres anys abans havien assolat Bactriana, i va passar a ser coneguda com Sakastene, origen del nom Sistan.

La capital fou Prophthasia o Porftsia (abans Phrada), potser la moderna Furrah o Farah o Zabol (on fou excavat un palau aquemnida), per es poc probable que correspongui a la posterior capital regional Dushak (l'antiga Zarandj)













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78476" title="Trapani" nonfiltered="1131" processed="1129" dbindex="31221">


Trapani (catal antic Trpena) s una ciutat del oest de Siclia, capital de la provncia de Trapani amb 67.400 habitants (2004).

 Histria antiga .

Drepanon (llat Drepanum o Drepana)  fou una ciutat de Siclia, a un cap i port al nord-oest de l'illa en front de les illes gates. 

A la primera guerra pnica es esmentada com a port de la vena ciutat d'Erice (Eryx), de la que era dependent; ocupada pels cartaginesos, el general Amlcar Barca la va fortificar (260 aC) i va fundar la ciutat , traslladant a la nova ciutat als habitants d'Eryx.  Encara que es diu que fou ocupada pel dictador rom Atilius Calatinus a la primera fase de la guerra no se segur que aix fos veritat i en tot cas fou una ocupaci breu. La seva proximitat a frica la va convertir en un port important i va romandre plaa forta dels cartaginesos. El 250 aC Drepana i Lilibeum eren les niques ciutats en poder de Cartago. Quant els romans van assetjar Lilibeum el general Adherbal es va establir amb la flota cartaginesa a Drepana per vigilar les operacions dels romans, i a Drepana va derrotar completament al cnsol P. Caludius i va destruir la seva flota el 249 aC. Poc desprs Amlcar Barca es va apoderar de Eryx i va traslladar a la resta dels seus habitants a Drepana que fou fortificada encara mes, i va romandre en mans cartagineses fins al final de la guerra. El 242 aC fou assetjada pel cnsol Lutatius Catulus i Hann va intentar trencar el setge sense xit, i quant mes tard ho va provar Amlcar va patir la decisiva derrota de les illes gates el 241 aC. Llavors va passar a Roma i va romandre una ciutat comercial de certa importncia per enfosquida per la prosperitat de la vena Lilibeum, que durant l'poca romana fou la principal ciutat d'aquesta part de l'illa.

Cicer i Plini l'esmenten com a municipi; els itineraris i la Taula de Peutinger mantenen aquest rang al segle IV.  Va pertnyer als bizantins i desprs als rabs. El 1071 fou ocupada pels normands i va seguir la sort de Siclia. Va patir forts bombardejos a la segona guerra mundial.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78479" title="Drepanum" nonfiltered="1132" processed="1130" dbindex="31222">


Nom llat de la ciutat de Trapani a Siclia;
Nom anterior de la ciutat d' Hellenpolis a la Propntida;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78480" title="Driles" nonfiltered="1133" processed="1131" dbindex="31223">
Driles (grec Drilai, llat Drilae) fou un poble del Regne del Pont, prop de Trapezus (Trebisonda). 

Xenofont a l'Anbasi diu que va arribar en la seva retirada, i que era un pas muntanys i de difcil accs habitat pels driles, un poble guerrer i que la ciutat principal es deia tamb Driles. Al seu Periplus, Arri esmenta el poble com a drilles (drillae); Esteve Bizant els anomena drylae.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78481" title="Drimaia" nonfiltered="1134" processed="1132" dbindex="31224">
Drimaia (grec Drymaia, llat Drymaea) fou una antiga ciutat de Fcida a la frontera amb Drida. La ciutat tenia un temple dedicat a Demeter, amb una esttua de la deessa en pedra, en honor de la qual es feia un festival anyal conegut com Thesmophoria (Tesmofria)

La llegenda l'esmenta sota el nom de Nauboleis derivat de Nabolos, un heroi foci, pare d'Ifitos. Fou una de les ciutats fcides enumerades com a destrudes per Xerxes II de Prsia el 480 aC. Les seves runes son a mig cam entre les actuals Kamres i Glnista.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78482" title="Drinametos" nonfiltered="1135" processed="1133" dbindex="31225">
Drinametos (grec Drynaimetos, llat Drynaemetum) fou una ciutat de Galcia on es reunia al consell dels dotze tetrarques, composat de 300 homes. El nom era almenys en part d'origen gal, per la ciutat ja existia quan els gals van arribar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78484" title="Driops" nonfiltered="1136" processed="1134" dbindex="31226">
Driops o Driopes (grec i llat Dryopes) foren una de les tribus mes antigues de Grcia que vivien a la regi del mont Oeta i valls adjacents, a un districte que prenia el seu nom: Driopis o Dripia (Dryopis). 

Vers el segle XIII aC s'hi van establir els doris i van rebutjar als driops cap una part del pas i a la resta li van dir Drida, tot i que sovint mantingu el nom de Dripia. En temps d'Estrab el nom de Dripia s'aplicava al districte habitat pels driops, i el mateix Estrab diu que era una tetrpolis om Drida, es a dir un districte amb quatre ciutats. Els malis del sud de Tesslia van expulsar als Driopes de les seves terres i llavors es van dirigir (vers el segle X aC) a Hermone i Asine, a l'Arglida, i a Styros i Carist a Eubea. La comarca al entorn d'Ambrcia tamb fou anomenada Dripia, el que fa suposar que tamb s'estengueren a aquesta zona.

Per el personatge mitolgic, vegeu Driops (mitologia);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78486" title="Dulgibins" nonfiltered="1137" processed="1135" dbindex="31228">
Els dulgibins (llat dulgibini) foren un poble germnic que segons Tcit vivien al sud o sud-oest dels angrivaris, per segons Claudi Ptolemeu vivien a la riba dreta del Weser. Probablement foren un poble que va emigrar d'un lloc a l'altre.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78487" title="Duodecimum" nonfiltered="1138" processed="1136" dbindex="31229">
Duodecimum fou el teatre d'una batalla entre els romans i el rebel Sacrovir.
Tcit al narrar la revolta de Sacrovir diu que el comandant rom Silius va anar cap Augustodunum desprs de assolar les terres dels squans i es va trobar amb Sacrovir a Duodecimum lapidem (potser Autun), en camp obert i el va derrotar. El lloc no ha pogut estar identificat amb seguretat i hi ha algunes teories, per no podia ser molt llunya a un lloc on Juli Csar va derrotar els helvecis el 58 aC.

Vegeu Bibracte

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78489" title="Dura Europos" nonfiltered="1139" processed="1137" dbindex="31230">


Dura Europos fou una ciutat al nord de Mesopotmia, no lluny de l'Eufrates (a uns 90 m), i al costat de Circesium. Un monument militar a l'emperador Gordi III fou erigit en aquest lloc segons diu Zosimus, per segons Ami la tomba de Gordi era a Zaitha, a uns quants km de distncia. Isidor diu que Dura fou construda pels selucides (entre el 300 i el 280 aC) i fou anomenada Dura Europos (Dura = fortalesa en llengua semita; s a dir fortalesa d'Europos) en memria de la ciutat de Macednia on va nixer Seleuc I Nictor, i era part d'una cadena de fortaleses defensives a l'accs als camins cap Apamea i Selucia del Tigris. Es va anomenar desprs Dura Nicanoris (Fortalesa de Nicnor), probablement al morir Seleuc, per el nom no va arrelar. 

Fou romana a partir del 65 aC. Fortalesa a la frontera amb els parts, va pertnyer a aquestos i fou ocupada pels romans el 165. A la meitat del segle segent depenia de Palmira. Fou conquerida pels sassnides el 256, i abandonada pels romans; al quedar despoblada fou coberta d'arena pel desert.

Les seves restes foren descobertes per un soldat britnic que cavava trinxeres a la primera guerra mundial, i fou excavada el 1928. S'han trobat temples grecs, romans i palmirens, i el ms antic dels establiments de culte cristi identificat en tot el mon, tot molt ben conservat per l'arena. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78490" title="Dime (ciutat)" nonfiltered="1140" processed="1138" dbindex="31231">
Dime (llat Dyme)  fou una ciutat d'Acaia, la mes occidental de les dotze ciutat aquees.

Era propera a la costa, al cap Araxos i a curta distancia del riu Larisos que separava el seu territori de l'lide. El seu territori es deia Dymaia i era ric en ferro; prop del promontori del Araxos hi havia una fortalesa anomenada Teikos (llat Teichos) que la llegenda deia que fou fundada per Hrcules quant va fer la guerra als elis, i que se sap fou ocupada pels elis dirigits per Eurpides el 220 aC, per desprs fou recuperada per Filip V de Macednia i retornada a Dyme (219 aC); aquesta fortalesa podria ser el castell de Kallogri.  Les altres dues ciutats del territori (entre la ciutat i la frontera de l'lide) foren Hecatombea (llat Hecatombaeon, grec Hekatombaion) i Langon, per aquesta darrera va passar als elis en una data indeterminada.

La ciutat fou formada per la uni de 8 llogarets, dels quals nomes s'esmenta Teuthea, per es possible que Paleia i Stratos, noms donats alternativament a la ciutat, correspongueren a algun dels vuits llogarets.

A la mort d'Alexandre el gran va caure en mans de Cassandre per les seves tropes en foren expulsades per Aristdemos, general d'Antgon el borni el 314 aC. El 280 aC fou seu junt amb Patres de la Lliga Aquea. Per la mateixa poca la ciutat va incrementar la seva poblaci al installar-se all els habitants d'Olenos, que havien abandonat la seva ciutat.

Prop d'Hecatombea els aqueus dirigits per Aratos foren derrotats per Clemenes d'Esparta, que desprs de la seva victria va entrar a Langon (224 aC). Des del 220 aC el territori de la ciutat fou devastat diverses vegades pels elis. A la guerra entre Macednia i Roma, fou la nica de les dotze ciutats aquees que va abraar el partir del rei Filip V de Macednia, i per aix fou saquejada pels romans al comenament del segle II aC.

Desprs d'aix es va anar despoblant i era gaireb buida el segle I aC quan Pompeu hi va establir un gran nombre de pirates cilicis, per a les guerres civils que van seguir els pirates all installats foren atacats o expulsats i molts van reprendre els seus antics ofici.

Estrab i Plini l'esmenten com a colnia romana per l'nic que se sap del cert s que August la va posar sota dependncia de Patres, que si que fou colnia romana. No es coneix cap altra cas fora de Patres que tingues un govern autnom com el que permetia el rang colonial.

Les restes de Dime s'han trobat a la vila moderna de Karavostsi. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78491" title="Durocortorum" nonfiltered="1141" processed="1139" dbindex="31232">
Durocortorum fou una ciutat romana esmentada per Juli Csar com capital dels rems (remi), el primer poble belga al nord del Marne. Mes tard va prendre el nom del poble, que va evolucionar a Reims.

Durocortorum fou probablement per un tremps la residencia dels governadors de la Gllia Lugdunense (Estrab diu que la ciutat "va rebre els governadors romans"). Ami l'esmenta com una de les ciutats principals de la Belgica secunda de la que fou nomenada metrpolis (capital). Va ser seu d'un bisbe i a la catedral foren coronats mes tard els reis de Frana, i aquesta catedral se suposa que era al lloc del antic temple rom.

Queden algunes restes: un arc triomfal (anomenat l'arc de triomf de la porta de Mars, amb tres arcs i 8 columnes cornties), el Mont d'Arene (l'amfiteatre), la tomba de Jovinus (dins la catedral, una escultura romana dedicada a Jovinus, nadiu de la ciutat que fou cnsol a Roma), i les restes d'unes termes a tres cases de la Rue du Cloitre, a mes de les restes de set camins romans; un altra arc triomfal erigit per Flavius Constantinus, fou destrut.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78496" title="Observatori Astronmic de Quito" nonfiltered="1142" processed="1140" dbindex="31233">
L'Observatori Astronmic de Quito (Observatorio Astronmico de Quito) s un observatori situat a la ciutat de Quito (Equador), al mig del parc de La Alameda, fundat el 1873 i el primer observatori nacional d'Amrica del Sud. Actualment pertany a l'Escuela Politcnica Nacional.

 Histria .
L'Observatori Astronmic de Quito fou creat el 1873, dins del programa de modernitzaci de l'ensenyament superior i l'mbit acadmic endegat pel president Gabriel Garca Moreno. En el moment de la fundaci estava situat a les afores de la ciutat i el seu disseny es bas en el de l'Observatori de Bonn. El projecte fou del jesuta pare Menten, que tamb en fou el primer director i entre les primeres activitats desenvolupades es troben estudis d'astrometria, determinaci del temps, meteorologia i sismologia.

Posteriorment, a comenaments del segle XX, l'observatori serv de base a la segona missi geodsica francesa, encarregada per l'Acadmia de Cincies de Pars de mesurar la longitud d'un grau de meridi terrestre a l'equador (i aix precisar les mesures fetes 60 anys abans per la primera missi geodsica de La Condamine).

Com pass en la majoria d'observatoris de finals del segle XIX i principis del XX, les noves tcniques astronmiques deixaren obsoleta la instrumentaci per a la recerca d'alt nivell. Nogensmenys, l'observatori segueix les seves tasques de determinaci del temps, meteorologia i sismologia, a ms d'una important tasca divulgadora i educativa, facilitada per la seva situaci al bell mig de l'actual centre de la ciutat.

 Instrumentaci .
El principal instrument d'observaci s un telescopi refractor equatorial Merz de 1875; t un dimetre de 23,8 cm i una distncia focal de 319 cm; est equipat amb micrmetres, un espectroscopi i un polarmetre. Un altre telescopi, de montura altazimutal, 90 mm de dimetre i distncia focal de 141 cm, s'utilitza actualment per a l'observaci solar. Cal destacar tamb el cercle meridi Repsold de 1889, de 16,2 cm de dimetre, i un astrolabi Danjon.

 Enllaos externs .
 Pgina web de l'observatori. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78497" title="Matilde Hidalgo" nonfiltered="1143" processed="1141" dbindex="31234">
Matilde Hidalgo Navarro de Procel (Loja, Equador, 29 de setembre de 1889   Guayaquil, Equador, 20 de febrer de 1974) fou una metgessa, poltica i activista dels drets de la dona equatoriana. Fou la primera llicenciada i doctora en medicina del pas, la primera sufragista d'Amrica Llatina i la primera diputada escollida en eleccions lliures a l'Equador.

Matilde Hidalgo, nasqu a la ciutat de Loja el 1889, i el 1907, amb l'ajuda de la seva mare i un dels seus germans aconsegu matricular-se en el batxillerat, que complet el 1913, esdevenint la primera dona equatoriana que ho aconseguia, malgrat nombroses resistncies i el refs social en un medi considerablement conservador. Completat el batxillerat, sollicit l'ingrs a la facultat de medicina de la Universidad Central del Ecuador de Quito; fou rebutjada per aconsegu una plaa a la Universidad del Azuay, a Cuenca. El 1919 aconsegu la llicenciatura i es doctor el 1921 a la Universitat Central, essent, en ambds casos, la primera dona equatoriana que els assolia.

El 1922 es cas amb l'advocat Fernando Procel i s'installaren a Machala, on obr una consulta. El 1924 aconsegu que se li accepts la seva inscripci al cens de votants, convertint-se d'aquesta manera en la primera dona d'Amrica Llatina que participava en eleccions nacionals. El 1925 fou la primera dona que aconseguia ser escollida al consell cantonal (en aquest cas de Machala), del qual en fou vicepresidenta fins el 1936. En aquells anys tamb particip en la fundaci de la Creu Roja provincial i en la delegaci de la Casa de la Cultura Ecuatoriana a la provncia d'El Oro. El 1941 present la seva candidatura a diputada pel Partit Liberal i fou escollida, la primera dona que entr al congrs nacional. Matilde Hidalgo altern la seva actuaci pblica amb l'exercici de la medicina i la lluita pels drets de la dona.

 Enllaos i referncies .
 Breu biografia. ;
 Jenny Estrada: Matilde Hidalgo de Procel, una mujer total. Quito: Grupo Santillana, 2004 (6a edici).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78498" title="Josep Robrenyo i Tort" nonfiltered="1144" processed="1142" dbindex="31235">
Josep Robrenyo i Tort, nascut a Barcelona el 1780 i mort al mar de les Antilles el 1838, va ser un escriptor i actor catal.

L'origen social de Josep Robrenyo s menestral, ell mateix treball de jove en l'ofici de fuster.

Afeccionat ben aviat al teatre, a partir de 1811 va formar part del Teatre de la Santa Creu a la Rambla de Barcelona, en papers d'actor cmic on explotava l'efecte de ser fort i menut d'estatura. 

Durant la guerra del Francs lluit en el conflicte i redact manifestos en contra del rei Josep Bonaparte. 

A partir de 1821 destac per fer defensa aferrissada de la causa constitucional (Constituci de Cadis de 1812).

Per les seves idees poltiques pat penes de pres, d'exili i censura sota els governs absolutistes fins l'amnistia de 1832 que el van permetre reintegrar-se pblicament al mn del teatre. 

El 1838 en iniciar un dels seus viatges per actuar a Amrica el vaixell encall i ell i la seva dona moriren de set. 

Obtingu una gran popularitat grcies a les seves obres sobre temes candents de poltica a l'poca que apassionaven al gran pblic.

Es pot considerar com el precursor de la Renaixena literria catalana especialment en el mn del teatre.

La seva producci abraa peces de costums, de circumstncies i sobretot obres de caire poltic,
caracteritzades en general pel propsit propagandstic, amb la intenci d' estimular el pblic per la causa Lliberal. Per aconseguir-ho arrib a deformar molt la realitat.

EL seu teatre era considerat una mica ingenu, per d'estil directe i fresc, amb locucions, frases fetes i girs populars que l'acosten rpidament a les classes obreres.

Obres.
Poesia:Entre ella destaquen els poemes satrics Serm de les modes i el Serm de les murmuracions Es van editar a Barcelona el 1855;
Teatre: Comdies antiabsolutistes com sn  Mossn Anton a les muntanyes del Montseny i Derrota de Mossn Anton o Numncia de Catalunya. Va fer sainets costumistes amb ttols com El Sarau de la Patacada.Tamb altres obres en castell o bilinges com La Unin o la ta Secallona en las fiestas de Barcelona (1833).

Enllaos externs.
Biblioteca de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78501" title="Bronze de Luzaga" nonfiltered="1145" processed="1143" dbindex="31236">

El bronze de Luzaga (Guadalajara) s una placa de bronze de 16 x 15 cm., actualment perduda, que cont un text en llengua celtibrica escrit en la variant occidental del signari celtibric, on es detecta l's del sistema dual, que permet diferenciar les oclusives dentals i velars sordes de les sonores. El text est realitzat amb la tcnica del puntejat i es distribueix en 8 lnies que contenen 123 carcters. La placa est foradada 7 vegades de forma ms o menys simtrica i presenta ms d'un ter de la superfcie exempta d'escriptura.

Tot i la pertinena de la llengua celtibrica al grup de llenges cltiques de la famlia indoeuropea no hi ha consens entre els investigadors sobre la traducci completa del text, per s que hi ha un cert acord en considerar que descriu un pacte d'hospitalitat entre els habitants de Lutia i Aregorata.

 Transcripci .

aregoratikubos : karuo : genei

gortika : lutiakei : aukis : barazioka

erna : uela : tigerzetaz : so

ueizui : belaiokumkue

genis : garikokue : genis

sdam : gortikam : elazunom

karuo : tegez : sa : gortika

teiuoreikis

(Transcripci de Jordn 2004)

 Bibliografia .

 Ferrer i Jan, Joan (2005): Novetats sobre el sistema dual de diferenciaci grfica de les oclusives , Palaeohispanica 5, pp. 957-982. ;
 Jordn, Carlos (2005): Sistema dual de escritura en celtibrico? , Palaeohispanica 5, pp. 1013-1030. ;
 Jordn, Carlos. (2004): Celtibrico, Zaragoza.
 Meid, Wolfgang. (1994). Celtiberian Inscriptions, Budapest.
 Untermann, Jrgen (1997): Monumenta Linguarum Hispanicarum. IV Die tartessischen, keltiberischen und lusitanischen Inschriften, Wiesbaden.

Enllaos externs.
Plana web de Historia Celta de Luzaga;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78502" title="Vlinor" nonfiltered="1146" processed="1144" dbindex="31237">

En el marc del mn fictici creat per J.R.R. Tolkien, Vlinor (La Terra dels Vlar) va ser el regne dels Vlar a la terra d'Aman, on van marxar quan Mlkor els va fer fora d'Almaren. 

La ciutat ms important del regne s Valimar, on resideixen els vlar i els vnyar. Dos ciutats importants ms son Alqualond i Trion, ciutats on viuren respectivament els teleri i els nldor. El regne tamb inclou una illa habitada aprop de la costa oriental, anomenada Tol Eressa.

 Geografia i habitants .

Cadascun dels vlar t el seu propi domini a Vlinor on resideix i pot alterar l'entorn al seu gust. Yavanna, la valie de la natura, el creixement i l'abundncia resideix a les pastures de Yavanna al sud de l'illa. Al nord est de les pastures viu el vala de la caa, Orom, als Boscos d'Orom plens d'animals salvatges. Nienna, la valie solitria de la tristesa i la pacincia, viu allada a l'oest de l'illa a les Sales de Nienna on es passa els dies plorant i mirant el mar. Al sud de les Sales de Nienna s'hi troben les Sales de Mandos. Mandos, germ de Nienna, s el vala de l'ultratomba i tots els que moren van a parar a les seves sales. Amb Mandos hi viu la seva esposa Vair la Teixidora, que teixex els fils del temps.

A l'est de les Sales de Mandos hi trobem el llac de Lrellin, al centre del qual hi ha l'Illa d'Est. Al sud de l'illa de la valie hi trobem els jardins de Lrien, el seu marit i vala dels somnis.

Al nord s'hi troben les Mansions d'Aul el ferrer, esps de Yavanna, i finalment al nord est hi ha les Mansions de Manw i Varda, el matrimoni dels vlar ms poderosos.

A l'oest s'hi trobaven els dos arbres de Vlinor, Telprion i Laurelin.

El continent de Vlinor estava envoltat d'aiga per tres cantons, mentre que al nord limitava amb una zona de glaeres i amb el Helcarax.

Desprs de la caiguda de Nmenor, les terres inmortals van ser desplaades d'Arda perqu els homes no hi poguessin arribar. Noms els elfs podien accedir-hi a travs del Cam Recte, a travs del qual els seus vaixells eren capaos de sortir de les esferes del mn i arribar a Vlinor.



 No confondre amb els boscos de Lrien a la Terra Mitjana, creats pel mateix vala.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78512" title="Marianna d'ustria" nonfiltered="1147" processed="1145" dbindex="31238">

Marianna d'ustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermnic 1634 - Madrid, Regne d'Espanya 1696), fou una arxiduquessa d'ustria i reina consort de Castella i Arag (1649-1665) i regent de Castella i Arag (1665-1675).

Orgens familiars.
Nasqu el 23 de desembre de 1634 a la Cort Imperial de Viena sent filla de l'emperador Ferran III, emperador romanogermnic i la infanta Marianna d'Espanya. Era nta per lnia paterna de l'emperador Ferran II, emperador romanogermnic i de la princesa Maria Anna de Baviera, i per lnia materna del rei Felip III de Castella i de l'arxiduquessa Margarida d'ustria. 

Fou germana del tamb emperador Leopold I, emperador romanogermnic i de Ferran IV d'Hongria.

Npcies i descendents.
Fou promesa del prncep d'Astries, Baltasar d'Habsburg, per a la mort d'aquest el 1646, aix com la viudetat del rei, comport que fou casada amb aquest per tal d'assegurar-se la descendncia masculina.

Es cas el 7 d'octubre de 1649 a Madrid amb el rei Felip IV d'Espanya, convertint-se en la seva segona esposa. D'aquesta uni nasqueren:

 SAR la infanta Margarida d'Espanya nascuda a Madrid el 1651 i morta a Viena el 1673. Es cas el 1666 amb l'emperador Leopold I, emperador romanogermnic.
 SAR la infanta Maria Ambrsia d'Espanya, nada el 1655 a Madrid i morta el mateix any a la mateixa localitat.
 SAR l'infant Felip Prsper d'Espanya nat a Madrid el 1657 i mort el 1661 a la capital del Regne.
 SAR l'infant Toms Carles d'Espanya, nat a Madrid el 1658 i mort a la capital el1659.
 SM el rei Carles II d'Espanya, nat a Madrid el 1661 i mort al Monestir de l'Escorial el 1700. Es cas en primeres npcies amb la princesa Maria Llusa d'Orleans i en segones npcies amb la princesa Maria Anna del Palatinat-Neuburg.

Regncia.
Al morir el seu marit el 1665, Marianna d'ustria es va convertir en reina governadora o regent, per la minoria del seu fill petit, l'nic mascle supervivent, Carles II. Durant aquesta regncia va nomenar el jesuta Juan Everardo Nithard vlid del regne, trobant una forta oposici de Joan Josep d'ustria, fill natural del seu marit. 

Entre 1667 i 1668 va involucrar el pas en l'anomenada Guerra de Devoluci amb Llus XIV de Frana. La caiguda del govern de Nithard va fer pujar al poder Fernando de Valenzuela el 1673.

El 1675 va renunciar a la regncia per la majoria d'edat del seu fill Carles II, per va continuar ben a aprop de la Cort reial dels ustries i va influenciar moltssim el seu dbil fill, exceptuant el perode en el qual Joan Josep d'ustria es feu amb el poder (1677-1679), moment el qual la reina vdua fou confinada a Toledo. A la mort de Joan Josep d'ustria torn a la Cort on mor el 16 de maig de 1696.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78517" title="Art romnic andorr" nonfiltered="1148" processed="1146" dbindex="31239">

L'art romnic andorr s l'estil artstic ms destacat d'Andorra. Considerat una prolongaci de l'art romnic catal, es caracteritza per un extens llegat que s'ha conservat fins avui en els camps de l'arquitectura religiosa i civil, a ms d'imatges i pintures. 

No hi ha referncies histriques massa precises per datar els monuments romnics andorrans. Per l'estil es pot considerar que les construccions van comenar a finals del segle VIII i van continuar fins al segle XIII. Una de les peculiaritats prpies s que l'estil perdura ms temps ocupant part del perode que en altres llocs d'Europa correspon a l'art gtic. 

A Andorra hi ha ms de 50 monuments romnics catalogats. Degut a l'allament i a la falta de conflictes a la histria d'Andorra, el pas del temps ha respectat les construccions i noms en casos comptats hi ha esglsies o temples derruts. A ms, els andorrans han valorat la conservaci de l'herncia histrica tal com queda reflectit a la mxima 21 del Manual Digest:
Conserveu les antiguitats el millor possible, i si algunes ens semblen ridcules, penseu que s perqu no sabem penetrar a fons en la seva significaci ms ntima;

L'arquitectura romnica andorrana es caracteritza per la utilitzaci de pedra de pissarra. Els murs i les torres sn de lmines de pedra superposades i, en canvi, s'utilitza poc el ma i la pedra tallada. Majoritriament les construccions sn esglsies de petites dimensions. Destaquen els campanars llombards de planta quadrada amb finestres geminades i arcs cecs. Tamb es poden trobar ponts sobre la Valira i cases que mantenen l'estil de l'Edat Mitjana, com la Casa de la Vall o el conjunt de les Bons.

En els temples romnics del pas es troben, amb certa freqncia, pintures murals medievals i talles en fusta policromada de verges i crists. A mitja dotzena d'esglsies es conserven les pintures murals. La pintura en fusta ms antiga s un retaule d'altar trobat a l'esglsia primitiva d'Encamp, datada del segle XIII. Est representat el Pantcrator dins d'una orla i al voltant els smbols del quatre evangelistes. Tamb hi ha retaules posteriors, generalment barrocs.

Existeix mitja dotzena de figures en fusta policromada. La ms famosa era la Verge de Meritxell, per es va perdre en un incendi, el 1972, i es venera una reproducci. Una altra obra important s el Crist Majestat de l'esglsia de Sant Joan de Caselles.

Les principals obres romniques sn:
Esglsies:
Sant Climent de Pal (la Massana), dels segles XI-XII, amb un campanar de tres pisos.
Sant Esteve d'Andorra la Vella, amb abscs del segle XIII.
Sant Joan de Caselles (Canillo), dels segles XI-XII, amb el Crist Majestat.
Sant Mart de la Cortinada (Ordino), del segle XII, amb retaules barrocs.
Sant Miquel d'Engolasters (Escaldes-Engordany), del segle XII, amb una rplica dels frescos conservats al MNAC.
Sant Rom de les Bons (Encamp), dels segles XI-XII, amb restes d'antigues fortificacions.
Sant Serni de Nagol (Sant Juli de Lria), del segle XI, erigida damunt d'una roca.
Santa Coloma (esglsia) (Andorra la Vella), dels segles IX-X, amb un campanar rod.
Ponts:
Pont de la Margineda (Andorra la Vella), el ms antic.
Pont de Sant Antoni de la Grella (La Massana).
Pont d'Escaldes-Engordany, uneix els dos pobles.
Pont dels Escalls (Escaldes-Engordany), on es van firmar el Pariatges el 1278.
Pont d'Ordino traslladat des del Lloser d'Ordino;
 Santuaris:
Verge de Meritxell;
Mare de Du de Canlic;

En la tercera planta del Centre d'Art d'Escaldes-Engordany, es troba la sala de maquetes d'art romnic amb 30 miniatures dels edificis romnics ms importants a Andorra obra de Josep Colom.

Enllaos externs.
Mapa i ressenya de 44 esglsies;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78518" title="Joan Josep d'ustria" nonfiltered="1149" processed="1147" dbindex="31240">
Joan Josep d'ustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- d. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).

Orgens familiars.
Fou fill natural del rei Felip IV de Castella i l'actriu d'origen noble Mara Caldern, anomenada La Calderona, nasqu a Madrid el 7 d'abril de 1629. Fou germ, per part de pare, del tamb rei Carles II de Castella. 

Infant de Castella.
En nixer fou enviat a Ocaa, Toledo, per ser educat. El 1643 fou legalment reconegut com a Infant de Castella per part del rei Felip IV.

Carrera militar.
El 1647, sent Gran Prior de Castella i Lle a l'Ordre de Sant Joan, va rebre el tracte de Generalsimo del Mar (Generalssim del Mar), combatent contra els napolitans rebels. Tamb va intervindre en la Guerra dels Segadors, aconseguint la rendici de la ciutat de Barcelona el 1652, desprs de 15 mesos de setge permanent. Uns mesos desprs d'acordar-se la capitulaci fou nomenat virrei de Catalunya. Exerc el crrec des del 15 de febrer de 1653 fins el 2 de mar de 1656 quan fou designat governador dels Pasos Baixos per la renncia de l'arxiduc Leopold-Guillem d'Habsburg, crrec que va ostentar fins el 1659, any en qu hi renunci desprs de la seva impossibilitat de poder arribar a una pau amb els rebels flamencs.

El 1665 fou derrotat en la campanya per la recuperaci del Regne de Portugal, sent desterrat a Consuegra i perdent els favors reials. Quatre anys desprs recuper la seva influncia a la cort, i posteriorment fou nomenat primer ministre i assessor del seu germ Carles II de Castella. En la seva labor va enfrontar-se, obertament, a la reina vdua Marianna d'ustria per l'excs de protagonisme d'aquesta a la Cort i confinant-la a Toledo. Fou el mateix Joan Josep qui concert el matrimoni entre el rei castell i Maria Llusa d'Orleans, neboda de Llus XIII de Frana.

Joan Josep d'ustria mor a Madrid el 17 de setembre de 1679. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78519" title="Isidre Plit i Boixareu" nonfiltered="1150" processed="1148" dbindex="31241">
Isidre Plit i Boixareu (Alella, El Maresme, 1880   Barcelona 1958) fou un astrnom catal. Es llicenci en cincies el 1902 i es doctor el 1904. Fou nomenat catedrtic de la Universitat de Barcelona i fou ajudant de Josep Comas i Sol a l'Observatori Fabra i desprs de la mort d'aquest (1937) fou nomenat director de la Secci d'Astronomia.

El 17 de novembre de 1941 descobr un asteroide, anomenat provisionalment 1941 WA i catalogat amb el nmero 4298, per que no ha rebut un nom definitiu per part de la Uni Astronmica Internacional. D'altra banda l'asteroide descobert per Comas i Sol (1708) Polit fou batejat en el seu honor per part del seu descobridor.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78521" title="Piretrina" nonfiltered="1151" processed="1149" dbindex="31242">

La Piretrina s un insecticida biolgic extret dels fruits i flors del piretre (Chrysanthemum cinerariaefolium tamb conegut com Tanacetum cinerariifolium) i altres tipus de crisantem com el Chrysanthemum coccineum. Aquestes plantes es conreen en pasos tropicals a alades entre 1000 i 2000 metres principalment a Colmbia i Kenya, es tracta d'una planta que noms fa una floraci abundant en altura.

Per sntesi qumica tamb s'obtenen les piretrines sinttiques.

Sn insecticides poc estables a l'aire lliure i rpidament es degraden per la llum i altres agents atmosfrics poc temps desprs de la seva aplicaci.

Prcticament no sn txics per als mamfers, en canvi sn letals per a la prctica totalitat dels insectes de manera que desprs de la seva aplicaci es pot produir un desequilibri biolgic que dna pas a la proliferaci de l'aranya roja en les plantes. 

Sn molt usats en productes contra insectes de la llar.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78522" title="Rotenona" nonfiltered="1152" processed="1150" dbindex="31243">
La Rotenona s un insecticida biolgic extret de les arrels de la planta Derris sp.

Qumicament s una cetona pentacclica (C23H22O6) insoluble en aigua i soluble en els solvents orgnics.

s un insecticida de gran activitat inofensiu per a mamfers i aus per de gran toxicitat per a la fauna aqutica.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78523" title="Larva" nonfiltered="1153" processed="1151" dbindex="31244">

Una larva s un estadi de desenvolupament embrionari d'un animal dins la metamorfosi. Molt sovint les larves sn morfolgicament diferents dels adults.

La fase larval s temporal amb la missi de permetre la dispersi de l'espcie (esponges i altres animals adults immbils) o b permetre acumular matria nutritiva en altres animals amb ous amb poques substncies de reserva.

En el cas dels insectes les larves sn les primeres fases del desenvolupament postembrionari.
En els animals amb desenvolupament indirecte (amb metamorfosi) es diu larves a les fases juvenils. L'adjectiu que es fa derivar de larva s larvario. En la llengua comuna les larves reben freqentment noms distints als adults; aquest s el lloc que ocupen paraules com eruga (papallones), cresa (mosques), o capgrs (granotes i gripaus). Les larves difereixen sempre molt significativament dels adults, en aspectes com grandria, forma externa, i fins i tot anatomia interna i fisiologia (desenvolupament de les seves funcions). Les diferncies guarden relaci amb les diferncies ecolgiques, tant quant a hbitat com quant als recursos emprats. 

Es habitual que las larvas ocupen un nicho ecolgico y residan en un hbitat diferente al de los adultos. Por ejemplo, las liblulas, los mosquitos o las ranas pasan su vida adulta en el medio areo, pero sus larvas son acuticas. En estos casos es normal que las larvas presenten branquias y los adultos sistemas areos de intercambio de gases, como los pulmones en los anfibios o el sistema traqueal en los insectos. La cresa de la moscarda se alimenta de cadveres, mientras que el adulto busca flores de las que toma el nctar; esto es lo que justifica que plantas como el aro hediondo gigante o la estapelia, sean capaces de conseguir sus servicios como polinizadores. En la hormiga len (un neurptero, a pesar de su nombre) la larva es depredadora, mientras el adulto busca alimentos vegetales. Muchos invertebrados marinos bentnicos producen larvas planctnicas que son arrastradas por las corrientes y as pueden colonizar substratos nuevos.

En cualquier animal, el desarrollo de las gnadas es la principal diferencia entre un individuo juvenil y un adulto, pero la evolucin rompe a veces la sincronizacin entre los desarrollos de los diversos sistemas orgnicos (heterocrona), adelantndose la madurez sexual. El caso ms notable es el que se observa en muchos anfibios caudados, como el conocido ajolote, donde los individuos neotnicos alcanzan la madurez reproductiva sin metamorfosearse.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78524" title="Paparra" nonfiltered="1154" processed="1152" dbindex="31245">

Les paparres o caparres sn diversos cars parsits de vertebrats, que pertanyen a la famlia dels ixdids (Ixodoidea)

Les paparres xuclen la sang dels seus hostes.

Morfolgicament assoleixen d'1 a 12 millmetres (els mascles fan una mida que s la tercera part que les femelles), per es fan ms grans quan estan plens de la sang que xuclen. Tenen el cos ovalat i aplanat amb quelcers en forma d'arp. Viuen entre la vegetaci i es llancen al cos d'animals que passen al seu costat; poden estar diversos anys esperant una presa.

En persones i animals el principal perill sanitari s la transmissi de malalties bacterianes.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78525" title="Eduard Toldr i Soler" nonfiltered="1155" processed="1153" dbindex="31246">

Eduard Toldr i Soler (Vilanova i la Geltr, 7 d'abril del 1895 - Barcelona, 31 de maig del 1962), msic i compositor, va ser una de les figures ms importants de la Msica catalana de mitjan segle XX, especialment per la seva importantssima tasca com a director de l'Orquestra Municipal de Barcelona. Hom l'ha considerat el gran arquitecte del renaixement musical catal dels anys 20.

 Biografia .
El seu pare, Francesc Toldr i Carbonell, msic tamb, l'introdu ja de molt jove en el mn de la msica: als set anys ja debut acompanyant-lo al viol. Als 10 anys, tota la famlia es trasllada a Barcelona i Eduard Toldr comena els seus estudis de msica, primer al Conservatori del Liceu i desprs a l'Escola Municipal de Msica, on hi estudi solfeig amb el mestre Millet, viol amb Rafael Glvez i harmonia amb Antoni Nicolau. En aquest perode exerc una variada actuaci musical: Concerts amb orquestra al Palau de Belles Arts de Barcelona, suplncies al Teatre Cmic, concertino d'una orquestra de sarsueles, actuacions diverses en teatres, cinemes i festes majors, recitals i concerts de msica de cambra. El 1912 guany el premi extraordinari de viol de l'Escola Municipal de Msica amb el Concert per a viol Nmero 2 de Max Bruch.

De 1911 a 1921, Eduard Toldr consagr molts del seus esforos al Quartet Renaixement, format pels msics Llus Snchez, Antoni Plans, Josep Recasens i ell mateix, fins assolir un total de 209 concerts. Per encara trob temps per fer classes de msica, compondre diverses obres, continuar fent actuacions de msic de caf i dirigir (1916) l'Agrupaci d'Instruments de Vent de l'Associaci d'Amics de la Msica.

Ingress com a professor auxiliar de viol a l'Escola Municipal de Msica el 1923 (hi continu quan es convert en Conservatori Superior, i fins a la seva mort). A l'any 1924 fund lOrquestra d'Estudis Simfnics (1924-1934), formada per instrumentistes no professionals. Pau Casals el convid a dirigir la seva orquestra diverses vegades, primer en l'estrena d'obres d'en Toldr (Suite en Mi el 1921, Empries, el 1926, la versi simfnica de La maledicci del Comte Arnau el 1930) i el 1932 en l'estrena de La vida breve de Falla, amb presncia de l'autor. 

En tota la seva la carrera no deix mai de compondre: una trentena de sardanes, unes cinquanta canons -amb lletres de destacats poetes- i molta altra obra. El 1928 estren, al Palau de la Msica Catalana la seva pera El giravolt de maig, amb llibret de Josep Carner, figurins i decorats de Xavier Nogus, i amb els cantants Merc Plantada, Concepci Callao, Emili Vendrell, Conrad Giralt, Joan Barrabs, Valent Capdevila i Francesc Torra. El 1936 obtingu el premi Isaac Albniz, institut per la Generalitat de Catalunya, per La rosa als llavis (lletra de Salvat-Papasseit), que dedic a la soprano Conxita Badia. Hagu d'esperar onze anys a estrenar-la, fins que la cantant no torn de l'exili.

El 1941 li fou oferta la direcci de l'Orquesta Nacional de Espaa de Madrid, que declin, per el 1942 s'avingu a dirigir-la en una tongada de vuit concerts que foren un xit rotund. L'ajuntament de Barcelona li encarreg organitzar i dirigir una gran orquestra, que revitalitzs la vida musical de la ciutat, i el resultat va ser l'Orquestra Municipal de Barcelona, de qu va ser-ne nomenat primer director titular, i encapal en el seu concert de presentaci el 31 de mar del 1944; s'hi estigu els disset anys segents, 729 actuacions sota la seva batuta.

Guany el Grand Prix du Disque de l'Acadmie Charles Cross per l'enregistrament de la versi integral de El sombrero de tres picos, de Falla, amb l'Orquestra Nacional de Frana, el 1958. L'any 1961, ja greument malalt, estren al Liceu la versi de concert d'Atlntida, de Manuel de Falla i Ernesto Halffter, sobre el poema de Jacint Verdaguer.

Al llarg de la seva carrera, el gran prestigi que gaudia va fer que hom el crids per dirigir un gran nombre d'orquestres. A ms de les ja esmentades, l' de Pars, l'Orquesta Municipal de Bilbao, l'Orquesta Filarmnica de Madrid, lOrquesta de Cmara de Madrid, i d'altres a Alemanya, Itlia i Portugal.

 Obres .
 Teatre .
 1924 Quatre illustracions musicals per al drama de Llus Masriera Un idilli prop del cel o, pel juny, carabasses;
 1928 El giravolt de maig, pera cmica en un acte amb llibret de Josep Carner;
 1951 Oh, Tossa!, himne per a l'espectacle teatral de Joan Oliver Quasi un parads;

 Msica de cambra .
 1914 Quartet en Do menor, per a quartet de corda;
 1920 Vistes al mar, per a quartet de corda, posteriorment adaptat a orquestra de cambra;
 1921 Sis sonets, per a viol i piano. Un d'ells, Ave Maria, adaptat tamb per a orquestra;
 1931 Les danses de Vilanova, per a quartet de corda, piano i contrabaix, adaptaci de la seva glossa del 1921;

 Msica simfnica .
 1919 Suite en Mi Major;
 1926 Empries (Invocaci a l'Empord), sardana lliure per a orquestra;
 1930 La maledicci del comte Arnau, impressi lrica per a orquestra, de la seva sardana del 1926;
 1934 La filla del marxant, suite escrita per al drama en tres actes d'Adri Gual Lionor o la filla del marxant;

 Canons .
Totes amb acompanyament de piano, llevat de les que s'indica altrament
 1915 Menta i farigola, El rei Lear i Els obercocs i les petites collidores (Josep Carner), Festeig i Romana sense paraules (Joan Maragall);
 1916 Matinal (Maragall);
 1920 L'hort (Maragall) i Maig, Abril i Can d'un bell amor (Trinitat Catass);
 1923 Canticel (Carner) i Les garbes dormen al camp (Josep Maria de Sagarra);
 1924 A l'ombra del lledoner (Toms Garcs), per a veu i orquestra, i Roman de santa Llcia i Vinyes verdes vora el mar (Sagarra);
 1925 El gessam i la rosa (Carner) i Can de l'amor que passa (Garcs);
 1926 A muntanya, Cocorococ! i Recana (Carner), Camins de fada (Garcs) i Can de vela (Sagarra);
 1927 Garba, premi Concepci Rabell, recull de sis peces:  (Salvat-Papasseit), La mar estava alegre (Maragall), Can incerta (Carner), Can de l'oblit (Garcs), Can de passar cantant (Sagarra) i Anacrentica, de Clementina Arderiu. Aquesta darrera t versi per a veu i orquestra.
 1929 Floreix l'ametller i Esplai (Ignasi Iglsias) i Divendres Sant (Carner);
 1936 La rosa als llavis (Salvat-Papasseit), per a veu i orquestra, premi Albniz;
 1940 La zagala alegre () i Maanita de San Juan (Annima del segle XVI);
 1941 Nadie puede ser dichoso (Garcilaso de la Vega), Despus que te conoc (Francisco de Quevedo), i Cantarcillo i Madre, unos ojuelos vi (Lope de Vega);
 1947 Muntanya d'amor (Manuel Bertran i Oriola);
 1951 As frolias dos toxos ;
 1958 Can per a fer dormir l'Eduard i Villancet, dedicades a la seva famlia;
 1960 Aquarella del Montseny (Mossn Pere Ribot), amb acompanyament de quartet de corda;

 Sardanes i Msica per a cobla .
 1912 Sardana per a flauta i piano;
 1917 Sol ponent;
 1918 Gentil Antnia;
 1919 Marinera;
 1920 Sardana revessa nm. 1 i La nuvolada;
 1921 Lluna plena, Sardana revessa nm. 2, Sardana revessa nm. 3, Mariona i la glossa Les danses de Vilanova;
 1922 L'hereu i la pubilla, La nevada, Esperana, Caterina d'Ali i Sol ixent;
 1923 Camperola;
 1924 La Ciseta, L'Hostal de la Peira, El bac de les ginesteres i la sardana per a piano Virolet;
 1925 Ofrena, La fageda d'en Jord i Puig Neuls;
 1926 El roserar i el poema per a tres cobles i timbales La maledicci del Comte Arnau;
 1929 Atzavares i baladres;
 1930 Tamariu;
 1931 Cantallops;
 1932 Coll Forcat i Salou;
 1934 Faluga;
 1935 Perafita i Capvespre;
 1946 Vilanovina i Maria Isabel;
 1948 Maringela;
 1950 Vallgorguina;

 Altra obra .
 Adaptacions de canons populars: El desembre congelat i dEl noi de la mare (per a quartet de corda, 1913), L'estudiant de Vic (glossa per a cor mixt, 1925), Nou canons populars catalanes (per a veu i piano, 1933), Dotze canons populars infantils (en catal i en castell, per a veu i piano, 1941), Set canons populars catalanes (per a cor mixt, 1952), Doce canciones populares espaolas;

 Bibliografia .
 Manuel Capdevila Eduard Toldr, msic Barcelona: Aedos, 1960;

 Enllaos externs.
 Biografia i vinculaci amb Vilanova i la Geltr, per Joan Alemany i Moya;
 Article de Jess ngel Len;
 Msica y msicos de la Generacin del 27;
 Breu descripci del temps en qu feia de msic de cinema acompanyant pellcules de cine mut;
Llista de sardanes a Sardanista.cat;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78529" title="Terreny de Concrdia" nonfiltered="1156" processed="1154" dbindex="31247">

El Terreny de Concrdia s un territori histricament disputat per les parrquies andorranes de Canillo i d'Encamp.

Est situat entre la vall de l'alta Valira, de la parrquia de Canillo, i la vall dels Cortals i el grau Roig del circ d'Envalira, de la parrquia d'Encamp. La superfcie total del Terreny s de 15,6 km . El cim ms alt s la tossa d'Encampadana, de 2.476 m d'altitud.

La importncia de disposar de bones terres de pasturatge ha provocat enfrontaments entre els vens de les dues parrquies des del 1672. Un acord declarava el terreny indivs i d'explotaci comuna, i es va senyalar el terreny amb un conjunt de creus de terme.

El conflicte s'ha revifat ja que el terreny s idoni per a una ampliaci de les pistes d'esqu de Soldeu-el Tarter, pertanyent a Canillo, i de Pas de la Casa-Grau Roig, corresponents a Encamp. Desprs de diverses disputes judicials finalment una sentncia del novembre del 2000 ha adjudicat la propietat a la parrquia d'Encamp, encara que es mant la condici tradicional de terreny indivs. 

A pesar de la sentncia judicial, les disputes no s'han acabat. Les dues estacions d'esqu s'han unit per formar l'anomenada Grandvalira, per l'empresa explotadora de la part de Pas de la Casa-Grau Roig entn que el Terreny de la Concrdia est dintre de la seva concessi. El com d'Encamp mant que no hi ha cap concessi possible abans de la sentncia i el com de Canillo mant que la condici de terreny indivs no permet una concessi per a l'explotaci privada.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78531" title="Maria Llusa d'Orleans" nonfiltered="1157" processed="1155" dbindex="31248">

Maria Llusa d'Orleans (Pars 1662 - Madrid 1689) fou una princesa francesa de la Casa d'Orleans amb el tractament d'altesa reial que esdevingu reina consort de Castella i Arag.

Orgens familiars.
Nasqu el 27 de mar de 1662 al Palau Reial de Pars sent filla del duc Felip d'Orleans, germ petit del rei Llus XIV de Frana, i de la princesa Enriqueta d'Anglaterra. Era nta per lnia paterna del rei Llus XIII de Frana i de la infanta Anna d'Espanya, i per lnia materna del rei Carles I d'Anglaterra i de la princesa Enriqueta de Frana. 

Npcies i descendents.
Es cas el 19 de novembre de 1679 a Burgos amb el rei Carles II de Castella. Carles II s'enamor de la princesa francesa en veure un retrat d'aquesta en un quadre mostrat pel seu germanastre Joan Josep d'ustria, sentint una profunda passi per la princesa. Aquesta per no sentia el mateix vers el rei castell.

Maria Llusa d'Orleans no fou ben rebuda a la Cort i entre els seus enemics s'hi trob la mare del rei, l'arxiduquessa Marianna d'ustria. El retard en l'arribada d'hereus provoc la desesperaci del rei que la va sotmetre a uns mtodes molt perillosos per intentar curar la seva, suposada, infertilitat. Finalment, desprs d'un passeig a cavall sent dolors a l'estmac i mor el 12 de febrer de 1689 a causa d'una apendicitis aguda, sense haver aconseguir donar un hereu al rei castell.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78533" title="(1708) Polit" nonfiltered="1158" processed="1156" dbindex="31249">

(1708) Polit s un asteroide del cintur principal, descobert per Josep Comas i Sol l'1 de desembre de 1929 des de l'Observatori Fabra de Barcelona. Rep el nom d'Isidre Plit, ajudant de Comas a l'observatori.

Enllaos externs.
Simulaci de l'rbita de (1708) Polit ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78534" title="Esoterisme" nonfiltered="1159" processed="1157" dbindex="31250">
L'esoterisme (del grec    , "dins", "ocult"), s un conjunt d'ensenyances i doctrines que es mantenen apartades de l'atenci general, quedant reservades a un petit nucli d'iniciats. Aix, el que s esotric (ocult) s'oposa a exotric (mostrat).

Ja en l'antiga Grcia, el filsof Aristtil, va escriure uns textos anomenats "esotrics", en contraposici als "exotrics" (aquests ltims perduts, tot i que queden restes dels apunts dels seus deixebles).

Segons l'estudis Ren Gunon, totes les doctrines tradicionals tenen un nucli esotric, que per la seua complexitat simblica roman ocult per a la majoria dels creients. La idea de l'esotric va unida a les d'iniciaci i ocultisme, perqu el sentit dels rituals inicitics s, precisament, penetrar en eixe cercle intern i accedir al coneixement ocult.

S'ha de diferenciar entre l'esoterisme i les cincies ocultes, ja que en el primer cas es busca el coneixement i, en el segon, sn les anomenades mncies, que per a molts tenen carcter de pseudocincia.

 Vegeu tamb .

 Tradici;
 Iniciaci;
 Espiritualitat;
 Ocultisme;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78535" title="Marianna del Palatinat-Neuburg" nonfiltered="1160" processed="1158" dbindex="31251">

Marianna del Palatinat-Neuburg, o simplement Marianna de Neuburg, (Dsseldorf, Sacre Imperi Romanogermnic 1667 - Guadalajara, Regne d'Espanya 1740 ), princesa de Neuburg i reina consort de Castella-Lle i Arag (1689-1700).

Orgens familiars.
Nasqu el 28 d'octubre de 1667 a Dsseldorf, actual Rin del Nord-Westflia, sent filla de l'elector Felip Guillem de Neuburg i Elisabet Amlia de Hesse-Darmstadt. Era nta per lnia paterna de Wolfgang Guillem de Neuburg i Magdalena de Baviera, i per lnia materna de Jordi II de Hesse-Darmstadt i Sofia Elionor de Saxnia.

Npcies i descendents.
Es cas el 14 de maig de 1690 prop de Valladolid amb el rei Carles II de Castella, sent la segona esposa d'aquest. D'aquesta uni no tingueren fills.

Durant el seu trasllat fins a la pennsula fou atacada diverses ocasions per les tropes franceses, estant a punt de morir per la seva posici favorable al partit austriacista.

El poble castell no sent simpaties vers la reina consort i sovint l'anomenaven "alemanya, pl-roja i antiptica". Durant el seu matrimoni, i veient la impotncia del rei, va fingir onze embarassos i va conspirar contra el rei, al costat de la baronessa de Berleps, per influir sobre la successi del rei, intentant sense xit aconseguir que el rei nomens l'arxiduc Carles d'ustria hereu dels seus ttols. 

A la mort del rei es va retirar a Toledo i va rebre fervorosament l'entrada de tropes austraques el 1706, per la qual cosa fou desterrada pel futur rei Felip V d'Espanya a Baiona. El 1738 tingu el perms de retornar a Madrid i un cop malalta fou traslladada fins el Palau dels Ducs del Infantado a Guadalajara on mor el 16 de juliol de 1740, sent enterrada posteriorment al Monestir de l'Escorial.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78540" title="Garnatxa peluda" nonfiltered="1161" processed="1159" dbindex="31252">

La garnatxa peluda, o el lledoner pelut, lledoner gris o garnatxa grisa, s una varietat de cep negra produda per mutaci de la garnatxa negra. Produeix rams de mida mitjana i compactes. El gra s ovalat, mitj, de pell gruixuda i recoberta de una pilositat d'on li ve el nom. El brot s primerenc i madura entre finals de setembre i principis d'octubre.

La garnatxa peluda produeix un vi de qualitat de graduaci alcohlica alta. S'oxida amb facilitat i s'utilitza preferentment com a complement de cupatges.

s una varietat autctona de Catalunya que es cultiva com a varietat recomanada o principal a les AOC Banyuls, DO Catalunya, AOC Costers del Rossell, AOC Costers del Rossell Vilatges, AOC Maur, DO Montsant, DOQ Priorat, AOC Ribesaltes i DO Terra Alta. Fora del Principat noms destaca el cultiu al Llenguadoc.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78547" title="Palestina" nonfiltered="1162" processed="1160" dbindex="31253">


Palestina (en llat Syria Palstina; en hebreu Palestina (       ) o Eretz Israel (         ); en rab Filastn (      ) s una regi histrica de l'Orient Mitj compresa entre el Mar Mediterrani i el Riu Jord, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins Ocupats. s tal com es va designar tradicionalment l'antic pas de Canaan o d'Israel, sobretot a partir de la revolta jueva (132-135) en qu l'antiga Judea que form part de la provncia romana de Sria va esdevenir provncia de Sria-Palestina o simplement Palestina.

Limita amb Egipte al sud, el Lban i Sria al nord, Jordnia a l'est i la mar Mediterrnia a l'oest.

Palestina, bressol de civilitzacions i de religions, s la Terra Santa dels cristians, la terra bblica dels jueus, i lloc sagrat per als musulmans.

Histricament ha sigut un pas de conflictes territorials i religiosos, molt agreujats des de l'establiment de l'estat d'Israel.

 Etiomologia .

La paraula mateixa deriva de Plesheth, un nom que apareix freqentment a la Bblia i que ha esdevingut Filisteu en catal o philistine en angls. Plesheth, que t per arrel palash tenia el significat de migrador. Els filisteus no eren rabs ni tan sols semites, estaven ms a prop dels grecs amb orgens a l'Asia Menor i localitats gregues. No parlaven rab. No tenien cap connexi, tnica, lingstica o histrica amb Arbia o els rabs. Els filisteus van arrribar a la zona vers el 1200 aC en les migracions dels Pobles de la Mar i van ocupar terres dels cananeus semites.

Geografia.

Muntanyes.

 Al nord queda delimitada pels darrers contraforts del Hermon (2.814 m) i les muntanyes del Hauran (1.830 m).
 Al centre, la Cisjordnia es caracteritza per la cadena muntanyosa que la travessa en direcci nord-sud al centre del pas (Samaria, 940 m, i Judea, 1.027 m);
 Al nord-oest, el masss muntanys de Galilea (1.208 m) amb una important derivaci que arriba fins a la Mediterrnia, el mont Carmel (650 m).

Deserts.

 Al sud queda delimitat pel desert del Ngueb, que amb la fundaci de ciutats i pobles israelians, comena a reprendre la vitalitat agrcola i mineral de qu fru en altres temps.
 desert de Sria;
 a la banda sud-oriental el desert de Jud.

Valls i planes.

 De nord a sud, la vall del Jord la divideix en dues parts: la Cisjordnia a llevant fins a la Mediterrnia, i la Transjordnia a ponent.
 Al sud la plana de l''Araba;
 Al nordest, l'altipl del Golan ha estat regi volcnica, fenomen que hom tamb pot observar a la Cisjordnia, a la regi de Tiberades (hittin).
 A l'est, l'altipl de Moab t 808 m d'altura (Neb).
 Al litoral mediterrani, la plana de Sharon i la Shefela, fins a la franja de Gaza, sn les regions ms frtils del pas i de ms densitat de poblaci.

Rius.

 El Jord amb 320 km s l'nic riu amb entitat de Palestina. el Nahr al-Yarm k i el Nahr al-Zarq ' alimenten el Jord i l'Arnon la mar Morta. A la Cisjordnia, el Harod desemboca al Jord, mentre que el Qishon i el Yarqon baixen a la Mediterrnia. Les pluges, d'octubre a abril, sn normalment escadusseres;

Mars i llacs.

 A la depressi central s on s'obt el nivell ms baix de la terra en relaci amb la Mediterrnia. La mar Morta amb -394 m i el llac de Tiberades amb -208 m.

Histria.

La histria bblica.

El debat sobre els drets histrics que reclamen els jueus sobre el territori de Palestina es remunta a 3.000 anys aC. En aquest debat intervenen la histria, els textos bblics i les seves diferents interpretacions.

El nom Palestina es refereix a una regi de la costa mediterrnia oriental des del mar a la vall de Jordnia i des del desert del Neguev pel sud fins a la regi dels llacs de Galilea al nord. 

 
Les primeres tribus de Canaan, d'origen semita, son esmentades al Gnesi: sidonites (a la costa nord), hetites (Hebron), jebusites (Jerusalem), amorites (a l'est dels hetites i a l'oest de la mar Morta), girgasites (regi de Sequem), hevites (al nord dels jesubites), arquites, sinites, arvadites, zemarites, i hamatites. Als cinc darrers no se'ls esmenta a la histria de Palestina i haurien emigrat cap al nord. La resta va romandre mes al sud. La part sud de la costa pertanyia als cananeus per vers el 1200 aC va passar als palestins que eren un dels Pobles de la Mar.

Hi havia altres tribus menors com els amalequites (al sud dels hetites i jebusites), els perizzites (a les muntanyes) i els canaanites (subtribu dels cananeus) a la costa fins al Jord.

Els amorites tenien cinc caps o xeics: Jerusalem, Hebron, Iarmuth, Laquish i Eglon i a mes dominaven dos regnes a l'est del Jord.; els hivites dominaven a Gibeon, Chephirah, Beeroth,  Kiriath-Jearim  i la terra de Mizpeh.

Els israelites, dirigits per Josu, es van establir a aquesta terra, i van repartir el pas entre les dotze tribus:

Jud al suda l'oest de la mar Morta;
Sim, al sud de l'anterior;
Dan, la costa sud;
Benjam, la zona de Jerusalem;
Efram, la regi de Sequem;
Manasss, la costa central;
Issacar, la regi de Bethshan;
Aser, la costa nord;
Zebul, a l'est del Mont Carmel;
Neftal, al nord del llac Tiberades;
Gad , a l'est del Jord;
Ruben, a l'est de la mar Morta;

Els israelites, inicialment ms una divisi religiosa que no tnica (eren semites i parlaven hebreu com els cananeus) van conquerir el regne amorita de Sihon (amb capital a Heshbon) i altres ciutats estats dels cananeus i amb el temps, forts de la seva unitat religiosa que els donava una major cohesi, van arribar a ser els amos de tot Palestina i es van unificar sota un nic rei.

Vegeu: Regne d'Israel i Regne de Jud

Part dels jueus foren expulsats per Nabucodonosor II cap a terres de Babilnia, per amb l'adveniment dels perses els jueus foren autoritzats a retornar a la seva terra. En aquells anys els governador portava el nom de "governador d'aquest costat del riu" (Eufrates) sense que tingus una denominaci especifica.

Va pertanyer a Prsia i desprs a l'imperi d'Alexandre Magne . Antgon la va dominar a partir del 321 aC i des el 301 aC va passar a Egipte. Finalment va passar als Selucides pero el seu poder es va anar descomposant, i a la regi de Palestina foren principalment els Macabeus o Asmoneus els que es van fer amb el poder. La dinastia selucida va perdre el poder davant Tigranes II d'Armnia (84 aC) quan ja no dominava aquestes regions. El 69 aC Tigranes hi va renunciar a favor de Roma que finalment van declarar a Sria provncia romana per van haver de contemporitzar amb diversos poders locals establerts sobretot al nord de Palestina.

L'poca romana.

Quant Aulus Gabinius la va incorporar a la provincial romana de Sria desprs de derrotar a Alexandre Asmoneu, fill d'Aristbul, va formar cinc consells (sunedria) dividits en districtes (moires). Els cinc consells eren Jerusalem, Gadara, Amatos, Jeric, i Sepforis. El regne de Judea tenia un governador al darrera del rei (Antipater primer i desprs Fasael a Judea i Herodes a Galilea) fins que el 40 aC el pas fou ocupat pels parts quant Herodes estava obtenint a Roma el seu nomenament com a rei client. Els parts van donar el tron a Antgon, fill d'Aristobul, el seu aliat, pero el 37 aC els romans van recuperar el pas i Herodes en fou proclamat rei.

Herodes va morir el 4 aC. A la divisi del pas entre els fills d'Herodes el gran, Judea, Idumea i Samria foren assignats a Arquelau (amb ttol d'etnarca), Herodes Antipes va rebre Galilea i Perea (ttol de tetrarca) i Herodes Felip la Tracontida, Aurantida i Batanea. 

Una vegada deposat Arquelau (any 6) el seu domini fou unit a la provncia de Sria per sota administraci d'un prefecte de Judea subordinat del governador de Sria. El mateix va passar quant va morir Herodes Filip, fins que Callgula va formar un regne pel seu amic Herodes I Agripa, al que es va afegir la tetrarquia de Lisnies II d'Abilene i mes tard, deposat Herodes Antipes, tamb la seva; Claudi hi va afegir Judea i Samria, per a la seva mort l'any 44, el regne va revertir a Roma i unit a la provncia de Sria. 

A la mort d'Herodes rei de Calcis, aquest territori fou donat a Agripa II (Marcus Julius Agripa), per bescanviat (48) per les tetrarquies de Herodes Filip i Lisnies a les que Ner va afegir part de Galilea (la part tocant al llac Tiberades) i la ciutat de Julias a la Decpolis. Aquestos dominis van tornar a Roma en temps de Traj (any 100)

Palestina va ser l'escenari d una gran part dels esdeveniments narrats a la Bblia. En temps de Jess, el segle I, els romans dominaven Palestina des de l'any 6. A l'poca de Jess les divisions del judaisme eren ben perceptibles doncs a diferncia de grecs i romans, creien en un sol du. Hi havia els saduceus i els essenis que collaboraven amb les autoritats romanes; els zelotes, que s'oposaven feroment al domini rom; els hassidim, temerosos que la cultura grega no fes perdre la religi jueva; i els fariseus, que es regien per normes de conducta molt rgides.

En els texts no bblics, el terme Palestina (Palastin) apareix per primera vegada sota la ploma de l'historiador grec Herodot, al segle V aC, en referncia al poble dels filisteus, vivint a la regi de l'actual Gaza. Sota el domini rom, el terme prengu un sentit ms ampli per finalment englobar tota la regi.

Desprs de les revoltes jueves, els Romans lluiten contra el nacionalisme jueu de l'poca. Jerusalem s rebatejada (per a un temps) Aelia Capitolina, i la regi s integrada dins de la provncia de Sria-Palestina (Syria Palstina) desprs del 136.

Els descendents de David, els jueus o hebreus, habitaven aquestes terres esmentades per l'Antic Testament com la Terra promesa, fins l'any 70 quan, per dissensions internes, els jueus sn obligats pels romans a abandonar Palestina i se'ls neg el dret a tonar a Jerusalem (la dispora).

La segona desfeta jueva en temps d'Adri (132-135) va coincidir amb la rpida expansi del cristianisme a les nombroses ciutats hellenstiques del pas i de les ciutats romanes fundades per Septimi Sever i Heliogbal.

Aix s'intensifica a partir del decret imperial de l'any 313 de tolerncia del cristianisme.

Amb l'inici del perode bizant (330-650), la major part de la poblaci ja s cristiana. Comena l'edificaci sagrada d'esglsies i monestirs dels quals hi han les restes de ms de 200 a Israel.

La poblaci jueva autctona, que no fruia de llibertat religiosa, poltifca o comercial, tamb va erigir nombroses sinagogues sumptuoses i es conserven restes de l'obra literria i jurdica dels talmudistes, comentadors i poetes.

L'any 352 es coneix per la revolta dels jueus a Galilea, que junt amb la dels samaritans i d'altres lluites tamb entre cristians arran del monofisisme, enterboliren la pau a Palestina a l'poca bizantina.

Desprs de la dispersi dels hebreus i de l'expansi de l'islam, aquesta terra va passar a ser majoritriament de cultura rab i de confessi musulmana sunnita,  encara que hi subsisteixin minories cristianes o jueves.

 poca musulmana .

Collabora redactant o ampliant aquesta secci

 poca otomana .

Durant els segles XV al XIX, el territori de Palestina va estar sota la dominaci otomana. L'any 1876, es va reunir el primer Parlament otom a Constantinoble, on eren presents per primera vegada diputats palestins elegits per Jerusalem. L'any 1881, el Govern otom permet als jueus establir-se arreu de l imperi, amb l excepci de Palestina.

El 1882 es produeix la primera onada d immigraci jueva patrocinada pel bar Edmond de Rothschild, que provoca, l'any 1891, la primera protesta palestina. Fruit d aquesta, el 1893 el Govern otom va prohibir la venda de sl estatal als jueus a Palestina, mentre continuaven les pressions de les potncies europees. El 1896, l'austrac Theodor Herzl publica el llibre Der Judensataat (l Estat jueu) on aboga per la creaci d un Estat jueu b a Palestina o b a Argentina. Aquesta publicaci va provocar les protestes del sult otom Abdul Hamid II, que va dir que mai acceptaria la divisi del seu imperi.

El 1897 va tenir lloc el primer Congrs Sionista a Sussa on s escollida Palestina tot i les dificultats que comportava de tipus econmic (escassetat de recursos) i ideolgiques (mig mili d rabs vivien a Palestina).

El nombre de jueus a Palestina anava creixent: 70.000 el 1904 i 150.000 el 1914. Per amb la Primera Guerra Mundial el seu nombre va disminuir degut a que Palestina va ser un dels teatres d operacions militars.

Histria recent.

La histria recent ve precedida per dos fets molt rellevants:
 al segle XIX neix a Europa el moviment sionista que pretn donar un estat per als jueus de tot el mn.
 desprs de la Primera Guerra Mundial s'acaba el rgim otom a Palestina i passa a ser protectorat britnic (1929).

Dues guspires encenen les guerres araboisraelianes: la declaraci de Balfour l'any 1917 i la redacci de l'article 22 del conveni de Societat de Nacions l'any 1919, que prometia la independncia a les anteriors provncies rabs de l'imperi Otom.

Els britnics comencen a encoratjar la immigraci sionista a Palestina, arribant a un punt en qu l'han de limitar per l'amenaa que comportava en l'equilibri de la regi. Aquesta immigraci i la prosperitat creixent del pas van despertar en els rabs palestins la seva conscincia de poble i un desig d'independncia nacional que no havien conegut mai i que l'any 1936 es transform en rebelli oberta i armada contra els britnics.

Al 1937 els britnics van proposar per primera vegada un pla de partici de Palestina que fou acceptat pels jueus i refusat pels rabs.

Comena el conflicte de la Segona Guerra Mundial amb el sinistre holocaust nazi.

El Pla de partici s acceptat per l'ONU el 22 de novembre de 1947, malgrat l'oposici de tots els estats musulmans d'sia. Aix desemboca en una guerra civil que fa que els jueus guanyin terreny al tenir un exrcit millor preparat davant els rabs, poc organitzats i mal equipats. 

El 13 de maig de 1948, els britnics abandonaren oficialment Palestina, el 14 els sionistes proclamaren l'estat d'Israel, i el 15 els exrcits de Sria, Jordnia, l'Iraq i Egipte travessaren les fronteres del nou estat per conquerir nous territoris. La guerra, que dur fins a l'armistici del 1949, don la victria a Israel provocant l'efecte contrari, la conquesta israeliana de nous territoris, ms enll dels lmits del pla de partici del 1947 i amb la expulsi de 800.000 palestins. La pau entre els pasos belligerants confirm la divisi de Palestina en tres parts: l'ocupada per Israel, la ribera esquerra del Jord (Cisjordnia) que pass a Jordnia, i Gaza, administrada per Egipte. Israel passa a ocupar el 77% del territori i als palestins el 22%.

Els palestins, installats en camps de refugiats a Lban i Jordnia, comencen a organitzar-se en bandes destinades a combatre Israel. Aix, el 1956 van crear al-Fatah i el 1964 l'Organitzaci per a l'Alliberament de Palestina (OAP).


El 5 de juny de 1967, Israel va atacar Sria, Jordnia i Egipte en una guerra llampec coneguda com la Guerra dels Sis Dies. L'exrcit israeli va envair parts d'aquests tres pasos en sis dies, per desprs retirar-se'n. Mentrestant, per, va acabar d'ocupar els Alts del Golan pertanyent a Sria, el Sina d'Egipte i la totalitat de Palestina, s a dir, Gaza i Cisjordnia, que des de llavors es coneixen com els Territoris Ocupats. 400.000 palestins ms van ser expulsats de les seves terres.

En l'mbit internacional hi ha tres fets a considerar positius per Palestina:
 el 1974, l'OAP obtingu l'estatus d'observador permanent a l'ONU.
 el 1976 esdevingu membre de ple dret de la Lliga rab i del Moviment de Pasos No Alineats.
 el 1978 se sign l'acord de Camp David entre Israel, Egipte i els Estats Units, pel qual el segon reconeixia l'estat jueu i recuperava el Sina, i Israel es comprometia a dotar d'autonomia la Cisjordnia i Gaza.

Per Israel trenca els acords amb dues accions:

 el 1980, proclama Jerusalem capital eterna de l'estat.
 el 1982, torna a atacar el Lban i en conquereix la seva capital, Beirut.

El 1987 la tensi culmina amb la revolta de la intifada en els territoris ocupats, promoguda per l'al-Fatah de l'OAP.

El novembre del 1988, el Consell Nacional de Palestina proclam a Alger l'estat independent de Palestina amb capital a Jerusalem, reconegut per un bon nombre d'estats.

El 1993 accedeixen al govern israeli els laboristes, fet que desbloqueja les negociacions. El setembre d'aquest any, el sector de l'OAP dirigit per Isser Arafat i Israel signaren els acords de pau d'Oslo, patrocinats per l'ONU i els EUA, pels quals s'havia de materialitzar la doctrina de pau per territoris. L'acord per no fou ben rebut pels extrems d'ambdues parts. Tingu l'oposici del Likud i els ultraortodoxos jueus i, de la banda palestina, fou rebutjat per Hams, Hesboll i altres grups radicals.

L'acord consistia en qu els guerrillers havien d'abandonar el pas a canvi de no tocar els camps de refugiats. Les milcies libaneses van dur a terme matances als camps de refugiats de Sabra i Xatila (ms de 3.000 assassinats). Aix va provocar que el llavors Primer Ministre d'Israel, Ariel Sharon, hagus de dimitir.

El 1995 hi ha la celebraci de les primeres eleccions que donen el poder a Arafat.

Per la situaci es va agreujant amb la persistncia del terrorisme i en accedir el Likud al govern israeli el 1996. L'arribada de Benjamin Netanyahu signific la ruptura de fet del procs de pau. Les accions provocadores de l'estat d'Israel compaginades amb l'augment  del terrorisme palest posen en seris perill l'estabilitat regional. El 1998 Netanyahu i Arafat signen l'acord de Wye Plantation que no es compleix.

L'arribada d'Ehud Barak a la direcci del govern al maig del 1999 represent una relaxaci de les relacions, pel seu comproms de complir els acords.

La visita, al setembre del 2000, del lder del Likud Ariel Sharon a llocs sants musulmans provoc l'esclat de l'onada de violncia ms greu dels darrers anys anomenada la intifada d'Al-Aqs. La pressi militar local va obligar Israel a deixar el Lban, deixant 20.000 morts entre libanesos i palestins.

Amb l'arribada de Sharon al poder, 2001, es du a terme una durssima campanya militar dirigida a neutralitzar els terroristes palestins i forar el confinament de qui Israel acus de connivncia amb els atemptats, Arafat.

El 2003 es comena la construcci d'un mur de seguretat a Cisjordnia per separar la zona palestina de Cisjordnia dels territoris habitats per israelians.

Els darrers anys s'han caracteritzat per un lent procs agredol de morts, treves, atemptats sucides i apropaments per la pau. El 11 de novembre del 2004 mor Arafat, que des de feia uns quants dies estava internat en un hospital militar de Pars. Es produeixen gestos d'alliberament de presos i el febrer del 2005 Ariel Sharon i Abu Mazen pacten un alto el foc. L'exrcit israeli abandona Gaza el 11 de setembre del 2005.

El 29 de novembre del 2005 es juga al Camp Nou el Partit per la Pau.

El 25 de gener del 2006, el moviment islmic Hams guanya per majoria absoluta les eleccions legislatives a Palestina on hi participava per primera vegada. El juliol del 2006 Israel, en represlia pel segrest de dos soldats per guerillers, va bombardejar el Lban intensament destruint gran part de les infrastructures civils i va envair la part sud, per tot i l'acci espectacular de l'aviaci i mssils de llarg abast, fracass en la lluita de proximitat i es va haver de retirar sense aconseguir els objectius fixats. El libanesos d'Hezbollah ho van considerar una victria militar sobre Israel hi ho van celebrar massivament.

 Enllaos .

Pgina oficial de la Comunitat Palestina de Catalunya;
Poltica, histria i llengua de Palestina a Mn Divers;






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78549" title="Bonifaci Ferrer" nonfiltered="1163" processed="1161" dbindex="31254">
Bonifaci Ferrer ( Valncia 1350 - Cartoixa de Vall de Crist 1417 ), religis valenci i traductor de la Bblia a una llengua romnica.

Fou germ del dominic Sant Vicent Ferrer. Desprs d'estudiar a la Universitat de Perusa i la Universitat de Lleida retorn al Regne de Valncia per exercir diverses funcions oficials en nom de la ciutat de Valncia i actuar com a ambaixador del Regne de Valncia.

A la mort de la seva esposa i de nou dels seus onze fills, i sota la influncia del seu germ, va ingressar a la Cartoixa de Portaceli, a la poblaci de Serra (Camp de Tria). Fou llavors quan, amb la collaboraci d'altres experts, desenvolup la seva gran obra, la traducci a la llengua catalana de la Bblia a partir de la versi llatina, coneguda tamb com a Vulgata. Aquesta obra fou un dels primers llibres en ser impresos a la pennsula ibrica, per Bonifaci Ferrer no ho vei, ja que el fet no es produ fins el 1478. s la coneguda com a Bblia Valenciana. Segons Jordi Ventura, que ha estudiat el cas d'aquesta Bblia durant trenta anys, el ms probable s que el  text sigui una traducci de Berenguer Vives, ja que els editors valencians trobaren antiquat el llenguatge del manuscrit, que possiblement era el de Ferrer.

Posteriorment Ferrer es trasllad a la cartoixa de Vall de Crist, a la poblaci d'Altura, d'on va arribar a ser prior. Una tradici afirma que all es dedic a elaborar imatges de la Mare de Du. 

Soterrat al claustre de la Cartoixa de Vall de Crist, el 1884 el seu cos fou desenterrat i inhumat novament davant l'altar major de l'esglsia parroquial d'Altura.

Participaci en el Comproms de Casp.
L'any 1412 la rellevncia de la seva personalitat el va permetre ser un dels tres representants del Regne de Valncia, al costat del seu germ Vicent Ferrer i de Pere Beltrn, a la reuni del Comproms de Casp, mitjanant el qual es va decidir la successi de Mart l'Hum al tron de la Corona d'Arag, al morir aquest sense descendncia.

 Vegeu tamb .
 Comproms de Casp;
 Bblia Valenciana;

Enllaos externs.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78550" title="Territoris Palestins Ocupats" nonfiltered="1164" processed="1162" dbindex="31255">



Els Territoris Palestins Ocupats, tamb anomenats per metonmia Palestina, sn una entitat preestatal situada a l'Orient Mitj, entre la mar Mediterrnia i el riu Jord. No formen un estat amb sobirania plena, ja que es troben sota l'ocupaci militar israeliana; tanmateix, l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), que exerceix un govern parcial sobre els territoris, s reconeguda per alguns estats rabs com a govern legtim. Els governs occidentals i les Nacions Unides, en canvi, noms la reconeixen parcialment.


 Geografia .

Els territoris palestins estan formats per Cisjordnia (incloent-hi Jerusalem Est) i per la Franja de Gaza. Tenen frontera, a ms d'amb Israel, amb Jordnia i Egipte. Als territoris hi ha diverses regions i zones que gaudeixen de diferents graus d'autonomia (Territoris Autnoms Palestins) i les fronteres estan sota control israeli.

La capital oficial dels territoris s Gaza, tot i que els palestins reclamen que ho sigui Jerusalem Est. El president de l'ANP, Issir Arafat, dirig els territoris des de la seu de l'Organitzaci per a l'Alliberament de Palestina a Ram Allah.

 Poblaci .

Tradicionalment, la poblaci dels territoris ocupats s formada sobretot per palestins rabs, tot i que hi ha minries de samaritans, cristians i jueus ortodoxos que rebutgen l'estat d'Israel per motius religiosos. A ms a ms, en aquesta regi hi ha moltes colnies israelianes.

 Economia i infraestructura viria .

Tant el desenvolupament de l'economia com el de la xarxa viria de les zones amb ms autonomia depenen fortament del fet que aquestes zones sn enclavaments allats. A la Franja de Gaza hi ha un aeroport i un port. Les comunicacions entre els diferents enclavaments es duen a terme mitjanant carreteres que, sovint, sn interrompudes o fins i tot tallades pels controls de les forces de seguretat israelianes.

Moltes organitzacions palestines donen suport a la dissoluci de la uni fronterera i monetria amb Israel, malgrat que tindria conseqncies catastrfiques per a l'economia de Gaza i de Cisjordnia. Per aix, l'ANP la rebutja, a pesar que el control de les fronteres exteriors hagin de quedar sota control israeli.

Els darrers deu anys, la UE ha sigut la major font de finanament de l'ANP amb 2.000 milions d'euros. Tanmateix, una part d'aquests diners van acabar en mans de la famlia d'Arafat.

 Histria .

Els Territoris Ocupats Palestins es trobaven originriament al territori del Mandat britnic de Palestina. El 1948, desprs de la Guerra araboisraeliana, Cisjordnia qued en mans de Jordnia i la Franja de Gaza en mans d'Egipte. Desprs de la Guerra dels Sis Dies de 1967, tots dos territoris van ser ocupats per l'exrcit israeli.

 El cam cap al reconeixement .

Els palestins no disposen de facto d'una sobirania real. Encara els falten, en part, algunes estructures d'estat o no estan completament desenvolupades (per exemple, no disposen d'exrcit). Els territoris palestins estan controlats majoritriament per l'exrcit israeli. Malgrat que existeixen organismes policials i de seguretat, no estan dotats dels recursos adequats ni tenen la formaci adequada. Durant la Segona Intifada, Israel els retir la major part de l'armament, ja que alguns membres d'aquestes forces havien participat en les accions violentes. Una altra de les causes de la ineficincia d'aquests cossos s que Issir Arafat va haver de situar molts familiars i amics en els rgans de control per tal que tots quedessin sota el seu control personal. En aquest sentit, Mahmud Abbas ha introdut reformes per aconseguir unes estructures ms eficients.

L'Organitzaci per a l'Alliberament de Palestina (OAP), i no l'ANP, t des del 1974 l'estatus d'observador a les Nacions Unides (Acord de l'Assemblea General 3237). Des de juliol de 1998, els representants palestins tenen el dret de participar als debats de l'ONU.

Palestina s un dels estats fundadors de l'Organitzaci de la Conferncia Islmica i hi s reconegut com a membre de ple dret. Palestina tamb s membre de la Lliga rab.

Issir Arafat proclam l'estat palest el 14 de novembre de 1988 a Alger, que fou reconegut per uns cent pasos, entre els quals tots els del bloc comunista i els estats no aliniats.

Amb els acords d'Oslo els palestins van aconseguir l'estatut d'autonomia actual, que hauria de precedir la creaci d'un estat palest viable. Quines zones de Cisjordnia haurien, a ms de les que ja actualment gaudeixen d'autonomia, pertnyer a aquest futur estat s una de les qestions principals del conflicte araboisraeli. Els rabs voldrien incloure-hi tota Cisjordnia incloent-hi Jerusalem Est, mentre que la majoria de dirigents israelians pretenen mantenir la majoria, si no totes, de les colnies.

 Poltica .

La poltica dels territoris autnoms es basa en l'objectiu de construir un estat independent i propi per als palestins. Els diferents grups palestins reclamen diverses opcions quant als territoris que haurien d'integrar el futur estat; l'OAP espera formar-lo amb la Franja de Gaza i Cisjordnia, mentre que Hams exigeix recuperar el territori complet d'Israel.

El 26 de gener de 2006, Hams, una agrupaci considerada per la majoria d'estats occidentals (EUA i UE inclosos) com a organitzaci terrorista i no com a partit poltic, obtingu la majoria absoluta en les primeres eleccions legislatives de la histria de Cisjordnia. Diversos governs del mn han decidit que hi collaboraran si Hams renuncia a la violncia. Desprs que Hams forms govern, els EUA han exigit que els tornin els ajuts al desenvolupament; i Israel ha tallat tota l'ajuda econmica als territoris ocupats, exceptuant els imprescindibles per a la sanitat i l'abastiment d'energia elctrica. La UE es mostra escptica respecte al govern de Hams, per de moment ha enviat 121 milions d'euros per evitar el collapse econmic de l'administraci palestina. En general es demana que Hams reconegui l'estat d'Israel, rebutgi les accions violentes i accepti un procs de pau. La cpula de Hams, fins ara, ho ha rebutjat taxativament.

A mitjans de juny de 2007, les tropes armades de Hams a la  Franja de Gaza derrotaren les de l'OAP foragitant-les de la Franja.
El President Mahmud Abbs declar el Hams com partit illegal en tot el territori de l'ANP I form un nou govern, excloint els membres del Hams. Aquest nou govern ha estat reconegut per la comunitat internacional i ha perms que el govern israeli li transpasss els diners que li corresponien.

 Bibliografia .

CHOMSKY, Noam: Offene Wunde Nahost. 2003. ISBN;
KRMER, Gurdrun: Geschichte Palstinas. Verlag C.H.Beck, 2002. ISBN;
PAPPE, Ilan: A History of Modern Palestine. One Land, Two Peoples. Cambridge University Press, 2004. ISBN;

Vegeu tamb.

Autoritat Palestina de Cisjordnia i la Franja de Gaza;
Eleccions legislatives palestines de 2006;

 Enllaos .

Pgina oficial de la Comunitat Palestina de Catalunya;
Poltica, histria i llengua de Palestina a Mn Divers;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78553" title="Paixtunistan" nonfiltered="1165" processed="1163" dbindex="31256">


Paixtunistan (farsi:          ) o Pakhtunistan (farsi:          ), s el nom que els nacionalistes paixtuns dnen al seu territori tnic dins Pakistan. Ocupa la Provncia de la Frontera Nord-oest i les rees Tribals Administrades Federalment. La capital s Peshawar (1.123.000 h). D altres ciutats sn Dera  sm il Kh n (102.000 h), Abott b d (120.000 h), Koh t (142.000 h), Mard n (278.000 h) i Mingaor  (198.000 h). 

 Orografia .
La zona comprn les cadenes muntanyoses, zones submontanyoses i planes:

 Al Nord orientats cap al Sud on hi ha el riu Kabul, hi ha l Hindu Kush, dividit pel riu Kunar en dues unitats: Hindu Kush, amb la mxima alria del Tirich Mir (7.690 m) i l Hindu Raj, amb el Shah Dok (6.321 m).
 Al Sud, l Hindu Raj s creuat per les conques de Panjkora, Swat i Kandia. AL Districte de Hazara hi ha l Himlaia Menor, on destaca la cadena Safed koh, amb el Sakaram (4.761 m).
 La vall de Peshawar, amb un 10 % del territori on es concentra la meitat de la poblaci.

Els principals rius sn el Kurram, el Tochi, Gumal, Kandia, Penjkora, Sivat, Kandia, Kunar i Kabul. 

 Histria .
 Els orgens .
La zona de Peshawar ja s descrita a l antiga literatura snscrita i a les obres d Estrab, Claudi Ptolemeu i Arri. Form part de l antic regne budista de Gandhara, ja que el pas de Khaybar a la vall de Sivat s ple de estupes en runes, ja que era fora estratgic, la ruta ms fcil i directa vers Afganistan.  Gandhara fou annexat a l imperi persa aquemnida en el segle VI aC, i formar part d una satrapia persa fins el 327 aC. Pass successivament a mans de grecs, indis, indobactrians, saces, parts i kushans. S ha trobat escultures greco-bdiques, edictes d Asoka en pedra a Shahbazgarha (a territori dels yusufzay).

Els xinesos Fa-hsien (s. V) i Hiuen Tsang (s. VII) afirmaven que la religi majoritria era el budisme. Purushapura era la capital de Kanishka, i aquest era l antic nom de Peshawar (tamb era Parashawara, capital de Gandhara), anomenada Begram en la poesia paixto. Els musulmans hi aparegueren quan el turc Sebktegin hi guany el control el 988 (el nom prov de pesh awar, vila fronterera) contra el sobir hindushahid Djaypal i el seu fill Mahmud ho va fer el 1006 a Anandpal, fill de Djaypal. La vila ser possessi gaznvida, i des d ac atacaria l ndia entre 1001 i 1027, i conquer tot el territori llevat Hazara, important en la ruta cap a Afganistan.

El 1178-1180 Peshawar fou presa fou presa pel ghurida Mu izz al Din Muhammad ben Sam, qui ocup la vall de Peshawar fins a la seva mort el 1206. A la seva mort el regne ghrida decaigu i fou conquerit per Genguis Khan el 1225, tot i que Peshawar conserv la importncia estratgica.

Segons les tradicions locals, en el segle XV dues tribus pathan, els khakay i ghoriyya khel, marxaren de la vall de Kabul i s installaren a la vall de Djalabad i els pendents de Safir Koh. Les principals faccions khakay eren els yusufzays, gugiyanis i tarklanris, i les dels ghoriyya khel es dividien en cinc tribus: mohmands, khalils, dawudzay, chamkannis i zeranis. Els yusufzays s estableixen a Peshawar, n expulsaren els dilazaks i conqueriren Kabul i l Oest de Hoti Mardan.  Durant el segle XVI els ghoriyya khel ocuparen el pas de Khyber i expulsaren poblaci indgena al Kohistan de Swat, per no aconseguiren la supremacia dels khakays perqu foren venuts pels yusufkays. Aquests prnceps van rendir vassallatge nominal als prnceps islmics d Afganistan i Panjab, i ni tan sols els Mongols de l ndia els sotmeteren totalment. Akbar i Aurangzeb es conformaren amb assegurar l obertura de la ruta de Kabul. Peshawar serv de base a Babur per les campanyes a Kohat, Bannu i Bargash, aix com capital d hivern al governador de Kabul per compte d Aurangzeb, Mahabat Khan ibn Ali Mardan Khan, qui hi fa construir una mesquita.

Amb la decadncia dels mongols en el segle XVIII, el 1738 fou cedit a Nadir Xah Afshar, governador de Prsia, qui la pos sota control del capitost afgans Ahmad Xah Durrani de Kandahar. Sota el seu fill i successor Timur Xah continu en vigor l alternana estival de capitals, Kabul i Peshawar.

Des del 1818 el territori fou incorporat al regne sikh del Punjab, qui domin la frontera afganesa. El 1834 Peshawar fou conquerida pels sikhs merc el general itali al seu servei Paolo di Bartolomeo Aviabile. Per el 1849 els britnics s apoderaren de la vall de Peshawar desprs de la Segona Guerra Sikh. 
 Ocupaci britnica .
Formar part de la provncia de Punjab fins el 1901, quan fou creada la North West Frontier Province, administrada des de Peshawar per un comissionat en cap i un agent. El territori no reb la mateixa autonomia que les altres provncies fins el 1919. Tanmateix, el Government of India Act li concedia un governador i autonomia provincial. La invasi britnica facilitar la divisi cultural entre afganesos i pathans muntanyencs, que sempre lluitaren per mantenir llur autonomia. Aquesta divisi fou formalitzada en la lnia Durand, que marca encara la divisi actual entre Pakistan i Afganistan.

D antuvi els britnics eren disposats a concedir-los un alt grau d autonomia tribal, per desprs de la Segona Guerra Afganesa (1878-1880) es produ un canvi en la poltica, amb extensiva presncia militar i construcci de carreteres. El 1901 el territori fou dividit en dos: la Provncia de la Frontera Nord-oest i les rees tribals, governades directament des de Delhi, malgrat l oposici de molts cabdills pathans, que protagonitzaren algunes revoltes.

Abans dels anys 20, per, no formaren cap entitat poltica d inters. El 1849 fou incorporada Sikhashari, i el 1901 els districtes de Peshawar, Kohat, Bannu, Hazara i Dera Ismail Khan. La lnia Durant establ des del 1893 els lmits entre les rees tribals renunciades per Afganistan, agrupades en cinc agncies. Cap el 1921 hi havia 1.496.000 parlants de paixto a l ndia Britnica. El 1925 es va construir un ferrocarril entre el Khyber i Landi Kotal. La regi fou exclosa de les reformes constitucionals del 1909 i del 1919. Irritats, els paixtuns formaren l Anjuman-i Islam al-Afghiniyya, que el 1929 va prendre el nom d Afghan Djirgah i que el 1931 esdevindr branca provincial del Partit del Congrs de l'ndia.

Els reglaments criminals de la Frontera del Nord-oest  permetien l establiment de Djirgah com a tribunal d honors tribals i crims de sang i de dones, formada pels ancians de la tribu; d antuvi era el sistema de govern local, per des del 1882 era un sistema judicial oficial auxiliar de costums paixtuns. Des del 1930 la regi fou agitada per l organitzaci nacionalista Khuda-yi Khidmatgar (KK) o camises roges, organitzaci paramilitar de l Afghan Djirgah aliada del Congrs. L objectiu dels paixtuns, dirigits per Abdul Gaffar Khan i Khari Sahib amb el diari Pakhtun, fundat el 1928, suggerien el concepte vagament articulat d una regi mal definida anomenada Pakhtunkhawa, i que seria fora autnoma dins una Conferncia Panndia. Es creu que foren els instigadors de les revoltes antibritniques al Waziristan el 1936-1938.

Abdul Gaffar Khan, anomenat el Gandhi de la frontera, i el KK dominaren la vida poltica paixtun fins el 1947. Foren lleials al Congrs fins que la violncia entre hinduistes i musulmans els pos de costat de la Lliga Musulmana, que exigia que la regi forma part del Pakistan. Tanmateix, proposaren la creaci d un Pakhtunistan o Pathanistan independent. El KK boicotej el referndum de juny del 1947, ja que no incloia l opci independentista per a ells, per el 99 % vot a favor del Pakistan.

 Integraci en Pakistan .
Incorporat al Pakistan, form la Provncia de la Frontera Nord-oest dividida en dos districtes, Dera Ismail Khan i Peshawar (amb Hazara, Kohat i Peshawar). El Khuda-yi Khidmatgar (KK) accept la situaci i es va integrar dins el National Awami Party, dirigit a la regi per Abd-al Wali Khan, fill d Abdul Gaffar, i que inclouria en el seu programa ms autonomia per a les provncies, afavorit pel fet que hi eren majoritaris. Aix, el 1950, el Collegi Islamiyya esdevingu Universitat de Peshawar, amb cinc collegis.

L inters d Afganistan per la zona s conseqncia  d un contencis histric (ja que pretenien que l acci Durand del 1893, confirmat pel  govern desprs del tractat anglo-afgans del 1921, havia esdevingut obsolet el 1947) de lligams tnics, proximitat geogrfica i voluntat poltica d interferncia dels paixto en la poltica. Des del 1919, i especialment durant la segona guerra mundial, els governants afganesos dictaven declaracions de reivindicacions sobre la Frontera Noroest i Balutxistan. El 1947, desprs de contactar amb la Khuda-yi Khidmatgar (KK), modificaren la seva posici, i exigiren que la NWFP s uns a Afganistan, o b que Paixtunistan es declars independent. Fins i tot, el 1949 encoratjaren la constituci d una Assemblea Nacional fantasma del Paixtunistan, presidida pel fakir d Ipi. El conflicte s accentu quan era primer ministre afgans Mohammed Daud (1953-1963), sobretot quan el 19555 decidiren la uniformitzaci administrativa, i la NWFP fou incorporada a la Provncia del Pakistan Occidental. Aix provocaria les protestes de la Khuda-yi Khidmatgar (KK) del nou capdill Abd Al-Samad Khan Al-Shakza'i i del NAP de Wali Khan, i que desembocaren el 1961 en un trencament de relacions entre Pakistan i Afganistan. El 1950 se li incorporaren els estats feudals de Phulra i Amb.

Les djirgah tribals aprovaren el 1947 la Uni amb Pakistan, i el febrer del 1980 una djirgah de caps i notables pathans i balutxis es reun a Sibi (Nord de Balutxistan) per afirmar la seva oposici a la invasi sovitica d Afganistan el 1979.  Alhora, han aconseguit de preservar llurs valors tradicionals i organitzaci social basada en clans fragmentats i descentralitzats on els valors d individualitat i igualtat sn per damunt de tot i pels lders. La societat s anrquica, cosa que dificulta la construcci de la identitat pathan sobre lleialtats tribals. El desenvolupament econmic s benvingut, per alguns caps tribals han intentat impedir la construcci de carreteres perqu erosionaven la seva autonomia. Hi ha una forta producci d'opi, cosa que ha provocat conflictes de classes entre terratinents i camperols swats.

Molts aspectes de la poltica britnica han continuat. Encara que els estats principescs han estat abolits (Dir, Swat, Chitral, Amb. Phulra), s ha creat la FATA amb 11 rees tribals designades sota administraci central, per noms una part de la poblaci pathan, amb molta autonomia tnica regulada amb el customari de l herncia britnica Frontiers Crime Regulation.

Durant els primers anys de la independncia es produ una poltica de  negligncia benigna , per sota la presidncia del pathan Ayyub Khan (1958-1969) augment l autoritat central, tot i que els pathanas eren el 40 % dels oficials de l exrcit. El 1960-1961 es produren enfrontaments afgano-pakistanesos a Badjawr. El 1963 es pact un arranjament, per els nacionalistes paixtuns d Afganistan mantingueren llurs pretensions. Les tensions s apaivagaren el 1966.



Durant el mandat de Zulfikar Ali Bhutto (1971-1977) es reconstituren les provncies, i es garant llur autonomia en la Constituci del 1973, afavorit tamb per la mort d'Al Shakza'i el 1972. Per en la prctica, el poder qued encara ms centralitzat, i les relacions es deterioraren el 1973-1975, influts pels esdeveniments en Balutxistan, i amb suport del govern d Afganistan.  Aquesta poltica fou continuada durant la dictadura de Zia ul Haq; inicialment intent variar la poltica a la zona, per la invasi sovitica d'Afganistan del 1978 pels sovitics i la guerra del 1980 increment els intents de control sobre les rees tribals, ms notablement el 1985-1986 per acabar amb el trfic d armes i d herona. Endems, l alt nombre de refugiats paixtuns d Afganistan desestabilitzen l rea.

Dels tres milions de refugiats afganesos, el 75 % s'establ a la Provncia de la Frontera Nord-oest, principalment a les rees tribals, on una tercera part dels habitants eren refugiats. A part de les consideracions humanitries i econmiques, els refugiats formaven part de la xarxa de resistncia mujahidin que creuaven lliurement la frontera, aix com atacs de represlia d afganesos lleials a Moscou.

Els lders de l oposici pathan formaren un bloc amb sindhis i balutxis el 1985 que s integr al reorganitzat National Awami Party el 1986. El novembre del 1988 canvi la situaci novament amb l arribada al poder del Pakistan People's Party (PPP) de Benazir Bhutto. A l Assemblea de la Provncia de la Frontera Nord-oest, el PPP fou el partit ms votat, i es coalig amb el NAP d Abdul Wali Khan, fill d A. Gaffar Khan (1889-1988), per ben aviat la coalici entr en conflicte, sobretot la poltica a seguir amb Afganistan. Tanmateix, el gener del 1989, 10 membres de l opositor Islamic National Alliance donaren suport al govern de coalici. Tot i que no hi ha violncia tnica al Sindh, potser reneixi la idea de Paixtunistan.

Des del 1990 el Partit Nacional Awami a assolir molta fora al pas, i form un govern de coalici amb l Islamic Jumoori Ittehad (IJI) i el 1997 amb el PML-N, per trenc la coalici quan el president Nawaz Sharif refus renomenar la Provncia de la Frontera del Nord-oest com a Pakthunkhwa. Aix povoc un reneixement de la mobilitzaci tnica de mans de Nasim Wali, vdua de Wali Khan

 Bibliografia .
 Jean y Andr Selliers (1997) Atlas de los pueblos de Oriente  Acento, Madrid;
 A.E Asher & Christopher Moseley (1994) Atlas of the world languages Routledge, New York-London.
 Gustave E. Von Grunebaun (1975) El Islam: desde la cada de Constantinopla hasta nuestros das  Siglo XXI  Madrid  Historia Universal Siglo XXI, 15;
 Robert Wirsing (1987) The Baluchis and Pathans  Minority Rights Group, report n. 48 London;
 Ainslie T Embree; Friederich Wilhelm (1973)  India. Historia del subcontinente desde las culturas del Indo hasta el comienzo del dominio ingls Siglo XXI, Madrid, Historia Universal Siglo XXI, 17;
 John L. Exposito (editor) (1995) The Oxford Encyclopaedia of the Modern Islamic World  Oxford University Press, Oxfor-New York.
 Lucien Bianco (1975)  Asia Contempornea Siglo XXI, Madrid, Historia Universal Siglo XXI, 33;
 Article Pashtun a Encclopedie de l Islam  G.P. Maisonnave & Larose,  Pars 1965;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78556" title="Cala Millor" nonfiltered="1166" processed="1164" dbindex="31257">








Cala Millor s un nucli turstic de Mallorca que pertany als municipis costaners de Sant Lloren des Cardassar i Son Servera. La part de Son Servera, la ms important, t una poblaci empadronada de 5967 habitants (2007).

Rep el nom de la platja que li dna tot l'atractiu turstic, una platja que es troba entre la Punta de n'Amer i Cala Bona.

T un auditrium de recent construcci anomenat Sa Mniga.

Enllaos externs.
 Cala Millor al web de l'Ajuntament de Sant Lloren;
 Auditrium de Sa Mniga;
 Guia de serveis del nucli;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78557" title="L'Illot" nonfiltered="1167" processed="1165" dbindex="31258">







L'Illot, o s'Illot, s un nucli turstic costaner de Mallorca que est repartit entre els municipis de Manacor i Sant Lloren del Cardassar.

Agafa el nom d'una petita illa que hi ha en front del nucli.

A l'entrada del poble, hi ha un talaiot que es troba en un bon estat de conservaci.

Poblaci.
A causa de la pertinena d'aquest nucli a dos termes municipals diferents, es fa difcil saber la poblaci d'aquest nucli turstic. Segons les dades de 2005, a la part de Sant Lloren hi vivien 226 habitants i a la part de Manacor, 1.576 (encara que en aquesta darrera xifra s'hi inclouen els residents a la urbanitzaci de Cala Morlanda).


Enllaos externs.

 S'Illot al web de l'ajuntament de Sant Lloren;
 S'Illot al web de l'ajuntament de Manacor;
 Guia de serveis del nucli;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78559" title="Portocristo" nonfiltered="1168" processed="1166" dbindex="31259">











Portocristo o Port de Manacor (oficialment Porto Cristo i anomenat popularment Es Port pels portenys) s un port situat al llevant mallorqu i pertanyent al municipi de Manacor. 

s un dels punts clau de les rutes turstiques de l'illa ja que a la singularitat de la seva platja s'hi uneix la bellesa de les Coves del Drach i les Coves dels Hams.

La petita badia s'obre cap al sud-est i sembla quasi tancada per la dreta per un gran penya-segat anomenat Es Morro de sa Carabassa, a l'extrem del qual hi ha situat un far construt l'any 1851.

Entre aquest penya-segat i la platja, i gaireb parallelament a l'entrada del port, s'hi troba una petita edificaci allargada construda sobre l'aigua per aturar la maror que entrava al port anomenada popularment es Martell.

El port esportiu, anomenat "es Rivet", est construt dins la desembocadura dels torrent de na Llabrona i Ses Talaioles, limitat al bloc nord per es pontet, un petit pont que no deixa passar les embarcacions rierol amunt.

La platja de Porto Cristo es troba devora el port i s punt de trobada de molts residents durant l estiu. Altres cales properes sn Cala Petita, noms accessible a peu, i Cala Murta, a l altre extrem de Porto Cristo 


Fires, festes i celebracions.
A l'hivern, Sant Antoni Abat, el 17 de gener. Es celebren les tradicionals Benedes d'animals amb desfilada de carrosses.
A l'estiu, per la Mare de Du del Carme 16 de juliol, que s la patrona. Es fan dues setmanes de festes que entre molts altres actes inclouen una Mostra de Cuina Marinera i una Fira Noctura. Acaben amb un monumental castell de focs artificials.

Arquitectura.
No s un poble de grans construccions arquitectniques. Tot i aix es conserven, a uns quilmetres ms amunt de l'actual port , i a l'altura de les coves dels Hams, els jaciments d'un antic port rom i la baslica romana de sa Carrotja.
Destaca tamb la torre dels Falcons, tpica torre de vigilncia de l any 1577.

Histria.
El poble deu el nom del desambarcament del Crist en una campanya i d'una imatge de la Verge amb el nen en braos pels voltants de l'any 1260, com a promesa per haver arribat a bon port desprs d'una tormenta a la mar.

L'actual Porto Cristo fou fundat el 1888 pel Marqus del Reguer, Jordi de Sant Sim, planificant la construcci dels terrenys ms immediats a la mar , i, a la seva fundaci fou conegut com a "Colnia del Carme" Mare de Du del Carme.

El 1936, fou el lloc on desembarcaren les tropes republicanes del capit Bayo el 16 d'agost i que es retiraren el 4 de setembre durant la Guerra Civil Espanyola.

Enllaos externs.
 Portocristo al web de l'ajuntament de Manacor;
 Guia de serveis del nucli;
 Portocristo.com;
 Portocristo a sescases.com;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78562" title="Nctar" nonfiltered="1169" processed="1167" dbindex="31260">
Aquest article es refereix al terme nctar emprat en botnica. Per altres usos, vegeu Nctar (desambiguaci);

Nctar, en botnica s el lquid ric en sucres produt per les plantes per tal d'atraure a pollinitzadors animals.

Les plantes anemfiles no secreten nctar.

El nctar es produeix en els rgans anomenats nectaris que poden trobar-se en la flor, normalment a la base del periant, o fora d'ella (nectaris extraflorals) com s el cas dels que es troben en les fulles delcirerer.

La producci de nctar en les plantes depen de diversos factors, entre ells les espcies, les varietats, l'altitud, la latitud, la temperatura, la insolaci, la humitat i altres.

Els insectes seleccionen per visitar les plantes amb un nctar de ms alta concentraci de sucme merdososdodosos.

Plantes anemfiles molt especialitzades com el roman produeixen poc nctar en cada flor perqu l'estructura de la flor permet ser fcilment pollinitzada pels insectes. 

El nctar s la base de la mel a travs del procs enzimtic d'ingesti i la tasca de concentraci (per succsssiva evaporaci)a crrec de les abelles. 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78564" title="Avy Scott" nonfiltered="1170" processed="1168" dbindex="31261">

Avy Scott (Tampa, Florida, EUA, 2 de novembre  de 1981) s una coneguda actriu nord-americana de cinema per a adults.  

Des del seu debut el novembre de 2001, Avy ha aparegut en ms de 100 films X on ha destacat principalment en les modalitat de sexe anal i interracial. Del seu fsic cal destacar-ne la rotunditat del seus pits naturals coronats per unes mplies auroles.

Fitxa personal.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78566" title="Arbre fruiter" nonfiltered="1171" processed="1169" dbindex="31262">
 Arbre fruiter s aquella espcie vegetal arbria o arbustiva que es conrea principalment per obtenir el seu fruit

Amb l'augment del nivell de vida i l'augment del consum de fruits de manera directa o elaborada, les plantacions d'arbres fruiters s'han incrementat moltssim en l'agricultura i han passat a ser conreus intensius. 

Un primera divisi agronmica diferencia entre els arbres de fruit sec (ametller, avellaner, garrofer, pistatxer , noguer, pi pinyoner etc. de la resta que a la seva vegada es classifiquen en arbres de fruit de pinyol (albercoquer, cirerer, presseguer prunera etc.i de fruit de llavor (pomera, perera, codonyer)

L'olivera com a arbre fruiter s quan s'aprofita per collir les olives i adobar-les. Algunes oliveres com la varietat Hojiblanca es consideren de doble aptitud per a taula i per almssera, altres com la Gordal noms es destinen a taula.

Els arbres ctrics (Taronger, llimoner, mandariner, poncem etc.) estan classificats a part.

Els arbres fruiters tropicals ms estesos sn els que produeixen el mango, la papaia,l'avocat i el cocoter (que s una palmcia, no pas un arbre) 

El bananer s botnicament una herba de grans dimensions

Cirerer i noguer sn arbres tamb apreciats per la seva fusta d'utilitzaci en ebenisteria.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78578" title="Lluc" nonfiltered="1172" processed="1170" dbindex="31263">











Lluc (del llat LUCUS, bosc sagrat) s un nucli de poblaci del municipi d'Escorca, a Mallorca, aglutinat entorn del monestir de Lluc.

Dins el monestir de Lluc, es troba la imatge de la patrona de Mallorca, la Mare de Du de Lluc.

s considerat un dels llocs de pelegrinatge de l'illa de Mallorca i per la gran majoria dels habitants de l'illa, el principal punt de referncia de peregrinatge. s un lloc d'inici de moltes rutes excursionistes. A ms, s l'arribada d'una popular marxa anomenada Des Gell a Lluc a Peu. 

A part del monestir, el recinte disposa d'una rea d'acampada, un gran prquing, alguns establiments, installacions esportives i unes celles per allotjar els visitants.

El monestir acull una escola, on hi ha alumnes amb edats compreses entre els vuit i els catorze anys. Aquests, formen un cor de msica que s'anomena els Blauets.

Enllaos externs.
 Web del santuari;
Guia de Mallorca: Santuari de Lluc;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78579" title="Branchala" nonfiltered="1173" processed="1171" dbindex="31264">
Branchala tamb conegut com a Mestre Cantaire (Goodlung, Astra a Qualinesti, Astarin a Silvanesti i Bran a Ergoth, s un du de l'univers fictici de Dragonlance. Els seus smbols sn la lira de bard i a Qualinesti Goodlund i Silvanesti, tamb la flauta. Els seus colors sn el groc i el verd.

Branchala s el du preferit dels bards, i s consdierat el du ms important per alguns elfs i kenders.

La msica de Branchala s l'nima de totes les criatures vives. LA seva msica evoca una enorme passi cap a qualsevol dels seus oients. Els bards de Branchala tenen coneixement de diverses canons amb poders mgics incloent-hi la guarici.

 Referncies .
 ;
 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78589" title="Pistatxer" nonfiltered="1174" processed="1172" dbindex="31265">

El festuc o pistatxer (Pistacia vera) s un arbre petit de fins a 10 metres d'alt, originari de les regions muntanyoses d'sia Central. s un arbre caducifoli amb fulles compostes i pinnades de 10 a 20 cm de llarg.
 
s tracta d'un arbre dioic, s a dir que hi ha plantes masculines i plantes femenines. Les flors no tenen ptals sn unisexuals i en pancula. Els fruits, que sn  en forma de drupa ovoide i vermellosa i amb una sola llavor d'un flaire caracterstic, s'anomenen festucs o pistatxos.
 
s l'arbre fruiter amb ms resistncia a la secada supera en aquest aspecte a l' ametller. Per s de creixement i fructificaci molt lenta.

L'Iran produeix ms del 50% dels pistatxos del mn i els pistatxos iranianss es consideren els de ms gran qualitat.

Ambds noms, festuc i pistatxo, provenen d'un mateix origen, per han seguit camins diversos pels que han arribat al catal. L'original s el grec pistkion. Aquest va donar per una banda l'rab fstaq o fstuq, d'on prov festuc, i l'itali pistacchio, d'on prov pistatxo. 

En temps de la dominaci musulmana a Espanya ja es conreava aquest arbre, sembla que per desconeixement dels conqueridors cristians de la necessitat de conservar peus mascles (que per tant no portaven fruit i van ser arrencats) es va perdre aquest conreu fins que va ser recuperat en temps contemporanis.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78590" title="Heinrich Olbers" nonfiltered="1175" processed="1173" dbindex="31266">

Heinrich Wilhelm Matthus Olbers (Arbergen, prop de Bremen, 11 d'octubre de 1758 - Bremen, 2 de mar de 1840) fou un astrnom, fsic i metge alemany, principalment conegut per la paradoxa d'Olbers.

Va estudiar Medicina a Gttingen. Desprs de graduar-se el 1780, va comenar a practicar la medicina a Bremen, feina que va continuar fent fins al 1823. A les nits, dedicava el seu temps a l'astronomia, observant el cel nocturn des del pis superior de casa seva que tenia habilitat com a observatori.

El 1797 va descobrir un mtode per determinar les rbites dels cometes que encara s'utilitza avui dia. El 1802 va localitzar l'asteroide (1) Ceres, que havia estat descobert, i tot seguit perdut, per Giuseppe Piazzi l'any anterior. El va trobar a la posici predita pel gran matemtic Carl Friedrich Gauss.

El 28 de mar de 1802, va descobrir i batejar el segon asteroide (2) Pallas. Va pensar que els dos cossos havien d'estar relacionats i es va posar a buscar-ne ms. El 29 de mar de 1807 va descobrir (4) Vesta i va deixar que fos Gauss qui li poss nom. Va formular la hipotsi que els asteroides eren fragments d'un antic planeta que va explotar. Actualment, aquesta teoria no es considera gaire probable. 

El 1811 va hipotesitzar que la cua dels cometes estava formada per partcules expulsades del nucli per alguna mena de fora i que la cua havia d'estar sempre en la direcci oposada al Sol. Actualment, se sap que aix s aix a causa de la pressi de radiaci de la llum solar, un efecte que en aquell temps encara no es coneixia.

El 6 de mar de 1815, va descobrir un cometa peridic batejat en honor seu (formalment designat 13P/Olbers). En total, va descobrir 5 cometes i en va calcular l'rbita de 18.

El 1826 va plantejar la famosa paradoxa (anomenada paradoxa d'Olbers en honor seu) on es pregunta: perqu el cel nocturn s fosc si existeixen infinites estrelles que haurien d'iluminar-lo com si fos de dia? Actualment, s possible donar una resposta raonada a aquesta pregunta en termes dels valors finits de la velocitat de la llum i l'edat de l'Univers i del desplaament cap al vermell de la radiaci del Big Bang.

Altres coses que han estat batejades en honor seu:
L'asteroide (1002) Olbersia.
El crter Olbers a la Lluna.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78591" title="Lliga espanyola de voleibol femenina" nonfiltered="1176" processed="1174" dbindex="31267">
La Lliga espanyola de voleibol femenina s la mxima competici per a clubs femenins que es disputa a Espanya.

 Palmars .
 1970:  Club Medina de Barcelona;
 1971:  Club Medina de Madrid;
 1972:  Club Medina de Gijn;
 1973:  Club Medina de Madrid;
 1974:  Club Medina de Barcelona;
 1975:  Club Medina de Barcelona;
 1976:  Club Medina de Gijn;
 1977:  Club Medina de Madrid;
 1978:  C.V. Longchamps Gijn;
 1979:  C.D. Sniace Torrelavega;
 1980:  C.P.A.R. Cornell;
 1981:  Academia Universitaria Sevilla;
 1982:  A.E. Cornell;
 1983:  Norte Real - Madrid;
 1984:  C.D. Arquitectura Madrid;
 1985:  RCD Espanyol-A.E. Cornell;
 1986:  C.V. Tormo Barber;
 1987:  C.V. Tormo Barber;
 1988:  RCD Espanyol;
 1989:  C.V: Cuesta de Piedra;
 1990:  C.V. Tormo Barber;
 1991:  RCD Espanyol;
 1992:  C.V. Afelsa Los Compadres;
 1993:  C.V. Murcia;
 1994:  C.V. Murcia;
 1995:  C.V. Murcia;
 1996:  C.V. Albacete;
 1997:  C.V. Construcciones Marichal;
 1998:  C.V. Construcciones Marichal;
 1999:  C.V. Construcciones Marichal;
 2000:  C.V. Construcciones Marichal;
 2001:  C.V. Tenerife Marichal;
 2002:  C.V. Tenerife Marichal;
 2003:  C.V. Hotel Cantur Costa Mogan;
 2004:  C.V. Tenerife Marichal;
 2005:  C.V. Tenerife Marichal;
 2006:  C.V. Tenerife Marichal;
 2007:  Grupo 2002 Murcia;
 2008:  CAV Murcia 2005;

 Enllaos externs .
Web de la Federaci Espanyola;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78592" title="Balif" nonfiltered="1177" processed="1175" dbindex="31268">
En l'univers fictici de Dragonlance, Balif fou el tinent de major confiana de Silvanos en la Segona Guerra dels Dracs i el fundador de la naci kender de Balifor.

El ms destacable de la seva figura no s noms que sigui una de les poques persones no humanes que els Silvanesti respecten sin que com a fet excepcional a ms era kender, i tant era aix que fins i tot t dedicat al seu nom una de les sales principals del palau reial de Silvanost.

Hi ha qui creu que la seva vida va ser massa llarga per ser un kender, de manera que de fet era un elf o un elf convertit en kender degut a la Gemma Gris, la qual cosa seria prou estranya, ja que hi ha fora concens en qu aquests provenen per deformaci d'una facci dels gnoms.

Va ser assassinat per opositors elfs envejosos del favor que rebia de Silvanos.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78593" title="Copa espanyola de voleibol femenina" nonfiltered="1178" processed="1176" dbindex="31269">
La Copa espanyola de voleibol femenina s la segona competici per a clubs que es disputa a Espanya. Actualment es denomina Copa de la Reina.

 Palmars .
 1960:  Sant Joan de l'nova ;
 1961:  La Pobla Llarga S. ;
 1962:  Albalat dels Sorrells ;
 1963:  S.E.U. Filosofa y Letras Madrid ;
 1964:  S.E.U. Filosofa y Letras Madrid ;
 1965:  Club Medina de Gijn ;
 1966:  Club Medina de Gijn ;
 1967:  Club Medina de Barcelona ;
 1968:  Club Medina de Barcelona ;
 1969:  Club Medina de Barcelona ;
 1970:  Club Medina de Barcelona ;
 1971:  Club Medina de Barcelona ;
 1972:  Club Medina de Madrid ;
 1973:  Club Medina de Barcelona ;
 1974:  Club Medina de Vigo ;
 1975:  Club Medina de Madrid ;
 1976:  C.E. Hispano-Francs Barcelona ;
 1977:  Club Medina de Madrid ;
 1978:  C.V. Longchamps Gijn ;
 1979:  C.D. Sniace Torrelavega ;
 1980:  C.D. Sniace Torrelavega ;
 1981:  C.V. Sant Cugat ;
 1982:  A.E. Cornell ;
 1983:  C.E. Hispano-Francs Barcelona ;
 1984:  RCD Espanyol-A.E. Cornell ;
 1985:  RCD Espanyol-A.E. Cornell ;
 1986:  RCD Espanyol-A.E. Cornell ;
 1987:  C.V. Tormo Barber ;
 1988:  C.V. Tormo Barber ;
 1989:  C.V. Tormo Barber ;
 1990:  RCD Espanyol ;
 1991:  C.V. Afelsa Los Compadres ;
 1992:  RCD Espanyol ;
 1993:  C.V. Alcorcn ;
 1994:  C.V. Alcorcn ;
 1995:  C.V. Caja Avila ;
 1996:  C.V. Albacete ;
 1997:  C.V. Construcciones Marichal ;
 1998:  C.V. Construcciones Marichal ;
 1999:  C.V. Construcciones Marichal ;
 2000:  C.V. Construcciones Marichal ;
 2001:  C.V. Tenerife Marichal;
 2002:  C.V. Tenerife Marichal;
 2003:  C.V. Tenerife Marichal;
 2004:  C.V. Tenerife Marichal;
 2005:  C.V. Tenerife Marichal;
 2006:  C.V. Tenerife Marichal;
 2007:  Grupo 2002 Murcia;
 2008:  CAV Murcia 2005;

 Enllaos externs .
Web de la Federaci Espanyola;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78594" title="Ferran VI d'Espanya" nonfiltered="1179" processed="1177" dbindex="31270">

Ferran VI d'Espanya ( Madrid 1713 - Villaviciosa de Odn 1759 ), prncep d'Astries (1724-1746) i rei d'Espanya (1746-1759).

Orgens familiars.
Nasqu el 23 de setembre de 1712 a la cort reial de Madrid sent el quart fill del rei Felip V d'Espanya i la seva primera esposa Maria Llusa de Savoia. 

Era nt per lnia paterna de Llus, el Gran Delf, fill del rei Llus XIV de Frana, i Maria Anna Cristina de Baviera, i per lnia materna de Vctor Amadeu II de Savoia i la princesa Anna Maria d'Orleans. Fou germ dels tamb reis Llus I d'Espanya i Carles III d'Espanya. 

Npcies i descendents.
Es cas el 20 de gener de 1729 a Badajoz amb la princesa Maria Brbara de Bragana, filla del rei Joan V de Portugal i Maria-Anna d'ustria. D'aquesta uni no tingueren fills.

Ascens al tron.

El 1724, a l'ascens del seu germ Llus I d'Espanya al tron d'Espanya per la renncia del seu pare, fou nomenat prncep d'Astries, i per tant hereu d'aquell. Per la mort de Llus nou mesos desprs d'haver pres posessi del tron provoc que Felip V torns a regnar fins el 1746, data de la seva mort.

En aquell moment Ferran VI va esdevenir rei i es trob un pas participant en la Guerra de Successi d'ustria, que va finalitzar el 1748 per la Pau d'Aquisgr sense cap benefici per Espanya. Inici el seu regnat eleminant la influncia de la reina vdua Isabel de Farnesi, segona esposa del seu pare, i del grup de cortesans italians que ocupaven la cort reial.

Establerta la pau el rei va impulsar una poltica de neutralitat i pau a l'exterior per tal d'aconseguir un conjunt de reformes internes del pas. Els nous protagonistes poltics del regnat van esdevenir el marqus de la Ensenada, partidari de la Dinastia Borb francesa, i Jos Carvajal y Lancaster, partidari de la Dinastia Hannover britnica. El 1754 la pugna entre els dos fin per la mort de Carvajal i caure en desgrcia Ensenada, passant a ser 
Ricardo Wall el nou home fort de la monarquia hispana.

Els projectes d'Ensenada.


Les reformes internes del pas foren dutes a terme pel Marqus de la Ensenada, secretari d'Hisenda, Marina i ndies. Va plantejar la participaci de l'Estat per la modernitzaci del pas. Per poder aconseguir-ho era necessari tenir una posici de fora vers l'exterior perqu les potncies del moment, Frana i Gran Bretanya, consideressin Espanya la seva aliada. Principals reformes:
 El nou model d'Hisenda el 1479: va intentar substituir els impostos tradicionals per un impost nic, el cadastre, que gravava en proporci a la capacitat econmica de cada contribuent. Aix mateix va proposar la reducci de la subvenci de l'Estat vers les Corts i l'exrcit, per l'oposici de la noblesa va fer que abandons el projecte.
 Creaci del Giro Real el 1752: una entitat bancria per afavorir les transferncies dels fons pblics i privats fora del pas. Aix totes les operacions d'intercanvi a l'estranger van quedar en mans de la Hisenda Reial beneficiant l'Estat. Aquest s un clar antecedent del futur Banc de Sant Carles, que es va insturar durant el regant de Carles III.
 l'impuls del comer americ: que va pretendre acabar amb el monopoli de les ndies i eliminar les injustcies del comer colonial. Aix va comenar a substituir-se les flotes i galions per tal que un vaixell, prvia autoritzaci, pogus comerciar lliurement amb Amrica. Aix va fer incrementar els ingressos i va disminuir el frau.
 modernitzaci de la marina: una poderosa marina era fonamental per una potncia sense un imperi a ultramar i amb aspiracions per ser respectades per les dems potncies. Va incrementar-ne el pressupost i va ampliar la capacitat de les drassanes de Cadis, Ferrol, Cartagena i la Havana, que va permetre el poder naval hisp durant el segle XVIII.
 les relacions amb l'esglsia: havien estat molt tenses des del regnat de Felip V a causa del reconeixement per part del Papa de l'Arxiduc Carles d'ustria com a rei. S'arrib a la firma del Concordat amb la Santa Seu de 1753, pel qual el Papa Benet XIV va aconseguir importants beneficis econmics de la Corona i un gran control sobre el clergat.
 Creaci el 1752 de la Real Acadmia de Belles Arts de San Fernando, emmarcada en una poca tant important com la illustraci.

Final del regnat.
El 27 d'agost de 1758 va morir la reina a Aranjuez, el que va produir un agreujament de la salut del rei, fins arribar a un alt grau de bogeria. Ferran VI va recloure's al palau de Villaviciosa, prop de Madrid, fins la seva mort, ocorreguda el 10 d'agost de 1759, sent enterrat al convent de les Salesas Reales. 

Sense descendncia directa, la Corona recaigu en el seu germanastre Carles VII de Npols.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78595" title="Espora" nonfiltered="1180" processed="1178" dbindex="31271">

 Endspora o espora bacteriana. Estructures de resistncia de bacteris, s un tipus de diferenciaci cellular.
 Espora (vegetal). Estructura reproductiva d'alguns vegetals com les molses i les falgueres.
 Espora (micologia). Estructura reproductiva d'alguns fongs superiors, com ara els bolets.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78598" title="Maria Llusa de Savoia" nonfiltered="1181" processed="1179" dbindex="31273">

Maria Llusa Gabriela de Savoia ( Tor, Savoia 1688 - Madrid, Espanya 1714 ) fou una princesa de Savoia que va esdevenir reina consort d'Espanya (1701-1714), Npols (1701-1707) i Siclia (1701-1713).

Orgens familiars.
Nasqu el 17 de setembre de 1688 a la ciutat de Tor sent filla del rei Vctor Amadeu II de Savoia i Anna Maria d'Orleans. Era nt per lnia paterna del duc Carles Manuel II de Savoia i Maria Joana Baptista de Savoia-Nemours, i per lnia materna del duc Felip d'Orleans i Enriqueta d'Anglaterra. 

Fou germana del tamb rei Carles Manuel III de Savoia i tieta del rei Llus XV de Frana.

Npcies i descendents.
Es cas a Figueres el 3 de novembre de 1701 amb el rei Felip V d'Espanya. D'aquesta uni tingueren quatre fills:

 SM el rei Llus I d'Espanya, nascut a Madrid el 1707 i mort a Madrid el1724. Es cas amb la princesa Elisabet d'Orleans.
 SAR l'infant Felip Llus de Borb (1709);
 SAR l'infant Felip Pere de Borb (1712-1719);
 SM el rei Ferran VI d'Espanya, nat el 1713 i mort el 1759 a Madrid. Es cas amb la infanta Maria Brbara de Bragana.


El 1702 fou nomenada Governadora i Administrador General per la presncia del rei Felip V al front bllic de la Guerra de Successi Espanyola que l'enfrontava a l'arxiduc Carles d'ustria.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78600" title="Alois Senefelder" nonfiltered="1182" processed="1180" dbindex="31274">


Alois Senefelder (6 de novembre 1771 a Praga - 26 de febrer 1834 a Munic) era un actor austrac i escriptor de teatre, i va ser l'inventor de la litografia, tamb anomenada impressi en pedra. 

Alois Senefelder va descobrir, en un intent de replicar notes musicals, que la llosa calcria de Solnhofer (regi Alemanya a Malm, Oberjura), una pedra de gra especialment fi i amb una estratificaci molt llisa, un cop pintada amb llapis gras o tinta grassa resistent a l'cid, i cauteritzada amb soluci d'aiguafort, noms acceptava la tinta d'impressi en les zones pintades. 

El 1797 Senefelder va construir un prototip per a aquest mtode d'impressi de superfcies i va fer tamb proves amb impressions a color.

Va batejar el seu invent amb el nom d'impressora qumica o impressora de pedra, el qual va ser anomenat a Frana des del 1803 aprox. Litografia. El  1826 Senefelder va aconseguir realitzar impressions de fulls amb diversos colors mitjanant mltiples lloses, i el  1833 la impressi de pintures a l'oli en tela transportades a la pedra. 

La tomba de Senefelder es pot visitar al cementiri de Munic Sdfriedhof al barri Glockenbachviertel.

 Vegeu tamb .
Arts grfiques;

 Enllaos externs .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78602" title="Vinas Solamnus" nonfiltered="1183" processed="1181" dbindex="31275">
En l'univers fictici de Dragonlance, Vinas Solamnus (1833 PC - ? PC) s el creador de l'orde dels Cavallers de Solmnia i de la naci de Solmnia que heretaren el seu nom.

Tenia ulla verds i barba i cabell marr.

El seu pare era Adrenas Solamnus i la seva mare desconeguda. Es va casar amb la mig-elfa Luccia Solamnus i va ser pare d'Elias Solamnus.

Va comenar la seva carrera militar com a cavaller a les ordres de l'Imperi d'Ergoth, per en la mesura que se n'adon que la causa no era justa i que amb el seu gran honor i tica es guanyava els soldats va rebellar-se fins acabar fundant l'orde i la naci solmniques.

Va ser l'escriptor del Codi i la Mida sota el lema Est Sularus oth Mithas (El meu Honor s ma Vida), que represent durant millennis l'esperit d'aquest orde de cavalleria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78603" title="Elias Solamnus" nonfiltered="1184" processed="1182" dbindex="31276">
En l'univers fictici de Dragonlance, Elias Solamnus (1791 PC - ? PC) fou el fill de Vinas Solamnus i Luccia Solamnus. Era per tant elf en una quarta part, per part de mare i hum en tres quartes parts. Era conegut per ser un dels millors amb l'espasa de tota Solmnia. Es creu que va ser qui va fundar la ciutat de Solanthus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78612" title="Vasili Kandinski" nonfiltered="1185" processed="1183" dbindex="31277">

Vasili Vaslievitx Kandinski (transcripci del rus                              , amb el cognom sovint escrit Kandinsky, Moscou el 4 de desembre de 1866 - Neuilly-sur-Seine, 13 de desembre de 1944) fou un pintor rus, precursor de l'abstracci en la pintura.  

Primers anys.
El 1871 la seva famlia es trasllada a Odessa. De 1886 a 1889 estudia Dret a Moscou. El 1896 rebutja una plaa docent a la Universitat de Dopart per a estudiar Art a Munic.

El 1901 funda el grup Phalanx, el propsit principal del qual s introduir les avantguardes franceses al provinci ambient muniqus, motiu pel qual obre una escola on imparteix classes. Les seves pintures dels primers anys del segle sn paisatges executats amb esptula, ombrvols en un principi, per que desprs adquiriran una intensitat gaireb fauve; tamb pinta temes fantstics basats en tradicions russes o en l'edat mitjana alemanya; aquest perode est marcat per l'experimentaci tcnica, en particular per l's del tremp sobre paper fos, per tal de donar una impressi de superfcie transparent, illuminada des de darrere. La consistncia tonal del clarobscur emfasitza l'esquema i esborra la distinci entre les figures i el fons, i en resulta una composici quasi abstracta.

El 1902 exposa per primer cop amb la Sezession de Berln i realitza les seves primeres xilografies. El 1903 i el 1904 viatja per Itlia, els Pasos Baixos i l'frica i visita Rssia. El 1904 exposa al Sal de Tardor de Pars.

El 1909 s elegit president del Neue Knstlervereinigung Mnchen (NKVM). La primera exposici del grup t lloc a la galeria Tannhuser de Munic aquell mateix any. Cap a finals de la dcada, les pintures de Kandinski denoten una gran tendncia a la planitud per l'equivalncia en intensitat de les rees de color i la superfcie lluent que destrueix qualsevol illusi de profunditat. Les sries de quadres de genets en combat comencen el 1909, on la lnia de l'horitz s'hi va eradicant gradualment, d'igual manera que d'altres referncies espacials.

Maduresa.
El 1910 fa la seva primera aquarella abstracta, en la qual "(...)en les taques ms fosques predominen dos colors, el roig i el blau, que evidentment estan relacionats perqu sempre es troben junts. El roig s un color clid i tendeix a expandir-se; el blau s fred i tendeix a contraure's. Kandinski no aplica la llei dels contrasts simultanis sin que la comprova; se serveix de dos colors com de dues forces manejables que es poden sumar o restar i, segons els casos, s a dir, segons els impulsos que sent, se serveix d'ambdues per tal que es limitin o s'impulsin mtuament. Tamb hi ha signes lineals, filiformes; sn, en certa manera, indicacions de possibles moviments, sn traats que suggereixen la direcci i el ritme de les taques que vaguen pel paper. Posen en moviment tota l'aquarella(...)" (Argan).

El 1911, Kandinski i Marc es retiren del NKVM i assenten les bases del grup Der Blaue Reiter, del qual n'editaran un almanac el 1912. La primera exposici t lloc el desembre a la galeria Tannhuser de Munic.

El 1911 Kandinski publica De l'espiritual en l'art, que va escriure en alemany (ber das Geistige in der Kunst); el 1912 es publica l'almanac amb obres de Kandinsky i Marc, i t lloc la segona exposici de Der Blaue Reiter a la galeria Hans Goltz. Aquell mateix any t lloc la primera exposici individual de Kandinski a la galeria Der Sturm de Berln. Els temes preferits de Kandinski en aquesta poca sn violents i apocalptics, i tenen l'origen en les imatges religioses populars d'Alemanya i Rssia. Cap al 1912 el seu treball ha passat per diverses evolucions productives.

El 1913, quan pinta Lnies negres, ja no es pot parlar d'abstracci a partir d'un tema; el color i la lnia han pres una expressivitat tal per ells mateixos que ja no segueixen un model preestablert. 

Art abstracte.

El desenvolupament de Kandinski cap a l'abstracci troba la seva justificaci terica a "Abstracci i empatia" de Wilhelm Worringer, que s'havia publicat el 1908. Worringer argumenta que la jerarquia de valors usual, basada en les lleis del Renaixement, no s vlida a l'hora de considerar l'art d'altres cultures.

Kandinski tamb estava interessat per la teosofia, entesa com la veritat fonamental que rau en les doctrines i els rituals de totes les religions del mn; la creena en una realitat essencial, oculta rere les aparences, proporciona una bvia racionalitat a l'art abstracte.

A De l'espiritual en l'art, parla d'una nova poca de gran espiritualitat i de la contribuci que hi fa la pintura. L'art nou ha de basar-se en un llenguatge de color i Kandinski aporta les pautes sobre les propietats emocionals de cada to i de cada color; a diferncia de teories sobre el color ms antigues, ell no s'interessa per l'espectre sin noms per la resposta de l'nima envers els colors.

El 1913 es presenta una obra seva a l'Armory Show de Nova York i, en esclatar la Primera Guerra Mundial, torna a Rssia i s'installa a Moscou fins el 1921.

A partir de la Revoluci d'Octubre de 1917, Kandinski desenvolupa un treball administratiu per al Comissariat del Poble per a l'Educaci; entre els projectes d'aquest organisme hi ha la reforma del sistema educatiu de les escoles d'art. El 1920 fou un dels fundadors a Moscou de l'INKhUK (Institut per a la Cultura Artstica); en el transcurs d'aquest any sorg el conflicte entre Kandinski, Malvitx i d'altres pintors idealistes davant els productivistes, Vladmir Tatlin i Aleksandr Rdtxenko; aquest ltim grup trob un important suport en el "pla de propaganda monumental" ideat per les autoritats poltiques de la Revoluci. La situaci de tensi propici la sortida de Kandinski de Rssia.

El 1922 es trasllada a Weimar (Alemanya), on imparteix classes teriques per a l'Escola de la Bauhaus. El 1926 publica el llibre Punt i lnia sobre el pla. Contribuci a l'anlisi dels elements pictrics (Punkt und Linie zu Flche. Beitrag zur Analyse der malerischen Elemente), una continuaci orgnica del seu treball anterior De l'espiritual en l'art. Romandr a la Bauhaus fins a l'any 1933, en qu el Tercer Reich clausur la instituci.

Des de 1933 s'estableix a Pars, on continuar la seva carrera com a artista fins a la seva mort el 1944.

Enllaos externs.

 Art Gallery - Wassily Kandinsky;
 Wassily Kandinsky: Una Galeria d'Art Virtual;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78616" title="Durrs" nonfiltered="1186" processed="1184" dbindex="31278">

Durrs (itali Durazzo) s una ciutat d'Albnia, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrs i des el 1993 de la nova divisi administrativa anomenada comtat (qark) de Durrs, situada al golf de Durrs a la mar Adritica. Sobrepassa els cent quinze mil habitants, i s el principal port del pas.

 Histria .
Fou la ciutat grega d'Epidamnos, fundada per Crcira (amb ajut de Corint que va aportar una part dels colons) el 627 aC a un istme d'una pennsula a la costa d'Illria poblada per taulantis. El lder de la colnia fou Faleos d'una famlia herclida de Corint. La seva situaci favorable a la mar Adritica la va enriquir rpidament. El governament fou oligrquic amb un sol magistrat al capdavant. Els caps de les tribus formaven un consell, i els artesans i mercaders eren la classe inferior.

Poc abans de la guerra del Pelopons l'oligarquia es va dividir en faccions i fou enderrocada; el cap de l'Estat (arcont) es va mantenir per els crrecs inferiors, els filarcs, foren substituts per un senat elegit sobre bases democrtiques; tot i que el govern va acceptar estrangers amb bastant liberalitat, els contactes amb els vens illiris eren prohibits, i noms s'autoritzava el comer a uns agents especials anomenats poletes. Per el comer no era solament amb les tribus de l'interior sin tamb amb altres llocs, com la mar Negra (Eux).

Les disputes entre Corint i Crcira per Epidamnos es va originar a causa dels oligarques enderrocats per una revolta i enviats a l'exili que van voler enderrocar a la democrcia de Epidamnos; Corint va donar suport als oligarques i Crcira als demcrates (vegeu Tucdides) i tot i que va ser un dels detonants de la guerra del Pelopons, no se'n sap el resultat final perqu Epidamnos no torna a ser esmentada a la histria fins el 312 aC. En aquest any el rei illiri Glaucies, amb ajut de Crcira, es va apoderar de la ciutat per sense establir-hi guarnici. Pocs anys desprs va caure en mans d'una banda de pirates per els habitants van aconseguir recuperar-se de la sorpresa inicial i van expulsar als pirates  fora de les muralles. Ms tard els illiris van tornar amb una flota i van assetjar la ciutat per l'arribada dels romans els va obligar a retirar-se. Epidamnos es va posar sota protecci de Roma (229 aC), a la que sempre va restar lleial, i especialment durant les guerres a Illria i Macednia.

Dirraquium (llat Dyrrhachium o Dyrrachium, grec Durrakion) fou el nom que van donar els romans a la ciutat d'Epidamnos. Sembla que la paraula era d'origen grec i es donava a la pennsula on era la ciutat, que en aquella poca s'havia mogut lleugerament d'emplaament. Fou punt de partida de la Via Egntia fins a Tessalnica.

Fou teatre de la lluita entre Csar i Pompeu. Aquest darrer va marxar des Tessalnica cap a Dyrrhachium (en mans de Csar)  i va ocupar la dreta del riu Apsos obligant a Csar a estar a l'esquerra del riu i a passar el hivern en tendes.  En mltiples operacions militars fins que Juli Csar, tot i la seva habilitat, va haver d'evacuar la ciutat i buscar millor fortuna en un altre lloc (48 aC).

Ms tard la ciutat fou partidria de Marc Antoni durant la darrera guerra civil, fins que August es va imposar; fou August qui el 31 aC la va convertir en colnia militar romana per els seus veterans i la va declarar ciutat lliure (civitas libera). Els habitants adoraven llavors a la deessa Venus, i els antics grecs s'havien barrejat amb illiris.

A la divisi de l'Imperi Rom fou capital de la provncia del Nou Epir (Epirus Nova). Vers el 430 hi va nixer l'emperador Anastasi I que anys desprs va reconstruir les seves muralles, destrudes poc abans per un terratrmol. El 481 fou atacada pel rei ostrogot Teodoric. 

Va romandre en mans de Bizanci fins que va caure en mans del blgars al segle X per els bizantins la van recuperar el 1042. El 1081 fou assetjada i el 1082 ocupada pels normands de Robert Guiscard que van derrotar a l'emperador Alexis, per va tornar a Bizanci el 1085. El 1185 fou altre cop ocupada pels normands (pel rei Guillem II de Siclia) El 1205, en el repartiment de l'Imperi, va quedar pels venecians (que ja havien establert una posici a la ciutat des el 1202 quant marxaven cap a Constantinoble), fins que va ser ocupada pels Comn d'Epir el 1215. El 1265 fou la dot d'Hellena Comn quant es va casar amb Manfred de Siclia; el 1268 va passar a mans de Carles I d'Anjou (rei de Npols) i del 1272 al 1368 fou la capital d'un teric regne d'Albnia del que Carles es va proclamar rei per que mai va existir ms que en el ttol.

El 1273 va ser parcialment destruda per un terratrmol i desprs fou la capital del Ducat de Durazzo establert el 1294 per Joan d'Anjou (net de Carles I d'Anjou) i que va passar a Felip de Trent el 1304.  El 1333 va caure en mans del principat d'Acaia, i el 1336 en mans d'Esteve Dushan de Srbia, que va morir el 1355 i els seus successors la van perdre el 1368, any en qu fou ocupada pels caps albanesos Jordi Balsha i Carles Tapia (Thopia); la companyia navarresa dirigida per Llus d'Evreux la va recuperar pels napolitans el 1376, per els Balsha la van reocupar el 1379. 

El 1392 fou ocupada per Vencia que la van conservar fins el 1501 en qu va passar als otomans que l'havien assetjat sense xit el 1466. 

Sota domini turc es va dir Dira i va entrar en decadncia. Part de la poblaci es va fer musulmana. El segle XIX noms tenia un miler d'habitants. El 1912 fou ocupada pels serbis a finals de novembre, durant la guerra balcnica. El 1913 va ser inclosa dins els lmits de la nova Albnia i fou capital del prncep Guillem, i declarada oficialment capital el 7 de mar de 1913. El 1915 fou ocupada per Itlia i el 1916 pels austracs. Els aliats hi van entrar al octubre de 1918 i fou capital provisional d'Albnia fins el 1920. Sota el regne de Zogu I es va modernitzar el port, i grcies a les inversions italianes va tenir un gran desenvolupament. El 1926 un terratrmol la va destruir en part per fou reconstruda quedant molt millorada. El 1939 fou ocupada pels italians, i el 1943 pels alemanys. Els guerrillers comunistes van entrar a la ciutat el 1944 i aviat es van esborrar les destruccions de la guerra i es van crear industries. El 1947 fou la parada final de la primera lnea de tren d'Albnia. El 1991 una fora italiana es va desplegar a la ciutat (al port) per controlar la emigraci en massa d'albanesos cap Itlia i la comunitat europea va iniciar un programa d'ajut alimentari (Operaci Pelic). El 1997 una fora multinacional dirigida per Itlia es va desplegar a la ciutat per fer front als aldarulls que havia provocat l'ensorrament de l'economia albanesa pel sistema de l'estalvi piramidal 

 Economia .

Durrs encara s un punt d'uni important entre Albnia i l'Europa Occidental, grcies a la seva proximitat amb les ciutats italianes de Bari i Brindisi. Tamb hi ha drassanes, indstries manufactureres de cuir, plstic i tabac. Al districte del qual s capital tamb s'hi produeix vi i aliments.

El turisme, atret per les platges, s important: s'estima que la ciutat rep anualment uns 600.000 visitants.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78622" title="Durrs (qark)" nonfiltered="1187" processed="1185" dbindex="31279">
El qark de Durrs es una divisi administrativa de primer nivell d'Albnia.

El districte (Rreth) de Durrs es va crear per la divisi administrativa establerta el 1959 quant es va passar de 10 prefectures a 26 rrethet (rrethet es el plural de rreth). El 1990  tenia 848 km2 i uns 250.000 habitants. 

El juny de 1991 se li va segregar el rreth de Kavaj. El 1993 es van establir una nova divisi administrativa del pas i els rrethet (districtes) foren substituts per 12 prefectures, que foren regulades el 1995, i eren subdividides en districtes (es dividia en els de Durrs i Kruj), que, com a divisions intermdies,  foren abolits nominalment el 28 de novembre de 1998 per la constituci. El 2004 la qualificaci de prefectures fou abolida i se'ls va donar el de qarqe (plural de qark, equivalent a comtats o comarques). 

El qark de Durrs te 827 km2 i 247.325 habitants (2004). 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78623" title="Ebal" nonfiltered="1188" processed="1186" dbindex="31280">
Per al personatges bblic, vegeu Ebal

Ebal (llat Ebal Mons, anteriorment E'-bal o Har ebhal, i desprs Gaibal, deformat pels rabs com Gebal) fou una muntanya de Palestina associada a la vena Gerizim de la que estava separada per una estreta vall on est situada la ciutat de Nabls (Nepolis i abans Sequem o Shechem). Ebal era la muntanya del nord, i Gerizim la del sud.

Mentre els israelites que volien  entrar a Canaan esperaven a les planes de Moab, Moiss es va dirigir al nord-oest cap a les dues muntanyes de Ebal i Gerizim i va decidir que la meitat de les tribus anirien  a una muntanya i l'altra meitat a l'altra. Les del mont Ebal ferien les benediccions que resultarien de l'obedincia a Deu, mentre les del mont Gerizim ferien les malediccions que en resultarien de la desobedincia. Damunt de la muntanya d'Ebal, segons el Pentateuc, es van installar grans pedres que Josu, successor de Moiss, va gravar amb els deu manaments, i es va erigir un altar i es van fer sacrificis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78624" title="Socotra" nonfiltered="1189" processed="1187" dbindex="31281">



Socotra (rab       , transcrit com Sukutra o Suqutra o Sokotra o Soqotra o Socotora) es una illa del Oce ndic a 300 km de la costa d'Arbia i a uns 240 km del Cap Guardafui (Somlia). Te uns 130 km de llarg i 40 d'ample i la superfcie es de 3.579 km2 si be amb el conjunt d'illes annexes donen una superfcie de 4001 km2. Les illes annexes son Abd al-Kuri, Samhah, Darsa (o Darza) i algunes roques. Les illes Samhah i Darsa es coneixen en conjunt com "els germans" (Djazira Al-Ikhwan) i els seus noms volen dir "germ" i "germana". Noms Abd al-Kuri es habitada (unes 200 persones). L'illa principal te uns 35.000 habitants, dels que la meitat viuen a la capital Hadibu o rodalies. Pertany al governadorat de Al-Mahra

L'altura mxima es el Djabal Haggier (1419 metres). Al est acaba al Ras Mami (Cap Mami); al oest al Ras Shuab; al sud-oest al Ras Katanan i al nord-est al Ras Hulaf. La plana costera del sud (Naukad o Nowgad) marca una costa arenosa de platja continua mentre al nord i oest esta plena de badies associades a rierols, que ofereixen punts d'abordatge. Al nord es troben gaireb totes les viles. L'interior es moderadament muntanys amb turons plans d'uns 300 metres (les dunes blanques de Ras Momi) i arriben al oest, sud i est als 1200 metres. Hi ha un petit llac anomenat  Qalansiya, al nord-oest de l'illa

La poblaci es una barreja d'rabs, grecs, somalis, indis i negres descendents d'esclaus. A l'interior de l'illa son nmades i viuen sovint en coves. Recullen la resina que produeix el "dragoner" o "arbre de la sang del drag" (Dracaena ginnabari) i s'exploten tamb les palmeres i camps de tabac. La costa sud no te aigua i s deserta i poc poblada per al nord hi ha algunes viles de pescadors i altres de pastors. Al sud la principal poblaci es Steroh, i al nord (d'oest a est) Qaysoh, Goba, Hadibu (al centre de la costa nord) i Hulaf. 

L'allament de l'illa i el fet de qu se separes del continent afric fa milions d'anys permet que un ter de la seva flora i fauna siguin especies autctones que no es troben en cap altra lloc del mon (per exemple 24 especies de rptils, 6 tipus d'ocells, el pardal de Socotra, el centpeus de Socotra, una classe de libllula, una classe de crancs de terra descoberts el 1997 a una zona a 700 metres d'altura, i 25 especies d'insectes que salten; i com a flora l'arbre de mirra, el d'encens, i el dragoner o arbre de la sang del drag entre d'altres, i sense comptar les especies marines). Es creu que hi ha unes 800 especies diferents a les d'altres llocs.

La llengua de l'illa es el Socotr, d'origen semtic per proper a la llengua d'Arbia del sud i especialment al mahr

El nom de l'illa podria derivar del snscrit Dvida Sukhadara que voldria dir alguna cosa com es ara "illa de la felicitat" o "illa feli". Fou visitada pels egipcis que comerciaven amb el Punt. Un pas esmentat com Iskudurus a la llista de territoris conquerits per Darios I el gran de Prsia ha estat identificat amb l'illa, el que cal considerar dubts. 

Dioscoridis Insula fou el seu nom rom i en aquell temps fou un empori comercial situat entre el Syagrus Promontorium (Cap Fartash a la pennsula Arbiga) i Aromata Promontorium (Cap Guardafui a Somlia). En aquell temps era quasib deserta i als seus rius hi havia cocodrils; hi havia tamb moltes serps (escurons) i uns lluerts molts grans que es caaven i es menjaven i el seu greix desfet es feia servir en lloc d'oli. Produa una mica de vi per no gra. Els pocs habitants vivien a la part nord, i eren barrejats rabs, indis i grecs. Produa una gran tortuga amb una closca molt apreciada per grossa i dura, i de la que es feien caixes i tauletes i altres estris. Produa tamb el tint vegetal anomenat Indi o sang del drac. Pertanyia al rei del pas de l'encens d'Arbia que hi tenia una guarnici i l'explotava per motius econmics. Plini el vell diu que era banyada pel mar d'Aznia. Ja apareix com a dependncia del Hadramaut abans de l'poca islmica a inscripcions trobades al Hadramaut (es anomenada skdr). La tradici local diu que els habitants foren convertits al cristianisme per Sant Toms l'any 52. Fins al segle X fou lloc de refugi dels pirates del Kut  i Gujarat. Marco Polo diu que a alta mar, a la seva rodalia, es caaven balenes. Fou esmentada pels gegrafs rabs: Al-Idrisi (segle XII), Yakut (abans del 1229), Al-Kazwini (abans del 1283), Al-Baghdadi (abans del 1338) i Al-Hamdani (abans del 1538) i coincideixen en l'arrel grega dels habitants i que eren "rabs cristians".

L'illa fou conquerida per Alfonso de Albuquerque el 1507, per els portuguesos no hi van romandre per molt de temps i ja no hi restaven cristians, per si algunes creus. En aquell temps l'illa obea l'imam de Mascat per desprs de la sortida dels portuguesos va passar a dependre del sold mahra de Kishn, l'Hadramaut oriental (1511). El 1542 Sant Francesc Xavier va visitar l'illa i va trobar un grup de gent que deia ser descendent dels conversos per Sant Toms. El seu allament fou una garantia de tranquillitat pel sold mahra. 

Un acord entre els britnics i aquest sold (Sold mahra de Kishn i Socotra) va permetre l'ocupaci de l'illa per la Gran Bretanya el 1834, per un perode de cinc anys, que es van anar prorrogant, mentre la companyia britnica de l'ndia negociava la seva compra. El 1886 el sold de Kishn i Socotra va acceptar el protectorat britnic, i Socotra fou incorporada al Protectorat d'Aden (no a la colnia d'Aden), que depenia del govern de l'ndia Britnica. El 1937 es va crear la colnia separada d'Aden a la que va ser transferit l'autoritat al protectorat. En aquesta poca el sult mahra residia temporalment a Hadibu i governava assistit per un wazir i els caps tribals i caps dels clans de pastors de l'illa. El 1940 es va construir un aerdrom prop d'Hadibu, i el 1942 se'n va construir un de mes gran a 4 km al oest de Khatub, a la costa nord. El 1967 el nou govern de la Repblica democrtica del Iemen del sud va abolir els soldanats, i Socotra va passar a formar part del governadorat numero VI; aviat l'aerdrom va poder ser usat com a base per la Uni Sovitica durant tota la guerra freda, fins a finals dels anys vuitanta. Desprs de la uni dels dos Iemen el 1990, el governadorat es va dir Mahra. El 1999 un nou aeroport la va treure de l'allament. Simultniament un programa de desenvolupament de l'ONU es va iniciar per assegurar la supervivncia de l'illa i la preservaci del seu entorn.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78631" title="Hadibu" nonfiltered="1190" processed="1188" dbindex="31282">
Hadibu (tamb Hadibuh) s una ciutat de l'illa Socotra i la seva capital administrativa. Ha experimentat un espectacular creixement en els darrers anys i ha passat de tenir uns 2000 habitants a meitat de segle a ms de 15000 (clcul aproximat). T un aerdrom a les rodalies. Port utilitzable la meitat de l'any. Al segle XIX i la primera meitat del segle XX va residir sovint a la ciutat el sold mahra de Kishn i Socotra que va existir com a sobir protegit pels britnics fins el 1967 i encara desprs va reivindicar l'existncia a l'exili.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78632" title="Llus del Mil" nonfiltered="1191" processed="1189" dbindex="31283">
Llus del Mil (c.1500-c.1561), tamb conegut com Llus Mil, Luys Miln, Luys de Miln i Luis de Miln, va ser un escriptor, compositor i msic de la Cort de Valncia. La seva importncia histrica rau en ser el precursor de la msica per a viola de m i el primer compositor que va introduir instruccions verbals per marcar el tempo a les partitures.

La seva obra ms important s el Libro de msica de vihuela de mano intitulado El maestro (Valencia, 1536), primer recull de msica instrumental publicat a Espanya. Tamb va publicar el Libro de motes de damas y cavalleros, intitulado El juego de mandar (Valncia, 1535) i el Libro intitulado El Cortesano (Valncia, 1561), aquests dos de temtica extra-musical.

La seva biografia s poc coneguda. Fill d'una famlia aristocrtica valenciana, sembla que va naixer a Xtiva i va passar la major part de la seva vida professional al servei del Virrei de Valncia Ferran d'Arag, Duc de Calbria, i de Germana de Foix, grans mecenes i protectors de les arts. Probablement va fer llargues estades a Portugal i Itlia. A la mort dels seus protectors, el Duc de Calbria i el rei Joan III de Portugal, va caure en l'oblit.

El Maestro va ser concebut com un manual per a la interpretaci de la viola de m, amb una part didctica acompanyada d'un conjunt de tablatures per a viola de m i per a peces vocals. La compilaci cont formes exclusivament instrumentals: les fantasies, tientos i pavanes, i peces per a veu i viola de m: villancets (en castell i portugus), romanos (en castell) i sonets del Petrarca (en itali). Tcnicament es caracteritza per la combinaci d'homofonia i polifonia, l'alternana de passatges lents i rpids i un inters especial per explorar les possibilitats de l'instrument, sobretot en el terreny de la improvisaci. Aquestes peculiaritats, a ms de la seva gran qualitat, han atret l'atenci dels intrprets i musiclegs contemporanis.

El cortesano s una obra humorstica bilinge en catal i castell que recrea de manera fictcia l'ambient de la cort de Germana de Foix i del seu marit Ferran d'Arag. L'obra reflexa la castellanitzaci de la cort. En ella els criats parlen catal i els cortesans castell. Mil s'inspira en El cortes de Baltasar de Castiglione.

L'actual conservatori municipal de Xtiva s'anomena Llus de Mil.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78633" title="Avi del Bara" nonfiltered="1192" processed="1190" dbindex="31284">

L'Avi del Bara o l'Avi Bara s un personatge creat pel dibuixant Valent Castanys que representa de manera personificada el Futbol Club Barcelona. L'Avi del Bara va fer la seva primera aparici el 29 d'octubre de 1924 a la revista 'El xut'. En homenatge a aquesta figura, es colloc una escultura al recinte de la Masa, al costat del Camp Nou.

La personificaci de l'Avi del Bara.
Al trofeu Joan Gamper de l'any 1984, que es va jugar contra el Boca Juniors i el Bayern de Munich al Camp Nou, un seguidor del Bara anomenat Joan Casals va decidir disfressar-se de l'Avi del Bara. La caracteritzaci va agradar tant que aquesta tradici es mant encara avui. Joan Casals s soci de la Penya Blaugrana de Guardiola de Bergued, on viu i t un restaurant (El rac de l'avi). 
L'any 1992, quan el Bara va aconseguir la seva primera Copa d'Europa a Wembley, Casals va prometre que s'afaitaria la barba en cas que els blaugranes conseguissin un segon trofeu. El 10 de juny de 2006, tres setmanes desprs que el Futbol Club Barcelona guanyes la Lliga de Campions a l'Arsenal a Pars, Joan Casals va complir la seva promesa.

Vestimenta.
Joan Casals, tal i com tradicionalment s'ha caracteritzat a l'Avi del Bara, vesteix amb samarretes del Bara de la dcada dels anys 60 i 70 i uns pantalons tamb antics. Tamb porta sempre la tradicional barretina i una bandera del Bara


 Veure tamb  .
FC Barcelona;
Coleccin de pins e insignias del Avi Bara;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78635" title="Josep Lozano i Lerma" nonfiltered="1193" processed="1191" dbindex="31285">
Josep Lozano i Lerma va nixer a Alginet (Ribera Alta) l'any 1948. s llicenciat en Lletres Modernes per la Universitat de Pars VIII (Vincennes). s un dels ms consagrats escriptors valencians. Ha estat guardonat amb el Premi Andrmina de narrativa pel llibre Crim de Germania. Tamb amb el premi Ciutat de Xtiva per El dia de la sang. I amb el Premi Prudenci Bertrana de novella per Ofidi (1990). Ha escrit entre d altres Poemes home-terra, Histries marginals, Ribera i El Mut de la Campana (2003). 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78637" title="Punta de n'Amer" nonfiltered="1194" processed="1192" dbindex="31286">


La Punta de n'Amer s una pennsula de poca extensi (200ha) que es troba situada entre les platges de Sa Coma i Cala Millor, al Llevant de Mallorca. Aquesta petita pennsula forma part d'una rea ANEI. Administrativament, pertany al municipi de Sant Lloren del Cardassar.

 Flora i fauna .
Est coberta per una mquia litoral de savina i llentiscle, amb pi blanc. S'hi troba una bona diversitat vegetal, i una important presncia de peu de mil. Alguns punts de la costa sn coberts per petits dipsits sorrencs, amb la vegetaci dunar corresponent; i a l'interior hi han pastures i conreus. La fauna de la punta s variada: hi han aus marines (gavina corsa, corb mar) per tamb s'observen aus tpiques de la mquia i garriga com la cogullada fosca, la tallareta, fringl.lids i la terrerola vulgar. Cal destacar la presncia de la rata cellarda i de l'eri afric o clar.


Enllaos externs.

 CP que pren el nom de la Punta a Sa Coma.
 http://www.solmagazine.com/reportajes/punta%20de%20n%20amer/puntadenamer01.html ;
 http://www.mallorcaquality.com/index/paginasgenerales/excursiones/punta_amer/punta_amer_castell.htm ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78638" title="Llista de plantes cultivades" nonfiltered="1195" processed="1193" dbindex="31287">
Plantes de les quals s'aprofita el gra:

Arrs;
Blat;
Blat de moro, dacsa;
Civada;
Espelta;
Mill;
Ordi;
Quinoa;
Sorgo, melca;
Sgol;

Plantes aprofitades per l'arrel o tubercle:

All;
Ceba;
Moniato;
Nyam;
Patata, crella;
Tapioca;
Taro;


Plantes lleguminoses de gra sec o tendre:

Cigr;
Guixa;
Llentilla;
Llob ;
Mongeta;
Psol;
Vea;

Plantes d'aprofitament industrial:

Ans;
Bamb;
Cacauet;
Cnem;
Canya de sucre;
Cascall;
Colza;
Cot;
Espart;
Espcies;
Gira-sol;
Jute;
Kenaf;
Lli;
Llpol;
Mostassa;
Plantes per a olis essencials;
Pyrethrum;
Regalssia;
Remolatxa sucrera;
Soia;
Tabac;
Xicoira;


Plantes de consum hum:

Brquil;
Card;
Carxofera;
Cols de brusselles;
Cols (de cabdell, col xina etc);
Coliflor;
Creixen;
Enciam;
Endviao escarola;
Esprrec;
Espinac;
Fonoll;
Porro;
Ruibarbre;


Plantes aprofitades pel fruit:
Albergnia;
Api;
Carbassa;
Cogombre;
Escuronera;
Mel;
Nap;
Okra;
Pastanaga, Safanria;
Pebrotera;
Rave;
Salsif ;
Sndria, mel d'Alger;
Tomaquera;

Altres vegetals:

Fongs: Xampiny, Pleurotus etc;
Planta ornamental;
Plantes farratgeres ;

Conreus permanents:

Ctrics;
Fruits de llavor (codony, pera,Poma);
Fruits de pinyol (albercoc, cirera, prssec, pruna);
Vinya;
Petits fruits (grosella, maduixot, mra,nabiu) ;
Nous comestibles:Ametlla, avellaner, Macadmia, noguera, Pecan,pistatxer)  ;
Fruits tropicals: Alvocat, Banana, cocoter, dtil,figuera, Fruit del pa, litxi, magrana,  Mango, Monstera deliciosa, Papaia, Pinya tropical, Tamarind etc.) ;

Begudes:
Cacau;
Caf;
Cola;
Herba mate;
Te;

Oleaginosos permanents:

Oli de palma;
Olivera;
arbre tung;

Conreus permanents productors de fibra: Abac, Canya, Kapok   sisal, etc.

Permanents fornidors d'altres productes: Cautx Hevea,Quebratxo blanc

Altres conreus permanents: ornamentals (gessam, Rosa ); medicinals (quina); condiment (gingebre, safr) 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78640" title="Espelta" nonfiltered="1196" processed="1194" dbindex="31288">

L'espelta (T. Aestivum  subp.spelta) s una subespcie dins de la especie Aestivum que  a la vegada pertanyan al genere Triticum

s una espcie hexaploide amb 21 cromosomes. Est considerada un hbrid del Triticum dicoccoides i del Triticum boeoticum que es va originar a l'orient mitj, on va ser cultivada almenys fa 3000 anys. A l'edat mitjana es va cultivar a Sussa, el Tirol, i Alemanya.

El seu conreu s molt antic, per va caure prcticament en dess i noms es va conservar en llocs de clima rude com centreeuropa ja que t menys rendiment per hectrea que el blat.

s una planta molt resistent al fred i a les malalties que no ha experimentat les alteracions gentiques de les plantes conreades intensivament.

Des del punt de vista nutritiu el seu consum origina menys allrgies que el blat per com que tamb t gluten no s apte per als celacs.

Darrerament s'ha incrementat el seu consum de la m de les botigues de diettica i vegetarianes.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78644" title="Sorgo" nonfiltered="1197" processed="1195" dbindex="31289">

El sorgo o melca (gnere Sorghum) s un grup de cereals de conreu que inclou unes trenta espcies dins la famlia Poaceae.

Les espcies del gnere sn originries  de l'est d'frica amb una nica espcie que s nativa de Mxic.

El sorgo conreat per a gra ocupa la cinquena posici en la producci de gra en el mn amb unes 440.000 hectrees conreades.

Conreu.
Principalment se'n conreen dues espcies; una d'elles, Sorghum bicolor, originria de l'frica, i l'altra, Sorghum sudanensis, o "pastura sudanesa", com a farratge.

Tradicionalment, a l frica se n'obt una beguda alcohlica, fibra i sucre .

Pel seu origen tropical necessiten encara ms temperatura que el blat de moro (al voltant dels 25 graus de mitjana) per estan adaptades a passar un perode de secada sense que, si es recuperen finalment les condicions d'humitat, se'n ressenteixi el rendiment ja que l'arrel penetra fins 120 cm a la terra, i les fulles, ceroses, eviten part de la transpiraci. Per aix en els secans de la Catalunya subhumida (Bergued i Osona) va millor el sorgo que el blat de moro.  

Els grans de les varietats tradicionals eren molt atacades pels ocells i a ms resultaven txiques per al ramat si les consumien abans d'haver-se secat els grans. Aquests aspectes s'han solucionat amb la millora gentica.

Des del punt de vista nutritiu farratger, el gra de sorgo s'assembla molt al del blat de moro i el substitueix en les racions dels animals. 



Subgneres.
 Chaetosorghum;
 Heterosorghum;
 Parasorghum;
 Sorghum (subgnere)|Sorghum;
 Stiposorghum;

 Espcies .
Sorghum almum;
Sorghum amplum;
Sorghum angustum;
Sorghum arundinaceum;
Sorghum bicolor;
Sorghum brachypodum;
Sorghum bulbosum;
Sorghum burmahicum;
Sorghum controversum;
Sorghum drummondii;
Sorghum ecarinatum;
Sorghum exstans;
Sorghum grande;
Sorghum halepense;
Sorghum interjectum;
Sorghum intrans;
Sorghum laxiflorum;
Sorghum leiocladum;
Sorghum macrospermum;
Sorghum matarankense;
Sorghum miliaceum;
Sorghum nitidum;
Sorghum plumosum;
Sorghum propinquum;
Sorghum purpureosericeum;
Sorghum stipoideum;
Sorghum timorense;
Sorghum trichocladum;
Sorghum versicolor;
Sorghum virgatum;
Sorghum vulgare;
(vegeu-ne  a )

 Hbrids .
Sorghum   almum;
Sorghum   drummondii;

Sinnims.
(Els gneres marcats amb un asterisc (*) sn sinnims probables)

Blumenbachia Koeler, 
*Sarga Ewart, 
*Vacoparis Spangler.

Enllaos externs.
Pgina de la GRIN sobre el gnere Sorghum.

Referncies.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78646" title="Tapioca" nonfiltered="1198" processed="1196" dbindex="31290">
La tapioca, mandioca, yuca o cassava (Manihot esculenta) s una 
planta de la famlia Euphorbiaceae.

Noms es conrea en climes tropicals com a planta fornidora de glcids mid
 
s un arbust perennifoli, monoic, amb arrels tuberoses engruixides, fusiformes i d'arrels fibroses. Les fulles sn alternes, palmades i estipulades.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78647" title="La Coma" nonfiltered="1199" processed="1197" dbindex="31291">









La Coma, o sa Coma, s un nucli turstic del llevant mallorqu. Pertany al municipi de Sant Lloren des Cardassar.

Ha experimentat un creixement molt important d'en dels anys setanta, grcies a l'allicient de la seva platja.

Al sud, enllaa amb el nucli de s'Illot i al nord, amb el de Cala Millor.

Hi ha un centre d'ensenyament primari anomenat Punta de n'Amer.

Enllaos externs.

 Sa Coma al web de l'ajuntament de Sant Lloren des Cardassar;
 CEIP Punta de n'Amer;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78648" title="Nyam" nonfiltered="1200" processed="1198" dbindex="31292">

El nyam s un grup d'espcies del gnere Dioscorea de la famlia Dioscoreaceae.

Tamb es coneix com a "nyam" una planta conreada del gnere Oxalis 

Hi ha ms de 150 varietats de Nyam que sn conreades pel seu mid principalment a frica, sia, Sud-amrica i Oceania, essent un dels conreus principal a l'oest d'frica i Nova Guinea. 

Hi ha molta diversitat morfolgica entre les diverse varietats o espcies de nyam Els tubercles poden arribar a fer 2 metres de llargria i pesar 70 quilos. Sn dificils de pelar per es conserven diversos mesos sense necessitat de refrigeraci per la qual cosa s un recurs alimentari de gran importncia estratgica per a les poblacions que el conreen.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78650" title="Tarot" nonfiltered="1201" processed="1199" dbindex="31293">

El tarot s una de les arts endevinatries ms antigues de la humanitat. Encara que els seus orgens sn incerts, sovint es considera originari d Egipte tot i que no es pot afirmar rotundament.

El joc de cartes del tarot est formada per 78 arcans entre els quals podem distingir arcans majors i arcans menors.
 Arcans majors .
Els arcans majors sn 22 lmines on es reflecteixen de manera profunda arquetips de la personalitat humana. Habitualment els arcans majors es comptabilitzen des del numero 0 fins al 21, formant aix un cam de vida filosfic que reflecteix l origen de l home com a sser des del seu origen en el cosmos (el boig) fins al seu retorn en el cosmos (el mn) tot i que sovint es contempla la possibilitat d enumerar-los des de l'1 (el mag) com a principi de la matria fins al 22 (el boig) com a retorn a l inici en el cosmos. El psicleg sus Carl Jung va estudiar l'aspecte arquetpic dels arcans del tarot. 
 Arcans menors .
Els arcans menors sn 56 lmines dividides en quatre pals ( com la baralla espanyola o la francesa, que tenen el seu origen en el tarot) que fan referncia a diversos aspectes de la vida tals com la matria (per exemple els diners) representat pel pal d ors, les emocions (per exemple l amor) representat per les copes, el pensament (vinculat per exemple a temes d estudis) que sn les espases, i l acci (el funcionament de quelcom) representat pel pal de bastons.

Pel que fa a baralles del tarot la ms utilitzada a nivell mundial s el tarot de Marsella, d'origen medieval, encara que existeixen mltiples baralles de tarot que reflecteixen igualment els significats i representacions anteriorment esmentades. La primera referncia al tarot apareix al segle XIV Alemanya i Frana. En estudis realitzats per antics autors com Eliphas Levi i el doctor Gerad Encause (Papus) es va intentar establir una connexi entre el tarot y la cbala, aix com amb el simbolisme egipci. Tanmateix, segons plantegen els investigadors catalans Daniel Rodes i Encarna Snchez, caldria buscar l origen del tarot entre els ctars medievals i la cultura occitana, la filosofia dels quals encaixa perfectament en la idea bsica del joc de tarot. Aix, la presencia d una Papessa, la importancia dels personatges femenins i clares referncies a un cristianisme diferent de l'ortodxia romana farien pensar en un s original del tarot com a transmissi d un coneixement filosfic, si b amb el pas del temps haurien passat a ser usades com un sistema endevinatori. 

 Nom de les cartes .

I. Le Bateleur (El Mag)
II. La Papesse (La Papessa o La Sacerdotessa)
III. L'Impratrice (L'Emperadriu)
IV.  L'Empereur (L'Emperador)
V. Le Pape (El Papa o El Sume Sacerdot)
VI. L'Amoureux (L'Enamorat)
VII. Le Chariot (El Carro)
VIII. La Justice (La Justcia)
IX. L'Hermite (L'Ermit)
X. La Roue de Fortune (La Roda de la Fortuna)
XI. La Force (La Fora)
XII. Le Pendu (El Penjat)
XIII. (Normalment no t nom, se sol anomenar L'Arcane sans nom 
(L'Arc sense nom) o La Mort (La Mort)]])
XIV. Temprance (La Temperana)
XV. Le Diable (El Diable)
XVI. La Maison Dieu (La Torre o la Casa de Du)
XVII. L'toile (L'Estrella)
XVIII. La Lune (La Lluna)
XIX. Le Soleil (El Sol)
XX. Le Jugement (El Jusici)
XXI. Le Monde (El Mn)
Sense nmero. Le Mat (El Boig) 


 Referncies .
 Michael Dummett, The Game of Tarot (Duckworth 1980);
Michael Dummett y John McLeod, A History of Games Played with the Tarot Pack (Edwin Mellen Press, 2004);
Daniel Rods y Encarna Snchez, Mara Magdalena y la herencia de los cataros (Palmyra Libros, 2006);

 Enllaos externs .

Tarot and Playing Cards Museum ;
Tarot History ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78652" title="Llus XV de Frana" nonfiltered="1202" processed="1200" dbindex="31294">

Llus XV de Frana el Ben Amat (Versalles 1710 - Versalles 1774), rei de Frana (1715-1774).

Va sobreviure miraculosament a la mort de tota la seva famlia i va ser estimat pels francesos al principi del seu regnat. Tot i aix, amb el temps, la seva incapacitat per reformar la monarquia francesa i la seva poltica entreguista a l'escenari europeu li van fer perdre el suport de la gent, i va acabar els seus ltims dies com un dels reis menys populars de Frana.

Llus XV s el rei amb la personalitat ms ambivalent de la histria de Frana. Encara que ha estat calumniat pels historiadors, estudis recents demostren que en realitat era molt intelligent i es dedicava a la tasca de governar el regne ms gran d'Europa. Tot i aix, la seva indesici, estimulada pel seu coneixement de la complexitat dels problemes anteriors, aix com per la seva profunda timidesa, amagada sota la mscara del rei imperis, expliquen els pobres resultats obtinguts durant el seu regnat. En molts sentits, Llus XV va ser un precursor dels sobirans burgesos del Romanticisme: encara que va interpretar obedientment el paper de rei imperial, en realitat, no apreciava res ms que la seva vida privada lluny de tota pompa i cerimnia. Com que va perdre la seva mare quan noms era un nen, sempre va desitjar una presncia maternal i tranquilitzadora que intentava trobar amb la companyia ntima de diverses dones, per les quals va ser difamat durant la seva vida i tamb desprs de morir. 

Delf de Frana i la Regncia del duc d'Orleans.

Llus havia nascut al Palau de Versalles el dia 15 de febrer de l'any 1710 essent fill del prncep Llus de Frana i de la princesa Maria Adelaida de Savoia. Llus era el segon fill dels ducs de Borgonya i era nt de Llus de Frana i de la princesa Maria Anna de Baviera mentre que per via materna ho era del rei Vctor Amadeu II de Sardenya i de la princesa Anna Maria d'Orleans. Llus era besnt del rei Llus XIV de Frana i rebesnt del rei Felip IV d'Espanya.

L'any 1700 moria sense descendncia el rei Carles II d'Espanya al Monestir de l'Escorial. El duc d'Anjou, fill del delf de Frana i nt del rei Llus XIV de Frana, fou proclamat rei d'Espanya i d'ndies amb el nom de Felip V d'Espanya.
A principis de la dcada de 1710 al Palau de Versalles esclat un brot molt fort de xarrampi. El 14 d'abril de l'any 1711 mor el Gran Delf, un any desprs el duc de Borgonya i pocs dies desprs la princesa Maria Adelaida. Del mateix brot tamb mor el fill gran dels ducs de Borgnonya i el tercer nt del Rei Sol. De sis hereus homes de Llus XIV tan sols en quedaven dos, el rei Felip V d'Espanya i el petit Llus, per mentre era impensable que el primer assums el tron de Frana ja que no era possible una uni amb Espanya, Llus tamb havia contret el xarrampi. Ara b, Llus XV grcies a les cures de Madame de Ventandour qui va cuidar i posteriorment educar personalment el nen. En el cas que Llus hagus mort la Corona haria passat al duc d'Orleans.

L'1 de setembre de 1715 moria Llus XIV de Frana al Palau de Versalles. Pocs dies desprs era coronat rei de Frana el seu besnt, de tan sols cinc anys, Llus. La Corona seria dirgida pel prncep Felip d'Orleans fins que Llus arribs a la majoria d'edat. La regncia del duc d'Orleans seria recolzada per un consell de 14 persones i era ben vista pel Parlament. Sembla clar que Llus XIV de Frana es reconcili pocs dies abans de morir amb els Orleans i orden als seus ministres que obeissin al duc en el futur govern francs.

Des del Palais Royal el duc d'Orleans dirig la Regncia. A l'edat de set anys, l'any 1717, Llus fou allunyat de Madame de Ventandour i posat sota l'especial educaci del duc de Vilerroi. Villeroi i posteriorment el cardenal Fleury donaren a Llus una excellent educaci basada en amplis coneixement d'histria, geografia, cincies i fins i tot noves tecnologies. 

Durant la Regncia, el duc d'Orleans permet l'augment de poder de l'aristocrria que es trobava en una posici molt feble arran de la Fronda i de les desevinncies amb el rei Llus XIV de Frana. Orleans sign l'anomenada Triple Aliana de 1717 amb el Regne Unit i els Pasos Baixos contra els intents de Felip V d'Espanya de reclamar la Corona francesa. La regncia tamb port a terme poltiques ms o menys exitoses per tal de recuperar l'hisenda francesa molt debilitada els ltims anys de regnat de Llus XIV.



L'any 1721, Llus XV fou proms amb la seva cosina la princesa Maria Anna Victria d'Espanya, filla del rei Felip V d'Espanya i de la princesa Isabel de Farnesio. Pocs mesos desprs el rei torn a Versalles on s'hi install fins a la seva mort i l'any 1723 fou coronat a la Catedral de Reims de forma oficial. El duc d'Orleans continu exercint el crrec de primer ministre fins a la seva mort l'any 1723. A partir de llavors, fou el prncep Llus de Borb-Cond com a primer ministre.

 Matrimonis i descendncia .

El 4 de setembre de 1725 es va casar amb Maria Leszczynska, princesa de Polnia (1703-1768). Van tenir deu fills:
          
 SAR la princesa Elisabet de Frana, nascuda el 1727 a Versalles i morta el 1759 a Parma. Es cas amb el duc Felip I de Parma;

 SAR la princesa Enriqueta-Anna de Frana, nascuda a Versalles el 1727 i morta el 1752.

 SAR la princesa Maria-Llusa de Frana, nascuda el 1728 a Versalles i morta a Versalles el 1733.

 SAR el delf Llus de Frana, nascut a Versalles el 1729 i mort a Versalles el 1765. Es cas amb l'infanta Maria Teresa d'Espanya i en segones npcies amb la princesa Maria Josepa de Saxnia.

 SAR el prncep Felip de Frana, duc d'Anjou, nascut a Versalles el 1729 i mort a Versalles el 1733;

 SAR la princesa Adelida de Frana, nascuda a Versalles el 1732 i morta a Roma l'any 1800. ;

 SAR la princesa Victria Llusa de Frana, nascuda a Versalles l'any 1733 i morta a Trieste l'any 1799.

 SAR la princesa Sofia Felipa de Frana, nascuda a Versalles l'any 1734 i morta l'any 1782.

 SAR la princesa Teresa de Frana, nascuda a Versalles l'any 1736 i morta el 1744.

 SAR la princesa Llusa de Frana, nascuda a Versalles l'any 1737 i morta al mateix palau l'any 1787.

Aquest va ser el seu nic matrimoni i la seva descndencia legtima per va tenir moltes amigues i amistanades amb les quals va tenir molts fill illegtims. La llista de les seves amistanades s interminable i la dels fills nascuts d'aquestes relacions extramatrimonials tamb. Malgrat que es neg a reconixer als seus fills com a legtims, sempre vetll per la seva posici dins de la societat i per els seus estudis.


 Louise-Julie de Mailly-Nesle, comtessa de Mailly (1710-1751), casada des de 1726 amb el seu cos, Llus Alexandre, comte de Mailly. Esdevingu l'amant del rei l'any 1733 i fins l'any 1739 en qu fou substituda per la seva germana Paulina. Torn a convertir-se en preferida reial l'any 1741 i fins l'any 1742 quan fou substituda per una altra seva germana.

 Pauline Flicit de Mailly-Nesle, comtessa de Vintimille (1712 -1741), amant de Llus XV. Casada des de 1739 amb Jean-Baptiste, Comte de Vintimille. s mare de: ;
 Charles de Vintimille (1741 - 1814) dit el Mig-Llus pel fet d'assemblar-se molt amb el rei, Charles fou anomenat Marqus du Luc i es casar el (1764) amb Adlade de Castellane.

 Diane Adlade de Mailly-Nesle, duquessa de Lauraguais (1713 - 1760).

 Marie-Anne de Mailly-Nesle, marquesa de La Tournelle i duquessa de Chteauroux (1717 - 1744). ;

 Jeanne Antoinette Poisson, marquesa de Pompadour (1721 - 1764), filla d'un finaner exiliat l'any 1725. Casada el 1741 amb Charles-Guillaume Le Normant d'tioles. Esdevingu l'amant reial des de 1745 a 1751 i fou elevada a la categoria de duquessa l'any 1752 i l'any 1756 creada dama de la Cort de la Reina de Frana. ;

 Comtessa de Barry (1743 -guillotinada el 1793). Filla natural d'Anne Bcu, propietria rural, i de Jean-Baptiste Gomard de Vaubernier. Ella port una vida modesta a Pars i s'entreg a la prostituci sota el nom de Senyoreta Lange. Ella es convert el 1768 amb amant del rei. Aquell mateix any, el rei li presenta el comte de Barry amb qui la compromet, casant-se l'any 1769. Retirada de la Cort l'any 1774, emigr al Regne Unit l'any 1792 per torn a Frana a buscar les seves joies que no havia pogut endur-se, s arrestada i condemnada a mort per haver dissipat la fortuna de l'Estat i conspirar en contra de la Repblica. Abans de ser guillotinada suplic un moment amb les paraules : "Encara un moment, senyors borratxos...".

 Marie-Louise O'Murphy (1737 - 1815) dita Srta. de Morphise, filla de Daniel O'Murphy d'origen irlands i casada en primeres npcies amb Jacques Pelet de Beaufranchet el 1755, en segones npcies amb Franois Nicolas Le Normand el 1759, i en terceres npcies amb Louis-Philippe Dumont el 1798, diputat de Calvados a la Convenci de qui es divorciara el mateix any. Ella s la mare de:
 
 Agathe Louise de Saint-Antoine de Saint-Andr (1754 - 1774) casada el 1773 amb Ren-Jean-Mans de La Tour du Pin (1750 - 1781), Marqus de la Charce.

 Franoise de Chlus (1734 - 1821), duquessa de Narbonne-Lara, filla de Gabriel de Chlus, senyor de Sansac, i casada des de 1749 amb Jean-Franois, duc de Narbonne-Lara. Ella s la mare de : ;

 Felip, duc de Narbonne-Lara (1750 - 1834) casat el 1771 amb Antoinette Franoise Claudine de La Roche-Aymon.  ;
 Llus, Comte de Narbonne-Lara (1755 - 1813) que es casar el 1782 amb Marie Adlade de Montholon.

 Marguerite Catherine Haynault (1736 - 1823), filla de Jean-Baptiste Haynault, empresari del tabac i casada el 1766 amb Blaise d'Arod, Marqus de Montmlas. Ella s la mare de: ;
 Agns Louise de Montreuil (1760 - 1837), casada el 1788 amb Gaspar d'Arod (1747 - 1815) amb el Comte de Montmlas. ;
 Anne Louise de La Rale (1763 - 1831) qui es casar el 1780 amb el Comte de Geslin.

 Lucie Madeleine d'Estaing (1743 - 1826), germana natural de l'amirall d'Estaing, ella s casar el 1768 amb Franois, Comte de Boysseulh. Ella s la mare de: ;
 Agns Lucie Auguste (1761-1822) que es casar el 1777 amb Carles, Vescompte de Boysseulh (1753-1808);
 Aphrodite Lucie Auguste (1763-1819) que es casar el 1784 amb Louis Jules, Comte de Boysseulh (1758-1792). ;
 
 Anne Couffier de Romans (1737 - 1808) Baronessa de Meilly-Coulonge. Filla d'un burgs, Jean Joseph Roman Coppier. Mantingu una relaci amb el rei des de 1754 i fins a 1765, i es cas el 1772 amb Gabriel Guillaume de Siran, Marqus de Cavanac. Ella s la mare de: ;
 Louis Aim de Bourbon (1762 - 1787). ;
 
 Louise Jeanne Tiercelin de La Colleterie (1746 - 1779) dita Sra de Bonneval. Ella s la mare de: ;
 Benot Louis Le Duc (1764-1837), abat.

 Irne du Buisson de Longpr (morta el 1767), filla de Jacques du Buisson, senyor de Longpr, ella es casar el 1747 amb Charles Franois Filleul, conseller del rei. Ella s la mare de : ;
 Julie Filleul (1751 - 1822), que es cas en primeres npcies amb Abel Franois Poisson el 1767, Marqus de Vandires, de Marigny, de Mnars, etc., germana de Madame de Pompadour; i en segones npcies amb Franois de La Cropte Marquis de Bourzac el 1783 de qui es divorciar el 1793. ;

 Catherine lonore Bnard (1740 - 1769), filla de Pierre Bnard, conseller del rei. Ella es cas el 1768 amb Joseph Starot de Saint-Germain, primer general que fou guillotinat el 1794. Ella s la mare de: ;
 Adlade de Saint-Germain, Comtessa de Montalivet (1769-1850) que es cas el 1797 amb Jean-Pierre Bachasson, Comte de Montalivet (1766 - 1823). ;

 Marie Thrse Franoise Boisselet (1731 - 1800), que es cas el 1771 amb Louis-Claude Cadet de Gassicourt. Ella s la mare de: ;
 Charles Louis Cadet de Gassicourt (1769 - 1821), que es cas el 1789 amb Madeleine Flicit Baudet (1775 - 1830). ;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78653" title="Taro" nonfiltered="1203" processed="1201" dbindex="31295">
Per altres significats vegeu: Taro (desambiguaci);

Taro (Colocasia esculenta) s una planta conreada, en pasos tropicals com la Xina o Hawaii, pels seus corms comestibles o secundriament per les seves fulles o flors.

La planta ha de ser consumida cuita (bullida, fregida, etc.) ja que si es menja crua ocasiona greus problemes digestius.

s rica en mid, vitamines i minerals. Pel seu contingut alt en cid oxlic ha de ser evitada per persones amb problemes de pedres al rony
 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78656" title="Katowice" nonfiltered="1204" processed="1202" dbindex="31298">




Katowice (pronncia:   (Txec: Katovice, Alemany: Kattowitz) s la desena ciutat ms gran de Polnia aix com la capital de la regi de Silsia, al sud de Polnia, a la vora dels rius K odnica i Rawa. Aquesta ciutat s un del principals centres industrials de Polnia i la ciutat ms importat de la Zona industrial de l'Alta Silsia, una megalpoli de 3.487.000 habitants (2001) 

Districtes. 




Cultura i lleure.

Teatre.
Teatre de Silsia (Teatr  l ski im. Stanis awa Wyspia skiego);
Teatre Ateneum (Teatr Ateneum);
Teatre Korez (Teatr Korez);
Teatre Cogitatur (Teatr Cogitatur);
Teatre-cinema Rialto (Kinoteatr Rialto);

Msica.
Filharmnica de Silsia (Filharmonia  l ska);
Estrada de Silsia (Estrada  l ska);
Scena GuGalander;
Narodowa Orkiestra Symfoniczna Polskiego Radia;

Cinema.
IMAX;
Cinema City - Punkt rozrywki 44 ;
Cinema City - Silesia City Center;
Centre de Cinema Helios (Centrum Filmowe Helios);
Cinema Cosmos (Kino Kosmos) ;
Cinema  wiatowid (Kino  wiatowid);
Teatre-Cinema Rialto (Kinoteatr Rialto);

Museu.

Museu of Silesia (Muzeum  l skie);
Museu d'histria Katowice (Muzeum Historii Katowic);
Muzeu Archidiecezjalne;
Muzeu Misyjne OO. Franciszkanw;
Muzeu Biograficzne P. Stellera;
Muzeu Prawa i Prawnikw Polskich;
Muzeu Najmniejszych Ksi  ek  wiata Zygmunta Szkocnego;
Izba  l ska;
Centrum Scenografii Polskiej;
 l skie Centrum Dziedzictwa Kulturowego;

Mitjans de comunicaci.
TVP 3 Katowice;
TVN24 - department Katowice (TVN24 - oddzia  Katowice);
Radio Katowice ;
Radio Flash;
Radio Roxy FM;
Radio Planeta;
Dziennik Zachodni;
Gazeta Wyborcza - department Katowice;
Fakt (gazeta) - oddzia  Katowice;
Echo Miasta;
Metro (gazeta) Katowice;
Nowy Przegl d Katowicki;


Personatges famosos de Katowice.

 Hans Bellmer, fotgraf surrealista;
 Henryk M. Broder, periodista;
 Maria Goeppert-Mayer;
 Kurt Goldstein, neurologista;
 Jerzy Kukuczka ;
 Kazimierz Kutz ;
 Franz Leopold Neumann ;
 Hans Sachs;

Vegeu tamb.
 rea metropolitana de l'Alta Silsia (Grno l ski Okr g Przemys owy);
 Kopalnia Wujek (Kopalnia Wujek);
 Aeroport internacional de Katowice (Mi dzynarodowy Port Lotniczy Katowice-Pyrzowice);
 Llista de batlles de Katowice (Prezydenci Katowic);

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Katowice;
 Pgina comercial de Katowice;
 Katowice, Silesia;
 Una vista de webcam de Katowice;
 Hotel a Katowice;
 Transport pblic a Katowice;











































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78658" title="Quenta Silmarllion" nonfiltered="1205" processed="1203" dbindex="31299">
El Quenta Silmarllion s la tercera part d'El Silmarllion, de J.R.R. Tolkien, i constitueix el cos central de l'obra. El ttol, en quenya, significa El Relat dels Silmarils, i gira entorn de la histria que es va desenvolupar al voltant de la fabricaci d'aquests joiells i de les guerres que van disputar-se pel seu control.

Comena resumint les primeres lluites de Mlkor contra els vlar, i relatant el naixement dels elfs i del seu Gran Viatge cap a l'Oest. Per aviat el trama central s'inicia i es descriu l'afaionament dels Silmarils per part de Fanor, el robatori d'aquests per Mlkor i l'exili dels oldor cap a la Terra Mitjana.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78661" title="Contes inacabats de Nmenor i la Terra Mitjana" nonfiltered="1206" processed="1204" dbindex="31300">
Els Contes inacabats de Nmenor i la Terra Mitjana, sovint coneguts tan sols com els Contes inacabats, s una collecci de relats inacabats de J.R.R. Tolkien, publicats pstumament pel seu fill Christopher Tolkien l'any 1980.

Contrriament a El Silmarllion, en qu els fragments incomplerts van ser reescrits i algunes parts van ser reescrites per deixar una obra consistent i internament coherent, els Contes inacabats es van publicar tal i com Tolkien va deixar-los, incloent tan sols algunes petites edicions per homogeneitzar la nomenclatura (l'autor tenia el costum d'anar provant diferents noms pels personatges mentre escribia els borradors).

Tot i que es tracta d'histries per acabar, en general el lector ja coneix el desenlla de la trama a travs de les altres obres de Tolkien. L'inters de l'obra se centra doncs en la publicaci de versions indites de les histries que apareixen a El Silmarllion, i en l'aportaci de noves dades sobre la Terra Mitjana. 

L'xit comercial que van tenir els Contes inacabats va demostrar que encara hi havia inters per l'obra de Tolkien. Encoratjat pels resultats, Christopher Tolkien es va embrancar en el projecte ms ambicis d'escriure La Histria de la Terra Mitjana, que analitza el procs creatiu de Tolkien en la totalitat dels seus escrits sobre la Terra Mitjana.

 Continguts .

Les histries del llibre estan estructurades per l'edat d'Arda en la que transcorren:

Primera part: La Primera Edat:
 "Sobre Tuor i la seva arribada a Gondolin";
 "Narn i Chn Hrin (La Balada dels Fills de Hurin)" ;
Segona part: La Segona Edat:
 "Una descripci de l'Illa de Nmenor";
 "Aldrion i Erendis: L'Esposa del Mariner";
 "La lnea d'lros: Reis de Nmenor";
 "La histria de Galdriel i Cleborn";
Tercera part: La Tercera Edat:
 "El Desastre dels Camps Llirials";
 "Crion iEorl i l'amistat de Gndor i Rhan";
 "El Quest d'Erbor";
 "La caa de l'Anell";
 "Les Batalles dels Guals de l'Isen";
Quarta part:
 "Els Dredain";
 "Els Istari";
 "Els Palantiri";






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78663" title="(986) Amelia" nonfiltered="1207" processed="1205" dbindex="31301">

(986) Amelia s un asteroide del cintur principal, descobert per Josep Comas i Sol el 19 d'octubre de 1922. Rep el nom en honor de la segona esposa de Comas i Sol, Amlia Sala.

 Enllaos externs .
 Simulaci de l'rbita de (986) Amelia. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78664" title="(1655) Comas Sol" nonfiltered="1208" processed="1206" dbindex="31302">

(1655) Comas Sol s un asteroide del cintur principal descobert per Josep Comas i Sol el 29 de novembre de 1929, i que reb el seu nom definitiu desprs de la mort d'aquest (1937), una vegada confirmada la seva rbita.

Enllaos externs.
 Simulaci de l'rbita de (1655) Comas Sol. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78665" title="Batalla de Finta" nonfiltered="1209" processed="1207" dbindex="31303">
La Batalla de Finta (Maig de 1653) fou una confrontaci entre l'exrcit valac de Matei Basarab i una fora combinada de cossacs i moldaus sota Vasile Lupu i Tymofiy Khmelnytsky. Tingu lloc entre Finta, una comuna de Romania al comtat de Dmbovi a.

La batalla fou una victria decissiva de Valquia, que permet expulsar el prncep moldau i substituir-lo amb Gheorghe  tefan, la breu ocupaci valaca de Ia i i el setge de Suceava (on Tymofiy fou mort).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78666" title="Gondolin" nonfiltered="1210" processed="1208" dbindex="31304">
En l'univers de J.R.R. Tolkien, Gondolin s una ciutat oculta dels elfs fundada per Turgon a la Primera Edat. Va esdevenir un dels regnes dels elfs ms destacats de Belerand, i un focus principal de resistncia envers el poder de Mrgoth. Amagada entre les muntanyes, la ubicaci de la ciutat va mantenir-se en estricte secret per evitar que fos atacada. 

Originalment Turgon va batejar la ciutat en quenya amb el nom dOndolind, que significa "La Pedra de la Msica de l'Aigua", pels rierols que hi havia al voltant. Mes tard va canviar el nom a la forma sndarin de Gondolin, que literalment significa "roca oculta"

Fundaci.

Com s'explica a El Silmarllion, el vala Ulmo, Senyor de les Aigues, va revelar la situaci de la vall oculta de Tumladen al Senyor dels Nldor Turgon en un somni. Sota el seu guiatje, Turgon va viatjar des del seu regne a Nevrast fins a la vall. Enmig de les Echriath, les Muntanyes Circumdants, a l'oest de Dorthnion i a l'est del riu Srion, hi va trobar una plana circular protegida per altssims espadats que l'amagaven, accessible tan sols per un pas estret a travs d'un rierol i un tnel que es coneixeria com el Cam Ocult. Enmig de la vall s'hi trobava un petit tur on Turgon va decidir construr-hi una gran ciutat a recer de les embestides de Mrgoth.

Turgon i la seva gent van construr la ciutat en secret, basant-se en la ciutat dels nldor a Vlinor, Trion la Bella, que havien abandonat quan van marxar a l'exili. Al Cam Ocultes va protegir amb portes que eren constanment vigilades: la primera de fusta i desprs hom trobava les de pedra, bronze, ferro, plata, or i acer.

Un cop finalitzada, Turgon es va endur de Nevrast tota la seva gent (gaireb un ter dels nldor).


La Caiguda de Gondolin.

La ciutat es va mantenir amagada de les forces de Mrgoth durant gaireb 400 anys, fins que el nebot de Turgon Maeglin va trar la seva gent i va revelar al Senyor Fosc la localitzaci de la ciutat. Poc desprs un exrcit d'orcs, dracs i blrogs arribava a la ciutat a travs de les muntanyes septendrionals i la redua a runes, causant la mort de la majoria dels seus habitants incloent-hi el rei Turgon.

Els set noms de Gondolin.

La ciutat de Gondolin tenia set noms, que sn revelats a Tuor en la segent citaci:

"Gondobar m'anomenen, i Gondolthlimbar, Ciutat de Pedra i Ciutat dels Habitants de la Pedra; Gondolin la Pedra de Can i Gwarestin m'anomenen, la Torre de la Gurdia, Gar Thruion, o l'Indret Secret."






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78667" title="Batalla de Garni" nonfiltered="1211" processed="1209" dbindex="31305">
La batalla de Garni (o Garnisi) fou una lluita entre georgians (uns 60.000 homes) i tropes de Khwarezm (uns 200.000). Els georgians van perdre i com a resultat d'aix la cort reial, amb la reina Rusudan (1223-1245) es trasllad a Kutaisi.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78668" title="Llentilla" nonfiltered="1212" processed="1210" dbindex="31306">

La llentilla o llentia (Lens culinaris) s una planta anual conreada que pertany a la famlia de les Fabaceae.

s una planta voluble que fa uns 40 cm d'alada i fructifica en tavelles que generalment contenen dues llavors anomenades llenties que tenen una forma caracterstica com una lent ptica biconvexa (la paraula lent deriva precisament del nom llat de la llentia,lens).

s una planta de conreu molt antic present ja en el neoltic, probablement originada en sia menor.

Actualment el major productor mundial s la ndia i el major exportador el Canad.

A la pennsula Ibrica es conrea en regim extensiu a l'occident de la Meseta d'on sn originries les varietats Pardina (petites i arrodonides) i Castellana (relativament grosses i aplanades). A Espanya el seu conreu ha disminut molt igual que el de les altres lleguminoses. 

Cont un 25% de protena i s la lleguminosa de gra de ms fcil cocci ja que no li cal el remull previ. Es de fcil digesti i actualment s la lleguminosa de ms consum.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78669" title="Arshak I d'Ibria" nonfiltered="1213" processed="1211" dbindex="31307">
Arshak I (Arsaces) (? - 81 aC) va ser rei de la Ibria caucsica (93-81 aC) i fundador de la seva prpia dinastia.

Fill del rei Artavasdes I d'Armnia, fou elevat al tron ibric desprs que el rei Farnadjom d'Ibria fos deposat i mort el 93 aC.

Sota el seu mandat, Ibria es convert en un estat client d'Armnia i perd part de les seves provncies occidentals en favor de la Clquida.

Fou succet pel seu fill Artag.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78671" title="Batalla de Cos" nonfiltered="1214" processed="1212" dbindex="31308">
La Batalla de Cos succe el 259 aC entre la flota antignida i la ptolemaica. Antgon II Gnates en sort victoris contra Ptolomeu II. Tanmateix, aquesta derrota afect ben poc la superioritat naval ptolemaica.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78672" title="Gndor" nonfiltered="1215" processed="1213" dbindex="31309">
Gndor s una regi de la Terra Mitjana, dins l'univers fantstic creat per John R.R. Tolkien, on es desenvolupa la major part de la trama de seva obra literria El Senyor dels Anells.

Gndor era un reialme Dnedain fundat per Isildur i Anrion, fills d'Elndil, desprs de la caiguda de Nmenor. rnor n'era el reialme germ al nord, fundat pel mateix Elndil.

Gndor es troba a l'oest de Mrdor, a la Badia de Belfalas.

El seu nom significa Terra de pedra, del sndarin gond (pedra) + (n)dor (terra), molt probablement per la presncia de les Ered Nimrais (Muntanyes Blanques) i altres serralades. Ondonr s l'hipottic nom quenya de Gndor.

Juntament amb rnor, formen el que es coneix com el Reialme dels Dnedain a l'exili.

Histria.

Els primers anys de Gndor.
Abans de la caiguda de Nmenor, la poblaci indgena va ser arraconada als espais marginals d'aquelles terres (com a Ras Morthil), quan no es va mesclar amb els colons numenoreans que s'establien a la costa. Segons algunes persones, les terres que esdevindrien Gndor tenien una poblaci superior a la d'Eriador, abans de l'arribada dels fills d'Elndil. En el moment de la caiguda de Nmenor, Pelargir ja era una ciutat porturia important, a la ribera de l'nduin.

Amb la caiguda de Nmenor la gent d'Elndil fou molt ben acollida pels colonitzadors numenoreans precedents, per quan Elndil reclam el tron, la gent al nord de l'nduin l'accept de bon grat, mentre que els nous colons de les terres meridionals el refusaren.

La fundaci de Gndor s'esdevingu desprs d'aquesta divisi, de forma que les colnies meridionals (com mbar) romangueren enemigues del poble d'Elndil.

Els exiliats construren Minas Anor, torre del sol, ciutat d'Anrion; Minas Ithil contra Mrdor, torre de la lluna, ciutat d'Isldur, on fou plantat l'arbre blanc; i rthanc, on es diposit el quart palantir.

Al final de la segona edat, Sauron retorn a Mrdor i llana una guerra contra Gndor. Captur Minas Ithil i crem l'arbre blanc, per Isldur escap amb la seva famlia cap a rnor, a la recerca d'ajuda, mentre el seu germ Anrion defensava Gndor. Isldur torn a Gndor amb els exrcits de la Darrera aliana d'homes i elfs, comandats per Gil-Galad i Elndil, i amb l'objectiu de vncer Suron definitivament. Tot i foragitar Suron durant molt temps, aquest tornaria a turmentar els regnes dels descendents de Nmenor al llarg de la tercera edat.

Gndor prospera.
A partir de la desfeta de Sauron, Gndor s'erigeix com el vigilant de Mrdor. Amb la mort al camp de batalla d'Elndil i del seu fill Anrion, Isildur s'erig com a rei de Gndor i marx cap a rnor per assumir-ne tamb el tro del seu pare. Per durant el viatge, els orcs assassinaren Isildur i els seus tres fills grans, deixant un buit de poder al tro de Gndor que desestabilitzaria polticament el reialme i esdevindria desastrs per a rnor.

No obstant, s'obr un perode de pau a Gndor, fins les primeres invasions dels pobles orientals, l'any 492 de la tercera edat. La guerra defensiva culmin amb la victria gondoreana i la conquesta de terres ms enll de l'nduin.

L'edat d'or de Gndor.
Gndor assol el seu apogeu en el perode del 840 al 1149 de la tercera edat, durant els regnes de Tarannon Falastur, Ernil I, Tarannon Ciryandil i Hyarmendacil I.

Fou durant el regnat d'Hyarmendacil I (1015-1149 T.E.) que Gndor assol el seu punt ms lgid, desprs d'una gran guerra contra els numenoreans negres d'mbar. Els dominis de Gndor assolien el mar de Rhn a l'est, el port d'mbar al sud, el Bosc Llobregs al nord i les terres d'rnor a l'oest.

A partir d'aleshores, els reis gondoreans s'acomodaren en la defensa dels seus dominis, provocant un lent declivi que duraria fins a 2.000 anys.

 Els Senescals de Gndor .
 El govern dels senescals .
Desprs de la desaparici d'Ernur, fill d'Ernil, sense proves de la seva mort i sense que cap dels pretendents a la successi recolls suport suficient, Gndor passa a ser governada per una llarga nissaga de senescals.

Tots els senescals governants de Gndor, en prendre possessi del seu crrec, havien de jurar retornar el tro al seu hereu legtim. Amb els pas del temps per, els senescals consideraren aquest jurament com una simple formalitat.

Durant la Guerra de l'Anell, el senescal de Gndor Dnethor II, pare de Bromir i de Framir, refus retornar el tro al seu hereu legtim ragorn quan Gndalf li ho requer. Per la seva mort signific la fi dels senescals governants de Gndor, ats que Framir, el seu successor, reconegu la legitimitat d'ragorn com a rei i exerc com a Senescal a les ordres del seu rei.

 Cirion i Eorl .
L'any 2510 de la tercera edat, sota la regncia del Senescal Cirion, Gndor afront un dels seus episodis ms perillosos: els atacs d'una tribu d'orientalencs: els Balchoth (Balc + Hoth). Els exrcits de Gndor foren allats de Minas Tirith i acorralats als marges del Limclar.

Desesperadament, Gndor deman el suport dels otheod, una tribu que vivia a les valls septentrionals de l'nduin, sense esperar realment que els missatgers enviats assolissin la seva destinaci. Per quan els exrcits de Gndor es trobaven en una situaci crtica, l'arribada del ohteod capgir el dest de la batalla dels camp de Celebrant, donant la victria al bndol gondore. En reconeixement, Gndor ofer als otheod els camps de Calenardhon, on establiren el reialme de Rohan, amb orl com el seu primer rei. El jurament d'Eorl a Cirion, el Senescal de Gndor, segell una aliana permanent entre els dos pobles, que seria transcendental en el desenlla de la guerra de l'anell.

 La Guerra de l'Anell .
L'any 3019 de la tercera edat, durant la Guerra de l'Anell, Gndor afront un atac massiu de Mrdor sobre la seva capital, Minas Tirith, a la batalla dels camps de Pelnnor. A un pas de la derrota, els rhirrim decantaren, una vegada ms, la balana del costat gondore.

Desprs de la segona i definitiva desfeta de Suron, es restaur la corona de Gndor amb el retorn del rei, i ragorn II fou coronat com a rei del Regne Reunificat d'rnor i Gndor.

Framir, el darrer descendent dels senescals regents de Gndor fou nomenat senescal de Gndor, si b no n'exerc la regncia, i Prncep d'Ithlien, reconquerida a les forces de Mrdor.

Gndor, tal com apareix durants els esdeveniments de la guerra de l'anell (al voltant del 3019 de la tercera edat), s'ha comparat amb l'imperi bizant per diferents raons. Ambds eren descendents de grans imperis, Roma i Nmenor, alhora que representaren una basti de la civilitzaci contra la foscor que els envoltava durant perodes de relativa barbrie.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78675" title="Vea" nonfiltered="1216" processed="1214" dbindex="31310">

La vea s un tipus de planta del gnere Vicia. Vicia sativa , Vicia ervillea i Vicia villosa sn les principals veces conreades.

 Descripci .
Sn plantes herbcies amb fulles compostes pinnades amb molts foliols que sovint acaben en un circell, a diferncia del gnere Lathyrus (guixa)les tiges no sn alades.

Vicia sativa o vea comuna fa flors solitries i s una planta sense pls mentre que Vicia ervillea i Vicia villosa garlanda les fa en rams i sn plantes piloses.

L'anomenada vea de la Cerdanya, molt coneguda i utilitzada a Frana s Vicia villosa  

Utilitzaci.

Les veces es poden conrear pel gra o per la planta sencera com a farratgera o per incorporar al terreny com adob verd. El gra cont substncies antinutritives que fan que noms la consumeixin determinats animals (s el menjar tpic dels coloms). El farratge, collit amb la planta en floraci,  s de bona qualitat i apte per a tot tipus d'animals. s una planta rstega de fcil conreu capa de crixer rpidament aprofitant un perode de pluges de la primavera. Vicia sativa no resisteix les glaades intenses en canvi Vicia villosa i V. ervillea s.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78676" title="Thorin" nonfiltered="1217" processed="1215" dbindex="31311">
Thorin Escut-de-roure (Thorin Oakenshield en l'original angls) s un personatge literari de l'obra de J.R.R. Tolkien. s un nan de la Casa de Durin, i un dels protagonistes de la novella El Hbbit.

Biografia.

Nascut l'any 2746 de la Tercera Edat, Thorin va nixer nt del rei Thror del reialme dels nans d'Erbor, per va haver de fugir a l'exili amb la resta de nans que van sobreviure l'ocupaci de la Muntanya Solitria per part del drac Smag. L'any 2770, quan noms tenia cinquanta tres anys (bastant jove per un nan) va participar amb la resta de nans expatriats en un fracassat intent de conquerir les mines de Mria. Durant la batalla, a Thorin se li va trencar l'escut i va arrencar una branca d'arbre per defensar-se dels orcs, guanyant-se aix el sobrenom d'"Escut de Roure"

Thorin va esdevenir rei a l'exili de la Casa de Durin amb el nom de Thorin II quan el seu pare, Thrain II, va morir.



A l Hbbit, es relata com ell i dotze nans ms del poble de Durin van a visitar en Bilbo Saquet per contractar-lo com a lladregot en una missi per recuperar el seu antic tresor del drac Smaug. Especialment desitjava la Pedra de l'Arca (Arkenstone), una gemma de valor incalculable.

Guiats pel mag Gndalf, els tretze nans i el hbbit van arribar a la Muntanya Solitria i Bilbo va poder robar la Pedra de l'Arca. Thorin per, es va indignar quan Bilbo la va entregar al rei dels elfs Thranduil que tamb reclamava el tresor. El conflicte es va interrompre per un atac d'orcs i wargs, de manera que els nans van haver de sumar-se als elfs i als homes del llac en el que es coneixeria com La Batalla dels Cinc Exrcits.

Durant la batalla Thorin va ser mortalment ferit, per abans d'expirar va fer les paus amb Bilbo elogiant la valentia i el bon esperit del hbbit. Les seves ltimes paraules van ser: "Si ms de nosaltres valoressim el bon menjar i l'alegria i les canons ms que l'or, viurem en un mn ms feli. Adu."

Va ser enterrat amb la seva espasa lfica rcrist, i amb la Pedra de l'Arca al seu costat.

Genealogia de la Casa de Durin a la Fi de la 3a Edat.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78678" title="Batalla de Cunaxa" nonfiltered="1218" processed="1216" dbindex="31312">
La Batalla de Cunaxa va ser lliurada el 401 aC entre Cir el Jove i el seu germ gran Arsaces, el qual habia usurpat el tron de l'Prsia com a Artaxerxes II el 404 aC. Cir reun un exrcit de mercenaris grecs sota el comandament del general espart Clearc, i es trob amb Artaxerxes a Cunaxa, al costat esquerre del riu ufrates, 70 quilmetres al nord de Babilnia. El desenlla s insegur, per ja que Cir mor en el combat fou una victria estratgia per Arsaces.

A la mort de Cir, Clearc assum el comandament en cap i es retir, fins que, tradorament arrestat amb els seus generals per Tissafern, fou entregat a Artaxerxes i executat. Fondament internats en territori enemic, amb la major part dels seus generals morts, Xenofont va jugar un paper decisiu en encoratjar els Deu Mil soldats de l'exrcit grec a moure's cap al nord fins al Mar Negre en una retirada defensiva pica. Aquests fets sn escrits en l'Anabasis de Xenofont.

Enllaos externs.
 Batalles d'Artaxerxes II;
 La retirada dels Deu Mil;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78680" title="Llob" nonfiltered="1219" processed="1217" dbindex="31313">




Llob o trams (Lupinus communis) i altres espcies, s una planta conreada d'importncia secundria de la famlia de les Fabaceae. Tamb s'utilitzen diverses espcies  de llobins com a plantes ormnamentals. 


Lupinus albus

Clasificaci cintifica
Regne: 	Plantae
Subregne: 	Tracheobionta
Divisi: 	Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Orden: 	Fabales
Famil.lia: 	Fabaceae
Subfamil.lia: 	Faboideae
Tribus: 	Genisteae
Gnere: Lupinus
Subgnere: Lupinus
Espcie: 	L. albus
Nombre binomial
Lupinus albus
L.

El tramuesso (altramz en castell) blanc, txotxo o lup blanc (Lupinus albus), tamb altre llocs ennomenat "almorta", es una espcie lleguminosa de la famil.lia Fabaceae y subfamil.lia Faboideae. T un fruit pl que s utilitzat per fer pinsos. Es tamb comestible para el esser human si abns se'l treu l'amarg  tras un remullo en aigua amb sal d'una hora.

La ingesta de trams no provoca latirisme, dons no cont l'aminocid neurotoxc que produeix dita malaltia i que s cont l'almorta. Los tramussos o tramuessos tenen una serie de sustncies conegudes com alcal.loides que tenen efecte neurotoxc, per no ms ocurreix si es menja el gran en sec, en fora cuantitat i durant molt de temps. Per poder consumir els tramuessos  d'aperitiu s necesari possarl.los ms de 12 hores en remullo, perque lo els  alcaloides se truen amb dita aigua. Per le tant el seu su consum en la forma tradicional no suposa ning perill per la salut.

Es diu  trams ftid  a un arbrust (Anagrys foetida) que presenta algunes semblanas amb el veritable "txotxo".


Nota

   1  Aquest nom  molt usat en Valncia i Catalunya  deriva de l'rab at-turmus i aquesta a la seva vegada del grc       .
   2  En rigor, almorta s aplicat errneamente per analoga, per que correspond a una espcie diferent: Lathyrus sativus.

La majora de les especies de Lupinus t semilles amb un bon valor protenic(43%), una bona proporci de fibres (25,5%), una adecuada cuantita de scres (13,5%) i minerals   principalmente cobalt, fsfor i potasi (5,5%).
Vase tamb

    * Lupinus

Enllaos externs 

    * Lupins (en angls y rus)
    * Classification of lupins (en angls)

Commons

    * Col.labora en Commons. Wikimedia Commons alberga contingut multimdia sobre Lupinus albus.

Wikispecies

    * Col.labora en Wikiespecies Wikiespecies te un artcle sobre Lupinus albus.
    * http://www.eol.org/search?q=Lupinus&search_image=

Obtingut de "http://es.wikipedia.org/wiki/Lupinus_albus"
Categoras: Legumbres | Lupinus
Descripci.
Planta anual,fixadora de nitrogen amb fulles palmades dividides segons les espcies entre 5 i 16 foliols, arrel pivotant profunda. Al contrari de la majoria de les lleguminoses s una planta de terrenys cids.
Utilitzaci.
Com a farratgera (el gra i la planta verda). Molt secundariament en alimentaci humana, les llavors estovades en aigua per ablanar-les i treure la substncia antinutritiva que contenen.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78681" title="Alexander von Nordmann" nonfiltered="1220" processed="1218" dbindex="31314">

Alexander von Nordmann (Kotka 24 de maig de 1803 - Turku 25 de juny de 1866) fou un zoleg, paleontleg i botnic fins.

Nordmann va ser professor a Odessa, i va colleccionar espcimens d'histria natural al sud de Rssia. Tamb va ser professor de zoologia a la Universitat de Helsinky el 1849. En botnica se'l cita com a autoritat taxonmica amb l'abreviatura Nordm.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78682" title="Guixa" nonfiltered="1221" processed="1219" dbindex="31315">

La guixa (Lathyrus sativus) s una planta conreada, de manera molt secundria, de la famlia de les Fabaceae dins del gnere Lathyrus. La llavor amb alt contingut de protena cont, per, un aminocid txic que es considerat com la causa de la malaltia del latirisme. A Andalusia la farina de guixa, en castell harina de almorta, s'utilitza per a arrebossar. Es conrea principalment a l'ndia i Etipia on es valora com a conreu de collita segura en cas que la secada acabi amb els conreus principals.

Descripci.
Planta anual voluble  de 30 a 50 cm d'alada, tiges alades, flors blanques i llegums aplanades.

La almorta, txtxaro, guixa o tito (Lathyrus sativus) es una esecie pertanyent a la famillia de les lleguminoses (Fabcies), coneguda en l'mbit mediterrani i tamb en sia i frica.

 Denominacions .
El nom cientfic d'aquesta planta es Lathyrus sativus i el seu  nom com, dependent del lloc, sn almorta, alveirx, arveixo cantut, arveixot, bitxas, cicrculla, txtxaro, dent de mort, frixol d'herba, cigrons d'herba, guixa, mola, pedruelo, pinsol, pito o tito.

Existeix un gravat de Goya en sa visi "Desastres de la Guerra" en el que dona per ttol a la bonhomia d'aquest llegum amb el nom de grcies a l'almorta per la seva importncia que va tenir en auxilia la famulassa de Madrid en 1811.

Lathyrus asiaticus (Zalkind)Kudr. ;
Lathyrus sativas L. ;
Lathyrus sativus subsp. asiaticus Zalkind ;

 Usos .
A la Manxa amb farina de guixa es prepara un plat molt bsic i molt antic, les gachas manchegas. Son un complement de sopes, guisats, amanides i altres plats salats. Baixa en greixos i amb alt contingut en fibra.

Es t constncia de l's de la guixa fa quatre mil anys a l'ndia. Consumir-la com a pat nic o principal durant periodes molt llargs de temps pot produir la malaltia del latirisme o latirosi. El latirisme es una afecci de parlisis i reducci de massa muscular, deguda a la presncia d'un cert aminocid (conegut com a ODAP ) en la farina de guixa, que pot causar problemes neurotxics en les persones 

Actualment s'ha introut el conreu de varietats de guixa que contenen quantitats molt mes redudes d'ODAP en les zones afectades per latirisme.

Referncies.


 Enllaos externs .
IPBO Lathyrus Research Laboratory;
Lathyrus Lathyrism Newsletter;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78683" title="Mavrud" nonfiltered="1222" processed="1220" dbindex="31316">
Mavrud s un vi roig noms comu a la regi de Trcia, a Bulgria.

Es tracta d'un vi cristall amb el tpic color rob de la seva classe, enrgic i amb reflexos bonics. L'aroma s clara, rica i duradora. Cont aromes de ram, combinades amb fruitades. El gust s harmonis, molt homogeni i capa d'omplir b la boca. La percepci del gust que es combina amb la subtilesa del ram i la sensaci de fruites del bosc li confereix gran valor a aquest vi.

Una llegenda diu que durant el regnat del Khan Krum, tots els vinyets foren manats destruir. Ms tard, un lle es va escapar de la seva gbia i aterria la ciutat. Per un joven valent anomenat Mavrud (ara el nom d'una classe de cep) el va poder matar. El rei va convocar a la mare del noi per aprendre el secret del seu coratge. Ella digu que en secret havia conservat una vinya i fabricat vi, la font del valor. El Khan Krum orden replant totes les vinyes en senitr-ho.

Vegeu tamb.
 Vi blgar;
 Cuina blgara;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78685" title="Cacauet" nonfiltered="1223" processed="1221" dbindex="31317">


El cacauet (Arachis hypogaea) s una espcie de la famlia de les  Fabaceae originria de Sud-amrica per conreada en llocs relativament clids de tot el mn. Fa uns anys es conreava en l'Horta de Valncia, i hi ha un grup mundial de varietats conegut com Valncia.

Descripci.
Planta anual herbcia de 30 a 50 cm d'alada, fulles compostes alternes, flors de 2 a 4 cm de color groc amb venes vermelloses. s caracterstic que un cop formats els fruits ells mateixos s'enterrin (d'aqu ve el nom de l'espcie hypogea: dins de terra)Les llegums contenen normalment de 2 a 3 llavors.

Conreu.
Conreat ja des de temps precolombins. Necessita terrenys flonjos ms aviat sorrencs, temperatures altes durant 5 mesos i una pluja equivalent a 500 litres o superior (o regadiu).Els principals pasos productors sn els Estats Units, Argentina, Senegal i Brasil. Els cacauets cal collir-los en l'estat ptim de maduresa i tenen com a problema de conservaci la infestaci per Aspergillus flavus que produeix una aflatoxina txica. Tamb donen sovint problemes d'allrgia especialment si estan torrats.

 Usos .
Consum directe (torrats), extracci d'oli (per a consum hum i industrial),elaboraci de mantega de cacauet i altres derivats.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78688" title="Lli" nonfiltered="1224" processed="1222" dbindex="31318">


Lli (Linum usitatissimum), tamb anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, lli, llin,  linet, llinosa, lli ver, del grec       per indicar "fil" i del llat linium s una planta herbcia de la famlia de les llincies,dins les plantes dicotilednies, conreada principalment per la fibra en txtil o per obtenir oli. Tot i que s popularment coneguda pel teixit que se n'extreu, t caracterstiques medicinals molt importants.

Descripci.
Planta herbcia anual de la famlia Linaceae originria del sud-est d'sia i sud d'Europa. s de mida variable (de 20 a 150 cm) amb la tija no ramificada que queda erecta, ja que s ms o menys rgida, per que queda lleugerament corbada. La tija cont fulles primes sssils i lanceolades amb una coloraci verdosa gris, que estan disposades de forma alternada. El calze de la flor s dialispal, est format per cinc spals, i la corolla s dialispala. El formada per cinc ptals, sn blaves, amb una simetria actinomorfa, hermafrodites i amb 3 estams. Pel que fa al fruit que produeixen s en cpsula de 5 a 9 mm de dimetre que cont diverses llavors. Aquestes llavors sn allargades, ovoides, aplanades i de tegument llis i brillant, de color marr vermells. 
T l'arrel curta i fusiforme.

Ecologia.
Podem trobar el lli en gaireb tots els climes. El productor principal s Litunia,per el trobem tamb en pasos com Anglaterra, Frana, Blgica, Holanda i Letnia. 
Pel que fa a pasos com Egipte, Argentina, Uruguai, Frana, Rssia i Sussa tamb el podem trobar, per en menor extensi.

En referncia a la distribuci en el principat catal, est ests en zones d'agricultura i es troba principalment al Nord del Tarragons i al est del Barcelons tot i que hi ha alguna zona central de Catalunya on tamb la podem trobar. 

El Linum usitatissimum habita en sols silicis secs  i rics en residus orgnics.
 
Usos.
Segons les varietats, es fa servir per a fibra o per fer oli de la llavor (oli de llinassa).

Per a treure la fibra des de les parts llenyoses anomenades riscla, les plantes havien d'enriuar-se en aigua corrent abans d'esgramar-se. La riscla pot utilitzar-se per a fer a fer panys que sereixen a la indstria del moble i la construcci. Certs rius com el Leie i el Mandel tenien una qualitat d'aigua molt idnia per al enriuatge i van atreure l'indstria del txtil als seus marges. Avui, les tcniques van industrialitzar-se i l'enriuatge es fa fora dels rius.

Acci farmacolgica.
Propietats:
Se li atribueixen propietats laxants i demulcents, ja que el muclag, en contacte amb aigua forma un gel viscs que incrementa el volum dels excrements i els fa ms tous, a ms de promoure el moviment peristltic. 
Tamb es un bon mucoltic i antioxidant. 
Actualment s'estan fent estudis per tal de demostar les propietats antitumorals de la planta. Tamb pot disminuir el nivell de c-LDL i colesterol per efecte dels muclags i cids grassos instaurats, que disminueixen l absorci intestinal del colesterol. No est controlada l acci sobre els triglicrids.
 Te molta importncia en els beneficis digestius per la gran aportaci de fibra diettica, soluble i insoluble:  regulaci del sistema digestiu, ja que ajuda al moviment intestinal, disminuci del colesterol dolent en sang (ajuda al sistema cardiovascular), que com a conseqncia redueix el risc de contraure malalties cardiovasculars, ajuda en la formaci  de les membranes cellulars (grcies a l omega-3), disminuci de la viscositat de la sang que afavoreix la circulaci sangunia i disminuci del risc de cncer de mama i del cncer de prstata ( els lignans tenen antioxidants que fan de hormones sense els efectes contraproduents d aquestes).

Principis actius: 
El Linum usitatissimum cont diversos components que fa que sigui una planta molt activa.
Per una part cont muclags, que s una fibra soluble de naturalesa viscosa, produts per les llavors.
Tamb presenta cids importants com l'cid clorognic, oleic, linoleic,  - linoleic, palmti.
Per altra banda t glucsids de tipus cianogentics, la Linamarina i la Loloaustalina.Protenes
Per ultim tamb cont Fibra en forma d'omega 3, omega 6 i omega 9.

Usos medicinals:
S'utilitza per tractar el restrenyiment, tot i que s ms lenta que altres plantes laxants no irrita l'epiteli intestinal, i per tractar irritacions del aparell digestiu.
Tamb es utilitzada per eliminar les secrecions del aparell respiratori duran els refredats.
Grcies a la gran quantitat d'cids grassos que cont, tamb s'utilitza per a reduir el colesterol i per tant reduir el risc d'angina de pit. 				
Pel que fa a la part externa, s'utilitzen les propietats demulcents per a suavitzar superfcies i curar irritacions (cremades, cops, llagues...)

Toxicitat:
No s recomanable ingerir grans quantitats de la planta, i cal que aquesta hagi estat sotmesa a calor per tal de destruir l'enzim linasa o que s'hagi extret industrialment amb els disolvents corresponents. En alguns casos, l'oli de Lli tamb pot ser irritant per a la pell, provocat per una reacci allrgica, que desencadena una urticria si est ranci o s molt antic, per aix s recomanable que s utilitzi immediatament un cop mlt. 
En preparats medicinals casolans no s han d ingerir quan hi ha problemes d esfag, invest i plor, ja que pot retardar d absorci d altres medicaments (insulina, per exemple).
s txica si no s eliminen els enzims que alliberen l cid cianhdric, txic pel cos. 
La inamarina, per acci de l enzim llinosa produeix gluccids cianogentics (compost cianhdric amb sucres), molt txics. s txica si s ingereix una gran quantitat de la planta, a causa de la ingesta d aquests guccids, per no est demostrat. Txic per les aus, i en porc i bov en grans quantitats.
Els smptomes principals per intoxicaci sn l halitosi , marejos, asfixia i vmits. En casos ms greus, es dna una augment del ritme cardac, parada respiratria i la mort.

Cultiu i indstria.

El lli s'ha cultivat industrialment per a l extracci de fibres i oli. L'oli es utilitzat per a la fabricaci de pintures i berenis, ja que crea una capa protectora contra els factors ambientals adversos, a ms t un secat rpid. 
De la tija del lli s'obt fil del qual es fan teixits. El fil de lli s obt deixant descompondre la planta per tal que se separin les fibres i desprs de diversos processos obtenim el fil amb el qual es fa un teixit semblant al cot per ms fi, ms fresc i absorbent i ms fort. Val a dir que el lli va tenir molta importncia al imperi Egipci ja que les mmies s'enrotllaven amb aquest teixit al enterrar-les.
Actualment, per,  el descobriment de les fibres sinttiques i el predomini del cultiu de cot han fet que el lli sigui un teixit poc utilitzat per la confecci de roba.

Pel que fa al cultiu, depenen de la latitud on es troba, es cultiva a diferents poques. A Europa se sembra a la primavera, i a Sud Amrica i pasos on l'hivern es benigne se sembra durant la tardor. Al ser una planta que necessita abundants nutrients per a crixer, el cultiu s'ha de fer cada 6 o 8 anys, i es pot alternar el cultiu amb blat, patata, trvol...
La recollecci que es duu a terme abans que la tija hagi arribat a la maduresa 

Pgines que s'hi relacionen.

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4346.html

http://www.alimentacion-sana.com.ar/Portal%20nuevo/actualizaciones/lino.htm (castell)

http://www.botanical-online.com/alcaloideslinumcatala.htm

http://gustavheess.com/cat/productos_producto.php?id_grups=4&id_productes=34

http://www.lescosesbones.com/index.php?command=show_news&news_id=343

 







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78697" title="Colza" nonfiltered="1225" processed="1223" dbindex="31319">

Colza (Brassica napus), s una varietat de nap que es conrea per les seves llavors. Canola es el nom d'una varietat de colza conreada al Canad i amb aquest nom sovint es designa (en angls) a qualsevol colza cultivada
Descripci.
Planta anual de la famlia Brassicaceae de 0'3 a 1 metre d'alada, fulles de 5 a 40 cm, floraci a principi de primavera amb flors grogues , fruit en silqua de 5 a 7 cm amb diverses llavors de 1'5  2 mm de dimetre. 
Conreu.
Es pot conrear en climes bastant freds i no excessivament plujosos. En climes d'influncia mediterrnia se sembra al principi de la tardor mentre en els continentals es fa a la primavera.
Usos.
Producci d'oli de colza  de les llavors, com a subproducte s'obt un turt ric en protena dedicat a l'alimentaci animal. L'oli pot ser destinat a combustible (biodisel)

s una planta molt mellfera.

Per millora gentica s'obtenen varietats amb molt poc contingut d'cid ercic (varietats doble zero) que s lleugerament txic.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78698" title="Albert Taul i Vias" nonfiltered="1226" processed="1224" dbindex="31320">
Albert Taul i Vias (Sabadell, 2 de desembre del 1932   Barcelona, 24 de mar del 2007) fou sacerdot catlic i compositor, especialitzat en msica religiosa. Fou autor, tamb, d'una trentena de sardanes, entre les quals Noves arrels, Llum de tardor, Caves de Sant Sadurn i Tordera bonica.

 Biografia .
A sis anys s'inici en la msica: curs solfeig, teoria i piano a l'Escola Municipal de Msica de Sabadell. Desprs de completar la carrera de professor mercantil, ingress al Seminari dioces de Barcelona per iniciar estudis eclesistics, que ampli a les universitats de Salamanca i Gregoriana de Roma. Es llicenci en msica sacra al Pontifici 
Institut de Sant Pius X]] de Roma. Ordenat sacerdot el 1961, exerc en diverses parrquies (rector de Sant Vicen de Sabadell i Sant Andreu del Palomar de Barcelona). La seva darrera destinaci, del 1997 al seu trasps, fou el rectorat de Santa Maria del Mar de Barcelona; sobre el seu temple n'escrigu el llibre Santa Maria del Mar. Passat i present (publicat en edicions castellana, francesa, anglesa i italiana). El 2006 era arxipreste de la Catedral de Barcelona, responsable de les parrquies de la Ciutat Vella. 

Va ser professor de msica al Seminari Dioces de Barcelona, director del departament de msica del Secretariado Nacional de Liturgia de Madrid, co-president dUniversa Laus International (1970-1973, 1980-1986) i responsable d'edicions musicals del Centre de Pastoral Litrgica de Barcelona des del 1965. Tamb organitz nombrosos concerts a l'esglsia de Santa Maria del Mar. 

 Obra musical .
Fou autor de nombrosos cants religiosos, la  majoria publicats al Cantoral de missa dominical, del que tamb n'era coordinador. Va publicar altres llibres de temtica musical: De bat a bat, El Seor nos llama, Marchad por el mundo, Salmos para cantar i El Sembrador. Algunes de les seves peces de temtica religiosa sn: Missa del papa Joan (1965), De bat a bat (1978), Pel cam de Jeric.

La seva producci comprn tamb la can popular i la msica per a cobla.

Llista de les seves sardanes: 

 A l'amic Joan (1988);
 Casal d'Europa (1985);
 Caves de Sant Sadurn (1984);
 Dansaires al vent (1983);
 Dola Laia (1983);
 El rac de les oliveres (1981);
 Els amics de Ripollet (1984);
 Els tallerets (1987);
 Esclat de joventut (1948);
 Gegants a Montserrat (1983);
 Gloris Sant Jordi (1985);
 La Margarideta (1947);
 La Muntanya d'Ametistes (1982);
 Llum de tardor (1983);
 Noves arrels (1982), possiblement la seva sardana ms coneguda;
 Records de Viladrau (1948);
 Retrobament (1985);
 Tordera bonica (1988);

 Enllaos .
 ndex de les sardanes d'Albert Taul i Vias;
 Relaci de canons religioses;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78701" title="Jeroham" nonfiltered="1227" processed="1225" dbindex="31321">

Jeroham (en hebreu,      ) s un consell local al districte del Sud d'Israel. Es troba a la part ms septentrional del desert del Ngueb, prop de Dimona.

Jeroham es fund el 1951, amb el nom de Kefar Jeroham, prop de les restes d'un poblat del segle X aC anomenat Tel Ram, que es troben a l'oest de la localitat moderna. Ja des del comenament obtingu l'estatus de "ciutat a desenvolupar", i havia de servir per a allotjar els treballadors de la indstria dels fosfats, la majoria immigrats de Romania, el nord de l'frica i l'Iraq.

Tot i que la ciutat va gaudir de la promoci governamental i que entre 1990 i el 2002 arribaren dos mil nous immigrants, la ciutat creix molt lentament i s considerada un exemple de la fallida del projecte de poblar el Ngeub. Actualment, la majoria de les "ciutats a desenvolupar" pateixen d'atur, fracs escolar i alta criminalitat. En aquest cas, per, la fallida i els errors s'atribueixen a l'exalcalde Barukh Elmekies, que govern durant dues legislatures, ja que malgast els fons pblics sense control. D'altra banda, aquest alcalde fou qui don personalitat a Jeroham: per exemple, s l'nica ciutat del Ngueb amb un llac artificial al centre urb.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78702" title="Papaia" nonfiltered="1228" processed="1226" dbindex="31322">




La papaia, s el fruit de l'arbre de nom cientfic Carica papaya L. que pertany al gnere Carica a la familia de les Caricaceae.

Nomenclatura.

El seu nom popular a Catalunya s Papaia. En d'altres pasos es coneix amb diferents noms, com per exemple,Carica jimenezii, Carica cubensis, entre d altres, degut a que a diferents regions d' merica del Sud li otorgen diferents noms a la mateixa espcie.

El nom d'aquesta espcie prov del grec Karike, nom d una figuera, proposat per Linn, degut a la similitud de les seves fulles.

Distribuci.

Aquesta espcie es originria de Mxic, tot i que es va estendre pel terreny que van des del sud d Amrica Central fins al nord de Amrica del Sud. Generalment, es pot trobar a les zones tropicals i subtropicals arreu del mon.

Pel que fa a la distribuci al principat, no hi ha constncia de qu hi hagi cap ejemplar de Carica Papaya a Espanya.

Creix de manera habitual en boscos de zones tropicals, per s ms fcil trobar-los en plantacions, horts, parcs i jardins, en zones tropicals evidentment, tot i que pot ser cultivat en zones sub-tropicals per el seu creixement i desenvolupament no ser del tot correcte i/o complet. Les condicions ptimes pel seu creixement s un clima tropical, amb una mitja de temperatures mitjanes-altes.


 Conreu .
Originari del centre d'Amrica actualment s cultivat a tots els pasos tropicals (no suporta les glaades).

Primerament s ha de fer un anlisis de la terra destinada al cultiu del papaier per tal d asignar el millor adob i fertilitzant i aix asegurar un bon rendiment de la planta. Pel que fa al reg, s han de regar frequntment, fins que la planta adquireix una alada de 1 metre, des d aquest moment, es restringir paulativament per tal d evitar que altres espcies parsites afectin el creixement del papaier.

Descripci.

La forma vital de Raunkjaer estableix una classificaci del regne de les plantes depenent d on es trobin els meristemes. En el cas de la Papaia, al tractar-se d un arbre de grans dimensions, el classificarem en el grup dels fenerfits.

El papaier pertany al grup dels arbres, tot i que en molts llocs surt classificat sota el nom de planta herbcia. Pel que fa a les dimensions, aquesta espcie pot mesurar entre dos i nou metres. 
s un arbre dioic de vida curta, creix molt rpidament i mor al cap de tres o quatre anys. Est format per un tronc erecte i cilndric, d'un color verds i d'aspecte herbaci, sense ramificar on hi queden presents cicatrius conseqncia de la caiguda de les fulles i inflorescncies durant el seu creixement. Les fulles estan disposades en espiral, les flors neixen a les axiles de les fulles, i els fruits, que mesuren de 50 a 70 cm de dimetre, estan madurs quan sn tous i d'un color ataronjat.

La Papaia est composta per enzims proteoltics, principalment la papana. A ms de contenir forces sals minerals, glcids, protenes i vitamines (de les quals destaquen la vit. A, B i C).

Morfologia.

La rel es pivotant, es a dir, creix verticalment com si fos una prolongaci de la tija, o tronc. I profunditza a ms d un metre si les condicions del terra ho permeten. Cosa que beneficia l'arbre en general a l hora de garantir una millor estabilitat en el seu creiexement. Creix de forma radial i es bifurca en arrels laterals ms fines, la funci de les quals es absorbir el mxim d aigua i nutrients, que es troben generalment en els primers 20 cm de profunditat.

La tija t un creixement rpid, generalment noms t una tija, tot i que a vegades creixen ramificacions laterals que, en cas de ser arbres de cultiu, hauriem d eliminar. El tronc es cilndric i buit en el seu interior, d uns ~30cm de diametre, i freqentment, t la presncia de petites cicatrius originades per la caiguada de fulles o b petites ramificacions partides o tallades per l hum. Aquest tronc s d un color grisenc (tot i que a vegades es verds). La tija no t cap indument, es a dir, no presenta cap tipus de pilositat.

Les fulles sn grans i gruixudes, fins a 80 cm de llarg i entre 25-75 cm de dimetre. Sn d un color verd fosc. Sn lobulades, i poden constar de entre 5 a 9 lbuls. Es troben molt juntes entre elles, i sobretot a l extrem superior de l arbre i a les branques. Sn llises, tot i que, presenten venes robustes irradiants, i prominents en l envers. El pecol s exten horitzontalment des del tronc, sn llargs, assoleixen entre 45 i 70 cm de longitud. Per tant, sn fulles peciolades.  

Pel que fa a les flors, sn unisexuals, per tant, hi ha peus femenins i peus masculins. Les flors comencen a originar-se des de l'axilla de les fulles. Les flors conten d'un calze format per cinc spals soldats i la corolla per cinc ptals lliures o soldats. L androceu, part masculina, esta compost per deu estamps, cinc spals i cinc tpals. El gineceu s sincrpic,  amb els carpels concrescents en un sol ovari i cinc estigmes

La diferncia de sexes en els papaiers es troba fonamentalment en les flors, depenent de com siguin aquestes podem distinguir entre papaiers femenins, masculins o hermafroditas. Comencen a manifestar el seu sexe quan assoleixen el metro i mig. 
Les flors masculines creixen en unes influorescncies en forma de peduncles, en els extrems dels quals es poden trobar ms de mitja dotzena de floretes. Generalment, les plantes masculines no acostumen a donar fruits, o b no es poden aprofitar.
Les flors femenines estan agrupades en dicari i formades per un calze a sobre de les quals hi ha l ovari, per tant, aquest ovari es sper, cobert per spals d un color blanc grogs. Els estigmes sn de color groc, distribuits en forma de ventall. Els fruits de les plantes femenines sn grans i globosos, i aprofitables.
Les plantes hermafrodites tenen els dos tipus de flors, femenines i masculines, tot i que es poden distinguir entre elles. Aquestes plantes, de la mateixa manera que les plantes femenines, si que sn productores de fruits aprofitables.

El seus fruits sn de grans dimensions, poden arribar a pesar fins i tot 9 kg. Sn grans baies de forma ovalada cilndrica de color ataronjat a mesura que maduren. Contenen una polpa de color taronja que recobreix una cavitat on es troben les nombroses llavors que cont de color negre i aspecte rugs. s un fruit molt ric en vitamines ( A, B i C) i a l'escora on trobem part del ltex d aquesta planta.

Usos i Farmacologia.

Els principis actius de la Papaia s principalment la papana,una protena proteoltica que favoreix la digesti de protenes i que es troba repartida per tota la planta. Per la part ms utilitzada s el ltex, que es troba a tota la planta. El fruit s'utilitza com a aliment. I pel que fa a les fulles, s'utilitzen per ablandir la carn, embolicant aquesta amb les fulles en molts pasos de Sud-Amrica, tot i que a Europa esta prohibit.

Usos medicinals.

Els seus principals usos medicinals es basen en el tractament de transtorns digestius, grcies a les seves propietats com a disgestiu, i parasitosis intestinals. A ms d usar-se per prevenir artereoesclerosis i tromboemblies. Tamb s utilitzada la papana, tot i que no es gaire freqent, pel tractament de hernies discals, administrant-lo per injecci directe als discs intervertebrals. Pel que fa al seu s extern, cal destacar la seva aplicaci sobre infeccions cutnees, lceres i cremades, degut al seu alt poder cicatritzant. T propietats antibacteriana, vermfuga, antidiarreica i antihelmntica.

Toxicitat.
 
Pel que fa a la toxicitat,  tot i que no s usual, a certes persones sensibles, el ltex de la planta aplicat externament pot produir reaccions allrgiques tals com dermatitis allrgica, ja que pot ser irritant, o fins i tot pot causar problemes respiratoris.

Observacions.

Conservaci: durant el transport i emmagatzematge de la papaia, s ha de mantenir una temperatura constant entre els 8 i els 10C, en llocs fora humits; d aquesta manera es pot conservar fins i tot 4 setmanes sense que es faci mal b i mantenint la seva qualitat.

Precaucions: evitar la ingesti durant l embars o el periode de la lactncia.

Altres usos: la papaia es una fruita que es consumeix fresca i amb la qual es poden preparar, a ms, de sucs tropicals, pastels, salses i conserves, a la cervesa per exemple se li afegeix papaina per tal que quedi clara i no trvola. Fins i tot s'est utilizant en quan a la preparaci de productes cosmtics.

Tradici: a pasos de l Amrica tropical, es cobreix la carn amb fulles de papaier, per tal  de conservar-la i fer-la ms tova i aix facilitar la seva digesti.

Galeria d'imatges.
Arbres.


Bibliografia.


 Barcel MC, Bened C, Blanch C, Hernndez H, Gmez A, Martn J, Molero J, Ribera MA, Rovira MA, Rull J, Seoane JA, Simon J, Surez M, Valls J. Botnica Farmacutica. Ensenyament de Farmcia (prctiques). Text-guia . Col.lecci Textos docents nm. 279. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona; 2008.
 Lidia Osuna Torres, Mara Esther Tapia Prez y Abigal Aguilar Contreras. Plantas medecinales de la medecina tradicional mexicana para tratar afecciones gastrointestinales. Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona, 2005.
 Markus S.Mueller M.D, Ernst Mechler Ph.D. Medecinal plants in tropical countries. Thieme, 2005.
 Berdonces i Serra, J. L. Gran enciclopedia de las plantas medicinales el dioscrides del tercer milenio natural para el tercer milenio. Tikal Ediciones; 1998.
 William A.R. Thomson, D.M. Gua prctica ilustrada de las plantas medecinales. Editorial Blume, 1981.
Vocabulari de botnica: catal, castell, francs, angls. Barcelona: Universitat de Barcelona. Castell de la Plana: Xarxa d'Universitats, Institut Joan Lluis Vives; 2004.
 http://vinculando.org/mercado/cultivo_organico_papaya_en_mexico.html;
 http://www.botanical-online.com/papayaspropiedadesmedicinales.htm;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78707" title="Cola" nonfiltered="1229" processed="1227" dbindex="31324">


La cola (Cola nitida) s un arbre de la famlia de les esterculicies que es troba present en la part occidental d'frica, en la zona de Sierra Leona, Congo i Guinea. La paraula cola ve del Colatier. Tamb es coneix amb el nom de cola o kola.  
 
 Ecologia .  
s una planta que creix en llocs humits, de molta pluja i clima molt calors.  

 Descripci .  
Arbre dioic que pot arribar a fer de 15 a 20 m d'alada. Rel axonomorfa amb tiges llenyoses. Les fulles sn senceres, acuminades, ovalades i lleugerament coricies, de color verd. Tenen una mida de 15 a 18 cm de longitud i 10 cm de gruix. La inflorescncia s en ram, i les flors sn hermafrodites, de color groc-verds o blanques. No presenten corolla i el calze est constituit per 5 spals blancs amb estres prpures. L'androceu s subsssil amb 10 anteres superposades. El gineceu s ovoide i penta o hexacarpelar. El fruit s un polifollicle, dins de cada un dels quals hi trobem unes llavors grans qe se n diuen nous de cola.  

Les nous de cola (la llavor) s la part de la planta que s'utilitza com a droga.   

 Composici qumica  . 
Cafena,teofilina, kolanina, tanins, antocianina, sucres i sals potssiques, sn els principis actius que cont la cola. 

 Acci farmacolgica / propietats . 

 Estimulant del SNC: Les bases xntiques exerceixen un efecte estimulant sobre el sistema nervis central. Sembla ser que el mecanisme d'acci d'aquests alcaloides est relacionat amb la inhibici de les fosfodiesterases de l'AMPc i en menor mesura del GMPc, incrementant les concentracions d'aquests importants mediadors cellulars.
 Defatigant;
 Cardiotnic ;
 Digestiu;
 Lipoltic;
 Diurtic: La cafena augmenta la producci d'orina. L'efecte sembla ser degut a un augment de la filtraci glomerular i a una disminuci de la reabsorci tubular.
 
 Usos .
La cola s un ingredient principal de determinades begudes refrescants de gran consum.

 Toxicitat . 
La cola t uns efectes secundaris que sn l'excitaci, l'insomni i la taquicardia. Tamb pot provocar sobreexcitaci seguida de depressi. 

 Observacions .
La Cola est contraindicada formalment en casos d'lcera gstrica, gastritis, arrtmia cardaca, tensi arterial alta, en els nens i dones embarassades o que donen pit.
No combinar-la amb el caf o el t.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78711" title="Planta farratgera" nonfiltered="1230" processed="1228" dbindex="31325">
Les plantes farratgeres son les que es destinen a l'obtenci de farratge per a l'alimentaci dels animals de granja. 

N'hi ha d'especficament farratgeres com la vea o la trepadella que noms es destinen als animals  altres sn de doble s com l'alfals perqu en aquest cas la llavor germinada tamb t un consum hum.

Les principals formes de fornir el farratge s en verd, ensitjat desprs d'una fermentaci controlada o com a fencdessecat natural o artificialment.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78713" title="Adnaic" nonfiltered="1231" processed="1229" dbindex="31326">
L'adnaic s un idioma creat per J.R.R. Tolkien en el context de la seva obra literria referida a la Terra Mitjana. Va ser la llengua dels homes de Nmenor durant la Segona Edat.

L'adnaic (que significa "llengua de l'oest") derivava de les llenges Boriana i Hadoriana, anomenades Taliska de forma collectiva, que durant la Primera Edat havien correspost a la primera i tercera casa dels homes. La influncia principal, per, corresponia al Hadori ja que la majo part dels Borians van morir a la Dagor Bragollach, i la fusi lingistica va ser desigual.

Aparentment l'adnaic no es va veure influt per la llengua de la segona casa dels homes, el haladin, ja que quan els nmenreans de la Segona Edat van viatjar a la Terra Mitjana no entenien la llenga de les gents d'Enedwaith i Minhiriath, descendents dels Haladin.

La Llengua Comuna que es parlava de forma generalitzada a la Terra Mitjana durant la Tercera Edat troba en l'adnaic el seu origen principal, si b amb influncies de l'lfic.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78715" title="Glin" nonfiltered="1232" processed="1230" dbindex="31327">
Gloin, fill de Groin, s un dels tretze nans de la Casa de Durin que liderats per Thorin Escutderoure van emprendre l'aventura relatada a El Hbbit, la novella de J.R.R. Tolkien.

Gloin era fill de Groin i net de Borin, que al seu torn era un fill petit del Rei Nain II. Per tant, Gloin pertanyia a la famlia reial i podia traar la seva descendncia fins al mateix Durin l'Inmortal.

Desprs de participar en el quest per recuperar l'or que el drac Smag havia arrabassat als nans i participar a la Batalla dels Cinc Exrcits, es va quedar a viure al regne dels nans d'Erbor sota la Muntanya Solitria, sota el regne del nou rei Dain II.

Quan es convoc el Consell de N'lrond, ell hi fou enviat en representaci dels nans. Va intervenir al consell explicant la situaci del regne dels nans i l'intent de recuperar Mria. El seu fill Guimli, que l'acompany en el viatge, acab convertint-se en un dels nou membres de la Germandat de l'Anell.

Genealogia de la Casa de Durin a la Fi de la 3a Edat.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78720" title="Batalla dels Cinc Exrcits" nonfiltered="1233" processed="1231" dbindex="31328">



La Batalla dels Cinc Exrcits s una batalla relatada per J.R.R. Tolkien a El Hbbit, i representa un dels moments culminants de la novella.


La Batalla dels Cinc Exrcits es va disputar als vessants de la Muntanya Solitria entre els goblins i els wargs per una banda, i els homes, elfs i nans per l'altra.

Poc desprs que Bard l'arquer va matar a Smag, la propietat del tresor del drac va generar tenses disputes. Els homes de la Ciutat del Llac i els elfs del Bosc Llobregs, liderats pel propi Bard i pel sei lfic Thranduil, reclamaven part del tresor per ser els responsables de la mort d'Smag i haver patit els seus atacs durant anys. Per els tretze nans liderats per Thorin que es trobaven a la Muntanya amb el tresor es negaven a repartir-lo, ja que els nans havien estat els propietaris del tresor abans que el drac els el prengus.

Els homes i els nans mantenien assetjats Thorin i els seus, que al seu torn estaven esperant l'arribada dels nans de les Muntanyes de Ferro per poder trencar el setge. Quan el cos de Thorin, Din, i cinc-cents nans ms van arribar va estar a punt d'esclatar la batalla, per aleshores el mag Gndalf va alertar als presents que un exrcit d'orcs i els wargs procedents del Mont Gndabad estaven descendint cap a la muntanya per obtenir l'or.

Els lders de les parts enfrontades es van posar d'acord rpidament que l'enemic de veritat eren els orcs i van disposar les seves forces per contrarestar el seu atac. Bilbo Saquet es va posar l'anell per fer-se invisible i passar inadvertit en la batalla.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78722" title="Antoni Plans i Marca" nonfiltered="1234" processed="1232" dbindex="31329">
Antoni Plans i Marca (Reus, 23 d'agost del 1890 - Barcelona, 12 de setembre del 1980) va destacar com a compositor, especialment de sardanes, i violoncellista.

 Biografia .
El seu pare, mestre de capella i compositor, l'inici en els estudis de la msica, que complet a lEscola Municipal de Msica de Barcelona amb els mestres Llus Millet, Antoni Nicolau i violoncel amb Josep Soler i Ventura. Fou un dels integrants del Quartet Renaixement (1911-1921), amb Eduard Toldr, Josep Recasens i Llus Snchez.

Escrigu diversos estils de msica: obres corals, instrumentals, sardanes, i entre altres, obtingu el premis Instituci Patxot, Festa de la Msica catalana i Salves Montserratines. El Centre Catal de Nova York li premi la seva obra La dama de Tremp.

s pare del monjo de Montserrat i tamb compositor Josep-Odil Plans i Mas.

 Obres .
 Sardanes .

Va escriure 47 sardanes. D'aquestes, una va ser escrita per a orquestra, La fontada (1920), dues per a cor, Dissabte de Glria (1923) i La sardana santa (1949), i dues ms per a dues cobles: Tardorenca (1926) i Pubillatge olot (1968).

Algunes altres de les seves sardanes sn Fresca rialla, Pics de Sant Jeroni, Acariciant, Dol esplai, Sant Jordi, Joiosa diada, Nostres muntanyes, Blau-grana, Gentil Josefina i Lloret, joia del mar.

 Altres obres .
 L'nima de les flors, can per a veu i piano, amb lletra de Joan Maragall;
 Dorm, fillet, dorm, coral a 4 veus, amb lletra de Miquel Saperas;
 Fleur jete, vals per a quartet de cobla i piano ;
 Fruit d'un somni (1959), obra lliure de Msica per a cobla premi Barcino;
 Himno de la Sociedad colombfila mensajera Barcelona (1951), msica d'A.Plans i Guillem Garganta, lletra de Salvador Cuixart i Panella ;
 Paisatge des del tren, can per a veu i piano, amb lletra de Josep Maria Lpez-Pic;

 Enllaos externs .
 ndex de les sardanes d'Antoni Plans i Marca;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78727" title="Vent de Riu" nonfiltered="1235" processed="1233" dbindex="31330">
En l'univers fictici de Dragonlance Vent de Riu (Riverwind en l'original en angls) s un hum Heroi de la Llana de la tribu Que-shu.



 Biografia .

Riverwind va ser el nt d'un pastor pobre, Wanderer, que va ser expulsat de la tribu Que Shu degut a la conservaci de les seves creences amb els dus antics enlloc de la divinitzaci dels avantpassats que regnava la tribu. Riverwind es va quedar enamorat de  Lluna d'Or, la filla del cap de la tribu, per el seu pare, Arrowthorn, considerava que no er alg apropiat per a la seva filla in per ser en el futur cap de la tribu. Per provar el seu valor, va ser enviat a una missi per trobar qualsevol element que pogus provar l'existncia dels dus veritables. La missi semblava impossible, per desprs d'una llarg viatge a travs del reialme dels elfs hestites i d'escapar d'un Drac Negre i un exrcit de draconians, va tornar amb la Vara de Cristall Blau, del temple de Mishakal de Xak Tsaroth, i beneda amb poderoses capacitats de guarici que incloen fins i tot la resurecci. Tanmateix, el pre de la Lluna d'Or va proclamar que la bara era falsa i va ordenar la lapidaci de Vent de Riu. Ell i la seva estimada, varen fugir protegits pel poder de la bara fins a Conhort.

Lluna d'Or i Vent de Riu es van ajuntar amb la resta d'Herois de la Llana en la taberna L'ltima Llar i varen desenvolupar un paper important en la Guerra de la Llana. Tots dos es varen casar abans de la fi de la guerra, i temps desprs varen tenir un fill Wanderer i dues bessones, Moonsong i Brightdawn.

En saber que tenia una malaltia incurable en l'Era dels Mortals en qu s'havia perdut el coneixement de la mgia guaridora es va veure emps a fer una gran gesta per morir amb honor. Va morir en una missi sucida consistent en guanyar temps destruint els ous de la vbria suprema Malystryx per a qu la seva filla Moonsong evacus mentrestant la poblaci de Kendermore.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78729" title="Magius" nonfiltered="1236" processed="1234" dbindex="31331">
En l'univers fictici de Dragonlance, Magius fou un poders mag guerrer hum tnica negra, que va passar a servir Solinari per lluitar contra Takhisis en la Tercera Guerra dels Dracs.

Era company d'infncia de l'Huma Dragonbane, la qual cosa molts no veien b, ja que en l'Orde dels Cavallers de Solmnia els mags sempre havien estat mirats amb reserves, per aquests dos es tenien una gran amistat.

Va morir en batalla en mans de Galan Dracos en un moment en qu no va poder fer servir la seva mgia. En record a aquest moment, es va permetre dur una petita daga als mags dels tres colors com a nica arma no mgica per als moments en qu no siguin capaos de realitzar algun encanteri de defensa. Abans no se'ls en permetia cap.

Va ser el primer amo del Bast de Magius que millenis ms tard seria de Raistilin i Palin Majere i el que li va inferir els seus moltssims poders. Tamb va insuflar encanteris en el seu llibre que en Palin faria servir per derrotar a Caos.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78732" title="Torrent (hidrologia)" nonfiltered="1237" processed="1235" dbindex="31332">


Un torrent s un curs d'aigua encaixat, amb parets ms o menys verticals i amb unes dimensions que poden arribar als centenars de metres en fondria, acostuma a presentar un flux d'aigua impetus que noms s'activa en poques de pluja. Sovint, un torrent es divida en tres parts morfolgiques:  la conca de recepci, el canal de desgus o d'escolament i el con de dejecci.

Per extensi, tamb s'anomena torrent al barranc que s'ha format al llarg dels anys per l'erosi de les aiges.

Sinnims de torrent.
Rasa: A Catalunya hi ha torrents que sn denominats rases a les comarques de l'Alt Camp, Alt Urgell, Anoia, Bages, Baix Camp, Bergued, Conca de Barber, Priorat, Segarra, Segri, Solsons, Tarragons i Valls Occidental.;

 Crrec: a l'Alt Empord abunden els torrents que porten aquesta denominaci, ;

 Barranc ;

 Escorranc;

Fonts.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78736" title="Albergnia" nonfiltered="1238" processed="1236" dbindex="31333">


L'albergnia o esbergnia s el fruit de la planta anomenada alberginiera (Solanum melongena).

Originria del sud de la ndia, el seu nom prov de la paraula rab que significa "planta ou" (eggplant en angls).Al contrari d'altres solancies com el tomquet, pebrot o patata, era molt utilitzada als Pasos Catalans ja des d'poca medieval. s una planta anual que no necessita un tutor tot i arribar fins a 150 cm d'alada. T algunes espines. Les fulles sn simples, de fins a 20 cm de llarg. Les flors sn blanques o porpres. El fruit s una drupa amb nombroses llavors.

Conreu.
Necessita temperatures ms altes que el tomquet o el pebrot. Es conrea en climes tropicals o subtropicals. Si li manca aigua ser molt amargant, de mida petita i amb la pell arrugada. s una planta d'estiu i normalment es fa en regadiu en climes mediterranis.

Varietats.
Gandia: varietat valenciana caracteritzada per tenir franges en el fruit. ;
Black beauty: Planta tipus de color morat fosc i allargada.

Usos culinaris.
A Tailndia  les albergnies locals son tan tendres que es costum menjar-les tamb crues, pero normalment cal menjar l'albergnia cuita. Pot ser bullida, al forn, al foc o fregida. Per tal de llevar-li l'amargor, quan es prepara per a ser fregida, es deixa un parell d'hores amb sal i aix deixa anar un suc marrons amb la major part de les substncies amargants. Se li atribueix la propietat de reduir el colesterol. s un dels ingredients de la Mousaka grega i de l'escalivada catalana.

Vegueu tamb.
Xamfaina ;
Ratatouille;
Tombet;



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78738" title="Provncia de Brest" nonfiltered="1239" processed="1237" dbindex="31334">

La provncia de Brest (en bielors                    , Bretskaia vblasts) s una de les subdivisions de Bielorssia. La capital s Brest. Limita a l'oest amb Polnia, al sud amb Ucrana, al nord amb la provncia de Hrodna i la provncia de Minsk i a l'est amb la provncia de Hmiel. s dividida en 16 districtes o raions: 

Brest;
Kamianiets;
Malrita;
Jbinka;
Prujani;
Kbriny;
Drahitxin;
Biaroza;
Ivatsvitxi;
Ivnava;
Barnavitxi;
Likhavitxi;
Hntsavitxi;
Lniniets;
Pinsk;
Stolin;

Enllaos.
Comit Executiu Regional de Brest;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78740" title="Proustita" nonfiltered="1240" processed="1238" dbindex="31335">

La proustita rep el seu nom del qumic francs J.L. Proust (1755-1826).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78741" title="Pirargirita" nonfiltered="1241" processed="1239" dbindex="31336">

La pirargirita (del grec pir, foc, i argiros, plata) s un mineral de la classe dels sulfurs.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78742" title="Nap" nonfiltered="1242" processed="1240" dbindex="31337">

El nap (Brassica rapa var. rapa) s un vegetal consumit per la seva arrel conreat en climes temperats. Segons les varietats es destina a l'alimentaci animal (nap farratger) o a l'alimentaci humana (varietats ms petites i suaus).

 Descripci .
Els naps farratger sn un conreu tpic dels secans de la Catalunya subhumida principalment de la comarca d'Osona se sembren a finals d'estiu i es cullen a finals de primavera o principi d'estiu.

El Calendari Republic Francs dedica al nap farratger (Turneps en francs) un dels dies de la tardor

Els naps de consum hum sn tpics de la Cerdanya (sn de color negre a diferncia de la majoria que sn blancs).

Tamb es conreen a les hortes els naps tipus martell blancs i molt fins.

Els naps sn plantes bianuals d'origen asitic o mediterrani, les fulles sn enteres.El primer any desenvolupa una arrel engruixida en la part superior i el segon any floreix i fa llavors dins d'una siliqua.

Usos culinaris.
Els naps es mengen normalment bullits havent tret la capa exterior que acostuma estar bruta de terra. Combinen b amb el porc i altres greixos animals. Com gran part de les plantes de la famlia Brassicaceae es considera que el seu consum protegeix de diversos tipus de cncer

Els fsols i naps sn un plat tpic de la gastronomia valenciana. Nap i col s tamb una combinaci molt tpica. Sn plantes ja conegudes per grecs i romans desprs substituides per les patates. En els camps de concentraci nazis eren la base de l'alimentaci dels presoners (els pasos freds com Alemanya en sn uns grans productors).

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78743" title="Pirostilpnita" nonfiltered="1243" processed="1241" dbindex="31338">

La pirostilpnita (del grec pir, foc, i stilpnos, brillant) s un mineral de la classe dels sulfurs de gnesi hidrotermal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78744" title="Windows Live" nonfiltered="1244" processed="1242" dbindex="31339">

Windows Live s el nom que Microsoft ha donat a una nova agrupaci dels seus serveis. Aquest einam s a disposici de l'usuari de qualsevol lloc estant, ja que el programari i les dades de l'usuari les guarden els servidors de Microsoft, en lloc de l'ordinador personal.

 Windows Live .
A la pgina principal de Windows Live podem obtenir tota la informaci que ens cal. ;
Aquesta nova versi incorpora el Windows Live Search, el nou cercador que reemplaa el MSN Search.

Projectes de Windows Live: 
Windows Live Academic;
Windows Live Calendar;
Windows Live Custom Domains;
Windows Live Desktop Search;
Windows Live Expo;
Windows Live Family Safety Settings ;
Windows Live Favorites;
FolderShare ;
Windows Live ID (abans Microsoft Passport);
Windows Live Ideas;
Windows Live Local (abans MSN Virtual Earth);
Windows Live Local Search Mobile;
Windows Live Hotmail (abans Hotmail);
Windows Live Hotmail Desktop (el succesor d'Outlook Express per Windows XP);
Windows Live Hotmail Mobile;
Windows Live Messenger (abans MSN Messenger);
Windows Live Mobile (abans MSN Mobile);
Windows Live OneCare  ;
Windows Live Products;
Windows Live QnA  ;
Windows Live Safety Center ;
Windows Live Search;
Windows Live Search Mobile;
Windows Live Shopping ;
Windows Live Toolbar (abans MSN Toolbar);
Windows Live Drive;

 Windows Live Hotmail .
 *El Windows Live Hotmail s un servei de correu electrnic basat en la web de la companyia Microsoft. La versi beta va sortir l'1 de novembre de 2005 junt amb el llanament de Windows Live. Anteriorment conegut amb el nom en clau Kahuna, Windows Live Hotmail substitux a Hotmail des de novembre del 2007. Abans de mar de 2007, aquest projecte es deia Windows Live Mail. Les novetats d'aquesta nova versi sn: *2 Gigabytes d'espai. *Corrector ortogrfic automatitzat. *Actualitzaci instantnia de la Safata d'entrada.

 Windows Live Messenger .

Windows Live Messenger s la segent generaci, desprs de MSN Messenger i Windows Messenger. s una part dels nous serveis en lnia que Microsoft engloba al Windows Live. Aquesta edici incorpora noves vies per connectar-se i per compartir documents. L'ltima versi s la 8.5 (o Windows Live Messenger 2008), llanada el desembre de 2007.

Les noves funcions respecte a la versi MSN Messenger 7.5 sn: 
Ms gran capacitat de la llista de contactes (fins a 600 adreces).
Possibilitat d'assignar sobrenoms als contactes.
Nova integraci amb Windows Live Contacts.
Enviament de missatges a usuaris no connectats.
Millores d'aparena en el programa.
Trucades d'ordinador a telfon.
Nou sistema de compartiment de fitxers.
Permet la installaci de Windows Live Safety Scanner per analitzar i cercar virus als fitxers rebuts.
Millorana de la velocitat en iniciar la sessi.

Actualment, el Windows Live Messenger s disponible en un gran nombre de pasos. Es pot trobar ms informaci als segents enllaos:
Windows Live Messenger /;
Traducci del Windows Live Messenger al catal - TraduCat ;
Blog dels creadors del Windows Live Messenger ;

 Windows Live Contacts .

Espai on es guarda el perfil de l'usuari i s'actualitza automticament amb el dels contactes del Windows Live Messenger. s l'antic MSN Perfil emprat a Windows Live Spaces. Aquest desenvolupament s compatible amb el Windows Live Spaces i el Windows Live Mail.

 Windows Live Safety Center .
Lloc web on es pot realitzar una verificaci completa de l'ordinador, des d'antivirus fins a revisi de programes espia.

 Windows Live OneCare .

Windows Live OneCare s l'antivirus oficial de Microsoft. Les seves actualitzacions sn contnues i s l'nic servei, dels esmentats, de pagament.

 Enllaos a Serveis Windows Live .
Windows Live ;
Live Web;
Windows Live Search ;
Windows Live Ideas ;
Windows Live Mail ;
Windows Live Messenger ;
Windows Live Messenger (Blog) ;
Windows Live Safety Center ;
Windows Live Expo ;
Windows Live Shop ;
Windows Live Local ;
Windows Live OneCare ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78747" title="Xantoconita" nonfiltered="1245" processed="1243" dbindex="31340">

La xantoconita (del grec xanthos, groc, i konis, pols) s un mineral de gnesi hidrotermal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78750" title="Provncia de Mahiliou" nonfiltered="1246" processed="1244" dbindex="31341">


La provncia de Mahiliou (en bielors                     , Mahiliuskaia vblasts), tamb coneguda amb el nom rus de Mogilev o Mogiliov, s una provncia de Bielorssia que limita a l'oest amb Rssia. 
 Demografia .
La provncia de Mahiliou t una poblaci de 1,169,100 habitants (2004), al voltant del 12.2% del total bielors. Del total, 353,600 viuen a les zones rurals, i 855,000 viuen a ciutats i viles. D'ells, tamb, 639,300 sn dones i 567,300 homes. Uns 288,100 sn nens menors de 18 anys i 267,300 sn ancians.

Des del punt de vista tnic, 1,044,000 habitants sn bielorussos, 132,000 sn russos, 3,500 sn jueus, 2,800 sn polonesos, 2,110 sn ucranesos, 1,700 sn ttars de Bielorssia, 1,300 sn lituans, 1,100 sn armenis, i 1,070 sn gitanos.

 Divisi administrativa .
Les principals ciutats de la regi sn:
 Mahiliou (       ) - 365.100 hab.
 Babrisk (         ) - 220.800 hab.
 Asipvitxi (  i    i  ) - 34.700 hab.
 Horki (      ) - 34.000 hab.
 Krtxau (       ) - 28.200 hab.
 Bkhau (      ) - 17.300 hab.
 Kastiukvitxi (            ) - 16.100 hab.
 Klmavitxi (       i  ) - 16.000 hab.
 Xklou (     ) - 15.900 hab.
 Amstsslau (           ) - 11.700 hab.
 Txvusi (       ) - 10.800 hab.
 Txrikau (        ) - 8.400 hab.
 Slauharad (          ) - 8.300 hab.

Enllaos.
Comit Regional Executiu de Mahiliou;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78752" title="Estefanita" nonfiltered="1247" processed="1245" dbindex="31343">

La stephanita o estefanita rep el seu nom del director de mines austrac A. Stephan.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78756" title="Calcosina" nonfiltered="1248" processed="1246" dbindex="31345">

La calcosina (del grec jalkos, coure) s un mineral de la classe dels sulfurs. El seu sitema cristall es dimorf, ortormbic per sota de 103C i hexagonal a temperatures superiors.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78758" title="Emplectita" nonfiltered="1249" processed="1247" dbindex="31346">

La emplectita rep el seu nom del grec emplektos, trenat.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78759" title="Cantallops (desambiguaci)" nonfiltered="1250" processed="1248" dbindex="31347">


Cantallops, municipi de l'Alt Empord.
Cantallops (Alt Peneds), poble entre els municipis d'Avinyonet del Peneds i Subirats.
Venat de Cantallops, venat del municipi de Llagostera.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78760" title="Wittichenita" nonfiltered="1251" processed="1249" dbindex="31348">

La wittichenita rep el seu nom de la localitat de Wittichen, Alemanya.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78764" title="Frmula d'Euler" nonfiltered="1252" processed="1250" dbindex="31349">
La Frmula o relaci d'Euler, s una frmula matemtica atribuda a Leonhard Euler, estableix que per a tot nombre real x:

 ;

e s la base del logaritme natural

i s la unitat imaginria 

sin, cos sn  funcions trigonomtriques

Una propietat important d'aquesta frmula d'Euler s que cont dos tipus de simetries: la parell i la imparell. 



La frmula pot interpretar-se geomtricament com una circumferncia de radi unitari en el pla complex, dibuixada per la funci eix al variar  sobre els nombres reals. Aix,  es l'angle d'una recta que connecta l'origen del pla i un punt sobre la circumferncia unitria, amb l'eix positiu real, medit en sentit contrari a las agulles del rellotge i en radiants. La frmula noms s vlida si tamb el sinus i el cosinus tenen el seu argument en radiants. 

La demostraci est basada en la expansi en  srie de Taylor de la funci exponencial ez (onz s un nombre complex), i la expansi de sin x  i cos x.

La frmula d'Euler va ser demostrada per primer cop per Roger Cotes el 1714, redescoberta i popularitzada per Euler el 1748, cap dels dos descobridors va veure la interpretaci geomtrica anterior: la visi dels nombres complexos como punts en el pla va sorgir uns 50 anys ms tard (veure Caspar Wessel).

La frmula proporciona una potent connexi entre l'anlisis matemtica i la trigonometria. S'utilitza per representar els nombres complexos en coordenades polars i permet definir el logaritme per a nombres complexos.

Una propietat important de la frmula d'Euler s que s la nica funci matemtica que roman amb la mateixa forma -excepte per la unitat imaginria- amb les operacions d'integraci i derivaci del clcul integral, el que permet que, en enginyeria elctrica, s'utilitzi per a convertir equacions diferencials en equacions amb forma algebraica (per exemple en la resoluci de circuits amb condensador i bobines), simplificant enormement aquestes operacions.

A partir de la frmula d'Euler i les operacions amb funcions exponencials, es poden derivar diverses identitats trigonomtriques, aix com la frmula de De Moivre. 

La frmula d'Euler tamb permet interpretar les funcions sinus i cosinus com simples variacions de la funci exponencial:

 ;
 ;


En les equacions diferencials, la funci eix s'utilitza sovint per a simplificar derivades, fins i tot si la resposta final es una funci real en la que apareixen sinus o cosinus.

En enginyeria i altres disciplines, els senyals que varien peridicament se solen descriure com una combinaci de funcions sinus i cosinus (vegi's anlisis de Fourier), per compactar el resultat d'utilitzar l'exponencial complexa, utilitzant la frmula de Euler.

 Identitat d'Euler .
De la frmula d'Euler se'n deriva, el que es coneix com identitat d'Euler:
;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78767" title="Bismutinita" nonfiltered="1253" processed="1251" dbindex="31350">

La bismutinita s un mineral que apareix en forma de cristalls, agregats radials, granulars i fullosos.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78768" title="Cantallops (Alt Peneds)" nonfiltered="1254" processed="1252" dbindex="31351">

Cantallops s un poble de l'Alt Peneds repartit entre els municipis d'Avinyonet del Peneds i Subirats. L'any 2005 tenia 285 habitants, amb 224 a la banda d'Avinyonet i 61 a la banda de Subirats.

La principal activitat econmica es basa en el conreu del ram i del prssec de sec.

La festa major se celebra per Santa Teresa (el 15 d'octubre).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78769" title="Google Talk" nonfiltered="1255" processed="1253" dbindex="31352">

El Google Talk s un programa informtic de Google similar al Windows Live Messenger, utilitzat per a xatejar.
Google Talk es un programa de missatgeria instantnia i VoIP de protocol Jabber, desenvolupat per Google, que funciona amb sistemes Windows. La versi beta va ser presentada el 24 d'agost de 2005.

Google Talk est sota el protocol de Jabber o XMPP. El servei est disponible als usuaris de Gmail, que poden invitar a ms usuaris amb les seves invitacions.

 Versi beta .
El programa es troba en la seva versi beta, i es troba encara en fases de desenvolupament, sense presentar totes les caracterstiques i funcions de la versi definitiva. A ms d'errors de probable aparici en les ltiI ke me foye un pez

Articles relacionats.
Jingle;

 Enllaos externs .
Google Talk;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78772" title="Cosalita" nonfiltered="1256" processed="1254" dbindex="31353">

La cosalita s un mineral que rep el seu nom de la mina mexicana de Cosal, Sinaloa.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78775" title="Galenobismutita" nonfiltered="1257" processed="1255" dbindex="31355">

La galenobismutita s un mineral que pertany al grup dels sulfurs soluble en HNO3. Cont Plom i Bismut i d'aqu prov el seu nom.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78776" title="Berzelianita" nonfiltered="1258" processed="1256" dbindex="31356">

La berzelianita s un mineral de la classe dels seleniurs, i rep el seu nom del seu descobridor J. J. Berzelius (1799-1848).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78779" title="Kenaf" nonfiltered="1259" processed="1257" dbindex="31358">

Kenaf (Hibiscus cannabinus) s una planta conreada. probablement d'origen asitic. Tamb es diu kenaf a la fibra obtinguda d'aquesta planta.

Descripci.
Planta anual o bianual de fins a 3'5 metres d'alt, herbcia amb una base llenyosa, fulles polimorfes de 10 a 15 cm. Les flors atanyen de 8 a 15 cm de dimetre i sn blanques grogues o porpres. Fruit en cpsula de 2 cm de dimetre amb diverses llavors. El seu cicle d'aprofitament s d'uns 100 a 125 dies es conrea sobretot a Bangla Desh.

Usos.
Com a productor d'una fibra semblant a la del iute amb diverses aplicacions entre elles la de fer paper.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78780" title="Cinabri" nonfiltered="1260" processed="1258" dbindex="31359">

El cinabri s un mineral format per sulfur de Mercuri (HgS) que rep el seu nom del grec kinnbari, vermell. s la principal mena de mercuri. Es un mineral que no fa reacci amb l'HCl ni s magntic. 

Galeria d'imatges.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78781" title="Jute" nonfiltered="1261" processed="1259" dbindex="31360">

El jute (Corchorus capsularis) s una planta conreada de la famlia Malvaceae que s'utilitza per la seva fibra que rep tamb el nom de jute.

Descripci.
Arbust propi de climes clids i humits conreat principalment a ndia i Bangla Desh. De 2 a 4 metres d'alada, tija rgida i fibrosa d'uns 2 cm de dimetre, fulles peciolades amb limbe triangular d'uns 10 a 15 cm de llarg.

La fibra.
El jute tradicionalment s'havia emprat per a fer sacs i cordes. La seva fibra s molt rica en lignina.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78784" title="Maria Brbara de Bragana" nonfiltered="1262" processed="1260" dbindex="31361">

Maria Brbara de Bragana (Maria Magdalena Brbara Francesca Xaviera Elionor Teresa Antnia Josepa)( Lisboa 1711 - Aranjuez 1758 ), princesa de Portugal i reina consort d'Espanya (1746-1758).

Orgens familiars.
Nasqu el 4 de desembre de 1711 a la Cort de Lisboa sent la filla primognita del rei Joan V de Portugal i la seva esposa Maria-Anna d'ustria. Era nta per lnia paterna del rei Pere II de Portugal i Maria Sofia de Neuburg, i per lnia materna de Leopold I d'Habsburg i Elionor del Palatinat-Neuburg..

Fou germana dels tamb reis Josep I de Portugal aix com de Pere III de Portugal.

Npcies i descendents.
Es cas el 20 de gener de 1729 a Badajoz amb el prncep d'Astries, i futur rei, Ferran VI d'Espanya, fill de Felip V d'Espanya i la seva primera esposa Maria Llusa de Savoia. D'aquesta uni no nasqueren fills.

Maria Brbara de Bragana era una dona culta, agradable de carcter, dominadora de sis idiomes i gran amant de la msica, arribant a ser deixeble de Domenico Scarlatti i protegint, posteriorment, al fams cantant castrat Farinelli. Per voluntat de la reina consort Isabel de Farnesi, segona esposa del rei Felip V, la parella va viure completament allada de la Cort reial.

A l'ascens del seu esps al tron espanyol va realitzar una important tasca de mediaci entre el rei de Portugal i Ferran VI.

Va morir el 27 d'agost de 1758 a Aranjuez com a conseqncia de l'agreujament de l'asma que patia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78785" title="Galena" nonfiltered="1263" processed="1261" dbindex="31362">

La galena s un mineral compost per plom i sofre que pertany a la classe II (sulfurs). Cristallitza en el sistema regular o cbic, generalment en forma de cubs, de vegades en octedres, i sovint en una combinaci de tots dos. La disposici dels ions en el cristall s la mateixa que en el clorur de sodi (NaCl) o sal comuna. La seva frmula qumica s PbS. s la principal mena de plom. A Catalunya n'hi ha nombrosos jaciments, els ms coneguts dels quals sn a la zona de Bellmunt del Priorat, actualment tancats per a l'explotaci. Tamb n'havia sortit en quantitats variables a la mina Berta (terme municipal de Sant Cugat del Valls, Valls Occidental).
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78786" title="Boval" nonfiltered="1264" processed="1262" dbindex="31363">

El boval s una varietat de cep negra. s un cep molt auster, resistent a les inclemncies climtiques i a les plagues, i molt productiu. El ram s mitj i apinyat. El gra s mitj, rod i sucs.

s una varietat autctona de la Plana d'Utiel, on es cultiva majoritriament. El nom de boval sembla derivar del llat bovale, en referncia a la forma que recorda el cap d'un bou. Des del catal s'ha ests al castell bobal, al sard bovale i al portugus boal.

El vi s d'un color cirera intens, poc alcohlic (d'uns 11), fruits i d'alta acidesa. S'utilitza sovint en cupatges. Destaquen els vins rosats novells i es complementa b en cupatges per a la criana en fusta.

s una varietat recomanada a la DO Utiel-Requena, i una varietat autoritzada a la DO Alacant. Tamb es cultiva a Castella-la Manxa.  

Tamb existeix una subvarietat blanca anomenada boval blanc o tortos.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78787" title="Altaita" nonfiltered="1265" processed="1263" dbindex="31364">

La altaita s un mineral de plom i tellur de la classe dels tellururs, que rep el seu nom de les muntanyes russes d'Altai.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78788" title="Clausthalita" nonfiltered="1266" processed="1264" dbindex="31365">

La clausthalita s un mineral compost principalment de plom, de la classe dels seleniurs. Rep el seu nom del jaciment de Lorenz, a prop de Clausthal (Alemanya).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78790" title="Tiemannita" nonfiltered="1267" processed="1265" dbindex="31366">

La tiemannita s un mineral compost de mercuri i seleni, de la classe dels seleniurs. Rep el seu nom del seu descobridor, el qumic alemany C. W. Tiemann.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78791" title="Mandy Bright" nonfiltered="1268" processed="1266" dbindex="31367">
Mandy Bright (Budapest. Hongria.  4 de desembre de 1978) s una destacada actriu de cinema X. 

Amb 22 anys va comenar la seva carrera com actriu porno participant amb un film del veter director i actor X francs Christophe Clark. A partir d'aqu la seva fama va pujar com l'escuma grcies a la seva gran capacitat en l'especialitat de sexe anal fins al punt d'emigrar als Estats Units on ha continuat amb igual xit la seva carrera. 

Les seves habilitats en matria de sexe anal poden tamb apreciar-se al web de pagament AssTraffic (especialitzat en aquesta modalitat). Mandy s una de les poques actrius amb capacitat per practicar la doble penetraci anal (DAP).

L'any 2004 va ser guardonada amb el premi AVN a la millor actriu estrangera de l'any (Female Foreign Performer of the Year)









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78793" title="Krennerita" nonfiltered="1269" processed="1267" dbindex="31368">

La krennerita s un mineral de la classe dels tellulurs que rep el seu nom del mineralogista hongars J. A. Krenner (1839-1920).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78794" title="Petzita" nonfiltered="1270" processed="1268" dbindex="31369">

La petzita s un mineral de la classe dels tellulurs que rep el seu nom de W. Petz, el qual va fer la primera anlisi d'aquest mineral.

La seva composici qumica s: Ag3AuTe2, s un mineral blanc, gris plata, dipositat per activitat hidrotermal. Forma cristalls isomtrics i est usualment associat amb minerals rars del telluri i l'or i sovint amb plata, mercuri i coure.

Aquest mineral fou descobert per W. Petz a Romania el 1845.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78797" title="Carnalita" nonfiltered="1271" processed="1269" dbindex="31370">

La carnalita s un mineral de la classe dels halogenurs que rep el seu nom de l'ingenier alemany R. von Carnall (1804-1874).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78798" title="Silvina" nonfiltered="1272" processed="1270" dbindex="31371">

La silvina, o clorur de potassi (KCl) rep aquest nom del qumic Sylvius de la Bo (1614-1672).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78799" title="Jocs Olmpics d'estiu de 1900" nonfiltered="1273" processed="1271" dbindex="31372">

Els Jocs Olmpics d'estiu de 1900, oficialment Jocs de la II Olimpada, es van celebrar a la ciutat de Pars (Frana) entre el 14 de maig i el 28 d'octubre de 1900. Hi van participar 997 atletes, entre ells la presncia per primer cop al moviment olmpic de 19 dones, de 24 pasos. Els Jocs formaren part del programa de l'Exposici Universal que tingu lloc a Pars aquell mateix any i per aquest motiu les proves esportives es distriburen durant cinc mesos.

 Antecedents .
L'elecci de Pars pel Jocs Olmpics de l'any 1900 es decid en el punt 13 de la declaraci de restabliment dels Jocs Olmpics el 23 de juny de 1894 amb motiu del primer congrs olmpic.. La idea del Bar de Coubertin era que aquests fossin els primers Jocs, per finalment es decid avanar-los quatre anys amb els Jocs d'Atenes 1896. Posteriorment, els grecs pressionaren per que el seu pas fos seu fixa dels jocs (com a l'antiguitat) per la decisi inicial es mantingu i Pars acoll la segona edici dels Jocs Olmpics.


En un principi es pens que fer coincidir els Jocs amb l'Exposici Universal seria bo pels primers, ja que es podria beneficiar de l'ajuda institucional rebuda per l'Exposici. Al final, aquesta coincidncia quasi acaba amb el moviment olmpic. Les divergncies entre el Bar de Coubertin, que era tamb secretari general de la Union des Socits Franaises de Sports Athltiques (USFSA) i els organitzadors de l'Exposici, encapalats pel vescomte Charles de La Rochefoucauld, acabaren amb la cessi del control per part del COI cap a l'Exposici.

Entre maig i octubre de 1900, el nou comit organitzador va incloure un enorme nombre d'activitats esportives, al llarg de l'exposici. Les proves rarament usaren el mot olmpic. De fet, et terme Jocs Olmpics fou substitut pel de "Concurs Internacional d'exercicis fsics i d'esports". La premsa en parl de diverses formes, parlant de "Campionats Internacionals", "Jocs Internacionals", "Campionats de Pars", "Campionats del Mn" o "Gran Premi de l'Exposici de Pars". Entre les proves inusuals que es disputaren per primer i darrer cop es pot citar: salt de longitud i d'alada a cavall, cursa de nataci amb obstacles, partit de dos dies de criquet o tir a l'ocell.

De Coubertin coment ms tard als seus amics: "s un miracle que el Moviment Olmpic sobrevisqus a aquella celebraci".

Comits participants.

Els segents 24 pasos competiren als Jocs Olmpics de Pars 1900 segons el COI.

  Alemanya;
  Argentina;
  Austrlia;
  ustria;
  Blgica;
  Bohmia;
  Canad;
  Cuba;

  Dinamarca;
   Espanya;
  Estats Units;
  Frana;
  Grcia;
  Hongria;
  ndia;
  Itlia;

  Mxic;
  Noruega;
  Pasos Baixos;
  Regne Unit;
  Romania;
  Rssia;
  Sucia;
  Sussa;


 Algunes fonts tamb llisten atletes procedents d'aquestes 4 pasos com a participants en aquests Jocs: 
  Hait;
  Iran;
  Luxemburg;
  Per;

Esports disputats.
Un total de 20 esports formaren part del programa dels Jocs Olmpics de 1900. La lluita i l'halteroflia desapareixeren del programa, per 13 nous esports en formaren part.




Resum esportiu.
 Participants destacats .

Alvin Kraenzlein amb quatre medalles i Raymond Clarence Ewry amb tres, tots dos americans, foren les grans estrelles dels jocs. Els esportistes que assoliren ms medalles sn:


Atletisme.


La competici d'atletisme es disput a la seu del Racing Club de France al Croix-Catelan al Bois de Boulogne. No existia una pista d'atletisme i les curses van tenir lloc en terrenys d'herba no massa anivellats. Van participar en tre 150 i 200 atletes d'arreu del mn.

Es disputaren set proves disputades sobre 400 metres o menys. De les 21 medalles possibles els americans s'emportaren 13. El nord-americ Alvin Kraenzlein guany quatre medalles d'or en proves de velocitat, 60m, 110m tanques, 200m tanques i salt llarg. Aquest rcord encara no ha estat superat en l'atletisme olmpic. La mitja i llarga distncia fou dominada pels atletes britnics. Noms George Orton, de Canad, trenc el domini d'aquests.


La marat comen i acab al Bois de Bolougne. Com que no va estar suficientment senyalitzada, va provocar que alguns atletes es perdessin o distraguessin. L'americ Arthur Newton acab cinqu per afirm un cop finalitz que no havia estat passat per cap atleta. Un altre nord-americ reclam que fou atropellat per un ciclista, fet que li imped seguir als primers. Finalment la glria fou per al francs Michel Theato, que ms tard es descobriria que tenia nacionalitat Luxemburguesa.


Els concursos foren tamb dominats pels americans. Noms l'hongars Rudolf Bauer trenc el domini d'aquests. Per damnunt de tots destacaren Ray Ewry i Irving Baxter. Ray C. Ewry guany tres medalles d'or en les proves de salt de longitud, salt d'altura i triple salt sense cursa. Aquestes proves actualment no formen part del programa olmpic.

Ciclisme.

Les proves ciclistes es van disputar al veldrom de Vincennes, construt especialment per l'ocasi. El ciclisme era un dels esports ms populars a l'poca a Pars, on existia premsa especialitzada com Le Vlo o L'Auto-Vlo. Els ciclistes francesos guanyaren cinc de les sis proves disputades. A ms es disputaren moltes proves no oficials, tant per amateurs com per a professionals.

Criquet.


Amb l'abandonament dels equip dels Pasos Baixos i de Blgica, noms dos equips disputaren la competici. Una selecci dels clubs parisencs Albion Cricket Club i Standard Athletic Club, formats quasi exclusivament per expatriats britnics a la capital francesa, i una selecci de sud-est d'Anglaterra anomenat Devon and Somerset Wanderers, que finalment s'emportaren el triomf.

Croquet.

El torneig de croquet fou notable i va veure la primera aparici de les dones a nivell olmpic. Madame Despres, Madame Filleaul Brohy i Mademoiselle Ohnier foren eliminades a la primera ronda, juntament amb el belga Marcel Haentjens, l'nic representant no francs. 

Esgrima.



Dinou nacions foren representades a les proves d'esgrima, les quals es disputaren en uns terrenys propers a l'Exposici Universal. Juntament amb l'atletisme fou l'esport que reun ms participants forans.

Els tiradors francesos foren els dominadors de la competici, acompanyats per triomfs de cubans i italians. Les primeres rondes de la competici, com era habitual en aquells temps, la classificaci dels contendents fou un xic confusa. Mentre alguns tiradors foren eliminats sense perdre cap partit, d'altres, que havien estat derrotats, progressaren cap a les segents rondes.

Les proves foren:
Floret : 122 participants amb 36 estrangers, arribats principalment d'Itlia i Blgica.
Comenaren el 14 de maig i es disputaren a la sala de festes de l'Exposici del Camp de Mart de Pars. S'organitzen, tant proves amateurs (alumnes) com professionals (professors). Frana domin acompanyada d'Itlia.

Espasa : 155 tiradors, amb 18 estrangers.
Aquesta competici fou organitzada a la terrassa del jard de les des Tulleries.

Sabre : 88 inscrits amb 59 estrangers. ;
Poc practicat a Frana, el sabre fou dominat per les nacions estrangeres, principalment per Itlia. Les proves es disputaren a la sala de festes de l'Exposici del Camp de Mart de Pars.

Estira i afluixa.


La prova d'estira i afluixa fou organitzada juntament amb les d'atletisme a la Croix-Catelan. Els tres participants americans, participaren a la prova de llanament de martell i no es presentaren a aquesta, essent substituts per un equip escandinau, que a la fi en resultaria vencedor.

Futbol.

Per primer cop es disput una competici de futbol als Jocs Olmpics.

Hi participaren tres clubs i es disput al Veldrom de Vincennes. El Club franais, campi de Pars fou el representant de Frana. Els campions, per foren els amateurs londinencs de l'Upton Park FC. Tot i no ser l'esport ms popular del moment, entre 500 i 1500 persones assistiren als partits.

Gimnstica.

L'any 1900, juntament amb el ciclisme, la gimnstica era l'esport ms popular. Fou per aquest motiu que fou aquest esport el que tingu el privilegi d'inaugurar el veldrom de Vincennes.

A l'escalf de l'exposici es disputaren 4 competicions:
El 3 i 4 de juny es disput la festa federal de la Union des socits de gymnastique de France amb la participaci de 8.050 gimnastes de tot el pas.
El 7 de juny es celebraren els concursos escolars.
El 29 i 30 de juliol les proves internacionals individuals de gimnstica.
El 2 de setembre el concurs de lAssociation des socits de gymnastique del Sena.

El Concurs Internacional individual (la prova olmpica oficial) compt amb la participaci de 135 gimnastes. Es realitzaren un total de 16 proves o exercicis, algun dels quals, avui dia formen part de l'atletisme o l'halteroflia. El vencedor fou el francs Gustave Sandras. De fet, els francesos dominaren mpliament la competici, el primer estranger fou un sus i es classific en la posici 19.

Golf.


Les proves de golf foren organitzades a Compigne. Ms encara que el tennis, el golf era per aquells temps l'esport de l'aristocrcia i dels milionaris. La competici a Pars fou dominada per americans i britnics. Entre ells, Margaret Ives Abbott, una estudiant de Chicago, guany la prova femenina a nou forats. Margaret, per, va morir el 1955 desconeixedora d'haver jugat uns Jocs Olmpics, i de ser, de fet, la primera americana campiona olmpica.

Hpica.

Les proves d'hpica van fer el seu debut als Jocs en aquesta edici. Fou organitzada per la Socit hippique franaise, i es disput a Breteuil, on es constru un hipdrom provisional. 8 pasos hi foren representats, Frana (103 participants), Blgica (29), Itlia (15), Rssia (6), Estats Units (5). Espanya, Alemanya i ustria portaren un nic participant. La guerra del Boers imped la participaci de genets britnics. Es disputaren tres proves. El genet itali Giovanni Giorgio Trissino guany una medalla d'or i una de plata.

Nataci.


Les proves de nataci dels jocs es disputaren a les aiges del riu Sena entre Courbevoie i el pont d'Asnires-sur-Seine. Hi van prendre part 183 nedadors, inclosos 66 estrangers, sota la presncia d'uns 5.000 espectadors. Al nedar a favor de la corrent del riu, feu que s'assolissin grans temps. John Arthur Jarvis de Gran Bretanya, Frederick Lane d'Austrlia i l'alemany Ernst Hoppenberg guanyaren dos ttols cadascun. Es disputaren un parell de proves curioses, com la cursa amb obstacles, que incloa nedar sota l'aigua o escalar per damunt d'uns bots. L'altra fou la nataci subaqutica. Segons una nota oficial, l'hongars Zoltn von Halmay us una tcnica nova (el crol), indita fins aleshores, que havia estat introduda a Hongria per nedadors australians.

 Pilota basca .


Es disput la modalitat de xistera (chistera), en la nica aparici d'aquest esport al programa olmpic. Els espanyols Amezola i Villota guanyaren la primera medalla d'or pel seu pas. Les proves es disputaren a Neuilly-sur-Seine el 17, 19 i 21 de juny. Tamb es disputaren proves de pilota a m i xistera professional que no sn considerats oficials.

Polo.

Les proves de polo es disputaren al Polo Club de Bagatelle. La guerra dels Boers prov la competici de nombrosos equips britnics, australians i d'Amrica del Sud. En total es disputaren vuit tornejos per noms el Grand Prix Internationale de l'Exposition es compta com a oficial. El participants, com a la majoria d'esports d'equip, foren clubs i no pasos, i els vencedors foren els Foxhunters, un club composat per anglesos, irlandesos i americans. Mxic guany la seva primera medalla olmpica en aquesta competici, un bronze.

Rem.

Les competicions de rem es van disputar al Riu Sena. Com va succeir a moltes proves, el rem no va estar excls de polmica. A la prova de quatre amb timoner, els oficials canviaren els criteris de classificaci diverses vegades. La primera final es disput sense molts dels classificats que s'havien retirat en protesta per l'augment de 4 a 6 del nombre de bots que havien de disputar la final. Els oficials decidiren, aleshores, disputar una segona final amb els equips que s'havien retirat. Ambds sn considerats campions olmpics.

Per tal de competir amb el menor pes possible, moltes tripulacions reclutaren nens locals per fer de timoners. La majoria d'aquests nens resten a l'anonimat per es creu que han estat els esportistes ms joves que han participat en uns Jocs Olmpics.

Rugbi.


Tres equips participaren al torneig de rugbi, que es disput al veldrom de Vincennes davant 6000 espectadors. L'equip francs derrot el club de la ciutat alemanya de Frankfurt i al Moseley Wanderers angls. Els anglesos del Moseley havien jugat un partit a Anglaterra el dia abans del viatge a Pars. Arribaren pel mat, jugaren al vespre i tornaren a marxar el mat segent. El partit amb l'equip alemany fou cancellat i ambds club obtingueren la medalla d'argent. En franco-haiti Constantin Henriquez de Zubiera fou el primer atleta negre en participar als Jocs i el primer medallista d'or. Uns mesos abans havia participat en la prova d'estira i afluixa.

Tennis.


El torneig de tennis dels Jocs fou una de les competicions esportives de major qualitat que es disput. Es jug a l'illa de Puteaux, aleshores illa de Rotschild, la qual disposava de deu pistes de terra batuda. En total foren 73 tennistes, 15 d'ells dones. Les dones van participar per primer cop als Jocs en aquesta edici, ms concretament a les proves de tennis i golf. La tennista britnica Charlotte Cooper (tres cops campiona a Wimbledon) fou la primera campiona olmpica femenina de la histria en guanyar la competici individual (fou l'11 de juliol) i la de dobles. Els britnics foren els grans dominadors de la competici. De fet, en categoria masculina els quatre semifinalistes foren britnics, i tres d'ells passats o futurs campions a Wimbledon, entre ells els germans Lawrence Doherty i Reginald Doherty.

Tir.

Les proves de tir es disputaren al camp militar de Satory i acolliren a 6.000 participants. El Concurs Internacional fou organitzat conjuntament amb el 7 concurs nacional. El concurs internacional fou dominat per sussos i escandinaus. El sus Konrad Stheli fou un dels destacats dels Jocs amb tres ttols i portant el seu pas al capdamunt del medaller de tir. En total sis nacions assoliren medalles.

Una de les proves curioses que es disputaren fou la de tir a l'ocell (viu), tot i que no es reconeguda pel COI com a oficial. Va tenir lloc al bois de Boulogne. Es van inscriure 198 tiradors de 7 pasos: Blgica, Estats Units, Espanya, Frana, Gran Bretanya i Itlia. El belga Leon Lunden dispar 21 ocells guanyant el campionat. A ms d'aquesta es disputaren una trentena de proves no oficials ms. 

Tir amb arc.


La histria de les competicions de tir amb arc als Jocs de 1900 s extremadament confosa. El COI reconeix avui dia 6 proves amb estatus olmpic complet, per sembla que un mnim d'altres vuit proves es disputaren. 

150 arquers participaren a les 6 proves oficials, per 5.254 arquers (200 d'ells estrangers) participaren a la competici sencera. Les proves es celebraren entre el 28 de maig i el 20 d'agost, a l'antic veldrom de Vincennes. El belga Hubert van Innis guany dues medalles d'or i una d'argent, que complet amb ms medalles obtingudes vint anys ms tard a Anvers.

Vela.


Les proves de vela en els Jocs del 1900 diferiren fortament de les que es disputaren la resta d'edicions. A la majoria de classes es disputaren dues finals, on els bots foren assignats en funci d'handicaps segons el seu pes. El COI avui dia reconeix el vencedor de la primera cursa, excepte en la classe de 10-20 tones, on es decid sumar els temps de tres curses.

Les proves es disputaren, tant al riu Sena, a Meulan, com al mar, a Le Havre. Les medalles foren repartides entre 5 nacions, on destacaren Frana i Gran Bretanya. A Meulan participaren els velers de menys de 10 tones, en total 66 bots. A Le Havre hi participaren els velers de ms de 10 tones, sota l'organitzaci de la Socit des rgates du Havre. Es disputaren dues categories, de 10 a 20 tones i ms de 20.

Waterpolo.

Les proves de waterpolo s'organitzaren a Courbevoie, i fou guanyat fcilment per l'equip britnic de l'Osborne Swimming Club que marc 29 gols, encaixant-ne noms 3 en els 3 partits que disput. Les proves es disputaren davant uns 5.000 espectadors. Un britnic, Thomas Burgess, que particip a les proves de nataci amb el seu pas, particip amb l'equip francs Libellule de Paris en el waterpolo.

 Altres esdeveniments .
Els Jocs del 1900 no foren organitzats per cap comit olmpic, sin com un peda de l'Exposici Universal. s per aquest motiu que foren incloses moltes especialitats sense cap criteri concret, i sense complir els requeriments que ms tard es van exigir a les proves olmpiques. La decisi de quines proves sn oficials, no oficials o de demostraci sn preses pel comit organitzador sota la supervisi del COI. En absncia d'una autoritat que decids aquesta distinci en el seu temps, cap decisi es va prendre al respecte. Fou posteriorment que el COI feu la divisi entre les proves oficials i les que no.


Algunes proves no considerades oficials foren:
 Pesca;
 Globus aerosttics;
 Boules;
 Tir de can;
 Lluita amb foc;
 Vol d'estel;
 Salvament;
 Longue paume;
 Automobilisme, es disputaren proves de resistncia a Vincennes; i la cursa Paris-Toulouse-Paris de 1.448 km.
 Motociclisme;
 Motonutica;
 Curses d'ocells;

Medaller.
Tot i que en aquesta edici no existien les medalles d'or, plata i bronze, ni, per tant, medaller oficial, els analistes posterior han creat un medaller final a semblana dels Jocs actuals per poder comparar aquests jocs amb les edicions posteriors. Els premis que s'entregaren foren copes o trofeus. Els professionals van competir en esgrima i el vencedor va rebre un premi econmic de 3000 francs.
(Pas amfitri ressaltat.)


 Referncies .


Enllaos externs.
Jocs Olmpics de Pars 1900;
 Resultats (en francs);



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78800" title="Halita" nonfiltered="1274" processed="1272" dbindex="31373">

L'halita s un mineral format per cristalls de clorur sdic. 

Articles relacionats.
 sal comuna;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78802" title="Villiaumita" nonfiltered="1275" processed="1273" dbindex="31374">

La villiaumita s un mineral de la classe dels halogenurs, compost per fluor i sodi, que rep el seu nom del viatger francs Villiaume.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78803" title="Carles III d'Espanya" nonfiltered="1276" processed="1274" dbindex="31375">

Carles III d'Espanya, Carles IV de les Dues Siclies i Carles I de Parma ( Madrid, Regne d'Espanya 1716 - d. 1788), duc de Parma (1731-1735), rei de les Dues Siclies (1735-1759) i rei d'Espanya (1759-1788).

Orgens familiars.
Nasqu a la cort reial de Madrid el 20 de gener de 1716 sent fill primognti del rei Felip V d'Espanya i la seva segona esposa Isabel de Farnesi. Era nt per lnia paterna de Llus, el Gran Delf, fill del rei Llus XIV de Frana, i Maria Anna Cristina de Baviera, i per lnia materna del prncep  Odoard II de Parma i Doreta Sofia de Neburg. 

Fou germ dels tamb reis Llus I d'Espanya i Ferran VI d'Espanya, al qual va succer al tron hisp.

Npcies i descendents.

Es cas el 19 de juny de 1738 amb la princesa Maria Amlia de Saxnia, filla del rei August III de Polnia i Maria Josepa d'ustria. D'aquesta uni tingueren:

 la infanta Maria Isabel Antonieta de Borb (1740-1742;
 la infanta Maria Josefa Antonieta de Borb (1742);
 la infanta Maria Isabel de Borb (1743-1749);
 la infanta Maria Josefa de Borb (1744-1801) ;
 la infanta Maria Llusa d'Espanya (1745-1792), casada el 1765 amb l'emperador Leopold II, emperador romanogermnic;
 l'infant Felip de Borb (1747-1777), duc de Calbria i excls del tron pels seus problemes mentals;
 l'infant Carles IV d'Espanya (1748-1819), prncep d'Astries i rei d'Espanya;
 la infanta Maria Teresa de Borb (1749-1750);
 l'infant Ferran I de les Dues Siclies (1751-1825), rei de les Dues Siclies;
 l'infant Gabriel d'Espanya (1752-1788) ;
 la infanta Maria Anna de Borb (1754-1755);
 l'infant Antoni d'Espanya (1755-1817);
 l'infant Francesc Xavier de Borb (1757-1771);

Ttols.
Duc de Parma.
Carles de Borb va servir a la poltica familiar com una pea ms en la lluita per recuperar la influncia espanyola a Itlia. Aix va heretar inicialment de la seva mare els territoris del Ducat de Parma i Piacenza mitjanant els acords del Tractat de La Haia de 1720.

En el marc de la Guerra de Successi de Polnia l'any 1735 Felip V d'Espanya acord ced aquest territori a Carles VI del Sacre Imperi Romanogermnic a canvi del Regne de les Dues Siclies.

Rei de les Dues Siclies.

El 1735 el seu pare va conquerir el Regne de les Dues Siclies, regne que va cedir a Carles i que va esdevenir rei amb el nom de Carles IV de les Dues Siclies.

Durant el seu regnat a Npols i Siclia va saber governar, reformar i modernitzar el regne, unificant-lo i aconseguint el suport del poble. Pel Pacte de Famlia, realitzat al costat de les corones d'Espanya i Frana, va continuar les seves lluites contra el Sacre Imperi Romanogermnic.

Com a bon rei illustrat va decidir donar un impuls a les arts i la cincia, i fou l'iniciador de les excavacions de les runes de Pompeia.

Rei d'Espanya.
A la mort del seu germ gran, Ferran VI d'Espanya, el 1759 sense descendncia fou dessignat hereu seu al tron espanyol, renunciant al tron sicili, que fou cedit al seu fill Ferran I de les Dues Siclies, iniciant-se amb ell la Dinastia Borb-Dues Siclies.

Poltica exterior.
La Guerra dels Set Anys.
En ascendir al tron espanyol es va veure obligat a participar en la Guerra dels Set Anys entre el 1756 i el 1763 desprs de l'ocupaci britnica d'Hondures i la prdua de la colnia francesa de Qubec, el que va motivar la intervenci espanyola al conflicte per intentar frenar l'expansionisme britnic a Amrica. 

El 1761 es va signar el Tercer Pacte de Famlia i Espanya va entrar al conflicte blic. La guerra finalitz amb la Pau de Pars de 1763, per la qual Espanya cedia a la Gran Bretanya la Florida i els territoris conquerits al golf de Mxic, a canvi de rebre les ciutats de l'Havana i Manila i la Louisiana francesa. Per la seva banda Portugal, aliada dels britnics, va recuperar la colnia de Sacramento.

Guerra de la Independncia dels Estats Units.
Espanya, continuant amb l'aliana francesa, va intervindre contra la Gran Bretanya en suport a l'emancipaci de les Tretze colnies, iniciant-se aix la Guerra de la Independncia dels Estats Units entre 1776 i 1783. El Tractat de Pars va posar fi a la guerra, recuperant Espanya la Florida, els territoris del golf de Mxic i Menorca, tot i que no pogu recuperar Gibraltar.

L'ajuda per part de la Corona espanyola a la independncia dels Estats Units va crear un precedent per l'emancipaci de les colnies espanyoles durant el segle XIX.

Mediterrani.
El rei va intervenir al nord d'frica amb l'objectiu d'acabar amb el poder dels pirates i obtenir concessions econmiques per al lliure comer.

Poltica interior.
En poltica interior, l'intent de modernitzar la societat utilitzant el poder absolut del monarca sota un programa illustrat va rebre el nom de despotisme illustrat.

Despotisme illustrat.

Seguint la lnia poltica de l'poca, Carles III va realitzar importants reformes, sense trencar l'ordre social, poltic i econmic, amb l'ajuda d'uns ministres i collaboradors illustrats com Esquilache, el comte d'Aranda, Pedro Rodrguez de Campomanes i el marqus de Floridablanca.

Les pragmtiques sobre els xuetes.
El 1773 els xuetes de Mallorca designaren un grup de sis diputats, coneguts popularment amb el nom de "perruques" per la luxs guarniment que portaven en les seves gestions, perqu s'adreassin al Rei Carles III reclamant la plena igualtat social i jurdica amb la resta de mallorquins. 

Des de la Cort s'acord realitzar consultes a les institucions mallorquines, les quals s'oposaren de manera frontal i decidida a les pretensions dels descendents dels conversos. Tot plegat va portar a un procs llarg i costos, en el qual les parts posaren sobre la taula els seus arguments de manera apassionada. Els documents que en donen fe sn una prova de fins a quin punt la discriminaci era un fet amb profundes arrels ideolgiques i de la perseverana dels xuetes en les seves exigncies d igualtat.

Finalment el Rei s'inclin tmidament en favor dels xuetes i el 29 de novembre de 1782 se sign la Reial Cdula que decretava la llibertat de moviments i residncia, l'eliminaci de qualsevol element arquitectnic distintiu del barri del Segell, i la prohibici d'insults, maltractes i l s expressions denigrants. Tamb, per de manera reservada, el monarca es mostrava favorable a establir la plena llibertat professional i la participaci dels xuetes a la marina i a l'exercit, per dona instruccions que aquestes disposicions no es facin efectives fins que, passat un temps, es calmassin els nims.  
 
Encara no havia passat mig any, i els diputats tornen a insistir demanant l accs a qualsevol ocupaci, informant que els insults i la discriminaci no havien cessat i protestant de l'exhibici dels sambenets a St. Domingo. El Rei design una junta per estudiar el problema, la qual propos: la retirada dels sambenets, la prohibici de la Fe Triunfante, la dispersi en el conjunt de la ciutat, si fos necessari per fora, dels xuetes, l'eliminaci de qualsevol mecanisme formal d'ajuda mtua entre ells, l accs sense restriccions a tots els graus eclesistics, universitaris i militars, l'abolici dels gremis i la supressi dels estatuts de neteja de sang, i si aix no fos possible limitar-los a 100 anys, aquestes dues darreres proposen qu siguin aplicades a tot el regne.

De nou s'obre un perode de consultes i un nou procs, que gener a l'octubre de 1785 una segona Reial Cdula, que ni de molt s'acosta a la proposta de la junta, la qual es limita a declarar-los aptes per l'exercit i la funci pblica. Finalment el 1788 una darrera disposici estableix la plena igualtat en l'exercici de qualsevol ofici, per encara ni una paraula sobre els graus universitaris ni els eclesistics, mbits en els que la discriminaci prossegu.

Promulgaci de la Pragmtica vers els Gitanos.
El 1783 Carles III promulg la Pragmtica que recull els segents aspectes:
 els gitanos sn ciutadans espanyols;
 han de deixar de dir-se gitano ja que tots els ciutadans sn iguals;
 els nens han d'anar a l'escola a partir dels quatre anys;
 els gitanos sn lliures per fixar la seva residncia;
 els gitanos poden treballar en qualsevol activitat;
 els gitanos tenen dret a l'asil i a l'atenci dels seus malalts;
 el gremis que obstaculitzin l'entrada o s'oposin a la residncia de gitanos seran penalitzats;
 s'imposaran penes als que obstaculitzin la integraci dels gitanos;

Per per tal que un gitano pogus gaudir d'aquestes igualtats havia de complir unes condicions:
 abandonar la seva forma de vestir;
 no utilitzar la llengua roman en pblic;
 abandonar la vida errtica;

Les reformes d'Esquilache.
El monarca espanyol va nomenar el marqus d'Esquilache secretari d'Hisenda. Aquest va incorporar senyorius a la Corona, va controlar als sectors eclesistics i va reorganitzar les Forces armades. El seu programa de reformes i la intervenci espanyola en la guerra dels Set Anys van necessitar ms ingressos, que es van aconseguir amb un augment de la pressi fiscal i noves frmules, com la creaci de la Loteria Nacional. Alhora va liberalitzar el comer dels cereals, cosa que va originar una pujada dels preus dels productes de primera necessitat a causa de les especulacions dels acaparadors i les males collites dels anys anteriors. 

El mar de 1766 es va produir el Mot d'Esquilache. El seu detonant fou l'ordre de canviar la capa llarga i el barret d'ala ampla dels madrilenys per la capa curta i el barret de tres becs. La manipulaci realitzada per sectors nobiliars i eclesistics va convertir-lo en un atac directe a la poltica reformista portada a terme per ministres estrangers del govern del Rei. De Madrid, es va traslladar a les provncies afectant a ciutats com Conca, Saragossa, La Corunya, Oviedo, Santander, Bilbao, Barcelona, Cadis i Cartagena entre moltes altres. L'aglutinador com va ser la protesta per l'escassesa i l'ala dels preus dels aliments ocasionats per la liberalitzaci del comercial. 

Els amotinats van exigir la reducci del preu dels aliments i la supressi de la Junta d'Abastaments, la derogaci de l'ordre sobre la vestimenta, el cessament de ministres estrangers de Carles III i la seva substituci per espanyols i un perd general. El Monarca va desterrar Esquilache i va nomenar en el seu lloc el comte d'Aranda.

La poltica religiosa.

Desapareguts els ministres estrangers, el Rei es va recolzar en els reformistes espanyols com Pedro Rodrguez de Campomanes, el comte d'Aranda o el comte de Floridablanca. Campomanes, nomenat fiscal del Consell de Castella va tractar de demostrar que els veritables inductors del mot d'Esquilache havien estat els jesutes. Es va nomenar una comissi d'investigaci i les seves principals acusacions foren: 
 Les seves grans riqueses. ;
 El control dels nomenaments i de la poltica eclesistica. ;
 El seu suport al Papa. ;
 La seva lleialtat al marqus de la Ensenada. ;
 La seva participaci en els assumptes de Paraguai. ;
 La seva intervenci en aquest mot. ;

Sectors de la noblesa i diverses ordres religioses van estar clarament en contra. Per tot aix, mitjanant el decret reial de 27 de febrer de 1767, se'ls va expulsar d'Espanya i tots els seus dominis i possessions van ser confiscades. 

L'expulsi dels jesutes es va voler aprofitar per a realitzar una reforma de l'ensenyament que havia de fonamentar-se en les disciplines cientfiques i en la investigaci. Va sotmetre les universitats al patronatge reial i va crear el 1770 a Madrid els Esutdios de San Isidro com a centre modern d'ensenyament mig destinat a servir de model i tamb les Escuelas de Artes y Oficios, que han perdurat fins al segle XXI. Les propietats dels jesutes van ser utilitzades per a la creaci de nous centres d'ensenyament i residncies universitries. Les seves riqueses, per a beneficiar als sectors ms necessitats, es van dedicar a la creaci d'hospitals i hospicis. 

Les reformes econmiques.

L'impuls cap a la reforma de l'agricultura durant el regnat de Carles III va venir de m de les Societats Econmiques d'Amics del Pas i la seva aparici. Campomanes, influt per la fisiocrcia va centrar la seva atenci en els problemes de l'agricultura. En el seu Tratado de la Regala de la Amortizacin, va defensar la importncia d'aquesta per a aconseguir el benestar de l'Estat i dels ciutadans i la necessitat d'una ms equitativa distribuci de la terra. 

El 1787, Campomanes va elaborar un projecte de repoblaci de les zones deshabitades de les terres de Sierra Morena i la vall mitja del Guadalquivir. Per a aix, i supervisat per Pablo de Olavide, intendent reial d'Andalusia, es van portar immigrants centreeuropeus. Es tractava principalment de catlics alemanys i flamencs, per a fomentar l'agricultura i la indstria en una zona despoblada i amenaada pels bandolers. El projecte va ser finanat per l'Estat. Es van fundar aix nous assentaments com La Carolina, La Carlota o La Louisiana, en les actuals provncies de Jan, Crdova i Sevilla. 

Es va reorganitzar a l'exrcit, al que va dotar d'unes Ordenances el 1768 destinades a perdurar fins al segle XX i es va impulsar el comer colonial: formant la Compaa de Filipinasi liberalitzant el comer amb Amrica el 1778. 

Entre els plantejaments terics per al desenvolupament de la indstria va destacar el Discurso sobre el fomento de la industria popular de Campomanes, per a complementar amb ella l'economia de les zones rurals i fer possible el seu abastiment propi. Les Societats Econmiques d'Amics del Pas es van encarregar de la indstria i la seva teoria en aquesta poca. 

Altres mesures reformistes del regnat van ser la creaci del Banc de San Carlos, el 1782 i la construcci d'obres pbliques, com el Canal Imperial d'Arag i un pla de camins rals de carcter radial, amb origen a Madrid i destinaci Valncia, Andalusia, Catalunya i Galcia. Va dotar el Regne d'Espanya de smbols d'intentat com sn l'himne nacional espanyol i la seva bandera. Aix mateix va modernitzar la ciutat de Madrid, construint grans passeigs i amb treballs de sanejament i illuminaci pblica, i engrandint-la amb monuments com la Porta d'Alcal, el Museu del Prado o el Jard Botnic.

Carles III d'Espanya mor a la ciutat de Madrid el 14 de desembre de 1788 deixant la corona espanyola al seu fill mascle segon, el prncep d'Astries.

 Enllaos externs .
  Vida de Carles III, Carlos Gutirrez de los Ros, Conde de Fernn-Nez, Librera de San Fernando, Madrid 1898.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78804" title="Criolita" nonfiltered="1277" processed="1275" dbindex="31376">

La criolita (del grec krios, fred, i lithos, pedra) s un mineral de la classe dels halogenurs que s'acostuma a fer servir en el procs d'obtenci d'alumini.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78805" title="Diaboleita" nonfiltered="1278" processed="1276" dbindex="31377">

La diaboleita (del grec dia, a travs, i del mineral boleita) s un mineral de la classe dels halogenurs compost principalment de plom, coure i clor.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78806" title="Gibbsita" nonfiltered="1279" processed="1277" dbindex="31378">

La gibbsita s un mineral de la classe dels hidrxids que rep el seu nom del colleccionista americ G. Gibbs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78807" title="Metar" nonfiltered="1280" processed="1278" dbindex="31379">

Metar (en hebreu,     ) s una ciutat a la part ms septentrional del Ngueb que forma part del districte del Sud d'Israel. Metar es troba a 15 km al nord-est de Beerxeba, a la carretera Beerxeba-Hebron. Immediatament al nord, a dos quilmetres, hi ha la frontera amb Palestina.

El poble fou fundat el 1980, i les primeres cases van ser construdes el 1984. La majoria d'edificacions sn cases unifamiliars i el nivell sociocultural dels habitants s dels ms alts del pas. Metar, com Lehavim i Omer, funciona com a ciutat satllit de Beerxeba.

Al voltant de la ciutat hi ha palantats alguns boscos que es compten entre els ms extensos d'Israel, com ara el bosc de Lahav i el de Yatir.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78809" title="Brucita" nonfiltered="1281" processed="1279" dbindex="31381">

La brucita s un mineral de la classe dels hidrxids compost principalment de magnesi, i que cont petites quantitats de mangans i ferro. Rep el seu nom del mineralogista americ A. Bruce (1777-1818). La varietat fibrosa de la brucita s'anomena nemalita.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78810" title="Nemalita" nonfiltered="1282" processed="1280" dbindex="31382">

La nemalita (del grec nema, fibra, i litos, pedra) s un mineral de la classe dels hidrxids. s una varietat de brucita de la que es distingeix per una major riquesa en ferro i per l'estructura fibrosa.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78812" title="Vandabanda" nonfiltered="1283" processed="1281" dbindex="31383">
Vandabanda fou un districte de Sogdiana esmentat per Claudi Ptolemeu, situat entre les muntanyes del Caucasus (l' Hindu Kush) i el Imaus (Himleh), que sembla correspondre al modern Badakshan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78815" title="Vallum Romanum" nonfiltered="1284" processed="1282" dbindex="31384">





Vallum Romanum fou el nom genric de les obres defensives romanes a l'illa de Britnia, de les que queden fora restes. S'aplica al mur d'Adri i de vegades es dona a les dues obres defensives romanes (mur d'Adri i mur d'Anton). Aquest murs estaven formats essencialment per una construcci de pedra i uns terraplens de terra, amb forts o torres de vigilncia cada certa distancia. Foren declarats per la Unesco Patrimoni de la Humanitat.

Es creu que el seu origen foren els forts i estacions romanes establertes per el governador Agrcola a partir de l'any 79. Desprs de la batalla de Mons Graupius, Agrcola va dominar part de la Calednia i va derrotar completament als pictes dirigits per Calagus (84 aC); fou doncs Agrcola qui va establir les primeres estacions i forts; en els segents anys els pictes estaven derrotats i van restar tranquils. Els romans es van retirar una mica al sud a les terres mes segures d'Anglaterra i van deixar nomes les estacions allades al nord. Vers el 120 els pictes ja tornaven a estar en peu de guerra i van atacar les posicions romanes.  El 120 Adri va visitar l'illa i va decidir fixar el lmit defensiu aun punt determinat i va triar una zona que en part constitua una defensa natural amb la vall del Tyne al est i una srie de turons fins el Solway Frith al oest. Spartianus descriu l'ordre d'Adri de construir un mur, obra coneguda desprs com el "mur d'Adri".  Les estacions del mur foren (nom antic i modern):

Segedunum, Wallsend;
Pons Aelii, Newcastle.
Condercum, Benwell.
Vindobala, Rutchester.
Hunnum, Halton Chesters.
Cilurnum, Walwick Chesters.
Procolitia, Carrawburgh.
Borcovicus, Housesteads.
Vindolana, Little Chesters o Chesterholm.
Aesica, Great Chesters.
Magna (Magnae), Carvoran.
Amboglanna, Birdoswald.

El mur va assegurar el domini roma i les terres romanes es van tornar a expandir vers el nord per la seguretat defensiva del mur. Vers el 140 els pictes tornaven a estar en guerra i atacaven les posicions romanes, i al sud del mur es van revoltar els Brigantis. La revolta fou suprimida pel governadir Lolius Urbicus, que tamb va rebutjar als atacants del nord.


En temps d' Anton Pius es va ordenar la construcci d'un nou mur mes al nord que es va comenar el 142. Tenia uns 60 km (la meitat que el mur d'Adri) i anava del Firth of  Forth a la desembocadura del Clyde. Fou construda per les legions II, VI, XX i potser alguna mes (les inscripcions esmenten a la Segona Legi Augusta i la Legi XXII Primignia). L'aliana dels pictes i els escots que van comenar a dominar la regi al nord i oest del mur, va posar en perill la dominaci romana, que van acabar per retirar-se a la lnea defensiva principal mes al sud, el  mur d'Adri. Vers el 154 els romans van patir un fort atac dels pictes; alguns dels forts com Rough Castle, Castlecary i Balmuildy, mostren els signes de la destrucci i dels foc. Monedes celebrant una victria romana es van emetre vers el mateix any o 155, per la victria seria mes el fet de rebutjar als atacants que no de derrotar-los.  Durant el govern de Juli Verus a Britnia (157-158) es va tornar a lluitar, i altre cop amb Calpurni Agrcola (governador del 163 al 166). Segurament fou en aquesta poca que el mur es va abandonar (entre 158 i 164). 

Les invasions mes importants van succeir entre el 190 i el 200, amb els pictes i escots dedicats al saqueig. Eutropi diu que Septimi Sever que fou a l'illa vers el 208 i fins el 211, per veure la situaci, i va ordenar construir un mur (vallum) de mar a mar, per es refereix a una reocupaci i restauraci del mur d'Anton que se sap que es va fer en aquesta poca; per aix el mur fou anomenat llavors "mur de Sever" (Vallum Severum). Fou abandonat altre copa al cap de pocs anys (la data exacta no se sap).

El mur d'Anton va tenir els segents llocs fortificats (el nom modern es dona quant l'antic no es coneix):

Velvniate (fort), avui Carriden;
Kinneil;
Mumrills;
Falkirk;
Camelon ;
Watling Lodge;
Rough Castle;
Seabegs;
Castlecary;
Westerwood;
Croy Hill;
Bar Hill;
Mollins;
Auchendavy;
Kirkintilloch;
Glasgow Bridge;
Cadder;
Wilderness Plantation;
Balmuildy;
Summerston;
Bearsden;
Castle Hill;
Cleddans;
Duntocher;
Old Kilpatrick;

A mes hi va haver alguns forts al sud del Forth of Clyde (Clota Aestuarium), a Bishopton, Barochan Hill, Lurg Moor, Outerwards i Botis Insula (illa de Bute). Vora el Loch Lomond hi havia el fort de Drumquhassle.

La Cosmologia de Ravenna (segle VII) esmenta el antic nom de deu estacions o forts que no es poden identificar amb els noms moderns:
Velunia;
Volitanio;
Pexa;
Begesse;
Colanica;
Medio Nemeton;
Subdobiadon;
Litana;
Cibra;
Credigone;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78817" title="Vallis Pennina" nonfiltered="1285" processed="1283" dbindex="31385">
Vallis Pennina (tamb Vallis Poenina) fou el nom antic d'una vall del Roine, on el riu desaigua al llac de Ginebra. A Notitia Imperium, els habitants de les civitas vallensium sn esmentats com vallenses per sembla que la regi era poblada per Nantuats, Veragris, Sedunis i Viberis. Vallis Pennina es va deixar de usar i el nom fou substitut per Pagus Vallensis. Aquest nom es conserva a l'actual cant de Valais a Sussa.

Vegeu: Valais


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78818" title="Valis" nonfiltered="1286" processed="1284" dbindex="31386">
Valis (llat valii o vali) foren un poble de la Sarmcia asitica, entre les muntanyes Ceraunis i el riu Rha, esmentats per Plini el vell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78819" title="Valria (provncia romana)" nonfiltered="1287" processed="1285" dbindex="31387">
Valria o Pannia Valria (llat Valeria) fou una provncia romana segregada de Pannia de la que formava la part nord-est. La va crear l'emperador Galeri i li va donar el nom en honor de la seva dona. La provncia tenia al nord i al est al Danubi, al sud el riu Save (Savus) i al oest el llac Peiso. La capital fou Sopianae (Pcs).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78821" title="Vagiennis" nonfiltered="1288" processed="1286" dbindex="31388">
Els vagiennis o vagienins (llat vagienni, de vegades bagienni i fins i tot bagitenni a la Taula de Peutinger) foren una tribu lgur que vivia al nord del Alps martims i al sud del pas del taurinis. La seva capital durant la dominaci romana fou Augusta Vagiennorum entre els rius Stura i Tanaro; Velleius diu que la colnia romana dEropedia (Ivrea) va quedar dins el districte dels vagienni, per aix podria ser un error. Plini el vell diu que descendien dels catriges gals per els esmenta expressament com a lgurs. No son esmentats per l'histria romana per lo que no se sap quant foren sotmesos, per no fou molt lluny del 185 aC.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78822" title="Vadimonis" nonfiltered="1289" processed="1287" dbindex="31389">
Llac Vadimonis (Lacus Vadimonis) es un petit  llac d'Etrria que avui es diu Llac de Bassano (Laghetto di Bassano) entre els turons Ciminis i el Tber, que Plini el jove diu que antigament havia tingut diverses illes flotants (terra que es mou amb els vents o corrents) i que fou teatre de dues batalles:

A la primera les forces combinades dels etruscs foren derrotats pels romans dirigits pel cnsol Q. Fabius Maximus, el 309 aC.

A la segona les forces combinades etrusques aliades als gals foren derrotades tamb pels romans dirigits pel cnsol P. Cornelius Dolabella el 283 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78824" title="Vadicassis" nonfiltered="1290" processed="1288" dbindex="31390">
Els vadicassis (llat Vadicasii) foren un poble de la Gllia Lugdunense, a la frontera amb la Gllia Belga, esmentat per Ptolomeu que els hi assigna com a ciutat a Noeomagus. Probablement habitaven entre Meaux i Soissons, al Valois (antigament Vadisus al segle IX i Vadensis mes tard). Plini esmenta aquest poble al costat dels Andegavi, Viducassis, Vadiocasses i Unellis, i en altres llocs esmenta els Bodiocasses. El seu nom mes correcte fou probablement Baiocasses. Ausoni  els anomena com Baiocassis.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78828" title="Vacomagis" nonfiltered="1291" processed="1289" dbindex="31391">
Vacomagis (en llat Vacomagi) foren un poble de Britnia, a la part nord no dominada pels romans, possiblement a la vora del Loch Lomond. Claudi Ptolemeu els assigna quatre ciutats.
Vegeu tamb.
Alata Castra;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78829" title="Vacceus" nonfiltered="1292" processed="1290" dbindex="31392">
Vacceus (llat  vaccaei)  foren un poble de la provncia Tarraconense a la regi del riu Duero, a la vora del riu Esla. Eren d'origen indoeuropeu (celta), per a diferencia d'altres pobles celtes del centre peninsular no eren pastors sin pagesos, i practicaven una agricultura de tipus collectivista que Diodor descriu explicant que es dividien la terra i desprs feien com el producte, i el que es quedava alguna part per ell mateix era subjecte de la pena capital. Tenien al oest als sturs, al nord als cntabres, al est al celtibers i al sud als vetons. El seu territori era part de les provncies de Zamora, Palncia, Burgos i Valladolid. Les ciutats principals foren Palncia (Pallantia), Coca (Cauca) i Intercatia (potser Villalpando, a provncia de Zamora). Van ajudar als Numantins durant la guerra contra Roma (137 aC-136 aC) per desprs de la guerra foren sotmesos pels romans.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78830" title="Direcci" nonfiltered="1293" processed="1291" dbindex="31393">


Arts escniques:
 Direcci d'orquestra;
 Direcci de cine;
 Direcci de teatre;
Economia: Direcci empresarial.
Informtica: ;
 Direcci (cmput).
Mecnica:
 Mecanisme de direcci dels vehicles;
Matemtiques:
Direcci vectorial en un espai vectorial.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78832" title="DAP" nonfiltered="1294" processed="1292" dbindex="31394">
DAP (de l'angls Double Anal Penetration) s un acrnim utilitzat en el mn del cinema per a adults per fer referncia a la inserci simultnia de dos penis dins l'anus.

La DAP s considerada una prctica extrema que requereix d'una gran capacitat de dilataci dels esfnters de l'anus per tal de permetre acollir les dues vergues. s tamb una prctica sovint difcil de filmar que requereix d'una gran disciplina posicional dels tres participants per tal que la cmera pugui captar aquest complex acte sexual. 

Pels directors de cinema X s especialment important que durant la DAP la imatge mostri la vagina lliure, per tal de certificar visualment que els dos penis es troben introduts dins l'anus

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78833" title="Mostassa" nonfiltered="1295" processed="1293" dbindex="31395">


La mostassa (Brassica campestris) s una planta conreada o silvestre de les llavors de la qual s'obt la salsa tamb anomenada mostassa.

Descripci.
Planta anual de 30 a 50 cm d'alada, fulles enteres, flors grogues amb quatre ptals , fruit en silqua amb un llarg bec i diverses llavors molt menudes.

Conreu.
s una planta rstega pel que fa a temperatures i humitat i de cicle curt sembrada a la tardor o la primavera i collida a l'estiu. No s exigent pel que fa al tipus de terreny. Es cull de forma mecanitzada quan les siliques estan seques.

Usos.
De les llavors se n'obt un oli apte per l'elaboraci de la mostassa i per a biodisel (similar a l'oli de colza)

La salsa de mostassa s un condiment que s'elabora de diverses formes (la mostassa de Dijon s la de ms prestigi) podent incorporar aigua o vinagre.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78835" title="Cascall" nonfiltered="1296" processed="1294" dbindex="31396">
El cascall (Papaver somniferum) s una mena de rosella conreada del ltex de la qual se n'obt l'opi, la morfina i l'herona. En les seves formes dobles s una planta ornamental.

Probablement s d'origen mediterrani i ja es coneixia en temps de grecs i romans, el seu nom cientfic significa rosella que fa dormir

Descripci.
Planta anual de fins a un metre d'alada, fulles que abracen la tija pilosa, flors amb ptals de colors blancs rosa o porpra i nombrosos estams, fructifica en una cpsula globosa que cont fins a 30.000 llavors molt menudes.

Conreu.
Actualment el conreu del cascall est regulat i controlat a la majoria dels pasos (obtenci de morfina) en altres s una font ilegal d'ingressos. A Espanya les plantacions legals sn vigilades i controlades in situ per la Gurdia civil. s de fcil conreu, les temperatures del clima mediterrani sn suficients per al seu creixement. Pot fer-se en sec o regadiu. Per obtenir el ltex es fan incisions a la cpsula de la planta viva encara en el camp (necessita molta m d'obra).

Era un conreu tradicional com a planta remeiera l'arc mediterrani (les llavors, no pas el ltex) com a inductora al son o per evitar el mal de cap. Encara de tant en tant es poden veure plantes de cascall subespontnies a prop de les masies ja que algunes llavors germinen molts anys desprs de caure a terra.

Usos.
A banda de ltex, es fan servir les llavors per obtenir un oli o per decorar pastissos (tamb amb les llavors de la rosella). Actualment els usos medicinals que es feien antigament no sn aconsellables. Com a planta ornamental es fan servir varietats especials de flors dobles (s a dir amb ms i ms grans ptals) 




















 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78842" title="Guillamino" nonfiltered="1297" processed="1295" dbindex="31398">
Pau Guillamet (Barcelona, 1976), ms conegut com Guillamino, s un msic de pop i msica electrnica catal. s un dels exponents de la nova msica en catal.

La msica de Guillamino beu de nombrosos corrents de l'electrnica (dub, hip hop, house, minimal) amb algunes incursions al soul i fins i tot a la sardana (El mal moment a Eivissa). Aquesta barreja li ha perms actuar arreu del mn (Jap, Xile, Frana, Alemanya, Itlia...) i en festivals com Snar, Primavera Sound, BAM, Electro, PopArb, Senglar Rock, MMVV o Altaveu.

Obra.

A ms de la seva carrera particular, Guillamino s'ha involucrat en mltiples aventures musicals. Ha coordinat el projecte de revisi de sardanes Msica de ball, que implica artistes de l'escena independent barcelonina com 12Twelve o Llibert Fortuny. L'any 2007 presenta el llibredisc En/doll (Bankrobber/labreu edicions) al costat del poeta Josep Pedrals, treballa amb la innovadora interfcie musical Reactable i porta a terme la producci eXile amb el cantautor xil Manuel Garca.

Pau Guillamet tamb ha realitzat sintonies per programes de televisi, rdio i publicitat, a ms d'altres espectacles teatrals i infantils. Destaca la seva collaboraci a Hipermembrana, de Marcell Antnez. Guillamino va posar msica a les campanades de cap d'any 2007-08 per TV3, utilitzant el reacTable.

Discografia.

2003- 1 dia (BankRobber) ;
2005- Somnis de llop(BankRobber);
2006- Atzavara (Third Ear Recordings) , recopilatori llenat a nivell internacional;
2007- En/Doll (Bankrobber/labreu edicions), disc conjunt amb Josep Pedrals;
2008- eXile (Bankrobber), disc conjunt amb Manuel Garca;
2008- Les minves de gener (Bankrobber);

Enllaos externs.
 Web Oficial;
 My Space - Guillamino;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78846" title="Kseifa" nonfiltered="1298" processed="1296" dbindex="31400">

Kseifa (en hebreu,      ) s un consell local del districte del Sud d'Israel. Fou fundada el 1982 com a part del projecte del govern israeli d'establir els beduns en assentaments permanents.

L'any 2002, l'Oficina Central d'Estadstica d'Israel (CBS) va publicar un estudi en qu es deia que Kuseife era el municipi ms pobre d'Israel.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78847" title="Laqiya" nonfiltered="1299" processed="1297" dbindex="31401">

Laqiya (en hebreu,     ) s un consell local del districte del Sud d'Israel. Fou fundat el 1990 en el marc d'un programa governamental per establir els beduns en assentaments fixos.

En el cas d'aquesta poblaci, el govern d'Israel promet als beduns que s'hi installessin parcelles de terra cultivables i mitjans agrcoles, per els habitants que efectivament van traslladar-s'hi encara no n'han sabut res.

L'any 2002, l'Oficina Central d'Estadstica d'Israel (CBS) va publicar un estudi en qu es deia que Laqiya era el vuit municipi ms pobre d'Israel.

 Lakiya Negev Weaving .
Lakiya Negev Weaving (Teixint al Ngueb, a Laqiya) s una organitzaci sense nim de lucre de dones bedunes fundada el 1991. L'objectiu de l'associaci s la millora de la situaci de les dones bedunes rabs al desert del Ngueb mitjanant programes de suport a les economies locals.

Aquests programes es centren en el teixit de catifes, tapissos, etc. En sis centres, unes 150 dones confeccionen les peces amb l'estil tradicional local que desprs venen en botigues prpies situades per tot Israel. D'aquesta manera, les famlies bedunes del Ngueb obtenen una font d'ingressos que ajuda a paliar la situaci de pobresa i atur que pateixen les poblacions de les rodalies.

 Enllaos externs .
Lakiya Negev Weaving 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78849" title="Regalssia" nonfiltered="1300" processed="1298" dbindex="31403">


La regalssia o regalssia s l'arrel o rizoma de Glycyrrhiza glabra, de la qual se'n pot extreure una substncia dola, anomenada pega dola. 

Etimologia.
El nom cientfic del gnere, s a dir, Glycyrrhiza, s una paraula que prov del grec i significa "arrel dola" ja que sabem que el rizoma d'aquesta planta cont una substncia dola anomenada "pega dola".

Descripci.
Planta plurianual de la famlia Fabaceae originria del sud d'Europa i de l'sia Menor. Arriba a fer un metre d'alada amb un rizoma vertical molt desenvolupat i tubers que continua ms avall amb una potent arrel axonomorfa que es divideix en 3 o 5 arrels secundaries i diversos estolons horizontals que poden medir fins a 8 metres. Aquestes branques subterrnies plagitropes, s a dir, els estolons, serveixen per la propagaci vegetativa (molt activa en aquesta planta). Les fulles sn caduques, compostes, alternes, imparipinnaticompostes de 7 a 15 cm amb 5-9 folols elptics. Les flors sn porpres o blau pllid i formen una inflorescncia en forma d'espiga axilar, de petita mida i broten de llargs pedncles.Calze amb spals de forma acampanada i amb un gran nmero de pls glandulars a la seva superfcie.Corolla papilioncia, amb l'estendard que supera en longitud a les altres peces. Fruit en llegum oblonga comprimit de petita mida que pot arribar als 3cm de longitud, glabra, el contorn irregular, amb 2-5 llavors petites i arronyonades. 
Forma vital: Gefit.

Ecologia.
La regalssia prov de l'Europa Mediterrnia i de l'sia Menor i es troba cultivada en molts llocs grcies a la seva naturalitzaci en zones humides, al costat de rius, barrancs, etc. A Espanya la trobem en zones fluvials, en ambients mediterranis poc plujosos. Sobretot en zones properes al riu Ebre i algunes rees disperses del Sud i Est de la Pennsula.

Conreu.
Es pot reproduir per les llavors o multiplicar per les arrels o rizomes. La sembra o plantaci es pot fer a la tardor o a la primavera. Les llavors sn de difcil germinaci i cal estovar-les 24 hores en aigua per tal d'activar-la. Els rizomes plantats han de tenir almenys un borr. Una vegada nascuda la planta es comporta com una invasora i no deixa crixer cap altra herba. Les arrels s'arranquen de la planta a la tardor del segon any. Gran part de la producci prov de plantacions silvestres i a Turquia, que era una gran exportadora, la planta ha esdevingut rara.

Part utilitzada: droga.
Arrel i rizoma

Composici qumica.
Sucres: glicirricina, glucosa i sacarosa ;
Flavonoides: licoflavonol, licoricona,glycerol, glyzarina, formononetina, isoliquiritigenina, glabrol, glabrona. ;
Saponines ;
Tanins ;
Betacarotens ;
Aminocids: asparragina ;
Protenes ;
cids: saliclic, mlic, betulnic, glicirrtic ;
Minerals: calci, crom, cobalt, fsfor, magnesi potassi, silici i sodi ;
Vitamines: vitamina C i tiamina;

Acci farmacolgica.
Antiulcers, antiinflamatori, antibacteri, antivric, activitat estrognica i mineralocorticoide, antiespasmdic, expecturant, antitossiu, cicatritzant, antiallrgic, immunoestimulant i antitumoral.

Usos.
s intern

La regalssia s una planta medicinal que t uns usos molt variats i s est utilitzant molt actualment. Tan la seva rel seca en preparacions caseres com tota una srie de productes normalitzats i presents de diverses maneres (cpsules, tauletes, comprimits, tintures, crema seca,etc.) es pot trobar en les farmcies o herbolisteries. Totes elles tenen com a base la rel d aquesta planta i el seu component principal s la glicirricina. Aquest component s ha elaborat tradicionalment a partir de les rels de tres anys que encara no han produt fruit i s acostumen a recollir durant l octubre i novembre. El procs consisteix en esmicolar-les i fer-les bullir a foc lent en unes olles de coure removent constantment fins a formar-se una pasta consistent. A aquesta pasta se li dna la forma oportuna i es deixa assecar sobre taules de fusta. Actualment sn unes mquines qui realitzen aquest procs en unes cmeres de vapor. 

En la composici de la regalssia hi ha altres productes edulcurants que disimulen l amargor natural. Com que la glicirricina presenta certes incompatibilititats i una posible toxicitat, es venen uns productes normalitzats de regalssia sense aquest component que s anomena DGL (Deglycyrrizinated Licorice).

A ms de preparats normalitzats de regalssia, tamb s utilitza la rel seca triturada per realitzar decoccions i tintures realitzades amb la rel seca macerada en alguna beguda alcohlica de 45 graus durant 15 minuts. L avantatge de la rel s que un cop recollida i rentada adeqadament es pot guardar i es conserva perfectament fins que decidim realitzar una preparaci. 


Aparell digestiu: antiespasmdic, antiinflamatori i anticid: la rel d'aquesta planta presenta propietats antiespasmdiques i antiinflamatories de la mucosa gstrica que ajuda a prevenir o tractar la indigesti, o altres malalties ms greus de l'intest com la colitis ulcerosa o la malaltia de Crohn. Tot i aix, s'ha demostrat la major capacitat dels preparats amb regalssia DGL per contrarestar l'acidesa estomacal neutralitzant l'excs d'ella mateixa. Aquesta propietat s molt interessant per aplicar tractaments en aquells casos que es requereixi rebaixar l'acci dels cids estomacals, com l'acidesa gstrica, l'lcera gstrica, esofgica o les llagues de la boca. El seu s tamb alleuja l'estrenyiment. Tamb s'ha comprovat que l'ingesti de productes normalitzats amb glicirricina de la regalssia exerceix una funci protectora del fetge, alliberant-lo d'aquelles substncies txiques que li resulten perjudicials, protegint i revitalitzant les seves cllules. Aquesta propietat s til per tractar malalties de del fetge com l'hepatitis B o la cirrosis.
Aparell respiratori: mal de coll, tos i refredats: a ms de les seves propietats bactericides, la regalssia poseeix propietats antiinflamatories i suavitzants de les mucoses respiratories com els mals de coll, la tos, el pit carregat pel refredat, l'asma,etc.
Antivric: la capacitat de la glicirricina per inhibir el creixement dels virus ha set utilitzada per combatir una srie de malalties de tipus vric: amb malalts de SIDA s'ha comprovat experimentalment que aquells pacients portadors del virus que se'ls subministra aquest component aconsegueixen retrasar els siptomes adversos que produeix aquesta malaltia un cop es manifesta.Aquestes propietats podrien ser utilitzades pel tractament del grip.
Antidepressiu: la regalssia ajuda a combatir la depressi. Influeix en aquesta propietat la presncia de diversos minerals com el calci i el magnesi, la vitamina C i el flavonoide isoliquiritigenina, aquest ltim amb propietats estudiades experimentalment per inhibir el creixement de tumors cancergens, junt amb els betacarotens o l'cid betulnic.
Sndrome del cansament crnic: la glicirricina d'aquesta planta t propietats hipertensores que poden resultar indicades per pujar la pressi arterial i pujar l'nim d'aquells pacients amb sndrome de cansament crnic o altres tipus de cansament. ;
Menopausia: la glicirricina t la propietat de regular els estrgens de la dona. La seva utilitzaci durant el perode de la menopausia podria millorar els siptomes adversos que el perode ocasiona molts cops.
Tabaquisme: resulta molt adeqat xupar un tros de regalssia quan es t desig de fumar, no noms perqu substitueix l'hbit reflex de xupar el cigarro sin perqu aquesta planta cont principis que ajuden a desintoxicar l'organisme i fan que el gust de tabac resulti desagradable.
Cop de calor: la regalssia constitueix un bon remei per baixar la temperatura corporal essent molt til per evitar els cops de calor, la deshidrataci,etc. en estius molt calorosos. Amb les arrels d'aquesta planta es prepara "aigua de regalssia" un bon remei per treure la set i mantenir-nos frescos.

s extern

Les aplicacions de la regalssia en s extern es basa en la capacitat de la planta per inhibir el creixement dels microorganismes, tan virus com bacteris com fongs. Com per exemple el virus de l'herpes, els fongs, psoriasis o infeccions de la vagina. Tamb ajuda a conservar el cabell a l'inhibir l'hormona dehidrotestosterona, disminueix les secrecions grases del cabell.


s industrial

Donat que la regalssia t un poder com a edulcorant, s'utilitza en la confecci d'aliments i begudes. Igualment s'utilitza en la fabricaci de tabac per millorar-ne el seu gust.

Toxicitat.
s una planta que est demostrat que el seu s prolongat presenta una provada toxicitat. Tamb presenta unes contradiccions i unes interaccions amb certs medicaments que s'han de tenir en compte.

La glicirricina posseix propietats mineralcorticoide i glucocorticoide. El seu s prolongat produeix efectes negatius a l'organisme amb augment de la pressi sangunea (hipertensi), augment del sodi i retenci d'aigua. Es produeix una prdua anormal de potassi que condueix a un estat anomenat hipocalemia o falta de potassi en sang.

Moltes de les intoxicacions es produeixen d'una manera inconscient amb l's habitual d'aquesta planta en caramels. Altres causants de les intoxicacions sn beure quantitats grans de begudes que continguin regalssia, el fumar tabac tractat amb aquesta planta, etc.

Algun estudi tamb ha comprovat que el consum consecutiu pot provocar una disminuci de la    testosterona i una inhibici del desig sexual.

No es pot utilitzar en casos de diabetis de tipus II, en pacients amb hipertensi arterial, en aquells que tenen poc potassi en sang, en malalts d'hepatitis i durant l'embars.

Els smptomes sn mal de cap per augment de pressi, edemes principalment a la cara i en els turmells, sensaci d'extremitats ardents, debilitat, rampes, orina de color fosc, prdua de la menstruaci, arritmia, etc.

El seu consum no est recomanat si s'estan prenent altres medicaments com els que se subministren per augmentar la pressi arterial, ja que pot provocar un augment de la pressi, els corticoides que produeix retenci de lquids o els productes que s'utilitzen per tonificar el cor.

Per tant, com a tractament s'hauria d'abandonar l'ingesti d'aquest producte, atenci mdica en casos necessaris amb respiraci assistida i vigilncia del ritme cardac. En molts casos ser necessari proporcionar algun hipotensor per baixar la pressi arterial i controlar els electrlits, especialment el potassi.

Curiositats.
Hi ha altres espcies del gnere Glycyrrhiza (G. lepidota, G. uralensis, etctera) tamb conreades fora de la zona del mediterrani.

Referncies bibliogrfiques.


Zaragoz F, Ladero M, Rabasco A i cols. Plantas Medicinales (Fitoterapia Prctica). Segunda Edicin, 2001. ;

  BOLS, O. i cols. Flora manual dels Pasos Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. Prtic. ISBN 84-7306-400-3 ;

Enllaos externs.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78850" title="Piretre" nonfiltered="1301" processed="1299" dbindex="31404">

El piretre (Chrysanthemum cinerariifolium antigament classificat com a Tanacetum cinerariifolium) s una planta de la famlia de les astercies que com  d'altres espcies com  ara C. coccineum o C. mashallii Ascher sn conreades per fer un insecticida biolgic la piretrina.

s originria de la costa de Dalmcia. Tradicionalment el principal productor era Kenya i Colmbia per la gran demanda fa que actualment Austrlia sigui la principal productora. 

Descripci.
Planta perenne semblant a un margarida, amb una sola tija de 30 a 45 cm. d'alada, fulles simples pinnatilobades, piloses en el revers, flors en captols inserits en un llarg peduncle, les flors centrals sn de color groc i hermafrodites i les perifriques blanques i femenines. Fruit en aqueni.

Conreu.
No s exigent ni en clima ni en qualitat del sl per s una planta d'altura i noms floreix de forma realment abundant a partir dels 1.600 metres. Es pot sembrar a la tardor o a la primavera. En ser la llavor molt menuda cal fer un planter previ i desprs trasplantar deixant unes 50.000 plantes per hectrea. Cal controlar les males herbes que podrien "ofegar" la plantaci. La collita es fa a m o mecanitzada segant els captols a la primavera i assecant-los tot seguit. La major collita es produeix al segon any decreixent a les posteriors. El contingut mitj de piretrina per captol s de l'1%.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78851" title="Frana oriental" nonfiltered="1302" processed="1300" dbindex="31405">

La Frana oriental fou la terra de Llus el Germnic desprs del Tractat de Verdun de l'any 843, que divid l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig. Va ser el precursor del Sacre Imperi Romanogermnic i de la moderna Alemanya. Tamb era coneguda com regne dels francs de l'est. Si es considera que l'inici del Sacre Imperi Romanogermnic va tenir lloc amb la dinastia Otoniana, el regne de la Frana de l'est dur del 843 fins la coronaci del duc Enric I de Saxnia el 919. Ms usualment, es considera que l'Imperi comena el 962, amb l'entronament d'Ot el Gran (translatio imperii).

La Frana oriental va ser dividida en quatre ducats: Subia (Alamnia), Francnia, Saxnia i Bavria (incloent Morvia i Carntia. Desprs de la mort de Lotari II el 869, hi foren afegides algunes parts de Lotarngia.

Aquest repartiment va durar fins a la caiguda de la dinastia Hohenstaufen (1268).

Des del segle X, la Frana oriental es conegu tamb com a regnum teutonicum ("regne teutnic" o "regne d'Alemanya"), terme prevalent en temps slics.

Vegeu tamb.

Llista de reis germnics;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78852" title="Batalla de ?d?" nonfiltered="1303" processed="1301" dbindex="31406">
La Batalla de  d  tingu lloc el 8 de setembre de 1939, entre Polnia i Alemanya. L'exrcit polons era dirigit per Juliusz Rmmel. La Wehrmacht, molt superior als seus enemics, va vncer i ocupar la ciutat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78854" title="Crim de Germania" nonfiltered="1304" processed="1302" dbindex="31407">
Crim de Germania s un llibre escrit per Josep Lozano a l'any 1980. El llibre tracta d un recull de contes, els quals en conjunt formen una novella sencera. El tema central de la novella s la Revolta de les Germanies i narra les vides d'alguns dels personatges decisius de cara al seu desenlla, com poden ser Vicent Peris, l'Encobert, La corbina, Germana de Foix...

Els captols de la versi antiga sn:

 Prleg;
 El banquet;
 El rei encobert;
 El quart judici;
 Transcripci dalgunes fitxes personals;
 Documents sobre la corbina;
 El debat;
 La mort de Vicent Peris;
 Memries de Felip Quzman;
 Lletres a l absent;

Actualment s'ha editat una nova versi estesa considerada com la definitiva. S'hi poden trobar els mateixos captols que en l'antiga a ms d'aquests nous:
 El dia de la sang;
 El Senyal Evident o la Prova Clara.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78855" title="Poemes home-terra" nonfiltered="1305" processed="1303" dbindex="31408">
Escrit per Josep Lozano i Lerma, va ser el seu primer llibre. Aquest s un llibre de poemes el qual tracta de expresar sentiments sobre la terra a la que ha nascut i en la que viu. El llibre es composa de tres parts la primera home, la segona sentiments i la tercera terra.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78856" title="Cens jueu" nonfiltered="1306" processed="1304" dbindex="31409">
El "Cens jueu" (en alemany Judenzahlung) va ser una mesura instituda per l'Alt comandament de l'exrcit alemany el 1916 durant les convulsions de la Primera guerra mundial. A mesura que el futur s'enfosquia per Alemanya l'inters de l'exrcit per trobar un boc expiatori augmentava. Aquest foren els jueus. El Cens fou vist com una manera de "demostrar" que la poblaci jueva estaven traint el seu pas esquivant el servei militar. Per les xifres van indicar no noms que la proporci no era menor del normal, tamb s'oferien voluntaris en gran quantitat per lluitar a la lnia de front.

Aquesta acci va incomodar i sorprendre la comunitat jueva, que s'havia mostrat molt patritica. Uns 100.000 van passar per l'exrcit, dels quals 12.000 moriren i 35.000 van ser condecorats pel seu valor.

El fet que els alemanys els giressin tan de pressa l'esquena va indignar gran part dels jueus alemanys. Va ser un un moment de rpida disminuci de les relacions entre alemanys i jueus. Molts no pogueren creure que la seva realitat xoqus tan fortament amb la impressi generalitzada. Aquest episodi tamb va ajudar molts joves jueus alemanys a virar cap al sionisme, en adonar-se que l'acceptaci per la societat alemanya era una causa perduda.

Referncies.

Dwork, Deborah and Jan Van Pelt, Robert.  Holocaust: A History.  New York: W.W. Norton & Company, 2002.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78857" title="Espinac" nonfiltered="1307" processed="1305" dbindex="31410">

L'espinac (Spinacia oleracea) s una planta conreada de la famlia de les amarantcies, anteriorment inclosa dins la famlia de les quenopodicies. Sembla d'origen asitic i el seu nom prov del persa (esfenaj). 

L'anomenat "Espinac de Nova Zelanda" del gnere Tetragonia pertany a la famlia Aizoaceae. Les seves fulles s'assemblen a les de l'espinac per sn molt ms carnoses; substitueix en la prctica a l'espinac durant l'estiu o en climes clids. 


 Nomenclatura .
Nom cientfic: Spinacia oleracea .

Famlia:  Amaranthaceae (amarantcies).

Noms populars: Espinac

Sinonmia: epinard, spinacio, spinach.

Etimologia: l orgen prov de Persia amb el nom aspanakh, que posteriorment va ser agafat per l rab com a esfenaj. Coneguda en llat com a spinachia, t com a significat "herba cuinada".


 Ecologia .
Distribuci mundial: es troba a tot el mn, ms prpia de climes frescos que dels clids on s'espiga rpidament. Cal tenir en compte els seus orgens perses, lloc on es troba abundantment.

Distribuci al principat: Actualment a tot el principiat, sobretot en zones de climes frescos. 

Hbitat: preferentment en zones fredes i amb aigua abundant.


Descripci.
Planta herbcia bianual que una vegada espigada i florida arriba a fer un metre d'alada, fulles alternes, de forma ovada o triangular de 3 a 30 cm de llarg, dioica s a dir que hi ha plantes mascles i plantes femelles, actinomorfa; les flors sn poc vistoses ,de 3 a 4 mm de dimetre, inconspicues, conserven el fruit que s un aqueni amb diverses llavors.
Fulles disposades de manera esparsiva, amb superfcie glarba o tomentosa, carnoses, contorn enter sonse estpules.
El nombre d estams s igual al de peces del periant disposats de forma oposada.El calze s acreixent i carns.
Centrospermes,el gineceu t diversos carpels i est reunit en un ovari sper unilocular. L endosperma es nuclear. Les llavors tnen embri curvat amb teixit nutrici redut al periplasma.
L epiderma est format per cllules esfriques gruixidues sobre un pedicle sutili higroscpic.
Sn plantes turgents en temps plujs (justifica que creixin millor en climes frescos i humits) i flcides en temps sec, en l ltim cas citat formen una capa protectora contra la dessecaci. 


Conreu.
Planta rstega ms prpia de sls salins . Es pot sembrar en sec o en regadiu. Sembres des d'agost fins abril. Cal que la terra estigui ben treballada per a que neixi la llavor. En les sembres de final d'estiu es pot comenar a collir fulles passat un mes. En el gran conreu es cullen les plantes senceres, en les hortes es poden anar collint diverses vegades les fulles exteriors.


Usos.
s una bona font d cid flic, fibra i vitamines entre d altres. Es recomana en persones obeses per la gran digestivitat que ofereix. Tamb destaca l efecte beneficis per a la pell grcies al contingut de vitamina A.
Els seus valors diettics han estat posat en entredit especialment el seu prets alt contingut en ferro que en realitat s en gran part inassimilable i que l'alt contingut en calci est bloquejat per la presncia d'oxalat.  



 Farmacologia .

Part utilitzada (droga): fulla ;
Composici qumica:  ;
Agua 89%;
Hidrats de carboni 2, 6% (fibra 2, 2%);
Protenes 1, 2%;
Lpids 0, 3%;
Potassi 500 mg/100 g;
Sodi 60 mg/100 g;
Calci 90 mg/100 g;
Ferro 4 mg/100 g;
Fosfor 45 mg/100 g;
Vitamina C 30 mg/100 g;
Vitamina A 1 mg/100 g;
Vitamina B1 0, 1 mg/100 g;
Vitamina B2 0, 2 mg/100 g;

Usos medicinals: til per al tractament de clculs urinaris, les fulles sn utilitzades davant smptomes febrils, inflamaci de pulmons i bronquis. Tamb s utilitza per al tractament de dificultats respiratries, inflamaci de fetge i ictercia.
Recentment s han realitzat estudis en els que s ha descobert que t acci inhibidora de tumors, fet que el fa un bon aliment per a prevenir possibles cncers.   
Tamb destaca el seu s per a tractament d obesitat i anmies.
Accions farmacolgiques / propietats: Carminatiu, Febrifuge, Hypoglucmic, Laxant ;
Toxicitat : cont cid oxlic que pot inhibir l absorci de Calci i Fosfor, fet que disminuiria el valor nitricional en cas d un consum en excs.


Histria.
L espinac s d orgen persa i va ser introdut a Europa per part dels rabs a l any 1000 desprs de crist.
Antigament era una planta que noms s utilitzava per a finalitats medicinals. Molt ms tard, cap a l any 1920 es va aprofundir en les seves propietats, fet que va a donar a conixer el se ric contingut en ferro i vitamines A i B2 . Fet que incrementar el seu consum i tamb explotar les seves qualitats gastronmiques.
Als anys 60 el seu consum es va veure molt disminutt, sobretot per part dels ms joves. Aleshores un dibuixant anomenat Segar va inventar un personatge de dibuixos animats anomenat Popeye, que quan es prenia espinacs adquiria una fora sobrenatural. L xit dels dibuixos animats va fer que aquest personatge marqus un abans i un desprs. L espinac va veure incrementat el seu consum d una manera espectacular en aquells anys fins a dia d avui. A Catalunya s han introdut al llarg dels anys a la gastronomia, utilitzant les fulles tendres en amanida i cuites (bullides) en plats tpics com els espinacs a la catalana amb panses i pinyons o les cassoles de tros (amb cargols, costella de porc, etc). Tamb s coneguda la coca tapada de verdures, l'espinagada, que s'elabora sobretot a sa Pobla i a Muro, de Mallorca, per les festes de Sant Antoni.

Bibliografia.
Tratado de botnica ; E. Strasburger ... cols.;8a ed.Omega, cop. 1994  ;
Weisz, Paul B.Tratado de botnica ; Paul B. Weisz, Melvin S. Fuller.Mxico, D.F. : Compaa Editorial Continental, 1969;
Tratado elemental de botnica / Odn de Buen  ;
EDITOR  Barcelona : Manuel Soler, 1897
 http://www.infojardin.com;
 http://portalgastronomico.com;
http://es.geocities.com;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78858" title="Ahwat" nonfiltered="1308" processed="1306" dbindex="31411">
el-Ahwat s el nom del jaciment arqueolgic a la regi de Manasses d'Israel. Es troba uns 16 quilmetres a l'est de Cesarea. Fou descoberta al novembre de 1992, durant un estudi del terreny. Es considera la zona d'habitatge dels antics israelians ms al nord-oest de la regi. Els assentaments han estat datats de ser de les eres de bronze i ferro. Tamb es creu que els habitants nadius de Ahwat eren la tribu Shadana, una cultura navegant del segle XII aC.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78861" title="Gessam" nonfiltered="1309" processed="1307" dbindex="31412">

Els gessamins, gesmilers o llessamins (Jasminum) sn un gnere d'arbusts de la famlia Oleaceae, amb unes 200 espcies del vell continent. La seva implantaci es dna a Europa, sia, frica i arxipelegs del Pacfic, sempre limitades a regions amb climes clids.

L'espcie Jasminum officinale s autctona als Pasos Catalans i ls seves varietats es conreen i s'utilitzen en perfumeria i jardineria.

El gessam s una planta perenne i enfiladissa de fins a 4 metres de longitud de flors blanques acampanulades i molt fragrants. Tamb pot adquirir formes arbustives i de matorral. Les seves fulles sn ovalades a vegades amb la punta molt allargada i de color verd molt intens. La bellesa de les seves flors fa que sigui molt utilitzada en jardineria, alhora que el seu perfum s utilitzat per a fer colnies. Les flors poden ser solitries o organitzades en rams, de color blanc, groc, rosa o roig. Les que sn de colors tenen una forma semblant a una estrella, amb ptals ms o menys arrodonits i amb un nmero que varia de 4 a 9.



 Floraci:
Es registra en diferents poques de l'any.
 Utilitzaci:
Per decoraci de jardins i terrasses, com a planta trepadora. Si es cultiva en un test necessita d'un dimetre de 50-60 cm i una profunditat de 60-70 cm de profunditat.
 Exposici:
A ple sol.
 Terreny:
Ha de ser ric en Humus, nutrit amb adobs orgnics en pols barrejats amb 13 de sorra.
 Plantaci:
S'afectua durant la primavera. La seva multiplicaci es realitza mitjanant esqueixos llenyosos en abril, semillenyosos en agost, i per acodo en el juny.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78863" title="Jarlshof" nonfiltered="1310" processed="1308" dbindex="31413">

Jarlshof s el centre arqueolgic prehistric ms conegut de Shetland, Esccia. Est situat prop de la costa sud de l'illa Mainland, a prop dels assentaments de Sumburgh i Grutness.

Els edificis conservats inclouen restes d'una forja de l'edat de bronze, un "broch" (torre circular de pedra) de l'edat de ferro i diverses cases, cases pictes, edificis vkings i un mas medieval. Tamb s'hi troben una mansi del segle XVII, la qual en Walter Scott va batejar Jarlshof a la seva novella "El Pirata". La resta de l'emplaament no va ser descoberta fins a finals del segle XIX.


Enllaos externs.

 Pgina del Museu Shetland, a Jarlshof;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78864" title="Aslan Maskhdov" nonfiltered="1311" processed="1309" dbindex="31414">
Aslan Alevitx Maskhdov (en rus                       ) (Xakai, Kazakhstan, 21 de setembre de 1951   vora Grozni, Txetxnia, 8 de mar del 2005) ha estat el lder dels moviments separatistes a la repblica russa de Txetxnia. 

Va nixer a l'exili del Kazakhstan, on fou traslladat tot el seu poble durant les deportacions ordenades per Stalin. El 1956 els permeteren tornar i es trasllad amb la seva famlia a Zebir-Iurt, Nadtertxnaia, Txetxnia. Es gradu a l'escola superior d'artilleria de Tbilisi el 1972 i complet els seus estudis a l'acadmia militar Kalinin de Leningrad (1981). 

Com a membre de l'exrcit sovitic, fou coronel de la divisi d'artilleria de Vlnius, a Litunia, participant el 1991 en algunes operacions de repressi dels moviments independentistes de les repbliques bltiques. Seguint l'exemple de Djokhar Dudiev, abandon l'exrcit sovitic i torn a Txetxnia l'any 1991 i, des del 1992 fins al 1996, serv l'exrcit txetx, on se'l consider artfex de la victria de les tropes txetxenes contra la primera invasi russa. Fou primer ministre del govern de coalici txetx desprs de la mort de Dudiev des de l'octubre del 1996 fins al gener del 1997, i un dels responsables txetxens en les negociacions de pau amb els russos que conduren a l'Acord de Khasav'urt l'agost del 1996. 

Tingu greus dificultats per a reconstruir el pas desprs de la guerra, en una societat aliena a la noci d'estat i regulada pels clans, i va perdre el control de bona part del pas a mans de senyors de la guerra com Xamil Bassiev i d'altres veterans de la Guerra de l'Afganistan influts pel wahabisme. Tampoc no pogu disposar del suport de les elits del pas, que havien fugit arran de la guerra enmig d'un moviment de ms de 200.000 refugiats, agreujats per la repressi russa i l'extorsi dels mujahidins txetxens. En aquest context de caos, a l'octubre del 1999 esclat la segona guerra a Txetxnia, que el Kremlin present com una acci antiterrorista. El lder txetx un aleshores les seves forces amb els islamistes de Xamil Bassiev en contra de Moscou. Enmig d'un conflicte obert, el govern rus neg la legitimitat poltica d'Aslan Maskhdov i de la resta d'autoritats txetxenes, tot donant suport al prors Akhmad Kadrov. Per aquest motiu, ell i el seu govern passaren a la clandestinitat i organitzaren guerrilles a les muntanyes.

El 8 de mar del 2005 fou mort per un comando de les forces especials russes a uns 15 kilmetres al nord de Grozni.

 Enllaos externs .
Carta de Maskhdov a Javier Solana ;

 Referncies .


 Bibliografia .
Poch-de-Feliu, Rafael: La gran transicin ISBN 84-8432-422-2;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78865" title="Pebrotera" nonfiltered="1312" processed="1310" dbindex="31415">

Les pebroteres o pebreres (Capsicum) sn un gnere de plantes de la famlia Solanaceae.

El nom del seu fruit pot ser pebrot, piment, pebrera o pebre. A Alcoi aquest fruit s'anomena bajoca.

Descripci.
Plantes anuals de fulles oposades sense pilositat, flors solitries generalment blanques i fruits (pebrot) en baia amb moltes llavors.

Planta d'origen sud-americ, el nom catal deriva de pebre (gnere Piper) una espcie el gra de la qual s'utilitza i t un aspecte similar al del pebrot dessecat i mlt.

Hi ha molta variaci en la mida i la forma del fruit en general els fruits petits i allargats sn molt picants. La nyora s un pebrot sec, la varietat anomenada de Reus s caracterstica del tipus de mida gran i dolos, el bitxo, vitet o pebrina (sec i vermell) s molt picant i s'utilitzava untant les ungles de les criatures per a que no es mosseguessin les ungles.
La nyora de Guardamar del Segura, s redona i petita. S'utilitza en multitud de plats tpics de la comarques del sud del Pas Valenci. A Alacant s condiment indispensable per als arrossos. Un altre plat tpic que inclou nyora; almenys a les comarques del sud, s la pericana.

Conreu.
Planta exigent en temperatura especialment si es volen collir madurs (vermells o grocs) tamb necessita molta aigua i adobs. Al contrari que la tomaquera no necessita sser entutorada. S'acostuma a fer un planter previ, en hivernacle la plantaci es fa tot l'any i a l'aire lliure a partir de la primavera i fins a principi d'estiu. La collita s esglaonada. L'ataquen les mateixes malalties i plagues que a la tomaquera.

Imatges de les pebroteres cultivades.


 Enllaos externs .
 frum guindillas - Frum sobre el conreu de capsicum (en castell);

 










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78869" title="Atalf" nonfiltered="1313" processed="1311" dbindex="31416">

Atalf (mort a Barcelona, 415) fou rei dels visigots de Tolosa. El seu nom provenia del germnic atha-wolf (pare-llop). Era germ de la dona del cabdill visigot Alaric I.

La seva primera tasca coneguda fou el comandament d'un cos de refor de gots i huns per ajudar a Alaric I desprs del primer setge de Roma (409). Al segon setge, l'any segent en el segon setge, l'emperador Prisc tal el va nomenar Comes Domesticus.

Va succeir al seu cunyat, el primer cabdill visigot, Alaric I, i acced al tron a la fi del 410 o al principi del 411, mentre els visigots eren a Calbria. Fracassat l'assaig de passar al nord de l'frica, aleshores dirig els visigots al nord d'Itlia i, desprs de passar els Alps el 412, ocup Provena i Aquitnia, i prengu Narbona, Tolosa de Llenguadoc i Bordeus (413). L'any 414 s'establ a Narbona, on es cas amb Galla Placdia, filla de l'emperador Teodosi el Gran i germana d'Honori, aleshores emperador rom d'Occident, que els visigots havien fet captiva durant la presa de Roma l'any 410, i que fou obligada a seguir-los durant totes les expedicions. 

Des d'aquest moment Atalf intent d'aconseguir l'amistat dels romans, per la resposta romana fou el blocatge dels ports de la Narbonesa, dirigit des d'Arle pel general Constanci. Acorralat, Atalf pass els Pirineus el 415 i prengu Barcelona com a nova base. En aquesta ciutat nasqu el fill que tingu de Galla Placdia, i que anomen Teodosi, en memria del seu avi, com a testimoniatge de l'inters per enllaar amb la tradici romana; l'infant, per, mor al cap de pocs mesos. A l'agost del 415, Atalf fou assassinat pels mateixos gots, probablement pel partit antirom, contrari a la poltica d'aproximaci romana que havia practicat els darrers anys. El va succeir Sigeric. De la seva primer muller, una dona srmata, va deixar sis fills que foren assassinats per Sigeric.

Enllaos externs.

De Imperatoribus Romanis: Hugh Elton, "Western Roman Emperors of the First Quarter of the Fifth Century";
Septimane Wisigothique: "D'o venaient les Wisigoths?" (en francs);
Edward Gibbon, History of the Decline and Fall of the Roman Empire, captol 31 (en angls);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78871" title="Col" nonfiltered="1314" processed="1312" dbindex="31417">

La col (en llat: brassica) s la planta tipus que dna nom a la famlia Brassicaceae.

Les cols en les seves diverses varietats dins l'espcie Brassica oleraceae tenen com antecessor com la varietat silvestre de col Brassica oleracea oleracea, que es troba a les costes i penyasegats de gran part d'europa occidental i que tamb s comestible, encara que no s objecte de conreu.

Descripci.
La varietat silvestre s una planta bianual, de fulles enteres, carnoses i glabres d'un verd glauc, la tija s semillenyosa i t flors grogues de quatre ptals, fa fruit en silqua amb diverses llavors. Pel conreu s'han obtingut diverses formes de col, amb cabdell o sense i de diferents formes i mides.

Varietats de col.

 Col silvestre (Brassica oleracea oleracea);
 Brquil i romanesco (brquil de forma piramidal)(Brassica oleracea italica);
 Brquil xins (Brassica oleracea alboglabra);
 Col de Brusselles (Brassica oleracea gemmifera);
 Coliflor (Brassica oleracea botrytis);
 Col arrissada (Brassica oleracea sabellica);
 Col farratgera(Brassica oleracea viridis);
 Col de grans penques (Brassica oleracea costata);
 Col de Mil (Brassica oleracea sabauda);
 Col medullosa (Brassica oleracea medullosa);
 Col palmifolia (Brassica oleracea palmifolia);
 Col de cabdell (Brassica oleracea capitata);
 Colirave (Brassica oleracea gongylodes);
 Col viva (Brassica oleracea ramosa);

Conreu.
El conreu de la col destaca per ser una planta prpia de terres argiloses i calcries i per tenir una gran resistncia a les baixes temperatures (ms que cap altra hortalissa)

Totes les varietats de col sn molt atacades  per dues papallones anomenades ambdues papallona de la col: Pieris brassicae i Mammestra brassicae, les orugues de les quals es mengen totes les fulles en poc temps 

Gastronomia.
La col es pot menjar crua, bullida o en guisat. A Catalunya es l'ingredient de molts plats bsics, com l'escudella i els farcellets de col. Tamb es un dels ingredients principals de la cuina xinesa.

Vegueu tamb.
 Escudella;

Referncies .






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78873" title="Teodoric II" nonfiltered="1315" processed="1313" dbindex="31418">
Aquest article tracta sobre el rei visigot. Pel rei franc de Borgonya i Austrsia del mateix nom, vegeu Teodoric II de Borgonya i Austrsia.;
Teodoric II (? 426 - Tolosa de Llenguadoc 466) fou rei dels visigots del 453 al 466, pertanyent al llinatge dels balts. Era fill de Teodoric I i germ i successor de Turismon, en l'assassinat del qual segurament particip. Tingu al seu costat, en un quasi coregnat, el seu germ Frederic fins a la seva mort el 463. Fou un home culte, deixeble i amic d'Avit, ja amic del seu pare.

El 455 Avit fou enviat com ambaixador a la cort de Tolosa per renovar l'aliana entre Roma i els visigots. Mentre Avit era all, el rei visigot  es va assabentar de la mort de Petroni Mxim i del saqueig de Roma pels vndals i Teodoric va decidir proclamar al rom com emperador, i li va prometre el seu ajut; el senat rom va haver d'acceptar al nou emperador proposat pel rei visigot (juny del 455)

Els hispanoromans de la Cartaginense i la Tarraconense van implorar l'ajut d'Avit amenaats per l'expansionisme sueu i els bagaudes. Requiari, el reu sueu, va refusar escoltar les propostes de pau de l'emperador rom; llavors Teodoric al front d'un exrcit principalment visigot va creuar els Pirineus, actu contra els bagaudes de la Tarraconense, i i va aconseguir derrotar els sueus a 20 km d'Astorga a la riba del riu rbigo (456). La capital dels sueus, Braga, va caure en mans de Teodoric i el rei Requiari fou fet presoner quan tractava d'escapar i fou executat (desembre del 456).

Llavors Teodoric va entrar a la provncia de Lusitnia i va ocupar la capital Mrida, per va haver de retornar corrent (457) per assegurar els seus propis dominis desprs de la mort d'Avit (17 d'octubre del 456). Encara que la conquesta d'Hispnia s'havia fet a les ordes d'Avit, en l'acord hi havia una clusula secreta que estipulava que les conquestes que fes a Hispnia serien pels visigots.

El 458 va enviar un nou exrcit a Hispnia dirigit pel got Cirilla, i altre cop el 459, aquesta vegada sota la direcci de Sunieric. Mentre l'emperador Majori va anar a la Gllia amb un exrcit la major part del qual eren brbars (bastarnes, sueus, huns, alans, rugis, burgundis, gots i srmates); va creuar els Alps i el novembre del 458 era a Li on fou complimentat pel poeta Sidoni Apollinar que va llegir el panegric; desprs va anar a Arle, on va refusar a Teodoric que assetjava la ciutat, i on va romandre tot el 459, que fou el lloc de reuni de l'exrcit amb el que pensava anar a frica; desprs de la seva victria sobre els visigots, va fer desistir a Teodoric de causar ms problemes a la Gllia, signant un nou tractat. 

Desprs del fracs de l'expedici a frica (460) Majori fou obligat a abdicar per Ricimer el 2 d'agost del 461 i va morir el 7 d'agost segent, sent proclamar emperador Libi Sever del que Teodoric es va declarar partidari i va ocupar Narbona en nom seu (462). La caiguda de Majori  i la nova fortalesa dels vndals, va lliurar a Teodoric del perill rom i probablement el va decidir apoderar-se de tota la Gllia Narbonense, intentant, sense xit, estendrs cap al centre de la Gllia on va topar amb el comte gallorom Egidi, en lluita contra el qual va morir el seu germ Frederic, a Orleans el 463, pero Egidi va morir de pesta el 464 i llavors Teodoric va poder ocupar les terres fins el Loire i el Roine.

La situaci a Hispnia s menys clara per es van enviar diverses ambaixades al rei sueu Remismon amb el que desprs es va aliar (una germana de Teodoric es va casar amb un fill de Remismon), i segurament una part d'Hispnia va reconixer la seva sobirania.

En algun moment del seu govern va dictar un codi de lleis.

Fou assassinat pel seu germ i successor Euric el 466.

Enllaos.

Edward Gibbon, History of the Decline and Fall of the Roman Empire, captol 36;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78874" title="Amalaric" nonfiltered="1316" processed="1314" dbindex="31419">
Amalaric (? - Barcelona 531) fou rei dels visigots del 510 al 531. Era fill d'Alaric II i nt, per part de mare, de Teodoric I el Gran, rei dels ostrogots. No fou reconegut rei fins el 511, quan Teodoric expuls de Barcelona Gesaleic, fill natural i successor d'Alaric II. Hispnia i les regions de la Gllia dominades encara pels visigots passaren a dependre de Teodoric, que es convert en regent del seu nt.

Se sap que Teodoric exigia als visigots el pagament d'un tribut en gra que servia per proveir a Roma. A canvi lliurava al regne visigot un donatiu anual. Encara que els impostos recaptats eren importants, Teodoric va exigir que augmentessin fins a aconseguir els nivells d'Euric i Alaric II (que governaven sobre un territori major). Es van produir diversos actes injustos dels recaptadors normals (exactores) i dels recaptadors d'impostos endarrerits (compulsores), i es va fer habitual l's de pesos falsejats per mesurar els grans lliurats. Les rendes dels dominis reals van ser augmentades en excs. Els drets duaners arribaren a un nivell exagerat. A la mateixa poca se sap que els homicidis eren bastant corrents i que la situaci general era poc estable.

Sembla que va ser Teodoric qui va establir un nou tipus de tremisses (moneda), fabricat ja en seques peninsulars (que no havien existit en temps de l'Imperi), a imitaci dels quals van fabricar tamb les seves monedes els borgonyons i francs (i que eren ms fcils de distinguir de les monedes bizantines que s'assemblaven als tremisses), i de les que el pes i aliatge eren bons.

Cap a fins del seu regnat Teodoric va nomenar comandant militar a l'ostrogot Teudis, que estava casat amb una dama hispano-romana de gran riquesa (podia mantenir un exrcit privat d'uns mil homes), grcies a la qual cosa Teudis va governar de fet el pas al seu caprici, si b no va descuidar trametre a Itlia el tribut anual.

A la mort de Teodoric el 526, Amalaric, ja major d'edat, va assolir el poder pel seu compte. Les relacions amb els francs van tornar a la normalitat i Amalaric es va casar amb la princesa Clotilde, filla del rei franc Clodoveu.

Amalaric no es va cuidar personalment de l'administraci dels seus dominis a la pennsula ibrica, L'any 529 Amalaric va nomenar a un rom de nom Stephanus com prefecte a les provncies de la Tarraconense, Cartaginesa, Lusitnia i Btica, per l'experincia no degu ser molt positiva doncs Stephanus va ser destitut cap al 531.

Amalaric va signar un tractat amb Atalaric, nt i successor de Teodoric a Itlia, en virtut del qual es van fixar els lmits dels dos regnes i es va anullar el tribut visigot als ostrogots, i la subvenci d'aquests a aquells. El tresor real visigot li va ser reintegrat. En virtut dels acords amb els ostrogots es van fixar definitivament els lmits de la provncia Narbonense (Gallia Narbonensis), anomenada tamb Septimnia o Gllia.

Amalaric va intentar convertir a la seva dona a les seves creences arrianes, en el que no va tenir cap xit. La llegenda parla de que Clotilde es va sentir violentada i va fer arribar un avs als seus germans (que governaven diversos territoris a Frana) fent-los saber que havia estat ultratjada (pel que sembla va enviar un mocador tacat amb sang). Khildebert o Xildebert va decidir marxar a Hispnia (531) encara que els motius del rei franc sn divergents segons els historiadors. Gregori de Tours i Procopi asseguren que va ser per alliberar a la seva germana. Per Jordanes assegura que l'objectiu final de Khildebert era la conquista del Regne Visigot (o almenys de la Septimnia) i a ms indica que en el matrimoni d'Amalaric i Clotilde, el rei visigot "va ser enganyat pels francs".

Khildebert va penetrar a Septimnia trobant una forta resistncia de les guarnicions visigodes. Les forces dels francs arribaren a Narbona, davant la qual es va lliurar una batalla. Amalaric va ser derrotat i va fugir a Barcelona.

Sembla que les forces de Khildebert van avanar llavors amb facilitat i van arribar tamb a Barcino. Amalaric va intentar refugiar-se en una Esglsia de la ciutat per abans de aconserguir-ho va ser assassinat al frum, no se sap si pel franc Bes o pels seus propis soldats visigots.

No obstant l'opini de Jordanes, Khildebert, que va tenir als seus peus el regne visigot, va tornar a Frana amb la seva germana, abandonant la pennsula ibrica i Septimnia. Sembla doncs que havia complert el seu objectiu. Per alguns historiadors suggereixen que el rescat de la germana va ser una justificaci a posteriori per salvar la cara, i que va ser la ferotge defensa dels visigots el que va obligar al rei franc a retirar-se i el va dissuadir de prosseguir amb la seva aventura expansionista. Els resultats prpiament militars de l'expedici van ser escassos: segons Abadal, va ser en aquest any que els francs van annexionar Rods (per Zeiss remunta el fet a l'any 507, i nega que la ciutat hagus estat reconquistada en temps de Teodoric).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78879" title="Senarmontita" nonfiltered="1317" processed="1315" dbindex="31420">

La senarmontita s un mineral de la classe dels xids que rep el seu nom del mineralogista H. de Snarmont.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78880" title="Valentinita" nonfiltered="1318" processed="1316" dbindex="31421">

La valentinita s un mineral de la classe dels xids que rep el seu nom de l'alquimista alemany B. Valentinus.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78882" title="Mini" nonfiltered="1319" processed="1317" dbindex="31422">


El mini (del llat minium, vermell), tamb anomenat tetraxid de plom o plom vermell, s un mineral de la classe dels xids compost bsicament de plom.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78884" title="Iantinita" nonfiltered="1320" processed="1318" dbindex="31423">

La iantinita (del grec ianthinos, violeta) s un mineral d'urani de la classe dels xids de radioactivitat alta, ja que cont gaireb un 81% d'xid d'urani (UO2).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78886" title="Brax" nonfiltered="1321" processed="1319" dbindex="31424">

El brax (de l'rab buraq, blanc), tamb anomenat tincal, s un mineral de la classe dels hidrxids compost d'aigua gaireb en un 50%.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78889" title="Gaylussita" nonfiltered="1322" processed="1320" dbindex="31426">

La gaylussita, tamb anomenada natrocalcita, s un mineral de la classe dels carbonats que rep el seu nom del qumic i fsic francs L. J. Gay-Lussac (1778-1850).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78891" title="Inderita" nonfiltered="1323" processed="1321" dbindex="31428">

La inderita s un mineral de la classe dels borats que rep el seu nom del lloc del seu descobriment, el llac Inder (Kazakhstan).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78894" title="Coliflor" nonfiltered="1324" processed="1322" dbindex="31429">


La coliflor (Brassica oleracea botrytis) s una varietat dins del grup botrytis de la col Brassica oleracea dins de la famlia Brassicaceae. 

Descripci.
s un tipus de col obtingut per selecci artificial per tal que els brots florals estiguin agrupats i tinguin color blanc. En altres aspectes fulles, tija,necessitats climtiques s molt semblant a la col i encara ms al brquil per menys rstega (suporta noms glaades lleugeres) . La varietat romanesco t una estructura piramidal. 

Usos.
Normalment es menja cuita bullida o al forn per tamb es pot menjar crua o adobada en vinagre.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78896" title="Enric Sol i Palerm" nonfiltered="1325" processed="1323" dbindex="31430">
Enric Sol i Palerm (Valncia, 1941) s un advocat valenci que treballa com a registrador de la propietat, i s autor de diversos escrits de divulgaci legislativa.

Llicenciat en Dret l'any 1963 amb el premi Rodrguez Fornos, en Filosofia l'any 66 i en Medicina l'any 82, ha sigut professor de la Universitat de Valncia i l'any 1970 ingress amb el nmero u al Cos de Registradors de la Propietat i Mercantils, exercint-ne la professi per tot el domini lingstic; representant dels registradors valencians al Consell Valenci del Moviment Europeu i a l'Observatori de Dret Civil Valenci, hi ha aportat diversos estudis sobre temtica foral.

Tamb s l'autor de lEstatut d'Elx (1975) a petici de Fuster, de lInforme jurdic sobre l'ensenyament del valenci en l'etapa preautonmica i de diferents collaboracions en premsa escrita, moltes d'elles en el setmanari El Temps.

Guardonat amb el premi periodstic Memorial Joan B. Cendrs en la Nit de Santa Llcia de 1987, i el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla de 2001, recentment ha publicat el llibre Recuperem els Furs (Tres i Quatre, Valncia, 2004).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78904" title="Regi de l'Amazones" nonfiltered="1326" processed="1324" dbindex="31431">



Amazones (en espanyol Amazonas) s una de les regions del Per. Fa frontera amb l'Equador i amb les regions peruanes de Cajamarca, La Libertad, Loreto i San Martn. La capital s Chachapoyas.

 Poblaci .
Endems de l'espanyol, altres idiomes parlats a la regi sn el qutxua, l'aguaruna i el huambisa.

 Divisi administrativa .
 Bagua  ;
 Bongar ;
 Chachapoyas ;
 Condorcanqui  ;
 Luya  ;
 Rodrguez de Mendoza  ;
 Utcubamba ;

 regi 1987-1992 .

Entre 1987 i 1992 va existir una regi d'Amazones que no corresponia al departament d'Amazones sin al de Loreto. Vegeu Regi de Loreto

Enllaos externs.
Regi Oficial d'Amazonas;
Informaci turstica de la Regi d'Amazonas i Puerto Maldonado;
Informaci d'Iquitos;
Peru Info: Amazonas Region;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78908" title="Beer Tuvia" nonfiltered="1327" processed="1325" dbindex="31433">

Beer Tuvia s un consell regional del districte del Sud d'Israel, situat entre Asdod i Malaquies.

 Histria .
El 1887, un grup d'immigrants de Bessarbia (aproximadament l'actual Moldvia) van fer ali i van fundar un moshav que van anomenar Quastina, en honor a un poblat rab ve, grcies al finanament del bar Edmond de Rothschild. La colnia no prosper, especialment per la manca d'aigua, els atacs dels habitants rabs de les rodalies i les desavinences amb el patrocinador.

El 1896 una associaci d'Odessa n'adquir els terrenys i nous colons van arribar-hi i van canviar-li el nom, rebatejant-la Beer Tuvia. El moshav va ser arrasat un altre cop durant l'aixecament rab de 1929 i va haver de ser abandonat. 

El 1930 van tornar-hi nous habitants. Desprs de trobar-hi aigua, el moshav va renixer definitivament fins que, cap a finals dels anys quaranta, ja era el centre d'un rea rural densament poblada.

 Economia .
L'economia local es basa en el conreu, especialment dels ctrics, i en l'agricultura intensiva. Tanmateix, al terme municipal tamb hi ha un polgon industrial amb diverses empreses installades.

La localitat disposa, a ms, d'un important laboratori per a les malalties de l'aviram de corral, que ha dut a terme nombroses anlisis i investigacions relacionades amb casos de malaltia de Newcastle o de diarrea neonatal bovina. A Beer Tuvia tamb hi ha la facultat Achva College, un centre d'educaci superior adjunt a la Universitat Ben Gurion i especialitzat en magisteri i pedagogia.

Entitats de poblaci.
El municipi inclou 25 nuclis urbans:
Kibbutz: Hassor-Asdod (    -     ).
Moshav: Ahawa (     ), Arugot (      ), Avigedor (       ), Azriqam (      ), Bat Hazor (       ), Beer Toviyya (         ), Bet Ezra (        ), Bizzaron (      ), Emunim (      ), Giv'ati (     ), Hazav (   ), Kannot (    ), Kefar Ahim (        ), Kefar Warburg (          ), Mahane Miryam (         ), Newe Mivtah (         ), Nir Banim (        ), Orot (     ), Sede Uzziyyahu (          ), Shetulim (      ), Talme Yehi'el (          ), Timmorim (       ), Yinnon (    ).
Altres assentaments comunitaris: Ezer (   ).

 Enllaos externs .
Achva College  i ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78909" title="Juan Arango" nonfiltered="1328" processed="1326" dbindex="31434">
Juan Arango (Maracay, Veneuela, 16 de maig de 1980) s un futbolista veneol que actualment juga al RCD Mallorca i a la selecci veneolana.

Actualment s el mxim golejador en la histria de la selecci veneolana amb onze gols. Als setze anys va debutar com a professional a les files del Nova Cadis de Cuman, dirigit llavors per Csar Faras. L'equip va ascendir a la primera divisi per a la segent temporada amb el nom de Zulianos Futbol Club. D'aquesta forma, Arango aconseguia jugar a la mxima categoria amb noms 17 anys d'edat, actualment milita al Reial Mallorca on es l'estrella de l'equip per la seva espectacular esquerra.

Biografia. 
Des de petit va jugar en l'equip infantil C de la Universitat Central de Veneuela a la qual va representar fins a la selecci sub 20. En 1996 debuta com professional als seus 16 anys en l'equip de segona divisi veneolana Nova Cadis FC de Cuman, equip que ascendeix a primera divisi la segent temporada sota el nom Zulianos FC. 

De l'Estudiants de Merida FC passa al Caracas FC on va jugar solament per sis mesos doncs va aconseguir contracte amb l'equip mexic Club de Futbol Monterrey. En el 2002 fitxa pel Pachuca Club de Futbol on es va quedar fins al torneig clausura 2003. Per a l'obertura del mateix any, fitxa pel Pobla Futbol Club. 

En el 2004 firma amb el RCD Mallorca. La temporada 2004-2005 marca 6 gols per al seu equip i en la 2005-2006 marca 11 gols essent el mxim golejador del seu equip. Tamb marc el tercer millor gol de la temporada 2005-2006 contra la Real Societat i va estar entre els candidats al gol del segle XXI. 

L'11 de mar de 2007 compl el seu partit nmero 100 amb el RCD Mallorca contra la Reial Societat amb resultat d'1 a 3 a favor de la Reial disputant els 90 minuts.

La colzada.
En mar del 2005 el RCD Mallorca rebia a casa el Sevilla FC quan a pocs minuts de comenar el partit, el capit del Sevilla Javi Navarro en una forta topada li propina una fort colzada que ocasiona la sortida del terreny de joc d'Arango i s portat rpidament a un hospital. 

Juan Arango va arribar a estar a la vora de la mort, va sofrir tallades al llavi, fractura de pmul i va estar uns dies en terpia intensiva. A les dues setmanes de l'incident Juan Arango va regressar als camps.

Selecci nacional. 
Va debutar amb la Selecci de futbol de Veneuela en un partit amists disputat contra Dinamarca el 27 de gener de 1999 a l'estadi Jos Encarnacin "Pachencho" Romero de Maracaibo amb resultat de 1-1. 

El seu primer gol en una Copa Amrica fou en el seu partit onz en Copa contra Uruguai el 7 de juliol de 2007 disputat a l'estadi Poliesportiu de Poble Nou de San Cristbal amb resultat d'1 a 4 a favor d'Uruguai, disputant els 90 minuts i marcant el gol en el minut 41 de tir lliure. 

Enllaos externs.
El millor gol d'Arango;
RCDM > Jugadors d'ahir i d'avui: Juan Arango (Biografia);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78911" title="Solar and Heliospheric Observatory" nonfiltered="1329" processed="1327" dbindex="31435">
El Solar and Heliosferic Observatory (SOHO, Observatori Solar i Heliosfric) s una sonda espacial llanada el 2 de desembre de 1995 amb la missi d'estudiar el Sol. s un projecte conjunt entre l'ESA i la NASA. Encara que originalment es va planejar com una missi de noms dos anys, el SOHO continua en funcionament desprs de ms de deu anys en l'espai. A ms, actualment s la font principal de dades del Sol en temps real, tan necessries per a la predicci del temps espacial. Ara com ara s una de les dues sondes (junt amb l'Advanced Composition Explorer) que es troben al punt de Lagrange L1.

En condicions normals la sonda transmet contnuament a una velocitat de 200 kbps fotografies i altres mesures de l'activitat solar que es reben a travs de la xarxa d'espai profund Deep Space Network (DSN). Les dades d'activitat solar del SOHO s'usen per predir les flamarades solars, que tan perjudicials poden resultar per als satllits. El 2003 l'ESA va comunicar la fallada d'un dels motors necessaris per reorientar l'antena cap a la Terra per transmetre les dades, fet que causa entre dos i tres setmanes de bloqueig de dades cada tres mesos. De tota manera, els cientfics de l'ESA i la Deep Space Network usen l'antena de baix guany juntament amb les antenes ms grans de les estacions terrestres de la DSN per evitar la prdua de cap dada, amb noms una lleugera reducci del flux de dades una vegada cada tres mesos.

Com a conseqncia de la seva observaci del Sol, el SOHO ha descobert diversos cometes que passaven per davant del Sol o a les seves proximitats. Aproximadament, la meitat dels cometes coneguts actualment han estat descoberts pel SOHO.

 Instrumentaci .
El SOHO cont dotze instruments principals, cada un capa d'observar de manera independent el Sol o alguna de les seves parts.

 Global Oscillations at Low Frecuence (GOLF): mesura variacions en la velocitat del so sobre el disc solar per explorar l'interior del Sol (vegeu Heliosismologia).
 Variability of Solar Irradance (VIRGO): mesura oscillacions i la constant solar en tot el disc solar i a baixa resoluci. ;
 Michelson Doppler Imager (MDI): mesura velocitats i el camp magntic de la fotosfera, per estudiar la zona de convecci, que forma la capa ms exterior de l'interior del Sol, just sota la fotosfera, aix com els camps magntics que determinen l'estructura de la corona.
 Solar UV Measurement of Emitted radiation (SUMER): mesura els fluxos de plasma, temperatura i densidad de la corona.
 Coronial Diagnostic Spectrometer (CDS): mesura la densidat, la temperatura i els fluxos coronals.
 Extreme UV Imaging Telescope (EIT): mesura l'estructura i l'activitat de la zona baixa de la corona.
 UV Coronagraph and Spectrometer (UVCS): corongraf per mesurar densitat i temperatura de la corona.
 Solar Wind Anisotropies (SWAN): utilitza detectors sensibles a una longitud d'ona caracterstica de l'hidrogen per mesurar el flux mssic del vent solar, cartografiar la densitat de l'heliosfera i observar els corrents de vent solar a gran escala.
 Charge, Element, Isotope Analysis (CELIAS): estudia la composici inica del vent solar;
 Suprathermal & Energetic Particle Analyser (COSTEP): estudia la composicin d'electrons del vent solar.
 Energetic Particle Analyser (ERNE): estudia la composicin d'electrons del vent solar.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78915" title="Regi d'Ancash" nonfiltered="1330" processed="1328" dbindex="31436">

Ancash s una regi de la costa nord del Per. Fa frontera amb les regions de la Libertad al nord, Hunuco i Pasco a l'est, la Regi de Lima al sud, i l'Oce Pacfic a l'oest. La capital s Huaraz. Entre 1987 i 1992 va portar el nom de Regi de Chavn.

 Poblaci .
Endems de l'espanyol, l'idioma ms parlat s el qutxua. Tamb es parlen les llenges de les tnies Corongo, Conchucos Norte, Conchucos Sur, Huaylas i Sihuas.

 Divisi administrativa .
Aija (Capital:  Aija);
Antonio Raimondi (Capital:  Llamelln);
Asuncin (Capital:  Chacas);
Bolognesi (Capital:  Chiquin);
Carhuaz (Capital:  Carhuaz);
Carlos Fermn Fitzcarrald (Capital:  San Luis);
Casma (Capital:  Casma);
Corongo (Capital:  Corongo);
Huaraz (Capital:  Huaraz);
Huari (Capital:  Huari);
Huarmey (Capital:  Huarmey);
Huaylas (Capital:  Huaylas);
Mariscal Luzuriaga (Capital:  Piscobamba);
Ocros (Capital:  Ocros);
Pallasca  (Capital:  Cabana);
Pomabamba (Capital:  Pomabamba);
Recuay (Capital:  Recuay);
Santa (Capital:  Chimbote);
Sihuas (Capital:  Sihuas);
Yungay (Capital:  Yungay);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78917" title="Regi d'Apurmac" nonfiltered="1331" processed="1329" dbindex="31437">

Apurmac (en qutxua, Du parla) s una regi de Per. Limita a l'est amb les regions de Cusco i Ayacucho a l'est, i Arequipa al sud. Al territori tamb hi viuen els aixaninka.

 Divisi administrativa .
Es divideix en set provncies:
Abancay;
Antabamba;
Aymaraes;
Cotabambas;
Grau;
Chincheros;
Andahuaylas;

Enllaos.
Govern Regional d'Apurmac;
Versi del diari espayol  ABC sobre turisme al Per;
Universitat Tecnolgica de los Andes;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78918" title="Xak Tsaroth" nonfiltered="1332" processed="1330" dbindex="31438">
En l'univers fictici de Dragonlance, Xak Tsaroth s una ciutat de l'est d'Ansalon. El seu nom significa "forat negre".

Se situa a la costa est d'Abanasinia. Antigament havia estat una ciudad important, plena de negocis i amb un important temple dedicat a Mishakal -d'on en Vent de Riu va aconseguir la Vara de Cristall Blau-, per desprs del Cataclisme en l'Era de la Desesperaci la meitat de la ciutat va quedar reduda a ruines i la poblaci supervivent se'n va anar. Llavors va ser habitada per nans gully, i abans de la Guerra de la Llana en un assentament de les tropes de Takhisis, custodiades per un Khisanth, un Drac Negre femella.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78922" title="Alaric II" nonfiltered="1333" processed="1331" dbindex="31439">

Alaric II (484 - Vouill 507) fou un rei dels visigots de Tolosa, fill d'Euric. El seu regne, que tenia la capital a Tolosa de Llenguadoc, comprenia la meitat meridional de la Gllia (la major part de l'actual terrritori d'Occitnia) i gaireb tot Hispnia. Alaric fou venut i mort a la batalla de Vouill per Clodoveu, rei dels francs. Aleshores els visigots d'Aquitnia passaren a Hispnia i noms conservaren la Gllia Narbonesa al vessant nord-est dels Pirineus (anomenada Septimnia). Sota el seu regnat fou feta la recopilaci de lleis romanes, coneguda com a Breviari d'Alaric, aplicable noms als hispanoromans (506). El mateix any 506 va permetre als bisbes catlics de la Gllia que es reunissin en un Concili en Agatha (Agde) a la Narbonense.

Vegeu Regne de Tolosa on es detallen els fets militars.

Referncies.
Edward Gibbon, History of the Decline and Fall of the Roman Empire Captol 38;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78926" title="Sisebut" nonfiltered="1334" processed="1332" dbindex="31440">
Sisebut (tamb Sisebodus o Sisebuth) fou un rei dels visigots del 612 al 621. Fou elegit pels nobles com a successor de Gundemar. 

Sisebut va iniciar el seu regnat en la primavera de l'any 612 i probablement pertanyia a la mateixa tendncia nobiliria que el seu antecessor. Se li atribueix la construcci de l'Esglsia de Santa Leocadia a Toledo, que ms tard va ser seu de quatre concilis.

De les seves caracterstiques personals es diu que desaprovava el teatre (pel que sembla en l'poca estava mal considerat almenys entre els catlics, car Isidor de Sevilla tamb el desaprovava) i en una carta reprn al Bisbe Eusebi de Tarraco (que ja era Bisbe en el Snode provincial de la Tarraconense del 614) per la seva afici a l'art escnic. Designava bisbes, car a la mateixa carta que reprenia a Eusebi, ordenava a aquest, com metropolit, que consagrs bisbe de Barcino al portador de la carta. Era contrari que els Bisbes entressin en monestirs, car quan Caecilius de Mentesa (Cecili de Montiel) va voler fer-ho (segurament desprs del seu alliberament pels bizantins) va ser durament reprs pel rei qui a ms va exposar el seu punt de vista a altres bisbes que va fer cridar amb aquesta finalitat. En canvi va tractar afectuosament a Theudila, fill de Cecili, que havia ingressat en un monestir.

Sisebut va participar en la poltica internacional de l'poca, intentant (sense el menor xit) convertir al catolicisme al rei llombard Adaudald o Adaloald (616-626), que era arri.

Com escriptor va gaudir de certa fama a causa d'un poema sobre els eclipsis i a la seva obra "Vida de Sant Desideri" en la qual narra la vida del sant gal, que va ser executat cap al 606 o 607 per ordre del rei Teodoric de Borgonya i de la seva via la visigoda Brunequilda, els dos enemics de diversos reis visigots.

Amb Sisebut es va iniciar una ferotge persecuci dels jueus. La primera norma legal sobre aix deriva d'una llei complementada mitjanant una carta que va ser enviada a tres Bisbes: Caecilius de Mentesa (Montiel), Agapius de Crdova, i Agapius de Tucci (Martos); aix mateix anava adreada als jutges i capellans d'aquestes tres ciutats i d'altres nou ciutats de la Btica Oriental i del sud de la Cartaginense. A la Llei el rei deplorava l'incompliment de les normes de Recared sobre els jueus. Va haver de ser publicada gaireb al principi del seu regnat, abans de juliol del 612 (i probablement el mar o sbril). La Llei intentava que cap jueu pogus posseir esclaus cristians, ni manumesos sota el seu patrocini, i fins i tot promovia la idea que cap jueu pogus tenir treballadors a sou (encara que no va arribar a posar-se en prctica); la llei preveia que els jueus haurien de vendre a cristians i a un preu raonable als seus esclaus cristians i les seves propietats (peculium). No podien vendre'ls als seus coreligionaris a frica o Frana i la venda havia de realitzar-se a prop del lloc de residncia; si l'esclau no possea propietats el propietari n'havia de proporcionar alguna. El jueu podia manumetre a l'esclau que en aquest cas es convertia en ciutad rom, subjecte a les lleis corresponents, per sense possibilitat de patrocini per part de l'antic amo jueu. Les vendes fictcies eren castigades severament. La Llei entrava en vigor l' 1 de juliol del 612 i si es descobria que desprs d'aquesta data algun jueu possea un esclau se li confiscaria la meitat de les seves propietats i l'esclau seria alliberat. Quant a la conversi d'un cristi al judaisme, es van agreujar de nou les penes (suavitzades per Recared) i, com en temps de Alaric II, el jueu seria executat i les seves propietats confiscades; el convers al judaisme que no volgus tornar a l'Esglsia catlica, seria fuetejat pblicament, patiria decalvaci i seria lliurat com esclau a la corona o a alg designat pel rei. Un jueu que es cass amb un catlic (el que era illegal) i es negus a convertir-se, seria desterrat de per vida, per si es convertia al catolicisme podria conservar els seus bns incloent els esclaus. Finalment el rei llanava una maledicci sobre els futurs monarques que no fessin complir la Llei. Pel que sembla la llei de Sisebut va comptar amb l'aprovaci del officium palat, per el clero es va mantenir al marge.

A ms de la llei es van posar en prctica altres mesures per la mera ordre real sense suport d'una Llei o un Concili: els fills dels matrimonis mixtes haurien de ser batejats com cristians; les conversions forades es van fer extensives a alguns jueus cap al 615, sense comptar amb l'oberta aprovaci de l'Esglsia oficial, que no obstant aix va admetre els fets consumats. Alguns jueus van emigrar a Frana, per sembla que la majoria romangu a Hispnia, i passat el furor inicial la persecuci va disminuir.

Gaireb immediatament d'accedir al tron es rebellar els sturs, per Riquila o Rquila, comte o Thiufadi els va sotmetre rpidament, encara que probablement sense aconseguir dominar completament les inaccessibles muntanyes asturianes. Altres generals van dominar a la tribu dels roccons, refugiats en les seves muntanyes, que probablement era una tribu gallega o stur (i no cntabra com suggereixen alguns autors) identificada amb la tribu dels runcons amb la qual havia combatut el rei sueu Miro el 572.

Probablement tamb van haver-hi revoltes a Cantbria (vers 612), i els vascons van prosseguir la seva activitat saqueadora doncs a l'any segent (613) Sisebut es va embarcar (no se sap on) en una flota visigoda de recent creaci (que es composava d'uns pocs vaixells), i va desembarcar a  les costes de Cantbria i Autrignia (Vardlia, Carstia i Autrignia) per combatre a cntabres i vascons, sense que sapiguem el resultat dels combats, encara que s segur que no van aconseguir dominar completament les zones muntanyoses de Cantbria i segurament tampoc van poder controlar totalment als ferotges vascons de l'actual Euskadi.

En els anys 611 i 612 alguns eclipsis van ser visibles en diverses parts d'Hispnia, i segurament la ignorncia del poble va propiciar un renaixement de prctiques paganes, fins i tot bastant esteses al camp i majoritries en determinades zones com Astries, Cantbria i Vascnia. Mentre estava en campanya a Cantbria o el Pas Basc, en el 613, Sisebut va compondre un notable poema sobre els eclipsis, que va dirigir al bisbe de Sevilla Isidor. El poema es titula Astronomicon  i consta de cinquanta-cinc versos hexmetres llatins.

El 13 de gener del 614 es va reunir un Snode de la Tarraconense a Egara (Terrassa), presidit pel metropolit Eusebi, en el qual es van confirmar les decisions del Snode d'Osca del 598 sobre celibat de clergues.

El 614 i el 615 va combatre contra els bizantins, contra els que va obtenir diverses victries, i entre elles una de molt important: la conquesta de Mlaga. En el Snode de Sevilla del 619 ja apareix a les actes el Bisbe de Mlaga Teodulf. Sembla que el governador bizant Carsarius (Cesariu) va apellar al rei visigot perqu cesss la guerra per evitar que corregus ms sang catlica, i Sisebut, molt sensible, el va atendre, car tot indica que en una tercera campanya hauria aconseguit expulsar definitivament als bizantins. Carsarius va alliberar al bisbe Caecilius de Mentesa (Montiel) al qual tenia presoner, i es va ajustar la pau. Alguns autors sostenen que les tropes visigodes van travessar l'Estret i van sotmetre algunes places bizantines o de caps berberes ms o menys vinculats als grecs.

Res important se sap de les seves activitats entre el 616 i el 619. En aquest ltim any es va convocar un Snode provincial de la Btica a Hispalis, a l'Esglsia del Sagrat Cor, presidit pel Bisbe local Isidor. Va assistir a l'acte un funcionari amb el ttol de Viri Illustris i el crrec de Rector rerum fiscalium, que probablement era el delegat del comes patrimonii (Comte del patrimoni) a la Btica, que tenia un nom got (Suanila) el que indicaria que alguns gots comenaven a assumir funcions que abans sol sabien desenvolupar els romans. Tamb va assistir un altre Vir Illustre al qual es fa referncia com rector rerum publicarum, anomenat Sisiscle, que es creu havia de ser el comte local o el dux provincial.  Es va ocupar d'algunes qestions disciplinries i organitzatives, dels errors en el dret cannic fetes pel difunt bisbe de Crdova Agapius (+ 619), i de la secta dels Acfals, que estava adreada pel que sembla per un siri anomenat Gregori, que tenia el rang de bisbe dins de l'organitzaci, i que va ser convenut per Isidor de l'error de les seves idees sent adms a l'Esglsia Catlica, desprs de reconixer que hi havia dues naturaleses en una sola persona, un nic i mateix Jesucrist, i que la naturalesa de la divinitat no podia patir.

Sisebut va morir el febrer del 621, a Toledo i de mort natural, i el va succeir el seu fill Recared II.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78931" title="Conhort" nonfiltered="1335" processed="1333" dbindex="31441">
En l'univers fictici de Dragonlance, Conhort (Solace en l'original en angls) s una ciutat ficticia d'Abanasinia, aprop del llac Crystalmir. s la ciutat de trobada de molts dels personatges centrals de la saga de Dragonlance.

s on comencen les Crniques de Dragonlance, car a la taverna L'ltima Llar s on el grup format per en Tanis, en Flint, l'Sturm, en Tasselhoff, en Caramon i Raistlin desprs de cinc anys separats de veure mn. Tots ells havien estat habitants de la ciutat, temps enrere. All es veuen obligats a acudir en ajuda de Lluna d'Or i Vent de Riu, portadors de la Vara de Cristall Blau, iniciant-se el periple que els portar a erigir-se com a element fonamental en la guerra contra els Exrcits dels Dracs.

s una ciutat boscosa dominada pels wallenwoods, gegantescos arbres sobre els que els seus habitants han construt les seves cases en total harmonia amb el bosc i la natura. Noms el ferrer, per motius de seguretat t la seva casa a nivell de terra. Va florir grcies al comer sorgit per ser una ciutat de pas entre Haven i Qualinesti.

Durant la Guerra de la Llana el tecrata Hederick hi va establir el control mitjanant la inquisici perseguint tot aquell que defenss l'existncia dels antics dus. Ms tard, tamb ho va conquerir l'exrcit de Takhisis.

Tamb s on a l'inici de l'Era dels Mortals es va establir la Tomba dels ltims Herois.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78934" title="Polnia (TV3)" nonfiltered="1336" processed="1334" dbindex="31442">


Polnia s un programa cmic de Televisi de Catalunya condut per Toni Soler, que fa una pardia sobre els poltics catalans i espanyols. s la versi televisiva del programa de rdio Minoria absoluta. El programa fou guardonat amb el premi Ondas 2007 en la categoria de millor programa de televisi local.

 Histria del programa .
L'embri de Polnia va ser el programa radiofnic de stira poltica Minoria absoluta, ems per la cadena catalana RAC 1, del Grup God, des de 2000. A comenaments de 2004, amb el mateix ttol, l'equip del programa radiofnic va estrenar la versi televisiva a City TV, canal local de Barcelona del propi Grup God. El programa es va mantenir en pantalla quatre mesos, ja que per a la temporada 2004-2005 Toni Soler, Queco Novell, Manel Lucas i la resta d'actors van donar el salt a la televisi estatal, fitxant pel programa Las cerezas de La Primera de Televisi Espanyola, on van realitzar el miniespai de pardies poltiques "El microondas".

Desprs del comiat de Las cerezas, l'equip de Minoria absoluta es va incorporar a Antena 3 per realitzar Mire ust, un programa basat ntegrament en els sketches i pardies poltiques . El programa es va estrenar el 9 d'octubre de 2005 i va ser retirat el 4 de desembre, amb prou feines dos mesos ms tard, desprs d'una prdua progressiva d'audincia.

Tanmateix, poques setmanes desprs TV3 anunciava el fitxatge de Toni Soler i el seu equip per realitzar . El 16 de febrer de 2006 es va estrenar Polnia amb gran xit d'audincia, reunint 1.025.000 espectadors de mitjana i una quota de pantalla del 34,4%. Els 20 programes de la primera temporada van tenir una audincia mitjana de 728.000 espectadors i 25,5% de share, situant-se setmanalment entre els programes ms vistos a Catalunya.

En la seva segona temporada (2006-2007) es va consolidar com un dels programes de televisi ms vistos a Catalunya. L'edici ms vista va ser la del 29 de mar de 2007, amb una mitjana de 977.000 espectadors i una quota del 30,6%. L'abril de 2007 es va publicar El llibre meditic de Polnia, que es va convertir en el llibre ms venut de la Diada de Sant Jordi d'aquell any , confirmant l'xit del programa entre el pblic nacional.

Per a la temporada 2007-2008 Carlos Latre i Mireia Portas es van incorporar a l'elenc d'actors del programa, que a ms va estrenar un nou plat.

A finals de 2007 el programa confirma el seu xit amb alguns dels guardons ms prestigiosos de la televisi a Espanya, com el Premis de l'Acadmia de la Televisi o el Premi Ondas al millor programa de televisi local.

El 26 de gener del 2007 el diari El Peridico, va anunciar que Cuatro podia estar preparant una nova versi de Polnia. Cliqueu aqu per veure la notcia. . Per el 9 de febrer la pgina web directe!cat confirma que els negocis s'aturen.

 Minoria absoluta .

Polnia va nixer a partir del programa radiofnic d'humor Minoria Absoluta, s'emet a l'emissora RAC 1 on es fan pardies poltiques, entrevistes i es parla d'altres temes d'inters socio-poltic. El programa va comenar l'any 2000 i encara avui segueix en antena.

 Llibres editats per l'equip del programa .
 El llibre meditic de Polnia .
Llibre de l'editorial Columna amb textos de Toni Soler, Queco Novell, Manel Lucas, Joan Rufas, Jordi Ventura, Pau Escribano i d'Empar Moliner. Tret al mercat el Sant Jordi del 2007 inclou:

 Una fitxa de tots els personatges.

 Els guions que no van arribar mai a veure la llum.

 Les millors receptes de Ferran Adri.

 El diari ntim de Pasqual Maragall.

 Les claus de la caracteritzaci dels personatges.

 Un prleg d'Empar Moliner.

 Un test per a veure si ets un veritable polac.

 La histria de Minoria Absoluta i el "Polnia".

 Un DVD amb esqueixos comentats pel Toni Soler, el Queco Novell i el Manel Lucas.

 Cabries. La volta al Polnia en 80 gags .
El segent llibre fet per l'equip del Polnia va ser Cabries. La volta al Polnia en 80 gags.

Sinopsi. 
Els esquetxos d'actualitat, que conformen el 70% del total del programa, sn la base de "Polnia". Els principals protagonistes d'aquests esquetxos sn imitadors de la classe poltica catalana i estatal. El programa tamb t un espai en qu fa un zping d'imatges de la setmana amb doblatges humorstics, i altres microseccions.

Esquetxos i gags.
Constitueixen l'autntica columna vertebral del programa. Creacions breus en qu es parodia l'actualitat ms immediata, la de la setmana. En aquests gags els poltics apareixen tal com sn, enraonant de les seves coses, barallant-se, governant, amargant-se la vida... O al contrari, sorgeixen inopinadament, fora de context, al gimns, a missa o en un csting d'una obra musical...

Cameos.
En la mesura en qu sigui possible, "Polnia" aposta pels "cameos" dels dirigents poltics catalans de relleu, que s'incorporarien a alguns dels esquetxos al costat dels actors imitadors.

Avui fa 1 any.
Secci en el que es mostra un gag, que justament aquell dia fa un any que es va emetre originalment.

Pfies.
Acompanyant els crdits, es mostraran algunes de les pfies ms sonades que s'hagin produt de forma espontnia durant les gravacions dels gags. Aquestes es complementaran amb "pfies guionades". s a dir, pfies simulades on als poltics se'ls escapa el riure, s'entrebanquen parlant o simplement no entenen un acudit i demanen explicacions als guionistes. En aquest cas, els personatges no sn actors disfressats de poltics, sin poltics exercint d'actors.

 Premis .
 Premi Ondas 2007 al millor programa de televisi local.

 Premi Protagonistes 2007 al millor programa de televisi.

 Premi de l'Acadmia de la Televisi al millor programa autonmic d'entreteniment del 2006.

Programes i audincies.
Primera temporada (2006).

El rcord d'audincia de Polnia es va assolir el 16 de febrer del 2006 (Programa 1) amb 1.025.000 espectadors i un 34,4% del share.

Programa 1: Zapatero i Mas li fan el llit al Maragall.

Programa 2: Joan Saura s'enfronta a la grip aviaria.

Programa 3: Montilla comprova que La Caixa mant l'inters per l'OPA.

Programa 4: El tripartit es baralla a l'hora de passar comptes.

Programa 5: Joan Clos contra el soroll.

Programa 6: Gifr "el pils" defensa Espanya.

Programa 7: Josep Llus Carod-Rovira a Perpiny.

Programa 8: Josep Piqu: caador de votets.

Programa 9: Pasqual Maragall busca un trador.

Programa 10: Carod i Maragall visiten la Feria de Abril.

Programa 11: El rcord de Joaquim Nadal.

Programa 12: ERC invoca Francesc Maci.

Programa 13: Lharakiri del Tipartit.

Programa 14: "Polnia" celebra la Champions del Bara.

Programa 15: Carod-Rovira i Acebes es reuneixen en secret.

Programa 16: Montserrat Tura pateix un robatori silencis.

Programa 17: Els poltics entren en campanya.

Programa 18: Els millors gags de l'Estatut.

Programa 19: Maragall es retira.

Programa 20: Montilla assaja per la tardor.

Segona temporada (2006-2007).
El rcord de la segona temporada s de 977.000 espectadors, un 30,6% del share, aconseguit el 29 de mar del 2007.

Programa 21: "El rgimen de Franco".

Programa 22: Clos jura el crrec de ministre.

Programa 23: Zapatero promet el oro y el moro.

Programa 24: Artur Mas s'estrena pel cara a cara.

Programa 25: Cristfor Colom era catal.

Programa 26: ConfidencialCAT, la "peli" del Tripartit.

Programa 27: Acebes i l'cid bric.

Programa 28: Artur Mas dinamita el nou tripartit.

Programa 29: Artur Mas i la laca.

Programa 30: Zaplana es requalifica.

Programa 31: La cuina afrodisaca de Ferrn Adri i Carme Ruscalleda.

Programa 32: Montilla electrocuta al govern.

Programa 33: El Tripartit intenta parlar amb una sola veu.
 
Programa 34: Zapatero treballa per aconseguir la pau.

Programa 35: Montilla i la derogaci dels pronoms febles.

Programa 36: Montilla celebra el seu aniversari.

Programa 37: Rajoy emmalalteix de tant dir "no".

Programa 38: Montilla descobreix l'ertica del poder.

Programa 39: Ferran Adri dona un cop de m a Ferran Adri.

Programa 40: Carnestoles polons.

Programa 41: Montilla es transforma en Montillator.

Programa 42: Zapatero veu fantasmes.

Programa 43: Artur Mas t problemes de comunicaci.

Programa 44: Els matins de Josep Cun.

Programa 45: Esquerra ofereix la presidncia a Mas.

Programa 46: Zapatero carrega amb el problema d'ETA.

Programa 47: Montilla escandalitzat pel desgovern.

Programa 48: Els candidats de Barcelona comencen la precampanya.

Programa 49: El prncep dona part del part.

Programa 50: Zapatero i Maragall cara a cara.

Programa 51: Montilla i Maragall es troben clandestinamen.

Programa 52: Els candidats demanen el vot.

Programa 53: ZP presenta un Cambio Radical.

Programa 54: Jordi Hereu te pressa per ser alcalde.

Programa 55: Josep Cun posa a ratlla Plataforma per Catalunya.
 
Programa 56: Montilla visita el president de La Caixa.

Programa 57: Nadal s'encarrega de les obres de l'AVE.

Programa 58: El govern rep una transferncia.

Programa 59: Carod i Puigcercs desconnecten Catalunya d'Espanya.

Programa 60: Carme Chacn s'estrena com a ministra.

Tercera temporada (2007-2008).
La tercera temporada va comenar el 13 de setembre del 2007 amb 936.000 espectadors i un 29,8% de share. Una gran xifra d'audincia la va assolir dia 8 de novembre del 2007 amb 1.009.000 espectadors i un 32,3% de share. Per el rcord de la temporada va ser el dia 6 de mar del 2008 amb 1.021.000 espectadors i un 31,4% de share.

Programa 61: Ramon Pellicer debuta a "Polnia".

Programa 62: Mas i Duran es barallen.

Programa 63: El Rei d'Espanya crema fotos seves.

Programa 64: Leo Messi visita "Polnia".

Programa 65: Santi Milln visita "Polnia".

Programa 66: El Montilla torna satisfet de Frankfurt.

Programa 67: En Maragall continua donant guerra.

Programa 68: Montilla y Zapatero visiten les obres de L'AVE.

Programa 69: Magdalena lvarez, al ms pur estil Roco Jurado.

Programa 70: Hugo Chvez i el Rei fan les paus.

Programa 71: Hugo Chvez y El rei a "Els matins".

Programa 72: Rajoy fa de Melendi.

Programa 73: El PP Catal busca candidat per las generals.

Programa 74: Els Matins viatja a la Segona Repblica.

Programa 75: El primer mting de casada de Chacn.

Programa 76: El Montilla filtreja amb la Masc.

Programa 77: El Papa dna l'esquena als infidels.

Programa 78: Gallardn y Aguirre cantan "Grease".

Programa 79: La reina Sofa visita Polnia.

Programa 80: Tots contra Pizarro!

Programa 81: PSOE i PP fan de guionistes.

Programa 82: Zapatero i Magdalena lvarez estrenen l'AVE.

Programa 83: Serrat contra Llus Llach.

Programa 84: El tercer i definitiu cara a cara.

Programa 85: Carod i Puigcercs llimen diferncies.

Programa 86: Puigcercs, Carod i les dues Catalunyes.

Programa 87: El govern busca solucions contra la sequera.

Programa 88: Chacn estrena crrec al "Polnia".

Programa 89: Carme Chacn es fa valer amb els militars.

Programa 90: Decisions "tripartides" i nit d'estrenes.

Programa 91: ZP s'ho pren amb calma i homenatja ngel Acebes.

Programa 92: Pep Guardiola s'estrena al "Polnia".

Programa 93: CIU revoluciona la seva imatge.

Programa 94: Rajoy i Esperanza es repten.

Programa 95: El PP protagonitza un musical terrorfic.

 Programa 96: Carodstein;

Programa 97: El PSOE intenta robar el Banc d'Espanya per superar la crisi econmica;

Programa 98: Catalunya troba petroli;

Programa 99: Acebes, un infiltrat independentista al PP;

Programa 100: Polnia celebra els 100 programes;

Programes especials.
18 de juny del 2006: Especial amb motiu del referndum de l'estatut de Catalunya, amb la valoraci dels resultats per part dels personatges del programa.

2 de novembre del 2006: Especial en motiu de les eleccions del Parlament de Catalunya,amb la valoraci dels resultats per part dels personatges del programa.

31 de desembre del 2006: Especial ems al cap d'any.

 25 de desembre del 2007: Especial Polnia Pastorets. Amb el titol: Els pastorets, dhuc!.

 31 de desembre del 2007: Especial ems al cap d'any, on s'hi trobava un recull del millors gags de tota la segona temporada. Amb el ttol: Polnia, collita 2007.

 3 de gener del 2008: Marat de Polnia. Gaireb cinc hores amb les reemissions dels especials ms divertits del programa. ;

13 de mar del 2008: Especial Eleccions Generals, un programa en directe.

20 de mar del 2008: Programa ems el Dijous Sant i titulat Per ms INRI... Polnia, on es fa un recull dels millors gags de la campanya de les Eleccions generals 2008.

8 de maig del 2008: Programa temtic dedicat a la dimissi del Secretari general del Partit Popular, ngel Acebes.

17 de juliol del 2008: Polnia: la vida en un gag, especial de final de la temporada 2007-08 dedicat al making off del programa.

Actors i personatges parodiats.


 L'equip .
El Polnia consta d'aquest equip:

Direcci: Toni Soler;
Producci executiva: Carles Gen;
Producci executiva TV3: Oriol Sala-Patau;
Subdirector: Joan Rufas;
Idea original: Minoria Absoluta;
Gui: ;
Toni Soler;
Jordi Ventura;
Pau Escribano;
Miguel ngel Ferrer;
Manel Lucas;
Guillem Martnez;
Xavier Navarro;
Joan Rufas;
Queco Novell;
scar Andreu;
scar Dalmau;
Quim Morales;
Jaume Buix;
Jordi Grav;
Realitzaci: Marc Martn;
Producci: Mariona Tella i Anna Pujol;
Coordinaci: Lola Cuadrado;

Vegeu tamb.
Polaco;
Minoria absoluta;

Referncies.


 Enllaos externs .

 Pgina web del programa;
 Bloc amb imatges del programa;
 Bloc NO oficial de Polnia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78935" title="Bamilk" nonfiltered="1337" processed="1335" dbindex="31443">

Els bamilk sn un grapat de grups tnics de parla semi-bantu (o Grassfields Bantu) molt concentrats als turons occidentals de la Provncia Oest de Camerun,a l'oest del riu Noun i sud-est de les muntanyes Bamboutos, aix com la regi Mungo de les provncies Litoral, Sudoest, i Centre. Tot aix forma el Pas Bamilek, amb capital a Bafoussam.

Els bamilk es divideixen en uns 100 grups, cadascun d'ells governats per un cap o fon. Nogensmenys, tots aquests grups sn relacionats histricament, culturalment i lingsticament. Potser eren 2,120,000 individus a finals del segle XX, i sn el grup semi-bantu ms nombrs. Parlen un grapat de llenges relacionades de la branca bantuoide de la famlia lingstica Nger-Congo. Aquestes llenges sn molt relacionades, tanmateix, i algunes classificacions identifiquen un dialecte bamilk amb 17 sotsdialectes.

Es dediquen principalment a l'agricultura (mill, blat de moro, cacauets) en petits camps encerclats. Treballen els metalls i coneixen els teixits i la fabricaci de terrissa. Habiten en petits poblats d'altes cases quadrangulars de coberta piramidal. La famlia s patriarcal polgina, i sn de religi musulmana.

Referncies.
 Fanso, V.G. (1989) Cameroon History for Secondary Schools and Colleges, Vol. 1: From Prehistoric Times to the Nineteenth Century. Hong Kong: Macmillan Education Ltd, 1989.
 Neba, Aaron, Ph.D. (1999) Modern Geography of the Republic of Cameroon, 3rd ed. Bamenda: Neba Publishers, 1999.
 Ngoh, Victor Julius (1996) History of Cameroon Since 1800. Limb: Presbook, 1996.

Altres lectures.
 Knpfli, Hans (1997 2002) Crafts and Technologies: Some Traditional Craftsmen and Women of the Western Grassfields of Cameroon. 4 vols. Basel, Switzerland: Basel Mission.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78940" title="Windows Mobile 2005" nonfiltered="1338" processed="1336" dbindex="31444">
Edici de Windows per a Pocket PC o Smartphones

Windows Mobile disposa d aplicacions conegudes de Microsoft com Pocket Outlook, ActiveSync, Pocket Internet Explorer, Windows Media i MSN Messenger.

 Versions mbils de Windows.
 Pocket PC 2002, (Windows CE 2.0).
 Windows Mobile 2003.  Basat en la plataforma Windows CE 3.0;
 Windows Mobile 2003 SE, Second Edition. (Windows CE 4.0);
 Windows Mobile 5.0. Basat en la plataforma Windows CE 5.0;
 Windows Mobile 6.0. Basat en la plataforma Windows CE 6.0. Previst pel 2006.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78944" title="Govern espanyol" nonfiltered="1339" processed="1337" dbindex="31445">
El govern espanyol s la respresentaci de la prefectura de govern del cos executiu d'Espanya. s regulat per les disposicions de la constituci espanyola de 1979, en els Ttols IV i V. El govern dirigeix la poltica exterior i interior, l'administraci civil i militar i la defensa de l'estat. Exerceix la funci executiva i la potestat reglamentria d'acord amb la Constituci i les lleis de l'estat. 

El govern s conformat pel president, d'un o ms vicepresidents, dels ministres i dels altres membres que estableixi la llei. El president dirigeix l'acci del govern i coordina les funcions dels altres membres. Els membres del govern no han de exercir cap altra funci representativa tret d'aquelles establertes per mandat parlmamentari ni cap altra funci pblica que no sigui derivada del seu crrec, ni cap altra activitat professional o mercantil. 

El president del govern n's elegit pel Congrs, proposat pel rei. La resta dels membres el govern sn elegist pel president mateix, i anomenats pel rei. La funci del rei en aquests casos s noms simblica i reglada. 

Composici del govern d'Espanya, de la IX Legislatura.
 President del govern: Jos Luis Rodrguez Zapatero;
 Vicepresidenta Primera i Ministra de la Presidncia Mara Teresa Fernndez de la Vega;
 Vicepresident Segon i Ministre d'Economia i Hisenda: Pedro Solbes Mira;
 Ministre d'Afers Exteriors i Cooperaci: Miguel ngel Moratinos Cuyaub;
 Ministre de Justcia: Mariano Fernndez Bermejo;
 Ministre de Defensa: Carme Chacn Piqueras;
 Ministre de l'Interior: Alfredo Prez Rubalcaba;
 Ministra de Foment: Magdalena lvarez Arza;
 Ministra d'Educaci, Poltica Social i Esport: Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo;
 Ministro de Treball i Inmigraci: Celestino Corbacho Chaves;
 Ministre d'Indstria, Turisme i Comer: Miguel Sebastin Gascn;
 Ministra de Medi Ambient, Medi Rural i Mar: Elena Espinosa Mangana;
 Ministra d'Administracions Pbliques: Elena Salgado Mndez;
 Ministre de Cultura: Csar Antonio Molina Snchez;
 Ministre de Sanitat i Consum: Bernat Soria Escoms;
 Ministra d'Habitatge: Beatriz Corredor Sierra;
 Ministra de Cincia i Innovaci: Cristina Garmendia Mendizbal;
 Ministra d'Igualtat: Bibiana Ado Almagro;

Enllaos externs.

 La Moncloa, pgina oficial de la Presidncia del Govern espanyol;



----







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78947" title="Te verd" nonfiltered="1340" processed="1338" dbindex="31447">

El te verd sn les fulles de l'arbre anomenat Camellia sinensis que han passat un procs mnim d'oxidaci. s molt popular a la Xina (  ) i al Jap, per s'est popularitzant a occident, on s ms tradicional el te negre.

El te verd s principalment conegut pels seus efectes beneficiosos sobre la salut. A l'sia, en canvi, es gaudeix del te verd no noms pels seus efectes mdics, sin tamb per la diversitat de gustos que es poden experimentar a travs de les diferents varietats que existeixen.

Els tipus de te verd poden variar significativament depenent de com s'assequen les fulles, d'on sn cultivades o de quins productes s'hi afegeixen.

Els xinesos coneixen els efectes mdics beneficiosos del te verd des de temps ancestrals, fent-lo servir per tractar des de mal de caps fins a depressions. s per aix que els cientfics han realitzat diferents estudis per provar si aquestos efectes beneficiosos sn reals. Aquests estudis han incrementat la popularitat del te verd.

El te verd s ric en polifenols, un poders anti-oxidant, que ajuda a prevenir el cncer, els atacs de cor i ajuda reduir els nivells de colesterol.

L'nic efecte negatiu del te conegut a dia d'avui es l'insomni que pot causar pel fet que cont cafena que s aproximadament una tercera part de cafena que el seu equivalent en caf.

Existeixen diferents varietats de te verd, a quasi cada poble on es cultiva el te li donen el seu propi toc que el diferencia de la resta. Les varietats ms populars sn Longjing, Genmaicha, Gyokuro, Gunpowder o Bi Luo Chun.

A la Xina, en alguns llocs, encara es fan servir els mtodes manuals tradicionals per facturar el te verd mes fi. Al Jap la majoria del te verd s collit a mquina, produint resultats com l'anomenat Kukicha.

A l'frica Occidental se sol preparar mitjanant una ebullici llarga i sovint se serveix amb molt de sucre i amb una mica de menta infusionada al final.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78949" title="Messeguera" nonfiltered="1341" processed="1339" dbindex="31448">

La messeguera s una varietat de cep blanca. s una planta rstica que s'adapta b a diferents sls i climes, de maduraci tardana i resistent a la sequera. El ram s menut i no gaire compacte. El gra s gros, amb forma ovoide, de gust aspre poc dol, de color groc verds, de pell fina i polpa tova.

El vi de ram messeguera s fruits, aromtic, de color groc pllid, graduaci moderada (11,5) i acidesa equilibrada. S'elaboren tant vins novells com generosos.

L'origen etimolgic s incert. Probablement est relacionat amb messeguer, s a dir, 'guarda messes' o 'guardacamps'. Com a variants fontiques tamb s'utilitza marsaguera o merseguera i, per alteraci, masteguera o mstec. Altres sinnims sn: escanyavells, escanyavella, esquitxags, matavells, matavella, planta borda i sitj.

s una varietat tradicional del Pas Valenci, cultivada sobretot a la zona comarca dels Serrans. s una de les varietats principals a les DO Alacant, DO Utiel-Requena i DO Valncia (subzona de l'Alt Tria).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78953" title="Corts Generals" nonfiltered="1342" processed="1340" dbindex="31449">
Les Corts Generals sn un rgan constitucional de l'estat espanyol constitut i regulat segons el ttol tercer de la constituci espanyola de 1978. La constituci estableix que les Corts Generals sn les representants del poble espanyol i sn conformades per dues cambres: el Senat i el Congrs dels Diputats. s a dir, la branca legislativa dels poders del govern t una composici bicameral. 

Com a representants del poble espanyol exerceixen els aspectes essencials de la sobirania nacional: possexen la potestat legislativa, aproven els pressupostos generals de l'estat, controlen l'acci del govern i ocupen la resta de les funcions que els atribueixi la constituci. 

Enllaos externs.
 Congreso de los Diputados;
 Senado;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78956" title="Coordinadora Reusenca Independent" nonfiltered="1343" processed="1341" dbindex="31450">


La COordinadora Reusenca Independent, tamb anomenda CORI aprofitant que Cori s el diminutiu de Misericrdia, un nom molt popular a la ciutat (de la qual la Mare de Du de Misericrdia n's la patrona); s un grup poltic alternatiu que es present per primera vegada a les eleccions municipals del 2003 a Reus amb el lema "Posa un altre Juantxi a l'ajuntament". L'any 2007 aconsegu un regidor a l'ajuntament de Reus.
El president i cap de llista de la CORI s Ariel Santamaria, cantant del grup Ariel Santamaria i la Banda del Pere Mata. La formaci poltica pretn ser una alternativa als partits "de sempre", i aposta per propostes innovadores dins el programa electoral.
Com a ideologia van definir-se com a Juantxis, en referncia al Juantxisme.

 Juantxisme .

El Juantxisme s una ideologia o tamb una forma de viure que s'assent en personatges com Ariel Santamaria i d'altra gent de l'mbit musical i cultural de Reus. Segons han explicat representants del partit en roda de premsa, tothom s juantxi per s important que fassin el pas de sortir de l'armari i autoalliberar-se. 

L'explicaci que s'ha donat a l'origen del Juantxisme s la segent: sembla que l'origen del nom s degut a un noctmbul habitual dels bars de la ciutat anomenat Juantxi. Alcohlic crnic i tertuli irreverent a qualsevol conversa on se'l deixava participar, el seu nom va acabar adquirint el valor d'adjectiu quan hom es referia a alguna acci grotesca o ridcula. Aix, es deia que aquesta persona era un juantxi en veure com queia per terra de la barra estant o quan pretenia,
per exemple, convncer la gent del seu voltant que els seus quadres fets amb bolgrafs BIC vermells eren una forma d'art major. Per extensi, el mot va acabar definint tota aquella persona grotesca amb certs deliris de grandesa.

El mxim exponent pblic del juantxisme s Ariel Santamaria.

Alguns dels idelegs del Juantxisme van fer pblic aquest decleg on s'hi estableixen les bases:
 El bon juantxi beu, et menja l'orella i sempre et gorreja el tabac.
 El juantxi de deb fuig de l'aigua i del sab.
 El juantxi com cal persegueix les adolescents amb nsia animal.
 Aquell qui s juantxi deu pasta a tots els bars.
 El juantxi no opina, sentencia.
 El bon juantxi acostuma a ser l'ltim a tancar els bars.
 L'home que viu el seu juantxisme t nfules artstiques.
 El juantxi exemplar s un perdedor vocacional.
 El bon juantxi no creu que l'ordre natural de les coses sigui un juantxi a cada bar, sin un bar per a cada juantxi.
 Everybody's juantxi, tots som juantxis!

 Eleccions municipals de 2003 .
El fet que la CORI es presents a les eleccions no va ser rebut amb gaires mostres de simpatia per cap dels altres partits poltics de la ciutat de Reus, els quals incidien en el fet de que era un partit poc seris; de fet no tenia altra finalitat que recollir el vot de protesta, el qual es va produir i va tenir uns resultats destacables: va ser la sisena fora poltica ms votada per sense representaci (per davant de la FIC) .

 Eleccions municipals de 2007 .
 El dia 16 de febrer de 2007 Ariel Santamaria va confirmar que la CORI es presentar a les eleccions municipals del 27 de maig de 2007.

El partit va decidir que era necessari fer una votaci popular (per internet, amb la participaci final de 1500 vots) per tal que fos la gent qui decids l'ordre final de la llista amb que es presentar la CORI.

El 13 de maig de 2007 un membre de la CORI rep un tret per part d'un gurdia urb. El dimecres 16 de maig de 2007 es convoc una concentraci a la Plaa del Mercadal per denunciar aquest fet.   

El 27 de maig de 2007, la CORI va aconseguir per primer vegada des de la seva creaci el primer regidor a l'ajuntament de Reus en les eleccions municipals. 
 



 Fonts .


Enllaos externs.
 Web oficial de la CORI ;
 Web no oficial de la CORI amb l'himne de la CORI;
 Programa Electoral del CORI el 2003 ;
 Ariel Santamaria, Web musical del Jordi Sugranyes  Web amb imatges de la campanya electoral de la CORI del 2003.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78957" title="Emili Darder i Cnaves" nonfiltered="1344" processed="1342" dbindex="31451">
Emili Darder i Cnaves (1895-1937) fou el darrer batlle republic de Palma. Metge i poltic, fou afusellat el 24 de febrer de 1937 per les tropes franquistes durant la guerra civil. Metge de professi, esquerr, catalanista i catlic, tamb fou un dels intellectuals compromesos mallorquins ms importants de l'poca. 

Fou fundador d'Acci Republicana de Mallorca i ms tard d'Esquerra Republicana Balear, partit vinculat a ERC. Particip en la redacci de l'avantprojecte de l'Estatut d'autonomia de 1931.

Va escriure articles de carcter poltic i cultural en diverses publicacions, com La Nostra Terra i el Calendari Mallorqu, i de carcter mdic a la Revista Balear de Medicina.

Inicis.
Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Valncia l'any 1915, es doctor en anlisis clniques. Fou membre de les acadmies de Medicina i Cirurgia de Palma (1926) i de Barcelona (1933) i vocal de la junta dels Congressos de Metges de Parla Catalana. A partir de 1927, fou el cap de la secci d'epidemiologia de l'Institut d'Higiene de les Balears. Com a metge, divulg els avenos sanitaris i treball per la higiene social.

Poltic (1923-1933).
Fou un dels fundadors de l'Associaci per la Cultura de Mallorca (1923), de la qual fou president (1925-31). De l'entorn de l'Associaci, l'any 1934 es fund, amb Darder de president i Pere Capell i Bernat Jofre com a lders destacats, l'Esquerra Republicana Balear, partit d'orientaci federalista i catalanista, i que durant aquells anys estreny relacions amb l'ERC de Companys (tant, que Capell i Jofre, que pogueren fugir del cop, arribaren a tenir crrecs de responsabilitat dins la Generalitat).  A les eleccions municipals d'abril del 1931, va esser elegit regidor de l'Ajuntament de Palma per la candidatura del Partit Republic Federal de Mallorca. Presid les comissions de sanitat i d'educaci, de les quals sorgiren el Projecte General de Construccions Escolars (setembre del 1931) i el Pla de Reorganitzaci dels Serveis Sanitaris Municipals (novembre del 1932). El gener del 1932, fou un dels fundadors d'Acci Republicana de Mallorca que, el 1934, va esser el nucli de l'Esquerra Republicana Balear (ERC-illes), de la qual fou un dels principals dirigents. Form part de la comissi redactora de l'Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia del 1931.

Alcalde (1933-1936).
El desembre de 1933, fou elegit batle de Palma. Des d'aquest crrec impuls la dotaci d'aigua i clavegueram per a tota la ciutat, la construcci de guarderies i de grups escolars, com els de Son Espanyolet, el des Coll d'en Rabassa i el de l'avinguda Alexandre Rossell, inaugurat l'abril del 1934. Continu la reforma dels serveis sanitaris de l'Ajuntament i obr noves seccions de la Casa del Socors. Tamb es preocup pel correcte funcionament dels mercats i per donar feina als treballadors aturats. Va esser susps en les seves funcions el 1934, arran de la Revoluci d'Octubre, per li fou retornat el crrec el febrer del 1936, amb el triomf del Front Popular. El juny del 1936, sign la  Resposta al Missatge dels Catalans.

Quan esclat la Guerra Civil, va sser detengut el 20 de juliol del 1936 i tancat al Castell de Bellver. El desembre del 1936 se li embargaren bns per valor de dos milions de pessetes. Sotms a consell de guerra, fou condemnat a mort encara que el fiscal noms n'havia demanat 20 anys de pres. El 24 de febrer del 1937, tot i trobar-se greument malalt, fou afusellat al cementeri de Palma juntament amb Antoni Maria Ques Ventanyol, Alexandre Jaume Rossell i Antoni Mateu Ferrer.

Una fundaci cultural lligada al PSM, un dels premis 31 de desembre de l'Obra Cultural Balear, un institut d'educaci secundria de Palma i un carrer de la mateixa ciutat duen el seu nom.






Enllaos externs.
 Emili Darder al web Il.lustres de les Illes Balears;
 Biografia al web de l'IES Emili Darder;
 Biografia al web de Memria Histrica de les Illes Balears (MHIB);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78968" title="Gyokuro" nonfiltered="1345" processed="1343" dbindex="31452">

El gyokuro s un te verd dels ms apreciats del Jap. Tamb conegut com a pearl dew, es caracteritza pel seu color verd brillant i una aroma a herba fresca.

Les principals regions de producci d'aquest te sn Yame a la prefectura de Fukuoka, Uji a la de Kyoto i Okabe a la de Shizuoka. El cultiu de gyokuro s noms del 0,3% del total de te cultivat al Jap.

Les fulles del gyokuro sn tapades de la llum directe del sol aproximadament durant les 3 setmanes anteriors a la collita de primavera. Tapar les fulles del sol fa que augmentin les proporcions de flavinols, aminocids, sucres i altres substancies que li donen aroma i gust.

Per preparar-lo l'aigua bullida s'atempera fins als 60 o 50C abans d'infusionar el te durant uns 120 a 150 segons. Per les segents infusions, al contrari que amb el te verd de la Xina el temps es pot reduir a uns 30 segons, ja que les fulles ja s'han obert i deixen anar millor la seva aroma.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78970" title="Genmaicha" nonfiltered="1346" processed="1344" dbindex="31453">

Genmaicha (en japons    , que literalment vol dir te d'arrs integral), s te verd combinat amb arrs integral torrat. 

La infusi resultant s d'un lleuger color marr i t un gust torrat, molt popular al Jap i que es pot prendre fins i tot abans de dormir, ja que s de baix contingut en cafena.

Aquest te t la reputaci d'ajudar a fer la digesti, per aix se serveix sovint desprs dels pats.

s pot trobar aquest te preparat i empaquetat, per tamb es pot fer de forma casolana: l'arrs integral es torra i es barreja amb el te verd (preferiblement bancha o sencha) segons el gust del consumidor i desprs se'n fa una infusi.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78977" title="Te negre" nonfiltered="1347" processed="1345" dbindex="31454">
El te negre, igual que els altres tes, prov de la planta Camellia Sinensis i es fa amb fulles sotmeses a ms oxidaci que el te blanc, el te verd o l'oolong. El te negre te un gust mes fort i cont mes cafena que les altres varietats.

Els majors productors de te negre inclouen Xina, ndia i Sri Lanka. Algunes de les varietats produdes a aquestes regions son el Darjeeling, Keemun, Lapsang Souchong o Assam.

Tradicionalment el te negre ha estat lnic te conegut a occident, i tot i que el te verd est guanyant popularitat, el te negre continua ocupant el 90% de les vendes de te a occident. Mentre el te verd normalment perd el seu gust al cap d'un any, el te negre mant el seu sabor durant anys, per aquesta ra va ser un article de mercaderia al segle XIX.

El procs del te negre deriva del que rep l'oolong, que fa servir mtodes semblants per sense arribar al nivell de fermentaci del te negre.

El gust del te negre pot variar molt, pot tenir gust a flors, a malta, taronga de bergamota (Earl Grey) o espcies. Normalment el te negre, tot i que es fan excepcions, es prepara amb aigua bullint i un temps d'infusi de 5 minuts. Infusionar el te ms temps dna com a resultat un gust amarg. Els tes negres, per una altra banda, no se solen infusionar ms d'una vegada, com es fa amb altres tipus de te com l'oolong.

El te negre a Xina es coneix com a te vermell pel color de la infusi resultant. Aquesta discrepncia es deguda a un error de traducci que ha perdurat fins a l'actualitat.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78982" title="Te darjeeling" nonfiltered="1348" processed="1346" dbindex="31455">

El te darjeeling creix a la regi de Darjeeling, a la ndia, a altures de entre 600 i 2.000 m, en un clima fresc i humit, que combinat amb la pluja i el terreny fan nic el te de Darjeeling. Aquesta combinaci que no es troba a cap altra part, fan del te de Darjeeling un dels millors tes negres del mn.

El te infusionat t gust a moscatell i s de color ambre fosc.

Actualment Darjeeling produeix te en unes 86 plantacions (que reben el nom local de Tea gardens) en tres districtes (Darjeeling, Kurseong i Kalimpong). L'rea cultivada s de 19.000 hectrees i dna feina a unes 52.000 persones de forma permanent, que s'amplien amb 15.000 persones ms durant les collites, entre mar i novembre. Ms del 60% sn dones de Nepal.

El te de Darjeeling es pot categoritzar per la elevaci, la varietat i edat de la planta, la temporada de collita o la tcnica per processar-lo.

Tot i que tradicionalment a Darjeeling noms s'hi han cultivat tes negres, actualment a Darjeeling algunes plantacions tamb produeixen te blanc i te verd.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78985" title="Looptroop" nonfiltered="1349" processed="1347" dbindex="31456">
Looptroop s un grup  suec de msica hip-hop/ rap que ha publicat tres discs complets i un bon nombre de senzills i EPs  des del seu propi segell discogrfic DvsG (David vs. Goliath), gravats als estudis The Wax Cabinet.

Biografia.
La banda la formaren en Promoe i n'Embee (aleshores amb els noms artstics Mc Mrten i Dj Mc Marshall respectivament) a Vsters el 1992. De seguida s'hi va afegir en CosM.I.C (aleshores Mellow T) i alguns anys ms tard es va completar amb Supreme. El 1999 els membres van fundar el seu propi segell discogrfic David vs. Goliath i van comenar a cooperar amb Burning Heart Records. El grup ha estat involucrat en controvrsies a causa de les lletres de les canons Jag Skt Palme (Jo vaig disparar Palme, referint-se al president suec assassinat Olof Palme) i Ring Snuten (truca la bfia) (com a part del grup de bandes sueques anomenat Sedlighetsroteln). Looptroop t fama de ser un bon grup tocant en directe i fan gires tot sovint. 

Components del grup.
Actualment
Promoe - Mrten Edh (anteriorment amb el nom de Mc Mrten);
Supreme - Mattias Lundh-Isen;
CosM.I.C - Tommy Isacsson (anteriorment amb el nom de Mellow T);
Embee - Magnus Bergkvist (anteriorment amb el nom de Dj Mc Marshall);

Discografia.
lbum.
Modern Day City Symphony Instrumentals (LP);
Modern Day City Symphony (2LP/CD);
The Struggle Continues Instrumentals (LP);
The Struggle Continues (2LP/CD);
Fort Europa Instrumentals (LP);
Fort Europa (2LP/CD);

Altres.
Don't Hate the Player (tolva) ;
Fly Away (tolva) ;
Looptroopland (tolva) ;
Long Arm of the Law (tolva);
Ambush in the night (tolva) ;
Schlook from Birth (tolva) ;
Heads or tails(tolva) ;
From the Waxcabinet (tolva) ;
Unsigned Hype (tolva) ;
Punx not dead (MC) ;
From the Waxcabinet (MC) ;
Threesicksteez (MC) ;
Superstars (MC);

Veure tamb.
hip-hop;

Enllaos externs.
La pgina web de Looptroop;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78987" title="Jueus mallorquins" nonfiltered="1350" processed="1348" dbindex="31457">

La comunitat jueva de Mallorca es remunta als temps romans, disposant de vestigis certs des del segle V i, probablement, va augmentar sota domini rab en qu el seu rastre torna a aparixer el 1114, a les crniques de la razzia pisano-catalana, i el 1229 en ocasi de la conquesta per part de Jaume I, que informen de l existncia d un barri jueu vora el palau reial de l Almudaina. 

Amb la conquesta catalana, que compt amb finanament jueu continental, arribaren a l illa nous contingents que participaren del repartiment i que s'hi installaren, amb els seus coreligionaris, al barri tradicional, que fou respectat encara que per poc temps, ja que, a mitjan del segle XIII, fou cedit als dominics per edificar-ne el seu convent. A canvi als jueus se ls hi va cedir un espai a l actual barri de la Calatrava, que fou conegut amb el nom de Call Major. A ms de la de la Ciutat de Mallorca, al segle XIII consten comunitats jueves a Felanitx, Sineu, Alcdia, Sller i Pollena.

Els jueus mallorquins estaven organitzat mitjanant una aljama; es regien per lleis i tributs propis i estaven sotmesos, nicament, a l autoritat reial. Amb alts i baixos constants, fonamentats en les exaccions tributaries i les tensions religioses, la comunitat jueva de Mallorca gaud d uns anys de gran esplendor al llarg del segle XIV, en qu arribaren a ser uns tres mil, gaire b el 15% de la poblaci de la Ciutat: emmurallaren el Call, edificaren sinagogues, articularen un sistema institucional propi a l entorn dels secretaris de l Aljama i el seu Consell i es cre el Call d Inca. 


Alguns jueus mallorquins o residents a l illa destacaren singularment en diferents esferes del coneixement: Els Rabns Aaron Ha-Cohan, natural de Narbona i refugiat a Mallorca, que fou autor d Orhot Hayyim, Vidal Efraim, que tamb fou astrleg, Xim on ben-Cemah Duran, autor d importants llibres de literatura rabnica i poesia i que tract especialment el problema dels anussim o conversos. Els metges  Jud Mosconi, o Lle Grec, Aar Abdal-Hagg, Cresques Helias, Jonatas March i Mose Ben Ishaq Rems, ms important en la seva faceta de poeta o l astronom Isaac Nafuci. Per, des del punt de vista de la cultura occidental, excell l Escola Cartogrfica Mallorquina, determinant en el desenvolupament del coneixement geogrfic medieval i, posteriorment, influent en el procs d expansi europea a frica i Amrica, de la que en foren membres destacats Cresques Abraham, autor de l'Atles Catal, i el seu fill Jafuda Cresques, per tamb Angel Delhort, Angel Dolcert i Samuel Corcs, i que foren continuats per conversos i els seus descendents fins el segle XVII. 

El 1391 una revolta pagesa, dirigida inicialment contra el poder poltic i els excessos fiscals, per segurament influda pels assalts generalitzats a les juderies castellanes i aragoneses del mateix any, acab amb l'assalt als calls de Ciutat de Mallorca i d'Inca. Molts jueus foren assassinats i espoliats, i finalment una bona part s'exili o es convert. Desprs d'un breu perode de decadncia el 1435, la resta de la comunitat jueva mallorquina va ser obligada a convertir-se al cristianisme, finalitzant en aquesta data l'existncia oficial dels jueus a l'illa. Per, com en molts altres llocs, bona part dels jueus mallorquins varen continuar practicant la seva religi sota aparena cristiana, i s articularen baix l organitzaci de la Confraria de Sant Miquel o dels Conversos, posteriorment de Nostra Senyora de Grcia, com instrument de cohesi interna, ajuda mtua i resoluci de conflictes. D'aquesta comunitat, al s. XVII sen derivar la qesti xueta. 

 Pgines que s'hi relacionen .

Jueus;
Call;
xuetes;
Atles Catal;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78990" title="Requiari" nonfiltered="1351" processed="1349" dbindex="31458">
Requiari fou rei dels sueus (448-456). Era fill del rei sueu Requila, i havia pujat al tron el 448. Poc desprs es va casar amb la filla de Teodoric I rei dels gots.  Allegant una visita al seu sogre va reunir un fot exercit amb el que va devastar el centre de la Tarraconense probablement aliat a les partides de bagaudes que actuaven a la vall de l'Ebre. Va atacar Cesaragusta i Ilerda i es va apoderar de la regi fins a la vall del Segre (449). Les forces godes de la provncia, sota el comandament del rom Basili el van combatre i finalment el 452 va signar un tractat amb els comes Fortunatus i Manricus, que  establia la retirada dels sueus de la Tarraconense y d'altres territoris.  El 455 Requiari va trencar l'acord i va tornar a envair la Tarraconense, potser en ajut dels seus aliats vascons. El seu cunyat Teodoric II va anar a la zona amb un exercit. Requiari al conixer la noticia, es va retirar per fou atrapat i derrotat a la riba del riu rbigo, i fou fet presoner, essent executat poc desprs (desembre del 456).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78992" title="Bagadia" nonfiltered="1352" processed="1350" dbindex="31459">
Bagadia es una rebelli de camperols. La paraula bagauda ve del llat bagauda, tradut com  bandit , i aquesta paraula segurament ve del celta bagad o bagud, que volia dir   assemblea tumultuosa , o be del verb celta baga que es traduiria  per  caminar sense rumb ). El bagaudes eren els colons de les grans i mitjanes hisendes i els petits propietaris o camperols sense terra. 

Les primeres bagaudies es van produir en temps de Comode, quant es va rebellar Matern; sembla que aquesta rebelli fou mes aviat una combinaci de desertors militars aliats a esclaus fugitius mes que un moviment camperol. El segle III el bandidatge d'esclaus fugitius i de camperols sense terra (o que havien perdut la terra)  fou tamb freqent en algunes zones. 

Per la primera bagadia de tipus estrictament camperol es va produir a La Gllia a la meitat del segle III. Aqu els esclaus fugitius van tenir un paper secundari, i el protagonisme correspongu als colons de les hisendes i de les viles i els camperols sense terra.  La vinculaci perpetua dels colons a la terra, la seva condici hereditria i la sujecci al dominus (amo) era un rerefons adequat per fomentar aquest tipus de revoltes, que bsicament pretenien que els rebels  recuperaren les terres i esdevingueren petits propietaris i es trencaren els lligams opressius amb els senyors hereditriament.

Una d'aquestes rebellions o bagaudies es va produir al segle V, en la darrera fase del Imperi rom, a part de la Tarraconense, que fou afectada des Tarraco a Cantbria (mes al oest va quedar en mans dels brbars) per sobretot a la part dels Pirineus centrals i occidental.

 La bagadia a la Tarraconense .

Desprs d'un precedent anterior, i tot seguit de les invasions barbares de la Gllia el 406,  el any 407 la bagadia va esclatar a la Gllia de manera molt mes marcadament camperola, amb els colons, pagesos i alguns esclaus com protagonistes. Les seves noticies van arribar a la Tarraconense el 408: els colons i gent humil expressava la disconformitat amb l'estat i la societat. La Bagadia es va estendre a part de la Tarraconense no abans del 409, probablement.

Inicialment els pagesos es van  limitar a mostrar la seva rebellia collaborant amb els brbars; tamb es van formar algunes bandes de pagesos i esclaus fugitius all on el terreny oferia refugi contra els atacs de les milcies dels propietaris. La fugida o mort de molts propietaris davant els vndals, sueus i alans, va provocar l'abandonament d'una part de les explotacions, i la fugida dels esclaus d'altres; en algunes hisendes els pagesos no van voler entregar la collita als amos i aquestos, mancats de forces militars, no van poder fer res; les hisendes quedaven en mans de procuradors o conductors que per diverses circumstancies van esdevenir de vegades els nous amos (mort dels anteriors sense tornar, usurpacions, enllaos, compres a baix preu...) per moltes hisendes van quedar en mans de les partides bagaudes. Quant la hisenda quedava en mans de bagaudes, els colons ja no havien de pagar els impostos al estat i nomes les prestacions acostumades al amo. Les banders es van fer nombroses el 410 (quant es va saber de la conquesta de Roma pel visigot Alaric I). La bagadia va afectar especialment al territori dels vascons, autrgons, berons, turmogis, vrduls i caristis. Les bandes bagaudes van saquejar aquelles hisendes que no dominaven, i a partir del 420 van fer expedicions de saqueig contra les hisendes de les zones no afectades per la bagadia a la vall de l'Ebre.

El 441 fou enviat a combatre a les bandes el Dux Utriusque Militiae Asturius, que va poder derrotar els bagaudes per no de manera decisiva. El va succeir el seu gendre Merobaudes, un poeta, que els va derrotar altra cop vers el 445 a les terres dels Aracelitans, la capital dels quals era Araceli (potser Huarte-Araquil o Araciel prop de Corella), feu dels bagaudes.

El febrer del 449, el rei sueu Requiari, aliat  a les bandes bagaudes, va fer una expedici fins al territori dels vascons on va fer estralls i va seguir desprs (juliol del 449) contra Saragossa i Lleida. Una partida de bagaudes va saquejar Turiaso (Tarassona) on van assassinar al bisbe de la ciutat per als pocs dies foren sorpresos per Basilius, un cap militar de la Tarraconense, i assassinats en massa a l'esglsia de la ciutat. Altres bandes bagaudes van assolar la vall del Ebre del 450 al 454 i el 455 els va combatre Frederic, germ del rei got Teodoric I, i va aconseguir pacificar la regi.

El 456, el sueu Requiari va tornar a la Vall de l'Ebre i es va allar a les restes de les bandes. El seu cunyat Teodoric, rei dels gots,  va entrar a Hispnia amb un exercit en el que hi havia borgonyons i visigots i va xocar contra Requiari, que s'estava retirant, a la vora del riu rbigo, prop d'Astorga; el rei sueu fou derrotat i encara que va fugir fou capturat i executat el desembre del 456. 

Durant l'expedici de Requiari els bagaudes van actuar per darrera vegada; desprs ja no tornen a ser esmentats a la Tarraconense per se suposa que els bagaudes, majoritriament vascons, incrementats per vascons de les muntanyes, van dirigir les seves expedicions cap al oest i van conquerir els territoris de caristis, vrduls i autrgons, que avui formen Euskadi.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78993" title="Sidoni Apollinar" nonfiltered="1353" processed="1351" dbindex="31460">
Sidoni Apollinar (Caius Sollius Modestus Apollinaris Sidonius, Li c. 430 - Clarmont d'Alvrnia 481) fou un escriptor, senador i bisbe rom. 

Era fill i net de prefectes del pretori i es va casar el 452 amb una filla d'Avit (de nom Papianilla), que poc desprs (456) fou proclamat emperador pel rei visigot Teodoric I. Sidoni va anar a Roma per reunir-se amb el seu sogre i va ocupar la prefectura de Roma (praefecti urbi) i un lloc al senat rom (458) i va ostentar el crrec de comes. 

Desprs de la mort d'Avit es va retirar a Lugdunum on va romandre fins que la ciutat fou ocupada per Egidi i llavors va demanar el perd a Majori que li va concedir. Ms tard (amb l'emperador Antemi que govern del 467 al 472) va tornar a Roma (467) com ambaixador dels arverns davant Antemi al que va dedicar un panegric; Antemi el va fer patrici i li va tornar el seu ofici de prefecte de la ciutat i a la mort del bisbe Eparqui de Clarmont d'Alvrnia (472) el va convidar a acceptar la seu vacant, que va haver d'agafar per fora, tot i que era laic i estava casat. Per aix es va separar de la seva dona i va renunciar a tots els seus crrecs civils; com a bisbe va organitzar la resistncia al visigot Euric.

Va complir perfectament el seus deures i va resistir als progressos dels arrians; quan els gots es van fer amos de Clarmont es va haver de retirar uns mesos, per ms tard fou restaurat i va continuar al crrec excepte per un temps de suspensi sota una acusaci suposadament calumniosa.

Va morir el 21 d'agost del 481 o poc desprs (altres situen la seva mort el 484 o fins i tot ms tard)

Obres.
Les seves obres sn:

I. Carmina, 24 peces entre les quals:
1. Panegyricus Avilo Augusto socero dietus;
2. Panegyricus Julio Valerio Maioriano Augusto dictus;
3. Panegyricus dictuts Authentic Augusto bis consuli ;
II. Epistoloarum Libri IX (147 cartes);

L'obra conservada est formada per panegrics de diversos emperadors (en qu es basa en Eustaci, Ausoni i Claudi) i un conjunt de  24 poemes i 147 cartes, que sn una de les poques fonts per la histria del perode, tot i que de valor literari redut. Una carta de Sidoni a Riothamus, rei dels britons (c. 460) s especialment interessant, ja que proporciona evidncies d'un rei o cap militar associat a les illes britniques, posterior a la retirada romana i en l'poca aproximada en qu molts especialistes situen l'origen de les llegendes artriques.

Bibliografia.
 Jill Harries, Sidonius Apollinaris and the Fall of Rome AD 407-485, Oxford, 1994.
 Sidoni Apollinar, Lletres, Introducci, text revisat i traducci de Joan Bells, vol. 1-2-3, Barcelona, 1997-1999.

Enllaos externs.
 Sidonius Apollinaris: text integral de la correspondncia, bibliografia detallada i enllaos.  ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78994" title="Hidaci" nonfiltered="1354" processed="1352" dbindex="31461">
Hidaci o Idaci (llat Hidacius o Hidatius o Idacius, Idatius, o Ithacius i altres variants) fou un historiador hispanorom (segle V) originari de Galcia,  autor de una crnica (Cronic, en llat Chronicum) amb la successi d'emperadors a partir del 379 (continuant la crnica de Jernim) i fins el 469, amb noms dades i alguns fets destacats especialment a Hispnia. A partir del 427 Hidaci aporta el seu testimoni personal. La seva obra, tot i alguns petits errors, sembla haver estat feta amb cura.

Va nixer a Civitas Limicorum (Ginzo de Limia) abans del 395. Vers el 410 va entrar a la carrera eclesistica desprs d'una visita a Betlem. Se sap que el 427 va presidir l'ambaixada enviada pels gallecs al Magister Militum  Aeci per demanar la seva ajuda contra els sueus, el que li va costar la persecuci d'aquestos. El 464 era bisbe d' Aquae Flaviae (Chaves).

Es va trobar tanmateix una relaci de cnsols romans des de la creaci de l'ofici fins el 468 amb alguns fets destacats dels cnsols dels segles IV i V, que per la similitud d'estil s'atribueix tamb a Hidaci (Fasti Consulares, Descriptio Consulum, o Fasti Idatiani)

Va morir a Limia vers el 470.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78995" title="Frederic el visigot" nonfiltered="1355" processed="1353" dbindex="31462">
Frederic el visigot,  fou un cap got, germ del rei Teodoric II. Es sospita que juntament amb son germ fou l'instigador de l'assassinat de son germ gran, el rei Turismon. Va lluitar a la Tarraconense contra la bagadia el 455 i va pacificar la regi de la vall de l'Ebre. El 463 va morir en una batalla a Orleans en la lluita contra el  comte gallorom Egidi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78996" title="Vangions" nonfiltered="1356" processed="1354" dbindex="31463">
Els vangions (llat vangiones) foren un poble germnic  esmentat per Csar. Aquest diu que hi havia vangions a l'exrcit d'Ariovist al que va derrotar, per la seva expressi vol dir que hi havia germans establerts a la Gllia.

Plini i Tcit tamb els fan germnics establerts a l'esquerra del Rin. Els vangions eren vens dels nemets. 

Durant la guerra contra Civilis, Tutor va reforar als treviris amb grups de vangions, caracats i tribocis

El territori dels Vangions tenia per capital Borbetomagus (Worms) i abans havia pertanyut als mediomatricis.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78997" title="Varquians" nonfiltered="1357" processed="1355" dbindex="31464">
Els varquians (en llat varciani) foren un poble illiri de l'alta Pannia esmentat per Plini el vell i Claudi Ptolemeu, que van ocupar la part occidental d'Eslovnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78998" title="Cpia en carb oculta" nonfiltered="1358" processed="1356" dbindex="31465">
En el context del correu electrnic, el terme cpia en carb oculta, en forma abreujada CCO (en angls, Blind Carbon Copy i BCC respectivament), fa referncia a la prctica consistent a trametre un missatge a diversos destinataris de manera que aquests no reben la llista completa de destinataris que els identifica un per un.

Hi ha diverses situacions que justifiquen l's d'aquesta funcionalitat:

 Quan voleu enviar una cpia de la vostra correspondncia a un tercer (un altre collega, per exemple) i no voleu que el destinatari spiga el que esteu fent, o quan no voleu que el destinatari conega l'adrea de correu electrnic del tercer.
 Quan envieu un mateix correu electrnic a diversos destinataris podeu fer que entre ells no es puguen veure llurs adreces respectives. Aix s una mesura de precauci contra el correu brossa fora assenyada, car impedeix de posar a l'abast de tots els destinataris una llarga llista d'adreces de correu, cosa que ocorre si poseu les adreces de tothom als camps Per a: o Cc:. Per aquesta ra, sovint s convenient emprar el camp Cco: per a les llistes de correu. Alguns virus tamb agafen adreces de correu de carpetes de l'usuari o del seu llibre d'adreces, de manera que les llistes grans de CC poden augmentar la propagaci de virus no desitjats, la qual cosa s un motiu ms per fer servir la cpia en carb oculta.

La cpia en carb oculta tamb s'empra de vegades per a fer que alguns tipus de correu brossa semblen ms convincents: el remitent del correu brossa oculta la vostra adrea i espera que, aix, us enganyar fent-vos creure que heu rebut un correu electrnic accidentalment, el qual no anava adreat a vs.

En resum: les adreces de correu dels camps Per a: i Cc: sn vistes per qualsevol destinatari, mentre que les del camp Cco: no les pot veure ning tret de la prpia del destinatari en qesti (si s que hi figura). Els destinataris que figuren al camp Per a: sn els destinataris principals del missatge, els del camp Cc: sn d'altres als quals l'autor normalment noms vol informar pblicament del missatge, i els del camp Cco: sn aquells als quals se'ls informa d'amagat. En la prctica, es pot emprar noms el camp Cco: per guardar l'anonimat absolut dels destinataris. En aquest cas, si el client de correu electrnic no us permet deixar en blanc el camp Per a:, podeu posar-hi la vostra prpia adrea de correu.



En l'RFC 2822, no s clar si la cpia en carb oculta s'ha dissenyat per garantir que les adreces del camp Cco: siguen invisibles entre si. D'una banda, s'hi indica que:

El camp "Cco:" ("Cpia en carb oculta") cont les adreces dels destinataris del missatge les adreces dels quals no s'han de revelar a la resta de destinataris del missatge.

Tamb s'hi afirma que:
Hi ha tres maneres de fer servir el camp "Cco:".  En primer lloc, quan un missatge que cont un camp "Cco:" est llest per a l'enviament, la lnia "Cco:" s'elimina fins i tot si tots els destinataris (incloent-hi els especificats al camp "Cco:") han de rebre cpia del missatge.  En segon lloc, a cada destinatari especificat als camps "Per a:" o "Cc:" se li envia una cpia del missatge sense la lnia "Cco:", com abans, per els destinataris de la lnia "Cco:" reben per separat una cpia del missatge amb una lnia "Cco:".  (Quan hi ha ms d'una adrea al camp "Cco:", algunes implementacions el que fan s enviar una cpia del missatge per separat a cada destinatari amb un "Cco:" que sols cont l'adrea prpia del destinatari particular.) Finalment, ats que un camp "Cco:" pot no contenir cap adrea, el camp "Cco:" pot enviar-se sense cap adrea, tot indicant als destinataris que s'han enviat cpies ocultes a alg.  El mtode d's del camp "Cco:" que s'ha de seguir depn de cada implementaci, en funci tant del client de correu que feu servir com de l'agent de transferncia de correu (normalment proporcionat pel vostre provedor d'Internet).

D'altra banda, a la secci Consideracions sobre seguretat s'indica que:
Si el camp "Cco:" enviat cont tots els adreats cecs, tots els destinataris que figuren al "Cco:" seran vistos per cada destinatari del "Cco:". ;
No s clar si aquesta situaci s'est mencionant simplement com a exemple del que no ha d'ocrrer mai.

Tanmateix, hom respon que l'RFC  s clar i que la resta de destinataris d'aquest cas sn els dels camps Cc: i Per a:.

 Vegeu tamb .
Cpia en carb;

 Enllaos externs .
 US-CERT Cyber Security Tip ST04-008, "Benefits of BCC";
 Enabling BCC in Microsoft Outlook;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="78999" title="Llibre vermell de Montserrat" nonfiltered="1359" processed="1357" dbindex="31466">


El Llibre Vermell de Montserrat s un cdex que es conserva a la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat amb el nmero 1 del seu fons de manuscrits. El nom es deu al color de la coberta de vellut vermell.

El cdex.

El Llibre Vermell va ser copiat cap a l'any 1399 i cont tamb fragments del segle XVI. Va ser enquadernat al segle XIX amb la coberta de vellut vermell, la qual va ser substituda per una enquadernaci en pell vermella el 1947. El manuscrit va restar desaparegut entre el 1806 i el 1885, quan va ser descobert a Vic i restitut a la Biblioteca de l'Abadia, i es troba fora deteriorat, especialment per la falta de nombroses pgines que en van ser arrencades. 

Est integrat per 23 plecs que contenen textos de temtica religiosa, entre els quals destaca l'anomenat Canoner Montserrat, format per 10 composicions vocals dedicades gaireb en la seva totalitat a la Mare de Du de Montserrat i destinades a l's dels pelegrins que acudien de manera massiva al Monestir a partir del segle XIV. 

El Canoner Montserrat.

Els folis 21v.-27 recullen aquestes peces musicals, totes d'autor annim. La seva finalitat es descriu en llat al mateix manuscrit: Quia interdum peregrini quando vigilant in ecclesia Beate Marie de Monte Serrato volunt cantare et trepudiare, et etiam in platea de die, et ibi non debeant nisi honestas ac devotas cantilenas cantare, idcirco superius et inferius alique sunt scripte. Et de hoc uti debent honeste et parce, ne perturbent perseverantes in orationibus et devotis contemplationibus. En catal: "Com que els pelegrins volen cantar i ballar mentre vetllen de nits a l'esglsia de Santa Maria de Montserrat, i tamb a la llum del dia; i com que all no han de cantar-se canons que no siguin castes i piadoses, s'han escrit les canons que apareixen aqu. I han de ser cantades de manera honesta i sbria, vigilant de no destorbar ning que vetlli en la pregria i en la contemplaci devota."

Les peces tenen textos en llat i catal i sn en part mondiques (cnons) i en part polifniques (himnes, danses i un motet). Les danses es ballaven en forma de ball redon, un precursor de formes populars ms tardanes. El conjunt, d'una gran riquesa i bellesa meldica, cont fora elements arcatzants i alhora influncies diverses que revelen l'animat intercanvi d'estils i conceptes musicals tant occidentals com orientals que marcava el paisatge musical de l'poca. 

En general es poden enquadrar dintre del corrent estilstic de l'Ars Nova. Noms 2 de les 10 peces estan recollides en altres fonts. Al segle XX, a ms dels importants estudis musicolgics que s'hi van dedicar, aquestes canons van despertar l'inters de nombrosos intrprets de msica antiga, entre ells Jordi Savall, els conjunts Micrologus, Alla Francesca i Capella de Ministrers, i fins i tot la Companyia Elctrica Dharma.

 Llista de les peces del Canoner .

Cnon O virgo splendens (fol. 21v-22);
Dansa Stella splendens (fol. 22r) ;
Cnon Laudemus Virginem (fol. 23);
Himne Mariam, matrem virginem, attolite (fol. 25r);
Dansa Polorum Regina (fol. 24v);
Dansa Cuncti simus concanentes (fol. 24);
Cnon Splendens ceptigera (fol. 23);
Dansa Los set gotxs (fol. 23v);
Motet Imperayritz de la ciutat joyosa / Verges ses par misericordiosa (fol. 25v);
Dansa Ad mortem festinamus (fol. 26v);

 Enregistraments seleccionats .

 Llibre Vermell de Montserrat. Hesprion XX. Jordi Savall. 1979. (EMI-Reflexe 1C065-45-641);
 Llibre Vermell. Canti di pellegrinaggio al Monte Serrato XIV Secolo. Micrologus. 1998. (Micrologus CDM 0002.2);
The Black Madonna: Pilgrim Songs from the Monastery of Montserrat (1400-1420). Ensemble Unicorn. Michael Posch. 1998. Naxos 8.554256).
 Llibre Vermell. Capella de Ministrers. Carles Magraner. 2002. (Licanus CDM 0201);
 20 anys de Companyia Elctrica Dharma. Stella Splendens 1, pista 4. (CD-92 0005) PICAP, 1994;

Altres obres basades en el Llibre vermell.

El 1988, Xavier Benguerel estren al Liceu la cantata escnica Llibre vermell, on es glossa la msica original.

El 2007, Bernat Vivancos estren a l'Auditori de Barcelona l'obra simfnica Cdex: glosses sobre tres fragments del Llibre vermell. 

Enllaos externs.

 Introducci de Dom F. X. Alts a l'edici de 1989;
 Reproducci digital a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
 Llibre Vermell de Montserrat - Discografia;
 Partitures lliures de lEnsemble Vocal Pythagore ;
 On Wiki Musique  ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79000" title="Haplodia" nonfiltered="1360" processed="1358" dbindex="31467">
Les cllules haploides sn aquelles que noms contenen un sol joc de cada cromosoma a diferncia de les diploides, que en tenen dos.

Aquesta s una de les caracterstiques principals dels gmetes, que en fusionar-se durant la fecundaci adquireixen els dos jocs necessaris per a l'organisme que originen.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79010" title="Coll" nonfiltered="1361" processed="1359" dbindex="31468">

Anatomia: Part ms estreta del cos que uneix el cap amb el tronc en la majoria de vertebrats; vegeu coll (anatomia);
Geografia: ;
 Coll (geografia): Depressi a la carena d'una serralada o d'un contrafort que permet el pas d'un vessant a l'altre. ;
Coll (hbrides) s una de illes Hbrides Interiors.
Coll de Narg s un municipi de la comarca de l'Alt Urgell.
Cll, poble de la Vall de Bo.
Puig del Coll del Jou muntanya de la Serra de Tramuntana;
 El Coll (barri) per al barri de la ciutat de Barcelona al Districte de Grcia.
Joc:
Coll (joc de cartes);
Antroponmia:
 Antoni Coll Prohens poltic mallorqu;
 Carles Coll, msic.
 Josep Coll (1825-1901) (Ceret, 1825 - Perpiny, 1901), msic, director d'orquestra del teatre de Perpiny i compositor d'pera;
 Josep Coll (1870-1934) (Perpiny 1870 - 1934), escultor, conegut per Han Coll;
 Josep Coll i Bardolet (Campdevnol, 1912), pintor;
 Josep Coll i Britapaja (Arecibo, 1840 - Barcelona, 1904), escriptor i compositor de sarsueles;
 Josep Coll i Coll (Barcelona 1923 - 1984), dibuixant d'historietes per a la canalla, puntal de la revista TBO;
 Josep Coll i Dorca (Torell, Osona 1764 - 1800), metge;
 Josep Coll i Ferrando (Foix, 1976), intrpret de tenora i clarinet i compositor de sardanes i msica per a cobla;
 Josep Coll i Ligora (Llan, 1893- Cass de la Selva, 1965), intrpret de tenora i compositor de sardanes;
 Josep Maria Coll i Maj (Sant Celoni, 1926), promotor dmnium Cultural al Valls Oriental, alcalde de Sant Celoni (1959-1966) i diputat al Parlament de Catalunya (1984-1992);
 Josep Coll i Mart (Pessonada, 1949), escriptor amb el nom Pep Coll;
 Josep Coll i Veh (Torrent d'Empord 1823 - Girona 1876), escriptor, crtic i estudis de la literatura;
 Josep Coll i Verdura (Santa Maria de Palautordera, 1868   Sant Celoni, 1936), regidor (1912-1922) i alcalde (1914-1915, 1918-1919)  de Sant Celoni;
Miquel Coll i Alentorn, politic.
Llus Coll i Hortal jugador del FC Barcelona als finals dels 50.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79012" title="Comellar" nonfiltered="1362" processed="1360" dbindex="31469">

Un comellar s un espai de terra ample i profund, de sl inclinat per la depressi del terreny, que est entre terres ms elevades.

Sol tenir el fons en forma de V, per on passa el ja d un torrent.

Exemples:
 Comellar del Prat;
 Comellar de l'Infern;

Els dos es troben situats al municipi d'Escorca, a Mallorca.

Vegeu tamb.
 Coma;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79013" title="Sanctacaris" nonfiltered="1363" processed="1361" dbindex="31470">

El Sanctacaris va ser un artrpode del Cambri mitj, trobat a les pissarres de Burgess, a la Colmbia Britnica. Aquest animal mesurava de 46 a 93 millmetres de llarg, i es creu que era un dels primers artrpodes quelicerats (entre els quals s'inclouen les aranyes i els escorpins).

Dins de la seva anatomia, el cap de Sanctacaris t cinc parells d'apndixs tctils i un sis parell ms llarg. Els primers tenen cada un un altre petit apndix en forma d'antena. Disposen d'11 segments corporals, amb els corresponents parells de potes i brnquies. El tlson s ample i pla, en forma de rem.

Inicialment el Sanctacaris va ser anomenat informalment 'Santa Claws' ("Santa urpes"). A diferncia de la majoria de les altres espcies de Burgess, el Sanctacaris no estava present a la pedrera del 1909 d'en Charles Doolittle Walcott, i fou descobert a un nivell diferent per Desmond Collins els anys 1980-1981.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79017" title="Agust Borguny i Garriga" nonfiltered="1364" processed="1362" dbindex="31471">
Agust Borguny i Garriga (Sabadell, 2 de maig de 1894
- Barcelona, 1 de juliol de 1967) va ser msic, director d'orquestra i compositor d'una extensssima obra. Instrumentista de piano, viol, saxfon i clarinet, visqu vora cinquanta anys als Estats Units i, des d'all, enviava sardanes i peces de msica per a cobla perqu s'estrenessin a Catalunya.

 Biografia .

Fill d'uns obrers del txtil, comen els estudis musicals a l'Escola Municipal de Msica de Sabadell amb els mestres Josep Plans i Cebri Caban, i els prossegu a Barcelona fent composici i harmonia amb Manuel Burgus. Cant a l'Orfe de Sabadell i entr a la Banda Municipal de Sabadell amb noms 16 anys. En aquell temps ja tocava el piano, el viol, el saxfon i el clarinet.

El 1915, amb 21 anys, va marxar cap als Estats Units. Sembla que ho 
va fer, en part, per eludir el servei militar espanyol i la guerra del Marroc; en tot cas, poc desprs s'allist a l'exrcit americ quant aquest entr a la Gran Guerra. En acabar aquesta conegu en Xavier Cugat i durant una temporada formaren un duet de viol (Cugat) i piano (Borguny) per tocar en cafs-concert; s'acab quan Xavier Cugat marx a buscar feina a Los Angeles.

Entre els anys 1915 i 1932 visqu a Washington DC i, mentre portava la direcci artstica d'una de les orquestres "Meyer Davis", va compondre ballets , suites i operetes d'estil americ, obteninent crtiques molt favorables als diaris. El 3 de desembre del 1928 es nacionalitz com a ciutad dels EUA. Collabor amb l'orquestra de Paul Whitman i, fins al 1934, va orquestrar quasi exclusivament per a la cantant Kate Smith, a l'emissora de rdio de la CBS de Nova York. Aquell any va ser contractat com a director artstic de l'orquestra simfnica de l'emissora WOR dirigida per Alfred Wallenstein, que li encoman obres d'estil espanyol (Suite per a viola, Suite ibrica, Danza ibrica, Nocturno sevillano). Conjug aquesta tasca amb l'ensenyament d'orquestraci a la prestigiosa Juilliard School of Music (1934-1938). Entre els anys 1941 i 1960 fou director musical i artstic de la National Broadcasting Symphony Orchestra per a un programa apadrinat per la Firestone, fent orquestracions per a diversos cantants entre els qual Mario del Monaco i Renata Tebaldi. Tamb va participar en el programa radiofnic L'hora catalana, elaborat pel Centre Catal de Nova York, amb contingut propagandstic pro nord-americ. Va retornar a Catalunya el 1963, on continu component msiques per a documentals de propaganda del Ministeri d'Agricultura nord-americ (1958-1963).

L'obra musical del compositor s extensssima: ms de 180 sardanes i altres composicions de msica per a cobla, ms de cinquanta canons per a veu i piano, una trentena de peces de msica coral, un gran nombre d'obres per a piano, dos quartets i un trio de corda, obres per a orquestra de cambra i simfnica, operetes i ballets. Gran part de la seva obra musical es conserva a l'Arxiu Histric de Sabadell, i una altra part es troba repartida entre diverses biblioteques i arxius americans. A la Fundaci Bosch i Cardellach de Sabadell es pot consultar una extensa correspondncia d'en Borguny amb un amic sabadellenc que n'illustra la biografia. 

Des de l'any 2003 hi ha a Sabadell l'Orquestra Simfnica Agust Borguny. I el 2004, l'associaci Sabadell Ms Msica convoc per primera vegada el Premi Agust Borguny, amb freqncia anual, per a persones o entitats que fomentessin la msica per a cobla. El primer any el guany el Foment de la Sardana de Banyoles, el 2005 el compositor Joan Llus Moraleda, el 2006 Manuel Oltra i Ferrer i el 2007 la Fundaci Palau de la Msica, de Barcelona.

 Obra .
 Msica per a l'escena .
 China Eggs, espectacle musical en dos actes. Text de Frank Baer i Arling Alcine;
 The Damask Rose, ballet de tema oriental;
 La festa de carrer, ballet amb llibret de Joan Bach;
 The Gypsy Goddess;
 Maryana (c.1925), opereta en tres actes;
 The shadow siren (c.1928), opereta en tres actes;
 Women!, espectacle en un acte;

 Msica per a orquestra simfnica i de cambra .
 L'aplec (1956), suite folklrica, estrenada a Nova York per l'Orquestra d'Alfred Wallenstein i a Barcelona per l'Orquestra Municipal de Barcelona sota la direcci d'Eduard Toldr;
 Believe me if all those endearing young charms (1938), per a orquestra de corda;
 Costa Brava (1947), sardana per a orquestra sinfnica;
 Danza ibrica nm. 1, per a orquestra simfnica;
 Emporiom (1951), sardana per a 2 tenores i orquestra simfnica;
 Minuet (1938), per a orquestra de corda;
 Nocturno sevillano, per a orquestra simfnica;
 Scherzo simfnic, per a orquestra simfnica;
 Suite ibrica, per a orquestra de corda;
 Suite per a viola i orquestra nm. 1;
 Suite per a viola i orquestra nm. 2;
 Two pieces for string orchestra;

 Msica per a cobla .
 Dansa noble (1959), glossa;
 Mosaic catalanesc (1959);
 Petit ballet imaginari (1959), glossa per a dues cobles;
 El petit dansaire (1959), glossa;
 Rera-Mur, marxa heroica;
 La roureda, pastoral;
 Suite per a cobla (1950), en tres moviments,  dedicada a Joaquim Serra ;
 Tres impressions de la Vila de l'Escala (1949), suite;
 Valse de flautn;

 Sardanes .
Una selecci dels seus ttols:
 Al meu Sabadell (1964);
 El barri de Sant Pon (1959);
 Collcerola (1929);
 Comiat (1929);
 Costa Brava (1947);
 La cova del drac (1954), escrita originalment per a cobla amb tres trompetes i dos trombons;
 De puntetes (1955);
 Dos brotets de farigola (1948), obligada per a dos trombons;
 Esgarrapant les boires (1929), obligada de tenora;
 L'estiuet de sant Mart (1953, obligada de tible;
 El gegant del Pi (1948);
 Homenatge a Garreta (1954);
 Homenatge al mestre Toldr (1962);
 Lloana a Joaquim Serra (1958), va obtenir el primer Premi Joaquim Serra;
 El ms petit (1948), obligada de flabiol;
 El meu adu (1958), dedicada a Joaquim Serra;
 Mirant al cel (1949);
 Nostlgia (1966), sardana pstuma, instrumentada per en Bernat Castillejo;
 Nria (1934);
 Recordant l'Albert (1947), dedicada a l'Albert Mart. Obligada de tenora;
 La reina de la llar (1948), a la seva esposa;
 El rellotge de l'avi (1948), obligada per a dos trombons;
 Retorn (1929);
 Rialletes (1933), dedicada al seu fill George, en el seu quart aniversari;
 S'Agar, terra d'ensomnis (1934);
 Tornaboda (1953);
 Vila de Molins de Rei (1959);
 Violetes del bosc (1960);
 Xamosa Pilar (1951);

 Entre els meus (1957), per a dues cobles;
 Festa a Queralt (1952), per a tres cobles;
 La poncella (1912), sardana per a banda;
 Sitges en festa (1964), per a dues cobles;
 Soca i arrel (1959), per a dues cobles;

 Bella remembrana (1954), per a cor mixt i cobla, lletra de Leandre Roura;
 Les fogueres de Sant Joan (1962), per a cor mixt i cobla;
 Ginesta simblica (1949), per a cor mixt i cobla, lletra de Joan Sallars;
 Juntes les mans (1953), per a cor mixt i cobla, lletra de Carles Grand;
 La llum de la Costa Brava (1956), per a cor mixt i cobla, lletra de Joan Serracant;
 La sardana del Rossell (1960), per a cor mixt i cobla, lletra de Ferran Canyameres;
 La sardana redemptora (1958), per a cor mixt i cobla, lletra de Joan Llongueras;
 La sardana triomfant (1960), per a cor mixt i cobla, lletra de Joan Maria Freixas;

 Canons .
Alguns ttols: La can de Colombina, Complanta de l'amor novell, Gener,  Glosa primaveral (caramella amb lletra Leandre Roura), Plant de donzella, Pressentiment, Lo cego d'Alhama, Romana, Smbol, Un dem

Suite of four songs (A Thousand Songs Unsung, Caravan of Hearts, Duet of the Stars, The Dancer), Paradise blues (1923), The Pal of Delta-Chi (1924), Hava-Conga (1941), Lamento tropical: Cuban bolero (1941), Cisco kid rhumba (1942), Maria Mia: Rumba (1942), Mercedes (Tropical Serenade) (1942), Tampa (1942), Tropical Gardens (1942), Castanets: Paso-doble (1943), Criolla: Cancin-bolero (1943), The Timbalero, El Timbalero: Rumba (1943)

 Altres obres .
Idilli, pea per a trio de corda, Quartet de corda nm. 1, Quartet de corda nm. 2 (1963), Pregria la Mare de Du de la Serra de Montblanc (1956), amb lletra de Conrad Bayer i Gasp, New York: foxtrot (sextet), per piano i quintet de corda, Bon viatge, per a cor mixt de sis veus, La capritxosa: polka, Did it happen, Le paradis bleu, Moorish moods, Rattle Brain

 Enllaos .
 ndex de la sardanes d'Agust Borguny i Garriga (1);
 ndex de la sardanes d'Agust Borguny i Garriga (2);
 Fotografies d'Agust Borguny i Garriga;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79020" title="Dugong" nonfiltered="1365" processed="1363" dbindex="31472">

Els dugongs (Dugong dugon) sn els membres ms petits de l'ordre dels sirenis (Sirenia), que tamb inclou als manatins. Sn l'nica espcie del seu gnere (Dugong) i de la seva famlia (Dugongidae). El seu nom prov de la llengua malaia, en qu duyung significa donzella del mar.

Els adults no fan ms de 3 metres de llarg, habiten aiges poc profundes de la zona indopacfica i s'alimenten de vegetals marins. Tenen un ritme lent de reproducci, fet que els fa vulnerables a les amenaces provocades per l'home.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79022" title="Ratlla (mineralogia)" nonfiltered="1366" processed="1364" dbindex="31473">
La ratlla d'un mineral s el color de la pols d'aquest. S'obt fregant el mineral sobre la superfcie sense lluentor d'una porcellana. s una prova diagnstica millor que el color ja que s molt ms constant.

Les partcules despreses presenten el color genu del mineral, ja que queden eliminats els efectes ptics secundaris que actuen en la capa superficial del mineral podent variar el seu propi color. Encara que el mtode correcte per a determinar la ratlla d'un mineral s a travs de la placa de porcellana, tamb es pot realitzar aquesta determinaci, d'una manera aproximada, ratllant la superfcie del mineral amb un punx d'acer. 

Els elements nadius (Au, Cu, Ag,...), la majoria dels sulfurs i alguns xids presenten un color de ratlla intens i definit, sent aquest un bon mtode de reconeixement per a aquestes espcies. La majoria d'xids no metllics, clorurs, fluorurs, carbonats, sulfats, fosfats i alguns silicats presenten ratlla blanca. 

Degut al fet que la placa de porcellana t una duresa aproximada de 7 en l'escala de Mohs, aquest mtode no es pot emprar amb minerals de duresa superior a la de la porcellana, s a dir, amb la majoria dels silicats.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79023" title="Sistema cristall" nonfiltered="1367" processed="1365" dbindex="31474">
El sistema cristall s cadascun dels sis grups principals en qu es classifiquen les formes geomtriques en les quals cristallitzen els minerals. En cadascun dels sistemes cristallins hi ha moltes formes possibles. 




En funci de les possibles localitzacions dels toms en la cella unitria s'estableixen 14 estructures cristallines bsiques, les denominades xarxes de Bravais. 

 Cbic .
Inclou essencialment cristalls en forma de cubs, encara que tamb inclou cristalls en forma d'octaedres (8 cares) o de dodecaedres (12 cares). Possex tres eixos cristallogrfics perpendiculars entre si i d'igual longitud. 

 Tetragonal .
Els cristalls normalment sn ms allargats que al cub. Possexen tres eixos cristallogrfics perpendiculars entre si, sent un d'ells de diferent longitud pel que fa als altres dos. 



 Hexagonal .
Els cristalls tenen quatre eixos cristallogrfics, tres dels quals d'igual longitud estan disposats en un plnol horitzontal, i la cambra, perpendicular a aquest plnol, s de diferent longitud als altres tres. 

 Monoclnic .
Molt com, amb un grau de simetria inferior al cbic. T tres eixos cristallogrfics de diferent longitud, dos d'ells no sn perpendiculars entre si, i el tercer s perpendicular al plnol que cont als altres dos. 

 Triclnic .
Menor grau de simetria. T tres eixos cristallogrfics de diferent longitud, i cap d'ells s perpendicular als altres dos. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79024" title="Ratlla" nonfiltered="1368" processed="1366" dbindex="31475">

 Mineralogia: el color de la pols d'un mineral; vegeu Ratlla (mineralogia).
 Ortotipografia: un signe ortotipogrfic semblant al gui per ms llarg; vegeu Ratlla (signe).
 Drogodependncia: terme colloquial per designar una dosi de qualsevol droga que es consumeix per inhalaci.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79025" title="Xarxa de Bravais" nonfiltered="1369" processed="1367" dbindex="31476">
En geometria i cristallografia les Xarxes de Bravais sn una disposici infinita de punts discrets l'estructura dels quals s invariant sota translacions. En la majoria de casos tamb es dna una invarincia baixa rotacions o simetria rotacional. Aquestes propietats fan que des de tots els nodes d'una xarxa de Bravais es tingui la mateixa perspectiva de la xarxa. Es diu llavors que els punts d'una xarxa de Bravais sn equivalents. 

Mitjanant teoria de grups s'ha demostrat que solament existeix una nica xarxa de Bravais unidimensional, 5 xarxes bidimensionals i 14 models distints de xarxes tridimensionals. 

La xarxa unidimensional s elemental sent aquesta una simple seqncia de nodes equidistants entre si. En dos o tres dimensions les coses es compliquen ms i la variabilitat de formes obliga a definir certes estructures patr per a treballar cmodament amb les xarxes. 

Per a generar aquestes normalment s'usa el concepte de cella unitria primitiva. Les celles unitries, sn parallelograms (2D) o paralleleppedes (3D) que constituxen la menor subdivisi d'una xarxa cristallina que conserva les caracterstiques generals de tota el reticle, de manera que per simple translaci de la mateixa, pot reconstruir-se la xarxa al complet en qualsevol punt. 

Una xarxa tpica R en  t la forma: 


on  s una base en l'espai Rn. Pot haver diferents bases que generin la mateixa xarxa per el valor absolut del determinant dels vectors ai vindr sempre determinat per la xarxa pel que se li vaig poder representar com d(R).

Xarxes tridimensionals.
En funci dels parmetres de la cella unitria, longituds dels seus costats i angles que formen, es distingeixen 7 sistemes cristallins. 

Ara b, per a determinar completament l'estructura cristallina elemental d'un slid, a ms de definir la forma geomtrica de la xarxa, s necessari establir les posicions en la cella dels toms o molculas que formen el slid cristall; el que es denominen punts reticulars. Les alternatives sn les segents: 

P: Cella primitiva o simple en la qual els punts reticulars sn noms els vrtex del paralleleppede. ;
F: Cella centrada en les cara, que t punts reticulars en les cares, a ms d'en els vrtex. Si noms tenen punts reticulars en les bases, es designen amb les lletres A, B o C segons siguin les cares que tenen els dos punts reticulars. ;
I: Cella centrada en el cos que t un punt reticular en el centre de la cella, a ms dels vrtex. ;
R: Primitiva amb eixos iguals i angles iguals o hexagonal doblement centrada en el cos, a ms dels vrtex. ;

Combinant els 7 sistemes cristallins amb les disposicions dels punts de xarxa esmentats, s'obtindrien 28 xarxes cristallines possibles. En realitat, com pot demostrar-se, noms existeixen 14 configuracions bsiques, podent-se la resta obtenir a partir d'elles. Aquestes estructures es denominen xarxes de Bravais.  






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79026" title="Exfoliaci (mineralogia)" nonfiltered="1370" processed="1368" dbindex="31477">

L'exfoliaci s la tendncia d'un mineral a trencar-se per plans parallels, degut a l'existncia de plans amb enllaos febles. 

En l'estructura cristallina dels minerals alguns enllaos sn ms febles que uns altres. En alguns minerals, com la mica la disposici dels toms segueix una disposici laminar, en qu cada tom est unit amb enllaos forts als toms vens del mateix pla i amb enllaos febles als toms propers dels plans vens. Quan se sotmet el mineral a tensi tendeixen a trencar-se els enllaos febles d'un mateix pla, de manera que el mineral es trenca en lmines (o en fulles, que d'aqu ve el terme exfoliaci). No tots els minerals tenen plans definits d'exfoliaci, per els que s els possexen poden ser identificats per les superfcies llises distintives que es produxen quan es trenca el mineral. 

El tipus ms senzill d'exfoliaci s de les miques, ats que aquestes tenen enllaos febles en una direcci i s'exfolien formant lmines planes i molt primes.

El terme tamb s'aplica a algunes roques d'estructura laminar, com la pissarra que tendeixen a trencar-se seguint plans definits.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79027" title="Fractura (mineralogia)" nonfiltered="1371" processed="1369" dbindex="31478">
La fractura s la separaci sota pressi en dues o ms peces d'un cos slid. La paraula se sol aplicar als ossos dels ssers vius o als cristalls o materials cristallins com les gemes i el metall. 

De vegades als materials cristallins, els cristalls individuals es fracturen sense que es divideixi el cos. Depenent de la substncia, una fractura pot reduir la resistncia del material o inhibir la transmissi de la llum (cristalls ptics). 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79028" title="Exfoliaci" nonfiltered="1372" processed="1370" dbindex="31479">

 Cosmetologia: tcnica cosmtica destinada a eliminar cllules mortes de la pell amb una acci fsica o qumica; vegeu Exfoliaci (cosmtica).
 Mineralogia: la tendncia d'un mineral a trencar-se seguint uns plans ben definits; vegeu Exfoliaci (mineralogia).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79029" title="Llussor" nonfiltered="1373" processed="1371" dbindex="31480">

La llussor s la mesura de la intensitat de reflexi de la llum incident sobre la superfcie del mineral. El tipus i la intensitat de la llussor varia d'acord amb la naturalesa de la superfcie del mineral i la quantitat de llum absorbida.

La llussor dels minerals pot sser:
Llussor grassa: com si estigus cobert amb una prima capa d'oli. s com a resultat d'una superfcie microscpicament rugosa. ;
Llussor adamantina: t un reflex fort i brillant com el del diamant. A causa d'un ndex de refracci alt. ;
Llussor metllica: aspecte brillant que presenten els minerals i que recorda a un metall. Aquests minerals solen ser completament opacs i donen ratlla de color molt fosca (o negra). ;
Llussor nacrada: t la llussor irisada de la perla. S'observa en general a les superfcies dels minerals paralleles als plnols d'exfoliaci. ;
Llussor resinosa: que t la llussor de la resina. ;
Llussor sedosa: que t la llussor de la seda. Resultat de la reflexi de la llum sobre un agregat parallel de fibres fines. ;
Llussor vtria: que t la llussor del vidre. ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79030" title="Fractura" nonfiltered="1374" processed="1372" dbindex="31481">

 Medicina: Trencament d'un os en una o ms parts; vegeu Fractura (medicina).
 Mineralogia: Separaci o trencament d'un mineral en diversos trossos; vegeu Fractura (mineralogia).
 Societat: Diferncia socioeconmica entre les comunitats que disposen d'accs a les noves tecnologies i les que no; vegeu Fractura digital.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79032" title="Plasncia" nonfiltered="1375" processed="1373" dbindex="31482">

Plasncia s un municipi de la provncia de Cceres (a la seva part septentrional) i amb una poblaci de 39.982 habitants (INE 2007).


 Poltica i govern .



 Curiositats .
Va ser fundada per Alfons VIII de Castella el 1186. T una catedral gtica, romnica i plateresca i els dimarts, un mercat. Joana la Beltraneja es va casar a Plasncia. En aquest lloc va ser on va naixer el grup de rock Extremoduro.


 Demografia .



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79036" title="Sulfur" nonfiltered="1376" processed="1374" dbindex="31484">
En Qumica, un sulfur s la combinaci del sofre (nombre d'oxidaci -2) amb un element qumic o amb un radical. Hi ha uns pocs compostos covalents del sofre, com el disulfur de carboni (CS2) i el sulfur d'hidrogen (H2S) que sn tamb considerats com sulfurs. 

Un dels sulfurs ms importants s el d'hidrogen. Aquest compost s un gas amb olor a ous podrits i s altament txic. Pertany, tamb a la categoria dels cids pel que, en dissoluci aquosa, se li denomina cid sulfhdric. En la Naturalesa, es forma en les zones pantanoses i en el tractament de llots d'aiges residuals, mitjanant transformacions anaerbiques del sofre contingut en les protenes o b per reducci bacteriana de sulfats. Es desprn tamb en les emissions gasoses d'alguns volcans i s aix mateix un subproducte d'alguns processos industrials. 

Moltes menes d'alguns metalls sn sulfurs. Entre ells s'iclouen: 
 Arsenopirita: FeAsS  ;
 Argentita: Ag2S ;
 Calcopirita: CuFeS2  ;
 Cinabri: HgS  ;
 Covellita: CuS;
 Esfalerita: ZnS    ;
 Estibina: Sb2S3  ;
 Franckeita Pb5Sn3Sb2S14;
 Galena: PbS  ;
 Galenobismutita: PbBi2S4;
 Molibdenita: MoS2 ;
 Pirita: FeS2 ;
 Polibasita: (Ag, Cu)16Sb2S11;
 Quermesita: Sb2S2O2;
 Realgar: AsS  ;
 Tetradimita: Bi2Te2S;
 Wurtzita: ZnS;
...

Molts sulfurs sn significativament txics per inhalaci o ingesti, especialment si l'i metllic s txic. D'altra banda molts sulfurs, quan s'exposen a l'acci d'un cid mineral fort, alliberen sulfur d'hidrogen. 

Articles relacionats .
Selenurs;
Tellururs;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79040" title="Friedrich Mohs" nonfiltered="1377" processed="1375" dbindex="31485">
Friedrich Mohs (Gernrode, Alemanya, 29 de gener de 1773   Belluno, Itlia, 29 de setembre de 1839) va ser un geleg i mineralogista alemany. 

Educat a Halle i en l'acadmia de mines de Friburg de Brisgvia, va passar desprs un llarg perode en ustria realitzant estudis de mineralogia, convertint-se en professor de la disciplina en Graz en 1812. En 1818, desprs de la defunci de Abraham Gottlob Werner, va ser nomenat catedrtic de mineralogia en l'acadmia de mines de Friburg. En 1826 es va traslladar a ensenyar a Viena on va ser nomenat, a ms, superintendent del gabinet imperial. 

El seu treball ms important s el "Tractat de Mineralogia" (Grundriss der Mineralogie, 1825) i s recordat per la creaci de l'escala de Mohs de duresa que encara s'empra per als minerals.

Referncies. 
 Encyclopdia Britannica, 11a edici (1911). ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79041" title="Regi de Tumbes" nonfiltered="1378" processed="1376" dbindex="31486">

Tumbes s una de les 25 regions de Per, davant l'Oce Pacfic. El nom potser prov de tumpis, un grup d'indgenes que habitava la regi. Limita amb l'Equador i la Regi de Piura.

 Divisi administrativa .
La regi est dividida en tres provncies i 12 districtes:
Zarumilla;
Tumbes;
Contralmirante Villar;

 Llenges .
El 98,3 % % dels habitants del territori parla habitualment espanyol. Noms el 0,4 % parla qutxua i uns 60 individus parla aimara. Hi ha un alt percentatge de poblaci immigrada d'altres regions del Per, principalment de Piura (16,9 % del total de poblaci), Lambayaque (3,7 %) i Lima (2,7 %).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79042" title="Regi de Cusco" nonfiltered="1379" processed="1377" dbindex="31487">

Cusco s una de les 25 regions del Per. Limita al nord amb la Regi d'Ucayali, a l'est amb les de Madre de Dios i Puno; al sud amb l'Arequipa, i a l'oest amb les d'Ayacucho, Apurmac i Junn. La capital, Cusco, ho fou tamb de l'Imperi Inca.
 Divisi administrativa .
Es divideix en 13 provncies.
 Acomayo (Acomayo);
 Anta (Anta);
 Calca (Calca);
 Canas (Yanaoac);
 Canchis (Sicuani);
 Chumbivilcas (Santo Toms);
 Cusco (Cusco);
 Espinar (Yauri);
 La Convencin (Quillabamba);
 Paruro (Paruro);
 Paucartambo (Paucartambo);
 Quispicanchi (Urcos);
 Urubamba (Urubamba);

Vegeu tamb.
Regi Inka;

Enllaos.
Versi del diari espanyol ABC sobre turisme al Per;
Gas de Camisea;
Govern Regional del Cusco;
Peridic Digital del Cusco;
Notcies del Cusco, Per i el mn;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79043" title="Regi de La Libertad" nonfiltered="1380" processed="1378" dbindex="31488">

La Libertad s una de les 25 regions del Per. Limita al nord amb la Regi de Lambayeque, al sud amb les d'Ancash i Hunuco, a l'est amb les de San Martn i Cajamarca, i a l'oest amb l'ce Pacfic.

 Divisi administrativa .
La regi es divideix en 12 provncies:

Trujillo;
Chepn;
Pacasmayo;
Ascope;
Vir;
Gran Chim;
Otuzco;
Julcn;
Santiago de Chuco;
Snchez Carrin;
Bolvar;
Patz;

 Regi de 1987-1992 .

Fou una regi unidepartamental del 1987 al 1992. Se li atribeuix com a bandera, una de blanca amb la bandera de l'arc de Sant Mart al cant, per podria ser una confusi amb la bandera de la regi de Los Libertadores

Enllaos.
Ascope;
Cascas;
Opini del diari espanyol ABC sobre turisme al Per;
Govern Regional de La Libertad;
Atractius turstics de Curgos.;
Directori Web de Trujillo;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79045" title="Regi de Loreto" nonfiltered="1381" processed="1379" dbindex="31489">

Loreto s la regi ms septentrional del Per. Limita el nord amb el Departament de Putumayo (Colmbia), al nord-oest les provncies equatorianes de Sucumbos, Orellana, Pastaza i Morona-Santiago, al nord-est amb el Departament d'Amazones (Colmbia), a l'est amb els estats brasilers d'Amazones i Acre, al sud amb les regions peruanes d'Ucayali i Hunuco, i a l'oest amb les de San Martn i Amazonas. La capital s Iquitos.

 Divisi Administrativa .
La regi es divideix en set provncies.
Maynas;
Alto Amazonas;
Datem del Maran;
Loreto;
Mariscal Ramn Castilla;
Requena;
Ucayali;

 regi de 1987-1992 .

Entre el 1987 i el 1992 el departament es va constituir en Regi de l'Amazones. La bandera regional fou blanca amb el seu logotipus al mig.

Enllaos.
Opini del diari espanyol  ABC sobre turisme al Per;
Govern Regional de Loreto;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79046" title="Coma (geografia)" nonfiltered="1382" processed="1380" dbindex="31490">


Una coma s una depressi ms o menys pregona i planera en terreny de muntanya. Una comella s una coma petita.

Normalment, les comes solen estar situades entre espadats. Poden esser horitzontals -com s el cas de la coma de Son Torrella (Escorca, Mallorca)-, o fortament inclinades -com la coma de n Arbona (Fornalutx, Mallorca).

Vegeu tamb.
 Comellar;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79048" title="Regi de Puno" nonfiltered="1383" processed="1381" dbindex="31491">

Puno s una de les 25 regions del Per. Limita a l'est amb el Departament de La Paz (Bolvia), al nord la Regi de Madre de Dios, a l'oest les regions de Cusco i Arequipa, al sudoest amb la de Moquegua i al sud amb la Regi de Tacna. La capital s la ciutat de Puno, als marges del llac Titicaca.

 Divisi administrativa .
La regi es divideix en 13 provncies:
Provncia de Puno;
Provncia d'Azngaro;
Provncia de Carabaya;
Provncia de Chucuito;
Provncia d'El Collao;
Provncia de Huancan;
Provncia de Lampa;
Provncia de Melgar;
Provncia de Moho;
Provncia de San Antonio de Putina;
Provncia de San Romn;
Provncia de Sandia;
Provncia de Yunguyo;

Enllaos.
Pgina oficial de Puno;
Puno info ;
Peru Info: Regi de Puno;
Titicaca al Mundo;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79049" title="Regi d'Arequipa" nonfiltered="1384" processed="1382" dbindex="31492">

Arequipa s una regi del sud-est del Per. Limita al nord amb les d'Ica, Ayacucho, Apurmac i Cusco, a l'est amb la Regi de Puno, al sud amb la Regi de Moquegua, i a l'oest amb l'Oce Pacfic. La capital, Arequipa, s la segona ciutat ms gran del Per.

 Divisi administrativa .
La regi es divideix en 8 provncies:



 Enllaos .
 Pgina del govern regional;
 Peru Info: Arequipa;
 Arequipa Informaci turstica;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79051" title="Inyoita" nonfiltered="1385" processed="1383" dbindex="31493">

La inyoita s un mineral de la classe dels borats que rep el seu nom del lloc on va ser descobert, a Inyo County, Califrnia (Estats Units).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79053" title="Kernita" nonfiltered="1386" processed="1384" dbindex="31494">

La kernita s un mineral de la classe dels borats que rep el seu nom de Kern County (Califrnia, Estats Units), el lloc on va ser descobert.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79054" title="DSpace" nonfiltered="1387" processed="1385" dbindex="31495">
DSpace s un sistema de dipsit electrnic on s'emmagatzema, s'indexa, es preserva i es distribueix el material digital de recerca. Aix, a part de poder trobar i emmagatzemar documents digitals ms fcilment, tamb es pot canviar el format d'un d'ells a un de ms actual si aquest queda obsolet. Va ser desenvolupat pel Massachusetts Institute of Technology (MIT) i l'empresa Hewlett-Packard (HP).

Aquest sistema, que es pot utilitzar des del 2002, es pot adquirir en un paquet de programari lliure i normalment l'utilitzen centres de recerca i universitats.

 Histria .
La idea va sorgir de la directora de la biblioteca del MIT, Ann J. Wolpert, quan va veure la necessitat de poder conservar els documents electrnics de recerca de la universitat a llarg termini.

Al mar de 2000 es va signar un contracte de collaboraci entre el MIT i HP per desenvolupar el projecte DSpace. Al novembre de 2002 sortia al mercat DSpace 1.0. Un any i mig ms tard, al mar de 2004, es va celebrar el primer Congrs del Grup d'Usuaris de DSpace (DSpace User Group Meeting, DSUG). A partir d'aqu, es van crear la Federaci DSpace, formada per institucions interessades amb el projecte, i el grup DSpace Committers, formada per HP Labs, MIT, OCLC, Universitat de Cambridge i Universitat d'Edimburg, els quals desenvolupen el projecte. Ms tard, es van incorporar a aquest grup la Universitat Nacional d'Austrlia i la Universitat de Texas A & M.

Al 2005 va sortir la versi 1.3 i ms o menys al mateix temps es tornava a celebrar el DSUG. Desprs, es van celebrar dos congressos ms, un al gener-febrer de 2006 i l'altre a l'abril de 2006.

 Funcionament .

Dspace s un programa obert escrit en Java que funciona sobre qualsevol plataforma, encara que tpicament sobre sistemes operatius basats en Unix.
Cada arxiu Dspace est dividit en comunitats, cadascun dels quals normalment correspon a un laboratori, centre de recerca o departament. Cada comunitat cont colleccions (agrupacions de continguts relacionats). Els elements bsics sn els documents, els arxius d'audio o vdeo, etc. Cada instituci que utilitza DSpace, decideix quins formats utilitzar i designa un encarregat que vetllar perqu els documents puguin ser llegits sempre.

Cada element est dividit en tires de bits, les quals s'organitzen en paquets que corresponen a tres categories: els paquets amb les tires de bits originals, els paquets amb les imatges en miniatura i els paquets amb el text extret de les tires de bits originals. Aquests paquets s'utilitzen per a la indexaci.

Quan una persona decideix dipositar un document a la base de dades de DSpace, ha de donar una srie de dades sobre el document per ajudar a trobar-lo desprs i per facilitar la feina de l'encarregat de DSpace per canviar-li el format. A ms, DSpace comprova que l'arxiu sigui del format indicat, no contingui virus i no estigui encriptat, a part de buscar si el document cont carcters especials que desprs dificultin la conversi. Si l'arxiu no passa aquest test, es retorna al creador perqu el corregeixi.

Abans de posar l'arxiu a disposici del pblic, tamb s'hi afegeix un sistema de protecci per poder detectar si alg l'ha modificat malintencionadament i es comprova que l'arxiu segueix les directrius de la instituci a la que pertany aquesta base de dades DSpace.

 Utilitats .
En fer servir formats estndards s'ajuda a preservar els documents personals.
s til etiquetar els documents amb metadata (dades sobre dades) per preservar documents digitals amb la possibilitat de publicar-los.

 Enllaos d'inters .
Pgina oficial DSpace. ;
Wiki de DSpace. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79055" title="Trona" nonfiltered="1388" processed="1386" dbindex="31496">

La trona s un mineral de la classe dels carbonats amb un 41,14% de Na2O, un 38,94% de CO2 i un 19,92% d'H2O.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79058" title="Alumohidrocalcita" nonfiltered="1389" processed="1387" dbindex="31497">


L'alumohidrocalcita s un mineral de calci i alumini de la classe dels carbonats.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79059" title="Hidrozincita" nonfiltered="1390" processed="1388" dbindex="31498">

La hidrozincita, tamb anomenada flor de zinc, s un mineral de la classe dels carbonats compost en tres quartes parts de zinc.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79060" title="Artinita" nonfiltered="1391" processed="1389" dbindex="31499">

L'artinita s un mineral de magnesi de la classe dels carbonats que rep el nom de l'itali E. Artini (1866-1928).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79061" title="Polnia (desambiguaci)" nonfiltered="1392" processed="1390" dbindex="31500">

Geografia: Polnia s un estat de l'Europa central.
Televisi: Polnia (TV3) s un programa humorstic de TV3.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79062" title="Auricalcita" nonfiltered="1393" processed="1391" dbindex="31501">

L'auricalcita (del grec oreijalkos, coure) s un mineral de la classe dels carbonats, que es troba com a mineral secundari en dipsits de Coure i de Zinc.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79065" title="Fosgenita" nonfiltered="1394" processed="1392" dbindex="31502">

La fosgenita (del grec phosgen, format de: phos, llum, i guenao, engendrar) s un mineral de plom i clor de la classe dels carbonats.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79069" title="Leadhillita" nonfiltered="1395" processed="1393" dbindex="31503">

La leadhillita s un mineral de plom de la classe dels carbonats que rep el seu nom del jaciment de Leadhills, a Esccia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79070" title="rbergur rarson" nonfiltered="1396" processed="1394" dbindex="31504">
rbergur rarson (Hala  Suursveit, 12 de mar 1889-Reykjavk, 12 de novembre 1974)  fou un escriptor i esperantista islands.

Obres.
 1915: Hlfir skslar;
 1917: Spaks manns spjarir;
 1922: Hvtir hrafnar (reimpresi de "Hlfir skslar" i "Spaks manns spjarir");
 1924: Brf til  Lru;
 1938: slenzkur aall;
 1940-1941: Ofvitinn;
 1945-1950: visaga rna rarinssonar prfasts, (memries d'rni rarinsson);
 1954-1955: Slmurinn um blmi;
 1960: Ritgerir 1924-1959 (assajos);
 1975:  Suursveit;

Referncies.
 slenska Alfriorabkin P-. 1990. Editors: Dra Hafsteinsdttir i Sigrur Harardttir. rn og rlygur hf., Reykjavk.





 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79073" title="Caledonita" nonfiltered="1397" processed="1395" dbindex="31505">

La caledonita s un mineral de la classe dels carbonats que rep el seu nom de Caledonia, antiga denominaci d'Esccia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79075" title="Linarita" nonfiltered="1398" processed="1396" dbindex="31506">

La linarita s un mineral de la classe dels sulfats que rep el seu nom de la ciutat de Linares (Jan, Espanya), lloc on va ser descobert.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79076" title="Epsomita" nonfiltered="1399" processed="1397" dbindex="31507">

L'epsomita s un mineral de la classe dels sulfats que rep el seu d'Epsom, Gran Bretanya, lloc on va ser descobert.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79079" title="Hexahidrita" nonfiltered="1400" processed="1398" dbindex="31508">

La hexahidrita s un mineral de la classe dels sulfats. El seu nom est basat en el nombre de molcules d'aigua (hexa, sis, i hidor, aigua) que cont.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79083" title="Goslarita" nonfiltered="1401" processed="1399" dbindex="31509">

La goslarita s un mineral de la classe dels sulfats. El seu nom prov de la localitat de Goslar (Alemanya).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79084" title="Melanterita" nonfiltered="1402" processed="1400" dbindex="31510">

La melanterita (del grec melas, negre). s un mineral de la classe dels sulfats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79087" title="Pisanita" nonfiltered="1403" processed="1401" dbindex="31511">

La pisanita s un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom del qumic francs P. Pisani (1831-1920). La pisanita s una varietat de melanterita.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79088" title="Calcantita" nonfiltered="1404" processed="1402" dbindex="31512">

La calcantita (del grec jalkos, coure i anthos, flor) s un mineral de la classe dels sulfats amb un gran contingut en coure.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79101" title="Codi d'Euric" nonfiltered="1405" processed="1403" dbindex="31513">
El Codi d Euric era un conjunt de lleis que afectaven als visigots, que havien estat recopilades per ordre del rei Euric, abans del 480, probablement a Tolosa (alguns afirmen que es van recopilar a Arle). Es recollien al codi les costum de la naci goda.

La seva recopilaci fou obra del jurista rom Lle, que actuava com a principal conseller del rei Euric.

En general el Codi es bastant confs, i es creu que recollia les costums godes per en la forma en qu havien estat alterades pel contacte amb els romans.

Ha quedat per a la posteritat solament de manera parcial, en un manuscrit, la part esborrada d'un palimpsest (s a dir un document antic reutilitzat); per a les parts no conegudes ha estat precs recrrer a les analogies amb el Codi de Gundebald de Borgonya, i amb la Llei dels Bavaresos, i a ms per les Lleis de la part coneguda del Codi de Leovigildo que derivarien d'Euric. Es conserven lleis relatives a lmits, dipsits, vendes, regals i herncies, per han pogut deduir-se lleis sobre jutges, acusacions, dret d'asil en les esglsies, fugitius, lladres, ferits, doctors, violacions de sepulcres, mercaders estrangers, violacions, incendis provocats, divisions de la terra i altres.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79104" title="Codi Teodosi" nonfiltered="1406" processed="1404" dbindex="31514">
El Codi Teodosi (Codex Theodosianus) era una compilaci de lleis vigents de l'Imperi rom, iniciat en temps de l emperador Teodosi II, sota ordre seva (420), sota la direcci del prefecte del pretori Antoc com a cap d'una comissi de vuit persones i sobre els models del Codi Gregori i Codi Hermogeni. La comissi desprs va estar constituida per 16 persones, encara sota la presidncia d'Antoc.

El Codi fou promulgat com a llei a l'Imperi Oriental el 438 i va substituir totes les constitucions anteriors. Teodosi II el va enviar a Valentini III, el seu gendre, que el va passar pel senat rom i el va promulgar com a llei a l'Imperi d'Occident. El 447 Teodosi II va enviar a Valentini III les (novellae constitutiones}, afegides desprs de la publicaci del codi i foren tamb establertes com a llei a Occident el 448. Les normes legals posteriors al Codi de Teodosi foren llavors conegudes com Novellae i les darreres que consten son del temps de Lle I i Procopi Antemi el 468.

El codi principal es dividia en setze llibres, cada un amb diversos ttols. Els cinc primers llibres estaven dedicats al dret privat ; el sis, el set i l octau al dret administratiu; el nov al dret penal; el des i onz al dret fiscal; del dotz al quinz tractaven del dret comunal; i el setz i darrer estava dedicat al dret eclesistic.

Estaven sotmesos al codi els ciutadans romans, incls aquells que estaven governats per nacions germniques (visigots, vndals, francs) subjectes de la seva prpia llei. El codi va inspirar l'edicte de lleis de Teodoric rei dels ostrogots, del Breviari d'Alaric i de la llei burgndia - romana coneguda com Papiani Liber Responsorum.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79106" title="Vilborg Davsdttir" nonfiltered="1407" processed="1405" dbindex="31515">
Vilborg Davsdttir (n. 3 de setembre, 1965 a ingeyri) s una escriptora i periodista islandesa. Les seves novelles Vi Urarbrunn  (1993) i Normadmur (1994) s'ambienten en l'poca vikinga i estan influenciades per les sagues islandeses.

 Obra .
Hrafninn - kilja (2006);
Hrafninn (2005);
Felustaurinn (2002);
Galdur - kilja (2002);
Korku saga - kilja (2001);
Korku saga - Vi Urarbrunn og Nornadmur (2001);
Galdur (2000);
Eldfrnin (1997) ;
Normadmur (1994) ;
Vi Urarbrunn (1993) ;

Enllaos externs.
Escriptors islandesos ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79113" title="Sumoll" nonfiltered="1408" processed="1406" dbindex="31516">

El sumoll s una varietat de cep negra, encara que tamb existeix una subvarietat blanca. s una varietat rstica, resistent a la sequera i de desenvolupament uniforme. El ram s llarg i el gra s gros i llargarut.

s una varietat autctona de Catalunya. El nom de sumoll est relacionat amb el dialectal sumollar, amb el sentit de 'fer pansir o madurar', que prov del llat submolliare.

El vi de ram sumoll s aspre, de color molt fosc i no envelleix b. La seva producci s baixa i el tractament per fer vins de qualitat s difcil. S'ha anat substituint per altres varietats i avui el seu cultiu s minoritari.

El sumoll s una de les varietats contemplades a les DO Catalunya, DO Pla de Bages i DO Tarragona. A Austrlia s'han creat quatre varietats hbrides a partir del sumoll i la cabernet sauvignon: cienna, vermillion, rubienne i tyrian. Amb aquest creuament es pretn aprofitar les qualitats del sumoll per adaptar-les al clima australi. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79114" title="Sega Master System" nonfiltered="1409" processed="1407" dbindex="31517">





La Master System s una consola de videojocs de 8 bits basada en cartutxos manufacturada per Sega. La seva encarnaci original japonesa s'anomenava SG-1000 Mark III. En el mercat europeu tingu gran acceptaci, competint amb la NES de Nintendo, degut a la gran disponibilitat d'stock en el mercat i un preu competitiu.

Especificacions tcniques.
 CPU: 8-bits Zilog Z80 (NEC  PD780C, Zilog Z80A o Zilog Z084004);
 3,546,893Hz per a PAL/SECAM, 3,579,545Hz per a NTSC;
 Grfics: VDP (Video Display Processor) fabricat per Texas Instruments TMS9918;
 Ms de 32 colors simultanis disponibles (16 per a sprites, 16 per a decorats) d'una paleta de 64 (podia mostrar 64 colors simultanis utilitzant trucs de programaci);
 Resolucions de pantalla de 256x192 i 256x224. PAL/SECAM tamb suportava 256x240;
 sprites de 8x8 o 8x16 pxels, mxim 64;
 Scroll de pantalla horitzontal, diagonal, vertical, i parcial;
 So (PSG): Texas Instruments SN76489;
 4 canals de so mono;
 3 generadors de so, cadascun de 4 octaves, 1 generador de soroll blanc;
 So (FM): Yamaha YM2413;
 so FM de 9 canals;
 ROM: 64 kbits (8 kB) a 2048 kbits (256 kB), depenent del joc incls en memria;
 RAM principal: 64 kbits (8 kB);
 RAM de vdeo: 128 kbits (16 kB);

 Enllaos externs .
Llista de jocs (es);



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79115" title="Adobe Fireworks" nonfiltered="1410" processed="1408" dbindex="31518">
Macromedia Fireworks s un programa informtic de retoc d'imatges de la companyia Macromedia.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79117" title="Consola de joc" nonfiltered="1411" processed="1409" dbindex="31519">

Una consola de joc o videoconsola s una mquina electrnica dissenyada per a jugar a videojocs o jocs electrnics. Generalment el dispositiu de sortida s una televisi o un monitor d'ordinador. El dispositiu d'entrada principal s un controlador.

Els videojocs poden vindre en cartutxs de plstic que protegixen una placa amb xips en els que est emmagatzemat el videojoc en si, o tamb en disquet, targetes, CD o DVD, aquests dos ltims formats ptics d'emmagatzemament sn els que definitivament pareixen haver-se impost actualment en les anomenades consoles de sobretaula, si b la tendncia pareix abandonar el disc estndard, dvd o cd, i discs diferents per a dificultar la pirateria, com el cas de GameCube. Al 2002, el format cartutx s'utilitza bsicament per a consoles porttils, mentre que per a les consoles normals s'utilitzen els dos ltims formats de disc.

Noms tres empreses es disputen el mercat de sobretaula: Microsoft, Nintendo i Sony. Quant a porttils es refereix, hi ha la veterana Nintendo, la inexperta en aquest camp Sony Computer Entertainment i la coreana i no per aix pitjor, Game Park.

 Consoles .



De consoles hi ha de dos tipus: les de "sobretaula" i les porttils:

Microsoft;
Microsoft Xbox;
Microsoft Xbox 360;
NEC;
CoreGrafX;
PC Engine/TurboGrafX;
PC-Engine GT/Turbo GT;
Turbo Duo;
PC-FX;
Nintendo;
Wii;
Nintendo GameCube;
Nintendo 64;
SNES (al Jap, Super Famicom);
NES (al Jap, Famicom);
Game & Watch;
Nintendo Game Boy;
Nintendo Game Boy Advance;
Game Boy Advance SP;
Nintendo Virtual Boy;
Nintendo DS;
Nintendo iQue (noms a la Xina);
Sony Computer Entertainment;
Sony PlayStation;
Sony PlayStation 2;
Sony PlayStation 3;
Sony PlayStation Portable;
Sega;
Sega Mark III;
Sega Master System;
Sega Mega Drive (a Amrica, Sega Genesis);
Game Gear;
Sega Saturn;
Sega Dreamcast;
Atari;
Atari 2600;
Atari 5200;
Atari 7800;
Atari Lynx;
Atari Jaguar;
Game Park;
GP32;
XGP;
Game Park Holdings;
GP2X;
Nokia;
Nokia N-Gage;
SNK;
Neo-Geo;
Neo-Geo CD;
Neo-Geo Pocket;
Neo-Geo Pocket Color;
Bandai;
Pippin;
Playdia;
WonderSwan;
WonderSwan Color;
Philips/Magnavox;
Magnavox Odyssey;
Philips CDi;
Coleco;
ColecoVision;
ColecoAdam;
ColecoTelstar;
ColecoGemini;
Memorex;
VIS;
Panasonic/GoldStar/Sanyo;
3DO;

 Enllaos externs .
Warning Games.com  i ;
Briconsola  i ;
VaDeJocs ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79120" title="Sonic the Hedgehog" nonfiltered="1412" processed="1410" dbindex="31520">

Sonic the Hedgehog o "Sonic l'eri" s un joc de plataformes publicat el 23 de juny del 1991 a Amrica del Nord per a la Sega Mega Drive. La versi europea va ser posada a la venda el juny del 1991 i la versi japonesa el 26 de juliol del mateix any.

Aquest joc afegia l'element de la velocitat a la frmula estndard dels jocs de plataformes i introdu altres elements nics com els "loops", associats permanentment en la histria dels videojocs a aquesta saga.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79123" title="Estil cortes de la pintura gtica" nonfiltered="1413" processed="1411" dbindex="31521">


L'estil cortes de la pintura gtica, correspon a l'etapa que es dessenvolup principalment a Frana, entre els segles XIII i el primer ter del segle XIV. Fou un art elitista, propi de les classes privilegiades les quals no se sentien reflexades per l art de les catedrals i cerquen un art ms exclusiu, que proclami llur prestigi i posici. Les manifestacions d'aquest art, del gust de la noblesa cortesana i dels burgessos rics es concretar en les peces petites, les estatuetes, les petites taules pintades pels altars domstics i sobretot, pels llibres illustrats amb belles miniatures.




La tendncia de la pintura vers un major realisme i el gust pels detalls elegants i delicats, es conjuga amb la profusi de temes profans, extrets de la literatura de l'epoca amb l'exaltaci del femen en la poesa i dels valors de la cavalleria en la novella.

El retrat autntic de personatges reals s una de les innovacions de aquesta etapa que, en l'ordre estrictament pictric, represent l'aband progressiu de la rigidesa prpia de la pintura romnica, per adoptar progresivament, sota l'influncia de la pintura italiana del Trecento un naturalisme cada cop ms acusat.

S llegim les descripcions presents en els poemes i en les Novelles de cavalleria referits a la decoraci dels castells, els vestits de les dames, etc.,  veurem com l'art de les taules, retaules i frescos propis de la decoraci cortesana estava realment molt ests durant els segles XIII i XIV per tot Europa. En el llibre de  Le Roman de la Rose  (1270) es descriuen: cavallers armats sobre bells cavalls coberts d escuts blaus, grocs i verds, aix com diversions galants, dames vestides elegantment..., etc. Les  brillants escenes cortesanes dels Llibres de les Hores de l inici del segle XIV senyalen el punt culminant d'l art o estil cortes que fou el primer pilar de l'estil gtic internacional.

 L'estil cortes del segle XIII a Frana .

Durant la segona meitat del segle XIII, la Cort del rei de Frana conservava moltes normes i regles de la tradici carolngia, entre altres el mecenatge de les arts. En plena etapa clssica de l arquitectura i de l escultura gtica, el rei Sant Llus havia encarregat a l escola dels miniaturistes de Pars. una srie de llibres illustrats, entre els quals l anomenat Salteri de Sant Llus (1253-70), que actualment es conserva a la Bibliothque Nationale de Frana.

Veient les imatges del llibre esmentat, per exemple les escenes de Jeft i les seves filles, podem apreciar la diferncia de nivell que havia assolit l escultura gtica en el seu apogeu i amb obres com la porta de Sant Esteve de la Catedral de Notre Dame de Pars o les figures de l interior del portal occidental de la Catedral de Reims respecte al nivell de les miniatures, les quals encara evidenciaven una composici en superfcie prpia de la pintura romnica. Les miniatures d aquest llibre tenen molt en com amb les vidrieres:  el contorn delineat i enrgic que envolta les figures, les arquitectures dibuixades i les franges ornades amb diferents figuracions d arabescs o greques que envolten l escena. Per els cossos de les figures sn allargats i flexibles, els gestos sn verdaders, malgrat que encara sn eurtmics, s a dir, acomodats a la composici i al marc arquitectnic.

 L'estil cortes del segle XIV a Europa .

El Salteri de la Reina Maria (1310. Bibioteca Britnica) s un llibre extraordinari que mostra la reacci dels miniaturistes anglesos contra l influncia de l escola de Pars. La pgina de la miniatura que representa a Jess conversant amb els doctors, mostra l escena principal amb els personantges estilitzats on destaca un tra lleuger, com abocetat el qual s equivalent al tra de les pgines no illuminades, es a dir sense color, del llibre. Per crear l'illusi de volum en els cossos, els plecs de la roba s'omplen de mitjos tons, els rostres i membres dels personatges, llurs gestos aix com la composici i els fons d'arquitectures sn encara convencionals. El ms sorprenent d'aquesta pgina es troba en el marge inferior on s'ha afegit una escena que representa la caera d'necs amb falc. Es tracta d'una escena profana que res t a veure amb el tema sagrat de la miniatura de dalt. El realisme d'aquesta escena no s convencional, s diferent ja que segurament est basat en l'observaci de la realitat, s a dir, basat en apunts del natural.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79124" title="Celebracions jueves" nonfiltered="1414" processed="1412" dbindex="31522">
Les celebracions jueves sn els dies que els jueus consideren sagrats o commemoracions seculars d'esdeveniments importants de llur histria. Segons el tipus de celebraci, s'anomenen yom tov (bon dia), chag (festival) o ta'anit (dej).

 Origen de les festivitats .
Totes les celebracions jueves tenen lloc segons el calendari hebreu. Aix, totes les festes comencen amb la posta de sol del dia (gregori) anterior; aix ha passat de vegades al cristianisme, com per exemple la celebraci del Nadal, que comena el 24 de desembre al vespre. D'altra banda, com que tots dos calendaris no coincideixen, aquestes festivitats tenen lloc cada any en un dia diferent.

Les festivitats jueves ms importants s'enumeren a la Tor, en concret al Levtic i al Deuteronomi. D'altres festes van ser establertes per rabins de finals del perode antic de la histria jueva. Les celebracions ms modernes observades internacionalment pels jueus han estat establertes per l'estat d'Israel desprs de la fundaci el 1948, tot i que algunes, com el dej del 10 de tevet, ja es feien des de segles abans sense reconeixement "oficial".

Tamb hi ha festivitats associades al misticisme jueu. La ms coneguda s el Tu Bishvat, l'"Any Nou dels Arbres", que es remonta a l'poca prehistrica i prejueva de la mgia dels arbres i el calendari arbori, i podria ser, de fet, la festa ms antiga dels jueus. A ms, el fet que es celebri amb la lluna plena en lloc d'amb lluna nova indica que s una de les tres celebracions ms antigues, juntament amb el Sucot i la Pessah.

 Dies tradicionals.
 Roix Haixan .
Roix Haixan s la festivitat d'any nou i t lloc l'1 de tixr. T l'origen en la Misn, i segons la tradici s el dia que la creaci del mn fou completada. La diada se celebra bufant el shofar, un corn de banya de molt. Tamb es duu a terme el tashlikh, que consisteix a llenar pedres o pans a l'aigua per netejar simblicament els pecats. T una durada de dos dies.

 Deu dies de penediment .
Entre el Roix Haixan i el Iom Kippur hi ha un perode de deu dies conegut amb el nom de Iamim Noram, deu dies de penediment. En aquestes dates s altament recomanable practicar la Teshuvah, s a dir, reflexionar sobre un mateix i els actes propis, i penedint-se dels pecats comesos. El penediment es pot exterioritzar amb pregries matinals, que prenen un aire de penediment apropiat per a l'ocasi, amb dejuni o amb autoreflexi.

 Iom Kippur .
El Iom Kippur s considerat pels jueus la festivitat ms sagrada i solemne de l'any. El tema central s l'expiaci i la reconciliaci, i s prohibit menjar, beure, banyar-se i mantenir relacions sexuals. La vigilia s tradicional fer servir el Mikve. El dej comena amb la posta de sol i t lloc el 10 de tixr. Es canta la pregria del Kol Nidrei (en arameu, tots els vots), que s una anullaci dels vots religiosos fets amb Du. La celebraci acaba tornant a bufar el corn shofar. Contrriament a la creena popular, el Iom Kippur no s una diada trista. Els jueus sefardites l'anomenen "dej blanc".

 Sucot .
El Sucot o "Festa dels Tabernacles", s un dels tres festivals de pelegrinatge mencionats a la Bblia. Els jueus han de passar la festivitat en un tabernacle, construt amb normes especfiques, i acostumen a menjar-hi, tot i que alguns fins i tot tamb hi dormen. T lloc el 15 de Tixri.

 Festa de la Tor .
El Simhat Torah o "Festa de la Tor" t lloc el dia de Shemini Atzeret, s a dir, el vuit (o el nov a la dispora) desprs del Sucot. A Israel, la festa dura un dia, mentre que a la Dispora en dura dos. Es llegeix la darrera part de la Tor, completant el cicle anual, i el primer captol del Gnesi. La diada s especialment festiva i tots els participants, joves i vells, hi prenen part activament.

 Hanuk .
La Hanuk o "Festival dels Llums" t els orgens als llibres Primer i Segon de Macabeus, que no formen part de la Tanakh, sin dels llibres deuterocannics. El miracle de les reserves d'oli per a un dia que en van durar vuit es descrigu per primer cop al Talmud.

La Hanuk marca la derrota de les tropes selucides que havien provat d'impedir als jueus de practicar el judaisme. Judes Macabeu i els seus germans destruren les forces dels selucides i van rededicar el Temple de Jerusalem. El ritual del festival marca l'encesa d'una espelma cada dia dels vuit dies de la Hanuk mitjanant una espelma extra i especial anomenada shamash.

Amb la comercialitzaci del Nadal cristi durant el segle XX i l'intercanvi de regals, el Nadal ha esdevingut la festa principal del mn occidental. Desprs de l'establiment de l'estat d'Israel, la Hanuk va comenar a servir, a ms de com a celebraci dels esforos del poble d'Israel per a sobreviure, com a festivitat d'intercanvi de regals que pogus funcionar com a alternativa al Nadal. Tanmateix, el Hanuk sempre ha tingut una especial importncia festiva per als nens.

 Tu Bixvat .
El Tu Bixvat s la festa d'any nou dels arbres. T lloc el 15 de xevat i va ser establert per la Misn com el dia per a portar delmes en espcies (especialment fruita). Encara se celebra actualment.

 Purim .
El Purim commemora els esdeveniments que van tenir lloc al llibre d'Ester. Es celebra el 14 d'adar; al vespre es fa el dej d'Ester i desprs es procedeix a la lectura i la representaci de la histria d'Ester, fent crits menyspreadors cada cop que apareix el nom d'Haman. Un altre costum del Purim s anar disfressats i lliurar petits paquets amb menjar i beguda als ms pobres i necessitats. A l'Israel actual se solen organitzar desfilades als carrers majors dels pobles.

 Pasqua jueva .
La Pasqua (jueva) o "Psakh" commemora l'alliberament israelita de l'esclavatge egipci. El primer sopar (o seder) t lloc amb l'inici del 15 de nissan i el segon sopar amb l'inici del 16 de nissan. Aquesta nit els jueus comencen a comptar els 49 dies de lOmer, s a dir, fan un compte enrere des del dia que partiren d'Egipte fins al dia que arribaren al mont Sina. En aquesta festivitat s prohibit de menjar aliments fermentats.

 Pentecosta jueva .
La Pentecosta jueva o "Xavuot", la festa de les setmanes, s un dels tres festivals de pelegrinatge prescrits per la Tor. El Xavuot marca la fi del compte de lOmer, el perode entre la Pasqua i la Pentecosta, i t lloc els dies 6 i 7 de sivan. Segons la tradici rabnica, aquest dia els israelites van rebre els Deu Manaments de Du. Durant la festivitat, es llegeixen a la sinagoga el passatge de la Tor que cont els Deu Manaments i el llibre de Ruth. Tradicionalment, es mengen aliments lactis.

 Les tres setmanes i els nou dies .
Tres setmanes (del 17 de tammuz a l'1 d'av) i els nou dies (de l'1 d'av al 9 d'av) sn dies tristos i de reflexi. Serveixen per a preparar el Tixa Beav, i recorden la destrucci romana de Jerusalem. En aquest perode, i en especial durant els nou dies, hom no es casa, no menja carn, no beu vi ni es talla els cabells.

 Tixa Beav .
Tixa Beav, el 9 d'av,  s un dia de dej que commemora dos dels dies ms tristos de la histria jueva: les dues destruccions del Temple de Jerusalem, els anys 587 aC i 70 dC. Les expulsions dels jueus d'Anglaterra (1290) i Espanya (1492) tamb van ser aquest dia, aix com l'inici de la Primera Guerra Mundial (que relacionen amb l'inici de la Segona i l'Holocaust).

 Celebracions modernes.
 Dia de l'Holocaust .
El Dia de l'Holocaust o "Iom HaXo" s un dia commemoratiu que t lloc el 27 de nissan en honor dels aproximadament sis milions de jueus morts en els camps de concentraci. A Israel, en aquest dia no es treballa, i a les 10:00 hrs. sonen sirenes d'alarma durant dos minuts i tots els mitjans de transport (incloses les carreteres) s'aturen i hom roman en silenci. Molts establiments pblics tanquen i els mitjans de comunicaci tenen prohibit emetre publicitat.

 Dia dels Caiguts .
El Dia dels Caiguts o "Iom HaZikaron" s un dia commemoratiu que t lloc el 4 d'iar en honor dels veterans de guerra israelians i els caiguts en les guerres. A ms a ms, tamb es recorda els civils morts en actes terroristes palestins. Es celebra el dia abans del Dia de la Independncia, per recordar a la poblaci el preu pagat per la independncia.

 Dia de la Independncia .
El Dia de la Independncia o "Iom HaAtzma'ut" s el dia de la independncia d'Israel. El 5 d'iar t lloc una cerimnia al mont Herzl de Jerusalem.

 Dia de Jerusalem .
El Dia de Jerusalem o Iom Yerushalayim marca la reunificaci, el 1967, de Jerusalem i el Temple de Jerusalem, a Jerusalem Est, durant la Guerra dels Sis Dies, uns 1900 anys desprs de la destrucci del segon temple.

 Articles sobre judaisme .
Calendari hebreu;
Bar Mitzv;
Sbat;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79125" title="T. Carmi" nonfiltered="1415" processed="1413" dbindex="31523">
T. Carmi (en hebreu,  .     ) (Nova York, 31 de desembre de 1925 - 20 de novembre de 1994) fou un escriptor i traductor israeli.

Com a traductor es centr, sobretot, en traduir les obres de Shakespeare a l'hebreu.

Es va a traslladar a Israel desprs de la Guerra araboisraeliana del 1948. 

 Llista d'obres .
Imperfeccin y sueo (1951);
No hay flores negras (1953);
La serpiente de latn (1961);
Alguien como t (1971);
En la piedra de las prdidas (1983).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79136" title="Cpia en carb" nonfiltered="1416" processed="1414" dbindex="31524">
El terme cpia en carb, sovint abreujat CC, fou originalment la tcnica d'emprar paper carb per produir una o ms cpies d'un document en paper simultniament a la creaci d'aquest.  Amb les antigues mquines d'escriure aix s'aconseguia interposant un full de paper carb a dos fulls de paper normal dins el corr de la mquina, de manera que tot el que s'escrivia al primer full mecanoscrit es copiava als altres. Aquesta tcnica tamb s'aplica als documents manuscrits.

Aquesta prctica va caure en dess amb la vinguda de la fotocpia i altres mitjans electrnics, tot i que encara es fa servir, per exemple, en blocs de rebuts que contenen un full de paper carb de ms d'un s, a fi que l'usuari puga guardar una cpia exacta de cada rebut ems.

 Correu electrnic .
L's del terme cpia en carb ha revifat arran del creixement d'Internet.  En aquest mbit, la cpia en carb t una finalitat semblant, tot i que la manera de dur-la a terme s diferent.

En un correu electrnic, l'abreviatura CC es refereix a la prctica de trametre un missatge com a "cpia en carb" o "cpia de cortesia". s a dir, no s'espera que el receptor hi responga (encara que, per descomptat, pot fer-ho). Normalment, hom informa el personal de supervisi amb cpies en carb.

Contrriament al que se sol creure, la cpia en carb no est feta per trametre ms d'una cpia del missatge; en qualsevol cas, la finalitat principal no s aquesta , ja que no hi ha cap problema a omplir el camp Per a: amb nombroses adreces.

Els destinataris de la cpia en carb es mostren a tots el destinataris, i aix, depenent de la situaci, pot no ser desitjable. Hi ha un camp alternatiu, el Cco: o cpia en carb oculta (CCO), que s'empra per a fer notificacions ocultes. En la prctica, habitualment el camp  Per a: cont els destinataris principals del missatge, el camp Cc: aquells altres als quals l'autor desitja informar pblicament, i el Cco: aquells als quals s'informa d'amagat. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79137" title="Macromedia" nonfiltered="1417" processed="1415" dbindex="31525">


Macromedia era una empresa americana que fabrica programes especials per al web. Un exemple eren:
  
 Macromedia Dreamweaver 8, programa d'edicio de webs.
 Macromedia Flash 8, programa de animacions grafiques per a llocs web.
 Macromedia Fireworks 8, programa de retoc fotografic.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79139" title="Fagina" nonfiltered="1418" processed="1416" dbindex="31527">

La fagina (Martes foina) s un mamfer de la famlia dels mustlids. s l'espcie ms comuna del gnere dels marts a Europa central. Viu en zones molt assolellades, normalment prats. Assoleixen una longitud de 40 a 50 cm i pesen fins a 2 kg.

El seu pelatge marr t una marca en forma de forca a la zona de la gola, que la distingeix del mart com (Martes martes), la marca del qual s ms cremosa i arrodonida. Cria a partir del mes de mar en coves o b sota les cavitats dels blocs de pedres. Porta de 3 a 7 cries.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79144" title="Coalici Canria" nonfiltered="1419" processed="1417" dbindex="31528">




Coalici Canria (en castell :Coalicin Canaria), abreujat CC, s una coalici de partits poltics formada l'any 1993 per grups conservadors i nacionalistes canaris. Actualment governa en minoria la comunitat autnoma de les Illes Canries desprs de la ruptura, al maig de 2005 del pacte que mantenia amb el Partido Popular. T la majories absolutes i relatives en molts dels municipis de les illes, i governa els cabildos de Tenerife, La Palma, El Hierro i Fuerteventura. Forma un grup parlamentari propi al Congrs dels Diputats i al Senat. 
Els seus lders sn Adn Martn Menis, Jose Carlos Mauricio i Paulino Rivero.

L'any 2005 es celebr el III Congrs Nacional de CC, desapareixent els partits poltics que formaven CC i restant com a partit nic, per b que en algunes seus del partit a Tenerife segueix apareixent el logo de l'ATI.  

Els extints partits fundacionald foren:

 Agrupaciones Independientes de Canarias (AIC);
 Iniciativa Canaria Nacionalista (ICAN);
 Asamblea Majorera (AM);
 Partido Nacionalista Canario (PNC);
 Centro Canario Independiente (CCN);

Posteriorment es van anar unint altres partits a la coalici.

Desprs d'una gran crisi a Gran Canria, el sector crtic del partit en aquesta illa, promoguda per l'antic president de la comunitat autnoma Romn Rodrguez juntament amb altres persones, van trencar el partit creant una nova formaci poltica,  denominada Nueva Canarias. La formaci va amenaar amb trencar els grups en el Congrs i el Senat si no s'arribava a un acord sobre la divisi de funcions en les tasques parlamentries. Finalment es va crear el nou grup poltic Coalici Canaria-Nueva Canarias, compartint els torns de paraula, portantveus i treballs en comissi.
Posteriorment el Centro Canario Nacionalista (CCN) ava abandonar la coalici, presentant-se per separat a les eleccions de 2007.

En el III Congrs dels nacionalistes, celebrat a La Palma, Unin Bagaeta va expressar el distanciament amb Coalici Canria, aix com la seva intenci de mantenir les seves sigles i els seu desig, per tant, de no integrar-se plenament dins de la Coalici. Unin Bagaeta, que governa amb majoria absoluta l'Ajuntament de Tazacorte, a La Palma, va adoptar en l'esmentat congrs com a bandera del partit la bandera dels set estels verds, histricament feta servir per l'independentisme canari.

Resultats.

Eleccions Municipals
 Eleccions municipals 1995: 211.882 vots (26,58%) 372 regidors;
 Eleccions municipals 1999: 267.773 vots (32,25%) 432 regidors;
 Eleccions municipals 2003: 283.701 vots (30,76%) 458 regidors;

Eleccions als Cabildos insulars
 Eleccions cabildos insulars 2003: 305.410 vots (33,34%) 56 consellers;

Eleccions al Govern de Canries
 Eleccions autonmiques 1995: 261.424 vots (33,18%) 21 diputats;
 Eleccions autonmiques 1999: 306.658 vots (37,50%) 24 diputats;
 Eleccions autonmiques 2003: 304.413 vots (33,33%) 23 diputats;

Eleccions a les Corts Generals (percentatge respecte de l'electorat canari)
 Eleccions generals 1993: 207.077 vots (25,58%) 4 diputats;
 Eleccions generals 1996: 220.418 vots (25,09%) 4 diputats;
 Eleccions generals 2000: 248.261 vots (29,56%) 4 diputats;
 Eleccions generals 2004: 235.221 vots (24,33%) 3 diputats;

Eleccions al Parlament Europeu (percentatge respecte de l'electorat canari)
 Eleccions europees 1999: 276.186 vots (33,78%) dins de Coalici Europea;
 Eleccions europees 2004: 90.619 vots (16,92%) dins de Coalici Europea;

 Enllaos externs .
 Web oficial de Coalicin Canaria;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79147" title="CC (desambiguaci)" nonfiltered="1420" processed="1418" dbindex="31529">

les sigles de:
 Poltica: Coalici Canria, un partit poltic.
 Poltica: CC, grup de resistncia catalanista dels anys 50.
 Empreses: Creative Commons, que proporciona llicncies per a programari lliure.
 Informtica: Cpia en carb, especialment en correu electrnic.
 Gramtica: Complement circumstancial;
en minscules (cc) s tamb l'abreviatura del centmetre cbic.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79154" title="Anvers" nonfiltered="1421" processed="1419" dbindex="31530">

Anvers (en neerlands : Antwerpen) s la ciutat ms gran de la Regi de Flandes, i la segona de Blgica. s tamb la capital de la provncia d'Anvers. 

Llegenda.
Explica la llegenda que el nom neerlands, Antwerpen, seria derivat de hand werpen, que significa "llanar la m". L'heroi Brabo hauria tallat la m d'un gegant que tenia atemorits els barquers que volien creuar el riu Escalda. Els feia pagar un peatge i si es resistien el gegant els tallava la ma i la llanava al riu. Al centre de la plaa del mercat, Grote Markt, es commemora aquesta llegenda amb una esttua de Brabo llanant una m, i fins i tot a l'escut de la ciutat hi ha dues mans. Brabo tamb hauria donat el seu nom al Brabant. La llegenda mostra almenys una realitat de la histria de la ciutat: qui controla el riu s mestre de tot.

Histria.

Anvers era la capital del Marquesat d'Antwerpen i feia part del Ducat de Brabant, que era una de les Disset Provncies. Desprs que el port de Brugge s'ans inutilitzant a causa dels sediments des del segle XIV, el d'Anvers pregu el relleu i la ciutat esdevingu molt prspera.  Aix explica l'important llegat artstic i els edificis remarcables com l'ajuntament o la catedral gtica, la ms gran de Blgica. A Anvers hi van viure els pintors Rubens i Van Dyck. 

Quan els Estats Generals dels Pasos Baixos van ocupar Flandes Zelands per fer-ne una Terra de la Generalitat van controlar l'estuari del riu Escalda i bloquejar el port des la fi del segle XVI fins al segle XVIII. Va ser l'inici d'un perode de decadncia econmica que va durar fins als anys 1850. Sota Napole l'Escalda ser reobert. Un primer moll modern, el  Bonapartedok  es va construir l'any 1811 i va provocar una revifalla del port. A la Revoluci belga del 1830, els neerlandesos van tornar a tancar el riu com a mitj de pressi. L'obertura de l'Escalda va ser un dels punts de discussi majors desprs de l'independncia de Blgica. L'any 1839, el Tractat de Londres (1839) o Tractat dels XIV articles va estipular dos articles molt importants per al port: l'obertura de l'Escalda i el Rin de ferro, una connexi ferroviria amb el Rin cap a Dsseldorf.  Encara avui, l'apregonament del riu i la reobertura del Rin de ferro sn subjecte de llargues negociacions entre els dos estats.

Economia.
Anvers s el segon port d'Europa (desprs de Rotterdam) i el quinz del mn, situat a ambdues ribes del riu Escalda. La ciutat tamb s coneguda per a la indstria qumica i com el centre mundial del diamant. Hi ha unes 1.500 companyies del diamant i un 70% de la producci mundial es negocia a Anvers.

 Demografia .
A Anvers hi resideix una important comunitat jueva des del temps medievals. Des dels anys 1960 la comunitat maghribina va crixer molt. 

L'evoluci demogrfica s:
1575: 100.000 habitants aproximadament;
1590: menys de 40.000;
1800: 45.500;
1830: 73.500;
1856: 111.700;
1880: 179.000;
1900: 275.100;
1925: 308.000;
2004: 468.717;
2006: 461.496;

Llocs d'inters.

Catedral;

 Govern .
 Llista de Burgmestres .


Des del 1830 han ocupat el crrec:
Frans Antoon Verdussen ( : 1830);
Antoon Dhanis van Cannart ( : 1830);
Alexis Gleizes ( : 1830-1831);
Graaf Gerard Legrelle ( : 1831-1848) (christ.);
Jan Frans Loos ( : 1848-1863) (lib.);
Xavier Gheysens (waarnemend  : 1863) (meeting);
Jozef Cornelis Van Put ( : 1863-1872) (meeting);
Leopold De Wael ( : 1872-1892) (lib.);
Georges Gits 1892) (lib.);
Jan Van Rijswijck ( : 1892-1906) (lib.);
Victor Desguin ( 1906 a 1908-1909) (lib.);
Peter Alfons Hertogs (: 1906-1908) (lib.);
Jan De Vos ( 1909-1921) (lib.);
Hector Lebon ( 1921) ;
Frans van Cauwelaert ( 1921-1932) (christ.);
Camille Huysmans ( 1933-1940 a 1944-1946) (soc.);
Leo Delwaide ( 1940-1944 en 1976) (christ.);
Jan Timmermans (: 1944) (vl. nat.);
Emile Van Put (1944);
Willem Eekelers (1946-1947) (soc.);
Lode Craeybeckx ( 1947-1976) (soc.);
Frans Detige ( 1976) (soc.);
Mathilde Schroyens ( 1977-1982) (soc.);
Bob Cools ( 1983-1994) (soc.);
Leona Detige ( 1995-2003) (soc.);
Patrick Janssens  ( 2003-...) (2006-?SP.A-Spirit);

Personatges clebres nascuts a Anvers.

 Pieter Boel, (1626 - 1674): pintor flamenc de natures mortes. ;


Enllaos externs.

Web oficial ;









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79157" title="Pic" nonfiltered="1422" processed="1420" dbindex="31531">


El Pic (llat Picenum) fou una regi d'Itlia durant l'antiga Roma. Fou el pas del picentins (picentini) o picens (piceni), nom convencional, mentre la branca desplaada al sud entre Capnia i Lucnia s'anomenen picentes per distingir-los del picentins del Picenum. 

Era una regi al centre d'Itlia a la costa de la mar Adritica entre la desembocadura de l' Aesis i la del  Matrinus, arribant a l'interior fins als Apenins. Tenia a l'oest el pas dels umbres i dels sabins, al sud el pas dels vestins, i al nord el territori dels gals snons (aquest districte fou incls desprs a la provncia d'mbria per considerat del Picenum per alguna autors com Polibi i Livi que esmenten el Ager Gallicus com a part del Picenum). Passava per Picenum la via Valria.

La provncia del Picenum fou establerta per August com a cinquena regi d'Itlia (sense el territori dels gals snons que fou incls a l'mbria). A la part sud hi vivia un poble anomenat els pretutis (praetutii) que presentaven diferencies amb els picens; el territori entre els rius Vomanus i Matrinus formava un districte especial anomenat Ager Hadrianus.

El 380 aC es va establir una colnia d'exiliats grecs siracusans a Ancona i es l'nic fet conegut de l'historia del Picenum fins el seu contacte amb Roma. Per la seva proximitat amb els gals, Roma va buscar l'aliana dels picentins i la va obtenir el 299 aC en un tractat que fou respectat escrupolosament pels picens. La llarga pau va fer esdevenir el Picenum un dels districtes mes poblats d'Italia. 

El pas fou ocupat militarment pels cnsols  Sempronius Sophus i Appius Claudius en una sola campanya el 268 aC, sense trobar resistncia; les causes de la guerra son desconegudes; en aquell moment noms els sallentins i els picens no havien estat sotmesos a Roma i conservaven una real independncia.

Desprs del 268 aC van esdevenir subjectes aliats de Roma. El seu territori fou afectat per la Segona Guerra Pnica per no s'esmenta als picens com aliats dels cartaginesos (si ho foren els picentes).

El poble no apareix de fet a l'historia fins a la guerra social, el 91 aC. Les hostilitats es van iniciar a Asculum que era considera capital del Picenum; a aquesta ciutat foren assassinats el procnsol Q. Servilius i el seu llegat Fronteius, i aix fou la senyal de revolta general. El primer atac de Cneus Pompeius Strabo contra la ciutat fou rebutjat (90 aC) i el general casi be fou expulsat de Picenum mentre els altres exercits romans estaven ocupats lluitant contra els mars i els pelignes. El segent any fou atacada de nou i el general dels picens Judacilius va dirigir un llarg enfrontament que va acabar amb la rendici d'Asculum seguida de tot el Picenum (89 aC). Llavors van rebre la ciutadania romana com un dels resultats de la guerra.

A la guerra civil el 49 aC Csar va ocupar sense lluita la regi que es va declarar al seu favor; els pompeians es van retirar d' Auximum i Asculum on tenien guarnicions.
 
A la guerra civil entre Vespasi i Vitelli el 69, el darrer va ocupar la provncia sense resistncia. 

Picenum va restar provncia durant tot l'Imperi  per sembla que la seva poblaci es va reduir. Vers el segle II la provncia apareix unida administrativament amb un districte anomenat Flamnia (per on passava la via Flamnia) i les dues entitats van formar una provncia  que abraava tota la franja de l'mbria al llarg de la costa de la mar Adritica, i el territori dels sabins, vestins, pelignes i mars. Aquesta provncia ampliada apareix al Liber Coloniarum sota el nom de Picenum, incloent ciutats com Alba, Nursia, Nomentum, Fidenae, i Tibur. Per aquesta uni fou temporal i al segle III Flamnia i Valria es van separar de Picenum, i aquesta mateixa provncia es va dividir en dues:  Picenum Suburbicarium, (o simplement Picenum), que corresponia prcticament a la provncia (cinquena regi) creada per August; i  Picenum Annonarium, que corresponia al territori entre el Aesis i el Rubic (l'antic Gallicus Ager), separat de l'mbria.

A partir del 404 Ravenna va esdevenir capital imperial i aix va contribuir a evitar la decadncia de la provncia.

La regi va passar als ostrogots per l'emperador bizant Justini I i va enviar als seus generals. Auximum, considerada la capital, fou teatre de lluites, fins que finalment fou conquerida per Belisari. Picenum va formar part de l'Exarcat de Ravenna quant aquest es va crear.

Durant el govern grec va sorgir el nom de Pentpolis per la regi que comprenia bona part del Picenum, aix anomenada per tenir cinc ciutats principals. Els longobards la van ocupar el 751 per els francs van anar a Itlia el 754 i el rei dels francs la va donar al Papa desprs de la derrota del rei Astolf.

 Rius .
Matrinus (La Piomba)  lmit entre el Picenum i el pas dels vestins;
Vomanus (Vomano), lmit entre el districte d'Ager Hadrianus i els pretutis;
Batinus (Tordino o Trontino) a Interamna (moderna Teramo);
Truentus (Tronto) a Asculum (moderna Ascoli);
Tinna (Tenna);
Flusor (Chienti);
Potentia (Potenza);
Misio o Misius (Musone);
Aesis (Esino) entre Ancona i Sena Gallica (Senigaglia) que formava el lmit provincial al nord entre Picenum i mbria.

 Ciutats .

Matrinum, a la desembocadura del riu del mateix nom, port d'dria;
Castrum Novum, a la desembocadura del riu Batinus;
Castrum Truentium o Truentum, a la desembocadura del riu Truentus;
Cupra Maritima ;
Castrum Firmanum (moderna Porto di Fermo) a la desembocadura del rierol Leta.
Potentia (moderna Santa Maria a Potenza) a la desembocadura del riu Potentia;
Numana (Umana o Numana);
Ancona ;
Auximum (Osimo) ;
Cingulum (Cingoli);
Firmum (Fermo);
Asculum (Ascoli);
Interamna (Teramo) capital dels pretutis;
Adria (Atri);
Beregra (Civitella di Tronto) ;
Cupra Montana ;
Cluana ;
Novana ;
Faleria (Fallerone);
Urbs Salvia (Urbisaglia) ;
Tolentinum (Tolentino);
Septempeda  (San Severino);
Treia (Treja);
Ricina ;
Pausulae;
Pollentia;

Fou el lloc de neixement de persones tan notables com Gneu Pompeu Magne i del seu pare Pompeu Estrab.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79158" title="Cursus honorum" nonfiltered="1423" processed="1421" dbindex="31532">

Cursus honorum (en llat, "successi de magistrats"), era una successi de crrecs pblics exercits per persones amb aspiracions poltiques a l'antiga Roma, tant en l'poca republicana com durant l'Imperi.

Per arribar a cnsol calia haver passat per altres magistratures, a una edat determinada mnima i amb un temps entre magistratures tamb determinat. Desprs de ser cnsul s'arribava a senador vitalici. Desprs de servir a l'exrcit deu anys, es passava per qestor (mnim 30 anys), edil (mnim 37 anys), trib de la plebs (mnim 37 anys), pretor (mnim 40 anys) i finalment es podia arribar a cnsol rom (mnim 43 anys) o censor.

A l'Imperi es podia ser vigintivir amb 18 anys, trib militar amb 20 anys, qestor amb 25 anys, edil o trib amb 27 anys, pretor amb 30 anys i finalment es podia arribar a cnsol (32 anys), prefecte, propretor, proconsul, comandant de legi o prefecte de la ciutat.
 Principals magistratures de la Repblica de Roma .
dictador;
senadors, membres del Senat rom;
cnsols;
tribuns;
Trib amb potestat consular;
censors;
pretors;
Pontfex Mxim;
pontfexs;
sacerdots;
edils;
questors;
curials o decurions;
Decemvirs;
Triumvirs;
Diumvirs;
interrex;
Mestre de cavalleria;

 Principals magistratures de l'Imperi de Roma .
Emperador (Imperator);
Csar (Caesar);
Senadors, membres de l'orde senatorial;
Procnsols;
Praeses;
Cnsols;
Tribuns;
Censors;
Pretors;
Curials o decurions;
Vicaris;
Prefectes del pretori;
Prefectes;
Procuradors;
Propretors;
Proqestors;
Tetrarques;
Etnarques;
Magister militum;
Comites;
Dux;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79171" title="Dragon World" nonfiltered="1424" processed="1422" dbindex="31534">


El planeta Terra de Bola de Drac, anomenat Dragon World a les guies oficials, est basat en la Terra real per amb significatives diferncies:

 La distribuci de continents s fora diferent, amb un supercontinent i dos continents petits (encara que en alguna imatge surt un planeta amb la mateixa distribuci que la Terra real).
 Cont anacronismes com la coexistncia d'ssers prehistrics amb tecnologia futurista com cotxes voladors o les cpsules (d'uns pocs centmetres, prement un bot es converteixen en objectes qualssevol, de mides molt ms grans).
 Arquitectura peculiar, comuna a tot el planeta: les construccions fan servir en la seva majoria formes arrodonides semblants a igls.
 La divisi poltica s en 43 sectors amb lders locals i un nic rei planetari.
 Al mn conviuen amb els humans altres animals (sovint antropomrfics).
 Tret de certes excepcions (Dr. Gero, Bulma, Videl...) la raa humana es mostra com increblement estpida.


La religi/mitologia t un paper important a la srie:
 A l'univers de Bola de Drac les detats tenen una jerarquia especfica:
 Cada planeta t una Detat al seu crrec, que s mortal i no s totpoders, i hi resideix al planeta. En el cas de la Terra, durant la major part de Bola de Drac el seu Du es un nameki anomenat simplement Du, per ms endavant s reemplaat per un altre nameki anomenat Dende.
 Per sobre del du de cada planeta n'hi ha cinc per a cada galxia (anomenats genricament kaio). Quatre d'ells s'encarreguen dels quadrants (nord, sud, est i oest) i el cinqu els supervisa. La Terra est situada al quadrant nord de la seva galxia i el seu du s Kaito.
 Per sobre dels kaios hi ha els kaioshins. Tamb n'hi ha cinc, quatre d'ells que s'encarreguen dels quadrants de l'Univers al complet i un cinqu per sobre d'ells. A Bola de Drac noms el Kaioshin de l'Est est viu.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79174" title="Antoni Catal i Vidal" nonfiltered="1425" processed="1423" dbindex="31535">
Antoni Catal i Vidal (Sitges, 21 de novembre del 1891-13 de gener del 1978) va ser compositor, msic i crtic musical.

 Biografia .
Fill d'Esteve Catal i March, organista i mestre de capella de l'esglsia parroquial de Sitges, i director de la banda de msica de la Societat El Retiro, d'ell adquir les primeres nocions musicals. A vuit anys ingress a l'Escolania de Montserrat, on s'hi estigu fins als setze; all hi estudi orgue, harmonia, contrapunt i fuga amb el prestigis mestre Manuel Mara Guzmn. Torn a Sitges i per un temps exerc de professor al collegi de les Concepcionistes i al dels Maristes, dirig la banda del Casino Prado i compongu algunes caramelles. Aquest perode el compatibilitz amb estudis de msica a Barcelona, amb Enric Morera, i de piano amb Carles Pellicer. Quan li oferiren el crrec de mestre de capella i organista del Santuari de Nostra Senyora de Pompeia de Barcelona, el 1911, es trasllad definitivament a viure a Barcelona. Acompany sessions de cinema mut a l'harmnium (en el cinema Catalua ), don classes de msica a les Escoles Gratutes de Pompeia, fund lOrfe Pompeia (1916) i, ms endavant, la Coral Barcelona. Acabada la Guerra Civil, el 1940 ocup la ctedra de conjunt vocal i instrumentaci al Conservatori Municipal de Barcelona, fins a jubilar-s'hi. Des del 1945 tamb s'encarreg de la crtica musical al Diario de Barcelona. Al llarg de la seva vida compongu molta msica religiosa, per tamb fou autor de msica simfnica, de cambra, teatral, cinematogrfica, lied i sardanes. 

 La Process de Sant Bartomeu .

La composici que li ha donat ms anomenada s la sardana La process de Sant Bartomeu (1920), instrumentada per ell mateix per a cobla i per a banda. Concebuda com una recreaci de la Festa Major de Sitges, ben aviat es convert en un smbol popular de la vila; en l'actualitat, per Sant Bartomeu (24 d'agost), a Sitges, les diverses cobles i les bandes que animen la festa toquen la pea a ballades i concerts. La composici guany el primer premi en el Concurs de Girona, i el 1925 va ser estrenada per la Banda Municipal de Barcelona, dirigida pel mestre Joan Lamote de Grignon amb tant d'xit que calgu repetir-la tres vegades. La seva gran qualitat musical n'ha fet tamb una obra recurrent en el programa d'algunes bandes de msica.

 Obres .
 La Moixiganga de Sitges (1927), transcripci per a banda;
 Triptic, per a orquestra simfnica;

 Msica religiosa .
Escrigu dues misses, una d'elles, de difunts, dedicada a la seva mare (1926). Guany dues vegades el concurs convocat per la Revista Parroquial de Msica Sagrada: el 1923, per la composici Quatre cants espirituals, per a dues veus i orgue; i el 1926 per Davant la Verge, amb lletra de Sebasti Sans i Bori. Entre moltes altres peces de temtica religiosa, s autor de A Betlem, amb lletra de Jacint Verdaguer, i Oh, llama de amor viva i Comunin, per a veu i orgue, ambdues amb lletra de Josep Maria Prez i Bufill.

 Msica per a cobla .
 Ball de Crespelles d'dena;
 Ball de nans d'Olot (arranjament);
 Caterina d'Ali;
 Contraps de Sant Gens de Palafolls;
 Danses del Roser;
 Glossa del Ballet de Du (1922), per a dues cobles;
 Suite a l'atzar;

 Sardanes .
 A la memria de Frederic Musoles (1923);
 A un nad (1935);
 Albada (1925);
 Antonieta;
 L'aplec d'Alfou (1921);
 Aplec de primavera (1947);
 L'aplec del Vinyet (1922);
 Barcarola (1925);
 La can de les mares (1925);
 Cant a la terra (1948);
 Cantem a la ptria;
 Cantem la bella natura (1922);
 Dalt dels cims (1947);
 L'encant de la nit;
 L'encs de Sitges (1950);
 Esclat (1925);
 Festa camperola;
 Festa de germanor (1926);
 Els focs follets;
 La festa dels segadors;
 Idilli a muntanya (1920);
 Idilli pastoril (1926);
 ntima (1946);
 Maria Teresa;
 Mat a muntanya (1929);
 Els pastorets;
 Perpetuna;
 Primavera gentil (1926);
 La process de Sant Bartomeu (1919);
 Rosada d'estiu (1921);
 Ros (1921);
 Serenata (1925);
 Sitges (1930);
 La Verge de les Roses (1922);

 Cantem la ptria, per a cobla i cor, amb lletra de Domnec Juncadella;
 L'encs de Sitges, per a cobla i cor, amb lletra de Rafael Casanovas;
 Festa de germanor, per a cor, amb lletra de Domnec Juncadella;
 Ja ha tornat Pasqua Florida (1942), per a cor i cobla, amb lletra de mossn Camil Geis i Parragueras ;
 Tardoral (1931), per a cor;
 Terra meva (1947), per a cor;
 Trenes d'or (1920), per a cor, amb lletra de Manuel Gibert i Miret;
 La visi de la ginesta, per cor, amb lletra de Josep Conangla i Fontanilles;

 Altres composicions .
 Cirerer florit, can per a 4 veus mixtes;
 Crislida (1911), obra teatral;
 La xinella preciosa (1918), obra teatral amb text de Josep Maria Folch i Torres;
 La msica per a la pellcula Aventuras del Capitn Guido (1948), dirigida per Jacinto Goday;
 Msica per a la pellcula d'animaci rase una vez... (La Cenicienta) (1950), dirigida per Josep Escobar;

 Enllaos .
 ndex de les sardanes d'Antoni Catal i Vidal;
 udio: La process de Sant Bartomeu;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79178" title="Novempopulnia" nonfiltered="1426" processed="1424" dbindex="31536">
La Novempopulnia (en llat Novempopulania) fou una provncia romana que va tenir com a capital Elusa o Eause. Fou coneguda tamb com Aquitnia Tercera (Aquitania Tertia) i es va crear al segle II.

Afrontava al nord amb Aquitnia Segona (Aquitania Secunda), al nord-est amb Aquitnia Primera (Aquitania Prima) i al est amb la Narbonense o Narbonesa; tenia al oest l'oce Atlntic, i al sud, els Pirineus.

El seu nom era degut a que hi vivien nou pobles:

Tarbelis (Tarba);
Ubis (Bug);
Vasats (Vasats );
Auscis (Dacs);
Elusis o elusats (Eusa);
Osquidats (Aush);
Bigerrions (Bigorra);
Convenis (Comenge) ;
Consorrians (Coseran).

Tenia dotze ciutats o oppidiums:

Elusatium (Eusa);
Civitas Aquensium (Dacs);
Lactoratium (Leitora);
Convenarum (Sant Bertran de Comenge) ;
Consoranum (Saint-Lizier de Coseran);
Boiatium (La Tsta de Bug o Bouchet Born);
Benarnesium (Lescar);
Aturensium (Aire d'Ador);
Vasatica (Vasats (ciutat));
Turba ubi Castrum Bigorra (Tarba i Saint Lizier de Bigorre);
Iloronensium (Auloron);
Ausciorum (Aush);

Els pobles aquitans estaven emparentats als ibers o be havien estats iberitzats i nomes estaven celtizats superficialment.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79184" title="Sederot" nonfiltered="1427" processed="1425" dbindex="31537">

Sederot (hebreu       , gran via, rab       ) s una ciutat del districte del Sud d'Israel, a 13 km del mar Mediterrani. Fou fundada el 1948 com a campament per a acollir immigrants, i el 1951 vuitanta famlies de l'Iran i el Kurdistan van fundar el poble. El 1956 esdevingu un municipi independent.

Desprs de la caiguda de l'URSS, van arribar a Sederot molts ciutadans de l'Europa de l'Est, aix com de Sud-amrica, el nombre d'habitants es va doblar i la localitat obtingu l'estatus de ciutat. El 40% dels habitants que hi havia el 2003 havien arribat desprs del 1990.

 Atacs a la ciutat .

Sederot es troba a un quilmetre de la Franja de Gaza. Des del comenament de la Segona Intifada l'octubre de 2000, la ciutat ha estat objectiu de nombrosos projectils Qassam llanats per militants de Hams i de la Jihad Islmica.

Tot i que aquestes bombes casolanes no sn gaire precises, els atacs han provocat nombrosos morts i ferits i els habitants viuen una por constant, cosa que ha provocat que molts emigressin a altres ciutats. El govern israeli ha installat un sistema d'alarma lser que hauria de detectar els possibles bombardejos, per hi ha dubtes quant a l'efectivitat del sistema. Desprs de la desconnexi de la Franja de Gaza el setembre de 2005, dotzenes de bombes de morter van ser disparades sobre Sederot.

 Dades estadstiques .

 Demografia . 

Segons l'Oficina Central d'Estadstica d'Israel (CBS), la poblaci de la ciutat era, l'any 2001, un 99,8% jueva o no-rab, i no hi havia un nombre significatiu d'rabs.

L'any 2001 hi havia 9.500 homes i 9.700 dones. La poblaci de la ciutat es compon en un 36,5% de persones de menys de 20 anys, un 16,2% de persones d'entre 20 i 29 anys, un 19,6% d'entre 30 i 44, un 14,3% d'entre 45 i 59, un 3,8% d'entre 60 i 64, i un 9,5% de majors de 65. La taxa de creixement de la poblaci aquell mateix any era de 0,7%.

 Ingressos .

Segons la CBS, l'any 2000 hi havia 6.301 empleats i 367 autnoms a la ciutat. El salari mensual mitj de la ciutat per als empleats era de 3.845 nous shequels . El salari mitj dels homes era de 4.911 nous shequels  i el de les dones era de 2.665 nous shequels . Els ingressos mitjans dels autnoms eren de 5.378 nous shequels . 603 persones rebien prestaci d'atur i 3.183 ajuda social.

 Ensenyament .

Segons la CBS, hi ha 14 centres educatius i 3.578 estudiants a la ciutat. Hi ha 11 escoles primries amb 2.099 estudiants i 6 escoles secundries amb 1.479 estudiants. L'any 2001, un 56,5% dels estudiants d'ltim curs de secundria es van graduar.

 Ciutats agermanades .

 Berln-Steglitz;

Referncies.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79185" title="Medall de la Fe" nonfiltered="1428" processed="1426" dbindex="31538">
En l'univers fictici de Dragonlance, el Medall de la Fe s el smbol que lluen els que veneren els dus autntics. Cada medall t la capacitat de crear-ne un altre amb la mateixa forma i poder per als nous sacerdots que s'introdueixin al seu orde. Tots els clergues duen a sobre sempre el medall amb el smbol del seu du. Els de Mishakal, per exemple, duen un medall blau amb el perfil de dues gotes que es toquen per les puntes.

De fet, els medallons no tenen ms poders que els ja esmentats, per tot i aix han estat motiu de una muni de relats i llegendes. Desprs del Cataclisme varen desaparixer els religiosos i per tant tamb els medallons que no varen ser reintroduits fins a la Guerra de la Llana. Cap a la fi de l'poca de la Desesperaci els clergues els havien de dur ocults per tal de no rebre represalies dels inquisidors de falses religions.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79186" title="Antiga Roma" nonfiltered="1429" processed="1427" dbindex="31539">




]]
L'antiga Roma fou la civilitzaci que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC. Inicialment una monarquia, va esdevenir una repblica, i finalment un imperi que va acabar controlant la major part del Mediterrani i de l'Europa Occidental. L'Imperi Rom va decaure, i la part occidental es va disgregar en un seguit de regnes independents durant el segle V. L'edat mitjana s el perode que segueix la caiguda de l'Imperi Rom, que es considera tradicionalment el 476. La part oriental, l'Imperi Bizant, va sobreviure fins a desaparixer definitivament el 1453.

La civilitzaci romana, juntament amb la grega conformen l'Antiguitat clssica europea, la qual ha tingut una influncia cabdal en la civilitzaci occidental, en art, literatura, llei, lingstica, etc.

Histria.
Monarquia.


Article principal: Regne Rom;
La ciutat de Roma va crixer dels assentaments a la vora del riu Tber, un encreuament de trfic i comer. D'acord a l'evidncia arqueolgica la vila de Roma va ser fundada probablement durant el segle IX aC per dos membres de les tribus centrals italianes: els llatins i els sabins. Durant aquest perode, Roma va ser governada per una successi de set reis que exercien un poder gaireb absolut malgrat l'existncia de les assemblees romanes i el Senat. L'ltim rei, Tarqu el Superb, va ser deposat i exiliat el 510 aC, desprs d'haver coms seriosos abusos. El Senat va determinar que cap altre rei governaria Roma i es va establir el sistema republic.

Repblica.
Article principal: Repblica Romana;

La Repblica Romana va ser establerta el 509 aC, establint un sistema de magistrats electes anualment. Els ms importants eren els dos consols, que exercien l'autoritat executiva anomenada imperium i el comandament militar. Tanmateix, els cnsols havien de contendre amb el Senat, originalment un consell de la noblesa (els patricis), que creixeria en grandria i poder amb el temps. Originalment noms els patricis podien ser magistrats per, desprs es va permetre l'entrada del poble com, o els plebeus. 

Els romans van sotmetre gradualment els altres pobles de la pennsula italiana, incloent-hi els etruscs. Els romans van assegurar les seves conquestes fundant colnies en rees estratgiques i establint un control estable de les regions. Durant la segona meitat del segle III aC, Roma es va enfrontar amb Cartago en la primera de les Guerres Pniques. Aquestes guerres van permetre la conquesta dels primers territoris fora de la pennsula italiana, Siclia i Ibria, consolidant Roma com a potncia imperial. Desprs de la derrota del Regne de Macednia i de l'Imperi Selucida al segle II aC, els romans es van convertir en el poble dominant del mar Mediterrani.

Tanmateix, el poder a l'exterior va dur a les disputes interiors. Els senators es van enriquir a costa de les provncies, per, els soldats, majoritriament pagesos, es trobaven lluny de llurs llars i no podien treballar la terra; va augmentar el nombre d'esclaus estrangers. Les despulles de la guerra, el mercantilisme amb les noves provncies, i els impostos sobre l'agricultura van produir una nova oportunitat de riquesa per a les classes baixes, formant una nova classe de comerciants: l'orde eqestre. Encara que els eqestres tenien molts recursos, encara eren considerats membres de la classe baixa, els plebeus, i per tant, no podien accedir al poder poltic. El Senat renyia constantment, bloquejant les reformes agrries i no va donar als eqestres una veu en el govern. Grups violents dels desocupats, controlats per senadors rivals, intimidaven als votants violentament. La situaci va esclatar a finals del segle II aC amb els germans Graco, dos tribuns que assajaven d'aprovar una reforma agrria que redistribua les terres dels patricis entre els plebeus. Ambds van ser morts, per, el Senat va aprovar algunes de llurs reformes per tal d'apaivagar als plebeus i a la classe eqestre. En negar la ciutadania italiana a les ciutats aliades italianes va dur a la guerra social del 91 al 88 aC. Les reformes militars de Gai Mrius van augmentar la lleialtat dels soldats al comandant per no pas a la ciutat. Aix culminaria amb la dictadura brutal de Lluci Corneli Cinna el 81 al 79 aC. 

A mitjan del segle I aC, tres homes, Juli Csar, Pompeu i Crassus van fer un pacte secret, el primer triumvirat, per controlar la repblica. Desprs de la conquesta de la Gllia de Csar, l'estancament de les relacions entre Csar i el Senat va produir una guerra civil en qu Pompeu encapalava les forces del Senat. Csar va ser victoris i va ser declarat dictador vitalici. El 44 aC Csar va ser assassinat pels senadors que temien la restauraci de la monarquia, i un segon triumvirat, integrat per l'hereu designat de Csar, August i els seus ajudants, Marc Antoni i Lpid va prendre el poder. Tanmateix, aquesta aliana es va desintegrar amb una lluita pel poder. Lpid va ser exiliat, i quan August va derrotar Marc Antoni i Cleopatra d'Egipte en la batalla d'Actium el 31 aC, es va convertir en el governador indisputat de Roma.

Imperi.
Article principal: Imperi Rom;
Amb la derrota dels seus enemics, August va prendre el poder absolut, conservant noms una imatge de la forma republicana de govern. El seu successor designat, Tiberi, va prendre el poder sense guerra ni sang, establint una dinastia que acabaria amb la mort de Ner el 68 dC. L'expansi territorial de l'imperi va continuar, l'estat es va afermar, malgrat la perspectiva que el poble tenia dels emperadors com a corruptes. El govern de Ner va ser succet per la dinastia de Flavi. Durant el regnat dels "Cinc bons emperadors" (del 96 al 108 dC), l'imperi va arribar al seu zenit territorial, econmic i cultural. L'estat podia defensar-se de qualsevol amenaa interna i externa, i l'imperi va prosperar durant el perode conegut com la Pax Romana ("Pau Romana"). Amb la conquesta de Dcia durant el regnat de Traj, l'imperi va assolir la seva mxima expansi territorial: el domini rom abastava 2,5 milions de kilmetres quadrats. 

El perode del 180 al 235 va ser dominat per la dinastia de Sever va ser un perode de governants incompetents. La creixent influncia de l'exrcit en la successi imperial va produir un collapse imperial conegut com la Crisi del segle III. Aquesta crisi va acabar amb el govern de Diocleci que el 293 va dividir l'imperi en dos, governats per una tetrarquia integrada per dos co-emperadors i dos collegues. El 330 l'emperador Constant va establir la capital de l'imperi a Constantinoble, i el 364 l'imperi va ser formalment i permanentment dividit entre l'Imperi Rom d'Orient (conegut desprs com a Imperi Bizant i el Imperi Rom d'Occident.

L'Imperi d'Occident va ser constantment atacat per les invasions barbriques al llarg dels segles. El 410 Roma va ser saquejada i el 4 de setembre, 476, el cap germnic Odoacre va deposar Rmul August, l'ltim emperador rom. Aix, desprs de 1200 anys, el govern de Roma va finalitzar. L'Imperi d'Orient, per, va sobreviure fins a la conquesta de Constantinoble el segle XV.

Estructura social i poltica.
La primera estructura social i poltica dels llatins va ser la famlia: el pare (pater famlies), la dona (unides al pare de famlia pel ritu sagrat de la torta), els fills, les dones dels fills, els fills dels fills, i les filles no casades. De l'agrupaci d'algunes famlies del mateix tronc, van sorgir les gens, i d'un conjunt de famlies van sorgir les tribus. La famlia estava formada pels ms prxims (agnados), per a mesura que la famlia s'estenia es formava la gens o raa d'un tronc com, integrada per la famlia prpiament esmentada (adnati) i pels gentils, tots aquells procedents del mateix avantpassat.

S'arribava a ser membre de la gens per naixement, per admissi o per entrar a  formar part d'una famlia pertanyent a la gens. Ms tard es va admetre tamb als clients en les gens. Es deixava de pertnyer a una gens per mort, per entrar en una altra gens, o per perdre la ciutadania o la llibertat. Tots els membres de la gens portaven un nom gentilici que se suposava era el del avantpassat com, i realitzaven un culte com a una divinitat que se suposava protectora de la gens.

El cap de cada gens era el pater. Cada gens podia tenir normes especifiques i costums i usos particulars. Cada gens disposava d'un lloc com d'enterrament. Entre els membres de les gens existia el deure de prestar-se mtuament auxili i d'exercir la tutela sobre els quals no tenien parents agnats; en cas de mort sense parents agnats el pater de la gens era cridat  a la successi intestada.

Els membres de les gens eren anomenat patricis (aix s, descendents de patres) i tamb quirites (guerrers o llancers) i durant molt temps van ser els nics que van gaudir del poder poltic i de la plenitud de drets a Roma. La seva extensi i l'augment del poder de l'Estat va provocar la seva desaparici com a entitat poltica al cap d'uns segles. Cada gens o tribu tenia un punt com d'encontre, generalment per al culte religis (encara que no exclusivament amb aquesta finalitat), punt que constitueix l'embri de les civitas (ciutats).

Als primers ciutadans romans se'ls anomena patricis o patres, perqu o b sn pares de famlia (pater famlies) o b sn fills de pares de famlia vinculats a l'obedincia paterna (els fills homes no arribaven a la condici de pare de famlia fins que el pare moria i s'independitzaven, per es donava per descomptat que arribarien a aquesta condici). Els fills dels patricis, al complir 17 anys (ms tard l'edat va ser rebaixada fins als 14 anys) adquirien la condici de ciutadans plens (amb tal motiu celebraven una festivitat que deixaven de vestir la toga praetexta prpia dels nois i es collocaven la toga virilis, prpia dels homes), per continuaven subjectes a la potestat del pare fins que aquest moria.

Als patricis correspon el dret ple de ciutadania: formen el poble i sn d'entre els habitants els de classe social ms elevada. Els seus drets eren: el sufragi, el desenvolupament dels crrecs pblics poltics o religiosos, el dret a assignaci de terres pbliques, els drets civils propis de les gens (tutela, successi, potestat ...), el dret de contreure matrimoni amb altres membres de les gens, el dret de patronat, el dret de contractaci (l'nic que s'estenia tamb als no patricis lliures) i el dret a fer testament (el conjunt d'aquests drets constitua el ius quiritium o ius civitatis). Com deures citarem: el servei militar, i el deure contribuir amb certs impostos al sosteniment de l'Estat.

Articles de la srie de l'antiga Roma.
 Agricultura romana;
 Aristocrcia romana;
 Calendari rom;
 Centuriaci romana;
 Ciutadania: Ciutadans plens, honoraris i clients;
 Classes socials: patricis i plebeus;
 Comer rom;
 Divisions de la poblaci romana: Gens i cries;
 Escriptura romana;
 Exrcit rom;
 Festes romanes;
 Impostos romans;
 Indstria romana;
 Justcia romana;
 Llibre rom;
 Mesures romanes (superfcie, longitud, pes, slids i lquids i unitat de compte);
 Moneda romana;
 Noms romans;
 Plebisicit rom;
 Policia romana;
 Propietat i contractes a Roma;
 Ponts de l'antiga Roma;
 Religi romana:
Mitologia romana;
Sacerdots romans;
Auguris romans;
Pontfexs romans;
Santuaris i temples romans;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79189" title="Visions & Cants" nonfiltered="1430" processed="1428" dbindex="31540">
Visions & Cants s un llibre de poesia escrit per Joan Maragall i publicat l'any 1900.

 Estructura .
El llibre est dividit en dues parts ben definides.

 Les visions .
Les Visions representen el passat histric que Maragall vol tenir present per definir amb plena conscincia quina s la personalitat i el tarann dels catalans i Catalunya, busca les constants racials dels catalans: "materialisme, terrenalitat, individualisme, orgull i vitalitat".

Una visi tamb significa una imatge, una evocaci del passat, de la qual el poeta n'obt la inspiraci i n'obt els detalls que ms l'interessen; no s, per tant, la mateixa, la visi que pugui tenir del Comte Arnau com a personatge malfic que com a romntic condemnat arran de les seves sacrlegues relacions. Per aix, Maragall pren del mite noms all, noms aquella part que li interessa per descriure un tipus de sentiment hum i a nivell de naci.

 Els Cants .
Als cants, Maragall hi incorpora la teoria del Diario de Barcelona. Transmet i esdev portaveu de la comunitat, del missatge regeneracionista, programtic i nacional, fomentat en el vitalisme i el catalanisme. Intenta donar un model social i poltic vlid per a Catalunya. 

 Significat dels personatges llegendaris .

Cercant aquests personatges que necessita per recordar i prendre conscincia de ptria/naci, Maragall en tria uns que podrem definir com a totalment llegendaris (propis de la tradici popular catalana) com ara Fra Joan Gar, el Comte Arnau (tot i que podria tenir fonaments histrics poc clars) i el Mal Caador. Per tamb en tria d histrics com per exemple el rei Jaume I el Conqueridor (L estimada de don Jaume) o el mtic bandoler Joan Sala, lies  Serrallonga .

Els personatges mtics sn la representaci de la condemna divina per haver coms un pecat; en el cas del Mal Caador ens haurem de remetre a la llegenda que explica que, un caador que escoltava missa davant una ermita, vei passar de sobte una llebre enorme molt a prop seu, i, per tal de poder-la caar abans no s escaps, deix a mitges el cerimonial sagrat i sort corrents amb els seus gossos a perseguir la pea. Per aix, per haver ofs Du deixant la missa sense acabar, el Cel el condemn a perseguir la llebre eternament per sense assolir-la per ms que corregus i corregus. s aquesta condemna la que descriu el poema de Maragall; com queda condemnat el pecador per la seva avarcia personal i com passen els anys sense que la condemna acabi. El dia de Corpus Christi s una de les festivitats ms assenyalades de l'Esglsia Cristiana Catlica i representa la veneraci i el respecte al cos de Crist (representat per l'hstia). Aquest personatge representa, doncs, l avar i el despreocupat impacient, aquell qui de sobte deixa una cosa a mitges perqu li interessa ms una altra que li sembla de ms profit i que, com a persona que no es compromet a res, es despreocupa totalment de la seva acci abandonada. Violar el sagrat moment de la consagraci de l hstia s, doncs, el pecat del Mal Caador.

 Fra Joan Gar a Visions .

La llegenda de Fra Joan Gar est ambientada a Montserrat, on s tpicament coneguda i forma part de l abundant i extens llegendari que envolta la simblica muntanya. 

S explica que, cap a l any 859, quan era comte de Barcelona Guifr el Pels, vivia a Montserrat un anacoreta anomenat Joan Gar. Aquest anacoreta tenia fama de ser molt auster, vivia menjant fruits del bosc i bevent aigua clara que tenia vora la seva cova, situada molt per damunt del cam que mena a l ermita de Sant Miquel (que encara es conserva i pot ser visitada). Fra Gar es va guanyar la fama de sant per la seva vida contemplativa, per el dimoni es propos arrunar-li la santedat utilitzant totes les temptacions que fessin falta. Lucifer sort de les coves del Salnitre, a Collbat, disfressat d ermit vell amb aspecte venerable, i procur trobar-se com per casualitat amb Joan Gar. Quan es trobaren, Joan Gar li pregunt qui era i on vivia, i el dimoni respongu que feia trenta anys que s estava fent penitncia a una cova molt petita, i que noms sortia una vegada cada deu anys a fora.
A poc a poc, el dimoni an guanyant-se la confiana de l anacoreta, fins al punt que Joan Gar el consider el seu mestre. I Fra Gar anava cada tarda a visitar-lo per explicar-li els seus dubtes i tot el que li passava. Encara que el fals ermit intentava crear ms dubtes i temptacions en Fra Gar, la seva fe era molt slida i costava molt d anihilar fins i tot per al mateix dimoni.
Finalment, Llucifer calcul un nou estratagema: va endimoniar el cos de la donzella Riquilda, filla del comte Guifr el Pels.

L'endimoniada no parava de cridar que noms es guariria si l exorcitzava Joan Gar, i per aix el comte Guifr decid portar-la a Montserrat immediatament. All la va guarir Joan Gar resant en silenci, per per por que no torns a quedar posseda de cam a Barcelona, el comte li preg que admets durant uns quants dies la seva filla a la cova. Gar dubtava, per finalment accept la petici. Insegur de si mateix, en veure que la temptaci envaa els seus pensaments, an a buscar el fals ermit; per el diable, en comptes d apaivagar els seus pensaments, encara els hi enardia ms. Venut per la temptaci, fra Gar for la noia i caigu en pecat. Horroritzat per la seva falta, an a demanar nou consell a l ermit, i aquest li aconsell -tot lliurant-li un ganivet- que el millor era desfer-se de la noia.

Morta la donzella, Gar se la va carregar al coll i l'enterr d amagat o, segons altres versions, l estimb daltabaix d una penya.
Un cop fet aix, el fals ermit es mostr de sobte en el seu autntic aspecte, i veient que el Diable l havia enganyat, Fra Joan marx plorant aquella mateixa nit cap a Roma per demanar el perd del Papa. Aquest, desprs d escoltar-lo, li digu:

El teu pecat s tan gran que no s pas si t perd. Com una bstia has pecat, com una bstia has de fer penitncia. Torna a Montserrat, camina sempre de mans a terra. No et rentis mai ms ni toquis aigua si no s per beure. No diguis mai ms paraula, perqu les bsties tampoc no enraonen. Menja herbes i arrels de la muntanya. No et posis al damunt cap fil de roba, rep del tot els raigs del sol i la humitat de la serena. Fuig i esquiva el tracte de la gent. No miris mai el cel, perqu no n'ets digne.;

Fra Gar sort de Roma tal com li havia indicat el Sant Pare, trig tres anys per arribar novament a Montserrat, on va viure sol durant set anys ms sense ni dir paraula. El cos se li va ennegrir en cobrir-se-li de pls llargs, talment com si fos un s.
Un dia, uns cavallers van anar a caar, i veient que no semblava pas un animal perills, el capturaren i el tancaren en una gbia amb la idea de regalar-lo al comte. Fou dut a Barcelona. En aquells mesos la comtessa havia donat a llum un nen, el prncep Mir. El baptisme del fill dels comtes es va fer amb gran solemnitat, amb un gran banquet al qual els cavallers portaren el monstre que havien capturat a Montserrat. Heus ac que la dida es passejava per all portant el petit en braos; quan l'infant vei l'animal, davant la sorpresa general, digu:

-Ala't, fra Gar, que Du ja t'ha perdonat!

Aleshores fra Gar s'incorpor deixant tots els presents astorats.

De seguida el comte va ordenar rentar-lo i tallar-li el pl; tot seguit li deman que qu havia estat de la seva filla, que no havia tornat a veure des del dia que la hi va deixar.
Fra Gar li ho explic tot i deman un cstig pel seu crim, per el comte, magnnim, perdon a qui Du ja havia perdonat. Tot i aix, Guifr deman que almenys li digus on era el cos de la filla morta per tal d'enterrar-lo dignament a Barcelona. El seu seguici, condut per l'anacoreta, arrib fins al punt indicat, per per alegria de tots la trobaren viva, miracle que la noia atribua a la intercessi de la Mare de Du. La princesa va voler quedar-se per sempre a Montserrat, i el comte, agrat, orden que es construs un monestir de monges del qual Riquilda en seria la primera abadessa. 

En aquesta Visi, el pecador s un home novament condemnat a causa d'una temptaci malfica; la condemna li costar anys i esforos, per a diferncia del mite anterior, Fra Gar acaba sent perdonat per Du i tota la histria acaba amb un final feli. 
De fet, la versi catalana prov d'una llegenda europea i islmica d origen sirac difosa vers el segle XIII, encara que documentada des del 1439. Sobre aquest mite s'inspiraren tamb, a ms de Maragall, Cristbal de Virus (El Montserrate, 1587), Verdaguer (Llegenda de Montserrat, 1880) i, musicalment, Toms Bretn i Enric Morera, amb peces escniques. Al Museu d Histria de la Ciutat (Barcelona) hi ha dues talles sobre el mite, possiblement dels segles XVI-XVII.

 L'estimada de don Jaume . 

L'estimada de Don Jaume s una composici que fa referncia al rei Jaume I el Conqueridor i a la conquesta de Mallorca que ell mateix encapal l any 1229. Com a personatge histric, Jaume I ha estat molt mitificat per la Renaixena i el nacionalisme catal tot convertint-lo en un smbol patritic de les virtuts heroiques i el coratge d'un bon sobir; prova d'aix s que sigui sempre el rei catal ms fams i recordat. 
La seva vida, llarga i atzarosa, s cabdal en la histria nacional catalana: sota el seu regnat s'inicia l'expansi catalanoaragonesa per la Mediterrnia amb les conquestes de Mallorca i de Valncia, territoris que passaran a formar els Pasos Catalans com a territori cultural propi i definit (llengua, cultura, histria comunes).
 
Concretament, la conquesta de Mallorca ha quedat de cabdal referent histric sobretot perqu fou la primera expedici militar del rei, perqu esdevingu tot un xit, i perqu la repoblaci de l'illa amb gent del Principat agerman amb forts lligams tots dos territoris (cultura, llengua, costums). Per Maragall tracta aqu l'illa de Mallorca com si talment fos una dama, com si el rei Jaume en fos l'amant i com si l expedici militar fos una aventura de conquesta amorosa. Les equiparacions de l'amor hum i l'amor per una terra es manifesten en els desitjs del rei d anar a cercar amb la flota la seva estimada, quan guerreja contra els sarrans amb valentia, i quan enalteix les dolors de la terra mallorquina.
El poema acaba amb la mort del rei, molts anys ms tard, a Valncia. s aleshores quan, cam del seu sepulcre definitiu a Poblet, el sobir recorda la conquesta de joventut i dirigeix la vista cap a la platja i la mar com tractant de poder veure la seva terra ms estimada.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79190" title="Gllia Celta" nonfiltered="1431" processed="1429" dbindex="31541">

La Gllia Celta o Gllia Lugdunense fou una provncia romana que ocupava la part central de les Gallies. Tenia al nord la Gllia Belga; al est, el Rin i Germnia; al oest, l'oce Atlntic; i al sud la Narbonense i Aquitnia. La capital era Lugdunum (actual Li).
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79193" title="Habbakuk" nonfiltered="1432" processed="1430" dbindex="31542">
En l'univers fictici de Dragonlance Habbakuk, tamb conegut com a Fnix Blau a Ergoth, Silvanesti i Qualinesti, Senyor dels Cels a Balifor i Goodlund o Senyor del Mar a Mithas s el du del b del regne animal i el mar. Els seus smbol sn un ocell o fnix blau i els seus colors el blau intens i el blanc.

s fill de Paladine i Mishaka, germ bess de Kiri-Jolith i germ gran de Solinari. El seu amor per la terra l'impulsa a reparar els estralls que en ella hi ha fet la guerra i per aix treballa sense problemes amb els dus neutrals de la natura. Va crear i governa els animals de terra ferma i el mar. s especialment reverenciat per mariners i guardaboscs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79200" title="Regi de Jabneel" nonfiltered="1433" processed="1431" dbindex="31543">


La regi de Jabneel (o Hevel Yavne; en hebreu,         ) s un consell regional repartit geogrficament entre els districtes Central i Sud d'Israel.

Agrupa en un municipi vuit nuclis de poblaci:
Qevuzat Yavne (          ). Kibbutz fundat per alemanys el 1929, es troba a 5 km a l'est d'Asdod.
Bet Gamli'el (          ). Moshav.
Bene Darom (        ). Moshav fundat el 1949 a 4 km d'Asdod. Produeix sobretot oli i olives, per tamb pasta i cogombrets.
Nir Gallim (        ). Fundat el 1949.
Ben Zakkay (       ). Fundat el 1950.
Bet Rabban (       );
Kerem Yavne (        ). Fundat el 1963.
Zofiyya (      ).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79201" title="Zivilyn" nonfiltered="1434" processed="1432" dbindex="31544">
En l'univers fictici de Dragonlance Zivilyn, tamb conegut com a El savi a Mithas, l'Arbre de la Vida a Qualinesti i Silvanesti o Arbre del Mn, s un du neutral representant de la saviesa. Els seus colors sn el verd i l'or i els seus smbol un gran arbre -en ocasions un vallenwood- verd o daurat.

s un du que viu alhora a tots els temps i realitats possibles. Per aix tot i la seva vasta saviesa, als altres dus els s difcil treure'n una opini, ja que les consideracions que ha de prendre per pronunciar-se sn massa com per fer-ho de manera simplificada.

Est emparellat amb Chislev per qu aquesta s la natura font de tota saviesa. Treballa molt intensament amb Gilean, ja que aquest es el coneixement el qual sense la saviesa que representa Zivilyn no s res, de la mateixa manera que la saviesa sense coneixement no t sentit.

Com a avatar va prendre la forma d'un kender que tot i aparentar el carcter d'un membre d'aquesta raa, era capa de conduir les situacions cap on volia. Hi ha qui ha proposat que l'Astinuis s de fet una altra manifestaci de Zivilyn.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79202" title="Costa de Saron" nonfiltered="1435" processed="1433" dbindex="31545">

Costa de Saron (en hebreu,          ; transliterat Hof ha-Xaron) s un consell regional que s'extn entre el districte de Tel Aviv i el Central. Tot i que la major part del territori s d's agrari, la proximitat a Tel Aviv i la seva rea metropolitana han fet que la pressi urbanstica cresqus molt i s'han efectuat moltes construccions illegals sobre zones de cultiu que estan sent investigades pel govern.

Al territori municipal hi ha el parc nacional de la Costa de Saron, que protegeix part de la franja costanera de la Mediterrnia. En aquest parc hi ha alguns penya-segats de gran inters ecolgic, perqu sn l'hbitat de rares espcies de plantes enfiladisses i refugi per a nombroses tortugues que venen a aquestes platges a pondre els ous.

El municipi agrupa catorze nuclis urbans: Arsuf, Bazra, Bene Ziyyon, Bet Yehoshua, Ga'ash, Gelil Yam, Haruzim, Kefar Netter, Qiryat Shelomo, Rishpon, Shefayim, Tel Yizhaq, Udim, Yaqum.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79203" title="Maria Amlia de Saxnia (reina d'Espanya)" nonfiltered="1436" processed="1434" dbindex="31546">

Maria Amlia de Saxnia (Dresden 1724 - Madrid 1760 ), princesa de Polnia i Saxnia, reina consort de Npols (1724-1759) i d'Espanya (1759-1761).

Orgens familiars.
Nasqu el 24 de novembre de 1724 a Dresden, sent filla del rei-elector August III de Saxnia i de l'arxiduquessa Maria Josepa d'ustria. Era nta per lnia paterna del rei August II de Saxnia i Eberhardine de Brandenburg-Bayreuth, i per lnia materna de l'emperador Josep I, emperador romanogermnic i de la princesa Guillermina de Hannover.

Npcies i descendents.
Es cas el 19 de juny de 1738 amb el rei de les Dues Siclies, i futur rei d'Espanya, Carles III d'Espanya. D'aquesta uni tingueren:
 la infanta Maria Isabel Antonieta de Borb (1740-1742;
 la infanta Maria Josepa Antonieta de Borb (1742);
 la infanta Maria Isabel de Borb (1743-1749);
 la infanta Maria Josepa de Borb (1744-1801) ;
 la infanta Maria Llusa d'Espanya (1745-1792), casada el 1765 amb l'emperador Leopold II, emperador romanogermnic;
 l'infant Felip de Borb (1747-1777), duc de Calbria i excls del tron pels seus problemes mentals;
 l'infant Carles IV d'Espanya (1748-1819), prncep d'Astries i rei d'Espanya;
 la infanta Maria Teresa de Borb (1749-1750);
 l'infant Ferran I de les Dues Siclies (1751-1825), rei de les Dues Siclies;
 l'infant Gabriel de Borb (1752-1788) ;
 la infanta Maria Anna de Borb (1754-1755);
 l'infant Antoni de Borb (1755-1817);
 l'infant Francesc Xavier de Borb (1757-1771);

El casament entre els dos fou realitzat en virtut de pactes, per Maria Amlia sent ben aviat un gran amor pel seu marit, que tamb li correspongu. Aix, a la mort d'ella, el rei Carles III no es torn a casar.

Reina d'Espanya.
El 1759 va morir el rei Ferran VI d'Espanya, germ de Carles, sense descendncia i Amlia va acompanyar al seu esps a Espanya per a ocupar el tron. A la reina Maria Amalia se li deu la introducci a Espanya del costum nadalenc del pessebre,  d'origen napolit. 

Al setembre de 1760, tot just un any desprs de la seva arribada, Maria Amlia de Saxnia va morir el 27 de setembre a causa d'una tuberculosi. Carles III va assenyalar: "En 22 anys de matrimoni, aquest s el primer disgust seris que em dna Amlia". 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79206" title="Vardeis" nonfiltered="1437" processed="1435" dbindex="31547">
Els vardeis (llat vardaei), tamb anomenats ardiais (llat ardiai) per Estrab, foren una tribu d'Illria que vivia al altra  costat de l'illa de Faros, segons Claudi Ptolemeu i Plini el vell, mentre que altres fonts el situen a la regi del puig Ardion, al centre de Dalmcia. Tit Livi diu que foren sotmesos pel cnsol Fulvi Flac.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79207" title="Vargions" nonfiltered="1438" processed="1436" dbindex="31548">
Els vargions (llat vargiones) foren un poble germnic que vivia entre el Ruhr i el Rauhe Alp. 

El poble es esmentat per Claudi Ptolemeu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79209" title="Vrduls" nonfiltered="1439" processed="1437" dbindex="31549">

El vrduls (llat Varduli) foren un poble celtitzat que ocup la major part de la actual provncia de Guipscoa (la part del nord-est de la provncia era poblada pels vascons), i la part oriental d'laba, a la provncia Tarraconense. 

El seu territori, conegut com Vardlia, era a la costa i vers l'interior, i a la costa anava des del riu Deva fins a les rodalies de l'actual Sant Sebasti, i a l'interior arribava pel sud fins l'anomenada Serra de Cantbria, al sud de la qual hi vivien els berons que ocupaven aproximadament l'actual Comunitat Autnoma de La Rioja (antiga provncia de Logronyo). Estrab els identifica como Bardytai, i Plini diu que estaven distributs en catorze llocs poblats o petites ciutats, i esmenta els alabanenses, que deu ser un gentilici i no el nom d'una tribu. Ptolomeu els esmenta com Ouardouloi.

Vers el segle II aC els vrduls ja eren un poble diferenciat dels cntabres, dels que s'haurien separat no desprs del segle III aC, i vivien a Guipscoa per no es sap del cert si ja arribaven a la costa. La costa de Biscaia era amb seguretat ocupada pels cntabres mentre els autrgons i caristis vivien a l'interior segurament com a tribus cntabres en procs de formaci de la seva identitat nacional.

El 114 aC Gai Mari (156 aC-86 aC) va tenir una gurdia personal de vrduls amb els que va anar a Roma, i que foren anomenats esclaus Barduaio. Pomponi Mela, vers l'any 44 diu que habitaven fins els Pirineus i especifica clarament que els vrduls formaven una sola naci, s a dir que no es dividien en tribus.

La derrota dels cntabres davant August no va tenir cap efecte pels vrduls (tot i el seu origen cntabre no foren aliats dels cntabres contra Roma) si ja dominaven la costa per sin hi van arribar llavors baixant el Deva. Els caristis i autrgons van esdevenir independents i van arribar a la costa: els segons seguint el curs del riu Cadagua (i pel sud van avanar cap a la vall de l'Ebre i la Bureba; i els caristis expulsant de la zona costera als origevons, probablement una tribu cntabra (que algun consideren vrdula tot i que sabem que no hi havia tribus vrdules).

Vardlia va romandre sense autoritat efectiva del 410 al 456 pero reconeixent la sobirania imperial romana.

Els vrduls foren conquerits pels vascons vers el 456 i absorbits per aquest poble van formar els avantpassats dels actuals bascs.

Vegeu tamb: Bardlia









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79210" title="Convent jurdic cluniacenc" nonfiltered="1440" processed="1438" dbindex="31550">
El convent jurdic Cluniacenc (llat Cluniacensis), fou una subdivisi administrativa de la provncia romana de la Tarraconense, amb capital a Clnia, les runes de la qual son a la actual provncia de Burgos, en terres dels arevacs celtibers. 

El territori del convent jurdic de Clnia tenia al est el pas dels vascons que ja pertanyien al convent jurdic de Cesaraugusta. El territori dels vrduls era al lmit nord-est del convent.

El convent jurdic Cluniacensis era habitat per turmogis, autrgons, caristis, vrduls, cntabres, berons, vacceus, vetons, arevacs y pelndons. Tots aquestos pobles eren d'arrel celta o autctons celtitzats, per abans de l'arribada dels romans s'havien iberitzat. Els vrduls, autrgons i caristis estaven segurament emparentats amb els cntabres. Els autrgons i caristis eren segurament tribus d'origen cntabre esdevingudes nacions; els vrduls probablement tamb per haurien estat exposats a majors o diferents influencies o se'n haurien separat abans.
                                                                 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79212" title="Turmogis" nonfiltered="1441" processed="1439" dbindex="31551">
Els turmogis (Murbogi o Turmogi o Turmodigi,          ) foren un poble de la Tarraconense situat al sud dels cntabres.
 
Son esmentat noms a les descripcions de Plini el vell, Estrab, Claudi Ptolemeu, Itinerari d'Anton i per el Gegraf de Ravenna; i hi ha algunes mencions durant la campanya d'August contra els cntabres i sturs (Florus i Orosi).

L'arqueologia cobreix el buit i determina que fou un poble celta que habitava la actual provncia de Burgos tenint al nord als cntabres, al est als autrgons, a l'est als vacceus i al sud als arevacs.

Els seus poblats eren de dos tipus: uns situats als llocs alts de mes de 1000 metres i dedicats a la ramaderia; i altres a la plana amb petites muralles, combinant ramaderia i agricultura.

Les seves ciutats foren Ambisma (no localitzada), Braum (identificada algunes vegades amb Burgos ciutat per es poc probable), Deobrigula (moderna Tardajos), Mancellus (possiblement Lerma) i la principal Segisamo (Sasamn).
Ptolemeu esmenta Pisoraca (Herrera de Pisuerga) com a ciutat dels turmogs per era segurament dels cntabres.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79213" title="Caristis" nonfiltered="1442" processed="1440" dbindex="31552">
El caristis (llat caristii) foren un poble celtitzat i mes tard iberitzat, probablement originat per una fracci o tribu dels cntabres, que vivien des el Nervion al Deva, i pel sud dominaven una part del nord i oest d'Alava. Tenien al sud als berons (que vivien a la actual La Rioja), al est als vrduls, i al oest als autrgons.

Plini els esmenta com Carietes. Ptolomeu els atribueix  la possessi de terres fins al Ebre i diverses ciutats: Tullica (potser Tuyo a la riba del Zadorra), Suessatio (que podria ser la actual Zuazo) i Veleia (que podria ser la actual Irua), les dos darreres mansions de la via romana de Bordeus a Astorga.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79214" title="Josep I Bonaparte" nonfiltered="1443" processed="1441" dbindex="31553">

Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya (Corte, Crsega 1768 - Florncia 1844 ), rei de Npols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813).

Orgens familiars.
Germ gran del futur emperador Napole Bonaparte, nasqu el 7 de gener de 1768. Es va casar amb Julie Clary, filla d'un comerciant de Marsella, el 1749 i va tenir tres filles, de les quals tant sols en van sobreviure dues: Zenaida i Carlota.

Guerres napoleniques i Rei de Npols.
Va estudiar lleis a Pisa i el 1796 va prendre part en la campanya de Napole a Itlia. A l'any segent, durant la Primera Repblica Francesa, va actuar com diplomtic, primer a la cort de Parma i desprs a Roma. Va ser membre del Consell dels Cinc-cents, l'rgan legislatiu inferior en l'poca del Directori francs, el 1798. Durant les Guerres napoleniques va actuar com enviat del seu germ i va signar tractats amb Estats Units, ustria, Gran Bretanya i el Vatic. Des de 1806 fins el 1808, Josep Bonaparte va governar el regne de Npols per nomenament del seu germ. Aquell any Josep I renunci al tron napolit, que recaigu en mans del seu gendre Joachim Murat, per accedir al tron espanyol.

Rei d'Espanya.

El 6 de juliol de 1808, el seu germ el va nomenar Rei d'Espanya. La seva arribada a Madrid va ocrrer en plena Guerra de la Independncia, desprs de la revolta popular del 2 de maig contra les tropes napoleniques.

Va promulgar la Constituci de Baiona en un intent de guanyar-se el suport dels illustrats espanyols, anomenats en aquells moments afrancesats, sense assolir fer triomfar el programa reformista del seu govern. El fet que fos imposat per l'invasor aix com les seves mesures liberals i illustrades va topar amb l'hostilitat popular i li van alienar el suport del poble espanyol, fins i tot de molts dels propis illustrats. 

Josep va haver de fugir davant la derrota de les tropes franceses a la batalla de Bailn. La intervenci del propi Emperador Bonaparte, juntament amb el gruix del seu exrcit, va aconseguir que pogus establir el seu govern a la capital. 

Desprs de la derrota en la batalla dels Arapiles, el 22 de juliol de 1812, va abandonar Madrid per a anar cap a Frana; al seu pas per Vitria, va ser atrapat per les tropes del duc de Wellington que van derrotar el seu exrcit. Va sortir d'Espanya definitivament el 13 de juny de 1813 sense el seu valus "equipatge", que consistia en les joies de la corona espanyola i obres d'art, per a refugiar-se a Frana, on va romandre fins a la caiguda del seu germ petit, Napole Bonaparte. 

Es va traslladar llavors a Estats Units, on es va construir una mansi a Point Breeze, prop de Filadlfia, luxosament moblada i amb una impressionant collecci de llibres rars i obres d'art; va residir all, sense la companyia de la seva dona, que cuidava dels seus fills a Europa, per amb una amant nord-americana, amb el ttol de comte de Survilliers, entregat a obres de beneficncia i a protegir els partidaris del seu germ emigrats per mitj de la Maoneria fins el 1841, quan va rebre autoritzaci per a installar-se a la ciutat de Florncia. Va morir en aquesta ciutat el 1844 per el seu cos va ser enterrat a Pars. 






Enllaos externs.
  Biografia de Josep Bonaparte a la Biblioteca M. Cervantes;
  Estatut de Baiona ;
  Constitucions i textos vertebradors d'Espanya ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79216" title="Autrgons" nonfiltered="1444" processed="1442" dbindex="31554">
Els autrgons foren un poble probablement celta o celtitzat i mes tard iberitzat de la provncia romana de la Tarraconense que ocupava la part occidental de les provncies actuals de Biscaia i Alava, i una part de Burgos fins a Briviesca. Eren probablement d'origen cntabre. La zona de la costa comprenia la desembocadura del Nerva o Nervin (que possiblement era el seu lmit occidental).

Tenien al sud als turmogis (provncia actual de Burgos) i als berons (actual La Rioja); al est als caristis; i al oest als cntabres.

Entre les seves ciutats destaquen Uxama Barca (avui Osma de Valdegobia), Virovesca (avui Briviesca) y Segisamunolum (possiblement Cerezo,  a la riba del riu Tirn) que era una mansi de la via de Saragossa a Astorga. Virovesca es esmentada al Itinerari d'Anton com Verovesca, i Ptolomeu l'esmenta com Viruesca, Virdubesca, Vuruesca y Burbesca; Plini li diu Virovesca o Virivesca. Plini esmenta tamb com a pertanyent a aquest poble la  ciutat de Tritium que podria estar a la zona de uni dels territoris de vrduls, caristis i autrgons. A la costa posseen Portus Ammanus (mes tard colnia Flaviobriga) que podria tractar-se de Bilbao o de Castro Urdiales que Ptolomeu dona com a capital dels autrgons pero Plini la fa capital dels vrduls. En total els autrgons tenien deu pobles. Els autrgons eren probablement el poble que Estrab anomena com allotrigi.

Es creu que van arribar a la costa ocupant el territori dels origvons, probablement una tribu cntabre, desprs de la derrota guerra a la guerra contra Roma.

Aquest poble fou superficialment romanitzat i al segle V es van barrejar amb els vascons que vivien al est i que van emigrar cap a les seves terres, la llengua i cultura dels quals va prevaldre des llavors.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79218" title="Bieberita" nonfiltered="1445" processed="1443" dbindex="31555">

La bieberita s un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de la localitat alemanya de Bieber, a Hessen.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79219" title="Morenosita" nonfiltered="1446" processed="1444" dbindex="31556">

La morenosita s un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de M. Moreno, Espanya.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79220" title="Botrigen" nonfiltered="1447" processed="1445" dbindex="31557">

El botrigen (del grec botrus, penjoll, i guenao, engendrar) s un mineral de la classe dels sulfats.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79221" title="Fibroferrita" nonfiltered="1448" processed="1446" dbindex="31558">

La fibroferrita (del llat fibra, fibra, i ferrum, ferro) s un mineral de la classe dels sulfats.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79222" title="Coquimbita" nonfiltered="1449" processed="1447" dbindex="31559">

La coquimbita s un mineral de ferro (III) de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de la provncia de Coquimbo (Xile).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79223" title="Quenstedtita" nonfiltered="1450" processed="1448" dbindex="31560">

La quenstedtita s un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom del mineralogista alemany F. A. Quenstedt (1809-1889).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79226" title="Copiapita" nonfiltered="1451" processed="1449" dbindex="31561">

La copiapita s un mineral de ferro i magnesi de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de la localitat de Copiap (Xile).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79227" title="Ferrinatrita" nonfiltered="1452" processed="1450" dbindex="31562">

La ferrinatrita s un mineral de la classe dels sulfats. La seva etimologia est basada en la seva composici qumica.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79228" title="Thenardita" nonfiltered="1453" processed="1451" dbindex="31563">

La thenardita s un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom del qumic francs Louis Jacques Thnard (1777-1857).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79229" title="Cianotriquita" nonfiltered="1454" processed="1452" dbindex="31564">

La cianotriquita (del grec kianos, blau, i thrix, cabell) s un mineral de la classe dels sulfats.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79230" title="Kroehnkita" nonfiltered="1455" processed="1453" dbindex="31565">

La kroehnkita o krhnkita s un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de la primera persona que el va analitzar: B. Krhnke.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79231" title="Verela" nonfiltered="1456" processed="1454" dbindex="31566">
Verela (o Vria, llat Varia) fou una ciutat dels berons, a la provncia romana de la Tarraconense, a la riba de l'Ebre, all on aquest riu comenava a ser navegable. Una via creuava el riu entre Calagurris i Tritium. 

Estrab l'esmenta com Varia per els itineraris d'Antoni li donen el nom de Verela. Es probablement la actual Varea, per d'altres diuen que es la actual Logronyo i encara d'altres que es Murillo de Ro Leza.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79232" title="Vria" nonfiltered="1457" processed="1455" dbindex="31567">
Vria (llat Varia) fou una ciutat de Sabnia, a la vall del Anio, a la dreta del riu i a vuit quilmetres de Tibur. S'esmenta de vegades com Valria, per el nom correcte fou Vria. Era a la via Valria i fou un municipi rom.

s l'actual Vicovaro. 

Una ciutat del pas dels berons a Hispnia es va dir tamb Vria (Varia) o Verela.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79233" title="Spangolita" nonfiltered="1458" processed="1456" dbindex="31568">

La spangolita s un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de N. Spang (Estats Units).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79235" title="Varins" nonfiltered="1459" processed="1457" dbindex="31569">
Els varins (llat varini) foren un poble germnic esmentat per Plini com una branca dels vndals o vindils, per Tcit els fa una branca dels sueus. Procopi els esmenta com varini.

Vivien al nord de Germnia prop de la costa bltica, i podrien ser el mateix poble que Claudi Ptolemeu anomena pharodini i que el que esmenta con viruni. Ptolomeu els situa al nord del Elba i s'ha suposat que els seus viruni foren una branca dels varinis i no el mateix poble o un de completament diferent.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79237" title="Riu Var" nonfiltered="1460" processed="1458" dbindex="31570">

El Var s  un riu de Provena, amb una llargada de 120 km que neix al sud de Barceloneta de Provena i desemboca a la mar Mediterrnia prop de Nia. En un petit tram separa Frana i Itlia, si b anteriorment n'havia marcat la frontera en tota la seva llargada.  Aquesta situaci canvia el 1860, en ser cedida Nia a Frana. 

Dna nom al departament de Var, si b avui en dia aquest comprn territoris situats a ponent no noms del curs sin fins i tot de la conca del riu. Antigament, per, el riu constitua la frontera oriental del departament.

Durant l'antiguitat romana es deia Varus i marcava la frontera entre la Gllia i Itlia.

 Hidrologia .

El Var rep l'aportaci dels segents afluents principals: 
 riba esquerra: el Chans (25 km), la Tina (75 km) i la Vesbia (48 km),
 riba dreta : l'Esteron (64 km).

A ms s'hi ajunten molts d'altres afluents secundaris: el Tubi ( Guillaumes), el Coulomp (a Pont de Gueydan), la Chalvagne (a Entrevaus), la Roudoule (a Puget-Tenirs).

El cabal del Var s generalment d'entre 50 i 100 m/s si b experimenta crescudes importants i sobtades, podent llavors atnyer en poques hores 1.000 m/s. El nivells de crescuda per a perodes de retorn de 100 i 1.000 anys sn respectivament 3.500 m/s i 5.000 m/s.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79240" title="Vasats" nonfiltered="1461" processed="1459" dbindex="31571">

 Vasats, un municipi francs, en la comarca del Vasads, situat al departament de Gironda i a la regi d'Aquitnia.
 vasats, poble d'Aquitnia esmentat per Ptolomeu la capital de la qual era Cossium.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79243" title="Vascons" nonfiltered="1462" processed="1460" dbindex="31572">
Els vascons o bascons (lat vascones) foren un poble autcton d'Hispnia, celtitzat i iberitzat, que vivia a la provncia Tarraconense, a la regi que avui s Navarra i algunes zones venes de l'Arag, La Rioja, i Guipscoa. Cap a l'est de Tudela viurien fins el riu Gallegos, que marcaria el lmit oriental incloent Jaca al nord. Cap a l'oest, anomenat el Vasconum Saltus arribaven al mar per Hondarribia i Oiartzun, afrontant all amb els vrduls, emparentats als cntabres, baixant cap al sud fins a l'actual Logronyo.

Els seus vens eren: al nord els aquitans; a l'oest, els vrduls; al sud-oest, els berons; al sud, els pelendons i lusons; al sud-est, els edetans que ocupaven la Vall de l'Ebre; a l'est, els ilergets (que ocupaven Lleida i Osca), i al nord-est, els cerretans.

 Orografia .
Al nord del territori vasc es situa la serralada Pirinenca, que augmenta la seva altura com ms a l'orient (en direcci a Jaca), i la disminueix cap a occident (cap a l'actual provncia de Guipscoa). La serralada Pirinenca i els seus estreps tenen una altura entre 1. 000 i 2.000 metres sobre el nivell del mar.

A l'oest es situen les Serres d'Aralar i Anda i les Muntanyes d'Urbasa (conjunt denominat Urbasa-Andia), amb una altura superior als mil metres sobre el nivell del mar.
Traant una lnia diagonal entre l'antiga Vareia (prop de l'actual Logronyo) i Jaca, es pot separar la zona dels plans i de muntanya baixa (i la Ribera d'Ebre) que se situaria al Sud de la lnia, i la zona muntanyosa (entre 500 i 1000 metres d'altitud sobre el nivell del mar) que se situaria al nord.

 Geologia .
De l'era Proterozoica no es troben formacions precambrianes; de l'era Paleozoica s'han trobat alguns fssils, per en tan escassa quantitat que la qualificaci dels terrenys ha degut fer-se per analogies amb altres de l'entorn; dels perodes cambri, siluri, devoni i carbonfer semblen ser els terrenys situats al nord-oest del territori.

L'era Mesozoica s'assenyala a la zona compresa per les Serres d'Urbasa i Aralar, i des d'aquesta cap al nord (fins als terrenys de formaci Paleozoica) i cap a l'est al llarg dels Pirineus.

La majoria de les terres ocupades pels vascons es van formar a l'era terciria, doncs noms les terres sedimentries de la zona de Vall de l'Ebre (amb un ramal des de l'Ebre seguint el curs del riu Arga -fins a l'altura de Tafalla-  i del riu Arag) sn posteriors.

 Fluviologia .
El riu Arga recorria el territori vasc des dels Pirineus fins a l'Ebre, en el qual desemboca a prop de l'antiga ciutat de Graccurris. T com afluents principals per la dreta el Ulzama (cap al Nord de Pompelon), i el Araquil (la seva vall discorre entre l'oest de Pamplona i la localitat de Araceli, i separa les serres d'Aralar i Urbasa). Per l'esquerra rep l'Arag, el qual t el seu naixement en els estreps Pirinenques del que fou el territori dels iacetans. El riu Arag rep per la seva dreta al riu Esca que forma la Vall del Roncal, i el riu Erro, nascut a prop que Roncesvalles, i que des d'all descendeix cap al sud-est i rega el que fou el pas dels iluberitans. Al seu torn el riu Erro rep per la seva esquerra al Irati, la vall del qual ascendeix cap als Pirineus (i que al seu torn s receptor del Urrabi, la vall del qual permet l'accs a Roncesvalles) i el Salazar, que des dels Pirineus descendeix fins a l'antiga Iluberri.

Parallel al Arga discorreix el riu Ega en el seu tram final, quan a l'altura l'actual Lizarra (a la zona dels antics fundus Emilianus, Grocius, Munius, Aberius, etc...) tora el seu rumb. Abans d'arribar aquest punt el riu discorreix, des del seu naixement a laba, en direcci cap a l'est.

Al Sud de l'Ebre el riu principal s el Cidacos (homnim del riu que parallel al Arga va des del nord de l'actual Tafalla fins a desembocar en l'Arag), que banya l'antiga Calagurris.

 Clima .
El clima de la zona nord-oest fou ms aviat temperat, plujs i humit, i predominaren els boscos i les pastures. La resta de la zona pirinenca  i els seus estreps (i les Serres d' Aralar i Urbasa-Anda) s de clima fred i plujs, predominen les pastures i boscos, i les muntanyes sn elevades. La zona de Pamplona, i cap al Sud, s muntanyosa amb espais plans i diversos valls. El seu clima fou fred i plujs. Predominaren els boscos i les pastures.

La zona mitjana, ms al Sud, fou de transici entre la muntanya i la Ribera, amb un clima ms temperat i menys pluges. Es produeian cultius de cereals.

La zona de Ribera s plana i produeia cereals i altres cultius. Les temperatures foren les ms altes del territori i la pluja la menor.

 Vegetaci .
Predominaren els faigs i els roures.

 Carcter i costums .
Se sap molt poc dels vascons no romanitzats durant tot el perode rom, tant en la Repblica com en l'Imperi.

El seu aspecte exterior no diferia d'altres muntanyencs de la pennsula ibrica: vestien amb pells per a protegir-se del fred, la seva cabellera era abundant i duien barba. En les seves cerimnies, on segurament adoraven el foc, se celebraven sacrificis humans i probablement podia menjar-s'hi carn humana. Els vascons eren pagesos i ramaders, i molts d'ells vivien en valls gaireb incomunicats i sense relaci amb altres pobles. Es creu que podien tenir el costum d'elegir un cap de guerra quan anaven a combatre, per a la qual cosa s'agrupaven alguns poblats o valls. Combatien amb el cap descobert i sense armadura, de la mateixa manera que altres pobles (germnics, lusitans...), i  portaven armament lleuger: dues javelines, una petita rodera, una casaca i polaines. Rpidament se'ls va qualificar de salvatges i brbars i se'ls va atribuir gran duresa i rbia bestial. Estrab va aclarir que aquesta rudesa i salvatgia no era deguda sols als seus costums guerrers sin al seu allunyament envers d'altres comunitats, ja que els camins terrestres i martims que portaven a aquestes comunitats eren llargs i difcils, i aquesta falta de comunicaci els havia fet perdre tota sociabilitat i tota humanitat.

La conquista romana, probablement pacfica i per pacte, va suposar l'obertura de vies de comunicaci amb Aquitnia i l'arribada de la influncia romana a algunes regions muntanyoses. Roma va tolerar els costums locals en general per en les ciutats i la seva rea d'influncia es va produir una forta romanitzaci (si b en les aldees els vascons van mantenir integres les seves tradicions, llengua, cultura, forma de vida, indumentria, religi, etc . a pesar del contacte amb la cultura romana), mentre que a les zones allades va persistir el sistema de vida anterior i els contactes van ser espordics i gaireb sense incidncia.
La ciutat.

Cadascuna de les ciutats vascones (que al principi eren noms aldees grans per desprs van anar creixent) constitua una espcie de Repblica (ciutat-estat) i no totes estaven poblades solament per vascons (hi havia poblats amb elements celtes o celtibers, i potser tamb ibers, a ms de l'emigraci d'habitants d'altres punts per llatinitzats). Les ciutats es regien per un sistema jurdic igual al d'altres parts de l'Imperi.

Al costat d'aquestes ciutats-estat convivien les tradicionals tribus vascones, allades, que generalment s'estenien a una vall o a diversos caserius. En els perodes conflictius, quan algun perill amenaava als vascons, els diversos caps podien establir pactes d'actuaci comuna i elegir d'entre ells un cap de guerra, encara que aquest costum va caure en dess durant l'Imperi.

La ciutat va ser la base de la romanitzaci dels vascons. La "pax romana" havia d'afavorir el poblament dels plans i zones urbanitzades, a on es traslladaven els vascons des de llocs agrestes de per fcil defensa. El trasllat a les ciutats no va ser impost pels romans almenys en el territori dels vascons. El procs va ser lent per inexorable. Cada ciutat (amb un poblament inicial d'emigrants de ciutadania romana o completament romanitzats) era un centre difusor dels costums i la llengua de Roma, de les seves estructures poltiques, socials i religioses, i del seu sistema econmic.

Al costat d'alguns pobladors locals s'establien mercaders, funcionaris, negociants, soldats, o simples emigrants procedents d'Itlia (i algunes vegades d'altres punts sotmesos a Roma) que, juntament a les seves famlies i esclaus, romanitzaven als indgenes. El comer atreia els pobladors de la zona, alguns dels quals (sovint desprs de vendre les seves terres) s'establien a la ciutat, a la qual podien arribar (si prosperava) ms emigrants, mercaders, negociants, funcionaris, etc . i la ciutat anava creixent. 

Al costat d'una classe burgesa que vivia a les ciutats, hi havia el populum, ciutadans tamb lliures per de menors mitjans: artesans o exercents de diversos oficis i petits propietaris; eren tamb moltes vegades antics esclaus alliberats (lliberts). Hi havia tamb alguns esclaus que treballaven en diversos oficis i en l'agricultura.

Aquesta estructura, mantinguda al llarg de segles, sobretot durant l'Imperi, va haver de provocar una romanitzaci intensa dels vascons, contra la que no consta resistncia. Per aquesta romanitzaci es limit a les ciutats i a les vies de comunicaci. D'altra banda l'entrada de la poblaci indgena en la burgesia llatina va haver de ser dificultosa, per la pobresa tradicional dels vascons, i minoritria. Una gran part dels vascons es llatinitz, per seguien sent petits propietaris o artesans, en general descontents de la seva sort. La llatinitzaci de les ciutats es complet al segle I i la llengua vascona deixaria de parlar-se comunament en les ciutats al llarg del segle II (per es va mantenir al pagus o camp)

A les ciutats vasconas, segurament amb l'excepci de Calagurris, les muralles, quan van existir, van ser de fusta, segurament del tipus de palissada. Desprs, amb el llarg perode de pau, les muralles van deixar de ser utils, per ser reconstrudes (o construdes de nou) a partir del les invasions brbares del segle III.

Les vies de comunicacion o calades travessaven el territori vasc; algunes eren calades molt importants. N'hi havia altres de menors i camins venals que permetien arribar a una part del territori, per que no s'endinsaven en el Vasconum Saltus, s a dir a les zones muntanyoses i de difcil accs, poblades per vascons salvatges. L'eix de les comunicacions en Vasconia eren les vies d'Astorga a Bordeus passant per Pamplona; de Lleida a Lle pel Vall de l'Ebre que probablement tnia un doble ramal entre Bellisona (potser l'actual Mallen) i Graccurris (probablement Alfaro), un que passaria a la vora de l'Ebre, i un altre passaria al Sud per Cascantum (Cascante). Existia una altra via que des d'Astorga passava per Clunia, Numncia, Tarassona i Monteagudo, s a dir prop de territori vasc. Finalment estaven les vies secundries que comunicaven les vies principals amb les petites ciutats i aldees.

 Demografia .
No es pot precisar la poblaci del territori, doncs no es compta amb cap dada estadstica que pugui contribuir a determinar-la. La poblaci vascona al principi de la dominaci romana havia de ser inferior a les quaranta mil persones. Es situaria entorn de les cinquanta mil desprs de les guerres de Sertori. Al segle I, la pau va propiciar un increment, i s'arribaria fins als setanta mil habitants; el creixement va seguir al segle II, i fins a mitjans del segle III, que la poblaci va poder aconseguir un xifra al voltant dels cent mil habitants, per disminuir posteriorment (potser uns seixanta mil habitants a principis del segle V). 

La poblaci aproximada de les diverses civitas en els inicis de l'poca imperial havia de ser aproximadament la segent:

Alantone, mansi i abans segurament aldea, comptaria pocs habitants;
Alabona, poblaci progressivament absorbida per Pamplona, uns centenars;
Andelos, ciutat que va guanyar importncia, per sota dels mil habitants amb uns centenars mes als llogarets (vicus) de les rodalies.
Aracilum, mansi i abans aldea, amb pocs habitants;
Bituris, ciutat progressivament absorbida per Pamplona, uns centenars  ;
Calagurris, ciutat important de no menys de cinco mil habitants i uns centenars mes als llogarets propers;
Cara, uns centanars, vers el miler amb els dels llogarets propers;
Cascantum, mes d'un miler comptant els de les rodalies ;
Curnonium, ciutat, uns centanars, potser un miler ambs els de les rodalies;
Ergavia, ciutat, un dos mil amb els de les rodalies;
Forum Gallorum, mansi probable creaci romana, pocs habitants;
Graccurris, ciutat important, mes de tres mil habitants amb els de les rodalies;
Iaca, ciutat, mes d'un miler amb els de les rodalies                     ;
Iluberri, ciutat, mes d'un miler amb els de les rodalies ciutat  ;
Iturrissa, mansi, abans aldea, pocs habitants;
Muscria, ciutat, uns centenars i alguns mes a les rodalies    ;
Nemanturissa, ciutat, uns centenars i alguns mes a les rodalies;
Oiaso, ciutat, uns centenars, un miler a les rodalies ;
Pompelon, ciutat capital, no menys de cinc mil amb els de les rodalies;
Segia, ciutat, un miler i centenars mes a les rodales ciutat      ;
Tarraga, ciutat un miler i centenars mes a les rodales ciutat      ;
Vareia, mansi, pocs habitants, pero bastants centenars a les rodalies ;
                                                                         
La quantitat d'habitants va augmentar durant l'Imperi i arrib a ser el doble en algunes ciutats, mentre altres es van mantenir ms estables. Les que ms van crixer van ser lgicament Pamplona i Calagurris, mentre la poblaci allada romangu bastant estable. No es van produir descensos importants fins a mitjans del Segle III. s de notar que durant l'Imperi es va fundar la ciutat de Tutela (l'actual Tudela), que va aconseguir certa importncia, arribant a comptar, incloent a  les aldees dels voltants, al voltant dels cinc mil habitants.

 Ensenyament, religi .
Sembla segur que l'ensenyament en les escoles va existir en les ciutats per no va penetrar al camp, sobretot a les zones allunyades, el que va permetre a la llengua vascona sobreviure com idioma.

La religi romana es va importar i va implantar rpidament, per al camp van sobreviure les antigues creences de les quals casi b no es sap res: els vascons adoraven la lluna, als morts, al foc, a les forces de la naturalesa, i segurament a altres coses. Alguns dels seus dus van ser adoptats pels romans i divinitats com Lacubegis, Losa i Selatse tindrien un carcter local. Al costat d'ells es va introduir el culte a Jpiter, a les Nimfes, a Mart, als Ragis, a Ceres, a Juno, a Mercuri, a l'emperador August i sens dubte a altres dus. En les seves practiques religioses es  creu que desenvolupaven ocasionalment practiques de canibalisme.

s possible que el culte a la lluna es desenvolups d'acord amb un du lunar que rebria el nom equivalent del posterior Jaungoikoa , que s el nom que es designa a Du en llengua basca, sent el mateix per a totes la variants dialectals amb petites diferncies fontiques. La seva traducci literal seria "Senyor de dalt". Anteriorment es  creu que s'utilitz la paraula Ortze. Probablement la paraula Jaungoikoa deriva de Goiko jauna.

Jaungoika podria ser el mateix du anomenat Eacus del qual consten algunes inscripcions. Eacus podria derivar del celta Eag (lluna), i d'igual arrel provindria la paraula basca roncalesa Goiko (lluna). 

La possibilitat del culte als rius deriva de la paraula celta Deva, que significa divina, i que va ser atribut a dos rius (un d'ells, a Guipscoa, fins i tot el conserva) al nord de la pennsula. Est documentat el culte a l'Ebre.

Segurament la paraula Tutela de la qual deriva Tudela, va ser assignada per indicar que la ciutat estava protegida per un du o geni dels habitants de la zona. A Calagurris es coneix la Stelatesa. Aix mateix cal esmentar citar al numen (divinitat) de Tullonium i el geni o tutela d'Irua.  

 L'exrcit .
Molts vascons van servir en l'exercito rom, i alguns, quan es llicenciaven o acabaven el seu servei tornaven al seu lloc d'origen i s'establien amb les seves famlies, moltes vegades procedents de zones romanitzades; alguns havien obtingut cert poder i disposaven d'esclaus, o els adquirien, esclaus que estaven llatinitzats i que indirectament influen en els seus amos a l'establir-se una relaci entre ambds en base a l'nic element com existent: la llengua llatina i la cultura de Roma.

Des del 90 a .C. soldats vascons havien obtingut la ciutadania romana. Consta l'existncia de soldats d'tnia vascona en les gurdies de Juli Csar i d'August, i per ordre d'aquest van ser vascons els qui van custodiar Roma fins desprs de la batalla de Accium (31 aC). Soldats vascons van tenir un paper destacat en les lluites de l'any 68 al servei de Galba, i les de l'any 70 a la regi de l'actual Dsseldorf (Alemanya). Se sap que havia soldats vascons a Britnia cap al 105 formant una cohort (500 soldats) els integrants  de la qual tenien probablement ciutadania romana. Altres notcies sobre soldats vascons apareixen al llarg del segle II. No cap dubtar que tots aquests soldats quan acabaven el seu servei i tornaven a les seves llars originries introduen la romanitzaci.

Per part seva els vascons que servien en les tropes auxiliars, es van romanitzar a partir del segle II per influncia dels seus oficials i dels ciutadans romans que s'allistaven, i d'altra banda assumien la romanitzaci com una meta desitjable, doncs sabien que al final del seu servei gaudirien de la ciutadania romana.

 Troballes arqueolgiques .
Les troballes arqueolgiques del perode rom al pas dels vascons no sn molt importants encara que s nombrosos (sens dubte ms nombrosos que en moltes zones de l'interior d'Hispnia), el que demostra que la romanitzaci va ser ms intensa del que inicialment podria pensar-se. Es conserven restes de l'aqeducte que provea a Alfaro, i unes altres troballes menors sn freqents en tot el sud i est del territori histric vasc, incloent alguns mosaics relativamente ben conservats.

S'han localitzat restes apreciables que podrien correspondre a Andelos i Nemanturissa.
Diversos restes i troballes corresponen a Calagurris, Cascantum, Tutela, Iluberri i Pompelon.

 L'agricultura .
Les explotacions agrcoles eren la base econmica de les ciutats romanitzades i les colnies romanes. Sobretot es localitzen explotacions agrcoles (fundus) de fins a unes mil a mil cinc-centes hectrees, en la Navarra Mitjana i Meridional, que van portar el nom del seu propietari amb el sufix an o anus que mes tard es transform en "ain" "in" o "anus". s gaireb segur que van ser els romans els qui van introduir el cultiu ampli de la vinya i l'olivera, aix com l'arada rom.

L'agricultura adquir un desenvolupament extraordinria en l'poca imperial, encara que molts vascons seguiren practicant la ramaderia. Al costat de la petita propietat local es desenvoluparen les grans propietats, bsicament en mans d'emigrants encara que algunes tamb en mans de notables vascons. Moltes grans propietats es dedicaren a la ramaderia.
Fent un petit recompte de les poblacions actuals que levan el sufix "ain", "in" o "anus" trobem les segents (entre parntesis la seva possible etimologia):

Errzquin (d'Erasius o d'Orosiu) a la zona d'Araceli.
Urdiain (d'Urdius o Gordius), a la zona d'Araceli.
Abern (d'Aberius), a la regi al oest de Bituris, Andelos i Tarraga;
Alln (d'Aulus) a la regi al oest de Bituris, Andelos i Tarraga;
Amillano (d'Emilianus) a la regi al oest de Bituris, Andelos i Tarraga;
Ancn (d'Asius o Anicius o Ausonius), a la regi al oest de Bituris, Andelos i Tarraga;
Arellano (d'Aurelanus), a la regi al oest de Bituris, Andelos i Tarraga;
Baquedano (de Bacus) a la regi al oest de Bituris, Andelos i Tarraga;
Barbarn (de Barbarius) a la regi al oest de Bituris, Andelos i Tarraga;
Barindano (de Veranius o Beronius) a la regi al oest de Bituris, Andelos i Tarraga;
Bearn (de Verus) a la regi al oest de Bituris, Andelos i Tarraga;
Galdeano (de Galius) a la regi al oest de Bituris, Andelos i Tarraga;
Garisoain o Garinoain (de Garisius o Garinius) a la regi al oest de Bituris, Andelos i Tarraga;
Grocn (de Grocius o Gracus) a la regi al oest de Bituris, Andelos i Tarraga;
Luquin (de Lucius) a la regi al oest de Bituris, Andelos i Tarraga;
Moratn (de Mauritius) a la regi al oest de Bituris, Andelos i Tarraga;
Muniain (de Munius) a la regi al oest de Bituris, Andelos i Tarraga;
Otiano (de Otinius) a la regi al oest de Bituris, Andelos i Tarraga;
Zurucuain (de Surucus o Orosius) a la regi al oest de Bituris, Andelos i Tarraga;
Adoan (d'Adonis), a la regi d'Iluberri;
Guindano (de Guinus o Vinius o Vindius)  a la regi d'Iluberri;
Indurain (d'Indurius o Antarius)  a la regi d'Iluberri;
Urbicain (de Urbanus)  a la regi d'Iluberri;
Muniain (de Munius) a la regi d'Iturrisa;
Abinzano (d'Abundianus) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Ainzoain o Aizoain (d'Ancius o Aisus o Asius o Ausonius) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Amatriain (de Amatus o de Maternus) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Ansoan (d'Ausonius) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Artariain (d'Astarius) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Asiain o Asian (de Asius o Asiaticus) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Astrain (d'Astrus o Astarius) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Baraain (de Veranius) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Barsoain (de Varasius) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Barbatain (de Barbus) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Bariain (de Varius o Verus o Veranius o Beronius o Varinius) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Belascoain (de Velascus) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Berian (de Verus o Berius o Beronius) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Burutain (de Brutus) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Cemborain (de Cemborius) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Esain (d'Esius o Asius) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Etulain (de Tulius o Getulius) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Gardalain (de Vardanius o Gardanius o Gardalus) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Garinoain (de Guerinus o Varinio) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Guendulain (de Vendulius) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Guerendiain (de Guerinus o Veranius) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Guirguillano (de Gargilius o Virgilius) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Idcin (de Dacius o Idocius) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Imarcoain (de Marcus) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Labiano (de Labianus) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Lizasoain (de Lisacius) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Lizoain (de Lisus) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Maquiriain (de Marcus o Maquirius) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Marcalain (de Marcus o Marcatus) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Noain (de Nunius) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Nin (de Nunius) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Olano (d'Alanus o d'Aulus) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Olln (potser d'Aulus) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Orendain (de Orencius) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Oricain (d'Aureus) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Oricoain (d'Auricius) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Paternain (de Paternus) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Redn (de Retius) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Sansoain (d'Ausonius) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Undiano (d'Unius) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;
Zoroquiain (d'Orosius o Surucus) a la regi de Pompelo, Bituris, Andelos i Tarraga;

En total seixanta-cinc possibles noms originats en fundus, als quals cal afegir altres noms que es conserven per a certs paratges, rierols, despoblats, etc, que ens porta a una xifra prxima al centenar.

Cal suposar que molts noms no es van conservar, b per abandonar-se la seva explotaci o quedar destruts, o b per canvis de noms al llarg de la histria. En algunes zones, com la comarca calagurritana, el triangle Cara - Nemanturissa - Segia, la zona d'Alfaro, Cascante i Tudela, o la rodalia de Logronyo, s ms difcil rastrejar noms d'origen rom, i sens dubte devia haver-los per es van perdre durant la dominaci rab.

s possible que el nombre d'explotacions importants (entenent per importants les d'al voltant de cinquanta hectrees i fins a una xifra trenta vegades major) s'acosts a les quatre-centes avanada l'poca imperial. D'aquestes explotacions cal considerar grans les que superaven les dues-centes cinquanta hectrees (que no serien ms enll de les trenta) i medianes les que tenien una superfcie entre cinquanta i dues-centes cinquanta hectrees. La petita propietat (menys de cinquanta hectrees), era molt ms nombrosa, encara que sovint tendia a reunir-se amb la gran propietat. Les petites explotacions agrcoles eren generalment d'unes poques hectrees i solsament s'acostaven a les cinquanta hectrees (amb les lgiques excepcions) en casos allats. Les explotacions ramaderes petites eren escasses.

 Personatges .
La rodalia de l'Ebre era la zona mes romanitzada (ho estava totalment al segle II). A l'any 42 va nixer a Calagurris, totalment romanitzada, Marc Fabi Quintili. 

 Classes .
El poder poltic corresponia a ciutadans romans (b d'origen o que havien obtingut la ciutadania) tots ells rics o molt rics. La major part dels vascons se situaven en les capes humils de la poblaci, fins i tot alguns eren esclaus, si b en les ciutats havia sorgit una capa intermdia, bsicament vascona, d'artesans i professionals (ferrers, fusters...) i petits propietaris. Els vascons, llevat dels que tenien ciutadania romana, en general no posseen moltes terres llevat de casos allats. Molts d'ells es dedicaven a l'agricultura i al pasturatge per comptes de propietaris de ciutadania romana o cultivaven pequeas parcelles (majors quan es dedicaven a la ramaderia).

 Poblaci .

A grans trets podem dir que els habitants de Vasconia que gaudien de la ciutadania romana superaven al segle II d .C. el 20% de la poblaci total (incloent a les seves famlies i clients) mentre que els esclaus corresponents a aquests ciutadans suposarien un 10% aproximadament (a Itlia els esclaus superaven als ciutadans); d'aquests vascons amb ciutadania sol un 5% com a mxim estava entre els propietaris mitjans i grans (incloent les seves famlies i esclaus). Els vascons terratinents (algun gran propietari i els propietaris mitjans) eren al voltant del 5% (sobretot al nord del pas), incloent a les seves famlies i tamb als seus esclaus; els propietaris del Sud estaven molt romanitzats per la romanitzaci era menor en els de la zona central i sobretot del Nord. Un percentatge de poblaci del 30% corresponia a vascons petits propietaris dedicats a la ramaderia i l'agricultura,  incloent-se en aquest percentatge a les famlies. La resta de la poblaci ( 35%) se situava en les capes humils de pastors per compte de propietaris mitjans o grans, pagesos jornalers sense terra i activitats marginals en les ciutats, incloent tamb a les famlies.

 Histria .
 Fundaci de Pamplona i aliana amb Roma .
Pompeu va fundar en el territori vasc la ciutat de Pompelo (Pamplona) que va esdevenir la seva capital. Foren aliats dels romans contra els  celtibers, i van rebre territoris mes enll de l'Ebre (probablement la comarca de Calagurris). Sota domini rom els vascons de les planes van patir una intensa romanitzaci que no va afectar els vascons de les muntanyes. 

Els vascons durant l'imperi.
Cap al 29 aC es van iniciar prop de territori vascn les guerres cntabres, que sens dubte van suposar un atrafegament de militars, provisions, mercaders etc a la regi vascona. El 27 aC la provncia en la qual estaven inclosos els vascons va canviar el seu nom de Hispnia Citerior pel de Tarraconense. Amb August es va suspendre el reclutament de vascons per a les legions , per la falta de reclutes va portar de nou al reclutament (en aquesta ocasi els reclutes quedaven subjectes a un perode de 16 anys). El 26 aC August va visitar la provncia amb motiu de les guerres Cntabres, i va haver d'estar amb tota seguretat en territori dels vascons si be seguramente noms va travessar la zona sense aturar-se. 

Amb la finalitat d'augmentar la recaptaci el cens es va estendre a les provncies i es va realitzar per primera vegada en les ciutats vasconas durant el mandat de Tiberi.  Callgula va establir diversos impostos i va multiplicar les exaccions. Claudi va suprimir alguns impostos i a poc a poc va ser guanyant-se el suport generalitzat. El seu successor Ner va tornar a rebaixar els impostos, per mes tard va a augmentar els que abans havia rebaixat. 

Quan Galba es va rebellar a Clunia, no molt lluny del territori dels vascons , aquests van estar al seu costat i molts es van allistar en el seu exrcit. 

Els ciutadans antics (emigrants italians) i els nous ciutadans (vascons romanitzats) van poder accedir amb Vespasi a les classes senatorial i eqestre. Amb aquest emperador els impostos van ser gaireb duplicats i es van restablir aquells que havien estat abolits per Galba. Les ciutats vasconas creades per Roma es van convertir en colnies amb dret llat menor (els magistrats de les quals assumien personalment la ciutadania romana). 

En temps de Traj algunes famlies vasconas romanitzades i que posseen la ciutadania, van emigrar a Roma. Quan va morir Traj el va succeir Adri, que va visitar Hispnia (121-122) per no va estar en Vasconia; es van augmentar alguns impostos per de manera poc significativa i desprs foren reduits per Anton Pius.

El 168 va crrer com reguera de plvora la notcia d'una invasi dels moros al sud peninsular. Tropes auxiliars vasconas van ser enviades a la zona. El 176 o 177 es van produir certes condonacions d'impostos efectuades per l'Emperador. El 180 es va conixer la seva mort i la seva substituci pel seu fill Cmodo. Probablement es van produir diversos abusos en el seu govern i la poblaci le va ser hostil. Un soldat desertor, Matern, va organitzar una banda que es va convertir en exrcit, i va operar diversos mesos a cavall entre la Gllia i Hispnia, probablement utilitzant alguna vegada els passos del territori vasc. 

Triomfant Septimi Sever, alguns notables vascons que van recolzar a Alb, van patir represlies i es van confiscar les seves propietats (197). Amb Caracalla tots els habitants de l'imperi adquiriren per llei la ciutadania romana. Macr va tornar a rebaixar els impostos. Els anys segents van estar marcats al imperi per les guerres civil i revoltes, amb regnats curts.

Al segle III la regio fou afectada a mes per els atacs del germans i la societat i l'economia es va desorganitzar.A mb l'anarquia i les invasions, els tributs van comenar a recaptar-se en espcie (sistema que abans sol s'havia utilitzat ocasionalmente), sistema que es convertir en base de la recaptaci amb Diocleci.

Des del 409 va esclatar la bagadia a la Tarraconense central, en qu els vascons van tenir part activa, i al mateix temps va eclossionar la demografia de les muntanyes que no podien mantenir un nombre massa gran de gent. Aix vers el 456, dominada la bagadia pels visigots al servei dels romans, els vascons es van expandir vers les zones sense autoritat al oest, conquerint els pasos dels caristis, autrgons i vrduls romanitzats, on la poblaci va ser en part exterminada i en part absorbida donant origen al poble basc, que era essencialment el mateix poble que els vascons (la paraula vasc no s'ha mantingut i avui dia ells mateixos s'anomenen euskaldunak, al pas li diuen Euskalherria i a la llengua euzkara). Una part dels vascons que encara van romandre a Navarra van passar a Aquitnia vers el 507 i van anar emigrant cap a la vessant nord dels Pirineus entre el 507 i el 587 al menys. Quant el 582 una part del pas al sud del Pirineus (inclosa Pamplona) fou ocupada pels visigots, l'emigraci es va fer mes intensa i atrevida, i els vascons van arribar a crear al sud  d'Aquitnia el ducat de Gascunya.

Vegeu tamb.

Euskadi;
Aquitnia ;
Ducat de Gascunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79244" title="Cuenca (Equador)" nonfiltered="1463" processed="1461" dbindex="31573">
Cuenca (nom oficial Santa Ana de los Cuatro Ros de Cuenca) s una ciutat de l'Equador, capital de la provncia d'Azuay. Situada al uns 2.500 metres sobre el nivell del mar, a la part sud de la serralada andina equatoriana, s la tercera ciutat de major importncia del pas i t uns 400.000 habitants. El seu centre histric colonial fou declarat patrimoni cultural de la humanitat per la UNESCO l'1 de desembre de 1999.

Els primers assentaments sn d'origen caari, que la convertiren en la capital de la seva confederaci, amb el nom de Guapondelig ('terra gran com els cels'). Desprs de la conquesta inca, durant uns anys fou la segona capital de l'imperi inca, amb el nom de Tomebamba. Fou conquerida el 1533 pels espanyols i la fundaci oficial la realitz Gil Ramrez Dvalos el 12 d'abril de 1557, amb el nom complet de Santa Ana de los Cuatro Rios de Cuenca, en honor a la ciutat espanyola de Conca, vila del virrei del Per Andrs Hurtado de Mendoza qui n'encarreg la fundaci.

La ciutat s dividida en dues parts pel riu Tomebamba, que separa la ciutat colonial al nord amb les seves cases colonials de l'anomanat barranco i la moderna al sud amb barris moderns. El riu Tomebamba rep les aiges de les llacunes d'origen glacial del Parc Nacional Cajas, ubicat a 30 km a l'oest de la ciutat i un important centre natural, arqueolgic i de biodiversitat de l'Equador.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79252" title="LGBT" nonfiltered="1464" processed="1462" dbindex="31574">
LGBT (o les seues mltiples variants) s l'acrnim emprat per a referir-se collectivament a les persones Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals. Aquell terme, tot i que suscita un poc de controvrsia, s ms acceptat popularment i global que els termes queer o lesbigai, i s ms exhaustiu que homosexual o simplement gai. 

Significat de cada terme.
Cada terme que hi ha dins de l'acrnim s'empra per a designar els membres del grup especfic per tamb la comunitat o subcultura que els rodeja. Aquesta pot incloure defensors dels drets, artistes, autors, etc.

Lesbianes.

En aquest context, la paraula lesbianes es refereix a les dones amb una orientaci sexual envers les dones i tamb a la comunitat lsbica.

Gais.

En aquest context, la paraula gais s'aplica a homes amb una orientaci sexual envers els homes i tamb a la comunitat gai masculina tot i que el terme gai, per influncia dels EUA, tamb s'assimila com a adjectiu al tamb adjectiu homosexual. Als pasos anglfons, gay pot aplicar-se a les lesbianes.

Bisexuals.

El terme bisexual s refereix a qualsevol persona amb una orientaci sexuals envers les dones i els homes. La bisexualitat pot caure i aproximar-se aix mateix a qualsevol de les altres orientacions sexuals, o s, la homosexualitat i l'heterosexualitat. El grau d'homosexualitat o bisexualitat que t una persona s'expressa amb l'escala Kinsey.

Transsexuals.

La paraula transsexual s emprada generalment com un mot jquer per a designar una mplia gamma d'individus, comportaments i grups centrats al voltant d'una inversi total o parcial del rol de gnere aix com al voltant de terpies de reassignaci fisicosexual (que poden ser noms hormonals o estar relacionades amb diversos graus d'alteraci quirrgica). Una definici senzilla que proporciona l'IEC per a aquell mot s persona que se sent del sexe oposat al qual pertany biolgicament. Cal anar amb compte ja que s molt com incloure el transsexualisme dins d'una orientaci sexual quan en realitat est relacionat amb la identitat sexual, s a dir, les persones transsexuals se senten d'un gnere que no correspon amb el seu sexe biolgic (p. ex. un transsexual podria ser una persona que se senta home (gnere) tot i que siga del sexe femen -tinga pits i rgans reproductius femenins-. Aix doncs una persona transsexual pot ser homosexual, heterosexual o bisexual ja que transsexual no implica cap orientaci sexual (al contrari que les paraules homo- / hetero- / bisexual que s que ho impliquen).

Intersexuals.

Aquest terme (representat amb la lletra I als acrnims LGBTI i GLBTI) pot ser o no incls en l'acrnim LGBT i algunes comunitats intersexuals no inclouen les persones LGBT no intersexuals (mentre que algunes s).

La paraula intersexual s'aplica a aquelles persones que han nascut amb genitals i/o caracterstiques sexuals secundries que no han estat determinats com a masculins o femenins, o que combinen caracterstiques tant del sexe femen com del mascul. T el significat del ms tradicionalment emprat fins ara terme de hermafrodita, tot i que a sona a animalitat i est arrelat en la societat del s. XIX, poca en qu es va crear i utilitzar. Per aix, ara se sol emprar ms el mot intersexual.

En molts casos, de tota manera, la lnia separatria entre les persones intersexuals i transsexuals s ben complexa car hi ha individus que encaixen en ambdues classificacions.

Histria.
Fins a la revoluci sexual dels 60 no hi havia ms termes per designar aquests grups que els desdenyosos mots emprats per la comunitat hetero (heterosexual), tots carregats de matisos negatius; tercer gnere, en voga abans de la II Guerra Mundial entre els cercles homfils del doctor Hirschfeld, va caure en dess desprs d'ella. Quan aquesta gent va comenar a organitzar-se en defensa dels seus drets, van necessitar un mot que diguera qui eren d'una manera positiva, o s, no pejorativa.

El primer terme usat, homosexual comportava aleshores un mats negatiu, per tota l'estigmatitzaci social que aquell terme havia dut (sobretot en els ambients mdics) des que s'havia creat al final del s.XIX. Aix doncs va ser substitut per gai (que en principi significava "alegre". Quan les lesbianes comenaren a forjar la seua prpia identitat, el terme gais i lesbianes esdevingu ms com. A va ser seguit prompte per la comunitat transsexual, la qual demandava una categoria legtima. Per, durant les dcades ms primerenques del moviment pels drets dels homosexuals, molts gais i lesbianes van rebutjar els transsexuals i van menysprear-los en    
representar -els transsexuals- els estereotips que la societat tenia de gais i lesbianes. No va ser fins a la dcada dels '90 que es va fer com l's de les persones gais, lesbianes i transsexuals amb igual de respecte en el mateix moviment. Al voltant ms o menys d'aquesta poca, va ser tamb quan els bisexuals van comenar a definir la seua prpia identitat afegint a l'anterior acrnim una B (de bisexual).

LGBT esdevingu cada vegada ms popular des de mitjans dels '90 i a partir de 2005 ha esdevingut tan corrent que ha estat adoptat per la majoria de collectius de la comunitat lesbiana, gai, transsexual i bisexual, i tamb per la premsa gai. Cal dir que el terme LGBT s'empra ms a la llengua escrita que a l'oral.

Variants.
Existeixen moltes variants, incloent variacions que noms canvien l'ordre de les lletres; per l'acrnim LGBT s el ms internacional i el ms emprat actualment. Quan no inclou la gent transsexual, s abreujat LGB. Pot incloure tamb una o -molt menys sovint- dues Q (LGBTQ o LGBTQQ) de queer (terme angls usat en l'actualitat al Regne Unit amb el significat de marieta, generalment despectiu, o tamb amb un de poltic (usat internacionalment), no pejoratiu, que inclou totes les persones que no viuen o actuen d'acord amb l'estricte rol de gnere que la societat li imposa) i de questioning (curis i/o que encara no t una orientaci sexual clara). Una altra variant, que noms presenta un canvi de posici de les lletres, s GLBT, en qu es posiciona als gais per davant de les lesbianes. A causa de la discriminaci positiva envers les dones es prefereix LGBT. El terme LGTB tamb s molt usual a l'estat espanyol. Unes altres variacions -tot i que molt rares a Espanya i presents sobretot als pasos anglfons- sn:
LGBU: La U significa unsure (insegur).
LGBI: La I significa intersexual.
LGBA: La A significa straight ally (aliat hetero, persona que tot i ser heterosexual collabora amb el moviment LGBT). Tamb significa asexual.

Hi ha moltes altres variants, per en catal sn rarssimes i no s'utilitzen. En realitat els nics 
acrnims que resten vius sn LGBT (el ms usual i internacional), LGTB (tamb prou usat a Espanya) i LGBTQ (que hi afig els queer).

Controvrsia.
El terme LGBT s motiu de controvrsia. Per exemple, a algunes persones transsexuals no els agrada perqu creuen que la seua causa no s la mateixa que la de les persones LGB. Tamb objecten que molts collectius afigen la lletra T quan en realitat l'ajuda que ofereixen a les persones transsexuals es mnima o nulla. Hi ha persones LGB als qu tampoc els agrada per les mateixes raons o per similars.

Molta gent creu que s'hauria de realitzar una marcada distinci entre l'orientaci sexual i la identitat sexual en aquests acrnims. LGB correspon a la primera; TI a la segona.

s evident la creena d'algunes persones en el separatisme lesbi i gai, que dna suport a la idea que les lesbianes i els gais formen una comunitat diferenciada i separada de totes aquelles  altres englobades dins l'esfera LGBTQ. Encara que no s prou nombrs com per a ser anomenat moviment, aquest grup persisteix com a  element dins de bona part del moviment LGBT (tot i que cada vegada menys). A s particularment notable a les organitzacions poltiques i de campanya del Regne Unit. Les persones d'aquesta opini neguen l'existncia de les orientacions no monosexuals, o s, aquelles que no siguen l'homosexualitat i l'heterosexualitat, 
i tamb neguen la transsexualitat (o discriminen directament els transsexuals). Aquests fenmens sn coneguts com a bifbia i transfbia.

Moltes persones han buscat un terme genric per a reemplaar els acrnims. La paraula queer, per exemple, s'ha provat per la majoria no l'han adoptada mpliament. Tanmateix, t moltes connotacions negatives i la gent major dels EUA encara ho recorda com un insult (la paraula per a "marieta" en l'angls americ s "fag" o "faggot"), s que encara existeix sobretot al Regne Unit. Molta gent jove (dels pasos anglfons) veu que queer cont una major crrega poltica que LGBT.

Vegeu tamb.
Bisexualitat;
Comunitat bisexual;
Gai;
Comunitat gai;
Gnere sexual;
Lesbiana;
Queer;
Teoria queer;
Teologia queer;
Transsexual;
Bandera de l'Arc de Sant Mart;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79253" title="Cavallet del Pintor" nonfiltered="1465" processed="1463" dbindex="31575">


Cavallet del Pintor (Pictor segons la denominaci en llat de la Uni Astronmica Internacional) s una de les constellacions menors de l'hemisferi sud (declinaci -50 a -60). Dins aquesta constellaci hi podem trobar l'estrella Pictoris que es envoltada per un disc de pols.


Estrelles principals.

  Pictoris.

L'estrella ms brillant de la constellaci s   Pictoris i no s ms que de la magnitud aparent 3,24. s un sub-gegant blanc-blau, 3 vegades mes gran que el Sol, 3 vegades ms massiva i 40 vegades ms lluminosa. Est a uns 100 anys-llum.

  Pictoris.

Pictoris (magnitud aparent 3,85) s un estel molt interessant. Aquesta estrella blanca est envoltada d'un disc de pols de 400 ua de dimetre que cont, pot ser, una mica de gas que seria, segons les teories actuals, un sistema planetari en formaci.

s possible que un planeta orbiti al voltant de   Pictoris, per aquesta informaci no s'ha confirmat.

Altres estrelles.

L'estrella de Kapteyn s una nana vermella molt poc lluminosa (magnitud aparent 8,8) que t un moviment propi molt important, la segona desprs de l'Estrella de Barnard (a Ophiuchus). Fou descoberta el 1897 per Jacobus Cornelius Kapteyn. 

El 1925 aparegu una nova en aquesta constellaci.

HD 41004 t un planeta.

Taula de les estelles de Pictor.



Nota: Els valors numrics provenen de les dades mesurades pel satllit Hipparcos 

Objectes celestes.

La constellaci de Pictor cont la galxia nana irregular NGC 1705 distant 17 milions d'anys-llum.

Histria.

Nicolas-Louis de Lacaille introdu aquesta constellaci l'any 1752 per donar nom a una part del cel austral. El seu nom original Cheval et du peintre fou simplificat al segle XIX.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79254" title="Xmgrace" nonfiltered="1466" processed="1464" dbindex="31576">


Grace vol dir "GRaphing, Advanced Computation and Exploration of data."  s una eina grfica 2D WYSIWYG per als sistemes X Window i Motif. Xmgrace s un programari lliure per al tractament i representaci de dades, i funciona en gaireb qualsevol versi de sistema operatiu del tipus Unix.  Tamb ha estat transportat amb xit a VMS, OS/2, i Win9*/NT/2000/XP (en Cygwin).

Histria.
El Grace s un descendent del programa de Paul Turner ACE/gr, anomenat d'altra manera com a Xmgrace. El Xmgrace va ser versionat amb el nom de Grace pel grup desenvolupador de Grace liderat per Evgeny Stambulchik.  El grup va publicar Grace sota la llicncia GPL. En Paul Turner encara mant una versi tancada de l'original Xmgr.

Caracterstiques.
Xmgrace permet obtenir resultats i diagrames de qualitat per publicacions.  Pot ser utilitzat des d'una interfcie d'apuntar i clicar o b des d'una d'encriptada o en codi. El programa pot realitzar tant regressions lineals i no lineals de mnims quadrats ajustant a funcions complexes definides per l'usuari. Altres eines d'anlisi inclouen transformades de Fourier, integraci i derivades i interpolaci entre d'altres.

Programes que empren Xmgrace.
 GROMACS;
 MCell;
 MOLPRO;
 NAMD;
 Visual Molecular Dynamics;
 GNU Octave;

Vegeu tamb.
Programari grfic;

 Enllaos externs .
 Grace Home page ;
 Pgina web del Projecte Xmgrace ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79255" title="Sirrion" nonfiltered="1467" processed="1465" dbindex="31577">
En l'univers fictici de Dragonlance Sirrion, tamb conegut com a l'Encantador  a Mithas, Alquimista i Amo del Foc s el du de la neutralitat associat a incendis fogueres i flamarades. Els seu smbols sn flames multicolors i els seus colors el vermell i grocs incandecents.

s el du del poder natural i creatiu de tot tipus de focs, des de la flama d'una espelma fins al sol. El seu desig s contemplar el foc no noms des de l'utilitat sin tamb des de la bellesa. Poca gent el venera, destacant els gnoms, degut al poder de la plvora i vapor que maneguen per a les seves mquines.

La seva parella s Shinare, deessa del comer i la riquesa. Es barallen per qu mentre ell s artstic i temperamental ella s oportunista i prctica.

Com a smbol celestial t un planeta, no una constellaci.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79257" title="Hiddukel" nonfiltered="1468" processed="1466" dbindex="31578">
En l'univers fictici de Dragonlance Hiddukel, prncep de les mentides, tamb conegut com a Traicionador a Mithas, Usk Do pels hobgoblins, Hitax l'Esquerda a Thorbardin o M'Fistos a Istar, s el du de les prctiques comercials malvades, la codcia, l'esclavitut, els esperits condemnats, i la traicin. El seu smbol s una balana trencada i els seus colors el vermell i el blanc os.

El seu avatar sol ser el d'un home obs cobert de fines teles, amb els ulls freds, els anells plens de falses pedres precioses i un somriure artificial. Evita el combat fsic, confiant en els monstres guardaespatlles contractats i els encanteris.

S'oposa fortament a Shinare de manera que confabula per destruir els seus temples. Tamb sent a Reorx com a una competncia, per covard com s no s'atreveix a irritar-lo.

Controla la riquesa mal aconseguida i la utilitza per corrompre els homes honestosi comerciar amb les seves nimes. s molt hbil negociador essent fruit d'una de les seves negociacions, la Gemma Gris que provoc estralls a Krynn. Es diu que fins i tot pot negociar amb Takhisis i sortir-ne ills grcies a la seva habilitat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79258" title="Optimat" nonfiltered="1469" processed="1467" dbindex="31579">
Els optimats (optimates) eren la facci aristocrtica al final de la Repblica romana. Aspiraven a limitar el paper de les assemblees populars i dels tribuns del poble. Defensaven els interessos de la seva classe i el partit aristocrtic fou conegut com el partit dels optimats.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79262" title="Chemosh" nonfiltered="1470" processed="1468" dbindex="31580">
En l'univers fictici de Dragonlance Chemosh, tamb conegut com a Aeleth a Ergoth, Dron de les Profunditats a Tarsis, Chemos Joton al Mur de Gel, Khemax a Thorbadin, Matavida a Mithas i Orkrust entre els hobgoblins, s el du dels morts vivents. El seu smbol s una calavera animal groga i els seus colors el negre i el groc pllid.

Incita a la gent amb falses promeses d'immortalitat per tal que esdevinguin morts vivents al servei dels exrcits d'Ansalon. Per aix treballa conjuntament amb Takhisis.

Com a avatar es pot presentar com un stir amb una calavera en lloc de cap, com a un home elegent o com a un home en putrefacci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79270" title="Morgion" nonfiltered="1471" processed="1469" dbindex="31581">
En l'univers fictici de Dragonlance Morgion, tamb conegut com a H'rar a Ergoth i Istar, Gormion a Tarsis, Morgi al Mur de Gel, Morgax el Senyor de l'Oxidaci a Thorbardin, Pestilncia a Mithas Anthrax el Senyor Boc entre els hobgoblins i Du de la Putrefacci a Solmnia, s el du de la descomposici, devilitat, epidmia, malaltia i complot. El seu smbol s generalment una caputxa amb dos ulls surant vermells, per tamb una destral invertida a Thorbardin i una pota de rata a Hylo. Els seus colors sn el marr fosc i el negre.

T dos avatats preferits: una sacerdotesa amb caputxa negra o un nvol gros i negre al que li brillen dos ulls vermells. En tot cas sempre parla amb un ronc xiuxiueig.

Rebutja la companyia de qualsevol du i no comparteix amb ning els seus plans. s el rival ms directe de Mishakal.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79277" title="Regi d'Ascal" nonfiltered="1472" processed="1470" dbindex="31582">

La Regi d'Ascal (o Hof Aixqelon; en hebreu,           ) s un consell regional del districte del Sud d'Israel.

El municipi de la Regi d'Ascal agrupa dinou nuclis urbans:
Kibbutz: Gevar'am (     ), Karmiyya (      ), Nizzanim (      ), Yad Mordekhay (        ), Ziqim (     ).
Moshav: Berekhya (     ), Bet Shiqma (        ), Ge'a (    ), Helez (   ), Hodiyya (      ), Kokhav Mikha'el (          ), Mash'en (    ), Netiv Haasara (          ), Nir Yisra'el (         ).
Moshav shitufi: Mavqi'im (       ), Talme Yafe (        ).
Altres assentaments comunitaris: Bat Hadar (      ), Nizzan (    ).
Centres educatius: Kefar Silver (         ).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79278" title="Ciutat estat" nonfiltered="1473" processed="1471" dbindex="31583">
Una ciutat estat s un territori controlat exclusivament per una ciutat, normalment amb la seva sobirania. Les ciutats estat acostumen a tenir la seva prpia cultura encara que hi hagin diverses que comparteixin un origen com.

Les ciutats estat van ser corrents a l'poca clssica. Encara que sobiranes moltes ciutats estat es van reunir per a formar lligues formals o informals. En alguns casos les lligues es van formar pel dret de conquesta (p.ex Roma), moltes per es van formar voluntriament mitjanant aliances de pau per a la protecci mtua (p.ex Lliga del Pelopons).

A l'edat mitjana les ciutats estat van ser molt comunes en el que ara s Alemanya, Itlia o Rssia. Algunes d'aquestes van formar la Lliga Hansetica que va ser una potncia comercial durant segles.

Avui en dia, els nics Estats sobirans que tenen un estatus semblant a la definici clssica de ciutat estat sn El Vatic, Mnaco i Singapur. D'altres pasos, si ms no, tenen subdivisions administratives amb govern propi al voltant de ciutats, com s el cas de Berln a Alemanya, Macau i Hong Kong a la Xina, el Districte de Colmbia (DC) als Estats Units, el Districte Federal del Brasil (Braslia) al Brasil, el Districte Federal Mexic (Ciutat de Mxic, tamb anomenada Mxic DF o encara el DF) a Mxic, o el cas de Gibraltar.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79279" title="Festa" nonfiltered="1474" processed="1472" dbindex="31584">

Una festa s un esdeveniment de caire social organitzat de forma pblica o per un grup ms redut de persones amb l'objectiu de passar-s'ho be plegades.

La paraula festa s d'origen llat i apareix en llengua catalana a partir del segle XIV. Comparteix l'arrel amb fira amb el significat de dia festiu ; aquesta ltima paraula es troba en catal ja des de l'origen de la llengua al segle XII.

Una festa religiosa es la que est organitzada per una instituci religiosa, sovint les adopta, tamb, com a festa laboral l'estat o comunitat on aquella religi sigui o hagi estat majoritria, fins i tot en estats qualificats de laics com Frana. Les festes religioses sovint sn fruit de l'adopci d'una festa anterior pagana, com s el cas del Nadal o de la Nit de Sant Joan associades antigament amb el moviment aparent del sol. Altres festes originriament religioses s'han dessacralitzat per a molta gent (Setmana Santa, la Immaculada Concepci etc.). Fins i tot es dna el cas de festes religioses com el Carnestoltes caigudes en un cert dess que s'han recuperat i revifat per part d'institucions cviques per tal d'accentuar-ne el vessant ldic.

Els estats acostumen a celebrar com a festa el dia de la independncia, o de la Constituci, de determinades batalles (presa de la Bastilla) considerades decisives. Aquests dies sn decretats com a festius laborals. 

Les nacionalitats, regions o forces sindicals tamb tenen les seves festes prpies. En el primer cas, l'11 de setembre a Catalunya, el 6 d'octubre a Valncia. En la festa del treball del Primer de maig, aquesta visqu una transformaci sociolgica, entre el model del franquisme ("fiesta de San Jos Obrero", demostracions "sindicals", persecuci de les reivindicacions dels sindicats lliures -clandestins) i el de la democrcia, amb la festa entesa com a exaltaci de la lluita obrera i sindical. 

Les festes locals com la Festa major, les festes de barri, les Falles, La Patum de Berga, Moros i Cristians, San Fermn a Pamplona, la Feria de Abril, l'Oktoberfest alemany, el Carnaval de Rio de Janeiro, les festes de la verema i moltes altres han incrementat amb el temps la seva incidncia amb l'atracci de molta gent forana i la promoci dels mitjans de comunicaci.

Les festes particulars (en angls party), que hom pot celebrar amb qualsevol pretext, acostumen a ser d'aniversari, a l'oficina (comiat de treballadors, jubilacions, dinars de Nadal), de comiat de solters, casament. En algunes cultures, com la mexicana, tamb es fa festa en els enterraments. En els darrers anys del segle XX i primers del XXI s'ha produt un cert increment de la intensitat en la celebraci de festes privades, amb l'aparici d'empreses especialitzades en l'organitzaci de festes, un major consum de substncies excitants o euforitzants, i la ocasional convocatria pblica de forma oberta a tothom, com en l'entrompada.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79282" title="Qestor" nonfiltered="1475" processed="1473" dbindex="31585">

Els Qestors (quaestor) foren una magistratura electe de la Repblica romana que supervisaven el tresor i les finances de l'estat, l'exrcit i els funcionaris. El crrec datava de l'poca de la monarquia romana. 

Literalment el qestor es "el que pregunta". La magistratura ja s esmentada a la llei de les dotze taules i probablement ja existia a la monarquia, amb la funci d'investigar casos de mort. Eren per tant una espcie de policies.

Els primers qestors magistrats van ser elegits vers el 445 aC i les seves funcions eren de contables i control del tresor pblic (aerarium), i habitualment era un funci exercida per dues persones. 

Cap a l'any 421 aC hi havia quatre qestors (tots patricis), dos d'ells, els quaestores aerarii, exercien per delegaci dels cnsols l'administraci del tresor pblic; els altres dos, els quaestores militum, eren els encarregats de la caixa militar, sent escollits en les assemblees per tribus (comitia tributa) a proposta dels tribuns (per d'entre els patricis). La noblesa va intentar transferir el nomenament dels qestors encarregats del tresor pblic des de els cnsols a les assemblees per centries (comitia centuriata), per va fracassar i el seu nomenament va recaure en les comitia tributa, que designaven tamb als qestors militars. Al seu torn aquests van deixar de correspondre en exclusiva als patricis, i des d'aleshores per al crrec de qestor de l'exrcit va poder ser elegit un plebeu.

Dos qestors mes es van afegir el 267 aC pel control dels tributs dels aliats italians. Al 240 aC es van nomenar dos nous qestors per els tributs de Siclia, Sardenya i Crsega. 

Alguns estaven assignats al treball a la ciutat, mentre que altres eren destinats a servir als generals o als governadors a les provncies. Uns altres eren destinats a supervisar les finances militars. A l'administraci de la ciutat els cnsols tenien prohibit delegar certes funcions, mentre que per a altres estaven obligats a designar legats. Aix els cnsols havien de delegar els judicis civils, els assumptes criminals, l'administraci del tresor i l'administraci dels arxius pblics, funcions que exercien els qestors.

Per se qestor calien deu anys d'experincia a l'exrcit. Desprs de les reformes de Luci Corneli Sulla, el 81 aC, l'edat mnima per a ser qestor es va establir als 28 anys pels patricis i als 30 pels plebeus, aquesta elecci els convertia automticament en membres del senat. Els qestors tamb supervisaven els jocs que organitzaven cnsols, pretors i edils.

Amb seguretat es van nomenar mes qestors a mesura que les provncies es van incrementar. Sota Sulla els qestors eren vint, i sota Juli Csar van passar a quaranta. 

August va rebaixar l'edat a 25 anys i va suprimir la seva elecci pels Comicis tribunats passant el nomenament al senat rom, excepte dos que eren nomenats directament per l'emperador (quaestores Augusti) que eren els encarregats financers dels afers de l'emperador i al temps eren missatgers.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79288" title="Sant Pere de les Puelles" nonfiltered="1476" processed="1474" dbindex="31586">

Sant Pere de les Puelles va ser un monestir benedict femen situat a l'actual plaa de Sant Pere de la ciutat de Barcelona.

El monestir va ser fundat al segle X amb el patrocini dels comtes de Barcelona, la documentaci ms antiga que s'en conserva s l'acta de consagraci de la seva esglsia romnica, que feu el bisbe Guilar el 945. El monestir va reemplaar l'anterior esglsia de Sant Sadurn, que ja existia al segle IX. De la construcci del claustre hi ha documents del 1143.

El monestir va tenir un paper important en la configuraci del barri que l'envolta, fora muralles fins que el rei Jaume I en va fer construir les noves, que resseguien l'actual ronda de Sant Pere i tancaven el barri de la Ribera, enderrocat parcialment pels ocupants espanyols desprs de la guerra de 1714. El desenvolupament de la zona es va veure afavorida pel suport dels comtes i la presncia del rec comtal, un curs d'aigua que facilitava l'activitat industrial.

El conjunt va ser afectat per les desamortitzacions del segle XIX i actualment noms es conserva l'esglsia, reconstruda totalment desprs de l'incendi del 1909 durant la Setmana Trgica, l'original era de planta en creu grega i l'actual s de planta basilical.
El claustre fou enderrocat el 1873 per se'n conserven 10 arcs gtics del segle XIII, sn a les finques 1 i 3 del carrer Sant Ignasi de Terrassa aix com un segon fragment al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

 Enllaos externs .



 Monestirs de Catalunya. Sant Pere de les Puelles;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79290" title="Lliga del Pelopons" nonfiltered="1477" processed="1475" dbindex="31587">
La Lliga del Pelopons va ser una aliana d'estats del Pelopons als segles VI i V aC.

Al segle VI Esparta havia esdevingut l'estat ms poders de tot el Pelopons. Havia aconseguit 2 potents aliats , Corint i Elis. Va expulsar de Corint la  tirania i va assegurar a Elis el control dels jocs olmpics. Esparta va continuar amb estratgies com aquestes per tal guanyar nous membres per a la seva lliga. Va derrotar a Tegea en una guerra de frontera i li va oferir una aliana permanent; aquest va ser el punt d'inflexi de la poltica exterior d'Esparta.

Molts altres estats del centre i del nord del Pelopons es van unir a la lliga, que en algun moment va incloure tots els estats del Pelopons tret de la Ciutat d'Argos i Achaea.

L'any 546 aC Esparta va derrotar a Argos a la batalla dels "tres-cents campions" i va garantir la seva supremacia.

La Lliga estava organitzada amb Esparta com a hegemnica, i estava controlada per un consell dels aliats dividit en dos cossos. El primer cos era l'assemblea dels espartans, i  el congrs dels aliats en el qual cada aliat tenia un vot amb independncia de la seua mida o del seu valor estratgic. No es pagavan tributs, excepte en temps de guerra, en els quals fins a un ter dels seus militars podia ser reclamat.

Esparta era el centre de la lliga. Noms esparta podia convocar el consell i noms podien haver aliances amb Esparta. 

Desprs de les Guerres Mdiques la Lliga del Pelopons va crixer fins a formar la Lliga Hellnica, de la qual tamb formaven part Atenes aix com altres estats. La Lliga Hellnica va ser dirigida per Pausnies i desprs per Cim II d'Atenes. Esparta la va abandonar i va tornar a fundar la Lliga del Pelopons amb els seus aliats originals. 

La lluita entre els membres restants de la Lliga hellnica i la Lliga del Pelopons van donar lloc a la Guerra del Pelopons






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79295" title="Rave" nonfiltered="1478" processed="1476" dbindex="31588">
: Aquest article tracta sobre la planta, per a altres sentits consulteu Rave (msica)



El rave s una hortalissa d'arrel conreada dins la famlia de les Brassicaceae.

Actualment sn ms conreades les varietats ms menudes anomenades ravanets 

Descripci.
Els raves sn plantes  anuals o bianuals, si se sembren a la tardor no floreixen fins la primavera, si se sembren a la primavera floreixen abans de l'estiu. Tenen les fulles enteres, primer es desenvolupen en forma de roseta i quan s'espiguen fan una tija d'uns 40 cm d'alt i floreixen en forma de ram amb flors habitualment blanques formades per quatre spals, fan fruit en silqua (tavella o beina) amb diverses llavors petites i rodones.

Les arrels es distingeixen entre la part comestible superior i engruixida i la inferior ms prima i ms profunda. La mida de les arrels en la seva part comestible varia entre fins 40 cm en els raves prpiament dit fins poc ms de 2 cm en els ravanets ms xics. La forma pot ser allargada o ms o menys arrodonida i el color ms usual s el vermell o vermell i blanc per tamb n'hi ha de negres, blancs o grocs.

El gust pot ser picant o ms aviat inspid.

Conreu.
s la planta que creix ms depressa en un clima adequat pot passar noms un mes des de la sembra a la collita. Sovint se sembra com conreu intercalar, al llarg de quasi tot l'any i pel seu cicle tan curt no s'adoba. No pot passar secada ja que llavors pot tenir un gust desagradable. El seu principal enemic s el microcolepter anomenat Altica spque deixe les fulles de les sembres recents completament aclivellades.

Usos. 
Principalment en amanides, les fulles es poden utilitzar com a verdura. Dels raves de varietats picants se'n fa una salsa. En el menjar japons s tpic l's del rave anomenat daikon, una varietat oriental de tipus blanc. Aquest mateix rave s emprat tamb en les cuines xinesa (per fer poon choi, el pasts mooli de l'any nou xins o el dim sum) i coreana (per exemple en el kimchi).

Propietats i valors nutricionals.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79296" title="Zeboim" nonfiltered="1479" processed="1477" dbindex="31589">
En l'univers fictici de Dragonlance Zeboim, tamb coneguda com a Rann a Ergoth, Zyr Tarsis, Zebir Jotun al Mur de Gel, Bhezomiax a Thorbardin o Maelstrom a Mithas s una deessa del mal pel mar, la gelosia, les races marines, el clima, les tempestes i les races marines mortes vivents. El seu smbol s una closca de tortuga i els seus smbols el verd i el vermell. 

s filla de Takhisis i Sargonnas i germana de Nuitari. s l'enemiga declarada de Habbakuk, odiant que aquest tingui domini sobre el mar, motiu pel que recompensa amb bon clima a qui mati els seus sacerdots.

Com a avatar ha pres la forma humana, per prefereix la forma d'una gengantina tortuga marina amb el rostre d'una humana. Tot i ser reverenciada pels minotaures miriners, que poden guarnir els vaixells en el seu honor, t pocs autntics sacerdots ja que gaireb tothom tem la seva natura capriciosa. Als pocs que ho sn, se'ls exigeix que spiguen nadar. La majoria de races de nans, adversos com sn per natura a la navegaci, ignoren l'existncia d'aquesta deessa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79303" title="Ogg" nonfiltered="1480" processed="1478" dbindex="31590">
Ogg s un format de contenidor multimdia desenvolupat per la Fundaci Xiph.org i s el format nadiu per als cdecs multimdia que tamb desenvolupa la mateixa fundaci.

El format s lliure de patents i obert, igual que tota la tecnologia de Xiph.org. Fou dissenyat per a donar un alt grau d'eficincia en la reproducci en temps real i en la compressi de fitxers.

 Introducci .

Com amb la majoria de formats contenidors, l'ogg encapsula les dades comprimides (i fins i tot sense comprimir) i permet la interpolaci de les dades d'udio i de vdeo dins d'un nic format. Altres exemples de formats contenidors serien l'AVI o el Matroska.

El nom d'Ogg es refereix al format de fitxer el qual inclou un nombre de cdecs separats i independents de vdeo i udio, ambds desenvolupats en codi obert. Els fitxers amb l'extensi poden ser de qualsevol tipus, udio o vdeo. Ats que el seu s s lliure de patents, diversos cdecs d'Ogg han estat incorporats en molts reproductors multimdia (VLC, mplayer, etc...) existint fins i tot filtres per a reproduir els cdecs d'Ogg en prcticament qualsevol reproductor que suporti DirectShow (Windows Media Player, BSplayer, Winamp, etc.).

El terme Ogg algunes vegades es refereix incorrectament al cdec d'udio Ogg Vorbis, perqu aquest va ser el primer que es va utilitzar amb el contenidor. Tamb podria dir-se que s incorrecte referir-s'hi en majscules, OGG, perqu no s un acrnim com WMA i no es pronuncia com si fossin lletres individuals com MP3 (ema-pe-tres); encara que aix no significa que sigui invlid, per exemple, en programes multimdia que mostren associacions d'extensions en una llista.

 Vegeu tamb .
 Theora;
 MP3;
 Ogg Vorbis;



 Enllaos externs .

 Pgina oficial del contenidor ogg;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79304" title="Call" nonfiltered="1481" processed="1479" dbindex="31591">
Els calls (del llat callum, pas estret entre dues parets, o b de l'hebreu       Qahal, Comunitat) eren les zones habitades antigament per jueus als Pasos Catalans.

El nom es correspon al de juderia en castell, al de "aljama" o aljam'a (      ) en rab i al ghetto en itali. Aquest darrer mot s'ha ampliat amb un significat general de discriminaci de qualsevol comunitat. El primer barri especfic per als jueus al mn va establir-se forma oficial el 1555

En general els calls s'articulaven institucionalment a l'entorn de l'"aljama", que disposava d'una estructura de govern presidida pels secretaris i el seu consell. Molt sovint una aljama exercia la seva autoritat sobre calls menors i sobre els residents dispersos de la seva rea d'influncia.

Entre els principals calls dels Pasos Catalans hi havia els de Barcelona, Girona, Lleida, Montblanc, Tortosa, Alacant, Elx, Oriola i Palma de Mallorca (on persist un tracte discriminatori durant segles: xueta). Tamb n'hi hagueren d'altres de menor importncia, com ara el de Cardona, el de Valls, el de Tarragona, el de Besal i el de l'Aleixar.

Si b els jueus estaven sota la protecci del rei, la discriminaci a nivell popular era molt activa, els jueus eren objecte de moltes traves legals com les d'exercir de pags, de manera que eren empesos a fer feines considerades d'impures per als cristians com de metge i prestamista. A partir d'un cert moment histric els jueus del call de Perpiny estaven obligats a portar cosida a la roba l'estrella de David. A Mallorca foren obligats a cosir un tros de roba en forma de roda, mitja groga i mitja roja, anomenada la  "rodella" o la "roda dels jueus".

Els calls de Barcelona i de Mallorca, entre molts d'altres, van ser assaltats el 5 d'agost de 1391 en el marc d'un pogrom antijueu i en el segle segent la inquisici espanyola va forar la desaparici de tota la comunitat jueva catalana. 

 Pgines que s'hi relacionen .
Jueus;
Jueus mallorquins;
Xuetes;
Moreria;

Enllaos externs.
 Rutes turstiques als calls;
 Informaci histrica sobre el Call de Barcelona;
 Informaci sobre el Call de Girona;
 Informaci sobre els calls d'Elx i Oriola ;
 Informaci sobre el Call de Lleida;
 Xarxa de calls espanyols ;
 Vdeo sobre les restes de la Barcelona jueva medieval;
 Call de Jan ;
 Call de Crdova ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79306" title="Espart" nonfiltered="1482" processed="1480" dbindex="31592">


L'espart (Stipa tenacissima) s una pocia que es conrea per a aprofitar-ne la fibra.

s una planta herbcia perenne, espitosa, rizomatosa, amb fulles linears, glabres i molt tenaces, l'espiga s groguenca. Creix de forma natural o introduda en llocs de clima estpic al sudest de la pennsula Ibrica i nord d'frica.

Usos.
Fins als anys seixanta del segle XX era objecte d'un intens conreu i explotaci, desprs l'encariment de la m d'obra (cal arrencar l'espart a m) n'ha fet rar l'aprofitament. De l'espart se'n fan cordes, cabassos, catifes i un paper de gran qualitat. 
 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79316" title="Messenger" nonfiltered="1483" processed="1481" dbindex="31593">

 Internet: Un programa informtic de missatgeria instantnia. En particular:
Els programes de Microsoft:
 Windows Live Messenger versi 8.0.
 MSN Messenger de la versi 6 a la 7.5.
 Windows Messenger versi 5 (per a Windows XP).
El programa de Yahoo anomenat Yahoo! Messenger.
El programa d'America On Line anomenat AOL Instant Messenger.
El programa lliure anomenat aMSN o Alvaro's Messenger.
 Astronutica: MESSENGER s una sonda espacial que estudiar el planeta Mercuri.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79317" title="Windows Messenger" nonfiltered="1484" processed="1482" dbindex="31594">


Versi del conegut Messenger exclusiu per a Windows XP. Aquesta versi era la primera que suportava la veu per comunicar-se des d'un programa de missatgeria.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79319" title="Jocs Olmpics d'estiu de 1904" nonfiltered="1486" processed="1483" dbindex="31596">


Els III Jocs Olmpics d'estiu de 1904, oficialment anomenats Jocs Olmpics de la III Olimpada, es van celebrar a la ciutat de Saint Louis (Estats Units) entre l'1 de juliol i el 23 de novembre de 1904.

Antecedents.
Originriament s'atorg l'esdeveniment a la ciutat de Chicago, per la Louisiana Purchase Exposition (l'Exposici Universal) no accept un altre event internacional durant les mateixes dates. La ciutat de Saint Louis comen a pressionar amb l'amenaa d'unes competicions esportives paralleles i finalment, el bar Pierre de Coubertin accept atorgar els jocs a la ciutat de Louisiana.

Saint Louis va repetir els mateixos errors que quatre anys abans havia coms Pars. Les competicions es reduren a una simple exhibici cultural ms dins l'Exposici i es perllongaren durant cinc llargs mesos. A ms, les competicions se barrejaren amb altres competicions esportives menors que tamb reberen l'apelatiu d'olmpiques. Hi prengueren part prop de 700 atletes, vuit d'ells dones. Foren els primers Jocs en els que s'entregaren medalles d'or, argent i bronze.

Comits participants.

En aquests Jocs Olmpics sols hi van prendre part 12 comits nacionals. El nmero entre parntesi indica la quantitat coneguda de participants per a cada pas. 


  Alemanya (17);
  (2);
  ustria (2);
  Canad (52);
  (3);
  Estats Units (523);

  (1);
  Grcia (14);
  Hongria (4);
  (3);
  Sudfrica (8);
  (1);


Esports disputats.
Un total de 18 esports formaren part del programa dels Jocs Olmpics de 1904. La lluita i l'halteroflia retornaren al programa, amb d'altres nous esports.



Resum esportiu.


Aquests jocs van ser clarament dominats pels esportistes estatunidencs. La tensi que es vivia a Europa causada per la guerra russojaponesa i la dificultat del trasllat a Saint Louis va fer que alguns dels millors atletes del vell continent no hi prenguessin part. S que hi van participar els dos primers atletes africans en uns jocs, Len Tau i Jan Mashiani, dos tswana i que es trobaven a la ciutat per ser exhibits a l'Exposici Universal.

El gimnasta nord-americ Anton Heida fou el millor esportista dels jocs amb cinc medalles d'or i una d'argent. El tamb gimnasta nord-americ George Eyser tamb va destacar, amb un total de sis medalles, tot i tenir la cama esquerra de fusta.

En atletisme els atletes ms destacats foren Jim Lightbody, que guany tres medalles d'or: en 2500 metres obstacles, 800 i 1500 metres, amb rcord del mn en aquesta darrera prova, i una medalla de plata; Harry Hillman, que guany els 200 m tanques, 400 m i 400 m tanques; el velocista Archie Hahn tamb guany tres ors en 60 m, 100 m i 200 m. El seu rcord olmpic en aquesta darrera prova no fou batut fins 28 anys ms tard. 

La prova de llenament de disc fou una de les ms disputades. Martin Sheridan i Ralph Rose van empatar al final amb un llenament de 39,28 metres. Els jutges decidiren atorgar un llenament de desempat en el que en sort victoris Sheridan. 

L'estatunidenc Ray C. Ewry torn a guanyar les tres medalles d'or en les proves de salt de longitud, salt d'altura i triple salt sense cursa.

El millor esportista no americ fou l'alemany Emil Rausch que guany tres proves de nataci. L'hongars Zoltan Halmay i el nordameirc Charles Daniels van guanyar dues medalles d'or ms de nataci.

Medaller.
(Pas amfitri ressaltat.)



Enllaos externs.
Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79321" title="Jaume IV" nonfiltered="1487" processed="1484" dbindex="31597">


Jaume IV de Mallorca (1335-1375), rei de Mallorca;
Jaume IV d'Esccia (1473-1513), rei d'Esccia;
Jaume IV Crispo (1520-1576), duc de Naxos;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79325" title="Ubis" nonfiltered="1488" processed="1485" dbindex="31598">
Ubis (en llat Ubii) foren un poble germnic que en temps de Csar vivien a la riba oriental del Rin, a l'altre costat dels trevirs. Csar va fer un pont al pas dels trevirs i va entrar al dels ubis, que eren ms civilitzats que altres pobles ja que rebien sovint comerciants i estaven introduts a les costums dels gals. En temps de Csar els seus pressionaven vers el territori dels ubis, que van demanar ajut a Roma; van donar hostatges a Juli Csar i li van oferir gran nombre de barques per creuar el riu. En temps d'August els ubis van creuar el riu cap a la part occidental i Agripa els hi va donar terres a la zona de l'actual Colnia (llavors Colnia Agrippina). El poble fou anomenat Agripinencs (Agrippinenses) per la seva relaci clientelar amb Agripa, i eren odiats pels altres pobles germnics que els consideraven tradors al seu pas.

Quan vivien a l'est del Rin tenien al nord als sigambris, per al traslladar-se a l'oest limitaven al nord amb els gugerns i al sud amb els trevirs.
Vegeu tamb.
Marcodurum;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79326" title="Ucens" nonfiltered="1489" processed="1486" dbindex="31599">
Ucens (llat uceni) foren un poble de la Gllia Narbonense, esmentat per Plini que diu que vivien als Alps, entre els meduls i els catriges. La seva situaci no est determinada, i mentre uns els situen a la comarca d'Oisans, altres ho fan a la d'Oze o prop d'Huez, per sempre a la dreta del riu Romanche, afluent del Drac a la seva vegada afluent de l'Isra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79327" title="Udes" nonfiltered="1490" processed="1487" dbindex="31600">
Els udes (llat Udae) foren un poble de la Sarmcia asitica, a la vora de la mar Cspia. Segurament son el mateix poble esmentat com Udini per Plini. El seu nom derivaria del riu Udon.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79328" title="Antoni Castells i Oliveres" nonfiltered="1491" processed="1488" dbindex="31601">


Antoni Castells i Oliveres (Barcelona, 1950) s doctor en Economia per la Universitat de Barcelona i, des del 20 de desembre de 2003 s conseller d'Economia i Finances del Govern de Catalunya.

 Biografia.

Nascut a Barcelona el 24 de setembre de 1950. Casat, amb dos fills. Llicenciat en Cincies Econmiques per la Universitat de Barcelona. Doctor en Economia per la mateixa Universitat. Catedrtic d'Hisenda Pblica de la Universitat de Barcelona. Ha estat professor visitant de la Johns Hopkins University de Baltimore (1993) i director de l'Institut d'Economia de Barcelona fins novembre de 2003. Especialista en temes de federalisme fiscal, hisenda autonmica i local, economia regional i economia de l'Estat del benestar. Autor de nombrosos estudis i publicacions sobre aquestes matries. Ha treballat en el servei d'estudis de Banca Catalana (1983), ha estat membre de la Sindicatura de Comptes de Catalunya (1984-1989), membre de la part catalana de la Comissi Mixta de Valoracions Estat- Generalitat (1989-1996), Diputat del Parlament de Catalunya (1992-1994, 2003-Actualitat), membre espanyol del Tribunal de Comptes Europeu (1994-2000).

Secretari d'Economia de la Comissi Executiva el PSC. Nomenat conseller d'Economia i Finances amb el primer Govern de Pasqual Maragall, el desembre de 2003. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79330" title="Regi d'Ayacucho" nonfiltered="1492" processed="1489" dbindex="31602">

Ayacucho s una regi del Per. Limita al nord amb les regions de Junn, Cusco i Huancavelica; al sud, amb la Regi d'Arequipa i al sud-est amb la Regi d'Ica.

 Poblaci .
Endems de l'espanyol, la poblaci parla qutxua i aixaninka. A finals dels anys 80 fou un dels bastions del grup guerriller Sendero Luminoso.

 Divisi administrativa .
La regi es divideix en 11 provncies:
Cangallo - (cap.: Districte de Cangallo). ;
Huanta - (cap.: Districte de Huanta). ;
Huamanga - (cap.: Districte d Ayacucho). ;
Huancasancos - (cap.: Districte d  Huanca-Sancos).
La Mar - (cap.: Districte de San Miguel). ;
Lucanas - (cap.: Districte de Puquio). ;
Parinacochas - (cap.: Districte de Coracora). ;
Paucar del Sara Sara - (cap.: Districte de Pausa). ;
Sucre - (cap.: Districte de Querobamba). ;
Victor Fajardo - (cap.: Districte de Huancapi). ;
Vilcas Huamn - (cap.: Districte de Vilcas Huamn);

Enllaos.
 Pgina del govern regional d'Ayacucho;
 Dades i informaci d'Ayacucho;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79332" title="Brquil" nonfiltered="1493" processed="1490" dbindex="31603">

El brquil s una planta de la famlia Brassicaceae dins de la espcie de la col.

Les varietats ms corrents sn la  Calabresa la de color porpra i especialement les de color verd. 

Descripci.
La planta fins que forma els captols florals s molt semblant a la de qualsevol col i idntica a la coliflor. Quan forma la capada ho fa amb abundosos primordis florals de color verd o porpra. Si es deixa florir fa flors grogues, fruits en silqua amb diverses llavors.

Conreu.
s ms rstega que la coliflor especialment pel que fa a resistncia al fred, en canvi no suporta la forta calor de l'estiu.Es sembra en viver des de mitja primavera a l'hivern i es trasplanten  des de finals d'estiu fins l'hivern, es cull de novembre a abril.

Usos.
Es pot menjar crua, adobada en vinagre o cuita. Com totes les crucferes sembla que el seu consum protegeix del cncer.  













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79333" title="Jacques Villeneuve" nonfiltered="1494" processed="1491" dbindex="31604">





Jacques Joseph Charles Villeneuve nascut el 9 d'abril de 1971 a Canad va ser pilot de Frmula 1 i en va guanyar el campionat l'any 1997. Tamb va guanyar el campionat de la Champcar i el d'Indianpolis 500, de manera que s dels pocs pilots que ha aconseguit aquestes tres victries. Els altres sn Emerson Fittipaldi i Mario Andretti. 

 Inicis .
Va nixer a St-Jean-sur-Richelieu, a Quebec. La seva mare s la Joann Villeneuve i el seu pare s en Gilles Villeneuve, tamb pilot de Frmula 1 que va morir en un accident a les proves de classificaci del Gran Premi de Blgica del 1982, quan Jacques tenia 11 anys. Un dels seus oncles, que tamb es diu Jacques Villeneuve, va ser pilot de curses als Estats Units i al Canad i va guanyar una prova d'Indycar. Seguint les passes dels seus familiars, Jacques va comenar a competir en la Frmula 3 italiana enter els anys 1989 i 1991. 

El 1992, va participar en la Frmula 3 japonesa, on va aconseguir tres victries i el subcampionat. L'any segent, va passar-se a la srie nord-americana Toyota Atlantic, on va guanyar 5 proves. La seva arribada a les Champcars va ser el 1994, temporada en qu va ser declarat novell de l'any grcies a una srie de bons resultats, que inclouen una victria a Elkhart Lake, Wisconsin. L'any 1995, Jacques va guanyar les 500 milles d'Indianpolis, tot i ser penalitzat amb dues voltes de ms, i aquesta victria el va ajudar a obtenir el ttol de la categoria.

 Principis a la Frmula 1 .
Com a resultat del seu xit en les curses dels Estats Units, Villeneuve va cridar l'atenci de Frank Williams, qui li va fer una prova el 1995 amb l'objectiu de contractar-lo. Villeneuve el va impressionar i el 1996 va passar a formar part de l'equip de Williams a la Frmula 1. El seu debut va ser espectacular, ja que es va convertir en el segon pilot de Frmula 1 en aconseguir la "pole position" i una posici al podi al Gran Premi d'Austrlia. Va liderar la cursa fins que una prdua d'oli i les ordres de l'equip el van obligar a disminuir el ritme, fet que va provocar que el seu company d'equip, Damon Hill, el passs i el deixs en segona posici. Aquell any va guanyar 4 curses, va pujar 11 vegades al podi i va acabar amb 78 punts; uns resultats que, com a "roockie" encara conserva avui dia. Va aconseguir la seva primera victria en el Gran Premi d'Europa del 1996, a Nrburgring, on va derrotar el campi del mn Michael Schumacher. Va acabar la temporada en segona posici, darrera de Damon Hill que va aconseguir el ttol de campi en el Gran Premi del Jap el 1996 a Suzuka. En aquella cursa, Villeneuve va patir un espectacular accident que li va fer perdre tota esperana per aconseguir el ttol. Tot i aix, les seves victries van ajudar a l'escuderia Williams a guanyar el mundial de constructors de 1996 amb 100 punts. 

Amb la marxa d'Hill a Arrows el 1997, Villeneuve va passar a ser el pilot nombre 1 de Williams, amb Heinz-Harald Frentzen com a company d'equip. En la seva segona temporada a la Frmula 1 es va convertir en campi del mn amb 7 victries, 10 poles, 8 podis i 81 punts en derrotar a Michael Schumacher en l'ltima cursa de l'any al Gran Premi d'Europa a Xers. Aquell any, Williams tamb va guanyar el campionat de constructors.

L'any segent, desprs de l'obtenci del ttol, la carrera de Villeneuve va patir una sotragada. Condua un Williams impulsat per motors Mecachrome, per no va obtenir cap victria en tota la temporada.

 Actuaci a BAR .
El 1999, Villeneuve va passar a formar part de la nova escuderia British American Racing (BAR), de la qual Craig Pollock, el seu mnager, n'era un dels fundadors i accionistes. Tot i les expectatives que tenien en el nou equip, BAR no va tenir una temporada gaire bona, ja que no va poder aconseguir cap punt en tota la temporada. Villeneuve va formar part de l'escuderia durant cinc temporades ms i la millor posici que va aconseguir va ser un set lloc. L'equip es caracteritzava per les nombroses errades mecniques en els seus cotxes i Villeneuve va rebre nombroses crtiques el 2003 per ser constantment superat pel seu jove company d'equip Jenson Button.

El 2001, Olivier Panis va ocupar el segon seient de l'escuderia en el lloc de Button. Amb el canvi de company, Villeneuve va aconseguir millors resultats, dues terceres posicions a Barcelona i Hockenheim. Tot i aix, la temporada va empitjorar quan Villeneuve es va veure involucrat en un trgic accident a Melbourne en qu va morir un comissari.

A finals del 2001 hi va haver un canvi en la direcci de l'escuderia. L'amic i mnager de Villeneuve va ser substitut per David Richards. A partir de llavors, Villeneuve es comenar a sentir menys cmode a l'equip. 

El 2002 va ser un any fora dolent per Villeneuve, ja que no va aconseguir bons resultats. No va aconseguir guanyar cap punt fins a la meitat de la temporada, en qu va quedar en cuarta posici a Silverstone, que va ser el seu millor resultat d'aquell any.

L'any 2003 tampoc va ser gaire bo per Villeneuve, ja que el seu company d'equip, Jenson Button, acabava les curses en ms bona posici que ell. A causa d'aix i de les nombroses discussions que Villeneuve va mantenir amb el David Richards, l'any 2004 va ser reemplaat per Takuma Sato.

Des del 1996 fins el 2003, Jacques Villeneuve va competir en 131 Grands Prix, amb un total d'11 curses guanyades i 13 poles.

 La reaparici .
Desprs de quedar-se sense equip per la temporada 2004, Villeneuve es va prendre un any sabtic abans de fer la seva reaparici a la Frmula 1. Durant aquest any, es va continuar entrenant i va participar en el Goodwood Festival of Speed (El Festival de Velocitat de Goodwood) on va conduir el Ferrari del seu difunt pare. Al setembre, Villeneuve va retornar a la F1, participant les tres ltimes curses de la temporada al volant d'un Renault en el lloc de Jarno Trulli. Pel 2005, Villeneuve va firmar un contracte de dos anys amb Sauber. En el seu debut al Gran Premi d'Austrlia va destacar per aconseguir la quarta posici en l'engraellat de sortida, tot i que en les tres curses segents es va convertir en el coche ms lent amb neumtics Michelin i van comenar a crrer rumors sobre la seva futura substituci. Finalment, noms van ser rumors i al Gran Premi d'Imola, Villeneuve va aconseguir els primers punts de la temporada. En el Gran Premi de Mnaco, Villeneuve es va veure involucrat en un incident al voler avanar el seu company d'equip Felipe Massa que va acabar amb els dos cotxes fora de cursa. Cap al final de la temporada, Villeneuve va millorar la seva posci en la classificaci en aconseguir ms punts en les curses segents. 

Desprs d'un perode d'incertesa, a finals de 2005, BMW va confirmar que Villeneuve continuaria corrent per BMW Sauber en la temporada 2006.

Desprs de les primeres curses de la temporada 2006, tan Villeneuve com el seu company d'equip, Nick Heidfeld, estaban igualats en rendiment. Desprs de xocar a Hockenheim, BMW va oferir al pilot de proves Robert Kubica crrer en el lloc de Villeneuve en el Gran Premi d'Hongria. Malgrat les males condicions atmosfriques, Kubica va acabar en setena posici, tot i que desprs va ser desqualificat perqu el pes del seu cotxe no assolia els mnims requerits.

Al cap d'uns dies BMW i Villeneuve van anunciar la seva separaci professional. En una entrevista amb la revista Autosport, el mnager de Villeneuve, Craig Pollock, va confirmar que el canadenc ha deixat la F1 i que actualment est vinculat amb la frmula NASCAR.

 Vida personal .
Quan no est corrent, Jacques Villeneuve viu a Villars-sur-Ollon, a Sussa, tot i que continua tenint la nacionalitat canadenca.

Al 1995 i 1997 respectivament, Villeneuve va ser dels primers en entrar en el Mur de la Fama de Canad i nomenat Atleta de l'any canadenc.

Al 1998 va ser nomenat Oficial de l'Ordre Nacional del Quebec.

El 2001 va fer una breu aparici en la pellcula de Sylvester Stallone "Driven", com a pilot de cotxe. 

En el terreny sentimental, a finals del 1990, se'l va emparellar amb la cantant australiana Dannii Minogue i amb la ballarina americana Ellie Green. Finalment, el 29 de maig de 2006, es va casar amb la seva novia francesa Johanna Martinez en una cerimnia civil a Sussa. Desprs de la cerimnia, la parella va anunciar que estaven esperant un fill pel mes d'octubre.

Jacques Villeneuve s el propietari d'un local nocturn i d'un restaurant a Montreal anomenat "Newton", en relaci amb la traducci anglesa del seu cognom: Ville=town (ciutat) i Neuve=new (nou). El restaurant est situat a Crescent Street, un dels centres nocturns ms famosos de la ciutat.

 Msica .
Desprs de sortir amb la cantant Dannii Minogue, Villeneuve ha demostrat tenir cert inters en la msica. Al passat Gran Premi de Montreal, va treure al mercat el seu primer senzill titulat "Accepterais Tu", una can en francs amb una lletra que s'adequava a la seva situaci personal, ja que li demanava a la seva estimada si es volia casar amb ell. S'espera que a finals del 2006 surti l'lbum.

 Resultats en la F1 .
 1996   Williams-Renault   4 victries, 78 punts (posici: 2n.) ;
 1997   Williams-Renault   7 victries, 81 punts (Campi del mn) ;
 1998   Williams-Mecachrome   0 victries, 21 punts (posici: 5.) ;
 1999   BAR-Supertec   0 victries, 0 punts (posici: 21.) ;
 2000   BAR-Honda   0 victries, 17 punts (posici: 7.) ;
 2001   BAR-Honda   0 victries, 12 punts (posici: 8.) ;
 2002   BAR-Honda   0 victries, 4 punts (posici: 12.) ;
 2003   BAR-Honda   0 victries, 6 punts (posici: 16.) ;
 2004   Renault   0 victries, 0 punts (posici: 22.) ;
 2005   Sauber-Petronas   0 victries, 9 punts (posici: 14.) ;
 2006   BMW Sauber   0 victries, 7 punts (no va acabar la temporada.);









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79334" title="Regi de Cajamarca" nonfiltered="1495" processed="1492" dbindex="31605">

Cajamarca s una regi del Per. Limita al nord amb la Provncia de Zamora-Chinchipe (Ecuador); al sud amb la Regi de La Libertad; a l'oest amb les regions de Piura i Lambayeque i a l'est amb la Amazones. 

Divisi administrativa.
La regi es divideix en 13 provncies:
San Ignacio;
Jan;
Cutervo;
Chota;
Santa Cruz;
Hualgayoc;
Celendn;
San Miguel;
San Pablo;
Cajamarca;
Contumaz;
Cajabamba;
San Marcos;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79336" title="Crack del 29" nonfiltered="1496" processed="1493" dbindex="31606">
El Crack del 1929, tamb anomenat la caiguda de la Borsa de Wall Street, representa la fallida del mercat de valors que ocorria a finals d'octubre, de 1929. Comenava el 24 d'octubre "Dijous negre" i continuava fins el 29 d'octubre de 1929 "Dimarts negre", quan el valor de les accions en el New York Stock Exchange (NYSE) queia de forma imparable. De fet, els darrers dies varen viure una agitaci del mercat amb fortes vendes provocades per pnic intercalat amb perodes breus de recuperaci.

Histria.

El 3 de setembre de 1929, l ndex Dow Jones arribava a un mxim de 381,17 punts. El 21 d'octubre, al Senat es rebutja una esmena per imposar aranzels noms a les importacions agrcoles. Tres dies ms tard la borsa patia el seu primer sotrac. Es batia el record de 13 milions d accions negociades en un dia. El mercat estava pres pel pnic. Abans de migdia del Dijous Negre, ja hi havia hagut onze sucidis d'importants inversors.
A migdia del 24 d'octubre uns quants banquers de Wall Street es reuneixen per trobar una soluci. El grup incloa Thomas W. Lamont, cap en funcions de Morgan Bank; Albert Wiggin mxim executiu del Chase National Bank i Charles E. Mitchell, president del National City Bank. Escollien Richard Whitney, vicepresident de la borsa, per actuar en el seu nom. Amb el suport dels recursos financers dels tres bancs, Whitney mira d'adquirir un paquet important d'accions de la US Steel a un preu ben per damunt del de mercat. Per a no aixecar sospites entre els operadors, Whitney  fa ofertes similars en altres ttols de referncia.
Encara que aquesta tctica havia acabat amb una crisi anterior, el Pnic de 1907, aquesta vegada noms tornava la estabilitat al mercat temporalment.
Durant el cap de setmana, els esdeveniments eren recollits mpliament per tots els diaris. El dilluns, 28 d'octubre, els inversors decidien sortir del mercat i la caiguda continuava amb un rcord de prdua del Dow Jones d'un 13% en una sessi. 

William C. Durant, magnat del sector automobilstic, es reunia amb membres de la famlia Rockefeller i altres gegants financers per comprar grans quantitats d accions i demostrar al pblic la seva confiana en el mercat, per el seu esfor fracassava. El ndex Dow Jones torn a batre un record i cau un 12% amb 16,4 milions d accions negociades.
Desprs del Crack, l ndex continuaria baixant fins a arribar als 41.22 punts el 8 de juliol de 1932. Era l ndex ms baix que la borsa hagi tingut des dels anys 1800, i no recuperaria el seu nivell de cotitzaci fins novembre de 1954, gaireb un quart de segle ms tard.

Les causes.
La caiguda venia desprs d un boom especulatiu format al final dels anys 1920, que havien portat a milions d'americans a invertir fortament en borsa, fins i tot amb prstecs aconseguits especialment per a tal fi. 
La pujada continua dels preus de les accions animava ms gent a invertir, confiant que les accions augmentarien ms, provocant aix noves pujades, i creant una bombolla econmica. 
El 24 d'octubre de 1929, amb el Dow Jones a 381.17, (el seu tercer mxim des de setembre), la "bombolla" finalment va esclatar i comena el pnic de la gent que desesperadament intentava desfer-se de les seves accions abans que no valguessin res.
Els bancs que havien concedit crdits per finanar la compra d accions, es trobaven igualment endeutats, i molts varen acabar en fallida.
Mentre que milions de persones perdien els seus estalvis, els negocis perdien les seves lnies de crdit i els seus clients i, finalment, estaven forats al tancament que, a la vegada, provocava una desocupaci massiva.

Tot aix no feia sin empitjorar una situaci econmica ja frgil, i va ser un factor clau en el desenvolupament de la Gran depressi. En aquest punt, hi ha una forta controvrsia entre economistes i historiadors sobre l impacte que el Crack del 29 va tenir. Alguns pensen que les reaccions poltiques de control posterior, com ara els aranzels sobre importaci, varen influir mes que la prpia caiguda de la borsa.

 Investigaci oficial de l'Accident .
El 1931, s'establia la Comissi Pecora per estudiar les causes de la caiguda. Basat en part en els descobriments de la Comissi, el Congrs dels Estats Units aprovava lleis per separar els bancs mercantils, amb activitats centrades en la gesti de dipsits i concessi de prstecs, i els bancs d'inversions el paper dels quals era emetre, assegurar, i distribuir accions, bons i altres bens financers.
Desprs de l'experincia del 1929, les borses de tot el mn varen instituir mesures per suspendre temporalment el comer en cas de disminucions rpides, per tal d evitar les caigudes encadenades. 
El 19 d'octubre de 1987 va haver una situaci similar i fins i tot ms aguda que al 1929. El dilluns Negre de 1987, la caiguda de l ndex Dow Jones va ser d un 22.6%.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79338" title="Xicoira" nonfiltered="1497" processed="1494" dbindex="31607">



Xicoria (Cichorium intybus) s una planta de la familia de les Asteraceae. 
Arreu de Catalunya se la coneix com Cama-roja, Mastegueres, Xicria, Xicria amarga, Xicria de caf, camarotja, xicoia, xicoina, escarola borda, mstec bord o msterecs.
Prov del grec "kikhorion" i el seu nom amb llat significa "planta del gener" o "amanida d'hivern".
 	
Descripci morfolgica de Cichorium intybus.

Planta herbcia perenne, robusta, ms o menys pubescent, que pot assolir un metre d altura. s  glabra o amb pls ms o menys rgids. 

La rel principal s llarga, gruixuda i napiforme. 

Les tiges, de 30 a 120 cm, sn erectes, molt ramificades i divaricades, amb branques ascendents rgides.

Mostra nombroses ramificacions. Les fulles basals, de 7-30 per 1-12 cm, es disposen en una roseta. Sn ordinriament runcinato-pinnatipartides i curtament peciolades, s a dir, amb pecol. Les ubicades a la part superior de la tija es troben redudes a brctees. Les caulinars sn ms petites, poc dentades o enteres, sssils i amplexicaules. Tenen el raquis molt pelut.

La floraci, entre juliol i setembre, dna lloc a inflorescncies de captols formats per flors de color blau. La flor t la particularitat de no obrir-se ms que a ple sol, i continuar la trajectria d aquest.
Les flors es disposen en captols solitaris, tant axillars com terminals. A la base de cada captol es forma un involucre d'11-14 per 4-10 mm format per dues files de brctees. Les 8 brctees externes sn amplament lanceolades i patents a l'pex. Les 5 internes sn lanceolades i ms curtes.
Les flors sn pentmeres, hermafrodites, ligulades i de color blau brillant. Es disposen sobre un receptacle pla i sense esquames. El calze est transformat en un papus. La corolla s gamoptala i acabada en una lgula tres cops ms llarga que l'involucre dividida en 5 dents.
L'androceu consta de 5 estams amb les anteres introrses soldades en un tub, per on passa el llarg estil. El gineceu s nfer i est format per dos carpels soldats en un ovari unilocular, amb un primordi seminal i de placentaci basal.


El fruit s un aqueni de 2 a 3 mm, obovoide, ms o menys angular i truncat a l'pex. T un papus format per esquames curtes i de color bru pllid.

 Ecologia .
s una planta comuna en la zona submediterrnea. 
s present tant a Europa com  Amrica, tot i que es cultiva especialment al nord de Frana, Blgica, Alemanya i Espanya. 
En quant a la distribuci al principat, la trobem a totes quatre provncies catalanes, per especialment, aGirona, Barcelona i Lleida.
Creix de forma silvestre al costat de camins i camps i als terrenys secs i calcaris de les zones temperades. 
s ms rar trobar-la en fissures de les roques.

 Farmacologia .
La part utilitzada, s a dir, la droga, sn les arrels i les fulles. 

 Composici qumica .
s una planta rica en components qumics: 

 cid ascrbic, cid Xicorsic, cid Clorognic, cid isoclorognic, cid linoleic, cid alfalinoleic, cid esteric, cid mirstic, cid palmtic.
 Inulina (fulles).
 Xicorina (flors).
 Lactucina (arrel).
 Lactucopricina (arrel).
 Aminocis:treonina, arginina, triptfan, lisina, valina (fulles).
 Fibra (planta).
 Minerals: potassi, fsfor, calci, ferro i magnesi (fulles).

 Usos medicinals .

Dins dels diversos usos medicinals trobem:
 Estimula el funcionament adequat del fetge. ;
 Estimula la secreci de bilis. ;
 Desintoxicant i depuratiu.  ;
 cicatritzant. ;
 Sedant. ;
 Dirtic. ;

 Accions farmacolgiques .
Els principis amargs salins li confereixen propietats aperitives:

 L cid Xicorsic t una acci "depurativa": dirtica, colertica, lleugerament laxant.
 La inulina es dirtica i moderadament hipotensora.
 Els cids clorognic i isoclorognic, exerceixen una activitat bacteriosttica.

 Toxicitat .

No haurien d utilitzar aquesta planta aquelles persones que presentin tendncia a produir pedres al rony, ats que l arrel es rica en oxalats, ni aquelles persones que tinguin la pressi arterial molt baixa o amb tendncia a sofrir anmies. No s ha d utilitzar en casos d lcera gastro-duodenal.


Conreu.
D'una banda s'aprofiten les poblacions silvestres que apareixen en llocs calcigats i s molt comuna. El conreu  es fa sembrant a principi de tardor i collint l'arrel abans que floreixi a l'estiu.

Usos.
L'arrel cont inulina un polisacrid molt utilitzat ja que s tolerat pels diabtics.

Gastronomia.


Des del segle XVII la infusi de la seva arrel torrada s utilitza com a succedani del caf o com a adulterant d aquest ltim. Per elaborar aquest succedani es recollecta l'arrel, es deixa assecar i posteriorment es torra i es redueix en pols, obtenint aix el producte d'aroma suau i amb l'avantatge de qu no cont cafena.
Com a vegetal d amanida el seu s s remunta sol al segle XIX, ja que el marcat sabor amarg de la intibina que cont, fa que les fulles madures no siguin aptes pel consum.

Com utilitzar-la.

La xicoira es pot prendre en forma d infusi i altres preparacions per s intern elaborades amb la rel dessecada i triturada.
La dosis recomanada es de 30 grams per litre d aigua i s aconsellen de 2 a 3 tasses diaries, s han de prendre abans de les menjades per tal d obrir l apetit i desprs com a remei digestiu.

En amanides, consumir-la constantment al natural es ideal per a mantenir sa el fetge i el sistema nervis equilibrat.

 Galeria de fotografies .


 Sinnims .

 Cichorium byzantinum Clementi, 1857 ;
 Cichorium casnia C.B.Clarke, 1876 ;
 Cichorium cicorea Dumort., 1829 ;
 Cichorium commune Pall., 1776 ;
 Cichorium hirsutum Gren., 1838 ;
 Cichorium perenne Stokes, 1812 ;
 Cichorium rigidum Salisb., 1796 nom. illeg. ;
 Cichorium sylvestre Lam., 1779 nom. illeg. ;
 Endivia hortensis Hill, 1756 ;

 Enllaos externs .
   ;
   ;
   ;
   ;
 Natura digital (UB) ;
  ;
   ;
   ;
   ;

 Bibliografia i referncies .

 Enciclopedia de plantes medicinales, vol II. 9 ed.
 Barcel MC, Bened C (coord.), Blanch C, Hernndez H, Gmez A, Martn J, Molero J, Ribera MA, Rovira MA, Rull J, Seoane JA, Simon J, Surez M, Valls J. Botnica Farmacutica. Ensenyament de Farmcia (prctiques). Text-guia . Col.lecci Textos docents nm. 279. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona; 2008.

 Bols O, Vigo J, Masalles RM, Ninot JM. Flora manual dels Pasos Catalans. 3 ed. Barcelona : Prtic; 2005.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79341" title="Vecturions" nonfiltered="1498" processed="1495" dbindex="31608">
Vecturions fou un dels dos grups de pictes de la part nord de Britnia, esmentats per Ami. L'altre grup foren els dicaledons. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79342" title="Vediantis" nonfiltered="1499" processed="1496" dbindex="31609">
Els vediantis (llat vediantii) foren una tribu lgur que habitava als Alps martims prop de la desembocadura del riu Var. Claudi Ptolemeu i Plini el vell els hi assignen la ciutat de Cemenelium, prop de Nia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79343" title="Regi de Callao" nonfiltered="1500" processed="1497" dbindex="31610">

Callao s una regi de Per formada al voltant de la ciutat de Callao. Es divideix en sis districtes:

 1 Bellavista;
 2 Callao ;
 3 Carmen de la Legua Reynoso;
 4 La Perla;
 5 La Punta;
 6 Ventanilla;

Enllaos externs.
 Municipi de Callao;
 Chim Pum Callao;
 Todo Callao;
 National Universitat de Callao;
 Islas Palomino;
 Govern Regional de Callao;
 Callao.Net la Internet del Callao;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79344" title="Msica lliure" nonfiltered="1501" processed="1498" dbindex="31611">
La msica lliure s aquella msica que es troba en domini pblic o est protegida per una llicncia lliure, a l'estil de la GPL, o la llicncia BSD que empara a una part del programari lliure. D'aquesta manera, s'aconsegueix la mxima distribuci i promoci de la msica i fa possible que arribi sense obstacles al pblic.

Mentre hi ha autors que defensen que el fet d'estar sota una llicncia Creative Commons fa que l'obra sigui lliure, altres consideren que noms dues d'aquestes llicncies (CC-by i CC-by-sa) es poden considerar lliures. La resta serien de lliure distribuci i semipropietries.

Projectes que treballen amb msica lliure.
Creative Commons;
Dogmazic;
Magnatune;
Radio iRATE;
Webjay;
Jamendo;
dpop;

Enllaos externs.
www.musicalliure.net Descrrega de msica lliure en catal;
Hip hop Portal de lliure descarrega de msica Hip hop ;
http://www.suenaasi.com ;
Msica lliure;
Msica lliure;
Creative Commons: Contingut lliure ;
Faircopy: Distribuci de msica sota llicncia Creative Commons ;
Collecci d'enllaos de msica lliure ;
MuSiK mp3 Artista Copyleft ;
http://www.musicaeninternet.com ;
http://www.musicalibre.info ;
Date a Conocer Promoci d'artistes de msica lliure per Internet ;
http://www.musicalibre.es ;
Promocioname.net Promoci d'artistes per internet. Msica gratuta i legal. ;
Jamendo, pgina que allotja msica lliure. ;
Dogmazic, pgina que allotja msica lliure (2000+ artistes). ;
Cada vez ms msica gratis y legal en Internet (article a Consumer.es) ;
Directorio Pop de Msica Libre (dpop.es) Artistes de pop copyleft d'mbit nacional ;
Neoharmonia Msicas libres de derechos;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79345" title="Regi de Huancavelica" nonfiltered="1502" processed="1499" dbindex="31612">

Huancavelica s una regi del Per. Limita al nord amb la Regi de Junn; al sud  i est amb les regions d'Ayacucho i Ica; i a l'oest amb la Regi de Lima.

Divisi administrativa. 
La regi es divideix en set provncies:

Huancavelica;
Acobamba;
Angaraes;
Castrovirreyna;
Churcapampa;
Huaytar;
Tayacaja;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79346" title="Tel Laquix" nonfiltered="1503" processed="1500" dbindex="31613">
Tel Laquix (en hebreu,        ) s un jaciment arqueolgic situat prop del municipi de Laquix, a les terres baixes de les muntanyes de Judea, a uns 40 km al sud-est de Jerusalem. Les excavacions al tmul de l'antiga ciutat comenaren els anys trenta, tot i que les excavacions ms sistemtiques i exhaustives es dugueren a terme entre els anys 1973 i 1987.

Entre les troballes ms importants hi ha:
Part del palau cananeu, ja que a sobre s'hi constru un palau israelita, del qual tamb en queden fragments.
Dos temples cananeus: el temple del fossat, un recinte opulent amb moltes restes d'atuells per al culte, i el temple de l'acrpoli, amb elements arquitectnics egipcis.
Centenars de fletxes i armes de la batalla de l'exrcit assiri de Senaquerib contra la ciutat (701 aC).

 Les cartes de Laquix .

El 1935 es van descobrir les famoses "cartes de Laquix", un seguit d'stracons de cermica, escrits en un alfabet paleohebreu. Sn uns textos redactats per un soldat anomenat Hosha'aya i enviats a un comandant de Laquix anomenat Yaush. Les cartes van aclarir molts fets histrics relacionats amb la destrucci de la ciutat per part de Nabucodonosor II, rei de Babilnia, qui posteriorment destruiria el primer Temple de Jerusalem.

Actualment es poden veure al Museu Britnic de Londres i al Museu d'Israel de Jerusalem.

 Vegeu tamb .

Laquix;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79347" title="Regi de Hunuco" nonfiltered="1504" processed="1501" dbindex="31614">

Hunuco s una regi de Per. Limita al nord amb les regions de La Libertad i San Martn; a l'est amb les de Loreto, Ucayali i Pasco, que tamb limita al sud; a l'oest, amb les de Lima i Ancash. 

 Divisi administrativa .
La regi es divideix en 9 provncies:

Hunuco;
Ambo;
Dos de Mayo;
Huacaybamba;
Huamales;
Leoncio Prado;
Maran;
Pachitea;
Puerto Inca;
Lauricocha;
Yarowilca;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79348" title="Govern de Catalunya 1999-2003" nonfiltered="1505" processed="1502" dbindex="31615">
El govern de la Generalitat de Catalunya en el perode 1999-2003, correspon a la VI legislatura del perode democrtic.

 Cronologia .
Desprs de les eleccions del 17 d'octubre de 1999 la candidatura encapalada per Jordi Pujol de CIU obt una majoria relativa de 56 escons sobre els 52 del PSC-CpC de Pasqual Maragall. 

El 16 de novembre es fa el debat d'investidura i Jordi Pujol surt re-elegit per sisena vegada consecutiva com a President de la Generalitat de Catalunya amb 68 vots a favor (CIU i PP), 55 en contra (PSC i ICV) i 12 abstencions d'ERC.

Malgrat el suport del PP a la investidura, Pujol va governar en minoria amb acords parlamentaris puntuals.

A l'octubre de 2001, Pasqual Maragall va presentar una moci de censura contra el govern. Tot i no comptar amb prou suport, el lider de l'oposici va tirar endavant la iniciativa per desgastar al govern. Pujol va defugir fer la defensa i va ser Artur Mas com a Conseller en Cap qui va respondre a Pasqual Maragall.

 Canvis al govern .

El darrer govern Pujol va tenir forces canvis:
03-02-2000. Xavier Trias deixa la conselleria de Presidncia per presentar-se a les Eleccions generals espanyoles (2000).
03-04-2000. Es crea la Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informaci a partir del Comissionat d'Universitats, responent a la pressi del rectorat de les universitats a no dependre d'un Comissionat. ;
17-01-2001. Es recupera la figura del Conseller en Cap que no s'havia fet servir des de l'abolici de la Generalitat en 1714 (als governs de Maci va existir el Conseller Primer). Artur Mas ocup el crrec i es perfilava com el successor de Jordi Pujol. Es produeix una crisi en el si de la coalici (CIU) ja que UDC rebutjava el nomenament de Artur Mas. Duran i Lleida amenaa amb deixar el govern tot i l'oferta d'una conselleria addicional que li fa el President.
05-02-2001. Duran Lleida, deixa el govern i s substitut per Nria de Gispert.
20-11-2001. Felip Puig passa a Poltica territorial i obres pbliques.
04-11-2002. s la reforma mes important de la legislatura. S'integren les conselleries de Justcia i Interior; i la de Treball amb Indstria, Comer i Turisme. Canvia de denominaci Benestar Social. Canvia els conseller de Sanitat.

 Estructura de Govern .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79349" title="Disneyland Resort Pars" nonfiltered="1506" processed="1503" dbindex="31616">



Com Disneyland Resort Paris es coneix al complex ldic de Disney a la localitat francessa de Marne-la-Valle abans conegut com Eurodisney. Es troba a uns 32 quilmetres del centre de la ciutat de Pars. El parc s propietat de la EuroDisney SCA una companyia pblica en la qual Disney participa en un 39.78%, un 10% al prncep saudita Alsaleed i un 50% repartit entre diversos accionistes.

El resort compta amb dos parcs temtics, un gran centre comercial i set hotels propis de Disney ms quatre de diverses companyies.

El parc s'inaugur el 12 d'abril del 1992 no sense polmica per part de cert sectors culturals francessos que no dubtaren en calificar el projecte com un txernbil cultural.

 Situaci i transport .

La millor forma d'accedir-hi es amb cotxe o metro, per tamb t una estaci de tren que et deixa al bell mig del resort i que connecta amb moltes ciutats.

 Histria .

Veient l'xit de Disneyland de Anaheim, Califrnia, planegen construir un altre parc temtic a Europa, es comenaren els trmits el 1975. Els primers candidats van ser Frana, Gran Bretanya, Itlia i Espanya. Gran Bretanya i Itlia van ser descartades rpidament al no tenir terrenys suficientment grans i plans.

La candidata espanyola, una zona a Alacant es va veure venuda per la proposta de Frana, que no noms estava a prop de Pars, sin que a ms estava al centre d'Europa. D'aquesta manera, 68 milions de persones hi estaven a unes 4 hores amb cotxe, i 300 a dues hores ms amb avi.



Al 1985 es van comenar a comprar els terrenys, i la construcci al 1988. Al 1990 es va obrir un espai al parc perqu el pblic pogus veure el que s'estava construint.

El 12 d'abril de 1992 va obrir les portes (com a Euro Disney Resort i/o Euro Disneyland) amb una assistncia precria. Les raons del seu fracs van ser molt diverses, mentre alguns apunten que es va construir ms gran del que hauria d'haver estat al principi, altres apunten que el parc va pagar centrar-se massa en la cuina francesa i no oferir menjars americans, que era el que el pblic buscava; els preus alts tamb van desanimar a molta gent.

L'1 d'octubre de 1994 va cambiar el nom per Disneyland Pars. Aix i un acostament a la demanda europea van fer que el 1995 el parc tingus beneficis econmicament.

El parc reuneix 12 milions de visitants a l'any i un total de 150 milions des de la seva obertura.

 Enllaos externs .

 Pgina oficial de Disenyland Pars;
Vista del parc desde Google Maps;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79351" title="Laquix" nonfiltered="1507" processed="1504" dbindex="31617">

Laquix (en hebreu,     ) s un consell regional del districte del Sud d'Israel, proper a Gat. Fou fundat a principis dels anys cinquanta i l'economia local es basa en l'agricultura, en especial de fruita i flors. Tamb s important la producci de vi.


 Histria .
 La ciutat cananea .
Al segon milleni aC s'establ a la zona una ciutat cananea. Era fortificada amb una muralla, un glacis i un fossat. A la part ms alta de la ciutat hi havia una acrpoli, lloc on hi havia un palau, residncia del rei de Laquix.

Algunes cartes enviades pels reis de Laquix als seus senyors, els faraons de l'Antic Egipte, el segle XIV aC. De les cartes se'n dedueix que Laquix era un centre urb important i seu del governador egipci del sud de Canaan.

Les teories ms acceptades sostenen que la ciutat fou finalment destruda el segle XII aC a mans dels israelites, segons s'explica a la Bblia (Josu 10,31-32); per tamb hi ha qui diu que foren els filisteus els qui van destruir-la.

A les cartes d'Amarna s esmentat com a Laquixa; tamb s'ha trobat una carta que esmenta un rei anomenat Zimredda o Zimrida (segle XV aC) i, ms tard, Pabi, Iabnilu i Shipti-Hadda (tots tres al segle XIV aC) i Japhia (al segle XII aC).

 La ciutat israelita .
La ciutat fou reconstruda a l'poca del regne de Jud. Roboam la va fortificar juntament amb les ciutats d'Adoraim i Azec. Com que Laquix era una ciutat fronterera, fou fortificada amb una lnia doble de muralles de rajoles de fang sobre fonaments de pedra. La muralla feia uns sis metres d'ample i la porta de la ciutat, a la part sud-oest de la muralla, era una de les ms grans i ms poderosament fortificades de l'poca. A l'acrpoli s'hi constru un palau, que servia de residncia al governador nomenat pel rei de Jud.

La nova ciutat fou arrasada completament per l'exrcit assiri de Senaquerib entre els anys 713 i 701 aC. La campanya assria contra el rei Ezequies de Jud s documentada a la Bblia (2n Reis 18,14-17 i 2n Crniques 32,9); endems, alguns relleus monumentals sobre pedra trobats al palau de Senaquerib a Nnive mostres imatges de la batalla. Tamb s'han trobat als jaciments de Tel Laquix centenars de fletxes i restes d'armes que serien una prova ms de l'existncia de la batalla.

Durant el regnat de Josies (639-609 aC), la ciutat torn a ser reconstruda i fortificada, tot i que aquest cop d'una manera ms modesta. Laquix fou de nou capturada i destruda, a mans dels babilonis encapalats per Nabucodonosor II, cap als anys 587-585 aC (Jeremies 34,7). La ciutat va renixer altra vegada durant l'etapa persa al segle V aC i fou capturada per Alexandre el Gran el 332 aC. Finalment, la ciutat fou abandonada definitivament el segle II aC.

 poca moderna .
El moshav de Laquix fou fundat el 1955 a la zona propera al jaciment arqueolgic, agafant-ne el nom. Posteriorment esdevingu el centre administratiu de la resta de moshav de la zona i model per a municipis similars establerts a Nigria, a Zmbia i al Nepal durant els anys seixanta.

 Estructura municipal .
El municipi de Laquix agrupa quinze moshav: Ahuzzam (     ), Amazya (     ), Laquix (    ), Menuha (     ), Nehora (     ), Nir Hen (        ), Nogah (    ), Ozem (    ), Sede Dawid (       ), Sede Moshe (       ), Shahar (   ), Sheqef (   ), Telamim (     ), Yad Natan (      ) i Zohar (    ).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79352" title="Tung" nonfiltered="1508" processed="1505" dbindex="31618">

L'arbre tung (Vernicia fordii) s un arbre caducifoli conreat dins la famlia Euphorbiaceae originari de la Xina.

Descripci.
Arbre de fins a 10 metres d'alada, de fulles alternes en forma de cor, flors acampanulades i fruit en drupa i llenys amb diverses llavors oleaginoses dins.

Usos.
Es conrea a la Xina i altres pasos asitics, l'Argentina, el Paraguai i els Estats Units. 

Tradicionalment se'n feia un oli (oli de Tung) per les llnties i ms modernament es fa servir per a verns i pintures. La fusta pot servir per a mobles i altres objectes.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79355" title="Gingebre" nonfiltered="1509" processed="1506" dbindex="31619">


El gingebre (Zingiber officinale) s una planta conreada originria de l'ndia de la qual s'utilitza el rizoma.

Introducci.
La famlia zingibercies comprn al voltant de mil espcies; aquesta famlia, s abundant sobretot en la zones ms tropicals del sud est d sia, sud d Amrica i d frica, algunes d elles molt apreciades des de fa molt temps, per les seves propietats culinries i medicinals.

Etimologia.
El nom original prov del snscrit  sringavera ; que vol dir, banya, que va passar al persa com  dzungebir   i a la vegada al grec com            (dzingiberis), en llat es converteix en zingiber i ja a la nostre llengua com a gingebre.

Ecologia.

 Distribuci mundial;
Es troba en tots el pasos clids des de Nigria fins a Jamaica. Xina i l'ndia sn els principals productors seguit pel nord d Austrlia, Hawaii i ndia occidental, tot i que el gingebre cultivat a Jamaica es considera el millor. 

 Distribuci en els pasos catalans;
El gingebre no s una planta cultivable en aquestes zones, ja que no es troba en el clima adequat. Encara que es troba espontniament en les zones muntanyoses de les provncies occidentals i centrals.

Habitat.
s una planta que creix en les zones tropicals del tot el mn.

Descripci.
Forma vital (de Raunkjaer)

Segons la classificaci de les formes vitals de Raunkjaer son gefits perqu els meristemes es troben sota terra.

Mida  i  dimensions 

Es tracta d una planta herbcia, perenne, que creix aproximadament 1m d alada. 

rgans vegetatius 

 Forma i tipus de l arrel.
Tubercle articulat, en forma de m, que se li denomina rizomes. Es la part essencial de la planta, d olor fort aromtic, sabor agre i picant. Sn de color cendrs por fora i blanc groguenc per dins. Creix horitzontalment en el sl i es ramifica en un nic pla.
Els seus gruixuts rizomes, dels quals normalment parteixen arrels tubulades, son rics en mid.

 Morfologia, tipus i consistncia de la tija.
La tija se simple.

 Morfologia, textura i disposici de les fulles;
Fulles en forma de llana, oblongades, disposades al llarg de la tija en dos lnies paralleles.Te fulles primes i afilades, de 15 a 20 cm de longitud. 

rgans reproductors 

Les flors poden ser solitries o generalment apareixen en una inflorescncia terminal cimosa, racemosa o capituliforme. Sn generalment hermafrodites i bracteades, zigomorfes o asimtriques i presenten un periant doble i heteroclamidi, amb 3 peces sepaloides soldades en un tub i 3 peces petaloides ms o menys connades.  El que es caracterstic en elles es la alta producci de nctar; degut a que, la seva pollinitzaci es zofila, que la porten a terme les abelles, lepidpters o fins i tot les aus.

Farmacologia.
Part utilitzada (droga)



Part ms utilitzada s el rizoma que  correspon a l arrel de la planta, pelada i sense suro. Els productes del gingebre es fan  a partir de l arrel fresca o dessecada del gingebre o del vapor de la destillaci de l oli.
Composici qumica 

Components bsics
cids:: alfalinolnic, linoleic, ascrbic, asprtic, capric, caprlic, gadoleic, glutamnic, mirstic, oleic, oxlic (arrel).
shoagoles (arrel);
gingeral (arrel);
fibra (arrel);
olis essencials: ccitral, citronelal. Limoneno, canfeno, beta-bisolobeno, beta-cariofileno, beta- bisolobeno, beta- cariofileno, beta- bisabol, afa- farenseno, alfa- cadineno. Alfa-cadinol. B-felandreno, beta- farneseno, alfa-cadineno, alfa- cadinol, gama endesmol.

Aminocids: arginina, asparagina, histidina, isoleucina, leucina, lisina, metionina, niacina, tionina, tirptofano, tripsina, valina (raiz);
minerals: alumini, bor, cromo, cobalt, mangans, fsfor, silici, zinc;

l'aroma s degut a una essncia que conte els terpens segents: zingiberen (60%), zingiberol, cineol, felandren, citral i borneol. El gust acre i ardent del te prov dels fenols segents: gingerol, shogaol i zingeron. Sals minerals. Resina, 5 a 8% (principis picants).

Una vegada que el rizoma s tallat, els productes qumics actius en la planta, tal com zingeberene, bisabolene, gingerol i shogoal, comencen a perdre potncia. Les companyies herbaris del producte comercialitzen gingebre com extracta, tintura, cpsules, o olis, per impedir la prdua de aquests productes qumics.  

Us medicinal.
Antiemtic i antimareig 

El gingebre en pols ha estat comparat amb drogues estndards emprades en combatre el mareig i les nusees. Diverses proves han demostrat  els requeriment antihemtic postoperatiu, era baix en els pacients als qui s administrava gingebre. El gingebre es un profilctic antihemtic prometedor i efectiu, el qual deu ser especialment til en casos de cirurgia. 
S ha demostrat que el gingebre es efectiu en reduir la nusea i  el vmit. 

Antiinflamatori (Reumatisme)

Un estudi dans ha trobat que el consum de gingebre significativament alleugeu  el dolor associat a la artritis reumtica, osteoporosis, i pacients amb desordres musculars.
 
Altres estudis han produt similars resultats, on els pacients van determinar que el gingebre produeix millor alleugeriment del dolor, hinchazn i estirament que la administraci de drogues antiinflamatria no-esteroidal. 


Els olis trobats en el gingebre, han estat identificats com compostos actius els quals son inhibidors de la biosntesis de prostaglandines, les quals en una situaci de sobreabasteciment causaria inflamaci. 


antiulcers 

Protegeix la creaci de lceres digestives. 

Antiagregant plaquetari sistema circulatori

S ha trobat que el gingebre es beneficis per la reducci de l'agregaci plaquetria, que pot porta a la degradaci de les artries coronaries. El gingebre ha mostrat ser antihipercolesterolmic. Tamb es va demostrar que el gingebre inhibeix la biosntesis de colesterol en el fetge.

Antioxidant

El gingebre t propietats antioxidants.

Precaucions.
El gingebre pot ajudar a alleujar les nusees de l'embars, per en quantitats elevades, pot provocar l avortament.  Ms de 6g poden accionar problemes gstrics (interfereix en la digesti de ferro i les vitamines liposolubles) i possibles ulceres. Tamb pot alterar el temps de coagulaci. Per aix cal consultar amb un especialista abans de la seva utilitzaci.

Origen.
Les ambaixades comercials del rei persa Darios II (segle V aC) van portar aquesta  espcie que era molt utilitzada pels hinds. Va ser portada a la mediterrnia, al segle I pels fenicis i ja es coneixia  a Egipte, Grcia i Roma. Al segle II , el gingebre  apareix en una relaci d importacions fetes a Alexandria , procedent del Mar Roig que estaven subjectes a drets de duana per Roma. Desprs del pebre, el gingebre era la segona espcia en ordre de preferncia dels romans.

El gingebre va arribar a Frana i Alemanya durant el segle IX, i una mica mes tard va arribar  a Anglaterra, on en  el segle XI era ja ben conegut. Els portuguesos el van  introduir a l frica, i els espanyols el van portar  a les Antilles.

Bibliografia.


 Botanica 2 edicion- mc grau hill intramericana- jesus izco ;
 Strasburger. Tratado de botanica. 35 edicion- omega;
 Enciclopedia delas medicinas alternativas-  editorial oceano;

Enllaos externs.
Propiedades del Jengibre ;
USOS CULINARIOS DEL JENGIBRE, Zingiber officinale  ;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79358" title="Regi d'Ica" nonfiltered="1510" processed="1507" dbindex="31620">

Ica s una regi del Per. Limita al nord amb la Regi de Lima; al sud amb la Regi d'Arequipa; a l'est amb la Regi de Huancavelica i la Regi d'Ayacucho; i a l'oest amb l'Oce Pacfic. 

 Divisi administrativa .
La regi es divideix en cinc provncies:
Chincha;
Pisco;
Ica;
Palpa;
Nazca;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79359" title="Portop" nonfiltered="1511" processed="1508" dbindex="31621">






Portop s un barri de Palma, situat entre el final del passeig Martim i Cala Major, a ponent de la ciutat, que pren el nom d'una cala llarga i estreta, arrecerada del vent per la serra de na Burguesa.

Com el seu nom indica ('port del pi'), des de l'antiguitat i fins a l'Edat Moderna la cala, com a refugi natural, fou el port de la ciutat i d'aquest s en queden importants monuments. Tot i que ha perdut calat i longitud pels dipsits de sediments del torrent que hi desembocava, a la zona anomenada la Culassa, des de la guerra de 1936-1939 t un s militar. A la banda de la ciutat, hi ha aparegut una zona d'activitat ludicocomercial que s'ha afegit a l's residencial; per contra, n'ha desaparegut l's industrial. Al costat de la cala hi ha, tamb, el Laboratori Oceanogrfic, el Centre Meteorolgic de les Balears, un museu de maquinria de far dins la torre de Senyals i el Museu Militar a la fortalesa de Sant Carles. Darrere la Culassa hi ha un important nus de vies de comunicaci.
 

Histria.

A la zona interior de la cala de Portop s'han trobat plaques de plom de l'poca talaitica i restes romanes com, per exemple, un jaciment submari amb mfores i els fonaments de la torre de Paraires. El port ja apareix amb el nom actual llatinitzat en la crnica de la conquesta catalanopisana de Ramon Berenguer III (Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus, 1114) ("adeunt portum de nomine Pini", III,212), aparici que confirma que el topnim Portop s preislmic.

Per la situaci estratgica de Portop, l'exrcit catal de Jaume I l'ocup l'any 1229 i des de la seva serra, segons conta el rei a la seva Crnica, vei per primer cop la ciutat de Mallorca (c. 67). Desprs de la Conquesta, Portop s'esmenta en el Llibre del Repartiment (Port de Pi, Port Top, Port Tup). Pere el Cerimonis, segons la seva Crnica (llibre 3, pargraf 33), tamb hi fu atracar el seu estol, l'any 1343, en l'expedici per a reincorporar el Regne de Mallorca a la Corona d'Arag. Desprs pat diferents atacs, com el genovs de 1412, per aix a la torre ara dita de Peraires se n'hi afegiren altres cinc, una de les quals rebia el nom de la cadena que a la nit s'hi fermava per tancar la cala. A l'any 1331 hi havia un escamot de servents amb dos trabuquets i es promulgaren unes ordinacions sobre les gurdies de nit als vaixells, a les torres i als ginys;i l'any 1443 a la torre de Paraires hi havia el segent armament: 2 bombardes, 2 bombardes mitjanceres, 10 buons, 5 ballestes, 10 llances llargues, 6 llances manereses o manuals i munici per a les armes de foc. A banda d'aix, tota la baixa edat mitjana hi hagu una gran preocupaci de les autoritats per traure els sediments del fons amb lescur. L'any 1613 es comen a bastir la fortalesa de Sant Carles, que creuava el seu foc amb la torre del cap del Moll, aquesta situada a baix del castell de l'Almudaina.

La cala de Portop tingu una funci residencial, amb grans cases construdes a la seva riba, des de la segona meitat del s. XIX i la seva platja esdevingu zona de bany de les classes ms benestants de la ciutat, grcies al tramvia.

L'any 1906 s'hi install el primer laboratori oceanogrfic, que amb diferents noms ha pervingut fins avui. Tamb hi hagu una pedrera per a la construcci del nou port, al solar de la qual desprs es constru una fbrica d'adobs qumics (1913). Joan March amplia aquesta fbrica el 1923, malgrat les protestes dels vens, i el 1925 la convert en una installaci petroliera, complementada, el 1927, pels dipsits de combustible de CAMPSA, installats al costat.

Vers 1955 s'hi construren els primers hotels, per amb la construcci del passeig Martim de Palma i la intensificaci de l'activitat a la base naval, s'abandon l'hostaleria. Entre 1960 i 1970 hi hagu la major ocupaci urbana i el Night Club  Tagomago (vegeu-ne unes fotografies) esdevingu fins al 1980 un pol d'atracci de la poblaci autctona i dels turistes, com a continuaci de la zona de la plaa Gomila (el Terreno).

Des de 1995, on hi havia hagut la pedrera i la fbrica, hi ha un gran centre ldic i comercial, afavorit pel fet que Portop t molt de trnsit, per la seva situaci a l'extrem del Passeig Martim i perqu hi conflueixen el carrer Joan Mir, la carretera del dic de l'Oest i l'autopista de Ponent.

L's militar de la cala de Portop i la seva proximitat al Palau Saridakis o de Marivent, i a Son Vent, residncia del prncep hereu, han fet que a la cala hi estiguin les embarcacions de la famlia reial espanyola. Aprofitant aquest fet, a l'estiu de l'any 1995 ETA prepar un atemptat contra el rei d'Espanya, des d'un pis dels voltants, que fou descobert per la policia. 


Monuments.

A cada banda de l'entrada del port de Portop hi ha una torre, de les cinc que arrib a haver-hi en total: a llevant la torre de Paraires, amb fonaments de l'poca romana, protegida com a monument nacional l'any 1876, i, a ponent, la torre de Senyals, amb un far dalt del tercer cos (cos construt el 1612). Totes dues es caracteritzen pels seus merlets catalans, com els de la Llotja i altres edificis de Palma. Malgrat la protecci de la torre de Paraires, que en permet la restauraci, s'ha destrut el seu entorn, amb edificis alts de pisos al costat; per contra, la torre de Senyals es troba dins la zona militar, la qual cosa l'ha protegida de la urbanitzaci. Pel que fa al nom de la torre de Senyals, o de Portop, ve dels diferents sistemes que s'hi han installat per a avisar la ciutat de l'arribada de vaixells, del costat per on entraven, del seu nombre i de la seva mena. Primer hi hagu un sistema de boles negres, com a la torre de senyals de Montjuc (Barcelona)), desprs unes pantalles de tela i, des de 1869, s'hi empr un codi de banderes. Les torres sn voltades de matacans amb uns grans permdols i uns merlets d'estil catal, com els de la Llotja (escalonats), encara que els de la torre de Paraires no sn els originals.


Ms enll de la torre de Senyals hi ha la fortalesa de Sant Carles, actual Museu Militar. En el nucli original d'aquest castell, construt el 1613, s'incorpor una de les torres de Portop, la qual fins al s. XVIII fu de far. Prop de la torre de Paraires, adossada a la qual hi hagu un parapet medieval i ms tard una bateria d'artilleria, es troba la capella de Sant Nicolau o Sant Nicolauet (1246), cedida l'any 1249, per Jaume I a la ciutat i dedicada al patr dels mariners, que tamb en tingu a la platja de Barcelona i al port de Ciutadella, i s un testimoni de la importncia de l'activitat porturia de Portop. La capella medieval arrib a tenir volta de creueria, substituda al 1621 per una volta de can. L'any 1343, els jurats de Mallorca hi juraren fidelitat a Pere el Cerimonis. Als segles XV i XVI serv de llatzaret, abans de la construcci del de la Quarantena. Entre 1880 i 1890 s'enderroc la capella per ampliar la pedrera de Portop i es constru una capella nova, que es torn mudar de lloc a la darreria del s. XX per construir un centre ludicocomercial. Des de 1965 s esglsia parroquial, dedicada a sant Pere Claver.


Ramon Muntaner i Portop.

Ramon Muntaner explica a la seva Crnica la histria d'un almogver de Sogorb que la nit de Nadal de l'any 1285, estant al porxo de Sant Nicolau de Portop amb dinou companyons pel gran fred polar, volgu menjar carn desafiant el costum "de catalans" que "la vespra de Nadal tothom comunament dejuna, e no menja estr  a la nuit", i que aleshores tingu una visi d' "un hom tan gran, que tocava del cap el teginat del porxe" que li peg un cop del qual no es recuper fins passat el dia dels Reis, a la seu de Mallorca on l'havien dut i on el va poder veure Muntaner .

El topnim.

Actualment es veu sovint mal escrit el topnim Portop, en dues paraules. Cal escriure'l en una, perqu no es tracta d'un compost. No existeix en catal la paraula porto, per la qual cosa a la versi catalana del Llibre del Repartiment s'hi veu qu varen entendre en sentir la paraula al s. XIII els conqueridors catalans: noms port. I, com a conseqncia d'aix, el topnim complet que entengueren, segons la versi catalana, fou Port Tup i Port Top. En la versi llatina del mateix llibre, en canvi, es troba Portis Pini, d'acord amb l'etimologia. D'altra banda, la pronncia antiga i tradicional de Portop a Mallorca era portup, amb una u que tant podia procedir de la pronncia rab, com del tancament de la o quan va seguida de .  Aquesta u i l'esmentada inexistncia de la forma porto en catal, van fer que s'arribs a la divisi en port i tup, o amb el segon element corregit desprs en "top".

La identificaci del topnim amb les paraules port i pi s antiga, ats que apareix en la versi llatina del topnim, documentada primer en el Liber Maiolichinus: "portum de nomine Pini" i desprs en el Llibre del Repartiment.

Imitant l'estructura dels topnims Portop, Portocolom, Portopetre o Portopetro, a Mallorca, i Porto-sal, a Formentera, es va crear Portocristo i, a la darreria del s. XX, amb influncia ms tost de topnims italians (com Porto Conte, en catal Port de Comte, a l'Alguer), s'han creat nous topnims a zones turstiques (Hotel Porto Sller, Porto Portals).

Enllaos externs.

Ports de les Balears;
Mapa de 1700. Arxiu de la Corona d'Arag;
Portop ;

Bibliografia.

Gran Enciclopdia de Mallorca, Promomallorca Edicions, S.L.
Antoni I. Alomar i Canyelles, L'armament i la defensa a la Mallorca medieval, Institut d'Estudis Balerics, Palma, 1995, p. 76-77, 81-82.
Josep Mascar Pasarius, Corpus de Toponmia de Mallorca.
Antoni Pons, Historia del Reino de Mallorca. Instituciones, cultura y costumbres. Siglos XII-XVII V, Palma, 1970.
Ramon Muntaner, Crnica, Les millors obres de la literatura catalana,  20,  Edicions 62, Barcelona, 1979.
Archiduque Luis Salvador, La ciudad de Palma, Ajuntament de Palma, 1954, p. 286-291.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79360" title="Egocentrisme" nonfiltered="1512" processed="1509" dbindex="31622">
Egocentrisme s un concepte utilitzat per Jean Piaget per senyalar la incapacitat de les criatures de diferenciar el propi punt de vista d'aquell d'altres. A diferncia del llenguatge de comunicaci basat a la dualitat pregunta/resposta, sobre la critica, sobre la pregaria, l'amenaa o en tots aquells elements interaccionals, el llenguatge egocntric representa aproximadament   parts del llenguatge infantil durant el perode d'edat compres entre els tres i els sis anys, acompanya les activitats solitries i els jocs simblics on les criatures realitzen monlegs o imita les frases realitzades per ell mateix o altres.

Un altre aspecte de l'egocentrisme  el tenim a l'elevada freqncia de la paraula "jo" a l'intern del llenguatge infantil, que es descobreix ms a l'interior de les converses entre les criatures que no a les conversacions entre els infants i els adults.

El llenguatge egocntric es pot trobar tamb en fase adulta, quan un ha d'afrontar una situaci particularment difcil, o completament inesperada o en una circumstncia euforitzant.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79361" title="Vendsyssel-Thy" nonfiltered="1513" processed="1510" dbindex="31623">

Vendsyssel-Thy s una illa situada al Nord de Dinamarca, damunt la pennsula de Jutlndia. El 1825 fou dividida admininistrativament entre el Comtat de Jutlndia Septentrional (la part nord) i el comtat de Viborg (la part meridional). Les principals ciutats sn Hjrring, Frederikshavn, Lkken, Skagen, Brnderslev i Hirtshals.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79362" title="Ves" nonfiltered="1514" processed="1511" dbindex="31624">
Ves (llat Veii) fou una ciutat d'Etrria. El seu nom segons Festus era d'origen osc i volia dir "carro", per no hi altres evidncies per aquesta etimologia. s l'actual Isola Farnese.

Era a uns 20 km al nord de Roma a la vora de la via Cssia.

 Histria .
Al comenament de la histria romana Ves ja existia, i era separat del territori rom per el riu Albula (ms tard Tber). Pertanyia a Ves el mont Soracte i Capena era una colnia de la ciutat que va esdevenir independent. Tenia al nord-oest el mont Ciminus i al sud el territori de Caere. El territori produa vi que era poc apreciat. Dions diu que la ciutat era gran com Atenes i ms gran que Roma. Ves fou inicialment una repblica segurament aristocrtica, amb magistrats anuals electes per va derivar cap a una monarquia per evitar les dissensions que es produen a les eleccions anyals. Noms es coneix el nom de tres reis: Tolumnius, Propertius i Morrius.

La primera guerra coneguda s la que van lliurar contra Rmul en resposta a la conquesta romana de Fidenae (Fidenes), colnia de Ves. Els romans foren victoriosos i els veians van tenir milers de baixes i van haver de demanar la pau. Rmul els va imposar l'entrega de part del territori (la part ms propera a Roma coneguda com Septem Pagi segurament perqu tenia set viles i abraava probablement el Vatic i els turons Janiculs), l'entrega de les mines de sal de la boca del Tber, i entregar 50 hostatges en garantia, i va donar a canvi una pau de 100 anys i el retorn dels presoners. El territori rebut fou la seu de la cinquena tribu romana (la tribu Romlia o Romlia).

La pau no va durar 100 anys doncs es va trencar al cap de 60 o 70 anys durant el regnat de Tulli Hostili. Fidenae, antiga colnia de Ves que havia esdevingut colnia romana desprs de la pau de Rmul, va trair als romans durant la guerra d'aquestos contra Alba Longa. Quant Roma va voler castigar a la ciutat, Fidenae va cridat en ajut a Ves. El rei Tulli va creuar el riu Anio (Teverone) amb un exrcit i es va lliurar una sagnant batalla entre el riu i Fidenae, en que la victria fou finalment pels romans.

La guerra es va renovar sota Anc Marci, iniciada per Ves. Anc els va derrotar en dues batalles, la darrera de les quals fou decisiva i Ves es va haver de rendir i entregar tota la part dreta del riu Tber (la comarca anomenada Silva Maesia). Anc va fundar la colnia d'stia a la boca del riu,  per assegurar aquesta conquesta.

La segent guerra fou en temps de Tarqu Prisc, un emigrant etrusc establert a Roma, que ja s'havia destacat a les guerres del temps d'Anc Marci. Tarquinii estava ara en mans de Roma per altres ciutats etrusques van donar suport a Ves. Els romans van assolar el territori de Ves i va derrotar a la coalici enemiga al Eretus, que li va permetre reclamar la sobirania de tota Etrria deixant per a les ciutats els seus drets i privilegis. Fou llavors quant Tarqu va introduir els dotze lictors i les seves fscies, emblemes de la servitud de les dotze ciutats etrusques. 

Sota Servi Tulli, Plini esmenta l'acabament de la treva entre les ciutats etrusques i Roma. Per la guerra que va seguir fou cosa noms de Ves, i el seu resultat no es coneix prou b.

Quant Tarqu el Superb fou expulsat de Roma, les ciutats etrusques el van voler restablir, i es va formar una lliga encapalada per Tarquinii i Ves. La primera batalla es va lliurar a Silvia Arsia, i no fou decisiva (els romans van reclamar una victria dubtosa); els etruscs van obtenir l'assistncia de Porsena de Clusium i seguidament van obtenir una completa victria sobre els romans i van recuperar tots els territoris perduts des el temps de Rmul. Per Porsena va retornar aquest territoris als romans com agrament per haver acollit a les restes del exrcit etrusc dirigit pel seu fill Aruns, desprs de la derrota d'Arcia.

Ves es va sentir molt molesta pel gest de Porsena com a cap de la Lliga Etrusca per no va fer res fins el 483 aC, desprs de la seva mort.  Es va iniciar una guerra fronterera que va durar un parell d'anys i el 481 aC es va fer un congres general dels etruscs i un gran nombre de ciutadans de totes les ciutats es van unir als de Ves contra Roma. Inicialment Ves fou victoriosa. El conflicte fou llarg i sagnant i una vegada els etruscs fins i tot van ocupar el camp rom que fou recuperat pel valor de Titus  Siccius, per que va provocar moltes prdues romanes entre elles el cnsol Manlius, Q. Fabius i diversos tribuns i centurions, i els romans noms van poder reclamar el triomf quant el camp fou voluntriament abandonat pels veians; el cnsol sobrevivent  M. Fabius Vibulanus, va tornar a Roma i va refusar els honors del triomf i va dimitir, cosa que es va atribuir oficialment a les seves ferides. 

Per aquest temps els veians van adoptar un sistema de lluita nou: quan els romans s'acostaven es retiraven a llocs fortificats, per quant els romans es retiraven tornaven a ocupar el camp, i dominaven fins a la vora de Roma. El cnsol Caeso Fabius (que era cnsol per tercera vegada) va oferir al senat dirigir una guerra continuada i llarga amb les seves prpies forces i la proposta fou acceptada.  El dia segent va fer els vots religiosos i va sortir de Roma i va fortificar la zona del riu Cremera (avui Valcha) amb els seus familiars, amics, esclaus i clients (uns 3000 o 4000 homes) probablement a la zona de Osteria della Valchetta. Aquesta posici permetia als romans prevenir expedicions dels veians i al mateix fer incursions a territori de Ves. Els atacs dels veians foren rebutjats i Ves va demanar ajut a la Lliga etrusca. Quant les forces etrusques van atacar els romans tamb van enviar en ajut un exercit regular dirigit pel consol Emili. Els romans van obtenir la victria. Des llavors els Fabis es van fer ms audaos en les seves incursions cap a Ves. Caeso Fabius va morir en una emboscada el 13 de febrer del 476.

Els etruscs al conixer la notcia van avanar contra Roma i es van apoderar del tur Janicul, a tocar de la ciutat, van creuar el riu Tber i van arribar fins a la porta avui anomenada Maggiore. A Porta Maggiore i Porta Collina van tenir llocs els combats decisius i els romans van guanyar i els atacants es van haver de retirar. Al any segent Ves, aliada als sabins, fou derrotada sota les muralles de la seva prpia ciutat pel cnsol Publi Valeri. La guerra es va acabar l'any segent essent consol C. Manlius, que va signar una treva de 40 anys amb Ves, per la qual la ciutat havia de pagar a Roma un tribut en gra i diners.

Per els 40 anys no es van respectar i pocs anys desprs es van reprendre les hostilitats (442 aC) de moment de baixa intensitat per que van degenerar en guerra oberta el 435 aC en temps del rei Tolumnius (o Lars) quant la colnia romana de Fidenae fou instigada a la rebelli. Per que els de Fidenae no pogueren canviar el seu comproms, Tolumnius va obligar a la gent de Fidenae a matar als ambaixadors romans. Van seguir dues batalles no decisives; Ves va rebre l'ajut de Falisci, per fou derrotada en la decisiva batalla sota la muralla de Fidenae en la que va morir Tolumnius a mans d'un trib militar.

Tres anys desprs la pesta es va declarar a Roma i Fidenae i Ves van aprofitar per marxar contra Roma i van acampar a la Porta Collina, per l'exrcit rom dirigit pel dictador Aulus Servilius els va obligar a retirar-se i foren perseguits i derrotats prop de Nomentum, i els romans van entrar a Fidenae.

Desprs d'aix Ves va negociar una treva que fou aviat violada quant van comenar a fer incursions a territori rom el 427 aC i finalment van derrotar a un exrcit rom en que els tres tribuns no es van entendre. Fidenes es va tornar a revoltar, va matar a tots els romans i va fer costat a Ves, que tamb havia arreplegat un gran nombre de voluntaris etruscs. Roma va nomenar dictador a Mamercus Aemilius que va marxar contra l'enemic acampat a la confluncia entre l'Anio i el Tber. Entre aquest lloc i Fidenae es va lliurar una batalla, en la que finalment els romans van obtenir la victria i  van entrar a Fidenae perseguint al enemic en fuita; la ciutat fou saquejada i destruda i els habitants venuts com esclaus; Ves va negociar una treva de 20 anys.

Al acabar la treva els romans ja havien decidit sotmetre definitivament Ves com havien fet amb Fidenae. Els romans van assetjar la ciutat (dirigida per un rei) amb un exercit dirigit per sis tribuns militars. La Lliga etrusca reunida a Voltumna, va decidir entrar en la guerra, per el rei de Ves, persona rica i poderosa, no tenia el suport popular pel seu carcter imperis, perqu era opressiu, i perqu havia violat les regles religioses en alguns jocs sagrats, i la lliga va posar com a condici la deposici del rei. Ves no es va atrevir a deposar-lo i es va quedar sola davant els romans.

Van aconseguir resistir el setge durant deu anys i per primera vegada els soldats romans van combatre tamb a l'hivern i van haver de rebre un sou regular (stipendio). Capena, Falisci i Tarqinii van intentar deslliurar la ciutat sense xit. Quant els romans ja pensaven en retirar-se va passar, segons la llegenda, una cosa extraordinria: les aiges del llac Albanus van comenar a inundar la regi; l'oracle de Delfos va predir que la ciutat seria ocupada quant les aiges s'aturessin sense arribar a mar. Sembla mes aviat que la ciutat fou ocupada per la traci (es va fer un pas soterrani fins a la ciutat). El dictador M. Furius Camillus fou qui va entrar a la ciutat, mentre els etruscs d'altres ciutats (Allia) eren atacats pels gals Cisalpins i no podien enviar ajut. Una vegada el pas soterrani fou sota la ciutat el dictador va ordenar una distracci amb atacs per diferents punts i les tropes del pas van sortir prop del temple de Juno, detat tutelar de Ves i van agafar als veians entre dos focs; les portes foren obertes i els romans van entrar; va seguir una massacre i la ciutat fou saquejada, els habitants que no van morir foren venuts com esclaus (396 aC). La imatge del du Juno de Ves fou portada a Roma i installada al Mont Avent on es va construir un temple que va existir fins al segle IV.

El territori de Ves fou dividit entre els ciutadans de Roma a ra de set jugera per cap. Desprs d'un debat es va decidir no repoblar la ciutat per els edificis van romandre i quant els gals van atacar Roma, les edificacions van servir per refugi dels ciutadans romans, i desprs, passat el perill, es va ratificar que no seria repoblada (389 aC); alguns romans dels que les seves cases a Roma havien estat destrudes, van romandre a la ciutat fins que un senatusconsultum els va obligar a sortir sota amenaa de pena capital.

Ves, deserta, va caure en decadncia. Juli Csar hi va installar al territori una colnia militar (45 aC). Sembla que tamb es van establir una colnia a la mateixa ciutat que existia al temps dels triumvirats i va ser objecte d'un assalt, la poblaci fou altra cop dispersada i la colnia no es va restablir fins al temps d'August, ja a comenaments del segle I, quant fou el municipi Augustus Veiens, que segurament no es referit a l'antiga ciutat sin a la sorgida de la colnia militar. El municipi encara existia al temps de Constanci Clor, i noms apareix desprs a la Taula de Peutinger i a la Cosmologia de Ravenna (segle VII) i probablement fou destruda pels llombards. Un castell es va construir al lloc el segle XI, i fou anomenat La Isola i avui es diu Isola Farnese.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79364" title="Velauns" nonfiltered="1515" processed="1512" dbindex="31625">
Els velauns (llat velauni) foren un poble alp o gal entre els nerusis i els suetris. Son esmentats per Plini per el seu territori no esta determinat. Podrien ser el mateix poble que els vellavis o  velaunis (llat velauni o vellavi) esmentats per Csar, als que Estrab dona el nom de vellaioi. En temps de Csar eren subjectes dels arverns juntament amb els gabals. Ptolomeu els diu velauni per els situa prop dels ausquis, el qual es impossible. El seu territori fou probablement desprs el Velay. La ciutat principal fou Civitas Vellavorum.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79365" title="Veldidena" nonfiltered="1516" processed="1513" dbindex="31626">
Veldidena fou una de les principals ciutat de la provncia romana de Rcia, a la riba sud del riu Oenus, a la via que portava de Tridentum a Augusta Vindelicorum.  Fou colnia romana sota el nom d' Augusta Veldidena. Avui es diu Wilden i s propera a Innsbruck.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79366" title="Llista d'especialitats 24 de la Nomenclatura de la UNESCO" nonfiltered="1517" processed="1514" dbindex="31627">
Llista d'especialitats del camp 24 (Cincies de la vida) de la Nomenclatura de la UNESCO:



Vegeu tamb.
Nomenclatura de la UNESCO;
Llista de disciplines de la Nomenclatura de la UNESCO;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79367" title="Albert Schweitzer" nonfiltered="1518" processed="1515" dbindex="31628">


Albert Schweitzer ( Kayserberg, Alemanya 1875 - Lambarn, Gabon 1965 ) fou un teleg, pacifista, metge i msic alsaci que desenvolup gran part del seu treball a l'frica. El 1952 fou recompensat amb el Premi Nobel de la Pau.

Joventut.
Schweitzer va nixer el 14 de gener de 1875 a la poblaci de Kayserberg, situada a la regi d'Alscia, quatre anys desprs de l'annexi d'Alscia per part de l'Imperi alemany desprs de la guerra francoprussiana. Fill d'un pastor, s'inici en la msica tocant l'rgan de l'esglsia local. 

Schweitzer va ser una personalitat polifactica. Va realitzar estudis de teologia, msica i medicina. Fou vicari de l'esglsia de Sant Nicolau d'Estrasburg des de 1899 al 1912, tamb director de l'Institut Teolgic del 1903 al 1916 i organista de la Societat J.S. Bach de Pars.

Treballs a l'frica.
Es doctor en medicina el 1911 i decid marxar-se a viure a frica com a missioner per a contribuir a millorar el nivell de salut de la gent d'aquest continent. A Lambarn, a l'antiga zona francesa de l'frica equatorial, va fundar un hospital amb el qual seria reconegut a nivell mundial. 

El fet que fos alsaci, aleshores ciutad alemany, provoc que el 1914 fos deportat del Gabon per les autoritats franceses. El 1918, quan alscia fou reincorporada a Frana, pogu tornar sense problemes. Per quan esclat la Segona Guerra Mundial Alscia fou ocupada novament pels alemanys, i per aix fou deportat novament del Gabon fins que acab la guerra.

Schweitzer considerava el seu treball com el d'un missioner-metge a frica que donava la seva resposta a la paraula de Jess, en el sentit de ser "pescadors d'homes", per tamb com una petita recompensa histrica pels excessos dels colonitzadors europeus: "qui pot descriure la injustcia i les crueltats que en el curs de segles la gent de color han sofert a les mans d'europeus? . . . Si es pogus realitzar una relaci de tot l'esdevingut entre l'home blanc i les races de color, sorgiria un llibre amb nombroses pgines que el lector hauria de deixar de llegir perqu el seu contingut seria massa horrible." the Edge of the Primeval Forest, pg. 115. 

Tres anys desprs del final de la Segona Guerra Mundial, el 1948, va tornar de nou a Europa i, mentre va poder, va continuar amb els seus viatges d'anada i tornada fins a la seva mort en 1965. 

Schweitzer va morir a Lambarn, a l'actual Gabon, el 4 de setembre de 1965. 

Treballs mdics i Premi Nobel de la Pau. 
Albert Schweitzer va passar la majoria de la seva vida a Lambarn (Gabon). Desprs de finalitzar els seus estudis de medicina en 1913, es va traslladar fins all amb la seva esposa per establir un hospital prop d'una missi ja existent. Va tractar i atendre milers de pacients. Va prendre al seu crrec la cura de centenars de leprosos i va tractar a moltes vctimes del mal afric malaltia del somni. 

El 1914 comen la Primera Guerra Mundial i com ciutadans alemanys en territori francs, Schweitzer i la seva esposa van ser fets captius i confinats temporalment a casa seva. El 1917 els van internar a Garaison, Frana, i el 1918 a la Provncia de Saint Remy. All va estudiar i va escriure tant com li va ser possible en la preparaci, entre uns altres, del seu fams llibre Culture and Ethics (publicat el 1923). Al juliol de 1918 se li concedeix la llibertat, i mentre treballava com auxiliar mdic i ajudant de vicari a Estrasburg, va poder acabar el seu llibre. Amb el temps va comenar a parlar i a donar conferncies sobre les seves idees all on el convidessin. No noms desitjava que la seva filosofia de la cultura i l'tica fossin extensament conegudes, tamb els utilitz com a mitj per recaptar fons per a aixecar un hospital a Lambarn, per al qual no va dubtar a posar diners propis. 

El 1924 va tornar a Lambarn, on va dirigir la reconstrucci del seu vell hospital, desprs de la qual cosa va reprendre les seves prctiques mdiques. Aviat va deixar de ser l'nic doctor de l'hospital, i sempre que li va ser possible va viatjar a Europa per a donar conferncies en diferents universitats. A poc a poc les seves opinions i conceptes es van anar reconeixent, no solament a Europa, sin en tot el mn. 

El 1952 va rebre el Premi Nobel de la Pau i fou nomenat membre de l'Acadmia de les Cincies Morals i Poltiques de Pars. A partir d'aquell any no va deixar de lluitar, juntament amb Albert Einstein i Bertrand Russell, contra les bombes i les proves nuclears realitzant conferncies. Les despeses de l'Hospital fundat per ell les subvencion grcies a les conferncies i a concerts de piano, alguns d'ells amb Pau Casals, realitzats a Europa.  

 Teologia . 
Com a teleg el seu primer treball important, pel qual va guanyar una gran reputaci, fou l'obra The Quest of the *Historical Jesus (1906), en la qual va mostrar Jesucrist amb la passi de les seves prpies conviccions respecte a la vida de Jess. Va establir la seva reputaci com erudit del Nou Testament per altres estudis teolgics, com El misticisme de Pau Apstol (1930). En aquests estudis Schweitzer va examinar la creena de Sant Pau i del seu missatge en el Nou Testament.

 Msica . 
Albert Schweitzer va ser en el seu moment un organista fams, molt interessat en la msica de Johann Sebastian Bach. Va desenvolupar un estil d'interpretaci simple que, segons el seu parer, era ms proper al que Bach havia volgut compondre. Va basar la seva interpretaci principalment en una nova valoraci de les intencions religioses en l'obra de Bach. En el seu llibre Johann Sebastian Bach, l'ltima versi de la qual va acabar el 1908, va advocar per aquest nou estil, que ha tingut gran influncia en la manera en la qual la msica del compositor alemany s'est tractant en l'actualitat.

 Filosofia . 
La visi del mn de Schweitzer estava basada en la seva idea de la Reverncia per la vida, que va creure que va ser la seva major i ms simple contribuci a la humanitat. Opinava que la civilitzaci occidental estava en decadncia a causa de un progressiu aband de les seves arrels tiques, aquelles de l'afirmaci de la vida.

La seva convicci ms ferma era que el respecte per la vida s el principi ms alt. En una manera similar d'exaltaci de la vida a la del filsof Friedrich Nietzsche. Schweitzer va seguir la mateixa lnia de pensament que la del rus Lev Tolstoi. Hi tamb qui compar la seva filosofia amb la de sant Francesc d'Asss, una comparaci que ell no va rebutjar. En el seu obra Philosophy of Civilisation, captol 26, va escriure: 

La filosofia veritable ha de comenar amb el fet ms immediat i ms comprensiu del sentit: "sc la vida que desitjo viure, enmig de la vida que desitjo viure". La vida i l'amor en la seva opini estan basats i segueixen el mateix principi: respecte per cada manifestaci de la vida i una relaci personal i espiritual cap a l'univers

L'tica, segons Schweitzer, consisteix en la obligaci de demostrar que la voluntat de viure d'un mateix, i la de cada sser, tenen la mateixa reverncia del que s propi. En les circumstncies on no puguem satisfer aquesta obligaci, no devem caure en el derrotisme, ja que la voluntat de viure es renova una vegada i una altra, com a resultat d'una necessitat evolutiva i d'un fenomen amb dimensi espiritual. No obstant aix, Schweitzer mateix va precisar, que no s impossible ni difcil passar una vida sense seguir aquest principi: la histria de les filosofies i de les religions del mn, demostren clarament molts casos de la negaci del principi de la reverncia per la vida. Assenyalava a la filosofia que va prevaler a l'edat mitjana a Europa i a la filosofia ndia del bramanisme. 

Des que venim al mn, se'ns oferix un drama horrible: el fet que la voluntat de viure, vist com a suma de tot el que l'individu vol, es divideix contra si mateix. Una existncia s enfrontada contra una altra, una destrueix a l'altra. Noms mitjanant el pensament, l'sser adquireix la voluntat de viure, sent conscient de la voluntat de viure de l'altre i del desig de solidaritat amb ell. Aquesta solidaritat, no obstant aix, no es pot produir, ats que la vida humana no escapa al desconcert i a l'horrible circumstncia d'haver de viure amb el cost d'altra vida. Per com sser tic, un s'esfora a escapar, sempre que sigui possible, d'aquesta necessitat i posar fi a aquesta desuni de la voluntat de viure, quan est dintre del seu poder. 

Schweitzer va advocar pel concepte de la reverncia per la vida extensament al llarg de tota la seva existncia. La Illustraci va disminuir i es va corrompre, sostenia Schweitzer, perqu no va ser un pou el bastant profund per al pensament, encara que es veis obligat a seguir l'tica per la vida. Per tant, ell mirava per un futur renovat i un nou Renaixement i Illustraci ms profunds de la humanitat (una opini que ell va expressar en l'Epleg de la seva obra Out of My Life and Thought). Albert Schweitzer va alimentar l'esperana en una humanitat ms profundament conscient de la seva posici en l'univers. El seu optimisme es basava en la "creena en la veritat". "L'esperit generat per la concepci de la veritat s major que la fora de les circumstncies." Va accentuar persistentment la necessitat de pensar, ms que en la simple actuaci de seguir els propis impulsos o les opinions ms esteses. 

Mai per un moment posem a un costat la nostra desconfiana dels ideals establerts per la societat i de les conviccions que sn guardades per ella. Sabem sempre que la societat est plena de bogeria i que ens enganyar pel que fa a la consideraci del significat de la humanitat  la humanitat significa consideraci per l'existncia i per la felicitat de cadascun dels ssers humans

Obres seleccionades.
 Jean-Sbastien Bach, le musicien-pote (1905);
 Geschichte der Leben-Jesu-Forschung (Histria de la investigaci de la vida de Jess, 1906);
 Zwischen Wasser und Urwald (Entre aigua i selva verge, 1921);
 Kulturphilosophie (Filosofia de la cultura 1923).

Sobre ell.
 Le grand blanc de Lambarn (1995) , del director cameruns Bassek ba Kobhio, s un film que presenta els 25 darrers anys de la seva vida amb un cert to crtic al seu paper colonial i paternalista envers els africans.
 Lambarena - Bach to Africa. A tribut to Albert Schweitzer (1995) , s un CD dels msics Hughes de Courson (francs) i Pierre-Claver Akendengu (gabons) d'homenatge a Albert Schweitzer. s una barreja de msica de Bach amb msica tradicional del Gabon.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1952;
  The Albert Schweitzer Page;
  The Albert Schweitzer Fellowship;
  Site officiel de l'Association internationale de l'uvre du docteur Albert Schweitzer de Lambarn (AISL);
  Albert Schweitzer Netzwerk;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79368" title="Constant solar" nonfiltered="1519" processed="1516" dbindex="31629">
La constant solar s la quantitat mitjana d'energia radiant emesa pel Sol que arriba a l'extrem superior de l'atmosfera terrestre per segon i per metre quadrat, a una distncia mitjana d'1 unitat astronmica. El seu valor actual s de 1.368 W/m2. La constant solar inclou tots els tipus d'energia radiada pel Sol, no noms la llum visible (vegeu "espectre electromagntic" per a ms detalls).

La constant solar no s realment constant, ja que ha anat variant lentament durant la vida del Sol i, de fet, va augmentant molt lentament. Tot i aix, fins fa poc es considerava que no variava significativament en intrvals temporals ms petits; en canvi, grcies a mesures molt sensibles obtingudes des de la dcada de 1980 s'ha pogut observar una lleugera variaci de la constant solar, de noms unes dcimes d'un 1%, seguint el cicle d'activitat solar d'11 anys. Els resultats indiquen que la constant solar augmenta (s a dir, el Sol s ms brillant) quan el nombre de taques solars s mxim. Aix pot semblar contradictori, ja que les taques solars sn zones ms fredes i, per tant, menys lluminoses; nogensmenys, la major activitat magntica genera una major radiaci que compensa amb escreix l'enfosquiment de les taques solars.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79369" title="Prncep de Galles" nonfiltered="1520" processed="1517" dbindex="31630">


El ttol de Prncep de Galles s, des de 1301, el ttol de l'hereu de la monarquia britnica. Actualment ostenta el ttol Carles del Regne Unit, el fill ms gran de la reina Isabel II del Regne Unit.

Al contrari que els ttols de Duc de Cornualla i Duc de Rothesay que els adquireix al nixer l'hereu de la corona o per l'ascensi del seu progenitor a la corona, la creaci del ttol de Prncep de Galles depn de la voluntat del sobir. 

El lema del Prncep de Galles s, en alemany, Ich dien (Jo serveixo). Tradicionalment el prncep de Galles s investit al Parlament de Westminster malgrat que en els dos darrers casos s'ha realitzat al Castell de Caernarfon l'any 1911 pel futur rei Eduard VIII del Regne Unit, i el 1969, pel present titular, el prncep Carles de Galles.

El Principat de Galles port annexat el ttol de comte de Chester. Aquesta convenci formal s'inici l'any 1399.

Orgen del ttol.
La tradici la va iniciar Eduard I d'Anglaterra el 1301 que va donar aquest ttol al seu fill, el prncep Eduard i futur Eduard II d'Anglaterra, desprs de l'annexi del Pas de Galles per Anglaterra (a travs de l'Estatut de Rhuddlan) i de la mort de l'ltim Prncep de Galles d'ascendncia gallesa, Llywelyn ap Gruffydd, a prop de Cilmeri. 

Segons una famosa llegenda, el rei va prometre als gallesos conquerits que nomenaria "un prncep nascut a Galles, que no parls una paraula d'angls i fos de casa noble" i desprs va nomenar al seu fill com prncep per a sorpresa d'aquells que en sser un nad no sabia un mot de cap paraula. No obstant aix, Eduard II realment va nixer a Caernarfon, Galles, mentre el seu pare lluitava en aquelles terres, i com molts infants s probable que en aquell temps no parls angls. En realitat, en crixer a la cort s probable que el seu primer idioma fos el francs i no l'angls.

Llista de Prnceps de Galles.

1301-1307 : Eduard II d'Anglaterra, fill d'Eduard I d'Anglaterra;
1434-1376 : Eduard d'Anglaterra, el Prncep Negre, fill de l'anterior, no va ascendir al tron;
1376-1377 : Ricard II d'Anglaterra, fill de l'anterior;
1399-1413 : Enric V d'Anglaterra, fill d'Enric IV d'Anglaterra;
1453-1471 : Eduard de Westminster, fill d'Enric VI d'Anglaterra, no va ascendir al tron;
1470-1483 : Eduard V d'Anglaterra , fill d'Eduard IV d'Anglaterra;
1483-1484 : Eduard de Middleham, fill de Ricard III d'Anglaterra;
1486-1502 : Artur Tudor, fill d'Enric VII d'Anglaterra;
1502-1509 : Enric VIII d'Anglaterra, germ de l'anterior;
1603-1612 : Enric Stuart, fill de Jaume I d'Anglaterra, no va ascendir al tron;
1612-1625 : Carles I d'Anglaterra, germ de l'anterior;
1630-1649 : Carles II d'Anglaterra, fill de l'anterior;
1688-1689 : Jaume Francesc Eduard Stuart el Vell Pretendent, no va ascendir al tron;
1714-1727 : Jordi II de la Gran Bretanya, fill de Jordi I de la Gran Bretanya;
1727-1751 : Frederic del Regne Unit, fill de l'anterior, no va ascendir al tron;
1751-1760 : Jordi III del Regne Unit, fill de l'anterior;
1762-1820 : Jordi IV del Regne Unit, fill de l'anterior;
1841-1901 : Eduard VII del Regne Unit, fill de Victria I del Regne Unit;
1901-1910 : Jordi V del Regne Unit, fill de l'anterior;
1910-1936 : Eduard VIII del Regne Unit, fill de l'anterior;
1958- present : Carles del Regne Unit, fill d'Isabel II del Regne Unit;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79375" title="Alfred Kinsey" nonfiltered="1521" processed="1518" dbindex="31631">

Alfred Charles Kinsey (Hoboken, Nova Jersey 1894 - Bloomington, Indiana 1956) fou un entomleg, socileg i sexleg nord-americ. Sense abandonar les seves investigacions zoolgiques a la universitat d'Indiana, aprofit una beca de la Fundaci Rockefeller per estudiar, a base d'amplssimes enquestes (18.000 persones consultades), el comportament sexual hum. Juntament amb els seus collaboradors Pomeroy i Gebhard, don el resultat d'aquesta anlisi en Sexual Behavior in the Human Male (1948) i en Sexual Behavior in the Human Female (1953), que, conegudes com a informes Kinsey, han representat una fita cientfica i sociolgica per a classificar la problemtica complexa de la sexualitat manipulada per tabs i lleis. 

Les conclusions obtingudes tenen en com una visi racional de la conducta sexual i un atac a les concepcions immobilistes de normalitat i anormalitat de la prctica sexual occidental. Aix li provoc molts detractors, com la doctora  Judith A. Reisman i tots els pensadors cristians conservadors i dretans, i malmeteren la seva salut. Va morir d'una pneumnia el 1956. Pstumament, el 1973, els seus continuadors aconseguiren que l'homosexualitat fos eliminada de la llista de malalties mentals de l' American Psychiatric Association, degut al fet que es demostr, a travs de l'anomenada Escala Kinsey, que en major o menor mesura la gran majoria de persona han tendit a ambds sexes en algun moment de la seva vida.

El 2004 es va fer un film sobre la seva vida, Kinsey, protagonitzar per l'actor irlands Liam Neeson.

 Publicacions ms importants .
New Species and Synonymy of American Cynipidae, al Bulletin of the American Museum of Natural History (1920);
Life Histories of American Cynipidae, al Bulletin of the American Museum of Natural History (1920);
Phylogeny of Cynipid Genera and Biological Characteristics, al Bulletin of the American Museum of Natural History (1920);
An Introduction to Biology (1926);
The Gall Wasp Genus Cynips: A Study in the Origin of Species (1930);
New Introduction to Biology (1933, revisat 1938);
The Origin of Higher Categories in Cynips (1935);
Sexual Behavior in the Human Male (1948, reeditat 1998);
Sexual Behavior in the Human Female (1953, reeditat 1998);
 
 Referncies .
 Cornelia Christenson, Kinsey: A Biography, Indiana University Press, 1971;
 Wardell Pomeroy, Dr. Kinsey and the Institute for Sex Research, Harper & Row, 1972;
 James H. Jones, Alfred C. Kinsey: A Public/Private Life, Norton, 1997;
 Jonathan Gathorne-Hardy, Alfred C. Kinsey: Sex the Measure of All Things, London: Chatto & Windus, 1998;

Vegeu tamb.
Escala Kinsey;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79377" title="Obsidiana" nonfiltered="1522" processed="1519" dbindex="31632">
L'obsidiana, anomanada de vegades "vidre volcnic", s una roca gnia extrusiva pertanyent al grup dels silicats, formada per silicats d'alumini i un gran percentatge (70% o ms) d'xid de silici (SiO2). La seva composici s semblant al granit i la reolita. L'obsidiana no s un mineral, perqu no s cristallina, encara que ho sembli. Sovint se la classifica com a mineraloide. La seva duresa en l'escala de Mohs s de 5 a 5,5, t una fractura concoidal caracterstica i el seu pes especfic s de 2,6.

El seu color s negre, encara que pot variar segons la composici de les impureses des del verd fosc al clar, al vermells i estar envetada en blanc, negre i vermell. El ferro i el magnesi l'acoloreixen de verd fosc a marr fosc. La inclusi de cristalls petits, blancs i en forma radial de cristobalita produeix un patr a taques, semblant a flocs de neu (obsidiana nevada). Tamb pot contenir patrons de bombolles de gas atrapades en el moment en qu el flux de lava es refred. T la qualitat de canviar el seu color superficial segons la manera de tallar-se: si se la talla parallelament el seu color s negre, per quan es talla perpendicularment el seu color s gris.

L'obsidiana s sovint usada com a ornament. En certes cultures el paleoltic i el neoltic era molt valorada, perqu amb aquesta es podien fer fulles molt esmolades, usades com a ganivets o per a llances i puntes de fletxes. Com tots els vidres i altres tipus de roques, l'obsidiana es pot trencar amb pedres ms dures per modelar la seva forma. Tamb es pot polir per crear miralls rstics. En aquest sentit cal destacar-ne l's que en van fer les cultures mesoamericanes, que l'utilitzaren abundantment per a fer armes, especialment el tipus d'espasa anomenat maquahuitl o macana, amb fulles d'obsidiana muntades sobre una barra o un pal de fusta. 

Actualment s'utilitzen fulles d'obsidiana en cirurgia, perqu el seu tall s molt ms prim que el dels escalpels d'acer. Els talls fets amb les fulles d'obsidiana sn ms fins i provoquen menys danys al teixit orgnic, fet que permet que les ferides quirrgiques guareixin ms rpidament.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79381" title="Joan III" nonfiltered="1523" processed="1520" dbindex="31633">


Papa Joan III (?-574), Papa;
Joan III de Bizanci (1193-1254), emperador de Bizanci;
Joan III de Bretanya (1286-1341), duc de Bretanya;
Joan III Albret o Joan III de Navarra (1469-1516), rei de Navarra;
Joan III de Portugal (1502-1557), rei de Portugal;
Joan III de Bragana o Joan V de Portugal (1689-1750), duc de Bragana i rei de Portugal;
Joan III de Borb i de Bragana, pretendent carl a la corona d'Espanya amb el nom de Joan III.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79382" title="Galtsia" nonfiltered="1524" processed="1521" dbindex="31634">

Galtsia (ucrans          Halitxina, polons Galicja) s una regi histrica de l'est d'Europa, avui dividida entre Polnia i Ucrana.
 
 Histria .
Fou poblada de ben antic per eslaus, i entre els segles IX i XI form part dels principats de Kev i de Vladimir, i al segle XII fou un principat autnom (Halych); en el segle XIII sofr les escomeses dels trtars i el 1349 fou incorporada al regne polons per Casimir III. 

Els repartiments de Polnia (1772-1795) l'atriburen a ustria, que tot seguit n'emprengu la germanitzaci. Les universitats de Cracvia i Lviv encapalaren el moviment nacionalista polons a Galtsia, que el govern de Viena tract d'afeblir fomentant l'antagonisme entre les dues tnies de la regi: els polonesos (terratinents, burgesia) i la minoria rutena (pagesia). A l'ltim ter del s XIX Galtsia obtingu una certa autonomia dins l'Imperi Austrac, i el polons hi esdevingu llengua oficial. En desmembrar-se l'imperi austrohongars (1918), s'un a la Repblica de Polnia, malgrat l'oposici dels rutens, desitjosos d'incorporar-se a Ucrana. 

El 1939, en produir-se l'atac de Hitler contra Polnia, l'URSS ocup la Galtsia oriental (zona de Lviv), i l'annex a la RSS d'Ucrana, fet que ratificat per la Conferncia de Potsdam (1945) i que no es modific amb la independncia d'Ucrana el 1990, ja que el gruix de la poblaci s ucrans, b que de religi catlica uniata. 









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79383" title="Acordi" nonfiltered="1525" processed="1522" dbindex="31635">

L'acordi s un instrument musical de vent que pertany a la famlia dels instruments aerfons mecnics. Est format per una manxa feta de plecs de cartr recoberts amb roba i dues caixes harmniques de fusta amb botons i/o tecles disposades a banda i banda. A l'interior d'aquestes caixes hi ha els diapasons portallengetes, unes peces de fusta similars a les harmniques de boca que contenen les llengetes o inxes d'acer que produeixen el so en vibrar grcies a la fora del corrent d'aire que genera la manxa, accionada pel bra esquerre de l'acordionista.

Habitualment, les melodies es toquen amb el teclat corresponent a la m dreta (Manual I), que pot ser de botons o de tecles. Els baixos, acords i acompanyaments harmnics i rtmics es toquen amb el teclat corresponent a la m esquerra (Manual II). A ms, hi ha acordions que disposen d'un sistema mecnic que transforma, a voluntat de l'acordionista, la disposici dels acords de la part esquerra en notes soles ordenades de greu a agut (Manual III, anomenat tamb sistema de baixos lliures o basetti).

El primer acordi va ser patentat el 1829 a Viena (ustria) per Cyrill Demian. Rpidament fou un instrument conegut i usat entre la burgesia de l'poca, fet que va fer que es construissin veritables joies d'instruments, amb peces de ncar, ivori i incrustacions de pedres precioses. Parallelament es va difondre entre les classes populars i obreres, i rpidament va adaptar-se a la msica popular de cada indret on arribava, moltes vegades tot desplaant altres instruments que s'havien utilitzat fins aleshores, degut a la seva condici d'instrument meldic, harmnic i porttil. La versatilitat d'aquest instrument el fa apte per tocar qualsevol estil musical, des de la msica popular fins a clssica, contempornia, antiga, moderna, jazz-blues, etc.

 Funcionament de l'acordi .

Cadascun dels botons o tecles que es troben a les caixes harmniques serveixen per seleccionar els sons que s'emetran. En prmer-los s'accionen unes vlvules que deixen lliure el pas de l'aire cap a l'interior de la manxa. En mig del recorregut de l'aire s'hi troba la llengeta lliure metllica, que vibrar sempre i quan la pressi sigui suficient per moure-la. En deixar de prmer les tecles o els botons, unes molles fan que les vlvules tornin a la seva posici inicial i bloquegin altra vegada el pas de l'aire. D'aquesta manera, la llengeta en qesti deixa de vibrar. Aix doncs, per fer sonar una nota noms cal fer fluctuar l'aire, tot obrint i tancant la manxa de l'acordi mentre es pitgen una o diverses tecles o botons.

 Tipus d'acordi .


Hi ha dos tipus principals d'acordi: l'acordi cromtic i l'acordi diatnic. Cromtic significa que pot fer els 12 sons de l'escala (comptant notes naturals i alterades) i diatnic significa que noms pot fer les notes de l'escala diatnica en la qual est afinat. La distribuci de les notes en cada tipus d'instrument s diferent. Tamb existeixen acordions hbrids, s a dir, cromtics en un manual i diatnics en l'altre.

Al Manual I de l'acordi cromtic (banda dreta) tant hi podem trobar tecles similars a les d'un piano (acordi de tecles, vegeu la fotografia) com botons disposats en diverses rengleres (acordi de botons). Els acordions de tecles solen tenir entre 30 i 45 tecles a la m dreta. Els de botons poden arribar a tenir fins a 63 o 64 botons de notes diferents.

Un acordi cromtic de botons sol tenir botons blancs per les notes naturals i negres per les notes alterades. Aquests botons estan collocats en rengleres, per tamb formen unes diagonals de tres notes disposades en ordre purament cromtic, s a dir, a la primera filera hi ha el Do, a la segona el Do sostingut (bot negre) i a la tercera el Re; la segent diagonal t el Re# (bot negre) a la primera filera, el Mi a la segona i el Fa a la tercera; a la segent diagonal hi ha el fa#, sol, sol# i aix successivament. Generalment aquests acordions tenen ms de tres files: en solen tenir 5 amb les dues superiors rpliques de les primeres. Serveixen per augmentar les possibilitats de digitaci en tocar a ms de permetre transportar el to d'una melodia sense haver de canviar la digitaci.

Hi ha tres sistemes principals de disposici dels botons del manual dret en un acordi cromtic de botons: el descrit en el pargraf anterior s el sistema itali. En el sistema rus les diagonals van a la inversa (la primera filera del sistema itali s la tercera del rus i viceversa). El sistema finlands t les notes distribudes com el sistema itali per a la primera filera hi ha el do diesi, a la segona hi ha el re i a la tercera hi ha el re diesi.


La banda esquerra de l'acordi cromtic sol contenir 120 botons que poden estar configurats en dos sistemes diferents: per una banda, hi ha el sistema estndard (Manual II), que consta d'uns botons que fan sonar els baixos o notes greus i d'uns altres botons que fan sonar una combinaci de notes i que ofereixen la possibilitat de tocar un acord trada Major, trada menor, de sptima de dominant o de sptima disminuda noms polsant un bot. Per altra banda, hi ha el sistema de baixos lliures, tamb anomenat basetti o convertor (Manual III), amb el qual mitjanant l'accionament d'una palanca es converteixen els acords prefabricats en notes soles, i aix fa que l'instrument quedi amb dos manuals meldics, un per a la m dreta (amb les tecles o botons) i un per a la m esquerra.

----

L'acordi diatnic disposa de molts menys botons a cada costat. Habitualment sn 21 per a la banda de la melodia i 8 per a la banda de l'acompanyament (4 per a baixos i 4 per a acords), tot i que aquest nmero pot canviar depenent de cada model. Habitualment els acordions diatnics sn bisonors, s a dir, amb cada bot sona una nota en obrir la manxa i una de diferent en tancar-la.



 Enllaos externs .
ACDA : Associaci Catalana d Acordionistes;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79387" title="Circuit de Montjuc" nonfiltered="1526" processed="1523" dbindex="31636">

El Circuit de Montjuc era un circuit de curses situat a la muntanya de Montjuc, a Barcelona. s un circuit urb que aprofitava els carrers i avingudes de la muntanya mgica, i on del 1933 al 1986 s'hi disputaren diverses curses automobilstiques i motociclistes. 

Es caracteritzava per la seva gran dificultat en el pilotatge, i alhora pel seu entorn pintoresc. En els seus inicis, en temps de la Segona Repblica, s'hi feren curses de primeres categories del motor, per des de la Guerra Civil Espanyola fins als anys 60 no hi hagu prcticament activitat. 

 Histria .
Des de 1908 es disputaren curses internacionals a Catalunya amb la Copa Catalunya, en el Circuit Baix Peneds. El 1923 es corre el primer Gran Premi automobilstic d'Espanya en el circuit permanent de Terramar, a Sant Pere de Ribes.

El 1932 es disputa una cursa als carrers, partint del Parc de Montjuc a Barcelona i des de 1933 s'utilitza aquest circuit que des d'aquella poca t prcticament el mateix recorregut, disputant-s'hi el Penya Rhin Grand Prix fins l'any 1936.

El 1968, Espanya va aconseguir l'organitzaci d'un gran premi puntuable per al Campionat del Mn de Frmula 1. Aquell any, el Gran Premi d'Espanya es va dur a terme a Madrid, en el circuit del Jarama. Alhora, s'acordava alternar l'escenari del gran premi entre l'esmentat circuit i el de Montjuc. El primer Gran Premi d'Espanya disputat en el circuit de Montjuc es duria a terme el 4 de maig de 1969. 

Era un circuit on es circulava en sentit oposat a les manetes del rellotge. Constava de dues parts, una de lenta i una de molt rpida, la qual cosa representa tot un repte per trobar la configuraci ideal dels vehicles.

El Gran Premi d'Espanya de 1975 va estar marcat per la tragdia. Durant les prctiques hi va haver incidents que van fer dubtar sobre la seguretat del circuit de Montjuc. Emerson Fittipaldi, dues vegades guanyador del campionat, es va retirar de la cursa en protesta desprs de la primera volta. En la volta 26, el monoplaa de Rolf Stommelen va perdre l'aler posterior a la recta de l'estadi olmpic matant cinc espectadors. La cursa va ser detinguda i es va declarar guanyador a Jochen Mass, obtenint la meitat dels punts. 

El circuit de Montjuc ha estat tamb l'escenari de les 24 hores de Montjuc, prova de resistncia per a motos, que acabaren el 1986 amb la mort d'alguns pilots.

En l'actualitat, existeix un circuit ms recent, el Circuit de Catalunya a les rodalies de Barcelona, on es disputa el Gran Premi d'Espanya des de 1991.

El 2004, l'Ajuntament de Barcelona va decidir senyalitzar el traat de l'antic circuit, que es conserva fora igual excepte a la recta de l'Estadi que es va modificar quan es va construir l'Anella Olmpica de Montjuc i actualment t un traat suaument corbat.

En el 2007, es celebr el 75 aniversari del circuit, durant els dies 13 d'octubre i 14 d'octubre, sota el nom de Martini Legends on es van poder veure cotxes de les diferents poques del circuit com pilots de renom com Jackie Stewart o el brasiler Emerson Fittipaldi o Marc Gen.

 Resultats .


 Enllaos externs .

 Histria del circuit de Montjuc Park ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79396" title="Malva major" nonfiltered="1527" processed="1524" dbindex="31637">

La malva major o malva de cementiri (Malva sylvestris) s una planta herbcia europea de la famlia de les malvcies.

Descripci.
Pot ser perenne (viu ms de tres anys), biennal (viu menys de dos anys) o viva (les parts aries sn anuals i les subterrnies sn persistents). 

s una herba amb tiges ramificades i coberta de pls blancs que pot mesurar entre 20cm i ms d'un metre d'alria. Les fulles sn palmatfides, alternes i peciolades. Les flors, hermafrodites amb cinc ptals, solen aparixer en grups entre mar i octubre i sn de color rosa violaci amb venes ms fosques. Les flors es tanquen a la nit i quan fa mal temps per protegir el pollen. La pollinitzaci s fa essencialment a traves dels insectes (entomgama) i la disseminaci de les llavors es fa per gravetat. 

El fruit s una cpsula (esquizocarp) formada per diversos mericarps (parts que se separen en arribar a la maduresa i que contenen una nica llavor).
Distribuci i hbitat.
s fora comuna a les Balears, el Pas Valenci i Catalunya, i hi creix fins els 1600m d'altura als erms, vora els camins, als marges i a prop de les poblacions preferint els sls nitrificats.

Imatges addicionals.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79402" title="Joan IV" nonfiltered="1528" processed="1525" dbindex="31638">


Papa Joan IV (?-642), Papa;
Joan IV Lascaris (1250-1305), emperador de Bizanci;
Joan IV de Bretanya (1295-1345), duc de Bretanya;
Joan IV Crispo (1517-1564), duc de Naxos;
Joan IV de Portugal (1603-1656), rei de Portugal;
Joan IV de Bragana o Joan VI de Portugal (1760-1826), duc de Bragana i rei de Portugal;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79408" title="Joan V" nonfiltered="1529" processed="1526" dbindex="31639">


Papa Joan V (?-686);
Patriarca Joan V, Patriarca de Constantinoble (669-675) ;
Joan V Paleleg, o Joan V de Bizanci (1332-1391), emperador de Bizanci;
Joan V l'Anglfil, o Joan V de Bretanya (1339-1399), duc de Bretanya;
Joan V de Portugal (1689-1750), rei de Portugal;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79415" title="Macr" nonfiltered="1530" processed="1527" dbindex="31640">



El macr s un signe diacrtic representat per una mena de gui que es colloca sobre la lletra afectada.

Funcions del macr:
Indica vocal llarga (smbol usat per marcar les vocals del llat, per exemple, i en la romanitzaci Hepburn del japons);
Indica canvi en la pronncia, com al let;
Marca el primer to al xins;
Marca la duplicaci d'un so;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79416" title="Vocal tancada posterior arrodonida" nonfiltered="1531" processed="1528" dbindex="31641">

La vocal tancada posterior arrodonida es representa  en l'AFI, com la lletra u minscula. s un so fora freqent als idiomes del mn. Acsticament t el primer formant sobre els 300 Hz i el segon als 800 Hz.

Caracterstiques.
 s una vocal perqu no hi ha interrupci total del pas de l'aire en cap moment.
 s un so posterior perqu la llengua es desplaa cap a la gola per articular-lo (ocupa un dels vrtexs del triangle voclic).
 s un so arrodonit perqu els llavis formen un cercle per pronunciar-lo.

En catal.
El catal t aquest fonema. Pot representar el so de la lletra U i en determinats dialectes tamb el de la O en posici tona. Quan s'ha d'accentuar porta accent tancat o agut. Pot portar tamb diresi per trencar un diftong (s una vocal feble) o per marcar que s'ha de pronunciar en els dgrafs ge, gi, qe, qi.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79420" title="Xafir" nonfiltered="1532" processed="1529" dbindex="31642">

Xafir s un consell regional del districte del Sud d'Israel. El consell fou fundat als anys cinquanta i el nom prov de la Bblia (Miquees 1,11).

El municipi de Xafir agrupa diferents nuclis de poblaci:
Kibbutz: En Zurim (         ).
Moshav shifuti: Massu'ot Yizhaq (           ).
Moshav: Etan (    ), No'am (    ), Qomemiyyut (       ), Rewaha (     ), Shafir (    ), Shalwa (     ), Uza (    ), Zavdi'el (      ) i Zerahya (     ).
Centre rural: Merkaz Shappira (          ).
Assentament rural: Alumma (     ) i Even Shemu'el (         ).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79423" title="Pdua" nonfiltered="1533" processed="1530" dbindex="31644">

La ciutat de Pdua (en llat Patavium, en itali Padova, en vnet pdoa) s el centre econmic i de comunicacions de la regi del Vneto, al nord d'Itlia.

s la capital de la provncia de Pdua, sobre el riu Bacchiglione, a 40 km a l'oest de Vencia i a 29 km al sud-est de Vicenza, amb una poblaci de 211.985 (2004).

Es troba en una zona plana. La ciutat pintoresca, amb una densa xarxa de carrers que condueixen cap a la Plaa del Ajuntament, nombrosos ponts per creuar els diversos canals que passen per la ciutat.

 Universitat .
Pdua s una ciutat amb una vinculaci molt important amb la vida universitria, ats que un ter de la seva poblaci s estudiant. La universitat, fundada el 1222, s una de les mes antigues d'Europa i del mn. Entre els seus professors ms celebres destaquen Galileu i William Harvey.

 Histria .

Patavium (nom clssic de Pdua) fou una de les principals ciutat dels Vnet (Ventia) a la vora del riu Medoacus (Brenta) a uns 45 km de la seva desembocadura. 

La tradici diu que fou fundada per Antenor, escapat de Troia. Tit Livi, que va nixer a Abano, al costat de la ciutat, dona per bona la llegenda per diu que Antenor va arribar a la zona al capdavant dels veneti (vnets) que per alguns serien els henets o hnets que Homer diu que eren una tribu dels paflagons.

Probablement fou una ciutat dels vnets illiris i fins i tot la seva capital. El 301 aC hi va fer una incursi l'esparta Clenim que va desembarcar a la boca del riu Medoacus per fou rebutjat pels habitants de Patavium amb moltes prdues. L'hostilitat amb els gals els va acostar a Roma, de la que les ciutats dels vnets foren aliades.

El 171 aC encara romania nominalment com a ciutat independent i va demanar a Roma un arbitratge en un problema local, essent l'rbitre el cnsol M. Aemilius. Cada vegada mes vinculada a Roma fou la principal ciutat de la zona.

El 43 aC la ciutat, que ja era municipi rom, va prendre partit pel senat contra Marc Antoni. 

L'any 69 fou ocupada sense lluita pels generals de Vespasi, Primus i Varus. Progressivament va perdre importncia enfront d'Aquileia i Mediolanum. El 452 fou saquejada per tila, que la va arrasar com va fer amb Concordia i Altinum i els fugitius de Patavium i altres llocs es van refugiar a les llacunes i progressivament van donar naixement a la ciutat de Vencia. 

Es va recuperar penosament i sota els bizantins (des el 540) tornava a ser ciutat important. Fou ocupada temporalment per Ttila vers el 550 per  fou perduda per Albo el 568 i definitivament recuperada vers el 600 sota el rei Agilulf contra el que es va revoltar la ciutat el 601 essent aplanada. El cristianisme hi va entrar de la ma de Sant Prosdocimus, considerat el primer bisbe local.

Desprs del 774 fou domini dels francs i a la dieta d'Aquisgr del 828 el ducat i marquesat de Friule es va dividir en quatre comtats, un d'ells el de Pdua. Desprs dels comtes les seves funcions foren exercides pels bisbes, probablement desprs del saqueig de la ciutat pels hongaresos el 899.

La comuna es va afermar al segle XI i va exercir el poder al segle XII. Va tenir guerres amb Vencia i Vicenza.  Les famlies locals dels Camposampiero, Este i Di Romano es van repartir el poder; el 1174, destruda la ciutat per un incendi,  fou elegit un podest per la reconstrucci, essent el primer de la casa d'Este.

El 1236 l'emperador va donar el poder a Ezzelino di Romano a Pdua i altres ciutats. El juny del 1256 fou enderrocat amb ajut del Papa Alexandre IV i Pdua va esdevenir repblica i es va apoderar de Vicenza fins que va passar als della Scala de Verona el 1311. El 1318 va passar als Carrara i el 1328 va tornar als della Scala fins el 1337. 

Els Carrara van governar del 1337 al 1405 (excepte un perode sota domini dels Visconti del 1388 al 1390). El 1387 l'angls Acuto (John Hawkwood) va derrotar a Joan Ordelaffi de Verona a la batalla de Castagnaro. El 1405 va passar a Vencia que la va conservar fins al final de la Repblica el 1797. Va passar a ustria pel Tractat de Campoformio, i el 1805 a Frana essent inclosa al Regne napolenic d'Itlia. El 1815 va formar part del Regne Lombardo-Vnet que va passar a Itlia el 1866.

 Comtes i bisbes de Pdua .
Pere I 897- ? ;
Ebone 904- ? ;
Sibicone 911-917 ;
Turigarius 919- ? ;
Valto 923- ? ;
Pere II 931- ? ;
Pere III  ? -938 ;
Ardemann 940- ? ;
Idelbert942-952 ;
Desconegut 952-964;
Zeno 964-967 ;
Gauselin  967-992 ;
Orso 992-1015 ;
Desconegut 1015-1031;
Aistulf 1031- ? ;
Brocard 1034-1037 ;
Desconegut 1037-1046;
Arnold 1046-1046 ;
Bernard Maltraversi 1047-1053 ;
Desconegut 1053-1057;
Verculf  1057-1064 ;
Olderic 1064-1083 ;
Milo 1083-1091 ;
Desconegut 1091-1096;
Pere IV Cisorcella 1096-1119 ;
Sinibald  1106-1124 ;
Desconegut 1124-1138;
Repblica  1138-1237;
Ezzelino di Romano (de Verona, Trento, i Brscia)  1237-1256 ;
Repblica  1256-1318 ;


 Senyors de Pdua .
Jaume I Carrara 1318-1320 ;
Frederic II, emperador 1320-1328 ;
Marsili I Carrara 3 a 10 de setembre de 1328;
Cangrande I della Scala (de Verona 1308-29) 1328-1329 ;
Albert I della Scala (de Verona 1351-1352) 1329-1337 ;
Mastino I della Scala (de Verona 1329-1351) 1329-1337 ;
Marsili I Carrara (segona vegada) 1337-1338 ;
Ubert Carrara 1338-1345 ;
Marsili II Carrara mar-maig 1345 ;
Jaume II Carrara 1345-1350 ;
Jaumeta 1350-1355 ;
Francesc I Carrara 1350-1388 ;
Francesc II Carrara juny a novembre de 1388  ;
A Mil 1388-1390 ;
Francesc II Carrara (segona vegada) 1390-1405 ;
A Vencia 1405-1797 ;
A ustria 1797-1805 ;
A Itlia 1805-1814 ;
Regne Lombardo-Vnet 1814-1866 ;
A Itlia 1866-1943 ;
Ocupaci alemanya 1943-1945 ;
Ocupaci aliada 1945-1948  ;
A Itlia 1948;

Hi van nixer Valerius Flaccus, Asconius Pedianus i Thrasea Paetus (un actor acusat d'actuar en una tragedia l'any 66, i assassinat per odre de Ner).































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79432" title="Gylfi" nonfiltered="1534" processed="1531" dbindex="31645">

Segons Snorri Sturluson, Gylfi (sovint tamb anomenat Gylfe, Gylvi o Gylve) fou un antic rei de Sucia de qui, suposadament, Odin i la seva nissaga, els Aesir, van obtenir noves terres on hi van construir l'assentament de Fornsigtuna. Desprs, s'enseny a Gylfi la religi dels Aesir.

El relat es troba a la saga dels Ynglings, ms concretament a la Heimskringla d'Snorri Sturluson i, ms complet, al Gylfaginning de les seves Eddas, en el qual se'ns presenta un resum de la mitologia nrdica mitjanant el dileg de Gylfi amb tres dels Aesir. En el relat d'Snorri, Gylfi s enganyat pels Aesir per tal que accepts la seva religi, d'aqu el nom de Gylfaginning, que en nrdic antic vol dir 'L'engany de Gylfi'. No obstant aix, no cal oblidar que Snorri era evemerista i, per tant, el fet de considerar l'acceptaci de la religi pagana estigui considerat, en aquest relat, com un engany, s deu a la seva ideologia.  

s possible que el relat d'Snorri estigui basat en una antiga tradici i que hi hagus calcat creences particulars o fundacions de diversos cultes pagans a aquest Gylfi legendari.  



 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79437" title="Agatha Christie" nonfiltered="1535" processed="1532" dbindex="31649">


Agatha Mary Clarissa Miller Christie, DBELady Mallowan (15 de setembre de 1890   12 de gener de 1976), ha estat, segurament, l'escriptora anglesa de novelles de misteri ms important i innovadora. Se l'anomena tamb la Reina del crim. Tamb va escriure novelles romntiques sota el pseudnim de Mary Westmacott.

Agatha Christie s l'escriptora de novelles de misteri ms coneguda del mn i la ms venuda en novelles de qualsevol gnere, a excepci de William Shakespeare. S'han venut al voltant de dos mil milions de cpies dels seus llibres en angls, i uns altres mil milions en unes 103 llenges en les quals ha estat traduda.

Christie va publicar ms de vuitanta novelles i obres de teatre, principalment del tipus d'habitaci tancada i de problema, on intervenia un dels seus principals personatges, Hrcules Poirot i la senyoreta Marple. Encara que li agradava variar en la forma establerta del les histries detectivesques era escrupolosa en el fet de jugar net amb el lector i no amagar-li cap tipus d'informaci per tal que pogus resoldre el misteri. 

Algunes de les seves novelles s'han portat al cinema, fins i tot diverses vegades (Assassinat a l'Orient Express, Mort al Nil).

 Vida .

Agatha Mary Clarissa Miller  va nixer a Torquay, Devon, Anglaterra, de pare nord-americ i mare britnica (encara que mai va posseir la ciutadania dels EUA).

El seu primer matrimoni, que no va ser feli, va ser el 1914 amb el coronel Archibald Christie, aviador de la companyia Royal Flying Corps. La parella va tenir una filla, Rosalind Christie Prichard Hicks el 1919, i es va divorciar el 1928. 

Durant la Primera Guerra Mundial va treballar primer en un hospital i desprs en una farmcia, treball que va influir la seva obra perqu molts dels assassinats es cometen amb verins. 
Agatha Christie va estar escrivint des del final de la Primera Guerra Mundial, quan va crear al seu personatge Hrcules Poirot, el petit detectiu belga amb el cap ovalat i la seva passi per l'ordre, i des de llavors un dels detectius ms popualrs des de Sherlock Holmes. 

El desembre de 1926 va desaparixer durant onze dies, provocant una gran alarma a la premsa. El seu autombil es va trobar abandonat. Finalment se la va trobar en un hotel de Harrogate, on va dir que havia patit amnesia a causa d'un atac de nervis desprs de la mort de la seva mare i la confesi d'infidelitat del seu marit. Encara es discuteix si aquest fet va succeir realment o tan sols va ser un truc publicitari. Aquesta aventura va ser filmada el 1979 amb el ttol Agatha i l'actuaci de Vanessa Redgrave.

El 1930 es va casar, tot i estar divorciada, amb el catlic Max Mallowan, un arqueleg 14 anys ms jove que ella. El va acompanyar en els seus viatges a Orient Mitj, que va servir de tema per a les seves novelles. 

El 1971 se li va concedir el ttol de Dama de l'Imperi Britnic.

Agatha Christie va morir de causes naturals el 12 de gener de 1976, als 85 anys, a Winterbrook House, Cholsey, a prop de Wallingford, Oxfordshire. Est enterrada al cementiri de l'esglsia de St. Mary a Cholsey.

Diversos dels seus llibres han estat publicats desprs de la seva mort, entre ells la seva autobiografia.

A ms a ms de ser escriptora de novelles de detectius, Agatha Christie va escriure 6 novelles romntiques sota el pseudnim Mary Westmacott, algunes obres teatrals i un llibre de poemes. Tamb va estar assistint al seu segon marit, l'arqueleg Sir Max Mallowan, en moltes de les seves expedicions a l'Oest.

 Obres .
 The Mysterious Affair at Styles (el seu primer llibre, que presenta Hrcules Poirot, l'inspector Japp i el capit Hastings), 1920;
 L'adversari secret (The Secret Adversary) (presenta a Tommy y Tuppence), 1922 ;
 Murder on the Links, 1923 ;
 The Man in the Brown Suit, 1924;
 Poirot Investigates (onze relats), 1924 ;
 The Secret of Chimneys, 1925;
 The Murder of Roger Ackroyd, 1926 ;
 The Big Four, 1927;
 The Mystery of the Blue Train, 1928 ;
 Partners in Crime (disset relats), 1929 ;
 The Seven Dials Mystery, 1929 ;
 Murder at the Vicarage (presenta a la senyoreta Marple), 1930 ;
 The Mysterious Mr. Quin (presenta al Sr Harley Quin, relats), 1930 ;
 The Sittaford Mystery, 1931 ;
 Peril at End House, 1932;
 The Thirteen Problems (tretze relats amb la senyoreta Marple), 1932;
 The Hound of Death (dotze relats), 1933;
 Lord Edgware Dies, 1933;
 Murder on the Orient Express, 1934;
 Why Didn't They Ask Evans?, 1934 ;
 Parker Pyne Investigates (dotze relats) (presenta Parker Pyne y Ariadna Oliver), 1934;
 The Listerdale Mystery (dotze relats), 1934;
 Three Act Tragedy, 1935;
 Death in the Clouds, 1935;
 The A.B.C. Murders, 1936;
 Murder in Mesopotamia, 1936;
 Cards on the Table, 1936;
 Death on the Nile, 1937;
 Dumb Witness, 1937;
 Murder in the Mews (quatre relats amb Hrcules Poirot), 1937 ;
 Appointment with Death, 1938;
 Hercule Poirot's Christmas, 1938;
 And Then There Were None, 1939;
 Murder is Easy, 1939;
 The Regatta Mystery and Other Stories (nou relats), 1939 ;
 Sad Cypress, 1940;
 One, Two, Buckle My Shoe, 1940;
 Evil under the Sun, 1941 ;
 N or M?, 1941 ;
 The Body in the Library, 1942 ;
 Five Little Pigs, 1942 ;
 The Moving Finger, 1943 ;
 Towards Zero, 1944 ;
 Sparkling Cyanide, 1945 ;
 Death Comes as an End, 1945 ;
 The Hollow, 1946 ;
 The Labours of Hercules (dotze relats amb Hrcules Poirot), 1947 ;
 Taken at the Flood, 1948 ;
 Witness for the Prosecution and Other Stories, 1948 ;
 Crooked House, 1949;
 A Murder is Announced, 1950;
 Three Blind Mice and Other Stories, 1950;
 They Came to Baghdad, 1951 ;
 The Under Dog and Other Stories (nou relats), 1951 ;
 Mrs McGinty's Dead, 1952 ;
 They Do It with Mirrors, 1952 ;
 A Pocket Full of Rye, 1953;
 After the Funeral, 1953;
 Destination Unknown, 1954;
 Hickory Dickory Dock, 1955;
 Dead Man's Folly, 1956;
 4.50 from Paddington, 1957;
 Ordeal by Innocence, 1958;
 Cat Among the Pigeons, 1959;
 The Adventure of the Christmas Pudding (sis relats), 1960;
 The Pale Horse, 1961;
 Double Sin and Other Stories (vuit relats), 1961;
 The Mirror Crack'd from Side to Side, 1962;
 The Clocks, 1963;
 A Caribbean Mystery, 1964;
 At Bertram's Hotel, 1965;
 Third Girl, 1966;
 Endless Night, 1967;
 By the Pricking of My Thumbs, 1968;
 Hallowe'en Party, 1969;
 Passenger to Frankfurt, 1970;
 Nemesis, 1971;
 The Golden Ball and Other Stories (quinze relats), 1971 ;
 Elephants Can Remember, 1972;
 Akhnaton - A play in three acts, 1973;
 Postern of Fate (amb Tommy y Tuppence, ltima novella), 1973 ;
 Poirot's Early Cases (divuit relats), 1974 ;
 Curtain (l'ltim cas de Poirot, escrit quatre dcades abans), 1975 ;
 Sleeping Murder (l'ltim cas de la senyoreta Marple, escrit quatre dcades abans), 1976 ;
 Miss Marple's Final Cases and Two Other Stories, 1979 ;
 While the Light Lasts and Other Stories, 1997 ;


 Obres en collaboraci .
 The Floating Admiral, escrita amb G. K. Chesterton, Dorothy L. Sayers i altres memebres del Detection Club, 1931 ;


 Obres de teatre adaptades en forma de novelles per Charles Osborne .
 Black Coffee, 1998 ;
 The Unexpected Guest, 2001 ;
 The Spider's Web, 2003 ;


 Obres escrites com a Mary Westmacott .
 Giant's Bread, 1930;
 Unfinished Portrait, 1934 ;
 Absent in the Spring, 1944 ;
 The Rose and the Yew Tree, 1948 ;
 A Daughter's a Daughter, 1952 ;
 The Burden, 1956;










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79447" title="Vlia" nonfiltered="1536" processed="1533" dbindex="31650">


Vlia (grec Elea o Hyele, llat Velia) fou una ciutat de la Magna Grcia, una de les principals colnies gregues d'Itlia a la vora de la mar Tirrena, entre Posidnia i Pixos. El seu primer nom fou Hyele i sembla, segons Estrab i Digenes Laertios que mes tard es va canviar a Elea, per a les monedes apareix com Hyele. Elea sembla derivar d'una font de la ciutat, mentre el nom original hauria derivar del riu Hales, a la vora del qual era la ciutat, i que es escrit con Elees per Estrab, per tamb podria venir de la paraula "hele" (maresma).

Histria.
Fou una colnia de Focea derivada d'una expatriaci voluntria per evitar quedar sota domini persa al temps de la conquesta de Jnia pel general Harpagos (544 aC). Els emigrants es van establir a Allia (Crsega), colnia que els foceus havien fundat vint anys abans. Enfrontats a etruscs i cartaginesos els grecs d'Allia foren derrotats en una batalla naval i la colnia va entrar en decadncia (abans es pensava que els habitants se'n havien anat, per ara se sap que noms va marxar una part i el final d'Allia es va produir mes tard). Els emigrants d'Allia es van establir en part a Masslia i en part a Rhegium, per els que van anar a aquesta ciutat en van sortir al cap d'un temps i van fundar Hyele a la costa de Lucnia. La fundaci no est datada per fou vers el 540 aC.

Al cap d'un temps de treball la ciutat, dedicada al cultiu de la terra i al comer, es va fer prospera. S'han trobat moltes monedes de plata, i fou seu d'una escola de filosofia, per de la seva histria interna no es coneix gaireb res. Estrab diu que era coneguda pel seu bon govern; se sap que Parmnides li va donar un codi de lleis que els magistrats juraven anualment. Un deixeble de Parmnides, anomenat Zen, fou assassinat per Nearcos o Diomed que es va proclamar tir, per la tirania fou temporal. Estrab informa que els eleans van guanyar en un enfrontament amb Posidnia per no sabem de que es tractava; tamb va derootar als lucanis. L'escola de filosofia eletica fou fundada per Xenfanes de Colof, nascut a Colof i establert a la ciutat, i que fou continuada per Parmnides, autor del codi de lleis, i desprs per Zen, ambds nascuts a la ciutat; natural de la ciutat es creu que pod ser  tamb Leucipos, fundador de la teoria atmica, al que altres fan natural d'Abdera o de Melos. Els  atomistes (del grec atomos = indivisible) pensaven que el moviment existia en si mateix mentre els eletics no acceptaven el moviment com a realitat sin com a fenomen.

No se sap quant, per aviat, la ciutat es va fer aliada de Roma. Cicer l'anomena ciutat federada i a la Segona Guerra Pnica va contribuir amb la seva quota a la flota romana.

Va rebre la franqucia romana en virtut de la llei Jlia el 90 aC. Sota domini rom va continuar essent una ciutat prospera i que es destacava pel seu clima suau i saludable. P. Emili hi va viure per causa de la salut, i Horaci es va interessar per la ciutat com a substituta de Baiae. Trebatius, amic de Cicer, hi va tenir una vila. No s'esmenta durant la resta del Imperi i ja no apareix als Itineraris per va seguir existint. Al Liber Coloniarum apareix com una de les prefectures de Lucnia i com a municipi, categoria que tamb es coneix per inscripcions trobades. 

Al segle V era seu d'un bisbat i encara ho era el 599.  Probablement no va desaparixer fins al segle IX degut a les incursions dels sarrains.

A l'edat mitjana es va construir al lloc una fortalesa que es va dir Castell  a Mare della Brucca. Les runes de la ciutat son al seu entorn a uns tres km de la desembocadura del riu Alento (antic Hales) on es forma una espaiosa badia entre la punta Porticello (prop d'Ascea) i el cap  Monte della Stella. Queden part de les muralles i alguns edificis ensorrats a mes del aqeducte i cisternes.

Vegeu tamb.
Callifana;
Ascea;
Paestum;

Enllaos externs.

Elea;
Velia (Informaci);
Ruinas di Velia;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79448" title="Veleia" nonfiltered="1537" processed="1534" dbindex="31651">
Veleia fou una ciutat de Ligria a la frontera de la Gllia Cisalpina a uns 35 km al sud de Placentia (Piacenza) als turons que formen les primeres estivacions del Apenins. Era habitada pels veleiats. Avui es diu Montepolo.

Les excavacions han descobert una ciutat que tenia amfiteatre, baslica i alguns temples. Tamb s'han descobert objectes de bronze, ornamentals i d'us domstic, aix com esttues diverses. Arran d'aix, Veleia s referida com la "Pompeia del Nord". Fou municipi rom segons les inscripcions. Traj hi va destinar diners pel manteniment d'un centre d'acolliment de nens i nenes pobres. La ciutat va desaparixer per una catstrofe natural durant el regnat de Probe.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79449" title="Veleiats" nonfiltered="1538" processed="1535" dbindex="31652">
Els veleiats (llat veleiates) eren una tribu lgur la ciutat principal de la qual era Oppidium Veleiatium (probablement desprs Veleia), coneguts per la longevitat dels seus membres. Vegeu Veleia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79450" title="Velitres" nonfiltered="1539" processed="1536" dbindex="31653">
Velitres (llat Velitrae) fou una ciutat del Laci, a la part sud de les colines albanes, mirant a les maresmes Pomptines, a l'esquerra de la via pia. Encara que dins els lmits de Laci no se sap si era una ciutat llatina o dels volscs. Dions inclou la ciutat entre les trenta ciutats de la Lliga Llatina per ell mateix la descriu en un altra lloc com a ciutat dels volscs que va combatre contra el rei de Roma Anc Marci, i fou assetjada pels romans i sotmesa, i es va establir una aliana en termes favorables a la ciutat.

El 494 aC, perode en que Dions l'esmenta com a part de la Lliga Llatina, Tit Livi l'esmenta com a ciutats dels volscs que fou arrabassada a aquest poble pel cnsol P. Virginius. Segons Livi s'hi va establir un colnia romana que fou enviada all el mateix any i reforada amb nous colons el 492 aC. Dions nomes parla de la colnia del 492 aC que diu va substituir a la exhaurida poblaci de la ciutat, reduda per causa de la pesta.

La colnia va caure aviat en decadncia i es van enviar mes colons el 404 aC. Els colons no foren lleials i desprs de la guerra contra els gals els colons es van unir als volscs contra Roma i es van revoltar, per foren derrotats el 381 aC juntament amb Praeneste i els volscs, i la ciutat fou ocupada el 380 aC per Roma.

Desprs d'aquest any es van produir una srie de revoltes i lluites contra Roma que van alternar amb perodes de pau, el que voldria dir que eren una ciutat independent; sembla que els romans la van ocupar mes d'una vegada per no va tornar a ser colnia. Aix sabem que el 370 aC eren en guerra amb Roma i van assolar el territori dels llatins (aliats romans) i van assetjar Tusculum, per foren derrotats i la ciutat fou assetjada pels romans durant dos anys sense que se spiga si finalment fou presa.

El 358 aC tornava a estar revoltada i saquejava territoris romans, i res se sap de la resposta romana.

El 340 aC la ciutat es va unir a la Lliga Llatina contra Roma i va no es va escapar de la derrota de tots els llatins a Astura el 338 aC. La ciutat fou elegida per un cstig exemplar per haver estat formada per antics ciutadans romans i les muralles foren destrudes i el senadors expatriats. Llavors es va tornar enviar un grup de colons romans i va esdevenir una municipalitat romana. 

Durant el perode dels Gracs va rebre un nou cos de colons. Va romandre municipi sota l'imperi ja que era la ciutat natal de la famlia Octaviana, ancestres d'Octavi August (el seu avi i el seu besavi foren cavallers que van exercir magistratures locals a la ciutat). 

Fou municipi fins el temps de Claudi quant es ve rebre una colnia militar i fou regida com a colnia i va existir durant tot l'imperi i va seguir a l'edat mitjana.

Avui es diu Velletri.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79453" title="Velocasses" nonfiltered="1540" processed="1537" dbindex="31654">
Els velocasses foren un poble de la Gllia Belga, al nord del Sena, esmentat per Csar . Segons ell disposaven de deu mil homes armats per es possible que es refers a ells i als veromanduis junts. Plini es esmenta com Vellocasses i Claudi Ptolemeu com Oueneliokasioi. En temps d'August foren inclosos a la Lugdunense. La seva capital era Rotomagus (Rouen). Tenien com a vens al caletis. Una bona part del seu territori fou desprs el Vexin (entre els rius Andelle i Oise) dividit en Vexin normand i Vexin francs pel riu Epte.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79454" title="Veltes" nonfiltered="1541" processed="1538" dbindex="31655">
Veltes (llat Veltae) foren un poble de la Sarmcia europea, que vivia a la vora del riu Rhubon. Probablement foren el poble anomenat desprs veleti o lutizi, que va viure el Oder. Eren indoeuropeus i desprs es van barrejar amb els protoeslaus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79455" title="Venafrum" nonfiltered="1542" processed="1539" dbindex="31656">
Venafrum (grec Ouenaphron) fou una ciutat de Campnia a la vall del Volturnus (vora la dreta d'aquest riu) i a la via Llatina, a uns 30 km de Casinum i de Teanum. Era la darrera ciutat de Campnia pel nord.  Casinum al oest ja era incls al Latium i Aesernia al nord-est era part del Samni. 

No es esmentada abans de la conquesta romana i no se sap a quin poble va pertnyer per es pensa que el mes probable es que fos una ciutat samnita. Fou municipi rom amb un territori prou frtil i si fabricaven espases,  cermica i cordes. Mes tard fou coneguda pel seu oli, considerat el millor d'Itlia i del que es servien les taules dels emperadors i els principals ciutadans de Roma.

Durant la guerra social el 88 aC va caure en mans del lder samnita Marius Egnatius i les dos cohorts romanes que la guarnien van morir tots. Sota August es va establir a la ciutat una colnia romana i des llavors va portar aquest ttol. 

Va subsistir tota l'edat mitjana i va arribar fins a la actualitat amb el nom de Venafro. De l'antiga ciutat nomes resta una construcci en mal estat que es suposa fou l'amfiteatre.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79456" title="Venasa" nonfiltered="1543" processed="1540" dbindex="31657">
Venasa fou una important ciutat del districte de Morimene a Capadcia, que tenia un fams temple de Zeus al qual pertanyien fins a tres mil esclaus. El gran sacerdot rebia una renda anyal de 50 talents que es treien del producte de les terres del temple; el seu crrec era vitalici i era la tercera persona en rang del regne desprs del rei i del gran sacerdot de Comana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79458" title="Wends" nonfiltered="1544" processed="1541" dbindex="31658">
Wends o vends (en llat Venedes o Venedi) foren un poble de la Sarmcia europea d'origen indoeuropeu (ms tard es va barrejar amb els proto-eslaus i va esdevenir un poble eslau) que vivia a la Pomernia. S'han trobat objectes d'aquest poble a les regions dels rius Vstula i Oder. 

A l'poca medieval alguns escriptors es referien als eslaus com venedis o venetis (per exemple Jordanes esmenta al 551 als venethi per parlar dels sclaveni i anti).

Vivien a les muntanyes Venedes al llarg del Sinus Venedicus sobre el riu Chronos i fins al est del Vistula i tenien al sud als galindes i gitons. Tcit dubta si eren germnics o srmates, i si be les seves costums eren las dels primers com els seus edificis, armament i anar a peu (els srmates acostumaven a anar a cavall o en carros) la seva posici sobre el terreny els convertia en srmates. Vivien de la fusta de les muntanyes del territori entre els peucinis i els fennis.

A l'edat mitjana els alemanys els van anomenar wenden (wends) derivat del llat venedes (alemany Veneter). Els francs usaven la paraula per anomenar als eslaus entre l'Elba i l'Oder, tamb per anomenat als srabs, i per anomenar als polabis (conjunt de pobles format pels ranes, coldizis, wielets -redars i czrezpienis-, obodrites -obodrites i wagrs- i srabs de Luscia -srabs, glomaczes, milczans i Lusacis-). 

El germans donaven aquest nom als habitants del que fou el ducat de Pomernia i per extensi als eslaus del oest de Polnia (polabis, pomeranis i srabs) i a partir del segle XV tamb als eslovacs i mes tard als cashubis. Els anglesos tamb ho van utilitzar per designar als srabs. Als pasos nrdics s'utilitza de vegades per designar als pobles de la costa bltica, i que romandrien en el poble dels votis (avui de llengua finogrica).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79459" title="Venetis" nonfiltered="1545" processed="1542" dbindex="31659">
Els venetis (llat veneti) foren un poble celta esmentat per Csar que anomena al seu territori com Venetia. Els venetis vivien a la costa de Bretanya, a Armrica, i tenien per vens al sud els Namnets o Nannets (dels que els separava el riu Vilaine), al est als redons, i al nord als osismis, que ocupaven la part mes occidental de Bretanya.  Estrab els situa errniament a la Gllia Belga i els fa ancestres dels vnets de lamar Adritica (amb els que no tenien relaci).  La seva capital fou Dariorigum, mes tard anomenada Veneti, i avui dia Vannes. Cal no confondre aquest poble amb els vnets.

La descripci de Csar s'assembla molt al departament francs de Morbihan amb la pennsula de Quiberon. Aquesta costa feu que els venetis dominaren el mar i pogueren comerciar amb Britnia (Devonshire i Cornualla). Disposaven d'una marina important que els convert en l'estat mes poders del Atlntic. 

Els venetis van combatre contra els romans el 57 aC i van rebre el suport de pobles no massa llunyans com els morins i els menapis, i tamb van demanar ajut a Britnia. Csar, que estava absent en aquell moment va ordenar construir vaixells al Loire, al territori dels andis, els turons i els carnuts on les legions estaven acampades i que eren pobles que sabien construir vaixells. Va protegir la seva reraguarda enviant a Labienus al pas des treviris per tenir tranquils als belgues i aturar als germans si provaven de creuar el riu; a Crassus el va enviar amb 12 cohorts a Aquitnia per impedir que arribs ajut des all; i va enviar a Q. Titurius Sabinus amb tres legions contra els unelis, els curiosolites i els lexovis. La direcci de la flota fou confiada a D. Brutus i en part estava formada per vaixells oferts pels pictons i els santons i altres pobles ja sotmesos.

Csar va comenar la campanya assetjant les ciutats dels venetis, per aquestos es movien d'una ciutat al altra amb els seus vaixells i els setges mai s'acabaven. Csar no podia fer res perqu encara no disposava de tots els seus vaixells, aix que va esperar a la resta de la seva flota. Quant va arribar els venetis amb 220 vaixells es van enfrontar als romans i en una batalla naval que va durar tot el dia els romans, tot i que inferiors en nombre de vaixells, van poder derrotar al enemic, que va perdre casi tota la seva marina i a la major part dels joves i no tant joves que podien lluitar. Els venetis es van rendir sense condicions.

Csar va fer matar a tots els membres de l'assemblea dels venetis acusat d'haver violat la llei per empresonar a Q. Velanius i T. Silius (enviats romans que havien arribat al pas el 57 aC demanant subministraments pels romans aquarterats al riu Loire)  i la resta del poble fou venuda en subhasta com esclaus;  el territori va quedar casi despoblat i el poble dels venetis va desaparixer.

A la guerra contra Vercingetorix (52 aC) els set o vuit pobles d'Armrica noms van aportar sis mil homes.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79463" title="Trilobit" nonfiltered="1546" processed="1543" dbindex="31660">

Els trilobits (Trilobita, "tres lbuls" en llat) sn una classe d'artrpodes extingits que aparegueren al perode Cambri inferior i prosperaren durant tot el Paleozoic inferior abans de comenar un llarg declivi vers l'extinci quan, durant l'extinci del Devoni superior, s'extingiren tots els ordres de trilobits menys els protids. Els ltims trilobits desaparegueren a l'extinci massiva que es produ a finals del Permi, fa aproxidament 250 milions d'anys.

Els trilobits sn molt coneguts, i possiblement sn el segon grup fssil ms clebre desprs dels dinosaures. Quan els trilobits aparegueren per primer cop al registre fssil del Cambri inferior ja eren molt diversos i estaven geogrficament molt estesos. Degut a la seva diversitat i al seu exosquelet fcilment fossilitzable, deixaren un extens registre fssil, amb unes 17.000 espcies al llarg del Paleozoic. Els trilobits sn importants en la investigaci bioestratigrfica, paleontolgica i tectnica. Sovint se'ls classifica dins el clade artrpode dels esquizoramis, dins la superclasse dels aracnomorfs, tot i que es poden trobar diverses taxonomies a la literatura.

Els diferents trilobits tenien modes de vida diferents. Alguns tenien una vida bntica com a predadors, carronyaires o alimentant-se per filtratge. Alguns nedaven (estil de vida pelgic) i s'alimentaven de plncton. La majoria de modes de vida observats en els artrpodes marins actuals estaven presents en els trilobits, tret del parasitisme. Fins i tot es creu que alguns trilobits (especiament la famlia dels olnids) desenvoluparen una relaci simbitica amb bacteris menjadors de sofre, dels quals obtenien aliment.

Filognia.
Malgrat el seu ric registre fssil, amb milers de gneres d'arreu del mn, la taxonomia i filognia dels trilobits tenen moltes incerteses. La divisi sistemtica dels trilobits en nou ordres diferents s representada per una visi molt estesa que canviar inevitablement a mesura que apareguin noves infrmacions. Amb la possible excepci dels membres de l'ordre dels facpids, tots els ordres de trilobits aparegueren abans del final del Cambri. La majoria de cientfics creuen que l'ordre dels redlquids, i ms concretament el subordre dels redliquins, cont l'avantpassat com de tots els altres ordres, excepte possiblement els agostins. Mentre que es troben moltes filognies potencials a la literatura, la majoria presenten els redliquins que donen origen als ordres dels corinexquids i els ptiquoprids durant el Cambri inferior, i els lquids que descendeixen o b dels redlquids o b dels corinexquids durant el Cambri mitj. Els pticoprids sn l'ordre ms problemtic per la classificaci dels trilobits. A l'obra del 1959 Treatise on Invertebrate Paleontology, el que ara sn els membres dels ordres dels pticoprids, els asfids, els protids i els harptids foren agrupats com a ordre Ptychopariida; el 1990 es cre la subclasse de Librostoma per a agrupar tots aquests ordres, basant-se en el seu tret ancestral compartit d'un hipostoma natant (no ancorat). L'ordre de trilobits ms recentment descrit, els harptids, fou creat el 2002. s incert el progenitor de l'ordre dels facpids.

Basant-se en les similituds morfolgiques, s possible que els trilobits tinguessin com a avantpassats criatures artropomorfes com Spriggina o Parvancorina (que tenen l'aparena d'artrpodes sense exosquelet o invertebrats de cos tou) i d'altres animals del perode Ediacari (Precambri). Existeixen semblances morfolgiques entre els trilobits primerencs, de l'ordre dels redlquids, i altres artrpodes cambrians descoberts als esquists de Burgess (Canad), Chegjiang (Xina), Ediacara (Austrlia) i altres jaciments fssils.

Les principals similituds amb organismes menys evolucionats sn:
 Preformaci d'un segment ceflic diferenciat. En alguns exemplars dSpriggina es poden distingir formacions similars a les espines genals (de les galtes).
 Bilateralitat i la diferenciaci de formes o lbuls laterals (predisposici al trilobitomorfisme).
 Segmentaci continuada del cos, especialment en Spriggina. Es tracta d'una caracterstica que facilitava el mecanisme d'enrotllament defensiu als trilobits.

Alguns exemplars d'invertebrats de cos tou tenen una forma molt semblant a la de les primeres etapes larvries dels trilobits, conegudes com a protaspis.

Morfologia.

I- Cfalon
II- Trax
III- Pigidi
1- Sutura facial
2- Formaci librigenal
3- Punta genal
4- Glabella
5- Anell occipital
6- Formaci fixigenal
7- Ull
8- Lbul axial
9- Pleures
10- Solc dorsal
11- Segments del pigidi
12- Tlson o espina posterior]]

L'aspecte general del cos dels trilobits sol ser ovalat, amb divisi longitudinal tripartida, en tres lbuls, que s la que dna nom als trilobits. L'exosquelet est disposat en tres seccions principals:
 El cfalon (cap), amb forma d'escut, cont dues antenes preorals i quatre apndixs postorals principals birramis completament soldats, i els ulls.
 El trax (tronc), que consta d'entre dos i setze segments amb mltiples plaques totalment articulades i era molt flexible. Cada segment consisteix de l'anell axial central i les pleures exteriors, que protegien els membres i les brnquies. A vegades, les pleures estan abreujades per tal de reduir el pes, o esteses per tal de formar llargues espines. Els apodemes sn projeccions bulboses de la part inferior a les quals s'ancoraven la majoria dels msculs de les potes, tot i que alguns s'ancoraven directament a l'exosquelet. Distingir on acaba el trax i on comena el pigidi pot ser problemtic, i molts recomptes de segments sofreixen d'aquest problema.;

 El pigidi (cua), on es fusionen el final dels segments del trax amb el tlson. En els trilobits ms primitius els pigidis resulten molt rudimentaris. Era un membre important pel desplaament aqutic.

Cfalon.


El cfalon dels trilobits est constitut per diferents parts, basant-se en les sutures, les plaques i la seva posici que, a ms, poden tenir una estructura, forma i mida molt variable. Bsicament serien: 
 Glabella, localitzada al centre i prolongaci del lbul axial del trax, de forma convexa i estriada. Est rodejada per formacions genals de dos tipus, les fixigenals i el librigenals. La mida i el nombre d'estries de la glabella s'ha relacionat amb la composici de la seva dieta. ;
 Formacions fixigenals, es locaslitzen tant a la zona anterior com immediatament lateral de la glabella, interior a les diferents plaques facials. L'estructura formada per la glabella amb les fixigenals s'anomena cranidi i resta fixa al cos durant l'cdisi o muda.
 Formacions librigenal, generalment situades al laterals ms externs i separades per unes sutures que facilitaven el procs de la muda i s'expellien amb la resta de plaques facials i l'exosquelet obsolet.
 Boca, estaria localitzada a la part mitja inferior, darrera i sota el llavi, que es conserva en poques ocasions.
 Antenes, situades a ambds costats del llavi i anteriors a la boca. Eren rgans sensitius, segurament amb funcions gustatives i olfactives.
 Hipostoma, era una placa suspesa sota la glabella que protegiria la boca. Entre aquesta estructura i la glabella s'hi trobarien l'esfag i l'estmac. La seva forma, mida i situaci al celfon s molt variable i es classifica en:
 Connectat, fixat al vorell de la placa facial anterior i en contacte amb l'extrem anterior de la glabella.
 Desplaat, fixat al vorell de la placa facial anterior per sense contacte amb l'extrem de la glabella.
 Flotant, en contacte amb l'extrem anterior de la glabella per sense fixar al vorell de la placa facial anterior.
 Ulls, a ambds costats superiors de la glabella a una alada mitja de les plaques facials.



Apndixs.


A banda de les antenes preorals, situades a ambds costats de l'hipostoma i del llavi, tota la resta dels apndixs sn birramis. 

Cada exopodi consta d'uns sis segments, similars als de la resta d'artrpodes primerencs. El primer segment tamb consta d'un epipodi amb forma de ploma, o brnquia, que s'utilitzava per a respirar i nedar. 

Mentrestant, els endopodis s'utilitzaven per a marxar sobre la superfcie del fons abissal (el rastre de les seves marxes s'ha arribat a conservar en alguns casos). D'altra banda, malgrat que no disposaven de maxilles o pinces, de vegades s que presentaven una srie de dents, especialment al primer segment, la coxa, i en alguns especmens s'estenien a tots els segments d'alguns endopodis, i els podien fer servir per triturar l'aliment.

Les extremitats estaven protegides per unes projeccions laterals anomenades lbuls pleurals, que s'estenien cap enfora des del lbul axial central.

Exosquelet.
Encara que noms la part dorsal funcionava com un blindatge - similar a una cuirassa articulada- la resta del seu exosquelet tamb era bastant dur. 

Durant les mudes, l'exosquelet se solia seccionar entre el cap i el trax. Aix explica perqu, en tants fssils de trilobits, manca una de les dues parts - molts dels fssils conservats sn, en realitat, restes de les seves mudes-. Tamb es pot observar que, a la majoria dels grups, es presenten dues sutures facials laterals per a facilitar el procs d'cdisi. La conservaci de fssils en diferents etapes del procs ajuda a establir la seqncia, que s'iniciaria amb el seccionament facial.

Els laterals del cap tamb solen constar d'un parell d'ulls compostos amb forma de protuberncies o mitges llunes. Aquests ulls eren sorprenentment evolucionats en algunes espcies. De fet, els trilobits van ser els primers animals en desenvolupar ulls funcionals, fa uns 543 milions d'anys, i s'ha postulat que l'aparici d'ulls va ser uns dels factors determinants de l'explosi cambriana.



Altres formacions morfolgiques.  	 


Alguns trilobits , com els de l'ordre dels lquids, van desenvolupar formes espinoses elaborades, des de l'Ordovici fins la fi del perode Devoni. S'han trobat exemplars d'aquests especmens a la formaci de Hamar Laghdad d'Alnif al Marroc. Altres exemplars de trilobits, amb formacions espinoses ms grans i elaborades, han estat trobats a l'oest de Rssia i d'Ontario, Canad. Aquestes formes espinoses podrien haver estat una resposta defensiva a l'aparici dels peixos.

Tamb s'han trobat trilobits que disposen de banyes al cap, similars a les d'alguns colepters moderns. Basant-se en la mida, la localitzaci i la forma de les banyes, Rob Knell, un bileg de la Universitat Queen Mary de Londres, i Richard Fortey, del Museu d'Histria Natural de Londres, conclogueren que l'utilitat ms probable de les banyes fos la lluita per l'aparellament. De ser aix, els trilobits serien els primers exemplars amb aquest comportament. L'estudi noms es referia a la famlia dels rafiofrids per les conclusions es poden aplicar a altres grups tamb, com ara Walliserops trifurcates.

Mida.
La mida dels trilobits va des d'1 mm fins a 72 cm, tot i que la majoria es mou entre 2-7 cm. El trilobit ms gran del mn, Isotelus rex, fou trobat el 1998 per uns cientfics canadencs a la riba de la badia de Hudson.



rgans sensorials.




Imatge inferior:
1- Lent
2- Crnia individual
3- Capa esclertica
4- Raig incident de llum
5- Eix cristallogrfic
6- Cllula receptora]]

Les antenes eren el primer parell d'apndixs del cfalon dels trilobits. Estaven situades abans de la boca a ambds costats del plec labial o labrum, i possiblement s'utilitzaven com a rgans sensitius de l'olfacte o del gust. A diferncia de la resta d'extremitats, eren unirrmies per amb moltes articulacions, disposades des del cos de major a menor longitud. Alguns espcimens tamb presentaven antenes al pigidi. 

En general, la zona ventral dels trilobits era molt ms delicada, per s'han trobat exemplars que l'han conservat, com els Olenoides serratus trobats als esquists de Burgess, (Canad), que tamb conservaven l'impremta de la resta d'extremitats.

Quant als ulls, algunes espcies eren cegues, probablement perqu vivien a profunditats abissals, on la llum no podia arribar. Altres, com ara Phacops rana, en tenien de molt grans. Els ulls dels trilobits eren de calcita, un fet n'ha facilitat la conservaci en els fssils. Les formacions pures de calcita sn transparents, i els trilobits haurien utilitzat els cristalls de calcita com si fossin lents. En aquest aspecte diferien de la majoria dels artrpodes, que solen tenir els ulls tous.

Les lents rgides dels ulls dels trilobits no es podrien adaptar als canvis d'enfocament com ho poden fer la crnia i el cristall dels ulls humans; tanmateix, la calcita formava una doble estructura interior, fornint una magnifica profunditat de camp amb una aberraci esfrica mnima.

Els ulls dels trilobits eren tpicament compostos, amb cada lent es formava un prisma allargat. El nombre de lents en aquest tipus d'ulls era variable. Alguns trilobits en tenien noms un i, per tant, aquests espcimens concrets noms distingien entre la llum i la foscor. En canvi, altres en tenien milers a cada ull i les lents hi estaven disposades hexagonalment. Actualment hi ha equinoderms, com els de l'espcie Ophiuroidea wendtii amb ulls similars.

La superfcie corneal dels ulls es desprenia amb cada muda, i aix els ulls tamb anaven augmentant de mida amb la resta de l'animal, alhora que s'incrementava el nombre de lents.

Tipologia ocular.

Per la disposici interna i quantitat de prismes, empaquetats sempre hexagonalment, els ulls dels trilobits es poden classificar en tres tipologies:
 Holocroals, els ulls amb unes 15.000 diminutes lents, una al costat de l'altra, i recobertes en el seu conjunt per una nica membrana corneal i sense cap recobriment esclertic. s la tipologia ms abundant i est present en tots els ordres de trilobits i en tots els perodes.
 Esquizocroals, generalment amb unes 700 lents ms grans i allargades. Cada lent t una crnia individual i es troba separada per una gruixuda capa esclertica, penetrada per cada crnia. Aquesta tipologia noms s'ha trobat en l'ordre dels facpids.
 Abatocroals, amb unes 70 petites lents, cadascuna amb una crnia individual que no penetra a la capa esclertica  que les separa. Noms s'ha trobat aquesta tipologia en el gnere Eodiscina del perode Cambri.

Les estructures oculars internes s'han estudiat seccionant els diferents tipus d'ulls per a observar-los amb microscopis d'alta resoluci.

Paleoecologia.

Cicle vital.
Els trilobits eren ovpars i en la seva ontognesi s'han observat diverses fases:

 La protaspis seria la primera fase de desenvolupament, quan dels seus ous sorgien petites larves, d'entre 0,5 i 5 mm i que noms disposaven dels segments fusionats del cfalon.

 La meraspis s el segent estadi de creixement, quan s'anaven desenvolupant els segments torcics darrera del cfalon, durant successives mudes.

 L'holaspis l'ltima etapa, transcorria des que s'havia completat el total de segments de la forma adulta fins a adquirir la seva mida final.

Aquest procs s'ha pogut estudiar grcies a les restes fossilitzades de les seves cdisis, que tamb han aportat dades sobre el dimorfisme sexual, en mida i ornamentaci, d'algunes espcies.

Sobre la posta i cura dels ous encara existeix certa incertesa, per es contemplen diverses possibilitats, com ara que els ous fossin dipositats, o que en tinguessin cura en un primer estadi, portant-los agafats a la part anterior i/o ventral del cfalon.

Nutrici.

Els primers paleontlegs en estudiar-los van creure que els trilobits no podien haver estat depredadors, per la seva manca de mandbules i de pinces que els ajudessin a apressar les seves preses.

Per grcies a la seva gran dispersi i la diversitat dels seus hbitats, aix com el gran nombre d'espcimens conservats, s'han pogut constatar diferents costums trfiques, entre els quals hi podria haver hagut:

 Predadors i/o carronyaires: Actualment considerada la tipologia trfica ms extensa. Malgrat la manca de mandbules i pinces, els trilobits disposaven d'unes formacions dentades en les seves potes. En algunes classes, aquestes formacions, les gnatobases noms es troben al primer segment, la coxa; en d'altres, s'estenen per cada segment de l'extremitat. Podrien haver utilitzat aquestes "dents" de les potes per a atrapar cucs i altres petites preses, aix com per a triturar-los abans de la seva ingesta. Una altra caracterstica que es relaciona amb els hbits depredadors sn les glabelles ms voluminoses, per la necessitat d'un estmac ms gran. Tamb els hipostomes conterminants s'hi associen, per la necessitat d'un suport ms slid per a recolzar-hi la pressa durant la seva ingesta.

 Filtradors - Hi ha diferents espcies que van desenvolupar unes formacions molt peculiars, amb forma d'escuts o semialetes, situades a ambds costats del cfalon. Aquestes formacions tamb disposen de porus i es considera que s'utilitzarien per filtrar les partcules nutrients de l'aigua.

 Suspensvors - Serien les espcies que s'alimentaven de detritus o algues, i se les relaciona amb la disposici dels hipostomes flotants, menys especialitzats i amb menys canvis evolutius dins d'una espcie.

 Planctvors - S'hi relacionen les espcies d'ulls grans i cossos hidrodinmics. Ambdues caracterstiques sn tils per a trobar els bancs de plncton.

Sistema defensiu.

Els trilobits en general disposaven d'un sistema defensiu basat en la transformaci del seu cos en una cpsula gaireb hermtica en la majoria dels casos. Ho aconseguien replegant el cos, juntant el cfalon amb el pigidi. Aquesta tctica s'anomena enrotllament i se n'han trobat diferents variants segons l'espcie.

Dins de la cpsula quedaven protegides totes les extremitats i parts del cos ms vulnerables. La situaci externa dels ulls, a la part dorsal del cfalon, permetia als trilobits romandre en aquesta forma fins que el perill hagus passat. Tanmateix, fins i tot en els agnstids, que noms tenien dos segments torcics articulats, el procs d'enrotllament requeria una musculatura complexa per a contraure l'exosquelet i desprs tornar a la forma plana.

S'han descrit diferents tipus d'enrotllaments segons el grau d'hermetisme i la disposici dels segments torcics i el pigidi:

 Esfric: hi participaven tots els segments del cos i s el ms com. El cfalon i el pigidi quedaven sobreposats, encara que algun dels dos fos una mica ms gran que l'altre. s tpic dels isopidis i els macropigidis.
 Doble: hi participaven tots els segments, per part del pigidi i del trax tornaven a replegar-se per encabir-se a dins de la cpsula.
 Discodal: tan sols es flexionava la part anterior del trax. La resta del trax i el pigidi quedaven amagats a noms per sota. Aquest tipus era tpic dels exemplars amb micropigidis.
 Incomplet: es donava en aquells trilobits que disposaven d'espines a la seva part ventral. Aquestes espines quedaven fora de la cpsula per ms protecci.

Tamb hi havia alguns tipus de trilobits que tenien una morfologia que no els hauria perms enrotllar-se, per s que es podien enterrar al sediment, com de fet s'ha observat en exemplars fssils, fins que passs el perill.

Extinci.
L'extinci de l'Ordovici-Siluri, que fou molt menys important que la del Permi, elimin gran part de la diversitat dels trilobits. Aquesta disminuci del seu nombre i diversitat s sens dubte un dels factors que n'afavoriren la desaparici durant l'extinci del Permi, fa uns 250 milions d'anys, que en caus l'extinci total. Actualment es consideren els cefalocrids com els animals vius ms propers als trilobits.

Malgrat la coincidncia de la disminuci del seu nombre amb l'aparici dels primers taurons i d'altres peixos primitius als perodes Siluri i Devoni, no hi ha proves que aquest fos el motiu  principal de la seva extinci total, sobre la qul existeixen diferents teories. Entre elles es troben els cicles de perodes de vulcanisme, la depredaci massiva per part de noves espcies marines, o l'activitat de perodes cclics de precipitaci de meteorits.

Els canvis climtics no s'observen com a causa, ja que durant tota l'evoluci dels trilobits es produren diversos canvis importants i no es don un augment o disminuci significatius del nombre de trilobits.

Sistemtica per la classificaci.

La seva classificaci es basa en els diferents trets morfolgics del cfalon, la segmentaci del trax, la grandria del pigidi i diferents ornamentacions.

Dins l'estructura del cfalon es poden classificar segons els segents trets:
 Sutures facials, segons el tipus de traat se les anomena:
Propries: les sutures facial acaben als marges laterals del cfalon.
Opistopries: acaben al marge posterior.
Gonatopries: acaben a les puntes genals.
Metapries: comencen i acaben al marge posterior.
Marginopries: la sutura recorre tot el marge posterior.
 Glabella, forma i grandria.
 Ulls, la seva presncia o manca, o la seva tipologia: holocroals, esquizocroals i abatocroals.
 Hipostoma, situaci: connectat, desplaat o flotant.

Segons tinguin ms o menys nombres de segments al trax, es diu que aquest s ms o menys desenvolupat, respectivament.

La grandria del pigidi s relativa a la grandria del cfalon. Aix, es classifica en:
 Macropigidi, si el pigidi s ms gran que el cfalon.
 Micropigidi, si el pigidi s ms petit.
 Isopigidi, si sn gaireb iguals.
 Subisopigidi, si el pigidi s noms una mica ms petit que el cfalon.
Tamb s'observa la fusi o no dels segments que componen el pigidi.

Les ornamentacions poden ser de tipus espins, i es poden trobar en un sol o en tots els segments del seu exosquelet. Tamb poden ser formacions laminars cefliques amb perforacions, com les dels filtradors.

Aquests trets sn els que s'utilitzen per a determinar tamb el parentiu dels ordres, tot i que cal observar-ne tota l'ontognesi dins de cada ordre per a no confondre trets convergents amb trets de parentiu.

Jaciments de trilobits a Catalunya i rodalies.

Els primers exemplars de trilobits al territori catal foren descoberts arran del treball de preparaci del mapa geolgic de Barcelona de Jaume Almera, al segle XIX. A causa de les condicions poc favorables per la seva conservaci, les seves restes fssils no sn gaire destacables i els trilobits ms antics sn de l'Ordovici superior. Principalment s'han trobat exemplars dels ordres dels pticoprids, facpids i protids.

Les dues principals zones de restes del Paleozoic, on s'han trobat fssils de trilobits, sn la zona axial pirinenca i les serralades del litoral. Les segents dades sobre indrets on s'han trobat trilobits a Catalunya sn anteriors a l'any 1988:

 Perode Ordovici: Camprodon, Cornell de Conflent, La Mra, Serdiny i Sant Pere.
 Perode Siluri: Altron, Camprodon, Castellnou dels Aspres, Coll de Cant, Espuig, Full, Llesp, Llessu, Montardit, Rialp, Toloriu-Bar i Vilafranca de Conflent.
 Perode Devoni: Ansovell, Arans, Bosc de Jjols, Bruguers, Camprodon, Castells, Cerler, Coll de Jou, Escal, Gerri de la Sal, Isvol, Llavn,  Mont-ros, Olopte, Papiol, Pont de Bar, Santa Creu d'Olorda, Sanc, Serdiny, Torres, Vilafranca de Conflent i Vilamajor.   ;
 Perode Carbonfer: Cnoves, Escaladei, Escull des Francs, Ferragut Vell, Llinaritx Vell, Molins de Rei, Papiol, Puig d'Alp, Samals i Vallcarca.

Bibliografia.
 Registre fssil. Barcelona: Enciclopdia Catalana S.A., 1988. 478 p. (Histria Natural dels Pasos Catalans; 15). P.326. ISBN 84-7739-022-3.
 Fortey, Richard. TRILOBITES! Testigos de la evolucin. Trad. de Joandomnec Ros. Pamplona, Editorial Laetoli, S.L., 2006. 308 p. ISBN 84-934862-3-X;
 Jay Gould, Stephen. La vida maravillosa: Burgess Shale y la naturaleza de la historia. Barcelona Editorial Crtica S.A., 1989. ISBN 84-7423-493-X.
 Jay Gould, Stephen. Las piedras falaces de Marrakech: penltimas reflexiones sobre historia natural. Barcelona Editorial Crtica S.L., 2000. ISBN 84-8432-214-9.
 Stewart, Ian. El segundo secreto de la vida. Barcelona Editorial Crtica S.L. 1998. ISBN 84-7423-970-2.
 Tassy, Pascual. El mensaje de los fsiles. Madrid Alianza editorial S.A. 1994. ISBN 84-206-0667-7.

Referncies.


Enllaos externs.


 Article sobre els trilobits Realitzat per GRINPACH, Grup d'Investigacions Paleontolgiques de Xile. Tradut al catal per MineralTown.com, amb illustracions i un interessant estudi sobre la seva evoluci i diferenciaci.
 Asturnatura: secci trilobits Web de l'Associaci d'amics de la vida marina. Bastant completa i distribuda en cmodes seccions, amb illustracions de Sam Gon III adaptades al castell. ;
 Guia sobre els diferents ordres de trilobits. Pel bileg i director cientfic de l'Organitzaci per la Conservaci de la Natura de Hawai, Dr Sam Gon III, amb illustracions i material sobre trilobits amb aportacions d'arreu del mn. Atenci! Lloc web extens.;
 Museu de Hardvard de Zoologia Comparativa Pgina sobre les diferents classes de trilobits i la seva descripci, amb imatges, illustracions, descripcions precises i detallades citacions bibliogrfiques. Atenci! Lloc web extens.  ;
 Associaci de l'Oest (nord-americ) de trilobitlegs Apartat amb articles descarregables amb format pdf. ;
 DIRT, Investigaci de trilobits del Institut Denman Presentaci de recopilacions anuals d'articles de treballs de paleontlegs d'arreu del mn, amb temes com: nous mtodes d'estudi, histria del seu estudi, noves teories o classificacions, crtiques bibliogrfiques, etc. ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79476" title="Guerrilla" nonfiltered="1547" processed="1544" dbindex="31661">

La guerra de guerrilles s un sistema de confrontaci d'un conjunt de paisans armats contra un exrcit convencional que es caracteritza per la no existncia de fronts de combat delimitats i per un tipus d'accions ms assimilables al sabotatge o  als atacs puntuals.

La guerra de guerrilles es practica en situacions en les forces entre els belligerants no estan equilibrades. El partit minoritari en una confrontaci armada tria aquesta forma de confrontaci en situacions en les que el control del territori est garantit per el bndol dominant.

La guerra de guerrilles cerca desestabilitzar al bndol ms fort.

Les guerrilles actuen preferentment en zones poc poblades. Selves, boscos, deserts, muntanyes.

El segle XX va veure el naixement de l'anomenada guerrilla urbana.
Sn sinnims de guerrilla (o guerrilles concretes): maquis, partisans, fedayin (Algria), muyahidin (pasos rabs, macheteros (Uruguai)















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79477" title="Hegemonia" nonfiltered="1548" processed="1545" dbindex="31662">
Hegemonia s la supremacia que una poblaci, una naci o bloc de nacions pot tenir, grcies al seu major potencial econmic, militar o poltic, i que exerceix damunt d'altres poblacions, encara que aquestes no la desitgin. Per hegemonia mundial s'entn el domini del mn per part d'una sola naci o un grup de nacions.

Hom parla d'hegemonia poltica o de grup hegemnic per referir-se a aquell grup les propostes del qual gaudeixen d'un nivell d'acceptaci preeminent entre les classes dirigents, el tema de la hegemonia poltica i cultural s la base del pensament de Antonio Gramsci un dels pares del Partit Comunista d'Itlia (PCI) i segurament el ms brillant dels seus intellectuals.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79481" title="Rdio Flaixbac" nonfiltered="1549" processed="1546" dbindex="31663">

Rdio Flaixbac es una emissora propietat del Grup Flaix inaugurada a l'1 de novembre de l'any 1994.
Es caracteritza per ser una rdio musical en catal on s'emeten els ltims xits del moment nacionals i internacionals combinats amb els que van marcar els anys 80 i 90. Emet a Catalunya, el Pas Valenci, Andorra, i tamb per internet a qualsevol punt del mn.El seu eslgan l'anomena"la rdio musical de Catalunya".

Programaci 2008-2009.


Dilluns a Divendres;
6 a 10 : EL MAT I LA MARE QUE EL VA PARIR amb Carles Prez;
10 a 13 : FRMULA FLAIXBAC amb Xavi Dalmau;
13 a 17 : FRMULA FLAIXBAC amb Roger Carandell;
17 a 19 : FRMULA FLAIXBAC amb Albert Planadevall;
19 a 20 : FEEDBAC amb Albert Planadevall;
20 a 23 : FRMULA FLAIXBAC amb Carles Roca;
23 a 2 : PROHIBIT ALS PARES amb Xavi Canalias;
2 a 6 : FRMULA FLAIXBAC ;

Dissabte;
2 a 9 : FRMULA FLAIXBAC CAP DE SETMANA;
9 a 13 : FRMULA FLAIXBAC C.S. amb Andreu Presas;
13 a 17 : FRMULA FLAIXBAC C.S amb Vctor De la Torre;
17 a 19 : LA LLISTA amb Jordi Cuadras;
19 a 21 : FRMULA FLAIXBAC C.S. amb Jordi Cuadras;
21 a 24 : FRMULA FLAIXBAC C.S.
24 a 2 : BATEC DE NIT ;
2 a 9 : FRMULA FLAIXBAC C.S.

Diumenge;
2 a 9 : FRMULA FLAIXBAC CAP DE SETMANA;
9 a 13 : FRMULA FLAIXBAC C.S. amb Andreu Presas;
13 a 17 : FRMULA FLAIXBAC C.S amb Vctor De la Torre;
17 a 21 : FRMULA FLAIXBAC C.S. amb Jordi Cuadras;
21 a 6 : FRMULA FLAIXBAC C.S.

Programes.

Els programes que emet Rdio Flaixbac sn:
 El mat i la mare que el va parir presentat per Carles Prez, un programa despertador amb molt humor, diferents seccions (televisi, el temps, el trnsit, esports,...), i molta msica! Equip: Carles Prez, Berta Badia, Slvia Ferrer, "Peyu" Jutglar, Marcel Morilla.
 Prohibit als pares presentat per Xavi Canalias, on pots explicar tot el que vulguis sense embuts i fer consultes sobre sexe! Equip: Xavi Canalias, Elisenda Carod, Elena Crespi.
 Feedbac presentat per Albert Planadevall, 60 minuts de dedicatries!
 La llista presentat per Jordi Cuadras, un programa que repassa els 30 xits del moment!
 Batec de nit, que et posa la msica ms ballable per comenar les nits de dissabte!

Equip.

Direcci:
Miquel Calada;
Carles Cun;

Cap de programes:
Didier Auzy;

Locutors:
Carles Prez;
Xavi Dalmau;
Roger Carandell;
Albert Planadevall;
Xavi Canalias;
Andreu Presas;
Vctor de la Torre;
Jordi Cuadras;

Freqncies.
Analgiques.
 Andorra 96.0 FM;
 Barcelona 106.1 FM;
 Castell 88.0 FM;
 Girona 100.7 FM;
 Lleida 105.2 FM;
 Manresa 99.8 FM;
 Perpiny 103.6 FM;
 Puigcerd 96.1 FM;
 Sitges 88.2 FM;
 Tarragona 90.4 FM;
 Tortosa 89.1 FM;
 Vic 93.2 FM;

Internet.
 http://flaix.stream.flumotion.com/flaix/flaixbac.mp3.m3u;

Publicacions.
 "Noms xits" (2007): doble CD amb els 28 xits que van marcar l'any 2007.

Vegeu tamb.
 Llista d'emissores de rdio en catal;

Enllaos externs.
Rdio Flaixbac ;
Flaix FM ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79483" title="Eusko Alkartasuna" nonfiltered="1550" processed="1547" dbindex="31664">

Eusko Alkartasuna (EA) (Solidaritat Basca en catal) s un partit poltic basc fundat per Carlos Garaikoetxea el setembre de 1986, com a escisi del Partit Nacionalista Basc. Actualment est separat ideolgicament de l'anterior partit ja que Eusko Alkartasuna es defineix com independentista, socialdemcrata, pacifista i aconfessional.

El 30 de novembre de 1986 EA va concrrer per primera vegada a uns comicis (eleccions del Pas Basc), obtenint ms de 180.000 vots.

A Europa pertany des del inici a la Aliana Lliure Europea (ALE), amb Esquerra Republicana de Catalunya, partit que engloba a formacions independentistes i socialdemcrates de diferents pasos. En aquest moment el parlamentari de l'Aliana Lliure Europea s Mikel Irujo Amezaga, fundador de l'Aliana LLiure Europea de Joves (EFAY).

L'actual presidenta del partit s Unai Ziarreta i el president de las seves juventuts, Gazte Abertzaleak, s Alain Zamorano.

 Enllaos externs .
Eusko Alkartasuna;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79486" title="Aliana Lliure Europea" nonfiltered="1551" processed="1548" dbindex="31665">
L'Aliana Lliure Europea (ALE), tamb conegut com a Partit Democrtic dels Pobles d'Europa (PDPE), s un partit poltic europeu que agrupa a diverses formacions poltiques que defensen el dret a l'autodeterminaci dels pobles, els principis de la democrcia parlamentria i els drets humans.


Actualment, la presidenta del partit s Nelly Maes i el secretari general s Bernat Joan. A ms, el partit t quatre diputats al Parlament Europeu mitjanant el grup parlamentari Els Verds-Aliana Lliure Europea:

 Jillian Evans, Plaid Cymru (Galles);
 Ian Hudghton, Scottish National Party (Esccia);
 Mikel Irujo, Eusko Alkartasuna (Pas Basc);
 Alyn Smith, Scottish National Party (Esccia);


 Histria .
L'Aliana Lliure Europea es va constituir l'any 1981 com una associaci de partits poltics. Ja en la Declaraci de Brusselles de 1981, l'ALE declarava que la millor manera d'accedir a la dimensi europea s construint una Europa basada en els pobles.

El 1994, l'ALE es va constituir oficialment en federaci de partits, d'acord amb les disposicions de l'article 138A del Tractat de la Uni Europea.

El 26 de mar de 2004, a Barcelona, l'ALE es va refundar com a partit poltic europeu, segons la nova reglamentaci europea (EC 2004/2003; decisi del Consell Europeu i del Parlament Europeu del 4/11/2003). El 13 d'octubre de 2004, l'ALE va ser reconeguda oficialment com a formaci poltica europea.

 Objectius .
L'ALE advoca per una Uni Europea de pobles lliures i solidaris basada d'acord amb el principi de la subsidiarietat. Els seus principals objectius sn els segents:

 La defensa dels drets humans i dels pobles.
 La construcci d'una societat justa i solidria amb poltiques que promoguin el progrs, la cohesi social i la igualtat d'oportunitats.
 Una acci poltica basada exclusivament en la democrcia, i, per tant, en la no violncia.
 La defensa i salvaguarda de la diversitat lingstica i cultural de la Uni Europea.
 La defensa del medi ambient i del desenvolupament sostenible.
 L'abolici de l'energia nuclear i la potenciaci de fonts d'energia alternatives.

 Partits membres .


 Partits observadors .


 Antics membres .


Enllaos externs.
Aliana Lliure Europea;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79488" title="Alfons VI" nonfiltered="1552" processed="1549" dbindex="31666">


Alfons VI de Lle o Alfons VI de Castella (1040-1109), rei de Lle i rei de Castella;
Alfons VI de Portugal (1643-1683), rei de Portugal;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79491" title="Jordi I" nonfiltered="1553" processed="1550" dbindex="31667">


Giorgi I de Gergia (v 998-1027), rei de Gergia;
Yury Dolgoruky (v 1099-1157), Gran prncep de Rssia;
Jordi I del Regne Unit (1660-1727), rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;
Jordi I de Grcia (1845 1913), rei de Grcia;
Patriarca Jordi I (679-686), Patriarca de Constantinoble;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79495" title="Ramon Berenguer" nonfiltered="1554" processed="1551" dbindex="31668">


Ramon Berenguer I (1023-1076), comte de Barcelona;
Ramon Berenguer II (1053-1082), comte de Barcelona;
Ramon Berenguer III (1082-1131), comte de Barcelona i comte de Provena;
Ramon Berenguer IV (1133-1162), comte de Barcelona i prncep d'Arag;
Ramon Berenguer III de Provena (1135-1166), comte de Provena;
Ramon Berenguer IV de Provena (1158-1181), comte de Provena i comte de Cerdanya;
Ramon Berenguer V de Provena (1200-1245), comte de Provena;
Ramon Berenguer de Prades o Pere I d'Empries i IV de Ribagora (1305-1381), comte d'Empries i comte de Ribagora;
Ramon Berenguer I d'Empries (1308-1366), comte d'Empries;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79502" title="Velletri" nonfiltered="1555" processed="1552" dbindex="31669">


Velletri es una ciutat d'Itlia a la regi del Laci, provncia de Roma, amb uns 50000 habitants. Es situada a la vessant sud dels Monti Albani a 322 metres d'altura. Te industria vitcola i ramadera. Es dicesi suburbicria. 

Com a monuments cal esmentar: la catedral romnica de Sant Climent (reformada al segle XVII); el campanar de 1353;  l'esglsia de Santa Maria de Trivio amb faana d'estil neoclssic; el temple octagonal de Santa Maria del Sangue, probablement de l'escola de Bramante; el Palazzo comunale atribut a Giacomo della Porta (1575); i el Palazzo Ginnetti atribut a Martino Longhi.

A l'edat mitjana fou una dependncia del Papa.

Per a la ciutat romana vegeu: Velitres


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79505" title="Mart (carnvor)" nonfiltered="1556" processed="1553" dbindex="31670">

Els marts sn el conjunt d'espcies que formen el gnere Martes de la famlia dels mustlids. Sn animals carnvors, relacionats amb els visons i les musteles. Molts habiten als arbres i les seves preses acostumen a ser esquirols, a ms d'ocells i ous.

Treballs recents d'anlisi d'ADN suggereixen que en realitat el gnere Martes s polifiltic i, per tant no forma estrictament un clade, amb dues espcies, Martes pennanti i Martes americana, que haurien d'associar-se als gneres Eira i Gulo, respectivament.

Espcies.
Mart americ (Martes americana).
Mart de gorja groga (Martes flavigula -tamb anomenada Martes gwatkinsii-).
Fagina (Martes foina);
Marta (Martes martes);
Marta del Jap (Martes melampus);
Marta pescadora (Martes pennanti);
Marta gibelina (Martes zibellina);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79508" title="Venetia" nonfiltered="1557" processed="1554" dbindex="31671">
Venetia (Vencia) fou una provncia romana del nord d'Itlia, a la vora de la mar Adritica des el Alps (on limitava amb els eugans i els retis) fins a la mar a la boca del Padus (Po), i al est fins el Athesis (Adige). Tenien al oest als cenomans per el lmit no est ben definit (segons Tit Livi la darrera ciutat dels vnets era Verona). La provncia form part de la Gllia Cisalpina i es va constituir en provncia (junt amb stria) en temps d'August i llavors va incloure Brixia, Cremona i Bergomun (al oest de Verona) i probablement va tenir el seu lmit al riu Addua. 

Estava habitada pels vnets per la provncia va incloure el pas dels carnis, que vivien al est dels vnets fins a Tergeste (Trieste) amb lmit al riu Timavus. Els vnets (llat veneti) vivien al oest (entre els Athesis i el Plavis) i els carni (carnis) al est (fins stria).

Des la vall del Save, el pas dels Alps Julians deixava obert el cam cap a Venetia i els invasors el podien utilitzar. Aix fou el cas d'tila el 452, que va arribar davant Aquileia, la va assetjar i la va destruir, igual que les ciutats de Concordia, Altinum, Patavium, Vicentia, Verona, Brixia, i Bergomum. Els habitants d'aquestes ciutats es van refugiar a les llacunes on van fundar un parell de ciutats al mig del aigua on abans nomes vivien pescadors:  els fugits d'Aquileia van fundar Grado i els d'altres ciutats (pricipalment Patavium) van fundar Vencia.

Els principals rius del territori son el Athesis (Adige), el Medacus (Brentha) amb el seu afluent el Medacus Minor (Bacchiglione), el Silis (Sele), el Plavis (Piave)  el Liquentia (Livenza), el Romantinus (Lemene) , el Tilavemptus (Tagliamento), el Varanus i el Anassus (esmentats per Plini, probablement el Stella i el seu afluent Cormor), i el Alsa (Ausa). Altres rius de certa envergadura al est son el Turrus (Torre), el Natiso (Natisone) i el Sontius (Isonzo) , aquest darrer amb el seu afluent Fluvius Frigidus (Wippach o Vipao); i finalment el Timavus i el Formio (Risano) que marcava el lmit amb stria. 

Les ciutats principals foren: Verona, Vicentia, Patavium, Ateste (Este), Altinum, Concordia, Opitergium, Tarvisium, Acelum (Asolo), Centa (Ceneda), Feltria (Feltre), Belunum (Belluno), Aquileia, Forum Julii, Vedinum (Udine), Julium Carnicum, i Tergeste (Trieste). Al pas del carnis hi havia algunes ciutats com Flamonia (Flaggona), Osopum (Osopo), Glemona (Gemona), Artemia (Artegna), Cormones (Cormons) i Pucinum (Duino).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79511" title="Vnets" nonfiltered="1558" processed="1555" dbindex="31672">
Els vnets foren un poble d'arrel illria que vivien al est de la Gllia Cisalpina i desprs (al comenament del Imperi) a la provncia de Venetia.

Es suposa que els vnets van substituir als eugans (Euganei) i alguns (Estrab) els fan d'origen gal i parents dels venetis d'Armrica, i d'altres (Tcit) els fan d'origen srmata; fins i tot alguns suposen que deriven del mtics genetis o enetis esmentats per Homer a l'Ilada com habitants de Paflagnia. Les investigacions modernes han establert que es tractava d'un poble illiri, cosa que ja havia indicat Herdot. 

Eren un poble comerciant i se sap que tenien uns cavalls excellents.

El 215 aC van signar una aliana amb Roma, aliana a la que van restar fidels; per contra els romans van lluitar sovint contra els carnis i istris fins que van establir (181 aC) la colnia d'Aquileia. Els veneti (vnets) foren inclosos en la provncia de la Gllia Cisalpina, i probablement van obtenir la ciutadania romana el 49 aC al mateix temps que la Gllia Transpadana. 

Sota l'imperi (amb August), la regi anomenada Venetia, que administrativament incloa el pas dels carnis, juntament amb la regi d'stria, fou inclosa a la regi dcima. Les diferencies entre vnets i carnis, a mesura que va avanar la romanitzaci, van desaparixer. La provncia de Venetia i stria va subsistir fins a la fi del imperi amb capital a Aquileia. 

La regi fou escenari de lluites entre emperadors: Maxim el Traci va morir a Aquileia el 238; a la vora del riu Alsa (avui Avsa) el jove Constant II va ser derrotat i mort el 340; el 388 van lluitar all Mxim i Teodosi I el gran; i el 425 van lluitar el usurpador Joannes i els generals de Teodosi II. El 489 Odoacre fou derrotat pel rei ostrogot Teodoric a la riba del Sontius (Isonzo).

La ciutat principal dels vnets fou Patavium (Pdua), i desprs Aquileia (colnia romana). Verona tamb era una ciutat important, i altres ciutats eren Concordia, Altinum i Forum Julii.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79512" title="Venicons" nonfiltered="1559" processed="1556" dbindex="31673">
Venicons (llat Venicones) foren un poble de la costa oriental del nord de Britnia (l'anomenada Britnia Brbara) al sud de l'estuari del Tuaesis (Murray Frith) a la regi d'Aberdeen.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79513" title="Vennenses" nonfiltered="1560" processed="1557" dbindex="31674">
Vennenses foren una tribu del poble dels cntabres, que vivien a la provncia de l'Hispnia Tarraconense, a la actual regi de Cantbria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79515" title="Vennicnis" nonfiltered="1561" processed="1558" dbindex="31675">
Vennicnis (llat Vennicnii)  foren un poble de la part nord-oest de l'illa d'Hibrnia (Irlanda) entre els promontoris Boreum i Vennicnium.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79516" title="Pacific Blue" nonfiltered="1562" processed="1559" dbindex="31676">

Pacific Blue s una srie de televisi que relata les vides personals i professionals dels oficials del Departament de Policia de Santa Mnica. Aquests policies combaten el crim damunt de les seues bicicletes. La srie va comenar a rodar-se en 1996 i s'acab al 2000, a Santa Monica i Venice (Califrnia, EUA). Consta de 5 temporades i 101 episodis.
A l'ltim episodi de la tercera temporada Marcos A. Ferraez i Rick Rossovich abandonaren la srie i a la quarta temporada s'incorporaren Mario Lpez, Jeff Stearns, Shanna Moakler, Amy Hunter. En aquest significatiu canvi als actors, s'introduiren quatre nous personatges basats en policies que ronden els 25 anys d'edat. Jim Davidson i Paula Trickey, els quals prviament havien actuat com els personatges joves de la srie, passaren a desenvolupar el paper dels veterans i lders de la unitat Pacific Blue. Cory McNamara (Paula Trickey) ascend a sergent i T.C. Callaway (Jim Davidson) pass a ser el tinent.

Aquesta srie s'ha ems per les televisions autonmiques: Canal 9 (en castell), TV3 (en catal), Castilla-La Mancha TV... Actualment s'emet per La 2 i pel canal de pagament AXN.

Enllaos externs.
 Pacific Blue - Web Oficial ;
 Fitxa de doblatge al catal ;
 Pgina sobre el doblatge en castell ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79518" title="Vnnons" nonfiltered="1563" processed="1560" dbindex="31677">
Els vnnons (llat vennones) foren un poble de Rcia segons Claudi Ptolemeu i de Vindelcia segons Estrab. Ptolomeu diu que eren el poble mes salvatge de tots els de Retia. Plini els esmenta com vennonetes i diu que eren d'tnia alpina. Es creu que vivien a la regi on neix el Athesis (Adigio) que a l'edat mitjana (fins al segle XI)  fou conegut com Venonesgowe o Finesgowe.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79519" title="Venostes" nonfiltered="1564" processed="1561" dbindex="31678">
Els venostes foren un poble que era probablement una branca dels vnnons de Rcia. Son esmentats per Plini el vell. A l'edat mitjana el territori es deia Venusta Vallis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79521" title="Venosa" nonfiltered="1565" processed="1562" dbindex="31679">


Venosa es una ciutat d'Itlia a la Basilicata, provncia de Potenza, a la conca del riu Ofanto. Te uns 20.000 habitants.

Els seus monuments mes important son:  l'esglsia de l'abadia de La Trinit del segle XII construda amb pedres del antic amfiteatre rom; la catedral  (segle XV); el castell (segle XV); i les catacumbes jueves (dels segles IV i V).

 Histria .

L'antiga Vensia (llat Venusia) fou una ciutat de la Pulla, a la via pia a uns 15 km al sud del riu Aufidus (Ofanto), propera a la frontera amb Lucnia. Horaci, nadiu de la ciutat, diu que era una colnia romana formada amb terrenys de Lucnia i Pulla. Fou probablement una ciutat del poble de la Pulla.

Es esmentada per primer cop quant fou ocupada pel cnsol rom L. Postumius el 262 aC quant era una ciutat de certa importncia; els habitants foren morts i s'hi va establir una colnia romana (el nombre de vint mil colons que es diu hi foren enviats es probablement exagerat). 

Fou un lloc segur pels romans durant la Segona Guerra Pnica i s'hi va refugiar el cnsol Terentius Varro amb 700 cavallers desprs de la derrota a la batalla de Cannes el 216 aC. All el cnsol es va reorganitzar i va reunir una fora de 4000 cavallers i infants, que foren armats per la ciutat. Mes tard va poder complir amb els requeriments de subministraments fets per Roma. Fou el quarter general dels romans a la Pulla durant tota la guerra, per la ciutat va patir fora i al final de la guerra es va haver d'enviar un cos de colons per cobrir les baixes (200 aC). Desprs va prosperar i va crixer.

A la guerra social fou una de les ciutats que primer es va unir a la revolta, i una de les principals places dels aliats al sud d'Itlia; al segon any de guerra el territori fou assolat pel pretor rom Cosconius per la ciutat sembla que no fou atacada. Aquests fets no van alterar la seva prosperitat per gaire temps, fet afavorit per la seva situaci a la via pia.

Sota els triumvirs es va enviar un nou cos de colons i va retenir el rang de colnia sota l'imperi i fou lloc de parada en el cam entre el port de Brundisium i Roma. Una inscripci del temps del imperi l'esmenta com splendida civitas Venusinorum.

Durant l'edat mitjana fou seu episcopal (segle V). Possessi bizantina, al segle IX fou assolada pels sarrains i el segle XI va passar als normands. Va passar desprs als angevins i als catalans-aragonesos sota els que fou feu de diverses famlies fins el segle XVII. Part del regne de les Dues Siclies (o temporalment del Regne de Npols) va entrar amb aquest a Itlia el 1861.

Va patir un terratrmol important el 1854, i n'ha patit molts altres de menys importncia.

Fou el lloc de naixement del poeta Horaci que hi va nixer el 65 aC durant el consolat de L. Manlius Torquatus i L. Aurelius Cotta. Horaci esmenta la ciutat en alguns poemes i parla de la font Bandusia i de la muntanya Vultur, per no hi va viure molts anys ja que el seu pare va perdre les terres que hi tenia, que foren confiscades durant les guerres civils.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79524" title="Jocs Olmpics d'estiu de 1906" nonfiltered="1566" processed="1563" dbindex="31680">

Els Jocs Olmpics d'estiu de 1906, tamb anomenats Jocs Intercalats es van celebrar a Atenes, Grcia entre el 22 d'abril i el 2 de maig de 1906. Actualment no sn oficialment reconeguts com a Jocs Olmpics, tot i que en el seu moment s'organitzaren com a tals. Les medalles entregades tampoc sn reconegudes pel COI.

 Origen .
Els primers Jocs Intercalats foren organitzats pel COI el 1901 com a part d'un nou programa en el que es disputarien cada quatre anys, entre els Jocs Internacionals, i que es disputarien a Atenes. En canvi, al bar Pierre de Coubertin no li agradava aquesta idea. Desprs dels dolents Jocs Olmpics de Pars 1900 el COI don suport a aquesta nova idea. L'any 1902 era massa proper per organitzar aquests jocs i es decid que la data ideal seria el 1906.

 Desenvolupament esportiu .
Els Jocs Olmpics de 1906 van ser un gran xit, a diferncia del que havia passat el 1900 i el 1904, ja que no s'allargaren durant molts mesos dins el programa d'una Exposici Universal. Foren tamb els primers jocs en els que els atletes hi participaven a travs dels respectius Comits Nacionals, i no, com havia ocorregut anteriorment, on molts atletes passaven per all i decidien participar-hi. Tamb foren els primers amb una cerimnia d'obertura a part i amb la desfilada dels atletes amb els respectius Comits Nacionals. Tamb s'introdu la cerimnia de cloenda o l'alament de les banderes dels guanyadors.

Entre els esdeveniments inclosos als jocs cal destacar el llanament de javelina i el pentatl.

 Ray C. Ewry guany, de nou, les dues proves disputades de salt sense cursa.
 Paul Pilgrim guany els 400 i els 800 metres llisos en atletisme.
 El canadenc Billy Sherring visqu dos mesos a Grcia per adaptar-se a les condicions locals i guany, sorprenentment, la marat. El prncep Jordi II de Grcia l'acompany durant la volta final.
 Finlndia debut en aquests jocs i guany la seva primera medalla d'or en llanament de disc amb Verner Jrvinen.
 Peter O'Connor d'Irlanda guany la medalla d'or en triple salt i la de plata en salt d'allargada. L'atleta participava com a britnic, i en protesta, escal el pal de la bandera i hi pos l'irlandesa.

 Futur dels Jocs Intercalats .

Grcia no fou capa d'organitzar els jocs de 1910. Per un costat hi havia problemes als balcans, d'altre, dos anys entre Jocs i Jocs era un perode massa curt de temps. La segent oportunitat arrib el 1914 per a la disminuci de l'entusiasme inicial s'hi afeg l'esclat de la Primera Guerra Mundial. La segent possibilitat d'organitzar uns nous Jocs Intercalats no arribava fins el 1922. Havia passat massa temps i la idea s'abandon definitivament.

D'aquesta manera aquests Jocs esdevingueren una excepci dins els Jocs Olmpics. El COI, posteriorment, degrad els Jocs passant a ser no oficials i els consider, simplement, com a una celebraci del 10 aniversari dels primers Jocs. A pesar d'aquest fet, els Jocs de 1906 van ser claus per mantenir vius els Jocs Olmpics, desprs dels fracassos de les dues edicions anteriors i la majoria d'innovacions dels Jocs foren acollides pels Jocs Olmpics de Londres 1908

Esports disputats.


Medalles.

(Pas amfitri ressaltat.)






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79531" title="Veragris" nonfiltered="1567" processed="1564" dbindex="31681">
Els veragris (llat Veragri) foren un poble gal esmentat per Csar, que els situa al Valais (Sussa) entre els nantuats i els sedunis. La seva ciutat principal fou Octodurus (Martigny) i per aix de vegades son anomenats octodurencs (per exemple per Plini). Di Casi diu que habitaven els territoris entre els allbroges i el llac Leman fins els Alps, per aix no s correcte. Estrab els anomena varagri, i els situa entre els catriges i els nantuats; Plini els situa entre els sedunis i els salassis, a la Vall d'Aosta. Tit Livi els situa als Alps al Gran Sant Bernat, que s el ms acurat. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79532" title="Verbices" nonfiltered="1568" processed="1565" dbindex="31682">
Verbices (llati Verbicae o Verbices) foren un poble d'arrel berber a la provncia romana de la Mauritnia Tingitana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79537" title="Vergellus" nonfiltered="1569" processed="1566" dbindex="31683">
Vergellus fou un torrent que creuava pel camp de batalla de Cannes. En donen notcia Florus i Valeri Mxim que expliquen que el curs fou obstrut pels cossos dels soldats morts en la batalla (216 aC) i els cartaginesos el van poder creuar per damunt dels cadvers que van fer de pont; aquesta circumstancia es explicada tamb per altres escriptors per no donen el nom del torrent. Aquest torrent desaiguava probablement al Aufidius per la dreta, entre Cannes i Canusium, i probablement era quasi sec a l'estiu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79538" title="Vergunons" nonfiltered="1570" processed="1567" dbindex="31684">
Els vergunons (vergunni) foren un poble alp esmentat per Plini el vell que vivien a la regi dels Alps. Probablement el seu nom s'ha conservat en la vila de Vergons o Vergon entre Senez (antiga Sanitium) i Glandves


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79539" title="Verolamium" nonfiltered="1571" processed="1568" dbindex="31685">
Verolamium o Verulamium fou la ciutat principal del poble dels catieuclanis a Britnia a la via entre Londinium a Eboracum (York), que fou probablement la residncia de Casivelauni (Casivelaunus), i fou ocupada per Csar. Ms tard fou un municipi rom. Avui dia s diu Old Verulam, i est prop de Saint Albans, al Herfortshire. La seva abadia est feta amb les pedres de l'antiga ciutat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79540" title="Catieuclanis" nonfiltered="1572" processed="1569" dbindex="31686">
Els catieuclanis (llat Catieuclani) foren un poble de Britnia que vivia entre Londinium i Eboracum (York). La seva ciutat principal fou Verolamium o Verulamium, residncia de  Casivelauni (Casivelaunus).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79542" title="Veromanduis" nonfiltered="1573" processed="1570" dbindex="31687">
Els veromanduis (llat Veromandui) foren un poble de la Gllia Celta. Csar diu el 57 aC que podien mobilitzar deu mil homes armats, per sembla que es refereix als que podien moure en conjunt amb els velocasses. Els veromanduis, aliats al nervis i als atrebats van atacar a Csar a la regi del riu Sabis (Sambre) i van ser derrotats per l'onzena i vuitena legions.

El seu territori limitava al oest amb els ambianis i els atrebats, amb els suessions al sud, i amb els nervis al nord. La seva ciutat principal fou (ja sota domini rom) Augusta Veromanduorum (Sant Quint o Saint Quentin) a la vora del Somme (departament del Aisne). Al final del imperi s'esmenta una Civitas Veromandorum.

Van donar nom a la regi histrica de Vermandois i al comtat de Vermandois.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79543" title="Verruquins" nonfiltered="1574" processed="1571" dbindex="31688">
Els verruquins o verruquinis (llat verrucini) foren un poble gal dels Alps, a la Provena. Tenien per vens al suelteris i als camatulicis. 

El seu nom s'hauria conservat en la vila de Vlrignon entre Draguignan (al departament del Var) i Riez.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79545" title="Verrugo" nonfiltered="1575" processed="1572" dbindex="31689">
Verrugo o Verrica fou una ciutat o fortalesa del territoris dels volscs, que es esmentada sovint a les guerres entre Roma i els volscs.

La primera vegada el 445 aC quant fou ocupada pels romans. Els volscs la van recuperar algun temps desprs (la data no se sap) per els romans la van reconquerir el 409 aC i s'hi va establir una guarnici, per tot i aix fou recuperada pels volscs dos anys desprs (407 aC) i va romandre a les seves mans fins el 394 aC quant els romans la van tornar a ocupar i es va establir una guarnici dirigida pel trib C. Aemilius, que la va perdre aviat desprs de la derrota del altre trib  Sp. Postumius. No torna a ser esmentada amb posterioritat.

Es creu que era situada al actual Colle Ferro, prop de Segni, o a Colle Sacco, no gaire lluny de l'anterior.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79546" title="Verves" nonfiltered="1576" processed="1573" dbindex="31690">
Els verves foren un poble d'arrel berber que vivia a la provncia romana de la Mauritnia Tingitana. La seva situaci no es coneix. Tot i la semblana de noms, la paraula berbers deriva de brbars i no de verves.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79549" title="Verules" nonfiltered="1577" processed="1574" dbindex="31691">
Verules (llat Verulae) fou una ciutat dels hrnics (Hernici) inclosa administrativament al Latium. Era situada als Apenins, a la vall del Sacco, entre Alatrium i la vall del Liris. 

Fou una ciutat de les principals dels hrnics i membre de la Lliga Hrnica per no fou mai esmentada fins a la guerra entre hrnics i romans el 306 aC, quan els ciutadans de Verulae, Alatrium i Ferentinum es van oposar als anagnians i van refusar lluitar contra Roma. Aix els va deixar al final de la guerra amb una certa autonomia, amb les seves prpies lleis i magistrats, cosa que van preferir a la ciutadania romana, que finalment els hi fou concedida en un moment posterior desconegut.

Durant el domini rom fou una tranquilla ciutat de provncia; en temps dels gracs va rebre una colnia romana i un altre durant l'emperador Nerva, per es possible que tot i rebre colons mantingus el seu rang municipal doncs Plini l'esmenta com a municipi de la cinquena regi d'Itlia. Fou al llarg de l'imperi i durant l'edat mitjana una petita ciutat sense importncia.

s l'actual Veroli. Es conserven restes de les muralles poligonals d'estil ciclpid.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79550" title="Vscia" nonfiltered="1578" processed="1575" dbindex="31692">
Vscia (llati Vescia) fou una ciutat dels ausons inclosa administrativament al Latium. Era situada a una plana al sud del riu Liris (Garigliano) i fou una de les tres ciutats dels ausons (les altres eren Ausona i Minturnae).

L'exrcit dels llatins es va refugiar a la ciutat el 340 aC desprs de ser derrotat pels cnsols Manlius i Decius. 

Vscia fou ocupada pels romans desprs que un partit de la ciutat els obrs les portes; els enemics dels romans foren tots executats (314 aC).

Ja no torna a ser esmentada ms tard i s probable que desaparegus o queds reduda a un llogaret. S'esmenta en canvi ms tard lager Vescinus (territori de Vscia) que fou part de la colnia romana de Sinuessa. La seva situaci s desconeguda.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79551" title="Veseris" nonfiltered="1579" processed="1576" dbindex="31693">
El riu Veseris fou un antic riu o torrent de Campnia a la riba del qual es va lliurar la gran batalla entre els llatins dirigits per T. Manlius Torquatus i el cnsol rom P. Decius Mus, el 340 aC. Els romans es van atribuir la victria per probablement fou una batalla equilibrada sense guanyador. La batalla la descriu Tit Livi que sembla indicar que hi havia una ciutat anomenada tamb Veseris o Veserim. Aureli Vctor expressament anomena el Veserim Fluvium.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79555" title="Carles IV" nonfiltered="1580" processed="1577" dbindex="31694">


Carles IV de Frana (1294-1328), rei de Frana;
Carles IV de Luxemburg (1316-1378), emperador del Sacre Imperi Romanogermnic;
Carles de Viana o Carles IV de Navarra (1421-1461), rei titular de Navarra;
Carles IV d'Anjou o Carles III de Provena (1436-1481), duc d'Anjou i comte de Provena;
Carles IV de Npols o Carles I de Castella (1500-1558), rei de Castella, Arag i emperador;
Carles Manuel IV de Savoia (1751-1802), duc de Savoia i rei de Sardenya;
Carles IV d'Espanya (1748-1819), rei d'Espanya;
Carles IV de Noruega o Carles XV de Sucia (1826 1872), rei de Sucia i de Noruega;
Carles I d'ustria-Hongria o Carles IV d'Hongria (1887 1922), rei d'ustria i d'Hongria;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79558" title="Anell nic" nonfiltered="1581" processed="1578" dbindex="31695">

L'Anell nic, conegut tamb com l'Anell Sobir o el Gran Anell del Poder, s un anell mgic que ocupa un paper central en l'univers imaginari creat per J.R.R. Tolkien. L'acompliment de la missi de destrur-lo representa la trama principal a la novella El Senyor dels Anells.

Propietats de l'Anell.

L'Anell nic va ser forjat pel Senyor Fosc Suron durant la Segona Edat per tal d'obtenir el control sobre els elfs que quedaven a la Terra Mitjana. Sota l'aparena d'Annatar, "Senyor dels Dons", va agudar els fargaires lfics d'Ergion i al seu lder Celebrmbor a fabricar els Anells del Poder. En secret, per, va forjar l'Anell nic a les flames del Mont del Fat, que havia de servir-li per obtenir el control sobre la resta d'anells.

Com que els altres anells eren molt poderosos, Suron es va veure obligat a dipositar en l'Anell gran part del seu poder original perqu el seu propsit fos efectiu, corrent el risc de qu si mai perds l'Anell perdria tamb una porci important de la seva fora.

L'Anell era daurat i a diferncia dels anells menors no duia ni gemmes ni ornaments. Es podia identificar fcilment a l'escalfar-lo, ja que aleshores es podia veure una inscripci en Tengwar d'un text en la llengua negra de Mrdor. Grcies a l'enorme poder que contenia era prcticament impossible de danyar-lo. Noms es podia destrur llenant-lo als crters volcnics del Mont del Fat on va ser forjat. 

Quan hom duia l'Anell, "traspassava" del mn fsic al mn espiritual, fent-se invisible als que l'envoltaven. En el pla espiritual, si el protador tenia prou poder per sotmetre la voluntat de l'Anell a la prpia, es podia controlar i escalvitzar les ments dels altres.

La natura de l'Anell, nascut de la maldat i dipositari del poder de Suron, corrompia de forma lenta per inexhorable al seu portador. Per aquest motiu els savis, incloent-hi Gndalf, lrond i Galdriel, van rebutjar la temptaci de portar-lo i exhortaven a que fos destrut. Aparentment els hbbits, ms purs de cor que els homes i menys poderosos que els elfs eren ms resistents al poder seductor de l'Anell. Aix explica perqu en Frodo i en Bilbo van ser capaos de posser l'Anell per perodes de temps relativament llargs sense que els efectes fossin evidents. En canvi, l'origen hbbit de  Gllum, era completament irreconeixible desprs de 500 anys de dur l'Anell.

Histria i portadors de l'Anell.

Desprs de la derrota de Suron a mans de la Darrera Aliana entre Elfs i Homes, Isldur va tallar l'Anell de la m del Senyor Fosc. Poc desprs moria a la Tragdia dels Camps Llirials, perdent-se l'Anell en les profunditats del Gran Riu. L'Anell va ser descobert per un hbbit anomenat Dagol, que poc desprs va ser assassnat pel ser cos Smagol per robar-li. La influncia de l'Anell va convertir a Smagol en la criatura que seria coneguda com a Gllum, deformant-lo i perllongant-li la vida ms enll del qeu era natural en un hbbit. L'Anell, per, desitjava tornar al seu antic amo i va fer que Gllum ans a viure a les cavernes de les Muntanyes Boiroses, aprop del lloc on Suron comenava a recuperar forma. El mateix any que Suron reaparegu a Dol Gldur, l'Anell abandon Gllum.

Com es relata a El Hbbit, Bilbo Saquet va trobar l'Anell i va fugir de Gllum i dels orcs que habitaven les cavernes. Un cop finalitzades les seves aventures, va tornar amb l'Anell a la Comarca


L'Any 3001 de la Tercera Edat i seguint els consells de Gndalf, Bilbo va donar l'Anell al seu nebot Frodo, convertint-se en la primera persona que renunciava a l'Anell de forma voluntria. Aleshores Suron ja havia recuperat part del seu poder i la Torre Fosca de Mrdor havia estat reconstruda. Tement que recupers l'Anell i amb ell la totalitat del seu antic poder, Frodo i buit companys ms van integrar la Germandat de l'Anell en un ltim intent per destrur l'Anell a les esquerdes del Mont del Fat. A mesura que avnaava el viatge, Frodo era cada cop ms suceptible al poder de l'Anell, i tem que s'acabs corrompent per la seva influncia.

Quan ell i Sam van trobar Gllum i el van "domesticar" perque els guis a Mrdor, desenvolup un vincle amb la criatura, creient que si hi havia una esperana per ella tamb n'hi hauria per ell. GlLum, per, va socombre a la temptaci de l'Anell i va trar Fordo i Sam enviant-los al cau de l'aranya gegant Arranyera. 

Pensant que Frodo havia mort pel ver de l'aranya, Sam va agafar l'anell i en va ser el portador durant un breu perode de temps, que no va ser prou llarg com per que es veis sotms a la seva influncia. Un cop s'asabent que Frodo era viu el va rescatar de la Torre de Crith ngol i li torn l'anell.

Quan van arribar al Mont del Fat, Frodo ja estava completament corromput per l'Anell i el va reclamar per a ell renunciant a destrur-lo. En l'ltim moment, per, va ser atacat per Gllum que li va arrancar del dit d'una mossegada abans de caure per les esquerdes del fat i consumint-se juntament amb l'Anell.

Aix, els portadors de l'anell des de la seva forja fins la seva destrucci van ser:
Suron;
Isldur;
Deagol;
Smagol (Gllum);
Bilbo Saquet;
Frodo Saquet;
Samseny Gamg;
Frodo Saquet;

Inscripci.

L'aparena de l'Anell s la d'un cercle perfecte d'or, sense necessitar cap mena d'ornament que l'allunyaria de la perfecci. Per quan s escalfat, s'hi pot veure inscrit en Tengwar (Escripitura lfica fanoriana) un text en la llengua negra de Mrdor:

Ash nazg durbatulk, ash nazg gimbatul,
ash nazg thrakatulk, agh burzum-ishi krimpatul.

Es tracta dels dos ltims versos d'un poema sobre els Anells del Poder:

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79562" title="Regi de Junn" nonfiltered="1582" processed="1579" dbindex="31696">

Junn s una regi del Per.  Limita amb les regions de Pasco, Ucayali, Cusco, Ayacucho, Huancavelica i Lima.

 Divisi administrativa .
La regi es divideix en 9 provncies:
Huancayo;
Concepcin;
Chupaca;
Jauja;
Tarma;
Yauli;
Junn;
Chanchamayo;
Satipo;


 Enllaos.
Junin.info :: El Portal de la Regi Junin - PERU;
Govern Regional de Junn;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79563" title="Regi de Lambayeque" nonfiltered="1583" processed="1580" dbindex="31697">

Lambayeque s una regi del Per. Limita al nord amb la Regi de Piura; al sud amb la Regi de La Libertad; a l'est, amb la Regi de Cajamarca; i a l'oest, amb l'Oce Atlntic.

Anteriorment fou un departament que, des de la dcada de 1980, formava part de la regi Nord-oriental del Maran, abolida el 1992.

 Divisi administrativa .
Es divideix en tres provncies:
Chiclayo amb 20 districtes;
Lambayeque amb 12 districtes.
Ferreafe amb 6 districtes.

Enllaos.
http://www.demons-hack.org  - Primer portal de Lambayeque - Per
Opini del diari espanyol  ABC sobre turisme al Per;
Portal Regional de Lambayeque;
Ciutat de Lambayeque;
Govern Regional de Lambayeque;
Opini del diari espanyol ABC sobre la gastronomia local;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79565" title="Harry Potter: Quidditch World Cup" nonfiltered="1584" processed="1581" dbindex="31698">

El videojoc Harry Potter: Quidditch World Cup s un joc produt per Electronic Arts (va sortir a la venda el 28 d'octubre del 2003) on el jugador ha d'encarnar un equip de Quidditch, un esport mgic jugat sobre escombres del mn de Harry Potter creat per J. K. Rowling. El jugador juga per la Hogwarts Quidditch Cup (Copa de Quidditch de Hogwarts) on juguen les quatre cases de l'escola (Gryffindor, Slytherin, Hufflepuff i Ravenclaw) o per la Quidditch World Cup, on juguen les seleccions de Estats Units, Anglaterra, Frana, Alemanya, Escandinvia, Jap, Espanya, Austrlia i Bulgria, aquesta ltima amb crtiques perqu derrotava Irlanda a la final de Quidditch al quart llibre.

El videojoc esportiu ha sortit per a PlayStation 2, GameCube, Xbox, GBA i PC. Els personatges del videojoc ms famosos als llibres sn en Harry Potter, en Draco Malfoy, la Xo Xang, en Cedric Diggory i en Viktor Krum.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79568" title="Regi de Lima" nonfiltered="1585" processed="1582" dbindex="31699">

Lima s una de les regions del Per. Limita al nord amb la Regi d'Ancash, a l'est amb les  regions de Hunuco, Pasco i Junn, al sud-est amb la Regi de Huancavelica, al sud amb la Regi d'Ica i a l'oest amb l'Oce Pacfic.

 Divisi administrativa .
Es divideix en 9 provncies:

 Barranca;
 Cajatambo;
 Canta;
 Caete;
 Huaral;
 Huarochir;
 Huaura;
 Oyn;
 Yauyos;

Enllaos.
Govern Regional de Lima ;
Lima Info Informaci turstica;
Lima Histria, Museus, atraccions turstiques ;
Dades sobre Lima ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79575" title="Arctic Monkeys" nonfiltered="1586" processed="1583" dbindex="31700">
Arctic Monkeys sn una banda de rock indie de High Green, un barri de Sheffield, Anglaterra. Els seus primers dos senzills, "I Bet You Look Good On the Dancefloor" i "When The Sun Goes Down", van ser directes a la llista de nmeros 1 de la dcada del 2000 en el Regne Unit, i l'lbum de debut de la banda, Whatever People Say I Am, That's What I'm Not, t el rcord com l'lbum de debut ms venut en les seues primeres setmanes al Regne Unit. La banda va guanyar el premi "Best New Act" en els "Brit Awards" de 2006, i van fer histria en els premis de NME de 2006 en convertir-se en la primera banda a guanyar el premi a la "Millor Banda Novella" i "Millor Banda Britnica" en el mateix any.

Les arrels de la banda en el nord d'Anglaterra sovint es destaca com a element clau de l'estil del grup, i han sigut etiquetats com els Libertines del nord, mentres el seu so nic i les seues lletres irniques  sovint amb crtica social  s'han comparat a les de The Jam, Blur, Pulp i The Streets.

Favourite Worst Nightmare s el seu segon lbum d'estudi que va sser llenat inicialment a Jap el 18 d'abril de 2007 abans de publicar-lo arreu del mn. El seu primer senzill del segon disc fou Brianstorm i nicament es podia aconseguir via descrrega a Internet. 

 Membres .
Creada en 2002, la banda est formada per:

Alex Turner;
Jamie "Cookie" Cook;
Andy Nicholson;
Matthew "The Cat" Helders;
Otto Norris "John Rambo";

 Vegeu tamb .
The Hives;
Babyshambles;
The Loungs;
The Vines;
Yeah Yeah Yeahs;
Interpol;
Franz Ferdinand;
The Strokes;
Kaiser Chiefs;
The Shins;
The Bravery;
The Ordinary Boys;
The D4;
The Datsuns;
The Vines;

Enllaos externs.

ArcticMonkeys.com;
Arctic Monkeys Spain;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79576" title="Regi de Madre de Dios" nonfiltered="1587" processed="1584" dbindex="31701">

Madre de Dios s una de les regions del Per. Limita al nord amb l'Estat d'Acre,(Brasil) i la Regi d'Ucayali; a l'est amb el Departament de Pando (Bolvia), al sud i est amb les regions de Puno i Cusco.

 Divisi administrativa .
La regi es divideix en tres provncies:
Tambopata;
Manu;
Tahuamanu;

Enllaos.
Govern regional de Madre de Dios;
Peru Info: Regi de Madre de Dios;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79578" title="Mustlid" nonfiltered="1588" processed="1585" dbindex="31702">

Els mustlids (Mustelida) sn una famlia de mamfers carnvors. s una de les famlies ms exitoses i diverses de l'ordre dels carnvors i inclou les fures, els visons, les mofetes, els marts, els teixons i les lldries.

Diversos membres de la famlia sn aqutics en graus diversos, com les lldries de rius o les eminentment aqutiques lldries marines. La lldria marina, a ms, s l'nic mamfer no primat conegut que utilitza una eina: se serveix de pedres per trencar les closques de crustacis, que sn una part important de la seva alimentaci. 

 Taxonomia .
La famlia dels mustlids inclou 55 espcies en 24 gneres, que s'acostumen a classificar en 5 subfamlies:
 Subfamilia Lutrinae (Lldries);
 Gnere Amblonyx;
 Gnere Aonyx;
 Gnere Enhydra (Lldria marina);
 Gnere Lontra;
 Gnere Lutra;
 Gnere Lutrogale;
 Gnere Pteronura;
 Subfamlia Melinae (Teixons);
Gnere Arctonyx;
Gnere Meles;
Gnere Melogale;
 Subfamlia Mellivorinae (Ratels);
Gnere Mellivora;
 Subfamlia Taxidiinae (Teixons americans);
Gnere Taxidea;
 Subfamlia Mustelinae (mosteles, fures i marts);
Gnere Eira;
Gnere Galictis;
Gnere Gulo ;
Gnere Ictonyx;
Gnere Lyncodon;
Gnere Martes ;
Gnere Mustela;
Gnere Poecilogale;
Gnere Vormela;

Cladograma.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79579" title="Regi de Moquegua" nonfiltered="1589" processed="1586" dbindex="31703">

Moquegua (en qutxua indret tranquil) s una regi del Per. Limita al nord amb les regions de Puno i Arequipa; al sud amb la Regi de Tacna i l'Oce Pacfic; a l'est amb les regions de Puno i Tacna; i a l'oest amb Arequipa i el Mar.

 Divisi administrativa .
La regi es divideix en tres provncies:

Mariscal Nieto;
General Sanchez Cerro;
Ilo;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79580" title="Durin I" nonfiltered="1590" processed="1587" dbindex="31704">
Durin I de Khazad-dum, ms conegut com a Durin l'Inmortal, s un personatge de les obres de J.R.R. Tolkien. Va ser el primer dels set pares dels nans a despertar-se, i el fundador de la Casa de Durin.

Biografia.

Durin era un dels set Pares dels Nans, que havien estat creats pel vlar Aul i omplerts de vida amb l'al de l'Illvatar. Va ser el primer a despertar, i segons explica la llegenda va fer-ho al Mont Gundabad al nord de les Muntanyes Boiroses; un lloc sagrat pels nans des d'aleshores. Des d'all Durin va caminar en solitari buscant la resta dels Pares dels Nans que s'havien despertat.

Durant el seu viatge va trobar Espillac (Mirrormere en l'angls original), un llac a la falda de les Muntanyes Boiroses que els llacs batejarien amb el nom de Kheled-zram. All va fundar-hi la que amb el temps es convertiria amb la ms gran de les ciutats dels nans: Khazad-dm: la Mina del Nan, que ms endavant es coneixeria com a Mria.

A Durin se'l va conixer com l'inmortal perqu va viure ms que qualsevol altre nan, i tamb perqu va ser succet per cinc descendents seus en lnea directa que tamb s deien Durin i que segons s'explica eren fsicament idntics a ell. 

Per ser el primer dels nans a despertar-se, la memria de Durin s honorada per tots els nans de les set cases.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79585" title="Nrtex" nonfiltered="1591" processed="1588" dbindex="31705">


El nrtex d'una esglsia s l'rea d'entrada, situada a l'extrem occidental de la nau, o a l'extrem oposat respecte de l'altar principal de l'esglsia. Tradicionalment el nrtex era una part de l'edifici, per no es considerava part del temple. Era una rea interior separada de la nau per una pantalla o barana, o b una estructura externa com un porxo. La funci del nrtex era allotjar a les persones "no admisibles per al cult" (especialment catecmens i penitents) per tal que poguessin sentir i seguir el servei religs sense entrar al temple. El nrtex sovint disposava d'una pila baptismal de manera que els infants es poguessin batejar abans d'ingressar a la nau.

Reformes posteriors varen eliminar aquest requisit d'exclusi dels serveis a les persones que no fossin membres de ple dret de la congregaci. Els arquitectes d'esglsies continuaven, no obstant, construint un espai abans de l'entrada de la nau. Aquest espai es pot anomenar vestbul interior (si s arquitectnicament part de l'estructura de la nau) o un porxo (si s una estructura oberta i externa). 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79587" title="Regi de Tarapac" nonfiltered="1592" processed="1589" dbindex="31706">

Tarapac s una regi de Xile (Nmero 1), la ms septentrional. Limita al sud amb la Regi d'Antofagasta, i al nord amb la Regi de Tacna (Per) i els departaments de La Paz i Oruro (Bolvia).

Histria.
Des de ben antic ha estat una zona de poblament aimara, i form part del Per fins la Guerra del Pacfic entre Per i Xile, que acab amb el Tractat d'Ancn del 1883 i pel qual la regi fou cedida a Xile.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79589" title="Grgola" nonfiltered="1593" processed="1590" dbindex="31707">


Una Grgola (del francs gargouille > gargouiller 'produir un soroll similar al d'un lquid dins d'un tub', llat garg r zo i grec           'fer grgares') s una part que  sobresurt d'una canonada que serveix per a evacuar l'aigua de de les taulades. En l'arquitectura medieval, especialment en la gtica, son molt usades en esglsies i catedrals i acostumen a estar adornades amb figures intencionadament grotesques que representen homes, animals, monstres o dimonis. Probablement, tenen la funci simblica de protegir el temple i espantar als pecadors. Es varen mantenir, en menor quantitat, en l'arquitectura renaixentista i, fins i tot,en algunes esglsies barroques.
 
Mes recentment, l'arquitecte suiss-francs Le Corbusier ha fet servir tamb grgoles en la capella de Notre-Dame du Haut, a Ronchamp (Frana).

Es un error ests anomenar grgoles a qualsevol figura grotesca o monstruosa de les esglsies medievals; noms es poden qualificar com a tals aquelles que s'ajustin a la funci especfica. Aix, per exemple, les famoses figures monstruoses de funci purament decorativa installades per Viollet-le-Duc a la catedral de Notre Dame de Pars han de ser anomenades quimeres, i no grgolas. Les grgoles apareixen com a criatures vivents, sovint amb urpes i grans ales, a moltes obres de ficci modernes.




Bibliografia.

CALLE CALLE, Francisco Vicente, Grgolas de la provincia de Cceres, Cceres, 2003, IC El Brocense. 

CALLE CALLE, Francisco Vicente, Plasencia: "Misterios" en las Catedrales, www.bubok.com, 2008.

CALLE CALLE, Francisco Vicente, Las grgolas de la Catedral de San Antoln de Palencia, www.bubok.com, 2008. 

REBOLD BENTON,Janetta, Saintes terreurs. Les gargouilles dans l architecture mdivale, Paris, 1997, ditions Abbeville.

--------








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79591" title="Pinacle" nonfiltered="1594" processed="1591" dbindex="31708">
Aquest article tracta del pinacle arquitectnic, per al joc vegeu Pinacle (joc)



Un pinacle s un element arquitectnic en forma de con, punxegut i, normalment, fet de pedra que se situa al capdamunt, com a coronament, dels contraforts d'una catedral. s caracterstic de l'arquitectura gtica.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79592" title="Vestins" nonfiltered="1595" processed="1592" dbindex="31709">
Els vestins (llat vestini) foren un poble del centre d'Itlia, de la costa de la mar Adritica fins a les muntanyes on neix el riu Aternus. Limitaven al oest amb Sabnia, i les muntanyes que els separaven dels ecus i els mars; el lmit pel sud i sud-est fou el riu Aternus; i al est limitava amb els pelignes i els marrucini, i amb la costa de la mar Adritica (entre la boca del Aternus i el riu Matrinus (uns 10 km); el lmit nord era el riu Matrinus que els separava dels pretutis, i el Monte Corno (Gran Sasso) la cimera mes alta dels Apenins.

Es suposa que els vestins foren d'origen sab. La seva primera menci a l'histria fou el 324 aC quant es van aliar als samnites contra Roma i van demanat als marrucini, pelignes i mars que s'uniren a l'aliana, cosa que no van fer. Els vestins no van poder resistir als romans i foren derrotats i dispersats pel cnsol D. Junius Brutus, refugiant-se a les ciutats fortificades entre elles Cutina i Cingila, que foren preses per assalt. 

No tornen a aparixer fins el 301 aC en que van fer un tractat amb Roma, aliana que fou prou avantatjosa pels vestins, que des llavors foren fidels aliats de Roma. El 225 aC son esmentats entre els aliats de Roma per Polibi junt amb els mars, marrucini i frentanis i aportaven en conjunt vint mil infants i quatre mil cavallers.

Desprs d'aix ja noms s'esmenta la presencia de vestins entre les tropes auxiliars romanes, fins que a la guerra social (90 aC) en que junt amb els mars, el pelignes i els picentins es van declarar en rebellia contra Roma, i foren derrotats al final de la guerra una mica mes aviat que altres aliats.

Mes tard van rebre la ciutadania romana, i encara que confosos amb els ciutadans romans, van subsistir com a tribu separada tal com testifiquen les inscripcions; van ser inclosos en la tribu romana Quirina i el seu territori form part de la quarta regi d'Itlia creada per August, per desprs el territori es va dividir en dos parts: una (la costa) unida al Pic i l'altra (l'interior) a la provncia Valria.

Durant l'imperi encara conservaven costums rustiques i bellicoses i eren caadors. La part interior produa pastures molt bones i es fabricava un formatge molt apreciat a Roma.

Al seu territori hi havia les ciutats de Pinna (Civita di Penne), Angulus (Civita S. Angelo), Aternum (a la boca del riu del mateix nom, avui la ciutat de  Pescara), Peltuinum (Ansedonia), Aveia  (Fossa),  Pitinum (Torre di Pitino), Furconium (Civita di Bagno),  Prifernum (prop de la actual Assergio), Aufina (Ofena), Cutina (desconeguda, podria ser Civita Aquana) i Cingila o Cinglia (desconeguda podria ser Civita Retenga).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79593" title="Gablet" nonfiltered="1596" processed="1593" dbindex="31710">

Un gablet s un element en forma de front triangular i en punta que se situa com a coronament de la portalada d'una esglsia o catedral, preferentment gtica.

Alguns autors suposen que fou una imitaci en pedra de les construccions en fusta que formaven armadures, construccions que a l'edat mitjana es varen fer servir molt per a cobrir les voltes de monuments que restaven sense acabar per manca de recursos i que posteriorment l'art va simular amb pedra fent-lo servir com a ornamentaci.

En el perode arquitectnic esmentat, es mostra senzill i sever, delineat per una cornisa i, a vegades, decorat en el centre amb un trvol, quadrifoli o multifoli. 

En l'arquitectura grega clsica i en el romnic, el timp es una estructura arquitectnica similar. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79594" title="Vesubians" nonfiltered="1597" processed="1594" dbindex="31711">
Els vesubians foren un poble de Ligria esmentat en una inscripci del arc de Susa. Pel seu nom se'ls suposa habitants de la zona del riu o torrent Vesubi (res a veure amb el volc Vesuvi), afluent del Var. Podrien ser els eusebians esmentats per Plini, i aquestos es suposa que vivien a la zona de Barceloneta de Provena (departament del Baix Alps).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79596" title="Vesuvi" nonfiltered="1598" processed="1595" dbindex="31712">

Vesuvi (en llat Vesuvius) s una muntanya volcnica de Campnia, (Itlia) a uns 12 km al sud-est de Npols. s famosa per l'erupci de l'any 79 dC. que va sepultar les villes romanes de Pompeia i Hercul.

El Vesuvi propi t 1.277 m i el cim del Somma (l'antic crter destrut per una erupci) 1.132 m. 

El Vesuvi t un crter actiu; s l'nic volc actiu de l'Europa continental. Les seves rodalies sn molt frtils i hi abunden les vinyes.

 Origen .
El mont Vesuvi es va formar per una collisi de plaques tectniques, l'africana i la eurasitica. La placa eurasitica va empnyer l'africana cap a l'escora terrestre. Els materials de l'escora es va escalfar fins a fondre's, formant el magma, roques fosses en estat lquid. Donat que el magma s menys dens que la roca en estat slid, va ser expulsat cap a l'exterior, buscant el punt ms dbil de la superfcie, trencant-la i sortint cap a fora. Les roques fosses es solidifiquen i formen el volc.

 Histria .
El 340 aC es va lliurar a la seva rodalia una batalla entre romans i llatins en la qual el cnsol P. Decius va morir. La batalla fou lliurada a una plana a la vessant nord, a la vora d'un riu o torrent (vegeu Veseris). El 73 aC Esprtac es va refugiar a aquesta muntanya amb els gladiadors i esclaus fugitius, i all va derrotar al pretor rom Clodi Glabre.

La seva primera erupci coneguda fou el 24 d'agost de l'any 79 quan la cendra va engolir Pompeia, Hercul i Stabia (aquesta darrera va morir suposadament asfixiada pels gasos segons Plini el vell). Va tornar a fer erupci el 203, el 472 i el 512. Desprs es van produir algunes erupcions menors fins la del 1611. Les altres explosions ms violentes foren les del 1631, 1822, 1906 i 1944 (la darrera va destruir un parell de llogarets).





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79598" title="Vtons" nonfiltered="1599" processed="1596" dbindex="31713">
Els vtons (llat Vettones) foren un poble de Lusitnia esmentats per diversos escriptors entre ells Csar i Plini.  Estrab els hi assigna com a residencia la Tarraconense. Prudenci anomena el seu territori Vettonia (Vetnia). Aquest territori era creuat pel Tagus (Tajo) i el riu Duero el separava de la terra dels sturs; al oest el lmit era l'actual Portugal i al est els carpetans (des Simancas a Puente del Arzobispo i a Trujillo); al sud tenien la Btica. Les ciutats principals eren Salmantica (Salamanca), Cecilionicum (Baos?), Capara (las Ventas de Capara), Sentice (prop de Los Santos), Cottaeobriga (Almeida) i Augustobriga (Ciudad Rodrigo?). A aquest territori creixia l'anomenada herba vettonica (herba betnica), coneguda per betnia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79601" title="Vetulnia" nonfiltered="1600" processed="1597" dbindex="31714">
Vetulnia (llat Vetulonia o Vetulonium) fou una de les dotze ciutats principals ciutats d'Etrria.

Se sap que a la ciutat s'utilitzaven atributs de comandament desprs adoptats pels romans com els lictors, fscies, cadires curuls, toga pretexta i trompetes. Ja era destruda o abandonada al segle VI aC.

La seva situaci es incerta, probablement prop de Viterbo potser al terme de Massa Marittima (Massa Veternensis) a uns 7 kms a l'oest de la moderna ciutat; per s'han suggerit altres emplaaments (Vulci, Valeriani, Castiglione Bernardi i Ortebello). L'opini ms estesa fou durant molt de temps que estava a Monte Calvi (proposat per Leandro Alberti al segle XVI) al lloc conegut com Selva di Vetleta, per ms tard es va voler identificar amb certa probabilitat amb Magliano, entre Osa i Albegna, uns 15 km al nord d'Orbetello. Plini el vell i Claudi Ptolemeu diuen que no era lluny de la costa i que tenia unes aiges termals a la rodalia (Aquae Vetuloniae). La ciutat antiga excavada a Magliano reuneix els requisits i t unes aiges termals properes a Telamonaocio. Les seves muralles tenien uns 6 km.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79602" title="Envall" nonfiltered="1601" processed="1598" dbindex="31715">
Envall s un  poble de la Vall Fosca, pertanyent al municipi de la Torre de Cabdella. Est situat a 1.080 metres d'altitud. Per accedir a Envall, venint des de Senterada, cal agafar el trencant a la dreta que hi ha a l'altura de La Pobleta de Bellve, i seguir el cam uns 2,7 Km (la carretera no est asfaltada).

El poble qued deshabitat a la dcada dels anys 70 a causa de la manca d'aigua. Antigament el poble estava format per unes 14 o 15 cases, entre elles casa Alberto, casa Senterada, casa Joanxic, casa Botiguer, casa Miquel... Actualment hi viu una persona (des de l'any 2004). 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79603" title="Corpus Christi (Texas)" nonfiltered="1602" processed="1599" dbindex="31716">

Corpus Christi s una ciutat situada al comtat de Nueces, a l'estat dels EUA de Texas. s situada a la vora dreta de la desembocadura del riu Nueces, a la badia de Corpus Christi. 

 Territori .
El territori de la ciutat ocupa 1,192.0 km (460.2 mi), d'ells 400.5 km (154.6 mi) de terra i 791.5 km (305.6 mi) d'aiges. 

 Poblaci .
La poblaci es de 277,454 habitants (697 h/km). Segons el cens dels EUA del 2000, el 71.62% dels habitants sn blancs, el 4,67 % sn afro-americans, l'1,28 % sn asitics, el 0,64 % amerindis nordamericans i el 18,58 % d'altres races. Endems, el 54.33% sn hispnics.


 Economia .
s el centre d'un territori agrcola (gran producci de cot), ramader i sobretot miner (petroli i gas natural), amb indstries derivades d'aquestes activitats (indstria txtil, alimentria i petroqumica). Tamb disposa d'un port i un aeroport internacional.

 Histria .
La ciutat fou fundada el 1840, i en els darrers vint anys la seva poblaci ha augmentat enormement.

 Enllaos .
 Ciutat de Corpus Christi;
 Parcs de Corpus Christi;
 Servei metereolgic de Corpus Christi;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79607" title="Hadash" nonfiltered="1603" processed="1600" dbindex="31720">

Hadash (  " ) s un front popular d extrema esquerra  rab , a Israel format per comunistes israelians i altres grups d extrema esquerra. 
Hadash s un acrnim de Hachazit Hademokratit leshalom uleshivyon   
"                              ",  "Front Democratic per la Pau i la Igualtat." en rab: al-jabha al-dimokratiya lil-salam wa al-musawa (                                  ).

El nom fou adoptat en els anys 70 pel Reshimah Komunistit Hadashah (Nou Partit Comunista, Rakah), escisi del Miflaga Kommunistit Yisraelit o                             (Partit Comunista Israeli, MAKI,   " ).  El seu cap fou molts anys l'escriptor palest Emil Habibi, molt prosovitic. Sn partidaris de la creaci d'un estat palest.

 Resultats electorals .
L'evoluci dels resultats de Hadash al Knesset ha estat:
 1977:  80,118 vots (4.6 %) i 5 diputats.
 1981:  64,918 vots (3.4 %) i 4 diputats.
 1984:  69,815 vots (3.4 %) i 4 diputats. ;
 1988:  84,032 vots (3.7 %) i 4 diputats.
 1992:  62,545 vots (2.4 %) i 3 diputats.
 1996: 129,455 vots (4.4 %) i 5 diputats.
 1999: 2,6 % i 3 escons.
 2003: 3,0 % i 3 escons;
 

 Membres del Knesset  .
Tamar Gozansky;
Issam Makhoul;
 Enllaos .
 Pgina en rab;
 Pgina en hebreu;
 Tots els partits poltics israelians.;
 Pgina de la Comunitat Jueva d Estrema esquerra;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79610" title="Casa de Durin" nonfiltered="1604" processed="1601" dbindex="31721">
En l'univers fictici de J.R.R. Tolkien, la Casa de Durin s el poble ms important d'entre els nans. 

La Casa de Durin est formada pels descendents de Durin l'Inmortal, el primer dels Pares dels Nans que es va despertar. La llegenda explica que Durin va obrir els ulls al Mont Gundabad, i que poc desprs marx cap al sud per fundar la ciutat de Khazad-dm a les vessants de les Muntanyes Boirososes. Tant el mont Gundabad com Khazad-dm eren les seus principals de la prspera Casa de Durin.

Els orcs, per, van expulsar-los del Mont Gundabad i, temps desprs van perdre tamb Khazad-dm quan van alliberar un blrog a les profunditats de les mines. Tots els nans van haver de fugir de la ciutat que va passar a ser coneguda com Mria (en sndarin, "Abisme Fosc").

Els nans de la Casa de Durin van establir aleshores el seu reialme d'Erbor, la Muntanya Solitria, al sud de les Muntanyes de Ferro. Uns anys desprs el drac Smag els foragitava de la Muntanya per obtenir-ne els tresors i el poble de Durin quedava dispersat. La major part de la seva gent va fugir al nord a les red Mithrin, mentre un petit grup d'exiliats anava a l'oest cap a les runes de Blegost.

Els reis de la Casa de Durin.

Durin I l'Inmortal, pare dels nans. Fundador de Khazad-Dm i primer rei.
Durin II;
Durin III;
Durin IV;
Durin V;
Durin VI. Va ser mort per la Fatalitat de Durin (el Blrog de Mria) el 1980 de la Tercera Edat.
Nain I, fill de Durin VI. ltim rei de Khazad-Dm, mort per la Fatalitat de Durin el 1981 de la T.E.
Thrain I fill de Nain I. Fundador d'Erbor i primer Rei sota la Muntanya el 1999 T.E.
Thorin I fill de Thrain I. Va fugir d'Erbor cap a les red Mithrin;
Gloin fill of Thorin I;
Oin fill de Gloin;
Nain II fill d'Oin;
Dain I fill de Nain II. Mort per un drac de fred el 2589 T.E.
Thror fill de Dain I. Va intentar reconqueriar Mria als orcs. Mort per Azog l'Orc el 2790 T.E.
Thrain II fill de Thror. Rei a l'exili, va viure prop de les runes de Blegost, i va morir torturat a les masmorres de Dol Gldur. El Senyor Fosc li prengu el darrer anell dels nans.
Thorin II Escutderoure fill de Thrain II. Va recuperar rebor, per va morir poc desprs a la Batalla dels Cinc Exrcits. ;
Dain II Peudeferro fill de Gror (germ petit de Thrain II). Va esdevenir Rei sota la Muntanya i Rei de la Casa de Durin desprs de la mort de Thorin. Va morir lluitant a la Guerra de l'Anell el 3019 T.E.
Thorin III Elmdepedra.

Genealogia de la Casa de Durin (Tercera Edat).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79619" title="Morella roquera" nonfiltered="1606" processed="1602" dbindex="31724">

La morella roquera (Parietaria officinalis) s una planta herbcia de la famlia de les urticcies, tamb se la coneix, entre d'altres noms, com blet de paret,  herba de mur, herba de paret, herba roquera, rocamorella, morellosa, herba apelagosa, maia, herba de la mare de Du o cama roja.

 Etimologia .
Nom que deriva del llat paries (muralla, paret), fen referncia a la manera en qu creix la planta en parets o murs vells.

Ecologia.

Distribuci mundial:
Europa central i meridional, nord d'frica i sia occidental

Distribuci als Pasos Catalans:
Abundant a Catalunya, el Pas Valenci i les Illes, entre el nivell del mar i els 1600 m.

Hbitat:
Creix sobre murs, parets, escletxes de roques, solars, cases velles o vores de camins. Prefereix els sls nitrificats, per aix apareix fcilment on hi ha presncia humana o d'animals.

Descripci.

s una planta viva (les parts aries sn anuals i les subterrnies sn persistents) que creix sobre murs, parets, escletxes de roques, solars, cases velles o vores de camins. Prefereix els sls nitrificats, per aix apareix fcilment on hi ha presncia humana o d'animals.

T forma de mata poc compacta amb la base llenyosa, tpicament d'entre 20 i 50 cm d'alria, les tiges sn molt ramificades i sn cobertes de pls no urticants (no piquen) malgrat la planta pertany a la famlia de les urticcies com les ortigues.

Les fulles sn alternes amb pecol i de forma rombodal u ovodal acabades en punta, presenten dos parells de nervis laterals i sn cobertes de pls (pubescents) com tota la planta. S'enganxen fcilment a la roba.

Les flors apareixen de mar a octubre, sn verdes i es presenten agrupades en inflorescncies globulars (glomruls) on les del centre sn femenines (escasses, amb periant de 2-2,5 mm) i la resta hermafrodites (abundants, amb periant de 3,5 mm). El seu pollen provoca reaccions allrgiques en les persones: s l'allergen ms important de la costa mediterrnia. 

El fruit s una ncula (fruit sec) oval de color negre brillant que s'enganxa fortament a la roba o als pels dels animals, el que contribueix a la seva propagaci i li permet colonitzar rpidament qualsevol erm prou nitrificat. 

s una planta rica en potassi que havia estat utilitzada contra les malalties de les vies urinries per les seves propietats dirtiques.

Components ms importants.

tanins;

glucsids;

flavonoides;

nitrat de potassi;

oxalat clcic;

muclags;

compostos de sofre;

cid gliclic;

cid glicrid;

Acci farmacolgica i propietats.

Constitueix un dirtic molt efica, ideal per incrementar la micci. Sembla que els flavonoides, i la riquesa en potassi li atorguen aquesta propietat.

Indicada en:

Malalties metabliques en les que l'eliminaci de lquids corporals s fonamental: obesitat i diabetis.

Malalties reumtiques, com la gota, artritis. Si s'elimina aigua, eliminem tamb les substncies de rebuig acumulades en les articulacions, de manera, que es millora la simptomatologia.

Malalties del aparell urinari (litiasis renal). Si augmenta l'orina, impedeix l'acumulaci de minerals i per tant, la possible formaci de clculs.

Malalties del sistema circulatori, formaci d'edemes, mala circulaci, hipertensi arterial...

Molt favorable en el tractament de bronquitis i asma.

Usos.

s extern:                         
T propietats emollients, cura ferides, millora la cicatritzaci, e impedeix que s'infectin les ferides.
s ideal per disminuir les inflamacions, i el dolor causat per traumatismes.

infusi;

extracte fluid, tintura, extracte gliclic, cremes o gels, aplicats tpicament;


s en alimentaci:
Les fulles d'aquesta planta, especialment les joves, poden menjar-se com a verdura, aportant molts minerals i totes les seves propietats medicinals. Resulta molt til com a dirtic, les sopes mixtes de parietria i ortiga (Urtica dioica), per ser plantes amb propietats semblants, que combinades, incrementen el seu poder.

Infusi: 25 g per litre. Prendre tres o ms vegades al dia, preferentment desprs dels menjars.

Extracte fluid: 30-50 gotes, tres cops al dia;

Tintura: 50-100 gotes, 3 vegades al dia;

Xarop: 1 a 3 cullerades al dia;

Suc de planta fresca;

Toxicitat.

No s'han descrit casos de toxicitat en l'us d'aquesta planta.

S'ha de tenir en compte que el seu pollen s responsable de moltes allrgies en ciutats

Subespcies.

El que s'havia conegut com a Parietaria judaica es considera avui com una subespcie de Parietaria officinalis.
Parietaria ramiflora i Parietaria diffusa eren noms que s'havien utilitzat per Parietaria officinalis.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79621" title="Universitat Wesleyan d'Ohio" nonfiltered="1607" processed="1603" dbindex="31726">

La Universitat Wesleyan d'Ohio (en angls Ohio Wesleyan University), localitzada a Delaware (Ohio, Estats Units), s una universitat membre de l'Ohio Five League.
Va ser fundada el 1844 per Adam Poe, i per Charles Elliott, diplomtic i mestre.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79627" title="Maria Cristina de Borb-Dues Siclies (reina d'Espanya)" nonfiltered="1608" processed="1604" dbindex="31731">

Maria Cristina de Borb-Dues Siclies ( Palerm, Regne de les Dues Siclies 1806 - L'Havre, Frana 1878 ), princesa de les Dues Siclies, reina consort d'Espanya (1829-1833) i regent d'Espanya (1833-1840).

Orgens familiars.
Nasqu a Palerm el 27 d'abril de 1806 sent filla del rei Francesc I de les Dues Siclies i la seva esposa Maria Isabel d'Espanya. Era nta per lnia paterna del rei Ferran I de les Dues Siclies i Maria Carolina d'ustria, i per lnia materna del rei Carles IV d'Espanya i Maria Llusa de Borb-Parma.

Npcies i descendents.
Es cas l'11 de desembre de 1829 al Palau Reial de Madrid amb el seu oncle, el rei Ferran VII d'Espanya, esdevenint la quarta esposa del rei. D'aquesta uni nasqueren:

 SM la reina Isabel II d'Espanya, nascuda el 1830 a Madrid i morta el 1904 a Pars. Casada amb l'infant Francesc d'Asss de Borb.

 SAR la infanta Llusa Ferranda d'Espanya, nascuda a Madrid el 1832 i morta a Sevilla el 1897. Es cas amb el prncep Antoni d'Orleans.

Maria Cristina es cas, en segones noces, el 28 de desembre de 1833 amb Agustn Fernando Muoz y Snchez. D'aquesta uni tingueren:

 Mara Amparo Muoz (1834-1864), comtessa de Vista Alegre;
 Mara de los Milagros Muoz (1835-1903), marquesa de Castillejo  ;
 Agustn Muoz (1837-1855), duc de Tarancn ;
 Fernando Muoz (1838-1910), duc de Riansares i Tarancn ;
 Mara Cristina Muoz (1840-1921), marquesa de Isabela ;
 Juan Muoz (1844-1863), comte del Recuerdo ;
 Jos Muoz (1846-1863), comte de Garca ;

Per aquest segon matrimoni tingu un cert grau d'impopularitat per part del poble, que no entengu la rapidesa de l'enlla.

Regent del Regne.
A la mort del seu marit, i durant la minoria d'edat de la seva filla, va actuar de regent, amb Francisco Martnez de la Rosa com a primer ministre, fins que va haver de cedir la regncia al general progressista Baldomero Espartero.

A la mort del rei Ferran VII la titularitat de la Corona espanyola estava disputada per Isabel II, l'hereva legtima, i el germ del rei, Carles Maria Isidre de Borb que reclam els seus drets legtims sobre el tron espanyol en virtut de la Llei Slica, que no obstant, havia estat derogada per Carles IV i ratificada pel propi Ferran VII. Aquesta disputa va comportar l'inici de la Primera Guerra Carlina, on l'infant Carles, inicialment des de l'exili i posteriorment des de Navarra i el Pas Basc va desenvolupar una cruenta campanya militar.

Exili d'Espanya.
Desprs d'intentar conciliar les dues tendncies poltiques del moment, liberals i moderats, sense xit, va haver d'entregar la regncia a Espartero i exiliar-se el 17 d'octubre de 1840.

Des de Marsella va llanar una proclama als espanyols manifestant que la seva renncia havia estat forada. Es trasllad posteriorment a Roma on va rebre la benedicci del Papa Gregori XVI al seu segon matrimoni, per instalar-se desprs a Pars. Des de la capital francesa va intrigar contra el govern d'Espartero fins que aquest fou derrocat i la seva filla Isabel II d'Espanya aconsegu ser nomenada reina, tot i la seva minoria d'edat.

Al seu retorn a Espanya es va instalar en un palau proper a Madrid des d'on tractava de controlar la poltica de la seva filla. Al costat del seu marit va iniciar negocis amb el comer de la sal i del ferrocarril. Aquesta situaci va comportar un ms alt grau d'impopularitat fins que finalment va ser expulsada de nou del pas i retirada la pensi vitalcia que les Corts espanyoles li havien concedit.

Va romandre a Frana la resta de la seva vida, exceptuant el moment en qu el seu nt, Alfons XII d'Espanya, va ocupar el tron espanyol, sense poder instalar-se definitivament al pas. Va morir el 22 d'agost de 1878 a L'Havre per ser enterrada posteriorment al Monestir de l'Escorial.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79629" title="Casamance" nonfiltered="1609" processed="1605" dbindex="31732">


Casamance s un territori que forma part del sud-oest de Senegal i del sud de Gmbia incls el riu Casamance. En la actual organitzaci poltico-administrativa de Senegal es correspon amb les regions de Kolda - Haute Casamance - i Ziguinchor - Basse Casamance -.

s una regi clida, amb algunes muntanyes al sud-est, on es conrea l'arrs i de gran potencial turstic, amb platges oceniques, particularment en el Cap Skirring.

La ciutat ms gran es Ziguinchor. L'tnia dominant a Casamance sn els diola, que representa un grup econmicament poc aventatjat arreu de Senegal. Aix ha provocat en part el naixement d'un moviment separatista per la independncia o autonoma de Casamance, el Moviment de Forces Democrtiques de Casamance (MFDC) que ha participat en confrontacions violentes amb les forces senegaleses des dels anys noranta.

Enllaos .
 Casamance.net  ;
 Oussouye.org;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79630" title="Sibilla de Saxnia-Coburg Gotha" nonfiltered="1610" processed="1606" dbindex="31733">



Sibilla de Saxnia-Coburg Gotha, princesa de Sucia (Coburg 1908 - Estocolm 1972). Princesa de Saxnia-Coburg Gotha i duquessa a Saxnia que es cas amb el prncep hereu de Sucia i que s la mare del present sobir suec, Carles XVI Gustau de Sucia. 

Nascuda a la ciutat de Coburg capital del petit ducat sobir de Saxnia-Coburg Gotha el dia 18 de gener de l'any 1908, essent filla del duc Carles Eduard de Saxnia-Coburg Gotha i de la princesa Victria Adelaida de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glucksburg. Sibilla era nta del prncep Leopold del Regne Unit i de la princesa Helena de Waldeck-Pyrmont per part de pare mentre que per part de mare era nta del prncep Frederic Ferran de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glucksburg i de la princesa Carolina de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg.

La princesa es cas el 1932 a Coburg amb el prncep hereu Gustau Adolf de Sucia en un casament que esdevingu una manifestaci del nacionalsocialisme puixant a Alemanya. Gustau Adolf era fill de qui seria el rei Gustau VI Adolf de Sucia i de la princesa Margarida del Regne Unit. Gustau Adolf era germ de la reina ngrid de Dinamarca. La parella establerta a Estocolm tingu cinc fills:

SAR la princesa Margarida de Sucia, nascuda a Estocolm el 1934 i casada l'any 1964 amb el britnic John Kenneth Ambler. Actualment la parella viu separada tot i que legalment romanen casats. ;

SAR la princesa Brgida de Sucia, nascuda el 1937 a Estocolm i casada l'any 1959 amb el prncep Joan Jordi de Hohenzollern-Sigmaringen en una doble cerimnia a Estocolm i a Sigmaringen. La parella viu separada des de l'any 1990.

SAR la princesa Desidria de Sucia, nascuda l'any 1938 a Estocolm i casada l'any 1964 amb el bar  Niclas Silfverschild.

SAR la princesa Cristina de Sucia, nascuda l'any 1943 i casada l'any 1974 a Estocolm amb Tord Gsta Magnuson.

SM el rei Carles XVI Gustau de Sucia, nat el 1946 a Estocolm i casat l'any 1976 amb l'alemanya d'origen brasileny Slvia Sommerlath.

La princesa Sibilla qued viuda l'any 1947 desprs que el seu esps mors en un accident aeronutic a l'aeroport de Copenhaguen. La princesa no arrib mai a esdevenir reina de Sucia ni princesa hereva. Tampoc arrib a veure l'ascens al tron del seu fill que es produ quatre anys desprs de la seva mort

Tingu una extensa vida oficial representant a l'estat suec en mltiples recepcions i visites d'estat. Malgrat tot, la princesa hagu de suportar amb resignaci la condemna que li caigu al seu pare, el duc Carles Eduard de Saxnia-Coburg Gotha, per la seva collaboraci amb el rgim nacionalsocialista. Al duc li foren confiscades les seves propietats ms importants i hagu de fer front a una llarga condemna en un camp de concetraci especialitzat en la desnazificaci sense que la seva filla pogus fer res per ajudar-lo morint de cncer pocs anys desprs en la misria ms profunda.

La princesa mor de cncer a l'edat de 64 anys a Estocolm.

 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79631" title="Simulaci molecular" nonfiltered="1611" processed="1607" dbindex="31734">
Simulaci molecular o Modelat Molecular s un terme complex que fa referncia a una srie de mtodes terics i tcniques computacionals per a modelar o mimetitzar el comportament de les molcules. Aquestes tcniques sn emprades en els camps de la qumica computacional, la biologia computacional i la cincia de materials per tal d'estudiar sistemes moleculars que comprenen des de petits sistemes qumics fins a grans molcules biolgiques i compostos de materials. Tamb s'utilitza en el disseny de nous materials i de frmacs.

Els clculs ms senzills poden realitzar-se a m, per inevitablement els ordinadors sn necessaris per portar a terme el modelat molecular de qualsevols sistema d'una mida raonable. El tret com de les tcniques de modelat molecular s la descripci a nivell atmic dels sistemes moleculars; el mnim nivell d'informaci s a escala d'toms individuals (o de petits grups d'toms) ms baix. Aquest fet contrasta amb la qumica quntica (tamb coneguda com clcul de l'estructura electrnica), en la qual els electrons sn explcitament considerats. L'avantatge del modelat molecular s el fet que redueix la complexitat del sistema, fent aix possible realitzar simulacions de sistemes d'un nombre molt ms elevat de partcules (toms). 

La Mecnica Molecular s sinnim de modelat molecular, ja que fa referncia a l's de la mecnica clssica/mecnica Newtoniana per tal de descriure els principis fsics dels models. Els models moleculars descriuen normalment toms (nucli i electrons conjuntament) com a crregues puntuals amb una massa associada. Les interaccions entre toms vens sn descrites mitjanant interaccions de tipus molla (les quals representen els |enllaos qumics) i les forces de van der Waals. El potencial de Lennard-Jones s'empra freqentment per a descriure les forces de van der Waals. Les interaccions electrosttiques es calculen segons les lleis de Coulomb. S'assignen coordenades als toms ja sigui en l'espai cartesi o en coordenades internes, i simulacions dinmiques poden tamb assignar-les-hi les velocitats. Les velocitats atmiques estan relacionades amb la temperatura del sistema, una mesura macroscpica. L'expressi matemtica collectiva s coneguda com a funci potencial i est relacionada amb l'energia interna del sistema (U), una mesura termodinmica equivalent a la suma de les energies cintica i potencial. Methods which minimize the potential energy are known as energy minimization techniques (e.g., steepest descent and conjugate gradient), while methods that mnica odel the behaviour of the system with propagation of time are known as molecular dynamics.

E = Eenlla + Eangle + Edihedre + Eno-enlla

Eno-enlla = Eelectrosttica + Evan der Waals

Aquesta funci, anomenada funci potencial, calcula l'energia potencial molecular com la suma de termes d'energia que descriuen les desviacions de les longituds, angles i torsions (dihedres) dels enllaos respecte dels seus valors d'equilibri, ms els termes corresponents als parells d'toms no enllaats que descriuen interaccions electrosttiques i de van der Waals. El conjunt de parmetres format per les longituds d'enlla en equilibri, els angles d'enlla, els valors de les crregues parcials, les constants de fora i els parmetres de van der Waals, sn en el seu conjunt coneguts com el camp de forces (anomenat en angls force-field, nom habitualment emprat en la bibliografia). Les diferents implementacions de la mecnica molecular fan s d'expressions matemtiques lleugerament diferents, i per tant, de diferents constants per a la funci potencial. Els camps de forces d's com avui en dia han estat desenvolupats mitjanant l's de cculs quntics de gran complexitat i/o l'ajust de dades experimentals. La tcnica coneguda com a minimitzaci d'energia s emprada per tal de trobar posicions de gradient zero per a tots els toms, en altres paraules, un mnim local d'energia. Els estats d'energia mnima sn de fet els ms estables, i sn generalment estudiats degut a la seva importncia en els processos qumics i biolgics. Una simulaci de dinmica molecular, per altra banda, calcula el comportament d'un sistema en funci del temps. Comporta doncs resoldre les equacions del moviment de Newton, principalment la segona equaci F = ma. La integraci de les equacions de moviment de Newton, mitjanant diferents algoritmens d'integraci, resulta en les trajectries dels toms en l'espai i el temps. La fora en un tom es defineix com el gradient negatiu de la funci d'energia potencial. La tcnica de la minimitzaci de l'energia s til per a obtenir una imatge esttica que serveixi per a comparar entre estats diferents de sistemes similars, mentre que la dinmica molecular proveeix informaci sobre els processos dinmics amb la inclusi intrnseca dels efectes de la temperatura.

Les molcules poden modelar-se tant en el but com en presncia d'un solvent com ara l'aigua. Les simulacions de sistemes en el but s'anomenen simulacions en fase gasosa, i les que inclouen la presncia de molcules de solvent s'anomenen simulacions de solvent explcit. En un altre tipus de simulatcions, l'efecte del solvent s'estima mitjanant l's d'una expressi matemtica emprica; aquestes es coneixen com simulacions de solvaci implcita. 

Els mtodes de modelat molecular s'empren actualment de forma habitual per a investigar l'estructura, la dinmica i la termodinmica de sistemes inorgnics, biolgics i polimrics. Els tipus d'activitats biolgiques que han estat objecte d'investigaci mitjanant l's del modelat molecular inclouen el doblat de protenes, la catllisi enzimtica, l'estabilitat protenica, els canvis conformacionals associats a la funci biomolecular, i el reconeixement molecular de protenes, ADN, i complexs de membranes.

 Programari de modelat molecular .
 Ghemical;
 VMD;
 MMTK;

 Programari de dinmica molecular .
 AMBER;
 DL POLY;
 CHARMM;
 GROMACS;
 GROMOS;
 NAMD;

 Vegeu tamb .
 Qumica computacional;
 Dinmica molecular;
 Grfica molecular;
 Mecnica molecular;
 Mtode de Monte Carlo;

 Enllaos externs .
 Grup de Simulaci molecular a l'ICMAB-CSIC, Bellaterra,  Barcelona.;
 CECAM, Centre Europeu de Clcul Atmic i Molecular.;
 Centre de Modelat molecular al NIH, EUA;

 Referncies Bibliogrfiques .
 A.R. Leach, Molecular Modelling: Principles and Applications, 2001, ISBN 0-582-38210-6;
 Daan Frenkel, Berend Smit Understanding Molecular Simulation: From Algorithms to Applications, 1996, ISBN 0-12-267370-0;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79633" title="Franco-ontarians" nonfiltered="1612" processed="1608" dbindex="31735">


Franco-Ontarians (francs: Franco-ontarien) sn francfons del Canad residents a Ontrio. Segons el cens canadenc del 2001, hi ha 548.940 francfons a Ontrio, que comprn el 4,4% de la poblaci provincial. Els franco-ontarians constitueixen la comunitat francfona canadenca ms gran fora del Quebec, i la minoria lingstica ms gran d'Ontrio.

La poblaci franco-ontariana s concentra principalment a la zona oriental (41,3% - 226.705 francfons), a Ottawa, Cornwall i a moltes comunitats rurals, i a la zona nord-est (25,2% - 138.585 francfons), a les ciutats de Greater Sudbury, North Bay i Timmins aix com a altres petites viles. Altres comunitats amb poblaci francfona important sn Toronto, Windsor (Ontario), Penetanguishene i Welland. La resta de comunitats tenen alguns pocs francfons residents.

Ottawa, amb 128.620 francfons, t la comunitat franco-ontariana ms gran. Greater Sudbury, (29% francfons), t la ms gran proporci de franco-ontarians entre la poblaci de la ciutat. A d'altres ms petites hi sn majoria, com a Hearst, Kapuskasing, West Nipissing, St. Charles, Clarence-Rockland, Champlain, Alfred i Hawkesbury.

Bandera.
La bandera franco-ontariana fou hissada oficialment per primer cop el 25 de setembre de 1975 a la Universitat de Sudbury. Fou adoptada oficialment per lAssociation canadienne-franaise de l'Ontario (ACFO) (actualment lAssociation des communauts franco-ontariennes) el 1977.

El verd i el blanc simbolitzen l'estiu i l'hivern d'Ontario. El trillium grandiflorum s la flor emblema oficial de la provncia d'Ontario. La flor de lis recorda la pertinena de la comunitat franco-ontariana a la francofonia mundial.

Enllaos externs.
 Govern d'Ontario, Oficina d'Afers Francfons ;
 La fdration de la jeunesse franco-ontarienne ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79636" title="Guerra dels mercenaris" nonfiltered="1613" processed="1609" dbindex="31736">
La Guerra dels mercenaris (240 aC, tamb anomenada "Guerra lbia") va ser una revolta dels exrcits de mercenaris al servei de Cartago durant i al final la Primera Guerra Pnica, i que va comptar amb el suport d'assentaments a Lbia descontents amb el control cartagins. Quan Amlcar Barca va tornar a l'frica desprs de la Primera Guerra Pnica, les seves tropes, que s'havien mantingut fidels noms pel seu carisma i per la promesa d'una bona paga, es van revoltar quan les recompenses per la campanya van ser retingudes pels opositors poltics d'Amlcar dins l'aristocrcia. Aquesta guerra va representar un gran perill per a Cartago, ja que va ser una campanya molt violenta i destructiva. Aquest perill ja l'havia advertit Amlcar als generals de l'aristocrcia. 

El comandament contra els rebel es va donar al general (i cap aristocrtic) Hann, que no va aconseguir res. Al cap d'un temps Amlcar Barca fou cridat i va haver d'agafar el comandament de les forces lleials. Els mercenaris sollevats estaven dirigits per Espendi i Mat, i se'ls havien units  els nmides. Els rebels dominaven tot l'interior del pas i assetjaven tica i Hippo les dos niques ciutat lleials a Cartago.

Amlcar noms disposava de 10.000 homes i 70 elefants per en una batalla va forar el pas del riu Bagrades (Medjerda), va derrotar als mercenaris en una batalla amb gran mortaldat i va recuperar les comunicacions amb l'interior del pas, sometent moltes ciutats; en un moment d'especial perill el cap nmida Naraves es va posar al seu costat en el moment oport, i amb el seu ajut va poder derrotar a Espendi i un altre cap rebel de nom Autaritus i va fer gran nombre de presoners; Amlcar es va comportar suaument i va deixar que els que estaven penedits tornessin al seu exercit, i deixant que els dems tornessin a les seves llars amb la condici de no tornar a agafar les armes contra Cartago. 

Davant aquestes mesures Espendi i Mat per consolidar el seu poder van matar als hostatges com al general Gisc i altres presoners; desprs d'aix Amlcar va matar a tots els presoners que queien a les seves mans. Les victries d'Amlcar van quedar compensades per la prdua d'tica i Hippo.

Llavors el general Hann fou designat associat a Amlcar en el comandament i les dissensions entre els dos generals van fer que no es podes obtenir cap bon resultat a la guerra; finalment el govern cartagins va deixar que l'exrcit tris el seu cap entre els dos generals, i els soldats van escollir a Amlcar que va romandre com a comandant, encara que es va nomenar un nou comandant associat, que fou Annbal, probablement en posici subordinada. 

Mentre Espendi i Mat havien fet progressos i es van decidir a assetjar Cartago. Amlcar llavors va practicar una poltica de terra cremada darrera les lnees dels mercenaris i els va interceptar els seus subministraments, de manera que les forces assetjadores aviat van quedar desabastides i van haver d' aixecar el setge. Espendi, que tenia un exrcit superior al d'Amlcar, va decidir enfrontar-se al general cartagins, per aquest era millor estrateg i va conduir al seu enemic a un lloc posicionalment avantatjs per a ell i el va derrotar deixant als mercenaris sense escapatria. 

El mateix Espendi i nou ms van anar a veure a Amlcar per demanar perd; Amlcar va acceptar deixar sortir a l'exrcit de mercenaris sa i estalvi per sense armes, i reservar-se el dret de castigar a deu  caps. El pacte fou signat i Espendi i els seus nou acompanyants foren detinguts com a lders; els mercenaris en saber l'empresonament dels deu caps van tornar a agafar les armes per rodejats pels cartaginesos foren massacrats. Polibi parla de 40.000 morts. 

Tot i aix aquesta matana no va posar fi a la guerra ja que un important exrcit sota comandament de Mat encara era operatiu i dominava la ciutat de Tunis. Amlcar la va assetjar per Mat es va aprofitar de la negligncia del general Annbal per sorprendre el camp cartagins i matar a una gran part del seu exrcit; el mateix Annbal fou fet presoner; Amlcar va haver d'aixecar el setge i retirar-se cap al riu Bagrades.

El senat cartagins alarmat va imposar la reconciliaci entre Hann i Amlcar i els dos general actuant en com van aconseguir l'avantatge fins que en una batalla decisiva Mat fou derrotat i fet presoner; desprs d'aix motes ciutat rebellades es van sotmetre. tica i Hippo van resistir un temps per Amlcar va sotmetre la primera i Hann la segona i la guerra es va donar per acabada (237 aC) desprs de tres anys i quatre mesos.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79656" title="Amber Lynn" nonfiltered="1614" processed="1610" dbindex="31737">

Amber Lynn, nascuda Laura Allen a Newport Beach (Califrnia, EUA), el 3 de setembre de 1964, ha estat una popular i coneguda estrella del cinema pornogrfic nord-americ.

Aquesta californiana de faccions dures i rostre andrgin era noms una adolescent que corria amb els seu grup d amiguetes pels carrers de Los Angeles quan va conixer casualment a Althea Flynt, esposa del magnat de la publicaci ertica Hustler Larry Flynt, en un local anomenat L.A's Rainbow Bar and Grill. Althea la va convidar a pujar a una limousina i li va permetre de conixer personalment al cantant de pop-rock Sting i als altres components del seu grup The Police, amb els que va passar tota una nit de festa.

I com era d'esperar, molt poc desprs Amber comenaria a aparixer nua en revistes ertiques per adults com Hustler, High Society o Penthouse. El pas segent seria posar-se davant la cmera i comenar a rodar escenes pornogrfiques. Eren els primers anys de la dcada dels 80 i un al de renovaci impregnava l star-system del gnere. Les histriques Annette Haven, Veronica Hart, Marilyn Chambers o Vanessa del Rio, donarien pas a una nova generaci d actrius encapalada per futures estrelles com Ginger Lynn, Traci Lors, Christy Canyon o Tracey Adams, a les que s afegiria tamb, tot i que en un segon pla, Amber Lynn.  

La primera escena de sexe de l Amber fou al film Personal Touch: Part III, en la que compartia protagonisme amb Bunny Blue i la desapareguda Lisa de Leeuw. El germ gran d Amber (Buck Adams) tamb va decidir-se pel cinema X on ha arribat a ser un actor d anomenada. Els dos germans per mai varen coincidir en una escena de sexe malgrat haver rebut quantioses ofertes davant la morbositat que generava al pblic que dos germans interaccionessin sexualment davant la cmera. 

Inicialment les habilitats i prctiques d Amber Lynn davant la cmera noms incloen sexe oral, vaginal i lesbianisme, amb refs explcit de sexe anal i interracial. Posteriorment Amber acceptaria tamb aquestes modalitats i assoliria un gran reconeixament amb una doble penetraci vaginal a The devil in miss Jones 3

Fitxa personal.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79660" title="Via Emlia" nonfiltered="1615" processed="1611" dbindex="31738">

Via Emlia (llat Via Aemilia) fou un cam empedrat rom, un dels principals del imperi, al nord d'Itlia. Va ser iniciada pel cnsol M. Emili Lpid el 187 aC desprs de sotmetre als lgurs i anava de Placentia a Ariminium on s'unia a la via Flamnia. Va donar nom a la regi de la Gllia Cisalpina (avui Emlia-Romanya). Totes les ciutats importants de la regi, menys Ravenna eren a la vora d'aquesta via.

Mes tard es va continuar de Placentia a Mediolanum quant fou dominada la Gllia Transpadana i encara desprs fins a Augusta Pretoria a la Vall d'Aosta.

Les estacions al llarg de la via s'esmenten al Itinerari d'Anton. Sortint de Aruminium (Rimini) eren:

Caesena (Cesena);
Faventia (Faenza);
Forum Cornelii (Imola);
Bononia (Bolonya);
Mutina (Mdena);
Regium (Reggio);
Parma (Parma);
Fidentiola (Borgo S. Donino);
Placentia (Piacenza);

Al itinerari de Jerusalem i a la Taula de Peutinger les estacions esmentades son: 

Caesena (Cesena);
Forum Populii (Forlimpopoli);
Forum Livii (Forli);
Faventia (Faenza);
Forum Cornelii (Imola);
Claterna (Quaderna);
Bononia (Bolonya);
Forum Gallorum;
Mutina (Mdena);
Regium (Reggio);
Tannetum (Taneto);
Parma (Parma);
Fidentia (Borgo S. Donino);
Florentia (Firenzuola);
Placentia (Piacenza);

De Placentia a Mediolanum s'esmenten noms quatre estacions (la resta eren paredes per canviar cavalls o llocs molt petits):  

Tres Tabernae;
Laus;
Ad Nonum;
Mediolanum (Mil) ;

De  Mediolanum a Augusta Praetoria, al peu dels Alps, el Itinerari d'Anton esmenta:  

Novria (Novara);
Vercellae (Vercelli);
Eporedia (Ivrea);
Vitricium (Verrez);
Augusta Praetoria (Aosta);

Una branca anava de Mil a Vercelli (on s'unia a la branca anterior) passant per: 

Ticinum (Pavia);
Laumellum (Lomello);
Vercellae (Vercelli);

Una branca anava de Mediolanum (Mil) a Aquileia, i els itineraris donen les segents estacions (altres menors o llocs de canvis de cavalls no s'esmenten):

Argentia;
Pons Aureoli (Pontirolo);
Bergamum (Brgam);
Brixia (Brscia);
Sirmio (Sermione);
Verona (Verona);
Vicentia (Vicenza);
Patavium (Pdua);
Altinum (Altino);
Concordia (Concrdia);
Aquileia (Aquileia);

Una branca anava de Bononia a Aquileia, que Estrab esmenta expressament com a continuaci de la via Emlia. Els itineraris noms esmenten un branca que sortia de Mutina i no de Bononia, i arribava a Patavium, passant per: 

Vicus Serninus (?);
Vicus Varianus (Bariano, al nord del Po);
Anneianum (Legnago?);
Ateste (Este);
Patavium (Pdua);

De Patavium seguia fins a Aquileia; una branca anava de Mutina a Colocaria, de all a Hostilia (Ostiglia) i de all a Verona.

Una branca anava de Placentia a Dertona (passant per Comillomagus i Iria, avui Voghera) on enllaava amb la branca construda per Emili Scaur a traves del Apenins fins a Vada Sabata.

I una darrera branca portava de Placentia a Ticinum (Pavia) desprs allargada fins a Augusta Taurinorum (Tur). A Ticinum s'unia a una branca que anava fins a Mil. Les estacions esmentades als Itineraris de Jerusalem son: 

Ticinum (Pavia);
Durii (Dorno);
Laumellum (Lomello);
Ad Cottias (Cozzo);
Ad Medias;
Rigomagus (Trino Vecchio);
Ceste (?);
Quadratae (prop de Londaglio);
Ad Decimum;
Taurini (Tur);
Ad Fines (Avigliano);
Ad Duodecimum;
Segusio (Susa);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79662" title="Via Emlia Scuria" nonfiltered="1616" processed="1612" dbindex="31739">

Via Emlia Scuria (llat Via Aemilia Scauri) es el nom donat a la via construda per Emili Scaur, que caa secar les maresmes al sud del Po i va construir la via des Pisae i Luna fins a Sabata o Vada Sabata on enllaava amb la via Emlia i seguia cap a Dertona. M. Aemilius Scaurus fou censor el 109 aC.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79663" title="Via Amerina" nonfiltered="1617" processed="1613" dbindex="31740">
Via Amerina fou una via o cam empedrat rom esmentat en temps d'Adri  que anava de Roma a Ameria. En realitat sortia de la via Csia a Baccanae (Baccano) i anava per Nepete i Falerii fins a Ameria. Les estacions foren: 

Baccanae (Baccano);
Nepete (Nepi);
Falerii (Sta Maria di Falleri);
Castellum Amerinum;
Ameria (Amlia);

La Taula de Peutinger diu que es perllongava a Tuder i desprs a Vettona i Perusia fins a Clusium on es reunia amb la via Csia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79664" title="Via pia" nonfiltered="1618" processed="1614" dbindex="31741">


Via pia (llat Via Appia) es la mes important de les vies romanes. Era a Itlia i portava de Roma a Brundisium (Brindisi), per lo que era la via de comunicaci amb Grcia i Orient.
 
La construcci fou iniciada pel censor Appius Claudius Caecus el 312 aC, el qual va arribar mes enll de Cpua (uns 200 km); desprs va seguir a Benevent i fins a Brindisi per no se sap quant es van fer aquestes prolongacions, per no abans de la completa submissi del sud d'Itlia el 266 aC i segurament no abans del establiment de la colnia romana de Brundisium el 244 aC. La sortida era de porta Capena a les muralles de Roma. Les estacions intermdies foren anomenades les mutatio (canvi de cavalls).




 
Des Brundisium cap al nord sembla que van existir dos branques, una al est pels territoris de peuquetis, daunis i samnites, i una al l'oest per Lucnia; les dues branques es trobaven a Beneventum. Una tercera branca anava de Rhegium al Samni i Campnia on s'unia a la via pia principal. La primera branca es segurament la Via Numcia o Mincia (Via Numitia o Minutia). 

Juli Csar de jove va exercir com a curator viae Appiae, magistratura dedicada al manteniment de la via. 

Les estacions entre Roma i Cpua segons l'Itinerari d'Anton foren:

Aricia (Lariccia);
Tres Tabernae;
Appii Forum;
Tarracina (Terracina);
Fundi (Fondi);
Formiae (Mola di Gaeta);
Melinturnae (prop de Tragletto);
Sinuessa (Mondragone);
Capua (Sta Maria);

L' itinerari de Jerusalem dona pel mateix tram les segents:

Ad Nonum (mutatio);
Aricia (civitas);
Sponsaeor Ad Sponsas (mutatio);
Appii Forum ;
Ad Medias ;
Tarracina (civitas);
Fundi;
Formiae ;
Minturnae ;
Sinuessa ;
Pons Campanus (mutatio);
Ad Octavum;
Capua (civitas);

Les branques de la via en aquest tram foren:

Via Ardeatina, fins Ardea (35 km de Roma);
Via Antiatina, fins Bovillae i Antiim (60 km de Roma);
Via Setina, fins a Setia;
Nom desconegut, sortia de Miturmae fins a Teanum a la via Llatina i seguia per Allifae i Telesia fins a Benevent.
Via Domiciana (Llat Via Domitiana, que prenia el seu nom del emperador Domici), que anava de Sinuessa a Cumae i Puteoli. Enllaava amb una via que ja existia que arribava de Puteoli a Npols (Neapolis). Tamb existia anteriorment una via entre Cumae i Neapolis per Atella.

La branca de Cpua a Benevent tingu les segents estacions: 

Calatia;
Ad Novas;
Caudium;
Beneventum;

A Benevent es dividia en dos branques: una per Vensia i Trent fins a Brindisi i un altra per Equus Tuticus i Canusium fins a Barium (Bari) per la costa adritica.  Les estacions de la primera branca foren:

Aeculanum;
Sub Romulea;
Pons Aufidi;
Venusia (Venosa);
Silvium (Garagnone);
Blera (Gravina);
Sub Lupatia;
Canales;
Tarentum (Trent);
Mesochoron;
Urbius;
Scamnum;
Brundisium (Brindisi);

Una branca sortia de Venusia fins a Potenta i continuava fins a Rhegium, i un altra anava des Venusia a Heraclea al golf de Trent i seguia per la costa oriental del Bruttium.

La segona branca de Benevent a Brindisi per Bari tenia les segents estacions: 

Equus Tuticus (S. Eleuterio);
Aecae (Troja);
Herdonia (Ordona);
Canusium (Canosa);
Rubi (Ruvo);
Butuntum (Bitonto);
Barium (Bari);
Turres (?);
Egnatia (Torre di Gnatia);
Speluncae (?);
Brundisium (Brindisi);

Una branca al mig sortint de Canusium, i fins a Egnatia es esmentada a la Taula de Peutinger amb les segents estacions: 

Rudiae;
Rubi;
Butuntum;
Caelia (Ceglie);
Ehetium (Azetium?);
Norve (?);
Ad Veneris (?);
Egnatia;

De Brundisium a Hydruntum (Otrant) es va construir una via que donava el tomb a la pennsula de Calbria (avui Pulla) fins a Trent i es va dir Via Trajana; una via anterior amb recorregut pel interior, passant per Lupia (Lecce)  tenia les segents estacions segons la Taula de Peutinger: 

Castrum Minervae (Castro);
Veretum (Sta Maria di Vereto);
Uxentum (Ugento);
Baletium (Aletium);
Neretum (Nard);
Manduria (Mandria);
Tarentum (Trent);

La branca de Cpua a Rhegium per Nuceria Alfaterna no fou considerada inicialment part de la via pia (Estrab) per en temps del Imperi es va establir com una branca d'aquesta. Fou construda per P. Popilius Laenas, que fou pretor el 134 aC. Se li ha donat el nom de Via Aqulia per probablement fou anomenada via Poplia i les seves estacions foren:  

Nuceria;
Forum Popilii;
Muranum;
Consentia;
Valentia;
Ad Statuam;
Rhegium;

L'Itinerari d'Anton dona les segents rdtsviond des Cpua a Rhegium: 

Nola;
Nuceria (Ncera);
Ad Tanarum;
Ad Calorem;
In Marcelliana;
Caesariana;
Nerulum (La Rotonda);
Sub Murano (prop de Murano);
Caprasiae (Trsia);
Consentia (Cosenza);
Ad Sabatum fluvium;
Ad Turres;
Vibona (Monte Leone);
Nicotera (Nicotera);
Ad Mallias;
Ad Columnam;
Rhegium;

A Nerulum s'iniciava una branca que passava per Potentia (Potenza) fins a Venusia. Fou coneguda com Via Herclia i fou obra segurament del emperador Maximi. Les seves estacions foren:

Venusia;
Opinum;
Ad fluvium Bradanum;
Potentia (Potenza);
Acidii (?);
Grumentum (Saponara);
Semuncla (?);
Nerulum;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79675" title="Via Aurlia" nonfiltered="1619" processed="1615" dbindex="31742">

La via Aurlia (en llat via Aurelia) fou una via romana que portava de Roma a Pisa (Etrria) i a la costa de Ligria i els Alps martims. El primer tram anava de Roma a Alsium; d'all arrib fins a Pisae (Pisa). No se sap quan fou construda. Se suposa que fou construda per un magistrat anomenat Aurelius (Aureli)

Les estacions des de Roma a Luni (Etrria), ms enll de Pisa, foren segons el Itinerari d'Anton les que s'indiquen seguidament. Ms enll de Luni, les estacions a l'Itinerari i a la Taula de Peutinger sn confuses:  

Lorium (prop de Castel Guido);
Ad Turres (Monteroni));
Pyrgi (Sta Severa);
Castrum Novum (Torre  di Chiaruccia);
Centum Cellae (Civita Vecchia);
Martha (Ad Martam fluvium);
Forum Aurelii (Montalto?);
Cosa (Ansedonia);
Ad lacum Aprilem (Prilem);
Salebro (?);
Manliana (?);
Populonium (Populnia);
Vada Volaterrana (Vada);
Ad Herculem (prop de  Livorno);
Pisae (Pisa);
Papiriana (Viareggio?);
Luna (Luni);

Les estacions que dna la Taula de Peutinger sortint de Roma i fins a Pisa sn: 

Lorium (Castel Guido);
Baebiana(?);
Alsium (Palo);
Pyrgi (Sta Severa);
Punicum (Sta Marinella);
Castrum Novum (Torre di Chiaruccia);
Centum Cellae (Civita Vecchia);
(Ad) Minionem fluvium (Riu Mignone);
Graviscae;
Tabellaria (?);
Ad Martam fluvium;
Forum Aurelii (Montalto?);
(Ad) Arminiam fluvium (Riu Fiora);
Ad Novas, o Ad Nonas;
Sub Cosam;
Cosa (Ansedonia);
(Ad) Albiniam fluvium (Riu Albegna);
Telamonem (Porto Talamone);
Hastam;
(Ad) Umbronem fluvium(Riu Ombrone);
Salebro (?);
Manliana (?);
Populonium (Populnia);
Vada Volaterrana (Vada);
Ad Fines;
(Ad) Piscinas;
Turrita (Triturrita);
Pisae (Pisa);

L'Itinerari d'Anton dna les estacions entre Genua (Gnova) i Dertona i d'aquesta a Vada Sanata: 

Libarnum (entre Arquata i Serravalle);
Dertona (Tortona);
Aquae Statiellae (Acqui);
Crixia (?);
Canalicum (?);
Vada Sabata (Vado);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79676" title="Via Cssia" nonfiltered="1620" processed="1616" dbindex="31743">

La via Cssia (en llat Via Cassia) fou el nom d'una via romana a Itlia, que portava de Roma a Arretium per Florncia i Lucca. No se sap quan fou construda ni qui era el Cassi que la va construir. L'Itinerari d'Anton l'anomena "Via Cldia", per aix s un error. S'iniciava a la via Flamnia desprs de creuar el Tber al Pont Milvi, a uns 5 km de Roma. La via Flamnia de, Bonnia a Arretium, que era una branca de la via Cssia, fou construda per C. Flamini, que fou el collega de M. Emili Lpid el 187 aC, desprs de sotmetre les tribus lgurs de la regi de Bonnia, per desprs el nom es va deixar d'utilitzar.

Les estacions foren: 

Baccanae (Baccano);
Sutrium (Sutri);
Forum Cassii (prop de Vetralla);
Volsinii (Bolsena);
Clusium (Chiusi);
Ad Statuas;
Arretium (Arezzo);
Ad Fines;
Florentia (Florncia o Firenze);
Pistoria (Pistoia);
Luca (Lucca);

La Taula de Peutinger dna les primeres estacions fins a Chiusi amb ms detall, per desprs son confuses i no es poden identificar:

Ad Sextum;
Veii (prop d'Isola Farnese);
Baccanae (Baccano);
Sutrium (Sutri);
Vicus Matrini;
Forum Cassii (Vetralla);
Aquae Passeris (Bagni di Serpa);
Volsinii (Bolsena);
Ad Palliam Fluvium (riu Paglia);
Clusium (Chiusi);

Vegeu tamb.
Via Amerina;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79677" title="Via Cimnia" nonfiltered="1621" processed="1617" dbindex="31744">
Via Cimnia (llat via Ciminia) fou el nom d'una via romana de poca longitud coneguda segons una inscripci del temps d'Adri, que probablement passava per les muntanyes Ciminies a la dreta de la via Csia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79678" title="Via Cldia" nonfiltered="1622" processed="1618" dbindex="31745">
Via Cldia (llat Via Clodia)  fou el nom d'una via romana iniciada a uns 15 km de Roma. No se sap quant es va construir tot i que es del temps de la repblica i com era costum portava el nom del seu constructor, un personatge anomenat Clodi. Era una branca de la Via Csia. Passava per Sabate (Bracciano) i parallela a la via Csia passava per Blera, Tuscania i Saturnia, i sembla que arribava fins a Sena Julia (Siena) . Les estacions son donades de manera confusa a la Taula de Peutinger: 

Ad Sextum;
Careiae (Galera);
Ad Novas;
Sabate (Bracciano);
Forum Clodii;
Blera (Bieda);
Marta (Ad Martam fluvium);
Tuscania (Toscanella);
Maternum (Farnese?);
Saturnia (Satrnia);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79679" title="Via Egncia" nonfiltered="1623" processed="1619" dbindex="31746">
Via Egntia o Via Egncia (llat Via Egnatia) fou una via militar romana que connectava Illria, Macednia i Trcia. S'especula que fou construda (o comenada) per Egnatius, que tamb va fundar la ciutat de Egnatia o Gnatia entre Bari i Brindisi. Segurament la via es va comenar a partir del 168 aC desprs de la submissi de Macednia. Des Tessalnica se l'anomen Via Candvia (Via Candavia) per la muntanya Candavia a Illria.

Des la muntanya Candavia sortint de Dyrrachium fins a Tessalnica (un altra branca sortia de Apollnia d'Illria i ambdues branques s'unien a Clodiana), a la part de la via coneguda com via Candvia, les estacions foren:  

Clodiana;
Scampa;
Tres Tabernae;
Lignidus (Lychnidus);
Nicias;
Heraclea;
Cellae;
Edessa;
Pella;
Thessalonica;

De Tessalnica a Cypsela, es a dir a la via Egntia prpia, les estacions foren: 

Apollonia;
Amphipolis;
Philippi;
Acontisma;
Otopisus (Topirus);
Stabulum Diomedis;
Maximianpolis;
Brizice o Brendice;
Trajanpolis;
Cypsela;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79681" title="Via Flamnia" nonfiltered="1624" processed="1620" dbindex="31747">
Via Flamnia (en llat Via Flaminia) fou una via romana que portava de Roma a Ariminium i era la principal via del nord d'Itlia. Fou construda per C. Flaminius durant el temps que va exercir com a censor (220 aC). Sortia de la Porta Flaminia propera a la moderna porta del Popolo i es dirigia al Pont Milvi (Pontus Milvius) per creuar el Tber. A Ariminium s'unia a la via Emlia.

La via Flamnia de Bononia a Arretium, que era una branca de la via Csia, fou construda pel seu fill anomenat tamb C. Flaminius, que fou el collega de M. Aemilius Lepidus el 187 aC, desprs de sotmetre les tribus lgurs de la regi de Bononia, per desprs el nom va ser poc utilitzat.

El domini de la via Flamnia es va demostrar decisiu l'any 69 en la lluita entre Vespasi i Vitelli.

Les estacions foren:

Saxa Rubra (d'on sortia la Via Tiberina);
Aqua Viva;
Fescenium (Civita Castellana);
Ocriculum (Otricoli) ;
Narnia (Narni);
Mevania (Bevagna);
Ad Martis ;
Forum Flaminii ;
Interamna (Terni) ;
Tres Tabernae;
Fanum Fugitivi;
Spoletium (Spoleto);
Sacraria (La Vene a les fonts del Clitumnus);
Treba (Trevi);
Fulginium (Foligno);
Forum Flaminii;
Helvillum (Sigillo);
Ad Ensem (La Schieggia);
Cales o Calles (Cagli);
Intercisa (Passo del Furlo);
Forum Sempronii (Fossombrone);
Fanum Fortunae (Fano) ;
Ariminium (Rimini);

Les estacions esmentades de l'Itinerari d'Anton sn: 

Rostrata Villa;
Ocriculum (Otricoli);
Narnia (Narni);
Ad Martis (prop de Massa);
Mevania (Bevagna);
Nuceria (Ncera);
Helvillum (Sigillo);
Calles (Cagli);
Forum Sempronii (Fossombrone);
Fanum Fortunae (Fano);
Pisaurum (Pesaro);
Ariminium (Rimini);

I de l'Itinerari de Jerusalem: 

Ad Rubras (Prima Porta);
Ad Vicesimum;
Aqua Viva (Osteria dell' Acqua Viva);
Ocriculum (Otricoli);
Narnia (Narni);
Interamna (Terni);
Tres Tabernae;
Fanum Fugitivi (Monte Somma);
Spoletium (Spoleto);
Sacraria (La Vene);
Trebia (Trevi);
Fulginium (Foligno);
Forum Flaminii (S. Giovani in Forifiamma);
Nuceria (Ncera);
Ptaniae, probablement Tadinum (Gualdo);
Herbellonium (?);
Ad Ensem (La Schieggia);
Ad Calem (Cagli);
Intercisa (Il Furlo);
Forum Sempronii (Fossombrone);
Ad Octavum;
Fanum Fortunae (Fano);
Pisaurum (Pesaro);
Ariminum (Rimini);

Una branca de la via anava de Nuceria a Ancona. Les estacions segons l'Itinerari d'Antoni, iniciat a Nuceria, foren:

Dubii (?);
Prolaqueum (Pioraco);
Septempeda (San Severino);
Treia (Treia);
Auximum (Osimo);
Ancona (Ancona);

Una branca passava per la costa per Sena Gallica i fins a Fano on s'unia a la via principal. Tenia les segents estacions: 

Ad Aesim fluvium (Riu Esino);
Sena Gallica (Sinigaglia);
Ad Pirum (?);
Fanum Fortunae (Fano);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79682" title="Via Labicana" nonfiltered="1625" processed="1621" dbindex="31748">
Via Labicana fou una via romana que sortia de la porta Esquilina a Roma i portava fins a la ciutat de Labicum a uns 25 km de Roma, on desprs seguia en la mateixa direcci cap les muntanyes Albanes i s'unia amb la Via Llatina a l'estaci de Ad Pictas. L'nica estaci entre Labicum i Ad Pictas era Ad Quintanas segons el itinerari d'Anton per la Taula de Peutinger afegeix Ad Statuas (per no esmenta Ad Quintanas). Fins a Ad Quintanes seguia un curs parallel a la via Praenestina.

El seu itinerari fou reconstrut perfectament el segle XIX. El punt exacte de Ad Pictas, no obstant, no s'ha determinat. A la vora de la via, prop de Roma, hi havia diverses tombes, alguna d'elles prou grans; la mes important es l'anomenada Torre Pignatara a uns 5 km de Porta Maggiore, que la tradici (sense fonament) fa la tomba d'Elena, la mare de Constant el gran. Si que era a la zona, a uns 8 km de Roma, la tomba familiar de l'emperador Didi Juli.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79683" title="Via Llatina" nonfiltered="1626" processed="1622" dbindex="31749">
Via Llatina (Via Latina) fou una de les principals vies romanes que sortia de les portes de Roma. Probablement es la via mes antiga de les vies romanes. Al segle IV aC ja s'esmenta la via per encara no era un cam regular sin mes aviat una expressi geogrfica.  Existia probablement ja abans del 296 aC. Pirros d'Epir va avanar per aquesta via cap a Roma el 280 aC i Annbal el 211 aC. En aquesta darrera ocasi la via ja era un cam regular. 

La via acabava a Casilinum on s'unia a la via pia, si be unes branques sortien de Teanum per Allifae i Telesia fins a Benevent. Dos vies subordinades eren la via Labicana i la via Praestina que sortien de Roma per s'unien desprs a la via Llatina.

Les estacions de la via Llatina entre Roma i Casilinum foren: 

Ad Decimum;
Roboraria;
Ad Pictas;
Compitum Anagninum;
Ferentinum (Ferentino);
Frusino (Frosinone);
Fregellanum (Ceprano);
Fabrateria (San Gionanni in Carico);
Aquinum (Aquino);
Casinum (San Germano);
Teanum (Teano);
Cales (Calvi);
Casilinum (prop de Cpua);
Capua (Santa Maria);

La branca que portava a Benevent des Teanum passava per les segents estacions: 

Allifae (Alife);
Telesia (Telese);
Beneventum;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79684" title="Via Ostiense" nonfiltered="1627" processed="1623" dbindex="31750">
Via Ostiense (llat Via Ostiensis) fou una via romana que portava de Roma a stia seguin el riu Tber a la riba esquerra. Sortia de la porta Ostiensis (moderna Porta de San Paolo) i passava per Vicus Alexandri (a uns 5 km de Roma) on se'n separava la Via Laurentina fins a Laurentum (a uns 25 km de Roma); seguia desprs a uns 11 km una estaci que es diu modernament Osteria di Mala Fede, i a uns 8 km mes endavant  trobava stia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79686" title="Via Portuense" nonfiltered="1628" processed="1624" dbindex="31751">
Via Portuense (llat Via Portuensis) fou una via romana que portava de Roma a Portus Trajani, el nou port de la ciutat de Roma construt a la riba dreta del Tber . Sortia de la Porta Portuensis a les muralles d'Lluci Domici Aureli i seguia per la riba dreta del riu Tber. Portus Trajani era a menys de 30 km de Roma (segons l'Itinerari d'Anton eren 30 km,  per la realitat es que eren 26 km). Des Portus Trajani la via seguia encara a Freganae (a uns 15 km) i a Alsium (altres 15 km) on trobava la Via Aurlia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79687" title="Via Postmia" nonfiltered="1629" processed="1625" dbindex="31752">

La via Postmia fou una via romana que s coneguda noms per una inscripci. Creuava els Apenins de Tortona a Gnova i els itineraris l'inclouen com a part de la via Aurlia.
Rep el seu nom de la Gens Postumia, una de les gens patricies ms importants del perode republic.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79688" title="Via Praestina" nonfiltered="1630" processed="1626" dbindex="31753">
Via Praestina fou una antiga via romana que sortia de la Porta Esquilina de Roma i portava a Praeneste. No se sap quant fou construda per ja existia probablement el 280 aC, o al menys existia un cam pavimentat de manera regular. La primera part, prop de 25 km de Roma a Gabii, es va conixer com Via Gabnia, nom que desprs va caure en dess. Es perllongava fins Anagni on s'unia a la via Llatina. Les estacions esmentades al Itinerari d'Anton son:

Gabii;
Praeneste;
Sub Anagnia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79690" title="Via Salria" nonfiltered="1631" processed="1627" dbindex="31754">

La via Salria (en llat Via Salaria) fou una de les principals vies romanes de l'antiguitat que portava de Roma a Reate (per la vall del Tber i Sabnia) i seguia vers el Pic i la mar Adritica. 

No se sap quant fou construda per sembla que es van aprofitar les rutes iniciades pels sabins per transportar la sal que compraven a Roma (extreta de les salines de la boca del Tber) i per aix fou anomenada Salaria (via de la sal) essent de les poques (junt amb la via Llatina) que no porta el nom del seu constructor.

A la guerra amb els gals ja es esmentada com existent per Tit Livi al menys fins a Reate. No se sap quant va arribar a la mar, a Castrum Truentinum i d'all a Hadria.

Tenia sortida a la Porta Collina juntament amb la via Nomentana per immediatament es separaven i la via Salria passava per la porta Salaria i l'altra per la porta Nomentana. A uns 5 km de Roma la via creuava el riu Anio pel pontus Salarius, lloc on es va lliurar el combat de Manlius Torquatus contra els gals i que encara existeix avui dia tot i que construt nou en temps del general bizant Narss ja que el anterior pont fou destrut pel ostrogot Ttila. Seguia per Antemnae cap un tur on van acampar els gals el 361 aC i on tamb va tenir un camp Annbal. A uns 10 km de Roma es trobava Fidenae (Fidenes), lloc ocupat desprs per un castell medieval (Castel Giubileo). D'aqu es dirigia vers el Tber i seguia per la seva vall, passant el Monte Rotondo fins Eretum (a uns 28 km de Roma) on es trobava altre cap amb la via Nomentana. Passava llavors per un pas muntanys fins a Reate (Rieti) amb una  estaci: Ad Novas o Vicus Novus (avui Osteria Nuova) a uns 50 km de Roma i a 25 de Reate. Aqu continuava fins a Cutiliae, Interocrea (Antrodoco), i vers Amiternum o Velinus, i seguia al nord fins Falacrinum ( a 26 km de Interocrea) on creuava els Apenins i baixava a la vall del Tronto (antic Truentus) el qual seguia fins a la seva desembocadura a Castrum Truentinum passant per les estacions de Vicus Badies i Ad Centesimun, i per la ciutat dAsculum (Ascoli).  En aquest punt girava al nord i seguia la costa fins Ancona, i un altra branca girava al sud fins a Castrum Novum (prop de Giulia Nuova), i Hadria (Atri). 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79692" title="Via Tiberina" nonfiltered="1632" processed="1628" dbindex="31755">
Via Tiberina s una via romana que sortia de les portes de Roma probablement deixant la Via Flamnia a Saxa Rubra, i seguia la riba dreta del Tber fins a trobar altre cop la via Flamnia a Acqua Viva i Borghetto. En queden unes restes i una Via Tiberina s esmentada sense donar la seva situaci, i per aix s'ha donat el nom a les restes trobades que sn les niques a les quals el nom de Tiberina s adient. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79693" title="Via Valria" nonfiltered="1633" processed="1629" dbindex="31756">
Via Valria (llat Via Valeria) fou una antiga via romana que sortia de Tibur i anava cap el llac Fucinus i el pas mars (marsi) i Corfinium (al pas dels peligni), i desprs fou continuada fins la mar Adritica, e n concret fins a la desembocadura del Aternus.

No se sap quant fou construda per es suposa que fou obra de M. Valerius Maximus que fou censor amb C. Junius Bubulcus el 307 aC. Fou una continuaci de la Via Tiburtina que portava de Roma a Tibur i desprs el nom de Valria es va donar als dos trams. La part de la via que anava del pas dels peligni (incls)  fins a la mar,  no fou construda abans del regnat de Claudi, i es va dir Via Cludia Valria nom que desprs es va perdre per romandre noms el nom de Valria. 

Les estacions segons el Itinerari d'Anton i prenent per sortida Roma, foren: 

Tibur (Tivoli);
Carseoli (Carsoli);
Alba Fucentia (Alba);
Cerfennia (Sta Felicita);
Corfinium (San Pelino);
Interpromium (Osteria. di San Valentino);
Teate (Chieti);

La segona part de la via el Itinerari l'inicia a Pescara i el segueix fins Ancona (on trobava la Via Flamnia), amb les segents estacions: 

Ostia Aterni (Pescara) ;
Hadria (Atri);
Castrum Novum (Giulia Nuova);
Castrum Truentium (a la boca del Tronto);
Castellum Firmanum (Porto di Fermo);
Potentia (Potenza);
Numana (Humana);
Ancona;

La via Valria va donar nom a la provncia de ria el territori de la qual era creuat per aquesta via (i per la via Salria)







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79701" title="Vercelli" nonfiltered="1634" processed="1630" dbindex="31757">


Vercelli s una ciutat d'Itlia a la regi del Piemont, provncia de Vercelli. Te uns 60.000 habitants i est situada a la riba dreta del riu Sesia. s al mig d'una gran plana molt ben irrigada i conreada d'arrs, producte del qual s el mercat europeu ms important. El seu nom derivaria de la paraula celta d'arrel teutnica Wercel (Gurdia dels celtes).

 Monuments .

El monument ms destacat de la ciutat s la baslica de Sant' Andrea comenada el 1219, que s una barreja d'estils: llombard, gtic i romnic, amb una abadia cistercenca afegida que t un claustre molt notable.

La catedral dedicada a Sant Eusebi data en part del 1572 i cont moltes obres d'art i literaris, i en especial el fams llibre de Vercelli o Codex Vercellensis (un antic manuscrit angls del segle X amb poemes notables) i un llibre de lleis llombardes del segle VIII entre d'altres.

Altres edificis sn la Torre dell Angelo situada prop de l'antiga plaa del mercat, i la Torre di Citt a la via Gioberti.

Els museus de la ciutat sn el Borgogna (pintures de Tici i de Jan Brueghel el vell, i d'una srie de pintors piemontesos dels segles XV i XVI que van florir a la ciutat); i el Museu Camilo Leone, amb objectes d'arqueologia i historia i arts decoratives.

 Histria .

Fou la capital dels libicis (Oppidium Vercellae) i form part de la Gllia Cisalpina. El 101 aC es va lliurar una batalla a les seves rodalies entre els romans dirigits pel cnsol Caius Mari i els cimbris que foren derrotats. El 89 aC la ciutat va rebre el dret llat. En temps d'Estrab era una vila fortificada per desprs va esdevenir municipi el 42 aC i va adquirir importncia. A aquesta ciutat la via de Ticinum a Augusta Pretoria (Aosta) tenia un desviament cap a Mil. Tenia mines d'or a un lloc proper anomenat Ictimuli o Vicus Ictimulorum. La seva deitat ms adorada era Apollo (Apollinae Vercellae) i tenia almenys un temple consagrat al seu culte. Va subsistir com a municipi durant l'imperi, i el segle IV era seu d'un bisbe (el primer fou Eusebi, desprs sant), per va entrar en decadncia al segle V. 

Els llombards la van ocupar i fou seu d'un dels ducs llombards. Conquerit el regne llombard pels francs, fou seu d'un comte. El comtat va subsistir fins al 899 en que fou assolada pels hongaresos, i desprs el poder va passar al bisbe de la ciutat. A partir del any 1000 ms o menys va esdevenir una comuna lliure on amb el temps el poder fou disputat per dues famlies, els gelfs Avogrado, i els gibelins Tizzoni. 

La senyoria va passar als Visconti de Mil el 1335 i fou cedida per ells a la casa de Savoia el 1427.  Del 1469 fins a la seva mort el 1472 va viure a la ciutat Amadeu IX de Savoia. El 1553 fou assetjada pels francesos; els clergues locals van amagar el llenol sant que era en aquell moment a la ciutat. Fou ocupada pels castellans del 1638 al 1659, i per Frana (breument) el 1704.

Va passar a domini francs el 1798, per desprs d'alguns canvis el 1814 va tornar als savoians. El rei de Sardenya, de la casa de Savoia, fou rei d'Itlia des el 1848 i va unificar el pas el 1860.

 Personatges rellevants .

Personatges rellevants nascuts a Vercelli, entre d'altres foren: 

Quint Vibio Crispo (13-94), procnsol d'frica (72-75) i llegat imperial pels impostos a Hispnia (75-77), i que fou consol per tres vegades, la darrera el any 83.
Guillem de Montevergine (1085-1142), monjo asctic i fundador d'un gran nombre de monestirs;
Giovani Antonio Bazzi conegut com Il Sodoma (1477 1549?), destacat pintor.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79708" title="Tlson" nonfiltered="1635" processed="1631" dbindex="31758">

En zoologia s'anomena tlson a l'ltima pea quitinosa de l'exoesquelet dels artrpodes, especialment de les gambetes i llagostes.

Les seves funcions sn diverses. En alguns artrpodes verinosos, com els escorpins, aquesta part pren forma d'agull amb que injecten el ver a les seves vctimes (no sls l'utilitzen per caar preses sin com a sistema defensiu). En d'altres, com alguns estomatpodes, estan recoberts d'espines i s'utilitzen per protegir l'entrada del cau.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79715" title="Beren" nonfiltered="1636" processed="1632" dbindex="31759">
Beren s un personatge fictici, creat per J.R.R. Tolkien. Era un home de la Terra Mitjana, i un dels herois ms famosos dels dies de l'antigor. La seva histria d'amor amb la elf Lthien i les seves aventures per prendre un silmaril del Senyor Fosc el converteixen en protagonista d'una de les sagues ms destacades de la Primera Edat.

Biografia.

Beren era fill de Brahir i Emeldir. Pertanyia a la famlia reial de la Casa de Bor de Dorthnion. Quan era molt jove va tenir lloc la Dgor Bragollach, batalla que port la runa al seu reialme i a la seva gent. El jove Beren va fugir amb el seu pare i deu homes lleials ms a les terres altes de Dorthnion, des d'on van dur a terme actes de gran valentia duent a terme ratzies contra les forces de Mrgoth.

Quan un dels dotze va trar-los, va ser l'nic supervivent del grup. Fugint de la terra on havia nascut, va anar a parar als boscos de Driath, on va sentir Lthien cantant i se n'enamor de seguida. El pare de Lthien era el rei Thngol dels sndar, i va oposar-se a que la seva filla es cass amb un mortal. Va dir que tan sols permetria el matrimoni si Berin li portava un dels silmarils de la corona de Mrgoth.

Thngol va demanar-ho pensant que era impossible i que aix desanimaria Beren, per el mortal es determin a inentar-ho, i amb l'ajut de Lthien, Fnrod Felagund i Huan el Gos-Llop (els dos darrers van morir protegint Beren), va obtenir el Silmaril desprs de superar molts perills.

Mentre ell i Lthien figien d'ngband amb el joiell, el gran llop Carcharoth es despert. Beren va sostenir el Silmaril davant seu amb l'esperana de qu la llum que emmanava espants la bstia, per es va equivocar. Carcaroth li va arrancar el Silmaril i la m d'una mossegada. A partir d'aleshoeres es va anomenar a Beren Erchmion ("El Manc").

Beren i Lthien van ser rescatats per les guiles de Manw i duts a Driath. Un cop recuperat, Beren va participar en la caa de Carcaroth. Van aconseguir matar la bstia i recuperar el Silmaril, per Beren reb una ferida mortal.

L'amor de Lthien per Beren era tan gran que al sentir que havia mort va morir de dolor. La seva nima va anar a les Sales de Mandos, on aconsegu que el vala es compads d'ella i en tingus cloemncia. Va concedir que ella i Beren tornessi a la vida, per Lthien havia de renunciar a la seva vida inmortal i patir el dest desconegut dels homes.

La parella va passar els seus darrers anys de vida vivint a l'illa de Tol Galen, a Ossriand. Van tenir un fill, Dior, que va ser el primer dels mig-elfs i segons es diu un dels ssers ms bells que mai s'havia vist a la Terra Mitjana.

Significncia.

La histria de Beren i Lthien ocupa un lloc central en el llegendari de Tolkien, i va ser una de les primeres aventures que va envisionar. Tot i que sofrint diversos canvis en la seva estructura (en les primeres versions del llegendari Beren era un elf dels nldor), la histria d'amor t un paper destacat en la cosmologia de l'autor.
 
Segons Tolkien, va comenar a desenvolupar la histria quan mentre servia a la Primera Guerra Mundial va visitar una clariana amb flors i envision a Lthien ballant i cantant. Es creu que la inspiraci sorg de quan Edith Bratt (futura esposa de Tolkien) va ballar per ell en la seva joventut. L'escena es reprodueix en la narraci quan el fugitiu Beren entra als boscos de Driath i es troba amb Lthien ballant i cantant en una clariana.

De la mateixa manera que Edith va inspirar Lthien, Tolkien s'identificava en Beren. De fet, el cognom Tolkien deriva de l'alemany Toll-khn, que significa "imprudentment valent", i el nom "Beren" significa valent en lfic.

Quan la seva esposa va morir, Tolkien va fer gravar a la seva lpida "EDITH MARY TOLKIEN Lthien 1889   1971", i va deixar instruccions perque quan ell mors (dos anys ms tard) hi queds inscrit "JOHN RONALD REUEL TOLKIEN Beren 1892   1973".

Genealogia de la Casa de Bor.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79721" title="ISDB" nonfiltered="1637" processed="1633" dbindex="31762">
L'ISDB (Integrated Services Digital Broadcasting) s un estndard de difusi de televisi (DTV) i udio digital (DAB) creat per Jap.

L'ISDB integra diversos tipus de continguts digitals, els quals poden incloure HDTV, SDTV, so, grfics, text, etc. A causa dels diferents serveis a cobrir, la quantitat de requeriments a complir tamb s extensa i variada. Per exemple, pels serveis basats en HDTV, es requereix una alta capacitat de transmissi mentre que per al so i els serveis de transmissi de dades es requereix la recepci correcta en dispositius mbils. 
El nucli de l'estndard ISDB sn ISDB-S (televisi per satllit, ISDB-T (terrestre), ISDB-C (cable) i continguts per a telefonia mbil a la banda de 2'6Ghz. Tots aquests serveis estan basats en la codificaci de udio i vdeo MPEG-2 aix com la trama de transport descrita tamb per l'estndard MPEG-2. Tamb son capaos de suportar la transmissi de televisi en alta definici (HDTV). ISDB-T i ISDB-Tsb estan tamb dissenyats per a la recepci mbil en la banda de Televisi. 1seg es el nom d'un servei ISDB-T per a la recepci en cellulars, PC's porttils i vehicles.

La similitud amb ISDN (XDSI) s deguda a que ambds sistemes permeten que mltiples canals de dades siguin retransmesos al mateix temps (multiplexaci). El sistema s similar al utilitzat per EUREKA 147, sistema de radio que agrupa un grup d'emissores i les ensambla. Tamb s molt similar al estndard de Televisi Digital multi-canal DVB-T. ISDB-T opera en canals de TV no utilitzats per ning ms.

 Compressi d'udio i vdeo .
El sistema de compressi d'udio i vdeo adoptat per ISDB, tal i com ha fet DVB, ha estat MPEG-2. Tan DVB i ISDB venen preparats per adoptar altres mtodes de compressi com sn JPEG i MPEG-4, tot i que JPEG s noms una part necessria per l'estndard MHEG.

 Transmissi .
Els diferents tipus de ISDB difereixen principalment en el tipus de modulaci utilitzada degut a les diferents bandes requerides pels diferents serveis.
Aix doncs, tenim que La banda de 12Ghz utilitzada per ISDB-S utilitza la modulaci PSK, la de 2,6Ghz per difusi de so digital usa CDM i ISDB-T en les bandes VHF i UHF funciona amb COFDM amb PSK/QAM.

 Interacci .
A part de la transmissi d'udio i vdeo, ISDB tamb defineix la difusi de dades a travs d'internet com un canal de retorn sobre diversos medis ((10Base-T/100Base-T, mdem de lnea telefnica, telefonia mbil, Wireless LAN (IEEE 802.11) etc.) i diferents protocols. Aix es utilitzat, per exemple, per interfcies interactives com la difusi de dades ( ARIB STD B-24) i guies electrniques de programaci (EPG).

 Interfcie i Encriptaci .
ISDB descriu una gran quantitat d'interfcies, per la ms important s la interfcie Com d'Accs Condicional (ARIB STD-B25) amb el Common Scrammbling Algorithm (Multi-2) necessari per al descodificador de TV.
El ISDB CAS s controlat per la companyia japonesa B-CAS; la targeta CAS, s'anomena B-CAS. El senyal japons ISDB est sempre encriptat pels sistemes B-CAS fins i tot per la programaci gratuta. A aquest sistema se l'anomena "Sistema de pagament per visi sense crrecs". 
ISDB tamb suporta RMP (Rigthts management i protecci) degut a que tots els sistemes DTV transporten informaci digital que pot ser gravada sense prdua de qualitat. Els continguts tenen 3 modes:

 Una copia;
 Copia gratuta;
 Sense copia;
En el mode "una copia" un programa es pot emmagatzemar al en un disc duur per no se'n poden fer copies.

 ISDB-S .
 Especificacions .



 Canals .
Especificacions de freqncia i canals del satllit utilitzant ISDB-S.


Compatible amb els transponedors a 27 Mhz per compatibilitat amb radiodifusi analgica FM.

 ISDB-T .
 Caracterstiques .
ISDB-T est caracteritzat per les segents propietats:
 ISDB-T pot retransmetre un canal HDTV i un canal de telefonia mbil en un ample de banda de 6Mhz tpicament utilitzat per la retransmissi de TV.
 ISDB-T permet emetre 2 o 3 canals SDTV enlloc d'un canal de HDTV.
 La combinaci d'aquests serveis es pot cambiar en qualsevol moment.
 ISDB-T permet serveis interactius de amb dades.
 ISDB-T suporta EPG (Electronic Program Guides);
 ISDB-T permet accs a internet tamb en telefonia mbil.
 ISDB-T s pot rebre en interior amb una antena per a interiors.
 ISDB-T s un sistema robust a interferncies multicam, a interferncies co-canal amb la televisi analgica i a sorolls de naturalesa impulsiva provinents de vehicles a motor i linees de tensi en entorns urbans.
 ISDB-T accepta tamb la recepci en vehicles movent-se a velocitats de fins a 100 km/h.
 Especificacions tcniques .
 Estructura del segment .
ISDB-T divideix la banda freqencial d'un canal en 13 segments. L'Emissor pot seleccionar la combinaci de segments a utilitzar: aquesta elecci de l'estructura del segment permet flexibilitat en els serveis. Per exemple, podem transmetre un canal HDTV o b 3  SDTV, podent-ho cambiar en qualsevol moment. ISDB-T tamb pot cambiar las modulacions al mateix temps.



FIGURA Estructura d'un segment ISDB-T;
 Quadre resum del ISDB-T .



H.264 utilitzat en un segment de difusi per telefonia Mbil.


 Canalitzaci .


Compatible amb els 6Mhz de la TV analgica;
----
 Taula dels sistemes terrestres HDTV .




 Vegeu tamb .
Categories generals
 Televisi digital;
 Radiodifusi d'audio digital;
 DMB;
 Radiodifusi de informaci;
 SDTV, EDTV, HDTV;
Tecnologies de transmissi
 DVB, ATSC;
 MPEG;
 SFN, Xarxa multi-freqncia;
Enllaos externs.
DiBEG - Digital Broadcasting Experts Group ;
Technical explanation by NHK ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79728" title="Vell mar" nonfiltered="1638" processed="1634" dbindex="31763">

El vell mar (Monachus monachus) s una espcie de foca caputxina (gnere Monachus). Es tracta d'una espcie amenaada en perill d'extinci, de la qual es suposa que queden menys de 500 individus.

L'rea de difusi comprenia antigament tot el Mediterrani, el Mar Negre, i les costes atlntiques d'Espanya, Portugal, el Marroc, Mauritnia, Madeira i les Canries. Durant el segle XX el seu hbitat s'ha redut considerablement i actualment noms sobreviuen algunes colnies a Grcia, a les illes de la costa de Crocia, a Turquia, a les illes Chafarinas, a Madeira, al Marroc i a Mauritnia. L'any 1992 va ser abatuda una femella a les illes Chafarines, i durant uns anys es va creure que d'aquesta espcie en tot l'Estat Espanyol noms en quedava un exemplar, un mascle anomenat Peluso, a qui posteriorment tamb es va perdre la pista.

El vell mar s una espcie costanera que pot allunyar-se bastants quilmetres a la recerca d'aliment. En l'actualitat ocupen costes rocalloses poc alterades i amb nombroses coves que utilitzen per descansar i donar a llum les seves cries. Antigament les colnies tamb se situaven en platges sorrenques. D'adults assoleixen des de 80 cm a uns 2,4 m de longitud i arriben als 320 kg de pes, amb les femelles lleugerament ms petites que els mascles. El seu pelatge s marr o gris fosc, amb el ventre una mica ms pllid. Les cries acostumen a nixer cap a la tardor i entren a l'aigua unes dues setmanes desprs.

 Enllaos externs .
The Monachus Guardian ;

Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79732" title="Gustau Adolf de Sucia" nonfiltered="1639" processed="1635" dbindex="31764">


Gustau Adolf de Sucia, prncep de Sucia i duc de Vsterbotten (Estocolm 1906 - accident aeronutic a l'aeroport de Copenhaguen 1947). Prncep de Sucia que malgrat no esdevenir ni rei ni prncep hereu del pas escadinau s el pare del present sobir, el rei Carles XVI Gustau de Sucia.

Nascut el 22 d'abril de l'any 1906 a Estocolm essent fill del prncep hereu i futur rei Gustau VI Adolf de Sucia i de la princesa Margarida del Regne Unit. El prncep Gustau Adolf de Sucia era nt del rei Gustau V de Sucia i de la princesa Victria de Baden per via paterna mentre que per part materna era nt del prncep Artur del Regne Unit i de la princesa Llusa Margarida de Prssia. Era besnt de la reina Victria I del Regne Unit.

El 19 d'octubre de l'any 1932 es cas a Coburg amb la princesa Sibilla de Saxnia-Coburg Gotha en una cerimnia que esdevingu una clara manuifestaci del nacionalsocialisme puixant tant a Alemanya com especialment a Coburg. El prncep sempre fou conegut per les simpaties que tingu cap al III Reich i l'amistat que contragu amb els principals lders: Adolf Hitler i Hermann Gring.

La parella s'install a Estocolm i tingu cinc fills:

SAR la princesa Margarida de Sucia, nascuda a Estocolm el 1934 i casada l'any 1964 amb el britnic John Kenneth Ambler. Actualment la parella viu separada tot i que legalment romanen casats. ;

SAR la princesa Brgida de Sucia, nascuda el 1937 a Estocolm i casada l'any 1959 amb el prncep Joan Jordi de Hohenzollern-Sigmaringen en una doble cerimnia a Estocolm i a Sigmaringen. La parella viu separada des de l'any 1990.

SAR la princesa Desidria de Sucia, nascuda l'any 1938 a Estocolm i casada l'any 1964 amb el bar  Niclas Silfverschild.

SAR la princesa Cristina de Sucia, nascuda l'any 1943 i casada l'any 1974 a Estocolm amb Tord Gsta Magnuson.

SM el rei Carles XVI Gustau de Sucia, nat el 1946 a Estocolm i casat l'any 1976 amb l'alemanya d'origen brasileny Slvia Sommerlath.

El prncep Gustau Adolf mor en un accident aeronutic a la tarda del 26 de gener de l'any 1947 a Kastrup (Dinamarca). El prncep i dos amics tornaven d'un viatge de cacera i d'una visita a la reina Juliana I dels Pasos Baixos i del prncep Bernat de Lippe-Biesterfeld. El vol de la KLM des d'Amsterdam a Estocolm realitz una parada de rutina a l'aeroport de Copenhaguen. L'avi s'enlair i a l'altura de 80 metres explot inexplicablement provocant la mort de tota la tripulaci.  

La mort del prncep provoc que el seu fill d'un any esdevingus segon a la lnia de successi al tron i a l'edat de quatre anys prncep hereu. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79734" title="Thrnduil" nonfiltered="1640" processed="1636" dbindex="31765">
El Rei Thrnduil s un personatge de la Terra Mitjana, el mn fictici de J.R.R. Tolkien. s un elg sndarin que va viatjar des de Lindon cap a l'est de les Muntanyes Boiroses, i es va convertir en el rei dels elfs silvans del nord del Bosc Llobregs. Apareix a El Hbbit, on no se'l coneix pel nom i se l'anomena Rei Elf. Tamb s conegut per ser el pare de Lgolas Fullverd, un dels protagonistes de El Senyor dels Anells.

Quan Thorin Escut-de-roure i el seu grup de nans van travessar el Bosc Llobregs, van ser capturats pels elfs del Rei Thrnduil i se'ls va empresonar al rebutjar de declarar quines eren les seves intencions. Amb l'ajut de Bilbo Saquet els nans van escapar. Desprs de la mort del drac Smag, va exigir una part del seu tresor al considerar que els elfs havien de ser recompensats pel temps que havien estat patint els atacs del drac, i es va aliar amb els homes de la Ciutat del Llac per reclamar als nans una part del bot. Abans de qu esclats el conflicte, van arribar notcies de qu un exrcit d'orcs i wargs tamb es dirigien a la Muntanya Slitria per obtenir l'or del drac, i elfs, nans i homes es van unir contra l'enemic com en el que es conegu com la Batalla dels Cinc Exrcits.

El seu fill Lgolas va ser un dels membres de la Germandat de l'Anell, i l'amistat que hi va fer amb el nan Guimli va ajudar a reconciliar la gent de Thrnduil amb els nans.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79736" title="Carxofera" nonfiltered="1641" processed="1637" dbindex="31766">

La carxofera o escarxofera (Cynara scolymus) s una planta conreada de la qual s'aprofiten els captols florals (abans d'obrir-se) que sn la carxofa.

Descripci.
Planta viva que viu uns 4 o 5 anys (encara que es conre un mxim de 3 anys). s molt semblant al card conreat, del qual potser s una varietat conreada. L'origen d'aquesta planta s el sud d'Europa incloent-hi la pennsula Ibrica. Arriba a tenir fins a 2 metres d'alada. Les fulles sn glauques, amb grans lbuls dentats i dividits, i de fins a 80 cm de llargada i 50 cm d'ample disposades en roseta. La part superior de la fulla s de color verd clar i la inferior s blanquinosa. Els captols florals (capses) es formen el segon any i sn ms o menys globosos, constituts per un receptacle i brctees, i fan fins a 15 cm de dimetre. Les flors sn de color porpra. El sistema radicular s molt complet i forma un rizoma del qual surten els fillols. T un cicle vegetatiu molt adaptat a l'ambient mediterrani, ja que vegeta des de final d'estiu fins a l'inici de l'estiu segent i fa capses (en ambients mediterranis temperats) des del mes d'octubre i tota la primavera.

Conreu.

s una planta amb noms una lleugera resistncia a les glaades (glaades d'uns 2 graus sota zero deixen les capses de color violeta) i que necessita molta aigua i molt adob. El cicle productiu en conreus de tendncia continental (Navarra) no s'inicia fins a la primavera. La plantaci vegetativa amb rizomes es fa a l'estiu; tamb es poden plantar fillols a la primavera. La sembra amb llavors dna una descendncia heterognia (sovint amb espines), per s una soluci al problema de la virosi, de la qual s una planta molt afectada, que es propaga vegetativament per no per les llavors. 

Als Pasos Catalans s molt conreada a l'horta de Barcelona, al delta de l'Ebre, a Benicarl (amb denominaci d'origen) i al Baix Segura (Dolores). Es conrea molt a Espanya, Frana i Itlia, per no s gaire coneguda mundialment. Les varietats principals sn la de Tudela i la Viola de Provena. 

Usos.

Sempre es mengen cuites, al forn s la manera ms senzilla, fregides --arrebossades o no--, en truita, o estofada en molts plats. Gran part de la producci (sobretot quan baixen els preus) passa a ser enllaunada. La beguda alcohlica italiana Cynar est feta a base de carxofa. Se li atribueixen virtuts per als trastorns del fetge.

 Acci farmacolgica.
Per a usos farmacutics se'n recullen les fulles del primer any de vegetaci i desprs es dessequen. s colertica (afavoreix la secreci de bilis), colagoga (afavoreix la sntesi de bilis) i hepatoprotectora. Efecte dirtic i digestiu, s tamb hipolipemiant i hipoglucemiant. Indicada en hepatitis, arteriosclerosi i diabetis.

Composici qumica.
Compostos polifenlics: Sn els principis actius, destaca la cinarina, derivat de l'cid qunic que cont dues unitats d'cid cafeic unides a l'cid qunic formant un ster (cido 1,3-dicafeilqunic). Tamb cont cid cafeic i cid clorognic procedents de la degradaci de la cinarina.
Flavonoides: La seua importncia radica en la sinergia amb els principis actius; destaquen la luteolina i com a hetersids el cinarsid i l'escolimsid.
Cinaropicrina: s una lactona sesquiterpnica i un poc amarga.

 Vegeu tamb .

 Planta medicinal;
 Farmacognsia;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79741" title="Regi d'Ucayali" nonfiltered="1642" processed="1638" dbindex="31767">

Ucayalis una regi del Per. Limita a l'est amb l'Estat d'Acre (Brasil), al sud-est amb la Regi de Madre de Dios, al nord amb la Regi de Loreto, al sud amb la Regi de Cusco i a l'oest amb les regions de Junn, Pasco i Hunuco. Del 1987 al 1992 fou una de les regions unidepartamentals del pas.

Llenges.
L'espanyol s parlat pel 86.5 % de la poblaci, mentre el 2.3 % parla qutxua i el 0.5 % parla aimara. Altres llenges amerndies sn parlades pel 9.7% de la poblaci i el 0.2 % parla llenges estrangeres.

 Divisi administrativa .
La regi es divideix en quatre provncies:
Coronel Portillo;
Atalaya;
Padre Abad;
Purus;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79742" title="Regi de Pasco" nonfiltered="1643" processed="1639" dbindex="31768">

Pasco s una regi del Per. Limita al nord amb la Regi de Hunuco; al sud amb la Regi de Junn; a l'est, amb la Regi d'Ucayali; i a l'oest amb la Regi de Lima.

 Divisi administrativa .
La regi es divideix en tres provncies:
Pasco;
Daniel A. Carrin;
Oxapampa;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79745" title="Rem (nutica)" nonfiltered="1644" processed="1640" dbindex="31769">

Un rem s una pea llarga i prima de fusta o un altre material que s'utilitza per a vogar o remar, s a dir, donar impuls a les embarcacions. El rem tradicional porta un mnec en un dels seus extrems, mentre que l'altre acaba en forma de pala, que s submergida i empesa en l'aigua per a crear l'impuls que fa moure l'embarcaci en formar una palanca.

En piragisme, el rem s'anomena "pala" i el fa servir el caiaquista o canoista per a propulsar el caiac o la canoa. Es compon d'una perxa i una fulla en un dels extrems, en les canoes, o dues fulles en els caiacs.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79747" title="Oli essencial" nonfiltered="1645" processed="1641" dbindex="31770">







Oli essencial o simplement essncia s el nom tradicional d'aquelles substncies lquides hidrofbiques concentrades que s'obtenen de les plantes.

Els mtodes amb el que s'obtenen el olis essencials han estat per ordre cronolgic el premsat, la destillaci i l'extracci. La destillaci en corrent de vapor s la ms acceptada per obtenir-los

Per obtenir un litre d'aquestes substncies sovint es necessiten diverses tones de plantes i aix explica l'alt preu que tenen en el mercat.

Aquestes essncies es poden trobar generalment en les fulles, les flors, els fruits i les llavors de les plantes.

Acostumen a ser substncies olioses, lipfiles, intensament oloroses, d'origen vegetal i els constituents principals terpens per tamb hi sol haver hidrocarburs aliftics, alcohols, aldehids, cetones, sters, hidrocarburs aromtics, fenols i derivats. Hi ha essncies constitudes noms per un terpi altres en les quals el constituent principal no s un terp com l'essncia de l'ans.

En general s'obtenen grans quanttats d'olis essencials dels ctrics i les plantes de la famlia de les labiades (menta,espgol, roman)

Olis essencials ms utilitzats.

 Lavand (Lavandula x hybrida): antibitic i calmant;
 Roman (Rosmarinus officinale): bactericida potent;
 Bergamota (Citrus bergamia ): distensiu;
 Mandar (Citrus reticulata): somnfer infantil;
 Encens (Boswellia carteri): potent antiedemtic;
 Planta del te (Melaleuca alternifolia): potent fungicida i viroesttic;
 Eucaliptus (Eucaliptus globulus): expectorant, virosttic, bactericida.
http://eshop6196.hiwinner.tw/ec99/eshop6196/human_resource.asp

Usos.
Perfumeria, cosmtica, aromaterpia, medicina, saboritzants d'aliments.

Cal tenir precaucions en el seu s ja que sn substncies molt concentrades i molts poden provocar problemes en la pell si s'apliquen directament.

Famlies botniques d'on s'extreuen olis essencials.
Myrtaceae:Clau d'espcia  (Syzygium aromaticum)Eucalyptus spp.
Lauraceae:Canyella de Srilanka (Cinnamomum verum), Canyella de Xina (Cinnamomum aromaticum) Cmfora (Cinnamomum camphora), Llorer (Laurus nobilis) ;
Rutaceae: Taronger amarg, bergamota, Llimoner ;
Lamiaceae: Alfbrega, Calamintha sylvtica, Hyssopus officinalis, Lavandula sp, (espgol lavand, Origanum mejorana, O. vulgaris (orenga) Melissa officinalis, Menthaxpiperita, Roman, Sajolida, Salvia spp. Farigola (Thymus spp.) Patxul(Pogostemon cablin)   ;
Asteraceae: Chamomilla recutita, Artemisia absinthium , A. vulgaris, A. dracunculus (Estrag) ;
Apiaceae:Ans (Pimpinella anisum), Fonoll, Anet, Cilantre, Julivert ;
Cupressaceae: Xiprer;
Zingiberaceae:gingebre;
Piperaceae: pebre;
Verbenaceae. Maria Llusa (Aloysia triphylla);

Parts de les plantes on s'emmagatzema l'oli essencial.
Flors: Bergamota, nard, roman;
Fulles: Llorer, eucaliptus ;
Escora:canyella;
Fusta: sndal;
Arrel: vetiver;
Rizomes: crcuma, gingebre;
Fruits: ans, fonoll;
Llavors: nou moscada;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79748" title="Regi de Piura" nonfiltered="1646" processed="1642" dbindex="31771">

Piura (del qutxua piurha) s una regi del Per. Limita al nord amb la Regi de Tumbes i amb les provncies de Loja i Zamora-Chinchipe (Equador), al sud amb la Regi de Lambayeque, a l'est amb la Regi de Cajamarca i a l'oest amb l'Oce Pacfic.

 Divisi administrativa .
La regi es divideix en 8 provncies:
Ayabaca ;
Huancabamba;
Morropn;
Paita;
Piura;
Sechura;
Sullana;
Talara;

Enllaos.
 Portal Oficial del Govern Regional Piura  ;
 Diari El Regional de Piura ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79749" title="Receptor de televisi" nonfiltered="1647" processed="1643" dbindex="31772">
El receptor de televisi, conegut com a Set-top box, s un computador que processa informaci digital. s imprescindible per a poder rebre la televisi digital terrestre (TDT), la televisi per cable, la televisi per satllit o la televisi per internet (IPTV) ja que decodifica els senyals digitals, i els converteix en senyals analgics, per a poder ser visualitzats en els receptors de televisi analgica convencionals. Els receptors de televisi tamb solen acceptar comandes de l'usuari (mitjanant comandaments a distncia), i transmeten aquestes comandes al operador per un |canal de retorn, si aix s necessari.

El ritme de vendes  d'aquests receptors anir augmentant rpidament en els prxims tres anys, tenint en compte que als Pasos catalans, la TDT substituir per complet la televisi analgica entre l'any 2009 i 2010, en la denominada apagada analgica. Les emissions digitals ja estan disponibles des de l'any 2002, i es poden veure totes les cadenes nacionals des d'aquesta nova modalitat.
s per aix que ja l'any 2005, es van vendre ms de 700 mil receptors de televisi.
 
Serveis.

Els serveis que ofereixen els receptors de televisi sn:
Recepci de senyals de televisi.
Possibilitat de gravar determinats continguts, prviament seleccionats, en el disc dur.
Selecci de canals.
Interacci amb menus existents en les imatges que l'espectador visualitza.
Interacci amb la Guia Electrnica de Programes (EPG).
Interacci amb els VPI (Visual Program Index: canal on es poden veure simultneament tots els programes que realitza un determinat provedor de contingut. La resoluci amb la qual es veuen tots aquests canals no s gaire bona. A ms la implementaci tecnolgica per a poder utilitzar els VPI s complexa doncs es requereix una decodificaci en temps real de mltiples canals).

Tots aquests serveis enumerats fins ara no necessiten un canal de retorn cap al provedor. En canvi el serveis segents si que el necessitaran:
Participaci via telefnica a certs programes.
Transacci per veure la televisi de pagament (Pay-per-view).
Connexi a internet via mdem.
Enviament de correus electrnics.
Videoconferncies.
Excepte el cas de l'IPTV, el canal de retorn sol ser un canal diferent del canal pel qual rebem el senyal de televisi. Exemples de possibles canals de retorn serien les lnies telefniques fixes o la telefonia mbil.

Components.

Interfcie de Xarxa.
Permet a l'usuari de rebre dades del servidor i enviar dades al servidor de manera comprensible per aquest ltim.
Descodificador.
Per tal de reduir l'ample de banda necessari del canal, i per estalviar espai en el disc (en cas de qu l'usuari decideixi guardar un determinat programa), les dades sn comprimides abans de ser enviades als espectadors. El format ms utilitzat pel vdeo s el MPEG-2. El flux de dades que arriba ha doncs de ser descodificat. Hi haur un descodificador de vdeo i un d'udio.

Buffer.
A causa del soroll present a la xarxa, el fluxe de dades que arriba a l'usuari es pot veure interromput durant instants de temps curts, instants durant els quals es produeixen retransmissions de paquets (fragments de dades). Per tal que l'espectador no vegi aquest efecte, a l'inici de la sessi, es comencen a rebre dades que no sn visualitzades immediatament per l'usuari: es guarden en el buffer (memria que permet un emmagatzematge temporal de paquets). Mentre sn visualitzades, si tot funciona correctament, es continuen rebent dades de manera a que el buffer no es buida. Si hi ha errors, el buffer es comena a buidar, per si la rfega d'error no dura molt temps, es faran les retransmissions oportunes abans que el buffer s'hagi buidat del tot, amb la qual cosa l'usuari no haur vist la qualitat deteriorada.
La tcnica de buffering s'utilitza tamb en transmissi, es guarden els paquets enviats durant un cert temps, per si s'han de retransmetre.
Maquinari de sincronitzaci.
Tot programa de televisi consta d'un fluxe de dades pel vdeo i d'un fluxe de dades per l'udio: aquests dos fluxes han d'estar sincronitzats per tal que l'usuari percebi coherncia entre el que veu i el que escolta. No obstant aix, quan els dos fluxes arriben a l'usuari, la sincronitzaci es pot haver perdut, degut per exemple a fenmens de dispersi: s per aix que es requereix un maquinari de sincronitzaci.

Mercat de receptors de televisi.
Hi ha unes quinze companyies que ofereixen receptors de televisi. Els preus d'aquests receptors oscillen entre els 50 i els 300 euros. Per s important assenyalar que els diferents models de receptors poden oferir diferents prestacions, amb la qual cosa el preu pot variar substancialment d'un model a l'altre.

En qualsevol cas, els receptors estan disponibles en un gran nmero d'establiments comercials d'electrnica de consum.

Pgines relacionades.
Televisi

Enllaos externs.
 Punts de venda;
 Sintonitzadors digitals de TDT;
 Receptors de TDT;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79755" title="Regi de San Martn" nonfiltered="1648" processed="1644" dbindex="31773">

San Martn s una regi del Per. Limita al nord amb la Regi de Loreto, al sud amb la Regi de Hunuco, a l'est amb la Regi d'Ucayali i a l'oest amb la Regi de La Libertad. 

 Divisi administrativa .

La regi es divideix en 10 provncies:
Moyobamba;
Rioja;
Lamas;
San Martn;
El Dorado;
Picota;
Bellavista;
Huallaga;
Mariscal Cceres;
Tocache;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79757" title="Jorge Enrique Adoum" nonfiltered="1649" processed="1645" dbindex="31774">
Jorge Enrique Adoum (Ambato, Equador, 1926) s un escriptor, poltic, assagista i diplomtic equatori.

Estudi filosofia i dret a Xile i posteriorment fou secretari personal de Pablo Neruda i treball a les Nacions Unides i a la UNESCO. La seva obra literria consta d'unes trenta obres, principalment de poesia (Los cuadernos de la tierra, El tiempo y las palabras), per tamb de narrativa i teatre. Entre els seus majors xits es troba la novella Entre Marx i una mujer desnuda, publicada el 1976; aquesta novella va ser portada al cinema el 1996 pel realitzador equatori Camilo Luzuriaga. Cal destacar tamb el monumental assaig sobre la vida i l'obra del pintor Oswaldo Guayasamn, Guayasamn: el hombre, la obra, la crtica.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79763" title="Regi de Tacna" nonfiltered="1650" processed="1646" dbindex="31775">

Tacna (qutxua takna "he conquerit aquest lloc") s la regi ms meridional del Per. Limita al sud amb la Regi de Tarapac (Xile), a l'est amb el Departament de La Paz (Bolvia) i al nord amb les regions de Moquegua i Puno.

 Divisi administrativa .
La regi es divideix en quatre provncies:
Tacna;
Candarave;
Jorge Basadre;
Tarata;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79764" title="Oswaldo Guayasamn" nonfiltered="1651" processed="1647" dbindex="31776">
Oswaldo Guayasamn (Quito, 6 de juliol de 1919   10 de mar de 1999) fou un pintor, escultor i muralista equatori, considerat un dels grans representants de l'indigenisme americ.

Nascut a Quito de pare indgena i mare mestissa, Guayasamn sempre proclam amb orgull els seus orgens, fet que es reflecteix contnuament a la seva pintura, habitualment d'una forta crrega social. Les representacions de Guayasamn capturen sempre situacions d'opressi poltica, racisme, pobresa i explotaci. Durant la seva vida sempre lluit per al reconeixement del pobles indgenes d'Amrica Llatina. La UNESCO li conced un premi en reconeixement de tota una vida de treball per a la pau.

Es gradu a l'escola d'arts de Quito com a pintor i escultor. La seva primera exposici es produ el 1942. El 1948 guany el primer premi del Saln Nacional de Acuarelistas y Dibujantes de l'Equador i el 1955 guany el primer premi de la III Biennal d'Art Hispanoameric de Barcelona, amb la seva obra El atad blanco. El 1957 fou nomenat el millor pintor sud-americ a la IV Biennal d'Art de So Paulo. A Quito, a part del museu installat a la seva antiga casa, Guayasamn project i constru un museu dedicat a l'sser hum, anomenat La Capilla del Hombre, inspirat en l'estil arquitectnic inca i que mostra els ses quadres de ms gran format dedicats a retratar diferents aspectes de l'home.

Bibliografia.
Adoum, Jorge Enrique Guayasamn: el hombre, la obra, la crtica.;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79766" title="Fvang" nonfiltered="1652" processed="1648" dbindex="31777">
Fvang s una ciutat petita al municipi de Ringebu al comtat d'Oppland, Noruega, amb una poblaci de 670 habitants. A uns tres kilmetres del centre de Fvang hi trobem Kvitfjell, la pista d'esqu utilitzada al Jocs Olmpics d'Hivern de 1994 a Lillehammer.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79767" title="Esprrec" nonfiltered="1653" processed="1649" dbindex="31778">

Esprrec s el turi de l'esparreguera, planta silvestre i conreada del gnere Asparagus amb el nom cientfic dAsparagus officinalis.

Descripci.
Plantes perennes i dioiques (hi ha esparregueres mascles i esparregueres femelles) de fins a 2 metres d'alada, tiges erectes i fulles molt petites que a l'hivern s'assequen, les arrels sn carnoses i es disposen radialment com una urpa amb els borrons dels rebrots al mig, a la primavera broten diversos brots de cada planta anomenats turions que si no sn collits emeten una ramificaci i floreixen, les flors femenines es converteixen en un fruit globs vermell que t una llavor negra dins.

Conreu.
Es diferencia l'esprrec blanc del verd en qu aquest darrer no es colga amb terra. L'esprrec blanc s l'efecte de no veure la llum quan creix sota terra. Es un conreu que ocupa molta m d'obra atenci i cura. Cal tallar-lo amb un ganivet per sota terra un per un. Pot fer-se en sec i regadiu. La planta t una gran rusticitat. Les esparregueres viuen 20 anys o ms. En els darrers anys la majoria de l'esprrec prov del Per on la m d'obra s ms barata. A Catalunya Gav era un lloc tradicional de conreu i s'hi fa una fira malgrat que actualment prcticament no s'hi conrea l'esprrec.

Usos.
Gran part de la producci t com dest la indstria conservera, congelats i fan altres derivats per alimentaci. El consum en fresc s principalment per als esprrecs verds.

Enllaos extern.
Mapa de distribuci  a Den virtuela floran ;






 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79770" title="Otta" nonfiltered="1654" processed="1650" dbindex="31779">


Otta s una ciutat al municipi de Sel al comtat d'Oppland a Noruega. En el cens del 2007 tenia 1.648 habitants. Prop d'Otta hi ha el masss de Rondane, que es va convertir en el primer parc nacional de Noruega el 1962, amb unes quantes muntanyes per sobre dels 2.000 metres.

El 1612, va ser protagonista de la Batalla de Kringen.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79772" title="Devillina" nonfiltered="1655" processed="1651" dbindex="31780">

La devillina o devillita s un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom del qumic francs St. Claire Deville (1818-1881).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79775" title="Langita" nonfiltered="1656" processed="1652" dbindex="31782">

La langita s un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom del fsic viens V. von Lang (1838-1921).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79776" title="Primera Batalla de Belerand" nonfiltered="1657" processed="1653" dbindex="31783">





A l'obra de J.R.R. Tolkien referida a la Terra Mitjana, la Primera Batalla de Belerand va ser el primer conflicte armat d'importncia que va tenir lloc al continent de Belerand, en el que es van enfrontar els elfs sndar contra el Senyor Fosc Mrgoth.

Desprs d'assassinar Finw i robar els silmarils, Mrgoth va fugir al seu antic refugi d'ngband a la Terra Mitjana, on feia temps que els seus servents Suron i Gthmog estaven criant orcs.

Abans que arribessin els nldor, i de forma inesperada, Mrgoth va decidir assegurar la zona i va enviar els seus exrcits a atacar els regnes sndar. Les forces d'ngband es van dividir en dos grups: el primer va atacar per l'oest a travs de la vall del Srion i el segon per l'est entre l'Aros i el Glion.

El grup de l'est va atacar el regne de Driath, topant-se amb el rei Elu Thngol que liderava la defensa a mon reb. Amb ell s'hi va unir el rei Dnethor dels Laiquendi, que mor en la batalla. El combinat lfic, per, pod repellir la invasi i els orcs van ser derrotats.

Els elfs de les costes de Falas, liderats pel seu senyor Crdam el Mestre d'Aixa, van atacar l'host de l'oest, per sense xit. Es van retirar a les ciutats porturies d'Eglarest i Brithomvar, que aviat van passar a ser assetjades pels orcs. Driath no podia reunir forces suficients per aixecar enviar ajuda, i el setge va durar fins que els atacants van marxar a lluitar contra Fanor i els nldor, que acabaven d'arribar a la Terra Mitjana.

Conseqncies.
Desprs de la Primera Batalla, Na Mlian va aixecar un cercle mgic per protegir el regne de Driath, que es coneixeria com el Cintur de Na Mlian.

La mort del rei Dnethor en aquesta batalla va fer que els Laiquendi decidissin no elegir cap ms rei ni participar en cap altra guerra, escollint isolar-se dels altres elfs i dels conflictes que afectarien la Terra Mitjana.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79778" title="Posnjakita" nonfiltered="1658" processed="1654" dbindex="31784">

La posnjakita s un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom del geoqumic E. W. Posnjack (1888-1949).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79781" title="Ferrimolibdenita" nonfiltered="1659" processed="1655" dbindex="31785">

La ferrimolibdenita s un mineral de ferro (III) de la classe dels molibdats. Rep el seu nom de la seva composici qumica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79782" title="Crocoita" nonfiltered="1660" processed="1656" dbindex="31786">

La crocoita (del grec krokos, safr) s un mineral de crom, de la classe dels cromats.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79784" title="Stolzita" nonfiltered="1661" processed="1657" dbindex="31787">

La stolzita s un mineral de la classe dels wolframats. Rep el seu nom de Joseph Alexi Stolz (1803-1896) de Teplice (Repblica Txeca).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79785" title="Delvauxita" nonfiltered="1662" processed="1658" dbindex="31788">

La delvauxita s un mineral de la classe dels fosfats. Rep el seu nom del qumic Delvaux de Feuffe.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79786" title="Guillem de Belibasta" nonfiltered="1663" processed="1659" dbindex="31789">
Guillem de Belibasta fou un perfecte del ctars nascut cap al 1280 a Cubira (Rass) en una famlia ctara. 

El 1306 va matar Bartomeu Garnier, un pastor de Vilaroja de Termenes (domini de l'arquebisbe de Narbona); declarat culpable, va haver de passar a la clandestinitat amb els ctars. Va ser ordenat perfecte a Rabastens per Felip d'Alayrac. Aviat va ser empresonat a la pres del Mur de Carcassona, d'on es va escapar el 1309 i es va refugiar a Catalunya on va prendre el nom de Pere Penchenier.

El 1314 es va establir a Morella, on hi havia una comunitat ctara al poblet proper de Sant Mateu. Va agafar com a amistanada Raimunda Mart, que tenia una filla, i la va fer passar per la seva dona (els perfectes ctars feien veure que eren laics davant el catlics). Aviat va passar a dirigir la comunitat de Sant Mateu. El 1320 va deixar embarassada la seva companya, cosa que no estava permesa entre els ctars, ja que suposava trencar el vot de castedat. Llavors va casar la seva dona amb un amic anomenat Pere Mauri, a qui va atribuir la paternitat, per desprs, gels, va desfer el casament. En les seves tasques espirituals per, es comportava adequadament.

Atret cap al Llenguadoc el 1321 per Arnau Sir, un agent de la Inquisici, en passar per Trvia, al bisbat d Urgell, va ser denunciat al batlle del comte de Foix, senyor del lloc, i va ser encarcerat a Castellb. Uns mesos desprs, cap el 1322, va morir cremat a Vilaroja de Termenes. Va ser l'ltim perfecte ctar cremat per la Inquisici.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79787" title="Vg" nonfiltered="1664" processed="1660" dbindex="31790">

Vg s un municipi al comtat d'Oppland, Noruega.

Geografia.

Fa frontera al nord pel municipi de Lesja, a l'est per
Dovre i Sel, al sudest per Nord-Fron, al sud per
Vang i ystre Slidre, i a l'oest per Lom.

Es troba inmers en una regi muntanyosa, just al nord el Parc Nacional de Jotunheimen, a l'oest el Parc Nacional de Rondane i al sud les muntanyes Dovrefjell. El cim ms alt s el Surtningsuen amb una alada de 2.368 metres. Vg inclou una carretera forestal a la part superior de Jetta (1618 metres) que proporciona una vista lliure tant de la vall de Gudbrandsdal com dels parcs nacionals circumdants.


El riu Otta comena en el municipi de Skjk i flueix al llac Vgvatnet. Sortint del Vgvatnet a Vgmo, continua el seu viatge a travs del municipi Vg anant cap a Ottadalen per trobar el Gudbrandsdalslgen a Otta, municipi de Sel.

Les rees urbanes sn Vgmo i Lalm.

Histria.

El nom Vg ve de vega (viatge) de l'antiga llengua nrdica, doncs formava part d'una antiga ruta est-oest.

Vg s'esmenta a lHeimskringla (La Crnica dels Reis de Noruega) per Snorri Sturluson. El llibre explica que desprs que el rei Olaf es queds unes quantes nits a Lesja, continuava cap al sud a travs dels serrats a l'Ottadal, i el bonic llogarret que es troba als dos costats del riu Otta. El rei Olaf romania all cinc dies, convocant els residents de Vg, Lom, i Heidal a una reuni (ting). Se'ls hi va recomanar de convertir-se al cristianisme i donar els seus fills com ostatges, o veure com els seus habitatges s'encenien. Molts es sotmeteren a les seves demandes.

A Vg hi ha la segona esglsia medieval de fusta ms vella del pas, que es construa al voltant del 1150 i originalment estava dedicada a Sant Pere. Es convertia en una esglsia cruciforme el 1625; el portal obert i els taulons de paret sn originals. Les dates de la font baptismal sn de l'esglsia original i un crucifix gtic es del segle XIII.

El 1130 Ivar Gjesling era el propietari ms antic conegut de Sandbu (just cap al nord de Vgmo) a Vg. Era tamb el legat del rei Magnus IV per a l'Oppland. La novellista Sigrid Undset creava la fictcia senyora Ragnfrid, muller de Lavrans, inspirant-se en Gjesling de Sandbu.

Els pagesos de Vg participaven en l'atac reeixit contra tropes mercenries escoceses que viatjaven per unir-se a les forces sueques el 1612. Les llegendes de la Batalla de Kringen encara s'expliquen avui en dia, incloent-hi la histria de com la noia camperola Prillar-Guri atreia als escocesos a una emboscada tocant un tradicional corn.

Ms de 150 cases al municipi estan catalogades com fites histriques.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79789" title="Vivianita" nonfiltered="1665" processed="1661" dbindex="31791">

La vivianita s un mineral de la classe dels fosfats. Rep el seu nom del mineralogista angls J. G. Vivian.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79793" title="Simplesita" nonfiltered="1666" processed="1662" dbindex="31792">

La simplesita (del grec sin, amb, i plesiazein, agrupar-se) s un mineral de la classe dels arseniats.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79794" title="Calcofilita" nonfiltered="1667" processed="1663" dbindex="31793">

La calcofilita (del grec jalkos, coure, i phillon, fulla) s un mineral de la classe dels arseniats.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79795" title="Farmacolita" nonfiltered="1668" processed="1664" dbindex="31794">

La farmacolita (del grec pharmakon, droga, i lithos, pedra) s un mineral de la classe dels arseniats.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79797" title="Farmacosiderita" nonfiltered="1669" processed="1665" dbindex="31795">

La farmacosiderita (del grec pharmakon, ver, i sideros, ferro) s un mineral de la classe dels arseniats.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79800" title="Eritrina" nonfiltered="1670" processed="1666" dbindex="31796">

L'eritrina o eritrita (del grec erithros, vermell) s un mineral de la classe dels arseniats.

Galeria.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79802" title="Annabergita" nonfiltered="1671" processed="1667" dbindex="31798">

L'annabergita s un mineral de la classe dels arseniats. Rep el seu nom de la localitat alemanya d'Annaberg.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79803" title="Els Verds-Aliana Lliure Europea" nonfiltered="1672" processed="1668" dbindex="31799">
Els Verds-Aliana Lliure Europea (Els Verds-ALE) s un grup parlamentari del Parlament Europeu composat per dos partits: el Partit Verd Europeu i l'Aliana Lliure Europea.

Els objectius del grup sn:
 Construir una societat respectuosa amb els drets fonamentals i la justcia mediambiental: el dret a l'autodeterminaci, a l'habitatge, a la sanitat, a l'educaci, a la cultura i a una qualitat de vida elevada.
 Aprofundir en la democrcia amb la descentralitzaci i la participaci directa dels ciutadans als processos de decisi.
 Construir una Uni Europea basada en el principi de subsidiaritat, la llibertat dels pobles i la solidaritat.
 Reorientar la Uni Europea, que est influenciada exageradament per la concepci econmica, vers els valors socials, culturals i ecolgics.

 Enllaos externs .
Els Verds-Aliana Lliure Europea;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79804" title="Cabrerita" nonfiltered="1673" processed="1669" dbindex="31800">

La cabrerita s un mineral de la classe dels arseniats. Rep el seu nom del lloc on va ser descobert: Sierra Cabrera (Almeria, Espanya). La cabrerita s una varietat d'annabergita que reemplaa el nquel per magnesi.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79809" title="Liroconita" nonfiltered="1674" processed="1670" dbindex="31801">

La liroconita (del grec leiros, pllid, i konis, pols) s un mineral de la classe dels arseniats.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79811" title="Alta edat mitjana" nonfiltered="1675" processed="1671" dbindex="31802">


Des del segle III, la unitat poltica de l'Imperi Rom es va fragmentar. En debilitar-se l'autoritat romana, els territoris imperials van ser envats per onades successives de confederacions barbriques algunes de les quals van rebutjar la cultura clssica de Roma mentre que altres, com ara els gots, l'admiraven i emulaven. Dels pobles prominents que van entrar al territori rom van ser els huns, els blgars, els vars, i els magiars, juntament amb un gran nombre de pobles germnics i eslaus. Algunes incursions es van realitzar amb l'aprovaci dels romans: s'assignava a les tribus germniques terres per llaurar i assentar-se si lluitaven amb els romans com a aliats. Per el segle V les institucions de l'Imperi Rom d'Occident s'havien collapsat sota la pressi d'aquestes incursions. Encara que van sobreviure algunes caracterstiques de l'organitzaci governamental romana, es van formar diversos governs dbils i locals o van sorgir comandants militars regionals que es van enfortir per l'absncia d'una autoritat centralitzada. Per a la regi oriental de l'imperi, molt ms desenvolupada, les institucions de govern romanes centralitzades van continuar en operaci, a la invencible ciutat de Constantinoble. L'Imperi Bizant, s a dir, l'Imperi Rom d'Orient, va ser una continuaci de l'Imperi Rom cristi de l'antiguitat. 

Aquesta etapa de canvis poblacionals i culturals dramtics s'anomena l'Alta edat mitjana, "Perode de Migraci" o l'"Edat Fosca", encara els historiadors moderns prefereixen no utilitzar aquesta denominaci per evitar els estereotips associats amb la frase i ja que les recerques recents han revelat que les influncies culturals i econmiques complexes van persistir durant aquest perode.

Les raons per les quals les poblacions invasores que es van establir a la regi occidental de l'Imperi es van romanitzar sn complexes. En pocs casos les poblacions existents van ser exterminades o desplaades pels immigrants; probablement noms a Anglaterra, la Vall del Rin i la regi dels Balcans les llenges nadiues van ser substitudes per les llenges dels invasors. Tot i aix els canvis van ser traumtics ats que la societat establerta va ser enderrocada i reemplaada amb la societat invasora, amb les seves lleis, cultura, religi i reglaments de propietat. La Pax Romana i els seus beneficis de seguretat pel comer i la manufactura, aix com el mitj cultural i educativa unificat dels romans havia comenat a declinar. Durant aquest perode de l'Alta Edat Mitjana es va perdre per complet, i va ser reemplaat pel govern local, la qual cosa va produir importants canvis (o retrocessos) econmics. Amb la destrucci de les carreteres, viatjar es va convertir en una empresa molt perillosa, causa del collapse del comer i la manufactura d'exportaci. Moltes indstries de gran escala van desaparixer. 
Les invasions islmiques dels segles VII i VIII, que conqueririen les regions del Llevant, del nord d'frica i la pennsula ibrica, aix com algunes illes mediterrnies, van incrementar la localitzaci de la resta  dels estats europeus, ats que els musulmans van controlar el comer martim.


Un nou ordre.
Antigament es creia que les "sobtades" invasions barbriques van creuar les fronteres imperials produint el collapse immediat de l'Imperi Rom. Tanmateix, els historiadors moderns avui dia suggereixen que aquesta teoria noms mostra un aspecte parcial del complex procs migratori. En alguns casos, com ara els francs de la Gllia s'hi van establir a poc a poc, al llarg de diverses dcades, ats que cercaven les oportunitats econmiques que oferia l'Imperi, mantenint llurs lideratges tribals per, adaptant-se a la cultura gallo-romana, sense cap violncia. D'altres como Teodric dels ostrogots, encara que bllics, tamb es consideraven els successors de la tradici romana i empraven ministres romans, com Cassiodor. Tal om els gots, els francs i els burgundis, altres pobles germnics eren foederati, s a dir, aliats militars de l'Imperi, que havien guanyat els drets a assentar-s'hi. 

Entre els segles V i VIII una nova infraestructura poltica i social es va desenvolupar al llarg de les terres de l'antic imperi, basada en les poderoses famlies nobles regionals i en els nous regnes establerts dels ostrogots a Itlia els visigots a Espanya i Portugal, els francs i els burgundis a Frana i l'Alemanya occidental, i els saxons a Anglaterra. Aquestes terres van acceptar el cristianisme i els conqueridors arrians es convertirien rpidament al cristianisme catlic seguint l'exemple del pag Clovis I. La interacci entre la cultura dels nouvinguts i les restes de la cultura clssica i les influncies cristianes, van produir un nou model per a la societat. Els sistemes administratius centralitzats del romans no van sobreviure els canvis i la manca d'un sistema complex d'impostos i el concepte d'esclavatge massiu va desaparixer. El nou sistema va ser incapa de sostenir la infraestructura requerida per mantenir les biblioteques, els banys pblics, les arenes i les institucions educatives. La construcci es va comenar a realitzar en petita escala, i no es faria cap construcci major de pedra fins el segle VIII, quan va sorgir una nova forma d'arquitectura romnica, basada en les formes romanes. En tan l'art, les formes celtes i brbares van ser absorbides per l'art cristi, encara que l'impuls central seguiria la tradici romana i bizantina. La joieria i la fabricaci d'imatges religioses van continuar per tota l'Europa Occidental. 

L'Esglsia Cristiana va ser l'nica instituci centralitzada que va sobreviure la caiguda de l'Imperi Rom, i es va convertir en la influncia cultural unificadora ms important de l'poca, preservant la seva selecci de l'aprenentatge llat, l'escriptura i un sistema centralitzat d'administraci per mitj de la seva xarxa de bisbes. Per, fora dels lmits de l'Europa Occidental cristiana, existien altres pobles amb poc contacte amb la religi cristiana i la cultura romana. Els vars i els vkings encara podien causar disturbis en les societats emergents de la regi. 

El poder del govern central va ser redut, i per tant, l'autoritat governamental i la responsabilitat per l'organitzaci militar, el cobrament d'impostos i l'establiment de la llei i l'ordre van ser delegades als senyors provincials o locals, els quals es mantenien directament dels recursos dels territoris sobre els quals exercien llur autoritat. Aquest era el comenament del sistema feudal. La jerarquia de les obligacions recproques, conegut com a feudalisme, va fer que tots els homes servissin a un superior del qual obtenien protecci. Aix va produir confusi territorial (ats que es creaven aliances sobre altres aliances, sovint contradictries i canviants amb el temps). El benefici del feudalisme va ser la seva flexibilitat i la seva habilitat per produir un govern local en absncia d'un poder reial extensiu. 

L'Alta Edat Mitjana es va caracteritzar pel control urb dels bisbes i pel control territorial dels ducs i comptes. L'aixecament de les comunes urbanes independents, lliures del control senyorial o episcopal, van marcar el comenament de la Baixa Edat Mitjana. La Baixa Edat Mitjana es pot considerar com el ressorgiment del poder centralitzat, i el naixement de les identitats "nacionals" ats que els governants poderosos cercaven eliminar la competncia dels nobles feudals poderosos. Alguns exemples de consolidaci sn la Croada albigesa i la Guerra de les Roses. 

A l'est, l'Imperi Rom d'Orient (ara anomenat l'Imperi Bizant) va mantenir una mena de govern rom cristianitzat sobre les terres de l'sia Menor, Grcia i els territoris eslaus prop de Grcia i Siclia al sud de l'Itlia, encara que aquesta va romandre sota el control llombard i disputat des del 800.

Els francs i les invasions musulmanes.
Dues forces van canviar l'Europa: el sorgiment de l'islam a l'est, la qual cosa va produir la conquesta d'Ibria i les invasions d'Europa, el sorgiment del poble franc com a primer poder imperial des de la caiguda de Roma, i l'aturament de l'expansi musulmana.

A l'oest, el comenament d'aquest nou ordre seria el sorgiment dels carolingis, majordoms del palau dels reis francs. Eren, a l'inici, brbars romanitzats, civilitzats pel cristianisme i per una evoluci gradual dintre de la noblesa franca. La dinastia carolngia va arribar a la seva fi durant el regnat de Carles Martell, ja que va dividir el territori entre els seus fills sense cap mena d'oposici (encara que va ignorar al seu fill Bernard). Al mateix temps va enfortir l'estat francs derrotant militarment els exrcits de les nacions estrangeres hostils que l'atacaven a totes les fronteres: els saxons, pagans del nord els quals serien sotmesos pel seu net Carlemany, i els moros al sud, aturant el seu cam cap a la conquesta del continent. 

Tamb era un administrador i governador intelligent, organitzant all que seria el model de govern medieval europeu: un sistema de feus, lleials als barons, comtes, ducs i finalment al rei, o en el seu cas, el mairo domus and princeps et dux Francorum, "Primer Majordom i Prncep dels Francs". La seva coordinaci amb l'esglsia tamb formaria el patr de govern de l'esglsia i l'estat. Va crear tamb el primer exrcit occidental poders des de la caiguda de Roma. Martell canviaria Europa passant d'una colla de brbars lluitant els uns contra els altres a convertir-la en un estat organitzat. 

Carlemany va ser coronat emperador a Roma pel Papa el nadal de l'any 800. Va unificar el territori que avui dia compren la Frana moderna, l'Alemanya occidental i el nord d'Itlia. Dos cents anys desprs de la mort de Carlemany, Europa es va trobar en conflicte, l'est i l'oest lluitant pel poder i la influncia. Tot i aix, el poder de govern retornaria a les autoritats regionals o locals a finals d'aquest perode. Seria en el perode de la baixa edat mitjana que es consolidarien les nacions-estats i el poder es centralitzaria una vegada ms.

Vegeu tamb.
 Edat mitjana;
 Baixa edat mitjana;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79813" title="Universitat Central de l'Equador" nonfiltered="1676" processed="1672" dbindex="31803">
La Universitat Central de l'Equador (Universidad Central del Ecuador, UCE) s el principal centre pblic d'educaci superior de l'Equador. Fou creada el 1826, per decret del congrs de Cundinamarca, quan encara l'Equador formava part de la Gran Colmbia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79816" title="Pontificia Universidad Catlica del Ecuador" nonfiltered="1677" processed="1673" dbindex="31804">
La Pontificia Universidad Catlica del Ecuador (PUCE) s un dels centres privats d'educaci superior ms prestigiosos de l'Equador. Pertany a la Companyia de Jess i la seva creaci fou autoritzada per decret del 8 d'agost de 1946, sota el govern de Jos Mara Velasco Ibarra, que autoriz el funcionamient d'universitats privades i inici les seves classes aquell mateix any amb la carrera de dret.

Actualment, a ms de diverses facultats, disposa de l'Estaci Cientfica Yasun de recerca biolgica, a la selva amaznica, a prop del riu Napo i dels territoris dels huaorani. A ms del campus central de Quito disposa de seus a Esmeraldas, Ibarra, Ambato i Manab.

Enllaos externs.
 Pgina web de la PUCE. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79822" title="Lom" nonfiltered="1678" processed="1674" dbindex="31805">

Lom s un municipi al comtat d'Oppland, Noruega. s fams per la seva histria extensa, per tenir una de les poques esglsies medievals de fusta restants a Noruega, i per ser enmig de les muntanyes ms altes del nord d'Europa.

Geografia.

Lom s la porta a les muntanyes del Parc Nacional de Jotunheimen. El municipi cont els dos cims ms alts de Noruega, el Galdhpiggen (2.469 m) i Glittertind (2.464 m), ambds a dins del parc.

Fan frontera amb Lom al nord-oest Skjk, al nord Lesja, a l'est i sud-est Vg, i al sud Vang, tots a Oppland. Al sud-oest hi fa frontera amb el municipi de Brillantor del comtat de Sogn og Fjordane.

Histria.
Una ruta comercial antiga hi passava des de Sunnmre a travs de Lom i Skjk i cap a Gudbrandsdal al stlandet. Es comerciava peix i sal que es dirigia cap a l'interior, i gra que es dirigia cap a la costa.

La Saga d'Olaf Haraldson relata que Sant Olaf va comentar la primera vegada que arribava a Lom:
 Quina llstima d'haver de llenar residus sobre aquesta vall tan bonica.;
Davant d'una motivaci tan clara, els residents de la vall es convertiren. C. Olafs-stuggu, un edifici on es diu que Sant Olaf hi pass una nit el 1021, encara pot ser trobat aqu. L'edifici s part del Museu de Districte Presthaugen.

L'esglsia antiga de fusta, que est situada al centre de Lom, es construa al voltant de la segona meitat del segle XII. S'estenia el 1634, amb l'addici ms llunyana de dues naus el 1667. s encara en s com l'esglsia local.

L'esglsia de Garmo, que es construa al voltant de 1150, s'ha reubicat de municipi i ara s a Maihaugen a Lillehammer.

Llocs d'inters.
 L'esglsia Medieval de fusta;
 El Parc Nacional de Jotunheim;
 El Museu de Muntanya Noruec;
 Museu a l'aire lliure de Presthaugen;
 Centre Fossheim Pedra/Mineral;
 La carretera 55 de Lom sobre el Sognefjell (el port de muntanya ms alt d'Europa);
 La casa de camp de Knut Hamsun situada a Garmostrdet;
 La Columna Sagasyla a Bverdalen;
 Els canals d'irrigaci de Lom;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79830" title="Reorx" nonfiltered="1679" processed="1675" dbindex="31806">
En l'univers fictici de Dragonlance, Reorx tamb conegut com a  Anclusa a Elian o el Mestre d'Armes a Mithas, s el du de la neutralitat forjador de Krynn. Els seus smbols sn el Martell de Farga o la Destral Guerrera a Thorbadin i la Maa a Kharas . Els seus colors sn el gris pisarra i el vermell. Els nans li afegeixen l'eptep el forjador, els gnoms el mestre i els kenders el de l' artes.

s el mxim du que veneren els nans. Per ells el ms poders que hi ha. Tamb els gnoms i els kenders li tenen gran respecte. Aix s'explicaria per qu els nans sn de fet una raa creada per Reorx a partir de gnoms vanitosos als que havia ensenyat a forjar i que va encongir com a nans cstig per ser la seva cregudesa. Els nans i els kenders tamb serien descendents indirectes de la seva obra ja que s'haurien creat en la confusi de la Gemma Gris creada per Reorx quan aquesta es va escapar i vagar per Krynn.

Un dels seus avatars preferits s el de poders guerrer nan amb una massa a la m.

El seu smbol celestial s una estrella vermella oon es diu que t la seva farga.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79831" title="Kiri-Jolith" nonfiltered="1680" processed="1676" dbindex="31807">
En l'univers fictici de Dragonlance, Kiri-Jolith tamb conegut com a  Corij a Ergoth, Kijo la Fulla a Thorbardin, Jolith a les Kharolis i Tarsis, Qu'an el Guerrer a Uligan, i Emperador a Mithas s el du del b per a la guerra i batalla justes, el valor i l'heroisme. El seu smbol s la banya de bisont o tamb una destral guerrera amb apndics cornis  a Thorbadin i  i les Kharolis. Els seus colors sn el marr i el blanc.

s fill de Mishakal i Paladine i el germ gran del seu bess Habbakuk i de Solinari.

s molt benerat pels Cavallers de Solmnia, per paradoxalment s un dels pocs dus del b que accepten els minotaures. De fet hi ha una naci minoaure, els kazelmites que el tenen com a du principal.

El seu avatar preferit s un Cavaller de Solmnia amb la seva armadura per tamb s'ha aparegut com a un guerrer minotaure amb destral de guerra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79836" title="Sargonnas" nonfiltered="1681" processed="1677" dbindex="31808">
En l'univers fictici de Dragonlance, Sargonnas, tamb conegut com a Argon a Istar i Ergoth, l'Incendiari a Hylo, Misal Lasim a Tarsis, Gonnas l'Obstinat al Mur de Gel, Kinthalas a Silvanesti, Kinis a Qualinesti o Destructor a Mithas, s el du del Mal per a la vengana, la destrucci, la intriga, els volcans, el foc i els deserts. Els seus smbols sn el o cndor roig o un puny roig a Thorbardn i Istar. El seus colors sn el roig i el negre.

s la parella de Takhisis amb qui va tenir Zeboim i Nuitari.

s el du al que reben ms culte els minotaures, que els considera el seu poble protegit.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79837" title="Frsia" nonfiltered="1682" processed="1678" dbindex="31809">

Frsia (en fris occidental Frysln, en fris septentrional Fraschlnj, en fris oriental Frislound, en baix sax Freesland, en alemany i neerlands Friesland, en dans Frisland) s una regi costanera situada a l'angle sud-oriental de la mar del Nord, a l'anomenada badia de Helgoland. S'estn des del nord-oest dels Pasos Baixos fins al sud-oest de Dinamarca a travs del nord-oest d'Alemanya. Frsia s el pas dels frisons, poble germnic que parla el fris, una llengua germnica molt propera a l'angls. 

Antigament formava un territori homogeni, per el soterrament de terres al mar propi de la zona i l'atomitzaci poltica patida als Pasos Baixos arran l'edat mitjana han dividit el seu territori. Se sol dividir en tres seccions:

la Frsia Occidental (inclosa dins les  que forma part actualment de provncies neerlandeses i que comprn els territoris de provncies d'Holanda Septentrional i Frsia) incloses les illes de Terschelling, Ameln, Schiermonnikoog,  Vlieland i Texel. En total, 5.923 kilmetres quadrats i 1.166.000 habitants.

la Frsia Oriental  que comprn la comunitat de Seelterlound (en alemany Saterfriesch) dins el districte de Cloppenburg, amb 123,5 km i 12.551 habitants, dins el kreis (Cercle) alemany d Emden, a l'estat alemany de la Baixa Saxnia), amb 4.080 kilmetres quadrats i  350.000 habitants. La capital s Emden, i tamb comprn les illes frisones de Borkum (23 km), Juist (10 km), Noderney (16 km), Baltrum (6 km), Langeoog (11 km), Skieperoog (8 km), Wangferooge (3 km) i Scharnhorn (3 km).

la Frsia Septentrional  situada a l antic cercle de Tondern, a l'estat alemany de Slesvig-Holstein, antic territori dans, amb una extensi de 1.309 kilmetres quadrats i una poblaci de 155.609 habitants, dels quals uns 60.000 es consideren frisons, que comprn les illes de Sylt/Slring, Fhr/Fering, Amrum/Immrang, Helgoland/Halunder, Trischen (5 km), Nordstrand (31 km), Hooge (5 km), Pellworm (22 km) og Nordmarsch-Lanageness (8 km).

Davant la costa de Frsia es troben els tres grups de l'arxiplag de les illes Frisones (les Occidentals, les Orientals i les Septentrionals), que corresponen aproximadament a cadascuna de les seccions en qu es divideix el territori fris.

 Orografia .
El pas s gaireb pla en la seva totalitat. A Frsia Occidental, l nica on es mant viu l esperit fris, el pas s gaireb tot sota el nivell del mar, i noms sobresurten petites llomes artificials anomenades terpen o wierden.  Destaquen les planures d Oostergo, a la costa noroest, vora el golf de Lauwerszee, i el Westergo, a la costa sud-est, vora el llac IJssel (IJsselmeer).


Tamb formen part del pas el cord d illes costaneres, anomenades Illes Frisones, separades per bancs poc profunds anomenats wadden o watten, que sovint surten en la marea baixa i fan de pastures a l estiu. Les ms grans d elles sn Texel, Vlieland, Terschelling, Ameland i Schiermonnikoog. Els principals rius del pas sn els Linde, Ee, Boorn i Tjonger o Kuinre, i els principals llacs, els Slotermeer, IJsselmeer, Sneekermeer, Heegermeer, Tjeukemeer i Fluessen (meer = llac).

 Referncies .
 Imma Tubella i Casadevall i Eduard Vinyamata Camp (1978) Les nacions de l Europa capitalista La Magrana,  Barcelona;
 Xos M. Nez Seixas (1998) Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX Ed. Sntesis,  Col. Historia Universal Contempornea, 26  Madrid.
 Felipe Fernndez-Armesto(1996) Los hijos de Zeus Grijalbo Barcelona;
 Francesc Xavier Lamuela Garca(1987) Catal, occit i fril: llenges subordinades i planificaci lingstica Quaderns Crema, Assaig Minor, 3 Barcelona.
 GARCIA, Xos Lois (1978) Naciones colonizadas de Europa Occidental Follas Novas, A Crua.
 Maria ngels Viladot i Presas Vitalitat (etno)lingstica i identitat al grup de pertinena: algunes dades i consideracions sobre el catal i el fris a Revista de Catalunya, nm. 109, juliol 1996];


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79843" title="Balifor" nonfiltered="1683" processed="1679" dbindex="31810">
En l'univers fictici de Dragonlance, Balifor fou la primera naci Kender fundada pel general Balif el 2750 PC just desprs de la Segona Guerra dels Dracs. Est localitzada al sudest de Khur i a l'oest de Goodlund, formant part de La Desolaci, extenent-se al llarg del Golf de Balifor. Amb la vinguda de Malystryx s'ha convertit en una terra del volcans. Anteriorment era una zona desrtica amb prats i terres de cultiu.

Durant els temps anteriors al Cataclisme va patir el jou de l'opressi d'Istar. Abans del Cataclisme hi havia fora poblaci kalanesti, i motes altres criatures salvatges, per aquests amb els kenders van patir la destrucci de la muntanya de foc sobretot en la part alta de la naci que es va enfonsar en el mar. En la Guerra de la Llana, foren envats per l'Imperi Minotaure com a primer pas per entrar a silvanesti, per foren derrotats i expulsats. Quan s'hi va establir Malystryx, noms en Vent de Riu va acudir a ajudar-los, per tot i els seus esforos la naci kender es va veure obligada a evacuar. Ara noms hi viuen servents dracs, goblins, ogres i draconians.

T dues ciutats importants Port Balifor i Flotsam. Altres de menys importants sn Ak-Bodin, Ak-Krol, Ak-Lir, Ak-Matal, Brightfield, Endhere, Seahall, Ventshire. Tamb t les ruines de Calinhand i Patience.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79844" title="Derkin Lawgiver" nonfiltered="1684" processed="1680" dbindex="31811">
En l'univers fictici de Dragonlance Derkin Lawgiver fou el primer rei de Thorbadin.

Era un nan del clan Hylar i va destacar per saber adonar-se que el seu poble necessitava treballar durament o de seguida se sumia amb les baralles internes. D'aquesta manera va aconseguir unificar-lo com a una sola naci nana i va expulsar les Ergothians del territori aix com signar el Tractat de la Veina i l'Espasa i construir Pax-Tharkas.

Els elfs qualinesti li varen fer el regal d'allargar-li la vida, que va fer servir per governar amb saviesa el seu poble fins ms enll dels 400 anys.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79845" title="Torneig de Roland Garros" nonfiltered="1685" processed="1681" dbindex="31812">

El Torneig de Roland Garros o Obert de Frana, anomenat Tournoi de Roland-Garros en llengua francesa, s una competici tennstica que es desenvolupa des de mitjans del mes de maig fins l'inici de juny a la ciutat de Pars, i s el segon dels torneigs mundials del Grand Slam.

Va iniciar-se com un torneig tennstic a nivell nacional el 1891, per esdevenir el Campionat Francs a partir de 1925 en un torneig obert a competidors internacionals jugant-se, sobre una superfcie de gespa, alternativament entre el Racing Club de France i lStade Franais. El 1928 grcies a la disputa de la Copa Davis es va construir un nou estadi a Porte d'Auteuil anomenat Stade Roland Garros en honor a l'escriptor, aviador i heroi francs de la Primera Guerra Mundial amb una superfcie de pista de terra batuda, que altera el rebot de la pilota aix com l'aproximaci dels jugadors.


El 1968 el campionat francs fou el primer torneig de tennis del Grand Slam en ser "obert", permetent la competici de jugadors amateur i professionals.

Categories.
Individual mascul;
Individual femen;
Dobles masculins;
Dobles femenins;
Dobles mixts;

Dades.
Rcord de victries masculines de l'era "open".
Totes les competicions: Henri Cochet (Frana): 9 ttols, 4 individuals, 3 dobles i 2 dobles mixts;
Individual: Bjrn Borg (Sucia), 6 ttols individuals;
Consecutius: Bjrn Borg (Sucia) i Rafel Nadal (Espanya), 4 ttols consecutius;
Dobles: Roy Emerson (Austrlia), 6 ttols en dobles;

Rcord de victries femenines de l'era "open".
Totes les competicions: Margaret Smith Court (Austrlia): 13 ttols, 5 individuals, 4 dobles i 4 dobles mixts;
Individual: Chris Evert (EUA), 7 ttols individuals;
Consecutius: Helen Wills Moody (EUA), Hilde Sperling (Alemanya) i Monica Seles (Iugoslvia), 3 ttols consecutius;
Dobles: Martina Navratilova (Txecoslovquia/EUA), 7 ttols en dobles;

Campions ms joves.
Mascul: Michael Chang (EUA, 1989), 17 anys i 3 mesos;
Femen: Monica Seles (Iugoslvia, 1990), 16 anys i 6 mesos;

Campions ms vells.
Mascul: Andreu Gimeno (Catalunya, 1972), 34 anys i 10 mesos;
Femen: Chris Evert (EUA, 1986), 31 anys i 5 mesos;

Premis i punts ATP.
dades de l'any 2005





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79848" title="Theiwar" nonfiltered="1686" processed="1682" dbindex="31813">
Els theiwar sn un clan obscur i degenerat de nans de les muntanyes.

Tenen una aparena ms semblant als humans que d'altres clans nans. Sn el clan ms alt. Les seves caracterstiques facials, per, sn desagradables, amb el seus ulls enormes de blau aqus o gris. Tenen la pell d'un color blanc os amb tons blavosos, i el cabell de color torrat clar. Solen vestir robes fosques i amples. Defugen del Sol que els posa malalts, de manera que sn ms actius durant la nit, per tot i aix tenen una infravisi escasa que no supera els 10 metres de distncia.

Tenen dues ciutats en la mateixa cavitat de l'extrem nord de Thorbadin, que comunica directament amb el mar Urkhan.

Els daergar sn l'nic clan nan que socialitza amb els theiwar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79850" title="Takhisis" nonfiltered="1687" processed="1683" dbindex="31814">
En l'univers fictici de Dragonlance, Takhisis, tamb coneguda com a Reina dels Dracs a Ergoth, Istar i Silvanesti, Tii'Mhut a Istar, La de les Mil Cares a Hylo, Mai tat a Tarsis, Nilat la Corruptora al Mur de Gel, Tamex el Fals Metall a Thorbardin, lady Caos a Mithas, lady Obscura pels ogres o Mwarg pels hobgoblins s la deessa principal del mal, destacant les seves ries de control en la nit, els dracs cromtics, l'odi, la intriga i el caos. El seu smbol s la mitja lluna negra i el seu color el negre.

s la dona de Sargonnas, amb qui va tenir Zeboim i Nuitari. Va ser la creadora de la raa ogra i qui les va pervertir quan hi va l'escissi dels irdes. T per intenci ser la reina absoluta, la que tot ho controla per sobre dels dus del B, la Neutralitat i el Mal, desafiant la maledicci de Caos que els obligava a mantenir un equilibri de poder. Les tres guerres dels Dracs es varen deure a les seves nsies de conquesta i a l'ltima, un simple hum, Huma Dragonbane, va aconseguir desterrar-la del pla de Krynn, enviant-la a l'Abisme. Des de llavors no va parar d'intentar tornar essent un d'aquests moments La Guerra de la Llena. Entre les moltes maquinacions que havia intentat des de l'Abisme, la ms destacable s que va aconseguir corrompre a travs de la vanitat del sume sacerdot de Paladine conduint com a resultat final al Cataclisme. Desprs de perdre la Guerra de la Llana, va convertir-se en la impulsora dels Cavallers de Takhisis, que l'honoren i la serveixen. Tamb va crear orde dels tniques grises, la primera vegada en la histria de Krynn, en qu hi havia mags -no clergues- que obtenien el seu poder d'un du que no fos Solinari, Lunitari o Nuitari, motiu pel que se'ls considerava mags renegats.

Les dues formes preferides en les que es presenta sn la d'un drac de conc caps i una bella dama lfica o humana temptadora, tanmateix, pot aparixer amb la forma de moltes altres criatures com ara una serp gegant. T dues constellacions en el firmament, una representant-la com a bella dama i l'altra com a un drac de cinc caps.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79856" title="Ionthas" nonfiltered="1688" processed="1684" dbindex="31815">
En l'univers fictici de Dragonlance, Ionthas, tamb conegut com a Caos o el Pare de Tot i de Res, s el du suprem i creador de Takhisis, Gilean i Paladine.

Va ser qui va maleir Krynn per qu hi hagus d'haver sempre un equilibri entre el B, el Mal i la Neutralitat.

Per error, Reorx el va tancar a dins de la Gemma Gris ds d'on va intentar escampar el Caos i la confusi donant lloc a la creaci de mltiples races com els kenders, els nans, els dargonestis o els minotaures. Hi va romandre capturat durant millennis fins que va tamptar als Irda per qu l'alliberessin trencant la Gemma. Llavors va promoure la Guerra del Caos en la que va crear a ssers d'ombres fets de la mateixa matria que els dus o Dracs de Foc, amb la intenci de destruir el planeta que ell anomenava la joguina dels dus. Finalment va poder ser expulsat quan l'Usha Majere i en Taslehoff Peudeforme, amb l'ajuda deles Cavallers de Solmnia i els Cavallers de Takhisis, varen aconseguir capturar una part de la seva escncia -una gota de sang- dins de la Gemma Gris moment en el que tots els dus varen abandonar a l'instant el pla dimensional.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79857" title="Daergar" nonfiltered="1689" processed="1685" dbindex="31816">
En l'univers fictici de Dragonlance, els Daergar sn  un clan de nans foscs que viu a Thorbadin. Sn una escissi ancestral dels Theiwar.

Tenen les galtes llises i pell morena clara alhora que tenen uns ulls violetes o castanys i un cabell negre o gris. Sn els ms violents de tots els clans nans. Tamb sn entre els els ms robusts.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79858" title="Otik Sandath" nonfiltered="1690" processed="1686" dbindex="31817">
En l'univers fictici de Dragonlance Otik Sandath fou el taverner de L'ltima Llar. De jove havia estat un aventurer, per cansat d'aquest estil de vida va estimar establir-se com a taverner a Conhort rehabilitant un antic local de la ciutat. La seva especialitat era la cervesa casolana aix com els patates picants.

Va ser el pare adoptiu de l'herona de la llana Tika Waylan, acollint-la quan era una pobra sense llar i en retirar-se va cedir la teva taverna a ells i al seu home Caramon.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79859" title="Astinius" nonfiltered="1691" processed="1687" dbindex="31818">
En l'univers fictici de Dragonlance Astinius s el cap de la Biblioteca de Palanthas.

Va aparixer a Krynn en l'Era dels Somnis, enviat segons es creu pels dus per tal de redactat absolutament tot el que passa en el planeta. Hi ha qui creu que de fet s l'avatar de Gilean, pensament que es va refermar quan en l'Era de la Desesperaci va desaparixer al mateix temps que els dus i juntament a totes les anotacions histriques.

s immortal, ho sap tot i s impasible davant el que passa al seu mn. El seu rostre s la inexpressivitat pura ja sigui pel dolor com per l'humor. T monjos que l'ajuden en la seva tasca de recopilaci de dades en la Biblioteca de Palantas.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79865" title="Illes Crozet" nonfiltered="1692" processed="1688" dbindex="31819">


Les illes Crozet formen un arxiplag subantrtic, situat al sud de l'oce ndic. Administrativament, formen un dels quatre districtes de les Terres Australs i Antrtiques Franceses, una collectivitat d'ultramar pertanyent a la Repblica Francesa.

Geografia.
Les illes Crozet estan situades entre les latituds 45 95  i 46 50  Sud i les longituds 50 33  i 52 58  Est, al sud de l oce ndic entre Madagascar i l Antrtida. L arxiplag est dividit en dos grups que disten d un centenar de quilmetres:

 el grup occidental comprn l illa dels Cochons, l illa dels Pingouins i els illots dels Aptres; ;
 el grup oriental comprn l illa de la Possession i l illa de l Est.

La superfcie total de l'arxiplag s d'uns 325 km, essent l'illa de la Possession la ms gran amb 146 km. s tamb aquesta illa l'nica habitada, amb una vintena de cientfics que resideixen a la base Alfred Faure. L'altra illa oriental, l'illa de l'Est, s la segona en superfcie de l'arxiplag amb els seus 130 km. En canvi, les illes del grup occidental sn ms petites. Aix, l'illa dels Cochons (la ms gran del grup occidental) noms fa 67 km i l'illa dels Pingouins 3 km. Quant als illots dels Aptres, es tracta d'un grup de 14 illes minscules, que en total sumen una superfcie d'1.2 km.

Les illes Crozet sn d'origen volcnic, tot i que no es registra activitat volcnica des de fa molt de temps. A l'illa de l'Est s'ha trobat basalt de fa 8.8 milions d'anys.

El clima de les Crozet s fred, humit i vents. Les temperatures rarament baixen dels 5C a l'hivern o sobrepassen els 18C a l'estiu. Les precipitacions sn molt abondants; cauen ms de 2.500 mm per any i hi plou una mitjana de 300 dies l'any. Els vents superen els 100 km/h uns cent dies l'any.

Histria.
Les illes Crozet van ser descobertes per l expedici de l explorador francs Nicolas Thomas Marion-Dufresne, que va fer desembarcar al seu segon, Julien Crozet, a l illa de la Possession el 24 de gener de 1772. Crozet va prendre possessi de l arxiplag en nom de Frana.

A comenaments del segle XIX, les illes Crozet eren visitades per caadors de foques, fet que va provocar gaireb llur desaparici vers el 1835. Posteriorment, la caa de balenes va ser la principal activitat econmica de l'arxiplag, duta a terme sobretot per baleners de l'estat nord-americ de Massachusetts.

A partir de 1924, Frana, tot afirmant la seva sobirania sobre l'illa, va passar a administrar les illes Crozet com una dependncia de l'illa de Madagascar. Finalment, el 1955, l'arxiplag es convert en un dels quatre districtes d'un nou territori d'ultramar, el territori de les Terres Australs i Antrtiques Franceses.

Des de 1961, a l'illa de la Possession hi ha installada la base cientfica permanent Alfred Faure, on viuen, segons l'estaci, entre divuit i trenta persones. Els cientfics francesos realitzen investigacions en meteorologia, biologia, geologia, magnetisme terrestre i sismografia.

Administraci.
L'arxiplag de les Crozet forma un dels quatre districtes integrants de les Terres Australs i Antrtiques Franceses. En cadascun d'aquests districtes hi ha un cap de districte (chef de district en francs) que representa a l'administrador superior de les TAAF. Actualment, el cap de districte de Crozet s Laurent Besnard, que ocupa aquest crrec des d'agost de 2005. Els caps de districte sn escollits per l'administrador superior de la collectivitat i el seu mandat s d'un any.

Els caps de districte sn els encarregats de l'aplicaci de la normativa relativa a les activitats humanes als territoris terrestres i martims que es troben sota llur autoritat. Tenen la condici d'encarregats del Registre Civil i de policia judicial, i sn els responsables de la seguretat dels bns i les persones.

Fauna i flora.

Les illes Crozet sn conegudes per ser la reserva natural d'aus ms gran del mn. Hom hi troba quatre espcies de pingins, com ara el ping austral reial i el ping emperador.

D'entre la resta d'animals que viuen a les illes Crozet destaquen algunes espcies d'ocells (petrells i albatros -una cinquena part dels albatros de l'hemisferi sud viuen en aquest arxiplag-) i de mamfers marins (llops marins, elefants marins i orques). 

Des de 1938, les illes Crozet sn una reserva natural. 

La introducci d'espcies fornies (ratolins i rates, i posteriorment gats per a caar aquests rosegadors) ha causat greus danys a l'ecosistema original, principalment com a conseqncia de la predaci dels ous de les aus locals i de les petites espcies de petrells. Els porcs i les cabres introduts, respectivament, a les illes dels Cochons i de la Possession com a font d'alimentaci han estat exterminats. 

Quant a les espcies vegetals, la situaci s similar a la de la fauna: les espcies fornies proliferen sovint en detriment de les espcies locals.

D'entre els problemes que afecten actualment la fauna de les illes Crozet, hom destaca la pesca illegal del llu per part de naus no autoritzades.

Enllaos externs.
 Pgina oficial de les Terres Australs i Antrtiques Franceses ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79867" title="Carles XVI Gustau de Sucia" nonfiltered="1693" processed="1689" dbindex="31820">


Carles XVI Gustau de Sucia (Estocolm 1946). Actual rei de Sucia i cap de la dinastia d'origen francs dels Bernadotte que des de principis del segle XIX han exercit de forma ininterrompuda el poder al pas escandinau. 

Filla del prncep Gustau Adolf de Sucia i de la princesa Sibilla de Saxnia-Coburg Gotha, el prncep nasqu al Palau de la Haga a les afores de la capital sueca, Estocolm. El prncep s nt per via paterna del rei Gustau VI Adolf de Sucia i de la princesa Margarida del Regne Unit mentre que per via materna ho s del duc Carles Eduard de Saxnia-Coburg Gotha i de la princesa Victria Adelaida de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg. Carles Gustau s descendent de la reina Victria I del Regne Unit a travs del duc de Connaught i del duc d'Albany.

Als pocs mesos de nixer, el seu pare mor en un accident d'aviaci mentre tornava dels Pasos Baixos i realitzava una parada rutinria a l'aeroport de Copenhaguen. La mort del seu pare l'afect profundament com a conseqncia de l'actitud de la seva mare que opt per no parlar del tema. Als pocs anys se li detect una dislxia important en la parla. La primera eduacaci la reb a palau amb mestres i tutors privats.

L'any 1966, desprs de graduar-se a l'escola de Broms, va ingressar a l'internat de Sigtuma per estudiar humanitats i llenges modernes. Tamb reb formaci militar en els tres armes de l'exrcit suec. L'any 1967 reb el crrec d'oficial de la Marina i complet el seu servei militar a bord d'un buc de la Marina Reial Sueca.

El 1968 va realitzar una estana curta a Nevers (Frana), a la filial de la societat sueca Alfa Laval, amb l'objectiu de familiaritzar-se amb els procediments administratius, realitzant posteriorment prctiques al Banc Hambro de Londres. Complet la seva extensa formaci amb diverses estances en diverses administracions sueques.

Va adquirir experincia internacional com a membre de la missi permanent de Sucia a la seu de Nacions Unides a Nova York i a l'Agncia Sueca pel desenvolupament i la cooperaci internacional (SIDA) que centra les seves activitats a l'frica. Durant el bienni 1968 i 1969 va seguir un programa d'estudis a la Universitat d'Uppsala basat en sociologia, histria, cincia poltica i finances pbliques. Posteriorment estudi economia a la Universitat d'Estocolm.

Adquir un correcte domini de l'angls i l'alemany grcies a estades estivals que realitz a Anglaterra a casa de lord Llus Mountbatten (cunyat del seu avi patern) i a Alemanya a casa de la seva via materna a Coburg. L'any 1972 va participar en els preperatius de la Conferncia de Nacions Unides sobre Medi Ambient que se celebr a Estocolm i el 1970 va encapalar la delegaci sueca a l'Exposici Internacional d'Osaka.

El 19 de setembre de 1973, amb 27 anys, va jurar com a set rei de la dinastia Bernadotte, desprs d'exercir de cap d'estat durant quatre dies just desprs de la mort del seu avi, el rei Gustau VI Adolf de Sucia. En aquell moment, el jove rei, ja era orfe dels seus dos pares morts el 1947 i el 1972 respectivament.

El 19 de juny de l'any 1976 va contraure matrimoni a la catedral d'Estocolm amb l'intrpret i relacions pbliques Slvia Sommerlath, nascuda a Heildelberg el 1943 i de pares alemany i brasilenya. La parella tingu tres fills:

SAR la princesa Victria de Sucia, nascuda a Estocolm el 1979.

SAR el prncep Carles Felip de Sucia, nascut a Estocolm el 1980.

SAR la princesa Magdalena de Sucia, nascuda a Estocolm el 1982.

Les funcions del rei de Sucia, definides per la Constituci de 1974, tenen un carcter estrictament simblic i cerimonial. Carles XVI Gustau s l'encarregat de entregat els premis que el Comit Nobel suec concedeix tots els anys a les personalitats ms destacades en els camps de l'economia, la fsica, la qumica, la medicina i la literatura, actes que junt amb la ignauguraci d'obres pbliques, la presidncia d'actes oficials, les visites d'Estat i les recepcions de cartes credencials dels ambaixadors completen el ctaleg d'atribucions. 

El monarca ostenta el comandament suprem dels tres exrcits de les forces armades sueques. Aficionat a l'esqui i als esports nutics, Carles Gustau encapala des de 1980 el Fons Mundial per la Naturalesa (WWF). I des de 1980 es president honorari de la Fundaci Escoltista Internacional. Tamb patrocina Acadmies Reials i una srie d'organitzacions i societats amb finalitats diverses en els camps de la cultura i de la cincia. Es doctor honoris causa per la Universitat Sueca de Cincies Agrcoles i l'Institut Reial de Tecnologia.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79869" title="Provncia de Lima" nonfiltered="1694" processed="1690" dbindex="31821">

La Provncia de Lima s una de les subdivisions del Per, inclosa dins la Regi de Lima.

 Divisi administrativa .
La Provncia de Lima es divideix en 43 districtes

1.Cercado de Lima (1)

2.Ancn (2)

3.Ate (3)

4.Barranco (4)

5.Brea (5)

6.Carabayllo (6)

7.Chaclacayo (8)

8.Chorrillos (9)

9.Cieneguilla (40)

10.Comas (7)

11.El Agustino (10)

12.Independencia (28)

13.Jess Mara (11)

14.La Molina (12)

15.La Victoria (13)

16.Lince (14)

17.Los Olivos (39)

18.Lurigancho (15)

19.Lurin (16)

20.Magdalena del Mar (17)

21.Pueblo Libre (21)

22.Miraflores (18)

23.Pachacmac (19)

24.Pucusana (20)

25.Puente Piedra (22)

26.Punta Hermosa (24)

27.Punta Negra (23)

28.Rmac (25)

29.San Bartolo (26)

30.San Borja (41)

31.San Isidro (27)

32.San Juan de 
Lurigancho]] (36)

33.San Juan de Miraflores (29)

34.San Luis (30)

35.San Martn de Porres 
(31)

36.San Miguel (32)

37.Santa Anita (43)

38.Santa Mara del Mar 
(37)

39.Santa Rosa (38)

40.Santiago de Surco (33)

41.Villa El Salvador (42)

42.Villa Mara del 
Triunfo]] (35)

43.Surquillo (34)

Enllaos.
Portal de la Municipalitat Metropolitana de Lima;
Atlas del Per;
Versi del diari espanyol ABC sobre turisme en el Per;
Portal Catlic de Lima;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79871" title="Batalla de Trbia" nonfiltered="1695" processed="1691" dbindex="31822">

La batalla de Trbia fou una batalla de la Segona Guerra Pnica entre els exrcits romans i cartaginesos que va tenir lloc el 18 de desembre de l'any 218 aC a la vora del riu Trbia, entre les ciutats de Placentia (actual Piacenza) i Ariminium (actual Rimini).

Preparaci.
Annbal havia travessat els Alps i havia arribat a territori itali. All l'espererava Publi Corneli Escipi, pare d'Escipi l'frica, van combatre en un petita batalla al riu Ticino que va guanyar Annbal i on Escipi va ser ferit. El senat va ordenar a l'altre cnsol Tiberi Semproni Llong I que era a Siclia, que ans a reforar a Escipi. Els dos cnsols es van trobar al campament prop del riu Trbia (afluent del Po que neix als Apenins). Annbal es va veure obligat a combatre contra l'impulsiu Semproni abans que el ms prudent Escipi es recupers de les seves ferides i pogus assumir el comandament.

El mes de desembre de 218 aC va ser especialment fred i nevs. Escipi encara s'estava recuperant de les seves ferides per Semproni estava neguits per a lluitar. Inquiet per lluitar abans que Escipi es recupers i, sobre tot, abans de l'elecci dels nous cnsols per a la qual ja faltava poc, Semproni va prendre mesures en previsi d'un xoc important.

Annbal va preparar un pla per a treure profit de la impetuositat d'en Semproni, l'exrcit d'Annbal va acampar a l'altre banda del riu. Va trobar una zona plana i lliure d'arbres per adient per a una emboscada, ja que estava travessada pel riu amb bancs plens de canyes i d'altres tipus de vegetaci. 

Annbal va enviar un escamot amb 1.000 homes d'infanteria lleugera i 1.000 de cavalleria a les ordres del seu germ Mag Barca a amagar-se entre les canyes a la riba i parar una emboscada als romans. Quan es va fer de dia va enviar la seva cavalleria fins al campament dels romans per tal de provocar-los i retirar-se a continuaci fins a una posici on Mag els pogus atacar en el moment oport.

Esdeveniments.
Tan bon punt Semproni va veure la cavalleria cartaginesa va enviar a la seva cavalleria a fer-los fora del campament. Poc desprs va llenar els seus 36.000 efectius d'infanteria romana, 4.000 de cavalleria aliada i 3.000 auxiliars gals al que li semblava que era una victria. Feia un dia rfol, estava nevant i els romans no havien esmorzat encara, quan van travessar el gual del riu Trbia estaven tan esgotats i glaats que amb prou feines podien agafar les seves armes. Els cartaginesos a l'altra banda, s'havien alimentat b i s'havien untat el cos d'oli. Annbal va collocar les seves tropes a la posici que ell havia triat.

Va collocar una lnia de 1.000 homes d'infanteria lleugera i darrere seu el cos principal format per 20.000 efectius d'infanteria africans, ibers, gals i celtes, amb 10.000 de cavalleria i tres elefants a les ales.La primera lnia d'infanteria va cedir, per els velites (tropes lleugeres romanes) tamb es van retirar a travs de les lnies romanes.

Desprs van intervenir els hastati i els principes (infanteria pesant) que es van enfrontar als seus contrincants, mentre les dues infanteries combatien la cavalleria cartaginesa molt superior en nombre i els elefants van atacar a la cavalleria romana. Mica en mica la cavalleria romana es va anar allunyant de la infanteria a la que havia de protegir. Mentrestant Annbal va enviar als seus elefants a atacar als gals a l'extrem esquerra dels romans, els quals no havien vist mai un elefant, es van desmoralitzar i van retirar-se. Un cop la cavalleria romana es va allunyar del camp de batalla la cavalleria cartaginesa va caure sobre els seus flancs, dificultant el combat contra la infanteria que els feia front. En aquest moment la fora amagada de Mag va sortir del seu amagatall i va atacar a les ja pressionades tropes romanes des del seu darrere. Els romans afeblits pel fred, la gana i el cansament no van poder fer front a la pressi a la que estaven sotmesos i finalment es van collapsar.

Ms d'una tercera part dels romans va morir mentre intentava fugir, b ofegats al riu o aixafats pels elefants. La vanguarda del centre de Semproni va tenir ms sort i va trencar les lnies enemigues fins a quedar separats de les seves ales. En veure que els flancs s'havien desbandat van decidir retirar-se en ordre fins a la ciutat de Piacenza.

Conseqncies.
Els romans atonits per la desfeta de Semproni al riu Trbia, aviat van fer plans per a fer front a la amenaa que venia del nord. Semproni va tornar a Roma i el senat va decidir elegir 2 nous cnsols l'any vinent, el 217 aC. Els nous cnsols escollits van ser Gneu Servili i Gai Flamini, aquest ltim va portar l'exrcit rom al desastre del llac Trasim i desprs a la Batalla de Cannes.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79873" title="Regi d'Antofagasta" nonfiltered="1696" processed="1692" dbindex="31823">

La Regi d'Antofagasta s una regi de Xile, que limita al nord amb la Regi de Tarapac, al sud amb la Regi d'Atacama, a l'est amb les provncies de Salta i Jujuy (Argentina) i la Departament de Potos (Bolvia).

Efemrides.
El 14 de novembre de 2007 la regi va patir un terratrmol d'intensitat 7.7 en l'escala oberta de Richter.
 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79876" title="Denominaci d'Origen Cava" nonfiltered="1697" processed="1693" dbindex="31824">


La Denominaci d'Origen Cava protegeix els vins VEQPRD (vi escums de qualitat produt en regi determinada) elaborats segons el mtode tradicional del cava del Peneds.

Les varietat de ram recomanades en el reglament sn: macabeu, parellada i xarello. A ms, sn autoritzades: subirat parent i chardonnay, com a varietats blanques; i garnatxa i monestrell com a negres. Per a l'elaboraci de caves rosats es va incloure el 1998: pinot noir i trepat.

Regi del cava.
El 1972 es va constituir el primer Consell Regulador dels Vins Escumosos per regular la producci, la elaboraci i la denominaci dels vins anomenats fins aleshores com a xampany. La nova regulaci va arreplegar tots els cellers que en aquell moment elaboraven vins escumosos de qualitat, sense tenir en compte la distribuci geogrfica i a pesar que el cava s un producte tradicional del Peneds. 

El 1991 es va promulgar el nou reglament propi d'una Denominaci d'Origen definint com a regi determinada una agrupaci dispersa de municipis. El 2005, la regi del cava estava formada per 160 municipis. La majoria es troben a l'Alt Peneds i el Baix Peneds, i les comarques limtrofes. Fora de Catalunya hi ha 23 municipis a La Rioja, 3 a l'Arag, 2 al Pas Valenci i 1 a Extremadura.

El febrer del 2006 hi havia inscrits 266 cellers distributs en 82 municipis: 
Arag: 3 (Ainzn, Calatayud i Cariena);
Castella i Lle: 1 (Aranda de Duero);
Catalunya: 69;
l'Alt Camp: 5 (Aiguamrcia, Montferri, Nulles, Puigpelat i Vila-rodona);
l'Alt Empord: 3 (Capmany, Garriguella i Mollet de Peralada);
l'Alt Peneds: 28. Sn tots els municipis de la comarca.
l'Anoia: 5 (Cabrera d'Igualada, Masquefa, dena, Piera i Vallbona d'Anoia);
el Bages: 1 (Arts);
el Baix Llobregat: 5 (Begues, Castellv de Rosanes, Cornell de Llobregat, Martorell i Sant Esteve Sesrovires);
el Baix Peneds: 5 (l'Arbo, la Bisbal del Peneds, Lloren del Peneds, Santa Oliva i el Vendrell);
la Conca de Barber: 8 (Barber de la Conca, l'Espluga de Francol, Montblanc, Pira, Rocafort de Queralt, Sarral, Solivella i Vimbod i Poblet);
el Garraf: 4 (Canyelles, Cubelles, Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltr);
el Maresme: 3 (Alella, el Masnou i Tiana);
la Selva: 1 (Blanes);
el Tarragons: 1 (la Secuita);
Extremadura: 1 (Almendralejo);
Navarra: 2 (Mendavia i Viana);
Pas Basc: 2 (Laguardia i Oyn);
Pas Valenci: 2 (Requena i Tors);
La Rioja: 2 (Gravalos i Haro);

Destaca especialment la concentraci a l'Alt Peneds, on tots els municipis tenen cellers inscrits a la Denominaci d'Origen, on es troba la seu del Consell Regulador a Vilafranca del Peneds i on es troba la capital histrica del cava a Sant Sadurn d'Anoia, que concentra 76 cellers amb el 75% de la producci total.

Producci.


ImageSize  = width:500 height:250
PlotArea   = width:450 height:200 left:50 bottom:40
AlignBars  = late
DateFormat = yyyy
Period     = from:0 till:240000
TimeAxis   = orientation:vertical
ScaleMajor = unit:year increment:20000 start:0
BarData=
  bar:1970 text:"1970" 
  bar:1980 text:"1980"
  bar:1990 text:"1990"
  bar:1996 text:"1996"
  bar:1997 text:"1997"
  bar:1998 text:"1998"
  bar:1999 text:"1999"
  bar:2000 text:"2000"
  bar:2001 text:"2001"
  bar:2002 text:"2002"
  bar:2003 text:"2003"
  bar:2004 text:"2004"
  bar:2005 text:"2005"
PlotData=
  width:15
  bar:1970 color:brightblue from:0 till:47000
  bar:1980 color:brightblue from:0 till:82048
  bar:1990 color:brightblue from:0 till:139726
  bar:1996 color:brightblue from:0 till:153079
  bar:1997 color:brightblue from:0 till:175770
  bar:1998 color:brightblue from:0 till:190508
  bar:1999 color:brightblue from:0 till:230553
  bar:2000 color:brightblue from:0 till:196751
  bar:2001 color:brightblue from:0 till:201217
  bar:2002 color:brightblue from:0 till:205089
  bar:2003 color:brightblue from:0 till:214648
  bar:2004 color:brightblue from:0 till:221378
  bar:2005 color:brightblue from:0 till:222402
TextData=
  fontsize:S pos:50,20
  text:Producci_total_en_milers_d'ampolles._Font_Consell_Regulador


La producci de cava del 2005 ha superat els 222 milions d'ampolles de 75 cl (ms d'un mili i mig d'hectolitres). L'any 1999 es va arribar a la mxima producci degut a la conjuntura del mercat internacional.

El cava dol es va deixar de produir als anys 1970. El 1982 es va comenar a produir cava brut nature. La producci segons els tipus de cava indica un augment progressiu del cava brut nature i una disminuci del cava sec. Aquesta tendncia cap els tipus de cava extra brut i brut nature s provocada pel mercat interior on, el 2005, representava el 25% del total de tipus, mentre que al mercat exterior noms s un 1%.

Les exportacions van ser, el 2005, un 58% del total de producci. Els principals destinataris sn: Alemanya, Regne Unit i Estats Units. s destacable l'exportaci de ms d'un mili i mig d'ampolles a Frana que s el primer productor mundial de vins escumosos, seguit per Espanya.

Enllaos externs.
Consell Regulador del Cava;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79877" title="Campions d'individual mascul del Torneig de Roland Garros" nonfiltered="1698" processed="1694" dbindex="31825">
Llista de guanyadors de la categoria individual mascul del Torneig de Roland Garros:



Per pasos.



Categories.
Individual femen;
Dobles masculins;
Dobles femenins;
Dobles mixts;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79878" title="Regi d'Atacama" nonfiltered="1699" processed="1695" dbindex="31826">


La Regi d'Atacama s una de les regions de Xile. Limita al nord amb la Regi d'Antofagasta, al sud amb la Regi de Coquimbo i a l'est amb les provncies de Catamarca i La Rioja (Argentina).

 Enllaos .

Illa Chaaral: La colnia de Pingns de Humboldt ms gran del mn;
El Ping de Humboldt a l'illa Chaaral;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79880" title="Api" nonfiltered="1700" processed="1696" dbindex="31827">



L'api (Apium graveolens) s una planta conreada per les seves penques i fulles. L' api-nap (Apium graveolens var. rapaceumes) una varietat que es conrea per la seva arrel i una altre varietat d'aquesta espcie botnica seria Apium graveolens var. dulce

L'api s la planta tipus que dna nom a la famlia de les apicies tamb coneguda com de les umbellferes.

s una planta procedent del Mediterrani, per tamb existeix en altres centres secundaris com el Caucsic i la zona de l Himalaia. Es coneixia ja a l antic Egipte, no obstant, el seu s com a hortalissa es va desenvolupar a L edat Mitjana i actualment s consumeix tant a Europa com a Amrica del Nord.

Descripci.
 
Hbitat i forma de vida: Herba bianual o perenne, ramificada, sin pls que floreix el segon any. Originria de les costes d'Europa Occidental.

Mida: De 30 cm a 1 m d alada.

Tija: Florfera sense tubercle basal, pecols no subterranis a la part inferior i fistulosa.

Fulles: Alternes, de 3 a 25 cm de llarg, especialment les superiors amb una ampla beina translcida blanca, que envolta la tija. Compostes amb pocs follicles (pinnatisectes de 6 cm), pecols no subterranis a la part inferior.

Inflorescncia: En umbella simple o composta. Amb brctees involucres.

Flors: Petites, de simetria radial, hermafrodites, blanques i amb una umbella densa. Pentmeres. El calze t 5 spals, la corolla est constituda per 5 ptals que es cargolen cap a l interior. L androceu est format per 5 estams i el gineceu t 2 carpels, s cenocrpic i amb ovari nfer,  t la capacitat d acumular nctar.

Frmula floral: *K5 C5 A5 G(2)

Fruits i llavors: El fruit s un esquizocarp (s a dir un fruit format per un gineceu de dos carpels soldats que quan maduren se separen). Fruit no papills ni pils, format per 2 mericarps (cada una de les parts separables d un fruit) cadascun amb una llavor. Per tant, es tracta de llavors ovoides de 1.5-2 mm de llarg.

Conreu.

poca de floraci: Maig, Juny, Juliol, Agost, Septembre.
No tolera altes temperatures. Hi ha varietats que necessiten blanquejar-se i altres autoblanquejants. Es fa un planter i s'ha de conrear en poques en les quals no s'espigui per haver passat fred a l'hivern. Una de les varietats ms apreciades s la d'Elna (ciutat del Rossell).

Pel que fa a la distribuci mundial de l api, es troba en zones on el clima li s ms adequat com : Estats Units ( la part de califrnia on el clima s mediterrani), Argentina, Mxic .

La distribuci en el nostre territori s a les Contrades mediterrnies, corresponents a les diverses provncies de la regi mediterrnia i estatge mont o muntanya mitjana humida o subhumida, submediterrani.

L estatge mont de la provncia submediterrnia ocupa una gran extensi de la vessant sud dels Pirineus i en la part oriental es troba un clima ms martim i plujs. Pasos on el trobem situat: pasos catalans, valencians i illes balears. 

Usos i farmacologia.

T una olor especial que no agrada a tothom. Serveix per amanides i brous combinada amb pastanaga, nap xirivia. Es considera tamb entre les plantes medicinals. Entre altres coses s'usa per a fer la "sal d'api" i per enaltir el gust del cocktail Bloody Mary. s una de les plantes prototpus dels rgims d'aprimar ja que no passa de 14 calores els 100 grams.
Pel que fa a la indstria farmacutica, de les llavors d'api s'obtenen olis voltils utilitzats per l'elaboraci de perfums.

L api s una planta medicinal de la qual se n utilitzen moltes de les seves parts. Tota la planta t un efecte estimulant i s ha utilitzat pel tractament d estats de debilitat, estrs nervis, ansietat, prdua de gana. 

El suc d api s ha recomanat pel tractament d inflamacions del tracte urinari i reumtiques, com pot ser artritis, cistitis i uretritis. T propietats dirtiques degut a la seva riquesa en olis essencials, concretament limon, asparagina i seleni.

De les llavors se n extreu un extracte til pel tractament de la gota i l artritis reumtica.

L arrel s un potent dirtic que s utilitza pel tractament de la litiasi, la hipertensi i fins i tot t un petit efecte digestiu i estimulant heptic.  

No es recomana consumir api en gran quantitats en persones amb insuficincia renal ni tampoc durant l embars, ja que un dels components d aquest planta s l apina un estimulant uter.

Nutrici.
L'api s difcil de digerir ja que cont les anomenades "calories negatives", ja qu en la digesti humana es cremen ms calories de les que s'extreuen. s recomanable en dietes pel seu baix contingut en calories i l'aportaci de fibra. Per altra banda, l'api s important perqu cont una feromona anomenada androstenona.

Composici nutricional (100 grams):
 Aigua: 95 g;
 Energia kJ: 57 ;
 Protena: 0,7 g ;
 Greix: 0,2 g ;
 Carbohidrats: 3 g ;
 Sucres: 2 g ;
 Fibra: 1,6 g ;
 Vitamina C: 3 mg;

Reaccions allrgiques.
Un grup minoritari de gent mostra al.lrgies a l'api, aquestes persones amb la ingesta d'aquest aliment poden patir un shock anafilctic. L'al.lrgen a altes temperatures no es destrueix, per tant els seus efectes es mantenen desprs de la cocci.

L'arrel i les llavors sn les parts que contenen ms quantitat d'al.lrgens.
Aquestes reaccions al.lrgiques tamb poden aparixer amb la ingesti d'altres aliments que han estat tractats amb les mateixes mquines amb les que s'ha manipulat l'api. Les reaccions al.lrgiques a l'api sn ms prevalents al Centre d'Europa, en canvi als E.U.A. s ms alta en la ingesta de cacauets.

Observacions. 
Tot i que s han realitzat estudis clnics en l home, estudis realitzats en animals de laboratori suggereixen que l api pot afectar als sistemes enzimtics del citocrom P450 que metabolitzen  nombrosos frmacs. Per tant, no s aconsella el consum de grans quantitats d api en pacients amb tractament farmacolgics que es metabolitzen al fetge.

Antigament es posava l'api sota del coix per poder induir la son.

Bibliografia.
 Aguilella, A.; Puche, F. Diccionari de Botnica. Col. Educaci. Materials 71. Valncia: Universitat de Valncia; 2004;
 Barcel MC, Bened C (coord.), Blanch C, Hernndez H, Gmez A, Martn J, Molero J, Ribera MA, Rovira MA, Rull J, Seoane JA, Simon J, Surez M, Valls J. Botnica Farmacutica. Ensenyament de Farmcia (prctiques). Text-guia. Collecci Textos docents nm. 279. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona; 2008.
 Bols O, Vigo J, Masalles RM, Ninot JM. Flora manual dels Pasos Catalans. 3 ed. Barcelona : Prtic; 2005;

Enllacs externs.
 http://www.infoagro.com/hortalizas/apio.htm;
 http://www.zonaverde.net/apiumgraveolens.htm;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79884" title="Ruta reial persa" nonfiltered="1701" processed="1697" dbindex="31828">
La Ruta reial persa era un antic cam construt pel rei persa Darios I al segle V aC. Darios va construr el cam per facilitar una comunicaci rpida entre el seu extens imperi que s'extenia de la ciutat de Susa a Sardis. Els missatgers podien viatjar els 2.699 quilmetres de trajecte en set dies. L'historiador grec Herodot va escriure "no hi ha res en el mn que viatgi ms rpid que aquests missatgers perses.". Els elogis d'Herodot envers ells -"Ni la pluja ni la neu ni la calor ni la foscor de la nit els impedeix l'acompliment de la tasca que els s encomanada amb la mxima rapidesa"- s la inspiraci del lema oficis dels missatgers.

Recorregut de la ruta reial.
El recorregut del cam s'ha pogut reconstruir grcies als escrits d'Herodot, la recerca arqueolgica, i altres fonts histriques. Comenava per l'oest a Sardis (uns 96 km a l'est d'Izmir en l'actual Turquia), prosseguia cap a l'est a travs del que s ara la secci nord-central de Turquia cap a l'antiga capital assria Nnive (avui dia Mosul, Iraq), desprs continuava cap al sud fins a Babilnia (avui dia Al Hillah, a 100 km al sud de Bagdad, Iraq). Prop de Babilnia, es creu que el cam es dividia en dos, un que es dirigia al nordoest i desprs a l'oest a travs d'Ecbatana i al llarg de la ruta de la seda, i l'altre que continuava cap a l'est a travs de la futura capital persa de Susa (a l'actual Iran) i desprs cap al sudest fins a Perspolis.

Histria de la ruta reial.
Com que el cam no seguia ni la ruta ms curta ni la ms fcil entre les ciutats importants de l'Imperi persa, els arquelegs creuen que les seccions ms occidentals de la ruta reial podrien haver estat construdes originalment pels reis assiris, ja que el cam s'endinsa al cor d'aquest antic imperi. La major part dels segments orientals del cam (actualment al nord de l'Iran) coincideixen amb la ms gran ruta comercial coneguda, la ruta de la seda.

No obstant aix, Darios I va fer construir la ruta reial tal com s coneguda avui dia. Es va millorar la calada i es van connectar les diferents parts convertint-la en una de sola. L'objectiu principal era fer-la servir de rpid mitj de comunicaci utilitzant els missatgers del regne o pirradazi.

La construcci del cam en temps de Darios, va ser de tal qualitat que es va continuar utilitzant al temps dels romans. Encara es mant dret un pont d'aquell perode d's del cam a Diyarbakir, Turquia.

Referncies en la cultura.
Es diu que el rei Ptolemeu I va demanar a Euclides si hi havia una via ms fcil d'aprendre matemtiques, i aquest li va respondre que "no hi ha cap ruta reial a geometria".
Aquesta frase va ser replicada en un context modern a l'assaig No Silver Bullet, on Fred Brooks deia de les millores en l'enginyeria del programari: "No hi ha cap ruta reial, per hi ha una ruta".

Referncies.
  The Persian Royal Road. Livius: Articles on Ancient History;
  The Royal Road. The History of Iran;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79886" title="Vros" nonfiltered="1702" processed="1698" dbindex="31830">
 
Vros (vroksq) sn una minoria lingstica autctona del sud-est d Estnia. La majoria de parlants de vro sn de nacionalitat estoniana. El seu idioma, el vro (com el fins I l estoni) pertany a la branca bltica de  les llenges uralianes. El vro s considerat una llengua regional d Estnia (reclamen major reconeixement).

Aproximadament hi ha 70,000 vros arreu del mn. Tanmateix, el gruix dels parlants de vro, es troben a la region histrica de Vro (Vromaa) al sud-est d Estnia, les fronteres del qual foren delimitades entre 1783 i 1920. 

La llengua vro s parlada a les vuit parrquies del Vromaa histrica: Karula, Hargl, Urvast, Rug, Kanepi, Plva, Rpin, i Vahtsliina. Aquestes parrquies sn centrades als comtats de Vru i Plva amb algunes parts dels comtats de  Valga i Tartu .

La llengua vro fou parlada antigament ms al sud I est de la histrica Vromaa a les actuals Letnia i Rssia. Avui, molts parlants de vro tamb viuen a Tallinn, Tartu i la resta d Estnia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79887" title="Campionat de Catalunya de bsquet 1940-1949" nonfiltered="1703" processed="1699" dbindex="31831">
Detall de les edicions XV a XXIV del Campionat de Catalunya de basquetbol disputades entre els anys 1940 i 1949.

 XV Campionat de Catalunya 1940 .
 Campi: CB L'Hospitalet;
Desprs del parntesi obligat de la Guerra Civil, es reprengueren les activitats i amb elles el Campionat de Catalunya. Recordem que a equips com el Patrie no se'ls va permetre d'inscriure's. Les classificacions foren les segents:

 Classificaci a Primera Categoria:
 CB L'Hospitalet 24 punts i campi;
 CB Athltic 22 punts;
 RCD Espanyol 16 punts;
 CE Laiet 16 punts;
 CB Manresa 10 punts;
 CC Hospitalet 8 punts;
 CD Matar 8 punts;
 CB Sabadell 2 punts;
  En el desempat per tercer lloc l'Espanyol ven el Laiet per 35-30.

 Classificaci a Segona Categoria:
 CB Santfeliuenc 22 punts;
 CB Ripollet 22 punts i campi;
 UE Montgat 20 punts;
 Joventut de Badalona 20 punts;
 CB Cornell 12 punts;
 Pau Social de Calella 10 punts;
 UGE Badalona 6 punts;
 AD Condal 0 punts;
 En els desempats, Ripollet 38 - Santfeliuenc 27 i Joventut 39 - Montgat 31.

 Classificaci a Tercera Categoria grup A:
 BIM 10 punts i campi;
 JAPF Prat 8 punts;
 Gerundense 4 punts;
 CC Social 2 punts;
 Classificaci a Tercera Categoria grup B:
 CE Natura 14 punts;
 UE Sants 12 punts;
 Centro Aragons 8 punts;
 JP Hortense 4 punts;
 Santa Maria del Mar 2 punts;
 El BIM fou campi final de la tercera categoria.

 XVI Campionat de Catalunya 1941 .
 Campi: CB L'Hospitalet;
 Classificaci a Primera Categoria:
 CB L'Hospitalet 26 punts i campi;
 RCD Espanyol 24 punts;
 FC Barcelona 20 punts;
 CD Manresa 16 punts;
 CB Ripollet 16 punts;
 CC Hospitalet 14 punts;
 CD Matar 12 punts;
 CE Laiet 10 punts;
 CB Athltic 6 punts;

 Classificaci a Segona Categoria:
 Joventut de Badalona 24 punts i campi;
 CD Sabadell 20 punts;
 BIM 16 punts;
 UGE Badalona 14 punts;
 CB Cornell 14 punts;
 UE Montgat 12 punts;
 CB Santfeliuenc 8 punts;
 Pau Social Calella 4 punts;

 Classificaci a Tercera Categoria grup A:
 CE Natura 24 punts i campi de Tercera.
 JACE Rub 14 punts;
 CB Bages 14 punts;
 CB Olesa 12 punts;
 CAB Igualada 12 punts;
 CG Barcelons 6 punts;
 CB Oriamendi 2 punts;

 Classificaci a Tercera Categoria grup B:
 GEiEG Gerundense 18 punts;
 UE Sants 14 punts;
 Tvoli C. 10 punts;
 CD Filatures 10 punts;
 CB Equis 6 punts;
 AD Farners 2 punts;
 A la final pel campionat de tercera categoria CE Natura 40 - GEiEG G. 27.

 XVII Campionat de Catalunya 1942 .
 Campi: FC Barcelona;
 Classificaci a Primera Categoria:
 FC Barcelona 35 punts i campi;
 CE Laiet 30 punts;
 CB Hospitalet 28 punts;
 C. Joventut 22 punts;
 CD Manresa 20 punts;
 CD Sabadell 14 punts;
 RCD Espanyol 12 punts;
 CD Matar 4 punts;
 CC Hospitalet 2 punts;
 CB Ripollet 2 punts;

 Classificaci a Segona Categoria:
 UE Sants 20 punts i campi;
 BIM 18 punts;
 UE Montgat 16 punts;
 UGE Badalona 14 punts;
 CB Santfeliuenc 8 punts;
 CB Athltic 6 punts;
 CD Filatures 2 punts;
 Classificaci a Tercera Categoria grup A:
 CB Oriamendi 26 punts;
 Imperio CB 24 punts;
 AE Hostafrancs 18 punts;

 Classificaci a Tercera Categoria grup B:
 JACE Calella 16 punts;
 CC Badalona 10 punts;
 AD Farners 10 punts;

 Classificaci a Tercera Categoria grup C:
 CN Reus 12 punts;
 Gimnstic T. 8 punts;
 Escola de Treball 4 punts;
 Reus Deportiu 0 punts;

 Entre els tres campions es disput un torneig al camp del Mediterrani que acab amb el triomf del Calella.
 JACE Calella 4 punts i campi de Tercera;
 CN Reus 2 punts;
 CB Oriamendi 0 punts;

 XVIII Campionat de Catalunya 1943 .
 Campi: FC Barcelona;
 Participants a Primera Categoria:
 FC Barcelona (campi);
 RCD Espanyol (segon);
 CE Laiet;
 Joventut de Badalona;
 CD Manresa;
 UE Sants;
 CC Hospitalet;
 CD Matar;
 CB Hospitalet;
 CD Sabadell;

 XIX Campionat de Catalunya 1944 .
 Campi: CE Laiet;
 Participants a Primera Categoria:
 CE Laiet (campi);
 FC Barcelona;
 RCD Espanyol;
 CD Manresa;
 UE Sants;
 CC Hospitalet;
 CB Hospitalet;
 Joventut de Badalona;
 BI Montserrat;
 UE Montgat;

 Participants a Segona Categoria:
 CD Matar;
 CD Sabadell;
 Ripollet;
 Santfeliuenc;
 Cornell;
 Calella;
 Athltic;
 Gimnstic de Tarragona;
 CC Badalona;
 UG Badalona;

 XX Campionat de Catalunya 1945 .
 Campi: FC Barcelona;
Aquesta temporada la competici comena el gener de 1945. El nombre de participants s'augmenta de 10 a 12 a la mxima categoria. Al final el FC Barcelona amb 43 punts en resulta campi per 41 de Laiet i el Montgat.
 Participants a Primera Categoria:
 CB Hospitalet;
 RCD Espanyol;
 Club Joventut;
 FC Barcelona (campi);
 UE Montgat;
 CE Laiet;
 BIM;
 CD Matar;
 CC Badalona;
 Calella;
 Manresa;
 CC Hospitalet;

 XXI Campionat de Catalunya 1946 .
 Campi: FC Barcelona;
 Participants a Primera Categoria grup A:
 Montgat;
 Joventut;
 Calella;
 Manresa;
 FC Barcelona (campi);
 Sant Josep de Badalona;

 Participants a Primera Categoria grup B:
 Laiet;
 BIM;
 UG Badalona;
 CC Hospitalet;
 RCD Espanyol;
 CC Badalona;
 Els dos primers classificats de cada grup passaren a semifinals. Aquests foren: Barcelona, Montgat, Laiet i Espanyol. La final la disputaren Barcelona i Laiet, amb triomf blaugrana.

 XXII Campionat de Catalunya 1947 .
 Campi: FC Barcelona;

 XXIII Campionat de Catalunya 1948 .
 Campi: FC Barcelona;
Des del 5 d'octubre del 1947 es disput la primera divisi del Campionat de Catalunya.. El Laiet no particip per manca de jugadors, per la Federaci Catalana li guard la plaa a Primera Categoria. En fou el campi el FC Barcelona amb 23 punts, seguit de Joventut amb 22 i Montgat amb 21. A Segona el primer s el Gimnstic, seguit del Sant Josep de Badalona.
 Participants a Primera Categoria:
 CC Badalona;
 Montgat;
 BIM;
 FC Barcelona (campi);
 Joventut;
 Hospitalet BC;
 Calella;

 Participants a Segona Categoria:
 RCD Espanyol;
 Mediterrani;
 Cornell;
 Sant Josep de Badalona;
 Matar;
 Ripollet;
 Gimnstic de Tarragona (campi);
 UGE Badalona;
 Mollet;
 Manresa;

 XXIV Campionat de Catalunya 1949 .
 Campi: Club Joventut de Badalona;
 Participants a Primera Categoria:
 Joventut de Badalona (campi);
 FC Barcelona (segon);
 UE Montgat (tercer);
 CC Badalona;
 Calella;
 Mollet;
 Laiet;
 Sant Josep de Badalona;
 BIM;
 Hospitalet BC ;
 Gimnstic de Tarragona;

 Participants a Segona Categoria:
 AD Matar;
 Espanyol;
 Sabadell;
 CD Matar;
 Ripollet;
 UGE Badalona;
 CC Hospitalet;
 Santfeliuenc;
 Manresa;
 Hostafrancs;
 Ateneu Monserrat;
 Horta;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79888" title="Peix Austral" nonfiltered="1704" processed="1700" dbindex="31832">


Peix Austral (Piscis Austrinus segons la denominaci en llat de la Uni Astronmica Internacional, que vol dir peix del sud) s una de les 48 constellacions ptolemaiques, i tamb una de les 88 constellacions modernes. 

Estrelles principals.

Fomalhaut (  Piscis Austrini).

Fomalhaut (  PsA)    la boca del Peix  en rab   s l'estrella ms brillant de la constellaci. Amb una magnitud aparent de 1,17, s tamb la 17ena estrella ms brillant del cel.

Fomalhaut s una estrella blanca relativament prxima (24 anys-llum, envoltada per un disc immens de pols que s'estn quatre vegades la distncia del Sol a Plut.

Altres estrelles.

Les altres estrelles de la constellaci sn totes considerablement menys brillants que Formalhaut. La segona estrella,   Piscis Austrini, s tot just de la magnitud 4,18.

Taula de les estrelles de Piscis Austrinus.



Nota: Els valors numrics provenen de les dades mesurades pel satllit Hipparcos 

Objectes celestes.

La constellaci de Piscis Austrinus cont pocs objectes notables, si b es poden esmentar la radiogalxia IC 1549, la galxia espiral NGC 7314 i la galxia barrada NGC 660.

Histria.

Sembla que la constellaci de Piscis Austrinus era ja coneguda amb un nom similar a l'antic Egipte; s, doncs, una constellaci esmentada per Claudi Ptolemeu al seu Almagest. Originalment, Piscis Austrinus hauria estat l'nica constellaci que es creia que simbolitzava un peix, Piscis hauria esdevingut el smbol d'un peix ms tard. 


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79889" title="Antoni Coll Prohens" nonfiltered="1705" processed="1701" dbindex="31833">
Antoni Coll Prohens fou un militant de les Joventuts d'Esquerra. De malnom Llempiabotes. Va nixer un 1 d'abril al carrer de Calafiguera de Felanitx (Mallorca). Son pare era sineuer i sa mare felanitxera.

La seva famlia tenia un forn a Portocolom. Havia fet el servei militar a Infanteria de Marina on havia arribat a sergent. S'embarc en l'expedici que havia de participar en l'Olimpada Popular de Barcelona de 1936. En esclatar el cop d'estat feixista es present voluntari a les milcies.

An al front de Madrid on es fu fams per destruir carros de combat, tirant-los bombes de m per la finestreta d'observaci. Mor en combat, metrallat per un tanc, al Cerro Blanco del barri d'Usera de la capital espanyola. Una temporada, la carrera de san Jernimo port el seu nom. Aparegu als noticiaris republicans i s'editaren segells de correus amb la seva efgie. Li dedicaren poemes en espanyol i aparegu, patrocinat pel PCE, a la premsa republicana de l'poca com un heroi popular.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79890" title="Miquel Barcel Perell" nonfiltered="1706" processed="1702" dbindex="31834">
Miquel Barcel Perell s catedrtic d'Histria medieval de la Universitat Autnoma de Barcelona. De malnom Perell. Va nixer a Felanitx el 1939. s especialista en histria de les societats andalusines.

Enllaos externs.
 http://seneca.uab.es/antiguitat/cat/area7.htm#Barcelo;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79891" title="Miquel Bau Rossell" nonfiltered="1707" processed="1703" dbindex="31835">
Miquel Bau Rossell fou un escriptor i poeta mallorqu. De malnom Meravell. Va nixer a les cases de sa Clota, a Felanitx, Mallorca dia 7 de febrer del 1940 i mor a Barcelona dia 3 de gener del 2005. Orfe de mare als 12 anys, es va educar en un seminari. Socialment esquerp per personalment afable, va triar la literatura, la beguda i la soledat com a vies per afrontar l'esquizofrnia que l'afectava des de ben jove. Amic de Jordi Coca, va irrompre en el mn literari com a una veu nova i fresca. Per, voluntriament, va anar perdent tot contacte amb familiars i amics i noms es comunicava amb l'editorial Empries, a travs d'un apartat de correu. El 3 de gener de 2005 el seu cadver fou trobat pels mossos d'esquadra a casa seva, en avanat estat de descomposici. La seva mort es devia produir els ltims dies de 2004, en circumstncies desconegudes, malgrat que tot apuntava a una mort natural.

Fou un escriptor minoritari i singular, admirat per poc llegit, va deixar una obra inclassificable i elogiada per la crtica. Representava una literatura radical, sense conscincia de ser-ho, escrita sense afany de notorietat, que abordava amb naturalitat els grans temes de l'home contemporani, enfrontat al temps i al sagrat


 Obra .
 Poesia .
 El noble joc (1971);
 Poemes (1973);
 Notes i comentaris (1975) Premi Vicent Andrs Estells de poesia;
 Cants jubilosos (1980) ;
 Les Mirsines: colnia de vacances (1983);
 El crepuscle encn estels (1992);
 El canvi: des de l'Eixample (1998), Premi Crtica Serra d'Or;
 Els estats de connivncia (2001) ;
 Els somnis (2003).
 Novella .
 Carrer Marsala (1985) ;
 L'estuari (1990) ;
 El vellard. L'escarcellera (1992);
Enllaos externs.
 lletrA;
 Cinc poemes de Miquel Bau;
 Biografia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79892" title="Sim Febrer i Serra" nonfiltered="1708" processed="1704" dbindex="31836">

De malnom Guixer, Sim Febrer fou un ciclista mallorqu. Fou campi de l'Estat espanyol de ciclisme els anys 1915 i 1918. Es vei involucrat en una acusaci de frau i decid emigrar a Frana. Va tornar els anys 50 i mor a Felanitx devers els anys 60.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79893" title="Estepa Joana" nonfiltered="1709" processed="1705" dbindex="31837">

L'estepa joana (Hypericum balearicum) s una planta de la famlia de les gutferes.

Es localitza sobretot a la serra de Tramuntana de Mallorca, per tamb la podem trobar a les serres de Llevant, sobretot a la part d'Art. Tamb existeix a Menorca, a Eivissa i a la Dragonera.



Enllaos externs.


 Herbari Virtual;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79895" title="Llampuga" nonfiltered="1710" processed="1706" dbindex="31838">








La llampuga (Coryphaena hippurus) s un peix de l'ordre dels perciformes que es troba a la Mar Mediterrnia i a d'altres mars i oceans.

Morfologia.

 Pot assolir quasi els 2 m de llargria total amb un pes de 30 kg.
 Cos allargat i deprimit lateralment amb l'alada mxima al cap.
 La lnia lateral presenta una curvatura per damunt la pectoral.
 La boca s oblqua.
 La mandbula inferior s prominent.
 Les dents sn afilades i corbades, presents tamb a la llengua.
 Presenta dimorfisme sexual: els mascles tenen una cresta a la part posterior del cap i el perfil del cap s quasi vertical.
 T una aleta dorsal molt llarga i alta, des del cap fins a la caudal.
 L'anal est desenvolupada i s ms curta que la dorsal, presenta un radi espins. ;
 La caudal s escotada amb els lbuls bastant llargs i estrets.
 Les pectorals, falciformes, i les plviques no sn tan desenvolupades.
 Tant el dors com les aletes sn de color blau i verd amb reflexos metllics.
 Els costats sn platejats amb tonalitats daurades.
 T taques de color blau metllic per tot el cos.
 Els mascles sn ms grossos que les femelles;

Reproducci.

La taxa de reproducci s elevada. Al Mediterrani es reprodueix a l'estiu quan la temperatura superficial s mxima. Pon devers un mili d'ous que suren per la gran quantitat de greix que tenen. A la Mediterrnia ponen tots els ous de cop, per a altres mars la reproducci s parcial: ponen els ous en diverses ocasions. La incubaci dura 2-3 dies. El creixement s bastant rpid.

Alimentaci.

s molt vora, tant que no selecciona el que menja i pot enviar-se plstics i altres deixalles. L'alimentaci s a base de peixos pelgics i cefalpodes. Ocasionalment s'alimenta dels invertebrats aferrats a objectes flotants.

Distribuci geogrfica.

Viuen a tots els mars tropicals i temperats. A la conca occidental del Mediterrani la seua presncia s estacional ja que s noms durant la tardor quan hi entra.

Costums.

 s pelgic ocenic i migrador que s'apropa a la costa al final de l'estiu. Viu a les capes superiors.
 S'agrupa en nombrosos bancs i es troba a l'ombra dels objectes flotants, davall els quals donen voltes en cercle. ;
 En els capcers troba aliment i protecci dels depredadors, hi sn desparasitats per altres peixos i descansen de les llargues migracions.
 Poden barrejar-se amb bancs de pmpols o d'altres pelgics.
 De nit s'apropen a la costa o als vaixells atrets per la llum.

Confusi amb altres espcies.

Hi ha una espcie semblant (la llampuga borda o llampug, Coryphaena equiselis) que t el cos ms alt i s ms petit. 

Pesca.

Apareix a Mallorca i a les costes d'Alacant devers mitjan agost i es pesca amb la fluixa, palangres de superfcie, xarxes d'encerclament i amb llampugueres als capcers (objectes flotants) fins a l'octubre o novembre.

s gastronmic.

Tot i que va sser pescada i consumida tradicionalment arreu de la zona costanera de les Balears i  del Pas Valenci, actualment noms s un peix comercial a Mallorca. A Eivissa i a zones costaneres d'Alacant noms s menjada per la gent que la coneix. Forma part tamb de la gastronomia tradicional de Malta i d'altres llocs de la Mediterrnia. 

Observacions.

Pot arribar a viure 4 anys.

Referncies.



Bibliografia.

 Massut, Enric - Vidal, Sebasti: La llampuga: un mite de la tardor. Documenta Balear: Ciutat de Mallorca.

Enllaos externs.

 Enciclopdia Catalana ;
 Fotografies en el seu hbitat natural ;
 FishBase ;
 Blue Ocean Institute ;
 ITIS ;
 Taxonomia d'aquesta espcie ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79896" title="Turcmans de l'Iraq" nonfiltered="1711" processed="1707" dbindex="31839">

Els turcmans (en singular turcman) tamb viuen al nord de l'Iraq, principalment a la ciutat de Kirkuk (on fins les darreres decades eren la majoria de la poblaci), i en altres ciutats del nord incloses Mosul i Arbil.

El seu nombre estimat varia espectacularment entre els 50.000 segons Ethnologue  als 200.000 . Com els turcs de Turquia i els zeris de l'Azerbaidjan, sn descendents de pobles turcs que emigraren de l sia Central en nombroses onades que comenaren en els segles IX i X, encara que hi ha referncies a pobles turcs a la regi en poques anteriors. Ethnologue i Linguasphere classifiquen la seva llengua com una forma d'zeri meridional. L'escriptura, tanmateix, s basada en el turc estandarditzat de Turquia.

Des de la caiguda de Saddam Hussein el 2003, els turcmans de l'Iraq han ressorgit com una fora poltica clau en la controvrsia sobre l'estatus futur del Nord de l'Iraq i la Regi Autnoma Kurda. El govern de Turquia ha ajudat amb diners les organitzacions poltiques com el Front Turcman de l'Iraq, que s'oposa al federalisme iraqui i en particular a la proposta d annexi de Kirkuk al Kurdistan .

Segons el Zaman Daily Newspaper, deu turcmans foren elegits a l Assemblea Nacional d Iraq el gener de 2005, inclosos 5 a la llista Aliana Unida Iraquiana, 3 del Front Turcman de l'Iraq (ITF), i 2 a la Aliana Patritica Democrtica del Kurdistan.

A les eleccions de desembre de 2005, uns 5 candidats turcmans foren escollits al Consell de Representants, segons l'ITF. Aix inclou un candidat de l'ITF (el seu lder Sadettin Ergec), i potser 4 candidats ms d'altres partits.

 Referncies .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79897" title="Blai Bonet Rigo" nonfiltered="1712" processed="1708" dbindex="31840">
Blai Bonet Rigo (Santany, Mallorca, 1926 - 1997) fou un poeta i escriptor mallorqu.

Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1990 i amb el Premi Ramon Llull del Govern Balear l'any 1998.

Poesia.
 Cant espiritual (1953, premi ssa Menor);
 Comdia (1968, premi de la Crtica 1969);
 L'Evangeli segons un de tants (1967, premi Carles Riba 1965);
 Els fets (1974);
 Has vist, algun cop, Jordi Bonet, Ca n'Amat a l'ombra? (1976);
 El jove (1987, premi Lletra d'Or i premi Nacional de la Crtica i de poesia de la Generalitat de Catalunya);
 Nova York (1991, premi Ciutat de Barcelona 1992);
 Sonets (2002?);

Narrativa.
 El mar (1958, premi Joanot Martorell 1956);
 Haceldama (1959);
 Judes i la primavera (1963, premi Ciutat de Barcelona);
 Mster Evasi (1969);
 Si jo fos fuster i tu et diguessis Maria (1972);

Dietaris.
 Els ulls;
 La mirada;
 Pere Pau;
 La motivaci i el film;

Enllaos externs.
 Pgina dedicada a Blai Bonet Rigo, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
 Escriptors.cat;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79900" title="Campions d'individual femen del Torneig de Roland Garros" nonfiltered="1713" processed="1709" dbindex="31841">
Llista de guanyadors en la categoria d'invidual femen del Torneig de Roland Garros:


 	

Categories.
Individual mascul;
Dobles masculins;
Dobles femenins;
Dobles mixts;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79910" title="Campions de dobles masculins del Torneig de Roland Garros" nonfiltered="1714" processed="1710" dbindex="31842">
Llista de guanyadors en la categoria de Dobles masculins del Torneig de Roland Garros:


 



Categories.
Individual mascul;
Individual femen;
Dobles femenins;
Dobles mixts;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79911" title="Vara de Cristall Blau de Mishakal" nonfiltered="1715" processed="1711" dbindex="31843">
En l'univers fictici de Dragonlance, la Vara de Cristall Blau de Mishakal s una vara creada a partir d'un pea compacta de cristall blau. En el puny t incrustada una pedra preciosa de tipus desconegut i mesura uns cinc centmetres de dimatre i ms d'un metre i mig d'alt.

Forma part de l'estatua eregida en honor de la deessa Mishakal en el seu temple de Xak Tsaroth. Va ser lliurada a Vent de Riu en una de les manifestacions de la deessa a travs de l'estatua, si b la manera en qu ho va fer va quedar fragmentada degut als patiments que va haver de patir desprs que li van malmetre la memria. Desprs del descobriment dels Discs de Mishakal es va tornar a collocar al seu lloc original en l'estatua.

Est feta amb el material en qu tenen fet els dus les seves trones, i la seva natura s de per si mgica. Noms poden mantenir-la a les mans les persones que sn de natura bondadosa, la resta rebran una descrrega elctrica en intentar-ho -com va poder demostrar en les prpies carns en Raistlin Majere-. Pot transporatar el seu portador a qualsevol on lloc on estigui segur, si b aquest ser a criteri de la vara. Aix, fou com la Lluna d'Or i en Vent de Riu varen ser portats a Conhort on varen descobrir la resta d'Herois de la Llana. Com a relquia sagrada de la divinitat de la curaci que s, t capacitat de curar i en mans d'un clergue molt dotat pot fins i tot fer ressicitar els morts. Tamb t capacitat per rebutjar les flamarades dels dracs, crear llum, conjurar malediccions, ferir un atacant hostil amb ms facilitat i neutralitzar la por.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79913" title="Campions de dobles femenins del Torneig de Roland Garros" nonfiltered="1716" processed="1712" dbindex="31844">
Llista de guanyadors en la categoria de dobles femenins del Torneig de Roland Garros:

Palmars.


Categories.
Individual mascul;
Individual femen;
Dobles masculins;
Dobles mixts;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79916" title="Campions de dobles mixts del Torneig de Roland Garros" nonfiltered="1717" processed="1713" dbindex="31845">
Llista de guanyadors en la categoria de dobles mixts del Torneig de Roland Garros:

Palmars.


Categories.
Individual mascul;
Individual femen;
Dobles masculins;
Dobles femenins;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79921" title="Open d'Austrlia" nonfiltered="1718" processed="1714" dbindex="31847">

L'Open d'Austrlia o Obert d'Austrlia, anomenat Australian Open, s un torneig de tennis que es desenvolupa a mitjans del mes de gener a la ciutat de Melbourne, i s el primer dels torneigs mundials del Grand Slam.

Va iniciar-se com un torneig tennstic a nivell nacional el 1905 per esdevenir posteriorment el Campionat australi fins l'arribada de l'era Open el 1968. Emplaat inicialment sobre la superfcie de gespa a Kooyong es despla el 1980 a Melboune Park, al marge sud-est del districte de negocis de la ciutat.

L'any 1977 es van jugar dos torneigs, el primer al mes de gener i el segon, al desembre, passant a disputar-se en aquell mes fins l'any 1985, fixant-se definitivament al mes de gener de cada any. Per aquest motiu el 1986 no es disput el torneig.

La pista central, anomenada Rod Laver Arena, t un sostre removible que pot ser utilitzat en cas de pluja o calor extrema. Per aquestes carecterstiques s l'nic torneig del Grand Slam que es pot jugar sense dependre de les condicions metereolgiques.

Categories.

Individual mascul;
Individual femen;
Dobles masculins;
Dobles femenins;
Dobles mixts;

Dades.
Rcord de victries masculines de l'era "open".
Totes les competicions: Adrian Quist (Austrlia): 13 ttols;
Individual: Roy Emerson (Austrlia), 6 ttols individuals;
Consecutius: Roy Emerson (Austrlia), 5 ttols consecutius (1963-1967);
Dobles: Adrian Quist (Austrlia), 10 ttols en dobles;

Rcord de victries femenines de l'era "open".
Totes les competicions: Margaret Smith Court (Austrlia): 21 ttols;
Individual: Margaret Smith Court (Austrlia), 11 ttols individuals;
Consecutius: Margaret Smith Court (Austrlia), 7 ttols consecutius (1960-1966);
Dobles: Thelma Long (Austrlia), 12 ttols en dobles;

Campions ms joves.
Mascul: Ken Rosewall (Austrlia, 1953), 18 anys i 2 mesos;
Femen: Martina Hingis  (Sussa, 1997), 16 anys i 3 mesos;

Campions ms vells.
Mascul: Ken Rosewall (Austrlia, 1972), 37 anys i 2 mesos;
Femen: Thelma Long (Austrlia, 1954), 35 anys i 8 mesos;

Enllaos externs.
  Pgina oficial de l'Open d'Austrlia;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79924" title="Campions d'individual mascul de l'Open d'Austrlia" nonfiltered="1719" processed="1715" dbindex="31848">
Llista de guanyadors en la categoria d'individual mascul de l'Open d'Austrlia:





* L'any 1977 es realitzaren dos torneigs de tennis, un al gener i l'altre al desembre. Fins el 1985 el torneig tenia lloc al desembre, per l'any 1987 s'establ definitivament al mes de gener, ra per la qual l'any 1986 no hi va haver competici.;

Vegeu tamb.
Campions d'individual femen de l'Open d'Austrlia;
Campions de dobles masculins de l'Open d'Austrlia;
Campions de dobles femenins de l'Open d'Austrlia;
Campions de dobles mixts de l'Open d'Austrlia;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79929" title="Apndix birrami" nonfiltered="1720" processed="1716" dbindex="31849">
Els apndix birramis sn un tipus de podmers. Sn caracterstics dels artrpodes marins, com ara alguns crustacis o els extints trilobits.

La seva particularitat, respecte als altres podmers dels artrpodes, s que estan formats per dues branques, que neixen en una arrel comuna: un exopodi (posici externa) amb funcions respiratries i/o nedadores, i un endopodi (posici interna) que utilitzen per marxar.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79934" title="Skinhead" nonfiltered="1721" processed="1717" dbindex="31850">

Els skinheads o caps rapats formen una subcultura originada al Regne Unit a la fi dels anys 1960. Contrriament a la creena popular, el moviment skinhead no s un moviment racista o d'extrema dreta. Els seus orgens sn obrers i ms aviat apoltics i multiracials, ja que una gran influncia pels primers skinheads van ser els joves jamaicans que havien immigrat al Regne Unit al llarg dels anys 60. Des dels seus orgens el moviment skinhead ha anant evolucionant. No obstant aix, l'essncia del moviment skinhead s el d'una subcultura obrera de carrer, centrada bsicament en la msica, l'alcohol, la violncia i l'orgull proletari.

 Histria .


El moviment skinhead va sorgir com a resultat d'una radicalitzaci del moviment mod i de la influncia que aquest va rebre dels rude-boys. Els mods eren joves britnics que compartien gustos quant a forma de vestir, elegant, y msica, habitualment negra. Els mods tamb es caracteritzaven per les seves motos, les scooters, i el seu "amor" cap a la violncia. D'altra banda, els rude-boys eren joves jamaicans que havien immigrat al Regne Unit i que estaven igualment interessats en la roba, la msica negra y la violncia. Es vestien de forma elegant amb un cert estil tipus gangster i escoltaven ska, rocksteady i reggae.

Els mods i els rude-boys, que ja coincidien a les sales de ball on escoltaven msica negra, aviat van ajuntar-se per compartir interessos. Llavors, per diverses raons una part del moviment mod va evolucionar i va donar origen al moviment skinhead. Els mods amb orgens ms treballadors, que ja es diferenciaven de la resta per la seva forma de vestir ms prctica i fidel a la seva condici obrera (botes amb punta de ferro, tirants, etctera), van radicalitzar la seva esttica per diferenciar-se dels hippies i dels mods que es passaven a aquesta nova moda -molts d'ells de classe mitja-alta-, tornant-la encara ms proletria. Alhora, els futurs skinheads es van tancar ms en la seva subcultura, que compartien en gran part amb els rude-boys. Es diu que el cap rapat ve de la influncia dels rude-boys, que tamb el portaven rapat. D'altra banda, tamb es discuteix que el cap rapat era per raons ms prctiques, com per que no destorbs a la feina o en mig d'una baralla al carrer. No obstant aix, el que ms unia els skinheads i els rude-boys era la msica: la influncia dels skins era tan gran que fins i tot es va crear un subgnere musical anomenat skinhead-reggae. Aix mateix, en aquella poca era normal veure skinheads negres.

A finals dels anys 70 van sorgir dues noves onades de msica skinhead, una d'elles totalment nova. L'ska Two-Tone, influenciat pel jove moviment punk i la seva msica, el punk-rock, represent una evoluci de l'ska dels 60, tornant-se ms rpid, amb un so ms aspre i una atmosfera ms de carrer. L'ska Two-Tone va comptar amb una presncia molt ms considerable de msics blancs, ms que res anglesos. Els grups ms representatius d'aquest estil sn The Specials, The Selecter, The Beat, Madness i Bad Manners. D'altra banda, el punk-rock amb un concepte i una atmosfera ms centrada en la classe obrera va passar a ser conegut com a streetpunk i ms tard com a Oi!, tornant-se el vincle d'uni entre punks i skinheads. D'aquesta manera es creen dues "escoles", la de l'esperit del 69 (skinheads tradicionals relacionats amb els rude-boys i la msica jamaicana) i la de lOi! (skinheads relacionats amb el punk).

Els anys 80 representen l'arribada de la poltica al moviment en el moment que molts skinheads sn reclutats pel National Front angls, una organitzaci racista d'extrema dreta. Molts skinheads, com a reacci, s'uneixen o creen organitzacions antiracistes o d'extrema esquerra, anomentas RedSkins, formant-se organitzacions antifeixistes, comunistes, anarquistes amb cert abast mundial com per exemple RASH (Skinheads Rojos i Anarquistes) o SHARP (Skinheads Contra els Prejudicis Racials). D'extrema dreta es creen grups com els Hammerskins o Blood & Honour, liderat per Ian Stuart, cantant i lider del grup Skrewdriver.

 "Conflicte" entre skinheads apoltics i skinheads polititzats .

El fet de qu desde els anys 80 la poltica hagi entrat en el moviment ha causat mltiples discussions sobre quina posici s'hauria de prendre al respecte.
Normalment, la posici dels skinheads racistes i d'extrema dreta s descartada per la resta del mn skinhead ja que s contrria als orgens del moviment, malgrat que potser s la que ha sigut ms difosa en els mitjans de comunicaci. La resta de postures poden ser classificades en tres: la postura apoltica, la postura limitada a l'antiracisme i l'antifeixisme (representada per SHARP), i la postura d'extrema esquerra (RASH).

Els skinheads apoltics defensen l'autenticitat de la seva postura argumentant que els orgens del moviment sn apoltics i que les postures polititzades noms serveixen per dogmatitzar i manipular el moviment. Per la seva part, els skinheads antiracistes i antifeixistes argumenten que l'antiracisme i l'antifeixisme sn indispensables per la lluita per la veritable cultura skinhead i contra els "enemics del moviment", els skinheads racistes i d'extrema dreta, tamb anomenats boneheads (tradut com a caps buits). D'altra banda, els skinheads d'extrema esquerra argumenten que la seva postura poltica s una extensi necessaria de la condici obrera del moviment skinhead.
Tant els skinheads exclusivament antiracistes i antifeixistes com els d'extrema esquerra critiquen als skinheads apoltics per (suposadament) unir-se amb skinheads racistes i d'extrema dreta, noms tenint en compte el fet de qu tamb sn skinheads. D'altra banda, els skinheads apoltics defensen la seva postura no com una manca de morals o d'inclinaci poltica a nivell personal, sino com el fet de rebutjar qualsevol dogmatisme dins del moviment i mantenir la poltica a un nivell personal, siguent perfectament coherent que un skinhead apoltic decideixi (personalment) no juntar-se amb skinheads racistes i d'extrema dreta.

Referncies.
 Daniel Schweizer, Skinhead Attitude,  Arte  2003 ;
Carles Vinyes, Skinheads a Catalunya, Ed. Proa 2004.

Enllaos externs.
 Historia dels skinheads;
 Skinhead Nation;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79935" title="Ice Age. L'edat de gel" nonfiltered="1722" processed="1718" dbindex="31851">

Ice Age s una pellcula d'animaci de l'any 2002 que narra la histria d'un grup d'animals de diferents espcies de fa 20.000 anys que han de fer front a l'edat glacial.

 Premis .
 2003: KCFCC - Best Animated Film;
 2002: BMI Film & TV Awards - BMI Film Music Award, Bogey Awards - Bogey Award in Platin, Silver Ribbon - Best Dubbing (Migliore Doppiaggio). Una nominaci als Oscars per la millor pellcula d'animaci i 7 nominacions als Annie;

 Vegeu tamb .
 Ice Age 2: El desgla: La segona part;

 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Enllaos externs .
 Offizielle Seite des ersten Films;
 Filmstarts.de ber Ice Age;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79939" title="Secar de la Real" nonfiltered="1723" processed="1719" dbindex="31852">







El Secar de la Real s una barriada de Palma. El formen urbanitzacions i parcs. A la barriada s'hi troba el Monestir de la Real i Son Espases, on el Govern de les Illes Balears hi pretn construir un nou hospital de referncia, un projecte que compta amb l'oposici dels venats de la zona i de diversos collectius.

Limita amb els barris palmesans de Son Anglada, Son Espanyol, Son Sardina, S'Indioteria i amb Cas Capiscol.

Enllaos externs.

Plataforma Salvem La Real;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79944" title="Terenci Moix" nonfiltered="1724" processed="1720" dbindex="31853">
Terenci Moix s el pseudnim de Ramon Moix i Meseguer (Barcelona, 5 de gener de 1942 - 2 d abril de 2003), escriptor en catal i castell. s germ de la tamb escriptora Anna Maria Moix i Meseguer.

Biografia.
Gran escriptor i reconegut cinfil, es va convertir en un dels escriptors ms llegits de la literatura espanyola desprs de la publicaci de No digas que fue un sueo (Premi Planeta 1986), amb ms d'un mili d'exemplars, donant-li continuaci en El somni d'Alexandria (1988). 

De formaci autodidacta i anrquica. Es va donar a conixer com a narrador amb l'obra La torre dels vicis capitals (1968). 

La seva obra navega entre la crtica i la mitificaci de la cultura catalana, els valors de l'poca franquista, l'educaci religiosa i el sexe (ja que segons explica va estudiar en collegis de capellans) i una incommensurable devoci per la histria d'Egipte imbuint-se de ple en el mn del cinema. Per aquest fet les seves novelles ms clebres es basen en amors i desamors durant l'imperi faranic. 

El 1992 va publicar El sexe dels ngels, llibre que va originar una gran polmica en molts sectors catalans per la seva genial stira a la cultura catalana. Malgrat tot el 1993 va rebre el guard la Lletra d'Or per aquesta obra. 

Va plasmar la seva biografia en una trilogia denominada Memrias del peso de la paja. 

Obertament homosexual, Moix va participar en tertlies televisives i es va manifestar amb freqncia respecte al tema de la sexualitat. Van ser famosos alguns dels seus enfrontaments contra el que percebia com manifestacions homofbiques, sent exemple d'aix les seves dures crtiques al Nobel de Literatura Camilo Jos Cela. 

Va escriure en el Tele-Exprs, Tele-Estel, El Correo Cataln, Destino, Nuevos Fotogramas, Serra d'Or i al El Pas. 

Va morir l'abril de 2003 fumant, d'un emfisema pulmonar per la seva addicci al tabac. Les cendres de l'escriptor van ser dispersades entre la badia d'Alexandria, no lluny del llegendari Far, i el carrer de Joaquim Costa del barri del Raval de Barcelona, on va nixer. 

El 22 d'abril de 2005 es van iniciar els premis Terenci Moix.

Novelles. 
Besar tu cadver (1965);
El desorden (1965);
La torre dels vicis capitals (1968);
Onades sobre una roca deserta (1969);
El dia que va morir Marilyn (1970);
Mn mascle (1971);
Siro o la increada conscincia de la raa (1972);
La caiguda de l'imperi sodomita i altres histries hertiques (1976);
Sadstic, esperpntic i dhuc metafsic (1976);
Lil Barcelona i altres travests : tots els contes (1978);
Tots els contes (1979);
Nuestra Virgen de los mrtires (1983);
Amami, Alfredo! Polvo de estrellas (1984);
No digas que fue un sueo (1986);
El sueo de Alejandra (1988);
Garras de astracn (1991);
La herida de la esfinge (1991);
El sexe dels ngels (1992);
Suspiros de Espaa (1993);
Venus Bonaparte (1994);
Mujercsimas (1995);
Mrius Byron (1995);
El amargo don de la belleza (1996);
Chulas y famosas (1999);
El demonio (1999);
El arpista ciego (2002);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79945" title="API (desambiguaci)" nonfiltered="1725" processed="1721" dbindex="31854">

Sigles:
Informtica:  API, Interfcie de Programaci d'Aplicacions.
Dret: Un Agent de la Propietat Immobiliria.
Lingstica: Les sigles franceses de l'Alfabet Fontic Internacional.
Botnica: L'api s una planta utilitzada en gastronomia.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79950" title="Endvia" nonfiltered="1726" processed="1722" dbindex="31855">


Endvia o escarola (Cichorium endivia) sn dues varietats de la mateixa espcie conreada dins la famlia Asteraceae. 
Descripci.
L'endvia tamb s un sinnim d'escarola per en el mercat es coneix com endvia les fulles completament blanques i juntes obtingudes per conreu forat. L'escarola designa la planta de fulles verdes ms o menys arrissades. Una altra varietat d'escarola s el Radicchio de fulles vermelles. Sn ms o menys amargants

Sembla que procedeixen de la xicoira silvestre (Cichorium intybus) Son plantes anuals o bianuals que primer formen una roseta de fulles enteres de fins a 40 cm de dimetre i desprs "s'espiguen" ,s a dir floreixen dalt d'un floral, que pot passar d'un metre d'alada amb flors blaves i formen com a llavor aquenis. 

Conreu.
Les escaroles prpiament dites s un conreu de la temporada freda, sn molt ms resistents al fred que l'enciam. Necessiten una bona fertilitat en el terreny per no sn exigents en les condicions del sl i van b en terreny argils. La sembra es fa en planter a l'estiu i la collita s durant l'hivern i primavera. Es lliguen durants uns dies abans de collir per tal que les fulles interiors siguin blanques.
Les endvies es conreen d'una manera molt diferent: en primer lloc es fa el planter i es porten a l'aire lliure on es deixa crixer i s'aprofita les arrels les quals portades a una cambra subterrnia fosca i climatitzada emeten fulles que queden completament blanques, la recolecci es fa separant les fulles de les arrels. s una tcnica desenvolupada a Blgica a partir de 1830.

Usos.
Tant les escaroles com les endvies s una hortalissa molt popular. A diverses poblacions de Catalunya l'escarola s la base del Xat. L'endvia de fulles blanques s de recent introducci en els mercats per est molt generalitzada, es consumeix sovint amb salsa de formatge roquefort.  
 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79952" title="Astercia" nonfiltered="1727" processed="1723" dbindex="31856">

Les astercies (Asteraceae) o compostes, s la segona famlia botnica amb ms espcies conegudes (20.000) superada noms per les orqudees (Orchidaceae).

El gnere Aster dna nom a tota la famlia

Caracterstiques de les Asteraceae.
 Inflorescncia: Captol de flors;
 Anteres fusionades formant un tub;
 Ovari amb els vuls basals;
 vul: noms un per cada ovari;
 villans: fruits amb pls;
 Aqueni com a forma de fruit;
 Terpens presents en l'oli essencial (excepte en els iridoids).

Les plantes de la famlia asteraceae dins dels seus captols estan formades per l'agrupament de dos tipus de petites flors. En el gira-sol hi ha els dos tipus de flors, en l' interior tenen ptals tubulars que  sn diferents del tipus de flor exterior que tenen un ptal allargat anomenat lgula. Altres plantes d'aquesta famlia poden tenir un dels tipus o l'altre.

Tribus.
Els gneres estan dividit en 13 tribus. Noms una d'aquestes tribus Lactuceae est considerada com a subfamlia (subfamlia Cichorioideae). La resta formen la subfamlia  
Asteroideae.
Principals gneres.

Achillea, Acroptilon, Ambrosia, Anacyclus, Anaphalis, Andryala, Antennaria,  Anthemis, Aposeris, Arctium, Arctotheca,  Arctotis, Argyranthemum, Arnica, Arnoseris,  Artemisia, Aster, Asteriscus, Atractylis, Baccharis, Balsamita, Bellis, Bellium, Berardia,  Bidens, Bombycilaena, Brachycome, Buphthalmum, Cacalia, Calendula, Callistephus, Calotis, Carduncellus, Carduus, Carlina, Carpesium, Carthamus, Catananche, Cenia, Centaurea,  Centipeda, Cheirolophus, Chiliadenus, Chondrilla,  Chrysanthemoides, Chrysanthemum, Cicerbita, Cichorium, Cirsium,  Cnicus, Coleostephus, Conyza, Coreopsis, Cosmos, Cotula, Crepis, Crupina, Cyclachaena, Cynara, Dahlia, Delairea, Dendrosenecio, Dimorphotheca, Dittrichia, Echinacea, Echinops, Eclipta, Erigeron, Eriophyllum, Eupatorium, Euryops,  Evax, Felicia, Filago, Flaveria, Gaillardia, Galactites, Galinsoga, Gamochaeta, Gazania, Gerbera, Geropogon, Glebionis, Gnaphalium, Grindelia, Guizotia, Hedypnois, Helenium, Helianthus, Helichrysum, Hemizonia, Heteranthemis, Hieracium, Homogyne, Hyoseris, Hypochaeris, Inula, Ismelia, Jasonia, Jurinea, Lactuca, Lapsana, Leontodon, Leontopodium, Leucanthemopsis, Leucanthemum, Leuzea, Liatris, Ligularia, Logfia, Lonas, Madia, Mantisalca, Matricaria, Mycelis, Nananthea, Notobasis, Olearia, Omalotheca, Onobroma, Onopordum, Orminis, Osteospermum, Otanthus, Pallenis, Petasites, Phagnalon, Picnomon, Picris, Plagius, Podachaemium, Prenanthes, Pseudognaphalium, Ptilostemon, Pulicaria, Reichardia, Rhagadiolus, Rudbeckia, Sanvitalia, Santolina, Saussurea, Scolymus, Scorzonera, Senecio, Serratula, Sigesbeckia, Silphium, Silybum, Solidago, Soliva, Sonchus, Staehelina,Stevia, Tagetes, Tanacetum, Taraxacum, Telekia, Tephroseris, Tolpis, Tragopogon, Tussilago, Tyrimnus, Urospermum, Ursinia, Verbesina, Willemetia, Xanthium, Xeranthemum, Zinnia.

Importncia.
Hi ha moltes espcies comestibles i mpliament conreades com el gira-sol, l'enciam, la carxofa etc. D'altres com el crisantems tenen utilitat com a plantes ornamentals i tamb d'un crisantem s'obt la piretrina, un insecticida natural. S'utilitzen tamb com a biodisel (gira-sol, card etc). Tamb s'obtenen productes per a la indstria, la cosmtica i la medicina En la natura aporten molt nctar i pollen i serveixen com indicadors del bon estat del medi ambient. alguns es comporten com a mala herba (Artemisia)























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79957" title="Sakha" nonfiltered="1728" processed="1724" dbindex="31857">



Repblica de Sakh, dins la Federaci de Rssia;
Sakha o Sakkra, ciutat d'Egipte, antiga Xois;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79959" title="La Fuga" nonfiltered="1729" processed="1725" dbindex="31858">


La Fuga s una banda de rock espanyola formada el 1996 a Reinosa, Cantbria.

Biografia.
La Fuga van nixer l'any 1996 a Reinosa, una ciutat industrial situada al sud de Cantbria. Els seus quatre components actuals van abandonar les seves bandes anteriors per formar un projecte una mica ms slid. 
La primera formaci va ser: Edu (bateria), Rulo (guitarra i veu), Fito (guitarra solista i veu) i Iaki (baix). Al setembre del mateix any van comenar a fer concerts per Reinosa i altres llocs de la mateixa regi, incluint al seu repertori versions d'altres grups de rock nacional.

Al juny de 1997, duen a terme la gravaci de la maqueta "El Camino", amb ms illusi que mitjans tcnics. Aquesta maqueta va tenir grans resultats pel que fa a les vendes, per no tant pel que fa al so. Temes com  El Loco del Parque  o  Maldita Noche  d'aquesta mateixa maqueta, encara sn demanades pel pblic als concerts del grup, ja que recorden aquella primera etapa. Amb aquesta primera gravaci, el grup ja anava intercalant als seus concerts les versions dels seus propis temes. Degut a l'xit de El Camino, el grup es va plantejar la gravaci del seu primer disc. Aix doncs entre els mesos de febrer i mar de 1998 es registren als estudis de gravaci Sonido XXI.

Durant la gravaci de Mira, es va incorporar al grup Nando com a guitarrita solista, substituint a Fito, que es va veure obligat a deixar el projecte per motius laborals. El grup li va dedicar el disc, davant aquesta obligaci de marxar. El disc Mira cont alguns clssics com  Primavera del 87 ,  Por verte sonrer  i  Al pie del can . Edu a la bateria, Nando a la guitarra solista, Iaki al baix i Rulo a la guitarra i la veu, comencen una nova gira de presentaci del disc.

Quan arriba el Nadal del 1998, els va sorgir la idea d'oferir un concert en acstic per recaptar fons per comprar joguines destinades als nens necessitats. El 30 de desembre del mateix any, el pblic va emplenar el Teatre principal de Reinosa per assistir al concert que va quedar registat en una maqueta-cd titulada "Un juguete por navidad". Aquest disc es va produr en edici limitada, firmada i numerada de 1.000 cpies. Desprs d'aquesta experincia, Fito torna al grup i comencen una nova gira. 

Desprs de moltes ms gires, La Fuga abandona els escenaris per preparar el seu actual darrer disc Negociando Gasolina gravat a Sonido XXI, el gener de l'any 2005. Aquest disc va sortir a la venda l'abril del mateix any i es va mantenir dues setmanes entre els ms venuts. La primera tirada va ser una edici especial amb un DVD de regal que incluia tots els videoclips rodats fins al moment, imatges de l'anterior gira i una entrevista. Un mes desprs van iniciar la gira de "Negociando Gasolina", la qual va arribar prcticament a tots els punts de la geografia espanyola.

Quan van acabar el "Negociando Gasolina Tour 2005", van decidir enregistrar un disc en directe. El lloc escollit va ser la Sala Aqualung de Madrid, durant les nits del 9 i el 10 de desembre del 2005. El disc va sortir l'any 2006 en format CD o CD+DVD, sota el ttol En Directo i reflecteix el potencial de La Fuga en els seus concerts.

L'any 2007 surt el que, fins el dia d'avui, s l'ltim disc de la banda. Nubes y claros s un disc en acstic on entre canons prpies del grup, tamb trobem una versi de "Donde habita el olvido" de Joaqun Sabina. Tamb inclou "Naufragando", una nova can de La Fuga.

El seu nou disc, Asuntos pendientes, est previst que surti el proper 6 de maig de 2008. De moment es pot escoltar i veure el videoclip del que ser el primer single, "No slo respirar", a la seva pgina web.

Discs.

El camino;
Mira;
Un juguete por navidad;
A golpes de Rock and Roll;
A las doce;
Calles de papel;
Negociando Gasolina;
En Directo;
Nubes y claros;
Asuntos pendientes;

Enllaos exters.

Web Oficial, en castell







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79960" title="Enciam" nonfiltered="1730" processed="1726" dbindex="31859">

Enciam o lletuga (Lactuca sativa) s una planta conreada de la famlia Asteraceae originria d'Europa i sia a partir de varietats silvestres afins com Lactuca serriola.

El nom denciam sembla derivar del llat incidere: tallar, ja que l'enciam es talla en trossets menuts en l'amanida. Lletuga deriva del llat lactuca, lleteta,  ja que la saba de la planta sembla llet amb s com a somnfer.

Descripci.
Planta anual o bianual, que inicialment dorma una roseta de fulles de fins a 20 cm de llarg i que quan floreix forma una inflorescncia amb flors blanques i fruit en forma d'aqueni allargat.

Conreu.
Hi ha moltes varietats d'enciam. En general s una planta no gaire resistent al fred, si hi ha glaades deixa les fulles vermelles. Les varietats s'agrupen segons si formen un cabdell o no, si sn llargues Romana o "orelles de burro" o ms aplanades. Hi ha varietats aptes per a ser collides a l'estiu (ms o menys resistents a espigar-se) i altres com la trocadero de collita hivernal en llocs d'hivern suau. La varietat iceberg s molt tpica dels Estats Units (i de les hamburgueses americanes)

La sembra es fa en un viver i es trasplanta  un mes desprs. L'enciam necessita aigua abundant per tal que creixi de pressa i sigui tendre (si passa secada pot resultar amarg). Pot anar-li b una mica d'ombra a l'estiu. Necessita molta m d'obra per treure males herbes, adobar, lligar les fulles i collir.

Usos.

Principal ingredient d'una amanida tradicional, tamb en entrepans. Com acompanyament de molts plats.  









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79966" title="Asteral" nonfiltered="1731" processed="1727" dbindex="31860">

Les asterals (Asterales) sn un ordre de les plantes amb flor que inclou la famlia de les compostes o Asteraceae i altres famlies prximes.

En el sistema de classificaci filogentic APG II (2003) l'ordre est dins dels Euastrids II que a la vegada pertany al grup dels Asterids.

Dins de l'ordre hi ha pocs arbres o arbusts i la majoria sn espcies herbcies.

Contenen inulina com a polisacrid de reserva, normalment tenen els estams fusionats i presenten el fenomen de la pollinitzaci secundria.

 Famlies .
L'ordre comprn onze famlies; les principals en sn les astercies (Asteraceae) amb unes 25.000 espcies i campanulcies (Campanulaceae) amb unes 2.000, ambdues distribudes arreu del mn. Les altres famlies estan ms aviat confinades a Austrlia i de vegades a Amrica del Sud. 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79967" title="Front Nacional Democrtic de Bodoland" nonfiltered="1732" processed="1728" dbindex="31861">


El Front Nacional Democrtic de Bodoland (National Democratic Front of Bodoland, NDFB) s un grup armat que persegueix obtenir la sobirania de Bodoland, la terra del poble bodo a Assam.  L organitzaci fou creada el 3 d'octubre de 1986, a la vila Odla Khasibari vora Udalguri. Originriament s anomen Bodo Security Force (BdSF) i el 1992 es va anomenar Bodoland Army, canviant el seu nom per l actual el 1993. El fundador del grup, Ransaigra Nabla Daimari alias Ranjan Daimari, encara n s el cap. Aquesta organitzaci sovint s confosa amb la Bodo Liberation Tigers Force, la qual ha participat sovint en el joc poltic.

Objectiu.
Aquesta organitzaci lluita per la sobirania de Bodoland al nord del Brahmaputra. Fou molt activa durant els anys 1990. Tenia al voltant de 1.000 comtatents. El NDFB s aliat del National Socialist Council of Nagalim (IM) i comparteixen rees d entrenament al sud de Bhutan. 

Alto el foc.
Desprs de l acord del 24 de maig de 2005 amb el govern de l ndia i el govern d Assam, el NDFB ha mantingut l alto el foc des de l 1 de juny de 2005. L alto el foc ha de ser continuat per unes converses que han de resoldre definitivament el conflicte.

Articles relacionats.
Bodoland;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79968" title="Regi de Coquimbo" nonfiltered="1733" processed="1729" dbindex="31862">
 

La IV Regi de Coquimbo s una de les regions de Xile. Limita al nord amb la Regi d'Atacama, al sud amb la Regi de Valparaso, a l'est amb la Provncia de San Juan (Argentina) i a l'oest amb l'Oce Pacfic. 


 Enllaos .
Govern Regional de Coquimbo;
Govern Regional de Coquimbo (lloc de la SUBDERE);
Consell Regional de Coquimbo;
Turisme Regi de Coquimbo;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79969" title="Departament del Ter" nonfiltered="1734" processed="1730" dbindex="31863">

El Ter fou un departament francs de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francs de Napole I, quan aquest separ Catalunya del Regne d'Espanya. El departament del Ter fou creat el 26 de gener de 1812 i comprenia totes les terres travessades pel riu Ter, al nord-est de Catalunya. Girona fou la prefectura del departament i Vic i Figueres les sotsprefectures. El departament desaparegu al 1814, quan Frana evacu la pennsula Ibrica que havia estat ocupant d'en el 1807.

Per a la definici dels lmits del departament del Ter se seguiren, en un principi, criteris estrictament geogrfics, en la lnia que al 1790 havia marcat l'Assemblea Nacional francesa en la departamentalitzaci de Frana. Tanmateix, per a la departamentalitzaci de Catalunya es prengu com a base els corregiments establerts pel decret de Nova Planta. En el cas del departament del Ter, s'unificaren els corregiments de Girona i Vic i s'incorpor l'antic territori de la sotsvegueria de Ribes, ads adscrita al corregiment de Manresa. Quant a les sostprefectures, seguien a grans trets els lmits de les subdelegacions d'Hisenda de Girona, Figueres, Vic i Camprodon. Al darrer cas, s'unificaren Vic i Camprodon en una sola sotsprefectura.

El primer i nic prefecte del departament fou l'afrancesat giron Toms Puig.

Bibliografia.
HURTADO, V.; MESTRE, J.; MISERACHS, T., Atles d'histria de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1997. ISBN 84-297-4061-9;

Vegeu tamb.
Departament de Montserrat;
Departament del Segre;
Departament dels Pirineus Orientals;
Departament de les Boques de l'Ebre;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79971" title="Departament del Segre" nonfiltered="1735" processed="1731" dbindex="31864">

El Segre fou un departament francs de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francs de Napole I, quan aquest separ Catalunya del Regne d'Espanya. El departament del Segre fou creat el 26 de gener de 1812 i comprenia totes les terres travessades per la part alta dels rius Segre i Llobregat i incorporava Andorra. Per contra, la Vall d'Aran pass al departament de l'Alta Garona. Puigcerd fou la prefectura del departament i Talarn i Solsona les sotsprefectures. El departament desaparegu al 1814, quan Frana evacu la pennsula Ibrica que havia estat ocupant d'en el 1807.

Vegeu tamb.
Departament de Montserrat;
Departament dels Pirineus Orientals;
Departament del Ter;
Departament de les Boques de l'Ebre;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79972" title="Boques de l'Ebre" nonfiltered="1736" processed="1732" dbindex="31865">

Les Boques de l'Ebre foren un departament francs de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francs de Napole I, quan aquest separ Catalunya del Regne d'Espanya. El departament de les Boques de l'Ebre fou creat el 26 de gener de 1812 i comprenia totes les terres travessades pel riu Ebre, el camp de Tarragona i els municipis de Fraga i Mequinensa. Lleida fou la prefectura del departament i Cervera, Tortosa i Tarragona les sotsprefectures. El departament desaparegu al 1814, quan Frana evacu la pennsula Ibrica que havia estat ocupant d'en el 1807.

Vegeu tamb.
Departament de Montserrat;
Departament del Ter;
Departament dels Pirineus Orientals;
Departament del Segre;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79973" title="Departament de Montserrat" nonfiltered="1737" processed="1733" dbindex="31866">

Montserrat fou un departament francs de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francs de Napole I, quan aquest separ Catalunya del Regne d'Espanya. El departament de Montserrat fou creat el 26 de gener de 1812 i comprenia totes les terres travessades pel curs baix del riu Llobregat, el Peneds, el Valls i el Maresme. Barcelona fou la prefectura del departament i Manresa i Vilafranca del Peneds les sotsprefectures. El departament desaparegu al 1814, quan Frana evacu la pennsula Ibrica que havia estat ocupant d'en el 1807.

Vegeu tamb.
Departament del Ter;
Departament dels Pirineus Orientals;
Departament del Segre;
Departament de les Boques de l'Ebre;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79974" title="Creixen" nonfiltered="1738" processed="1734" dbindex="31867">

El creixen (Nasturtium nasturtium-aquaticum, N. microphyllum N. officinale) s una planta silvestre i conreada de la famlia Brassicaceae originria dels corrents d'aigua d'Eursia.

Descripci.
Planta perenne de 10 a 60 cm d'alt, fulles imparipinnades i flors blanques  i verdes en rams que fan fruits en silqua.

Conreu.
En estat silvestre noms es troba en aiges netes en grups anomenats "creixenars" . Creix rpidament i es cull abans que floreixi per a tenir fulles tendres. Sota conreu necessita tamb un corrent d'aigua, sovint es fa en condicions d'hidroponia. Les fulles no poden ser conservades gaire temps. 

Usos.
Planta delicada i una mica picant que s'utilitza en amanides i entrepans principalment.s considera molt saludable i digestiva, alta en vitamina A i C ferro i calci.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79975" title="Ambato" nonfiltered="1739" processed="1735" dbindex="31868">
Ambato (nom oficial San Juan de Ambato) s una ciutat de l'Equador, capital de la provncia de Tungurahua, situada al centre de la vall interandina, a la fossa de Patate, a 2600 metres d'altura. La seva poblaci s 154.095 habitants (2001).

Ambato fou fundada el 1539. El 1756, a petici dels habitants, el rei li va concedir el ttol de villa. Ambato ha estat destruda diverses vegades per terratrmols i erupcions. La seva ltima destrucci va ser el 5 d'agost de 1949: un terratrmol va destruir quasi totalment la ciutat, que es va reconstruir durant els dos anys segents (en honor a aquesta recuperaci se celebra la Fiesta de las Flores y las Frutas en els dies de carnaval. Entre els personatges ms importants nascuts a Ambato destaquen Juan Montalvo, Juan Len Mera i Anbal Villacs.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79976" title="Regi d'O'Higgins" nonfiltered="1740" processed="1736" dbindex="31869">
 

La VI Regi del Libertador General Bernardo O'Higgins s una de les 13 regions de Xile. Limita al nord amb la regi de Valparaso i la regi Metropolitana de Santiago, al sud amb la regi del Maule, a l'oest amb l'oce Pacfic i a l'est amb la provncia de Mendoza (Argentina).


 Enllaos .

Govern Regional d'O'Higgins;
Corporaci Pro-O'Higgins;
VI.cl Portal de la Sisena Regi;
Diari VI Regin;
Viva el Deporte, portal esportiu de la VI Regi;
Lloc no oficial del Club Deportivo O'Higgins de Rancagua;
El Rancahuaso, diari ciutad de la regi;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79977" title="Latacunga" nonfiltered="1741" processed="1737" dbindex="31870">
Latacunga s una ciutat de l'Equador, capital de la provncia de Cotopaxi, situada al mig del carrer interand, a la fossa de Patate, a 2760 metres d'altura. Est a 89 km al sud de Quito i a la vora de la confluncia dels rius Alaques i Cutuchi, que formen el riu Patate. La seva poblaci s de 51.689 habitants (2001).

La ciutat fou fundada el 1534 i ha estat destruda quatre vegades per terratrmols entre 1698 i 1798. Sn famoses de la ciutat les chugchucaras, menjar tpic compost per porc, blat de moro, bananes, empanadas i tostado (un tipus de blat de moro torrat).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79978" title="Fonoll" nonfiltered="1742" processed="1738" dbindex="31871">


El fenoll o fonoll (Foeniculum vulgare) s una espcie silvestre i conreada dins de la famlia Apiaceae originria del sud d'Europa i l'Asia propera. 

Descripci.
Herba perenne de fulles fines i glauques que arriba a 2 metre d'alada. Floreix a l'estiu i fa una umbela de flors grogues i fruits petits i aromtics.

Conreu.
La varietat dulcis s un conreu tpic d'Itlia (finochio) amb les fulles basals engruixides que fan com un "bulb". Es sembra directament a l'estiu i es cull a la primavera.
Les altres varietats s'aprofiten de plantes silvestres o se sembren per collir els fruits que tenen un gust d'ans ja que tamb cont anetol. s una planta molt resistent a la secada i que es troba a molts llocs de la terra baixa.

Usos.
Culinaris (llavors o fulles), medicinals i perfumeria















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79981" title="Regi del Maule" nonfiltered="1743" processed="1739" dbindex="31872">
 

La VII Regi del Maule s una de les 13 regions de Xile. Limita al nord amb la Regi d'O'Higgins, al sud amb la Regi de Bo-Bo, a l'oest amb l'Oce Pacfic i a l'est amb les Provncies de Mendoza i Neuqun (Argentina).

 Enllaos .
Govern Regional de Maule;
MAULENET La Regi del Maule a Internet;
VII.cl Un portal per a la Regi del Maule;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79986" title="Regi del Bo-Bo" nonfiltered="1744" processed="1740" dbindex="31873">
 

La regi del Bo-Bo (o Biobo) s una de les 13 regions de Xile. Limita al nord amb la regi del Maule , al sud amb la regi de l'Araucana, a l'est amb la provncia de Neuqun (Argentina) i a l'oest amb l'oce Pacfic.

Est formada per quatre provncies i 54 municipis:

1 .	Alto Bo Bo;
2 .	Antuco;
3 .	Arauco;
4 .	Bulnes;
5 .	Cabrero;
6 .	Caete;
7 .	Chiguayante;
8 .	Chilln;
9 .	Chilln Viejo;
10 .	Cobquecura;
11 .	Coelemu;
12 .	Coihueco;
13 .	Concepcin;
14 .	Contulmo;
15 .	Coronel;
16 .	Curanilahue;
17 .	El Carmen;
18 .	Florida;
19 .	Hualpn;
20 .	Hualqui;
21 .	Laja;
22 .	Lebu;
23 .	Los Alamos;
24 .	Los Angeles;
25 .	Lota;
26 .	Mulchn;
27 .	Nacimiento;
28 .	Negrete;
29 .	Ninhue;
30 .	iqun;
31 .	Pemuco;
32 .	Penco;
33 .	Pinto;
34 .	Portezuelo;
35 .	Quilaco;
36 .	Quilleco;
37 .	Quilln;
38 .	Quirihue;
39 .	Ranquil;
40 .	San Carlos;
41 .	San Fabin;
42 .	San Ignacio;
43 .	San Nicols;
44 .	San Pedro;
45 .	San Rosendo;
46 .	Santa Brbara;
47 .	Santa Juana;
48 .	Talcahuano;
49 .	Tira;
50 .   Tom;
51 .	Trehuaco;
52 .	Tucapel;
53 .	Yumbel;
54 .	Yungay;
	
	

 Enllaos .
 Govern Regional del Bo-Bo;
 Directori de llocs web del Bo-Bo;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79989" title="Fiord de Geiranger" nonfiltered="1745" processed="1741" dbindex="31874">

El fiord de Geiranger (Geirangerfjorden) s un fiord de la regi de Sunnmre, situat al sud del comtat de Mre og Romsdal a Noruega. s una branca d'una quinzena de quilmetres del Storfjord. En el fons del fiord es troba el poble de Geiranger.

Aquest fiord s una de les atraccions turstiques principals del pas, i s accessible pels vaixells d'alta mar. Est inscrit amb el Nryfjord en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 2005.
















Galeria de fotos.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="79992" title="Nordfjord" nonfiltered="1746" processed="1742" dbindex="31875">

El Nordfjord s un fiord del comtat de Sogn og Fjordane a Noruega. Est dins dels municipis de Selje, Vgsy, Bremanger, Eid, Gloppen, Hornindal, i Stryn.

El fiord t una longitud d'aproximadament 106 quilmetres de llarg. Es troba a la regi del llac de Stadhavet, del Jostedalbreen, la major glacera d'Europa continental. Tamb a la regi del Hornindalsvatnet, que s el llac europeu ms profund amb 514 metres. Tamb a prop tenim la glacera Briksdal, particularment espectacular. L'esqu pot ser practicat una bona part de l'any sobre les muntanyes de Stryn. Les comunitats que s'hi estableixen sn molt antigues, datant a vegades del perode vking.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80002" title="Pollentia" nonfiltered="1747" processed="1743" dbindex="31878">


Pollntia a Mallorca;
Pollena a Mallorca;
Pollentia (Ligria) modena Pollenza (Itlia);
Pollentia (mitologia), du rom que donava fora per executar els actes.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80012" title="Boques de l'Elba" nonfiltered="1748" processed="1744" dbindex="31884">
Antic departament francs creat l'1 de gener de 1811 a la desembocadura del riu Elba, al nord de l'actual Alemanya i incorporat al Primer Imperi Francs de Napole I. La ciutat d'Hamburg n'era la prefectura. El departament es cre a fi de fer ms efectiva la poltica de bloqueig continental als productes britnics, en el si de les Guerres napoleniques.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80015" title="Sigismund Thalberg" nonfiltered="1749" processed="1745" dbindex="31885">

Sigismund Thalberg va nixer a Ginebra (Sussa) el 7 de gener del 1812 i mor a Npols (Itlia) el 1871. Fou un pianista virtus i compositor. Fou fill illegtim del Prncep Moritz Dietrichstein i Fortune Stein.  

Estudi sota la tutela de Simon Sechter, Carl Czerny i Johann Nepomuk Hummel. Comen sa carrera professional amb concerts a Viena el 1828, on va despertar una considerable atenci, i on va publicar son Opus 1, Mlanges sur des thmes d'Euryanthe. 
El 1835 inici les seues gires de concerts, amb les quals anava guanyant prestigi com a pianista. Grcies a la seua innovaci particular, impression al pblic i, incls, als seus rivals, com ara, Franz Liszt, amb el qual tingu un "enfrontament pianstic" a Pars el 1837 (en el qu guany Liszt).

El 1855 Thalberg va fer una srie de concerts al Brasil i l'any segent visit el Regne Unit. S'ubic finalment a Npols a partir del 1858. La seua esposa era filla del fams cantant Luigi Lablache.

 Selecci d'obres .
 Fantasies sobre peres de Gaetano Donizetti;
 Variacions sobre peres de Gioacchino Rossini;
 Soires de Pausilippe (Les);
 Un Soupir, mlodie varie, per a piano;
 Tema i estudi de concert per a guitarra;
 Fantasie sur l'opra L'Assedio di Corinto de Rossini, per a piano, Op. 3;
 Concert de Piano en Fa menor, Op.5;
 Fantasia sobre temes de La Straniera de Vincenzo Bellini, Op. 9 ;
 Gran fantasia i variacions sobre temes de I Capuletti de  Bellini, Op. 10 ;
 Gran Fantasia sobre temes de Norma de Bellini, Op. 12 ;
 Fantasia sobre "God Save the Queen" per a piano, Op. 27 ;
 Nocturn, Op.28;
 Fantasia sobre Mose de Rossini, Op. 33 ;
 Canzonette Italienne, per a piano, Op. 36/5;
 Souvenirs de Beethoven: Sim. No.7: Gran Fantasia, Op. 39 ;
 Fantasia sobre La donna del lago de Rossini, Op. 40 bis;
 Gran Caprice sobre temes de La Sonnambula de Bellini, Op.46 ;
 Fantasia sobre temes de Beatrice di Tenda de Bellini, Op. 49 ;
 Fantasia sobre Semiramide de Rossini, Op. 51;
 Fantasia sobre Il barbiere di Siviglia de Rossini, Op. 63 ;
 Tarantelle en Do menor, Op. 65 ;
 Fantasia sobre Don Pasquale de Donizetti per a piano, Op. 67 ;
 Trio per a piano en La major, Op. 69;
 Fantasia sobre Casta Diva (de l'pera Norma de Bellini), per a piano, Op. 70 ;
 Grand fantaisie de concert sur l'opra Il Trovatore de Verdi, per a piano, Op. 77 ;
 Grand fantaisie de concert sur l'opra La Traviata de Verdi, per a piano, Op. 78 ;
 Souvenir de Ballo in maschera de Verdi, per a piano, Op. 81 ;
 Souvenir de Rigoletto de Verdi, per a piano, Op. 82;













 Enlaces externos  .
Centro Studi Internazionale Sigismund Thalberg
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80016" title="Card" nonfiltered="1750" processed="1746" dbindex="31886">

La paraula card designa diferents plantes punxoses de la famlia Asteraceae, generalment a les dels gneres Carduus i Cirsium.

L'espcie ms caracteristica s la carxofera borda (Cynara cardunculus), s una planta conreada molt semblant a la carxofera dins la famlia Asteraceae i d'origen mediterrani. amb dues varietats;

El card comestible, en general les varietats comestibles com la Blanca d'Espanya sn inermes, s a dir, sense punxes.

L'herba-col o herbacol (del llat herba coaguli, herba que fa quallar) o , es diferencia del card comestible pel fet de tenir punxes a les fulles. S'utilitza tradicionalment per quallar la llet per a fer formatge o mat. Per fer servir l'herba-col com a quall es posen els trossets de la flor en aigua per a que quedin impregnats de l'essncia i s aquesta aigua la que s'aboca sobre la llet. ;


Descripci.
s una planta viva, rstega i robusta de fins a 2 metres d'alada, fulles lobulades i glauques floreix en captols semblants a la carxofa de flors violes per punxants. Les llavors sn uns aquenis de color negre. T uns rizomes molt desenvolupats. 

Conreu.
Se sembra a la fi de la primavera o a la tardor, al principi es desenvolupa poc, necessita fora adob per no tanta aigua com la carxofera. A la tardor,est prou desenvolupada per a poder ser blanquejada cosa que es fa amb plstic negre o agrupant terra a la part basal de les fulles.

Usos.

El card comestible, s un menjar tpic de Navarra i Arag. s costum menjar-lo el Nadal amb una salsa d'ametlles. Forma part de la menestra Tamb s planta per a biodisel. Tradicionalment les flors eren lherba col que es feia servir per quallar la llet. Introduda a l'Argentina, Austrlia i Califrnia s'hi ha fet una mala herba invasora.
 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80019" title="Ruibarbre" nonfiltered="1751" processed="1747" dbindex="31887">

Ruibarbre s el nom de diverses plantes silvestres o conreades del gnere Rheum dintre de la famlia Polygonaceae originries d'sia.

Descripci.
Hi ha principalment quatre espcies: R. rhabarbarum i R. rhaponticum sn les comestibles conreades a Europa  mentre R. officinale s medicinal i R. palmatum es conrea a la Xina.

Sn plantes perennes amb fulles grans i amb peciol carns, les flors sn petites blanques i verdoses i el fruit s en ncula. Tenen un rizoma molt desenvolupat.

Conreu.
Molt popular a Gran Bretanya per prcticament desconegut a altres pasos. Es poden sembrar les llavors en un viver i desprs plantar-les per ms sovint es reprodueix vegetativament per assegurar el millor sabor. S'arrenquen els peciols a partir de principi de primavera i es deixa la resta de la planta al seu lloc.

Usos.
Com a planta comestible es fa servir per fer el pasts de ruibarbre molt popular a Anglaterra. Com a planta medicinal s laxant i astringent.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80021" title="Campionat del Mn de criquet mascul" nonfiltered="1752" processed="1748" dbindex="31888">
El primer intent d'organitzar un Campionat del mn de criquet va ser el 1912 quan es disputaren unes sries entre Austrlia, Anglaterra i Sud-frica. L'experiment, per, no es repet fins el 1975, quan les nacions ms potents de l'esport, Anglaterra, Austrlia, Nova Zelanda, ndies Occidentals, ndia, Pakistan, Sri Lanka i frica Oriental, competiren en el primer Campionat del Mn de l'esport. Des d'aleshores s'ha organitzat cada quatre anys.

 Pasos que han participat al Campionat del Mn de Criquet .
(l'any indica la primera participaci de cada pas)
1975 -  Austrlia,  frica Oriental(1),  Anglaterra,  ndia,  Nova Zelanda,  Pakistan,  Sri Lanka,  ndies Occidentals(2);
1979 -  Canad;
1983 -  Zimbabwe;
1992 -  Sud-frica;
1996 -  Kenya,  Pasos Baixos,  Emirats rabs Units;
1999 -  Bangladesh,  Esccia;
2003 -  Nambia;
2007 -  Bermuda,  Irlanda;
1 frica Oriental representava un combinat de Kenya, Tanznia, Uganda i Zambia.
2 Amb el nom d'ndies Occidentals s'agrupen un conjunt de territoris del carib angloparlants, com ara Jamica, Trinitat i Tobago, Barbados o Guyana entre d'altres.

 Historial .









 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80023" title="Campions d'individual femen de l'Open d'Austrlia" nonfiltered="1753" processed="1749" dbindex="31889">
Llista de guanyadors en la categoria d'individual femen de l'Open d'Austrlia:





* l'any 1977 es realitzaren dos torneigs de tennis, un al gener i l'altre al desembre. Fins el 1985 el torneig es realitz el desembre per establir-se definitivametn l'any 1987 en el mes de gener, ra per la qual l'any 1986 no es compet.;

Vegeu tamb.
Campions d'individual mascul de l'Open d'Austrlia;
Campions de dobles masculins de l'Open d'Austrlia;
Campions de dobles femenins de l'Open d'Austrlia;
Campions de dobles mixts de l'Open d'Austrlia;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80026" title="Ocra" nonfiltered="1754" processed="1750" dbindex="31890">

L'ocra (nom d'origen igbo), gombo, gumbo o ocro (Abelmoschus esculentus) s una planta conreada de la famlia de les malvcies,  originria d'Etipia.

Descripci.
Planta anual o perenne de fins a 2 m d'alt, fulles palmades i lobades, flors de fins 8 cm de dimetre amb ptals blancs o grocs. Fruit en cpsula que cont nombroses llavors.

Conreu i usos.

Es conrea en climes tropicals o temperats clids per les seves tavelles immadures verdes. s un conreu molt resistent a la secada. La germinaci de les llavors necessita ser activada posant-les en remull unes hores. Va ser introdut al sud dels Estats Units pels esclaus negres i es molt usat en les cuines africanes i orientals, des del Jap a Israel i el Lban, passant per l'ndia. S'acostuma a menjar en estofats amb carn.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80028" title="Campions de dobles masculins de l'Open d'Austrlia" nonfiltered="1755" processed="1751" dbindex="31891">
Llista de guanyadors en la categoria de dobles masculins de l'Open d'Austrlia:





 l'any 1977 es realitzaren dos torneigs de tennis, un al gener i l'altre al desembre. Fins el 1985 el torneig es realitz el desembre per establir-se definitivametn l'any 1987 en el mes de gener, ra per la qual l'any 1986 no es compet.;

Vegeu tamb.
Campions d'individual mascul de l'Open d'Austrlia;
Campions d'individual femen de l'Open d'Austrlia;
Campions de dobles femenins de l'Open d'Austrlia;
Campions de dobles mixts de l'Open d'Austrlia;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80030" title="Escuronera hispana" nonfiltered="1756" processed="1752" dbindex="31892">

L'escuronera, escuronera hispana o salsif negre (Scorzonera hispanica) s una planta conreada de la famlia Asteraceae d'origen mediterrani.
El nom sembla provenir del catal escur perqu es creia popularment que protegia de la mossegada d'aquesta serp, ja que l'aqueni sembla el cap d'un escur (segons Pius Font i Quer).

Etimologia.
s visible el terme com en la majoria de noms populars o sinnims de l'Escuronera.
En principi, es cregu que la veu escorzonera deriv de l itali scorzonera i aquesta alhora de scorza (que vol dir escora) i nera (que vol dir negra). Per aquesta etimologia ja va ser posada en dubte per alguns grans botnics i cientfics com Marzell i Mattioli. L'autntic origen va ser descobert cap al 1561 (veiem per tant que s una espcie prou estudiada i antigament descoberta), on es va trobar pels camps d Espanya i que segons escrits antics pseudocientfics es tractava d'un remei efica contra les mossegades o picades de escurons i altres animals verinosos. Tamb se li atribu ms propietats beneficioses: per al tractament d'atacs epilptics, per al tractament de la tristor, per a la promoci del riure i per aguditzar la vista.

Ecologia. 
Planta herbcia cosmopolita. Es troba a nivell mundial: podem trobar-la al centre i sud d'Europa, a Sibria, al nord d'frica i al Brasil, per s nativa del sud-est d'Europa, principalment a Espanya. En el principat de Catalunya es troba de forma una mica per tot arreu ja que no demana gaire condicions per desenvolupar-se amb normalitat. 

s fcil trobar-la en climes de tipus mediterrani, mentre que en zones muntanyoses o amb climes ms extrems, la seva densitat de poblaci disminueix notablement. Es troba en la major part de la zona oriental de la conca mediterrnia, mentre que disminueix a mida que ens desplacem cap a la zona occidental.

Descripci morfolgica.

Es tracta d'una planta tpicament d'hivern, per es considera una planta perenne (ja que s'aconsegueix cultivar anualment) i hemicriptfita.

Morfologia vegetativa.
Vegetal glabrescent que t una arrel que necessita almenys 4 mesos per desenvolupar-se totalment. Durant el seu desenvolupament, l'escuronera pot arribar a mesurar fins a 90 cm d'alada, mentre que durant el segon any de creixement pot emetre tiges molt ramificades que arriben fins al 1,2 m. T una arrel gruixuda i resistent que pot trobar-se excavant aproximadament un pam sota terra. s fasciculada i t una llargria de 20 a 30 cm i un dimetre d'entre 3 a 4 cm. Si es talla sagitalment es podria observar que es desprn fcilment; el seu interior s de color marrons clar. Per a la total recollecci de l'arrel cal cavar un bon solc, ja que aquesta es ramifica fora pel subsol, creant estructures xarxoses fora vistoses.
La tija t una escora negrosa i fora esquerdada, que es va estovant com ms se separa del terra. En la base de la tija, a nivell de terra, s'estn una rosella actinomorfa de fulles seques d'anys anteriors, anomenades fulles bassals o caulinars.
Les fulles caulinars o bassals estan agrupades de forma fora densa, sn lanceolades, cuminades, amb una superfcie ondulada i amb la possibilitat d'observar petites serres, sobretot a la punta de la fulla. Mesuren de 5 a 15 cm de longitud i d'1 a 3 cm d'amplada.

Les fulles superiors sn fora ms escasses, es diferencien notablement de les basals perqu sn ms petites, ja que mesuren  d'1 a 5 cm de longitud i de 60 a 100 mm d'amplada. Sn amplexicaules i acaben amb una llarga punta subulada.
En l'extrem de la tija superior es formen captols solitaris, grans i terminals on les brctees de la flor, que s'agrupen en dimensions de 20 a 45 mm formant diverses fileres de brctees aplicades una mica acuminades i escarioses al marge.

Morfologia floral.
La flor s ligulada, zigomorfa i hermafrodita. Es troba disposada sobre un captol sense esquames. La flor s groga i t un calze transformat en un plomall i pluriseriat de pls. Te una corolla groga, tubular i amb una lgula aproximadament dues vegades ms llarga que l'involucre. 
L'androceu est format per 5 estams amb les anteres soldades en forma de tub, d'un color semblant al prpura. El gineceu s nfer i consta de dos carpels soldats en un ovari unilocular, que cont un sol primordi seminal.
El fruit s un aqueni de 10 a 18 mm de llargada, muricat i quasi espins. 
Presenta un papus de color blanc brut, aproximadament igual de llarg que l'aqueni. Aquests aquenis marginals sn rugosos o tuberculats, mentre que els que provenen de les flors centrals sn llisos.

Farmacologia.

 Valor nutritiu .
El valor net de 100 g d'escuonera Hispnica es de:
	


Accions farmacolgiques.

La droga o part fonamental d'aquesta planta s l'arrel ja que es tracta de la regi vegetal ms rica en components qumics i nutrients.

 Activitat nutricional: ;
Destacada a nivell nutricional per posseir alts continguts en vitamines E, B1 i B2, de minerals com el ferro, el fsfor i el calci. 
Per en l'arrel es troben sobretot glcids de Coniferina, Asparagina, Manita, Levulina, Colina, bases aloxriques, Arginina, Histidina, quantitats importants de Trigonelina i Proteasses. En canvi, com a substncies de reserva trobem l'Inulina. 
En el ltex de l escuronera es troba cautx, Lactucerol   i  ,cid asctic, Inosita i Lacucina.

Malgrat les miraculoses propietats que van relacionar-se amb aquest vegetal, avui en dia s'utilitza per les seves propietats dirtiques. Se'n recomana la ingesti a persones que pateixen reumatismes gotosos, hipertensos, arteriosclertics, etc. 
s tamb molt til per a persones que no poden prendre fcula, com els diabtics (ja que s un vegetal pobre en glcids).

Toxicitat.
s molt baixa. S'han descrits casos clnics d'incompatibilitat gstrica, per de forma molt puntual i en casos greus o terminals relacionats amb altres patologies d'origen allrgic o intestinoestomacal.

Conreu i usos.

Conreada especialment a Frana, Blgica i Pasos Baixos. Necessita terres profundes i soltes per tal que l'arrel creixi llarga i sense bifurcar. Un cop arrencada l'arrel la part que hi queda torna a desenvolupar la planta. Com totes les Asteraceae cont inulina i no mid com a substncia de reserva. Es considera un menjar delicat propi de l'alta cuina especialment a Frana. Darrerament s'est introduint molt en la cuina als Pasos Catalans (on s una planta autctona).  

 Galeria d'imatges .



 Curiositats .

Aquesta espcie t fulles de forma fora variable: estretes (amb noms 5mm d'amplada), allargades, planes, llises, etc. i per aix no s un tret gaire caracterstic ni recomanat a l'hora d'identificar el vegetal.

L'olor de les flors d'escuronera recorda el cacau i darrerament s'est emprant molt en la l'alta cuina com a ornament i potenciador del sabor.

Histricament cal remarcar que ha hagut una gran controvrsia i confusi inevitable entre l Scorzonera hispanica i el Trogopogon, ja que tenen unes caracterstiques morfolgiques molt semblants.

Referncies.


 Bibliografia .

 Berdonces i Serra Gran Enciclopedia de las plantas medicinales Editorial TIKAL;
 Pius Font i Quer Plantas Medicinales. El Dioscrides renovado Barcelona: Editorial Labor S.A.
 Pamplona Roger Enciclopedia de las Plantas Medicinales ;

 Enllaos externs .

http://biodiver.bio.ub.es/naturdigit/;
http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html;
http://www.anthos.es/;
http://www.tropicos.org/;
http://biodiver.bio.ub.es/naturdigit/servlet/naturdigit.CercaTotalTaxons?POP;
http://www.xtec.es/col-anunciata-cerdanyola/plantes/escur%E7onera%20hisp%E0nica.htm;
http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?33412;
http://database.prota.org/;
http://www.motherearthnews.com/Organic-Gardening/1994-10-01/Scrozonera-Salsify-and-Celtuce.aspx;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80033" title="Campions de dobles femenins de l'Open d'Austrlia" nonfiltered="1757" processed="1753" dbindex="31893">
Llista de guanyadors en la categoria de dobles femenins de l'Open d'Austrlia:





 l'any 1977 es realitzaren dos torneigs de tennis, un al gener i l'altre al desembre. Fins el 1985 el torneig es realitz el desembre per establir-se definitivametn l'any 1987 en el mes de gener, ra per la qual l'any 1986 no es compet. En la competici celebrada el desembre de 1977 les dues parelles finalistes foren donades com a guanyadores de la competici;


Vegeu tamb.
Campions d'individual mascul de l'Open d'Austrlia;
Campions d'individual femen de l'Open d'Austrlia;
Campions de dobles masculins de l'Open d'Austrlia;
Campions de dobles mixts de l'Open d'Austrlia;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80034" title="Partit poltic europeu" nonfiltered="1758" processed="1754" dbindex="31894">
Un partit poltic europeu, o formalment partit poltic a nivell europeu, es un tipus d'organitzaci de partit poltic de la Uni Europea (UE).

 Partits .
 Aliana Lliure Europea: independentistes;
 Aliana per l'Europa de les Nacions: euroescptics;
 Liberals Demcrates i Reformistes Europeus: liberals i centristes;
 Partit Demcrata Europeu: centristes;
 Partit de l'Esquerra Europea: comunistes;
 Partit Popular Europeu: conservadors;
 Partit Socialista Europeu: socialistes;
 Partit Verd Europeu: verds;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80037" title="Boques del Weser" nonfiltered="1759" processed="1755" dbindex="31895">
Antic departament francs creat l'1 de gener de 1811 a la desembocadura del riu Weser, al nord de l'actual Alemanya i incorporat al Primer Imperi Francs de Napole I. La ciutat de Bremen n'era la prefectura. El departament es cre a fi de fer ms efectiva la poltica de bloqueig continental als productes britnics, en el si de les Guerres napoleniques.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80039" title="Departament dels Apenins" nonfiltered="1760" processed="1756" dbindex="31896">
Antic departament francs creat el 4 de juny de 1805 al nord-oest de l'actual Itlia i incorporat al Primer Imperi Francs de Napole I. La ciutat de Chiavari n'era la prefectura.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80041" title="Departament de l'Arno" nonfiltered="1761" processed="1757" dbindex="31897">
Antic departament francs creat el 25 de maig de 1808 sobre l'antic Ducat de la Toscana, al centre-nord de l'actual Itlia i incorporat al Primer Imperi Francs de Napole I. La ciutat de Florncia n'era la prefectura. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80045" title="Regi de l'Araucnia" nonfiltered="1762" processed="1758" dbindex="31898">


La IX Regi de l'Araucnia s una de les regions de Xile. Limita al nord amb la regi del Bo-Bo, al sud amb la regi de Los Lagos, a l'oest amb l'oce Pacfic i a l'est amb la provncia del Neuqun (Argentina).

Rep el seu nom dels antics araucans o maputxes, que encara avui sn el 16,68 % de la poblaci de la regi, sobre tot a les zones rurals.

 Articles relacionats .
 Maputxe;
 Regne de l'Araucnia i la Patagnia;

Enllaos.
Govern Regional de l'Araucnia;
Fotogaleria de l'Araucnia;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80054" title="Regi de Los Lagos" nonfiltered="1763" processed="1759" dbindex="31899">

La X Regi de Los Lagos s una de les regions de Xile. Limita al nord amb la regi de l'Araucana, al sud amb la regi d'Aysn, a l'oest amb l'oce Pacfic i a l'est amb les provncies de Ro Negro i Chubut (Argentina).

Enllaos.
Govern Regional de Los Lagos;
RegionX.cl Fotos, turisme, comunitat i notcies;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80061" title="Regi d'Aysn" nonfiltered="1764" processed="1760" dbindex="31900">

La XI Regi d'Aisn del General Carlos Ibez del Campo o simplement XI Regi d'Aisn s una de les tretze regions en qu es troba dividit el territori xil. Ubicada a la Patagnia, el seu capital s la ciutat de Coyhaique. Aisn sol ser escrit tamb amb " y " (Aysn)

La Regi d'Aysn limita per l'oest amb l'Oce Pacfic, per l'est amb la Repblica Argentina, pel nord amb la X Regi de Los Lagos i pel sud amb la XII Regi de Magallanes i de l'Antrtica Xilena. El territori regional correspon a un 5,3 per cent del territori nacional, si es considera el Territori Antrtic Xil, o un 14,4 per cent si no se'l considera. Aquesta regi est dividida en quatre provncies, subdividides en deu comunes.

 Histria .

Aisn s considerada com la regi ms jove del territori xil. Existeixen diverses teorias respecte al nom de la Regi. N'existeixen dues d'origen indgena. Una proposa que Aisn provindria del vocable huilliche "Achn", que vol dir erosionar-se o desmembrar-se, caracterstica tpica dels fiords de la zona. L'altra teoria explica que va ser un terme utilitzat pels chonos, el significat dels quals s "que s'interna ms a l'interior", una encertada descripci del Fiord d'Aisn, que vist des de la costa del Canal Moraleda, s un tros de mar que penetra al territori amb direcci orient. La relaci fsica entre huilliches i chonos s una prova clara de l'origen del nom. Existeix una altra teoria, sorgida ltimament, que afirma que la regi prendria el seu nom del riu homnim, el qual es remuntaria a ice end (final dels gels en angls). Aquest fet s'atribuiria al capit del navili HMS Beagle, Robert Fitz-Roy, que en la seva expedici per la costa de la regi al costat de Charles Darwin hauria assenyalat la zona als seus mapes amb aquestes paraules. Aquesta teoria ha estat desestimada davant d'evidncies d'escrits del sacerdot Jos Garca Alsu, amb data de 1766, on es refereix a la regi com "Aisn".

La provncia d'Aysn va ser creada el 30 de desembre de 1927, amb part de l'antic Territori d'Aysn, creat prviament el desembre de 1925. El territori que avui ocupa la XI Regi es trobava compartit anteriorment entre les provncies de Chilo (el territori insular fins a la pennsula de Taitao), Llanquihue (el territori continental fins a la mateixa pennsula) i el Territori de Magallanes (tota l'rea ubicada al sud del Golf de Penas, tant continental com insular, essent el seu lmit una recta des del golf fins al lmit amb Argentina, parallel 43 S.).

Quan el 1925 es crea el Territori d'Aisn, aquest comprenia noms dues comunes: Aisn i Palena. Desprs, en crear-se la Provncia d'Aisn es va crear amb les comunes d'Aysn al nord, Llac Buenos Aires al centre i Baker al sud, segregant la comuna de Yelcho (Palena) agregant-la a la Provncia de Chilo.

El 1947, es crea la comuna de Coyhaique, el 1959 les de Cisnes, Rio Ibez i Llac Buenos Aires canvia de nom a General Carrera. Desprs, el 1970 es creen Cochrane, O'Higgins i Tortel a partir de la comuna de Rio Baker, i les de Guadal i Chile Chico a partir de l'antiga comuna de General Carrera.

Posteriorment, el 1975, amb el territori de l'antiga Provncia d'Aysn es crea la XI Regi d'Aisn del General Carlos Ibez del Campo i es trasllada la capital regional des de Puerto Aysn a Coyhaique. Aquesta nova regi comprenia tres provncies: Aysn, amb les comunes d'Aisn, Cisnes i Coihaique; General Carrera, amb les comunes de Chile Chico, Guadal i Rio Ibez; Capitn Prat, amb les comunes de Cochrane, O'Higgins i Tortel. Finalment el 1979 es crea la Provncia de Coihaique amb les comunes de Coihaique i Lago Verde i la comuna de Guaitecas a la Provncia d'Aysn i se suprimeix la comuna de Guadal.

 Govern i administraci .

La Regi d'Aysn, per a efectes del govern i administraci interior, es divideix en 4 provncies:

Provncia d'Aisn.
Provncia de Coyhaique.
Provncia de Capitn Prat.
Provncia de General Carrera.

Per als efectes de l administraci local, les provncies estan dividides en 10 comunes.

La Regi d'Aysn, a efectes electorals, correspon a la circumscripci senatorial XVIII i agrupa al districte 59.

Govern.

El govern de la regi rau en l'Intendent, designat pel President de la Repblica. Actualment (2006) Viviana Betancourt.

El govern i administraci de les provncies correspon a quatre governadors, anomenats pel President de la Repblica.

Administraci.

L'administraci de la regi arrela en el Govern Regional, constitut per l'Intendent i pel Consell Regional, compost de consellers regionals electes de manera indirecta.

L'administraci local de cada comuna rau en la respectiva Municipalitat.





 Geografia i clima .

L esquinada fesomia de les regions australs s el producte de diversos factors tectnics i glacials. En primer terme, en el passat hi va haver un enfonsament del territori, originat sobretot en la tectnica provocada per la conjunci, davant la pennsula de Taitao, de tres plaques: la de Nazca i l'Antrtica, que es desplacen cap a l'est, i la Sud-Americana, que mou cap a l'oest. Aquesta dinmica tectnica va ocasionar un apreciable enfonsament de la vora de la placa Sud-americana, que va implicar una baixa en el nivell dels terres, fenomen palpable en la fragmentaci del territori i en la invasi del mar als sectors enfonsats, generant-ne una infinitat d illes.

Un segon element modelador del paisatge va ser la intensa activitat glacial, de la qual encara queden evidncies en els Camps de Gel Patagnic Nord i Sud. La potent acci dels gels va esculpir profundes valls, que desprs de l'enfonsament van originar els mltiples fiords existents a les vores dels canals. Les principals altures de la regi sn: cerros San Valentn (4.058 m.), Cochrane o San Lorenzo (3.707 m.), Muntanya Fitz Roy (3.406 m.); volc Lautaro (3.380 m.); cerros Nyades (3.078 m.), O'Higgins (2.910 m.), Baker (2.730 m.), Jeinemeni (2.600 m.); volc Hudson (2.600 m.); cerros Melimoyu (2.400 m.) i Alto Nevado (2.255 m.).

La serralada de la Costa desapareix com a tal al sud de l'Illa de Chilo i desprs noms  es manifesta en les seves parts altes, que corresponen a les illes de l'arxiplag dels Chonos. Ressorgeix a la pennsula de Taitao, desapareixent a la pennsula de Tres Montaas. Els arxiplags al sud del golf de Penas ja no corresponen a les parts altes de la serralada de la Costa, sin a contraforts fragmentats de la serralada dels Andes, modelats per l'acci glacial.

Clima.

Hi ha dos tipus de clima: un d'influncia martima, existent en els arxiplags i fiords, i un altre de continental, ms fred, desprs dels contraforts de la serralada dels Andes. Avanant cap a l'est, el clima es torna ms extrem en el referit a les temperatures i es produeix un fort decreixement en les precipitacions (homologable al fenomen de continentalitat de Santiago de Xile en el clima temperat mediterrani). Aquesta continentalitat, tamb es manifesta per hiverns rigorosos amb freqents nevades i gebres. Aix, a Coyhaique, les temperatures i precipitacions mitjans sn de 8,2 C i 1.206 mm, i a Balmaceda, ubicat noms uns 30 km ms a l'oest, els mateixos mesuraments donen 6,4 C i 612 mm, respectivament. De la  mateixa manera les temperatures mnimes extremes poden assolir -19C i -37C respectivament. A la regi hi ha incls en la seva totalitat el Camp de Gel Patagnic Nord i una porci menor del Camp de Gel Patagnic Sud, que s'estn per ms de 500 quilmetres a la Regi de Magallanes i de l'Antrtica Xilena, els quals pressenten un clima polar.

 Economia .

A causa de la seva llunyania dels centres ms poblats del pas, la Desena Regi t una escassa activitat econmica en relaci amb la zona central, per d un creixent desenvolupament. A ms del turisme, l'aliment econmic est donat per la ramaderia, per la indstria forestal i per alguna cosa de mineria i d'extracci i industrialitzaci de productes marins. Un altre gran potencial local s la generaci d'energia elctrica, ja que s la regi ms rica en recursos hidroelctrics de tot el territori xil; per el cost de la seva conducci a zones ms poblades i la prdua energtica que tal conducci generaria sn tan alts, que noms es justifica generar-la per a s local. En l'actualitat, es debat a Xile la possibilitat de construir sengles centrals nuclears per satisfer la creixent demanda energtica a causa dels reiterats talls del gas natural provinent des d'Argentina.

Agricultura i ramaderia.

Donada la conformaci del relleu, les glides condicions climtiques i pobresa de les terres, la regi no ha pogut desenvolupar una vocaci agrcola; noms s'ha pogut realitzar aquesta activitat productiva en alguns sectors, en especial de l'est, que tenen millors condicions microclimtiques, com s el cas de Chile Chico, al sud-est del llac General Carrera, o Puerto Ibez, a la ribera nord del mateix llac. Una altra forma en la qual s'ha desenvolupat l'agricultura, sobretot per a consum local, s en cultius d'hivernacle. Els principals cultius regionals sn la patata, civada, psols, faves, enciams o el ruibarbre. En el sector fructcola, existeix producci de prunes, cireres, pomes i peres. A les localitats de Chile Chico i Puerto Ibez destaquen tamb els domassos i cirerers.

El sector pecuari s la principal activitat econmica de la Desena Regi. Destaca producci ramadera, en especial d'ovins, amb al voltant de 1.000.000 de caps, les quals produeixen al voltant de 13.000.000 litres de llet l'any. Existeix, a ms, producci d'equins, amb un nmero proper als 20.000 caps; porcins, amb escassos 8.000 caps, i d'aus de corral, amb al voltant de 100.000 caps.

Silvicultura i pesca.

Malgrat que ms del 45% de la superfcie regional t aptitud forestal, aquest sector no est desenvolupat, degut sobretot que els nolis encareixen la producci de fusta elaborada. No obstant aix, existeix utilitzaci local del bosc natiu i algunes plantacions d'espcies, sobretot del gnere Pinus, adaptades al clima. El total de superfcies de bosc entre nadiu, adult i mixt ascendeix a les 4.823.55,7 ha. Els incendis forestals, quant a l'ocurrncia i superfcie afectada, sn baixos. El sector silvoagropecuari satisf gaireb el 22,5% de la m d'obra d'Aisn.

La zona dels canals s prdiga en productes del mar, tals com mariscs i peixos, en especial els primers, entre els quals destaquen els choritos (Mytilus chilensis) i erions comestibles (Loxechinus albus). Entre els peixos destaquen, per la seva captura, el congre daurat (Genypterus blacodes), brtula (Salilota australis) i el salm platejat (Oncorhynchus kisutch). La major part de la pesca regional es destina a la industrialitzaci, per a la posterior exportaci.

Indstria i energia.

La Desena Regi t un creixent desenvolupament industrial, afavorit amb l'obertura de la Carretera Austral i amb la recent nominaci de la regi com a "Port Franc". Destaca l'activitat industrial lligada al sector pecuari, tals com escorxadors, adoberies i frigorfics, packing de carn d'exportaci, en especial de be i llebre; planters lleters i llaners.

El sistema de generaci, transmissi i distribuci d'energia elctrica d'Aisn s operat per una nica empresa, Edelaysn S.A, atenent un total proper als 90.000 clients. La capacitat installada d'Edelaysn s, a desembre de 2005. de 23,41 MW, constitut en un 63,86% per centrals termoelctriques, 27,68% per hidroelctric i 8,46% per generadors elics.

Turisme.

Una de les activitats econmiques de creixement ms accelerat a la Desena Regi s el turisme, grcies als seus bonics paratges patagnics i al carcter pristi d'aquests. La majoria dels nombrosos atractius naturals que t no han estat desenvolupats. Un altre atractiu no menys important s la seva gent, clida i amistosa. L'arribada de turistes va aproximar-se el 2005 a les 58.000 persones.

A Coyhaique hi ha el Museu Regional de la Patagnia. T mostres de paleontologia, arqueologia i antropologia regional, geologia i mineralogia i d'histria natural. Tamb t fotografies i mostres dels elements usats pels immigrants de la regi.

 Cultura i educaci . 

A la regi hi ha 78 establiments educacionals que permeten la formaci de 23.416 alumnes  (2002) dels nivells prebsic, bsic, especial i mig. Aquesta xifra representa el 0,7 per cent dels 3.601.214 alumnes que hi ha al pas. A nivell regional, l'educaci superior est a crrec d'instituts professionals i centres de formaci tcnica, els quals formen un total de 159 alumnes.

 Demografia .

Aquesta regi va ser l'ltima que es va incorporar a la tasca del pas, molt desprs fins i tot que la ms austral Regi de Magallanes i de l'Antrtica Xilena. La seva situaci geogrfica i les dificultats de transport expliquen l'escs inters que durant el segle XIX van despertar aquestes terres, al punt que ni tan sols no es va pensar a colonitzar-les amb immigrants, com va succeir amb les altres regions meridionals. Desprs de la firma del Tractat de Lmits amb argentina de 1881, alguns colons van venir a assentar-se en aquestes terres, a les quals van arribar desplaant-se per les pampes trasandinas cap a les valls que creuen els Andes d'est a oest. L'esfor annim i privat va culminar amb la creaci espontnia de les ciutats de Puerto Aysn el 1904, Balmaceda en 1917 i Coyhaique el 1929. La ms antiga de les localitats s Melinka (Estimada en rus), establerta a mitjans el segle XIX a l'illa Ascensin, de l'arxiplag de les Guaitecas.

La poblaci nativa tampoc no va ser abundant, per no dir escassa. A la regi insular es trobaven alguns aborgens chonos que habitaven els arxiplags de les Guaitecas i dels Chonos. Als arxiplags al sud del golf de Penas i fins a Terra del Foc vivien els kaweshkar o alacalufes, tamb pescadors. Ambds grups van ser delmats amb rapidesa per les malalties i els atacs dels colons provinents des del sud de Xile i Europa.

La Desena Regi, Aysn del General Carlos Ibez del Campo, s la menys poblada del pas. Segons el Cens de 2002 tenia noms 91.492 habitants per a una superfcie de 106.990,9 km, la qual cosa implica una densitat molt baixa: 0,85 habitants per km. Per al perode que va des de l'ltim Cens a la data, s'ha estimat una taxa mitja de creixement de 0,9 per cada 100 habitants.

Les ciutats ms poblades sn (cens 2002): Coyhaique (44.850 hab.); Puerto Aysn (16.936 hab.); Chile Chico (3.042 hab.); Puerto Cisnes (2.517 hab.); Cochrane (2.217 hab.); Melinka (1.411 hab.); Vila Maihuales (1.401 hab.).

 Transport i comunicacions .

Xarxa viria.

La regi t en total (a desembre de 2004) 2.730 km de camins d's pblic (formig i asfalt, a ms de reble). La principal via local en sentit nord-sud s la Carretera Austral. Aquesta surt de Puerto Montt i desprs de 420 km arriba a Coyhaique, la capital regional. Desprs d'uns altres 531 km es a dalt a Vila O'Higgins, on acaba en l'actualitat completant 951 quilmetres de recorregut. En l'actualitat es treballa en la pavimentaci del tram Chaitn (X regi) i Coyhaique, a ms de ramals cap a Palena i Puerto Ral Marn Balmaceda.

Parc automobilstic.

La Regi d'Aisn t, a l'any 2004 un parc automobilstic de 23.060 vehicles, el que correspon a un 0,6 per cent dels 2.980.024 vehicles que hi ha al pas. Aix la converteix en la regi amb el menor nombre de vehicles de Xile.

Transport martim i aeri.

La regi t un sol port comercial, Chacabuco, que dna servei a tota l'activitat econmica local i al qual arriben els transbordadors de les empreses particulars que traslladen crrega i passatgers des de Puerto Montt, Chaitn, Chonchi o Quelln. En general les embarcacions que recalen en aquest port cobreixen el tram des de Puerto Montt a Punta Arenas amb diverses escales d'inters turstic. Les principals empreses que fan el cabotatge regional sn Navimag, Transmarchilay i Skorpios.

El mitj aeri s vital per a la vinculaci amb la resta del territori, sobretot per al transport de passatgers. Existeixen dos aeroports comercials: el de Coihaique i el de Balmaceda. Aquest ltim, distant a uns 40 km de Coihaique, est habilitat per atendre a grans avions comercials. El grau d allament terrestre de la major part de les localitats aisenines fa imprescindible la seva vinculaci aria, existint molts aerdroms petits que sn, en llargs perodes de l'any, l'nica forma de comunicaci quan els camins sn coberts per la neu entre abril i novembre.

 Enllaos externs .
 Web del Govern Regional d'Aisn;
 Mapa de vegetaci de la Regi d'Aisn;
 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80064" title="Gilean" nonfiltered="1765" processed="1761" dbindex="31901">
En l'univers fictici de Dragonlance, Gilean, tamb conegut com el Viatger Gris, el Sabi o la Porta de les nimes s el du del coneixement, essent el du principal de la Neutralitat. El seu smbol s el Llibre Obert amb el que el representa una constellaci entre Paladine i Takhisis i el seu color el gris.

T dues tasques principals que sn anotar absolutament tot el que passa en la creaci en el seu llibre Tobril que li va donar Ionthas i tamb, trobar l'equilibri entre els dus del B i del Mal. Per al seu estudi collabora intensament amb Zyvilyn que s representaci de la saviesa, ja que per entendre l'univers cal que collaborin tant el coneixement com la saviesa. Noms t una filla que s Lunitari i de la que no se'n coneix cap progenitora.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80065" title="Regi de Magallanes i de l'Antrtica Xilena" nonfiltered="1766" processed="1762" dbindex="31902">

La XII Regi de Magallanes i de l'Antrtica Xilena s una regi de Xile, situada a la Patagnia. Limita al nord amb la regi d'Aysn, a l'oest amb l'oce Pacfic i a l'est amb les provncies de Santa Cruz i Terra del Foc, Antrtida i Illes de l'Atlntic Sud (Argentina).

La regi s composta de dues zones. La continental t una superfcie de 132.033,5 km i s on habita gaireb la totalitat de la poblaci. Aquesta zona est separada pel pas de Drake del Territori Xil Antrtic, delimitat pels meridians 90 i 53 de longitud oest, el parallel 60 S i el pol sud, que s considerat oficialment el lmit meridional de l'Estat xil. Amb una superfcie d'1.250.257,6 km, el Territori Antrtic, que coincideix en part amb el que tamb reclama l'Argentina en terres antrtiques, s una reclamaci que el govern xil sost des del 1948 i est subordinada a les disposicions del Tractat Antrtic, la qual ha quedat suspesa de manera indefinida igual que les reclamacions dels altres estats signants.

 Enllaos externs .
Govern Regional de Magallanes;
Radio Patagnica;
Patagonia Expedition Race;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80070" title="Regi Metropolitana de Santiago" nonfiltered="1767" processed="1763" dbindex="31903">
 

La Regi Metropolitana de Santiago s una de les regions de Xile, formada al voltant de la capital, Santiago. Limita al nord amb la regi de Valparaso, al sud amb la regi d'O'Higgins i a l'est amb l'Argentina.
 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80071" title="Tobril" nonfiltered="1768" processed="1764" dbindex="31904">
En l'univers fictici de Dragonlance, el Tobril s el llibre en qu Ionthas, el sume du de la creaci, va anotar els dissenys bsics de l'univers.

Desprs va donar el llibre a en Gilean sabent que amb la seva set de coneixement l'ompliria incansablement amb tot el seu saber. Ionthas li va prohibir que ning ms que ell el pogus llegir sota pena de mort i n's el guardi. Tanta s la relaci entre el llibre i en Gilean que la constellaci que representa el du en el firmament s un llibre. Hi ha pfragments per que li han estat vetats i que ni tan sols ell pot llegir, sin noms el sume du.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80076" title="Campions de dobles mixts de l'Open d'Austrlia" nonfiltered="1769" processed="1765" dbindex="31905">
Llista de guanyadors en la categoria de dobles mixts de l'Open d'Austrlia:




les finals de 1965 i 1969 no es pogueren realitzar pel mal temps per la qual cosa ambdues parelles finalistes foren dessignades guanyadores;

Vegeu tamb.
Campions d'individual femen de l'Open d'Austrlia;
Campions de dobles masculins de l'Open d'Austrlia;
Campions de dobles masculins de l'Open d'Austrlia;
Campions de dobles femenins de l'Open d'Austrlia;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80078" title="Manipur" nonfiltered="1770" processed="1766" dbindex="31906">

Manipur (hindi       ) s un estat de la Uni ndia, amb una extensi de 22.327 km i una poblaci de 2.389.000 habitants. La capital s Imphal (217.000 h). El nom del pas volia dir terra de les joies.
 Divisi administrativa .
L'estat es divideix en nou districtes:
 Senapati;
 Tamenglong;
 Churachandpur;
 Bishnupur;
 Thoubal;
 Imphal West;
 Imphal East;
 Ukhrul;
 Chandel;
 Orografia .
Hi ha dues zones orogrfiques importants: per una banda, la vall del riu Manipur que ocupa bona part del pas, i la desembocadura al principal llac del pas, Logtak; per l'altra, la zona alta dels turons Naga, a la frontera amb Myanmar a l'Oest del riu Surma o Barak.
 Poblaci .
Segons dades del cens lingstic del 1990, les dades del qual no han  variat gaire, el 60,4 % de la poblaci del territori sn manipuris, el 5,6 % thado i el 5,4 % tangkhul, tnies de parla tibeto-birmanesa.
 Economia .
Es dediquen al conreu d'arrs, sucre, mostassa, frutes, verdues i tabac. Les poques indstries que hi ha al pas sn de manufactures de productes agraris, majoritriament a la capital, Imphal. 
Manipur s un dels estats ms allats de l'ndia, noms hi ha una carretera d'Imphal a Dimapur (Nagaland) que l'uneixi amb la resta de l'Estat. Un aeroport l'uneix amb Calcuta via Assam
 Govern .
Des del 1972 s un Estat de la Uni ndia, i per aix compta amb un parlament propi de 61 diputats, una constituci i un president, per el govern de Delhi pot imposar i aplicar la president rule (govern directe des de Delhi) si ho creuen necessari. Tamb envia alguns diputats a la Cambra hindu. Administrativament es divideix en nou districtes.
 Histria .

Els manipuris gaudeixen d'una crnica local, la Cheitharol Kumbaaba, que dna cronologies histriques ininterrompudes des del 33 aC. Per tot i que hi ha evidncies que ja fou poblat durant l'edat de Pedra, no se sap gaire abans del 500.  

Estat de Meitei .

Al comenament de l'poca cristiana les poblacions de Manipur estaven distribudes en set estats embrionaris que es van agrupar formant una confederaci de carcter cultural i religis anomenada Meitei (emparentada amb els Naga i Kuki), vers l'any 429.

Desprs d'una srie de guerres els habitants de la muntanya van assolir la hegemonia sota la dinastia Ninghthouja, homogenetzant a  la poblaci.

Estat de Kangleipak .

El 1110 el rei Loiyumba va establir les bases del estat amb una mena de constituci escrita. L'estat de Kangleipak, como es va dir, es va mantenir pacficament. El zenit del seu poder va arribar amb el rei Khagemba (1597-1652).

En el regnat de Pamheiba (1709-1748) missioners hinds van introduir la religi i la cultura hinds, i el hinduisme fou declarat religi de l'estat. En aquesta poca (1724) el nom de Kangleipak fou modificat i el pas va passar a ser conegut per Manipur.

 Protectorat britnic .

El 1738 hi va haver un primer enfrontament amb el regne d'Ava, que es va resoldre amb una aliana matrimonial. Per desprs hi va haver nous conflictes a partir de 1758 i el rei Chingthankhomba va signar un tractat d'amistat amb els britnics (14 de setembre de 1762) buscant el seu ajut contra els birmans.

El 1819 Manipur fou finalment ocupat pels birmans que van sotmetre el pas a una gran devastaci. Per l'avan birm vers Assam, Arakan i Bengala va provocar l' intervenci britnica amb aliana amb el rei Kanglei, Jai Singh, que estava exiliat a Cachhar. L'aliana va restablir el regne de Manipur (Tractat de Yandaboo, 1826). Un agent britnic fou designat pel regne, el territori del qual va patir algunes amputacions que van provocar la hostilitat de la naci, arribant-se a la guerra el 1891. Encara que  la resistncia fou heroica (victria manipur el 24 de mar de 1891) els britnics es van acabar imposant el 25 d'abril del mateix any desprs de la victria de Khongjom. La dinastia (rei Kulachandra) fou deposada  per el regne no fou annexionat  sin que es va posar al tron a una branca collateral dels Ningthoujas, amb el poder real en mans del resident britnic. Fins el 1899 el territori fou  governat sota suprvisi britnica; en aquest perode es va abolir l'esclavatge i es construren carreteres. 

El 1907 el govern del territori fou assolit pel rajah i el durbar (consell), el vicepresident del qual era un funcionari indi. El 1917 es revoltaren els kukis, i des d'aleshores el territori fou dividit en tres subdivisions, totes elles dependents d'Assam. El primer moviment nacionalista va comenar els anys trenta dirigit per Shri H. Irabot Singh, i el 1934 es va fundar el partit anomenat Nikhil Manipuri Mahasabha dirigit pel maharajah Churachandra Singh. 

A la segona guerra mundial  els japonesos van bombardejar la capital Imphal (10 de maig de 1942) i algunes zones orientals del pas van veure la presencia de soldats japonesos.

 Independncia .

Aix es va mantenir fins l'agost de 1947 quant els britnics van anunciar la retirada. Els estats sota protectorat quedaven automticament independents amb la opci pels seus caps d'estat de poder integrar-se a l'ndia o al Pakistan.

Manipur va escollir restar independent i el 14 d'agost de 1947 la bandera de Manipur, de set colors, coneguda com la Pakhangba, fous hissada en lloc de la bandera britnica. Es va promulgar una constituci (Manipur State constitution act 1947). 

Alguns manipurs favorables a l'ndia van crear el  Manipur India Congress per va tenir un fracs estrepits a les eleccions de 1948. 

 Annexi a l'ndia .

ndia va intentar considerar a Manipur com un dels 563 estats feudataris, i el rei (maharaj) de Manipur va ser convidat a converses per discutir el futur, i una vegada a l'ndia fou obligat a signar l'acta d'accessi a l' ndia el 21 de setembre de 1949 amb efectes del 15 d'octubre de 1949, acta que no fou ratificada per l'Assemblea Nacional (que fou abolida). El pas fou posat sota l'administraci directa de l'ndia per 14 anys.

El 1953 ndia va renunciar a la Vall de Kabo en favor de Birmnia (Manipur havia conquerit aquesta vall el 1470). El 1 de novembre de 1956 va formar un districte dins Assam, i el 1963 es va constituir en territori i es va formar una assemblea territorial de 30 membres amb poders molt reduts. Des el 1964 els naga del pas es van revoltar per la seva uni al Nagaland. El 1972 Manipur fou convertit en estat de la uni amb una assemblea de 60 membres.


 Moviments nacionalistes desprs del 1947 .

Passada la guerra es va iniciar la reconstrucci. El 1947 els membres del Partit del Congrs es van proveir de banderes del partit (amb els colors de l'ndia) i van demanar que els hi fos perms d'exhibir-les al temple Shri Gobindaji, per el maharaj va prohibir aquestes banderes de caire poltic i noms va permetre les banderes religioses el que fou interpretat com un rebuig a la bandera del partit del Congrs, cosa que el maharaj va rebutjar per no va impedir una forta campanya del partit contra el rei, demanant la seva deposici i tractant d'obtenir el poder poltic a la capital de l'estat i hissar la bandera del partit a la seu del govern en lloc de la Pakhangba, intent que va fracassar.

Per finalment la substituci de banderes fou possible sota ocupaci militar el 1949. Llavors Hijram Erabot, iniciador del moviment nacional, va fundar el Partit Comunista de Manipur i va establir les seves bases a Birmnia, on va morir el 26 de setembre de 1951. Desprs de la seva mort el moviment va entrar en decadncia.

El 1953 es va fundar el Comit de l'estat de Meitei, dirigit per Tomba Wangkhei, que va iniciar la revoluci armada. El Front Unit d'Alliberament Nacional fou fundat el 24 de novembre de 1964 dirigit per Oinam Sudhirkumar, que es va unir a altres organitzacions i va sorgir el Comit de Consolidaci de Manipur (CONSOCOM) que va establir a les zones alliberades  un Govern Revolucionari de Manipur (RGM) el 1968, amb suport de Pakistan. Les forces d'aquest govern van lluitar al costats dels pakistanesos a la guerra de 1971. El govern es va enfonsar desprs de la derota pakistanesa (que els va privar de les seves bases i suport) i de l'empresonament d' Oinamlong. 

La part de l'organitzaci que va sobreviure a les baixes en combat i  a les detencions va formar el Front d'Alliberament Popular de Kangleipak  (KAPLIF) dirigit per R.K. Tullachandra (Loyabata) que desprs es va convertir en el Partit Revolucionari Popular de Kangleipak (PREPAK) el 9 d'octubre de 1977.

El 25 de setembre de 1978 fou fundat l'Exrcit Popular d'Alliberament de Manipur (PLA) dirigit per N. Bisheswar (Angou) i el 14 d'abril de 1980 fou refundat el partit comunista amb el nom de Partit Comunista de  Kangleipak (KCP) dirigit per Ibohanbi.

La Uni Nacional de Manipur  va proclamar la independncia el 1983. El 22 de maig de 1990 fou creat el Front Revolucionari Indo-Birm, que agrupava moviments de Nagaland, Manipur, Assam i Birmnia. Les organitzacions revolucionaries van iniciar la revolta armada el 24 de novembre de 1991 sota la direcci de R.K. Sanayima (Meghen).

El 1993 es va formar el Comit Revolucionari Conjunt (RJC) amb el  PREPAK, el KCP i el PLA. Altres organitzacions van prendre part tamb a la lluita : el Front Popular Revolucionari de Manipur (RPF) i el Front Unit d'Alliberament Nacional (UNLF). 

El 1 de mar de 1999 es van unir tres partits: El Partit Revolucionari Popular de Kangleipak dirigit per Achamba; el Front Popular Revolucionari de Manipur, dirigit per Irengbam Chaoren; i el Front Unit d'Alliberament Nacional dirigit per Sana Yaima, i es va crear el Front Popular Unit d'Alliberament de Manipur, i si be els tres components conserven les seves organitzacions separades, actuen coordinadament.

 Poltica interna del territori i de l'estat .

Del 1963 al 1967 va estar governat pel Partit del Congrs. Amb el triomf del Front Unit de Manipur el 1967 es va imposar el govern presidencial fins el 1968, quan el partit del Congrs va tornar al poder breument, pero el govern presidencial va haver de tornar per la fora dels independentistes. El 1969 el Congrs va retornar al poder i el va retenir fins el 1974 (el 21 de gener de 1972 fou elevat a estat) quant va triomfar el Partit Popular de Manipur amb el Manipur Hills Union, subsituits inmediatament per una coalici del Congrs amb Comunistes prosovitics, que donar la presidncia a Dorendra Singh. A les eleccions del 1977 va obtenir majoria una coalici del Partit Janata i del Partit Populat de Manipur i va pujar el Partit Janata. El 1979 es va imposar altre cop el govern presidencial. A les eleccions del 1980, nogensmenys, hi tornar el Congrs (Indira) amb Dorendra Singh i tot seguit Rishang Keishing, fins al 1988 (amb una breu intervenci presidencial el 1981) i desprs el partit del Congrs ja reunificat fins el 1990 amb Jaichandra Singh. En aquest any va triomfar a les eleccions el Partit Popular de Manipur i Ranbir Singh, per el 1992 es va imposar el govern del president.

El partit del Congrs, amb Dorensra Singh va tornar al poder per un any; al any segent va ser ministre principal el comunista Dasarath Deb (Partit Comunista de l'ndia) i altra cop va seguir el govern presidencial. Keishing va tornar al govern el 1994 i el 1997 el va substituir Nipamacha Singh, del seu mateix partit (el Congrs). Un partit minoritari (el Partit Samata) va dirigir el govern el 2001 i finalment, per manca de majoria es va imposar el govern presidencial. El Partit del Congrs va tornar al poder a les eleccions del 2002, amb Ibobi Singh.

 Articles relacionats .
 Llista de governants de Manipur;
 Partits Poltics de Manipur;
 Moviments d'Alliberament de Manipur ;
Front Unit d'Alliberament Nacional;
Front Popular Revolucionari de Manipur;

 Referncies .
 Lucien Bianco (1975) Asia Contempornea  Siglo XXI, Madrid, Historia Universal Siglo XXI, 33;

 Enllaos .
 Pgina oficial del govern de Manipur;
 Manipur News - E-Pao.net;
 Manipur News - Kanglaonline.com;
 Sinlung News - Sinlung.com;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80087" title="Torneig de Wimbledon" nonfiltered="1771" processed="1767" dbindex="31908">

El torneig de Wimbledon, anomenat The Championships, Wimbledon en angls, s un torneig de tennis que es desenvolupa entre els mesos de juny i juliol a la ciutat de Londres. s el tercer dels torneigs mundials del Grand Slam i s considerat el ms prestigis del mn.

Va iniciar-se el 1877 com un torneig tennstic a nivell nacional del Regne Unit, i redut tant sols a la competici individual masculina, sent organtizat per lAll England Lawn Tennis and Croquet Club en una pista prop de Worple Road i sobre una superfcie de gespa, superfcie que no s'ha abandonat mai. El 1884 s'incoporaren les madalitats d'individual femen i dobles masculins, per completar-se el 1913 amb els dobles femenins i el dobles mixtes. El 1922 el torneig de tennis es va traslladar a la seu actual.


Categories.
Individual mascul;
Individual femen;
Dobles masculins;
Dobles femenins;
Dobles mixts;

Dades.
Rcord de victries masculines.
 Totes les competicions: ;
 Individual: William Renshaw (Regne Unit) i Pete Sampras (EUA), 7 ttols;
 Consecutius: William Renshaw (Regne Unit), 6 ttols (1881-1886);
 Dobles: Tood Woodwridge (Austrlia), 9 ttols;

Rcord de victries femenines .
 Totes les competicions: Billy Jean King (EUA) i Martina Navratilova (Txecoslovquia/EUA), 20 ttols;
 Individual: Martina Navratilova (Txecoslovquia/EUA), 9 ttols;
 Consecutius: Martina Navratilova (Txecoslovquia/EUA), 6 ttols (1982-1987);
 Dobles: Elizabeth Ryan (EUA), 12 ttols;

Enllaos externs.
 Pgina oficial de Wimbledon;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80089" title="Campions de dobles mixts del Torneig de Wimbledon" nonfiltered="1772" processed="1768" dbindex="31909">
Llista de guanyadors en categoria de dobles mixts del Torneig de Wimbledon:



Vegeu tamb.
Campions d'individual mascul del Torneig de Wimbledon;
Campions d'individual femen del Torneig de Wimbledon;
Campions de dobles masculins del Torneig de Wimbledon;
Campions de dobles femenins del Torneig de Wimbledon;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80110" title="Huaorani" nonfiltered="1773" processed="1769" dbindex="31910">
Els huaorani, tamb anomenats waorani, waodani o aucas (terme qutxua per a salvatge) sn un grup tnic de l'Amaznia de l'Equador. El seu territori se situa entre els rius Curaray i Napo, en una rea d'uns 30.000 km a les provncies d'Orellana i de Pastaza. La poblaci est dividida en diverses comunitats i conjuntament representen uns 2.000 individus.

Els huaorani parlen la llengua anomenada huao terero, una llengua allada. Tradicionalment els huaorani s'han mantingut al marge dels contactes amb altres pobles i amb els colonitzadors (anomenats cowode en huao terero, literalment canbals no humans). En els darrers quaranta anys, per, i especialment a causa de la penetraci a la selva d'equips d'extracci petrolera, s'han convertit en comunitats sedentries establertes en poblats a la selva. Tot i aix cinc comunitats (els Tagaeri, Huiatare, Oamenane i dos grups de Taromenane) han rebutjat qualsevol contacte amb no-huaorani i s'han anat desplaant cap a zones ms allades, especialment cap a la frontera peruana.

 Histria .

Fins a mitjan segle XX els huaorani havien estat coneguts principalment en escassos relats de missioners. Tradicionalment, van ser un poble d'hbils caadors i de guerrers, que ocupaven un hbitat bsicament interfluvial. Els diferents grups, tribus o clans de huaorani estaven units per llaos de parentiu, per les seves relacions es caracteritzaven per l'hostilitat i la guerra permanent intertribal, aix com amb els estranys. Les guerres, en general, no tenien un carcter conqueridor, sin social i de reproducci del poble a travs de complexos mecanismes.

Sembla que cap a l'poca de la II Guerra Mundial, hi hagu un gran nombre de matances entre clans, que provoc la mort de fins a un 60% dels huaorani. No s clara la causa d'aquestes matanes, per posiblement fossin revenges per diverses morts que, en realitat, foren produdes per la introducci de malalties foranes. En aquests primers anys de contacte directe els huaorani eren molt hostils als estranys, especialment prospectors de les empreses petrolieres i els seus empleats, fet que va donar lloc al nom de la tribu en qutxua: auca, que significa salvatge. Cap a la dcada de 1950 autors com Yost, Wallis i Elliot en distingien quatre grups principals: Guequetari, Piyemoiri, Baihuaorani i Huespeiri.

El 1958 es produiren els primers contactes, amb el SIL (Summer Institute of Linguistics) i les empreses petrolieres i el SIL inici un ambicis procs d'agrupament i assentament de tribus en territoris concedits pel govern, per pocs anys desprs, a causa de l'augment de la densitat de poblaci i la consegent disminuci dels recursos, molts grups huaorani es tornaren a dispersar. El paper del SIL ha estat molt controvertit, ja que per a alguns s una agent encobert dels interessos dels Estats Units, i la CONAIE n'exigeix la seva expulsi del pas. D'altra banda se l'ha acusat tamb d'imposar formes de vida occidentalitzades a les poblacions huaorani, a ms de ser prcticament l'nic interlocutor entre la comunitat i la resta del mn, especialment el govern de l'Equador.

Per aquests motius el 1989 un grup de huaorani decid reagrupar-se al marge dels assentaments del SIL i formaren la comunitat de Quehueire Ono. La seva intenci era retornar a les velles tradicions huaorani sense abandonar algunes eines que els proporcionava el mn occidental. Contactaren directament amb el govern de la provncia de Napo i s'inici la construcci d'una escola per a la comunitat. Actualment Quehueire Ono s el segon assentament ms important de huaorani. El mar de 1990 es cre la Organizacin de la Nacin Huaorani de la Amazona Ecuatoriana (ONHAE), integrada dins la Confederacin de Nacionalidades Indgenas de la Amazona Ecuatoriana (CONFENIAE), al seu torn membre de la CONAIE. El seu objectiu se ser l'rgan representatiu del poble huaorani davant del govern equatori i les empreses petrolieres. Grcies als esforos de la CONAIE, el govern conced la propietat legal de 6.700  km de terres als huaorani, un ter dels territoris tradicionals. La ONHAE funciona basant-se en assemblees comunitries en tots els grups huaorani amb contacte amb l'exterior.

El 2005 es produ el darrer conflicte sobre els drets de perforaci, quan els huaorani denunciaren la concessi governamental d'un nou emplaament petrolier a Petrobras de 1,000 km dins del parc nacional Yasun.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80119" title="Verona" nonfiltered="1774" processed="1770" dbindex="31911">


Verona s una ciutat del Vneto a Itlia , capital de la provncia de Verona, amb 260.000 habitants.

Esta situada a la vora del riu Adige (antic Athesis), al peu del Lessini, a l'entrada de la plana d'un dels passos ms importants dels Alps, el del Brenner. El nucli antic conserva un aspecte medieval i es a l'oest del riu. El seu nom podria derivar del protocelta "Var"  o "Ver" que vol dir font.

 Histria .
Ciutat celta, va pertnyer als cenomans que segurament la van arrabassar als eugans (segons Livi). Plini assigna la ciutat als recis i als eugans. Va passar als romans  per no se sap quant va ser exactament (vers el principi del segle III aC). Durant la guerra dels gals, el 225 aC, quant els nsubres i els bois van combatre Roma, cenomans i vnets van fer aliana amb la repblica i van aportar una fora de vint mil homes. Tamb van ajudar a Roma desprs de la batalla de Cannes el 216 aC. 

Se sap que el 89 aC fou establerta la colnia romana en virtut de la Lex Pompeia. La zona produa vi i pomes i abundncia d'espelta, i fou un nus de comunicacions. Mari va derrotar als cimbris a Campi Raudii, a la vora de Verona. El 49 aC fou declarada municipi. 

Per la seva condici de punt de comunicacions fou escenari d'algunes lluites: Vespasi i Vitelli (69), Marc Juli Filip i  Deci (249), Car i Sab Juli (283), i finalment entre  Costant I el gran i Rurici Pompei (312) quant el primer la va assetjar en la seva marxa des la Gllia a Roma i fou defensada obstinadament pel segon (Ruricius Pompeianus) durant mesos fins que es va haver de rendir.

Les muralles foren reconstrudes en temps de l'emperador Gali el 265. El 403 Alaric I rei dels visigots, procedent de Dalmcia, es va establir a Verona, per en fou expulsat pel general Estilic. El 452 va passar per la regi tila, i el Papa Lle I el va anar a trobar a Salionze sul Mincio, desprs del qual el cap dels huns es va retirar a Pannia.

Tamb a les rodalies fou derrotat Odoacre, cap dels hruls i turcilingis, pel ostrogot Teodoric el 489. Aquest (493-526) la va convertir en una de les seves residencies i virtual capital del regne. 

Fou lloc de residencia de Ctul si be una vila anomenada Vila de Ctul al llac de Garda no est establert que fos realment la seva residencia. La ciutat s'atribueix el naixement de Plini el vell que li disputa Como.

Es conserva d'aquesta poca l'amfiteatre (Arena de Verona) que no es tan gran com el coliseu per est millor conservat. Tamb es conserva el teatre, en un tur proper on hi ha el castell de San Pietro. Les restes del frum son prop de la Plaa delle Erbe. La destrucci del teatre, ja en runes, fou autoritzada pel rei Berengari d'Itlia el 895 i 913.

El cristianisme va entrar a la ciutat al segle III i es va desenvolupar al segle IV. Les primeres heretgies van tenir a Verona com un dels seus escenaris: Arri, Fotino de Sirmium i Elvidi. Amb el bisbe Zen (363-372) que fou desprs Sant Zen, el catolicisme es va imposar.
  
Desprs de  la mort de Teodoric (526) els bizantins amb un exercit redut dirigit pel general Narss, van ocupar Verona i fins a Brscia, per el seu domini fou curt. 

El llombards dirigits pel rei Albo van ocupar la ciutat el 568, la qual van fortificar,  i la van conservar fins a la conquesta dels francs el 774. Una gran boda es va celebrar a Verona entre el rei Autaris i Teudelinda.

El 774 el darrer rei llombard Desideri fou derrotat per Carlemany. La filla del rei, Ermengarda fou repudiada pel rei franc. Com a part de l'imperi carolingi fou part del regne d'Itlia (843)  i Pipi I, fill de Carlemany, que va viure un cert temps a l'abadia de Sant Zen, fou enterrat a Verona. Fou llavors que es va construir l'anomenada baslica de San Zen sobre les restes d'una esglsia antiga on reposaven les restes del sant.

A finals del segle IX o principis del X el territori fou unit a la marca de Baviera i desprs a la Marca de Carntia. A meitat del segle els reis emperadors van concedir el territori de Verona com una marca frontera als ducs de Baviera, es a dir un comtat fronterer amb ttol de marquesat (Marca de Verona), el qual fou domini d'Enric I de Saxnia (952-955) i desprs a Enric II de Baviera (955-975). Les corones d'Itlia i Germnia van quedar unides el 961. Al segle X el poder del bisbe s'increment, destacant el bisbe Rateri.

Desprs del 975 va esdevenir comuna per dependent de l'imperi i com en altres llocs els gelfs i gibelins es van disputar el poder. A Verona foren les famlies dels San Bonifzio (gelfs) i Montecchi (gibelins) que van lluitar al segle XI. Del 1061 al 1074 fou dominada pel duc Hermann de Zhringen. Vers el 1100 va passar als dominis de Matilde de Canossa fins a la seva mort el 1115 en que va llegar els seus estats a l'esglsia per la comuna va romandre activa i el 1136 es va establir formalment el govern del cnsols.

El govern va estar sempre en mans d'una dotzena de famlies de l'oligarquia local. Al govern collegiat dels cnsols va substituir el govern del "rettore" i desprs el del podest. Abans del 1164 l'emperador Frederic I Barba-roja que aspirava al domini d'Itlia, tenia com objectiu Verona i altres comunes de Llombardia i nord d'Itlia. Quant l'emperador retornava va patir alguns atacs i va acusar als veronesos als que va reclamar un fort rescat a canvi del perd. El 1164 la ciutat es va revoltar i es va formar la Lliga veronesa, a la que van adherir Vicenza, Pdua i Treviso. La lliga va dominar Verona. El 1167 la Lliga es va unir a la Lliga Llombarda i amb aquest nom va governar a Verona. Frederic, a la seva cinquena expedici a Itlia, va intentar l'atac a la Lliga i es va lliurar la batalla de Legnano. Frederic va evitar passar desprs pels territoris de la lliga i va acabar reconeixent l'autonomia comunal per la pau de Contana el 1183. La processi del Carroccio de Verona, un smbol de la derrota imperial, deriv d'aquest fets i va subsistir fins el 1583.  Del 1181 al 1185 el Papa va residir a la ciutat i el 1184 s'hi va celebrar un snode i fou seu del conclave que va anomenar al Papa Urb III al morir el papa Lluci III, enterrat a Verona. El nou Papa va voler excomunicar a l'emperador per fou dissuadit pels veroneses, que tenien por d'una altra vinguda de l'emperador, i van expulsar al Papa a Ferrara. Una guerra civil entre famlies pel control de la ciutat es va produir el 1205 per al cap d'un temps les famlies van acordar la pau.

L'hegemonia dels gelfs i la Lliga sobre Verona va durar fins el 1232, en que (desprs de dos anys de guerra) va caure en mans del gibel Ezzelino di Romano, que va deposar al podest de la lliga i va nomenar al seu lloc a  Joan de Sehio (1233-1236) i es va declarar lleial a l'emperador amb ajut del qual va conquerir Vicenza, Pdua i Trent i ms tard altres comunes que va governar fins el 1259.

Llavors, revoltats els gelf des el 1247 amb Rizzardo San Bonifzio (1247-1253), i desprs amb Llus San Bonifzio (1253-1263), es va fer amb el poder Mastino I della Scala, el podest i cap gibell, germ del bisbe de Verona Manfred della Scala. Mastino I fou senyor de la ciutat (1260) i va derrotar a Llus el 1263. El va succeir el seu germ Albert I della Scala (1277-1301) i a aquest el seus fills Bartolomeo I della Scala (1301-1304) Albo della Scala (1304-1311) i 
Cangrande I della Scala (1311-1329). A la mort d'Alboi I el va succeir el seu fill Albert II della Scala (1311-1352) junt amb Cangrande I, que va morir el 1329 i llavors Albert II va associar al seu germ Mastino II della Scala (1329-1351). 

A la mort d'Albert II el 1352 el va succeir el seu nebot (ja abans associat) Cangrande II della Scala (1352-1359) amb una curta usurpaci de son germ bastard Fregnano della Scala (unes hores el 1354). Cangrande II fou assassinat per son germ Cansignoro della Scala que el va succer (1359-1375) i va associar al seu germ Pau Albo della Scala (1359-1365) al que desprs va empresonar per facilitar la successi als seus bastards. A la mort de Cansignoro el van succeir els seus dos fills naturals Bartolomeo II della Scala (1375-1381) i Antoni I della Scala (1375-1387, ssociat 1375-1381) i finalment el darrer i el seu fill Canfrancesco della Scala, foren expulsats pels Visconti (Antoni mor a l'exili el 1388 i Canfrancesco mor a l'exili el 1392). Guillem della Scala (fill natural de Cangrande II) i els seus fills Brunoro della Scala i Antoni II della Scala van ocupar el poder breument el 1404 per Francesco da Carrara senyor de Pdua va entrar a la ciutat i es va proclamar senyor; fou un govern breu perqu els venecians no van tardar a posar setge a Verona i Francesco va haver de fugir cap a Castelvecchio; els veronesos van proclamar capit del poble a Pietro di Sacco que va negociar amb una ambaixada de Vencia dirigida per  Gabriele Emo i Jacopo Dal Verme , i es va acordar l'entrada de tres companyies venecianes. Es va atorgar a Verona una certa autonomia amb un podest, i altres privilegis confirmats per una "ducal amb bola d'or" de 16 de juliol de 1405. L'entrada dels venecians a la ciutat es va fer el 23 de juny de 1405 i el mateix Pietro di Sacco va fer el jurament de fidelitat perpetu. La milcia dirigida per Jacobo dal Verme va prendre possessi de la ciutat el 24 de juny de 1405. Els ambaixadors veronesos van tornar de Vencia amb el lle de Sant Marc el 26 de juliol de 1405 portant tamb la ducal amb bola d'or. El 2 d'agost el gonfan de Verona fou portat des la piazza delle Erbe amb Carroccio fins a Sant Zen, i des llavors el 24 de juny es celebra una process que va del Duomo a San Giovanni in Valle.

El 1509 la ciutat, d'acord amb Vencia, es va sotmetre voluntriament a l'emperador Maximili I fins el 1516 que va tornar a Vencia. En aquestos anys 13000 persones van morir a la ciutat per l'ocupaci i per la pesta (1511-1512). El 1516 els venecians van assetjar la ciutat i pel tractat de Brusselles del 3 de desembre de 1516 l'emperador va renunciar a la ciutat en favor del seu nebot Carles V, el qual la va renunciar a favor de Frana (1517) que el mateix any la van entregar a Vencia. Fou fortificada i els anys de govern dels venecians foren de pau i progrs per la ciutat amb desenvolupament econmic, artstic i cultural. Destaca l'aportaci de l'arquitecte Miguel Sammicheli. La poblaci va passar del 25.000 habitants el 1512 (desprs de la pesta) a ms de 50.000 persones  el 1750 (amb una caiguda altra cop cap els 20.000 desprs de la pesta del 1630).

El 1796 Vencia va proclamar la neutralitat en la guerra, per Verona (com altres ciutats) fou ocupada pels francesos i recuperada pels austracs i altre cop conquerida pels francesos. En la seva regi es van lliurar les importants batalles de Rivoli i d'Arcole; el 17 d'abril de 1797 es van produir les Pasqes veroneses, en que el poble es va revoltar i va fer una matana de francesos al crit de "visca sant Marc". Els francesos van estar assetjats una setmana als seus quarters, per una vegada dominada la revolta la repressi fou molt dura. El tractat de Campoformio la va cedir a ustria el 1798 per el 1801 la pau de Luneville va dividir el territori verons i la ciutat de Verona pel riu Adige i durant 4 anys fou una ciutat dividida entre austracs i francesos.

El 1805 fou integrada al Regne napolenic d'Itlia fins que el maig de 1814 va tornar a ustria (els francesos van destruir les seves fortificacions abans de marxar) i form part del regne llombard-veneci on fou un dels vrtex de l'anomenat "quadrilatero", un sistema defensiu basat en los fortificacions existents o construdes a Verona, Mntua, Villafranca i Peschiera. El 1822 (octubre a desembre) fou la seu de l'anomenat congrs de Verona, que fou el congres de la Santa Aliana (ustria, Rssia, Prssia, Anglaterra, Sardenya, Toscana, Npols, Mdena i Parma). Els carbonari van tenir molts adeptes a la ciutat i el 1850 es va crear un comit revolucionari dirigit per Carlo Montanari que fou durament reprimit (una part dels detinguts foren afusellats a Belfiore i son coneguts com els mrtirs de Belfiore). La guerra entre Itlia i ustria va tenir el 1848 aquestes terres com a principal teatre, destacant  Peschiera, Pastrengo, Rivoli, Santa Lucia i Custoza. El 1859 els escenaris destacats foren San Martino i Solferino (on va nixer la creu roja internacional), i va seguir l'armistici de Villafranca; i finalment el 1866 la batalla de Custoza;  desprs de la guerra els austracs la van cedir a Itlia (1866). Els italians van entrar a la ciutat el 16 d'octubre de 1866 i el 21 i 22 d'octubre es va fer el plebiscit d'uni amb 88.864 vots a favor i nomes 2 en contra.

Durant la Primera Guerra Mundial va patir molt pocs atacs, esmentant nomes un atac aeri que va deixar uns quants mort a la Piazza della Erbe.

Del 1942 al 1943 va patir els bombardejos aliats. Del 1943 al 1945 va ser ocupada pels alemanys dins la Repblica de Sal (ciutat no lluny de Verona que era la ciutat important ms propera a Sal) i es va fer all el 1944 l'anomenat procs de Verona contra els caps feixistes acusats de la caiguda del regim, en las que cinc cap feixistes foren afusellats (incloent el comte Ciano)

Ciutats agermanades.
Pula - Crocia ;
Nimes - Frana ;
Munic - Alemanya ;
Salzburg - Austria ;
Betlem - Palestina ;

Galeria d'imatges.


Vegeu tamb.
Festival de Verona;
Associazione Calcio ChievoVerona;

Enllaos externs.

Pgina oficial de Verona;
Pgina oficial de la Arena;
Detalls de Gavi Arch;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80121" title="Baldu della Scala" nonfiltered="1775" processed="1771" dbindex="31912">
Baldu della Scala fou el primer membre de la famlia dels Scaligeri o Della Scala que va ocupar un crrec destacat. Es creu que era d'origen alemany i fou cnsol de Verona el 1147. Va morir desprs del . Fou pare de Gerardo, Isnardino i Pietro.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80122" title="Jacopino della Scala" nonfiltered="1776" processed="1772" dbindex="31913">
Jacopino della Scala fou net de Baldu della Scala. Fou vicari imperial d'Ostiglia i podest de Cerea. Fou pare de Manfred della Scala, Mastino I della Scala, Albert I della Scala i Bocca della Scala. Va morir desprs del 1215. Es va casar amb Margherita Giustiniani, patrcia de Vencia i en segones noces amb Elisa de Superbi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80124" title="Francesc Fbregas i Soler" nonfiltered="1777" processed="1773" dbindex="31914">

Francesc Fbregas i Soler (conegut com a Cesc o Fbregas) s un futbolista catal de l'Arsenal nascut el 4 de maig del 1987 a Arenys de Mar. 

Biografia.
Es va formar a la pedrera del Futbol Club Barcelona i sense haver jugat mai un partit amb el primer equip, a l'octubre del 2003 va ser fitxat per l Arsenal FC quan encara tenia 16 anys i no tenia contracte professional amb el Bara. 
A l edat de 16 anys i 177 dies debuta amb el primer equip en un partit de lliga contra el Rotherham United. Al desembre del 2003 marca el primer gol oficial contra el Wolverhampton, sent aix el ms jove en marcar un gol a la histria de lArsenal amb noms 16 anys i 212 dies.

Abans d'unir-se a l'Arsenal, per, va jugar amb la selecci espanyola sub-17 el Mundial sub-17 del 2003, en el qual va destacar per guanyar els trofeus al millor jugador i al mxim golejador del torneig. Va perdre la final enfront Brasil. 

Tot i aix no va ser fins la temporada 2004-2005 quan Cesc va comenar a fer aparicions regulars en el primer equip. Ho va fer per a substituir els migcampistes titulars que havien caigut lesionats. 

A la temporada 2005-2006, desprs de la marxa d'Edu al Valncia CF i de Vieira, es converteix en titular en el centre del camp de l'equip londinenc. Al principi va ser criticat pel seu poc pes, la seva poca alria i la falta de resultats tangibles del seu joc. Malgrat aix, aquesta temporada va marcar el primer gol de la victria contra el Blackburn Rovers. Va ser elogiat per la seva actuaci davant el Reial Madrid als vuitens de final de la Lliga de Campions. I tres setmanes ms tard pel seu partit contra la Juventus FC a les portes de final on va marcar el primer dels tres gols del seu equip. 

L'1 de mar de 2006 va debutar amb la selecci espanyola absoluta, el jugador ms jove en 80 anys. 

Va ser seleccionat per Luis Aragons per a participar a la Copa del Mn de Futbol 2006.
Seleccionat tamb per formar part dels 23 jugadors que participen a la Eurocopa 2008. El seu primer gol amb Espanya el va fer de cap el 10 de juny de 2008 davant Rssia on van acabar guanyant 4-1.

Carrera professional.
(Estadstiques fins el 23 de maig de 2007)



 Palmars .
 1 Campionat d'Europa de futbol: 2008;

 Notes .


Enllaos externs  .
Perfil a la plana de www.Arsenal.com ;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80125" title="Manfred della Scala" nonfiltered="1778" processed="1774" dbindex="31915">
Manfred della Scala, nascut el 1215, fou cannic de la catedral de Verona i el 1241 bisbe de la ciutat, crrec que va exercir fins a la seva mort el 1256. Fou fill de Jacopino della Scala i germ de Mastino I della Scala i d'Albert I della Scala.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80128" title="Mastino I della Scala" nonfiltered="1779" processed="1775" dbindex="31917">
Leonardino, conegut com Mastino I della Scala, fou fill de Jacopino della Scala. Fou podest de Cerea el 1258 i podest de Verona el 1259, quant va morir Ezzelino di Romano. El 1260 fou nomenat capit del poble de Verona i desprs de derrotar els San Bonifzio es va proclamar senyor el 1263. El 1267 fou podest de Pavia. 

Va morir assassinat a Verona el 17 d'octubre de 1277, i del seu enlla amb Zlia, va deixar un fill de nom Niccol della Scala i cinc fills naturals dels que noms cal esmentar a Guido della Scala, Pietro della Scala i Bartolomeo della Scala.

El va succeir el seu germ Albert I della Scala.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80130" title="Albert I della Scala" nonfiltered="1780" processed="1776" dbindex="31918">
Albert I della Scala fou fill de Jacopino della Scala. Fou capit del poble i senyor de Verona el 1277 a la mort de son germ Mastino I della Scala. Podest de Mntua el 1272 i el 1275. El 1283 va fundar la Casa de Deu de Sant Daniel a Verona. Es va casar amb Verde di Salizzole (morta el 1306). Va morir a Verona el 3 de setembre de 1301. Va deixar tres fills: Bartolomeo I della Scala, Albo I della Scala, i Cangrande I della Scala, dels que el primer el va succeir. Entre els fills naturals cal esmentar a Josep della Scala.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80132" title="Niccol della Scala" nonfiltered="1781" processed="1777" dbindex="31919">
Niccol della Scala fou fill de Mastino I della Scala. Va rebre en condomini amb altres cosins el feu del castell d'Illasi el 1279, i el 1291 el monestir de San Nazzaro i San Celso de Verona i dos teros del feu de Corlano. El 1292 fou podest de Mntua. Fou armat cavaller el 1294 per son oncle Albert I della Scala. Es va casar amb Samaritana, filla de Giovanni Bonacolsi, podest de Mntua.

Va morir el 5 de novembre de 1296 i va deixar dos fills: Franceschino, que fou senyor de Corliano el 1304, i Pietro; i tres filles.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80135" title="Guido della Scala" nonfiltered="1782" processed="1778" dbindex="31921">
Guido della Scala fou fill natural de Mastino I della Scala. Fou cannic de Verona i rector de l'esglsia de Sant Toms, arxipreste de la congregaci del clergat verons, i finalment bisbe de Verona el 1256 si be no va posseir pacficament el bisbat  ja que els Papes no van aprovar l'elecci i van nomenar altres bisbes. 

Va morir el 1278.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80137" title="Pietro della Scala" nonfiltered="1783" processed="1779" dbindex="31922">
Pietro della Scala fou fill natural de Mastino I della Scala. Fou monjo benedict, i abat de Sant Zen el 1282. Bisbe de Verona el 1290. Va morir el 1295.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80138" title="Bartolomeo della Scala" nonfiltered="1784" processed="1780" dbindex="31923">
Bartolomeo della Scala fou fill natural de Mastino I della Scala. Fou monjo benedict, i abat de San Zen el 1321. Bisbe de Verona el 14 d'octubre de 1278 succeint al seu germ Guido della Scala essent confirmat el 1283.

Va morir el 8 de novembre de 1290.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80141" title="Bartolomeo I della Scala" nonfiltered="1785" processed="1781" dbindex="31924">
Bartolomeo I della Scala fou fill d'Albert I della Scala. Fou capit del poble i senyor de Verona el 1301. El 1291 es va casar amb Contana, filla de Conrad d'Antioquia, comte d'Alba.

Va morir a Verona el 7 o 8 de mar del 1304. De la seva descendncia cal esmentar al seu fill Francesco (mort el 1322) que va rebre alguns feus a Vicenza el 1306). Va dixar tamb dos fills naturals: Cecchino (mort el 26 de febrer de 1323, que va estar al servei del seu oncle Cangrande I della Scala) i Bailardino (mort el 1333). Aquest darrer va deixar dos fills, Albert (mort vell el 1392) i Bartolomeo; ambds degueren assassinar al seu cos Bartolomeo della Scala il vescovo a Verona el 27 d'agost de 1338. Bartolomeo, mort en data desconeguda, fou cannic de Verona o de Vicenza, va deixar dos fills: Ubertino (mort el 1362) prior de San Zen, i Joan o Giovanni della Scala, governador de Vicenza el 1354 i mort el 1359.

El va succer el seu germ Albo I della Scala.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80147" title="Albo I della Scala" nonfiltered="1786" processed="1782" dbindex="31925">
Albo I della Scala fou fill d'Albert I della Scala. Fou cannic del captol de Verona el 1289, podest de Mntua el 1303, i capit del poble, senyor i vicari imperial de Verona el 1304 al morir son germ Bartolomeo I della Scala.

Va morir a Verona el 28 d'octubre del 1311. Es va casar el 1298 amb Caterina Visconti (filla de Mateu I Visconti de Mil) i el 1306 amb Beatriu (filla de Giberto III Correggio, senyor de Correggio). 

Va deixar dos fills, Albert II della Scala i Mastino II della Scala, i dos filles. El va succeir el seu fill Albert II junt amb el seu germ Cangrande I della Scala.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80150" title="Albert II della Scala" nonfiltered="1787" processed="1783" dbindex="31926">
Albert II della Scala fou fill d'Albo I della Scala, i va nixer el 1306.

Capit del poble i senyor de Verona el 1329 (el 1351 va associar als seus nebots fills de Mastino II della Scala) que el van succer. Va perdre Pdua el 1338 i Belluno i Feltre el 1339. 

Va morir a Verona el 13 de setembre de 1352. Es va casar el 1312 amb Agns, filla natural del comte Enric II de Gorzia. De la seva descendncia noms cal esmentar a la filla Alboina (morta el 1392) que fou abadessa del monestir de Sant Agostino el 1385.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80152" title="Xaar del Ngueb" nonfiltered="1788" processed="1784" dbindex="31927">

Xaar del Ngueb (en hebreu,         ; porta del Ngueb) s un consell regional del districte del Sud d'Israel. S'estn entre la franja de Gaza, Ascal i Beerxeba, a la part nord-oest del desert del Ngueb.

El municipi de Xaar del Ngueb agrupa els segents nuclis de poblaci:
Moshav: Yakhini (     ).
Kibbutz: Beror Hayil (        ), Dorot (     ), Erez (   ), Gevim (    ), Kefar Azza (       ), Mefallesim (      ), Nahal Oz (       ), Nir Am (      ), Or Haner (       ), Ruhama (     ; en catal, Ruham).
Centre educatiu: Ibbim (     ).

 Enllaos externs .
Mapa de Xaar HaNgueb ;
Xaar del Ngueb  i ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80153" title="Mastino II della Scala" nonfiltered="1789" processed="1785" dbindex="31928">
Mastino II della Scala fou fill d'Albo I della Scala. Va nixer el 1308. El 1329 (a la mort de Cangrande I della Scala) el seu germ Albert II della Scala el va associat al govern de la senyoria de Verona. El 1332 fou tamb senyor de Brscia (fins el 1337). El 21 de juny de 1335 fou proclamat senyor de Parma que va exercir fins el 21 de maig de 1341, i el 15 de novembre de 1335 fou proclamat senyor de Lucca que va exercir fins el 4 de setembre de 1341.

Va morir a Verona el 3 de juny de 1351. Es va casar a Verona el 25 de novembre de 1328 amb Taddea da Carrara (filla de Jacopo I da Carrara, senyor de Pdua) i va deixar tres fills legtims: Cangrande II della Scala, Cansignoro della Scala i Pau Albo della Scala (Albo II). Entre els naturals noms cal esmentar a Pere della Scala, Fregnano della Scala i a Beatriu della Scala.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80154" title="Cangrande II della Scala" nonfiltered="1790" processed="1786" dbindex="31929">
Cangrande II della Scala fou fill de Mastino II della Scala. Va nixer a Verona el 8 de juny de 1332. El 1351, a la mort del pare, fou proclamat senyor de Verona i de Vicenza i capit del poble i va governar amb son oncle Albert II della Scala fins el 1352.

Va governar fins que fou assassinat per son germ Cansignoro della Scala el 14 de desembre de 1359. Es va casar a Verona el 22 de novembre de 1350 amb Elisabet de Baviera, filla del duc i emperador Llus IV. Va deixar un fill natural de nom Guillem della Scala (Guglielmo).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80155" title="Guillem della Scala" nonfiltered="1791" processed="1787" dbindex="31930">
Guillem della Scala (Guglielmo) fou fill de Cangrande II della Scala. Al ser assassinat el seu pare el 1359 fou excls del poder per son oncle Cansignoro della Scala.

El 1404 va dirigir amb els seus fills Brunoro della Scala i Antoni II della Scala la revolta contra els milanesos i fou proclamar senyor de Verona el 17 d'abril, per fou enverinat el 28 d'abril de 1404 i Francesco da Carrara, senyor de Pdua, es va fer amb el poder pocs dies desprs.

Es va casar amb Onesta Mortone amb la que va tenir sis fills: Antoni II della Scala, Brunoro della Scala, Bartolomeo della Scala (mort el 21 de mar del 1453), Fregnano della Scala (mort a Viena el 4 de desembre de 1443), Nicdem della Scala i Pau della Scala. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80156" title="Nicdem della Scala" nonfiltered="1792" processed="1788" dbindex="31931">
Nicdem della Scala fou fill de Guillem della Scala. El 1421 fou nomenat bisbe de Freising. Va morir a Viena el 13 d'agost de 1443.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80157" title="Brunoro della Scala" nonfiltered="1793" processed="1789" dbindex="31932">
Brunoro della Scala fou senyor de Verona al morir el seu pare Guillem della Scala el28 d'abril de 1404, juntament amb son germ Antoni II della Scala. Al triomfar Francesco da Carrara, senyor de Pdua, va marxar a l'exili i es va establir a la cort imperial a Viena on es va convertir en favorit de l'emperador Segimon I que el va nomenar vicari imperial el 22 de desembre de 1412, i desprs el 1431 i el 1434. Tamb va rebre el comtat de Heiligenberg i es feia dir "prncep de Verona". 

Es va casar amb Matilde von Frauenberg. Va morir a Viena el 21 de novembre de 1437 sense fills.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80158" title="Antoni II della Scala" nonfiltered="1794" processed="1790" dbindex="31933">
Antoni II della Scala fou senyor de Verona al morir el seu pare Guillem della Scala el 28 d'abril de 1404, juntament amb son germ Brunoro della Scala. Fou deposat per Francesco da Carrara, senyor de Pdua el maig del mateix any i se'n va anar a l'exili. Fou assassinat el maig del 1412.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80159" title="Pau della Scala" nonfiltered="1795" processed="1791" dbindex="31934">
Pau della Scala fou fill de Guillem della Scala i fou l'iniciador de la branca alemanya de la famlia que va establir el seu fill Joan della Scala que va agafar el cognom de Von der Leiter. 

Pau va morir desprs del 7 de gener de 1441, i el seu fill Joan (o Joan Teodoric) fou gran majordom del palau del ducat de Baviera, i es titulava "prncep de Verona", i va morir el 20 de novembre de 1490, essent el tronc dels senyors de Amerang.  


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80160" title="Amerang" nonfiltered="1796" processed="1792" dbindex="31935">
Amerang fou una senyoria imperial mediatitzada que fou governada per la branca alemanya dels della Scala de Verona, desprs Von der Leiter.

Senyors d'Amerang (dinastia Von der Leiter) .

Joan I della Scala, desprs Von der Leiter, mort el 20-11-1490;
Joan II von der Leiter    ?-1541 (fill);
Joan Cristfol I   1541 - 14 d'abril de 1544 (mort a la batalla de Ceresato el 14 d'abril de 1544) (fill)                                               ;
Joan Veremund I 14 d'abril de 1544 - 24 d'abril de 1592 (fill) ;
Joan Ditric I  24 d'abril de 1592 - 25 d'octubre de 1598 (fill);
Joan Cristfol II (mort el 22 d'octubre de 1572) (fill);
Joana  25 d'octubre de 1598 - 17 d'agost de 1644), germana, heret Amerang que va passar als barons de Lamberg.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80161" title="Beatriu della Scala" nonfiltered="1797" processed="1793" dbindex="31936">
Beatriu della Scala, coneguda amb el nom de Beatriu Reina della Scala, ( Verona 1331 - Sant'Angelo Lodigiano, Senyoriu de Mil 1384 ) fou una noble italiana provinent de la famlia Della Scala.

Orgens familiars.
Va nixer el 1331 a la ciutat de Verona sent filla de Mastino II della Scala i Taddea de Carrara. Fou nta per lnia paterna d'Albo I della Scala i Caterina Visconti, i per lnia materna de Jacob I de Pdua i Elisabetta Gradenigo. Fou germana d'Albert II, Mastino II i Cangrande I della Scala.

Va morir a Sant'Angelo Lodigiano el 18 de maig de 1384.

Npcies i descendents.
Es cas el 27 de setembre de 1350 amb el senyor Bernab Visconti. D'aqueta uni nasqueren:
Taddea Visconti (1351-1381), casada el 1364 amb Esteve III de Baviera;
Viridis Visconti (1352-1414), casada el 1365 amb Leopold III d'Habsburg;
Marc Visconti (1353-1382), senyor de Parma;
Ludovic Visconti (?-1404), senyor de Parma ;
Carles Visconti (1359-1403), senyor de Parma;
Antonia Visconti (1360-1405), casada el 1380 amb Eberard III de Wrttemberg;
Caterina Visconti (1360-1404), casada el 1380 amb el seu cos Joan Gales Visconti;
Velentina Visconti (1361-1393), casada el 1378 amb Pere II de Lusignan;
Agns Visconti (1362-1391), casada el 1380 amb Francesc I Gonzaga;
Magdalena Visconti (1366-1404), casada el 1381 amb Frederic de Baviera-Landshut;
Gianmastino Visconti (1370-1405), senyor de Brgam;
Llcia Visconti (1372-1424), casada el 1407 amb Edmund de Kent ;
Elisabet Visconti (1374-1432), casada el 1395 amb Ernest I de Baviera-Munic;
Anglsia Visconti (?-1439), casada el 1400 amb Joan II de Lusignan;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80162" title="Cansignoro della Scala" nonfiltered="1798" processed="1794" dbindex="31937">
Cansignoro della Scala fou fill de Mastino II della Scala. Va nixer a Verona el 5 de mar de 1340. Fou capit del poble i senyor de Verona i Vicenza desprs de la mort del seu pare Mastino II el 1359, quant Cansignoro va assassinar a son germ Cangrande II della Scala. Va associar al govern al seu germ Pau Albo della Scala fins el 1365 en qu el va fer empresonar per assegurar la successi dels seus fills naturals.  

El 6 de juny de 1363 es va casar amb Agns d'Anjou, filla de Carles de Durazzo. Va morir a Verona el 10 d'octubre de 1375 sense flls legtims i el van succer els fills naturals Bartolomeo II della Scala i Antoni I della Scala.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80163" title="Bartolomeo II della Scala" nonfiltered="1799" processed="1795" dbindex="31938">
Bartolomeo II della Scala era fill natural de Cansignoro della Scala. A la mort del seu pare el 1375 fou proclamat senyor de Verona i Vicenza. Va morir el 12 de juliol de 1381 i el va succeir son germ Antoni I della Scala.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80164" title="Antoni I della Scala" nonfiltered="1800" processed="1796" dbindex="31939">
Antoni I della Scala era fill natural de Cansignoro della Scala. Va nixer el 1362. A la mort del seu pare el 1375 fou associat al govern de son germ Bartolomeo II della Scala al que va succer al morir el  com a senyor de Verona i Vicenza, fins que fou deposat el 18 d'octubre de 1387 pels Visconti de Mil.

Va viure a l'exili a Ravenna fins a la seva mort, enverinat, a Fredozio el 3 de setembre de 1388. Estava casat des el 1378 amb Samaritana da Polenta, filla de Guido III Novello senyor de Ravenna. Va deixar un fill (Canfrancesco della Scala, exiliat a Ravenna i que encara vivia el 1392) i una filla, Polissena; i dos filles naturals.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80165" title="Pau Albo della Scala" nonfiltered="1801" processed="1797" dbindex="31940">
Pau Albo della Scala fou fill de Mastino II della Scala. Va nixer el 1343 i el 1359 el seu germ Cansignoro della Scala el va associat al govern. El 20 de febrer de 1365 el seu germ el va deposar i el va acusar de conspiraci i fou empresonat al castell de Peschiera on fou estrangulat el 16 d'octubre de 1375 per ordre del seu nebot Bartolomeo II della Scala que acabava de pujar al poder. 

Va deixar tres filles de les que dos que foren abadesses del monestir francisc de Santa Maria delle Vergini a Campomarzo: Pentiselea (que fou abadessa del 1413 fins passat el 1415), Silvestra (que fou abadessa al 1422 fins una data desconeguda), i Orsolina (monja al monestir, va morir el 1395).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80167" title="Pere della Scala" nonfiltered="1802" processed="1798" dbindex="31941">
Pere della Scala fou fill natural de Mastino II della Scala. Fou cannic de la catedral de Verona i bisbe de la ciutat el 9 d'octubre de 1350 (confirmat el 1351) fins el 1388 en qu fou nomenat bisbe de Lodi, crrec que va exercir fins el 1390. Va morir a Mntua vers el 1393.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80168" title="Fregnano della Scala" nonfiltered="1803" processed="1799" dbindex="31942">
Fregnano della Scala fou fill natural de Mastino II della Scala. Fou armat cavaller el 1345. Fou  l'organitzador de la conjura que volia deposar a Cangrande II della Scala de Verona, per que finalment va fracassar (febrer del 1354). Va tenir el suport del seu germ Joan della Scala (tamb executat).

Fregnano fou executat a Verona el 25 de febrer de 1354. Va tenir dos fills, Bartolomeo Michelle (premort el 1348) i Giacomo, i aquest fou pare d'Antoni Maria amb qui es va acabar la branca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80169" title="Cangrande I della Scala" nonfiltered="1804" processed="1800" dbindex="31943">

Cangrande I della Scala fou fill d'Albert I della Scala. Va nixer a Verona el 9 de mar de 1291. Fou capit del poble i senyor de Verona i Vicenza el 1311, a la mort de son germ Albo I della Scala al que ja estava associat des el 1304. Fou senyor de Pdua des el 1318, i de Belluno i Feltre des el 1322. El 1311 fou nomenat vicari imperial i prncep de l'Imperi per associat a son germ Frederic della Scala. 

Es va casar a Verona el 1308 amb Joana, filla de Conrad d'Antioquia comte d'Alba.
Va morir a Verona el 18 de juliol de 1329. Nomes va deixar fills naturals: el seu fill natural Gilbert va morir a la pres el 28 de juliol de 1335 i va deixar una filla, Caterina que fou monja. Les filles naturals Franceschina, Lucia Cagnola, Giustina, Angela, Margherita i Beatrice foren totes religioses (la primera abadessa de Sant Miquel de Campanya a Verona, i la darrera abadessa del monestir de San Domenico de Verona del 1376 al 1394, les demes monges) menys Margherita. Els altres dos fills foren: Albo della Scala i Francesc della Scala (mort el 1342)

El va succeir el seu nebot Mastino II della Scala.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80170" title="Albo della Scala" nonfiltered="1805" processed="1801" dbindex="31944">
Albo della Scala fou fill natural de Cangrande I della Scala senyor de Verona. Va assassinar al seu cos Bartolomeo della Scala il vescovo el 1338. Anys desprs (1354) va conspirar amb Fregnano della Scala, fill de son cos Mastino II della Scala, i fracassada la conjura fou executat a Verona el 27 de febrer de 1354.
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80171" title="Francesc della Scala" nonfiltered="1806" processed="1802" dbindex="31945">
Francesc della Scala fou fill natural de Cangrande I della Scala que el va armar cavaller. Es va casar a Verona el 1328 amb Maddalena, filla de Rolando Rossi, comte de Borgo San Donnino.

Va morir l'1 de mar de 1342.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80172" title="Josep della Scala" nonfiltered="1807" processed="1803" dbindex="31946">
Josep della Scala fou fill d'Albert I della Scala. Es va dedicar a la vida religiosa i fou prior de San Giorgio de Braida a Verona del 1281 al 1292, i abat de Sant Zen del 1292 fins a la seva mort probablement el 5 de novembre de 1314. Tot i la seva condici va deixar tres fills naturals: Guillem della Scala, Bartolomeo della Scala il vescovo i Albert della Scala (mort el 1352).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80173" title="Bartolomeo della Scala il vescovo" nonfiltered="1808" processed="1804" dbindex="31947">
Bartolomeo della Scala il vescovo fou fill natural de Josep della Scala, fou abat de Sant Zen des del 1321 i elegit bisbe de Verona el 1336. Fou assassinat pels seus cosins Albert della Scala i Bartolomeo della Scala (fills de Bartolomeo I della Scala) a Verona el 27 d'agost de 1338. Va deixar dos fills naturals: Josep i Margherita. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80174" title="Albert della Scala" nonfiltered="1809" processed="1805" dbindex="31948">
Albert della Scala fou fill natural de Josep della Scala. Fou prior de San Giorgio de Braida a Verona des el 1326 i va morir el 1352.

Va deixar un fill natural, Giampetro della Scala, que va organitzar una conjura contra Cansignoro della Scala i fou enforcat a Verona el 1366.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80176" title="Bocca della Scala" nonfiltered="1810" processed="1806" dbindex="31949">
Boca della Scala fou fill de Jacopino della Scala i germ de Mastino I della Scala i Albert I della Scala. Va morir al setge de Villafranca el 1269 per va deixar com hereu al seu fill Albert della Scala anomenat Piccardo i va deixar tamb una filla.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80177" title="Albert Piccardo della Scala" nonfiltered="1811" processed="1807" dbindex="31950">
Albert Piccardo della Scala fou fill de Bocca della Scala. Els seus fill van rebre del Papa Nicolau III el castell d'Illasi per els seus serveis a l'esglsia. Va morir passat el 22 de novembre de 1288. Es va casar primer amb Enida, filla d'Enric, senyor d'Egna; i desprs amb Margarida, filla del marqus Obert Pallavicini. Va deixar tres fills: Frederic della Scala, Albert della Scala (mort el 1301) i Isabella.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80178" title="Frederic della Scala" nonfiltered="1812" processed="1808" dbindex="31951">
Frederic della Scala fou fill dAlbert Piccardo della Scala. Va ser podest de Verona el 1311 i fins el 1313. Podest de Mdena el 1317, de Brgam el 1321, senyor de Brgam el 1324, i vicari imperial de Savona el 1327. 

L'emperador li va confirmar la senyoria de Valpolicella i va tenir beneficis i rendes de diversos monestirs trentins. El 1309 va fundar la capella de Santa Clara a Santa Maria Antica i en va rebre la investidura feudal de l'abat de Santa Maria d'Organo.

Es va casar a finals del segle XIII amb Imperatrice, filla de Conrad d Antioquia, comte d'Alba i Celano. Va deixar 8 fills dels que noms cal esmentar a Caterina, abadessa des el 1367 del monestir de Santa Maria delle Vergini a Campomarzo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80181" title="Canfrancesco della Scala" nonfiltered="1813" processed="1809" dbindex="31952">
Canfrancesco della Scala era fill d'Antoni I della Scala. Enderrocat el seu pare pels Visconti de Mil va fugir a Ravenna amb son sogre, i Canfrancesco va intentar resistir (octubre de 1387) per sense xit per lo que va seguir al seu pare a l'exili a Ravenna. Encara vivia el 1392 i no se sap la data de la seva mort.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80183" title="Joan della Scala" nonfiltered="1814" processed="1810" dbindex="31953">
Joan della Scala fou fill natural de Mastino II della Scala. Particip a la conjura que volia deposar a Cangrande II della Scala encapalada per son germ Fregnano della Scala, per que finalment va fracassar. Fou executat a Verona el febrer de 1354.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80184" title="Espai topolgic" nonfiltered="1815" processed="1811" dbindex="31954">
Els espais topolgics sn els principals objectes de treball en la disciplina matemtica de la topologia.

Definici.

Donat un conjunt X qualsevol, considerem un cert subconjunt  del conjunt de les parts de X. Diem que  s una topologia en X si compleix:


;
Donada una famlia arbitrria d'elements de la topologia , aleshores la seva reuni tamb hi pertany .
Donada una famlia finita d'elements de la topologia , aleshores  la seva intersecci tamb hi pertany .

Diem, aleshores, que el parell ordenat  s un espai topolgic. Els elements de la topologia   s'anomenen conjunts oberts.

Exemples.
Topologia grollera.
Sigui X un conjunt qualsevol, considerem :

s fora evident que .

Si prenem famlies arbitrries d'elements de , no tenim gaires tries; en particular obtenim .

Finalment, si fem una intersecci finita d'elements de , noms podem obtenir .

 s, doncs, una topologia. Aquesta topologia s'anomena topologia grollera i s la ms petita topologia (en el sentit de qu t menor nombre d'elements) que podem formar amb qualsevol conjunt X.

Topologia discreta.
Sigui X un conjunt qualsevol, considerem , el conjunt de les parts de X. s fora evident que el conjunt de les parts compleix totes les condicions de topologia perqu no li manca cap conjunt que es pugui construir amb elements de X. Aquesta topologia s'anomena topologia discreta i s la ms gran (o ms fina) que es pot formar amb qualsevol conjunt X.

Articles relacionats.
Revestiment topolgic;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80185" title="Congrs de Verona" nonfiltered="1816" processed="1812" dbindex="31955">
El Congrs de Verona fou una reuni celebrada a Verona el 1822 (de l'octubre al desembre) de les potncies conservadores conegudes com Santa Aliana (ustria, Rssia, Prssia, Anglaterra, Regne de Sardenya, Toscana, Npols, Mdena i Parma).

Es va pactar la retirada dels austracs del Piemont i el seu aquarterament a Npols; la retirada dels otomans dels principats de Moldvia i Valquia i la protecci de l'esglsia ortodoxa a Orient; i es va decidir l'intervenci francesa a Espanya per restaurar Ferran VII, i a les colnies espanyoles. Anglaterra es va oposar a la darrera decisi, que no es va portar a terme, mentre les dems foren executades en els mesos segents.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80186" title="Marca de Verona" nonfiltered="1817" processed="1813" dbindex="31956">
La Marca de Verona o Marca Veronesa fou una jurisdicci feudal creada el segle IX sota domini franc a la regi de Verona a Itlia, la qual, despres d'estar integrada a les marques de Baviera i de Carntia va esdevenir una marca unida al ducat de Baviera per decisi de l'emperador Ot I. Tot i que juridicament va existir fins al segle XIII, no va tenir existencia real desprs del segle X.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80187" title="Lliga Veronesa" nonfiltered="1818" processed="1814" dbindex="31957">
La Lliga veronesa fou una aliana de ciutats de tendncia gelfa sorgida el 1164 a l'anomenada Marca de Verona.

El 1164 la ciutat de Verona es va revoltar contra l'emperador Frederic I Barba-roja i es va formar llavors la Lliga veronesa, a la que van adherir Vicenza, Pdua i Treviso. El 1167 la Lliga es va unir a la lliga llombarda. Frederic, a la seva cinquena expedici a Itlia, va intentar l'atac a la Lliga i es va lliurar la batalla de Legnano. Frederic va evitar passar desprs pels territoris de la lliga i va acabar reconeixent l'autonomia comunal per la pau de Contana el 1183. L'hegemonia dels gelfs i la Lliga sobre la marca de Verona va durar fins el 1232 quant Ezzelino di Romano, cap gibelli, va imposar la seva autoritat a la regi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80188" title="cdisi" nonfiltered="1819" processed="1815" dbindex="31958">
El terme cdisi (sortida o evasi, en grec) s'utilitza, generalment, per a referir-se al procs de muda de l'exosquelet dels artrpodes.

Aquest procs el controla l'hormona ecdisona, responsable tamb d'iniciar el procs de metamorfosi.

 Vegeu tamb .
Exosquelet;

Enllaos externs.
Vdeo de l'cdisi de Cherax quadricarinatus;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80205" title="Elndil" nonfiltered="1820" processed="1816" dbindex="31959">
Elndil s un heroi llegendari de l'univers de J.R.R. Tolkien. Conegut com a Elndil l'Alt (media ms de dos metres), Elndil el Fidel (Elndil Vorondo) o Elndil el Bell, va ser el pare d'sildur i Anrion, el lder dels nmenreans a l'exili i el primer Alt Rei d'rnor i Gndor.

Biografia.

Elndil va nixer l'any 3119 de la Segona Edat a Nmenor, fill del senyor de l'Andni Amndil. El seu pare era el lder dels "fidels", la gent que encara mantenia amistat amb els elfs i conservava els antics usos en contra de la lnea oficial establerta pel monaraca Ar-Pharazn (aconsellat per Suron). De fet, el propi nom d'Elndil era el mateix que el d'un dels primers reis de Nmenor i significava "amant dels elfs" en quenya.

Quan els nmenreans es va revelar contra Vlinor, Elndil va fugir de l'illa juntament amb els seus fills i la resta de fidels cap a la Terra Mitjana, evitant aix la Caiguda de Nmenor. Van escapar-se amb nou vaixells, quatre capitanejats per Elndil, tres per sildur i dos per Anrion. Amb ells s'enduien els set palantiri i un plan de Nmloth, l'arbre blanc de Nmenor.

Quan va desembarcar a la Terra Mitjana va proclamar, en quenya: Et Erello Endorenna utlien. Sinome maruvan ar Hildinyar tenn' Ambar-metta, que significa, "Del Gran Mar a la Terra Mitjana he vingut. En aquest lloc habitar, i els ms hereus, fins a la fi del mn." Aquestes mateixes paraules van ser pronunciades per Elssar, el seu 39 descendent en lnea directa, quan va ser coronat als Camps de Cromallen.

Elndil va viure al Nord, on va fundar el regne d'rnor i la seva capital, Annminas. Al sud s'erig el regne del sud de Gndor, del qual ell tamb fou proclamat rei. El seu fill Anrion hi va fundar la ciutat de Minas Anor a Anrien, i Isldur va fundar Minas Ithil a Ithlien. La capital del regne del sud era Osguliath, construda al curs del riu nduin. A travs dels palantiri les principals ciutats dels dos regnes es podien comunicar.

A aquestes altures Suron ja havia tornat a la Terra Mitjana, fent-se fort a la terra de Mrdor. El 3428 va atacar Minas thil, capturant la ciutat i obligant a Isldur a fugir cap al nord amb el seu pare i deixant Anrion al crrec de Gndor. El 3434 Elndil i Isldur van tornar al sud, acompanyays del rei suprem lfic Guil-Galad i els respectius exrcits en el que for la Darrera Aliana d'Elfs i Homes. Desprs d'un llarg setge a Brad-dr en el que mor Anrion, l'any 3441 Suron es va veure obligat a soritr de la seva fortalesa i presentar batalla en persona. Guil-Galad i Elndil van combatre'l i van aconseguir vnce'l, per tots dos van morir. Isldur va agafar Nrsil, l'espasa del seu pare que s'havia trencat al caure, i la va fer servir per tallar el dit de Suron i quedar-se amb l'Anell nic.

Elndil va ser enterrat al tur de Halifrien.

La Casa d'Elndil.


                          Elndil l'Alt (1)
                  _______________|_______________
                  |                             |
              sildur (2)                    Anrion             La numeraci indica els 
       ___________|_________________            |                Alts Reis d'rnor i Gndor
       |        |         |        |            |
    Elndur   Aratan   Ciryon   Valndil     Menldil
                                   |            |
                              Reis d'rnor  Reis de Gndor


Repercussi.

Durant el seu regnat Elndil va fundar i consolidar els dos reialmes a l'exili dels dnedain. Va integrar els dnadans que ja vivien a la Terra Mitjana al seu reialme i va establir l'aliana amb els elfs d'Ergion.

Entre els dnedain s recordat com una figura heroica, un gran guerrer i un rei savi.

El crit de guerra d'ragorn, com es pot veure en moltes ocasions a El Senyor dels Anells, s "Elndil!"

Emblema.

L'estandard d'Endil era, argent sobre sable, l'arbre blanc de Nmloth coronat per set estrelles i amb una corona al capdamunt. Aquesta insgnia reial es va convertir en el smbol de la reialesa a Gndor, i tamb el va fer servir ragorn a les ltimes etapes de la Guerra de l'Anell.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80232" title="Fam" nonfiltered="1821" processed="1817" dbindex="31960">


La fam est lligada a la pobresa, aix es dna en l'anomenat Tercer Mn. Es calcula que 800 milions de persones la pateixen, per la incapacitat d'aconseguir suficient menjar, i d'aquestes 8 milions moren anualment per aquest motiu.

Tamb pot haver-hi fam en regions concretes per desastres naturals que arrunen les collites. De fet, el fenomen acostuma a anar lligat a la pobresa perqu sn els pasos menys desenvolupats els que ms pateixen les conseqncies de tempestes, sequeres, etc.

Un lla taronja serveix com a smbol de concienciaci contra aquest problema. Eradicar-la constitueix el primer dels Objectius de Desenvolupament del Millenni, requisit per al compliment dels altres. La FAO s la principal instituci encarregada d'informar sobre l'alimentaci i la fam al mn





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80234" title="Campionat del Mn de criquet femen" nonfiltered="1822" processed="1818" dbindex="31961">
De la mateixa forma que es disputa un Campionat del Mn de crquet mascul, tamb existeix la versi femenina. La primera edici del Campionat del Mn femen es disput l'any 1973. ls grans dominadors sn Anglaterra i els pasos d'Oceania.

 Historial .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80236" title="Narcs Pauls i Vila" nonfiltered="1823" processed="1819" dbindex="31962">
Narcs Pauls i Vila (Sant Feliu de Pallerols, 22 de juny del 1908 - 12 de mar del 1988) va ser un compositor, especialment de msica per a cobla i sardanes, alhora que que un virtus flabiolaire de cobla, i violinista. En alguna bibliografia se'l cita incorrectament pel nom de Narcs Pauls i Vidal.

 Biografia .

La seva formaci musical comen amb el seu pare, Ramon Pauls i Pujol, a la cobla l'Art Giron (flabiol i tenora), i amb el mestre Rafael Serra de l'Escola de Msica d'Olot (viol). Amb dinou anys entr a la Cobla Montgrins, dirigida per en Vicen Bou a qui acab succeint . Amb vint-i-quatre anys, Pauls s'establ a Barcelona, on ampli la seva formaci musical estudiant viol amb Eduard Toldr i harmonia i contrapunt amb el gran compositor Jaume Pahissa. A l'any 1934, lAssociaci Obrera de Concerts li estren l'obra La Vall d'Hstoles en un concert amb peces de Francesc Pujol, Eduard Toldr, Jaume Pahissa, Pau Casals i Juli Garreta.  Substitu Josep Serra com a director de la Cobla Barcelona, fou membre fundador de la cobla Ciutat de Barcelona i violinista en l'orquestra del Liceu. Tamb exerc de professor de msica, especialment de flabiol.

Cultiv diversos gneres musicals, com el religis, el lied, obres corals i per a orquestra; pel que s ms conegut, per, s pel conreu de la msica per a cobla i les sardanes, de les que en compos un centenar.

 Obra .

 Els jardins de Barcelona, poema simfnic per a orquestra;
 Garca del Cataar, obra de teatre en dos actes (ms coneguda pel ttol Del rey abajo, ninguno), escrita per Francisco de Rojas Zorrilla, i arranjada a a l'escena lrica per Antonio Sau Olite;
 La voz de la campana, sarsuela per a veu i orquestra, escrita conjuntament amb Antonio Sau Olite;

 Msica per a cobla .
 Simfonia dels Pirineus (1983), per a tres cobles, soprano i percussi;

 El cant dels ocells al Jesuset, glossa per a dues cobles;
 Els cavallets de Sant Feliu (1955), suite en quatre temps, per a dues cobles i percussi;
 La Garrotxa (1949), suite per a cobla;
 La sardana de les monges, ballet, adaptaci de la sardana d'Enric Morera;
 La Vall d'Aran (1950), suite per a dues cobles;

 Ball de Nyacres, de Roses;
 Instrumentaci dels balls de cavallets, de gegants i de la mulassa de Sant Feliu de Pallerols;

 Sardanes .
 Amor i poesia, dedicada al poeta Ventura Gassol;
 Andorra amada (1966);
 ngela, dedicada a la seva esposa;
 La Bernadeta de Lourdes (1923);
 Catalunya amada (1931);
 Centenari triomfant (1984), dedicada a la Cobla Els Montgrins;
 La cinglera del Far (1958);
 Corpus Christi (1982);
 El cucut canta;
 Girona, poble heroic (1965);
 Girona senyorial;
 Guinardonenca;
 Lloret vila senyorial;
 Moritz, dedicada a la fbrica de cervesa;
 La nostra Cristina (1971);
 Ptria meva (1951);
 Pep Ventura, l'home immortal (1972);
 Rossinyolet que vas a Frana (1973);
 La sardana de l'alcalde;
 La sardana de la pau (1982), dedicada a Picasso;
 La tenora enamorada (1962), obligada de tenora;
 La vall d'Hstoles (1934);

 Al noi de la mare qu li darem, El fillet de nostra Verge, Fum, fum, fum (1950), Pau en el mn (1964) i El cant dels ocells al Jesuset formen un cicle inspirat en nadales catalanes ;

 Barcelona, la bonica, sardana per a cor i cobla;
 Bella terra, bella gent, sardana coral, amb lletra de Pere Quart;
 Dels catalans, sardana per a 6 veus mixtes, a cappella, lletra de Joan Torrents;

 Altres obres .
 Campesina, can amb acompanyament de piano; lletra de P. Pericay;
 Himne a la Verge de la Salut, can per a veu solista, cor a l'unson i orgue o piano amb lletra del Pare Hilari d'Arenys de Mar;
 La calndria refila, sardana obligada de flabiol de Felip Cervera i Marqus, arranjada per Narcs Pauls;

 Enllaos externs .
ndex de sardanes de Narcs Pauls (I);
 ndex de sardanes de Narcs Pauls (II);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80237" title="Confederacin de Nacionalidades Indgenas del Ecuador" nonfiltered="1824" processed="1820" dbindex="31963">
La Confederacin de Nacionalidades Indgenas del Ecuador (CONAIE, Confederaci de Nacionalitats Indgenes de l'Equador) s la ms gran i ms important organitzaci de grups tnics de l'Equador. Creada el 1986, la CONAIE est dedicada a organitzar socialment i polticament els diversos pobles indgenes de l'Equador. Els seus objectius sn la defensa dels drets dels pobles indgenes, l'enfortiment de la identitat indgena, la recuperaci dels drets sobre la terra (negada des dels temps colonials), l'oposici a les poltiques neoliberals i l'oposici a la intervenci militar dels Estats Units a la regi (com el Pla Colmbia). La CONAIE actua habitualment a travs de l'acci social i poltica (bsicament a travs del partit poltic Pachakutik) per tamb a travs d'accions directes, amb aixecaments populars. El president actual (2006) n's Luis Macas.

 Organitzaci .
La CONAIE representa actualment als segents grups tnics: Shuar, Achuar, Siona, Secoya, Cofn, Huaorani, Zparo, Chachi, Tschila, Aw, pera, Manta, Huancavilca i Qutxua. Est dividida en tres federacions regionals: la Confederacin de Nacionalidades Indgenas de la Amazona Ecuatoriana (CONFENIAE), la Confederacin de Pueblos de la Nacionalidad Kichwa del Ecuador (ECUARUNARI) i la Coordinadora de Organizaciones Indgenas y Negras de la Costa Ecuatoriana (CONAICE).

 Programa i acci poltica .
La CONAIE es cre durant una reuni d'uns 500 representants de comunitats indgenes durant els dies 13-16 de novembre de 1986. Inicialment rebutj l's del procs electoral, per ms endavant reconsider la seva estratgia i intervingu en el procs electoral  a travs del partit Pachakutik. Un dels punts bsics de la CONAIE s transformar l'Equador en un estat plurinacional que reconegui l'autonomia nacional de 12 nacions indgenes, cadascuna amb un parlament popular propi.

 Enllaos externs .
 Web de la CONAIE. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80241" title="Xesco Boix" nonfiltered="1825" processed="1821" dbindex="31964">
Francesc Boix i Masramon, Xesco Boix (Barcelona, 1946 - Malgrat de Mar, 1984), fou un msic i cantant catal de folk i de can infantil. Fill del poeta Josep Maria Boix i Selva i de Xita Masramon, i nebot de Maur M. Boix i Selva, en Xesco Boix fou un gran comunicador, especialment entre els infants. 

Influt pels cantants nord-americans, fund el Grup de Folk (1966), que adapt temes dels EUA i en cre de nous. Desprs form el grup Ara va de bo (1971), que es va centrar en la can infantil, tot recuperant temes populars catalans i creant-ne de nous. Tres anys desprs cant en solitari, per vinculat als grups El Sac i Els Cinc Dits d'una M. 

Grav molts discos i cassets (trenta-cinc en total) i public deu llibres. Fou amic de Pete Seeger, de qui adapt moltes peces, i un gran admirador de Woody Guthrie. La seva obra s molt valorada pels educadors i els animadors.

Enllaos externs.
Xesco Boix. Biografia, videos, canons;
Xesco Boix: un amic, un mestre;
Cronologia de Xesco Boix;
Discografia de Xesco Boix;
Xesco Boix. Canons, imatges, udio;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80245" title="Comarques d'Astries" nonfiltered="1826" processed="1822" dbindex="31965">
Astries t una divisi administrativa en comarques (en asturi, cotarru, cotarros). Encara no estan reconegudes com a entitats administratives, tot i que l'Estatut d'Autonomia d'Astries preveu el seu desenvolupament. Sn les segents:

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80247" title="Obaga" nonfiltered="1827" processed="1823" dbindex="31966">
L'obac o obaga, en l'hemisferi nord s el vessant d'una muntanya orientat al nord, mentre que correspondria al vessant sud en l'hemisferi sud.

L'orientaci al nord comporta ms ombra i es conserva millor la humitat, tot i que tamb s ms freda.

En latituds mitjanes i climes secs o subhumits, com els generals als Pasos Catalans, l'efecte de l'obaga s ms intens i fa que la vegetaci espontnia sigui ms densa i amb millors condicions hdriques per a vegetar.

La pinassa (Pinus nigra), el grvol o la maduixera sn tpiques de la vegetaci en les obagues. En llocs molt rids i calorosos (com les comarques alacantines) espcies com l'alzina o el llentiscle es refugien en les obagues que en climes ms humits es troben a la solana. 

Les orientacions intermdies participen en part de les caracterstiques climtiques dels obacs i les solanes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80249" title="Manuel Carrasco i Formiguera" nonfiltered="1828" processed="1824" dbindex="31967">
Manuel Carrasco i Formiguera ( Barcelona 1890 - Burgos, Espanya 1938 ) fou un advocat i poltic catal, lder democristi i nacionalista catal del primer ter del segle XX. 

Biografia.
Va nixer a Barcelona el 1890. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es doctor i especialitz en dret mercantil. Interessat en la docncia posteriorment fou professor d'aquesta matria a l'Escola d'Alts Estudis Comercials, centre dependent de la Mancomunitat de Catalunya.

Acci poltica.
De jove milit a la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista i l'any 1920 s escollit regidor per aquest partit a l'ajuntament de Barcelona. El 1922 particip en la fundaci d'Acci Catalana, i aquest mateix any crea "L'Estevet", setmanari nacionalista on es publiquen unes caricatures crtiques amb la dictadura de Primo de Rivera que el porten a la pres. 

L'any 1930 particip en el Pacte de Sant Sebasti representant Acci Catalana, i l'any 1931 en proclamar-se la Repblica s nomenat Conseller de Sanitat i Beneficncia del govern de Catalunya 1931-1932 sota la presidncia de Francesc Maci. Mesos desprs s escollit diputat a les Corts Espanyoles en les eleccions generals per la circumscripci de Girona, cessant l'octubre de 1933, i on destac per la seva defensa de la integritat de l'Estatut de Nria i la llibertat religiosa. L'any 1932 fou expulsat d'Acci Catalana juntament amb d'altres membres del sector catlic i ingress a Uni Democrtica de Catalunya, creada poc abans. 

Condemna a mort.
Iniciada la Guerra civil (1936) Carrasco i Formiguera es mant lleial a la Repblica sense abandonar la seva ideologia democristiana, fet que li comporta ser perseguit per alguns sectors anarquistes i comunistes del bndol republic. Aquesta situaci el fora a traslladar-se al Pas Basc, on collabora amb el govern del lehendakari Aguirre. 

Amb la conquesta franquista de Guipscoa el febrer de 1937, Carrasco i Formiguera decideix tornar a Catalunya on ser novament assetjat. L'any 1938 intent exiliar-se de nou, aquest cop embarcant-se amb tota la seva famlia cap a Biscaia, per la marina franquista intercept el seu vaixell i fou empresonat. Traslladat a Burgos s condemnat a mort en un judici sumarssim realitzat el 8 d'agost de 1937.

L'execuci de la sentncia es va demorar vuit mesos, i es va produir el 9 d'abril de 1938, a pesar de les gestions del Vatic. Segons diversos autors, l'execuci la va ordenar personalment Franco, en reacci a la protesta de diversos governs estrangers, entre els quals incloa el del Vatic, contra els bombardejos per part de l'aviaci franquista d'objectius civils (com els quals van tenir lloc el 16, 17 i 18 de mar contra Barcelona, condemnats pblicament per la Santa Seu a travs d'una nota oficiosa publicada el 24 de mar a L'Osservatore Romano). 

La seva vdua, Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa, tamb militant d'UDC, sempre va mantenir viva la memria del seu marit i va promoure des del 1976 la rehabilitaci de la seva figura. El 25 de setembre de 2005 el Congrs de Diputats va acordar, a proposta del grup parlamentari de Convergncia i Uni, anullar el consell de guerra al que va ser sotms Manuel Carrasco i Formiguera l'any 1937.

Referncies.


Enllaos externs.

  Informaci de Manuel Carrasco i Formiguera a la Web d'UDC;
  Sumarissim 477: Especial Carrasco i Formiguera a TV3;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80254" title="Vindalum" nonfiltered="1829" processed="1825" dbindex="31968">
Vindalum o Vindalium fou una ciutat de la Gllia Narbonesa on Cneu Domici Cn. F. Cn. N. Aenobarb va derotar als allbroges el 121 aC. Era situada a la confluncia del riu Sulgas (Sorgue)  amb el Roine. Podria ser l'actual Vedene, a 1,5 km de la confuncia dels dos rius, o Port de la Traille, a la mateixa confluencia. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80255" title="Vindobona" nonfiltered="1830" processed="1826" dbindex="31969">
Vindobona fou una ciutat romana del la vora del Danubi, a l'alta Pannia. Originalment fou una ciutat celta i sota domini rom va esdevenir municipi. Va portar un temps el nom de Juliobona (Iouliobona). Era al peu del mont Cetius, i fou una de les principals estacions militars romanes del Danubi, i ms tard seu de la flota del Danubi (abans a Carnuntum) i de la Legi X Gmina. L'emperador Marc Aureli va morir a la ciutat.

El 395, Vindobona fou saquejada pels germans, probablement marcomans i encara que fou restaurada, ja fou un establiment militar redut per incloent una base naval.

Fou destruda pel foc abans del 410. La ciutat va esdevenir cristiana en aquest temps i els alans i ostrogots s'hi van establir i els soldats de la fortalesa eren reclutats entre aquests pobles. El 433 Teodosi II va permetre la seva ocupaci pels huns i es possible que tila (Etzel) es cass amb  Kriemhilda a Vindobona. Poc desprs del 500 fou ocupada pels longobards junt amb la resta de Pannnia. El 568 fou ocupada pels vars que hi van romandre fins que foren derrotats per Carlemany.

s l'actual Viena.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80256" title="Vindonissa" nonfiltered="1831" processed="1827" dbindex="31970">
Vindonissa fou una ciutat de la Gllia esmentada per Tcit. Fou seu de la Legi XXI que desprs es va traslladar a Rcia. Es l'actual Windisch al cant sus d'Argvia, a la uni entre els rius Aar, Reuss i Limmath. Conserva restes romanes, entre elles un amfiteatre (Brlisgrmlbe)  i a la carretera entre Brauneckberg i Knigsfelden les restes d'un aqeducte. Fou destruda al segle III i IV per incursions de vndals i alamans. A la meitat del segle V fou devastada pels huns.  Des el segle V fou seu d'un bisbe ms tard traslladat a Constana. El segle VI fou destruda pel rei franc Khildebert.

Proper a la ciutat hi ha l'antic monestir de Knigsfelden, on estan enterrats alguns membres de la famlia dels Habsburg










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80257" title="Vispis" nonfiltered="1832" processed="1828" dbindex="31971">
Els vispis (llat vispi) foren un poble del sud-oest de Germnia, esmentat per Claudi Ptolemeu, del que no es coneix exactament les terres que ocuparen.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80258" title="Vitllia" nonfiltered="1833" processed="1829" dbindex="31972">
Vitllia (llat Vitellia) fou una antiga ciutat del Latium, en territoris dels eques. No se sap si fou ciutat dels ecus o dels llatins, ja que tot i estar en territori dels ecus, Dions l'esmenta a la llista de ciutats de la Lliga Llatina.

Es esmentada per primer cop per Tit Livi durant la campanya de Coriol, que suposadament va ocupar la ciutat al mateix temps que Corbi, Labicum i Pedum. No torna a ser esmentada fins el 393 aC quant fou ocupada pels ecus que van sorprendre als romans amb un atac nocturn, i diu que era una colnia romana en territori dels ecus. No se sap quant fou recuperada pels romans. Suetoni esmenta una tradici que diu que fou encarregada a la famlia Vitellii amb l'encrrec de defensar-la, per probablement no es res ms que una llegenda. Aquesta ciutat i d'altres de la rodalia, com Tolerium, van desaparixer al segle III aC durant la guerra amb els gals, i ja noms torna a ser esmentada per Plini com una de les ciutats del Latium que ja no existien al seu temps. El seu emplaament no se sap per alguns  pensen que podria ser l'actual Valmontone (per altres pensen tamb que Tolerium  pogu estar a la mateixa ciutat).

Per la famlia Vitllia o dels Vitelli, vegeu Vitelli (famlia);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80259" title="Vtia" nonfiltered="1834" processed="1830" dbindex="31973">
Vtia fou un petit districte de la Mdia Atropatene esmentat per Estrab, que el situa a la part nord del pas, proper als territoris dels dibrices i amardis.

Per la dama romana, d'aquest nom, vegeu Vtia (mare de Gai Fufi) ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80260" title="Umbrnics" nonfiltered="1835" processed="1831" dbindex="31974">
Els umbrnics (en llat umbranici) foren un poble de la Gllia Narbonense que se sap per Plini el vell que es regien pel dret llat (ius latii). No se sap d'on derivava aquest privilegi ni res ms d'aquest poble que no torna a ser esmentat amb l'excepci de la Taula de Peutinger on apareix una ciutat anomenada Umbranica o Umbranicia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80264" title="Joab" nonfiltered="1836" processed="1832" dbindex="31975">

Bblia: Joab, fill de Serui, la germana del rei David.
Geografia: Joab s un consell regional d'Israel.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80265" title="Joab (Israel)" nonfiltered="1837" processed="1833" dbindex="31976">

Joab s un consell regional del districte del Sud d'Israel.

El municipi de Joab agrupa els segents nuclis de poblaci:
Kibbutz: Bet Guvrin (          ), Bet Nir (       ), Gal'on (     ), Kefar Menahem (        ), Kibbutz Gat (        ), Negba (    ), Revadim (     ), Sede Yo'av (        ).
Moshav: Kefar Harif (         ), Nahala (    ), Qedma (    ), Segulla (     ), ;
Altres assentaments comunitaris: Wardon (     ).
Poblats rabs: Al-Azy (   -   ).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80266" title="Mitspe Ramon" nonfiltered="1838" processed="1834" dbindex="31977">

Mitspe Ramon (en hebreu,          ) s un consell local del districte del Sud d'Israel. Es troba al desert del Ngueb, a uns vuitanta quilmetres al sud de Beerxeba.


 Histria .
Mitspe Rimon es fund, com moltes ciutats a desenvolupar israelianes, desprs de la creaci de l'estat d'Israel. El 1953, uns quants immigrants sovitics van ser portats a la zona i se'ls deman que construssin una poblat. Posteriorment, Mitspe Ramon segu creixent fins a esdevenir una ciutat. La intenci primera era que fos el centre urb del Ngueb central. Abans de la construcci de l'autopista de la vall de l'Arab l'any 1996, l'nica carretera que portava a Elat passava per Mitspe Ramon, cosa que n'acceler el creixement. Actualment, per, aquesta carretera t una importncia molt petita. A causa de l'allament, Mitspe Ramon no esdevingu mai una poblaci central i la poblaci no arriba a les 5.000 persones.

 Clima .
La ciutat es troba en una zona desrtica, cosa que n'explica el clima sec. Mitspe Ramon es troba, a ms, a uns 900 metres sobre el nivell del mar, fent que el clima no sigui especialment clid. Gaireb no hi ha precipitaci i la vegetaci natural s tan escassa, que ni tan sols els nmades beduns passen per la zona.

 Economia .

Un dels pilars de l'economia local s, a part de la indstria, l'exrcit israeli, que disposa a Mitspe Ramon de tot un seguit d'installacions militars i ms de 10.000 soldats. La ciutat tamb rep alguns turistes, atrets pel crter crstic de Ramon (tamb anomenat Makhtesh), el ms gran del Ngueb. A la ciutat hi ha el centre d'informaci del crter i uns quants miradors i s, a ms, punt de partida de les excursions al crter. Al nord de la ciutat tamb hi ha les runes de la ciutat nabatea d'Avdat i el kibbutz Sede Boker, en el qual el primer ministre David Ben Gurion tenia una casa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80267" title="Seguev Xalom" nonfiltered="1839" processed="1835" dbindex="31978">

Seguev Xalom (en hebreu,    -    ) s un consell local del districte del Sud d'Israel, situat a mig cam entre Beerxeba i Dimona. El poble fou fundat el 1984 en el marc d'un projecte per a establir els beduns en assentaments fixos.

El poble s molt proper al nucli industrial de Ramat Hovav, i al problema de la baixa qualitat de vida dels beduns (atur, pobresa, fracs escolar, etc.) cal afegir-hi la problemtica mediambiental i sanitria que Ramat Hovav provoca a la poblaci local. L'any 2002, l'Oficina Central d'Estadstica d'Israel (CBS) va publicar un estudi en qu es deia que Segev-Shalom era el quart municipi ms pobre d'Israel.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80268" title="Tel Xeva" nonfiltered="1840" processed="1836" dbindex="31979">

Tel Xeva (en hebreu,       ) s un consell local del districte del Sud d'Israel adjacent a Beerxeba i a Omer.

Tel Xeva fou fundat el 1968 en el marc d'un projecte per a establir els beduns en assentaments fixos. s una de les viles ms pobres del pas: el sou mensual mitj noms arriba al 47% de la mitjana d'Israel i noms un 43% dels joves tenen el ttol de secundria. L'any 2002, l'Oficina Central d'Estadstica d'Israel (CBS) va publicar un estudi en qu es deia que Tel Xeva era el tercer municipi ms pobre d'Israel.


 Jaciments arqueolgics .

Prop de la localitat es troben els jaciments arqueolgics de Tel Xeva. Es tracta de les restes de la ciutat bblica de Beerxeba.

Les excavacions es van dur a terme entre 1969 i 1976 i s'hi van descobrir diversos estrats de restes, que inclouen els perodes israelita, el perode monrquic de Judea, el perode persa i el perode rom.

El que ms destaca de les troballes sn restes de diverses fortificacions, algunes habitacions excavades a la roca dels segles XII i XI a.C. i un pou de vint metres de profunditat (el ms pregon d'Israel).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80272" title="CAcert" nonfiltered="1841" processed="1837" dbindex="31980">
CAcert s una entitat-certificadora administrada per la comunitat, que emet certificats gratuts al pblic en general. s l'alternativa a les CA (Certificate Authority o Entitat-Certificadora) que cobren centenars de dlars l'any per aquests certificats. A mitjans del 2005 ja tenia ms de 39.000 usuaris havien estat identificats per CAcert. Aquest certificats poden ser usats per signar i/o xifrar correus electrnics, autenticar i autoritzar usuaris a connectar-se a pgines web i transmissions segures de dades per internet.

Els certificats de CAcert poden ser usats per qualsevol aplicaci que suporti SSL, aix com qualsevol que usi certificats X.509. T dos nivells de certificats: el Robot CA, que s considerat el dbil, i el Web of Trust. El Web of Trust (WOT), que s el que ens interessa, s usat per a crear certificats de ms alt nivell, per a aix cal que l'usuari sigui fsicament autentificat per altres usuaris prviament reconeguts per CAcert.

CAcert est basat en els Punts d'autenticaci, cadasc disposa d'un compte amb el seu nombre de punts que augmenten segons el grau de credibilitat. Aquests es poden guanyar fent que usuaris classificats com "Asseguradors" identifiquin l'usuari fsicament o mitjanant "Terceres parts confiables" com ara notaris pblics. Com ms punts es tenen, de ms privilegis en la fima de certificats es disposa.

 Enllaos externs.
 CAcert;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80273" title="Arab Central" nonfiltered="1842" processed="1838" dbindex="31981">

Arab Central s un consell regional del districte del Sud d'Israel, situat al centre de la vall de l'Arab al desert del Ngueb i fundat el 1977.

El municipi de l'Arab Central agrupa vuit nuclis de poblaci:
Moshav: En Yahav (       ), Hazeva (    ), Iddan (    ), Paran (    ) i Zofar (    ).
Altres assentaments comunitaris: Ir Obot (         ), Sappir (    ) i Zuqim (     ).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80279" title="Estat de Falcn" nonfiltered="1843" processed="1839" dbindex="31982">


Falcn  s un dels 23 estats en qu s dividida Veneuela. La capital de l estat s Coro. 

 Divisi administrativa .
L'estat es divideix en 25 municipis:



Governadors.
Jess Montilla (2004-2007);
Jess Montilla (2001-2004);



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80280" title="Estat de Mrida" nonfiltered="1844" processed="1840" dbindex="31983">


Mrida  s un dels 23 estats en qu s dividida Veneuela. La capital de l estat s Mrida. 

Municipis.
 Alberto Adriani (El Viga);
 Andrs Bello (La Azulita);
 Antonio Pinto Salinas (Santa Cruz de Mora);
 Aricagua (Aricagua);
 Arzobispo Chacn (Canagua);
 Campo Elas (Ejido);
 Caracciolo Parra Olmedo (Tucani);
 Cardenal Quintero (Santo Domingo);
 Guaraque (Guaraque);
 Julio Csar Salas (Arapuey);
 Justo Briceo (Torondoy);
 Libertador (Mrida);
 Miranda (Timotes);
 Obispo Ramos de Lora (Santa Elena de Arenales);
 Padre Noguera (Santa Mara de Caparo);
 Pueblo Llano (Pueblo Llano);
 Rangel (Mucuches);
 Rivas Dvila (Bailadores);
 Santos Marquina (Tabay);
 Sucre (Lagunillas);
 Tovar (Tovar);
 Tulio Febres Cordero (Nueva Bolivia);
 Zea (Zea);

Governadors.
Florencio Porras (2004-2007);
Florencio Porras (2001-2004);
William Dvila Barrios (1998-2000);
William Dvila Barrios (1995-1998);
Jess Rondn Nucete (1992-1995);
Jess Rondn Nucete (1989-1992);




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80282" title="Estat de Miranda" nonfiltered="1845" processed="1841" dbindex="31984">


Miranda  s un dels 23 estats en qu s dividida Veneuela. La capital de l estat s Los Taques. 

Enllaos.
Governaci de l'Estat Miranda;
Diccionario La Chuleta Venezolana - General;
Instituto Autnomo de Bibliotecas e Informacin del Estado Miranda;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80286" title="Laibach" nonfiltered="1846" processed="1842" dbindex="31985">

 Nom alemany per a Ljubljana, capital d'Eslovnia.
 El grup eslov de msica industrial Laibach (grup de msica);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80287" title="Popa (constellaci)" nonfiltered="1847" processed="1843" dbindex="31986">


Popa (Puppis segons la denominaci en llat de la Uni Astronmica Internacional) s una constellaci de l'hemisferi sud. s la part ms gran d'aquelles en qu es va dividir Argo Navis (la constellaci de la Nau Argo).

Fou inclosa en el seu origen per Claudi Ptolemeu en la immensa constellaci de la Nau Argo, que Nicolas-Louis de Lacaille divid en quatre constellacions distintes. 

Per trobar la Popa, imaginau una lnia entre Sirius (  Canis Majoris) i Canopus (  Carinae). La Popa es troba entre 10  i 20  a l'est d'aquesta lnia.

Estrelles principals.

Les designacions segons l'lletres gregues van ser assignades a les estrelles ms d'un segle abans de la divisi de la Nau Argo, cada una de les quatre constellacions resultat de la partici han heretat algunes d'aquestes lletres; en conseqncia li manquen algunes lletres.

Naos (  Puppis).

  Puppis s'anomena Naos, la qual cosa significa en grec  Vaixell  i defineix la seva pertinena a la constellaci de Puppis. Naos s l'estrella ms brillant de la constellaci ( ,   i    estan a Carina,   i   a Vela amb una magnitud aparent de 2,21.

Malgrat la seva aparena modesta, s una de les estrelles ms brillants i calentes de la Via Lctia. s unes 20.000 vegades ms brillant que el Sol i la seva temperatura de superfcie s de 42.000 K (emet doncs en la major part dins l'ultraviolat, la seva lluminositat total s 1 mili de vegades la del Sol). Situat a 1.400 anys-llum de la Terra, seria tant brillant con la Lluna plena si fos tant prxima con Alfa Centauri.

Naos s un supergegant blau. S'ha estimat que s 18 vegades ms massiva que el Sol i 40 vegades ms gran que aquest. Volta molt rpidament sobre ella mateixa, a la velocitat de 200 m/s a l'equador, i perd cada any una part de la seva massa, produint un vent estellar 10 milions de vegades ms important que el vent solar.

Altres estrelles.

  Pup, la segona estrella de la constellaci, s una estrella doble composta d'un supergegant taronja i d'una estrella blanca molt separades l'una de l'altre. Formen part d'un cmul d'estrelles que es pot veure a l'ull nu com una taca poc lluminosa voltant   Pup.

L1 i L2 Pup formen una doble ptica separable a l'ull nu. Sn distants moltes de centenes d'anys-llum l'una de l'altra i la seva proximitat aparent no s ms que un efecte ptic.

Una altra estrella porta nom propi: Azmidiske (  Pup).

Taula de recapitulaci de les estrelles de Puppis.



Nota: Els valors numrics provenen de les dades mesurades pel satllit Hipparcos 

Objectes celestes.

Puppis es troba sobre la Via Lctia i cont molts de cmuls i nebuloses, la major part visibles amb petits instruments ptics, els cmuls oberts M46 i M47, 10  a l'est i un poc al nord de Srius, M93, NGC 2451, NGC 2467 i NGC 2477 i les nebuloses planetries NGC 2438 i NGC 2440. 

La nebulosa de Gum s'esten en part sobre Puppis (la part ms gran es troba dins Vela). s el residu d'una supernova, en part illuminada par Naos.

Histria i mitologia.

La Nau Argo representava, a la mitologia grega, el vaixell amb el que Json va partir a la cerca del vell d'or. Ptolemeu la va esmentar a l' Almagest. A causa de la seva rea (1.884 graus quadrats) i la seva extensi (70  de l'est a l'oest), Nicolas-Louis de Lacaille la divid en tres constellacions el 1752. La constellaci de Puppis s una de les parts resultants.

Enllaos externs.
Nebulosa de Gum, APOD en catal;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80288" title="Noguer" nonfiltered="1848" processed="1844" dbindex="31987">

La noguera, noguer o anouer s un arbre silvestre, subespontani o conreat dins del gnere Juglans (hi ha 21 espcies) de la famlia Juglandaceae. Juglans regia s l'nica noguera conreada a Europa pels seus fruits anomenats nous o anous. 
Sembla originari dels Balcans.

Descripci.


s un arbre caducifoli dioic corpulent, no gaire alt, aproximadament d'uns 20 metres, per de capada mplia i voluminosa. En els exemplars ms desenvolupats, aquesta copa pot comenar a poca distncia del terra. El tronc acostuma a ser ample, s'han trobat alguns exemplars de 5 metres de dimetre, i es buida en els exemplars vells. T l'escora esblanqueda, llisa, que s'esquerda amb el pas dels anys. Les branques joves sn gruixudes i amb nusos, amb la medulla tpicament buida i dividida mitjanant separadors transversals.

Fulles caduques, alternes imparipinnades, grans, compostes, amb 5 o 9 folols. El final de la fulla s ms gran que els laterals. La vora s bastant llisa.

El noguer perd les fulles a l'hivern i a la primavera l'hi tornen a sortir al mateix temps que les flors, de les que n'hi ha de masculines i de femenines. Les fulles tenen un pecol llarg amb una fullola a la punta i 2-3 parelles als costats; quan surten tenen un color vermells per al madurar es tornen verdes.

Cada flor femenina, presenta un ovari que s ja una nou petita on a l'extrem superior hi ha el calze i del mig surten dues banyes que sn els estigmes (la flor corona el fruit). Les masculines surten del lleny de l'any anterior per sota de les femenines en forma de ramells. La flor masculina s un ament. Es pollinitza pel vent.

Els fruits sn drupes, en grups de 1-4 globulosos, consten de una capa carnosa fina, glandulosa i glabra, de color verd, que s'ennegreix i s'esquerda a la maduresa. En el seu interior es troba la nou, formada per una coberta dura que s'obre en dos parts, les lnees de soldadura de les quals no coincideixen amb la soldadura dels carpels, sin amb els nervis mitjans d'aquests. A ms, t 2 o 4 falsos envans incomplets. Allotja al seu interior una llavor amb quatre lbuls, rica en olis. Comena a produir fruits cap als 10 anys.

Ecologia i conreu.

Els anouers se situen al sud-est d'Europa i oest d'sia. Des del nord de Grcia fins a l'Himlaia, passant pels Balcans. Destaca la seva presncia a la Xina, l'Iran, Armnia (silvestre) i Amrica del Nord (especialment Califrnia). Generalment, en zones templades.

Tradicionalment hi havia arbres allats al voltant de les cases de pags o als pobles que no corresponien a cap varietat en concret, ja que sovint provenien de reproducci sexual a travs de la sembra de les nous. El conreu extensiu es va inicar a Califrnia amb les varietats americanes de gran calibre. Tamb es conreen varietats franceses de millors qualitats organolptiques, per ms petites. Actualment hi ha plantacions intensives als Pasos Catalans, per exemple al Segri, La Noguera o al Bages.

La problemtica d'aquest conreu s d'una banda que tarda molts anys en comenar a donar fruit i de l'altra que s una espcie molt afectada per bacteriosi. Les glaades tardanes de primavera si coincideixen amb la floraci poden deixar sense collita l'arbre, ja que les flors no suporten ms enll d'un grau sota zero. Noms altes temperatures a l'estiu donen calibres grossos que sn els preferits pel mercat, malgrat que les varietats petites tenen millor gust. Les plantacions intensives sempres sn en regadiu.

 Usos farmacolgics .

Les fulles del noguer tenen importants quantitats de tanns  de tipus glic i ellgic. Tamb hi sn presents naftoquinones fonamentalment la juglona, que cristallitza de color taronja i t un sabor amarg. Concretament, s la 5-hidroxi-1,4-naftoquinona. A ms en la coberta del fruit hi ha olis essencials que serveixen per aromatitzar les conegudes ratafies del Pallars. Com a principis actius tamb hi sn presents l'inositol, els derivats flavnics i la vitamina C.

Les fulles i la nogalina (cscares verdes dels fruits), contenen abundants tanins que li confereixen la seva important propietat astringent. Sn coneguts els seus efectes com antidiarric per l'efecte astringent dels tanins i com astringent dermatolgic tamb per l'efecte d'aquest mateixos tanins sobre la pell. Els usos aprovats per la Comissi E del Ministeri de Sanitat d'Alemanya sn exclusivament davant dermatitis inespecfiques. Altres usos tradicionals reconeguts sn en el tractament de la diarrea aguda d'origen bacteri o no i, sobretot, per guarir infeccions parasitries intestinals. Altres usos ms tradicionals sn envers afeccions drmiques com cremades, lceres drmiques o prrit.

Propietats conegudes:

 astringents;
 cicatritzants;
 antidiarreiques;
 antifngiques;
 bactericides;
 antisptiques;
 hipoglucemiants, hipotensor (les fulles);
 s'est investigant possibles accions antitumorals;

Indicacions:

 diarrea aguda (origen bacteri o no);
 infeccions parasitries intestinals;
 dermatitis inespecfiques;
 cicatritzacions de ferides, lceres i llagues;
 afeccions drmiques com cremades, lceres drmiques o prrit;
 czemes de la pell i acn;
 rentats vaginals;
 infeccions en vies respiratries, angines i estomatitis;
 diabetis;
 higiene bucal;
 estimulant pel creixement del cabell;
 elevat valor nutritiu de les nous (contingut protec similar al de la carn);

Usos medicinals.

s intern.

Diarrea: fulles, pel seu contingut en tanins, sn astringents i poden utilitzar-se per combatre la diarrea. Cal la decocci d'una culleradeta de fulles seques fetes esmicolades per got d'aigua durant 10 minuts. Cal prendre un parell de gots al dia.

Hipotiroidisme: les nous, especialment les nous verdes, contenen components que estimulen la producci de les hormones tiroides. Cal la decocci de 4 nous per litre d'aigua durant 20 minuts. Beure dos tasses d'aigua. Menjar nous fresques o utilitzar l'oli de nous cru en amanides.

Suor: la preparaci anterior tamb pot utilitzar-se per tractar l'excs de suor.

Tnies i solitries: l'oli de noguera s'ha utilitzat per expulsar aquests parsits de l'intest. Per sopar, amanir un plat de patates bullides amb 60 gr d'oli de noguera.

 s extern .
Les propietats astringents, antifngiques i antisptiques que exerceixen les juglones de les fulles i les cobertes de les nous, s'utilitzen com bactericides i vulnerries.

 En el tractament extern de la pell: infusi al 10% de fulles seques en un litre d'aigua. Aplicar compreses mullades sobre la zona afectada. Tamb, afegir un grapat de fulles seques dins l'aigua del bany. Pel tractament de la sarna, coure un grapat de cscares de nou en un litre d'aigua fins que l'aigua disminuexi al 50%. Rentar-se amb aquesta aigua.
 Prevenci de la caiguda del cabell. Una aplicaci de la infusi anterior sobre el cabell ajudar a prevenir la seva caiguda. Tamb s'ha proposat l'extracte del pericardi.
 Tractament de les infeccions vaginals. Un rentat amb aquesta infusi ajudar a eliminar els microorganismes del flux vaginal.
 Afeccions en l'aparell respiratori. Les propietats astringents i bactericides d'aquesta planta poden aprofitar-se per realitzar gargarismes amb els que tractar afeccions de l'aparell respiratori com les angines i la faringitis.
 Prevenci del carrall a les dents. Fer glopeigs amb la infusi prviament explicada.

Altres usos.
Les juglones constitueixen un colorant natural utilitzat per la fabricaci de tints per als cabell, molt utilitzat en la indstria de la cosmtica, anomenat nogalina. La fusta de noguer s considera la ms apreciada i preuada de les fustes europees. En ebenisteria se'n fan objectes com pianos o culates d'escopeta. De vegades es conrea noms per la fusta sense interessar les nous i aleshores es pot fer en terres ms fredes. Dna bona llenya i bon carb.

Les nous.
Destaquen pel seu contingut en olis vegetals poliinsaturats. Encara que cont cid oleic (monoinsaturat) com l'oli d'oliva, el provat efecte reductor del colesterol s degut a la seva riquesa en cid linoleic i alfalinoleic (poliinsaturats). Aquests darrers olis tamb fan que sigui til en la prevenci de malalties en el circuit circulatori. La ingesta habitual de nous permet reduir fins un 50% el risc de patir aquestes malalties, com l'infart de miocardi o l'angina de pit, per tant es poden considerar antianginoses.

A ms, aquests olis augmenten l'elasticitat arterial, prevenen la formaci de coguls i rebaixen la tensi arterial. Aquesta capacitat d'afavorir la circulaci de la sang s deguda a la transformaci de l'cid alfalinolec en prostglandines responsables d'evitar l'aparici d'aterosclerosis.

Menjar unes 5 nous 5 cops per setmana, en comptes d'altres fonts animals com la manteca o la carn animal, s una bona manera de cuidar el cor. No obstant aix, cal recordar que les nous, com la majoria de fruits secs, proporcionen una elevada quantitat de calories.

Sn una bona font de vitamina E i calci, aporten tamb una petita quantitat de vitamina C i B, i zinc, sn un Antiangins natural.

 Imatges .




 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80289" title="Cap Oriental" nonfiltered="1849" processed="1845" dbindex="31988">

El Cap Oriental s una de les actuals provncies de Sud-frica, formada amb part de l'antiga provncia del Cap i tot el territori dels bantustans de Transkei i Ciskei.

 Municipis .
La provncia del Cap Oriental es divideix en 46 municipis:
Aberdeen Plain ;
Alfred Nzo;
Amahlathi ;
Amatole;
Baviaans ;
Blue Crane Route ;
Buffalo City (East London, Mdantsane i King William's Town);
Cacadu ;
Camdeboo ;
Chris Hani;
Elundini ;
Emalahleni ;
Engcobo ;
Gariep 	;
Great Kei ;
Ikwezi ;
Inkwanca ;
Intsika Yethu ;
Inxuba Yethemba ;
King Sabata Dalindyebo ;
Kouga  ;
Kou-Kamma ;
Lukanji ;
Makana ;
Maletswai ;
Mbhashe ;
Mbizana ;
Mhlontlo ;
Mnquma ;
Ndlambe ;
Nelson Mandela Metropolitan (Port Elizabeth, Uitenhage i Despatch);
Ngqushwa ;
Nkonkobe ;
Ntabankulu ;
Nxuba ;

Nyandeni ;
O.R. Tambo;
|Port Saint Johns ;
Quakeni ;
Sakhisizwe ;
Senqu ;
Sunday's River Valley;
Tsolwana ;
Ukhahlamba;
Umzimkhulu ;
Umzimvubu ;

Enllaos .
Provncia del Cap Oriental;
Addo Elephant Park;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80290" title="The Secret of Monkey Island" nonfiltered="1850" processed="1846" dbindex="31989">
The Secret of Monkey Island, ms conegut com a "Monkey Island" o "Monkey 1" s la primera part d'una de les sagues d'aventures grfiques ms famoses de la histria dels videojocs.

Ubicada en un arxiplag inconcret del Carib i en una poca indefinida (aparentment el segle XVII, per amb multitud d'anacronismes deliberats) la histria de "Monkey Island" arrenca quan el protagonista, Guybrush Threepwood, arriba a la illa de Mle amb l'aspiraci de convertir-se en un pirata. All, mentre aprn les "nobles arts" de la pirateria, s'enamorar d'Elaine Marley, la governadora de l'illa, que acte seguit ser segrestada pel pirata fantasma LeChuck (l'emblemtic antagonista de tota la saga.)

Creada per LucasArts (llavors LucasFilm Games) durant la considerada "poca daurada" de les aventures grfiques, The Secret of Monkey Island va ser un projecte liderat per Ron Gilbert juntament amb Tim Schafer, Steve Purcell i Dave Grossman. Originalment concebuda com a una histria seriosa, poc a poc va evolucionar en la comdia que va acabar sent, consolidant-se especialment a partir de la segent part, "The Secret of Monkey Island II: LeChuck's Revenge".

Aquest joc utilitza la tecnologia SCUMM, concretament s el cinqu joc que la va aplicar (despres del "Maniac Mansion", el "Zak McKracken", l'"Indiana Jones i l'ltima Creuada" i el "Loom").



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80295" title="Bleda" nonfiltered="1851" processed="1847" dbindex="31990">


La Bleda (Beta vulgaris) s una planta silvestre o conreada dins la famlia Amaranthaceae, anteriorment ubicada dins la famlia Chenopodiaceae originria de les costes europees i autctona tamb a l'interior de  la Pennsula ibrica.

La remolatxa o bleda rave s una varietat anomenada crassa de Beta vulgaris amb l'arrel molt engruixida i rica en sucre, de la qual s'extrau.

Descripci.
Planta anual, biennal o perenne de fins a 2 metres d'alada (quan est florida), fulles en roseta glabres verdes (o groguenques en la varietat de Li) la penca (nervi mitj) de la fulla pot estar molt desenvolupada segons la varietat. Floreix en una inflorescncia amb nombroses flors poc vistoses de 2 a 3 mm. Llavors de 2'5 mmm.

Conreu.
Se sembra a finals d'hivern i es cullen les fulles durant l'estiu. En el conreu casol es van agafant les fulles i es deixen sense tocar les del centre per a que es tornin a desenvolupar i poder collir fulles escalonadament. En el conreu intensiu es cull la planta sencera. Cal que creixi rpid per a que sigui tendra amb suficient adob (s planta nitrfila) i vol molta aigua. La millor poca per vegetar s des d'agost a novembre.

Usos.
Planta molt popular, en temps antics constitua un dels aliments principals de la classe treballadora. Es menja bullida, sofregida, sola o amb patates o altre acompanyament. Les penques (el nervi central i el pecol de les fulles) de vegades s'arrebossen o se'n fan llibrets amb pernil. Substitueix als espinacs durant els mesos d'estiu





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80296" title="Alts del Ngueb" nonfiltered="1852" processed="1848" dbindex="31991">

Alts del Ngueb (o Ramat Neguev; en hebreu,        ) s un consell regional del districte del Sud d'Israel.

El municipi dels Alts del Ngueb agrupa els segents nuclis de poblaci:
Ashalim (     );
Ezuz (    );
Kemehin (     );
Mahanr Tali (        );
Mash'abbe Sade (         );
Merhav Am (       );
Midreshet Ben Gurion (               );
Nizzana - Qehilat Hinuh (      -            );
Nizzane Sinay (          );
Retamim (     );
Revivim (      );
Sede Boqer (        );
Telalim (     );






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80298" title="Merhavim" nonfiltered="1853" processed="1849" dbindex="31993">

Merhavim (en hebreu,       ) s un consell regional del districte del Sud d'Israel.

El municipi de Merhavim agrupa els segents nuclis de poblaci:
Bitha (    );
Eshbol (     );
Eshel Hanasi (         );
Gilat (    );
Mabbu'im (      );
Mahane Yafa (        );
Maslul (     );
Nir Aqiva (         );
Nir Moshe (       );
Pa'ame Tashaz (        );
Pattish (    );
Peduyim (      );
Qelahim (     );
Rannen (   );
Sede Zevi (       );
Talme Bilu (         );
Tifrah (    );






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80299" title="Regi d'Elot" nonfiltered="1854" processed="1850" dbindex="31994">

Regi d'Elot s un consell regional del districte del Sud d'Israel.

El municipi de la regi d'Elot agrupa els segents nuclis de poblaci:
Kibbutz: Elifaz (     ), Elot (     ), Gerofit (      ), Lotan (    ), Ne'ot Smadar (         ), Newe Harif (         ), Qetura (     ), Samar (   ), Shittim (     ), Ya'alon (     ), Yahel (   ) i Yotvata (     ).
Altres assentaments comunitaris: Be'er Ora (        ), Mahane Yokheved (          ) i Shaharut (     ).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80300" title="Tamar" nonfiltered="1855" processed="1851" dbindex="31995">



Nom femen d'origen armeni, que vol dir palmera. Presenta dues variants secundries: Tamara i Tammy.
Reina Tamar de Gergia, govern cap al 1184 fins al 1213.
Tamara (cantant);

Geografia:
Tamar (consell regional) s un consell regional de l'estat d'Israel.
Tamar s un riu de Cornualles al sud-oest d'Anglaterra. ;
Tamar s un riu de Tasmnia, Austrlia.
Tamar s una vall als Alps Julians al nord d'Eslovnia, conegut per l'antiga plataforma per a salts d'esqu que tenia.
Tamara (Itlia), a la provncia de Ferrara.
Religi:
Tamar era la nora de Jud, ja que fou la muller d'Er i -desprs de morir aquest- de son germ ms jove Onan, tal com apareix al Gnesi. ;
Tamar era una de les filles del rei David.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80302" title="Campions d'individual mascul del Torneig de Wimbledon" nonfiltered="1856" processed="1852" dbindex="31996">
Llista de guanyadors de la categoria individual mascul del Torneig de Wimbledon: 



Vegeu tamb.
Campions d'individual femen del Torneig de Wimbledon;
Campions de dobles masculins del Torneig de Wimbledon;
Campions de dobles femenins del Torneig de Wimbledon;
Campions de dobles mixts del Torneig de Wimbledon;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80303" title="Eixcol" nonfiltered="1857" processed="1853" dbindex="31997">

Eixcol s un consell regional del districte del Sud d'Israel.

El municipi d'Eixcol agrupa els segents nuclis de poblaci:
Kibbutz: Ammi'oz (      ), Be'eri (    ), En Habesor (         ), En Hashelosha (          ), Gevulot (      ), Holit (     ), Kerem Shalom (        ), Kissufim (       ), Magen (   ), Nirim (     ), Nir Oz (       ), Nir Yizhaq (        ), Peri Gan (      ), Re'im (    ), Sede Avraham (         ), Sede Nizzan (        ), Sufa (    ), Talme Eliyyahu (          ), Talme Yosef (         ), Urim (     ) i Ze'elim (     ).
Moshav: Deqel (   ), Mivtahim (      ), Ohad (    ), Yated (   ), Yesha (   ) i Yevul (    ).
Altres assentaments comunitaris: Avshalom (      ) i Zohar (    ).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80304" title="Alts d'Hobab" nonfiltered="1858" processed="1854" dbindex="31998">

Alts d'Hobab (o Ramat Hovav; en hebreu,         ) s un consell local industrial del districte del Sud d'Israel. Fou fundat el 1975 a 12 km al sud de Beerxeba per tal de concentrar les indstries ms contaminants, especialment les qumiques, fora dels nuclis de poblaci i, per tant, no t habitants que hi resideixin. El 1989 obtingu l'estatus de consell local industrial. En un terme municipal de 22,3 km, Alts d'Hobab concentra 19 plantes industrials.

 Contaminaci .
L'alta concentraci d'indstries (per exemple, la meitat de les qumiques d'Israel) ha provocat greus problemes de contaminaci a la zona, especialment a partir de 1997, quan s'obr una incineradora per a residus perillosos de tot el pas, on arriben anualment 70.000 tones d'aquestes deixalles. La incineradora, per, acompleix la directiva europea relativa a la incineraci de residus perillosos.

Investigacions cientfiques recents sobre les influncies mediambientals i sanitries de la localitat han demostrat que els habitants dels poblats beduns propers de Wadi el-Na'am i Wadi al-Masmaas pateixen nivells ms elevats de mortalitat infantil i malformacions dels fetus que la resta de beduns d'Israel. Un altre estudi del ministeri de Medi Ambient de 2004 pos de relleu que tant els israelians jueus com els beduns eren hospitalitzats ms freqentment per problemes respiratoris i tenien ms possibilitats de desenvolupar cncer.

Aproximadament unes 5.000 persones viuen en un radi de 5 km i unes 250.000 en un radi de 12 km al voltant d'Alts d'Hobab, incloent-hi la ciutat de Beerxeba. Els problemes, per, no es limiten a les conseqncies mediambientals que aquestes indstries provoquen, sin tamb el perill que hi hagi algun vessament o fins i tot que alguna fbrica exploti. Malgrat que el ministeri de Medi Ambient desaconsella viure a menys de 5 km d'Alts d'Hobab per considerar-ho perills, no hi ha cap sistema d'alarma ni cap pla d'evacuaci en cas d'algun incident.

 Enllaos externs .
Mapa de les indstries d'Alts d'Hobab ;
Directiva 94/67/CE del Consell, de 16 de desembre de 1994, d'incineraci de residus perillosos ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80305" title="Dj vu" nonfiltered="1859" processed="1855" dbindex="31999">
En francs significa ja vist. Aquest concepte va ser encunyat per l'investigador psquic francs Emile Boirac (1851-1917) i descriu l'experincia de sentir que s'ha estat testimoni o s'ha experimentat prviament una situaci nova. L'experincia sol anar acompanyada d'una convincent sensaci de familiaritat i tamb per una sensaci d esglaiament o estranyesa. S atribueix amb freqncia a un somni, encara que en alguns casos es t la ferma sensaci que l'experincia va ocrrer autnticament.

Explicaci cientfica.
Generalment s'explica la sensaci de dej vi o deja vu, com a una xicoteta disfunci cerebral molt extesa (ms del 70% de la gent diu haver-la experimentant), perqu el cervell processa la informaci de l'exterior ms tard (aproximadament un millisegon desprs) d'introduir-la a la memria; per aix es dna la sensaci d'haver viscut abans l'experincia.

S'han creat moltes ficcions sobre aquest tema, com la pellcula Dj vu de Tony Scott (2006) o una can de Beyonc anomenada tamb Dj vu.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80306" title="Bournemouth" nonfiltered="1860" processed="1856" dbindex="32000">

Bournemouth (AFI:nm  ) s una ciutat situada al sud del comtat de Dorset (Anglaterra, Regne Unit) vorejant el canal de la Mnega, a la badia de Poole. 

Poblaci.
T una poblaci estimada de 163.000 habitants. Juntament amb les poblacions venes de Poole (a l'oest) i Christchurch (a l'est) forma una conurbaci de 338.713 habitants (cens de 2003). En els seus orgens, Bournemouth depenia del comtat de Hampshire, per forma part de Dorset des de 1974, des que es va produir una reestructuraci territorial. Pel que fa a ceremnies, tot i aix, encara s inclosa dins del territori tradicional de Hampshire. El 1997 va esdevenir una ciutat amb autoritat unitria.

Turisme i educaci.
La ciutat t l'estatus de villa turstica gaireb des que es va fundar, ja que es tracta d'una destinaci popular, especialment entre gent gran, per retirar-se i gaudir del seu clima, ms benigne que el de la major part de l'illa. El fcil accs a zones turstiques de la costa sud des de la ciutat, com ara la Costa Jurssica, Devon, el New Forest o les poblacions venes tamb hi ha contribut. Des que es va inaugurar la Universitat de Bournemouth (la majoria de les installacions de la qual es troben de fet a Poole), per, la mitjana d'edat s'ha tornat a equilibrar amb l'arribada d'estudiants.

Ciutats germanes.
  Lucerna, Sussa.
  Netanya, Israel.
  Trgu Mure , Romania.

Enllaos externs.
  Oficina de turisme;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80307" title="Campions d'individual femen del Torneig de Wimbledon" nonfiltered="1861" processed="1857" dbindex="32001">
Llista de guanyadores de la categoria individual femen del Torneig de Wimbledon:




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80308" title="Dieu et mon droit" nonfiltered="1862" processed="1858" dbindex="32002">
Dieu et mon droit ("Du i el meu dret" en francs) ha estat emprat com a lema del monarca britnic des que va ser adoptat per Enric V (1413-1422). L'ortografia original era "Dieu et mon droict", per s'ha acabat adaptant a l'evoluci de l'ortografia francesa. Fins el dia d'avui, aquest lema apareix a l'escut reial del Regne Unit.

Si es va triar un lema en francs en lloc d'un en angls va ser perqu en aquell moment la llengua anglesa s'havia just acabat de convertir en la llengua de la classe dominant d'Anglaterra. Enric parlava el francs i havia estat coronat rei de Frana a ms d'Anglaterra. Aix doncs, el lema de l'Orde de la Lligacama, "Honi soit qui mal y pense" tamb s en francs.

Sembla que la frase es va fer servir per primer cop com a codi secret pel rei Ricard I el 1198 a la batalla de Gisors, quan va derrotar les forces de Felip II de Frana. El lema, doncs, prenia el significat que Ricard no havia obtingut el seu poder reial per cap altre mitj que la voluntat de Du, i que per tant ell no podia sser subjecte a cap poder terrenal o a cap altre monarca. s una referncia a l'anomenat dret div dels reis.

Vegeu tamb.
 Ich dien;
 Lema nacional;
 Lema reial;
 Llista de reis d'Anglaterra;
 Llista de reis d'Esccia;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80309" title="Poole" nonfiltered="1863" processed="1859" dbindex="32003">
Poole s una ciutat costera amb un port propi, situada al comtat de Dorset, al sud d'Anglaterra. T una poblaci de 138.299 habitants (segons el cens de 2001), i el seu port natural (el segon ms gran del mn), situat a la costa del canal de la Mnega atreu un gran nombre de turistes cada any.

Forma part d'una conurbaci, juntament amb les localitats de Bournemouth i Christchurch.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80310" title="Kremlin" nonfiltered="1864" processed="1860" dbindex="32004">
Kremlin (      ) s una paraula russa que designa una fortalesa, una ciutadella o un castell, i que es fa servir per referir-se a qualsevol edificaci fortificada situada en una ciutat histrica russa, la ms coneguda de les quals s el Kremlin de Moscou, o el govern de la Federaci Russa, on es troba situat. El nom de "Kremlin" emprat per referir-se a la Catedral de Sant Basili, s una incorrecci que es pot sentir repetidament als mitjans de comunicaci. 

Vegeu tamb.
Kremlin de Moscou;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80312" title="Vicenza" nonfiltered="1865" processed="1861" dbindex="32005">


Vicenza s una ciutat del Vneto, a Itlia, capital de la provncia de Vicenza.  T uns 120.000 habitants.

 Histria .

Aquesta part d'Itlia pass sota influncia romana vers el 300 aC.  Per fins a la segona meitat del segle II aC no s'esmenta la ciutat, que sens dubte ja existia des de feia temps, en una inscripci que anomena els lmits entre Vicnza (llat Vicentia o Vicetia) i el territori dels atestinis, segons foren fixats pel cnsol Sext Atili Saranus el 136 aC. Al segle segent era un municipi rom (inscripci del 43 aC) i Estrab diu que era una ciutat menor de la provncia de Venetia. Fou ocupada per Antoni, general de Vespasi, quant aquest va avanar cap a Patavium (Pdua) i Verona contra Vitelli. Va seguir sent municipalitat durant tot l'imperi per menys importants que les venes Verona i Patavium. Va patir destruccions en temps de la invasi d'tila el 452, que la va deixar casi buida, i desprs tamb pels hruls,  per es va recuperar amb els ostrogots a partir del , i tornava a ser una ciutat mitjana amb els llombards.

Hi va nixer l'escriptor Remmius Palaemon. No es conserven restes romanes. El nom que apareix a les inscripcions i que donen Plini i Tacit, es Vicetia per ja durant l'imperi el nom habitual fou Vicentia.

Durant el perode llombard fou seu d'un comte, que llavors era un funcionari amovible (un governador amb facultats judicials i militars), que exercia per un perode generalment curt. Desprs de la conquesta d'Itlia per Carlemany fou la seu d'un comtat franc. El 899 fou devastada pels hongaresos el que va impedir la consolidaci dels comtes com en altres punts d'Europa, i va augmentar el poder del bisbe i desprs, al segle XI, el de la comuna. El govern comunal fou en mans d'algunes famlies oligrquiques de la ciutat. El 1164 va participar en la fundaci de la Lliga veronesa que el 1167 va esdevenir la Lliga Llombarda, per fusi amb aquesta lliga. El 1229 fou dominada per Ezzelino di Romano. Mort aquest el 1259 va passar als Scaligeri de Verona fins el 1387 en que va passar als Visconti Mil. El 1404 la ciutat es va entregar a Vencia a la que va pertnyer fins al final de la Repblica el 1797. El 1513 es va lliurar la batalla de Vicenza en que el catalans-aragonesos van derrotar completament als venecians i van obligar als seus aliats francesos a retirar-se.

Durant el domini veneci la ciutat va prosperar i el 1545 fou candidata a seu del que fou el concili de Trent, per fou descartada igual que Mntua al ser considerada favorable a l'emperador. Va destacar l'obra de l'arquitecte tardo- renaixentista Andrea Palladio, que va construir alguns dels monuments de la vila entre els que destaquen la  Baslica Palladiana a la  Piazza dei Signori, el Teatre Olmpic, el Palazzo Chiericati i la Villa Capra detta la Rotonda. La seva escola la va continuar Vincenzo Scamozzi i altres fins al segle XVIII.

Fou part del Regne napolenic d'Itlia i el 1814 va passar a ustria i es va integrar al regne llombard-veneci. El 1848 els vicentins es van revoltar prop de Monte Berico, mostrant el desacord amb el domini dels Habsburg. El 1866 es va unir a Itlia. 

Durant la Primera Guerra Mundial la provncia de Vicenza fou escenari de les lluites entre austracs i italians. A la Segona Guerra Mundial fou afectada pels bombardejos aeris aliats. A partir del 1950 va iniciar una remuntada econmica i industrial que l'han posat entre les ciutat capdavanteres d'Itlia. La Citta del Palladio fou declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO el 15 de desembre de 1984

Vegeu tamb.

Vicenza Calcio;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80316" title="Batalla de Vicenza" nonfiltered="1866" processed="1862" dbindex="32006">
La batalla de Vicenza fou un xoc armat que es va produir a la vora de la ciutat de Vicenza el 7 d'octubre de 1513 entre les forces catalano-aragoneses dirigides per Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens i les tropes venecianes dirigides per Bartolomeo di Albiano. 

Els venecians es volien revenjar de l'atac catal a Vencia unes setmanes abans per foren completaments derrotats, i en les segents setmanes els seus aliats francesos van haver-se de retirar cap al nord d'Itlia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80317" title="Uni Democrtica de Catalunya" nonfiltered="1867" processed="1863" dbindex="32007">


Uni Democrtica de Catalunya (UDC) s un partit poltic catal fundat l'any 1931 d'ideologia nacionalista i democristiana, ara dita socialcristiana. Actualment est integrat juntament amb Convergncia Democrtica de Catalunya en la federaci Convergncia i Uni (CiU).

El president del Comit de Govern del partit i lder ms destacat des de 1987 s Josep Antoni Duran Lleida. Uni Democrtica de Catalunya s el tercer partit en nombre d'afiliats, amb 16.000, per darrera de CDC, del PSC i del PPC, segons l'agncia EFE. 

 Histria .
 Fundaci .
UDC es va fundar el 7 de novembre de 1931 com a partit catalanista i democrtic d'inspiraci cristiana, per no confessional, mitjanant l'aparici d'un manifest al diari El Mat signat per Josep O. Anguera, Pere Arderiu, Xavier Arag, Pere Aragai, Esteve Farr, Josep M. Farr, ngel Grau, Joan Guinart, Josep M. Modolell, ngel Morera, Manuel Pugus, Pau Romeva i Ferrer, Joan Baptista Roca i Caball, Maurici Serrahima i Bofill, Ramon Sunyer, Manuel Thi, Ramon Trinxet, Llus Vila i d'Abadal i Josep Vilaplana. A mitjans de 1932 s'hi adheriran Manuel Carrasco i Formiguera, antic  militant d'Acci Catalana, Miquel Coll i Alentorn, Josep Maria Trias i Peitx, Flix Duran i Caameres i altres.

La major part dels seus membres fundadors procedien del tradicionalisme, del qual havien sortit perqu no permetia la propaganda a favor de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, o d'Acci Catalana Republicana, quan va aprovar els articles de la constituci de la Segona Repblica Espanyola considerats lesius per a la llibertat religiosa; d'altres procedien de la Lliga Regionalista, i fins i tot d'Esquerra Republicana de Catalunya, o no havien militat en cap organitzaci poltica. Tingu un diputat a les corts constituents, Manuel Carrasco i Formiguera, i un altre al Parlament de Catalunya, Pau Romeva i Ferrer. Mantenia connexions amb el sindicat Uni de Treballadors Cristians de Catalunya (UTCC)

 Durant la Repblica i la Guerra Civil .
Al Parlament de Catalunya votaren a favor de la Llei de Contractes de Conreu, per no donaren suport als fets del sis d'octubre de 1934. Durant la guerra civil espanyola es trob en una difcil situaci, i si b fou fidel a la Generalitat de Catalunya i a la Segona Repblica Espanyola, es va oposar fermament a les poltiques que feien. Aix va provocar que, per una banda, Manuel Carrasco i Formiguera fos afusellat a Burgos per les autoritats franquistes, i per altra, Francesc de Paula Badia i Tobella i Rafael Morat i Senesteva i d'altres afiliats foren assassinats a Catalunya per exaltats anarquistes. Va treballar activament en la salvaci de gent perseguida injustament (especialment sacerdots), grcies als contactes personals de Llus Vila i d'Abadal amb el cardenal Vidal i Barraquer. En collaboraci amb el ministre nacionalista basc Manuel de Irujo Ollo treball per la normalitzaci de les relacions entre el govern de la Repblica i la Santa Seu. 
 Durant el franquisme .
En acabar-se la guerra civil espanyola, la major part dels dirigents s'exiliaren. Des del 1941 els que s'hi quedaren i alguns que tornaren intentaren reconstruir el partit en la clandestinitat, com Miquel Coll i Alentorn i Joan Baptista Roca i Caball. Es centr en la lluita en defensa de la cultura catalana, organitz cursos de llengua i histria catalanes, i form part de tots els organismes de coordinaci de l'oposici clandestina que es formaren el 1944, com el Consell Nacional de la Democrcia Catalana. Maurici Serrahima ajud a fugir evadits de Frana a Portugal. El 1945 va integrar membres del Front Universitari de Catalunya com Josep Benet. El 1957 ajud a la formaci del Federaci Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) i de la Solidaritat d'Obrers Cristians de Catalunya (SOCC). En els anys seixanta collaboraren amb membres de Crist Catalunya i amb Jordi Pujol i Soley en els fets del Palau de la Msica o en el boicot a La Vanguardia.

A nivell exterior va multiplicar les seves accions. Coordin tamb amb altres partits democrtics espanyols d'inspiraci cristiana, i el 1965 va formar amb ells l'anomenat Equip Demcrata Cristi Espanyol. Amb aquest Equip s'integr a les Uni Europea Democratacristiana i a la Internacional Demcratacristiana, dins les quals ha ocupat crrecs importants. Ajud a la fundaci de la Uni Democrtica del Pas Valenci el 1965, i de la Uni Democrtica de les Illes Balears el 1974, i particip l'Assemblea de Catalunya i altres instncies democrtiques per a superar el franquisme. 

 En l'actualitat .
A les eleccions generals espanyoles de 1977 es va presentar en la coalici Uni del Centre i la Democrcia Cristiana de Catalunya amb el Centre Catal, per noms va obtenir dos diputats. El 1978, endems, el diputat i cap visible de la coalici Anton Caellas i Balcells abandon el partit per a crear Centristes de Catalunya-UCD. Des del 1979 ha format amb CDC la coalici Convergncia i Uni, amb la que s'ha presentat a totes les eleccions generals espanyoles i a les eleccions al Parlament de Catalunya. Miquel Coll i Alentorn ha estat president del Parlament de Catalunya el 1984-1988, com ho han estat els membres del partit Joaquim Xicoy i Bassegoda el 1988-1995 i Joan Rigol i Roig el 1999-2003.

 Presidents del consell nacional del partit .
 Miquel Coll i Alentorn 1963-1988;
 Joan Rigol i Roig  1988-1990;

Enllaos externs.
 Web del partit;
 Web de la Uni de Joves, joventuts d'UDC;
 Web de l'Institut d'Estudis Humanstics Miquel Coll i Alentorn;
 Entrevista a Duran i Lleida;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80321" title="Bernardo Atxaga" nonfiltered="1868" processed="1864" dbindex="32008">
Bernardo Atxaga s el pseudnim literari de Jos o Joseba Irazu Garmendia, escriptor nascut a Asteasu, Guipscoa el 1951. 

Biografia.
Llicenciat en economia per la Universitat de Bilbao, i en filosofia per la Universitat de Barcelona. Ha treballat d'economista, llibreter, professor d'uscar, ha estat involucrat en el mn de l'edici editorial, i ha estat guionista de rdio. El 1980 va decidir dedicar-se exclusivament a escriure.

El primer cop que va publicar un text va ser el 1972, en una antologia d'escriptors bascs. El seu primer relat, Ziutateak ("sobre la ciutat"), es va publicar el 1976. La seva primera antologia potica, Etiopia ("Etipia"), va sortir a la llum el 1978. Ha escrit obres de teatre, lletres de canons, novelles i narrativa curta. El seu llibre de relats anomenat Obabakoak ("Persones i coses d'Obaba"), publicat el 1988, guanyador del Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles i tradut a 20 llenges, s'ha convertit en una pellcula el 2006 de m del director Montxo Armendriz. El 2003 va publicar Soinujolearen semea, en el qual parla de la desaparici del mn d'Obaba, introdut en la novella anteriorment mencionada. En va aparixer una versi en castell el setembre del 2004, amb el nom d'"El hijo del acordeonista" ("El fill de l'acordionista") traduda per ell mateix.

El 2006 va esdevenir membre de l'Acadmia de la Llengua Basca (Euskaltzaindia).

Avui en dia l'autor resideix en un poble d'laba.
Obra.
Novelles.
 Behi euskaldun baten memoriak ("Memries d'una vaca basca", Pamiela, 1991);
 Gizona bere bakardadean ("L'home solitari", Pamiela, 1993);
 Zeru horiek ("La dona solitria", 1996);

Relats.
 Bi anai ("Dos germans" Erein, 1985);
 Bi letter jaso nituen oso denbora gutxian (Erein, 1985);
 Obabakoak (Erein, 1988);
 Henry Bengoa inventarium, Sugeak txoriak begiratzen dionean, Zeru horiek (Erein, 1995);
 Sara izeneko gizona ("L'home anomenat Sara", Pamiela, 1996);

Obra potica.
 Etiopia ("Etipia", Pott, 1978),
 Nueva Etiopia ("Nova Etipia", Detursa, 1997);

Llibres infantils.
 Chuck Aranberri dentista baten etxean ("En Chuck Aranberri al dentista", Erein, 1985);
 Nikolasaren abenturak, Ramuntxo detektibe (Elkar 1979);
 Siberiako ipuin eta kantak ("Histries i canons de Sibria", Erein);
 Jimmy Potxolo, Antonino apreta, Asto bat hipodromoan, Txitoen istorio, Flannery eta bere astakiloak (Elkar);
 Xolak badu lehoien berri (Erein, 1995),
 Xola eta basurdeak ("Xola i els senglars", Erein 1996) - won the Basque Children's Literature Prize en 1997;
 Mundua eta Markoni ("El mn i en Markoni", BBK fundazioa, 1995);

Altres.
 Ziutateak (1976);
 Soinujolearen semea (2003);

Enllaos externs.
  Atxaga a l'Institut Cervantes de Moscou;
 Atxaga.org;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80322" title="Partit Conservador (Regne Unit)" nonfiltered="1869" processed="1865" dbindex="32009">
El Partit Conservador s un dels dos partits majoritaris del Regne Unit i el que ha resultat ms reeixit en la seva histria poltica si ens basem en victries electorals. Es tracta del partit ms antic que segueix en actiu en l'actualitat, fins i tot ms que el Partit Demcrata dels Estats Units. El seu actual lder s David Cameron, cap de l'oposici del govern britnic.

s un descendent directe del Partit Tory, una de les dues formacions poltiques britniques dels segles XVIII i XIX, i els seus membres encara reben el nom de tories avui en dia en referncia a la seva encarnaci anterior. Tot i que els conservadors han estat al govern durant la major part dels segles XIX i XX, des que van perdre les eleccions i el Partit Laborista, encapalat per Tony Blair, han format l'oposici al Parlament. L'ltim primer ministre conservador va ser John Major.

Sn membres de la Uni Demcratica Internacional i de la seva secci europea. Al Parlament Europeu hi ha membres d'un arranjament informal anomenat Demcrates Europeus, que existeix en forma de coalici amb el Partit Popular Europeu, sota el nom d'EPP-ED. Cameron ha anunciat la seva intenci de tallar el vincle entre els Demcrates Europeus (de visi ms aviat euroescptica) i el Partit Popular Europeu, tot i que aquesta retirada no ha estat vista amb bons ulls per tots els membres del partit.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80323" title="Convergncia" nonfiltered="1870" processed="1866" dbindex="32010">

 Matemtiques: propietat d'una successi matemtica segons la qual s'apropa indefinidament cap a un valor lmit; vegeu lmit.;
 Poltica: partit poltic catal; vegeu Convergncia Democrtica de Catalunya.
 Uni Europea: els criteris de convergncia sn tot un seguit de parmetres econmics que un estat ha d'assolir per poder entrar a l'Eurozona.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80325" title="Jostedalsbreen" nonfiltered="1871" processed="1867" dbindex="32011">

Jostedalsbreen o Glacera de Jostedal, s la glacera ms gran de l'Europa continental. Est situada al comtat de Sogn og Fjordane a la costa sud-oest de Noruega.

Jostedalsbreen cobreix 487 km dels municipis de Luster, Balestrand, Jlster i Stryn. El cim ms alt en aquesta zona s el Lodalskpa amb 2.083 metres.

El Parc Nacional de Jostedalsbreen s'establia el 1991, amb una extensi de 1.310 km.

Histria.

Els primers turistes arribaven al comenament dels anys 1860, la majoria eren gent britnica benestant. Tanmateix, el turisme realment es comenava quan s'obria la carretera des de Rusten a Briksdal pels voltants de 1890. En un principi, molts dels turistes eren transportats amb vagons de fenc, i els agradava almenys tant com als que avui hi pugen amb carros empesos per cavalls.

Anders Briksdal hi va construir un refugi el 1892 que era el lloc de partida per la gent que anava a caminar sobre la glacera de Jostedalen o Jlster a travs d'Oldeskaret.

Els primers turistes viatjaven fins a Rusten amb vaixell. El primer vaixell datava del 1895 i s'anomen D/B Victria. El viatge s'an popularitzant fins al punt que desprs de la Primera Guerra Mundial, sovint el nombre de visitants arribava a ser entre 1.000 i 2.000 en un dia.

Oldedalen no va tenir una connexi de carreteres fins el 1955, aix vol dir que la gent depenia del llac. La primera embarcaci de motor entrava en funcionament el 1915 i tripulava tots els dies durant l'any.

El turisme prenia cada vegada ms i ms fora i les ltimes cabres es venien el 1966 i el graner es convertia en una botiga de records i pensi per a turistes.

Enllaos externs.

Parc nacional de la glacera Jostedal ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80326" title="Huao terero" nonfiltered="1872" processed="1868" dbindex="32012">
El huao terero (tamb anomenat huao, auishiri, aushiri, waorani, wao, sabela o auca) s una llengua amerndia, parlada pels huaorani, un grup tnic de l'Amaznia equatoriana, entre els rius Napo i Curaray. Alguns grups no contactats poden viure al Per.

Dins el huao terero es distingeixen 3 varietats:
 Tihuacuna (o Tiwakuna);
 Tuei (o Tiwi Tuei, o Tiwi);
 Shiripuno;

De moment es considera una llengua allada, i alguns agrupaments hipottics que s'han proposat sn
 Joseph Greenberg la classifica en el grup and.
 Morris Swadesh la classifica en el grup macro-jbar.
 Jorge Surez la classifica en el grup Jbaro-Kawapana.

Enllaos externs.
 Llengua Waorani a Ethnologue.

Bibliografia.
 Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
 Greenberg, Joseph H. (1987). Language in the Americas. Stanford: Stanford University Press.
 Kaufman, Terrence. (1990). Language history in South America: What we know and how to know more. In D. L. Payne (Ed.), Amazonian linguistics: Studies in lowland South American languages (pp. 13-67). Austin: University of Texas Press. ISBN 0-2927-0414-3.
 Kaufman, Terrence. (1994). The native languages of South America. In C. Mosley & R. E. Asher (Eds.), Atlas of the world's languages (pp. 46-76). London: Routledge.
 Rival, Laura. Trekking Through History: The Huaorani of Amazonian Ecuador, Columbia University Press, 2002.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80330" title="Mirtal" nonfiltered="1873" processed="1869" dbindex="32013">

Les mirtals (Myrtales) sn un ordre dins les plantes amb flor. Prenen el nom del nom cientfic de la murtra: Myrtus  

Famlies de l'ordre de les Myrtales.

 Famlia Alzateaceae;
 Famlia Combretaceae;
 Famlia Crypteroniaceae;
 Famlia Heteropyxidaceae;
 Famlia Lythraceae (famlia del magraner);
 Famlia Melastomataceae;
 Famlia Memecylaceae;
 Famlia Myrtaceae (famlia de la murtra);
 Famlia Oliniaceae;
 Famlia Onagraceae ;
 Famlia Penaeaceae;
 Famlia Psiloxylaceae;
 Famlia Rhynchocalycaceae;
 Famlia Vochysiaceae;

 Referncies .
 Conti, Elena; Erikkson, Torsten; Schonenberger, Jurg; Sytsma, Kenneth J. i Baum, David A.: Early Tertiary Out-of-India Dispersal of Crypteroniaceae: Evidence from Phylogeny and Molecular Dating. Evolution, 56(10), pg. 1931-1942 (2002).
 Schnenberger, Jrg i Conti, Elena: Molecular phylogeny and floral evolution of Penaeaceae, Oliniaceae, Rhynchocalycaceae, and Alzateaceae (Myrtales). American Journal of Botany. 90, pg. 293-309 (2003).































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80331" title="Mirtcia" nonfiltered="1874" processed="1870" dbindex="32014">

Les mirtcies (Myrtaceae) sn una famlia de plantes (la famlia de la murtra) que s troba en l'ordre de les Mirtals. Tot i el nom derivat de la murtra el ms important gnere des del punt de vista econmic s el dels eucalyptus.

Totes les espcies de la famlia sn vegetals llenyosos amb olis essencials. Les parts florals sn mltiples de 4 o 5 i els estams sn molt vistosos acolorits i nombrosos. Les fulles sn persistents i normalment sense dentar. Una notable caracterstica d'aquesta famlia s el fet de tenir el floema localitzat a les dues bandes del xilema i no fora com la majoria de les plantes.

La famlia Myrtaceae cont unes 3.000 espcies distribudes en 130 o 150 gneres. La distribuci s principalment en climes tropicals o temperats calents.

Subfamlies.
Subfamlia Myrtoideae amb fruits carnosos i fulles oposades i enteres. sistribuci arreu del mn en climes tropicals i subtropicals.
Subfamlia Leptospermoideae fruits en cpsula secs i indehiscents, fulles disposades espiralment o alternades. Distribuides a l'Australasia i amb el centre de diversitat a Austrlia.

 Gneres dins les Myrtaceae .



Referncies.
 Johnson, L.A.S. i Briggs, B.G. 1984. Myrtales and Myrtaceae   a phylogenetic analysis. Annals of the Missouri Botanic Garden 71, pg. 700-756.
 Wilson, Peter G., O'Brien, Marcelle M., Gadek, Paul A. i Quinn, Christopher J. 2001: Myrtaceae Revisited: A Reassessment of Infrafamilial Groups. American Journal of Botany 88(11), pg. 2013 2025. Arxiu disponible. ;
 Sytsma, Kenneth J. and Amy Litt. 2002. Tropical disjunctions in and among the Myrtaceae clade (Myrtaceae, Heteropyxidaceae, Psiloxylaceae, Vochysiaceae): Gondwanan vicariance or dispersal? (Resum). Botany 2002 Conference, Universitat de Wisconsin, Madison, Wisconsin, 4-7 d'agost de 2002.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80333" title="Laural" nonfiltered="1875" processed="1871" dbindex="32015">

Les laurals (laurales) sn un ordre dins les plantes amb flors. Pren el nom del nom cientfic del llorer: Laurus. Aquest ordre no est recongut per tots els sistemes que inclouen aquestes plantes dins de l'ordre Magnoliales.

taxonomia de l'ordre Laurales.
 famlia Atherospermataceae;
 famlia Calycanthaceae;
 famlia Gomortegaceae;
 famlia Hernandiaceae;
 famlia Lauraceae ;
 famlia Monimiaceae;
 famlia Siparunaceae;

L'ordre inclou unes 2.500-2.800 espcies de 85-90 gneres que sn arbres o arbusts, la majoria tropicals o subtropicals; pocs gneres es troben en climes temperats. S'ha trobat fssils de laurcees des del Cretaci i aquest origen tan antic pot explicar les morfologies tan diversificades que presenten.

Referncies.
 K.J. Perleb (1826). Lehrbuch der Naturgeschichte des Pflanzenreichs p. 174 (Magner, Friburg, Alemanya).
 Renner, Susanne S. (Maig de  2001) Laurales, dins de: Nature Encyclopedia of Life Sciences. Londres: Nature Publishing Group. doi:10.1038/npg.els.0003695 Resum i text complet. ;
 Renner S.S. (1999). Circumscription and phylogeny of the Laurales: evidence from molecular and morphological data. American Journal of Botany 86 (9), pg. 1301-1315. Resum i text complet. ;
 Endress P.K., Igersheim A. (1997). Gynoecium diversity and systematics of the Laurales. Botanical Journal of the Linnean Society 125 (2), pg. 93-168. doi:10.1006/bojl.1997.0113 Resum.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80334" title="Laurcia" nonfiltered="1876" processed="1872" dbindex="32016">

Les laurcies o famlia del llorer (Lauraceae) comprenen un grup de plantes dins de l'ordre Laurales. La familia cont uns 55 gneres i de 2.000 a 4.000 espcies de distribuci mundial, la majoria en climes tropicals especialment del sudest d'sia i el Brasil. Constitueixen les espcies predominants a la vegetaci de la laurisilva de la Macaronsia (Canries, Madeira i Aores) i altres llocs de clima subtropical humid.

Molts membres d'aquesta famlia sn aprofitats per l'oli essencial (llorer), el fruit (alvocat) o la fusta (diverses espcies de fusta dura)

 Gneres .



 Referncies .
 Lauraceae a: L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants ;
 Kostermans, Andr Joseph Guillaume Henri 1957. Lauraceae. Reinwardtia 4(2): 193-256;
 Meissner, Carl Daniel Friedrich 1864. Lauraceae (Ordo 162) a: A. L. P. P. de Candolle (ed.), Prodromus Systematis Universalis Regni Vegetabilis 15(1), pg. 1-260 (Parisiis , Victoris Masson et Filii).
 Mez, Carl Christian 1889. Lauraceae Americanae Monographice Descripsit. Jahrbuch des Kniglichen Botanischen Gartens und des Botanischen Museums zu Berlin 5, pg. 1-556.
 Nees von Esenbeck, Christian Gottfried Daniel (1836): Systema Laurinarum, Berlin, Veitii et Sociorum. Disponible lliure fins la pgina 352 a Gallica. ;
 Rohwer, Jens G. in Kubitzki, K.(Editor) 1993. The Families and Genera of Vascular Plants, Vol. 2: K. Kubitzki, J. G. Rohwer & V. Bittrich, 366-390. ISBN 3-540-55509-9;
 Wagner, W. L., D. R. Herbst, and S. H. Sohmer. 1990. Manual of the Flowering Plants of Hawai'i. Spec. Publ. 83. (University of Hawaii Press and Bishop Museum Press. Bishop Museum). 1854 pg.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80336" title="Lamicia" nonfiltered="1877" processed="1873" dbindex="32017">

Les lamicies (Lamiaceae) sn la famlia del roman i les Labiades en general, pren el nom del gnere Lamium igual que l'ordre al que pertany: Lamiales. Cont uns 210 gneres i unes 3.500 espcies.

Molt sovint sn plantes aromtiques i  riques en olis essencials. La majoria sn arbusts i rarament arbres o lianes. La disposici tpica de la flor amb ptals fusionats que formen un llavi superior i un llavi inferior van donar originalment el nom de Labiades a tota la famlia. Tpicament les tiges sn quadrangulars.

 Gneres .



Enllaos externs.


 Lamiaceae a: L. Watson i M.J. Dallwitz (a partir de 1992). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, information retrieval. ;
 Herbari Virtual de les Illes Balears;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80338" title="Donjon" nonfiltered="1878" processed="1874" dbindex="32018">


El donjon (paraula francesa) s un element arquitectnic que pertany bsicament al feudalisme; no s el castellum rom, no s tampoc el refugi, la darrera defensa de la ciutadella de la primera poca de l'edat mitjana. El donjon presideix les defenses del castell, tal com ho fa la torre mestra, per tamb les exteriors, i s independent del recinte de la fortalesa de l'edat mitjana, pel fet que sempre t una eixida prpia al camp. Aix s el que caracteritza essencialment el donjon i que el distingeix d'una torre. No hi ha pas castell feudal sense donjon, aix com no hi havia, d'altra banda, vila fortificada sense castell, i com, a l'poca moderna, no hi ha plaa forta sense ciutadella. Tota bona ciutadella ha de governar la ciutat i alhora ser independent de les seves defenses.


Funci.
Les guarnicions de l'edat mitjana tenien una defensa ms que les nostres: foragitades de la ciutat, es retiraven al castell; si aquest era ocupat, aleshores es refugiaven al donjon; i encara podien tenir la sort de poder escapar-se del donjon si l'enemic hi entrava, fugint per l'eixida normalment camuflada, o passar per les fortificacions que l'envoltaven, a la nit, amb un cop d'audcia. Per aquesta disposici del donjon associada a la fortalesa medieval no tenia com a objectiu resistir o fugir de l'enemic de l'exterior, sin que era la conseqncia del sistema feudal. Un senyor, per molt poders que fos, depenia sempre dels seus vassalls. En el moment de perill, aquests havien de respondre a la crida del senyor, tancar-se dins el castell i participar en la defensa; per sempre arribava el moment que la fidelitat d'aquests vassalls no era a tota prova. Sovint, l'enemic els posava de la seva banda; aleshores el senyor  trat no tenia ms refugi que el seu donjon, en el qual es tancava amb els seus. Com a darrer recurs, noms li restava defensar-se fins al final, fugir o rendir-se.


Estructura.
El sistema de defensa de les places fortes, a l'poca feudal, no era ms que un seguit de mitjans acumulats per a la defensa, no sols contra un enemic declarat, sin tamb contra les mateixes guarnicions. Per aix l'estudi de les fortaleses d'aquesta poca proporciona un gran nombre d'observacions interessants; la defensa fa la intelligncia ms aguda i ajuda a trobar solucions.

Si alguns castells tenien en conjunt una estructura molt semblant, els donjons, per contra, presenten una variaci infinita pel que fa tant a la concepci general com als detalls defensius. En temps de pau, al donjon s'hi tancaven el tresor, les armes i els arxius familiars. El senyor hi vivia amb la seva famlia, a la planta noble, la primera. Com que no hi podia restar ell sol i defensar-se tot sol, s'envoltava d'un nombre de servents a sou, que s'hi tancaven amb ell. Des d'all exercia una vigilncia minuciosa sobre la guarnici i els voltants (perqu el donjon sempre es troba situat davant l'indret ms feble de la fortalesa): els seus fidels i ell garantien el respecte dels vassalls i dels seus homes amuntegats dins l'habitatge; com que podien sortir a qualsevol moment i tornar entrar per unes eixides camuflades i ben protegides, la guarnici no sabia quins eren els mitjans de defensa que hi havia, i naturalment el senyor procurava que hom els considers molt importants.

Origen.
L'origen de la construcci dels donjons fou la invasi normanda. Les villae merovngies es devien assemblar prou a les villae romanes; per quan els normands es llanaren peridicament sobre la part occidental del continent, els senyors, els monestirs, els reis i les poblacions mateix volgueren protegir els seus dominis amb una mena de blocaus de fusta bastits ran dels rius i, sempre que fos possible, en indrets amb defenses naturals. Aquestes fortificacions, en les quals per necessitat hom porta els bns ms valuosos, estaven envoltades de trinxeres ms o menys grosses, formades per un pendent natural o una mota o tur artificial, coronades per una palissada i defensades per un vall. Els normands, per la seva banda, quan van adoptar el costum de descendir fins a les costes de la Gllia i de pujar pels rius, establiren, en algunes illes prop de les desembocadures, o dalt de promontoris, camps amb defenses amb una fortificaci a fi de guardar-hi el bot dels atacs i protegir els vaixells amarrats. s tamb a les contrades que foren ms atacades pels normands que es troben els donjons ms antics, i aquestes fortaleses primitives es troben construdes normalment amb una planta rectangular que forma un parallelogram dividit de vegades en dues parts.



El donjon del castell de Bellver.
Un exemple de donjon als Pasos Catalans s la torre del castell de Bellver, a Palma. T dos portals, tots dos amb un pont originalment llevads per passar el vall: un des de la terrada del castell, actualment per un arc ogival, i un altre per la planta baixa, per poder fugir. La torre protegeix l'entrada principal del castell, juntament amb la barbacana. Podia fer funcions residencials, ats que t quatre plantes i una cisterna. L'alada s de 25m sense comptar el tals. Es troba protegida per un vall, un revell i un contravall i coronada per un matac, del qual es conserven els permdols. Fa pocs anys que ha estat l'objecte d'una restauraci.

Bibliografia.
Eugne Viollet-le-Duc, Dictionnaire raisonn de l'architecture franaise du XIe au XVIe sicle (1854  1868), tom 5.  ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80341" title="Cartoixa de Valldemossa" nonfiltered="1879" processed="1875" dbindex="32019">



La Cartoixa de Valldemosssa s un palau de Valldemossa, a Mallorca que fou residncia del rei San, antiga residncia reial i Reial Cartoixa (segle XV).

En ella, hi habit la parella romntica integrada per Chopin i George Sand l'hivern de l'any 1838-1839. A ms de Chopin, a la Cartoixa hi han passat temporades personatges de la talla de Ruben Daro i Jovellanos entre d'altres.


Vegeu tamb.
 Valldemossa;

Enllaos externs.
 Museu Chopin de la Cartoixa;
 Visita a la Cartoixa;
Informaci a Mallorcaweb;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80342" title="Convecci" nonfiltered="1880" processed="1876" dbindex="32020">

La convecci s una de les tres formes de transferncia de calor i es caracteritza perqu aquesta es produeix a travs del desplaament de matria entre regions amb diferents temperatures. La convecci s produeix nicament en materials fluids. Quan s'escalfen disminueix la seva densitat i ascendeixen al ser desplaats per les porcions a menor temperatura que, al mateix temps, descendeixen i s'escalfen repetint el cicle. El resultat s el transport de calor per mitj de les parcelles de fluid ascendent i descendent. La transferncia de calor implica el transport de calor en un volum i la barreja d'elements macroscpics de porcions calentes i fredes d'un gas o un lquid. S'inclou tamb l'intercanvi d'energia entre una superfcie slida i un fluid.

En la transferncia de calor per convecci forada es provoca el flux d'un fluid sobre una superfcie slida per mitj d'una fora externa com per exemple una bomba, un ventilador o altre dispositiu mecnic. 

En la transferncia de calor per convecci lliure o natural en la qual un fluid s ms calent o ms fred i en contacte amb una superfcie slida causa una circulaci a causa de les diferncies de densitat que resulten del gradient de temperatures en el fluid.

Els mecanismes de transferncia d'energia trmica sn:

 Conducci;
 Convecci;
 Radiaci;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80343" title="Torre mestra" nonfiltered="1881" processed="1877" dbindex="32021">
La torre mestra, tamb anomenada torre major, s la torre ms grossa i forta del castell. Per les seues caracterstiques era el darrer recer dels defensors. Sol formar part del permetre de la fortificaci, unida a les altres torres pels panys de muralla; per pot trobar-se tamb dins un segon recinte interior.

La torre mestra no s'ha de confondre amb el donjon francs, encara que aquest sigui tamb una torre, perqu el donjon tenia sortida prpia a fora de tot el recinte, era independent de les altres fortificacions i tenia sempre una funci residencial del senyor feudal, a ms de la defensiva.

La torre mestra sovint s'anomena torre de l'homenatge, per aquesta denominaci s un calc de la portuguesa (torre de menagem) i espanyola (torre del homenaje), d'on l'han presa els diccionaris catalans, i no existeix en francs, angls ni itali, ms que com a calc tamb de la portuguesa i espanyola. Tamb ha estat tradicional anomenar-la simplement homenatge, ja que era on el castl, castell o alcaid jurava defensar i guardar el castell per al seu senyor com a acte de vassallatge.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80345" title="Udhra ibn Abd-Allah al-Fihr" nonfiltered="1882" processed="1878" dbindex="32022">
Udhra ibn Abd-Allah al-Fihr (en rab                         ,  U ra ibn  Abd All h al-Fihr ), val de l'ndalus (726).

Va ser nomenat interinament val de l'ndalus pels propis andaluss a la mort del seu antecessor, Anbassa al-Kalb.

Va ser substitut al cap de dos mesos pel nou val, Yahya al-Kalb.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80354" title="Sognefjord" nonfiltered="1883" processed="1879" dbindex="32023">



El Sognefjord (Sognefjorden) s el segon fiord ms gran del mn desprs de Scoresby Sund a Groenlndia, i el ms gran de Noruega. Situat a Sogn og Fjordane, Noruega Occidental, la seva boca s aproximadament 70 km. al nord de Bergen, i s'estn 203 km cap a l'interior a la ciutat de Skjolden.

El fiord arriba a una mxima profunditat de 1.308 m per sota el nivell del mar. Les profunditats ms grans es troben d'alguna manera cap a l'interior: prop de la seva boca, el fons aconsegueix abruptament un esboranc d'aproximadament 100 m per sota nivell del mar. L'amplada mitjana de la branca principal del Sognefjord est al voltant de 5 Km. Els penya-segats que envolten la pujada de fiord gaireb viren de l'aigua a alades de ms de 1.000 m.

Els vaixells connecten les ciutats al llarg del fiord, incloent Balestrand, Gudvangen i Flm. Gudvangen se situa a Nryfjord, una branca del Sognefjord especialment valorat pel seu paisatge de natura i dramtic escenari, amb noms 300 m d'ample en el seu punt ms estret. Des de Flm, el fams ferrocarril Flmsbana puja 864 m fins a Myrdal, a noms 20 km. s el ferrocarril del mn que puja ms enlaire sense ajuda.

Sobre el Sognefjord s'hi ha installat una lnia de potncia amb una amplitud de 4.597 m, sent la segona en amplitud del mn.

La bellesa del fiord i la magnitud del seu paisatge l'han fet molt popular entre els turistes, que alimenten gran part de l'economia local.

Galeria.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80355" title="Pila de combustible" nonfiltered="1884" processed="1880" dbindex="32024">

Formalment es considera que una pila o cella de combustible s un generador electroqumic d'energia on el treball elctric s'obt a partir d'una reacci qumica que noms es produeix en un determinat sentit i a la qual els reactius (combustible i oxidant) es troben a l'exterior de la pila prpiament dita.
El treball es produeix mentre hi hagi flux dels reactius.

El fet de qu es necessiti un flux continu de reactius s una de les principals diferncies amb les bateries convencionals.

Els reactius tpics utilitzats en una cella de combustible sn hidrogen en el costat de l'node i oxigen en el costat del ctode (si es tracta d'una cella d'hidrogen). Per altra banda les bateries convencionals consumeixen reactius slids i, una vegada que s'han esgotat, ha d'sser eliminada o recarregada amb electricitat. Generalment, els reactius "flueixen cap a dintre" i els productes de la reacci "flueixen cap a fora". L'operaci a llarg termini virtualment contnua s factible mentre es mantinguin aquests fluxos. 


Tecnologia.

A l'exemple tpic d'una membrana intercanviadora de protons (o electrlit polimric) hidrogen/oxigen d'una cella de combustible (PEMFC, en angls: proton exchange membrane fuel cell), una membrana polimrica conductora de protons, l'electrlit, separa el costat de l'node del costat del ctode. En el costat de l'node, l'hidrogen espargit a l'node catalitzador es dissocia en protons i electrons. Els protons sn conduts a travs de la membrana al ctode, per els electrons sn forats a viatjar per un circuit extern (produint energia) ja que la membrana est allada elctricament. 

En el catalitzador del ctode, les molcules de l'oxigen reaccionen amb els electrons (conduts a travs del circuit extern) i protons per a formar l'aigua. En aquest exemple, l'nic residu s vapor d'aigua o aigua lquida. A ms d'hidrogen pur, tamb es t l'hidrogen contingut en altres molcules de combustibles incloent el disel, metanol i els hidrurs qumics, el residu produt per aquest tipus de combustibles, a ms d'aigua, s dixid de carboni, entre uns altres. 

Voltatge.

Una cella de combustible tpica produeix aproximadament 0,8 volts. Per crear ms voltatge les celles s'agrupen combinant-les en srie o en parallel en un sistema que es diu Fuel Cell Stack en angls: apilat de celles de combustible. El nombre de celles usades s generalment superior a 45 i varia segons el disseny.

Materials.

Els materials usats en celles de combustible varien segons el tipus. (Vegeu Tipus de celles de combustible). Les plaques de l'elctrode bipolar es fan generalment de metall, de nquel o amb nanotubs de carboni i sn cobertes per un catalitzador (que pot ser el Plat o Palladi) per a aconseguir una eficcia ms alta. 

L'electrlit pot ser de cermica o b una membrana.


Consideracions de disseny a les celles de combustible.

 Costs. En 2002, les celles tpiques tenien un cost alt a causa del catalitzador de 850  (aproximadament 1000 USD) per KW d'energia elctrica til, no obstant aix s'espera que abans de 2007, sigui reduda a uns 25  (aproximadament 30 USD) per KW %. Ballard ha aconseguit, grcies a un catalitzador, millorat amb seda de carboni (carbon silk) una reducci del 30% (1 mg/cm a 0,7 mg/cm) de la quantitat de plat sense una reducci en rendiment (informaci de 2005)%;

Els costs del MEA (Membrane Electrode Assembly, en angls: muntatge de l'elctrode de la membrana) del PEM (membrana intercambiadora de protons) varien segons el fabricant. Aix, la membrana de Nafion, aproximadament 400 /m, utilitzada en la membrana PEM de Toyota i 3M est sent substituda per la membrana de la ITM Power, amb un preu al voltant de 4/m (2004). Aquesta membrana nova s un polmer d'hidrocarbur. Una companyia holandesa que ha realitzat grans inversions en aquest terreny est utilitzant Solupor (un film de polietil pors)%.


 Gesti de l'aigua en les PEMFC. En aquest tipus de celles de combustible, la membrana ha d'hidratar-se, requerint evaporar l'aigua exactament en la mateixa mesura que aquesta es produda. Si l'aigua s'evapora massa rpid, la membrana s'asseca, la resistncia a travs d'ella augmenta, i s'esquerdar, creant un "curt circuit" de gas on l'hidrogen i l'oxigen es combinen directament, generant calor que danyar la cella de combustible. Si l'aigua s'evapora massa lentament, els elctrodes s'inundaran, evitant que els reactius puguin arribar al catalitzador i es detindr la reacci. Els mtodes per a disposar d'excs de l'aigua estan sent desenvolupats per les companyies que investiguen les celles de combustible. ;

 Gesti de la temperatura. S'ha de mantenir la mateixa temperatura en tota la cella per tal d'evitar la destrucci de la cella per fatiga trmica. ;

 Control de flux. Igual que a un motor de combusti, cal mantenir un quocient constant entre el reactiu i l'oxigen perqu la cella funcioni eficientment. ;

 Durabilitat, vida, i requisits especials per a certs tipus de celles. Les utilitzacions immbils requereixen normalment ms de 40.000 hores operatives fiables a una temperatura de -35C a 40C, mentre que les celles automotrius de combustible requereixen una esperana de vida de 5.000 hores (l'equivalent de 150.000 milles) sota temperatures extremes. (Vegeu: Vehicle d'hidrogen). Les utilitzacions automotrius, a ms de poder arrencar amb fiabilitat a -30C, han de tenir un alt poder energtic per unitat de volum (tpicament 2.5 KW per litre). ;

 Tolerncia limitada al CO (monxid de carboni);


Tipus de celles de combustible.



Eficincia.

L'eficincia de les celles de combustible, a diferncia dels motors de combusti (interna i externa) no est limitada pel cicle de Carnot ja que no segueixen un cicle termodinmic. Per tant, la seva eficincia s molt alta en convertir directament energia qumica en energia elctrica. L'eficcia d'una cella de combustible , sota condicions estndards est limitada pel quocient de la variaci de l'energia lliure (estndard) de Gibbs, per la variaci de l'entalpia estndard de la reacci qumica completa . L'eficincia real s igual o inferior a aix (normalment inferior). 




Una cella de combustible converteix normalment l'energia qumica del combustible en electricitat amb una eficcia aproximadament del 50%. L'eficcia, no obstant aix, depen en gran mesura del corrent que circula a travs de la cella de combustible: com ms gran s el corrent, ms baixa s l'eficcia. Per a una cella d'hidrogen l'eficincia (energia real/energia terica) s igual al voltatge de la cella dividit per 1,23 volts, a una temperatura de 25C. Aquest voltatge depen del combustible usat, de la qualitat i de la temperatura de la cella. Una cella que funciona a 0,6V t una eficcia propera al 50%, cosa que significa que el 50% de l'energia continguda en l'hidrogen es transforma en energia elctrica. 

Una cella de combustible i un electrlit retorna menys del 50 per cent de l'energia d'entrada (aix es coneix com eficcia anada-tornada), mentre que una bateria de plom i cid molt ms barata pot retornar prop de 90 per cent. 

Cal considerar tamb les prdues degudes a la producci, al transport i l'emmagatzematge. Els vehicles amb cella de combustible que funcionen amb hidrogen comprimit tenen una eficincia del 22% si l'hidrogen s'emmagatzema com a gas d'alta pressi, i del 17% si s'emmagatzema com a hidrogen lquid. 

Les celles de combustible no poden emmagatzemar energia com una bateria, sin que en algunes utilitzacions, com a les centrals elctriques independents basades en fonts "discontnues" (solars, energia del vent), es combinen amb electrlits i sistemes de l'emmagatzematge per a formar un sistema que guarda aquesta energia. L'eficcia anada-tornada (d'electricitat a l'hidrogen i de nou a electricitat) d'aquestes plantes es troba entre el 30 i el 40%. 

En "utilitzacions combinades de la calor i de l'energia" (una millora dels processos de cogeneraci, la cella de combustible es posa en un lloc on tamb es requereixi calor, es tolera una eficcia ms baixa de la conversi de combustible a electricitat (tpicament 15-20%), perqu la majoria de l'energia no convertida en electricitat s'utilitza com a calor. Una mica de calor es perd amb el gas que escapa ms o menys com en un forn normal, amb aquesta combinaci d'energia trmica i d'energia elctrica l'eficcia segueix sent ms baixa de 100%, normalment al voltant del 80%. No obstant aix, en termes d'exergia el procs s inefica, i s'obtindria millor resultat maximitzant l'electricitat generada i desprs usant l'electricitat per a fer funcionar una bomba de calor.

Aplicacions de les celles de combustible.

Les celles de combustible sn molt tils com a fonts d'energia en llocs remots, com per exemple una nau espacial, estacions meteorolgiques allunyades, parcs grans, localitzacions rurals i en certes utilitzacions militars. Un sistema amb cella de combustible que funciona amb hidrogen pot ser compacte, de pes lleuger i no t cap pea mbil important.

Una nova forma de donar-li s s combinant calor i l'electricitat (CHP, Combined Heat and Power) per a habitatges familiars, els edificis d'oficines i les fbriques. Aquest tipus de sistema genera energia elctrica de manera constant (venent l'excs d'energia a la xarxa quan no es consumeix), i al mateix temps produeix aire i aigua calenta grcies a la calor que desprn. Les celles de combustible d'cid fosfric (PAFC Phosphoric-Acid Fuel Cells) abasten el segment ms gran dels productes existents de CHP en tot el mn i poden proporcionar eficcies combinades properes al 80% (45-50% elctric + la resta com a trmic). El fabricant ms gran de les celles de combustible de PAFC s , una divisi de . Tamb s'han installat celles de combustible de carbonat fos (MCFC Molten Carbonate Fuel Cell) amb els mateixos objectius, i existeixen prototips de celles d'xid slid (SOFC Solid-Oxide Fuel Cell). 

No obstant aix, ja que els sistemes electroltic no emmagatzemen el combustible en si mateixos, sin en unitats externes d'emmagatzematge, poden utilitzar-se en emmagatzematge a gran escala d'energia, a les rees rurals per exemple. En aquest cas, les bateries haurien de ser de gran grandria per a satisfer la demanda de l'emmagatzematge, per les celles de combustible noms necessiten una unitat (ms gran que les unitats normals) d'emmagatzematge que normalment s ms barata que un dispositiu electroqumic.


Existeix un programa experimental a Stuart Island a l'Estat de Washington
]]. All la Stuart Island Energy Initiative ha construt un sistema complet en el qual els panells solars generen el corrent per fer funcionar diversos sistemes electroltics que produeixen hidrogen que s'emmagatzema en un tanc de 500 galons (uns 1900 litres o 1,9 metres cbics) a 150-200 PSI (10,34-13,79 bar.). L'hidrogen s'utilitza per a fer funcionar una cella de combustible d'hidrogen de 48V ReliOn que proporciona una reserva completa per a la xarxa elctrica dels barris residencials de la illa (vegeu l'enlla extern a SIEI.ORG).

Protium, una banda de rock formada a la Ponaganset High School, a Glocester Rhode Island), va ser la primera banda del mn a utilitzar celles de combustible d'hidrogen per a proveir-se d'energia. La banda utilitzava un Airgen Fuelcell de 1kw de Ballard Power systems. La banda ha tocat a nombrosos esdeveniments relacionats amb les celles de combustible incloent el CEP de Connecticut, i el Fuel Cell Seminar del a Miami Beach.


Plug Power Inc. s un participant important en el disseny, desenvolupament i fabricaci de celles de combustible PEM per a les utilitzacions no mbils, incloent els productes dirigits a les telecomunicacions, energia bsica, i utilitzacions combinades de calor i energia (CHP).

Altres possibles utilitzacions.

 Plantes generadores base (aquelles que mantenen una producci constant d'electricitat, i no s'apaguen mai excepte en casos de manteniment o avaria);
 Vehicles Elctrics;
 Sistemes Auxiliars d'Energia;
 Sistemes de suport de la xarxa elctrica;


Vehicles d'hidrogen, vaixells, avions i estacions de servei.

La primera estaci d'abastiment d'hidrogen com a combustible fou oberta a Reykjavk, Islndia, a l'abril del 2003. Aquesta estaci abasteix a tres autobusos construts per DaimlerChrysler i que presten servei en la xarxa de transport pblic de la ciutat. La prpia estaci produeix l'hidrogen que necessita, grcies a una unitat electroltica (fabricada per Norsk Hydro), i no necessita ser emplenada: les seves niques entrades sn electricitat i aigua. Shell tamb participa en el projecte. L'estaci no t sostre, per tal de permetre que l'hidrogen que pugui escapar surti cap a l'atmosfera.

Hi ha nombrosos prototips i models de cotxes i autobusos basats en la tecnologia de celles de combustible en els quals se segueix investigant i fins i tot fabricant alguns models. La investigaci segueix en curs en companyies com DaimlerChrysler, Ballard Power Systems, Ford, Volvo, Mazda, General Motors, Honda, la BMW, Hyundai i Nissan, entre d'altres. Un autombil comercial prctic basat amb cella de combustible no s'espera fins a almenys 2010 segons la indstria.




Els submarins Type 212A, un avanat disseny alemany per a desenvolupar submarins no nuclears, utilitza celles de combustible (desenvolupades per Siemens) per a impulsar nou propulsors i pot mantenir-se submergit durant setmanes sense haver de pujar a la superfcie.

De manera semblant Airbus est desenvolupant un prototip d'avi que utilitzi aquesta tecnologia. 


Actualment, un equip dels estudiants universitaris anomenats Energy-Quest est planejant portar un vaixell accionat per cella de combustible d'hidrogen al voltant del mn (aix com altres projectes usant els combustibles eficients o renovables). La seva empresa es diu Trit.


Economia i Medi ambient.

Les celles de combustible solen ser considerades molt atractives per a utilitzacions modernes per la seva eficcia alta i idealment (vegeu energies renovables) lliures d'emissions, en contrast amb combustibles actualment ms comuns, com poden ser el met o gas natural, que generen dixid de carboni. Gaireb el 50% de tota l'electricitat produda als Estats Units ve del carb. El problema s que el carb s una font d'energia relativament bruta (segons el tipus de carb). Si l'electrlisi (un procs que necessita electricitat) s'utilitza per a crear l'hidrogen usant energia de les centrals elctriques, en realitat s'est creant el combustible hidrogen a partir carb. Tot i que la cella de combustible emet solament calor i aigua com residus, el problema de la contaminaci encara estar present en les centrals elctriques.


Un acostament integral ha de considerar els impactes d'un escenari ampli de l'hidrogen. Aix fa referncia a la producci, a l's i a la disposici de la infraestructura i dels convertidors de l'energia. Els apilats de les celles de combustible avui dia tenen una gran quantitat de catalitzadors. Aix s a causa de la corrosi que sofreix el catalitzador i per tal que no redueixi la seva activitat aquest ha de ser sobredimensionat . Les reserves limitades de plat acceleren la sntesi d'un complex inorgnic molt similar a la base cataltica del sulfur de ferro dels bacteris hidrogenasa  per a comenar a prendre mesures. Les reserves del mn del plat sn insuficients per poder donar suport a una conversi total de tots els vehicles a celles de combustible: una introducci significativa de vehicles amb l'actual tecnologia, per tant, noms aconseguiria que el valor comercial de plat s'elevs i les seves reserves descendissin.


Histria.

El principi de la cella de combustible fou descobert pel cientfic Christian Friedrich Schnbein a Sussa a l'any 1838 i publicat en l'edici de gener de 1839 del Philosophical Magazine. D'acord amb aquest treball, la primera cella de combustible va ser desenvolupada per Sir William Robert Grove un cientfic galls. Un primer esbs va ser publicat en 1843. Per a fabricar la cella de combustible va utilitzar materials similars als usats avui dia per a la cella de combustible d'cid fosfric. No va anar fins el 1959 quan l'enginyer britnic Francis Thomas Bacon va desenvolupar amb xit una cella immbil de combustible de 5 quilowatt. El 1959, un equip encapalat per Harry Ihrig va construir un tractor basat en una cella de combustible de 15 kW per a Allis-Chalmers que va ser exposat a diferents fires arreu de l'estat. Aquest sistema va utilitzar l'hidrxid de potassi com a electrlit i l'hidrogen i l'oxigen comprimits com a reactius. Ms endavant, el 1959, Bacon i els seus collegues van mostrar una unitat de 5 kW capa d'accionar una mquina de soldadura que va conduir, els anys 60, a que les patents de Bacon llicenciades per Pratt i Whitney als Estats Units (almenys els seus conceptes) fossin utilitzades al programa espacial dels Estats Units per tal de proveir d'electricitat i d'aigua potable (hidrogen i oxigen que est fcilment disponible dels tancs de la nau espacial) als astronautes.


Parallelament a Pratt & Whitney Aircraft, General Electric va desenvolupar la primera cella de combustible que utilitzava una membrana intercanviadora de protons (PEMFCs) per a les missions espacials Gemini. La primera missi que va utilitzar PEFCs va ser bessons V. No obstant aix, les missions espacials Apollo i les missions segents Apollo-Soiuz, de Skylab, i Space-Shuttle utilitzaven celles de combustible basades en el disseny de Bacon, desenvolupat per Pratt & Whitney Aircraft.



UTC Power (mitjanant UTX) va ser la primera companyia a fabricar i comercialitzar un sistema a gran escala  de celles de combustible immbils, per al seu s com a central elctrica de cogeneraci a hospitals, universitats, i grans edificis d'oficines. UTC Power continua comercialitzant aquesta cella de combustible com el PureCell 200, un sistema de 200 kW i segueix sent l'nic provedor de celles de combustible a la NASA per al seu s en vehicles espacials, proveint les missions Apollo i actualment el transbordador espacial, i est desenvolupant celles de combustible per a autombils, autobusos, i les antenes de telefonia mbil. En el mercat dels autombils basats en celles de combustible, UTC Power va exposar la primera cella de combustible capa de comenar a funcionar a temperatures baixes amb la seva cella automotora de combustible de membrana de la intercanviadora de protons (PEM). 
Nota: L'energia del UTC tamb utilitza el nom de les celles de combustible del UTC al referir a productes de la cella de combustible.



Els materials utilitzats eren massa cars i les celles de combustible requerien hidrogen i oxigen molt purs. Les primeres celles de combustible solien requerir temperatures molt elevades que eren un problema per a moltes utilitzacions. Tot i aix, les celles de combustible seguien sent investigades a causa de les grans quantitats de combustible disponibles (hidrogen i oxigen).



Tot i el seu xit en programes de l'espai, els sistemes amb celles de combustible eren limitats a les missions de l'espai, on l'alt cost es podia tolerar. No va arribar fins al final dels 80 i principis dels 90 que les celles de combustible es convertiren en una opci veritable d's ms ampli. Diverses innovacions, catalitzador amb menys plat i elctrodes de pellcula fina van baixar el cost de les celles de combustible, fent que el desenvolupament de sistemes PEMFC (com per exemple autombils) fos ms o menys realista.

Bibliografia.
 Gregor Hoogers, Hoogers Hoogers - Fuel Cell Technology Handbook - Edita:CRC Press Gener de 2003 - ISBN 0849308771;

 Enllaos externs .

 Ballard Power Systems;
 BIGS: Animaci d'una Cella de combustible molt recomanable;
 Hydrogen Fuel Cell Realm;
 EERE: Fuel Cell Types;
 EERE: Hydrogen, Programa d'infraestructures y celles de combustible del govern de EEUU;
 How Stuff Works: Celles de Combustible;
 Hydrogen Trade: Tipus de celles de Combustible;
 PhysicsWorld: Celles de combustible;
 FuelCell Energy Inc.;
 UTC Power, subsidiria United Technologies Corporation;
 Plug Power Fuel Cell Systems;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80356" title="Rosmarinus" nonfiltered="1885" processed="1881" dbindex="32025">

Rosmarinus s un gnere de la famlia Lamiaceae amb noms dues espcies: el roman com Rosmarinus officinalis i el Rosmarinus eriocalyx. Sn natives de la regi mediterrnia, R. eriocalyx es troba noms a Andalusia i nord d'frica.

Les dues espcies sn arbustives, de fulles perennes, linears, coricies i corbades cap endins, blanc tomentoses al revers. Aquesta morfologia foliar ajuda a estalviar aigua. La flor s bilabiada de color blau o blanquinosa. Poden aribar a fer 2 metres i viuen uns quinze anys. R. eriocalyx t les fulles ms petites i flors ms piloses.

L'espcie Rosmarinus officinalis t dues varietats: La varietat R. o. officinalis (de branques erectes) present a tots els Pasos Catalans i la varietat R. o. palaui (de branques que baixen) que noms es troba a Mallorca, Menorca i Cabrera. Als Pasos Catalans el roman es troba fins a 1.400 metres d'altitud (aquest mxim a Mallorca)

Sn plantes molt mellferes, la mel de roman ha tenir un mnim del 15% del pollen d'aquest gnere. Com sn plantes molt adaptades a la pollinitzaci per abelles (la disposici de les flors fa que l'insecte necessriament entri en contacte amb les anteres i el pollen) donen molt nctar per poc pollen per aix un 15% de pollen en la mel ja indica que la major part del nctar s de roman.
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80357" title="Minign" nonfiltered="1886" processed="1882" dbindex="32026">
Un minigen s un gen quimera entre un gen eukariota i el seu cDNA creat per poder augmentar l'xit de les tranfeccions.

Un problema que presenta la transgnesi o la terpia gnica s que amb freqncia, les seqncies que es volen fer entrar en el nucli cellular s massa gran com per fer servir alguns vectors que amb certes quantitats es desestabilitzen.

En alguns casos, una soluci simple consisteix en fer servir el cDNA del gen (ARN retrotranscrit) de manera que en faltar-li els introns i haver-hi noms exons s'haur redut la mida del constructe i entrar en el vector.

El problema s que moltes vegades, els cDNA sn del tot inestables en el metabolisme eukariota degut a la falta d'introns. Els minigens sn construccions en les que no s'ha eliminat la totalitat els introns sin que s'hi han deixat un parell que li doni l'estabilitat necessria per ser viable tot i la gran reducci de mida que aix pugui suposar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80359" title="TAME" nonfiltered="1887" processed="1883" dbindex="32027">
TAME - Lnea area del Ecuador s una aerolnia basada a Quito, Equador. s la branca comercial de la fora aria equatoriana i opera vols nacionals i internacionals a Sudamrica i el Carib. Les sigles TAME corresponien inicialment a Transportes Areos Militares Ecuatorianos. El seu codi IATA s EQ i el seu codi ICAO s TAE.

 Histria .
L'aerolnia es cre el 17 de desembre de 1962 amb el nom de Transportes Areos Militares Ecuatorianos (TAME), posteriormente canviat a Transportes Areos Mercantiles Ecuatorianos (TAME). Inicialment utilitz aparells Douglas DC-3, Douglas DC-6, Lockheed Electra i Avro, per amb el creixement i l'ampliaci dels destins nacionals adquir diversos Boeing 727.

L'estiu de 1990 TAME fou convertida en una branca autnoma de la fora aria de l'Equador. El 1992 inaugur el primer servei internacional, de Tulcn a Cali (Colmbia). Durant la dcada de 1990 l'aerolnia es ressent d'una srie d'accidents que en qestionaren les mesures de seguretat, en gran part superades durant els darrers anys amb un programa de modernitzaci i l'adquisici de 2 Airbus A320. Igualment, la companyia ha hagut d'enfrontar-se a la competncia d'Ecuatoriana de Aviacin, tamb present al pas des dels anys 1960 per ja desapareguda, i en els ltims anys d'Aerogal, una nova aerolnia equatoriana.

 Flota.
La flota de TAME est formada pels segents aparells (a gener de 2006):
2 Airbus A320-200;
3 Avro 748;
1 Boeing 727-100;
3 Boeing 727-200;
2 De Havilland Canada DHC-6 Twin Otter;
2 Fokker F28 4000;
2 Embraer 170;
1 Embraer 190;

 Enllaos externs .
 Web oficial de TAME ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80360" title="Apicia" nonfiltered="1888" processed="1884" dbindex="32028">

Les apicies o umbellferes (Apiaceae o Umbelliferae, ambds noms acceptats per l'ICBN) sn una famlia de plantes. Rep els seus noms de la planta tipus api o de la caracterstica disposici de les inflorescncies en forma de paraiges. Les petites flors tenen simetria radial amb 5 spals, 5 ptals i 5 estams. Per aquesta vistosa floraci s una famlia ja establerta des de l'antiguitat. T uns 300 gneres i ms de 3.000 espcies amb plantes tan conegudes com la pastanaga o el julivert.

La famlia Apiaceae est estretament relacionada amb la famlia Araliacea (la de l'heura) i la frontera entre les dues famlies s poc clara; per a alguns, Araliaceae quedaria inclosa en Apiaceae per no hi ha un acord unnime sobre aix.

Gneres.




Enllaos externs.
UVSC Herbarium - Apiaceae;
Umbellifer Resource Centre;
Umbellifer Information Server;
Hortiplex 2003-11-14;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80361" title="Pere Rigau i Poch" nonfiltered="1889" processed="1885" dbindex="32029">
Pere Rigau i Poch (Torroella de Montgr, 29 de desembre del 1868 - 20 de gener del 1909), anomenat Barret, va ser un extraordinari flabiolaire, director i compositor de msica per a cobla i sardanes. Va ser fundador de la cobla Els Montgrins.

 Biografia .
La seva vida no est prou documentada. Reb els primers ensenyaments musicals del seu pare, Joan Rigau i Trill, Barret, (Torroella de Montgr, 1842 - 7 de gener del 1890) que era msic a la cobla familiar, Els Barretons. Encara que la resta de la seva formaci musical fou en gran mesura autodidacta, estudi a l'escola de msica de Joan Carreras i Dags, i amb els anys i l'ajut dels msics que l'envoltaren arrib a dominar el cornet, el fiscorn, el viol, el tible i, molt especialment, el flabiol. Als onze anys ja era el flabiolaire dels Barretons.

Als setze anys, a causa del seu carcter fort i decidit, part peres amb son pare i, amb tres dissidents ms dels Barretons, fund la Cobla Els Montgrins, de qu en va ser flabiolaire, representant i director indiscutit fins al 1908. Entre els anys 1906 i 1907 la cobla Montgrins va gravar un total de 29 discos, dels primers que es van fer de sardanes, en aquell primitiu format que es coneix com a disc de pedra o de 78 revolucions, i aquestes gravacions van recollir 23 sardanes d'en Pere Rigau.

A banda de la seva tasca a Els Montgrins, pels volts del 1890 dirigia l'Agrupaci Coral El Pensament i el 1905 organitz El Vals Burlesco, un cor que simulava el so de (falsos) instruments amb la veu dels intrprets. L'xit d'aquesta iniciativa l'empeny a constituir la Societat Choral El Montgr, adherida als Cors d'en Clav, amb un repertori basat en les obres de n'Anselm Clav.

Al llarg de la seva curta, per ben aprofitada vida, Pere Rigau don classes de msica (un dels seus deixebles va ser el gran Vicen Bou), fund i dirig corals, obres teatrals, concerts, i, en general, particip intensament en la vida cultural de Torroella. Compongu ms de 500 sardanes, moltes d'elles obligades. A comenaments del segle XX va fer una composici per acompanyar el Ball d'en Serrallonga per a flauta, 2 clarinets, 2 cornetins, fiscorn, 2 violins i contrabaix, que s'estren a Verges el 13 de novembre del 1904. Mor el 1909, de tuberculosi.

 Obres .
 Adu a Torroella, can amb lletra d'Artur Masriera;

 Sardanes .
Selecci de la seva vastssima producci, respectant l'ortografia original:

 A la voreta del Ter (1904), obligada de flabiol;
 L'alegria de la plassa;
 L'Arch de Sant Mart, amb lletra de Ricard Mir i Salvad;
 L'arribada del segle XX (1905);
 La bola de neu (1902), obligada de flabiol;
 Lo bressol de Catalunya;
 Cam de la fosca (1890);
 Las campanas de Olot;
 La can de l'ocellet, obligada de flabiol;
 Carolina, obligada de fiscorn, amb variacions;
 Cludia (1904);
 Crisantema;
 Electra;
 Las fadas del Ter;
 Fent lo niu;
 Fi de jorn, obligada de tenora amb variacions;
 Fi de segle (1905);
 La gallega (1897);
 Idili joys;
 Lorraine (1905);
 La manzanilla, obligada de tible;
 La Moreneta de l'Ampurd;
 La nevada (1907);
 Nin (1907);
 La noya de l'Ampurd;
 La patinadora. Aquesta sardana ha estat arranjada el 1975 per en Jordi Len, que n'ha fet una versi obligada per a dos flabiols, i una altra obligada per a quatre flabiols.
 La pecadora, obligada de tromb;
 Lo plor d'un angel (1904);
 Pomell de flors;
 Recorts de Montgr;
 Recorts del Congost;
 Remor de petons;
 La simpatia, obligada de fiscorn;
 Somni dols, recreaci de la sardana Somni dol de Juli Garreta;
 La trena d'or, obligada de tenora;
 Un petonet d'amor;
 Una illusi (1903), obligada de fiscorn;
 Una venjana, obligada de fiscorn, amb variacions;
 Volves d'or, obligada de tenora i tible;
 La Wolapck (=?);

 Bibliografia .
 Pere Castell El mestre Pere Rigau "Barret" (1868-1909): antecedents histrics i resum biogrfic al llibret del disc Sardanes vuitcentistes Barcelona: Clssics de la sardana, 1978;
 Josep Grahit i Grau Recull sardanstic Girona: Editorial Gerundense, 1916;

 Enllaos .
 Cobla Els Montgrins i el seu director en Pere Rigau l'any 1907, per Antoni Torrent i Marqus;
 ndex de la sardanes de Pere Rigau i Poch (1);
 ndex de la sardanes de Pere Rigau i Poch (2);
 ndex de la sardanes de Pere Rigau i Poch (3);
 ndex de la sardanes de Pere Rigau i Poch (4);
 ndex de la sardanes de Pere Rigau i Poch (5);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80362" title="Aerogal" nonfiltered="1890" processed="1886" dbindex="32030">
Aerogal (Aerolneas Galpagos S.A.) s una aerolnia basada a Quito, Equador. El seu codi IATA s 2K i el seu codi ICAO s GLG.

L'empresa fou fundada el 1986, amb la intenci de servir vols de crrega i de passatgers entre el continent i les illes Galpagos. Aix no obstant, a causa de la poca demanda, l'empresa aviat diversific la seva oferta amb vols interiors entre les principals ciutats de l'Equador i t previst ampliar el seu servei a ciutats de la selva amaznica equatoriana.

 Flota .
La flota d'Aerogal est formada pels aparells segents (a gener de 2006):
 2 Boeing 737-200;
 3 Boeing 727-200;

Enllaos externs.
Aerogal.com.ec (Web oficial) ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80374" title="Sarbus" nonfiltered="1891" processed="1887" dbindex="32031">
Sarbus s una empresa de Cerdanyola del Valls dedicada al transport de viatgers per carretera. Realitza serveis urbans (en dotze municipis), interurbans i internacionals.

Empreses del grup.

 Ategsa.
 Autobusos de Lleida.
 Casas.
 La Vallesana.
 Sarbus.
 Sarfa.
 Transports Ciutat Comtal.

Enllaos externs.

Pgina web oficial de l'empresa







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80376" title="Hastati" nonfiltered="1892" processed="1888" dbindex="32033">
Els Hastati (singular Hastatus)  eren soldats de vanguarda de la infanteria pessant de les legions romanes al segles IV-II aC. Originriament eren a la segona lnia de les centries, al segle III aC passen a formar la primera lnia dels maniples, desprs de la segona guerra pnica van ser posats en segona lnia. Els Hastati anaven armats amb un "Hasta" una llana com les que usaben els Triari, el gladius i un petit escut, la "parma". Desprs de la reforma republicana los Hastati van ser equipats amb  javelines de 4 peus de llarg amb puntes de 9 polzades anomenades pila (singular pilum), junt amb l'espasa curta reglamentria, o gladius. La seva armadura consistia en el casc de bronze tpic del exrcit rom de l'poca, decorat amb unes plomes llargues. Tamb portaven cuirasses de bronze o de cota de malla si els soldats s'ho podien pagar. L'armadura dels Hastati era a crrec de cada un; els soldats s'armaven ells mateixos comprant all que podien pagar.

Els hastati estaven organitzats en centries de 60 homes, que eren arrenglerats en maniples de 120, dels qual hi havia 10 en una formaci de batalla. Com a primera lnia anaven immediatament radera dels veltes i davant dels principes, els quals anaven a davant dels triarii. Els Hastati eren els que atacaven primer, i normalment es retiraven fins a la lnia de principes per a preparar el contratac.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80378" title="No Rivas" nonfiltered="1893" processed="1889" dbindex="32034">
No Rivas (Sants, Barcelona, 1960) s msic, intrpret, pedagog i animador infantil. Hom el considera l'hereu d'en Xesco Boix, amb el qual collabor tant formant part dels Cinc Dits d'Una M com amb gravacions com: 1,2,3 ... salta pags, Caga Ti i Som de Pas, aix com en el llibre Cinc Dits d'Una M.

Ha publicat i participat en desenes de gravacions musicals i llibres de temtica infantil. Des del 1977 viatja arreu del pas amb els seus espectacles dirigits principalment a la mainada. L'any 2005 reb el premi ARC al millor espectacle per a pblic familiar.

Actualment, a part de continuar la seva trajectria en solitari, forma part d'experincies musicals com: Magari Trio, Quartetto de Tres i els Bandafesta.

Darrerament ha introdut a alguns dels seus espectacles mitjans informtics, com per exemple a Cada festa una can i a A ritme de gegants, amb resultats molt reeixits.


Discografia.
Miranius i Miraneies. En collaboraci amb en Toni Gimnez. Editat per Audiofon. Collecci "La Granota". (1982);
El tripitr. Editat per Audiofon. Collecci " La Granota ". (1984);
Cantant creixem i creixem cantant. Editat per Audiovisuals de Sarri. Collecci "La Granota". (1985);
Som de pas. En collaboraci amb en Xesco Boix, l'ngel Daban, en Llus Maria Panyella i en Toni Gimnez. Editat per Audiovisuals de Sarri. Collecci "La Granota". (1985);
Reculls de folklore volum 1 i Reculls de folklore volum 2. En collaboraci amb l'Eugnia Sala i la Montserrat Llinares. Editat per Pleniluni - Esplai. (1987);
Tria-t'ho. En collaboraci amb en Pep Lpez i Sopars de Duro i l'ngel Daban. Editat per Tram. (1991);
Nosaltres som medi, millorem el nostre entorn. Editat per Claret. (1993);
Vine a la fetas - 1977-1994. Editat per Alternativa. (1995);
Tres pams de gresca. En collaboraci amb en Jaume Barcel i en Rah-Mon Roma.  Edici d's intern de l'Escola d'Estiu de Mestres de Blanquerna. (1996) ;
La filla de la lluna. Editat per Temps Record. (2001);
25 anys i un dia. Editat per ECB Record-BOLET RECORDS. (2002);
Cada festa, una can. Edicions Baula. (2003);
 La msica del Sr. Cucanet. Editat per l'Ajuntament de Barcelona-Districte Horta-Guinard. (2007);
 Cantem i expliquem amb la Nuva. Canons per a nens de 3 anys. Edicions Baula. (2007);
 Cantem i expliquem amb la en Moli. Canons per a nens de 4 anys. Edicions Baula. (2007);
 Cantem i expliquem amb l'Aris. Canons per a nens de 5 anys. Edicions Baula. (2007);
 El llarg viatge de l'Arc de Sant Mart. Edicions Baula. (2007);

Enllaos externs.
Lloc web d'en No Rivas;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80380" title="Airbus A320" nonfiltered="1894" processed="1890" dbindex="32035">

L'Airbus A320 s un avi civil de passatgers d'Airbus, d'un sol passads i de curt a mig abast. Va ser el primer model d'avi amb comandaments electrnics fly-by-wire, de manera que el pilot controla les parts mbils de l'avi a travs de l's d'impulsos electrnics en comptes de mitjanant palanques i sistemes hidrulics. D'aquest model van derivar posteriorment les versions escurades Airbus A318 i Airbus A319 i la versi allargada Airbus A321. Amb mes de 2.600 unitats construdes, s el segon aparell en nombre de vendes, desprs del Boeing 737, el seu rival ms proper.

El primer A320 vol el 1984 i fou introduit comercialment el 1988. El primer A320 d'Air France es va estavellar durant una demostraci aria a Habsheim, el 26 de juny de 1988 i hi van morir 3 persones. La investigaci oficial va deduir que la causa de l'accident va ser un error del pilot quan usava els nous comandaments fly-by-wire, per va deixar moltes qestions sense resoldre. L'Institut de Policia d'Evidncies Forenses i Criminologia de Sussa va esbrinar que la caixa negra de l'avi va ser substituda desprs de l'accident, posant en dubte els resultats de la investigaci oficial. Altres accidents d'aquest tipus es van produir al principi, per a mesura que els pilots es familiaritzaven amb els nous controls, han disminut, i semblen no haver tingut conseqncies en la gran popularitat de l'avi.

 Innovacions tecnolgiques .

Les novetats tecnolgiques que va introduir l'avi van ser:
 Els primers comandaments de control completament digitals fly-by-wire en un avi civil (l'A310 n'havia tingut alguns, per en conservava alguns analgics).
 El primer avi en usar manetes de jocs (joysticks) en comptes de les clssiques palanques de control.
 Per pilotar-lo noms es necessiten dues persones (una menys que en el Boeing 727).
 El primer avi de buc estret amb una quantitat significativa de la seva estructura feta de fibra i materials compostos.
 El primer avi de buc estret amb un sistema de crrega en contenidors.
 Sistemes de manteniment i diagnstic centralitzats que permeten als mecnics comprovar els sistemes de l'avi des de la cabina.

 Variants .

L'A320 ha generat una famlia d'aeronaus que comparteix un disseny com, per que sn una mica ms petits o ms grans. La capacitat de passatgers oscilla entre un i dos centenars. Un pilot que pugui pilotar un avi d'aquesta famlia pot pilotar-los tots amb un petit curs d'adaptaci. A part, el propi A320 t dues variants:
A320-100: Va ser la versi original, i se'n van produir poques unitats, perqu el motor va resultar ser menys rendible del previst i va caldre millorar el disseny aerodinmic per aconseguir el rendiment previst en el disseny. Posteriorment van ser convertits a la versi 200.
A320-200: El seu disseny aerodinmic va ser millorat, afegint-li winglets (petites aletes) a les vores de l'ala ms allunyades del buc, a ms d'augmentar la capacitat de combustible per incrementar l'abast, aix com altres canvis mnims. L'abast tpic amb 150 passatgers en una configuraci de dues classes s de 5.400 km.

 Companyies aries .
Iberia;
Lufthansa;
Spanair;
United Airlines;
volareweb;
Vueling;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80383" title="Eliseu Climent i Corber" nonfiltered="1895" processed="1891" dbindex="32036">

Eliseu Climent i Corber ( Llombai, Ribera Alta 1940 ) s un empresari de l'mbit editorial del Pas Valenci de publicacions en valenci, principalment amb Edicions Tres i Quatre, una de les editorials ms importants del mercat editorial valenci i, al mateix temps, s conegut pel seu comproms amb la cultura catalana. 

Biografia.
Va nxier el 1940 a la poblaci de Llombai, situada a la comarca de la Ribera Alta. Va estudiar dret a la Universitat de Valncia. Anteriorment a la seva faceta editorial tamb es va destacar pel seu activisme poltic durant el tardofranquisme i la transici, militant en el nacionalisme valenci d'esquerres del Partit Socialista Valenci, precursor del PSPV-PSOE. L'any 1975 fou un dels principals redactors de l'Estatut d'Elx.

Activitat editorial.
En la dcada dels anys 60, des de l'mbit universitari, inicia les seues primeres publicacions amb les revistes Dileg (1960) i Concret (1962), per la seua ms important fita va ser la fundaci d'Edicions Tres i Quatre en 1968, ntegrament dedicada al llibre en catal i de considerable prestigi en l'actualitat, amb ms de 500 ttols publicats. Posteriorment, en 1984 publica la revista setmanal "El Temps", l'mbit de difussi de la qual son tots els Pasos Catalans, arribant a en l'any 2000 ms de 25 mil exemplars de tiratge.

Promoci cultural.
Parallelament a la seua producci editorial, el seu comproms amb la cultura i la llengua valencianes queda palesa amb la fundaci de l'entitat Acci Cultural del Pas Valenci (ACPV) en 1978, una instituci, en teoria, ideolgicament independent per a l'estudi, defensa i promoci del patrimoni cultural, artstic i natural del Pas Valenci, de la qual Climent encara hui dia s el seu Secretari General. La installaci en el territori valenci de diversos repetidors que faciliten la recepci dels senyals de rdios i televisions autonmiques de Catalunya s un dels seus assoliments ms coneguts. 

Altres activitats de promoci cultural a destacar sn els Premis Octubre (1973), la campanya Any del Tirant (1990) amb motiu del cinqu centenari de la publicaci de la novella Tirant lo Blanc, o la recuperaci de la revista fallera "Pensat i Fet" (1995) que s'havia editat entre 1912 i 1972.

A l'actualitat, a ms del crrec d'ACPV, s membre fundador de la Fundaci Josep Renau que custodia i difon l'obra artstica del cartellisme de Josep Renau, s president de la Fundaci Ausis March i de la Instituci Cvica de Pensament Joan Fuster, plataforma que pretn impulsar una major articulaci del mn econmic, cultural, acadmic i professional del Pas Valenci amb Catalunya i Illes Balears.

Reconeixements.
El 1983 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya i el 1989 va ser guardonat amb el Premi d'Honor de la Fundaci Jaume I per la seua contribuci al desenvolupament de la llengua i la cultura catalanes. Va ser nomenat Miquelet d'Honor per la Societat Coral el Micalet de Valncia l'any 1992. Tamb va rebre els premis Albert Viladot (1993), Canig (1995), Premi Nacional de Periodisme (1999), Memorial Joan XXIII per la Pau 1999 (2000) i de l'Associaci de Publicacions Peridiques en Catal (APPEC) en 2003.

Enllaos externs.
   Entrevista a Eliseu Climent a la xarxa;
  Entrevsita a Eliseu Climent a "El Pais" (1997);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80386" title="Estat Lliure (Sud-frica)" nonfiltered="1896" processed="1892" dbindex="32037">

L'Estat Lliure s una de les provncies de la nova Sud-frica. Ocupa el territori de l'antic Estat Lliure d'Orange i engloba l'antic bantustan de QwaQwa. La capital s Bloemfontein, que s alhora la capital judicial de Sud-frica i la ciutat ms gran de la provncia. 

El 9 de juny de 1995 es canvi el nom dEstat Lliure d'Orange pel dEstat Lliure. Els lmits administratius actuals daten del 1994, quan els bantustans foren abolits i incorporats dins les provncies de Sud-frica. 

L'Estat Lliure es troba situat als altiplans del cor de la Repblica de Sud-frica. El sl s ric i el clima s adequat per a les activitats agrcoles. Dins l'estat sud-afric, l'Estat Lliure s conegut com el South Africa's bread basket, el "cistell del pa de Sud-frica", ats que els ms de 30.000 agricultors de la provncia produeixen vers el 70% dels cereals de la repblica. Semblantment t algunes de les mines d'or i diamants ms productives del mn.

 Districtes municipals.

L'Estat Lliure es divideix en 5 districtes, subdividits en 3-5 municipis locals, que sumen un total de 20 entitats locals. 

Els cinc districtes sn:
 Northern Free State al nord (verd clar);
 Thabo Mofutsanyane a l'est (blau);
 Motheo al sud-est (rosa);
 Xhariep al sud (verd blau);
 Lejweleputswa al nord-oest (groc);










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80388" title="Gauteng" nonfiltered="1897" processed="1893" dbindex="32038">

Gauteng s una de les noves provncies de Sud-frica, anomenada fins al 1994 Pretoria-Witwatersrand-Vereeniging i coneguda amb les sigles PWV. Est formada amb part de l'antiga Repblica de Transvaal. 


 Enllaos .
Govern provincial de Gauteng  ;
Autoritat de Turisme de Gauteng ;
Estadstiques de Sud-frica;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80389" title="Airbus A319" nonfiltered="1898" processed="1894" dbindex="32039">

L'Airbus A319 s un avi civil de passatgers d'Airbus, el consorci europeu de fabricaci d'aeronaus. s un model escurat derivat de l'Airbus A320, amb canvis mnims. Com que t els mateixos dipsits de combustible, per menys passatgers (124 en configuraci de 2 classes), el seu abast es veu augmentat fins als 7.200 km, el major de la seva classe. Igual que l'A320 posseeix comandaments de control fly-by-wire i usa els mateixos motors. Va ser certificat el 1996, el mateix any en qu va entrar en servei amb Swissair.

 Variants .
 A319CJ: s una versi executiva de l'A319. T tancs addicionals de combustible installats a la bodega de crrega, la qual cosa augmenta la seva autonomia fins als 12.000 km Pot ser reconvertit a un A319 de passatgers traient-li els tancs extra, el que augmenta el seu valor de revenda. Tamb s conegut com ACJ (Airbus Corporate Jet). Pot portar fins 39 passatgers i pot ser dissenyat pels seus propietaris en gaireb qualsevol configuraci. Competeix amb altres jets privats com el Gulfstream V, el Boeing BBJ o el Bombardier Global Express. Porta els mateix motors que l'A320. s l'avi d's oficial del President de la Repblica Francesa.

 A319LR: s una versi monoclasse executiva, especialment dissenyada per a serveis de noms classe executiva en rutes intercontinentals, amb 48 places. T una autonomia de vol de 8.300 km. Noms l'usa Lufthansa en un servei especial d'algunes rutes entre Alemanya i els Estats Units.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80394" title="Rondalles mallorquines" nonfiltered="1899" processed="1895" dbindex="32040">
Les rondalles mallorquines sn contes populars de l'illa de Mallorca, de tradici oral que passaven de boca en boca i de pares a fills.

Aparegueren en forma escrita a partir d'una srie de recopilacions recollides i literaturitzades per Mossn Antoni Maria Alcover i Sureda sota el pseudnim de Jordi des Rac i que es publicaren a partir de 1880 amb el ttol Aplec de Rondaies Mallorquines d'En Jordi d'es Rec en vint-i-quatre volums.

La compilaci s estructurada de tal manera que abans de cada rondalla s'especifica qui li la va contar al recopilador, si li la contaren diverses persones de diversos pobles i dhuc si els personatges eren d'aqueix poble.

Sn notables per l'ingent treball de recopilaci de folklore de l'autor i per haver continuat de ser publicades en el seu mallorqu original en una poca en la qual l's d'aquest no era pas ben vist a Espanya per dir-ho eufemsticament. La popularitat de la compilaci fou tal que les rondalles s'arribaren a enregistrar i emetre's a la rdio a partir de la fi dels anys cinquanta fins a mitjan anys setanta. Fou un dels programes amb ms grans succs de l'emissora, Rdio Popular de Mallorca. Collaborava al programa Francesc de Borja Moll que havia segut collaborador d'Alcover. De nou s'ha de subratllar l'aspecte agosarat (per a l'poca i context poltic en qu s'iniciaren las emissions) d'emetre un programa en catal.

La tasca de recollida de tradicions orals fou rdua, per pareix cert que el material recollit fou sotms a certa transformaci per a esdevenir el que a la fi es public. Com no es tractava d'un treball d'investigaci, sin de conservar per al pblic general les rondalles, el material que arrib sens dubte incomplet o per parts fou omplit i ordenat segons el seu criteri.

Com tot, malgrat haver segut sobrevalorades per uns i innecessriament vilipendiades per altres, les rondalles foren i sn part de la identitat cultural de les Illes Balears.

 Les rondalles i altres contes populars .
Les rondalles contenen elements comuns a altres contes populars d'Europa. Apareixen personatges que sn equivalents a Blancaneu, La Ventafocs (Francineta), animals que parlen i personatges fantstics com gegants, dimonis i dracs. D'altra banda, en molts casos els personatges fan part del patrimoni cultural, molt ms tancat, de l'illa. En tots els casos els personatges sn de Mallorca, viuen a Mallorca i les seves aventures transcorren, en general, a Mallorca.

En algunes rondalles l'argument es pren d'obres literries o de la dramatrgia com El mercader de Vencia.

A causa de llur antiguitat, molts dels arguments resulten cruels (i potser avui polticament incorrectes). Tamb abunda l'humor escatolgic, la qual cosa s sempre especialment divertit per al pblic infantil.

Les rondalles tenen en definitiva un to moralitzador, que pertany a l'poca en qu foren transcrites. Encara que tinguen a voltes, com s'ha dit abans, arguments cruels, exalcen  virtuts com la simplicitat, l'honradesa i l'ajuda a altri .

 La llista de les rondalles mallorquines .

Sol ser tema de conversaci saber quantes rondalles es publicaren. La llista segent enumera els ttols dels vint-i-quatre volums. Una edici de 1997, es va publicar en tant sols quatre volums, per l'edici tradicional s la de vint-i-quatre volums en rstica.


Volum I; 1896. Ciutat de Mallorca: Tipografa Catlica de Sanjuan ;

En Juanet i se set missatges ;
Un festetjador ;
S'Hermosura del mn ;
Sa fia d'es carboneret ;
En Mart Tac ;
Es ca d'En Bua i es moix d'En Pejul ;
N'Estel d'or ;
Na Magraneta ;
Sa jaia Xeloc i sa jaia Bigalot ;
En Juanet de sa gerra ;
Es tres germans i es nou gegants ;
En Pere de sa butza ;

 
Volum II; 1897. Ciutat de Mallorca: Tipografa Catlica de Sanjuan;

Sa fia del Sol i de la Lluna ;
L'amo de So Na Moixa ;
La Princesa Bella   	  	 ;
Es fii des pescador ;
La flor romanial ;
En Gost lladre ;
Tres germans dexondits ;
Sa Comtessa sense braos ;
Es poal florit ;

 
Volum III; 1898. Ciutat de Mallorca: Tipografa Catlica de Sanjuan;

Val ms matinejar que a missa anar? ;
En Juanet de l'Onso ;
Una qui no volia pastar 	;
L'amor de les tres taronges 	  	  	  	 ;
Es canyemet, s'ase i sa serra-porra  	;
En Pere Gri ;
En Ferrand ;
En Pere des forn ;

 
Volum IV; 1904. Ciutat de Mallorca: Tipografa Catlica de Sanjuan;

En Pere de la Bona Roba ;
Es llum de la terra 	 ;
Sa muleta de plata 	 ;
Un pastor i un missr 	 ;
Ous de somera 	 ;
Un soldat que havia servit deu anys ;
Un geperut i un gegant ;
Es conseis del Rei Salom ;
Mestre Jaume Figuereta ;
Es jai de sa barraqueta ;
Es pou de sa lluna   	  	 ;
S'Aucellet ;
En Toni Garriguello ;
Sa Muta ;
Sa titina i sa geneta ;
Es filats ;
S'Hortol de S'Hort des Gabre ;
Ets amos de Son Sales, Son Saleta i Son Sal ;
Una allota desxondida ;
Mad Fenoiassa i los seus ;
Tres jovenets ;
Tres germans beneits ;

 
Volum V; 1909. Ciutat de Mallorca: Estampa d En Sebstia Piz;

Ecos de la vida de Jess, Maria i Josep (18 subt.) 	;

Com s que ses mules llauren amb coix i que no fan mulats ;
Com s que ses bous llauren sense coix ;
Com s que des tres Reis d'Orient des Betlem n'hi ha un amb barba blanca ;
Com s que a totes ses festes de la Mare de Du hi ha romanins florits ;
Com s que no troben nius de cega ;
Lo que fu la llagosta quan la Mare de Du i St. Jusep fugien cap a Egipte ;
Com s que diuen que es blat t la cara del Bon Jess ;
Com s que tots es dissabtes fa sol ;
Ses aranyetes del Bon Jess   	 ;
Com s que ses serres entrescades serren millor ;
El Bon Jess i St. Eloy ;
Com s que es capxeriganys duen corona ;
Sa m de Marcos ;
La Mare de Du i la senyora de Pilat   	  	 ;
La Vernica i Gamos, se seu homo ;
Com es que ses caderneres tenen plomes vermeis en es coll ;
Ses oronelles ;
Com s que ses esglsies solen estar giradas a ponent ;

 
Resonncies de l'Antic Testament;

Com s que ses beies, en picar, se moren ;
Com s que ses beies no van casi mai a ses argelagues ni a ses gatores ;
De com el Bon Jess criava el mon, i el dimoni hi volgu posar sa ditada ;
Com s que ses dones tenen ms poc cervell que ets homos ;
Com s que hi ha pobres i rics en el mon ;
De com No feia l'Arca  	 ;
L'Arca de No tapada de neu  	;
Com s que mai plou fort de grec  	;
Lo que digu No com hagu escorxat es gat des suc de parra ;
De com Du allarg cent anys la vida a No perque duia s'idea tan forta de fer vina ;
Sa torre de Babilnia ;
Com s que eets ametlers floreixen primer que tots ets arbres ;
Es tres dons que deman el Rei David a Du ;
Lo que li succe a Sans com li hagueren taiats es cabells ;
Com acab Sans ;
Un consei del rei Salom  ;
Es pas del rei Salom ;

 

En Ti de Sa Real (31 subt.);
 	
Qui era ell ;
De com se senyor de Sa Real hi an perque li fes una can ;
D'un glosador de la Muntanya que el volgu veure ;
D'un altre glosador que li deman una cosa ;
D'un capell que el va escometre ;
El pas de ses reies ;
De com l'amo de So'n Suau, jugant, va perdre s'armada d'ets anyells ;
D'un homo que havia perdut s'ase, i en Ti le hi torn ;
Es pas de sa truita ;
Una glosada en ets Hostals d'Algaire ;
De com li va nixer una nineta ;
De com va devertir ses espigoleres de So'n Suau ;
De com estig l'amo de So'n Suau d'anar tant a la villa ;
Es pas que va fer a Sant Sauvador de Felanitx ;
De lo que li succe amb un bruixot ;
Lo d'ets Enegistes ;
De com el feren comparixer a ca-l'Inquisidor ;
De com an amb dos ms a treure el tresor d'Art ;
De com l'Inquisidor an a Manacor i envi a demanar a En Ti ;
De quines egos venia la dona d'En Ti ;
Una herba des puig de So-Na-Moixa ;
Una can que va fer una fadrina ;
De com sa dona volgu que conrs a compte seu ;
Lo que pass com un allot seu se mor ;
De lo que va profetisar a un amo ric de Manacor ;
De com va treure des mig des fang un predicador ;
Sobre es vi de Conies i de Ca'n Caremany ;
De s'escarada de segar que va prendre a So'n Vaquer ;
De com a un pobre que li havien robat un parei de bous, li mostr on eren ;
Es pas des cuiros ;
De com se va morir ;

 


Es jai de sa lluna ;
Ets aglans, ses carabasses i Sant Pere ;
L'amo En Biel Perxanc i sa dona d'aigo ;
El Bon Jess i Sant Pere i En Bruixa ;
Es canet de Sant Lltzer ;
Ses serps de Mallorca ;
L'Abat de la Real ;


Ets allots de So'n Porc (2 subt.);

S'anada a Matines 	  	  	  	 ;
Com un se n'an a confessar ;

 
El rei En Jaume (16 subt.);

La primera proesa del Rei En Jaume  ;
Es puig de ses bruixes i el Rei En Jaume  	;
Sa llenegada des cavall del Rei En Jaume ;
Ses potades des cavall del Rei En Jaume  	 ;
El Rei En Jaume i es Teix ;
De com el rei En Jaume va pendre es castell d'Alar ;
S'avenc d'En Corbera ;
Una guila i el Rei En Jaume ;
Sa pica des cavall del Rei En Jaume  	  	  	 ;
Sa primera missa en el Pantaleu ;
Sa pedra sagrada ;
Ses Muntanyes des tresor  	;
Lo que va succeir com el Rei En Jaume estava a les portes de la mort ;
Lo que coman el Rei En Jaume com se mor, i lo que succe com va esser mort ;
El Rei En Jaume en es Teix ;
Recordances del Rei En Jaume dalt es Teix ;

 
Sant Vicent Ferrer (14 subt.);

Sant Vicen Ferrer i un carboneret ;
De com Sant Vicen Ferrer predic a Son Gual de Valldemossa ;
Sant Vicen Ferrer i un taverner que es torrent li prenia se sarr ;
Sa caseta de Sant Vicen Ferrer a Valldemossa ;
Una pedra de Biniforani ;
Sant Vicen Ferrer i un picapedrer que guanyava set sous de jornal ;
Sant Vicen Ferrer i En Simonet ;
Sant Vicen Ferrer i es rebosillos   	  	 ;
De com Sant Vicen Ferrer an a predicar a Petra ;
De com Sant Vicen Ferrer an a predicar a Sa Pobla ;
De com Sant Vicen Ferrer an a predicar a Muro ;
Una dona d'Algaire i Sant Vicen Ferrer ;
Sant Vicen Ferrer i sa Creu de ses costes d'Algaire  	  	 ;
De com el Prior priv Sant Vicen Ferrer de fer miracles ;

 
Bruixes, bruixots i fullets (23 subt.);
	
Sa cova de Na Joana ;
S'hortol de So'n Nt ;
Es castell d'Alar, es Puig de s'Aucadena i ses bruixes ;
Sa cusseta negra i es moix negre ;
Sa cova de So'n Curt d'Alar ;
Fullet ;
Es fullet d'En Cuera  	;
En qu consista el mal-boc, i ses castes que n'hi havia ;
S'etsisament del sen Toni Fum ies seu ase ;
En Felet Cormena dna mal-boc a Na Bet de So'n Gatzella ;
En Tofol Cormena etsisa ses mules de Na Margalidaina Dali-Brou ;
En Joan Gollet des Puig de Bon Any i una bruixa des Pla de St. Jordi ;
El Lau Fe't-pendre i dues bruixes ;
Sa passada que succe a un que li havien robat blat i a un fii seu que li desfeien una casa ;
Es Fullet d'En Parrag ;
Un que amb so llunari feia sortir el dimoni ;
Es moliner des mol nou i dues bruixes ;
L'amo de So'n Cardaix fa sortir el dimoni a un estol d'allotellots ;
 Es fullet d'En Biel Corc i En Dami Fosc ;
Na Joana de Paguera i un soldat ciutad ;
De com feren sortir el dimoni dins sa tafona de Santa Cirga ;
En Ti Cormena i Na Susaina Jaumeia ;
Una bruixa destapa ses manganrufes d'un enamorat ;

 

Volum VI; 1913. Ciutat de Mallorca: Estampa d En Sebstia Piz;

Es caballet de set colors ;
Sa bossa buida i es cnyom ;
El senyor Jordi des Pont ;
Na Juana i la fada Mariana ;
Tres allotes fines ;
Tres germans pererosos   	  	  	 ;
S'allot des barretino ;
Es mig poll ;
Es negret ;
S'hereu de la corona  	;
S'aigo ballant i es canariet parlant  	  	  	 ;
S'infant que feia vuit ;
Na Dent d'or ;
En Juanet cameta-curta i ses tres capsetes ;
 
Volum VII; 1917. Sller: Estampa de  La Sinceritat ;

Es set ceros ;
Es segador i sa beata ;
En Salom i es Batle ;
N'Agraciat ;
Es castell de irs i no tornars ;
N'Espardenyeta ;
Es port de sa cibolla blanca ;
En Pere Poca-por ;
Es quatre germans ;

 
Volum VIII; 1924. Barcelona: lvar Verdaguer;

Sa llampria maravellosa ;
En Pere Catorze 	;
La Mare Beleneta   	  	  	 ;
Es Mlloro Rosso ;

 
Volum IX; 1926. Ciutat de Mallorca: Estampa de Mossn Alcover;

Es missatget petit ;
Sa jaia Gri ;
En Pere Beneit ;
Gregori Papa ;
Es soldat de Marina ;
Es metge Guinyot ;
Es pas d'es jeure davant i d'es jeure darrera ;

 
Volum X; 1929. Ciutat de Mallorca: Estampa de Mossn Alcover;

Ses tres flors ;
En Juan des fabiolet   	  	  	 ;
En Pere de sa vaca ;
Es rei de tres reinats ;
Dos patrons i una patrona ;
Fruita fora temps: figues flors per a Nadal ;
Sa coeta de Na Marieta ;

 
Volumen XI; 1930. Sller: Salvador Calatayud;
Volumen XII; 1931. Sller: Salvador Calatayud;
Volumen XIII; 1935. Ciutat de Mallorca: Estampa de Mossn Alcover;

En Mirando ;
N Espiraforcs   	  	  	 ;
Na Marieta i es gigant ;
Es Granotet ;
Una madona que engan el dimoni ;
Es dos germans serverins ;
Dos guerrers ;
Na Blancaflol ;
En Merc-Merc ;
En Juanet i ses tres peres ;
La princesa Aineta ;

 



Enllaos externs.
 Petita explicaci de les rondalles;
 Web de la UIB Sobre les rondalles balears;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80402" title="Airbus A330" nonfiltered="1900" processed="1896" dbindex="32042">

L'Airbus A330 s un avi civil de passatgers d'Airbus, de gran capacitat i abast mig-llarg. El seu desenvolupament va ser parallel al de l'Airbus A340. Airbus va intentar amb aquest avi competir en el mercat dels bireactors de llarg abast, que estava dominat pels Boeing 767 i Boeing 777. El Boeing 757tamb pertany a aquest sector per no t gaire abast.

El buc i ales de l'A330 sn prcticament idntics als de l'A340, per t motors diferents. L'avi hereta el disseny de buc de l'A300, i els comandaments i plaf de control electrnics fly-by-wire de l'A320.

 Variants .
Hi ha dues versions bsiques de l'A330: l'A330-200 i l'A330-300, ms llarg que el primer per amb menys abast. A ms hi ha una versi cisterna, l'A330 MRTT.

 A330-200 .
L'A330-200 es va desenvolupar per substituir l'A300-600R i que compets davant el Boeing 767-300 ER. s una versi escurada de la versi 300, que fou el disseny original. El primer avi es va lliurar l'abril de 1998 a ILFC per ser operats per Canada 3000.

La deriva s ms gran que la de la versi 300, a causa de l'escurament del buc fins als 59 m. T dipsits de combustible addicionals que li permeten tenir un abast de 12.500 km, amb un pes mxim en enlairament de 275 tones. En una configuraci tpica de 3 classes pot donar cabuda a 253 passatgers. Els motors poden ser CF6-CF6-80E de General Electric, PW4000 de Prat & Whitney o Trent 7000 de Rolls-Royce. Tots aquests motors tenen la qualificaci ETOPS-180 min

Aquesta versi s'ha venut molt des del seu llanament, i prcticament ha eliminat el Boeing 767 del mercat, per la qual cosa Boeing s'ha embarcat en el desenvolupament del Boeing 787, que promet ser un 15% ms econmic que l'A330-200. L'A330-200 s usat, entre d'altres, per: Aer Lingus, Air France, Air Transat, Austrian Airlines, Emirates, EVA Air, Gulf Air, LTU, Lufthansa, Malaysia Airlines, Qantas, Qatar Airways, Swiss International Air Lines, TAM Linhas Aereas i Turkish Airlines .

 A330-300 .
L'A330-300 es va desenvolupar per reemplaar l'A300. Es basa en un A300 allargat (mesura 63,3 m), amb un nou disseny d'ales, estabilitzadors i amb comandaments fly-by-wire. Va entrar en servei el 1993. L'A330-300 pot portar fins 295 passatgers en una configuraci de 3 classes, posseeix un abast de 10.500 km i t una gran capacitat de crrega, comparable a la d'un Boeing 747. Est propulsat per dos motors CF6-80, PW4000 o Trent 700; tots amb qualificaci ETOPS-180 min.

s utilitzat, entre d'altres, per: Aer Lingus, Air Canada, Cathay Pacific Airways, Dragonair, Garuda Indonesia, Korean Air, Malaysia Airlines, Northwest Airlines, Philippine Airlines, Qantas, SAS, SN Brussels Airlines, Thai Airways International i US Airways.

 A330 MRTT .
L'A330 MRTT (MultiRole Tanker Transport, Transport Cisterna Multipropsit) s una versi cisterna basada en l'A330-200 que ofereix serveis d'abastiment aeri i transport estratgic. Ha estat seleccionat per la Royal Air Force del Regne Unit i per les forces armades d'Austrlia.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80415" title="Sandis" nonfiltered="1901" processed="1897" dbindex="32043">

Sandis s un municipi de la comarca da Limia, al centre-sud de la provncia d'Ourense. Est constitut per tres parrquies: Couso de Limia (Santa Mara), Pieira de Arcos (San Xon) i Sandis (Santo Estevo). Limita amb els municipis de Xunqueira de Amba i Allariz al nord, a l'oest amb Vilar de Santos i amb Xinzo de Limia a l'est i al sud.

Geogrficament el terme municipal est constitut per una zona muntanyosa a la part ms occidental. Per la major part del territori est format per una planura que arriba fins la Llacuna d'Antela.

La superfcie total s de 52,9 km , i al poblaci s de 1.554 habitants.

Histria.

Segons els investigadors aquestes terres han estat poblades des de molt antic. Aix ho demostren els vestigis de la cultura romana: el miliar, prova del pas d una calada romana pel terme municipal, i el probable assentament de la mansi romana de nom Geminis.

Posteriorment, a l'poca medieval, cal destacar l existncia d un castell que va patir les conseqncies de la Revolta Irmandia a mig segle XV. Aix, va ser enfonsat i, ms tard, reconstrut.

Enllaos externs.

Web oficial do Concello de Sandis ;
Web non oficial do Concello de Sandis ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80419" title="Viena del Delfinat" nonfiltered="1902" processed="1898" dbindex="32044">


Viena del Delfinat (en francs Vienne, en francoprovenal Vina) s un municipi francs, situat al departament d'Isra i a la regi de Roine-Alps. L'any 2005 tenia 30.500 habitants. Est situada a la riba esquerra del Roine a la confluncia amb el Gre. s a uns 25 km al sud de Li.

 Histria .

Anomenada en llat Vienna, s esmentada per primer cop per Juli Csar com la capital dels allbroges. Fou colnia romana (Iulia Vienna) i durant l'imperi fou una de les principals ciutats de la Gllia i rival de Lugdunum (Li).  De l'poca romana resten una part de les muralles, algunes arcades que se suposen eren l'entrada de les termes i un temple ben conservat que avui s un museu. Prop de Viena hi ha un monument conegut com la tomba de Ponci Pilat que segons la tradici fou desterrat a la ciutat. La via Domtia va des Arelate (Arle) per l'est del riu fins a Li i passa per Viena.

El segle IV fou seu d'un bisbat elevat a arquebisbat el 450 i que va existir fins el 1792. Des del 432 fou la capital del regne burgundi. Va esdevenir un comtat sota els merovngis i sota els carolingis. No est ben establerta la successi de comtes (vegeu Comtat de Viena). El 879 fou capital del regne de Provena i del regne d'Arle el 933. Des de poc desprs del 1000 el comtat de Vienne es va dividir en el comtat d'Albon i la part cedida a Savoia, el comtat de Mauriene, reconeguts ambds feus de l'imperi el 1032. La resta fou unida al comtat de Mcon. 

El 1112 s'hi va celebrar un concili que fou un dels ms importants dels diversos celebrats a la ciutat, en el que es va condemnar les investidures i es va excomunicar a l'emperador Enric V. El ms important d'aquest concilis fou el de 1311-1312 en que foren condemnats els templers.

El 1378 el delf, nomenat vicari imperial del regne d'Arle, va ocupar la ciutat que fou unida a Frana el 1448. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80420" title="Comtat de Viena" nonfiltered="1903" processed="1899" dbindex="32045">
El comtat de Viena fou una extensa jurisdicci feudal del Delfinat. Prenia el su nom de la ciutat de Viena del Delfinat.

El primer comte esmentat fou Bou vers la meitat del segle VIII titulat comte d'Itlia i de Metz. El seu fills Bos l'antic el va succeir i va morir vers el 855. El seu fill Bos comte de Valais fou tamb comte i va morir el 874.  Potser en absncia s'esmenta com a comte a Girart (Sant Girart) que el  7 de juliol del 859 quant va morir el bisbe de Viena, Agilmar, va recomanar a l'antic monjo Ad de l'abadia de Ferrires-en-Gatinais. Aquest Guitart va exercir molt de poder a la regi i la va governar de facto especialment en el camp eclesistic, fins a la seva mort el 879 per probablement no fou comte titular.

Mort Bos de Valois el 874  la successi va anar al seus germans Biv (abat de Gorce)  i Hubert (abat de Sant Maurici de Valais) que foren comtes de Vienne,  o al menys ho fou el primer. La branca de Biv va continuar amb el seu fill Bos de Provena (879-887) i la d'Hubert amb el seu fill Teobald d'Arle (fins el 895).

A Teobald comte d'Arle i Vienne el va succeir el 895 el seu fill Hug d'Arle (rei d'Itlia el 925), que va cedir els comtat de Vienne i d'Arle al seu germ Bos d'Arle vers el 921 (o 923) i el va governar fins vers el 934 en que el comtat de Viena i el d'Arle els va cedir a la seva filla Berta probablement com a dot. Berta estava casada amb Bos I de Provena (925-935) de l'altra branca, per aquest va morir el 935 i el comtat d'Arle van tornar a la branca principal, representada per son germ Rotbold el vell, origen dels comtes de Provena, si be Berta va conservar el ttol fins a la seva mort el 965, mentre el de Vienne o Viena va passar al fill de Llus el Cec.

La branca de Bos de Provena (879-887) va continuar amb el seu fill Llus el cec, emperador del 901 al 928, que en fou titular del 887 fins al 926. En aquesta data bona part dels seus dominis a Provena van quedar en mans de Bos I de Provena, fill de Ricard el Justicier (germ de Bos de Provena fill de Biv) que va arrodonir els seus dominis pel seu matrimoni amb Berta, de la branca de Teobald, per Bos va morir el 935 i la comtessa Berta tot i que va viure fins el 965, va traspassar de facto el comtat d'Arle a son germ Ratbold el vell i el de Vienne al seu cos Carles Constant, fill de Llus el cec.

Fou vers la primera meitat del segle X que s'esmenta un vescomtat de Vienne, del que es coneixen al vescomte Berill (suposat gendre de Bos d'Arle)  I i el seu fill Ratburnus I o Ratburn, la filla del qual, Gerberga, era casada amb Folc II el Bo d'Anjou. El fill de Ratburnus I, Ratburnus II tamb fou vescomte a la segona meitat del segle.

Carles  Constant mor el 963 i com que el seu fill Ricard havia mort uns mesos abans (Ricard va rebre la senyoria d'Albon, al sud del comtat, i la seva filla Fredeburga d'Albon es va casar amb Guig III senyor de  Vion i Annonay, pares del primer comte d'Albon Guig IV)  el va succeir el seu fill Patton mentre un altre fill, Humbert I (al que alguns suposen gendre i que te un origen molt incert) va rebre la senyoria de la Mauriene, i es va casar amb una filla d'Amadeu d'Spoleto.  Humbert I va morir el 976 i el va succeir el seu fill Humbert II el de les mans blanques que va ser comte d'Aosta, Belley i Savoia i es titul comte de la Mauriene, Bugey i Vienne poc desprs de l'any 1000 i va morir el 1048.

El comte de Vienne Patton va morir a una data desconeguda desprs de l'any 1000 i el va succeir el seu fill Gerard que va haver de reconixer com a comtats els dominis de les branques d'Albon i de Mauriene. Va viure fins el 1084 i al morir nomes va deixar quatre filles i les possessions de la branca es va escindir repartint-se entre aquestes filles, Ida (origen per matrimoni de la casa de senyors de Coligny), Beatriu (casada amb Humbert III de Savoia),  Etieniette (Estevanete) casada amb Guillem I el gran comte de Borgonya; i Adela, casada amb Rodolf de Mons. La part principal que va conservar el nom de Vienne va anar a parar al fill d'Estevaneta, Esteve l'Intrpid (1085) quedant de facto unit a Mcon. Vegeu Comtat de Mcon.

 Lista de comtes .

Boui, desprs del 750;
Bos I l'antic, vers 800-855;
Bos II de Valais 855-874;
Sant Girart, comte administrador vers 855-879;
Biv 874-879;
Hubert 874?-879?
Bos III de Provena 879-887 ;
Teobald d'Arle i Vienne 879?-895;
Hug d'Arle 895-921 o 923 (rei d'Itlia 925-946);
Bos IV d'Arle 921 o 923-935;
Berta 935-965 ;
Carles Constanti 935-963;
Patton 963-vers 1025;
desprs de 1003 part forma el comtat d'Albon i part el de Mauriene vers principis del segle XI.
Gerard vers 1025-1084;
Estevaneta 1084-1085;
Esteve I l'intrpid 1085;
uni de facto a Mcon 1085;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80422" title="Maragall" nonfiltered="1904" processed="1900" dbindex="32046">

 Joan Maragall, poeta de la Renaixena.
 Pasqual Maragall, ex-alcalde de Barcelona i ex-president de la Generalitat de Catalunya.
 Ernest Maragall, Conseller de la Generalitat de Catalunya i germ de Pasqual Maragall.
Estaci de Maragall, del metro de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80438" title="Qiryat Yam" nonfiltered="1905" processed="1901" dbindex="32049">

Qiryat Yam (en hebreu,         ) s una ciutat al districte de Haifa d'Israel, situada a la costa mediterrnia i a uns 10 km al nord de Haifa. Fou fundada el 1940, i actualment forma part de l'rea metropolitana de Haifa, dintre d'un grup de ciutats satllit anomenades ha-Qerayot.

Aproximadament uns 20.000 habitants de la ciutat van arribar desprs de 1990 procedents de l'URSS.

Ciutats agermanades.
 Crteil (Frana);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80439" title="Slvia Sommerlath" nonfiltered="1906" processed="1902" dbindex="32050">

Slvia Sommerlath, reina de Sucia (Munic 1943). Filla d'un home de negocis alemanys militant al Partit nacionalsocialista i d'una brasilera d'origens aristocrtics, l'any 1976 es cas amb el rei Carles XVI Gustau de Sucia i es convert en reina del pas escandinau.

Nascuda el 23 de desembre de l'any 1943 a Alemanya, Slvia era l'nica filla d'un home de negocis alemany militant del Partit Nazi, Walther Sommerlath, i d'una brasilera d'origen aristocrtic, Alcia Soares de Toledo. Acabada la Segona Guerra Mundial, la famlia Sommerlath es trasllad a viure al Brasil, residint-hi fins l'any 1957 moment en qu es traslladaren de nou a Alemanya.

Abans del seu matrimoni amb el rei de Sucia, Slvia havia treballat al Consulat de l'Argentina a Munic amb motiu dels Jocs Olmpics de 1972 i posteriorment va actuar de Cap de Protocol dels Jocs Olmpics d'Hivern d'Innsbruck. Tamb treball d'assistent de vol.   

La reina parla perfectament el suec, l'alemany, el francs, el castell, el portugus i l'angls. Tamb domina la llengua de signes.

Durant els Jocs Olmpics de 1972, Slvia Sommerlath conegu el prncep hereu Carles Gustau de Sucia. La relaci pass desapercebuda durant tres anys, fins el dia 12 de mar de l'any 1976 quan s'anunci el noviatge de la parella i el casament tres mesos desprs. Fou el primer casament d'un monarca suec amb una persona no pertanyent a la reialesa.

La parella ha tingut tres fills:

SAR la princesa hereva Victria de Sucia, nascuda el 1977 a Estocolm.

SAR el prncep Carles Felip de Sucia, nascut el 1979 a Estocolm.

SAR la princesa Magadalena de Sucia, nascuda el 1982 a Estocolm.
 
L'activitat desenvolupada per la reina al pas escandinau ha perms a la monarquia recuperar el prestigi i la popularitat lleugerament perduda en les dcades anteriors fins al punt que un rotatiu suec public: "Amb Slvia, la repblica ha mort". Des de l'arribada a Sucia molt s'ha discutit sobre fins a quin punt, Walter Sommerlath, particip al moviment nacionalsocialista. Malgrat que el senyor Sommerlath sempre neg la seva vinculaci, sembla demostrat que dirig una empresa creada l'any 1938 que es dedicava a la fabricaci de peces per panzers i caretes anti-gas. La Cort Sueca reconegu implcitament la participaci al rgim del senyor Sommerlath, per s'excus afirmant que no pertanyia a la Famlia Reial.

La reina ha desenvolupat una llarga activitat en favor de les persones que pateixen dislxia. La dislxia afect al rei Carles XVI Gustau de Sucia quan era petit, i la prpia reina, desprs de molts anys de rumor, s'encarreg de confirmar-ho afegint que durant la seva infantesa no es prest la suficient atenci al problema. La princesa hereva Victria de Sucia tamb ha patit aquesta malaltia. Tamb ha creat una organitzaci per combatre la demncia senil.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80440" title="Airbus A318" nonfiltered="1907" processed="1903" dbindex="32051">

L'Airbus A318 s un avi civil de passatgers d'Airbus, el consorci europeu de fabricaci d'aeronaus. s el membre ms petit de la famlia de l'A320, pel que de vegades se l'anomena el Mini-Airbus. Durant el desenvolupament se'l va conixer com A319M3, la qual cosa indica que s un derivat de l'A319 per amb 3 seccions de buc menys. L'aeronau s 6 metres ms curta i 14 tones ms lleugera que el seu predecessor. Entr en servei el 2002. Els principals usuaris sn Frontier Airlines, America West Airlines, Air France i Mexicana de Aviacin.

L'A318 pot portar 109 passatgers en una configuraci de 2 classes. Es va crear per reemplaar els vells DC9 i els primers models del Boeing B737, aix com competir amb els actuals B737-600 i B717. Est disponible en diverses versions amb diferents pesos mxims en enlairament (entre 59 i 68 tones) i abasts (de 2.750 km a 6.000 km), el que li permet operar rutes regionals de forma econmica sacrificant l'abast, o complementar els altres membres majors de la famlia en rutes de mig abast d'escassa densitat. Tot i que, a causa del seu menor pes, pot realitzar rutes que l'A320 no, les companyies l'usen principalment per a rutes curtes entre ciutats de mida mitjana. 

Durant el procs de disseny de l'avi, Airbus va ensopegar amb diversos problemes. El major, sens dubte, va ser la disminuci de la demanda de noves aeronaus desprs dels atemptats de l'11 de setembre de 2001; un altre va ser el disseny dels motors turbofan de Pratt & Whitney PW6000, que havien de propulsar a l'aeronau: cremaven ms combustible del previst i van haver de ser redissenyats, pel que van haver d'usar uns altres motors fins que la versi de Pratt & Whitney fos optimitzada i estigus llesta. Actualment hi ha versions amb ambds motors.

El novembre de 2005, Airbus anunci la construcci de l'A318 Elite, destinat al mercat executiu d'abast mitj amb vols de fins a 4.000 km i amb una configuraci de 14 a 18 passatgers




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80443" title="EGNOS" nonfiltered="1908" processed="1904" dbindex="32052">
El sistema EGNOS (European Geostationary Navigation Overlay System) s un Sistema de navegaci per satllit desenvolupat per l'Agncia Espacial Europea, la Comissi Europea i EUROCONTROL. Es va dissenyar com a complement de les xarxes GPS, GLONASS i la futura Galileo per a proporcionar un posicionament molt ms precs que el que aquests mtodes ofereixen.

Consta de tres satllits geoestacionaris i en una xarxa d'estacions terrestres (anomenades RIMS) que analitzen continuament les dades enviades pels satllits i controlen el seu funcionament i posici, a ms de corregir els errors de precisi.

Existeixen altres sistemes locals de navegaci com el WAAS d'Estats Units, MSAS a Jap amb els que EGNOS s totalment compatible; altres pasos desenvolupen actualment els seus sistemes TRAN (Terrestrial Regional Augmentation Network) que milloren la precisi dels sistemes de navegaci convencionals.

Una de les importants millores que proporciona EGNOS s una alta precisi en vertical (Galileo millora molt les prestacions de GPS per encara s insuficient) que permet aterratges instrumentals d'alta precisi que fins ara no eren possibles. Una altra millora s la compatibilitat amb sistemes locals de posicionament (com xarxes urbanes de geoposicionament de precisi).

Enllaos externs.
 Informaci sobre EGNOS a l'Agncia Espacial Europea. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80444" title="Fortalesa de Sant Carles" nonfiltered="1909" processed="1905" dbindex="32053">
La fortalesa de Sant Carles es troba a la ciutat de Palma.

Des de l'antiguitat, la cala de Portop ha estat important com a primer port del golf de Palma. Durant l'edat mitjana, el comer martim es vei castigat pels pirates i corsaris, que arribaren a atacar Portop a pesar de les cinc torres que el defensaven. Amb la finalitat de protegir el port i la ciutat de Palma, es constru el castell o fortalesa de Sant Carles, perqu encreus el foc dels seus canons amb els de la torre del Cap del Moll, situada al peu del front martim de la murada de Palma.

Es propos la construcci l'any 1600. L'ordre de construcci va ser donada per Felip III el 1608 i l'obra comen l'any 1610 i s'acab el 1612. El finanament es repart entre la monarquia i el Collegi de la Mercaderia. Primer reb el nom de castell de Portop i ms endavant es dedic a sant Carles, per motius desconeguts.

On es constru, hi havia una de les torres de Portop, que qued embotida dins la nova construcci tot mantenint la funci de far o far. Posteriorment, de 1662 a 1663, el castell s'ampli a partir del nucli rectangular inicial, encara conservat. Durant la Guerra de Successi o d'Ocupaci, s'hi afegiren algunes construccions defensives a l'exterior, davant la mar.

Al segle XIX es comen, al costat del castell, el Dic de l'Oest, que s'acab el 1938. L'any 1936, els revoltats contra la Repblica tancaren part dels presos poltics, dins el castell de Sant Carles i dins el de Bellver.

L'any 1981, el castell es convert en seu d'un museu de l'exrcit espanyol, amb material sobretot del segle XIX i XX, i una secci dedicada al general mallorqu Valeri Weyler i Nicolau. De l'poca anterior a l'annexi de la Corona d'Arag per Espanya, hi ha una notable collecci de bales esfriques de pedra de les companyies d'artilleria del Regne de Mallorca, procedents de l'Almud, o Redre de l'artilleria (obradors o tallers), de Palma.

La fortalesa de Sant Carles es troba en bon estat de conservaci i s'illumina a la nit, encara que no destaqui pel seu perfil baix. 

Enllaos externs.
Informaci al lloc web de l'ajuntament;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80446" title="Alcia del Regne Unit (comtessa d'Athlone)" nonfiltered="1910" processed="1906" dbindex="32054">

Alcia del Regne Unit, comtessa d'Athlone (Londres 1882 - 1981). Princesa del Regne Unit amb el tractament d'altesa reial que es convert en l'ltima nta viva de la reina Victria I del Regne Unit.

Nascuda l'any 1882 al castell de Windsor essent filla del prncep Leopold del Regne Unit i de la princesa Helena de Waldeck-Pyrmont. La princesa era nta de la reina Victria I del Regne Unit i del prncep consort Albert de Saxnia-Coburg Gotha per via paterna, mentre que per via materna era nta del prncep i de la princesa















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80450" title="Salsif" nonfiltered="1911" processed="1907" dbindex="32055">

El salsif o barbeta (Tragopogon porrifolius, s una planta silvestre i conreada de la famlia Asteraceae, molt semblant a l'escuronera (Scorzonera hispanica) amb la qual sovint es confon. Les dues sn plantes tenen l'origen a la regi mediterrnia.

Descripci.
Planta bianual, el primer any fa una roseta de fulles llargues, primes i acuminades de color glauc. El segon any floreix fent un captol de flors ligulades i vistoses de color porpra. Fructifica en aquenis dotats d'una papus de pls plomosos que jusifiquen el nom cientfic Tragopogon que en grec significa barba de cabra, mentre que el nom de l'espcie, porrifolius, significa fulles de porro en llat. L'arrel fa uns 30 cm de llarg i el seu interior s d'un color groc blanquins cosa que la diferencia de l'escuronera que s d'arrel blanca en l'interior.

Conreu.
Est en decadncia actualment ja que es prefereix l'escuronera. Es sembra directament a la tardor o primavera, els primers dies desprs de nixer s molt delicada pel que fa a competncia amb les males herbes. Li agraden les terres corrents en la regi mediterrnia s a dir ms aviat bsiques amb bon contingut en cal.Les arrels sn delicades d'arrencar ja que els mercats les volen senceres i sn bastant llargues.

Usos.
Molt tpica de la cuina francesa. T un gust especial, com a ostra. Es fa servir en sopes, amanides i plats guisats. Cont inulina en lloc de mid. Alt contingut en calci, ferro i vitamina C.   












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80451" title="John W. Backus" nonfiltered="1912" processed="1908" dbindex="32056">

John Backus (Filadelfia, 3 de desembre de 1924 - Oregon, 17 de mar de 2007) va ser un informtic estatunidenc, guanyador del Premi Turing el 1977 pels seus treballs en sistemes de programaci d'alt nivell, en especial pel seu treball amb FORTRAN.

Per evitar les dificultats de programaci de les calculadors de l'poca, el 1954 Backus es va encarcar de la direcci d'un projecte d'investigaci a IB pel realitzar el llenguatge de programaci ms proper a la notaci matemtica normal. D'aquest projecte va sorgir el llenguatge de programaci FORTRAN, el primer dels llenguatges de programaci d'alt nivell que va tenir un gran impacte, fins i tot comercial, a l'emergent comunitat informtica.

Desp es de la realitzaci de FORTRAN, Backus va ser un membre molt actiu del comit internacional que s'encarga del projecte del llenguatge ALGOL. En aquest context, va proposar una notaci per la representaci de les gramtiques usades en la definici d'un llenguatge de programaci (les anomenada gramtiques externes al context). Aquesta notaci es coneix com a BNF, o Forma de Backus i Naur (Backus-Naur Form) i uneix el nom de Backus al de Peter Naur, un informtic europeu del comit ALGOL que va contribuir a la seva definici.

Els anys 1970, Backus es va interessar per la programaci funcional, i va projectar el llenguatge de programaci FP, descrit al text que li va servir per guanyar el premi Turing, "Can Programming be Liberated from the Von Neumann Style?". Es tracta d'un llenguatge d'us acadmic, que va animar una gran nmero d'investigadors. El projecte FP, transformant e FL, va acabar quan Backus es va jubilar a IBM, el 1991.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80452" title="Rosmarinus eriocalyx" nonfiltered="1913" processed="1909" dbindex="32057">

Rosmarinus eriocalyx s una de les dues espcies del gnere Rosmarinus dins la famlia Lamiaceae. Es diferencia de l'espcie comuna Rosmarinus officinalis en tenir les branques tumbades (procumbents) una alada menor (mxim un metre per sovint ms menuda), en tenir ms pilositat en tiges i flors (especialment pils s el calze d'on prov el nom de l'espcie eriocalyx). Les flors tenen un ventall de colors ms ampli ja que inclouen el blau-porpra.

Rosmarinus eriocalyx noms es troba a Andalusia i les costes del nord d'frica. Sn espcies de distribuci limitada (al contrari que R. officinalis) i es consideren espcies en perill.

Rosmarinus tomentosus que es toba noms sobre un substrat de dolomita, es considera com una subespcie de R. eriocalyx tot i que alguns estudis cromosmics apunten a considerar-la una espcie independent. Tamb existeixen hbrids entre les espcies de Rosmarinus 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80463" title="KwaZulu-Natal" nonfiltered="1914" processed="1910" dbindex="32058">

KwaZulu-Natal s una de les noves provncies de Sud-frica. Comprn tota l'antiga provncia de Natal i inclou l'antic bantustan de KwaZulu. La major part del territori correspon al territori de l'tnia zulu.

 Eleccions locals .
El repartiment dels 80 escons del parlament local a les eleccions del 2004 ha estat:
 Congrs Nacional Afric (ANC): 38;
 Inkatha Freedom Party (IFP); 30;
 Aliana Democrtica (DA): 7;
 African Christian Democratic Party (ACDP): 2;
 Minority Front (MF): 2;
 United Democratic Movement (UDM): 1;

 Monarquia zulu .
KwaZulu-Natal tamb s la residncia del monarca zulu, el rei Goodwill Zwelethini kaBhekuzulu. Encara que no gaudeix de cap poder poltic directe, el rei zulu rep una subvenci del govern i gaudeix d'una considerable influncia poltica entre els tradicionalistes zulus a la provncia.

 Estructura municipal .
Kwa-Zulu Natal es divideix en 11 districtes, un dels quals, eThekwini, s una entitat metropolitana.

 
 Amajuba;
 Zululand;
 Umkhanyakude;
 uThungulu;
 Umzinyathi;
 Uthukela;
 Umgungundlovu;
 iLembe;
 eThekwini *;
 Ugu;
 Sisonke;

 Enllaos .
 Govern provincial de KwaZulu-Natal;
 Regne Zulu - Informaci turstica oficial;
 Allotjament de Kwazulu Natal;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80464" title="Provncia de Limpopo" nonfiltered="1915" processed="1911" dbindex="32059">

Limpopo s una provncia de Sud-frica formada amb la part septentrional de l'antiga Repblica del Transvaal i l'antic bantustan de Venda.

Divisi administrativa.
La provncia de Limpopo es divideix en sis districtes municipals, subdividits en 26 municipis locals:
Districte de Bohlabela;
Bushbuckridge Loc;
Maruleng;
Districte de Capricorn;
Aganang;
Blouberg;
Lepelle Nkumpi;
Molemole;
Polokwane;
Districte de Mopani;
Baphalaborwa;
Giyani;
Letaba;
Tzaneen;
Districte de Sekhukhune;
Fetakgomo;
Groblersdal;
Makhuduthamaga;
Marble Hall;
Tubatse;
Districte de Vhembe;
Makhado;
Mussina;
Mutale;
Thulamela;
Districte de Waterberg;
Belabela;
Lephalale;
Modimolle;
Mogalakwena;
Mookgopong;
Thabazimbi;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80467" title="Joia" nonfiltered="1916" processed="1912" dbindex="32060">
Una joia s un ornament artstic fet habitualment amb metalls o pedres precioses per tamb pot incloure qualsevol altre element.

En el cas de l'or, la plata i el plat s'empren els materials amb una determinada puresa que s'anomena llei i que s'expressa en la untat anomenada quirat, anterior al sistema mtric decimal. 

Les tcniques per a fer les joies formen part de l'ofici de la joieria i comprenen l's de unes eines especfiques com el bur, cisell, encuny i d'unes operacions concretes com esmaltar, filigranar, incrustar etc.

Argenters i orfebres es dediquen de fet a les mateixes coses i en temps antics es trobaven dins del mateix gremi

La joia pot tenir un s litrgic del qual sn exemple els pectorals, els calzes i les custdies essent molt famosa la custdia de Xtiva donada pel papa valenci Alexandre VI i feta amb el primer argent arribat d'Amrica.

Com a s personal serveix per ornamentar qualsevol part del cos (braalets, diademes, corones, anells etc.)


Evoluci de la joia.

Les primeres joies es van fer de coure i no va ser fins l'any 3000 a.C. que els egipcis introduren l'or amb aquesta finalitat.

A Prsia hi va haver la tendncia a fer de les vaixelles veritables joies;
Creta i Micenes excelliren en la fabricaci de vasos gravats i cisellats (vasos de Vafi).
Els grecs imposaren el seu gust en l'imperi Rom que en principi estaven influts per l'art etrusc.
 L'Art primitiu cristi tendia a formes senzilles i planes, el dels pobles germnics a temes geomtrics i estilitzats com el cas del tresor de Guarrazar a Toledo.
Els bizantins introduren les filigranes i els esmalts.
El romnic va fer joies d's litrgic:arques de relquies, frontals d'altars,bculs etc.
El gtic va estar impulsat pel gust francs i occit on l'argenteria estava supeditada a l'arquitectura i els artesans feien les seves prpies marques en els seus treballs igual que els picapedrers. El gtic va ser el gran moment de l'argenteria en els Pasos Catalans amb grans obres d'art sacre que es conserven a les catedrals de Valncia, Barcelona, Girona etc.
 El pas al Renaixement va comportar deixar d'utilitzar els esmalts per continuaren lligades l'argenteria i l'arquitectura amb noms que dominaven les dues arts com Benvenuto Cellini.
Els pasos germnics com Alemanya, Anglaterra i Dinamarca, produren les millors peces de l'argenteria europea.
El barroc introdu nous temes ornamentals i peces noves i tamb la industrialitzaci de l'argenteria. ;
 En el Romanticisme i el Modernisme es desenvolup una generaci d'artesans molt capacitats que donaren una edat d'or a l'elaboraci de joies i que recuperaren la prevalena de l's personal de la joia.
Els nous corrents artstic tamb valoraren l'art de la joieria i per exemple el surrealista Salvador Dal va dissenyar nombroses joies en un estil molt personal i valorat.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80476" title="John Adams" nonfiltered="1917" processed="1913" dbindex="32061">


John Adams (Braintree, actualment Quincy, Massachusetts 1735   1826) fou un poltic nord-americ, President dels Estats Units del 1797 al 1801.

L'any 1755 es gradu en dret a Harvard. Fou diputat per Massachusetts, i hi redact el Bill of Rights d'aquest estat i dirig la protesta contra la Stamp Act del 1765. S'un als radicals i el 1774 fou elegit delegat al primer congrs continental de Filadlfia. Form part del comit encarregat de redactar la declaraci d'independncia i s'esfor a guanyar els pasos europeus per a la causa americana. 

Dugu a terme missions diplomtiques a Frana (el 1778 i el 1780) i intervingu en les negociacions del tractat de pau amb la Gran Bretanya (1783). Tamb fou el primer ambaixador nord-americ a la Gran Bretanya el 1785. El partit federalista el condu a la vicepresidncia dels Estats Units (1789-93 i 1793-96) i, desprs d'haver venut l'oposici dels demcrates i els republicans, a la presidncia (1797-1801). 

L'actitud intransigent d'Adet, agent del directori francs, provoc una guerra encoberta a la qual pos fi el tractat del 1800 amb Napole I. La seva actitud aristocratitzant, manifestada en la promulgaci de la Alien Act (contra els estrangers) i de la Sedition Act, qualificades ambdues d'anticonstitucionals pels demcrates, i per les mesures que hagu de prendre per tal d'imposar-les (repressi d'insurreccions, moderaci de la llibertat de premsa, etc) el van fer fora impopular, de tal manera que a les eleccions celebrades el 1800 fou elegit el demcrata Thomas Jefferson. Aleshores es retir a les seves terres de Massachusetts. Public, entre altres obres, Defence of the Constitution of the United States (1787). 







 















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80477" title="John Quincy Adams" nonfiltered="1918" processed="1914" dbindex="32062">


John Quincy Adams (Braintree, actualment Quincy, Massachusetts 1767 - Washington D.C 1848) fou president dels Estats Units del 1825 al 1829.

Era fill del president John Adams. Es gradu en lleis el 1790, s'especialitz en la carrera diplomtica i fou ambaixador a l'Haia i a Berln fins el 1800, senador (1803-08) i ambaixador a Sant Petersburg (1809-11) i a Londres (1815-17). El president James Monroe el nomen secretari d'estat (1817-25) i esdevingu el teric de la seva famosa doctrina internacional (doctrina Monroe, sota el lema Amrica per als americans). 

L'adquisici de Florida pel Tractat Adams-Ons amb Espanya (1819) i de Louisiana i ensems el reconeixement de la independncia de les antigues colnies espanyoles (aconseguida el 1822) foren els fruits del seu intransigent panamericanisme. El Democratic Party el port a la presidncia dels EUA del 1825 al 1829. Durant tota la seva gesti poltica fou un decidit abolicionista partidari del retorn dels afroamericans cap a frica. El senat se li opos, i ell es retir a les seves terres el 1829, b que del 1831 fins a la seva mort ocup sempre un lloc a la cambra de representants.  

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80483" title="Consuantes" nonfiltered="1919" processed="1915" dbindex="32063">
Consuantes (llat Consuantae) foren una tribu vindlica de la regi de l'alt Lech, a la rodalia de Schwangau, esmentats per Claudi Ptolemeu. Plini els hi dona el nom de Consuanetes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80484" title="Vindelcia" nonfiltered="1920" processed="1916" dbindex="32064">
Vindelcia (llati Vindelicia)  fou una provncia romana de la regi del Danubi creada en temps d'August; a finals del segle I fou unida a Rcia o Rtia (Rhaetia). Al segle III foren altre cop separades amb els noms de Rcia Primera (Rhaetia Prima) i Rcia Segona (Rhaetia Secunda), de les quals la segona era l'antiga Vindelcia.

El seus lmits eren la Germnia Magna al nord (Danubi i Limes o Vallum Hadriani), a l'oest el territori dels helvetis; al sud, Rcia (separades probablement pels Alps Retis), i a l'est Nrica (separades pel riu Inn , antic Oenus). Aix doncs abraava la part oriental de l'actual Sussa,  parts de Baden-Wurtemberg i Baviera, i el nord del Tirol.

El Lacus Brigantinus, al sud-oest, pertanyia a Vindelcia.

Estava poblat per retis, d'origen celta i foren sotmesos per Tiberi i molts d'ells traslladats a altres territoris. Les tribus del poble vindlic eren els brigantis, els runicates, els leuns, els consuantes, els clautinatis, els benlaunis, els breunis, estions i els licatis.

Les  principals ciutats foren: Augusta Vindelicorum (capital), Reginum, Arbor Felix, Brigantium, Vemania, Campodunum, Abodiacum, Abusina, Quintiana Castra, Batava Castra, Vallatum, Isinisca, Summontorium i Pons Oeni.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80485" title="La Cubana" nonfiltered="1921" processed="1917" dbindex="32065">
La Cubana s una companyia catalana de teatre fundada l'any 1980 a Sitges per Vicky Plana i Jordi Miln. Inicialment la seva vocaci era amateur per la companyia es va professionalitzar l'any 1983. En l'actualitat solen treballar especialment en comdia.

Des dels seus inicis han actuat tant en catal com en castell i les seves obres es basen en els temes quotidians de la societat tractant de donar la volta a la situaci amb exageraci fins a aconseguir situacions irniques i humorstiques mitjanant personatges hiperblics i histrinics. A les seves obres tracten que el pblic tingui un paper protagonista.

Histria.
 Orgens amateurs .
L'origen d'aquesta companyia es troba en diversos membres de la companyia El Gall Groc fundada l'any 1975 al teatre sitget del Casino Prado Suburense. Vicky Plana i Jordi Miln van abandonar El Gall Groc l'any 1980 i aquell mateix any van fundar La Cubana anomenant-la aix per tal de reflectir el seu esperit. Per a entendre el significat d'aquest nom cal esmentar que durant el segle XX a moltes poblacions del Principat s'anava a fer les Amriques (i els qui anaven eren anomenats americanos) per tal de cercar aventura i riquesa. A Sitges, la majoria d'americanos anaren a Cuba i aix localment s'associava cubano a persona aventurera i agosarada. L'elecci del nom La Cubana, doncs, destacava el carcter  d'aventura que representava aquesta opci teatral.

Obres destacades.
1981: Dels Vicis Capitals, de Lloren Moy Gilabert de la Portella i Josep Maria Perea ;
1982: Agua al Siete, de Josep Maria Perea;

 poca professional .
Sense oblidar els seus orgens sitgetans, i malgrat la  seva professionalitzaci, La Cubana s una companyia coral on els actors tracten de mantenir l'esperit de les petites companyies de teatre realitzant totes les tasques des d'actuar fins a cosir els vestits passant per pintar el decorat i fins i tot muntar i transportar l'escenari. 

Els seus majors xits han estat Cmeme el coco, Negro (1989) i Cegada de Amor (1994), obres grcies a les quals han arribat a escenaris de d'arreu del mn, al prestigis Festival d'Edimburg i a la televisi.

Actors d'anomenada a Catalunya, com Santi Milln, Jos Corbacho i Anna Barrachina, han debutat i collaborat mpliament amb La Cubana durant la dcada dels 90.

 Obres destacades .
1983: Cubana's Delikatessen, de Jordi Milan;
1986: La Tempestat, de Jordi Miln, Vicky Plana i Josep Maria Perea, basada en l'obra homnima de Shakespeare;
1988: Cubanades a la carta, de Jordi Miln;
1989: Cmeme el coco, Negro, de Jordi Miln;
1992: Cubana Marathon Dancing, de Jordi Miln, Santi Milln i Jos Corbacho;
1994: Cegada de Amor, de Jordi Miln, Jos Corbacho, Joaquim Oristrell i Fernando Colomo;
1999: Equipatge per al 2000, de Jordi Miln, Dani Freixas i Oriol Pibernat ;
2001: Una Nit d'pera, de Jordi Miln;
2003: Mam, quiero ser famoso, de Jordi Miln;

 Televisi .
 1990: Per Cap d'Any TV3, no fa res. Programa especial, TV3;
1991-1992: Els Grau, TV3;
1992: Teresina, S. A. Comdia de situaci, TV3;
1994: La Telecena. Programa especial de cap d'any, TVE;
1999: Me lo dijo Prez. Comdia de situaci, Tele 5;

Premis destacats.
 Premi Especial Cau Ferrat al desaparegut Festival Internacional de Teatre de Sitges (1983);
 Premi de la Crtica de Barcelona al "Millor espectacle de l'any" per Cmeme el coco, negro (1989);
 Premi Sebasti Gasch de Music-Hall per Cmeme el coco, negro (1989);
 Premi nacional de teatre i dansa de la Generalitat de Catalunya i la Diputaci de Barcelona per Cmeme el coco, negro (1989);
 Premi ADE a la millor direcci per Cmeme el coco, negro (1990);
 Premi Fotogramas al millor espectacle de teatre per Cmeme el coco, negro (1990);
 Premi "Cartellera de Tria" per Cmeme el coco, negro (1991);
 Premi "Millor espectacle produt fora de la Comunitat Valenciana" de la Generalitat Valenciana per Cmeme el coco, negro (1992);
 Premi a la millor srie de creaci prpia per als 10 anys de TVC, a Teresina S.A. (1992);
 Premi de la crtica teatral de Barcelona per al Millor espectacle musical (temporada 93-94) per a Cegada de amor;
 Premi "Butaca" a la originalitat per a Cegada de amor;
 Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya per a Cegada de amor (1995);
 Premis MAX de les Arts Escniques per al millor espectacle de teatre i per al millor productor d'arts escniques a l'obra Cegada de amor (1998);

Reconeixements.
 Menci especial Artur Carbonell al millor muntatge escnic al Festival Internacional de Teatre de Sitges (1981);
 Premi especial a la Nit de premis de Sitges de 1998 a la companyia La Cubana per la seva trajectria;
 Ambaixadors de la Ruta del Xat de l'any 2002;
 Pessebristes d'Honor de la Fira de Santa Llcia de l'any 2005;
 Reconeixement de la IV Fira de Teatre Amateur de Pineda de Mar (2006);

Enllaos externs.
 Pgina oficial de La Cubana  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80487" title="Airbus A321" nonfiltered="1922" processed="1918" dbindex="32066">

L'Airbus A321 s un avi civil de passatgers d'Airbus, el consorci europeu de fabricaci d'aeronaus. s una versi allargada de l'Airbus A320, amb canvis mnims. La superfcie alar s'ha allargat lleugerament i el tren d'aterratge s'ha reforat. s propulsat per motors CFM56 o V2500.

Algunes companyies han elegit aquest avi en comptes del Boeing B757, ja que t la mateixa capacitat i comparteix caracterstiques amb els altres avions de la famlia: els A318, A319 i A320. Aix inclou els avanats comandaments fly-by-wire, la qual cosa permet que els pilots d'un tipus d'avi puguin pilotar els altres amb noms un parell d'hores d'entrenament per a l'adaptaci.

L'abast amb 186 passatgers en la configuraci tpica de 2 classes s de 4.300 km per a la versi 100, mentre que en la 200, a causa de la seva major capacitat de combustible, aquesta xifra augmenta fins als 5.500 km.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80490" title="Norma (matemtiques)" nonfiltered="1923" processed="1919" dbindex="32067">
En matemtica, la norma s la funci que assigna, a cada vector d'un espai vectorial, una longitud. Ms precisament, una norma assigna a cada vector diferent del vector zero un valor estrictament positiu. Per altra banda, una seminorma permet assignar longitud zero a vectors que no sn nuls. Un exemple molt senzill s la norma euclidiana definida sobre l'usual espai euclidi. En general, quan es defineix una norma dins d'un espai vectorial es diu que s'ha definit un espai normat. Normalment, es la norma del vector v s'indica amb la notaci  v  (o ||v||).

Definici.
Sigui E un espai vectorial sobre un subcs K dels nombres complexos, com ara els nombres complexos mateixos, els reals o els nombres racionals; una norma sobre E s una aplicaci p definida en E amb els reals positius com a conjunt d'arribada:
;
;
que compleix, per a tot escalar   del cos K i per a qualssevol vectors u, v de l'espai E; les segents propietats:

  v  =     v . (homogenetat);
 u + v     u  +  v . (Desigualtat triangular);
 v  = 0 si i noms si v s el vector nul. (definida positiva);

Si l'aplicaci p compleix totes les propietats menys la ltima d'elles es diu que s una seminorma sobre E. Normalment, les normes es representen per la notaci  v  o fins i tot  v  en comptes de p(v).

Exemples.
 La seminorma trivial, on p(x)=0 per a tot vector x de E.
 El valor absolut s una norma dels nombres reals.

Norma euclidiana.
A l'espai  n la noci intutiva de longitud d'un vector x = (x1, x2, ..., xn) s la representada per la frmula:
.
Que dna la distncia ordinria entre l'origen i el punt x a conseqncia del teorema de Pitgores.

A [[ ]]n la generalitzaci d'aquesta norma s:
, equivalent a la norma euclidiana de  2n.

Si l'espai vectorial s tamb un espai euclidi, podem definir una norma com la rel quadrada del producte escalar del vector amb ell mateix. Quan es vol diferenciar la norma euclidiana de les altres s'escriu  v 2 seguint la notaci de les p-normes. Aix, tamb se l'anomena norma L2.

 Norma del mxim .
La norma del mxim, norma del suprem o norma infinit es defineix com el suprem de les components del vector en valor absolut:
;

Seguint la notaci de les p-normes, la norma infinit defineix l'espai L .

p-norma. 


Sigui p   1 un nombre real, es defineix la p-norma o norma Lp:

;

Conv observar que, per a p = 1 tenim la "norma del taxi", per a p = 2 tenim la norma euclidiana, i que prenent el lmit amb  tenim la norma del mxim. Aquestes normes defineixen els espais Lp.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80492" title="Juli Garreta i Arboix" nonfiltered="1924" processed="1920" dbindex="32068">
Juli Garreta i Arboix (Sant Feliu de Guxols, 12 de mar del 1875 - 2 de desembre del 1925) s considerat com un dels compositors sardanistes ms eminents. Infongu la sardana amb valors musicals a nivell d'obra simfnica, i tingu una categoria creativa sense pari amb cap altre autor sardanista.

 Biografia .
De formaci autodidacta, reb les primeres nocions musicals del seu pare Esteve Garreta i Roig, msic i rellotger, i d'un pianista de Sant Feliu, Ramon Novi. Es creu que aquesta s la ra que comport que la seva creaci musical fos tan innovadora, ja que es va poder regir per la seva intuci musical de forma totalment lliure. Posteriorment esdevingu amic d'en Pau Casals i s ben segur que aix l'ajud a formar-se la personalitat com a msic i compositor.

De primer, Garreta s'inici en l'ofici de rellotger, que ja no abandonaria en sa vida. L'aprenentatge el va fer a Vilanova i la Geltr, el poble de la seva famlia, de la ma d'un itali anomenat Giannini. Novament a Sant Feliu, comen la seva carrera com a instrumentista actuant a la cobla-orquestra La Vella,  del seu pare i, ms endavant, formant el Quintet Garreta. Fou fiscornaire i toc el viol i el piano.

La seva producci s molt mplia, i comprn una vintena de peces de msica simfnica  i de cambra, una trentena de canons per a veu i piano i una vuitantena de composicions de msica per cobla, amb un gran nombre de sardanes extraordinries. Els estudiosos han fixat tres etapes en la seva producci sardanista. La primera, d'aprenentatge, iniciada amb La pubilla, 1897. La segona, de transici, amb ms domini del medi, que abastaria aproximadament els anys 1902 al 1909. I la tercera, de la plenitud, amb grans obres com A en Pau Casals, Dalt les Gavarres, Juny, Primavera, Isabel, que sn repertori habitual en els concerts de l'actualitat. En la sardana Llicorella introdu l's de la sordina en els instruments de metall de la cobla. La seva actitud com a compositor, en paraules seves: La sardana s una dansa que s'ha fet per a ballar quietament i dolament.

Diversos reconeixements han mesurat l'obra d'en Garreta. Aix, n'Agust Borguny li dedic la sardana Homenatge a Garreta. A Sant Feliu de Guxols, un monument i uns jardins el recorden. L'escalenca Caterina Albert, Vctor Catal, li dedic el poema En la mort de Juli Garreta i Josep Pla en feu un viscut retrat. En morir, hom institu el Premi Juli Garreta, que Joan Lamote de Grignon guany el 1936 amb l'obra Faccia. Per possiblement l'elogi ms gran que reb fou d'gor Stravinski, que el 1924 n'escolt la sardana Juny a un concert donat a l'Ateneu Barcelons i deman: "Ms Garreta, si us plau, ms Garreta..."

 Obra .
 Per a orquestra .
 Concert per a viol i orquestra (1925);
 Les Illes Medes (1923), obra simfnica;
 Impressions simfniques (1907), per a orquestra de corda;
 Pastoral (1922), poema simfnic;
 Preludi mediterrani (1918);
 Suite en Sol o Suite empordanesa (1921), per a orquestra simfnica. Premi Festa de la Msica Catalana de 1920, va ser estrenada a l'any segent pel mestre Lamote de Grignon amb lOrquestra Simfnica de Barcelona. Joan Pich i Santasusana n'ha fet modernament una instrumentaci per a tres cobles.

 Algunes de les seves sardanes tamb foren instrumentades per ell mateix per a orquestra simfnica;

 Per a instruments diversos .
 Concert per viol i piano;
 Joguina, per a violoncel i piano;
 Mar plana, per a violoncel i piano;
 Quartet per a piano i corda;
 Sonata en Do major, per a piano;
 Sonata en Do menor (1923), per a piano;
 Sonata en Fa  per a violoncel i piano. Dedicada a Pau Casals i estrenada per aquest i Blai Net en un concert de lAssociaci de Msica de Cmera de Barcelona;

 Per a cobla .
 Scherzo, obra lliure;

 Sardanes .
 A en Pau Casals (1920), tamb instrumentada per a orquestra simfnica;
 Agna-Rosa;
 L'albada;
 Ball de la Joana (1902);
 La beata;
 La bellugosa;
 Boirines;
 La bordeta;
 La bruixa;
 La calndria;
 El cant dels ocells;
 Carmeta (1920);
 La cigala;
 Dalt les Gavarres (1919);
 La donzella de la costa (1902);
 Enyorana (Anyorana), tamb instrumentada per a piano;
 La fada (1902);
 La filla del marxant (1909);
 La filosa (1899);
 La fira;
 Flor de neu;
 Frisana (1907), tamb instrumentada per a piano;
 La gaita;
 La gelosa (1898);
 Giverola (1920), tamb instrumentada per a orquestra simfnica;
 Griselda, tamb instrumentada per a piano;
 Innominada (1915);
 Isabel (1921), tamb instrumentada per a orquestra simfnica. Dedicada a Isabel Pags, la seva segona esposa;
 Juny (1921). Enric Casals la instrument per a orquestra simfnica;
 La llar (1922);
 Llicorella (1908);
 La llumenera;
 Mar d'argent, fragment de la Suite empordanesa;
 Maria (1908);
 Matinada (1907), tamb instrumentada per a piano;
 Migdia;
 La mimada;
 La mosca;
 Nuri;
 Nydia (1920), tamb instrumentada per a orquestra simfnica. Aquesta sardana ha donat nom al programa de TV3 del mateix nom.
 L'orfe;
 La pastora enamorada (1908), tamb instrumentada per a orquestra simfnica;
 Pastoral (1921);
 La pecadora (1902);
 La pedregada (1921), tamb instrumentada per a orquestra simfnica;
 La ploranera;
 Primavera (1920);
 La pubilla (1897);
 Recordant (1919);
 La riolera (1898);
 La rondalla (1902), tamb instrumentada per a piano;
 La rosada (1902);
 La rosella (1902), tamb instrumentada per a piano;
 Ros (1906);
 La ruda;
 Somni dol (1905), tamb instrumentada per a piano;
 Somni gris (1905), tamb instrumentada per a piano;
 Somnis (1919);
 El testament d'Amlia (1909);
 Un plat de bullit;
 La violeta (1909);
 La xerraire (1898);
 Zara (1907);

 Sense ttol propi, la sardana de la Sonata per a piano;

 Canons .
Alguns ttols:

 Alpestre, amb lletra d'Apelles Mestres;
 Amor de mare, amb lletra de Jacint Verdaguer;
 Records i somnis, amb lletra de Verdaguer, per a cant i piano;

 Bibliografia .
 Juli Garreta i Arboix (1875-1925) Sant Feliu de Guxols-Barcelona: 2003;
 Marian Vias amb la collaboraci de Gaziel i Pau Casals Juli Garreta, l'home i l'artista Sant Feliu de Guxols: 1955;
 Canut Pellicer, amb prleg d'Eduard Toldr Notes per a una biografia Barcelona: 1926;
 Josep Grahit i Grau Recull sardanstic Girona: Editorial Gerundense, 1916;

 Enllaos .
 ndex de les sardanes de Juli Garreta i Arboix;
Nota biogrfica i reproducci de l'escrit que Josep Pla va dedicar a Juli Garreta;
Ancdota d'gor Stravinski;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80494" title="Vector nul" nonfiltered="1925" processed="1921" dbindex="32069">
En un espai vectorial el vector nul s el vector unvocament determinat per ser l'element neutre per a l'operaci interna (suma de vectors). Per exemple, si E s un espai vectorial i + s la seva operaci interna, aleshores el vector nul 0   E (o tamb  o  quan pot ser confs amb el zero escalar del cos) queda determinat perqu compleix que , v + 0 = 0 + v = v. (Nota: a la suma no s'ha usat la tamb possible notaci equivalent  ja que pel fet d'estar sumant, en aquest cas 0 s evident que no pot pas ser un escalar i queda perfectament clar que 0 est actuant com a vector).

El vector zero s nic, perqu si a i b sn elements neutres de la suma vectorial aleshores a = a + b = b. L'antiimatge del vector zero per qualsevol aplicaci lineal f s'anomena kernel o nucli de f.

Vegeu tamb Element nul.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80499" title="Brassac" nonfiltered="1926" processed="1922" dbindex="32070">


Brassac s un municipi francs del departament del Tarn, sotsprefectura de Castres, a la regi de Migdia-Pirineus. Est situat a 500 metres sobre el nivell del mar, a la vall del riu Agot (Agut). s la capital del cant de Brassac, a la comarca del Brassagus (Brassagais), que est format, a ms, per Le Bez, Cambouns, Castelnau-de-Brassac i Le Margns. L'any 1999 tenia 1.427 habitants.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80504" title="Pleurotus" nonfiltered="1927" processed="1923" dbindex="32071">


Pleurotus s un gnere de bolets de l'ordre dels agaricals que inclou un dels principals bolets que es conreen: la grgola (Pleurotus ostreatus), i un dels ms apreciats bolets silvestres: la grgola de panical (Pleurotus eryngii).

Enllaos externs.
Pleurotus Genus en la web del l'Associaci micolgica d'Illinois.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80506" title="Queixans" nonfiltered="1928" processed="1924" dbindex="32072">
Queixans s l'entitat de poblaci ms gran del municipi de Fontanals de Cerdanya, a la Baixa Cerdanya. Destaca com a punt de referncia entre Alp i Puigcerd, amb una estaci a la lnia de tren de la zona.

Darrerament ha crescut molt, incloent diverses urbanitzacions de cases apairades i blocs d'apartaments de muntanya, fins a triplicar la mida del casc antic. 

Al 2005 tenia 169 habitants.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80507" title="Jard botnic Marimurtra" nonfiltered="1929" processed="1925" dbindex="32073">

El Jardi botnic Mar i Murtra pertany al terme municipal de Blanes, a la comarca de la Selva. Destaca per l'abundncia de cactus i de vegetaci mediterrnia. El seu nom ve per l'intent de combinar diversos ecosistemes al mateix jard.

La superfcie total del jard botnic s de 16 Ha. El recorregut del cam principal dura aproximadament una hora. Hi ha una rea de descans amb servei de begudes. Al llarg del recorregut es troben racons de descans amb poesia, fonts d'aigua potable i miradors amb vistes al mar Mediterrani.

Es poden visitar els diferents fitoepisodis presents en el jard (diferents tipologies de jard: jard subtropical, temperat, mediterrani), aix com gaudir de les vistes tpiques de la Costa Brava gironina.

Histria.

El creador del jard botnic va ser Karl Faust. Dedicat al mn empresarial, des de jove conserva l'afici naturalista que el porta a comprar terrenys a Blanes a partir del 1918. En complir 50 anys, el 1924, deixa les seves tasques directives i es dedica plenament a la formaci del jard botnic.

Enllaos externs.
Jard Botnic;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80509" title="Alvocat" nonfiltered="1930" processed="1926" dbindex="32074">

L'alvocat (Persea americana) s un arbre i tamb el nom del seu fruit dins la famlia Lauraceae. s originari d'Amrica Central i Mxic.

Descripci.
s un arbre que arriba a fer 20 metres d'alada, amb fulles alternades persistents de fins a 25 cm de llarg i flors nombroses de fins a 10 mm i poc vistoses. El fruit s una drupa i t forma de pera; arriba a fer fins 20 cm i pesar de 0,1 a 1 kilo. La seva llavor s fora gran, de fins a 5 cm de dimetre.

Conreu.
Noms es pot conrear en climes sense glaades tropicals o subtropicals com la costa de l'orient d'Andalusia o el litoral d'Israel on tanmateix noms es conreen les varietat ms resistents a baixes temperatures com la Hass. A Mxic es conreen altres varietats ms sensibles. Un arbre pot fer fins a 120 fruits i 7 tones cada any. S'ha de tenir en compte que la pollinitzaci s difcil per autoincompatibilitat del propi pollen.

Usos.
El fruit es cull encara inmadur per madura b en pocs dies a temperatura ambient. La principal preparaci culinria s el guacamole mexic per admet ser incls en amanides, entrepans i fins i tot batuts o gelats. Pot ser simplement menjat amb una mica d'oli i sal.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80512" title="Guacamole" nonfiltered="1931" processed="1927" dbindex="32075">
El guacamole o guacamol (del nhuatl ahuactl i molli, alvocat i salsa respectivament) s una preparaci culinria a base principalment d'alvocat.

Generalment s'hi incorpora sempre suc de llimona i sal per els altres elements sn variables. Es poden fer guacamoles amb tomquet, pebrot tipus chile, ceba, cilantre, all i orellanes o altres fruites seques. Per fer el guacamole cal aixafar l'alvocat amb una m de morter, afegir-hi un raig de llimona que evita que la salsa es torni  marronosa i incorporar-hi la resta d'ingredients finament picats. Mesclar-ho tot homogniament.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80513" title="Night Club Tagomago" nonfiltered="1932" processed="1928" dbindex="32076">
El Night Club Tagomago fou un club nocturn que hi hagu a Portop (Palma), fins a l'any 1980. Era propietat dels germans Rafael, Bernat i Bartomeu Estars, que formaven el grup Els Valldemossa, creat el 1959. Tenia un gran aforament i la pista de ball i l'escenari es trobaven a baix d'uns jardins escalonats. Hi actuaren artistes d'anomenada internacional. Tingu com a arreglista i director de l'espectacle de revista musical Jayme Marqus, introductor a Europa de la samba jazz i de la bossa-nova jazz; i com a director d'escena i dissenyador de cartells, el pintor Joaquim Torrents i Llad.

Foren precedents d'aquest night-club a Palma la dcada de 1950, les sales Saln Olympia, Trocadero, Rosales, Can Xemel, Can Valls, Jack el Negro, Tito s, Virginia, Trbol, el Saln Ibiza, Ssamo y unes quantes sales que es dedicaven al flamenc. De la seva poca foren Jack el Negro, Jarda'ns, J.B., Babel's, Barbarela, Sgt. Peppers, La Rueda, Socaire. El grup Els Valldemossa hi enregistraren els discs "Una noche en Tagomago" i "Los Valldemosa en Tagomago" (1965).

Fonts i enllaos externs.
Joaquim Torrens i Tagomago

Margaluz i Tagomago

Jayme Marqus i Tagomago

Els Valldemossa

Els Valldemossa







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80515" title="Escola senesa" nonfiltered="1933" processed="1929" dbindex="32077">

L'escola de Siena o escola senesa representa el llegat dels models i la tcnica de la maniera greca i fonament l estil elegant del gtic internacional. Desprs del contacte amb l escola florentina a Asss alguns dels seus pintors van saber elaborar un espai pictric en l obra, aix com imprimir un major naturalisme en el conjunt. 



Una falta de preocupaci pels problemes tcnics o de proporcions que es manifest amb l'estilitzaci i l'amanerament de les figures aix com en l's dels fons ornamentals daurats i d'una gamma de colors subjectiva, proporcionen una notable expressivitat lrica a las composicions que s el carcter propi de la pintura de l'escola senesa. 

Les figures es mostren ntidament delimitades per una acurada lnia negra, mostrant-se aix una preponderncia del dibuix sobre el color. En general els colors sn plans, encara que algun cop insinuen una mica els volums. La llum s utilitzada de manera simblica, tant pels fons daurats com per les aureoles dels personatges bblics.

La ciutat de Siena tingu entre finals del segle XIII i la primera meitat del segle XIV el seu mxim esplendor, constituent una potncia poltica i econmica que rivalitzava amb Florncia. Siena fou sempre una ciutat Gibelina, amb contacte permanent tant amb les fonts bizantines de l'art itali com amb l'art cortes de l'altre costat dels Alps, aix va modelar la sensibilitat per l'ornamental que caracteritza l'art d'aquesta ciutat.

 Histria .
L'any 1285, Duccio di Buoninsegna pint la Madonna Rucellai, envoltada d'ngels que amb els seus gestos agraciats sembla que sostinguin el tron calat de la Verge mentre l'harmonia cromtica dels seus vestits rosa, verd i blau dona la nota de refinament que va ms enll de l'Icona bizantina que inspira el quadre.


El quadre ms celebrat de Duccio s la "Maest" de la Catedral de Siena, on reprn el tema bizant de la Madonna entronitzada rodejada d'ngels i sants que estan disposats en sries paralleles horitzontals i simtriques. L'estudi individual dels rostres de cada personatge i el gust refinat expressat en la vestimenta rivetejada per una lnia daurada, constitueixen els elements destacables d'aquest quadre.






Per fou en les histries de la Passi de Crist de la part posterior de la "Maest" on Duccio es planteja els temes de perspectiva, d'arquitectura pintada i del paisatge de fons o de l'espai pictric, mitjanant la prpia disposici dels elements i detalls amb la seva relaci amb l'ambient, com a forma alternativa a la claredat espacial dels quadres de Giotto. En l'escena de L'entrada de Jess a Jerusalem (a baix i a l'esquerra) podem veure como sn les lnies obliqes de la composici les que ordenen els temes: Jess dalt del poll, la multitud, la porta de la muralla i els edificis policroms de la ciutat al fons.  Tamb veiem com en l'escena de Les Maries al sepulcre (a dalt, la segona per la dreta), Duccio posa en primer terme les figures en les quals el volum de la roba es resol amb mitges tintes, mentre el fons es resol amb el tema recurrent de les muntanyes inclinades per simular la perspectiva.





El gust per la lnia prpia del gtic francs i de les miniatures de l'escola de miniaturistes de Pars, fou un element essencial en l'esttica de Simone Martini, el segon gran pintor de l'escola senesa, que fou tamb el ms reputat mestre en el domini del color. En la "Maest" de l'Ajuntament de Siena, pintada al fresc l'any 1315 Martini abandona la rigidesa d'una composici en lnies horitzontals per adoptar una altra de personatges en moviment que s'apropen o s'allunyen produint un efecte de gran naturalitat. El baldaqu de seda i cintes que es mouen al vent, dona la rplica a l'assemblea humana que en forma de dos semicercles rodeja a la Verge, la qual ha abandonat tamb el hieratisme bizant tot assolint una actitud pensativa i dola.

En les Histries de Sant Mart, pintades per Martini (1317) a la Esglsia inferior de Sant Francesc a Asss, l'espai pictric s omple d escenes i ancdotes molt detallades, plenes de color en les seves figures les quals estan perfectament delineades, igual que els elements del fons, amb la lnia omnipresent del pintor.

Per s en el retaule de l'Anunciaci realitzat conjuntament amb Lippo Memmi per a la Catedral de Siena (actualment a la de la "Galleria degli Uffizi" de Florncia), on es fa palesa amb ms claredat, l'assimilaci dels ideals de l'art gtic pels pintors de l'escola senesa. Les formes delicades, l'aire lric, la magnificncia dels vestits i la bellesa dels cossos prims aproximen aquest retaule a l'orfebreria gtica o a l'art de les miniatures. Martini encara va ms enll de l'art gtic i en aquest retaule mostra com ha assimilat els descobriments de Giotto. Aix veiem que sobre el fons daurat entre l'ngel i la Verge hi ha l aire que modela l espai s a dir, hi ha una distncia que podem conixer; el paviment s fet d una pedra que podem (en sentit figurat) trepitjar; el banc on seu la Verge t profunditat es a dir, tres dimensions igual que el llibre que sost en la seva m, en el qual penetra la llum per les pgines entreobertes.

 


Els colors ocres que usaren mpliament Duccio, Martini, els germans Lorenzetti i altres pintors de l'escola senesa van associats per sempre a la ciutat de Siena, sn  la "siena torrada" i la "siena natural" que s'extreien d'uns pigments de terres de colors procedents la campinya toscana.
Llista d'artistes.

1251 1300.

 Coppo di Marcovaldo;
 Guido da Siena;

1301 1350.

 Barna da Siena;
 Duccio di Buoninsegna;
 Ambrogio Lorenzetti;
 Pietro Lorenzetti;
 Ugolino Lorenzetti;
 Lippo Memmi;
 Segna di Buonaventure;
 Simone Martini;
 Ugolino di Nerio;

1351 1400.

 Bartolo di Fredi;
 Spinello Aretino;
 Taddeo di Bartolo;
 Andrea Vanni;

1401 1450.

 Giovanni di Paolo;
 Pietro di Giovanni d'Ambrogio;
 Sassetta (Stefano di Giovanni);

1451 - 1500.

 Lorenzo Di Pietro (Vecchietta);
 Domenico di Bartolo;
 Francesco di Giorgio;
 Matteo di Giovanni (Catholic Encyclopedia article);
 Neroccio dei Landi;
 Sano di Pietro;

1501 1550.

 Domenico Beccafumi;
 Il Sodoma (Giovanni Antonio Bazzi);

1601 1650.

Francesco Vanni ;
Ventura Salimbeni;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80516" title="Tagomago" nonfiltered="1934" processed="1930" dbindex="32078">
Tagomago s un illot situat a l'extrem nord-oriental de l'illa d'Eivissa, davant de la punta d'en Valls, al municipi de Santa Eulria des Riu. L'etimologia probable de tagomago s 'penyal de Mag' en referncia al general cartagins germ d'Annbal.

T 1.525 m de llargria i 113 m d'alada. La geografia s abrupte amb un port a ponent i un far a l'extrem sud-oriental. El far de Tagomago es va construir l'any 1913 i s un punt de referncia per les rutes navals des de la ciutat d'Eivissa cap a Palma i Barcelona. Es troba a 86,3 m sobre el nivell del mar i l'alada de la torre s de 20,4 m desprs de l'ampliaci que es va fer el 1975.

L'illa s de propietat privada i disposa d'una petita installaci turstica al seu interior. s una de les poques illes europees que es poden llogar prcticament en exclusivitat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80519" title="Campions de dobles femenins del Torneig de Wimbledon" nonfiltered="1935" processed="1931" dbindex="32079">
Llista de guanyadors en la categoria de dobles femenins del Torneig de Wimbledon:



Vegeu tamb.
Campions d'individual mascul del Torneig de Wimbledon;
Campions d'individual femen del Torneig de Wimbledon;
Campions de dobles masculins del Torneig de Wimbledon;
Campions de dobles mixts del Torneig de Wimbledon;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80527" title="Escola florentina" nonfiltered="1936" processed="1932" dbindex="32080">


S'anomena Escola florentina al conjunt d'artistes influenciats per l'estil naturalista desenvolupat el segle XIV, en bona mesura influenciats per la pintura de Giotto, i que en el segle XV esdev l'escola principal del mn. Els artistes ms coneguts de l'escola florentina sn Brunelleschi, Donatello, Michelangelo, Fra Angelico, Botticelli, Lippi, Masolino, i Masaccio.


La Pintura del Duocento, a Itlia, estava dominada per la maniera greca, una forma o estil de pintura mural o mosaic caracteritzada per la composici plana i per la seva temtica i esttica bizantina. Al llarg del segle XIII, pintors italians com Pietro Cavallini, Cimabue i altres, en incloure a les seves pintures elements amb accents paleocristians, van reprendre una tradici que mai s'havia perdut del tot i que era molt present ja en els frescos i mosaics de l esglsia de Sant Climent (vers 1080), o en els mosaics de l'absis de Santa Maria in Trastevere (vers 1145), ambdues a Roma .


Giotto i el seu temps.
Giotto di Bondone i els pintors de l'Escola florentina, durant els primers anys del Trecento, van superar la maniera greca aconseguint un avan decisiu en el desenvolupament d'un nou llenguatge pictric. Florncia i Roma havien estat els reductes ms persistents de la tradici clssica durant l'etapa del Duecento. L'arquitectura gtica mai va arrelar del tot a Itlia, on els franciscans i dominics van impulsar l'estil de construir les esglsies del Cster, caracteritzades per la nau com a recinte o lloc principal de l'esglsia, pel canvi en les proporcions en favor de l'amplada o per la restituci dels murs que s'impos en les esglsies toscanes de Santa Maria la Novella (1278) de Florncia, en les Esglsies Superior i Inferior d'Asss o en l'esglsia de Santa Maria sopra Minerva de Roma, culminant a l'esglsia de la Santa Croce (1294) de Florncia, on l'arquitecte Arnolfo di Cambio torna al sostre artesonat basilical, abandonant la volta gtica en una tendncia de l'arquitectura que preludia el Renaixement.

Per als seus contemporanis, la impressi que els caus la fidelitat a la natura de l'obra de Giotto fou irresistible; contraposaren el nou estil de Giotto amb la rigidesa i artificiositat de l'art bizant ja que, malgrat les innovacions dels artistes del  Duocento , la   maniera greca   constitueix, al final del segle XIII, l estil de pintura ms ests a Itlia.

Dels 28 episodis que composen el conjunt de les Histries Franciscanes que Giotto i els seus deixebles pintaren a l'Esglsia Superior de Sant Francesc a Asss, noms alguns sn obra exclusiva de Giotto; els altres els va fer conjuntament amb els seus ajudants. Per en el conjunt s'hi reconeix amb fora l emprempta de les seves idees: els registres pics, la calor humana amb qu s'interpreten els temes sagrats i, per sobre de tot la senzillesa, s a dir, la capacitat de simplificar i ordenar l'experincia de la realitat, de relacionar pictricament all que fins llavors no era possible expressar dins la pintura, la representaci directa de les coses.

L'any 1304 Giotto acaba la srie de frescos de la Capella de l'Arena o dels Scrovegni (tamb dita de l Anunciaci), en les runes del que fou l'amfiteatre rom de Pdua. La Capella de l'Anunciaci s un edifici molt senzill on mitjanant sis finestrals en el mateix costat de la nau, penetra una llum clara i tranquilla que per a Giotto fou el fons ideal de la seva obra. El conjunt de temes dels frescos de la Capella de l Anunciaci abasta, com si es tracts de la portada d una catedral, els grans temes del pensament medieval: al damunt de l entrada el Judici Final i les postrimeries del mn, en els murs laterals, sobre el scol amb les virtuts i els vicis, la histria de la Redempci: la vida de Maria i la vida de Crist, finalment el Crist en majestat a la paret del cor. El programa iconogrfic didctic de l art gtic es mant, per les formes ja no sn esquemtiques com en les esttues o els mosaics, sin que en les seves escenes brilla l harmonia de les proporcions del cos hum i les gradacions tonals que amb la llum modelen els volums dels vestits, de les arquitectures i del paisatge, de les figures de homes o dels animals, i els rostres dels personatges. Dos segles ms tard, Cennini va escriure :   Giotto rimut l arte del dipingere di greco in latino, e ridusse al moderno  .

Giotto disposa les histries en una srie de compartiments historiats enquadrats per orles amb medallons que s estenen en tres franges superposades on cada un dels compartiments s concebut com una finestra o boca d escenari. Tant a Pdua com a Asss, Giotto situa els personatges de l episodi enquadrats en l esmentada   finestra   del compartiment historiat. En la descripci dels fets, les escenes encara es limiten als personatges i els seus moviments sn marcats per una pesadesa escultrica, per l eloqncia dels propis personatges i dels seus gestos transmet la veritat dels seus sentiments. Una interpretaci innovadora informa tots els elements del fons, del paisatge i de les arquitectures, deixant de banda l estilitzaci per prendre com a model la simple i passatgera realitat.
 
Sobre el fons d arquitectures o paisatges dibuixats en complexes perspectives, algunes de les quals tenen projecci frontal, Giotto desenvolup l espai pictric, s a dir, un mbit de tres dimensions que s estn en profunditat per darrera de la superfcie pintada, que s la principal innovaci de la pintura del  Trecento  i el ms important avan que s hagi produt en tota la Histria de la Pintura. Amb l espai pictric neix la pintura moderna.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80531" title="Campions de dobles masculins del Torneig de Wimbledon" nonfiltered="1937" processed="1933" dbindex="32081">
Llista de guanyadors en la categoria de dobles masculins del Torneig de Wimbledon:




Vegeu tamb.
Campions d'individual mascul del Torneig de Wimbledon;
Campions d'individual femen del Torneig de Wimbledon;
Campions de dobles femenins del Torneig de Wimbledon;
Campions de dobles mixts del Torneig de Wimbledon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80541" title="Paladine" nonfiltered="1938" processed="1934" dbindex="32082">
En l'univers fictici de Dragonlance, Paladine, tamb conegut com a E'li a Silvanesti, Thak a Thorbadin, El Gran Drac a Solmnia, Palad de Draco a Ergoth, Espasa Celestial a Goddlund, Bah'Mut a Istar o Lord dels Dracs a Mithas s el du suprem del B. Els seus smbols sn el triangle de plata i tamb l'enclusa a Thorbadin i el pi a Silvanesti, i els seus colors l'argent i el blanc.

s la parella de Mishakal i el pare de Kiri-Jolith, Habbakuk i Solinari.

Com a avatar la seva forma preferida s de Fizban un mag de tnica blanca que fa veure que no sap prcticament ni on s per que aconsegueix conduir totes les situacions cap on vol. De fet aquest s el nom amb el que el coneixen els kenders.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80547" title="Destillaci" nonfiltered="1939" processed="1935" dbindex="32083">


1. termmetre
2. Cap de destillaci
3. Flasc de destillaci
4. Font de calor
5. condensador
6. receptor
7. adaptador de buit]]
Destillaci s un mtode de separaci de substncies qumiques basat en les diferents  volatilitats que presenten cadascuna. Aquest procs s'utilitza sobretot per tal de separar o purificar els components d'una mescla lquida. 

La destillaci simple s'inicia escalfant la mescla de substncies, al entrar en ebullici la substncia ms voltil s'evapora, es condensa en un condensador  i es recull en un altre recipient. Per tal de facilitar el procs es pot usar una bomba de buit per a reduir la temperatura d'ebullici dels components de la mescla inicial i facilitar-ne la separaci. Durant la separaci en la fase vapor, si la diferncia de volatilitat entre compostos de la mescla s petita, no es produir una bona separaci, sin que el lquid recollit ser ms ric en les substncies voltils, per contindr tamb components menys voltils. A major diferncia de volatilitat entre les substncies a separar millor funcionar la destillaci.

Existeixen diferents tipus de destillacions;
La destillaci simple, usada normalment en laboratoris per a separar lquids.
La destillaci continua, s la usada normalment en la indstria, on constantment s'afegeix mescla inicial i es retira una part de la mescla ms voltil i de la menys voltil per separat.

La destillaci continua en la indstria qumica.


En la indstria d'avui dia, els equips que permeten l'esmentat contacte entre fases sn els segents: la columna de plats -anomenada tamb columna de pisos-, i la columna de farciment.

En les columnes de plats perforats la fase lquida s exclusivament retinguda sobre els plats per l'energia cintica del gas o del vapor ascendents; per aix, quan es treballa amb cabals reduts de gas o de vapor, els plats disposen de vlvules o altres dispositius anlegs, que modifiquen l'espai lliure per al flux en funci del cabal de fase gasosa o vapor ascendent, tot impedint el degoteig de la fase lquida. La fase lquida descendeix d'un plat a un altre de forma contnua pels sobreeixidors dissenyats a tal efecte.

Un altre tipus de plats -ara en dess pel seu elevat cost- sn els plats de campanes de bombolleig, en els quals el gas o vapor penetra pels orificis de les campanes i bombolleja a travs del lquid retingut.

Pel que fa a les columnes de farciment, s'utilitzen per al contacte continu entre fases. Consisteixen en una carcassa cilndrica vertical que cont el farciment, format per un material slid que pot tenir diferents formes i grandries. El seu objectiu s distribuir la fase lquida que descendeix en l'interior de la columna de tal manera que el volum retingut de lquid sigui redut, tot facilitant el desplaament a contracorrent de la fase lleugera ascendent a travs dels porus del farciment i fent que la superfcie de contacte entre les fases sigui mxima, a fi que tamb ho sigui la transferncia de matria per unitat de volum de llit.

Existeixen un gran nombre i varietats de tipus de farciments comercials les caracterstiques de resistncia fsica i qumica dels quals han anat millorant al llarg del temps. A mesura que s'han anat produint millores en els farciments -materials ms resistents a la corrosi i a l'esfor fsic, i major volum dels porus- ha estat possible arribar a majors fluxos dels fluids en l'interior de la columna i, com a resultat, les columnes de farciment han anat guanyant terreny a les columnes de plats, tot construint-se de dimetres i alades cada vegada ms grans.

El disseny de les columnes t com a principal objectiu aconseguir la mxima transferncia de matria amb la mnima prdua de pressi per unitat d'alada de l'esmentada columna. 

La destillaci en el laboratori.
Pel que fa a la destillaci a nivell de laboratori de qumica, l'instrument que es fa servir s l'alamb que com a mnim costa de tres parts: el punt d'escalfament, el de condensaci (de gas a lquid) i el receptor on es recull aquest lquid.
En una destillaci hem de tenir en compte:

 La soluci no ha d'omplir ms de la meitat de la capacitat del matrs.
 Abans d'escalfar el matrs amb la soluci hem de posar en el lquid uns trossets de porcellana porosa o perles de vidre. La ra s perqu aix l'ebullici es produeix amb bombolles petites i sense esquitxades.
 En el refrigerant, l'aigua hi entra per la part inferior i en surt per la superior.

Quan escalfem el matrs amb la mesclam, en primer lloc es vaporitza el lquid amb el punt d'ebullici ms baix i se separa de l'altre lquid o del solut dissolt. En passar desprs pel refrigerant, es torna a condensar.

 Procs de destillaci


 Portem la mescla a ebullici.
 El termmetre permet reconixer les diferents fases del procs (la temperatura pujar de manera uniforme fins que comenci a evaporar-se el primer component, durant l'ebullici la temperatura no resta constant per pujar de manera ms lenta, fins que el primer component s'hagi destillat).
 Pel refrigerant hi circula aigua freda que condensa els vapors.
 L'erlenmeyer permet recollir els vapors condensats.

La destillaci fraccionada s un mtode que separa millor lquids amb similar punt d'ebullici i es fa servir molt extensament en les refineries de petroli.

Article escolar

Articles relacionats.

Refrigerant de reflux;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80548" title="Ilkorin" nonfiltered="1940" processed="1936" dbindex="32084">
L'Ilkorin s una de les llenges inventades per en Tolkien per a les seves obres literries. Est molt menys desenvolupada i t menys informaci que d'altres llenges que ell mateix va desenvolupar.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80549" title="Batalla de Rocroi" nonfiltered="1941" processed="1937" dbindex="32085">

La Batalla de Rocroi va tenir lloc el 19 de maig de 1643 durant la Guerra dels Trenta Anys, el seu resultat va ser una decisiva victria de l'exrcit francs sobre l'exrcit espanyol.

Antecedents.
L'exrcit imperial espanyol avanava des de Flandes cap a Frana travessant les Ardenes, intentava reduir la pressi francesa sobre el Franc Comtat i Catalunya. Les tropes espanyoles van assetjar Rocroi que s a la ruta de la vall de l'Oise.

Ordre de batalla.
Els francesos sota el comandament de Llus II de Borb-Cond, reaccionen rpidament i forcen la batalla abans que arribin els reforos espanyols. Els espanyols van quedar entre la ciutat i l'exrcit francs. L'exrcit francs es va arrenglerar en dues lnies d'infanteria al centre, darrera d'unes poques peces d'artilleria, amb esquadrons de cavalleria als flancs. 

Els espanyols, sota el comandament de Francisco de Melo es van desplegar d'una forma similar per disposant la seva infanteria en els tradicionals teros o quadres. Els dos exrcits van mantenir les posicions durant la nit.

La batalla.
La batalla va comenar al alba. L'exrcit francs va atacar per la infanteria francesa va ser aturada per l'espanyola. La cavalleria de l'ala esquerra francesa, que va carregar contra les ordres de Llus II de Borb-Cond, tamb va ser refusada. Per la cavalleria de la dreta francesa va derrotar a la cavalleria espanyola que se li va oposar. Ara els francesos podien continuar atacant el flanc esquerra de la infanteria espanyola que havia quedat al descobert. Un contra-atac de la cavalleria espanyola va ser aturat per l'avan de les reserves franceses.

En aquest moment Cond va procedir a vorejar tot l'exrcit espanyol amb la seva cavalleria, passant per darrera seu i va atacar a la cavalleria espanyola que encara lluitava amb les seves reserves. El resultat va ser la fugida de la cavalleria espanyola que va deixar sola a la seva infanteria. Els francesos van ser refusats dos cops pels quadres espanyols. Llavors va procedir a castigar-los amb la seva artilleria i la que havia pres als espanyols. 

Els espanyols, envoltats i sense possibilitats de trencar les lnies franceses van decidir rendir-se. Van disparar sobre els oficials francesos que venien a negociar la rendici, pensant que era un altre atac francs. Indignat per aquest fet Cond va ordenar un nou atac i les restes dels quadres espanyols es van trencar.

Les prdues dels espanyols van ser de 7.500 i les dels francesos de 4.000 homes.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80554" title="HD 69830" nonfiltered="1942" processed="1938" dbindex="32086">

HD 69830 s una estrella de tipus G7,5-K0 V de la constellaci de Popa. Al seu voltant orbiten tres planetes de massa neptuniana i un possible cintur d'asteroides.

Sistema planetari.
s el primer sistema planetari extrasolar amb una estrella semblant al Sol que no cont cap planeta de tipus Jpiter. Dels tres planetes descoberts, el ms exterior es troba en l'anomenada "zona habitable" del sistema, s a dir, el rang de distncies a l'estrella on es pot trobar aigua en estat lquid. Els planetes tenen 10, 12 i 18 vegades la massa de la Terra i orbiten al voltant de l'estrella amb perodes de 9, 32 i 197 dies, respectivament. Van ser descoberts mitjanant l'espectrgraf HARPS del telescopi de 3,6 metres de l'Observatori de La Silla que forma part de l'European Southern Observatory, en el desert d'Atacama (Xile).



Disc de pols.
El 2005, el telescopi espacial Spitzer va detectar pols al voltant d'aquesta estrella. Aquestes observacions sn consistents amb l'existncia d'un cintur d'asteroides vint vegades ms massiu que el del sistema solar situat a l'interior d'una rbita equivalent a la de Venus. El cintur seria tan massiu que els cels nocturns dels planetes prxims brillarien amb una llum zodiacal 1000 vegades ms intensa que la vista des de la Terra, superant de molt la brillantor de la Via Lctia.

Tanmateix, la pols detectada podria estar causada per l'evaporaci d'un cometa de la mida de Plut pertorbat gravitacionalment cap a una rbita ms prxima a l'estrella. A ms, l'anlisi de la pols, que inclou la presncia d'una forma d'olivina anomenada forsterita, s similar a la del cometa Hale-Bopp. D'altra banda, les probabilitats que l'Spitzer hagi detectat un supercometa caient cap a l'estrella, un esdeveniment rar i de curta durada, sn baixes.

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Solstation: HD 63890;
 SIMBAD: HD 63890 ;
 Descobriment: article a Space.com 17 de maig de 2006;
 Descobriment: article a SpaceDaily.com 18 de maig de 2006;
 Disc de pols: comunicat de premsa de la NASA 20 d'abril de 2005;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80558" title="Pintura del Duocento" nonfiltered="1943" processed="1939" dbindex="32087">



La Pintura del Duocento va fondre les tradicions de l'art bizant que fou la forma de pintar ms estesa en l'Itlia medieval, amb els primitius estils clssics o paleocristians. Aquesta evoluci continua en la Pintura del Trecento, amb les escoles florentina i senesa, les quals dessenvolupen un nou llenguatge pictric que finalment desemboca en el Renaixement.


Histria.
Els antecedents de la pintura al fresc, a la Toscana del segle XIII, es troben en la prpia evoluci de les arts del dibuix i del color durant l Alta edat mitjana a Itlia. Les primeres llavors del que arribar a ser un nou llenguatge pictric es poden veure ja en els frescos i mosaics de l esglsia de Sant Climent de Roma (vers 1080), en els quals es manifesta la presncia d elements tant de la tradici clssica com de l'Art paleocristi, malgrat el pes de l artificialitat i rigidesa de l art bizant, omnipresents a tota la pennsula. En els mateixos termes podem parlar dels mosaics de l absis de Santa Maria in Trastevere (vers 1145) en relaci a la majestuosa humanitat dels personatges que preludia ja els estils del segle XIII.

Els mosaics de la Baslica de Sant Marc de Vencia (segles XI a XIV) sn el ms gran conjunt de l estil bizant d Itlia. Mestres mosaicistes locals culminaren una obra que fou iniciada per artesans orientals. En aquests mosaics s'aprecia una major llibertat de composici i uns forts accents paleocristians i romnics en l elecci dels temes histrics o tnics, molt propers a les escenes quotidianes presents en les escultures de les catedralss, els quals se sobreposen als bizantins tant litrgics com teolgics, de forma que permeten a la crtica, dir que a Sant Marc, els motius occidentals parlen amb llenguatge bizant. s la 'maniera greca' que regna en la pintura italiana durant tot el Duocento.

L avan vers el nou llenguatge pictric segueix a la Toscana, on les diverses tendncies de la pintura es van concretar en l activitat de les quatre escoles vinculades a les ciutat|ciutats de: Lucca, Pisa, Siena i Florncia, juntament amb la ciutat de Roma, que fou sempre el reducte ms persistent de la tradici clssica front a l art bizant.

L arquitectura gtica mai va arrelar del tot a Itlia, on la manera de construir les esglsies del Cster fou impulsada pels franciscans i dominics. La nau, com a recinte o lloc principal de l esglsia, es caracteritz per un canvi de proporcions a favor de l amplada o per la restituci dels murs que  s impos en les esglsies toscanes de Santa Maria la Novella (1278) de Florncia, en les Basliques d Ass o a l esglsia de Santa Maria sopra Minerva de Roma i que va culminar a l esglsia de la Santa Croce (1294) de Florncia, on l arquitecte Arnolfo di Cambio torn al sostre artesonat basilical, abandonant la volta gtica, en una tendncia de l arquitectura que preludia el Renaixement.

Les escoles de Lucca i Pisa van tenir un desenvolupament limitat. De l escola de Lucca sn alguns crucifixos pintats i l obra del taller dels Berlinghieri realitzats segons el cnons bizantins amb lleus accents derivats de la tradici romnica, com el Crist crucificat de la catedral de Sarzana del mestre Giugliemo (1138).

L escola de Pisa era decididament bizantina amb models agafats directament de l iconografia oriental. En el mosaic del Baptisteri de Florncia, els artistes grecs vinguts de Vencia i els artistes locals varen portar el manierisme bizant fins al paroxisme.

En la Roma del segle XIII, Pietro Cavallini (1240-1330), en els mosaics de l'absis de Santa Maria in Transtevere (1291) fongu la pintura de tradici local i de l art paleocristi amb les convencions bizantines mitjanant un ordre artstic i un ritme clar de les figures, aix com expressant un inici de perspectiva en els edificis del fons. Posteriorment, en el fresc del Judici Final de Santa Ceclia in Transtevere (vers 1293), sobre d uns composici on encara s patent la influncia bizantina i romnica, desenvolupa una innovadora riquesa d empastos de color en les figures dels ngels i dels apstols reunits en torn a Crist mentre cada un dels personatges reflecteixen un sentiment d extraordinria grandesa. L obra de Cavallini que influ poderosament en l Escola Florentina, arrib a la maduresa en les obres napolitanes de Santa Maria Donnaregina, Santa Maria de Aracoeli i en la Catedral de Npols.

A la Florncia del segle XIII, Cenni di Pepo, dit Cimabue (1240-1302) fou pintor, arquitecte i mosaicista que particip en la realitzaci dels mosaics de la volta del Baptisteri. En els primers anys d activitat pinta el crucifix de San Domenico de Arezzo on mitjanant un joc de llums i ombres aconsegu donar volum al cos, aix com una violenta expressi de dolor al rostre. Posteriorment viatj a Roma (1272) on prengu contacte amb el mon clssic, amb la pintura paleocristiana i romnica i va conixer Pietro Cavallini. Aquest conjunt d influncies havien de contribuir a alliberar-lo dels cnons i grafismes bizantins, dels quals es mostra depenent en totes les seves obres.

A la Madonna in Maesta (vers 1286) de l Esglsia de la Santssima Trinitat de Florncia (actualment a la Galleria degli Uffizi), Cimabue encara mant la composici simtrica i la iconografia dels models bizantins. La lnia d or que ressalta els plecs del vestit de la Verge s tamb una referncia a les tcniques del mosaic bizant. Per la recerca d una tercera dimensi amb la visi en perspectiva del tron de la Verge i l intent de trencar amb el hieratisme de les figures tot donant-les-hi un carcter ms hum que es manifesta en l expressivitat dels rostres, preludien ja la preponderncia de la lnia, del dibuix i del relleu com a bases d un nou llenguatge pictric.

Entre 1279 i 1284 Cimabue pint, amb els seus deixebles, els frescos del cor de l esglsia inferior d Asss i els del creuer de l esglsia superior, en ells realitz una sntesi entre els accents bizantins i els accents clssics o romnics, els quals havien protagonitzat la dialctica de l evoluci de la pintura del Duocento a Itlia.

Vegeu tamb.
 Pintura del Trecento;
 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80559" title="Takeshi Kitano" nonfiltered="1944" processed="1940" dbindex="32088">


Takeshi Kitano (     en kanji) va nixer el 18 de gener de 1947 a Tquio, Jap. Conegut tamb com a "Beat Takeshi" s actor, director de cinema, comediant, escriptor, poeta, pintor, guionista i en una ocasi dissenyador d'un videojoc japons. 

Des de l'abril de 2005, dicta una ctedra a la Escola de Postgrau d'Arts Visuals de la Universitat Nacional de Tokio de Belles Arts i Msica.

Biografia.

 Els inicis.
Kitano va comenar estudiant enginyeria per va ser expulsat de l'escola pel seu comportament rebel. Va aprendre comdia, cant, ball i el clssic teatre satric japons amb el fams comediant Senzaburo Fukami.

La seva oportunitat va arribar quan treballava d'ascensorista al local nocturn del seu amic Kaneko Kiyoshi. Aquest feia un show nocturn d'humor i una nit la parella cmica de Beat Kyoshi es va posar malalta, i com que Kitano havia insistit molt a sortir un dia a actuar ho van provar i aix es va formar el duet cmic anomenat The Two Beats: Beat Kyoshi & Beat Takeshi la fama que van assolir els va portar per diversos programes de televisi. D'aqu va sortir Beat Takeshi el nom que encara utilitza actualment en les pellcules que ell interpreta com actor.

Un temps ms tard la seva fama s va fer mundial quan va protagonitzar el show televisiu de Takeshi's Castle, conegut a Espanya amb el nom dHumor Amarillo'.

Les primeres pellcules .

L'any 1989 Kitano accepta realitzar el primer paper de protagonista per a una pellcula, Violent Cop, aqu encarna el tpic paper de policia dur i solitari. Per motius que no es coneixen, Fukasaku renuncia a la direcci del film i Kitano pren la decisi de dirigir-la. El motiu se simple: No ho vaig fer mai i volia provar-ho. 

Kitano s'apropia de la pellcula i modifica gran part del gui; l'adequa al seu gust endurint-lo i tensant-lo en gran mesura. En comptes de fer un film tpic yakuza o d'acci americana, realitza una obra plena de violncia dolorosa i passi. El seu passat de cabaretista i de cmic televisiu no l'ajuden en aquest moment, sobretot per la crtica cinematogrfica. Aquest film estrenat l'any 1989 va passar fora desapercebut. La figura d'un Kitano violent i dur, crea un gran impacte envers al Kitano cmic i buf. El pblic queda desorientat igual que la crtica del pas.

En aquell temps Takeshi collaborava com a periodista en un diari esportiu de Jap. D'aquesta poca va treure idees per fer la seva segona pellcula: Boiling Point (1990). Aqu ens retrobem amb l'humor irresistible de Kitano i amb algunes situacions cmiques posades estratgicament en els moments menys esperats. En aquesta s'enfronten jugadors de beisbol amb yakuzas. 

La obsessi que tindr amb els yakuzas al llarg de la seva carrera ve des de la seva infncia. Ell va viure en el temps de la postguerra al Tquio ms pobre, on els atacs dels yakuzas estaven a l'ordre del dia. Ell estava convenut que el seu pare tamb era un yakuza, tot i que en realitat era un pobre pintor que no guanyava ni per donar de menjar a un sol dels seus fills, i aix que eren quatre germans (Kitano el ms jove de tots). 

El mateix any torna a escriure i a dirigir una pellcula, en aquesta ocasi per, ell no participa com a actor: Escenes front la mar, s una obra inspirada un altre cop amb l'esport, en aquest cas el surf. La pellcula s gaireb muda, els dos personatges principals son sord-muts i s que el protagonista principal de la histria s el mar, aquest element ser un element molt present en totes les obres de Kitano. Va ser la primera ocasi en qu el director aconseguia els primers premis per la seva obra. 

L'any 1993 estrena Sonatine, en aquesta ocasi el director barreja la crua violncia d'un grup de yakuzas amb escenes d'aquests jugant a la platja com nens, Kitano crea una espcie d'oasis on aquests poden oblidar-se del seu mn de violncia i de la seva probable mort imminent. Aquest treball el porta al festival de cinema de Cannes i guanya els primer premi al Festival Internacional de Cinema de Taormina.

En aquest moment i aprofitant la fama que ha guanyat, Kitano aprofita per obrir dues productores prpies: Bandai Visual i Office Kitano.

Dos cops durs.

L'any 1994 es va iniciar amb impressions de qu continuaria el cicle d'xits iniciats en els anys anteriors, per no va ser aix. Durant els primers compassos de l'any s'estrena Getting Any?, una obra cmica basada gaireb simplement en esquetxos similars als televisius o amb pardies similars a l'estil Monty Python. La pellcula va rebre durssimes crtiques, qualificant-lo de film absurd. En alguns casos s'assegurava que aquest film significava el sucidi professional del mateix Kitano.
L'experiment fallit de Takeshi podria portar-lo al fracs, tot i que el pblic occidental mantenia un certa fascinaci per la seva obra .

El segon cop dur per a Takeshi es va produir el 2 d'Agost del mateix any. De cam a casa seva Kitano s vctima d'un greu accident de motocicleta, el director anava ms begut del compte i amb el casc de la motocicleta mal cordat. Tothom pensa que ser la seva fi. La seva cara restar desfigurada per sempre i tindr un tic permanent en un ull. Aquestes caracterstiques fsiques contribuiran notablement a la seva particular expressi en els seus films posteriors. Durant els llargs mesos de la seva recuperaci, es dedica a la pintura, escriptura i a estudiar cincies naturals.

El retorn i els premis internacionals.

L'any 1996 desprs de la llarga convalescncia de l'accident, Kitano torna a la gran pantalla amb Kids Return, per alguns el ttol mateix indica el propi retorn del director. El film s una espcia de valoracions personals de la seva vida, les mateixes experincies que anys desprs recollir en el seu llibre Asakusa Kid.

Al 1997 roda la i surt a escena la pellcula ms personal de Kitano: Hana-bi   Flors de Foc, aquesta representa l'explosi de l'xit internacional de Kitano. En aquesta pellcula veiem diversos quadres que l'artista va dibuixar mentre estava rehabilitant-se del greu accident. s premiat en diversos festivals internacionals,  aconseguint fins i tot el prestigis Lle d'Or a la 54 Mostra internacional d'art cinematogrfic de Vencia.

El segent film torna a sorprendre als espectadors, L'estiu de Kikujiro (1999). Kitano crea una entranyable histria, sobre del viatge que realitzaran el personatge principal que encarna el mateix Takeshi i un nen que vol veure a la seva mare que mai ha vist. Destaca la forma en qu es combinen la tendresa de les histories i l'humor al ms pur estil de director. Tot aix amb una constant i repetitiva msica que el director torna a seleccionar de forma magistral. Finalment dir que Takeshi dedica aquesta obra al seu pare, anomenat Kikujiro.

La consagraci del fenomen.

Els Estats Units desprs dels xits internacionals de Takeshi estan interessats en qu el director gravi all la prxima pellcula, amb la condici que sigui violenta. Kitano respon que ser ms violenta del que voldrien, i condiciona l'acord a que es pugui gravar en angls i japons. D'aquest pacte va sorgir Brother (2000, va obtenir un gran xit entre el pblic ms jove.

L'any 2002 s'estrena Dolls, un drama romntic on es combinen tres histries d'amor. Un cop ms l'artista demostra la gran quantitat de registres i el nivell notable de tots els que ha combinat al llarg de la seva ja dilatada carrera.  
Per la presentaci de la pellcula l'actor va aparixer per primer cop amb el pel de color ros. Aix va ser per a que els seguidors s'acostumessin a la futura imatge que lluiria l'actor en la seva sorprenent nova pellcula.

I es que l'any segent Kitano torna a sorprendre el mn del cinema amb el seu darrer film fins al moment Zatoichi (2003). Una nova adaptaci del mtic samurai japons que encarna ell mateix.
La pellcula aconsegueix un xit sorprenent al Jap tot i els riscos que suposava fer una adaptaci nova del mtic Samurai (massatgista i cec). Kitano resol amb un xit contundent la seva primera pellcula de poca. Aconseguint premis de prestigi internacional com ara el premi a la millor pellcula al Festival Internacional de Cinema de Catalunya o el Lle de Plata per la millor direcci al festival de Vencia.

Autodestrucci creativa.
Desprs de l'xit assolit per Zatoichi, el director va iniciar una trilogia que ell mateix va anomenar un procs personal de destrucci creativa.  . Aquest proces s caracteritza per fer les noves obres plenes d'autoreferncies, narcisisme, fantasia, surrealisme i un fort hermetisme. 
La primera pellcula en qu es va poder veure aquest canvi va ser amb Takeshi's (2005). Portada en un secretisme absolut va ser estrenada com a "film sorpresa" a la 62a Mostra internacional d'art cinematogrfica de Vencia el 2 de setembre de 2005. La obra amb grans dosis d'autopardia, surrealisme i tocs onrics tracta la vida de dos takeshi's, un proper al de la realitat i un altre que treballa de caixer d'un supermercat. En aquesta pellcula l'autor ironitza, parodia treballs anteriors i es burla d'ell mateix. Tot i que gran part de la crtica va desaprovar el film va estar nominada al Lle d'Or de Vencia.

El segent treball fora d'aquesta trilogia va ser un petit projecte consistent fer un curtmetratge d'un total de 35, d'uns tres minuts cadascun, realitzat per 35 directors diferents en motiu del 60e aniversari del Festival de Cannes. El DVD s'anomena A cadasc el seu cinema (Chacun son cinma) i van participar directors com Gus Van Sant, Lars von Trier, Roman Polanski, David Cronenberg, Ken Loach o els germans Ethan Coen i  Joel Coen entre d'altres.

El segon episodi d'autodestrucci creativa/artstica va venir amb Gloria al Director! (Kantoku banzai!), pellcula dirigida, escrita i protagonitzada per ell mateix i estrenada al Jap al juny del 2007. A Europa la seva estrena va ser de nou durant el Festival de Vencia i  la crtica va tornar a quedar-se perplexa veient el nou rumb del cinema del director. Amb crtics que la van considerar una pellcula molt personal i provocadora i altres que es tractava realment d'un absurd sucidi artstic.

Finalment al 2008 va estrenar la que s fins ara la seva darrera pellcula Aquiles i les tortugues! (Achilles to kame!). La pellcula continua amb l'estil comptant amb autoreferncies, dramatisme i comdia satrica. En aquesta ocasi el film va tenir fora millor acollida dins de la crtica internacional siguent una de les favorites per assolir el major premi del festival, el Lle d'Or. Ha estat considerada per alguns crtics com el retorn del gran cineasta i el final de la seva etapa autodestructiva. 

Altres treballs.
Kitano ha escrit ms de cinquanta llibres de poesia, de crtica de pellcules i varies novelles, algunes de les quals tamb han sigut adaptades al cinema per altres directors.

El director es va fer tamb notori per ser el dissenyador d'un videojoc, molt peculiar, lliurat per Famicom (consola que es coneixer com NES al mercat occidental) anomenat Takeshi no Chousenjou (el Desafiament d'en Takeshi) per la Taito Corporation.

Tamb va assolir fama mundial degut a un popular programa de televisi anomenat Takeshi's Castle (El Castell de Takeshi), un programa dels anys 80 que era una mena concurs de competici fsica amb grans situacions absurdes i cmiques.

Ms recentment, ha treballat a "Koko ga la gallina da yo, nihonjin" (quelcom com: "La gent de Jap, Aix no te sentit! "), un programa d'entrevistes on a un gran panell apareixen estrangers de tot el mn sencer i que parlant en japons discuteixen qestions corrents de la societat japonesa. Un altre dels seus programes es "Sekai Marumie" (" el Mn Exposat "), una collecci setmanal de diversos videoclips interessants fets d'arreu del mn. Aquests normalment enfocant els aspectes estranys d'altres pasos i amb una secci regular sobre rescats, pres del programa americ "Rescue 911". En aquest show, ell fa el paper d'un nen infantil idiota, insultant als invitats i vestit amb robes estranyes.

L'ara internacionalment aclamat Takeshi Kitano va ser guardonat i honorat amb el Bachelor of Science en enginyeria per la Universitat de Meiji el 7 de setembre de 2004, 34 anys desprs de qu ell l'abandons per continuar la seva carrera artstica.

Ell va ser un dels primers ferms partidaris del cantant de msica enka, Kiyoshi Hikawa.

El 21 de gener de 2007, el seu antic pupil cmic Hideo Higashikokubaru es va presentar a les eleccions de governador de la prefectura de Miyazaki i va ser el vencedor.

Filmografia.
Director.
Violent Cop (          - Sono otoko, kyobo ni tsuki) (1989);
Boiling Point - I nuovi gangster (        - 3-4x juugatsu) (1990);
Escenes al mar (             - Ano natsu, ichiban shizukana umi) (1991);
Sonatine (    ) (1993);
Getting Any? (           - Minn-yatteruka!) (1995);
Kids Return (         - Kidzu ritan) (1996);
Hana-bi - Focs artificials (   - Hana-bi) (1997);
L'estiu d'en Kikujiro (      - Kikujir no natsu) (1999);
Brother (    ) (2000);
Dolls (    ) (2002);
Zatoichi (   ) (2003);
Takeshis' (    ) (2005);
Glory to the Filmmaker! (??? Kantoku banzai!) (2007);
Achilles and the Tortoise (??? Achilles to kame!) (2008);

Actor.
Makoto-chan (1980);
Danpu wataridori (1981);
Manon (1981);
Sukkari... sono ki de! (1981);
Furyo (Merry Christmas Mr. Lawrence) (1983) ;
Jukkai no mosquito (1983);
Kanashii kibun de joke (1985);
Yasha (1985);
Komikku zasshi nanka iranai! (1986);
Anego (1988);
Violent Cop (          - Sono otoko, kyobo ni tsuki) (1989);
Hoshi tsugu mono (1990);
Boiling Point - I nuovi gangster (        - 3-4x juugatsu) (1990);
Erotikkuna kankei (1992);
Sakana kara daiokishin!! (1992);
Sonatine (    ) (1993);
Kyso tanj (1993);
Getting Any? (           - Minn-yatteruka!) (1995);
Johnny Mnemonic (1995);
Gonin (1995);
Hana-bi - Fiori di fuoco (   - Hana-bi) (1997);
Tokyo Eyes (1998);
L'estate di Kikujiro (      - Kikujir no natsu) (1999);
Gohatto (   ) (1999);
Brother (    ) (2000);
Battle Royale (          - Batoru rowaiaru) (2000);
Battle Royale: Requiem (          II - Batoru rowaiaru II: Rekuiemu) (2000);
Zatoichi (   ) (2003);
Izo (   ) (2004);
Blood and Bones (Chi to hone) (2004);
Takeshis' (    ) (2005);
Glory to the Filmmaker! (??? Kantoku banzai!) (2007);
Achilles and the Tortoise (??? Achilles to kame!) (2008);

Guionista.
Violent Cop (          - Sono otoko, kyobo ni tsuki) (1989);
Boiling Point - I nuovi gangster (        - 3-4x juugatsu) (1990);
Escenes al mar (             - Ano natsu, ichiban shizukana umi) (1991);
Sonatine (    ) (1993);
Kyso tanj (1993);
Getting Any? (           - Minn-yatteruka!) (1995);
Kids Return (         - Kidzu ritan) (1996);
Hana-bi - Flors de foc (   - Hana-bi) (1997);
L'estiu de Kikujiro (      - Kikujir no natsu) (1999);
Brother (    ) (2000);
Dolls (    ) (2002);
Asakusa Kid (2002);
Zatoichi (   ) (2003);
Takeshis' (    ) (2005);
Glory to the Filmmaker! (??? Kantoku banzai!) (2007);
Achilles and the Tortoise (??? Achilles to kame!) (2008);

 Bibliografia .
Novelles.
1988 - Asakusa Kid (Asakusa Kid), Mondadori (ISBN 8804510331);
1990 - Naixement d'un gur (Kyoso Tanyo), Mondadori (ISBN 8804557028);
Llibres sobre el seu cinema.
 "Takeshi Kitano, della morte dell'amore" (Takeshi Kitano, de la mort de l'amor) (2005), de Francesco Ruggeri, Sentieri selvaggi;
 Takeshi Kitano (1998), de Donatello Fumarola, Dino Audino Editore (ISBN 8886350147);
 Takeshi Kitano (2001), de Vincenzo Buccheri, Il Castoro Cinema (ISBN 8880331973);
 Il cinema nero di Takeshi Kitano (El cinema negre de Takeshi Kitano) (2001),  Ubulibri (ISBN 8877482079);

Premis i nominacions.
Festival de Cinema de Vencia.
Nominaci al Lle d'Or per Takeshi's (2005);
Guanyador del premi dels espectadors a la millor pellcula per Zatoichi (2003);
Guanyador del premi festival de cinema de futur figital per Zatoichi (2003);
Guanyador del premi obert per Zatoichi (2003);
Guanyador del premi especial al director per Zatoichi (2003);
Nominaci al Lle d'Or per per Zatoichi (2003);
Nominaci al Lle d'Or per Dolls (2002) ;
Guanyador del Lle d'Or per Hana-bi (1997);

Premis de l'acadmia Japonesa.
Guanyador de la millor edici per Zatoichi (juntament amb Yoshinori Oota) (2004);
Nominaci al millor actor per Hana-bi (1999);
Nominaci al millor director per Hana-bi (1999);
Nominaci a la millor edici per Hana-bi (1999) (juntament amb Yoshinori Oota);
Nominaci al millor gui per Hana-bi (1999);
Nominaci al millor director per A Scene at the Sea (1992);
Nominaci a la millor edici per A Scene at the Sea (1992);
Nominaci al millor gui per A Scene at the Sea (1992);
Guanyador del premi popular a la actuaci ms popular per Violent Cop (1990);
Nominaci a millor actor per Violent Cop (1990);
Guantador del premi popular a la actuaci ms popular per Kanashii kibun de joke (1986);
Nominaci al millor actor secundari per Yasha (1986);
Nominaci al millor actor secundari per Merry Christmas Mr. Lawrence (1984);

Premis Kinema Junpo.
Guanyador del premi al millor actor per Blood and Bones (2005);
Guanyador del premis dels lectors a la millor pellcula per Zatoichi (2004);
Guanyador del premi a la millor pellcula per Hana-bi (1997) ;
Guanyador del premi dels lectors a la millor pellcula per Hana-bi (1997);
Guanyador del premi dels lectors a la millor pellcula per Escenes al mar (1991);

Festival internacional de cinema de Valladolid.
Guanyador del premi al millor actor per l'Estiu de Kikujiro (1999);
Guanyador del premi FIPRESCI per l'Estiu de kikujiro (1999) (Pel tractament del drama de la soletat i el auto-coneixement amb un original sentit de l'humor i amb el tracte personal del director amb la seva visi del mn.
Nominaci al premi Espiga d'Or per l'Estiu de Kikujiro (1999);

Premis Blue Ribbon.
Guanyador del premi al millor actor per Hana-bi (1999) ;
Guanyador del premi al millor director per Hana-bi (1999);
Guanyador del premi a la millor pellcula per Hana-bi (1999);
Guanyador del premi al millor director per Escenes al mar (1992);
Guanyador del premi a la millor pellcula per Escenes al mar (1992);

Festival de Cinema de Cannes.
Nominaci a la Palma d'Or per L'Estiu de Kikujiro (1999);

Referncies.


Enllaos externs.

 ;
 Grans Directors: Takeshi Kitano a  senses of cinema ;
 www.kitanotakeshi.com  ;
 TV Stars: Perfil de "Beat" Takeshi  a JapanZone ;
 Office Kitano - Companyia Productora de Kitano ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80561" title="Open dels Estats Units de tennis" nonfiltered="1945" processed="1941" dbindex="32089">

L'Open dels Estats Units, anomenat United States Open en angls, s un torneig de tennis que es desenvolupa entre els mesos d'agost i setembre a la ciutat de Nova York. s el quart, i ltim, dels torneigs mundials del Grand Slam i s considerat el ms prestigis del mn i disputant-se sobre una superfcie de pista dura, caracteritzada per l'alta velocitat de la pilota de tennis.


El torneig Obert dels Estats Units va sorgir a partir de la uni de dos torneigs tennstics independents: un d'iniciat el 1881 a Newport (Rhode Island) en la categoria masculina anomenat U.S. National Singles Championship, i el de categoria femenina iniciat el 1887 a Filadlfia.

El 1968 van agrupar-se les modalitats masculines del primer (individual i dobles) amb les femenines del segon (individual, dobles i mixt) per iniciar-se l'actual format a les pistes del West Side Tennis Club a Forest Hills a Nova York. El 1978 el torneig va passar a disputar-se a les pistes de lUSTA National Tennis Center a Flushing Meadows.

Categories.
Individual mascul;
Individual femen;
Dobles masculins;
Dobles femenins;
Dobles mixts;

Dades.
Rcord de victries masculines en l'era "open".
 Totes les competicions: ;
 Individual: Jimmy Connors (EUA) i Pete Sampras (EUA), 7 ttols;
 Consecutius: Roger Federer (Sussa), 4 ttols;
 Dobles:

Rcord de victries femenines en l'era "open".
 Totes les competicions: ;
 Individual: Chris Evert (EUA), 7 ttols;
 Consecutius: Chris Evert (EUA), 4 ttols;
 Dobles:

Enllaos externs.
  Pgina oficial de l'Open dels Estats Units;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80568" title="Campions d'individual mascul de l'Open dels Estats Units" nonfiltered="1946" processed="1942" dbindex="32090">
Llista de guanyadors de la categoria d'individual mascul de l'Open dels Estats Units de tennis:




Vegeu tamb. 
Campions d'individual femen ;
Campions de dobles masculins ;
Campions de dobles femenins ;
Campions de dobles mixts ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80574" title="Zatoichi" nonfiltered="1947" processed="1943" dbindex="32091">
Zatoichi (   ) s una pellcula japonesa d'arts marcials amb elements de drama i comdia. Va ser escrita, dirigida i protagonitzada per Takeshi Kitano, un important director de cinema japons. La pellcula s una nova adaptaci de les aventures de Zatoichi, un personatge de diverses pellcules de samurais i sries de televisi. El gui es basa en una novella de Kan Shimozawa, qui tamb va ajudar a escriure'l.

 Altres dades .

Pas: Jap;
Gnere: Acci/Drama/Comdia;
Fotografia: Katsumi Yanagishima;
Vestuari: Yohji Yamamoto;
Histria original: Kan Shimozawa (novella);
Productores: Office Kitano, Saito Entertainment, TV Asahi, Dentsu, Tokio FM, Bandai Visual;

 Argument .
Ens trobem al Jap del segle XIX. Zatoichi s un pobre cec que viu del que guanya fent massatges i jugant als daus.

Per sota la seva aparena s'amaga un gran secret, s un gran mestre de l'espasa. El dest el porta a una petita poblaci prop de les muntanyes i del mar, la qual pateix sota la pressi de la famlia de Ginzo i el seu clan, i que contractar a un gran mestre de l espasa anomenat Hattori. Zatoichi coneixer all a una pobre dona, al seu nebot Shinkichi i a dos geishas, Okinu i Osei, que han arribat a la ciutat per venjar l assassinat dels seus pares i que amaguen un gran secret.

 Comentaris .
Takeshi Kitano, l' home polifactic (director, actor, presentador, cantant...) ens sorprn aqu amb la revisi del personatge de Zatoichi, un dels herois ms populars del drama d poca japons sobre el que ja s havien realitzat varies pellcules.

Ens trobem davant d'una fusi de generes perqu, tot i que en un principi estem davant al que podrem anomenar com un film de samurais, al pas que la histria s desenvolupa, Kitano ens sorprn amb comdia, actuacions musicals, escenes d'acci, drama....

El que podria semblar quelcom surrealista i sense sentit, Kitano ho fa encaixar perfectament.

El resultat s una obra rodona en tots els sentits.

L'artista s va basar en la novella de Kan Shimozawa, el qual tamb va participar en la realitzaci del gui.

 Premis rebuts .
La pellcula ha obtingut 20 premis en diverses categories i festivals internacionals. 
Premis destacats:
Millor pellcula i premi del pblic al Festival de Cinema de Sitges 2003.
Lle de plata a la millor direcci i premi del pblic al Festival de Vencia 2003.
Premi del pblic al festival internacional de cinema de Toronto2003.
Premis a la millor fotografia, millor muntatge, millor actor i millor musica als Premis de la acadmia de Jap 2004.
Nomenada a la millor pellcula al Festival internacional de cinema de Bangkok 2004.
Millor actriu secundaria per Michiyo Ookusu, als Blue Ribbon Awards 2004.
Premis a la millor pellcula i a la millor actriu secundaria per Michiyo Oojusu, als Kinema Junpo Awards 2004. ;
Premis al millor actor secundari mascul per Akira Emoto i millor actriu secundaria femenina per Michiyo Ookusu, als Premis de cinema de Mainichi;

Enllaos externs.
 Pgina oficial de Zatoichi ;
 Pgina de la oficina Kitano ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80579" title="Pilar de Borb i Borb" nonfiltered="1948" processed="1944" dbindex="32092">
Pilar de Borb i Borb, infanta d'Espanya i duquessa de Badajoz (Cannes 1936). Infanta d'Espanya amb el tractament d'altesa reial i amb el ttol de duquessa de Badajoz s germana del rei Joan Carles I d'Espanya.

Nascuda a Cannes, l'any 1936, essent filla del comte de Barcelona, l'infant Joan d'Espanya i de la princesa Maria de la Merc de Borb-Dues Siclies. La nounat, primera filla del matrimoni dels comtes de Barcelona, era nta del rei Alfons XIII d'Espanya i de la princesa Victria Eugnia de Battenberg per via paterna, mentre que per via materna ho era del prncep Carles de Borb-Dues Siclies i de la princesa Llusa d'Orleans.

Desprs de nombrosos plans de casament entre els quals destac el del rei Baldu I de Blgica, es cas l'any 1967 a la ciutat portuguesa de Lisboa amb l'aristcrata espanyol Lus Gmez-Acebo que ostentava el ttol de vescomte de la Torre i que alhora era cos de l'esposa del rei Sime II de Bulgria. La parella tingu sis fills:

 Sa Excellncia Simoneta Gmez-Acebo de Borbn, nascuda a Madrid el 1968 i casada l'any 1991 amb Jos Fernndez-Sastrn a Palma de Mallorca.

 Sa Excellncia Juan Gmez-Acebo de Borbn, nascut a Madrid el 1969.

 Sa Excellncia Bruno Gmez-Acebo de Borbn, nascut a Madrid el 1971. Es casat des de l'any 2004 amn Brbara Cano y de la Plaza.

 Sa Excellncia Beltrn Gmez-Acebo de Borbn, nascut a Madrid el 1973. Es casat des de l'any 2004 amb Laura Ponte y Martnez.

 Sa Excellncia Fernando Gmez-Acebo de Borbn, nascut a Madrid el 1974. Es casat des de l'any 2005 amb Mnica Martn Luque.

El fet de contraure matrimoni morgantic; s a dir, amb una persona no vinculada amb cap famlia reial, perd els seus drets successoris a la Corona espanyola. Malgrat tot, com que la renuncia es produ amb anterioritat a l'aprovaci de la Constituci espanyola de 1978, la renuncia no tingu valor legal amb la restauraci de la monarquia i l'abolici de les antigues lleis que regien la Casa reial.

El vescomte de la Torre mor l'any 1991 desprs de patir un llarga malaltia. Dona Pilar de Borb, tal i com s coneguda popularment, ha estat membre del Comit Olmpic Espanyol des de l'any 1992, del Comit Olmpic Internacional des de l'any 1996 i Presidenta de la Federaci Equestre Internacional des de l'any 1994. En una emotiva cerimnia realitzada a Madrid l'any 2006, la infanta renunci als seus crrecs vinculats amb el mn de l'esport. La princesa Haya de Jordnia l'ha substituda com a presidenta de la Federaci Equestre Internacional.

La infanta particip activament amb la Candidatura als Jocs Olmpics de Madrid de l'any 2005 que no reeix. Fou l'encarregada d'obrir la tanda de discursos oficials a Singapur presentant la candidatura de la capital espanyola que clasur la seva cunyada, la reina Sofia d'Espanya.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80585" title="Lletra de canvi" nonfiltered="1949" processed="1945" dbindex="32093">
Una lletra de canvi s un ttol de crdit formal i complet que obliga a pagar al seu venciment, en un lloc determinat, una quantitat de diners a la persona primerament designada en el document, o a l'ordre d'aquesta a una altra distinta tamb designada

Les persones que intervenien en aquesta transacci eren:

 "dador del valor" o "prenedor";
 "tenidor de la lletra";
 "lliurat" o "pagador";
 "lliurador" o "remitent";

 Histria .
L's de les lletres de canvi es remunta a l'poca medieval, concretament a partir del segle XIV. A la Corona d'Arag en documentem diverses, encara que per la seva naturalesa de ser trencades un cop fetes servir, es conserven poques, mostren l'activitat comercial que hi havia en l'arc mediterrani dels Pasos Catalans.

Segons Manuel Sanchis Guarner, la primera lletra de canvi que coneixem lliurada a l'Europa Occidental era valenciana, del 1371 o del 1376 (per tal com totes dues lectures sn possibles). Aquest s el text que, sense retocs ortogrfics, apareix en la dita lletra de canvi:

Onorables senyors, nosaltres havem pres ac en Mons, C florins de cambi de mossn Manuel d'Entena..., vos plcia complir e donar aqu en Valncia, per ell al honrat En Bernat de Codinachs, vista la present. Per la lletra que us enviam, vos fem saber aquells havem ops. Pltia-us, senyors, aquest cambi aja bon compliment.

Contingut. 

Mandat pur i simple. 
La lletra posseeix un mandat de pagar una suma incondicional en moneda nacional o el seu equivalent internacional. La suma s'ha d'expressar en nmeros i en paraules, junt en la moneda que s'efectuar el pagament. Si es paga en moneda estrangera, s'ha d'indicar el dia de pagament l'equivalent entre les monedes. Aquest requisit s el que la distingeix dels altres ttols de crdit.

Nom del Girat. 
El document ha de contenir els noms i cognoms de la persona fsica o ra social que haur de pagar l'obligaci estipulada (girat). Si posseeix algun error en el nom, la lletra de canvi queda nulla. Si sn diverses les persones que han de pagar la mateixa lletra, aquesta es gira contra qualsevol d'ells. El girat no s obligat fins que accepti la lletra de canvi. 

Nom del Beneficiari. 
S'ha d'identificar la persona a qui ha de pagar-se la lletra signada. Pot ser identificada com una persona fsica o una persona jurdica. 

Data del venciment. 
El venciment correspon al dia que la lletra ha de ser pagada. El venciment ha de ser una data possible i real. Existeixen quatre tipus de venciments: 
 Lletres girades a dia fix: vencen en aquesta data. ;
 Lletres lliurades a la vista: vencen en l'acte de la seva presentaci al pagament. ;
 Lletres girades a un termini des de la data: vencen el dia que es compleixi el termini assenyalat.
 Lletres lliurades a un termini des de la vista: el seu venciment es determinar per la data de l'acceptaci o, en defecte d'aix, per la del protest o declaraci equivalent i, mancant protest, l'acceptaci que no dugui data es considerar, sempre enfront del aceptante, que ha estat posada l'ltim dia del termini assenyalat per a la seva presentaci a l'acceptaci. En l'actualitat les Lletres de canvi o Efectes es lliuren generalment a una data concreta (dia fix). ;

Lloc de pagament. 
La lletra ha d'indicar el lloc que s'ha de presentar la lletra per a pagar, per si aquest falta, la lletra podr pagar-se en el lloc pactat amb anterioritat amb el receptor del pagament. Actualment les Lletres es domicilien per al seu cobrament en les entitats bancries, pel que el lloc de pagament s per domiciliaci bancria la majoria de les vegades. 

Signatures en la Lletra de Canvi. 
La signatura d'acceptaci s obligatria, ja que es presenta com a prova que la persona que accepta el cobrament, per la qual cosa no s'accepta la signatura per estampat o mecnics. Tamb la signatura de qui lliura la lletra (girador) i pot estar avalada en aquest cas tamb la signatura darrere amb l'esment "per aval del..." (generalment "per aval del lliurat"). 

L'ends de la Lletra de Canvi. 
La Lletra pot transmetre's per ends, i aquesta va ser la finalitat inicial de la Lletra de Canvi. En l'actualitat quan s'endossen sn generalment a una entitat bancria. L'ends es realitza per la signatura del possedor de la lletra en l'inrevs. 

Valuta. 
Expressa el motiu pel qual el girat haur de pagar. s una clusula innecessria que es conserva per tradici, com reminiscncia de l'poca que la lletra de canvi era ttol concret, document probatori d'un contracte de canvi. 

Lletra domiciliada. 
Ordinriament s'assenyala com a lloc de pagament el domicili del girat, per pot assenyalar-se el domicili o residncia d'un tercer. Aix s el que es coneix com lletra domiciliada, el pagament de la qual haur de fer-se precisament en el domicili designat. Si el girador no ha establert expressament que el pagament ho far precisament el girat, s'entendr que haur de pagar la lletra el tercer el domicili del qual ha estat designat com lloc de pagament, i qui rep el nom de domiciliatari. 

Classes de domiciliaci.
La domiciliaci pot ser prpia o imprpia. 
Prpia: quan a ms del diferent domicili hi ha una persona especfica (domiciliatari) diferent del girat per a fer efectiu el pagament.
Imprpia: quan el domicili de pagament s diferent del que posseeix el girat, per el pagament s realitzat per ell.

Lletra Recomanada. 
Qualsevol obligat en la lletra pot indicar a una o diverses persones, denominats recomendataris, a qui haur d'exigir-se l'acceptaci o el pagament de la lletra, en cas que el girat es negui a acceptar o a pagar. 

Lletra Documentada. 
Poden inserir-se en la lletra les clusules  documents contra acceptaci ,  documents contra pagament  o les equivalents esmentes "D/A" o "D/P". Aix indica que la lletra va acompanyada de certs documents, els quals es lliuren al girat, prvia acceptaci o pagament de la lletra. 

Acceptaci. 
L'Acceptaci de la lletra de canvi s l'acte per mitj del com el girat estampa la seva signatura en el document, manifestant aix la voluntat d'obligar-se canviriament a realitzar el pagament de la lletra. Una vegada acceptada la lletra, el aceptante es converteix en el principal obligat, i es constitueix en deutor canviari de qualsevol tenidor de la lletra, fins i tot del mateix girador. 

Acceptaci per intervenci. 
Des dels primers temps de la lletra de canvi, es va establir la costum mercantil que, si el girat negava l'acceptaci, un tercer, anomenat interventor, podria presentar-se i acceptar, a fi de salvar la responsabilitat i el bon crdit d'algun o alguns dels obligats en la lletra. Aix va sorgir la figura jurdica de l'acceptaci per intervenci, o per honor. Perqu tingui lloc la intervenci s necessari que la lletra es protesti per falta d'acceptaci.

L'Obligaci Canviria. 
Tot signatari s'obliga canviriament, per estampar la seva signatura sobre un ttol de crdit. L'obligaci canviria s autnoma, en el sentit que s independent l'obligaci de cada signatari, de tota altra obligaci que consti en el ttol. No tots els obligats s'obliguen de la mateixa forma: una s la obligaci de retorn del girador, i una altra la obligaci directa del girador aceptant. La realitat s que l'obligat directe est obligat al pagament de la lletra, i l'obligat indirecte  respon  que la lletra ser pagada. L'obligat canviari s deutor cert i actual de la prestaci consignada en el ttol; el responsable s un deutor en potncia, l'obligaci de la qual no podr actualitzar-se, sin quan el tenidor hagi acudit amb l'obligat directe a exigir el pagament, i hagi realitzat els actes necessaris perqu neixi l'acci de retorn, aix s, perqu la simple obligaci en potncia s'actualitzi. 

Aval. 
En virtut de l'aval es garanteix en tot o en part el pagament de la lletra de canvi. La persona que realitza el pagament es diu avalista; aquella per qui es presta l'aval rebr el nom d'avalat. L'avalista es converteix en deutor solidari juntament amb l'avalat i la seva obligaci s vlida, tot i que l'obligaci garantida sigui nulla. 

El Pagament. 
El pagament de la lletra ha de fer-se contra el seu lliurament. s aix una conseqncia de la incorporaci; per no vol aix dir que el pagament fet sense recollir la lletra no sigui vlid; i en cas que aix es fes, podria oposar-se la corresponent excepci de pagament, com excepci personal, al tenidor ja pagat que pretengus tornar a cobrar la lletra. Si la lletra s pagadora a la vista, haur de presentar-se per al seu pagament dintre d'un terme de sis mesos a contar de la data de la lletra.

Pagament Parcial. 
El tenidor est obligat a rebre un pagament parcial de la lletra; per retindr la lletra en el seu poder mentre no se li cobreixi ntegrament, anotar en el cos de la mateixa els pagaments parcials que rebi, i estendr rebut per separat en cada cas. Conservant els drets contra els altres obligats.

Pagament per Intervenci. 
Igual que la lletra pot ser acceptada per intervenci, pot tamb ser pagada en la mateixa forma per un interventor, que podr ser un recomendatario, un obligat en la lletra, el girat, o un tercer. 

Protest. 
El protest s un acte de naturalesa formal, que serveix per a demostrar de manera autntica, que la lletra de canvi va ser presentada oportunament per a la seva acceptaci o per al seu pagament. Es practica el protest per mitj d'un funcionari que tingui fe pblica i s'aixecar contra el girat o els recomendataris, en cas de falta d'acceptaci, i en cas de protest per falta de pagament, contra el girat-aceptant o els seus avalistes. La sanci per la falta de protest s la prdua de l'acci canviria de retorn. 

L'Acci Canviria. 
s l'acci executiva derivada de la lletra de canvi. L'acci canviria s directa o de retorn. Ser directa quan el seu fonament sigui una obligaci canviria directa i de retorn quan serveixi per a exigir una obligaci canviria de retorn. Conseqentment ser directa contra l'acceptant i els seus avalistes i de retorn, contra tots els altres obligats de la lletra. 

 Referncies .

 Sanchis Guarner, Manuel: La Ciutat de Valncia. Ajuntament de Valncia, Valncia. Cinquena Edici 1989, plana 172.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80588" title="Trilobitomorf" nonfiltered="1950" processed="1946" dbindex="32094">

Els trilobitomorfs (Trilobitomorpha) sn un subflum dels artrpodes on s'hi trobarien, inicialment, les classes dels trilobits i els trilobitodeus, totalment independents i diferenciades. D'una banda, els trilobits es van desenvolupar durant tot el Paleozoic i es distribueixen en uns nou o deu ordres amb les seves subfamlies. Per l'altra, els que es van classificar com a trilobitodeus en un principi, sn nicament del 
Cambri mitj, trobats a la Colmbia Britnica (Canad), i noms constarien d'una vintena de gneres.

Taxonomia controvertida.

Ha existit controvrsia en la utilitzaci del subflum trilobitomorf per englobar, el qu en un principi es van considerar dues classes diferents, els trilobits i els trilobitodeus. Aquests ltims, en un primer moment se'ls va considerar una classe; per la diversitat morfolgica de les seves espcies i el fet que no semblen tenir un parentiu proper als trilobits o entre elles mateixes, ha comportat que actualment se'ls classifiqui en subflums independents dins dels artrpodes.

Generalitats dels trilobitomorfs.

Malgrat aquesta polmica, als trilobitomorfs se'ls va classificar tenint en compte que noms s'hi engloben formes fssils d'aparena trilobtica, amb tres lbuls i no amb tres segments. Tanmateix, el cos es sol distribuir en tres regions bsiques: cfalon, soma i pigidi. I tots disposaven d'antenes preorals monorrmies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80590" title="Marcelo Ros" nonfiltered="1951" processed="1947" dbindex="32095">
Marcelo Andrs Ros Mayorga (Santiago de Xile, 26 de desembre, 1975), conegut amb el malnom de "Chino" (Xins); s un destacat tennista xil.

Alguns jugadors han dit d'ell que s un dels jugadors ms brillants de la histria a causa del seu toc fi i per la facilitat per al maneig i cop de pilota des de qualsevol sector de la pista.

Biografia.
Marcelo Ros va nixer a Santiago de Xile. Va comenar a jugar als 11 anys al club de campo Sport Francs, al costat de la seva casa de la comuna de Vitacura.

Entre les seves majors fites destaquen haver arribat al nmero 1 de la classificaci de l'ATP en individuals (essent el primer llatinoameric en assolir-ho), haver arribat a la final d'individuals de l'Obert d'Austrlia de 1998, haver guanyat cinc ttols Msters Sries i haver guanyat en una mateixa temporada set ttols en individuals (el 1998), a ms de ser l'nic jugador en la histria en haver assolit ser el nombre 1 del mn en les 3 categories existents: jniors, professionals i sniors.

Comena la fama.
Ros va comenar a adquirir fama internacional en el torneig Gran eslam de Roland Garros de 1994 quan en segona ronda i amb 18 anys es va trobar amb Pete Sampras, oferint dura batalla tot i perdre per 6-7, 6-7 i 4-6. La seva gran habilitat amb la m esquerra i el seu nou aspecte, amb una gorra amb la visera cap a enrere van cridar l'atenci dels mitjans especialitzats, sent aquest el seu primer pas a la fama internacional.

Durant els segents anys Ros va consagrar una brillant per curta carrera a causa duna srie de lesions crniques, en la qual va conquistar 18 ttols i va arribar a 13 finals, en el tour de l'ATP.

En guanyar la final del torneig Super 9 (actualment Msters Sries) de Montecarlo el 1997, Ros arriba a per primera vegada a situar-se entre els deu primers de la classificaci mundial. En aquell torneig, desprs de quedar lliure a primera ronda, va derrotar a Andrea Gaudenzi, Albert Costa, Magnus Larsson i Carles Moy. A la final va vncer a lex Corretja per 6-4, 6-3 i 6-3. Montecarlo fou l'nic torneig que va guanyar el 1997, per va ser l'inici de la part ms reeixida de la seva carrera.

El millor any.
L'any 1998 va comenar de manera reeixida. Va guanyar el torneig obert d'Auckland (Nova Zelanda), el primer de l'any, i va arribar a la final de l'Obert d'Austrlia, caient davant el txec Petr Korda, qui mesos desprs seria sancionat per l'ATP en donar positiu en una prova de dopatge. Els mesos segents destacarien per triomfs com el ttol del Super 9 d'Indian Wells (EUA) al derrotar el britnic Greg Rusedski a la final. Aquella victria va ser l'avantsala per a arribar al primer lloc de la classificaci mundial.

La consagraci definitiva arriba al Super 9 de Key Biscaine (EUA). Per a arribar al primer lloc, havia de guanyar el torneig. Ros guanyava amb contundents victries sobre els alemanys Hendrik Dreekman i Tommy Haas, i desprs al croata Goran Ivanisevic. En quarts va derrotar el suec Thomas Enqvist i en semifinals Tim Henman seria el derrotat. Noms quedava la final, la qual havia de disputar contra el nord-americ Andre Agassi el 29 de mar de 1998.

Ros va vncer a Agassi per 7-5, 6-3 i 6-4. A Xile, milers de persones sortien als carrers a celebrar el triomf del primer esportista xil a arribar al nombre 1 de la classificaci de la seva especialitat. En els dies posteriors s'organitzaria una multitudinria recepci que culminaria amb Marcelo Ros saludant des de la balconada de La Moneda a deu mil persones que el cridaven fora del palau de govern nacional.

La seva classificaci com a nmero 1 va durar dues setmanes, fins que la va perdre al no poder defensar el ttol a Montecarlo per una lesi que va contraure a la Copa Davis al derrotar a l'argent Hernan Gummy a Buenos Aires. No obstant aix, ms tard recuperaria el primer lloc durant 4 noves setmanes, al quedar-se amb el ttol del AMS Roma. Finalment, acabaria el 1998 com nmero dos del mn.

Darrers anys.
Des de 1999 Marcelo Ros arribaria a un nivell que li va permetre mantenir-se entre els primers de la classificaci mundial. El 1999 va acabar com a nmero nou del mn, per lesionat, havent de ser intervingut quirrgicament d'una publgia. Des de 2001 les lesions li impedirien tenir regularitat, comenant el descens en la seva carrera.

El 2002 una lesi a l'esquena li impedeix desenvolupar una temporada normal. Seria la mateixa lesi que el duria al quirfan un parell de vegades i que mai li va permetre tornar a tenir un nivell competitiu. El 2003, no obstant aix, aconseguiria al costat de Fernando Gonzlez i Nicols Mass la Copa del Mn per Equips a Dsseldorf. Per, finalment la lesi el va superar i va anunciar la seva retirada del tennis el 16 de juliol de 2004 durant una conferncia de premsa a Santiago.

"Grcies Xile". 
Per a acomiadar-se del pblic xil, i en forma d'agrament pel recolzament a la seva carrera, va organitzar una gira de comiat per tot Xile enfrontant-se a rivals com Petr Korda, Goran Ivanisevic i Guillermo Coria.

L'any 2006 decideix tornar al tennis professional, aquesta vegada ingressa al Circuit de Campions de l'ATP (Merrill Lynch Tour of Champions). El primer torneig de la temporada es va desenvolupar a Doha, Qatar, Ros va obtenir el campionat derrotant en la final al francs Cedric Pioline per un marcador de 6-2 6-2 obtenint aix el seu segon ttol a Qatar, aquesta vegada en el circuit de "veterans". A la segent setmana va repetir, guanyant aquesta vegada la corona a Hong Kong on derrot a la final al tamb exnmero 1 del mn Thomas Muster.

Torneigs de Grand Slam.
 Finalista en individuals (1) .


 Evoluci al rnquing de l'ATP (individuals) .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80599" title="Isldur" nonfiltered="1952" processed="1948" dbindex="32096">
En els escrits de J.R.R. Tolkien, Isldur era un dnadan de Nmenor, fill gran d'Elndil i (breument) Alt Rei d'rnor i Gndor. T un paper destacat en la histria de la Terra Mitjana per ser qui va prendre l'Anell nic de Suron, i tamb com a fundador de la Ciutat de Minas thil.

El seu nom significa "amant de la lluna" ("Ithil"="lluna", com a Minas thil, Ithlien, Nrsil,...) 

Biografia.

Isldur va nixer l'any 3209 de la Segona Edat a Nmenor, fill d'Elndil l'Alt i nt d'Amndil, el darrer Senyor d'Andni. Tenia un germ petit, Anrion, i va ser pare de quatre fills: Elndur, Aratan, Ciryon, and Valndil.

Isldur va fugir amb la seva famlia i la resta dels fidels a la Terra Mitjana quan la resta dels Nmenreans es van revoltar contra els Vlar. Amb nou vaixells van escapar de la caiguda de Nmenor i van fundar els Regnes Numenreans a l'exili. Mentre  el seu par desembarc al nord i fund el regne d'rnor, ell i el seu germ desembarcaren al sud i van fundar Gndor.

Isldur es va establir a la riba est de l'nduin on va fer edificar la ciutat de Minas thil (que en el futur es coneixeria com a Minas Mrgul) i establ els lmits de la provncia d'Ithlien. Per Ithlien era fronterera amb Mrdor i quan Suron va tornar-hi la seva ciutat va caure davant de l'envestida del Senyor Fosc. Isldur va haver de fugir-ne, i deixant Gndor a les mans d'Anrion va anar al Regne del Nord amb el seu pare.

Va tornar al sud acompanyat del seu pare Elndil i del rei dels elfs Guil-galad, amb els seus respectius exrcits. Era la Darrera Aliana entre Elfs i Homes. Desprs del setge de Brad-dr en el que Anrion mor, Elndil i Guil-galad van derrotar a Suron, per tots dos perderen la vida. Isldur va agafar l'empunyadura de l'espasa del seu pare, Nrsil, que s'havia trencat al caure ell, i la va fer servir per tallar l'anell de la m del Senyor Fosc.

Ignorant a lrond i Cirdan, que recomanaven destruir l'Anell, Isldur va decidir conservar-lo per a ell. 

Desprs de passar un temps a Gndor, va deixar el seu nebot Menldil al crrec del Regne del Sud i va anar cap a rnor. Durant el viatge va caure en una emboscada dels orcs, en la que van morir ell i els seus tres fills grans.

El seu quart fill, un infant massa jove per anar a la guerra, s'havia quedat a Rivendell i va heretar el Regne del Nord, per al Sud Menldir es va proclamar rei. D'aquesta manera, Isldur va ser l'ltim rei que va governar conjuntament rnor i Gndor fins a el Rei Elssar va reunificar els dos regnes a la Quarta Edat.

L'arbre blanc.

Isldur tamb va ser instrumental en salvar l'espcie de l'Arbre Blanc de Nmenor, que era descendent de l'Arbre Blanc de Vlinor. Quan en la seva joventut es va assabentar que el rei corromput Ar-Pharazn orden fer-lo tallar, va robar-ne un fruit.

Quan va fundar la ciutat de Minas Ithil, va plantar-lo i comen a crixer un nou arbre blanc. Quan Suron conquer la seva ciutat se  l'endugu i el replant a Minas Anor, al capdamunt del nivell ms alt de la ciutat, on es convert en un smbol dels reis.





La Casa d'Elndil.


                          Elndil l'Alt (1)
                  _______________|_______________
                  |                             |
              Isldur (2)                    Anrion             La numeraci indica els 
       ___________|_________________            |                Alts Reis d'rnor i Gndor
       |        |         |        |            |
    Elndur   Aratan   Ciryon   Valndil     Menldil
                                   |            |
                              Reis d'rnor  Reis de Gndor

Adaptacions.

A la trilogia de El Senyor dels Anells de Peter Jackson, sildur apareix breument en el prleg de la primera pellcula, mentre la veu en off de Galdriel explica com va aconseguir l'Anell i com el perd. En la versi estesa de la segona pellcula tamb el podem veure en un flashback.

El personatge del film difereix en alguns punts del llibre.  El principal s que t un paper actiu en la derrota de Suron, que s derrotat per una estocada afortunada d'sildur enlloc de pel poder combinat d'Elndil i Guil-galad. Tampoc s'observa en ell la suposada 'bellesa' dels dnedain dels primers temps, i noms es fa referncia a ell com a ltim rei de Gndor, sense fer cap menci al Regne del Nord ni al seu germ Anrion. Aquest ltim aspecte s'adrea parcialment en la versi extesa, en la que trobem alguns comentaris puntuals relatius a rnor i a la Casa d'Anrion.

Pronncia i transcripcions.

En el context de la seva obra literria, Tolkien es considerava el traductor a l'angls de les obres procedents de la Terra Mitjana escrites en les llenges d'all. Pels mots lfics, va adaptar l'escriptura tengwar dels elfs a l'alfabet llat i a les normes ortogrfiques angleses.

En la traducci catalana de Francesc Parcerisas, es va adaptar a l'ortografia catalana les pronncies en lfic tenint en compte les normes d'accentuaci prpies. Tanmateix, amb el nom d'Isildur es comet un error i es transcrigu com a sildur (esdrixola) quan en realitat s'hauria de transciure Isldur (plana).
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80603" title="Valndil" nonfiltered="1953" processed="1949" dbindex="32097">

En els escrits de J.R.R. Tolkien, Valndil va ser rei del regne d'rnor a la Terra Mitjana a les primeries de la Tercera Edat, succent el seu pare Isldur. El seu nom significa "amant dels vlar".

Era el quart fill d'Isldur, i com que era un infant van deixar-lo amb la seva mare a Rivendell quan el seu pare i els seus germans van anar al sud a lluitar contra el Senyor Fosc en la Darrera Aliana entre Elfs i Homes.
Quan tornaven victoriosos al nord, Isldur i els seus tres fills grans (Elndur, Aratan i Ciryon) van caure en una emboscada dels morts i van morir. D'aquesta manera Valndil heredava el ttol de Rei d'rnor. Tcnicament tamb li corresponia el ttol de Rei de Gndor, per com que no hi tenia cap poder efectiu i era encara un infant, el seu cos Menldil (que Isldur havia deixat com a regent de Gndor) va assumir funcions de monarca. Com que Valndil mai va fer cap intent de reclamar el tro del sud, i aix van quedar dividits els dos regnes.

Durant els primers vuit anys la mare de Valndil va regnar en el seu lloc, i l'any 10 de la Tercera Edat se li va entregar l'atribut reial: el Ceptre d'Annminas.

En aquesta ciutat va regnar en pau fins la seva mort el 249, essent succet pel seu fill ldacar.

La Casa d'Elndil.

                          Elndil l'Alt (1)
                  _______________|_______________
                  |                             |
              Isldur (2)                    Anrion
       ___________|_________________            |
       |        |         |        |            |
    Elndur   Aratan   Ciryon   Valndil     Menldil
                                   |            |
                              Reis d'rnor  Reis de Gndor
   
  La numeraci indica els 
  Alts Reis d'rnor i Gndor
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80604" title="Escoltes Catalans" nonfiltered="1954" processed="1950" dbindex="32098">


Escoltes Catalans s l'associaci escolta laica del Principat de Catalunya. Es fund l'any 1974, quan les associacions no confessionals escoltes i guies Germanor de Minyons de Muntanya, Boy Scouts de Catalunya, Germanor de Nois i Noies Guies i Nova Escolta del Pas Valenci, juntament amb cinc agrupaments independents, es van fusionar creant la primera associaci que era escolta i guia alhora. Va esdevenir la simplificaci de l'escenari escolta i guia catal, des del trencament de les associacions unificades i pluriconfessionals escolta (1959) i guia (1965).

El carcter laic de l'associaci va rebre importants influncies de l'associaci francesa claireuses et claireurs de France, i va jugar un rol destacat en la creaci del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya el 1979, del qual en va ser fundadora. s membre de les dues organitzacions mundials d'escoltisme i guiatge, l'organitzaci Mundial del Moviment Escolta (WOSM) i l'Associaci Mundial de Guies Escoltes (WAGGGS), a travs de la Federaci Catalana d'Escoltisme i Guiatge.

El 1997 va crear la Fundaci Escolta Josep Carol per tal de reforar la seva tasca social.

Referncies.


Vegeu tamb.
 Escoltes i Guies de Mallorca;
 Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya;

Enllaos externs.
 Web oficial de l'associaci;
 Fundaci Escolta Josep Carol;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80607" title="Amndil" nonfiltered="1955" processed="1951" dbindex="32099">
En els escrits de J.R.R. Tolkien, Amndil va ser el darrrer Senyor d'Andni a Nmenor abans de la caiguda. Va ser el lder dels Elndili ("Amics dels elfs") que van patir la persecuci del rei Ar-Pharazn, i va ser el pare d'Elndil, l'heroi que va fundar els regnes a l'exili d'rnor i Gndor

El seu nom significa "amant d'Aman" en quenya, i tenia fama de ser un dels millors navegants en els dies de Numndil.


En la seva joventut Amndil havia estat un bon amic Ar-Pharazn, per quan el darrer rei de Nmenor va portar capitu a l'illa a Suron, l'amistat es va anar deteriorant. A mesura que el temps va passar el presoner es va anar convertint en el conseller del Rei, i Ar-Pharazn va comenar a perseguir aquells que defensaven el manteniment de la influncia lfica i dels antics costums.

Tement la caiguda de Nmenor, Amndil va demanar als seu fill Elndil que es prepars per fugir a la Terra Mitjana. Mentrestant, ell va decidir viatjar en persona a Vlinor per demanar perd pels actes perversos que la seva gent estava comentent.

Amndil va salpar en direcci est per amagar les seves intencions, i quan ja no se'l veia des de la costa va virar cap a l'oest cap a Tol Eressa. No se'n va saber mai ms res, per Elndil i els seus fills van aconseguir escapar de Nmenor abans que s'enfonss sota el mar.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80609" title="Menldil" nonfiltered="1956" processed="1952" dbindex="32100">
En els escrits de J.R.R. Tolkien, Menldil va ser rei del regne de Gndor a la Terra Mitjana a les primeries de la Tercera Edat desprs de la mort del seu oncle Isldur. El seu nom significa "amant del parads".

Era el primer fill mascle d'Anrion, i va ser el darrer home que nasqu a Nmenor abans de la caiguda.

Un cop finalitzada la guerra contra el Senyor Fosc en la Darrera Aliana entre Elfs i Homes, l'Alt Rei d'rnor i Gndor Isldur va estar un temps a Gndor i n'hi va confiar la regncia mentre tornava al regne d'rnor. De viatge cap al nord, Isldur va caure en una emboscada dels orcs i mor, en el que es conegu com "la Tragdia dels Camps Llirials".

Desprs de la mort d'Isldur, Menldil va ocupar la posici de Rei de Gndor. La seva legitimitat era qestionable, car tant ell com el seu pare noms havien estat regents de Gndor, i l'hereu d'Isldur era Valndil. Tanmateix, Valndil mai va reclamar la sobirania sobre Gndor, i Menldil va decidir governar el regne del sud independentment d'rnor i d'un cos molt ms jove que ell que mai havia conegut.

Al morir l'any 158 de la Tercera Edat fou succet pel seu fil Cemndur.







La Casa d'Elndil.


                          Elndil l'Alt (1)
                  _______________|_______________
                  |                             |
              Isldur (2)                    Anrion             La numeraci indica els 
       ___________|_________________            |                Alts Reis d'rnor i Gndor
       |        |         |        |            |
    Elndur   Aratan   Ciryon   Valndil     Menldil
                                   |            |
                              Reis d'rnor  Reis de Gndor











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80610" title="Robert Baden-Powell" nonfiltered="1957" processed="1953" dbindex="32101">


Lord Robert Stephenson Smyth Baden-Powell of Gilwell fou el fundador del moviment escolta mundial. Va nixer el 22 de febrer de 1857 a Londres (Anglaterra) i va morir el 8 de gener de 1941 a Nyeri (Kenya).

Tot i no ser un bon estudiant, de ben petit va mostrar gran habilitat per a la supervivncia i l'aventura pels boscos. Sovint s'escapava de l'escola per anar a un petit bosc del costat on posava en prctica tota mena d'habilitats i coneixements: fer foc sense que es vegi el fum, caar conills amb trampes, fer cabanes, nusos, installacions... Vers el desinters escolar va fer les proves per entrar a l'exrcit angls, que va passar satisfactriament i amb habilitat. All va destacar per la seva capacitat d'adaptaci a tot tipus de dificultats.

Va anar ascendint rpidament fins arribar al grau de coronel quan, el 1899, estava destinat a l'frica del Sud i va ser enviat a Mafeking, una ciutat clau. Esclatada la guerra dels boers, en va tenir al seu crrec la defensa (anomenat "setge de Mafeking"), fet que li comporta gran popularitat a Anglaterra. En aquell setge s'havia donat responsabilitats a nois de 12 i 13 anys en tasques auxiliars (missatgers, etc.); B.P. reflexiona sobre la possible creaci de joves exploradors per la pau que no tan sols actuessin en temps de guerra.

Aquesta experincia, juntament amb la preocupaci per la dificultat de la joventut del seu pas per a adaptar-se a la vida a l'aire lliure i en condicions desfavorables, fou recollida a "Aids to scouting" (Ajudes a l'exploraci), que Baden-Powell escrigu el 1899 principalment per als adults militars, i que aterra a Anglaterra en plena popularitat del setge. L'any 1901, en arribar Baden-Powell a Londres, s'adona que el seu llibre tamb havia tingut un gran acolliment en els cercles de l'ensenyament i que, a ms, havia despertat l'inters d'un gran nombre de nois i noies d'ambds sexes, que l'escrivien per fer-li consultes sobre l'obra.

Robert Baden-Powell, desprs de diverses recomanacions, es planteja d'escriure un llibre adreat directament als nois; ho comena a fer i, com a culminaci, el 1907 organitza a l'illa de Brownsea un campament que li serviria de prova, amb una vintena de nois de diferents ambients i classes socials. El resultat final fou la publicaci de "Scouting for boys" l'any segent; al llibre, editat en forma de fascicles, hi explicava petites histories i donava consells per a aventurar-se en l'Scouting, s a dir, en l'exploraci en el medi natural, d'acord amb unes normes de comportament similars a les dels cavallers medievals, sobre els quals deia: 

"Els cavallers eren els escoltes dels temps antics i les seves regles eren molt semblants a la llei escolta que tenim avui."

La  gran novetat d'aquesta obra era presentar el desenvolupament de les activitats en el medi natural, sobretot en una societat com l'anglesa, amb un alt grau d'industrialitzaci; molt probablement no deuria ser casualitat que aquest nou moviment sorgis a Anglaterra, on cinquanta anys abans, el 1857 , s'havia creat l'excursionista Alpine Club de Londres, el primer centre d'aquestes caracteristiques.

El llibre de B.P. esdevingu la base de l'escoltisme, l'inici del moviment escolta, i molts grups s'hi comenaren a basar. A partir d'aqui, es va organitzar l'associaci Scout anglesa, La primera del mn. Llavors s'adona que els nois tenen ganes d'aprendre les coses que ell anomenava "escoltisme. Traduit a totes les llenges, fou editat en catal amb el titol "Escoltisme per a nois" (1968)

El 1910, a Anglaterra ja hi havia 109.000 boy scouts, i l'escoltisme s'havia estes per diversos pasos (sobretot de l'rea d'influncia britnica). El mateix any, i a instncies del rei Eduard VII d' Anglaterra, Robert Baden- Powell abandona la carrera militar (era tinent general) per dedicar-se plenament al moviment escolta, Comenava aixi el que ell anomenaria la seva segona vida. Baden-Powell, dins la formaci dels adolescents, tenia com a objectiu directe inculcar als joves el servei a Du i al propi pas.

De primer, l'escoltisme s'adreava als nois de 12 a 14 anys, que eren els que s'anomenaven prpiament scouts; ms tard, per, es crea el moviment dels cup-wolfs ("Llobatons", 1916), per a nens de 8 a 11 anys, amb una animaci basada en El Llibre de La Jungla de Rudyard Kipling, i el dels rovers (1918), per a nois de 15 a 17 anys, amb el llibre Rovering to succes. Tamb inicialment l'escoltisme era una entitat noms per a nois (igual com l'exercit), per el 1910 B.P. va crear el guiatge (escoltisme femeni) per a les noies, les girl-guides, el qual va prendre fora el 1912,: desprs del seu casament amb Olave Saint Clair Soames, que essent la seva dona, l'anomenada Lady Baden-Powell, va comenar a encarregar-se'n. Van crear els jamborees mundials i van fundar l'Organitzaci Mundial de l'Escoltisme (WOSM)

Lady Olave va morir a Londres el 1977, i les seves cendres van ser portades a Kenya quan, al voltant del mn, ja eren quinze els milions de nois i noies que estimen la Llei Escolta i hi sn fidels.

 El testament de Baden-Powell .
On la vlua de Baden Powell queda ms palesa s en el seu testament, el seu darrer missatge adreat als nois i noies d'arreu del mn, trobat entre els seus papaers desprs de la seva mort. Val la pena de llegir-lo:

Estimats escoltes,

Si mai heu vist el conte "Peter Pan", recordareu que el cap dels pirates sempre estava fent el seu discurs de mort perqu temia que li arribes l'hora de la mort i no tingus temps abocar-lo.

Aix s el que em passa a mi, i per tant, encara que en aquest moment no m'estic pas morint, ho far un d'aquests dies i voldria dir-vos uns mots de comiat.

Recordeu b que aquests mots seran els ltims que sentireu de mi. He tingut una vida molt feli, i voldria que tamb la tingussiu cada u de vosaltres.

Jo crec que Du ens posa en aquest mn tan bell per a ser felios i gaudir de la vida. La felicitat no s'obt pas fent-se ric, ni tan sols reeixint en la carrera, ni satisfent tots els gustos. Un bon pas cap a la felicitat s fer-vos sans i forts mentre sou nois, perqu pugueu sser tils i, per tant, gaudir de la vida quan sigueu homes.

L'estudi de la natura us demostrar quantes belleses i meravelles ha posat Du en el mn que gaudiu. Acontenteu-vos amb el que hgiu aconseguit i feu tot el possible per a conservar-ho. Mireu el cant bo de les coses, i no pas el dolent.

Per el cam autntic per a arribar a la felicitat s fent feli a l'altra gent. Procureu deixar aquest mn una mica millor de com l'heu trobat i quan us arribi l'hora de la mort, podreu morir felios pensant que no heu malgastat el temps sin que heu fet tot el que heu pogut. Estigueu "Sempre a punt" per a viure felios, sigueu fidels sempre a la vostra Promesa escolta -dhuc quan ja no sigueu nois- i Du us hi ajudar.

El vostre amic, Baden Powell

 El missatge de Baden Powell .

Baden-Powell parlava de manera que els nois l'entenien de seguida. Les seves paraules eren plenes de seny, de serenor i de saviesa. I un clar exemple n's el seu missatge de l'escoltisme.

 "Doneu sempre grcies a Du. Cada vegada que teniu un goig, que guanyeu un joc o que reeixiu a fer b una cosa, doneu-li grcies, encara que noms sigui amb una o dues paraules com feu desprs de menjar. I tamb s bo de pregar pels altres...

 "Arreu on van els escoltes estimen els boscos, les muntanyes i les prades, i els plau de conixer els animals que els habiten i les meravelles de les flors i les plantes.

 "Sigueu sempre servicials i generosos, i agraits a qualsevol favor que us facin, i tingueu cura de demostrar-ho. Recordeu que un present que us facin no s vostre fins no haver donat les grcies a qui us l'hagi fet";

 "L'acampada s una part molt agradable de la vida escolta. Vivint a l'aire lliure del bon Du, enmig dels turons i d'arbres, entre ocells i bestioles, en el mar i pels rius, s a dir, vivint en plena naturalesa, tenint la vostra prpia tenda, cuinant i coneixent mn, assolireu una salut i una felicitat que les parets i el fum de les ciutats mai no us proporcionaran";

 "Fer caminades i descobrir nous indrets s sempre una gran aventura. Us enfortir i endurir de tal manera que tant us ser que faci vent com que plogui, que faci calor o fred. Ho acceptareu tot tal com vingui, amb aquella confiana que us permet d'afrontar qualsevol dificultat amb un somriure als llavis, convenuts que a la darreria vencereu".

 "Heu de saber parar una tenda o construir un aixopluc, preparar i fer un foc, cuinar i menjar; heu de saber lligar troncs per a fer un pont o una barcassa, trobar el cam, en la foscor igual que de dia, en un pas desconegut, i moltes altres coses".

 "Molt poca gent aprn aquestes coses vivint en llocs civilitzats, perqu t cases confortables i llits tous per a dormir, T sempre el menjar a punt, i quan no sap el cam, noms cal demanar-ho al gurdia de la cantonada";

 "Mentre viviu en aquest mn, esforceu-vos a fer quelcom que resti quan vosaltres ja no hi sereu. .Esta b de ser bo, per encara s millor de fer el b".

 "Feu la vostra "Bona Obra" diria. Feu-la no noms amb els vostres amics, sin tamb amb els desconeguts.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80612" title="Blrog" nonfiltered="1958" processed="1954" dbindex="32102">

Els Blrogs son criatures demonaques de foc i ombra que formen part del bestiari de la Terra Mitjana, la creaci de J.R.R. Tolkien. Tenien forma humanoide i s'envoltaven en un nvol de foscor, infonent gran terror a tothom que els envoltava. Van ser els servents de Mrgoth ms temuts.

"Blrog" significa "Dimoni del Poder" en sndarin. El nom que reben els monstres en quenya, amb el mateix significat, s Valarauco (plural Valarucar).

El Blrog ms fams s el que apareix a les mines de Mria a El Senyor dels Anells, i que s'enfronta amb Gndalf el Gris al pont de Khazad-dm.

Histria.

Orgens.

Originalment els blrogs eren maiar, ssers emmanats de la ment de l'Illvatar i que van prendre forma dins de la creaci per a ordenar-la. Per aviat van ser corromputs per Mrgoth i es van posar al seu servei.

Quan Mrgoth va ser empresonat pels vlar i la seva primera fortalesa (Utumno) fou destruda, els blrogs van fugir i s'amagaren sota terra.

L'esplendor dels blrogs: la Primera Edat.

Quan Mrgoth va ser alliberat tots els seus antics servents es van reagrupar a ngband. El primer cop que els blrogs en van sortir va ser durant la Dgor-nuin-Giliath, la segona batalla de Belerand. Liderats per Fanor, els nldor havien arribat a la Terra Mitjana i havien derrotat els orcs de Mrgoth. Fanor i els seus estaven perseguint el darrer grup d'orcs que fugia cap a ngband quan els blrogs s'hi llanaren a sobre. Entre ells hi havia Gthmog, el Senyor dels Blrogs i l'nic del que en coneixem el nom. Fanor es va defensar amb valentia, i resist fins que els seus fills el rescataren fent fugir els blrogs, per va morir per les ferides rebudes.

Van participar en les altres batalles de Beleriand, on tenien un paper molt destacat i sembraven el pnic per all on passaven. Noms aquells amb la voluntat ms forta eren capaos de desafiar-los i combatre contra ells.

Els blrogs van tornar a sortir en massa d'ngband per la Caiguda de Gndolin. Van liderar l'atac sorpresa a la ciutat secreta, acompanyats de dracs, orcs i mquines de guerra. Alguns blrogs van morir en l'atac, entre ells Gthmog, que va morir desprs d'una pica lluita amb l'elf Ecthlion de la Font en la que tots dos van acabar morint. Una fi semblant va patir Glorfndel, que per permetre que Tuor, dril i Erendil s'escapessin de la ciutat va enfrontar-se a un blrog que li tallava el pas de les muntanyes i acabaren caient tots dos des del precipici.

Quan els vlar van decidir-se a derrotar Mrgoth definitivament i van enviar l'exrcit de Vlinor contra ngband, els blrog van sortir a defensar-la. En la Guerra de la Clera la majoria dels blrogs van morir, i els que aconseguiren escapar-se van fugir espantats i es van amagar sota terra a les profunditats de les muntanyes.

La Fatalitat de Durin.

A la Tercera Edat, els nans de Khazad-dm van excavar massa fons i van despertar un blrog que hi havia estat hivernant des de la Primera Edat. Va matar el rei Durin VI, i l'any segent va matar el seu fill i successor Nain I. Desprs d'aix els nans van abandonar la ciutat i el nom va ser rebatjat com a Mria, l'abisme fosc. El nom d'aquest blrog eradesconegut i se'l conegu com "la fatalita de Durin".


Segles ms tard, i com es relata a El Senyor dels Anells, la Germandat de l'Anell va travessar les mines de Mria i es van trobar amb el blrog. A sobre del pont de Khazad-dm Gndalf va enfrontar-s'hi i tots dos va caure a l'abisme. Ms endevant es descobreix que tots dos van sobreviure a la caiguda i van continurar lluitant fins que Gndalf va derrotar-lo, morint de les ferides rebudes. D'aquesta manera es podia continuar afirmant que ning havia mort mai un blrog sense perdre-hi la vida.

Aspecte.

Com a maiar, originalment els blrogs tenien l'habilitat natural de modificar el seu aspecte a voluntat, o fer-se invisibles.  Per la corrupci dels seus esperits va afectar als seus cossos, i van quedar atrapats en figures monstruoses (aparentment a Mrgoth i Suron tamb els pass el mateix).

Per la seva aparena mai s descrita amb exactitud per Tolkien, i sembla que ell mateix no la tenia gaire clara.

Amb ales o sense.

El debat sobre si els blrogs eren criatures alades o no s una de les polmiques ms intenses entre els fans de Tolkien. De fet, la discussi ha arribat a tals extrems que per alguns s'ha convertit en el paradigma de debat infructus i sense sentit entre fans.

Al cinqu captol del segon llibre de El Senyor dels Anells, el Pont de Khazad-dm, hi podem trobar les dues frases que originen la polmica:

"El seu enemic es va aturar un altre cop, encarant-lo, i l'ombra que l'envoltava s'estengu com dues vastes ales."

i

"...de sobte s'ala a gran altura, i les seves ales s'escampaven de paret a paret."

No est clar si la referncia a les ales s'ha de prendre literalment o metafrica. El "com" al davant de la primera menci a les ales complica l'assumpte. Els defensors de que els blrogs no tenen ales recorden que tant el blrog de Mria com el que Glorfndel va matar a Gondolin van caure de grans altures i en cap moment van evitar la caiguda volant. Els defensors dels blrogs alats argumenten que en aquests casos Gndalf i Glorfndel els tenien ocupats lluitant amb ells durant la caiguda, i citen alguns passatges on es relata com els blrogs semblen recrrer grans distncies en poc temps, deixant lloc a la interpretaci de que hi anavan volant.

Mida.
Tot i que Tolkien tampoc concreta aquest aspecte, sembla ser que els blrogs tenien una mida equiparable als humans, possiblement tan sols una mica ms grans. Per exemple, en un esborrany del Senyor dels Anells, es diu que el blrog de Mria: "va irrompre per l'escletxa. No era ms alt que un home per el terror semblava precedir-lo.".

Adaptacions.

Les representacions de blrogs en illustracions d'artistes els otorguen aparences molt diferents, tot i que potser la forma ms comuna s la d'un toro gegant alat envoltat de flames. 

El blrog dibuixat per Ralph Bakshi en la pellcula de dibuixos animats de 1978 recorda un simi alat, volador i de la mida d'un home.

En la trilogia de Peter Jackson se'ns mostra un blrog que ja no t forma humanoide i s desplaa a quatre grapes. T ales, tot i que no sembla capa de volar, i les seves dimensions superen de molt la d'un home.

Concepcions inicials dels blrogs.

En les primeres concepcions del llegendari de Tolkien, els blrogs eren criatures molt ms nombroses, menys poderoses i ms fcils de destruir. En un dels primers borradors del Quenta Silmarllion trobem en un passatge referent a la Caiguda de Gondolin que "vingueren llops i serps, i vingu un centenar de blrogs, i vingu Glurung el Pare dels Dracs."

Tolkien va revisar aquesta idea i amb el temps els blrogs es van anar tornant cada cop ms poderosos. Desprs de la publicaci del Senyor dels Anells, va escriure en una nota al marge de la pgina que "no n'haurien d'existir ms de 3 o com a mxim 7.

Blrogs homnims.

Tot i que el nom blrog s creaci de Tolkien i est protegit per les lleis de la propietat intellectual, en diversos universos s'hi troben criatures clarament inspirades en els blrogs:

En el joc de rol de Dungeons and Dragons el dimoni conegut com a Balor va ser basat en un blrog, i tamb va armat amb fuets i una espasa de foc. ;
La carta "Senyor de l'Abisme" (Lord of the Pit) del joc de cartes colleccionable  originalment titulada "blrog", per el nom es va haver de canviar per no infringir els drets d'autor.
Sovint es considera que Ganon, de la saga de jocs d'ordinador de La Llegenda de Zelda s un blrog, ja que respon a la seva descripci.
A la srie de dibuixos animats japonesa Yu-Gi-Oh!, el personatge d'Alister invoca un monstre anomenat Gorlab (Balrog al revs) que t l'aspecte d'un blrog.
En la versi original japonesa  del joc d'ordinador Street Figther II, el lluitador que du mscara i urpes era conegut com a Balrog. Per als llanaments per Europa i els Estats Units es van reassignar els noms d'alguns personatges per evitar que el boxador negre que en la versi japonesa era conegut com a Mike Bison es pogus identificar amb Mike Tyson. D'aquesta manera, M. Byson va passar a ser el Tailands vestit amb uniforme militar i capa que al Jap es coneixia com a Vega, el nom de Vega es va assignar al lluitador enmascarat i el boxador negre reb el nom de Blrog.
En el joc de Game Boy Advance "Golden Sun: The Lost Age", un dels monstres finals s'anomena Valukar, recordant el nom quenya Valaraucar.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80614" title="ngband" nonfiltered="1959" processed="1955" dbindex="32103">



En el mn mitolgic de la Terra Mitjana de J.R.R. Tolkien, ngband s el nom de la fortalesa del Senyor Fosc Mrgoth. "ng-band" significa "Pres de Ferro" en sndarin.

Mrgoth la va fer construr abans de la Primera Edat, i hi va posar el seu lloctinent Suron al comandament. La va situar a les Muntanyes de Ferro del nord de Belerand com una fortalesa per defensar-se dels vlar si decidien atacar-lo.

Efectivament els vlar van atacar Mrgoth, capturant-lo i destruint la seva fortalesa principal d'Utumno. Durant les tres edats en qu Mrgoth va estar empresonat, Suron va quedar-se a ngband formant un exrcit d'orcs pel seu senyor.

Quan Mrgoth va ser alliberat, va tornar a la Terra Mitjana i es va instalar a ngband, alant una muntanya volcnica gegantina sobre la fortalesa per protegir-la, anomenada Thangordrim.

Mrgoth va regnar des d'ngband fins al final de la Primera Edat, quan va ser derrotat en la Guerra de la Clera, el Thangordrim va ser enderrocat i ngband destruda.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80617" title="Brahir" nonfiltered="1960" processed="1956" dbindex="32104">
Brahir s un personatge fictici de de les obres de J.R.R. Tolkien. Va ser un home de la Terra Mitjana hereu de la famlia regent de la Casa de Bor. Tot i que va ser un destacat combatent de la resistncia contra Mrgoth, s recordat principalment per ser el pare de Beren


Biografia.

Brahir era fill de Brgor, de la Casa de Bor. Per la Dgor Bragollach va castigar molt durament els seus territoris i la seva gent, i la primera casa dels Edain va deixar d'existir com a tal. 

Durant la batalla van morir el seu pare Brgor i el seu germ Brgolas. El mateix Brahir va posar en greu perill la seva vida quan veient el rei lfic Fnrod Felagund envoltat d'orcs va llenar-se amb els seus homes a ajudar-lo cobrint-li la retirada. En agrament per haver-li salvat la vida, Fnrod li entreg "l'Anell de Brahir", que pass a ser una heretat familiar.

Perdut el reialme de la gent de Bor a Dorthnion, Brahir es refugi amb 12 companys ms a les terres altes des d'on feien rtzies contra els servents de Mrgoth. Els seus 12 companys eren el seu fill Beren, els seus nebots Blegund i Bragund, i Gldor, rthel, Dgnir, Rgnor, Radhruin, Dairuin, erthad, Hathldir i Grlim l'infeli.

Els guerrillers van ser trats per Grlim, que va revelar el seu amagatall a Suron. Brahir i els seus homes van ser atacats i moriren, amb l'excepci de Beren que en pogu escapar.

L'Anell de Brahir.

L'Anell de Brahir va ser heretat per Beren, i quan Thngol li va imposar la missi sucida de robar un Silmaril de la corona del Senyor Fosc, va anar a Nargthrond a demanar a Fnrod que torns el favor a la seva famlia. Fnrod va reconixer l'anell de Brahir i tot i els obstacles que hi posaren els fills de Fanor, va fer tots els possibles per ajudar-lo. Fnrod acab morint lluitant contra Suron per defensar Beren.

L'anell continu passant de pares a fills, i l'heretaren els descendents mortals de Beren. A travs dels reis de Nmenor pass als regnes a l'exili dels dnedain, i el portaren els reis d'rnor, els reis d'Arthedain i finalment els capitans dels dnadan del nord. ragorn, fill d'rathorn, du l'anell durant les seves aventures a El Senyor dels Anells.

Genealogia de la Casa de Bor.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80621" title="Tar Aldrion" nonfiltered="1961" processed="1957" dbindex="32105">

Tar Aldrion el Mariner (700-1098 S.E.) va ser el sis rei de Nmenor (883-1075), el regne dels edain enmig del mar que apareix a les obres de J.R.R. Tolkien.

Abans de succer el seu pare Tar Menldur al tron el seu nom era Anrdil, que significa "Amant del Sol". "Aldrion" significa "dels arbres", i va ser coronat amb aquest nom perque es passava molt de temps cuidant els boscos i fent llenya per a la construcci de vaixells. De fet, el mar era la seva gran passi i abans de ser rei va fer d'explorador pels mars. Per aix era conegut com "El Mariner".

Va fer diversos viatges a la Terra Mitjana, i establ contacte amb Guil-galad i el seu regne a les Rades Grises. Tamb va establir a la Terra Mitjana l'important port de Vinyalonde (Nou Port). Durant el seu regnat comen la desforestaci d'Enedwaith i Minhiriath.

Tar Aldrion estava casat amb Erendis, una dama Nmenreana per d'una casta inferior, i que per tant tenia una esperana de vida ms baixa. L'amor d'Aldrion pel mar va suposar un distanciament en la seva relaci, ja que Erendis es trobava sola durant els llargs viatges del seu marit. La histria del seu matrimoni i les seves dificultats va sobreviure la caiguda de Nmenor, coneguda com el relat de "Aldrion i Erndis, o L'esposa del Mariner". Es pot trobar publicada (de forma incompleta) als Contes inacabats de Nmenor i la Terra Mitjana.

La parella noms va tenir una filla, Tar-Anclim, de manera que Aldrion va fer canviar les lleis de successi eliminant el principi de primogenitura agnatica fent que la seva filla es converts en la primera reina regent de Nmenor.






Vegeu tamb.
Lond Daer;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80624" title="Vardamir Nlimon" nonfiltered="1962" processed="1958" dbindex="32106">

Vardamir Nlimon (61-471 S.E.) el segon rei de Nmenor, el regne dels edain enmig del mar que apareix a les obres de J.R.R. Tolkien. El seu nom significa "Joia de Varda", i el sobrenom "El Ms Instrut".

Va ser el primer fill del rei Elros Tar Minyatur, el mig elf fill d'Erndil que va iniciar la nissaga reial numenoreana. Va destacar com a estudis, i el seu desig era aprendre i no regnar. Quan Elros va morir l'any 442 va heretar el tron, per va abdicar immediatament a favor del seu fill Tar Amndil. Tot i no haber regnat de forma efectiva, s considerat com el segon rei de Nmenor.

Va ser pare de quatre fills: Tar Amndil, el fill gran que el succe, Vardalim, una filla, i els fills Aulndil i Nolndil. Mor l'any 471 a l'edat de 410 anys.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80626" title="Tar Amndil" nonfiltered="1963" processed="1959" dbindex="32107">

Tar Amndil(192-603 S.E.) va ser el tercer rei de Nmenor (442-590), el regne dels edain enmig del mar que apareix a les obres de J.R.R. Tolkien. 

Era fill de Vardamir Nlimon, l'hereu del primer rei de Nmenor Elros Tar Minyatur. El seu pare no desitjava les responsabilitats del govern i quan Elros va morir va abdicar en favor de Tar Amndil convertint-lo en el segon monarca efectiu de l'illa (tot i que en els registres dels reis figurava en tercer lloc).

El seu nom signigica "Amant d'Aman" en quenya. En adnaic, la llengua prpia de la gent de Nmenor, el seu nom era Aphanuzr.

Va ser pare de tres fills: Tar Elndil, Erndur, i Mairen. L'any 590 va abdicar a favor de Tar Elndil.

Va morir l'any 603 a l'edat de 411 anys.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80627" title="Illa de Tromelin" nonfiltered="1964" processed="1960" dbindex="32108">




L'illa de Tromelin s un illot d'un quilmetre quadrat situat a l'oce ndic, a l'est de l'illa de Madagascar i al nord de l'illa de la Reuni. Tromelin s una possessi de la Repblica Francesa (un domini privat de l'Estat) i forma part del grup d'illes franceses anomenat illes Esparses de l'Oce ndic. Les coordenades exactes de l'illa sn 15 52' sud, 54 25' est.

Histria.
L'illa fou descoberta, el 1722, pel vaixell francs la Diane, essent batejada com le des Sables. El 1761, el vaixell negrer Utile hi va naufragar i els supervivents van haver de trobar refugi a l'illa. Amb les restes del naufragi, els marins van construir una barca, amb la qual van poder arribar a Madagascar. Els seixanta esclaus, per, van ser abandonats a Tromelin i els pocs que van sobreviure, noms vuit, no van ser rescatats fins el 29 de novembre de 1776, quan el Cavaller de Tromelin (en honor del qual l'illa va ser rebatejada) hi va desembarcar amb la seva corbeta La Dauphine.

El 1954, s'hi va construir una estaci meteorolgica permanent.

Geografia.
L'illa de Tromelin forma part de l'arxiplag de les Mascarenyes.  

Tromelin s una illa de difcil accs i molt allada, ja que dista 450 km de la terra ms propera i est envoltada de fons marins de 4.000 metres de fondria i d'esculls coralins.

El terreny de l'illa s pla i sorrenc, i est recobert per arbustos dispersos. L'altitud mxima no supera els set metres. D'una forma ovodal, l'illa fa uns 1.700 metres de llargria i uns 700 d'amplada.

Els nics habitants de l'illa sn els meteorlegs encarregats del funcionament de l'estaci meteorolgica de Mto-France i que es dediquen principalment a recollir informaci sobre els ciclons que afecten aquesta zona del planeta. El nombre de meteorlegs pot variar, per habitualment n'hi ha 5.

Administraci.
L'illa va ser administrada pel prefecte de la Reuni des del 1814 fins el 2005, tot i no formar part d'aquest departament, i alhora regi, d'ultramar. 

En virtut del decret de 3 de gener de 2005, l'administraci de les illes Esparses de l'Oce ndic va ser confiada a l'administrador superior de les Terres Australs i Antrtiques Franceses, amb seu a la ciutat de Saint-Pierre, a l'illa de la Reuni.

La Repblica de Maurici en reclama la sobirania.

Flora i fauna.
La flora hi est molt poc desenvolupada degut a la manca d'aigua, dels vents que bufen la major part de l'any i dels ciclons i depressions que passen sobre o a prop de l'illa.

La fauna de l'illa la formen tortugues, ocells marins i bernats ermitans. Aix mateix, hom hi troba rates i ratolins provinents dels vaixells naufragats. Fins el 1986, tamb hi havia conills -introduts per l'home-, que van morir a conseqncia del cicl Erinesta.

Clima.
El clima de Tromelin s tropical martim amb temperatures mitjanes mensuals d'entre 20,7 i 25,4 graus. Les precipitacions varien entre un metre i un metre cinquanta d'aigua de mitjana per any, dels quals gaireb la meitat es recullen de gener a mar. Generalment, les pluges sn de curta durada i d'intensitat moderada o forta. 

Durant la major part de l'any, els vents del sud-est bufen a una velocitat de 15 a 35 km/hora. 

Referncies.


Enllaos externs.
 Pgina oficial de les Terres Australs i Antrtiques Franceses ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80628" title="Tar Elndil" nonfiltered="1965" processed="1961" dbindex="32109">

Tar-Elndil (350-751 S.E.) va ser el quart rei de Nmenor (590-740), el regne dels edain enmig del mar que apareix a les obres de J.R.R. Tolkien. El seu nom es pot traduir del quenya com a "Amic dels elfs" o "Amant de les Estrelles".

Va succer el seu pare Tar Amndil al tron. Era considerat com un mestre del saber i un estudis notable. Durant el seu regnat els numenoreans van comenar a contactar amb la Terra Mitjana. Va ser l'any 600 que el capit de la flota reial Vantur va navegar de Nmenor a la Terra Mitjana per primer cop.

El seu primer fill va ser una noia, Silmarin, i desprs tingu una altra filla, Isilm. Segons el principi d'estricta primogenitura Silmarin hauria heretat el tron de Nmenor, per en aquells temps les lleis successries de l'illa establien el principi de primogenitura agntica, convertint en l'hereu al seu tercer fill Tar Menldur.

A travs del seu fill s l'ancestre dels posteriors reis de Nmenor. A travs de la seva filla Silmarin era ancestre directe de:

Els senyors d'Andni;
Els reis de Gndor;
Els reis d'rnor;
Els reis de Rhudaur;
Els reis de Cardolan;
Els reis d'Arthedain;
Els capitans dels dnedain;
Els reis del Regne Reunificat;

Tar Elndil va morir l'any 751, a l'edat de 401 anys.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80631" title="Campions d'individual femen de l'Open dels Estats Units" nonfiltered="1966" processed="1962" dbindex="32111">
Llista de guanyadors de la categoria individual femen de l'Open dels Estats Units de tennis:




Vegeu tamb.
Campions d'individual mascul;
Campions de dobles masculins;
Campions de dobles femenins;
Campions de dobles mixts;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80632" title="El codi Da Vinci (desambiguaci)" nonfiltered="1967" processed="1963" dbindex="32112">

 Literatura: El llibre d'El Codi Da Vinci de Dan Brown;
 Cinema: La pellcula d'El Codi Da Vinci;
 Videojocs: El videojoc d'El Codi Da Vinci;
 Religi i societat: Crtiques a El Codi Da Vinci;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80634" title="Joan de Borb" nonfiltered="1968" processed="1964" dbindex="32113">


 Joan de Borb (comte de Montizn) (1820 - 1887);

 Joan d'Espanya, comte de Barcelona. (1913 - 1993).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80635" title="Tar Menldur" nonfiltered="1969" processed="1965" dbindex="32114">

Tar Menldur (543-942 S.E.) va ser el cinqu rei de Nmenor (740-883), el regne dels edain enmig del mar que apareix a les obres de J.R.R. Tolkien.

El seu nom real era 'rimon', que significa "delers" en quenya. Quan va pujar al tron es va fer coronar amb el nom de Tar Meneldur, "Amant dels Cels", per la seva gran afici a l'astronomia. Tamb se l'anomenava Elentirmo ("Obsrevador d'Estrelles").

Va succer el seu pare Tar Elndil perqu als primers temps del regne de Nmenor les lleis successries no permetien que les dones accedissin al tron. Si no hagus estat aix, les seves dues germanes grans Silmarin i Isilm l'haurien precedit el la lnea dinstica.

Va casar-se amb Almarien, i ting tres fills: Anardil (el futur rei Tar Aldrion), Ailinel i Almiel.

Durant el regnat de Tar Menldur el contacte amb els homes d'Eriador a la Terra Mitjana es va restablir, amb l'ajuda de Guil-galad i els elfs de Lindon. Tar Menldur va potenciar els navegants, i va permetre al seu fill Aldrion de fundar un sindicat de mariners que esdevingu una de les organitzacions s poderoses de Nmenor. Es realitzaren moltes expedicions recorrent diverses costes, i els primers establiments numenoreans a la Terra Mitjana van ser establerts. Tot i que encara no eren establiments permanents, aquests destacaments posarien la primera llavor per l'assentament dels futurs regnes d'rnor i Gndor. Tamb propici el contacte de les llengues locals de la Terra Mitjana amb l'adnaic, que s'acabarien fonent en la Llengua Comuna que es parlaria a la Tercera Edat.

Cap al final del seu regnat van comenar a arribar informes de qu el mal tornava a emergir a l'est de la Terra Mitjana (ms tard es descobriria que Suron s'havia despertat), i Guil-galad va demanar  ajuda a Tar-Menldur. Considerant que el seu fill Aldrion era ms conscient dels problemes de la Terra Mitjana, i pensant que podia ser un lder millor per als homes, Menldur va abdicar a favor seuabans del que tenia pensat.

Menldur va morir l'any 942, a l'edat de 399 anys.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80637" title="Pere Felip Monlau i Roca" nonfiltered="1970" processed="1966" dbindex="32115">
Pere Felip Monlau (Barcelona, Catalunya, Espanya, 1808 - 1871) humanista.

 Biografia .
Monlau va exercir de catedrtic de Literatura i Histria en la Universitat de Barcelona, restaurada en 1837, a partir de 1849. Considerat com un representant de l' humanisme, fou una persona polifactica amb formaci cientfica. Anteriorment, en 1844, havia exercit la docncia a Madrid, en l'institut San Isidro i en l'Escuela Normal, com a catedrtic de Filosofia. Tamb va destacar com director del Museu Arqueolgic Nacional d'Espanya. Va ser l'introductor a Espanya del corrent reformador de l'higienisme. Un carrer de Barcelona i una residncia d'Estudiants porten el seu nom.

 Principals obres .
Elementos o arte de componer en prosa y en verso para uso de Universidades e institutos (1842), escrit per a ser ents, amb un sentit didctic i amb un gran elenc d'exemples.

Elementos de higiene privada y pblica 1846







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80639" title="Tar Anclim" nonfiltered="1971" processed="1967" dbindex="32116">

Tar Anclim (873-1285 S.E.) va ser la setena dels reis de Nmenor (1075-1280), el regne dels edain enmig del mar que apareix a les obres de J.R.R. Tolkien. Va ser la primera dona a regnar a l'illa.

El seu nom significa "La ms brillant" en quenya.

Va casar-se amb el noble Hallacar, fill de Hallatan de Hyarastorni. El matrimoni tenia ms a veure amb la poltica que amb l'amor: tant Tar Anclim com Hallacar pertanyien a la cinquena generaci de descendents del rei Vardamir Nlimon. Un cop nasqu un hereu al tron, la reina i el rei consort visqueren separats.

Tar-Amclim va ser educada per la seva mare Erendis mentre el seu pare era fora en els seus constants viatges. El desencs de la seva mare per la vida matrimonial podria haver influt en el  seu rebuig envers el seu marit.

l'any 1280 va abdicar a favor del seu full Tar-Anrion. Cinc anys desprs va morir, a l'edat de 412 anys.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80642" title="Maria Isabel d'Espanya (princesa de les Dues Siclies)" nonfiltered="1972" processed="1968" dbindex="32118">


Maria Isabel d'Espanya, princesa de les Dues Siclies (Madrid 1851 - Pars 1931). Infanta d'Espanya amb el tractament d'altesa reial que per matrimoni esdevingu princesa de les Dues Siclies i duquessa de Girgenti. Es destacble el fet que des del seu naixement i fins l'any 1857, any en qu nasqu el seu germ, el futur rei Alfons XII d'Espanya fou princesa d'Astries.

Nascuda al Palau Reial de Madrid l'any 1851, la princesa era filla de la reina Isabel II d'Espanya i del prncep consort Francesc d'Asss d'Espanya. Alhora era nta per via materna del rei Ferran VII d'Espanya i de la princesa Maria Cristina de Borb-Dues Siclies mentre que per via paterna ho era de l'infant Francesc de Paula d'Espanya i de la princesa Llusa Carlota de Borb-Dues Siclies. Ferran VII era germ de l'infant Francesc de Paula i s'havien casat amb dues princeses que tamb eren germanes. Aquest fet sumat als mltiples enllaos familiars que mantenen, encara avui, les cases de Borb i la de Borb-Dues Siclies, s el fet apuntat majoritriament per destacar l'escassa salut dels fills de la reina Isabel II d'Espanya.

La infanta Isabel fou educada en l'ambient cortes dels Palau Reial de Madrid i el Palau d'Aranjuez on visqu gran part de la seva infantesa ja que era la residncia preferida de la seva mare. 

A l'hora de contraure matrimoni es pens amb un casament amb el prncep Felip de Blgica, comte de Flandes, i germ del rei Leopold II de Blgica i pare del rei Albert I de Blgica. Malgra tot, el matrimoni no s'arrib a realitzar per la decisi de la casa reial de Blgica d'escollir una princesa de la casa principesa dels Hohenzollern-Sigmaringen. A partir d'aquest moment el partit itali de la Cort es pos en funcionament i pression a la reina en contra del Govern perqu es cass a la infanta amb un princep de la casa de les Dues Siclies.

Amb la unificaci del regne d'Itlia cauen, entre d'altres, la monarquia de la Casa de les Dues Siclies i alhora el Sant Pare de Roma veu redut al territori del Laci els seus dominis terrenals. La reina Isabel incapa de prestar ajuda al Papat, i influncia pels seus confessors, es neg a reconixer el nou regne encapalat per la casa dels Savoia. Finalment, obligada pel Govern, reconeix al Regne d'Itlia, per escull per la seva filla al prncep Gaiet de Borb-Dues Siclies, comte de Girgenti, per marit de la seva filla primognita en un clar senyal de suport als interessos de la casa de Borb a Itlia i al Papat. 

El prncep Gaiet de Borb-Dues Siclies era fill del rei Ferran II de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria. Gaiet era germ del rei Francesc II de les Dues Siclies. El matrimoni, acordat a Madrid, se celebr l'any 1868, i la infanta Maria Isabel reb una quatiosa dot procedent de les arques de l'estat ms un palau a Madrid i un complet aixovar de novia entre el qual hom hi podia trobat la tiara de Mellerio que noranta-quatre anys reb com a regal de noces dels comtes de Barcelona la reina Sofia de Grcia, esposa del rei Joan Carles I d'Espanya. Gaiet fou elevat a la categoria d'infant d'Espanya amb el tractament d'altesa reial.

Malgrat tot, Isabel no tingu un matrimoni feli ja que al cap de tres mesos de l'enlla, Gaiet se sucid per causes desconegudes. Isabel torn a Madrid i s'establ de nou a la Cort fins que el mateix any 1868 hagu de partir a l'exili acompanyant a la seva mare a Pars.

Des de l'any 1875 i fins a l'any 1882, any en qu nasqu la infanta Maria de la Merc d'Espanya, comtessa de Girgenti fou de nou princesa d'Astries. Des del mateix any 1875 i fins l'any 1931 s'establ a Madrid i fou la membre ms popular de la famlia reial de la Restauraci.

La infanta fou la representant de la Corona espanyola a les festes del Centenari de la Independncia d'Argentina. Tamb realitz nombrosos viatges internacionals representant a la Corona espanyola i al pas.

Aficionada als toros fou anomenada la infanta ms castissa de totes i coneguda era la seva devoci per la Fira de Sant Isidro de Madrid, popularment fou coneguda com "La Chata". 

L'arribada de la Segona Repblica la sorprengu malalta i al llit, el govern republic permet a la infanta quedar-se a Madrid i no haver de partir a l'exili com a deferncia al seu estat de salut. Malgrat aix, ella renunci i s'establ a Pars on mor en un convent de monges que l'acolliren els ltims set dies de la seva vida.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80649" title="Maria Isabel d'Espanya" nonfiltered="1973" processed="1969" dbindex="32119">


 Maria Isabel d'Espanya (reina de les Dues Siclies) (1789 - 1848);

 Maria Isabel d'Espanya (princesa de les Dues Siclies) (1851 - 1931);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80650" title="Tar Anrion" nonfiltered="1974" processed="1970" dbindex="32120">

Tar Anrion (1003-1404 S.E.) va ser el vuit rei de Nmenor (1280-1394), el regne dels edain enmig del mar que apareix a les obres de J.R.R. Tolkien.

El seu nom significa "Fill del Sol" en quenya. Va heretar el tron desprs d'abdicar la seva mare,  Tar Anclim.

Es disposa de molt poca informaci del regnat de Tar-Anrion. Les seves dues filles grans van renunciar al tron per motius desconeguts, i a la seva mort heret el tron el seu tercer fill: Tar Srion.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80653" title="Campions de dobles masculins de l'Open dels Estats Units" nonfiltered="1975" processed="1971" dbindex="32121">
Llista de guanyadors en la categoria de Dobles masculins de l Open dels Estats Units de tennis:




Vegeu tamb. 
Campions d'individual mascul ;
Campions d'individual femen ;
Campions de dobles femenins ;
Campions de dobles mixts ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80654" title="Tar Srion" nonfiltered="1976" processed="1972" dbindex="32122">

Tar Srion (1174-1574 S.E.) va ser el nov rei de Nmenor (1394-1556), el regne dels edain enmig del mar que apareix a les obres de J.R.R. Tolkien.

El seu nom significa "Fill del Vent" en quenya.

Tenia dues germanes grans, per sembla que no tenien inters en regnar i el tron va passar a ell a la mort del seu pare Tar Anrion. Quan va abdicar el 1556 de la Segona Edat va ser succet per la seva filla Tar Telprin. 

Mor als 400 anys d'edat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80655" title="Tar Telprin" nonfiltered="1977" processed="1973" dbindex="32123">

Tar Telprin (1320-1731 S.E.) va ser la desena dels reis de Nmenor (1556-1731), el regne dels edain enmig del mar que apareix a les obres de J.R.R. Tolkien. Era la segona dona a ocupar el crrec desprs de Tar Anclim.

Reb el seu nom en honor de Telprion, l'arbre blanc de Vlinor.

Va succer el seu pare, el rei Tar Srion, i va regnar durant 175 anys. Durant el seu regnat els anells del poder van ser forjats, Suron va trar els fargaires lfics i conquerir Eriador. Aparentment la reina no va intervenir en cap d'aquests esdeveniments.

Va renunciar a casar-se i no va tenir fills. A l'abdicar va ser succeda per Tar Minstir, el fill del seu germ petit Isilmo. Va morir l'any 1731 a l'edat de 411 anys.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80657" title="Tar Minstir" nonfiltered="1978" processed="1974" dbindex="32124">

Tar Minstir (1474-1873S.E.) va ser l'onz rei de Nmenor (1691-1869), el regne dels edain enmig del mar que apareix a les obres de J.R.R. Tolkien.

Era fill d'Isilmo i va succer la seva tieta, la reina Tar-Telprien, que mor sense descendncia. El seu nom significa "El Guardi de la Torre".

Quan puj al tro, Suron estava en guerra amb els regnes lfics de la Terra Mitjana. Havia envait Eriador i avanava cap a Lindon i Rivendell. Tar Minstir va enviar una flota sota el comandament de Ciryatur, que va aturar l'exrcit de Suron al riu Gwathl. Ms tard arribaven els reforos de Lindon i Tharbad que ajudarien a derrotar Suron a la Batalla de Gwathl i fent-lo retirar a Mrdor.

Cap al final del seu regnat, als voltants del 1800, els numenoreans van comenar a fundar establiments permanents a la Terra Mitjana, entre els que s'hi troba mbar.

Va abdicar el 1969 i va ser succet pel seu fill, Tar Ciryatan. Moriria quatre anys ms tard a l'edat de 399 anys.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80658" title="Santuari del Miracle" nonfiltered="1979" processed="1975" dbindex="32125">
El santuari del Miracle s un centre religis dedicat a la Mare de Du del Miracle, situat al municipi de Riner, al Solsons. El conjunt est format per una esglsia, un monestir benedict i diversos llocs d'acollida: celles, Casa d'Espiritualitat i serveis turstics.

L'esglsia, on es venera la Mare de Du del Miracle, s un centre de pelegrinatge i devoci mariana des de la seva aparici l'any 1458. L'actual esglsia s la tercera que es va construir. Es va comenar el 1652 i resta inacabada amb alguns vestigis de la segona esglsia. S'hi pot admirar la imatge primitiva de la Mare de Du, del segle XV; el retaule gtic a la capella del Santssim, del segle XVI; el retaule barroc presidint l'esglsia, del segle XVIII; l'altar de pedra, del segle XVIII; i l'orgue, del segle XVI-XVII.

El retaule barroc s de grans dimensions i magnificncia. Amb una alada de 23 m i una amplada d'uns 12 m est format per tres cossos superposats. En el cos central s'hi troba la imatge primitiva, una talla de mitjans del segle XV, d'uns 90 cm d'alada. Fou encarregat l'any 1747 a l'escultor Carles Morat, de Solsona. L'any 1993 fou restaurat.

El monestir benedict, de l'any 1899, acull una comunitat depenent del monestir de Montserrat. T cura del santuari, de la litrgia i de les necessitats pastorals de la Casa d'Espiritualitat.

La Casa d'Espiritualitat, oberta l'any 1981, s una residncia que disposa d'habitacions i sales de conferncies i reunions. Organitza convivncies, trobades i exercicis espirituals.

Les celles de Sant Antoni, Sant Benet i Nostra Senyora sn apartaments a disposici de famlies o grups.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80660" title="Tar Cryatan" nonfiltered="1980" processed="1976" dbindex="32126">

Tar Cryatan (Pronunciat Tar Kr-ia-tan) (1634-2029 S.E.) va ser el dotz rei de Nmenor (1869-2035), el regne dels edain enmig del mar que apareix a les obres de J.R.R. Tolkien.

Va succer el seu pare Tar Minstir com a rei. Tar Ciryatan va construr molts vaixells amb els quals va portar la guerra a la Terra Mitjana, tornant a Nmenor amb grans tresors. 

El seu nom significa "Constructor de Vaixells" en quenya. La versi del nom en adnaic s Ar-Balkumagn.

Va abdicar l'any 2029 i va ser succet pel seu fill, Tar Atnamir













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80662" title="Maria de la Pau d'Espanya" nonfiltered="1981" processed="1977" dbindex="32127">
Maria de la Pau d'Espanya, princesa de Baviera (Madrid 1862 - Munic 1946). Infanta d'Espanya amb el tractament d'altesa reial que per matrimoni es convert amb princesa de Baviera.

Nascuda al Palau Reial de Madrid el dia 23 de juny de l'any 1862 essent filla de la reina Isabel II d'Espanya i del prncep consort Francesc d'Asss d'Espanya. La princesa era nta per via paterna de l'infant Francesc de Paula d'Espanya i de la princesa Llusa Carlota de Borb-Dues Siclies mentre que per via materna ho era del rei Ferran VII d'Espanya i de la princesa Maria Cristina de Borb-Dues Siclies. La debilitat en la salut dels fills de la reina Isabel era en conseqncia, en gran part, del fet que els avis de la infanta Pau era germans i les vies tamb ho eren, a part dels molts lligams entre la Casa de Borb i la de Borb-Dues Siclies.

El 2 d'abril de l'any 1883, la infanta contragu matrimoni amb el prncep Llus Ferran de Baviera. Llus Ferran era fill del prncep Adalbert de Baviera i de la infanta Amlia d'Espanya i era alhora nt del rei Llus I Baviera i besnt del rei Carles IV d'Espanya. La parella s'install al Palau de Nyphenburg a les afores de Munic i tingueren tres fills:

SAR el prncep Ferran de Baviera nascut el 1884 a Munic i mort el 1958 a Madrid. Es cas amb la infanta Maria Teresa d'Espanya.

SAR el prncep Adalbert de Baviera, nascut el 1886 a Munic i mort el 1970. Es cas amb la comtessa Auguste von Seefried.

SAR la princesa Maria del Pilar de Baviera, nascuda el 1891 a Munic i morta el 1987.

Arran de la caiguda del Regne de Baviera, junt amb la resta de monarquies alemanyes l'any 1918 desprs de la Primera Guerra Mundial continuaren visquent al Palau de Nyphenburg que no abandonaren fins a la seva mort.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80666" title="Eullia d'Espanya" nonfiltered="1982" processed="1978" dbindex="32128">


Maria Eullia d'Espanya, princesa d'Orleans (Madrid 1864 - Irun 1958). Infanta d'Espanya amb el tractament d'altesa reial que per matrimoni esdevingu princesa d'Orleans i duquessa de Galliera.

Nascuda al Palau Reial de Madrid el dia 12 de febrer de l'any 1864 essent filla de la reina Isabel II d'Espanya i del prncep consort Francesc d'Asss d'Espanya. La infanta era nta del rei Ferran VII d'Espanya i de la princesa Maria Cristina de Borb-Dues Siclies per via materna, mentre que per via paterna ho era de l'infant Francesc de Paula d'Espanya i de la princesa Llusa Carlota de Borb-Dues Siclies.

La infanta es cas el 6 de mar de l'any 1886 amb el prncep Antoni d'Orleans de la Casa reial dels Orleans que ostentava el ttol de duc de Galliera. Antoni era fill del prncep Antoni d'Orleans i de la infanta Llusa Ferranda d'Espanya. El prncep era nt del rei Ferran VII d'Espanya i del rei Llus Felip I de Frana. La parella tingu dos fills:

 SAR el prncep Alfons d'Orleans-Borb, nat el 1886 a Madrid i mort el 1875 a Sanlcar de Barrameda. Es cas amb la princesa Beatriu del Regne Unit.

 SAR el prncep Llus Ferran d'Orleans-Borb, nat el 1888 i mort el 1945.

La infanta Eullia escrigu un interessant llibre de memries on es detalla la vida de la seva difunta mare, la reina Isabel II d'Espanya i de les relacions familiars entre els membres de la Casa reial espanyola.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80669" title="Brixola (constellaci)" nonfiltered="1984" processed="1979" dbindex="32130">

Brixola de la Nau Argo (Pyxis segons la denominaci en llat de la Uni Astronmica Internacional) s una constellaci introduda per  Nicolas-Louis de Lacaille amb el nom de Pyxis Nautica.

Es creu que representa la brixola d'Argo Navis, encara que no es massa factible que Argo ports brixola, ja que no es creu que els grecs antics la fessin servir per a la navegaci. S'ha de remarcar que Pyxis no era formalment una part d'Argo Navis; aix s, les seves estrelles tenen la seva prpia designaci de Bayer independent, la qual cosa no s el cas de Carina, Puppis i Vela que conserven i es reparteixen entre elles les designacions de Bayer procedents d'Argo).

Estrelles Principals.

  Pyxidis.

L'estrella ms brillant de la constellaci s   Pyxidis. Amb una magnitud aparent de sols 3,68, aquesta estrella est allunyada prop de 850 anys-llum. Situada aprop de la Via Lctia, es obscurida per la pols interestellar. s un gegant blau clid (22.900 k  a la superfcie), 18.000 vegades ms brillant que el Sol i 8 vegades ms gran. s bastant jove (probablement devers 18 milions d'anys).

Altres estrelles.

  Pyxidis s una estrella taronja, 100 vegades ms lluminosa que el Sol.

T Pyxidis s una nova recurrent, de la magnitud 14 entre les seves explosions espaiades per terme mig 19 anys.

Taula de recapitulaci de les estrelles de Pyxis.


Nota: Els valors numrics provenen de les dades mesurades pel satllit Hipparcos 

Objectes celestes.

Pyxis cont el cmul obert NGC 2627, distant 8.000 anys-llum.

Histria.

La constellaci de Pyxis s limtrof amb la immensa Argo Navis coneguda des de l'Antiquitat grcies a Claudi Ptolemeu. Fou anomenada al mateix temps que Nicolas-Louis de Lacaille desfu la Nau Argos en el 1752. Les constellacions de l'Antiguitat no cobrien necessriament tot el cel: les zones que no tenien estreles brillants no estaven atribudes a una constellaci. Que Pyxis forms o no part d'Argo Navis est subjecte a debat, perqu en aquesta constellaci no hi ha cap estrella brillant notable.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80670" title="Tar Atnamir" nonfiltered="1985" processed="1980" dbindex="32131">

Tar Atnamir (1800-2221 S.E.) va ser el tretz rei de Nmenor (2029-2221), el regne dels edain Adel mar que apareix a les obres de J.R.R. Tolkien. Va ser conegut com a Atnamir el Gran, i el seu nom quenya significava "Joia d'Home".

Va succer el seu pare Tar Cryatan i va continuar la seva poltica expansionista cap a la Terra Mitjana. Durant el seu regnat Nmenor increment el seu poder i es convert en una potncia martima.

Va ser el primer rei a parlar en contra de la Prohibici dels vlar, que prohibia de navegar cap a l'oest de l'illa per que els homes no s'acostessin a les Terres Immortals. Tamb va ser el primer rei a no abdicar a favor del seu hereu i morir voluntriament. A partir d'ell els reis van regnar fins a la seva mort.

El seu regne se sol considerar el principi del decliu moral de Nmenor.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80673" title="Ankara" nonfiltered="1986" processed="1981" dbindex="32132">

   
Ankara s la capital de Turquia i la segona ciutat ms gran de l'estat turc desprs d'Istanbul. T una poblaci de 4.455.453 habitants (2007) i una elevaci mitjana de 850 m. s alhora la capital de la provncia homnima. Fou coneguda com a Angora o Engr fins al 1930, durant el perode clssic i hellenstic com a nkyra (       ) i en poca romana com a Ancyra. La seva poblaci era de 4.466.756 habitants al cens del 2007.

 La ciutat .

Ankara s una notable ciutat comercial i industrial. Tamb funciona com a mercat aglutinador de l'rea agrcola que l'envolta. Abans de convertir-se en la capital turca, fou famosa per la llana de les seves cabres (llana d'Angora) i per una raa de gats nica, els gats d'Angora. Actualment s la seu del Parlament, dels ministeris i de la resta d'institucions governamentals turques, aix com tamb de les ambaixades de les delegacions diplomtiques estrangeres.

Situada al centre d'Anatlia, s un nus de comunicacions important, d'eon parteixen les xarxes de carreteres, autovies i ferrocarrils de l'estat turc. Alberga diverses universitats, la Biblioteca Nacional, el Museu Arqueolgic, el Museu Etnogrfic i el Museu de les Civilitzacions Anatliques. La ciutat alberga restes arqueolgiques a l'antiga ciutadella com el teatre rom, i tamb les runes del temple d'August, unes termes i la columna de Juli al barri d'Ulus. Potser el monument pel qual s ms coneguda la ciutat s l'An tkabir o mausoleu de Kemal Atatrk, la figura ms important de la Turquia del segle XX. 

Situaci geogrfica i clima.

Localitzada a 3952 '30" N i  3250' E (39.875, 32.8333), Ankara est situada damunt un tur escarpat i rocs, que s'aixeca 176 metres per sobre de l'altipl anatlic, a la riba esquerra de l'Enguri Su, afluent del riu Sakarya (l'antic Sangarius). La ciutat es troba en un dels indrets ms secs de Turquia, envoltat d'una vegetaci estepria, a causa del dur i ocasionalment extrem clima continental sec, d'hiverns molt freds en qu abunden les precipitacions en forma de neu i estius secs molt calorosos, amb un perode de pluges que s'esdev principalment a la primavera i la tardor.  

Histria.

L'entrada de la ciutat d'Ankara a la histria es remunta a l'edat del bronze i a l'aparici de la civilitzaci hatti a l'edat del bronze. Dos mil anys abans de Crist, hi van arribar els hitites, i les excavacions han revelat que sota el seu domini la ciutat es va dir Ankuwash, nom que portava abans del 1200 aC..

Els hitites posteriorment serien substituts per frigis, i la ciutat, que possiblement havia quedat despoblada o molt reduda, va experimentar un gran creixement a l'entorn de l'any 1000 aC, que se suposa que fou degut a una emigraci en massa des de Gordium a causa d'un terratrmol que havia damnat seriosament la capital frgia. Potser per aix el seu fundador llegendari es considerat el rei Mides de Frgia, fill de Grdios, per ja Pausnies el gegraf fa notar que la ciutat era ms vella com han confirmat les troballes arqueolgiques. 

Als frigis van substituir els lidis i a aquestos els perses; les tombes del perode mostren que la influencia cultural frgia encara va romandre fins al temps dels romans. La sobirania persa es va acabar el 333 aC amb la derrota davant Alexandre el Gran. El rei macedoni va estar breument a Ankara. Fou llavors part de l'Imperi Macedoni fins a la seva mort el 323 aC i en els repartiments de l'imperi va correspondre a Antgon el Borni, que el 306 aC es va proclamar rei d'sia a Sardes; el 301 aC va passar als selucides. La ciutat va experimentar un altre creixement esdevenint centre de comer amb les colnies gregues de la mar Negra i Crimea al nord, Armnia i Prsia a l'est, i Assria i Lban cap al sud. Fou desprs del 333 aC que la ciutat va agafar el nom de       (nkyra, que volia dir Ancora en grec).

Vers el 277 aC els tectsages, una de les tribus dels glates celtes, va establir la seva capital a Ankara que van anomenar Ancyra. La poblaci celta devia ser reduda en el conjunt, per era la classe dirigent, mentre el poble era encara frigi . El 190 aC els glates  van combatre al bndol d'Antoc III el gran contra Roma a la batalla de Magnsia del Sipilos, i el cnsol Gneu Manli Vuls va entrar a Galcia el 189 aC, per la comarca dels tolistobois. Llavors va creuar el Sangrios o Sangarius i va arribar a Gordium. Els frigis del pas van rebre als romans com alliberadors; els sacerdots de Pessinus van anunciar la victria i sembla que els romans van assegurar el seu suport contra els glates, que eren intrusos entre els frigis; els tectsages es van refugiar a les muntanes Magaba; els trocmi van deixar les dones i fills amb els tectsages i es van reunir amb els tolistobois, per lluitar contra els romans, per foren derrotats i milers de gals van morir i d'altres milers foren fets presoners. Gneu Manli va marxar llavors contra Ancira (Ancyra) i prop de la ciutat els gals van demanar negociacions. 

Les negociacions havien perms als glates posar les dones i fills en seguretat mes enll del Halis. Un intent de capturar per sorpresa a Manli va fracassar i aquest els va derrotar, per poc desprs va arribar el fred i les operacions van quedar aturades i Manli es va retirar a Efes on els caps gals foren convocats pel bon temps. L'any segent, Manli que ara era procnsol, va rebre regals de molts reis del sia Menor en recompensa per haver-los lliurat dels glates. El delegats glates es van presentar a Efes per foren conduits a l'Hellespont on havia arribat el rei umenes I de Prgam, i all els va dictar les imposicions romanes: pau amb umenes, i viure confinats dins els seus lmits establerts. El 158 aC el Senat va confirmar la independncia de Galcia (de fet un estat client rom).

Vers el 88 aC Mitridates VI Eupator es va apoderar de la tetrarquia dels tectsages per la va perdre el 86 aC al revoltar-se els glates locals. El 25 aC Galcia fou feta provncia romana i Ancyra fou reanomenada Sebaste (Sebaste Tectosagum). El Monumentum Ancyranum (Temple d'August i Roma) inclogu els registres oficials de les "Actes d'August" (Res Gestae Divi Augusti), una inscripci en marbre a les parets del temple. Ms tard reb el ttol de metrpolis, ttol que ja tenia en temps de Ner. Fins a dues-centes mil persones van viure a la ciutat als millors temps de l'Imperi. El riu Ankara ay  passava pel centre de la ciutat. La zona moderna de ankaya era una zona residencial amb villes, i la ciutat arribava a l'oest  fins on avui dia hi ha el parc Genlik i l'estaci ferroviria i al sud fins a la universitat Hacettepe, el que el feia una gran ciutat superior a altres d'occident a la Gllia i Britnia per exemple. El 51 fou visitada per l'apstol Sant Pau que hi va fundar una comunitat cristiana i on va escriure la seva "Carta als glates".

A la segona meitat del segle III hi van haver diverses invasions de gots. Zenbia de Palmira la va dominar per un temps fins que el 272 Aureli la va recuperar. Sota Diocleci es van fer noves construccions i es van construir camins cap a Germe i Dorilea (moderna Eskisehir). 

Hi van haver mrtirs de la ciutat; Proclos i Hilari eren nadius de Kallippi, un llogaret proper a Ancyra, i van patir martiri sota Traj (98-117). Desprs del 280 van ser mrtir Philumenos i Eustathius en temps de Diocleci. El bisbe local Clliment, de 38 anys, fou enviat a Roma i junt amb el seu germ i altres companys foren executats. Encara es conserven les restes de l'esglsia desprs dedicada a Sant Climent prop d' I  klar Caddesi al districte d' Ulus, probablement construda al lloc on fou enterrat. Altres mrtirs foren el metge Plat i el seu germ Antoc sota Galeri. Teodot d'Ancira tamb es venerat com a mrtir i sant. El 314 els cristians van fer un concili a la ciutat, i es va tractar el tema de qu fer amb els cristians que havien acceptat retornar al paganisme durant les persecucions. Tres concilis es van fer al segle IV a la ciutat que era un feu dels cristians. El senat local va donar pas al bisbat com a rgan principal de la ciutat. L'arrianisme sembla que es va originar a Ancyra. El snode del 358 fou un concilabulum semiarri presidit per Basili d'Ancira, on es van condemnar les doctrines arrianes per va establir una doctrina igualment considerada hertica. El 362  hi va passar Juli l'Apstata en cam cap a Prsia; una inscripci i una columna que encara existeixen recorden aquesta visita. El 375, els bisbes arrians es van trobar a la ciutat i van decretar la deposici de diversos bisbes entre els quals Gregori de Nissa. la llista de bisbes d'Ancyra apareix a Gams, "Series episc. Eccl. cath."

Desprs del 395 va quedar dins l'Imperi Rom Oriental, i va esdevenir un important assentament bizant. Teodosi II hi va tenir la seva cort d'estiu per motius de clima. El 620 fou conquerida pels perses sassnides per desprs de la seva derrota a Niniv el 627 la van haver d'evacuar. Fou llavors capital del thema del Buccellaris. Al segle VII va patir algunes sayfa dels rabs que la van ocupar el 654 per poc temps; el 806 Harun al-Rashid la va ocupar altre cop i la va saquejar, i el 838 la va ocupar el seu fill al-Mutasim. El 871 fou saquejada pels paulicians de Tefrcia. El 931 fou atacada pels rabs de Tars.

L'any 1071, el sult seljcida Alp Arslan, desprs de la seva victria a Mantzikert, va prendre la ciutat (desprs del 1073 en qu encara era bizantina) i va comenar una llarga poca de dominaci seljcida i otomana que durar fins al comenament del segle XX. El 1101 els croats dirigits per Ramon de Tolosa la van recuperar i la van entregar a Bizanci, per al cap de poc temps va retornar a mans dels seljcides (la data no es coneix). El 1127 va passar als danishmndides i a la mort de Muhammad Ghazi el 1143 va retornar als seljcides. El 1190 sota Kilidje Arslan II es va repartir el sultanat de Rum i Ankara va passar al seu fill Muhyi al-Din Masud al que li va arrabassar el 1204 el seu germ  Rukn al-Din Sulayman Shah. Masud va construir (final de 1197 o gener del 1198) el mnbar de fusta a la mesquita d'Ala al-Din dins la ciutadella, que s el primer monument conservat dels seljcides. A la mort de Kay Khusraw I el 1210 el seu fill Ala al-Din Kay Kobad es va revoltar contra el seu germ gran Izz al-Din Kay Kawus I, i es va apoderar d'Ankara, on fou assetjat un any fins que es va rendir; Kay Kobad va ser portat presoner a Malatya, per fou alliberat i portat al tron a la mort del seu germ (1219); el seu regnat fou l'apogeu del sultanat de Rum. Va construir el pont blanc (Ak Kpru) el 1222 que travessa el  ubuk Suyu, a una hora de cam al nord de la ciutat, assegurant les comunicacions cap a l'oest (a Beypazar); un altra ponts podria ser tamb obra seva per no esta datat: el pont que creua el Kizil Irmal prop de Kprky (al sud-est), anomenat Cesnigir Kprs, en direcci a Kirsheir i Kayseri. 

El sultanat de Rum va esdevenir desprs un protectorat dels Il-khan de Prsia i es va construir en aquest temps la gran mesquita d'Arslan-Khane (vers 1290) i el mnbar de Kizilbey Djami (vers 1299-1300) construt per Yakub ben Ali Shir que podria ser un membre de la famlia dels Germiyan-oghlu. Germiyan devia dominar la ciutat a l'entorn del 1300 segurament com a feudataris nominals de Rum. A la primera part del segle XIV (vers 1304) fou incorporada als dominis directes dels Il-khan . Els Il-khan dominaven directament fins Siwrihisar, a l'oest. Desprs del 1342 va caure en mans de l'emir Eretna de Sivas, i va restar en mans de la seva dinastia els Eretnites o Eretna-oghlu. No obstant la ciutat devia tenir una forta autonomia interna dirigida per una aristocrcia de mercaders i artesans coneguts com Lliga dels Akhi; el principal dirigent fou Akhi Sharaf al-Din anomenat Akhi Muazzam (mort el 1350) que va establir fundacions per la mesquita d'Ankara (Arslan-Khane) i fou enterrat a un mausoleu prop d'aquesta mesquita. 

Segons Joan Cantacuz el otom Sulayman, fill d'Orhan, va ocupar la ciutat el 1354 per devia ser de manera temporal. Murat I la va tornar a ocupar el 1361 i el cronista otom Neshri diu que en aquell moment la ciutat estava governada pels Akhi, i que foren aquestos qui la van entregar a Murat. El 1362 la sobirania de Murat est testimoniada per una inscripci commemorant la restauraci de la mesquita d'Ala al-Din; els Akhi encara gaudien de cert poder local que van conservar per un temps com testimonien algunes inscripcions a les mesquites fundades pels otomans on apareixen Akhi Yakub (1391) i Akhi Elvand o Evran (1450). Desprs desaparegueren. El personatge ms clebre fou Hadjdj Bayram Wali (nascut el 1352 a Ankara) que va fundar la orde dels dervixos Bayramiyya; un mausoleu i una mesquita el recorden. El 1427/1428 Karadja Beg (probablement el personatge mort a Varna el 1445) va fundar la mesquita Imaret Djami

El 20 de juliol del 1402 Tamerl va derrotar els otomans a la batalla d'Ankara i va entrar a la ciutat; Baiazet I fou fet presoner; per a l'any segent ja tornava a estar en poder dels otomans, i va quedar en mans de Mehmet Celebi en les lluites contra els seus germans que van atacar la ciutat al menys dues vegades: Isa Celebi el 1404 i Emir Sulayman el 1406. En la lluita entre Baiazet II i Djem, el governador local es va declarar per aquest darrer (1482) per Baiazet la va ocupar poc desprs. El 1565/1566 es va fundar una mesquita dedicada a Djabi Ahmad Pasha  (coneguda per Yeni o Kurshunlu Djami) que havia mort uns quatre anys abans.

El 1607 fou teatre d'una revolta dirigida pel cap de bandits Kalender-oghlu, nadiu de la ciutat, que va afectar a tota l'Anatlia, per el 1608 fou recuperada pel gran visir Kuyudju Murad Pasha. Durant el domini otom Ankara fou capital d'un sandjak o liwa de leyalet d'Anadolu, i al comenament fou capital de l'eyalet fins que fou traslladada a Kutahya.  A la reorganitzaci administrativa del 7 de novembre de 1864 va ser capital d'un wilayet amb diversos kada (districtes): Ankara, Ayash, Bala, Zir, Beypazar, Djibukabad, Haymana, Sivrihisar, Mihalicdjik, Nalihan i Yabanabad. A Europa era coneguda com Angora i famosa per les ovelles locals que produen la llana d'angora (en turc tiftik). Un altre cosa peculiar eren els gats locals de pel llarg (gats d'angora). El 1892 es va unir a Haydarpasha (prop d'Istanbul) per via frria. Vers el 1890 tenia uns 27.825 habitants (un 10% cristians), per era una ciutat relativament petita quan va esclatar la I Guerra Mundial. 

Desprs de la derrota otomana a la guerra el novembre del 1918, i el congres nacional de Sivas del juny de 1919, va passar a ser capital del govern revolucionari (octubre de 1919) i Mustafa Kemal Atatrk hi va anar a residir el 27 de desembre de 1919. La Gran Assemblea Nacional la va declarar capital de l'estat el 23 d'octubre de 1923 i el dia 29 es va proclamar la Repblica. Al moment de la fundaci de la Repblica de Turquia, Ankara era una petita localitat que tot just tenia uns 15.000 habitants. Desprs de 1925 va patir profundes transformacions. H. Jansen va dissenyar el nou pla urb. El 1955 tenia 453.151 habitants.

 Referncies i notes .




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80674" title="Tar Anclimon" nonfiltered="1987" processed="1982" dbindex="32133">

Tar Anclimon (1986-2386 S.E.) va ser el catorz rei de Nmenor (2221-2386), el regne dels edain enmig del mar que apareix a les obres de J.R.R. Tolkien.

El seu nom significa "El Ms Brillant" en quenya.

Va succer el seu pare Tar Atanamir el gran al tro de Nmenor. Durant el seu regnat, i en gran part degut a les poltiques del seu pare, els numenoreans es va dividir en dues faccions. D'una banda el amics dels elfs o elndili, tamb anomenats els "fidels", que advocaven mantenir la deovci als vlar i l'amistat amb els elfs. El rei, per, era ms favorable al grup que s'autoanomenava "Els Homes del Rei", que propugnaven l'isolacionisme i la consolidaci d'un imperi.

A la seva mort va ser succet pel seu fill Tar Telemmait.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80677" title="Tar Telemmait" nonfiltered="1988" processed="1983" dbindex="32134">

Tar Telemmait (2136-2526 S.E.) va ser el quinz rei de Nmenor (2386-2526), el regne dels edain enmig del mar que apareix a les obres de J.R.R. Tolkien.

Va succer el seu pare Tar Anclimon, i a la seva mort va ser succet per la seva filla Tar-Vanimeld. El seu nom significa "Mans de Plata", reflexant la seva nsia pel metall precis mithirl.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80680" title="Tar Vanimeld" nonfiltered="1989" processed="1984" dbindex="32135">

Tar Vanimeld (2277-2637 S.E.) va ser la setzena dels reis de Nmenor (2526-2637), el regne dels edain enmig del mar que apareix a les obres de J.R.R. Tolkien. Va ser la tercera i ltima dona a ocupar el tro.

El seu nom significa "Estimada Bellesa" en quenya.

Va ser filla i hereva de Tar Telemmait. Durant el seu regnat no va demostrar cap inters en el govern, i va delegar tot el poder en el seu marit, el noble Herucalmo.

Tar-Vanimeld va ser reina durant 111 anys. Quan va morir, a l'edat de 360 anys, el tron hauria d'haver passat al seu fill Tar lcarin, per Herucalmo va usurpar el tron. Amb el nom de Tar nducal va mantenir el poder durant vint anys fins que en va ser expulsat. El seu regnat no es considera legtim i per aix no figura en la llista de reis.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80681" title="Tar lcarin" nonfiltered="1990" processed="1985" dbindex="32136">

Tar lcarin (2406-2737 S.E.) va ser el disset rei de Nmenor (2657-2737), el regne dels edain enmig del mar que apareix a les obres de J.R.R. Tolkien. 

El seu nom significa "gloris" en quenya.

Es seus pares eren la reina regent, Tar Vanimeld, i el rei consort, Herucalmo. Desprs de la mort de la seva mare li hauria pertocat heretar el tron, per Herucalmo va usurpar-lo i el conserv durant els vint anys que trig a morir. Un cop mort el seu pare, Tar lcarin obtingu el poder.

Va regnar durant vuitanta anys, i a la seva mor fou succet pel seu fill Tar Clmacil.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80687" title="Silvanost" nonfiltered="1991" processed="1986" dbindex="32137">
En l'univers fictici de Dragonlance, Silvanost s la capital de Silvanesti.

Es troba en una illa boscosa en el riu Thon-Thalas. Fou el primer territori que fou reclamat per Silvanos i el seus seguidors abans de comenar una guerra amb els dracs que culmins amb la creaci del regne de Silvanesti.

La seva arquitectura es basa en torres. Les classes altes estan fetes de materials moldejats amb la mgia que s'han alat del terra per formar els edificis. En canvi, els edificis de les classes baixes estan construits a m amb argamassa. Tanmateix, solen tenir tres o quatre plantes. La quasi totalitat dels edificis t un territori collindant que fa de jard i que sol ser proporcional a l'alada de l'edifici.

Disposa d'un port amb el que es comunica amb l'oce Courrain per comerciar amb Tarsis o Istar a travs de baixes i tamb per viatjar a les altres ribes del riu mitjantant unes tortugues gegants absolutament domesticades.

s on estroba el Palau de Quinari, seu de la famlia reial i la Torre de les Estrelles, l'edifici ms sagrat dels silvanestis i el ms alt de la ciutat.

Histria.
Durant la Guerra de la Llana va quedar despoblat i deformat desprs que en Lorac Caladon fes servir un Orbe dels Dracs per dominar el Drac Verd Cyan Bloodbane i aquest consegus dominar-lo en direcci contrria a ms de fer-hi fluir la seva mgia per corrompre el territori.

Ms tard, acabada la guerra fou el primer territori de tot Silvanesti que fopu purificat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80690" title="Louis Claude de Saulses de Freycinet" nonfiltered="1992" processed="1987" dbindex="32138">
Aquest article s sobre l'explorador Freycinet. El nom s similar al seu nebot Charles Louis de Saulces de Freycinet (1828-1923), primer ministre francs.
----
Louis Claude de Saulses de Freycinet (1779   1842) fou un navegant, explorador i gegraf francs.

Freycinet va nixer, el 7 d'agost del 1779, a Montlimar (departament del Droma). Va participar a l'expedici cientfica (1800-1803), dirigida per Nicholas Baudin, que va explorar el litoral del sud i sud-oest d'Austrlia. L'acompanyava el seu germ Louis Henri de Saulses bar de Freycinet (1777-1840) que acabar sent almirall. De tornada a Pars va escriure Voyage de dcouvertes aux terres australes (Paris, 1807-1816).

El 1817 va obtenir el comandament de lUranie amb l'objectiu de prendre una srie de mesures amb pndul per determinar la forma de la Terra, aix com tot un programa d'observacions meteorolgiques, astronmiques, magntiques, geogrfiques i etnolgiques. Entre els tripulants es trobava el nord-catal Jacques Arago, Louis Isidore Duperrey (ms tard comandant de dues expedicions) i la dona de Freycinet, Rose Marie Pinon. La seva dona es va embarcar clandestinament en contra de les ordenances de la marina. 

Durant tres anys va completar la volta al mn visitant Austrlia, les illes Mariannes, les illes Sandwich i l'Amrica del Sud. A Ciutat del Cap es troba amb el Rurik de Kotzebue. A l'illa Maurici es troba amb el seu germ que no veia des que tenia 12 anys. A les illes Samoa va descobrir l'atol Rose que va rebre el nom de la seva dona. En el viatge de tornada va perdre la Uranie a les illes Malvines, per va aconseguir recuperar una important collecci d'histria natural, i nombrosos dibuixos i notes. Recollits al cap de dos mesos per un vaixell nord-americ, Freycinet va comprar el vaixell per tornar a Frana. El resultat del viatge es va publicar pstumament sota el ttol Voyage autour du monde excut sur les corvettes de S.M. lUranie et la Physicienne pendants les anes 1817  1820 (1824-1844). Abans havia sortit publicat el relat de Jacques Arago Promenade autour du monde.

Freycinet va haver de respondre davant un consell de guerra per haver perdut el vaixell i per haver embarcat la seva dona, per va ser absol. Adms, el 1825, a l'Acadmia de Cincies, va participar en la creaci de la Societat de Geografia de Pars. Va morir a Freycinet (Drme) el 18 d'agost del 1842.

En memria seva es va anomenar un atol de les Tuamotu, avui Amanu, una pennsula i un parc nacional a Tasmnia, un cap i un estuari a Austrlia, i la planta caulerpa freycinetti. En memria de Rose Pinon s'anomena l'atol Rose, Pointe Rose i Anse Rose prop de cap Freycinet a Austrlia, un colomb de Nova Guinea columba pinon, l'hibiscus pinoneamus i la falgera pinonia.

Ruta del viatge.

Tol, 17 de setembre del 1817.
Rio de Janeiro, Ciutat del Cap, Illa Maurici;
Nouvelle Hollande (Austrlia), setembre del 1818.
Guam, 18 de mar del 1819.
Illes Sandwich (Illes Hawaii):
Owhyhee (Illa de Hawaii, Mowe (Maui), Woahu (Oahu), agost.
les des Navigateurs (Illes Samoa):
Atol Rose, 21 d'octubre del 1819.
Illes Malvines, 14 de febrer del 1820.
Le Havre, 13 de novembre a bord de la Phisicienne.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80697" title="Campions de dobles femenins de l'Open dels Estats Units" nonfiltered="1993" processed="1988" dbindex="32139">
Llista de guanyadors de la categoria de dobes femenins de l'Open dels Estats Units de tennis:




Vegeu tamb.
Campions d'individual mascul;
Campions d'individual femen;
Campions de dobles masculins;
Campions de dobles mixts;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80700" title="Longyearbyen" nonfiltered="1994" processed="1989" dbindex="32140">


Longyearbyen s el principal nucli de poblaci de les illes Svalbard, situades a l'oce Glacial rtic i pertanyents a Noruega. La seva poblaci s d'uns 1.600 habitants. Se situa a la vora de l'Isfjorden, a la costa oest de l'illa de Spitsbergen.

L'assentament va ser fundat l'any 1906 per John Munroe Longyear, principal propietari de la Companyia rtica de Carb de Boston (Arctic Coal Company of Boston). Va ser destruda pels alemanys l'any 1943, durant la Segona Guerra Mundial, i reconstruda un cop acabat el conflicte. s una ciutat rtica on la mineria ha estat sempre present. La seva vegetaci s polar a l'hivern i de tundra a l'estiu.

Longyearbyen s el lloc de residncia del Governador de Svalbard.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80702" title="Anna Malle" nonfiltered="1995" processed="1990" dbindex="32141">

Anna Malle (nascuda Anna Hotop Stout, Havana (Illinois) EUA, 9 de setembre de 1967   Las Vegas (Nevada) EUA, 25 de gener de 2006) va ser una popular actriu de cinema per adults.

D'ascendncia alemanya, irlandesa i ndia (cherokee) va passar la seva infantesa i adolescncia a Fort Madison a l'estat d'Iowa.

La seva carrera dins el cinema X va comenar tard. Tenia ja prop de 27 anys quan va comenar a aparixer en pellicules pornogrfiques amateurs cap a l'any 1993. Entre elles destacava una de la srie Dirty Debutantes produda per Max Hardcore. Aviat va despertar l'admiraci dels seguidors del gnere pel seu carcter salvatge i per l'especial entusiasme a l'hora de l'abordatge de les escenes de sexe. Del seu fsic voluptus destacaven la seva pell bruna amb el contorn blanc del biquini sempre marcat, le seves dents blanqussimes, les seves contundents natges, la seva capacitat per posar el ulls en blanc en el moment de l'orgasme, i els seus dos tatuatges, un sobre el pit esquerre i l'altre sobre la vulva.

Anna Malle va esdevenir un dels millors referents del cinema X dels noranta pel que fa a les escenes lsbiques, el sexe anal i tamb per la morbositat que aplicava a les seves paraules i als seus dilegs (dirty-talk) durant els moments ms trrids de les escomeses sexuals. Fora de l'mbit estricte del cinema pornogrfic explcit, va actuar tamb en algunes produccions ertiques de les cadenes HBO i Playboy Channel. El seu marit Hank Armstrong sovint era tamb la seva parella davant la cmera en les escenes de sexe. Entre 1999 i 2003 va dirigir algunes pellcules X. 

A finals de l'any 2004, despres d'onze anys en el cinema X i d'haver intervingut en prop de 200 films, Anna va decidir retirar-se.

Va morir accidentalment en un xoc d'autombils a Las Vegas el dia 25 de gener de 2006

Fitxa personal.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80704" title="Sidoku" nonfiltered="1996" processed="1991" dbindex="32142">
Un sidoku s una variant d'un sudoku on en comptes de nombres hi ha notes musicals (do, re, mi, fa, sol, la, si). Les taules sn de 7x7 i es juga de la mateixa manera que un sudoku normal: en cada fila, columna i regi (aquesta ltima delimitada per una lnia ms gruixuda) hi ha d'haver totes les notes i per tant no es poden repetir. Els sidokus noms tenen una soluci.

A la taula hi ha algunes celles ombrejades o pintades, si les mirem amb l'ordre d'esquerra a dreta i de dalt a baix ens apareixen els primers compassos de la pea musical escrita a dalt de la taula (la posici del nom de la can pot variar: hi ha sidokus on est abaix de la taula, al costat, etc.).

Hi ha diferents nivells de sidokus seguint aquest ordre: grau elemental, grau mig, grau superior i virtuosisme.

 Histria .
Els sidokus van ser inventats l'any 2005 per dos germans catalans: David Puertas, professor de msica i periodista, i Bernat Puertas, enginyer informtic . La idea va sorgir desprs de tot un estiu fent sudokus: van tenir la idea de fer-los sonar i barrejar-los amb la msica, que s el que ms els agrada.

La revista Enderrock va ser la primera revista de rock a difondre aquest joc (gener 2006) i la Revista Musical Catalana (desembre 2005) la primera en l'mbit de la msica clssica. Altres revistes que han publicat sidokus regularment sn Serra d'Or, el butllet de l'emissora Catalunya Msica, La Circular del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, L'Altaveu de Ribes, Oper und Tanz, Neue Muzikzeitung, etctera.

Al gener del 2006 l'editorial barcelonina Clivis Publicacions va editar el primer llibre de sidokus titulat "Sidokus: el sudoku musical". Al setembre del mateix any Schott Musik Verlag llena l'edici en alemany (Musik sudoku: das original Sidoku) i al desembre, Clivis treu l'edici en castell. El 2007, Schott edita el segon llibre de sidokus en alemany i Clivis edita un nou llibre (en catal) titulat Sidokus 3.

 Variants .
Al igual que els sudokus els sidokus tamb tenen variants, n'hi ha dues:
 4x4: En comptes de notes musicals hi ha smbols musicals. Els smbols poden ser: negres, blanques, corxeres, semicorxeres, claus de sol, claus de fa, sostinguts... per noms n'hi ha quatre per sidoku.
 12x12: A ms de les altres notes s'hi afegeixen les notes amb sostingut (do#, re#, fa#, sol# i la#).

 Enllaos externs .
 Pgina oficial dels sidokus;
 Sidokus educatius al web del Departament d'Educaci de la Generalitat de Catalunya ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80708" title="MediaHighway" nonfiltered="1997" processed="1992" dbindex="32143">



MediaHighway s la plataforma middleware desenvolupada per  Canal Plus (Frana) per a tots els serveis interactius (Guia de Programaci Electrnica - EPG, Pay Per View...) accessibles mitjanant el Receptor Descodificador Integrat (IRD). Utilitzat per Canal Satlite Digital, Canal+ Numrique, Canal Satellite Numrique (Frana) i Premiere Digital (Alemanya), entre d'altres.


Adquirida a Thomson per NDS, un dels principals provedors de solucions tecnolgiques per a televisi de pagament, al desembre del 2003, s'estima la seva incorporaci en al voltant de 38 milions de Set-Top Boxes (STB/Receptor de televisi) en tot el mn. MediaHigway cobreix aix tots els tipus de plataformes de TV digital: cable, satllit, de banda ampla i digital terrestre.


L's de la plataforma MediaHigway ofereix diversos avantatges respecte als seus competidors (com el MHP):
 MediaHigway est integrat ja en centenars de models de STB de ms de 30 desenvolupadors lders en el mercat.
 Serveis i aplicacions avanades: incloent VoIP, internet de banda ampla, etc. ;
 Simplifica el desenvolupament amb eines estndards de la indstria: incloent MHP, OCAP, l'HTML, i Java. Aix permet un creixement de la TV interactiva ms rpid.


Principals serveis interactius.


A continuaci es descriuen alguns dels serveis interactius oferts pel sistema MediaHighway. No obstant aix, ha de quedar clar que les possibilitats de la TV interactiva sn moltes i que els serveis oferts depenen de si la tecnologia utilitzada els pot suportar o no.

 EPG: La Guia de Programes, imprescindible en qualsevol plataforma de televisi, sigui aquesta per cable, satllit o terrestre informa a l'usuari sobre els principals programes que s'emeten o emetran en les seves cadenes. Inclou, a ms, accs a destacats per gneres i altres aplicacions relacionades amb la programaci dels canals de la plataforma.

 Interactive Video Browser - IVB: Permet accedir, en format multipantalla, a la visi de mlitples canals de televisi. Amb el control remot, l'espectador selecciona el canal que vol i es trasllada directament a aquest canal.

 TeleShopping (telecompra Interactiva): Permet comprar de forma interactiva les 24 hores del dia tot tipus de material, des de msica a vdeos, passant per llibres.

 Publicitat Interactiva: Noves possibilitats publicitries. Quan l'espectador segueix un anunci pot, pressionant una tecla, accedir a informaci addicional sobre el producte a la venda. A ms, poden realitzar-se promocions i concursos i, per descomptat, es pot permetre la compra del producte al moment.

 Informaci meteorolgica sota demanda: Aplicaci que pot anar conjuntament amb un canal convencional de TV com Meteo o solta. Inclou la possibilitat que l'usuari esculli la zona en la qual viu i li permet seguir en temps real les previsions meteorolgiques.

 Jocs Interactius: El terminal digital pot convertir-se en una autntica consola de jocs, permetent a l'usuari gaudir en el televisor d'una mplia gamma de jocs, seleccionats grcies a un complet men en pantalla. Els jocs poden ser fixos a actualitzar-se cada cert temps.

 PPV-Pagament Per Visi: Permet la compra de pellcules emeses en el denominat Vdeo Sota Demanda. Aquest sistema, aplicat com segona o tercera finestra de difusi, desprs de l'estrena en cinema i el pas per video, permet a les plataformes obtenir elevats beneficis i amortitzar al mxim el producte. Prcticament totes les plataformes oferixen serveis de PPV.

Caracterstiques tcniques   MediaHighway ADVANCED.

NDS desenvolupa actualment dos tipus de plataformes MediaHighway: la CORE o bsica, i la ADVANCED, sent aquesta ltima la ms avanada i interessant tecnolgicament parlant. Les principals diferncies entre ambdues plataformes resideixen principalment en els estndards de desenvolupament de TV interactiva que sn capaces de suportar i en les funcions com a PVR (Personal Video Recorder) que inclouen.

Funcions PVR.

 Gravaci retroactiva: funci que permet la gravaci i reproducci simultnia.
 Gravaci remota, gravaci automtica i mltiple gravaci programada.
 Previsualitzaci de continguts: funci similar al IVB, per representant els continguts en memria del PVR.
 Gravaci dual: permet veure un programa i gravar un altre de diferent alhora. ;

Arquitectura del MediaHighway ADVANCED.



Enllaos externs.

Pgina oficial NDS: http://www.nds.com/middleware/middleware.html






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80709" title="Campions de dobles mixts de l'Open dels Estats Units" nonfiltered="1998" processed="1993" dbindex="32144">
Llista de guanyadors de la categoria de dobles mixts de l'Open dels Estats Units de tennis:




Vegeu tamb.
Campions d'individual mascul;
Campions d'individual femen;
Campions de dobles masculins;
Campions de dobles femenins;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80716" title="Copa Federaci de tennis" nonfiltered="1999" processed="1994" dbindex="32145">
La Copa Federaci de tennis, anomenada Fed Cup en angls, s la competici per equips ms important del tennis en categoria femenina, i s l'equivalent femen a la Copa Davis.

S'inici a disputar-se l'any 1963 i s'organitza en una srie de rondes disputades en diversos grups jugantse quatre partits individuals i un de dobles.

Palmars.


Enllaos externs.
   Pgina oficial de la Copa Federaci;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80736" title="Copa d'Europa de voleibol masculina" nonfiltered="2000" processed="1995" dbindex="32146">
La Copa d'Europa de Voleibol masculina, tamb anomenada Copa de Campions i Gran Copa de Campions des del 2000, s la mxima competici europea per a clubs masculins de voleibol. s organitzada per la Confederaci Europea de Voleibol (CEV).

 Historial .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80739" title="Forques Caudines" nonfiltered="2001" processed="1996" dbindex="32147">
La batalla de las Forques Caudines fou un encontre armat que va tenir lloc l'any 321 aC, entre els exrcits romans i samnites, en el context de la Segona Guerra Samnita.

El congost entre les localitats d'Arpaya i Montesarchio, denominat Forques Caudines (Furculae Caudinae), aix anomenat per la seva proximitat a la ciutat de Caudium (a l'Est de Capua) i situada en territori samnita, l'exrcit samnita envolt dues legions de l'exrcit rom (comandat pel cnsol Espuri Postumi Alb), permetent la seva retirada en condicions humiliants, com l'entrega d'ostatges capturats, el desarmament dels legionaris i el pas sota dues llances samnites clavades en el sl, que obligaven als romans a inclinar-se per a creuar-les, tamb anomenat el pas sota el jou (d'on va sorgir l'expressi passar pel jou o passar per les forques caudines que significa l'haver d'acceptar irremediablement una situaci deshonrosa). 

Rere aquesta derrota el Senat rom va haver de ratificar l'entrega de poblaciones fronterisses com Fregellae als samnites, marcant aix un moment humiliant en el devenir histric de Roma.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80743" title="Copa d'Europa de voleibol femenina" nonfiltered="2002" processed="1997" dbindex="32148">
La Copa d'Europa de Voleibol femenina, tamb anomenada Copa de Campions i Gran Copa de Campions des del 2000, s la mxima competici europea per a clubs femenins de voleibol. s organitzada per la Confederaci Europea de Voleibol (CEV).

 Historial .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80745" title="Jou" nonfiltered="2003" processed="1998" dbindex="32149">



Un jou s una pea de fusta o de ferro, ms o menys corbada, amb la qual dos bous, ases, etc, sn junyits pel cap o pel coll a l'arada o al carro.

El terme prov del llat iugum, el qual, al seu torn, deriva del snscrit yug, 'uni'.

Per extensi, s'aplica en sentit figurat en aquelles circumstncies o situacions en qu la llibertat d'alg est en entredit.

En herldica, el jou fou l'emblema d'Isabel I de Castella, presentat sovint amb les fletxes que representaven al seu marit Ferran d'Arag. En el segle XX, el smbol del jou i les fletxes fou adoptat per la Falange Espanyola.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80746" title="Recopa d'Europa de voleibol masculina" nonfiltered="2004" processed="1999" dbindex="32150">
La Recopa d'Europa de Voleibol masculina s la segona competici europea per a clubs masculins de voleibol. s organitzada per la Confederaci Europea de Voleibol (CEV). Actualment rep la denominaci de Top Teams Cup (Copa dels Millors).

 Historial .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80747" title="Copa CEV masculina" nonfiltered="2005" processed="2000" dbindex="32151">
La Copa CEV de Voleibol masculina s la tercera competici europea per a clubs masculins de voleibol. s organitzada per la Confederaci Europea de Voleibol (CEV).

 Historial .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80748" title="Recopa d'Europa de voleibol femenina" nonfiltered="2006" processed="2001" dbindex="32152">
La Recopa d'Europa de Voleibol femenina s la segona competici europea per a clubs femenins de voleibol. s organitzada per la Confederaci Europea de Voleibol (CEV). Actualment rep la denominaci de Top Teams Cup (Copa dels Millors).

 Historial .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80750" title="DVB" nonfiltered="2007" processed="2002" dbindex="32153">
DVB (Digital Video Broadcasting en angls) s una organitzaci que desenvolupa estndards oberts per a la televisi digital a nivell mundial. Busca la creaci d'un mercat competitiu per a la difusi digital i els seus serveis associats.

Histria del projecte DVB.
Es va crear a l'any 1993 fruit de l aliana entre varies empreses privades europees que buscaven normalitzar els treballs que s havien fet en la televisi digital. Aix van crear nous estndards en un sector com el de la radiodifusi digital el qual fins llavors era poc prctic i costos.

D aquesta manera es va comenar un procs en el que rpidament s'hi varen afegir companyies de tot el mn per acabar creant i desenvolupant conjuntament els diferents estndards DVB. El primer sistema acordat va sser el DVB-S (transmissi via satllit) en l any 1994, el qual va ser utilitzat per un operador francs poc desprs. El mateix any va apareixer el DVB-C (transmissi per cable), mentre que el sistema DVB-T (transmissi terrestre) va ser posterior sorgint l'any 1997. Les primeres difusions en terrestre van ser al 1998 en els pasos de Sucia i el Regne Unit.

D aquesta manera els estndards oberts del DVB es van convertir en un referent al ser utilitzats per gaireb tothom relacionat amb el sector. Actualment l organitzaci est formada per unes 270 organitzacions i empreses de 30 pasos.

Estructura i funcionament de l'organitzaci.
L organitzaci esta estructurada de manera jerrquica sent l assemblea general l rgan de control principal. Aquesta es realitza un cop a l any i en ella es reuneixen els representants de totes les companyies per decidir quins camins seguir.

Una d aquestes decisions s elegir el grup directiu. Aquest rgan s encarregar de dirigir la poltica a seguir en el projecte DVB, doncs ha de definir i coordinar les rees de treball, a ms d'aprovar els requeriments comercials i les caracterstiques tcniques necessries per a la estandarditzaci.

Per sota, el projecte DVB es divideix en quatre mduls. El comercial i el tcnic sn els dos principals a l'hora de desenvolupar els estndards. Mentre que el mdul dels drets de propietat intellectual i el de promocions i comunicacions tenen un paper secundari.

A l'hora de la creaci d estndards el projecte DVB es divideix en dues parts. Per un costat hi ha el mdul comercial que decideix les caracterstiques ptimes que ha de tenir un producte per tal que aquest tingui xit en el mercat. Per l altre hi ha el mdul tcnic, que s encarrega de crear les especificacions tcniques per tal d assolir les caracterstiques plantejades anteriorment en el bloc comercial.

Posteriorment quan s arriba a un consens general els membres directius del projecte traspassen les especificacions acordades als organismes tcnics europeus d homologaci com sn l'EBU (European Broadcasting Union en angls), el CENELEC (Comit Europen de Normalisation Electrotechnique en francs) o l'ETSI (European Telecommunications Standards Institute en angls), per a que els aprovin i puguin ser estandarditzats posteriorment.

Per fer possible tot aquest procs, en una jerarquia per sota dels mduls, es troben els grups de treball que, formats per experts, es centren en els temes especfics per al correcte desenvolupament dels estndards.

Especificacions generals DVB.
Transmissi.
Es necessari especificar modes robusts de transmissi de la informaci.
DVB especifica diferents estndards segons el medi utilitzat, definint tant la capa fsica com la d'enlla de dades del sistema de distribuci.

DVB transmissi via Satllit (DVB-S / DVB-S2):
Es basa en modulaci QPSK, doncs s molt robusta en canals amb soroll o llargues distncies, sent l estndard principal en les transmissions via satllit per a usos de televisi digital.

Disposa de molta cobertura en la recepci, amb gran ample de banda de canal d'uns 27-36 MHz. No obstant no permet interactivitat amb l'usuari.

La nova versi DVB-S2 actualitzada al 2005, permet modulacions QPSK, 8PSK, 16APSK o 32APSK segons decideixi l'emisor. 

DVB transmissi per Cable (DVB-C):
Utilitza modulaci QAM (64-QAM / 256-QAM), doncs t molta ms eficincia espectral que la modulaci QPSK. Resulta necessari utilitzar detecci d'errors doncs s molt sensible al soroll.

Disposa de poca cobertura amb ample de banda de canal de 6-8 MHz. Permet interactivitat, amb programaci de continguts individual.

 DVB transmissi Terrestre (DVB-T):
Un dels sistemes ms sofisticat i flexible s la transmissi terrestre doncs utilitza modulaci QAM (16QAM / 64-QAM) o QPSK, combinada amb COFDM (Coded Orthogonal Frequency Division Multiplexing en angls). T una eficincia espectral variable que es mostra molt robusta als camins mltiples dels diferents canals disponibles en el canal. Aix permet un millor aprofitament de l espectre utilitzat i de la cobertura sempre i quan els diferents transmissors estiguin sincronitzats.

Disposa de bona cobertura amb poc ample de banda de canal disponible. Permet interactivitat reduda amb l'usuari.

 DVB transmissi terrestre per a dispositius porttils GSM/UMTS (DVB-H):
El DVB-H (Handheld en angls) en gran part est basat en el DVB-T. s el ms nou dels quatre i afegeix caracterstiques importants per considerar la vida limitada de la bateria dels dispositius receptors mbils GSM / UMTS... en els quals ha d aplicar-se.

Altres estndards relacionats sn:
DVB-DSNG;
DVB-MC;
DVB-MS;
DVB-MT;
DVB-P;
DVB-SFN;
DVB-SMATV;

Accs condicional.
Tot i no especificar-se completament, hi ha un parell d eines per assegurar que els serveis enviats son visualitzats correctament per aquells receptors autoritzats. Aix es molt til per a sistemes de pagament tipus Pay Per View en angls (PPV) o Video on Demand en angls(VoD).
DVB Common Scrambling Algorithm en angls (DVB-CSA). Especifica el principal tipus d accs a les dades en els sistemes de radiodifusi digitals mitjanant una paraula clau.
DVB Simulcrypt en angls (DVB-SIM). Permet a diferents receptors rebre i desxifrar els mateixos paquets d udio i vdeo.
DVB Common interface en angls (DVB-CI). Defineix la utilitzaci de targetes tipus PCMCIA,SmartCard... per tenir accs a les dades.

Interactivitat.
Els serveis interactius van ser en un inici la pedra angular del desenvolupament de la televisi digital. Actualment el DVB ha dividit en diferents protocols aquests serveis. Un exemple s el canal de retorn necessari per a la interactivitat.

 Canal de retorn per DVB Terrestre (DVB-RCT). Defineix el canal de retorn interactiu per a sistemes de TV digital terrestre.
 Canal de retorn per DVB Cable (DVB-RCC). Defineix el canal de retorn interactiu per a sistemes de TV digital per cable.
 Canal de retorn per DVB GSM (DVB-RCG). Defineix el canal de retorn interactiu per a sistemes de TV digital aplicat a sistemes porttils tipus GSM.
 Canal de retorn per DVB en Xarxes (DVB-RCP). Defineix el canal de retorn interactiu per a sistemes de TV digital per a xarxes PSTN i ISDN.
 Canal de retorn per DVB via Satllit (DVB-RCS). Defineix el canal de retorn interactiu per a sistemes de TV digital via satllit.

Altres estndards relacionats sn:
DVB-NIP;
DVB-RCD;
DVB-RCL;
DVB-RCCS;

DVB-MHP.
L estndard obert MHP basat en applets en Java, permet implementar i executar lliurement les diferents aplicacions interactives de la televisi digital actual.

Defineix doncs unes API's (Application Programming Interface en angls) de manera genrica per a totes les aplicacions middleware i receptors MHP, per tal de crear un mercat horitzontal millor per a l'usuari i per la competitivitat de les empreses del sector.

Protocol per a Internet.
A mesura que augmenta l ample de banda en les connexions a internet a la llar, es fa factible enviar udio/vdeo a travs de la xarxa. L estndard DVB-IPI defineix com realitzar aquesta transmissi.
Veuge tamb: IPTV;

Multiplexat de dades.
MPEG-2 s el sistema de compressi utilitzat per als paquets de dades en el DVB. No obstant com aquest no assegura una correcta difusi, hi ha diversos estndards que defineixen completament el multiplexat de les dades transmeses.

DVB multiplexat de vdeo MPEG (DVB-MPEG). Defineix el multiplexat del vdeo transms que s MPEG-2.
DVB multiplexat d'informaci de serveis (DVB-SI). Defineix la construcci de les taules amb informaci sobre els diferents serveis i programes disponibles per l usuari. Els grups bsics sn la informaci de la xarxa de transport dels canals (NIT), els noms i parmetres dels serveis (SDT), la descripci dels events (EIT) i la data i hora del receptor (TDT). Mitjanant aquesta especificaci es defineix el EPG (Electronic Program Guide en angls).
DVB multiplexat del teletext (DVB-TXT). Especifica la utilitzaci del teletext en la TV digital.
DVB multiplexat de subtitols (DVB-SUB). Defineix com utilitzar els subttols en la TV digital.
DVB multiplexat de dades durant l'interval de borrat vertical (DVB-VBI). Defineix quines operacions es poden realitzar durant el VBI (vertical blanking interval en angls).

Altres estndards relacionats sn:
DVB-DATA;

udio.
El DVB s un sistema basat en MPEG-2, per tant l udio sense tenir un estndard DVB propi segueix la norma especfica d aquest utilitzant MPEG-1 (Layer 2).

Protecci de continguts DVB.
Les especificacions DVB-CPCM (Content Protection & Copy Management en angls) defineixen els sistemes de protecci dels continguts com tamb l administraci de les cpies en les transmisions de televisi digital.

Serveix doncs, per a la protecci de tots els tipus de continguts d udio, vdeo i dades asociades. Les fonts considerades sn la difusi terrestre, per cable, via satllit, a ms dels serveis d'internet o GSM / UMTS.

Utilitzaci mundial DVB.

Segons la pgina web de la propia organitzaci tenim:

DVB-S,
DVB-C,
DVB-T,
MHP.

Enllaos externs.
 Pgina oficial de DVB: DVB;
 Pgina oficial de DVB-H: DVB-H;
 Pgina oficial de MHP: MHP;
 Pgina oficial de la ETSI: ETSI;
 Pgina oficial de la TDT a catalunya: TDCAT;
 Digital Terrestrial television Group: DTT;
 Pgina oficial ETSI: http://www.etsi.org;
 Pgina oficial EBU: http://www.ebu.ch;
 Pgina oficialCENELEC: http://www.cenelec.org;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80754" title="Balcanitzaci" nonfiltered="2008" processed="2003" dbindex="32154">
Balcanitzaci s un terme geopoltic que s'utilitza per descriure el procs de fragmentaci o divisi d'un marc territorial que ha tingut un passat com administrativament o polticament. El resultat obtingut sn petites unitats nacionals o plurinacionals poc definides i enfrontades entre si. Un cas exemplificador s el dels Balcans on aquest terme s'origina, amb picabaralles constants entre romanesos i hongaresos principalment, i entre els diversos pobles que integraven l'antiga Iugoslvia. La primera balcanitzaci es va dur durant les Guerres dels Balcans de 1912 i va ser reafirmat a la Guerra dels Balcans de finals del segle XX. Un estat de crisi com a conseqncia de la caiguda de l'Imperi Austrohongars i l'Otom.

Tamb s'utilitza per descriure altres formes de desintegraci, per exemple, la subdivisi de l'Internet en diferents enclavaments.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80759" title="Asbest" nonfiltered="2009" processed="2004" dbindex="32155">


L'asbest s un grup de minerals metamrfics fibrosos. Es componen de silicats de cadena doble.

Asbest s el nom assignat a un grup de sis materials fibrosos diferents (amosita, crisolita, crocidolita i les formes fibroses de la tremolita, l'actinolita i l'antofillita) que es poden trobar en estat natural.

Els minerals d'asbest tenen fibres llargues i resistents que es poden separar i sn prou flexibles com per ser entrellaades i tamb resisteixen altes temperatures. A causa d'aquestes caracterstiques, l'asbest s'ha emprat en una gran varietat de productes manufacturats, principalment en materials de construcci (teules, rajoles i rajoles vidriades, productes de paper i productes de ciment amb asbest), productes de fricci (embragatges d'automvils, frens, components de transmissi) teixits termoresistents, envasos, empaquetaments i revestiments. Alguns productes de vermiculita o de talc poden contenir asbest. 

 Contaminaci per asbest .

Les fibres d'asbest poden passar a l'aire o a l'aigua a causa de la degradaci dels dipsits naturals o dels productes manufacturats d'asbest.

No s'evaporen a l'aire ni es dissolen amb l'aigua. Les fibres de dimetre petit i les partcules petites poden romandre sospeses en l'aire molt de temps i sser transportades a grans distncies per l'aire o l'aigua abans de dipositar-se. Les fibres i partcules ms grans tendeixen a dipositar-se ms rpidament.

Les fibres d'asbest no es poden moure pel sl. Normalment no es degraden en altres compostos i romanen virtualment inalterades durant molt de temps.

i l'origen qe ?

Toxicitat.

Tots ens veiem exposats a les petites quantitats d'asbest de l'aire que respirem. Aquests nivells varien d'entre 0.00001 a 0.0001 fibres per millilitre d'aire. Els nivells ms elevats es troben normalment a les ciutats i en rees industrials. 

La gent que treballa en indstries que fabriquen o usen productes d'asbest o que treballen en la mineria d'asbest pot veure's exposada a alts nivells d'asbest. La gent que, simplement, hi viu a prop, tamb s'hi pot veure exposada.

Les fibres d'asbest poden alliberar-se a l'aire en pertorbar materials que en contenen durant l's del producte, demolicions, manteniment, reparaci o renovaci d'edificis i vivendes.  Normalment, l'exposici pot tenir lloc noms quan el material que en cont s pertorbat de manera que alliberi partcules o fibres a l'aire.

L'aigua potable tamb pot contenir l'asbest de fonts naturals o de canonades de ciment que en contenen. 

 Malalties provocades per l'asbest .

L'asbest afecta principalment els pulmons i la membrana que els envolta, la pleura. Inhalar alts nivells de fibres d'asbest durant molt de temps pot produir lesions que semblen cicatrius als pulmons i a la pleura. Aquesta malaltia s'anomena asbestosi i normalment afecta als treballadors exposats a l'asbest, per no a la poblaci en general. La gent amb asbestosi t dificultats en respirar, sovint t tos, i en els casos ms greus pateix dilataci del cor. L'asbestosi s una malaltia greu que, eventualment, pot produir incapacitat i, fins i tot, la mort.

Respirar nivells d'asbest ms baixos pot produir alteracions en la pleura, anomenades plaques. Les plaques pleurals poden afectar a treballadors i, ocasionalment, a gent que viu en rees amb alts nivells ambientals d'absest. Els afectes de les plaques pleurals en la respiraci sn, normalment, seriosos, per l'exposici a nivells ms elevats pot produir un engrossiment de la pleura que pot restringir la respiraci.  

El Departament de Salut i Serveis Humans (DHHS), la Organitzaci Mundial de la Salut (WHO) i l'EPA han determinat que l'asbest s cancerigen per als ssers humans.

Se sap que respirar asbest pot augmentar el risc de cncer en ssers humans. Hi ha dos tipus de cncer produts per l'exposici a l'asbest: cncer de pulm i mesotelioma. El mesotelioma s un cncer de pleura o del teixit que envolta la cavitat abdominal (el peritoneu). El cncer produt per l'asbest no apareix immediatament, sin que es manifesta passats uns quants anys. Els estudis en treballadors tamb suggereixen que respirar asbest pot augmentar les possibilitats de contraure cncer en altres parts del cos (estmac, intest, pncrees i ronyons), encara que aix s ms incert. La identificaci i el tractament de tot tipus de cncer poden augmentar la qualitat de vida i la supervivncia de la persona.   

La combinaci d'exposici a l'asbest i el fum de tabac augmenta considerablement les possibilitats de contraure cncer de pulm. Per tant, si hom s'ha vist exposat a l'asbest, s aconsellable que deixi de fumar. Aquesta pot ser una de les decisions ms importants que hom pot prendre per millorar la seva salut i disminuir el risc de contraure cncer. 

Diagnstic.

Els nivells baixos d'asbest es poden mesurar en l'orina, els excrements, els lquids mucosos o en rentats pulmonars de la poblaci general. Els nivells ms elevats que la mitjana de fibres d'asbest en teixits poden confirmar l'exposici, per no predir si afectar la salut.

Per avaluar malalties relacionades amb l'exposici a l'asbest es necessiten un historial complet, un examen fsic i proves de diagnstic. La radigrafia del pit s la millor eina per detectar canvis en els pulmons resultants de l'exposici a l'asbest. Proves de funci pulmonar i sondejos computaritzats en tres dimensions del pulm tamb ajuden en el diagnstic de malalties relacionades amb l'asbest.

 Enllaos .


 L'amiant al mn ,  ;
 ATSDR en castell - ToxFAQs : asbest  ;
 Tot sobre l'amiant, jaciments, varietats, propietats, identificaci, legislaci, aplicacions i riscos , ,  ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80768" title="Nova Guinea" nonfiltered="2010" processed="2005" dbindex="32157">


Nova Guinea s la segona illa ms gran del mn, desprs de Grenlndia, i la ms alta, ja que el seu cim mxim, el Puncak Jaya, s'eleva a 4.884 m sobre el nivell del mar. Situada al nord d'Austrlia, de la qual est separada per l'estret de Torres, limita al nord amb l'oce Pacfic, a l'oest amb el mar de Banda, al sud-oest amb el mar d'Arafura i al sud-est i a l'est amb el mar del Corall. A l'oest t a prop les illes de Halmahera i Seram, i a l'est Nova Bretanya. T una superfcie de 790.000 km i una poblaci relativament escassa en comparaci a la seva extensi, ja que no arriba als set milions d'habitants. Els habitants autctons la coneixen pel nom de Papua.

Originriament havia format part del continent australi, del qual es va separar quan es va inundar l'rea que ara ocupa l'estret de Torres, cap al cinqu millenni aC. 

L'illa es divideix entre els estats d'Indonsia (a la part occidental) i Papua Nova Guinea, a la part oriental. 

Divisions poltiques.
Polticament, l'illa de Nova Guinea es divideix si fa no fa en dues meitats iguals a travs d'una lnia que discorre de nord a sud:
La part oest de l'illa, Nova Guinea Occidental o Papua Occidental (Irian en indonesi), situada a l'oest del meridi 141E de longitud (excepte en una petita part de territori a l'est del riu Fly que pertany a Papua Nova Guinea) est administrada per Indonsia i se subdivideix en dues provncies:
Papua Occidental (Papua Barat, abans anomenada Irian Jaya Barat), amb capital a Manokwari.
Papua (abans anomenada Irian Jaya), amb capital a Jayapura. S'ha proposat subdividir aquesta provncia en dues: Papua Central (Papua Tengah) i Papua Oriental (Papua Timur), per el projecte encara no s'ha dut a terme.
La part oriental conforma la part principal de Papua Nova Guinea, estat independent des del 1975, abans conegut com el territori de Papua i Nova Guinea. La ciutat principal s la capital de l'estat, Port Moresby.

Canibalisme.
Nova Guinea s popularment coneguda pel ritual del canibalisme que era practicat per algunes, per lluny la majoria, grups tnics. El Korowai i Kombai poblacions de del sud-est Papua Nou Occidental sn dos dels ltims grups al mn que deien haver participat en actes antropofags en el passat recent. En el Asmat rea del sud-oest de Papua, pot haver-se practicat fins a principis dels anys 1970. Entre la gent Fore a Papua Nova Guinea, el canibalisme ritual condua a l'extensi del kuru, impulsant l'administraci australiana a proscriure la prctica el 1959. 

El canibalisme podria haver aparegut a Nova Guinea a causa de l'escassetat de fonts de protena. Les collites tradicionals de taro i moniato, sn baixos en protena comparada amb el blat, i els nics animals comestibles disponibles eren petits i inapetitosos, com ratolins, aranyes, i granotes.. Els Antroplegs de assenyala que un cert nombre de marsupials mitjans sn endmics a l'illa, i sn caats pels nadius, i que els porcs s'introduiren uns quants milers d'anys abans de contacte amb els europeus.

References.
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80769" title="Ellesmere" nonfiltered="2011" processed="2006" dbindex="32158">

Ellesmere (en angls Ellesmere Island, en inuktitut Ausuittuq Qikiqtalua) s la ms septentrional de les illes rtiques del Canad, pertanyent al territori de Nunavut i, dins d'aquest, a la regi de Qikiqtaaluk o Baffin. Amb 196.235 km, s l'illa ms gran de l'arxiplag de la Reina Elisabet, la tercera ms gran del Canad desprs de les illes de Baffin i Victria i la desena ms gran del mn. 

Est banyada al nord per l'oce Glacial rtic i al sud-est les seves costes toquen a la badia de Baffin. A l'est, l'estret de Nares i els canals de Kennedy i Robeson la separen de Grenlndia, a l'oest els estrets de Nansen i Eureka la separen de l'illa d'Axel Heiberg i, al sud, l'estret de Jones la separa de l'illa de Devon.

L'illa va ser anomenada aix el 1852 en honor del noble britnic Francis Egerton, primer comte d'Ellesmere, president de la Royal Geographical Society. El seu punt culminant, el pic Barbeau, es troba a 2.616 m d'altitud, cosa que el fa la muntanya ms alta de Nunavut. Ms d'una cinquena part de l'illa es troba inclosa dins el Parc Nacional de Quttinirpaaq, que inclou set fiords i diverses glaceres. Gran part de l'illa est coberta de glaceres i gel.

L'any 2001, la poblaci total de l'illa era de 168 persones, entre personal cientfic i militar, repartides en tres nuclis: 
Alert, a l'extrem nord-oriental, prop del cap Sheridan. Amb cinc persones residents, s el nucli habitat ms septentrional del mn.
Eureka, a la pennsula de Fosheim, a la costa oest. No t poblaci permanent. Inclou un aeroport, una estaci meteorolgica i un laboratori de recerca polar.
Grise Fiord o Ausuittuq (nom inuit), a la costa sud. Concentra la majoria de la poblaci (163 habitants).



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80772" title="Trilobitodeu" nonfiltered="2012" processed="2007" dbindex="32159">

Els trilobitodeus (Trilobitoidea) van ser artrpodes del perode Cambri. Juntament amb els trilobits formarien part del subfilum dels trilobitomorfs, en una classificaci inicial. Actualment sn totalment extints, sense cap tipus de descendncia evolutiva coneguda, i noms els podem trobar en estat fssil. Alguns dels seus espcimens sn les marelles, Marella splendens, i el gnere Sidneyia.

Ha existit controvrsia en la seva classificaci. En un primer moment se'ls va considerar una classe; per la diversitat morfolgica de les seves espcies i el fet que no semblen tenir un parentiu proper als trilobits o entre elles mateixes, ha comportat que actualment se'ls classifiqui en subfilums independents dins dels artrpodes.

 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80785" title="Neixer" nonfiltered="2013" processed="2008" dbindex="32161">

Neixer s una ciutat del districte de Haifa d'Israel, situada al sud-est de Haifa. Fou fundada el 1925, obtingu l'estatus de consell local el 1952 i el de ciutat el 1995.

A la ciutat hi ha la seu de l'empresa Nesher Israel Cement Enterprises Ltd., l'nica empresa productora de ciment d'Israel. El 2004, la companyia produ 4,49 milions de tones d'aquest producte.


 Dades estadstiques .
 Demografia .
Segons l'Oficina Central d'Estadstica d'Israel (CBS), la poblaci de la ciutat era, l'any 2001, un 99,4% jueva o no-rab, i no hi havia un nombre significatiu d'rabs.

L'any 2001 hi havia 10.000 homes i 10.500 dones. La poblaci de la ciutat es compon en un 24,9% de persones de menys de 20 anys, un 16,1% de persones d'entre 20 i 29 anys, un 24,0% d'entre 30 i 44, un 16,0% d'entre 45 i 59, un 3,6% d'entre 60 i 64, i un 10,8% de majors de 65. La taxa de creixement de la poblaci aquell mateix any era de 0,6%.

 Ingressos .
Segons la CBS, l'any 2000 hi havia 8.026 empleats i 474 autnoms a la ciutat. El salari mensual mitj de la ciutat per als empleats era de 5.974 nous xquels . El salari mitj dels homes era de 7.664 nous xquels  i el de les dones era de 4.177 nous xquels . Els ingressos mitjans dels autnoms eren de 5.727 nous xquels . 435 persones rebien prestaci d'atur i 1.264 ajuda social.

 Ensenyament .
Segons la CBS, hi ha 9 centres educatius i 3.207 estudiants a la ciutat. Hi ha 6 escoles primries amb 1.695 estudiants i 3 escoles secundries amb 1.512 estudiants. L'any 2001, un 66,7% dels estudiants d'ltim curs de secundria es van graduar.

Notes.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80788" title="Rum" nonfiltered="2014" processed="2009" dbindex="32163">

Geografia: L'Illa de Rum a Esccia est a la costa oest del pas.
Histria: Durant les croades, Rum (croades) s el nom que els rabs donaven als habitants de l'imperi bizant.
Histria: Durant les croades, el Soldanat Seljcida de Rm fou un estat seljcida d'Anatlia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80790" title="Mevasseret Tsiyyon" nonfiltered="2015" processed="2010" dbindex="32164">

Mevasseret Tsiyyon s una poblaci israeliana situada a deu quilmetres a l'est de Jerusalem, a tocar de l'autopista de Tel Aviv.

El municipi sorgeix de la uni de dos municipis: Maoz Zion, fundada el 1951 per immigrants de l'Iraq, el Kurdistan, l'Iran i l'frica del Nord, i Mevasseret Jerusalem, fundada el 1956 per immigrants de l'frica del Nord. El nom resultant de la uni s Mevasseret Zion, que significa la missatgera de Si, i s'agaf de la Bblia (Isaes 40,9). El centre del municipi unificat s de nova construcci, i al centre comercial Harel Mall s'hi pot trobar el primer McDonald's caixer.

La ciutat tamb s la seu de les ambaixades del Paraguai i de Bolvia.

La muntanya del Castell propera a Maoz Zion i les rodalies van ser escenari d'una de les grans batalles de la Guerra araboisraeliana de 1948.

 Kehilat Mevasseret Zion .

A la ciutat hi ha la Kehilat Mevasseret Zion (en hebreu,                 , comunitat de Mevasseret Tsiyyon), una comunitat reformista jueva creada el 1991 per cinc famlies de la localitat. Un dels principis bsics s la participaci igualitria de la dona en tots els aspectes de la religi. Tamb collaboren en l'acolliment d'immigrants que fan ali provinents d'Etipia i Bsnia. Com que sn una comunitat jueva no ortodoxa, no reben cap ajut de l'estat d'Israel.

Com a rab del grup treballa Maya Leibovitch, la primera dona que fou ordenada rabina. Entre 150 i 200 famlies formen actualment part de la comunitat, que es reuneix una escola primria local.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80791" title="Bsquet Ribes" nonfiltered="2016" processed="2011" dbindex="32165">
El Bsquet Ribes, s un club de bsquet de Sant Pere de Ribes, al Garraf. Fa ms de 25 anys (fou fundat al 1981) que socis/es, jugadors/es i famlies gaudeixen del Bsquet.  

El club el formen aproximadament un 300 jugadors, que llueixen una equipaci color blau. Juga al Pavell Poliesportiu de Ribes (carrer Cristfol Mestres s/n).

Hi ha seccions masculines i femenines, aix com tamb una Escola de Bsquet. Els equips juguen les competicions de la Federaci Catalana de Bsquet Federaci Catalana de Bsquet i tamb les que organitza el Consell Esportiu del Garraf.
L'equip snior femen milita a primera catalana i l'equip snior mascul a segona catalana.

A ms el club organitza altres activitats com: 
 Campus d'Estiu, a on a ms d'activitats relacionades amb el bsquet es fan altres activitats esportives com ara Piscina, Platga i activitats aqutiques (Caiac, per exemple).
 Setmana del Bsquet - Trofeu St. Pere, a on com a tancament de temporada tots els equips s'acomiaden de l'afici.
 3 x 3 d'Estiu.

Enllaos externs.
Portal web del Club Bsquet Ribes;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80794" title="Solana" nonfiltered="2017" processed="2012" dbindex="32166">


La solana, o el solell, s la part d'un terreny, normalment muntanys, orientada al sud on hi toca molt el sol.

L'orientaci solana s la preferida per fer els conreus principalment s tpics mediterranis: vinya olivera ametller ja que totes sn espcies amb grans necessitats de llum i que poden suportar les condicions de ms sequedat del terreny contraposades a les de l'obaga, que sn ms ombrvoles i relativament ms humides.

L'orientaci ms clida i lluminosa en l'hemisferi nord s la sud-oest.

En ambients mediterranis les parts solanes sn ms pobres en vegetaci natural tot i que la flora pot ser molt abundant en espcies helifiles com ho sn quasi totes les labiades i moltes de la famlia de les compostes o Asteraceae i orquidcies. El pi blanc (Pinus halepensis) domina en les solanes fins a uns 1.000 metres d'altitud.

En les solanes situades en clima mediterrani amb pendent superior al 10% hi ha molta erosi provocada principalment per les tempestes i especialment les de principi d'estiu i la tardor que es produeixen amb la terra molt seca i fcil d'arrossegar. Molt sovint per aquest motiu la fondria de terra en un solell s molt menor que en una obaga i a vegades queda visible la roca mare. Per aquest motiu junt amb el de la menor acumulaci d'humitat i major evaporaci, la vegetaci pot tenir un percentatge de recobriment del sl molt escs.

En la gesti agrcola  de les solanes conreades s aconsellable adoptar les tcniques de mnim conreu i incrementar la matria orgnica que ajuda a retenir aigua  i evita en certa manera l'erosi. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80801" title="Guiv'atayim" nonfiltered="2018" processed="2013" dbindex="32168">

Guiv'atayim (en hebreu,       ) s una ciutat a l'est de Tel Aviv, i forma part de l'rea metropolitana de Gush Dan i del districte de Tel Aviv. El nom significa dos turons, ja que el centre de la ciutat es troba entre dos turons. Fou fundada el 1922. La ciutat gaireb no t indstria o comer important; la majoria de les construccions sn rees residencials i escoles i equipaments esportius. 

 Histria .

El primer barri, Borochov, es fund el 2 d'abril de 1922 amb un nombre inicial de cent colons. El barri s'anomen aix per Dov Bar Borochov, un dels lders dels partits laboristes jueus, que fund el partit Poalei Zion. Borochov fou el primer barri laborista d'Israel

Posteriorment es van anar fundant la resta de barris: Shenkin (1936), Givat Rambam (1933), Quiriat Yosef (1934), Arlozorov (1936) i Treballadors del Tren. A causa dels costosos costos per al mandat britnic, es decid unir tots aquests barris en un nic consell local l'agost de 1942 i, anys desprs, adquir la categoria de ciutat.

 Alcaldes .

Shimon Ben-Zvi (1941-1965);
Kuva Kraizman (1965-1978);
Yizhak Yaron (1978-1993);
Efi Shtenzler (1993- );

 Ciutats agermanades .

 Chattanooga (Tennessee, EUA);
 Harbin (Xina);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80804" title="Ramat ha-Xaron" nonfiltered="2019" processed="2014" dbindex="32169">

Ramat ha-Xaron (en hebreu,          , alts la plana de Saron) s una ciutat d'Israel, al nord-est de Tel Aviv, que forma part de l'rea metropolitana de Gush Dan i del districte de Tel Aviv.

Ramat ha-Xaron va ser fundada el 1923 amb el nom de "Yir Shalom" (ciutat de la pau) per activistes sionistes polonesos i lituans com a comunitat agrcola (moshav). Cinc anys desprs, la ciutat va ser rebatejada amb el nom actual.

Desprs de la Segona Guerra Mundial, la ciutat comen a crixer grcies a la construcci d'un nou barri per a immigrants, Morasha, a l'est de la ciutat. A finals dels anys seixanta, Ramat ha-Xaron va abandonar el seu carcter agrcola i de classe baixa esdevenint un barri dormitori satllit de Tel Aviv que atragu molts oficials d'alt rang de l'exrcit. A ms, Ramat ha-Xaron s la seu de l'empresa pblica que fabrica l'armament de l'exrcit israeli, Israel Military Industries Ltd.

 Ciutats agermanades .
 Dunkerque (Frana);
 Georgsmarienhtte (Alemanya);
 Tallahassee (Florida, EUA);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80805" title="Kefar Xemaryahu" nonfiltered="2020" processed="2015" dbindex="32170">

Kefar Xemaryahu s un consell local proper a Tel Aviv i a Herzliya. Forma part de l'rea metropolitana de Gush Dan i del districte de Tel Aviv.

Fou fundat l'any 1937 per immigrants jueus d'Alemanya. Malgrat que originriament era una colnia agrcola, actualment s una urbanitzaci de cases unifamiliars de luxe i moltes de les propietats tenen ms d'una hectrea d'extensi.

Kefar Xemaryahu comparteix una escola primria amb la vila de Rishpon. Disposa, a ms, de guarderies, d'un centre comercial, d'una biblioteca pblica i d'un aerdrom que s'utilitza com a escola d'aviaci i d'enlla per a aerotaxis.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80806" title="Predicat" nonfiltered="2021" processed="2016" dbindex="32171">
El predicat s la part de la frase que cont el verb i s'oposa al subjecte. Acostuma a dir alguna cosa del subjecte, normalment l'acci que aquest fa.

Hi ha dos tipus bsics de predicat: el nominal, amb el verb copulatiu, i el verbal, quan el verb s predicatiu. El predicat nominal no designa cap acci sin que expressa caracterstiques o estats del subjecte. 

El nucli del predicat s el verb. Pot haver-hi oracions sense subjecte (les anomenades impersonals) per no sense predicat. Si ha sintagmes amb sentit ple per no formen un predicat per la manca de verb, es parla d'enunciat i no de frase.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80807" title="Llusa Ferranda d'Espanya" nonfiltered="2022" processed="2017" dbindex="32172">


Llusa Ferranda d'Espanya, princesa d'Orleans i duquessa de Montpensier (Madrid 1832 - Sevilla 1897). Infanta d'Espanya amb el tractament d'altesa reial que es cas amb Antoni d'Orleans, duc de Montpensier. La famlia dels Montpensier protagonitz algunes dels fets poltics ms remarcables del segle XIX espanyol.

Nascuda el 30 de gener de l'any 1832 al Palau Reial de Madrid essent filla del rei Ferran VII d'Espanya i de la princesa Maria Cristina de Borb-Dues Siclies. La infanta era nta per via paterna del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Llusa de Borb-Parma mentre que per via materna ho era del rei Ferran I de les Dues Siclies i de la infanta Maria Isabel d'Espanya.

L'any 1833 moria el rei Ferran VII d'Espanya i la princesa Maria Cristina assumia la regncia. La inestabilitat poltica espanyola afect el futur de la infanta que fou casada l'any 1846, a l'edat de 14 anys, amb el prncep Antoni d'Orleans. El casament de la infanta responia a la voluntat d'apropar el regne d'Espanya a la Frana de Llus Felip I de Frana. Antoni era fill del rei Llus Felip I de Frana i de la princesa Maria Amlia de Borb-Dues Siclies. La parella tingu tres fills:

 SAR la princesa Maria Isabel d'Orleans, nascuda a Pars el 1848 i morta a Pars el 1919. Es cas amb el prncep Felip d'Orleans.

 SAR la princesa Maria Amlia d'Orleans, nascuda a Sevilla el 1851 i morta el 1870.

 SAR la princesa Maria Cristina d'Orleans, nascuda a Sevilla el 1852 i morta el 1879.

 SAR la princesa Maria de la Regla d'Orleans, nascuda a Sevilla el 1856 i morta el 1861.

 SAR el prncep Ferran d'Orleans, nascut a Madrid el 1859 i morta el 1873.

 SAR la princesa Maria de la Merc d'Orleans, nascuda a Madrid el 1860 i morta a Madrid el 1878. Es cas amb el rei Alfons XII d'Espanya.

 SAR el prncep Felip d'Orleans, nascut a Madrid el 1862 i mort el 1864.

 SAR el prncep Antoni d'Orleans, nascut a Madrid el 1866 i mort el 1930. Es cas amb la infanta Eullia d'Espanya.

 SAR la infanta Llusa d'Orleans, nascuda a Madrid el 1867 i morta a Pars el 1874.

Al llarg del regnat de la reina Isabel II d'Espanya les especulacions poltiques del duc de Montpensier, esps de la infanta, foren incessants. La camarilla del duc financi al cop del general Prim per derrocar a la reina i instaurar una monarquia orleanista a Espanya. De fet, el propi duc de Montpensier, era un dels principals candidats a substituir la monarca borbnica. Com a conseqncia d'aix, i tamb del duel entre Montpensier i l'infant Enric d'Espanya, que acab amb la mort de l'infant, les relacions entre la reina i la seva germana mai foren especialment bones. 

Les relacions entre la infanta i la reina tan sols milloraren desprs de la Restauraci d'Alfons XII d'Espanya i la uni entre aquest i la princesa Maria de la Merc d'Orleans. El matrimoni entre la infanta i el duc de Montpensier tampoc fou especialment feli i explica la llegenda que quan l'any 1848 els revolucionaris assaltaren el Palau de les Tulleries el duc oblid la seva esposa al Palau essent salvada per un diputat monrquic.

La parella compr el magnfic palau de Sanlcar de Barrameda que encara avui es propietat dels seus descendents, els ducs de Galliera.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80810" title="Sonet" nonfiltered="2023" processed="2018" dbindex="32173">
El sonet s una composici clssica en poesia. En catal, el sonet consta de 14 versos, organitzats en dos quartets i dos tercets (abab abab cdc  dcd, o abba abba ccd eed), tots ells decasllabs sense cesura, a diferncia del que era habitual a l'edat mitjana. Aquesta estructura mtrica pot variar, per el decasllab s el vers ms concurregut en catal i , generalment, els sonets tamb estan fets amb aquest tipus de vers. Malgrat que en castell els sonets acustumen a ser endecasllabs, en realitat el nombre de sllabes s el mateix que en llengua catalana i la diferncia s deguda a una manera diferent de comptar. Per exemple: Un soneto me manda hacer Violante; en catal, aix ho comptarem com deu sllabes mtriques, per en castell compta com a onze; i al revs: Terra d'atzar, indiferent xopluc; en catal ho comptem com a deu, i en castell ho farien com a onze.

El sonet va arribar a Espanya i Catalunya al Renaixement per influncia italiana i s'ha mantingut fins a l'actualitat.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80812" title="Copa CEV femenina" nonfiltered="2024" processed="2019" dbindex="32174">
La Copa CEV de Voleibol femenina s la tercera competici europea per a clubs femenins de voleibol. s organitzada per la Confederaci Europea de Voleibol (CEV).

 Historial .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80819" title="Iniesta" nonfiltered="2025" processed="2020" dbindex="32175">


Geografia:
Iniesta (Conca), municipi de la provncia de Conca (Castella-la Manxa).
Antroponmia:
Andrs Iniesta, futbolista manxec.
Roberto Iniesta, membre del grup de rock Extremoduro.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80845" title="Mpumalanga" nonfiltered="2026" processed="2021" dbindex="32176">

Mpumalanga s una de les noves provncies de Sud-frica, anomenada fins al 1995 Transvaal Oriental. El seu nom vol dir en zulu el lloc on es lleva el sol. Limita a l'oest amb Moambic i Swazilndia, al nord amb la provncia de Limpopo, a l'est amb les provncies de l'Estat Lliure i Gauteng. Fins al 1994 form part del territori de l'antiga Repblica del Transvaal.

 Divisi administrativa .
La provncia de Mpumalanga es divideix en tres districtes municipals, subdividits en 17 municipis:

Gert Sibande;
Albert Luthuli;
Msukaligwa;
Mkhondo;
Seme;
Lekwa;
Dipaleseng;
Govan Mbeki;

Ehlanzeni;
Thaba Chweu;
Mbombela;
Umjindi;
Nkomazi;

Nkangala;
Delmas;
Emalahleni;
Steve Tshwete;
Highlands (Emakhazeni) ;
Thembisile;
Dr J S Moroka;

 Enllaos.
 Govern Provincial de Mpumalanga;
 Autoritat turstica de Mpumalanga;
 Flags of the World: Bandera de Mpumalanga;
 Llista de legislaci de Mpumalanga del 1994 fins ara;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80847" title="Cap Septentrional" nonfiltered="2027" processed="2022" dbindex="32177">

El Cap Septentrional s una de les nou provncies noves de Sud-frica, formada el 1994 de l'antiga provncia del Cap. Limita al nord amb Nambia i Botswana, al sud amb les provncies del Cap Occidental i el Cap Oriental i a l'est amb l'Estat Lliure i la provncia del Nord-oest. s la provncia ms gran i menys poblada. La capital s Kimberley.

 Divisi administrativa .
La provncia s dividida en 30 municipis:
Benede Oranje;
Bo Karoo;
Diamondfields;
Dikgatlong;
Emthanjeni;
Gamagara;
Ga-Segonyana;
Hantam;
Kai Garib;
Kalahari;
Kamiesberg;
Kareeberg;
Karoo Hoogland;
Kgatelopele;
Kheis;
Khara Hais;
KhGi-Ma;
Magareng;
Mier;
Nama Khoi;
Phokwane;
Renosterberg;
Richtersveld;
Siyancuma;
Siyathemba;
Sol Plaatje;
Thembelihle;
Tesantsabane;
Ubuntu;
Umsombomvu;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80849" title="Provncia del Nord-oest (Sud-frica)" nonfiltered="2028" processed="2023" dbindex="32178">

El Nord-oest s una de les noves provncies de Sud-frica. Limita al nord amb l'estat independent de Botswana, a l'est amb la provncia del Cap Septentrional, al sud amb la de l'Estat Lliure i a l'oest amb les de Limpopo i Gauteng.

 Enllaos .
Histria i descripci de la provncia del Nord-oest ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80850" title="Quentin Tarantino" nonfiltered="2029" processed="2024" dbindex="32179">


Quentin Jerome Tarantino (Knoxville, Tennessee, 27 de mar de 1963) s un director de cinema, guionista i actor nord-americ.

Biografia.
Tarantino ha obtingut la fama rpidament pel seu estil personal de fer cinema, que es podria resumir en la seva forma d'explicar les histries de forma no lineal, pels seus dilegs memorables i la important presncia de violncia i sang. Tot aix ha aportat al seu pas una nova forma de cinema en contra del cinema tpic americ. Ell s el ms fams dels joves directors de cinema independent eixits de la revoluci dels inicis del 1990. 

L'inici i Reservoir Dogs.
Tarantino s'ha fet conixer grcies a True Romance (traduda com Amor a boca de can), en va escriure l'escenari amb Roger Avary. Aquest va ser el primer succs important de Tarantino, ja que va rebre 50.000 $ pel gui.  El film el va dirigir Tony Scott i els actors principals van ser Patrcia Arquette i Christian Slater.  L estrena d aquest film li va permetre d'amistanar-se amb el productor Lawrence Bender , que el va animar a dirigir Reservoir Dogs (1992). Quentin va acceptar el consell i la va filmar en cinc setmanes durant l estiu de 1991  El resultat va ser un film ric d'estil i tcnica, original, cnic i sanguins, el qual ens mostra la manera de veure el cinema del director. El llarg dileg del comenament sobre Madonna s totalment tarantini, per en aquella poca encara no es podia saber. L any 1994 Oliver Stone realitza Natural Born Killers (Assassins nats). En aquesta ocasi Tarantino va vendre el seu gui original per prop de 400.000 $, si b fou decebut pel gran nombre de retocs que es feren sobre l original.

Pulp Fiction.
L xit de Reservoir Dogs fa que els productors de Hollywood s interessin en ell i li ofereixin un munt de projectes com ara Speed o Men In Black (Homes de Negre)]. El director prefereix retirar-se a Amsterdam per treballar al gui de Pulp Fiction.

El bon succs d aquest segon film fou encara superior al del seu primer : el film va guanyar la Palma d Or al Festival de Canes l any 1994, i l any 1995 va rebre l'Oscar pel millor gui original (un altre cop conjuntament amb Roger Avary) i va ser nominada a sis oscars ms, incloent-hi l'Oscar per la millor pellcula. Tot plegat fou una vertader revoluci pel cinema independent.

Temps de collaboracions i de passos en fals.
Els anys segents foren intensos i plens de feina per Tarantino. El 1994 dirigeix un episodi de la clebre srie televisiva E.R   Metges a primera lnia. Tamb produeix Killing Zoe, un thriller violent escrit i dirigit pel seu amic Roger Avary, aquest film va ser filmat en noms cinc dies. L any 1995 interpreta la seva primera pellcula com a actor protagonista a Destiny Turns on the Radio i tamb fa un petit paper a Desperado de Robert Rodriguez, gran amic i company seu. Ms tard girar amb el mateix Robert Rodriguez, Allison Anders i Alexandre Rockwell el film Four Rooms, un film ambicis dividit en quatre episodis (un per a cada director), que no va  obtenir la reeixida esperada. Desprs de tres anys de pausa, el 1997 dirigeix Jackie Brown, la seva primera obra en qu utilitza un gui que no se seu. Aquest es basa en la novella Rum Punch d'Elmore Leonard, un dels seus escriptors predilectes. En aquesta ocasi, Tarantino rescata a Pam Grier, una de les seves actrius predilectes dels anys 70. Una altra vegada el film no arriba a complir les expectatives i el guany no va superar els 40 milions de dlars als Estats Units. Durant fora temps aquest film fou considerat un pas en fals de Tarantino.

Kill Bill.
Desprs de Jackie Brown, Tarantino es torna a prendre un altre llarg descans com a director, aquest cop durant sis anys. Al llarg d'aquest temps el polifactic director realitza petits treballs; l any 1998 debuta a Broadway, amb la comdia Wait Until Dark, i el 2000 interpreta un paper petit a Little Nicky i fa una aparici a la srie televisiva Alias

El nou retorn del director hauria hagut de ser un film de guerra, Inglorious Bastards, per decideix deixar de banda el projecte per dedicar-se plenament a un altre gran projecte: Kill Bill, regal d aniversari pels 30 anys d Uma Thurman. Aquest film ser dividit en dues parts Kill Bill vol.1 (2003) i Kill Bill vol.2 (2004) malgrat la insistncia de Miramax que volia reduir-lo per tal de fer-ne un sol film. El resultat final pot ser considerat com la suma artstica del director, que estilsticament s molt colpidora i complexa. Per molts, aquesta obra s un homenatge del director a tots els seus mites i elements que l han inspirat, com ara el Kung Fu, un clssic tpic dels films de Hong Kong. Aquesta obra, que obtingu molt bons resultats als cinemes de tot el mn, significa la tornada de Quentin a la fama. 

Tarantino torna al Festival de Cannes, en aquesta ocasi com a president del jurat que llorejar amb la Palma d Or el documental de Michael Moore Fahrenheit 9/11. Kill Bill no entra al concurs, per es projecta durant el festival en versi original.

De nou collaboracions.
Per Kill Bill, el seu gran amic Robert Rodriguez li va compondre algunes peces musicals pel simblic preu d un dlar. Per aquest favor, Tarantino li va tornar el servei filmant una escena de Sin City, el film dirigit per Rodriguez, Frank Miller i finalment Tarantino figurar als crdits com a director especial convitat.

El febrer del 2005, s anuncia que Tarantino dirigir el doble episodi final de la cinquena temporada de la clebre srie televisiva CSI (Crime Scene Investigation), de la qual el director sempre ha estat un seguidor.
Aquest any Tarantino mateix  produeix una pellcula de terror amb molt de contingut gore, es tracta d'Hostel, dirigida per Eli Roth. Aquest film ha rebut moltes crtiques pel seu baix nivell artstic i el seu sadisme xocant.

El seu darrer projecte s Grindhouse, un homenatge als films de terror de srie B dels anys 70. El film el formaen dos fragments: Planet Terror (dirigit per Robert Rodriguez) i Death Proof, dirigit per Tarantino.

Curiositats.

 Una de les marques de Tarantino sn els plans caracterstics des de l interior d un maleter d'auto que apareixen en totes les seves pellcules.

 s un fetitxista dels peus, car s normal que les actrius exhibeixin llurs peus descalos i de vegades en primer pla.

 L'encenedor Zippo apareix tamb en totes els seus films.

 En les seves obres sempre es fuma cigarrets de la marca  Red Apple ;

 En alguns films seus, la gent consumeix una marca d hamburgueses hawaianes inventada pel Tarantino mateix, concretament les Big Kahuna Burgers.

Filmografia.
Director.
My Best Friend's Birthday (My Best Friend's Birthday) (1987) - incomplet;
Reservoir Dogs (Reservoir Dogs) (1992);
Pulp Fiction (Pulp Fiction) (1994);
Four Rooms (Four Rooms) (1995), co-dirigit amb Robert Rodriguez, Allison Anders i Alexandre Rockwell - episodi L'home de Hollywood (The Man from Hollywood);
Jackie Brown (Jackie Brown) (1997);
Kill Bill vol. 1 (Kill Bill: Vol. 1) (2003);
Kill Bill vol. 2 (Kill Bill: Vol. 2) (2004);
Sin City (Sin City) (2005), direcci de Frank Miller i Robert Rodriguez - com Special Guest Director;
Grindhouse (Grindhouse) (2007), co-direcci amb Robert Rodriguez ;
Inglorious Bastards (Inglorious Bastards) (2008?) - en pre-producci.

Guionista.
My Best Friend's Birthday (My Best Friend's Birthday) (1987), direcci de Quentin Tarantino - incomplet;
Reservoir Dogs (Reservoir Dogs) (1992), direcci de Quentin Tarantino;
Una vida al mxim (True Romance) (1993), direcci deTony Scott;
Assassins nats (Natural Born Killers) (1994), direcci de Oliver Stone;
Pulp Fiction (Pulp Fiction) (1994), direcci de Quentin Tarantino;
Four Rooms (Four Rooms) (1995), direcci de  Quentin Tarantino, Robert Rodriguez, Allison Anders i Alexandre Rockwell - episodi "L'home de Hollywood" (The Man from Hollywood);
Obert Fins A L'Alba (From Dusk Till Dawn) (1995), direcci de  Robert Rodriguez;
Tu Assassina Que Nosaltres Netegem La Sang (Curdled) (1996), direcci de Reb Braddock;
Jackie Brown (Jackie Brown) (1997), direcci de Quentin Tarantino;
Kill Bill vol. 1 (Kill Bill: Vol. 1) (2003), direcci de  Quentin Tarantino;
Kill Bill vol. 2 (Kill Bill: Vol. 2) (2004), direcci de  Quentin Tarantino;
Grindhouse (Grindhouse) (2007), direcci de Quentin Tarantino i Robert Rodriguez.
Inglorious Bastards (Inglorious Bastards) (2008?), direcci de Quentin Tarantino - en pre-producci;

Actor.
My Best Friend's Birthday (My Best Friend's Birthday) (1987), direcci de  Quentin Tarantino - incomplet;
Reservoir Dogs (Reservoir Dogs) (1992), direcci de Quentin Tarantino;
Eddie Presley (Eddie Presley) (1993), direcci de Jeff Burr;
The Coriolis Effect (The Coriolis Effect) (1994), direcci de  Louis Venosta - veu;
Sleep With Me (Sleep With me) (1994), direcci de Rory Kelly;
Somebody to Love (Somebody to Love) (1994), direcci d'Alexandre Rockwell;
Pulp Fiction (Pulp Fiction) (1994), direcci de Quentin Tarantino;
Mister Destiny (Destiny Turns on the Radio) (1995), direcci de Jack Baran;
Four Rooms (Four Rooms) (1995), direcci de Quentin Tarantino, Robert Rodrguez, Allison Anders i Alexandre Rockwell - episodi L'home de Hollywood (The Man from Hollywood);
Desperado (Desperado) direcci de (1995),  Robert Rodrguez;
Obert Fins L'Alba (From Dusk Till Dawn) (1995), direcci de  Robert Rodrguez;
Girl 6 (Girl 6) (1996), direcci d'Spike Lee;
Jackie Brown (Jackie Brown) (1997), direcci de Quentin Tarantino;
Little Nicky - Un diable a Manhattan (Little Nicky) (2000), direcci d'Steven Brill;
Vzyat Tarantino (Vzyat Tarantino) (2005?), direcci de Roman Kachanov - en producci;
Hell Ride (Hell Ride) (2007?), direcci de Larry Bishop - anunciat;

Productor.
My Best Friend's Birthday (My Best Friend's Birthday) (1987), direcci de Quentin Tarantino - incomplet - productor;
Past Midnight (Past Midnight) (1992), direcci deJan Eliasberg - productor associat;
Killing Zoe (Killing Zoe) (1994), direcci deRoger Avary - productor executiu;
Four Rooms (Four Rooms) (1995), direcci de Quentin Tarantino, Robert Rodrguez, Allison Anders i Alexandre Rockwell - productor executiu;
Obert Fins L'Alba (From Dusk Till Dawn) (1995), direcci de Robert Rodrguez - productor executiu;
Tu Assasina, Que Nosaltres Netegem La Sang (Curdled) (1996), direcci de Reb Braddock - productor executiu;
God Said, 'Ha!' (God Said, 'Ha!), direcci de Julia Sweeney (1998) - productor executiu;
Obert Fins L'Alba 2 (From Dusk Till Dawn 2: Texas Blood Money) (1999), direcci d'Scott Spiegel - productor executiu;
Obert Fins L'Alba 3 (From Dusk Till Dawn 3: The Hangman's Daughter) (2000), direcci de P.J. Pesce - productor executiu;
Iron Monkey (Siunin Wong Fei-hung tsi titmalau) (1993), direcci de Yuen Woo-ping - productor pel llanament estadounidenc el 2001;
Hostel (Hostel), direcci d'Eli Roth (2005) - productor executiu;
Daltry Calhoun (Daltry Calhoun) (2005), direcci de Katrina Holden Bronson - productor executiu;
Freedom's Fury (Freedom's Fury) (2005?), direcci de Colin K. Gray i Megan Raney - productor;
Killshot (Killshot) (2006?), direcci de John Madden - productor executiu;
Grindhouse (Grindhouse), direcci de Quentin Tarantino i Robert Rodrguez (2007) - productor;
Hell Ride (Hell Ride) (2007?), direcci de Larry Bishop - productor;
Inglorious Bastards (Inglorious Bastards), direcci de Quentin Tarantino (2008?) - productor;

Srie TV.
Director.
E.R. (ER) (1994) - episodi 1.24, Res de nou sota el sol;
 (2000) - episodis 5.23 i 5.24, Sepultat viu (Grave Danger);

Guionista.
 (2000) - episodis 5.23 i 5.24, Sepultat viu (Grave Danger);

Enllaos externs.
 Quentin Tarantino a IMDB ;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80851" title="Cap Occidental" nonfiltered="2030" processed="2025" dbindex="32180">

El Cap Occidental s una de les noves provncies de Sud-frica. Limita al nord amb la provncia del Cap Septentrional i a l'oest amb la del Cap Oriental.

 Divisi administrativa .
La provncia es divideix en cinc municipis subdividits en 24 municipalitats:

Ciutat del Cap;

West Coast;
Matzikama;
Cederberg;
Bergrivier;
Saldanha Bay;
Swartland;

Cape Winelands;
Witzenberg;
Drakenstein;
Stellenbosch;
Breede Valley;
Breede River / Winelands;

Overberg;
Theewaterskloof;
Overstrand;
Cape Agulhas;
Swellendam;

Eden;
Kannaland;
Hessequa;
Mossel Bay;
George;
Oudtshoorn;
Bitou;
Knysna;

Central Karoo;
Laingsburg;
Prince Albert;
Beaufort West;

 Enllaos .
Govern Provincial del Cap Occidental;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80858" title="TFT" nonfiltered="2031" processed="2026" dbindex="32181">
TFT o transistor de pellcula fina s l'acrnim de la paraula anglesa Thin Film Transistor. El TFT s un circuit format per transistors a partir de la dispositaci de diferents capes molt fines una sobre de l'altra: capes de material conductor, capes de material semiconductor i capes de material dielctric. 

La seva major aplicaci s en el disseny de pantalles de cristall lquid o LCD, ja que permet controlar cada pxel de forma individual, fet que aporta certes avantatges a l'hora de controlar el cristall lquid. Aquest control s possible grcies al conjunt de milers de transistors que formen el TFT. Com que el TFT s'usa bsicament en la fabricaci de LCD, tamb se l'anomena Matriu Activa LCD (AMLCD) o Active Matrix Liquid Crystal Display, i fa referncia a la distribuci dels transistors sobre el substrat.   

A causa de la forta relaci existent entre el TFT i els LCD, moltes vegades es tendeix a confondre aquestes paraules i es barregen els termes.

Histria.
El cristall lquid va ser descobert fa uns 100 anys quan el botnic austrac F. Reinitzer quan investigava amb molcules de colesterol l'any 1888.
La idea d'usar el cristall lquid per aplicar-lo al disseny de pantalles va ser concebut originriament pel grup RCA (Radio Corporation of America) al 1963.

Molts cientfics i enginyers han estat centrats en la millora de les caracterstiques del cristall lquid des de llavors. A partir d'aquestes investigacions es va avanar en el camp del TFT i les matrius actives LCD. El primer AMLCD va ser proposat per Brody al 1973, on el CdSe TFT va ser usat com a interruptor per cada pxel en una matriu de 120 x 120 pxels. 

Desprs que LeComber va donar a conixer el primer TFT de silici amorf (a-Si TFT), molts laboratoris van comenar a desenvolupar AMLCD utilitzant a-Si TFT. Actualment existeixen tres tecnologies de AMLCD: silici amorf (a-Si), silici policristall (|poly-Si) i silici de cristall nic (x-Si).

A partir del moment en qu es va comenar a pensar en aquestes tecnologies, van sorgir dues lnies de  desenvolupament dels TFT-LCD. La primera encaminada a les grans pantalles, on els LCD requereixen un elevat nmero de pxels. L'altre tendncia es va encaminar a la compactaci dels mduls LCD amb una alta densitat de pxels, per a fer-los funcionals en dispositius de petites dimensions com cmeres, etc.

Durant els 10 darrers anys, els LCD han augmentat les seves dimensions rpidament: des de les primeres aplicacions de 3  fins a arribar actualment a ms de 40 .
Com ja s'ha comentat, la tecnologia dels LCD s una tecnologia amb gran visi de futur per al disseny i fabricaci de monitors d'alta qualitat i definici com pantalles d'informaci, projectors i dispositius porttils. Aix s conseqncia que els LCD actualment tenen unes molt bones propietats com ara que sn molt compactes, lleugers i consum molt baix. El drstic desenvolupament del TFT ha estat la clau per obtenir grans xits en TFT LCD.

Matriu activa.
Els pxels estan organitzats formant una matriu sobre un substrat de vidre. Cada pxel t associat un transistor (ja sigui de a-Si o de poly-Si), que opera com un interruptor per controlar la crrega emmagatzemada al condensador. La tensi acumulada al condensador s inicialment la que s'ha aplicat entre els dos elctrodes que contenen el cristall lquid de la pantalla LCD. D'aquesta manera s'aconsegueix mantenir el color a la pantalla fins al segent refresc. 

Cada subpxel t alhora un filtre de color associat, i depenent del voltatge aplicat a cada cella de la matriu, s'obtindr un color d'una intensitat determinada. Aquesta intensitat est discretitzada en diferents nivells segons el nmero de bits associats.

La qualitat que ha portat a aquest tipus de matrius a ser la base de moltes pantalles de cristall lquid, ha estat la capacitat de poder seleccionar cada subpxel de la graella de manera independent i sense interferir (de manera notable) sobre els subpxels vens. I aix ha estat possible grcies a la utilitzaci dels transistors de pellcula fina. A causa de les seves dimensions i al temps de resposta, son ideals per aquest tipus d'aplicacions. 

La forma de seleccionar cada subpxel s mitjanant un escombrat de les portes de cada fila de transistors al mateix temps que s'aplica una tensi a la columna desitjada (bus de dades). En el moment que hi hagi un transistor al qual se li est aplicant una tensi al terminal de drenador (columna) i al mateix temps se li est aplicant una tensi al terminal de porta, aquell transistor polaritzar el cristall lquid; aquest ltim deixar passar tanta llum a travs seu com tensi se li hagi aplicat al. Finalment, la llum travessar el filtre de color i s'obtindr el subpxel amb el color desitjat.

Tipus de TFT.
Com ja s'ha comentat, existeixen principalment tres tipus principals de tecnologia de TFTs: silici amorf (a-Si), silici policristall (poly-Si) i silici de cristall nic (x-Si).

a-Si.
Malgrat els costos els costos de fabricaci sn relativament baixos, hi ha alguns inconvenients en la tecnologia a-Si TFT. El ms important s la mobilitat dels electrons en el silici amorf, s a dir, la velocitat a la que els electrons es mouen a travs del material.


En a-Si aquesta velocitat s d'uns 0,3 cm/Vs, la qual cosa significa una velocitat molt baixa. El silici amorf dna bones propietats a monitors de fins 14 . 
A continuaci es mostra una secci d'un transistor fabricat amb a-Si.


Poly-Si.
L'estudi en TFT ha anat, a causa de la baixa mobilitat dels electrons, dirigit a un nou material anomenat silici policristall (poly-Si). El silici policristall s similar a l'amorf, excepte que t propietats ms desitjables per la fabricaci de TFTs i s ms car de fabricar. La mobilitat dels electrons en a-Si s aproximadament uns dos ordres de magnitud inferior que la del poly-Si, i al mateix temps, els electrons en aquest es mouen tamb dos ordres de magnitud inferior que el x-Si.


El silici policristall prov de la indstria dels circuits integrats (IC) i de plaques solars. La seva utilitzaci ha estat retardada durant molt temps a causa de les altes temperatures que es necessiten per la seva fabricaci. Aquestes altes temperatures (al voltant dels 600C, que s el punt de fusi de molts tipus de vidres utilitzats en les pantalles) forcen als fabricants a usar quars o algun altre material igual de car. Tot i aix, els poly-Si TFTs han estat molt apropiats en la fabricaci de televisors d'alta definici (HDTV) amb 1024 lnies de definici.


x-Si.
La tecnologia de silici de cristall nic (x-Si TFT) est encara en fases de desenvolupament. T la capacitat de poder crear pantalles d'altssimes resolucions. La mobilitat dels electrons en x-Si s molt alta (600 cm/Vs), la qual cosa la fa ideal per HDTV. Actualment no s viable econmicament.

Fabricaci.
El procs de fabricaci de TFTs s similar al procs usat en la fabricaci de circuits integrats de silici. Dielctrics extremadament fins, conductors i semiconductors han de situar-se sobre un substrat de vidre (que esdevindr el vidre de la capa inferior del LCD un cop acabat el procs de fabricaci). Aquesta tcnica s anomenada fotolitografia. En aquest procs, materials conductors i silici sn progressivament afegits i gravats sobre el substrat per formar la matriu de transistors (TFT AMLCD).
 
Els passos per fabricar un TFT sn els segents:



En les figures es pot veure el procediment a seguir per a completar la fabricaci d'un transistor TFT. Sobre un substrat de vidre s'hi dipositen de manera alternativa les diferents capes i una capa de deposici. D'aquesta manera es va aconseguint crear tota la matriu de TFT de manera molt precisa a partir d'un lay-out dissenyat especficament i acuradament per tal que compleixi amb tots els requisits exigits per una pantalla LCD.

Configuracions.
Com ja s'ha dit, els TFT AMLCD no fan ms que deixar passar i modificar la intensitat de la llum (backlight) que els arriba des d'un cant del circuit TFT. Aquesta funcionalitat permet que siguin tils en sistemes de projecci aix com en sistemes de visi directa (monitors d'ordinadors porttils, etc.).

Com que el TFT requereix un transistor per cada subpxel, s convenient limitar el nmero de pxels a la pantalla sense comprometre la qualitat de la imatge. Les pantalles a color convencionals usen una organitzaci de pxels anomenada RGB. En aquesta organitzaci, subpxels vermells, verds i blaus estan distributs en igual proporci. Malgrat que a altes densitats de pxel la combinaci RGB s adequada, quan el nmero de pxels s limitat, la imatge pot aparixer borrosa. 

Per solucionar aquest problema es pot usar un sistema GRGB. Aquest ha estat creat a partir del coneixement de l'ull hum. Es va descobrir que l'ull de l'home s ms sensible al verd que al vermell o al blau, i per tant es va optar per doblar la quantitat de pxels verds a la pantalla. D'aquesta manera es podia obtenir una resoluci aparent millor sense augmentar el nmero de pxels o subpxels (o el que s el mateix, el nmero de transistors).

 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80859" title="Helgoland" nonfiltered="2032" processed="2027" dbindex="32182">


Helgoland (en fris Hlilnj o Lun, en alemany Helgoland, i en angls Heligoland) s una petita illa alemanya del mar del Nord, la ms allunyada de les illes Frisones, a l'estat de Slesvig-Holstein.

Els frisons potser s'hi establiren al segle V. Ha estat possessi danesa i base militar britnica, fins que el 1890 fou lliurada a Alemanya pels britnics a canvi que els alemanys desistissin en les seves aspiracions sobre Zanzbar. Els alemanys la van convertir novament en base militar i en deportaren els illencs fins ms enll de la Segona Guerra Mundial.

Tot i no tenir cap estatut d'autonomia especial, est fora de la zona euro i del Tractat de Schengen. 

Com a curiositat, val a dir que aquesta illa inspir J.K. Rowling per a crear l'illa d'Azkaban, que surt al llibre Harry Potter i el pres d'Azkaban.

Enllaos externs.
Oficina de Turisme de Helgoland    ;
Pgina sobre les palmes de Helgoland  ;
Webcams de Helgoland ;

Bibliografia.
Charlier, C.: L'explosion d'Heligoland. Discussion des observations effectues  Uccle, dins Ciel et Terre, vol. 64 (1947), p. 193.
Reich, H.; Foertsch, O.; Schulze, G. A.: Results of Seismic Observations in Germany on the Heligoland Explosion of April 18, 1947, dins Journal of Geophysical Research, vol. 56 (1951), p. 147.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80860" title="Pi blanc" nonfiltered="2033" processed="2028" dbindex="32183">

El pi blanc (Pinus halepensis, a Eivissa i Formentera dit pi bord) s un arbre del gnere Pinus originari de la regi mediterrnia tant del nord com del sud. El nom cientfic de l'espcie prov de la ciutat sria d'Alep.

Descripci.

Arbre de fins a 20 metres d'alada, les branques i l'escora sn grisenques (d'aqu li v el nom de pi blanc). Fulles de 0'7 a 1mm d'amplada i de 3'5 a 7 cm de longitud d'un verd groguenc. Floreix l'abril o el maig. Nombroses pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb esquames amb escudets poc prominents. 

s un arbre bastant xerfil i helifil. 

Als Pasos Catalans es troba des del nivell del mar fins un mxim de 1200 metres d'altitud al Pas Valenci, 1100 a les Balears i  1000 metres a Catalunya. s l'arbre dominant a grans extensions on abans dominava l'alzina. Desprs dels incendis acostuma a germinar en gran nombre i fins i tot s ms abundant que abans. En general ocupa les posicions de solana excepte a partir de l'Alacant i el Baix Segura on l'augment de l'aridesa fa que es refugi en l'obaga i llocs frescals.

Usos.
Conservaci del sl contra l'erosi. La fusta es fa servir per a producci de cellulosa o caixes de fusta, com el tronc no acostuma a ser gaire recte no es poden fer servir per altres utilitats. 
  
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80861" title="Grups del Parlament Europeu" nonfiltered="2034" processed="2029" dbindex="32184">
Els grups parlamentaris del Parlament Europeu inclouen els diputats dels partits poltics europeus, dels blocs poltics europeus informals, i independents, en grans coalicions. Cada grup ha de constar d'un mnim de 19 diputats de cinc estats membres de la Uni Europea.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80863" title="Yuu Watase" nonfiltered="2035" processed="2030" dbindex="32185">
Yuu watase s una dibuixant de manga  japonesa nascuda el 5 de mar de 1970 a la ciutat d'Osaka.
Va debutar l'any 1989 amb l'obra Pajama de Ojama (Visita en pijama), publicada a la revista Shjo Commics, on es publicar tota la seva obra posterior.

Ha creat obres fora exitoses, com ara: Fushigi Ygi (El joc misteris), Fushigi Ygi Genbu Kaiden (L'inici de la histria), Ayashi No Ceres (La donzella celestial), Visca jap i Epotrans Mai (L'agenda misteriosa).

Enllaos externs.
 http://wataseyuu.free.fr;
 http://mylostwords.webcindario.com/paginas/Autora_Yuu_Watase.htm;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80864" title="Pinassa" nonfiltered="2036" processed="2031" dbindex="32186">

La pinassa (Pinus nigra) s una espcie de pi amb diverses subespcies, la que apareix a la costa Mediterrnia s la subespcie salzmannii

Descripci.
Arbre de fins  30 metres d'alada, capada cnica, fulles de fins a 17 cm de llarg i 2 mm d'amplada de color verd intens. Florida de mar a maig. Pinyes de color mar clar de fins a 6 cm de longitud amb escudets en forma de pirmide baixa i obtusa.

Fa boscos a partir del 250 metres fins els 1200 a Catalunya i dels 600 als 1500 al Pas Valenci. No es troba a les Balears. Necessita un clima mediterrani de certa continentalitat i amb un estiu no excessivament sec.

Es troba noms a les muntanyes de l'orient de la pennsula ibrica i les altres subespcies a Crsega, Austria, els Balcans, occident de Turquia i molt localitzadament a Marroc i Algria. 
 
Desprs dels incendis germina molt poc i sovint s substitut pels rebrots dels roures que creixien sota els pins.

s una espcie apreciada per la seva fusta, normalment el tronc s recte i permet molts aprofitaments (pals, bigues, mobles etc).


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80866" title="Clima continental" nonfiltered="2037" processed="2032" dbindex="32187">
La continentalitat s una caracterstica del clima, que consisteix en una gran diferncia entre les temperatures d'hivern i les de l'estiu.

Habitualment es considera que un contrat de 20 graus o ms entre la temperatura mitjana del mes ms fred i la temperatura mitjana del mes ms clid indica un clima continental.

Sense arribar a aquests valors indicats en climes mediterranis 18 o 19 graus de diferncia tamb es considera que sn de tendncia continental. Per exemple Lleida, Manresa i Vic tenen un clima mediterrani continentalitzat.

En el mn la mxima continentalitat es dona a l'interior d'sia concretament a Monglia i Sibria  on les diferncies entre hivern i estiu superen els 40 o 50 graus. Tamb al Canad i Estats Units fins i tot en la costa oriental la continentalitat s molt acusada.  

Els factors que donen continentalitat a un clima sn l'allunyament del mar o de grans superfcies d'aigua o la presncia de barreres orogrfiques que fan el mateix efecte. 

La vegetaci adaptada a la continentalitat siberiana s per exemple el Lrix confera de fulla caduca que domina la Sibria oriental.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80867" title="Copa espanyola d'handbol femenina" nonfiltered="2038" processed="2033" dbindex="32188">
La Copa espanyola d'handbol femenina, anomenada Copa de la Reina s la segona competici en importncia de l'estat espanyol per a clubs femenins d'handbol. Es disputa des de l'any 1979.

 Historial .
 1979-80:  BM Rancho Barcelona;
 1980-81:  C. BM ber Valncia;
 1981-82:  C. BM ber Valncia;
 1982-83:  C. BM ber Valncia;
 1983-84:  C. BM ber Valncia;
 1984-85:  C. BM ber Valncia;
 1985-86:  C. BM ber Valncia;
 1986-87:  C. BM ber Valncia;
 1987-88:  C. BM ber Valncia;
 1988-89:  C. BM ber Valncia;
 1989-90:  A.D. Amadeo Tortajada-Constructora Estells;
 1990-91:  C. BM ber Valncia;
 1991-92:  C. BM ber Valncia;
 1992-93:  C. BM Mar Valncia;
 1993-94:  C. BM Mar Valncia;
 1994-95:  C. BM Mar Valncia-El Osito L'Eliana;
 1995-96:  C. BM Mar Valncia-El Osito L'Eliana;
 1996-97:  C. BM Mar Valncia-El Osito L'Eliana;
 1997-98:  C. BM Mar Valncia-El Osito L'Eliana;
 1998-99:  C. BM Mar Valncia-Milar L'Eliana;
 1999-00:  C. BM Mar Valncia-Milar L'Eliana;
 2000-01:  A.D. Amadeo Tortajada-Ferrobs Mislata;
 2001-02:  C. BM Elda-Alsa Elda Prestigio;
 2002-03:  A.D. Amadeo Tortajada-Ferrobs Mislata;
 2003-04:  A.D. Amadeo Tortajada-Ferrobs Mislata;
 2004-05:  C. BM Elda-Orsan Elda Prestigio;
 2005-06:  A.D. Amadeo Tortajada-Cementos La Unin Ribarroja;
 2005-06:  Akaba Bera Bera;

A partir de la temporada 1992-93, el Club BM ber pass a anomenar-se Club BM Mar Valncia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80870" title="Michael Moore" nonfiltered="2039" processed="2034" dbindex="32189">

Michael Moore va nixer el 23 d'abril de 1954 a Davidson (Flint, Michigan). Va arribar la fama amb la seva pellcula Roger & Me (Roger i jo), un documental sobre l'ocorregut en el seu poble natal Flint, desprs de qu l'empresa General Motors tanqus les seves fbriques per a obrir-ne de noves a Mxic amb la finalitat d'abaratir costos d'ocupaci. 

Biografia.
L any 1999 Moore va guanyar el premi Hugh M. Hefner a l'art i l'entreteniment pel seu programa televisiu The Awful Truth (l'horrible veritat). 

El seu documental Bowling for Columbine (jugant a les bitlles per Columbine), (poble on diversos nois van matar a tirs als seus companys d'escola), estrenat en l'any 2002, va presentar un anlisi de la cultura armamentstica nord-americana. La pellcula va guanyar especial atenci en el Festival de Cinema de Cannes (Frana), i va guanyar el premi Csar a la millor pellcula estrangera. 
Tamb va aconseguir un Oscar pel millor documental l'any 2003. 
En el moment de recollir aquest Oscar, Moore va generar una gran polmica a Hollywood degut a que va ser l'nic guanyador que va aprofitar l'oportunitat per a denunciar pblicament al president Nord Americ George W. Bush per la recent ocupaci de l'Iraq, el fet que va provocar una reacci diversa en els presents. 
Degut a la ressonncia mundial del fet i a les dures crtiques contra el seu discurs, la venda dels seus llibres i les entrades per a veure la seva pellcula van augmentar considerablement. 

El seu darrer documental, Fahrenheit 9/11 parla sobre els vincles econmics mantenen des de fa dcades la famlia Bush amb la famlia reial saudita i la famlia de Bin Laden.
Tamb parla sobre les motivacions financeres ocultes rere l ocupaci de L'Iraq del 2003 i la suposada credulitat i absncia de sentit crtic del ciutad nord-americ terme mitj.
Aquest treball ha tingut un xit sense precedents en el gnere documental. Tot aix a pesar dels problemes que va tenir per a ser distribuda desprs de qu The Walt Disney Company, propietria de la distribudora Miramax, es negus a distribuir la cinta. 
No obstant aix, desprs d'obtenir la Palma d'Or al Festival de Cannes 2004, i grcies a la polmica en els mitjans nord-americans (fins i tot es va parlar de prohibir la seva distribuci als Estats Units) la pellcula va ser distribuda per tres petites productores, justament en la data desitjada per Moore: el 4 de juliol, dia de la independncia dels Estats Units. Es creia que podia ser important el seu impacte en les eleccions presidencials nord-americanes d'aquest mateix any. No obstant aix, la seva influncia va quedar posada en qesti quan els nord-americans van reelegir a George W. Bush. 

Recentment es va publicar un llibre criticant a Moore titulat Michael Moore is a Big Fat Stupid White Man (Michael Moore s un blanc estpid i gras), i en una pellcula encara no estrenada anomenada Michael Moore Hates Amrica (Michael Moore odia els Estats Units). Aix mateix, les seves obres han estat objecte d'anlisi, i ha sigut acusant de utilitzar informacions falses en els seus documentals.
Amb l'objectiu de contestar aquestes acusacions, Michael Moore ha publicat en el seu lloc web un anlisi detallada de les dades presentades a Fahrenheit 9/11, incloent suport documental i periodstic de les seves afirmacions.

Filmografia.

Director.
Documentals.
 (1989). Roger & Me ;
 (1992). Pets or Meat: The Return to Flint (TV) ;
 (1992). Two Mikes Don't Make a Wright;
 (1997). The Big One  ;
 (1998). And Justice for All ;
 (2002). Bowling for Columbine  ;
 (2004). Fahrenheit 9/11 ;
 (2007). Sicko;
 (2007). Fahrenheit 9/11 1/2 - en producci.
 (2008). Slacker Uprising;

Pellcules.
 (1995). Canadian Bacon  ;

Sries de TV.

 (1994). TV Nation ;
 (1999). The Awful Truth;

Actor.
Pellcules.
 (1999). Edtv ;
 (2000). Combinacin ganadora (Lucky Numbers).
 (2004). The Fever ;

Bibliografia.
 (1996). Tots al carrer! (Downsize This! Random Threats from an Unarmed American).
Tracta sobre la poltica de reducci de treball i el crim corporatiu als Estats Units.
 (1998). Adventures In A TV Nation ;
Escrit juntament amb la seva dona Kathleen Glynn.
 (2002). Estpids homes blancs (Stupid White Men ...and Other Sorry Excuses for the State of the Nation!). Una stira poltica que critica el sistema estadounidenc durament. ;
Des de com va robar les eleccions George W. Bush l'any 2000, fins un dur anlisis de l'administraci Clinton/Gore.
 (2003). Qu han fet amb el meu pas? (Dude, Where's My Country?).
"El llibre s una carrega de profunditat en tota regla contra el sistema nord-americ, per en la lnia divertida de Bowling for Columbine".  
 (2004). Cartes des del front (Will They Ever Trust Us Again?).
 (2004). Guia oficial de Fahrenheit 9/11 (The Official Fahrenheit 9/11 Reader).
Inclou el gui i les proves documentals en les que es basa Fahrenheit 9/11.

Enllaos externs.
 www.michaelmoore.com Pgina oficial en angls.
 www.fahrenheit.com Pgina oficial de Fahrenheit 9/11 en angls.
 Cincuenta y nueve falacias en Fahrenheit 9/11 ;
 Michael Moore a IMDB ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80871" title="Pi pinyoner" nonfiltered="2040" processed="2035" dbindex="32190">

El pi pinyoner, pi pinyer, pi para-sol, pi bo o pi ver (Pinus pinea) s una espcie de pi dins la famlia Pinaceae caracteritzat per tenir la llavor comestible: el piny, ja que si b els pinyons d'altres espcies europees de pi tamb es poden menjar, sn molt ms petits (hi ha espcies americanes amb pinyons grans que s'exploten comercialment).

s originari de la regi mediterrnia.

Descripci.
Arbre de fins a 30 metre d'alada, tronc amb l'escora d'un marr rogenc molt gruixuda, capada en forma de para-sol. Fulles de fins a 20 cm de llarg, agrupades de dues en dues com la resta de pins autctons. Floreix de mar a maig produint Pinya ovoides de fins a 15x10cm amb pinyons d'15 a 20 mm. Les pinyes maduren a la tardor del tercer any, els altres pins ho fan en dos anys). 

Creix en garrigues, erms i dunes fixades (com a Guardamar o Torroella de Montgr). Es troba a tots els Pasos catalans fins als 1000 metres d'altitud. Prefereix terrenys silcics, sobretot sorrencs o de saul, generalment prop del litoral.

Usos.
Molt usat en jardineria. Els pinyons necessiten molt m d'obra, cal escalfar les pinyes per a que s'obrin. La fusta no t gaire inters. 

Un altre pi, no autcton, amb els pinyons comestibles s el Pinus edulis, originari de les muntanyes del sud-oest dels Estats Units.

 Pins pinyers singulars .

Referncies.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80872" title="Simone Martini" nonfiltered="2041" processed="2036" dbindex="32191">



Simone Martini (Siena, Itlia 1284 - Aviny, Frana 1344), conegut tamb com "Simone Sanese", fou un dels grans pintors del Trecento a Itlia, va pertnyer a l escola senesa a la qual pertanyien tamb els grans pintors Duccio di Buoninsegna, Lippo Memmi y els germans Ambrogio i Pietro Lorenzetti. Fou el ms reputat mestre, entre els pintors del Trecento, en el domini del color i el seu gust per la lnia i la calligrafia admirable dels miniaturistes de l Escola de miniaturistes de Pars, constitueix un element essencial de la seva esttica.

La pintura fou l art favorit de la ciutat de Siena, l escola de pintors de la qual rivalitzava amb l escola de Florncia, la ciutat rival. Durant els primers anys del segle XIV, mitjanant una manera de pintar inspirada en els models i la tcnica de la maniera greca, diferenciada, per tant, de Giotto i l escola florentina, els pintors de Siena van arribar a formular tamb el tema de l espai pictric. L'estil de l'escola senesa i de Simone Martini es manifest en l amanerament i l estilitzaci de las figures aix com en l us dels fons ornamentals daurats i d'una gamma de color subjectiva que proporcionen una notable expressivitat lrica a las composicions.

Martini va treballar a la seva ciutat natal que li va fer diversos encrrecs, a Npols per a la cort de Robert de Anjou i, com la majoria dels grans pintors del seu temps, en les basliques d'Asss. Pass molts anys en la cort dels Papes d Aviny  treballant en una srie d'obres que en gran part s han perdut. La posici de la ciutat d Aviny com a seu d una de les principals corts d Europa i el fet que el seu estil resultava ms familiar a Frana que les innovacions de Giotto i l escola florentina, accentu la seva influncia sobre totes les escoles de pintura sobre taula o de miniatures, tant les franceses com les de Flandes, de forma que el seu impacte en l histria de la pintura va ser decisiu per a la difusi de l anomenat estil gtic internacional.

La llegenda diu durant l'estada a Aviny, Marini va pintar el fams retrat de Laura, l'estimada del seu gran amic el poeta Petrarca, per d'aquest quadre, igual que de Laura, mai s'ha sabut si era una dona real o una invenci del poeta. Per aquest motiu Laura constitueix, encara avui, un dels majors enigmes de l'Histria de la Literatura. Els versos del sonet LVII de Petrarca celebren el retrat perdut de Laura :

"Ma certo il mio Simon fu in paradiso,;
Onde questa gentil donna si parte;;
Ivi la vide e la ritrasse in carte,;
Per far fede quaggi del suo bel viso";

Els colors ocres que Martini utilitz principalment en els frescos d'Ass, els ocres que tamb foren ser usats mpliament per Duccio i els germans Lorenzetti, van associats per sempre a la ciutat de Siena, sn la siena natural i la siena torrada que s'obtenien de pigments de terres_de_colors procedents del camp tosc.

 Biografia .

Es desconeix el lloc i la data del seu naixement si b s probable que veis la llum a Siena cap a l'any 1285. No sabem res de l'adolescncia, ni quins foren els seus mestres ja que la seva vida resta en la ms absoluta foscor fins que l'any 1315 rep l'encrrec de pintar al fresc una Maest pel Palazzo Pblico de Siena o Casa de la Vila de Siena. L'esmentat encrrec permet suposar que en aquella data, Martini gaudia ja d'un gran prestigi comparable al de Duccio di Buoninsegna de la Maest de la Catedral de Siena que havia estat objecte d'una rebuda entusiasta feia molt pocs anys (1311).

El rei de Npols, Robert de Anjou, l'any 1317, el convida a la cort per pintar la cerimnia de la coronaci concedint-li una assignaci anual de cinquanta unces d'or.

Al 1321 torna a Siena per restaurar la seva Maest que s'havia malms. Amb el seu germ i ajudant va compartir una vivenda en la parrquia de San Egidi, pinta una Crucifixi i diversos frescos, avui desapareguts, per al Palazzo Pblico. Al 1326 treballa en un quadre, tamb desaparegut, per al Palazzo del Capitano. Finalment l'any 1328 pinta el fresc amb el retrat eqestre del capit Giudoriccio da Fogliano en el Palazzo Pblico.

Al 1324 es casa amb una noia dita Giovanna, filla del pintor Memmo de Fillippuccio i germana del tamb pintor Lippo Memmi qui amb els anys ser el deixeble ms conegut de Martini.

En una data anterior a 1326, el francisc Gentile di Partino da Montefiore, l'hi encarrega decorar amb pintures al fresc la Capella de San Mart en la Esglsia Inferior d'Asss, una obra fonamental on Martini reprn el tema de l'espai pictric en el domini del qual ja era un mestre tal com s'evidencia en el retrat de Giudoriccio da Fogliano.

En 1333, amb el seu cunyat Lippo Memmi executa i firma el trptic de la Anunciaci (tema pictric  de la Catedral de Siena, actualment a la "Galleria Uffizzi" de Florncia, Memmi firm els dos sants laterals. El panell central, de Martini, est considerat l'obra culminant de la pintura de la escola senesa.

Vers 1340, acompanyat de la seva esposa, del seu germ Donato i de Lippo Memmi, per invitaci del cardenal Stefaneschi es traslladen a Aviny. A la cort Papal treballa en diversos encrrecs pel Palau dels Papes. All va conixer i feu amistat amb el gran poeta Petrarca per a qui realitza la miniatura de l'Allegoria de Virgili del frontispici del Codex Virgilianus.

El 10 de juny de 1344, redacta el seu testament. Va morir, probablement, el 9 de juliol d'aquell any.

 Grans Obres .

Majestat de l'Ajuntament de Siena.


Pintura al fresc realitzada l'any 1315 de dimensions 793 x 970 cm. Aquesta fou la primera pintura que s coneix de Simone Martini. El tema i la composici els va prendre de la Maest de la Catedral de Siena, de Duccio de Buoninsegna. Simone com abans Duccio, continua pintant a la maniera greca, per incorpora, sobre el substrat bizant, elements de l'estil cortes francs al mateix temps que abandona la rigidesa de la composici en lnies horitzontals per posar els personatges en moviment de forma que s'acosten o s'allunyen del tron de la Verge, la qual cosa comporta un efecte de gran naturalitat. El baldaqu de seda i cintes que es mouen al vent, dona la rplica a l'assemblea humana que forma dos semicercles i envolta a la Verge, la qual ha abandonat el hieratisme bizant per adoptar una actitud pensativa i dola.

El llenguatge artstic de Simone Martini es fa present ja, en la suavitat i soltura de les figures que envolten la Verge que permeten superar l'aspecte de rigidesa i monotonia del conjunt. Les miniatures o de l'orfebreria franceses, que Martini admir en la seva adolescncia, estan presents en la calligrafia elegant del mantell ribetejat de la Verge o en el baldaqu de seda sn una referncia dels contactes directes de l'artista amb l'art francs.

Histries de Sant Mart.


Conjunt de frescs realitzats entre els anys 1317 i 1330 en la Capella de Sant Mart de  l'esglsia inferior de Sant Francesc d'Asss. La decoraci completa de l'esmentada capella abasta un total de 10 escenes, 8 quadres i 18 bustos de sants. 

Els 10 episodis de la vida del sant foren adaptats pel pintor a partir del text de la Llegenda uria de Iacopo da Varazze. Es tractava d'un tema inslit a Itlia, per les seves implicacions narratives aproximen la vida de sant Mart a les histries o novelles de cavalleria i conseqentment al l'estil cortes. Les escenes de la Divisi de la capa, el Somni de sant Mart i la Renncia a les armes, es troben entre les ms celebrades ja que mostren, mitjanant ancdotes molt detallades i plenes de color, com Martini ha assimilat l'espai pictric de l'escola florentina i de les escenes de Giotto a la Capella de lArena de Pdua.

En el Somni de sant Mart, els elements arquitectnics i l'aixovar de l'habitaci amb el cobrellit d'un teixit de quadrats tpicament sens, son descrits amb molta minuciositat.

En la Renncia a les armes, les figures gentils del sant i de l'emperador es contraposen als rudes soldats i als brbars que des de darrera dels turons es preparan pel combat. Hi ha un detall de fama extraordinria en el personatge del pagador del sou de la tropa, el qual dona l'esquena a l'emperador. Aquest detall mostra l'inters de Martini pels temes profans propis de la miniatura francesa i, a la vegada ens dona compte del notable avan del realisme que triomfar en l'estil internacional i en el segle segent en el Renaixement.

Giudoriccio da Fogliano.

El retrat del capit Giudoriccio da Fogliano s un fresc de 340x 968 cm. pintat l'any 1328, ubicat en la paret oposada a la Maest en el Palazzo Pblico de Siena. Representa el triomf del capit Giudorico i formava part del conjunt de castells pintats al voltant de la sala per celebrar la conquesta de Montemassi i Sassoforte.

El ms destacable s l'extraordinria minuciositat amb que Martini descriu el campament militar amb les tendes i els escuts, les barraques de palla i els enramants dels sostres. Tot fa suposar que s'hagus traslladat all mateix, tal com havia fet avan de pintar altres dos castells. El capit s una elegant figura herldica amb un vestit verd i or que cobreix igualment el cavall.

Pero el protagonista verdader del fresc s el paisatge del fons, una extensi feta noms amb els colors siena natural i siena torrada que es complementen harmonitzant-se amb el blau del cel, de forma que s'ha dit de Martini que fou el ms excels dels mestres italians en el domini del color.

Retaule de l'Anunciaci.

Pintura al Temple sobre taula datada l'any 1333, realitzada conjuntament amb Lippo Memmi per a la Catedral de Siena (actualment est a la Galleria Uffizzi de Florncia). Destaquen les formes delicades, l'aire lric, la magnificncia dels vestits y la bellesa dels cossos prims que aproximen aquest retaule a l'orfebreria gtica o a l'art de les miniatures.

El Retaule de l'Anunciaci ha estat reconegut pels historiadors del art i per la crtica com una obra mestra. Mostra l'assimilaci dels ideals de l'art gtic pels pintors de l'escola senesa. Per en aquest retaule, Martini va ms enll de l'art gtic i mostra com ha assimilat els descobriments de Giotto : aix veiem que sobre el fons daurat entre l'ngel i la Verge hi ha l aire que moldeja l espai, s a dir, hi ha una distncia que podem conixer, tanmateix el paviment es fet d una pedra que podem (en sentit figurat) trepitjar. El banc on seu la Verge t profunditat es a dir, tres dimensions igual que el llibre que sost en la seva m, en el qual penetra la llum  per les pgines entreobertes.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80873" title="Alemanys de Jutlndia Meridional" nonfiltered="2042" processed="2037" dbindex="32192">

Els alemanys de Jutlndia Meridional (o Slesvig Septentrional) sn una minoria lingstica de parla alemanya a Dinamarca. Sn la minoria nacional autctona ms important de la Dinamarca continental (o sigui, sense comptar Grenlndia i les illes Fer-Oer). 

 Situaci .
Es troben al Comtat de Jutlndia Meridional (en alemany, Nordschleswig). Sn entre 15.000 i 20.000 individus, dels quals noms el 20 % empra l'alemany en les relacions quotidianes, concentrats als municipis de Tinglev (Tingleff), Aabenraa (Apenrade), on editen el diari Der Nordschleswiger, i Haderslev (Hadersleben).

 Estatut legal .
La llengua rep cert suport dels 16 regidors que tenen a 9 consells municipals, per no hi ha reconeixement oficial, ja que el dans s l'nica llengua oficial. Tot i aix, els 8.000 que es declaren encara germanfons tenen protecci especial merc el Bonn-Kopenhagener Erklrungen (Acord germanodans) del 1955. 

 Organitzacions i partits .
Sn representats pel Bund Deutscher Nordschleswiger (BDN, 4.100 membres) i el seu partit poltic, el Slesvigsk Parti (Schleswigsche Partei) i la Deutscher Schul- und Sprachverein fr Nordschleswig (Associaci per a la llengua i escola alemanyes a Slesvig Nord), que mant 24 llars d'infants (600 alumnes), 18 escoles maternals (1.200 alumnes) i un Deutsches Gymnasium a Abenra amb l'ensenyament en alemany. Endems, l'alemany s la segona llengua d'ensenyament a les escoles pbliques daneses.

El diari Der Nordschleswiger, gaireb tot ell en alemany, edita 4.000 exemplars. i l'associaci Heimatkundliche Arbeitsgemeinschaft fr Nordschleswig treu l'almanac anyal Deutscher Kalender fr Nordschleswig. No hi ha programes de rdio i televisi locals, per reben perfectament els que s'emeten des d'Alemanya. Tamb se celebra un festival de caire folklric, Knivsbergfest.

Referncies.

 Enllaos .
 Informe de l'UOC sobre la situaci dels alemanys de Dinamarca.
 Pgina de la BDN ;
 Pgina del Schleswigsche Partei ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80876" title="Lliga espanyola d'handbol femenina" nonfiltered="2043" processed="2038" dbindex="32193">
La Lliga espanyola d'handbol femenina s la mxima competici per a clubs femanins d'handbol disputada a Espanya. Es disputa des de la temporada 1952-53, tot i que no es disput entre 1956 i 1960. Des de la temporada 1982-83 la competici s'anomena Divisi d'Honor. Fins aquella temporada s'anomen Primera Divisi.

 Historial .
 1952-53:  Seccin Femenina de Madrid;
 1953-54:  Seccin Femenina de Madrid;
 1954-55:  Seccin Femenina de Madrid;
 1955-60: no es disput;
 1960-61:  Seccin Femenina de Barcelona;
 1961-62:  Sociedad Hpica A Corua;
 1962-63:  Medina Barcelona;
 1963-64:  Picadero J.C.;
 1964-65:  Picadero J.C.;
 1965-66:  Picadero J.C.;
 1966-67:  Picadero J.C.;
 1967-68:  Medina Valncia;
 1968-69:  Medina Valncia;
 1969-70:  Picadero J.C.;
 1970-71:  Atltico de Madrid;
 1971-72:  Atltico de Madrid;
 1972-73:  Medina Guipzcoa;
 1973-74:  Medina Valncia;
 1974-75:  Medina Guipzcoa;
 1975-76:  Atltico de Madrid;
 1976-77:  Atltico de Madrid;
 1977-78:  Atltico de Madrid;
 1978-79:  Medina-ber Valncia;
 1979-80:  Medina-ber Valncia;
 1980-81:  C. BM ber Valncia;
 1981-82:  C. BM ber Valncia;
 1982-83:  C. BM ber Valncia;
 1983-84:  C. BM ber Valncia;
 1984-85:  C. BM ber Valncia;
 1985-86:  C. BM ber Valncia;
 1986-87:  C. BM ber Valncia;
 1987-88:  C. BM ber Valncia;
 1988-89:  C. BM ber Valncia;
 1989-90:  C. BM ber Valncia;
 1990-91:  C. BM ber Valncia;
 1991-92:  C. BM ber Valncia;
 1992-93:  C. BM Mar Valncia;
 1993-94:  C. BM Mar Valncia;
 1994-95:  C. BM Mar Valncia-El Osito L'Eliana;
 1995-96:  C. BM Mar Valncia-El Osito L'Eliana;
 1996-97:  C. BM Mar Valncia-El Osito L'Eliana;
 1997-98:  C. BM Mar Valncia-El Osito L'Eliana;
 1998-99:  C. BM Elda-Alsa Elda Prestigio;
 1999-00:  C. BM Mar Valncia-Milar L'Eliana;
 2000-01:  C. BM Mar Valncia-El Osito L'Eliana;
 2001-02:  C. BM Mar Valncia-El Osito L'Eliana;
 2002-03:  C. BM Elda-Alsa Elda Prestigio;
 2003-04:  C. BM Elda-Alsa Elda Prestigio;
 2004-05:  C. BM Mar Valncia-Astroc Sagunt ;
 2005-06:  A.D. Amadeo Tortajada-Cementos La Unin Ribarroja;
 2006-07:  C.B. Cementos La Unin Ribarroja;

A partir de la temporada 1992-93, el Club BM ber pass a anomenar-se Club C. BM Mar Valncia. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80878" title="Lavendulana" nonfiltered="2044" processed="2039" dbindex="32194">

La lavendulana s un mineral de la classe dels arseniats. Rep el seu nom del seu color lavanda.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80879" title="Schleswigsche Partei" nonfiltered="2045" processed="2040" dbindex="32195">
El Schleswigsche Partei (Partit Slesvigs) s un partit poltic representatiu de la minoria alemanya de Dinamarca, els Alemanys de Jutlndia Meridional, fundat el 1966. T una organitzaci jovenil, Junge Spitzen. Un dels seus membres, Hans Schmidt, fou diputat al Folketing. El 2001 va obtenir 4.417 vots.


 Enllaos  .
Pgina oficial;
Junge Spitzen;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80880" title="Clinoclasa" nonfiltered="2046" processed="2041" dbindex="32196">

La clinoclasa (del grec klino, inclinar, i klas, trencat) s un mineral de la classe dels arseniats.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80881" title="Strashimirita" nonfiltered="2047" processed="2042" dbindex="32197">

La strashimirita s un mineral de la classe dels arseniats. Rep el seu nom del petrleg blgar Strashimir Dimitriov.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80883" title="Autunita" nonfiltered="2048" processed="2043" dbindex="32198">

L'autunita s un mineral de la classe dels fosfats. Rep el seu nom de la localitat d'Autun. s un mineral radioactiu.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80884" title="Esttica" nonfiltered="2049" processed="2044" dbindex="32199">

L'esttica (del grec: aisthsis: sensaci ) s la branca de la filosofia que t per objecte d'estudi l'essncia i la percepci de la bellesa. L'esttica estudia les raons i les emocions esttiques, aix com les diferents formes de l'art. L'esttica, aix definida, s el domini de la filosofia que estudia l'art i les seves qualitats tals com la bellesa, el sublim, la lletjor o la disonncia.

Una esttica determinada, es dona quan el concepte fa referncia a una determinada escola artstica, en tal cas porta associats determinats conceptes, modus, referncies o certes convencions propies de l'obra artstica de l'escola concreta (p.ex. l'esttica del minimalisme).

La paraula esttica fou introduda per primer cop en el lxic germnic pel filsof Alexander Gottlieb Baumgarten a finals del segle XVIII. La traducci a l'angls del llibre Crtica de la facultat de jutjar del filsof alemany Immanuel Kant l'any 1892 va ser l'inici de la difusi del mot a altres llenges.

Per copsar el significat del mot cal remarcar dos aspectes fonamentals :

L'esttica es una teoria que vol ser cincia normativa, al mateix nivell que la lgica i la moral segons els valors humans fonamentals : la veritat, el b, la bellesa. Ella s una teoria d'un cert tipus de judicis de valor que enuncia les normes generals d'all que s bell.
L'esttica est tamb una metafsica del Bell, que s'esfora per revelar la font original de la bellesa, aix tenim : Plat amb la teoria del reflex de l'ininteligible dins la matria o Hegel amb la manifestaci de l'antinomia: bell natural o bell arbitrari o hum, etc.

Per aquest carcter metafsic i sovint dogmtic de l'esttica pot ser reemplaat per una teoria de l'art que cerca les regles de la creaci artstica amb una reflexi sobre els procediments i tcniques elaborats per l'home i sobre les condicions socials que determinen els fets artstics, s a dir les obres d'art.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80885" title="Torbernita" nonfiltered="2050" processed="2045" dbindex="32200">

La torbernita s un mineral de la classe dels fosfats. Rep el seu nom del qumic suec Tornbern Bergmann. s un mineral radioactiu.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80888" title="Tyuyamunita" nonfiltered="2051" processed="2046" dbindex="32202">

La tyuyamunita s un mineral de la classe dels vanadats. Rep el seu nom del jaciment de Tyuya Muyun, al Turquestan. s un mineral radioactiu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80890" title="Carnotita" nonfiltered="2052" processed="2047" dbindex="32203">

La carnotita s un mineral de la classe dels vanadats. Rep el seu nom del qumic francs M. A. Carnot. s un mineral radioactiu.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80893" title="Meta-autunita" nonfiltered="2053" processed="2048" dbindex="32204">

La meta-autunita s un mineral de la classe dels fosfats. Rep el seu nom de la seva seva frmula qumica, semblant a la de l'autunita per amb un contingut inferior d'aigua. s un mineral radioactiu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80894" title="Michael Stifel" nonfiltered="2054" processed="2049" dbindex="32205">
Michael Stifel (1487-1567) fou un matemtic alemany, monjo agust convertit al protestantisme i amic de Luter. Va ser un dels primers matemtics en admetre l's de coeficients negatius per a l'estudi de les equacions quadrtiques i va divulgar el signe menys (-) per a designar la resta.
Va descobrir els logaritmes i va inventar unes rudimentaries taules logartmiques dcades abans que John Napier.
Aplicant les matemtiques a la Bblia va arribar a la conclusi que el papa Lle X era l'anticrist i que la fi del mon seria el 18 d'octubre de 1533.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80895" title="Meta-torbernita" nonfiltered="2055" processed="2050" dbindex="32206">

La meta-torbernita s un mineral de la classe dels fosfats. Rep el seu nom de la seva seva frmula qumica, semblant a la de la torbernita per amb un contingut inferior d'aigua. s un mineral radioactiu.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80896" title="Illa de Benidorm" nonfiltered="2056" processed="2051" dbindex="32207">
L'Illa de Benidorm s una xicoteta illa situada enfront de la costa de Benidorm (Pas Valenci). Posseeix un elevat inters ecolgic, paisatgstic i mediambiental. Es troba a unes dues milles nutiques des del port de Benidorm.

Actualment no t poblaci estable, ats que all no dormen ni els empleats del restaurant ni els tripulants dels vaixells que fan el trajecte des del port de Benidorm. 

 Histria .
Cap a 1830 l'illa servia com a refugi a diverses famlies de Benidorm i La Vila Joiosa, fugides de les seues poblacions davant d'una epidmia de clera. Segles abans, els pirates la utilitzaven com a base per als seus atacs a poblacions costaneres.

L'Illa sempre ha tingut una gran riquesa pisccola i un fons submar molt envejat per submarinistes i bussejadors. L'explotaci de les aiges dels voltants sempre va estar reservat a Benidorm fins l'any 1506, quan es va fer extensiu d'aquest privilegi a la Vila.

 Flora i fauna .
Entre les aus que nien a l'illa destaca l'Escateret.  La fauna tamb la componen: la sargantana ibrica, la falcia pllida, busqueretes de capnegre, el falc peregr, entre d'altres. Respecte a la flora de l'illa destaca l'olivera, l'aladern, el Mantell de la Verge Maria, el malv mar, la bufera, el pi blanc, la sosa fina, la ceba marina, la vareta de San Josep, etc.

 La Llosa .
s una illa submarina situada aproximadament a 300 m al sur de l'illa. La seua part ms alta queda a 6 m de la superfcie, mentre que a la seua base s'arriben profunditats superiors als 30 metres. Les condicions ambientals de lluminositat i hidrodinamisme, unides a la heterogenetat espacial, conformen un hbitat de singular importncia. Es freqentat per espcies depredadores com el verderol (Seriola dumerili), l'espet (Sphyraena sphyraena), dntol (Dentex dentex) , Boga (Boops boops) i altres peixets que sn el seu principal aliment. Aix mateix constitueix un important refugi d'altres espcies ms sedentries com les morenes, els polps, distintes espcies de sards, etc. El component vegetal est representat por diverses espcies d'algues fotfiles infralitorals.
   






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80899" title="Llista de llibres de la Dragonlance" nonfiltered="2057" processed="2052" dbindex="32208">
La llista de llibres de la Dragonlance s una reuni de tots els llibres escrits relacionats amb Dragonlance, tant els literaris com els de joc.

Primerament publicats per TSR, Inc., van passar a ser publicats per Wizards of the Coast.

The Age of Mortals.
 Conundrum (Desembre del 2001), per Jeff Crook;
 The Lioness (Agost del 2002), per Nancy Varian Berberick;
 Dark Thane (Novembre del 2003), per Jeff Crook;
 Prisoner of Haven (Juny del 2004), per Nancy Varian Berberick;
 Wizard's Conclave (Juliol del 2004), per Douglas Niles;
 The Lake of Death (Octubre del 2004), per Jean Rabe;

The Barbarians.
 Children of the Plains (Setembre  del 2000), per Tonya C. Cook i Paul B. Thompson;
 Brother of the Dragon (Agost del 2001), per Tonya C Cook i Paul B Thompson;
 Sister of the Sword (Maig del 2002), per Tonya C Cook i Paul B Thompson;

Bertrem's Guides.
 Bertrem's Guide to the Age of Mortals (Octubre del 2000), ;
 Bertrem's Guide to the War of Souls Volume One (Setembre del 2001);
 Bertrem's Guide to the War of Souls Volume Two (Novembre 2002);

Bridges of Time Series.
 Spirit of the Wind (Juliol del 1998), per Chris Pierson;
 Legacy of Steel (Novembre del 1998), per Mary H. Herbert;
 The Silver Stair (Gener del 1999), per Jean Rabe;
 The Rose and the Skull (Mar del 1999), per Jeff Crook;
 Dezra's Quest (Juny del 1999), per Chris Pierson;

The Champions Series.
 Saving Solace (Gener del 2006), per Douglas W. Clark;
 The Alien Sea (Agost del 2006), per Lucien Soulban;

The Chaos War Series.
 The Last Thane (Juny del 1998), per Douglas Niles;
 Tears of the Night Sky (Octubre del 1998), per Linda P. Baker i Nancy Varian Berberick;
 The Puppet King (Febrer del 1999), per Douglas Niles;
 Reavers of the Blood Sea (Maig del 1999), per Richard A. Knaak;
 The Siege of Mt. Nevermind (Setembre del 1999), per Fergus Ryan;

Classics Series.
 Murder In Tarsis (Novembre del 1999), per John Maddox Roberts;
 Dalamar the Dark (Gener del 2000), per Nancy Varian Berberick;
 The Citadel (Agost del 2000), per Richard A. Knaak;
 The Inheritance (Maig del 2001), per Nancy Varian Berberick;

Crossroads.
 The Clandestine Circle (Juliol del 2000), per Mary H. Herbert;
 The Thieves' Guild (Desembre del 2000), per Jeff Crook;
 Dragon's Bluff (Juliol del 2001), per Mary H. Herbert;
 The Dragon Isles (Desembre del 2002), per Stephen D. Sullivan;
 The Middle of Nowhere (Juliol del 2003), per Paul B. Thompson;

Crniques de la Dragonlance.
 Dracs de Tardor (Abril del 1984), per Margaret Weis i Tracy Hickman;
 Dracs de Primavera (Abril del 1985), per Margaret Weis i Tracy Hickman;
 Dracs de Primavera (Setembre del 1985), per Margaret Weis i Tracy Hickman;
 The Annotated Chronicles (1999), per Margaret Weis i Tracy Hickman;
 The Second Generation (Febrer del 1995), per Margaret Weis i Tracy Hickman;
 Dragons of Summer Flame (Novembre del 1996), per Margaret Weis i Tracy Hickman;

Dark Chronicles Trilogy.
 Dragons of the Dwarven Depths (Juliol del 2006), per Margaret Weis i Tracy Hickman;
 Dragons of the Highlord Skies (2007), per ;
 Dragons of the Hourglass Mage (2008), per ;

The Dark Disciple Trilogy.
 Amber and Ashes (Setembre del 2004), per Margaret Weis;
 Amber and Iron (Novembre del 2005), per Margaret Weis;
 Amber and Blood (2006), per Margaret Weis;

Defenders of Magic Trilogy.
 Night of the Eye (Abril del 1994), per Mary Kirchoff;
 The Medusa Plague (Octubre del 1994), per Mary Kirchoff;
 The Seventh Sentinel (Agost del 1995), per Mary Kirchoff;

The Dhamon Saga.
 Downfall (Maig del 2000), per Jean Rabe;
 Betrayal (Juny del 2001), per Jean Rabe;
 Redemption (Juny del 2002), per Jean Rabe;

The Dragon Anthologies.
 The Dragons of Krynn (Mar del 1994), editat per Margaret Weis i Tracy Hickman;
 The Dragons at War (Maog del 1996), editat per Margaret Weis i Tracy Hickman;
 The Dragons of Chaos (Desembre del 1997), editat per Margaret Weis i Tracy Hickman;

Dragons of a New Age.
 The Dawning of a New Age (Setembre del 1996), per Jean Rabe;
 The Day of the Tempest (Agost del 1997), per Jean Rabe;
 The Eve of the Maelstrom (Febrer del 1998), per Jean Rabe;

Dwarven Nations Trilogy.
 Covenant of the Forge (Febrer del 1993), per Dan Parkinson;
 Hammer and Axe (Juliol del 1993), per Dan Parkinson;
 The Swordsheath Scroll (Gener del 1994), per Dan Parkinson;

Elven Exiles Trilogy.
 Sanctuary (Octubre del 2005), per Paul B. Thompson i Tonya C. Cook;
 Alliance (Octubre del 2006), per Paul B. Thompson i Tonya C. Cook;

The Elven Nations Trilogy.
 Firstborn (Febrer del 1991), per Paul B. Thompson i Tonya C. Cook;
 The Kinslayer Wars (Agost del 1991), per Douglas Niles;
 The Qualinesti (Novembre del 1991), per Paul B. Thompson i Tonya C. Cook;

The Ergoth Trilogy.
 A Warrior's Journey (Maig del 2003), per Paul B. Thompson i Tonya C. Cook;
 The Wizard's Fate (Febrer del 2004), per Paul B. Thompson i Tonya C. Cook;
 A Hero's Justice (Desembre del 2004), per Paul B. Thompson i Tonya C. Cook;

Heroes.
 The Legend of Huma (Mar del 1988), per Richard A. Knaak;
 Stormblade (Agost del 1988), per Nancy Varian Berberick;
 Weasel's Luck (Desembre del 1988), per Michael Williams;

Heroes II.
Tot i que en algunes edicions s'hi refereixen com a la triologia Heroes II altres la classifiquen dins del grup Heroes continuant per l'el volum IV.
 Kaz the Minotaur (Juliol del 1990), per Richard A. Knaak;
 The Gates of Thorbardin (Juliol del 1990), per Dan Parkinson;
 Galen Beknighted (Desembre del 1990), per Michael Williams;

Icewall Trilogy.
 The Messenger (Febrer del 2001), per Douglas Niles;
 The Golden Orb (Febrer del 2002), per Douglas Niles;
 Winterheim (Gener del 2003), per Douglas Niles;

Kang's Regiment.
 The Doom Brigade (Novembre del 1996), per Margaret Weis i Don Perrin;
 Draconian Measures (Novembre del 2000), per Don Perrin amb Margaret Weis;

Kingpriest Trilogy.
 Chosen of the Gods (Novembre del 2001), per Chris Pierson;
 Divine Hammer (Octubre del 2002), per Chris Pierson;
 Sacred Fire (Desembre del 2003), per Chris Pierson;

Legends Trilogy.
 Time of the Twins (Febrer del 1986), per Margaret Weis i Tracy Hickman;
 War of the Twins (Maig del 1986), per Margaret Weis i Tracy Hickman;
 Test of the Twins (Agost del 1986), per Margaret Weis i Tracy Hickman;
 The Annotated Legends (Setembre del 2003), per Margaret Weis i Tracy Hickman;

The Linsha Trilogy.
 City of the Lost (Agost del 2003), per Mary H. Herbert;
 Flight of the Fallen (Setembre del 2004), per Mary H. Herbert;
 Return of the Exile (Febrer del 2005), per Mary H. Herbert;

Lost Histories.
 The Kagonesti (Gener del 1995), per Douglas Niles;
 The Irda (Gener del 1995), per Linda P. Baker;
 The Dargonesti (Octubre del 1995), per Paul B. Thompson i Tonya Cook;
 Land of the Minotaurs (Gener del 1996), per Richard A. Knaak;
 The Gully Dwarves (Juny del 1996), per Dan Parkinson;
 The Dragons (Octubre del 1996), per Douglas Niles;

Lost Legends.
 Vinus Solamnus (Agost del 1997), per J. Robert King;
 Fistandantilus Reborn (Octubre del 1997), per Douglas Niles;
 Tales of Uncle Trapspinger (Novembre del 1997), per Dixie Lee McKeone;

The Meetings Sextet.
 Kindred Spirits (Abril del 1991), per Mark Anthony i Ellen Porath;
 Wanderlust (Setembre del 1991), per Mary Kirchoff i Steve Winter;
 Dark Heart (Gener del 1992), per Tina Daniell;
 The Oath and the Measure (Maig del 1992), per Michael Williams;
 Steel and Stone (Setembre del 1992), per Ellen Porath;
 The Companions (Gener del 1993), per Tina Daniell;

The Minotaur Wars.
 Night of Blood (Juny del 2003), per Richard A. Knaak;
 Tides of Blood (Abril del 2004), per Richard A. Knaak;
 Empire of Blood (Maig del 2005), per Richard A. Knaak;

The Ogre Titans.
 The Black Talon (2007), per ;
 Volume 2 (2008);
 Volume 3 (2009);

Preludes.
 Darkness and Light (1989), per Paul B. Thompson i Tonya C. Cook;
 Kendermore (Agost del 1989), per Mary Kirchoff;
 Brothers Majere (Desembre del 1989), per Kevin Stein;

Preludes II.
Tot i que en algunes edicions es refereixen a aquests llibres com a la triologia Preludes II, en d'altres se'ls situa dins del grup de Preludes, continuant des del volum IV.
 Riverwind the Plainsman (Gener del 1990), per Paul B. Thompson i Tonya C. Cook;
 Flint the King (Maig del 1990), per Mary Kirchoff i Douglas Niles;
 Tanis, the Shadow Years (Novembre del 1990), per Barbara Siegel i Scott Siegel;

The Raistlin Chronicles.
 The Soulforge (Gener del 1998), per Margaret Weis;
 Brothers in Arms (Agost del 1999), per Margaret Weis i Don Perrin;

The Rise of Solamnia Trilogy.
 Lord of the Rose (Mar del 2005), per Douglas Niles;
 The Crown and the Sword (Juny del 2006), per Douglas Niles;
 The Measure and the Truth (2007), per ;

The Taladas Chronicles.
 Blades of the Tiger (Abril del 2005), per Chris Pierson;
 Trail of the Black Wyrm (Abril del 2006), per Chris Pierson;
 Shadow of the Flame (2007), per ;

Tales.
 The Magic of Krynn (Mar del 1987), editat per Margaret Weis i Tracy Hickman;
 Kender, Gully Dwarves, and Gnomes (Juliol del 1987), editat per Margaret Weis i Tracy Hickman;
 Love and War (Octubre del 1987), editat per Margaret Weis i Tracy Hickman;

Tales II.
Tot i que algunes edicions s'hi refereixen com a la triologia Tales II en d'altres l'inclouen dins del grup Tales continuant a partir del volum IV.
 The Reign of Istar (Abril del 1992);
 The Cataclysm (Juliol del 1992);
 The War of the Lance (Novembre del 1992);

Tales of the Fifth Age.
 Relics and Omens (Abril del 1998);
 Heroes and Fools (Juliol del 1999);
 Rebels and Tyrants (Abril del 2000);

Villains Series.
 Before the Mask (Abril del 1993);
 The Black Wing (Setembre del 1993);
 Emperor of Ansalon (Desembre del 1993);
 Hederick the Theocrat (Gener del 1994);
 Lord Toede (Juliol del 1994);
 The Dark Queen (Desembre del 1994);

The War of Souls.
 Dragons of a Fallen Sun  (Abril del 2000);
 Dragons of a Lost Star (Abril del 2001);
 Dragons of a Vanished Moon (Gener del 2002);

The Warriors.
 Knights of the Crown (Mar del 1995);
 Maquesta Kar-Thon (Juliol del 1995);
 Knights of the Sword (Desembre del 1995);
 Theros Ironfeld (1996);
 Knights of the Rose (Juliol del 1996);
 Lord Soth (Desembre del 1996);
 The Wayward Knights (Setembre del 1997);

Various Anthologies.
 The Best of Tales Volume One (Febrer del 2000);
 The Best of Tales Volume Two (Gener del 2002);
 The Search for Magic   Tales From the War of Souls (Octubre del 2001);
 The Players of Gilean   Tales From the World of Krynn (Febrer del 2003);
 The Search for Power   Dragons From the War of Souls (Maig del 2004);
 Dragons in the Archives   The Best of Weis and Hickman Anthology (Novembre del 2004);
 The Odyssey of Gilthanas   Reader's Companion (Agost del 1999);

Referncies.
 Dragonlance Bibliografia a Wizards of the Coast.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80902" title="Zeunerita" nonfiltered="2058" processed="2053" dbindex="32209">

La zeunerita s un mineral de la classe dels arseniats. Rep el seu nom del fsic alemany A. Zeuner (1828-1907). s un mineral radioactiu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80903" title="Sepiolita" nonfiltered="2059" processed="2054" dbindex="32210">

La sepiolita (del grec sepia i lithos, pedra, segons el color i la porositat) s un mineral de la classe dels silicats.


 
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80904" title="Paligorskita" nonfiltered="2060" processed="2055" dbindex="32211">

La paligorskita s un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom del lloc del seu descobriment als Urals.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80906" title="Garnierita" nonfiltered="2061" processed="2056" dbindex="32213">

La garnierita s un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom de l'ingenier francs J. Garnier.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80907" title="Clinoclor" nonfiltered="2062" processed="2057" dbindex="32214">

El clinoclor (del grec klino, inclinar, i jloros, verd) s un mineral de la classe dels silicats i que pertany al grup de les clorites.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80909" title="Grand Slam" nonfiltered="2063" processed="2058" dbindex="32215">
En tennis, es diu que un jugador o una parella de dobles assoleix el Grand Slam si obt tots els segents tornejos el mateix any: 




Aquests campionats, que es disputen anualment, se solen anomenar tornejos de Grand Slam. A ms de ser els de major renom entre jugadors i afeccionats a l'esport, sn els quals atorguen ms premis en efectiu i punts per al rnquing mundial. Al triomfar un jugador en algun d'aquests quatre tornejos, es diu que ha assolit un ttol de Grand Slam. 

Histria. 
La denominaci Grand Slam va ser utilitzada per primera vegada l'any 1933, pel periodista nord-americ John Kieran. Kieran va assenyalar que els quatre tornejos ms grans eren els d'Austrlia, Frana, Anglaterra i Estats Units perqu, en aquest moment, eren els ms importants que es disputaven entre els pasos que havien obtingut la Copa Davis. 

Va ser el 1938 quan el tennista Donald Budge va assolir el primer Grand Slam a la histria a l'obtenir els quatre tornejos grans el mateix any. 

Guanyadors. 
Veritable Gran eslam. 
Els jugadors que han guanyat el veritable Grand Slam, els quatre tornejos en un mateix any, en individuals sn: 
 Don Budge (1938) ;
 Maureen Connolly (1953) ;
 Rod Laver (1962) ;
 Rod Laver (1969) ;
 Margaret Smith Court (1970) ;
 Steffi Graf (1988) (va obtenir tamb la medalla d'or als Jocs Olmpics de 1988, obtenint d'aquesta manera un Golden Slam) ;

Les parelles que han obtingut el Grand Slam en la modalitat de dobles sn: 
 Frank Sedgman i Ken McGregor (1951) ;
 Margaret Smith Court i Ken Fletcher (1963) ;
 Martina Navratilova i Pam Shriver (1984) ;

Addicionalment, els tres jugadors que van obtenir el Grand Slam en dobles per van canviar de parella desprs de l'Obert d'Austrlia, sn: 
 Maria Bueno (1960), amb Christine Truman i desprs Darlene Hard. ;
 Owen Davidson (1967), amb Lesley Turner i desprs Billie Jean King. ;
 Martina Hingis (1998), amb Mirjana Lucic i desprs Jana Novotna. ;

Quatre ttols consecutius. 
Encara que la denominaci de Grand Slam es va encunyar originalment per a aquells jugadors que guanyessin els quatre ttols en el mateix any, alguns ho usen per a aquells que guanyen els quatre tornejos en forma consecutiva, sense importar si l'assoliment es va realitzar en un any o al llarg de dues temporades. Durant una entrevista amb Serena Williams a l'Open dels Estats Units, desprs que la tennista obtingus els quatre tornejos grans en forma consecutiva per al llarg de dues temporades, un periodista va usar l'expressi Serena Eslam per a descriure aquest assoliment. 

Els guanyadors dels quatre tornejos grans en forma consecutiva, per no en un mateix any, sn: 
 Martina Navratilova (1983-1984), sis tornejos consecutius;

L'Open d'Austrlia es va disputar al desembre des de 1977 fins a 1985, desprs d'aix va tornar a la seva ubicaci clssica al gener el 1987. La ratxa de Navratilova va incloure Wimbledon, l'Open dels Estats Units i l'Obert d'Austrlia el 1983, seguits del Torneig de Roland Garros, Wimbledon, i novament l'Open dels Estats Units el 1984;

 Steffi Graf (1993-1994) ;
 Serena Williams (2002-2003) ;

Grand Slam durant la carrera. 
Es diu que un jugador va assolir un Grand Slam durant la carrera quan va obtenir els quatre tornejos de Grand Slam en la seva carrera professional, encara que no en forma consecutiva. 

Individuals. 
Els tennistes que van arribar aquest assoliment van ser, s'inclouen els anys dels triomfs i l'edat entre claudtors: 
 Fred Perry (1933-1934-1935) anys ;
 Doris Hart (1949-1950-1951-1954) anys ;
 Shirley Fry (1951-1956-1957) anys ;
 Roy Emerson (1961-1963-1964) anys ;
 Billie Jean King (1966-1967-1968-1972) anys ;
 Chris Evert (1974-1975-1982) anys ;
 Andre Agassi (1992-1994-1995-1999) anys ;

Especialment en la competncia masculina, diversos jugadors que van dominar una poca no van assolir el Grand Slam durant la seva carrera per la seva dificultat amb algun dels quatre tornejos grans, moltes vegades degut al fet que la superfcie de joc no s'adaptava a l'estil del jugador. A John Newcombe, Jimmy Connors, Boris Becker, Stefan Edberg i Pete Sampras els va faltar guanyar el Torneig de Roland Garros, mentre que Ken Rosewall, Guillermo Vilas, Ivan Lendl i Mats Wilander no van assolir triomfar en el Torneig de Wimbledon. 

Dobles. 
Parelles que van assolir un Gran eslam en la carrera: 

 Todd Woodbridge i Mark Woodforde (1992-1993-1995-2000) ;
 Jacco Eltingh i Paul Haarhuis (1994-1995-1998) ;
 Serena Williams i Venus Williams (1999-2000-2001) ;

Jugadors que van assolir un Grand Slam en la carrera, amb diferents companys: 
 Doris Hart (1947-1948-1950-1951) ;
 Shirley Fry (1950-1951-1957) ;
 Roy Emerson (1959-1960-1962) ;
 John Fitzgerald (1982-1984-1986-1989) ;
 Anders Jarryd (1983-1987-1989) ;
 Jacco Eltingh (1994-1995-1998) ;
 Paul Haarhuis (1994-1995-1998) ;
 Jonas Bjorkman (1998-2002-2003-2005) ;

Jugadors que van assolir el Grand Slam en la carrera en la modalitat de dobles mixts: 
 Billie Jean King (1967-1968) ;
 Martina Navratilova (1974-1985-2003) ;

Golden Slam. 
Veritable Golden Slam. 
El Golden Slam o Golden Grand Slam implica guanyar els quatre tornejos de Grand Slam i la medalla d'or als Jocs Olmpics el mateix any. Un ttol de gran dificultat ja que els Jocs Olmpics tant sols es realitzen un cop cada quatre anys.  

Fins al moment noms una tennista ostenta aquest rcord:

 Steffi Graf (1988) ;

Golden Slam durant la carrera. 
Aquest assoliment implica guanyar els quatre tornejos de Grand Slam i la medalla d'or als Jocs Olmpics, encara que no en forma consecutiva. 

Individuals. 
 Andre Agassi (1992-1994-1995-1996-1999) ;

Dobles. 
 Serena Williams i Venus Williams (1999-2000-2001);

Vegeu tamb.
 Campions d'individual mascul dels torneigs del Grand Slam;
 Campions d'individual femen dels torneigs del Grand Slam;
 Campions de dobles masculins dels torneigs del Grand Slam;
 Campions de dobles femenins dels torneigs del Grand Slam;
 Campions de dobles mixts dels torneigs del Grand Slam;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80910" title="Cubisme" nonfiltered="2064" processed="2059" dbindex="32216">

El Cubisme s un dels moviments artstics pertanyents a l'Art Modern (altrament anomenats -ismes),
present principalment en la pintura i l'escultura, desenvolupat entre 1907 i 1914. El Cubisme va introduir un punt d'inflexi en la pintura, i representa l'inici de l'art abstracte. En les obres cubistes els objectes es trenquen, s'analitzen, i es re-construeixen en una forma abstracta; enlloc de representar els objectes des d'un punt de vista, l'artista pinta el motiu des d'una multitud de perspectives per tal de representar-lo en un context ms ampli. El cubisme intenta atnyer l'essncia de les coses que representa, per la juxtaposici de punts de vista diferents en la realitat, per simultanis a l'obra. Picasso, no es parar noms a descompondre paisatges, aplicar el cubisme igualment als objectes i com al retrat. Els cubistes van abolir la idea de que cal pintar "matries nobles"," i pensaven que qualsevol objecte podria ser bonic. Les Senyoretes d'Avignon de Picasso 1907 s considerat com el primer quadre cubista.

Origen i significat.
El nom "Cubisme" prov d'una reflexi de Matisse (que, per descriure un quadre de Georges Braque, va parlar de petits cubs), per va ser introdut pel crtic d'art Louis Vauxcelles, que el 1908 va descriure l'obra de Georges Braque com a 'rareses cbiques'. La paraula Cubisme prov de Cub i inicialment tenia connotacions burlesques.  

El cubisme s'alimenta dels escrits i de les ltimes obres de Paul Czanne, el primer a fer una interpretaci del mn segons volums elementals (cubs, esferes, pirmides):  Tot en la natura pren la seva forma del cub, l'esfera i el cilindre.  

El cubisme va ser una reacci contra la pintura realista de finals del segle XIX i principis del XX. El seu principal objectiu era la superaci del problema de la perspectiva, que noms semblava representar els objectes des d'un punt de vista. Per aix van provar de defragmentar els objectes en les diverses perspectives que poden presentar (Cubisme analtic) i assolir una sntesi de tots aquests punts de vista (Cubisme sinttic). 

D'aqu s'esdev que els objectes apareixen molt fragmentats i angulosos, i tenen noms una relaci llunyana amb la forma real dels objectes que representen. No obstant, aquesta representaci permet la observaci simultnia dels diferents punts de vista. Per aquest motiu, la simultanetat s una paraula clau del cubisme. Sovint s'aprecien algunes parts dels quadres transparents, mitjanant les quals poden veure's diferents rees alhora. 

Els iniciadors del cubisme consideraven sentimental l'mfasi en la llum i l'efecte del color de la pintura del seu temps. Per contra, ells provaven d'apropar-se als objectes amb actitud fortament analtica. Especialment en els treballs dels inicis del cubisme, es dna ms importncia al llenguatge de les formes que al color. Aix doncs, les obres sn principalment de colors terrosos i apagats, gaireb monocroms.

Tres perodes.

Precubisme.
Precubisme, negre o geomtric (1907-1910). El pintor es dedica a la representaci en volum de l'objecte, a la manera de Czanne (la perspectiva s sovint maltractada).

Cubisme analtic.
Cubisme analtic (1910-1912). L'objecte s desmuntat, i totes les seves facetes sn representades en fragments, sense cap consideraci per a la perspectiva ; aquesta fase d'investigaci es caracteritza per un cromatisme molt poc saturat (gris, marr, verd, blau apagat). Per contra, la llum ocupa un lloc molt important; s reparteix de manera diferent damunt de cada fragment.

Cubisme sinttic.
Cubisme sinttic (1912-...). Aquest perode s caracteritzat per la tornada del color i per la utilitzaci de la tcnica del collage (papers, objectes). El pintor selecciona les facetes ms pertinents de l'objecte desmuntat (contrriament al cubisme analtic, on no hi ha selecci). Aquestes teles tendeixen a l'estilitzaci abstracta.

 Artistes .
 Pablo Picasso (1881-1973), "Ampolla, got i Gaita", 1913;
 Georges Braque (1882-1963), "Ampolla i diari", 1911;
 Alexander Archipenko;
 Constantin Brancusi;
 tienne Cournault;
 Robert Delaunay;
 Sonia Delaunay;
 Marcel Duchamp;
 Raymond Duchamp-Villon;
 Albert Gleizes ;
 Juan Gris (1887-1927), "L'esmorzar", 1915;
 Frantisek Kupka;
 Roger de La Fresnaye;
 Fernand Lger;
 Henri Le Fauconnier;
 Andr Lhote;
 Louis Marcoussis;
 Jean Metzinger;
 Pierre de Mougins;
 Francis Picabia (1879-1953);
 Alfred Reth;
 Jeanne Rij-Rousseau;
 Georges Valmier;
 Jacques Villon;
 Jean de Gavardi;
 Paul Czanne ;
 Lyonel Feininger (1871-1956);
 Josef  apek (1887-1945);
 Lew Alexandrowitsch Judin (1903-1941);

Influncies.
El cubisme t tamb importncia degut a la seva influncia en el Disseny i l'Arquitectura. Es pot trobar arquitectura "cubista" representativa principalment a la ciutat de Praga. 

Cap a l'abstracci.
El cubisme, com ho subratlla Guillaume Apollinaire en Els Pintors cubistes. Meditacions esttiques (1913), ha obert la via de l'abstracci (suprematisme, expressionisme abstracte, Bauhaus) i de l'art conceptual, encara que el cubisme no hagi produt obres totalment desprovedes d'un lligam amb la realitat.

Corrents propers.
El cubisme, que descompon els objectes, s proper a dos moviments:

 el futurisme, que descompon el moviment,
 l'orfisme, que descompon la llum.

Txecoslovquia.
Un dels pasos on el cubisme es va estendre amb fora va ser a Txecoslovquia. Els artistes txecoslovacs, per raons nacionalistes, van intentar escapar al Sezessionsstil viens i al Jugendstil alemany i es fixaven en la La Meca artstica que era Pars en aquella poca. Si Alfons Mucha forma part encara de la vella gurdia de l'Art nouveau, altres com Frantiek Kupka, Josef  apek, Antonn Prochzka, Emil Fila, Toyen o Bohumil Kubita amb el nom predestinat adopten sense esperar i amb entusiasme els conceptes cubistes.

Amb aquests el cubisme penetra aleshores en la vida quotidiana:

 mobiliari amb Vlastislav Hoffman o Josef Go r;
 arts decoratives amb l'escultor Otto Guttfreund o l'associaci artstica Art l que promou la creaci artstica cubista (vidrieria, porcellana, enquadernaci...);
 arquitectura sobretot amb Josef Go r, Pavel Jank, Josef Chochol;

Rondocubisme i cubisme triangular.
Alliberant-se rpidament del seu model parisenc, els artistes txecs inventen un cubisme molt particular, el rondocubisme, on el cub com element de base del desplegament es veu reemplaat pel cilindre i el cubisme triangular on s el prisma o el tetraedre que juga el paper d'element de base.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80912" title="Ttol de Grand Slam" nonfiltered="2065" processed="2060" dbindex="32218">
Un ttol de Grand Slam s un campionat de tennis guanyat en un dels quatres torneigs que conforme el Grand Slam: L'Open d'Austrlia, el Torneig de Roland Garros, el Torneig de Wimbledon i l'Open dels Estats Units, considerats els quatre torneigs ms prestigiosos del mn del tennis.

Ttols.
en negreta els jugadors actius




Individuals; D: Dobles; M: Dobles mixts
Martina Navratilova retirada de la competici en torneigs individuals continua la seva activitat en els de dobles i mixts;

 Individuals .



Lenglen va guanyar el Torneig de Roland Garros sis vegades en individuals, tot i que en quatre d aquestes ocasions el torneig tant sols estava obert a jugadors francesos

Open d Austrlia; RG: Roland Garros; WB: Wimbledon; US: Open dels Estats Units

 Dobles .
 Per parella .



Open d Austrlia; RG: Roland Garros; WB: Wimbledon; US: Open dels Estats Units

 Per jugador .



Open d Austrlia; RG: Roland Garros; WB: Wimbledon; US: Open dels Estats Units








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80919" title="Les aventures de Tintn" nonfiltered="2066" processed="2061" dbindex="32219">
Les aventures de Tintn s molt probablement la serie europea ms influent des del segle XX (malgrat que l'Astrix tingui en ocasions ms volum de ventes). Creada per l'autor belga Georges Remi, conegut pel pseudnim d' Herg, i caracterstica de l'estilo grfic i narratiu anomenat "lnia clara", est constitut per un total de 24 lbums (a ms del "Taurons"), el primer dels quals fou publicat el 1929 i el penltim el 1975 (el darrer, Tintn i l'Art-Alfa, qued inacabat, encara que se'n publicaren els esborranys de l'autor). Totes les aventures de Tintn foren escrites per Herg, amb la sola excepci del cmic "Tintn al llac dels Taurons" (el qual fou autoritzat per Herg en vida, rebent aquest certes pressions editorials per tal de permetre la publicaci d'aquest cmic-pelcula). Apart, tamb hi ha les polmiques aventures pirates de Tintn, que es compten per dotzenes arreu del mn; i tamb les histries pre-oficials (s a dir, les versions anteriors a la versi definitiva de cada cmic); tant les histries pirates com les pre-oficials tenen una qualitat irregular segons la histria en concret que es vulgui llegir d'elles.

Els primers set episodis de les aventures de Tintn es van publicar entre 1929 i 1939 en diversos lliuraments a Le Petit Vingtime, suplement del diari belga d'orientaci catlica Le Vingtime Sicle (la publicaci de la vuitena, Tintn al pas de l'or negre, qued interrompuda en el 1940 per la invasi alemanya de Blgica, i l'autor no la reemprengu fins al cap d'uns anys). Les aventures de Tintn continuaren apareixent a altres publicacions, com el diari Le Soir (durant l'ocupaci alemanya de Blgica, entre 1940 i 1944), i el setmanari Tintn, des de 1946 i fins al 1976. Totes les aventures del personatge foren recollides en lbums independents i tradudes a nombrosos idiomes, amb gran quantitat de reedicions. A partir de L'estel misteris (1943), els lbums foren editats en color, i hom acolor tamb els llibres apareguts anteriorment (amb l'excepci de Tintn al pas dels Soviets). Les noves edicions dels lbums patiren lleugers canvis per esmenar errors d'ambientaci (com a L'Illa Negra) o per fer-los ms polticament correctes (Tintn al Congo).

 Personatges secundaris .
A banda dels ja esmentats Mil, capit Haddock, professor Tornassol i els detectius Dupont i Dupond, i els "dolents" Rastappulos, Allan i el doctor Mller, altres secundaris omplen i humanitzen l'acci. Personatges inoblidables com la Castafiore, en Xang, el General Alczar, el General Tapioca, Nstor i, en general, l'mplia collecci de personatges (entre secundaris i anecdtics) que apareixen en les aventures d'aquest personatge del serrell ros.

La primera aventura de Tintn escrita i dibuixada per Herg fou Tintn al pas dels soviets, un lbum datat dels anys 1929 - 1930, en blanc i negre i de declarat contingut anticomunista. En aquest primer lbum illustrat, el jove periodista viatjava a Rssia i comprovava personalment els perniciosos efectes que la revoluci dels bolxevics havia provocat en la societat sovitica. Els comunistes europeus de l'poca van arribar a amenaar de mort Herg pel contingut d'aquesta primera aventura que mostrava una societat corrupta i deshumanitzada.

El seu segon lbum, Tintn al Congo (1930), fou tamb fora polmic pel racisme que semblava veure's en algun dels seus passatges i perqu presentava els joves de raa negra com a simples escarrassos.

s a partir d'aleshores quan les aventures de Tintn fan un tomb radical i comencen a tenir un carcter marcadament crtic i en denncia dels perills de la democrcia i de molts dels problemes de la societat mundial: trfic de drogues (Els cigars del fara), trames diplomtiques (El lotus blau), els conflictes al voltant del petroli i els abusos de les multinacionals occidentals (Tintn al pas de l'or negre), l'actual trfic illegal d'esclaus (Stoc de coc), els problemes de les dictadures de l'Amrica Central (Tintn i els Pcaros), etc.

Tamb hi surten temes clssics de la literatura sense cap allusi a cap crtica poltica, com per exemple la recerca d'un tresor (El secret de l'Unicorn i El tresor de Rackham el Roig).

S'ha d'assenyalar, tamb, Tintn al llac dels taurons, la pellcula de dibuixos animats que es fu sobre Tintn, que posteriorment els Estudis Herg convertiren en un lbum de Tintn. Aquest lbum ha despertat certa polmica, tant per la seva qualitat (que hom podria definir noms com a "acceptable") com tamb pel fet de ser un lbum no escrit pel mateix Herg, cosa que posa en discussi si s'ha de considerar o no com un lbum oficial de Tintn.

lbums.
 Tintn al pas dels soviets (1930) (s el primer cmic de Tintn i Mil, si b Herg havia escrit abans algun personatge que tenia parallelismes amb en Tintn; el noiet del tup, en lluita contra el comunisme.).
 Tintn al Congo (1931) (s el primer cmic que respecta el format de 62 pgines, que fou clssic en l'obra de Tintn; cap secundari remarcable excepte el Mil.).
 Tintn a Amrica (1932) (Aparici fuga del gngster Al Capone, un dels pocs personatges histrics reals d'en Tintn; el noiet del tup lluita contra els gngsters d'Amrica.).
 Els cigars del fara (1934) (Primera aparici remarcable dels ingenus i despistats bessons Dupond i Dupont i del cruel Rastapopoulos.).
 El lotus blau (1936) (Apareix en Xang; presncia del malvat Mitsuirato).
 L'orella escapada (1937) (Primera aparici del general Alczar).
 L'illa negra (1938) (Apareix el malvat Mller/Smith).
 El ceptre d'Ottokar (1939) (Primera aparici de la Castafiore, i del trador Jorgen/Boris.).
 El cranc de les pinces d'or (1941) (Primera aparici d'un secundari molt remarcable: Haddock.).
 L'estel misteris (1942) (Presncia del professor Clix i d'altres).
 El secret de l'Unicorn (1943) (Presncia dels germans L'Ocell).
 El tresor de Rackham el Roig (1944) (Primera aparici d'en Tornassol.).
 Les 7 boles de cristall (1948) (Aparici del professor Hiplit, amic d'en Tornassol.).
 El Temple del Sol (1949) (Apareix en Zorrino).
 Tintn al pas de l'or negre (1950) (Apareixen per primer cop l'emir Ben Kalish i el seu fill Abdallah; reapareix el malvat Mller/Smith, falsificador de bitllets.).
  (1953) (Herg prediu, en aquest album i el segent, el viatge a la Lluna, i alguns dels seus secrets; aparici del senyor Bxter i de Wolff.).
 Hem caminat damunt la Lluna (1954) (Tintn, de viatge en la Lluna, amb els seus companys; a punt de ser trats i abandonats.).
 L'afer Tornassol (1956) (Apareix el coronel Sponz; denncia de la lluita armamentstica (simbolitzada en l'enfrontament dels sildaus contra els borduris).).
 Stoc de coc (1958) (Apareixen de nou bona part dels personatges d'anteriors lbums d'en Tintn; apareix per primer cop en Pzut.).
 Tintn al Tibet (1960) (Herg en plena crisis personal; reapareix en Xang).
 Les joies de la Castafiore (1963) (La Castafiore s la protagonista central; apareixen Irma i Wagner).
 Vol 714 a Sidney (1968) (Retorna Rastapopoulos i altres personatges; aparici del poc simptic Carreids). ;
 Tintn al llac dels taurons (1972); (Cmic d'una oficialitat sovint molt discutida (i sovint no reconeguda); presncia de Niko i Nuxka).
 Tintn i els Pcaros (1976) (Reapareix el general Alczar; Tapioca s derrotat grcies a les pastilles anti-alcohol).
 Tintn i l'Art-Alfa (1986); (Cmic no finalitzat per la mort d'Herg; en foren publicats els esbossos que deix inacabats; apareix sobretot el misteris personatge d'Ennadine; Tintn s arrossegat a punt de morir al final de l'lbum...).

Alguns personatges.

Tintn. Noiet jove, pentinat amb serrell i sempre acompanyat del seu gosset Mil. Se'l pot descriure com un xicot aventurer, valent, altruista, intelligent, actiu i amists, per tamb molt decidit a combatre i denunciar la maldat del mn. La seva primera aparici fou quan, per denunciar el rgim dels Soviets, an a Rssia amb el Mil; i el darrer cop que fou vist, desprs d'haver recorregut mig mn amb ses aventures, va ser quan, a punta de pistola, era endut pels criminals de l'art Alfa per ser convertit en una "esttua viva"...

Mil. Petit fox-terrier, amant dels ossos i sempre fidel al seu amo Tintn, que ajuda quan es troba en algun destret, ja sigui causat pels enemics o simplement per qualsevol circumstncia adversa; tamb el seu amo l'ajuda sempre que t problemes. Al principi tingu alguna picabaralla amb la gata del castell del Mol, per desprs acab fent-se'n amic.

Capit Haddock. Vell llop de mar aficionat a la beguda i a la vida hedonista i tranquilla. En Tintn conegu el capit quan aquest era enganyat i manipulat pel seu malvat contramestre Allan Thompson, per quan s'adon de la situaci perillosa en qu es trobava s'ali amb Tintn i Mil, i des d'aleshores sempre l'acompanya en les seves aventures. s propietari del castell del Mol (que pertanyia als seus avantpassats), i convid en Tintn a conviure amb ell, cosa que fu a partir de llavors en la resta de les seves aventures.

Silvestre Tornassol. Savi genial, polifactic i distret, i una mica sord i irritable, per sempre de bona voluntat. Conegu a Tintn i als seus amics quan, amb els seus invents, ajud en Haddock a recuperar el castell del Mol i el tresor dels seus avantpassats. Des d'aleshores, el capit el convid a viure amb ell al castell, cosa que accept. I a partir d'aquell moment, va tenir una participaci destacada en bona part de les aventures posteriors de Tintn.

Dupond i Dupont. Policies germans bessons, simptics i una mica desorganitzats i ingenus, per sempre persistents, lleials i de bona voluntat. Es conegueren amb Tintn quan, per una falsa i premeditada denncia, l'hagueren de detenir quan viatjava a bord d'un creuer. D'aleshores en, en ocasions com a perseguidors, per sempre al final com a aliats, acompanyaren en Tintin en gran part de la resta d'aventures.

Bianca Castafiore. Cantant d'pera. Conegu en Tintn quan, dirigint-se a l'pera de Klow, es creu amb ell pel cam. Des d'aleshores tingu un paper destacat en bastants de les aventures tintinaires, sempre com a amiga del xicot. Tot i ser una dona orgullosa, i de vegades una mica pesada, s a la seva manera amable i treballadora. La seva relaci amb en Haddock s en general una mica tensa, per ell sempre, en certa manera, la respecta i la tolera. A part, ha despertat una mica d'admiraci en el professor Tornassol, i ha tingut una "curiosa relaci formal" amb els Dupont i Dupond.

Niko i Nuxka. Noiets de poca edat, que apareixen a Tintn i el llac dels taurons. El primer s un xicot pelroig, i la segona una noieta rossa amb trenes. Conegueren al Tintn (i als seus amics) quan els salvaren de morir estimbats per un abisme (eren dintre d'un avi sabotejat). Aviat ajudaren a en Tintn a detenir al malvat Rastappoulos. quan aquest intentava robar i falsificar objectes d'art a escala massiva. Van normalment acompanyats pel seu gos, de nom "Quisso".

Rastappoulos. Productor cinematogrfic malvat, que participa en molts "negocis" illegals, com s ara el trfic d'opi, el segrest (d'en Laszlo Carreidas) o fins el robatori d'objectes d'art. s considerat sempre el dolent principal de les aventures tintinaires. Apareix clarament per primer cop quan t una discussi amb Filem Sicl; aleshores, mai li perdon a en Tintn que li impeds utilitzar la violncia contra l'egiptleg distret i, per aquest motiu, i tamb perqu no fos un obstacle per als seus negocis criminals, intent fer-lo empresonar per la llei, assassinar-lo o fer-li d'altres malifetes. s el lder de malvats com el japons Mitsuhirato (avui difunt), el contramestre Allan Thompson, el comerciant Omar Ben Salat i d'altres, els quals per norma li sn molt fidels en les seves maquinacions. Al final, segons l'lbum de Tintn al llac dels taurons, en Rastappoulos, perseguit per en Tintn, acaba detingut per la policia sildava, i, aparentment, s l'ltima cosa que se'n sabr.

W.R. Gibbons. Director de la Steel Company, amic de Dawson i home racista i malgenuit. Mai li perdon al Tintn que li impeds apallissar un xins amb el qual va tenir un incident de trfic, i, des d'aleshores, amb la colaboraci d'un amic seu (el comissari Dawson), intent perjudicar-lo legalment de diverses maneres. Hom podria sospitar que fos responsable, d'una forma o altra, del segrestament del savi Fan-se-yeng. Al final, decepcionat, assist a la victria d'en Tintn en una cafeteria qualsevol; noms du sap qu se'n va fer d'ell a partir d'aleshores.

Dawson. Cap de policia de la concessi internacional de Xangai, i un vell amic d'en Gibbons. Com que el Tintn era "un emprenyador" per als seus coneguts Mitsuirato i Gibbons, intent perjudicar el jove reporter de diverses formes (per exemple, entregant-lo a les autoritats japoneses). Desprs, davant la derrota de Mitsuirato i Rastapopoulos, el trobem venent material de guerra al general Alcazar i a d'altres dirigents importants; per aqu tamb els seus plans sn frustrats per Tintn i els seus aliats; descobert per la llei grcies a ells, s evidentment detingut i, sembla, s el darrer que se'n sabr.

Enllaos externs.
 Tintin en catal (portal amb articles sobre personatges, cmics i llibres, amb un servei de frums, i amb la possibilitat d'afilar-se a l'associaci Tintincat).
 Votaci sobre quina es l'aventura de Tintn que ms ens agrada (aquesta votaci no inclou el cmic "Tintn al llac dels Taurons").








 




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80923" title="Otavalo" nonfiltered="2067" processed="2062" dbindex="32222">
Otavalo s una ciutat de la provncia d'Imbabura, Equador, especialment famosa pel seu mercat setmanal de productes artesanals i indgenes. La ciutat est situada en una vall, envoltada pels antics volcans Imbabura, Cotacachi i Mojanda, a una altura d'uns 2.500 metres. La seva poblaci s de 31.000 habitants (2001).

La poblaci qutxua de la zona d'Otavalo (otavaleos o otavalos) s famosa pels seus teixits i sn un dels grups indgenes que millor ha sabut vendre els seus productes a l'estranger: actualment disposen de botigues i empreses a diverses ciutats del mn. A ms, les poblacions del voltant tamb s'han especialitzat en diferents artesanies, com Cotacachi (treball del cuiro) o San Antonio de Ibarra (fusta). El mercat setmanal d'Otavalo (tradicionalment els disabtes) s el punt principal de venda i intercanvi dels productes de la zona i, en els darrers anys, s'ha convertit en una important atracci turstica, fins al punt que el mercat es repeteix altres dies de la setmana per satisfer la demanda turstica.

Otavalo i Sabadell han acordat agermanar-se el juny de 2006, procs que es ratificar el mes d'octubre.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80925" title="Ferran Felip d'Orleans" nonfiltered="2068" processed="2063" dbindex="32223">


Ferran Felip d'Orleans, duc d'Orleans (Palerm 1810 - Pars 1842). Duc d'Orleans i prncep de la casa dels Orleans que esdevingu hereu al tron de Frana arran de la proclamaci, l'any 1830, del seu pare com a rei de Frana.

Nascut el 3 de setembre de l'any 1810 a la ciutat de Palerm, en un moment en qu els exrcit de Napole I de Frana ocupaven la prctica totalitat d'Europa, era fill del rei Llus Felip I de Frana i de la princesa Maria Amlia de Borb-Dues Siclies. En el moment del seu naixement, la famlia Orleans vivia exiliada al Regne de les Dues Siclies i ms concretament a Siclia on la famlia reial s'havia refugiat desprs de l'ocupaci de la part continental del Regne per les tropes napoleniques. 

El prncep era nt per via paterna del prncep Llus Felip d'Orleans i de la princesa Adelaida de Borb-Penthivre i per via materna del rei Ferran I de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Mari Carolina d'ustria. El prncep era besnt del rei Carles III d'Espanya i de l'emperadriu Maria Teresa I d'ustria.

En el moment del seu naixement obtingu el ttol de duc de Chartres i a l'any 1830, quan el seu pare fou elegit rei de Frana, i afeg el tradicional ttol de duc d'Orleans.

Casat amb la princesa Helena de Mecklenburg-Schwerin que era filla del gran duc hereu Frederic Llus de Mecklenburg-Schwerin i de la princesa Carolina Llusa de Saxnia-Weimar-Eisenach. La parella tingu dos nics fills:

SAR el prncep Felip d'Orleans, nat a Pars el 1838 i mort a Stowe House (Anglaterra) l'any 1894. Es cas amb la princesa-infanta Maria Isabel d'Orleans.

SAR el prncep Robert d'Orleans, nat a Pars el 1840 i mort el 1910. Es cas amb la princesa Francesca d'Orleans.

El matimoni del prncep d'Orleans amb la princesa Helena fou extremadament feli. Malgrat tot, el prncep Ferran Felip mor a l'edat de 32 anys com a conseqncia d'un accident en la calesa amb qu viatjava a Sablonville.

El prncep fou enterrat a la Catedral de Dreux, a la Capella Reial. Com a conseqncia de la religi protestant que professava la seva muller aquesta no pogu sser enterrada al seu costat. Tot i aix, la famlia Orleans cre una petita capella contigua a la Catedral on hi fou enterrada la princesa Helena i, a ms a ms, obriren una petita finestra que comunicava la dependncia amb la del seu esps.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80930" title="Malvcia" nonfiltered="2069" processed="2064" dbindex="32227">

Les malvcies (Malvaceae) sn una famlia botnica que pren el nom de la malva. Alguns taxonomistes tamb inclouen la famlia Bombacaceae dins les Malvaceae, altres per les consideren diferents basant-se principalment en carcters evolutius, diferncies en el pollen i en el fet que les Bombaceae acostumen a ser arbres i arbusts i les Malvaceae no.

En sentit estricte les Malvaceae inclouen de 111 a 119 gneres i unes 1.500 espcies entre les que es troben, a part de les malves, el cot i l'okra. 

 Gneres.
Font: Royal Botanic Gardens, Kew


Referncies.

Baum, D. A., W. S. Alverson i R. Nyffeler: A durian by any other name: taxonomy and nomenclature of the core Malvales. Harvard Papers in Botany, 3, pg. 315 330 (1988).
Baum, D. A., S. D. Smith, A. Yen, W. S. Alverson, R. Nyffeler, B. A. Whitlock i R. L. Oldham: Phylogenetic relationships of Malvatheca (Bombacoideae and Malvoideae; Malvaceae sensu lato) as inferred from plastid DNA sequences. American Journal of Botany, 91, pg. 1863-1871 (2004) (resum online aqu).
Bayer, C., J. R. Hoppe, K. Kubitzki, M. F. Fay, A. Y. De Bruijn, V. Savolainen, C. M. Morton, K. Kubitzki, W. S. Alverson i M. W. Chase: Support for an expanded family concept of Malvaceae within a recircumscribed order Malvales: a combined analysis of plastid atpB and rbcL DNA sequences. Botanical Journal of the Linnean Society, 129, pg. 267 303 (1999).
 Bayer, C. and K. Kubitzki 2003: Malvaceae, pg. 225-311. A K. Kubitzki (ed.), The Families and Genera of Vascular Plants, vol. 5: Malvales, Capparales and non-betalain Caryophyllales.
Judd, W. S., C. S. Campbell, E. A. Kellogg i P. F. Stevens. Plant Systematics: A Phylogenetic Approach.
Maas, P. J. M. i L. Y. Th. Westra. 2005. Neotropical Plant Families (3a edici).
Perveen, A., E. Grafstrm i G. El-Ghazaly: World Pollen and Spore Flora 23. Malvaceae Adams. P.p. Subfamilies: Grewioideae, Tilioideae, Brownlowioideae. Grana, 43, pg. 129-155 (2004) (resum online aqu).






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80934" title="Venus (art)" nonfiltered="2070" processed="2065" dbindex="32228">
Les venus sn figuretes prehistriques, habituals en les societats paleoltiques, de dones amb els atributs sexuals molt marcats i sovint en estat de gestaci. La figura femenina pot ser relativament detallada o molt esquemtica, per en general queden clarament destacats els pits, els malucs i els rgans genitals.

La majoria d'aquestes venus procedeixen dels perodes aurinyaci o graveti del paleoltic superior europeu, tot i que tamb s'ha aplicat a figures semblants d'altres poques i cultures (com les venus de la cultura neoltica de Valdivia, a l'actual Equador o la molt ms antiga venus de Berekhat Ram). Igual que en molts artefactes semblants, s difcil determinar el seu significat cultural exacte, per s possible que es tracts d'amulets de fertilitat, seguretat i xit o potser de representacions de deesses.

Alguns exemples de venus sn:
 Venus de Berekhat Ram;
 Venus de Tan-Tan;
 Venus de Bassempouy;
 Venus de Willendorf;
 Venus de Laussel;
 Venus de Lespugue;
 Venus de Doln V stonice;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80935" title="Felip d'Orleans (comte de Pars)" nonfiltered="2071" processed="2066" dbindex="32229">


Felip d'Orleans, comte de Pars (Pars 1838 - Stowe House (Anglaterra) 1894). Prncep de la casa reial dels Orleans i comte de Pars que exerc des de l'any 1850 la posici de cap de la Casa dels Orleans. 

Prncep de sang de Frana de la casa dels Orleans, nasqu el 24 d'agost de l'any 1838 al Palau de les Tulleries de Pars, essent fill del prncep Ferran Felip d'Orleans i de la princesa Helena de Mecklenburg-Schwerin. El prncep era nt per via paterna del rei Llus Felip I de Frana i de la princesa Maria Amlia de Borb-Dues Siclies i per via materna del gran duc hereu Francesc Llus de Mecklenburg-Schwerin i de la princesa Llusa Carolina de Saxnia-Weimar-Eisenach.

L'any 1842, amb la mort del seu pare, esdevingu prncep reial; s a dir, prncep hereu al tron de Frana que ocupava el seu avi, el rei Llus Felip I de Frana, l'any 1850 esdevingu cap de la Casa reial dels Orleans com a conseqncia de la mort del seu avi.

L'any 1861 esdevingu voluntari a l'exrcit federal dels Estats Units en el context de la guerra de Secessi. Es destac en un seguit de campanyes militars anomenades Peninsular Campaign que tingueren per objectiu obrir un front oriental sobre l'estat de Virgnia, fou dirigit pel general George McClelllan. Va escriure una obra cabdal i considerada de referncia sobre la Guerra Civil dels Estats Units.

L'any 1864 es cas amb la seva cosina, la infanta-princesa Maria Isabel d'Orleans, filla de la infanta Llusa Ferranda d'Espanya i del prncep Antoni d'Orleans. La parella tingu vuit fills:

 SAR la princesa Amlia d'Orleans, nascuda a Stowe House (Anglaterra) l'any 1865 i morta el 1951 a Versalles. Es cas amb el rei Carles I de Portugal.

 SAR el prncep Felip d'Orleans, nascut a Twickenham (Anglaterra) el 1969 i mort el 1926 a Palerm. Es cas amb l'arxiduquessa Maria Dorotea d'ustria.

 SAR la princesa Helena d'Orleans, nascuda el 1871 a Twickenham (Anglaterra) i morta el 1951 a Florncia. Es cas en primeres noces amb el prncep Manuel Filibert de Savoia-Aosta i en segone npcies amb Otto Campini.

 SAR el prncep Carles d'Orleans, nascut el 1875 i mort el mateix any.

 SAR la princesa Isabel d'Orleans, nascuda a Stowe House (Anglaterra) i morta el 1961 a Larache (Marroc). Es cas amb el prncep Joan d'Orleans, duc de Guisa.

 SAR el prncep Jaume d'Orleans, nascut el 1880 i mort el 1881.

 SAR la princesa Llusa d'Orleans, nascuda el 1882 a Stowe House (Anglaterra) i mort a Madrid el 1958. Es cas amb el prncep Carles de Borb-Dues Siclies.

 SAR el prncep Ferran d'Orleans, nascut el 1884 i mort el 1924. Es cas amb la marquessa de Valdeterrazo.

Amb la Caiguda de Napole III de Frana i amb la derrota de la Comuna de Pars, l'Assamblea Nacional Francesa era composta en la seva immensa majoria per diputats monrquics i en conseqncia pensaren en una restauraci de la Corona. Ara b, la divisi entre legitimistes, orleanistes i bonapartista impossibilit la restauraci i en conseqncia es proclam la III Repblica.

Ara b, l'any 1883 moria el comte de Chambord, el prncep Enric Carles de Frana, nt del rei Carles X de Frana, i hereu legtim de la tradici borbnica, sense un clar hereu. Malgrat que alguns legitimistes reconegueren al cap del Carlisme, l'infant Jaume d'Espanya com a hereu legtim, d'altres reconegueren al comte de Pars que es qui reun ms adeptes.

El comte mor l'any 1894 a Anglaterra.

Llista de pretendents al tron de Frana

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80936" title="DVB-CPCM" nonfiltered="2072" processed="2067" dbindex="32230">
DVB-CPCM (Digital Video Broadcasting - Content Protection & Copy Management en angls) s una especificaci relacionada amb l'administraci i copia de les dades rebudes en les emissions de la televisi digital.
Desenvolupat pel projecte DVB, busca definir una correcte utilitzaci de la informaci per part dels usuaris, mitjanant un control de la mateixa.

Histria.
L evoluci relacionada amb la distribuci, manipulaci i copiat d udio i vdeo digital dels ltims anys, ha afavorit molt en quant a les possibilitats d'utilitzaci d'aquestes dades per part dels consumidors. No obstant aix suposa un inconvenient per a tota la indstria de les telecomunicacions relacionada amb els continguts audiovisuals, d aqu la necessitat de crear aquestes especificacions relacionades amb la protecci dels continguts com l administraci de les cpies en la TV digital.
Va ser el grup de treball creat al 1999 sota el nom de DVB-CP (Copy protection en angls), al qui se li va encarregar el desenvolupament del DVB-CPCM.
Finalment al 2001, els requeriments comercials per al DVB-CPCM van ser aprovats sota consens per la direcci del DVB, fixant un grup tcnic secundari encarregat de produir les especificacions, per poder crear l'estndard ms endavant.

Sistema DVB-CPCM.
Es aplicable a tots els tipus de difusions broadcast existents en el sistema DVB (Satllit / Cable / Terrestre), com tamb a les emissions dintre de les prpies xarxes dels usuaris denominades Home Media Network en angls.

El desenvolupament del DVB-CPCM continua present en el dia d avui, no obstant ja s han especificat els segents parmetres:
 Condicions d utilitzaci dels continguts dins d'un domini determinat.
 Control d accs als continguts.
 Control de les copies dels continguts.
 Identificaci dels usuaris.
 Sistemes de pagament.

USI.
Un dels parmetres tcnics utilitzats per a la definici de la permissibilitat d us de les dades emeses sota un sistema DVB, s l'USI (Usage State Information en angls). 

Les principals especificacions de l USI son:
 Control de les cpies i transferncia de les dades.
 Control del domini d autoritzaci.
 Control d accs lluny o remot.
 Control de la exportaci de les dades.
 Control del consum dels continguts.
 Ajuda en l herncia.

Com i qui pot validar o canviar algun parmetre del USI quedar definit en la conformitat del CPCM. 

Aix doncs per exemple, un servei de radiodifusi pblic transmetr un perfil d USI tal que indicar la prohibici de remetre el contingut rebut pels usuaris fora del seu domini.

Ara b, si l'USI no defineix restricci d enviar dades a l exterior del domini d autoritzaci, l usuari podr manipular lliurement aquella informaci.

Llicncia dels continguts.
L USI queda definida dintre d una estructura de ms alt nivell del DVB-CPCM anomenada CL (Content license en angls).

Aquesta llicncia de continguts pot estar formada per:
 Informaci de la versi de la llicncia.
 Identificador del contingut (CIID).
 Creador de llicncies (CLC).
 Informaci de l'estat d s (USI).
 Identificador de l'administrador del domini (ADID).
 Claus d'accs a les dades.
 Dades auxiliars.

Domini autoritzaci.
Es defineix com al domini d autoritzaci del DVB-CPCM, aquell conjunt de dispositius multimdia compatibles amb la utilitzaci de les dades digitals, propietat dels habitants d una mateixa casa.
Per tant no influeix la localitzaci fsica dels sistems situats fora de la llar, sempre i quan estiguin registrats a nom dels usuaris d'un mateix domini. Aquest ser el lmit de redistribuci dels continguts DVB rebuts. 

No obstant aix, cal mencionar que la mida i la cobertura d'aquest domini quedar supeditat a la regulaci local.

D aquesta manera s intenten protegir les dades independentment tant de la tecnologia del aparells receptors, enregistradors, transmissors... com del fabricant dels mateixos, afavorint un mercat horitzontal.

Enllaos externs.
 Pgina oficial de DVB: DVB;
 DVB-CPCM en www.dvb.org: http://www.dvb.org/technology/dvb-cpcm/index.xml;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80945" title="Casa Amatller" nonfiltered="2073" processed="2068" dbindex="32231">

La Casa Amatller s el segon gran monument modernista del passeig de Grcia, a Barcelona, projectat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900. A causa de la proximitat amb la Casa Lle Morera i la Casa Batll, el lloc on es troben aquests tres edificis modernistes s'han conegut com l'"Illa de la Discrdia". 

L any 1898, l industrial xocolater Antoni Amatller i Costa, va voler transformar un edifici vell del 1875, que havia comprat per traslladar-s'hi. L industrial va encarregar les obres a Puig i Cadafalch, que va apostar per donar-li l aparena de palau gtic urb, amb una faana plana i un pati central amb una escala que dna accs a l habitatge principal, tot i que l immoble havia de ser habitat per diverses famlies.


Puig i Cadafalch va crear la Casa Amatller amb una lectura molt personal del gtic, barreja influncies del gtic catal amb el gtic dels palauets urbans dels Pasos Baixos in finalment son presents els tpics detalls d'inspiraci de l'edat mitjana. El ms sorprenent de l edifici s l esglaonada faana de reminiscncies nrdiques, que recorda a una tauleta clssica de xocolata.


El pis principal s un dels pocs de Barcelona que encara conserven la riquesa ornamental i l atmosfera daurada i opulenta d aquella burgesia de l Eixample. 

Actualment acull les oficines de l'Institut Amatller d'Art Hispnic.

Informaci prctica.
Direcci: Passeig de Grcia, 41  (Barcelona);
Telfon: (+34) 93 496 12 45;
Transport: Autobusos: 7, 16, 17, 22, 24, 28;
Metro:  L2, L3, L4 (Passeig de Grcia);
Visites: Noms es pot visitar la planta baixa, on hi ha una oficina de turisme.
Al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) es poden veure diversos elements del mobiliari original d aquesta casa.

Enllaos externs.
Pgina oficial de l'Ajuntament de Barcelona;
Institut Amatller d'Art Hispnic;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80949" title="Felip d'Orleans (duc d'Orleans)" nonfiltered="2074" processed="2069" dbindex="32232">


Felip d'Orleans, duc d'Orleans (Twickenham (Anglaterra) 1869 - Palerm 1926). Prncep de sang de Frana i cap de la Casa reial dels Orleans des de l'any 1894 i fins l'any 1926. Prengu l'histric ttol de duc d'Orleans.

Nascut a Stowe House el dia 24 d'agost de 1869 essent fill del prncep Felip d'Orleans i de la infanta Maria Isabel d'Orleans. El prncep era nt del prncep Ferran Felip d'Orleans i de la princesa Helena de Mecklenburg-Schwerin per part de pare mentre que per part de mare ho era de la infanta Llusa Ferranda d'Espanya i del prncep Antoni d'Orleans.

L'any 1894 heret les pretensions del seu pare sobre el tron de Frana i esdevingu cap de la casa dels Orleans. L'any 1896 es cas amb l'arxiduquessa Maria Dorotea d'ustria filla del prncep palat Josep Carles d'ustria i de la princesa Clotilde de Saxnia-Coburg Gotha. La parella no tingu fills.

Conegut com a Felip VIII de Frana, aquest fou el nom que empr com a rei titular de Frana.

El duc d'Orleans mor el dia 28 de mar de l'any 1926 a Palerm.

Llista de pretendents al tron de Frana













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80950" title="Llus Felip d'Orleans" nonfiltered="2075" processed="2070" dbindex="32233">


 Llus Felip d'Orleans (IV duc d'Orleans) (1725 - 1785).

 Llus Felip d'Orleans (V duc d'Orleans) (1747 - 1793).

 Llus Felip I de Frana (1773 - 1850).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80951" title="Felip d'Orleans" nonfiltered="2076" processed="2071" dbindex="32234">

 Felip d'Orleans (duc de Valois) (1336-1375);
 Felip d'Orleans (I duc d'Orleans) (1640 - 1701).

 Felip d'Orleans (II duc d'Orleans) (1674 - 1723).

 Felip d'Orleans (comte de Pars) (1838 - 1894).

 Felip d'Orleans (duc d'Orleans) (1869 - 1926).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80953" title="Grec d'Albnia" nonfiltered="2077" processed="2072" dbindex="32236">

Els grecs d'Albnia sn la principal minoria nacional d'aquest pas. Parlen el grec i sn de religi cristiana ortodoxa. Sn aproximadament uns 90.000 (el 2,4 % de la poblaci d'Albnia), tot i que els membres del grup Homonia afirmen que sn 400.000.

El 1991 es fund el grup Homonia, dirigit per l'arquebisbe Sevastianos, defensors de la minoria grega, que ha promogut el Moviment per a la Recuperaci del Volio Epiros, que reclama la reincorporaci del Nord d Epir a Grcia, tot afirmant que hi ha al pas 400.000 grecs (molts d ells sn, per, albanesos hellenitzats). 

A les eleccions del 1991 van obtenir el 6 % dels vots i cinc diputats al parlament albans, per el 1992 baixaren al 3 % i dos diputats. El nou cap del grup, Jani Jani, fundaria el partit Bashkimia Demokratik i Minoret Grek (Uni Democrtica de la Minoria Grega, BDMG), que des del 1997 s'uniria al Partia per Mbrojten e te Drejtave te Njeriut (Partit de Defensa dels Drets Humans, PMDN), de Vasile Mele, defensors de la minoria macednia. El 1996 van obtenir el 4,96 % i tres escons, 2,8 % i quatre escons el 1997, i 2,4 % i tres escons el 2001. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80954" title="Joan d'Orleans (duc de Guisa)" nonfiltered="2078" processed="2073" dbindex="32237">
Joan d'Orleans, duc de Guisa (Pars 1874 - Larache 1940). Prncep de sang de Frana i cap de la casa reial dels Orleans, fou considerat pels orleanistes com a rei titular de Frana sota el nom de Joan III. Port el ttol de duc de Guisa.

Nascut el 4 de setembre de l'any 1874 a Pars, essent fill del prncep Robert d'Orleans i de la princesa Francesca d'Orleans. Essent nt, per via paterna, del prncep Ferran Felip d'Orleans i de la duquessa Helena de Mecklenburg-Schwerin i per via materna del prncep Francesc d'Orleans i de la princesa Francesca Carolina del Brasil.

L'any 1899 es cas amb la princesa Isabel d'Orleans, filla del prncep Felip d'Orleans i de la princesa-infanta Maria Isabel d'Orleans. La parella tingu quatre fills:

 SAR la princesa Isabel d'Orleans, nascuda el 1900 a Larache i morta el 1983 a Pars. Es cas en primeres npcies amb el comte d'Harcourt i en segones npcies amb el prncep Pere Murat.

 SAR la princesa Francesca d'Orleans, nascuda el 1902 a Larache i morta el 1953 a Pars. Es cas amb el prncep Cristfor de Grcia.

 SAR la princesa Anna d'Orleans, nascuda el 1906 a Larache i morta el 1986 a Florncia. Es cas amb el prncep Amadeu de Savoia-Aosta, tercer duc d'Aosta.

 SAR el prncep Enric d'Orleans, nascut a Larache el 1908 i mort el 1999 a Pars. Es cas amb la princesa Isabel del Brasil.

L'any 1926 esdevingu cap de la casa reial dels Orleans com a conseqncia de la mort del prncep Felip d'Orleans sense descendncia. Felip era cunyat del duc de Guisa ja que aquest es cas amb la seva germana. Des de 1926 i fins a 1940, any de la seva mort, el duc de Guisa fou el cap dels Orleans.

Llista de pretendents al tron de Frana













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80955" title="Suecs de Finlndia" nonfiltered="2079" processed="2074" dbindex="32238">

Els suecs de Finlndia sn una minoria lingstica de Finlndia. Sn aproximadament uns 265.000 al continent i 25.000 a les Illes land, on sn la majoria de la poblaci. Un ter dels suecs de Finlndia, per, sn bilinges amb el finlands; alhora, potser uns 600.000 finlandesos sn bilinges amb el suec.

 Distribuci .
Sn situats principalment a sterbotten/Pohjanmaaa la provncia de Vaasa/Vasa, a l'oest de l'arxiplag de Turku/bo i a la ciutat de Turku (bo) (Turun ja Porin/bo och Bjrneborg), a la costa oest de Finlndia Occidental. Tamb hi ha a la provncia d'Uusimaa (Nyland) i a la ciutat de Hlsinki (Helsingfors).


Representen aproximadament el 5,8% de la poblaci de Finlndia. El seu nombre ha baixat en els darrers anys, principalment per l'emigraci. Segons dades del 1995, n'hi havia 294.664 repartits per territori:

 A Uusimaa (Nyland), uns 137.595 (el 10,4% de la poblaci);
 A Vaasa (Vaasa), uns 100.005 (el 22,3% de la poblaci);
 A Turku ja Pori (bo och Bjrneborg) uns 27.257 (el 3,9% de la poblaci);
 A les illes land, 23.732 (el 94,2% de la poblaci de les illes);

Existeix el Partit Popular Suec (Svenska Folkspartiet), que obt regularment uns 12 diputats a la dieta finlandesa. No s present a les illes land, que tenen el seu propi sistema de partits. 

 Estatut legal .
Segons l'article 14 de la constituci finlandesa, suec i fins sn llenges reconegudes oficialment i l'Estat en garanteix el seu s i ensenyament. En ambdues s'hi publicaran les lleis i es far la instrucci militar.

Per la Sprklag 1.6.1922/148 es garanteix l's oficial i a l'ensenyament del suec. Per zones, hi ha 26 municipis monolinges suecs (16 d'ells a land) i 39 bilinges (22 amb majoria sueca i 17 amb majoria finesa).
 
Demografia.
9% de la poblaci suecfona de Finlndia viu a les Illes land;
6% viu en ciutats i municipis oficialment suecfons de la Finlndia continental;
35% viu en ciutats i municipis oficialment bilinges on els suecs sn majoria;
44% viu en ciutats i municipis oficialment bilinges on els suecs sn minoria;
6% viu en ciutats i municipis on noms es parla fins.



Enllaos.
Suec a Finlndia ;
Societat de Literatura Sueca a Finlndia ;
Departament Suec de l'Institut de Recerda per a Llenges de Finlndia ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80956" title="Francesca d'Orleans" nonfiltered="2080" processed="2075" dbindex="32239">


 Francesca d'Orleans (duquessa de Chartres) (1844 - 1925).

 Francesca d'Orleans (princesa de Grcia) (1902 - 1952).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80962" title="Columna de Focas" nonfiltered="2081" processed="2076" dbindex="32240">

La Columna de Focas, que es va erigir davant dels Rostra del Frum Rom i es va dedicar (o rededicar) en honor de l'emperador bizant Flavi Focas l'1 d'agost de l'any 608, fou l'ltim afegit que va rebre el Frum. La columna corntia, acanalada, s'aixeca 13,6 metres per damunt d'un scol cbic de marbre blanc i sembla que en els seus orgens data del segle II. La base quadrada de maons (vegeu la imatge de la dreta) n'eren els fonaments i en el moment que es va alar la columna no era visible, ja que el nivell actual del Frum, que s el que tenia el paviment a l'poca d'August, no es va excavar fins al segle XIX.

El motiu exacte pel qual es va aixecar la columna no est establert amb seguretat, si b Focas havia cedit formalment el Pante al papa Bonifaci IV, que el va dedicar de nou als Sants Mrtirs o Tots Sants (Santa Maria hi fou afegida en poca medieval: Santa Maria ad Martyres). Al damunt de la columna Esmaragde, l'hexarca de Ravenna, hi va fer erigir una esttua daurada de Focas, per segurament s'hi va estar ben poc all dalt. L'octubre de l'any 610, Focas, sobir d'origen humil i usurpador, fou capturat, torturat, assassinat i desmembrat de manera grotesca; com a conseqncia, les seves esttues foren enderrocades arreu.
Ms que una demostraci de gratitud envers el Papa, doncs, l'esttua daurada era un smbol de la seva supremacia sobre Roma, que estava caient sota la pressi dels longobards, i un senyal de gratitud d'Esmaragde, que estava en deute amb l'emperador ja que aquest li havia perms tornar d'un llarg exili i havia pogut recuperar el seu poder a Ravenna.

La columna, doncs, fou reciclada d'una de precedent que estava dedicada a Diocleci: la inscripci originria fou esborrada per donar lloc a la que hi ha encara ara actualment. 

La columna va romandre in situ, en una posici allada entre les runes, per s un punt de referncia del Frum, i sovint apareix en vedute i gravats. El nivell ms alt de la columna respecte al terra s degut a l'erosi: de fet, el scol de la base no era visible quan Giuseppe Vasi i Giambattista Piranesi van fer els seus aiguaforts i gravats de la columna a mitjan segle XVIII.





Enllaos externs.

  Ren Seindal, "The Column of Phocas";
  Encyclopaedia Romana "Column of Phocas";
  Christian Hlsen, 1906. The Roman Forum: Its History and Its Monuments  "The Column of Phocas";



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80963" title="Ramon Serrat i Fajula" nonfiltered="2082" processed="2077" dbindex="32241">
Ramon Serrat i Fajula (Sant Joan de les Abadesses, 4 d'agost de 1883 - Terrassa, 2 de novembre de 1944) va ser msic, compositor -especialment de sardanes- i professor de msica.

 Biografia .
La seva activitat musical comen a Sant Joan, on a edat ben jove va estudiar solfeig, piano i viol, i on es va incorporar a la Cobla Santjoanina . El 1908 vivia a Ribes de Freser, on dirigia el Cor Taga. L'any segent s'establ a Olot, on toc de primer tible i viol a la cobla La Lira i a la Cobla la Principal d'Olot. D'Olot pass a Granollers, el 1910, com a msic de la Cobla Els Senders. L'any sobre, a Cass de la Selva, s'incorporava a la cobla Uni Cassanenca. El 1913, juntament amb Pere Mercader i Pere Arpa i Torremilans, fund la cobla Selvatana. A l'any 1915  s'establ a Ripoll, on va ser fundador i director de l'Orfe de Ripoll, director de lEscola Municipal de Msica de Ripoll i de les corals La Flor de Maig (de Ripoll) i La Sempreviva (de Campdevnol). A l'any 1919 fund la cobla-orquestra L'Aliana Ripollesa que dirig, i on toc de primer tenora, fins al 1925. En alguns moment d'aquests anys reb classes d'harmonia i contrapunt d'Enric Morera i Viura i, en endavant, hi mantingu una llarga correspondncia que contribu a forjar l'estil compositiu de Ramon Serrat.

En obtenir per oposici la plaa de director de lEscola de Msica de Terrassa (1925), es trasllad a viure a aquesta poblaci. El 1926 s'incorpor a la Cobla Orquestra Terrassa i form la Banda municipal, que dirig fins que va morir. Tamb port la coral Joventut Terrassenca i l'orfe del Crculo Tradicionalista. Ocasionalment va exercir de primer tenora a la cobla La Principal de Terrassa. La producci compositiva d'en Ramon Serrat va ser diversa: gnere simfnic, msica de cambra, canons, msica religiosa i peces per a cobla, amb gran quantitat de sardanes.

La seva famlia estigu ben lligada a la msica: Serrat era cos d'Honorat Vilamany, la seva filla Nria Serrat va ser professora a lEscola de Msica de Terrassa i el seu gendre Pere Alegre va ser msic i compositor de sardanes.

Entre els diversos reconeixements que ha tingut en Ramon Serrat destaca la plaa i el monument que Terrassa li dedic, aix com la creaci a Sant Joan de les Abadesses de lEscola Municipal de Msica Ramon Serrat. Altres compositors li han dedicat sardanes: A en Ramon Serrat, de Jaume Cristau, Honorant Ramon Serrat, de Toms Gil i Membrado, i La plaa del mestre Serrat, d'Elvira Bonhora i Arts. 

A Terrassa es va convocar el Premi Ramon Serrat per a Joves Compositors de Cobla, organizat per la ASERT amb la collaboraci dels ajuntaments de Terrassa i Sant Joan de les Abadesses. La seva finalitat era incentivar la composici de sardanes entre els autors joves, un camp que no estava cobert pels altres concursos. S'en van fer tres edicions (1987, 1989 i 1992), que premiaren tres promeses que han esdevingut msics reputats en el mn de la msica per a cobla i les sardanes: Joan Josep Blay, Joan Jordi Beumala i Jordi Molina.

 Obra .
 Evocaci a la nit, quadret simfnic;
 El mol petit, suite;
 Poema simfnic, per a orquestra;
 El roser de Vallfogona, sarsuela amb lletra de Basil Puig i Aguilar;

 Dos quartets de corda;
 Una sonata per a piano;
 Una suite per a banda;
 Una collecci de lied per a cant i piano;

 Msica per a cobla .
 Odissea, poema;
 Va fer l'adaptaci per a cobla d'algunes de les msiques que es toquen en el Passant de les pabordesses i en les tradicionals serenates de la Festa major de Sant Joan de les Abadesses: Marxa de les pabordesses, Serenata americana, Ballet dels segadors , Xotis (Serenata) i Masurca (Serenata);

 Sardanes.
Va escriure unes 170 sardanes. Alguns ttols en sn:

 Adalaisa;
 Antnia (1934);
 Boirines;
 Cam de Nria, obligada de tenora;
 La can de l'esmolet, obligada de tible;
 El carrer de les parres (1949);
 Dansaires egarencs;
 Delcies del bosc, obligada de flabiol;
 Dol refilet, obligada de tible;
 Esbart d'ocells;
 La Fageda d'en Jord;
 Fent-se clar;
 Festvola;
 La font del Cubil (1909);
 La font dels lledoners (1942);
 La Gala de Campdevnol;
 Gentil Roser;
 La Gracieta de Rocaters (1932);
 L'hereu Maraldes (1922);
 La Moixina d'Olot;
 El meu vailet, dedicada al seu fill;
 Neu rodona (1923);
 Nit de Reis (1916);
 Nit serena (1922). En va fer una versi com a Sardana per a piano nm. 1;
 L'oreig entre els pins (1934);
 El pant de Xuriguera, dedicada a un pant que subministr aigua a Terrassa des del 1902, i que s'esfondr el 1944 causant vuit morts;
 Pel fill que no vindr (1921);
 La plaa del meu poble (1943);
 El pont de les mentides (1948);
 Pregria (1944);
 Record lluny (1920), dedicada a la seva esposa;
 La ripollesa, revessa;
 El roser de Vallfogona, extret de la sarsuela;
 Sortint d'ofici;
 L'ltim adu (1921);
 La verge vella;

 Bibliografia .
 Centenari del naixement de Ramon Serrat i Fajula. Festa Major 1981, Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, 1981;
 Ramon Serrat, Ajuntament de Terrassa, 1982;

 Vegeu tamb .
 Pere Alegre i Puech, msic i compositor de sardanes, gendre de Ramon Serrat.

 Enllaos externs .
 ndex de les sardanes de Ramon Serrat (1);
 ndex de les sardanes de Ramon Serrat (2);
 Breu resum biogrfic de Ramon Serrat;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80964" title="Pere Alegre i Puech" nonfiltered="2083" processed="2078" dbindex="32242">
Pere Alegre i Puech (Terrassa, 19 de juliol de 1909 - 31 de desembre de 1986) va ser un msic i compositor. 

Estudi msica amb ngel Rodamilans (que ms tard esdevindria monjo de Montserrat i contribuiria a la renovaci musical del cenobi) i ampli estudis amb Joan Pecanins, fins al 1924. El tamb msic i compositor Ramon Serrat, que era el seu sogre, li enseny piano, harmonia i instrumentaci. 

Fou pianista a diverses orquestres i compongu catorze sardanes: 
Els antics;
La dama d'Arag;
De cara al cim;
Flors egarenques;
La font del Piujol;
Intimitat;
Maria Magda;
La menuda;
Minyons d'en Serrat;
Nria;
La plaa vella;
Plors de rosada;
Vela va!;
Xaloquell d'estiu;

 Enllaos externs .
 ndex de les sardanes de Pere Alegre i Puech;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80969" title="Demokratska Partija Socijalista Crna Gore" nonfiltered="2084" processed="2079" dbindex="32243">
El Demokratska Partija Socijalista Crna Gore (Partit Democrtic dels Socialistes de Montenegro) s un partit poltic de Montenegro. s liderat per Milo  ukanovi , que s l'actual primer ministre. A les ltimes eleccions legislatives de Montenegro del 21 d'octubre de 2002, el partit va guanyar com a part de la Llista Democrtica per un Montenegro Europeu 30 dels 75 escons.

 Enllaos externs .
Demokratska Partija Socijalista Crna Gore











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80971" title="Xat" nonfiltered="2085" processed="2080" dbindex="32244">
El xat s una salsa feta amb ametlles i avellanes torrades, molla de pa amb vinagre, all, oli, sal i, l'ingredient que la fa diferent, la nyora o el pebrot de romesco. Aquesta salsa acompanya una amanida d'escarola, amb anxoves, tonyina i bacall.

L'origen del xat s situat en el mn del vi. Una vegada el vi estava a la punta i a punt de ser tastat, es procedia a aixetonar la bta, una cerimnia cabdal en tot el procs que consistia en posar una petita aixeta (l'aixet) que permetia que el vi sorts. Aquest moment marcava l'inici de la festa del vi nou, una celebraci que anava acompanyada d'una menja composta per ingredients salats com el peix, que es trobaven a les cases dels pagesos, servida amb les fulles de la verdura de la temporada d'hivern i amanida amb una salsa especial. Aquesta menja ritual que acompanyava la cerimnia d'aixetonar la bta de vi s doncs a l'origen de l'actual xat.

Malgrat tot aquest plat tradicional a la regi del Peneds i el Garraf s de paternitat disputada. En l'actualitat gaireb totes les poblacions del Gran Peneds disposen si ms no tenen una variant prpia de la recepta d'aquest plat i a la regi s'han popularitzat les tradicionals xatonades que sn trobades populars on els participants degusten aquest plat.

Paternitat.
Diverses poblacions s'atribueixen l'origen d'aquest plat, els seus arguments sn els segents:
El Vendrell: Malgrat no disposar de referncies escrites del segle XIX defensa que el xat s una salsa de tradici marinera que inicialment feien els mariners al port de la seva localitat quan es xatonaven (s a dir, es foradaven o es fiblaven) les btes de vi en una festa popular. ;

Sitges:l'investigador Carles Montserrat va trobar a l'Arxiu de Sitges la primera referncia escrita d'una degustaci del xat (xatonada). Concretament va ser en un sopar-tertlia celebrat  el 13 de febrer de 1896  per 23 persones (entre elles illustres sitgetans com Miquel Utrillo, Santiago Rusiol i Cayetano Buigas). Aquesta referncia es pot trobar a  a l'Eco de Sitges del 16 de febrer de 1896 en la que s'hi deia textualment que com a plat del dia hi havia "l'indispensable Xat". .A ms,alguns grups defensen que la salsa s va batejar amb el nom de Xat quan Canudes (un membre del grup Rusiol) va anomenar-la aix en un sopar.

Vilafranca del Peneds: La defensa de la paternitat del xat s basa en la similitud entre la presentaci del plat i el mot del que provindria xat. Per a entendre-ho cal saber que la recepta d'aquesta poblaci dona al xat una estructura similar a la d'un castell i alguns grups argumenten que l'origen de la paraula xat ve del mot francs chateau (castell). Aix, degut al parallelisme entre la estructura del plat i el mot es podria considerar que el plat t un marcat origen vilafranqu i que altres poblacions al alterar la presentaci no haurien sabut respectar l'original. ;

Vilanova i la Geltr: segons va publicar el Diari de Vilanova del 16 de febrer del 2007 la primera referncia escrita del xat s a un exemplar del 1850 del diari barcelon El Sol on es mencionava que un restaurant vilanov de recent obertura elaborava a la perfeccin el mondongo y los callos con all-y-oli, el suculento all-y-pebre y el escitante xat.. ;

Ruta del Xat.
Des del 1997 les poblacions de la histrica vegueria del Peneds celebren la Ruta del Xat que t per objectiu popularitzar aquest plat i conixer les diferents variants de la recepta amb el valor afegit dels diferents atractius turstics de les poblacions que la conformen. La Ruta originariament la formaven El Vendrell, Sitges, Vilafranca del Peneds i Vilanova i la Geltr i actualment hi participen les segents poblacions: Calafell, Canyelles, Cubelles, Cunit, El Vendrell, Sant Pere de Ribes, Sitges, Vilanova i la Geltr i Vilafranca del Peneds.

Els ambaixadors del Xat nomenats per la Ruta del Xat des del 1998 han estat per ara : 
1998-1999: Ferran Adri;
1999-2000 : Xavier Mestres;
2000-2001 : Carles Gaig ;
2001-2002 : Jordi LP;
2002-2003 : La Cubana;
2003-2004 : Toni Alb ;
2004-2005 : Rosa Andreu;
2005-2006 : Pere Tpies ;
2006-2007: Lax'n'busto;
2007-2008: Anna Barrachina;
2008-2009: Montse Estruch;
Referncies.




Enllaos Externs.
Web oficial de la Ruta del Xat;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80972" title="RAID" nonfiltered="2086" processed="2081" dbindex="32245">
RAID: acrnim en angls de Redundant Array of Independent Disks (matriu redundant de discs independents). Es basa en un sistema d'emmagatzemament de la informaci que combina diversos discs durs d igual capacitat que davant del sistema funcionen com una nica unitat lgica.  
Funcionament .

Les dades es desglossen en fragments que s escriuen en diverses unitats simultniament. D aquesta manera la informaci es reparteix en diferents discs utilitzant tcniques de detecci d'error com l entrellaat de blocs o duplicaci. D'aquesta manera es permet proporcionar redundncia, reduir el temps d accs i/o obtenir major taxa de bits per llegir/escriure, aix com la possibilitat de recuperar el sistema desprs de l avaria d un dels discs. Tanmateix, tots els sistemes RAID suposen una prdua de part de la capacitat d emmagatzemament dels discs per tal d aconseguir la redundncia o emmagatzemar les dades de paritat. A ms, els sistemes RAID professionals cal que incloguin per duplicat els elements crtics: fonts d alimentaci, ventiladors redundants.

 Objectius .

 Augmentar la integritat de les dades en els discs incorporant tcniques com la redundncia de dades i la informaci de paritat per tal d augmentar-ne la fiabilitat.
 Proporcionar alta disponibilitat i funcionament ininterromput millorant la tolerncia a fallades i errors. RAID ofereix reparaci dinmica de sectors (Hot Swap) que repara sobre la marxa els sectors defectuosos causats per errors de programari.
 Millorar el rendiment i la productivitat: RAID permet a diferents unitats treballar en parallel aconseguint rendiments superiors a un sol disc dur o a un grup de discs durs independents.

 Tipus . 
 Basada en programari: apropiada quan el factor de decisi s el cost inicial per s una soluci ms cara a mig termini. T l inconvenient que ralentitza el rendiment del sistema.
 Basada en maquinari: 	;

 Basada en host-> Utilitza controladors RAID que es connecten a una ranura PCI del host. Ofereix avantatges importants en relaci a RAID basada en programari.
 RAID extern-> solucions independents del sistema operatiu que s executen en el servidor. Permeten major flexibilitat i permeten crear sistemes d emmagatzemament de gran capacitat per servidors de gamma alta.

 Implementaci . 
Hi ha 7 configuracions o nivells de RAID i, fins i tot, combinacions d elles que permeten diferents equilibris entre tolerncia a fallades, rendiment i cost. L elecci de la configuraci dependr en cada cas dels requeriments de seguretat, velocitat, capacitat i cost necessaris. Cada nivell de RAID ofereix una combinaci especfica de tolerncia a fallades, rendiment i cost. La majoria de nivells RAID poden satisfer de manera efectiva sols un o dos d aquests requeriments.

 RAID0- segmentaci sense tolerncia a fallades: segmenta la informaci d entrada repartint-la en diferents discs sense introduir-ne redundncia. Millora el rendiment per no ofereix tolerncia a fallades. Si un disc falla, tota la informaci que emmagatzemava es perd. Aconsellable en aplicacions que requereixin emmagatzemament a alta velocitat sense tolerncia a fallades (tractament d'imatges, vdeo i udio).

 RAID1- Redundncia: proporciona el doble de velocitat de transacci en lectura que els discs simples i la mateixa en escriptura. Molt utilitzada.


 RAID 0+1 / 10: combinaci dels dos anteriors que proporciona velocitat i tolerncia a fallades alhora. Molt utilitzats.


 RAID2- Accs parallel amb discs especialitzats. Redundncia a travs del codi Hamming: implementaci poc utilitzada. Aquest nivell "stripes" la informaci a nivell de bit.

 RAID3- Accs sncron amb disc dedicat a paritat: proporciona segmentaci a nivell de byte amb un disc dedicat exclusivament a informaci de paritat. Poc utilitzat.

 RAID4- Accs independent amb disc dedicat a paritat: segmentaci a nivell de bloc amb disc de paritat. Si un disc falla, el disc de paritat s utilitzat per crear un disc de reemplaament. Un inconvenient s que el disc de paritat pot crear colls d'ampolla durant l'escriptura.

 RAID5- Accs independent amb paritat distribuda: proporciona segmentaci a nivell de byte i tamb segmentaci en la informaci de correcci d errors solucionant el problema de coll d'ampolla del RAID4. En resulta un excellent rendiment i bona tolerncia a fallades. s una de les configuracions ms utilitzades.

 RAID6- Accs independent amb doble paritat: proporciona segmentaci de bloc amb informaci de paritat al llarg de tots els discs.

 Enllaos externs .
 Tutorials de RAID  ;
 Tutorial RAID ;
 RAID Controller ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80975" title="Flora" nonfiltered="2087" processed="2082" dbindex="32246">
Flora era la potncia vegetativa que feia florixer els arbres, i d'aqu pass a presidir tot all que floreixia. Es representa com una jove coronada de flors i que sost poms de flors a les mans.

La llegenda diu que va ser introduda a Roma juntament amb altres divinitats sabines per Tit Taci. Era honorada arreu d'Itlia, tant per pobles llatins com no llatins; els sabins fins i tot li varen consagrar un mes, el corresponent a l'abril rom.

A Roma tenia un sacerdot particular, un dels dotze flamines menors que es consideraven instituts per Numa. En el seu honor se celebraven les Floralia, jocs en qu hi participaven les cortesanes.



Ovidi la fa protagonista d'una llegenda tal vegada invenci seva: un dia de primavera Zfir (du dels vents) la va veure passejant pels camps, se n'enamor i la va raptar, tot i que desprs va celebrar convenientment el matrimoni. En recompensa, i per l'amor que sentia, li va concedir el do de regnar sobre les flors (tant les de jardins com les dels camps de cultiu). Ella va donar als homes la mel i llavors de flors. Segurament Ovidi es va basar en el rapte d'Ortia per Breas.

Un altre aspecte llegendari tamb relatat per Ovidi la lliga al naixement de Mart: Juno, que estava molesta pel naixement de Minerva directament del cap de Jpiter, va voler concebre un fill sense haver de copular amb un ent mascul. Va demanar ajuda a Flora qui li va donar una flor el simple contacte de la qual era capa de fecundar una dona. Aix Juno va poder donar a llum el du que dna nom al primer mes de la primavera.



En l'mbit artstic trobem representacions d'aquesta deessa a la Flora Farnesio del Museu de Npols i en el relleu de Carpeaux, El Triomf de Flora, al Petit Palais de Pars.

El seu equivalent a la mitologia grega era Cloris.

Bibliografia.

GRIMAL, P., Dictionnaire de la mythologie grecque et romaine. Pars: Presses Universitaires de France, 1951.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80976" title="Illa de Java" nonfiltered="2088" processed="2083" dbindex="32247">



Java (en indonesi, javans i sondans Jawa) s una illa d'Indonsia, on es troba la capital de l'estat, Jakarta. s l'illa ms poblada del mn i una de les regions ms densament poblades del planeta. Antigament fou un poders regne hind i, en temps colonials, ha estat el territori prinicipal dels dominats per la Companyia Neerlandesa de les ndies Orientals. Actualment l'illa t un paper predominant en la vida econmica i poltica d'Indonsia. 

Geografia fsica.
Java s una illa allargassada de 126.700 km (la 13a ms gran del mn) situada entre Sumatra a l'est, de la qual la separa l'estret de la Sonda; Borneo al nord, separada per la mar de Java; Madura al nord-est, separada per l'estret de Madura, i Bali a l'est, separada per l'estret de Bali. Al sud la banya l'oce ndic, que la separa de l'illa de Christmas.

L'illa s gaireb tota d'origen volcnic: cont 38 volcans, alguns dels quals actius. El riu principal s el Bengawan Solo, d'uns 540 km de longitud; neix al centre de Java, vora el volc Tawu, va cap al nord i desprs en direcci est, i desemboca a la mar de Java, prop de Surabaya.

Geografia humana.
A Java hi ha la capital d'Indonsia, Jakarta. Entre les destinacions turstiques ms populars de l'illa hi ha la ciutat de Yogyakarta, un impressionant monument budista en forma de pirmide conegut com a Borobudur i el temple hind ms gran de Java, el Prambanan.

Java s, de molt, l'illa ms poblada d'Indonsia: alberga gaireb el 60% de la poblaci total de l'estat. Amb una superfcie de 126.700 km i 124 milions d'habitants el 2005, t una densitat de 981 hab/km. Si estigussim parlant d'un estat independent, seria el segon ms densament poblat del mn desprs de Bangla Desh i deixant de banda algunes minscules ciutats estat. 

D'en de la dcada del 1970, el govern indonesi porta a terme un programa de transmigraci que pretn resituar la poblaci de Java en altres illes indonsies menys poblades. Aquest programa est tenint resultats desiguals, i de vegades ha estat causa de conflictes entre els residents locals i els nouvinguts. 

La poblaci de Java parla principalment javans, sondans i madurs, juntament amb altres llenges minoritries com el betawi, el banyumasan, el badui, l'osing i el tenggers. La majoria parlen tamb indonesi com a segona llengua.

La majoria de la poblaci s de religi musulmana (un 93%), amb una petita proporci (1-2%) de poblaci hind escampada per tota l'illa, per sobretot concentrada a la costa oriental propera a Bali. Tamb hi ha algunes comunitats cristianes (2-3%) i budistes.

Divisi administrativa.
L'illa es divideix en 4 provncies, 1 regi especial* (daerah istimewa) i 1 districte especial de la capital** (daerah khusus ibukota):
Banten;
Jakarta**;
Java Occidental (Jawa Barat);
Java Central (Jawa Tengah);
Java Oriental (Jawa Timur);
Yogyakarta*;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80977" title="Samos" nonfiltered="2089" processed="2084" dbindex="32248">

Samos (grec      ; turc Sisam) s una illa de Grcia, situada al Mar Egeu. Pertany a l'arxiplag de les spores i al nomos de l'Egeu Septentrional, entre l'illa de Quios i l'arxiplag del Dodecans.

 Orografia .
s a molt poca distncia de la costa de l'sia Menor, a la qual estigu unida en el Plistoc. La seva estructura s calcria, amb roques metamrfiques i esquists, i presenta dos grups montuosos: el Kerkis (1 437 m) i l'mbelos (1 137 m). Prop de la costa, els turons sn ms suaus, amb vegetaci mediterrnia.

 Economia .
s fonamentalment agrria. T conreus de vinya (n's fams el vi dol), oliveres, fruiters, tabac i cot. Darrerament, per, s'ha desenvolupat el turisme.

 Histria .

Els seus antics noms, esmentats per Plini el vell, foren Parthenia, Anthemus, Melamphylus, Dryusa i Cyparissia. 

Ocupada a l'antiguitat per colons jonis vers els segles XI-XII aC, particip en els moviments colonitzadors grecs dels segles VII-VI aC i fund nuclis de poblaci a Amorgs, Samotrcia i dhuc a Itlia, mentre tractava comercialment amb Egipte i Lbia i, polticament, instaurava la democrcia, que fou abatuda el 540 aC per Polcrates. Aquest govern com a tir fins el 522 aC i fou succet per altres tirans subjectes al domini persa. Polcrates possea 100 vaixells de guerres i va fer algunes conquestes a les illes i a terra ferma. Va lluitar amb Milet i Lesbos i va fer un tractat amb Egipte. Els enemics del tir van demanar ajut a Esparta que va enviar una fora conjuntament amb els corintis i Polcrates fou assetjat a Samos durant 40 dies per els va poder rebutjar. Va morir al continent en la disputa amb el strapa persa Oroetes.

El seu germ Siloson, amb el suport d'un exrcit persa, es va proclamar tir i va esdevenir tributari de Prsia. El 499 aC es va unir a la revolta de Jnia per part del seu contingent de seixanta vaixells va fer traci a la decisiva batalla de Lade (494 aC). Va seguir una gran emigraci de poblament vers la Magna Grcia i Itlia. El 479 aC va encapalar la revolta contra Prsia i, desprs , entr a la lliga de Delos (478 aC). 

Desprs de la batalla de Salamina els atenencs es van apoderar de l'illa i van establir un govern democrtic; Samos fou la mes poderosa de les illes de la confederaci exemptes de tribut. El tresor de l'illa fou traslladat de Delos a Atenes. El conflicte amb Milet pel territori de Priene, va portar a Samos a separar-se de la confederaci i Atenes va enviar un exercit sota deu generals entre els quals Sfocles i Pricles, que amb nou mesos va sotmetre l'illa (440 aC). L'illa fou tractada fora be i noms va haver de pagar les despeses de la guerra (1300 talents a 50 talents per any).

Samos va ser al costat d'Atenes a la guerra del Pelopons. Durant la guerra va esdevenir el centre del moviment de la flota atenenca (411 aC) que va afavorir a Alcibades que va anar a l'illa i va sortir de Samos cap a Atenes el 407 aC. Al final de la guerra l'espart Lisandre la va ocupar i va establir un govern oligrquic (404 aC) que va durar fins el 394 aC quant es va restablir la independncia i el govern democrtic fins a la pau d'Antlcides (387 aC) quan va quedar en poder de Prsia.

Els atenencs la van recuperar el 366 aC desprs d'un setge de 11 mesos i s'hi va establir una colnia militar. Va romandre en mans d'Atenes fins el 322 aC quant Atenes fou privada de la seva possessi. La seva histria posterior no pot ser seguida amb detall per apareix normalment aliada als Ptolemeus fins que a finals del segle III aC es va establir el domini selucida. La guerra dels Ptolemeus i selucides que va acabar el 241 aC mantenia per Egipte Efes, Milet, Priene, Samos, Lebedos, el sud de Jnia, Cria, Lcia, Pamflia, Cilcia Occidental i Celesria, aix com els territoris que dominava a Trcia (Abdera, Cipsela, Samotrcia, Sestos i els Quersons).

Va donar suport a Antoc III el gran (191 aC), i el 188 aC va quedar com a tributaria del Regne de Prgam. El 133 aC va recuperar la independncia i va donar suport al pretendent Aristnic (132-131 aC) i en els anys segents va donar suport a Mitridates VI Eupator del Pont (88 aC), i va perdre la independncia essent unida a la provincial d'sia el 84 aC. Fou ciutat lliure fins el temps de Vespasi. 

Form part (vers 294) de la provncia de les illes junt amb Rodes, Cos, Quios i altres. Sota el bizantins fou capalera del thema de Samos que incloa territoris a terra ferma i estava dividida en el turmos d' Efes i Adramitium, i amb un governador amb residencia a Esmirna. 

Els Giustiniani van ocupar l'illa el 1349 i Bizanci la va reconixer com establiment comercial genovs amb dret hereditari el 8 de juny de 1363. El 1380 els otomans la van ocupar, i l'illa va restar en poder de la companyia genovesa (la maona) per va haver de pagar tribut. El 1462 els otomans va tornar a l'illa i la van saquejar per una vegada mes es va permetre les activitat de la companyia genovesa augmentant el tribut. El 1481 els Giustiniani van abandonar l'illa voluntriament que va quedar de fet en poder dels otomans. El 1550 fou donada al capit Pasha Ochiali que va portar colons d'altres llocs. 

Sota domini otom al segle XVII l'illa va gaudir d'una ample autonomia interna. El 1821 es va revoltar contra els otomans junt amb altres grecs i es va establir un govern revolucionari format per:

18 d'abril de 1821 Konstantinos Lahanas ;
abril de 1821-abril de 1828 Lykourgos Logothetis ;
abril de 1828   febrer de 1829 Ioannis Kolettis ;
febrer de 1829   octubre de 1829 Dimitrios Christides ;
octubre 1829   juliol de 1830 Ioannis Kolettis (segona vegada) ;
juliol de 1830 - 1833 Lykourgos Logothetis (segona vegada);
 
El 17 d'agost de 1824 es va lliurar en aiges de l'illa una batalla naval anomenada segona batalla de Micale, que va impedir la ocupaci de l'illa pels otomans. El 1830 fou reconeguda a Turquia, per com que la hostilitat va romandre, el 1835 es va crear el beilicat de Samos, governat per un fanariota grec de nom Esteve Vogridis, que residia a Constantinoble, amb el ttol de prncep de Samos (un governador pel seu compte residia a l'illa).

Vegeu: Principat de Samos

El 1912 el mateix princep va assolir la presidncia de l'assemblea revolucionaria que va proclamar la uni a Grcia (1913), i la seva possessi fou confirmada pel Tractat de Bucarest de 10 d'agost de 1913 que va posar fi, de moment, a la guerra dels Balcans.

 Tirans i governants antics de Samos .
Siloson, segle VII aC ;
Demteles, vers 620 aC ;
Siloson I vers 590-560 aC;
Eakes I vers 560-538 aC;
Polcrates 538-522 aC ;
Pantagnostos 538-532 aC;
Siloson II 538-532 aC;
Foibies 532 aC;
Meandrios 522 aC;
Karilaos 522 aC;
Siloson II (segona vegada) 522-509 aC;
Eakes II 509-479 aC;
Teomestor 479 aC;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80981" title="Antnia Font" nonfiltered="2090" processed="2085" dbindex="32249">



Antnia Font s un grup mallorqu nascut el 1997 i que es caracteritza per la seva msica festiva i per les seves lletres humorstiques i fantasioses. Entre els temes de l'univers creatiu de les lletres d'Antnia Font destaca especialment l'espai, l'astronomia i tot el relacionat amb l'astronutica, per tamb l'entorn ms quotidi i proper, establint un joc constant entre una perspectiva local, global i universal o csmica del mn en qu estem immersos.

Habitualment se'ls classifica com a grup de pop, tot i que ells manifesten que en el moment de compondre les canons no tenen "prejudicis d'estil" i que s una cosa que sovint surt espontniament. 

El compositor dels temes s el guitarrista del grup, Joan Miquel Oliver, que tamb edita discs en solitari i escriu lletres d'altres grups, com Fora des Sembrat.

 Histria .

L'any 1997 el grup Antnia Font enregistra una maqueta amb quatre temes. Cibernauta Joan, l'Univers s una festa, Rumba i Es xifon s un aparato, sn els ttols d'aquestes primeres canons. Destaquen per unes lletres imaginatives i una adaptaci lliure de diversos estils musicals. El primer concert s el mateix any als quintos de Bunyola. A partir d'aqu el grup comena a girar pels bars d'arreu de Mallorca fins la publicaci del primer disc.


 Origen del nom .

Malgrat les diferents versions i llegendes que han circulat, sempre que al grup se li ha preguntat sobre el seu nom ha respost que es deu a una companya d'universitat que els va acompanyar durant el perode de formaci. Expliquen que es va alegrar molt quan van decidir posar-li el seu nom a un grup format noms per homes.

 Trajectria .

El 1997 Antnia Font grava la seva maqueta amb els temes Cibernauta Joan, l'Univers s una festa, Rumba i Es xifon s un aparato i aquest mateix any toquen en el seu primer concert a Bunyola.

El 1999 van gravar en els estudis Tj S el seu primer disc anomenat Antnia Font igual que el grup, sota la producci de Tomeu Janer.

Dos anys mes tard, el 17 de febrer de 2001, van presentar el segon disc a Barcelona: A Rssia. Van optar en aquesta ocasi pel continuisme ja que l'anterior havia funcionat i la frmula conreada els agradava, segons opina Pau Debon, el cantant del grup. Ja en aquests dos discos estan molt presents els elements sorprenents.

El seu segent treball discogrfic, anomenat Alegria, va aparixer al cap d'un any. Sense abandonar el seu estil, el to i el ritme de les seves canons sofreix un canvi molt major entre el segon disc i aquest que entre el primer i el segon.

Taxi, el quart treball discogrfic d'Antnia Font es va presentar el 2004 i ho va fer acompanyat de material audiovisual (un DVD i textos adjunts).

El 2005 es va presentar Batiscafo Katiuscas. Si el disc Taxi es caracteritza pel seu contingut relacionat amb l'espai exterior i els mons i personatges inventats, Batiscafo Katiuscas s un viatge interior en el qual la solitud i melancolia estan molt presents.

A Coser i cantar, enregistrat amb la cinquantena de msics de corda i vent de la Bratislava Symphony Orchestra, i amb arranjaments del compositor contemporani Miquel ngel Aguil, reinterpreten vint temes tot descobrint una perspectiva indita del maridatge entre pop i simfonisme. Per aquesta obra el juliol de 2008 foren guardonats amb el Premi Nacional de Msica concedit per la Generalitat de Catalunya, destacant "la personal aportaci a la msica pop-rock en catal del quintet mallorqu".

Discografia.



 Referncies .


Enllaos externs.


 FacebookAntonia Font, Facebook Fans;
 AntniaFontOficial.com web oficial del grup;
 MySpace.com pgina oficial del grup;
 Fotos de concerts: Badalona (06/05/2003), Sineu (12/08/2006), Badalona (11/08/2007) ;
 Una altra galeria;
 Ritmes.cat;
 Lletres i acords de les seves canons;
 Biografia a botiboti.org;
 Poderlatino.es ;
 El bloc d'Antnia Font a RITMES.cat A n'aquest bloc en J.M.Oliver i sa gent comenten diverses qestions ;
 Vdeos a Youtube;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80982" title="Morvia" nonfiltered="2091" processed="2086" dbindex="32250">

Morvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mhren, hongars: Morvaorszg, polons: Morawy) s una regi histrica a l'est de la Repblica Txeca. Limita a l'oest amb la regi de Bohmia i a l'est amb Eslovquia. Va prendre el nom del riu Morava, que creua el nord-oest de la regi. La capital i principal ciutat s Brno.

 Orografia .
s una regi de contacte entre els ltims contraforts del masss hercini de Bohmia i els Carpats Blancs, i al mig s'insereix la vall del Morava, que s'obre, al sud, cap a la plana pannnica i, al NE, cap a la conca de l'Oder. s una regi de transici i de pas entre l'Europa del sud, o danubiana, i la del nord, o pas del Vstula. Constitueix una mplia depressi, recoberta de sediments terciaris i quaternaris i drenada per la xarxa del Morava, la qual depressi es presenta com un conjunt de diverses conques i de diversos altiplans i turons tallats per les valls dels rius. Al N, entre la serralada del Jesenik i els primers contraforts occidentals dels Beskidy Occidentals, comprn la Silsia, que correspon a l'alta conca de l'Oder, rica zona carbonfera. 

 Economia .
s una de les regions agrcoles riques de l'Europa central, ja que les terres sn molt frtils. T conreus molt intensius, i produeix cereals (blat i ordi), patates, bleda-rave sucrera, llpol, fruita, lli, ram i tabac. Tamb hi s important la ramaderia bovina i la porcina. Grcies als seus rics jaciments de lignit, s'hi ha desenvolupat una important indstria siderrgica i metallrgica, bsicament a Silsia. Tamb sn importants altres indstries, ms esteses, com la qumica, la txtil, la de la fusta, la de construcci de maquinria, la de blanqueria i l'alimentria.

 Histria .
Hi ha testimonis de poblament a Morvia des del 1300 aC, per els primers habitants coneguts foren els bois (boii), poble d'origen cltic (segle V aC), i posteriorment fou ocupada pel poble germnic dels marcomans. A partir del segle V fou poblada pels eslaus, que la integraren a l'estat de Samo (623-635). 

Desprs de la desfeta de l'imperi Carolingi, del qual Morvia havia estat tributria, el prncep Mojmir I fund la Gran Morvia (830), que reb el cristianisme dels missioners bizantins Ciril i Metodi (vers el 860) i que arrib a l'esplendor mxima en temps de Svatopluk (870-894). Les migracions magiars (908) i poloneses significaren la fi de la Gran Morvia, que fou annexada per l'emperador Ot I com a marca del Sacre Imperi Romanogermnic (955); des d'aleshores Morvia segu generalment la sort de Bohmia.

Al final de l'edat mitjana, el progressiu malcontentament camperol, degut a l'opressi de les relacions entre senyors feudals i vassalls, don lloc al moviment popular dels hussites ; desprs de la batalla de Mohcs (1526), el pas fou incorporat a l'imperi dels Habsburg, incorporaci que rest consolidada desprs de la batalla de la Muntanya Blanca (1620). Ms tard form una provncia de l'Imperi austrohongars.

En acabar la Primera Guerra Mundial (1918), Morvia form part de Txecoslovquia, fins que fou ocupada per Adolf Hitler (mar del 1939) i pass a formar part del Protectorat de Bohmia-Morvia; desaparegut aquest al final de la Segona Guerra Mundial (1945), s'integr a la Repblica Socialista de Txecoslovquia i, amb la desmembraci d'aquesta el 1993, pass a formar part de la Repblica Txeca, juntament amb Bohmia.
En els darrers anys han aparegut moviments autonomistes, representats per la Hnut za Samospravnou Demokracii Moravy a Slezska (Uni Democrtica Autonomista per a Morvia i Silsia, HSDMS), fundada el 1989 i dirigida per Jan Krycer, que reclama autonomia per a Morvia i Silsia.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80983" title="Les Cluses" nonfiltered="2092" processed="2087" dbindex="32251">

Les Cluses ( o ) s un municipi del Vallespir. Es troba situat a l'Albera, i com el nom indica s un pas estret i fortificat entre el Vallespir i l'Alt Empord, per on passava la via Domitia. Per cacografia va passar al francs com L'Ecluse, 'la resclosa', i no es va normalitzar el nom fins el 1984.

 Demografia .
                                                
ImageSize  = width:250 height:200                          
PlotArea   = left:40 right:10 top:10 bottom:20            
TimeAxis   = orientation:horizontal                       
AlignBars  = justify                                       
Colors =                                                
  id:gray1 value:gray(0.9)                           
                                                  
DateFormat = yyyy                                 
Period     = from:1960 till:2010                 
ScaleMajor = unit:year increment:10 start:1960
                                    
PlotData =                          
  bar:300 color:gray1 width:1       
  from:start till:end             
  bar:200 color:gray1              
  from:start till:end            
  bar:100 color:gray1           
  from:start till:end         
  bar:0 color:gray1       
                       
                    
LineData =       
  layer:front    
  points:(48,48)(84,58) color:blue  width:2 #1962 tot 1968. Inwonertal 1962: 49 1968: 67
  points:(84,58)(100,85)    color:blue    width:2 #1975: 115
  points:(100,85)(128,104)   color:blue    width:2 #1982: 148
  points:(128,104)(160,113)   color:blue    width:2 #1990: 165
  points:(160,113)(196,144)   color:blue    width:2 #1999: 219
  
     

Enllaos externs.

Informaci sobre el municipi ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80984" title="Joan Miquel Oliver Ripoll" nonfiltered="2093" processed="2088" dbindex="32252">


Joan Miquel Oliver Ripoll (Palma, 1974) s un escriptor, cantant i guitarrista en llengua catalana. Conegut al comenament com a guitarrista i compositor del grup Antnia Font, posteriorment i en parallel ha desenvolupat una carrera musical en solitari. L'any 2008 public el seu primer llibre de narrativa, El misteri de l'amor, no exempt de polmica per no respectar les normes de puntuaci en la seva redacci. A la primera edici l'editorial, Empries, inclogu una nota aclaratria desentenent-se de les normes seguides per l'autor, per en posteriors edicions aquesta nota desaparegu.

Discografia.
Amb Antnia Font.
 Antnia Font (1999);
 A Rssia (2001);
 Alegria (2002);
 Taxi (2004);
 Batiscafo Katiuscas (2006);
 Coser i cantar (2007);

En solitari.
 Drogueria Esperana - Odissea 30 000 (2002);
 Joan Miquel Oliver - Surfistes en cmara lenta (2005);
 Joan Miquel Oliver - Live in Paris (2006);
 Joan Miquel Oliver - Sa nuvia morta - Hansel i Gretel (single) (2007);
  Banda sonora de la pellcula My Way (2008);

Literatura.
 Odissea trenta mil (poemes), Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner Editor, (2002).
 El misteri de l'amor, Narrativa 321, Ed. Empries (2008);

Enllaos externs.
 Joan Miquel Oliver a MySpace;
 Pgina de fans al Facebook;
 Crniques mallorquines;
 Galeria de fotos;
 Poemes del llibre de Joan Miquel Oliver Odissea trenta mil;
 Entrevista amb Joan Miquel Oliver a Trilogy Rock (Catalunya);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80988" title="Dorycnium" nonfiltered="2094" processed="2089" dbindex="32253">

El gnere Dorycnium inclou espcies de mates i arbustos, alguns dels quals sn coneguts com a botges o socarrells, tot i que amb aquests noms es coneixen tamb d'altres mates d'altres famlies.

Espcies autctones dels Pasos Catalans.
 La botja d'escombres (Dorycnium pentaphyllum) s una planta ms o menys llenyosa molt ramificada i grisa, de fins 1'5 metres d'alada. Fulles oblongo-linears sssils palmaticompostes (d'on v el nom de l'espcie pentaphyllum=5 fulles) Flors blanques reunides en glomruls,floraci maig i juny. Llegum globuls de 3-5 mm. ;
Les botges sn plantes distribudes a la regi mediterrnia i zones properes com els Balcans. Als Pasos Catalans es presenten fins els 1500 metres, en brolles , garrigues i boscs clars. En sols un poc salins (Empord, Horta de Valncia, etc.) es fa la subespcie D. pentaphyllum gracile;
Tradicionalment se'n feien escombres amb les tiges seques. s una planta molt melfera i t un perode de floraci llarg, motiva la transhumncia de les abelles i fa una mel monofloral molt apreciada.

La botja peluda (Dorycnium hirsutum) s una altra espcie de color verd i ms pilosa que l'anterior.

La botja recta (Dorycnium rectum) s una espcie de botja ms erecta amb les flors rosades o blanques i de llegum retorat desprs de la dehiscncia de les llavors viu en sls humits. ;

Dorycnium fulgurans es troba en indrets rocallosos de les costes de Cabrera, Mallorca i Menorca.;

Dorycnium gracile es troba en garrigues d'arenals martims de Menorca.;

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80992" title="Juventus" nonfiltered="2095" processed="2090" dbindex="32254">

Juventus s la deessa romana de la joventut i, ms concretament, la protectora dels adolescents en el moment en que, al vestir la toga viril, deixaven de ser nens per convertir-se en homes.
Tenia una capella a l'interior de la celda de Minerva, al temple de la trada capitolina. Aquesta capella, que era anterior a la introducci de la trada al Capitoli, prova l'antiguitat del culte a Juventus a Roma.
Ms tard, Juventus va ser assimilada a Hebe, si b s cert que mai no va perdre les seves caracterstiques prpiament romanes. 
Durant l'Imperi Rom, el culte a Juventus va servir per formar associacions de joves destinades a la formaci premilitar, en les quals es recolzava la poltica imperial. Quan un jove es possava per primer cop la toga viril, depositava una moneda com a ofrena a la deessa.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80993" title="Terminus" nonfiltered="2096" processed="2091" dbindex="32255">
Terminus s una antiga divinitat romana la capella del qual es trobava al Capitoli, a l'interior del temple de Jpiter. La seva introducci a la religi romana, es deu al sab Titus Tatius, com la majoria de les divinitats agrcoles.
Terminus s el du que s'identifica amb els llindars dels camps, i s essencialment immutable.
En el seu honor es celebraven les "Terminalia" el 23 de febrer de cada any.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80994" title="Bucovina" nonfiltered="2097" processed="2092" dbindex="32256">

La Bucovina (ucrans:         , Bukovyna; romans: Bucovina; alemany i polons: Bukowina) s una regi de l'Europa centreoriental, situada entre la regi histrica de Galtsia i la regi de Moldvia, que constitu una provncia de l'Imperi austrohongars, i actualment es troba dividida entre Ucrana i Romania.

 Orografia .
La part sud-occidental s muntanyosa, constituda per gresos i conglomerats, i s'estn sobre els Carpats. La part nord-oriental s formada per dipsits alluvials, i s'estn sobre la plana dels rius Prut i Siret. El clima s continental, amb hiverns molt freds (-4C de temperatura mitjana al mes de gener) i estius molt calorosos (25C de mitjana el mes de juliol) i una pluviositat escassa (uns 635 mm anuals, que cauen sobretot a l'estiu). s drenada per nombrosos rius (Moldova, Siret, Prut), i el Dnister en constitueix el lmit septentrional.

 Economia .
Els sls sn molt frtils, base d'una agricultura prspera, i la vegetaci natural s constituda per bosc (60 % del territori) de faigs a les rees baixes i de conferes a les ms elevades. Els recursos principals sn l'agricultura (sobretot de cereals) i l'explotaci forestal, de la qual deriven les indstries de la fusta. Destaquen tamb la ramaderia i l'explotaci de la sal i dels jaciments de petroli. 

 Poblaci .
Els nuclis urbans principals sn Txernivtsi (Cernau i), que en fou la capital i el principal centre cultural, situada en territori ucrans, i Suceava, Cmpulung Moldovenesc i Siret, en territori romans.

 Histria .

Integrada dins la provncia romana de Dcia, la Bucovina form part del principat de Moldvia a partir del segle XIV, i juntament amb aquest caigu en poder de l'Imperi Otom al comenament del segle XVI. 

Fou ocupada per Rssia (1769-74), ms tard cedida per Turquia a ustria el 1775, i a partir d'aleshores romangu en poder d'aquesta, fins el 1918, primerament (1787) com a districte de Galtsia i posteriorment (1849) com a pas autnom de la corona (Kronland). 

Sota la dominaci austraca es mantingu l'equilibri entre les diverses tnies a la regi (dels 795.000 habitants que tenia el 1910, 305.000 eren ucranesos, 273.000 romanesos, 169.000 alemanys  entre els quals molts jueus de parla alemanya a les ciutats , 36.000 hongaresos i 10.000 polonesos). Malgrat sser annexada a Romania pel Tractat de Saint-Germain-en-Laye (1919), el 1940 el govern de Bucarest hagu de cedir la Bucovina del nord a l'URSS. El rgim d'Adolf Hitler "repatri" aleshores tots els alemanys de la regi (ms de 93.000). 

La Bucovina del nord fou ocupada temporalment (1941-1944) pels romanesos, com a aliats dels alemanys. Incorporada a l'URSS l'any 1947, rest restablerta la divisi actual, noms alterada per la independncia d'Ucrana el 1991, que respon de manera aproximada a les zones de majoria ucranesa i romanesa.

Enllaos .
 Bukovina, a Encyclopdia Britannica;
 Bukovina Society of the Americas;
 Metropolitanat de Moldvia i Bucovina;
 Cens Ucrans;
 Ultimtum Sovitic (Universitat de Bucharest);
 Associaci pel Turisme a Bucovina Romanesa;
 Chernivtsy esport i turisme;
 Ucranesos a Bucovina (mapa);
 Article detallat sobre la Segona Guerra Mundial;
 Petit film sobre la cultura romanesa a Bucovina;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80995" title="Quantificaci" nonfiltered="2098" processed="2093" dbindex="32257">
Quantificaci s el procs de convertir quelcom a un grup de valors discrets, com per exemple un nombre enter. Depenent del camp d estudi, el terme quantificaci (tamb anomenada en alguns casos quantitzaci) pot tenir diferents definicions.


 Quantificaci (processament de senyal);
Quantificaci (processament d'udio);
Quantificaci (processament d'imatge);
 Quantificaci (Fsica) (Camp de la Mecnica quntica);
 Quantificaci (Lingstica);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="80999" title="Ginesta" nonfiltered="2099" processed="2094" dbindex="32258">

La ginesta (Spartium junceum), s un arbust de la famlia de les Fabaceae. Alt i erecte, amb les tiges verdes i molt poques fulles, floreix a la primavera amb una olor molt caracterstica.

Descripci.
T un port d'1 a 3 metres d'alada amb les tiges cilndriques i verdes perqu tenen funci clorofllica. 

Les fulles, petites i escasses, es marceixen molt aviat. Sn linears d'1,5 a 2 cm de llargada. 

Les flors sn grogues, papilionades, grosses (de 2 a 2,5 cm), molt oloroses i disposades en rams.

Es localitza a prats secs, brolles i mquies poc desenvolupades, en clima mediterrani. s una espcie molt helifila.

Caracterstiques.

rgans reproductors:
 Tipus d'inflorescncia: rams simples;
 Repartici de sexes:  hermafrodita;
 Tipus de pollinitzaci:  entomgama;
 Perode de floraci:  primavera i estiu;


Gra:
 Tipus de fruit: llegum;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81003" title="Sudetenland" nonfiltered="2100" processed="2095" dbindex="32259">


Sudetenland (alemany: Sudetenland; txec: Sudety, polons: Kraj Sudetw) era un territori habitat per un poble de parla alemanya anomenat alemanys sudets (alemany: Sudetendeutsche, txec: Sudett N mci, polons: Niemcy Sudeccy), a les terres de Bohmia frontereres amb Alemanya. 

Eren descendents de colons alemanys cridats a partir del segle XIII pels reis de Bohmia. Una part d'ells deman el 1919 la incorporaci de llur territori a la Repblica Alemanya, per el Tractat de Saint-Germain l'adscriv a Txecoslovquia. El fet que fossin exclosos de les indemnitzacions per ser suspectes d hostilitat vers la naci txeca, i la depuraci del 50 % dels funcionaris alemanys provocaren es mostresssin hostil des d un principi i creessin els Turnverband, contraris als sokols. Per suavitzar les tensions, el febrer del 1920 s aprov la Llei dels Idiomes, en teoria fora tolerant, i una constituci que garantia els drets de les minories.  

La reivindicaci d'unir-se a Alemanya, esmorteda els anys vint, es revif el 1933, que, amb el suport de Hitler, Konrad Henlein i Karl Hermann Frank fundaren el Front Patritic dels Alemanys Sudets (Sudeten Deustche Heimatfront), de caire corporativista i vlkisch, transformat el 1935 en Partit Alemany dels Sudets (Sudetendeutsche Partei). El 1935 ja obtindr ell sol el 66 % dels vots germanfons (1.249.541 vots). D antuvi noms perseguien arrencar concessions al govern txec, per des del 1938 se subordinarien al govern d'Adolf Hitler. 

Arran del seu triomf a les eleccions legislatives del 1935, Praga fu propostes conciliadores, que Henlein rebutj. Desprs d'un nou triomf a les eleccions municipals del maig del 1938, Henlein exig l'acompliment dels anomenats vuit punts de Karlovy Vary, els quals, a ms de l'autonomia completa, exigien de Txecoslovquia la reparaci dels hipottics danys causats als sudets des del 1918 i una virtual reunificaci amb Alemanya. Aquestes peticions, sostingudes per Alemanya i refusades pel govern de Praga, foren parcialment acceptades per Frana i la Gran Bretanya; el primer ministre britnic, Neville Chamberlain, amb l'anuncia d'Edouard Daladier, tempt, sense xit, una mediaci entre txecs i alemanys (agost del 1938). 

Les entrevistes de Chamberlain amb Adolf Hitler a Berchtesgaden i Bad Godesberg (15 i 22-24 de setembre) no van donar cap resultat. Quan, desprs de la mobilitzaci general decretada per Praga i l'ultimtum del Tercer Reich a Txecoslovquia (26 de setembre), semblava imminent la guerra, la Conferncia de Munic (29-30 de setembre), celebrada a proposta de Benito Mussolini, acord l'annexi de la regi dels sudets per Alemanya, si era ratificada per un plebiscit. Per el plebiscit no arrib a tenir lloc, perqu l'1 d'octubre de 1938 l'exrcit alemany ocup el territori. Uns 800.000 txecs restarien dins el territori com a ciutadans alemanys, sense cap dret per a ells enmig de 2.800.000 alemanys. 

En tornar a Txecoslovquia el 1945, fou expulsada la major part dels quasi tres milions de sudets.

 Vegeu tamb .
Sudets;

 Fonts i referncies.
 Declaraci txeco-alemanya;
 Evoluci de les relacions txeco-alemanyes a les terres txeques, 1848 1948: publicaci histrica patrocinada pel govern txec; sries d'arxius PDF ;
 Netaja tnica a Txecoslovquia desprs del a Segona Guerra Mundial: tdecret presidencial d'Edward Benes, 1945-1948 en format MS Word.
  Sudetendeutsche Landsmannschaft;
  Sudetendeutsches Archiv;
  Sudetendeutsche Landsmannschaft Bayern;
  Ackermann-Gemeinde;
 sudetengermans.com;
 Bell, P.M.H. The Origins of the Second World War in Europe. Addison Wesley Longman Ltd: Londres, 1997.
  Westermann, Groer Atlas zur Weltgeschichte;
 WorldStatesmen - Czech Republic; inclou descripci dels gaus de 1918;
 Descripci de l'expulsi, publicada pel grup d'expulsats, 1951;
 BBC 2002 article sobre els Alemanys Sudets;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81006" title="Costoja" nonfiltered="2101" processed="2096" dbindex="32260">

Costoja (en francs Coustouges) s un municipi nord-catal situat a la comarca del Vallespir. El nom de Costoja prov del llat Custodia ja que era un lloc de vigilncia de les valls. Limita amb Serrallonga i Sant Lloren de Cerdans al Vallespir, i amb Maanet de Cabrenys i Albany a l'Alt Empord.

Enllaos externs.
Informaci del municipi ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81007" title="Castells (les Valls d'Aguilar)" nonfiltered="2102" processed="2097" dbindex="32261">
Castells s un poble del terme municipal de les Valls d'Aguilar a la comarca catalana de l'Alt Urgell.

Va ser un municipi propi fins que es va crear el nou terme municipal de les Valls d'Aguilar per fusi. El 1857 va incorporar Biscarb i Junyent.

La festa major sol ser als voltants del dia 15 d'agost tot i que aquesta data pot variar segons l'any.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81009" title="Multimedia Home Platform" nonfiltered="2103" processed="2098" dbindex="32262">


Multimedia Home Platform (MHP) s un sistema obert de programari intermediari (middleware en angls) dissenyat  pel projecte DVB i estandarditzat per la ETSI. MHP defineix una plataforma comuna per a les aplicacions interactives de la televisi digital, independent tant del provedor de serveis interactius como del receptor de televisi utilitzat. D'aquesta manera, MHP afavoreix la creaci d'un mercat horitzontal on aplicacions, xarxes de transmissi i terminals MHP puguin ser suministrats per provedors o fabricants independents. 

L'estndard MHP suporta diferents tipus d'aplicacions interactives:

 Guia Electrnica de Programes (EPG);
 Serveis d  informaci com notcies, esport, superteletext ;
 Aplicacions sincronitzades amb el contingut dels programes ;
 E-mail i Internet;
 Altres serveis: comer electrnic, serveis d'educaci i salut...

Tecnologia.
Arquitectura.

L'arquitectura MHP defineix tres capes:

 Recursos: Processador MPEG, dispositius E/S, CPU, memria, sistema de grfics .
 Sistema de software: Les aplicacions no accedeixen de manera directa als recursos sin que ho fan a travs del sistema de software, que fa de capa intermitja. L  objectiu d  aquesta capa intermitja s el de proporcionar portabilitat per a les aplicacions, de manera que la seva utilitzaci no depengui dels recursos a emprar. El sistema de software inclou un administrador d  aplicacions (Navigator) per al control de les aplicacions que s hi executen.
 Aplicacions: Aplicacions interactives (tamb anomenades Xlets) rebudes a travs del canal de broadcast, conjuntament amb els senyals d  udio i vdeo convencionals.

DVB-J.
DVB-MHP utilitza el llenguatge de programaci Java per a les seves aplicacions i defineix la plataforma coneguda como DVB-J, basada en la Mquina Virtual de Java (JVM) especificada per Sun Microsystems. DVB-J defineix un conjunt d  APIs (Application Program Interface en angls) genriques, situades entre les aplicacions i el sistema de software, per a proporcionar a les diferents aplicacions accs als recursos dels qu disposa el receptor. 

MHP defineix tamb la plataforma DVB-HTML, menys coneguda donat que la seva  especificaci no es va completar fins a la versi MHP 1.1.   

Perfils MHP.
Es defineixen tres perfils, segons les capacitats del receptor:

 Enhanced Broadcast Profile: Aquest perfil, definit en MHP 1.0, no inclou canal de retorn. Est pensat per a la descrrega, a travs del canal de broadcast, d  aplicacions que puguin proporcionar una interactivitat local (per exemple mitjanant informaci d  entrada provinent del comandament a distncia, mitjanant grfics a la pantalla o possibilitant la selecci entre mltiples vdeos/udios );

 Interactive Broadcast Profile: Tamb definit en MHP 1.0, aquest perfil si inclou canal de retorn, permetent una comunicaci bidireccional amb el provedor de serveis interactius. Aquest tipus de receptors permeten aix aplicacions com vdeo sota petici, comer electrnic, tele-votaci, concursos interactius ;

 Internet Acces Profile: Aquest perfil, detallat amb posterioritat en MHP 1.1, a ms d  incloure les capacitats dels dos perfils anteriors, permet l  accs a Internet.

Seguretat.
s necessari garantir la seguretat del sistema per tal d evitar potencials situacions de risc com, per exemple, que codi no autoritzat pugui ser executat en el receptor. MHP estableix un model de seguretat que cobreix les segents rees:

 Autenticaci de les aplicacions;
 Poltiques de seguretat per a les aplicacions;
 Autenticaci i privacitat del canal de retorn;
 Administraci de certificats;

MHP garanteix la seguretat en totes aquestes rees mitjanant l s de tcniques com la firma digital, el certificat digital, codis de Hash i algoritmes RSA.

GEM.
MHP permet estendre l  estndard a altres xarxes de transmissi. Globally Executable Multimedia Home Platform (GEM) va ser  creat amb aquesta finalitat: permetre que altres cossos d  estandarditzaci o organitzacions poguessin definir unes especificacions basades en l  estndard MHP. GEM, basada en MHP versi 1.0.2, elimina els elements especfics orientats a DVB, permetent aix la seva substituci per d altres ms adients segons l  aplicaci. GEM constitueix actualment la base d  estndards com ACAP (ATSC) , ARIB B23 (ARIB) o OCAP (U.S CableLabs).

Enllaos relacionats.
 Pgina oficial de MHP: http://www.mhp.org/ ;
 Pgina oficial de DVB: http://www.dvb.org/;
 Tutorials: http://www.interactivetvweb.org/;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81011" title="Batalla d'Adrianpolis" nonfiltered="2104" processed="2099" dbindex="32263">

Batalla d'Adrianpolis (313): Licini I derrota a Maxim.
Batalla d'Adrianpolis (324): Constant I derrota a Licini I i reunifica l'imperi rom.
Batalla d'Adrianpolis (378): la ms famosa, els visigots i ostrogots de Frigitern derroten a l'exrcit rom d'orient de Valent.
Batalla d'Adrianpolis (718): enfrontament entre blgars i bizantins.
Batalla d'Adrianpolis (813): enfrontament entre blgars i bizantins.
Batalla d'Adrianpolis (972): enfrontament entre bizantins i eslaus procedents de Rssia;
Batalla d'Adrianpolis (1205): batalla de la Quarta Croada.
Batalla d'Adrianpolis (1254): enfrontament entre blgars i bizantins.
Batalla d'Adrianpolis (1365): captura de la ciutat pels otomans.
Batalla d'Adrianpolis (1913): batalla de la I Guerra Balcnica;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81013" title="Campions d'individual mascul dels tornejos del Grand Slam" nonfiltered="2105" processed="2100" dbindex="32264">
Llista de guanyadors en la categoria d'individual mascul dels torneigs del Grand Slam:

Guanyadors.

el 1925 el Torneig de Roland Garros es va obrir a competidors internacionals;



Torneigs per dcades.
2000's
13: Roger Federer;
5: Rafel Nadal;
3: Andre Agassi ;
2: Lleyton Hewitt, Gustavo Kuerten, Marat Safin i Pete Sampras;
1: Albert Costa, Juan Carlos Ferrero, Gaston Gaudio, Goran Ivanisevic, Thomas Johansson, Andy Roddick i Novak Djokovic;

1990's
 12: Pete Sampras;
 5: Andre Agassi;
 4: Jim Courier;
 3: Stefan Edberg;
 2: Boris Becker, Sergi Bruguera, Yevgeny Kafelnikov i Pat Rafter;
 1:Andrs Gmez, Petr Korda, Richard Krajicek, Gustavo Kuerten, Ivan Lendl, Carles Moy, Thomas Muster i Michael Stich ;

1980's
 7: Ivan Lendl i Mats Wilander;
 6: John McEnroe  ;
 4: Boris Becker;
 3: Bjorn Borg, Jimmy Connors i Stefan Edberg;
 2: Johan Kriek;
 1: Pat Cash, Michael Chang, Yannick Noah i Brian Teacher;

1970's
 8: Bjorn Borg;
 5: Jimmy Connors i John Newcombe;
 4: Gullermo Vilas;
 3: Jan Kodes, Ken Rosewall;
 2: Arthur Ashe, Ilie Nastase i Stan Smith;
 1: Mark Edmondson, Vitas Gerulaitis, Andrs Gimeno, John McEnroe, Manuel Orantes, Adriano Panatta i Roscoe Tanner;

1960's
 12: Roy Emerson;
 11: Rod Laver;
 4: Manuel Santana;
 2: Neale Fraser, John Newcombe i Fred Stolle;
 1: Arthur Ashe, Bill Bowrey, Chuck McKinley, Rafael Osuna, Nicola Pietrangeli, Tony Roche i Ken Rosewall;

Trivia.
Guanyadors del Grand Slam:
Don Budge (1938) ;
Rod Laver (1962 i 1969) ;

Guanyadors de 3 ttols consecutius:
Jack Crawford (1933);
Tony Trabert (1955);
Lew Hoad (1956);
Roy Emerson (1964-1965);
Pete Sampras (1993- 1994);
Roger Federer (2005-2006 i 2006-2007);

Guanyadors de 4 o ms ttols en un torneig del Grand Slam:
William Renshaw   Wimbledon (7);
Richard Sears   Open dels Estats Units (7);
William Tilden   Open dels Estats Units (7);
Jack Crawford   Open d'Austrlia (4);
Roy Emerson   Open d'Austrlia (6);
Era Open;
Rod Laver - Wimbledon (4);
Jimmy Connors   Open dels Estats Units (5);
John McEnroe   Open dels Estats Units (4);
Bjorn Borg   Roland Garros (6) i Wimbledon (5);
Pete Sampras   Wimbledon (7) i Open dels Estats Units (5);
Andre Agassi   Open d'Austrlia (4);
Roger Federer - Torneig de Wimbledon (5) i Open dels Estats Units (5);
Rafel Nadal - Roland Garros (4);

Guanyadors de 3 o ms ttols consecutius en un torneig del Grand Slam:
William Renshaw   Wimbledon (1881-86);
Richard Sears   Open dels Estats Units (1881-87);
Oliver Campbell   Open dels Estats Units (1890-92);
Reginald Doherty   Wimbledon (1897-00);
Malcolm Whitman   Open dels Estats Units (1898-00);
Laurie Doherty   Wimbledon (1902-06);
William Larned   Open dels Estats Units (1907-11);
Tony Wilding   Wimbledon (1910-13);
William Tilden   Open dels Estats Units (1920-25);
Jack Crawford   Open d'Austrlia (1931-33);
Fred Perry   Wimbledon (1934-36);
Roy Emerson   Open d'Austrlia (1963-67);
Open Era;
Bjorn Borg   Wimbledon (1976-80) i Roland Garros (1978-81) ;
John McEnroe   Open dels Estats Units (1979-81);
Ivan Lendl   Open dels Estats Units (1985-87);
Pete Sampras   Wimbledon (1993-95, 97-00);
Roger Federer   Wimbledon (2003-07) i Open EUA (2004-2008);
Rafel Nadal - Roland Garros (2005-2008);

Vegeu tamb.
 Campions d'individual femen dels tornejos del Grand Slam;
 Campions de dobles masculins dels tornejos del Grand Slam;
 Campions de dobles femenins dels tornejos del Grand Slam;
 Campions de dobles mixts dels tornejos del Grand Slam;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81014" title="I Guerra Balcnica" nonfiltered="2106" processed="2101" dbindex="32265">

La I Guerra Balcnica fou un conflicte armat entre l'imperi otom i els pasos que conformaven la Lliga Balcnica (Grcia, Srbia, Montenegro i Bulgria). S'inici el 8 d'octubre de 1912 i acab parcialment el 30 de maig de 1913, amb el Tractat de Londres, que conced considerables guanys territorials als pasos de la Lliga. Entre el tractat i la pau definitiva, per, es produren diferents enfrontaments que s'han anomenat II Guerra Balcnica.

Orgens.
Desprs de la independncia dels diversos estats balcnics respecte a l'imperi otom, durant el segle XIX, Srbia, Grcia i Montenegro anaren aconseguint guanys territorials. A comenaments del segle XX tots aquests estats desitjaven incorporar parts importants de l'imperi otom a la zona de Rumlia, Albnia, Macednia i Trcia. Les tensions entre els mateixos estats balcnics per les seves aspiracions contraposades sobre aquests territoris havien disminut i d'altra banda, la revoluci dels Joves Turcs de juliol de 1908 havia imposat al sold Abdul Hamid II la constituci de 1876. Aix fou aprofitat per Grcia per annexionar-se Creta, per l'imperi austrohongars per annexionar-se Bsnia i per Bulgria per declarar-se independent.

El setembre de 1911 Itlia decid annexionar-se la zona de la Tripolitnia, territori ambicionat des de feia temps. Si b l'ocupaci fou rpida, la resistncia de diverses poblacions allarg el conflicte. Per desencallar-ho Itlia decid atacar Turquia directament, amb el bombardeig naval de Beirut i l'ocupaci de les illes Esprades. El govern turc deman la pau i ced algunes de les illes a Itlia i donava autonomia a la Tripolitnia i la Cirenaica, que tot i aix foren ocupades poc desprs per Itlia sense oposici. Els xits italians davant de Turquia animaren als estats balcnics, amb el recolzament de Rssia, que volia recuperar la seva influncia als Balcans. Durant l'any 1912 es firmaren tractats de collaboraci entre Bulgria i Srbia (el mar), Bulgria i Grcia (el maig) i entre Montenegro i Srbia i Bulgria (octubre). Tots aquests passos semblaven dur cap a un enfrontament armat.

 La guerra .
El 8 d'octubre de 1912 fou Montenegro qui inici les hostilitats, i immediatament els exrcits blgar, serbi i grec seguiren els mateixos passos. Els pasos de la Lliga aconseguiren unes victries rpides: els blgars guanyaren les batalles de Kirk Kilisse i Lule-Burgas, els serbis la batalla de Kumanovo i els grecs aconseguiren ocupar Tessalnica. Les forces aliades avanaren cap a Constantinoble, per les potncies occidentals els avisaren que no permetrien una ocupaci de la capital i els turcs aconseguiren crear una lnia de defensa al voltant de la ciutat.

En aquestes condicions, el 3 de desembre Turquia deman l'armistici i es convoc una reuni a Londres. Malgrat tot, el derrocament del govern turc per part d'Enver Bei el gener de 1913 trenc les negociacions, ja que Enver es mostr decidit a prosseguir la guerra. Les operacions militars posteriors tampoc afavoriren els turcs, i Bulgria i Srbia ocuparen Adrianpolis i Grcia ocup Janina. El maig de 1913 Turquia torn a demanar la pau. Aquesta es redact a Londres i Grcia obtenia Tessalnica, Creta i el sud de Macednia; Srbia obtenia el nord de Macednia i Bulgria obtenia Trcia i la costa del Mar Negre.

Aquests acords s'havien de signar en una conferncia de pau posterior, per aprofitant aquest interval de temps, Bulgria decid atacar els seus aliats per obtenir guanys territorials que pogus reclamar en la conferncia de pau. Aix les tropes blgares atacaren als serbis a Macednia i als grecs a Tessalnica, donant inici a l'anomenada II Guerra Balcnica.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81016" title="Loquillo" nonfiltered="2107" processed="2102" dbindex="32266">

Jos Mara Sanz Beltrn, alies Loquillo, s un msic catal que canta en castell.
Va nixer el 21 de desembre de 1960 al barri obrer del Clot, Barcelona. Acompanyat fins a mitjans del 2007 pels Trogloditas (Simn, l'ltim Troglodita original, va deixar la banda i es va quedar amb el nom de Trogloditas), actualment es presenta com Loquillo, si b, acompanyat dels seus collaboradors habituals, com Igor Paskual i Jaime Stinus. 

Biografia .
 
 Els inicis .
De jove va jugar durant molts anys a bsquet, fins el punt que es pensava que podria a dedicar-se professionalment. Tot i aix finalment es va decidir per dedicar-se plenament a la msica.
Li encantava el rock and roll de l'Elvis Presley, els Teen Tops o els Sirex i amb tan sols vint anys collaborava de forma habitual amb publicacions musicals i a la radio, alhora que feia de mnager d'un gran conegut del mn musical: Carlos Segarra. 
El seu pare va lluitar a la guerra civil en favor de la repblica, aix i els forts valors de la famlia marcaran el seu fort carcter.

 Loquillo y los Intocables .
El desembre del 1980 grava un disc (Los tiempos estan cambiando)amb les seves primeres canons i algunes versions de grups mtics.
D'aquest treball sortiran canons com ara R N R Star o Esto no es Hawai.   
Desprs de realitzar diversos concerts en locals de Barcelona com ara Zeleste o Magic, el "Loco" marxa durant dos anys a la acadmia militar.
L'any 1981 graven el seu ltim treball Autopista i desprs el grup es desintegra. 
Los Intocables estava format per: Sabino Mndez (guitarra), Xavier Juli (guitarra solista), Teo Serrano (baix) i Juan Heyndeinreich (bateria).

 Loquillo y Trogloditas .
De l'anterior grup noms resten en Sabino Mndez, un antic amic seu que va conixer a la universitat i Xavier Juli.
Aquests troben els components que volien i formen el nou grup. Quan Loquillo torna de la mili, Madrid est visquent la seva poca d'or i decideixen anar all a trobar l'xit.
Aconsegueixen un contracte amb una discogrfica independent i surt a la llum "El Ritmo del Garaje". Aquest inclou joies com ara "Cadillac Sotitario", "Barcelona ciudad" o "Yo quiero un camin".
Amb aquest disc aconsegueixen fora fama a la capital espanyola. 
L'any segent trauran cinc canons noves en LP "Donde Estabas Tu en el 77?", aquest ser l'ltim treball en una companyia independent.
Hispavox s la nova discogrfica i amb aquesta treuen l'any 85 "La mafia del baile", amb el qual reben els primers premis.

 L'poca d'or .
Desprs de l'xit amb "La mafia del baile" decideixen incorporar a la banda a Sergio Fec per els teclats i a Ricard Puigdomenech ala guitarra, que deixar a Sabino Mendez les tasques de composici.
Aix doncs els cinc membres comencen la gravaci de "Mis Problemas con las Mujeres", un disc diferent al fet fins aleshores.
En aquest disc trobem l'xit del estiu del 1987, "La Matar", una barreja de la rumba catalana i el power-pop.
Aconsegueixen el disc d'Or i el reconeixement massiu del pas.
Aprofitant el moment de fama, mostren el seu comproms poltic i actuen en contra del servei militar.

 Un dur 1988 .
Amb el final de la gira sorgeixen problemes a la formaci. El Ricard ha d'abandonar temporalment per problemes acstics i Sabino Mndez no travessa pels millors moments amb les drogues.
Loquillo no est cmode amb les noves canons que escriu Sabino i les relacions entre el cantant i aquest empitjoren. 
El fet de qu la imatge de Loquillo s'hagi convertit de forma imparable en un referent generacional acabar per crear un panorama difcil de resoldre.
Tot i aix la banda incorpora al guitarrista Xavi Tacker i poc abans d'iniciar la gira torna en Ricard. Amb aquest panorama graven el 15 de desembre de 1988 "A por Ellos...! Que son pocos..." (1989), un disc que recollir la fora del seu directe.
El disc va arribar a vendre 300.000 unitats.

Un xit difcil de digerir.
Desprs de "A por ellos " Loquillo i la formaci realitzen una llarga gira per tot el pas, fent ms de 130 actuacions en un any. En una d'elles aconsegueixen reunir ms de 120.000 persones durant un acte del PSUC a Barcelona.
Romanen mesos en les llistes d'xits i la banda es converteix en un fenomen de masses i Loquillo, en un dol ms enll de la msica.

Per l'xit ensenya l'altre costat de la moneda, perdent el contacte amb la realitat, els passejos pel costat salvatge de la vida cobren factura, massa avions, massa hotels, massa xit, massa actuacions. 
Les relacions amb el mnager de llavors, es deterioren notablement i un dia Loquillo decideix posar el punt final. 
Cancella la gira, confia els seus assumptes a l'histric promotor i amic Gay Mercader, i recomana a Tacker que ingressi en un centre de desintoxicaci. 

A la tardor del 90, tot i no ser el millor moment per a gravar un nou disc, Hispavox els ho demana, volen a la banda a l'estudi i Loquillo i Sergio comencen a treballar en el que ser el disc de "Hombres". 
Per en aquest moment la banda esta dispersa, el Simn est en un mal moment personal, el Jordi es trasllada a Madrid i el guitarrista Tacker continua desintoxicant-se. 

Temps de reflexi.

El disc aconsegueix el disc de plat i desprs de la gira, Loquillo es pren unes llargues vacances al Pas Basc. 
Per una srie d'esdeveniments familiars converteixen aquest 1992 en un any de malson.
Al Pas Basc, aprofita per escriure moltes canons i sempre amb un to nostlgic des del seu exili particular. 
Sn temps de revoluci i canvis. Es fa amb els drets de les seves canons i funda la seva prpia editorial, "El Voltor" (un homenatge particular a aquells que van tractar de treure major profit de la banda). 

Loquillo i la banda graven "Mientras Respiremos", un disc de transici, amb reminiscncies de country.
Durant la gira Tacker sofreix un accident que l'apartar definitivament de la formaci. El substituir Jordi Pegenaute que ja va estar en portes de ser un Troglodita i amb la seva arribada revoluciona la banda i el seu so.

Loquillo tindr problemes per l'enregistrament del vdeo de "Los Ojos Cendados", una crtica a les suposades tortures que es realitzen a Espanya, i que est avalat per Amnistia Internacional. 
A Espanya se censura el vdeo i la pressi es tan forta que el disc desapareix de la circulaci quedant-se a les portes del disc de plat. 
El loco es converteix en un personatge incmode, la seva fama d'home conflictiu augmenta, les seves declaracions pugen de to, i collabora cada cop ms amb associacions no governamentals i partits progressistes.
Un exemple s que la darrera actuaci de la gira fou a la pres Model de Barcelona.
L'any acaba amb la sortida de la banda de Jordi Vila, aquest acaba ingressat igual que Tracker anteriorment en un centre de desintoxicaci. Loquillo li promet que li guardar el lloc a la formaci.

Moments de estabilitat.

Projectes futurs.

 Formaci actual de Loquillo .
 Jos Mara Sanz Beltrn "Loquillo": veu, a Intocables de 1980 a 1981, a Trogloditas de 1983 a 2007 i com Loquillo des de 2007;
 Igor Paskual: guitarra i cors, a Trogloditas de 2002 a 2007 i amb Loquillo des de 2007;
 Laura Gmez-Palma: baix, amb Loquillo des de 2007;
 Laurent Castagnet: bateria, a Trogloditas de 2006 a 2007 i amb Loquillo des de 2007;
 Juan Ramn Vericad,  Cuti : teclats, als Trogloditas de 2005 a 2007 i amb Loquillo des de 2007;
 Jaime Stinus: guitarra i baix, als Trogloditas de 2002 a 2007 i amb Loquillo des de 2007;

Discografia.

 "Loquillo y los Intocables" .
1981 - Los tiempos estn cambiando ;
1981- Rock and Roll Star (single), Cspide;
1981- Esto no es Hawaii (single), Cspide;
1982- Autopista (single);

 "Loquillo y Trogloditas" .
Discos d'estudi i directes:
1983- El ritmo del garaje, Tres Cipreses;
1984- Dnde estabas t en el 77?, DRO/Tres Cipreses;
1985- La mafia del baile, Hispavox;
1987- Mis problemas con las mujeres, Hispavox;
1988- Morir en Primavera, Hispavox;
1989- A por ellos...! que son pocos y cobardes (doble directe), Hispavox;
1991- Hombres, Hispavox;
1993- Mientras respiremos, Hispavox;
1996- Tiempos asesinos, Hispavox;
1997- Compaeros de viaje (doble directe), EMI-Hispavox;
2000- Cuero espaol, EMI-Oden;
2001- Feo, fuerte y formal, Konga Music/Blanco y Negro;
2004- Arte y ensayo, DRO East West;
2006- Hermanos de Sangre (doble directe + DVD), DRO Atlantic;

Reedicions:
2001- El ritmo del garage (remasteritzat amb disc-llibre), DRO East West/3 Cipreses;
2005- A por ellos...! que son pocos y cobardes (remasteritzat + DVD), EMI-Hispavox;
2007- Compaeros de viaje (remasteritzat + DVD), EMI-Hispavox;

Recopilatoris:
1987- Loquillo & Sabino 1981-1984 (recopilatori), DRO/Tres Cipreses;
1993- Hroes de los 80 (recopilatori), DRO;
1997- Simplemente lo mejor (recopilatori), Hispavox;
1998- 1978-1998 (recopilatorio), Hispavox;
2002- Historia de una actitud * 25 aos de Rock & Roll* (recopilatori + DVD), EMI-Hispavox;
2007- The Platinum Collection (recopilatori), EMI-ODEON;

 Discografia Loquillo .
Amb Gabriel Sopea:
1994- La vida por delante, EMI-Hispavox;
1998- Con elegancia, PICAP;
2005- Mujeres en pie de guerra (banda sonora original del documental homnim), DRO Atlantic;

En solitari:
1999- Nueve tragos, Zanfonia;
2008- Balmoral;

Varis:
1981- Loquillo y sus amigos (Los tiempos estn cambiando), Cuspide - Reedita Hispavox;
2000- Loquras (rareses), EMI-Hispavox;
2007- Nueve tragos (reedici remasteritzada), DRO Atlantic;

 Bibliografia .
 El chico de la bomba (Editorial Belacqua);

 Enllaos externs .
 Pgina oficial ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81022" title="Martin Gutzwiller" nonfiltered="2108" processed="2103" dbindex="32267">

Martin C. Gutzwiller (1925-) s un fsic sus conegut per haver explicat el fenomen del ferromagnetisme, a ms d'altres contribucions.

Des del 1945 va estudiar a l'ETH de Zuric (Sussa) amb Wolfgang Pauli on va obtenir el seu diploma el 1949. En acabar va treballar a la companyia telefnica sussa, per marxar poc desprs cap als EUA per a fer el doctorat a la Universitat de l'Estat de Kansas amb Max Dresden. Ha treballat en enginyeria de microones per a la BBC, en geofsica per a Shell Oil i finalment per a IBM, primer a Sussa, i desprs a Nova York i a Yorktown Heights (EUA), fins a la seva jubilaci el 1993. Actualment s professor adjunt a la Universitat de Yale. Altres llocs on ha exercit l'ensenyana sn la Universitat de Columbia, l'ETH de Zurich, Pars-Orsay i Estocolm.

El 1963 va formular la que ara es coneix com a funci d'ona de Gutzwiller per a explicar el ferromagnetisme mitjanant les interaccions entre els electrons en els metalls. El 1970, va realitzar les primeres investigacions que analitzaven les relacions entre la mecnica clssica i la mecnica quntica en sistemes catics (caos quntic), i va trobar noves solucions a problemes matemtics en teoria de camps, propagaci d'ones, fsica de cristalls, mecnica quntica i mecnica celeste.

Honors:
 Membre de l'Acadmia Nacional de Cincies dels EUA, 1992;
 Membre de la Societat Americana de Fsica;
 Premi Dannie Heineman de Fsica Matemtica, 1993 (Societat Americana de Fsica, Institut Americ de Fsica);
 Medalla Max-Planck, 2003 (Societat Alemanya de Fsica);

Llibre:
 Chaos in Classical and Quantum Mechanics, 1990;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81024" title="Umbres" nonfiltered="2109" processed="2104" dbindex="32268">
Els umbres eren un poble antic d'Itlia que des el segon millenni poblaven una extensa regi part de la qual (al occident) els hi fou arrabassada vers el 1200-1000 aC pels etruscs (unes 300 ciutats dels umbres van passar als etruscs segons la llegenda) i un altra part (l'orient) pels gals (segle VI o V aC). 

Poblaren al segon millenni tota Etrria i fins a la costa de la mar Adritica fins la desembocadura del Po. Un riu d'Etrria, el Ombrone (antic Umbro) els hi deu el nom. Una ciutat propera a Ravenna, de nom Butrium, fou tamb d'origen umbre segons esmenta Plini.

Els sabins serien noms una branca dels umbres. La seva llengua era l'umbre. 

Enterraven al seus morts i no els cremaven.

Van passar a domini rom desprs de la victria del cnsol Fabius prop de Mevania el 308 aC seguida per la submissi de totes les tribus dels umbres a Roma. Vegeu mbria






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81025" title="Umbre" nonfiltered="2110" processed="2105" dbindex="32269">

L'umbre o mbric era la llengua de l'antic poble dels umbres.

La llengua era del grup de llenges osques (grup osco-mbric), i similar a la dels sabllics. Es va extingir al final de la Repblica o comenament de l'Imperi.

 Exemple de l'umbre comparat amb el llat .


 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81028" title="Oriola (Portugal)" nonfiltered="2111" processed="2106" dbindex="32270">

Oriola s una freguesia de Portugal que pertany al municipi de Portel, del districte d'vora, a la regi de l'Alentejo. El nucli s menut, de 36,21 km i 495 habitants (2001).

El nom deriva de la llengua rab Ury l (      ) o  ry l (       ).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81035" title="Publicitat" nonfiltered="2112" processed="2107" dbindex="32271">
La publicitat s una activitat comunicativa encaminada a aconseguir uns objectius dintre de la comercialitzaci, procs de posar un producte en venda utilitzant el mrqueting, tcnica de conixer el mercat, i aix mitjanant canals de difusi, difondre missatges de promoci del producte a comercialitzar. La publicitat s'ha establert com una tcnica de comunicaci masiva imprescindible per al funcionament dels mitjans de comunicaci moderns. No sols difonen informaci i missatges sin que mant econmicament molts mitjans per als quals s la principal font de ingresos. La publicitat investiga i analitza el pblic i context social a servint-se de distintes disciplines com la psicologia, sociologia, antropologia, estadstica i economia entre altres.

 Objectiu .

La publicitat informa el consumidor sobre els beneficis d'un determinat producte o servei, ressaltant la diferenciaci amb altres marques.

D'altra banda, la publicitat permet la independncia econmica dels mitjans de comunicaci respecte de l'Estat.

Un dels principals objectius de la publicitat s crear demanda o modificar les tendncies de demanda d'un producte, b, servici o marca. Entenent que la comercialitzaci busca identificar el mercat apropiat per a cada producte, la publicitat s la comunicaci per la qual la informaci sobre el producte s transmesa a la gent (pblic objectiu). Els anuncis intenten persuadir al pblic consumidor de qu compre un determinat producte. La estratgia publicitria fonamental es la Proposta nica de Venta o USP (Unique Selling Proposition). Es tracta d'una forma que busca distinguir un producte otorgant-li una determinada qualitat no necessariment intrnseca al producte. Davant la competncia creixent dins del mercat, a causa del creixement dels productes substitutius, cada vegada es produeix ms creaci de marca en publicitat. D'aquesta manera es comuniquen una srie de qualitats que donen una certa personalitat o reputaci a una marca de fbrica, s a dir, un valor de marca que la fa diferent de la resta, establint aix el concepte de competncia. Tot i ser l'estratgia fonamental, el ms habitual s que es combine amb altres com la imatge de marca, el posicionament o ubicaci, la publicitat subliminal o de enigma.

 Publicitat al llarg de la histria .
La publicitat existeix des dels orgens de la civilitzaci i el comer. Des que existeixen productes que comercialitzen hi ha hagut la necessitat de comunicar-ne l'existncia; la forma mes comuna de publicitat era l'expressi oral. A Babilnia es va trobar una taula que contenia inscripcions per un comerciant d'ungents, un escriba i un sabater que data del 3000 a.c. Ja des de la civilitzaci egpcia, Tebes va conixer poques de gran esplendor econmic i religis; a aquesta ciutat tan prspera se li atribueix un dels primers textos publicitaris. La frase trobada en un papir egipci es considera com el primer reclam publicitari del qual es t memria. El 1821 es va trobar a les runes de Pompeia una gran varietat d anuncis d'estil grafit que parlaven d'una rica tradici publicitria en la qual es podia trobar venedors de vi, forners, joiers, teixidors, entre altres. A Roma i Grcia es va engegar el perfeccionament del nunci, qui anunciava a viva veu al pblic l arribada d'embarcacions carregades de vins, vivers i altres, sovint acompanyats per msics que donaven a aquests el to adequat per la crida; eren contractats per comerciants i per l estat. Aquesta forma de publicitat va continuar fins l edat mitjana. A Frana, els amos de les tavernes anomenaven els vins i utilitzaven campanes i banyes per atreure la clientela; A Espanya, utilitzaven tambors i gaites, i a Mxic els cridaires utilitzaven els tambors per acompanyar els avisos.
Part del que es coneix actualment com publicitat neix amb la impremta de Gutenberg, que s afanya a mostrar el seu invent a un grup de mercaders de Aquisgr (Aachen). Amb  la crnica mundial de Nuremberg, figuren una srie d'almanacs que contenien les primeres formes de publicitat. Al 1453 sorgeix la Bblia dita Gutenberg i els famosos almanacs es convertirien en els primers peridics impresos. La impremta va permetre la difusi mes extesa dels missatges publicitaris i, amb l'aparici de noves ciutats, la publicitat es consolida com a instrument de comunicaci.
La publicitat moderna va comenar a evolucionar als Estats Units i Gran Bretanya al final del segle XVIII durant l'poca de la revoluci industrial. Amb l'aparici dels agents de publicitat; el primer d ells s Volney B. Palmer qui, el 1841, com a agent publicitari va inaugurar a Filadlfia una oficina amb qu va obtenir un considerable xit. A comenament del segle XX, les agncies es professionalitzaven i seleccionaven amb ms fran rigor els mitjans on plaaven la publicitat. Es aix com la creativitat comena a ser un factor important a l hora d'elaborar un anunci. En els anys 30 neix una famosa tcnica creativa: el "brain storming" (pluja d'idees), que no es va emprar de manera habitual fins la dcada del 1960.
Desprs de la Segona Guerra Mundial les empreses anunciants van comenar a associar la necessitat de vincular els processos publicitaris creatius amb els estudis de mercat per optimitzar la relaci entre les necessitats comunicatives o de desenvolupament i creixement de l empresa amb les estratgies comunicacionals adequades a aquestes necessitats.No obstant aix, la publicitat com la coneixem avui en dia neix de Gutenberg i les seves importants contribucions a la tecnologia de l'impremta. La qual en un primer moment va portar a l aparici de fulls informatius de carcter comercial i publicacions peridiques d anuncis comercials.

 Funcions .
Un dels principals objectius de la publicitat s persuadir els receptors que aquells productes sn els millors i alhora reflectir d una manera idealitzada els ideals del pblic a qui s adrea.
Els resursos de persuasi que utilitza la publicitat poden ser de dos tipus:
a) RECURSOS RACIONALS: bassats en l'argumentaci i la informaci.
b) RECURSOS EMOTIUS: basats en la seducci i l'estmul de les emocions i els sentiments.
Les principals funcions de la publicitat sn:

 Reproduir i difondre coneixements per estimular actituds a favor de productes o serveis.
 Relacionar els dos extrems de la cadena comercial.
 Seguir interessos privats o comercials.
 Donar informaci sobre productes o serveis.
 Fer part del sector de la comercialitzaci externa de les empreses, i alhora establir-se com a sector econmic independent.
 Principal font de finanament dels mitjans de comunicaci de masses.
 Reflectir valors, formes, gusts de la vida quotidiana que li es contempornia.

 Missatge publicitari .

Qu ha de tenir un missatge publicitari per a ser-ho?

 Temtica referent a matries comercials.
 Que el que pretengui en tot moment, sigui d'aconseguir actituds favorables per l emissor.
 L emissor ha de ser clarament identificat.
 Dins el mitj de difusi on apareix el missatge ha de ser clarament distingit.
 L emissor paga el mitj per l espai o temps utilitzat.

 Mrqueting .

Planificaci i execuci de les activitats empresarials per posar a producci al mercat, amb l objectiu d obtenir els mxims beneficis en cada moment.
En l's popular, "el mrqueting" s la promoci de productes, especialment anunciant-se i marcant. Tanmateix, en l's professional el terme t un significat ms ampli de la prctica i cincia de comer. L'Associaci de Mrqueting americana (AMA) manifesta: "El mrqueting s una funci organitzativa i un conjunt de processos per crear, comunicar-se i repartir valor als clients i per a relacions de clients que se'n surten de maneres que beneficien a l'organitzaci i els seus accionistes.

La prctica del mrqueting tendeix a ser vista com una indstria creativa, que inclou publicitat, distribuci i venda. Tamb s'ocupa que prevegi que el futur dels clients i les seves necessitats, la qual cosa es descobreix sovint mitjanant l'estudi de mercat.

 Principis de la publicitat .

Encara que existeixen una gran quantitat de teories de la publicitat, una de les ms antigues (1895) s la teoria o regla AIDA, nascuda  com un simple recurs didctica en el curs de ventes.

  atracci;
  inters;
  desig;
  acci;
	
Segons aquesta regla aquests sn els 4 passos bsics per qu una campanya publicitria obtingui bon xit; aix s, en primer lloc, cridar l'atenci, desprs despertar l'inters per l'oferta, tot seguit despertar el desig d adquisici i, finalment, despertar la reacci, o oferir la possibilitat de reaccionar al missatge, derivat en la compra del producte.

 Ratios publicitaris .

Per a calcular l'eficcia publicitria existeixen una srie de rtios com STATS i Adstock. Stats va ser difs per Jones (1995) i es calcula com el quocient entre el percentatge dels quals han comprat la marca havent vist la seva publicitat i els quals han comprat la marca sense haver vist la publicitat referit a un perode molt recent (com el dia anterior o l'ltima setmana). Per exemple, i segons un sondeig, si els quals declaren haver vist publicitat de la marca sn 300 i els quals han comprat sn 100, i els quals han comprat sn 80 dintre d'un conjunt de 400 que no han vist anuncis, llavors tindrem un stat de: (100/300:80/400)*100= 165. El stat per cada marca es pot calcular mitjanant panell de font nica o b mitjanant sondeig, sent el primer mtode ms costs per ms fiable (els stat per panell solen resultar inferiors als de sondeig). Adstock va ser creat per Broadbent (1979) i s un mtode per a calcular la durada de l'impacte publicitari amb l'objectiu d'aquilatar millor la planificaci de mitjans en el temps. Utilitza el concepte de half life o mitja vida i s el temps que triga a caure a la meitat l'impacte d'una campanya (expressada en GRP/TVR). Per al mesurament s necessari disposar un sondeig continuat que mostri en quin moment s'ha produt la caiguda a la meitat de l'efecte. Per exemple, una campanya de 60 GRP setmanals que arriba a obtenir un augment en les vendes del 5% per setmana durant el temps de campanya, desprs desapareix la campanya i s als 8 dies quan es comprova que les vendes sobre els quals declaren en l'enquesta es troben en el 2,5% de ms sobre l'habitual (en total); aleshores podem dir que el half life s de 8 dies per a 60 GRP setmanals. L'ndex de caiguda es calcula per a aquest "half life" com 1-0,917/1+0,917=0,0432 (0,917 s el fruit de la taula de clcul establerta pel mateix Broadbent); i des d'aqu es calcula que el romanent a futur d'impacte publicitari que roman s de 60GRP*0,0432=2,59GRP 


 Publicitat i estereotips socials.

La publicitat no sempre utilitza esterotips socials per a comunicar missatges. El seu propsit en l'era industrial era vendre productes i promocionar serveis. Avui dia aquesta visi ha canviat i la publicitat estimula l'amor per les marques i crea nous estils de vida. Basta veure anuncis com els de MTV per adonar-se que realment la difussi dels seus missatges es transmet un "estil" de vida que acompassa amb all creatiu e irreverent. Aix mateix les marques tenen una prpia identitat que en moltes ocasions s' associa amb estereotips mentals de les persones de manera que es pot generar una identificaci amb elles (Insight). Un exemple d'aix s quan una marca utilitza el cos d' una bella model  amb la intenci d'aportar-li  virilitat a aquesta marca. Els "estereotips" en realitat sn innombrables i cada vegada les agncies no solament troben nous nnxols sin que creen estils de vida. Un exemple d'aix s l'ona "emo" que, com a fenomen social recent, anys enrrere no existia com a grup consumidor.  

 Publicitat i serveis pblics .

Les mateixes tcniques de publicitat que promocionen productes comercials i serveis es poden utilitzar per a informar, per a educar i per a motivar al pblic sobre qestions serioses sense contingut comercial, tals com la sida, l'estalvi d'energia o la tala d'arbres. La publicitat, en la seva forma no comercial, s una eina educativa de gran envergadura capa d'arribar  i de motivar a gran quantitat de pblic. "La publicitat justifica la seva existncia quan s'utilitza per a l'inters pblic - s una eina de massa gran abast per a utilitzar-la nicament per als propsits comercials." - atribut a Howard Gossage de David Ogilvy. Publicitat de servei pblic, publicitat no comercial, publicitat d'inters pblic, mrqueting de causa i mrqueting social sn diferents termes o aspectes de l's de tcniques sofisticades de publicitat i de comunicaci de mercadeo (associades generalment a empresa comercial) al servei d'assumptes d'inters i d'iniciatives no comercials. La publicitat de servei pblic va arribar a la seva mxima expressi durant la I i II Guerra mundial sota l'adrea de diverses agncies estatals d'Estats Units.

 Impacte social .

 Campanya de b social . 

El propsit d'una campanya social s canviar la conducta de les persones ja sigui d'una manera material o mitjanant un canvi de conducta. Trobem campanyes socials en els camps de: salut, medi ambient, nutrici, s de drogues, educaci, economia, etc.. La finalitat d'aquestes campanyes s la d'orientar les persones per tal de prendre (al voltant d'aquestos temes d'inters general)una bona elecci en les seves vides. La majoria de campanyes socials sn finanades pels governs, a la recerca del benestar social. s important ressaltar que per a una bona difusi dels missatges, hem d'utilitzar tots els mitjans de comunicaci. 


 Regulaci .

ltimament ha augmentat l'esfor per protegir l'inters pblic regulant el contingut i l'abast de la publicitat. Alguns exemples sn l'actual prohibici de la publicitat del tabac i la prohibici total de la publicitat als nens menors de dotze anys imposada pel govern suec el 1991 (encara que aquesta regulaci continua amb efecte per a les difusions que s'originen dins del pas, ha estat rebaixada pel Tribunal de Justcia de les Comunitats Europees, que va dictaminar que Sucia est obligada a acceptar el que aparegui en la programaci de pasos vens o via satllit).De la mateixa forma al Per es va aprovar una llei que impedeix realitzar publicitat de cigarrets en mitjans massius. D'aquesta manera es podr  publicitar unicament en el punt de venda.

La discussi al voltant de la porblemtica a al'hora de fixar una regulaci publicitaria es un tema candent i polmic a Europa i tamb en altres llocs.Molt a sovint es produeix una discussi vigorosa sobre quanta publicitat infantil ha de ser regulada. Aquesta discussi va ser exacerbada per un informe llanat per la Fundaci de Famlia de J. Kaiser Family el febrer de 2004 que va suggerir que els aliments anunciats per a nens constituen un factor important en l'epidmia de l'obesitat infantil que s'estenia al llarg dels Estats Units.

Tamb existeix l'autoregulaci, per part de la mateixa indstria, que s'encarrega d'establir certes normes fonamentals per a la sana prctica de la comunicaci comercial. A tot el mn, hi ha diversos organismes encarregats de velar per aquesta autoregulaci publicitria, sota els principis fonamentals del respecte per la legislaci local, la veracitat, la competncia honesta i lleial i la moral social predominant. 

 Crtica als mitjans .

A mesura que els esforos de publicitat i de comercialitzaci de productes s'han fet ms presents en la nostra cultura, la indstria ha sofert la crtica de grups tals com Adbusters per fomentar el consumisme usant tcniques prpies de la propaganda. La indstria s acusada de ser un dels motors que activen el sistema de producci en massa que promou el consumisme. S'ha criticat que algunes campanyes publicitries tamb han promogut sexisme, racisme, i discriminaci inadvertidament o fins i tot intencionadament. Tals crtiques han plantejat preguntes sobre si aquest mitj s el que origina aquestes actituds o si simplement s  reflex d'aquestes tendncies culturals. Els grups d'inters pblic, tals com New Etchic o Grupo Marcuse estan suggerint cada vegada ms que l'accs a l'espai mental ocupat pels publicistes sigui gravat. Actualment l'espai est sent aprofitat lliurement pels publicistes sense pagar una remuneraci al pblic sobre qui s'est imposant. Aquesta classe d'impost seria un impost que actuaria per reduir el que ara es veu cada vegada ms com a desaprofitament de l'espai pblic. Els esforos a tal efecte estan agafant mpetu en Estats Units on, concretament, en  els estats d'Arkansas i Maine  estan estudiant posar tals impostos en execuci. Florida va decretar aquest impost el 1987 per va ser forada a derogar-lo al cap de sis mesos, com a resultat d'un esfor concertat pels interessos comercials nacionals, que van indicar que causaven una prdua de 12 milions de dlars noms a la indstria de la difusi. 































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81039" title="Joan March" nonfiltered="2113" processed="2108" dbindex="32272">

 Joan Marc, un msic dels segles XVI i XVII;
 Joan March i Ordinas (1880 -1962), un banquer mallorqu.
 Joan March Noguera (nascut 1949), un poltic mallorqu del PSIB.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81040" title="The Others" nonfiltered="2114" processed="2109" dbindex="32273">

The Others (Els altres) s una pellcula de misteri i suspens dirigida l'any 2001 per Alejandro Amenbar, en part inspirada en la novella Un altre pas de rosca (1898) de Henry James i  protagonitzada per Nicole Kidman. s una coproducci espanyola, francesa i nord-americana.

Es va filmar en localitzacions de Cantbria i Madrid, encara que la histria est ambientada a l'illa de Jersey. En el seu moment, va ser la pellcula espanyola ms taquillera de la histria, amb ms de 68.000.000 $ recaptats noms als Estats Units.

Va guanyar vuit premis Goya incloent els premis a la millor pellcula i al millor director, i Nicole Kidman va ser candidata a la millor actriu.

Argument.
La histria es situa poc desprs de la Segona guerra mundial, a Anglaterra. Grace (Nicole Kidman) viu en un casal allat educant sola els seus dos fills, Anne (Alakina Mann) i Nicholas (James Bentley). Aquests pateixen una estranya malaltia: no poden rebre directament la llum del dia. Per aix, la casa sempre est a les fosques i mai no es pot obrir cap porta si no s'ha tancat abans l'anterior. Per aquesta vida ben organitzada canvia quan arriben tres nous servents i comencen a passar esdeveniments estranys provocats pels "altres".
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81041" title="Audrey Hepburn" nonfiltered="2115" processed="2110" dbindex="32274">


Audrey Hepburn (4 de maig de 1929 - 20 de gener de 1993) fou una actriu d origen europeu que realitz la major part de la seva carrera artstica als Estats Units. La seva frgil bellesa i elegncia caracterstiques n han fet una de les icones del cinema occidental. Va ser igualment molt activa com a ambaixadora de l UNICEF.

Biografia.
Va nixer a Ixelles, una comuna que forma part de Brusselles. Fou la filla nica d una aristcrata d'origen holands, la baronessa Ella van Heemstra i d un angls, Joseph Victor Anthony Ruston, que treballava per una casa important d assegurances, la qual cosa l obligava a canviar sovint de residncia per raons de feina. Va ser batejada com Audrey Kathleen Ruston  per ms tard el seu pare es va fer canviar el nom (canviant, de retruc, el de la seva filla), que es va convertir en Hepburn-Ruston. Tenia dos germanastres, fills del precedent casament de la seva mare.

L any 1935 els seus pares es van separar i Hepburn va ser enviada en un internat a Anglaterra. Al 1939, ella i els seus germans se n van anar a viure als Pasos Baixos amb llur mare, on van quedar-s hi durant la Segona Guerra Mundial. Aquest perode va ser fora difcil per Hepburn, que va arribar a patir de malnutrici, i es va refugiar sovint en el dibuix. Aix no li va pas impedir d estudiar la dansa, per la qual  tenia molt bones predisposicions, i a partir de l any 1944 va comenar a participar en diversos espectacles com a ballarina. 

Desprs de la guerra, va seguir estudiant la dansa a Anglaterra i va actuar en diverses obres teatrals musicals. Grcies a la seva figura alta i prima tamb va introduir-se en el mn de la moda. 

Va iniciar-se al cinema l any 1948, tot participant en un documental neerlands. A partir d aleshores comen a actuar cada cop ms sovint en papers de figurant, sense acabar de decidir-se a escollir entre una carrera de ballarina o d actriu. Durant la filmaci a Frana de Monte Carlo Baby, l any 1951, l escriptora Colette li va proposar interpretar el paper de la protagonista de la seva obra Gigi, que s estava muntant en tant que espectacle musical a Broadway. Hepburn va acceptar i va aconseguir un xit notable. 

Al 1953 va ser la protagonista de la pe lcula de William Wyler Vacances a Roma, una comdia romntica co-protagonitzada per Gregory Peck. El film, que explica la histria d'amor entre una princesa europea i un periodista nord-americ, fou tot un xit: Hepburn obtingu nombrosos premis, entre els quals el seu nic Oscar, i esdevingu una nova icona de Hollywood. 

Amb els seus ulls grossos, l esguard sorprs i l aspecte infantil, Audrey Hepburn supos una innovaci en els cnons de bellesa dels anys 50, allunyada de les carnoses Jane Russell, Marilyn Monroe o Jayne Mansfield. La seva elegncia i aparena distingida fou molt ben aprofitada en comdies romntiques com Sabrina (1954), una de les seves pe lcules ms conegudes, Cara d ngel (1956) o Ariane (1957). Tot i aix tamb va ser una gran intrpret de papers dramtics.

Durant aquest perode tamb protagonitz altres films importants com Guerra i Pau (1956), Mansions Verdes (1958) i Histria d'una Monja (1959).



L any 1954 es va casar amb l actor i director Mel Ferrer. Van treballar junts al cinema en dues ocasions: Guerra i Pau i Trobada a Pars. Quatre anys desprs de realitzar aquest darrer film es divorciarien. Van tenir un fill, Sean, nascut l any 1960.

Els anys 60 serien igualment prolfics per Audrey Hepburn, on intervingu en ttols emblemtics com Esmorzar amb diamants (1961), Charada (1963), My Fair Lady (1964), Com robar un mili i mig de dlars (1966) o Sola en l'obscuritat (1967). Actu al costat d'actors tan importants com Burt Lancaster, Cary Grant, Humphrey Bogart, Gary Cooper, Fred Astaire o Rex Harrison i de joves talents com George Peppard i Albert Finney. Va estar nominada als Oscars cinc vegades i va obtenir nombrosos altres guardons.

Desprs del casament amb el metge Andrea Dotti, l any 1969 (es divorciarien al 1982 havent tingut un altre fill, Luca, nascut l any 1970), Audrey Hepburn es va prcticament retirar del mn cinema. Va tornar-hi espordicament, entre altres al 1976 amb la crepuscular histria sobre Robin Hood titulada Robin i Marian i co-protagonitzada per Sean Connery i amb Always (1989), de Steven Spielberg. 

Durant els anys 80, Hepburn es va dedicar a obres humanitries, ocupant-se d infants en tant que ambaixadora especial de l UNICEF. Amb aquesta missi va realitzar una cinquantena de viatges per pasos del tercer mn, fins que la manifestaci d un cncer de clon li ho va impedir. Aquesta tasca seria recompensada, entre altres, l any 1992 amb un premi honorfic de l Acadmia, el  Jean Hersholt .

Els darrers nou anys de la seva vida els va compartir amb l actor holands Robert Wolders i ella els va considerar com  els millors que havia viscut mai .

Mor a Sussa el 20 de gener de 1993, a l edat de 63 anys.

Ancdotes.
El pare d'Audrey Hepburn fou un simpatitzant del Nazisme. ;
Durant la guerra, als Pasos Baixos ocupats pels alemanys, la seva mare li va canviar el nom i el cognom per por de la seva consonncia massa anglesa: Audrey Hepburn es va convertir en Edda van Heemstra. ;
Certs familiars van formar part de la resistncia. Es diu que ella mateixa va participar-hi transportant missatges en bicicleta quan era petita.
Per la pelcula Roman Holiday, la producci havia previst contractar Elizabeth Taylor. Fou el director, William Wyler, qui va preferir prendre Audrey Hepburn en veure-la durant les proves del csting. ;
El modista parisenc Hubert de Givenchy qued fascinat per la seva silueta i acab realitzant la quasi totalitat dels vestits que l'actriu llu en les seves pe lcules. Actualment, Audrey Hepburn segueix sent una icona de la bellesa i l'elegncia que inspira  els dissenyadors de moda.
Va sortir amb Wiliam Holden, que conegu durant el rodatge de Sabrina, per va acabar amb la relaci en saber que s'havia fet la vasectomia, cosa que impedia el seu gran desig de tenir fills. ;
En principi, la pe lcula Esmorzar amb Diamants l'havia de protagonitzar Marilyn Monroe; com que aquesta rebutj el paper, va poder anar a parar a Audrey Hepburn. ;
Al 2007 es va subhastar el vestit que l'actriu llu en la pe lcula Esmorzar amb Diamants, que fou venut pel preu de 467.200 , la xifra ms alta que s'hagi pagat mai per una pea de roba feta pel cinema. La recaptaci d'aquesta venda es destin a la construcci d'escoles a l'ndia.
Tingu diversos avortaments que la van fer patir molt.

Filmografia.



Televisi i teatre.


 Referncies .

 Enllaos externs .
Audrey Hepburn a Genealogy Wiki;
ETERNALLY AUDREY   informaci sobre els seus papers, media, vdeos, audio, ms de 9500 fotos...;






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81042" title="Llus d'Orleans" nonfiltered="2116" processed="2111" dbindex="32275">


Llus d'Orleans, duc de Nemours (Pars 1814 - Versalles 1896). Prncep de sang de Frana de la Casa dels Orleans i possedor del Ducat de Nemours. 

Llus Carles Felip Ricard d'Orleans  nasqu el 25 d'octubre de l'any 1814 al Palais Royal de Pars essent fill del duc d'Orleans i desprs rei Llus Felip I de Frana i de la princesa Maria Amlia de Borb-Dues Siclies. El prncep era nt del duc Llus Felip d'Orleans i de la princesa Adelaida de Borb-Penthivre per via paterna mentre que per via materna ho era del rei Ferran I de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria. 

A l'edat de 16 anys fou elevat a la dignitat de coronel i l'any 1830 fou anomenat Cavaller de l'Orde del Sant Esperit entrant a la llista de pars del Regne de Frana. Llus fou mencionat com a possible candidat al tron de Grcia i posteriorment se li ofer formalment la corona de Blgica que el seu pare, el rei Llus Felip I de Frana s'encarreg de rebutjar. 

Malgrat tot, l'any 1831 acompany un seguit d'unitats de l'exrcit francs a Blgica per realitzar tasques de suport a la consolidaci del nou regne que acabava d'obtenir la independncia dels Pasos Baixos. Concretament prengu part en el setge de la ciutat d'Anvers. Prengu part en una expedici militar francesa a Algria contra la ciutat de Constantine l'any 1836 i un any desprs torn al pas magrib on ocup una plaa d'alta graduaci a l'exrcit francs. Torn a Algria l'any 1841. Al llarg del regnat del seu pare realitz missions diplomtiques a Berln, Viena o Londres.

L'any 1840 es cas a Saint-Cloud amb la princesa Victria de Saxnia-Coburg Gotha, filla del prncep Ferran de Saxnia-Coburg Gotha i de la princesa d'origen hongars Antnia de Kohary. La parella tingu cinc fills:

 SAR el prncep Gast d'Orleans, nascut a Pars el 1842 i mort en alta mar l'any 1922. Es cas amb la princesa Isabel del Brasil.

 SAR el prncep Ferran d'Orleans, nat el 1844 a Pars i mort el 1910. Es cas amb la duquessa Sofia de Baviera.

 SAR la princesa Margarida d'Orleans, nascuda el 1846 i morta el 1933. Es cas amb l'aristcrata polons prncep Ladislaus Czartoryski.

 SAR la princesa Blanca d'Orleans, nascuda el 1857 a Pars i morta el 1932. ;

El duc de Nemours fou l'encarregat de protegir el rei Llus Felip I de Frana durant la seva fugida de Pars l'any 1848 i posteriorment tamb ajud a la seva cunyada i els seus nebots, la princesa Helena de Mecklenburg-Schwerin i els prncep Felip d'Orleans i Robert d'Orleans. Posterioment s'install junt amb els seus pares a l'exili angls.

Desprs de la mort del seu pare, el duc de Nemours lluit per la reconciliaci entre els Orleans i els Borb legitimistes. Malgrat els seus intents, l'actitud del Enric de Borb, comte de Chambord i la de la sea cunyada Helena respecte els drets del comte de Pars no feren possible la reconciliaci i aix afect a la possibilitat de restaurar la monarquia l'any 1873.

Amb la caiguda de Napole III de Frana i de la Comuna de Pars, els Orleans pogueren tornar a Pars on s'install el duc de Nemours. L'any 1872 se li restaur el grau de general i fou president de la Creu Roja francesa fins l'any 1882. Tingu certa influncia sobre la vida poltica francesa durant la presidncia del general MacMahon. 

Mor l'any 1896 a Versalles. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81044" title="Enric d'Orleans (duc d'Aumale)" nonfiltered="2117" processed="2112" dbindex="32276">


Enric d'Orleans, duc d'Aumale (Pars 1822 - Zucco (Siclia) 1897). Prncep de sang de Frana de la casa dels Orleans i titulat duc d'Aumale pel seu pare el rei Llus Felip I de Frana.

Nascut el 16 de gener de l'any 1822 a Pars, essent fill del rei Llus Felip I de Frana i de la princesa Maria Amlia de Borb-Dues Siclies. El duc d'Aumale era nt del duc Llus Felip d'Orleans i de la princesa Adelaida de Borb-Penthivre per via paterna mentre que per via materna ho era del rei Ferran I de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria.

L'any 1830 heret les terres i la fortuna de la famlia dels Borb-Cond com a conseqncia de la mort del prncep Llus Enric de Borb-Cond sense descendncia i pel fet que Llus Enric era padr del duc d'Aumale. La fortuna Cond, de 66 milions de francs francesos de l'poca, era considerada la principal fortuna francesa tant pel nombre de propietats repartides per Frana com per l'enorme capital que la componia. 

El prncep fou educat al costat dels seus pares i posteriorment entr a l'exrcit com a capit d'infanteria. Distingit per la seva valentia durant la invasi francesa d'Algria, l'any 1847 fou nomenat ajuda de camp del governador general. Destac la seva capacitat per fer front a la revolta d'Abdel Kadir. 

El 25 de novembre de l'any 1844, el duc d'Aumale es cas amb la princesa Maria Carolina de Borb-Dues Siclies, filla del prncep Leopold de Borb-Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Clementina d'ustria. La parella tingu dos fills:

 SAR el prncep Llus Felip d'Orleans, prncep de Cond, nascut l'any 1845 a Pars i mort l'any 1866 a Sidney.

 SAR el prncep Francesc d'Orleans, duc de Guisa, nascut a Pars l'any 1846 i mort l'any 1872 a la mateixa capital francesa.

Amb la caiguda de la monarquia dels Orleans el 1848, el prncep s'exili a Anglaterra on es dedic a escriure un seguit d'articles i llibrets d'histria i concretament d'histria militar. Destaca la seva obra "Carta sobre la histria de Frana" feta per contrarestar els atacs que Napole III de Frana feia a la Casa d'Orleans. L'any 1855 esmer part de la seva fortuna per comprar una obra mestra de l'art medieval, el llibre Les molt riques hores del Duc de Berry, 
amb la finalitat de recuperar-la tamb per Frana.

Amb l'esclat de la Guerra francoprussiana s'allist com a voluntari a la guerra, allistament que fou rebutjat per l'emperador. Elegit diputat pel departament d'Oise l'any 1872, i va entrar tamb a l'Acadmia francesa en substituci del comte de Montalembert. L'any 1872 tamb recuper la seva posici dins de l'exrcit i arrib a presidir consells de guerra.

Al final de la dcada de 1870 abandon progressivament la vida pblica. L'any 1883 s'aprov una llei per la qual tots els membres d'antigues famlies reials franceses se'ls hi prohibia mantenir les seves posicions a l'exrcit i posteriorment l'any 1886 es convid a aquests a abandonar el pas. Malgrat les protestes enrgiques dels Orleans i del propi duc no hi hagu marxa enrere.

Mor a Zucco a l'illa de Siclia l'any 1896 a l'edat de 74 anys.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81045" title="Enric d'Orleans" nonfiltered="2118" processed="2113" dbindex="32277">


 Enric d'Orleans (duc d'Aumale) (1822 - 1896).

 Enric d'Orleans (comte de Pars) (1908 - 1999).

 Enric d'Orleans (duc de Frana) (1933).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81048" title="Tessella" nonfiltered="2119" processed="2114" dbindex="32278">

La tessella s una pea petita de marbre, terra cuita, vidre, etc., amb qu es fa un mosaic (Def. termcat).

La paraula tessella ve del llat tessellae, que alhora prov del grec         , i que significa quatre. 

En l'antic mn grec fou des de molt aviat (finals del segle V aC) molt freqent l'elaboraci de paviment compost per cdols de riu (pedretes erosionades de les vores dels rius) de diferents mides i colors. Amb aquests cdols es feien dibuixos senzills de motius geomtrics. A finals del segle III aC, les tesselles van anar substituint els cdols policroms.

Les tesselles sn peces de forma cbica, fetes de diverses roques, com la calcria, el marbre o d altres materials de vidre o cermica, molt  curosament elaborades i de diverses mides i formats. Els antics romans ja construen els mosaics amb aquestes petites peces, d'aqu que tamb els anomenessin opus tessellatum, tot i que aquesta denominaci correspn noms a una de les variades modalitats de paviments decorats amb tesselles que havien desenvolupat.

Els tallers de mosaistes dels antics romans estaven composats per diversos professionals que treballaven en equip: l operari ms destacat era el musivarius, que collocava les tesselles sobre una superficie prviament preparada amb una masa de morter hidrulic anomenada signinum, distribuint-ne els colors i les formes segons el motiu a representar que havia traslladat al paviment el pictor tesselarius, i que prviament havia dissenyat el pictor imaginarius que era considerat l'artista. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81049" title="Enric d'Orleans (comte de Pars)" nonfiltered="2120" processed="2115" dbindex="32279">
Enric d'Orleans, comte de Pars (Tirache (Frana) 1908 - Pars 1999). Cap de la casa d'Orleans des de l'any 1940 i fins a la seva mort. Conegut amb el ttol orleanista de comte de Pars es convert amb la seva muller, Isabel del Brasil, un habitual de les pgines de la premsa rosa europea.

Nascut el dia 5 de juliol de l'any 1908 al Castell de Nouvion-en-Thirache al departament d'Aise a Frana essent fill del prncep Joan d'Orleans i de la princesa Elisabet d'Orleans. Els seus avis eren, per via paterna, el prncep Robert d'Orleans, duc de Chartres, i la princesa Francesca d'Orleans mentre que per via materna ho era el prncep Felip d'Orleans i la princesa Maria Isabel d'Orleans.

El comte de Pars cresqu a Larache on el seu pare, el duc de Guisa, possea una important finca familiar. Posteriorment estudi a la prestigiosa Universitat de Lovaina. L'any 1939 declin ingressar a l'exrcit angls i al francs i s'allist a la Legi Francesa.

Casat l'any 1931 amb la princesa Isabel del Brasil, filla del prncep Pere del Brasil i l'aristcrata bohmia, comtessa Elisabeth Dobrzensky de Dobrzenicz. La parella tingu onze fills: 

SAR la princesa Isabel d'Orleans nascuda el 1932 a Manoir d'Anjou a Blgica. L'any 1964 es cas amb el comte Frederic Carles de Schnborn-Buchheim.

SAR el comte Enric d'Orleans nascut el 1933 a Manoir d'Anjou a Blgica. Es cas amb la princesa Maria Teresa de Wrttemberg de la qual es divorci i es torn a casar amb Micaela Cousino.

SAR la princesa Helena d'Orleans nascuda el 1934 a Manoir d'Anjou a Blgica. Es cas amb el comte Eduard de Limburg-Stirum el 1957.

SAR el prncep Francesc d'Orleans nascut el 1935 a Manoir d'Anjou a Blgica i mort en acte de guerra a Algria el 1960.

SAR la princesa Anna d'Orleans nascuda el 1938 a Manoir d'Anjou a Blgica. Es cas el 1964 amb el prncep Carles de Borb-Dues Siclies.

SAR la princesa Diana d'Orleans nascuda a Petrpolis al Brasil el 1940. Es cas amb el duc Carles de Wrttemberg el 1960.

SAR el prncep Miquel d'Orleans nascut el 1941 a Rabat. Es cas amb l'aristcrata francesa Beatriu d'Orleans.

SAR el prncep Jaume d'Orleans nat el 1941 a Rabat i es cas el 1969 amb Gersende de Sabran-Pontevs.

SAR la princesa Cludia d'Orleans nascuda el 1943 a Larache a Marroc. Es cas amb el prncep Amadeu de Savoia-Aosta el 1964 a Sintra a Portugal. Es tornn a casar a Hait amb el ciutad itali Arnaldo La Cagnina del qual tamb es divorci.

SAR la princesa Xantal d'Orleans nascuda a Pamplona el 1946. Es cas amb el bar Franois Xavier de Sambucy de Sorgue l'any 1972.

SAR el prncep Thibaut d'Orleans nascut el 1948 a Sintra i mort el 1983 a la Repblica Centreafricana. Es cas amb Marion Gordon-Orr.

Al llarg de la seva vida va perdre l'enorme fortuna de la casa dels Orleans: es vengu les finques de Larache i les que la famlia possea a Blgica, s'hagueren de subastar les joies, mobles i pintures de la famlia, i moltes altres propietats repartides per tot Frana foren malvenudes per paliar els deutes contrets pels comtes. A ms a ms, gran part d'aquesta fortuna, valora en 60 milions d'euros, serv per mantenir aventures extramatrimonials del comte de Pars la qual cosa li valgu el divorci l'any 1986 i una querella que l'enfront amb cinc dels seus fills els quals ell deshered.

L'any 1986 retir el ttol de delf de Frana i el comtat de Clermont al seu fill hereu com a conseqncia d'haver contret matrimoni morgantic fora de l'Esglsia catlica. Tamb elimin els drets dinstics dels seus fills, els prnceps Miquel d'Orleans i Thibaut d'Orleans per haver-se casat morganticament. Posteriorment restaur els drets del prncep hereu i aquest fu el mateix amb els drets de Miquel i Thibaut.

Mor d'un cncer de prstata l'any 1999 i es enterrat a la Catedral de Dreux.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81053" title="Grup de Folk" nonfiltered="2121" processed="2116" dbindex="32280">
El Grup de Folk va ser una agrupaci de cantants, conjunts i animadors musicals que entre els anys 1967 i 1968 es van organitzar com a alternativa ms o menys popular i festiva als Setze Jutges, dins el moviment de la Nova Can a la ciutat de Barcelona.

En la seva curta trajectria com a grup van realitzar nombrosos concerts i festivals, entre els quals destaca el multitudinari Festival Folk del Parc de la Ciutadella de Barcelona (9000 persones i 7 hores de msica), el maig de 1968. A partir dels enregistraments d'algunes d'aquestes actuacions en directe van editar dos discos de llarga durada: Festival Folk (Als 4 Vents, 1967) i Folk 2 (Als 4 Vents, 1968) reeditats el 2003 per la discogrfica Picap en un nic CD. A banda d'aix, molts dels seus membres, en grup o en solitari, van enregistrar discos de curta i llarga durada.

El Grup de Folk no era una formaci fixa: la seva composici variava en funci de les actuacions. Alguns dels seus components ms actius van ser Jaume Arnella, Xesco Boix, Falsterbo 3 (Eduard Estivill, Joan Boix i Amadeu Bernadet), Pau Riba, Jordi Pujol i Corts, Albert i Jordi Batiste, Jaume Sisa, Oriol Tramvia, Consol i Ramon Casajoana, Gabriel Jaraba, Josep Maria Camarasa, Jaume Vallcorba o Josep Mol. Tamb van ser membres per no apareixen a cap gravaci Maria del Mar Bonet que va ser introduda per Pau Riba en contraprestaci per les gestions infructuoses que ella va fer per tractar que aquest fos un dels membres de Els Setze Jutges i Ovidi Montllor introdut per Montserrat Roig, no va ser acceptat en un primer intent per si en un segon. Al concert que van fer al Canet Rock del 1975 va ser present Manel Joseph de la Orquestra Plateria i El Grup el Sac.

A diferencia del Setze Jutges el repertori del Grup de Folk no era basat en la Can Francesa, les seves influences tenien dos vessants. D'una banda, la recuperaci de canons populars catalanes i, de l'altra, l'adaptaci de canons d'arreu del mn, especialment del Folk Song nord-americ, com Bob Dylan.

Trenta anys desprs de la seva dissoluci alguns dels membres del Grup de Folk es van tornar a unir per actualitzar les canons de sempre, tocar-les de nou en directe i enregistrar-les en dos discos: Els temps encara estan canviant. Les canons del Grup de Folk (DiscMedi-Blau 2001) i Els temps encara estan canviant. Les canons del Grup de Folk 2 (DiscMedi-Blau, 2003).

Discografia.
1967 	Festival folk;
1968 	Folk 2;
1975 	Folk 5;
2001 	Els Temps Encara Estan Canviant;
2003 	Els Temps Encara Estan Canviant II;
2007 	Qu fas poliss?

Enllaos externs.
Pagina oficial de Falsterbo;
Pagina oficial de Jaume Arnella;
Pagina oficial de Pau Riba;
Pagina No oficial de Xesco Boix;

Bibliografia.
"La Nova can: 1958-1987: balan d'una acci cultural" Lloren Soldevila i Balart





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81054" title="Espai de fases" nonfiltered="2122" processed="2117" dbindex="32281">
En fsica i matemtiques l'espai de fases s un espai matemtic on es representen tots els possibles estats d'un sistema, de manera que cada un d'aquests possibles estats correspongui a un nic punt d'aquest espai. Cada eix d'aquest espai correspon a una variable o grau de llibertat del sistema. Cal no confondre el terme amb diagrama de fases, que s'acostuma a reservar per a les representacions de les diverses fases d'un sistema termodinmic.

L'espai de fases queda definit pel conjunt de variables que descriuen els graus de llibertat. Cada punt de l'espai correspon a un estat del sistema, i la seva evoluci, en forma de trajectria, dna una imatge grfica del que est passant. La dimensi de l'espai de fases coincideix amb el nombre de graus de llibertat del sistema i, per tant, amb la seva dimensionalitat dinmica.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81056" title="Maria Amlia de Borb-Dues Siclies" nonfiltered="2123" processed="2118" dbindex="32282">
Maria Amlia de Borb-Dues Siclies, reina de Frana (Caserta 1782 - Stowe House (Anglaterra 1866). Princesa de les Dues Siclies amb el tractament d'altesa reial que es convert en duquessa d'Orleans i desprs reina de Frana al casar-se amb el rei Llus Felip I de Frana.

Nascuda al Palau Reial de Caserta, seu de la Cort napolitana, el dia 26 d'abril de l'any 1782 essent filla del rei Ferran I de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria. La princesa era nta per via paterna del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amlia de Saxnia i per via materna de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'ustria i de l'emperador Francesc I, emperador romanogermnic.

La princesa re una esmerada educaci al mateix Palau Reial de Caserta, de qualitats bondadosa i religiosa reb el sobrenom familiar de "La Santa". L'any 1798 la famlia reial hagu d'abandonar a correcuita Npols i s'install a Palerm com a conseqncia de l'aven imperable de les tropes napoleniques. Durant el perode palermit de la famlia reial, la princesa conegu al futur rei Llus Felip I de Frana que vivia exiliat de Frana. El casament entre Maria Amlia i Llus Felip tingu lloc a Palerm l'any 1809. La parella tingu deu fills:

SAR el prncep Ferran Felip d'Orleans nat el 1810 i mort el 1842. Es cas amb la Helena de Mecklenburg-Schwerin.

SAR la princesa Llusa d'Orleans nascuda el 1812 i morta el 1850 es cas amb el rei Leopold I de Blgica;

SAR la princesa Maria d'Orleans nascuda el 1813 i morta el 1839. Es cas amb el prncep Alexandre de Wrttemberg.

SAR el prncep Llus d'Orleans nat el 1814 i mort el 1896 es cas amb la princesa Victria de Saxnia-Coburg Gotha.

SAR la princesa Francesca d'Orleans nascuda el 1816 i morta el 1818.

SAR la princesa Clementina d'Orleans nascuda el 1817 i morta el 1907. Es cas amb el prncep August de Saxnia-Coburg Gotha.

SAR el prncep Francesc d'Orleans nat el 1818 i mort el1900 es cas amb la princesa imperial Francesca Carolina del Brasil.

SAR el prncep Carles Ferran d'Orleans, convertit en duc de Penthieve nat el 1820 i mort el 1828.

SAR el prncep Enric d'Orleans nat el 1822 i mort el 1897 es cas amb la princesa Maria Carolina de Borb-Dues Siclies.

SAR el prncep Antoni d'Orleans nat el 1824 i mort el 1890. Es cas amb la infanta Llusa Ferranda d'Espanya.

Amb la caiguda de Napolo I de Frana els Orleans retornaren a Pars on s'installaren al Palais Royal. Malgrat tot, l'experincia dels cent dies durant l'any 1815 feren tornar la famlia a l'exili, aquesta vegada angls, establint-se en un casa al sud d'Anglaterra anomenada Orleans House. La princesa i els seus fills romangueren a Anglaterra fins l'any 1817.

Durant l'any 1817 els Orleans s'installaren de nou a Frana i ms concretament al poblet paris de Neully on segons la prpia reina hi transcorregueren els dies ms deliciosos per la famlia Orleans. 

La princesa no prengu part en poltica. L'estricte educaci rebuda a Npols basada en la religi, la tradici i l'absolutisme feren que moltes vegades xoques en opinions amb el seu esps d'ideologia liberal i en conseqncia la princesa opt per ocupar un segon lloc en la vida pblica intervenint en comptades ocasions. La seva vida se centr en l'eduaci de la seva nombrosa famlia. Poques coses canviaren per Maria Amlia l'any 1830 quan fou proclamada reina consort.

L'any 1848 la famlia Orleans hagueren de partir a un nou exili a Anglaterra installants-se a Claremont on port una vida dedicada a les obres de caritat i a la religi. La reina mor l'any 1865 en el seu daurat exili angls a Claremont, Surrey.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81057" title="Yahya ibn Salama al-Kalb" nonfiltered="2124" processed="2119" dbindex="32283">
Yahy ibn Salama al-Kalb (en rab,                    , Ya y b. Salama al-Kalb ), val de l'ndalus (726-728).

Va succeir Anbassa al-Kalb i Udhra al-Fihr per orde del governador d'Ifrqiya, Bixr ibn Safwan al-Kalb. El seu valiat es va caracteritzar per la pau interior i l'absncia d'incursions en terres cristianes. Durant el seu govern es van iniciar els conflictes poltics entre rabs sirians o del del nord i rabs iemenites o del sud, en les quals els ltims van comptar amb el suport dels berbers islamitzats. Yahy va cessar en el crrec l'any 728.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81058" title="Europa (desambiguaci)" nonfiltered="2125" processed="2120" dbindex="32284">

Geografia: ;
El continent d'Europa.
La provncia romana d'Europa;
Astronomia: ;
Un satllit del planeta Jpiter anomenat Europa.
Un asteroide anomenat Europa.
Mitologia:
Europa (filla d'Agnor).
Europa (filla de Tici).
Europa (filla d'Oce).
Esport: El Club Esportiu Europa.
Cinema: El film Europa (pellcula) de Lars von Trier.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81060" title="Hudhayfa ibn al-Ahwas al-Qays" nonfiltered="2126" processed="2121" dbindex="32285">
Hudhayfa ibn al-Ahwas al-Qays (en rab,                      ,  u ayfa b. al-A wa  al-Qays ), val de l'ndalus (728).

Va succeir a Yahya al-Kalb i el seu valiat va durar uns sis mesos. El seu successor va ser Uthman al-Khatam.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81064" title="Uthman ibn Abi-Nissa al-Khatham" nonfiltered="2127" processed="2122" dbindex="32286">
Uthman ibn Abi-Nissa al-Khatham (en rab,                          ,  U m n b. Ab  Nis a al- a  am ), val de l'ndalus (728-729).

Va succeir en el crrec de val a Hudhayfa al-Qays el novembre de 728. L'abril de 729 va ser substitut per Al-Hytham al-Kilab.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81066" title="Antoni d'Orleans (duc de Montpensier)" nonfiltered="2128" processed="2123" dbindex="32287">


Antoni d'Orleans, duc de Montpensier (Neuilly 1824 - Sevilla 1890). Prncep de sang de Frana de la casa d'Orleans. El seu pare li conced el ttol de duc de Montpensier amb el qual fou conegut popularment i el tractament d'altesa reial.

Nascut el 31 de juliol de l'any 1824 a Neuilly, poble a poca distncia de Pars, essent fill del duc d'Orleans i futur rei Llus Felip I de Frana i de la princesa Maria Amlia de Borb-Dues Siclies. Antoni de Montpensier era nt per via paterna del duc Llus Felip d'Orleans i la princesa Adelaida de Borb-Penthivre i per via materna del rei Ferran I de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria.

Amb l'ascens del seu pare l'any 1830 aconsegueix el ttol de prncep de Frana. L'any 1845 inici un viatge a l'Orient, visitant Turquia, Alexandria, Grcia i Egipte amb el seu secretari i amic Antoni Latour.

Frana i el Regne Unit negocien casar el prncep Antoni amb la infanta Llusa Ferranda d'Espanya. El casament es port a terme l'any 1846. Llusa Ferranda era filla del rei Ferran VII d'Espanya i de la princesa Maria Cristina de Borb-Dues Siclies i era germana de la reina Isabel II d'Espanya. La parella tingu nou fills:

 SAR la princesa Maria Isabel d'Orleans, nascuda a Pars el 1848 i morta a Pars el 1919. Es cas amb el prncep Felip d'Orleans.

 SAR la princesa Maria Amlia d'Orleans, nascuda a Sevilla el 1851 i morta el 1870.

 SAR la princesa Maria Cristina d'Orleans, nascuda a Sevilla el 1852 i morta el 1879.

 SAR la princesa Maria de la Regla d'Orleans, nascuda a Sevilla el 1856 i morta el 1861.

 SAR el prncep Ferran d'Orleans, nascut a Madrid el 1859 i morta el 1873.

 SAR la princesa Maria de la Merc d'Orleans, nascuda a Madrid el 1860 i morta a Madrid el 1878. Es cas amb el rei Alfons XII d'Espanya.

 SAR el prncep Felip d'Orleans, nascut a Madrid el 1862 i mort el 1864.

 SAR el prncep Antoni d'Orleans, nascut a Madrid el 1866 i mort el 1930. Es cas amb la infanta Eullia d'Espanya.

 SAR la infanta Llusa d'Orleans, nascuda a Madrid el 1867 i morta a Pars el 1874.

L'any 1848 la famlia Orleans ha de marxar cap a l'exili. S'estableixen a Anglaterra en un primer moment i porteriorment s'estableixen a Espanya i ms concretament al Palau de Sant Telmo de Sevilla. Durant la seva llarga estada a terres andaluses, els ducs de Montpensier adquirirant una finca a Sanlcar de Barrameda que acabar esdevenint el centre de la famlia Orleans a Espanya.

La intromissi en la vida poltica espanyola del duc de Montpensier fou una constant. La revoluci de l'any 1868 del general fou finanada i patrocinada pel propi duc de Montpensier. Els diners per tal de finanar la revolta contra la seva cunyada els obtingu desprs d'haver hipotecat les seves finques sevillanes i de Sanlcar de Barrameda a la Banca Coutts i a la Companyia de Londres. Malgrat el suports als revoltats, el nou govern exhort al duc a abandonar el pas en direcci a Portugal desprs d'haver-li aplicat un Consell de Guerra pel duel que celebr amb l'infant Enric d'Espanya i que li caus la mort a aquest darrer.

L'any 1868 s'inici la recerc d'un nou monarca, entre els candidats el duc de Montpensier ocupava un lloc especial i preponderant. Malgrat aix, al final s'acab elegint al prncep Amadeu de Savoia. El duc abandon definitivament el pas via Menorca com a conseqncia d'haver-se negat a reconixer el nou rei d'Espanya. Tamb se'l don de baixa de l'exrcit i se li neg el crrec de capit general que possea.

L'any 1876 se li concedeix un nou perms per viure a Espanya junt amb la seva famlia, malgrat que se li neg la possibilitat de viure a Madrid. La famlia s'install a Sanlcar de Barrameda. L'any 1890 mor a la seva finca de Torrebreva com a conseqncia d'una aplopegia cerebral a l'edat de 75 anys.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81075" title="Misia" nonfiltered="2129" processed="2124" dbindex="32288">


 


Misia (no s'ha de confondre amb la cantant europea Msia i amb l'estil Misia) s el nom artstic de Misaki Ito, nascuda el 7 de juliol de 1978 a Fukuoka (Ky sh). Filla de cantants, s la ms jove de tres germans. 

Somiant en ser una cantant i guanyar el concurs de cant a Fukuoka, va. S'anar amb la seva germana gran s'anar a una escola mitjana.

Durant l'escola va cantar i tocar sa trompeta en un club. S'entrenar amb dos -Africans/Americans que eren entrenadors de Gospel i R&B, per fallar en les audicions de l'institut.

L'acceptaren a sa Universitat de Seinan Gakuin University, per es decidir seguir amb sa carrera de msica.

Finalment va passar sa audici BMG a maig de 1997.

El seu nom de MISIA es una combinaci de "MISAKI" i "ASIA".

El 21 de febrer de 1998 va treure "TSUTSUMI KOMU YOUNI".

El seu segon Single "HI NO ATARU BASHO".

L'lbum "MOTHER FATHER BROTHER SISTER" es va treure el juny de 1998.

El mar de 1999 va guanyar el Millor Nou Artista de l'any i el millor lbum de Pop de l'any de "Nihon Disc d'Or".

El 2000 un dels somnis de na Misia es va fer realitat amb la sortida de "I miss you - Toki o Koete-", la seva banda preferida d'en Masato Nakamura, es lider d'aquest grup s'unir a ella. Ell creava les msiques i ella escrivia les lletres de sa can.

El single va sortir l'1 de gener del 2001. El seu lbum d'amor s un missatge que inclou una versi del fams Whistle Register Theme, Loving you, amb les que va cantar en homenatge al cantant Minnie Riperton.

El gran "hit" va ser "High A/A6", en el seu concert. El single "Kokoro Hitotsu" va sortir el 27 d'agost el 2003, la varen fer servir pel tema de can de la gran pellcula "Dragon Head". 

El single "Namae no nai sora wo Miagete", va sortir el 7 de juny de 2004, va ser utilitzat pel tema de can de la srie de drama "Tenka".

El single "Kiss in the sky" l'utilitzaren pel gran joc de PlayStation 2 de Rol "Star Ocean"


 Enllaos externs .
 Rhythmedia MISIA WEB Lloc web oficial (en japons);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81077" title="Desequilibri fiscal" nonfiltered="2130" processed="2125" dbindex="32289">
Desequilibri fiscal s el terme que fan servir els governs per descriure el desequilibri monetari entre els governs nacionals, els governs menors, que en depnen, com ara els estats o les provncies.

El desequilibri fiscal vertical t lloc quan les inversions dels diferents nivells de govern, sn menors que les seves responsabilitats de despesa. Aix comportar pagament de transferncies de la part deutora cap a la part receptora (compensaci fiscal vertical).

El desequilibri fiscal horitzontal t lloc quan les diferents regions d'un pas tenen diferents possibilitats d'oferir serveis, degut a les diferents possibilitats de finanament. Aix pot succer si hi ha regions que poden rebre ms finanament dels impostos que altres regions, o b si el cost d'aquests serveis s ms alt en certes regions.

Aquesta situaci es rectifica correntment amb pagament de transferncies cap a les regions que ho necessiten (anivellament fiscal horitzontal).

La discusi sobre el desequilibri fiscal i l'anivellament va ser especialment important a l'esborrany de la nova constituci de l'Iraq. Va ser un punt en qu es van encallar les negociacions de la redacci de l'esborrany - donat que les regions riques en jaciments de petroli cercavent minimitzar les transferncia de fons, mentre que altres regions intentaven aconseguir el mxim de pagament d'anivellament.

Vegeu tamb.
 Federalisme fiscal;
 Pressi fiscal;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81078" title="Batalla de Kursk" nonfiltered="2131" processed="2126" dbindex="32290">

 

 Antecedents .
Al gener de l'any 1943, en plena Segona Guerra Mundial, ha acabat la Batalla de Stalingrad on les restes del Sis Exrcit alemany del Mariscal de camp Friedrich Paulus es rendeixen juntament amb els 90.000 soldats alemanys famolencs i debilitats. s la primera gran victria dels aliats i desprs de tres anys s'han girat les tornes, ara l'exrcit alemany defensa enlloc d'atacar.

Expulsats del Caucas, el grup d'exrcits del Sud s'ha de retirar abandonant gran quantitat de terreny, i quedant allat el 17 exrcit alemany en un intil cap de pont a la pennsula del Kuban (situada al sud de l'actual Rssia), tot i aix, el mariscal alemany Erich von Manstein, aconsegueix aturar el contraatac sovitic a Ucrana i fins i tot recuperar terreny grcies a un imaginatiu contracop. El seu pla va consistir en deixar que les gastades unitats sovitiques s'allunyessin excessivament de les seves lnies de subministres, i una vegada estiguessin el suficientment cansades i mancades de municions i material en bones condicions, atacar els seus flancs i aniquilar-les. Grcies a aquesta maniobra, els alemanys van recuperar gran quantitat de terreny i el ms important: la ciutat de Kharkov. Manstein volia continuar atacant abans de l'poca del desgla, per les mesures preses pel general sovitic Georgi Zhkov ho van impedir. Quan el front s'estabilitz, la ciutat de Kursk qued en poder dels sovitics i es va convertir en una falca dins les lnies alemanyes.

 El terreny i camp de batalla .
Kursk s una zona d'alt valor militar, car s on s'uneixen diverses vies ferroviries i est situat entre les ciutats industrials de Orel i Belgorod, ambdues en mans dels alemanys. s un estret territori de 170 km de llarg i 90 km d'amplada. A ms a ms, est situat entre dues grans formacions alemanyes fent de frontissa, si els russos mantenen Kursk esdevindran dos exrcits alemanys. Per la seva part si hi ha un lloc on els nazis poden parar l'avan roig i tornar a prendre la iniciativa aquest s Kursk, els russos tamb en sn conscients. La batalla s inevitable. El terreny on es lluitar es caracteritza per ser extremadament pla, cosa que afavoreix molt la utilitzaci de carros de combat. El clima es molt calors donant temperatures molt elevades, tot i que l'hivern es fred i nevat. Tamb sn tpiques les plantacions de remolatxa, de civada, horts i altres tipus de plantacions.

La zona sud oriental est banyada pel riu Donets, i ms a l'oest apareixen els rius Pena i Psel, sent dels poc rius importants que donen un abeurador a l'estepa de Kursk.

 Els preparatius .
Els alemanys preparen l'operaci Ciutadella (Zitadelle en alemany) que consisteix en atacar la falca de Kursk des del nord i des del sud, trobant-se a la ciutat de Kursk, de manera que les forces sovitiques quedessin encerclades. Per la seva banda, els serveis secrets sovitics amb un agent ubicat a Sussa: Rudolf Rssler, transmet tota la informaci necessria dels preparatius i intencions del l'alt comandament alemany (OKW) aquesta informaci li transmet un infiltrat a l'OKW, aix descobreixen els preparatius alemanys, de manera que els russos tamb tenen temps de mobilitzar-se i preparar-se per la prxima gran batalla, ara ambds bndols eren coneixedors de la importncia que tindria.

Aix, les dues potncies es comencen a preparar, els alemanys reuneixen una de les forces ms formidables mai vistes en l histori de la Wehrmacht; 35 divisions de les quals 14 eren Panzer (de tancs), 3 d'infanteria motoritzada i finalment 18 d'infanteria de a peu. Mentre, els russos fortifiquen les seves posicions i acumulen forces en tres sectors: al nord de la falca era el sector de Rokossovki, i el ms equipat, ja que s'esperava que l'atac principal es duria a terme en aquell sector (com veurem ms endavant, va ser al sector sud), comptava amb cinc exrcits d'infanteria: el 13, 48, 60, 65i 70, tamb disposava d'una exrcit de carros, el Segon, i finalment un grup aeri, el 16, tamb disposava d'un cos d'exrcit de cavalleria, dos cossos de tancs i altres unitats d'infanteria antitanc (armats amb els PTRD o PTRS antitanc), en total sumava 5.000 peces d'artilleria i uns 1.100 carros de combat.

El sector sud al comandament de Vatutin, que contava amb un nombre d'unitats similar, cinc exrcits d'infanteria: 38, 40, 69, 6 de la Gurdia i 7 de la Gurdia, un exrcit e tanc, el Primer de la Gurdia, i un grup aeri, el Segon, i a la reserva contava amb un cos de tiradors i un de carros. En total sumava 5.778 peces d'artilleria i 1.304 carros de combat. Finalment a la rereguarda, el Front Estepa sota les ordres de Kniev, que actuaria com a reserva gegantina d'efectius, i que contava amb les segents unitats el 27, 47, 53 i 5 Exrcit de la Gurdia. Un exrcit de carros; el 5 Exrcit de carros de la Gurdia y un grup aeri el cinqu sumant-li a aix tamb tres cossos d'exrcit de cavalleria, dos de carros i un motoritzat.

La ofensiva alemanya s aplaada diverses vegades, ja que Hitler volia que els nous carros Tigre, Pantera i Ferdinad entressin en acci, per la qual cosa la ofensiva es va aplaar novament per al mes de juny del 1943 per culpa del temps. Els alemanys despleguen 900.000 homes amb 2.700 vehicles entre tancs, canons autopropulsats, semierugues, caacarros, etc., 2.050 avions i 10.000 peces d'artilleria. Per la seva banda els sovitics reuneixen 1.300.000 homes, 3.300 carros de combat i 2.600 avions i 20.000 peces d'artilleria repartits en tres fronts independents (els russos organitzaven les seves unitats de manera diferent, un exrcit sovitic equivalia en mida a un cos d'exrcit alemany, i un front a una mica ms que un Exrcit alemany, passant una cosa similar amb les divisions).

 Tctiques i dispositius emprats .

Per part alemanya, els diferents generals que varen participar en la batalla, van optar per diferents tctiques i estratgies. Model, al nord, va decidir utilitzar la vella per ben provada tctica dels panzer, era ni ms ni menys que la clssica tctica de la guerra llampec (Blitzkrieg), i la mateixa que utilitzarien els sovitics durant la resta de la guerra: consistia en obrir una esquerda a travs de les defenses sovitiques amb la infanteria, una vegada oberta, els carros de combat s'hi introduirien per tal de penetrar en profunditat en les lnies enemigues, avanant a gran velocitat. Com es veur ms tard, seria un fracs, ja que les defenses sovitiques eren en profunditat, i estaven excellentment ben concebudes. Al sud, Hoth va decidir utilitzar les falques panzer, s a dir l avan es produiria mitjanant carros de combat per destruir les defenses sovitiques. Les formacions estaven organitzades de la segent manera: en primera lnia hi anaven els carros pesats Tigre, seguits en la teoria pels Pantera (en la teoria perqu la majoria no van poder entrar en acci), desprs els seguien els Panzer IV i III juntament amb els semierugues.

La falca utilitzada era de tipus invertida, de manera que no hi hagus un sol carro en la part frontal.
Per part sovitica, s'havia notat una gran millora respecte l'any anterior, ja que tot i que no havien assolit encara un grau tan elevat de preparaci com els seus rivals, ja havien assumit gran part de les llions de l'art de la guerra: ara els nous comandants eren molt ms competents, i des de l'ltima campanya d'estiu havien aprs gran part dels conceptes militars importants, ara ja no es deixarien rodejar grans unitats fcilment, quedant desenes de milers de tropes atrapades per sempre ms, sin que sabien prou b com aturar els panzer d'una manera efica; una defensa en profunditat. Les defenses emprades pels sovitics durant aquesta batalla van assolir una grandria inimaginable, tant pel nombre de cinturons defensius, com pels inacabables camps minats. Es va donar el cas que en zones on la infanteria russa havia d'atacar, hi havia ms un nombre desorbitat de peces d'artilleria per donar-los-hi suport. A les defenses russes es va donar preferncia a les peces antitanc, organitzades en bateries de 3 o 5 peces d'artilleria, extremadament mimetitzades amb el terreny, que eren capaces de llanar una gran tempesta de foc sobre els assaltants. Tamb es van emplaar nombroses metralladores, que normalment causaren la separaci de la infanteria dels blindats, per la qual cosa els carros quedaven totalment vulnerables als atacs. Els franctiradors o snipers, varen ser emplaats en pous de tirador i en llocs ocults, i grcies a la seva contribuci, els alemanys tingueren grans dificultats a l'hora d'aixecar els camps de mines, ja que aquesta ltima activitat ja resultava dificultosa per si sola.

En cuant als dispositius usats, podem destacar una llista de models de carros de combat, avions i altres armes;
Per part sovitica es varen usar els T-34/76, que era un carro de combat mitj, dels quals podem distingir gran nombre de variants, com el model 1940, amb el can de 76.2 L-11, el model 1941, model 1942 i model 1942 amb torre hexagonal i l'augment del blindatge frontal fins a 70 mm, amb la nomenclatura alemanya o occidental seria el model D, tamb incloen els T-34 produts l'any 1943, que sn els E i F, amb petites variacions a la torre, com ara diferents models de periscopi. Tamb val a dir que molts d'aquests models guardaven diferncies mnimes segons el seu lloc de fabricaci. Tots ells anaven armats amb el ben provat can F-34, que els hi permetia una velocitat inicial al projectil de ms de 640 metres per segon. Val a dir que, el model ms tpic usat d'aquell estiu en endevant (fins a l'arrivada del T-34/85 en grans nombres cap a mitjans de 1944) seria el T-34 model 1942 amb torre hexagonal o el Model 1943 E i F. Era el ms varat, millor que els seus antecessors i tenia ncara ms autonomia sense comptar que podia tranportar ms munici.

Un altre carro de combat sovitic fou el KV-1, sent un carro de combat pesat, aquest va aparixer l'any 1939, i fins i tot es varen usar els models ms primerencs. Ms pesat i lent que el seu company descrit anteriorment, tenia un blindatge notriament superior que en alguns models sobrepassava els 100 mm de gruix, anant armat amb el mateix can. En aquest cas, no es varen usar en grans quantitats. Tamb va entrar en acci el KV-1S, equipat amb una torre fosa ms lleugera, que treia pes a aquest formidable tanc.

Un altre dels blindats sovitics fou el T-70, carro de la categoria lleugera, tot i que sobrepassat pels blindats alemanys, va poder desenvolupar un paper de suport a la infanteria, i en nombroses ocasions anava acompanyant els T-34 als assalts de blindats i combinats. Val a dir que el seu armament era fora insuficient si tenim en compte que s'havia d'enfrontar, ja no als Tigre o Pantera, sin als carros ms lleugers, els Pz. III i IV. Per altra banda, el comandant que era l'nic ocupant la torre, tenia que carregar, disparar i buscar blanc a ms de dirigir al conductor.

A ms, tot i no desenvolupar un paper primordial, varen operar carros ms lleugers, com ara els T-60 o en alguns casos els T-40, amb un armament lleuger dotats en el primer cas de un can Shvak de 20 mm juntament amb una metralladora de 7,62, i a l'altre model, encara ms lleuger, era portador de dos metralladores; una de 12,7 i l'altra de 7,62 mm. Aquests carros, com es lgic eren del tot inadequats per al combat carro contra carro, car el seu armament i caracterstiques tcniques els hi ho impedien. Tamb val a dir que varen ser dissenyats per desenvolupar un paper de reconeixement, o de suport a la infanteria.

Els carros nord-americans i anglesos tamb es varen emprar, si b no amb la mateixa freqncia, ni nombre, car eren considerats pels russos poc adequats i incls "tombes" per als seus tripulants (un exemple n's el carro d'origen nord-americ Lee, que era conegut despectivament pel nom de "tomba per a set germans" ja que la seva dotaci la composaven 7 homes).

Per part alemanya es varen usar gran varietat de blindats; des de semierugues fins a canons d'assalt pesats passant pels carros de combat, que formaven el gros de les unitats assaltants.
Per comenar tenim en la categoria dels carros ms lleugers el Pz.Kmpfw II, que tot i estar antiquat per aquells moments, es varen usar com a carros de comandament o de reconeixement, sent ms freqent aquesta ltima missi en aquests lleugers tancs. El seu armament principal constava d'un can de 20 mm i una metralladora de 7,92 MG-34. El seu blindatge era mediocre. 

El segueixen com a models ms lleugers i antics el PzKmpfw III, que tot i que el seu disseny datava dels anys trenta, encara s'usava desenvolupant un paper en els atacs gens menyspreable, ja que a partir de 1941 es varen comenar a fer modificacions, sobretot en l'aspecte de l'armament, ja que aquest era fora insuficient en les primeres versions. Segons el model podem trobar diversos canvis:
En els models ms primerencs, noms havia una pea de 37 mm, que ben aviat es va quedar desfasada per l'arribada de carros cada vegada ms pesats i ms ben equipats.
En el segent model, es va optar per augmentar-ne el calibre de la pea principal fins a 50 mm, i en els models posteriors, s'hi varen afegir planxes de blindatge a la zona superior i faldons als costats, per protegir el tren de rodament.

El PzKmpfw IV, es podria dir que era el germ gran de l'anterior; era lleugerament ms gros, tamb pesava ms. El seu disseny, al igual que el seu company ms petit datava dels anys trenta,per li donava la oportunitat de rebre millores , ja que la seva torre era fora espaiosa, cosa que es va aprofitar ms tard en els models F2 i H per dotar-los de un can de 75mm llarg i al igual que el Pz-III, de faldons i planxes de blindatge addicionals. Va ser el cavall de batalla de la Wehrmatch durant la resta del conflicte, i en aquesta batalla, en va formar el gros amb ms de 850 unitats en servei. Tenia certes avantatges respecte al seu principal rival, com ara la potencia de foc que trobem a partir del model F2, amb blindatge estaven igualats, per amb la resta el T-34 de model 1943 el superava, tant en ergonomia com en disponibilitat com en autonomia, sense tenir en compte que el Pz-IV era molt ms car de construir i sobretot no era tant senzill de fabricar com el seu rival sovitic que es produa a un ritme exasperant per a la industria de guerra alemanya, aquest ritme no el podria assolir mai.

La manca de blindats en les divisions Panzer, oblig a usar gran varietat de blindats, un d'ells es el PzKmpfw. 35T, d'origen Txec, armat amb un can  de 37 mm certament insuficient, tamb hem de tenir en compte que aquest model data de la dcada dels trenta, poca en la qual era un blindat temible, per com va passar amb la resta de tanc, en poc temps varen quedar desfasats en front tant del T-34 com del KV-1, que marcaren un nou cam al disseny dels blindats.

Finalment tenim els carros pesats, que tot i no operar en grans nombres, si varen causar impacte.
En primer lloc tenim el PzKmpfw V Pantera, dotat d'un can llarg de 75 mm, ms potent que el que muntaven tant els Stug com els dels PzKmpfw. IV i amb un pes de 45 tones. Va sorgir en resposta al T-34, y molts el consideren com el millor carro en la seva categoria, millor incls que el Tigre, per estar ms equilibrat. Les similituds amb el carro sovitic sn fora evidents, tant com el tipus de formes com en el disseny. Amb tot, a Kursk, varen fer una entrada en escena massa precipitada, ja que feia tant sols uns mesos que encara s'avaluava, i com passa amb tot el que es nou i no s'ha provat, no sempre actua de la manera prevista. Doncs els problemes mecnics el varen deixar inoperatiu en les primeres hores d'acci, amb tot, i va haver un nombre redut que va entrar en acci, donant de s un resultats magnfics. Una vegada es va acabar la batalla, i amb la retirada alemanya, els sovitics en varen capturar cert nombre, conservant-se un d'aquests exemplars al museu de Kubinka.

El ms fams i mtic: El PzKmpfw VI Tigre, armat amb el can de 88 mm Flak 36, de gran poder destructiu, i de llarg abast. El seu blindatge tamb era temible, arribant fins als 100 mm d'espessor, amb tot, el preu que havia de pagar era un pes excessiu; 56 Tm, cosa que li provocava greus problemes a la hora de maniobrar, tenint greus problemes amb el fang, i per arrodonir-ho, si era avariat, es necessitava una altre Tigre per remolcar-lo, ja que la resta de vehicles de l'inventari de la Werhmatch eren del tot incapaos. Amb tot, es va caracteritzar per aconseguir gran eficincia, grcies a les seves principals avantatges, sent temut tant pels sovitics com pels aliats occidentals. Aquesta gran eficincia no s'ha de confondre amb efectivitat, ja que era car, patia d'avaries i amb conseqncia molt escs. Noms cal dir que des de mitjans de 1942 fins al 44 i escaig se'n varen construir poc ms de 1300 unitats, mentre que de carros sovitics o anglo-americans, se'n varen construir per desenes de milers.

 Comena la batalla .
La batalla comena el 5 de juliol: als temuts tancs Tiger i Panther se ls uneixen Panzer IV (que formaven el gros de les forces alemanyes) i uns 90 canons d'assalt Elefant o Ferdinand seguits per la infanteria. Per des del principi els alemanys no tenen tots els carros operatius, ja que els Pantera, dels quals tant s havia esperat, tenen un trist baptisme d avaries, i una tendncia a incendiar-se molt alarmant. Els Ferdinand, dels quals tamb s'havia esperat tant, el mateix Guderian es va referir despectivament sobre ells dient que: eren com "guatlles disparant amb can", ja que van ser una presa fcil per a la infanteria, la causa d'aix es que les unitats que participaren a Kursk ni tant sols tenien una metralladora defensiva per a la infanteria, que un a un els van anar caant... l'avan s molt lent i costa nombroses baixes per culpa de l'intens bombardeig enemic, dels nius de metralladores i dels camps de mines sviament distributs pel sovitics. El mateix dia 5, a les 5:30 del mat, els alemanys ataquen contra la 13 Exrcit amb un parell de columnes de 50 blindats i amb infanteria per a cobrir-los, com era d'esperar, varen ser rebutjats en poc temps amb moltes baixes. Novament, a les 7:30 del mat els alemanys ataquen, aquesta vegada amb carros Tigre i Ferdinand seguits per gran quantitat de Pz-IV i Pz-III, per sense ms xit que l'anterior atac, i per empitjorar les coses als alemanys, la 16 flota aria sovitica els va estar atacant tot el dia, patint grans baixes, i culminant el dia amb la separaci dels carros de la infanteria, per la qual cosa quedaren del tot desprotegits...

A alguns sectors s'havia pogut obrir alguna esquerda en les defenses russes, per en la majoria del front, ja ben entrada la nit, els carros alemanys encara intentaven perforar el primer cintur defensiu, noms van poder perforar-lo uns pocs carros Tigre, per com s'ha esmentat anteriorment, la infanteria havia estat separada dels blindats, i com a conseqncia estaven totalment desprotegits, llavors va ser quan granaders panzer van acudir a la zona per a donar cobertura als carros, desprs de patir grans baixes i lluitar contra patrulles sovitiques, els granaders panzer varen assolir el seu objectiu. Finalment, per al dia 6, els alemanys havien aconseguit capturar el primer cintur defensiu, per la tarda, Model va continuar atacant en direcci Ponyri, per el cost en baixes era ja inadmissible: unes 25.000 baixes i 200 carros i canons autopropulsats perduts. L'atac alemany al nord s aturat desprs d'haver avanat tant sols 10 quilmetres grcies a la frria defensa dels combatents sovitics, que finalment, el dia 9 de juliol els aturen als afores de Ponyri i els acaben expulsant de les altures d'Oljovatka desprs d'un contraatac sovitic. Els alemanys van intentar capturar les altures, per tantes vegades com varen atacar varen ser rebutjats patint una quantitat de baixes molt gran... per aquells moments, el general Model, cap del nov exrcit que atacava aquella zona, havia sofert unes 35.000 baixes i ms 350 carros destruts, per no mencionar el gran nombre de carros avariats o danyats que encara estaven allats als camps de mines.

Ms al sud, Hoth havia tingut ms xit, i tot i un gran tribut en baixes, havia aconseguit travessar diversos cinturons defensius fins al punt d arribar davant d'Oboyan, causant gran quantitat de baixes al 1r Exrcit de Carros de la Gurdia, obligant a Katukov (comandant de l'exrcit) a enterrar els seus T-34 (tctica defensiva sovitica que consistia en dipositar el carros de combat en una squia que cobrs la meitat del tanc, aix es feia un objectiu ms difcil, i s'utilitzava a l'estil de l'artilleria antitanc). Vatutin, tot i ser un gran general, no estava tan a l'altura com el seu company del nord, Rokossovky, ni del seu rival, amb tot, va aconseguir aturar als alemanys a Oboyan, obligant-los a anar a Projorovka, ja que aquella zona comenava a ser perillosa per al seu flanc. 
Tot i els xits obtinguts, el Destacament d'Exrcit Kempf, que tenia la missi de protegir l'avan alemany des del seu flanc dret, en direcci a Rzhavets, va fracassar en la seva temptativa, per la qual cosa, els reforos sovitics varen tenir via lliure, i per la tarda del dia 9 de juliol, va arribar per aquella ruta el 5 exrcit de carros de la Gurdia de Rotmistrov, que havia tingut que recrrer prop de 320 Km. per arribar a la zona de combat, i per la qual cosa no es trobava en condicions de combatre fins un parell de dies ms tard. L'endem comenaria la que ha sigut la batalla de carros ms gran de l'histria dels conflictes humans: la de Projorovka.

 Projorovka .

Per a entendre de manera precisa aquesta trobada de blindats, es essencial consultar una srie de mapes, per tal de situar-nos en la batalla:

Dia 10-11: Mapa Projorovka i proximitats
En aquest mapa s'hi poden apreciar els avanos efectuats pel cos Panzer SS de Pual Hausser (Totenkopf, Leibstandarte Adolf Hitler, Das Reich) durant els dies 10 i 11.

La batalla comena el dia 10, per quan a les 5:30h del mat els alemanys fiquen en marxa la ofensiva. La Divisi Panzer SS "Totenkopf", a la zona nord, ataca en direcci al riu Psel, tenint com a objectiu travessar-lo i assegurar-hi un cap de pont, de manera que l'ofensiva en direcci Kursk sigui factible. Es te previst travessar el riu per la zona on fa el meandre. Pel cam, Totenkopf trava combat contra la 11 Brigada de Tiradors Motoritzada, sent aquesta ltima rebutjada fins que, a les 6:30 els alemanys arriben al riu, i el passen capturant l'altura 226.6. El sector queda totalment quiet fins a l'endem. Aquell zona, queda coberta per les 52 i 95 Divisions de la Gurdia i pel 1038 regiment d'artilleria antitanc.

Una mica ms al sud-est, al flanc dret de la Totenkopf, la Divisi Panzer SS Leibstandarte Adolf Hitler (LAHSS), ataca cap a la 1:30h, tamb en direcci nord, capturant el Sovjoz Komsomoliets, i capturant al final del dia la altura 241.6. Aquest ltim sector estava cobert pel 1/285 regiment de Tiradors Aerotransportat. A les 12:35, LAHSS efectua un altre atac contra la 99 Brigada de tancs. A les 17:00h, ataquen amb el seu flanc dret, aconseguint capturar un tram del ferrocarril de Projorovka, tot i aix, en aquesta ltima acci es veuen obligats a abandonar l'atac i retirar-se grcies a una srie de defenses sovitiques situades al nord-est del seu avan.

Ms al sud (com es pot veure al mapa del dia 10), al flanc dret de la LAHSS, la Divisi Panzer SS Das Reich, no ataca, sin que te la missi de defensar el flanc dels possibles contraatacs sovitics des del gran sortint que hi ha, que va des de Projorovka fins uns trenta quilmetres al sud, amb una amplada d'uns dotze quilmetres anant-se estretint a mesura que baixa en direcci sud.
Cal afegir que aquest dia fa la seva arribada per la nit el 5 Exrcit de Carros de la Gurdia de Rotmistrov, juntament amb el 5 Exrcit de la Gurdia de Zhdnov, no podent atacar al cos Panzer SS, ja que havien hagut de recrrer una distncia de prop de 360 Km, i no es trobaven en condicions de combatre.

L'endem, dia 11, Totenkopf rellana l'ofensiva a l'altra banda del Psel contra les divisions avan citades 52 i 95 de la Gurdia, aconseguint engrandir el petit cap de pont una mitjana d'uns 1,5 a 2 Km. Ms a l'est, un atac combinat amb tenalla, amb la divisi LAHSS
cercla per la part nord a la 95 Brigada de tancs i la 3/11 Brigada de tancs trobant-se els alemanys a la banda est del riu.

Al seu flanc dret, la LAHSS ataca des de la altura 241.6 contra la 183 Div. de Tiradors, i com s'ha dit anteriorment, ha participat en l'encerclament de diverses unitats sovitiques una mica ms al nord. Durant aquest dia, els atacs tenen ms bon resultat, i seguint la lnia de ferrocarril, avancen en una profunditat de 3 a 4,2 km. Arribant fins la altura 252.2, situada entre el ferrocarril i la carretera de Projorovka.

El dia 12 es desperta ennuvolat, i amb lleugera pluja. Aquell mat els alemanys varen tornar a ficar en marxa la ofensiva en la direcci Kursk per la via de Projorovka. Aquesta vegada, sota l'atenta mirada de nerviosisme del general Rotmistrov i els seus subordinats, els T-34 varen encendre els seus motors. Poc desprs de la sortida del sol, les unitats de carros sovitiques tant del 5 Exrcit de Carros de la Gurdia de Rotmistrov, com del 5 Exrcit de la Gurdia de Zhdanov varen ficar en marxa una ofensiva massiva en efectius humans i blindats. En poca estona, grups que oscillaven entre els 25 o 50 carros incls ms, es llanaren contra les posicions de les Divisions Panzers SS, que tot i ser sorpreses en un primer moment, grcies al seu elevat grau d'instrucci, es reorganitzen, i repelen els assalts, amb tot, el valor i l'empemta dels assaltants suposa la prdua d'uns quants quilmetres quadrats de terreny. Hi ha contraatacs per part alemanya, que tant sn rebutjats com aconsegueixen destruir per complet formacions de carros enemigues.
La batalla s'estn des del meandre que fa el riu Psel pasant pel sud de Projorovka, y reseguint la lnia de ferrocarril, passant per Belenijino. La batalla ara englova l'avan de Kempf amb el seu III cs Panzer, que intenta desesperadament obrir-se pas fins a Projorovka, ja que si ho aconsegueix, podria ajudar de manera directa al al segon cos d'Exrcit Panzer SS de Paul Hausser. Amb tots els esforos, Kempf, tot i de gaudir d'un cop de sort que li permet capturar el pont de Rzhabets sobre el  Donets, i obtenir un valuossssim cap de pont, els sovitics posen fi a la situaci enviant el grup Trufnov i altres unitats cuirassades i d'infanteria, que els hi permeten aturar l'avan alemany. 
A l'arribar el mig dia, la situaci avia adquirit unes dimensions ja esgarrifoses, car la ofensiva sovitica donava signes d'estancament, al igual que l'avana alemany, que entre grans baixes continuaven en l'empenys. Els resultats es mostraven de manera variada segons la zona de combat, en unes zones, el carros pesats Tigre causaven el terror entre els tanquistes sovitics, que tenien que apropar-se moltssim per a ficar-los dintre el seu radi d'acci efica, no solament aquests, sin els ms lleugers Panzer IV, amb un can tamb temible. En altres zones, el tancs sovitics s'apropaven, i amb gran valentia intentaven destruir els Tigres, Pz-III i IV a distncia de tir de pedra amb tot grcies a la superioritat tctica alemana, i al seu elevat grau d'instrucci, aquesta apropament dels blinadts sovitics era una mort segura...
Val a dir que el combat no es desenvolup entre dues masses niques de blindats, s a dir, atacaven en grups ms o menys de 50 o 100 blindats.

 Conseqncies militars, estratgiques i poltiques. .
En un principi la batalla de Kursk es va dur a terme no noms amb intencions militars: al darrera hi havia una srie de motius poltics, com ara la neutralitat de Turquia i el factor moral de Romania i altres pasos satllit de l'Alemanya Nazi, que ja es comenaven a qestionar si valia realment la pena lluitar en aquella guerra, ja que feia temps que havien aconseguit els territoris annexionats per la URSS feia uns pocs anys. Per a la majoria era una guerra inacabable i llunyana, buida de beneficis.

Desprs d'aquesta batalla, Alemanya ja no es recuperaria ms, i la guerra a l'est es faria rutinria: avanos llargussims per part de l'Exrcit Roig, amb retirades continuades i algunes estocades per part alemanya, fins al collapse total de l'Alemanya Nazi i tot el seu exrcit.

Una vegada l'Exrcit Roig va alliberar Orel i Jarkov, les ofensives sovitiques es varen iniciar en tots els fronts, produint-se una retirada general fins al Dnepr, ms aviat una carrera, que acabaria amb un final perfecte per als sovitics: l'alliberament de Kev, tercera ciutat en importncia de la URSS, acompanyat per la recuperaci de bona part de l'Ucrana meridional, regi de gran valor agrcola per la fertilitat de les seves terres. Per acabar-ho d'arrodonir, es varen aconseguir zones on hi havia gran part de poblaci jove o en edat militar, la qual cosa va servir per superar als alemanys, ja que gran part d'aquests homes varen ser mobilitzats immediatament i enviats al front al cap de poc temps, tornant-se posteriorment en soldats regulars que contribuirien molt en qestions de numriques contra alemanya en les seves derrotes posteriors. Aquella basta zona de terreny va ficar de nou en mans sovitiques l'anomenat graner d'Ucrana, tot i que els alemanys varen deixar ben pocs camps de conreu, ja que mentre s'anaven retirant, al igual que els sovitics durant els anys de retirades, ho cremaren tot, cases, camps, les poques fbriques que poguessin quedar en peu, etc... fins i tot s'endugueren a poblaci civil, ja que de bn segur serien enviats o b a treballar en fbriques d'armament (cosa molt poc positiba per als alemanys) o a treballar en camps de conreu...  

Les baixes varen ser molt elevades, si fem cas del que diu el diari d'operacions alemany les prdues varen ser (entre morts, evacuats i desapareguts): 487.000 entre els mesos de juliol i agost, aquestes xifres pertanyen al total de baixes patides al front de l'est en aquest perode, si tenim en compte que la resta de sectors estaben la majoria d'ells quiets, ens dona una idea de l'elevadssim preu en baixes. No hi ha estimacions gaire fiables de les baixes sovitiques, per es calcula que van ser unes 500.000 o 600.000 en tot el front.

Com a resultat final tenim una estrepitosa derrota alemanya, que tot i haver tingut un nombre de baixes inferior als sovitics, aquests ltims varen substituir els morts i els ferits i el material perdut, grcies a que la indstria sovitica va estar produint en grans quantitats, i cada vegada amb ms qualitat, fins al punt de superar als alemanys, que a poc a poc anirien baixant la qualitat del seu material i del reclutament dels seus homes, per empitjorar les coses als alemanys, desprs de recuperar el territori perdut durant l'ofensiva alemanya, els sovitics varen trobar-se que, la majoria dels carros de combat i canons avariats i danyats encara estaven dispersats pel camp de batalla, i grcies als equips de recuperaci els van ficar ben aviat en circulaci, si a aix hi sumem els nous carros que varen arribar de les factories dels Urals i dels que disposaven abans de la batalla i alguns d'alemanys que varen ser recuperats i ficats al servei dels russos, el nmeros es disparen, sent tot el contrari per als alemanys, que tots els carros que perden no els recuperen, i el pitjor es que les unitats per a reemplaar-los sn poqussimes, i les dotacions per als mateixos tamb.

Amb tot, aquesta victria, no va ser un cam de roses, ja que quan la batalla va acabar, gran part de les divisions que participaren en els durssims combats de juliol i agost estaben reduedes en alguns casos fins poc ms de 2.000 homes, aquest fet no noms era evident en el vndol guanyador, sin tamb en els venuts, ja que tot i no patir, com s'ha dit, tantes baixes tamb varen veure com les seves divisions estaven redudes a nombres cuasi similars. Els blindats, no varen ser reparats fins que va passar un cert perode de temps, per la cual cosa les ofensives comenades durant els mesos d'Agost, varen notar carncia de blindats, noms cal dir que el % Exrcit de la Gurdia de Tancs de Rotmistrov, tenia cap al mes d'agost poc ms de 100 blindats...

En el factor d'efectius humans passa una cosa similar: els alemanys, segons el seu diari d'operacions les baixes en tot el front de l'est durant el perode de juliol a octubre sn de 907.000 homes, per a reemplaar-les es varen enviar uns 519.000 homes, una xifra del tot insuficient tenint en compte que, no solament els sovitics les varen reemplaar totes, incls si calia, augmentaven el nombre d'efectius, mentre que per als alemanys es va tancar el perode amb nombres negatius, tenint una diferncia de ms d'un quart de mili d'efectius menys, cosa que empitjoraria amb el temps, ja que les unitats dels seus aliats tampoc serien molt nombroses, i, a ms, estarien molt poc motivades pel combat, cosa que implicava la prdua d'efectivitat, aquesta falta de moral ja es feia patent no solament en els alts comandaments alemanys, que des de feia uns mesos veien la situaci molt negativament, sin la tropa, que es veia desbordada, veient que rere una derrota i una retirada en venia una altra de seguida. A poc a poc el nombre de soldats alemanys va anar reduint-se fins que durant la captura de Berln noms quedaven uns pocs fantics de les SS, vells i nens per defensar la capital, la resta d homes en edat de combatre eren morts, ferits de manera irreparable o simplement en camps de presoners sovitics.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81079" title="Riera de Fonollosa" nonfiltered="2132" processed="2127" dbindex="32291">
La riera de Fonollosa o riera de Fals s un afluent per la banda dreta del riu Cardener.

El curs discorre ntegrament dins la comarca del Bages. T una llargada d'uns 30 km, amb un recorregut de nordoest a sudest fins arribar a Fonollosa; i d'oest a est des d'aquesta poblaci fins a la seva desembocadura al Cardener, dins el terme municipal de Sant Joan de Vilatorrada.

Neix a la Serra de Castelltallat (Sant Mateu de Bages) de la uni de diversos torrents i al llarg del seu recorregut, que s parallel i prxim al de la riera de Rajadell, rep els torrents anomenats de la Vall, del Mrtir, de Cererols i de Perejutge.

Al seu pas per Fonollosa forma uns cingles de fins a 300 metres de fondria que s'allarguen durant uns 10 km. 

El cabal s poc important i irregular ja que la pluviometria de tota la seva conca s al voltant de 600 litres per metre quadrat anuals, amb una secada estival acusada.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81080" title="Batalla de Berln" nonfiltered="2133" processed="2128" dbindex="32292">

 
 Per a la campanya de bombardeig sobre Berln realitzada per la RAF entre el novembre de 1943 i el mar de 1944, vegeu la batalla de Berln (aire).;

La batalla de Berln va ser una de les batalles finals de la Segona Guerra Mundial a Europa. Entre els sovitics s coneguda com l'"Operaci Ofensiva de Berln", en qu dos Grup d'Exrcits sovitics van atacar la ciutat des del sud i des de l'est, mentre que un tercer feia retirar-se les forces situades al nord.

La batalla de Berln s'estengu entre finals de 1945 i inicis de maig, i va ser una de les batalles ms sanguinolentes de la histria. Abans de qu finalitzs la batalla, el dictador alemany Adolf Hitler i diversos dels seus immediats seguidors es van sucidar. Els defensors de la ciutat es van rendir el 2 de maig. Tanmateix, la lluita prossegu al nord-oest i al sud-oest fins al final de la guerra a Europa el 8 de maig (9 de maig a la URSS); mentre que les unitats alemanyes es dirigien cap a l'oest per tal de poder-se rendir als Aliats occidentals abans que no pas als sovitics.

 Rerafons .
El 12 de gener de 1945, l'Exrcit Roig inici l'Ofensiva del Vstula-Oder a travs del riu Narew i desde Varsvia, una operaci de 3 dies en un front que incorpor 4 Fronts d'Exrcits. El quart dia, l'Exrcit Roig aconsegu trencar las lnies alemanyes, tornant a dirigir-se cap a l'oest, amb avanos d'entre 30 i 40 km diaris, conquerint els pasos bltics, Danzig, Prssia Oriental i Poznan, arribant fins a noms 60km a l'est de Berln, a la riba del riu Oder.

El recentment creat Grup d'Exrcits Vstula, sota el comandament del Reichsfhrer-SS Heinrich Himmler, intent realitzar un contraatac el 24 de febrer, per fracass. Llavors, l'Exrcit Roig es dirig cap a Pomernia, netejant la riba dreta de l'Oder i dirigint-se cap a Silsia.

Al sud tenia lloc la Batalla de Budapest, fracassant fins a 3 intents alemanys per rellevar la guarnici de la capital hongaresa, que es trobava encerclada (caigu el 13 de febrer). De nou, els alemanys van tornar a contraatacar, car Hitler insistia en la tasca impossible de reconquerir els accessos fins al Danubi. El 16 fracass l'Ofensiva del Llac Balaton, i amb prou feines 24 hores, l'Exrcit Roig contraatacava i reconqueria tot el que els alemanys havien guanyat en 10 dies. El 30 de mar els sovitics van entrar a ustria i, durant l'Ofensiva de Viena, van capturar la ciutat el 13 d'abril.

En aquells moments era clar que la desfeta del Tercer Reich ja era noms una qesti de setmanes. La Wehrmacht tenia, com a molt, un 8% del combustible que necessitava per operar efectivament, i tant la producci com la qualitat dels caces i dels tancs havien caigut des de les puntes de 1944. Tanmateix, era clar que la lluita seria tan ferotge com abans. Els alemanys lluitarien amargament pel seu orgull nacional, els aliats exigien la rendici incondicional i, ams, comprarien temps perqu la poblaci pogus fugir cap a l'oest.

Adolf Hitler decid restar a la ciutat fins al final, en contra dels desigs dels seus consellers. El 12 d'abril, Hitler escolt a la rdio que el President americ Franklin D. Roosevelt havia mort. Aix rpidament aixec falses esperances al Fhrerbunker sobre la salvaci de Berln, com ja havia passat abans quan Berln havia estat amenaada d'invasi (veure El miracle de la Casa de Brandenburg.)

Els Aliats occidentals havien traat plans per llanar paracaigudistes en cas d'un desmoronament sobtat alemany. Aquests plans van realitzar-se recordant el collapse sobtat i el final de la I Guerra Mundial, i aix es podrien capturar tant presoners com documentaci important abans que es perdessin (Veure Operaci Eclipsi). Tanmateix, no es realitz cap pla per arribar a la ciutat per terra. El General Dwight D. Eisenhower deia que no calia tenir baixes atacant una ciutat que desprs de la guerra estaria dins de l'esfera d'influncia sovitica. A ms, Eisenhower estava amonat per les baixes que es poguessin causar pel foc amic quan es trobessin amb els sovitics. Per tant, la principal contribuci dels aliats occidentals va ser el bombardeig estratgic de Berln. Durant 1945, la USAF llan un munt de bombardeigs de dia sobre Berln, a ms de 36 nits d'atacs successius per part de la RAF, finalitzant la nit del 20 al 21 d'abril de 1943, tot just abans que els sovitics entressin a la ciutat.

 Preparatius .

L'ofensiva sovitica a l'Alemanya Central (el que posteriorment esdevindria l'Alemanya Oriental) tenia dos objectius: Stalin no creia que els Aliats Occidentals ocupessin territori ocupat pels sovitics a la zona sovitica a la postguerra, per la qual cosa comen l'ofensiva en un front ben ample i movent-se rpidament cap a l'oest, per tal de trobar-se amb els Aliats Occidentals tant a l'oest com fos possible. Per l'objectiu principal era conquerir Berln. Ambds objectius eren complementaris, car la possessi de la zona no seria total i possible fins que la ciutat de Berln fos capturada. Una altra consideraci era que el propi Berln fos til per la postguerra.

El 6 de mar, Hitler nomen al Tinent General Helmuth Reymann com el comandant de la defensa de la zona de Berln, substituint al Tinent General Bruno Ritter von Hauenschild.

El 20 de mar, el General Gotthard Heinrici va ser nomenat Comandant en Cap del Grup d'Exrcits Vstula, substituint al Reichsfhrer-SS Heinrich Himmler. Heinric era un dels millors tctics defensius de l'Exrcit alemany. Immediatament comen a traar plans defensius. Heinrici va preveure correctament que la principal amenaa sovitica vindria des del riu Oder i des de la principal Autobahn est-oest. Va decidir no intentar defensar les vores de l'Oder amb res ms que forces purament testimonial. Al seu lloc, va fer que els enginyers fortifiquessin els turons de Seelow, des dels quals es podia veure el punt per on l'Autobahn travessava l'Oder. Aix era a uns 17km a l'est de l'Oder i a 90km a l'est de Berln. Heinrici va retirar forces d'altres zones per incrementar el nombre de defensors dels turons. Els enginyers van inundar tota la zona, alliberant les aiges d'una reserva, situant al darrera 3 cinturons d'emplaaments defensius. Aquests emplaaments arribaven fins als afores de Berln (les lnies ms properes a Berln eren anomenades la posici de Wotan). Aquestes lnies consistien en emplaaments anti-tanc, nius de metralladores i una extensi de trinxeres i bnkers. 

El 9 d'abril, Knigsberg finalment va caure en mans de l'Exrcit Roig. Aix va permetre que el 2n Front de Bielorssia del Mariscal Rokossovski es pogus desplaar cap a la riba est de l'Oder. Durant les dues primeres setmanes d'abril, l'Exrcit Roig port a terme el redesplegament ms velo de la guerra. El Mariscal Jkov va concentrar el seu 1r Front de Bielorssia davant dels turons de Seelow, ocupant el 2n Front Bielors les posicions que aquest havia abandonat. Mentre que aquest desplegament tenia lloc, les restes del II Exrcit del General Dietrich von Saucken, que havien quedat atrapades a Danzig, van aconseguir escapar a travs del delta del Vstula.

Al sud, el Mariscal Koniev movia el seu 1r Front d'Ucrana des de l'Alta Silsia cap al riu Neisse.

Els 3 fronts sovitics sumaven dos milions i mig d'homes (incloent a 78.556 soldats del 1r Exrcit polons), 6.250 tancs, 7.500 avions, 41.600 peces d'artilleria i morters, 3.255 Orgues d'Stalin, i 95.383 vehicles motoritzats (molts d'ells de fabricaci americana).

 Batalla de l'Oder-Neisse .


El sector on comen la lluita va ser als turons de Seelow, la major lnia defensiva als voltants de Berln. La Batalla dels Turons Seelow va ser una de les darrers batalles de posicions de la Segona Guerra Mundial. Dur 4 dies (entre el 16 i el 19 d'abril de 1945), i enfront gaireb un mili de soldats de l'Exrcit Roig, amb ms de 20.000 tancs i peces d'artilleria per trencar les Portes de Berln, defensades per uns 100.000 soldats alemanys i uns 1.200 tancs i canons.

El 19 d'abril, el 1r Front de Bielorssia aconsegu travessar la lnia final dels turons, quedant noms un munt de formacions malmeses entre ell i Berln. El 1r Front d'Ucrana, havent capturat Forst el dia abans, avanava camp a travs. Per un altre costat, el 3r Exrcit de la Gurdia del General Gordov, el 3r Blindat de la Gurdia del General Ribalko i el 4t Blindat de la Gurdia del General Leliuixenko  es dirigien cap al nord-est, direcci Berln, mentre que d'altres exrcits es dirigien cap a l'oest per trobar-se amb les forces dels Estats Units a l'Elba. 

Al vespre del 19 d'abril, la lnia de front alemanya al nord de Frankfurt, al voltant se Seelow i al sud cap a Forst havia desaparegut. Aix permet als fronts sovitics envoltar al IX Exrcit en una gran bossa a l'oest de Frankfurt. Els intents del IX Exrcit per escapar de la bossa van acabar en la Batalla de Halbe. El cost per a les forces sovitiques entre l'1 i el 19 d'abril va ser molt alt, amb 2.807 tancs perduts, incloent 727 als turons de Seelow.

 Encerclament de Berln .

El 20 d'abril, aniversari de Hitler, l'artilleria del 1r Front Bielors comen a bombardejar el centre de la ciutat, i no s'atur fins a la rendici de la ciutat. Desprs de la guerra, els sovitics afirmaren que el pes d'explosius llanats sobre la ciutat per la seva artilleria durant la batalla era ms gran que el tonatge de bombes llanat pels bombarders dels Aliats Occidentals sobre la ciutat. El 1r Font Bielors avan cap a l'est i el nord-est de la ciutat. El 1r Front Ucrans havia superat les darreres formacions de l'ala nord del Grup d'Exrcits Centre, arribant al nord de Juterbog, i apropant-se a les lnies americanes a l'Elba a Magdeburg. Al nord, entre Stettin i Schwedt, el 2n Front Bielors atac el flanc nord del Grup d'Exrcits Vstula, reforat pel III Exrcit Panzer del General von Manteuffel.

El 21 d'abril, el 2n Exrcit Blindat de la Gurdia de Semi Bogdanov avan uns 50km al nord de Berl, per atacar cap al sud-oest de Werneuchen. D'altres unitats sovitiques van arribar a l'anell defensiu exterior. El pla sovitic consistia en encerclar la ciutat i aix atrapar al IX Exrcit.

El comandament del V Cos atrapat amb el IX Exrcit al nord de Forst, pass del IV Exrcit Panzer al IX Exrcit. El cos encara estava a Cottbus. Quan l'antic flanc sud del IV Exrcit Panzer va tenir alguns xits locals contraatacant cap al nord contra el 1r Front Ucrans, Hitler don ordres on es feia pals que el seu geni militar s'havia esfumat. Orden al IX Exrcit que mantingus Cottbus i que forms un front encarat a l'oest. Llavors s'haurien de trobar amb el IV Exrcit Panzer (que venia des del sud) i envoltar al 1r Front Ucrans abans de destruir-lo. Serien precedits per un atac al sud del III Exrcit Panzer, i havien d'estar preparats per ser el bra sud d'un atac en pina que envoltaria al 1r Exrcit Bielors, el qual seria finalment destrut pel Destacament d'Exrcit del General-SS Felix Steiner, que avanava des del nord de Berln. Aquell mateix dia, quan Steiner va fer pals que no tenia prou divisions per fer-ho, Heinrici va exposar clarament a l'Estat Major de Hitler que a no ser que el IX Exrcit es retirs immediatament, de ben segur que no trigaria a trobar-se envoltat pels sovitics. Era massa tard per moure's al nord-oest de Berln, i s'havien de retirar cap a l'oest. Heinrici va fer pals que si Hitler no li permetia moure's cap a l'oest, li demanaria ser rellevat del seu comandament.

El 22 d'abril, desprs de la seva conferncia vespertina, Hitler caigu en un estat completament irat quan se n'adon de qu les ordres que havia donat el dia abans no estaven sent acomplides. Afirm que la guerra estava perduda, culp al generals i anunci que continuaria a Berln fins al final i que se sucidaria. En un intent de calmar a Hitler, el General Jold especul que si el XII Exrcit del General Wenk, que en aquells moments es trobava davant dels americans, podia anar fins a Berln perqu els americans, encara a l'Elba, tindrien dificultats per dirigir-se cap a l'est. Hitler es va fer seva la idea i poques hores desprs Wenk reb l'ordre de separar-se dels americans i dirigir al XII Exrcit cap al nord-est per ajudar Berln. Va ser llavors quan se'n van adonar de qu si el IX Exrcit es dirigia cap a l'oest, podria enllaar amb el XII Exrcit.

Lluny de la sala de mapes del Fhrerbunker de Berln, amb els seus atacs imaginaris realitzats per divisions fantasmes, els sovitics continuaven en la seva tasca de guanyar la guerra. El 2n Front de Bielorssia havia establert un cap de pont a la riba est de l'Oder amb una fondria de 15km i es trobava enfrontant-se amb el III Exrcit Panzer. El IX Exrcit havia perdut Cottbus i es veia pressionat des de l'est. Un corresponsal de guerra ja informava de qu la capital ja estava a l'abast de l'artilleria sovitica, mentre que els primers tancs ja penetraven a l'anell defensiu interior de Berln. 

El 23 d'abril, els 1rs Fronts de Bielorssia i Ucrana van continuar estrenyent el setge, elements de 1r Front Ucrans van continuar movent-se cap a l'oest per trobar-se amb el XII Exrcit alemany, que es dirigia a socrrer Berln. El mateix dia, Hitler anomen al General Helmuth Weidling com a comandant de la zona de defensa de Berln, reemplaant al Tinent General Reymann. El 24 d'abril es va completar l'encerclament; i al dia segent, s'inici la penetraci de Berln, amb unitats sovitiques introduint-se per l'anell defensiu S-Bahn. Al vespre ja no hi havia cap mena de dubte de qu la guarnici de Berln no podria fer res llevat retardar la captura de la ciutat pels sovitics, mentre que les etapes decisives de la lluita ja havien tingut lloc als afores de la ciutat.

 La Lluita a Berln .


Les forces de qu disposava Weidling per a la defensa de la ciutat incloen a moltes divisions de la Wehrmacht i de les Waffen-SS malmeses, sumant uns 45.000 homes. A aquests se'ls ha d'afegir forces provinents de la policia, nois reclutats de les Joventuts Hitlerianes i el Volkssturm. Molts dels 40.000 vells del Volksstrum havien servit a l'exrcit quan eren joves, i els havia que fins i tot eren veterans de la I Guerra Mundial. El comandant del districte central, SS Brigadefhrer Wilhelm Mohnke, el qual havia estat nomenat al crrec pel propi Hitler, tenia uns 2.000 homes a les seves ordres. 
.

Weidling organitz les defenses en 8 sectors designats per lletres (de la A a la H), cadascun d'ells comandat per un coronel o fins i tot per un general, per molts sense experincia de combat. A l'oest de la ciutat es trobava la 20a Divisi d'Infanteria Motoritzada, al nord es trobava la 9a Divisi Paracaigudista; al nord-est, la Divisi Panzer Muncheberg; i al sud-est i a l'est de l'Aeroport de Tempelhof es trobava la 11a Divisi Panzergrenadier-SS Nordland. La reserva estava formada per la 18a Divisi Panzergrenadier, i estava situada al districte central de Berln.

Si b el dest de Berln estava segellat, ja que les etapes decisives de la batalla ja havien tingut lloc fora de la ciutat, la resistncia dins de la ciutat continu. El 23 d'abril, el 5 Exrcit de Xoc de Berzarin i el 1r Exrcit Blindat de la Gurdia de Mikhail Katuzov van assaltar Berln des del sud-est i desprs d'un contraatac del LVI Cos Panzer al vespre del 24, van arribar a l'anell defensiu situat al nord del canal de Teltow. Parallelament, de totes les forces a les que s'havia ordenat reforar les defenses interiors de Berln, noms arrib un petit contingent de voluntaris francesos de la SS comandats pel Brigadefhrer Gustav Krukenberg. El 25, Krukenberg va ser nomenat comandant del Sector Defensiu C, el sector que suportaria ms pressi de l'assalt sovitic a la ciutat.


El 26 d'abril el General der Artillerie Helmuth Weidling va ser nomenat comandant de la Zona Defensiva de Berln. El 8 Exrcit de la Guardia del General Txuikov i el 1r Exrcit Blindat de la Guardia van atacar l'aeroport de Tempelhof, havent lluitat tot el cam a travs dels suburbis del sud, tot just dins de l'anell defensiu del S-Bahn, a on es trob amb resistncia de la Divisi Mncheberg; per al dia segent, les afeblides divisions Mncheberg i Norland, que defensaven la zona sud-est, s'encaraven a 5 exrcit sovitics: d'est a oest hi havia el 5 Exrcit de Xoc, el 8 Exrcit de la Guardia, el 1r Exrcit Blindat de la Gurdia i el 3r Exrcit Blindat de la Gurdia del General Ribalko (part del 1r Front Ucrans) van veure's obligats a retirar-se, prenent posicions defensives als voltants de Hermannplatz i de Krukenberg, segons inform el General Krebs, cap de l'Estat Major del OKH.


L'avan sovitic cap al centre de la ciutat va realitzar-se sobre els segents eixos: des del sud-est, a travs del Frankfurter Allee (acabant i sent aturat a la Alexanderplatz); des del sud a travs del Sonnen Allee, acabant al nord de la Belle Alliance Platz; des del sud acabant prop de la Potsdamer Platz i des del nord acabant prop del Reichstag. El Reichstag, el pont de Moltke, l'Alexanderplatz i els ponts de Havel a Spandau van ser els llocs on la lluita va ser ms ferotge, amb combats casa per casa i cos a cos. Els contingents estrangers de les SS van figurar entre els ms ferotges, car lluitaven ideolgicament motivats i creien que no viurien si eren capturats.

 Batalla pel Reichstag .
Durant les primeres hores del 29 d'abril, el 3r Exrcit de Xoc travess el Pont Moltke i comen a posicionar-se pels carrers i pels edificis dels voltants. Els assalts inicials als edificis, incloent el del Ministeri de l'Interior, van ser controlats per manca d'artilleria, per quan els ponts van ser reparats, l'artilleria va poder moure's per recolzar l'atac. A les 4:00, al Fhrerbunker, Hitler sign les seves darreres voluntats i testament, i poc desprs, es cas amb Eva Braun. A l'albada, els sovitics van tornar amb el seu assalt des del sud-est. Desprs d'una lluita ferotge, van aconseguir conquerir el Quarter General de la Gestapo a Prinz-Albrechtstrasse, per un contraatac de forces de les Waffen-SS va obligar als sovitics a retirar-se de l'edifici. Dirigint-se cap el sud-oest, el 8 Exrcit de la Gurdia atacava des del nord a travs del canal de Landwehr cap al Tiergarten.

Al dia segent, 30 d'abril, els sovitics havien solucionat els seus problemes amb els ponts i amb suport d'artilleria van llanar un atac sobre el Reichstag a les 6:00, per donat les trinxeres i el suport de canons de 88mm situats al zoo de Berln (a 2km), no va ser fins al vespre que els sovitics no van poder internar-se a l'edifici. El Reichstag no es feia servir des de 1934 quan s'incendi, i l'interior no semblava gens un edifici governamental. Les tropes alemanyes, aprofitant els desperfectes de l'edifici, van poder-lo atrinxerar mentre que esperaven l'atac. En un combat ferotge cambra per cambra, cost dos dies a l'Exrcit Roig controlar completament l'edifici. La famosa fotografia d'un soldat onejant la bandera roja al sostre de l'edifici noms s una foto de propaganda, feta un cop l'edific ja havia estat capturat. Tanmateix, ja s'havia issat una altra bandera enmig de la lluita.

 Batalla pel centre .


Al mat del 30 d'abril, Weidling inform personalment a Hitler que els defensors de Berln probablement esgotarien la munici durant la nit. Hitler li permet intentar de fer una sortida a travs de les lnies de l'Exrcit Roig que els encerclaven. Aquell vespre, Hitler i Eva Braum es van suicidar, i els seus cossos es van incinerar a les afores del bnker. D'acord amb el testament de Hitler, el Groadmiral Karl Dnitz era nomenat President d'Alemanya (Reichsprsident) al Govern de Flensburg, i Joseph Goebbels esdevenia Canceller (Reichskanzler).

A mida que el permetre s'estrenyia i els defensors queien, s'anaven concentrant en una petita zona al centre de la ciutat. En aquells moments eren uns 10.000 soldats alemanys que eren assaltats per tots els costats. Cap a les 04:00 de l'1 de maig, Krebs parl amb el General Txuikov, comandant del 8 Exrcit de la Gurdia, informant-lo de la mort de Hitler i de l'esperana de negociar la rendici de la ciutat. Tanmateix, no van poder arribar a cap acord definitiu donada la insistncia sovitica d'una rendici incondicional i de qu Krebs afirmava que no tenia autoritat per acordar-ho. Al vespre, Goebbels (que estava en contra de la rendici) i la seva famlia es van matar. El sucidi de Goebbels represent que el darrer impediment que tenia Weidling per acceptar els termes de la rendici incondicional de la guarnici s'havia esvat, per prefer retardar-la fins al mat segent per donar algun temps durant la foscor per intentar la sortida.

 Ruptura i rendici .



La nit de l'1 al 2 de maig, gran part de les restes de la guarnici de Berln va intentar fugir de la ciutat en 3 direccions. Noms aquells que van dirigir-se cap a l'oest a travs del Tiegarten i travessant el Charlottenbrcke van tenir xit en superar les lnies sovitiques. Tanmateix, noms un grapat va sobreviure per arribar fins a les lnies americanes, molts d'ells sent capturats o abatuts pels sovitics.

A primera hora del mat del 2 de maig, els sovitics van capturar la Cancelleria del Reich. El General Weidling es va rendir, juntament amb el seu estat major, a les 6 del mat. Va ser portat a veure al General Txuikov a les 8:23. Weidling acord ordenar als defensors de la ciutat a rendir-se als sovitics. Davant del General Txuikov, i d'acord a les indicacions de Vasili Sokolovski, Weidling orden per escrit la rendici.

Encara va haver algun combat espordic en alguns edificis allats, a on alguns membres de les SS es negaven a rendir-se. En aquests casos, els sovitic simplement reduen l'edifici a runes. A partir d'aquell moment, els sovitics van anar casa per casa agafant presoner a tothom que ports uniforme, incloent als bombers i als ferroviaris, enviant-los cap a l'est com a presoners de guerra; mentre que la poblaci civil mostraven el seu agrament per rebre menjar dels sovitics. 

 La batalla als afores de Berln .
Cap al 28  29 d'abril, el General Gotthard Heinrici,  Comandant en Cap del Grup d'Exrcits Vstula va ser rellevat del seu comandament desprs de desobeir les ordres directes de Hitler de mantenir Berln a qualsevol cost i sense permetre mai cap retirada. Com a resultat, va ser substitut pel General Student. El General Kurt von Tippelskirch va ser nomenat substitut inter de Heinrici fins que Student pogus arribar i assumir el control de la situaci. Independentment que fos Tippelskirch o Student qui estigus al capdavant del Grup d'Exrcits Vstula, el rpid deteriorament de la situaci va fer que la coordinaci dels exrcits del Grup fos insignificant durant els darrers dies de la guerra.

 La batalla al nord de Berln .
Metre que el 1r Front Bielorus i el 1er Front Ucrans encerclaven Berln i comenaven la batalla a la prpia ciutat, el 2n Front Bielors de Rokossovski inici el seu atac cap al nord de Berln. El 20 de maig atac el flanc nord del Grup d'Exrcits Vstula entre Stettin i Schwedt. Pel 22, ja havien aconseguit establir un cap de pont  la riba est de l'Order que tenia una fondria de 15km i es trobava combatent amb el III Exrcit Panzer.

El 25 d'abril, el 2n Front Bielors trenc les lnies del III Exrcit Pazner al sud de Stettin i travess Randowbruch. Des d'aquell moment, tenia una complerta llibertat per moure's cap a l'oest, per enllaar amb el 21 Grup d'Exrcits britnic de Montgomery, aix com per dirigir-se cap al nord, al port bltic de Stralsund.

El III Exrcit Panzer i el XXI Exrcit, situat al nord de Berln, es retiraven cap a l'oest donada la pressi del Front de Rokossovski, acabant en una bossa de 32km d'ample, situat entre l'Elba i la costa. A l'oest tenien el 21 Grup britnic (que l'1 de maig super el seu cap de pont a l'Elba i es dirig a corre cuita cap a la costa capturant Wismar i Lbeck), i a l'est estava el 2n Front Bielors i al sud estava el IX Exrcit americ, que havia arribat fins a Ludwigslust i a Schwerin.

 La Batalla al sud de Berln .

Els xits del 1r Front Ucrans durant els primers 9 dies de batalla represent que, pel 25 d'abril ocupaven una vasta zona al sud i al sud-oest de Berln. Les seves puntes de llana havien trobat unitats del 1r Front de Bielorssia a l'oest de Berln, completant el setge de la ciutat.

Aquell mateix dia, unitats de la 58a Divisi de la Gurdia del 5 Exrcit de la Gurdia establiren contacte amb la 69a Divisi d'Infanteria del 1r Exrcit americ prop de Torgau, a l'Elba.

Aquestes maniobres havien trencat les forces alemanyes al sud de Berln en 3 parts: el IX Exrcit es trobava cercat a la Bossa de Halbe; el XII Exrcit de Wenck, obeint les ordres de Hitler de 22 d'abril, provava d'arribar fins a Berln, per es trob amb resistncia d'unitats del 1r Front d'Ucrana a la zona de Potsdam. El Grup d'Exrcits Centre de Schrner va haver de retirar-se de Berln a travs de les seves lnies de comunicaci cap a Txecoslovquia.

Entre el 24 d'abril i l'1 de maig, el IX Exrcit port a terme una acci desesperada per trencar la bossa en un intent d'enllaar amb el XII Exrcit. Hitler assumia que, desprs de l'xit trencant la bossa, ambds exrcits podrien combinar les forces i serien capaos d'alliberar Berln. Tanmateix, no hi ha cap prova que suggers que els General Heinrici, Busse o Wenck pensessin que aix fos remotament possible, per el perms de Hitler a que el IX Exrcit pogus trencar les lnies sovitiques oferia una esperana perqu les tropes poguessin fugir cap a l'oest i rendir-se a l'exrcit americ.

A l'albada del 28 d'abril, les divisions Clausewitz, Scharnhorst and Theodor Krner van atacar des del sud-est direcci Berln. Formaven part del XX Cos, i estaven formades per homes reclutats de les escoles de preparaci d'oficials, convertint-les en algunes de les millors unitats que els alemanys tenien en reserva. Van cobrir una distncia d'uns 24km, abans de ser aturats al llac Schwielow, al sud-oest de Postdam, i encara a 32km de Berln.

El 28 d'abril, el General Krebs, cap de l'estat major general va fer la seva darrera trucada des del Fhrerbunker. Truc al mariscal Keitel al nou quarter general suprem a Fuersenberg. Krebs va dir a Keitel que, o b eren rellevats en 48 hores o tot estaria perdut. Sota la pressi, Keitel li va prometre que exerciria la mxima pressi sobre els generals Wenck i Busse per que s'aprestessin en els seus intents d'alliberar Berln.

La nit del 28 d'abril, el General Wenk inform a Fuestenberg que el XII Exrcit es veia obligat a retirar-se per tot el front. D'acord a Wenck, no era possible realitzar cap atac sobre Berln. Aix era ms del que podia oferir l'IX Cos en aquells moments.

Sobre uns 25.000 alemanys del IX Exrcit, juntament amb milers de civils, intentaven arribar a les lnies del XII Exrcit desprs de fugir de la bossa del Halbe. Les baixes en ambds costats eren molt altes. Sobre uns 20.000 soldats de l'Exrcit Roig van morir mentre que intentaven segellar la ruptura, molts dels quals estan enterrats en un cementiri proper a la carretera Mark-Zossen. No est confirmada la xifra de civils morts, per la xifra podria ser superior a 10.000.

Havent fracassat en la seva missi d'arribar a Berln, el XII exrcit de Wenck es retir lluitant cap a l'Elba i les lnies americanes, desprs de proveir als supervivents del IX Exrcit d'elements de transport. Pel 6 de maig, moltes unitats de l'exrcit alemany havien travessat l'Elba i es rendien al IX Exrcit americ. Mentrestant, el cap de pont del XII Exrcit, amb el seu quarter general al parc de Schnhausen, es trobava sota un bombardeig de l'artilleria sovitica, i havia quedat enclavat en una zona de 8 per 2 km.

Rendici .
La nit del 2/3 de maig, el General Hasso von Manteuffel, comandant del III Exrcit Panzer, juntament amb el General Kurt von Tippelskirch, comandant del XXI Exrcit, es van rendir a l'exrcit americ. El II Exrcit de von Saucken, que havia estat lluitant al delta del Vstula, es rend a l'Exrcit Roig el 9 de maig.

Al mat del 7 de maig, el permetre del cap de pont XII Exrcit de Wenk comen a caure. Wenk travess l'Elba sota foc d'armes petites al vespre i es rend al IX Exrcit americ. Aquells que no van travessar l'Elba es van rendir als sovitics.

 Desprs de la batalla .



D'acord amb el treball de Grigori Krivoixeev, basant-se en el material desclassificat, se sovitics van tenir entre 20.000 i 25.000 morts en la lluita per la conquesta de Berln, i 81.116 en tota l'operaci (que inclou les batalles dels Turons Seelow i del Halbe), si b hi ha estimacions que donen una xifra ms alta. Durant el mateix perode s'inform de 280.251 homes ferits o malalts. En aquest total hi ha incloses les forces poloneses, que van tenir 2.825 mots i desapareguts i 6.067 ferits en l'operaci. Ams va tenir un cost d'uns 2.000 vehicles blindats. Les estimacions sovitiques inicials estimaven uns 458.020 alemanys morts i 479.298 capturats. La xifra de civils morts s desconeguda.

L'Exrcit Roig va haver de fer un gran esfor per alimentar als berlinesos. Tanmateix, en moltes zones de la ciutat, unes venjatives tropes sovitiques (sovint tropes de reraguada), van violar unes 100.000 dones i van assassinar civils durant setmanes (veure Atrocitats de l'Exrcit Roig). Durant els mesos anteriors, la STAVKA va reconixer les potencials faltes disciplinaries comeses per soldats venjatius. El Mariscal Koniev, en una ordre del 27 de gener, prop de la conclusi de l'Ofensiva Vstula-Oder, subministr una llarga llista de comandants per ser destinats a batallons penals per saquejar, embriacs i excedir-se amb la poblaci civil. El caos inicial tot just finalitzar la batalla va trigar en poder-se controlar. Alguns oficials van haver de disparar a les seves prpies tropes. Desprs de l'estiu de 1945, les autoritats sovitiques van fer tornar la disciplina entre les seves tropes, i els soldats enganxats saquejant eren normalment castigats. Tanmateix, Berln havia patit escassetat de menjar durant mesos, degut als bombardeigs aliats i exacerbat per l'assalt sobre la citat. Malgrat els seriosos esforos sovitics per portar menjar i reconstruir la ciutat, la fam segu sent un problema: gaireb tot el transport era inoperatiu, i el bombardeig de les clavagueres van contaminar els subministraments d'aigua de la ciutat. Quan els americans van arribar al seu sector al juny de 1945, un mes desprs de la batalla, es van trobar que la ingesta calrica dels berlinesos era noms d'un 64% de la raci de 1.240 calories per dia. 










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81081" title="Federalisme fiscal" nonfiltered="2134" processed="2129" dbindex="32293">
El Federalisme fiscal s el sistema de pagament de transferncies o garanties amb el qual un govern federal comparteix els seus ingressos amb nivells de govern inferiors. Els governs federals fan servir aquest poder per enfortir les regles nacionals i els nivells.

Vegeu tamb.
Desequilibri fiscal;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81082" title="Riera de Rajadell" nonfiltered="2135" processed="2130" dbindex="32294">
La Riera de Rajadell, al Bages, s un afluent per la banda dreta del riu Cardener

Neix a l'altipl de Calaf per la uni de diversos torrents des de les poblacions de la Llavinera fins al castell de Boixadors.

Passa encaixat entre els termes d'Aguilar de Segarra i Rajadell i arriba al Cardener ja en el terme de Manresa, concretament al paratge anomenat albereda de Can Poc Oli .

La seva llargada s d'uns 30 km i s'orienta d'oest a est.

Compta amb nombroses fonts i alguns boscos de ribera amb refugis per la fauna silvestre, especialment aus.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81083" title="Pagament de transferncia" nonfiltered="2136" processed="2131" dbindex="32295">
A Cincies poltiques i economia, es coneix com a pagament de tranferncia al pagament d'un govern a una altra organitzaci o individu, grup o un govern d'un altre nivell per al qual no cal rebre directament cap b o servei a canvi. En teoria econmica, els pagaments de transferpencia del govern es consideren sovint com a impostos negatius, ja que en el cas dels impostos, la gent paga al govern sense rebre cap b o servei directe a canvi.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81086" title="Riera de Coaner" nonfiltered="2137" processed="2132" dbindex="32296">
La riera de Coaner, dins el Bages, s un afluent per la dreta del riu Cardener. Rep el nom del poble de Coaner, que pertany al municipi de Sant Mateu de Bages.

Neix prop de la Molsosa (Solsons), a la serra de Castelltallat, i pren un sentit d'oest a est fins a desembocar aiges amunt de Sria, desprs d'un recorregut d'uns 15 km, prcticament tots per zones forestals. 

T un cabal escs i irregular per a l'estiu no arriba a assecar-se grcies a una certa regulaci subterrnia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81087" title="UNPO" nonfiltered="2138" processed="2133" dbindex="32297">

L'UNPO (Unrepresented Nations and Peoples Organization, s a dir, Organitzaci de Pobles i Nacions No Representats)  s una organitzaci de nacions i pobles sense estat que els representi. Fou creada el 1991 a la Haia per a la defensa dels drets poltics i culturals dels pobles sense estat en base a cinc punts:
 Dret d'autodeterminaci.
 Adhesi als drets humans internacionalment acceptats en la Declaraci Universal dels Drets Humans.
 Adhesi als principis de pluralisme democrtic i rebuig del totalitarisme i intolerncia religiosa. ;
 Promoci de la no-violncia i rebuig del terrorisme amb finalitats poltiques.
 Protecci del medi ambient.
  
 Histria .
Fou fundat en la Cort Internacional de la Haia per representants d'Armnia, els aborgens australians, els pobles de la Cordillera, Ttars de Crimea, Turquestan Oriental, Estnia, Gergia, Grecs d'Albnia, Iraq Kurdistan, Letnia, Palau, Taiwan, Tatarstan, Tibet i Papua Occidental per a promoure la tolerncia, la no violncia i el dret a l'autodeterminaci. Des de la seva fundaci sis dels seus membres, Estnia, Letnia, Armnia, Gergia, Palau i Timor Oriental, han estat reconeguts com a estats independents. 

El 10 de novembre del 1995, el seu vicepresident, l'ogoni Ken Saro-Wiwa, fou executat a Nigria per defensar els drets del seu poble. El 1993 l'UNPO fou nominat per al Premi Nobel de la Pau. 

 Membres .



 Enllaos .
 UNPO Website;
 Acord de l'UNPO;
 UNPO Declaraci Universal dels Drets dels Pobles;
 UNPO Oficina de Coordinaci a Tartu ;
 Quart Mn: Nacions sense estat, Nadesan Satyendra;
 Llista d'enllaos;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81088" title="Coaner" nonfiltered="2139" processed="2134" dbindex="32298">
Coaner s un poble dins del municipi de Sant Mateu de Bages de la comarca del Bages, amb 23 habitants (2005) situat en un tossal a uns 500 m d'altitud, a la part nord de la Serra de Castelltallat.

L'etimologia de Coaner deriva del llat Quovece Nigro, que desprs pass a Codener.

Els principals monuments, l'un al costat de l'altre, sn la torre rodona i sencera d'un castell (conegut tamb com el castell de les Planes) i l'esglsia parroquial de Sant Juli.

L'esglsia est documentada des del 1024, amb tres naus i tres absis, i s un exemple d'arquitectura romnico-llombarda amb el seu campanar de dos pisos.

Davant de l'esglsia es troba el santuari de la Mare de Du de Coaner, origen de la dita popular: La Mare de Du de Coaner tothom l'anomena i ning sap on s. Actualment aquesta imatge es troba al nucli industrial i ms poblat de Valls de Torroella per motius de seguretat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81089" title="Podgorica" nonfiltered="2140" processed="2135" dbindex="32299">

Podgorica (en serbi          , pronunciat ), antigament anomenada Titograd i Ribnica, s la capital de la repblica de Montenegro i l'antiga capital judicial de la federaci de Srbia i Montenegro (l'any 2006 es van separar). Es troba situada a 42,47 N i 19,28 E. El 2003, la seva poblaci era de 139.500 habitants. 

La traducci literal del nom s sota el Gorica; el Gorica (petit tur) s el nom del pujol que domina tota la ciutat. A l'edat mitjana, la ciutat era coneguda pel nom de Ribnica i, entre 1945 i 1992, fou coneguda com a Titograd en honor de l'antic cap d'estat iugoslau, Josip Broz "Tito". 

 Histria . 
De 1466 a 1878 va ser part de l'Imperi Otom i ms tard de Montenegro. El 1918 va ser el lloc en el qual es va reunir la Gran Assemblea Nacional Srbia per votar a favor de la uni entre les repbliques de Srbia i Montenegro, la qual es duria a terme el 29 de novembre del mateix any. L'1 de desembre aquesta federaci s'uniria al nou creat Regne dels Serbis, Croats i Eslovens.

Durant la Segona Guerra Mundial la ciutat va ser ocupada per tropes italianes del rgim feixista el 1941, que ms tard van ser substitudes per l'exrcit alemany. Els bombardeigs de les tropes aliades el 1944 van produir grans destrosses a tota la ciutat i en van matar la major part de la poblaci.

Una vegada acabat el conflicte, el govern comunista de Tito va reconstruir la ciutat el 1945, any en qu es va produir el canvi de nomenclatura, aix com l'adquisici de l'estatut de capital de la repblica de Montenegro el 1946, que tradicionalment ostentava la ciutat de Cetinje.

 Enllaos externs .
 Pgina Oficial , ;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81094" title="Bastia" nonfiltered="2141" processed="2136" dbindex="32300">


Bastia (pronunciat ) s una ciutat corsa, capital del departament francs de l'Alta Crsega. La ciutat est situada al nord-est de l'illa de Crsega, a la costa de la mar Tirrena. La seva poblaci frega els 40.000 habitants. Amb l'aglomeraci urbana depassa els 50.000 habitants. El nom de la ciutat deriva de l'itali bastiglia, s a dir, "ciutadella", per la fortificaci que hi van construir els genovesos al segle XIV.

Bastia s la segona ciutat de Crsega pel que fa al nombre d'habitants i el primer port de l'illa. El sector terciari ocupa ms del 80% de la poblaci activa.

Va ser fundada pels genovesos al segle XIV (1313) i des del 1453 fou la seu del governador genovs. El 1764, amb la resta de l'illa, pass sota domini francs. El 1811, en temps de Napole, perd la capitalitat, que fou transferida a Aiacciu (Ajaccio en francs).

Destaquen les esglsies barroques dels segles XVII i XVIII: San Ghjuvan Battista, la ms gran de Crsega; l'oratori de San Roccu, l'esglsia de Santa Maria i la capella de Santa Croce.

 Personatges illustres .
 Vattelapesca, escriptor en cors.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81095" title="Old Boy" nonfiltered="2142" processed="2137" dbindex="32301">

Old Boy s una pellcula del director core Chan-wook Park, que va guanyar el gran premi del jurat al Festival Internacional de Cinema de Cannes l'any 2004. El president del jurat en aquella edici era Quentin Tarantino, que va definir el film com "la obra que ell sempre havia desitjat fer". 

Old Boy forma part de la trilogia de pellcules que el director ha fet basades en la venjana. Aquesta trilogia es va iniciar l'any 2002 amb Simpathy For Mr. Vengeance i va finalitzar l'any 2005 amb Simpathy For Lady Vengeance.
La obra s basa en el cmic manga de Tsuchiya Garon i Minegishi Nobuaki.

Sinopsi.

Un home anomenat Oh Dae-su s segrestat al mateix temps que assassinen a la seva dona. El mantindran en una habitaci amb televisi i sense tenir cap mena de comunicaci amb l'exterior, ni donar-li cap explicaci. Al cap de quinze anys s alliberat i hom li deixa cinc dies per a descobrir el responsable i el per qu del seu llarg segrest.

Premis.
 57 Festival de Cinema de Cannes;
 Gran premi del jurat   Park Chan-wook;
 Nominada a la palma d'or   Park Chan-wook;

 Premis gran campana   Corea del Sur del 2004;
 Millor director   Park Chan-wook;
 Millor actor   Choi Min-sik;
 Millor edici   Kim Sang-beom;
 Millor iluminacin   Park Hyun-won;
 Millor msica   Cho Young-wuk;

 37 Festival Internacional de Cinema de Catalunya - Sitges 2004;
 Millor pellcula;
 Millor pellcula per la crtica;

 Festival internacional de Bergen del 2004;
 Premi del pblic.

 Premis britnics de cinema independent del 2004;
 Millor pellcula;

Enllaos externs.
 Pgina oficial d'Old Boy ;
 Pgina sobre Old Boy ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81099" title="Lema de Thue" nonfiltered="2143" processed="2138" dbindex="32302">
El lema de Thue s un resultat en teoria de nombres que afirma que si p s un nombre primer de la forma 4k + 1, llavors existeixen dos nics nombres enters a i b, amb 0 < a < b, tals que p = a2 + b2. A ms, si un nombre n es pot escriure com a suma de dos quadrats de dues formes diferents, llavors n s un nombre compost.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81104" title="Francesc d'Orleans (prncep de Joinville)" nonfiltered="2144" processed="2139" dbindex="32303">


Francesc d'Orleans, prncep de Joinville (Neuilly 1818 - Pars 1900). Prncep de sang de Frana de la casa dels Orleans, creat prncep de Joinville pel seu pare, el rei Llus Felip I de Frana.

Francesc Ferran Felip Llus Maria d'Orleans nasqu el dia 14 d'agost de l'any 1818 al castell de Neuilly a Neuilly-sur-Seine a les proximitats de Pars, essent fill del duc d'Orleans i desprs Llus Felip I de Frana i de la princesa Maria Amlia de Borb-Dues Siclies. El prncep Francesc era nt del duc Llus Felip d'Orleans i de la princesa Adelaida de Borb-Penthivre, i del rei Ferran I de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria.

L'any 1836 entr a la Marina francesa amb el crrec de lloctinent, entrant en acci per primera vegada l'any 1838 en el bombardeig de San Juan de Ulloa en una intervenci francesa en la poltica interna de Mxic. Fou fet presoner al port de Veracruz. Fou promocionat al crrec de capit amb la missi de traslladar a Frana les restes de Napole I de Frana que es trobaven a l'illa de Santa Helena.

L'any 1844 dirig un seguit d'actuacions a la costa del Marroc, bombardejant la ciutat de Tnger i ocupant Mogador, essent recompensat per aix amb el crrec de vice-almirall. En els segents anys public un seguit d'articles que s'encarregaren de denunciar les deficincies amb qu es trobava la Marina francesa la qual cosa fu que guanys certa popularitat en el si de la societat francesa.

La Revoluci de 1848 el sorprengu a Algria i rpidament es trasllad a Anglaterra on s'havien refugiat els seus pares. Posteriorment particip, amb paper bastant limitat, a la Guerra de Secessi dels Estats Units, on els seus nbots, els prnceps Felip d'Orleans i Robert d'Orleans tamb en prengueren part a favor de l'Exrcit federal.

Amb la caiguda del Segon Imperi i de la Comuna de Pars retorn a Pars on guany les eleccions en dos departaments francesos arribant a ocupar el seient per Haute-Marne, finalment dimit l'any 1876.

El prncep es cas a Rio de Janeiro l'any 1843 amb la princesa Maria Francesca del Brasil, filla de l'emperador Pere II del Brasil i de la princesa Teresa de Borb-Dues Siclies. La parella tingu dos fills:

 SAR la princesa Francesca d'Orleans, nascuda el 1844 a Pars i morta el 1925 a Blgica. Es cas amb el prncep Robert d'Orleans, duc de Chartres.

 SAR el prncep Pere d'Orleans, nat a Pars el 1845 i mort el 1848.

El prncep de Joinville escrigu una gran quantitat d'assaigos referents a la Marina, entre els quals destaca: "Assaig sobre la marina francesa" (1853), "Estudis sobre la marina"  (1859 i 1870), "La Guerra d'Amrica, la campanya del Potomac" (1862 i 1872), "Encara unes paraules sobre Sadowa" (1868) i "Vells presents" (1894).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81108" title="Perdiu" nonfiltered="2145" processed="2140" dbindex="32304">

Biologia: diversos ocells de la famlia  Phasianidae, dels glarelids i dels tetranids.
perdiu de mar (Glareola pratincola), glarelid d'uns 25 centmetres, que viu a la costa i s de color gris fosc amb el ventre blanc i colors llampants al bec i la gorja;
perdiu blanca s de la familia dels tetranids i viu a alta muntanya.
perdiu roja (Alectoris rufa), viu a la Pennsula Ibrica, al sud de Frana, al noroest d'Itlia, al sud de la Gran Bretanya, a Crsega i a les Balears (excepte a Formentera).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81109" title="Arbre del pa" nonfiltered="2146" processed="2141" dbindex="32305">


L'arbre del pa (Artocarpus altilis) s una espcie pertanyent al gnere Artocarpus, dins la tribu de les artocrpies, de la famlia de les morcies, amb centenars de varietats d'arbres distribudes del sud-est asitic (Filipines i Indonsia) a la Polinsia, passant per totes les terres d'Oceania. L'acci de l'home ha distribut l'espcie per totes les rees tropicals del planeta, especialment la zona antillana. L'espcie ms coneguda s Artocarpus altilis o arbre del pa prpiament dit. Aquesta espcie, juntament amb el kathal (Artocarpus heterophyllus), s la ms cultivada del gnere arreu del mn.

Origen i distribuci.
L'avantpassat de l'arbre del pa fou probablement Artocarpus camansi, originari de les Moluques i a les Filipines. Les dues varietats d'arbre del pa  la que t llavors i la que no  no es trobaven en estat salvatge a la majoria d'illes del Pacfic. Fou una planta domesticada per primer cop al Pacfic occidental i la seva distribuci per la resta de la regi fou causada les migracions i colonitzacions humanes que comenaren fa uns 3.000 anys. Doncs, tot seguint les migracions humanes per Oceania, es pot traar la distribuci de l'arbre de pa, que acompany les humanitzacions de les illes. Aix, a ms, dna suport a les teories que afirmen que la Polinsia fou poblada a partir de la Melansia, tal com estudis d'altres mbits  lingstics, culturals i antropolgics  ja havien demostrat. A la Melansia i la Polinsia, l'espcie actual derivaria del resultat de generacions de reproducci vegetativa d'Artocarpus camansi, mentre que a la Micronsia, l'espcie conreada seria la hibridaci d'aquesta modificaci dArtocarpus camansi amb Artocarpus mariannensis. Les niques excepcions oceniques, on no hi ha espcies del gnere Artocarpus sn Nova Zelanda i l'Illa de Pasqua.

Amb les navegacions europees dels Mars del Sud al segle XVIII, es transportaren espcies sense llavor de Tahit a Jamaica i Saint Vincent, i de Tonga a la Martinica i la Guaiana Francesa a travs de les Maurici. Aquestes varietats polinsies s'escamparen ms tard pel Carib, l'Amrica central, l'Amrica del sud, l'frica tropical, Madagascar, les Maldives, les Seychelles, Sri Lanka, el nord d'Austrlia i el sud de Florida. Actualment, aquestes sn les zones on es poden trobar cultius d'arbre del pa.



Descripci.
L'arbre del pa pot arribar a alades tan considerables com 21 m en plena maduresa, encara que s ms com que oscilli entre els dotze i quinze metres. El tronc pot tenir un dimetre mxim de dos metres. Un ltex llets i blanc s present arreu de l'arbre.

Es tracta d'un arbre monoic  amb ambds sexes en la mateixa planta  en el qual les flors masculines apareixen primer. Les flors masculines tenen una aparena cilndrica i mesuren uns cinc cm de dimetre i uns 45 cm de llargada. Milers de petites flors amb dues anteres es troben lligades a l'esporangi central. Per la seva banda, la inflorescncia femenina consisteix en unes 1.500-2.000 petites flors lligades a l'esporangi central. Les flors s'uneixen entre elles per desenvolupar la part carnosa del fruit. La pollinitzaci s creuada, per no s necessria per a la formaci del fruit.

El fruit desenvolupat s compost de la uni de molts ovaris (s sincrpic) i difereix segons l'espcie dArtocarpus. Generalment, s rod, ovalat o oblong i mesura entre 9 i 20 cm d'ample i ms de 30 cm de llarg, com un mel. Pot pesar entre 250 g i  6 kg. La pell es compon d'entre cinc i set capes, cadascuna de les quals pertany a una flor individual. La textura s suau i carnosa. La seva color es mou entre la verda clara, la verda groguenca o la groga. Algunes espcies, com lafara de les Illes de la Societat poden ser rosades o ataronjades. Igualment, la pell s coberta de petites punxes. La carn s de color groc fosc, amb una polpa fibrosa i cremosa, amb un 60% de mid i ms protenes que la banana o el nyam. Pot presentar moltes llavors  que tamb sn comestibles  o pot mancar-ne. En aquest darrer cas el fruit es desenvolupa per partenocrpia.

Pel que fa a les fulles, sn perennes i profundament lobulades  normalment amb set lbuls  de color verda fosca o de color verda groguenca. Les fulles de les plantes o branques joves sn majors i tenen menys lbuls que les fulles madures. Les fulles poden mesurar entre 15 i 60 cm de llarg.

Gentica.

L'arbre del pa s genticament divers, sobretot les varietats amb llavor de l'oest del Pacfic i els seus hbrids (amb lArtocarpus mariannensis) a la Micronsia. Una bona part de les varietats polinsies triploides sn genticament idntiques, per morfolgicament diferents. Aquestes varietats polinsies triploides tendeixen a adaptar-se malament a les condicions dels atols, mentre que els hbrids amb o sense llavor s'hi adapten millor.

Varietats conegudes.
Hom pot trobar centenars de varietats amb nom a les illes del Pacfic que sn clonades per la propagaci vegetativa. Algunes varietats tenen una gran distribuci a Oceania, com el maopo a Samoa i a Tonga (conegut com a rare autia a les Illes de la Societat, mei aukape a les Illes Marqueses, uto lolo a Fiji, morava a les Illes Cook i sra fon a Kosrae). Les altres es troben ms focalitzades a illes o arxiplags especfics. El maopo no t llavor i el fruit, mesurant 16-26 cm de llarg i 16-18 cm d'ample, s ovalat amb una polpa cremosa i blanca. Pot pesar entre 2 i 3,5 kg. El maopo pot arribar a mesurar 15 m d'alada i la fusta t usos a la construcci d'habitatges a Samoa.

Una altra varietat comuna a la Polinsia s el ma afala. Recentment, ha estat introdut a Pohnpei, Kosrae i Tuvalu. s un arbre d'alada menor (10 m) i de fulles ms petites, disseccionades entre 3 i 5 parells de lbuls. El fruit s ovalat o oblong, amb polpa blanca i mesurant 12-16 cm de llarg i 10-13 cm d'ample. Pesa entre 600 g i 1 kg. El fruit pot contenir algunes llavors o no contenir-ne cap. El puou s una altra varietat molt estesa a la Polinsia i t unes caracterstiques semblants a les del ma afala.

Finalment, cal destacar el mein iwe (o mos n wa, motinwae o mejenwe), molt arrelat als Estats Federats de Micronsia, les Illes Marshall i Kiribati. Amb fulles de 3 a 4 lbuls, t uns fruits rodons o ovalats de polpa blanca i sense llavor, mesurant 12-21 cm de llarg i 12-16 cm d'ample. El fruit pot pesar entre 880 g i 2,2 kg.



Hbitat.
L'arbre del pa t una gran adaptabilitat per a condicions ecolgiques diverses. Creix de manera ptima a les zones equatorials i tropicals, per pot crixer a zones de climes temperats amb hiverns molt suaus. Normalment, l'arbre es podr trobar en terres equatorials o tropicals d'elevacions situades per sota dels 600-650 m, per podria viure fins als 1.550 m sense gaire dificultats, si es tracta d'una zona de clima clid. Quant al rgim d'irrigaci, requereix un reg anual de 1.500-3.000 mm d'aigua, per b que hi ha casos en els quals algun exemplar ha pogut sobreviure amb 1.000 mm d'aigua, sobretot als atols pacfics. L'estaci plujosa per a l'arbre del pa ha de ser l'estiu, preferiblement, per tal com la calor combinada amb la pluja abundant i la humitat ajuden a l'ptim creixement de la planta. L'espcie pot suportar una estaci seca (menys de 40 mm per mes) de tres mesos mxim. Pel que fa a les temperatures, l'interval ms favorable a l'arbre del pa s el que es mou entre els 21 i 32 graus centgrads. La temperatura mxima que pot suportar en un mes clid s de 32-38C. i la temperatura mnima en un mes fred s de 16-18C. La temperatura mnima tolerada s els 5-10C. Si es baixs al de dels 5C., l'arbre perdria totes les fulles i correria el risc de morir, encara que la seva resistncia ho faria difcil; ms tard, en tornar les temperatures ms temperades o clides, l'arbre recuperaria tot el fullatge. Quant al sl, s preferible un sl frtil, ben irrigat i drenat, que no acumuli l'aigua, la qual cosa podriria les arrels i mataria l'arbre. L'acidesa del sl ha de ser lleugerament neutra a alcalina (7,4-6,1 pH). L'arbre del pa pot tolerar sls amb una alta salinitat, com sls corallins o sls dels atols.

Finalment, pel que fa a les tolerncies, l'arbre del pa s sensible a les sequeres persistents o continuades, la qual cosa li far caure prematurament la fruita. Igualment, l'arbre adult creix millor a ple sol, tot i que els arbres joves necessiten entre un 20% i 50% d'ombra. La fusta de l'arbre del pa no resisteix b el foc i cremar fcilment, tot i que les arrels resistiran l'embat del foc. Quant a les gelades, hom ja ha dit que hi pot ser resistent, encara que perdi les fulles, per corre el risc de morir si la gelada s persistent. Per contra, l'arbre del pa s prou resistent als forts vents, ats que ha de resistir els tifons tropicals del Pacfic. En cas que les branques s'esqueixin i l'arbre quedi malmenat, sortiran mants brots de les arrels de la planta.

Conreu.

L'arbre del pa es conrea arreu del Pacfic i del sud-est asitic, a ms del Carib i Amrica central, on fou portat al segle XVIII pels europeus. L'espcie creix de manera molt rpida en condicions favorables, entre 0,5 i 1,5 m per any, depenent de la latitud on es conre la planta. El dimetre del tronc pot arribar a mesurar 1 m durant els primers 10-12 anys. L'arbre brota permanentment si el clima hi acompanya i sempre es troba renovant la fulla. La floraci s estacional i la majoria de varietats ho fan un o dos cops l'any. La floraci principal es produeix durant els mesos plujosos i calorosos de l'estiu i l'arbre far els fruits 3 o 4 mesos desprs de la floraci. Els fruits tarden de 15 a 19 setmanes a albirar la maduresa per al consum hum  ms enll foren massa madurs per al consum. Les petites branques que han fet el fruit poden morir, per sempre sn substitudes per unes de noves que desenvolupen constantment la vida de l'arbre. Els arbres que s'han reprodut de la llavor  llavor fresca, frtil  poden tardar entre 6 i 10 anys a fer la primera floraci i a produir fruits, mentre que els exemplars que s'han reprodut per acci vegetativa (empelts, esqueixos o brots d'arrels) solen florir en tres o sis anys. 

La producci de fruits del pa per exemplar s molt considerable. Un sol arbre pot produir fins a 700 fruits del pa en un any, segons la varietat, l'edat i l'hbitat. Normalment, un arbre del pa pot fer entre 150 i 200 fruits. A continuaci hom presenta la producci de fruits del pa de tres varietats de Pohnpei:







Pel que fa a les arrels de l'arbre del pa, normalment son fora properes a la superfcie del sl i es desenvolupen de manera extensiva pel terreny. Aix no impedeix que l'arbre del pa reaccioni favorablement al venatge amb d'altres plantes. Plantar altres arbres alternats amb l'arbre del pa s beneficis, i aquesta competncia pot afavorir-ne el creixement, sobretot si sn espcies que completen el bosc de canopea en estrats inferiors. Amb tot, el Merremia peltata, una planta grimpadora pot asfixiar i matar l'arbre del pa si s'hi adhereix. Un altre perill per a l'espcie sn les malalties, per b que l'arbre del pa s relativament lliure de malures. Alguns problemes locals poden ser el Phellinus noxius que ataca les arrels, o el Phytophthora, el Colletotrichum i el Rhizopus, que ataquen els fruits. Les mosques de la fruita poden portar les malalties i infestar els fruits a l'arbre o al terra. Igualment, pot ser perjudicial per a l'arbre que no se li tallin les branques o fulles mortes, ats que perjudiquen el creixement de l'arbre i el poden afeblir en excs. Un bon adob peridic ajudar a enfortir l'arbre. Tamb, tal com hom ha dit, cal mantenir lliure de sequeres els arbres del pa, que li sn ben perjudicials.

Propagaci.
L'arbre del pa presenta prou facilitats per a la propagaci, tot usant diverses tcniques, ja siguin naturals, ja siguin d'origen antrpic. s possible de propagar l'arbre del pa a partir d'esqueixos d'arrels, esqueixos de branques, brots d'arrels o llavors. En el cas de les varietats sense llavor, cal usar una de les tcniques anteriors. Amb tot, la reproducci de la planta per llavor s poc habitual i es desaconsella, per tal com no desenvolupen un espcimen idntic a l'original. Doncs, la propagaci vegetativa roman com la ms usada i recomanada.

L'emprament dels brots d'arrels s la prctica tradicional al Pacfic per a reproduir l'arbre del pa. Algunes varietats, com el puou, produeixen un gran nombre de brots d'arrels que en faciliten la difusi. Cal escollir els brots ms sans, mesurant entre 20 i 25 cm d'alada i que tinguin ja fulles lobulades. Cal tallar uns 10-15 cm de l'arrel mare per a trasplantar el brot. Quant als talls d'arrels, solen utilitzar-se quan la varietat no produeix brots d'arrels. Com que les arrels de lartocarpus altilis es distribuxen prop de la superfcie s fcil de trobar-ne. Cal usar arrels que no siguin seques i que tinguin entre 1,5 i 6 cm de dimetre i entre 15 i 25 cm de llargada. Es recomana de tractar amb un fungicida.

Usos.

L'arbre del pa es troba estretament lligat al desenvolupament de la cultura ocenica, especialment la polinsia, melansia i micronsia. A continuaci es detallen alguns usos tradicionals i actuals de l'espcie:

Adob;
La putrefacci de les fulles mortes al sl nodrir les plantes que creixen sota la capada.

Estabilitzaci del sl;
Sovint s'empra per a estabilitzar carenes i peudemonts de les illes altes de la Micronsia.

Interplantar;
Es poden plantar intercaladament arbres del pa amb nyams, bananers, gingebres, kava, etc.

Jardins;
Amb la proliferaci de la jardineria tropical, l'arbre del pa s'ha convertit en una espcie emprada freqentment, sobretot per la seva fulla sempre verda i l'ombra que proporciona.

Menjadora i refugi per a animals;
Amb la gran quantitat de fruits que produeix l'arbre del pa, aquest es converteix en una excellent font de nutrici per als animals salvatges i els ocells dels boscs. A ms, les fulles tamb sn comestibles. D'altra banda, serveix de niu per a moltes espcies d'ocells del Pacfic.

Hoste d'altres plantes;
L'arbre del pa pot sser usat per plantes grimpadores com el nyam (Dioscorea sp.) com a estructura.

Ornament;
La bona aparena de l'arbre del pa el converteix en una planta molt atractiva, amb grans fulles sempre verdes.

Fruit del pa;
Els fruits del pa produts abundantment per l'arbre sn molt nutritius. Sn rics en carbohidrats i sn una bona font de vitamines i minerals. La taula segent mostra la valor nutricional per 100 g de fruit del pa (part comestible):



Actualment, l's del fruit del pa a la dieta polinsia es troba en declivi davant la uniformitzaci cultural  i diettica tamb  que pateix la Polinsia. La producci de fruit del pa, si no es consumeix al lloc nadiu, s'exporta als mercats dels Estats Units, Canad i Europa. El major centre productor de fruit del pa s el Carib, la producci del qual es dedica gaireb ntegrament a l'exportaci a la resta del mn. A continuaci s'ofereix la producci de fruit del pa al Carib entre 1985 i 1989:




Llavors;
L's en l'alimentaci de les llavors s habitual a les illes del Pacfic, per molt poc usual a la Polinsia.

s medicinal;
Totes les parts de la planta sn utilitzades en la medecina tradicional del Pacfic i del Carib, especialment el ltex i les fulles. El ltex s'empra contra la citica, la diarrea o la disenteria; les arrels sn purgatives i macerades s'usen per a uses dermatolgics; finalment, la fulla s'usa per a reduir la pressi sangunia i contra l'asma.

La fusta;
La fusta de l'arbre tradicionalment s'ha utilitzat per a la construcci d'habitatges a la Polinsia. Igualment, ha estat usada com a combustible, sobretot la fusta vella. Tanmateix, l's ms important possiblement ha estat el que s'ha dedicat per a les canoes, principal mitj de transport al Pacfic.

Fibres;
La fibra de l'arbre del pa ha servit per a teixir els tapa, cobertura de les parts baixes del cos tradicional a la Polinsia i avui utilitzat solament a les Illes Marqueses. Semblantment, la fibra s'usa per a confeccionar cordes i xarxes de pesca.

Les fulles;
La llarga i gran fulla de l'arbre s'ha usat sempre al Pacfic com a contenidor d'aliment en sser ingerit pels humans, aix s, plats. Igualment, serveix per a la cocci dels aliments als forns de terra polinesis.

Ltex;
L'aplicaci tradicional del ltex ha estat la d'adhesiu natural per unir parts de les canoes i les xarxes i tamb per caar ocells. Tamb s'usava com a goma de rosegar o xiclet.

Les flors;
Amb la gran quantitat de mosquits que es poden trobar a les illes del Pacfic amb doloroses i perilloses picades  els mosquits sn els transmissors de les principals malalties al Pacfic  les flors mascles de l'arbre del pa cremades servien per repellir els mosquits d'un indret.

Curiositats.

El ric contingut en glcids del fruit del pa va empnyer personatges britnics com Joseph Banks a estendre el cultiu de l'arbre del pa pel Carib i disposar d'un aliment molt nutritiu i de fcil conreu per als esclaus americans de les Antilles. Per a aquest propsit, al 1787 la Marina Reial de Gran Bretanya flot el HMAV Bounty, encarregat d'anar a Tahit i obtenir espcimens d'arbre del pa i transportar-los a l'illa de Jamaica per a iniciar la seva reproducci. El comandament del navili recaigu sobre William Bligh, que pel seu carcter dur i les seves decisions arbitrries i severes enrar les relacions a bord. En arribar a Tahit el 26 d'octubre de 1788 carregaren 1.015 exemplars d'arbre del pa. Quan esclat el mot a la tornada cap a Gran Bretanya, els amotinats llenaren per la borda tots els exemplars d'arbre del pa, en signe de rebelli contra Bligh, ms lliurat a la cura de les plantes que dels seus homes. Actualment, una bona part dels habitants de l'illa de Pitcairn son descendents dels amotinats de la Bounty.

Noms comuns.
L'arbre del pa rep els noms segents en les diferents llenges polinsies:


Vegeu tamb.
Varietats d'arbre del pa a les Illes de la Societat;
Cocci polinsia del fruit del pa;

Referncies.


Bibliografia.

 
 
 
 
 
 


Enllaos externs.

Institut de l'arbre del pa al National Tropical Botanical Garden de Hawai'i ;
Orgens de l'arbre del pa, la seva diversitat i la seva distribuci humana  ;
Captol dedicat a l'arbre del pa dins el llibre  Tradicional Trees of Pacific Islands.  ;
Estudi de Diane Ragone sobre l'arbre del pa publicat a IPGRI  ;
Guia de recursos en lnia sobre l'arbre del pa ;
Fitxa de lArtocarpus altilis a Discoverlife.org ;
Fitxa de varietats d'arbre del pa al Pacific Basin Tropical Plant Genetic Resources de l'USDA ;
Varietats d'arbre del pa a les Illes de la Societat  ;
A Voyage to the South Sea de William Bligh, 1792, que narra el mot del HMAV Bounty, vaixell encarregat de transportar arbres del pa de Tahit al Carib. ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81115" title="Flores" nonfiltered="2147" processed="2142" dbindex="32306">

 Geografia:
 Brasil: Flores (Brasil) s un municipi de l'estat de Pernambuco.
 Canad: Flores (Colmbia Britnica) (Flores Island) s una illa propera a la costa de l'illa de Vancouver, a la Colmbia Britnica.
 Guatemala: Flores (Guatemala) s la capital del departament del Petn.
 Indonsia: Flores (Indonsia) (Pulau Flores) s una de les illes Petites de la Sonda.
 Portugal: Flores (Aores) (Ilha das Flores) s una illa de l'arxiplag de les Aores.
 Uruguai: el departament de Flores.

 Paleontologia: l'Home de Flores (Homo floresiensis) s una espcie extingida del gnere Homo descoberta a l'illa indonsia de Flores el 2003.

 Personatges: Flores s un cognom espanyol habitual.
 els germans Flores Magn, revolucionaris mexicans.
 Juan Jos Flores, primer president de l'Equador.
 Lola Flores, cantant i actriu espanyola.
 Lourdes Flores, poltica peruana.
 Venancio Flores, president de l'Uruguai.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81123" title="Maputxe" nonfiltered="2148" processed="2143" dbindex="32307">


Els maputxes (del mapudungun mapuche: mapu, "terra" i che, "poble") sn una tnia d'amerindis sud-americans. Sn aproximadament uns 928.000 a Xile, dels quals uns 400.000 encara parlen la llengua nadiua, i potser uns 50.000 a l'Argentina, dels quals uns 40.000 parlen el mapudungun.  

 Territori .
El seu pas, tamb anomenat Aucan Mapu (Terra dels Rebels), era conegut tamb com a Araucnia. Antigament ocupaven tot el territori xil al sud del riu Maule fins a l illa de Chilo (Chillwe), a les regions del Bo-Bo, l'Araucana i Los Lagos, aix com a bona part de les provncies argentines de Neuqun, La Pampa, Ro Negro i Chubut. El pas, conegut el 1860 com el Regne de l'Araucnia i la Patagnia, comprenia un territori d 1.131.937 km.


 Distribuci geogrfica .
El 44,1 % dels maputxes viu a l aglomeraci de Santiago de Xile, i sn el 90 % dels camperols a Malleco i Cautn (el 10-15 % dels camperols xilens). Es reparteixen dins les diferents regions xilenes de la manera segent:
 Regi de Tarapac (9.387 individus, 2,1 % de la poblaci de la regi);
 Regi d'Antofagasta (11.872 individus, 2,4 % de la poblaci de la regi);
 Regi d'Atacama (6.584 individus, 2,6 % de la poblaci de la regi);
 Regi de Coquimbo (17.779 individus, 2,9 % de la poblaci de la regi);
 Regi de Valparaso (58.668 individus, 3,8 % de la poblaci de la regi);
 Regi d'O'Higgins (34.278 individus, 4,4 % de la poblaci de la regi);
 Regi del Maule (31.829 individus, 3,5 % de la poblaci de la regi);
 Regi del Bo-Bo (125.090 individus, 6,7 % de la poblaci de la regi);
 Regi de l'Araucnia (144.794 individus, 16,65 % de la poblaci de la regi);
 Regi de Los Lagos (68.793 individus, 6,4 % de la poblaci de la regi);
 Regi d'Aysn (3.158 individus, 3,4 % de la poblaci de la regi);
 Regi de Magallanes i de l'Antrtica Xilena (4.612 individus, 3 % de la poblaci de la regi);
 Regi Metropolitana de Santiago (407.421 individus, 6,7 % de la poblaci de la regi);
 A l'estranger (461 individus);
 No declarats (3.334 individus);

 Divisi .
Els maputxes tamb han estat anomenats araucans, el nom dels quals prov daucan, "rebel". Es divideixen en diversos grups:
 Maputxes prpiament dits ( gent de la terra ), tamb coneguts com a molutxes ( gent de l oest ), ocupaven antigament la zona entre el Bo-Bo i el Toltn. Sn el grup ms nombrs (potser uns 800.000 a Xile i 30.000 a l'Argentina) i han absorbit alguns dels altres grups. Tamb sn el grup ms guerrer i que encapala ms revoltes contra els criolls.
 Ranqueltxes, vivien als marges del riu Salado (a la Pampa); el 1860 eren uns 10.000. Foren desplaats de llurs terres i acabaren unint-se als maputxes.
 Pikuntxes ( gent del nord ), vivien entre Copiap-Itata i vora l actual Mendoza, als rius Choapa i uble. Actualment estan extingits.
 Pewentxes ( gent dels araucries ; de pewen, "araucria"). En realitat eren patagons araucanitzats. Vivien a la Provncia del Neuqun i a uble i actualment sn uns milers.
 Pueltxes ( gent de l'est ), vivien al voltant del riu Colorado; encara en queden uns milers.



 Costums .
Els maputxes es dividien antigament en famlies, dirigides per un cap de famlia; aquestes s agrupaven en aldees, dirigides per un lmen i un Consell d Ancians, i aquestes en districtes. Els districtes es podien agrupar en tribus, aquestes comandades per un toqui, i en cas de guerra, les tribus s agrupaven en federacions, per sense unitat poltica estable, i amb l nica finalitat de defensar-se dels wingka ( enemics estrangers ).  Practicaven la polignia, preferentment sororal, i el pagament de la nvia. El nombre d esposes determinava el grau de riquesa, i en simulaven el rapte. Tenien successi patrilinial i residncia patrilocal, aix com l estructura familiar extensa. Vivien en ruka, cases multifamiliars de fusta cobertes de fang, canyes i branques d arbre, agrupades en aldees (una aldea podia tenir d una a vuit ruques). Fan msica amb tambors i trompetes de canya i banya, anomedes trutruca. No tenen escriptura prpia, per els fets importants els escrivien en nusos semblants als khipus inques.

Els homes vestien el poncho i els dones el chamal, una tnica llarga. La salutaci era mari-mari, i les visites eren cerimonioses: l amfitri convidava a entrar i anava repetint vellechi vei noconas o b mu piqueimi ( aix s, s veritat , etc). Jugaven molt i feien apostes (rau) als daus, pilma o quechincague, per el ms curis era la chueca, baralla incruenta a crits com inche cai longo ( sc cap de gos ) o inche cai aucatigue ( sc cos de roure ). Judicialment gaudien de llargs codis orals, els adamapu, amb fort respecte a les lleis jerrquiques i pena de mort per als delictes greus. I celebraven el ngillatun, celebraci comunal de pregries.

Els assassinats els resolvien amb una indemnitzaci a la famlia del difunt, i noms es reservava la pena de mort per als delictes de tarci, adulteri, robatori i encissament mortal.

 Religi .
Antigament creien en Guenupilln ( nima del cel ), sser suprem considerat com a Gran Toqui del mn invisible, que tamb rebia els noms de Pilln (de pillu  nima ), Buta Gen ( gran sser ), Thalcove ( el que trona ), Vilpepipoe ( omnipotent ), Vilocuvoe ( creador de tot ), Mollgellu ( l etern ) o Aunolu ( infinit ). D ell depenien detats menors com Meulen (du del benefici), Trentren (tamb benefactor), Opunamun (Du de la faula i dels follets) i Antumalguen (esposa del sol).

Creien que el maligne anomenat Huecub o Vekufu, autor de totes les malifetes i dissorts i causant de toets les malalties. Tamb creien que les pilln (nimes) dels homes eren inmortals, i que podien ser bones o dolentes. Les lluites entre pillans originarven la direcci del vent, les tempestes, etc. Tamb creien en la vida futura; per als bons, una terra frtil amb bones collites i dones boniques, i pels dolents, una terra estril i rida.

Com a xamnics, creien que les malalties es produen quan Vefuku robava l nima del malalt. Tenien nombrosos machis (xamans) amb diferents funcions: els wibel diagnosticaven malalties, els dengulfe eren endivinadors que parlven amb els esperits, els peumantufe interpretaven somnis, i els yacamuche guarien els malalties. Quan alg moria, el machi n examinava el cadver, i quan queia malalt celebraven la machitun, cerimnia on intentava recuperar l nima robada del malalt caient en xtasi. Literriament hi destaquen els gneres epeo (ficci) i ngutram (llegendes i histria).

 Organitzaci poltica .
La Llei 19.253 de 27 d'octubre del 1993 reconeix el dret histric de les comunitats indgenes a posseir la seva terra, i gaudeixen d un rgan de govern propi, Aukill Wall Mapu Ngunam (Consell de Totes les Terres), dirigit des del 1992 per Aucan Huicanam, reconegut com a rgan unitari de tots els araucans i maputxes, principalment.  

 Bibliografia .
Aldunate, Carlos. 1997. Mapuche: gente de la tierra en Culturas de Chile. Santiago, Andrs Bello.
Bengoa, Jos. (1985) 1999. Historia del pueblo mapuche: siglo XIX y XX. Santiago de Chile: LOM.
Bengoa, Jos, 1999, Historia de un conflicto: los mapuches y el Estado en el siglo XX. Santiago de Chile, Planeta;
Correa, Martn y otros, 2005, La Reforma Agraria y las tierras mapuches. Chile 1962-1975. Santiago de Chile, Lom ediciones.
Federacin Interancional de Derechos Humanos, Chile. La otra transicin chilena, derechos del pueblos mapuche, politica penaly protesta social en un estado democrtico, consultado en lnea el 2 de mayo de 2006 .
Hrnandez, Isabel. 2003. Autonoma o ciudadana incompleta. El pueblo mapuche en Chile y Argentina. Santiago de Chile. Pehun editores. ISBN 956-16-0371-3;
Human Rights Watch, Indebido Proceso:  los juicios antiterroristas, los tribunales militares y los mapuche en el sur de Chile, consultado en lnea el 2 de mayo de 2006, ;
Ibarra, Mario. 2003. Algunas reflexiones  y notas a propsito de algunos tratados, en ste momento, no reconocidos, firmados entre potencias coloniales o Estados actuales y pueblos indgenas. en Seminario de expertos sobre tratados, convenios y otros acuerdos constructivos entre los estados y los pueblos indgenas. Ginebra. Oficina del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos.
Pinto, Jorge, De la inclusin a la exlusion: la formacin del estado, la nacin y el Pueblo Mapuche, 2000. Instituto e Estudios Avanzados, Santiago de Chile, 2001.
Saavedra Pelz, Alejandro. 2002. Los mapuche en la sociedad chilena actual. Santiago de Chile: LOM Ediciones. ISBN 956-282-490-X.
Verta, Ricardo, Jos Aywin, Andrea Couecar y Elicur Chihauilaf. 2004. El despertar del pueblo mapuche. Nuevos conflictos, viejas demandas. Santiago de Chile. LOM Ediciones ISBN 956-282-647-3.

 Enllaos .

Portal Maputxe del Puel Mapu;
 Diccionari maputxe-espanyol;
 Directori DMOZ;
 Text ntegre de La araucana;
Diccionari Freelang maputxe-espanyol / espanyol-maputxe;
Laboratori de Desclassificaci Comparada;
Indebido Proceso: los juicios antiterroristas, los tribunales militares y los mapuche en el sur de Chile (Pdf);





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81124" title="Giovanni Agnelli" nonfiltered="2149" processed="2144" dbindex="32308">
Giovanni Agnelli (1866-1954) fou un empresari i senador itali, fundador de la FIAT.

El 1899, Agnelli es va convertir en primer secretari de la Fabbrica Italiana Automobili Torno (Fiat), creada per un grup d'italians rics entusiastes de la idea d'accedir al mercat automobilstic francs. La majoria dels seus collegues estaven interessats en innovacions salvatges per a guanyar carreres, per Agnelli pensava ms en cotxes en srie fabricats a gran escala. Agnelli va assentar les bases del que ara s el major complex industrial d'Itlia, la qual cosa ha convertit a Tor en la major ciutat empresarial d'Europa.

Davall el seu autocrtic comandament, Fiat va arribar a dominar la branca automobilstica i va penetrar en tots els camps de la indstria pesada, des dels coixinets de boles fins a qualsevol tipus de vaixells i avions de guerra. El 1932 va viatjar a Rssia per a installar dues enormes fbriques de coixinets i peces foses, visita que, desprs de la Segona Guerra Mundial, finalment va donar els seus fruits, perqu Fiat va ser triada per a alar, prcticament sola, la indstria automobilstica de la Uni Sovitica.

Desprs de la seua mort, la FIAT va ser dirigida per Vittorio Valletta mentre el nt del fundador, tamb anomenat Giovanni, per ms conegut com Gianni Agnelli, es preparava per a fer-se crrec de l'empresa.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81125" title="Sir" nonfiltered="2150" processed="2145" dbindex="32309">
La sir s una varietat de cep negra. El gotim s de mida mitjana i compacte. El gra s petit, de pell prima, forma ovalada i de color blavs. El seu rendiment s baix, per s un cep resistent i de conreu fcil ben adaptat a terrenys assolellats 

El vi varietal de sir s opulent, amb cos, de color fosc i amb una caracterstica aroma d'espcies i fruits. T una bona capacitat d'envelliment adquirint una aroma fumada. S'adiu molt b en el cupatges amb garnatxa, ull de llebre o monastrell.

El nom prov del francs syrah. s una varietat autctona de la regi de la vall del Roine on ja era coneguda pels romans i on s'anomena tamb hermitage. Segons la llegenda va ser portada per Guy De'Sterimberg que al tornar de les croades es va establir com a ermit. Moltes vegades s'ha identificat el seu origen a la ciutat persa de Shiraz.

s la base dels vins de qualitat francesos Ctes-du-Rhne, com ara Cte-Rtie i Hermitage, i del Chteauneuf-du-Pape. S'ha exportat amb xit a Austrlia, on s'anomena shiraz i s la varietat ms conreada. A Califrnia existeix una altra varietat anomenada petite sirah sense relaci amb la sir del Roine.

El conreu de la sir s'ha ests a la plana del Rossell on gaireb es produeix la meitat de la sir francesa. s una varietat utilitzada en els vins negres secs de les AOC Costers del Rossell,  incls Costers del Rossell Vilatges, i AOC Cotlliure. A Catalunya, encara que s minoritari, s'ha anat introduint com a varietat millorant en els cupatges amb varietats negres tradicionals. s una varietat autoritzada a les DO Catalunya,  DO Conca de Barber, DO Costers del Segre, DO Montsant, DOQ Priorat, DO Tarragona. A Mallorca s autoritzada a les DO Binissalem i DO Pla i Llevant. Tamb s'ha introdut a la Manxa i a la DO Utiel-Requena.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81127" title="Desastre de Heysel" nonfiltered="2151" processed="2146" dbindex="32310">
El desastre de Heysel s el conjunt de successos succets el 29 de maig de 1985 a l'Estadi de Heysel de Brusselles, a Blgica, en qu van morir 39 aficionats (34 italians seguidors de la Juventus FC, dos belgues, dos francesos i un britnic) a causa d'una allau d'aficionats en els prolegmens de la final de la Copa d'Europa de futbol entre el Liverpool FC i la Juventus FC.

Els successos tamb van provocar uns 600 ferits.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81131" title="Zindine Zidane" nonfiltered="2152" processed="2147" dbindex="32311">
Zindine Yazid Zidane (Marsella, 23 de juny de 1972) s un ex-jugador francs de futbol d'origen amazic, motejat Zizou. Destac principalment per la seva habilitat amb la pilota, controls de qualsevol tipus, regats, fintes, llanaments de falta i assistncies de gol.

Va comenar la seua carrera futbolstica en l'equip de La Castellane, del barri marsells del mateix nom, on va nixer. Va jugar en modestos equips de la perifria de Marsella, com el US Saint Henri i el Septemes. Quan tenia 14 anys va fitxar per les categories inferiors del AS Cannes.
Des d'aleshores, la seua ascensi va ser imparable. Amb tan sols 17 anys va debutar a la primera divisi francesa contra el FC Nantes. El seu segent equip va ser el FC Girondins de Bordeaux, on va explotar tot el seu potencial durant 4 anys.

Internacionalitzaci.
Al 1996, Zidane va fitxar per la Juventus de Tor, club amb el qual va engrossir considerablement el seu palmars. 

La selecci francesa va tenir en Zidane el seu eix principal per a convertir-se en la millor selecci francesa de la histria. Va ser el millor jugador del Mundial de Futbol de 1998, guanyant la final davant del Brasil marcant dos gols de cap. Tamb es va coronar campi de l'Eurocopa de Blgica i Holanda del 2000.

A Itlia va guanyar quasi tots els ttols possibles (la Lliga, la Supercopa d'Itlia, i la Copa Intercontinental). Noms li faltava un ttol important: la Lliga de Campions,  encara que va ser sotscampi en dos ocasions, una d'elles perdent la final contra el Real Madrid, el que seria el seu segent equip, i amb el que aconseguiria el trofeu que li faltava.

El 9 de juny del 2001 va ser presentat per l'equip espanyol Reial Madrid. El trasps va suposar uns 78 milions d'euros, la qual cosa el va convertir en el jugador ms car en la histria del futbol. Encara que al principi li va costar acomodar-se a un equip ple d'estrelles (els periodistes van anomenar a l'equip com Els Galctics), va culminar la temporada anotant el gol que donava la victria per 2-1 al Reial Madrid davant de l'equip alemany Bayer Leverkusen a la final de la Lliga de Campions de 2001-2002.



A pesar d'aix, les lesions van impedir repetir la seua actuaci de 1998 amb la selecci del seu pas al Mundial de 2002, on defensant el trofeu, el seu equip va tenir una actuaci molt dolenta al ser eliminats a la primera ronda sense anotar un sol gol.

Zidane es va retirar de la selecci francesa desprs de culminar una dolenta Eurocopa de Portugal 2004, a la que Frana va caure derrotada als quarts de final per 0-1 contra Grcia a pesar que va tenir una bona actuaci anotant 3 gols. L'any 2005 va tornar a la selecci amb l'objectiu de la Copa del Mn d'Alemanya 2006, sent un jugador clau per a la seua selecci durant la fase de classificaci.

Va ser Pilota d'Or el 1998, millor jugador del mn segons la FIFA al 1998 i 2000, campi del Mn i d'Europa amb la selecci francesa, pea clau en la totpoderosa Juventus Football Club dels ltims anys 90.

Darrerament ha rebut ofertes d'equips com el Al Sadd de Qatar i el Chicago Fire dels Estats Units.

Va tenir dos fills, un al que batej Enzo en honor al seu dol futbolstic, l'uruguai Enzo Francescoli i l'altre Theo. Els dos volen seguir l'estela del seu pare, jugant el primer a les categories inferiors del Real Madrid CF i Theo al ACD Canillas, del barri d'Hortaleza, a Madrid.

Altres ocupacions.
A ms de la seua faceta futbolstica Zidane s ambaixador de l'ONU en la lluita contra la fam.
El 25 d'abril del 2006 va confirmar que es retirar del futbol professional al finalitzar el Mundial d'Alemanya a una entrevista televisada per l'emissora francesa Canal Plus. Segons el diari esportiu espanyol As, "les seues contnues lesions i els problemes interns del Reial Madrid li van portar a adoptar la decisi". A una roda de premsa davant de 150 periodistes va deixar clar el seu inters de seguir vinculat al Reial Madrid treballant amb xiquets. Va destacar la gran satisfacci que li van donar els seus xits com a futbolista professional, aconseguint els mxims trofeus amb la seua selecci i amb els grans d'Europa, Juventus i Reial Madrid.

 Palmars .
Competicions.


 Premis individuals .


 Notes .













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81134" title="Albert Snchez Piol" nonfiltered="2153" processed="2148" dbindex="32312">
Albert Snchez Piol (Barcelona, 1965) s un antropleg i escriptor catal que ha escrit obres tan conegudes com La pell freda (2002) o Pandora al Congo (2005).

Albert Snchez Piol no va acabar els estudis de dret per es va llicenciar en antropologia a la UB.

Va viatjar dos cops al Congo als anys 90 per acabar la seva tesi doctoral. Va haver d'abandonar el pas a causa de la guerra civil quan va comenar a escriure La pell freda, el llibre que el va llanar a la fama: 26 edicions en catal (maig 2006), 8 en castell i drets de traducci a 24 pasos de la qual hi ha rumors d'una versi cinematogrfica.

Obra.
Narrativa.
Compagnie difficili. Ed Literalia, 2000;
Les edats d'or. Barcelona: Ed Proa, 2001;
La pell freda. Barcelona: Ed La Campana, 2002;
Pandora al Congo. Barcelona: Ed La Campana, 2005;
Tretze Tristos Trngols. Barcelona: Ed La Campana, 2008;

Assaig.
Pallassos i monstres. Barcelona: Ed La Campana, 2000;

 Enllaos externs .
 Entrevista a Albert Snchez Piol;
 Fitxa de l'autor a la Casa del libro;
 Blog sobre l'Albert Snchez Piol;
 Pagina dedicada a Albert Snchez Piol a Lletra, l'espai virtual de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81138" title="Empremta digital multimdia" nonfiltered="2154" processed="2149" dbindex="32313">
L'empremta digital s una eina per tal de defensar els drets d'autor i combatre la pirateria.
 
Introducci.
En els ltims anys, l'aparici i desplegament de serveis relacionats amb l's de continguts multimdia per part d'un nmero cada cop mes elevat d'usuaris ha fet que s'adoptin noves estratgies per al transport i protecci de continguts, com podria ser la empremta digital. La distribuci de continguts a canvi d'una transacci econmica implica moltes vegades que el contingut tingui copyright o drets d'autor i que aquests arxius s'hagin de protegir.
 
Actualment milions d'usuaris usen la xarxa per tal de compartir material audiovisual entre ells, una gran part a travs d'Internet i sobretot a travs de programes P2P, on aquest material pot contenir un copyright o drets d'autor que fan que aquest intercanvi pugui resultar illegal.

D'aquesta manera sorgeixen dues possibilitats per tal d'impedir l'intercanvi illegal:

Protecci a priori: Consisteix en impedir que el client pugui realitzar una copia del material.
Protecci a posteriori: Consisteix en detectar les copies fetes del material. ;

Existeix la convicci a la comunitat cientfica que la protecci a priori, a la llarga, s vulnerable ja que es pot donar amb l'algorisme de protecci i per tant anullar-lo. D'altra banda, el dret legal a fer una copia de seguretat d'un contingut que s'ha adquirit segons la llei, el dret a installar i d'utilitzar un programa en mltiples ordinadors, o de carregar msica en reproductors digitals d'udio per a gaudir del contingut d'una forma ms ample o cmode fa que aquesta protecci generi certs debats legals sobre aquest tipus de proteccions.
 
D'aquesta manera, en els ltims anys, s'ha comenat a pensar en la protecci a posteriori com a eina per combatre la pirateria. Aquesta consisteix en inserir un conjunt de bits (marques d'aigua) en els continguts del producte de suport electrnic que es vol protegir sense que aix influeixi en la qualitat del producte final. Si dites marques contenen informaci del comprador, aix ens permet identificar-lo i per tant detectar el possible responsable de la copia illegal. Quan ens trobem en aquest cas parlem d'empremta digital (fingerprinting).


Funcionament.

L' empremta digital consisteix en la introducci de la identitat del comprador dins de la cpia adquirida. D'aquesta manera, en el cas de trobar una copia illegal a la xarxa, es pot saber quin comprador s'ha convertit en possible distribudor deshonest. 
Les tcniques emprades introdueixen una srie de bits imperceptibles sobre un producte de suport electrnic (CD-ROM,DVD,...) sense introduir degradaci, de manera que es puguin detectar les possibles copies illegals.

Procs de marcatge.
La condici del marcatge es que aquesta ha de ser imperceptible. Per exemple, posar una marca visible a un cant de la imatge (en cas de vdeo o fotos) serveix de poc, ja que la seva eliminaci es pot fer amb un simple retall. La marca ha de resistir a possibles transformacions del contingut (propietat de robustesa) ; en el cas de la imatge, la marca es deu poder extreure encara que aquesta sigui escalada o rotada. La seqncia de bits de la marca te una longitud limitada. La longitud depn de la capacitat del objecte que es vol marcar i del algorisme utilitzat per la seva inserci. La capacitat es defineix com el nmero mxim de bits que es poden inserir de forma imperceptible. Per augmentar la robustesa es fa que la marca contingui una certa redundncia  per a que es puguin tolerar un cert numero d'errors.

Assignaci de les marques.
L'assignaci de marques de empremta digital te dos problemes, donats pel fet que cada copia venuda porta una marca diferent.
En primer lloc s'ha de tenir en compte que si el nombre de possibles compradors es elevat, l'algorisme utilitzat per marcar ha de tenir una capacitat elevada. L'altre problema es els atacs per confabulaci; per exemple dos compradors deshonests podrien comparar  a  les marques del seu producte i generar una copia amb una marca que no els identifiques. Per a evitar que aquests atacs no tinguin xit, la marca es una paraula del codi resistent a confabulacions, com el proposat per Dan Boneh i J. Shaw.

Sistemes d'empremta digital.
Les possibilitats d'usar el mecanisme d'empremta digital es classifiquen en tres grups que han aparegut al llarg del temps: simtric, asimtric i annim.

Simtric : Aquest s el concepte clssic d'empremta digital proposat per N. R. Wagner en un article al 1983. Consisteix en qu noms el venedor interv en el procs de marcat per tal d'identificar al comprador a partir de la copia marcada. Aquest mtode te l'inconvenient que deixa al comprador desprotegit, ja que pot ser acusat injustament de distribuci illegal  si el venedor dna una copia a un altre comprador amb la mateixa marca.

Asimtric : En el procs del marcat intervenen tant el comprador com el venedor per tal d'evitar el frau abans mencionat. En aquest cas el venedor pot identificar al comprador a partir de la marca incrustada per no la pot generar sense ell. El problema d'aquest mtode es que el venedor coneix la identitat del comprador vulnerant aix l'anonimat d'aquest. Per tal de resoldre aix sorgeix el mecanisme d'empremta digital annim.

Annim: En aquest cas, en el procs de marcat ha d'intervenir una tercera part de confiana que conegui realment la identitat del comprador. D'aquesta manera el venedor desconeix tant la marca com la identitat del comprador, per es capa d'identificar-lo en cas de redistribuci illegal.

Consideracions.
Al usar tcniques de marques d'aigua s'ha de tenir en compte que tant la posici on inserir la marca com l'algorisme usat per fer-ho dependran del tipus de fitxer que es vol protegir (vdeo, so, imatge, software ...).
Tamb s'ha de tenir en compte que el producte no ha de patir la inclusi de la marca, i aquesta ha de ser prou robusta com per a mantenir-se en cas de modificaci d'aquest, com per exemple, si es marca una fotografia, al editar-la canviant el contrast o la saturaci, ha de mantenir la marca.
Finalment s'han de preveure possibles atacs confabuladors entre diversos compradors que, comparant les  seves copies  a , poden arribar a generar una nova marca a partir de les que tenen ells. D'aquesta manera un bon esquema d'empremta digital ha de disposar d'un algorisme que sigui capa, en un temps raonable, d'identificar aquests confabuladors.

Vegeu tamb.
Copyleft;
Copyright;
DRM;
Wiki sobre tecnologies multimdia;

Enllaos externs.
Aspectos prcticos de la proteccin de la propiedad intelectual en contenidos multimedia;
Anlisis crtico de los sistemas de huellas digital para multicast;
SGAE;
OMPI  Organitzaci Mundial de la Propietat Intellectual;
Text del Conveni de Berna per a la Protecci de les Obres Literries i Artstiques;
Text del Tractat sobre Drets d'Autor i parts contractants de l'Organitzaci Mundial de la Propietat Intellectual sobre Drets d'Autor ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81140" title="Mapudungun" nonfiltered="2155" processed="2150" dbindex="32314">
Mapudungun (llengua de la terra), tamb anomenada maputxe o arauc s la llengua dels maputxe, un poble indgena de Xile i Argentina. S'estima que t uns 40.000 parlants a Argentina i uns 400.000 a Xile. La seva classificaci ha estat motiu de controvrsia, ja que mentre alguns l'han classificat junt a les llenges penutianes d'Amrica del Nord, d'altres la classifiquen a la famlia Andina o com una llengua allada que formaria la famlia araucana. El seu lxic mostra influncies del qutxua i del castell.

Gramtica.
Es considera que el mapudungun s una llengua polisinttica, que el verb cont incorporats molts elements de l'oraci. L'ordre s lliure, per sol fer-se servir Subjecte-Verb-Objecte o Subjecte-Objecte-Verb; no obstant aix, la seva capacitat de sntesi possibilita l'existncia d'oracions formades per una sola paraula composta per una arrel verbal a la qual se li afegeixen molts sufixs.

No posseeix verbs defectius ni irregulars, per usa molt el participi. T dues veus i de cada verb es pot modificar de 40 o 50 maneres,  afegint-hi partcules de diferents ndoles, com a com a dewman (fer), dewmapan (fer aqu) o b 'kchan (rentar)+ kuw (m)= kchakuwlafuymu (vosts dos no es rentaven les mans).

Existeixen tres nombres gramaticals: singular, dual i plural, per tant, hi ha nou pronoms personals. Una caracterstica del mapudungun s l's de  relacionadors  per a indicar l'agent i el pacient d'una acci. Per exemple, el sufix '-fi significa  jo a ell , que en catal s'indica amb els cltics  li, la, ho .

S'especula que l's dels demostratius feychi, chi o tu (el, la, els, les) i el numeral kie (un, una, uns, unes) per a complir la funci d'articles es deu a una interferncia de l'espanyol. S'adverteix una tendncia creixent a realitzar construccions paraula a paraula en lloc de la incorporaci tradicional (abans menjar pa es deia kofketun, i ara in kofke), per encara es fa servir fora l'aglutinaci, com a rngkkonfemtuaymi  immediatament saltars cap endins, de tornada al lloc d origen  o b kutranforo (mal de dents), format per kutran (malalt) i foro (dents). Molts parlants estan castellanitzats i parlen el champurria o champ, una parla mixta.

Vocabulari.
El mapudungun ha traspassat a l'espanyol molts noms de plantes i animals propis de la zona que habitaven originalment els maputxes. Algunes paraules d'altres mbits s'han incorporat a l'espanyol xil i moltes a l'espanyol de Chilo, que per uns dos-cents anys va ser una terra bilinge.

Per la seva banda, el mapundungun t molts prstecs lingstics del qutxua i de l'espanyol. Del primer va prendre termes com challwa (peix), miski (mel), o warangka (mil). De l'espanyol va adoptar molts termes relacionats amb la agricultura i la ramaderia  com 'kawellu (cavall), mansun (bou), mamakuana (damajuana), soron (zurrn), chilla (sella), llasu (lla), o longkonissa (llonganissa).

Dialectes.
A l'arribada dels espanyols, el mapudungun era la llengua dels picuntxes, maputxes, huillitxes i cuncos; i es parlava amb poques diferncies al llarg d'uns 1800 km a la Depressi Intermdia de Xile, entre el ric Aconcagua i l'arxiplag de Chilo. Durant el segle XVIII, els pehuentxes de la Serralada dels Andes i diverses parcialitats dels tehueltxes de les pampes argentines van adoptar la llengua i la manera de vida dels maputxes. El dialecte picuntxe va desaparixer amb la culturitzaci d'aquest poble, els pehuentxes de l'Alt Biobo parlen una forma de mapudungun amb sons lleugerament diferents, com v en comptes de f i certes construccions gramaticals que usen poden sonar brusques per als parlants d'altres varietats . El huillitxe o chesungun de la Provncia d'Osorno est molt influt per l'espanyol i corre el risc de desaparixer. Hi ha qui ho considera una llengua separada. Els dialectes d'Argentina, com el dels ranquels, posseeixen alguns fonemes diferents i mantenen lxic de les llenges de substrat.

 Situaci lingstica .
Els primers treballs que es van fer sobre bilingsme a Temuco mostraren que el 7 % dels infants eren monolinges castellans, el 22 % monolinges mapudungun i el 56 % bilinges. El 15 % parlaven una mena de crioll barrejat. El 1988 es va fer una enquesta similar entre les nenes de Cholchol (Cautn), i el 24 % eren bilinges que parlaven i entenien ambds idiomes, el 22 % eren bilnges mapudungun i el 54 % monolinges castellans.

La llei 19.253 de 27 d'octubre del 1993 reconeix als indgenes de Xile, entre ells els maputxes, com a habitants originaris del territori xil i amb dret a possessi de la terra, per parla molt poc de drets lingstics, tot i que l article 7 en reconeix el dret a l educaci, tot i que sense especificar a quin nivell. Hi ha el greu problema de la manca de material adequat i de professorat preparat. En el pla cultural destaquen les Actas de Lengua y Literatura Mapuche, amb seu a Temuco i dirigides per Hugo Carrasco, per tal de promoure el mapudungun i la literatura popular araucana.

Pel que fa a Argentina, des del 1993 s ha reconegut per llei el dret a educaci de les llenges autctones argentines, per noms preveu l alfabetitzaci en aquestes llenges de cara a una millor assimilaci a l espanyol, i tamb t els mateixos problemes de penria de professorat i material.

Escriptura.
Des del principi de la Conquesta de Xile, els sacerdots van buscar formes d'aprendre la llengua dels indgenes i d'idear una escriptura que els permets difondre la seva religi. Els primers intents, empresos per Luis de Valdivia, Andrs Febrs i Bernardo Havestadt no coincidien en quins eren els sons de la llengua ni en la manera de representar-los.

Els estudis moderns van comenar a finals del segle XIX i principis del XX, amb la publicaci de les obres de Rodolfo Lenz i del sacerdot Flix Jos de Augusta. Cadascun va proposar un sistema d'escriptura amb petites diferncies, que han estat la base per a la majoria dels que estan en s, creats a finals del segle XX. 

Existeixen tres alfabets principals: l'Alfabet Unificat, creat per lingistes; el  Grafemario Raguileo , creat pel poeta i escriptor Anselmo Raguileo; i el  Grafemario Azmchefe ,  creat per la Corporaci Nacional de Desenvolupament Indgena. L'Azmchefe s una combinaci de l'Alfabet Unificat amb el  Grafemario Raguileo .

Obres escrites en mapudungun.
L'obra Memries d'un cacic maputxe va ser dictada al sacerdot Ernesto Wilhelm de Moesbach a finals de la dcada de 1920 per Pascual Coa, un anci d'uns vuitanta anys d'edat. Cont els records de Coa des que tenia uns tres anys d'edat fins al moment en qu la seva mort s'acostava. Es considera un document molt rellevant des del punt de vista antropolgic i lingstic, car explica exhaustivament la vida i costums dels maputxes en la seva prpia llengua. Les generacions posteriors d'escriptors maputxes prenen formes del discurs de Coa, que veuen com a  un clssic .
Els altres escrits sn en la seva majoria poemes en versi bilinge, com les obres d'Anselmo Raguileo, Jos Santos Lincomn, Leonel Lienlaf i Elicura Chihuailaf. 
 
Bibliografia.

Aprueban Alfabeto Mapuche Unico (Oct 19, 1999). El Mercurio de Santiago.
 Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
 Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.). Dallas, TX: SIL International. ISBN 1-55671-159-X. (Online version: http://www.ethnologue.com).
 Instituto Nacional de Estadstica y Censos (2005). Encuesta Complementaria de Pueblos Indgenas (ECPI), 2004-2005 - Primeros resultados provisionales. Buenos Aires: INDEC. ISSN 0327-7968.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81142" title="Protectorat de Bohmia i Morvia" nonfiltered="2156" processed="2151" dbindex="32315">

El Protectorat de Bohmia i Morvia (en alemany Reichsprotektorat Bhmen und Mhren, en txec Protektort  echy a Morava) fou un protectorat tnic (de fet, un estat titella) del Tercer Reich en la part de l'actual Repblica Txeca que no fou incorporada directament a Alemanya. Fou establert el 15 de mar del 1939, quan els nazis envaren el territori, i acab el 9 de maig del 1945, quan les tropes alemanyes capitularen i acab la Segona Guerra Mundial. 

 Govern .
 President.
 Emil Hcha, 15 de mar de 1939 - 4 de maig de 1945;

 "Reichsprotektoren" .
Johannes von Blaskowitz, 15 de mar de 1939 - 21 de mar de 1939;
Konstantin Freiherr von Neurath, 21 de mar de 1939 - 24 d'agost de 1943;
Reinhard Heydrich, 29 de setembre de 1941 -  4 de juny de 1942  ;
Kurt Daluege, 5 de juny de 1942 - 24 d'agost de 1943   ;
Wilhelm Frick, 24 d'agost de 1943 - 4 de maig de 1945;

 Primers ministres.
Rudolf Beran, 15 de mar de 1939 - 27 d'abril de 1939;
Alois Eli, 27 d'abril de 1939 - 29 de setembre de 1941;
Jaroslav Krej , 19 de gener de 1942 - 19 de gener de 1945;
Richard Bienert, 19 de gener de 1945 - 5 de maig de 1945;

 Histria .
 Constituci del protectorat .
Malgrat les garanties donades als aliats per la Conferncia de Munic, el 15 de mar del 1939 els nazis van ocupar Bohmia i Morvia. Alhora, el districte de Teschen fou retornat a Polnia (juntament amb 133.000 txecs), i el 40 % del seu potencial industrial li fou amputat. El territori fou anomenat Protectorat de Bohmia i Morvia, territori millenari de la raa germnica. El primer Protector fou l'alemany Konstantin Von Neurath, el sudet Karl Hermann Frank, cap de la Gestapo, i Konrad Henlein, gauleiter dels alemanys de la Repblica Txeca. A cada provncia hi establiren un Oberlandrat. 

Intentaren cercar collaboracionistes, per Eduard Bene, Syrovy i Rudolf Beran dimitiren i marxaren a l'exili. Emil Hcha (1872-1945), anci magistrat feble i inhbil, es va avenir a presidir un govern autnom indgena amb un partit nic oficial, el Narodni Sourucentvi (Moviment Nacional Solidarista), l'nic oficial. El general Alois Elias (1890-1942) fou nomenat primer ministre el 27 d'abril del 1939, Jaroslav Krejc (1892-1956) ministre de Justcia, l'agrari Rudolf Beran obtingu crrec i el germanfil Frantiek Chvalkovsky (1875-1944) obt la cartera d'afers exteriors. Pel maig del 1939 celebraren eleccions, on el NS, nic partit que es podia presentar, obtingu el 99 % dels vots. 
 
El primer que van fer fou prohibir el Partit Comunista i fondre en una Narodni Unie tots els partits llevat el Social Demcrata, que s'anomenar Partit Nacional del Treball. L'11 de juliol del 1939 l'alemany i el txec foren declarats cooficials, es tancaren els instituts i es germanitzaren les escoles. Tanmateix, el 15 de novembre del 1939 es produiren aldarulls en la manifestaci per la mort de l'estudiant Jan Opletal, assassinat pels nazis per dur un braalet txec en la diada de Jan Hus. La revolta fou molt durament reprimida, les universitats tancades, i molts estudiants duts al camp de concentraci de Buchenwald.

Quan als feixistes locals, el Narodn Obec Faisticka (Comunitat Nacional Feixista, NOF),  es va unir el 1938 a la Narodni Unie, per mantingu la seva autonomia. Quan els nazis els invadiren, Radola Gadja s'ofer Hermann Goering per formar govern, per aquest el rebutj perqu era un nacionalista txec. Des del maig, quan es produiren els avalots a Brno i Prajka provocats per Vlajka i el minscul Acci per la Restauraci Nacional, fou obligat a retirar-se de la vida pblica el febrer del 1941.  Quan als Vlajka, quan fou incorporat amb el NOF a la NS, provocaren aldarulls demanant una Czestapo, nazificar l'economia i els llaos de govern. El 1939 aquest grup tenia 13.000 membres i un cos paramilitar, la Gurdia Svatopulk, dels quals el gener del 1940 en perdria el control, per va incorporar el partit minscul Narodni Arijska Kultural Jednota (Uni Cultural Nacional ria).
 Poltics d'extermini .
Per ben aviat els nazis van deixar ben clar que el que realment volien era exterminar i assimilar els txecs. Entre el 1939 i el 1941 uns 200.000 txecs foren deportats a Alemanya com a m d'obra esclava, alhora que intentaven guanyar-se els obrers en atacar els intellectuals i estudiants, i durant l'ocupaci uns 25.000 txecs foren executats sumriament, mentre que uns 13.000 ms foren arrestats i enviats a camps de treball.

El 15 d'octubre del 1940 Adolf Hitler decid l'extermini i dispersi del poble txec, igual que la dels jueus del pas, que gaireb foren exterminats. Pel setembre del 1941 von Neurath fou substitut per Reinhard Heydrich, qui estableix l'estat d'emergncia i els tribunals especials en una revolta: 394 resistents foren executats, entre ells els escriptors Vladislav Van ura (el 1942) i Julius Fu ik (el 1943), aquest darrer autor de l'assaig Reportatge escrit sobre la potncia; i 1.134 ms foren fets personers per la Gestapo, entre ells l'alcalde de Praga pel NSSC, Peter Zenkl (1884-1975), qui fou enviat a Buchenwald. El general Elias fou executat per  trador , el colonel Emanuel Moravec (1893-1945) fou nomenat ministre d'educaci, i Krejc, ms lleial, nomenat primer ministre el 19 de gener del 1942. 

Malgrat la forta repressi, la resistncia interna coordinaria la creaci a comenaments del 1940 de l'UVOD (Comit Central de la Resistncia Interior), que es posaria en contacte amb el govern txec a l'exili. Per altra banda, el 14 de juliol del 1940, Bene organitz a Londres el Comit Nacional Txec-Eslovac, nomenant l'eslovac Osusky com a ministre d'estat, al socialista Zdenek Fierlinger ambaixador a l'URSS i Mossn Jan Sramek (1870-1956) com a primer ministre, i Jan Masaryk, fill de Thomas, ministre d'afers exteriors.  Endems, des de juny del 1941 i des de Moscou, els dirigents comunistes Klement Gottwald, Sverma i Slansky, encoratgen la revolta dels comunistes de l'interior, com Antonin Novotny, Dolansk, Josef Smrkovsky i Antonin Zapotocky. A l'interior es formaren alguns grups resistents com els PU (Centre Poltic), ON (Defensa de la Naci) i PPV (Nosaltres Restem Fidels). Alguns foren executats i d'altres deportats o tancats en camps, com Vclav Nosek i l'eslovac Vladimir Clementis. Un altre exilat, Arthur London, exbrigadista de la Guerra Civil espanyola, es va unir als resistents francesos.

El feixista Jan Rys-Roszeva  va intentar constituir el maig del 1940 una  eska Pracovni Fronta, per tal d'agrupar tots els feixistes, i el 8 d'agost del 1940 uns 300 militants de la Gurdia Svatopulk van atacar la seu del govern per exigir-ne la dimisi. Com a resultat, Jan Rys fou detingut i el seu grup clausurat. I com que va intentar contactar amb la resistncia, el 17 de desembre del 1941 fou enviat al camp de concentraci de Dachau. El grup Vlajka ser dissolt oficialment el juny del 1943. El 12 d'octubre del 1941 foren prohibits i destruts els sokols. 

Pel maig del 1942 els nazis hi aplicaren la Llei Marcial, per la qual uns 2.200 patriotes foren condemnats a mort, i l'arquebisbe de Praga, Josef Beran, enviat al camps de Terein i Dachau. El 27 de maig del 1942 els resistents Jan Kubis (1913-1942) i Josef Gabcik (1912-1942), tinents de l'exrcit txecoslovac, mataren Heydrich a Liben, vora Praga. S'amagaren a l'esglsia de Sant Carles Borromeu (Praga), on foren morts a trets pels nazis juntament amb Josef Walcik (1914-1942), tamb tinent de l'exrcit, i Adolf Opalko. Com a represslia, el 7 de juny del 1942 els nazis simplificaren l'administraci per tal d'assimilar de manera ms rpida, uns 3.000 jueus foren gasificats, 1.288 presoners executats,  i el 10 de juny la vila de Lidice fou esborrada del mapa. Els seus 171 habitants masculins foren afusellats; les 196 dones, dutes al camp de concentraci de Ravensbrck, on 53 moriren, i els 90 nens foren repartits entre els orfenats del Tercer Reich. El 20 de juny van fer el mateix al poblet de Leaky.

 Resistncia i alliberament .
Els successors de Heydrich, Kaltebrunner i Kurt Daluege (1897-1946), van mobilitzar uns 70.000 txecs per treballar com a esclaus en el Reich, mentre que els jueus que restaven eren internats als camps de Theresienstadt/Terein i Auschwitz. L'agost del 1943 fou substitut per Wilhelm Frick, per la resistncia anava avenant.

L'11 de setembre del 1943 Bene i Stalin signaven un tractat d'assistncia mtua i cooperaci, la qual cosa suposava per al pas posar-se sota l'rbita sovitica (socialitzaci dels mitjans de producci, eliminaci de les forces potencialment hostils a l'URSS i lloc preeminent del Partit Comunista Txecoslovac al govern). Alhora, els partisans txecs s'entrenaven a Ucrana i participaren a la batalla de Sokolovo. Aix, el 1944 els soldats sovitics penetraren als Crpats, i el 8 d'abril el general Ludvk Sbovoda arribava a Rutnia, on el nadal del 1944 s'havia constitut el Comit Nacional Txec.  El 5 de maig del 1945 el professor Prazak i el general Kutlvasr, en nom del Comit Nacional Txec, dirigiren l'alament contra els nazis a Praga. El 14 de maig Moravec i Henlein se sucidaren, i Hacha, Gadja i Krejc foren capturats.

Referncies.

 L'hora estellar dels assasins (Hv zdn hodina vrah , 1995). Novella de l'escriptor txec Pavel Kohout ambientada als darrers temps del protectorat i que en relata perfectament l'ambient i tamb les relacions dels oficials nazis amb els funcionaris txecs que els serveixen. N'hi ha una traducci castellana a Alianza Editorial.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81146" title="Cotiled" nonfiltered="2157" processed="2152" dbindex="32316">

El cotiled o cotildon s cadascuna de les fulles embrionries de la planta en germinaci. Sn per tant, les primeres fulles de la planta i solen ser simples i de vida curta i, generalment, de forma i mida diferents de les fulles prpies dels estadis adults de l'espcie desenvolupada. Aquests cotildons tenen com a funci principal fer la digesti de les substncies nutritives emmagatzemades en el teixit nutrici de la llavor fins que, un cop la planta ha germinat, ja realitzen la funci fotosinttica. En les lleguminoses, per, els cotildons actuen com a rgan de reserva i sovint s ple i atapet de materials nutritius que ha absorbit abans de la maduraci de la llavor. 

Les plantes amb flor (angiospermes) es classifiquen en monocotilednies (o lilipsids) si tenen un cotiled i dicotilednies (o magnolipsids) si tenen dos cotildons a la llavor. Les gimnospermes tenen un nombre variables de cotildons per en general s un nombre elevat.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81147" title="Mitosi" nonfiltered="2158" processed="2153" dbindex="32317">

La mitosi s la fase del cicle cellular durant la qual la cllula es divideix en dues cllules filla de contingut genetic idntic. La mitosi s un procs exclusiu de les cllules eucariotes, doncs la cllula procariota, que no t un nucli diferenciat amb membrana i cont un sol cromosoma sense centrmer, es divideix per fissi binria.

La mitosi s un procs complex i fortament regulat. Els diferents esdeveniments es divideixen en fases, que corresponen a la finalitzaci de certs processos i el comenament d'altres. Aquestes fases sn la profase, prometafase, metafase, anafase i telofase. Durant el procs de la mitosi els parells de cromosomes es condensen i s'enganxen a fibres que estiren les cromtides germanes a pols oposats de la cllula. Seguidament, es genera un nou embolcall nuclear al voltant dels dos grups de cromtides, i, generalment, segueix la citocinesi. Durant aquest procs es divideix el citoplasma i la membrana cellular, i es produeixen dues cllules filla amb una distribuci equitativa dels orgnuls i els altres components cellulars. De vegades, per, aquesta distribuci del citoplasma s asimtrica, com per exemple el cas de la gemmaci, que es dna en organismes com el llevat Saccharomyces cerevisiae.

Donat que la citocinesi passa conjuntament amb la mitosi, generalment s'intercanvia el terme mitosi amb el de fase mittica. Tot i aix, hi ha moltes cllules en qu es posposa la citocinesi, tot formant cllules polinucleades. Aix passa per exemple en fongs, per tamb en determinats estadis del desenvolupament embrionari de la mosca de la fruita (Drosophila melanogaster).. 

Errors a la mitosi poden produir la mort cellular per apoptosi o causar mutacions que poden generar per exemple cncer.

Introducci.

El resultat principal de la mitosi s la divisi de la cllula mare en dues cllules filla, que contenen cadascuna una cpia completa del genoma de la cllula mare. El genoma es compon de cromosomes: complexos d'ADN superenrotllat que cont la informaci gentica per al correcte funcionament de la cllula. Com cadascuna de les cllules filla s un clon de la cllula mare, aquesta ha de realitzar una cpia de cada cromosoma abans d'entrar en mitosi. Aix ocorre durant la fase S del cicle cellular, la fase precedent a la mitosi.. Cada nou cromosoma el constitueixen dues cpies idntiques d'ell mateix, anomenades cromtides germanes, unides mitjanant una regi especialitzada del cromosoma anomenada centrmer. Cada cromtida germana no es considera un cromosoma en si, i un cromosoma noms cont dues cromtides germanes desprs de la fase S.

En la majoria dels eucariotes, l'embolcall nuclear que separa l'ADN del citoplasma es degrada. Els cromosomes s'alinien en una lnia diametral imaginaria. Els microtbuls, com cordes, es lliguen als centrmers dels cromosomes i es disposen de tal manera que irradien dels cromosomes cap als dos pols de la cllula. Els microtbuls comencen un procs d'escurament pel qual separen les cromtides germanes de cada cromosoma i les arrosseguen una a cada pol. Cada cromtide esdev ara un cromosoma independent, que s'anomenar cromosoma germ. A mida que la cllula s'elonga, els corresponents cromosomes germans se situen als pols oposats, on finalment es formar un nou embolcall nuclear al seu voltant.

Fases.
Interfase.

La mitosi s una fase relativament curta del cicle cellular que s'alterna amb la interfase, molt ms llarga i en qu la cllula es prepara per la divisi cellular. La interfase es divideix en tres fases: G1, S (sntesi), i G2. Durant aquestes tres fases la cllula creix tot produint, entre d'altres, protenes, i desenvolupant els seus orgnuls; la replicaci de l'ADN noms es dona durant la fase S. Per tant una cllula creix i es desenvolupa durant la fase G1, continua creixent i duplica els seus cromosomes durant S, creix ms i es prepara per la mitosi durant G2, i es divideix durant la fase M.

Preprofase.
La preprofase noms es dona en cllules vegetals, on precedeix la profase. En cllules vegetals molt vacuolades, el nucli ha de migrar cap al centre de la cllula abans de comenar la mitosi. Aix s'aconsegueix per la formaci del fragmosoma, una lamina de citoplasma que talla la cllula al futur pla de la divisi. A ms del fragmosoma, la preprofase es caracteritza per la formaci d'un anell de microtbuls i filaments d'actina (anomenat banda preprofsica) sota la membrana plasmtica al voltant del pla equatorial i que prediu la posici de la placa de fusi durant la telofase. Les cllules de plantes superiors no contenen centrols, si no que els microtbuls de l'aster s'agregen a la superfcie de l'embolcall nuclear durant la profase. La banda preprofsica desapareix durant el desmantellament de l'embolcall nuclear i la formaci de l'aster durant la prometafase.

Profase.

En interfase el material gentic del nucli es troba en un estat relaxat anomenat cromatina. Amb el principi de la profase, la cromatina es condensa en una estructura altament ordenada anomenada cromosoma. Ja que el material gentic ja ha estat duplicat en la fase S, els cromosomes contenen dues cromtides germanes unides pel centrmer per un complex de cohesi. Els cromosomes sn visibles a alta magnificaci en un microscopi ptic.

A prop del nucli es troben dos centrosomes. Cada centrosoma, que s'ha replicat abans i independentment de la mitosi, funciona com centre coordinador dels microtbuls de la cllula. Els centrosomes aglomeren els extrems de microtbuls, que es formen per polimeritzaci de tubulina soluble del citoplasma. Altres protenes actuen com motors que creen forces repulsives que empenyen els centrosomes a extrems oposats del nucli.

Prometafase.


La prometafase sovint es considera com a part de la profase.

La membrana nuclear es degrada i els microtbuls entren l'espai nuclear. Aix rep el nom de mitosis oberta, i ocorre en la majoria dels organismes multicellulars. Fongs i alguns protistes, com algues o tricomonades, fan una mitosi tancada, on l'aster es forma a l'interior del nucli o b els microtbuls sn capaos d'entrar en un embolcall nuclear intacte.


Cada cromosoma forma dos cinetocors al seu centrmer, un per cada cromtida germana. El cinetocor s un complex proteic que fa la funci de ganxo pels microtbuls: s el punt d'ancoratge dels microtbuls al cromosoma.  Malgrat que l'estructura i funci del cinetocor no s'han estudiat completament, se sap que cont protenes amb funci motora. Quan un microtbul s'uneix al cinetocor, el motor s'activa tot emprant energia de l'ATP, per arrossegar-se cap al centrosoma a l'altre extrem del microtbul. Aquest motor, amb l'ajuda de la polimeritzaci i despolimeritzaci de microtbuls, genera la fora necessria per separar les dues cromtides germanes dels cromosomes.

Metafase.

Els centrmers dels cromosomes s'alineen al llarg duna lnia imaginria equidistant dels pols del centrosoma i formen la placa equatorial..

Anafase.

Durant l'anafase les cromtides germanes s'allunyen entre elles en direcci al centrosoma. I els centrosomes s'allunyen, i queden en els extrems oposats de la cllula.

Telofase.

La cllula s'allarga i se separen els dos nuclis, encara dins de la mateixa cllula.

Citocinesi.
s la divisi del citoplasma que es reparteix, encara que no s sempre de forma equitativa.
La cllula es divideix en dues, i queda un nucli a cada meitat.

Referncies.




Lectures recomanades.
 Morgan DO (2007) "The Cell Cycle: Principles of Control" London: New Science Press.

 

 


Enllaos externs.

 Science aid: Cell cycle: A simple account of interphase, mitosis, and cytokinesis. ;
 Mitosis animation (Flash) ;
 Mitosis Animation. ;
 Alberts B, Johnson A, Lewis J, Raff M, Roberts K, and Walter P (2002). Mitosis. Molecular Biology of the Cell. Garland Science. URL accessed on January 22, 2006. ;
 Campbell N and Reece J,  (December 2001). "The Cell Cycle."  , , 6th ed., pp. 213-233, Upper Saddle * River, NJ: Benjamin Cummings/Addison-Wesley. ISBN 0805366245.. ;
 Cooper G (2000). The Events of M Phase. The Cell: A Molecular Approach. Sinaeur Associates, Inc. URL accessed on January 22, 2006. ;
 Freeman S, ,  () ( 2002). "Cell Division."  Biological Science, , , pp. 155-174, Upper Saddle River, NJ: Prentice Hall. ISBN 0130819239.. ;
 Lodish H, Berk A, Zipursky L, Matsudaira P, Baltimore D, Darnell J (2000). Overview of the Cell Cycle and Its Control. Molecular Cell Biology. W.H. Freeman. URL accessed on January 22, 2006. ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81149" title="Monitor Virtual de Retina" nonfiltered="2159" processed="2154" dbindex="32318">
El VRD (acrnim angls de Virtual Retinal Display) s un monitor virtual. Es va inventar a la Universitat de Washington al laboratori de tecnologia d interfcie humana (HIT) el 1991. El desenvolupament d aquesta tecnologia es va iniciar el novembre de 1993, amb l objectiu de produir un monitor virtual a tot color, amb un gran camp visual, una alta resoluci, alta brillantor i baix cost. Actualment, l empresa Microvision Inc t la llicencia exclusiva de comercialitzaci d aquesta tecnologia.

El VRD t moltes aplicacions potencials, des de monitors incorporats en cascos per a aplicacions militars o aeroespacials fins a aplicacions a la medicina.

El VRD projecta un feix de llum modulat (des d una font electrnica) directament a la retina de l ull, produint una imatge a trames. El usuari t la sensaci d estar veient la imatge com si un monitor hi flots davant d'ell. En realitat, per, la imatge se situa a la retina del seu ull, no en cap monitor. La qualitat d aquesta imatge s excellent, pot ser a tot color, compta amb un amplssim camp de visi i no te parpelleig d imatge. Utilitzant la tecnologia es pot arribar a construir un monitor amb les segents caracterstiques:

Molt petit i lleuger, fins i tot per incorporar-se en unes ulleres;
Ample camp de visi superior a 120 graus;
Alta resoluci molt propera a la visi humana;
Imatge a tot color amb una resoluci superior als monitors estndards;
Brillantor suficient com per utilitats a exteriors;
Baix consum;
Monitor estreo amb modulaci de profunditat;

Funcionament.

El funcionament del VRD s molt similar al d un monitor tradicional, per en aquest cas la projecci de la imatge es fa directament sobre la retina en lloc de sobre el monitor. Mentre que en un LCD els pxels es projecten des d una matriu d elements emissors de llum, la tecnologia VRD elimina qualsevol monitor ms enll de l ull i adrea la retina amb un nic corrent de pxels.

A diferncia dels monitors de CRT, el VRD no t la persistncia provocada pel fsfor per, depn de les propietats lumniques dels fotoreceptors i de les propietats d integraci temporal del sistema visual hum. s per aix que la interacci entre la llum emesa pel VRD i la qualitat d imatge psicofsica creada pel cervell hum s d extrema importncia per futures millores.



Tal i com es pot observar a la figura, la font d imatge s adrea al mdul electrnic on es modulen les llums RGB. Llavors cada pxel passa pels escners vertical i horitzontal (que mouen de esquerra a dreta i de dalt a baix) produint imatges a trames sobre la retina. En aquest cas, la retina no te persistncia com en el cas del fsfor. A ms a ms no es produeix flicker i la imatge produda t una brillantor elevada al mateix temps que alta resoluci. El temps de projecci dels pxels sobre la retina s molt redut (30-40ns). A ms a ms, tal i com s ha comentat anteriorment, aquest tipus de monitor consumeix molt poca energia, proporcionant un camp de visi ms ampli.

 Elements del sistema .
Mdul electrnic.
Aquest mdul controla els moduladors ptics que codifiquen les dades de la imatge dins de l stream de polsos. El combinador del color multiplexa els raigs modulats individualment de RGB per produir un stream en srie de pxels que es propagar mitjanant una fibra ptica monomode fins al escners. Aquest mdul rep i processa la senyal de vdeo entrant. El VRD es capa de proporcionar resoluci UXGA de 1600x1200 o 115 Mpix/seg.

 Font de Llum.
La font de llum cont, fonts lsers, moduladors ptics per generar l stream de polsos, i el combinador de color que multiplexa aquest stream. Per tal de proporcionar prou brillantor, els monitors a tot color aptes per a aplicacions a l exterior i funcionar amb llum dirna, incorporen diodes lasers vermells (635nm) lasers d estat slid verds (532nm) i lsers d estat solid blau o lsers d arg gasos (450-470nm). Els sistemes per utilitzaci en interiors poden incorporar LEDs  En general els nivells d energia necessaris estan al voltant de nanowats o miliwats, depenent dels requisits del monitor. Els nivells de llum es troben totalment dins dels estndards de seguretat per la visi, tal i com han confirmat els anlisis realitzats.

Mdul d'escombrat.
Aquest mdul cont dos miralls que permeten l'escanejat. Un mirall de 24 mm x 6 mm x 6 mm escombra el raig horitzontalment a una freqncia elevada, normalment entre 15,75 Khz i 18,9 Khz per taxes d actualitzaci de 60 Hz sense entrellaat. Un segon mirall escombra el raig de llum del lser verticalment a 60 Hz per completar la imatge a trames.

Microvision est desenvolupant sistemes microelectromecnics (MEMS) basats en escners capaos d un escanejat bidireccional. Aquesta innovaci redueix l esfor necessari per aconseguir millors resolucions i elimina la probabilitat de pxels morts, deguts a un incorrecte funcionament dels miralls.

Expansor pupillar.  
La imatge sencera ocupa una rea de 2 mm2. La sortida de l expansor pupillar s un element ptic que augmenta l angle natural de sortida de la imatge augmentant-la fins a 18 mm en un costat per facilitar la visi. La imatge creada pels escners vertical i horitzontal passa a travs de l expansor pupillar i l ptica del visor.
   
ptica del visor.
Aquest mdul situa la imatge sobre la retina de l usuari. El sitema ptic varia segons el tipus d aplicaci. Per exemple per aplicacions militars es far servir plstic o vidre, mentre que per aplicacions mdiques o cirrgiques sn ptiques plstiques. En les aplicacions industrials o personals s utilitzarien simples lents plstiques.

Caracterstiques.
Resoluci.
El VRD permet imatges de molt alta resoluci. La seva resoluci noms es limita per la difracci i les aberracions ptiques en la font de llum i no per quan petit es pot fer un pxel en una matriu de pxels.

 Contrast .
La brillantor del VRD es pot incrementar fins a nivells molt elevats o disminuir fins a nivells mnims. Com a resultat s obt un contrast molt elevat i molt lluny dels estndards de monitors plans i fins i tot de monitors CRT.

Marge de color .
Els CRTs tenen la capacitat de reflectir noms una porci de tots els colors que l ull hum pot captar, i estan limitats segons el nivell de saturaci que poden aconseguir. Degut a que les fonts de llum RGB utilitzades en VRD emeten colors molt saturats, molt purs, el VRD pot produir un ampli ventall de colors, i una fidelitat d aquest molt superior a qualsevol altre monitor electrnic.

 Consum de potncia .
Ja que el VRD es capa de situar tota la llum generada sobre la retina, permet monitors molt brillants amb uns requeriments de potncia mnims.

 Rang d aplicacions .
Degut a que el VRD proporciona una soluci de carcter general, pot aportar moltes aplicacions que la resta de tecnologies en monitors. Aix significa que pot aconseguir economies d escala necessries per disminuir els costos i augmentar l atenci de l usuari vers altres solucions.

Cost.
El disseny del VRD s molt bsic, consistent en subsistemes molt simples de dissenyar fent servir tecnologies ptiques i electrniques ja existents. No cal una inversi en la producci especfica de material. Per tant una producci massiva de sistemes VRD es possible, obtenint un cost molt baix. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81154" title="Venelis" nonfiltered="2160" processed="2155" dbindex="32319">
Els venelis o unelis o venels o unels (llat unelli o unellii o veneli o venellii) foren un poble martim de l'Armrica a la Gllia, esmentat per Csar juntament amb els venetis, osismis, curiosolites i altres.

Foren sotmesos per P. Crassus el 57 aC, per el 56 aC es van revoltar junt amb els curiosolites, aulercis (Aulerci ebuvorices) i lexovis i es va haver d'enviar una fora de tres legions dirigides per Q. Titurius Sabinus que va pacificar el territori. Els rebels anaven dirigits pel cap dels venelis, Viridovix i al seu exercit es van unir gals d'arreu. Titurius es va tancar al seu campament i va fer pensar als gals que estava en inferioritat per quant el camp fou atacat foren derrotats completament, i milers de gals van morir, i la cavalleria romana va perseguir als que es van poder escapar. A la rebelli de Vercingetorix del 52 aC els venelis van participar amb sis mil homes.

La seva capital, segons Ptolomeu, fou Crociatonum. El seu territori era la pennsula de Cotantin o Cotentin al actual departament de La Manega menys una part que es al departament de Calvados. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81155" title="Vocanus Ager" nonfiltered="2161" processed="2156" dbindex="32320">
Vocanus Ager (Terra de Vocanus)  fou un districte de la provncia romana d'frica entre la ciutat de Cartago i la de Thapsus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81156" title="Vocetius Mons" nonfiltered="2162" processed="2157" dbindex="32321">
Vocetius Mons fou una comarca esmentada per Tcit al pas del helvecis que es suposa podria ser part del Jura (avui la part anomenada Boetzberg). Els helvecis fugiren davant Caecina l'any 70 i es van amagar a aquesta regi on molts foren massacrats. La seva ciutat principal era Aventicum, que es va rendir a Caecina.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81157" title="Moroni" nonfiltered="2163" processed="2158" dbindex="32322">
Moroni (en rab       ) s la ciutat principal de les Comores i des del 1962 n's la capital, quan les illes encara eren una colnia francesa . El 2006, tenia una poblaci d'uns 43.700 habitants.  Est situada a la costa occidental de l'illa de Grande Comore, a 1145'S i 4312'E.

A 30 km hi ha l'aeroport internacional de Hahaya (codi IATA: HAH). Tamb t un port amb transport regular amb el continent afric i amb les altres illes de l'arxiplag de les Comores, aix com amb Madagascar i altres illes de l'oce ndic; de tota manera, el port comercial ms important de l'arxiplag s Mutsamudu, a Anjouan.

Moroni fou la capital del sultanat de Bambao. Posseeix una medina que temps enrere va estar emmurallada; la muralla fou destruda pels francesos al segle XIX. Amb la independncia de l'arxiplag el 1975, va esdevenir capital de la Repblica Federal Islmica de les Comores i, a partir del 2002, capital de la Uni de les Comores.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81158" title="Vocontis" nonfiltered="2164" processed="2159" dbindex="32323">
Els vocontis (en llat Vocontii) foren un poble de la Gllia Narbonesa, entre el Roine i els Alps.

Claudi Ptolemeu esmenta noms una ciutat de nom Vasio com a ciutat dels Vocontis. Juli Csar diu que tenien per vens al nord als Allbroges, i Estrab situa a l'est als cavars (la situaci dels quals no est ben determinada). Al nord de Vasio (Civitas Vasiensium o Vasionensium) hi havia la ciutat de Dea (Civitas Deentium) i entre ambdues la de Lucus Augusti.

Els Vocontis vivien entre l'Isre i el Durance, a les actuals Vaison i Di i part dels pasos de Gap i Sisteron, s a dir part del departament del Droma. 

Plini el vell els esmenta com a federats a Roma i diu que la seva capital era Vasio i la segona ciutat Lucus Augusti, i en total diu que tenien 19 poblats ms.

Annbal va passar pel seu territori quan va creuar els Alps.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81159" title="Nowe Brzesko" nonfiltered="2165" processed="2160" dbindex="32324">
Nowe Brzesko s un poble al sud-est de Polnia ubicat entre Proszowice i Cracvia, el 2005 comptava amb una area urbana d'aproximadament 2.500 habitants. s la capital d'una gmina separada dintre del voivodat de 
Petita Polnia]]. Per Nowe Brzesko hi passa el riu Vstula. Existeix com a poblaci des del segle XII. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81160" title="Volterra" nonfiltered="2166" processed="2161" dbindex="32325">

Volterra s una ciutat de Toscana a Itlia, a la provncia de Pisa, amb uns 15.000 habitants. Est situada entre les valls del Era i del Cecina. T jaciments de sal i indstria d'alabastre i s seu episcopal.

 Il Duomo .

La catedral s del segle XIII (s coneguda per Il Duomo i fou reconstruda inicialment vers el 1120 sobre una esglsia dedicada a Santa Maria, per la major part de la construcci i adorns son del segle XIII i probablement obra de Nicola Pisano; l'altar es del segle XV. Fou restaurada el 1580-1584, el 1842-1843, i 1934-1936. T unes 15 capelles, un plpit, sagristia, oratori, i la tomba de Mario Maffei.

 Monuments religiosos .

Altres monuments religiosos son l'esglsia romnica de San Michele Arcangelo (Segle XIII) amb l'Oratorio di San Cristoforo (on es troba la "Madonna col Bambino" atribut al pintor Vincenzo Tamagni);  el Palazzo dei Priori del segle XIII, avui pinacoteca i seu del consell i la junta de Volterra; el baptisteri de San Giovanni del segle XIII; i la torre Campanaria (el campanar) aixecat el 1493.

La resta de les esglsies a esmentar son:  San Francesco (amb tombes de la famlia Guidi entre ells monsenyor Jacopo Guidi, de 1588 i l'almirall Camillo di Jacopo Guidi, del 1719) i que t al interior  la capella della croce di Giorno, construda pels Tedecinghi el 1315; San Giusto, construda el 1627, obra del arquitecte florent Giovanni Coccapani, i continuada pel volterr Lodovico Incontri, consagrada el 1775, que inclou  Lo Gnomone, un rellotge solar fet pel volterr Giovanni Inghirami el 1801;  San Girolamo, diseny de Michelozzo sobre el convent francisc, el 1445; San Lino, feta edificar pel beat Raffaello Maffei en el suposat lloc de la casa del Papa Sant Lli I, amb la tomba del propi Raffaello Maffei construda per Silvio Cosini de Fiesole el 1522; Sant'Alessandro, consagrada suposadament pel Papa Calixte II el 1120; i l'abadia Camaldolese amb esglsia annexa, construda el 1030 i que conserva els cossos dels Sants Just i Climent.

 Muralles i Mastio .
 
Les muralles actuals sn les medievals que van substituir el segle XIII a les antigues muralles etrusques. Es important la fortalesa dels Medici (il Mastio), amb les parts de la Rocca Antica i la Rocca Nuova.

 Museus, arxius, biblioteques .

Els museus principals sn el Guarnacci (antiguitats etrusques), la Civica Pinacoteca (al Palau Minucci Solaini), el Museu Dioces d'art Sacre (preparat per Corrado Ricci i obert el 20 de desembre de 1932) i l'ecomuseu de l'Alabastre. La ciutat t un arxiu histric comunal i una biblioteca.

 Fonts i portes .

Entre els monuments cal destacar dues fonts: la Fonte di Docciola, prop de la porta del mateix nom, construda l'any  1254 pel mestre Stefano; i la font de San Felice, d'estil similar, edificada el 1319. Destaquen tamb les portes: Porta all'Arco (etrusca), Porta a Selci o di Sole (segle XVI substituint a una anterior), Porta Marcoli (segle XIV) que portava al monestir de S. Andrea (avui seminari), Porta di Docciola (segle XIII), Porta Fiorentina antigament de San Agnolo, Porta San Francesco, Porta San Felice i Porta Diana.

 Altres monuments .

Altres monuments de la ciutat sn: la casa torre Buonparenti amb un arc al carrer Ricciarelli que l'uneix a la fortalesa dell' Angelario; la casa torre Toscano, a la uni dels carrers Matteotti i Pazzetta San Michele (construda el 1250 per Giovani Toscani, tresorer de Renzo de Sardenya), la casa torre Baldinotti a la via Turazza, i una srie de palaus renaixentistes: Palazzo Inghirami construt per l'almirall  Jacopo Inghirami el segle XVII sota diseny de  Gherardo Silvani; Palazzo Maffei, construt per Monsenyor Mario Maffei bisbe de Cavallion el 1527 (el segle XVIII fou  comprat pels Guarnacci, i fou la primera seu del museu i biblioteca local), Palazzo Beltrami;  Palazzo Lisci, (avui Palazzo Marchi) que fou antigament un hospital anomenat de Santa Maria de Via Nuova, construt entre el segle XIII i el XVIII; Palazzo Incontri (avui Viti) construt vers el 1500 per el noble local i ministre del gran ducat, Attilio Incontri, sota diseny de Bartolomeo Ammannati, que el 1819 fou en part un teatre dissenyat pel arquitecte Luigi Campani, que va rebre el nom del poeta local  Aulo Persio Flacco, i fou venut el 1850 a Benedetto Giuseppe Viti, viatger i comerciant d'alabastre, i restaurat radicalment el 1861 per la visita del rei Vittorio Emanuele II, i en el qual es va filmar la pellcula "Vaghe Stelle dell'Orsa" de Luchino Visconti (1964) premiat al festival de Vencia amb el lle d'or; i el Palazzo Minucci (avui Solaini) atribut a Antonio da San Gallo il Vecchio on hi ha la pinacoteca cvica. 

 Histria .

Fou l'etrusca Velathri i la romana Volaterrae. Com a ciutat etrusca fou de les principals (una de les dotze ciutats de la Lliga etrusca) i estava emmurallada des el segle IV aC. La seva primera noticia es de quant fou una de les cinc ciutats etrusques que van donar suport als llatins contra Tarqu Prisc de Roma, per desprs desapareix de les crniques fins el 298 aC quant el cnsol rom L. Scipio es va enfrontar prop de la ciutat amb les forces combinades dels etruscs. Desprs de la batalla del llac Vadimone el 283 aC, Volterra va passar aviat a Roma. No se sap exactament quant fou sotmesa, per no seria mes enll del 260 aC; a la segona guerra pnica era ciutat aliada de Roma i va proveir subministraments a la flota d'Escipi el 205 aC.

Els habitants van rebre la ciutadania romana juntament amb altres ciutats etrusques, en virtut de la lex Iulia del 89 aC. Durant les guerres civils entre Mari i Sulla, fou partidria del primer i el darrer punt fort dels populars a Etrria i Itlia; Sulla la va assetjar quant ja tot Itlia havia estat sotmesa i la va ocupar desprs de dos anys de bloqueig (81 aC a 79 aC); el seu territori fou confiscat per el repartiment mai es va arribar a fer. Durant el consolat de Cicer es va intentar un nou repartiment del seu ager per Cicer ho va poder impedir, i probablement Csar va confirmar als habitants la possessi de les terres i drets municipals. Sota el triumvirat va rebre una colnia per no va tenir aquest ttol i Plini l'esmenta com a municipi d'Etrria.

No s'esmenta durant l'imperi per va continuar existint i a l'alta edat mitjana fou seu d'un bisbe. Una parte de les seves muralles encara es conserven en parts de la muralla medieval, aix com dues portes, la principal de les quals es la Porta all'Arco (etrusca), i l'altra es la Porta di Diana o Portone. Les niques restes son una part de les termes (Termes Guarnacciane), tombes etrusques del segle VII aC (necrpolis etrusques principalment al nord de la ciutat) entre elles les tombes de la famlia Cecina (forma llatina Caecina), restes de l'acrpoli i el teatre rom, dit avui teatre de Vallebuona. El seu territori era extens i anava fins la costa (amb la vila de Vada Volterrana que li feia de port o lloc d'embarcament, desprs anomenada Torre di Vada) .

Desprs de pertnyer als hruls, gots i llombards (amb els quals fou seu d'un gastald dins els dominis reials), el 774 va passar als francs i fou seu d'un comtat. A finals del segle X fou devastada pels hongaresos. Matilde de Canossa va deixar aquestes terres a l'esglsia el 1015, i la senyoria va passar al bisbe.

A la primera meitat del segle XII es va constituir en comuna independent per va haver de lluitar contra el bisbe durant temps; el moment culminant fou la lluita contra els tres bisbes de la poderosa famlia dels Pannocchieschi, amb Galgano dei Pannocchieschi (bisbe el 1150), Ildebrando Pannocchieschi (bisbe 1184) i Pagano Pannocchieschi (bisbe el 1212). El primer, governador per compte del emperador Frederic Barba-roja, va morir victima d'un complot i el va succeir Ugo deu Saladini, amb el que la pau va retornar temporalment fins a la seva mort el 1184; Ildebrando ja no va poder conservar tot el poder i el 1193 la comuna va elegir el primer podest; a la mort d'Ildebrando el 1212 el va succeir el seu nebot Pagano  que va escapar miraculosament a un atemptat el 1219; es va crear una milcia i es van crear partits poltics in sindicats (corporacions); el 1239 va morir Pagano i el va succeir Ranieri degli Ubertini que va voler restaurar el domini del bisbe-comte el que el va enfrontar amb Florncia que el 1254 va atacar Volterra; aix va permetra unir a comuna i bisbe i el 1258 Raineri fou elegit podest i capit del poble i es va establir una constituci basada amb la florentina. 

La comuna va haver de fer una poltica conciliadora amb els vens mes importants: Pisa, Siena i sobretot Florncia.  En aquesta poca es va construir la nova muralla que va substituir a la vella muralla etrusca del segle IV aC, obra que es va acabar en els primers anys del segle XIII; en aquest segle es va construir el Palazzo del Popolo, desprs dei Priore i els treballs de conjunt de la Piazza dei Priori, la "platea communis" o Prato on es van construir la torre de Porcelino (que fou seu del podest de Volterra). El Palazzo dei Priore es va iniciar el 1208 i fou obra del mestre Riccardo, i es va acabar el 1257 essent podest Bonaccorso Adimari. Tamb es van construir el Duomo i il Battistero de San Giovanni que formaren l'altre nucli principal de la ciutat; la catedral es va engrandir i decorar, treball encarregat a Nicola Pisano el 1254.

La senyoria es va iniciar al comenament del segle XIV. El 1319 fou nomenat bisbe i podest Raineri Belforti, que va establir mesures per fer mes popular la comuna i en va excloure del govern als patricis, als gibelins (Florncia era gelfa), als militars i al clero; el 1321 Rainieri fou succet per Ranuccio Allegretti, rival dels Belforti, fins que el 1340 fou enderrocat per la poblaci revoltada sota la direcci d'Ottaviano Belforti i la seva casa saquejada i confiscada; Ottaviano es va proclamar senyor de la ciutat (gonfaloniere della giustizia) i desprs va rebre altres carrecs que el van permetre consolidar el seu poder. El govern dels Belforti va durar fins el 1361 quant es va descobrir que el senyor Bocchino Belforti (fill i successor de Ottaviano) havia negociat la venda de la ciutat a Pisa i fou enderrocat amb ajuda florentina i desprs fou executat a la plaa publica porp de la porta del Arc. Els florentins una vegada van ser a la ciutat van imposar condicions al nou govern imposant l'eleeci del capit del poble i el castell, i tot i que Volterra va conservar una independncia nominal fou dependent de Florncia i aliada contra Siena. 

El florentins van imposar el cadastre propi en contra del pactat entre Volterra i Florncia, i aix va provocar forta oposici. El patrici del poble, Giusto Landini, cap de l'oposici a la introducci de la llei del cadastre, va pagar la seva actitud amb la vida. Finalment no es va poder evitar la guerra per les disputes personals i familiars, i les rivalitats i els interessos contraposats, especialment els interessos de Lloren de Medici; la guerra es va dir "delle Alumieri" i es va acabar amb el saqueig de Volterra el 1472 sota la direcci de milicians sota el comandament del duc de Montefeltro. Volterra fou incorporada a Florncia i moltes famlies locals foren expropiades. Entre 1472 i 1475 els florentins van construir el Mastio, la fortalesa que els Medici van planejar per controlar la ciutat i per servir de base contra Siena.

Es van construir alguns palaus d'estil florent, destacant els de les famlies Pilastri, Ricciarelli, Minucci i Gherardi. 
 
El 1530 Volterra es va revoltar per recuperar la llibertat i es va aliar a Alexandre Medici llavors en guerra contra Florncia on s'havia proclamat la repblica. Per aviat fou recuperada pel capit florent Ferrucci i saquejada. Els Medici van aconseguir recuperar el poder i Volterra fou una dependncia menor del ducat de Toscana, hereditari dins la casa Medici des el 1532, i va comenar una perllongada decadncia que va durar fins al segle XVIII, seguint en tot moment la sort de la Toscana sota els Medici i sota els Habsburg-Lorena des el 1737.

A finals del segle XVIII i principis del XIX va comenar la seva recuperaci. Del 1801 al 1807 fou part del Regne d'Etrria concedit als Borb-Parma i el 1807 fou annexionada a Frana fins que el 1814 foren restaurats els Habsburg-Lorena. En aquestos anys l'agricultura va agafar embranzida, el comer del alabastre es va desenvolupar i es van millorar mols carrers. El Teatre Persio Flacco fou construt el 1819, el passeig del Pont cap a les salines el 1833, i la Piazza dei Priori fou restaurada el 1846. El gran ducat va passar a Itlia el 1860 i Volterra va votar per 2315 vots a favor i 78 en contra, la seva incorporaci al Regne. El 1888 es va fundar l'hospital psiquitric.

Desprs de la segona guerra mundial la poblaci que va arribar a casi 18.000 habitants el 1951, va disminuir fins arribar a noms 13.800 el 1991. Als darrers anys s'ha recuperat lleugerament.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81162" title="P2PTV" nonfiltered="2167" processed="2162" dbindex="32326">
P2PTV (abreviaci de l'angls peer-to-peer TV, 'televisi d'igual a igual') s una tcnica de transmissi de contingut audiovisual (vdeos, televisi, etc) a travs de la xarxa d Internet que aprofita l arquitectura P2P, en la qual els nodes individuals es connecten a altres nodes per rebre els streams de vdeo i udio, en lloc de fer-ho a un servidor central, com passa a la IPTV.

 Introducci .
Les conseqncies que suposen la transmissi de vdeo a travs del sistema P2P no han estat prcticament valorades fins els ltims dos anys, ja que l atenci al voltant de les xarxes P2P ha estat sempre focalitzada en el contingut dels fitxers que es transfereixen. Les qestions sobre la propietat legal i les responsabilitats de la distribuci de vdeo P2P, incloent matries de propietat intellectual, han anat deixant de banda l anlisi de l impacte tecnolgic sobre la distribuci del material multimdia i la televisi actuals.

El debat legal: un precedent.

El debat generat al voltant de la p2ptv s'ha desmarcat de la resta d'aplicacions p2p. El fet que la majoria de retransmissions que es realitzen a les televisions es facin en obert s un argument ms fort que el plantejat per les descrregues de msica i de pellcules a travs d'Internet, per l impacte social que aix suposa.

El punt de referncia s el cas Betamax, l any 1984, quan el Tribunal Suprem dels Estats Units va declinar la denncia interposada per Universal City Studios Inc. contra els fabricants de reproductors de vdeo, perqu els seus productes facilitaven als usuaris infringir els drets d autor en detriment dels possedors dels drets televisius. La decisi es va prendre en base a que els consumidors tenien dret a gravar-se els programes per veure ls ms tard. La sentncia de Betamax deia concretament que no es podia acceptar l acusaci si els  reproductors de vdeo  estaven dedicats en una major proporci a usos legals .

Finalment, la introducci dels VCR no va resultar ser cap prdua per les televisions (ni cap disminuci de ingressos publicitaris), i va afectar de forma molt positiva els estudis audiovisuals, en forma de ventes i negocis de lloguer, amb l aparici de nous mercats de pellcules i programes gravats en vdeo.

Punts a favor i punts en contra.

La possibilitat que compartir la televisi sigui aprovat de forma legal t dos punts claus: s ha demostrat que compartir els fitxers t un s potencialment legal (permet als telespectadors veure els programes en hores ms convenients a la seva vida diria) i que la majoria de gent que es descrrega els programes hi accedeixen durant la retransmissi original. 

Tot i aix, es creu que les noves oportunitats de vdeo sota demanda aprofitades per alguns distribudors com un valor afegit als seus productes i els distribudors de DVD podrien veure s perjudicats; la facilitat amb que es pot crear i distribuir material audiovisual podria afectar substancialment els ingressos per publicitat (tal com s espera que passi amb la TDT). Aquests motius, juntament amb la introducci de tcniques com el DMCA o l estndar de senyalitzaci d emissions, fan pensar que la legislaci i la regulaci poltica van pel cam d afavorir l inters dels propietaris.

Noves possibilitats .

Paradoxalment al debat, alguns distribudors de televisi (com la BBC i sobretot televisions xines com TVK00), han vist en les xarxes P2P la possibilitat de augmentar les seves audincies ms enll  de les que ja tenien, i han comenat a promoure la distribuci del seus programes a travs del compartiment en xarxes peer-to-peer.  

Els treballs de recerca realitzats sobre el P2P suggereixen que, lluny de diluir la demanda, quan ms gran s l audincia inicial d un programa de televisi, ms temps durar. Per aquest motiu, la possibilitat de distribuir material amb drets d'autor de forma econmica eficient a travs de les xarxes P2P, desprs de l'hora o la data original d emissi, fa crixer la freqncia amb la que el programa es veur (incloent la publicitat) i augmenta el seu valor afegit. s per aix que els propietaris dels drets televisius, comencen a alliberar la polmica sobre el buit legal.

Impacte tecnolgic.
Respecte les cadenes de televisi habituals, la introducci de la IPTV suposava la superaci dels  lmits territorials als que estaven circumscrites les emissions convencionals, i la  possibilitat d'una major diversitat de programes i  altres  activitats interactives. Tot i aix, la televisi online, es va estenent molt a poc a poc,  pels grans costos que suposa realitzar un streaming de qualitat des dels servidors d'una sola empresa a  l'audincia potencial.

Aquest handicap, se supera  amb la tecnologia P2P. En la televisi IPTV l arquitectura utilitzada s client-servidor (tpica a Internet) en la qual la informaci que es transmet procedeix noms d una sola font: el streaming es realitza des de els  ordinadors dels usuaris cap el servidor principal, que ha d'enviar la mateixa informaci a tots. Aix suposa, per exemple, que  si un vdeo necessita 500kbps i es connecten 7 persones, el servidor  principal requereix una lnia de  3.500 kbps per poder enviar les imatges a  tots.





 Funcionament bsic .

L's del sistema P2P implica que els usuaris utilitzen la seva connexi  a Internet per ajudar en la distribuci del senyal: els  usuaris que  estan realitzant un streaming de baixada es converteixen en  petits servidors que l'ofereixen a altres usuaris. D aquesta manera se solucionen els dos grans problemes de la transmissi broadcast per Internet: es disminueix la crrega del servidor i l ample de banda utilitzat.

Amb p2ptv  alguns canals poden mantenir ms de 100.000 connexions simultnies amb fludesa d'imatge i sense necessitat de invertir massa en l'ample de banda.



Com funciona exactament un programa P2P TV?.
Quan es visualitza un canal de televisi des d'un emissor a travs d un sistema P2P, a part de rebre la informaci de descrrega, l estem enviant (de pujada) a altres usuaris que estan mirant el mateix canal. La idea s senzilla: el nostre programa fa a la vegada les funcions de client i servidor.

A aquest nivell encara existeix la funci de servidor, tal i com la coneixem, tot i que en aquest cas rep el nom de tracker. La seva missi s posar en contacte entre s a tots els  usuaris que desitgen veure un mateix canal, de  forma que puguin compartir-lo.

Conseqncies .

Conseqncies socials

La distribuci P2P de  vdeo i de  televisi  canvia el comportament dels  usuaris, que passen de ser simple audincia potencial a potencials creadors i distribudors de material audiovisual, ja que p2ptv facilita als collectius, empreses, societats venals  i persones individuals crear el seu propi canal de continguts, estalviant-se els costos de transmissi.

Conseqncies tcniques

Tot i  que l'activitat del vdeo p2p a Internet s encara petita, est generant una gran demanda de capacitat de xarxa a tot el mn. Contrriament a la msica, els operadors de xarxa patiran els impactes de la distribuci de vdeo P2P abans que les propietaris de continguts. L'impacte sobre la xarxa t dos punts significants:
 La capacitat t un  cost, i  si els operadors de  xarxa  no reben res a canvi tenen incentius  suficients  per acabar limitant la capacitat els usuaris.
 L'augment de trfic de pujada que  implica l'enviament de vdeos P2P des dels usuaris, trenca la asimetria aprofitada en el disseny  que s'ha realitzat fins ara dels accessos a Internet i obliga a redissenyar la xarxa de nou.
Aquests dos punts conflictius, de totes maneres, poden acabar sent l'orgen de noves tecnologies i aplicacions.

Aplicacions i programes.
CoolStreaming ;
Cybersky-TV ;
Feidian;
MySee ;
PPLive ;
PPmate ;
PPStream ;
SopCast ;
TVants ;
TVUnetworks ;
UUSee;
Zattoo ;

 Programari lliure per a emetre de forma independent .
 DistribuStream;
 Geekast i el seu paquet peercast-servent;
 FreeCast (P2Pradio);
 MediaBlog;
 PeerCast;

Enllaos externs.
 Instruccions per veure partits de futbol a travs de p2ptv;
 Notcies sobre p2ptv;
 P2PTV a Your Global TV;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81165" title="AEGEE" nonfiltered="2168" processed="2163" dbindex="32327">


L'AEGEE (en francs Association des tats Gnraux des tudiants de l'Europe), tamb anomenada Frum d'Estudiants Europeus, s una de les organitzacions interdisciplinries d'estudiants ms grans d'Europa. El seu nom prov, d'un banda del mar Egeu, un dels llocs del naixement de la democrcia moderna, i de l'altra banda del primer parlament establert al principi de la Revoluci Francesa, els Estats Generals (tats Gnraux en francs).

 Descripci .

L'organitzaci es va fundar l'any 1985 i la formen uns 17.000 membres en 260 ciutats de 42 pasos europeus (dades del novembre del 2004).

AEGEE promociona una Europa unida, la cooperaci, la comunicaci i la integraci  sense fronteres a l'entorn acadmic. No recolza cap partit poltic i no t estructures nacionals, operant nicament a nivell local i europeu.

 Histria .
1985. L'associaci va comenar al primer event d'EGEE: una reuni a Pars d'estudiants locals, de Leiden, de Londres, de Madrid, de Mil i de Munic, organitzada pel seu fundador, Franck Biancheri. ;
Octubre de 1986. Sn formats tres grups EGEE de treball: Patrocini, Aprenentatge i Estudi de la llengua; es fa una conferncia sobre el desenvolupament transfronterer a Nijmegen; al comenament de l'any acadmic, EGEE-Europa t 26 antenes i 6.000 membres. ;
Novembre de 1986. A Heidelberg, una conferncia sobre les relacions entre l'Est i Europa; a Tolosa de Llenguadoc, la primera European Space Weekend. ;


 Activitats .
AEGEE actua de plataforma per a millorar la comunicaci europea universitria i motivar el debat sobre les realitats humanes, culturals i poltiques de les distintes societats. Aix s'organitzen cursos, debats, congressos, conferncies, seminaris i ms de 100 universitats d'estiu (normalment anomenades SU per les seves sigles en angls) repartides en les diferents ciutats en les quals est representada l'associaci. Les conferncies i seminaris tenen motius tan diversos com l'ampliaci de la UE, el conflicte d'Orient Mitj o el multiculturalisme a Amsterdam.

AEGEE va impulsar l'aparici del programa Erasmus amb Franois Mitterrand al mar del 1987.

 Organitzaci .
Les seus d'AEGEE reben el nom d'antenes i n'hi ha un total de 270 en diferents ciutats Europees. No estan organitzades per pasos sin per regions geogrfiques (AEGEE-Barcelona correspon a la  Far-West Region ). 

Les antenes funcionen de forma independent encara que sempre dintre dels Estatuts aprovats per AEGEE-Europa.

Cada sis mesos hi ha una assemblea estatutria anomenada Agora, a la qual totes les antenes defineixen les lnies d'actuaci de l'associaci a nivell europeu.

 Financiaci .
Les fonts d'ingressos d'AEGEE sn les quotes dels socis i, sobretot, les subvencions de l'administraci (Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Uni Europea...) i les universitats (UB, UPC, UAB...).

 Enllaos externs .
 Web europea de l'AEGEE;
 Web d'AEGEE Television;
 Web d'AEGEE-Barcelona;
 Web d'AEGEE-Tarragona;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81166" title="Antiautoritarisme" nonfiltered="2169" processed="2164" dbindex="32328">
L'antiautoritarisme s l'oposici a l'autoritarisme, s a dir, a all que es defineix com  concentraci del poder en un lder o en una lite que no es fa responsable constitucionalment del poble  o la doctrina que defensa l'absolutisme en el govern, com en les autocrcies, en el despotisme, les dictadures i el totalitarisme. El terme  antiautoritari  s'empra sovint amb el significat ampliat del rebuig de totes les formes de coerci poltica, social o econmica.

 Antiautoritari  tamb es pot fer servir per parlar d'aquells que rebutgen la natura autoritria que veuen com a intrnseca en l'estat-naci o en el capitalisme, evidenciada en les seves accions de coerci, les relacions asimtriques i injustes entre patrons/propietaris i treballadors/proletaris que hi tenen lloc, i la seva natura explotadora. Tamb, en aquesta lnia,  antiautoritari  pot esdevenir un sinnim d'anarquista, o un altre terme per referir-se a aquells que expressen el seu acord amb els ideals anticapitalistes, antijerrquics i antiestatistes propis de l'anarquisme, per que rebutgen sser classificats com a tal.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81169" title="Ferran I de les Dues Siclies" nonfiltered="2170" processed="2165" dbindex="32329">


Ferran I de les Dues Siclies, tamb anomenat Ferran III de Siclia i Ferran IV de Npols ( Npols, Regne de Npols 1751 - Npols, Regne de les Dues Siclies 1824 ) fou un prncep napolit que va esdvenir Rei de Npols i Siclia des de 1759 i fins l'any 1816. L'any 1816 va esdvenir el primer rei de les Dues Siclies, crrec que va mantenir fins a la seva mort. 

Famlia i Infantesa.

Nascut al Palau Reial de Npols el dia 12 de gener de l'any 1751 essent fill del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amlia de Saxnia. El prncep era nt per via paterna del rei Felip V d'Espanya i de la princesa Isabel de Farnesi mentre que per via materna ho era del rei Frederic August II de Saxnia i de l'arxiduquessa Maria Josepa d'ustria.

Fou germ de Carles IV d'Espanya i de Maria Llusa d'Espanya, casada amb l'emperador Leopold II del Sacre Imperi Romanogermnic.

Regne de Npols i Siclia.
L'any 1759 moria el seu oncle, el rei Ferran VI d'Espanya sense descendncia. En virtud de la poltica italiana desenvolupada per Isabel de Farnesi, l'infant Carles s'havia convertit en rei de Npols i Siclia per el tron d'Espanya quedava vacant i era el propi Carles qui havia d'acudir a la successi. Carles part a Madrid deixant el Regne de Npols el seu fill Ferran.

La regncia fou ocupada pel tosc Bernardo Tanucci, home ambicis que intent allargar el mxim possible la regncia a travs de fer-se indispensable a ulls del prncep. Afavor que Ferran es relacions amb la classe ms baixa de Npols (el prncep arrib a vendre peix al mercat), li restring l'educaci i encoratj les seves relacions amoroses. Ferran desenvolup la seva vessant atltica per no l'intellectual.

Npcies i descendnets.

L'any 1768 es cas amb l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria, filla de l'emperador Francesc I, emperador romanogermnic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'ustria. La parella tingu set fills:

SAR la princesa Maria Teresa de Borb-Dues Siclies, nascuda a Npols l'any 1772 i morta a Viena l'any 1807. Es cas amb l'emperador Francesc I d'ustria.

SAR la princesa Llusa de Borb-Dues Siclies, nascuda a Npols l'any 1773 i morta a Florncia l'any 1803. Es cas amb el gran duc Ferran III de Toscana.

SM el rei Francesc I de les Dues Siclies, nascut a Npols el 1777 i mort el 1830. Es cas en primeres npcies amb l'arxiduquessa Maria Clementina d'ustria i en segones npcies amb la infanta Maria Isabel d'Espanya.

SAR la princesa Maria Cristina de Borb-Dues Siclies, nascuda a Npols el 1779 i morta a Tor el 1849. Es cas amb el rei Carles Flix I de Sardenya.

SAR la princesa Maria Amlia de Borb-Dues Siclies, nascuda a Npols el 1782 i morta el 1865 a Claremont (Anglaterra). Es cas amb el rei Llus Felip I de Frana.

SAR la princesa Maria Antnia de Borb-Dues Siclies, nascuda a Npols el 1784 i morta a Madrid el 1806. Es cas amb el rei Ferran VII d'Espanya.

SAR el prncep Leopold de Borb-Dues Siclies, nascut a Npols el 1790 i mort el 1851. Es cas amb l'arxiduquessa Maria Clementina d'ustria.


El 27 de novembre de 1814 es cas morganticament a Palerm amb la duquessa de Florida, Lucia Migliaccio. D'aquesta uni no tingueren fills.

Regnat (1776 - 1799).

L'any 1767 acab la Regncia i el seu primer acte com a rei fou l'expulsi dels Jesuites. A les capitulacions matrimonials hi figurava l'obligaci de donar a la reina veu al consell d'Estat desprs del naixement del seu primer fill bar. Intelligent, bonica i orgullosa, com la seva mare, per tamb cruel i dominant, la seva ambici era collocar el Regne de Npols en una posici de poder; ella aviat portar a terme les funcions de sobirana desplaant al seu marit de l'exrcici reial.

Tanucci va ser cessat l'any 1777, i l'angls Sir John Acton va succeir-lo. Acton, nomenat per la reina, va portar a terme una poltica d'allunyament d'Espanya i d'aproximaci al Sacre Imperi Romanogermnic i el Regne Unit de la Gran Bretanya signant acords comercials i militars. Internament redu el sistema d'espionatge, corrupci i crueltat que era l'administraci napolitana.

Amb l'esclat de la Revoluci Francesa l'any 1789, la cort napolitana no es mostr contrria a les idees revolucionaries arribant incls a flirtejar amb aquestes. Ara b, amb l'exucuci del rei Llus XVI de Frana, cunyat de la reina de Npols, el rei Ferran sent por i horror i s'adher a la Primera Coalici contra la Primera Repblica Francesa de 1793.

Tot i la pau signada amb Frana l'any 1796, les demandes del Directori francs les tropes del qual havien ocupat Roma, van alarmar al Rei i a instncies de la seva esposa i amb l'avantatge que les victries de Nelson li donaven i el fet que Napole I de Frana es trobs a Egipte marx amb l'exrcit vers Roma arribant a ocupar-la. Les seves columnes no aguantaren gaire i hagu de retornar a Npols perseguit pels francesos havent de fugir a Siclia a bord d'un vaixell angls.

Npols i Napole.

Els francesos entraren a la ciutat tot i la ferotge resistncia de les classes populars napolitanes que eren devotes del monarca. Amb l'ajuda de la noblesa i de la burgesia establiren la Repblica Partenopea (gener de 1799 fins a maig de 1800). El rei envi el cardenal Ruffo amb una expedici de calabresos per recuperar Npols. El maig de 1800 el rei entrava a la ciutat havent derrotat els francesos i la Repblica, mostrant-se particularment ansiosos la parella reial que cap perd fos concedit als rebels.

Quan la guerra va esclatar entre Frana i el Sacre Imperi Romanogermnic, el rei sign un tractat de neutralitat per aviat prengu partit per la part austrorussa que form la Tercera Coalici i permet que aquests ocupessin terres del Regne de Npols. Les victries franceses a Austerlitz van permetre a Napole I de Frana enviar l'exrcit al sud de la Pennsula Itlica, havent-se de refugiar el rei a Siclia permeten que els francesos entressin de nou a Npols. 

Napole declar que la dinastia borbnica havia estat forajitada de la Corona i va proclamar al seu germ Josep Bonaparte com a rei de Npols i Siclia. Malgrat tot, Ferran resist a Palerm i segu governant l'illa de Siclia sota la protecci britnica. Les institucions parlametries de tipus feudal havien existit a l'illa durant molt de temps i Lord William Bentick, primer ministre britnic, va instar a la reforma consitucional a l'estil angls o francs. El rei prcticament abdic en favor del seu fill, el prncep Francesc de Borb-Dues Siclies, i envi la reina a un exili austrac on mor l'any 1814. 

La Restauraci, la revoluci de 1820 i la Santa Aliana.

Amb la caiguda de Napole, va caure tamb Joaquim Murat, que havia succet a Josep Bonaparte com a rei de Npols, i Ferran torn a la ciutat. La poltica que segu a partir de 1815 s'inscrigu dins de la poltica austriaca de Metternich; s a dir, conservadurisme i manteniment de l'statu quo. L'any 1816 proclam la uni dels dos regnes sota el nom de Regne de les Dues Siclies.

Depenent de la poltica austriaca, el comte Nugent fou declarat comandant en cap de l'Exrcit, i per quatre anys ell regn com un despota, qualsevol esfor o temptativa de caire liberal fou durament reprimida.

La supressi del liberalisme va causar una gran alarma entre els Carbonari de gran influncia dins de l'exrcit. El juliol de 1820 un cop militar sota les ordres del general Guglielmo Pepe oblig al rei a firmar una constituci a l'estil de la constituci espanyola de 1820. D'altra banda, tingu lloc una revolta a Siclia que fou sufocada per l'exrcit i que pretenia recuperar la independncia de l'illa.

El regne s'adher a la Santa Aliana. Aviat els exrcits austracs entraren a Npols i restauraren el status quo en favor de la monarquia absoluta, iniciant-se aix una era de salvatge persecuci en contra de liberals i persones que haguessin recolzat a Josep Bonaparte. 

El rei mor a la ciutat que l'havia vist a nixer al 4 de gener de 1825 a l'edat de 74 anys.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81170" title="DVB-H" nonfiltered="2171" processed="2166" dbindex="32330">
DVB-H (Digital Video Broadcasting Handheld) s un estndard obert desenvolupat per DVB. La tecnologia DVB-H constitueix una plataforma de difusi de dades IP orientada a terminals porttils de TV mbil.
 
Aquest estndard combina la compressi de vdeo i el sistema de transmissi de DVB-T, estndard utilitzat por la TDT (Televisi Digital Terrestre), que permet la recepci de TV terrestre en receptors porttils. 
De manera resumida, podrem dir que DVB-H es una adaptaci de DVB-T orientada a terminals porttils.

Punts forts .

Degut bsicament a especificacions tcniques dels dispositius pels quals es va crear l'estndard, DVB-H s'ha hagut de sodmetre a alguns canvis respecte la tecnologia DVB-T. Els ms destacats sn:

 Baix consum:
Un problema que s'havia de solucionar era la necessitat de reduir el consum d'aquesta nova tecnologia. Per a l'usuari s important el fet de no haver de recarregar constantment la bateria del terminal porttil i s per aix que s'havia de buscar una nova soluci que la tecnologia DVB-T no donaba. 
Aquesta soluci rep el nom de time-slicing. Amb aquest mecanisme s'estalvia un 90% de consum respecte el funcionamient proposat per DVB-T.

 Millora de la recepci:
Degut al problema que planteja el fet que les dimensions de les antenes dels terminals porttils siguin de dimensions redudes, el nou estndard proposa com a soluci el que s'anomena MPE-FEC (Multi Protocol Encaptulation/Forward Error Correction). Es tracta d'un sistema robust que proporciona una gran protecci contra errors. Malgrat que aquest protocol s opcional dins l'estndard, el seu s proporciona una notable millora en la relaci portadora-soroll (C/I) i una minimitzaci de l'efecte Doppler, un dels principals problemes als receptors mbils.

 Mode 4k: ;
El mode 4k (4096 portadores) presenta un comproms entre la qualitat de recepci en moviment i la mida de la xarxa. Pel fet que DVB-H est basat en DVB-T fa possible introduir serveis DVB-H a la banda de freqncia on es troba DVB-T. Tant DVB-H com DVB-T utiliza canals d'uns 5 MHz d'ample de banda.

 Impacte en la societat .
Des del sector de fabricants de terminals receptors s'est recolzant el llenament de serveis DVB-H. Aquest fet sembla indicar que ser possible un boom comercial de la televisi en receptors porttils durant aquest any 2006.

Per als radiodifusors, DVB-H s una evoluci del servei de difusi que utilitza el mateix espectre destinat a broadcast per a difondre televisi a un nou tipus de receptors. Aquest fet obre un nou mercat, ja que els hbits en el consum de la televisi es veuran modificats generant-se noves audincies en horaris diferents als actuals. La possibilitat que el terminal sigui un telfon cellular permet generar models de servei collaboratius entre els radiodifusors i els propis operadors mbils permetent, per exemple, possibles nous ingressos basats en una quota d'accs al servei i publicitat, entre d'altres.

Per tant, DVB-H ofereix una gran oportunitat per al desenvolupament de la Sociedat de la Informaci ja que ens trobem davant la convergncia de dos serveis que tenen un impacte ben b universals: Per una banda, la televisi com a flux troncal, i per l'altre, la comunicaci mbil, no necessitant cap dels dos d'aprenentatges addicionals en el seu s per part de l'usuari final.

Vegeu tamb.
DVB-H vs DMB;

 Enllaos externs .
 dvb.org;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81173" title="Emmascarament freqencial" nonfiltered="2172" processed="2167" dbindex="32331">
L'emmascarament freqencial s la disminuci de la sonoritat d'un to a una certa freqncia, en presncia d'un altre to simultani a una freqncia diferent. s a dir, quan l'orella s exposada a dos o ms sons de diverses freqncies, existeix la possibilitat que un d'ells camufli els altres i, per tant, que aquests no se sentin. 


Aquest fenomen perceptiu pot explicar-se de manera simplificada considerant com varia l'excitaci de la membrana basilar de l'orella segons la freqncia. Aquesta membrana vibra, en funci de la tonalitat, ms a prop o ms lluny de la finestra oval. A ms freqncia, tons aguts, el mxim desplaament de la membrana basilar s ms proper a la finestra oval que no pas per un to de baixa freqncia, un to greu. Aix explica perqu aquest fenomen no s simtric. Un to greu n'emmascara un d'agut amb ms facilitat.

A la figura inferior es pot veure un exemple per a 4 tons de freqncies diferents.



Representaci de diferents combinacions.
A continuaci es representa l'amplitud relativa del desplaament de la membrana basilar en funci de la distncia a la finestra oval per a diferents combinacions de tons purs.

Freqncies diferents a la mateixa amplitud.
En el cas de tenir dos tons a la mateixa pressi sonora (vegeu Amplitud) es pot comprovar com f2 (to greu) emmascara molt ms f1 (to agut) que no pas a l'inrevs. L'emmascarament no s simtric respecte la freqncia.




Baixa freqncia emmascara a alta freqncia.
En el cas de qu el to greu tingui ms nivell d'amplitud, encara far ms clar l'emmascarament d'aguts. En aquest cas el to agut s totalment emmascarat pel greu. 




Alta freqncia no emmascara a baixa freqncia.
En aquesta combinaci, tot i augmentar l'amplitud del to agut respecte el greu, f1 quasi no afecta a f2, per tant l'emmascarament del to greu s mnim.



----
Conclusions.
Com a conseqncia podem extreure que, un to de baixa freqncia pot emmascarar a un altre de freqncia ms elevada, i ms a mesura que sigui ms gran el nivell pressi del to ms greu, ja que la zona de freqncies coberta per la seva cua ser molt ms extensa. En canvi, la situaci inversa no es pot donar per molt elevat que sigui el nivell del to d alta freqncia.

 Quantitat d'emmascarament .
La quantitat d emmascarament es defineix com l increment de nivell del senyal emmascarada necessari per poder sentir-la novament en presncia del senyal emmascarant. Aquesta quantitat depn, en el cas de diversos tons, directament de les freqncies associades i el nivell del to emmascarant.

Relaci amb el concepte de banda crtica.
Cal establir una relaci entre l efecte d emmascarament i el concepte de banda crtica. Si b fins ara s'ha descrit el fenomen d'emmascarament entre dos tons purs, a continuaci s'analitzar des del punt de vista d'excitaci de bandes crtiques, considerant afirmacions que gaudeixen d'una acceptaci universal fruit del treball de molts investigadors.

 Un soroll de banda estreta provoca ms emmascarament que un to pur de la mateixa intensitat i de freqncia igual a la freqncia central del soroll.
 A mesura que el nivell de soroll emmascarant augmenta, tamb ho fa la banda de freqncies sobre la qual exerceix efecte l'emmascarador.
 Les freqncies superiors a la freqncia central del soroll emmascarant sn emmascarades ms fcilment que les inferiors.

 Aplicacions .
Aquest fenomen s'aprofita per a comprimir udio. Vegeu l'article llindar d'emmascarament. 

 Vegeu tamb .
Cdec d'udio;
Audiofreqncia;
Llindar d'emmascarament global;
So;
Intensitat sonora;
Acstica;
Psicoacstica;
SMR;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81174" title="Showview" nonfiltered="2173" processed="2168" dbindex="32332">
El Sistema ShowView, desenvolupat per l'empresa GEMSTAR, s una tecnologia d'enregistrament incorporat en aparells grabadors, tals com vdeos domstics (VHS) o grabadores de DVD. Una combinaci de simplicitat i tecnologia que permet a l'usuari gravar programes de TV fcilment. Per a la utilitzaci d'aquest sistema, noms sn necessaris una videograbadora o una grabadora de DVD que incorpori la tecnologia i un mitj imprs que publiqui els nmeros ShowView. Introduint el codi en el comandament a distncia, es pot gravar instantniament o programar l'enregistrament dels programes desitjats. Aquests codis sn sries de 1 a 9 dgits que es corresponen amb els programes de televisi. Els nmeros ShowView es generen mitjanant una frmula algortmica que codifica els parmetres bsics que s'utilitzen en un enregistrament de video (Dia, canal de TV, hora d'inici, hora de finalitzaci) en una combinaci de nmeros nica. A l'introduir-lo, el sistema ShowView activa automticament el comptador de l'aparell grabador: sintonitzant el canal adequat en el moment precs, grava el programa i, quan aquest finalitzi, ho desconnecta del corrent.

Els codis ShowView sn un servei editorial standard en els llistats de televisi. Es publiquen en ms de 2.000 publicacions en ms de 24 pasos. A Europa, els codis ShowView es troben en prcticament tots els diaris nacionals i regionals aix com en les principals revistes de TV i el teletext. La tecnologia ShowView es va llanar a Europa a principis dels 90 i segueix sent una de les prestacions ms apreciades en l'oci domstic.

Actualment segons la pgina oficial de Showview les publicacions que disposen del codis de programaci son les seguents:

 Diario Sur;
 El Correo Espaol/El Pueblo Vasco;
 El Diario Montas;
 El Diario Vasco;
 El Norte de Castilla;
 Hoy;
 Ideal;
 La Rioja;
 La Verdad;
 La Voz de Cadiz;

Noms el diari La verdad, editat a Murcia, t alguna difussi dins dels Passos Catalans (Alacant).

 PDC (Programme Delivery Control) .

No obstant aix, igual que amb una programaci manual, ShowView no pot predir els canvis en la graella de programaci que puguin ocrrer o els retards en les retransmissions per part de les cadenes de TV. Per a aix existeix el senyal PDC que permet als canals de TV controlar l'engegada de l'aparell de vdeo.
Programme Delivery Control s un sistema creat per les cadenes de TV per a identificar cada programa durant la seva emissi, assignant-li un senyal especial que el mateix canal emet durant tota l'emissi del programa. Es tracta del senyal PDC, que est composta de variables com el canal TV, la data i l'hora de comenament del programa. Un instant abans de l'inici d'aquest, el canal TV envia el corresponent senyal PDC que fa que el vdeo s'engegui i comenci l'enregistrament. Durant l'emissi el senyal PDC s enviada a intervals regulars de 30 segons. Quan el canal TV interrompi l'emissi del senyal PDC el vdeo deixa de gravar i s'apaga automticament. Aix, el sistema PDC ofereix a l'usuari la possibilitat de gravar qualsevol programa encara que sorgeixin alteracions en l'emissi del mateix, tals com retards, prrrogues o anullacions.

Enllaos externs.
http://www.showview.com Pgina oficial;
http://www.europe.gemstartvguide.com;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81175" title="Efecte de Haas" nonfiltered="2174" processed="2169" dbindex="32333">
L'efecte de Haas s un fenomen que afecta a la percepci humana i que consisteix en percebre com un nic so dos tons consecutius, si el retard entre ells s inferior a 50 ms. 

L'efecte de Haas va ser descrit pel metge alemany Helmut Haas, que el descrigu mitjanant l'anomenada corba de Haas. Aquesta corba descriu com l'orella percep, segons el retard i el nivell entre el so directe i el so retardat que emet una font, la integraci dels dos sons i la localitzaci de la font.


Es poden donar quatre situacions

 A: Zona ptima. Completa integraci (suma de sons) i intelligibiltat (comprensi) del missatge. Localitzaci correcta de la font.
 B: Zona intermitja. Completa integraci dels sons pero disminueix la intelligibilitat del missatge. Percepci de desplaament de la font.
 C: Zona intermitja. El so retardat s'afegeix al directe, provocant un eco no gaire molest, i intelligibilitat del missatge.
 D: Zona no ptima. Gran retard que provoca un gran eco i una baixa intelligibilitat del missatge. Aquesta s la pitjor zona.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81176" title="Clementina d'Orleans" nonfiltered="2175" processed="2170" dbindex="32334">
Clementina d'Orleans, princesa de Saxnia-Coburg Gotha (Neuilly 1817 - Viena 1907). Princesa de sang de Frana de la casa dels Orleans amb tractament d'altesa reial. De carcter ambicis mald intilment per convertir-se en reina, tot i aix, aconsegu que el seu fill fos elegit com a rei de Bulgria amb el nom de Ferran I de Bulgria.

Nascuda el dia 6 de mar de l'any 1817 al castell de Neuilly a Neuilly-sur-Seine a les proximitats de Pars essent fills del duc d'Orleans, el futur rei Llus Felip I de Frana i de la princesa Maria Amlia de Borb-Dues Siclies. La princesa era nta per via paterna del duc Llus Felip d'Orleans i de la princesa Adelaida de Borb-Penthivre i per via materna del rei Ferran I de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria.

Extremadament ambiciosa pel que feia referncia al seu futur estatus, eleg al prncep August de Saxnia-Cobirg Gotha per casar-s'hi amb la idea que un prncep de la Casa de Saxnia-Coburg Gotha tenia moltes possibilitats de ser elegit rei. Malgrat tot, les seves esperances no es compliren. Es casaren a la catedral de Saint-Cloud de Pars l'any 1843. La parella tingu cinc fills:

SAR el prncep Felip de Saxnia-Coburg Gotha, nascut a Pars el 1844 i mort a Viena el 1921. Es cas amb la princesa Llusa de Blgica de la qual es divorci el 1906.

SAR el prncep Llus August de Saxnia-Coburg Gotha, nat a Pars el 1845 i mort a Viena el 1907. Es cas amb la princesa Leopoldina Teresa del Brasil morta de tifus l'any 1877.

SAR la princesa Clotilde de Saxnia-Coburg Gotha, nascuda el 1846 a Pars i morta el 1927 a Viena. Es cas amb l'arxiduc Josep d'ustria.

SAR la princesa Amlia de Saxnia-Coburg Gotha, nascuda el 1848 a Viena i morta el 1897 a Munic. Es cas amb el duc Maximili de Baviera.

SM el rei Ferran I de Bulgria, nat el 1861 a Viena i mort el 1948 a Coburg. Es cas en primeres npcies amb la princesa Maria Llusa de Borb-Parma i en segones npcies amb la princesa Elionor de Reuss-Kstritz.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81177" title="ric Bertran" nonfiltered="2176" processed="2171" dbindex="32335">

ric Bertran (Barcelona, 1990) s estudiant de Batxillerat Social. Viu des dels cinc anys a Lloret de Mar i s aficionat a navegar, al submarinisme i a la lectura, escriu sovint articles d'opini a diferents mitjans, sobretot a les seves dues columnes; una bisetmanal al diari e-noticies i una altra quinzenal al diari directe!cat.

s el creador i l'administrador general del grup elfnix (Exrcit del Fnix, Bon dia Pasos Catalans i elfnixTV), un dels grups catalanistes amb ms usuaris, i ha format part del Consell de redacci del setmanari El Dem.

En el mn radiofnic dirigeix el seu propi programa anomenat 'Perspectiva' a Rdio Arenys, on parla d'actualitat a travs de diferents joves.

s autor del llibre 'ric i l'Exrcit del Fnix' (2005), amb ms de tretze mil exemplars venuts, del qual se n'ha fet una adaptaci teatral (escrita per Vctor Alexandre i dirigida per Pere Planella) que ha estat dos mesos de temporada a Barcelona i se n'est preparant un projecte cinematogrfic. Ms recentment ha publicat 'L'institut de la vergonya' (2007).

L'any 2005 Xevi Mat va rodar un documental sobre la histria que va protagonitzar Bertran quan tenia 14 anys i l'Audincia Nacional d'Espanya li demanava 8 anys de reformatori per haver demanat l'etiquetatge en catal a unes empreses i dir que noms s catal durant una declaraci (aix consta a l'expedient). El documental s'ha tradut a l'angls (per Heather Hayes) -s'est preparant en itali i euskera- i ha superat els 500.000 visionats.

Com a premis ha rebut el Premi "Segador de l'any" (2006) i el Jaume I d'Acci Cultural del Pas Valenci (2007).

ric i l'Exrcit del Fnix.




El llibre ric i l'Exrcit del Fnix. Acusat de voler viure en catal tracta la histria real del mateix autor, ric Bertran, quan amb catorze anys (l'any 2004) va ser acusat de terrorista per haver demanat l'etiquetatge en catal a unes empreses sota el nom de la seva pgina web; l'Exrcit del Fnix. Ms de vint agents de la brigada antiterrorista de Madrid van anar a escorcollar la seva habitaci gaireb a mitjanit i setmanes ms tard va declarar a l'Audincia Nacional durant quatre hores seguides. L'endem van fer-li un test psicolgic de dues hores ms i s'enfrontava a una pena de vuit anys de reformatori. Finalment la pressi de la gent enfront Supermercats DIA, la empresa que l'havia denunciat, va fer que es retirs la denuncia i l'ric no pugues ser condemnat.

T especial rellevncia la part humana de la histria, els conflictes familiars o el fet de veure com un noi de catorze anys li diu a una fiscal a l'Audincia Nacional que ell no s espanyol i que noms s catal.

D'aquesta histria se n'ha fet una obra de teatre escrita per Vctor Alexandre, amb el mateix nom (ric i l'Exrcit del Fnix), i dirigida per Pere Planella, que va estar dos mesos al Teatre Borrs de Barcelona i que est fent una gira per tots els Pasos Catalans, i que es va publicar sota el mateix nom (Proa, 2007).

D'altra banda, a finals del 2005, Xevi Mat va realitzar un documental d'aquesta histria, tradut a l'angls per Heather Hayes, que ha recorregut mig planeta situant-se entre els ms vistos del mn al YouTube.

 Enllaos externs .
Exrcit del Fnix;
L'obra de teatre;
Web oficial d'ric Bertran;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81179" title="Corvus (gnere)" nonfiltered="2177" processed="2172" dbindex="32336">

Corvus s un gnere que inclou diversos ocells de color negre, alguns dels quals sn sovint anomenats genricament corbs.

Altres denominacions com la del corb mar no pertanyen a aquest gnere.
 
Espcies .
 Espcies autctones dels Pasos Catalans .
Corvus corax - Corb: De color negre amb matisos blaus, de bec molt fort i amb la part superior corbada. s necrfag per tamb caa animals vius de tot tipus petits mamfers, ous, cargols o cucs. tamb menja fruits i grans. Nia en superfcies altes roques o arbres. En el folklore s objecte de moltes llegendes i considerat de mal averany.
Corvus corone - Cornella: A Europa se'n troben dues subespcies, la cornella negra (Corvus corone corone), a Europa Occidental, i la cornella emmantellada (Corvus corone cornix), a Europa Oriental i el nord de les Illes Britniques. s una mica ms petita que el corb i se'n distingeix, entre d'altres trets, per tenir la cua recta en comptes d'acabada en punta.
Corvus monedula - Gralla: Ocell griss i gregari, de la mida d'un colom.

 D'altres espcies.
El gnere t unes 40 espcies, entre les que hi ha:
Corvus frugileus - Graula;
Corvus coronoides;
Corvus tasmanicus;
Corvus mellori;
Corvus crassirostris;
Corvus albicollis;
Corvus ruficollis;
Corvus cryptoleucos;

 Referncies .














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81180" title="The Wall" nonfiltered="2178" processed="2173" dbindex="32337">
The Wall (1979) s l'onz disc d'estudi de Pink Floyd. El disc s un lbum conceptual referent als rgims totalitaris, explicat a travs de la vida d'una estrella del rock fracassada, Pink. s l'ltim disc d'estudi abans que el teclista Richard Wright abandons el grup (encara que hi tornaria el 1987).

Roger Waters va rebre la inspiraci per compondre el disc durant la gira del disc anterior, Animals, el 1977. En un concert d'aquesta gira, a Montreal, Roger Waters va reaccionar violentament davant un espectador que es va mostrar descontent per l'actuaci. Waters va escopir-li a la cara, per, immediatament, Waters va penedir-se del seu acte i va sentir com s'allunyava del pblic, com si hagus construt un mur imaginari.

Totes les canons del disc sn obra de Roger Waters, excepte Young Lust (co-escrita amb David Gilmour) i "The Trial" (co-escrita amb Bob Ezrin). Les canons Comfortably Numb i Run Like Hell estan escrites per David Gilmour amb la collaboraci de Roger Waters.

Originalment fou editat a Gran Bretanya amb la productora Harvest Records, i sort a la venda el dia 30 de novembre del 1979. Als EUA sort el 8 de desembre del mateix any, sota el segell de Columbia Records. Desprs, el 1994, fou re-editat i remasteritzat en CD a Gran Bretanya sota el segell d'EMI Records. Columbia Records s'encarreg, el 1997, de reeditar-lo i remasteritzar-lo per als EUA i la resta del mn. El 1999, Capitol Records per a la Gran Bretanya i EMI Records per a la resta del mn, editaren una nova versi del disc per a celebrar-ne el 20 aniversari.

The Wall fou disc d'or i de plat el mar del 1980, i des de llavors ha estat 23 vegades disc de plat. El 1980 fou nmero 1 a la llista Billboard dels discos ms venuts.

El 1998, els lectors de la revista Q van qualificar el disc com el nmero 68 en la llista dels millors discos de la histria. L'any 2001, els lectors de la revista Rolling Stone el van qualificar com el nmero 87.


 Significat del disc .
El disc ens narra la vida de Pink, un futur msic que fracassar estrepitosament, des del seu naixement fins la seva absoluta decadncia.

Pink comena a rebre cops durs a la vida des de la infantesa. Durant la Segona Guerra Mundial, el seu pare mor en un camp de batalla d'Anzio (de la mateixa manera mor el pare de Roger Waters). Arran d'aix, la seva mare el sobreprotegir. Acabar la seva infantesa rebent un sistema educatiu tirnic i opressor. Veu que el que intenten els professors s modelar els alumnes per aconvertir-los en el que ells creuen que cal que siguin. Per aix mateix es refugia en el mn que ell mateix crea, ple de fantasia, en el qual aixeca un mur al seu voltant per allar-se del mn que l'envolta. Cada mala experincia que s'esdev en la seva vida no s sin un altre ma en el mur. Desprs d'anar omplint buits en el mur amb maons i ms maons, Pink atura la construcci del seu mur personal, convertint-se en una estrella del rock i casant-se. Aix, per, no far millorar la seva vida; la seva depressi anir en augment, cosa que far distanciar-lo de la seva dona, la qual cometr adulteri, causant que el mur de Pink creixi i que acabi patint una extrema bogeria.

Desprs creur que s un dictador feixista (totalment inspirat en el nazisme); finalment ser jutjat, amb la presncia del seu professor i la seva mare. La sentncia ser all que ms tem: l'enderrocament del mur.

 La pellcula .
Vegeu: The Wall (pellcula)


 Versi en concert .
Vegeu: The Wall (concert)


 Llista de canons .
Cara 1 (CD: Disc 1)

In the Flesh?   3:16 (Waters);
The Thin Ice   2:27 (Waters);
Another Brick in the Wall (Part I)   3:21 (Waters);
The Happiest Days of Our Lives   1:46 (Waters);
Another Brick in the Wall (Part II)   4:00 (Waters);
Mother   5:32 (Waters);


Cara 2

Goodbye Blue Sky   2:45 (Waters);
Empty Spaces   2:10 (Waters);
Young Lust   3:25 (Waters/Gilmour);
One of My Turns   3:35 (Waters);
Don't Leave Me Now   4:16 (Waters);
Another Brick In The Wall (Part III)   1:48 (Waters);
Goodbye Cruel World   0:48 (Waters);


Cara 3 (CD: Disc 2)

Hey You   4:40 (Waters);
Is There Anybody Out There?   2:44 (Waters);
Nobody Home   3:26 (Waters);
Vera   1:35 (Waters);
Bring the Boys Back Home   1:21 (Waters);
Comfortably Numb   6:24 (Gilmour/Waters);


Cara 4 

The Show Must Go On   1:36 (Waters);
In the Flesh   4:13 (Waters);
Run Like Hell   4:19 (Gilmour/Waters);
Waiting For the Worms   4:04 (Waters);
Stop   0:30 (Waters);
The Trial   5:13 (Waters/Ezrin);
Outside the Wall   1:41 (Waters);

Durada total del disc: 1:21:29

 Canons addicionals de la pellcula .

When The Tigers Broke Free: composta expressament per a la pellcula, va ser editada com a single en vinil, tamb en el recopilatori  (Disc 2, pista 05) i en la reedici de 2004 del disc The Final Cut;
What Shall We Do Now?: descartada per al disc, ja que Empty Spaces havia d'estar situada entre les canons Don't Leave Me Now i Another Brick In The Wall, part 3, per al final Empty Spaces va ser collocada on havia d'anar What Shall We Do Now?. En el concert en directe, aquesta can es fa servir en la seqncia de la construcci del mur. (Una gran part dels fans dels disc, la pellcula i del concert en directe creuen que Empty Spaces s realment la introducci de What Shall We Do Now?, per no s aix.);

 Crdits .
lbum.
 Roger Waters   veu, baix, coproducci, sintetitzador, guitarra elctrica, guitarra acstica, disseny de la portada.
 David Gilmour   guitarra, veu, coproducci, sintetitzador, clavinet, baix, percussi.
 Richard Wright   piano, orgue elctric, sintetitzador, clavinet.
 Nick Mason   bateria, percussi.

amb

 Lee Ritenour   Guitarra rtmica a One of My Turns i guitarra acstica a Comfortably Numb;
 Jeff Porcaro   Bateria a Mother;
 Joe Porcaro   Timbal a Bring the Boys Back Home;
 Blue Ocean   Timbal a Bring the Boys Back Home;
 Freddie Mandell   Orgue a In the Flesh? i a In the Flesh;
 Bobbye Hall   Percussi;
 Ron di Blasi   Guitarra clssica a Is There Anybody Out There?;
 Larry Williams   Clarinet a Outside the Wall;
 Trevor Veitch   Mandolina;
 Frank Marrocco   Concertina;
 Bruce Johnston   Veu;
 Toni Tennille   Veu;
 Joe Chemay   Veu;
 Jon Joyce   Veu;
 Stan Farber   Veu;
 Jim Haas   Veu;
 Bob Ezrin   Coproducci, arranjament d'orquestra, teclats ;
 Michael Kamen   Arranjament d'orquestra;
 James Guthrie   Coproductor, enginyer, percussi, sintetitzador a Empty Spaces (amb David Gilmour), seqenciador, bateria a The Happiest Days of Our Lives (amb Nick Mason), productor de remasteritzaci;
 Nick Griffiths   Enginyer;
 Patrice Queff   Enginyer;
 Brian Christian   Enginyer;
 John McClure   Enginyer;
 Rick Hart   Enginyer;
 Robert Hrycyna   Enginyer;
 Phil Taylor   Equipament de so;
 Gerald Scarfe   Disseny de portada;
 Doug Sax   Masteritzaci i remasteritzaci;

Vegeu tamb.
 Pink Floyd;
 Roger Waters;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81186" title="Energia alternativa" nonfiltered="2179" processed="2174" dbindex="32338">
En principi es considera com "energia alternativa" a les energies que s'obtenen de formes alternatives a les utilitzades majoritriament com sn el petroli, carb, gas natural, energia nuclear i d'altres.

s important diferenciar entre els conceptes "energia alternativa", "energia renovable" i "energies no contaminants". Una energia alternativa o renovable no t per qu ser no contaminant. Aix, per exemple, la biomassa es considera com font d'energia alternativa, per s una energia que tamb contamina (potser en menor mesura que d'altres).

Com a fonts d'energia alternatives es poden citar:

Energia solar;
Piles de combustible;
Energia elica;
Biomassa;


La discussi energia alternativa/convencional, no ha d'entendre's com una mera classificaci de les fonts d'energia, ja que el terme es gesta de la m de cientfics i moviments ecologistes i socials amb el propsit de proposar un model energtic alternatiu a l'imperant en l'actualitat.

Aquest model energtic, es basa en les segents premisses:

L's de fonts d'energies renovables, ja que les fonts fssils actualment explotades acabaran esgotant-se segons els pronstics actuals en el transcurs d'aquest segle XXI.

L's de fonts netes, i l'abandonament paulat dels processos de combusti convencionals i la fissi nuclear.

L'explotaci extensiva de les fonts d'energia, proposant-se com a alternativa el foment de l'autoconsum per tal d'evitar en la mesura del que sigui possible la construcci de grans infraestructures de generaci i distribuci d'energia elctrica.

La disminuci de la demanda energtica, mitjanant la millora del rendiment dels dispositius elctrics (electrodomstics, llums, etc.);


Aquest model s'emmarca dintre de l'estratgia denominada Desenvolupament sostenible. 

 Enllaos externs.

PESWiki.com - Pure Energy Systems Wiki Viquipdia sobre solucions d'energies alternatives, netes, prctiques i renovables ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81193" title="?wi?toch?owice" nonfiltered="2180" processed="2175" dbindex="32339">

 wi toch owice (pronunciat ; en alemany: Schwientochlowitz) s un poble del sud de Polnia amb 55.000 habitants (2005). Est situat al voivodat de Silsia.

El 1943 va allotjar un camp de concentraci nazi depenent del camp d'Auschwitz.

 Enllaos .
Plana web de la ciutat ;
Frum de la ciutat ;



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81195" title="Repblica Nacional Bielorussa" nonfiltered="2181" processed="2176" dbindex="32340">



La Repblica Nacional Bielorussa (bielors:                                  , transliteraci : Belarskaia Nardnaia Respblika) fou el primer estat independent bielors a la histria, la independncia del qual fou declarada el 1918. Fou nomenada Repblica Nacional Bielorussa.

 Origen .
En esclatar la revoluci el juliol del 1917, es proclam a Minsk la Rada Bielorussa, formada per burgesos nacionalistes, alhora que es formaven revkoms (Comits revolucionaris) a Minsk, Homiel, Viciebsk, Babrujsk i Vorsha, que enviaren representants a Moscou. L'agost del 1917 es cre el Comit Pblic Provisional d'Ordre i Seguretat, liderat per M. Frunze, A.F. Miaskinov, V. G. Knorin, N.I. Alibegov, K.I. Lander, S.G. Mogilevskij i M.I. Kalmanovich. L octubre s organitz el Vialikaja Bie aruskaja Rada(                       ) (Consell Suprem Bielors), presidit pel lingista Jazep Losik (1884-1940) i Via as a  Adamovi  (m. 1939), ambds destacats membres de la Hramada. 

El 7 de novembre del 1917, alhora que es produeixen els fets revolucionaris a Petrograd, el Soviet dels Treballadors i Soldats de Minsk es fa amb el poder a la ciutat i lluita contra els revolucionaris. Presidit per Alyaksandr Charvyakou (1892-1937), un dels fundadors de la secci bolxevic bielorussa, tallaren els comunicacions de les unitats militars que anaven a aixafar les revoltes de Petrograd i Moscou. El 8 de novembre, per una decisi del Comit regional del Noroest del PSDOR, fou creat un Comit Revolucionari sota els auspicis del soviet de Mensk, que ser transformat en Comit Militar Revolucionari (VRK) de la regi Noroest, del qual en ser nomenat cap Vasil Zacharka (1877-1943), qui havia aconseguit que nombrosos oficials tsaristes bielorussos es passessin a la seva causa, i que aconseguiria el 3 de desembre ser reconegut com a autoritat pels comits de soldats del front oest, pels soviets de Mensk, Viciebsk i Mahilou, i pels soviets de pagesos de Minsk i Vilnius. D'aquesta manera, el 9 de desembre, els Comits Executius i el Comit del Front s'unificaren en l'ISPOLKOM (Comit Executiu Regional) de Soviets de Treballadors, Soldats i Pagesos de la Regi Oest o OBLISKOMZAP, sota autoritat de N. V. Rogozinskij, amb jurisdicci sobre la Bielorssia no ocupada pels alemanys. K. I. Lander comand el Soviet de Comissaris Populars de la Regi Noroest i del Front.  

Pel desembre del 1917 es va reunir a Minsk el Piery  siebie aruski Kanhres (                          ) (Primer Congres Panbielors), evoluci de la Belorusskaja Rada, amb 1.872 delegats d'arreu del pas i de totes les organitzacions i partits existents, dirigits per Ivan Sierada, antic coronel de l'exrcit tsarista, i militarment per I.R. Dovbor-Musnitsky, on es van discutir els problemes nacionals i s'advoc per la creaci d'un Estat bielors autnom i democrtic i per la llibertat religiosa, i funden el diari en bielors Zviazda (Estrella). 

 Independncia .
Aix, el gener i febrer del 1918 el Congrs Bielors es proclam independent fins gener del 1919, dirigits pel terratinent Skiurmunt, Vasil Zacharka i Piatra Kresceuski, director del diari Rodny Kraj, i amb suport dels soldats alemanys, qui en primavera del 1918 expulsaren els soviets de Minsk. Alhora, el I Cos de Legionaris Polonesos, comandat per Dovbor-Musnitsky i lleials a Pilsudski, atac els soviets, per fou derrotat en tota regla. El 18 de febrer els alemanys violaren la treva i ocuparen Minsk i tota Bielorssia, mentre el 3 de mar les tropes poloneses ocupaven Homiel, per els soviets formaren ms de cent comandos partisans a Rudobelka (Babrujsk), Barisau, Bykhau, Homiel, Mensk, Mahilou, Polatsk, Rechitsk i Slutsk, comandats per A. R. Solovei, Maksim Levkov, Maksim Us i Stepan Zhinko. 

Per el 3 de maig del 1918 els sovitics signaren amb els alemanys el Tractat de Brest-Litovsk (a Bierascie), sense acord del Comit Executiu del Congrs Panbielors, i pel qual tot el pas era cedit a Alemanya. Durant l'ocupaci alemanya, el 25 de mar del 1918, aquest comit va declarar la creaci de la Repblica Democrtica Nacional Bielorssa o BNR (Belaruskaja Narodna Republika), que volia aplegar tots els territoris on els bielorussos hi fossin majoria (per de fet noms controlaria la zona central del pas), rebutja el Tractat de Brest-Litovsk i adopt com a estatut una constituci temporal que garantia el dret de vot, llibertat d'expressi, de premsa i de reuni, jornada laboral de 8 hores i dret de vaga. Tamb crearen la bandera nacional del pas (la bandera blanca tradicional amb una franja vermella, reflex de la revoluci i del socialisme). Piotra Kresceuski (1877-1928), qui havia estat secretari de comer i de la Rada, fou nomenat president el 13 de desembre del 1919, i Vasil Zacharka fou enviat a Moscou el juliol del 1920 per negociar amb Lenin el reconeixement de la BNR, tamb negociaria amb polonesos i lituans.

Foren reconeguts per Ucrana, Txecoslovquia, ustria, Finlndia, Polnia, Turquia, Litunia, Letnia, Armnia i Gergia. Tanmateix, els alemanys, que havien de garantir-ne la seva existncia per que no l'havien pas reconegut, noms ocuparen efectivament la lnia Homiel-Polatsk, i pel novembre del 1918 abandonaren el pas. Aquesta repblica fou atacada pels sovitics, i malgrat resistir cinc setmanes a Slutsk, foren ocupats pels soviets el 1919, i els seus dirigents P. Krecheuski i V. Lastouski marxaren cap a Litunia, on formaren un govern a Kaunas el novembre del 1920. Des d'all organitzaren un aixecament nacional a Slutsk (novembre-desembre 1920), que fou aixafat pels sovitics.




 Exili .
El govern de la BNR a l'exili es va establir a Praga des del setembre del 1921, on Piotra Krecheuski, cap del Consell de la BNR, hi va organitzar una Conferncia poltica i va dur a terme una important tasca informativa i d'aplegament dels grups d'exilats bielorussos. Tamb edit l'almanac Zamejnaja Belarus i reun els arxius de tota la documentaci sobre histria i cultura del seu pas. A la seva mort el 1928 el va substituir Vasil Zakharka (1877-1943), qui malgrat les fortes pressions rebudes dels nazis es va negar a collaborar amb ells.

A la mort de Zakharka el 1943, el van succeir en el crrec Mikalay Abramchyk (1903-1970), Vikentsiy Zhuk-Hryshkyevich del 1970 al 1982, Jazep Sazhych del 1982 al 1997, Barys Ragula durant uns mesos del 1997 i Ivonka Survilla (1936) des d aleshores. Des dels 90 la seu de la BNR s a Ottawa (Canad) i hi continuen la seva tasca informativa a l'exterior contra els comunistes bielorussos, exigint tamb eleccions democrtiques. A diferncia dels altres governs a l'exili d'antigues repbliques sovitiques, han refusat entregar la seva representaci a Aleksandr Lukaixenko. 

 Presidents .

 Jan Sierada (1918 - 1919);
 Piotra Kre e ski (1919 - 1928);
 Vasil Zacharka (1928 - 1943);
 Miko a Abram yk (1944 - 1970);
 Vincent uk-Hrykievi  (1970 - 1982);
 Jazep Say  (1982 - 1997);
 Ivonka Survilla (1997 - ara);

 Enllaos .
BNR Rada website;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81197" title="NTSC" nonfiltered="2182" processed="2177" dbindex="32341">
NTSC (National Television System Commitee) s el primer sistema de transmissi del senyal de televisi desenvolupat als Estats Units als anys 1940, i implantat el 1953. Aquest s el sistema que s empra actualment a gran part d Amrica i Jap.





 Descripci .

El sistema NTSC realitza una exploraci entrellaada de la imatge en 525 lnies i amb una freqncia de 60 camps per segon, exactament 59 94. El senyal t una amplada de banda total de 6 MHz en radiodifusi.     

El senyal de crominncia s format per dos components modulats en quadratura sobre una subportadora de 3,579545MHz, en conseqncia s molt important mantenir el sincronisme durant la desmodulaci, haurem de conixer la freqncia i la fase del senyal modulador. Amb la finalitat de mantenir el sincronisme s envia a l'inici de cada lnia explorada un senyal sinusodal de referncia, de fase coneguda i anomenat  Burst  o  salva . Aquest senyal s compost per 8  10 cicles del senyal subportador, amb la mateixa amplitud que el senyal de sincronisme de lnia i una fase de 180. 

 Inconvenients . 

El principal inconvenient d aquest sistema s que durant la desmodulaci del senyal de color el PLL, mecanisme que recupera la fase i la freqncia de la subportadora de color s dbil davant les interferncies i produeix canvis de fase. Aquest fet repercuteix directament en el color de la imatge de televisi i canvia el color del senyal original. Degut a aquest fet el sistema NTSC s anomenat irnicament com Never The Same Color, s a dir, mai el mateix color. La soluci adoptada va ser incloure un control de tint (Hue), fet que no s necessari en els sistemes PAL i SECAM.

Un altre inconvenient s la baixa resoluci vertical del sistema 525 lnies si el comparem amb els altres sistemes de televisi, doncs, obtenim pitjor qualitat d'imatge utilitzant el mateix ample de banda.

A ms a ms, el sistema NTSC necessita una conversi especial per reproduir formats cinematogrfics, anomenat  pulldown de 3:2 , que consisteix a interpolar imatges mitjanant un sistema predicci.

 Compatibilitat sistemes Blanc/Negre i Color .
 
Quan van aparixer els sistemes de transmissi de senyal de televisi en color el sistema de blanc i negre ja estava molt ests i per tant, era necessari que el sistema de transmissi en color fos compatible amb els receptors existents. 

Els sistemes de transmissi B/N es basen en la captaci per part de la cmera d'un senyal de luminncia. En canvi en els sistemes de transmissi de televisi en color es necessari especificar el color d'un element d'imatge mitjanant la descomposici dels tres colors primaris vermell (R), verd (G) i blau (B). 

El sistema escollit per transmetre el senyal va ser la combinaci de la luminncia (Y), i dos senyals diferncia de color R-Y, B-Y. Es van escollir aquests dos senyals diferncia perqu aconsegueixen una major protecci davant les interferncies i el soroll.

Aquest sistema compleix les condicions bsiques de compatibilitat entre sistemes:
Els receptors B/N podien reproduir el senyal ems amb informaci de color per en B/N.
Els receptors en color podien reproduir en B/N el senyal d'estacions que encara emetessin senyals monocromtics.

Relaci experimental que s'adopta per relacionar els components:
Y(R,G,B)=0 229*R+0 587*G+0 114*B

Aquesta relaci permet d'obtenir en recepci la conversi directa dels tres components Y, R-Y, B-Y vers els necessaris per a la reproducci R, G, B.


Obtenci de l espectre;

Aprofitant que el senyal obtingut desprs de l exploraci entrellaada s de naturalesa discreta, degut a la periodificaci del senyal en quadres i lnies, es creen un buits a l espectre, on s'hi pot inserir el senyal de color sense interferir la luminncia. Per tant, caldr modular el senyal croma.

A ms a ms, no s'augmenta l'ample de banda del senyal a transmetre, ja que s'aprofita un buit de l'espectre. Aquest s un altre aspecte molt important perqu hi hagi compatibilitat entre sistemes. 
  

 Especificacions tcniques .

Relaci d'aspecte: 4/3 ;
Nmero de lnies: 525 ;
Nmero de lnies actives: 405 ;
Freqncia de quadre: 30 Hz ;
Freqncia de camp (imatge): 60 Hz (59'94);
Freqncia de la subportadora de color: 3'579545Mhz ;
Freqncia de la portadora del so: 4'5Mhz ;
Perode de lnia: 64 microsegons ;
Perode de lnia activa: 52 microsegons ;
Duraci del sincronisme horitzontal: 4'7 microsegons ;
Duraci de l'esborrat de lnia: 12 microsegons ;
Factor de correcci gamma: 2'8 ;
Ample de banda senyal de vdeo: 4'2 Mhz ;
Ample de banda dels senyals de crominncia(I/Q): 1'5Mhz i 0'5Mhz ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81201" title="Protocol de flux de dades en temps real" nonfiltered="2183" processed="2178" dbindex="32342">
El protocol de flux de dades en temps real (de l'angls Real Time Streaming Protocol) estableix i controla un o molts fluxes sincrontizats de dades, ja siguin d'audio o de video. El RTSP actua com un comandament a distncia mitjanant la xarxa per a servidors multimedia.

 Descripci .

El RTSP s un protocol no orientat a connexi, en lloc d'aix el servidor mant una sessi associada a un identificador, en la majoria dels casos RTSP fa servir TCP per dades de control del reproductor i UDP per les dades d'audio i vdeo encara que tamb pot fer servir TCP en cas que sigui necessari.
En el transcurs d'una sessi RTSP, un client pot obrir i tancar varies connexions de transport cap al servidor per tal de satisfer les necessitats del protocol.

De forma intencionada el protocol s similar en sintaxi i operaci al HTTP de forma que els mecanismes d'expansi afegits al  HTTP poden en molts casos afegir-se al RTSP, en qualsevol cas RTSP difereix en un nombre significatiu d'aspectes del HTTP:

 RTSP introdueix nous mtodes i t un identificador de protocol diferent.
 Un servidor RTSP necessita mantenir l'estat de la conexi al contratri del HTTP;
 Tant el servidor com el client poden llenar peticions.
 Les dades son transportades per un protocol diferent;

El protocol soporta les segents operacions:

Recuperar continguts multimedia del servidor: El client pot sollicitar la descripci d'una presentaci per HTTP o qualsevol altre mtode. Si la presentaci s multicast, la descripci cont els ports i les adreces que seran fets servir. Si la presentaci s unicast el client s el que proporciona el dest per motius de seguretat.

Invitaci de un servidor multimedia a una conferencia: Un servidor pot ser invitat a unir-se a una conferencia existent en lloc de reproduir la presentaci o gravar tot o una part del contingut.
Aquest mode s util per aplicacions d'ensenyament distribuit on diferents parts de la conferncia van prenent part en la discusi.

Adici multimdia a una presentaci existent: Particularment per presentacions en viu, til si el servidor pot avisar al client sobre els nous continguts disponibles.



 Propietats .

RTSP t les segents propietats:

Extensible: nous mtodes i parmetres poden ser facilment afegits al RTSP;

Segur: RTSP reutilitza mecanismes de seguretat web ja sigui als protocols de transport (TLS) o dins del mateix protocol. Totes les formes d'autentificaci HTTP ja sigui bsica o basada en resum sn directament aplicables.

Independent del protocol de transport: RTSP pot fer servir indistintament protocols de datagrama no fiables (UDP) o datagrames fiables (RDP, no gaire exts) o un protocol fiable orientat a conexi com el TCP.

Capacitat multi-servidor: Cada fluxe multimedia dins d'una presentaci pot residir en servidors diferents, el client automticament estableix varies sessions concurrents de control amb els diferents servidors, la sincronitzaci la duu a terme el nivell de transport.

Control de dispositius de gravaci:  El protocol pot controlar dispositius de gravaci i reproducci.

Adecuat per aplicacions professionals: RTSP suporta resoluci a nivell de frame mitjanant marques temporals SMPTE per permetre edici digital.

 Peticions RTSP.

Les peticions RTSP estan basades en peticions HTTP i generalment sn enviades del client al servidor, les mes tipiques sn;

DESCRIBE.

Aquest mtode obt una descripci d'una presentaci o del objecte multimdia apuntat per una URL RTSP situat en un servidor.
El servidor respon a aquesta petici amb una descripci del recurs sollicitat, entre altres dades la descripci cont una llista dels fluxos multimdia que seran necessaris per la reproducci.
Aquesta sollicitud/resposta constitueix la fase d'inicialitzaci del RTSP.

Exemple:

Client->Servidor: 
                  DESCRIBE rtsp://unservidor.com/uncontingut RTSP/1.0
                  Accept: application/sdp, application/rtsl, application/ mheg

Servidor->Client: 
                  RTSP/1.0 200 OK
                  Content-Type: application/sdp
                  Content-Length: 376
                  i=Descripci del contingut
                  m=audio 3456 RTP/AVP 0
                  m=video 2232 RTP/AVP 31

SETUP.

Especifica com ser transportat el flux de dades,la petici cont la url del flux multimdia i una especificaci de transport, aquesta especificaci tpicament inclou un port per rebre les dades (udio o vdeo), i un altre per les dades RTCP (meta-informaci). 

El servidor respon confirmant els parmetres escollits i omple les parts restants, com els ports escollits pel servidor. Cada flux de dades ha de ser configurat amb SETUP abans d'enviar una petici de PLAY.

Exemple:


Client->Servidor: 
          SETUP rtsp://example.com/foo/bar/baz.rm RTSP/1.0
          Transport: RTP/AVP;unicast;client_port=4588-4589

Servidor->Client:
          RTSP/1.0 200 OK
          Session: 47112344
          Transport: RTP/AVP;unicast;
          client_port=4588-4589;server_port=6256-6257

PLAY.

Una petici de PLAY provocar que el servidor comenci a enviar dades dels fluxes especificats fent servir els ports configurats amb SETUP.

Exemple:

Client->Servidor:
        PLAY rtsp://unservidor.com/audio RTSP/1.0
        Session: 12345678



PAUSE.

Atura temporalment un o tots els fluxos, de manera que puguin ser tornats a recuperar amb un PLAY posteriorment.

Exemple:

Client->Servidor:
           PAUSE rtsp://unservidor.com/video1 RTSP/1.0
           Session: 12345678

Servidor->Client: 
           RTSP/1.0 200 OK

TEARDOWN.

Atura l'entrega de dades per la URL indicada alliberant els recursos associats.

Exemple:
     
Client->Servidor: 
           TEARDOWN rtsp://example.com/fizzle/foo RTSP/1.0
           Session: 12345678
Servidor->Client:
           RTSP/1.0 200 OK


Sessi RTSP.

 El client accedeix a la URL RTSP per tal d'obtenir el nom del servidor i el port.

 Si el nom del servidor no est en format IP, el client fa una consulta DNS per obtenir l'adrea corresponent.

 El client inicia una connexi TCP cap al servidor.
   
 Quan la connexi ha estat correctament establerta, el client envia al servidor una petici OPTIONS. EL servidor retorna informaci que pot incloure la versi de RTSP, la data, el nmero de sessi, el nom del servidor i els mtodes suportats.

 El client envia una petici DESCRIBE per obtenir una descripci de la presentaci. El servidor respon amb tots els valors d'inicialitzaci necessaris per la presentaci.

 El client envia SETUP per cada flux de dades que es requereix reproduir. El SETUP especifica els protocols acceptats pel transport de les dades.

 El client inicialitza els programes adequats requerits per reproduir la presentaci.

 El client envia una petici PLAY que informa al servidor que ara s el moment de comenar a enviar dades.

 Durant la sessi, el client peridicament fa ping al servidor fent servir peticions SET_PARAMETER. Encara que la resposta sigui errnia el client la ignora tot informant al client que el servidor encara s actiu.

 Quan la presentaci termina o l'usuari la para, el client envia un SET_PARAMETER que cont les estadstiques de la sessi.

 El client envia TEARDOWN per donar per terminada la connexi amb el servidor.



Exemple.

A continuaci un exemple de l'utilitzaci d'una sessi RTSP simple que controla mltiples streams.

Es tracta d'un client C que solicita una presentaci a un servidor M. El vdeo s'emmagatzema en un contenidor d'arxius. El client ha obtingut una URL RTSP del contenidor d'arxius.

     C->M: DESCRIBE rtsp://foo/twister RTSP/1.0
           CSeq: 1

     M->C: RTSP/1.0 200 OK
           CSeq: 1
           Content-Type: application/sdp
           Content-Length: 164
           v=0
           o=- 2890844256 2890842807 IN IP4 172.16.2.93
           s=RTSP Session
           i=An Example of RTSP Session Usage
           a=control:rtsp://foo/twister
           t=0 0
           m=audio 0 RTP/AVP 0
           a=control:rtsp://foo/twister/audio
           m=video 0 RTP/AVP 26
           a=control:rtsp://foo/twister/video

     C->M: SETUP rtsp://foo/twister/audio RTSP/1.0
           CSeq: 2
           Transport: RTP/AVP;unicast;client_port=8000-8001

     M->C: RTSP/1.0 200 OK
           CSeq: 2
           Transport: RTP/AVP;unicast;client_port=8000-8001;
                      server_port=9000-9001
           Session: 12345678

     C->M: SETUP rtsp://foo/twister/video RTSP/1.0
           CSeq: 3
           Transport: RTP/AVP;unicast;client_port=8002-8003
           Session: 12345678

     M->C: RTSP/1.0 200 OK
           CSeq: 3
           Transport: RTP/AVP;unicast;client_port=8002-8003;
                      server_port=9004-9005
           Session: 12345678

     C->M: PLAY rtsp://foo/twister RTSP/1.0
           CSeq: 4
           Range: npt=0-
           Session: 12345678

     M->C: RTSP/1.0 200 OK
           CSeq: 4
           Session: 12345678
           RTP-Info: url=rtsp://foo/twister/video;
             seq=9810092;rtptime=3450012

     C->M: PAUSE rtsp://foo/twister/video RTSP/1.0
           CSeq: 5
           Session: 12345678

     M->C: RTSP/1.0 460 Only aggregate operation allowed
           CSeq: 5

     C->M: PAUSE rtsp://foo/twister RTSP/1.0
           CSeq: 6
           Session: 12345678

     M->C: RTSP/1.0 200 OK
           CSeq: 6
           Session: 12345678

     C->M: SETUP rtsp://foo/twister RTSP/1.0
           CSeq: 7
           Transport: RTP/AVP;unicast;client_port=10000

     M->C: RTSP/1.0 459 Aggregate operation not allowed
           CSeq: 7


 Enllaos externs .

IETF - Real Time Streaming Protocol;
Demostraci d'una cmera enviu utilitzant RTSP ( user: demo  pass:demo );
Cmera IP utilitzant RTSP;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81202" title="PAL" nonfiltered="2184" processed="2179" dbindex="32343">
PAL s un sistema de transmissi de senyals analgics de televisi en color que va sorgir amb la intenci de millorar la qualitat i reduir els errors de fase que es produeixen en el sistema NTSC. Aquest sistema presenta errors de fase entre la subportadora de color sincronitzada grcies al Burst en el moment de la recepci i la generada, inicialment, en el transmissor, provocant canvis en la tonalitat de la imatge. 

PAL s l'acrnim de l'expressi anglesa Phase Alternating Line (en catal Lnia alternada en fase) . 



 Histria .

Aquest sistema de televisi en color va ser desenvolupat en els Laboratoris de Telefunken pel Dr. Walter Bruch, a la ciutat alemanya de Hannover l'any 1963. Els primers pasos que van adoptar aquest sistema van ser la Repblica Federal d'Alemanya i el Regne Unit, l'any 1967. A partir d'aquest moment tots els pasos que no havien adoptat cap sistema de televisi en color, van optar per implantar el sistema PAL, sobretot els pasos europeus. Al continent americ noms ha estat adoptat per Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai. El 1973 va ser l'any que es va implantar a l'Estat Espanyol. 

El primer sistema europeu de transmissi de senyal analgic de televisi en color va ser el SECAM, desenvolupat per Henri de France. Aquest sistema tamb solucionava els problemes d'error de fase de NTSC, per el sistema s menys robust.

 Descripci .
Els conceptes fonamentals de transmissi del senyal del sistema PAL estan basats en el sistema NTSC. En el sistema PAL tamb s'envia el senyal de luminncia i separadament, modulat en quadratura a una freqncia subportadora, el senyal de crominncia (color). Aconseguint que el sistema sigui compatible amb els sistemes d'anteriors monocromtics, en blanc i negre.

Els errors de fase sn freqents en radiodifusi, per tant, el sistema PAL intenta reduir o eliminar aquests errors invertint un dels components del vector crominncia lnia a lnia, corregint aquests errors. Posteriorment, aprofitant que habitualment el contingut de color d'una lnia i la segent s similar, en el receptor es compensen automticament els errors de tonalitat de color prenent com a mostra en pantalla el valor mig d'una lnia i la segent, ja que el possible error de fase existent entre ambdues ser contrari. Aix doncs, en canvi de produir-se un error en la tonalitat de color, com passa en el sistema NTSC, noms s'aprecia com un lleuger defecte de saturaci de color, que s menys perceptible a l'ull hum. En conclusi, aquesta s la principal avantatge del sistema PAL davant del sistema NTSC.

 Compatibilitat sistemes Blanc/Negre i Color .
 
Quan van aparixer els sistemes de transmissi de senyal de televisi en color el sistema de blanc i negre ja estava molt ests i per tant, era necessari que el sistema de transmissi en color fos compatible amb els receptors existents. 

Els sistemes de transmissi B/N es basen en la captaci per part de la cmera d'un senyal de luminncia. En canvi en els sistemes de transmissi de televisi en color es necessari especificar el color d'un element d'imatge mitjanant la descomposici dels tres colors primaris vermell (R), verd (G) i blau (B). 

El sistema escollit per transmetre el senyal va ser la combinaci de la luminncia (Y), i dos senyals diferncia de color R-Y, B-Y. Es van escollir aquests dos senyals diferncia perqu aconsegueixen una major protecci davant les interferncies i el soroll.

Aquest sistema compleix les condicions bsiques de compatibilitat entre sistemes:
Els receptors B/N podien reproduir el senyal ems amb informaci de color per en B/N.
Els receptors en color podien reproduir en B/N el senyal d'estacions que encara emetessin senyals monocromtics.

Correcci de l'amplitud dels senyals de crominncia
U(B,Y)=0'493*(B-Y);
V(R,Y)=0'887*(R-Y);

Relaci experimental que s'adopta per relacionar els components:
Y(R,G,B)=0'229*R+0'587*G+0'114*B

Aquesta relaci permet obtenir en recepci la conversi directa d'els tres components Y, R-Y, B-Y als necessaris per a la reproducci R, G, B.

Obtenci de l'espectre.

Aprofitant que el senyal obtingut desprs de l'exploraci entrellaada s de naturalesa discreta, degut a la periodificaci del senyal en quadres i lnies, es creen un buits a l'espectre, on s'hi pot inserir el senyal de color sense interferir la luminncia. Per tant, caldr modular el senyal crom.

A ms a ms, no s'augmenta l'ample de banda del senyal a transmetre, ja que s'aprofita un buit de l'espectre. Aquest s un altre aspecte molt important perqu hi hagi compatibilitat entre sistemes.

 Especificacions tcniques .

Relaci d'aspecte: 4/3;
Resoluci vertical: 575 lnies;
Resoluci horitzontal: 400 lnies;
Nombre de lnies: 625;
Nombre de lnies actives: 575;
Freqncia de quadre: 25 Hz;
Freqncia de camp (imatge): 50 Hz;
Freqncia de la subportadora de color: 4'4336Mhz;
Perode de lnia: 64 microsegons;
Perode de lnia activa: 52 microsegons;
Duraci del sincronisme horitzontal: 4'7 microsegons;
Duraci de l'esborrat de lnia: 12 microsegons;
Factor de correcci gamma: 2'8;
Ample de banda total: 5 Mhz;
Ample de banda d'U i V (senyals crominncia): 1Mhz;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81203" title="Partit Bielors de la Llibertat" nonfiltered="2185" processed="2180" dbindex="32344">

El Partit Bielors de la Llibertat (Belaruskaya Partiya Svabodya, BPS), s un partit poltic bielors d'extrema dreta, dirigit per Syargey Visacki. Est relacionat amb l'associaci esportiva-paramilitar Spartova Patryatychnaya Arganizatsya Kraj (Organitzaci Esportiva Patritica Lmit), dirigida per Andrej Zharnasek Dziadzka (el cap), que dna suport tctic a l'oposici nacionalista contrria a Aleksandr Lukaixenko.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81204" title="Quadrilter" nonfiltered="2186" processed="2181" dbindex="32345">
En geometria, un quadrilter s un polgon de quatre costats.

 Tipus de quadrilters .

Els quadrilters simples i convexos es poden classificar en:

Parallelogram: els costats oposats sn parallels. Aix implica que els costats oposats sn d'igual longitud i els angles oposats sn iguals. Entre ells hi trobam:
 El quadrat: els quatre angles sn rectes i els quatre costats d'igual longitud;
 El rectangle: els quatre angles sn rectes i els costats oposats d'igual longitud.
 El rombe: els quatre costats sn d'igual longitud i els angles oposats iguals dos a dos.
 El romboide: els costats i els angles oposats sn iguals dos a dos.
Trapezi: t dos costats oposats parallels (els altres dos no, si ho fossin seria un parallelogram). N'hi ha de tres tipus:
 Trapezi rectangle: t un angle recte;
 Trapezi issceles: els dos costats no parallels sn iguals;
 Trapezi escal: no t cap costat igual ni cap angle recte;
Trapezoide: no t cap costat parallel.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81211" title="SECAM" nonfiltered="2187" processed="2182" dbindex="32346">
SECAM (del francs Squentiel Couleur  Mmoire, 'color seqencial amb memria') s un sistema de transmissi del senyal analgic de televisi en color desenvolupat a Frana per Henri de France, a l any 1958 quan treballava per la firma Thomson. 





 Descripci .

SECAM s un sistema de transmissi seqencial, aprofita que el contingut cromtic varia molt poc d una lnia de la imatge a una altra consecutiva per alternar l enviament dels dos senyals diferncia de color, B-Y i R-Y.

Els sistemes NTSC i PAL sn sistemes de transmissi de senyal simultani, s a dir, transmeten simultniament els dos senyals diferncia de color, B-Y i R-Y, modulats en quadratura, d'on s'extreu el senyal de crominncia.

El descodificador necessita els dos senyals simultniament per la realitzaci del processament, per tant, s'ha de guardar el contingut del senyal enviat a la lnia anterior i processar-la conjuntament amb el senyal rebut en aquell moment. 

Com que el sistema SECAM noms transmet un nic senyal de crominncia s utilitza una modulaci de la subportadora de color que no necessita mantenir la sincronitzaci mitjanant el Burst durant la desmodulaci.

 Avantatges .

El sistema SECAM envia la informaci de color modulada en freqncia (FM). Aquesta modulaci proporciona la principal avantatge d aquest sistema, s insensible a les variacions de fase (ona),  principal inconvenient de la modulaci en quadratura utilitzada pel sistema NTSC.

 Inconvenients .

Un problema inherent a les transmissions de senyal modulada en freqncia (FM) s que sn ms sensibles al soroll si treballem a altes freqncies.

 Compatibilitat sistemes Blanc/Negre i Color .
 
Quan van aparixer els sistemes de transmissi de senyal de televisi en color el sistema de blanc i negre ja estava molt ests i per tant, era necessari que el sistema de transmissi en color fos compatible amb els receptors existents. 

Els sistemes de transmissi B/N es basen en la captaci per part de la cmera d un senyal de luminncia. En canvi en els sistemes de transmissi de televisi en color es necessari especificar el color d un element d imatge mitjanant la descomposici dels tres colors primaris vermell (R), verd (G) i blau (B). 

El sistema elegit per transmetre el senyal va ser la combinaci de la luminncia (Y), i dos senyals diferncia de color R-Y, B-Y. Es van escollir aquests dos senyals diferncia perqu aconsegueixen una major protecci davant les interferncies i el soroll.

Aquest sistema compleix les condicions bsiques de compatibilitat entre sistemes:
Els receptors B/N podien reproduir el senyal ems amb informaci de color per en B/N.
Els receptors en color podien reproduir en B/N el senyal d'estacions que encara emetessin senyals monocromtics.

Relaci experimental que s'adopta per relacionar les components:
Y(R,G,B)=0 229*R+0 587*G+0 114*B

Aquesta relaci permet obtenir en recepci la conversi directa de les tres components Y, R-Y, B-Y  les necessries per la reproducci R, G, B.


Obtenci de l espectre;

Aprofitant que el senyal obtingut desprs de l exploraci entrellaada s de naturalesa discreta, degut a la periodificaci del senyal en quadres i lnies, es creen un buits a l espectre, on s hi pot inserir el senyal de color sense interferir la luminncia. Per tant, caldr modular el senyal crom.

A ms a ms, no s'augmenta l ample de banda del senyal a transmetre, ja que s'aprofita un buit de l'espectre. Aquest s un altre aspecte molt important perqu hi hagi compatibilitat entre sistemes.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81216" title="EVIS" nonfiltered="2188" processed="2183" dbindex="32347">

EVIS sn les sigles de l' Esercito Volontario per l'Indipendenza della Sicilia, fundat a Catnia el febrer de 1944 per Antonio Canepa, cap del Gruppo Giovanile d'Azione (GGA), milcia armada del Moviment Independentista Sicili i molt arrelat a Siclia Oriental.

La milcia fou creada tot aprofitant la presncia de les tropes aliades a Siclia. Quan l'11 de febrer del 1944 l'illa torn sota administraci italiana, el MIS declar la  guerra sense quarter  per aconseguir el seu objectiu. L'EVIS va fer sabotatge a l aeroport de Gerbine (Catnia), antiga base alemanya abans del desembarcament, i el 19 d'octubre del 1944 organitz una manifestaci a Palerm que acab amb 19 morts i 108 ferits, aix com una forta repressi contra el moviment. El mar del 1945 Andrea Finocchiaro-Aprile envi una carta Eleanor Roosevelt amb les seves reivindicacions, i el 17 de juny del 1945 Canepa va morir en un enfrontament amb els carabinieri.  

Aleshores els nous caps de l EVIS, Concetto Gallo i Attilio Castrogiovanni (1908-1978), nomenaren colonel del grup un jove de Montelepre, Salvatore Giuliano (1922-1950), la banda del qual controlava Siclia Occidental des del desembre del 1943, connectada amb la mfia. Odiava els carabiners perqu havien assassinat el seu pare i havien deportat dues terceres parts dels habitants del seu poble.

L'octubre del 1945 l'EVIS va intentar desencadenar una gran insurrecci popular mitjanant l'activitat guerrillera, per no aconsegu el suport dels petits camperols i fou redut per l'exrcit regular; va patir un cop molt dur a San Mauro de Caltagione el 29 de desembre del 1945. Molts dels liders hi moriren, i noms algunes partides de Salvatore Giuliano es mantingueren a Siclia Occidental.

Mentrestant, Siclia va obtenir un govern autnom. El 1947 se celebraren eleccions; el MIS va obtenir 170.000 vots (el 8 % dels vots) i Finocchiaro-Aprile i Castrogiovanni esdevindran diputats. Alhora, les restes de l'EVIS sota el comandament del Giuliano provocaren l'u de maig del 1947 una matana durant la desfilada del PCI de Portella della Ginesta (11 morts), cosa que provocaria l enfrontament visceral entre el PCI i el MIS, aix com el desprestitgi total de l'EVIS. Vas romandre com a una fora marginal i de caire delictiu fins quan el 1950 Salvatore Giuliano, personatge aleshores ja molest per a tothom, fou assassinat a Castelvetrano (Castidduvitranu). 

Bibliografia.
GAJA F., L'esercito della lupara,Maquis Editore, Milano 1990.
CANEPA A., La Sicilia ai siciliani!, Catania 1944 (Pubblicato con lo pseudonimo di Mario Turri).
MARINO G.C., Storia del separatismo siciliano 1943-1947, Editori Riuniti, Roma 1979.

Enllaos.
Desembarcament aliat i resorgiment de la mfia;
Biografia de Canepa, histria de l'EVIS (de csssstrinakria.org) ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81217" title="Juan Ignacio Cirac Sasturain" nonfiltered="2189" processed="2184" dbindex="32348">
Joan Ignasi Cirac Sasturain (Manresa, Bages, 1965) s un fsic catal, fora reconegut pels seus treballs en el camp de la teoria quntica, concretament en qestions de computaci quntica i teleportaci.

Biografia.
Nascut l'11 d'octubre de 1965 a Manresa es llicenci en fsica terica a la Universitat Complutense de Madrid el 1988 i es va doctorar el 1991. Aquell any es trasllad als Estats Units per treballar com a investigador post-doctoral al Joint Institute for Laboratory Astrophysics de la Universitat de Colorado. Posteriorment aconseguir la ctedra de d'astrofsica al Institut fr Theoretische Physik d'Innsbruck, ustria.

Des de 2001 s director de la Divisi Terica de l'Institut Max Planck de Garching a Alemanya. Cirac ha estat treballant fent recerca a les universitats de Colorado, Innsbruck, Harvard, Hamburg, Califrnia, Oxford, Hannover, Bristol, Pars, el Centre d'Estudis Nuclears de Saclay, l'cole Normale Superieur (Pars) i l'Institut Tecnolgic de Massachusetts (MIT).

Des de la seva fundaci el 2002 s professor convidat i assessor d'investigaci cientfica a l'Institut de Cincies Fotniques de Barcelona, collaborant amb el grup de Teoria Quntica de la informaci.

El 24 de maig de 2006 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries d'Investigaci Cientfica i Tcnica, essent el cientfic ms jove que rep el guard.

El 18 de gener del 2007 va ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC).

Des de 2008 s el director de la ctedra Ignacio Cirac-Caixa Manresa.

 Referncies .



Enllaos externs.
  Institut de Cincies Fotniques de Barcelona;
  Fundaci Prncp d'Astries, Prncep d'Astries d'Investigacio Cientfica i Tcnica 2006;
  Revista Consumer - Entrevista a J.I. Cirac;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81220" title="Mewtwo" nonfiltered="2190" processed="2185" dbindex="32349">

Mewtwo (      Miyuutsuh en japons) s un personatge fictici de Pokmon. L origen de Mewtwo var ser com el despietat lder del sindicat criminal Team Rocket, financia la expedici que trovara en l Amazones el ADN del Pokmon Mew,   el pressupost Pokmon ms poders de tots (ttol que segons veus se'l va donar el mateix Arceus, el du dels Pokmon). 

El nom de Mewtwo prov de Mew i two. Mew es aquesta criatura tan estranya que es pensaven que estava estingit en l'antiguitat, al qual han fet servir de model i en varen fer aquest clon: Mewtwo. I two (de l'angls, dos) vol dir que "s el segon Mew que ha existit" i per tant un dels Pokmon ms poderosos del mn sencer. 

Hi ha dues pellcules on ell n's un personatge molt important: la primera,  (quan el creen), i el especial de televisi just abans de la quarta pellcula,  (el retorn). La primera s el antagonista    principal i protagonista de la pellcula. L'especial simplement s'alia amb Ash Ketchum per combati als seu pitjor enemic i creador, el malvat lder del Team Rocket, Giovanni.  

 Biologia .

Mewtwo est considerat com un dels Pokmon ms poderosos. Mewtwo s un personatge molt misteris, de carcter complicat i idees sorprenents. Mewtwo s el Pokmon potser ms semblat als humans: pensaments racionals, habilitats especials superiors als altres Pokmon, etc. A pesar d'aix, Mewtwo sempre es va considerar inferior als altres ssers vius, ja que va ser creat artificialment. Va arribar a autodenominar-se el millor entrenador Pokmon del mn, donant-se un ttol reservat noms als humans, el que demostra que possiblement hagus desitjat ser un hum. 

Al nixer, solament va veure destrucci, maldat i mentides per part dels humans. Es va comenar a sentir per sota dels altres, i va voler sortir a flotaci. Al ser enganyat per Giovanni decideix crear un mn on els clons puguin viure en pau i on els malvats humans no existeixin. Comprendre la seva ment i el seu comportament s un veritable repte. Una de les caracterstiques ms notables de Mewtwo s el tub de la part posterior del seu crani, a la seva columna vertebral. No s exactament un coll, ja que, bviament, no proporciona suport al capdavant, no obstant aix, encara s ms probable una segona medulla espinal, o un sistema dels nervis, el que permet una major quantitat de sang i la transmissi sensorial al cervell, fent ms forts els seus poders psquics. 

 Aparicions .

 Videojocs .

En els videojocs, Mewtwo s el Pokmon ms poders de la Primera Generaci.  Fou creat per els cientfics de Giovanni, Lder del Team Rocket, per escapar del Laboratori de la Mansi Cremada de Illa Canella i escapa  a la Cova Celeste. All espera fins que Ash (el persontage que controla el jugador) el captura. Mewtwo s el primer Pokmon introdut en la saga amb el nivell mxim 70 (igualat per Lugia, Ho-oh, Groudon, Kyogre, Rayquaza, Giratina, Regigigas i Heatran) tot un repte per capturar-lo. Noms se superat en nivell de estat salvatge per Arceus, el Du dels Pokmon i el pressumpte Pokmon ms poders de tots.

En Pokmon Stadium, Mewtwo es el enemic final d aquest una vegada superes tot el joc. El premi per guanyar-lo es tenir a Mew en el Stadium. En Pokmon Stadium 2, El Rival, el enemic final del joc, una vegada o completes tot; posseeix un Mewtwo amb unes estadstiques molt superiors a lo vist i uns atacs molt temibles i equilibrats. En Super Smash Bros. Melee, Mewtwo s un personatge jugable, per no tornaria en el Super Smash Bros. Brawl, que seria remplaat per Lucario.

 Anime .

 Srie .

Mewtwo a ms presenta algunes aparicions en l'anime principal. En l'episodi "El Misteri en el Far" quan Ash, Brock i Misty arriben a un far i toquen la porta, una imatge de Mewtwo es veu tallada en la porta, entre altres Pokmon Llegendaris. Mewtwo torna a aparixer tres vegades ms, encara que ara usant la seva armadura i un casc, per la seva identitat no s revelada ms que com un Pokmon misteris i maligne segons Gary Oak. La seva primera aparici s en una Batalla Pokmon en el Gimns de Ciutat Verda (Viridian City) entre Giovanni i Gary, qui s venut fcilment. En aquest mateix episodi apareix per segona vegada durant una breu escena amb Giovanni parlant-li i indicant-li que t un treball per a ell. La seva ltima aparici s quan Mewtwo escapa del gimns desprs de destruir tot al seu al voltant durant l'episodi "Duel en el Pok Corral".

 Pokmon: The Movie, Mewtwo Strikes Back .

En la pellcula nmero u de Pokmon, Mewtwo s el principal antagonista d ella. Mewtwo fou creat artificialment per cientfics humans. Tot comena quan Giovanni, el lder del Team Rocket, un sindicat del crim en el mn Pokmon que opera en Kanto i Jotho, finan una expedici a l Amazones en busca d un fssil del Mew, el Pokmon ms poders de tots segons els mites humans. El grup de exploradors contractat pel Team Rocket troba amb xit unes runes on en l antiguitat semblaven que oraven i veneraven a  Mew com un du.

Els grup de exploradors i cientfics troba amb xit a les runes una cua fossilitzada del Pokmon Mew, el estrany Pokmon que Giovanni desitjava tenir tant. Per tal de fer el clon ms poders que el Mew original, grcies a la gentica artificial humana i a la seva enginyeria, crearen un clon molt ms poders que el Mew corrent: quins poders psquics eren devastadors. El segueren modificant durant anys i anys de terribles experiments, fins que un dia acabaren. Passaren ms anys, i el Mew clon es fer ms gran i ms poders amb els anys, all fou quant no pogu contenir ms el seu poder, es cansa i s alliber de la seva vitrina on l estaven crea n.

Rpidament, el clon estava perplex: no es lo que havia somiat en anterioritat, i tota aquella entranya gent que el rodejava, veient-lo com estaquirots, no sabia qui podien ser. Rpidament els cientfics, a veu del seu creador principal, el Dr. Fuji, li digueren qui era i els seus orgens, i lo ms important li digueren el seu nom:  Mewtwo, i que ell era un clon artificial del Pokmon Mew.  Mewtwo, pregunta que ara que les proves i els experiments havien acabat, que seria d ell, que es faria amb ell... el Dr. Fuji li contesta que les proves no han acabat, sin justa acaben de comenar... aix fou un desastre total...

Dites paraules enfurismaren a Mewtwo, perqu no podia ser que el seu dest fou ser un simple conillet d ndies. Mewtwo s enfada, assassin als cientfics, incls el Dr. Fuji, i destruir el seu laboratori. Giovanni, el lder del Team Rocket, s aproxim a l illa del laboratori ja destrut. Ell var fer un pacte amb Mewtwo; en primera instncia li proposa controlar el mn, Mewtwo digu que no necessitava la seva ajuda per fer-ho; llavors Giovanni li explic que si no aprenia a controlar els seus poders, ell s acabaria destruint. Giovanni sabia com fer-ho. Mewtwo acced a controlar els seus poders psquics grcies a l ajuda del Lder Rocket. 

Junts foren a la base Rocket. Giovanni li proporciona una armadura a Mewtwo   vista en el anime   que li ajudaria a concentrar els seus poders. Aix Giovanni li digu que si aprenia a controlar-los esbrinaria el seu propsit. Mewtwo li pregunta quin era. Giovanni li digu que ja el descobriria. Giovanni li encarg a Mewtwo els treballs ms bruts del Team Rocket m entres l ajudava a controlar els seus poders. Un dia, Mewtwo, que ja havia aprs a controlar-los, pregunta quin era el seu propsit. Llavors: Giovanni aparegu i digu:

Giovanni: Servir al teu mestre. Vas ser cerat per combati i guanyar per mi. Aquest s el teu prsit.

Mewtwo: No pot ser. Vas dir que rem socis. Que rem iguals.

Giovanni: Vas ser creats per humans per servir-los. Mai sers com nosaltres.

Mewtwo: Potser que els humans m hagin creat. Per mai m esclavitzaran. Aquest no pot ser el meu dest!

Giovanni: Ja ni ha prou!

Mewtwo: Jo no vaig nixer sent un Pokmon... var ser creat i els meus creadors m han usat i trat... aix que... estic sol!!!

Mewtwo, saben de la traci de Giovanni, s escapa de la seva base, destruint-la, per no matant-lo, i fugint cap l illa on el varen crear. All planifica i reflexiona els seus pensaments. Decideix que ell mateix trobar els seu propsit, i que purgar el planeta Terra de tot aquell que li faci front, tant humans com Pokmon. El seu regnat sobre el planeta aviat donar un inici. Mewtwo reconstrueix el laboratori, i fa d ell la seva base personal, batejant-la Nova Illa (New Island). All es disposa a idear el seu malvol pla on eliminar als malvats humans i Pokmon i noms existiran els clons.

Per complir el seu pla de purificaci mundial i de regnat, Mewtwo organitza un torneig mundial, denominat aix mateix com el Millor Mestre Pokmon en el Mn, on noms els millors poden arribar a l illa i enfrontar-se amb ell. Aix si, res se sap de d identitat de Mestre, que no es ni ms ni menys que Mewtwo. Mewtwo observa en tota la regi Kanto els millors entrenadors Pokmon de la regi, i els hi don una invitaci per anar a al seva illa i enfrontar-se amb aquest. Entre els entrenadors que poden acudir a l illa desprs d una forta tempesta d a la mar, i utilitzant els seus Pokmon per viatjar-hi. Entre ells es troba el protagonista de la franqucia Pokmon, Ash Ketchum.

En l illa de Mewtwo aquest els hi mostr el seu pla i com per aquest motiu havia segrestat a la Infermera Joy. Ash i els seus i els dems entrenadors Pokmon intentaren detenir-lo. Per res podien fer amb els seus temibles poders. En mig del torneig, Mewtwo segrestar tots els Pokmon per clonar-los i crear l inici del seus seguidors. Ash desesperat, intentar salvar a Pikachu i als seus, per res podia fer per evitar la clonaci. Aix si aconsegu alliberar els Pokmon per lluitar contra els clons de Mewtwo.

En mig de la batalla paregu Mew, lo que enfurism encara ms  a Mewtwo per lluitar contra aquest i els dems. Aquesta batalla decidiria el futur del mn sencer. La batalla fou un caos, i rpidament Pokmon i Clons es foren debilitant, metre Mewtwo seguia lluitant amb satisfacci. Al final, per para aquest terrible malson, Ash es fica entre mig de les rfegues de Mewtwo i Mew i es convert en pedra. El combat parar de immediat. A llgrimes dels Pokmon i Clons, i sobretot de Pikachu, Ash tornar a la normalitat. Mewtwo comprengu que s avia equivocat, que cadasc es lliure de elegir els seus propsit en pau i no fent el mal, i marx amb els seus Clons; per no abans per borra les memries de tots els que havien sofert en la batalla.

 Mewtwo s Returns .

Mewtwo viu pacficament en Jotho, juntament amb els seus clons, en un llac amb unes aiges sanssimes i curatives. Giovanni, Lder implacable del Team Rocket localitza a la seva antiga creaci, grcies als seus satllits disposats en Jotho, i a la seva ms cruenta membre i agent secret d infiltracions, el Tulipa Negre. Aix fa que Mewtwo tingui que lluitar per poder subsistir amb llibertat o acabar en les urpes de Giovanni, de nou, i per sempre ms.

Mewtwo, encara que t estima per la vida sempre esta preguntant-se el perqu viu, si noms s un clon, un experiment... per la lluita comenar aviat. Mewtwo envia als seus Pokmon per alliberar-los i que siguin lliures. Per molt aviatel malvat, amb la seva unitat especial, ataca. Mewtwo rescata als seus amics, incloent al Pikachu de Ash Ketchum, i es prepara per lluitar contra Giovanni. Aquest li envia dos droides per neutralitzar-lo, per Mewtwo els derrot fcilment. Per aquesta formava part de Giovanni, atreure al clon de Mew per distreure l , anar-ne a la seva illa, i capturar els seus clons que s havien quedat all, tot aix liderat pel Tulipa Negre, i en cas de qu Mewtwo no fes el que ell els hi manava, neutralitzarien als seus amics. 

Mewtwo acced, i Giovanni li digu que els fiques entre la llum dels dos droides; aix el clon no podria escapar, i a ms a ms fer que la ment de Mewtwo jurs lleialtat a al seu antic creador. Ash Ketchum   qui recorda el nom de Mewtwo  per Pikachu   lliber  Mewtwo de les mquines, i llenar a aquest en la font de aigua curativa. Mewtwo tingu visions de Mew, i comprengu finalment que ell no era un simple clon, sin un sser viu  i recuper el seu poder, apart de incrementar-lo i derrot a Giovanni, deixant-lo sense records d ell.  Desprs s acomiada del seu aliat Ash, i no li borra els records com en la primera pellcula. Mewtwo s el veu per ltim cop en la ciutat, baix la lluna plena, sota una capa. 

 Popularitat .

Mewtwo es en un dels Pokmon ms populars de tots els temps. A part de protagonitzar la primera pellcula de Pokmon, i de aparixer en Super Smash Bros. Melee i d esser el Pokmon ms poders de la primera generaci, es tamb un dels ms famosos  i populars juntament amb altres (Pikachu, Jigglypuff, Lucario...) . Fou un dels primers Pokmon en tenir veu (juntament amb Meowth i altres), per a diferncia d aquets Mewtwo no es que parles, utilitzava la telepatia per parlar.
 
Quant aparegu en la pellcula, Pokmon: The Movie, tothom sabia que Mewtwo seria el principal antagonista d ella, vist per lo que es var veure en els videojocs i en el anime. Aix Mewtwo, en Mewtwo Strikes Back, la popularitat Pokmon de Mewtwo ascendir a quantitats molt grans i considerables. Mewtwo s un dels lluitadors ms poderosos del Melee lo que li convert encara en ms popular, juntament amb el merchandising, on seria replicat en el joc de cartes oficial i en figuretes.

 Vegeu tamb .

 Mew.

 Giovanni.

 Enllaos externs .
Pgina oficial de Pokmon;
Bulbapedia Una viqui dedicada a Pokmon (en angls);

 Referncies .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81221" title="Montsacopa" nonfiltered="2191" processed="2186" dbindex="32350">


El Montsacopa (de mont i copa, degut a la seva forma) s un volc que es troba a l'interior de la ciutat d'Olot, alineat entre els volcans de la Garrinada i de Montolivet damunt una mateixa fractura. Al costat del seu crter hi ha l'ermita de Sant Francesc, construda durant el segle XVII, el que fa que se'l conegui tamb amb el nom de volc de Sant Francesc.

s l'ltim volc que es va formar a Olot. Va erupcionar fa uns 100.000 anys i el seu crter arrodonit s producte d'una erupci estromboliana poc explosiva primer i d'una de ms explosiva (freatomagmtica) desprs. Aquest crter s nic al Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa al no haver estat deformat per cap colada de lava al final de l'erupci. 

De les grederes que hi ha al vessant sud-oest es va obtenir bona part del material amb els que es van fer diverses de les construccions de la ciutat, fins que es van tancar als anys seixanta. 

Durant l'ocupaci francesa de 1812 es va emmurallar l'ermita, i es van construir les dues torres de defensa que encara es conserven.

Aquest volc dna nom a un institut olot.


Vegeu tamb.
Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa;

Enllaos externs.
 Web oficial de la Zona volcnica de la Garrotxa;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81222" title="(99942) Apophis" nonfiltered="2192" processed="2187" dbindex="32351">

(99942) Apophis (prviament conegut per la seva designaci provisional 2004 MN4) s un asteroide amb una rbita prxima a la de la Terra que va causar un breu perode de preocupaci al desembre de 2004 ja que les primeres observacions indicaven una probabilitat relativament alta de collisi amb la Terra l'any 2029. Tanmateix, observacions addicionals van ajudar a millorar-ne el clcul de l'rbita, eliminant la possibilitat d'un impacte amb la Terra o la Lluna pel 2029. Tot i aix, encara hi ha certa probabilitat de collisi els anys 2036 i 2069 (sent el 13 d'abril de 2036 la data ms probable). Per tot aix, l'asteroide es mant al nivell 1 de l'escala de Tor.

 Descobriment .
Va ser descobert el 19 de juny de 2004 per Roy A. Tucker, David J. Tholen, i Fabrizio Bernardi des del Kitt National Peak Observatory, a Arizona (EUA). Va ser observat durant tan sols dues nits i no va tornar a ser vist fins que el 18 de desembre del mateix any va ser redescobert per Gordon Garradd des d'Austrlia. En els dies segents, altres observacions des de diferents punts del planeta van permetre al Minor Planet Center confirmar la connexi entre els dos descobriments.

 Caracterstiques .
Pertany al grup dels asteroides Aton, asteroides amb semieix major de menys d'una unitat astronmica. En particular, Apophis t un perode orbital de 323 dies i la seva trajectria el porta a travessar l'rbita de la Terra dues vegades en cada volta al Sol.

Basant-se en la seva brillantor, la seva longitud es va estimar en 415 m; una estimaci ms refinada basada en observacions espectroscpiques mitjanant el Infrared Telescope Facility de la NASA situat a Hawaii, va donar una mesura de 320 m. La seva massa s'ha estimat en 4,61010kg.

 Nom .
Inicialment, va rebre la designaci provisional 2004 MN4. Quan la seva rbita va poder ser calculada amb la suficient exactitud, va rebre el nmero permanent 99942 (el 24 de juny de 2005), convertint-se en el primer asteroide numerat amb probabilitats de collisi amb la Terra. El fet de rebre un nmero va fer que fos candidat a ser batejat, i poc desprs va rebre el nom "Apophis" (19 de juliol de 2005). Apofis s el nom grec per a l'antic du egipci Apep, "el destructor" que habita en la foscor eterna del Duat (inframn) i cada nit intenta destruir al Sol (el du Ra).

Encara que l'Apofis mitolgic, resulta ser un nom apropiat, se sap que Tholen i Tucker (dos dels descobridors) sn fans de la srie de televisi Stargate SG-1. En les primeres temporades de la srie, el principal enemic dels humans s un aliengena anomenat Apophis que representa ser el du egipci i el principal objectiu del qual s destruir la Terra. 

 Aproximacions i perill d'impacte .
Poc desprs del seu descobriment, diversos sistemes de clcul de trajectries de tot el mn van calcular la prxima data de mxima aproximaci, coincidint tots ells en el 13 d'abril de 2029. En aquest dia, Apophis brillar com una estrella de magnitud 3,3 (visible a ull nu). Aquesta aproximaci ser visible des d'Europa, frica i l'oest d'sia.

Seguidament es va calcular tamb la probabilitat d'impacte. Contrriament al que s habitual, durant els primers dies les noves observacions van fer augmentar la probabilitat d'impacte en lloc de reduir-la, arribant aquesta fins a un 2,7% (1 entre 37). Aquesta relativament alta probabilitat combinada amb la mida de l'asteroide van fer que Apophis aconsegus el nivell 4 a l'escala de Tor i 1,10 a l'escala de Palerm. Aquest valors sn els ms elevats que qualsevol asteroide ha aconseguit mai.

El 27 de desembre, Apophis va ser trobat en imatges prvies a la data del descobriment i el clcul de l'rbita va poder ser millorat, eliminant qualsevol possibilitat de collisi pel 2029 per mantenint un cert risc pel 2036.

 Observacions recents .
El 6 de maig de 2006, quan l'asteroide es trobava a 42 milions de quilmetres de la Terra, astrnoms de la NASA van remesurar-ne la velocitat mitjanant el radiotelescopi d'Arecibo, a Puerto Rico. El resultat va ser 6 millmetres per segon diferent del que s'esperava. Aquesta correcci, encara que sembli molt petita, amb el temps esdevindr prou gran com perqu la trajectria de l'asteroide sigui diferent del que s'havia calculat inicialment, reduint el perill d'impacte amb la Terra.

Probablement aquesta sigui la ltima oportunitat en uns quants anys d'obtenir bones mesures de radar d'Apophis, ja que aviat es trobar massa a prop del Sol per a poder realitzar-les. El 2013, l'asteroide tornar a estar en una bona posici per a ms observacions.

Tanmateix, s possible que es pugui observar pticament Apophis abans d'aquesta data. Cap al mes de gener de 2007, s'espera poder determinar la seva velocitat de rotaci, una mesura important ja que si una cara de l'asteroide rep una quantitat de radiaci solar substancialment major que l'altra, aix pot impartir una petita fora en l'asteroide que amb el pas dels anys pot canviar-ne la trajectria. 

A data de 24 de maig de 2006, Apophis continua al nivell 1 de l'escala de Tor tot i que, des de finals de febrer, va ser sobrepassat per l'asteroide 2004 VD17. Tanmateix, l'aproximaci del 2029 alterar significativament la seva rbita, fent que les prediccions posteriors a aquesta data siguin incertes.

 Enllaos externs .
 Near Earth Object Program: 99942 Apophis Dades de l'asteroide i del seu risc d'impacte;
 Llista actualitzada d'objectes amb perill d'impacte amb la Terra;
 NeoDys: 99942 Apophis Dades de l'asteroide i aproximacions a la Terra;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81223" title="Bund Deutscher Nordschleswiger" nonfiltered="2193" processed="2188" dbindex="32352">

Bund Deutscher Nordschleswiger (Lliga dels Alemanys de Slesvig Nord, BDN) s una associaci cultural dels alemanys de Jutlndia Meridional amb la finalitat de fomentar l's i l'ensenyament de la llengua alemanya. T 4.100 membres i el seu partit poltic, l'Slesvigsk Parti (Schleswigsche Partei) t alguna presncia institucional. s membre de la Uni Federalista de les Comunitats tniques Europees (UFCEE).

 Enllaos externs .
 Pgina oficial (en alemany) ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81224" title="Ferran III de Toscana" nonfiltered="2194" processed="2189" dbindex="32353">


Ferran III de Toscana (Florncia 1773 - 1824). Gran duc de Toscana des de l'any 1790 i fins l'any 1824. Pertanyent a la Casa d'ustria fou cap de la branca cadet dels ustria-Toscana.

Nascut a la ciutat de Florncia el dia 6 de maig de l'any 1773 era fill del gran duc i llavors emperador Leopold II, emperador romanogermnic i de la infanta Maria Llusa d'Espanya. Ferran era nt per via paterna de l'emperador Francesc I, emperador romanogermnic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'ustria mentre que per via materna ho era del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amlia de Saxnia.

Casat a Npols el dia 15 d'agost de l'any 1790 amb la princesa Llusa de Borb-Dues Siclies. Llusa era filla del rei Ferran I de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria. La parella s'establ a Florncia i tingueren sis fills:

SAR la princesa Carolina de Toscana, nascuda el 1791 a Florncia i morta el 1802 a Salzburg.

SAR el prncep Francesc Leopold de Toscana, nascut el 1792 a Florncia i mort el 1801.

SAR el gran duc Leopold II de Toscana, nascut el 1797 a Florncia i mort el 1870 a Viena. Es cas amb la princesa Maria Anna de Saxnia de la qual enviud i es torn a casar amb la princesa Maria Antonieta de Borb-Dues Siclies.

SAR la princesa Maria d'ustria, nascuda a Florncia el 1799 i morta el 1857.

SAR la princesa Maria Teresa d'ustria-Toscana, nascuda a Florncia el 1801 i morta el 1855 a Tor. Es cas amb el rei Carles Albert I de Sardenya.

El 6 de maig de l'any 1821 es torn a casar, aquesta vegada amb la princesa Maria Ferranda de Saxnia, filla del prncep Maximili de Saxnia i de la princesa Carolina de Borb-Parma. La parella no tingu fills.

L'any 1790 moria sense descendncia l'emperador Josep II, emperador romanogermnic a Viena, immediatament el gran duc Leopold de Toscana an a Viena a ocupar el tron vacant essent substitut al gran ducat de Toscana pel seu fill segon, el prncep Ferran.

El govern de Ferran fins l'any 1801 es caracteritz per ser un clar govern de l'Illustriaci. L'any 1801, Napole I de Frana ocupava el tron de Toscana i el cedia als Borbons de Parma que ocuparen el territori i s'intitularen reis d'Etrria. Ferran fou compensat l'any 1803 amb l'arquebisbat secularitzat de Salzburg aix com altres principats eclesistics de l'Alemanya meridional. L'any 1805, pel Tractat de Pressburg ced Salzburg al seu germ, l'emperador Francesc I d'ustria, i ell rebia el Ducat de Wrzburg. Romangu a Wrzburg fins a la caiguda de Napole, any en qu se li restitu el gran ducat de Toscana.

Ferran mor a la capital del seu gran ducat, Florncia, fins a l'hora de la seva mort, l'any 1824. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81225" title="Front Unit d'Alliberament Nacional" nonfiltered="2195" processed="2190" dbindex="32354">

El Front Unit d'Alliberament Nacional (angls United National Liberation Front, UNLF) s un grup insurgent a l'estat de Manipur al nord-est de l'ndia i que aspira a establir un estat independent i socialista a Manipur.

Fou fundat per Areambam Samarendra Singh el 24 de novembre de 1964. Es va aliar amb els independentistes de Nagaland i Mizoram. Pel desembre de 1968 es form la Manipuri Youth League, com a ala poltica. Esclataren les divisions poltiques entre Samarendra, partidari de conscienciar el poble abans d'iniciar la lluita armada i el ms radical Oinam Sudhir Kumar, qui establ el Revolutionary Government of Manipur (RGM). En els anys setanta i vuitanta el FUAN reclut nombrosos efectius i desenvolup una intensa campanya social i de propaganda per mitjans poltics. Per l'escs resultat que n'obtingu propici el comenament de la lluita armada el 1990 i es cre la Manipur People's Army (MPA), amb uns 400 combatents. La seva primera acci fou duta a terme el 15 de desembre de 1991 a Lamdan (districte de Churachandpur). 

El 22 de maig de 1990 es va aliar amb el National Socialist Council of Nagaland (K), lUnited Liberation Front of Assam i al Kuki National Army, per a fundar l Indo-Burma Revolutionary Front (IBRF). El 1994 es divid en dues faccions: una dirigida per R.K. Meghen Singh, alias Sana Yaima, l'altra per Namoijam Oken Singh. Finalment, el primer aconsegu la reunificaci. El seu actual secretari general s K. Pambei, el cap militar s A. Wangpa, el secretari d'organitzaci s M. Nongyai i l'encarregat de propaganda s N. Thabal.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81227" title="Volceium" nonfiltered="2196" processed="2191" dbindex="32355">
Volceium o Vocentum fou una ciutat de Lucnia a les muntanyes al oest de Potentia, propera a la vall del Tanager. El seu nom original era probablement Volceii o Vulceii. Era habitada pels volcentes o volceiani (Plini els anomena volcentani i Ptolomeu ulci o volci), poble que a la Segona Guerra Pnica es va revoltar contra Roma i va acollir una guarnici cartaginesa (216 aC) per el 209 aC va retornar a l'aliana amb Roma. Fou municipi rom i una de les prefectures de Lucnia durant l'imperi.

Es la actual Buccino.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81228" title="Volci" nonfiltered="2197" processed="2192" dbindex="32356">
Volci fou una ciutat d'Etrria situada a una plana a la riba dreta del riu Armina (avui Fiora) a uns 15 km de la desembocadura. 

Es esmentada per Claudi Ptolemeu i Plini com a municipi. 

Fou una de les dotze ciutats principals etrusques i membre de la Lliga Etrusca. La seva menci principal es al llibre dels Fastii Capitolinii referida al any 280 aC, quant els seus habitants anomenats volsinienses o volcientes foren derrotats pels romans en una de les darreres lluites dels etruscs per la independncia. El 273 aC els romans van establir una colnia al seu territori, al lloc de Cosa (Cosa Volcientium), dependncia de Volci.

Les inscripcions demostren que la ciutat encara existia al segle IV i va desaparixer mes tard durant l'edat mitjana.

Va romandre en runes que no foren descobertes fins el 1828, quant les excavacions van comenar a posar a la llum nombrosos objectes, la necrpolis i altres edificis, fins al punt de que es pot considerar un dels principals jaciments de la cultura etrusca (mes de sis mil tombes, milers d'objectes de tota mena i de diferents perodes). El lloc de les excavacions es proper al punt anomenat avui dia Ponte della Badia, un pont rom al riu Armina. Les restes d'edificis (poc nombrosos) son d'poca romana. 

La plana on era antigament s encara coneguda com Pian di Voci i t a uns 15 km la ciutat de Montalto a la boca del riu Fiora o Armina.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81229" title="Vologsia" nonfiltered="2198" processed="2193" dbindex="32357">
Vologsia fou una ciutat dels parts, que va rebre el seu nom del rei part Vologs. Era propera a Selucia del Tigris, al altra costat del riu. Plini li dona el nom de Vologescerta equivalent a Ciutat de Vologs. En queden encara unes runes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81230" title="Volscs" nonfiltered="2199" processed="2194" dbindex="32358">
Els volscs (llat volsci) foren un poble del centre d'Itlia que van tenir un paper important a l'antiga histria de Roma.

El seu territori va quedar desprs incls al Latium, per els volscs eren un poble diferenciat dels llatins amb els quals, a ms, van estar sovint enfrontats, mentre que foren gaireb sempre aliats dels aequi (eques). Eren part suposadament del grup tnic oscombric, igual que els osques, umbres, sabllics, sabins i equeus, i se'ls suposa separats inicialment del grup dels umbres. No se sap gaireb res d'aquest poble fora que eren governats per dos meddices. El seu idioma era part de la llengua oscombrica.

 Histria .
Apareixen a l'histria romana com una naci poderosa i guerrera que dominava les muntanyes al sud del Tolerus (Sacco), la vall del Liris, els districtes d'Arpinum, Sora i Atina, i els Apenins volscs fins les maresmes pontines. Durant el regnat de Tarqu el Superb, els romans, llavors aliats als llatins, es van enfrontar als volscs. Tarqu va marxar contra la seva capital, Suessa Pometia i la va ocupar per assalt; la llegenda diu que amb l'espoli va construir el capitoli de Roma; es van fundar dues colnies: Circeii i Signia. Desprs de Tarqu la ciutat de Roma va perdre l'hegemonia sobre els llatins, i aix els volscs van recuperar la seva independncia.

Aliats als eques es van enfrontar repetidament als romans en una srie de lluites de confusa cronologia. El 493 aC els eques van signar un tractat amb Sp. Cassius. Durant aquesta anys les lluites entre els volscs i Roma van continuar i es va destacar la guerra amb el llegendari Coriolanus (Coriol) que va dominar moltes de les ciutats llatines i es van aliar altre cop als eques. La llegenda descriu la guerra amb Coriolanus com una sola campanya per segurament fou desenvolupada durant uns quants anys. Les guerres amb Roma van durar dos-cents anys i les crniques de les lluites que donen Tit Livi i Dions son llegendaris i poc ajustats a fets histrics per es distingeixen quatre perodes: 

Des de vers el 490 aC fins al 459 aC amb la guerra de Coriolanus, amb una supremacia dels volscs.
Del 459 aC al 431 aC quant el dictador A. Postumius Tubertus va derrotar els volscs i eques i va capgirar la situaci.
Des el 431 aC al 390 aC marca una poca en els volscs amb la ciutat d'Ecetra com hegemnica al capdavant, per amb la ciutat d'Antium (poblada pels volscs) con aliada de Roma, van lluitar sobretot al nord-est del territori volsc; els romans van ocupar Labicum (418 aC), Bola (414 aC) i Ferentinum (ciutat dels hrnics per ocupada pels volscs, on van entrar els romans el 413 aC); les fortaleses de Verrugo i Carventum foren ocupades i reconquerides diverses vegades, i va seguir la conquesta romana d'Anxur i Tarracina (399 aC) que ja sempre foren romanes el que va suposar una derrota greu pels volscs. La captura de Roma pels gals el 390 aC va posar fi al perode i va suposar el inici del segent.
Del 390 aC fins vers el 327 aC, mancats els volscs de l'ajut efectiu dels eques que havien perdut bona part de les seves forces contra els gals, i debilitats tamb pel enfrontament  amb els gals, estaven en inferioritat quant la ciutat d'Antium, abans aliada de Roma, va capgirar la seva poltica i des el 386 aC al 374 aC es va lliurar una guerra entre Roma i els volscs sota la direcci hegemnica d'Antium; la guerra, abans lliurada prop de la frontera amb els Aequi, es va desplaar cap el sud de les muntanyes albanes; les ciutats de Velitres i Satricum foren preses i reconquerides una i un altra vegada pels dos bndols. La ciutat de Privernum va entrar a la guerra contra Roma (no s'esment abans) el 358 aC, per va mancar unitat entre les ciutats dels volscs fins el 340 aC en que les ciutats llatines i campnies es van rebellar contra Roma i els volscs s'hi van aliar i van assolar la costa del Latium fins a stia, per van compartir la desfeta llatina a Pedum i desprs a Astura. Els romans van entrar a Antium on es va establir una colnia romana per els ciutadans locals foren admesos a la franqucia romana, al mateix temps que les ciutats suposadament volsques de Fundi i Formiae. Poc desprs els romans van ocupar Tarracina i s'hi va establir un altra colnia romana. Nomes Privernum va restar hostil a Roma i va renovar la guerra el 327 aC per fou derrotada i severament castigada i la ciutat ocupada pel cnsol C. Plautius; per tot seguit els privernats foren admesos com a civites sine sufragio i al cap de pocs anys amb plens drets de franqucia o ciutadania, i inclosos a la tribu Ufentina (si be la major part dels volscs foren inclosos a la tribu Pomptina o Pontina).

El que va passar amb les ciutats dels volscs a les valls del Trerus i del Liris s desconegut per se suposa que mentre els seus compatriotes lluitaven contra Roma ells ho feien contra els samnites i se sap que els samnites van ocupar les ciutats volsques de Arpinum i Fregellae. Probablement algunes ciutats es van aliar a Roma contra els samnites. Abans del final de la segona guerra samnita (304 aC) tots els volscs havien estat sotmesos a Roma i havien estat admesos a la ciutadania romana. El poble com a tal va desaparixer i el territori fou incls al Latium.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81231" title="Coriol" nonfiltered="2200" processed="2195" dbindex="32359">
Coriol (llat Cneus Marcius Coriolanus) fou un heroi llegendari rom. Els romans el fan descendent del rei Anc Marci. 

Era fill de Vetria i d'un home que va morir quan Coriol era molt jove, i fou educat per la mare, que el va convertir en un valent; destacava tamb pel seu temperament imperis.

Se suposa que va lluitar al llac Regillus i que hi va guanyar una corona. El seu sobrenom de Coriol s'atribueix al fet  que durant la guerra entre els volscs i Roma, aquesta va atacar la capital dels volscs, Corioli, i els assetjats van fer una sortida per foren rebutjats per Caius Marcius al capdavant d'un grapat de valents amb els que va entrar a la ciutat i en va expulsar als volscs, rebent llavors el ttol de Coriol, per aquests sobrenoms son d'poca posterior.

Tot i aquesta victria quant fou candidat a consol no fou elegit i va comenar a planejar revenja. Quant una fam va assolar Roma, un prncep grec de Siclia va enviar gra, per Coriol va demanar de no repartir-lo entre els plebeus a menys que el repartiment el fessin els tribuns; aquesta actitud li va costar la condemna i desterrament i es va refugiar a territori dels volscs als que va oferir als seus serveis contra Roma.

El rei volsc Attius Tullius aviat va declarar la guerra a Roma i va nomenar Coriol capit general del exercit volsc. Coriol no va defraudar, va conquerir, saquejar i cremar moltes ciutats, on deixava sempre estalvis els dominis dels patricis mentre no tenia cap mirament pels dels plebeus.

Un dia era acampat a Fossa Cluilia, prop de Roma, i els romans alarmats li van enviar delegats (cinc consulars) que li van oferir restaurar-lo en els seus drets de ciutad rom, per va rebutjar a menys que els romans retornaren als volscs totes les terres que en algun moment els havien arrabassat i els donaren a tots la ciutadania romana; els delegats van rebutjar; llavors Roma va enviar deu senadors dels ms importants, i desprs tots els pontfexs i ugurs per Coriol no els va voler escoltar. A proposta de la matrona romana Valria es va enviar a parlamentar la seva mare Vetria i la seva dona Volmnia amb els seus dos fills, i les seves supliques van fer efecte, i es va retirar de les rodalies de Roma, per va viure exiliat amb els volscs fins a la seva mort. Per commemorar els fets es va erigir un temple dedicat a Fortuna Muliebris del que Valria fou nomenada primera sacerdotessa. 

Aquests fets se suposa que van passar als primers anys del segle V aC (vers el 490 aC); la fam a romana est documentada el 470 aC i fou Hier de Siracusa qui va enviar el gra; el 458 aC els volscs van signar un tractat amb Roma i van obtenir drets com els proposats per Coriol. Les conquestes dels volscs foren reals i potser l'origen rom del personatge fou posterior per transferir als romans la gloria de les seves gestes. Niebuhr suposa que el nom va derivar d'haver viscut a Corioli suposadament desprs de ser desterrat de Roma. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81240" title="Trainspotting" nonfiltered="2201" processed="2196" dbindex="32360">

Trainspotting s una pellcula britnica de 1996 dirigida per Danny Boyle i basada en la novella homnima escrita per Irvine Welsh. 

 Argument .

La pellcula tracta sobre un grup d'amics d'Edimburg que estan enganxats a l'herona i que tracten de trobar un sentit a la vida. Entre aquests destaca Mark Renton interpretar per Ewan McGregor  i que desprs d'aquest film li arribar la fama. Entre els seus amics hi ha un alcohlic violent i psicpata, un desesperat addicte a la herona, un noi afortunat amb les dones i un entusiasta i obsessiu de Iggy Pop

Comentaris . 

Irvine Welsh, l'autor de la novella apareix fent un petit paper al film.

El nom de Trainspotting s un joc de paraules angls que s'utilitza de forma colloquial per la acci d'injectar-se herona.

El film va causar una gran controvrsia quan va estrenar-se, ja que es deia que fomentava l's de les drogues entre la joventut.

La pellcula ha estat declarada com una de les 5 millors pellcules britniques de tots els temps. ;

s considerada una de les obres de culte dels anys 90.

El llanament de la pellcula estava publicitat d'una forma molt inactiva, repartint flyers inspirats en la cultura de club i cartells de cadascun dels actors principals. A causa d'una malaltia, Kevin McKidd (Tommy) es va perdre les sessions fotogrfiques per a la publicitat, i sempre va ser un motiu de discussi desprs de la seva fructuosa carrera post-Trainspotting.

Boyle ha declarat als mitjans de comunicaci que prepara la seqela de Trainspotting que tindr lloc 10 anys desprs de la seva pellcula original, basada en Porno. Est esperant que els actors originals envelleixin visiblement.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81244" title="CEIP Puigberenguer" nonfiltered="2202" processed="2197" dbindex="32361">
L'Escola Puigberenguer s un centre d'educaci infantil i primria,  que est situat a Manresa i ms concretament al tur del Puigberenguer. Des de l'escola es veu el masss del Montseny, Sant Lloren del Munt i Montserrat fins a les elevacions prepirinenques del Port del Comte, el Cad i el Pedraforca.

Histria.
El setembre de 1982, obr les portes.



 Enllaos externs .
Escola Puigberenguer;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81245" title="Bolsena" nonfiltered="2203" processed="2198" dbindex="32362">
Bolsena s una ciutat d'Itlia a la provncia de Viterbo de la regi del Laci, a la vora del llac anomenat tamb de Bolsena.

Fou l'antiga ciutat etrusca de Velzna, coneguda pels romans com Volsinii.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81246" title="Volsinii" nonfiltered="2204" processed="2199" dbindex="32363">
Volsinii o Vulsinii (etrusc Velzna) fou una antiga ciutat d'Etrria a la vora del llac del mateix nom (lacus Volsiniensis) i a la Via Cldia, entre Clusium i Forum Cassi. La seva situaci exacta no est establerta, i uns la situen al sud del llac, a Monte Fiascone, i altres a Orvieto, per probablement fou molt propera al lloc on va estar la ciutat romana posterior.

Fou una de les dotze ciutats de la Lliga etrusca i seu del temple o lloc de reuni de la Lliga Etrusca a la vora del llac. No s'esmenta abans de la caiguda de Ves, quant els volsinis van quedar exposats al expansionisme rom.  Es van aliar als salpinats (habitants de Salpinum) i en ocasi d'una pesta i fam que va assolar Roma vers el 391 aC van atacar la ciutat  per foren rebutjats amb moltes prdues i van deixar vuit mil presoners, havent de pactar una treva de 20 anys i restituir el bot que havien fet pel cam i pagar a  l'exrcit rom durant 12 mesos.

Ja no es torna a parlar de la ciutat fins el 310 aC, quant aliada a les altres ciutats etrusques menys Arretium (Arezzo), va assetjar Sutrium, ciutat aliada a Roma, guerra que va acabar el 309 aC amb la completa derrota etrusca a la batalla del Lacus Vadimonis (llac Vadimone). El 307 aC el cnsol rom P. Decius Mus va capturar diverses fortaleses que pertanyien a Volsinii. El 295 aC L. Postumius Megellus va assolar el seu territori i va derrotar a la ciutat sota els seus murs, matant a 2800 guerrers; la ciutat va negociar llavors, juntament amb Arretium i Perusia, una pau de quaranta anys i el pagament d'una indemnitzaci. Per al cap de 14 anys van tornar a fer la guerra als romans (281 aC) fins que el 280 aC fou sotmesa. El grec Metrodorus Scepsios diu que l'objectiu rom al atacar la ciutat eren les dues mil esttues que all hi havia. Valerius Maximus diu que eren tant rics que s'havien efeminat i no van poder lluitar amb xit amb els romans i finalment el poder fou usurpat pels esclaus, de la tirania dels quals els van lliurar els romans. De fet els romans van ocupar la ciutat per la van arrasar i van expulsar als habitants que es van establir no gaire lluny, a una segona ciutat de Volsinii (Volsinii romana), que va existir com a ciutat provincial durant la repblica i l'imperi i es va despoblar el segle IV.

A Volsinii va nixer Sej (Seianus) el cap de la gurdia pretoriana, marit d'Apicata i favorit del emperador Tiberi, i Juvenal diu que la sort de Sej va esdevenir gracies a la deessa Nrsia (Nursia o Norsia), una deessa etrusca molt adorada a Volsinii. Plini diu que a la ciutat va passar algun fets sobrenatural: un llamp es va aparixer al cel per anunciar al rei Porsenna la destrucci del monstre anomenat Volta que assolava el territori.
A Volsinii va nixer, tamb, Ruf Fest Avi (s. IV d. C.) que en la seva Ora Martima, va descriure la costa d'Hispnia, des de les illes Casitrides (illes Britniques o nord de Galicia, segons diverses opinions) fins a Marsella. Avi es el primer autor conegut que descriu la costa catalana, encara que el periple sigui cpia d'altres anteriors (s. IV a. C.).

Les restes de la ciutat romana es poden veure a la actual vila de Bolsena, per les de la ciutat etrusca no s'han trobat. Les restes principals son un temple conegut per Temple de Nrsia per que era un temple rom i no etrusc; l'amfiteatre, els banys, tauletes sepulcrals, sarcfags i alguns relleus.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81247" title="Volbilis" nonfiltered="2205" processed="2200" dbindex="32364">



Volbilis (en llat Volubilis) fou una ciutat de la Mauritnia Tingitana a la vora del riu Subur, a la via entre Tocolsida i Tingis, a noms 7 km d'aquesta darrera i a poc ms de 50 km del mar.

Fou una ciutat lbia que a partir del segle V aC va estar sotmesa a la influncia pnica cada vegada ms intensa fins que el govern local es va conformar sota el model cartagins; desprs de l'ensorrament de Cartago la influncia romana va substituir la cartaginesa. Va pertnyer al regne de Mauritnia i amb ell fou integrada a l'Imperi Rom a la meitat del segle I. L'any 44 o 45, Claudi la va declarar municipi rom. Tenia uns deu mil habitants. A la rodalia hi vivien algunes tribus lbies (berbers), de les quals s'esmenten els macinites, els bavares i els baquates (aquests darrers hi haurien arribat tardanament i van romandre prop de Volbilis fins almenys a la fi del segle III).

Fou colnia romana i ciutat de certa importncia. Claudi Ptolemeu parla dels seus habitants i dels de la rodalia com els Volubilianis. Les muralles foren construdes el 168-169. Els romans la van abandonar el 285 (com es va fer en altres ciutats de l'interior). Fins al segle V va seguir funcionant com a ciutat romana, per al segle VI, ja sense ser operatiu l'aqeducte, la poblaci es va desplaar a la zona del Wadi Khumane, on hi havia aigua, i la resta de la ciutat va esdevenir una runa. Als segles VII i VIII encara es parlava llat a la part ocupada de la ciutat, i hi subsistia una comunitat cristiana probablement originada al segle V.

Vers el final del segle VIII, un descendent d'Al ibn Abi-Tlib, el gendre de Mahoma, anomenat Idris I, fou proclamat emir per la tribu Aouraba, que s'havia establert a la regi de Volbilis desprs de la derrota a la batalla de Mems ms de cent anys abans (688). Volbilis va esdevenir l'origen de la primera dinastia del Marroc (coneguda com a Walila, segurament derivada de Volbilis i del monestir de Mulay Idris situat al costat de la ciutat). El fill d'Idris, quan fou proclamat emir, va residir un temps a Volbilis abans de establir una nova capital a Fes. El 818 els rabedis d'Andalusia es van establir a la ciutat. Queda constncia del seu poblament fins al segle XI, i desprs probablement es va despoblar.

Al segle XVI la ciutat original eren unes runes que portaven el nom de Walili, formades principalment per una gran muralla. s l'actual Zanitat Mula Driss. T no gaire lluny, al nord-oest, les runes anomenades Ksar Faran (castell del Fara), que corresponen a la ciutat tardana.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81248" title="Voluntis" nonfiltered="2206" processed="2201" dbindex="32365">
Els voluntis (llat Voluntii) foren un poble de la costa oriental de l'illa d'Hibrnia, es a dir Irlanda. Son esmentats per Claudi Ptolemeu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81249" title="Vordenses" nonfiltered="2207" processed="2202" dbindex="32366">
Vordenses foren un poble de la Gllia Narbonense. El seu nom apareix a una inscripci trobada a Ate (antiga Colonia Apta Julia). Probablement vivien a la vila de Grda (deformaci de Vordes), propera a Ate, i tamb a Carvalhon.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81251" title="Vosges (serralada)" nonfiltered="2208" processed="2203" dbindex="32367">

Els Vosges (en alemany Vogesen) sn una serralada de l'est de Frana parallela al Rin per la seva riba esquerra. T uns 250 km en direcci sud-oest a nord-est, entre la Vall de Saverne (Tabernae) al nord, el pas de Belfort al sud, l'altipl trisic de la Lorena i els turons de les Faucilles a l'oest, i la plana d'Alscia a l'est. El punt culminant s el Ballon de Gebweiler de 1.424 metres, al sud de la serralada (cap al nord l'altura s molt inferior i ronda els 400 metres). El seu nom antic fou Vosegus (tamb Vogesus) 

Juli Csar va lliurar batalla a Ariovist el 58 aC entre el sud dels Vosges i el Rin.

La regi fou poblada pels squans; els leucs i mediomatrics eren al nord d'aquestos i a l'est dels Vosges; i entre els Vosges i el Rin vivien tamb els rauracs, tribocis, nemets, vangions i caracats. La taula de Peutinger marca la regi com a Silva Vosagus.

La seva carena marca la frontera entre els les regions de la Lorena (a l'oest) i l'Alscia (a l'est).

Vegeu tamb: Departament francs dels Vosges;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81257" title="Mamert" nonfiltered="2209" processed="2204" dbindex="32368">



Membre del grup dels mamertins.
Mamert, vegeu Claudi Mamerc i Mamerc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81258" title="Vacabou" nonfiltered="2210" processed="2205" dbindex="32369">
Vacabou s un grup de msica mallorqu que fa msica trip-hop. Amb dos discs al mercat, ja va arribar al gran pblic grcies a l's de melodies seves en anuncis de televisi. Les seves lletres sn sempre en angls.

El novembre de 2003 es public el seu primer disc Vacabou i el 12 de setembre de 2005 fou editat pel segell All Saints de Brian Eno (lder de Roxy Music) i publicat aix arreu del mn.

El setembre de 2007 aparegu el seu segon disc al mercat, Twelve Songs Inside.

Components.
 Joan Feliu: compositor, guitarra elctrica i acstica, veus ;
 Pascale Saravelli: veu;

En directe s'hi sumen tres membres ms: 
 Pedro Gelabert: samples, teclat, guitarra acstica, veus;
 Oleg Zahiney: baix ;
 Jose Taltaloop: vdeo jockey;

Discografia.
 Vacabou, 2003;
 Twelve Songs Inside, 2007;

Enllaos externs.
 Web oficial   ;
 Vacabou a IndyRock;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81259" title="La Gran Orquesta Republicana" nonfiltered="2211" processed="2206" dbindex="32370">
La Gran Orquesta Republicana s un grup mallorqu de msica reggae i ska. Tamb toca els estils de mestissatge, rock i punk.

Les seves lletres, sempre en castell, tenen un alt contingut de crtica social i en moltes ocasions
expressen clarament la seva ideologia esquerrana i republicana.

Components.
 Javier Vegas: Veu;
 Nacho Vegas: Saxo;
 Nestor Casas: Trompeta;
 Chema Bestard: Tromb;
 Juan A. Molina: Guitarra;
 Jaime Salom: Bateria;
 Pepe Estrada: Baix;
 Jos Luis Garcia: Percussi;

Discografia.
 Todos locos, todos contentos. (Propaganda pel fet, 1997) ;
 Lo importante est en tu cabeza (Tralla Records, 1999);
 Optimista (Tralla Records, 2001) ;
 Abrazos (Guasa records-Kindustria, 2004) ;
 2Discos (Kindustria, 2005) ;

Enllaos externs.
 Web oficial ;
 La Gran Orquesta a Indyrock ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81263" title="Gabriel Pallars i Roig" nonfiltered="2212" processed="2207" dbindex="32371">
Gabriel Pallars i Roig (Valls, 3 de gener del 1902 - Sitges, 1 de maig del 1973) va ser un msic i compositor estretament lligat a la vida  social de Sitges.

 Biografia .
Va estudiar al Conservatori del Liceu de Barcelona i l'any 1923 hi va obtenir el ttol de professor de msica. Ampli els seus estudis d'harmonia i composici amb els mestres Zamacois,  Lamote de Grignon i Morera. A l'any 1925 obtingu el crrec de mestre de msica de la Societat Recreativa el Retiro de Sitges i, fins a la seva mort, rest vinculat a l'entitat. La seva producci musical es conserva a l'arxiu histric d'aquesta societat.

Form i dirig diverses agrupacions musicals: el Sextet Granados, lOrquestrina Jazz-Band Pallars (1926), els Boys Pallars (1933). Va ser director (1925-1929) de lOrfe Uni Sitgetana, fundador de la Penya Nova Renaixena -que represent nombroses sarsueles als anys 20- i vocal de la junta de l'Ateneu El Centaure. Durant la Guerra Civil dirig una banda de l'exrcit republic; acabada aquesta, estigu empresonat a diversos camps de concentraci. Tornat a Sitges, del 1944 al 1965 fou director del conjunt Los beros del Jazz, que amenitz els balls del Retiro. Anim les caramelles de Sitges, munt sarsueles, impart classes de msica... Mort el 1973, a l'any segent se li van fer homenatges pstums a Valls i a Sitges; un carrer i una placa en aquesta darrera poblaci el recorden.

 Composicions .
La seva producci musical comprn unes dues-centes composicions, la major part de tipus lleuger. En primer lloc per nombre de composicions, destaquen les caramelles (americanes i valsos), normalment amb lletra d'autors sitgetans com Trinitat Catass, Rafael Casanova, Miquel Utrillo i Josep M. Soler i Soler. Alguns ttols de valsos: Can d'amor (1943), Primaveral (1950), Idilli (1955), Alga i corall (1956), Caramelles blaves (1960), Primavera (1965), Joventut (1970), Encs (1975). Americanes: Primaveral, Nit de Pasqua (1950), Blau silenci (1955), Pasqua Florida (1956), Encs amors (1960), Lluny (1965), Caramelles (1970). Tamb Dissabte de Glria (1926), Passen les caramelles (1932) i Cant de caramelles (1962).

Va escriure una vintena de sardanes, quasi totes d'ambientaci local: El Cap de la Vila (1946), El carrer de l'Aigua, El castell de focs de Sitges (1968), Clavell Bara, Clavells de Sitges, La cobla nova (1960), dedicat a la Cobla La Sitgetana, Homenatge a Vilanova, Mnica, Nuri Barts, La Penya del Rac (1968), La petita de l'Estrella (1955), La petita Vinyet (1954), Platja d'Or, La pubilla de Sitges (1960), En Quimet (1965), Rebutjada (1967), El Retiro de Sitges (1970), El Roseret, Sardana del Vinyet, Sitgetana (1946) i Sota el cel de Sitges (1966).

Tamb fou autor de les obres dramtiques Raquel (1931), amb text d'Antoni Benazet i Plana, i Idillis primaverals. Els pas-dobles El sargento Honorino, La Matinal (1928), Doa Platera y Miguel (1957) dedicat a Miquel Utrillo, i Dolors Carbonell (1959), a la seva esposa. La marxa fnebre Viernes Santo en Camposancos. I canons com Cor meu, Oh, cinamn, Els amants parlen, les tres amb lletra de Ventura Gassol.

 Bibliografia . 
 Homenatge al mestre-compositor en Gabriel Pallars Roig, Barcelona?, 1950;
 Antoni Sella i Montserrat, Roland Sierra i Farreras El mestre de msica Gabriel Pallars, Sitges: El Pati Blau, 2005;

 Enllaos .
 ndex de les sardanes de Gabriel Pallars i Roig;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81268" title="Biomassa" nonfiltered="2213" processed="2208" dbindex="32372">
La biomassa s la massa total de la matria viva per una banda d'un organisme, poblaci o ecosistema. En general es dna en termes de matria seca per unitat d'rea (per exemple kg/ha o g/m). A la pluviselva de l'Amazones pot haver-hi una biomassa de plantes de 1.100 tones per cada hectrea de terra.

En termes energtics, s'utilitza com energia renovable, com s el cas de la llenya, dels olis per produir biodisel, del bioalcohol, del biogs i del bloc slid combustible.

La biomassa podria proporcionar energies substitutives grcies a biocarburants tant lquids com slids, com el biodisel o el bioetanol.

La biomassa es pot produir o obtenir a partir de subproductes o residus.

Alguns cientfics argumenten que produir biomassa necessitaria moltes hectrees de plantacions que caldria llevar a cultius per a aliments, o acaparar ms terreny salvatge. 

Tipus.

Biomassa conreada:

 Card;
 Arbres;
 Canyes, per la seva densitat i altura (100% de recobriment, 3-9m), i que al recollectar-les sempre es deixa la meitat del canyar, en el cas de la canya comuna, i la quarta part en el cas dels bambs, que la mateixa planta reposa en pocs mesos.


Biomassa a partir de residus

 Oliasses o morca, residu del procs d'elaboraci de l'oli d'oliva.
 Peles de fruita seca.
 Restes de fusteria.
 Restes de poda, segues i neteja de monts.
 Altres residus de la indstria alimentria. Si cont humitat, el residu s'asseca.
 Excrements secs d'animals.

Avantatges.

 Permet eliminar residus orgnics i inorgnics, al mateix temps que els dna una utilitat.
 s una font d'energia renovable.
 s una font d'energia no contaminant.

Inconvenients.

 La incineraci pot resultar perillosa ja que es produeix emissi de substncies txiques. Per aix s'ha d'utilitzar filtres i realitzar la combusti a temperatures superiors als 900C.
 No existeixen molts llocs idonis per al seu aprofitament avantatjs.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81269" title="Sant Hiplit (desambiguaci)" nonfiltered="2214" processed="2209" dbindex="32373">


Hagiografia: ;
Sant Hiplit, mrtir cristi;

Geografia: ;
Sant Hiplit de la Salanca, municipi del Rossell;
Sant Hiplit de Voltreg, municipi d'Osona;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81270" title="Sonoritat" nonfiltered="2215" processed="2210" dbindex="32374">
La sonoritat s una mesura subjectiva de la intensitat sonora que percep l'orella humana. D'aquesta manera podem classificar el que s'entn per so fort o fluix.

 Vegeu tamb .
Acstica;
Intensitat sonora;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81276" title="Carles Flix I de Sardenya" nonfiltered="2216" processed="2211" dbindex="32375">

Carles Flix I de Sardenya ( Tor, Regne de Sardenya-Piemont 1765 - d. 1831 ) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya des de l'any 1821 fins l'any 1831. 

Amb la mort de Carles Flix sense descendncia directa s'acab la branca principal de la Casa de Savoia.

Orgens familiars.
Va nixer el 6 d'abril de 1765 al Palau Reial de la ciutat de Tor, capital en aquells moments del Regne de Sardenya-Piemont, essent fill del rei Vctor Amadeu III de Sardenya i la infanta Maria Antnia d'Espanya. Era nt per via paterna del rei Carles Manuel III de Sardenya i Polixena Christina de Hessen-Rotenburg i per via materna del rei Felip V d'Espanya i Isabel de Farnesi.

Fou germ dels tamb reis Carles Manuel IV i Vctor Manuel I de Sardenya i cunyat dels reis Llus XVIII i Carles X de Frana aix com d'Antoni I de Saxnia.

Npcies i descendents.
Es cas el 7 de mar de 1807 "per poders" a la ciutat de Palerm, casament ratificat finalment el 6 d'abril del mateix any a la ciutat de Tor, amb la princesa Maria Cristina de Borb-Dues Siclies, filla del rei Ferran I de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria. La parella, per, no tingu fills.

Ascens al tron.
El 1796 fou nomenat virrei de Sardenya per part del seu germ Carles Manuel IV, crrec que ocup fins el 1802 i que novament reprengu entre 1814 i 1821. Aquell any arrib al tron de Sardenya de forma inesperada. L'any 1801 havia abdicat el seu germ gran, el rei Carles Manuel IV de Sardenya, sense descendncia, i l'any 1821 abdic el nou rei Vctor Manuel I de Sardenya deixant nicament quatre filles, i per tant la Corona pass al seu parent home ms prxim, el seu germ Carles Flix.

Durant 10 anys Carles Flix govern el Piemont-Sardenya afavorint la industrialitzaci i el liberalisme, molt potent d'en de la llarga ocupaci napolenica del pas. 

Problema successori.
Mor sense descendncia el 27 d'abril de 1831 sense descendncia a la ciutat de Tor, sent enterrat posteriorment a l'abadia d'Hautecombe. La seva mort comport un problema successori de primer ordre, per la corona fou ocupada pel membre de la Dinastia Savoia de ms edat, el seu cos Carles Albert de Savoia-Carignan.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81278" title="Minor Planet Center" nonfiltered="2217" processed="2212" dbindex="32376">
El Minor Planet Center (abreviat MPC; en catal, "centre de planetes menors") s l'organisme internacional oficial responsable de la designaci de tots els cossos menors del sistema solar: els planetes menors, els cometes i els satllits naturals (aquests dos ltims, conjuntament amb el CBAT). Tamb s'encarrega de recollir i verificar dades astromtriques sobre els planetes menors i els cometes, calcular les seves rbites i publicar tota aquesta informaci a travs de diverses publicacions prpies, principalment les Minor Planet Circulars (mensuals) i les Minor Planet Electronic Circulars (tan sovint com sigui necessari, per sempre almenys una vegada al dia).

Opera sota els auspicis de la Uni Astronmica Internacional (IAU) des del Smithsonian Astrophysical Observatory (SAO). Va ser establert a la Universitat de Cincinnati el 1947, sota la direcci de Paul Herget. Quan Herget es va retirar, el 1978, el MPC va ser traslladat al SAO sota la direcci de Brian Marsden, l'actual director.

El MPC controla un cert nombre de serveis on-line per ajudar als astrnoms en les seves observacions. El catleg complet de les rbites dels planetes menors (MPCORB) es pot baixar lliurement de la xarxa. 

El MPC al cine.
 En la pellcula Deep Impact, l'organisme cientfic a qui l'astrnom amateur pretn informar del descobriment d'un nou asteroide s el MPC.

Enllaos externs.
 Minor Planet Center ;
 Catleg d'rbites MPCORB ;
 Minor Planet Circulars ;
 Minor Planet Electronic Circulars ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81279" title="Adsorci" nonfiltered="2218" processed="2213" dbindex="32377">

L'adsorci s un fenomen fisicoqumic que consisteix en la formaci d'una capa de gas, de lquid o de slid sobre la superfcie d'una substncia slida (tot i que a vegades tamb es pot produir sobre una superfcie lquida). s un fenomen habitual, per exemple, en els processos de corrosi. En funci del procs i de les forces involucrades es distingeixen dos tipus d'adsorci:
 Adsorci qumica o quimiadsorci: La superfcie adsorbent queda coberta per una sola capa de molcules, toms o ions mitjanant forces qumiques.
 Adsorci fsica: Les molcules o toms s'uneixen a la superfcie mitjanant forces de van der Waals, ms dbils que les anteriors.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81280" title="Atmlisi" nonfiltered="2219" processed="2214" dbindex="32378">
L'atmlisi (dec grec      , vapor;      , perdre), s un mtode per a la separaci dels diversos components d'una mescla de gasos, mitjanant les diferents velocitats de difusi dels toms o molcules de cada un dels components de la mescla. El terme fou usat per primera vegada per Thomas Graham.

El procs es realitza fent passar la mescla gasosa per una paret o membrana porosa, a travs de la qual els diferents components tenen diferents velocitats de difusi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81281" title="New Madrid (Missouri)" nonfiltered="2220" processed="2215" dbindex="32379">
New Madrid s una ciutat dels EUA situada al comtat de New Madrid, a l'estat de Missouri, 68 quilmetres al sud de l'estat d'Illinois. La ciutat va ser fundada al 1788 per un agent de duanes nord-americ. Al 1900, hi vivien 1489 persones, l'any 2000 es calcula que hi viuen 3334 persones.

La pronunciaci del nom de ciutat s diferent al de la capital d'Espanya (Madrid), ja que en aquest cas s una paraula plana i no aguda.

L'rea s famosa per haver patit un seguit de terretrmols els anys 1811 i 1812, que es consideren els terretrmols ms importants dels quals es tenen dades enregistrades i que van encaminar a crear l'anomenada New Madrid Seismic Zone. Els terretrmols varen ser tan forts que les rpliques es notaren a Boston, altres ciutats de l'estat de Massachusetts i Washington DC


Geografia.

New Madrid es troba localitzada a 3635'16" Nord, 8932'9" Oest (36.587815, -89.535818)GR1.
Segons el Cens del govern dels EUA, la ciutat t una rea total de 11.7 km.

Demografia.

Segons el cens de l'any 2000, la ciutat compta amb 3334 habitants i 882 famlies. La densitat de poblaci s de 284.8/km. La distribuci tnica de la ciutat s la segent 72.56% caucsics, 26.48% afroamericans, 0.18% natius americans, 0.30% asitics,  0.09% d'altres tnies. La poblaci llatina representa el 0.69% de la poblaci.

Per edats, el 28.2% es troba sota dels 18 anys, 8.7% entre 18 i 24, 26.0%  entre 25 i 44, 21.8% entre 45 i 64, i el 15.4% superen els 65 anys. La mitjana d'edat s de 36 anys. Per cada 100 dones hi ha 87.7 homes. Per cada 100 dones amb una edat superior als 18 anys, hi ha 79.5 homes.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81282" title="Tripura" nonfiltered="2221" processed="2216" dbindex="32380">

Tripura (bengal:         , hindi:         ) s un estat de la Uni ndia amb una extensi de 10.486 km i una poblaci de 3.380.000 habitants. La capital s Agartala (200.000 h). 

 Divisi administrativa .

Administrativament es divideix en quatre districtes:

 West Tripura;
 South Tripura;
 Dhalai;
 North Tripura;

I a ms a ms el Tripura Tribal Areas Autonomous District Council, abreujat TTAADC, administraci parallela al 68% del territori de l'estat.

 Orografia .

Tripura s una regi muntanyosa creuada per les valls de quatre rius: Dharmanagar, Kail shahar, Kamalpur, i Khowai, creuats des del Nord pels afluents Juri, Manu i Deo, Dhalai, i Khowai, respectivament. Les principals alries es troben als J mrai Tl ng. A l'Oest hi ha la planura d'Agartala, extensi de la planura del Ganges-Brahmaputra.  El nom del territori vol dir confluncia d'aiges.

 Poblaci .

Segons el cens lingstic del 1991 (no hi ha dades posteriors), el 68,9 % sn bengalins de parla bengali, llengua indoeuropea, el 23,5 % sn tripuris que parlen kokborok, una parla del grup tibeto-birmans; i l'1,7 % parlen hindi. Els tripuris, habitants originaris del territori, han estat minoritzats per la forta emigraci bengalina, ja que el 1949 els tripuri eren el 85 % de la poblaci del territori i ara sn el 29 %.

El kokborok no s una de les anomenades 18 llenges constitucionals. L'educaci es fa en angls o en hindi, cosa que ha provocat les protestes de la majoria bengalina. La llengua oficial s el bengal, tot i que el kokborok i el kuki sn usades

 Economia .

La poblaci s predominantment agrcola, principalment viu del conreu d'arrs, per tamb del jute (del qual es fan teixits), del cot, del te i de la canya de sucre. Per els conreus itinerants ocupen el 20 % de la superfcie. Tamb hi ha una petita indstria de teixits i manufactures alimentcies a Agartala, aix com plantes hidroelctriques a Agartala,  mb sa, Khowai, Dharmanagar, Kail shahar, Udaipur, i Bagafa endems del Gumti Hydroelectric Project (completat el 1976). 

 Govern .

Des del 1972 s un Estat de la Uni ndia, i per aix compta amb un parlament propi de 60 diputats, una constituci i un president, per el govern de Delhi pot imposar i aplicar la president rule (govern directe des de Delhi) si ho creuen necessari. Tamb envia alguns diputats a la Cambra hindu. Administrativament es divideix en quatre districtes.

Els principals partits poltics sn:

Partit Nacional Indgena de Tripura (Indigenous Nationalist Party of Tripura INPT);
Tripura Upajati Juba Samiti (TUJS), creat el 1967. ;
Voluntaris Nacionals de Tripura (Tripura National Volunteers TNV, inicialment grup armat);
Conferencia Nacional Tribal de Tripura (Tripura Tribal National Conference, TTNC);
Partit dels Pobles de la Muntana de Tripura (Tripura Hill Peoples Party, THPP);
Front del Pobles Indgenes de Tripura(Indigenous People's Front of Tripura IPFT);
Partit Nacional Socialista de Tripura;
Front Popular Democrtic de Tripura (TPDF) ;
Hill Organisations' Alliance;

 Histria .

Es creu que els primers habitants del territori arribaren des de la Xina fugint de la dinastia Sui el 65 aC. Vivien en diverses comunitats tribals

La histria de Tripura inclou dos perodes distinctes: el traditional, llarg perode descrit al R jam l , crnica dels suposats primers reis (maharajas) de Tripura, i el perode des de 1431 62, els anys del regnat de Dharma M nikya. El R jam l , escrit en vers bengali, s una collecci de tradicions i llegendes, i fou compilat pels brahmans de la cort de Dharma M nikya. Els tripura es consideren descendents de la lluna, i el 590 Bi Raj, senyor de la zona, va estendre llurs dominis fins el Ganges. Adoraven Xiva i feien sacrificis humans.

Durant el seu regnat i del seu successor, Dhanya M nikya (1463 1515), la sobirania de Tripura es va estendre sobre la major part de Bengala, Assam, i Myanmar mitjanant diverses campanyes militars. Dharma va acabar amb els sacrificis humans i noms els va permetre fer un cada tres anys. Fins a comenaments del segle XVII l'Imperi Mongol no va imposar la seva sobirania sobre Tripura. Cap el 1512 van prendre Chittagong, per el 1610 Jahangir va fer presoner el rei a Udaipur, i se l'endugu a Delhi. Els impos un tribut, per el 1625 Kalyan Manik va rebutjar els bengalins i el 1733 Chuja Ud Din Khan ocup les zones baixes del pas. 

Quan la British East India Company va obtenir el d w n , administraci financera, de Jau Singh de Bengala el 1765, la part de Tripura que era sota domini mongol pass a control britnic.  Des del 1808 cada governant havia d'estar investit pel govern britnic. El 1905 Tripura fou adscrita a la nova provncia de Bengala Oriental, i Assamand fou coneguda com a Hill Tippera.

Segons la crnica reial de Tripura 184 reis van governar el pas. El darrer maharaja de Tripura, B r Bikram Kishore M nikya, va pujar al tron el 1923 i, desprs de la seva mort el 17 de maig de 1947, el va succeir el seu fil menor d'edat Kirit Bikram Kishore de 15 anys. Com a resultat de la partici milers de bengalins es van desplaar a Tripura en aquest temps; agents indis van difondre el rumor de que entre els emigrants hi havia musulmans que volien deposar al rei menor d'edat i unir Tripura a Pakistan. La regent, Maharani Kanchanprabha, accept el rumor com a cert i va fugir del pas amb el rei cap a Delhi per demanar ajut. La regent va signar la "Tripura Merger agreement" que incorporava el pas a l'ndia (9 de setembre de 1949, i l'annexi es va culminar el 15 d'octubre de 1949. Els partits de Tripura van passar a estar dominats per emigrants hinds sobre tot bengalins, menys el Tripura Upajati Juba Samiti (TUJS) dirigit per lders nacionals, partit que fou fundat el 1967. Tripura fou considerat territori de la Uni el 1 de setembre del 1956, com a part de l'Estat d'Assam. El territori fou governat per un alt comissionat

El gener de 1972 Tripura va esdevenir estat de la Uni i el 1976 la llei de restauraci de les terres alienades fou aprovada, establint la devoluci als natius de Tripura de les terres ocupades illegalment per els emigrants des el 1969. El 1979 el grup Tripura Sena es va separar del TUJS i va iniciar la lluita armada. La insurrecci fou encapalada tot seguit per el  grup anomenat Voluntaris Nacionals de Tripura (Tripura National Volunteers, TNV), branca militar  creat amb el suport del Front Nacional Mizo,
En juny i juliol del 1980 es produren enfrontaments intertnics entre els  bengalins, amb 2.000 morts i 200.000 persones sense llar. El seu cap Sri B.K. Hrangkhwal, fou detingut i anunci la dissoluci del grup, que no es va portar a terme.

Binanda Jamatia form un altre grup anomenat Organitzaci Popular d'Alliberament de Tripura (All Tripura People's Liberation Organization, ATPLO) el 12 de desembre del 1980 a Thangnan, Mayani Reserve Forest, Bangladesh. 

El districte autnom tribal (Tripura Tribal Areas Autonomous District Council) fou finalment establert el 1982 cobrint el 68% del territori de Tripura i elevat a rang constitucional el 1985 

El TNV fou declarat fora de la llei el 22 de gener de 1987, per el 1988 dirigits per Lalit Debbarma, sign finalment un acord amb el govern indi i cess les hostilitats integrant-se en el govern local des d'eon demanaren ms autonomia. El Front de l'Esquerra no va obtenir majoria a les eleccions de 1988, passant pocs mesos desprs el govern de l'Estat a una coalici entre el Partit del Congrs i el TUJS, coalici que fou de curta durada

El 12 de mar del 1989 es va crear el Front Nacional d'Alliberament de Tripura (National Liberation Front of Tripura, NLFT), dirigit per Dhananjoy Reang, antic vicepresident dels Tripura National Volunteers (TNV). El 11 de juliol de 1989 fou fundada la Fora Democrtica Tribal de Tripura (Tripura Tribal Democratic Force, TTDF) que uns mesos desprs inici la lluita armada.   El 11 de juliol del 1990 es form la Fora dels Tigres de Tripura (All Tripura Tiger Force,  ATTF) originriament format com a All Tripura Tribal Force, per un grup  dirigit per Ranjit Debbarma que no accept la rendici dels  Tripura National Volunteers (TNV); contra aquesta organitzaci es va desenvolupar una ofensiva de l'exrcit de l'ndia iniciada el d'octubre de 1991. Es va decretar l'estat d'agitaci i es va establir el toc de queda. Els Tigres compartien quarters a Bangla Desh amb Arabinda Rajkhowa, portantveu del Front Unit d'Alliberament d'Assam (United Liberation Front of Asom, ULFA).

El 1991 el governant Partit Comunista de l'ndia Marxista (PCI-M) va perdre el poder enfront d'una coalici entre el Partit del Congrs i el TUJS. El 17 de febrer de 1992 la TUJS va trencar aquesta aliana i dos dies desprs el ministre principal, Sudhir Ranjan Majumdar, va dimitir i va recomanar la dissoluci de l'assemblea de l'estat. Tot i aix l'aliana es va refer amb un nou lder del Congrs a Tripura  (Samir Ranjan Burman) que es va posar al front del govern. 

El 1992 es va incorporar a la lluita armada el Front de l'Organitzaci d'Alliberament de Tripura (Tripura Liberation Organisation Front, TLOF) constitut a principis d'any per lluitar contra el colonialisme indi, amb una militncia derivada principalment dels TNV, per el juny del mateix any uns 218 militants es rendiren a l'exrcit indi. 

Tamb combatien en aquest any 1992 la Fora de Voluntaris Tribals de Tripura (Tripura Tribal Volunteer Force, TTVF) i el Front Nacional d'Alliberament de Tripura (National Liberation Front of Tripura, NLFT) sorgit el 1989, i del que el seu cap, Dhananjoy Reang, fou expulsat el 1993 i va crear una altra guerrilla, Exrcit de Resurrecci de Tripura (Tripura Resurrection Army, TRA). El NLFT restar liderat per Nayanbasi Jamatiya i ms tard per Biswamohan Debbarma.

El 1993 membres de la Fora dels Tigres de Tripura (All Tripura Tiger Force, ATTF) i del grup anomenat Fora de la Joventut Tribal de Tripura (Youth Tribal Force of Tripura YTFT) es van enfrontar entre ells. El 11 de mar de 1993 Tripura fou posada sota administraci presidencial directa.  

El partit fins llavors a l'oposici al parlament de l'estat, el Partit Comunista de l'ndia Marxista torn al poder el 6 d'abril de 1993 (44 escons d'un total de 60, obtenint noms 10 escons el Partit del Congrs, i un el TUJS). El lder comunista Dasrarath Deb, de origen tribal, es va convertir en nou ministre en cap (18 d'abril de 1993) essent el primer tribal que arribava al crrec. Deb anunci una amnistia per els membres de l' ATTF que es rendissin (6 de setembre de 1993) i mes d'un miler de rebels ho van fer fins que el 1994 el govern central indi va desautoritzar la iniciativa que no va tenir continutat.

El 25 de juliol de 1995 es va rendir la Fora Democrtica Tribal de Tripura (Tripura Tribal Democratic Force, TTDF) dirigida per Subodh Debbarma, per un altre grup, Exrcit de Resurrecci de Tripura (Tripura Resurrection Army, TRA) va ocupar el seu lloc.

En els segents anys van sorgir nombrosos grup d'escassa volada, com l'Organitzaci d'Alliberament de Tripura (Tripura Liberation Organization, TLO), Joves Rifles de Tripura (Tripura Young Rifle (TYR), Fora dels Lleons de Tripura (Tripura Lion Force, TLF) i l'Exrcit Nacional de Tripura (Tripura National Army, TNA). La majoria d'ells han deixat d'existir o al menys d'estar actius. Tots ells reclamen l'expulsi dels emigrants bengalins arribats desprs de la constituci del territori el 1956 i treure'ls del cens electoral de Tripura, i restauraci de les terres tribals mitjanant la Tripura Land Revenue and Land Reforms Act del 1960. Per la part contraria va sorgir la Fora Bengalina de Tripura (All-Tripura Bengali Force, ATBF).

El 22 de setembre de 1996 el TUJS, els Voluntaris Nacionals de Tripura, el Partit del Pobles de la Muntanya de Tripura (All Tripura Hill Peoples Party, THPP) i la Conferencia Nacional Tribal de Tripura (Tripura Tribal National Conference, TTNC) una facci escindida del TUJS, van crear un comit de acci conjunta per obtenir un estat autnom per el poble indgena.

El 9 de juliol de 1997 el Partit del Pobles de la Muntanya de Tripura (Tripura Hill Peoples party), que era part de la coalici d'esquerres al govern de l'estat, es va separar de la coalici i es va unir al Consell Nacional Tribal de Tripura (Tripura Tribal National Council, TTNC), grup que s'havia separat del TUJS. El nou partit unificat es va dir Front del Pobles Indgenes de Tripura (Indigenous People's Front of Tripura, IPFT), que tamb va obtenir el suport inicial dels Voluntaris Nacionals de Tripura (TNV), suport que desprs li va retirar.

Les noves eleccions de 1998 donaren la victria al PCI-M i Front de l'Esquerra amb 60 escons (41 del PCI-M) dirigit per Manik Sarkar, que va formar govern.

El 12 de juliol de 1998 banderes dels Tigres (All Tripura Tiger Force) foren hissades a les regions de Sadar i Khowai a Tripura Occidental, per celebrar el vuit aniversari de la seva fundaci. Per poc desprs un dels seus lders, Arun Devbarma, va morir a mans de l'exrcit. Els partits legals d' origen natiu (TUJS, TNV i la Aliana d'Organitzacions de la Muntanya) es decantaven a favor dels insurgents, mentre els partits estatals estaven llgicament en contra.

El TUJS es va aliar al Bharatiya Janata per governar l'estat, per mentre el primer demanava l'establiment d'una zona autnoma tribal dins tot Tripura i la retirada de les tropes ndies, el segon s'hi oposava. La meitat dels pobles dels tribals foren cremats per les forces estatals que protegien als emigrants bengalins del seu mateix origen,  i trenta mil tribals van quedar sense casa, tot amb el consentiment tcit del ministre en cap de l'estat, Manik Sarkar, que no va prendre cap mesura i fins i tot va atorgar recompenses als que varen participar als actes violents contra els tribals.

El 5 de maig del 2000 el Front del Pobles Indgenes de Tripura (Indigenous People's Front of Tripura) va obtenir la majoria absoluta a les eleccions de les rees autnomes tribals de l'estat (13 escons, amb 9 del Front d'Esquerres dels que 7 eren del PCI-M, 1 del Partit Comunista de l'ndia, i 1 al Bloc del Retorn o Forward Bloc).

El 11 de juny del 2000 els Voluntaris Nacionals de Tripura, el Front del Pobles Indgenes de Tripura, i la Federaci d'Estudiants Tribals (Tripura Tribal Students Federation, organitzaci depenent primer del TUJS i desprs del IPFT), es van fusionar. El NLFT, la seva branca militar, va pressionar al TUJS per unir-se al IPFT per el TUJS va preferir conservar el seu estatus de partit frontissa aliat a algun dels grans partits estatals. Per finalment es va arribar a la uni el 2001 amb el nom de Partit Nacional Indgena de Tripura (Indigenous Nationalist Party of Tripura INPT)

El desembre del 2000 el NLFT de Biswamohan Debbarma va patir una nova escissi, i es va formar el Consell Nacional Borok de Tripura (Borok National Council of Tripura, BNCT), dirigit per Jogendra lies Joshua Debbarma, mentre el mateix NLFT (amb quarters a Sajak, a Bangla Desh) es dividia en dues faccions tribals dirigides per Debbarma i Jamatiya. 

Durant l'estiu del 2003 els Tigres encara es mostraven actius i actuaven conjuntament amb l'ULFA, i grups militants naga i mizo. L'estiu del 2003 es va formar el Partit Nacional Socialista de Tripura (National Socialist Party of Tripura NSPT) dirigit per Hirendra Tripura i Shyamcharan Tripura, com escissi del INPT. Aquest darrer va agafar la presidncia del consell autnom per a les eleccions del 2005 el Front d'Esquerres va obtenir la majoria amb 24 escons (4 noms el NSPT)

 Moviments d'Alliberament .
Tribals;
Front Popular Democrtic de Tripura (Tripura Peoples Democratic Front, TPDF);
Fora dels Tigres de Tripura (All Tripura Tiger Force, ATTF);
Fora Democrtica Tribal de Tripura (Tripura Tribal Democratic Force, TTDF);
Fora Tribal de Tripura (All-Tripura Tribal Force, ATTF) ;
Front de l'Organitzaci d'Alliberament de Tripura (Tripura Liberation Organizational Front, TLOF). ;
Fora dels Voluntaris Nacionals de Tripura (Tripura Tribal Volunteer Force, TTVF)  ;
Front d'Alliberament Nacional de Tripura modernament Front Nacional d'Alliberament de Twipra (National Liberation Front of Tripura or Twipra, NLFT);
Fora de la Joventut Tribal de Tripura (Youth Tribal Force of Tripura, YTFT) ;
Fora Tribal de la Joventut de Tripura (Tripura Tribal Youth Force, TTYF);
Fora del Comando Armat dels Tribals de Tripura (Tripura Armed Tribal Commando Force, TATCF) ;
Fora d'Alliberament de Tripura (Tripura Liberation Force, TLF) ;
Fora de Defensa de Tripura (Tripura Defence Force, TDF) ;
Fora de Voluntaris de Tripura (All Tripura Volunteer Force, ATVF) ;
Fora del Comando Tribal (Tribal Commando Force, TCF) ;
Consell Nacional Borok de Tripura (Borok National Council of Tripura, BNCT) ;
Exrcit de Resurrecci de Tripura (Tripura Resurrection Army, TRA) ;
All Tripura Bharat Suraksha Force (ATBSF) ;
Tripura Tribal Action Committee Force (TTACF) ;
Socialist Democratic Front of Tripura (SDFT) ;
All Tripura National Force (ATNF);
Tripura Tribal Sengkrak Force (TTSF) ;
Tiger Commando Force (TCF) ;
Tripura Mukti Police (TMP) ;
Tripura Rajya Raksha Bahini (TRRB) ;
Tripura State Volunteers (TSV) ;
Tripura National Democratic Tribal Force (TNDTF) ;
National Militia of Tripura (NMT) ;
All Tripura Liberation Organisation (ATLO) ;
Tripura National Army (TNA) ;
Tripura State Volunteers (TSV) ;
Bengalins;
Fora Bengalina de Tripura (All-Tripura Bengali Force, ATBF);
Front Unit Bengal d'Alliberament (United Bengali Liberation Front (UBLF);
Bengali Liberation Tiger Force;
All Tripura Bengali Regiment (ATBR) ;
Bangla Mukti Sena (BMS) ;


 Bibliografia .
 Jagadis Gan-Chaudhuri (ed.), Tripura: The Land and Its People (1980); ;
 Omesh Saigal, Tripura: Its History and Culture (1978); ;
 Sukhdev Singh Chib, Tripura (1988). Political developments from historical times to the present are examined in Jagadis Gan-Chaudhuri, A Political History of Tripur  (1985);
 S.N. Chatterjee, Tripura: A Profile (1984); ;
 S.N. Guha Thakurta, Tripura (1986);
 
 Enlla .

Article sobre el conflicte tnic a boroksite.com;
www.boroksite.com Informaci sobre Tripura.
Veu del Nord-est d'ndia;
www.tripura.nic.in Pgina del govern de Tripura.
www.Tripurainfo.com Notcies de Tripura.
 Mittal Publications  ;
tripurasociety.org Delhi Tripura Society.
twipra.com Pgina sobre Twipra (Tripura).






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81286" title="Atlanta" nonfiltered="2222" processed="2217" dbindex="32382">

Atlanta s la capital del Comtat de Fulton i de l'estat de Gergia (Estats Units) des de 1868.

 Distintius .
Atlanta s mundialment famosa per albergar les seus principals dels gegants multinacionals Coca-Cola i CNN; aix com tamb l'Aeroport Internacional Hartsfield-Jackson, Home Depot, United Parcel Service (UPS) i Delta Air Lines.

Un altre motiu de notorietat s el fet d'haver estat la seu dels Jocs Olmpics de 1996.

I un altre fet que ha fet d'Atlanta una ciutat universalment coneguda, s haver estat immortalitzada en la llegendria novella All que el vent s'endugu", que desprs va donar origen a la pellcula del mateix nom (All que el vent s'endugu, una de les millors pellcules de la histria del cinema). En aquesta obra Atlanta s l'escenari de la histria d'amor entre Rhett Butler i Scarlett O'Hara en el marc histric de la Guerra de Secessi.

Els sobrenoms comuns que rep la ciutat sn : A-Town, l'A-T-L (tret del seu codi d'aeroport ATL), The A, The Big Peach ( El gran Prssec), el 4-0-4 (tret del seu prefix local), i Hotlanta.

 Dades geogrfiques .
Segons l'oficina de cens d'Estats Units, la ciutat t un rea total de 343.0 km (132.4 milles quadrades) dels quals 341.2 km (131.8 milles) sn zones emergides de la ciutat i 1.8 km (0.7 milles quadrades) d'aigua (pel que la superfcie de l'aigua correspon a un 0.51% del total). Atlanta limita a l'Est amb el comtat de DeKalb, al Sud amb el comtat de Clayton, i a l'Oest amb el comtat de Cobb.

Atlanta est situada aproximadament 320 metres (1050 peus) sobre el nivell del mar. L'aeroport d'Atlanta est a 308 m (1010 peus) sobre el nivell del mar. Atlanta est elevada a una certa altura respecte al riu Chattahoochee. Atlanta s la tercera ciutat ms alta, per sota de Phoenix, i tamb de Denver.

 Demografia .

La distrubucin d'tnies s la segent: 61,39% negres, 33,22% europeoamericans, 4,49% hispanoamericans, 1,93% asiticoamericans, 1,24% mestissos, 0,18% amerindis, 0,04% ocenics, 1,99% altres races.

 Clima .
Atlanta t un clima subtropical humit, (Cfa) segons la classificaci de Kppen, que tpicament s un clima temperat amb les estacions molt ben definides, amb estius humits i hiverns suaus i una mica de neu, segons les dades d'Estats Units.
Els estius sn calorosos i humits, amb les mximes de la tarda arribant aproximadament a 32C, segons dades preses l'ltim juliol. Les temperatures poden tamb arribar a 38C en cas d'ones de calor significativa. La temperatura ms alta registrada a la ciutat va ser de 40.6C, aconseguida el 13 de juliol i el 17 de juliol de 1980. Malgrat el sobrenom de "Hotlanta", les temperatures solament tendeixen a arribar a 38C espordicament, amb la ms recent de l'any 2000. En dcades recents, potser a causa de l'escalfament global i l'efecte hivernacle, les temeraturas nocturnes han augmentat. Per exemple, la mitjana de juliol era 20 C el 1960 per avui ronda els 21C.
Gener s el mes ms fred, amb un mxim de mitjana de 11C, i temperatures mnimes de 1C. Els fronts calents poden portar temperatures primaverals durant l'hivern, la mitjana de cada any ronda els 48 dies de gelades; les nevades aconsegueixen un espessor mig de 5 centmetres anualment. Una nevada va deixar 50 cm de neu el 23 de gener de 1940. La temperatura ms baixa registrada en la ciutat va ser de -22C, aconseguida el 13 de febrer de 1899. La segona temperatura ms baixa aconseguida va ser -8F el 21 de gener de 1985. Les gelades poden causar ms problemes que la neu; la ms trascendental va ocrrer el 7 de gener de 1973.
Atlanta rep precipitacions abundants, les quals es distribueixen relativament igual a travs de l'any. La precipitaci anual mitja s de 1275 millmetres.



 Histria .

El lloc que ocupa avui Atlanta era territori cherokee i creek, fins a la deportaci d'aquestes tribus. El lloc on s'aixeca Atlanta va ser cedit a l'estat de Gergia pels indis americans de la tribu creek el 1821. La ciutat va ser fundada el 1836. El 1847 va rebre la categoria de ciutat. Durant la Guerra Civil, tenia una poblaci de 15.000 habitants, i es va convertir en un important nucli ferroviari. L'1 de setembre de 1864, durant la Guerra Civil, el general confederat John Bell Hood va evacuar la ciutat desprs de 4 mesos de setge de les tropes federals (un esdeveniment histric que ha estat immortalitzat a la famosa novella All que el vent s'endugu); desprs el general nord-americ William T. Sherman va ordenar la demolici de tots els edificis pblics i algunes cases particulars. El 7 de setembre de 1864 l'alcalde James Calhoun va rendir la ciutat als invasors.

Atlanta era un destacat centre de provement de les tropes confederadas, pel que es va convertir en l'objectiu de la campanya del general William Tecumseh Sherman des de Chattanooga. Diverses grans batalles van tenir lloc en les seves proximitats, abans de ser presa l'1 de setembre de 1864. Desprs de ser presa el 7 de setembre de 1864, quan l'alcalde James Calhoun va rendir la ciutat als invasors.

El 15 de novembre, Sherman calcin gaireb tota la ciutat abans de marxar cap al mar. Atlanta es va recuperar rpidament desprs de la Guerra Civil, i va ser escollida capital de l'estat el 1868, decisi que es va fer definitiva desprs de votaci popular el 1877. El 1900 es va transformar en la major ciutat de l'estat.

La importncia d'Atlanta a la histria de la poblaci negra i del moviment dels drets civils s molt significativa. En el marc de la Cotton States and International Exposition d'Atlanta (1895), Booker T. Washington va pronunciar el seu discurs conegut com el "Comproms d'Atlanta", en el qual propugnava la igualtat poltica i social per a la poblaci negra, a canvi de seguretat econmica. En la dcada de 1960, Atlanta va ser el centre des d'on es va impulsar el moviment dels drets civils per a la poblaci de color. El 1957, Martin Luther King i altres activistes dels drets civils van fundar la Southern Christian Leadership Conference per a enfortir i difondre el moviment per la conformitat racial. Entre 1962 i 1969 es va dur a terme la integraci racial a les escoles d'Atlanta de manera pacfica. El 1973 Atlanta es va convertir en la primera ciutat important del sud d'Estats Units a tenir un alcalde negre.
Encara que la poblaci del municipi d'Atlanta ha descendit des de la dcada de 1970, la de la seva rea metropolitana ha crescut de forma exponencial entre 1980 i 1990.

 Ciutats agermanades .
  Santa Cruz de Tenerife, Illes Canries, Espanya;
  Guanare , Veneuela;
  Bucarest, Romania;
  Canberra, Austrlia;
  Cotonou, Benn;
  Daegu, Corea del Sud;
  Fukuoka, Jap;
  Lagos, Nigria;
  Montego Bay, Jamaica;
  Newcastle upon Tyne, Regne Unit;
  Nuremberg, Alemanya;
  Olimpia, Grcia;
  Port-of-Spain, Trinitat i Tobago;
  Ra anana, Israel;
  Rio de Janeiro, Brasil;
  Salcedo, Repblica Dominicana;
  Salzburg, ustria;
  Taipei, Taiwan;
  Tiflis, Gergia;

 Enllacis externs .

Pgina oficial de la Ciutat (en Angls);
 












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81287" title="Teleprompter" nonfiltered="2223" processed="2218" dbindex="32383">
El teleprompter s un aparell electrnic que reflecteix el text de la notcia en un vidre transparent, a travs del qual se situa una cmera. El presentador de l'informatiu llegeix el text que apareix al vidre i al mateix temps la cmera fa la filmaci. En alguns mitjans informatius, aquest aparell tamb s conegut amb el nom de autocue, nom d'una de les primeres marques de teleprompters.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81288" title="Boise" nonfiltered="2224" processed="2219" dbindex="32384">



Boise s la capital de l'estat d'Idaho, al nord-oest dels Estats Units. 

s la major ciutat d'aquest estat on hi viuen, amb ms de 200.000 habitants. s la ciutat ms ben comunicada de tot l'estat a travs del seu aeroport internacional.

La major part del comer i l'rea comercial de l'estat es troba a la capital.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81291" title="Efecte Auger" nonfiltered="2225" processed="2220" dbindex="32385">
L'efecte Auger s un fenomen atmic que consisteix en l'emissi d'un electr d'un tom com a resultat del procs de desexcitaci d'un altre electr d'aquell tom, sense emissi de cap fot. El fenomen fou descobert a la dcada de 1920 per Lise Meitner i posteriorment per Pierre Victor Auger, que ho public a la revista Radium el 1925.

El procs acostuma a produir-se desprs de l'emissi d'un electr d'un dels nivells fonamentals de l'tom. El lloc buit deixat per aquest electr s ocupat per un altre electr procedent dels nivells superiors; l'energia generada s'acostuma a invertir en l'emissi d'un fot de raigs X, per a vegades tamb s'inverteix en l'emissi d'un altre electr, que s'anomena electr Auger.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81293" title="Boston" nonfiltered="2226" processed="2221" dbindex="32386">


Boston s la capital i la ciutat ms gran de l'estat de Massachusetts, als Estats Units. Tamb s el centre cultural i de negocis de tota la regi de Nova Anglaterra, i va ser fundada el 1630. s una de les ciutats ms importants dels Estats Units, amb una economia basada principalment en l'educaci, la sanitat, les finances i la tecnologia punta. Segons el cens del 2000, la seva poblaci s de 589.141 habitants. L'rea metropolitana (el Gran Boston), que inclou les ciutats properes de Cambridge, Somerville i Brookline, aix com d'altres rees residencials ms allunyades de la ciutat, t uns 5,8 milions de residents. 


 Histria . 
 
 
Fundada el 1630, Boston va crixer rpidament a causa de la seva rellevncia com a principal port per als vaixells amb destinaci a la Gran Bretanya i les ndies Occidentals des de les colnies. Durant els primers 200 anys, la ciutat va estar composta principalment per puritans que procedien de la Gran Bretanya. El 20 de mar de 1760, el "Gran Incendi" de Boston va destruir 349 edificis. Boston va tenir un paper clau en la Guerra d'Independncia dels Estats Units. Desprs de la guerra, la ciutat va continuar desenvolupant-se com a port internacional de comer, exportant productes com ara rom, peix, sal i tabac. A mitjan segle XIX era ja un dels centres manufacturers ms grans del pas; especialment destacades eren les seves peces de roba, pells i indstries de maquinria. 

A la dcada de 1840 hi van arribar onades d'immigrants procedents d'Europa, incloent un gran nombre d'irlandesos i d'italians que van aportar a la ciutat molta poblaci catlica. L'11 de novembre de 1848, va inaugurar-se a Boston la primera escola mdica per a dones, la Boston Female Medical School, que ms tard es fusionaria amb la Boston University School of Medicine. 

Ha estat el principal centre literari del pas i encara avui es disputa amb Nova York aquesta distinci. L'1 de setembre de 1897 s'inaugur el metro de Boston, el primer de tot Amrica del Nord. Universitats com Harvard, el MIT, el Boston College, la Boston University i la Tufts University van portar milers d'estudiantes a aquesta zona, molts dels quals s'hi han quedat. Finalment, el MIT i altres universitats han arribat a ser una font de talents en tecnologia avanada. Molts graduats del MIT, en particular, han fundat companyies tecnolgiques molt prsperes en l'rea de Boston. Diferents poltics, entre els quals John F. Kennedy, Ted Kennedy i Tip O'Neill, van assegurar-se que Boston fos la beneficiria d'inversions federals. Boston t tamb diverses atraccions culturals, que inclouen el Museu de Belles Arts i dues famoses orquestres, la Boston Symphony Orchestra i la Boston Pops Orchestra. 


 Economia . 
Els prestigiosos colleges i universitats han proporcionat indstries tecnolgiques a Boston, incloent companyies de maquinari i programari com EMC Corporation i Akamai, aix com companyies de biotecnologia com Millennium Pharmaceuticals i Biogen Idec. Altres companyies importants localitzades en l'rea de Boston sn Reebok, Raytheon, Gillete i Fleet Bank.

 Franqucies esportives professionals . 
Boston Bruins (Hoquei sobre gel - National Hockey League);
Boston Celtics (Bsquet - National Basketball Association) ;
Boston Red Sox (Beisbol - Major League Baseball) ;


Ciutats agermanades.
  Kyoto, Jap (1959);
  Estrasburg, Frana (1960);
  Barcelona, Catalunya,(Espanya) (1980);
  Hangzhou, Xina (1982);
  Padua, Itlia (1983);
  Melbourne, Austrlia (1985);
  Taipei, Repblica de la Xina (1996);
  Sekondi-Takoradi, Ghana (2001);

Referncies.


 Enllaos externs . 

 Web oficial de la ciutat  ;
 Portal comercial  ;
 Guia de la ciutat  ;
 Guia de la ciutat  ;
 Guia de la ciutat  ;
 Go Boston Card: Visites a 31 atraccions i visites de Boston  ;
 Guia del llenguatge local  ;
 Guia de viatge de Boston a Wikitravel  ;


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81294" title="Chicago" nonfiltered="2227" processed="2222" dbindex="32387">


Chicago (en catal de vegades Xicago) s la tercera ciutat ms gran dels Estats Units, l'rea metropolitana de la qual t una poblaci de quasi 3 milions d'habitants. Fundada el 4 de mar de 1837, es localitza a l'estat d'Illinois, a la costa oest del llac Michigan. Avui, la ciutat de Chicago s el segon centre financer ms important dels Estats Units, desprs de Nova York, i el segon centre industrial ms important desprs de Los Angeles. La producci anual de productes i serveis a la regi metropolitana de Chicago s aproximadament de 150.000 milions de dlars nord-americans. 

Chicago posseix el tercer sistema d'educaci pblica ms gran dels Estats Units, i el cinqu de l'Amrica del Nord, (desprs de la Ciutat de Mxic, Nova York, Los Angeles i Toronto). Les universitats ms importants sn la Universitat de Chicago i la Northwestern University, ambdues molt reconegudes a l'mbit mundial, i la Universitat d'Illinois, la qual s lder mundial en recerca mdica.


 Clima .
El clima a Chicago s continental i per tant s molt variat, ja que a l'estiu es poden registrar temperatures mximes entre 29 i 37 C, i mnimes des de 19 fins a 24 C. A l'hivern les temperatures mximes van de 0 fins a 7 C i les mnimes des dels -20 C fins als 0 C. El llac tempera el clima lleument. Les precipitacions mximes es concentren als mesos de primavera i estiu, siguent Agost el mes ms humit en general; tot i que les precipitacions estan repartides al llarg de l'any. Les nevades o torbs sn freqents a finals de la tardor i l'hivern. Aquestes poden ser molt intenses, al trobar-se en ple continent nord-americ, i a prop de les terres de Canad (encara que es trobi a la mateixa latitud que Madrid).

Geografia.
Chicago est situada al nord-est d'Illinois a la punta sud-oest del Llac Michigan. Es basa en la divisi continental en el lloc de la Chicago Portage, de connectar el riu Mississip i els Grans Llacs les conques hidrogrfiques. La ciutat es troba al costat del Llac Michigan, i dos rius - el riu Chicago en el centre i el riu Calumet a la industrial vora de l'extrem sud - el flux total o parcialment a travs de Chicago. El canal de drenatge de Chicago connecta el riu Chicago amb el riu Des Plaines, que s'estn a l'oest de la ciutat. La histria i l'economia de Chicago estan estretament vinculats a la seua proximitat al Llac Michigan. Si b el riu Chicago manejava histricament gran part dels cargo a l'aigua de la regi, avui els enormes cargo la badia del llac Calumet a l'extrem sud de la ciutat. El llac tamb modera el clima de Chicago, per la qual cosa s ms clid a l'hivern i ms fresc a l'estiu.

Histria.
Est situada al nord dels  Estats Units d Amrica i banyada pel llac Mchigan.

Segons els relats dels exploradors espanyols del segle XVII, els indis de Illinois (Potawatomis) van ser els primers que van reclamar un territori que van anomenar "Chicaugou", y que significa poders, fort o gran, y que va ser utilitzada per molts caps de tribus per significar que eren  grans  caps. Al 1795 l rea va ser cedida pels los Natius Americans a EEUU por el Tractat de Greenville per la seva utilitzaci militar.

Els primers exploradors europeus a posar el peu en el lloc destinat a convertir-se en Chicago van ser Louis Joliet i el P. Jacques Marquette. Els dos exploradors van ser comissionats pel govern francs al 1673. El pare Marquette va tornar a la zona noms un any desprs per a establir una missi ndia. El primer colonitzador europeu de Chicago, Jean Baptiste Point DuSable, va arribar a la zona cap a 1780. Es va casar amb una ndia Potawatomi anomenada Kittihawa i amb la qual va tenir dos fills, en Jean i na Susanne.  Al 1779 va marxar de Peoria i va explorar el nord fins a una zona anomenad Eschikagou, (Chicago) pels indis. Du Sable, reconeixent el seu potencial, va decidir installar-se a Chicago i va construir el primer habitatge permanent a la riba del riu.

Va establir un lloc comercial que es va convertir en el principal punt de subministrament per a comerciants. El lloc de Du Sable va prosperar molt i ell es va fer bastant ric. Al 1796 va nixer una nta, convertint-se en la primera persona nascuda a la recent creada Chicago. Encara que Chicago va sofrir una srie de problemes, incloent la massacre de Fort Dearborn per una tribu d'indis hostils i la Guerra de 1812 entre els Estats Units i Gran Bretanya, va aconseguir mantenir les seves possessions territorials i expandir els seus lmits.

Fort Dearborn - Chicago 1803 
Amb el desenvolupament del ferrocarril i la lnia Illinois-Mchigan (al 1848 es van construir les lnies Illinois i Mchigan, interconnectant els Grans Llacs amb el ric Mississip), Chicago es va fer el lder en la indstria ramadera,  de llenya i de blat. 
Es va crrer la veu que la ciutat estava plena d'oportunitats, i per a mitjans de la dcada de 1850, arribaven fins a cent mil immigrants a la ciutat anualment buscant terra i treball. Al 1860, Chicago va acollir la Convenci Nacional Republicana que va nomenar al propi baiki mests, Abraham Lincoln, com el candidat presidencial. Un any desprs, durant el seu mandat, va comenar la Guerra Civil. El Chicago de la postguerra va ser imparable. Va crixer la poblaci, es van duplicar els enviaments de cereal i els comerciants van prosperar.

El 10 d'octubre de 1871, el Gran Incendi de Chicago va destruir la major part de la zona central de la ciutat. Va comenar al districte fuster de la zona oest de la ciutat. Diuen que la vaca de Mrs. O'Leary va colpejar un llum de queros que va iniciar l'incendi. Pel 10 d'octubre, el foc havia destrut gaireb 6,5 km de la ciutat, es va dur almenys 250 vides i va deixar a 100.000 residents sense llar. Ms de 17.000 edificis van ser destruts i les propietats danyades es van estimar en 200 milions de dlars. Desprs de l'incendi, va sorgir un Chicago ms gran. Arquitectes de fama internacional van venir a la ciutat per a la seva reconstrucci. En pocs anys, Chicago va ressorgir i va ser triat per a acollir l'Exposici mundial colombiana del 1893 amb dos milions i mig de visitants.

Al 1933 i al 1934 es va organitzar la Fira mundial de Chicago, coneguda com  Un segle de progrs , amb una societat no lucrativa al gener de 1928. La seva finalitat era celebrar una fira mundial a Chicago al 1933. 
L'exposici  Un segle de progrs  va ser ideada com un centenari, commemorant aix, la ciutat de Chicago i un testimoniatge dels assoliments cientfics i industrials d'aquest temps. Situada al sud de Navy Pier (Moll De L'Armada), a Chicago, 
Aquesta exposici, "A century of Progres", tenia 112 hectrees a la riba del Llac i estava constituda per dues llacunes artificials i per Notherly Island. 
La fira es va inaugurar el 27 de maig de 1933 amb l encesa de llums amb els llamps de l'estavella Arcturus. Els llamps es van concentrar en cllules fotoelctriques en una srie d'observatoris astronmics i desprs es van transformar en energia elctrica que es va transmetre a Chicago.
A diferncia de qualsevol fira anterior,  A Century of Progress  va celebrar el color i l'enllumenat. L'arquitectura de la fira es va veure influda per la Gran Depressi de l'poca. Ms que concentrar-se en l'arquitectura, la fira es va centrar en el progrs cientfic i tecnolgic i en els processos de fabricaci relacionats amb aix. 
La "A Century of Progress Exposition" va ser un xit sense precedents i va acollir a ms de 48 milions de visitants en els dos anys que va durar. Va oferir un albiri animador en un futur materialitzat per la tecnologia mentre celebrava els assoliments del passat.

En l'actualitat, Chicago s una ciutat dinmica i culturalment diversa. s un centre internacional per als negocis i els viatges d'oci, degut en part, a l'accessibilitat de la ciutat mitjanant el transport, una prspera comunitat de negocis i hotels, restaurants, llocs de compres, etc. 
En aquesta ciutat d Illinois va viure el fams mafis Al Capone que governava en el sector oriental de Chicago.

----------------

Chicago s una ciutat esportiva: t dos equips professionals de beisbol, els Cubs i els White Sox; un equip professional de futbol americ, els Bears; un equip de futbol, els Fire; un equip de basquetbol, els Bulls (equip del fams Michael Jordan), i dos equips professionals d'hoquei sobre gel, els Blakhawks i els Wolves. 



Ciutats agermanades.
Chicago t vint i set ciutats agermanades: Molts d'elles, igual que Chicago, sn les segones ciutats del seu pas, o sn la principal ciutat d'un pas que ha enviat a molts immigrants a Chicago en els darrers anys.


Referncies.



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81295" title="Cincinnati" nonfiltered="2228" processed="2223" dbindex="32388">


Cincinnati s una ciutat del sud-oest de l'estat d'Ohio, als EUA. Est situada a la riba del riu Ohio, i forma part del Comtat de Hamilton.

La seva poblaci era de 314.154 habitants el 2004, cosa que en feia la tercera poblaci de l'estat en nombre d'habitants.

Rep el nom en rememorana del patrici rom Cincinnatus.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81296" title="Dallas" nonfiltered="2229" processed="2224" dbindex="32389">


Dallas s una de les 10 ciutats ms grans dels Estats Units localitzada a l'estat de Texas. D'acord amb el cens del 2000, Dallas t una poblaci de 1,2 milions, per l'rea metropolitana, coneguda com a "Metroplex" i que inclou altres ciutats com Fort Worth i Arlington, t una poblaci de 5,2 milions d'habitants, la ms gran de l'estat de Texas i la cinquena ms gran dels Estats Units. El president John F. Kennedy va ser assassinat a la ciutat de Dallas el 1963.

Va ser fundada el 1841 per John Neely Bryan, desprs de qu l'estat de Texas havia declarat la independncia de Mxic, i era una repblica independent. Per a finals del segle XIX Dallas s'havia convertit en el centre de comer de cot, grans i fins i tot de bfal. Al comenament del segle XX Dallas s'havia transformat en un centre bancari i de negocis; el 1930 es va descobrir petroli 160 km a l'est de la ciutat, convertint la ciutat en el centre financer de la indstria petroliera de Texas i Oklahoma fins a la dcada dels vuitanta. El 1958 el xip d'ordinadors de circuit integrat es va inventar a Dallas per Jack Kilby de la companyia Texas Instruments. Avui Dallas s seu de les oficines principals de Pizza Hut, Blockbuster i altres companyies internacionals.


Les universitats ms importants de l'rea metropolitana de Dallas sn: Southern Methodist University (Universitat Metodista del Sud), Universitat d'Arlington i l'Institut d'Art de Dallas. L'aeroport de Dallas-Fort Worth, DFW, s el ms gran de l'estat, el segon ms gran dels Estats Units, i el tercer ms gran del mn; en termes de trfic s el sis del mn.

 Ciutats agermanades .


 Vegeu tamb .
Dallas Mavericks;








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81297" title="Detroit" nonfiltered="2230" processed="2225" dbindex="32390">

Detroit s una ciutat situada al Comtat de Wayne, a l'estat de Michigan dels Estats Units. Segons el darrer cens de 2003, el nucli de la ciutat t 911.000 habitants, i comptant amb els voltants, 5,5 milions. s la vuitena ciutat quant a poblaci dels Estats Units.

Situada entre el llac Saint Claire i el llac Erie, alberga a les tres grans firmes d'autombils americanes. Sn la General Motors, la Ford, i la central de DaimlerChrysler. Detroit tamb s emblemtica pel so Motown , que va sser una gran influncia per a la msica punk i techno. Fundada al 1701 per comerciants de pells francesos, qui van anomenar a la ciutat Pars de l'oest a finals del segle XIX per la seva arquitectura. Durant el segle XX va sorgir altres malnoms, com Rock City (Ciutat Rock), La D, Ciutat-D, Hockeytown (Ciutat Hoquei), i La 313 (Nmero que s el seu prefix telefnic local).


El 2005, Detroit va estar situada com l'onzena ciutat ms poblada dels Estats Units, amb 886.675 habitants. El nom de Detroit de vegades es refereix a l'rea Metropolitana de Detroit (o  en angls Metro Detroit), una regi que compta amb una poblaci de 4.468.966 habitants per a l'rea Metropolitana Estadstica i una poblaci de 5.410.014 per al comtat nou de l'rea Combinada Estadstica, segons les estimacions de l'Oficina del Cens 2006. L'rea de Windsor-Detroit, una baula comercial crtica que es troba sobre la frontera entre Canad i els Estats Units t una poblaci total d'aproximadament 6.000.000. La poblaci de l'rea urbanitzada de Detroit est estimada en 3.903.377 des del 2000, classificant-la com a novena als Estats Units. 

Encara que Detroit lluiti contra problemes econmics, els esforos recents per a revitalitzar el centre de la ciutat han donat els seus fruits. No obstant aix, alguns venatges fora del districte central de negocis s'han vist arrunats a causa de aquesta situaci, derivant que la poblaci de la ciutat ha seguit disminuint en el segle XXI.

Histria.

El nom de la ciutat ve del Riu de Detroit (en francs Rivire du Dtroit), que vol dir "Riu de l'Estret", unint el Llac St. Clair amb el Llac Erie. Pujant el Riu de Detroit sobre el vaixell Le Griffon (de propietat de La Salle), el Pare Louis Hennepin va notar la riba del riu del nord com una ubicaci ideal per a un assentament. All, al 1701, l'oficial francs Antoine de la Mothe Cadillac va fundar un establiment anomenat Fort Dtroit, nomenant-lo desprs el Comte de Pontchartrain, Ministre de Marina de Luis XIV. Francois Marie Picot, Senyor de Belestre (Montreal 1719 - 1793) va ser l'ltim comandant francs en el Fort Detroit (1758-1760), rendint el fort el 29 de novembre de 1760 als britnics.

Durant la Guerra franc-ndia (1760), les tropes britniques van guanyar el control del fort i li van escurar el nom a Detroit. Diverses tribus condudes pel Cap Pontiac, un lder d'Ottawa, van portar a terme la Rebelli de Pontiac (1763), incloent un lloc del Fort Detroit. Parcialment en resposta a aix, la britnica Proclamaci Reial de 1763, va incloure restriccions en territoris indis no cedits. Detroit va passar als Estats Units conforme al Tractat (1796) d'Arrendament. El 1805, el foc va destruir la major part de l'assentament. El dipsit del riu i les xemeneies de ma de les cases de fusta van ser les niques estructures que van sobreviure al desastre. La bandera de la ciutat de Detroit reflecteix en el seu disseny la seva herncia francesa.

A partir de 1805 fins al 1847, Detroit va ser cabdal de Michigan. Com que la ciutat es va ampliar, la disposici dels carrers va seguir un pla desenvolupat per Augustus B. Woodward, President del tribunal de Justcia del Territori de Michigan. Detroit va caure en mans de tropes britniques durant la Guerra de 1812 en el Setge de Detroit, sent reconquistada pels Estats Units el 1813 i incorporada com una ciutat el 1815. Abans de la Guerra civil nord-americana, l'accs de la ciutat a la frontera canadenca el va fer una desocupada clau al llarg del ferrocarril subterrani.

Molts detroitins es van oferir per a lluitar durant la Guerra civil nord-americana. Desprs de la mort del President Abraham Lincoln, George Armstrong Custer va lliurar un elogi als milers d'ajuntats a prop del Campus Martius Park. Custer va conduir la Brigada Michigan durant la Guerra civil nord-americana i els va anomenar "Wolverines".

Moltes mansions i edificis de la Gilded Age de Detroit van sorgir cap a finals del segle XIX. La ciutat es va fer coneguda llavors com el "Pars de l'oest" a causa de la seva similar arquitectura. Estratgicament localitzat al llarg de la via fluvial dels Grans Llacs, Detroit va sorgir com una zona de transport. La ciutat havia crescut regularment a partir dels anys 1830 amb l'augment del transport, la construcci de vaixells i indstries manufactureres. El 1896, gent rica i prspera va incitar a Henry Ford a construir el seu primer autombil en un taller llogat sobre l'Avinguda Mack, i el 1904, el Model T va ser produt. La indstria fabricadora de Ford, al costat d'altres pioners automotrius com William C. Durant, els germans Dodge, i Walter Chrysler, van reforar a l'Estat de Detroit com la cabdal del mn de l'autombil.

Amb les fbriques va venir la lluita del treball, que culmina en els anys 1930 quan els Treballadors Units Automotrius es van involucrar en discussions amargues amb els fabricants d'autombils de Detroit. L'activisme laboral d'aquells anys va portar a la notorietat a lders gremialistes com Jimmy Hoffa i Walter Reuther. Els anys 1940 van veure la construcci de la primera autopista urbana sota terra del mn, la Davison i el creixement industrial durant la Segona Guerra Mundial va significar al sobrenom a Detroit com l'Arsenal de la Democrcia.
 
Geografia.
Topografia.

Segons l'Oficina del Cens dels Estats Units, la ciutat t un rea total de 143.0 milles quadrades (370.2 quilmetres2); d'aquesta superfcie, 138.8 milles quadrades (359.4 quilmetres2) sn terra i 4.2 milles quadrades (11 quilmetres2) sn d'aigua. L'elevaci ms alta a Detroit est en el venatge del Districte de la Universitat en el nord-oest de Detroit, just a l'oest de Palmer Park que se situa en una altura de 670 peus (204 m.). L'elevaci ms baixa de Detroit est al llarg de la seva riba que se situa a una altura de 579 peus (176 m). 

Clima.
Detroit i la resta del sud-est de Michigan tenen un clima tpic del mig oest temperat estacional, que est sota la influncia dels Grans Llacs. Els hiverns sn freds amb nevades moderades. Els hiverns sn sovint freds, per les temperatures molt rares vegades queden per sota dels -17C. Les temperatures estiuenques habitualment excedeixen els 32C. El terme mitj de precipitacions mensuals s d'aproximadament de dues a quatre polzades (50 a 100 mm). Les nevades, que tpicament ocorren de novembre a principis d'abril, cobreix d'1 a 10 polzades (3 a 25 cm) al mes. La temperatura registrada ms alta va ser de 39C el 25 de juny de 1988, mentre que la temperatura ms baixa registrada va ser de -27.0C el 19 de gener de 1994.

Paisatge urb.

Arquitectura.
El panorama dels molls de Detroit mostra una varietat d'estils arquitectnics. El passat s'entrellaa amb el present com en la barreja dels histrics gratacels de Art dco amb les agulles postmodernes neogtiques de la Torre Comerica del Centre de Detroit (1994). Juntament amb el Renaissance Center, formen els emblemes de la ciutat. Els exemples de l'estil d'Art dco inclouen en el Guardian Building i el Penobscot Building del centre de la ciutat, aix com el Fischer Building i el Cadillac Place en el Nou Centre, rea prop de la Universitat de l'Estat de Wayne. Entre les estructures prominents de la ciutat destaquen el primer Fox Theatre nacional, el Detroit Opera House, i l'Institut d'Arts de Detroit.

Barris.

Detroit t molts barris i districtes histrics que contribueixen a la seva qualitat de vida. Diversos venatges i districtes estan catalogats en el Registre Nacional de Llocs Histrics, com el Parc de Lafayette, part del districte residencial Mies van der Rohe. Els dissabtes, aproximadament 45.000 persones fan compres en l'histric Mercat Oriental de la ciutat. El Centre de la ciutat i l'rea del Nou Centre estan centrades al voltant de la Universitat de l'Estat de Wayne i l'Hospital Henry Ford. El centre de la ciutat t aproximadament 50.000 residents, atraient milions de visitants cada any als seus museus i centres culturals; per exemple, el Festival Detroit de les Arts en el centre de la ciutat atreu a aproximadament 350.000 persones. La Universitat Commons-Palmer Park en el districte nord-oest de Detroit est a prop de la Universitat Detroit Mercy i el Collegi Marygrove i t barris histrics, incloent Palmer Woods, Sherwood Forest, i Green Acres.

Cultura i vida contempornia.
Art i entreteniment.
Detroit tamb s emblemtica pel so Motown, que va ser una gran influncia per a la msica punk i techno. 
S'ha dit que s la ciutat del rock per una can famosa escrita pel grup KISS i titulada com a "Detroit Ciutat del Rock" (Detroit Rock City). Lloc de residncia d'Eminem.

Esports.

 El seu equip professional de bsquet sn els Pistons.
 El beisbol, t a l'equip llegendari dels Tigres.
 En futbol americ, l'equip dels Lleons juga en el camp platejat conegut com el "Ford Field", en el centre de la ciutat.
 L'equip d'hoquei sn els Red Wings.

 Economia .

Detroit i la regi circumdant constitueixen un poders nucli industrial del pas, ja que en aquesta ciutat es troben els Tres Grans de la indstria automobilstica nord-americana. La ciutat s un centre important per al comer mundial amb oficines de grans empreses internacionals que tenen les seves oficines tant a Detroit com a Windsor. Aproximadament 80.000 persones treballen en el centre de Detroit. Hi ha centenars d'oficines i plantes en el negoci dels articles utilitzats en la confecci dels autombils: parts, electrnica i provedors de disseny. La indstria d'autombils domstics contribueix directament i indirectament amb una de cada deu ocupacions als Estats Units. L'rea s tamb una font important d'oportunitats de treball per a l'enginyeria. Un estudi de la Societat de Transport de Frontera del 2004 va mostrar que 150.000 ocupacions en la regi de Windsor-Detroit i 13 mil milions de dlars en la producci anual que depenen a la ciutat del pas internacional de la frontera de Detroit.

Amb la seva dependncia en la indstria automobilstica, l'rea de Detroit s ms vulnerable als cicles econmics que la majoria de les ciutats grans. Una ala en la fabricaci d'autombils que usa la tecnologia de robots, el treball barat en altres parts del mn, i l'augment de la competncia ha condut a una transformaci de certs tipus d'ocupacions a la regi. El febrer del 2007, la taxa de l'atur en el Detroit metropolit era del 6,7 per cent.

 Demografia .

La poblaci de Detroit va augmentar ms de sis vegades durant la primera meitat del segle XX, alimentada en gran part per una afluncia d'emigrants provinents d'Europa Oriental i del Sud -tant blancs com negres- qui van venir per a treballar en la recent indstria automobilstica. Per al cens de l'any 2000, havia 951.270 persones, 336.428 cases, i 218.341 famlies que residint en la ciutat. La densitat de poblaci era de 6.855,1 persones per milla quadrada (2,646.7/quilmetre2). Havia 375.096 unitats d'allotjament amb una densitat mitja de 2,703.0 unitats per milla quadrada (1,043.6/quilmetre2). Cap a 2005, la poblaci de *Detroit havia disminut a 886.675 habitants, representant una prdua del 6,8% de la poblaci respecte al Cens de l'any 2000.

La ciutat de Detroit ha experimentat el seu principal canvi demogrfic en els seus barris. La seva poblaci va caure en picat des del 1950, que comptava amb una poblaci de 1.849.568 habitants, fins a arribar a 886.675 el 2005. Aix est en part atribut a la construcci d'un sistema d'autopistes extens durant els anys 1950 i el vol blanc de la recollida dels nens amb autobs escolar ordenada per un tribunal durant els anys 1970. La poblaci de la ciutat va caure entre ciutats nord-americanes ms poblades, des de la cambra a l'onz lloc.

Cap al 2001, la ciutat de Detroit tenia afroamericans en un 81,55 per cent, un 12,26 per cent de blancs, 0,33 per cent de nadius americans, asitics en un 0,97 per cent, 0,03 per cent d'illencs del pacfic, el 2,54 per cent d'altres races, i el 2,32 per cent de dos o ms races. El 4,96 per cent de la poblaci era hisp o llatinoameric de qualsevol raa. La poblaci nascuda a l'estranger de la ciutat vorejava el 4,8 per cent.

 Llei i govern .
Delinqncia.
Segons un estudi de l'any 2005, la delinqncia en el centre de Detroit s molt inferior al nacional, estatal i als termes mitjans de metre.
De totes maneres el crim ciutad en la perifria han portat la notorietat del tema. El 2005, la ciutat tenia el sis nombre ms alt de crims violents entre les vint-i-cinc ciutats ms grans del pas. 

En els anys 1980 i a principis dels anys 1990, la ciutat va afrontar els incendis intencionats de cases abandonades cada any durant la anomenada Nit del Diable, la nit anterior a Halloween. Un gran esfor voluntari anomenat la Nit de l'ngel ha controlat la situaci. Sota l'administraci de l'Alcalde Kwame Kilpatrick, la ciutat ha accelerat la demolici dels edificis abandonats.

L'any 2000, la ciutat va sollicitar una investigaci al Ministeri de Justcia dels Estats Units al Departament de Policia de Detroit desprs d'haver concls el 2003 la seva participaci quant a la seva participaci en violacions dels drets civils. La ciutat va continuar amb una reorganitzaci major del Departament de Policia de Detroit.

 Educaci .
Amb 116.800 estudiants, el districte d'Escoles Pbliques de Detroit (DPS) s el districte escolar ms gran de Michigan i consisteix en 220 escoles. La ciutat tamb compta amb diverses escoles charter i escoles privades, aix com escoles parroquials catliques romanes controlades per la Arquidicesis de Detroit.

 Ciutats agermanades .
Detroit t sis ciutats agermanades:

  Dubai     , Emirats rabs Units;
  Kitwe, Zmbia;
  Minsk      , Bielorssia;
  Nassau, Bahames;
  Toyota, Aichi    , Jap;
  Tor, Itlia;

Detroit  tamb t una relaci molt propera amb Motor City: 
   Windsor, Ontario;

Vegeu tamb .
Pontiac;

 Referncies i notes .




 Enllaos externs .

Ajuntament i institucions de Detroit
Lloc web oficial de la ciutat de Detroit;
Pgina per fer turisme a la ciutat;
Esport a Detroit;
Cambra de comer de Detroit;
 

Actualitat i recerca histrica
Aerialpics;
Cityscape Detroit;
Detroit1701;
Detroit.US;
Club d'economia de Detroit;
Detroit Economic Growth Corporation;
Detroit Els museus d'histria de Detroit;
Notcies de Detroit;
Detroit Pix;
Detroit Riverfront Conservancy;
Detroit Renaissance;
Detroit Yes;
Downtown Detroit Partnership;
Experience Detroit;
Guide2Detroit;









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81298" title="Filadlfia" nonfiltered="2231" processed="2226" dbindex="32391">



Filadlfia (Philadelphia en angls) s la sisena ciutat ms poblada dels Estats Units, i la ms poblada de l'estat de Pennsilvnia, amb 1,5 milions d'habitants. L'rea metropolitana de la ciutat s la quarta ms gran del pas amb 5,8 milions d'habitants. Fundada el 1681, Filadlfia s una de les ciutats ms antigues dels Estats Units. Ha tingut un paper molt important en la histria nord-americana: va ser la ciutat ms gran i important durant l'poca colonial, va ser la ciutat nadal de la independncia i de la democrcia dels Estats Units, i va ser la capital del pas fins al 1800, data en la qual el Capitoli a Washington DC va ser inaugurat. La ciutat avui s un important port industrial a la vora del riu Delaware, amb una economia molt slida i important a la regi de la costa est del pas.

Alguns llocs turstics de la ciutat sn:

 Independence Hall (Sala de la Independncia);
 Liberty Bell (La campana de la llibertat);
 La casa de Betsy Ross;
 National Constitution Center (Centre Nacional de la Constituci);
 Philadelphia Museum of Art (Museu d'Art de Filadlfia);
 El First Bank of the United States;














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81299" title="Houston" nonfiltered="2232" processed="2227" dbindex="32392">


Houston s la ciutat ms gran de l'estat de Texas i la quarta dels Estats Units. 

s famosa per la seva indstria petroqumica, el canal de vaixells, el centre mdic i el programa espacial. 

Molts hispans, principalment mexicans, es van traslladar a Houston a buscar feina, donant lloc a una important poblaci hispana en la metrpoli. T a ms importants poblacions d'origen asitic i sud-afric. 

Entre les atraccions ms destacables de la ciutat es troben el centre comercial Houston Galleria, el parc AstroWorld (tancat el 30 d'octubre del 2005), l'illa de Galveston i el centre de la NASA (JSC).

 El nom .

Els germans Allen, John Kirby, i Augustus Chapman van fundar la ciutat en 1836. Van batejar a la ciutat en honor a Sam Houston, heroi de la Revoluci de Texas. 

La ciutat tamb s coneguda amb els sobrenoms de "Bayou City", "Magnolia City" i "Space City".

Geografia i clima. 

T una superfcie de 1.558,4 km (1.500,7 km de terra i 57,7 km, 3,70%, d'aigua). El clima a Houston s subtropical humit, plovent sovint a la tarda. 

Demografia. 

L'any 2004, hi vivien 2.012.626 persones a la ciutat i 5.180.443 a la seva rea metropolitana.

Enllaos externs.

 Web oficial de Houston;
 Cntric Guia d'Houston i Recurs;












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81300" title="Los Angeles" nonfiltered="2233" processed="2228" dbindex="32393">


Los Angeles (sovint abreujat LA) s una ciutat nord-americana situada a l'estat de Califrnia, a la vora de l'oce Pacfic i a uns 150 quilmetres al nord de la frontera amb Mxic. 

Pel nombre d'habitants, Los Angeles s la segona ciutat ms gran als Estats Units desprs de Nova York. A la seva rea metropolitana viuen uns 16 milions de persones. Quant a la superfcie que ocupa, s la primera ciutat d'Amrica del Nord i una de les ms grans del mn. L'extensi des de l'extrem nord fins a l'extrem sud s d'uns 100 quilmetres. Fou una ciutat pionera en la urbanitzaci de grans rees amb cases unifamiliars, que encet la societat de l'automoci forada (cosa que l'ha dut a tenir una gran xarxa d'autopistes, a l'hora que molts embussos).
A la ciutat s'hi troben diversos llocs famosos. El ms conegut s el barri de Hollywood, centre de la indstria del cinema als Estats Units. 

Histria. 
La fundaci.
La costa de Los Angeles estava habitada pels Tongva, Chumash, i altres Amerindis ms antics durant centenars d'anys. Els espanyols van arribar el 1542, quan Juan Cabrillo va visitar l'rea. 

El 1769, Gaspar de Portol va guiar una expedici pel sud de Califrnia amb els pares franciscans Fra Junper Serra i Joan Cresp Fiol. Portol va nomenar a un "bell riu" que va descobrir "El Riu de la nostra Senyora la Reina dels ngels de Porcincula". Cresp havia seleccionat un lloc al llarg del riu per a una missi religiosa, per el 1771 Serra va construir la Missi San Gabriel Arcngel prop de Whittier Narrows. Desprs d'una inundaci l'any 1776, la missi va ser moguda a la seva ubicaci actual a San Gabriel. 

El 4 de setembre de 1781, 44 colons espanyols van arribar a la Missi San Gabriel per a fundar un poble al lloc triat per Cresp. El poble va ser anomenat El Poble de La nostra Senyora la Reina dels ngels sobre El Riu Porcincula. Es va mantenir com un ranxo durant dcades. Les restes ms antigues de la ciutat es conserven com monument histric a l'anomenada Olvera Street. 

La independncia de Mxic va arribar durant els anys 1820, per el canvi ms gran va ocrrer a  l'actual Montebello, desprs de la Batalla del Riu San Gabriel el 1847, que va decidir el dest de Los Angeles.

La independncia.

Els nord-americans van adquirir control desprs d'anar a Califrnia durant el conflicte contra Mxic en la Guerra d'Intervenci Nord-americana i van assegurar la posterior incorporaci de Califrnia als Estats Units el dia 9 de setembre de 1850. 

Va ser incorporada com ciutat el 1850. Els ferrocarrils van arribar quan Southern Pacific va completar la seva lnia fins a Los Angeles el 1876. 

El petroli va ser descobert el 1892, i per a 1923, Los Angeles produa la quarta part del petroli mundial. Un altre element important en el creixement de la ciutat va ser l'aigua. 

El 1913, William Mulholland va completar l'aqeducte que va assegurar el creixement de la ciutat i va crear l'annexi per Los Angeles, comenant el 1915, de dotzenes de comunitats venes que no podien abastir-se d'aigua pel seu compte.

Segle XX.
Durant els anys 1920 les indstries del cinema i la aviaci van arribar a Los Angeles i van ajudar al seu desenvolupament. La ciutat va ser l'amfitriona dels Jocs Olmpics de 1932. 

La Segona Guerra Mundial va portar ms creixement i prosperitat a la ciutat, encara que diversos habitants japonesos van ser duts a camps d'internament durant la guerra. En aquest perode van arribar exiliats alemanys, entre els quals es troben Thomas Mann, Bertolt Brecht i Lion Feuchtwanger. 

Posterior a la guerra, la ciutat va experimentar un gran creixement i expansi cap al Vall de San Fernando. El disturbi Watts el 1965 va mostrar a la naci la gran divisi entre races que havia a la ciutat. 

El 1984 Los Angeles va ser amfitriona novament dels Jocs Olmpics. La ciutat va sofrir novament amb els disturbis de Los Angeles (1992) i el terratrmol de Northridge (1994).

Economia.
L'economia de Los Angeles est basada en el comer internacional, entreteniment (televisi, cinema, i la indstria de la msica), aeronutica, agricultura, petroli, i el turisme. 

Los Angeles s a ms el major centre manufacturer d'Estats Units. Els ports de Los Angeles i Long Beach componen el centre portuari ms important d'Amrica del Nord i un dels ms importants del mn. Sn vitals per a l'intercanvi amb els pasos situats a la vora de l'Oce Pacfic. 

Altres rees importants inclouen finances, telecomunicacions, lleis, medicina i transport. La ciutat s la llar de tres companyies del Fortune 500, incloent al contractista aeroespacial Northrop Grumman, la companyia d'energia Occidental Petroleum Corporation, i la companyia immobiliria KB Home. 

Altres companyies situades a Los Angeles inclouen 20th Century Fox, Herbalife, Univisin, Metre Interactive, LLC, Premier America, CB Richard Ellis, Gibson, Dunn & Crutcher LLP, Guess, Inc., O'Melveny & Myers LLP, Paul, Hastings, Janofsky & Walker LLP, TokyoPop, The Jim Henson Company, Paramount Pictures, Robinsons-May, Sunkist, Fox Sports Net, Health Net, Inc., 21st Century Insurance, i The Coffee Bean & Tea Leaf. L'rea metropolitana alberga a ms companyies, moltes de les quals eludeixen els alts impostos situant-se en ciutats venes. 

Algunes d'aquestes companyies situades als voltants de Los Angeles sn The Walt Disney Company (Fortune 500 - Burbank), Warner Bros (Burbank), DirecTV, ICANN,...)

Art i entreteniment.
 

Los Angeles s un centre de l'entreteniment. Les indstries de l'entreteniment ms grans en la ciutat sn les del cinema i televisi, amb el negoci de la msica i l'art sent grans indstries tamb. 

La ciutat a ms ha comenat a oferir ms institucions artstiques, seguint a les ciutats de Nova York i Chicago. Algunes de les ms notables institucions artstiques inclouen:
 Museu d'Art del Comtat de Los Angeles (LACMA),
 Getty Center;
 Museu d'Art Contemporani (MOCA);
 Museu d'Art en Ne (MICO);
 Museu Norton Simon;
 Centre Simon Wiesenthal;
 Centre Cultural Skirball;
 Museu d'Histria, Art i Cultura Llatina;
 Museu George C. Page;
 Museu Nacional de Japonesos Americans;
 Centre Cientfic de Califrnia;
 Museu d'Histria Natural del Comtat de Los Angeles;

Hi ha a ms nombroses galeries d'art en l'rea, especialment a Hollywood i Santa Mnica. En consideraci a les presentacions artstiques, hi ha diversos locals com el Centre Musical del Comtat de Los Angeles (consistent en el Dorothy Chandler Pavilion, llar de la pera de Los Angeles, el Teatre Ahmanson, on es realitzen diverses produccions de Broadway, i el Frum de Mark Taper), el Amfiteatre Ford, el Teatre Grec, el Hollywood Bowl, el Teatre Pantages, i la nova llar dels Premis Oscar, el Teatre Kodak. 

Hi ha a ms diversos icones arquitectnics com la Sala de Concerts de Walt Disney, llar de la mundialment coneguda Orquestra Filharmnica de Los Angeles, la Catedral de La nostra Senyora dels ngels, i l'edifici Bradbury. 

A ms, la regi s la llar de diversos parcs d'atraccions com el de Universal Studios Hollywood, i diverses platges famoses que inclouen Santa Mnica, Venice, i Malib. A causa de ser el centre de la indstria del cinema, la ciutat t diversos teatres de cinema com el Grauman's Chinese Theatre, llar de diverses estrenes mundials. 

La Biblioteca Central se situa al centre de la ciutat i ha estat reconeguda com lloc nacional histric.

Districtes i comunitats. 
 

La ciutat est dividida en nombrosos barris, molts dels quals van ser pobles annexats durant el creixement de la ciutat. Hi ha diverses ciutats independents al voltant de Los Angeles, per estan popularment unides a la ciutat ja que estan situades al comtat de Los Angeles i estan prcticament entrellaades. 

Generalment, la ciutat s dividida en les segents rees: 

Centre de la ciutat, Est de Los Angeles, Sud de Los Angeles, Area del Port i la Pennsula de Rancho Palos Verdes, Hollywood, Wilshire, Westside, Vall de San Fernando, Vall de San Gabriel, Vall de Santa Clarita, i Vall de Antelope. 

Algunes conegudes comunitats de la regi de Los Angeles inclouen el districte comercial central, Century City, Los Feliz, Silver Lake, Hancock Park, Koreatown, i els opulents barris i pobles de la zona oest de Los Angeles com Bel-Air, Westwood, i Brentwood.

Transport. 

 

Los Angeles t un dels sistemes ms grans d'autopistes del mn, en el qual transiten milions d'usuaris diriament recorrent 99 milions de milles (160 milions de km). 

L'Autoritat de Transport Metropolit del Comtat de Los Angeles i altres agncies operen un extens sistema de lnies d'autobs, metro i tren lleuger, les quals duen a ms d'un mili de passatgers al dia. Les majors lnies de ferrocarrils sn la lnia vermella de metre, la daurada, blava, i verda de tren lleuger, i la lnia taronja, dedicada als autobusos. 

L'rea metropolitana de Los Angeles t un major nombre d'aeroports que qualsevol altra ciutat gran del mn, amb 5 grans aeroports comercials, i molts altres d'aviaci general. El principal s lAeroport Internacional de Los Angeles (LAX), el cinqu aeroport mundial en aspectes comercials. L'Aeroport Internacional de Los Angeles (LAX Int.) va tenir 55 milions de passatgers i 2 milions de tones d'equipatge el 2003. 

Altres importants aeroports comercials:
 Aeroport Internacional Ontario (ONT) de San Bernardino;
 Aeroport Bob Hope, actualment conegut com Aeroport Burbank (BUR) ;
 Aeroport Municipal de Long Beach (LGB) Beach/Palos Verdes peninsula;
 Aeroport John Wayne (SNA) County /Santa Ana (comtat d'Orange). ;

Els ports de Los Angeles i Long Beach junts conformen el Port Los Angeles - Long Beach, el ms concorregut i el tercer ms gran del mn. Hi ha a ms petits ports no industrials al llarg de les costes de L.A. La majoria d'aquests contenen embarcacions de vela i iots, com Manhattan Beach, Rod Beach i Marina Del Rey.

Educaci. 

Instituts i universitats. 
 
 

Existeixen diversos instituts i universitats pbliques en la ciutat:
 Universitat de Califrnia, Los Angeles (UCLA) ;
 Universitat de l'estat de Califrnia, Los Angeles (CSULA);
 Universitat de l'estat de Califrnia, Northridge (CSUN). ;

Les universitats privades de la ciutat:
 Universitat del Sud de Califrnia (USC);
 Universitat de Cincies i Salut de Califrnia del sud;
 Universitat Pepperdine;
 Universitat Loyola Marymount (LMU);
 Institut Mount St. Mary;
 Institut Occidental (Oxy);
 Institut d'Art i Dissenyo Otis (Otis);
 Universitat Internacional Alliant;
 Institut d'Arquitectura de Califrnia del sud (SCI-Arc). ;

Escoles i biblioteques. 
El Districte Unificat Escolar de Los Angeles lliura els seus serveis a la ciutat de Los Angeles. s el segon districte escolar ms gran dels Estats Units, amb prop de 700.000 estudiants. El sistema de biblioteca pblica de Los Angeles opera 72 biblioteques dins la ciutat.

Mitjans de comunicaci. 

Premsa.
El major diari en l'rea s Los Angeles Times. La Opinin s el major peridic en castell. Hi ha a ms una gran varietat de petits diaris regionals i revistes com el Daily News (que se centra a cobrir fets de la Vall de San Fernando), L.A. Weekly, L.A. City Beat, la revista Los Angeles, Los Angeles Business Journal, Los Angeles Daily Journal, The Hollywood Reporter i la revista Variety. A ms de les revistes i peridics en idioma angls i espanyol, existeixen nombrosos diaris locals per a comunitats immigrants en els seus respectius llenguatges (per exemple el core, persa i japons). 

Televisi.
Los Angeles t una gran varietat d'emissores de televisi locals. Les majors cadenes de televisi afiliades inclouen KABC-TV 7 (ABC), KCBS 2 (CBS), KNBC 4 (NBC), KTTV 11 (FOX), KTLA 5 (WB), KCOP 13 (UPN), i KPXN 30 (I). 

Hi ha a ms quatre cadenes PBS en l'rea, KVCR 24, KCET 28, KOCE 50, i KLCS 58. Hi ha diverses cadenes de televisi en espanyol, KMEX 34 (Univisin), KFTR 46 (Telefutura), KVEA 52 (Telemundo), i KAZA 54 (Azteca Amrica).

Ciutats agermanades.

Los Angeles te 22 ciutats germanes, designades pel Sister Cities International, Inc. (SCI).













































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81301" title="Miami" nonfiltered="2234" processed="2229" dbindex="32394">



Miami s una ciutat estatunidenca localitzada al sud-est de l'estat de Florida, al comtat de Miami-Dade, vora els marges del riu Miami. A la ciutat de Miami hi ha el govern comtal i s la major de les ciutats incorporades dins del comtat. Segons els cens del 2004, la seva poblaci era de 382.894 habitants. Encara que la ciutat en si mateixa no s pas gran ni de molta extensi territorial n's el nucli de l'rea metropolitana ms important de l'estat.

Algunes d'aquestes ciutats dins d'aquesta rea sn Miami Beach, Coral Gables, Hileah, Aventura, la vila de Key Biscayne, etc.

El nom de Miami prov d'una paraula indgena la qual significa "aigua dola". Vora la desembocadura del riu Miami s'establiren importants assentaments dels indis Tequesta. En unes excavacions recents s'han trobat nombrosos artefactes i restes de gran importncia arqueolgica per que encara no han estat estudiades amb deteniment.


En els seus inicis, la ciutat de Miami va crixer lentament. Desprs de l'extensi del ferrocarril de Henry M.Flagler el seu creixement s'acceler de forma una mica ms notable. Durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat fou un important centre d'entrenament i concentraci de tropes. Per no fou fins el 1959, quan la Revoluci cubana d'orientaci marxista dirigida per Fidel Castro va provocar l'arribada d'exiliats des de Cuba, que impulsaren definitivament el creixement i importncia de Miami. L'xode de cubans no va consistir noms en famlies acomodades o antics membres del rgim del dictador Fulgencio Batista, sin que va incloure una important i nombrosa part de la classe mitjana i professional de Cuba. Juntament amb aquells professionals tamb van establir-se a la ciutat les oficines de corporacions i entitats nord-americanes que anteriorment eren a Cuba. L'expulsi de 132 sacerdots i religiosos catlics a bord del vapor Covadonga el 17 de setembre de 1961, aix com l'xode de molts ms des de l'illa va propiciar l'aparici de serveis pastorals i educatius a la ciutat de Miami i les seves rodalies per donar servei als cubans acabats d'installar al sud de Florida.

La zona del Carrer 8, amb els seus petits comeros i negocis d'empresaris cubans va comenar a conixer-se com la Petita Havana. Miami esdevingu parcialment bilinge, i aquest fet va incentivar la immigraci des de pasos centreamericans i de Sud-amrica.

Miami s, avui dia, una ciutat oberta al comer internacional especialment amb l'Amrica Llatina, de la qual es considera portal en els Estats Units d'Amrica.

El port de Miami s el ms important dels Estats Units quant al servei de creuers turstics. L'aeroport de la ciutat s l'Aeroport Internacional de Miami (MIA) que amb quatre pistes d'aterratge, s un dels ms grans del pas.

El turisme, el comer internacional, el sector bancari i financer, aix com la indstria manufacturera sn els  generadors de treball i fonts d'ingressos ms importants de la ciutat i de la resta de l'rea metropolitana.

Ciutats agermanades.







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81302" title="Nova Orleans" nonfiltered="2235" processed="2230" dbindex="32395">

Nova Orleans (La Nouvelle-Orlans en francs, New Orleans en angls), s la ciutat ms gran de l'estat de Louisiana, als Estats Units. s tamb el principal port del riu Mississip. A l'any 2000, la seva poblaci era de 484.674 habitants. Desprs de ser parcialment destruda per l'hurac Katrina el 2005, la poblaci va disminuir considerablement per evacuaci o defunci i el 2006 la poblaci era aproximadament la meitat, entre 192.000 i 230.000 habitants. Aquesta ciutat tamb s coneguda per la figura llegendria de Marie Laveau, la "reina del vud".
Nova Orleans s una ciutat multicultural del sud dels Estats Units (amb especial influncia africana, llatina, castellana i francesa), molt coneguda pels seus festivals, la seva msica i la seva cuina. Esdeveniments com el Mardi Gras, el Jazz Fest i el "Pot del Sucre" (Sugar Bowl) mantenen a la ciutat com una destinaci turstica constant.

Sn fills de Nova Orleans el gran trompetista Louis Armstrong, els germans Marsalis i Harry Connick, Jr..

 Geografia .
Altitud: -3 metres.
Latitud: 29 57' 15" N;
Longitud: 090 04' 30" O;

Limita : al nord amb la parrquia de St. Tammany, a l'est amb el Golf de Mxic, al sud amb la parrquia de St. Bernard i al sud-oest amb les parrquies de Plaquemines i Jefferson.

 Histria .
 poca colonial .
Nova Orleans va ser fundada per colons francesos dirigits per Jean Baptiste Lemoyne, Senyor de Bienville, el 1718, qui va donar a l'assentament el nom de La Nouvelle-Orlans, en un territori que pertanyia a la Corona castellana. El lloc va ser triat per ser una plana natural propera al riu Misisip, i propera a una ruta de comer dels natius americans entre el Mississip i el llac Pontchartrain. Nova Orleans es va convertir en la capital de la Louisiana francesa el 1772, adquirint preponderncia sobre Biloxi.

El 1763, la colnia va ser retornada a l'Imperi Espanyol en una clusula secreta del tractat de Pars, per noms el 1766 es va nomenar un governador espanyol. Un grup de sediciosos francesos, contraris a les restriccions importadores de la nova metrpoli colonial, es van rebellar contra el govern espanyol. Espanya va reaccionar enrgicament contra la revolta, per l'administraci espanyola va provar ser ms efica i progressista que l'anterior i van cessar les peticions de tornada al control francs. Desprs de dos grans incendis, el 1788 i el 1794, l'administraci espanyola va imposar el ma com material de construcci d'immobles a la ciutat, que va anar adquirint el seu bell i peculiar aspecte.

La ciutat va sofrir grans epidmies de febre groga, malria i verola. L'ltima d'elles a principis del segle XX. El 1795, Espanya va cedir els drets d's del port als Estats Units, el que va portar un considerable augment comercial a la ciutat. El 1801, com a conseqncia de la invasi d'Espanya per Napole Bonaparte, Louisiana va tornar al control francs fins al 1803, quan va ser venuda als Estats Units. En l'poca, la ciutat tenia una poblaci d'uns 10.000 habitants.

 Segle XIX .
La naturalesa multicultural de Nova Orleans s caracterstica principal de la ciutat. La ciutat va crixer rpidament amb la influncia de les cultures espanyola, llatina, francesa, nord-americana, aix com per la immigraci de colons francesos i els seus esclaus al fugir de la regirada independentista d'Hait. Durant la Guerra Anglo-Nordamericana de 1812, els britnics van intentar conquistar la ciutat, per ho van impedir les forces liderades per Andrew Jackson.

La poblaci de la ciutat es va duplicar als anys 1830 arribant a tenir 102.000 habitants cap al 1840, convertint-se en la quarta ciutat dels Estats Units i la ms gran del sud del pas.


Nova Orleans va ser la capital de l'estat de Louisiana fins al 1849 i entre 1865 i 1880. La importncia del seu port va convertir a Nova Orleans en punt de comer dels esclaus destinats al sud dels Estats Units. Al mateix temps era la ciutat amb major nombre de ciutadans afro-americans lliures. Durant la Guerra de Secessi Nova Orleans va ser capturada per les forces de la Uni sense major resistncia i no va sofrir la destrucci de la guerra de la resta del sud del pas.

 Segle XX .


La major part de la ciutat es troba sota el nivell del mar. Est flanquejada pel riu Mississip i el llac Pontchartrain, de manera que ha de protegir-se mitjanant dics. Fins a principis del segle XX existien fortes restriccions per a la construcci de noves edificacions; noms s'utilitzaven els alts terrenys d'alluvi que constituen en si dics naturals entre els mltiples defluents del delta del Misisipi. La resta de les zones sn pantanoses i estan subjectes a inundacions freqents. Originada al meandre del gran riu, tal caracterstica va donar a la ciutat la seva forma de mitja lluna i el seu sobrenom La ciutat del quart creixent. A la dcada de 1910, l'enginyer i inventor A. Baldwin Wood va posar en marxa el seu ambicis pla d'assecar la ciutat, per al que va dissenyar bombes aspirants de gran grandria (que encara avui s'utilitzen quan hi ha fortes pluges), les quals drenen l'aigua cap al riu donant-li a la ciutat la possibilitat d'expandir-se a una major superfcie.


Durant els anys 1920 es va fer un esfor de modernitzaci de la ciutat que va incloure l'eliminaci de balconades de ferro de la zona comercial de Canal Street. En els anys 1960, un altre esfor de modernitzaci reempla el tramvia per lnies d'autobusos. Ambdues accions es consideren retrospectivament com errors i el tramvia va tornar progressivament al Canal Street en els anys 1990.

Nova Orleans sempre ha estat una de les ciutats ms visitades dels Estats Units, augmentant aquesta tendncia en l'ltim quart del segle XX. Les zones com el Barri Francs i el districte comercial, abans dedicats a s residencial i de negocis, respectivament, en l'actualitat veuen desenvolupar-se en ells les activitats de la indstria turstica.

 Hurac Katrina (2005) i intents de recuperaci (2006) .



A finals de l'agost de 2005, l'hurac Katrina, de categoria 5, va arribar a les costes de Louisiana, arrasant la ciutat. Els forts vents van danyar l'infraestructura de la ciutat i van produir una devastadora inundaci. Una gran part dels dics -pobrement construts- que separen a la ciutat del llac Pontchartrain va cedir davant la fora dels vents i, com a conseqncia, es va produir un colossal vessament d'aiges del llac a la ciutat. Com a resultat, Nova Orleans va quedar submergida prcticament en la seva totalitat. El 30 d'agost Kathleen Blanc, governadora de Louisiana, va ordenar l'evacuaci total de la ciutat, i l'Ajuntament va estimar que farien falta almenys 12 setmanes per a fer-la novament habitable. La catstrofe va afectar especialment al poble afro-americ, que habitava en les zones ms humils i tamb ms vulnerables, aix com als nombrosos centroamericans, especialment d'origen hondureny (en l'estat de Lousiana, la comunitat hondurenya compta amb ms de 200.000 habitants).

En els dies segents la ciutat va ser presa pel caos. Sense serveis pblics i amb agobiants temperatures de fins a 35 graus centgrads, la gent va comenar a saquejar els magatzems buscant menjar i aigua, per tamb armes. Rpidament es van organitzar bandes de delinqents, la qual cosa va dificultar la ja de per si lenta acci de les organitzacions de rescat, que no van aparixer a la ciutat fins a cinc dies desprs de l'arribada de l'hurac. Durant els primers dies de setembre es va aprovar una ajuda extraordinria que va ascendir als 10.000 milions de dlars i l'arribada de ms de 24.000 soldats, incloent-hi alguns que van servir a l'Iraq, per a recuperar el control.
El 2006, no obstant aix, prcticament no han arribat ni l'ajuda promesa ni els diners recaptats al Congrs; la meitat de la poblaci encara no ha pogut tornar, ja que infinitat de llars van quedar totalment destrudes per l'aigua i el vent. La reconstrucci prcticament no s'ha iniciat. La total i segura reparaci dels dics es posterga. S'han reobert alguns centres d'oci, jazz i cultura al barri francs, per les xifres del turisme estan encara molt per sota els nivells previs a l'hurac Katrina. Els subministraments d'aigua i gas respectivament estan al 41% i 60% del funcionament anterior, i en quan al transport pblic hi ha nombroses lnies que encara no s'han restablit, o b si funcionen ho fan molt deficientment. L'arribada massiva d'hispans disposats a iniciar tasques de reconstrucci i desenvolupament ha donat lloc, paradoxalment, a un augment proporcional a la xifra d'atur. Un elevat percentatge de negocis va abandonar la ciutat. No existeixen indstries, com no sigui la ms b precria de la reconstrucci. Al juliol de 2006, la poblaci havia descendit a unes 200.000 nimes, de les gaireb 500.000 amb que comptava abans de l'hurac, i la criminalitat ha augmentat proporcionalment en relaci amb el nou nombre d'habitants.

 Cultura .

Nova Orleans s coneguda per la seva cultura criolla, per la prctica del vud per alguns dels seus residents negres i per la seva msica, arquitectura, gastronomia i festivitats. Molts visitants consideren a Nova Orleans com una ciutat d'esplai i l'associen a la frase Laissez els bontemps rouler s a dir, Deixeu que els bons moments durin.

En la seva idiosincrsia, Nova Orleans ha adaptat la msica de banda militar als funerals, quan en el seguici que acompanya al difunt dita msica es barreja a himnes religiosos i msica trista. Desprs d'aix, els dolguts tornen del cementiri al so del Jazz, ms alegre. Els funerals amb jazz sn lgicament una inesperada atracci per als visitants.

En el jazz de Nova Orleans es detecten influncies de la msica antillana, afroamericana, francesa i nord-americana. Sn molt evidents les influncies llat-caribenyes. Ms tard tamb va nixer a Nova Orleans el rhythm and blues, de gran influncia en l'estil rock and roll. Altres estils de msica practicats a la ciutat sn la msica Cajun, Zydeco i Delta blues.

La ciutat s tamb coneguda per la seva gastronomia. Entre les seves especialitats es troben les pupuses i tamales centreamericanes; els crancs d'aigua dola coneguts com crawfish; l'emparedat Po'boy; els camarons i les ostres del golf, aix com altres especialitats de peix i marisc; l'toufe, la jambalaya, el gombo i altres plats criolls. Els dilluns a la nit generalment es menja arrs amb fesols vermells. (El comiat favorit de Louis Armstrong en les seves cartes era "red beans and ricely yours".)

 Ciutats Germanes .

  San Miguel de Tucumn, Argentina;
  Tegucigalpa, Hondures;
  Maracaibo, Veneuela;
  Caracas, Veneuela;
  Mrida, Mxic;
  Juan-les-Pins, Frana;
  Innsbruck, ustria;
  Holdfast Bay, Austrlia;
  Pointe Noire, Repblica del Congo;
  Matsue, Jap;

 Enllacis externs .

 Treball Policac Scanner Online - Emergncia;






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81307" title="Efecte Barkhausen" nonfiltered="2236" processed="2231" dbindex="32396">
L'efecte Barkhausen s un fenomen magntic segons el qual la magnetitzaci d'un material ferromagntic per part d'un camp magntic creixent (o la desmagnetitzaci en un camp magntic decreixent) no es produeix de forma contnua, sin a salts discrets. Fou descobert pel fsic alemany Heinrich Barkhausen l'any 1919 i est provocat pels rpids canvis de grandria dels diferents dominis magntics a mesura que es van alineant amb el camp magntic extern. L'efecte Barkhausen represent la primera evidncia directa dels dominis ferromagntics, fins aleshores noms postulats tericament.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81310" title="Nova York" nonfiltered="2237" processed="2232" dbindex="32397">


Nova York (en angls New York City o, simplement, New York; nom oficial: City of New York) s la ciutat ms poblada dels Estats Units d'Amrica i la gran ciutat amb ms densitat de poblaci d'Amrica del Nord. La ciutat s al centre de les finances internacionals, la poltica, les comunicacions, la msica, la moda i la cultura. Nova York (juntament amb ciutats com Londres, Tquio i Pars) s considerada una de les ciutats globals del mn, i s la seu d'una gaireb inigualable collecci de museus de talla internacional, galeries, escenaris, corporacions i centenars de consolats internacionals associats amb les Nacions Unides, les quals tenen la seu en aquesta ciutat.

Situada a l'estat de Nova York, la ciutat de Nova York t una superfcie de 800 km2. Amb 8.168.388 residents (2004), anomenats novaiorquesos, s el cor de l'rea metropolitana de Nova York, la qual s una de les aglomeracions ms grans del mn, amb ms de 22 milions d'habitants. A ms, immigrants de ms de 180 pasos viuen a la ciutat i la converteixen en un dels llocs ms cosmopolites del mn. Gent d'arreu dels Estats Units mateix, tamb sn atrets per la cultura, l'energia i el cosmopolitisme de la ciutat. La ciutat comprn cinc districtes (boroughs en angls): Brooklyn, el Bronx, Manhattan, Queens i Staten Island, els quals podrien ser per ells sols una ciutat independent amb ms d'un mili d'habitants cadascun (excepte Staten Island). A ms a ms, s l'epicentre de l'rea Tri-state (que comprn els estats de Nova Jersey, Nova York i Connecticut) i tamb de la megalpoli de BosWash.

La ciutat de Nova York fa d'enorme motor per a l'economia global i s la ciutat dels Estats Units amb ms seus de les ms importants empreses d'aquest pas. Est estimat que la ciutat tenia un pressupost metropolit de gaireb 500 bilions de dlars. Si Nova York fos un pas independent, la ciutat tindria el disset lloc al mn quant a pressupost, sobrepassant de molt Sussa (377 bilions de $) i gaireb igualant-se amb Rssia (amb 586 bilions de $).

Sobrenoms de la ciutat com "The Big Apple" (la gran poma), "The City That Never Sleeps" (la ciutat que no dorm mai) o, senzillament, "The City" (la Ciutat, fet servir per referir-se a Manhattan), sn famosos arreu. 

 Histria de la ciutat .


Molt abans de l'arribada dels primers pobladors europeus, l'rea que ara ocupa la ciutat de Nova York era habitada per tribus natives com els lenapes, els manahattos, els canarsis i els raritans. Giovanni da Verrazzano va ser el primer explorador europeu que va entrar a la badia de Nova York, el 1524. A partir del viatge de Henry Hudson, el 1609, l'assentament europeu va comenar amb la fundaci de la fortificaci holandesa per al comer de pell de Nova Amsterdam (Nieuw Amsterdam), a la colnia de Nova Blgica (Nieuw-Nederland), a la punta sud de Manhattan, el 1626. En aquest mateix any, Peter Minuit va establir una llarga tradici adquirint l'illa de Manhattan i l'illa de Staten als homes de les tribus a canvi de bns de comer. L'acord de Minuit tamb afavoria els hugonots perqu convertia aquestes terres en un refugi per als que buscaven la llibertat religiosa.

El 1664, els vaixells anglesos van capturar la ciutat sense cap enfrontament, i els holandesos els la van cedir formalment arran del tractat de Breda al final de la segona guerra angloholandesa, el 1667. Com a contrapartida, els holandesos van rebre la colnia de Surinam. La ciutat es va rebatejar amb el nom de Nova York, en honor del duc de York, i quan aquest va succeir el seu germ com a rei d'Anglaterra, la ciutat es convert en una colnia reial.

A l'inici de la guerra de la independncia dels Estats Units, la ciutat va ser greument malmesa pel foc durant la batalla de Brooklyn i va ser ocupada pels anglesos fins al 25 de novembre de 1783, dia en qu la ciutat torn a les mans de George Washington i dels novaiorquesos i que s recordat i celebrat anualment com el "Dia de l'Evacuaci".
El 30 d'abril de 1789, Washington es convert en el primer president dels Estats Units d'Amrica al Federal Hall de Wall Street. Llavors la ciutat esdevingu capital dels EUA fins al 1790.

Durant el segle XIX, la poblaci de la ciutat va augmentar considerablement per l'influx d'un gran nombre d'immigrants. El 1811, el traat dels carrers de la ciutat va anar expandint-se fins a ocupar tota l'illa de Manhattan, grcies a un visionari pla de desenvolupament anomenat Commissioner's Plan. A ms a ms, el 1819 es va obrir lErie Canal que va connectar el port atlntic de Nova York amb els grans mercats agrcoles de la meitat occidental dels EUA i del Canad.  El 1835, la ciutat de Nova York va superar Filadlfia com a ciutat ms gran del pas.

Durant la Guerra Civil dels Estats Units (1862-1865), els forts lligams comercials amb el sud, la creixent poblaci immigrada i la rbia pel reclutament van portar a una divisi entre la Uni i la Confederaci (els Estats Confederats d'Amrica, Confederate States of America), que va culminar en els "aldarulls pel reclutament" (o Draft Riots) de 1863, el pitjor malestar civil de la histria nord-americana. Desprs de la Guerra Civil, l'ndex d'immigraci des d'Europa augmentava esglaonadament, i Nova York es converteix en la primera parada per a milions de persones que buscaven una nova i millor vida als Estats Units, un paper adms per la dedicatria de l'Esttua de la Llibertat el 1886.

En dues fases separades, una el 1874 i l'altra el 1895, la ciutat de Nova York (i el comtat de Nova York) es van annexionar part del sud del comtat de Westchester, conegut com el Bronx. El 1898, pren la forma poltica que es mant fins avui en dia. Manhattan i el Bronx, tot i formar part del mateix comtat, es van establir com a dos districtes separats, els quals es van ajuntar amb tres districtes ms creats a partir de comtats adjacents per formar el nou govern municipal originalment anomenat Gran Nova York (o Greater New York). El districte de Brooklyn va incorporar la ciutat de Brooklyn (independent fins aleshores, per que havia estat recentment enllaada amb Manhattan pel pont de Brooklyn) i uns quants municipis ms de l'est del comtat de Kings (Kings County); el districte de Queens va ser creat a partir del comtat de Queens, situat a l'oest, i el districte de Staten Island contenia tot el comtat de Richmond. Tots els governs municipals (comtats, pobles i ciutats) van ser abolits. El 1914, la Legislatura Estatal de Nova York va crear el comtat de Bronx, amb qu feia cinc comtats coincidents amb els cinc districtes.

 Geografia i clima .
 
La major part de la ciutat de Nova York es troba en les illes de Manhattan, Staten Island i la part oest de Long Island mentre que una part se situa en el continent (El Bronx). Inclou a ms diverses petites illes en la zona del port. 

Nova York t un clima humit continental. La ciutat est situada a la vora del mar, pel que els canvis de temperatura no sn tan drstics com en les zones interiors. Tots els hiverns neva a causa de la corrent martima del Labrador encara que la seva latitud sigui noms de 40; tot i aix els estius sn humits i calorosos. A causa de la seva posici clau, Nova York ha estat capdavantera en el transport per vaixell de passatgers entre Europa i Amrica del Nord durant molt temps, fins que es va popularitzar l's de l'avi en ambds costats de l'oce Atlntic. 

Els hiverns a Nova York sn tpicament freds, i algunes vegades es donen tempestes de neu que poden paralitzar la ciutat a causa d'cumulacions de neu de ms de 30 cm d'alada. 

Les primaveres sn clides, amb una temperatura mitjana entre 10 i 15C al mar a 25 o 30 al juny.

Els estius sn calorosos i humits. Sn comuns les temperatures superiors a 32 per es mantenen sota els 40. 

Les tardors sn cmodes a Nova York. No obstant aix, el clima s impredictible a la ciutat. Hiverns gaireb sense neu i estius moderats sorprenen als novaiorquesos ara i ads, hi ha hagut tamb algunes grans tempestes de neu en plena primavera (segona setmana d'abril) i pot haver ocasionalment llargues variacions de temperatura entre un dia i el segent. 

Staten Island t un relleu accidentat amb nombrosos pujols i s la comuna menys poblada. L'espai s escs a Manhattan pel que els edificis alts sn habituals. La ciutat podria veure's amenaada a causa de l'increment del nivell del mar si l'actual procs d'escalfament global contnua. 

D'acord amb l'Oficina del Cens dels Estats Units la ciutat t una superfcie total de 1.214,4 km dels quals 785,6 km corresponen a terra ferma i 428,8 km estan coberts per aigua (35,31%)



 Medi ambient .


L's del transport pblic a Nova York s el ms alt als Estats Units i el consum de combustible s en el mateix nivell que era la mitjana nacional el 1920.  La densa poblaci de Nova York i la baixa dependncia dels autombils van ajudar a ubicar a la ciutat entre les ms eficients consumidores d'energia del pas. Les emissions de gas de l'efecte hivernacle sn relativament baixes quan es mesuren per cpita, a 7,1 tones cbiques per persona, per sota de la mitjana nacional, de 24,5. Els novaiorquesos sn responsables de l'u per cent de les emissions de gasos del pas, malgrat ser el 2,7% de la poblaci nacional. El novaiorqus de mitjana consumeix menys de la meitat de l'electricitat que un resident de San Francisco i gaireb un quart de la consumida per un resident de Dallas.

En els ltims anys, la ciutat ha intentat reduir el seu impacte mediambiental. Les grans quantitats de contaminaci a Nova York van donar lloc a un alt ndex de malalts de l'asma i altres malalties respiratries entre els seus habitantes. Nova York compte a ms amb la major flota de busos hbrids o equipats amb gas natural comprimit del pas, igual com alguns dels primers taxis hbrids.

Nova York es proveeix d'aigua potable des de les muntanyes Catskill. Com a resultat d'aquest origen amb un procs de filtrat natural, Nova York s una de les cinc principals ciutats dels Estats Units amb aigua potable prou pura com per a no necessitar un tractament de purificaci per mitj de plantes de tractament d'aigua.

 Economia .
 
Nova York s seu de moltes indstries als Estats Units. Va ser el primer centre de la indstria cinematogrfica nord-americana, fins que aquesta es va mudar a la ciutat de Los Angeles, per encara es produeixen algunes pellcules aix com diversos programes de televisi.

Nova York s tamb el centre financer del pas, amb la Borsa de Nova York (New York Stock Exchange, NYSE). La indstria financera t la seva base al carrer Wall Street situat en el Baix Manhattan. La indstria de la moda als Estats Units tamb t la seva base a Nova York.

 Educaci .
Les dues universitats ms famoses de Nova York sn la Universitat de Columbia, situada al nord-oest de Manhattan, i la NYU (New York University), que es troba principalment per l'rea de Washington Square. La universitat de Columbia pertany a la prestigiosa Ivy League, on podem trobar a Harvard i Princeton entre d'altres. Sn universitats privades i encara que no sn barates, proveeixen un ensenyament de mxima qualitat. Accedir a aquestes universitats s bastant complicat i requereix tenir un historial acadmic excellent. A part d'aquestes dues, Nova York acull a moltes altres universitats, entre les quals destaquen la City University of New York (la universitat pblica de la Ciutat de Nova York, que oferix educaci a baix preu en diferents barris de la ciutat), la Universitat Pace, la Fordham University... En total, es calcula que a Nova York hi ha un nombre superior al mig mili d'estudiants universitaris, el que la converteix en la ciutat amb ms universitaris d'Estats Units, encara que amb una mitjana comparable al de la resta de ciutats nord-americanes.

 Cultura .
 Museus .
Entre els Museus i Galeries d'Art de la ciutat, destaquen: 
American Museum of Natural History ;
Brooklyn Museum ;
Carnegie Hall ;
The Cloisters ;
Jacques Marchais Museum of Tibetan Art ;
Lincoln Center for the Performing Arts ;
Metropolitan Museum of Art ;
Museum of the City of Nova York ;
MOMA ;
Solomon R. Guggenheim Museum ;
Whitney Museum of American Art ;
Staten Island Institute of Arts & Sciences ;
National Museum of the American Indian ;
The Frick Collection ;
Neue Galerie;

 Esports .
Mentre que en la resta del pas el futbol americ ha avantatjat al beisbol com esport ms popular, a Nova York aquest ltim encara desperta el major inters. Unes sries del campionat mundial guanyades pels New York Yankees o pels New York Mets es consideren dignes de celebraci, incloent una desfilada per a l'equip. La rivalitat entre aquests dos equips centra l'atenci entre els afeccionats de la ciutat, encara que per a la resta dels afeccionats de la costa est la rivalitat s ms intensa entre els Yankees i els Boston Red Sox. 

A diferncia de la majoria de les ciutats, l'rea metropolitana de Nova York t ms de dos equips de les lligues majors. 

 New York Giants, National Football League (NFL);
 New York Islanders, Lliga Nacional d'Hoquei (NHL);
 New York Jets, (NFL);
 New York Knicks, Lliga Nacional de Bsquet (NBA);
 New York Mets, Lliga Major de Baseball (MLB);
 New York Rangers, (NHL);
 New York Yankees, (MLB);
 Red Bull New York (Anteriorment MetroStars), Major League Soccer (MLS);
 New Jersey Nets (NBA) ;
 New Jersey Devils ;

 Transport .
 
A diferncia de la resta dels Estats Units, el transport pblic s la forma ms comuna de viatge per a la majoria de residents de la ciutat. Les altes tarifes d'estacionament, i la congesti del trnsit, desalienten l's de vehicles particulars i el Metro de Nova York; s rpid, eficient i significa la millor alternativa. Aix mateix hi ha un gran nombre de rutes de busos en les cinc comunes. Caminar s, freqentment, una opci per als locals al ser un mtode de transport prctic i agradable per a viatges de menys de dues milles. La gent que viu en els suburbis en la part oriental de Long Island, Nova Jersey, Connecticut, Pennsilvnia, i la resta de l'estat de Nova York fa servir el sistema de trens per a viatjar a la ciutat. Els alts peatges en els ponts i els tnels subterranis signifiquen un major ingrs per a la ciutat i desanimen als viatjants a utilitzar-los. Els novaiorquesos que viuen en la ciutat tendeixen a prendre taxis, busos, el subterrani i els trens elevats. Els Ferries tamb sn utilitzats per a viatjar a Nova Jersey, Staten Island i altres parts de la ciutat de Nova York. 

 Aeroports .
Els tres aeroports locals sn: 
 Aeroport Internacional John F. Kennedy ;
 Aeroport Internacional Llibertat de Newark a Newark, Nova Jersey;
 Aeroport Internacional de LaGuardia a Flushing ;
La majoria dels novaiorquesos prenen vols domstics de l'aeroport de La Gurdia, mentre que la majoria dels vols domstics que aterren a Newark i JFK no sn de l'rea de Nova York. Newark va ser el primer aeroport de l'rea i s el ms proper a Manhattan, per es troba situat a Nova Jersey.

 Ferries .
 
Diferents ferries sn controlats per l'empresa  NY Waterway , la qual proveeix lnies que creuen el riu Hudson. L'empresa  New York Water Taxi  t lnies que connecten Brooklyn i Manhattan. Aix mateix existeixen altres operadors. Tamb existeix el "Staten Island Ferri" que s gratut i que funciona les 24 hores i que creua la badia entre Manhattan i Staten Island, operat pel  departament de Transport de la Ciutat de Nova York . El ferri entre Manhattan i Staten Island s gratis. Surt cada 20-30 minuts.

 Taxis .
Els taxis sn operats per companyies privades llicenciades per la  Comissi per a Taxis i Limusines de la Ciutat de Nova York . Hi ha dos tipus de taxis: els "medallion taxis", que sn els clssics taxis grocs, i els "car services", que sn despatxats per rdio per a recollir passatgers que prviament truquen a una central. Els taxis grocs circulen per gaireb tot Manhattan i poden transportar passatgers a qualsevol punt de les cinc comunes, fins i tot poden arribar a algunes parts de Nova Jersey. 

 Metro .
El sistema de trnsit de Nova York compta amb una vasta xarxa de vies que recorren tots els districtes. Trens subterranis, monorails i suburbans formen part del parc mbil. Encara que no sigui el metro amb ms antiguitat dels existents si es pot dir que s la xarxa ms evolucionada. De la mateixa manera que la ciutat la xarxa subterrnia ha deixat una petjada histrica conformada per vials morts, trens exprs, tnels sota el riu Hudson i el East river.

 Edificis i arquitectura .

El skyline de Nova York s un dels ms reconeguts a escala mundial. Nova York t, actualment, tres Skyline diferenciats:Midtown Manhattan, Lower Manhattan, i Downtown Brooklyn. Molts arquitectes influents, tals com Frank Gehry, Santiago Calatrava, i Renzo Piano, treballen en macro-projectes per a la ciutat. La Torre de la Llibertat o Freedom Tower, que es construir en el lloc de l'antic World Trade Center, ser l'edifici ms alt als Estats Units el 2009, i fins que es completi la Torre Spire de Chicago, de l'arquitecte espanyol Santiago Calatrava. La ciutat de Nova York t edificis arquitectnicament significatius en una gran varietat d'estils, incloent French Second Empire (Kings County Savings Bank), arquitectura neogtica (Woolworth Building), Art Dec (Empire State Building i Edifici Chrysler), modernisme (Edifici Seagram i Lever House), i postmodernisme (AT&T Building). Edifici Conde Nast s un exemple important de disseny ecolgic en els gratacels americans. Les zones residencials de la ciutat tenen un carcter distintiu enfront dels gratacels, definits per la seva elegncia. Aquestes zones van ser construdes durant la rpida expansi que la ciutat va experimentar des de 1870 a 1930. Un altre edifici emblemtic s el Madison Square Garden

 Ciutats agermanades .
Nova York est actualment agermanada amb deu ciutats. 


 Vegeu tamb .
 rea metropolitana de Nova York;
 Centre Nacionalista Catal de Nova York;

 Referncies .


 Enllaos externs .

  NYC.gov Web oficial de la Ciutat de Nova York;
  USA.gov Informaci oficial sobre el govern de Nova York;
  NYCvisit.com Oficina de turisme de Nova York;
  Constituci de Nova York;
  Estudi de Brookings Institution, New York in Focus: A Profile from Census 2000;
  Guia turstica de Nova York a Wikitravel;
  New York City a l'Open Directory Project;
   Sounds of New York Sons de Nova York;
 Nova York al GoogleMaps;
   Conveni de Nova York de 1958;


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81312" title="Buffalo" nonfiltered="2238" processed="2233" dbindex="32398">
Buffalo s una ciutat dels Estats Units, situada a l'estat de Nova York, a la vorera del llac Erie. Actualment (2005) compta amb 323.284 habitants, tot i que si comptem la seva rea metropolitana la poblaci se situa entorn a 1.900.000 habitants.

Buffalo constitueix un gran centre industrial (metallrgia, maquinria, qumica...) i compta amb un port de trnsit de mercaderies.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81313" title="Pittsburgh" nonfiltered="2239" processed="2234" dbindex="32399">



Pittsburgh s una ciutat de Pennsilvnia, als Estats Units d'Amrica, d'uns 2,5 milions d'habitants, situada a l'oest de l'estat, on els rius Monongahela i Allegheny conflueixen per a formar l'Ohio i constitueixen l'anomenat Golden Triangle (el Triangle Daurat), nucli de la ciutat i centre de negocis. Important nus de comunicacions.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81314" title="Portland" nonfiltered="2240" processed="2235" dbindex="32400">



Portland s una ciutat al nord-oest dels Estats Units d'Amrica, al costat del riu Columbia i el riu Willamette. Portland t una poblaci estimada de 562.690 habitants i s la ciutat ms gran de l'estat d'Oregon, i seguint a Seattle i a Vancouver s la tercera ms gran al Nord-oest Pacfic. La seva rea metropolitana arriba a aproximadament els dos milions d'habitants, transformant-la en la 24a ciutat ms poblada d'Estats Units des del juliol de 2005. Coneguda mundialment com un gran centre d'art, cultura i comer, Portland s la llar de gran varietat d'artistes.

 Histria .

Portland va comenar com un lloc conegut com "El Vaciar", que estava enmig de la Ciutat d'Oregon i el Fort Vancouver. El 1843, William Overton va veure un gran potencial comercial en aquesta terra, per va mancar dels fons requerits per a reclamar un terreny. Overton va tancar un tracte amb el seu soci Rosteix Lovejoy de Boston, Massachusetts: per 25, Overton compartiria el seu reclam de 2,6 km amb el seu soci. Overton va vendre desprs la seva meitat del terreny a Francis W. Pettygrove de Portland (Maine). Pettygrove i Lovejoy desitjaven anomenar a la ciutat com el seu poble natal. Per veure qui li posava el nom, van llenar una moneda a l'aire i va guanyar Pettygrove.

En l'poca de la seva incorporaci el 1851, Portland tenia ms de 800 habitants, un tren de vapor, un hotel en una cabanya i un peridic, el Setmanal d'Oregon. Al 1879, la poblaci havia crescut fins als 17.500 habitants.

La localitzaci de Portland, a l'Oce Pacfic i al riu Columbia i a la vall de Tualatin, li va donar avantatge sobre els altres ports propers i la va fer crixer rpidament: La ciutat de Portland es va transformar en el millor port del Pacfic Nord-oest durant molt de temps al segle XIX, fins a 1890, quan el gran port de Seattle va ser connectat amb la resta de zones impotants per tren, proporcionant una ruta sense la navegaci traicionera del Riu Columbia. Durant aquest temps, la corrupci del govern era tal que estaven tcitament permeses algunes activitats molt repugnants com el trfic de blancs, i el segrest d'homes per a ser utilitzats com esclaus. Aix va ser tan com que una xarxa de tnels subterranis, coneguda com el "Metro de Portland" va ser construt per a efectuar tals prctiques criminals tolerades per les autoritats. La primera referncia de Portland com la "Ciutat de les Roses" va ser feta per visitants de l'Esglsia Episcopal el 1888. El sobrenom va crixer en popularitat desprs de 1905, durant l'Exposici de Lewis i Clark, on l'alcalde Harry Lane va suggerir que aquesta ciutat necessitava tenir un "festival de les roses". El primer Festival de les roses de Portland va ser realitzat 2 anys desprs, i encara segueix sent la major festa anual de la ciutat 100 anys desprs.

Portland conta amb una gran varietat d'activitats tant culturals com esportives. Els ms coneguts sn els Portland Trail Blazers (o simplement, Blazers) l'equip de bsquet professional de la NBA que juga al Rose Garden i en el qual es pot veure jugar el balear Rudy Fernndez. S'han realitzat intents d'atreure un equip de les Grans Lligues a la ciutat fins, ara sense xit. I tamb s seu d'importants companyies com Nike, que t base a Beaverton a noms 15 minuts de Portland.

L'Aeroport Internacional de Portland (PDX) comunica efecientment la ciutat amb tota la resta del pas i a ms amb vols directes a Mxic, Alemanya i Jap.

En aquesta ciutat pass la infncia Matt Groening i Els Simpsons estan basats en aquesta ciutat (Matt Groening va viure al 742 d'Evegreenterrace (Portland, Oregn).

 Geografia .

Altitud: 15 metres.
Latitud: 45 31' 24" N;
Longitud: 122 40' 30" O;

 Persones clebres .

 Autors .
Ursula K. Leguin;
Chuck Palahniuk;
Matt Groening;
John Reed;

 Msics .
Prens Svoboda;
The Decemberists;
The Shins;
Kutless;
Agalloch;
Mel Brown;
Nancy King;
Darrell Grant;
Lifesavas;
The Dandy Warhols;
Isaac Brock;
Stephen Malkmus & The Jicks;

 Cineastes .
Gus Van Sant;
Matt McCormick;
Vanessa Renwick;

 Actors .
Katee Sackhoff;

 Ciutats agermanades amb Portland .
  Ashkelon, Israel;
  Bolonya, Itlia;
  Corinto, Nicaragua;
  Guadalajara (Jalisco, Mxic);
  Kaohsiung, Taiwan;
  Khabarovsk, Rssia;
  Mutare, Zimbabwe;
  San Pedro Sula, Hondures;
  Sapporo, Jap;
  Suzhou, Xina;
  Ulsan, Corea del Sud;



 Referncies .
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81317" title="Les Baies" nonfiltered="2241" processed="2236" dbindex="32401">



Les Baies s una de les entitats de poblaci o partides rurals del camp d'Elx. Tot i que la Baia est formada per dues pedanies diferents, amb els noms de Baia Alta i Baia Baixa, comparteixen moltes coses com ara l'escola, l'ermita (que es sota l'advocaci de sant Andreu) i el nucli de cases mateix. s una pedania prou poblada ja que, segons el cens del 1996, t un total de 1.507 habitants distributs de la manera segent: a la Baia Alta 684 habitants, a la Baia Baixa 540 i, al nucli, 283.
Les cases del nucli es construren a una i altra banda de la carretera que, de ponent a llevant, serveix de lmit entre les dues pedanies. Fins i tot comparteixen alcaldessa pednia.

La principal activitat econmica de la zona s l'agricultura. No obstant aix, est en decadncia per la dura competncia, la mancana d'aigua i perqu les noves generacions no s'interessen per aquesta professi.

 Orgens i costums socials .
Tal i com pass a quasi totes les partides rurals, a comenaments de segle hi hagueren unes persones que, amb les seues iniciatives empresarials, impulsaren el desenvolupament econmic i social de la Baia. En aquest cas foren la famlia Alemany i la famlia de Pepet Miralles, les quals no treballaven en concordana, sin en franca competncia: en els anys trenta muntaren dos cines,un enfront de l'altre, per a un venat que amb un cine tenia de sobres. Aix les coses,els diumenges i festius hi havia una gran competncia entre el cine de Pepet a la Baia Baixa i el d'Alemany a la Baia Alta. No cal dir que qui ms beneficiat n'eixia era el pblic, perqu la qualitat de les pellcules era millor que si noms hagueren disposat d'un cine. Per aix no era tot, ja que tamb hi havia dos casinos,un enfront de l'altre, en els qual s'organitzaven balls, representacions teatrals, funcions folklriques, etc. 

D'aquesta manera, i al llarg de molts anys, la Baia fou el lloc de tot el Camp d'Elx on ms festa hi havia, o ms "marxa" com diuen ara els joves. Amb el pas del temps i amb l'aparici de l'autombil, els costums de la gent canviaren molt i la joventut de la Baia, como la de tot arreu, es dispers tot allunyant-se del seu lloc d'origen a la recerca de noves diversions. Aix no obstant, a la Baia encara queden local pblics on continuen celebrant-se actes festius,per no tants com abans. Tanmateix, els vens de la Baia continuen sent els ms propensos de tot el Camp d'Elx a anar cada nit de la setmana al casino, a jugar a cartes o al dmino i a prendre's una cervesa.

Fins i tot desprs de dinar,molts homes van al casino a prendre caf, abans de continuar la seua jornada laboral. Tal i com ha passat a altres pedanies, a la Baia an sorgint el nucli de poblaci al voltant d'aquells primers locals de diversi. El nucli de la Baia an creixent lentament, primer d'una manera ms irregular i desprs ms ordenadament,encara que no s'ha desenvolupat tant com els de Torrellano, l'Altet, la Marina o la Foia. De tota manera, s un nucli urb consolidat. Actualment a la Baia disposen d'assistncia mdica, practicant i farmcia.

En poques de decadncia de l'agricultura, com ara la sequera patida entre els anys 1907-1914, molts vens de la Baia anaven cada dia a peu per a treballar en les salines de Santa Pola: el viatge d'anada i tornada sumava 14 quilmetres.D'altres anaven una mica ms prop,a les zones humides del saladar, on segaven jonc per a l'elaboraci d'estores i altres estris. Era fonamental per a portar un jornal a casa per fer tirar endavant la famlia, en temps tan difcils.Els vens de la Baia sempre han sigut una gent aguerrida, i si havien de defensar-se d'agressions externes,actuaven tots units com una pinya,ja que per a ells el acte de Paraula significava una amistat de veinat per damunt de les diverses confrontacions de treball diari.

Aix, quan el 1934 uns gitanos van cometre unes greus malifetes(arribaren a violar una dona jove que estava sola a sa casa), una gran cuatitat d'homes isqueren a la recerca dels bandolers,provets de tota mena d'objectes tallants i punxants i tamb d'escopetes. Quan trobaren els malfactors, que s'havien amagat al Saladar,els van detenir i avisaren la gurdia civil. Una vegada que arribaren les autoritats, els vens de la Baia no van permetre que se'ls emportaren, sin que davant els gurdies els mataren per linxament. Aquest succs tingu una repercussi nacional i es public als diaris de Madrid. La dona que fou violada, pass a ser anomenada"la gitana". Ms recentment,l'any 1980,els habitants de la Baia foren protagonistes d'un succs similar encara que no tan greu com l'anterior. Davant dels reiterats furts que patien en les seues collites durant molt de temps, els vens de la 
Baia muntaren un servei de vigilncia nocturna i capturaren dos individus que estaven furtant carxofes i ja tenien dues srries plenes (uns 60 quilos). 
Doncs b, els lligaren les srries a l'esquena amb fil d'aram, els conduren fins al nucli de cases i avisaren la resta de vens. Una vegada reunida tota la gent en assemblea,prengueren l'acord de penjar-los del pi que hi ha a la Plaa Major de la Baia, tal i com solia fer-se amb els lladres de bestiar en els "westerns". Finalment no els deixaren morir penjats, per un bon esglai s que els donaren. D'aquell moment en avant, el pi s conegut com "el pi del penjat", i ha esdevingut un smbol de la pedania. Vicent Verd li dedic un article a aquesta ancdota en el diari El Pas. 

 L'agricultura a les Baies .

Al camp d'Elx dels temps passats, en poca de recollecci, els llauradors, no es donaven treva ni descans per recollir els cereals -cultiu majoritari d'aquells temps- quan aquests estaven en sa, el mateix feien per batre les messes quan les tenien preparades en les eres. 
Tant la sega com la batuda eren feines molt fatigoses per si mateixes i pel temps tan calors en qu es realitzaven. Aquests treballs s'havien de dur a terme puntualment per tal d'obtenir uns resultats ptims, dins d'unes dates determinades que estaven delimitades pel costum i la meteorologia.

Si en els mesos d'hivern i primavera, la meteorologia havia sigut favorable i generosa, la collita era ms abundant i, per consegent, calia ocupar ms temps en la recollecci. Havia colles d'homes, corbats sobre la terra, segant civada amb la fal durant llargues hores. Desprs, les garbes calia transportar-les a l'era, en ocasions a quilmetres de distncia, on s'amuntegaven en cavallons que els llauradors anomenaven garberes (en forma piramidal per tal que no es mullaren).

Una vegada acabada aquesta faena, a mitjans del mes de juny es llauraven els guarets per eliminar les males herbes que sorgien amb les humitats de la primavera, i perqu s'orejaren b amb els sols caniculars de juliol i agost, i pogueren arribar en condicions ptimes a la prxima sembra. 
A continuaci comenava la batuda, treball un tant ritual que s'iniciava a trenc d'alba i acabava a poqueta nit. Abans d'escometre-la calia preparar l'era perqu estiguera en perfectes condicions, regant-la i passant-li el rullo per endurir el terra, formant una superfcie completament plana i neta. Durant el temps que durava, cada dia es feia una batuda. Primer es distribuen a l'era una quantitat de garbes perqu la batuda no fora ni massa densa ni massa fina, es tallaven els vencills amb una corbella, i es distribua la messes d'una manera uniforme. A continuaci amb el corr, la pedra i el trill, arrossegats per cavalleries, es donava voltes per damunt a la batuda durant una o dues hores. Desprs es retiraven les cavalleries i separaven el gra de la palla, que barrejat amb el palls, s'amuntegava a part. La palla a mitjan batre, s'estenia de nou a l'era i al voltant de mig dia, quan ms calfava el sol, es tornava a batre, fins deixar-la en condicions ptimes perqu poguera menjar-la la cavalleria, car constitua el pinso ms habitual. Pel que fa al gra, quan s'alava la brisa del mar, s'aventava amb la forca (si no feia prou vent, aquest treball es posposava per al dia segent), per separar-lo del palls. Desprs, mig net, se li passava el rullo i s'aventava de nou amb la pala, a fi que quedara completament net. A mitjan vesprada, la palla, suficientment batuda, es feia "crregues" i es transportava al pallar que tenia la mateixa forma que la garbera.

A continuaci, es replegava el gra, que es dipositava al magatzem o a la cova que hi havia al centre del paller, per guardar-lo en bones condicions fins que es venguera. Per finalitzar la jornada s'agranava l'era amb ramassos d'escobella per estendre una nova batuda al dia segent a primera hora. L'poca de batre era el temps de fer balan de l'exercici anual.

Totes les famlies camperoles de classe mitja tenien com a cultius complementaris els cereals, vinyes de ram de vinificaci, figueres, magranes i oliveres, en major o menor quantitat. Darrerament, en poca ms recent hi han plantat ametlers, parrals de ram de taula, tarongers i llimoners. Feien vi per al consum familiar, i per a la seua elaboraci tenien una premsa particular, la resta d'eines necessries, i un petit celler per guardar-lo. El ram normalment era negre de la varietat monastrell que produa un vi prou fort. Del most acabant de fer elaboraven arrop que guardaven en gerres per al consum familiar. Aquestes vinyes eren de sec. No passava igual amb els mangraners i les oliveres que es regaven amb aiges salnitroses del Vinalop. Les magranes es venien al mercat interior, i amb les olives es feia oli per al consum de l'any. Les figueres, fan dues collites en la mateixa temporada : les bacores i les figues. Aleshores a l'inrevs de com passa ara, les bacores com a fruita fresca, no tenien valor comercial, perqu era un producte perible i no hi havia transports rpids per portar-les als mercats; es consumien seques -macoques- en panets de figa, amb ametles, llavor de fenoll i canella, que es menjava com a postre en els mesos d'hivern. Aquest costum ha arribat fins els nostres dies.

 El mercat .
La majoria de les famlies camperoles acudien a la poblaci el dia del mercat,com una cita obligada,ja quela resta de la setmana a penes si eixien de les seues cases, a causa de la dedicaci exclusiva als treballs habituals.Era normal que aquest dia el pare i la mare, a primeres hores del mat, amb la tartaneta i la somereta, abillats amb la roba dels diumenges, emprengueren el cam de la poblaci "per fer el recapte" el dia del mercat.

En la poblaci tenien una casa, en algun barri perifric, on deixaven la somereta durant unes hores fins que tornaren al camp.

Quan anaven al mercat, la dona solia dur algunes dotzenes d'ous, algun conill o pollastre que venien a domicili a altres famlies de la poblaci; era un comer directe,de productor a consumidor. Amb els pocs diners que aconseguien amb aquestes vendes compraven la resta de coses que necessitaven en casa per passar la setmana. No noms compraven comestibles,sin tamb vestits, etc. Acudien a la botiga per comprar algun vestit per al xiquet o xiqueta que s'havia quedat a casa, o un parell d'espardenyes per reposar les que s'havien deteriorat per l's. Les sabates noms s'usaven en les grans solemnitats,i no sempre.Quan anaven al mercat, la dona portava una cistella de vmet que es penjava al bra dret i on ficaven tot el que compraven: companatges, sobretot saladures, tamb sal, sucre, arrs, llegums, espcies i poc ms. 

Els homes, el primer que feien era visitar la barberia per xollarse i afaitar-se; desprs s'apropaven a l'Ajuntament a pagar el consum, que era l'impost municipal ms polmic que hi havia aleshores. Si necessitaven comprar alguna eina o aparell per a les cavalleries acudien al guarnicioner que els subministrava el que precisaren per reposar els aparells deteriorats per l's diari.Comprava su a la carnisseria, que desprs picava i amb el qual feia sag que gastava per engreixar els aparells de les cavalleries i encebar l'eix del carro perqu no xerricara per la fregada en sec.Quan ja havien fet totes les gestions, si encara no era mig dia, s'apropaven a les Quatre Esquines, que era el punt de reuni dels agricultors en els matins dels dies de mercat,mentre les dones acabaven de fer el recapte.

L'assistncia al mercat setmanal, trencava un poc la monotonia de la vida diria dels agricultors del Camp, una vida carent d'atractius i alicients, una vida dedicada en cos i nima a la rutina d'un treball ingrat i pesat, ple de solanes i d'interpries.

 El Mestre Canaletes .
Hi hagu al Camp d'Elx diversos "mestres i algunes escoles", per hi va haver un mestre que desenvolup una lloable tasca didctica al llarg de molts anys, el mestre Canaletes Josep Canals Gimnez. Viva en la Baia i es dedic a l'ensenyament durant ms de mig segle, de la dcada dels anys vint a la dels setanta. No fu altra cosa al llarg de la seua vida, i va ser molt estimat, per tots els que el tractaren. El mestre Canaletes,amb la bandolera de cuiro a l'espatlla,primer a peu i desprs en bicicleta per senderes i camins polsegosos, formava part del paisatge de la Baia. Aquell home senzill i alegre, enseny a llegir i a escriure a quatre generacions de joves campesins, que no van tenir cap ms ensenyament que el que ell els ofer.

Al banda de la tasca pedaggica, el mestre Canaletes era un inspirat poeta que feia versos rimats i mesurats en valenci. Els enginyosos poemes es publicaren en molts diaris de l'poca, i eren llegits amb gust per molts llauradors que celebraven la seua fecunda inspiraci i les seues ocurrncies.

 Divertiments .
La veritat s que els agricultors dels temps passats no tenien moltes opcions on triar per a divertir-se i passar una estona agradable durant les vesprades dels dies festius. Fins la tercera dcada d'aquest segle, no hi hagu al Camp locals pblics on la gent pogus reunir-se en pla festiu, per alterar la vida montona que duien. Abans, en primavera i estiu, quan les vesprades es feien ms llargues i assolejades, als eixamplaments d'alguns camins se solien organitzar "blancs de conill " en pla competitiu. Aquest joc consistia a penjar un conill d'una perxa de fusta d'uns dos metres d'alada i des d'una distncia d'uns setanta metres,llanaven pedres. Prviament es pagava una quantitat determinada per cada tret, i qui encertava, s'enduia el conill com a premi. Clar est que en aquesta competici noms prenien part els homes, generalment els ms joves i decidits que feien gala d'habilitat i punteria en el llanament de pedres.

El "blanc de conill", era noms el pretext perqu els joves acudiren.A totes aquestes reunions assistia el cacauer que montava la paradeta per vendre avellanes,cacauets,cigronets torrats i altres llaminadures.El cacauer sempre portava el joc de l'auqueta que constava d'un recipient concau, una bola que duia encastrades unes figures (el vell, la bacora, etc.) i d'un cartr amb les mateixes figures que la bola. Es jugava apostant per una determinada figura i, quan ja s'havia apostat a totes es llanava a rodar la bola per la concavitat del recipient,quan es parava,la figura que quedava en la part superior era la guanyadora. El premi sempre consistia en una certa quantitat del torrat que tenia a la venda.Els organitzadors d'aquests reunions contractaven a dos o tres msics aficionats, que portaven una guitarra, un guitarr i una bandrria. A poqueta nit, quan ja hi havia prou gent, comenaven a tocar canons del folklore popular.

En aquest moment els xics es dirigien a les xiques (fins aleshores havien estat separats els uns dels altres) i les requerien per ballar, gaireb sempre amb les mateixes paraules : "fadrina, vols ballar?" Si la xica acceptava,cosa que normalment passava,es formaven parelles en dues fileres, els xics enfont de les xiques i comenava la dansa al so de la msica. Aquest ball rebia el nom del "peu xafat"i consistia en uns passos curts i rtmics. Quan els msics canviaven de can les parelles ocupaven la posici contrria a la que tenien abans. El ball durava pocs minuts i quan finalitzava, el xics donaven les grcies a les xiques i les acompanyaven al lloc on eren abans.Com aquestes reunions se celebraven a la interprie, s'acabaven quan es feia fosc;aleshores les xiques vigilades atentament per les mares, tornaven a les seues cases,a peu,per suposat. En aquests moments els xics s'organitzaven en colles de quatre o cinc i es disposaven a visitar a les xiques.

Les visites duraven ms o menys un quart d'hora, la qual cosa els permetia de fer-ne diverses durant la mateixa vetllada, ja que tots vivien prop. En aquestes colles el ms decidit o interessat, feia de caporal i quan arribaven a la porta de la casa solia dir: "Bona nit, es pot passar?" a la qual cosa la xica responia: "Endavant fadrins!". Quan passaven, bevien aigua del cnter per aplacar els nervis, desprs de les salutacions de rigor, encetaven una conversa intranscendent on intervenien tots i al cap d'una estona se n'anaven. Aquestes visites agradaven tant a les xiques com a les mares, car era senyal inequvoca que la seua filla era el punt de mira dels xics, com a presagi d'un incipient festeig. Era l'exploraci prvia d'un terreny que pensaven conquerir a curt termini.  Aquests balls i aquestes visites, eren quasi les niques ocasions que tenien els xics d'aproximar-se i conixer-se, ja que aleshores s'eixia poc de casa, i menys encara els joves.

Al camp estava tamb molt arrelat el joc del calitx al qual anomenaven tanganillo. Se'n celebraven moltes partides,u contra u,dos contra dos o tres contra tres, i empraven per al seu llanament xapes rodones d'un metall pesant o monedes de cinc pessetes de plata. Aquest joc que s original de l'horta murciana i encara es practicava en alguns barris de la poblaci d'Elx,per ha desaparegut al camp. 

Els jocs de naips sempre es practicaren, particularment el Culepe i, un poc menys, el Set i mig. Pel que fa als joves, quan tenien ocasi de reunir-se els xics i xiques, jugaven a la "duana" un joc d'atzar amb daus. Tamb jugaven a penyores,que consistia a encertar el significat d'unes preguntes i si no les encertaven pagaven prendes o penyores. En estiu anaven a la platja com a mxim una vegada i un sol dia, normalment el de sant Jaume. Tota la famlia eixia de casa de mat amb el carro i la cavalleria i, quan arribaven a la vora del mar el deixaven, feien ombra per cobrir-se del sol i es disposaven a passar el dia el millor possible. A mig dia es banyaven en la mar, tamb les cavalleries, que es resistien a entrar a l'aigua. Desprs del bany la dona guisava un perol d arrs i conill o pollastre, que tots menjaven amb moltes ganes, de postre un mel d'aigua ben gros i roig,que prviament havien soterrat a la arena fresca a la vora del mar, perqu es mantingus fresc. 
A mitja vesprada es donaven un altre bany, replegaven i emprenien el viatge de tornada a casa. Aix fins el prxim any.

Aquestes eren les niques vacances que tenien al cap de tot l'any, i no totes les famlies les podien gaudir. Quina diferncia d'aleshores en...

 Persones destacades i conegudes a Les Baies .
Hi hagu uns pocs hmens que destacaren per la seua feina dedicada a la histria de la Baia, com Jos Canals Gimnez "El Mestre Canaletes".

Tamb Salvador Gimnez Baeza, aquest home que ha viscut aquest segle al mxim, ha conegut la Primera i Segona Guerra Mundial, la Guerra Civil, etctera, ha viscut molts anys fora d'Espanya, en eixos anys en els que la gent buscava treball en l'estranger per poder viure.

A comenaments de segle visqu a la Baia Vicente Alarcn Maci, conegut popularment com "el tio Fregior", que tamb era un inspirat poeta festiu en valenci. Escrigu un sainet titulat "El tenorio d'Atzavares", que fou representat nombroses vegades amb molt d'xit. Tamb collaborava assduament, tant en prosa com en vers, en els diaris de l'poca. Va morir l'any 1923.  

Tamb s molt conegut a la zona Antonio Gomis Agull, "Tio Tonet" o "El Cureta", que mor amb 104 anys.

 Arribada del canal del progrs  .
Els vens de la Baia, quan el 1915 hi arribaren les aiges dolces d'El Progreso i les terres passaren de sec a regadiu, manifestaren la seua alegria a travs dels versos del "to Fregior" que deien : 
"Bona s l'aigua del Progrs,;
per buida les carteres.;
La del cel val alguna cosa ms,;
fa ms altes les garberes;
i no ens costa diners.";

 Etimologia de Les Baies .
El nom de Les Baies est relacionat amb el de Tabai. Sanchis Guarner admet que aquest era un nom ibric amb un element Ta- prefixat, donant ja a entendre (tcitament) la connexi amb Baia. Aquest nom designa dos venats diferents i prxims: La Baia Alta i La Baia Baixa (xxxvi 132.10,136.10); Tabai designa especialment el gros serrat que separa els termes d'Elx i Asp.(veg.GGRV 924n, mapa del partit judicial),es troben doncs cap al extrems oposats dins el terme d'Elx. Aleshores se suposat que el nom es designat per la existncia d'un serrat prxim als dos venats,suposant una separaci "tapia" entre la zona de l'interior (Elx) i la costa martima. Majorment que per a Tabai hi ha una etimologia ms fundada.

El mot hispnic tpia (d'arrel probablement no preromana DECat, s.v.) existia tamb en mossrab, i des d'aquest s'havia ests a l'hispanorab i l'rab afric; amb la p arabitzada,RMa registra Tbiya amb la glossa catalana <tpia>(603.1,134a2) Est ben comprovat per la mateixa toponmia valenciana i catalana en general,que no hi sn rars els berberismes (que ens guardarem de confondre amb els iberismes), veg. el meu estudi, EntreDL II, 316-330. I s que entre els moros valencians abundaven fins en grans masses, els berebers arabitzats. Havent-hi entre ells tants bilinges berberfons (o almenys berberognstics) no pot fer escrpol admetre que entre els d'Elx en part es vagi deglutinar Ta-(pres per article bereber); d'on Baia (potser Al-Baia=La  Baia); i com que eren dues, aqu partim necessriament del dual tabiyn,distingides avui La Baia Baixa i Baia Alta;en progressar la romanitzaci, els moriscos canviarien un Al-Bayn dual en els dos singulars La Baia Alta i La Baia Baixa. 

 Fonts d'informaci .
Onomasticon Cataloniae. Joan Coromines. Toponmia menor. La Baia y Tabai.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81319" title="Washington DC" nonfiltered="2242" processed="2237" dbindex="32402">


La ciutat de Washington s la capital dels Estats Units d'Amrica, i constitueix el Districte de Colmbia (DC), l'nic districte federal dels Estats Units. Es troba situada a la ribera del riu Potomac, entre els estats de Virgnia i Maryland.

La poblaci de l'rea metropolitana de Washington arriba als 4 milions d'habitants (i si s'hi inclou Baltimore, la poblaci s de ms de 7 milions). Com a capital dels Estats Units, a Washington es troben la Casa Blanca (oficina de la branca executiva del govern nord-americ) i el Capitoli (seu de la branca legislativa). A ms de ser seu del govern, s un centre turstic molt important, amb monuments memorials als presidents Abraham Lincoln, Thomas Jefferson i George Washington.

Va ser una ciutat projectada per l'arquitecte francs Pierre l'Enfant, a finals del segle XVIII, com una ciutat especialment planificada com a centre de govern. 

































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81322" title="Corr Anilox" nonfiltered="2243" processed="2238" dbindex="32403">
Corr regulador de tinta utilitzat en impressi flexogrfica. Es fabrica d acer cromat, gravat mecnicament o b cermic gravat mitjanant lser per a disposar d una superfcie amb microcelles amb les quals es controla el nivell de tinta que es transmet en el procs d impressi. Aquesta tinta es recull d una cubeta i es transmet al suport d impressi que al seu moment, imprimeix la imatge en el suport receptor.

Un corr anilox s escull definint:

 La seva linealitat.
 L angle que formen les celles, normalment 30, 45 o 60.
 La geometria i profunditat de les celles.
 El volum de tinta que aporta per unitat de superfcie impresa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81325" title="Salt Lake City" nonfiltered="2244" processed="2239" dbindex="32404">



Salt Lake City (en catal: Ciutat del Llac Salat) s la capital i la ciutat ms gran de l'estat d'Utah, als Estats Units. La seva poblaci s de 180.651 habitants a l'any 2006, contant l'rea metropolitana amb una mica ms d'un mili d'habitants. Va ser fundada el 1847 pels Sants dels ltims Dies, esglsia dirigida en aquell moment per Brigham Young. Es troba just al sud-est del Gran Llac Salat (Great Salt Lake). s la seu central de l'Esglsia de Jesucrist dels Sants dels ltims Dies, tamb coneguts com mormons.

Com a seu de la ciutat mormona, conserva moltes construccions que es van fer en arribar a aquesta terra, per exemple la casa del lle com se'l coneixia al profeta Young, el llogaret desereth, construda pels pioners i sobretot el bell temple de Salt Lake City. Del ms actuals el centre de registre familiar ms gran del mn.

Durant l'hivern de 2002, Salt Lake City va ser la ciutat amfitriona dels Jocs Olmpics d'Hivern.

 Histria .

Abans d'establiment dels europeus, els Shoshone, Ute, i Paiute havien habitat a la Vall de Llac Salat (Salt Lake Valley en angls) durant milers d'anys.

Els primers colons que es van installar el 24 de juliol de 1847 a la vall eren membres de l'Esglsia de Jesucrist dels Sants dels ltims Dies (coneguts com mormons). Havien viatjat a travs de la naci a la recerca d'una zona allada on poder practicar la seva religi, lluny de la persecuci que havien afrontat a l'Est. Quan van arribar, el seu profeta religis, Brigham Young va dir: "Aquest s el lloc adequat", ms tard abreujat simplement a: "Aquest s el lloc."

Noms quatre dies desprs de l'arribada a la Vall de Llac Salat, Brigham Young va designar el lloc per al Temple del Llac Salat (Salt Lake Temple), el temple principal per a l'Esglsia de Jesucrist dels Sants dels ltim Dies. Construt a la Poma del Temple (Temple Square), al centre de la ciutat. Es va trigar 40 anys a completar el temple, sent acabat el 6 d'abril de 1893. s l'edifici ms conegut de la ciutat.

 Clima .
El clima de Salt Lake City es caracteritza com clima d'estepa semirida amb quatre estacions diferenciades. L'estiu i l'hivern sn llargs, amb calorosos i secs estius i hiverns freds i amb molta neu i la primavera i la tardor sn breus per confortables perodes de transici.

Els estius de la ciutat es caracteritzen pel seu clima clid i molt sec. El monz arriba des del Golf de Califrnia des de meitat de juliol fins a setembre, produint diverses tempestes focalitzades durant les tardes.

 A la Cultura Popular .

Apareix descrita en el llibre Estudi en escarlata d'Arthur Conan Doyle com una colnia distpica regida per l'autocrcia de Brigham Young i el seu bra armat, els ngels Vengadors

 Demografia .


Segons el cens de l'any 2000 a Salt Lake City hi ha 180.651 persones, 71.461 cases, i 39.803 famlies. Aix ascendeix a 8,1% de la poblaci d'Utah, a 20,2% de poblaci del Comtat de Salt Lake, i a 13,6% de la poblaci Salt Lake metropolit.
Salt Lake City t una densitat demogrfica de 643,3 km.

 Enllos externs .

Turisme a Salt Lake City;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81330" title="Antoni Massana i Bertran" nonfiltered="2245" processed="2240" dbindex="32405">
Antoni Massana i Bertran (Barcelona, 1890 - Ramat, 1966) va ser jesuta i compositor.

 Biografia .
Estudi msica a Barcelona amb Domnec Mas i Serracant, Enric Granados, Frank Marshall i Vicen Maria Gibert, i ampli la seva formaci amb Enric Morera, Felip Pedrell i Nemesio Otao. El 1911 ingress a la Companyia de Jess i fou ordenat sacerdot el 1922. Es llicenci en msica gregoriana a Roma i complet els estudis musicals a Munic i Solesmes. Antoni Massana S.J. va estar destinat a Amrica: Rio de Janeiro (1951), Buenos Aires (1952), Montevideo. Tamb va ser mestre de capella i organista a l'esglsia dels jesutes, a Barcelona. Se'l considera un autor romntic, amb clares influncies wagnerianes, aix com tamb de Debussy i Strauss. Collabor en la Revista Musical Catalana.

La primera composici seva de qu es t notcia s Barcarola (1906). Deix una producci variada i extensa, des de cants lrics i religiosos fins a grans oratoris i sarsueles, passant per peces de concert. Compongu tres peres: Canig (1934), Nuredduna (1947) i Juca Pirama (1950). La seva producci est dipositada i catalogada a la Biblioteca de Catalunya, en el fons Antoni Massana.

 Obra .
(En alguns ttols, la data s la de composici; en altres, la de publicaci)

 Ad missam lectam: concentus vocalis et organicus : fasciculus I in Natale Domini (1964);
 Comentarios a la encclica (1956);
 Elegia a Debussy (1918), per a piano i orquestra de corda;
 Fantasia simfnica (1925);
 Misa en honor de San Juan de Dios, a tres veus mixtes amb acompanyament d'orgue;
 Missa brevis et facillima: tribus vocibus aequalibus concinenda (1964);
 Missa in honorem S. Theresiae a Jesu Infante (1935);
 Missa Orbis Factor (<1949);
 Simfonia en Do (1952);
 Suite per a orquestra de cambra (1964);

 Dramtiques .
 L'xit d'una olla : gatada de sabor badalon en un acte i en vers (1922), sarsuela amb lletra de J. Umbria (=Joaquim Selva);
 Canig (1934), pera en tres actes, sobre un text de Josep Carner basat en l'obra de Verdaguer. Estrenada en versi concert el 1936; i en versi pera, el 1953 al Liceu;
 Ideando una forja de hroes (1941), quadre melodramtic sobre la vida de Sant Ignasi de Loiola amb lletra de Joaquim Vila;
 Juca Pirama (<1950), pera basada en el poema  d';
 La Maga blanca (1944), drama lric en quatre actes, amb lletra de Luis Mara de Arrizabalaga;
 Nuredduna (1947), pera en tres actes, amb llibret de Miquel Forteza basat en La deixa del geni grec de Miquel Costa i Llobera;
 Sydia: drama histrico misional en un prlogo, cuatro actos y un eplogo, amb lletra de Luis Mara Arrizabalaga;
 Y el Imperio volva ... : poema coral-dramtico en cinco jornadas (1940), amb llibret de Ramn Cu Romano;

 Per a instrument .
 Danza selvtica (>1926), per a piano;
 Suite num. 1 per a piano (1917), cont lElegia a Granados;
 Coral, per a orgue;
 En estilo gregoriano, per a orgue;
 Pastoral (1939), per a orgue;
 Andante con moto, allegro appasionatto, per a viol i piano;
 Berceuse, per a viol i piano;
 Rapsdia catalana, per a viol i piano;
 Melodia (1964), per a violoncel i piano;

 Vocals .
 A la Mare de Du de Nria (1964), sobre una poesia de Joan Maragall;
 A la Mare de Du del Far, amb lletra de Ramon Garriga i Boixader ;
 A Sant Llus, can a veu sola o per cor i orgue, amb lletra de Verdaguer;
 Canticel, amb lletra de Josep Carner;
 Cntico para las Siete Palabras, per a 4 veus i orgue o harmnium;
 La Creacin: oratorio bblico La creaci: oratori bblic (1946), sobre textos de la Bblia, per a cinc veus solistes, cor i orquestra. Edici bilinge castell-catal;
 Dos cnticos religiosos a las almas del Purgatorio, cor i solista amb acompanyament d'harmnium o orgue;
 Dos cnticos religiosos para el pueblo, per a veu i orgue o harmnium;
 Dos rosaris;
 Dues canons (1934), amb lletra de Verdaguer;
 En l'enterro d'un nin, amb lletra de Verdaguer;
 Goigs en llaor del gran Pare i Patriarca Sant Ignasi de Loyola;
 Himne a Catalunya (1915);
 Himne a Mallorca (1926);
 Himne contra el mal parlar, per a cor i solista amb acompanyament de piano, amb lletra de Verdaguer;
 Himne de la Ciutat de Du (1921), cor a quatre i sis veus mixtes;
 Himne dels centres de perseverana: Congregacin de la Purificacin de Nuestra Seora y San Francisco de Borja : Seccin de Santos Ejercicios para Obreros (<1925), lletra de Ramon Maria de Bols S.J.
 Himno a San Pablo (1963), amb motiu del dinov centenari de la visita de l'apstol a Espanya, amb lletra de Miquel Melendres;
 Himno de los bomberos espaoles a su patrono san Juan de Dis (1958), lletra de Matas de Mina y Salvador;
 Himno de perseverancia (1925);
 Himno del colegio de San Jos de la Compaa de Jess, Valencia (>1918);
 Idillis i cants mstics, amb lletra de Verdaguer;
 Ignis flagrans charitatis (1951), per a barton, cor i orquestra, recull d'episodis musicals sobre la vida de Sant Joan de Du, amb textos de la Sagrada Escriptura i de la litrgia;
 Javier: estampas escnicas: oratorio (1930), amb lletra de Genaro Xavier Gallegos;
 Loor a Margarita, per a veu i piano;
 Miles Christi (1956), estampes musicals sobre la vida de Sant Ignasi per a cor i orquestra;
 Montserrat (1925), oratori;
 O esca viatorum (1963);
 Panis angelicus (1922);
 La Pasionera, amb lletra de Verdaguer;
 Plegaria de una madre (<1928), amb lletra de la Infanta ;
 Resignaci (1964), per a veu i piano, amb lletra de Verdaguer;
 El Salm dels pecadors: op. 40, per quatre veus mixtes a capella, amb lletra de Carner;
 Salve Regina (1963);
 Temena, amb lletra de Josep Maria Boix i Selva;

 Recopilacions .
 Canons lriques, per a veu i piano;
 Cntica Sacra (ca 1918), collecci de 130 cntics per a veu i orgue o harmnium;
 Cantoral Sagrado (1946), collecci de motets;
 Cants de pietat: misteris del Rosari, per a veu i acompanyament, edici bilinge catal-castell;
 Cinc obres per a orgue;
 Cinco canciones (1964), amb lletra de Xavier Criado;
 Coleccin de diez piezas de fcil y mediana dificultad para rgano o armonio;
 Cuatro piezas para armonio (1956);
 10 piezas para rgano o armonio;
 Ocho canciones (1964), per a veu i piano;
 Once piezas para rgano o armonio, de fcil y mediana dificultad;
 Quatuor Moteta: Tribus vocibus equalibus organo comitante (1945), per a tres veus i orgue;
 Seis Avemaras, dos Glorias y dos Padrenuestros, per a veu i orgue o harmnium;
 Tres Sacris Solemnis y un O Salutaris, per a veu i orgue o harmnium;

 Bibliografia .
 Joana Cresp Catleg del fons Antoni Massana a la Biblioteca de Catalunya Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1992;
 Consuelo Colomer Antonio Massana y Beltrn (1890-1966), I Centenario de su nacimiento. Ensayo biogrfico Valncia: Albatros, 1989;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81335" title="Llista de governants de Manipur" nonfiltered="2246" processed="2241" dbindex="32406">

Manipur ha estat governat per:

 Llista de sobirans . 
	 		
1. 	Nongda Lairen Pakhangba 	33 - 154;
2. 	Khuiyoi Tompok 	154 - 264;
3. 	Taothingmang 	264 - 364;
4. 	Khui Ning-ngonba 	364 - 379;
5. 	Pengsiba 	379 - 394;
6. 	Kaokhangba 	394 - 411;
7. 	Naokhamba 	411 - 428;
8. 	Naophangba 	428 - 518;
9. 	Sareimang 	518 - 568;
10. 	Urakonthouba 	568 - 658;
11. 	Naothingkhong 	663 - 763;
12. 	Khongtekcha 	763 - 773;
13. 	Keirencha 	784 - 799;
14. 	Yaraba 	799 - 821;
15. 	Ayangba 	821 - 910;
16. 	Ningthoucheng 	910 - 949;
17. 	Chenglei Epan Lanthaba 	949 - 969;
18. 	Yanglou Keiphaba 	969 - 984;
19. 	Irengba 	984 - 1074;
20. 	Loiyumba 	1074 - 1122;
21. 	Loitongba 	1122 - 1150;
22. 	Atom Yoiremba 	1150 - 1163;
23. 	King Iwanthaba 	1163 - 1195;
24. 	Thawanthaba 	1195 - 1231;
25. 	Chingthang Lanthaba 	1231 - 1242;
26. 	Thingbai Selhongba 	1242 - 1247;
27. 	Puranthaba 	1247 - 1263;
28. 	Khumomba 	1263 - 1278;
29. 	Moiramba 	1278 - 1302;
30. 	Thangbi Lanthaba 	1302 - 1324;
31. 	Kongyamba 	1324 - 1335;
32. 	Telheiba 	1335 - 1355;
33. 	Tonaba 	1355 - 1359;
34. 	Tabungba 	1359 - 1394;
35. 	Lairenba 	1394 - 1399;
36. 	Punsiba 	1404 - 1432;
37. 	Ningthoukhomba 	1432 - 1469;
38. 	Kyamba 	1469 - 1508;
39. 	Koiremba 	1508 - 1512;
40. 	Lamkyamba 	1512 - 1523;
41. 	Nong-en-faba 	1523 - 1524;
42. 	Kabomba 	1524 - 1542;
43. 	Tangjamba 	1542 - 1545;
44. 	Challamba 	1545 - 1562;
45. 	Mungyamba 	1562 - 1597;
46. 	Khagemba 	1597 - 1652;
47. 	Khunjaoba	 1652 - 1666;
48. 	Paikhomba 	1666 - 1697;
49. 	Charairongba 	1697 - 1709;
50. 	Garibaniwaz (Mayamba) 	1709 - 1748;
51. 	Chitsai 	1748 - 1752;
52. 	Bharatsai 	1752 - 1753;
53. 	Maramba 	1753 - 1759;
54. 	Chingthangkhomba 	1759 - 1762;
55. 	Maramba 	1762 - 1763;
56. 	Chingthangkhomba 	1763 - 1798;
57. 	Labyanachandra 	1798 - 1801;
58. 	Madhurjit Singh	1801 - 1803;
59. 	Chourjit Singh	1803 - 1813;
60. 	Marjit Singh 	1813 - 1819;
61. 	Takuningthou (Heerachandra) 	1819 -;
62. 	Yumjaotaba 	1820 -;
63. 	Gambhir Singh 	1821 -;
64. 	Jay Singh 	1822 -;
65. 	Yadu Singh (Nongpok Chinglen Khomba) 	1823;
66. 	Raghav Singh 	1823 - 1824;
67. 	Nongchup Lamgaingamba (Badhra Singh) 	1824;
68. 	Gambhir Singh (Chinglen Nongdrenkhomba) 	1825 - 1834;
69. 	Chandrakirti (Ningthempishak) 	1834 - 1844;
70. 	Nara Singh 	1844 - 1850;
71. 	Devendra Singh 	1850 -;
72. 	Chandrakirti 	1850 - 1886;
73. 	Surachandra 	1886 - 1890;
74. 	Kulachandra 	1890 - 1891;
75. 	Churachandra Singh 	1891 - 1941;
76. 	Bhodhachandra 	1941 - 1949 (1955);

 Comissionats .

 Himmat Singh K. Maheswari   (1949-1951);
 R.B. Bharqawa               (1951-1953);
 P.C. Mathews                (1954-1958);
 Jagat Mohan Raina           (1958-1963);
 Baleshwar Prasad            (1963-1970)  ;
 Dalip Rai Kohli             (1970-1972);

 Governadors .

 Braj Kumar Nehru      (1972-1973)              ;
 Lallan Prasad Singh   (1973-1981);
 Saiyid Muzaffar Husain Burney   (1981-1984)              ;
 K.V. Krishna Rao        (1984-1989);
 Chintamani Panigrahi    (1989-1993)             ;
 Raghunatha Reddy        (1993)      ;
 V.K. Nayar              (1993-1994);
 Oudh Narain Shrivastava (1994-1999);
 Ved Prakash Marwah      (1999- )   ;

 Primers ministres .
 Mairembam Koireng Singh  (1963-1967);
 Longjam Thambou Singh    (1967);
 Mairembam Koireng Singh   (1968-1969);
 Mohammed Alimuddin        (1972-1974)  ;
 Yangmasho Shaiza          (1974);
 Raj Kumar Dorendra Singh  (1974-1977);
 Yangmasho Shaiza          (1977-1979);
 Raj Kumar Dorendra Singh   (1980);
 Rishang Keishing          (1980-1988);
 R.K. Jaichandra Singh     (1988-1990);
 Raj Kumar Ranbir Singh    (1990-1993);
 Raj Kumar Dorendra Singh  (1993);
 Dasarath Deb              (1993);
 Rishang Keishing          (1994-1997);
 Wahengbam Nipamacha Singh (1997-2001);
 Radhabinod Koijam         (2001-2002);
 Okram Ibobi Singh         (2002- );
        



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81343" title="Manipuri" nonfiltered="2247" processed="2242" dbindex="32407">
Els manipuri o meitei sn el poble originari de l'estat de Manipur (ndia). Sn emparentats amb naga i mizo, de raa mongoloide, parlen meitheilon, llengua que pertany al grup de llenges tibeto-birmaneses i sn de religi hinduista. 

Ocupen la vall de Manipur i sn dividits en clans que no es poden casar entre ells. Limiten amb els naga al Nord, i amb els kuki al sud. El 57,67 % sn hinduistes, el 34,11 % sn cristians i el 7,27 % sn musulmans.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81345" title="Front Popular Revolucionari de Manipur" nonfiltered="2248" processed="2243" dbindex="32408">

El Front Popular Revolucionari de Manipur (FPRM) s l'ala poltica d'un moviment que fou creat per N. Bisheswar Singh amb el nom d'Exrcit Popular Revolucionari de Manipur, el 25 de setembre de 1978. 

Es declara revolucionari i intertnic i pretn unir meiteis, naga i kuki en un Manipur lliure. 

D antuvi s aliaren amb el National Socialist Council of Nagalim aleshores encara nomenat Consell Nacional Socialista de Nagaland. Les seves accions s iniciaren a la vall d'Imphal el 1978-79 amb forts atacs a les forces de seguretat (39 atacs). La mort d'alguns lders en combat (com el president Thoudam Kunjabehari el 1982) i la detenci d altres (com Bishewar, detingut el 1981) li va fer perdre activitat militar en els vuitanta.

El 1989 es va formar l'ala poltica, el Revolutionary People's Front (RPF) que constitu un govern a l'exili de Bangla Desh, dirigit per Irengbam Chaoren i comen una reestructuraci del seu exrcit.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81347" title="Reticle (constellaci)" nonfiltered="2249" processed="2244" dbindex="32409">


Reticle (Reticulum segons la denominaci en llat de la Uni Astronmica Internacional) s una petita constellaci de l'hemisferi sud. Fou introduda per Nicolas-Louis de Lacaille fent referncia al reticle, un instrument cientfic utilitzat per mesurar les posicions de les estrelles.

Estrelles principals.

  Reticuli.

L'estrella principal de Reticulum s   Reticuli, una estrella gegant de la magnitud aparent 3,33. s una estrella gegant distant 160 anys-llum, 100 vegades ms lluminosa que el Sol i 20 vegades ms grossa. No sembla voltar sobre ella mateixa, la seva rotaci es massa feble per ser mesurada.

T un company de magnitud aparent 12, distant 2.450 ua que descriu una rbita en 60.000 anys.

Altres estrelles.

  Reticuli s una estrella doble que pot ser resolta a l'ull nu amb les condicions de tenir una vista excellent i de disposar de bones condicions d'observaci car les dues estrelles que la composen estan al lmit de la visibilitat:  2 Ret s de la magnitud 5,24 i  1 Ret s de la magnitud 5,54.

HD 23079 t un planeta 2,61 vegades ms massiu que Jpiter, i que orbita en 738,459 dies a la distncia de 1,65 ua. HD 27442 (una estrella doble) tamb t un planeta de 1,28 vegades la massa de Jpiter que volta seguint una rbita gaireb circular de 1,18 ua en 423,841 dies.

Taula de recapitulaci de les estrelles de Reticulum.


Nota: Els valors numrics provenen de les dades mesurades pel satllite Hipparcos 

Objectes celestes.

Les galxies espirals NGC 1313   una radiogalxia   i NGC 1559 es troben igualment en aquesta constellaci.

Histria.

La constellaci fou creada per Jakob Bartsch al segle XVII qui l'anomen el Rhombe. Reintroduda per Nicolas-Louis de Lacaille el 1752, amb el nom de Rticule Rhombique abans de ser anomenat simplement Reticle en el segle XIX. Com moltes altres constellacions modernes, porta el nom d'un aparell cientfic, un reticle, un instrument que permet mesurar la posici de les estrelles.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81349" title="Tripuri" nonfiltered="2250" processed="2245" dbindex="32410">
Els tripuri o tipperah sn un poble d tnia tibeto-birmanesa que parla la llengua kokborok, repartits entre els estats de Tripura, Assam i Chittagong, a Bangla Desh. Eren dividites en nombroses castes: famlia reial, els jamaitia (guerrers) i noyatties (Classes baixes). Adoraven el foc, l aigua, el bosc i la terra. Eren parcialment hinduistes. Sacrificaven bous, cabres, porcs i aus. Es divideixen en tribus:

 Debbarma o Tipra , de la qual sorgi la famlia Debbarman, governants del regne.
 Reang o Bru;
 Jamatia;
 Noatia;
 Halam;
 Uchoi;

Els de les muntanyes sn nmades i han fugtr de les lluites amb kukis i mizos. Conreen arrs, llegums i pebrots. Sn majoritriament hinduistes, i hi tenen el temple d'Udaipur, consagrat a Tripuradana o Tripuraresvari, considerada o b du sol o ama dels tres mons. Han estat minoritzats per la forta emigraci bengalina, ja que el 1949 els tripuri eren el 85 % de la poblaci del territori i ara sn el 29 %. Actualment hi ha uns 800.000 a Tripura.

Enllaos .
Arxiu de fotos Tripuri;
twipra.com Website Tripuri;
boroksite Literatura Kokborok ;
Sobre la comunitat Tripuri;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81350" title="Campions d'individual femen dels tornejos del Grand Slam" nonfiltered="2251" processed="2246" dbindex="32411">
Llista de guanyadors en la categoria d'individual femen dels torneigs del Grand Slam:
Guanyadores.




Torneigs per dcades.
2000s
8: Serena Williams;
7: Venus Williams i Justine Henin;
3: Jennifer Capriati i Maria Xarapova;
2: Amlie Mauresmo;
1: Kim Clijsters, Lindsay Davenport, Svetlana Kuznetsova, Anastasia Myskina i Mary Pierce;

1990s
 14: Steffi Graf;
9: Monica Seles;
5: Martina Hingis;
3: Arantxa Snchez Vicario;
2: Lindsay Davenport;
1: Iva Majoli, Conxita Martinez, Martina Navratilova, Jana Novotna, Mary Pierce, Gabriela Sabatini i Serena Williams;

1980s
15: Martina Navratilova;
9: Chris Evert;
8: Steffi Graf;
4: Hana Mandlikova;
1: Tracy Austin, Evonne Goolagong i Arantxa Snchez Vicario;

1970s
9: Chris Evert;
8: Margaret Smith Court;
7: Billie Jean King;
6: Eve Goolangong;
2: Martina Navratilova i Virginia Wade;
1: Tracy Austin, Sue Barker, Mima Jausovec, Barbara Jordan, Chris O'Neil, Kerry Reid i Virginia Ruzici;

1960s
16: Margaret Smith Court ;
5: Maria Bueno i Billy Jean King;
3: Ann Haydon Jones i Darlene Hard;
2: Nancy Richey i Lesley Turner;
1: Franoise Durr, Karen Hantze Suzman, Angela Mortimer, Nancy Richey i Virginia Wade;

1950s
9: Maureen Connolly;
5: Althea Gibson i Doris Hart;
4: Shirley Fry;
3: Louise Brough;
2: Maria Bueno, Mary Carter-Reitano, Thelma Long i Angela Mortimer;
1: Shirley Bloomer, Margaret duPont, Zsuzsi Kormoczy, Beryl Penrose, Christine Truman i Nancye Wynne Bolton;

Trivia.
Guanyadores del Grand Slam:
Steffi Graf (1988);
Maureen Connolly (1953);

Guanyadores de tres ttols consecutius:
Helen Wills Moody (1928 i 1929);
Maureen Connolly (1952-1953);
Margaret Smith Court (1965-1966);
Billie Jean King (1972);
Martina Navratilova (1984);
Steffi Graf (1989-1990, 1993, 1995 i 1996);
Monica Seles (1991-1992);
Martina Hingis (1997-1998);

Guanyadores de 4 o ms ttols en un torneig del Grand Slam:
Lottie Dod   Wimbledon (5);
Blanche Bingley Hillyard   Wimbledon (6);
Dorothea Doublass   Wimbledon (7);
Hazel Wightman   Opens dels Estats Units (4);
Molla Mallory   Open dels Estats Units (8);
Suzanne Lenglen   Wimbledon (6);
Helen Wills Moody   Open dels Estats Units (7), Wimbledon (8) i Roland Garros (4);
Helen Jacobs   Open dels Estats Units (4);
Alice Marble   Open dels Estats Units (4);
Nancye Wynne Bolton   Open d'Austrlia (6);
Pauline Betz   Open dels Estats Units (4);
Louise Brough   Wimbledon (4);
Maria Bueno   Open dels Estats Units (4);
Margaret Smith Court   Open d'Austrlia (11), Roland Garros (5) i Open dels Estats Units (5), ;
Billie Jean King   Wimbledon (6), Open dels Estats Units (4);
Evonne Goolagong   Open d'Austrlia (4);
Chris Evert   Roland Garros (7) i Open dels Estats Units (6);
Martina Navratilova   Wimbledon (9) i Open dels Estats Units (4);
Steffi Graf   Roland Garros (6), Open d'Austrlia (4), Wimbledon (7) i Open dels Estats Units (5);
Monica Seles   Open d'Austrlia (4);
Justine Henin - Torneig de Roland Garros (4);
Venus Williams - Torneig de Wimbledon (5);

Guanyadores de 3 o ms ttols consecutius en un torneig del Grand Slam
Lottie Dod   Wimbledon (1891-1893);
Hazel Wightman   Open dels Estats Units (1909-1911);
Molly Brown   Open dels Estats Units (1912-1914);
Molla Mallory   Open dels Estats Units (1914-1918 i 1920-1922);
Susanne Lenglen   Wimbledon (1919-1923);
Helen Wills Moody   Open dels Estats Units (1923-1925 i 1927-1929); Wimbledon (1927-1930) i Roland Garros (1928-1930);
Daphne Akhurst   Open d'Austrlia (1928-1930);
Helen Jacobs   Open dels Estats Units (1932-1935);
Alice Marble   Open dels Estats Units (1938-1940);
Pauline Betz   Open dels Estats Units (1942-1944);
Nancye Wynne Bolton   Open d'Austrlia (1946-1948);
Louise Brough   Wimbledon (1948-1950);
Margaret du Pont   Open dels Estats Units (1948-1950);
Maureen Connelly   Open dels Estats Units (1951-1953) i Wimbledon (1952-1953);
Margaret Smith Court   Open d'Austrlia (1960-1966 i 1969-1971);
Billie Jean King   Wimbledon (1966-1968);
Evonne Goolagong   Open d'Austrlia (1974-1976);
Chris Evert   Open dels Estats Units (1975-1978);
Martina Navratilova   Wimbledon (1982-1987);
Steffi Graf   Open d'Austrlia (1988-1990) i Wimbledon (1991-1993);
Monica Seles   Roland Garros (1990-1992) i Open d'Austrlia (1991-1993);
Martina Hingis   Open d'Austrlia (1997-1999);
Justine Henin - Torneig de Roland Garros (2005-2007);

Vegeu tamb.
 Campions d'individual mascul dels tornejos del Grand Slam;
 Campions de dobles masculins dels tornejos del Grand Slam;
 Campions de dobles femenins dels tornejos del Grand Slam;
 Campions de dobles mixts dels tornejos del Grand Slam;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81352" title="Bantustan" nonfiltered="2252" processed="2247" dbindex="32412">
Bantustan s el terme amb qu es designa cadascun dels deu territoris que figuraven com a reserves tribals d'habitants no blancs a Sud-frica i frica del Sud-oest (actual Nambia), en el marc de les poltiques segregacionistes imposades durant l'poca de l'apartheid. Es tractava de reserves destinades a allotjar i concentrar poblacions tnicament homognies.


Des dels inicis, el 1959, de la implementaci legal del concepte, fins al seu desmantellament definitiu el 1994, alguns bantustans reberen la independncia nominal (Transkei, Venda, Bophuthatswana i Ciskei, a Sud-frica; Ovamboland, Kavangoland i Caprivi Oriental, a frica del Sud-oest); d'altres (com KwaZulu, Lebowa i QwaQwa) van romandre en una condici de relativa autonomia administrativa, per no foren mai declarats independents. No obstant aix, a cap d'ells els fou reconeguda internacionalment la condici de naci sobirana; noms foren reconeguts per la prpia Sud-frica i, recprocament, entre ells mateixos.

La paraula "bantustan" va comenar a utilitzar-se el 1940; prov del mot bantu (que significa 'gent' en les llenges bantu) i de  stan ('terra de', en farsi, en forma similar a la terminaci  land d'origen germnic). Era un terme no oficial usat pels crtics dels governs de l'apartheid, en oposici a la paraula "homeland" ('ptria'), que era la promoguda pel discurs oficial per a designar el mateix fenomen. 


 Antecedents .

La discriminaci i la segregaci racial eren fets legalment acceptats a Sud-frica anteriorment al govern de lapartheid. Les Normes jurdiques precedents, promulgades en 1913 i 1936, havien reservat per a s de la poblaci negra algunes rees de terreny escampades arreu del pas.

Ja en 1930, el govern de J. Barry Hertzog, primer ministre entre 1924 i 1939, havia procurat minvar el vot dels habitants de raa mixta en concedir el dret de sufragi a les dones blanques, per no aix a les negres. Aix havia debilitat marcadament la capacitat de l'electorat no blanc d'incidir en les decisions poltiques del pas.

 Ascens del Partit Nacional al poder .
Tanmateix, fou en 1948 quan la legislaci en la matria reb un impuls decisiu, quan a les eleccions guany el Partit Nacional (afrikaans: Nasionale Party), liderat per Daniel Malan. Aquest grup havia incls expressament una poltica d'extensi i ampliaci de la segregaci racial, anomenada apartheid, entre els principis bsics de la seva plataforma.

El propsit de lapartheid era no sols apartar als habitants que no eren blancs dels blancs, sin, endems, als distints grups de no blancs entre ells, s a dir, fer extensiva la segregaci tamb a les altres tnies del pas. A ms dels nadius africans, hi havia grups de mestissos i asitics, aquests d'origen indi i malai.

 Legalitzaci de lapartheid .

El Partit Nacional en arribar al govern inici una agenda legislativa ("petit apartheid"). La primera llei fou la Llei de Prohibici de Matrimonis Mixtes No 55 de 1949, la qual prohib els matrimonis de blancs amb no blancs. Aquesta fou seguida per la Llei d'Immoralitat No 21 de 1950 que regulava les activitats privades dels ciutadans en prohibir la "fornicaci illegal", i "qualsevol acte immoral i indecent" entre una persona blanca i una persona africana, ndia, o de color.

A continuaci, el govern comen a preparar el terreny del "gran apartheid", que involucrava la separaci espacial de les tnies. Inicialment, l'mfasi es pos en la separaci racial a l'interior dels centres urbans. La Llei de Registre de Poblaci No 30 de 1950 requeria que cada habitant fos classificat com a blanc, negre, o de color (de raa mixta); ms tard, s'afeg tamb el rtol "asitic", sota una secci especial que feia allusi a aquests habitants declarant-los "sense drets histrics en el territori".


 Consolidaci normativa .
Aquest registre fou seguit per la Llei d'rees de Grup N 41 de 1950, que assignava diferents rees de les ciutats per a les residncies i negocis de cada grup tnic. A conseqncia d'aquestes lleis, en poc temps un mili i mig de persones que, segons es considerava, vivien en el lloc equivocat, van ser expulsades de les seves ciutats, i enviades a pobles satllits o "townships". 

La Llei d'Autoritat Bant N 68 de 1951 va tornar a establir una srie d'organitzacions de caire tribal, anteriorment dissoltes, perqu en endavant representaran els interessos de la poblaci negra, al mateix temps que es dissolia el Consell de Representaci Nadiu. La Llei de Nadius N 62 de 1952, coneguda com la Llei de Passis, va prohibir el simple desplaament fsic dels negres des de les zones rurals a les ciutats. Per a aix es requeria perms previ de les autoritats. En cas que un negre tingus una passada de visita, la seva estada en la ciutat estava limitada a tres dies, tret que en aquest lapse de temps aconsegus un treball. A manera de reassegurana perqu la implementaci de tals mesures fos sustentable en el temps es va sancionar, finalment, la Llei de Nadius N 66 de 1956, que va negar als negres el recurs de peticionar i exercir accions legals en les corts en cas de ser expulsats dels seus habitatges i recollocats forosament en altres rees del pas.

 Poltica de desenvolupament separat .

 L'agenda de Verwoerd .
Ja abans de convertir-se en primer ministre en 1958, Hendrik Verwoerd va participar activament, com a ministre d'educaci del govern anterior en la implementaci del "gran apartheid". Durant la seva gesti al capdavant d'aquest ministeri va establir en 1953 el Departament d'Educaci Bantu, i hi va crear un sistema totalment nou i separat per als estudiants no blancs. El propsit d'aquest sistema era preparar des de primerenca edat als africans perqu acceptessin el seu rol de subordinaci enfront dels blancs. En relaci a aquest tema, Verwoerd en 1953 al crear el sistema d'educaci separat, va declarar al peridic afrikaans Die Burger el segent: 

"Quan tingui control de l'educaci 'nadiua', la reformar de forma tal que als 'nadius' se'ls ensenyi perqu caiguin en el compte que la igualtat amb els europeus no s per a ells". ;

"No hi ha espai per a l'afric dintre de la comunitat d'europeus ms enll del nivell de certa classe de labors. No s de cap s per al rebre entrenament la meta final del qual s l'sser absorbit per la comunitat europea".;
 
Durant el govern de Verwoerd com a primer ministre (1958   1966), l' apartheid evolucion cap a l'anomenada poltica de desenvolupament separat. Aquesta apuntava especficament a aconseguir que cadascun dels grups africans (bantu) passs a constituir-se en una naci amb el seu propi territori: s en aquest moment quan es consolida formalment el concepte de bantustan que perdura fins avui.

En funci de les noves prioritats incloses en l'agenda governamental, es decid dedicar el 13,7% del territori de Sud-frica (majoritriament, les terres menys productives) per a aquests conglomerats, on havia de viure el 72% de la poblaci del pas. D'aquesta manera, les ciutats, les rees industrials, i aquelles amb recursos minerals, quedaven totes reservades exclusivament per a l's i explotaci per part dels blancs.

 Promeses de llibertat i fraternitat .
Una premissa fonamental d'aquesta poltica remetia a l'argument que, dintre dels bantustans, els africans podrien gaudir dels seus propis drets i llibertats (amb el que, suposadament, se satisfeien els seus desitjos de major independncia), mentre que fora d'ells serien tractats com estrangers. Un altre dels arguments freqentment esgrimits era la pretensi que, amb aquestes mesures, els africans estarien en realitat tornant als seus llocs d'origen, les seves llars ancestrals. No obstant aix, aquest plantejament ignorava el fet que molts d'ells eren ja la tercera o quarta generaci vivint en un ambient urb, pel que en lloc de percebre el trasllat com una tornada, ho associaven ms aviat amb un bandejament.

 Promoci, creaci, i establiment . 
 A Sud-frica . 
 Promoci de l'autogovern .

Preparant les circumstncies propcies i promovent la poltica que permetria establir definitivament els nous territoris, es va aprovar la Llei de Promoci d'Autogovern Bantu (No 46 de 1959). Aquesta va eliminar la participaci en el parlament de representants negres; a ms, va classificar a la poblaci no blanca, distribuint-la en vuit grups diferenciats segons la seva ascendncia tnica, i va crear deu "ptries" africanes on aquests haurien d'assentar-se. A cada grup se li va assignar tamb un Comissionat General, que seria el responsable de preparar una nova ptria per a les persones que tingus a crrec, i d'aplanar el cam per a la formaci d'un govern independent del govern central dels blancs. A manera de compensaci per la prdua de representaci en el parlament, i com incentiu (o cimbell) poltic, se'ls va oferir als negres el dret al vot en les seves noves ptries. Encara que el discurs oficial fixava com meta l'assoliment de la independncia per als nous territoris, en la prctica el govern sud-afric va retenir la seva influncia sobre els bantustans, encara desprs que alguns d'ells es van tornar independents. En 1962, el govern sud-afric va assignar els territoris que formarien el primer bantustan a Transkei (terme que significa: "rea ms enll del riu Kei"). Era format per un territori principal i dos enclavaments propers. El projecte es va concretar en 1963, quan es va formar un primer govern autnom sota el lideratge del cap xosa Kaiser Matanzima. Transkei seria el ms extens entre tots els bantustans que haurien d'establir-se a Sud-frica. Inicialment va ser, a ms, el ms efectiu operativament, i el qual va oferir majors esperances com model de desenvolupament per als altres


 Ciutadania dels bantustans .



El 1970, la Llei de Ciutadania de les Ptries Bantu va canviar la condici legal de tots els habitants de bantustans en retirar-los la ciutadania sud-africana. El propsit fonamental d'aquesta llei era assegurar que els ciutadans blancs es convertissin de iure en la majoria de la poblaci. La reacci internacional a l'establiment del primer bantustan va ser negativa. Fins i tot els blancs estaven disconformes amb la mesura, car temien que els seus servents i treballadors haguessin de mudar-se a aquell territori, tan lluny de les seves ciutats. A pesar de l'ampla oposici tant a nivell internacional com a local (sobretot, per part de la majoria negra de Sud-frica), aquesta poltica de desenvolupament separat hauria de seguir la seva marxa. Les intencions del govern d'eliminar a tota la poblaci de color de territori sud-afric van quedar clarament expressades en les segents declaracions de Connie Mulder, mentre oficiava com a Ministre d'Administraci i Desenvolupament Bantu. 

Si la nostra poltica en el que a la poblaci negra es refereix s duta a la seva conclusi lgica, no quedar cap ciutad sud-afric negre... Tot negre a Sud-frica, eventualment acabar en alguna nova ptria independent i no quedar llavors cap ra per a l'existncia d'obligaci alguna per part d'aquest Parlament d'acomodar a aquesta gent polticament. Connie Mulder, en el seu discurs a la cambra baixa del parlament, el 7 de febrer de 1978.

 A frica del Sud-oest .
 Mandat sudafric: origen i legitimitat .

Abans d'estar sota control sud-afric, frica del Sud-oest (avui Nambia) va ser una colnia alemanya. Va ser en esclatar la Primera Guerra Mundial quan tropes sud-africanes van atacar i ocupar la regi. Durant la postguerra, la Lliga de Nacions va despullar formalment a Alemanya del domini sobre aquesta colnia i va prendre'n el control provisional. En 1920, aquest organisme va resoldre finalment concedir a Sud-frica un mandat per a l'administraci del territori. No obstant aix, la situaci es complicaria desprs de la dissoluci de la Lliga de Nacions, ja que Sud-frica va renegar del comproms d'acabar el seu mandat, allegant que l'ens al que havia de tornar-lo ja no existia. En 1946, la recent formada Organitzaci de les Nacions Unides (ONU) va negar la sollicitud sud-africana per a annexar-se el territori i, per contra, va exhortar que sotmets el mateix a supervisi internacional, a la qual cosa Sud-frica es va negar. Aquesta ltima, encara sense annexar-se formalment el territori, va decidir administrar-lo i governar-lo com una provncia de facto, donant-li als blancs del territori representaci en el parlament sud-afric. Sud-frica va comenar a incorporar progressivament les seves poltiques d'apartheid en els territoris d'frica del Sud-oest amb mfasi creixent a partir de la dcada de 1950. Desprs de nombroses resolucions de l'ONU en contra de la introducci d'aquestes poltiques, i de la sistemtica indiferncia sud-africana davant tals declaracions, la Assemblea General de les Nacions Unides finalment va revocar en 1964, de manera formal i definitiva, el mandat d'administraci sobre els territoris d'frica del Sud-oest.
 
 La Comissi Odendaal .
En 1962 el govern sud-afric orden la creaci sota el lideratge de Fox Odendaal (antic governador de la provncia del Transvaal), de l'anomenada Comissi Odendaal per a que estudis la situaci a frica del Sud-oest i presents un pla de recomanacions per al desenvolupament de la regi. En 1964, aquesta comissi present un informe, on proposava la creaci de 10 bantustans al territori. 


El Comit Especial de Descolonitzaci de l'ONU (conegut com al Comit dels Vint-i-quatre), i desprs l'Assemblea General, rebutjaren emfticament el Pla Odendaal. Tanmateix, el govern sud-afric n'accept les conclusions i recomanacions, encara que decid demorar la implementaci del pla en espera d'una resoluci encara pendent de la Cort Internacional de Justcia. En 1966, l'ONU resolgu que el mandat de Sud-frica sobre el territori havia acabat, i en 1968 determin que frica del Sud-oest s'anomenaria Nambia. Ms tard, la Cort Internacional de Justcia dictamin que l'ocupaci sud-africana era illegal.

Aquests enfrontaments amb els organismes internacionals, i les subseqents sancions, provocaren l'augment de la determinaci sud-africana d'administrar el territoris com a propi, i d'imposar-hi l'apartheid. En aquest entorn, Sud-frica decid formalment, en 1968, posar en prctica a frica del Sud-oest aquestes poltiques.

 Promoci de l'autogovern .




En 1968, es va aprovar la Llei de Desenvolupament d'Autogovern de les Nacions Nadiues d'frica del Sud-oest. Tot seguit, l'administraci de Sud-frica va comenar a establir bantustans similars als ja existents a Sud-frica. En 1969, es va aprovar la Llei d'Afers d'frica del Sud-oest. Aquesta ltima transferia els poders del parlament local a Nambia al de Sud-frica i dictava un slid marc legal. Amb aquestes reglamentacions es van asseure les bases per al funcionament del sistema a frica del Sud-oest. El territori va ser dividit en dues zones majors: les reserves del nord, amb aproximadament 253.000 km; i la zona policial del sud, amb 570.000 km. El 55% del total de la poblaci (tots nadius) vivia en la zona nord, mentre que el conjunt de la poblaci blanca (14%) i la resta de la poblaci (en la seva majoria, servents o treballadors en les granges i mines), vivien en la zona sud. AlS pocs anys d'haver estat establerts, els bantustans d'frica del Sud-oest es van convertir en zona de conflicte. En 1960, s'havia fundat l'agrupaci SWAPO (acrnim angls de South West African People's Organization) amb la intenci de promoure una Nambia lliure i independent. En 1966, SWAPO es va convertir en una organitzaci militar i va decidir oposar-se a la dominaci sud-africana per la via armada, iniciant accions guerrilleres contra l'ordre i l'administraci sud-africana a frica del Sud-oest. Aquestes accions es van intensificar des de 1970, a l'iniciar les seves operacions des de bases clandestines al sud d'Angola.
 
 Zona de conflicte internacional .
Quan en 1974 i 1975, Portugal atorg la independncia a Moambic i Angola, els seus nous governs decidiren immediatament recolzar els rebels del SWAPO. Sud-frica contest als atacs de SWAPO enviant tropes al nord d'frica del Sud-oest, i estacionant-les amb la missi de perseguir els rebels en territori angols. Cuba, per la seva part, envi 50.000 soldats a Angola per a recolzar el govern local i als rebels del SWAPO. D'aquesta manera, el conflicte bllic al sud d'Angola i als bantustans de Nambia es convert en un conflicte ms de la guerra freda.

Sud-frica va fer s d'aquesta implicaci, allegant, per a justificar les seves estrictes poltiques en la regi i en els bantustans, que estava immersa en una guerra contra guerrillers comunistes resolts a envair el seu territori per mitj de la violncia i el terror. Altres nacions que es van involucrar en el conflicte van ser Zmbia i Tanznia donant suport als rebels independentistes, i Rhodsia (avui dia Zimbabwe), alineada amb Sud-frica. El conflicte armat va fer que Sud-frica modifiqus el seu objectiu principal en relaci al territori d'frica del Sud-oest: a partir de llavors, el primordial era evitar un govern comunista a Nambia, i el que ocorria en els bantustans esdevingu un afer secundari. 

Per aquesta ra, dels deu bantustans establerts a frica del Sud-oest, els tres que compartien major extensi fronterera amb Angola, van rebre una primerenca autonomia governamental i independncia nominal. Al juliol de 1980, el sistema de bantustans a frica del Sud-oest es va modificar, eliminant-se els governs regionals, i transformant-se en un sistema d'11 administracions basades en els grups tnics, i no en la ubicaci geogrfica. En 1988, amb la resoluci del conflicte bllic cap a finals d'aquesta dcada, Sud-frica va acceptar el pla de pau de les Nacions Unides, acordant un cronograma per al seu retir i per a la ulterior independncia de Nambia. Com resultat d'aquests acords, els bantustans i els seus governs locals foren polticament desmantellats al maig de 1989, durant el perode de transici previ a les eleccions nacionals de novembre de 1989.

 Altres territoris .
Lesotho i Swazilndia no eren bantustans, sin protectorats britnics que foren declarats pasos independents. Aquests pasos, envoltats prcticament en la totalitat del seu territori per Sud-frica, han deps gaireb completament d'ella per al seu efectiu funcionament. Botswana s un altre pas que, malgrat no haver estat un bantustan, al llarg de la seva histria tamb ha deps de Sud-frica. Per aquesta ra, de vegades es cita a aquests tres pasos quan es fa allusi als bantustans.  En anys recents, alguns grups involucrats en la recerca d'una soluci del conflicte entre Israel i els habitants de Cisjordnia i Gaza, han recorregut al terme de bantustan durant les discussions en referncia a aquestes zones, arribant a parlar obertament del "Pla Bantustan", tant des d'un bndol com de l'altre. Seguint declaracions del llavors Secretari d'Estat, Colin Powell, el govern de Estats Units, al juny de 2004, va expressar que l's del terme bantustan en referncia a la situaci dels territoris palestins no era objectable. En allusi a comentaris del president dels Estats Units, Powell va dir: 
"Ell estava dient que no es pot tenir un nombre de petits bantustans, o la totalitat de Cisjordnia esmicolada en trossos disjunts, incoherents, i dir que aix s un estat acceptable.";


 Els bantustans .
 A Sud-frica .
Cada un dels bantustans sudafricans s'associava amb grups tnics determinats i configuraven un perfil caracterstic. Quatre d'ells eren nominalment independents: TVBC de Transkei, Venda, Bophuthatswana i Ciskei. Els altres tenien una forma limitada d'autogovern.


Transkei;

Va ser el primer bantustan creat. L'Autoritat del Territori de Transkei va ser creada en 1959. No obstant aix la formaci territorial del mateix va ser definida per decret en 1962, i es va establir en 1963. Era una regi de l'aquest sud-afric, destinada a concentrar els membres de l'tnia xosa. En 1976, desprs dels trgics successos en Soweto, es va declarar la seva independncia nominal (tan sols va ser reconegut com pas sobir per Sud-frica) i va establir un govern propi i independent sota el lideratge de Kaiser Matanzima. Transkei tenia una superfcie de 42.000 km2, el que li cap al bantustan de major extensi, i una poblaci de 4,75 milions d'habitants per al moment de la seva reincorporaci a Sud-frica en 1994. La seva cabdal era Umtata. L'idioma oficial era el xosa. En l'actualitat els territoris que van conformar el Transkei sn part de la provncia de Cap Oriental

Venda;

Va Ser creat en 1971 per a membres de l'tnia del mateix nom; va obtenir autonomia de govern en 1973, i va anar nominalment declarat independent en 1979. Possea una superfcie de 7.460 km i una poblaci de 718.000 habitants per a la data de la seva reincorporaci a Sud-frica. Per la seva Localitzaci prop de la frontera, va anar un rea estratgica des d'on els enemics de l'apartheid llanaven atacs i buscaven refugi. venda, angls i afrikaans eren els idiomes ms parlats. Avui dia els territoris de l'antic Venda sn part de la provncia de Limpopo.

Bophuthatswana;

Va Ser creat en 1968 per als membres de l'tnia tswana amb el nom de Tswanaland (no confondre amb el bantustan del mateix nom a frica del Sud-oest). La denominaci va ser canviada per Bophuthatswana en 1972. Estava compost per 7 territoris separats, espargits sobre tres provncies en la regi nord del pas, amb Mmabatho com a capital. En 1971, se li va atorgar autonomia administrativa i, en 1977, independncia nominal. El govern va fer grans esforos per a ser reconegut internacionalment, dedicant enormes recursos a la construcci d'obres pbliques com hospitals i estadis esportius. No obstant aix, la sollicitud de Bophuthatswana per a ser reconegut com una naci independent de Sud-frica va ser rebutjada per l'ONU en 1986. La regi autnoma contava amb una superfcie de 44.000 km, i allotjava una poblaci de 2.005.000 habitants en 1993. L'idioma oficial de Bophuthatswana era el setswana. Els territoris d'aquest bantustan sn part en l'actualitat de la provncia del Nord-oest. 

Ciskei;

Va ser creat en 1968 com un dels bantustans per als xoses. Va ser l'ltim dels bantustans que fou nominalment declarat independent en 1981. La capital va ser el poble de Bisho. Possea 8.500 km de territori i una poblaci de 1.090.000 habitants en 1993. Una vegada abolit com estat independent i reincorporat a la resta de Sud-frica, va passar a formar part de la provncia de Cap Oriental.

Gazankulu;

Format per dos territoris separats entre si per al "desenvolupament separat" dels tsonga shangaan, va ser creat amb autonomia parcial i limitada en 1971, en la regi de la provncia de Transvaal. Tenia una poblaci de 955.000 habitants. La seva capital era Giyani. L'idioma ms parlat era el tsonga (tamb conegut com a shangaan). En l'actualitat, aquesta zona forma part de la provncia de Limpopo (abans, provncia del Transvaal Nord).

KaNgwane;

Va ser creat en 1977, amb el nom d'AmaSwazi. Era el menys poblat entre els bantustans sud-africans, amb tan sols 183.000 habitants, pertanyents a l'tnia swazi. Estava integrat per tres territoris separats, en la zona aquest de Transvaal, en el que avui s la provncia Mpumalanga. La capital era Schoemansdal (avui dia dita Kamatsamo). Des de la seva creaci, va ser intenci de Sud-frica transferir part d'aquest bantustan a la naci (autnticament) independent de Swazilndia. La motivaci era aconseguir que la zona funcions a manera d'allant per a impedir el pas dels escamots que s'infiltraven des de Moambic. Com mesura preliminar, el territori va ser declarat autnom en 1981. No obstant aix, els plans de transferncia es van veure frustrats a conseqncia de disturbis populars suscitats en 1982. El govern sud-afric va replicar a aquests dissolent el bantustan, i suspenent la seva autonomia. Finalment, va ser restablit amb nou nom en 1984.
 
KwaNdebele;

Amb Siyabuswa com a capital inicial (ms tard canviada a KwaMhlanga), va ser creat en 1979 com ptria per al poble ndebele (tamb de vegades dit matabele i el qual no ha de ser confs amb els matabeles de Zimbabwe  coneguts tamb com els ndebeles de Mzilikazi). Fou establert per a donar resposta a l'incident creat per l'expulsi massiva de pobladors d'aquesta tnia des del ve bantustan de Bophuthatswana. Aquest territori, el nom del qual significa "llar dels ndebeles", es trobava en el Transvaal central, a 160 quilmetres al nord-est de Johannesburg, en el que en l'actualitat s part de la provncia de Mpumalanga. En 1981, se li van atorgar drets limitats d'autonomia, els quals van ser ampliats en 1984. La seva poblaci en 1989 va ser estimada en 470.000 habitants.  

KwaZulu;

Potser una de les ms conegudes i nomenades de totes aquestes "ptries", va ser establerta al 1970 per al poble zulu. Se li va donar autonomia administrativa en 1977. Aquest bantustan, situat en el que era la provncia de Natal (actualment en la provncia de KwaZulu-Natal), era relativament gran comparat amb els altres; no obstant aix, estava fragmentat en nombrosos enclavaments. Inicialment, la ciutat de Nongoma va ser designada com a capital, per en 1980 es va traslladar a Ulundi. En 1989, KwaZulu comptava amb 4,9 milions d'habitants.

Lebowa;

Destinat als sothos del nord (un subgrup basutos tamb dit pedi), va ser establert en 1969. Se li va donar autonomia en 1972. Inicialment estava format per onze territoris separats, que ms tard es van reorganitzar en tres. Es trobava situat en el nord-est de Sud-frica, en el centre de l'antic Transvaal. La ciutat de Seshego va oficiar inicialment de capital territorial, mentre s'avenava en la construcci de Lebowakgomo. En 1989, Lebowa contava amb 2,6 milions d'habitants.

QwaQwa;

Fou establert en 1969 per als sothos del sud (un subgrup dels basutos). Se li va donar autonomia en 1974. Ocupava un rea restringida tot just a 655 km a les muntanyes Drakensberg, a l'est de l'antic Estat Lliure d'Orange (actual provncia de l'Estat Lliure). El territori en la seva totalitat es troba a una altura entre els 1.600 i 3.000 metres sobre el nivell del mar. La seva capital era Phuthaditjhaba. Inicialment, ms de 180.000 individus van ser destinats a aquest territori. Per a 1989, la poblaci havia augmentat a 286.000 habitants. 



 A l'frica del Sud-oest .

La formaci dels bantustans d'frica del Sud-oest va ser un procs fluid que no es vincula a una nica data concreta d'inici, com a tots ells. L'informe Odendaal, des de la seva publicaci en 1964, va determinar les localitats i tnies afectades, i les estratgies a seguir per a la seva implementaci. El terreny per a l'execuci de les recomanacions de l'informe es va anar preparant des de llavors, i una vegada que es va decidir la seva posada en prctica, en 1968, aquesta va avanar segons el perms en cada cas, segons les condicions particulars. Tots aquests territoris, qualsevol fora el seu grau d'independncia o autonomia, es van dissoldre i es van reintegrar a Nambia en 1989, durant el procs de transici a la independncia.
 
Ovamboland;

Va ser el primer bantustan a frica del Sud-oest, el segon ms extens, i el ms nombrs. Un consell de set caps tribals va formar el primer govern, a l'octubre de 1968. Al maig de 1973, se li va donar independncia nominal. Localitzat al nord del pas, limitant amb Angola i amb Kaokoland i Kavangoland, tenia una extensi de 52.072 km i 239.000 habitants, segons l'informe Odendaal. Aquesta terra va ser destinada als ovambo, un poble compost per 800 tribus que representen la major tnia de Nambia (en l'actualitat benvolguda en 1 mili d'habitants   aproximadament el 50% del total del pas). La llengua ms popular d'aquest territori s l'oshiwambo, una barreja del kwanyama i el ndonga. La capital d'aquesta jurisdicci va ser el poble de Ondangua. Durant el conflicte entre SWAPO i Sud-frica aquesta va ser una de les zones on va haver major violncia i activitat armada i guerrillera. Les eleccions de 1973 van ser boicotejades i noms va votar el 2,5% dels electors.
 
Kaokoland;

Tamb conegut com a Kaokoveld, aquest bantustan de 48.982 km estava en l'extrem nord-oest del pas. El seu territori en l'actualitat forma part de la regi administrativa de Nambia anomenada Kunene. Estava localitzat en el que segueix sent una de les regions ms allades i verges de Nambia. Encara quan la intenci va ser sempre que els membres de l'tnia himba (un subgrup dels hereros) arribessin a autogovernar-se i obtinguessin algun nivell d'autonomia en el territori, mai va poder formar-se un govern en aquest bantustan. Segons la xifres de l'informe Odendaal, en 1960 el nombre d'himbes estava per sota dels 5.000 habitants.  Les ltimes estimacions presumeixen uns 12.000 membres d'aquesta tnia.  


Bushmanland;

Aquesta reserva territorial de 23.927 km establida en 1970, va ser destinada per a l's del grup tnic ms antic d'frica del Sud-oest, els san (tamb dits boiximans), la poblaci del qual en 1960 era de 12.000 habitants (estimada en l'actualitat entre 33.000 i 45.000). La llengua parlada pels sans s un tipus de khoisan. El poble de Tsumkwe (poblaci en 2001: 550 habitants) va ser considerat capital administrativa del territori a pesar que mai es va establir un govern regional  

Namaland;

Dels bantustans d'frica del Sud-oest, aquest territori (no confondre amb la ms mplia zona dita Namaqualand), era el ms meridional i el ms proper a Sud-frica. Destinat a membres de l'tnia nama (el subgrup ms gran dels khoikhois), el territori contava amb 21.677 km i una poblaci de 35.000 habitants. El seu capital va ser el poble de Keetmanshoop. La llengua parlada per aquesta tnia s el mateix khoisan parlat pels san i els damara: el nama (o namaqua).

Kavangoland;

A l'octubre de 1970, aquesta regi va ser formalment destinada per al desenvolupament del poble kavango. Es trobava al nord del pas, a l'aquest d'Ovamboland i a l'oest de Caprivi. Al maig de 1973, se li va donar independncia nominal. Es va crear un consell legislatiu que incloa membres designats dels cinc principals grups tribals (gciriku, kwangali, mbukushu, mbunza i shambyu), al mateix temps que uns altres eren escollits per mitj d'eleccions. Durant els comicis de 1973 (al contrari del cas d'Ovamboland, les eleccions del qual van ser boicotejades), el 66% dels electors va acudir a votar. Gran nombre d'angolesos es van installar en aquesta regi fugint del conflicte armat de l'altre costat de la frontera. Durant els anys de belligerncia, aquest territori va sofrir intensa activitat guerrillera de SWAPO. El ms popular dels idiomes oficials era el RuKwangali; els altres dos eren l'angls i el afrikaans. La seva extensi era de 41.701 km i, en 1960, contava amb 28.000 habitants (poblaci en 2001: 201.000). La seva capital era el poble de Rundu, el qual ho segueix sent en l'actualitat de Kavango, nom de la jurisdicci que sobre la mateixa rea s ara una de les 13 regions administratives de Nambia.

Rehoboth;

Situat al sud de la capital d'frica del Sud-oest, Windhoek, aquest territori de 13.860 km va ser destinat per al desenvolupament dels 11.000 basters que, segons l'informe Odendaal, tenia la zona. Aquesta jurisdicci va ser tamb coneguda com a Basterland (Baster Gebiet) Els basters no eren una tnia antiga prpiament africana, sin que eren els descendents de la uni d'homes holandesos, qui en 1870 havien arribat a la zona provinents de la Colnia del Cap a Sud-frica, i de les dones africanes de la zona (la paraula baster prov de la paraula neerlandesa que significa bastard). La capital d'aquest territori era Rehoboth, assentament que va anar el primer lloc on els basters es van installar a l'arribar a la regi; ra tamb per la qual als basters se'ls ha dit "Rehoboth Baster" (els "Bastards de Rehoboth"). Els habitants d'aquesta zona en nombroses ocasions van fer peticions a les Nacions Unides per a assolir ser reconeguts com naci sobirana. Els basters allegaven que ja havien estat reconeguts per la Lliga de Nacions. En 1979, Sud-frica els va oferir independncia nominal a canvi de donar suport la lluita armada contra SWAPO; a aix els basters es van negar, decidint romandre neutrals i, en conseqncia, van assolir tan sols conservar l'autonomia administrativa vigent des de 1976. Els basters no parlen un idioma autcton afric; inicialment parlaven noms afrikaans, per en l'actualitat sn bilinges, parlant tamb l'angls.
Tswanaland;

A pesar que, en 1964, la Comissi Odendaal havia recomanat la seva creaci en l'informe, en 1975 es va decidir cancellar l'establiment d'aquesta ptria per als 10.000 tswana de la regi. Aquesta decisi va ser ms tard revertida i, en 1979, es va formar aquest bantustan. Situat a l'aquest del pas, en la frontera amb Bostwana, en la regi d'Aminuis, a aquest territori se li van destinar tot just 1.554 km d'extensi, el que li va fer el ms petit de totes la ptries destinades al desenvolupament separat d'un poble. La capital d'aquesta jurisdicci va ser el poble del mateix nom que l'rea on es troba: Aminuis

Caprivi Oriental;

Aquest bantustan situat en l'extrem ms nord-oriental d'frica del Sud-oest, es trobava envoltat per Angola, Zmbia, i Bostwana, connectant-se a la resta del pas solament per la Franja de Caprivi a l'est. Vist en un mapa, s'assemblava a una illa, connectada per un istme al territori principal. AL ser establert al mar de 1972, contava amb uns 16.000 habitants distributs en els seus 11.534 km. Al mar de 1976, va ser declarat independent i va canviar el nom a Lozi. El nom va ser escollit per ser el lozi la lingua franca de la major tnia en la zona. Aquesta tnia es dividia en dues comunitats: els subiyas en l'aquest i els fwe en l'oest; aquestes van ser les niques dues comunitats oficialment reconegudes. Altres grups, com els yeyi (tamb dits mayeyi) i els mayuni, van ser ignorats. Aix va ocasionar friccions i conflictes les conseqncies dels quals se segueixen sentint en l'actualitat. La lingua franca en aquest territori s el lozi. No obstant aix, tant els subiyas i els fwe sn trilinges, parlant a ms angls i subiya-sifwe, preferint ambds aquest ltim sobre el lozi. El poble de Katima Mulilo va servir de capital d'aquesta jurisdicci. En el present, aquest territori, juntament amb part de la Franja de Caprivi, conforma la regi administrativa de Caprivi i t uns 80.000 habitants, dels quals 17.000 sn lozi.

Hereroland;


Establert a l'octubre de 1968 sobre una extensi molt rida, al juliol de 1970 se li va atorgar autonomia administrativa. El bantustan de major extensi amb 58.997 km, va ser destinat per al desenvolupament dels 44.000 hereros que, segons l'informe Odendaal (1964), vivien en la regi. L'idioma que ms es parla s l'herero. Situat a l'orient del pas, fent frontera amb Bostwana, incloa part de l'occident del desert del Kalahari i tenia com capital a la poblaci de Okahandja. El territori que va conformar aquest bantustan en l'actualitat s part de les regions administratives de Omaheke i Otjozondjupa.

Damaraland;

Es va engegar la seva creaci en 1970 desprs de la formaci d'un consell de lders damara, al que es va donar la responsabilitat d'administrar-lo. Estava situat entre el que durant el sistema de l'apartheid era el territori al nord de la carretera a Swakopmund i el sud de Kaokoland. Aquesta zona ara s part de les cridades regions de Kunene i Erongo.

Contava amb una superfcie de 47.990 km, i va ser destinada per al desenvolupament separat de l'tnia damara. Els damara en aquesta regi s'estimaven en 1960 en 44.000 persones (actualment s'estimen uns 120.000 damara arreu del pas). En aquest bantustan l'idioma ms parlat era el nama (o namagua), un idioma khoisan, que els damara comparteixen amb altres grups. La capital administrativa de Damaraland va ser Khorixas (poblaci actual: 11.000 habitants). Des de 1980 fins a la dissoluci d'aquest territori en 1989, el govern local de la regi es transform per un coordinat sota el sistema d'administracions tniques.



 Usos del terme en contextos no sud-africans .
En l'actualitat, el terme "bantustan" s'empra sovint amb intenci pejorativa, quan es pretn alludir a un pas (o regi) mancada de legitimitat, que emergeix producte d'un procs de gerrymandering. El terme ha tornat a tenir gran difusi, apareixent sobretot en forma extrapolada: per exemple, en discursos crtics a les poltiques israelianes envers els territoris palestins de Gaza i de Cisjordnia i, particularment, en relaci a l'anomenat "mur de Cisjordnia", "mur de l'apartheid" o "Mur de la Vergonya .

 Bibliografia .

 Boddy-Evans, Alistair (2006): Apartheid Legislation in South Africa. African History en About.com. ;
 Bosch, Alfred (1993): El fin de los bantustanes?. Hacia un cambio en frica  No 17/1993. ;
 D' Amato, Anthony, A. (1966): Apartheid in South West Africa: Five Claims of Equality. 1 Portia Law Journal 59. ;
 D' Amato, Anthony, A. (1966): The Bantustan Proposals for South-West Africa. Journal of Modern African Studies 4, 2. ;
 Dierks, Klaus Dr. (2005): Chronology of Namibian History. En www.klausdierks.com ;
 Erwin, James, L. (2003): Footnotes to History. ;
 Gordon, Raymond G., Jr. (2005): Languages of Namibia. Ethnologue: Languages of the World.  Quinzena edici. Dallas, Tex.: SIL International. Versi en lnia: www.ethnologue.com ;
 Hopwood, Graham (2005): Regional Councils and Decentralisation: At the Crossroads. Analyses And Views Edition 2/2005. Namibia Institute for Democracy. ;
 Knight, Richard (1984): Black Dispossession in South Africa: The Myth of Bantustan Independence. Nueva York: The Africa Fund. ;
 Mandela, Nelson (1996): Mandela: An Illustrated Autobiography. Boston: Little, Brown and Company. ISBN 0-316-55038-8 ;
 Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperacin (Espaa) (2004): Repblica de Sudfrica Monografas de la Oficina de Informacin Diplomtica (OID) 166/2004. ;
 Odendaal, La Comisin (1964): Report of the Commission of Inquiry into South West Africa Affairs, 1962-1963. Pretoria. ;
Lectures addicionals ;
 Halbach, Axel, J. (1976): Die sdafrikanischen Bantu-Homelands   Konzept   Struktur   Entwicklungsperspektiven. IFO   Institut fr Wirtschaftsforschung Mnchen; Afrika-Studien Nro. 90. ISBN 3803901294 ;
 Horrell, Muriel (1973): The African Homelands of South Africa. South African Institute of Race Relations. ISBN 0869820699 ;
 Kaur, Abnash (1995): South Africa and Bantustans. Delhi: Kalinga Publications. ISBN 81-8516362-6  ;
 Lang, Andrea (1999): Separate Development und das Departement of Bantu. Administration in Sdafrika   Geschichte und Analyse der Spezialverwaltung fr Schwarze. Arbeiten aus dem Institut fr Afrika-Kunde 103. Hamburgo: Verbund Stiftung Deutsches bersee-Institut. ;
 Rogers, Barbara (1972): South Africa: The Bantu Homelands. Londres: Christian Action Publications. ISBN 0901500216 ;
Notes;



 Enllaos externs .
 L'apartheid desprs de l'Apartheid Consecuencias sociales de la segregacin racial en la Sudfrica actual. Per Mara Alicia Divinzenso.
 Geopoltica a l'frica austral Per Rosa Fraile Martn i Teresa Gemes Gutirrez.
 Sud-frica: canvis constitucionals i poder compartit Per Secundino Gonzlez Marrero.
 Informaci general sobre Nambia;
 Pla Bantustan per a Gaza Article del diari The Guardian. ;
 Web d'UNTAG Grup d'assistncia de l'ONU durant el procs de transici a la independncia de Nambia .




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81357" title="Pet Shop Boys" nonfiltered="2253" processed="2248" dbindex="32413">


Pet Shop Boys s un grup de synthpop, procedent del Regne Unit. Els seus integrants sn Neil Tennant (veu principal i, ocasionalment, sintetitzadors i guitarra) i Chris Lowe (sintetitzadors). 

 Biografia .

 Inicis i ascens cap a la fama .



Neil Tennant i Chris Lowe es conegueren a l'any 1981, a una botiga d'instruments musicals electrnics. En aquella poca, Lowe estudiava arquitectura i tocava el tromb a un grup anomenat "One under the eight" i Tennant treballava com a periodista a la publicaci "Smash Hits", i aviat comenaren a compondre plegats. Originriament pensaven dir-se West End, degut a la seva afici per aquesta part de la ciutat de Londres, per desprs van canviar al seu nom actual en record d'un amic d'ambds que treballava en una botiga de mascotes. A Neil Tennant, particularment, li va agradar molt aquest nom perqu sonava com el d'un grup de Rap.

A l'any 1983, durant un viatge professional als Estats Units, Tennant tingu l'ocasi de conixer en persona el productor Bobby Orlando, responsable del so d'una gran quantitat de temes de la msica disco i Hi NRG. Mentre compartien un dinar, Tennant aconsegu convncer Orlando perqu aquest produs un tema que Lowe i ell havien compost. Aix, Bobby O va produir la primera versi de "West End Girls", editada al segell Epic a la primavera de 1984, i que noms tingu xit als clubs de Los Angeles i San Francisco, i tamb a Blgica i a l'estat francs, on es convert en una espcie de "disc de culte".

Ja a l'any 1985, Epic Records deix d'apostar per ells i els PSB entraren al segell discogrfic EMI. El seu primer llanament va ser el tema "Opportunities", que tingu una rebuda semblant a la de la primera versi de "West End Girls". Per ja aleshores havien contactat amb el productor Stephen Hague, conegut per la seva feina amb el material ms recent d'OMD; Hague acced a enregistrar una nova versi de "West End girls", retocant-ne l'estructura i el tempo. Aquesta nova versi, a la tardor de 1985, inici un lent ascens que la port al nmero 1 britnic al mes de gener de 1986.

Desprs de l'aparici del seu segon senzill, "Love comes quickly" (19), el grup edit el seu primer lbum, Please, llanat el 29 de mar de 1986. Fins i tot s'arrib a parlar de fer una gira europea de presentaci de "Please", per per problemes pressupostaris hagueren d'ajornar la idea. Durant aquest mateix any, Lowe i Tennant editaren dos senzills ms: una nova versi d"Opportunities (Let's make lots of money)" (11) i "Suburbia", que arrib al nmero 8 de les llistes d'xits britnics. El dit tema es va inspirar en la pellcula de Penelope Spheeris, que narra les revoltes juvenils a la metrpolis industrialitzades. Tamb a l'any 1986 els PSB editaren Disco, el seu primer disc de remescles.

 xit a nivell mundial .

A l'any 1987 comen una poca d'xits sense precedents en la seua histria; el tema "It's a Sin", publicat al mes de juny, serv d'aven del seu nou disc i, alhora, els don el seu segon nmero 1 britnic. Aquesta can (inspirada en les vivncies de Neil Tennant durant la seva infantesa i adolescncia) va rebre crtiques, per tamb elogis com els de War Cry, revista de l'Exrcit de Salvaci, que li va donar el seu vist-i-plau, degut al seu tractament del concepte del pecat en la modernitat. "It's a sin" an acompanyat d'un vdeo dirigit per Derek Jarman ple de referncies als set pecats capitals. Com a segon senzill, els PSB editaren "What have I done to deserve this?", que havien compost a l'any 1984 amb Allee Willis; fou enregistrat amb la collaboraci vocal de Dusty Springfield, i al mes d'agost arrib al nmero 2. 

El 7 de setembre del mateix any, ix el seu lbum Actually; supervisat per diversos productors, i ple de sons i arranjaments provinents del Fairlight, "Actually" afegeix un toc de grandiositat al so que havien mostrat al seu disc anterior, i els don dues noves entrades al top 10 britnic amb els senzills "Rent" (8) i "Heart", que al mes de mar de 1988 els don un altre nmero 1.

Per entre "Rent" i "Heart" els PSB van editar una versi del tema "Always on my mind", un dels temes ms coneguts d'Elvis Presley, que havia mort just deu anys enrere. Tennant i Lowe enfocaren la seva versi amb la intenci d'allunyar-se tant com fos possible del so de l'enregistrament original, amb uns resultats immillorables: arrib al nmero 1 britnic durant l'poca de Nadal de 1987 i aconsegu crtiques bastant positives, fins al punt que ha estat considerada com la segona millor versi de la histria.

Entre 1988 i 1989 els Pet Shop Boys compaginaren les sessions d'enregistrament del seu nou material amb collaboracions amb diferents artistes. Lowe i Tennant escrigueren i produiren el tema "I'm not scared", el tema ms reeixit (entr al Top 10 de 8 estats europeus) del grup Eighth Wonder; a ms, van produir el disc Results de l'artista Liza Minnelli, que fou un gran xit i del qual els Pet Shop Boys escrigueren set canons. Addicionalment, Lowe i Tennant tornaren a collaborar amb Dusty Springfield a l'any 1989; primerament escrigueren per a ella els temes "Nothing has been proved" (incls a la banda sonora de la pellcula Scandal, sobre l'afer Profumo) i "In Private", i posteriorment compongueren i produiren la meitat dels temes inclosos al seu lbum Reputation; tots tres llanaments entraren al Top 20 britnic.

A ms, ultra aquestes collaboracions, els Pet Shop Boys enregistraren i publicaren el seu quart lbum, Introspective, molt influt per l'escena house del moment, amb collaboracions de Trevor Horn, Lewis A. Martine i Richard Niles, responsable de la direcci i els arranjaments de corda del tema "Left to my own devices" (4). A ms, van publicar en format senzill "Domino dancing" (7) i, ja a l'any 1989, "It's alright" (5), aquest ltim compost per Sterling Void; tamb van recuperar el tema "I'm not scared" que versionaren per a la seva inclusi al disc. En aqueix mateix any el grup inicia el seu primer cicle de concerts, que els porta a Gran Bretanya, Jap i Hong Kong.

El perode que abasta la publicaci dels discos "Actually" i "Introspective" s qualificat pels fans i pels mateixos Pet Shop Boys com la Fase imperial.

 poca de maduresa .



En 1990 els Pet Shop Boys tornen als estudis per enregistrar nou material a Munic amb el productor Harold Faltermeyer, conegut per haver estat el compositor de la banda sonora de la pellcula Beverly Hills Cop. Precedit pel llanament del senzill "So hard" (4) al mes de setembre, per octubre ix l'lbum Behaviour, un disc d'atmosfera ms reflexiva i intimista, que es convertiria en una pea de culte, tot i que a nivell de vendes tingu uns resultats inferiors a les dels discos precedents. El presentaren a l'any 1991 en una gira mundial, Performance, que els port a Jap, Estats Units i Europa. Ofereixen concerts a Barcelona i Madrid que causen un gran impacte per la seua posada en escena teatral, recolzada en un ample equip d'actors i ballarins. Mentrestant, el grup edit un senzill amb una versi de la can d'U2 "Where the streets have no name" i del tema "I can't take my eyes off you", totes juntes en una espcie de medley (4).

En parallel, Tennant i Lowe collaboren en el primer disc del duo Electronic, integrat per Bernard Sumner -integrant dels New Order- i Johnny Marr, membre del grup The Smiths, que ja havia participat tocant la guitarra al disc "Behaviour".

Desprs de la gira, el grup public la seva primera recopilaci, , amb els senzills editats fins aleshores, i incorporant dos temes nous, "DJ Culture" (13) i "Was it worth it" (24). Tot i que el descens en les vendes de "Behaviour" i les collaboracions de Tennant i Lowe amb Electronic van fer aparixer rumors sobre la possible dissoluci del grup, tots dos deixaren clar que continuarien enregistrant com a Pet Shop Boys i que noms s'estaven prenent un petit descans.

Lowe i Tennant tornaren a l'activitat i al mes de juny de 1993 publiquen el seu nou senzill, "Can you forgive her?" (7), on tornen al pop electrnic ms eufric i fastus, mentre donen a conixer la seva nova imatge, amb vestits de color taronja, cons al cap i vdeos amb multitud de seqncies generades per ordinador. El nou lbum, Very, apareix al mes de setembre i arriba al nmero 1 britnic, cosa que no havien aconseguit amb cap dels lbums anteriors.  A finals de 1993, viatgen a Rssia per a inaugurar el canal MTV Rssia i, a ms, per donar a conixer el nou senzill "Go West" (2), una versi del tema popularitzat pel grup nord-americ Village People. En total s'extragueren cinc senzills de "Very", tots els quals entraren al Top 15 britnic.

Per a 1994 realitzen una gira, el Discovery Tour, que els porta a Austrlia, Singapur, Brasil i Argentina. Tamb a l'any 1994 editaren Disco 2, un altre lbum de remescles, que incloa el tema "Absolutely fabulous" i material provinent del disc "Very" (senzills i cares B), tot mesclat pel DJ Danny Rampling en un megamix continu. A ms, tamb a l'any 1994 Lowe i Tennant remesclaren el tema "Girls and boys", del grup angls Blur, que esdevingu un gran xit a tot el mn.

A l'any 1995 els PSB llancen la seva segona recopilaci, Alternative, un doble CD que cont rareses de la seua discografia, especialment cares B de singles. Tamb afegiren David Bowie a la seva llista de collaboracions, remesclant el seu tema "Hallo Spaceboy" i tranformant-lo en una versi prcticament nova, cantada a duet entre Tennant i Bowie, i que arrib al nmero 12 britnic.

Un any desprs torn a haver-hi material nou de Lowe i Tennant: al mes d'abril editen un nou senzill, "Before" (7), seguit al mes d'agost per "Se a vida  (That's the way life is)" (8), que continuaren amb la ratxa d'xits del grup; si b "Before" continua amb l'estil musical de "Very", "Se a vida " mostra l'inters de Lowe i Tennant pels ritmes llatinoamericans, i constitueix un exemple de fusi de samba i synthpop. El nou disc, Bilingual, aparegu a finals de setembre de 1996; "Bilingual" experimenta amb ritmes brasilers i inclou lletres cantades en portugus i castell. Desprs de l'edici de "Bilingual", els senzills "Single-Bilingual" i "A red letter day" tamb entraren al Top 15.

 Histria ms recent .



Desprs de l'edici de "Bilingual", els Pet Shop Boys van fer collaboracions amb artistes com Suede i Robbie Williams, a ms de compondre material per a un espectacle musical; finalment els temes que havien compost foren publicats a l'any 1999 en un altre lbum del duet, Nightlife, que  fou presentat amb un senzill de ttol "I don't know what you want but I can't give it anymore" (15). El vdeo d'aquest tema mostra un nou canvi d'imatge de Lowe i Tennant: durant el vdeo, unes operadores transformen la seva aparena fins a donar-los la imatge definitiva, amb perruques grogues, celles poblades, ulleres de sol, abrics llargs i passejant gossos, abocats a un mn on tothom va vestit de la mateixa manera. La discotequera "New York City Boy" i l'agredola "You only tell me you love me when you're drunk" els porten novament al Top 15 britnic a finals del 1999 i principis del 2000, coincidint amb una nova gira mundial que inclou un escenari dissenyat per la prestigiosa arquitecta iraquiana Zaha Hadid. L'lbum incorpora, a ms, un tema ("In denial") cantat a duet amb la cantant australiana Kylie Minogue.

Desprs de la gira mundial, Lowe i Tennant reprengueren el projecte de l'espectacle musical que havien aparcat durant la promoci de "Nightlife"; finalment el pogueren estrenar (amb el ttol de "Closer to heaven") a l'any segent, amb opinions i crtiques diverses.

En 2002, el duo llana el seu segent lbum, Release, considerat pels fans com un impasse en la carrera musical del grup. En aquest lbum experimenten amb composicions que no sn purament electrniques, sin que s'hi afegeixen d'altres instruments com ara la guitarra clssica i elctrica, bateria i d'altres, com a complement dels sintetitzadors i de les caixes de ritmes que havien definit el seu so fins aleshores. Aquests canvis quedaren reflectits als senzills que s'extragueren de "Release": "Home and dry" (14), l'emotiva balada "I get along" (18) i "London".

A principis del 2003 combaten la fredor generada amb aqueix disc amb un nou disc de remescles, Disco 3 (que inclou tamb temes nous) i, encara al 2003, publicaren una doble antologia d'xits, , que abasta tota la seva histria des dels inicis i que inclou dos temes indits, "Miracles" (10) i "Flamboyant" (12). "PopArt" els porta a realitzar, a l'estiu de l'any segent, una gira basada en les seues canons ms conegudes i que els port al Festival Internacional de Benicssim; tamb a l'any 2004 els PSB actuaren en un concert-homenatge al productor angls Trevor Horn.

Encara a l'any 2004, els Pet Shop Boys treballaren en la banda sonora del film rus El cuirassat Potemkin d'Eisenstein (1925), posat en escena per primera vegada en un concert multitudinari a la plaa de Trafalgar, de Londres, el 12 de setembre del 2004, en collaboraci amb l'Orquestra Simfnica de Dresden i com a allegat contra la invasi d'Iraq de 2003. El disc consegent, Battleship Potemkin, va sortir a la venda al setembre del 2005. Amb anterioritat, i tamb a l'any 2005, els PSB editaren un disc dintre de la collecci "Back to mine", en format doble.

Desprs de l'edici de Back to mine i "Battleship Potemkin", vei la llum un nou disc d'estudi, Fundamental, produt per Trevor Horn i llanat el 22 de maig del 2006, en conjunci amb el seu nou xit, "I'm with Stupid" (8), aparegut el 8 de maig del mateix any. Actuaren en diversos festivals europeus a l'estiu d'aqueix any (principalment al festival de la torre de Londres), i iniciaren una gira mundial a la tardor, durant la qual publicaren dos nous senzills, "Minimal" (19) i una altra balada, "Numb" (23), composta per l'autora nord-americana Diane Warren, coneguda per haver escrit material d'aquest estil per a artistes com Cline Dion, Aerosmith, Toni Braxton o Christina Aguilera, entre molts d'altres.

A l'any 2007 cooperaren novament amb Robbie Williams produint el seu senzill "She's Madonna" i editaren dos nous discos; el primer fou Concrete, el seu primer lbum en directe, que inclou collaboracions de Robbie Williams, Anne Dudley i l'orquestra de la BBC. Tamb va aparixer un nou disc de remescles, Disco 4, aquesta vegada amb remescles que ells han fet sobre temes d'altres artistes (com Rammstein, Madonna o David Bowie) a ms de dues remescles de temes propis, "I'm with stupid" i "Integral".

A principis del 2009 els Pet Shop Boys publicaren nou material, concretament el senzill "Love etc.", com a aven del seu segent disc.

 Discografia .
 lbums .
 Please - 1986;
 Disco - 1986;
 Actually - 1987;
 Introspective - 1988;
 Behaviour - 1990;
  - 1991;
 Very - 1993;
 Disco 2 - 1994;
 Alternative - 1995;
 Bilingual - 1996;
 Nightlife - 1999;
 Release - 2002;
 Disco 3 - 2003;
 PopArt - 2004;
 Back to Mine: Pet Shop Boys - 2005;
 Battleship Potemkin - 2005;
 Fundamental - 2006;
 Concrete - 2007;
 Disco 4 - 2007;

EPs.

Singles.
 Opportunities (FIRST RELEASE) - 1985;
 West End Girls - 1985;
 Love Comes Quickly - 1986;
 Opportunities (SECOND RELEASE) - 1986;
 Suburbia - 1986;
 It's a Sin - 1987;
 What Have I Done To Deserve This? - 1987;
 Rent - 1987;
 Always On My Mind - 1987;
 Heart - 1988;
 Domino Dancing - 1988;
 Left To My Own Devices - 1988;
 It's Alright - 1989;
 So Hard - 1990;
 Being Boring - 1990;
 Where The Streets Have No Name (Can't Take My Eyes Off You) / How Can You Expect To Be Taken Seriously? - 1991;
 Jealousy - 1991;
 DJ Culture - 1991;
 DJ Culture mix - 1991;
 Was It Worth It? - 1991;
 Can You Forgive Her? - 1993;
 Go West - 1993;
 I Wouldn't Normally Do This Kind Of Thing - 1993;
 Liberation - 1994;
 Absolutely Fabulous (PSB with Jennifer Saunders and Joanna Lumley) - 1994;
 Yesterday, When I Was Mad - 1994;
 Paninaro 95 - 1995;
 Before - 1996;
 Se A Vida  (That's The Way Life Is) - 1996;
 Single - Bilingual - 1996;
 A Red Letter Day - 1997;
 Somewhere - 1997;
 I don't know what you want but I can't give it anymore - 1999;
 New York City boy - 1999;
 You only tell me you love me when you're drunk - 2000;
 Home and dry - 2002;
 I get along - 2002;
 London - 2002;
 Miracles - 2003;
 Flamboyant - 2004;
 I m With Stupid - 2006;
 Minimal - 2006;
 Numb - 2006;

 Altres .
 Television - 1986 (Vdeo);
 Showbusiness - 1988 (Vdeo);
 It Couldn't Happen Here - 1989 (Vdeo);
 Highlights (Pet Shop Boys on tour) - 1990 (Vdeo);
 Promotion - 1991 (Vdeo);
 Videography - 1991 (Vdeo);
 Performance - 1992 (Vdeo,DVD);
 Very Relentless - 1993 (Edici limitada);
 Projections - 1993 (Vdeo);
 Various - 1995 (Vdeo);
 Discovery - Live In Rio - 1995 (Vdeo);
 Bilingual Special Edition - 1997 (Edici limitada);
 Somewhere - Live Drec The Savoy - 1997 (Vdeo,DVD);
 Essential - 1998 (Recopilaci - Edici limitada);
 Please / Further listening 1984-1986 - 2001 (Edici especial remasteritzada);
 Actually / Further listening 1987-1988 - 2001 (Edici especial remasteritzada);
 Introspective / Further listening 1988-1989 - 2001 (Edici especial remasteritzada);
 Behaviour / Further listening 1990-1991 - 2001 (Edici especial remasteritzada);
 Very / Further listening 1992-1994 - 2001 (Edici especial remasteritzada);
 Bilingual / Further listening 1995-1997 - 2001 (Edici especial remasteritzada);
 Pet Shop Boys Montage - The Nightlife Tour - 2001 (DVD);
 Closer to Heaven - 2002 (Banda sonora original);
 Pet Shop Boys Montage - The Nightlife Tour - 2001 (DVD);
 PopArt - 2003 (DVD);
 Battleship Potemkin - 2005 (Banda sonora original);

 Referncies.


 Enlllaos externs .

 Pet Shop Boys. Pgina Oficial;
 Pet Shop Boys Bilingual Forum;
 Pet Shop Boys at dead of night;
 Absolutely Pet Shop Boys;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81360" title="Preservatiu" nonfiltered="2254" processed="2249" dbindex="32414">



El preservatiu (terme provinent de preservar), tamb anomenat cond, s un element que s'utilitza com mtode anticonceptiu i de prevenci d'algunes malalties de transmissi sexual. Consisteix en una funda que es colloca sobre el penis erecte o una bossa que es colloca dins de la vagina abans de l'inici del coit. Per a la seua fabricaci s'usen diversos materials, sent el ms com d'hule ltex natural, encara que hui en dia encara es fabriquen en teixits animals, i ja es disposa de materials sinttics, com el poliuret, encara que no sn tan difosos.

El preservatiu mascul s una funda que es colloca sobre el penis i generalment posseeix un espai a l'extrem tancat anomenat dipsit, dissenyat per a contenir el semen. Mesura de 16 a 22 cm de longitud i de 3,5 a 6.4 cm de dimetre. La mesura estndard d'un preservatiu s de 180 mm de llarg, 52 mm d'ample i entre 0.06 i 0.07 mm de grossor.

El preservatiu femen consisteix en una bossa que es colloca dins de la vagina. Mesura de 160 a 180 mm de llarg i de 76 a 82 mm d'ample, depenent del punt on es prenga la mesura, ja que les seues parets no sn paralleles. La seua grossor varia entre 0.041 mm i 0.061 mm. En un dels seus costats t un anell integrat a la seua estructura, que mant la bossa que forma el preservatiu oberta. L'obertura del preservatiu t un radi de 65 mm, el seu altre extrem est tancat. A l'interior es troba un anell fabricat tamb en poliuret, no integrat estructuralment a la bossa que conforma al preservatiu, i que serveix tant com ajuda per a inserir-ho en la vagina, com per a mantindre'l al seu lloc, ja siga durant el coit o si es camina amb el preservatiu posat. 

El preservatiu femen ms mpliament utilitzat est davall la patent d'un fabricant. No t, de moment, varietats, encara que el seu nom comercial canvia de pas a pas. 

 Funci del preservatiu .
La funci original del preservatiu va ser la d'anticonceptiu, ja que ret al seu interior el semen, impedint d'aquesta manera el seu contacte amb els vuls.

Diversos estudis cientfics van comprovar ms tard que tamb s til en la prevenci de les malalties de transmissi sexual (ETS). La seua efectivitat en la prevenci d'ETS s discutida, perqu el preservatiu mascul ms com, el d'hule ltex natural, no protegeix a l'escrot ni evita les infeccions produdes per epizoonosis (poll pbic, escabisi), per la qual cosa la seua efectivitat per a prevenir una ETS ronda el 95%, mentre que la seua efectivitat com a mtode de control natal s ms alta, fins a 97%, quan s'usa, en ambds casos, de forma apropiada.

Els preservatius masculins ms comuns estan enrotllats sobre si mateixos i dissenyats per a aplicar-se sobre la punta del gland i desenrotllar-se al llarg del cos del penis erecte.

 Proves de qualitat .

En l'actualitat s'utilitzen diversos mtodes per a controlar la qualitat dels preservatius. S'ha popularitzat la utilitzaci de la prova electrnica, que s general, ja que cada preservatiu s sotms a aquest control. La prova electrnica aprofita les propietats allants de l'hule i d'algunes resines sinttiques, per a detectar esgarranys o perforacions a la superfcie del preservatiu. Cada unitat s muntada sobre un motle metllic, el qual s submergit en una tina que cont una soluci conductora d'electricitat. Si haguera un esgarrany o perforaci, el motle de metall sobre el qual est muntat el preservatiu rebr una descrrega. En este cas, aqueix preservatiu s descartat de forma automtica. 

Altres controls de qualitat sn estadstics, com per exemple:
Volum d'esclatament;
Es mesura la capacitat d'aire que suporta el preservatiu abans d'esclatar.
Pressi d'esclat;
Es mesura la resistncia a la pressi sobre la superfcie del preservatiu.
Inspecci visual de defectes;
Se cerquen bambolles, malformacions o plecs.
Suspensi amb aigua;
Se cerquen orificis no visibles, omplint una mostra de preservatius amb aigua per a comprovar si es filtra.
Solidesa del color;
Empacat i etiquetatge d'acord amb les normes del pas o regi de qu es tracte;
Hermeticitat del prestncia primari.
Algunes d'aquestes proves es repeteixen, desprs d'haver sotms als preservatius al forn d'envelliment, un dispositiu que reprodueix en pocs dies el desgast originat per anys de magatzematge. 

Pot donar-se el cas que un mateix lot de preservatius siga sotms als mateixos controls de qualitat fins en 3 diferents ocasions: pel fabricant, per un laboratori independent i pels respectius ministeris de salut de cada pas, per a assegurar una mxima eficincia i el menor risc per als usuaris. 

 Tipus de preservatius .


Originriament el preservatiu era per a s mascul, per en l'actualitat existen tant per a hmens com per a dones.

Hi ha preservatius de color natural o en tota la gamma de colors, transparents o opacs, i fins i tot fosforescents. Alguns tenen estampats a la seua superfcie. Poden ser llisos o amb textures (anells, esborradures) per a augmentar la sensaci tctil; amb aromes diverses (vainilla, maduixa, xocolate, banana, etctera); amb formes anatmiques especials per a augmentar la comoditat i/o la sensibilitat; ms llargs i amples o ajustats; ms grossos (extra fort) o ms prims (sensitius); amb lubricant saboritzat; sense lubricar, lubricats lleugerament, extra lubricats, entre altres. 
Hi ha preservatius transparents, de colors o estampats; folgats o ajustats; llisos o amb textura per a augmentar la sensaci tctil; amb sabors, per a realitzar sexe oral; de maig grossor per a augmentar la seua resistncia o ms prims per a augmentar la sensibilitat; amb ms o menys quantitat de lubricant i amb espermaticida.

Fins al 2005 eren comuns els preservatius que oferien un espermaticida, el nonoxinol 9, no obstant, diversos estudis mostren que la mucosa vaginal s susceptible a irritar-se davant aquesta substncia, per la qual cosa cada vegada s ms rar trobar-los. 

En uns quants pasos es produeixen preservatius de poliuret i altres resines sinttiques, per a persones que sn allrgiques a l'hule ltex natural, per encara no han sigut prou provats en laboratori per a veure la seua efectivitat.

 Colocaci del preservatiu mascul .


Verificar la data de caducitat del preservatiu. No usar preservatius caducats ja que semblen normals, per es trenquen ms fcilment.
S'ha de parar atenci en obrir el paquet, ja que es pot esgarrar imperceptiblement el preservatiu amb les dents o amb les ungles.
Verificar si el preservatiu es pot desenrotllar b. El preservatiu enrotllat t dos costats. A vegades el dipsit per a semen es troba obert al revs, del costat incorrecte, i s possible confondre's i desenrotllar el preservatiu al revs (la qual cosa no ser possible, per raons topolgiques). El costat exterior del preservatiu, que se suposa que estar en contacte amb les mucosas de la parella, mai ha de posar-se en contacte amb el penis ja que podria tenir una mnima quantitat de semen o lquid preseminal, perqu si l'usuari tinguera el VIH contagiaria a la seua parella. Abans de posar el preservatiu en contacte amb el penis, cal assegurar-se que s'est prenent el preservatiu del costat correcte. S'ha de determinar de quin costat es pot desenrotllar abans que el preservatiu toc el meat del gland.
Els hmens que no estan circumpcidats o que s'han fet una restauraci de prepuci han de moure el prepuci cap avall per a posar el gland al descobert. A maximitzar la mobilitat i reduir la possibilitat que el preservatiu es trenque durant la relaci sexual.
Recolzar el preservatiu enrotllat sobre el gland.
Sostenir el preservatiu per la punta de manera que no s'infle, ja que aix faria que el semen no es dipositara all sin que es correguera al llarg del preservatiu, augmentant la possibilitat de contagi o concepci.
Desenrotllar completament el preservatiu sobre el cos del penis fins a la base. El preservatiu noms es pot desenrotllar d'un sol costat. Si es veu que s'est posat al revs i per tant no es pot desenrotllar, el preservatiu ha de ser rebutjat, ja que el costat exterior del preservatiu ha entrat en contacte amb el penis, la qual cosa contagiaria a la parella si l'usuari tinguera alguna ETS.
Tornar a cobrir el gland amb el prepuci. Acabar de desenrotllar completament el preservatiu.
Durant la penetraci ha de tocar-se la base del penis sovint per a assegurar-se que el preservatiu seguisca ubicat al seu lloc. Si es nota que s'ha corregut, ha d'espentar-se'l suaument i tornar-ho a fer arribar fins a la base del penis.

 s apropiat del preservatiu mascul .

El preservatiu ha de ser posat sobre el penis erecte immediatament desprs d'aconseguir l'erecci, i definitivament abans de qualsevol contacte amb la vagina o el anus de la parella.
Amb els preservatius s'ha d'usar lubricant apropiat, ja que l'hule s soluble en petrolats i altres substncies, presents en la vaselina,  els olis per a bebs i olis per a massatge. Un lubricant apropiat ha de compondre's d'aigua i glicerina o de silicona mdica. Els preservatius fabricats en poliuret poden usar-se amb qualsevol tipus de lubricant, sense que es deterioren.
Si la vagina de la parella no produeix una bona quantitat de lubricaci natural, s'ha d'usar lubricant per a reduir l'abrasi del preservatiu.
L's de lubricant s prcticament necessari en el sexe anal, ja que la mucosa anal no genera el seu propi lubricant.
Per a realitzar sexe anal, es poden aconseguir preservatius especialment dissenyats per a aix (ms grossos, per tant ms difcil d'esgarrar-se). ;
No es recomana l's de preservatius de poliuret coit anal, per que no s'ha comprovat l'efectivitat del poliuret per a brindar protecci en aquestes situacions, i hi ha, en canvi, evidncia d'inflamaci i esquin del recte quan aquests s'empren d'esta manera.
Tamb s perills l's d'espermaticida en prctiques annals, ja que hi hi ha estudi que demostren que afecta les defenses del epiteli rectal, debilitant-les, i per tant, fent vulnerable a l'usuari a una infecci transmesa sexualment.
No s'han de guardar els preservatius directament en la butxaca del pantal, ja que la calor corporal durant perodes prolongats tendeix a debilitar el ltex. El mateix succeeix si els preservatius es guarden en la guantera del autombil.
El penis s'ha de retirar immediatament desprs de la ejaculaci, quan encara est erecte, ja que no fer-ho implica un risc innecessari.
En retirar el penis de la vagina o l'anus, s'ha de prendre amb els dits la base del preservatiu per a evitar que rellisque i quede dins, amb reg de contagi o concepci.
Han de llavar-se les mans i el penis abans de continuar el contacte amb la parella sexual.
Qui mai abans va usar un preservatiu, ha de provocar-se una erecci i collocar-se'l a soles.
Els preservatius sn descartables, no s'han de tornar a usar.

 Histria del preservatiu .


El preservatiu ha sigut usat des de temps antics per a prevenir "malalties venries" (com se'ls coneixia abans, en honor a Venus, deessa de l'Amor), igual que com mtode anticonceptiu. En el moment que l'enginys ser hum va descobrir la relaci entre el sexe i la concepci dels fills, aix com entre el sexe i l'aparici de certes malalties, va comenar a utilitzar seccions ms o menys llargues d'intestins d'animals amb una de les puntes lligada. Aquests dispositius encara avui poden aconseguir-se (construts de manera un poc ms sofisticada), a causa de la seua capacitat de transmetre la calor corporal i per la seua sensaci tctil, per no sn molt efectius en l'evitaci de la concepci. A Egipte, almenys des de l'any 1000 a. C. s'utilitzaven fundes de tela sobre el penis. La llegenda del rei Minos (1200 a. C.) fa referncia a l's de pulmons de peix o bufetes de cabra per a retenir el semen. 

L'any 2000 el museu Britnic de Londres va exposar per primera vegada els preservatius ms antics del mn que es conserven, d'al voltant de 450 anys, que van ser trobats en excavacions fetes en els anys vuitanta al castell de Dudley, al centre d'Anglaterra. Els exemplars exposats corresponen als segles XVI, XVII i XVIII. Crida l'atenci que aquests exemplars sn tan fins com els que es fabriquen actualment de manera industrial amb ltex. Aquests preservatius, fabricats amb intestins d'animals, estan cosits atentament en una extremitat, mentre que l'altra punta t una cinta que permet mantenir premuts una vegada collocats. Per mesuren 34 mm d'ample (mentre que els actuals mesuren 52 mm, 18 mm ms amples que els antics anglesos).

Segons els experts, aqueixos preservatius estaven destinats a hmens que freqentaven cases de prostituci. No s'empraven com a anticonceptius sin per a evitar malalties venries, especialment la sfilis.
Es creu que abans de ser usats se submergien en llet tbia perqu s'ablaniren.
Aquests preservatius de budell es fabricaven a m, possiblement eren molt cars i la idea era utilitzar-los diverses vegades.
No se sap com s que es van conservar fins a l'actualitat.

Es registren tamb esforos per inventar preservatius de tela finament entreteixida, per bviament no varen ser efectius i se desvan continuar. El metge itali Gabrielle Fallopi (1523 - 1562) va proposar en el seu llibre "de morbo gallico" l's de fundes de tela, que recobrien nicament el gland i es nuaven amb un lla, per a evitar la sfilis. 

Quan a finals del segle XIX els anglesos van comenar a produir preservatius de ltex indi es va donar un gran pas en l'efectivitat y fcil disponibilitat, venent-se en farmcias'i droguerias). No obstant aix, fins mitjan del segle vint, prou desprs de la fi de la Segona Guerra Mundial (1945) en molts pasos la seua venda estava prohibida.

s en el segle XIX quan apareix per primera vegada la paraula "cond", en un llibre dedicat a la sfilis, escrit pel Dr. Turner. 

En Argentina, en 1947 van comenar a installar-se dispensadors de preservatius en els espais pblics. Desprs de la caiguda del govern democrtic (1955) van desaparixer les fbriques de preservatius, els dispensadors i fins als banys pblics, que van ser considerats un afront a la moral pblica pel fet que sovint eren usats per homosexuals com a lloc per a cercar parella.

En Estats Units es permetia la seua venda "noms per a la prevenci de malalties". Sovint la seua disponibilitat en una farmcia era comunicada a un potencial client d'una manera indirecta, tal com xicotets anuncis publicitaris que parlaven de "esponges de goma" (rubber sponge). D'ac que fins i tot avui als Estats Units als preservatius se'ls diu rubbers ('gomes').

En molts pasos hi ha organismes que distribueixen de forma gratuta preservatius tant per a control de la natalitat com per a prevenci de ETS. Aquestes iniciatives troben oposici per part de grups religiss'i moralistes que s'oposen a la distribuci o s de preservatius. Aquests grups argumenten que:
 El control de la natalitat s una cosa que no hauria de realitzar-se ja que va contra de les lleis de la naturalesa i la religi.
 La lliure distribuci de preservatius (igual que la educaci sexual en establiments educatius) incentivaria a les persones a tenir relacions sexuals premaritals, acci condemnada per les religions i en molts estrats socials.

 Terminologia .

Generalment els termes "preservatiu", "cond" i "profilctic" s'usen de manera formal. Alguns acadmics prefereixen el terme "cond", ja que sostenen que aquest dispositiu no t una efectivitat 100 % absoluta en la seua funci de "preservatiu" (preservar de la concepci) o "profilctic" (profilaxi d'ETS o malalties de transmissi sexual).

Estan ms difoses les formes vulgars que en cada pas existeixen per a referir-se al preservatiu; aix en Espanya se l'anomena "goma", en Argentina i Uruguai "folre", en Per "ponxo"; en altres pasos "globus" i "paracaigudes". En Estats Units se li diu rubbers ('gomes', en plural) i en Regne Unit Johnny ('juanito') o Love glove ('guant de l'amor').



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81362" title="Michael E. Brown" nonfiltered="2255" processed="2250" dbindex="32415">

Michael (Mike) E. Brown (1965 - ) s un astrnom nordameric conegut per haver descobert un bon nombre d'objectes transneptunians, especialment 2003 UB313 (Xena) i (90377) Sedna. Actualment, s professor d'astronomia planetria al Caltech des del 2003.

Estudis i primers anys.
Va rebre un Bachelor of Arts (ttol de sotsgraduat) en fsica a la Universitat de Princeton el 1987. Va realitzar els seus estudis de graduat a la Universitat de Califrnia, Berkeley on va rebre un Master's degree (ttol de graduat) en astronomia el 1990 i un Doctor of Philosophy (ttol de doctorat) en astronomia el 1994. La seva tesi doctoral estava dedicada a l'estudi del vulcanisme a I i en com interactua amb el camp magntic de Jpiter.

El 1992, David Jewitt i Jane Luu van descobrir el primer objecte transneptuni (TNO), (15760) 1992 QB1. Jewitt i Luu treballaven, igual que Brown, a la Universitat de Califrnia i aix va influir en la decisi de Brown de continuar la seva carrera cap a la bsqueda d'altres objectes en rbites semblants. Actualment s'han descobert ms d'un miler d'aquests objectes, la majoria a la regi del cintur de Kuiper.

Quan va haver acabat el doctorat, va comenar a treballar al Caltech, utilitzant l'enorme telescopi Hale de 5 m de l'Observatori Palomar. Generalment, els grans telescopis com el Hale estan molt sollicitats per diferents grups d'astrnoms i a cada grup noms se li concedeixen una poques nits a l'any per a poder observar el cel nocturn. Aquesta forma de treballar no agradava a Brown que volia molt ms temps per a poder rastrejar el cel nocturn en busca d'objectes del cintur de Kuiper (KBO).

El telescopi Samuel Oschin.
En el mateix Observatori Palomar, hi havia tamb el telescopi Samuel Oschin de 120 cm. Aquest telescopi tenia prop de 50 anys i gaireb ja no s'utilitzava, desplaat per altres telescopis ms grans i moderns com el Hale. Quan Brown es va adonar d'aquesta situaci va decidir deixar el Hale i concentrar-se en el Samuel Oschin, i aix va poder disposar d'un telescopi prcticament per a ell sol. Brown va utilitzar el Samuel Oschin per a realitzar una bsqueda sistemtica d'objectes transneptunians rastrejant cada tros de cel.

L'observaci es feia mitjanant plaques fotogrfiques que s'exposaven a la llum del cel nocturn durant aproximadament una hora i desprs s'havien de revelar obtenint al final una fotografia d'un tros de cel en una placa de vidre. Aquestes plaques desprs eren escannejades i digitalitzades per a qu un ordenador pogus observar-hi objectes en moviment. La majoria dels punts de llum fotografiats resultaven ser estrelles, massa llunyanes per a poder-se apreciar el seu desplaament. No obstant aix, els planetes menors i els cometes, molt ms propers, s que mostraven el seu moviment en les fotografies. La bsqueda va durar tres anys i no es va trobar absolutament res. Segons Brown, el fracs va ser resultat de qu la majoria de TNO sn massa poc brillants per a poder ser detectats amb la tecnologia de l'poca i en part tamb de la mala sort a l'hora d'elegir la posici del cel a on observar.

Descobriments.
Quaoar i Sedna.
En aquell moment, les plaques fotogrfiques van ser substitudes per una cmera CCD que a ms de permetre observar objectes molt menys brillants, permetien realitzar les observacions molt ms rpid. Tres anys de feina amb plaques fotogrfiques podien ser fets en un mes amb una cmera CCD. Aix Brown, va tornar a comenar el rastreig del cel, aquesta vegada amb la CCD. Poques setmanes desprs d'haver comenat, va descobrir, juntament amb Chad Trujillo, a (50000) Quaoar, el 4 de juny de 2002. En aquell moment, Quaoar era el KBO ms gran que s'havia descobert i va despertar una gran expectaci.

El 14 de novembre de 2003, Brown i Trujillo van descobrir el que Brown considera l'objecte ms important que ha descobert, (90377) Sedna. Sedna s un TNO molt gran, en el moment del descobriment era el ms gran que s'havia descobert, per la seva importncia rau principalment en la seva rbita i no en la seva mida. En el punt en qu es troba ms allunyat del Sol (afeli), Sedna es troba a 900 UA i en el punt ms proper (periheli) a 76 UA. Quan es va descobrir ning esperava que hi hagus cossos orbitant a aquella gran distncia. A ms, Sedna no s'apropa mai prou al Sol com per a ser afectat per la gravetat solar per tampoc se n'allunya prou com per a ser afectat per les estrelles ms properes, per tant s un misteri com i quan va arribar a l'rbita actual.

Xena, Santa i Easter Bunny.
El 28 de desembre de 2004 Mike Brown, Chad Trujillo i David Rabinowitz van descobrir 2003 EL61 (Santa) que, una vegada ms, era el TNO ms brillant i ms gran que s'havia descobert. Inicialment, van pensar que podia ser ms gran que el planeta Plut i tot, cosa que desprs ha resultat no ser certa. Molt poc desprs van descobrir 2003 UB313 (Xena), que amb tota certesa sabien que era ms gran que Plut, dada que el 2006 va ser confirmada pel telescopi espacial Hubble. Per ltim, el 31 de mar de 2005 van descobrir 2005 FY9 (Easter Bunny), que tamb t una mida comparable amb la de Plut, tot i que s lleugerament ms petit. En el moment de descobrir-los, Brown, Trujillo i Rabinowitz no van fer pblics els seus descobriments esperant poder obtenir ms dades sobre les caracterstiques orbitals i fsiques d'aquests objectes abans de presentar-los davant de la comunitat cientfica. 

La polmica sobre el descobriment de 2003 EL61.
El 28 de juliol de 2005, un grup d'astrnoms espanyols liderats per Jos Luis Ortiz Moreno del Instituto de Astrofsica de Andaluca (que forma part del CSIC) va fer pblic el descobriment de 2003 EL61. Inicialment, Brown va donar suport al grup d'Ortiz com a descobridors de l'objecte.

No obstant aix, poc desprs es va descobrir que des d'ordinadors del Instituto de Astrofsica de Andaluca s'havia accedit a l'ordinador del telescopi amb qu el grup de Brown havia realitzat les observacions. En aquest ordinador es guardaven les coordenades de la posici en el cel cap all on apuntava el telescopi per a cada objecte descobert. Degut a un error informtic, aquests arxius eren pblics, quan havien d'haver estat privats. Una setmana abans de l'anunci d'Ortiz, Brown havia publicat un resum (abstract) per a un congrs d'astronomia que havia de tenir lloc al mes de setembre i a on pensaven donar a conixer els descobriments. En l'abstract, Brown mencionava els codis reals que l'ordinador del telescopi dna a cada objecte descobert. Quan Brown es va assabentar d'aix, va comenar a sospitar que el grup d'Ortiz havia utilitzat els codis que apareixien a l'abstract per buscar a l'ordinador del telescopi i aix saber all on havia d'observar i poder reclamar el descobriment com a propi. Brown va demanar a la Uni Astronmica Internacional d'atorgar el crdit del descobriment al seu equip en lloc del d'Ortiz. 

Quan es va preguntar a Ortiz sobre aquest tema, va alegar que desconeixia la qesti i va acusar a Brown d'"ocultar objectes". Brown va respondre que una acusaci com aquesta contradiu la prctica cientfica acceptada d'analitzar els resultats de la prpia recerca fins a estar segur que s acurada i desprs sotmetre a revisi i a arbitratge els resultats abans de fer pblics els descobriments. Davant l'evidncia aclaparadora de les acusacions contra ell i el seu equip, Ortiz va admetre finalment haver accedit als arxius del telescopi referents a aquell objecte per va negar haver fet res mal fet. Al mes de maig de 2006, la disputa continuava encara sense haver-se resolt.

Aquestes sospites van fer que Brown i el seu equip avancessin per al dia segent, 29 de juliol, l'anunci del descobriment de 2003 UB313 i de 2005 FY9.

Plans de futur.
Actualment, Brown continua escombrant el cel en busca de ms objectes transneptunians. S'espera que el rastreig acabar cap a finals del 2006 o a principis del 2007. En finalitzar, Brown s'ha plantejat la possibilitat de realitzar un rastreig semblant del cel de l'hemisferi sud.

 Enllaos externs i referncies.

 Pgina personal de Mike Brown ;
 Pgina de Mike Brown sobre 2003 UB313 i la polmica sobre el descobriment de 2003 EL61 ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81363" title="Michael Brown" nonfiltered="2256" processed="2251" dbindex="32416">

Michael D. Brown (1954 - ), director del FEMA (2003-2005);
Michael E. Brown (1965 - ), astrnom;
Michael Stuart Brown (1941 - ), genetista;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81375" title="Usipets" nonfiltered="2257" processed="2252" dbindex="32417">
Usipets o usips (llat usipetes o usipi) foren una tribu germnica emparentada amb els tncters, amb els que van viure un temps, fins que van creuar junts el Rin i foren atacats i derrotats per Csar (vegeu tncters). Desprs del desastre els usipets sobrevivents es van retirar al altra costat del riu i foren acollits pels sigambris que els hi van cedir un districte al nord del riu Luppia on abans havien viscut els camavis i tubants, on van viure fins al temps de Tcit (segona meitat del segle I).  Estrab els anomena ousipoi i Claudi Ptolemeu Ouispoi (vispi), i dels seus relats sembla que els usipets van emigrar cap al sud, a la zona del alt Rin segons Ptolomeu. L'any 70 van participar al setge de Moguntiacum, i l'any 83 un contingent d'aquest poble servia al exercit rom a Britnia. Des el segle II ja no tornen a ser esmentats.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81376" title="Uscana" nonfiltered="2258" processed="2253" dbindex="32418">
Uscana fou la capital del poble illiri dels penestes. Tenia uns deu mil habitants al segle II aC. Vers el 170 aC era en mans del rei Perseu de Macednia i fou atacada per Api Claudi, que fou rebutjat. Per desprs fou ocupada pels romans en un segon atac, segurament el  mateix 170 aC ja que el 169 aC fou atacada per sorpresa per Perseu en una rapida marxa de tres dies des Stubera. Altra cop fou atacada pels romans dirigits per L. Coelius, el mateix 169 aC, i foren rebutjats. No va passar a Roma fins el 168 aC, amb la resta de Macednia. El seu emplaament exacta no ha pogut ser determinat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81378" title="Pentpolis Annonria" nonfiltered="2259" processed="2254" dbindex="32419">
Pentpolis Annonria fou una divisi administrativa del imperi bizant a Itlia, aix esmentada perqu estava formada pel territori de cinc ciutats (penta = cinc; polis = ciutats) dedicades al comer (annonries). Aquestes ciutats foren Fossombrone, Iesi, Cagli, Gubbio i Urbino. L'entitat va existir des vers el 538 fins a la conquesta llombarda vers el 570.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81379" title="Rombe" nonfiltered="2260" processed="2255" dbindex="32420">

En geometria, un rombe s un quadrilter que t tots els costats d'igual longitud.

Propietats.
Un rombe s un cas particular de parallelogram i de trapezi.
Un rombe queda determinat per la longitud de les seves diagonals.
Si els angles d'un rombe sn iguals llavors tamb s un quadrat.
Les diagonals d'un rombe sn perpendiculars.
Els punts mitjos dels costats d'un rombe coincideixen amb els vrtexs d'un rectangle.
Els angles d'un rombe de vrtexs oposats sn iguals.
Els angles adjacents d'un rombe sn suplementaris.

Frmules de mesura.
L'rea d'un rombe es pot calcular a partir de les seves diagonals  i  i val:


El permetre d'un rombe de costat de longitud  val: 

Simbologia.
 La majoria d'associacions sn les del quadrat, ja que un rombe pot ser aquesta figura invertida. ;
 Antigament s'indicava amb rombes el contingut televisiu, sent el de dos rombes el no apte per a menors;
 s la forma dels diamants (pal de cartes);
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81384" title="Urbinum Hortense" nonfiltered="2261" processed="2256" dbindex="32421">
Urbinum Hortense fou una ciutat de l'mbria.  Es confon sovint amb Urbinum Metaurense a la vall del Metauro (avui la ciutat d'Urbino), per es prop de Collemancio a 530 metres d'altura en un altipl. Ciutat dels umbres ocupada probablement pels etruscs vers el segle V aC, fou ocupada pels romans el 385 aC i va esdevenir municipi rom. August la va incloure dins la sexta regi (mbria)

Tcit esmenta que hi va morir Fabius Valens el general del emperador Vitelli, l'any 69, desprs de caure en mans dels generals de Vespasi. Fou destruda pels gots el 545 i es va despoblar i no fou redescoberta fins al segle XVIII per l'abat Giuseppe Giustino di Costanzo, per no es va determinar quina ciutat era, fins que les excavacions de 1931 i 1939 del professor Giovanni Bizzozzero di Cannara van permetre la seva identificaci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81385" title="Urbinum" nonfiltered="2262" processed="2257" dbindex="32422">


Urbinum Metaurense es el nom rom de la ciutat d'Urbino;
Urbinum Hortense fou una ciutat romana de l'Umbria;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81391" title="Cusco" nonfiltered="2263" processed="2258" dbindex="32423">



La ciutat de Cusco (en l'original qutxua, Qusqu), s la capital del departament homnim del Per. Est situada en la serra sud del pas. Actualment compta amb aproximadament tres-cents mil habitants. Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat el 1983 per la UNESCO. Fou una ciutat cabdal en temps de l'Imperi Inca i des del 1993 s la capital histrica del Per per la constituci. 

 Etimologia .
El nom actual de la ciutat en castell s Cusco, tamb escrit com a Cuzco, ve del nom en la llengua autctona, el qutxua Qusqu, tamb escrit com a Qosqo. La tradici afirma que significa centre, melic, cintur, aix perqu, segons la mitologia inca, en ella confluen el mn de baix (Uku Pacha) amb el mn visible (Kay Pacha) i el mn superior (Hanan Pacha). D'aquesta manera, la ciutat va ser i s anomenada el melic del mn, en referncia a l'univers. 

A l'arribada dels conquistadors espanyols, el seu nom passa al castell com a Cusco, com apareix en els mapes dels segles segle XVI, XVII i XVIII. En alguns mapes del segle XIX (des de 1814) i XX (fins a almenys 1976) apareix el nom d'aquesta ciutat escrit com a Cuzco. Avui, en la cartografia oficial peruana, apareix el nom original en espanyol, encara que se segueixi emprant comunament l'altra forma en altres pasos de parla castellana. 

L'article 49 de la Constituci Poltica del Per de 1993, en establir la capital histrica del pas, assenyala que la forma correcta d'escriptura s Cusco. Mentre que el Consell Municipal del Cusco (des del 23 de juny de 1990) aprova l'acord municipal n 078, pel qual es va disposar: "Instituir l's del nom Qosqo, en substituci del vocable Cusco, en tots els documents del Govern Municipal del Cusco".

 Histria .

 Fundaci i poca inca .

Dues llegendes qutxues conten que Cusco fou fundada pel primer cap d'estat inca, Manco Cpac, amb la seua germana i consort, Mama Ocllo. Segons ambdues tradicions el lloc adient va ser revelat pel du sol, Inti, desprs que els fundadors el cercaren durant una peregrinaci iniciada a la Vall sagrada dels inques.

El consens a qu han arribat arquelegs i antroplegs, per, apunta que, arran de la caiguda del regne de Taypiqala un grup de 500 persones emigr i s'establ, en diverses tongades, a la vall del riu Huatanay, on hom fundaria Cusco. La data exacta encara s desconeguda, per se sap del cert que ja era habitada fa 3.000 anys. Noms tenint en compte que Cusco va ser la capital de l'Imperi inca (a mitjans del segle XIII), s la ciutat habitada ms antiga de tota Amrica.

Sembla que l'emperador Pachactec (1438-1471) i son fill Tpac Yupanqui (1471-1493) convertiren Cusco en centre espiritul i poltic de l'Imperi inca, aplegant i conciliant diversos grups tribals com els Lupaca i els Colla. Fou durant aquest perode quan el domini de Cusco arrib fins a Quito, al nord, i el riu Maule, al sud, en un domini que s'allargassava per 4.500 km de muntanyes.

Aix mateix, hom atribueix el diseny original de la ciutat a Pachactec. El plnol del Cusco antic tenia la silueta d'un puma: La plaa central, Haucaypata, en la posici del pit de l'animal, el cap seria la fortalesa de Sacsayhuamn. Els inques dividiren administrativament el seu territori de manera que els lmits de les quatre regions (Tawantin Suyu) de l'imperi coincidiren a la plaa central de Cusco.

 Fundaci espanyola i poca virreinal .

 poca republicana .

Per es va independitzar el 1821, mantenint Cusco la seua importncia dintre de l'organitzaci poltica i administrativa del pas. Aix, es cre la regi de Cusco, que abraava els territoris amaznics fins la frontera amb Brasil, essent-ne la capital.

A partir del segle XX, la ciutat cresqu a una gran ritme, estenent-se pels districtes vens de Santiago i Wanchaq.

 Actualitat . 
El 1950 un altre terratrmol va sacsejar la ciutat causant la destrucci de ms d'un ter de tots els seus edificis. La ciutat va comenar a esdevenir un focus important de turisme i a rebre un major nombre de turistes. 

Des dels anys 1990s, l'activitat turstica pren un especial paper en l'economia de la ciutat amb la consegent ampliaci d'activitats hoteleres. Actualment el Cusco s la principal destinaci turstic del Per. Per altra banda, la ciutat mant el creixement urb, estenent-se actualment tamb als districtes de San Sebastin i San Jernimo. 

 Geografia .

Cusco s'expandeix pels turons i la vall del riu Huatanay. El seu clima s generalment sec i temperat. T dues estacions definides: una de seca entre abril i octubre, amb dies assolellats, nits fredes i temperatura mitjana de 13 C; i una altra de plujosa, de novembre a mar, amb una temperatura mitjana de 12 C. En els dies assolellats la temperatura arriba als 20 C. 

 Turisme .

Per la seva antiguitat i transcendncia, el centre de la ciutat conserva molts edificis, places i carrers d'poques prehispniques aix com construccions colonials, per la qual cosa fou declarada Patrimoni de la Humanitat el 1983 per la UNESCO. Entre els principals llocs d'inters de la ciutat es troben: 

 Barri de San Blas .

En aquest barri es concentren els artesans, amb les seves botigues i tallers, s doncs un dels llocs ms pintorescs de la ciutat. Els carrers sn costeruts i estrets, amb antigues casonas construdes pels espanyols sobre importants fonaments inques. T una plazoleta i la parrquia ms antiga del Cusco edificada l'any 1563, que posseeix un plpit de fusta tallada considerat com la mxima expressi de l'poca colonial.

El nom en qutxua d'aquest barri s Toqocachi, que significa el buit de la sal. 

 Carrer Hatum Rumiyuq .


El carrer Hatum Rumiyuq (De la roca major) s el ms visitat pels turistes, car s'hi el palau d'Inca Roca, que actualment pertany al Palacio Arzobispal. En aquest carrer que va des de la Plaza de armes fins al barri de San Blas, es pot apreciar l'enigmtica pedra dels dotze angles. 

 Convent i Esglsia de la Merc .

A causa dels terratrmols, el Convent i Esglsia de la Merc han estat reconstruts ms d'un cop. Originalment data del segle XVI. Hi destaquen els seus claustres d'estil barroc i renaixentista, aix com el cadirat del cor, les pintures colonials i les talles de fusta. 

Tamb s'hi pot veure una custdia d'or i pedres precioses de 22 quilos de pes i de 130 centmetres d'altura. 

 Catedral .


En realitat, la primera catedral del Cusco s l'Esglsia del Triomf, construda el 1539 sobre la base del palau de l'Inca Viracocha. En l'actualitat, aquesta esglsia s una capella auxiliar de la Catedral.

Entre els anys 1560 i 1664 es va construir la baslica catedral de la ciutat. Els espanyols van fer portar blocs de granit de color vermell des de la fortalesa Sacsayhuamn.

Aquesta catedral, de faana renaixentista i interiors barroc i plateresc, posseeix una de les ms destacades mostres de orfebreria colonial. Importants sn igualment els seus altars de fusta tallada. 

Ats que en aquesta ciutat es va desenvolupar la pintura sobre llenos en l'anomenada "Escola cusquenya de pintura", a la catedral es poden observar importants mostres d'artistes locals de l'poca. 

 Plaza de Armas .


LAwqaypata, o plaa del guerrer, ve dels temps dels inques. Aquesta plaa ha estat l'escenari de diversos fets importants en la histria de la ciutat, com la proclamaci per part de Francisco Pizarro de la conquesta del Cusco. La Plaza de armas va ser tamb l'escenari de la mort de Tupac Amaru II, considerat com el cabdill indgena de la resistncia. 

Els espanyols hi van construir una arqueria de pedra. Als voltants sn tamb la Catedral i l'esglsia de La Companyia. 

 Esglsia de la Companyia .


L'Esglsia de la Companyia va ser construda pels jesutes el 1576 sobre les bases de lAmarucancha (el palau de l'emperador Huayna Cpac), s considerada una de les millors mostres de l'estil barroc colonial americ.

La faana s de pedra tallada, i l'altar major s de fusta tallada i revestida de pa d'or. Es va construir sobre una capella subterrnia. Addicionalment, en destaquen dues capelles, la de Lorda i l'antic oratori de Sant Ignasi de Loiola. A ms, el temple posseeix una valuosa collecci de llenos colonials de l'Escola Cusquenya. 

 Coricancha i el Convent de Santo Domingo .


Durant l'Imperi Inca, el Qoricancha va ser el santuari ms important dedicat al du Sol. Hom anomenava aquest temple el lloc d'or perqu els murs eren recoberts amb lmines d'or.

Tenint aquesta estructura com base, els espanyols van construir el Convent de Santo Domingo, d'estil renaixentista. L'edificaci, d'una sola torre barroca, sobrepassa en altura les altres edificacions d'aquesta ciutat. A l'interior hi ha una important collecci de pintures de l'Escola cusquenya de pintura.

 Organizaci poltica .
 Govern local .

La ciutat, com a capital de la provncia homnima, s governada per la Municipalidad Provincial del Cusco, que t competncia en tot el territori de la provncia. No existeix una autoritat restringida a la ciutat. En aquest sentit, els ajuntaments de Santiago, Wanchaq i San Sebastian tamb tenen competncia en temes relatius als seus propis districtes. 

 Govern poltic .

La ciutat, per ser capital departamental, s seu del Govern Regional del Cusco. Aix mateix, compta amb un prefecte amb atribucions poltiques en l'mbit departamental. Finalment, s seu tamb de les diferents Direccions Regionals dels ministeris.

 Funci judicial .

Cusco s seu de la Cort Superior de Justcia del Cusco, ens rector del districte judicial del Cusco. D'acord a l'organitzaci judicial peru, en el territori de la ciutat del Cusco funcionen 8 jutjats de pau (5 pertanyents al districte de Cusco, junt al districte de Santiago, el de Wanchaq, i el de San Sebastin), 17 jutjats especialitzats (2 de famlia, 4 civils, 6 penals, 1 laboral i 3 mixts), i 5 sales superiors (2 penals, 2 civils, i 1 mixta). 

 Smbols .

Cusco t 3 smbols oficials, la bandera de Cusco, l'escut d'armes i l'himne. Se solen lluir en actes oficials i en l'Inti Raymi, una festa tradicional inca, el 24 de juny.

Quant a l'escut d'armes, en l'actualitat n'hi ha dos en s. Cusco t un escut carlista amb ms de 450 anys d'antiguitat, per l'ajuntament empra el Sol de Echenique, puix aquest prima el passat inca en lloc del passat colonial. s aquest, a ms, el que apareix com a segell de seguretat als bitlles actuals del Sol.

 Himne al Cusco .

L'Himne al Cusco s una composici dels msics cusquenys Luis Nieto Miranda i Roberto Ojeda Campana que la Municipalidad Provincial del Cusco va adoptar en els anys 1970s com a himne de la ciutat. La lletra fa, en castell i en qutxua:


(Coro)

Cusco, Cusco es tu nombre sagrado
como el sol del inkario inmortal
todo el mundo te lleva en el pecho
como canto y bandera triunfal.

Invencible bastin de tu raza,
te saludan los pueblos de pie;
y la patria que se honra en tu estirpe
de coloca en la frente un laurel.


(estrofas)

Cusco eterno, tus ureas reliquias
trabajaron orfebres del Sol.
Tus hazaas tallaron los siglos
y tu imagen la gloria esculpi

Que se pongan de pie las naciones
que disparen su canto de estrellas
y que el mundo te rinda homenaje
inclinando en tu honor su pendn.





(qhochuntin)

Qosqo, qosqo willkasqan sutiyki
inkapachaq Tayta Intin hina
teqsimuyun qhasqonpi apasunki
haylli taki unanchanta hina.

Mana llalliy sanaykiq pukaran,
llaqtakunan much aykusunki;
Suyutaqmi aylluykiwan samisqa
mat iykiman pilluta churan.

(yarayma)

Wiay Qosqo, Inti qorimanyankunan
illaykikunata llanq arqan.
Hayllinkikunatan pacha llaqllarqan
wankikitaqaq Kusi Pacha.

Llapan suyukuna sayarichun,
ch aska takinkuta wach ichispa
llin pachataq yupaychasunkiku
unanchanta k umuykachispa.



 Economia .
La principal activitat econmica dels habitants de Cusco es la recepci del turisme.

 Educaci .
Cusco t diverses institucions educatives amb segles d'antiguitat. La primera escola fundada pels conqueridors espanyols fou San Francisco de Borja, per a l'ensenyament dels fills dels habitants ibrics. Aix mateix, en els primers anys de la repblica, el libertador Simn Bolvar fund el Colegio Nacional de Ciencias, una instituci paradigmtica en l'educaci peruana.

Avui en dia, els infants de totes les edats tenen escoles, amb l'afegit de diversos collegis religiosos privats.

Collegis pblics i privats
 Total: 4.302;
 Educaci inicial: 2.008;
 Educaci primria: 1.743;
 Educaci secundria: 399;

Instituts Superiors Pedaggics
 Instituto Superior Pedaggico Privado "Santa Rosa".

Universitats
 Universidad Nacional San Antonio Abad.
 Universidad Andina del Cusco.

 Poblaci .
L'any 2002, segons l'INE, Cusco tenia una poblaci de 319.422 persones, en la seua major part mestisses o indgenes.

 Centre religis .
En temps inques, Cusco fou el centre del culte estatal al Sol, amb el temple principal de la religi solar (el Qurikancha, recinte d'or, en qutxua), amb el principal Aqllawasi (casa de les escollides del Sol), i amb les seues dels clans funeraris dels emperadors morts. A ms, Cusco era la residncia habitual de l'emperador (Inca) governant, el du vivent, i de l'alt clergat estatal, representata pel Willka umu (summe sacerdot). Per tot aix, Cusco acollia les grans cerimnies multitudinries i les festivitats imperials, com l'Inti Raymi (Festa del Sol), el 24 de juny a Sacsayhuaman.

 Transports i comunicacions .
A Cusco hi ha el segon aeroport peru quant a trnsit, lAeroport Internacional Alejandro Velasco Astete, el qual rep vols diaris nacionals des de Lima, Arequipa, Puerto Maldonado i Juliaca, i d'interncionals des de La Paz (Bolvia).

Per tren, s'hi arriba des de Puno i Arequipa.

Per carretera, Cusco est connectada a les ciutats de Puerto Maldonado, Arequipa, Abancay i Puno.

 Events Culturals .
 Festival Internacional de Curtmetratges de Cusco, organitzada des de l'any 2004 en els mesos de novembre.

 Ttols honorfics .
Cusco, primera ciutat i primer vot de totes les ciutats i viles de la Nova Castella.
Atorgat a Madrid per Reial Cdula de Carles V el 24 d'abril de 1540 ;

 La molt insigne, molt noble, lleial i fidelssima ciutat de Cusco, la ms principal i cap dels regnes del Per.
Atorgat a Madrid per Reial Cdula de Carles V el 19 de juliol de 1540.

 Cusco, Capital arqueolgica d'Amrica.
Atorgat al XXV Congrs Internacional d'Americanistes celebrat a La Plata, Argentina, el 1933.

 Cusco, Herncia cultural del mn.
Atorgat per la Setena Convenci d'Alcaldes de les Grans Ciutats del Mn, reunida a Mil, Itlia, el 19 d'abril de 1978. ;

 Cusco, Patrimoni de la Humanitat;
Atorgat per la UNESCO a Pars, Frana, el 9 de desembre de 1983.

 Cusco, Patrimoni cultural de la naci.
Atorgat mitjanant Llei N 23765 del 30 de desembre de 1983. Aquesta mateixa Llei qualifica, en el seu article 3, Cusco com a Capital Turstica del Per.

 Cusco, Capital histrica del Per.
Atorgat per l'article 49 de la Constituci Poltica del Per de 1993.

 Cusco, Capital histrica de Llatinoamrica;
Atorgat pel Congrs Llatinoameric de Regidors, a Cusco, en novembre de 2001.

 Ciutats agermanades .
 Atenes;
 Baguio;
 Betlem;
 Chartres;
 Ciutat de Mxic;
 Copan;
 Cracvia;
 Cuenca;
 L'Havana;
 Jerusalem;
 Kesong;
 Kyoto;
 Moscou;
 New Jersey;
 La Paz;
  Potos;
 Rio de Janeiro;
 Samarcanda;
 Santa Brbara;
 Xi'an;

 Enllaos externs .
Gobierno Regional del Cusco;
Centro Regional para la Salvaguardia del Patrimonio Cultural e Inmaterial de Amrica Latina;
Municipalidad del Cusco;
Premios;
Documentos de la declaracin de la ciudad del Cusco como Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO ;
 Cusco a Google Maps;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81392" title="Universitat Oberta de Catalunya" nonfiltered="2264" processed="2259" dbindex="32424">

La Universitat Oberta de Catalunya s una universitat pblica a distncia basada en Internet. s una de les primeres institucions universitries d'ensenyament a distncia. La seva oferta inclou diplomatures, llicenciatures i estudis de postgrau a diverses rees, a ms de formaci continuada i actualitzaci pels seus membres, en catal i castell.

A ms, des de l@teneu universitari ofereix accs a algunes de les assignatures disponibles sense haver de complir requisits d'accs o matricular-se.

Trets generals.

L'mplia zona de cobertura de la UOC, amb centres de suport i seus d'examen arreu de Catalunya i altres zones d'Espanya , fa que la seva implantaci al territori no pari de crixer, confirmant els objectius d'ubiqitat sota els quals va nixer.
El comproms amb les noves tecnologies tamb queda patent si mirem les noves propostes de la universitat. Les lnies de investigaci referents a les TIC (tecnologies de la Informaci i la Comunicaci), la creaci d'un canal patrocinat a la famosa pgina youtube, que la va convertir en la primera universitat catalana en tenir-lo, o la voluntat de garantir l'accs a tots els estudiants al programari lliure en totes les seves vessants (sistema operatiu, programari...) son una petita mostra de l'esfor de la universitat en aquest terreny.

Oferta de ttols.

Tot i que regularment s'oferten ttols de temporada, tant a l'hivern com a l'estiu, els ttols permanents sn els segents (estiu 2008):

Graus (EEES, "espai de Bolonya");
Dret;
Humanitats;
Psicologia;

 Diplomatures;
 Cincies Empresarials;
 Turisme;

 Llicenciatures ;
 Administraci i direcci d'empreses (2n cicle);
 Cincies del Treball (2n. cicle);
 Comunicaci Audiovisual (2n. cicle);
 Documentaci (2n. cicle);
 Dret;
 Estudis de l'sia Oriental (2n. cicle i msters);
 Estudis de Cincies Poltiques i de l'Administraci (2n. cicle i msters);
 Filologia Catalana;
 Humanitats;
 Investigaci i Tcniques de Mercat (2n. cicle);
 Psicologia;
 Psicopedagogia (2n. cicle);
 Publicitat i Relacions Pbliques (2n. cicle);

 Enginyeries;
 Enginyeria en Informtica (2n. cicle);
 Enginyeria Tcnica en Informtica de Gesti;
 Enginyeria Tcnica en Informtica de Sistemes;
 Enginyeria Tcnica de Telecomunicaci, especialitat en Telemtica;
 Graduat Multimdia (ttol propi);

 Msters oficials;
 A travs de l'institut internacional de postgrau ;
 Mster oficial d'Educaci i TIC (E-learning);
 Mster oficial de Societat de la informaci i el coneixement;
 Mster oficial de Programari lliure;
 Mster oficial de Prevenci de riscos laborals;

 Doctorat;

 Doctorat sobre la Societat de la Informaci i el Coneixement;

La relaci completa amb els plans d'estudis i altres dades es pot trobar a la web de la uoc.

Avaluaci.

El model d'avaluaci a la UOC no s global per a totes les assignatures, sin que cadascuna s'adapta al que ms li convingui dins d'uns parmetres establerts. Al ser una universitat no presencial, es basa en gran part en proves d'avaluaci continuada, des d'ara PAC, que consisteixen en treballs a realitzar per estudiants i que s'han de lliurar dins d'uns marges temporals establerts. Aix permet fer una primera valoraci del treball de l'estudiant aix com garantir que l'alumne s suficientment constant com per aprovar l'assignatura. Al llarg del semestre hi ha entre 3 i 6 PAC (generalment).

La nota d'aquestes, per, es combina de diferents maneres. Hi ha assignatures que noms es poden aprovar a travs de PAC, per en la majoria de casos, son considerades quelcom voluntari. Fent servir la notaci Ex (exmen), Pv (Prova de validaci, menys complexa que un examen on es confirma que s'ha seguit l'assignatura), P (Prctica) i Ac (avaluaci continuada), trobem diferents tipus d'avaluaci. Alguns dels ms usuals son (Ac + Pv o Ex) , ((ExFp + P) + AC), i d'altres mltiples opcions.

Una de les singularitats de la universitat, s que , excepte la nota final de l'assignatura, la resta no es dna amb qualificacions numriques ni tan sols amb els habituals Susps, Aprovat, Notable...sin que es fa servir la notaci Anglesa A, B, C+, C-, D.

Vegeu tamb.
Vull Saber;

Referncies.




Enllaos externs.
 Universitat Oberta de Catalunya;
 @teneu universitari;
 Llistat d'estudis oferts;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81393" title="UOC" nonfiltered="2265" processed="2260" dbindex="32425">
REDIRECTUniversitat Oberta de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81398" title="Marlango" nonfiltered="2266" processed="2261" dbindex="32426">

Marlango s un grup de msica espanyol influit per l'atmosfera musical de Tom Waits.

Els integrants del grup sn l'actriu Leonor Watling (veus), Alejandro Pelayo (teclats) i scar Ybarra (vents).

Actualment tenen tres discs al mercat: Marlango, publicat el 2004, Automatic Imperfection, el 2005 i The Electrical Morning (2007).

Discografia.
Marlango (2004)

 Madness;
 Green on blue;
 Gran sol;
 Nico;
 I suggest;
 Enjoy the ride;
 It s allright;
 No use;
 Once upon a time;
 My love;
 Maybe;
 Frozen angora;
 Every;

Automatic Imperfection(2005)
 Shake the moon;
 Days are tired;
 Twisted & sick;
 Cry;
 I don't care;
 Automatic imperfection ;
 Beautiful mess;
 Pequeo vals;
 Architecture of lies;
 Tip toe;
 Trains;
 Wrong way;

The Electrical Morning (2007)
 Shout;
 Silence (In This Area);
 Walkin  In Soho;
 Mind The Gap;
 Hold Me Tight;
 Never Trust Me;
 I Do 	;
 Sink Down To Me;
 Who Is Me;
 Every Now Is Past;
 Not Without You;
 Dance, Dance, Dance;
 Shiny Fish;

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Marlango a Indyrock;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81399" title="Carlos Jean" nonfiltered="2267" processed="2262" dbindex="32427">

Carlos Jean (Ferrol, 1973) s un msic, productor musical, remesclador i cantant gallec d'origen jamaic.

Discografia.
 No blood (amb Najwa Nimri) (1998);
 Planet Jean (2000);
 Back to the earth (2002);
 Mr. Miracle (2006);
Grups que ha produt.
Nena Daconte;

Enllaos externs.
 Web ofical;
 Biografia;
 Lletres de les seves canons;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81400" title="Obra Cultural Balear" nonfiltered="2268" processed="2263" dbindex="32428">

L'Obra Cultural Balear o de forma abreviada, OCB s la instituci cvica i cultural de ms influncia a les Illes Balears pel que fa a la promoci de la llengua catalana, la cultura i la identitat prpies del poble balear. 

L'origen.
Va ser fundada el 1962 a Palma per un grup de mallorquins  Josep Cap, Guillem Colom, Miquel Forteza i Pinya, Miquel Fullana i Llompart, Miquel Marqus i Bernat Vidal, entre d'altres  convocats pel filleg menorqu Francesc de Borja Moll, amb l'objectiu de promoure la llengua i la cultura prpies.

Aquesta entitat s la continuadora histrica de la tasca de l'Associaci per la Cultura de Mallorca (1923-1936), presidida entre d'altres per Emili Darder, que fou editora de l'Almanac de les Lletres i de la revista La Nostra Terra, que fou el mxim exponent del pensament literari de l'Escola Mallorquina.

La seva actuaci.
L'OCB aixoplug les forces de resistncia poltica i cultural al franquisme, impuls la lluita per l'autogovern i auspici la gran manifestaci per l'Autonomia del 29 d'octubre de 1977, la concentraci pblica autonomista ms gran feta a Mallorca. El 1991, promou i coordina la Plataforma Cvica per l'Autogovern al voltant del manifest Volem Comandar a Ca Nostra, que reuneix, per primera vegada de de la II Repblica i en un Teatre Principal estibat, tota la societat civil a favor del reconeixement de les Balears com a nacionalitat histrica i de les seves reivindicacions nacionals. La iniciativa va aconseguir agrupar entitats empresarials, sindicals, socials, mediambientals, universitries, religioses i culturals, i va formar un bloc civil que es mant i es renova des d'aleshores per a totes les manifestacions per la llengua i l'autogovern.

Des de 1995, la instituci ha intensificat la seva funci de aglomerador social. Ha convocat, a Mallorca, les multitudinries Diades populars per la llengua i l'autogovern de cada mes de maig per reclamar una poltica lingstica ferma i decidida de les institucions, i principalment del Govern Balear, que t el mandat estatutari de protegir la llengua catalana. El 1995, es va fer la Cadena Humana ms gran de la histria de Mallorca, amb la participaci de 30.000 manifestants. El 1996, la plaa Major de Palma va acollir la imatge d'un immens mosaic hum amb una llegenda impossible d'oblidar: Som Comunitat Histrica. Ms de 20.000 persones donaren suport a aquesta reivindicaci. La Diada de 1997 es va celebrar un gir radical en l'actuaci institucional a favor del catal, la millora del sostre de competncies autonmiques i el reconeixement d'un Estatut d'insularitat.

La plaa de Cort fou l'escenari de la Diada de 1998, on simblicament milers de persones tornaren a plantar cara a la deixadesa institucional davant el retrocs de l's del catal. Els ciutadans volien ms cotes d'autogovern per a les Balears i una defensa ms ferma de la llengua catalana. El mateix varen demanar els 25.000 manifestants que collapsaren tot el centre de Palma amb la manifestaci de 1999, sota el lema Per uns Governants que defensin la llengua. La Diada del 2000 llan des de ses Voltes, un missatge de solidaritat al mn: Junts per la llengua.

L'any 2007, dia 5 de maig, es visqu la diada amb ms afluncia de pblic de la histria de l'entitat, unes 30.000 persones aproximadament, les quals van ajudar a compondre un altre mosaic hum semblant al d'onze anys enrere. En aquesta ocasi, la llegenda fou El futur s nostre.

Els projectes de l'OCB.
Entre els projectes ms reeixits de l'Obra, hem de destacar:
 Joves de Mallorca per la Llengua, organitzaci juvenil que t per objectiu promocionar l's de la llengua catalana a Mallorca.
 Fundaci Voltor, que permet la recepci dels senyals de televisi a Mallorca de les emissores que emeten en catal a la pennsula.
 El Mirall, revista de l'entitat.
 Paraula, centre de serveis lingstics.

Presidents.
 1962-1969: Miquel Forteza i Pinya;
 1970-1976: Climent Garau;
 1976-1983: Josep Maria Llompart;
 1983-1987: Ignasi Ribas;
 1987-1989: Miquel Alenyar;
 1990-1991: Bartomeu Fiol;
 1991-2003: Antoni Mir;
 2003-2004: Sebasti Frau;
 2005-Actualitat: Jaume Mateu;

L'OCB i les altres institucions.
Juntament amb Acci Cultural del Pas Valenci i mnium Cultural forma la Federaci Llull.

Els premis 31 de desembre.
Des de 1987, l'OCB convoca anualment els Premis 31 de desembre, adreats a reconeixer i estimular les actuacions favorables a la llengua i la cultura prpies, i la conscincia nacional. Aquests guardons, fins a set, es lliuren a la Nit de la Cultura, en qu es reuneixen cada any ms de 1.000 persones representatives de tota la societat balear i del conjunt de l'rea lingistica.

Reconeixements.
 1975: Premi dels Premis Ciutat de Palma.
 1979: premi d'Honor Jaume I.
 1985: Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Joves de Mallorca per la llengua;
 Paraula;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81402" title="Marina del Rey" nonfiltered="2269" processed="2264" dbindex="32429">




Marina del Rey, s un poble martim dels EUA localitzat al comtat de Los Angeles, a l'estat de Califrnia. El cens de l'any 2000 la poblaci era de 8176 persones

La poblaci es caracteritza per estar plena d'hotels, apartaments, botigues i restaurants, aix com del USC (Information Sciences Institute) i el ICANN, una de les organitzacions reguladores de Internet.

 Geografia.

Marina del Rey es localitza a 3358 46 N, 11827 10 W (33.979361, -118.452912).La vila es troba just al sud-est de Venice i al nord de Playa del Rey i Ballona Creek. Marina del Rey es troba completament rodejada per la ciutat de Los Angeles. 

Segons el United States Census Bureau, l'rea total de la vila s de 3.8 km de terra ferma i 1.5 km d'aigua. 

 Demografia.

Segons el United States Census Bureau, la poblaci total de la vila s de 8176 persones i 1520 famlies. La densitat de poblaci s de 3587,2/km. La distribuci racial s la segent: 82.46% caucsics, 4.68% Afro-americans,  8.21% Asitics, 5.34% d'hispans, 0.16% d'Americans natius, 0.16% Polinesis, 1.30% d'altres tnies. El 6.4% es troba per sota dels 18 anys, 5.1% estarien entre els 18 i els 24 anys, 50.4% entre els 25 i 44, 28.2% entre els 45 i 64, i un 10.0% es troben per sobre dels 65 anys. La mitjana d'edat s de 39 anys. Per cada 100 dones hi han 108.8 homes. Per cada  100 dones per sobre dels 18 anys hi ha 108.6 homes.

 ICANN.

L'ICANN, amb seu a Marina del Rey s l'organisme que assigna les adreces IP a Internet.

Enllaos externs.

 Marina del Rey;
 Marina Del Rey Anglers - fishing club;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81403" title="Maximili de Saxnia" nonfiltered="2270" processed="2265" dbindex="32430">
Maximili de Saxnia, prncep de Saxnia (Dresden 1759 - 1868). Duc de Saxnia i membre de la casa reial dels Wettin. 

Nascut el 13 d'abril de l'any 1759 al Palau Reial de Dresden essent fill de l'elector Frederic Cristi I de Saxnia i de la princesa Maria Antnia de Baviera. El prncep era nt per via paterna del rei-elector Frederic August II de Saxnia-Polnia i de l'arxiduquessa Maria Josepa d'ustria mentre que per via materna ho era de l'emperador Carles VII, emperador romanogermnic i de l'arxiduquessa Maria Amlia d'ustria.

El 9 de maig de l'any 1792 es cas amb la princesa Carolina de Borb-Parma, filla del duc Ferran I de Parma i de l'arxiduquessa Maria Amlia d'ustria. La parella tingu onze fills:

SAR la princesa Maria Amlia de Saxnia, nascuda el 1794 i morta el 1870 a Dresden.
SAR la princesa Maria Ferranda de Saxnia, nascuda a Dresden el 1796 i morta el 1865 a Viena. Es cas amb el gran duc Ferran III de Toscana.
SM el rei Frederic August II de Saxnia, nascut a Dresden el 1797 i mort el 1854. Es cas en primeres npcies amb l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria i en segones npcies amb la princesa Maria Anna de Baviera.
SAR el prncep Clemens de Saxnia, nascut el 1798 a Dresden i mort el 1824.
SAR la princesa Maria Anna de Saxnia, nascuda el 1799 a Dreden i morta el 1832 a Florncia. Es cas amb el gran duc Leopold II de Toscana.
SM el rei Joan I de Saxnia, nascut a Dreden el 1801 i mort el 1873 a la capital saxona. Es cas amb la princesa Amlia Augusta de Baviera.
SAR la princesa Maria Josepa de Saxnia, nascuda a Dresden el 1803 i morta el 1829 a Madrid. Es cas amb el rei Ferran VII d'Espanya.

A la mort de la seva esposa es torn a casar amb la princesa Maria Llusa de Borb-Parma de la qual no tingu fills. 

L'any 1830 per tal de facilitar l'ascens al tron sax del seu fill renunci als seus drets dinstics a la Corona de Saxnia en favor de la seva descendncia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81404" title="Maria Josepa de Saxnia" nonfiltered="2271" processed="2266" dbindex="32431">


 Maria Josepa de Saxnia (princesa de Frana) (1731 - 1767).

 Maria Josepa de Saxnia (reina d'Espanya) (1803 - 1829).

 Maria Josepa de Saxnia (arxiduquessa d'ustria) (1867 - 1944).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81405" title="Athenry" nonfiltered="2272" processed="2267" dbindex="32432">

Athenry (tha an R, gual dels reis, en irlands) s un ciutat histrica medieval situada a uns 23 km de Galway (Irlanda). Fou fundada en el segle XIII per Meiler de Birmingham, qui va envoltar la ciutat amb un mur. s l'nica ciutat murallada d'Irlanda que encara mant intactes les parets, les quals encara sn clarament visibles pels visitants.

Athenry est situat en el cor d'un pas ric en agricultura i es va fer fams per la can tradicional "Els Camps d'Athenry" (The Fields of Athenry). El reconegut Festival Medieval d'Agost s'ha convertit en una atracci turstica molt popular.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81406" title="Bolmetre" nonfiltered="2273" processed="2268" dbindex="32433">
Un bolmetre s un instrument per mesurar la quantitat de radiaci electromagntica incident. Fou inventat l'any 1878 per l'astrnom estatunidenc Samuel Pierpont Langley. Malgrat que es poden utilitzar per a mesurar radiaci de qualsevol freqncia, el disseny dels bolmetres els fa ms sensibles per a la banda de 200 m a 1 mm de longitud d'ona; per a altres bandes s'acostumen a utilitzar altres tipus de detectors ms sensibles.

Un bolmetre est format per un absorbidor, que est connectat a un dissipador de calor (zona de temperatura constant) a travs d'una uni allada. El resultat s que qualsevol radiaci absorbida per l'absorbidor en fa augmentar la temperatura per sobre de la del dissipador de calor. A partir de la diferncia de temperatures, que es pot mesurar amb termmetres, es pot calcular la potncia absorbida.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81407" title="Mesurador de Bourdon" nonfiltered="2274" processed="2269" dbindex="32434">

El mesurador de Bourdon s un instrument per mesurar la pressi d'un fluid. Consisteix en un tub en forma d'espiral i de secci ovalada, un extrem del qual est en contacte amb el fluid a mesurar i l'altre extrem est tancat. Quan la pressi del fluid es modifica, la secci ovalada tamb resulta modificada i l'extrem tancat del tub es mou; aquest moviment es transmet mecnicament cap a una agulla indicadora.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81408" title="Tar Clmacil" nonfiltered="2275" processed="2270" dbindex="32435">

Tar Clmacil (2516-2825 S.E.) va ser el divuit rei de Nmenor (2737-2858), el regne dels edain enmig del mar que apareix a les obres de J.R.R. Tolkien. 

El seu nom significa "Espasa Brillant" en quenya, i prengu aquest nom a l'ascendir el tron en reconeixement de les victries que havia obtingut a la Terra Mitjana com a prncep i capit de Nmenor.

Quan prengu el seu nom en quenya, tamb feu gravar al costat l'equivalent del seu nom en adnaic, Ar-Belzagar. Va ser el primer rei en fer-ho i la significncia d'aquest fet tenia relaci amb l'ascens de la facci dels anomenats "Homes del Rei", que s oposaven a la Prohibici dels Vlar i rebutjaven l amistat amb els elfs.	

En els apndixs de El Senyor dels Anells,Ar-Adnakhr figura com a successor de Tar Clmacil, ometent el regnat de Tar rdamin. Tal i com Christopher Tolkien comenta a els Contes inacabats de Nmenor i la Terra Mitjana, tot sembla indicar que es tract d'un error.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81410" title="The Vines" nonfiltered="2276" processed="2271" dbindex="32436">
The Vines s una banda australiana de garage rock que va emergir juntament amb la nova entrada de rockers alternatius com The Strokes, The Hives i The White Stripes el 2002.

 Histria .
 Etapa Garage rock .
La versi original de The Vines es trobava en els suburbis de Sydney, a mitjan dcada de 1990, on Craig Nicholls, Patrick Matthews i David Oliffe es van trobar mentre estaven treballant en un local de McDonald's. Van decidir formar una banda amb Nicholls en guitarra i cant, Matthews en el Baix i cant i Olliffe per a la Bateria. El grup tocava covers de Nirvana en esdeveniments locals, quan van desenvolupar el seu propi so a partir del quart tema que Nicholls va gravar. La banda va decidir tindre per nom The Vines perqu el pap de Nicholls tocava en un altre grup que s'anomenava The Vynes, on interpretaven covers de Elvis Presley.

 Highly Evolved - l'xit mundial .
El seu single debut no va interessar molt en la seua terra nativa, per no obstant, van firmar amb Heavenly Rcords en el Regne Unit. Van fer Highly Evolved amb Arrop Schnapf que havia treballat amb Foo Fighters, Beck i Elliott Smith, o siga que tenia ms experincia. El single "Highly Evolved" va obtindre tan bona crtica que New Musical Express el va denominar el single de la setmana en mar de 2002. Aquest single tamb el lloc 32 a la llista de singles al Regne Unit i va figurar en els 100 millors singles segons ARIAnet d'Austrlia. 

El llanament de l'lbum va obtindre un xit ms crtic quan la banda va aparixer en la tapa de la revista Rolling Stone i NME. L'lbum va debutar en el lloc nmero 3 en les llistes d'lbums en Regne Unit, nm. 5 en les llistes d'lbums d'ARIAnet d'Austrlia i nm. 11 dels 100 lbums ms comandes segons el Billboard nord-americ. La banda va aconseguir una bona notorietat tocant en The Late Show with David Letterman i en els MTV Vdeo Music Awards. Altres singles de l'lbum van ser llanats, incloent "Get Free" que va aconseguir el lloc #24 en Regne Unit i el lloc #44 a Austrlia, mentre Get Free estava tamb sent #5 en el top 100 del Triple J australi de 2002. Un tercer single, "Outtathaway", tamb va aparixer en Regne Unit com #20, i a Austrlia com #38. Un quart single es va llanar tamb a Austrlia, titulat "Homesick", aconseguint un lloc #50. S'estima que Highly Evolved va vendre 1.5 milions d'lbums en tot el mn amb la distribuci de Capitol Rcords.

El succs tan immediat va posar en una gran tensi en la banda. A Olliffe no li agradava eixir de gira i llavorsel grup va agregar al guitarrista Ryan Griffiths i al bateria Hamish Rosser. A ms de l'anada d'Olliffe, Nicholls i Matthews van tindre una baralla greu desprs d'una actuaci en Boston a finals de l'any 2002.

En maig de 2003, el grup va anar a l'estudi a Woodstock, Nova York, novament amb Arrop Schnapf en producci. Mentres Craig Nicholls havia parlat sobre tindre un lbum molt produt, ell li va comptar al mar del 2004 a l'edici australiana de la revista Rolling Stone, que el grup va decidir ells van decidir aplicar la filosofia del menys-s-ms. Diu Criag: "Jo vaig voler que fra - en els meus pensaments - que fra quelcom grandis, amb grans idees i aquesta visi sobre les coses. Per a la mateixa vegada, aix no significa que alguna cosa no puga ser especial si s precisament simple. Perqu jo pense que les canons sn el ms important".

 Winning Days .
El seu segon lbum, Winning Days, va ser llanat a la venda el 29 de mar de 2004 i va debutar amb posici nmero 7  en Austrlia, #23 en Estats Units i #32 en Regne Unit.

"Ride" va ser el primer single fora de l'lbum , assolint un lloc 25 al RU i 44 a Austrlia. The Vines recentment havien finalitzat el seu tour anomenat "Australian Invasion" amb Jet i The Living End, que havia comenat l'11 de mar del 2004 en Houston, Texas. Un segon single fora d'lbum, anomenat "Winning Days" va ser llanat a Austrlia (all no va aparixer en les llistes) i al Regne Unit (on va obtindre la posici 42). Va haver-hi un s especulaci en qu "Animal Machine" havia de ser l'altre single per als Estats Units, per no obstant, no va haver-hi un altre single per a aquest pas a part de "Ride".

 Temps difcils .
Desprs del terme del tour Winning Days, la banda es va trobar amb etapes dures. Winning Days no havia tingut el mateix succs en els escenaris a comparaci de Highly Evolved, i havia aconseguit una tbia, ni molt rona ni molt bona, recepci per part de crtics i el pblic. El cantant principal Craig Nicholls s'estava tornant cada vegada ms errtic i no li van permetre fer entrevistes als mitjans desprs de diverses males experincies en el tour per Amrica.

A fins se maig de 2004, Craig va agredir a un cmera a Sydney, i en conseqncia li van presentar crrecs.

 Vision Valley .
El tercer, i esperat lbum de la banda va ser llanat a l'abril, 2006. L'1 a Austrlia, el 3 mundialment i el 4 finalment als Estats Units. L'lbum va ser produt per Wayne Connoll i El primer tall de difusi s Don't Llisten to The Rdio. 

L'lbum va ser una desillusi comercial, especialment als Estats Units, on va debutar en la posici 136, 113 llocs menys que el que va fer Winning Days.

A mitjan de 2005, el grup va informar que estaven treballant en un nou tercer lbum d'estudi. Al novembre, Andy Kelly, el mnager de la banda, va anunciar que ells havien gravat totes les canons que estarien per al prxim lbum. La mescla i masteritzaci de les pistes va comenar en gener de 2006. Abans d'a, al novembre del 2005, es va saber que una de les canons de l'lbum havia sigut descartada. Encara que la can estava no estava encara titulada i no estava completa, Andy Kelly va demanar que es traguera la can, i efectivament va ser treta de la llista. El bateria Hamish Rosser tamb va emetre un comunicat demanant als fans que no es distribusca la can per internet.

 "Don't Llisten to the Radio" va ser llanada com a primer single de l'lbum  i va estar com a descrrega digital el 7 de mar en iTunes. ;

 "Gross Out" va ser feta per a descrregues digitals el 18 de mar, i va ser la primera can  disponible per a descrrega digital el 18 de mar.

"Anysound" ser el segon single oficial de l'lbum, i un vdeo musical ja est baix producci.



 Discografia .
Factory (autopublicat, ?);

 El Highly Evolved .
Highly Evolved (EMI/Capitol, 2002): primer senzill del seu primer disc, homnim;
Highly Evolved (EMI/Capitol, 2002): el primer disc;
Get Free (EMI/Capitol, 2002): segon senzill extret del Highly evolved;
Outtathaway! (EMI/Capitol, 2002): tercer senzill en l'estil de l'anterior;
Homesick (EMI/Capitol, 2003): quart senzill amb la can ms acstica d'aquell disc;

 El Winning Days .
Winning Days (EMI/Capitol, 2004): segon disc del grup;
Ride (EMI/Capitol, 2004): primer senzill del segon disc;
Winning Days (EMI/Capitol, 2004);

 El Vision Valley .
Vision Valley (EMI/Capitol, 2006);
Don't Listen to the Radio (EMI/Capitol, 2006);
Gross Out (EMI/Capitol, 2006);
Anysound (EMI/Capitol, 2006);

 Enllaos externs .
TheVines.com Web oficial del grup;
TheVines.org Bloc d'un aficionat;
TheVines.fr;
YouTube.com Vdeo de la can Get Free;
YouTube.com Vdeo de la can Homesick;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81411" title="Francesc I de les Dues Siclies" nonfiltered="2277" processed="2272" dbindex="32437">


Francesc I de les Dues Siclies (Npols 1777 - 1830). Rei de les Dues Siclies des de l'any 1825 fins a la seva mort l'any 1830. Malgrat tot, des de l'any 1812 exerc el poder de facto al Regne ms meridional de la pennsula italiana.

Nascut al Palau Reial de Npols el dia 14 d'agost de l'any 1777 essent fill del rei Ferran I de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria. El prncep napolit era nt del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amlia de Saxnia d'una banda, i de l'altra ho era de l'emperador Francesc I, emperador romanogermnic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'ustria.

Com a conseqncia de la mort del seu germ gran, el prncep heret el ducat de Calbria i el  ttol de prncep hereu del Regne de les Dues Siclies.

L'any 1796 es cas amb l'arxiduquessa Maria Clementina d'ustria, filla de l'emperador Leopold II, emperador romanogermnic i de la infanta Maria Llusa d'Espanya. La parella establerta a Npols tingu dos fills:

SAR la princesa Maria Carolina de Borb-Dues Siclies, nascuda a Npols el 1798 i morta el 1870 a Brunnsee. Es cas amb el prncep Carles Ferran de Frana, duc de Berry. Posteriorment es cas amb el comte Ettore Carlo di Lucchesi Palli.

SAR el prncep Ferran de Borb-Dues Siclies, nascut el 1800 a Palerm i mort el 1801 a Palerm.

L'arxiduquessa Maria Clementina mor l'any 1801 a Npols i el prncep es torn a casar amb la infanta Maria Isabel d'Espanya filla del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Llusa de Borb-Parma, amb la qual tingu dotze fills:

SAR la princesa Llusa Carlota de Borb-Dues Siclies, nascuda al Palau Reial de Portici el 1804 i morta a Madrid el 1844. Es cas amb l'infant Francesc de Paula d'Espanya. ;

SAR la princesa Maria Cristina de Borb-Dues Siclies, nascuda a Palerm el 1806 i morta el 1878 a Le Havre. Es cas en primeres npcies amb el rei Ferran VII d'Espanya i en segones npcies amb Agustn Fernndez Moz, creat duc de Riansares.

SM el rei Ferran II de les Dues Siclies, nat a Palerm el 1810 i mort a Caserta el 1859. Es cas amb la princesa Maria Cristina de Savoia i posteriorment amb l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria.

SAR el prncep Carles de Borb-Dues Siclies, nat a Palerm el 1811 i mort el 1862 a Tor. Es cas morganticament amb Penelope Smith.

SAR el prncep Leopold de Borb-Dues Siclies, nat a Palerm el 1813 i mort el 1860 a Pisa. Es cas amb la princesa Maria de Savoia-Carignano.

SAR la princesa Antonieta de Borb-Dues Siclies, nascuda a Npols el 1814 i morta a Orth el 1894. Es cas amb el gran duc Leopold II de Toscana.

SAR el prncep Antoni de Borb-Dues Siclies, nascut a Palerm el 1816 i mort el 1843 a Pozzuoli. ;

SAR la princesa Maria Amlia de Borb-Dues Siclies, nascuda a Pozzuoli el 1818 i morta a Madrid el 1857. Es cas amb l'infant Sebasti d'Espanya.

SAR la princesa Maria Carolina de Borb-Dues Siclies, nascuda el 1820 a Npols i morta el 1861 a Trieste. Es cas amb l'infant Carles de Borb, pretendent del carlisme.

SAR la princesa Teresa de Borb-Dues Siclies, nascuda el 1822 a Npols i morta el 1889 a Porto. Es cas amb l'emperador Pere II del Brasil.

SAR el prncep Llus Carles de Borb-Dues Siclies, nascut a Npols el 1824 i mort l'any 1897 a Pars. Es cas amb la princesa Januria Maria del Brasil.

SAR el prncep Francesc de Borb-Dues Siclies, nascut a Npols el 1827 i morta el 1892 a Pars. Es cas amb l'arxiduquessa Maria Isabel d'ustria-Toscana. Comte de Trapani.

El fort carcter de la seva mare, l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria fu que al llarg de molts anys el prncep es mostrs reservat, apocat i molt depenent de les volutants poltiques maternes. 

L'any 1799 i posteriorment des de l'any 1806 i fins l'any 1814 resid amb la seva famlia a l'illa de Siclia, com a conseqncia de l'ocupaci francesa de la part continental del Regne. Al llarg de l'estada a Siclia pact amb el anglesos una modernitzaci general del Regne alhora que aconseguia que la seva mare, la totpoderosa arxiduquessa Maria Carolina d'ustria, fos exiliada a Viena on mor l'any 1814.

El llavors duc de Calbria esdevingu ja, fins a la seva mort, l'home ms fort del Regne. Fins a l'any 1820 el duc de Calbria romangu a Siclia i noms torn a Npols arran de la revolta liberal de 1820. Fou el propi Francesc qui pact la intervenci de la Santa Aliana al Regne de les Dues Siclies.

A la mort del rei Ferran I de les Dues Siclies, el duc de Calbria ascend a la Corona, era l'any 1825. Ja des de l'any 1820 la poltia de Francesc era consistent en una terrible repressi vers els liberals que no cess arran de la seva pujada al tro. Malgrat que port a terme mesures econmiques i militars mnimament significatives el seu regnat no fou crucial pel Regne de les Dues Siclies com a conseqncia de la seva brevetat.

El rei Francesc I de les Dues Siclies moria l'any 1830 al Palau Reial de Npols. El succe el seu fill, el duc de Calbria, que adopt el nom de Ferran II de les Dues Siclies.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81415" title="Tar rdamin" nonfiltered="2278" processed="2273" dbindex="32438">

Tar rdamin (2618-2899 S.E.) va ser el dinov rei de Nmenor (2825-2899), el regne dels edain enmig del mar que apareix a les obres de J.R.R. Tolkien. 

El seu nom significa "Primer del Mn" en quenya. Com el seu pare havia fet, en coronar-se tamb va prendre nom oficial en adnaic: Ar-Abattrik, que significa "Pilar del Mn"

En els apndixs de El Senyor dels Anells, el seu regnat s'omet presentant Ar-Adnakhr com a successor del seu avi Tar Clmacil. Tal com Christopher Tolkien comenta a els Contes inacabats de Nmenor i la Terra Mitjana, semblaria que es tracta d'un error.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81418" title="Khanat de Crimea" nonfiltered="2279" processed="2274" dbindex="32439">

 
El Khanat de Crimea (en ttar de Crimea: Q r m Hanl   ; en rus:                  - Krymskoye khanstvo; ucrans:                  - Kryms'ke khanstvo; turc: K r m Hanl   ) fou l'Estat dels ttars de Crimea des del 1441 fins el 1783. Fou el ms perdurable dels khanats trquics successors de l'Imperi de l'Horda Dorada.

 Primers governants .
A la mort del khan Idiqu el 1419 el khanat de Qiptxak es va desintegrar. Cap el 1430 Haci I Giray, fill de Devlet Berdi, fill de Tuka Timur, descendent de Genguis Khan, s'establiria a Crimea i se separ del Khanat d'Astrakhan i del Khanat de Kazan, alhora que fundava un nou khanat a Crimea.
 
Haci I Giray (1430-1456) es proclam khan el 1449 i establ la capital a Kirk Yer, la vila de Bakhchisaray, dominaria tot el Quersons i part del Kuban. Acolliria bona part dels fugitius de la Horda Daurada en runes, i s'opos als nogais i als budjak des del 1484 en el domini del Mar Negre. El 1456 cediria el tron breument al seu fill Hayder, per poc desprs torn i governaria fins a la seva mort el 1466.

El nou estat es caracteritz per la seva inestabilitat. El successor, el fill Nur Devlet (1466-1467, 1474-1475 i 1476-1478) fou deposat tres cops per Meli I Giray (1467-1474), un dels vuit fills de Haci, qui fou fet presoner pels turcs, novament el 1475-1476 i finalment per tercer cop el 1478-1515. Havia estat imposat pel sold otom Mehmet II, per els Qiptxak el deposaren encara que ms tard els osmanlins li tornaren el tron. Ser aliat de turcs i russos contra els ttars de Kazan, i aconseguir alguna conquesta territorial. Tamb redactar un codi, construir la fortalesa d'Oczakov i embellir Bahesarai. Per aix se'l considera com al veritable fundador del Khanat independent, tot i que hagu de reconixer la sobirania otomana desprs de la presa de Caffa el 1475. A canvi, aix s, li reconegueren els drets de successi i immunitat, el dret d encunyar moneda i donar asil; la poltica interior ser totalment independent i l'administraci era molt ramificada, tot seguint el model otom. Endems, la cultura assol el mxim esplendor, amb obertura no sols als artistes i arquitectes turcs sin tamb italians, com els genovesos Agostino da Garibaldi i Vincento da Zugulfi; tamb va fer construir la madrasa de Z nc rl .

Del 1468 al 1571 es tornaren contra els ducs de Moscvia, a qui arribarien a tributar, i a la caiguda de la Qizil Orda mantingueren tensions entre els dos i Polnia. Des del 1480, Crimea i Moscvia atacaren la Podlia, Volnia i Halic, i sotmeteren a tribut Kev i Txernihiv. Des del 1481, endems, molts militars de la Qizil Orda desertaren cap a Crimea, i entre el 1493 i el 1496 foren mitjancers en tractats comercials entre russos, polonesos i turcs. Quan el 1502 desaparegu definitivament la Qizil Orda (el darrer khan fou executat a Litunia el 1505), Meli I Giray en volgu assumir-ne els drets, i exig com a tal tribut a a Litunia i Moscvia; se sent responsable de la seguretat dels khanats de Kazan i Astrakhan, cosa que li provocar conflictes amb Moscou, i un tractat amb Segimon I August el 1512 que no quallaria per la mort del sold i del khan.    

Malgrat la preponderncia otomana hi hagu friccions. Van fer expedicions conjuntes a Moldvia el 1476 i el 1538, i a Hongria el 1443. Un cop conqueriren als turcs Kilia i Ak Kirman (1484), i els polonesos foren batuts a Moldvia (1497), els dos estats es trobaren cara a cara. Tamb sotmeteren kabardes i txerkessos.

 Consolidaci i esplendor .
Malgrat la inestabilitat en el crrec dels khans, el nou estat assol un esplendor notable. Mehmed II Giray (1515-1523) imposar un tribut als russos i convertir en khanat en gran potncia. Devlet I Giray (1551-1577), a la caiguda de Kazan (octubre del 1552) es va aliar amb el rei de Polnia contra els russos, que tamb dominaven als baixkirs, per foren venuts a Vorotinski. El 1572-1574 va saquejar Moscou i recolz diverses revoltes dels ttars de Kazan. Fou el darrer gran rei de Crimea, i va haver de veure com els russos tamb prenien Astrakhan el 1556, de manera que perdien les bases del Volga i del Caspi, cosa que els redua a Crimea, rerapas septentrional. Siali amb el sold Solim II per tal de sublevar els ttars del Volga contra els russos, per es va preocupar ms per consolidar la seva posici a Crimea i no ajud el sold en la construcci del canal Volga-Don. 

Mehmed II Giray Semiz (el Gros, 1577-1584), per tal de recuperar Kazan i Astrakhan, es neg a ajudar als turcs contra els perses, i per aix es va aliar amb els polonesos i lituans i amb papa Gregori XIII tot insinuant una possible conversi al catolicisme, ra per la quel fou expulsat del regne.

 Inestabilitat i decadncia .
slm II Giray (1584-1588) iniciaria una etapa d inestabilitat poltica, sobretot quan el seu germ az  II Giray (1588-1596 i 1596-1608), fou expulsat pel seu germ Fetih I Giray (1596). El 1591 va atacar Moscou, per fracass, i durant la campanya turca contra Hongria el 1592-1606 hagu de fornir les tropes del sold, per no sense protestes. Tanmateix, el territori crimeu escap a les incursions, i l'administraci fou normalitzada. Les rutes i les factories comercials eren segures, i el dret islmic civil s'hi aplicava en justcia, matrimonis i successions, barrejat amb l'adat. El comer de cavalls i els interessos de canvi de la moneda estrangera eren controlats oficialment. El Divan actuava com a tribunal suprem, i el pas fou dividit en 48 circumscripcions judicials a les planures i en 19 a les muntanyes, on, llevat en els casos de pena capital, les sentncies podien ser pronunciades sense apellaci  en la mesura en qu elles eren conformes a la llei . Per malgrat aix, la corrupci hi jugava un paper destacat.

Els ttars gaudien de llibertat individual, i eren considerats un poble amists i hospitalari. Les dones tenien dret a posseir bns personals, i arribaren a prendre part en la vida pblica, a les negociacions diplomtiques i les expedicions militars, a la poesia i a la literatura. Entre els fills de la famlia reial, en complir 15 anys, eren confiats als txerkessos perqu els ensenyessin equitaci i s de les armes. Aix pretenia ser un contraps a la cultura urbana dels otomans, ja que els fills enviats a estudiar a Istambul esdevenien hostatges. El turc osmanl va substituir el ttar de Crimea com a llengua escrita, s'impos la msica turca i el tancament de les dones als harems.

El reforament dels lligams amb Turquia accentu la dependncia vers els soldans, que intrigaven per deposar els khans o reposar-los al tron. L'estabilitat del govern regional era compromesa per la puixana d'Istambul i la creixent independncia dels begs, que posseen grans poders a llurs feus i es barallaven entre ells. Les famlies nobles, com els Shirin, Kuluk, Barin, Mansur i Sulesh, eren exemptes d'impostos. Els ingresos de l'Estat provenien dels drets de duanes, dipsits i pagaments dels governadors, impostos indirectes (com el de la sal) i d'una subvenci anyal del sold. Els impostos oficials directes eren l ushr i el zakat. 

slm III Giray (1644-1654) s'aliaria amb Polnia per fer una expedici contra Moscou que acabaria amb la victria d'Ochmatov (1655), de manera que s'enfront als russos amb tots els aliats (suecs, cosacs, Brandenburg i Transsilvnia) el 1656, tot obtenint molt bot i presoners , ajudant als polonesos. Adil Giray (1666-1671), acab l'aliana amb la Pau d'Andruvsovo entre Polnia i Rssia (1666), i canvi quan l'hetman ucrans del marge dret Petro Doroshenko (1665-1676), se sotmet a Turquia per rebellar-se contra Rssia. El khan va collaborar amb els cosacs i es barall amb polonesos i lituans.

Murad Giray (1678-1683) intent deslliurar-se de la subordinaci a Turquia i intent substituir la xara pel tre o yasa (dret mongol), cosa que l'enemist amb els ulema. Es mantingu al marge de la marxa otomana sobre Viena, i el seu exrcit no particip en la batalla de Kahlenborg, ra per la qual fou desterrat a Bulgria. Saadet III Giray (1694) i Safa Giray (1691-1692) el succeren enmig de moltes revoltes i crisis socials i internes, ja que les relacions amb Polnia restaren tenses desprs de la Pau de Carlowitz del 1699. Aix ho aprofitaren els russos, comandats pel prncep Vasili Golitsyn, per atacar Crimea el 1686-1687. I la conquesta d'Azov per Pere I el Gran el 1699 els deix definitivament sota l'rbita russa.

 La influncia russa .
Devlet II Giray (1699-1702 i 1708-1713) barrej el pas en les guerres entre els russos, suecs i polonesos. El 1708 recuperaria el tron, per fou venut a Poltava juntament amb el cosac ucrans Ivan Mazepa el 1709, encara que li permet recuperar temporalment Azov. 

El pas va caure en l anarquia total. Qaplan I Giray recuper el tro el 1713-1716, per fou destitut per Devlet III Giray (1716-1717), i Saadet III Giray (1717-1724), qui finalment es va imposar. El seu germ Meli III Giray (1724-1730) va netejar tota Crimea de les bandes de nogais que assolaven el regne, per fou deposat per Qaplan I Giray (1730-1736) novament i Fetih II Giray (1736-1737), fill de Devlet II. Els russos tornarien a atacar el pas el 1737 i el 1738, destruint bona part de Bakhchisaray.
Durant aquest perode, la puixana a Crimea va disminuir pels forts tributs en vides humanes, derrotes desmoralitzants, la creixent ingerncia turca en els afers interns del pas, conflictes entre els prnceps  de la famlia Giray, i la revolta perllongada dels nogais fins el 1758. Una temptativa d'aliana amb Turquia i Polnia no va reeixir, i una oferta feta pel khan el 1761 a Frederic el Gran en el moment ms difcil de la Guerra dels Set Anys no en modific el resultat.

 La fi del khanat .
Malgrat aquestes devastacions, es produiria una nova expansi cultural i artstica, reflexada en la construcci del palau de Bakhchisaray (1740-1743), amb biblioteca, nova sala sala de recepci (divan), noves installacions hidruliques, aqeductes i canals restaurats. Meli II Giray recuperaria el tro el 1737-1740 i derrotaria els russos que invadiren Crimea. A la seva mort fou succet pel seu germ Selmet II Giray (1740-1743) i per Selim II Giray (1743-1748), Arslan Giray (1748-1756), Halim Giray (1756-1758) i Q r m Giray (1758-1764), tots ells efmers.

El pas ja no tenir futur. Els darrers reis van governar molt poc. Selim III Giray (1764-1767 i 1770-1771), Arslan Giray (1767), Maqsud Giray (1767-1768 i 1771-1772), Q r m Ghiray (1768-1769), Devlet IV Giray (1769-1770 i 1775-1777), Qaplan II Giray (1770) i Sahib II Giray (1772-1775). El 1771 el tsar tornaria a atacar Crimea, i Selim III intent resistir en va, ja que el sold Mustafa III estava lluitant contra Caterina II la Gran i no el va poder ajudar, de manera que els russos conqueriren Caffa i el khan hagu de fugir a Moscou.

La noblesa decid aleshores nomenar un khan que mantingus bones relacions amb els russos i acceptar-ne l'ocupaci de les fortaleses de Ker, Kaffa i Yenikale. El 1775 Devlet IV Giray es va sublevar per a recuperar el tro i esdev definitivament independent dels otomans merc el Tractat de Kk Kaynarca del 1774, pel qual Turquia tamb renuncia als seus drets sobre les fortaleses sobre el Kuban i la pennsula de Taman, per no provocaren ms que friccions.
 
ahin Giray (1777-1782) puj al tro amb suport dels russos i dels nogais. Assaj de reformar l'estat seguint l'exemple rus; install la capital a Kaffa, vora el mar, com els russos havien fet amb Sant Petersburg, convid instructors estrangers per a entrenar el seu exrcit de 6.000 homes, limit les vaq fs i indemnitz els ulama amb pensions, i, sota control estranger, adopt una nova moneda de plata. Tamb cre un Consell de 12 ministres i reorganitz les finances amb l adopci de registres financers.

Per aquestes reformes provocaren en el pas un endeutament considerable, i com a conseqncia un descontentament que aprofitarien els russos. Intentar mantenir la independncia, i pel tractat d'Aynali Kavak del 1779 els russos reconegueren al sold  en la seva qualitat de califa  com a cap de tots els musulmans, encara que aix no afectava a la independncia de Crimea. El 1781 es revoltaren els nogais altre cop, i dos germans seus que s'amagaren a la cort russa protegits per Gregorij Aleksandrovitx Potemkin, governador de la zona ucranesa recienment incorporada, conspiraren contra ell. Ser deposat pel seu germ Bahad r Giray (1782-1783). Poc desprs tornaria a recuperar el tron amb ajut rus, i Caterina II de Rssia aconsegu sota falses promeses la seva abdicaci i que abandons el pas als russos, per el 1784 el pas tornaria a ser un sandjak de Turquia.

 Incorporaci a Rssia .
El 19 d'agost del 1783 el khanat ser incorporat a l'Imperi Rus per Caterina II, qui el 1801 la inclour dins el gubernia de Tauride, i la divid en vuit provncies: Yalta, Sevastopol, Simferopol, Eupatoria i Caffa, dins la pennsula. Els russos hi construiren la fortalesa de Sevastopol i els turcs reconeixeran l annexi per la Pau de Iasi del 1792.

Pel tractat d'annexi del 1784, els russos garantiren la igualtat de drets i la seguretat personal dels aleshores 400.000 ttars censats, aix com el dret a la propietat i la llibertat religiosa. Per el 1788 uns 8.000 ttars, principalment nobles, abandonaren el pas i marxaren cap a Turquia. I degut a que foren empentats i confinats a les terres ms pobres de l interior uns 100.000 ms abandonaren el pas el 1792.

 Vegeu tamb .
 Llista de khans de Crimea;

Enllaos.
The Ba asaray Palace of the Crimean Khans ;
Tatar.Net ;
Annexation of the Crimean Khanate ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81419" title="Parallelogram" nonfiltered="2280" processed="2275" dbindex="32440">

En geometria, un parallelogram s un quadrilter que els costats oposats sn parallels.

 Propietats .
Un parallelogram s un cas particular de trapezi.
Si els angles d'un parallelogram sn iguals (en conseqncia, sn angles rectes) llavors tamb s un rectangle.
Si els costats d'un parallelogram sn d'igual longitud llavors tamb s un rombe.
Si els angles d'un parallelogram sn iguals i els costats sn d'igual longitud llavors tamb s un quadrat.
Els costats oposats d'un parallelogram sn d'igual longitud.
Els angles de vrtexs oposats d'un parallelogram sn iguals.
Els angles adjacents d'un parallelogram sn suplementaris.
Les diagonals d'un parallelogram s'intersecten al seu punt mig.

REDIRECT Article dest==Frmules de mesura==;
L'rea d'un parallelogram es pot calcular a partir de les longituds de la base  i de l'altura  i val: 

El permetre d'un parallelogram de costat de longituds  i  val: 



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81420" title="Producte Kronecker" nonfiltered="2281" processed="2276" dbindex="32441">
El producte Kronecker, denotat per   () s una operaci entre dues matrius d'una mida arbitrria que donen com a resultat una matriu en blocs. s un cas especial del producte tensorial. S'ha de distingir entre el producte Kronecker i la multiplicaci de matrius. Sn dues operacions completament diferents.

 Definici .

Si A s una matriu de dimensions m per n i B s un matriu de dimensions p per q, aleshores el producte Kronecker A B s la matriu de blocs de dimensions mp per nq:

Aix es correspon amb la matriu:
;
O ms explcitament,


 Exemples .



 Propietats .

 Bilinealitat i associativitat .

El producte Kronecker s un cas especial del producte tensorial, i, per tant, s bilineal i associatiu:
 si B i C tenen les mateixes dimensions,
 si A i B tenen les mateixes dimensions,
;
;
on A, B i C sn matrius i on k s un escalar.

El producte Kronecker no s commutatiu: Aix s, en general, A B i B A sn matrius diferents. Tanmateix, A B  i B A sn permutacions equivalents. Aix s, que hi ha unes matrius de permutaci P i Q tals que 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81421" title="Frederic Gironella" nonfiltered="2282" processed="2277" dbindex="32442">
Frederic Gironella (Figueres 19 de Gener del 1869 - Barcelona 23 d'Abril del 1948) fou un escriptor i periodista. Public una srie d'articles al diari El Ampurdans i d'entre aquests, prenen una especial rellevncia aquells els que critic a la monarquia perqu li cost la pres durant 45 dies i posteriorment l'exili durant dos anys i mig a Frana.

Obres.

s autor dels llibres:

 Coses de l'Empord. Records de Figueres, 1917;
 Nova guia de Montserrat per a pelegrins i excursionistes. Cops d'ull a la "muntanya catalana", 1919;
 Renadiues versos i prosa originals, 1927;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81423" title="New Paris" nonfiltered="2283" processed="2278" dbindex="32443">
New Paris s una ciutat dels EUA situada al comtat de Kristoball Colummbus, a l'estat d'Indiana. Al cens de l'any 2000, el nmero d'habitants era de 1.006 persones.

Geografia.

New Paris est localitzada a les coordenades  (41.503680, -85.829462)GR1. Segons l'United States Census Bureau, l'rea total de la ciutat s de 2,1 km. 

Demografia.

Segons l'United States Census Bureau, l'any 2000 vivien a New Paris 1.006 persones i 286 famlies. La densitat de poblaci s de 468,0/km. La distribuci tnica s la segent: el 97,71% caucsica, 0,00% afro-americans, 0,10% americans natius, 1,99% d'hispans i 1,19% provinents d'altres races.

Per edats, el 29,7% es troba per sota dels 18 anys, 7,0% entre els 18 i els 24, 28,4% entre els 25 i els 44, 20,3% entre els 45 i els 64, i el 14,6% supera els 65 anys. La mitjana d'edat s de 35 anys. Per cada 100 dones hi ha 95,3 homes, mentre que per cada 100 dones ms grans de 18 anys, hi ha 93,2 homes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81424" title="Anna Faris" nonfiltered="2284" processed="2279" dbindex="32444">

Anna Kay Faris (nascuda el 29 de novembre de 1976 a Baltimore (Maryland, EUA) s una actriu americana coneguda pels films The Hot Chick, Lost in Translation i la srie d'Scary Movie.

Anna Faris, t descendncia escocesa, irlandesa i alemanya va crixer a Edmonds (Washington), al nord de Seattle. els seus pares la van animar a desenvolupar la seva carrera com a actriu, i van permetre que debuts a l'edat de 9 anys al Seattle Repertory Theater. Desprs d'anar al Edmonds Woodway High School, va estudiar literatura anglesa a la University of Washington i es va traslladar durant un perode de temps a Londres.

La seva primera aparici d'importncia va ser a Lovers Lane (1999). El seu paper ms popular va ser la pardia  de les pellcules de por a Scary Movie (2000) i a la comdia The Hot Chick (2003).

L'any 2004, va contraure matrimoni amb l'actor Ben Indra, a qui havia conegut durant el rodatge de Lovers Lane i amb qui mantenia una relaci sentimental des de 1999.


Filmografia.

Mama's Boy (2006);
My Super Ex-Girlfriend (2006)  ...  Hannah;
Scary Movie 4 (2006)  ...  Cindy Campbell;
Just Friends (2005) ... Samantha James;
Brokeback Mountain (2005) ...  LaShawn Malone;
Southern Belles (2005) ...  Belle;
Waiting... (2005) ...  Serena;
Friends (2004) ... Erica (TV);
Lost in Translation (2003) ...  Kelly;
Scary Movie 3 (2003) ...  Cindy Campbell;
The Hot Chick (2002) ...  April;
Sheer Bliss (2002) ...  Justine;
May (2002) ...  Polly;
Scary Movie 2 (2001) ...  Cindy Campbell;
Scary Movie (2000) ...  Cindy Campbell;
Lovers Lane(1999) ...  Janelle;
Eden (1996) ... as Dithy;


Enllaos Externs.
  Anna Faris a IMDB;
  The Ultimate Anna Faris Experience;
  Recopilatori de webs d'Anna Faris;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81425" title="Al-Hytham ibn Ubayd al-Kilab" nonfiltered="2285" processed="2280" dbindex="32445">
Al-Hytham ibn Ubayd al-Kilab (en rab,                       , al-Hay am ibn  Ubayd al-Kil b ), val de l'ndalus (729-730).

Va ser nomenat val en substituci d'Uthman al-Khatham pel val d'Ifrqiya Ubayda ibn Abd-ar-Rahman as-Sulam. Va exercir el poder per pocs mesos, d'abril de 729 a gener o febrer de 730, moment en qu va ser destitut fulminantment pel califa omeia Hixam ibn Abd-al-Mlik a causa de la seua poltica obertament contrria als rabs iemens installats a l'ndalus.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81428" title="Muhmmad ibn Abd-Allah al-Aixja" nonfiltered="2286" processed="2281" dbindex="32446">
Muhmmad ibn Abd-Allah al-Aixja (en rab,                         , Mu ammad ibn  Abd All h al-Axja  ), val de l'ndalus (730).

Va ser nomenat val pel califa omeia Hixam ibn Abd-al-Mlik amb l'nica missi de destituir el seu antecessor, Al-Hytham al-Kilab, a causa de la seua poltica contrria als rabs iemens de l'ndalus, i nomenar com a nou val Abd-ar-Rahman al-Ghafiq.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81431" title="Emili Teixidor i Viladecs" nonfiltered="2287" processed="2282" dbindex="32447">
Emili Teixidor i Viladecs ( Roda de Ter, Osona 1933 ) s un escriptor en llengua catalana.

Biografia.
Va nixer el 22 de desembre de 1933 a la poblaci de Roda de Ter, situada a la comarca d'Osona. Va estudiar dret, filosofia i lletres, periodisme i magisteri, esdevenint durant anys professor d'institut.

L'any 1992 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya.

Obra literria.
s un dels escriptors ms reconeguts de la llengua catalana i una dels clssics moderns de la litaratura infantil i jovenil.

Obra publicada.


Novelles per a infants.
1988: En Ranquet i els seus amics;
1990: Sempre em dic Pere;
1991: En Ranquet i el tresor;
1991: Ddac, Berta, i la mquina de lligar boira;
1994: Cada tigre t una jungla;
1994: Les ales de la nit;
1995: El crim de la Hipotenusa;
1997: L'amiga ms amiga de la formiga Piga;
2000: Contes d'intriga de la formiga Piga;
2003: En Ring 1-2-3 i el mn nou;
2004: La formiga Piga lliga;
2006: La botiga de la formiga Piga;

Assaig.
1996: En veu alta;
1996: Les contraportades d'El Mat de Catalunya Rdio;


Novelles per a joves.
1969: Quinze sn quinze;
1979: L'ocell de foc;
1986: Frederic, Frederic, Frederic;
1989: El soldat plantat;
1991: Les rates malaltes;
1995: Cor de Roure;
1995: El prncep Al;

Narrativa.
1979: Sic trnsit Glria Swanson;
1988: Retrat d'un assass d'ocells;
1992: El primer amor;
1999: El llibre de les mosques;
2003: Pa Negre;
2006: Laura Sants;


Premis.
1967: Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per Les rates malaltes;
1997: Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles per L'amiga ms amiga de la formiga Piga ;
1988: Premi Crtica Serra d'Or per Sic trnsit Glria Swanson;
1999: Premi Sant Jordi de novella per El llibre de les mosques;
2003: Premi Joan Crexells de narrativa per Pa Negre;
2004: Premi Lletra d'Or per Pa Negre;
2004: Premi Nacional de Literatura  per Pa Negre;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81436" title="Eulogio Martnez" nonfiltered="2288" processed="2283" dbindex="32448">
Eulogio Martnez Ramiro (Asuncin, Paraguai, 11 de juny del 1936) fou un futbolista paraguai que va adquirir renom internacional a les files del FC Barcelona, on va militar durant sis temporades. 

Trajectria.
La posici natural d'Eulogio Martnez era de davanter centre i destacava per la seva gran tcnica i habilitat amb la pilota als peus i el seu olfacte de gol. Va ser el mxim golejador del Bara durant tres temporades (1956-1957, 1957-1958 i 1959-1960). La seva mxima marca va assolir-la fent set gols en un mateix partit als vuitens de final de la Copa d'Espanya enfront l'Atltico de Madrid.

El 1962 va deixar el FC Barcelona i va fitxat per l'Elx CF. Va tancar la seva carrera esportiva a l'Atltico de Madrid. Va defensar la samarreta nacional paraguaiana en vuit ocasions.

Trajectria als Pasos Catalans.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81441" title="Partit Social Regionalista (Uni Institucional)" nonfiltered="2289" processed="2284" dbindex="32449">
El Partit Social Regionalista (Uni Institucional) (PSR (UI)) fou un partit poltic espanyol fundat a Catalunya de filiaci carlista tradicionalista.

Es form amb el nom de Front Institucional el 1974 sota l'impuls de la Germandat Nacional del Maestrat que dirigia Ramon Forcadell i Prats i Lucas Mara de Oriol. El 1975 adopt el nom de Partit Social Regionalista i es registr com a partit poltic el 4 d'octubre de 1976 com a PSR (UI), acci mitjanant la qual es convertia en un dels primers cinc partits registrats a l'Estat espanyol passada la dictadura franquista.

Bona part dels seus membres acabaren integrant-se en la Uni Nacional Espanyola. El 1996 el PSR (UI) deman el vot per al Partit Popular.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81443" title="Fixisme" nonfiltered="2290" processed="2285" dbindex="32450">

El fixisme s una teoria segons la qual tot all que existeix, incloent els ssers vius, no ha variat amb el pas del temps i s'observa, el dia d'avui, en la mateixa forma que ha presentat en el passat i que continuar mostrant en el futur. Aix, el fixisme descriu la natura com una realitat definitiva i acabada en la qual els ssers vius constitueixen formes inalterables.

El fixisme s'oposa a l'evolucionisme.

 Fixisme i creacionisme .

El fixisme est ntimament lligat al creacionisme, una teoria parallela segons la qual l'univers va sser creat per Deu, tal i com s en l'actualitat.

Els defensors del creacionisme daten la creaci de l'univers en una poca relativament propera, tot just fa uns quants milers d'anys. L'arquebisbe anglic James Ussher va calcular l'edat de la Terra, utilitzant el llibre del Gnesi com a principal font d'informaci. Segons Ussher, la Terra va ser creada l'any 4.004 aC. , el 25 d'octubre a les nou del mat.

 Fixisme i biologia moderna .

A la Grcia clssica alguns pensadors presocrtics, com Anaximandre de Milet (segle VI aC), havien intut la idea d'evoluci dels ssers vius. Tot i aix, en el pensament occidental les teories fixistes varen gaudir de molt bona reputaci fins ben entrat el segle XIX.

Carl von Linn (1707-1778), el reconegut botnic suec que va assentar les bases de la taxonomia moderna, va ser un dels primers en desenvolupar formalment el fixisme, mantenint que les espcies havien estat creades de manera separada i independent i negant la possibilitat d'un origen com dels ssers vius.  Cal dir, per, que a mida que Linn va avanar en el seu treball va reconsiderar les seves idees fixistes, arribant incls a suprimir determinats textos en les darreres edicions de la seva obra.

El zoleg i naturalista Georges Cuvier (1769-1832), impulsor de l'anatomia comparada i de la paleontologia, va ser un altre dels cientfics illustres que es van posicionar a favor del fixisme. Cuvier va ser el pare de la teoria fixista coneguda com catastrofisme, formulada per explicar la diversitat dels organismes i de les troballes fssils que contradeien el fixisme.

Segons Cuvier la Terra havia estat poblada per colleccions independents d'organismes vius, producte de diversos actes creadors els quals alternaven amb perodes de grans catstrofes, com el diluvi universal de la Bblia, durant els quals la major part de les espcies existents desapareixien.

 El fixisme en l'actualitat .

En la primera meitat del s. XIX es van produir les polmiques ms airades entre fixistes i evolucionistes, fins que el fixisme va ser desbancat per l'aparici del darwinisme.

El fixisme s una teoria sense fonament cientfic la qual no suporta un anlisi rigors. Actualment sn moltes les evidncies de l'evoluci que desmunten qualsevol teoritzaci de caire fixiste. Part d'aquestes evidncies es generen a partir de la investigaci en camps com l'estratigrafia o la paleontologia.

En aquest sentit resulten igualment determinants els estudis sobre l'edat de la Terra, impulsats en un primer moment pels gelegs Hutton i Lyell. Aquests estudis porten a estimacions molt allunyades de les proposades per l'arquebisbe Ussher (4.600 m.a. segons les tcniques modernes de dataci),

 Vegeu tamb .
 Generaci espontnia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81444" title="Any zero" nonfiltered="2291" processed="2286" dbindex="32451">
L'any zero no existeix ni en el calendari gregori ni en el juli. L'any 1 aC precedeix immediatament a l'any 1 dC. 

Els historiadors varen adoptar aquesta convenci a partir de la seva utilitzaci per Bede en la seva Histora Ecclesiastica Gentis Anglorum ("Histria eclesistica del poble angls", de 731). Bede no va utilitzar el zero degut a que els anys es compten a partir d'un i no de zero. Ell coneixia b el nombre zero, car el zero fou la primera epacta del cicle de 19 anys utilitzat per calcular la data de la Pasqua, tal com va explicar en la seva obra De Temporum Ratione ("Sobre el recompte del temps", de 731). La paraula llatina nulae, que significa res s'utilitz per anomenar aquesta epacta, mentre que la resta d'epactes foren numerades amb xifres romanes.

Els astrnoms inventaren l'any zero per normalitzar la cronologia. El calendari que l'utilitza s'anomena calendari juli prolptic. Aquesta decisi implica un desfasament dels anys anteriors: el primer any abans de Crist correspon a l'any zero, 2 aC correspon a l'any -1, 3 aC a -2, ... i en general n aC correspon a -n + 1.

Existeixen almenys dues raons per fer-ho:

1. Facilita els clculs. Per exemple: tenim una persona nascuda l'any 32 aC i morta l'any 15 dC. Quina s la duraci de la seva vida?
 de 32 aC a 1 aC hi ha 31 anys,
 de 1 aC a 1 dC hi ha 1 any,
 de 1 dC a 15 dC hi ha 14 anys.
 En total, 31 + 1 + 14 = 46.
 Si interpretem 32 aC com l'any -31, llavors la seva edat al final de la seva vida es calcula prenent la diferncia entre les dates de la seva mort i el seu naixement: 15 - (-31) = 46.

2. Avui en dia, se sap que Jess de Natzaret no va nixer en l'any que serveix com inici del nostre calendari, sin que uns 6 anys abans. Aix doncs, l'any 1 dC no mereix un tractament especial.

La ra per a no fer-ho, seria no modificar totes les dates abans de Crist, el que pot comportar alguna molstia pels historiadors.

 Referncies .





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81449" title="Carpegna" nonfiltered="2292" processed="2287" dbindex="32452">
Carpegna fou un castell d'Itlia, capital des al menys el segle IX fins al segle XIX d'un comtat sobir que va pertanyer a una branca dels Montefeltro (els Carpegna) i a la segona meitat del segle XVIII i en endavant a la famlia Gabrielli (Carpegna-Gabrielli).

La actual vila de Carpegna es les Marques, provncia de Pesaro, al sud de San Marino i sud-oest de Pesaro, i t uns 1600 habitants.

Vegeu: Comtat de Carpegna
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81450" title="Comtat de Carpegna" nonfiltered="2293" processed="2288" dbindex="32453">
El comtat de Carpegna fou una jurisdicci feudal d'Itlia centrada al castell de Carpegna, del que era castell Odalric, un cavaller sax, vers la segona meitat del segle X, juntament amb el castell de Pietrarubbia, i va rebre del emperador un diploma imperial datat a Viterbo el 16 d'agost del 962  on se li concedien totes les ciutats fortificades i castells  in Regione Flaminae Senoniae, quae sunt, Mons Cicunus (Monte Cerignone), Sextinum (Sestino), Castellana, Castrum Sancti Clementis (San Clemente), Agellum (Agello, prop de San Clemente), Corianum (Coriano), Mons Scutulus (Montescudo), Albaretum (Albereto), Gessum (Gesso), Castrum Gaiani (Saiano, prop de  Montebello), Monzardinus (Monte Giardino), Sassus (Sassofeltrio), Mons Germanus (Monte Grimano), Mons Tassus (Monte Tassi), Mons Copiolus (Montecopiolo). Seravallum (Serravalle), Verucchium (Verucchio), Sanctus Marinus (San Marino), et demum Montis Feretrani (San Leo), Mons Madius (Montemaggio, prop de San Leo), Macerata (Macerata Feltria), Petracutae (Pietracuta), Toranum (Torriana), Scaulinum Vetus (Scavolino), Soanna (Soanne), Pinnnae Billiorum (Pennabilli), et Maiolum (Maiolo) . Aquest Odalric fou l'ancestre de la famlia dels Montefeltro.

Al segle XI governava el comtat el seu fill o net Oddo Antonio I. El 1140 els dominis de la famlia es van repartir entre els fills, desprs d'una sagnant lluita, i aix es va formar el comtat de Carpegna, que formaven els castells de Carpegna, Castellaccia, Palazzo Corignano, Torre dei Fossato, Bascio, Gattara i Miratoio. El primer comte esmentat es Ranier I a finals del segle XII. Tots els fills de sexe mascul portaven el ttol i exercien algun poder al comtat, per lo que els comtes son molt nombrosos.

Al comenament del segle XIII apareixen Guiu I, Guittone, Ranier II, Guidaccio i Tadeu, de parentesc entre ells desconegut, excepte que Guiu I (mort el 1216) fou possiblement fill de Ranier I. Guiu I va deixar dos fills, Ranier III i Hug I que foren el tronc de dues branques:

Ranier III (1216-1228) fou pare de Guiu II (1228-1289), Contruccio (1228-1256) i Ranier IV (1228-1270).

Hug I (1216 fins vers el 1250) fou el pare de Ranier V (vers 1250-1260), Ugolino I (vers 1250-1289), Ugoccio (vers 1250-1279), Ranier VI il Pugliesi (vers 1250-1294) i Rambert I (vers 1250-1311), a mes de dos filles (Diamant i Bilia).

Guiu II,  podest de Ravenna el 1251, fou pare de Guiu III (1289-1304) i Ranier VII (1289-?) i aquest darrer fou el pare de Francesc I (mort desprs del 1316, podest de Forli el 1304, vicari imperial de Todi el 1311 i 1315, podest d'Arezzo el 1316), pare de Guiu IV Sgaraglino (vers 1316-1357) i de Neri II (vers 1316-1337). Sgaraglino fou el pare de Ludovic (1357-1365) i de Cia, amb els que acaba la branca el 1365.

Contrucci no va tenir fills.

Ranier IV (1228-vers 1270) fou el pare de Rinald I (vers 1270-1309, capit del poble de Florncia el 1308, i a la seva branca va correspondre en endavant el castell de Gattara) que va deixar dos fills: Ribald (1309-1352) i Neri I (1309-1347). Cada un va deixar dos fills, Ribald a Pere I (1352-1409) i Francesc III (1352-vers 1371); i Neri I a Guiu V (1347-vers 1370) i Neri IV (1347-vers 1370). Cap d'ells va deixar fills excepte Pere que va deixar una filla de nom Violant, acabant la branca el 1409.

Rambert I, fill d'Hug I, fou l'origen de la branca sobirana iniciada pel seu fill Rinald II (1311-1331). Va deixar tres fills: Neri III (1331-1371), Francesc II (1331-?) i Ugolino II (1331-vers 1371). Aquest darrer va tenir dos filles (Elena i Margarita) i la lnia va continuar amb els fills de Neri III: Bandino (1371-1406) y Francesc IV (associat a son germ, 1371-?).

Bandino fou comte el 1371 i senyor de Bascio, Gattara i Miratoio el 30 de desembre del 1406, i va tenir cinc fills: Joan I (1406-1431), Nicolau (mort el 1371), Neri V (1406-1446), Antoni (mort el 1371) i Francesc V (1406-1463). Nomes el primer i el darrer van deixar successi i van obrir dos noves lnies; Neri V va tenir tres filles (Alifiora, Elena i Ceclia).

Joan I va morir en una revolta a Fano el 3 de desembre del 1431; va tenir tres fills: Lleonarda, Rambert II (1431-1455) i Guiu (mort jove). Rambert II va deixar tres fills: Joan II (1455-1528), Frederic I (1455-1472) i Violant. Joan II (1455-1528) i Frederic I (1455-1572) es van repartir els dominis el 4 de desembre de 1463, fins a la mort de Frederic el 1472, i el feu fou confirmat per bule papal el 12 d'agost de 1508.

Francesc V (1406-1463) va tenir cinc fills: Marfald (mort jove), Nicolau (mort jove), Elisabet, Hug II (1463-1496) i Toms I (1463-1470).

Toms I va deixar un fill, Giannicol (1470-?) amb el que es va extingir la descendncia, que va continuar amb el fills d'Hug II, Francesc VI (1496-1553) que tenia tres germanes (Lisa, Agns i Beatriu).

Francesc VI va tenir onze fills: Hug (mort el 1550), Toms II (1553-1558), Hctor I (1553-1555), Fabi (mort el 1529), Pere II (1553-1586), Alexandre (1553-1557, goivernador de Valenza el 1551, comandant del exrcit espanyol, mort de les ferides a una batalla prop de Casale l'abril de 1557), Emlia, Verde, Elisabet, Laura i Camilla.  Aquesta branca va tenir continutat amb els fills de Pere: Toms III (1586-1596), Hctor II (1586-?), Alexandre II (1586-?), Francesc VII (1586-1599), Frederic (mort el 1584), Francesca, Pentiselea, Emlia i Ontzia.

Toms III va deixar deu fills: Laura, Francesc Maria o Francesc VIII (1596-1660), Pere III (1596-1630, governador de Lodi el 1616, de Montalto el 1618, de Fano el 1621, d'Ascoli el 1625, de Nocia, Fermo i Amelia el 1627, i bisbe de Gubbio del 11 de desembre del 1628 a la seva mort el 19 de juny de 1630), Mrius (1596-1661), Ulderic (1596-1679), Hug III (1596-1625), Frederic II (1596-1657), Hiplita, Ambrs )15961643) i Guiu VI (1596-1665). La lnia va seguir efmerament amb els fills de Francesc Maria i de Mrius.

Francesc Maria, va tenir un fill Toms, que el va premorir, i tres filles, Laura, Hiplita i Victria. Mrius va tenir quatre fills: Anna Maria, Elisabet, Udalric (1661-1736) i Victria. Amb Udalric es va tancar aquesta branca.

La lnia de Joan II va seguir amb els seus fills: Bosconte (1528-1557), Dianora, Violant, Magdalena, Horaci I (1528-1560), Guiu (mort jove), Margarida, i Pere (mort el 1508).
Horaci va deixar un fill i quatre filles: Joan III (vers 1560-1561), Beatriu, Antnia, Elisabet i Clara.

A Joan III, que va morir jove, el va succeir el seu fill  Horaci II (1561-1632), comte sobir de Carpegna i senyor de Castellaccia, Palazzo Corignano i Torre de' Fossati, comte de Scavolino, cavaller de l'ordre de Sant Jaume, comandant de la milcia d'Urbino el 1596, mestre de camp a Urbino, governador general del exercit eclesistic i patrici rom,  que va deixar sis fills: Francesc IX  (1632-1663), Joan (mort jove), Elisabet, Domnico I (1632-1662), Maria ngela i Laura.

Francesc IX va deixar set fills: Mzio (1663-1688), Joan (mort el 1623), Isabel, Joan Baptista (mort el 1629), Gaspar (1663-1714), Virgnia i Anna.

Mzio va deixar tamb set fills: Francesc X (Francesc Maria), Armellina, Josepa, Anna, Maria, Camilla i Domnico II (1668-1740).

Francesc X (1668-1749) fou el darrer compte de la nissaga. Al morir noms va deixar cinc  filles (Maria Laura, Maria ngela, Maria Anna, Maria Victria i Maria Josepa).

La successi va recaure en la primera, Maria Laura, casada des vers 1718 amb el noble rom Mario Gabrielli, per el comte difunt va disposar en testament datat el 25 de setembre de 1747 que el  comtat passs al fill d'ambds Antonio de Carpegna Gabrielli, que fou proclamat el 1749 i va perdre el comtat el 1797 davant les forces franceses i republicanes i va morir el 1800. El seu fill Gaspar va recuperar els drets al 1814, per el 1819 els drets sobirans van quedar abolits i es va veure obligat a transferir-los a la Santa Seu. El seu fill Filippo i els seus descendents van seguir portant el ttol de comtes de Carpegna.

Comtes.

Ranier I  vers 1175-1200;
Guiu I  vers 1200-1216;
Guittone mort vers 1220;
Ranier II mort vers 1221;
Guidaccio mort vers 1221;
Tadeu mort vers 1223;
Ranier III 1216-1228;
Hug I 1216 - vers el 1250;
Guiu II 1228-1289;
Contruccio 1228-1256;
Ranier IV 1228-1270;
Ranier V vers 1250-1260;
Ugolino I vers 1250-1289;
Ugoccio vers 1250-1279;
Ranier VI il Pugliesi vers 1250-1294;
Rambert I vers 1250-1311;
Rinald I vers 1270-1309;
Guiu III 1289-1304;
Ranier VII,  1289-?
Francesc I 1304-1316;
Ribald 1309-1352;
Neri I 1309-1347;
Rinald II 1311-1331;
Guiu IV Sgaraglino 1316-1357;
Neri II 1316-1337;
Neri III 1331-1371;
Francesc II 1331-?
Ugolino II 1331-vers 1371;
Guiu V 1347-vers 1370;
Neri IV 1347-vers 1370;
Pere I 1352-1409;
Francesc III 1352-vers 1371;
Ludovic 1357-1365;
Bandino 1371-1406;
Francesc IV (associat a son germ, 1371-?);
Joan I 1406-1431;
Neri V (1406-1446);
Francesc V 1406-1463;
Rambert II 1431-1455;
Joan II 1455-1528;
Frederic I 1455-1472;
Hug II 1463-1496;
Toms I 1463-1470;
Giannicol 1470-?
Francesc VI 1496-1553;
Bosconte 1528-1557;
Horaci I 1528-1560;
Toms II 1553-1558;
Hctor I 1553-1555;
Pere II 1553-1586;
Alexandre I 1553-1557;
Joan III vers 1560-1561;
Horaci II 1561-1632;
Toms III 1586-1596;
Hctor II 1586-?
Alexandre II 1586-?
Francesc VII 1586-1599;
Francesc Maria o Francesc VIII 1596-1660;
Pere III 1596-1630;
Mrius 1596-1661;
Ulderic 1596-1679;
Hug III 1596-1625;
Frederic II 1596-1657;
Ambrs 1596-1643;
Guiu VI 1596-1665;
Francesc IX  1632-1663;
Domnico I 1632-1662;
Udalric 1661-1736 ;
Mzio 1663-1688;
Gaspar 1663-1714;
Francesc X o Francesc Maria 1668-1749;
Domnico II 1668-1740;
Maria Laura (filla de Francesc X) 1749 (morta 1773);
Mario Gabrielli (esps) 1749;
Antonio de Carpegna Gabrielli 1749-1797;
A Frana 1797-1798;
A la Repblica Romana 1798-1808;
Al Regne napolenic d'Itlia 1808-1814;
Gaspar de Carpegna Gabrielli  1814-1819;
Als Estats Pontificis 1819.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81451" title="Sageta (constellaci)" nonfiltered="2294" processed="2289" dbindex="32454">
Per altres significats de sageta vegeu: Sageta



Sageta (Sagitta segons la denominaci en llat de la Uni Astronmica Internacional) s la tercera de les constellacions, comenant per la ms petita (noms Equuleus i Crux sn ms petites). Fou inclosa per Claudi Ptolemeu a la seva llista de 48 constellacions. 

Situada molt lluny al nord del pla de l'eclptica, aquesta constellaci es pot veure des de tot l'hemisferi nord i noms s invisible des de la part ms meridional de la Terra.

Estrelles principals.

Sham (  Sagittae).

Sham (  Sagittae) s l'unica estrella de la constellaci que porta un nom si b no s la ms brillant. Amb una magnitud aparent de 4,39, quasi de la cinquena magnitud, s bastant difcil de veure. Sham significa en rab la fletxa amb la qual cosa nom a la constellaci cencera.

Sham s una estrella gegant, 20 vegades mes gran que el Sol. Des del punt de vista del tipus espectral, Sham est situada dins el  forat  de Hertzsprung-Russel, entre les estrelles de la seqncia principal i les 
estrelles gegants.

  Sagittae.

  Sagittae s l'estrella ms lluminosa de la constellaci de Sagitta. De la magnitud 3,47   realment poc brillant     Sagittae s una gegant vermella 55 vegades ms gran que el Sol i que ha comenat la fusi del seu heli en el seu nucli, compost d'una mescla d'oxigen i carboni.

Altres estrelles.

Cap de les altres estrelles de la constellaci de Sagitta s molt brillant.  Sagittae (magnitud 3,82) s un poc menys lluminosa que   Sagittae, mentre que   Sagittae se sembla molt a Sham per la magnitud, la distncia i el tipus espectral.

Taula de recapitulaci de les estrelles de Sageta.


Nota: Els valors numrics provenen de les dades mesurades pel satllit Hipparcos 

Objectes celestes.

En aquesta constellaci hi ha el cmul globular M71.

Histria.

Sagitta s una de les constellacions Ptolemaiques, encara que en aquell temps era molt ms petita (devers 4 graus quadrats). En el passat Sham designava a la constellaci completa en lloc de noms Sge. Aquesta constellaci s un dels casos en qu Johan Bayer falla anomenant les estrelles en el ordre correcte, en aquest cas incls degrad l'estrella ms brillant fins al grau  . Es pot trobar un altre exemple de judici equivocat a la constellaci de Sagittarius.

Mitologia.

Encara que Sagitta no cont cap estrella brillant, moltes cultures hi han vist una fletxa , entre elles els Perses, Hebreus, Grecs, i Romans. Degut a aix hi ha diferents histries que intenten explicar el significat de Sagitta. Les dues ms importants tenen en compte la constellacions venes de Hrcules, que fou identificat en els primers temps com a un crvol, (a l'oest) i Aquila a l'est. 

Segons la primera el tit Prometeu rob el foc als deus i el port als mortals, d'aquesta manera irrit tant a Zeus que fou encadenat a una roca on una guila (representada per Aquila) li menjava el fetge cada dia; com que Prometeu era immortal creixia de nou cada dia, i l'guila retornava per menjar-ho una altra vegada... Heracles (identificat amb el Rom Hrcules) el salv d'aquest cstig sense fi en el curs d'un dels seus Dotze Treballs matant l'au amb una fletxa i deixant-lo lliure.

Una altra histria relata com Heracles mat les Aus Estimflides, que terroritzaven l'Arcdia, amb un petarrelleig. Les mateixes Aus Estimflides eren identificades com a Aquila, Cygnus i Lyra.

Ms tard Sagitta fou interpretada com a la fletxa de Cupido o com a una sageta llanada per Sagittarius a  Scorpius. Altres interpretacions consideren que la fletxa fou llanada per Centaurus a Aquila, donat que Centaurus est de cara a la direcci correcta i en un angle apropiat respecte a la sageta, mentre Sagittarius s immediatament a sota i de cara en la direcci oposada.

Com a resultat de les interpretacions segons las que el Centaure havia llenat la sageta, pot esdevenir el mite en el que Quir (identificat habitualment amb Centaure), havia estat ferit dolorosament per Heracles, abandon la seva immortalitat per no sofrir ms, i prengu el lloc de Prometeu, Heracles/Quir llavors mata Aquila per no patir com Prometeu. I Aquests, juntament amb Lupus haurien format la base de la llegenda del porc senglar d'Erimant (un dels treballs d'Hracles).



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81452" title="Sageta" nonfiltered="2295" processed="2290" dbindex="32455">
Per a altres significats, vegeu fletxa (smbol)

Una sageta o fletxa s un projectil usat per l'arc i la ballesta. Est composta per una punta (de tir sobre diana o caa), una tija i un emplomallat que normalment s de tres plomes.

Les puntes poden tenir diverses formes. Les puntes de tir sobre diana no sobresurten de la tija de la fletxa, mentre que les puntes de caa s ho fan i tenen diferents formes, des de la coneguda forma triangular fins a aquelles que sn cilndriques usades en la caa menor. 

Els materials de la tija poden ser de fusta, canya, alumini, carboni o alumini - carboni. 

Les plomes poden ser naturals o de plstic. Les plomes naturals, que provenen de gansos criats exclusivament per a fer plomes de fletxa, s'usen sobretot amb els arcs tradicionals i les de plstic amb els arcs olmpics i compostos.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81453" title="Bisbat de Sant Feliu de Llobregat" nonfiltered="2296" processed="2291" dbindex="32456">

El bisbat de Sant Feliu de Llobregat s una de les dues noves dicesis catalanes creades el 2004 com a segregaci de l'arquebisbat de Barcelona (l'altra s el bisbat de Terrassa).

El 15 de juny de l'any 2004 una butlla del papa Joan Pau II decretava l'escisi de 9 arxiprestats de l'Arxidicesi de Barcelona (el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicen dels Horts, Montserrat, Garraf, Vilafranca del Peneds, Anoia i Piera-Capellades) per a crear la nova dicesi, amb seu en aquesta ciutat i que comprn el territori de les comarques del Garraf i el Peneds, aix com bona part del Baix Llobregat i poblacions de l'Anoia i del Valls Occidental. Com a primer bisbe de la nova dicesi va ser nomenat monsenyor Agust Corts Soriano, que va iniciar el seu ministeri episcopal el 12 de setembre de 2004. En el primer any i mig s'han anat creant els diversos organismes, delegacions i serveis diocesans per atendre les diferents necessitats. Com a catedral s'ha adoptat sense modificacions la que fins ara era l'esglsia parroquial de Sant Lloren a Sant Feliu de Llobregat.

Vicaria del Llobregat.
Vicari episcopal: Mn. Antoni Roca i Roig.
 Arxiprestats .
 El Prat de Llobregat;
Arxiprest: Mn. Joan Puig i Mas. 
Cont 12 parrquies.
 Sant Boi de Llobregat;
Arxiprest: Mn. Joan Peafiel i Maireles. 
Cont 8 parrquies.
 Sant Feliu de Llobregat;
Arxiprest: Mn. Pere Corbera i Palau. 
Cont 10 parrquies.
 Sant Vicen dels Horts;
Arxiprest: Mn. Mateu Santacana i Capella.
Cont 10 parrquies.
 Montserrat;
Arxiprest: Mn. Miquel Ravents i Suri. 
Cont 16 parrquies.

Vicaria del Peneds-Anoia-Garraf.
Vicari episcopal: Mn. Jaume Berdoy i Alemany.
 Arxiprestats .
 Garraf;
Arxiprest: Mn. Rafael Maroto i Cifuentes.
Cont 12 parrquies.
 Vilafranca del Peneds;
Arxiprest: Mn. Josep Puig i Font.
Cont 30 parrquies.
 Anoia;
Arxiprest: Mn. Carles Catass i Pallerola.
Cont 11 parrquies.
 Piera-Capellades;
Arxiprest: Llic. Pere Mil i Vidal.
Cont 12 parrquies.

 Vegeu tamb .
Dicesis dels Pasos Catalans;

 Enllaos externs .
  Bisbat de Sant Feliu de Llobregat;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81478" title="Bali" nonfiltered="2297" processed="2292" dbindex="32458">



Bali s una illa i provncia d'Indonsia, la ms occidental de les illes Petites de la Sonda. Es troba en una cadena d'illes, amb Java a l'oest, de la qual est separada per l'estret de Bali, i Lombok a l'est, separada per l'estret de Lombok. Al nord, la mar de Bali la separa de les illes Kangean, i al sud Bali est banyada per l'oce ndic.

Bali s una famosa destinaci turstica i, juntament amb Java, s coneguda pel desenvolupament de les seves arts, que inclouen la dansa, l'escultura, la pintura, l'artesania de la pell i el metall i la msica, especialment la que es toca en el gamelan.

L'illa conforma una de les provncies d'Indonsia, amb 5.632,86 km  i 3.150.000 habitants (2000), amb una densitat de poblaci de 559 hab/km . La capital s Denpasar.

Geografia fsica.

Bali es troba tan sols a 3,2 km a l'est de Java i a uns 8 graus al sud de la lnia de l'equador. Fa 153 km de llarg i 112 km d'ample. La mxima altitud correspon al mont Agung (3.142 m), un volc actiu que l'ltima vegada que va entrar en erupci fou al mar del 1963. Les muntanyes ocupen des del centre fins a l'est de l'illa, i l'Agung n's el cim ms oriental. Un altre volc actiu s el Batur. Fa uns 30.000 anys hi va tenir lloc una erupci catastrfica, una de les ms remarcables de la histria.


Al sud, el terreny descendeix per formar una plana alluvial, regada per rius d'escassa profunditat, secs durant l'estaci seca per que es desborden fcilment durant els perodes de pluges fortes.

Geografia humana.
Les ciutats principals sn el port de Singaraja, al nord, i la capital, Denpasar, prop de la costa meridional. La vila d'Ubud (al nord de Denpasar), amb el seu mercat d'art i els seus museus i galeries, es considera el centre cultural balins.

La majoria de la poblaci (un 93%) professa la religi hinduista, amb una petita minoria musulmana (un 5%) formada especialment per pescadors de la costa. Els habitants de l'illa parlen balins, amb l'indonesi com a segona llengua.

Turisme, transports i comunicacions.
Les principals destinacions turstiques sn la vila costanera de Kuta, famosa per les seves platges, Sanur, Jimbaran, Seminyak i, ltimament, Nusa Dua. L'Aeroport Internacional Ngurah Rai est situat prop de Jimbaran, a l'istme que uneix la part ms meridional de l'illa amb la part principal. 

Les carreteres principals voregen la costa, i tamb n'hi ha de transversals, que creuen l'illa principalment de nord a sud. A causa del carcter muntanys del centre de Bali, all les carreteres acostumen a seguir les carenes de les muntanyes. No hi ha ferrocarril. 

L'illa est voltada d'esculls corallins. Les platges de la costa sud acostumen a ser de sorra blanca, mentre que les del nord i l'oest sn de sorra negra volcnica. La vila costanera de Padangbai, al nord-est, en t de totes dues menes: blanca a la platja principal i negra a la Llacuna Blava. Una altra platja famosa, ms tranquilla, s la de Pasut, prop de Tabanan. Aquesta rea compta amb el temple de Tanah Lot, prop del mar, i el riu Ho, navegable amb petits sampans.

Economia.
A part del turisme, la majoria dels balinesos es dediquen a l'agricultura, i sobretot al conreu de l'arrs. Altres collites menys significatives sn les de fruites, verdures i altres productes de subsistncia. Un nombre significatiu de la poblaci activa es dedica tamb a la pesca. Bali tamb s famosa pels seus artesans, que produeixen teles i roba de batik i ikat, talles de fusta i de pedra i objectes d'argent.

Referncies.






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81486" title="Banda del Conservatori Professional de Msica d'Elx" nonfiltered="2298" processed="2293" dbindex="32459">


La 'Banda del Conservatori professional de Msica d'Elx' s una formaci musical del Conservatori professional de Msica d'Elx composada per msics jvens (vora els 15 anys d'edat mitjana) formats en aquest centre.

El repertori d'obres que acostumen a interpretar s bastant ample i de diferents gneres. Interpreten diferents tipus de concerts: msica de cinema, msica d'orquestra, concerts dirigits a un pblic jove on es fan actuacions teatrals per amenitzar al pblic, msica festera, composicions del director, ... 

La Banda ha actuats en llocs com:
 L'Aula Magna de la Universitat Miguel Hernndez d'Elx;
 Gran Teatre d'Elx;
 Centre de Congressos "Ciutat d'Elx";
 Auditori de la Uni Musical de Benaguasil;


Per exemple, una de les seues actuacions ms conegudes s el concert didctic del 7 de maig de 2006 que va ser presentat pel conegut 'Fernando Argenta'. En aquest concert, la Banda realitz un extraordinari concert al Gran Teatre d'Elx, que estava emmarcat dins de les V Jornades Nacionals d'Atenci a la Diversitat, a ms de la commemoraci del XXV aniversari de la fundaci del Conservatori de Msica de la ciutat d'Elx. Aquest concert va ser gravat per RTVE. El repertori d'obres que es varen tocar s "Cancan de l'Obertura de l'Orfeu en els Inferns", "Feuerfest Polka", "Preludi de Carmen", "El llibre de la selva", "Star Wars", "Galop de l'Obertura del Guillermo Tell", "A la vora del Danubi Blau", "Marxa Radetzky" i el clssic a la banda passodoble "Campanera". 

Cal destacar que s una banda formada nicament per la voluntat i inters dels joves i amb la collaboraci desinteressada del director i alguns professors ms, pares i mares, etc.

Aquesta banda porta ja una trajectria musical de 3 anys i s ara quan comena a tindre prestigi i nom en Elx, que, per altra part, s una ciutat molt prdiga per la msica.

 El drector de la banda: Jos Galiano Prez .
Va nixer a Elx, ciutat en qu s'inici en la flauta travessera de la m de D. Toms Almela, realitz els seus estudis oficials amb R. Casasempere, J. F. Cayuelas i J. Domnguez, ampliant la seua formaci a Madrid amb Antonio Arias i Joaqun Geric. Ha realitzat tamb estudis de Viola i Cincies Exactes.

Ha assistit a cursos de perfeccionament amb solistes com William Bennet, Aurle Nicolet i Kate Hill, a ms de cursos sobre tcnica contempornia (amb Istvan Matuz i Robert Dyck), Pedagogia especialitzada (Elisabeth Weinzierl i Edmund Wchter, de la Universitat de Munic) o la flauta travessera barroca (Agostino Cirillo i Frank Theuns).

Hi ha actuat com a flauta solista i com a viola amb diferents orquestres i agrupacions de cambra, collaborant com a flautista amb la Kammerorchester Freiburg im Breisgau, sota la direcci de Christian Floreja.

Ha realitzat nombroses activitats de divulgaci, actuant com a conferenciant en 1988 en el cicle  Msica a la Universitat , de la Universitat d'Alacant, a ms de la realitzaci de cicles de conferncies-concert, programes de rdio o la participaci com a ponent en els concerts didctics de l'Orquestra  Ciutat d'Elx .

Com a compositor, ha escrit msica per a teatre, cinema independent, diverses formacions camerstiques, banda i cor. Les seues obres han sigut guardonades en concursos de composici com el de la Federaci de Cors de la Comunitat Valenciana (premi Paco Llcer per la seua obra "Anem oronetes") o, recentment, el  Ciutat d'Algemes .

Ha sigut professor dels Conservatoris Superiors de Msica de Salamanca i Mrcia. Sent posteriorment Cap d'Estudis i director del Conservatori Professional de Msica de Mrcia, lloc des del que sollicita el trasllat al Conservatori de Msica de la seua ciutat natal. En la formaci del professorat, ha participat com a professor en els cursos per a funcionaris en prctiques del Cos de Professors de Msica i Arts Escniques de la regi de Mrcia i els cursos de MSTER-OPOSICIONS, centre amb qu ha participat en l'elaboraci de materials curriculars.

s fundador del Phoenix Consort Illice, primera agrupaci d'instruments histrics dedicada a la Msica Antiga a Elx. Grup amb qu actua com a director de la secci del conjunt de flautes i intrpret de Flauta de Bec i Flauta Travessera Barroca.


 Enllaos externs .

 Web de la banda;
 Web del Conservatori professional de Msica d'Elx;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81487" title="Moluques" nonfiltered="2299" processed="2294" dbindex="32460">
Les illes Moluques (en indonesi Kepulauan Maluku) sn un arxiplag d'Indonsia i conformen la part ms oriental d'Insulndia. Estan situades a la placa continental australiana, a l'est de Clebes, a l'oest de Nova Guinea i al nord de Timor. L'arxiplag limita al nord amb l'oce Pacfic i al sud amb les mars de Timor i d'Arafura, i les seves aiges interiors inclouen les mars de Seram, Banda, Halmahera i de les Moluques. Les illes tamb foren conegudes histricament com a "illes de les Espcies" per xinesos i europeus, per amb aquesta denominaci tamb es coneixien altres illes a ms d'aquestes.

La major part de les Moluques sn muntanyoses, amb alguns volcans actius, i tenen un clima humit. La vegetaci de les illes ms petites i estretes, molt influda pel mar, s molt frondosa, i inclou diversos tipus de selva tropical, sago, arrs i espcies com la nou moscada o el clau, entre d'altres. D'origen melanesi, la majoria de la poblaci de les illes, especialment la de les petites illes Banda, fou delmada al segle XVII. La segona gran influncia ha estat la de la immigraci malaia, que es va iniciar al comenament del segle XX sota la dominaci neerlandesa i ha continuat sota l'administraci indonsia.

Polticament, les Moluques van formar una nica provncia d'Indonsia entre 1950 i 1999. Aquell any, se'n va separar la regncia o districte de les Moluques Septentrionals (Maluku Utara) i es va constituir tamb com a provncia, de manera que ara les illes es divideixen administrativament en dues provncies, Moluques (Maluku) i Moluques Septentrionals. En poca recent han estat escenari de conflictes tnics entre musulmans i cristians. 

 Illes principals .

Moluques Septentrionals;
Halmahera;
Morotai;
Bacan;
illes Obi;
illes Sula;
Moluques Meridionals;
Seram;
Buru;
Ambon;
illes Kai;
illes Aru;
illes Tanimbar;
illes Babar;
illes Barat Daya;
Wetar;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81490" title="Fernando Argenta" nonfiltered="2300" processed="2295" dbindex="32461">
Fernando Argenta va nixer a Madrid el 1945. s llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid, va realitzar a ms els estudis superiors de msica en el Real Conservatori Superior de Msica de Madrid. El 1971 va entrar en RNE, on va crear "Clssics Populars", programa que compleix 25 anys ininterromputs en antena. 

Des de 1986 fins a 1989 va dirigir primer Rdio 3 i desprs Rdio 1, de Rdio Nacional d'Espanya. Com a organitzador i presentador de concerts i peres infantils, realitza per tot el territori nacional una mitjana de 80 concerts anuals des de 1985. 

En TVE, dirigeix i presenta, des de l'any 2000, "El Conciertazo", espai nomenat per la corporaci Multimdia com un dels deu millors programes de la televisi d'Espanya. La seua labor ha sigut reconeguda nombroses vegades, destacant dos premis Ondas, El premi de Montercarlo i l'APEI de rdio.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81494" title="Navalla de Hanlon" nonfiltered="2301" processed="2296" dbindex="32462">
La navalla de Hanlon, un corollari  de la llei de Finagle, s una dita que resa: Mai atribueixis a la malcia all que pot explicar-se adequadament per l'estupidesa.  Tamb es pot enunciar com: Mai assumeixis malcia quan l'estupidesa basta.

L'origen d'aquesta dita s desconegut.

Vegeu tamb.
 Navalla d'Occam;

 Enllaos externs.
  a MeatballWiki ;
 Entrada Jargon File per la navalla de Hanlon ;
 Alg opina que Robert J. Hanlon exist i que realment invent aquesta dita ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81496" title="Xavier Torres Ramis" nonfiltered="2302" processed="2297" dbindex="32463">
Xavier Torres Ramis, ms conegut per Xavi Torres, s un nadador mallorqu nascut a Palma el 14 de juny de 1974.

Premi Nacional "Olimpia" 1991 de l'esport, del Consell Superior d'Esports.

Medalla d'or de la Ciutat de Palma (Mallorca)l'any 2000- del Excm. Ajuntament de Palma (Mallorca)
 
El 2001, va rebre el Premi Ramon Llull a l'activitat esportiva, un guard del Govern Balear.

Amb una minusvalidesa d'amputat,(tetrafocomelia) categoria S5/SM4, s un dels millors nadadors paralmpics de la histria.

Estudis.
 s estudiant de Magisteri d'Educaci Fsica (Universitat de les Illes Balears).
 Titulat en Direcci i Administraci d'Entitats Esportives per la Generalitat de Catalunya.
 Entrenador de Nataci.
 Tcnic de l'Escola Nacional d'Entrenadors de la FEDMF.
 Comentarista de nataci a Eurosport;
 Presentador IB3 del programa Esport Divertit.
 Presentador IB3 del programa esportiu "+ q esport";

Palmars.
Campi Paralmpic Barcelona '92. Barcelona (Catalunya).
 1 Or, 2 Plata i 2 Bronze. 1 Rcord del mn.

Campi Paralmpic Atlanta '96. Atlanta (Gergia - USA).
 1 Or, 1 Plata i 1 Bronze. 1 Rcord del mn.

Campi Paralmpic Sydney '2000. Sydney (New South Wales).
 3 Ors i 1 Bronze. 3 Rcords del mn.

Sub-Campi Paralmpic Atenes '2004. Atenes (Grcia)
 1 Plata i 1 Bronze.

Sub-Campi Paralimpic Pekin 2008 (China)
 1 Plata i 1 Bronze.

Campi del mn Jnior Saint-Etienne '90.
 3 Or, 2 Plata. 3 Rcords mundials Jnior.

Campi del mn absolut Malta '94.
 3 Or, 2 Plata,1 Bronze.

Campi del mn absolut Christchuch '98 (Nova Zelanda).
 2 Or, 2 Plata i 1 Bronze.  1 Rcord del mn.

Campi del mn absolut Argentina 2002.
 2 Or i 1 Rcord del mn.

Subcampi del mn absolut Durban (Sud-frica) 2006.
 2 Or i 1 Rcord del mn.

Subcampi de la Copa del mn - Manchester 2005
 150 m. lliures SM4 2.42.20;


Campi d'Europa.
 Barcelona '91 - 1 Or, 1 Plata, 2 Bronze.
 Perpiny '95 - 2 Or, 3 Plata.
 Badajoz '97 - 2 Or, 3 Plata, 1 Bronze.
 Stockolm '01 - 2 Or, 1 Plata, 1 Bronze.

Campi d'Espanya 101 vegades. Edicions d'hivern i estiu en diverses especialitats i distncies (individual, relleus i per clubs) des de 1989 a 2006. 99 vegades Campi d'Espanya individual. 3 vegades Campi d'Espanya en relleus. 1 vegada Campi d'Espanya per clubs.

Resultats internacionals.
382 vegades internacional

Campi en els opens internacionals de:
 Mar del Plata '90 (Argentina) ;
 Mar del Plata '92 (Argentina) ;
 Belfort '95(Frana) ;
 Mulhouse '96 (Frana) ;
 Amersfoort '96 (Pasos Baixos);
 Sheffield '96 (Anglaterra) ;
 Belfort '96 (Frana) ;
 Sheffield '97 (Anglaterra) ;
 Deventer '98 (Pasos Baixos);
 Sheffield '98 (Anglaterra) ;
 Deventer '2000 (Pasos Baixos);
 Strasbourg '2000 (Frana) ;
 Mar del Plata '2000 (Argentina) ;
 Copenhague '2000 (Dinamarca) ;
 Stockolhm '2000 (Sucia) ;
 Sheffield '2000 (Anglaterra) ;
 Karlskroma '01 (Sucia) ;
 Phoenix '01 (USA) ;
 Sheffield '01 (Anglaterra);
 Benicarl'01 (Pas Valenci) ;
 Jyvaskkyla 02 (Finlndia) 	;
 Amberes 02 (Blgica) ;
 Sheffield 02 (Anglaterra) ;
 Federal Way 02 (USA) ;
 Berlin 02 (Alemanya) ;
 Sheffield'03 (Anglaterra) ;
 Minneapolis'03 (USA) ;
 Berlin'03 (Alemanya) ;
 Brno'03 (Repblica Txeca) ;
 Benicarl 03 (Espanya) ;
 Esbjerg 04 (Dinamarca) ;
 Sheffield 04 (Anglaterra) ;
 Berlin 04 (Alemanya) ;
 Esbjerg'05 (Dinamarca) ;
 Sheffield'05 (Anglaterra) ;
 Belgium'05 (Blgica) ;
 Brno'05 (Repblica Txeca) ;
 Berlin'05 (Alemanya) ;
 Sao Paulo'05 (Brasil) ;
 Esbjerg'06 (Dinamarca);
 Sheffield'06 (Anglaterra);
 Berlin'06 (Alemanya);
 Brno'07  (Repblica Txeca);
 Berlin'07 (Alemanya);
 Lisboa'07 (Portugal);
 Sheffield'07 (Anglaterra);
 Nancy'08( Frana);
 Berlin'08 (Alemanya);

Crrecs.
 Director Tcnic del Club Nataci Voltor Balear. Primer entrenador del Club des de 1997 a 2002.
 Director de les Escoles Municipals de Nataci de l'Ajuntament de Palma - (Institut Municipal de l'Esport - IME). Piscines de Son Moix, Germans Escalas i Son Hugo des de 1998 a 2002.
 Membre del Comit Mundial de Nedadors del Swimming Executive Comitte (IPC-SWIMMING) - Comit Paralmpic Internacional (IPC) des de 1996 a 2000 i des de 2001.
 Collaborador Tcnic Projectes Esportius de la Universitat de les Illes Balears anys 1999 i 2000.
 Membre de la Junta Directiva de la Federacion Espaola de Deportes de Minusvalidos Fsicos.
 Membre de la Junta Rectora de l Institut Municipal d Esports de l Ajuntament de Palma des de 2003-2007;
 President de la Federaci Balear d'Esports per a persones amb discapacitat 2005-2007.
 President de la mesa d'Esports per a persones amb discapacitat "Esports per a tots" (2008...) Conselleria d'Esports i Joventut- Conselleria d'Afers Socials Promoci i Immigraci- Govern de les Illes Balears;

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Palmars complet;
 Entrevista a Diari de Balears;
 Entrevista a Xavi Torres i a Elena Gmez realitzada per Jess Abad;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81497" title="Xavier Torres" nonfiltered="2303" processed="2298" dbindex="32464">
 
 Xavier Torres Ramis: Nadador mallorqu.
 Xavier Torres (futbolista): Futbolista.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81501" title="Panada" nonfiltered="2304" processed="2299" dbindex="32465">

La panada s una pasta cuita de farina, en forma d'una capsa rodona o triangular, farcida de carn, de peix o de verdura.

Panades catalanes.
A Mallorca, tenen forma cilndrica i poden ser de carn, de peix o de xtxeros o psols (o una combinaci d'aquests ingredients). Les ms conegudes, sn les que es fan de carn de be per Pasqua Florida, car s l'poca en qu aquesta carn s ms bona. Al Pas Valenci sn conegudes com a pastissets, per aquests poden ser tant salat com dol (s a dir, una casqueta). A Xal per, se'n diuen bollos. A Pedreguer se'n diuen bollets si sn fregides; en altres llocs el nom de bollet s un sinnim de "pastisset".

Panades al mn.
Les panades sn un menjar molt tpic arreu del mn, i sn molt populars a Argentina, Castella-La Manxa i Galcia. A la Manxa se'n menjen farcides de pisto, mentre que a Galcia sn de grans dimensions i solen portar tonyina. 

A Cornualla i Yorkshire, Regne Unit, sn tamb tpiques i es consumeixen arreu d'Anglaterra. Segons la teoria popular, foren les dones dels miners britnics qui crearen la panada com una mena de coca tapada, en veure que als seus marit se'ls queia el farcit de l'entrep. 

Tanmateix, l'origen de la panada s molt disputada, i al ser un menjar tan senzill s molt difcil de precisar un sol origen. Alguns especulen que no es tracta d'un menjar originat en un lloc i trasms als altres, sin, com l'entrep, d'un invent simultani. Cal destacar que la panada s'assembla a moltes coques, encara que en general la massa  s una altra i les coques tendeixen a ser un pat comunitari - hi ha excepcions -, mentre les panades sn sempre individuals.

Vegeu tamb.
 ;

Referncies.
 Informaci a Karakia de TV3;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81504" title="Rubiol" nonfiltered="2305" processed="2300" dbindex="32466">

El rubiol s un dol tpic de Mallorca i Menorca. Consisteix en una pea de pasta de farina fina, pastada amb oli, sam i ou, doblegada en forma semicircular i farcida de brossat, flam, confitura o altres dolos.

Es una menja tpica de les festes de Pasqua.

Vegeu tamb.
Casqueta;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81506" title="Cocarroi" nonfiltered="2306" processed="2301" dbindex="32467">
El Cocarroi s una espcie de panada tpica de Mallorca.

Consisteix en una coqueta de pasta de farina, que de tot d'una es fa rodona i ben aprimada. Desprs, es posa verdura i altres ingredients damunt una banda de la coca i es doblega l'altra banda damunt aquella, de manera que la coca pren forma semicircular o de mitja lluna. Es confegeix b les voreres fent-hi pessics, i desprs es cou al forn.

Bsicament, n'hi ha de dos tipus:
 Cocarrois de verdura (que es farceixen de bledes amb panses i pinyons).
 Cocarrois de ceba (en qu el farciment s de ceba tallada, un poc de tomtiga i qualque tros de xulla).

Els cocarrois a vegades es fan de pasta dola.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81509" title="Barranc de Biniaraix" nonfiltered="2307" processed="2302" dbindex="32468">


El Barranc de Biniaraix s un barranc format per la Serra de Son Torrella, l'Ofre i els Cornadors situat al terme municipal de Sller, a Mallorca. 

s un indret de gran bellesa i t un cam d'escalons fets de pedra que s una de les rutes excursionistes ms conegudes de Mallorca. Aquest cam parteix de Biniaraix i arriba fins a les cases de l'Ofre. Des d'all, hi ha diversos camins que duen a l'embassament de Cber, al Puig de l'Ofre, als Cornadors, a la Serra d'Alfbia o que davallen cap a Fornalutx, Sller o Orient.

Vegeu tamb.
 Torrent de l'Ofre;

Enllaos externs.
 Web sobre el Barranc;
 El Barranc al web del Consell de Mallorca;
 El Barranc a MallorcaWeb;
 Galeria fotogrfica;
 Fitxa de TV3 sobre l'excursi al Barranc;
 Guia de Mallorca: Excursi a peu al barranc de Biniaraix;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81510" title="Block matching" nonfiltered="2308" processed="2303" dbindex="32469">
Block matching s un algorisme utilitzat en l estimaci de moviment, consistent en l eliminaci de redundncia temporal entre dos o ms fotogrames successius. S ha convertit en una tcnica fonamental en la majoria dels estndards de compressi i codificaci de vdeo basats en la compensaci de moviment.

Cadascuna de les imatges que pertanyen a una seqncia de vdeo es divideix en blocs rectangulars (generalment quadrats), anomenats macroblocs. El mtode pretn detectar el moviment entre imatges respecte als macroblocs que la constitueixen. 

Els blocs del fotograma actual sn comparats amb els blocs del fotograma de dest o de referncia (anterior a l actual, generalment el primer), desplaant l actual al llarg d una regi concreta de pxels del fotograma de dest.

Un criteri de semblana determina l elecci del bloc amb major similitud (o que minimitza un error mesurat) d entre els candidats dins de la finestra de recerca de mida fixa del fotograma de referncia. Si el bloc escollit no es troba a la mateixa posici en ambdues frames, significa que s ha mogut. La distncia del bloc coincident entre el fotograma actual i el de referncia es defineix com el vector de desplaament estimat, i ser el que s assignar a tots els pxels del macrobloc.

En el cas ideal, els pxels corresponents dels blocs coincidents serien exactament iguals. No obstant aix, aquest cas s esdev en molt rares ocasions, ja que la forma dels objectes en moviment varia respecte al punt de vista de l observador o la llum reflectida sobre la seva superfcie, i sempre es veura afectat pel soroll.


Blocs que presenten un mateix patr de desplaament poden combinar-se formant objectes en moviment, la qual cosa pot resultar molt atractiva en aplicacions de rastreig.

Regi d exploraci.

La grandria de la regi on dur a terme la recerca s important per trobar el bloc adequat. Desgraciadament, el cost computacional augmenta rpidament (de forma quasi quadrtica) amb l increment d aquesta finestra. El qu es fa habitualment s escollir una finestra de superfcie lleugerament superior la mida mxima possible dels objectes mbils.
Un camp d exploraci petit suposar que els vectors de desplaament trobats seran tamb reduts, la qual cosa resulta adequada si es treballa amb seqncies de moviment lent, a ms a ms de reduir la computaci necessria.
El nombre de pxels que separa els diferents blocs candidats que es volen analitzar dins la finestra es correspon amb la longitud del pas de recerca. Si aquesta longitud s igual a un pxel, significa que estem realitzant una recerca exhaustiva o Full Search. En canvi, si optem per un pas major, augmentem la velocitat del procs en reduir el nombre de candidats, per augmentem l error d estimaci del vector.

Elecci del bloc. 

Especifica la posici, les dimensions, la ubicaci de l inici de recerca i l escala dels blocs amb els que actuar l algoritme.

Escollir el format concret dels blocs no s trivial. Generalment, els blocs ms grans sn menys sensibles al soroll, mentre que un bloc de dimensions redudes presenta uns contorns ms ben definits. El principal factor a l hora d escollir les dimensions s la mida dels objectes a rastrejar. Altres factors a tenir en compte sn la quantitat de soroll que presenta la seqncia i la textura tant dels objectes com del fons.
Tamb apareix l anomenat problema d obertura quan es treballa amb objectes de color uniforme. Els blocs a l interior d aquests objectes no semblen estar movent-se perqu tots els que l envolten sn del mateix color. Unes dimensions de bloc superiors poden ser escollides per palliar aquest problema.
La majoria dels algoritmes de block matching utilitzen l origen de la finestra d exploraci com el centre inicial de recerca i no exploten la correlaci entre els blocs que pertanyen a un mateix objecte de la imatge en moviment. Per millorar la precisi es podria utilitzar aquesta correlaci per tal de predir una posici inicial que reflects la tendncia de moviment del bloc, permetent aix trobar el seu vector de moviment ptim de manera ms eficient.
En gran part dels mtodes de recerca recents, la direcci dels vectors de moviment dels blocs escollits determinen la ubicaci del punt d inici de la segent recerca.

Criteri de comparaci. 

Per exposar els principals criteris de semblana, representats per C(x,y), agafarem un macrobloc quadrat de dimensions n x n. Es mesurar la diferncia entre un bloc del fotograma actual (Fa) i un del de referncia (Fr), amb un vector de desplaament (x,y).

Sumatori de diferncies absolutes (Sum of Absolute Differences, SAD):


Sumatori de diferncies al quadrat (Sum of Squared Differences, SSD):


Error absolut mig (Mean Absolute Error, MAE):


Error quadrtic mig (Mean Squared Error, MSE):


Altres criteris que tenen un s ests sn la Correlaci creuada normalitzada (Normalized Cross Correlation, NCC), la Classificaci per diferncia de pxel (Pixel Difference Classification, PDC), la Projecci Integral o el MPC (que es basa en ponderar cadascuna de les diferncies segons un llindar escollit).

Mtode de recerca.

Estratgies intelligents que especifiquin on buscar a possibles blocs candidats poden reduir la computaci necessria considerablement. 

Recerca exhaustiva o Full Search (FS).

Es el procediment d exploraci millor i ms simple. Realitza una comparaci exhaustiva amb tots els blocs que es troben a l interior de la finestra de recerca, trobant aix els vectors de moviment ptims.

A causa de l alt cost computacional requerit per aquest mtode (massa elevat per dur-lo a terme en aplicacions en temps real), al llarg de les ltimes dues dcades s han desenvolupat una gran varietat d algoritmes per obtenir una estimaci molt ms rpida amb una distorsi de bloc similar.

Per reduir el nombre d operacions, es pot optar tant per disminuir el nombre de possibles candidats com per reduir els clculs necessaris per a cada un d ells.Els ms destacats sn descrits a continuaci per ordre cronolgic d'aparici.

Recerca en 3 passos (TSS, 3SS).
  

Malgrat que va ser dissenyat l any 1981, s'ha convertit en un dels mtodes ms populars per la seva simplicitat i el seu alt rendiment.

En primer lloc, s'escull la longitud del pas de recerca. Des del centre, es comparen els vuit blocs situats en els punts cardinals a la distncia d'un pas i se n'escull un en funci d'algun dels criteris comentats anteriorment. A continuaci, es redueix la longitud del pas a la meitat, i des del nou centre es tornen a comparar vuit blocs. Per ltim, es redueix novament el pas (fins que val 1 pxel) i es repeteix el procs de nou.

Recerca logartmica en 2D (TDL).

Algoritme tamb dissenyat l any 1981 i molt semblant a l anterior. Consisteix en una recerca distribuda en etapes on es va reduint la finestra successivament fins assolir el cas trivial. Tot i que requereix ms passos que el 3SS, acostuma a proporcionar ms precisi, especialment quan la finestra de recerca s gran.

El bloc al centre de la regi d exploraci i els quatre candidats a un pas de distncia situats en els eixos vertical i horitzontal (formant una creu en forma de  + ), sn comparats amb el bloc actual per determinar la millor coincidncia. Si el bloc escollit s el del centre, la longitud del pas es redueix a la meitat; si no s aix, l altre bloc escollit s el nou centre i es torna a iniciar el procs. Quan la longitud del pas arriba a ser 1, els nou blocs al voltant del centre sn comparats per trobar el requerit.

Algorisme de recerca ortogonal (OSA).

Mtode hbrid basat en el funcionament dels dos anteriors (3SS i OSA) i introdut l any 1987. Desprs d escollir la longitud del pas (generalment la meitat del desplaament mxim dins de la finestra), s inicia amb una etapa horitzontal i una altra vertical.

Es procedeix a l anlisi del bloc central i dels dos candidats a ambds costats de l eix x, i el que obt un valor de distorsi inferior es converteix en el centre de la segent fase vertical. Ara sn els blocs superior i inferior, situats a l eix y, els que juntament amb el central sn comparats, escollint de nou el centre de la etapa que segueix. Desprs de les iteracions horitzontal i vertical, la longitud del pas es redueix a la meitat (sempre que sigui menor que 1), i es repeteix el procs de nou. Si fos 1, s atura i declara a una de les tres posicions de la fase vertical com a bloc ptim.

Algorisme de recerca creuada (CSA).

Aquest algoritme, introdut l any 1990, mant una certa similitud amb el TDL. El procs d exploraci inicial es quasi idntic; l nica diferncia s que els candidats que sn escollits constitueixen una creu en forma de  x  en lloc de  + .

La longitud del pas de recerca es redueix a la meitat a cada iteraci fins que s igual a 1. En aquesta darrera etapa, si el candidat amb mnima distorsi es troba a la posici inferior esquerra o superior dreta, l avaluaci dels quatre nous blocs seguir una distribuci en creu  + . D altra banda, si l escollit es troba en el punt superior esquerra o inferior dret, l exploraci es realitzar en forma de  x . 

Recerca en espiral (SS).

Proposat el 1995, aquest mtode que aqu s exposa busca combinar algunes idees del 3SS amb les d altres algoritmes, aconseguint accelerar els clculs necessaris.

A l igual que en OSA, es pren com a longitud del pas de recerca la meitat del desplaament mxim dins de la finestra. A continuaci, el punt de mnim error s escull d entre nou blocs escollits de la segent manera: cinc es prenen de la creu en forma de  +  al voltant del centre, i els altres quatre de cadascuna de les cantonades de la finestra. La segent fase segueix la mateixa filosofia, fins que el pas es veu redut a 1.

Recerca en 4 passos (4SS).

Aquest darrer algorisme va sser dissenyat l any 1996, i como segueix un funcionament fora complex, s exposar en quatre punts:

1.Per comenar es fixa un pas de valor 2, i es prenen nou blocs al voltant del centre de la finestra. Es calcula l error corresponent a cadasc per localitzar al que presenta una distorsi menor. Si aquest bloc resulta ser el central, se segueixen les instruccions explicades al punt 4. Si no ho s, es continua amb el punt 2.

2.Es desplaa el centre de la segent fase al bloc escollit, mantenint la longitud del pas a 2. El patr de recerca a seguir en el procs dependr de la posici del punt de mnim error de l etapa prvia.

3.Continuant amb la mateixa estratgia de recerca, arribar un moment en qu el punt escollit sigui el central, passant al punt 4 i final.

4.Es redueix la longitud del pas a 1 i s examinen els nou blocs al voltant del centre per trobar, finalment, l ptim. ;

Enllaos externs.
Pgina Web oficial de l'IEEE;
Publicacions recents de l'IEEE;
Pgina Web oficial del MPEG;
Pgina Web oficial de la ITU;

Altres entrades d'inters.
Cdec de vdeo;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81512" title="Josep Amengual Domingo" nonfiltered="2309" processed="2304" dbindex="32470">
Josep Amengual Domingo (Palma, 19 de gener de 1944) s un tricampi mundial mallorqu de pesca submarina.

Palmars.
 Campi del mn individual: 1973, 1981, 1985;
 Campi del mn per equips: 1973, 1985, 1994;

Enllaos externs.
 Entrevista;
 El mejor pescador submarino de todos los tiempos  (inclou un palmars ms extens);





]
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81514" title="Jorge Lorenzo Guerrero" nonfiltered="2310" processed="2305" dbindex="32471">
Jorge Lorenzo Guerrero s un motociclista mallorqu nascut el 4 de maig de 1987 a Palma bicampi del mn a la cilindrada dels 250 centmetres cbics.

El primer any, es proclam campi del mn de la cilindrada de 250 cc el 29 d'octubre de 2006 al circuit valenci de Xest. La seva segona victria tengu lloc el 21 d'octubre de 2007 al Gran Premi de Malisia.

Trajectria al Mundial de Motociclisme.
 2007: Equip Aprilia, 250 cc. Posici: 1r;
 2006: Equip Aprilia, 250 cc. Posici: 1r;
 2005: Equip Honda, 250 cc. Posici: 5;
 2004: Equip Derbi, 125 cc. Posici: 4t 	;
 2003: Equip Derbi, 125 cc. Posici: 12;
 2002: Equip Derbi, 125 cc. Posici: 20;

Enllaos externs.
 Web oficial ;
 Un web amb molta informaci;
 Palmars ms complet ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81515" title="Guillem Timoner Obrador" nonfiltered="2311" processed="2306" dbindex="32472">

Guillem Timoner Obrador (Felanitx, 24 de mar de 1926) s un ciclista de pista mallorqu.

Va aconseguir en sis ocasions el campionat del mn, gesta que cap altre ciclista havia pogut igualar fins que que el 16 d'abril de 2006, el tamb ciclista mallorqu Joan Llaneras aconsegu a Bordeus el seu sis campionat del mn.

A Felanitx, hi ha un pavell que porta el seu nom.


Enllaos externs.
 Timoner, el rey de la bicicleta;
 Caricatura de Guillem Timoner;

Bibliografia.
 Guillem Timoner : la cursa contra el temps. Autor: Manel-Claudi Santos.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81517" title="Histria d'Israel i Palestina" nonfiltered="2312" processed="2307" dbindex="32473">


 Aquest article tracta sobre la histria de la regi de Palestina fins a la fundaci de l'estat d'Israel el 1948. Vegeu Histria de l'estat d'Israel i Histria dels Territoris Palestins per a la histria a partir de 1948.


poca presemita.
Vegeu: Canaan;
Restes arqueolgiques han evidenciat que a la regi hi havia petites ciutats, almenys, des del tercer mileni a.C. La regi era part de diverses rutes comercials i, aix, esdevingu un centre cultural i religis amb influncies d'Egipte, Sria, Mesopotmia i l'sia menor.

A principis del segon mileni a.C., amorites, hitites i hurrites i es fusionaren fundant el poble cananeu. Els egipcis van veure perillar el seu domini, i van intensificar considerablement la seva influncia a la terra de Canaan, sobretot desprs de les conquestes de Tutmosis III.

Arribada dels semites.
A partir del segle XIII aC, Egipte torn a perdre influncia sobre la regi, ja que van arribar-hi noves tribus. Entre aquests nouvinguts hi havia els israelites, un grup de tribus nmades semites de Mesopotmia; tribus hebrees procedents del Sina i altres zones desrtiques del sud, que posteriorment es barrejaren amb els israelites; i els filisteus, una tribu d'ascendncia indogermnica procedent del mar Egeu.

Existeixen algunes evidncies que semblen indicar que els hebreus, juntament amb els hicsos, haurien arribat a Canaan i a Egipte cap al segle XVII aC i que posteriorment, al s. XIII a.C. s'haurien dirigit cap a Canaan d'una manera ms o menys violenta. Aquesta teoria sembla coincidir amb la narraci bblica de l'esclavatge a Egipte i l'xode (cap al 1270 aC).

Una part dels investigadors contemporanis parteixen, per, de la base que els israelites i els hebreus no van arribar dos cops a Palestina (al s. XVII i al s. XIII a.C. des d'Egipte) i que el relat bblic de l'xode no s ms que una ficci literria. Indicis arqueolgics mostren que moltes de les ciutats que segons l'Alt Testament van ser conquerides quan els israelites van arribar a la Terra Promesa feia temps que estaven abandonades o encara no existien. La teoria ms plausible s que els hebreus i els israelites, pobles nmades, haurien arribat a la regi alguns anys abans i, cap al 1200 aC, haurien aprofitat la decadncia egpcia per prendre diverses ciutats de Palestina.

Regne d'Israel.

Vegeu: Regne d'Israel;
Els israelites van haver d'adaptar-se lentament a la poblaci cananea autctona. Segons la Bblia, es van organitzar en una confederaci de dotze tribus o clans dirigits per un "jutge" (Llibre dels jutges). Aquests jutges, el crrec dels quals no era hereditari, tenien com a funci mantenir units els dotze clans i ajudar el seu poble. La paraula hebrea que els designa, xofet, significa, de fet, "qui dna ajuda a la justcia"; per aix, possiblement els jutges no van dur a terme una tasca especficament jurdica, sin que ms aviat serien lders o caps de clan. i es va tirar un pet molt fort

D'altra banda, els filisteus, que van arribar al mateix temps que israelites i hebreus a Palestina, havien ocupat la plana costanera del sud-oest, formant una confederaci de cinc ciutats (Gaza, Ascal, Asdod, Gat i Eqron). 

Ben aviat van sorgir hostilitats entre els dos grups. Els filisteus feien incursions cap a l'interior des de les seves ciutats costaneres que posaren en perill els israelites. Estaven molt ms ben organitzats i disposaven d'armes de ferro, cosa que els oferia una posici privilegiada als combats i a les batalles. A finals del segle XI aC, les dotze tribus van decidir agrupar-se per poder fer front els atacs filisteus.

El primer rei del regne d'Israel fou Sal, que n'establ la capital a Hebron. Durant el seu regnat (1012-1004 aC) pos en marxa una srie de campanyes militars contra els filisteus, per finalment mor enmig d'una batalla. El seu successor, David, va assumir la corona (1004-965 aC). Al voltant de l'any 1000 aC aconsegu de vncer els filisteus i posteriorment venc tamb els moabites i els edomites. A poc a poc va anar ampliant el regne d'Israel, i n'establ la capital a Jerusalem, que en aquella poca noms era un petit poblat jebuseu amb uns quants centenars d'habitants. La ciutat, per, es trobava al centre del regne, i ben aviat esdevingu centre cultural i religis del judaisme i David fu portar-hi l'Arca de l'Aliana. Segons la Bblia, el regne d'Israel de llavors hauria tingut una extensi de quatre vegades l'estat d'Israel actual; tanmateix, les troballes arqueolgiques i altres fonts indiquen que el regne d'Israel era ms petit i que moltes ciutats del nord possiblement no van estar mai sota un control total del rei David.

El successor de David fou el seu fill Salom. El regnat de Salom (965-922 aC) fou pacfic i el pas gaud d'una relativa prosperitat; s'establiren llaos comercials amb el Iemen i Etipia i es constru, a Jerusalem, el temple de Salom.

Divisi del regne.

Vegeu: Regne d'Israel del Nord i Regne de Jud;
Desprs de la seva mort el 922 a.C., deu de les dotze tribus es van negar a acceptar el fill de Salom com a rei i el regne d'Israel es divid en dues parts: al sud del pas, les tribus de Jud i de Benjam van constituir el regne de Jud, sempre sota la dinastia de David i amb centre a Jerusalem; al nord es form el regne d'Israel del Nord, regit per Jeroboam, que tingu la capital a Siquem, desprs a Tirs i finalment a Samaria. El regne del nord, grcies a la feblesa egpcia i assria, va desenvolupar-se molt rpidament; el regne de Jud, en canvi, va restar tan petit i insignificant que, anys desprs, Assria ni tan sols l'atac.

Els regnes circumdants esdevingueren forts de nou i van comenar a expandir-se; sobretot Assria, que cap al segle VIII aC comen a atacar les ciutats ms riques del nord fins que entre el 722 i el 721 aC ja havia conquerit tot el regne d'Israel del Nord. La poblaci local fou deportada a l'Eufrates i colons assiris van establir-se a la regi. Aquests colons passaren a ser coneguts com a samaritans pel nom de la ciutat de Samaria.

Jerusalem i el regne de Jud, en canvi, no foren atacats. Quan la potncia assria desaparegu (612 aC), el rei Josies i el clergat del Temple intentaren tornar a reunificar tots dos regnes i tots els diferents grups culturals i de poblaci que hi vivien, sense gaire xit. En aquesta poca aparegu la primera redacci completa de l'Alt Testament. Les histries tradicionals i els llibres antics es van agrupar i redactar amb un estil "nacionalista", per tal d'unificar la histria dels pobles de tots dos regnes i crear un vincle com. Cent anys desprs, per, Babilnia augment el seu poder i conquer Jerusalem.

El regne de Jud va quedar en mans dels babilonis, governats per Nabucodonosor II el 586 aC. Jerusalem fou arrasada i destruda, i la poblaci jueva fou deportada a Babilnia. Cir II el gran de Prsia conquer l'imperi babiloni el 539 aC; llavors permet que els jueus tornessin a Jud i els conced una autonomia relativa. Els jueus, de nou a Jud, van reconstruir Jerusalem, van amurallar la ciutat i van edificar de nou el Temple de Jerusalem (539-516 aC).

Domini hellnic.
El 332 aC la regi de Palestina va quedar sota el control d'Alexandre el Gran sense que hagus trobat gaire resistncia. Desprs de la seva mort (323 aC) i de diverses batalles pel control de Palestina, la regi pass a mans de Ptolomeu I, fundador de la dinastia ptolemaica d'Egipte i, posteriorment (194 aC), a la dels selucides.

Una de les conseqncies del domini hellnic fou el canvi en l'estructura tnica de la poblaci. Fins a la conquesta del pas, a la regi hi vivien jueus, fenicis, samaritans, edomites i nabateus, cadascuns en un territori determinat. A l'interior hi predominaven els jueus i els samaritans, a la zona costanera del nord els fenicis i al sud els edomites i els nabateus. A ms a ms, molts colons grecs i macedonis van arribar a la regi.

La cultura hellnica flor especialment a les ciutats, que es van anar apropant al model social de les polis gregues. Els fenicis van adoptar rpidament la cultura dels nouvinguts, mentre que les poblacions de l'interior van seguir mantenint el carcter semita. Malgrat que el govern ptolemaic va imposar tributs molt alts, no permet que la poblaci autctona fos explotada descontroladament ni fos esclavitzada.

Palestina va viure, sota els ptolomeus, un perode de gran creixement econmic. Van obrir-se noves relacions comercials amb moltes altres nacions i es van introduir noves tcniques agrcoles. Al segle II aC, per, Antoc IV Epifanes decid eliminar la religi jueva i l'atac al nucli, Jerusalem. La revoluci dels macabeus (168 aC) esclat per aturar aquesta agressi i, desprs de cinc anys de lluites, aconseguiren la llibertat religiosa (163 aC) i la independncia (142 aC). La famlia dels macabeus van aconseguir el control del clergat (153 aC) i, desprs de la independncia, el govern (141 aC) de manera hereditria. El pas va romandre independent fins al 63 aC, quan fou ocupat per Pompeu en nom de Roma. Palestina esdevingu la provncia romana de Judea, i els romans van establir una monarquia jueva per governar la provncia.

Imperi rom.

Vegeu: Judea;
Al final de la dinastia dels asmoneus, descendents dels macabeus, ja es feia sentir la influncia romana. Herodes el gran va obtenir d'Octavi August el ttol de rei i ampli els territoris del pas fins als lmits que tenia a l'poca de Salom. El seu llarg regnat (40-4 aC) fou un perode de prosperitat. Desprs de la seva mort, divid el regne entre els seus fills: Arquelau govern Judea, Samaria i Idumea; Herodes Antipas, Galilea i Perea; i Filip, Batanea, Gaulantida, Tracontida i Aurantida. Desprs, el territori pass a sser administrat per procuradors romans, el govern dels quals suscit disturbis i protestes freqents. 

Finalment, entre els anys 66 i 73 tingu lloc la gran revolta jueva, per els sublevats foren sotmesos pels emperadors romans Vespasi i Titus desprs de reconquerir Jerusalem, ciutat que fou destruda completament juntament amb el segon Temple. Les nsies nacionalistes jueves no desaparegueren, i entre els anys 132 i 135, a conseqncia de les restriccions religioses imposades per l'emperador Adri, tingu lloc la revolta de Bar Kokheba; la sublevaci fou reprimida de nou, Judea fou integrada a la provncia de Sria-Palestina (Syria Palstinai) i nombrosos jueus foren exterminats o venuts com a esclaus. Molts jueus van decidir exiliar-se, comenant aix la dispora.

Judea torn a prendre importncia quan l'emperador Constant permet el culte cristi l'any 313. Sa mare, Helena, visit Jerusalem, i Judea esdevingu la Terra Santa dels cristians. Judea visqu un perode de prosperitat econmica i cultural, i la major part de la poblaci es convert al cristianisme.

Imperi bizant.
Desprs que l'emperador Teodosi parts l'Imperi rom, Judea qued a la part oriental, a l'Imperi bizant, fins que els perses, sota el comandament de Cosroes II, l'ocuparen entre els anys 614 i 629. L'any 628, l'emperador bizant Heracli organitz una campanya contra els perses i reconquer Judea; per el 634 els rabs musulmans n'iniciaren la conquesta.

Domini rab.
Entre 637 i 638, l'exrcit islamista del califa Omar ocup el territri corresponent a l'actual Palestina. Els musulmans s'hi van establir i va comenar un procs d'islamitzaci de la poblaci indigena. El 691, els musulmans van completar la construcci de la Cpula de la Roca a l'Esplanada de les Mesquites de Jerusalem. Desprs de cent anys la majoria ja s'havia convertit a l'Islam ja sigui per convicci o per evitar haver de pagar l'impost obligatri per cristians i jueus.

Palestina tregu molt de profit del comer amb tot el regne i de la seva importncia religiosa durant el primer califat dels Omeies de Damasc, sota els quals les conquestes rabs van arribar a la seva expansi mxima. Desprs que els bbassides fessin de Bagdad el centre poltic el 762, la importncia de Palestina decreix i fou escenari de nombroses batalles. La regi pass per les mans dels selicides, dels fatimites i dels croats. Tanmateix, l'esplendor cientfica, cultural, filosfica i literria de la cultura arab van influir molt positivament en la cultura palestina de l'poca.

Croades.

Vegeu: Croades i Regne de Jerusalem;
Amb l'inici de les Croades, el conflicte entre l'Islam i el Cristianisme es trasllad a Palestina.

A finals del segle XI, els papes de Roma animaren els regnes cristians a conquerir Terra Santa de mans dels musulmans. Les forces cristianes van establir el 1099, durant la Primera Croada, el Regne de Jerusalem. Les batalles amb els pasos vens eren contnues, i el 1187 Salad aconsegu ocupar Jerusalem. A partir d'aquest moment, el regne cristi qued redut a la lnia costanera entre Ascal i Beirut. Les guerres, per, no van cessar, i els mamelucs van conquerir l'ltima ciutat sota el domini cristi, Ac, el 1291, posant aix fi al regne de Jerusalem.

Domini mameluc.
El soldanat aibida, fundat per Salad, control diferents parts de Palestina fins al 1250, quan fou derrotat pel soldanat mameluc d'Egipte. Finalment, el segle XVI els mamelucs es convertiren en un estat vassall de l'Imperi Otom durant les campanyes militars de Selim I.

Imperi Otom.
Els turcs otomans van vncer els mamelucs el 1516 i van governar Palestina durant aproximadament 400 anys gaireb ininterrompudament. El pas fou dividit en diferents provncies, i hom conced fora autonomia a les comunitats cristianes i jueves. Palestina prosper de nou fins al segle XVII, segle en qu l'Imperi Otom inici un procs de decadncia. Durant aquesta poca del domini otom, Palestina estava molt poc densament poblada i l'economia s'estanc. A principis del segle XIX, a la regi noms hi havia entre 275.000 i 300.000 habitants, un 90% dels quals eren rabs musulmans, uns 7.000-10.000 jueus i uns 20.000-30.000 rabs cristians. Muhammad Al, virrei i fundador de l'Egipte modern, va ampliar els seus territoris cap a Sria entre 1831 i 1840.

El 1881, al comenament de l'arribada de jueus a Palestina, hi vivien unes 457.000 persones (400.000 musulmans, 13.000-20.000 jueus i 42.000 cristians). A poc a poc van anar arribant alguns milers de jueus, que s'installaren definitivament a Palestina. Eren molt pobres i no tenien la nacionalitat otomana, i necessitaren de l'ajuda estrangera per a sobreviure. Es van installar principalment a les ciutats de Jerusalem, Hebron, Safad i Tiberades. En aquella poca, ja un ter de la poblaci vivia a ciutat: Jerusalem comptava amb 30.000 habitants (la meitat dels quals jueus), Gaza en tenia 19.000, Jafa 10.000 i Haifa 6.000.

La majoria dels immigrants d'abans de la dcada de 1880 provenien de l'Orient Mitj, per a partir d'aquesta data van comenar a provenir d'Europa, fugint de l'antisemitisme i dels pogroms. La primera onada d'emigraci (ali) de jueus a Palestina tingu lloc el 1882.

L'any 1897, Theodor Herzl va convocar el primer congrs sionista a Basilea, on es pos la primera pedra per a la fundaci posterior d'un estat jueu. Durant la segona ali (1904-1914, la ideologia sionista va tenir un paper important i els primers sionistes van intentar obtenir un cert reconeixement internacional. La majoria dels nouvinguts treballaven al camp; tanmateix, no eren propietaris de les terres, sin que les arrendaven de terratinents de Beirut, Damasc i Pars. El 1909 es fund la primera ciutat jueva moderna, Tel Aviv.

Primera Guerra Mundial.
A partir de l'entrada de l'Imperi Otom a la Primera Guerra Mundial aliant-se amb les potncies centrals (Alemanya, ustria-Hongria), els anglesos van impulsar una poltica de fer-se amb el control de l'Imperi com a fre contra l'expansi russa. A la declaraci Balfour (1917), el govern britnic es posicionava a favor de la creaci d'un estat jueu. Tanmateix, el 1916 els anglesos i els francesos van pactar a l'Acord Sykes-Picot repartir-se els territoris otomans. A ms, Hussein ibn Ali i l'alt comissari britnic d'Egipte, Henry McMahon, van acordar entre 1915 i 1916 la creaci d'un estat rab en cas que els rabs ajudessin el Regne Unit en la guerra contra els otomans.

Desprs de la victria anglesa, l'Imperi Otom desaparegu el 1917, i el general Allenby va ocupar la regi del sud de Palestina. Frana i el Regne Unit es van repartir l'Orient Mitj segons l'acord Sykes-Picot: Frana obtingu el Lban i Sria i el Regne Unit obtingu Palestina i l'Iraq.

El president americ Thomas Woodrow Wilson era de l'opini que els pasos vencedors havien de renunciar als guanys territorials aconseguits durant la guerra, per l'opini general era que tampoc no es podia simplement abandonar aquests pasos a la seva sort. La soluci, proposada pel primer ministre sudafric Jan Christiaan Smuts era l'establiment de "mandats" en aquests territoris. Palestina i Sria pertanyien a la categoria dels pasos relativament desenvolupats per encara no prou madurs per a la independncia. La Societat de Nacions, reunida el 1920 a San Remo, va atorgar el mandat sobre Palestina i Transjordnia al Regne Unit. Els objectius del mandat eren realitzar els objectius de la declaraci Balfour i facilitar la immigraci jueva, sempre protegint els drets de les comunitats no jueves de Palestina.

Mandat britnic.

Vegeu: Mandat britnic de Palestina;
El mandat britnic va entrar oficialment en vigor el 24 de juliol de 1922. Els britnics van decidir dividir el territori en dues parts: la part a l'oest del riu Jord pass a anomenar-se "Palestina" i la part a l'est "Transjordnia".

Durant els anys vint, ms de 100.000 jueus van arribar a Palestina. Moltes organitzacions, tant estrangeres com locals, especialment l'Agncia Jueva, van comenar a comprar terres per oferir-les als nouvinguts perqu s'hi establissin i les conreessin. Tot i que al principi els rabs no s'oposaren a la immigraci, cada cop els jueus eren ms nombrosos, especialment a partir de la persecuci nazi, fet que desequilibr l'estructura tnica de Palestina, i els rabs comenaren a atacar els jueus. El govern britnic establ quotes d'immigrants, cosa que encara agreuj la situaci, perqu no agradaren ni als jueus ni als rabs.

Entre 1936 i 1939 tingu lloc la revolta rab de Palestina. Els rabs se sentien marginats al seu propi pas i posaren en marxa una srie de vagues. Ben aviat, per, la situaci va conduir a la violncia. Primer s'assassin molts jueus, per desprs la situaci degener cap a una lluita fraticida entre els rabs; els jueus, a ms, van respondre-hi amb atacs terroristes. Desprs que el governador britnic de Galilea fos assassinat, els britnics van posar fi a la revolta amb mesures molt drstiques i es limit l'adquisici de terres per part dels jueus, cosa que contravenia les directives del mandat britnic.

L'Holocaust va provocar una onada d'emigraci cap a Israel, i els britnics van pretendre evitar-ho creant camps de refugiats a llocs com les illes Maurici o Xipre. Tanmateix, la immigraci era tan nombrosa i veient que l'escalada de violncia desbordaria el seu control, els britnics van renunciar al mandat i van expressar la voluntat d'abandonar Palestina el maig de 1948.

Pla de partici de l'ONU.

Vegeu: Pla de partici de Palestina;
El 29 de novembre de 1947, l'Assemblea General de l'ONU va aprovar un pla per la partici de Palestina (Resoluci 181 de l'Assemblea General de les Nacions Unides), un pla per a dividir la regi en dos estats, un de jueu i un d'rab, amb Jerusalem i Betlem sota administraci internacional. Els lders jueus, incloent-hi l'Agncia Jueva, acceptaren el pla, mentre que els lders rabs palestins el rebutjaren, aix com els pasos rabs i musulmans vens. L'abril de 1923, els britnics van reconixer l'emir Abdallah I com a monarca legtim de Transjordnia, cosa que limit la "llar" dels jueus a la part occidental del riu Jord. 

Mentre el conflicte armat entre forces paramilitars jueves i rabs continuava, el mandat britnic s'acab el 15 de maig de 1948, un dia desprs que l'estat d'Israel hagus estat proclamat (vegeu Declaraci d'independncia de l'estat d'Israel). Els estats rabs vens van atacar immediatament Israel, comenant la Guerra araboisraeliana de 1948. Aix doncs, el pla de partici de l'ONU no es va arribar a aplicar mai.

Vegeu tamb.
Histria de l'estat d'Israel;
Histria dels Territoris Palestins;
 Israel, el somni i la tragdia de Joan B. Culla i Clar (Edicions La Campana);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81518" title="AmaroK" nonfiltered="2313" processed="2308" dbindex="32474">


AmaroK s un reproductor multimdia per escriptori KDE. s programari lliure cobert per la llicncia pblica general de GNU.
Forma part del projecte KDE Extragear, i pot funcionar amb altres escriptoris com Gnome o Xfce.
AmaroK disposa de mltiples opcions que el fan molt til per gestionar grans biblioteques de msica. Tamb disposa d'opcions multimdia com descarregar cartules de CD's des d'Amazon, descarregar lletres des de la mateixa base de dades que Winamp, o descarregar la informaci de l'artista de la mateixa viquipdia.

 Caracterstiques .
 Gestionador de cartules integrat, baixades d'Amazon.com.
 Mostra l'article de la Wikipedia de l'artista que s'est escoltant;
 Mostra la lletra de la can;
 Possibilitat de navegar per la llista per tal de gestionar albums;
 Moure i reanomenar tags;
 Filtres automtics (canons noves, ms ben puntuades, ms escoltades...).
 Puntuaci automtica i manual de la msica;
 Equalitzador;
 Fades per GStreamer, Xine i aRts;
 Fcil configuraci;
 S'integra amb l'iPod, iRiver, iFP, njb i altres reproductors usb amb VFAT;
 Suport per a podcasts;
 Gravaci integrada mitjanant K3b;
 Configuraci de temes, es pot personalitzar mitjanant CSSs.
 Extensible dileg de Tags i possibilitat de ficar els tags automtic mitjanant MusicBrainz;
 Possibilitat d'escollir com gestionar la collecci: mitjanant SQLite, MySQL o PostreSQL;
 Icona de sistema animada (opcionalment);
 Suport de KIO pel xine;
 Suport natiu de Last.fm. Llistes de reproducci dinmiques es poden crear automticament mitjanant els suggeriments de Last.fm.
 Possibilitat d'escriure scripts amb qualsevol llenguatge que admeti DCOP;
 Suport d'estadstiques;
 Suport per a diversos navegadors;
 Possibilitat de rippejar udio CDs des del navegador de fitxers integrat o des del Konqueror;
 Mostra canons i artistes relacionats amb canons i artistes.
 Suporta mltiples motors d'audio:
arTs (no es mant des de la versi 1.3);
GStreamer (desactivat des de la versi 1.4 degut a un problema amb el mantenidor);
Helix;
Media Application Server (MAS);
NMM;
Xine;
 Suport experimental per ATF (Caracterstiques de Tags Avanaces).

 Enllaos externs .

Lloc web d'Amarok;
;
Com compilar l'AmaroK sense KDE;
 treu-li suc a l'Amarok;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81519" title="Amarok" nonfiltered="2314" processed="2309" dbindex="32475">

Amarok s un disc compost per Mike Oldfield, on Mike toca gaireb tots els instruments. s el seu disc nombre 13 i est considerat pels seus fans, juntament amb Ommadawn, com un dels seus millors discos, a pesar de ser un dels menys reconeguts pel gran pblic. Es compon d'una nica pista instrumental de 60 minuts, sense interrupcions, on la msica canvia constantment. Tamb cal destacar que l'origen de tots els seus sons prov d'instruments reals, ja que Mike no considerava als sintetitzadors com instruments.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81522" title="Campions de dobles masculins dels tornejos del Grand Slam" nonfiltered="2315" processed="2310" dbindex="32476">
Llista de guanyadors en la categoria de dobles masculins dels torneigs del Grand Slam:





el sombrejat clar sobre l'any, i no sobre la parella guanyadora, indica que tant sols un dels membres de la parella ha guanyat tres dels torneigs el mateix any

Vegeu tamb.
 Campions d'individual mascul dels tornejos del Grand Slam;
 Campions d'individual femen dels tornejos del Grand Slam;
 Campions de dobles femenins dels tornejos del Grand Slam;
 Campions de dobles mixts dels tornejos del Grand Slam;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81525" title="KDE Extragear" nonfiltered="2316" processed="2311" dbindex="32477">
KDE Extragear s un conjunt de aplicacions dissenyades per a l'entorn d'escriptori KDE, per que per diverses raons no depenen del projecte KDE.
Algunes d'aquestes raons poden ser;

 Possibilitat de duplicar funcionalitats (Ja que els entorns d'escriptori acostumen a desenvolupar una aplicaci per a cada funci);
 Possibilitat de realitzar programes molt especfics.
 Possibilitat de no seguir el mateix calendari de publicacions que KDE;

Llista d'aplicacions d'Extragear.
 amaroK, reproductor multimdia;
 Digikam, gestor de fotografies digitals;
 Filelight, gestor d'espai al disc;
 Gwenview, visualitzador d'imatges;
 k3b, grabador de CD i DVD;
 Kaffeine, reproductor multimdia;
 kdetv, programa per veure canals de televisi analgica ;
 KimDaba, Base de dades d'imatges KDE;
 KMLDonkey, clon del popular eDonkey, programa d'intercanvi P2P;
 Konversation, programa per gestionar xats IRC;
 KTorrent, clon del client de descrregues BitTorrent;

Enllaos externs.
Web del projecte KDE Extragear 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81527" title="Rdio digital" nonfiltered="2317" processed="2312" dbindex="32478">
La rdio digital descriu tecnologies per transmetre informaci en un senyal digital.
s una transmissi que va del de l'emissor fins al receptor.

Els sistemes de rdio digital principals, sn: 
La rdio digital prpiament dita; DAB, HD Radio i DRM.
L'udio de la televisi digital terrestre; DVB, ISDB i ATSC.
Els sistemes de transmissi de dades de baix ample de banda per la existent rdio FM; RDS i RBDS.
Entre d'altres,...

Transmissi de so i informaci digital.
Es transmet els canals digitals comprimits en MP2 o MPEG-4. Habitualment estan agrupats en blocs de canals (mltiplex) excepte en els sistemes HD Radio i DRM on l'ample de banda no ho permet.
 DAB .


s una tecnologia per emetre programes d udio d una forma digital que es va dissenyar als anys 1980. Els objectius originals de la conversi als sistemes digitals eren: permetre una alta fidelitat, una millor immunitat als sorolls, serveis per a dispositius mbils, i nous serveis com la EPG, per malauradament ara la DAB (al Regne Unit) ofereix una qualitat d udio que s ms baixa que la disponible a la FM. Aqu, a Catalunya podem escoltar els canals de Catalunya Rdio a una qualitat semblant a la del CD per en Joint Stereo. Els canals estatals pblics tenen ms qualitat que la FM: excepte RNE Clsica que t una qualitat de CD mantenint el so estereofnic. Els privats gaireb tenen la mateixa qualitat que en la FM si fa no fa. L acrnim DAB s utilitzat per identificar la tecnologia genrica de la emissi d udio digital, i utilitzat per identificar els estndards tcnics especfics, particularment l estndard Eureka 147. L estandarditzaci la tecnologia DAB est promoguda pel WorldDMB Forum, que representa ms de 30 passos per excloent els Estats Units i el Jap, que ha optat pel sistema anomenat HD Radio i ISDB, respectivament. DAB no s ha de confondre amb altres tipus d emissi d udio, generalment referits com digital, per que estan basats principalment en la tecnologia analgica amb unes caracterstiques digitals complementries com els sintetitzadors digitals o la pantalla de LCD que mostra la freqncia sintonitzada. Un altre cas sn els serveis de DVB-T (o TDT) que, encara que estiguin dissenyats per l emissi de vdeo digital, sovint incorporen alguns canals d udio digital que sn emesos quan sobra ample de banda com a serveis addicionals. Utilitza el format MPEG-2, i t una modulaci COFDM a 1536 subportadores.

 HD Radio .
Utilitza la mateixa modulaci que la DAB i, que la DRM,  que tot seguit explicarem. 
Pot portar diferents serveis d udio. Els canals secundaris (com el temps, el trnsit, o un servei per qu un senyor vagi llegint els diaris de la regi, per a cecs) es poden afegir per aix  redueix la qualitat de tots els canals del bloc de canals que s emet per una freqncia.
T una protecci d'errors molt baixa i, aix fa, que la sintonitzaci d'emissores sigui ms lenta.
Tamb es possible  la transmissi de dades, i dades semblants al RDS quant al programa i l emissor, que tamb sn incloses en el estndard. Les emissores eventualment poden emetre solament en digital, i aix vol dir que no les podrs escoltar en una rdio normal. 
FM.
En el mode hbrid pot portar 96 kbps d informaci.
AM.
En el mode hbrid, pot ser portadora de 36 kbps de dades per cada canal d udio. De nit no s emet en digital degut a les interferncies  entre repetidors que dona la propagaci ionosfrica.

 DRM .
El principal avantatge s que la emissi digital dona una qualitat de so comparable  a la emissi analgica d FM, per per les freqncies i amb les distncies d ona llarga, mitjana  i curta. Ms recentment (al 2006) les bandes de VHF tamb son en consideraci per emetre en aquest sistema de transmissi digital. DRM s robust per combatre els efectes del fding i les interferncies.  Com s un medi digital, DRM pot transmetre altres dades digitals a part de la msica digitalitzada, incloent text, imatges, i programari informtic per aix el tipus de dades RDS o les dades associades al programa s assemblen al sistema de dades per DAB.  DRM ha estat dissenyat especialment per utilitzar vells emissors dissenyats per udio AM per aix no calen noves inversions per posar els adaptadors. La codificaci i descodificaci es pot fer amb un processador del senyal digital.
S utilitza el format MPEG-4 per codificar el so. Les qualitats van dels 8 kbps als 20 kbps per un transmissi per un canal normal (10 Khz d ample de banda). s possible arribar a qualitats ms amunt de 72 kbps utilitzant ms ample de banda (ms que 10 Khz). S utilitza la meitat d ample de banda per emetre simultniament en digital i en analgic. La qualitat desitjada depn d unes altres opcions com la robustesa al errors, la potncia necessria, robustesa per a les condicions de propagaci. 
Utiliza la mateixa modulaci que el DAB, per utilitza la modulaci QAM quan es transmeten per la mateixa freqncia el senyal analgic i el digital.
Pot funcionar en simultniament amb la AM, i est preparada per tenir vincles amb altres alternatives (p. ex. serveis de DAB o FM). DRM ha passat els tests en ona curta, ona mitjana (amb 9 i 10 Khz de separaci de canals) i ona llarga.

DRM Plus.
La DRM cobria les bandes inferiors als 30 Mhz, per el consorci DRM va votar en Mar del 2005 el comenament del procs d extensi del sistema per a bandes de transmissi superiors als 120 Mhz. DRM Plus ser el nom d aquesta tecnologia i utilitzar amples de banda superiors, que faran que les estacions de rdio utilitzin un bitrate ms alt que far que la qualitat sigui ms alta. Un ample de banda especificat s 50 khz, que permet que DRM+ pugui ser portador d emissores amb una qualitat de CD. El disseny, els desenvolupament i els tests de la extensi del DRM, estaran conduits pel consorci de DRM, i estan previstos per ser completats als anys 2007 al 2009.

Transmissi d'informaci digital.
Solament es transmet informaci en format digital, el so es transmet en forma anlogica.
El so s la rdio FM i RDS o RBDS, la informaci.
RDS.


s un sistema de transmissi de dades inaudibles pel senyal d un emissora de rdio, normalment de FM. s un estndard des de l any 90. Envia les segents dades: el nom de l emissora (o de la xarxa d emissores) (PS),la identificaci de l emissora (o de la xarxa d emissores) (PI),  les freqncies alternatives (AF), el tipus de programa (PTY): msica pop, informaci, esports, etc., radio text (missatge de text) (RT),  cerca i sintonitzaci de programes de trnsit (TP) i (TA), informaci sobre altres xarxes d emissores (EON), entre d altres.
La seva velocitat de transferncia es de 1,16 kbps i aquesta transmissi de dades no causa interferncies amb el senyal normal.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81528" title="Campions de dobles femenins dels tornejos del Grand Slam" nonfiltered="2318" processed="2313" dbindex="32479">
Llista de guanyadors en la categoria de dobles femenins dels torneigs del Grand Slam:




el sombrejat clar sobre l'any, i no sobre la parella guanyadora, indica que tant sols un dels membres de la parella ha guanyat tres dels torneigs el mateix any

Vegeu tamb.
 Campions d'individual mascul dels tornejos del Grand Slam;
 Campions d'individual femen dels tornejos del Grand Slam;
 Campions de dobles masculins dels tornejos del Grand Slam;
 Campions de dobles mixts dels tornejos del Grand Slam;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81530" title="Serveis web" nonfiltered="2319" processed="2314" dbindex="32480">
Un servei web (tamb conegut com Web Service en angls) s una collecci de protocols i estndards que serveix per intercanviar dades entre aplicacions. Diferents aplicacions de programari desenvolupades en llenguatges de programaci diferents i executades sobre qualsevol plataforma poden utilitzar els serveis web per l'intercanvi de dades en una xarxa com Internet. Aquesta gran interoperatibilitat s'aconsegueix grcies a l'adopci d'estndards oberts. Les organitzacions OASIS i W3C sn les responsables de l'arquitectura i reglamentaci dels serveis web. Per garantir la interoperatibilitat entre les diferents implementacions existeix un organisme, el WS-I, que s l'encarregat d'especificar de forma exhaustiva tots els aspectes d'aquests estndards.

 Estndards usats .
Web Services Protocol Stack: Amb aquest nom fem referncia al conjunt de protocols i estndards relacionats amb els serveis web.
XML: s el format estndard que es fa servir per representar les dades que s'han de transmetre. ;
SOAP o XML-RPC: Principals protocols que es fan servir per establir la comunicaci entre les diferents parts.
 Altres protocols: Tamb es poden fer servir altres protocols per enviar les dades en XML. Per exemple es poden fer servir protocols com HTTP, FTP, o SMTP.
WSDL: s el llenguatge que es fa servir per definir la interfcie pblica del servei. s una descripci, feta en XML, que ens defineix tots els aspectes necessaris per establir la connexi amb un web service en concret.
UDDI: Protocol per publicar la informaci dels serveis web que estan disponibles. Aix permet a les aplicacions localitzar quins serveis estan disponibles.
WS-Security: s el protocol de seguretat que garanteix la autenticitat dels diferents actors i la confidencialitat de les dades que s'envien. s un protocol acceptat per l'OASIS.

 Avantatges dels serveis web .
 Aporten interoperatibilitat entre aplicacions molt diverses, en diverses plataformes, diversos llenguatges de programaci i de diversos propietaris.
 Els serveis web fomenten l's dels estndards i protocols basats en text, cosa que fa ms fcil accedir al seu contingut i entendre'n el seu funcionament.
 Al funcionar sobre HTTP, poden aprofitar-se de tots els sistemes de seguretat firewall existents sense la necessitat de canviar les regles de filtrat. ;
 Permeten fcilment oferir serveis integrats que es basin en serveis de diferents propietaris i distributs geogrficament.
 Permeten interoperar de forma transparent diferents plataformes.

Inconvenients dels serveis web .
 Per realitzar transaccions no poden comparar-se amb el grau de desenvolupament que tenen els estndards oberts de computaci distribuda com per exemple el CORBA.
 El seu rendiment s baix si es compara amb altres models de computaci distribuda com sn RMI, CORBA, o DCOM. Aquest s el principal desavantatge derivat d'adoptar un format basat en text. ;

Eines i utilitats de desenvolupament .
Segons el llenguatge de programaci del que esteu fent s, hi haur diferents eines i utilitats de desenvolupament.
Eines per a Java .
 TCPMonitor: s una eina que permet veure els missatges de text XML que s intercanvien el client i el servei web.

 Enllaos .
Article SOAP vs XML-RPC;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81531" title="Diablo II: Lord of Destruction" nonfiltered="2320" processed="2315" dbindex="32481">

Diablo II: lord of destruction, (sovint abreujat com a LoD) s una expansi del videojoc Diablo II. s una expansi oficial, dissenyada per la companyia Blizzard north.

Lord of destruction s una expansi molt completa, que a ms d'afegir nous tipus de personatges i noves localitzacions, modifica la jugabilitat del joc, en mode monousuari i especialment en mode multiusuari. Aquestes caracterstiques el convertiren en una de les expansions de jocs ms reeixides, i fan que molts jugadors de Diablo II la considerin imprescindible.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81540" title="Leo Bassi" nonfiltered="2321" processed="2316" dbindex="32482">



Leo Bassi (Nova York, 1952). Actor i cmic itali. 

Biografia.
Procedeix d'una famlia italiana dedicada durant sis generacions al mn del circ. Va debutar en aquest als 7 anys. 
Als 24 va abandonar l'espectacle familiar per desenvolupar la seva carrera en solitari com actor cmic, animador i agitador cultural. S'ha caracteritzat per un estil provocador amb crtiques a la dreta poltica i a la religi (especialment a l'Esglsia Catlica). 

Ha treballat com actor en obres teatrals i pellcules, com presentador d'esdeveniments, i tamb ha collaborat en televisi, com ara en el programa Crnicas marcianas. 

El dia 1 de mar de 2006, un artefacte explosiu artesanal va ser collocat al teatre Alfil de Madrid, on representava la seva obra La Revelacion, una obra en la qual critica el que considera l'obscurantisme, les sectes i els fonamentalismes que envaxen la vida moderna. 
Tamb va tenir problemes amb aquesta mateixa obra a Palma de Mallorca. El teatre on l'anava a representar era propietat del bisbat (el Teatre del Mar), i quan es va assabentar que Leo Bassi tenia contracte amb el teatre per a representar-la es va revocar-lo invocant en una clusula que impediria representar obres en contra de la doctrina catlica en la citada sala.

 Obres teatrales .
 "La Revelaci" (2005-06): Espanya, Alemanya, ustria, Pasos Baixos, Portugal, Itlia.
 "El Bassibus" (2004-2006): Madrid, Lanzarote, Barcelona i Mallorca.
 "El 12 de Setembre" (2001-2004): Espanya, Alemanya, Xile, Argentina, Brasil, ustria, Portugal, Pasos Baixos, Noruega, Finlndia i Moscou.
 "La Vendetta" (1998-2005): Espanya, Alemanya, Xile, Argentina, Brasil, ustria, Sussa, Portugal, Pasos Baixos, Itlia,
 "Golf" (2000): Mallorca.
 "Brains" (1996): Alemanya, Itlia, ustria, Pasos Baixos i Sussa.
 "Cybercus: El Gran Circ d'Internet" (1996): Utrecht.
 "Circus Whitman" (1995): Holanda;
 "Instints Ocults" (1993-2005): Alemanya, Xile, Argentina, Brasil, ustria, Portugal, Pasos Baixos, Noruega, Finlndia, Moscou, Cap Verd.
 "L'Executiu" (1993): Mil.
 "Cristbal Colon Inc. Export/Import" (1992): Nova York;
 "El Suicidi Elctric" (1990): Barcelona;
 "L'ltima bojeria de Nern" (1989): Lincoln Center, Nova York.

Premis.

Entre els diferents reconeixements i premis que ha anat adquirint al llarg de la seva trajectoria, els ms destacats han sigut:

Premis de la crtica de Barcelona, Cannes i Munic;
Premi OBIE Off Broadway Award, Nova York;
Premi FAD de Barcelona;
Premi Festival de Amendola, Itlia;
Premi Nas d'Or, Barcelona ;
Premi de Teatre Tondela, Portugal;
Premi de Teatre Puerto Montt, Xile;
Premi de Teatre Cnovas, Mlaga;
Premi Moers Comedy Festival, Alemanya;
Premi Just For Laughs Festival, Mont-real Canad ;
Elegit representant oficial d'Itlia a les Olimpades Teatrals de Moscou. ;

Enllaos externs.
Web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81542" title="El Palam" nonfiltered="2322" processed="2317" dbindex="32483">


El Palam (Villafranqueza en castell) s un barri de la ciutat d'Alacant a l'Alacant (Valncia), situat en la part nord del terme municipal, a 4,2 km en lnia recta del Mercat Central d'Alacant i uns 600 m a l'est de Sant Vicent del Raspeig; limita per la seua banda sud amb la autova Alacant-Mrcia. Segons el cens de l'1 de gener del 2005, el nucli del Palam t un total de 2.773 habitants.

El lloc del Palam en castell, Villafranqueza, deu el nom al seu fundador En Pedro Franqueza, Secretari d'Estat, qui en 1592 va comprar dues finques (El Palam i Orggia) en el terme municipal de la ciutat d'Alacant amb la finalitat d'establir en ella un cert nombre de colons. En 1598 li va ser concedida la jurisdicci alfonsina. Uns anys ms tard, Felip III li atorgava a la seua titular la jurisdicci suprema.

En la segona mitat del segle XVIII, el senyoriu va acabar en mans d'en Bernardo de Villarig, Comte de Cirat i Palam, que va procedir a l'amollonament i separaci definitiva del terme del Palam del d'Alacant.



A causa de les dificultats econmiques per les que travessava, l'Ajuntament del Palam va sollicitar a l'Ajuntament d'Alacant la seua annexi a aquest en 1930, fixant-se les condicions de la fusi l'any segent i considerant-se efectiva a partir de l'1 de gener de 1932. Entre les condicions cal ressaltar la primera d'elles, per la que aquesta vila acceptava amb carcter definitiu la fusi, i la sisena, per la que la seua poblaci compartiria amb la ciutat d'Alacant el gaudi de tots els bns i drets de la ciutat.

Al Palam hi ha una esglsia, una ermita, un xicotet cementeri, una biblioteca municipal i dos collegis. Se celebren tots els anys, en el mes de mar, les festes de Moros i Cristians. El 8 de mar es cel.lebra la process cvica al Pante dels Guijarro on van ser afusellats alguns dels Mrtirs de la Llibertat al 1844.

El seu codi postal s 03112.

 Demografa .


Quant a l'evoluci demogrfica del barri en els ltims anys, les xifres de l'Institut Nacional d'Estadstica i de l'Ajuntament valenci varien de manera important:


 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81544" title="Campions de dobles mixts dels tornejos del Grand Slam" nonfiltered="2323" processed="2318" dbindex="32484">
Llista de guanyadors en la categoria de dobles mixts dels torneigs de Grand Slam:




el sombrejat clar sobre l'any, i no sobre la parella guanyadora, indica que tant sols un dels membres de la parella ha guanyat tres dels torneigs el mateix any

Vegeu tamb.
 Campions d'individual mascul dels tornejos del Grand Slam;
 Campions d'individual femen dels tornejos del Grand Slam;
 Campions de dobles masculins dels tornejos del Grand Slam;
 Campions de dobles femenins dels tornejos del Grand Slam;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81545" title="Ferran II de les Dues Siclies" nonfiltered="2324" processed="2319" dbindex="32485">

Ferran II de les Dues Siclies (Palerm 1810 - Npols 1859). Rei de les Dues Siclies des de l'any 1830 i fins l'any 1859. Fou conegut amb el sobrenom de "Bomba" per la fortssima repressi que port a terme el seu govern.

Nascut a Palerm el dia 12 de gener de l'any 1810 mentre la seva famlia es trobava exiliada a l'illa de Siclia com a conseqncia de l'ocupaci napolenica de la part continental del Regne de Npols. Fill del duc de Calbria i desprs rei Francesc I de les Dues Siclies i de la infanta Maria Isabel d'Espanya. El prncep era nt del rei Ferran I de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria per via paterna mentre que per via materna ho era del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Llusa de Borb-Parma.

El 21 de novembre de l'any 1832 es cas amb la princesa Maria Cristina de Savoia, filla del rei Vctor Manuel I de Sardenya i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria-Este. La parella nicament tingu un fill:

SM el rei Francesc II de les Dues Siclies, nascut a Npols el 1836 i mort a la ciutat tirolesa d'Arco l'any 1894. Es cas amb la princesa Maria Sofia de Baviera.

L'any 1837 es cas per segona vegada desprs de quedar viudu, amb l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria, filla de l'arxiduc Carles Llus d'ustria i de la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg. La parella tingu dotze fills:

SAR el prncep Llus de Borb-Dues Siclies, nascut a Npols el 1838 i mort el 1886 a Pars. Es cas amb la princesa Matilde de Baviera l'any 1861 a Munic. Nomenat comte de Trapi.

SAR el prncep Albert de Borb-Dues Siclies, nat el 1839 a Capodimonte i mort el 1844 a Npols. Fou nomenat comte de Castrogiovanni.

SAR el prncep Alfons de Borb-Dues Siclies, nascut el 1841 a Caserta i mort el 1934 a Cannes. Casat amb la princesa Maria Antonieta de Borb-Dues Siclies. Comte de Caserta, esdevingu el cap de la Casa Reial de les Dues Siclies d'ena de la mort del rei Francesc II de les Dues Siclies.

SAR la princesa Maria de l'Anunciaci de Borb-Dues Siclies, nascuda a Caserta el 1842 i morta a Viena el 1871. Es cas amb l'arxiduc Carles Llus d'ustria.

SAR la princesa Immaculada de Borb-Dues Siclies, nascuda el 1844 a Npols i morta el 1899 a Viena. Es cas amb l'arxiduc Carles Salvador d'ustria-Toscana.

SAR el prncep Gaiet de Borb-Dues Siclies, nascut a Npols el 1846 i mort a Lucerna el 1868. Es cas amb l'infanta Maria Isabel d'Espanya. Comte de Girgenti.

SAR el prncep Josep de Borb-Dues Siclies, nascut a Npols el 1848 i mort el 1851 al Palau de Portici.

SAR la princesa Maria Pia de Borb-Dues Siclies, nascuda a Gaeta el 1849 i morta el 1882 a Biarritz. Es cas amb el duc Robert I de Parma.

SAR el prncep Vicen de Borb-Dues Siclies, nascut a Npols el 1851 i mort el 1854 a Caserta.

SAR el prncep Pasqual de Borb-Dues Siclies, nascut a Caserta el 1852 i mort el 1904 a La Malmaison. Es cas morganticament amb Blanche Marconnay el 1878.

SAR la princesa Llusa de Borb-Dues Siclies, nascuda a Npols el 1854 i morta el 1874 a Pau al sud de Frana. Es cas amb el prncep Enric de Borb-Parma, comte de Bardi.

SAR el prncep Genaro de Borb-Dues Siclies, nascut a Caserta el 1857 i mort a Albano el 1867. ;

Fins a l'any 1825 port el ttol de Duc de Noto i a partir de 1825 i fins a 1830 el de duc de Calbria. Educat per clergues i militars, durant els moviments carbonaris de l'any 1820, els revolucionaris l'ascendiren a Rei de la Llombardia. Malgrat tot, Ferran no accept la Corona proposada i romangu a Siclia. 

El 1827, desprs de la sortida de les tropes austraques de la Santa Aliana del Regne de les Dues Siclies, el rei Francesc I el va nombrar Capit General de l'exrcit. El 8 de novembre de 1830, Ferran puj al tron amb el nom de Ferran II. Arran de la seva pujada al tron public un decret en el qual es comprometia a impartir de forma imparcial l'Administraci de Justcia, reformar les finances i fer ms esforos per palliar les necessitat del pas. Malgrat tot, aquestes promeses no es portaren a terme i el monarca port a terme poltiques continuistes a la dels seus predecessors basades en la corrupci poltica i en l'absolutisme. 

Desprs del seu segons matrimoni, l'any 1837, aquest cop amb una arxiduquessa austriaca, el despotisme reial s'intensific alhora que augmentava el descontentament poplar. El 1843 naixia al Regne l'associaci Jove Itlia que rpidament s'organitz. 

El gener de 1848 esclat la revoluci a Siclia i posteriorment s'estengu per tot Itlia i Europa. Ferran hagu de sancionar una Constituci liberal. Els desordres originats arran de l'establiment del rgim liberal fou aprofitat pel monarca per reprimir la sublevaci i instaurar de nou la situaci prvia al gener de 1848. Retirat momentniament a Gaeta, la victria austriaca a Novara el mar de 1849 van permetre a Ferran tornar a Npols i portar a terme una forta poltica reaccionria. El rei orden bombardejar la ciutat de Palerm per tal d'aturar la revolta i arran d'aix es guany el nom de Rei Bomba.

La poltica de repressi dels ltims anys de regnat fou durssima. Mr. Gladstone escrigu a Lord Aberdeen que es calculava que a les presons napolitanes hi havien ms 15.000 presoners poltics (la realitat pujava la xifra a ms de 40.000). A partir de 1856, Frana i el Regne Unit feren missions diplomtiques per tal de palliar aquesta durssima repressi poltica.

L'any 1856 el rei pat un atemptat per part d'un soldat de l'exrcit. Ferran mor el 22 de maig de 1859 poc desprs de la declaraci de guerra per part de Piemont i Frana contra ustria que don peu a la guerra austrosarda. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81550" title="Karakalpakistan" nonfiltered="2325" processed="2320" dbindex="32486">


Karakalpakstan (usbec: Qoraqalpog'iston Respublikasi o                             ; karakalpak:                             o Qaraqalpaqstan Respublikas ) s una repblica autnoma d'Uzbekistan. Ocupa tota la part oriental d'Uzbekistan. La capital s Nukus (Karakalpak: Nkis). T 160,000 km2. Cobreix el territori tradicional de Corsmia, tamb conegut com a Khorezm. En temps antics, en la literatura persa, l'rea era coneguda com a "K th".

 Orografia .
La regi oriental forma part del desert de Kyzylkum; a la regi central hi ha la vall i el delta de l'Amudarja, que desemboca a la mar d'Aral, la qual ocupa la regi nord-oriental de la repblica. L'aridesa (110 mm de precipitacions anuals) s el factor predominant del clima.

 Poblaci .
Segons dades del cens sovitic del 1989, que no han variat gaire, la poblaci era, segons el seu origen tnic, 31 % karakalpaks, 30,3 % usbecs, 26,5 % kazakhs, 5,6 % turcmans, 3,4 % rssos, 1,2 % coreans, 1,1 % ttars, 0,26 % ucranesos i 0,64 % altres.

 Histria .

Aquesta tribu (en turc  barrets negres ) era inicialment una sotsdivisi dels kazakhs, ja diferenciada pels caps Sirdaq I (fl. 1630), Sirdaq II i Khusru, que durant el segle XVII s'establ als marges del Syr Darja, on el 1694 va rebre una ambaixada rssa de Skibin i Troixkin. El seu khan, Abul Muzzafar Sa'edat 'Inayat Muhammad Bahadur (conegut com a Ka'ip Khan I, 1717-1740), va signar el 1722 un pacte amb Vernixin i Pere I el Gran, respectat pel seu successor Batir Ghani Beg (1740-1747) i Ka'ip Khan II (1747-1757)

Tot i aix, el 1743 foren atacats pels kazaks, ra per la qual els tura (prnceps) s aliaren amb el Khanat de Bukhara, i unes 3.000 famlies s establiren a Samarkanda, Taixkent i Fergana, on encara hi viuen els seus descendents. El 1756 Talgai ogly Dzhien Zhrau escriv les epopeies Alpamysh i Maspatxa sobre el seu trasllat fors a Corsmia.

Cap el 1811 foren sotmesos per Muhammad Rakhim I de Khiva, per el 1827 es revoltaren contra ell i fugiren a Fergana. El 1855-1873 el cabdill rebel Ir Nazar Bi es proclam khan a l'Aral i lluit contra Rssia i Khiva fins que fou sotms pels cosacs. 

El 1920 formaren part del a Repblica Socialista Sovitica de Kirghisia, i el 1924 fou escenari de la revolta del basmaci Junaid Khan. El 1925 fou creada la regi autnoma que esdevingu Repblica Socialista Sovitica de Karakalpakistan el 1932, sempre integrada dins la RSS de Kazakhstan, per el 1936 fou integrada en la RSS d'Uzbekistan del que constitu el 37% del territori. El desembre del 1990 el Soviet Suprem va proclamar la sobirania que incloa la possibilitat de independncia si era aprovada en referndum. El 1991, un cop independitzada la Repblica d'Uzbekistan, mantingu el seu estatut de Repblica Autnoma.

 El nacionalisme karakalpak .

La constituci de 1993 va establir la mateixa possibilitat d'organitzar un referndum de independncia, per la constituci de Uzbekistan reserva al parlament de l'estat el dret a decidir sobre l'organitzaci d'aquest referndum. Els karakalpaks sn la cinquena tnia al pas, per darrera de uzbeks, kazakhs, turcmans i russos, i a la seva repblica sn un ter de la poblaci (1.200.000 habitants en total, 400.000 karakalpaks).

Una part dels karakalpaks es consideren uzbeks i diuen que la seva tnia fou creada per Stalin per dividir als uzbeks; en general els interessos karakalpaks tenien el suport dels kazakhs, anomenats oralman, per en els darrers anys el govern de Kazakhstan va afavorir la emigraci al seu territori i en els deu anys darrers uns dos-cents mil kazakhs de Karakalpakia (i altres de Monglia i Xina) han emigrat cap a la mare ptria.

El nacionalisme karapalpak va sorgir a la meitat dels anys vuitanta. El fundador del moviment fou l'economista de Nukus, Marat Aralbaev, que va fundar el Halk Mapi (Inters del Poble) per el moviment va quedar enfosquit pel greu problema mediambiental de la mar d'Aral, que ha redut la seva superfcie un 65 % en els darrers 60 anys a causa de l'aprofitament dels rius sobretot l'Amu Darya i que fou objecte d'assajos d'armes biolgiques per l'exrcit sovitic; a ms la salinitzaci de les aiges ha matat a moltes de les especies que hi vivien i a la flora de la regi. L'empobriment de la poblaci fou general i els problemes poltics van passar a segon terme.

El descobriment al comenament del segle XXI de grans reserves petroleres (1,7 trilions de metres cbics de gas natural i 1,7 milions d'hidrocarburs lquids) a fet que darrerament la joventut hagi comenat a donar suport a la independncia i el Partit del Renaixement Nacional del Karakalpakstan Lliure va acusar (2008) al govern de genocidi i en general els nacionalistes acusen al govern uzbek d'afavorir el subdesenvolupament. Pel seu cant els uzbeks encara presenten diferncies regionals que fa que no presentin un front com contra les tendncies independentistes, el que podria afavorir una desestablitzaci del pas: els uzbeks de la vall de Fergana es distingeixen dels uzbeks dels districtes del sud (Surkhandaryo i Qashqadaryo), i aquestos dels uzbeks de Khwarizm (Khorazm) al occident.

 karakalpak.com .

 http://www.karakalpak.com/stan.html ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81558" title="Illes Cocos" nonfiltered="2326" processed="2321" dbindex="32487">


Les Illes Cocos o Illes Keeling sn un arxiplag que constitueix una dependncia sota administraci d'Austrlia. s format per dos atols que comprenen 27 illots, els principals dels quals sn West, Home i Direction. 

 Economia .
Produeix tradicionalment cocos i oli de copra, per darrerament ha pres certa importncia el turisme.

 Histria .
Les illes foren descobertes el 1609 per l'angls William Keeling, per no foren declarades possessi britnica fins el 1857. 

Foren unides administrativament primer a Sri Lanka (1878-86 i 1942-46) i desprs a Singapur (1903-42; 1946-55), per foren propietat particular de George Ross del 1886 al 1903. El 1955 passaren sota l'administraci d'Austrlia conservant la famlia Clinies-Ross certs drets i el ttol reial. El referndum d'abril del 1984 fou favorable a la integraci amb Austrlia, que des d'aleshores administra el territori i va pagar una compensaci a la famlia reial. La poblaci s en majoria d'origen malai, degut als treballadors de les plantacions de cocoters d'aquesta procedncia que hi van ser portats al segle XIX.

 Enllaos externs.
Pgina de turisme de les Cocos (Keeling);
Cocos (Keeling) Islands entrada de CIA World Factbook;
Platges de les Illes Cocos (Keeling);
Noel Crusz, The Cocos Islands mutiny, Reviewed by: PETER STANLEY, Principal Historian, Australian War Memorial;
Histria de les Illes Cocos (Keeling) ;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81562" title="Pulitzer" nonfiltered="2327" processed="2322" dbindex="32489">

Periodisme: Joseph Pulitzer fou un periodista nord-americ.
Periodisme: Els Premis Pulitzer, creats per J. Pulitzer, sn una srie de 21 guardons anuals.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81565" title="Moviment de Resistncia Afrikaner" nonfiltered="2328" processed="2323" dbindex="32490">

El Moviment de Resistncia Afrikaner (afrikaans Afrikaanse Werstaands Beweging, AWB), s un partit poltic sud-afric fundat el 1973 com a grup paramilitar de caire nacionalista afrikaner neonazi que ha fet manifestacions armades. Es declara preparat per usar la violncia en defensa de la supremacia blanca. Ha boicotejat sistemticament el dileg per acabar amb l'apartheid i no ha participat a CODESA malgrat haver-ne estat convidat. Fonamentat inicialment en els principis de Verwoed que proposaven la separaci total de races llevat en el pla econmic, per ara sn ms partidaris d un Boerestaat (Estat Ber) que comprengui l'antiga Repblica de Transvaal, Estat Lliure d'Orange i els districtes del Nord del Natal (Vryheid, Utrecht i Wakkerstrom).

 Histria .
Fou fundat el 1973 per dos policies afrikaner, Eugne Terre'Blanche i Jan Groenewald, membres del Herstigte Nasionale Party des del 1969 i fundadors del grupuscle radical Jong Afrikanerharte el 1963. El 1979 en creaarien la branca poltica, el Blanke Volkstaats Party (BVP) per tal de crear un estat autoritari afrikaner amb el Nord de Kaapland, Nord de Natal i les antigues repbliques boers, i aix lliurar els afrikaner de la plutocrcia anglojueva i de la democrcia. Adopt l'antisemitisme i el nacional-socialisme, aix com la bandera de tres sets en circle (neoesvstica) i clama per la supervivncia de la civilitzaci blanca i cristiana. Tamb proposaren un sistema representatiu de caire corporatiu noms per a blancs.  

El juny del 1983 Eugne Terre'Blanche ser condemnat a un any de pres i multat per tinena d'armes, i l'octubre a dos ms per terrorisme. El 1987 va incrementar els seus lligams amb el Partit Conservador d'Andries Treurnicht i provoc incidents a mtings del Partit Nacional a Brits, Pieterburg i Warden. Per el gener del 1989 Terre'Blanche fou novament detingut per provocar estralls en un monument sota els efectes de l'alcohol. El juliol del 1990 fou detingut amb 11 militants afrikaner ms, l'ex SS Heinrich Beissner, militant de l'AWB, per intentar un complot per assassinar de Frederik de Klerk, mentre el seu cap de milcies, Servaas de Wet, fa crides a proclamar la III Guerra Ber. 

D'aquest grup en sorgiren escisions com el Blanke Bevrydings Beweging (Moviment de Protecci Blanca, BBB) el 1987 i el Boere Vryheids Beweging (Moviment d'Alliberament Ber, BVB) el 1989. El 1991 es neg a participar en la Convenci per una Sudfrica Democrtica (CODESA) i el 29 de gener del 1992 foren detinguts Eugne Terre'Blanche i nou activistes ms de l'AWB i d' Afrikaner Kommando per tinena d'explosius. El 26 de juliol uns 500 afrikaner comandats per Eugne Terre'Blanche (AWB), Constand Viljoen (AVF) i Ferdi Hartzenberg (KP) assaltaren amb un blindat un edifici on es reunia CODESA a Johannesburg. Desprs de cantar Die Stem es retiraren i ning no fou detingut.

L'incident ms greu en qu participaren militants del grup es produ el 13 de mar de 1994 a Mmabatho, capital de Bophuthatswana, quan Lucas Mangope intent independitzar-se efectivament del govern sud-afric. Hagu de fugir i tres militants del moviment que hi anaren a donar-li suport (Alwyn Olfaardt, Fance Uys i Sarel Foure) foren morts per la multitud. Terre'Blanche particip en diverses manifestacions en demanda d'un Estat Ber el 1994 i el 1995, per els minsos resultats dels partits afrikaner a les eleccions sud-africanes i el fet que el seu cap fos empresonat per delictes comuns del 1997 al 2004 van fer perdre fora al moviment. 

Enllaos externs.
 Pgina oficial;
 Aplicaci de Veritat i Reconciliaci per Ontlametse Menyatsoe al centre de l'incident de Bophuthatswana;
 Associaci de Premsa Sudafricana (1997): AWB EXPRESSES REGRETS OVER BOP KILLINGS, RACISM;

Lectures.
The Bang-bang Club: The Making of the New South Africa, Greg Marinovich i Joao Silva, William Heinemann, 2000 ISBN 0434007331 (detalls sobre l'incident a Bophuthatswana)














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81566" title="Chardonnay" nonfiltered="2329" processed="2324" dbindex="32491">

El chardonnay s una varietat de cep blanca. El ram s menut i el gra s petit, esfric, de pell groga i fina que el fa frgil. La brotaci i maduraci primerenca resultant sensible a les gelades. S'adapta b a diferents tipus de sls que no siguin humits.

s possible que la varietat hagi sorgit d'un creuament antic amb el pinot noir. De fet tamb es coneix com pinot blanc i a Austrlia com pinot chardonnay. 

A diferncia d'altres varietats vinferes, t una tendncia a la mutaci produint uns vins amb caracterstiques variables segons cada regi vitcola. Tpicament el vi varietal de ram chardonnay s de color blanc de palla, sec, amb cos, fruits i elevada acidesa. Pot envellir en fusta adquirint una aroma caracterstica de mantega i avellana. s la varietat principal utilitzada en l'elaboraci del xampany i altres vins escumosos francesos.

El chardonnay s originari de la regi francesa de la Borgonya i pren el nom del poble de Chardonnay, del departament de Saona i Loira. s una varietat que s'ha ests a les principals regions vitcoles anomenades del nou mn: Austrlia, Nova Zelanda, Sud-frica, Argentina, Xile i Califrnia; a ms d'Itlia i Espanya. El vi de chardonnay s fora apreciat sobretot als Estats Units.

s una varietat introduda recentment a Catalunya, Mallorca i Valncia, on s'ha adaptat perfectament i s'utilitza com a varietat millorant en els cupatges de vins blancs amb varietats tradicionals. El chardonnay s una de les varietats autoritzades a la majoria de les denominacions d'origen d'aquestes regions vitivincoles, inclosa la DO Cava encara que com a varietat secundria.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81568" title="Coca garlanda" nonfiltered="2330" processed="2325" dbindex="32492">

La coca garlanda s una coca tpica de Vilafranca del Peneds, que tamb es consumeix a altres indrets de l'Alt Peneds i Baix Peneds. T forma de tortell ensucrat i entre els seus ingredients caracterstics hi figura la matafaluga remullada amb ans.

Tradicionalment s'utilitzava com a mona de Pasqua.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81571" title="Antoni I Montefeltro" nonfiltered="2331" processed="2326" dbindex="32493">
Antoni I Montefeltro era comte de Montecopiolo, senyor de Monte Tassi i Monte Grimano i governava la part sud del comtat de Carpegna, i va rebre del emperador Frederic Barba-roja la comarca de Montefeltro (llavors anomenada de San Leo) a una data incerta desprs del 1150 i abans del 1160, i va prendre el ttol de comte de Montefeltro. Fou vicari imperial d'Urbino vers el 1155 per va exercir el crrec poc temps. Va morir no abans del 1184 i va deixar tres  fills: Montefeltrano I Montefeltro, Cavalca (que el 1165 va combatre contra Rimini, el  va lluitar al costat de Cristi arquebisbe de Magncia i canceller imperial a Itlia, contra els gelfs de Romanya i el 1182 va lluitar contra els florentins al costat del emperador), i Bonconte. Aquest darrer va deixar dos fills, Guiu i Rinald que el 1201 van tenir l'emfiteusi del castell de la Biforche a la vall del Saludecio, en feu del arquebisbe de Ravenna.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81572" title="Montefeltrano I Montefeltro" nonfiltered="2332" processed="2327" dbindex="32494">
Montefeltrano I Montefeltro (1135-1202) fou fill i successor d'Antoni I Montefeltro. Va heretar el comtat de Pietrarubbia a la mort del seu oncle Galeazzo. Va enviar tropes en ajut d'Enric IV a Siclia. El 1172 va ajudar al bisbe de San Leo a restaurar Il Duomo. 

Va morir a San Leo el 1202. va deixar dos fills: Bonconte I Montefeltro i Tadeu I Montefeltro


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81573" title="Bonconte I Montefeltro" nonfiltered="2333" processed="2328" dbindex="32495">
Bonconte I Montefeltro (1165-1242) fou fill i successor de  Montefeltrano I Montefeltro el 1202.  

Va dirigir les forces enviades per son pare a Siclia. Vers el 1210 va arrabassar als seus cosins del comtat de Carpegna el castell de Monte Cerignone. El 1216 fou confirmat en el feu del comtat de Montefeltro i el comtat de Pietrarubbia pel Papa Honori III; el 1226 l'emperador Frederic II li va donar en feu la ciutat d'Urbino amb el territori (comtat), juntament amb son germ Tadeu I Montefeltro, per fins el 1234 no es va poder imposar a la ciutat. 

La data de la investidura imperial es discutida, i alguns experts es decanten per la de 1213 i altres per la de 1226; la investidura papal del 1216 sembla clar que no es va estendre a Urbino tot i que alguns historiadors ho consideren possible.

Va morir el 1242. Va deixar quatre fills: Montefeltrano II Montefeltro, Ugolino Montefeltro, Taddeo Novello (capit del exrcit imperial a la guerra de Siclia, va deixar tres fill: Tadeu, Corrado i Ubertino) i Cavalca Montefeltro.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81574" title="Ugolino Montefeltro" nonfiltered="2334" processed="2329" dbindex="32496">
Ugolino Montefeltro fou fill de Bonconte I Montefeltro.

Bisbe de Montefeltro o San Leo, elegit el 1232, fou deposat i excomunicat el 1245, per el 1250 es va humiliar davant el Papa i fou perdonat i reconsagrat bisbe

El 1252 fou el cap del partit gibell a la Romanya, per va morir aquell mateix any.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81575" title="Cavalca Montefeltro" nonfiltered="2335" processed="2330" dbindex="32497">
Cavalca Montefeltro fou fill de Bonconte I Montefeltro. 

En la divisi de territoris del 29 d'agost de 1258 li va pertocar el castell de Begno; el 1288 va esdevenir vassall del bisbe de Gubbio. El 1294 va combatre contra els gelfs de la Marca d'Ancona. 

Va deixar dos fills: Galeotto de Begno i Guiu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81577" title="Galeotto de Begno" nonfiltered="2336" processed="2331" dbindex="32498">
Galeotto de Begno (o Galasso de Begno) fou fill de Cavalca Montefeltro.

Fou senyor de Begno a finals del segle XIII. El 29 de maig de 1299 es va apoderar del castell de la Piega, prop de San Leo i va fer empalar ala castellans Bartolino i Oliviero Olivieri i esquarterar a Tignazzo Olivieri.

El 1296 fou podest i capit del poble de Cesena (fins el 1300), i el 1290 i 1297 podest d'Arezzo; el 1294 fou podest i capit del poble i de guerra de Pisa.

Va morir el 1300. Va deixar dos fills, Bonconte (mort a la batalla de Campaldino l'11 de juny de 1289) i Guiu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81579" title="Montefeltrano II Montefeltro" nonfiltered="2337" processed="2332" dbindex="32499">
Montefeltrano II Montefeltro fou fill i successor de  Bonconte I Montefeltro el 1242 al comtat de Montefeltro, comtat de Pietrarubbia i comtat d'Urbino.  A aquesta darrera ciutat va haver d'abandonar el ttol comtal i assumir el de podest per l'oposici de la poblaci (ja es titolava podest el 1252).

Va morir el 1255. Va deixar quatre fills: Guiu I Montefeltro, Tadeu II Montefeltro, Orlando (proposat el 27 d'agost de 1258 pel captol de la catedral com a bisbe de San Leo, fou elegit el 1275 i fins a la seva mort el 1282) i Feltrano (que el 27 d'agost de 1258, en un repartiment de territoris, va rebre alguns castells).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81580" title="Guiu I Montefeltro" nonfiltered="2338" processed="2333" dbindex="32500">
Guiu I Montefeltro (1223-1298) fou fill i successor de Montefeltrano II Montefeltro  el 1255 al comtat de Montefeltro, al comtat de Pietrarubbia, i a Urbino. 

El 1266 fou enderrocat per son germ Tadeu II Montefeltro per va recuperar el poder el 1282 a la mort del usurpador, i al mateix temps es va apoderar de Cesena, Forl, Senigallia i Jesi, de les que es va proclamar senyor sobir (1 de maig de 1282), i de part de la Romanya gelfa; al cap d'uns mesos, el 1283 el poble es va tornar a revoltar i va aclamar com a senyor al Papa; les tropes del Papa el van expulsar de tots els seus dominis. 

El 13 de maig del 1289 va ser proclamat senyor sobir de Pisa per en fou deposat en virtut del tractat de Fucecchio del 12 de juliol de 1293. Llavors el Papa Bonifaz VIII el va perdonar i li va retornar els comtats de Montefeltro i Urbino, per cansat i desillusionat es va fer monjo francisc professant els vots el 17 de novembre de 1296.

Va morir a Asss el 29 de novembre de 1298 i fou enterrat a Urbino. Es va casar amb Manentessa di Ghiaggiolo, filla del comte Guiu de Ghiaggiolo, i per l'herncia de la seva muller (germana del darrer comte Ubert) Guiu I va fer la guerra als Malatesta (Pau Malatesta va heretar per matrimoni amb Orabile Beatrice, filla d'Ubert) per va renunciar als drets successoris el 1269. Es va casar per segon cop amb una tal Constana que es va fer monja  el 1296 al mateix temps que el marit.

Va deixar cinc fills: Frederic I Montefeltro, Conrat Montefeltro, Ugone (membre del captol de la Catedral de San Leo, deposat el 1283 i empresonat), Bonconte Montefeltro i Micarda (casada amb Paganino della Torre, senyor-capit i defensor del poble de Mil)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81581" title="Nevis" nonfiltered="2339" processed="2334" dbindex="32501">


Vegeu Ben Nevis per la muntanya escocesa.;
Nevis s una illa del Carib que forma part de l'estat de Saint Kitts i Nevis. El seu nom prov del que li va donar Cristfor Colom el 1498, Nuestra Seora de las Nieves. Es divideix en cinc parrquies:

 Saint George Gingerland;
 Saint James Windward;
 Saint John Figtree;
 Saint Paul Charlestown;
 Saint Thomas Lowland;

Lectures.
Michener, James, A. 1989. Caribbean. Secker & Warburg. London. ISBN 0-436-27971-1 (Especially Chap. VIII. "A Wedding on Nevis", pp. 289-318). Some of it is fictionalised, ". . . but everything said about Nelson and his frantic search for a wealthy life is based on fact.";

Hubbard, Vincent K. 2002. Swords, Ships & Sugar. Premiere Editions International, Inc. ISBN 1-891519-05-0. A complete history of Nevis.

Enllaos.
Nevis Tourism Authority - Pgina oficial;
Nevis Financial Services and Ministry of Finance - Pgina oficial;
Nevis1.com - Guia no turstica de Nevis;
 Medical University of the Americas, Nevis;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81582" title="Bonconte Montefeltro" nonfiltered="2340" processed="2335" dbindex="32502">
Bonconte Montefeltro fou fill de Guiu I Montefeltro. Fou armat cavaller per l'emperador Rodolf. El 1428 era capit del exrcit d'Arezzo; es el personatge l'ombra del qual es interrogada per Dant al Purgatori (cant I), va ser greument ferit al coll a la batalla de Campaldino l'11 de juny de 1289, i se'l va portar cap a Serravalle per va morir als pocs dies a Archiano, prop de l'abadia de Prataglia. Va deixar una filla anomenada Manentessa (casada amb Guido Salvatico Guidi, comte de Dovadola).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81583" title="Conrat Montefeltro" nonfiltered="2341" processed="2336" dbindex="32503">
Corrado Montefeltro fou fill de Guiu I Montefeltro. Fou monjo per no es clar si fou dominic o francisc. Desprs fou nomenat bisbe d'Urbino el 1309. Va morir el 1317.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81584" title="Catnies" nonfiltered="2342" processed="2337" dbindex="32504">
Una catnia s un dol sec tpic de Vilafranca del Peneds, ellaborat amb ametlles torrades caramellitzades, recobert de pasta d'ametlla, avellana i llet, i desprs recobert de nou amb pols de cacau i sucre refinat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81586" title="Frederic I Montefeltro" nonfiltered="2343" processed="2338" dbindex="32505">
Frederic I Montefeltro fou fill i successor de Guiu I Montefeltro el 1296 i en fou investit per l'emperador. El desembre de 1305 va rebre les senyories sobiranes de  Serrungarina i Montecampanaro, i el juliol de 1306 fou proclamat senyor sobir de Fano, Pesaro i Senigallia, per les va perdre aviat, si be va  el 1317 va recuperar Fano, la va tornar a perdre, la va recuperar el 1318, la va tornar a perdre i la va reconquerir el 1321; fou proclamat senyor sobir de Casole a la Val d Elsa el desembre de 1312 i fins el gener de 1313, senyor sobir de  i Cingoli del 1317 al 1322, senyor sobir de Cagli del 1317 al 1319, podest d'Arezzo el 1277, 1299, 1302, 1303 i 1304, capit del  poble de Cesena el maig de 1301, capit del exrcit del Papa des el 1305, podest de Pisa del  al 1318, vicari imperial a Pisa del 1311 al juny de 1313, vicari imperial d'Arezzo des el juny de 1313,  capit del poble d'Spoleto des l agost del 1321.

Fou excomunicat diverses vegades (Per Nicolau III Orsini el 1277, per Joan XXII el 1319, 1320 i 1321 per heretgia i idolatria). Va lluitar contra el jutge de la Marca d'Ancona, Niccol da Reggio el 1319 (per la qual cosa fou declarat heretge per l'arquebisbe de Ravenna el 1321).

El  22 d'abril de 1322 el poble d'Urbino es va revoltar i el va matar. El seu fill Guido Novello, anomenat Tigna, fou capit de l'exrcit de Florncia el 1341. Un altre fill Siginolf I Montefeltro conegut per Nolfo el va succeir. Els altres fills foren: Feltrino Montefeltro, Enric Montefeltro, Galasso Montefeltro, Francesc Montefeltro, Ugolino, Bonconte, Violant (casada amb Ferrandino Novello Malatesta, senyor de Mondaino, Saludecio, Roncofreddo, San Giovanni in Galilea i Monleone) i Niccol Montefeltro (aquest darrer fill natural)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81587" title="Siginolf I Montefeltro" nonfiltered="2344" processed="2339" dbindex="32506">
Siginolf I Montefeltro (Sighinolfo conegut per Nolfo) (1290-1364) fou fill de Frederic I Montefeltro.

El 1323 va ser aclamat senyor (comte) d'Urbino.  El 1326 fou podest de Fabriano.  El 1327 l'emperador li va donar la investidura de Pistoia per no la va ocupar. L'abril del 1333 fou capit de l'exrcit del Papa. Va ocupar el comtat de Montefeltro entrant a San Leo el 1338 com a comte de Montefeltro i Urbino. El 1340 fou senyor de San Marino que va conservar fins el juny de 1355. El 1341 fou capit del poble de Pisa i capit general del seu exrcit; el 1348 fou capit general del exrcit de Vencia i el mateix any fou nomenat vicari imperial del comtat d'Urbino. El 1351 fou nomenat capit general del exrcit de Mil. El 1352 fou senyor (amb el ttol de governador i conservador) de Cagli que va conservar fins el 1354 en qu en fou expulsat pel legat del Papa, el cardenal Albornoz, per el 12 de juliol de 1355 fou nomenat vicari pontifici perpetu d'Urbino, San Leo (Montefeltro) i Cagli. Em fou expulsat altra cop pel cardenal Albornoz el 1359. Fou podest de Siena el 1357 i capit general del seu exrcit el 1358.

Va morir el 1364. Es va casar amb la filla de Cantuccio Gabrielli, senyor de Gubbio. Va deixar un fill anomenat Frederic II Paolo Novello Montefeltro.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81588" title="Frederic II Paolo Novello Montefeltro" nonfiltered="2345" processed="2340" dbindex="32507">
Frederic II Paolo Novello Montefeltro, fou fill de Siginolf I Montefeltro i comte titular de Montefeltro des el 1364 (el comtat romania ocupat pel cardenal Albornoz des el 1359).

El 1357 el seu pare el va nomenar conservador de la Repblica de Siena. El 1360 va intentar recuperar Urbino d'eon el seu pare havia estat expulsat pel cardenal Albornoz, per fou rebutjat. 

Va morir vers el 1370. Es va casar una primera vegada amb una dona no identificada, i per segona vegada el 1363 amb Teodora Gonzaga, filla d'Ugolino Gonzaga. Va deixar quatre fills: Antoni II Montefeltro, Nolfo II Montefeltro, Galasso Montefeltro i Guiu Montefeltro.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81589" title="Puerto Montt" nonfiltered="2346" processed="2341" dbindex="32508">

Puerto Montt s una ciutat del sud de Xile, capital de la Provncia de Llanquihue i de la X Regi dels Llacs. La comuna de Port Montt t una poblaci de 175.938 habitants (cens 2002) i una superfcie de 1.673 km. Segons estimacions de l'INE per a l'any 2008 la comuna comptaria amb 225.008 habitants. Actualment la comuna acull a un 27% (aproximat) de la poblaci total de la Regi dels Llacs, l'11,39% de la qual correspon a poblaci rural i 88,61% a poblaci urbana. Se situa enfront de la badia de Reloncav. I en una crulla important de vies de comunicaci ja que s el punt de partida la Carretera Austral que porta fins la Terra del Foc a travs de la Patagnia. Compta tamb amb una badia protegida en el seu costat deponent per la Illa Tenglo. Constitueix aix un nexe amb les regions australs del General Carlos Ibez del Camp (XI Regi) i Magallanes (XII Regi). Per la seva ubicaci estratgica, aquesta ciutat s el punt de partida per al desplaament cap als llocs i atraccions turstiques del sud de Xile, a ms el seu important port martim connecta a la resta del pas amb les regions ms australs, a ms del seu aeroport internacional Basi Aerea El Tepual, segon en importncia del pas, amb els principals terminals aeris de Xile. Integra al costat de les comunas de Cocham, Maulln i Calbuco el Districte Electoral N 57 i pertany a la 17 Circumscripci Senatorial (Els Llacs sud).


El clima de Puerto Montt s un dels ms plujosos del mn i s'inscriu plenament en la dinmica de la corrent permanent de vents de ponent que rodegen l'Antrtida, ra per la qual reb prcticament sense treva els fronts freds i clids alternats que fan que el temps sigui molt variable. S'han arribat a enregistrar sries de dies plujosos superiors a la trentena, ra per la qual aquesta zona del sud de Xile t fama per ser un dels llocs del mn amb ms hores de pluja al llarg de l'any.







 Enllaos externs .
Lloc web de Municipalitat de Puerto Montt;
Lloc web del Diario El Llanquihue de Puerto Montt;
Blog sobre l'actualitat de Puerto Montt;
Fotos de la regi;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81590" title="Antoni II Montefeltro" nonfiltered="2347" processed="2342" dbindex="32509">
Antoni II Montefeltro (1343-1404) fou fill de Frederic II Paolo Novello Montefeltro. 

El 1364 va ser proclamat senyor (comte) d'Urbino fins el 1369 junt amb son germans Nolfo II Montefeltro i Galasso Montefeltro. Exonerat pel nunci apostlic Grimoard va tornar a Urbino el 1376 (des Cagli) i el 1384 es va traslladar a Gubbio.

El 1381 fou capit del exrcit de la reina de Npols i el 1385-1386 fou capit del exrcit del senyor de Forli. El novembre del 1388 fou capit del exrcit del senyor de Mil crrec que va conservar fins l'octubre del 1391. El 4 de juny de 1390 el Papa Bonifaz IX el va reconixer comte de Montefeltro i vicari pontifici d'Urbino i Gubbio,  de Cagli el 18 d'abril de 1392, i senyor de Cantiano el juliol de 1393.

El setembre de 1398 fou cap del consell secret del duc de Mil i l'agost del 1402 membre del consell de regncia del ducat milans.

Va morir a Urbino el 23 d'abril de 1404. Es va casar amb Agnesina de Prefetti di Vico, filla del prefecte de Roma Giovanni de Prefetti di Vico. Va deixar quatre fills: Guidantonio I Montefeltro, Anna (casada amb Galeotto Novello Malatesta conegut com Belfiore, senyor de Cervia, Borgo San Sepolcro, Sestino i Meldola, morta el 1434), Battista (casada el 1405 amb Galeazzo Malatesta senyor de Pesaro, es va fer monja clarissa el 1447 i va morir el 1448), i Niccol (mort jove).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81591" title="Guidantonio I Montefeltro" nonfiltered="2348" processed="2343" dbindex="32510">
Guidantonio I Montefeltro ((Urbino 1377-Urbino 1443) fou fill de Antoni II Montefeltro. Va succeir al seu pare com a comte de Montefeltro (amb els annexes ttols de senyor de San Leo i Cantiano) i d'Urbino el 1404 i fou confirmat com a vicari pontifici d'Urbino, Cagli i Gubbio per bule del 16 de maig de .

El 1408 fou nomenat vicari pontifici d'Asss (amb Bastia Umbra, Spello i Nocera Umbra per les dues darreres las va cedir el juliol de 1416 a Braccio di Montone).

Fou capit del exrcit del rei de Npols (1408) i gran conestable del Regne de Npols (abril 1409). 

El gener del 1410 fou nomenat vicari pontifici a Forlimpopoli. El maig del 1412 fou nomenat capit del exrcit de l'antipapa Joan XXIII. El setembre de 1413 va haver de cedir Forlimpopoli als Ordelaffi, per en fou reconegut de nou senyor el maig de 1419 a canvi d'un pagament de dotze mil florins. L'antipapa li va concedir Forli el setembre del 1413 per mai va dominar la ciutat. El gener de 1419 el Papa el va elevar a duc d'Urbino, ttol de carcter vitalici, i gonfanoner de l'Esglsia. El 25 d'abril del 1420 fou nomenat vicari pontifici dels estats dels Feltreschi i senyor sobir de Frontone. El 1424 va rebre el rectorat pontifici de Massa Trabaria i el vicariat pontifici de Castel Durante per bule del 12 de maig de 1424, com a dot de la seva muller, per en fou expulsat el 1426 per la poblaci local fidel als Brancaleoni.

El gener del 1424 fou nomenat capit del exrcit de Vencia. El 16 de mar de 1429 fou creat comte de Castel Durante i el 1430 va arrabassar als Brancaleoni Sassocorvaro, Lunano e Montelucco. El 3 de setembre de 1430 fou nomenat capit general del exrcit de Florncia per va renunciar al crrec l' 11 de desembre del 1430.  El setembre de 1431 fou nomenat senyor sobir de Citt di Castello i la va conservar fins el novembre del 1432.

El 1435 fou nomenat senyor sobir de Pergola i de Mongtone (aquesta darrera la va rebre l'agost de 1435 per la va retornar aviat a Carlo di Montone).

El 1443 el Papa Eugeni IV li va donar en feu Sant Angelo in Vado, Mercatello sul Metauro i  Lamole.

Va morir a Urbino el 22 de febrer de 1443 i fou enterrat a l'esglsia de Sant Donat. Es va casar dues vegades, la primera el setembre de 1397 amb Rengarda Malatesta, filla de Galeotto Malatesta, senyor de Rimini, Fano, Fossombrone i Cesena, que fou repudiada el 1424. La segona el 23 de gener de 1424 amb Caterina Colonna, filla de Lloren Onofre Colonna, comte d'Alba. Va deixar cinc fills legtims i quatre naturals: Agnesina, Oddo Antonio II Montefeltro, Violant Montefeltro, Sveva Montefeltro, Raffello (mort jove), Frederic (mort jove), Pere (Capit de cavalleria del exrcit del duc de Mil des el 1439), Frederic III Montefeltro i Aura Feltria (casada vers el 1420 amb Bernardino Ubaldini della Carda, senyor de Vespolate, i morta el 1437).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81592" title="Ben Nevis" nonfiltered="2349" processed="2344" dbindex="32511">


Ben Nevis (Beinn Nibheis, en galic escocs, s el cim ms alt d'Esccia (1.344 m) i tamb de les Illes Britniques. Est situat a l'oest d'Esccia, prop de Fort William, i s conegut per les nombroses vies d'escalada en roca i gel. Est coronat per una zona relativament plana voltada de penya-segats excepte per un extrem, cosa que en fa perills el descens del cim en cas de boira.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81594" title="Oddo Antonio II Montefeltro" nonfiltered="2350" processed="2345" dbindex="32513">
Oddo Antonio II Montefeltro (1427-1444) fou fill de Guidantonio I Montefeltro.

El Papa Eugeni IV el va fer duc hereditari d'Urbino el 26 d'abril de 1443 i el va confirmar com a vicari pontifici d'Urbino,  i Cagli,  comte  sobir de Montefeltro i de Castel Durante, senyor sobir de San Leo, Cantiano, Pergola, Sassocorvaro, Lunano i Montelucco.

Va morir a Urbino el 22 de juliol de 1444 a mans de dos ciutadans d'Urbino als que havia sedut les mullers.

El 10 de mar de 1443 es va casar amb Isotta d Este, filla natural del marqus Niccol III d Este, senyor de Ferrara, Mdena i Reggio.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81595" title="Rotuma" nonfiltered="2351" processed="2346" dbindex="32514">

Rotuma s una de les illes de l'arxiplag de les Fiji. Gaudeix de l'autonomia ms gran que pot tenir una una subdivisi a Fiji, ja que els seus habitants tenen una cultura ms semblant a les illes polinsiques de l'est com Tonga o Samoa. A ms, t una llengua diferent.

 Geografia fsica .
s una illa muntanyenca, coberta de vegetaci, amb abundants precipitacions. Est situada  aproximadament a 465 kilmetres al nord de Fiji. Rotuma medeix 13 kilmetres de llarg i 4 d'ample, amb una rea de 43 km . La seva poblaci al cens del 1996 era de 2.810 habitants. 

Degut a seu tradicionalisme els habitants s'oposen a l'arribada del turisme (hi convocaren un referndum el 1985). Es practica l'agricultura de subsistncia. La copra representa la ms gran producci de l'illa. La capital s Ahau, i Motusa era la principal ciutat i port.

 Histria .
Fou descoberta pel capit de marina britnic, Edward Edwards, el 1791 mentre cercava els amotinats del Bounty. El 1878, les diferncies entre missioners francesos catlics i anglesos protestants acab en una guerra i els caps de l'illa demanaren la protecci d'Anglaterra. El 1891 es va integrar a la colnia britnica de Fiji. El 1970 fou integrada dins les Fiji independents. Des del 1987 ha aparegut un actiu moviment separatista, que no ha assolit el majoritari suport popular. Nogensmenys, aconseguiren que en els censos del 1997-1998 els rotumans fossin considerats com a una tnia apart.

Enllaos externs.
 Rotuma website - Pels antroplegs Alan Howard i Jan Rensel;
 The Land Has Eyes - film fet a Rotuma per rotumans.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81596" title="Violant Montefeltro" nonfiltered="2352" processed="2347" dbindex="32515">
Violant Montefeltro (Urbino 18 de maig de 1430-Ferrara 1493) fou filla de Guidantonio I Montefeltro. A la mort del seu germ  Oddo Antonio II Montefeltro  el 1444  li va correspondre una part de l'herncia que va portar en dot al seu marit Domnico Malatesta senyor de Cesena, Bertinoro, Meldola i Sarsina, conegut com Malatesta Novello el 13 de juny de 1447, consistint la dot amb San Leo i la part nord del comtat de Montefeltro. A la mort del seu marit el 20 de novembre del 1465 es va fer monja clarissa al monestir del Corpus Christi de Ferrara amb el nom de Sor Serafina com sa germana Sveva Montefeltro, i mes tard en fou elegida abadessa. 

Va morir el 1493.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81598" title="Sveva Montefeltro" nonfiltered="2353" processed="2348" dbindex="32516">
Sveva Montefeltro (Urbino 1434-Pesaro 8 de setembre del 1478) fou filla de Guidantonio I Montefeltro. El9 de gener de 1448 es va casar amb Alexandre Sforza, senyor de Pesaro i Gradara i gran conestable del Regne de Npols. Es va fer monja clarissa l'agost de 1457 al monestir del Corpus Christi de Pesaro amb el nom de Sor Serafina. El 3 d'abril de 1473 va morir el seu marit d'un atac de feridura. Fou elegida abadessa el . Va ser beatificada pel Papa Benet XIV el 17 de juliol de 1754. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81599" title="Nivell mitj del mar" nonfiltered="2354" processed="2349" dbindex="32517">

El valor de nivell mitj del mar es pren com a referncia per definir alades dintre de l'mbit geogrfic, com localitats i accidents geogrfics (inclosos els accidents submarins). Sovint, per referir-se a un altura mesurada en metres sobre el nivell del mar s'utilitza l'abreviatura msnm.

Com que l'aigua de mar es mou (principalment per les ones i les marees), es pren com a referncia el seu valor mitj, que es mesura en maregrafs, que sn installacions que permeten mesurar el nivell del mar sense l'efecte de les ones. A ms a ms, cada estat estableix el nivell mitj de la mar a partir d'un maregraf de referncia. 

Per als Pasos Catalans es prenen diversos punts de referncia segons l'estat on pertanyi la regi:
A Catalunya, la Franja, el Pas Valenci, les Balears i el Carxe, regions de l'Estat Espanyol, es pren com a referncia el nivell mitj de la mar Mediterrnia a la ciutat d'Alacant (l'elecci d'un maregraf a la Mediterrnia en comptes de l'Atlntic facilita el poder determinar amb ms precisi el nivell mitj del mar perqu les marees hi sn molt menors).
A la Catalunya Nord, regi sota bandera francesa, el nivell que es pren com a referncia s a Marsella. En aquest cas, a l'igual que amb Espanya, es pren com a punt de referncia un maregraf del Mar Mediterrani, on les marees sn ms petites que a l'Oce Atlntic.
Al Principat d'Andorra es pren la mateixa referncia que l'estat espanyol, aix s, el nivell mig del mar a la ciutat d'Alacant. ;

 Vegeu tamb .
Minves de gener















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81600" title="Frederic III Montefeltro" nonfiltered="2355" processed="2350" dbindex="32518">

Frederic III Montefeltro (Gubbio 7 de juny del 1422-Ferrara 10 de setembre de 1482),  fou fill natural de Guidantonio I Montefeltro i de Ludovica Ubaldini della Carda o degli Accomanducci. Fou legitimat pel Papa Mart V el 1426.

Capit de cavalleria del exrcit del duc de Mil el 1438, i del exrcit del rei de Npols l'octubre del 1442.

El 1443  va rebre els bens de la seva muller Gentile Brancaleoni, comtessa de Massa Trabaria i senyora de Sant Angelo in Vado i Mercatello sul Metauro, dels que fou investit pel Papa Eugeni IV. El 1444  va succeir al seu germ Oddo Antonio II Montefeltro com a vicari Pontifici d'Urbino, Gubbio, Cagli,  comte sobir de Montefeltro, comte sobir de Castel Durante, senyor sobir de San Leo, Cantiano, Pergola, Sassocorvaro, Lunano i Montelucco. El 6 de mar de 1445 va adquirir Fossombrone als Malatesta. Fou confirmat en els seus ttols i estats pel Papa Nicolau V amb Bule Pontifcia del 20 de setembre de 1447, per la germanastre Violant Montefeltro en va aportar una part al seu esps.

Capit del exrcit de Francesc Sforza el juliol del 1445, capit de la Repblica de Florncia el setembre de 1447, capit del exrcit del duc de Mil a l'agost de 1450, capit del exrcit del rei de Npols l'octubre de 1451 i capit general del mateix l'abril del 1452, capit general del exrcit del Papa el febrer del 1459, capit general del exrcit combinat del duc de Mil i el Papa el gener de 1460, i capit general del exrcit del rei de Npols el 12 de setembre de 1460.

El Papa Pius II li va renovar la investidura com vicari d'Urbino, Cagli, Pergola, San Leo, Gubbio i Fossombrone el  30 de juliol de  1461, i amb la pau del 1 de novembre de 1463 va rebre com a vicari pontifici,  Macerata Feltria, Sant Agata Feltria, Maiolo, Sartiano, Torricella, Libiano, Rocchi, Maiano, Caioletto, Monte Benedetto, Pereto, Scavolino, San Donato, Ugrigno, Pagno, Pennabilli, Maciano, Pietrarubbia, Monte Santa Maria, Montedale, Castellina, Fossa, Ripamassana, Valle Avellana, San Giovanni, Auditore, Sasso, Torre, Piandicastello, Tavoleto, Gesso, Petrella i Certalto; el gener de 1464 encara fou nomenat vicari pontifici a Sassocorvaro i l'1 d'abril de 1464 va ser nomenat vicari general pontifici a la Romanya i a Montefeltro.

Fou lloctinent general del exrcit de l'Esglsia el juny de 1465,  capit general del exrcit del rei de Npols a l'agost del 1465, capit general del exrcit del duc de Mil el 6 de juny de 1466, capit general del exrcit de Florncia el gener del 1467, capit general del exrcit del duc de Mil el setembre del 1468, i capit general del exrcit de Florncia el maig del 1472.

Sixt IV el va nomenar el 23 de mar de 1474 duc d'Urbino, com extensi per la branca bastarda legitimada del ttol hereditari concedit a son germanastre Oddo Antonio  II Montefeltro el 1443. 

Fou capit general del exrcit combinat del Papa i el rei de Npols l'abril de 1478  i capit general  de la Lliga antiveneciana el maig del 1482


El 2 de desembre del 1437 es va casar amb Gentile Brancaleoni, Comtessa de Massa Trabaria i senyora de Sant Angelo in Vado i Mercatello sul Metauro, filla de Bartolomeo Brancaleoni, comte i rector pontifici de Massa Trabaria i senyor de Sant Angelo in Vado i Mercatello sul Metauro, que va morir el 1456. Es va casar en segones noces a Pesaro el 10 de febrer de 1460 amb Battista Sforza, filla de Alexandre Sforza, senyor de Pesaro i Gradara, la qual va morir el 6 de juliol de 1472.

Va deixar set fills legtims i quatre  fills naturals: una filla sense nom conegut (morta el 1461 amb noms 1 any), Joana (morta el 1514), Elisabet (casada el 1475 amb Robert Novello Malatesta de Rimini, fou monja el 1482, i mor el 1521), Constana (casada amb Antonello Sansever, prncep de Salern i comte de Marsico, morta el 1518), Agns (casada amb Fabrici Colonna, duc de Paliano, morta el 1522). Guidobald I Montefeltro, Chiara o Clara (monja),  Bonconte (legitimat pel Papa Nicolau el 7 d'octubre de 1454 va adquirir drets successoris per va morir de pesta el 1458), Elisabet (casada amb Robert Sanseverino comte de Cajazzo i marqus de Castelbuovo,  morta el 1503), Antonio ( destacat militar al servei de Siena el 1477, de Florncia el 1482, de Mil el 1482, de Florncia el 1484, de Npols el 1494, i de Vencia el 1494, mort de sfilis l'agost del 1500), i Gentile Feltria (que va rebre com a dot Sant Agata Feltria el 1466 al casar-se amb Agostino Fregoso consenyor de Sarzana, Brugnato, Sarzanello, Castelnuovo di Magra, Santo Stefano di Magra, Falcinello i Ameglia, i va morir a Pesaro el 1529)


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81601" title="Illes Ryukyu" nonfiltered="2356" processed="2351" dbindex="32519">

Les Illes Ryukyu (     Ryukyu-rett , pronunciat Lewchew o Luchu) o Illes Nansei (     Nansei-shot  "illes del sudoest") sn un arxiplag situat al sud-oest de l'illa de Kyushu, al Jap. Constitueixen la major part de la prefectura d'Okinawa. La capital s Naha.

 Geografia fsica .
Sn 83 illes, 48 de les quals deshabitades, que s'estenen uns 1 100 kilmetres tot formant un gran arc des de Ky sh , al nord, fins a Taiwan, al S, i constitueix el lmit est de la mar de la Xina Oriental. La majoria de les illes grans sn volcniques (15 volcans actius) i les petites, corallines. El clima s subtropical humit.

 Poblaci .
La poblaci de l'arxiplag s resultat de migracions prehistriques des del Jap i des de la Xina, presenta carcters somtics diferents dels japonesos. Llur llengua, el ryukyu (amb nombrosos dialectes), s classificada dins el japons, per en difereix fora i, de fet, no hi ha comprensi mtua. La importncia donada al parentiu ha condicionat llurs poblaments i llur religi, centrada en el culte als avantpassats, associat al budisme i a prctiques ancestrals anlogues a les japoneses.

 Economia .
Hi ha conreus de canya de sucre, moniato, arrs, i pinya tropical.  S'exporta sucre i pinya. tamb hi ha indstria txtil, i darrerament, turisme.

 Histria .

Antigament fou un regne independent, per fou ocupat per la Xina en el segle VII aC. Va restar sotmesa als xinesos fins al 1609, en qu fou envada pels japonesos i el 1879 foren annexades definitivament al Jap dins la prefectura d'Okinawa i s'abol la monarquia. Quan acab la Segona Guerra Mundial, de la qual en fou teatre d'operacions, l'arxiplag fou ocupat militarment pels Estats Units el 1945, que l'administraren fiduciriament d'acord amb el tractat de San Francisco de 1951, i feren d'Okinawa una poderosa base militar. Prviament, el 25 de gener del 1950 el govern de les illes havia proposat la independncia i una bandera nacional, que no fou acceptada pels Estats Units. El 1953 la part septentrional (Amami) va ser retornada al Jap, i la resta el 1972.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81602" title="Guidobald I Montefeltro" nonfiltered="2357" processed="2352" dbindex="32520">

Guidobald I Montefeltro (Gubbio 17 de gener de 1472-Fossombrone 11 d'abril del 1508), fou fill de Frederic III Montefeltro al que va succeir el 1482. Capit del exrcit del rei de Npols el setembre del 1482.

El 1485 una bule del Papa el va confirmar com duc d'Urbino, vicari pontifici perpetu d'Urbino, Gubbio i Cagli, comte de Montefeltro, Massa Trabaria, Castel Durante i Mercatello sul Metauro, senyor i vicari pontifici de San Leo, Cantiano, Pergola, Sassocorvaro, Lunano, Montelucco, Fossombrone, Macerata Feltria, Maiolo, Sartiano, Torricella, Libiano, Rocchi, Maiano, Caioletto, Monte Benedetto, Pereto, Scavolino, San Donato, Ugrigno, Pagno, Pennabilli, Maciano, Pietrarubbia, Monte Santa Maria, Montedale, Castellina, Fossa, Ripamassana, Valle Avellana, San Giovanni, Auditore, Sasso, Torre, Piandicastello, Tavoleto, Gesso, Petrella i Certalto. 

Capit del exrcit del Papa el 1486. L'11 de febrer de 1489 es va casar amb Elisabetta Gonzaga, filla de Frederic I Gonzaga  il Gobbo , marqus de Mntua. Elisabetta va morir el 1526.

Capit del exrcit del rei de Npols el mar del 1494. Un altra bule de 10 de mar de 1494 li va donar la investidura com a senyor de Poggio dei Berni, que va cedir a la seva dona.

Capit del exrcit de Florncia l'abril de 1495, i del exrcit del Papa altre cop el mar de 1496, i desprs del exrcit de Vencia l'abril de 1497 i governador general del exrcit de la repblica serenssima el 21 d'agost de 1497

L'abril del 1502, pressionat per les conquestes del duc Valent (Csar Borja), va fugir a Mntua; va tornar als seus dominis l'octubre del mateix any amb intenci de recuperar els territoris per la fora per fou derrotat i va haver de tornar a l'exili fins que va poder tornar als seus antics dominis el 28 d'agost de 1503 a la mort del Papa Alexandre VI. General de l'Esglsia el 15 de novembre del 1504.

El 15 de setembre de 1504 fou nomenat governador general de les possessions del Papa a Romanya amb el ttol de duc de Romanya

Va morir a Fossombrone l'11 d'abril del 1508 i fou enterrat a l'esglsia de San Bernardino d'Urbino.

 Bibliografia .
P. Giovio. Istorie dei suoi tempi. 1570, Venezia.
F. Ugolini. Guidobaldo da Montefeltro in Imparziale fiorentino. 1857.
G. Franceschini. I Montefeltro 1970.
C. H. Clough, A. Conti, Guidobaldo da Montefeltro, duca di Urbino: fu mai gonfaloniere di Sancta Romana Ecclesia? in Studi Montefeltrani, n. 27, San Leo, 2006.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81603" title="Nolfo II Montefeltro" nonfiltered="2358" processed="2353" dbindex="32521">
Nolfo II Montefeltro fou fill de Frederic II Paolo Novello Montefeltro. Junt amb son germ Antoni II Montefeltro fou senyor d'Urbino del 1364 al 1369. El 1371 fou creat vicari pontifici perpetu de Cagli, per la va perdre al poc temps en front dels Gabrielli. El 1377 es va casar amb Margherita Gabrielli, filla de Cante Gabrielli, senyor de Cantiano. No se segur que deixs successi, per se li atribueix una filla de nom desconegut que es va casar amb Pierfrancesco Brancaleoni, senyor de Casteldurante, Sassocorvaro, S. Angelo in Vado, Montelocco, Montemaggio, Sorbetolo, Arsiccio, Lunano i Petrella di Massa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81604" title="Galasso Montefeltro" nonfiltered="2359" processed="2354" dbindex="32522">
Galasso Montefeltro  fou fill de Frederic II Paolo Novello Montefeltro. Junt amb son germans Antoni II Montefeltro i Nolfo II Montefeltro fou senyor d'Urbino del 1364 al 1369. El 1371 fou creat vicari pontifici perpetu de Cagli, per la va perdre al poc temps en front dels Gabrielli, fins que en fou altre cop reconegut vicari el 19 d'abril de 1392.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81605" title="Guiu Montefeltro" nonfiltered="2360" processed="2355" dbindex="32523">
Guiu Montefeltro fou fill de Frederic II Paolo Novello Montefeltro. Fou patrici veneci. El 1370 el cardenal Anglico va advertir al Papa contra Guiu perqu el considerava un home perills, per probablement va morir encara jove i sense descendncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81607" title="Feltrino Montefeltro" nonfiltered="2361" processed="2356" dbindex="32524">
Feltrino Montefeltro o Feltrano Montefeltro fou fill de Frederic I Montefeltro.

El 1352 fou nomenat governador i conservador de Cagli (de fet senyor junt amb el seu germ Enric Montefeltro) per la senyoria li fou arrabassada el 1354 pel cardenal Albornoz. El 12 de juliol del 1355 fou nomenat vicari perpetu de Cagli. 

Es va casar amb Chidda (anomenada Chidola) Malaspina, filla d'Spinetto Malaspina,  marqus de Verrucola. Va deixar set fills: Nolfo primer (mort jove) Nolfo segon (podest de Fabriano el 1327, capit general del exrcit veneci que combatia al comte de Gorzia el 1343), Spinetto (senyor del castell d' Uffogliano, destacat membre del partit gelf i que va tenir l'ajut del Cardinal Anglico, llegat a Itlia del Papa), Galasso, Carlo, Corrado, i Agns (casada amb Niccol Montefeltro senyor de Monte Leone, morta un mesos desprs del casament el 1367).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81608" title="Enric Montefeltro" nonfiltered="2362" processed="2357" dbindex="32525">
Enric Montefeltro fou fill de Frederic I Montefeltro. El 1352 fou nomenat governador i conservador de Cagli (de fet senyor junt amb el seu germ Feltrino Montefeltro) per la senyoria li fou arrabassada el 1354 pel cardenal Albornoz. 

Es va casat amb Armellina Ordelaffi, filla de Pino (Teodoric) Ordelaffi, de la famlia de senyors de Forli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81609" title="Galasso Montefeltro d'Urbino" nonfiltered="2363" processed="2358" dbindex="32526">
Galasso Montefeltro fou fill de Frederic I Montefeltro. El 1348 fou nomenat vicari imperial al comtat d'Urbino.

Va deixar cinc fills: Nolfo (mort passat el 1420 que va deixar un fill de nom Guido mort desprs del 1480 i aquest una filla de nom Ludovica que es va casar amb Bernardino de  Bulgarelli da Marsciano, comte de Marsciano i senyor de Montegiove), Paolo Montefeltro,  Guittone, Bonconte i Agns.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81610" title="Paolo Montefeltro" nonfiltered="2364" processed="2359" dbindex="32527">
Paolo Montefeltro fou fill de Galasso Montefeltro vicari d'Urbino. El 1364 fou associat al govern d'Urbino pels seus cosins Galasso Montefeltro,  Antoni II Montefeltro i Nolfo II Montefeltro. El govern va durar fins el 1369. Desprs fou senyor del castell d'Uffogliano tamb amb els cosins. Fou del partit gelf i fou recomanat a la cria pels llegat del Papa a Itlia, Cardenal Anglico, quant es trobava en estat d'extrema pobresa. Va deixar dos fills: Frederic i Agostino, morts sense descendncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81611" title="Francesc Montefeltro" nonfiltered="2365" processed="2360" dbindex="32528">
Francesc Montefeltro fou fill de Frederic I Montefeltro. El seu pare el va voler imposar com a podest d'Urbino per els habitants de la ciutat es van revoltar i els van matar a ambds el 26 d'abril de 1322.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81612" title="Niccol Montefeltro" nonfiltered="2366" processed="2361" dbindex="32529">
Niccol Montefeltro fou fill natural de Frederic I Montefeltro.  Capit del exercit del senyor de Forli el gener del 1338. 

Fou senyor de la roca de Monte Leone el gener de 1339, capit del exrcit del Papa del 1351 al 1353 i el 1355, capit del exrcit de Florncia del desembre del 1353 al juliol del 1354 i del juliol al setembre del 1362, capit del exrcit de la comuna de Perusa el novembre de 1363, capit general del exrcit del Papa el mar del 1367. Quant no estava al servei de ning l'exrcit de Niccol era un contingent de bandolers conegut com la Compagnia di Ventura. Va deixar hereus dels seus bens i terres a Gmez Garca de Albornoz, senyor d'Ascoli, i nebot del cardenal llegat Albornoz. 

Va morir a Belriposo, Viterbo, l'agost del 1367. Poc abans s'havia casat amb Agns de Montefeltro, filla del comte Feltrino Montefeltro. Va deixar una filla pstuma de nom Orsolina, que es va casar amb Ubaldo Gabrielli de la famlia de senyors de Gubbio.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81613" title="Copa Hopman de tennis" nonfiltered="2367" processed="2362" dbindex="32530">

La Copa Hopman (en angls: Hopman Cup) s un torneig de tennis internacional que es disputa cada any a Perth, Austrlia entre els mesos de desembre i gener. El nom del torneig es du a Harry Hopman, tennista i entrenador australi mort el 1985 i que va dur al seu pas a aconseguir 15 Copes Davis entre 1938 i 1969.

Format.
A diferncia d'altres torneigs de tennis per equips com la Copa Davis o la Copa Federaci, reservats a la categoria masculina i femenina respectivament, la Copa Hopman s un campionat on ambds sexes formen un nic equip. Els jugadors sn invitats a participar per l'organitzaci, i els entrenadors nacions no tenen capa relaci en la formaci de l'equip.

La competici est formada per vuit equips de vuit nacions diferents, composts per dos tennistes, un de mascul i un de femen. Els vuit equips sn separats en dos grups de quatre i s'enfrenten als altres tres equips del seu grup. Els dos millors equips de cada grup passen a la final. Cada enfrontament entre dos equips consisteix en :
un partit d'individuals femenins;
un partit d'individuals masculins;
un partit de dobles mixts;

En cas de lesionar-se un jugador, aquest pot ser substituit per un altre de la seva naci de menor rnquing.

Organitzaci.
Els encontres sn jugats en una pista dura indoor, el Burswood Dome. El torneig est integrat en el calendari de la Federaci Internacional de Tennis i els resultats individuals dels jugadors sn inclosos en el clcul dels rnquings mundials.

Campions.


Enllaos externs.
  Pgina web oficial;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81615" title="Tadeu II Montefeltro" nonfiltered="2368" processed="2363" dbindex="32531">
Tadeu II Montefeltro fou fill de Montefeltrano II Montefeltro. El 1253 va vendre la meitat del castell de Casole, que li havia donat el seu pare, al bisbe de Montefeltro i a la Repblica de San Marino.  En la divisi amb son germ Guiu I Montefeltro vers el 1255  li va correspondre el comtat sobir de Pietrarubbia. El 1261 i 1265 fou nomenat podest de Rimini. El 1265 va rebre unes "breus" del Papa Climent IV per la seva afiliaci al partit gelf.

El 1266 va usurpar el comtat de Montefeltro a son germ Guiu I Montefeltro al que va enderrocar. 

El 1268 va rebre unes segones "breus" del Papa Climent IV. El 1270 Carles d'Anjou el va nomenar el seu vicari a Lucca. El 1273 fou governador Pontifici del Patrimoni de Sant Pere i el 1281 va tenir el comandament del exercit del Papa. Guiu I Montefeltro li va fer la guerra dons reclamava les seves antigues possessions, i li va cremar alguns castells, per es va poder mantenir amb ajut del Papa. Al seu testament encara va signar com a Comes Urbini (Comte d'Urbino) i va morir a Forli, en combat contra son germ, l'1 de maig de 1282. Fou llavors quant Guiu I va recuperar Montefeltro, per va respectar el comtat sobir de Pietrarubbia pel fill de Tadeu II.

Va deixar nou fills: Corrado Montefeltro de Pietrarubbia, Malatesta Montefeltro de Pietrarubbia, Tadeu Novello (va fugir de Pietrarubbia el 1298 al revoltar-se el poble per fou capturat a Macerata Feltria i executat), Robert (bisbe de Montefeltro el 1282, deposat el 1284 i empresonat), Ubertino, Speranza Montefeltro de Pietrarubbia, Giovanna (morta en la revolta de Pietrarubbia el 8 de juny de 1298), Filippuccio (fill natural, mort en la revolta de Pietrarubbia el 8 de juny de 1298) i Rinald.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81616" title="Fusajiro Yamauchi" nonfiltered="2369" processed="2364" dbindex="32532">
Fusajiro Yamauchi (22 novembre 1860- gener  1940) s el fundador de  Nintendo al 1889 per produir jocs de cartes japoneses anomenades hanafuda. Ell s el rebesavi de Hiroshi Yamauchi, president de la companyia des del 1949 a 2002.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81617" title="Malatesta Montefeltro de Pietrarubbia" nonfiltered="2370" processed="2365" dbindex="32533">
Malatesta Montefeltro de Pietrarubbia fou fill de Tadeu II Montefeltro, al que va succer el 1282 com a comte sobir de Pietrarubbia associat a son germ Corrado Montefeltro de Pietrarubbia. Va fugir del comtat el 1298 al revoltar-se el poble. 

Es va casar el 1324 amb Simona Malatesta, filla de Malatesta I de Verucchio,  senyor de Rimini.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81618" title="Bram Stoker" nonfiltered="2371" processed="2366" dbindex="32534">

Abraham Stoker (Clontarf, Irlanda; 8 de novembre de 1847 - Londres,  Anglaterra; 20 d'abril de 1912) va ser un escriptor irlands clebre per la seva novella de terror Drcula, una de les obres ms famoses de la literatura gtica. Literriament es coneix amb el seu pseudnim Bram Stoker.

Biografia.
Fill d'Abraham Stoker i de la feminista Charlotte Thornley, els quals van tenir set fills i Bram Stoker en fou el tercer. Era una famlia burgesa, treballadora i austera que tenien com a nica fortuna els llibres i la cultura. La precria salut de Stoker el va obligar a estudiar a casa amb professors privats. Va estar fins als 7 anys al llit per diverses malalties mentre la seva mare li explicava histries de fantasmes i misteri, que posteriorment l'influirien, i el seu pare li feia sangries.

Uns anys ms tard, el 1864 va estudiar al Trinity College, grcies a la preparaci d'un professor particular es va graduar en matemtiques i cincia el 1870. Anys ms tard va treballar com a funcionari al castell de i com a crtic teatral a la publicaci Dublin Evening Mail, fins i tot va realitzar diverses obres teatrals que es van publicar a diversos diaris.

Va fer les seves primeres intervencions en forma de relats de terror a la revista Shamrock, on va publicar els seus primers textos de misteri, com The Crystal Cup (La Copa de Cristall) el 1872. Quasi sempre escrivia de nit ja que era un noctmbul. El 1876 va marxar d'Irlanda per anar a Londres, acompanyat de l'actor Henry Irving, qui l'havia contractat com a representat i secretari desprs de llegir la seva crtica de Hamlet, producci de William Shakespeare on Irving hi intervenia. Un cop a Anglaterra es van dirigir al Lyceum Theatre. Stoker fou un autntic esclau de Irving, feia tot el que li demanava i el va portar als llocs ms soterrats d'Europa, com els barris de prostitutes de Pars, on va contraure el sfilis que ms tard el mataria. Quan Irving va morir el 1905 no va donar res a Stoker, malgrat posseir una gran fortuna grcies a la seva reeixida carrera d'actor teatral. Irving es considerava un Du i el seu ego no tenia lmits.



El 1878, Stoker es va casar amb Florence Balcombe, antiga parella del seu amic Oscar Wilde, amb la qual va tenir un fill, anomenat Noel. El 1879 va publicar el seu primer llibre, "The Duties of Clerks of Petty Sessions in Ireland" (Les obligacions dels escribes als Tribunals de Primera Instncia d'Irlanda), el qual seguirien altres com The Snake's Pass (El pas de la serp) (1890), Crooked Sands (1894), Miss Betty (1898), The Jewel of Seven Stars (La joia de les set estrelles) (1903), The Lady of the Shroud (La dama del sudari) (1909) o The Lair of the White Worm (El cau del cuc blanc) (1911).

S'afirma falsament que va pertnyer a la societat secreta Golden Dawn on es reunien diversos escriptors famosos com William Butler Yeats i Arthur Machen per tractar temes esotrics i d'ocultisme com la mgia cerimonial i l'hermetisme.

Bram Stoker mor a causa de la sfilis, el 20 d'abril de 1912, als 64 anys d'edat. Va expirar en una humil i pestilent pensi de Londres i en els seus ltims minuts de vida no parava de senyalar una cantonada de la seva habitaci mentre deia una vegada rere l'altre: "Strigoi", paraula que en romans significa vampir, el ser que tant havia investigat i perseguit per la seva obra Drcula.

La seva esposa va ser l'encarregada d'administrar el llegat literari de Stoker i de donar a conixer obres com la introducci de Drcula, el relat curt Draculas Guest (L'invitat de Drcula).

Drcula.




Drcula (1897) s la creaci literria estrella de Bram Stoker que va realar els matisos del vampirisme, aix com va passar a ser una obra literria transmesa al llarg dels anys.

Es tracta d'una histria fictcia basada, segons algunes fonts, en el personatge real de Vlad Draculea (Vlad el Fill del Dimoni/Drac) tamb anomenat Vlad Tepes "l'empalador".

Per aquesta novella Stoker es va servir dels coneixements d'un erudit orientalista hongars anomenat Vmberi amb el qual es va reunir diverses vegades perqu li expliqus les peripcies del Prncep de Valaquia i de llibres com el d'Emily Gerard "Informe sobre els principats de Valaquia". Es va inspirar en Irving i Franz Liszt per reflectir l'aspecte del Compte. El llibre reflexa la lluita constant del B contra el Mal. scar Wilde va definir aquesta novella com l'obra de terror millor escrita de tots els temps, a ms de rebre elogis de, entre d'altres, Arthur Conan Doyle.

Stoker va concebre l'obra quan, arrel d'una indigesti de cranc, va tenir allucinacions amb una mena d'espcie de rei dels vampirs que sortia de la tomba en busca de sang. Actualment s la tercera obra en llengua anglesa ms llegida de tot el mn, desprs de la Bblia i de l'obra de Shakespeare.

Bibliografia.
Novelles.
 The Primrose Path (1875);
 The Snake's Pass (1890);
 The Watter's Mou'  (1895);
 The Shoulder of Shasta (1895);
 Drcula (1897);
 Miss Betty (1898) ;
 The Mystery of the Sea (1902);
 The Jewel of Seven Stars (1903);
 The Man (AKA: The Gates of Life) (1905);
 Lady Athlyne (1908);
 Snowbound: The Record of a Theatrical Touring Party (1908);
 The Lady of the Shroud (1909);
 Lair of the White Worm (1911);

Recopilaci de contes curts.
 Under the Sunset (1881);
 Dracula's Guest (1914) Publicat desprs de la seva mort per Florencia Stoker;

Contes sense recopilar.
 Bridal of Dead (Final alternatiu a The Jewel of Seven Stars);
 Buried Treasures;
 The Chain of Destiny;
 The Crystal Cup (1872)- publicat per 'The London Society';
 The Dualitists; o, The Death Doom of the Double Born;
 The Fate of Fenella (1892), Chapter 10, "Lord Castleton Explains" noms.
 The Gombeen Man;
 In the Valley of the Shadow;
 The Man from Shorrox;
 Midnight Tales;
 The Red Stockade;
 The Seer;
 The Judge's House;

Altres obres.
The Duties of Clerks of Petty Sessions in Ireland (1879);
A Glimpse of America (1886);
Personal Reminiscences of Henry Irving (1906);
Famous Impostors (1910);

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81619" title="Speranza Montefeltro de Pietrarubbia" nonfiltered="2372" processed="2367" dbindex="32535">
Speranza Montefeltro de Pietrarubbia fou comte de Pietrarubbia el desembre del 1305, cap de la Lliga d'amics de la Marca formada per les milcies de Fabriano, San Severino i Matelica  al setembre del 1312, i desprs a sou del emperador, fou excomunicat l octubre del 1320. Fou aliat sempre de Frederic I Montefeltro contra els gelfs i va rebre el suport del seu cos Siginolf I Montefeltro en algunes de les seves accions de govern, per va conspirar contra aquest per apoderar-se d'Urbino i fou descobert i expulsat l'agost del 1334, apareixent mes tard a Toscana, on va morir el 1345. Va deixar un fill, Angelo, i aquest tamb un fill, Nicola, capit del exrcit de Florncia el 1373.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81620" title="Corrado Montefeltro de Pietrarubbia" nonfiltered="2373" processed="2368" dbindex="32536">
Corrado Montefeltro de Pietrarubbia fou comte sobir de  Pietrarubbia des el 1282 succeint al seu pare Tadeu II Montefeltro. El 1290 va jurar obedincia al papa que el va posar sota la seva protecci. Fou podest di Forli. Fou assassinat a la revolta de Pietrarubbia el 8 de juny de 1298. La seva dona Constana Ravegnani fou empresonada i finalment assassinada el 1299. Va deixar un fill, Tadeu, nascut el 1297, i assassinat (com altres membres de la famlia) a Pietrarubbia el 8 de juny de 1298.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81621" title="Premis Laureus World Sports" nonfiltered="2374" processed="2369" dbindex="32537">
Els Premis Laureus World Sports sn uns premis internacionals que premien els millors esportistes de l'any.

Histria.
Els premis Laureus World Sports Awards van nixer l'any 1999 per iniciativa de DaimlerChrysler i Richemont, representats a travs de les seves respectives marques Mercedes-Benz i IWC Schaffhausen. Els premis s'atorguen anualment des de l'any segent i distingeixen els millors esportistes del mn de cada any. El jurat est composat pels 42 membres de la Academia Laureus World Sports, que sn llegendes vives de l'esport mundial, com ara Giacomo Agostini, Severiano Ballesteros, Boris Becker, Ian Botham, Sergey Bubka, Bobby Charlton, Kapil Dev, David Douillet, Emerson Fittipaldi, Sean Fitzpatrick, Dawn Fraser, Tanni Grey-Thompson, Miguel Indurain, Michael Johnson, Kip Keino, Franz Klammer, Edwin Moses, Nawal El Moutawakel, Robby Naish, Ilie Nastase, Martina Navratilova, Hugo Porta, Vivian Richards, Monica Seles, Mark Spitz, Daley Thompson, Alberto Tomba, Steve Waugh i Katarina Witt.

Procs d'elecci.
El procs d'elecci dels guanyadors es divideix en dues fases. A la primera, un comit de destacats editors, escriptors i periodistes relacionats amb el mn de l'esport de ms de 80 pasos elabora una llista de sis nominats per a cada categoria. Posteriorment, els membres de la Laureus World Sports Academy escullen per votaci secreta els diferents guanyadors.

Hi ha cinc categories que sn escollides pels membres del Comit de Mitjans de Comunicaci Laureus, que sn els premis al millor esportista mundial de l'any mascul i femen, al millor equip, a l'esportista revelaci i a la millor reaparici.

Dues categories ms sn escollides per un comit d'especialistes. Aquestes sn al millor esportista alternatiu (esportista d'esports extrems) i al millor esportista amb discapacitat (supervisada pel comit executiu del Comit Paralmpic Internacional).

Els premis a la trajectria esportiva i a l'esport amb finalitats benfiques sn atorgats pels Patrons Fundadors i per l'Acadmia. L'Acadmia pot atorgar, tamb, premis addicionals com el premi a l'esperit esportiu, concedit per primer cop el 2005.

Edicions.
Premis Laureus 2008.
Seu de la celebraci: Sant Petersburg
 Esportista mascul mundial de l'any: Roger Federer;
 Esportista femenina mundial de l'any: Justine Henin;
 Equip mundial de l'any: Selecci de Rugbi de Sudfrica;
 Esportista revelaci de l'any: Lewis Hamilton;
 Millor reaparici de l'any: Paula Radcliffe;
 Millor esportista alternatiu: Shaun White;
 Millor esportista discapacitat: Esther Vergeer;
 Premi a l'esperit esportiu: Dick Pound;
 Premi a l'esport amb finalitats benfiques: Brendan i Sean Touhey;
 Premi a la trajectria esportiva: Sergey Bubka;

Premis Laureus 2007.
Seu de la celebraci: Barcelona
 Esportista mascul mundial de l'any: Roger Federer;
 Esportista femenina mundial de l'any: Yelena Isinbayeva;
 Equip mundial de l'any: Selecci de futbol d'Itlia;
 Esportista revelaci de l'any: Amelie Mauresmo;
 Millor reaparici de l'any: Serena Williams;
 Millor esportista alternatiu: Kelly Slater;
 Millor esportista discapacitat: Martin Braxenthaler;
 Premi a l'esperit esportiu: FC Barcelona;
 Premi a l'esport amb finalitats benfiques: Luke Dowdney;
 Premi a la trajectria esportiva: Franz Beckenbauer;

Premis Laureus 2006.
Seu de la celebraci: Barcelona
 Esportista mascul mundial de l'any: Roger Federer;
 Esportista femenina mundial de l'any: Janica Kostelic;
 Equip mundial de l'any: Renault Formula One Team;
 Esportista revelaci de l'any: Rafel Nadal;
 Millor reaparici de l'any: Martina Hingis;
 Millor esportista alternatiu: Angelo d'Arrigo;
 Millor esportista discapacitat: Ernst Van Dyke;
 Premi a l'esperit esportiu: Valentino Rossi;
 Premi a l'esport amb finalitats benfiques: Jurgen Griesbeck;
 Premi a la trajectria esportiva: Johan Cruyff;

Premis Laureus 2005.
Seu de la celebraci: Estoril
 Esportista mascul mundial de l'any: Roger Federer;
 Esportista femenina mundial de l'any: Kelly Holmes;
 Equip mundial de l'any: Selecci de futbol de Grcia;
 Esportista revelaci de l'any: Liu Xiang;
 Millor reaparici de l'any: Alessandro Zanardi;
 Millor esportista alternatiu: Ellen MacArthur;
 Millor esportista discapacitat: Chantal Petitclerc;
 Premi a l'esperit esportiu: Boston Red Sox;
 Premi a l'esport amb finalitats benfiques: Gerry Storey;
 Premi a la trajectria esportiva: no es conced;

Premis Laureus 2004.
Seu de la celebraci: Estoril
 Esportista mascul mundial de l'any: Michael Schumacher;
 Esportista femenina mundial de l'any: Annika Sorenstam;
 Equip mundial de l'any: Selecci anglesa masculina de rugbi a 15;
 Esportista revelaci de l'any: Michelle Wie;
 Millor reaparici de l'any: Hermann Maier;
 Millor esportista alternatiu: Layne Beachley;
 Millor esportista discapacitat: Earle Connor;
 Premi a l'esport amb finalitats benfiques: Mathare Youth Sports Association / Seleccions de criquet d'ndia i Pakistan;
 Premi a la trajectria esportiva: Arne Naess;

Premis Laureus 2003.
Seu de la celebraci: Mnaco
 Esportista mascul mundial de l'any: Lance Armstrong;
 Esportista femenina mundial de l'any: Serena Williams;
 Equip mundial de l'any: Selecci de futbol de Brasil;
 Esportista revelaci de l'any: Yao Ming;
 Millor reaparici de l'any: Ronaldo;
 Millor esportista alternatiu: Dean Potter;
 Millor esportista discapacitat: Michael Milton;
 Premi a l'esport amb finalitats benfiques: Arnold Schwarzenegger;
 Premi a la trajectria esportiva: Gary Player;

Premis Laureus 2002.
Seu de la celebraci: Mnaco
 Esportista mascul mundial de l'any: Michael Schumacher;
 Esportista femenina mundial de l'any: Jennifer Capriati;
 Equip mundial de l'any: Selecci australiana masculina de criquet;
 Esportista revelaci de l'any: Juan Pablo Montoya;
 Millor reaparici de l'any: Goran Ivanisevic;
 Millor esportista alternatiu: Bob Burnquist;
 Millor esportista discapacitat: Esther Vergeer;
 Premi a l'esport amb finalitats benfiques: Sir Peter Blake;
 Premi a la trajectria esportiva: Sir Peter Blake;

Premis Laureus 2001.
Seu de la celebraci: Mnaco
 Esportista mascul mundial de l'any: Tiger Woods;
 Esportista femenina mundial de l'any: Cathy Freeman;
 Equip mundial de l'any: Selecci de futbol de Frana;
 Esportista revelaci de l'any: Marat Safin;
 Millor reaparici de l'any: Jennifer Capriati;
 Millor esportista alternatiu: Mike Horn;
 Millor esportista discapacitat: Vinny Lauwers;
 Premi a l'esport amb finalitats benfiques: Kip Keino;
 Premi a la trajectria esportiva: Sir Steve Redgrave;

Premis Laureus 2000.
Seu de la celebraci: Mnaco
 Esportista mascul mundial de l'any: Tiger Woods;
 Esportista femenina mundial de l'any: Marion Jones;
 Equip mundial de l'any: Manchester United Football Club;
 Esportista revelaci de l'any: Sergio Garcia;
 Millor reaparici de l'any: Lance Armstrong;
 Millor esportista alternatiu: Shaun Palmer;
 Millor esportista discapacitat: Louise Sauvage;
 Premi a l'esport amb finalitats benfiques: Eunice Kennedy Shriver;
 Premi a la trajectria esportiva: Pel;

Enllaos externs.
Web oficial dels premis;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81622" title="Tadeu I Montefeltro" nonfiltered="2375" processed="2370" dbindex="32538">
Tadeu I Montefeltro (vers 1180-1251)  fou el fill de  Montefeltrano I Montefeltro. A la mort del pare el 1202 es va repartir els territoris amb son germ Bonconte I Montefeltro, i li va correspondre Faggiuola i Casteldelci. 

Fou partidari del emperador i va seguir a II a la Pulla el 1223. El 1226 va fer reconstruir les muralles d'Imola.

El 1226 l'emperador Frederic II li va donar en feu la ciutat d'Urbino amb el territori (comtat), juntament amb son germ Bonconte I Montefeltro, per fins el 1234 no es va poder imposar a la ciutat.

El 1243 va lluitar amb l'emperador a Cpua, i va combatre als gelfs a la Romanya.

Fou excomunicat el 1246 i declarat desposset de tots els seus drets i feus, per fou perdonat i restaurat per Bule del Papa del 13 de gener de 1249.

Va morir de pesta el 1251. Va deixar quatre fills: Ranier de Casteldelci, Corrado (podest i capit del poble de Pistoia el 1286, mitjancer entre els gibelins de la Romanya i el governador pontifici per una treva de deu anys el 1290, va combatre als Malatesta el 1295 i va deixar dos fills: Tadeu i Agns), Malatesta (capit del exrcit de Subia i membre del partit gibell de la Romanya que va acordar la pau amb la mediaci de Bonifaz arquebisbe de Ravenna) i Arrigo.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81623" title="Ranier de Casteldelci" nonfiltered="2376" processed="2371" dbindex="32539">
Ranier de Casteldelci fou fill de Tadeu I Montefeltro. Fou senyor de Faggiuola i  Casteldelci i va usar el ttol comtal, que ja no fou utilitzat desprs pels seus fills: Ranier della Faggiuola i Arrigo della Faggiuola .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81624" title="Ranier della Faggiuola" nonfiltered="2377" processed="2372" dbindex="32540">
Ranier della Faggiuola fou fill de Ranier de Casteldelci. Fou senyor de Faggiuola i de Casteldelci. El 6 de maig de 1274 va signar convencions amb els monjos de Santa Maria del Trivio i amb els habitants de Monte Coronaro.

Va deixar vuit fills: Uguccione Montefeltro, Ribald (vescomte de Trivio o Santa Maria del Trivio el 1295 i membre del partit gibell), Frederic (monjo benedict, desprs abat de Santa Maria del Trivio), Fondazza (castell de Maiolo i Maioletto el 6 de setembre de 1308), Ugone, Ubertinaccio, Prima (monja) i Joana. Va morir vers el 1315.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81625" title="Hanafuda" nonfiltered="2378" processed="2373" dbindex="32541">

Hanafuda (  ) ("joc de les flors") s un tradicional joc de taula de cartes japons de fer parelles, que va ser inventat a mitjans del segle XVI. T 48 cartes que s'agrupen en dotze sries de quatre cartes; cada srie es distingeix per la representaci d'una espcie de flor diferent.

Al Jap, les dues baralles populars sn: el hanafuda i lutagaruta ("el joc dels cent poetes").

Histria.
En l'poca moderna, al 1889 Nintendo comena fabricant cartes per a hanafuda. La companyia japonesa va obtindre un gran creixement amb aquest joc degut en part a la yakuza, que feia servir la baralla en els casinos illegals repartits per tot el pas. Fins i tot la paraula yakuza (la mfia japonesa) no se'n coneix l'origen, per est estesa la creena de qu prov de ya (8), ku (9), za (3), ja que 8, 9 i 3, o 20 punts, s la pitjor m d'aquest joc de cartes.

Ms tard, al 1950, la companyia amplia els seus objectius fora del Jap; Hiroshi Yamauchi, el besnt de Fusajiro i futur president de Nintendo, va fer un tracte amb Disney per fabricar cartes hanafuda amb personatges de Disney. Aquestes cartes es van vendre a milions, i li va donar diner suficient a Nintendo com per endinsar-se en altres negocis.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81626" title="Hiroshi Yamauchi" nonfiltered="2379" processed="2374" dbindex="32542">
Hiroshi Yamauchi (   ) (7 de novembre de 1927 - ) va ser president de Nintendo fins l'any 2002. Es va convirtir en el tercer president de Nintendo al 1949 i va portar a la companya a l'xit fins que una nova gerncia va ser establida en 2002. Ell va transformar Nintendo desde una petita companya de fabricaci de cartes de Jap fins l'empresa multimillonaria de videojocs que es avu. Va nombrar a Satoru Iwata com el seu succesor.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81627" title="Uguccione Montefeltro" nonfiltered="2380" processed="2375" dbindex="32543">
Uguccione Montefeltro (Casteldelci vers 1250 -Vicenza 1 de novembre del 1319) fou fill i successor de Ranier della Faggiuola.

Fou podest d'Arezzo el 1293, 1294, 1295, 1296, 1297, 1301, 1303 (substitut el juliol de cada any), 1309 i 1310, Fou  cap dels gibellins de Romanya el 1296, capit de guerra de Cesena, Imola, Faenza i Forli el 1296, i senyor sobir de Lugo del 1296 al 1299 (va cedir la ciutat al arquebisbe de Ravenna). Capit del poble d'Arezzo el 1300 i de Cesena el 1300-1301. Podest de Gubbio el 23 de maig del 1300, per enderrocat al cap d'un mes.  

Fou senyor sobir de Cesenatico l'octubre del 1302,  senyor sobir de Borgo San Sepolcro del 1302 al 1303, i senyor sobir de Castiglione Fiorentino el 1303. El 6 de setembre de 1308 es va apoderar de les terres dels Abbazi (Corneto, Santo Stefano, Curtolo, Calorio, Sant'Angelo, Senatello i altres castells menors) i de l'emfiteusi del monestir de San Donato di Pulpiano i els castells de Maiolo i Maioletto.

Vicari imperial de Gnova del febrer del 1311 al 24 d'agost del 1313.

A l'agost del 1313 l'emperador li va donar el feu de Borgo San Sepolcro. Senyor sobir de Pisa (amb el ttol de podest i capit de guerra per 10 anys) des el 12 de setembre del 1313, fou deposat per una revolta popular el 10 d'abril del 1317, senyor sobir de Lucca del 13 de juliol de 1314 fins el 10 d'abril del 1317. Senyor de la  Faggiuola i Casteldelci, amb la collaboraci dels seus germans Ribald i Frederic. 

El mar del 1315 va rebre del emperador els feus de Fucecchio, Castelfranco, Santa Croce, Santa Maria in Monte i Montecalvoli. Capit general del exrcit dels Scaligeri de Verona el 1316, podest i rector de Vicenza el juliol del 1317.

Va morir de malria a Vicenza l'1 de novembre del 1319 i fou enterrat a l'esglsia de  Santa Anastsia de Verona. Va deixar dos fills (Neri Montefeltro de Borgo San Sepolcro i Francesc I Montefeltro de Borgo San Sepolcro) i una filla.
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81628" title="Satoru Iwata" nonfiltered="2381" processed="2376" dbindex="32544">

Satoru Iwata (    , Iwata Satoru) es el quart president de Nintendo, la prestigiosa companyia de videojocs japonesa. Va succeir a Hiroshi Yamauchi a l'any 2002. Al contrari que el seu predecessor, que governava la firma sol, Iwata est acompanyat per un consell executiu de sis membres.

Nascut en el 6 de desembre de 1959,  va desenvolupar a una edat primerenca un inters per la tecnologia. Desprs d'acabar els seus estudis universitaris, va aconseguir un treball a HAL Laboratories, una empresa subsidiria de Nintendo.

Dels tres presidents de les tres companyies que competeixen actualment al mn del videojoc, Iwata s l'nic que ha participat i participa en el procs del disseny i elaboraci de jocs. De fet s un dels responsables de ttols molt importants tals com  Super Smash Bros o Super Mario World 2, entre molts d'altres.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81629" title="Neri Montefeltro de Borgo San Sepolcro" nonfiltered="2382" processed="2377" dbindex="32545">
Neri Montefeltro (1290-1355), anomenat Ranier Montefeltro, fou fill de Uguccione Montefeltro.

Fou senyor sobir de Borgo San Sepolcro el 1313,  essent enderrocat el maig del 1323. Podest de Lucca el 1315. Es va casar el 1316 amb Sofia Guidi, filla d'Aginolf Guidi, comte de Romena, Montegranelli i Regginopoli.

El 1319 va succeir al seu pare com a senyor de Faggiuola i de Casteldelci, i fou tamb senyor de  Corneto, Santo Stefano, Curtolo, Calorio, Sant Angelo, Senatello, i altres 72 castells els Apenins de Sarsina, Montefeltro i Massa Trabaria segons un diploma imperial d'investidura, que declarava les seves possessions feus imperials (datat a Pisa el 15 de febrer de 1329). Senador de Roma el maig del 1328 (nomenat per Llus de Baviera), i vicari imperial de Pisa el setembre del 1328.

Senyor sobir de Mercatello sul Metauro el juny de 1333 en fou expulsat rpidament pels ciutadans d'Arezzo.

Va recuperar Borgo San Sepolcro l'abril del 1335, i fou enderrocat en una revolta popular el 15 d'octubre del 1354, essent nominat vicari imperial de la ciutat l'abril del 1355. El mar de 1353 va recuperar Mercatello sul Metauro i en fou reconegut pel llegat pontifici cardenal Albornoz el desembre de 1354. El 1350 fou senyor sobir de Sarsina i es va apoderar del comtat de Sarsina el 1351.

Investit amb Fucecchio, Castelfranco, Santa Croce, Santa Maria in Monte i Montecalvoli, en virtut de la pau de Sarzana del 31 de mar de 1353, en qu li foren confirmats els 72 feus imperials dels Apenins als que es van ajuntar els feus de  Libiano, Castel della Pieve (a la Vall del Metauro), Plebe i San Martino.

Va morir a finals del 1355 i va deixar dos fills: Uguccione (que va lluitar contra els Tarlati a la Massa Trabaria i va morir el 1335) i  Francesc II Montefeltro de Borgo San Sepolcro.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81630" title="Biafra" nonfiltered="2383" processed="2378" dbindex="32546">

Biafra fou el nom que va prendre l'antiga regi Oriental de Nigria (76 364 km2), en declarar-se independent el 30 de maig de 1967. En el rerefons de la secessi i de la guerra hi havia els enfrontaments intertnics entre els hausa, tnia musulmana que ocupa especialment el nord de Nigria i que detenia el control de l'estat, i els ibo, tnia predominantment catlica que es concentrava a la regi litoral Est, i que s'aguditzaren des de la independncia de Nigria el 1960. 

 La Guerra de Biafra .
El conflicte es desencaden amb el cop d'estat del general Yakubu Gowon el juliol del 1966, i la negativa del governador de la regi Oriental, general Chukwerneka O. Ojukwu, a reconixer el nou govern. Les posteriors matances de poblaci ibo al nord (setembre) i la nova divisi territorial de Nigria en dotze estats que fraccionaven la regi Oriental en tres comportaren el trencament amb la federaci i la declaraci d'independncia.

El 30 de maig de 1967 la regi Oriental es declar independent amb el nom de Biafra; com a tel de fons del conflicte hi havia les disputes entre les empreses britniques, italianes, franceses i nord-americanes, en litigi pel monopoli de les activitats extractives del petroli. Desprs de l'ultimtum del govern de Lagos (2 de juliol), les tropes federals iniciaren la invasi de Biafra el 6 de juliol i arribaren fins prop de la capital, Enugu.

La internacionalitzaci del conflicte, per, fou immediata; mentre la Gran Bretanya i l'URSS ajudaven Nigria, Portugal, Rhodsia, la Repblica de Sud-frica, Israel i, ms veladament, EUA i Frana, sostenien el rgim biafrs. 

La internacionalitzaci fou una de les causes de la llarga durada de la guerra; la principal, per, fou el carcter de genocidi que arrib a prendre, cosa que provoc la preocupaci de les potncies, fins i tot de les que hi intervenien. A les massacres perpetrades per les forces federals cal afegir-hi les morts per fam de la poblaci ibo a causa de l'assetjament a qu fou sotmesa. Davant d'aquests fets, l'ONU mantingu una actitud d'inhibici. D'altra banda, el 16 de setembre de 1967 l'Organitzaci de la Unitat Africana condemn la secessi de Biafra, qualificant-la d'intent de balcanitzaci. 

En el transcurs de la guerra, foren les tropes federals les que portaren la iniciativa; gradualment anaren ocupant el territori biafrs: el 10 d'octubre caigu Enugu; el 23 de mar de 1968, Onitsha; el 18 de maig, Port Harcourt; el 24 d'agost, Aba; el 23 d'abril de l'any 1969, Umuahia. Malgrat aix, Biafra intent de consolidar la seva existncia com a repblica: el 30 de gener de 1968 comen a emetre moneda prpia. Uns pocs estats reconegueren oficialment Biafra (Tanznia, el Gabon, Costa d'Ivori, Zmbia i Hait).

Parallelament, hi hagu intents de negociaci (a Kampala, Niamey i Addis-Abeba, durant el 1968, i a Addis-Abeba el 1969). Cap a la fi del 1969 la situaci dels biafresos era insostenible; el territori que encara era independent consistia en una franja de 114 km de llargada per 64 d'amplada, amb capital a Owerri, la qual solament podia sser abastada per l'aire. El 9 de gener de 1970 el general Phillip Effiong i el jutge suprem Louis N. Mbanefo exigiren a Ojukwu la rendici, per aquest s'hi neg i hagu d'abandonar el pas. Finalment, el dia 11 de gener Effiong anunci a Lagos la capitulaci de Biafra i la fi de la seva independncia. 

Lectures.
 Requiem Biafra per Joe O.G. Achuzia, ISBN 9781562560;
 Surviving in Biafra: The Story of the Nigerian Civil War per Alfred Obiora Uzokwe, ISBN 0595263666;
 The Ship's Cat per Jock Brandis, ISBN 0595129978 - a fictional account of the Oxfam Air Relief flights that penetrated the military blockade around Biafra. As a young man, the author participated in the effort.
 The Last Adventurer per Rolf Steiner - Steiner fou un mercenari a les forces de Biafra.
 The Biafra Story per Frederick Forsyth, ISBN 0850528542. ;
 Article de Gary Brecher;
 Biafra: A People Betrayed by Kurt Vonnegut trobat a Wampeters, Foma and Granfalloons, ISBN 0385333811;

Enllaos. 

Biafraland Forum promogut pel MASSOB, the Movement for the Actualization of the Sovereign State of Biafra, partidari de la independncia de Biafra.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81631" title="Francesc II Montefeltro de Borgo San Sepolcro" nonfiltered="2384" processed="2379" dbindex="32547">
Francesc II Montefeltro di Borgo San Sepolcro fou fill de Neri Montefeltro de Borgo San Sepolcro, al que va succeir el 1355 com a senyor sobir i vicari imperial de Borgo San Sepolcro, per va vendre la senyoria a Perusa el 1356 tot i que va mantenir el govern en qualitat de capit del poble i cap de la milcia dels Forestieri, fins que en fou expulsat per una revolta popular. Va heretar tamb del pare les senyories de la Faggiuola i de Casteldelci, i els altres castells als Apenins de Sarsina, a Montefeltro i a la  Massa Trabaria, i les senyories imperials de Fucecchio, Castelfranco, Santa Croce, Santa Maria in Monte i Montecalvoli.

Va morir passat el 1384. Es va casar el 1336 amb Francesca Tarlati, filla de Pier Saccone Tarlati, senyor sobir d'Arezzo, Citt di Castello i Chiusi, senyor de Pietramala, Bibbiena, Bucine, Pogi, Renola, Caposelvi, Galatrona, Torre a Mercatale, Tennennano, Venandello i Rigoni, de la qual va tenir noms un fill, Neri, capit del exrcit del duc de Mil, que va premorir al pare.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81632" title="Francesc I Montefeltro de Borgo San Sepolcro" nonfiltered="2385" processed="2380" dbindex="32548">
Francesc I Montefeltro de Borgo San Sepolcro fou fill d'Uguccione Montefeltro.

Fou podest de Lucca el 10 de juliol del  1314 

Va morir a Valdinievole (a la vora del riu Bora) el dia 1 de setembre del 1315  a causa de les ferides a la batalla de Montecatini, i fou enterrat a Pisa.

Es va casar amb Altavilla Guidi, filla del comte Frederic Novello Guidi de Bagno i va deixar tres fills: Uguccione (castell de Selvapiana, adquirida als Abbazia de Trivio el 1338, juntament amb son cos Paolozzo), Cassandra (casada amb Rambert Malatesta il Conticino, comte de Ghiaggiolo, Valdipondo i Particeto) i Violant (casada amb Joan Malatesta comte de Chiazzo i senyor de San Mauro, Castiglione, Monleone, Calbana, Calbanella, Ginestreto i Secchiano)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81633" title="Arrigo della Faggiuola" nonfiltered="2386" processed="2381" dbindex="32549">
Arrigo della Faggiuola fou fill de Ranier de Casteldelci i net de Tadeu I Montefeltro (mort el 1251). Va participar en el govern de la Faggiuola i  Casteldelci que tenia son germ i va morir abans del 1308 deixant un fill anomenat Paolozzo I della Faggiuola.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81634" title="Paolozzo I della Faggiuola" nonfiltered="2387" processed="2382" dbindex="32550">
Paolozzo I della Faggiuola fou fill d'Arrigo della Faggiuola. Va rebre en emfiteusi el monestir de San Donato di Pulpiano i els castells  de Maiolo i Maioletto el 6 de setembre del 1308. Va ser incls en la concessi imperial de 72 castells dels Apenins de Sarsina, Montefeltro i Massa Trabaria feta a favor de son cos Neri Montefeltro de Borgo San Sepolcro el 15 de febrer del 1329 i va obtenir tamb el dret de nomenar jutges i notaris i de legitimar bastards. Va tenir un fill, Arrigo, que possiblement el va premorir, i un net anomenat Paolozzo II della Faggiuola.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81635" title="Paolozzo II della Faggiuola" nonfiltered="2388" processed="2383" dbindex="32551">
Paolozzo II della Faggiuola fou fill d'Arrigo i net de Paolozzo I della Faggiuola al que va succeir com a senyor de la  Faggiuola, Casteldelci, Corneto, Selvapiana, Curtolo, Sant Angelo, Colorio i Santo Stefano. Va testar el dia 1 d'octubre del 1394 i va morir poc desprs deixant dos fills: Arrigo Rico i Uguccione Arrigo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81636" title="Arrigo Rico" nonfiltered="2389" processed="2384" dbindex="32552">
Arrigo Rico fou el fill de Paolozzo II della Faggiuola. Va succeir al seu pare i es va repartir els seus dominis amb son germ Uguccione Arrigo. A Arrigo li van tocar les senyories de Curtolo, Sant Angelo, Colorio i Santo Stefano, dos teros de Corneto, i la meitat de la Faggiuola i Casteldelci. Va deixar un fill anomenat Paolozzo III della Faggiuola.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81637" title="Paolozzo III della Faggiuola" nonfiltered="2390" processed="2385" dbindex="32553">
Paolozzo III della Faggiuola fou fill i successor d'Arrigo Rico. Va perdre tots els seus feus i noms va conservar Santo Stefano, que va deixar per testament a Florncia. Va morir vers el 1400 o poc desprs. La seva dona Marietta va rebre dels florentins bens a Corneto.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81638" title="Uguccione Arrigo" nonfiltered="2391" processed="2386" dbindex="32554">
Uguccione Arrigo, anomenat Cionarise, fou el fill de Paolozzo II della Faggiuola. Va succeir al seu pare i es va repartir els seus dominis amb son germ Arrigo Rico, i li van tocar la senyoria de Selvapiana, la meitat de les senyories de Faggiuola i Casteldelci, i un ter de la senyoria de Corneto. Va deixar un fill natural, Paolozzo IV della Faggiuola.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81639" title="Paolozzo IV della Faggiuola" nonfiltered="2392" processed="2387" dbindex="32555">
Paolozzo IV della Faggiuola fou fill de Uguccione Arrigo.

Com que era bastard no podia heretar i va perdre els feus paterns a mans dels vens i cosins, i noms va conservar Selvapiana. Al servei de Gian Galeazzo Visconti va combatre als florentins el 1404 i fou derrotat per desprs es va reconciliar amb els seus enemics i li foren reconeguts Selvapiana i Santo Stefano com a feus de Florncia, que va traspassar al seu fill Francesc, el darrer possedor, que fou capit al exercit del duc de Mil i va morir ms tard del 1426.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81640" title="Copa Masters masculina" nonfiltered="2393" processed="2388" dbindex="32556">

La Copa Masters, Tennis Masters Cup en angls, s un torneig de tennis que es disputa anualment al final de cada temporada, amb la participaci dels vuit millors jugadors del rnquing mundial. s un torneig que es realitza en categoria individual masculina i dobles masculins.

A diferncia dels altres torneigs disputats al llarg de l'any, el Masters no s un torneig d'eliminaci directa. Els vuit participans es divideixen en dos grups de quatre jugadors, enfrontant-se aquests entre ells. Els dos millors jugadors de cada grup passen a semifinals enfrontant-se el primer d'un amb el segon de l'altre i a l'inrevs. Els dos vencedors de les semifinals es juguen el ttol en un partit final.

 Histria .
Aquest torneig s la tercera evoluci d'un campionat que es comen a disputar el 1970. En aquell moment s'anomen The Masters i era organitzat per la Federaci Internacional de Tennis (ITF). El torneig es realitzava al finalitzar l'any per no atorgava punts per al rnquing mundial.

El 1990, l'Associaci de Tennistes Professionals (ATP) va crear el Tour ATP, i va reconvertir el Masters en el ATP Tou World Championship. A partir d'aquest moment ja es comen a atorgar punts per al rnquing mundial, i el jugador que resultava invicte del certamen sumava tants punts com qualsevol altre torneig dels Grand Slam. La ITF, per, que continuava amb l'organitzaci dels torneigs del Grand Slam va crear, per competir amb aquest nou campionat, la Copa Grand Slam, en la qual competien el setze millros tennistes dels tornejos del Grand Slam disputats aquell any.

El desembre de 1999, la ATP i la ITF van acordar organitzar un nic torneig anomenat Tennis Masters Cup. Es va establir que competissin els vuit millors jugadors de l'any, amb la particularitat que els guanyadors dels quatre torneigs del Grand Slam tenien la presncia assegurada a la Copa Masters.

Actualment es disputen els dos tornejos de categoria masculina, individuals i dobles, en la mateixa setmana, tot i que anteriorment els dobles es disputaven la setmana segent als individuals.

 Campions en categoria individual .


 Campions en categoria de dobles .


 Vegeu tamb .
Copa Masters femenina;

 Enllaos externs .
  Pgina web oficial;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81641" title="Repblica de Benin" nonfiltered="2394" processed="2389" dbindex="32557">

La Repblica de Benin fou un estat de curta duraci proclamada a la costa de Nigria, anomenada aix per la seva capital, Benin City. Es proclam el 9 d'agost del 1967 a la regi del Mig-oest ocupada per Biafra, governada per un administrador militar biafreny (del 17 d'agost del 1967 - 19 de setembre del 1967 el soldat Albert Nwazu Okonkwo), fins que el 19 setembre del 1967 la Repblica de Benin fou declarada unilateralment (a les 07:00; no fou reconeguda; el mateix Albert Nwazu Okonkwo hi govern), per el 20 del setembre del 1967 acab quan fou ocupada militarment per Nigria (a les 13:00). 

Font.
WorldStatesmen- Nigeria;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81642" title="Copa Masters" nonfiltered="2395" processed="2390" dbindex="32558">


Copa Masters masculina, competici  en categoria masculina;
Copa Masters femenina, competici  en categoria femenina;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81643" title="Tortuga gegant de les Galpagos" nonfiltered="2396" processed="2391" dbindex="32559">

La tortuga gegant de les Galpagos (Geochelone nigra o Geochelone elephantophus) s una espcie de tortuga de grans dimensions que es troba a les illes Galpagos. Alguns individus arriben a 300 kg de pes i mesuren gaireb dos metres de longitud. Juntament amb la tortuga Aldabra de les Seychelles, sn les tortugues ms grans del mn.

Es suposa que abans de l'arribada dels primers visitants humans, hi debia haver 14 subespcies de tortuga gegant de les Galpagos, per actualment noms en queden 11: cinc a l'illa Isabela i les altres sis Santiago, Santa Cruz, San Cristbal, Pinzn, Espaola i Pinta. La subespcie present a Pinta s'extingir en quan mori l'nic mascle que queda viu. 

Les 11 subespcies sn:
 Geochelone nigra abingdoni;
 Geochelone nigra becki;
 Geochelone nigra chathamensis ;
 Geochelone nigra darwini;
 Geochelone nigra ephippium ;
 Geochelone nigra phantastica (extingida);
 Geochelone nigra galapagoensis (extingida);
 Geochelone nigra guntheri ;
 Geochelone nigra hoodensis ;
 Geochelone nigra microphyes ;
 Geochelone nigra porteri ;
 Geochelone nigra vandenburghi ;
 Geochelone nigra vicina ;
 Geochelone nigra wallacei (extingida);



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81646" title="Dallas Mavericks" nonfiltered="2397" processed="2392" dbindex="32560">


Dallas Mavericks s el nom d'una franqucia de bsquet de la NBA. La seu del equip est situada a la mateixa ciutat de Dallas, (Texas). L'apellatiu Mavericks va ser triat en un concurs pblic on es van rebre ms de 4600 suggeriments. El logotip actual t un poltre al voltant d'una pilota, reflectint el significat en angls de la paraula maverick (poltre que no t la marca del seu amo). Anteriorment, el logotip de l'equip reflectia un tradicional barret de vaquer Tex sobre una lletra M. 

 Histria .

L'any 1979, el milionari Donald J. Carter va dipositar 12 milions de dlars a la seu de la NBA, amb el qual donava l'entrada dels Dallas Mavericks a la lliga. L'equip va ser enquadrat a la divisi mig-oest, al costat d'altres equips texans com els San Antonio Spurs. 

L'any segent va comenar la seva participaci a la lliga amb un pssim balan de 15 victries i 67 derrotes, per amb l'aparici de dues persones molt importants en el seu futur immediat. Un va ser el base-escorta Brad Davis i l'altre va ser l'entrenador Dick Motta. 

Dallas durant aquests anys inicials va optar a molt bones posicions als Drafts, a causa dels seus pssims resultats a la lliga. Aix es va traduir amb l'arribada de grans jugadors, com ara Mark Aguirre, Rolando Blackman i Jay Vincent tots elegits l'any 1981, en 1, 9 i 24 posici respectivament. 
Uns anys ms tard apareixerien altres jugadors com ara Detlef Schremph, Sam Perkins i Derek Harper. 
Grcies a l'arribada d'aquests i altres jugadors, Dallas va anar millorant les seves posicions a la lliga, i poder entrar en diverses ocasions als playoffs, fins al seu moment ms important, l'any 1987, quan va quedar als peus de la final de la NBA al perdre contra els ngeles Lakers al set partit de la final de la conferncia Oest. 
A partir d'aqu va comenar la decadncia de l'equip, que els dur fins finals dels 90, durant aquest temps foscos, van encadenar una de les pitjors ratxes de la histria de l'NBA.


A partir del 1998, la situaci va canviar i es va tornar a viure moments glria com enguany al 2006. Grcies a molt bones incorporacions com (Michael Finley i Steve Nash), eleccions al draft com Dirk Nowitzki i a un bon entrenador (Don Nelson), es van aconseguir de nou bons resultats.
Dallas es va tornar a ficar als playoffs, desprs d'una dcada sencera, i jugadors seus van disputar de nou un All-Stars. L'any 2003, van arribar de nou a la final de la conferncia Oest per van acabar caient de nou en l'ltim partit davant els San Antonio Spurs. 

A la temporada 2004-05 van aconseguir un rcord de 58 victries i 24 derrotes, tot i aix van caure eliminats en segona ronda davant els Phoenix Suns. 
Al 2006, aconsegueixen eliminar als Phoenix Suns a la final de la Conferncia Oest i assoleixen el seu primer ttol de conferncia, arribant d'aquesta manera per primera vegada la final de la NBA. En aquesta final s'enfronta als Miami Heat, desprs dels dos primers partits a Dallas, els Mavericks es posarien 2-0 en la srie, per finalment perdrien la final per 4 a 2.

Plantilla Actual.


Altres persones que treballen a la organitzaci dels Mavericks:
Entrenadors assistents: Del Harris, Larry Riley, Charlie Parker, Rolando Blackman, Joe Prunty;
Entrenador fsic: Casey Smith;
President d'operacions:  Donnie Nelson;

Temporades.




 Jugadors Destacats.

Nmeros Retirats

(15) Brad Davis;

(22) Rolando Blackman ;

Per Recordar

Mark Aguirre;

Shawn Bradley;

Steve Nash;

Derek Harper;

Michael Finley;

Dirk Nowitzki;

 Entrenadors Destacats .

Don Nelson;

Dick Motta;

Avery Johnson;

Ttols.

Campin de Conferncia - 1 -   2006 ;
Campi de Divisi - 1 - 1987 ;

Pavellons.
Reunion Arena (1980-2001);
American Airlines Center (2001-actual);

 Enllaos externs .
 Pgina oficial dels Dallas Mavericks;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81649" title="Comtat de Pietrarubbia" nonfiltered="2398" processed="2393" dbindex="32561">
El comtat de Pietrarubbia fou una jurisdicci feudal d'Itlia centrada al castell de Pietrarubbia, del que era castell Odalric, un cavaller sax, vers la segona meitat del segle X, juntament amb el castell de Carpegna, i va rebre del emperador un diploma imperial datat a Viterbo el 16 d'agost del 962 on se li concedien totes les ciutats fortificades i castells  in Regione Flaminae Senoniae".

Fou pare o mes probablement avi d' Oddo Antonio I, comte de Pietrarubbia i de Carpegna. Els seus fills es van enfrontar en una sagnant guerra i finalment es van repartir els dominis el 1140. Vers el 1150 apareix com a comte de Pietrarubbia Galeazzo i el seu germ Antoni I era comte de Montecopiolo, i fou el primer comte de San Leo o Montefeltro. A la mort de Galeazzo el comtat va passar al seu nebot Montefeltrano I Montefeltro (fill d' Antoni I de Montefeltro), mort el 1202 deixant com a successor al seu fill Bonconte I Montefeltro. Va rebre confirmaci del comtat de Pietrarubbia del Papa Honori III el 1216 (i tamb de Montefeltro). Va morir el 1242 i el va succeir el seu fill Montefeltrano I Montefeltro, mort el 1255.

El seu successor fou el seu fill Guiu I Montefeltro que el 29 d'agost de 1258 es va repartir els dominis amb son germ Tadeu II Montefeltro al que va pertocar el comtat de Pietrarubbia. Tadeu II va enderrocar el 1266 a son germ Guiu I de Montefeltro per aquest va recuperar el poder el 1282 desprs de matar en la lluita al usurpador, per va respectar Pietrarubbia pels fills de Tadeu II. El successor fou Corrado Montefeltro de Pietrarubbia que va associar al seu germ Malatesta Montefeltro de Pietrarubbia. El 8 de Juny de 1298 el poble es va revoltar i el comte Corrado fou assassinat juntament amb el seu fill (d'un any d'edat) Tadeu i la seva dona Contana Ravegnani (que va estar uns mesos empresonada abans de ser assassinada el 1299), i  els  germans  de Corrado:  Tadeu Novello (que inicialment va poder fugir per fou rpidament capturat i executat), Giovanna i Filippuccio (aquest darrer germanastre)

Malatesta es va poder escapar i encara vivia el 1324. D'un altra fill (de lnea bastarda) de nom Rinald, no es tenen noticies. La lnea fou continuada per el germ Speranza Montefeltro de Pietrarubbia, reconegut comte el desembre del 1305, que va perdre el comtat el 1320 (quant fou excomunicat) o el 1334, i va passar al Papa. El 1355 el comtat fou abolit. Tan el castell com els nuclis propers van entrar en decadncia. El segle XIV fou retornada als Montefeltro i fou part del comtat d'Urbino; Federico III Montefeltro la va restaurar. La seva possessi va estar en mans de membres de la famlia i va seguir la sort del ducat.


 Llista de comtes de Pietrarubbia.

Odalric segle X;
Desconegut ;
Oddo Antonio I segle XI;
Galeazzo desprs de 1150;
Montefeltrano I Montefeltro fins el 1202;
Bonconte I Montefeltro 1202-1242 ;
Montefeltrano I Montefeltro 1242-1255 (de Montefeltro);
Guiu I Montefeltro 1255-1258 (de Montefeltro);
Tadeu I Montefeltro 1258-1282 (Tadeu II de Montefeltro 1266-1282);
Corrado Montefeltro de Pietrarubbia 1282-1298;
Malatesta Montefeltro de Pietrarubbia associat 1282-1298;
Al Papa 1298-1305;
Speranza Montefeltro de Pietrarubbia 1305-vers 1334;
Al Papa ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81656" title="Fregata" nonfiltered="2399" processed="2394" dbindex="32562">

Les fregates (Fregata) sn l'nic gnere d'aus de la famlia dels fregtids (Fregatidae). Sn animals de grandria considerable, amb una envergadura d'ales que pot superar els 1,80 metres. El seu plomatge s poc conspicu i tenen una cua llarga i forcada. Malgrat les seves dimensions, sn aus molt lleugeres, amb un pes de pocs centenars de grams. Totes les espcies tenen una coloraci negra o negra i blanca, i els mascles tenen unes caracterstiques bosses inflables a la gola, d'un color vermell intens. No neden ni caminen ni poden enlairar-se des d'una superfcie plana i per volar es deixen caure des d'una lloc elevat. Poden romandre a l'aire durant ms d'una setmana i poden assolir els 400 km/h.

 Espcies .
Existeixen cinc espcies de fregates:
 Gnere Fregata:
 Fregata magnfica o reial, Fregata magnificens.
 Fregata de l'Ascensi, Fregata aquila.
 Fregata de l'illa Christmas, Fregata andrewsi.
 Fregata gran o comuna, Fregata minor. ;
 Fregata ariel, Fregata ariel.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81661" title="Fragata" nonfiltered="2400" processed="2395" dbindex="32563">

 Marina: tipus de vaixell de guerra menor que un destructor i habitualment de missi especfica; vegeu Fragata (vaixell).
 Zoologia: gnere d'aus, tamb anomenades fregates; vegeu Fregata.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81684" title="Montefeltro" nonfiltered="2401" processed="2396" dbindex="32564">
Els Montefeltro foren una important famlia italiana de l'edat mitjana, dividida en diverses branques, la principal de les quals fou la de comtes de Montefeltro i comtes i ducs d'Urbino.

El primer personatge de la famlia es un tal Odalric o Udalric, cavaller sax que era castell de Carpegna i de Pietrarubbia vers la segona meitat del segle X, i va rebre del emperador un diploma imperial datat a Viterbo el 16 d'agost del 962 on se li concedien totes les ciutats fortificades i castells  in Regione Flaminae Senoniae, quae sunt, Mons Cicunus (Monte Cerignone), Sextinum (Sestino), Castellana, Castrum Sancti Clementis (San Clemente), Agellum (Agello, prop de San Clemente), Corianum (Coriano), Mons Scutulus (Montescudo), Albaretum (Albereto), Gessum (Gesso), Castrum Gaiani (Saiano, prop de Montebello), Monzardinus (Monte Giardino), Sassus (Sassofeltrio), Mons Germanus (Monte Grimano), Mons Tassus (Monte Tassi), Mons Copiolus (Montecopiolo), Seravallum (Serravalle), Verucchium (Verucchio), Sanctus Marinus (San Marino), et demum Montis Feretrani (San Leo), Mons Madius (Montemaggio, prop de San Leo), Macerata (Macerata Feltria), Petracutae (Pietracuta), Toranum (Torriana), Scaulinum Vetus (Scavolino), Soanna (Soanne), Pinnnae Billiorum (Pennabilli), et Maiolum (Maiolo) . 

Fou pare o mes probablement avi d' Oddo Antonio I comte de Carpegna i de Pietrarrubia al segle XI. Els seus fills es van enfrontar en una sagnant guerra i finalment es van repartir els dominis el 1140.

Ranier, un descendent (fill o net o nebot d'Odalric) fou comte de Carpegna, lnia establerta a partir del seu possible fill o nebot Guiu.

Un fill, net o nebot d'Odalric va iniciar la lnea de comtes sobirans de Sogliano

Desprs del 1150 apareix com a comte de Pietrarubbia, Galeazzo.

Son germ Antoni I Montefeltro era comte de Montecopiolo, senyor de Monte Tassi i Monte Grimano i governava la part sud del comtat de Carpegna, i va rebre del emperador Frederic Barba-roja la comarca de Montefeltro (llavors anomenada de San Leo o Monte Feretrani) desprs del 1150, prenent el ttol de comte de Montefeltro. Fou vicari imperial d'Urbino vers el 1155 per va exercir el crrec poc temps. Va morir no abans del 1184 i va deixar tres  fills: Montefeltrano I Montefeltro, Cavalca i Bonconte. 

Montefeltrano I Montefeltro va heretar el comtat de Pietrarubbia a la mort del seu oncle Galeazzo. Va enviar tropes en ajut d'Enric IV a Siclia. Va morir el 1202. va deixar dos fills: Bonconte I Montefeltro i Tadeu I Montefeltro.

Bonconte I Montefeltro (1165-1242) fou el successor a Montefeltro i Pietrarubbia el 1202.  Vers el 1210 va arrabassar als seus cosins del comtat de Carpegna el castell de Monte Cerignone. El 1216 fou confirmat en el feu de Montefeltro i Pietrarubbia pel Papa Honori III; el 1226 l'emperador Frederic II li va donar en feu la ciutat d'Urbino amb el territori (comtat), per fins el 1234 no es va poder imposar a la ciutat. La data de la investidura imperial es discutida, i alguns experts es decanten per la de 1213 i altres per la de 1226; la investidura papal del 1216 sembla clar que no es va estendre a Urbino tot i que alguns historiadors ho consideren possible.  Va morir el 1242. El va su cceir el seu fill  Montefeltrano II Montefeltro,

Montefeltrano II va governar com a comte de Montefeltro, Pietrarubbia i Urbino.  A aquesta darrera ciutat va haver d'abandonar el ttol comtal i assumir el de podest per l'oposici de la poblaci (ja era podest el 1252). Va morir el 1255. El va succeir el seu fill Guiu I Montefeltro. Els altres fills tamb exerciran crrecs rellevants: Tadeu II Montefeltro comte, Orlando (bisbe de San Leo elegit el 1275 i fins a la seva mort el 1282) i Feltrano (que el 27 d'agost de 1258, en un repartiment de territoris, va rebre alguns castells)

Guiu I Montefeltro fou comte de Montefeltro, Pietrarubbia i Urbino. El 27 d'agost de 1258 va repartir els dominis amb els seus germans, i el comtat de Pietrarubbia va passar a Taddeu II Montefeltro, pel que fou enderrocat a Montefeltro i Urbino, pero va mantenir la lluita  i va recuperar el poder el 1282 matant a son germ en un combat (deixant Pietrarubbia als seus fills) i apoderant-se de Cesena, Forl, Senigallia, Jesi, de les que es va proclamar senyor sobir (1 de maig de 1282), i de part de la Romanya gelfa; al cap d'uns mesos, el 1283 el poble es va tornar a revoltar i va aclamar com a senyor al Papa; les tropes del Papa el van expulsar de tots els seus dominis. El 13 de maig del 1289 va ser proclamat senyor sobir de Pisa per en fou deposat en virtut del tractat de Fucecchio del 12 de juliol de 1293. Llavors el Papa Bonifaz VIII el va perdonar i li va retornar els comtats de Montefeltro i Urbino, per cansat i desillusionat es va fer monjo francisc professant els vots el 17 de novembre de 1296 i va morir a Asss el 29 de novembre de 1298 essent enterrat a Urbino. El va succeir el seu fill Frederic I Montefeltro.

Frederic I Montefeltro va succeir al seu pare el 1296 i en fou investit per l'emperador. El desembre de 1305 va rebre les senyories sobiranes de  Serrungarina i Montecampanaro, i el juliol de 1306 fou proclamat senyor sobir de Fano, Pesaro i Senigallia, per les va perdre aviat, si be va  el 1317 va recuperar Fano, la va tornar a perdre, la va recuperar el 1318, la va tornar a perdre i la va reconquerir el 1321; fou proclamat senyor sobir de Casole a la Val d'Elsa el desembre de 1312 i fins el gener de 1313, senyor sobir de Recanati i Cingoli del 1317 al 1322, senyor sobir de Cagli del 1317 al 1319, podest d'Arezzo el 1277, 1299, 1302, 1303 i 1304, capit del  poble de Cesena el maig de 1301, capit del exrcit del Papa des el 1305, podest de Pisa del 1313 al 1318, Vicari Imperial a Pisa del 1311 al juny de 1313, Vicari Imperial d'Arezzo des el juny de 1313,  capit del poble d' Spoleto des l'agost del 1321. Fou excomunicat diverses vegades  (Per Nicolau III Orsini el 1277, per Joan XXII el 1319, 1320 i 1321 per heretgia i idolatria). Va lluitar contra el jutge de la Marca d'Ancona, Niccol da Reggio el 1319 (per el que fou declarat heretge per l'arquebisbe de Ravenna el 1321). El  22 d'abril de 1322 el poble d'Urbino es va revoltar i el va matar. El fill Siginolf I Montefeltro conegut per Nolfo I Montefeltro el va succeir. 
 
Siginolf I Montefeltro va recuperar el poder a Urbino el 1323 va ser aclamat senyor (comte) d'Urbino. El 1326 fou podest de Fabriano.  El 1327 l'emperador li va donar la investidura de Pistoia per no la va ocupar. L'abril del 1333 fou capit de l'exrcit del Papa. Va ocupar el comtat de Montefeltro entrant a San Leo el 1338 com a comte de Montefeltro i Urbino. El 1340 fou senyor de San Marino que va conservar fins el juny de 1355. El 1341 fou capit del poble de Pisa i capit general del seu exrcit; el 1348 fou capit general del exrcit de Vencia i el mateix any fou nomenat vicari imperial del comtat d'Urbino. El 1351 fou nomenat capit general del exrcit de Mil.  El 1352 fou senyor (amb el ttol de governador i conservador) de Cagli que va conservar fins el 1354 en qu en fou expulsat pel cardenal Albornoz per el 12 de juliol de 1355 fou nomenat vicari pontifici perpetu d'Urbino, San Leo (Montefeltro) i Cagli. Em fou expulsat altra cop pel cardenal Albornoz el 1359. Fou podest de Siena el 1357 i capit general del seu exrcit el 1358. Va morir el 1364. El va succeir en els seus drets el seu fill 
Frederic II Paolo Novello Montefeltro que el 1360 per fou rebutjat i va morir vers el 1370. 

Antoni II Montefeltro fou fill de Frederic II Paolo Novello Montefeltro. Mes jove que el pare, juntament amb els seus germans  Nolfo II Montefeltro i Galasso Montefeltro es va apoderar d'Urbino i de Montefeltro el 1364 que van conservar fins el 1369. Perdonat pel nunci apostlic Grimoard va tornar a Urbino el 1376 (des Cagli) i el 1384 es va traslladar a Gubbio. El 1381 fou capit del exrcit de la reina de Npols i el 1385-1386 fou capit del exrcit del senyor de Forli. El novembre del 1388 fou capit del exrcit del senyor de Mil crrec que va conservar fins l'octubre del 1391. El 4 de juny de 1390 el Papa Bonifaz IX el va reconixer comte de Montefeltro i vicari pontifici d'Urbino i Gubbio,  de Cagli el18 d'abril de 1392, i senyor de Cantiano el juliol de 1393. El setembre de 1398 fou cap del consell secret del duc de Mil i l'agost del 1402 membre del consell de regncia del ducat milans. Va morir a Urbino el 23 d'abril de 1404 i el va succeir el seu fill Guidantonio I Montefeltro.
 
Guidantonio I Montefeltro va succeir al seu pare com a comte de Montefeltro (amb els annexes ttols de senyor de San Leo i Cantiano) i d'Urbino el 1404 i fou confirmat com a vicari pontifici d'Urbino, Cagli i Gubbio per bule del 16 de maig de 1404. El 1408 fou nomenat vicari pontifici a Asss (amb Bastia Umbra, Spello i Nocera Umbra per les dues darreres las va cedir el juliol de 1416 a Braccio di Montone). Capit del exrcit del rei de Npols (1408) i gran Conestable del Regne de Npols (abril 1409). El gener del 1410 fou nomenat vicari pontifici a Forlimpopoli. El maig del 1412 fou nomenat capit del exrcit de l'antipapa Joan XXIII. El setembre de 1413 va haver de cedir Forlimpopoli als Ordelaffi, per en fou reconegut de nou senyor el maig de 1419 a canvi d'un pagament de dotze mil florins. L'antipapa li va concedir Forli el setembre del 1413 per mai va dominar la ciutat. El gener de 1419 el Papa el va elevar a duc d'Urbino, ttol de carcter vitalici, i gonfanoner de l'Esglsia. El 25 d'abril del 1420 fou nomenat vicari pontifici dels estats dels Feltreschi i senyor sobir de Frontone. El 1424 va rebre el rectorat pontifici de Massa Trabaria i el vicariat pontifici de Castel Durante per bule del 12 de maig de 1424, com a dot de la seva muller, per en fou expulsat el 1426 per la poblaci local fidel als Brancaleoni. El gener del 1424 fou nomenat capit del exrcit de Vencia. El 16 de mar de 1429 fou creat comte de Castel Durante i el 1430 va arrabassar als Brancaleoni Sassocorvaro, Lunano e Montelucco. El 3 de setembre de 1430 fou nomenat capit general del exrcit de Florncia per va renunciar al crrec el 11 de desembre del 1430.  El setembre de 1431 fou nomenat senyor sobir de Citt di Castello i la va conservar fins el novembre del 1432. El 1435 fou nomenat senyor sobir de Pergola i de Mongtone (aquesta darrera la va rebre l'agost de 1435 per la va retornar aviat a  Carlo di Montone). El 1443 el Papa Eugeni IV li va donar en feu Sant'Angelo in Vado, Mercatello sul Metauro i  Lamole. Va morir a Urbino el 22 de febrer de 1443 . El va succr el seu fill Oddo Antonio II Montefeltro, la germana del qual, Sveva Montefeltro, fou beatificada pel Papa.

Oddo Antonio II Montefeltro fou nomenat pel Papa Eugeni IV com a duc hereditari d'Urbino el 26 d'abril de 1443 i el va confirmar com a vicari pontifici d'Urbino, Gubbio i Cagli,  comte  sobir de Montefeltro i de Castel Durante, senyor sobir de San Leo, Cantiano, Pergola, Sassocorvaro, Lunano i Montelucco. Va morir a Urbino el 22 de juliol de 1444 a mans de dos ciutadans d'Urbino als que havia sedut les mullers. Com que no tenia fills ni quedava cap germ de sexe mascul, la germana gran Violant Montefeltro tenia el dret a l'herncia i en va rebre una petita part que va aportar el 13 de juny de 1347 al seu marit Domnico Malatesta senyor de Cesena, Bertinoro, Meldola i Sarsina, conegut com Malatesta Novello, consistint la dot amb San Leo i la part nord del comtat de Montefeltro; pero el gruix principal dels territoris dels Montefeltro va passar al fill bastard legitimat Frederic III Montefeltro

Frederic III fou reconegut vicari Pontifici d'Urbino, Gubbio, Cagli,  comte sobir de Montefeltro, comte sobir de Castel Durante, senyor sobir de San Leo, Cantiano, Pergola, Sassocorvaro, Lunano i Montelucco. El 6 de mar de 1445 va adquirir Fossombrone als Malatesta. Fou confirmat en els seus ttols i estats pel Papa Nicolau V amb Bule Pontifcia del 20 de setembre de 1447. Capit del exrcit de Francesc Sforza el juliol del 1445, capit de la Repblica de Florncia el setembre de 1447, capit del exrcit del duc de Mil a l'agost de 1450, i capit del exrcit del rei de Npols l'octubre de 1451 i capit general del mateix l'abril del 1452. Capit general del exrcit del Papa el febrer del 1459, capit general del exrcit combinat del duc de Mil i el Papa el gener de 1460, capit general del exrcit del rei de Npols el 12 de setembre de 1460.
El Papa Pius II li va renovar la investidura com vicari d'Urbino, Cagli, Pergola, San Leo, Gubbio i Fossombrone el  30 de juliol de  1461, i amb la pau del dia 1 de novembre de 1463 va rebre com a vicari pontifici,  Macerata Feltria, Sant'Agata Feltria, Maiolo, Sartiano, Torricella, Libiano, Rocchi, Maiano, Caioletto, Monte Benedetto, Pereto, Scavolino, San Donato, Ugrigno, Pagno, Pennabilli, Maciano, Pietrarubbia, Monte Santa Maria, Montedale, Castellina, Fossa, Ripamassana, Valle Avellana, San Giovanni, Auditore, Sasso, Torre, Piandicastello, Tavoleto, Gesso, Petrella i Certalto; el gener de 1464 encara fou nomenat vicari pontifici a Sassocorvaro i el 1 d'abril de 1464 va ser nomenat vicari general pontifici a la Romanya i a Montefeltro. Fou lloctinent general del exrcit de l'Esglsia el juny de 1465,  capit general del exrcit del rei de Npols a l'agost del 1465, capit general del exrcit del duc de Mil el 6 de juny de 1466, capit general del exrcit de Florncia el gener del 1467, capit general del exrcit del duc de Mil el setembre del 1468, i capit general del exrcit de Florncia el maig del 1472. El Papa 
Sixt IV el va nomenar el 23 de mar de 1474 duc d'Urbino, com extensi per la branca bastarda legitimada, del ttol hereditari concedit a son germanastre Oddo Antonio  II Montefeltro el 1443. Fou capit general del exrcit combinat del Papa i el rei de Npols l'abril de 1478  i capit general  de la Lliga antiveneciana el maig del  1482 i va morir a Ferrara el 10 de setembre de 1482. El va succeir el seu fill Guidobald I Montefeltro.
 
Guidobald I fou capit del exrcit del rei de Npols el setembre del 1482. El 1485 una bule del Papa el va confirmar com Duc d'Urbino, vicari pontifici perpetu d'Urbino, Gubbio i Cagli, comte de Montefeltro, Massa Trabaria, Castel Durante i Mercatello sul Metauro, senyor i vicari pontifici de San Leo, Cantiano, Pergola, Sassocorvaro, Lunano, Montelucco, Fossombrone, Macerata Feltria, Maiolo, Sartiano, Torricella, Libiano, Rocchi, Maiano, Caioletto, Monte Benedetto, Pereto, Scavolino, San Donato, Ugrigno, Pagno, Pennabilli, Maciano, Pietrarubbia, Monte Santa Maria, Montedale, Castellina, Fossa, Ripamassana, Valle Avellana, San Giovanni, Auditore, Sasso, Torre, Piandicastello, Tavoleto, Gesso, Petrella i Certalto. Capit del exrcit del Papa el 1486. Capit del exrcit del rei de Npols el mar del 1494. Un altra bule de 10 de mar de 1494 li va donar la investidura com a senyor de Poggio dei Berni, que va cedir a la seva dona. Capit del exrcit de Florncia l'abril de 1495, i del exrcit del Papa altre cop el mar de 1496, i desprs del exrcit de Vencia l'abril de 1497 i governador general del exrcit de la repblica serenssima el 21 d'agost de 1497. L'abril del 1502, pressionat per les conquestes del duc Valent (Csar Borja), va fugir a Mntua; va tornar als seus dominis l'octubre del mateix any amb intenci de recuperar els territoris per la fora per fou derrotat i va haver de tornar a l'exili fins que va poder tornar als seus antics dominis el 28 d'agost de 1503 a la mort del Papa Alexandre VI. General de l'Esglsia el 15 de novembre del 1504. El 15 de setembre de 1504 fou nomenat governador general de les possessions del Papa a Romanya amb el ttol de duc de Romanya. Va morir a Fossombrone l'11 d'abril del 1508 sense fills i la successi va passar a la seva germana gran (una germana de nom desconegut, nascuda el 1460, havia mort el 1461) Joana Montefeltro o Giovanna Montefeltro, casada amb Giovanni o Joan della Rovere d'Aragona, duc de Sora i Arce, senyor i vicari pontifici de Mondavio, senyor de Senigallia i Prefecte di Roma (mort el 6 de novembre del 1501); d'aquest enlla, celebrat l'octubre del 1474, va nixer Francesc Maria I della Rovere, duc d'Urbino. La duquessa Joana Montefeltro va morir a Roma el 1514. Tot els altres germans foren dones, algunes monjes, excepte el bastard legitimat Bonconte, que va premorir al pare (va morir de pesta a Sarno el 1458) i el bastard no llegitimat Antoni, que no tenia dret a l'herncia.


Vegeu tambe:

Comtat de Carpegna;
Comtat de Pietrarubbia;
Comtat de Sogliano;


Comtes de Montefeltro .

Antoni I Montefeltro 1155-1181;
Montefeltrano I Montefeltro (fill) 1181-1234;
Bonconte I Montefeltro (fill) 1234-1242;
Montefeltrano II Montefeltro (fill) 1242-1255;
Guiu I Montefeltro (fill) 1255-1266;
Tadeu I Montefeltro ( germ) 1266-1282;
Guiu I Montefeltro  (segona vegada) 1282-1283 ;
Al Papa 1283-1293;
Guiu I Montefeltro (tercera vegada) 1293-1296;
Frederic I Montefeltro (fill) 1296-1322;
Al Papa 1322-1338;
Siginolf I Montefeltro conegut per Nolfo I (fill) 1322-1354;
Cardenal Albornoz 1354-1355;
Siginolf I Montefeltro 1355-1359;
Cardenal Albornoz 1359-1364;
Frederic II Paolo Novello Montefeltro 1359-1370 (titular);
Antoni II Montefeltro (fill de Nolfo I) 1364-1369;
Al Papa 1369-1390;
Antoni II Montefeltro (segona vegada) 1390-1404;
Guidantonio I Montefeltro (fill) 1404-1443;
Oddo Antonio II Montefeltro  (fill) 1443-1444, duc hereditari 1443;
Frederic III Montefeltro (germ) 1444-1482 duc hereditari 1474;
Guidobald I Montefeltro (fill) 1482-1502;
Csar Borja  1502-1503;
Guidobald I Montefeltro (segona vegada) 1503-1508;
Joana de Montefeltro (germana) 1508, casada amb Joan della Rovere;


 Comtes d'Urbino .

Bonconte I Montefeltro vers 1226-1242;
Montefeltrano I Montefeltro 1242-1252 i podest vers 1252;
Guiu I Montefeltro 1252-1266;
Tadeu I Montefeltro 1266-1282;
Guiu I Montefeltro (segona vegada) 1282-1283;
Al Papa 1283-1293;
Guiu I Montefeltro (tercera vegada) 1293-1296;
Frederic I Montefeltro 1296-1322;
Revoluci 1322-1323;
Siginolf I Montefeltro conegut per Nolfo I 1322-1354;
Cardenal Albornoz 1354-1355;
Siginolf I Montefeltro (segona vegada) 1355-1359;
Cardenal Albornoz 1359-1364;
Frederic II Paolo Novello Montefeltro 1359-1370 (comte titular);
Antoni I Montefeltro 1364-1369;
Al Papa 1369-1376;
Antoni I (II) Montefeltro (segona vegada) 1376-1404;
Guidantonio I Montefeltro 1404-1419;
Ducat des 1419;

 Ducs d'Urbino de la famlia Montefeltro .

Guidantonio I Montefeltro 1419-1443, duc vitalici el 1419;
Oddo Antonio II Montefeltro 1443-1444, duc hereditari el 1443;
Frederic III Montefeltro 1444-1482, duc el 1444, duc hereditari el 1474;
Guidobald I Montefeltro (fill) 1482-1502;
A Csar Borja  1502-1503;
Guidobald I Montefeltro (segona vegada) 1503-1508;
Joana de Montefeltro, 1508, casada amb Joan della Rovere;


Vegeu: Ducat d'Urbino











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81689" title="Jaciment arqueolgic de l'avinguda Antoni Maura (Palma)" nonfiltered="2402" processed="2397" dbindex="32565">

El jaciment arqueolgic de l'avinguda Antoni Maura de Palma es trobava al lloc del qual rep el nom. Fou destrut l'any 2004 per a la construcci d'un aparcament subterrani, amb l'autoritzaci de l'Ajuntament de Palma, presidit aleshores per Catalina Cirer, del Partit Popular, i del Consell Insular de Mallorca, aleshores presidit per Uni Mallorquina. Es tractava del jaciment arqueolgic de ms valor de la ciutat, i possiblement de l'illa, per la seva situaci i pels perodes histrics que s'hi documentaven. 

Ocupava el llit de la desembocadura de la riera de Palma, navegable fins a l'edat moderna, i es trobava al peu de l'acrpoli de la ciutat, un lloc habitat des de l'poca talaitica. El jaciment era gaireb intacte i hi havia un registre de tota la histria de la ciutat i l'illa. El jaciment fou parcialment excavat per arquelegs de la Universitat de Granada. L'element moble ms notable descobert fou part del pont Pis, de l'poca musulmana, que es desmunt parcialment i sense garanties tcniques i es reconstru dins l'aparcament. Per la seva situaci al punt ms emblemtic, monumentalment i histricament, i turstic de la ciutat, i pel seu contingut hauria pogut ser una atracci turstica important i un recurs educatiu de valor incalculable.

Hi hagu una reacci pblica a favor de la conservaci que fou la principal en defensa del patrimoni histric realitzada fins aleshores a les Balears. 

A hores d'ara, continua a Granada l'estudi de les troballes conservades, segueixen les actuacions judicials i s'est buidant, sense intervenci arqueolgica, el fons del llit de la riera. Les pressions socials serviren perqu el jaciment arqueolgic trobat posteriorment a la Calatrava no fos totalment destruit.

El jaciment arqueolgic.
L'indret del jaciment de l'avinguda Antoni Maura era molt  ric i variat per la seva situaci estratgica. Ocupava el darrer tram de la riera de Palma que fou navegable,  prop de la seva desembocadura, anomenat la mar Petita a l'Edat Mitjana, i situat al peu del promontori de l'acrpoli de la ciutat. Aquesta acrpoli, desprs dita el barri de l'Almudaina, fou ocupada des de l'antiguitat i s'hi superposaren les restes de totes les poques: talaitica, romana, bizantina, musulmana, catalana i hispnica, sobretot en el castell de l'Almudaina, al costat de la Seu.

A la riba de la desembocadura de la riera hi hagu els molls i desembarcadors de l'acropoli, i els ponts per passar a la ciutat baixa, com el pont Pis descobert del perode islmic (s.X). El recinte de l'acrpoli estava separat de la riera per una murada, descoberta i destruda tamb el 2004.

Al jaciment hi havia tamb un registre de la major part de la prehistria i histria de Mallorca en forma de testimonis dipositats en el fons de la riera navegable, tots destruts amb les obres, llevat d'alguns de l'expedici catalanopisana de Ramon Berenguer III (1114-1115). Hi havia restes, a ms, de l'edat moderna, posteriors a la desviaci de la riera fora de la ciutat, com els fonaments del basti del Moll, de la murada renaixentista, part del moll del costat   i restes de l'edat contempornia, com un collector del s. XVII amb volta de can, i fonaments i soterranis de construccions de diferents segles.

Histria de la destrucci.
La construcci de l'aparcament a l'avinguda Antoni Maura i la destrucci del jaciment vingu desprs de la paralitzaci de les obres de l'aparcament a la plaa de la Porta de Santa Catalina per les protestes pbliques i de l'aparcament del carrer de la Constituci pel descobriment de restes arqueolgiques, de molta menys importncia que les d'Antoni Maura. En el cas del carrer de la Constituci, les obres restaren aturades molt de temps per la indecisi del Consell Insular de Mallorca, competent en protecci del patrimoni histric, a donar perms.

Durant la campanya electoral de les eleccions de 2004, el Partit Popular anunci la seva intenci de crear una gran zona de lleure al Moll Vell de Palma, just davant l'aparcament d'Antoni Maura, que es completaria amb el soterrament de la via de circulaci que va del Portitxol fins a Portop. Per la construcci de l'aparcament s'anunci que formava part del pla de mobilitat de la ciutat, a pesar que les necessitats d'aparcament de la zona estaven ben cobertes per l'aparcament del Parc de la Mar, del qual l'aparcament d'Antoni Maura s una ampliaci.

Un cop comenades les excavacions arqueolgiques, desprs de diverses troballes d'importncia,  l'Ajuntament de Palma deman, el juliol de 2004, perms al Consell Insular per a construir l'aparcament quan encara no s'havien acabat les excavacions arqueolgiques. L'excusa era que s'havia arribat al nivell fretic i calien uns murs de contenci per poder continuar. La ponncia tcnica del Consell Insular de Mallorca don l'autoritzaci amb la condici que continus la intervenci de l'arqueleg parallela a la construcci de l'aparcament. 

Aleshores es confirm el descobrimebnt d'un pont de l'poca islmica del s.X, conegut histricament com el pont Pis. Unes declaracions de l'arqueleg Guillem Rossell Bordoy, a principis de setembre de 2004, sobre la seva importncia i a favor de la seva conservaci in situ foren l'inici  d'una campanya espontnia a favor de la protecci de tot el jaciment en la qual participaren les principals associacions proteccionistes (Associaci per la Revitalitzaci dels Centres Antics,  Societat Arqueolgica Lulliana, departament de Cincies Histriques i Teories de les Arts de la UIB, Secci d'Arqueologia del Collegi de Llicenciats, XV Congrs Nacional  d'Histria de l'Art), associacions de vens i partits poltics (EU-EV, PSOE-PSIB, ERC, PSM), peridics a travs d'articles editorials, arquelegs i de persones a ttol particular, amb concentracions devora el jaciment, articles, cartes al director i comunicats a la premsa i cinc denncies als tribunals, de particulars, associacions i partits poltics. L'associaci d'empresaris de restauraci Afedeco deman la construcci de l'aparcament amb la conservaci del pont musulm, com a l'aparcament de via Roma s'havia conservat la murada medieval. El Collegi d'Arquitectes de les Balears consider que l'aparcament s'hauria d'haver dissenyat dins un projecte ms ampli de reforma de tota la zona i deman que s'aturassin les obres. Finalment, l'Ajuntament de Palma repet l'adjudicaci de les obres per defectes de forma. El Sndic de Greuges espanyol respongu a una denncia afirmant que les institucions havien seguit el procediment correcte.

L'octubre de 2004, sense cap arqueleg, es desmuntaren part de les restes del pont Pis. L'abril de 2005, l'arqueleg de les excavacions, Rafael Turatti, confirm davant el jutjat d'instrucci que el seu informe i l'autoritzaci del Consell Insular no emparaven el desmuntatge i trasllat del pont Pis i que s'havia donat l'autoritzaci d'obres sense l'informe complet de les excavacions arqueolgiques. El maig de 2005 les obres de l'aparcament no havien comenat. Al cap d'un any, completats els murs laterals de contenci i la placa horitzontal que sostenien que formava el ferm del carrer, s'estava buidant sense la presncia de cap arqueleg, tota la capa fretica.
El 15 de maig 2007 s'inaugur l'aparcament construt al jaciment arqueolgic. Havia costat prop de 20 milions d'euros i s'hi reconstru el peu del pont Juss o Pis. El 10 d'octubre, l'ajuntament de Palma reb la sentncia del jutjat del contencis administratiu que rebutjava el recurs interposat per l'Associaci per a la Revitalitzaci dels Centres Antics (ARCA) contra l'aparcament.
 

Enllaos externs.
Patrimoni en perill. Dpt. de Geografia i Histria de l'IES Joan Alcover (Palma);
Presentaci en PowerPoint d'ARCA;
Societat Municipal d'Aparcaments de Palma (projecte);
Societat Municipal d'Aparcaments de Palma (projecte de superficie);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81692" title="Comtat de Sogliano" nonfiltered="2403" processed="2398" dbindex="32566">
El comtat de Sogliano fou una jurisdicci feudal d'Itlia centrada al castell de Sogliano.

Sogliano fou possessi del cavaller sax Odalric, origen de la famlia dels Montefeltro.

Un fill, nt o nebot d'Odalric va iniciar la lnea de comtes sobirans de Sogliano, que es va extingir quant el domini va recaure en una nica hereva, una dona de nom desconegut, casada amb Joan II Malatesta, fill de Rambert Malatesta, senyor de Penabilli i Verucchio (mort el 20 de setembre de 1299). La famlia Malatesta de la branca coneguda com Sogliano va adquirir ax el comtat que va romandre a les seves mans, per com que eren gibellins la dinastia fou enemiga de la branca dels Malatesta de Rimini. El mar del 1312 els Malatesta de Rimini van assetjar Sogliano i el castell fou destrut, pero el comtat va romandre i el castell fou reconstrut. Al segle XV els comtes portaven noms el titol de senyors (sobirans) i a comenaments del segle apareix Joan III Malatesta de Sogliano, que va morir el 1442. Expropiat a Rambert Malatesta de Sogliano el 1508 fou confiat a Obizzo Alidosi queva morir el 1509 i el va succeir el seu fill Csar Alidosi que el 1510 el va vendre als Malatesta. La dinastia Malatesta va conservar el ttol i territori com a estat independent fins que, per una condemna injuta del comte, el 1640 la Santa Seu va alegar el seu dret al comtat i en va nomenar un governador. Els Malatesta foren deposats i el castell fou destrut pel poble al morir el darrer comte el 1650).

La actual vila de Sogliano, a la Romanya, es a 25 km de Cesena i a 375 metres d'altura. El seu nom oficial s Sogliano sul Rubicone, i el terme es composa de dos parts separades per Mercato Saraceno. El terme es vorejat al nord pels de Borghi, Torriana, Roncofredo i Mercato Saraceno, i al sud pel Molise. Est format pels nuclis de Bagnolo, Ginestreto, Massamanente, Montegelli, Montepetra, Montetiffi, Pietra dell'Uso, Rontagnano, Santa Maria Riopetra, San Paolo all'Uso, Savignano di Rigo, i Vignola. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81701" title="Fregata magnfica" nonfiltered="2404" processed="2399" dbindex="32567">

La fregata magnfica, fregata grossa o fregata reial (Fregata magnificens) s una espcie de fregata, molt estesa a l'Atlntic en latituds tropicals, especialment a Florida, el Carib i Cap Verd.

La fregata magnfica t una longitud de 1 metre i una envergadura alar de ms de 2 metres. Els mascles sn negres i tenen el caracterstic sac a la gola que s'infla amb un color vermell viu durant l'estaci d'aparellament. Les femelles sn negres per tenen el pit blanc, igual que la part inferior lateral del coll i tenen una banda marronosa a les ales.

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81704" title="Montecopiolo" nonfiltered="2405" processed="2400" dbindex="32568">
Montecopiolo s una vila italiana amb uns 1.200 habitants i 35,78 km , situada a 919 metres d'altura. s a la regi de les Marques, provncia de Pesaro i Urbino. Est formada pels segents nuclis: Badia, Belvedere, Bivio Serra Nanni, Bosca, Ca' Baccagna, Ca' Baldisserri, Ca' Bellino, Ca' Bernacchia, Ca' d'Eugenio, Ca' della Morona, Ca' Fabbrone, Ca' Moneta, Cacciamarra, Calmato, Calvillano, Camonita, Campodarco, Capraia, Casa Nuova, Case Nanni, Casentino, Casepio, Casina, Cavalcanese, Chiesa di Montecopiolo, Cisterna di Sopra, Cisterna di Sotto, Cornieto, Fonti della Cisterna, Greppe, Ginacchia, Laghi, Legata, Legore, Molino Baldisserri, Molino Bosco, Molinaccio, Monacchie, Monteboaggine, Monterotto, Muricce, Petorno, Pezzano, Pian della Ruota, Poggio, Ponte Conca, Pugliano, Roncaliccio, Selbuccia, Selva Grossa, Serra Brucciata, Serra Nanni, Vena, Villaggio del Lago, Villaggio di Santa Rita, Villagrande, i Ville.

Fou la primera capital de la branca principal de la famlia dels Montefeltro fins que vers el 1170 Antoni I Montefeltro va rebre el feu de San Leo (uns km al nord) i la seva regio coneguda com Montis Feretrani (d'on Montefeltro). La regi va romandre en mans dels Montefeltro (i a la branca de Cavalca Montefeltro el 1253 i desprs Guiu Montefeltro; el 1328 a Speranza Montefeltro; vers el 1340 Nolfo i Galasso Montefeltro i vers el 1355 ocupat pel cardenal Albornoz) i desprs del domini del Papa i el seu llegat va tornar a la mateixa famlia dels Malatesta, i el 1419 va quedar integrat al Ducat d'Urbino la histria del qual va seguir. Del 1502 al 1503 fou ocupada pel duc Valent (Csar Borja).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81706" title="Fregata gran" nonfiltered="2406" processed="2401" dbindex="32569">

La fregata gran o fregata comuna (Fregata minor), tamb coneguda com a iwa, s una espcie de fregata. Les poblacions ms grans es troben als oceans Pacfic i ndic, aix com una poblaci a l'Atlntic sud. S'alimenta de peix caat al vol a la superfcie del mar i practica menys el cleptoparasitisme que altres espcies de fregates.

El mascle adult de la fregata comuna s totalment negre amb un lleuger to verds a l'esquena i una banda marronosa a les ales. Les femelles tenen un plomatge blanc a l'abdomen i el pit i que s'estn fins a la barbeta. Els joves tenen un plomatge blanc a tot el cap, amb una lleugera tonalitat vermellosa.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81709" title="Creacionisme" nonfiltered="2407" processed="2402" dbindex="32570">

El creacionisme s una creena religiosa segons la qual l'univers i totes les coses han estat originats per un acte creador. El creacionisme va ser acceptat prcticament fins a finals del segle XIX i fins i tot, en el dia d'avui, compta amb seguidors.

 Teistes i deistes .

Entre les files creacionistes existeixen dos tipus d'adeptes:

 els teistes, els quals creuen en els llibres sagrats revelats i en la intervenci de Du en les qestions humanes a travs de profetes i missatgers;
 els deistes, els quals rebutgen la religi organitzada i argumenten que Du s el creador del mn per que no interv de forma alguna en els quefers del mn;

 Les creences creacionistes .

A ms de la diferenciaci entre teistes i deistes es poden seguir altres criteris d'ordenaci de les diverses creences relacionades amb el creacionisme, les quals responen a dos esquemes bsics:

 El creacionisme de la Terra jove defensa la interpretaci literal de la Bblia i considera que la Terra no t ms de 6.000 anys d'existncia. Entre els adeptes dels creacionistes de la Terra jove existeixen tres grups: els que defensen que Du va dirigir l'evoluci durant un perode curt, els que rebutgen totalment l'evoluci dels ssers vius i els que neguen l'evoluci humana, per accepten l'evoluci de la resta dels ssers vius.

 El creacionisme de la Terra vella admet l'edat real de la Terra. Aquest segon esquema es subdivideix en dos grups: el d'aquells que creuen que Du va crear l'univers una sola vegada i desprs el va abandonar i el d'aquells que creuen en una creaci progressiva de l'univers. Entre aquests ltims hi ha els qui defensen que Du va crear les primeres espcies i desprs va dirigir la seva evoluci i els que creuen que, un cop Du va crear les primeres espcies, aquestes varen evolucionar per elles mateixes.

Aquest sn els grups principals de teories creacionistes les quals es ramifiquen, una vegada i una altra, atenent a una gran diversitat de criteris.

El disseny intelligent s, entre les teories creacionistes, una de les ms populars en l'actualitat. Es tracta d'una reformulaci del creacionisme pensada per dotar a les idees creacionistes d'una aureola cientfica i promoure aix la seva difusi a les escoles i universitats.

 Cincia i religi .

La cincia, com a tal, no pot donar suport als mites i dogmes basats en el no res que sovint es defensen des del creacionisme. Tot i aix, la cincia no s'oposa a la fe, ni a la creena en Du. No hi ha necessitat de plantejar cap conflicte entre cincia i religi. De fet han existit i existeixen cientfics que han manifestat pblicament creences religioses. El problema sorgeix quan des de la religi es neguen els fets observables a la naturalesa i evidenciats de manera objectiva per la rigorosa metodologia cientfica. 

Pierre Teilhard de Chardin (1881-1955), paleontleg i filsof francs i membre de l'ordre dels jesutes, va aportar una personal i original visi de l'evoluci, la qual ha estat considerada un intent de conciliaci entre el creacionisme cristi i la teoria de l'evoluci tal com s'entn en l'actualitat.

 Vegeu tamb .
 Fixisme;
 Origen de la vida;

 Enllaos externs .
Assenyat Canal del YouTube amb vdeos que desmunten els arguments del creacionisme ;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81710" title="Pietrarubbia" nonfiltered="2408" processed="2403" dbindex="32571">
Pietrarubbia s una vila de les Marques, a la provncia de Pesaro i Urbino. La seu de la comuna s a Mercato Vecchio. s a 700 metres sobre el nivell del mar i t uns 700 habitants. T 13 km  i est a 44 km de la costa. Es composa dels segents nuclis: Ca' Baldiserra, Ca' Bartolino, Ca' Boso, Ca' Ivano, Ca' Mafuccio, Ca' Mancino, Fonte del Bacio, Lago del Conte, Mercato Vecchio, Pietrarubbia Castello, Ponte Cappuccini, Sant'Arduino i Villa del Piano.

Pietrarubbia fou un antic castell (Petra Rubea), que al segle X va esdevenir seu del comte Odalric, cavaller sax origen dels Montefeltro, amb ttol comtal, i desprs d'una branca de la famlia, que foren els comtes de Pietrarubbia. El comtat fou incorporat als dominis del Papa el 1355 i al segle XV la regi sense ttol comtal fou retornada als Montefeltro, quedant unida al ducat d'Urbino, i retornant al Papa el 1631. Va passar a Itlia el 1860.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81711" title="Sant Pere de Casserres" nonfiltered="2409" processed="2404" dbindex="32572">


Sant Pere de Casserres s un antic monestir benedict situat al terme de les Masies de Roda, a la part interior d'un meandre engorjat i molt pronunciat del Ter, actualment mig envoltat pel pant de Sau.

 Origen .
El monestir de Sant Pere de Casserres, l'nic de l'ordre benedict a Osona, va ser erigit sota el patronatge de la famlia vescomtal osonenca. La promotora fou la vescomtessa Ermetruit, qui compr el domini alodial de Casserres al comte Ramon Borrell de Barcelona, amb la intenci de construir-hi un monestir dedicat a Sant Pere.
La vescomtessa Ermetruit en fu iniciar les obres el 1006 i, sota la vescomtessa Eugncia i el seu fill Bermon I, s'hi apleg la comunitat l'any 1012 amb l abat Acfred i s'inici la gran baslica actual, consagrada l'any 1050, amb l abat Bofill al capdavant del monestir.

Amb anterioritat a la construcci del monestir, hi havia en aquest indret un castell termenat documentat a l Arxiu Capitular de Vic des del 898, amb una capella dedicada a sant Pere, que els vescomtes decidiren convertir en monestir.

Els fundadors, vescomtes d'Osona i Cardona, i altres famlies nobles de la comarca com els Tavertet, els Cabrera, els Savassona o els Sau, s'interessaren pel monestir fins avanat el segle XII, l'afavorien amb importants donacions i s'hi feien enterrar, per desprs ja gaireb no se'n recordaren. Entre els enterraments destacables es troben: la vescomtessa Eugncia, continuadora de l'obra d'Ermetruit al 1039 i la vescomtessa Almodis de Barcelona, germana del comte Ramon Berenguer III al 1131. Fa l'efecte que aquest monestir, fundat prcticament per dues vescomtesses, fou sempre el lloc preferit de les dones del llinatge dels Osona-Cardona, al qual feien llegats ms importants que a la mateixa cannica de Cardona.

 Llegenda .
Una antiga llegenda diu que el monestir de Sant Pere de Casserres fou fundat pels vescomtes d'Osona i Cardona sobre les relquies d'un infant dels vescomtes que es conserv momificat, el qual, tres dies desprs d'haver nascut, va parlar i va dir que no viuria ms de trenta dies i que un cop mort el seu cos fos posat dins d'una arca tancada, sobre una mula. All on s'aturs l'animal s'havia d'edificar un monestir sota l'advocaci de sant Pere. Les relquies d'aquest infant van ser molt venerades al monestir i quan hi havia sequera es baixava en process fins al Ter i es mullava l'arca que contenia el nen, en les aiges del riu. Al 1904, el vicari general de Vic prohibeix donar culte al Sant Infant i a altres relquies que es conserven a l'esglsia del monestir perqu no consta que siguin autntiques.

Al 1966, sostreuen el cos del Sant Infant del monestir. El retornen el 1989 en molt mal estat. Ara es conserva al mas Pla de Roda.

 Vida religiosa .
A partir del 1012 comen a haver-hi vida comunitria, si b fins al 1050 l'esglsia monstica no fou consagrada. Desprs dels primers abats, Casserres baix aviat a la condici de priorat (1060), segurament per no poder mantenir els dotze monjos necessaris per a continuar essent abadia. Aquest monestir va perdre la independncia quan, el 1079, va ser unit al granmonestir de Cluny pels vescomtes d'Osona i Cardona, Ramon Folc I de Cardona i el seu germ Folc II de Cardona, per tal d'assegurar-hi la vida monstica regular. Aleshores Sant Pere de Casserres es convert en un priorat dependent d'aquest monestir i va esdevenir el centre administratiu de les possessions de Cluny a Catalunya (1080), les quals estaven formades pels petits priorats de Sant Pon de Corbera i Sant Pere de Clar, entre altres.

Ms endavant, al segle XIII, la comunitat augment amb alguns preveres que volien viure sota la regla, i alguns donats, de vegades matrimonis, per mai no va passar de dotze o tretze persones. Cal destacar a finals del segle XIV, la investidura , com a prior comendatari, de Pero de Luna, futur Benet XIII d'Aviny el 1376.

Els bisbes de Vic, que en alguns moments intervingueren activament en la vida del monestir, foren de bon principi protectors decidits de Casserres. Per la pesta negra i els despoblaments dels segles XIV i XV redueix l'entrada de diners dels censos o rendes del monestir, marcant una forta davallada per al cenobi. L'endeutament era gran i l'estat material del monestir tamb era fora lamentable. A finals del segle XV noms hi havia dos monjos a Casserres.

L'any 1572 Ferran d'Arag, arquebisbe de Saragossa i prior comanditari de Casserres renuncia al priorat i a Casserres; amb l'aprovaci de Felip II,  aquest priorat i tots els seus bns es van unir al collegi dels jesutes de Betlem de Barcelona, del qual fou una simple possessi o granja. Per aquest domini es va acabar amb l'expulsi dels Jesutes decretada pel rei Carles III el 1767.

Al 1774 el monestir es venut a Pau Pla i Llafrenca, del mas Pla de Roda, per 6.407 lliures, 5 sous i 10 diners.
A partir d aquest punt s acaba l activitat religiosa a Casserres, tot i que el bisbe de Vic urgeix al 1780 la celebraci de missa cada diumenge. Finalment al 1860, es deixa de celebrar missa i l esglsia es converteix en era i el monestir en habitatge dels masovers. Al 1895, el bisbe Josep Morgades visita Casserres, fa netejar l'esglsia i en reclama, sense xit, la propietat.

Posteriorment va passar a mans de la famlia Arisa-Palls de Les Masies de Roda, que el va mantenir com a masoveria.

 Arquitectura .
El conjunt es d'estil romnic, tot i que ha anat tenint alguns canvis evolutius, especialment desprs dels terratrmols del segle XV i amb l'abandonament de la vida religiosa i posterior us per a feines del camp.

L'esglsia, singularment ms ampla que llarga, t tres naus separades per dos pilars en forma de creu. La nau central s la ms alta. Les tres naus acaben en absis semicirculars que tenen tots els elements decoratius de l'poca: Finestres cegues, frisos amb dents de serra. Per dins estaven decorats per pintures murals al fresc, algunes de les quals encara es conserven. El campanar s de torre molt baixa, ja que sol t dos pisos i segurament es va construir quan el conjunt estava acabat. 
Junt a l'absis, a la zona exterior, es conserven unes tombes antropomrfiques.

El claustre es va construir la segona meitat del segle XI i es conserven pocs elements; el pdium, un pilar d'angle, dues columnes i alguns capitells que van ser trobats en algunes excavacions posteriors. Amb les restes s'ha pogut reconstruir i se sap que tenia uns porxos i una sola filera de columnes.

Fora del conjunt monstic es troba un edifici de planta rectangular que era l hospital.

 Restauracions i evoluci .
Al segle XV pateix els efectes del terratrmol de 1427 i cau la volta de la nau de tramuntana.

Al 1464, Casserres es fortifica a causa de les guerres remences. Al 1511 el prior comandatari Guillem Caador mana fer algunes obres de consolidaci i restauraci al monestir i al claustre.

El 3 de juny de 1931, el monestir de Casserres s declarat Monument Histric Artstic amb categoria de Monument Nacional, i al 1934 es crea un Patronat de Sant Pere de Casserres, a instncies de Ramon de Vilanova, comte de Vilanova, i de l'arquitecte Josep M. Perics, per vetllar i cuitar la conservaci i la restauraci del monestir. El bisbe de Vic n's declarat president d'Honor.

Entre 1952-1962, l'arquitecte Camil Palls, de la famlia propietria, emprn les primeres i ms importants obres de consolidaci: ref la volta de la nau de tramuntana de l'esglsia, de la cuina i el refectori, del pis superior de l'hospici i de les cambres priorals.

L'any 1991 el va adquirir el Consell Comarcal d'Osona amb la finalitat de portar a terme, juntament amb la Generalitat de Catalunya, la restauraci del conjunt del monestir durant els anys 1994 a 1998 a crrec de l arquitecte Joan-Albert Adell i Gisbert.

Actualment el monestir alberga una exposici de carcter permanent on s'interpreta la vida dels monjos a Casserres, mitjanant l'ordenaci museogrfica que ens permet conixer com es vivia en un monestir en el segle XI.

 Enllaos externs .
 Monestirs de Catalunya. Sant Pere de Casserres;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81712" title="San Leo" nonfiltered="2410" processed="2405" dbindex="32573">
San Leo s una ciutat d'Itlia a les Marques, provncia de Pesaro i Urbino, que t uns tres mil habitants. Est situada a 583 metres. Es troba a 32 km de Rimini, a la vall Malrecchia sobre una gran roca amb un sol accs, i a la punta de la qual hi ha la fortalesa restaurada el 1463 per Francesco di Giorgio Martini per ordre de Frederic III Montefeltro. Al comenament del segle XIII hi va viure Sant Francesc d'Asss (1213). 

Entre els monuments destaquen l'esglsia preromnica (Piave), Il duomo (catedral llombarda del segle XII), el convent francisc de San Igne, el convent dominic de Monte di Pietracuta, i l'esglsia de Montemaggio amb el convent dels frares menors de Montemaggio.

T un Museu d'art sacre recentment obert al Palau Medici. La fortalesa t una pinacoteca.

 Histria .

San Leo fou el nom d'una fortalesa i ciutat construda al Montis Feretris (Montefeltro). Un predicador de Dalmcia, San Leone, va evangelitzar la regi a la primera meitat del segle IV i per aix la vila es va dir San Leo. San Leone va morir vers el 360 i les seves restes es conserven a Il Duomo (catedral) de San Leo. Vitiges va installar a la ciutat una guarnici de 500 homes que foren derrotats per Belisari el 538. Desprs del bizantins va passar als llombards i d'aquestos als francs que la van cedir a l'esglsia el 756 (de fet el 774). 

El cristianisme es va propagar per el bisbat no es va crear fins el 826 i es va dir bisbat de Monte Feretri, mentre la ciutat es deia sovint Montis Feretris i tamb San Leo. Del 962 al desembre del 963 el Rei Berengari II d'Itlia, que havia fugit de Pavia, fou assetjat a San Leo per l'emperador Ot I de Germnia. San Leo va capitular per fam al cap de dos anys de setge. A partir d'aquesta poca ja noms se la coneix com San Leo. Era un feu del arquebisbe de Ravenna. 

La ciutat fou donada al comte de Montecopiolo, una de les branques dels comtes de Carpegna i Pietrarubbia, per l'emperador Frederic I Barba-roja desprs del 1155 i abans del 1160. El motiu de la donaci fou que Antonio I comte de Montecopiolo havia reprimit un tumult popular a Roma, durant la coronaci imperial. El comte Antoni I va agafar el nom de comte de Montefeltro. San Leo fou una senyoria dins els dominis dels Montefeltro i capital del comtat de Montefeltro. Al segle XV el comtat va quedar de facto integrat dins el ducat d'Urbino. Fou ocupada el 1502 per Csar Borja a causa de la traci d'un soldat i uns anys desprs pels Medici. El 1631 San Leo va tornar al Papa i el 1797 fou ocupada per Frana i integrada a la Repblica Romana (1798-1807) i al Regne napolnic d'Itlia (1807-1814). El 1860 va passar a Itlia. Del 1861 al 1906 la fortalesa fou un pres del estat.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81715" title="Charm" nonfiltered="2411" processed="2406" dbindex="32574">


Les Charm sn un grup de msica que adapta principalment canons d'anime japons al castell. Adapten algunes canons al catal i versionen, tamb, canons de videojocs i de J-pop (msica pop japonesa).

L'origen del grup rau a l'any 2001, quan la revista d'anime Minami va organitzar un concurs anomenat Operacin friki del qual en van sortir tres guanyadores al Sal del Manga de Barcelona: Lydia Cuestas, Marta Mateo i Pilar Gimnez (Ailyn). Totes tres van decidir de formar un grup, el nom del qual va ser triat pels lectors d'aquella revista: es dirien Charm. Posteriorment, van ser fitxades per Orange Music.

En un principi pensaven noms a adaptar canons al castell, per l'xit aviat les va fer anar ms enll. Van gravar, per exemple, els temes d'obertura i de tancament de diverses series (Hamtaro o Hello Kitty), varen posar veu a una coneguda marca de nines, a ms de numerosos concerts en diversos events de cmic o manga i festes. Fins i tot han estat capaces de classificar-se al "Festival de Benidorm" de l'any 2004.

Actualment, el grup tan sols el formen Lydia Cuestas i Marta Mateo.

Discos.
El grup va treure un primer disc, "Konnichi wa", que contenia dos discos amb canons diverses de sries d'anime: un amb les canons en castell i l'altre, en japons. El tema ms conegut del disc s "Aitsu" (en castell "Ese chico"), del quan en van fer un sigle que contenia, a ms, una adaptaci al catal ("Aquell nano") que prov de la serie Super Gals!.

Desprs que Pili se separs del grup per iniciar una carrera musical en solitari, les dues components restants, Lydia i Marta, van treure un segon disc, En lo profundo del bosque, que adapta les canons de la srie d'animaci Inuyasha i inclou tamb les seves prpies versions en japons. El primer single del disc rep el seu mateix nom, i inclou dues adaptacions al catal ("A la profunditat del bosc" i "Quan creguis"), a ms d'altres versions de les dues esmentades canons. Altrament, el segon single del disc s accessible nicament des de la pgina oficial del grup, , i inclou les adaptacions de "Sueo sin fin", inclosa tamb la versi catalana: "Somni sense fi".

El seu tercer disc, Corazn encantador, publicat l'any 2005, recull les adaptacions espanyoles del clssic de l'animaci Kimagure Orange Road. Aquest disc s especial, ja que inclou algunes canons que s'havien enregistrat temps enrere i d'altres que s'havien fet servir per a la versi televisiva (en castell). s per aix que el disc gaudeix de la participaci d'Ailyn (antic membre del grup) i del grup musical Ttem, que s'encarrega de posar veu als dos temes masculins de la srie. Tot i que han fet algunes adaptacions al catal, no n'han fet cap single.

Evolution s llur darrer disc. Publicat el 2006 i llanat pel Sal del Manga, el disc intenta ser una evoluci musical del grup cap a ritmes diferents. Produt per en Vitek, el disc compta amb temes de no solament anime, sin tamb de Jpop i de videojocs, amb lletres adaptades al castell per les Charm i versionats musicalment pels productors.

Senzills.
Charm ha tret dos senzills al mercat, i dos ms sn accessibles a travs d'internet:

-Ese chico: senzill de presentaci de l'lbum "Konnichiwa!". Inclou les versions catalana, castellana i japonesa de la can, a ms d'alguns remixos. Va ser un gran xit i un dels temes ms corejats als concerts. El videoclip, divertit i ple de color, va ser dirigit per Entrelineas Producciones.

-En lo profundo del bosque: el segon senzill. Inclou les versions catalana, castellana i japonesa de la can, a ms d'un remix. A mode d'extra, hi ha l'adaptaci catalana i el remix de la can "Cuando creas", i el vdeo de "En lo profundo del bosque", d'ambient trist, filmat en un bosc.

-Sueo sin fin: aquest tema pertany al seu segon disc, "En lo profundo del bosque", i va ser llanat digitalment per celebrar l'aniversari de la seva pgina web. Aquest senzill s un set de 2 CD: el 1r, amb el videoclip de l'actuaci i una portada dibuixada per Acuarela; el segon, amb el videoclip realitzat per Soulspice Productions Inc. (amb l'aparici de les Charm a imatge de "Las Super Charm", a imitaci de "las Supernenas").

-Recuerdo del bosque: s el segon senzill web, i pertany tamb al seu disc. Es pot descarregar a travs de la web. Inclou un nou remix del tema "En lo profundo del bosque", retitulat "Recuerdo del bosque" i produt per Vitek.

Enllaos d'inters.   
Web Oficial;
Web oficial del club de fans;
Videoclip "Ese Chico";
Videoclip "En Lo Profundo Del Bosque";
Videoclip "Sueo Sin Fin" CD1;
Videoclip "Sueo Sin Fin" CD2;
Animaci d'"Aquell nano";





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81716" title="Icnofssil" nonfiltered="2412" processed="2407" dbindex="32575">

S'anomenen icnofssils als senyals o rastres que han deixat els organismes en forma de fssil. Aquestes senyals, sovint es troben acompanyades pel fssil de l'sser que les va produir. Les ms comunes sn les senyals de petjades, rastres, pistes, senyals de mossegades, esgarrapades, etc. 

Sn molt tils per estudiar el comportament i costums dels organismes fssils. Observant aquests rastres podem arribar a conixer la mecnica de locomoci, la resposta defensiva o d'atac, de construcci d'hbitats, i similars.

Aquest tipus de fssil fins i tot disposa de nomenclatura prpia. Podem trobar, per exemple, les cruziades que s com s'anomenen a les pistes trenades que deixaven els trilobits sobre el fons mar.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81727" title="Arno" nonfiltered="2413" processed="2408" dbindex="32576">

L'Arno s un riu de la Toscana, a Itlia. Neix al Monte Falerone, als Apenins, i descriu un meandre cap al sud, que passa per Arezzo. La segona part del seu curs s'orienta cap a l'oest i passa per Florncia, Empoli i Pisa just abans de la desembocadura a la Mediterrnia, a 10 km al nord de Liorna.

El seu cabal s molt irregular. A Rosano, a la sortida dels Apenins, les mesures extremes sn 0,56 m/s (mnim) i 3.540 m/s (mxim). Les fortes pluges transformen l'Arno en un torrent que inunda regularment Florncia, com fou el cas el 1966, en qu a la ciutat el cabal del riu era de 4.500 m/s. Preses construdes ms amunt han perms d'atenuar els riscs.

Els seus dos principals afluents sn el Sieve (60 km) i el Bisenzio (49 km), que passa per Prato. 

 Enllaos externs .
Gesti de l'aigua del vessant de l'Arno ;
L'Arno a Pisa ;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81729" title="Orvieto" nonfiltered="2414" processed="2409" dbindex="32577">


Orvieto s una ciutat d'Itlia amb uns 21.000 habitants situada a la regi d'mbria, provncia de Terni, formada pels segents nuclis (fraccions): Bagni di Orvieto, Bardano, Baschi Scalo, Benano, Biagio, Botto di Orvieto, Canale di Orvieto, Canonica, Capretta, Ciconia, Colonnetta di Prodo, Corbara, Fossatello, Morrano, Orvieto Scalo, Osteria Nuova, Padella, Prodo, Rocca Ripesena, San Faustino, Sferracavallo, Stazione di Castiglione, Sugano, Titignano, Tordimonte, i Torre San Severo. El municipi t 281 km i est a 325 metres d'altura. El seu patr es sant Josep.

 Histria .

La cultura villanoviana, que sembla ser un antecedent de la cultura etrusca, estava estesa per Orvieto. La cultura deu el seu nom al poble de Vilanova di Castenaso, que fou on Gozzadini va descobrir el 1850 un centenar de tombes. Orvieto fou una ciutat dels etruscs anomenada a l'alta edat mitjana Urbs Vetus (tamb Urvetere, Urbevetus i Orbevetus). Era propera de Volsinii (Bolsena) i fins i tot alguns pensen que era la mateixa Volsinii, no localitzada, ja que se sap que els habitants de Volsinii foren traslladats a un nou emplaament sota els romans i es possible que la vella ciutat agafs el nom de "ciutat vella" (Urbs Vetus).  Tamb se l'identifica amb Salpinum i amb Herbanum.

La ciutat no es esmentada durant l'poca romana i no apareix fins al domini dels ostrogots; fou arrabassada a aquestos pel general bizant Belisari; desprs va passar als llombards (596) amb els que va tenir bisbe (597) i comte (606), i als francs que la van cedir a l'esglsia (774). Seguint la tendncia general, la comuna va mirar de bestraure's del domini feudal del bisbe i ho va aconseguir al segle XI tot i que no hi ha constncia escrita fins el 1137 quant la comuna va haver de signar un tractat amb el Para que augmentava l'autoritat d'aquest i convertia la ciutat en una plaa forta dels gelfs. 

Pietro de Parenzi, gelf i membre d'una famlia romana noble fou elegit podest el febrer de 1199 per fou assassinat pels gibellins el 21 de maig de 1199; la persecuci contra els gibellins va obligar a aquestos a refugiar-se a Viterbo. Al segle XIII es va crear el Consiglio Generale dei Quattrocento (1215), i el 1250 es va elegir el primer Capitano del Popolo. En aquest temps es van construir les esglsies de San Lorenzo degli Arari, de San Francesco, de San Domenico, de Santa Maria dei Servi, i el complex monumental de Sant Agostino, aix com el Palazzo Comunale, el Palazzo del Popolo i el Palazzo Papale. 

El 1252 els gelfs d'Orvieto dirigits pel capit Monaldo Monaldeschi van defensar victoriosament Montalcino contra els gibelins de Siena, Arezzo i Pisa. El 1256 es va formar un govern d'ancians dels oficis amb un prior. El 1281, sota la protecci de Carles d'Anjou, el Papa Martin IV es va establir a la ciutat, la qual va omplir de francesos. Va romandre a la ciutat fins el 1284 quant el poble es va revoltar contra els francesos que foren expulsats i van pujar al poder la famlia gibellina dels Filipeschi.  El 1290 es va iniciar la construcci de Il Duomo.  El 1292 va culminar el procs organitzatiu amb la creaci de la figura del signore sette. En aquest temps la jurisdicci de la comuna s'havia estes cap al Monte Amiata fins Orbetello.

Els Filipeschi foren derrotats i expulsats l'agost del 1313, i les cases i palaus dels gibellins foren demolides. Tamb hi van haver lluites religioses entre les famlies Malcorini (filoimperials) i Muffati o Beffati (papistes). El 1334 Ermanno Monaldeschi della Cervara fou el primer senyor, i va dominar fins el 1337. Els Monaldeschi van exercir la senyoria fins el 1354 quant el Cardenal Albornoz va ocupar Orvieto i la va sotmetre als dominis de l'Esglsia. Desprs va estar sotmesa a diverses senyories (Rinaldo Orsini, Biordo Michelotti, Giovanni Tomacelli i Braccio Fortebraccio)  fins els 1450 quant va tornar a domini de l'esglsia de la que ja no es va separar fins el 1860 excls el perode napolenic. Des el 1830 fou delegaci apostlica dels Estats Pontificis i el 1860 va quedar integrada al Regne d'Itlia.

 Principals monuments i restes antigues .

Temple de Belvedere ;
Necropoli del Crocefisso del Tufo ;
Tomba Golini  ;
Tomba de Hescanas ;
Necropoli de Cannicella ;

 Esglsies medievals .

Esglsia de Santa Maria del Carmine i Convent ;
Esglsia i Convento de Sant'Agostino ;
Esglsia de Sant'Andrea e Bartolomeo  ;
Esglsia i Convent de San Francesco ;
Esglsia de Santo Stefano ;
Esglsia de San Martino ;
Esglsia de San Giovanni ;
Esglsia i Convent de San Lodovico ;
Esglsia de San Bernardo ;
Esglsia i Convent de San Domenico ;
Esglesia de Santa Lucia dei Canonici ;
Esglsia de Sant'Angelo ;
Esglsia de Santa Maria dei Servi i Convent ;
Esglsia de San Giovenale ;
Esglsia de San Giovannino di Piazza ;
Esglsia de Sant'Agnese ;
Esglsia de San Lorenzo de' Arari ;
Esglsia de San Leonardo ;
Esglsia de San Giacomo all'Ospedale ;
Esglsia de San Paolo e Convento ;

 Palaus medievals .

Palazzo Medici ;
Palazzo dei Sette i Torre del Moro ;
Complex del Palazzi Papali ;
Palazzo Comunale ;
Palazzo del Popolo ;
Rocca Albornoz ;
Porta d'Orvieto ;

Monuments relacionats amb el Duomo .

Il miracolo di Bolsena ;
La Piazza del Duomo ;
La fabbrica del Duomo ;
La facciata ;
Els mosaics ;
Els baixrelleus ;
La Capella del Sagrat Cos ;
La Capella Nova o de San Brizio ;
Font Baptismal ;
L'organ del Duomo ;
La Piet d'Ippolito Scalza ;
La porta ;

Esglsies del Renaixement .

Madonna del Velo ;
Sant'Agostino (amb convent);
Madonna del Pianto ;
Santa Maria del Carmine (amb Convent);
Santi Apostoli ;
Sants Josep i Jaume dels Scalzi ;
San Bernardo ;
Convent de San Domenico i esglsia;
Sant'Antonio ;
Madonna del Campione ;
San Paolo (amb Convent) ;
Chiesa della Madonna della Fonte ;
Sant'Eligio (Madonna della Cava) ;
Oratori de San Giovanni dei Disciplinati ;
Oratori de la Misericordia ;
Ges ;
Sant'Anna (amb ospici) ;
Annunziata ;
Santa Lucia dei Canonici ;
Sant'Angelo ;
Santa Maria dei Servi e Convento ;
San Giovenale ;
San Giovanni ;
San Lodovico (amb convent);
Sant'Andrea e Bartolomeo ;
Santa Chiara (Confraternitat) ;
San Rocco ;
Convent de San Francesco ;
San Giuseppe (Confraternitat) ;
San Giacomo all'Ospedale ;
San Bernardino ;
Esglsia de la Compagnia di San Martino ;

Palaus del Renaixement .

Palazzo Polidori ;
Palazzo Ottaviani (Albergo Belle Arti) ;
Palazzo Missini ;
Palazzo Simoncelli ;
Palazzo Clementini ;
Palazzo Febei ;
Palazzo Alberi ;
Palazzo Pandolfi ;
Palazzo Carvajal-Simoncelli ;
Palazzo Marabottini ;
Palazzo Comunale ;
Palazzo Saracinelli ;
Palazzo Monaldeschi ;
Palazzo Gualterio ;
Palazzo Petrucci ;
Palazzo Cartari ;
Palazzo Guidoni ;
Palazzo Crispo-Marsciano ;
Palazzetto Mancini ;
Palazzo Aviamonzi - Alberici ;
Palazzo Faustini ;
Palazzo Mazzocchi ;
Palazzo Benincasa ;
Palazzo Aureli-Missini ;
Palazzo Mangrossi ;
Palazzo Buzi ;
Palazzo dell'Opera del Duomo ;
Palazzo Ravizza ;
Palazzi Bisenzi e Giulietti ;
Palazzo Marsciano ;
Palazzo Bucciosanti ;
Palazzo dei Sette i Torre del Moro ;

Arquitectura moderna.

Arc del Palazzo Comunale ;
Chiostro di San Giovanni ;
Palazzo Ottaviani   Alberg de les Belles Arts ;
Teatre Comunal;
Palazzo Bracci Testasecca ;
Foro Boario ;
Complex de San Francesco ;
Esglsia de San Giacomo Maggiore ;
Palazzo Netti ;
Palazzo dell'Opera del Duomo ;
Palazzo Faina ;
Rocca-Fortezza Albornoz ;
Estaci de tren ;
Monument als caiguts ;
Quarter ;
Estaci del funicular ;
Palazzo del Popolo - Centro de Congresos ;
Esglsia de S. Andrea ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81743" title="Antoni Pea Pic" nonfiltered="2415" processed="2410" dbindex="32578">
Antoni Pea Pic s un atleta mallorqu de marat nascut el a 26 d'agost de 1971 a Felanitx.

Palmars.
 Ha corregut sis maratons per sota de les dues hores i deu minuts.
 Ha estat cinc vegades campi d'Espanya (una vegada en gran fons, tres en mitja marat i una en marat) i mant la plusmarca espanyola sub 23 des de 1992, en qu guany la marat de Sant Sebasti amb una marca de 2 hores 11 minuts 35 segons.
 Ha corregut 18 maratons;



 Curiositats .
Un poliesportiu de Portocolom duu el seu nom.
s regidor de l'Ajuntament de Felanitx, elegit com a cap de llista d'Uni Mallorquina el 27 de maig de 2007.

Enllaos externs.
 http://noticias.info/Archivo/2003/200312/20031203/20031203_14959.shtm;
 http://www.rfea.es/prensa/nota2005128.pdf ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81745" title="Aus Estimflides" nonfiltered="2416" processed="2411" dbindex="32579">
Segons una versi d'aquesta histria, les Aus Estimflides s'havien refugiat a un llac cobert de vegetaci anomenat Estinfali, situat aprop de la ciutat d'Estmfal, a l'Arcdia, per por de ser presa dels llops. Heracles reb l'encarreg de matar-les, com un dels seus dotze treballs. No sabia com fer-les sortir del bosc, per Atena li don unes castanyoles de bronze, rebudes d'Hefest. Hracles les va fer sonar, i les aus fugiren espantades, aix Heracles les assaget.

Vegeu tamb Sageta


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81746" title="Mascarell cama-roig" nonfiltered="2417" processed="2412" dbindex="32580">

El mascarell camaroig (Sula sula) s un ocell de la famlia Sulidae, que est formada per deu espcies d'ocells marins d'ales llargues. s ms petit que altres mascarells (com el mascarell camablau o el mascarell de Nazca). Com indica el seu nom, una caracterstica molt evident sn les potes de color vermell, per tamb s fcil identificar-lo pel seu bec de color blau i el plomatge marrons, tot i que una part de les poblacions presenten un plomatge blanc. 

Aquesta espcie es troba en illes i costes d'aiges tropicals. Nidifica en grans colnies en arbres i arbustos i, a diferncia del mascarell camablau, no es mou amb facilitat per terra. Cada femella pon un ou, que s incubat per la parella durant 44 - 46 dies. Les cries poden trigar fins a tres mesos a realitzar el primer vol.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81749" title="Espagueti" nonfiltered="2418" processed="2413" dbindex="32581">


Els espaguetis o spaghetti sn un tipus de pasta en forma de tires llargues i primes de secci circular. La paraula prov del itali spaghetto, que s el diminitiu dspago (cord) i fa el plural en spaghetti.

Tot i que els espaguetis sn un plat tpic de la cuina italiana, segons la tradici sn originaris de la Xina i varen ser introduts al pas pels rabs.

 Preparaci . 
Els espaguetis es cuinen fent-los bullir en aigua salada fins que s'ablanen, cosa que pot tardar uns 10 minuts aproximadament. Depenent dels condiments que porti i del temps de cocci es pot preparar d'un estil o de l'altre. Algunes de les variants ms comunes sn "al dente", a la "bolonyesa" o a la "carbonara".







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81751" title="Mascarell" nonfiltered="2419" processed="2414" dbindex="32582">

Els mascarells (Sulidae) sn una famlia d'ocells marins pelicaniformes que se submergeixen al mar per pescar. Actualment la famlia es divideix en tres gneres: Morus (que en castell s'acostumen a anomenar alcatraces i gannets en angls), Sula (piqueros en castell i boobies en angls) i el recentment creat Papasula. Aquesta taxonomia s parcialment controvertida, ja que alguns experts consideren que totes les nou espcies de mascarells formen un sol gnere (Sula).

Sn ocells grans amb ales llargues i afuades. Cacen peixos llenant-se sobre el mar des d'altures considerables i els persegueixen una estona sota el mar. Disposen de sacs d'aire facials per amortir l'impacte amb l'aigua. Niuen en colnies, a les illes i a les costes martimes, on ponen un o ms ous, habitualment de color blau i a terra, tot i que algunes espcies niuen als arbres (p. ex. el mascarell camaroig).

 Taxonomia del grup .
 Gnere Sula ;
 Mascarell camablau, Sula nebouxii;
 Mascarell del Per, Sula variegata;
 Mascarell emmascarat, Sula dactylatra;
 Mascarell de Nazca, Sula granti ;
 Mascarell camaroig, Sula sula;
 Mascarell bru, Sula leucogaster;
 Mascarell de Tasmnia, Sula tasmani ;

 Gnere Papasula ;
 Mascarell d'Abbot, Papasula abbotti;

 Gnere Morus ;
 Mascarell del Cap, Morus capensis;
 Mascarell com o atlntic, Morus bassanus;
 Mascarell australi, Morus serrator;
A ms d'aquests tres gneres, n'hi ha d'altres que noms es troben com a fssils.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81753" title="tica" nonfiltered="2420" processed="2415" dbindex="32583">
tica fou una ciutat d'frica al nord-oest de Cartago, al districte de Zeugitana, a la desembocadura del riu Bagradas. La ciutat tenia un bon port dins la badia de Cartago, flanquejat al oest pel cap Apollo. El seu territori era frtil i produa moresc, i era tamb ric en minerals i sal d'alta qualitat.

Els edificis principals de la ciutat eren el temple de Jpiter i el d'Apollo; fora de la ciutat hi havia el anomenat Frum de Traj i el teatre. La tomba i l'esttua de Cat eren a la vora del mar.

Fou fundada com a colnia per Tir, suposadament 287 anys abans de Cartago es a dir vers l'any 1100 aC.  El seu nom vol dir "anci" o "noble".  Durant uns segles va mantenir estreta relaci amb Tir, per va esdevenir independent. El 509 aC apareix en un tractat amb Roma com a ciutat independent aliada de Cartago. El 348 aC, en un altra tractat, continuava independent. El 215 aC, al tractat d'aliana entre Annbal i Filip V de Macednia, tica es esmentada com a ciutat aliada de Cartago (215 aC) per en els anys segents sembla haver-se desfet de la dependncia de Cartago i fou una de les ciutats que es van unir a Agtocles (309 aC) poc desprs de qu aquest desembarqus a frica; l'aliana no va durar i tica es va revoltar contra el siracus vers el 307 aC i encara que fou sotmesa, l'aventura dels grecs es va acabar el 306 aC i tica va tornar a l'obedincia de Cartago. 

A la Primera Guerra Pnica va romandre fidel a Cartago, per desprs es va aliar amb les tribus lbies i va lluitar contra Cartago, per fou derrotada. A la Segona Guerra Pnica era aliada de Cartago i va patir durant la guerra els atacs romans des Lilybeum, i finalment fou assetjada per Escipi i ocupada el 212 aC. A la tercera guerra pnica la ciutat es va sotmetre a Roma de manera separada. Aix la va conservar sense destruccions i va poder prosperar sota domini rom, essent declarada capital de la provncia (146 aC), residencia del governador, i principal centre comercial; el seu port era la principal base dels romans. 

Cat el Jove es va sucidar a tica desprs de la derrota de Thapsus el 46 aC. August li va donar el ttol de Civitas libera romana i potser tamb li va donar la immunitat (la ciutat li fou favorable durant la guerra civil, per tamb la va compensar per haver autoritzat la reconstrucci de Cartago que el 25 aC torn a ser la capital provincial). Adri la va visitar i va expressar el desig de qu la ciutat es converts en colnia romana, i una colnia es va establir a la ciutat rebent aix el rang colonial amb el nom de Colonia Julia Aelia Hadriana Augusta Utica.

Septimi Sever li va donar el dret itali (ius italicum). Al segle III ja apareixen bisbes a la ciutat (esmentats entre 256 i 684). El primer bisbe esmentat es Aureli que va participar al concili de Cartago del 256. El 24 d'agost del 258 uns 153 mrtirs (segons Sant Agust i Prudenci foren uns 300) van patir el martiri a la ciutat i son coneguts en conjunt com a Massa candida.

El 439 fou ocupada pel vndal Genseric. Fou recuperada pels bizantins el 534.
El 684 un bisbe de nom Potenci apareix a les llistes de bisbes del concili de Toledo, i es el darrer a ser esmentat. Probablement s'havia refugiat al regne visigot per la invasi dels rabs que van ocupar la ciutat vers el 684 dirigits per un cap de nom Hasan. La ciutat fou recuperada pel patrici Joan, per fou reconquerida pels rabs i destruda.

Les seves runes son properes a la petita ciutat de Duar (al costat de Bu Chateur i no lluny de Porto Farina o Ghar El Melh). S'han descobert les runes de diversos edificis i temples, cisternes, la casa del senat i altres, i gran nombre d'esttues, la major part de les quals son al museu de Leyden.

Per la moderna ciutat vegeu Utique;

 Fotos .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81757" title="Utis" nonfiltered="2421" processed="2416" dbindex="32586">
Utis (llat Utii, grec Outioi) foren un poble de la satrapia XIV de Prsia esmentats per Herdot que diu que anaven armats igual que els Pacties (Pactyes).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81758" title="Volturnum" nonfiltered="2422" processed="2417" dbindex="32587">
Volturnum fou una ciutat de Campnia a costa de la regi, a la desembocadura del riu Volturnus, a la riba sud. 

No s'esmenta abans de la Segona Guerra Pnica ni s'han trobat rastres anteriors. 

Vers el 212 aC els romans van construir un castellum defensiu amb magatzem de subministrament pels soldats que assetjaven Cpua. Probablement va subsistir desprs de la guerra i va anar creixent; el 194 aC es va establir all una colnia romana, al mateix temps que a Liternum i Puteoli, si be amb redut nombre de colons, el que no va permetre a Volturnum agafar mes importncia. Tit Livi l'esmenta com una ciutat  i tamb altres gegrafs com Estrab, Plini, Mela i Claudi Ptolemeu. Sota August va rebre una nova colnia i va retenir el rang colonial durant l'imperi. Al segle IV fou seu d'un bisbe, i va existir fins al segle IX en que fou destruda pels sarrains que assolaven la costa de la Campnia. 

El segle XVII es va construir una nova fortalesa anomenada Castel Volturno o Castell'a Mare di Volturno, que va derivar en la ciutat actual. En queden unes restes poc rellevants de l'antiga ciutat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81760" title="Volturno" nonfiltered="2423" processed="2418" dbindex="32588">


Volturno (antic Volturnus) es un riu de Campnia que neix als Apenins i corre uns 60 kms cap el sud-est, fins que troba al Calore Irpino (antic Calor) i llavors gira al oest-sud-oest, passa per Cpua i desaigua a la mar Tirrena a Castel Volturno (antiga Volturnum) on es pot veure encara un antic pont rom.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81761" title="Uxellodonum" nonfiltered="2424" processed="2419" dbindex="32589">
Uxellodunum fou una ciutat dels gals cardusis (o carduques). No se sap on era situada per es pensa que era al riu lt (Oltis) o al Dordonha (Duranius). D'Anville la situa a Puech d'Issolu, a un petit afluent del segon riu anomenat Tourmente.

El 51 aC es van refugiar a la ciutat el cap sen Drappes i el cap carduc Lucteri (Lucterius) que desprs d'enfrontar-se als romans amb un cert xit durant algun temps, eren perseguits per C. Caninius Rebilus, llegat de Csar. La ciutat era una posici molt forta i de difcil conquesta, per Rebilus la va assetjar. Drappes i Lucteri van poder sortir de la ciutat per recollectar una gran quantitat de gra, per foren sorpresos quant intentaven introduir aquest gra a la ciutat i els romans van destruir el contingent de Lucteri; tamb Drappes fou sorprs a uns 20 km per la cavalleria lleugera romana, formada principalment per germans, i el seu contingent completament derrotat (Drappes fou fet presoner). Llavors el setge va entrar en una fase mes dura, ja amb Csar present, en qu la principal operaci fou la conquesta d'una font molt ben protegida per la natura i fora del abast dels projectils romans, que abastia d'aigua la ciutat. Finalment fou conquerida i aix va facilitar l'entrada a la ciutat. Els combatents van resistir heroicament per al final van ser derrotats. Csar, per fer un exemple pels gals, va fer tallar les mans de tots els combatents que no havien mort.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81762" title="Uxis" nonfiltered="2425" processed="2420" dbindex="32590">
Uxis (llat Uxii) foren un poble de Prsia que vivia a la frontera entre Persis i Susiana, al est del Pasitigris i al oest del Oroatis. El seu territori fou visitat per Alexandre el gran quant va anar a Susa, i va assetjar la seva capital, que es deia Uxia, la qual segurament correspon a unes runes properes a Shikaftohi-Suleimn a les muntanyes Bakhtyari, al est de Shushter. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81763" title="Uz" nonfiltered="2426" processed="2421" dbindex="32591">
Uz fou un districte del sia occidental del qual era originari el profeta Job. No es pot identificar per es pensa que podria estar entre Edom i Caldea. Els seus habitants podrien ser el poble que Claudi Ptolemeu esmenta com Ausitais o Aisitais, al oest de Babilnia. Al Gnesi el nom d'Uz es dona al fill d'Aram el que podria indicar que Uz era al nord de Mesopotmia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81764" title="Xanthos" nonfiltered="2427" processed="2422" dbindex="32592">



Xanthos, Ciutat de Lcia, nom llat Xanthus;
Xanthos, riu de Lcia, nom llat Xanthus;

Onomstica:

Xant de Ldia o Xant de Sardes (Xanthos o Xanthus), historiador i loggraf;
Xant (poeta), poeta grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81765" title="Nria Llagostera Vives" nonfiltered="2428" processed="2423" dbindex="32593">

Nria Llagostera Vives s una tennista mallorquina nascuda a Palma el 16 de maig del 1980. Actualment resideix a Barcelona.

La seva mxima posici WTA fou la 35a (6 de juny del 2005). Va guanyar el seu primer torneig el 9 de maig de 2005 a Rabat.

Rnquing WTA.
 2007: 145;
 2006: 273;
 2005: 50;
 2004: 79;
 2003: 139;
 2002: 193;
 2001: 96;
 2000: 132;
 1999: 237;
 1998: 693;
 1997: 949;

Enllaos externs.
La seva fitxa WTA;
El seu palmars complet ;

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81767" title="Xanthos (ciutat)" nonfiltered="2429" processed="2424" dbindex="32594">
Xanthos (llat Xanthus) fou la capital de Lcia i era situada propera a la desembocadura del riu Xanthos. Els edificis principals eren el temple de Sarpedon i el d'Apollo de Lcia. No gaire lluny hi havia el santuari de Leto, a la riba del riu. El seu nom lici era Arna, i els hitites la van conixer com Arinna.

La ciutat fou atacada pel general persa Harpagos, al servei de Cir II el gran. El habitants es van defensar heroicament i finalment van cremar la ciutat abans de caure en mans dels perses (vers 544-543 aC). Mes tard fou reconstruda i uns vint anys desprs es van emetre monedes a la ciutat. Fou inclosa a la  primera satrapia de Darios I de Prsia, on es coneix el tribut assignat. L'arqueologia demostra que fou destruda altra cop durant les lluites entre perses i grecs vers el 475-470 aC, per uns o altres o per causes naturals, i una vegada mes fou reconstruda. Abans del 400 aC Xanthos va incorporar Telmessos.

Es esmentada com a ciutat de Lcia per escriptors grecs i romans.  Alexandre el gran va ocupar la ciutat per no es clar si per la fora (com diu Api) o voluntriament (com diu Arri). Desprs de la mort d'Alexandre va pertnyer a Antgon del que va passar a Ptolomeu I Ster, i del que mes tard va passar als selucides el 272 aC i el 188 aC va ser inclosa en el regne de Prgam per la pau d'Apamea. El 133 aC el regne de Prgam va passar a Roma per llegat i aix Xanthos va esdevenir ciutat romana.

Desprs del assassinat de Juli Csar la ciutat fou atacada per l'exrcit de Brut, per els habitants van resistir i fou ocupada al assalt, continuant la lluita als carrers i morint la major part abans de rendir-se i quedant destruda la ciutat pels incendis (vers 42 aC). D'aquesta segona destrucci ja no es va recuperar. Api diu que fou reconstruda per Marc Antoni, per en tot cas ja fou un lloc sense importncia.

Les seves runes foren descobertes per Sir C. Fellows. Son properes a Kinik i contenen temples, tombes, arcs triomfals, muralles, i teatre com elements principals. Una part dels objectes trobats foren portats a Anglaterra el 1842 i 1843 i son al Museu Britnic.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81770" title="Xanthos (riu)" nonfiltered="2430" processed="2425" dbindex="32595">
Xanthos fou un riu de Lcia. El seu nom original fou Sibros o Sirbis que vol dir "groc" igual que la paraula grega Xanthos. La ciutat de Xanthos era a la part propera a la desembocadura. El temple de Leto a la seva riba ha estat excavat i s'han trobat nombrosos texts licis, arameus i grecs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81771" title="Ximene" nonfiltered="2431" processed="2426" dbindex="32596">
Ximene fou un districte de la part sud del Pont a la regi del riu Halys, propera a la frontera de Capadcia, que possea nombroses salines.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81772" title="Zacates" nonfiltered="2432" processed="2427" dbindex="32597">
Zacates (llat Zacatae) foren un poble de la Sarmcia Asitica, esmentat per Claudi Ptolemeu amb el nom grec de Zakatai.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81773" title="Extremitat" nonfiltered="2433" processed="2428" dbindex="32598">
Anomenem extremitats als rgans externs, generalment articulats, que la majoria dels animals empren com a mitj de locomoci. Vulgarment, anomenem potes a les dels animals no humans.

Les extremitats es poden dividir en superiors (braos) i inferiors (cames) en el cas dels animals bpeds, com els humans, i en anteriors i posteriors en el cas dels quadrpedes, com els gossos o els gats.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81777" title="Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista" nonfiltered="2434" processed="2429" dbindex="32599">

La Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI) es va crear a principis de l'any 2002 com a rgan de coordinaci juvenil entre diverses assemblees de joves que prenien l'assoliment del socialisme i la independncia dels Pasos Catalans com a premisses de la seva lluita des d'una perspectiva organitzativa de base i d'mbit local. Precisament aquest mbit localista s el que fa possible una lluita ms concreta a cada lloc, al mateix temps que dna llibertat d'actuaci a les Assemblees que en formen part.

Amb la fundaci de la CAJEI es creava una estructura dins l'independentisme que dons a totes les Assemblees de Joves la possibilitat de coordinar-se per tal que el seu treball ans ms enll de l'esfera local, ja sigui en diades concretes com en el dia a dia.

En l'actualitat, la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista est formada per les segents Assemblees de Joves:

Assemblea de Joves de l'Alt Urgell;
Assemblea de Joves de Badalona;
Assemblea de Joves del Baix Gai;
Assemblea de Joves de Beniarrs;
Assemblea de Joves de Benimaclet;
Assemblea de Joves de Calafell i Cunit;
Assemblea de Joves de Caldes;
Assemblea de Joves de Capellades;
Assemblea de Joves de Carcaixent;
Assemblea de Joves de Cassoles;
Assemblea de Joves de Casinos (Camp de Tria);
Assemblea de Joves de la Creu Alta de Sabadell;
Assemblea de Joves Independentistes del Clot;
Assemblea de Joves de les Corts;
Assemblea de Joves de la Costera;
Assemblea de Joves de l'Eixample Nord;
Assemblea de Joves del Figuer i la Garriga;
Assemblea de Joves de Granollers;
Assemblea de Joves de Grcia;
Assemblea de Joves d'Horta-Guinard;
Assemblea de Joves de l'Horta Sud - L'aixada;
Assemblea de Joves de Lleida;
Assemblea de Joves de Manresa;
Assemblea de Joves de Nou Barris;
Assemblea de Joves de la Plana Baixa;
Assemblea de Joves de Poblenou;
Assemblea de Joves de Reus;
Assemblea de Joves de Sabadell Sud;
Assemblea de Joves de Sant Cugat;
Assemblea de Joves de Sants;
Assemblea de Joves de Sarri - L' Esberla;
Assemblea de Joves de Sitges;
Assemblea de Joves de Tarragona;
Assemblea de Joves de Valncia;
Assemblea de Joves de Valls;
Assemblea de Joves de la Vall del Ges;
Assemblea de Joves de Vilafranca;
Assemblea de Joves de Vilanova;
Assemblea de Joves de Vinars;
Assemblea de Joves de La Selva del Camp;
 Enllaos externs .
Web de la CAJEI





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81785" title="Campanya Diguem No" nonfiltered="2435" processed="2430" dbindex="32600">

La campanya Diguem No fou una iniciativa ciutadana que va nixer amb l'objectiu d'aglutinar el mxim de sensibilitats contrries a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 per demanar el vot contrari en el referndum que l'havia de ratificar el 18 de juny de 2006.

La campanya considerava l'Estatut totalment insuficient des d'un punt de vista socialment d'esquerres i nacionalment catal, perqu no complia els requisits mnims que reivindicava la campanya. Aquestes reivindicacions foren recollides en 4 eixos: l'acceptaci del marc nacional de Pasos Catalans, el reconeixement de la naci catalana, el dret a l'autodeterminaci, i un augment dels drets socials.

Segons els promotors de la campanya, la proposta d'Estatut, que se sometia a votaci popular, no podia ser aprovada degut a la retallada efectuada pel Govern espanyol (PSOE) respecte de la proposta original del Parlament. 

Dintre de la campanya Diguem No s'hi podia trobar integrades les iniciatives civils ms importants contrries a l'Estatut creades amb anterioritat, com ara la Campanya Unitria per l'Autodeterminaci i la Plataforma Pel dret de decidir. A la campanya s'hi van adherir ms de 130 collectius entre organitzacions poltiques, sindicals, juvenils i culturals, a ms a ms de nombroses adhesions personals.   

 Enllaos externs .
Web Campanya Diguem No



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81787" title="Copa Masters femenina" nonfiltered="2436" processed="2431" dbindex="32601">

El Masters femen de tennis, WTA Tour Championship en angls, s un torneig de tennis que es disputa anualment al final de cada temporada, amb la participaci de les vuit millors jugadores del rnquing mundial de la WTA. s un torneig que es realitza en categoria femenina, tant en individuals com en dobles, i s l'equivalent a la Copa Masters masculina.

Histria.
Es campionat s'inici el 1972 a Boca Raton, Florida, EUA disputant-se al mar fins el 1986. En aquell moment la WTA decid traslladar-lo a finals d'anys, a l'estil del torneig en categoria masculina, motiu pel qual aquell any hi hagu dos competicions.

La ubicaci fou fixa entre 1979-2000 es disput al Madison Square Garden de Nova York. A partir d'aquell moment s'ha disputat a Alemanya el 2001, a Los Angeles, EUA entre el 2002-2005, i el 2006 es disputr a Madrid, Espanya.

Entre 1972-1994 el torneig reb el nom de Virginia Slims Championships per esdevenir a partir d'aquell any WTA Tour Championships o Masters femen.

Campiones en categoria individual.


Campiones en categoria de dobles.


Vegeu tamb.
Copa Masters masculina;

Enllaos externs.
  Pgina web oficial;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81788" title="Zagros" nonfiltered="2437" processed="2432" dbindex="32602">
Zagros (persa               ), (kurd: yayn Zagros), es una cadena muntanyosa d'Iran que s'estenen de nord a sud amb lleugera inclinaci a l'oest cap al final i sn la part central de les muntanyes que van des el Caucas al sud d'Iran, ocupant la major part de l'actual Kurdistan persa i Kurdistan iraqui. T uns 1500 km de longitud.

El nom deriva del grec Zagreus, que vol dir "turments", per podria estar agafat del persa antic "zag'r'" que vol dir "gran terra". Tamb podria derivar del poble dels Sagartis, emparentats amb els medes, que vivien a la regi. El seu nom llat fou Zagrus Mons.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81789" title="Zama" nonfiltered="2438" processed="2433" dbindex="32603">
Zama fou una ciutat de Numdia al sud-oest de Cartago. Fou una plaa forta que va ser residencia del rei Juba I que hi tenia el seu harem i tresor.

Es famosa per la victria de Escipi l'Afric sobre Annbal el 19 d'octubre del  202 aC que va posar fi a la Segona Guerra Pnica. Vegeu: Batalla de Zama.

Estrab diu que fou destruda pels romans i va romandre en runes per molt de temps per desprs fou destruda i Plini l'esmenta com a ciutat lliure amb el nom de Zama Regia.  Durant l'imperi s'hi va establir una colnia, fundada per Adri,  i apareix amb el nom de Colonia Aelia Hadriana Zama. Sant Agust anomena a un bisbe de Zama al segle III (Marcellus) probablement de Zama Minor, i apareixen en aquest temps les seus de Zama Major i Zama Minor

Actualment es diu Jama i es al oest de Siliana









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81790" title="Zarates" nonfiltered="2439" processed="2434" dbindex="32604">
Zarates o Zaretes (llat Zaratae o Zaretae) foren un poble escita que vivia a la zona del riu Imaus, vers l'ndia,  esmentat per Claudi Ptolemeu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81791" title="Zarax" nonfiltered="2440" processed="2435" dbindex="32605">
Zarax fou una ciutat de Lacnia, a un promontori que era la prolongaci del mont Zarax. Tenia un bon port.

Va ser ocupada per Argos a la segona meitat del segle IV aC, i fou destruda per Clenim, fill de Clemenes I, desastre del que no es va recuperar. August la va declarar una de les ciutats eleutero-laconies. Quant la va visitar Pausnies noms restava un temple d'Apollo al port.

Actualment es diu Hiaka i en queden algunes restes de l'antiga ciutat. El cap encara es diu Zarax.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81792" title="Zaueces" nonfiltered="2441" processed="2436" dbindex="32606">
Zaueces foren un poble libi a un territori boscs i muntanys al sud de la provncia romana d'frica, que vivien prop del poble libi dels maxies. Les dones conduen els carros a la guerra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81793" title="Zegrensis" nonfiltered="2442" processed="2437" dbindex="32607">
Els zegrensis (en llat, Zegrensii) foren un poble libi de la Mauritnia Tingitana, esmentats per Claudi Ptolemeu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81795" title="Zela" nonfiltered="2443" processed="2438" dbindex="32608">
Zela fou una ciutat de l'interior del Pont, a la riba esquerra del riu Iris, prop de la frontera amb Galcia, i al sud-oest d'Amsia, suposadament construda en un tur artificial construt per la reina Semiramis per que Hirtius diu que era un tur natural. 

Realment fou l'antic establiment comercial assiri anomenat Durchamit que desprs fou la hitita Durmitta. Res se sap entre el 1185 aC i el  546 aC, data en la que va passar a Prsia i fou centre d'adoraci de la deessa Anaitis o Anahita a qui els perses van construir un temple en commemoraci d'una victria sobre els escites, essent governada per un sacerdot com a cap d'una ciutat-estat independent sota sobirania persa coneguda per Zelonitis o Zeletis. Desprs del 334 hi van imposar el seu domini els reis del Pont.

No fou una ciutat important fins que Gneu Pompeu,  desprs de la victria sobre Mitridates VI Eupator la va elevar al rang de ciutat (65 aC), va incrementar la seva poblaci i en va ampliar les muralles. 

s clebre per la victria obtinguda per Mitridates VI Eupator contra els romans dirigits per Gaius Valerius Triarius (lloctinent de Luculle) el 67 aC, i per aquesta causa Luculle fou cridat a Roma i substitut per Geneu Pompeu.

Un altre batalla es va lliurar a la seva rodalia el 2 d'agost del 47 aC en la que Juli Csar va derrotar a Farnaces II del Pont, i en la qual va pronunciar la famosa frase: Veni, vidi, vici.

Fou part dels dominis assignats a la reina Pitodoris al final del segle I aC i de l'anomenat Pont Polemoniac, que va passar a l'Imperi rom en temps de Ner el 64 aC. Inclosa ja abans a la provncia de Capadcia com a part del Pont Capadoci,  fou transferida a la de Galcia en temps de Ner. Al segle IV s'inclogu a l'Hellenopont. 

Durant el segle IV s'hi va celebrar un concili dels arrians. Fou seu d'un bisbe al segle IV i s'esmenten alguns bisbes: Heracli (present al concili de Nicea el 325), tic (present al concili de Calcednia el 451), Hyperequios (el 458), Jordi (el 692), Constant (el 787) i Pau (el 879). Segons el "Acta Patriarchatus Constantinopolitani" de  Miklosich i Muller, hi havia bisbe a Zela encara el 1315 sufragani d'Amsia, per desprs la seu fou suprimida.

El 625 fou atacada i parcialment destruda per Khusraw II de Prsia i prcticament fou abandonada quedant reduda a un llogaret. Va ser ocupada pels turcs el 1397. Actualment es diu Zilch o Zile, i es un districte (kaza) del sandjak de Tokat 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81800" title="Karnataka" nonfiltered="2444" processed="2439" dbindex="32609">

Karn tak  (kannada:       , hindi:        ) s el nom en kannada adoptat des del 1973 per l'antic Estat de Mysore, a l'ndia meridional. La capital s Bengaluru, i altres ciutats importants sn Mysore, Mangalore, Hubli, Dharwad, Bellary i Belgaum. Limita amb el mar a l'oest, Goa al nord-oest, Maharashtra al nord, Andhra Pradesh a l'est, Tamil Nadu a l'est i sud-est i Kerala al sud-oest.

 Geografia fsica .
s format d'oest a est per tres regions: la plana litoral, el malnad (regi muntanyosa dels Ghats, coberta de bosc caducifoli, ric en sndal i teca) i el maidan, extens altipl cobert de sabanes. s de clima tropical molt calors, sobretot a l'interior, on les pluges sn escasses, mentre que sn abundants a la costa i als Ghats. 

 Poblaci .
s un dels estats de majoria de poblaci drvida. El 66,2 % parla kannada, el 9,96 % urdu, el 7,39 % telugu, el 3,84 % tmil, el 3,64 % marathi, l'1,96 % hindi, l'1,68 % malaialam i l'1,57 % konkani. El seu nom prov del kannada karu i nadu, terra elevada.

 Economia .
Travessat pel Krishna i el Cauvery (amb centrals hidroelctriques), s una regi ben regada, d'economia bsicament agrcola; produeix els 3/5 del caf del pas, arrs, cot, canya de sucre, ctrics, te, bananes i cacauets. Hi ha importants pesqueres a la costa. El subsl proporciona or, ferro, cromita i mangans. A les ciutats es concentra la indstria (txtil, siderrgica, mecnica, qumica, de la fusta, del paper, del ciment, alimentria, d'autombils i aeronutica). 

 Histria . 
En el segle IV aC, la dinastia local Satavahana hi govern uns 300 anys. Amb la desintegraci de la dinastia, els Kadamba assumiren el poder en el nord mentre els Ganga ho feien al sud. Els Chalukya de Badami (500 al 735) governaren l'rea des de Narmada fins el riu Cauvery des dels temps del rei Pulikeshi II. La dinastia cre els monuments de Badami, Aihole i Pattadakal.

Els Chalukya de Kalyana (973 - 1183) construiren nombrosos temples, potenciaren la literatura i les arts. El jurista Vijaneshwara va viure a Kalyana. L'Imperi Vijayanagar (1336 - 1565) potenci la literatura en snscrit, kannada, telugu i tmil. Augment el comer exterior. Els soldans Bahmani de Gulbarga promocionaren la literatura urd i farsi. Desprs de la caiguda del sold de Mysore (1799), Karnataka rest sota control britnic.

El 1950, Mysore esdevingu un estat de l'ndia independent i l'antic maharaja esdevingu el governador de l'estat. La famlia del maharaha va rebre fins el 1975 una pensi prr part de l'estat. Alguns membreos de la famlia encara resideixen en el palau familiar de Mysore.

 Enllaos .
Hoysala Turisme an Hassan;
Mapa de Karnataka;
Karnataka State Tourism Development Corporation;
Karnataka Turisme;
Govern de l'Estat de Karnataka;
Departament d'Informaci del Govern de Karnataka;
Tpics en histria i cultura de Karnataka;
Mapa Interactiu de Bangalore;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81802" title="Ziquis" nonfiltered="2445" processed="2440" dbindex="32610">
Ziquis (llat Zicchi o Zinchi o Zingi, grec Zikchoio o Zinchoi o Zekchoi o Zechoi), foren un poble salvatge dedicat a la pirateria, de la Sarmcia asitica, a la costa del Pont Eux, entre els saniges (sanigae) i els aquais (Achaei), probablement al Caucas. Sn esmentats per Arri, Ptolomeu, Plini, Procopi i Estrab (aquest darrer amb el nom de Zugoi).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81803" title="Ziges" nonfiltered="2446" processed="2441" dbindex="32611">
Ziges (llat zigae) foren un poble de la Sarmcia Asitica, esmentat per Plini el vell, que vivien a la regi del riu Tanais.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81806" title="Zufons" nonfiltered="2447" processed="2442" dbindex="32612">
Zufons (llat Zuphones) foren una tribu numdica que vivia a la regi de Cartago. Els esmenta Diodor de Siclia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81807" title="Zidretes" nonfiltered="2448" processed="2443" dbindex="32613">
Zidretes (llat Zydretae, grec Zydretai) foren un poble de la Clquida esmentat per Arri al seu Periple, que vivia a la costa del Eux, al sud de Phasis, entre els Maquelons (o Makelons) i els lazes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81809" title="Zygantis" nonfiltered="2449" processed="2444" dbindex="32614">
Zygantis fou una ciutat del libis la poblaci de la qual (els zigantes o zigantis) es destacava per la seva habilitat en preparar la mel. Alguns erudits els identifiquen amb el gizantes (gyzantes) d'Herdot, al oest de llac Tritonis, que tamb tenien aquesta habilitat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81810" title="Zigenses" nonfiltered="2450" processed="2445" dbindex="32615">
Els zigenses (llat Zygenses, grec Zygeis) foren un antic poble de la costa de Lbia, districte de Marmrica, esmentat per Claudi Ptolemeu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81820" title="Agtocles de Trcia" nonfiltered="2451" processed="2446" dbindex="32616">
Agtocles (Agathocles, ) fou fill de Lismac de Trcia, nascut d'una dona del poble traci dels odrisis de nom Maoris. 

El seu pare el va enviar contra els Getes vers el 292 aC per fou derrotat i fet presoner; fou tractat amb amabilitat per Dromiquetes el rei dels getes, que el va reenviar al seu pare juntament amb regals. Tot i aix Lismac va marxar llavors personalment contra els getes i fou fet presoner ell mateix. Dromiquetes el va alliberar i li fou concedida la ma de la filla de Lismac. 

Mes tard Agtocles fou enviat contra Demetri Poliorcetes que havia entrat a sia i volia ocupar Cria i Ldia que pertanyien a Lismac. Agtocles va derrotar a Demetri i el va expulsar de les provncies en litigi. Com a prncep hereu era fora popular entre els seus sbdits, per la seva madrastra Arsinoe II va parlar contra ell a Lismac.

Agtocles va patir un intent de ser enverinat (segurament instigat per Arsinoe) que va fracassar, per el pare el va tancar poc desprs a la pres acusat de conspiraci, on fou mort el 284 aC per Ptolomeu Ceraune refugiat a la cort de Lismac. La seva vdua, Lisandra, va fugir del pas amb els seus fills i el seu germ Alexandre i es va refugiar a territori Selucida. Seleuc I Nictor va iniciar seguidament la lluita contra Lismac.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81821" title="Agtocles de Tesslia" nonfiltered="2452" processed="2447" dbindex="32617">
Agtocles (Agathocles, ) fou un tessali que va obtenir el favor del rei macedoni Filip, que el va aixecar a un alt rang. Fou el pare de Lismac de Trcia, un dels didocs de Alexandre el gran.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81823" title="Agtocles de Siracusa" nonfiltered="2453" processed="2448" dbindex="32618">
Agtocles (Agathocles, ) (segles IV i III aC) fou tir de Siracusa i rei de Siclia. La seva histria es coneguda a traves de Diodor de Siclia i Just per el primer va treure el seu relat de Timaos de Taurormenion, expulsat de l illa per Agtocles al qual li tenia un rancor personal.

Va nixer a Thermae, una dependncia cartaginesa, de classe humil, fill de Carcinos de Rhegium i germ de Antander, el seu pare el volia matar a causa d un somni que deia que seria un dimoni per la mare el va protegir, i als 7 anys el pare es va penedir. El va portar a Siracusa i es va dedicar al comer. Va portar una vida extravagant per amb forta personalitat, el que li va permetre fer-se amic de Dames, un noble local, sota la protecci del qual es va fer soldat, arribant a trib militar.

Quant Dames va morir es va casar amb la seva vdua, una dona molt rica, i aix va esdevenir un dels ciutadans ms rics de Siracusa. La seva intervenci en l atac a Rhegium el va fer prou popular i fou nomenat estrategos (322 aC), per aviat fou condemnat a l'exili (319 aC) i va pujar al poder Sosstrates. La sort va canviar alguns cops i finalment es va fer amb els serveis d un exercit mercenari de siracusans i cartaginesos amb els quals va tornar a Siracusa (317 aC) on es feu restablir com a estrategos. Una vegada consolidat el seu poder orden executar 4.000 ciutadans i en va desterrar 6.000 i es va fer proclamar sobir de la ciutat amb el ttol dAutocrator, per es va declarar favorable a la democrcia, va abolir els deutes i va redistribuir la terra. 

Conquestes.
En els anys segents s'apoder de la part de l illa que no pertanyia a Cartago:
Leontini, Catnia, Naxos, Taormina, Gela, Mesina (312 aC);
Tindaris, Himera, Agrigent (311 aC);
Heraclea Minoa, Selinunt, Enna i altres incloent ciutats lliures dels sculs. ;

Amilcar fill de Gisc, el general cartagins que governava la zona sota influencia de Cartago, va decidir de combatre l i el va derrotar a la batalla d'Acragas (Agrigent, juny del 311 aC) i a la d'Himera (el mateix 311 aC) i Agtocles fou assetjat a Siracusa mentre els cartaginesos ocuparen Gela i Camarina. En aquestes condicions va tenir la intuci extraordinria de portar la guerra al frica al cor dels dominis cartaginesos. Va reclutar un exercit local de pobres als que va permetre de saquejar tot el que volessin al frica i els va portar cap a Cartago eludint hbilment la flota cartaginesa que bloquejava el port (15 d'agost del 310 aC); al cap de sis dies va desembarcar a frica, a cap Hermeon), va fer ofrenes als deus Demeter i Kora (deessa de Siclia) amb una corona al cap i va cremar les seves naus de manera que els soldats no tenien mes remei que lluitar o morir. Cartago estava indefensa, sense exrcit; els cartaginesos van reclutar rpidament una milcia local mentre els soldats d'Agtocles anaven ocupant moltes ciutats pniques. A Cartago es va produir la divisi entre Bomilcar (que aspirava a la tirania i deixava fer) i Hann (que s oposava fermament a la invasi per va morir en combat). Amilcar, assabentat del que passava, va aixecar el setge. Per Agtocles no afluixava i va atacar i conquerir unes dues-centes ciutats cartagineses, entre les quals cal esmentar Adrumetum i s'endins a l'interior del pas on els nadius l acollien com un alliberador. Agtocles es va aliar a Ofeles, governador egipci de la Cirenaica, que va acceptar enviar un exercit al oest, amb l objectiu de ocupar Cartago (de la que Agtocles ja havia iniciat el setge) que esdevindria un estat grec. Quant Ofeles va anar amb el seu exercit, Agtocles el va convidar a un banquet en el que el va matar i va assolir la direcci del exercit del difunt. En aquesta situaci fou capturat Bomilcar i fou executat per crucifixi i aix va donar nous nims als assetjats. Agrigent va aprofitar per revoltar-se i Agtocles va haver d anar a l illa deixant el comandament del exercit d frica al seu fill Arcgatos (308 aC), que aviat es va haver d enfrontar amb un mot dels soldats. Agtocles va sotmetre Heraclea Minoa (Agrigent), Selinunt i Segesta (307 aC), i va tornar a l'frica, per fou derrotat pels cartaginesos reorganitzats. Agtocles, davant el temor d una nova derrota va abandonar el camp de batall amb el seu fill Arcgatos, per aquest darrer fou apressat i mort. El soldats siracusans, en revenja per la traci d'Agtocles, van matar als seus fills que havien restat amb els soldats i van fer la pau amb Cartago (306 aC). A Siclia el seu rival poltic Dincrates, enviat a l'exili per Agtocles, havia aixecat un exercit per Agtocles el 305 aC va signar un acord de pau amb Cartago, mitjanant el qual renunciava a la seva influencia a l illa, i desprs va derrotar els aixecats, es va reconciliar amb Deincrates i va iniciar la consolidaci del seu poder a la Siclia grega. En aquest moment Agtocles era el rei de Siclia que sembla que li fou conferit per una assemblea insular el 304 aC.

Desprs (303 aC) va saquejar les illes Lipari (dominades per Cartago per d arrel grega. El 302 aC es va casar amb una filla del rei Ptolomeu I Soter de nom Texena. Poc temps desprs va anar a la mar Jnica per defensar a Corcira contra Cassandre (301 aC) incorporant l illa als seus dominis. Fins i tot va combatre a Itlia saquejant Crotona (299 aC) i ajudant a Tarent contra els Brutis (298 aC). El 295 aC la seva filla Lanara es va casar amb el rei Pirros de l'Epir al que va aportar com a dot l illa de Corf (Corcira). 

Decadncia i caiguda.
Ja vell, la situaci familiar es va deteriorar. El seu net Arcgatos va comenar a enverinar al seu avi per assolir la successi com a rei. Agtocles va tmer que la resta de la famlia correria igual sort i va enviar la seva dona Texena i els seus dos fills a Egipte i desprs es va sucidar (289 aC) vers els 72 anys. Els seus mercenaris, principalment reclutats a Itlia per establerts a Messina, coneguts com els mamertins, es van revoltar al conixer la seva mort i van fundar una repblica a Messina el que va originar la Primera Guerra Pnica. Les ciutats gregues no van tardar a recuperar la seva independncia i els cartaginesos van tornar a l illa; l obra d'Agtocles no el va sobreviure. Va regnar durant 28 anys i per popularitat o per temor no podia anar per la ciutat de Siracusa sense la gurdia personal.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81827" title="Himachal Pradesh" nonfiltered="2454" processed="2449" dbindex="32619">

Himachal Pradesh (hindi              ) s un estat de la Uni ndia, format pels antics estats muntanyencs de Punjab. Limita amb Tibet a l'est, Jammu i Caixmir al nord i nord-oest, Punjab al sud-oest, Haryana i Uttar Pradesh al sud i Uttaranchal al sud-est. La capital s Simla.
 Geografia fsica .
Situat a l'Himlaia occidental, s una regi molt muntanyosa. Les valls, regades pels afluents de l'Indus (Chen b, Satluj i Be s), sn frtils, i s'hi concentra la poblaci.

 Poblaci .
El 88,9 % de la poblaci parla hindi, el 6,3 % punjabi i l'1,9 % urdu. Tot i aquestes dades, el territori s reivindicats pels nacionalistes radicals sikhs com a part del Khalistan.
 
 Economia .
Destaquen els conreus de blat, canya de sucre, lli, tabac i arrs i a la ramaderia d'ovelles i de cabres. Hi ha explotaci forestal i jaciments de sal gemma. La indstria s de tipus artesanal: fusta i teixits de llana.

 Divisi administrativa .
Es divideix en 12 districtes:
 Kangra;
 Hamirpur;
 Mandi;
 Bilaspur;
 Una;
 Chamba;
 Lahul i Spiti;
 Sirmaur;
 Kinnaur;
 Kullu;
 Solan;
 Simla  ;

 Histria .
El territori form antigament part dels anomenats Estats del Punjab, posats sota dominaci britnica desprs de la Primera Guerra Anglo-Sikh del 1846. Cap els anys 1930 els britnics hi organitzaren l'Agncia d'Estats del Punjab. El 1947, quan l'ndia s'independitz, es van unir trenta estats indigenes i van constituir l'estat el  15 d'abril de 1948 essent reconegut el 26 de gener de 1950. El 1 de juliol de 1954 es va unir a l'estat el principat de Bilaspur.

El 1 de novembre de 1956 fou constituit en territori de la Uni. El 1966 assol l'extensi actual amb la uni dels districtes de Simla, Kangra Kullu, Lahul i Spiti, i Una, cedits per l'estat de Punjab.

El 18 de desembre de 1970 es va aprobar la llei que li retornava la condici d'estat que va entrar en vigor el 25 de gener de 1971, amb capital a Simla. L'assamblea llegislativa de l'estat ha estat dominada pels partits tradicionals.






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81837" title="Decmetre" nonfiltered="2455" processed="2450" dbindex="32620">
El decmetre (dm) s la unitat de longitud que equival a la dcima part d'un metre.

1 dm = 0.1 m = 10-1 m

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81840" title="Decmetre" nonfiltered="2456" processed="2451" dbindex="32621">
El decmetre (dam o dm) s una unitat de longitud del SI equivalent a 10 metres. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81846" title="Hectmetre" nonfiltered="2457" processed="2452" dbindex="32622">
L'hectmetre (hm) s una unitat de longitud que equival a 100 metres. 

1 hm = 100 m = 10 m

Un hectmetre quadrat (hm2) s una hectrea (ha). 

Es diu sovint que una illa de l'eixample de Barcelona fa un hectmetre de longitud (distncia entre dos carrers) i una hectrea d'rea. Realment, aquestes mesures sn aproximades. La longitud s de 113,3 m i l'rea de 1,24 ha. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81847" title="Gigmetre" nonfiltered="2458" processed="2453" dbindex="32623">
El gigmetre (smbol Gm) s una unitat de longitud que equival a mil milions (109) de metres.
Tamb s equivalent a un mili de quilmetres.

S'utilitza en astronomia per a mesurar distncies interplanetries, per exemple, entre un planeta i el Sol o entre un planeta i un satllit.

 Exemples .
 Radi de l'rbita de la Lluna = 0,384 Gm;
 Dimetre del Sol = 1,4 Gm;
 Radi de l'rbita de la Terra = 149,6 Gm = 1 unitat astronmica;
 Radi de l'rbita de Saturn: 1.400 Gm;
 Distncia actual de 2003 UB313 al Sol: 14.500 Gm;
 La llum tarda 3,33 segons en recrrer 1 Gm;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81852" title="Haryana" nonfiltered="2459" processed="2454" dbindex="32624">

Haryana s un estat de la Uni ndia (hindi:        ). Limita amb Himachal Pradesh i Punjab al nord, Rajashtan al sud i Uttar Pradesh a l'oest.

 Poblaci .
El cens lingstic de l'ndia informava que el 91 % de la poblaci parlava hindi, el 7,1 % punjabi i l'1,6 % urdu.

 Histria .
El territori havia format antigament part de l'estat de Punjab. Els britnics ja en formaren una regi separada el 1858. En fou separat el 1966 per petici dels habitants del territori, de majoria lingstica hindi, oposats als sikhs de parla punjabi. Des d'aleshores s un estat de la Uni ndia.

 Enllaos externs .
Informaci completa sobre l'estat d'Haryana (en angls);































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81859" title="Mizoram" nonfiltered="2460" processed="2455" dbindex="32625">

Mizoram (hindi        ) s un estat de la Uni ndia. Limita al nord amb Nagaland, Meghalaya i Assam, i al sud amb Myanmar.

 Geografia fsica .
Com Nagaland, el pas s fora muntanyenc, travessat pels turons de la Lushai Pahariyan, que t com a alria dominant el Blue (2.164 m). Els principals rius del pas sn el Kusiyara, Dhaleswari, Kaladan i Meghna. No hi ha llacs d importncia.

 Poblaci .
Segons el cens lingustic de l'ndia, el 75,1 % dels habitants parlaven el mizo, el 8.1 % parlaven bengali i el 3,3 % lakher. Els principals grups tnics sn:
Mizo/Lushai: 35.6%;
Hmar: 26.9%;
Poi: 8%;
Chakma: 7.7%;
Ralte: 7%;
Pawi (modernament lai): 5.1%;
Mara (abans Lakher): 5.0%;
Kuki: 4.6%;
Altres: 0.1%;

Els mizos o lushais (anomenats aix perqu viuen a les muntanyes Lushai) tenen origen tibetano-birm. 

Quan a la religi (Cens 2001):
Cristians: 87.0% ;
Budistes: 7.9%;
Hinduistes: 3.6%;
Musulmans: 1.1%;
Altres: 0.3%;
Religions no declarades: 0.1%  ;

Divisi administrativa .

L'estat est dividit en 8 districtes i 3 Consells Autnoms:

Aizawl;
Lunglei ;
Kolasib ;
Mamit ;
Serchhip ;
Saiha ;
Champhai ;
Lawngtlai ;


Lai Autonomous Council ;
Mara Autonomous Council (conegut com Maraland);
Chakma Autonomous Council;

Abans de la creaci de l'estat hi havia un unic consell autonom que es deia Pawi-Chakma-Lakher (creat l'abril de 1953) i la resta era el Lushai (Mizo) Hills Autonomous District Council, creat el 1952 i elevat a territori el 1970. La separaci i creaci dels tres districtes es va acordar el 1971 i van entrar en funcions el 1972.

 Economia .
Els habitants tenen un modus vivendi fora primitiu, i aix es nota a l economia estatal. Destaca el conreu d arrs i patates, la ramaderia bovina (bfals com a animar de tir) i porcina, i una indstria txtil de caire artesanal. A penes hi ha indstria i el 70 % de l arrs que es consumeix s'ha d'importar dels estats vens, ra per la qual, juntament amb la proximitat amb Myanmar, ha fet que molts habitatns fronterers es dediquin al trfic de drogues, cosa que ha provocat nombrosos problemes amb la sida i el consum d'alcohol. Malgrat tot, t un fort potencial hidroelctric que no s desenvolupat.

El 31% del seu territori es cobert per boscos de bamb.

 Poltica .
Actualment forma un estat de la Uni ndia des del 1972, compta amb un governador nomenat pel president indi, un Consell de Ministres presidit pel primer ministre amb un parlament propi de 40 membres i autogovern intern, si b Delhi hi pot imposar la president rule (govern directe) si ho creu convenient. Els principals partits i associacions mizo sn:
 Front Nacional Mizo;
 Mizo Hmeichhe Insuihkhawm Pawl ;

 Histria .
Segons les llegendes, els mizo van sorgir dessota d una roca anomenada Chhinlung. Pels xinesos, potser fra la vila de Sinlung o Chinlingsang, i li han dedicat nombroses canons i llegendes. Algunes daten l existncia de Chhinlung en el 210. Els mizo provenen de Shinlung o Chhinlungsan, als marges del riu Yalung (Yunnan), d on foren expulsats pels xinesos amb els shan, kachin, karen i naga en els segle V. En el segle VIII s establiren a la vall de Kabaw i Khampat (Estats Shan), i d aqu foren expulsats pels shans cap a les Chin Hills en el segle XIV, en la frontera entre Myanmar i l'ndia. Van construir viles a les que donaren els noms dels seus clans, com Seipui, Saihmun i Bochung.

Cap el 1750 s'establiren a l actual territori de Mizoram amb els kukis de Manipur, i hi muntaren entitats tribals independents. No van tenir els primers contactes amb els britnics fins el 1825. El 1851 intentaren incorporar-los militarment a la corona britnica, i per aix mataren un missioner. El 1872 foren sotmesos nominalment als kukis de Manipur, per continuaren fent incursions a les colnies angleses d'Assam. Cap el 1885 foren dominats pels britnics, i passaren a l'Imperi mitjanant un tractat no escrit del 1895. Els missioners protestants n'aconvertiren molts, com als naga, de manera que els educaren en angls i no pas en hindi o assams. El 1901 el territori tenia 82.434 habitants, dels quals 63.588 eren mizo.

El 1898 es cre el districte de les Lushai Hills, amb Aizawl com a capital. El 1919 el districte fou incls en l'estat d Assam com a rea tribal sense tractat. El 1935 l'rea fou exclosa de colonitzaci. El primer partit poltic, la Mizo Common People's Union (MCPU), es va crear l abril del 1946, rebatejat ms tard com a Uni Mizo (MU) i propera al Partit del Congrs de l'ndia. Quan es cre una comissi per la independncia ndia, encarregada de tractat amb minories i rees tribals, la Mizo Union reclam que tot el territori mizo fou incls en el territori de les Lushai Hills. Nogensmenys, un altre grup, United Mizo Freedom (UMFO), deman incloure el territori en Myanmar o b independitzar-se per separat.

Quan es va independitzar l ndia el 1947, pass a formar part del territori tribal d Assam, i el 1952 es cre el Lushai Hills Autonomous District Council. Per l autonomia que els concediren no els va satisfer, malgrat els lligams dels capdills amb el Partit del Congrs fins que el 1954 es va abolir les xefatures i llurs privilegis, i en uni dels tribals de Manipur i Tripura, el 1955 UMFP i MU crearen el partit Eastern India Union (EITU) i demanaren separar els seus territoris de l Estat d Assam. 

El 1959 el pas pat una gran plaga de fam, coneguda com a Mautam (la fam). La causa fou que el floriment dels bambs provoc un augment de les rates, que un cop acabades les arrels de bamb, es menjaren les collites i infectaren les cases i cabanes, esdevenint una plaga. Aix els oblig a recollir arrels i marxar a la jungla. Aleshores decidiren organitzar-se, ja que motls consideren que la MU i el govern de Delhi els han abandonat. El 1952 Laldenga, antic militar i funcionari municipal, havia fundat la Mizo Cultural Society, que el mar del 1960 canvi el nom pel de Mautam Front (Front de la Fam) i el setembre del 1960 el de Mizo National Famine Front (MNFF), que guany fora popularitat entre els joves. El 22 d octubre del 1961 Pravin Chandra Bhandjeo el transformaria a Assam en Front Nacional Mizo (MNF), per tal d aconseguir la independncia del pas mizo en el Gran Mizoram. 


El 1963 el MNF obt dos dels tres diputats que li corresponen al districte mizo a Delhi, i a les eleccions del districte s el segon partit ms votat. Laldenga visita Dacca i rep diners i armes del govern pakistans. El 30 d octubre del 1965 envia una carta al primer ministre hindi, Lal Bahadur Shastri, on afirma que els mizo tenen dret a decidir el seu futur.

El 28 de febrer del 1966 Laldenga es fa cap del MNF i decideix prendre les armes amb suport de la Repblica Popular Xina i Pakistan (el Mizo National Army, un miler d efectius ben entrenats i est ructurats), i seran actius a Mizoram i Tripura. Ataquen installacions governamentals a Aizawl (ocupada durant vuit dies), Lunglei, Chawngte i Chhimluang. El MNF impos les seves prpies lleis i imposts a la poblaci civil, organitzen un govern i un parlament, i anihilen tothom que se'ls hi oposi. dhuc els policies han de pagar-ne protecci, ja que controlen les zones rurals. El Front Nacional Mizo va reunir aleshores un exrcit de deu mil combatientes.

Per el govern va respondre el 1967 declarant el MNF fora de la llei, tamb desproporcionadament i amb m dura (Operaci Jeric), tot amenaant el tradicional mode de vida dels mizo, ja que els recoloc en llogarrets i els crema graners i collites, i les bases de Manipur i Tripura. Ayub Khan nega que el seu govern els doni suport. El MNF rep ajut dels rebels naga i dels arakanesos. L'esglsia presbiteriana intenta fer de mitjancera, per Laldenga no ho accepta. El juny del 1968 el MNA obt armes de l'exrcit birm i ataca des el territoru dels chin (xin) de Myanmar, conegut com Chin Hills.

El 1969 el govern hindu agrupa els habitants de 245 llogarrets mizo en 57 assentaments, per el 1970 abandona el pla per la forta oposici de les autoritats locals. El MNF continua les actuacions, per un cop esclata la guerra indopakistanesa del 1971, un grup del MNA es rendeix, i Laldenga es veu obligat a fugir a Arakan, d on anir a Karachi i d'ac a Dacca. La independncia de Bangla Desh va suposar un cop molt dur a les aspiracions dels mizo, ja que Pakistan no els podia ajudar directament. El 1970 es va crear el territori de Mizoram amb 322.000 habitants, dels quals 222.000 sn mizo, desprs que una delegaci Mizo s entrevists amb Indira Gandhi, i que el 21 de gener del 1972 esdev estat de la Uni ndia, amb dret a tenir dos representants al Lok Sabha. El govern va anar a un partit regionalista (la Uni dels mizos). 

El mateix 1972 l'exrcit indi penetr als turons de Chittagong i captur nombrosos rebels naga i mizo. Malgrat aix, el 1973 s'inici una forta activitat guerrillera. El MNF inicia tctiques de guerrilla urbana i atac estacions de policia i centres de transmisi de rdio. La seva base est a Arakan, i han reforat els lligams estratgics amb Xina, que els proporciona entrenament i armes. El novembre del 1973 Laldenga mantingu converses amb els indis, per no fructificaren, tot i que el seu lloctinent Thengpunga Sailo abandon el grup i torn al pas per a dirigir una Comissi en favor dels Drets Humans que el 1975 es transformar en People's Conference.  El gener del 1975 tres caps de policia foren assassinats pel MNF a Aizawl, cosa que donar impuls a l activitat antiguerrillera, i fou arrestat un dels caps guerrillers, Lal Mian, amb cent guerrillers ms. Aix far que el MNF mogui les seves bases i quartels del sud de Mizoram fins a Chittagong (Bangla Desh), debilitats tamb per la retirada de la lluita dels naga merc els acords de Shillong. Es calcula que tenia 850 efectius. L'agost del 1975 Laldenga es reuneix en secret a Ginebra amb representants indis.

La mort de Mao Zedong suposar un nou cop a l estraggia dels mizo. El febrer del 1976 el MNF inici converses entre Laldenga i Cchunga (governador de Mizoram) a Calcuta per tal de treballar amb el govern en el marc de la constituci ndia. Molts guerrillers entregaren les armes, per alguns sectors es ressistiren. El 1977 Cchunga dimit en desacord amb els tractes amb el govern de Delhi quan Indira Gandhi fou desplaada del poder, i el 1978 Laldenga fou substitut per Biakchhunga com a cap del MNF. Tot i aix, entre mar del 1977 i maig del 1978 continuaren les converses amb el nou govern del Janata Dal. A l'estat el 1977 es va imposar el govern presidencial directe, i desprs va governar la Conferncia del Poble de Mizoram fins el 1978 per el govern presidencial va ser imposat altre cop. La Conferencia del Poble de Mizoram va tornar al poder el 1979.

El MNF es veu molt debilitat per les disputes internes, que tamb afecten al PC (9 diputats es passen al MNF), ra per la qual el novembre del 1978 s'imposa la president rule. El juliol del 1979 Laldenga s arrestat a Delhi, acusat de preparar una nova insurrecci. Aix i la forta immigraci bengalina a les rees de Mizoram, Tripura, Nagaland i Manipur provoca que 60 militants del MNF travessin la frontera birmana i ataquin tendes de Tripura, provocant un mort i diversos ferits. La Conferencia del Poble de Mizoram va romandre al poder fins el 1984 quant va guanyar les eleccions el partit del Congrs (Indira).




El 1986 Laldenga i Rajiv Gandhi van acordar la pau i Mizoram va esdevenir estat de la Uni amb certes normes especials referides a lleis locals. Els rebels van rebre amnistia. 
Es va formar un govern de coalici presidit per Laldenga, entre el Front Nacional Mizo i el Partit del Congrs que va dirigir l'estat fins a les eleccions del 1987 en les que el Front Nacional Mizo va triomfar clarament (24 escons sobre 40) per el moviment es va dividir i una facci es va passar al Partit del Congrs el 1988, canviant aix la majoria; l'estat va passar sota govern directe del president.

A les eleccions de 1989 va guanyar el Congrs (Indira) i va pujar al poder Lal Thhanhawla; un grup mizo, Himal Peoples Convention, es va revoltar  per va arribar a un acord amb el govern el 15 de juliol de 1994. Un altre organitzaci que practicava la lluita armada era l' Organitzaci de Reunificaci Zomi amb seccions a Myanmar, Mizoram i Manipur, que tenia el suport dels paite de Manipur, d'tnia mizo, i demanava la incorporaci a Mizoram de les zones habitades per mizos incloses en els estats vens. Tamb es van revoltar els reang (o bru) contra els mizos, dirigits pel Front Nacional d'Alliberament Bru, branca militar de la Uni Nacional Bru, que exigia un consell administratiu separat dins de Mizoram,  provocant les represlies i un gran nombre de refugiats cap Assam i Tripura. 

El 25 de novembre  de 1998 una coalici entre el Front Nacional Mizo i la Conferencia del Poble  de Mizoram va triomfar a les eleccions de l'estat (34 escons sobre 40, amb noms 6 escons el partit del Congrs). L' ex guerriller Zoramthanga va accedir al lloc de cap de govern.

 Moviments d'Alliberament .

Front d'Alliberament Nacional Bru;
Convenci Popular Hmar;
Organitzaci de Reunificaci Zomi (grup mizo/zomi que opera a Manipur i Myanmar);

Enllaos .
Directori d'Informaci i Relacions Pbliques, Gov. de Mizoram;
Govern de Mizoram Website;
Govern de Mizoram Portal;
Pgina oaficial de Mizoram IT Promoters' Association news, Informaci etc...;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81862" title="Novella psicolgica" nonfiltered="2461" processed="2456" dbindex="32628">
La novella psicolgica s un tipus de novella que va sorgir a principis del segle XX amb figures com Marcel Proust o James Joyce. Tenia com a caracterstiques la subjectivitzaci, la introspecci en la psicologia i el mn interior del protagonista  prenent com a base els estudis realitzats per Sigmund Freud  i la utilitzaci del discurs directe lliure i el monleg interior. A part, solia tractar sobre la psicologia de la dona, perqu creien que era ms complexa i, per tant, ms interessant, cosa que s palesa als ttols d'algunes novelles (Laura, Aloma, Colometa, etc.). Aquestes dones, per norma general, provenien d'un estrat burgs i tenien un cert nivell cultural assolit.

Els dos autors ms importants en catal d'aquest tipus de literatura sn Lloren Villalonga (Mort de dama) i Merc Rodoreda (Aloma, La plaa del Diamant). En un segon terme hi ha figures com Miquel Llor (Laura a la ciutat dels sants) o Carles Soldevila (trilogia formada per Fanny, Eva i Valentina)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81864" title="Taxi Driver" nonfiltered="2462" processed="2457" dbindex="32629">

Taxi Driver s una pellcula americana dirigida per Martin Scorsese l'any 1976. s un retrat d'un ex combatent de la Guerra del Vietnam que pateix desordres mentals al ser progressivament allat per la societat i que tracta desesperadament de tornar a la vida normal.

Comentaris.
Ens trobem davant un drama angoixs, ple de temors i amb imatges de gran fora expressiva. Jodie Foster encara menor d'edat, demostra ja en aquest film el seu talent interpretatiu. 
Sens dubte una de les millors pellcules de Martin Scorsese, amb la que va obtenir quatre nominacions als Oscar, a la millor pellcula, al millor actor principal (Robert De Niro), a la millor actriu de repartiment (Jodie Foster), i a la millor msica. 

Argument. 
Travis; interpretant magistralment per un jove Robert De Niro s un ex-combatent de la Guerra del Vietnam. Aquest resideix a un suburbi de Nova York i t problemes d'insomni. 
Desprs de provar de passar les nits en sales X i altres, decideix apuntar-se com taxista nocturn per a aprofitar el temps mort i guanyar diners. 
Travis s un home introvertit i  de poques relacions amb la gent. No obstant aix, mentre condueix el seu taxi, s testimoni silencis de totes les maldats existents a la gran ciutat: la violncia, els prejudicis, les bogeries, els barris baixos.... A mesura que passen els dies Travis va enfurint i arriba a la paranoia. 
Anota tot en un quadern, decidit a passar un dia a l'acci, responent a la violncia amb violncia. Entretant coneix a una joveneta (Jodie Foster), amb la qual ja havia tingut alguna que altre trobada al seu taxi e intenta convncer-la que abandoni la vida que est duent com prostituta. 

Premis.
 Palma d'Or al Festival de Cinema de Cannes ;
 Premi al millor actor per Robert De Niro al Cercle de crtics de Cinema de Nova York.
 Premi a la millor actriu secundria  i a la actriu revelaci per Jodie Foster i premi per la millor msica als Premis BAFTA.

Curiositats.
Quentin Tarantino, un gran admirador d aquesta pellcula, va aplicar el paper de l'assass convertit en heroi al gui que va realitzar per la pellcula d'Oliver Stone, Assassins nats.

Notes i referncies.
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

Enllaos externs.
 Fitxa a FilmAffinity  ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81866" title="Qiryat Byaliq" nonfiltered="2463" processed="2458" dbindex="32630">

Qiryat Byaliq (en hebreu,             ) s una ciutat del districte de Haifa d'Israel. La ciutat rep el nom del poeta Haim Nachman Bialik.

Histria.
Qiryat Byaliq fou fundada el 18 de juliol de 1934 per un grup d'immigrants procedents d'Alemanya. Aquell mateix any mor el poeta nacional Haim Nachman Bialik, i l'assentament fou rebatejat amb el seu nom. Qiryat Byaliq fou el primer assentament a Palestina d'immigrants alemanys que es dedicaven a les professions liberals. El 1976 la ciutat obtingu l'estatus de ciutat. En els darrers anys, aproximadament unes 7.000 persones s'hi han installat procedents de l'ex-URSS i d'Etipia.

 Dades estadstiques .
 Demografia .
Segons l'Oficina Central d'Estadstica d'Israel (CBS), l'any 2001 la poblaci de la ciutat era un 100% jueva o no-rab, i no hi ha un nombre significatiu d'rabs.

L'any 2001 hi havia 17.600 homes i 19.300 dones. La poblaci de la ciutat es compon en un 26,8% de persones de menys de 20 anys, un 15,9% de persones d'entre 20 i 29 anys, un 17,5% d'entre 30 i 44, un 20,4% d'entre 45 i 59, un 4,5% d'entre 60 i 64, i un 14,9% de majors de 65. La taxa de creixement de la poblaci aquell mateix any era de 0,7%.

 Ingressos .
Segons la CBS, l'any 2000 hi havia 15.077 empleats i 922 autnoms a la ciutat. El salari mensual mitj de la ciutat per als empleats era de 5.869 nous xquels . El salari mitj dels homes era de 7.566 nous xquels  i el de les dones era de 4.165 nous xquels . Els ingressos mitjans dels autnoms eren de 7.086 nous xquels . 810 persones rebien prestaci d'atur i 2.339 ajuda social.

 Ensenyament .
Segons la CBS, hi ha 9 centres educatius i 6.671 estudiants a la ciutat. Hi ha 6 escoles primries amb 2.650 estudiants i 3 escoles secundries amb 4.021 estudiants. L'any 2001, un 62,5% dels estudiants d'ltim curs de secundria es van graduar.

Ciutats agermanades.
 Berln-Steglitz (Alemanya);
 Langenfeld (Rin del Nord-Westflia, Alemanya);

Notes.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81867" title="Qiryat Atta" nonfiltered="2464" processed="2459" dbindex="32631">

Qiryat Atta (en hebreu,          ) s una ciutat del districte de Haifa d'Israel. Fou fundada el 1925 amb el nom de Kefar Atta. El 1965 absorb el municipi de Quiriat-Benjam i el 1969 obtingu l'estatus de ciutat.


 Dades estadstiques .
 Demografia .
Segons l'Oficina Central d'Estadstica d'Israel (CBS), l'any 2001 la poblaci de la ciutat era un 99,8% jueva o no-rab, i no hi ha un nombre significatiu d'rabs.

L'any 2001 hi havia 23.700 homes i 24.900 dones. La poblaci de la ciutat es compon en un 31,4% de persones de menys de 20 anys, un 15,7% de persones d'entre 20 i 29 anys, un 18,5% d'entre 30 i 44, un 18,3% d'entre 45 i 59, un 4,1% d'entre 60 i 64, i un 11,9% de majors de 65. La taxa de creixement de la poblaci aquell mateix any era de 0,8%.

 Ingressos .
Segons la CBS, l'any 2000 hi havia 17.236 empleats i 1.226 autnoms a la ciutat. El salari mensual mitj de la ciutat per als empleats era de 5.157 nous xquels . El salari mitj dels homes era de 6.759 nous xquels  i el de les dones era de 3.456 nous xquels . Els ingressos mitjans dels autnoms eren de 6.470 nous xquels . 1.092 persones rebien prestaci d'atur i 4.153 ajuda social.

 Ensenyament .
Segons la CBS, hi ha 20 centres educatius i 8.762 estudiants a la ciutat. Hi ha 14 escoles primries amb 4.899 estudiants i 11 escoles secundries amb 3.863 estudiants. L'any 2001, un 52,0% dels estudiants d'ltim curs de secundria es van graduar.

Notes.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81868" title="Qiryat Motsqin" nonfiltered="2465" processed="2460" dbindex="32632">

Qiryat Motsqin s una ciutat del districte de Haifa d'Israel. Es troba entre Haifa i Ac i forma part, juntament amb quatre ciutats ms, d'un grup de ciutats satllit de Haifa anomenades ha-Qerayot. Fou fundada el 1934 i obtingu l'estatus de ciutat el 1976.

La ciutat rep el nom de Leo Motzkin (1867-1933), un matemtic ucrans que cofund l'Organitzaci Sionista Mundial.


 Dades estadstiques .
 Demografia .
Segons l'Oficina Central d'Estadstica d'Israel (CBS), l'any 2001 la poblaci de la ciutat era un 100% jueva o no-rab, i no hi ha un nombre significatiu d'rabs.

L'any 2001 hi havia 18.500 homes i 20.200 dones. La poblaci de la ciutat es compon en un 27,8% de persones de menys de 20 anys, un 15,5% de persones d'entre 20 i 29 anys, un 18,0% d'entre 30 i 44, un 19,6% d'entre 45 i 59, un 4,2% d'entre 60 i 64, i un 14,8% de majors de 65. La taxa de creixement de la poblaci aquell mateix any era d'1,8%.

 Ingressos .
Segons la CBS, l'any 2000 hi havia 15.326 empleats i 878 autnoms a la ciutat. El salari mensual mitj de la ciutat per als empleats era de 6.175 nous xquels . El salari mitj dels homes era de 8.061 nous xquels  i el de les dones era de 4.238 nous xquels . Els ingressos mitjans dels autnoms eren de 7.077 nous xquels . 808 persones rebien prestaci d'atur i 2.377 ajuda social.

 Ensenyament .
Segons la CBS, hi ha 13 centres educatius i 6.682 estudiants a la ciutat. Hi ha 8 escoles primries amb 3.039 estudiants i 6 escoles secundries amb 3.643 estudiants. L'any 2001, un 66,8% dels estudiants d'ltim curs de secundria es van graduar.

Ciutats agermanades.
 Tacoma (Washington, Estats Units);

Notes.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81870" title="Cicer" nonfiltered="2466" processed="2461" dbindex="32633">


Marc Tulli Cicer (Arp, 106 aC- Formia, 43 aC) va ser un poltic, filsof, escriptor i orador de l'antiga Roma.

Biografia.
Orgens.
Marc Tulli Cicer va nixer dins d'una familia de classe eqestre. El seu avi fou un ciutad rom destacat i el seu pare, J.C. Marc Tulli Cicer, va ser qui l'instru en lleis. Aquest, a ms, li deix una gran fortuna en morir que li va permetre viure sense estreteses.

Coneixem la seva vida grcies a la biografia que d'ell va escriure Plutarc, a les seves abundants epstoles -que encara es conserven- i al zel dels humanistes del s.XV i XVI que varen copiar els rars manuscrits dels seus discursos i obres.

El malnom "Cicer" deriva de cicer (cigr), i podria tenir el seu origen en una verruga semblant a un cigr que tenia al nas o b a que la seva famlia es dedicava al cultiu dels cigrons.

Va rebre una excellent educaci i, desprs d'una breu carrera militar i tres anys d'experincia com a advocat en causes privades, viatj a Grcia i a sia per a continuar els seus estudis. Va tenir un gran nombre de mestres que feren que posteriorment apliqus diferents concepcions als problemes filosfics. Els seus plantejaments relatius a la moral eren propers a l'estocisme, mentre que en gnoseologia defensava un escepticisme moderat. Totes aquestes influncies i lectures acabaran en l'ecleticisme i en ell se sintetitzar la tradici grega rescrivint-la en llat.

Als 60 anys es va tornar a casar amb Publlia.

Carrera poltica.
Va tornar a Roma l'any 77 aC i va fer carrera poltica fins que al 74 aC fou elegit senador. Va continuar exercint d'advocat i ms tard, al 64 aC, fou elegit cnsol. Militava en el partit aristocrtic popular i per aix s'enfront als seguidors del partit popular. Durant el seu consolat va denunciar i va eliminar una conjura de conspiraci per part dels aristcrates que pretenien posar fi a la Repblica, Luci Sergi Catilina, contra qui va compondre les seves famoses Catilinries. Els enemics de Cicer van aconseguir que el tribunal de la plebs carregus contra ell amb una llei per assassinar ciutadans romans i va haver d'exiliar-se al 58 aC. Desprs d'un any emigrat a Macednia i que li confisquessin els bns, Pompeu el perdon i va poder tornar sense cap mena de poder.

L'any 51 aC accept el crrec de procnsol de la provincia romana de Cilcia, per torn a Roma al cap d'un any. Don el seu suport a Pompeu contra Csar durant la guerra civil, perqu li semblava ms republic. Tot i aix, en guanyar Csar l'any 48 aC va comprendre que l'oposici era intil i des d'aquell moment es dedic plenament a escriure, declinant tota activitat poltica. Csar li perdon la vida pel seu prestigi com a escriptor, pensador i orador. 

Finalment, quan Csar fou assassinat al 44 aC Cicer torn a la poltica i s'opos amb totes les seves forces a Marc Antoni, deixeble de Csar, tot escrivint contra ell les famoses Filpiques i fins i tot establint amistat amb el fill adoptiu de Csar, Octavi August (que, en realitat, n'era nebot). No va donar resultat i l'any 43 aC fou assassinat pels partidaris de Marc Antoni, que li van tallar el cap i les mans, que foren empalades a la tribuna d'oradors del frum de Roma.

Bibliografia.
Els 16 llibres de les Epistulae ad familiares (escrites entre el 62 i el 43 a.C.) s'agrupen per destinataris.
De inventione;
Epistulae ad Atticum, igualment en 16 llibres (escrites entre el 68 i el 43 a.C.), disposades majoritriament por ordre cronolgic.
Epistulae ad Quintum fratrem, en 3 llibres (escrites entre el 60 i el 54 a.C.), recullen les cartes entre Cicer i el seu germ Quint.
Epistolae ad Marcum Brutum, originalment recollides en 9 llibres.
De oratore (sobre la formaci de l'orador);
Orator (retrat de l'orador ideal);
Brutus, histria de l'eloqncia grega i romana.
De optimo genere oratorum, que versa sobre el millor tipus d'eloqncia. ;
Partitiones oratoriaees refereix a les divisions dels discursos.
Topica, sobre els llocs habituals dels discursos.
Discursos judicials de defensa (Pro Archia poeta, Pro Roscio Amerino, Pro Murena, Pro Milone...);
Discurs judicial d'acusaci (In Verrem, o Verrinas etc).
De re publica, que proposa com a millor sistema poltic el resultat de la fusi de la monarquia, l'oligarquia i la democrcia. ;
De legibus, sobre el dret natural, les lleies sagrades i l'ordre estatal, aix com sobre les funcions prpies dels magistrats. ;
Consolatio de la mort de la seva filla Tulia, on defensa la immortalitat de l'nima.
De finibus bonorum et malorum (Sobre el b i el mal, contraposici de les teories epicries, estoiques, platniques i peripattiques). ;
De officiis (Sobre els deures; potser l'obra mestra de Cicer. L'ltim dels seus tres llibres s el ms personal, escrit parcialment sota la seva indisposici contra la tirania de Marc Antoni).
Cato Maior De senectute (Sobre la vellesa);
Laelius De amicitia (Sobre l'amistat).

Sobre la Repblica ; Sobre les lleis.
De natura deorum ; La natura dels dus.
Catilinries i Filpiques.

Enllaos externs.

Cicer a la Filoxarxa;
Cicer a les terres catalanes. Segles XIII-XVI, Jaume Medina. Faventia 24/1, 2002 179-221. (PDF);








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81871" title="Ewes" nonfiltered="2467" processed="2462" dbindex="32634">


Els ewes sn un poble del sud de Ghana (el 13 % de la poblaci), la metitat sud de Togo i una petita part del Benn. Parlen la llengua ewe i es relacionen amb els parlants de les llenges gbe i fon, i els aja de Togo i el Benn. Arribaren a l'actual territori des de l'est; la seva terra original es trobava a Oyo, a la Nigria Oriental. 

Els ewes sn essencialment un poble patrilineal, el fundador de la comunitat esdevingu el cap i s succet pels descendents per via paterna. La religi ewe s organitzada al voltant de la divinitat creadora Mawu.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81873" title="Carlos Humberto Caszely" nonfiltered="2468" processed="2463" dbindex="32635">
Carlos Caszely va ser un dels millors jugadors de futbol xilens dels anys 70.

 Biografia .
Carlos Humberto Caszely Garrido va nixer a Santiago de Xile (Xile) el 5 de juliol de 1950. Fou un gran davanter de la dcada dels 70, i va rebre els sobrenoms de el gerent, el Chino i El rei del metre quadrat.

Va debutar amb el Colo Colo el 13 de gener de 1967 i ben rpidament demostr ser un gran golejador, arribant a ser mxim golejador de la Copa Libertadores el 1973 i guanyant dos ttols xilens. Les seves bones actuacions al seu pas el portaren a creuar l'Oce Atlntic i a fitxar pel Llevant UE valenci. Dos anys ms tard fitx pel RCD Espanyol de Barcelona amb qui romangu fins l'any 1978. A contiuaci retorn al seu club d'origen on aconsegu 3 campionats i fou mxim golejador tres cops. En total marc 151 gols en els diversos tornejos xilens. El 12 d'octubre de 1985 es retir del futbol, tot i que l'any segent fou repescat pel Barcelona de Guayaquil per a participar a la Copa Libertadores.

Amb la selecci xilena va debutar el 28 de maig de 1969 enfront Argentina (1-1). En total va disputar l'elevada xifra de 73 partits amb la seva selecci on marc 29 gols i amb la que va disputar dos mundials (Alemanya'1974 i Espanya'1982) i aconsegu el sots-campionat de la Copa Amrica 1979. De la seva trajectria internacional el fet ms recordat s que al Mundial de 1974, al partit inaugural contra Alemanya occidental, fou expulsat, essent el primer jugador a la histria del futbol en veure una targeta vermella (normativa que es pos en marxa en aquell campionat). Com a fet anecdtic cal destacar que, Carlos Caszely va disputar un partit amb la selecci nacional catalana de futbol l'any 1976 amb motiu del partit Catalunya-Rssia (1-1) commemoratiu del 75 aniversari de la Federaci Catalana de Futbol.

La seva fama al seu pas d'origen el portaren a debutar al cinema i a gravar un disc musical. En abandonar el futbol es convert en comentarista esportiu al Canal 13 xil.

 Trajectria esportiva .
 Colo Colo: 1966-1973;
 Llevant UE: 1973-1975;
 RCD Espanyol: 1975-1978;
 Colo Colo: 1979-1985;
 Barcelona Sporting Club: 1986;

 Palmars .
 5 Camponats de Xile: (1970, 1972, 1979, 1981 i 1983, amb Colo-Colo);
 Mxim golejador de la lliga xilena: (1979, 1980 i 1981);
 Mxim golejador de la Copa Libertadores: (1973);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81875" title="Les Luthiers" nonfiltered="2469" processed="2464" dbindex="32636">
Les Luthiers sn un grup humorstic i musical argent, molt popular tamb en altres pasos com Xile, Espanya, Colmbia, Mxic, l'Uruguai i Veneuela. Fou creat el 1967 per Gerardo Masana

La formaci ha anat variant, amb un mnim de quatre membres i un mxim de set. Els actuals sn:
 Carlos Nuez;
 Carlos Lpez Puccio;
 Daniel Rabinovich;
 Marcos Mundstock;
 Jorge Maronna.

 Instruments .
Tots ells toquen diversos instruments amb gran qualitat, i la caracterstica ms notria del grup s que els instruments els han creat ells amb objectes quotidians; l'exemple ms usat s el del latn o violn de lata, fet amb una llauna de pernil en conserva, o el Tubfono Parafnico Cromtico, una pardia de la llegendria flauta de pan argentina, feta amb tubs d'assaig d'un laboratori.

 Trajectria .
La seva histria es remunta a 1967, on a la Facultat d'Enginyeria de Buenos Aires es feien cants corals un cop l'any. Gerardo Masana (el seu avi era catal) va arribar un dia a la facultat i es va proposar crear en clau d'humor l'pera Il figlio del Pirata. Varis musics (entre els quals ja hi eren Daniel, Jorge i Carlos Nuez) van crear amb ell el predecesor de Les Luthiers, el grup "I musiciti", per amb el temps el grup es va desfer i Gerardo, Nuez, Daniel i Jorge van crear Les Luthiers. I musicisti, amb el temps es va anar apagant fins que al 1967 es va desfer; tot i que un dels seus membres va fer l'espectacle I musicisti ataca de nuevo, que no va tenir agire xit al 1977.Tornant a LEs Luthiers, amb el temps sel's van unir Carlos Lpez Puccio i Ernesto Acher, que en principi noms eren artistes contractats. L'any 1971 es va diagnosticar una leucmia a Gerardo Masana i que els seus dies estaven comptats. Per Gerardo no es va rendir, i va seguir treballant amb fe exemplar, fins que el 23 de novembre de 1973 va passar l'inevitable: Gerardo va morir plcidament mentre dormia.

Des de 1980, han collaborat amb Roberto Fontanarrosa, un dibuixant argent i escriptor.

El grup va seguir endavant, i desprs d'una brillant etapa, Ernesto Acher va deixar al grup. Ara Les Luthiers sn els cinc esmentats anteriorment, i estan de gira amb els espectacles "Las Obras de Ayer" i "Los Premios Mastropiero".

Espectacles.
 Amb I Musicisti .
Msica? S, claro (1966);
I Musicisti y las peras histricas (1967);
Sols .
Les Luthiers cuentan la pera (1967);
Todos somos mala gente (1968);
Blancanieves y los siete pecados capitales (1969);
Querida Condesa (1969);
Opus Pi (1971);
Recital '72 (1972);
Recital sinfnico '72 (1972);
Recital '73 (1973);
Recital '74 (1974);
Recital '75 (1975);
Viejos fracasos (1976);
Mastropiero que nunca (1977);
Les Luthiers hacen muchas gracias de nada (1979);
Los clsicos de Les Luthiers (1980);
Luthieras (1981);
Por humor al arte (1983);
Humor dulce hogar (1985);
Recital sinfnico '86 (1986);
Viegsimo aniversario (1987);
El rer de los cantares (1989);
Les Luthiers, grandes hitos (1992);
Unen canto con humor (1994);
Bromato de armonio (1996);
Todo por que ras (1999);
Do-Re-Mi-J (2000);
El grosso concerto (2001);
Las obras de ayer (2002);
Con Les Luthiers y Sinfnica (2004);
Recital folklrico Cosqun (2005);
Los Premios Mastropiero (2005);

Discografia.
Sonamos, pese a todo (1971);
Cantata Laxatn (1972);
Volumen 3 (1973);
Volumen 4 (1976);
Mastropiero que nunca (en viu) (1979);
Les Luthiers hacen muchas gracias de nada (en viu) (1980);
Volumen 7 (1983);
Cardoso en Gulevandia (1991);
CD Sebastin Masana (2004);

Videografia.
Mastropiero que nunca (1979);
Les Luthiers hacen muchas gracias de nada (1980);
Humor dulce hogar (1986);
Viegsimo aniversario (1989);
Grandes hitos (1995);
Bromato de armonio (1998);
Les Luthiers unen canto con humor (1999);
Todo por que ras (1999);
El grosso concerto (2001);
Viejos fracasos (1977) (2005);

Enllaos externs.
Web oficial de Les Luthiers;

Pgines no oficials.
La pgina de Johann Sebastian Mastropiero;
La pgina de Les Luthiers de Patrick;
Les Luthiers, Captulo Mexico;
Les Luthiers Chile;
Les Luthiers, pese a todo;
Les luthiers y los jovenes de hoy en dia;
Los Luthiers de la Web;
Todo sobre Les Luthiers;

Pgines biogrfiques relacionades.
Gerardo Masana;
Ernesto Acher;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81876" title="Madhya Pradesh" nonfiltered="2470" processed="2465" dbindex="32637">

Madhya Pradesh (hindi             ) s un estat de la Uni ndia. s situat al centre del pas, al nord del Dcan, entre els estats de Rajasthan, al nord-oest, Uttar Pradesh, al nord, Bihar, a l'est, Orissa, al dud-est, Andra Pradesh, Vidarbha i Maharashtra, al sud, i Gujarat, a l'oest. 

 Geografia fsica .
Inclou la part superior de les conques del Narbad  i Mah nadi i s accidentat pels monts Mah dev i Maekal. De clima monsnic, l'estiu s calors, sec d'abril a juny i plujs de juliol a setembre, i els hiverns sn suaus. Les pluges sn elevades (1 000 a 1 300 mm anuals). 

 Poblaci .
La poblaci s hinduista i parla majoritriament hindi (85,3 %), amb algunes minories de parla bhili (3,3 %) i gondi (2,2 %). Les ciutats principals sn Bhop l, Indore, Gwalior i Jabalpur, amb ms de 300 000 habitants, i Ratl m, S gar i Ujjain, amb ms de 100 000. 

 Economia .
L'agricultura ocupa la major part de la poblaci, amb conreus d'arrs, blat i mill. El cot t uns alts rendiments als sls negres de Malwa. El bosc cobreix prop d'un 30 % de la superfcie de l'estat. T mineral de ferro al SE (un dels jaciments ms importants del pas), carb, mangans, bauxita i diamants. La indstria, en expansi, comprn una important acereria a Bhilai, indstries mecniques a Gwalior i Jabalpur, de material elctric a Bhop l, del paper a Nepanagar, txtils cotoneres a Ujjain i Indore, del ciment i alimentries.

 Formaci de l'Estat .

L'estat fou creat el 1 de novembre de 1956 amb 70 districtes de les Provncies Centrals i Berar, 16 districtes de l'estat de Madhya Bharat (una uni de 25 estats natius), 8 distrites de Vindhya Pradesh (35 estats natius del Bundelkhand i Rewa units el 1948), 2 districtes de Bhopal i la subdivisi  Sironj del districte de Kotah a Rajasthan. Es l'estat ms gran de l'ndia i contrariament a d'altres es purament hind.

Partits poltics.
Ajeya Bharat;

 Enllaos .
 http://www.mp.nic.in/ MP Portal;
 http://www.mpgovt.nic.in/ Govern de MP;
 http://www.mptourism.com/ MP Turisme;
 http://www.mppolice.gov.in/ MP Policia;
 http://www.mp.nic.in/forest/ MP Boscs;
 Mapa de Madhya Pradesh;
 http://www.map4travel.com/maps/madhya_pradesh;
 Madhya Pradesh El cor de l'ndia;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81877" title="Valquria" nonfiltered="2471" processed="2466" dbindex="32638">


Les valquries (de l'antic alemany Walkyrien) sn uns dels ms importants personatges femenins de la mitologia escandinava. Eren belles, verges i guerreres d'una gran fortalesa amb la capacitat de sanar qualsevol ferida i la seva missi consistia en portar al Valhalla als herois
caiguts en batalla. All els atenien servint-los hidromel i deleitant-los amb la seva bellesa. En algunes llegendes es diu que podien transformar-se en cigne.

Habitualment moraven a Wingolf, al costat del Valhalla. Les Valquries eren filles d'Odn i les comandava la deessa Freyr. 

La ms famosa s Brunilda (Brunhild significa guerrera bruna en alemany antic) grcies a l'obra de Richard Wagner, L'anell dels Nibelungs. Ella era la reina de les Valquries i la seva fora era superior a la d'una dotzena d'homes. 

Altres valquries mencionades en relats i llegendes sn Mista, Rista, Hilda, Thruda, Sigrn, Hlk, Herfjotern, Ragyd, Gud, Skogul i Hrund. D'entre totes, la ms bella era Hnos.

Curiositats.
L'asteroide (123) Brunilda rep el seu nom per la reina de les Valquries.
L'element qumic vanadi fu nombrat en homenatge a la deessa Vanadis, nom llatinitzat de la primera valquria Freya. ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81878" title="Codi" nonfiltered="2472" processed="2467" dbindex="32639">


En la comunicaci, un codi s una norma per a convertir un fragment d'informaci (per exemple una lletra, paraula o frase) a una altra forma de representaci, no necessriament del mateix tipus. 

El procs de codificaci, permet convertir l'informaci origen en unes dades codificades, que s'emmagatzemen o s'envien a un receptor. El procs invers s el de descodificaci, on es converteix aquests codis en informaci interpretable per al destinatari. Un codec (de codificaci/descodificaci) s la implementaci d'aquesta norma (o algoritme) per a codificar i descodificar, i pot incloure a ms la compressi de les dades.

Un codi a ms pot incloure mecanismes per a ocultar la informaci que cont, de manera que noms els destinataris que spiguen com descodificar-lo, seran capaces de reconstruir la informaci original. Per exemple usant eines de criptografia.

 Exemples .
El codi Morse; permet codificar un text en una colla de pulsacions curtes i llargues, pensades inicialment per a ser enviades a travs del telgraf, on el receptor les descodifica en el text original.
La televisi; on una senyal visual es codifica en una srie de senyals analgiques o digitals que es poden emmagatzemar, transmetre i posteriorment descodificar per a ser vistos en una televisi.
El format MP3; on una senyal d'udio es pot codificar i comprimir per emmagatzemar i reproduir posteriorment.
Les llenges; permeten una persona pugui expressar-se i la resta de les persones que entenen aquella llengua, sn capaces de descodificar els seus sons/gestos en informaci.
Els alfabets; permeten plasmar per escrit l'expressi oral o gestual d'una llengua.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81879" title="Bene Ximon" nonfiltered="2473" processed="2468" dbindex="32640">

Bene Ximon (en hebreu,          ) s un consell regional del districte del Sud d'Israel.

El municipi de Bene Ximon agrupa els segents nuclis de poblaci:
Kibbutz: Bet Qama (       ), Devira (     ), Hazerim (     ), Keramim (     ), Lahav (   ), Mishmar Hanegev (         ) i Shoval (    ).
Moshav: Berosh (    ), Nevatim (     ), Te'ashur (     ) i Tidhar (    ).
Pobles: Gvaot Bar, Sansana (     ) i Shomeriyya (       );








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81880" title="Ivn de la Pea Lpez" nonfiltered="2474" processed="2469" dbindex="32641">
Ivn de la Pea s un futbolista espanyol format a Catalunya on 
ha desenvolupat la major part de la seva carrera futbolstica durant les dcades dels 90 i 2000.

 Biografia .
Ivn de la Pea Lpez va nixer a Santander el 6 de maig de 1976. De ben jove va viatjar a Catalunya i es va formar com a futbolista a la pedrera del FC Barcelona, club amb el que va debutar a Primera Divisi el 1995, amb 19 anys, al costat d'altres grans jugadors en l'anomenada lleva del mini. Juga a la posici de migcampista i la seva caracterstica principal consisteix a ser un excellent passador. Tant la seva qualitat com a futbolista, aix com la seva personalitat i imatge (sempre va amb el cap afaitat, cosa que li valgu el sobrenom de lo pelat) el convertiren en un dol a Can Bara. Per tant les lesions, com la falta de confiana d'alguns entrenadors el portaren a abandonar el club. Desprs de voltar per Itlia i Frana el 2002 fitx pel RCD Espanyol de Barcelona, club on s'ha estabilitzat, aconseguint desenvolupar els seus millors anys com a futbolista professional. Ha estat internacional amb la selecci d'Espanya en totes les categories inferiors, i ha debutat amb la selecci absoluta l'any 2005. L'any 2006 guany la Copa del Rei amb l'Espanyol.

 Palmars .



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81881" title="Francisco Javier Gonzlez Urruticoechea" nonfiltered="2475" processed="2470" dbindex="32642">
Javier Urruticoechea va ser un destacat futbolista basc dels anys 80 que va desenvolupar la major part de la seva carrera futbolstica al futbol catal.

 Biografia .
Francisco Javier Gonzlez Urruticoechea, conegut com Urruti va nixer a Sant Sebasti (Guipscoa) el 17 de novembre del 1952. Va jugar tretze anys a la primera divisi del futbol espanyol a tres clubs diferents, la Real Sociedad de Ftbol, el RCD Espanyol i el FC Barcelona. Durant aquests anys va obtenir un trofeu Zamora al porter menys golejat de la lliga (1983-84 amb 26 gols en 34 partits amb el FC Barcelona) i fou el suplent habitual de Lus Arkonada a la selecci espanyola, fet que el port a ser noms cinc cops internacional absolut. Tots els ttols a nivell de club els obtenr defensant la samarreta del FC Barcelona entre els que cal destacar una lliga, una recopa d'Europa i dues copes del rei.

El moment ms recordat de la seva etapa de futbolista el va viure el 24 de mar de 1985, en el partit que enfront el FC Barcelona amb el Real Valladolid. A pocs minuts pel final els blau-grana vencien per 1 a 2 i l'rbitre va pitar un penal en contra del Bara. La victria blau-grana suposava el ttol matemtic de lliga, mentre que l'empat suposava aplaar-lo. Urruti va aturar el penal i el Bara es proclam campi de lliga, per el ms recordat fou el crit espontani del periodista Joaquim Maria Puyal Urruti, t'estimo!. 

Urruti va morir trgicament en accident de trnsit a Barcelona el 24 de maig de 2001.

 Trajectria esportiva .
 Lengokoak;
 At. San Sebastin (filial de la Real Sociedad);
 Real Sociedad de Ftbol: 1973-1976;
 RCD Espanyol: 1976-1981;
 FC Barcelona: 1981-1987;

 Ttols .
 1 Lliga espanyola de futbol: 1985.
 1 Recopa d'Europa de futbol: 1982.
 2 Copes del Rei: 1981, 1983.
 1 Supercopa d'Espanya: 1984.
 2 Copes de la Lliga: 1982, 1986.
 1 Trofeu Zamora: 1983-84.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81883" title="Cayetano R Ramrez" nonfiltered="2476" processed="2471" dbindex="32643">

Cayetano R Ramrez va ser un dels millors jugadors de futbol paraguaians dels anys 60.

 Histria .
Cayetano R va nixer a Asuncin (Paraguai) el 7 de febrer de 1938. Jugava a la posici de davanter centre i va desenvolupar quasi tota la seva trajectria esportiva a clubs dels Pasos Catalans. Fou l'any 1959 quan fitx per l'Elx Club de Futbol. Posteriorment jug al FC Barcelona i al RCD Espanyol on romangu fins el 1971. El seu major xit individual fou el trofeu de mxim golejador de la lliga espanyola la temporada 1964-65, amb 25 gols. Fou internacional amb Paraguai.

 Trajectria esportiva .
 Cerro Porteo;
 Elx CF: 1959-1962. ;
 FC Barcelona: 1962-1966. ;
 RCD Espanyol: 1966-1971.
 Terrassa FC: 1971-1972.

 Palmars .
 1 Copa de les Ciutats en Fires: (1966 amb el FC Barcelona).
 1 Copa espanyola de futbol: (1963 amb el FC Barcelona).
 Mxim golejador de la Lliga espanyola: (1964-65 amb el FC Barcelona).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81884" title="ngel Alonso Herrera" nonfiltered="2477" processed="2472" dbindex="32644">

ngel Alonso Herrera, (Benicarl, Baix Maestrat, 1 de febrer del 1953) anomenat popularment Pitxi Alonso va ser un futbolista valenci dels anys 70 i 80. Fou un brillant davanter centre. La seva gran capacitat golejadora va fer que de ben jove rebs el sobrenom de Pitxi, diminutiu de pichichi (denominaci que rep el mxim golejador de la lliga espanyola).

 Biografia .
Desprs de jugar pel Benicarl, Pitxi alonso marxa al Castell, que jugava a la Segona divisi. Eren temps de transcici en els que el rendiment del jove jugador fou una alegria. A la primera temporada, va ser el segon anotador de l'equip, tan sols per darrere de Cioffi, Pichcichi de la categoria una temporada abans. L'any segent va esdevindre titular indiscutible i el mxim golejador. Les seves actuacions no passaren inadvertides per a clubs en un millor moment esportiu i deix el club, juntament amb Emilio Fabregat, l'estiu de 1977.

L'any segent fou un del reforos d'un Real Zaragoza que havia baixat a la Segona divisi malgrat ser segon dos cops a la Lliga. Aquella mateixa temporada retornaren Primera divisi i Pitxi es convert en un jugador imprescindible per al club amb un amitjana de 33 partits i 18 gols per temporada a la Lliga. Desprs de cinc anys a Saragossa fou fitxat pel FC Barcelona, club on mai aconsegu ser un titular indiscutible per on se li recorden grans actuacions, com els tres gols que li marc al IFK Gteborg en una semifinal de la Copa d'Europa de futbol. El seu darrer club fou el RCD Espanyol, club amb el que aconsegu arribar a una final de la Copa de la UEFA.

Retirat com a futbolista en actiu comen a treballar d'entrenador, essent ajudant de Vctor Muoz al RCD Mallorca i seleccionador nacional de la Selecci Catalana de Futbol fins el 2005, i durant uns mesos entrena el Metalurg Donetsk, de la lliga d'Ucrana. 

Tamb treballa de comentarista televisiu a TV3.

 Palmars .
 1 Lliga espanyola: 1984/85 amb el FC Barcelona.
 1 Copa del Rei: 1983 amb el FC Barcelona.
 1 Supercopa d'Espanya: 1984 amb el FC Barcelona.
 2 Copes de la Lliga: 1982, 1986 amb el FC Barcelona.

Altres mrits.
! campionat de Segona divisi i ascens: 1977/78 amb el Real Zaragoza.
 Sots-campi de la Copa d'Europa: 1986 amb el FC Barcelona.
 Sots-campi de la Copa de la UEFA: 1988 amb el RCD Espanyol.

 Enllaos externs .
Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81896" title="Era de l'exploraci" nonfiltered="2478" processed="2473" dbindex="32645">
L'era de l'exploraci o l'era dels descobriments fou un perode que comenaria el segle XV i que va continuar fins al segle XVII, durant el qual els vaixells europeus van recrrer el mn a la recerca de noves rutes i socis comercials per alimentar el naixent capitalisme d'Europa. En el procs, els europeus van trobar altres civilitzacions i pobles, i van crear mapes de terres que els eren desconegudes. Entre els exploradors ms famosos d'aquest perode es troben: Cristfor Colom, Vasco da Gama, Pedro lvares Cabral, John Cabot, Yermak, Juan Ponce de Len, Ferran Magallanes, Willem Barentsz, Abel Tasman, Jacques Cartier i Willem Jansz.

L'era de l'exploraci va tenir el seu fonament en les noves tecnologies i les noves idees que estaven sorgint del Renaixement. Aquestes incloen innovacions en la cartografia, la navegaci i la construcci de vaixells. El desenvolupament ms important va ser la invenci de la primera carraca i desprs de la primera caravella, a la pennsula Ibrica. Aquests vaixells es van desenvolupar a partir dels dissenys europeus medievals amb elements rabs. Van ser els primers vaixells que podien sortir del passiu mar Mediterrani cap a l'oce Atlntic amb seguretat. 

Exploraci terrestre.

El preludi de l'era de l'exploraci va ser una srie d'expedicions europees cap a sia per terra durant l'edat mitjana. Encara que els mongols havien amenaat Europa segles abans, tamb havien unificat tota Eursia per mitj de la creaci de rutes comercials i lnies de comunicaci que s'estenien des de l'Orient Prxim fins a la Xina. Un grapat d'europeus es van aprofitar d'aquestes rutes per realitzar exploracions cap a l'est, la majoria italians ats que el comer entre Europa i el Orient Prxim era controlat gaireb completament per comerciants de les ciutats-estats italianes. 

El primer d'aquests exploradors va ser Giovanni de Plano Carpini que viatjaria cap a Monglia de 1244 a 1247. El viatge ms fams, per, va ser el de Marco Polo, que recorreria l'sia de 1271 a 1295. El registre del seu recorregut va ser una de les obres ms llegides d'Europa aleshores. 

Aquests viatges, per, van tenir un efecte limitat ats que l'Imperi Mongol es va collapsar rpidament i la ruta cap a l'est es va tornar molt perillosa. La Pesta Negra del segle XIV tamb va limitar el comer i les comunicacions. La ruta terrestre cap a l'est era molt perillosa, costosa i controlada pels imperis musulmans, especialment pel naixent Imperi Otom que limitava les possibilitats comercials europees.

El comenament de les exploracions: Portugal.

Amb la invenci de la carraca i la caravella els regnes de la pennsula Ibrica tenien la oportunitat de retornar a l'anhelat Orient Lluny. Les exploracions tenien diverses causes. Els monetaristes creuen que la principal ra darrere de l'era de l'exploraci va ser la mancana d'or i plata a Europa. L'economia europea depenia fora d'aquests metalls per realitzar l'intercanvi comercial i la mancana havia enfonsat Europa en una llarga recessi. Un altre factor seria el conflicte entre els pobles ibrics i els musulmans del sud. Els pobles ibrics van adquirir importants coneixements cientfics i tecnolgics dels seus vens rabs, per mitj dels quals van perfeccionar els vaixells i llurs coneixements geogrfics d'frica i sia, preparant-los per emprendre els viatges per mar.  

La primera onada d'expedicions va comenar amb Portugal sota el prncep Enric el Navegant. Viatjant cap a l'Atlntic van descobrir les illes Madeira el 1419 i i les Aores el 1427, les quals es convertirien en colnies portugueses. L'objectiu principal d'Enric el Navegant era l'exploraci de la costa occidental d'frica. Per molts segles les niques rutes que connectaven l'frica Occidental amb el mar Mediterrani creuaven el desert del Shara i eren controlades pels estats musulmans del nord d'frica, rivals de Portugal. Els portuguesos esperaven trobar un pas per mar que els permets comerciar directament amb l'frica Occidental. Els progrs va ser lent, per, el 1434 van arribar al cap Bojador. En menys de dues dcades la barrera del Shara havia estat venuda i el comer d'or, plata i esclaus va comenar amb el territori que avui dia compren l'estat de Senegal. Poc desprs es van construir els forts d'Elmina i So Tom i Prncipe es va convertir en la primera colnia productora de sucre. El 1482 una expedici encapalada per Diogo Co va arribar al regne del Kongo. L'expedici ms important va ser la de Bartolomeu Dias que va arribar al cap de Bona Esperana, demostrant que la ruta cap a l'ndia per mar era possible. El 1498 Vasco da Gama va realitzar aquesta empresa.

Descobriment d'Amrica.
Article principal: Descobriment d'Amrica;
Castella, el rival de Portugal no va comenar les seves exploracions martimes sin fins a finals del segle XV, data en qu els navegants castellans van comenar a competir amb els navegants portuguesos. La primera prova va ser la lluita pel control de les Illes Canries, que van ser preses per Castella. Amb la uni de Castella i Arag, i acabada la Colonitzaci d'al-ndalus, el regne va tenir l'oportunitat i els recursos per a la recerca de les noves rutes i l'establiment de noves colnies a ultramar. El 1492 els governats de Castella i Arag van patrocinar el viatge de Cristfor Colom amb la intenci d'arribar a l'ndia navegant cap a l'oest. 

Colom, per, no va arribar a l'sia, sin al Nou Mn. El 1501 el navegant portugus Pedro lvares Cabral tamb va descobrir el Nou Mn, l'estat actual de Brasil. Es va requerir de la intervenci papal per definir les rees d'influncia el 1494 data en qu es va signar el Tractat de Tordesillas que dividia el mn entre les dues potncies. Els portuguesos rebien "tot" el que es trobava a l'oest d'Europa i a l'est d'una lnia a 270 lleges de Cap Verd; aix els donava el control d'frica, sia i la regi oriental de Sud-amrica. Els espanyols rebien "tot" el que es trobava a l'oest d'aquesta lnia, un territori que era desconegut i fora ampli: la resta del continent americ i les illes de l'oce Pacfic. 

Colom i els altres exploradors europeus es van desillusionar amb els descobriment. A diferncia d'frica i sia, els habitants de les illes del Carib tenien molt poc per comerciar amb els navegants espanyols. L'atractiu de les illes seria, per tant, la m d'obra i la producci que s'hi podria realitzar per mitj de la colonitzaci. Quan els conqueridors van arribar al continent, per, van descobrir enormes jaciments d'or i plata a Mxic i al Per. Desprs de la conquesta de l'Imperi Asteca i de l'Imperi Inca, les pandmies europees i l'esclavatge van devastar els pobles nadius americans. 

El 1519 el mateix any que Corts va arribar a Mxic, la corona castellana va finanar l'expedici de Ferran Magallanes, un portugus, la missi del qual era circumnavegar el mn i arribar a sia navegant cap a l'oest del continent americ. L'expedici de Magallanes va assolir aquesta empresa i va retornar a Espanya tres anys desprs.

El declivi del monopoli portugus.
L'exploraci i la colonitzaci portugueses continuaren malgrat la rivalitat d'Espanya. Els portuguesos es van convertir en els primers occidentals a comerciar amb Jap. L'estratgia portuguesa estava basada en la construcci de forts que els permetessin controlar les rutes comercials ms importants de l'est. Forts i noves colnies van ser establertes sobre la costa africana, a Luanda, Moambic, Zanzbar, Mombassa, Socotra, Ormuz, Calcuta, Goa, Mumbai, Malacca, Macau i Timor. Els portuguesos tamb controlaven el Brasil, que seria descobert el 1500 per Pedro lvares Cabral, ja que la regi es trobava sobre la regi portuguesa del Tractat de Tordesillas.

Portugal es va enfrontar a diversos problemes en expandir el seu territori ms enll de les rees constaneres. Amb el temps la naci no tindria prou recursos ni exrcits per administrar l'empresa. Els forts que havien construt arreu del mn no podien competir amb les altres potncies europees que amenaaven el seu imperi i el seu monopoli comercial. L'hegemonia comercial portuguesa de l'est va desaparixer amb l'arribada dels exploradors neerlandesos, francesos i britnics que van ignorar la divisi papal del mn. El 1580 el rei Felip II de Castella tamb es convertiria en rei de Portugal, com a hereu de la corona desprs que el seu cos Sebasti mors sense descendncia. aix, sota Felipe, els dos imperis es van unificar, i el nou i immens imperi era massa gran per resistir les amenaces de les colnies britniques i neerlandeses. Mumbai va ser cedida als britnics, encara que Macau, Timor, Goa, Angola i Moambic, aix com el Brasil, on la presncia portuguesa va ser efectiva, van romandre com a territoris portuguesos desprs del ressorgiment del Regne de Portugal, independent d'Espanya. No obstant els neerlandesos van intentar conquerir el Brasil i per un breu perode de temps van controlar gaireb la meitat del territori, per, es retirarien desprs. 

Els pasos nord-europeus.
Les nacions al nord d'Ibria, van refusar reconixer el Tractat de Tordesillas. Franca, els Pasos Baixos i el Regne Unit, amb fortes tradicions martimes aix com tecnologies, van emprendre viatges de colonitzaci. La primera d'aquestes missions, el 1497, de Joan Cabot, va ser finanada pel Regne Unit, i va ser la primera d'una srie de missions d'exploraci britniques i franceses a la Nord-Amrica. Espanya havia ignorat la regi ms septentrional de Nord-Amrica ats que la poblaci era molt menor i tenia menys riqueses (or i plata) que la resta de Nord-Amrica, Centre-Amrica i Sud-Amrica. El 1525 Giovanni da Verrazzano es convertiria en el primer europeu (llevat dels vkings) a visitar la Costa Est del territori actual dels Estats Units. Les expedicions de Cabot, Jaques Cartier (1534 i d'altres es realitzarien primerament amb l'esperana de trobar un Pas al Nord-Est que connects les rutes martimes d'Europa amb les riqueses de l'sia. Aquest pas mai no seria trobat, per per mitj de llurs expedicions altres possibilitats comercials es trobarien i a partir del segle XVII van comenar a establir colnies a la costa est de Nord-Amrica. 

Serian aquestes nacions nord-europees els primers rivals de Portugal a l'frica i a l'Oce ndic. Vaixells neerlandesos, francesos i britnics van comenar a sacsejar el monopoli portugus i van fundar forts i colnies prpies. Gradualment, el duopoli espanyol i portugus va declinar. Serien els estats nord-europeus els primers a explorar les regions desconegudes de l'Oce Pacfic, l'Oceania i la costa oest nord-americana. Els exploradors neerlandesos, com ara Willem Jansz i Abel Tasman van ser els primers a explorar les costes d'Austrlia. El segle XVIII l'explorador britnic James Cook seria el primer a traar els mapes de la Polinsia.

Fi de l'era de l'exploraci i els seus efectes.
Per milennis l'economia mediterrnia havia estat la ms poderosa i vibrant; les regions d'Itlia i Grcia havien estat les ms riques i poderoses. Amb l'era de l'exploraci, la nova economia atlntica, controlada pels estats de l'Europa Occidental, com ara Franca, Regne Unit, Espanya i Portugal, es convertiria en la ms puixant i poderosa del mn aleshores, mentre que les economies mediterrnies entrarien en un perode de declivi. A ms de l'exploraci del Nou Mn, Rssia es convertiria en una potncia europea sota Pere el Gran i la conquesta de Sibria. 

Aquest perode conegut com l'era de l'exploraci acabaria al comenament del segle XVII. Els vaixells europeus podien navegar a qualsevol regi del mn. Tanmateix, l'exploraci per se continuaria: les regions rtica i antrtica no serien explorades sin fins al segle XIX. A ms, els europeus trigarien molt ms a arribar al interior dels continents americ i afric. 

Vegeu tamb.
 Descobriment d'Amrica;
 Colonitzaci europea d'Amrica;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81898" title="Studio City" nonfiltered="2479" processed="2474" dbindex="32646">
Studio City s un districte de 10,3 km  situat a San Fernando Valley dins la ciutat de Los Angeles, a Califrnia. 

Studio City deu el seu nom a Mack Sennett qui durant els anys 20 va portar els seus estudis cinematogrfics, Mack Sennett Studios, a aquesta barriada de Los Angeles. Posteriorment, aquests estudis serien reanomenats com Republic Pictures Studio, MTM Enterprises Studios i CBS Studio Center.

El districte compta amb la biblioteca pblica de Los Angeles i tamb s conegut perqu cada diumenge, a Ventura Place, s'hi celebra un tradicional mercat de grangers.
 
El setembre del 2004, Britney Spears va contraure matrimoni amb Kevin Federline en una residncia privada d'Studio City. Altres ancdotes, sn que Bonnie Lee Bakley, dona de l'actor Robert Blake, va ser trobada morta prop de Vitello's Restaurant, a Tujunga Avenue, el maig del 2001 desprs de ser agredida.
El 4 de mar del 1952, l'actor i ex-president dels EUA, Ronald Reagan, va contraure matrimoni amb Nancy Davis tamb a   Studio City.

Poblaci.
Segons l'almanac de San Fernando Valley de l'any 2000, Studio City tenia una poblaci de 25.841 habitants i 13.086 cases. El preu mitja d'una casa s de 464.000 US$. La poblaci s un 84% blanca, amb un 8% d'hispans, un 5% d'asitics i un 3% d'afro-americans.

Als anys 50, Studio City va ser un lloc de residncia per a una important poblaci que professava el judaisme i que encara mant la seva presncia a la zona. Igualment, la zona s coneguda per una reputada qualitat gastronmica i per la quantitat d'estrelles del mn del cinema i la televisi que hi resideixen.

Punts d'inters.
 CBS Studio Center;
 Ventura/Laurel Canyon shopping districts;
 Fryman Canyon Park ;
 Los Angeles River walk;
 Exterior of Brady Bunch house;

Residents famosos a Studio City.
P.T. Anderson;
Alex Trebek;
William Shatner;
Steve Carell;
Jason Alexander;
Ed Begley;
Ed Asner;

 Enllaos externs .
Studio City Chamber of Commerce ;
Ventura Blvd on the Web ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81899" title="Dgor-nuin-Guliath" nonfiltered="2480" processed="2475" dbindex="32647">





A l'obra de J.R.R. Tolkien referida a la Terra Mitjana, la Dgor-nuin-Giliath (la Batalla sota les Estrelles) va ser la segona de les Batalles de Belerand, i va tenir lloc quan els elfs nldor van arribar a Belerand i es van enfrontar a les forces Mrgoth. El nom de la batalla s degut a que va ser la darrera que es lluit abans de la primera sortida del Sol i la Lluna, de manera que es disput sota la llum dels estels.

La batalla es gest quan els nldor liderats per Fanor i els seus set fills van desembarcar a Belerand. Havien jurat de lluitar contra el Senyor Fosc fins que recuperessin els silmarils, i amb aquest propsit van entrar a la Vall de Hithlum i van construr-hi un campament.

Mrgoth va decidir d'atacar els nldor abans que poguessin establir-se. Tot i que els orcs de Mrgoth els superaven en nombre de molt, els nldor encara radiaven la llum de Vlinor i els van derrotar rpidament. Aleshores, liderats per Fanor i el seus fills, els nldor van avanar cap al nord.

Els exrcits de Mrgoth que havien estat assatjant els ports del Falas des de la Primera Batalla de Belerand van anar cap al nord per atacar els nldor a la reragurarda, per un equip liderat per Clegorm els va parar una emboscada i els va tallar la retirada al pas de l'Eithel Srion. 

Atrapats entre dues forces noldorin, els orcs van lluitar sense descans durant deu dies. Al final gaireb tots els orcs havien mort, excepte un petit grup que havia conseguit obrir-se pas i fugir cap a ngband. Ple de rbia, Fanor es va llenar a la persecuci d'aquest grup. Quan ja estaven a punt d'arribar a ngband, els blrogs van sortir-ne i amb Gthmog al capdavant van atacar ferotjement als elfs.

Fanor va quedar sol combatent els blrogs, rebent mltiples ferides abans que pogus ser rescatat pels seus fills i portat en lloc segur. Poc desprs Fanor moria.

La Batalla de Lhammoth.

En les ltimes versions del seu llegendari, que modifiquen el que est explicat a El Silmarllion, Tolkien va incorporar un darrer encontre al final de la Dgor-nuin-Giliath. Tenia lloc quan Fingolfin i els nldor que havien travessar el Helcarax amb ell arribaven a Belerand. A la zona de Lhammoth van ser sorpresos pels orcs que fugien de Fanor. Argon, fill de Fingolfin, va morir en l'atac, que va acabar quan la gent de Fingolfin va poder reorganitzar-se i acabar de destrur els orcs.

Conseqncies.

Tot i que la batalla va acabar amb victria dels nldor, i es va aconseguir expulsar les forces de Mrgoth de Belerand i recloure-les a ngband, va ser una victria agredola per les baixes que van patir. Fanor, el rei suprem dels nldor i lder carismtic que els havia condut a la Terra Mitjana havia mort.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81903" title="Dgor glareb" nonfiltered="2481" processed="2476" dbindex="32648">





A l'obra de J.R.R. Tolkien referida a la Terra Mitjana, la Dgor-nuin-Giliath (o la Batalla Gloriosa) va ser la tercera de les Batalles de Belerand, entre les forces de Mrgoth i els elfs nldor de Belerand.

Desprs de la Dgor-nuin-Gliath els nldor havien desaprofitat l'ocasi d'eliminar les forces de Mrgoth i havien esmerat els seus esforos en la fundaci dels seus nous regnes a Belriand. Un cop va tenir els exrcits refets, Mrgoth va decidir tornar a llenar un atac contra els elfs abans no es tornessin massa poderosos. 

Mentre les red Engrin treien foc, sortiren d'ngband nombrosos batallons d'orcs, que van obrir-se cam a travs del pas del Srion i la depressi de Mglor. D'entrada van trobar poca resistncia, ja que Thngol havia tancat Driath i renunciava a lluitar, i els Laiquendi d'Ossriand no van voler participar en la guerra des que el seu lder havia mort a la Primera Batalla, per quan van arribar ms al sud van ser aniquilats per les forces dels nous regnes nldor i pels elfs de Cirdan a Falas.

Mentrestant, el cos principal de l'exrcit del Senyor Fosc va descendir cap a Dorthnion, on els bessons ngrod i Aegnor van contenir l'atac fins que Fingolfin i Maedhros van contraatacar a les planes de Lothlann i Ard-galen. Atrapats entre dos exrcits, la major part dels orcs van ser destruits. Els que van poder fugir van ser perseguits pels nldor que els van encalar fins a les envistes d'ngband.

Aquesta va ser la primera victria completa dels elfs contra Mrgoth, i per aix fou coneguda com la Batalla Gloriosa. Els exrcits del Senyor Fosc havien quedat destruts i els nldor van posar setge a la fortalesa d'ngband, iniciant-se un perode de pau vigilant que duraria segles.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81904" title="Ar-Adnakhr" nonfiltered="2482" processed="2477" dbindex="32649">

Ar-Adnakhr (2709-2962 S.E.) va ser el vint rei de Nmenor (2899-2962), el regne dels edain enmig del mar que apareix a les obres de J.R.R. Tolkien. 

Va ser el primer rei en fer efectiva la seva oposici als vlar fent-se coronar en adnaic, la llengua dels homes, enlloc d'usar el quenya com era tradici. A ms a ms, el nom que va escollir podia ser considerat com a blasfem, ja que significa "Senyor de l'Oest"; un ttol que se solia reservar per al Senyor dels vlar Manw.

En alguns registres encara s'us la traducci quenya del seu nom: Tar Herunmen. Va morir a l'edat de 253 anys, i va ser succet pel seu fill Ar-Zimrathn.

Els apndixs de El Senyor dels Anells divergeixen d'altres escrits de Tolkien a l'assenyalar que Ar-Adnakhr havia succet el seu avi Tar Clmacil, enlloc del seu parte Tar rdamin.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81905" title="Ar-Zimrathn" nonfiltered="2483" processed="2478" dbindex="32650">

Ar-Zimrathn (2798-3033 S.E.) va ser el vintiun rei de Nmenor (2962-3033), el regne dels edain enmig del mar que apareix a les obres de J.R.R. Tolkien. 

Seguint la poltica del seu pare i predecessor, Ar-Adnakhr, va oposar-se obertament als vlar i va prendre el nom en adnaic enlloc d'emprar el tradicional quenya. Alguns savis numenoreans que no desitjaven ofendre els vlar, per, s'hi referien en la versi quenya del seu nom: Tar Hostamir. En totes dues llengues el nom significa "Acumulador de Joies", possiblement indicant la seva enorme avarcia.

Ar-Zimrathn va governar Nmenor durant setanta-un anys, i va ser succet pel reu fill, Ar-Sakalthr.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81907" title="Ar-Sakalthr" nonfiltered="2484" processed="2479" dbindex="32651">

Ar-Sakalthr (2876-3102 S.E.) va ser el vintidos rei de Nmenor (3033-3102), el regne dels edain enmig del mar que apareix a les obres de J.R.R. Tolkien. 

Va continuar la poltica dels seus antecessors oposant-se als vlar, rebutjant l'amistat amb els elfs i fent-se coronar en adnaic enlloc d'utilitzar la forma quenya del seu nom: Tar-Falassion.

El seu nom significa "Fill de la Costa".

Va governar Nmenor durant seixanta-nou anys, i a la seva mort fou succet pel seu fill Ar-Gimilzr.
 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81909" title="lep" nonfiltered="2485" processed="2480" dbindex="32652">




Es denomina lep a cadascuna de les paletes corbades a turbines hidruliques, de gas i a altres turbomquines. La seva funci s deflectar un flux continu de fluid, podent sser dissenyats per canviar-li la pressi i modificar-ne totes les components de velocitat.

Es tracta d'un perfil allargat que es col loca a les mquines rotatives formant conductes esttics i mbils. El fluid passa a travs del conducte en forma d'anell que deixen entreveure aquestes cascades d'leps. Tenen aparena esvelta i solen ser metl lics.

Caracterstiques.

Els leps tenen forma de perfils aerodinmics que reben el fluid i el fan canviar de velocitat i pressi, transformant aix l'energia. D'aquesta manera interfereixen amb el fluid canviant les seves propietats i amb la seva interfcie mecnica, que pot ser un disc o un tambor connectat a un eix. El conjunt format pel disc i els leps tamb s'anomena rodet.

Segons el tipus de mquina, solen tenir les seccions forma de perfil aerodinmic. Els leps solen anar solidaris a un disc, un tambor o una carcassa, de manera que es dissenyen per subjectar-s'hi a ells mitjanant arrels amb diferents formes.

A l'extrem contrari al suport principal solen disposar de mitjans per a segellar el fluid, tractant que tot el fluid passi entre les superfcies aerodinmiques i que no s'en derivi fluid, provocant distorsions o prdues de pressi.

El segellament de cascades d'leps, ja sigui fet per la part esttica o la dinmica, ha de permetre cert contacte entre parts rotatives a grans velocitats i parts esttiques. A la part del rotor s'aconsegueix amb la punta dels leps rotatius i amb els segells de laberint a prop del tambor o com a extensi del disc. A la part de l'estator el segellament s'aconsegueix pel recorregut que tracen els leps dinmics amb l'estator i per la part esttica enfrontada al segell de laberint. Per tal d'evitar excessius desgastaments, aquestos contactes han de ser materialment endurits a les parts rotatives i ablanits a les parts esttiques.

 Formaci d'etapes .

S'ha de tenir en compte que una etapa s la combinaci d'una cascada esttica d'leps i d'una cascada dinmica. Aix doncs la part dinmica s'anomena rotor i l'esttica estator. Els estators i rotors de cada etapa tenen, en general, la funci de transformar energia mecnica en energia cintica o de pressi (o al contrari) i tenen requeriments relatius a les seves prpies caracterstiques mecniques per a les crregues de disseny i tamb el de gestionar les components de les velocitats del fluid i les propietats termodinmiques del fluid a l'entrada i a la sortida.

Tamb s usual trobar-se amb cascades esttiques o dinmiques d'leps individuals. En aquestes configuracions l's d'estators d'leps sol emprar-s'hi amb l'objectiu de dirigir el fluid, normalment modificant o corregint aix la component tangencial. Se solen fer servir petits leps per donar-li vorticitat a un fluid en aplicacions de combusti.

 Grau de reacci de l'etapa .

Noms a les turbines, es pot distingir segons el grau de reacci amb que s'ha dissenyat l'etapa d'aquesta turbina. El grau de reacci s la relaci entre l'entalpia que s'extreu del rotor i l'entalpia que s'extreu a l'etapa en total (rotor+estator):



Aix doncs es poden distingir els dissenys de les etapes com:
Etapa de reacci: En aquestes etapes, la funci dels leps del rotor s extraure treball grcies a la deflexi del fluid amb que operen i a la disminuci de pressi del fluid que el travessa. La variaci d'entalpia al rotor es va tornant predominant conforme el grau de reacci s'allunya de 0 (el lmit s 1).
Etapa d'acci pura: Es tracta d'una etapa amb un grau de reacci igual a zero. Al rotor, l'estat termodinmic del fluid que el travessa s el mateix que a l'entrada. El treball s'extreu en base a la disminuci de l'energia cintica del fluid, s a dir: Es modifiquen les components de les velocitats de sortida respecte a les d'entrada. Aix doncs, els leps rotatius a aquestes etapes tenen la nica funci de deflectar adequadament la corrent.


 Fabricaci i Muntatge .

El disseny i mecanitzat dels leps s molt complicat, ja que s'han d'adaptar als requisits de disseny que els permetran suportar les condicions de treball a les que es sotmetran. Per aix mateix, la seva rigidesa ha de ser molt alta, i la distribuci de les crregues ha de ser uniforme. En els casos de turbines de gas, a la turbina, s'han de dissenyar i de fabricar per poder suportar els esforos requerits a altes temperatures d'operaci.

Al formar part de turbomquines estan sotmesos a grans esforos deguts a la seva prpia massa, ja que giren a grans velocitats al voltant d'un eix i han de ser fortament subjectats formant una roda. A ms, el desequilibri inherent a la precisi de la instal laci i de l'equilibrat sotmetr aquestes peces a crregues de fatiga d'alt cicle. Les crregues trmiques tamb s'han de tenir en compte en el seu disseny, sobretot als leps de turbines trmiques i als d'etapes finals de compressors. S'ha de tenir en compte tamb, que les mquines amb freqents parades, posades en marxa i exigncies variables d'operaci seran sotmeses a fatiga amb esforos ms grans, encara que a cicles amb menys freqncia.

Degut a aquestes grans velocitats, s necessari que la seva construcci i muntatge es facin amb molta precisi, per evitar que hi apareguin vibracions durant el funcionament de la mquina.

 Aplicacions .
Els leps formen part de turbines de gas, turbines de vapor, compressors, ventiladors, turbines hidruliques i bombes, a les seves parts esttiques i dinmiques.

 Ambigitat del terme 'lep' .
En catal, el terme lep s vlid per referir-se tant als perfils esttics com als perfils que es mouen rotativament. S'ha de fer notar que en altres llenges trobarem que s'ha fet distinci entre l'lep esttic i el dinmic. De fet, la major part dels textos de turbomquines fan referncia als termes anglesos vanes per als leps esttics i blades per als leps dinmics. Es pot trobar la traducci de l'homleg castell amb els anglesos a: .

 Notes i referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81911" title="Ar-Gimilzr" nonfiltered="2486" processed="2481" dbindex="32653">

Ar-Gimilzr (2960-3177 S.E.) va ser el vintitres rei de Nmenor (3102-3177), el regne dels edain enmig del mar que apareix a les obres de J.R.R. Tolkien. 

El seu nom, que significa "Flama de Plata", era en adnaic, en lloc de fer servir la versi quenya (Tar Telemnar) com havia estat tradicional en els orgens del regne de l'Oestat.

Durant el regne d'Ar-Gimilzr la oposici als vlar va fer-se encara ms accentuada que sota els governs dels seus antecessors: Els amics del elfs (elendili) van passar a se perseguits obertament i l'any 3110 l's del quenya va ser prohibit a l'illa.

L'esposa d'Ar-Gimilzr, Inzilbth, era una amiga dels elfs d'amagat. Ella mateixa era filla de Lindir, una descendent del quart rei de Nmenor Tar Elndil. En secret, va transmetre la cultura lfica i les ensenyances dels vlar al seu fill i hereu del regne Tar Palntir. 

Va morir a l'edat de 217 anys, desprs de 75 anys com a rei.

 Genealogia de la famlia reial de Nmenor abans de la Caiguda .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81914" title="Tar Palntir" nonfiltered="2487" processed="2482" dbindex="32654">

Tar Palntir (3035-3255 S.E.) va ser el vint-i-quatr rei de Nmenor (3177-3255), el regne dels edain enmig del mar que apareix a les obres de J.R.R. Tolkien. 

El pare de Tar Palntir, el rei Ar-Gimilzr, havia estat un ferm opositor als vlar i als elfs. Per la seva mare Inzilbeth havia estat una amiga dels elfs i en secret havia transms la cultura lfica i les ensenyances dels vlar al seu fill.

Quan, desprs de la mort del seu pare va pujar al tron, Nmenor es trobava immersa  en un perode obscur. Des dels temps de Tar Atanamir tots els reis havien parlat contra els vlar i les seves poltiques. Ell va intentar recuperar els antics cultes i tradicions, i a la seva mateixa coronaci va substituir el seu nom en adnaic (Ar-Inziladn, que vol dir "Flor de l'Oest") i es va fer coronar amb un nom en quenya.

El nom Palntir, significa "El que hi veu lluny", i l'escoll perqu ja preveia que Nmenor estava condemnada. De fet, tot i que ell va tornar a tenir cura de l'Arbre Blanc i recuper les antigues prctiques, l'arrepentiment venia massa tard i la seva gent ja estava corrompuda. De fet, el seu mateix germ Gimilkhd liderava el grup de "Els Homes del Rei", que volien continuar oposant-se a vlars i elfs. Gimilkhd s'opos al seu germ tant obertament com gos, i les tesis dels "Homes del Rei" tenien ms acceptaci entre els numenoreans que el retorn als orgens que propugnava Tar Palntir.

Va morir a l'edat de 220 anys sense haver pogut convncer al seu poble. La seva filla, Mriel, era la seva successora oficial i hauria hagut d'heretar el ceptre com a quarta reina de Nmenor, per el seu nebot Ar-Pharazn va usurpar el tro.


Genealogia de la famlia reial de Nmenor abans de la caiguda:
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81917" title="Pelicaniforme" nonfiltered="2488" processed="2483" dbindex="32655">

Els pelicaniformes (Pelecaniformes) sn un ordre d'ocells aqutics de grandria mitjana a alta que es troben arreu del mn. Es distingeixen d'altres ordres d'ocells pel fet de posseir peus amb els quatre dits membranats (totipalmats). La majoria presenten una clapa nua a la gola. Existeixen unes 57 espcies.

Darrerament s'ha discutit molt la taxonomia del grup, ja que estudis moleculars suggereixen que les similituds entre pelicaniformes sn el resultat d'evoluci convergent i no pas d'una ascendncia comuna. D'aquesta manera el grup seria polifiltic i no podria constituir un clade veritable. Els estudis d'ADN de Sibley i Ahlquist situen els pelicaniformes juntament amb els corbs marins, els cabussets, els becplaners, els voltors americans, els pingins, els petrells, les cigonyes i les calbries dins d'un subgrup en l'ordre molt ms extens dels Ciconiiformes.

 Famlies de pelicaniformes .

 Pelecanidae: Els pelicans. Ocells molt grans amb bosses a la gola on acumules i desen els peixos mentre cacen.
 Sulidae: Els mascarells. Ocells mitjans que cacen llenant-se a l'aigua des de l'aire i submergint-se. Ales llargues i sovint peus i becs acolorits.
 Phalacrocoracidae: Els corbs marins. Ocells mitjans amb becs en forma de ganxo i plomatge negre o molt fosc, no totalment impermeable.
 Fregatidae: Les fregates. Ocells grans amb plomatge negre i blanc, ales molt llargues i hbits de caa parasitaris (cleptoparasitisme). Bosses inflables vermelles caracterstiques a la gola.
 Anhingidae: Les anhingues. Famlia de quatre espcies, amb becs llargs i colls tamb llargs i ondulants. Poden nedar amb el cos submergit. El plomatge no s totalment impermeable.
 Phaethontidae: Els faetons. Ocells mitjans, amb hbits ms marins que la resta de pelicaniformes. Els adults tenen llargues plomes caudals centrals i no presenten la tpica clapa a la gola.
 Plotopteridae: Els plotoptrids. Un grup extingit d'ocells marins semblants als pingins.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81918" title="Zed" nonfiltered="2489" processed="2484" dbindex="32656">


Zed s un grup de msica pop/rock provinent de Christchurch Nova Zelanda.

Histria.

Aquest grup musical va fer el seu debut comercial amb el single Oh! Daisy, seguit de I'm Cold i Glorifilia. El seu quart single Renegade Fighter va aconseguir sser nmero 1 a les llistes de Nova Zelanda. Posteriorment, vindrien Come On Down i Drivers Side i el seu primer lbum Silencer.

Desprs del primer disc, la banda es va pendre un llarg descans i es va establir a Califrnia per treballar en el seu segon disc, This Little Empire. El primer single, va ser Starlight que va ser incls en la banda sonora de la pellcula The Hot Chick i el video-clip, interpretat per l'actriu Samia Doumit, va ser utilitzat com a medi promocional del film i incls en els extres del DVD. L'xit del video-clip va preojectar a la banda als EUA. Posteriorment vindrien els singles Hard To Find Her, She Glows i Firefly.

Membres.
 Ben Campbell ;
 Nathan King ;
 Adrian Palmer ;
 Andy Lynch;

Discografia.
Album.
Silencer;
This Little Empire;
Singles.
Oh! Daisy;
I'm Cold;
Glorifilia;
Renegade Fighter;
Come On Down;
Drivers Side;
Starlight;
Hard To Find Her;
Don't Worry Baby;
She Glows;
Firefly;

Enllaos Externs.
Web Oficial  ;
Web Alemanya de la Banda ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81920" title="Ar-Pharazn" nonfiltered="2490" processed="2485" dbindex="32657">

Ar-Pharazn el Daurat (3118-3319 S.E.) va ser el vinticinqu i ltim rei de Nmenor (3255-3319), el regne dels edain enmig del mar que apareix a les obres de J.R.R. Tolkien. 

Ar-Pharazn era el nebot del rei Tar Palntir. Al morir, el ceptre l'hauria d'haver heretat la seva filla Mriel, per Ar-Pharazn va casar-se amb ella contra la seva voluntat (i contra les lleis de Nmenor) i va usurpar el tro.

Ar-Pharazn era fill de Gimilkhd, i com el seu pare desaprovava els intents de Tar Palntir de recuperar l'amistat dels elfs i dels vlar. Va fer-se coronar en adnaic, enlloc d'utilitzar la versi en quenya del seu nom (Tar Clion). A la seva esposa Mriel tamb li va fer canviar el nom pel d'Ar-Zimraphel.

Les seves poltiques es van centrar en perseguir els ltims vestigis dels amics dels elfs i expandir la fora de Nmenor. Amb aquest objectiu, i envejs del poder de Suron, va dirigir una flota cap a Mrdor. Suron vei que no tenia opcions de vncer contra un exercit tan poders, i va rendir-se davant d'Ar-Pharazn.

El rei de Nmenor va endur-se Suron a l'illa com a hostatge, per de mica en mica Sauron va anar guanyant-se la confiana del monarca i va acabar convertint-se en el seu conseller. Les paraules de Suron van inflar encara ms els deliris de grandesa d'Ar-Pharazn. Finalment el convenc no tan sols d'ignorar la Prohibici dels Vlar i viatjar cap a l'oest, sin de llenar un atac contra Vlinor i conquerir-la.

Un cop finalitzada la construcci d'una flota immensa, i Ar-Pharazn va embarcar-se al capdavant de l'exrcit de Nmenor. Van trencar la Prohibici dels Vlar i es dirigiren cap a l'oest, amb la intenci de conquerir les Terres Inmortals.

L'any 3319 desembarcaven a les costes de Vlinor. Aleshores va intervenir l'Eru, que va fer canviar la forma del mn per evitar que els homes no tornessin a voler prendre la vida eterna per la fora. Les Terres Immortals van desaparixer del pla del mn, i en el cataclisma que en segu tant Nmenor com la flota atacant es van ofegar sota l'aigua. El rei Ar-Pharazn i els altres soldats que ja havien desembarcat van quedar enterrats sota terra.

La lnia d'Elros va sobreviure a travs d'Elndil i els seus dos fills Isldur i Anrion.


Genealogia de la famlia reial de Nmenor abans de la Caiguda.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81921" title="Guia Electrnica de Programes" nonfiltered="2491" processed="2486" dbindex="32658">

La guia electrnica de programes (Electronic Programming Guide o EPG) s un servei televisiu que informa manera rpida i senzilla de tota la programaci d'un canal de televisi o de rdio. El servei funciona noms en emissions digitals com la TDT i la rdio digital DAB. Representa l'evoluci a l'era digital del tradicional servei de programaci que ens ofereix el teletext. En el cas de la rdio, representa una novetat, ja que en la tecnologia ms antiga, com ho era el RDS, no hi havia un servei que fes la mateixa funci. Alguns camps tpics poden ser, referent al contingut, el ttol, data, dades PDC, gnere, edat mnima, sinopsi, directe o diferit, copyright, subttols de teletext, banda sonora, idioma original. Pel que fa a les caracterstiques de l'emissi, es pot informar sobre canal, hores de comenament i acabament, PALplus, sistema d encriptaci, programa repetit, format del so, format televisiu i idioma.

 Funcionament .
L'usuari pot fer una elecci del que desitja veure per televisi sense necessitat de recrrer a l'habitual zapping, recurs que resultaria molest degut a la gran quantitat de canals que presenta la TDT. En una EPG, a ms a ms, realitzar una recerca exhaustiva seleccionant diferents temtiques: esports, series, pellcules, informatius... Una de les aplicacions ms comercials s la de fer servir la EPG per programar el nostre VCR per gravar algun contingut audiovisual. Aix es pot realitzar si el nostre Set Top Box disposa d'un port infrarojos per poder per poder comunicar-se amb el VCR. No obstant, aquesta aplicaci resulta molt ms cmoda si tenim un PVR amb el que s molt ms fcil i eficient per gravar pellcules i programes. A ms a ms, podem utilitzar la EPG per que el nostre PVR enregistri qualsevol film on surti un actor en concret, director, gnere, etc. Aquesta opci resulta molt til si marxem una setmana fora de casa per exemple.

En el cas de la rdio ens proporcionar informaci de programes, l'EPG tamb ajuda a seleccionar els programes que interessen ms. En algunes rdios es pot posar un recordatori per alertar-li quan un programa que l'interessa va a comenar. En altres pot automticament enregistrar programes futurs i escoltar-los en una data posterior seleccionant-los de la llista de programes proporcionada per l'EPG.

 Transport .
El transport de la EPG es basa en l'estndard de televisi digital DVB. Es troba encapsulada dins del Transport Stream, on, a ms dels paquets corresponents a les emissions dels diferents canals de televisi, trobem paquets de dades corresponents a serveis d'informaci de les diferents emissions. Aquestes dades es trobem estructurades en unes taules, i en concret les dades corresponents a la EPG es troben en la Service Info Table (DVB-SI). Aquests paquets de dades arriben al Set Top Box on sn descodificats i processats per extreure'n la informaci.

En el cas de la rdio digital DAB, l'EPG es transporta per un flux de dades que hi ha al mltiplex de l'emissora que ests escoltant.

 Presentaci en pantalla .
La presentaci en pantalla ve donada mitjanant un men on s'estructuren les diferents opcions que se'ns ofereixen. Aix, l'usuari mitjanant el seu comandament a distncia pot navegar a i accedir als diferents serveis. Depenent de l'operador que ens proporcioni la EPG, el format, colors, aix com l'organitzaci poden variar, per sempre es busca la forma ms senzilla de presentar-la perqu resulti fcil i cmode el seu s.  
 Inconvenients .
Moltes vegades les EPG gratutes pateixen algunes fallides; per exemple, pot ser que l'EPG d'un canal la puguem trobar parcialment tamb a un altre que no t res a veure.

La distribuci de l'EPG a Espanya la realitza Abertis. Tradia a Catalunya pel mltiplex de Televisi de Catalunya, Emissions Digitals de Catalunya i pels canals locals catalans.


 Referncies .


 Enllaos d'inters .
TDT;
PVR;
DVB;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81922" title="Pelic" nonfiltered="2492" processed="2487" dbindex="32659">

Els pelicans (Pelecanidae) sn una famlia d'ocells pelicaniformes formada per un sol gnere, Pelecanus, que comprn  8 espcies. Tenen una bossa caracterstica sota el bec, on recullen i emmagatzemen els peixos mentre cacen. Com els altres membres dels pelicaniformes, els quatre dits dels peus estan membranats.

Els pelicans sn gregaris i niuen en colnies: el mascle porta el material i la femella forma una estructura simple. Les parelles sn mongames durant cada estaci d'aparellament, per noms a la vora de la zona de nidificaci.

 Taxonomia del grup .
Gnere Pelecanus:
 Pelic bru, Pelecanus occidentalis;
 Pelic del Per, Pelecanus thagus;
 Pelecanus erythrorhynchos;
 Pelic vulgar, Pelecanus onocrotalus;
 Pelic cresp, Pelecanus crispus;
 Pelic rosat, Pelecanus rufescens;
 Pelecanus philippensis;
 Pelic australi, Pelecanus conspicillatus;

El pelic a la cultura.
El pelic va esdevenir un smbol de l'Eucaristia a l'Edat Mitjana, ja que les llegendes afirmaven que se sacrificaven i donaven la seva prpia carn a les cries perqu no passessin gana si faltava el menjar. Per aquest motiu els pelicans apareixen en molts vitralls gtics, sobretot del nord d'Europa, i sn l'emblema del servei irlands de transfusions.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81927" title="GEP" nonfiltered="2493" processed="2488" dbindex="32660">


 Electrnica ;
 Guia Electrnica de Programes;


 Grup d'esplai;
 GEP Vilafranca (Grup Esplai Parroquial de Vilafranca);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81928" title="Cobla de Tres Quartans" nonfiltered="2494" processed="2489" dbindex="32661">
La Cobla de Tres Quartans s una agrupaci instrumental catalana anterior i precursora de la cobla de sardanes. T el seu origen en les Cobles de joglars i ministrils que es ressenyen en diversos documents medievals catalans: en el segle XIV, el rei Joan el Caador tenia a la seva cort una nodrida cobla reial que intervenia en les cerimnies oficials, fent un paper similar al que ara fan les bandes municipals de msica. Aquestes cobles de joglars i ministrils estaven integrades per un nombre variable de msics, que tocaven trompetes, trompes, tabals i sacs de gemecs.

A les primeries del segle XVIII, les cobles de ministrils estaven normalment formades per flabiol i tambor (o tabal), la tarota, i el  sac de gemecs, o cornamusa, que ms endavant seria reemplaat per una tenora de tessitura i afinaci ms greu que l'actual. I, sembla que a l'Empord, aquesta formaci reduda de tres msics que tocaven quatre instruments (flabiol i tambor els tocava el mateix intrpret) fou anomenada sorneguerament com de tres quartans.  Quan els msics noms eren dos, el flabiolaire i el cornamusaire, el grup rebia el nom de Mitja cobla. Aquestes formacions complien diverses funcions a les festes populars: illustrar musicalment la funci religiosa, animar el ball de plaa i orquestrar els balls o saraus sota sostre. A nivell musical, la cobla estava molt compensada, ja que el tambor s'encarregava de la part rtmica i de les notes greus, el sac de gemecs marcava l'harmonia i la melodia, el flabiol doblava la melodia en una octava ms aguda i la tarota feia la segona veu de la melodia.

En la tercera dcada del segle XIX, els msics comenaren a assajar l's d'altres instruments, com el cornet, el figle o el fiscorn que, grcies a la reforma d'en Pep Ventura, acabarien portant a la constituci de la cobla en la seva formaci actual: Flabiol i tambor, dos tibles, dues tenores, dues trompetes, tromb, dos fiscorns i contrabaix. Dels anys 80 en, la cobla de tres quartans ha conegut una considerable revifalla a Catalunya i diverses formacions la divulguen arreu del pas.

 Enllaos externs .
 Resum histric;
 Breu explicaci de diverses formacions de msica popular catalana;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81929" title="Direcci vectorial" nonfiltered="2495" processed="2490" dbindex="32662">
En un espai vectorial la direcci i el sentit d'un vector  queden determinats pel vector unitari resultant de multiplicar el vector per l'invers de la seva norma. Si no ens importa el sentit i noms volem la direcci aleshores prenem els resultats possibles mdul el producte per .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81939" title="TiVo" nonfiltered="2496" processed="2491" dbindex="32664">
TiVo s una tecnologia que permet enregistrar el contingut de la televisi, per a diferncia dels clssics vdeos, ho fa en un disc dur que permet emmagatzemar entre 30 i 100 hores de programaci rebuda a travs del cable, cable digital, transmissi satllit o la tradicional antena. TiVo es contracta via subscripci i permet triar sries, actors o esdeveniments a emmagatzemar via men, sense preocupaci per canvis en la programaci, retards, cintes i de programar en absolut qualsevol rellotge. Per ms que un dispositiu, la companyia TiVo va crear tota una categoria de productes quan en 1997 va presentar el seu primer grabador de video digital per a la llar (Digital Video Recorder, "DVR"). La creaci de la empresa nord-americana va inaugurar la capacitat de posar pausa a la televisi en directe. Grcies a TiVo, l'espectador pot gaudir del seu programa favorit, detenir la imatge, allunyar-se del televisor pel temps que vulgui i reprendre la transmissi en el punt exacte en el qual va quedar ja que, mentrestant, el DVR emmagatzema automticament el programa o pellcula en el seu disc dur. Altra caracterstica de la majoria dels DVR s que reserven una porci del disc per a un "buffer", que grava i mant constantment emmagatzemada l'ltima hora de transmissi en viu. Aix significa que si l'espectador arriba a la casa 10 minuts desprs que hagi comenat l'emissi, es pot retrocedir aquests 10 minuts i gaudir-la des del principi. Al canviar de canal el buffer comena a gravar novament.

 Serveis oferts: . 

Pas de Temporada (Season Passes): TiVo permet registrar el programa favorit de l'usuari i gravar-lo automticament sense la necessitat de programar-lo cada vegada que es transmeti per l'estaci televisiva. T, a ms, la possibilitat de triar si noms vol gravar els captols nous o tamb els repetits. 

Llista dels Desitjos (Wish List): Tivo permet al telespectador teclejar noms o paraules claus, perqu l'equip les busqui i gravi automticament quan aquestes apareixen en la graella. Amb aquesta funci el client pot emmagatzemar tots els programes relacionats amb els seus interessos quan siguin emesos. 

Omissi d'anuncis i recerca de publicitat especfica: A mitjans de 2006, Tivo va llanar la possibilitat d'escollir els anuncis amb el sistema TiVo Product Watch. Aix, els subscriptors de TiVo poden buscar i seleccionar els anuncis, ordenar-los per durada (d'un minut a una hora), i aquests s'envien directament als seus dispositius, on queden emmagatzemats per a poder ser vists en qualsevol moment.

TivoToGo: Una millora del software s "TiVo Togo" que des de gener de 2006 permet als subscriptors transferir els programes de televisi tant als seus computadors porttils com als aparells iPod, de Apple, i PlayStation, de Sony. El seu objectiu s estendre el servei a altres aparells electrnics en un futur prxim, i ampliar-lo perqu els seus clients puguin accedir a continguts gravats en qualsevol lloc a travs d'Internet. Ser necessria la descrrega d'un programa gratis des de la pgina web de TiVo. Cada usuari tindr un codi d'accs i contrasenya amb el que es pretn restringir la transferncia de continguts gravats als habitants d'una sola casa amb diversos aparells. Per a evitar possibles problemes de drets de propietat amb les productores d'Hollywood, TiVo subratlla que el nou sistema d'enregistrament i transferncia de continguts s exclusivament per a s personal. 

Enregistrament dual: A mitjans de 2006, TiVo va comenar a vendre reproductors de vdeo digitals amb sintonitzadors duals que permetran als usuaris gravar dos programes de televisi de forma simultnia. Aquesta nova caracterstica pot ajudar als dispositius de TiVo a competir amb reproductors genrics que proporcionen operadors de televisi per cable i per satllit, que sovint sn distributs gratutament amb una subscripci a la televisi per cable i tenen sintonitzadors duals. 

Serveis en lnia: Tivo ofereix la possibilitat de programar enregistraments d'ltima hora des de la web, aix com serveis en lnia com Podcasts, consultar el temps, el trnsit en Yahoo... 

A Espanya comena a haver moviment per a portar-lo, encara que no TiVo (que no deixa de ser una marca d'un servei de cpia digital de la televisi), estant les possibilitats de InOutTv i Techfoundries.com que ofereix uns serveis similars.

Enllaos externs.
http://www.tivo.com Pgina oficial;
http://www.inout.tv Pgina oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81941" title="Corb mar" nonfiltered="2497" processed="2492" dbindex="32665">

Els corbs marins (Phalacrocoracidae) sn una famlia d'ocells pelicaniformes que engloba 38 espcies en dos gneres (Phalacrocorax i Leucocarbo), segons la classificaci de la famlia ms usada actualment. Totes les espcies estan dins del gnere Phalacrocorax excepte dues, dins del gnere Leucocarbo: el corb mar imperial (Leucocarbo atriceps) i el corb mar de Kerguelen (Leucocarbo verrucosus).

Els corbs marins sn ocells marins de dimensions mitjanes. La majoria (incloent-hi totes les espcies de l'hemisferi nord) tenen plomatge negre o molt fosc, per algunes espcies de l'hemisferi sud tenen plomatge blanc i negre (i algunes, com el corb mar pigallat, presenten colors fora vius). Moltes espcies tenen clapes de pell acolorida a la cara, que poden ser blau intens, taronja, vermell o groc, habitualment ms intens durant l'estaci d'aparellament. El bec s llarg, estret i afuat. Els peus tenen quatre dits amb membranes, caracterstica de tots els pelicaniformes.

Sn ocells costaners, ms que no pas ocenics, i alguns han colonitzat aiges d'interior. Es troben arreu del mn, excepte a les illes centrals del Pacfic. Tots ells sn pescadors; es submergeixen a l'aigua i neden una estona sota la superfcie, fins a profunditats de fins a 5 metres. Les seves plomes no sn impermeables. Els corbs marins niuen en colnies, en arbres, illots rocallosos o penya-segats. Els ous sn d'un color blavs i les cries s'alimenten per regurgitaci.

 Taxonomia del grup .

 Gnere Phalacrocorax:
 Corb mar de Brandt, Phalacrocorax penicillatus;
 Corb mar de doble cresta or White-crested Cormorant, Phalacrocorax auritus;
 Corb mar gros, Phalacrocorax carbo;
 Phalacrocorax brasilianus;
 Corb mar olivaci, Phalacrocorax olivaceus;
 Corb mar de Baird, Phalacrocorax pelagicus;
 Phalacrocorax urile;
 Corb mar de Guanay, Phalacrocorax bougainvillii;
 Phalacrocorax  sulcirostris;
 Phalacrocorax fuscicollis;
 Corb mar del Cap, Phalacrocorax capensis;
 Corb mar de les Galpagos, Phalacrocorax nigrogularis;
 Corb mar de Wahlberg,  Phalacrocorax neglectus;
 Corb mar japons,  Phalacrocorax capillatus;
 Corb mar emplomallat, Phalacrocorax aristotelis;
 Phalacrocorax magellanicus;
 Corb mar afric,  Phalacrocorax africanus;
 Corb mar gorjablanc, Phalacrocorax lucidus;
 Corb mar coronat, Phalacrocorax coronatus;
 Phalacrocorax niger;
 Corb mar pigmeu, Phalacrocorax pygmaeus;
  Phalacrocorax featherstoni ;
 Phalacrocorax varius;
 Phalacrocorax carunculatus ;
 Phalacrocorax  fuscescens;
 Phalacrocorax perspicillatus (extingit);
 Corb mar de Gaimard, Phalacrocorax gaimardi;
 Corb mar pigallar Phalacrocorax punctatus;
 Phalacrocorax albiventer;
 Phalacrocorax melanoleucos ;
 Corb mar de l'illa Stewart, Phalacrocorax chalconotus;
 corb mar de l'illa Chatham, Phalacrocorax onslowi;
 Phalacrocorax colensoi;
 Phalacrocorax campbelli;
 Phalacrocorax ranfurlyi;
 Corb mar de les Galpagos, Phalacrocorax harrisi (antigament Nannopterum harrisi, s no volador);

 Gnere Leucocarbo:
 Corb mar imperial, Leucocarbo atriceps (Pantigament Phalacrocorax bransfieldensis, P. georgianus, P. nivalis, P. melanogenis i P. purpurascens);
 Corb mar de Kerguelen, Leucocarbo verrocosus (antigament P. verrocosus);





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81942" title="Mostaganem" nonfiltered="2498" processed="2493" dbindex="32666">
Mostaganem s una ciutat porturia i capital de la provncia de Mostaganem, al nord-oest d'Algria. La ciutat fou fundada al segle XI al golf d'Arzew, al mar Mediterrani, i est a 72 km d'Or.

Gaireb tot et remet a l'poca de la colonitzaci francesa que va comenar el 1833 i que en poc temps va derruir palaus, mesquites i muralles, per portar a terme la construcci segons els models occidentals. Al seu lloc hi varen construir un port, carrers rectes en barris nous, collegis, places amb pltans, cambres de comer i hospitals. Tamb varen dotar la ciutat d'un enlla ferroviari que la connectava amb Or i Alger. 

 Histria .

El setembre del 1609 hi arribaren diversos vaixells procedents del Grau de Valncia amb un important nombre de moriscos valencians que en un primer moment s'havien dirigit al port d'Or, llavors en mans dels espanyols. Davant la negativa de desembarcar-hi es van dirigir a Mostaganem.
 
Entre els diversos moriscos valencians hi havia un grup procedent de Benaguasil i format per les ms importants famlies morisques del poble, com ara els Abenmir o els Xerrin. Aquests valencians, de llengua arbiga i de religi musulmana, es van distribuir per diverses ciutats del nord d'frica, especialment a Alger.

El maig del 2006, un grup d'arquelegs de les universitats d'Alger i de la Rovira i Virgili, feren a Errayah (Mostaganem), una regi de dunes, una serie d'excavacions arqueolgiques, per tal de localitzar restes fssils dels primers pobladors del nord d' frica.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81945" title="Auferstanden aus Ruinen" nonfiltered="2499" processed="2494" dbindex="32667">


Auferstanden aus Ruinen (en catal, Alats de les runes), esdevingu l'himne oficial de la Repblica Democrtica d'Alemanya entre 1949 i 1990, perode comprs entre la seva creaci i la reunificaci amb la RFA. La lletra fou escrita pel poeta Johannes Becher, acompanyada de la msica de Hanns Eisler. 

El text va ser redactat de manera que coincids amb la melodia de "Das Lied der Deutschen" (en catal, La can dels alemanys), l'anterior -i actual- himne d'Alemanya. En el moment de la reunificaci, el mxim dirigent de la RDA, Lothar de Maizire, va proposar d'incloure la lletra a l'himne de l'Alemanya reunificada, petici que va ser rebutjada pel canceller Helmut Kohl.

 Referncies .


 Enllaos externs .

Auferstanden aus Ruinen (.mp3);
Partitura (.gif);





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81947" title="Angela Lansbury" nonfiltered="2500" processed="2495" dbindex="32668">
 
Angela Lansbury CBE, s una actriu britnica, coneguda per interpretar la Jessica Fletcher a la srie S'ha escrit un crim.

 Biografia .
Nta del Primer Ministre laborista George Lansbury, Angela Lansbury va nixer a Londres el 16 d'octubre de 1925. Sent una adolescent va deixar el Regne Unit al esclatar la guerra en l'ltim vaixell que va poder atravessar l'Atlntic, instalant-se als Estats Units l'any 1941. Un cop als EUA comenaria a treballar en papers secundaris que li farien gaudir de certa fama. A Nathional Velvet (1944) va encarnar a la germana d'Elizabeth Taylor. 

A Gaslight de (George Cukor,1944) interpretava a l'assistentaq de Ingrid Bergman, paper que li va valdre la seva primera nominaci als scar. L'any segent repetiria nominaci al interpretar a una jove actriu que se suicidava desprs de ser abandonada pel seu company sentimental a la pellcula The picture of Dorian Grey. El 1945, Lansbury contrau matrimoni amb Richard Cromwell, amb qui trencara 12 mesos desprs. Desprs de diferents papers, al 1949 es casaria amb Peter Shaw mentre tenia un contracte amb la Metro Goldwyn Mayer, que va aprofitar per rodar The State of Union,Sanson and Dalila de (Cecil B. DeMille) i Els tres mosqueters de (George Sydney) on interpretava a Anna d'ustria. A comenaments dels anys 50, el govern dels EUA li otorgaria la nacionalitat estatunidenca.

Aquells anys, Lansbury va deixar un temps el cinema i es va dedicar al seu fill, Anthony Shaw. Poques intervencions, entre les que es podrien destacar Mam nos complica la vida de (Vincente Minelli, 1957), i El largo y clido verano, de Orson Welles. Al 1962 va rodar El mensajero del miedo de John Frankeheimer. El seu paper de mare possesiva, fervent anticomunista, casi li proporciona un scar a la millor actriu secundria.

Un altre cop en el mn del cinema, Angela Lansbury va combinar-ho amb al teatre on va representar obres com Mame i Dear World Els anys 70 arrenquen amb l'estrena de la Bruixa Novell de (Robert Stevenson, 1971) i produda per Disney on Lansbury interpreta a la senyora Price, una aprenent de bruixa que acull a un grup de nens germans que sn allunyats de la ciutat per evitar els raids de la RAF. Finalment, entre el coneixaments de la bruixa i l'ajuda dels nens aconseguiren ajudar a les tropes aliades en contra el Tercer Reich. Dotze mesos desprs seria nominada als Globus d'Or.

L'any 1978 interpreta a Salom Otterbourne a Mort al Nil,protagonitzada per Peter Ustinov. El seu paper d'escriptora de noveles ertiques i alcoholitzada la varen portar a les portes dels BAFTA. Els productors de la pellcula, contents amb la seva feina, li van donar la oportunitat d'interpretar a Mrs.Marple a El mirall trencat (1980),amb Tony Curtis, Elizabeth Taylor, Kim Novack, Rock Hudson, Geraldine Chaplin i Edward Fox. De totes maneres, el moment ms destacat, i pel paper que ms es coneix a Angela Lansbury a Catalunya s el de Jessica Fletcher a la srie S'ha escrit un crim produda pel seu marit. La Sra. Fletcher s una habitant d'un petit poble de Nova Anglaterra escriptora de noveles de misteri i assassinats que t l'afici de resoldre'ls a la realitat. Aquesta srie la va portar a estar nominada als premis Emmy i els Globus d'Or.

En ple xit professional, Neil Jordan la va trucar per encarnar el paper de Angela Carter a En compaa de lobos, per lansbury es va dedicar a compaginar el seu paper de Jessica Fletcher amb algn film per a T.V. com 
 Mrs.Harris goes to Paris -junt amb Omar Sharif- i el doblatge en pellcules de dibuixos animats com La bella i la bstia i Anastasia.

Al 1995 finalitza l'emissi de S'ha escrit un crim, moment en qu Lansbury es dedica a l'ensenyana d'art dramtic i a la familia. El 2002 mor el seu marit, i aquest fet provoca el renaixament de Jessica Fletcher i algunes aparicions al cinema.

 Cinema .


 Filmografia .



 Actriu de doblatge.
 El ltimo unicornio, 1982.
 La bella i la bstia, 1991.
 Anastasia, 1997.

 Televisi .

 Sries .
S'ha escrit un crim (1984-1994);

 Films per a TV .
Mrs Harris goes to Paris (1992);

 Teatre .

 Hotel Paradiso (Abr. - Jul. 1957);
 A Taste of Honey (Oct. 1960 - Sep. 1961);
 Anyone Can Whistle (bpr. 1964);
 Mame (May 1966 - Ene. 1970);
 Dear World (Feb. - May 1969);
 Gypsy (Sep. 1974 - Ene. 1975);
 El rey y yo (May 1977 - Dec. 1978);
 Sweeney Todd: the Demon Barber of Fleet Street (Mar. 1979 - Jun. 1980);
 A Little Family Business (Die. 1982);
 Mame (Jul. - Ago. 1983);
 Short Talks on the Universe (Nov. 2002);

 Premis .
Oscar;
Nominada a l'Oscar a la millor actriu secundria (1944, 1945, 1962);
Globus d'Or;
Globus d'or a la millor actriu secundria(1945, 1962);
Millor actriu dramtica de televisi;
Nominada al Globus d'Or a la millor actriu protagonista en una comdia o musical (1971);
Nominada al Globus d'Or a millor actriu dramtica en una srie de TV;
BAFTA;
Nominada al BAFTA a la millor actriu secundria (1978);
Emmy;
Nominada al premi de millor actriu per S'ha escrit un crim.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81949" title="Pierre Teilhard de Chardin" nonfiltered="2501" processed="2496" dbindex="32669">

Pierre Teilhard de Chardin (1881-1955), teleg, paleontleg i filsof francs, ha estat internacionalment reconegut pels seus esforos conciliadors entre la cincia i els preceptes de la fe catlica.

La seva obra, centrada en l'estudi de les etapes del desenvolupament de l'home, formula un evolucionisme optimista centrat en la cosmognesi, la biognesi i la noognesi. Teilhard de Chardin va observar en l'evoluci una progressiva espiritualitzaci de la matria,  el principi fonamental de la qual s l'home.

L'any 1962 les altes jerarquies eclesistiques exhortaven, per primera vegada, als responsables de l'ensenyament religis que mantinguessin a la joventut allunyada de les  perilloses obres  de Teilhard de Chardin. 


 Biografia .

 La infantesa .

Pierre Teilhard de Chardin va nixer a Sarcenat (Alvrnia, Frana) l'any 1881. El seu pare, naturalista afeccionat, va influir decisivament en la seva vocaci professional i la religiositat de la seva mare va determinar la seva formaci espiritual. Ingressava, als 10 anys, en el Collegi de Jesutes de Villefranche-sud-Sane.  Un cop presa la decisi d'entrar a la Companyia de Jess, va passar diversos anys centrat en els estudis eclesistics.

 Els primers viatges .

Va viatjar al Caire i a Anglaterra, on es va formar professionalment com a geleg i paleontleg. El seu inters per la teoria de l'evoluci es va despertar a partir de la lectura de Henri Bergson. A ms, va estudiar teologia en el collegi jesuta de Hastings (prop de Piltdown, Gran Bretanya). L'any 1912 es va ordenar sacerdot.

 L'afer de l'Home de Piltdown .

L'any 1909, durant la seva estada a Gran Bretanya, va conixer al naturalista Charles Dawson amb qui compartiria l'afici per la paleontologia. Com a conseqncia d'aquesta amistat es va veure embolicat en l'engany de l'Home de Piltdown. Dawson i Smith Woodward, paleontleg del Museu Britnic de Londres, varen presentar les restes ssies d'un orangutan fent-les passar per les restes de la  baula perduda . El frau no va ser descobert fins a 45 anys ms tard.

 La primera guerra .

Durant la I Guerra Mundial va servir de camiller a la Sanitat de l'Exrcit i va ser condecorat, rebent la Medalla al Mrit Militar i la Legi d'honor. 

 El professor .

Entre 1922 i 1926 va obtenir a la Sorbona tres llicenciatures: geologia, botnica i zoologia, i desprs de doctorar-se amb la tesi: Mamfers de l'eoc inferior francs i els seus jaciments, va passar a ocupar el crrec de professor de geologia a l'Institut Catlic de Pars. 

 Xina i l'Home de Pequn .

L'any 1923 va realitzar la seva primera expedici a la Xina septentrional. Poc desprs descobriria les restes de l'anomenat Home de Pequn (Sinanthropus pekinensis), el parent ms proper de l'Home de Java (Pithecanthropus). Aquesta troballa va assegurar la seva reputaci en els cercles paleontolgics. Malgrat tot, en regressar a Frana, va ensopegar amb l'objecci dels seus superiors religiosos com a conseqncia de les seves idees sobre el pecat original i sobre la relaci d'aquest amb la teoria evolutiva. Se li va prohibir exercir l'ensenyament.

Va regressar a Xina i des de 1929 fins a l'esclat de la II Guerra Mundial va ser assessor del Servei d'Aixecaments Geolgics de Xina. L'any 1931 participa a la Travessia Groga recorrent sia Central. 

 Le phnomne humain .

Mentrestant, va continuar escrivint sobre la filosofia de l'evoluci. L'any 1938 va concloure la seva obra cabdal, Le phnomne humain (El fenomen de l'home), per ni aquesta ni cap altra de les seves obres filosfiques van poder veure la llum en vida de l'autor. L'any 1947, com a conseqncia de l'oposici que trobava dintre de la Companyia, va deixar d'escriure amb la regularitat d'anys anteriors sobre matries filosfiques. L'any segent va desistir de presentar la seva candidatura a una ctedra del Collge de France. 

 Els viatges .

L'any 1951 es va traslladar als Estats Units sota els auspicis de la Fundaci Wenner-Gren. La seva intensa activitat cientfica va estar marcada fins a aquest moment per nombrosos viatges: Etipia (1928), els Estats Units (1930), l'ndia (1935), Java (1936), Birmnia (1937), Pequn (1939 a 1946), Sud-frica (1951 i 1953).

 Mort i obra pstuma .

Va morir a Nova York el 10 d'abril de 1955, el dia de Pasqua. Es diu que un any abans, durant un sopar en el consolat de Frana d'aquesta mateixa ciutat, va confiar als seus amics: el meu desig seria morir el Dia de La Resurrecci. El mateix any de la seva mort, apareixia la primera publicaci de la seva obra Le phnomne humain, a la qual van seguir L'apparition de l'homme (en 1956) i L'avenir de l'homme (en 1959). Gran part de la seva obra va ser publicada amb carcter pstum per Jeanne Mortier, a la qual va nomenar  la seva representant en temes editorials. La seva obra ocupa tretze volums.

 La Noosfera .

La teoria de l'evoluci de Charles Darwin, la geologia de Vernadsky i la teodicea cristiana sn unificades per Teilhard de Chardin en un poders enfocament holstic del "fenomen hum", el qual concep com una etapa de l'evoluci que porta al desplegament del concepte de noosfera, el qual prepara l'adveniment de la figura del Crist Csmic.

Anunciant la globalitzaci que coneixem avui, Teilhard desenvolupa la noci de noosfera que pren prestada a Vernadsky per a conceptualitzar una pellcula de pensament que engloba la Terra, formada per les comunicacions humanes. L'expansi progressiva del planeta d'una xarxa de comunicacions omnidireccionals rpides, amb un colze molt ntid en els anys 90, amb l'arribada d'Internet, fa ms immediatament perceptible en els nostres dies la idea de noosfera. 

 El Crist Csmic i el Punt Omega .

El punt Omega s interpretat com el pol de convergncia de l'evoluci. El Crist Csmic manifesta l'arribada d'una era d'harmonitzaci de les conscincies basada en el principi de la coalescncia dels centres. Cada centre, o conscincia individual, s cridat a entrar en collaboraci estreta amb les altres conscincies amb les quals es comunica, concorrent en un tot noosfric. Per al subjecte que ho percep comporta un creixement de conscincia.

Omega forma en certa manera el pol d'atracci en joc tant a escala individual com en la dimensi collectiva. La multiplicaci dels centres com imatges relatives del conjunt dels centres harmonitzats participa en l'adveniment de la resurrecci espiritual o teofania del Crist Csmic.  Situant la creaci en un punt Alfa del temps, l'home ha de retrobar-se amb Du en un punt Omega d'espiritualitat perfecta. 

El terme "punt omega" ha estat repetit pel fsic americ Frank Tipler, aparentment sense allusi al nom de Teilhard.

 Hominitzaci i humanitzaci .

Teilhard identifica parallelament a l'evoluci biolgica una evoluci de tipus moral: l'afecte per la prognie es troba en els mamfers i no entre els rptils apareguts de manera ms preco. L'espcie humana, a pesar dels seus accessos de violncia espordica, s'esfora per desenvolupar xarxes de solidaritat cada vegada ms elaborades. L'evoluci fsica que va desembocar en l'hominitzaci es doblega sota una evoluci espiritual a la qual anomena humanitzaci. 

Teilhard atribueix l'augment de conscincia al creixement de la complexitat de les estructures nervioses: el cervell dels mamfers s ms complex que el dels rptils, el dels humans ms complex que el dels ratolins. Direm en termes d'avui que l'evoluci del maquinari permetria a l'evoluci del programari fer-se a la seva manera.

 Evoluci i organitzaci .

L'evoluci es fonamenta en la possibilitat de les conscincies de comunicar-se les unes amb les altres, creant de facto un tipus de super sser. Agrupant-se per la comunicaci, les conscincies realitzarant el mateix salt qualitatiu que les molcules quan varen donar lloc a la matria viva. 

El super sser de Teilhard no guarda, per, cap relaci amb el superhome de Nietzsche, en el qual Teilhard veu nicament una extrapolaci massa simple del passat, i el qual no contempla el fenomen de comunicaci creixent entre els individus. 

Per a Teilhard, el procs d'evoluci es realitza al nivell dels simples individus, la humanitat que es reuneix per a trobar-se amb Du en l'hipottic punt omega, el qual representaria de facto, i sense tristesa alguna, la fi dels temps.

 Obra .

 Cronologia .

 La Vie Cosmique (1916);
 Le Christ dans la matire. Trois histoires comme Benson (1916);
 Le Milieu mystique (1917);
 L'Union cratice (1917);
 La Nostalgie du front (1917);
 Mon Univers (1918);
 Le Prtre (1918);
 La Pissance spirituelle de la matire (1919);
 Note sur le Progrs (1920);
 Sur le Progrs (1921);
 La Messe sur le Monde (1923);
 Mon Univers (un altre opuscle diferent al de 1918) (1924);
 Le Milieu divin (1926-1927);
 L'Esprit de la terre (1931);
 La Route de l'Ouest. Vers une mystique nouvelle (1932);
 Christologie et volution (1933);
 Comment je crois (1934);
 Esquisse d'un univers personel (1936);
 Sauvons l'humanit. Reflexions sur la crise prsente (1936);
 L'nergie humaine (1937);
 Le Phnomne humain (1938-1940);
 L'Atomisme de l'esprit (1941);
 Le Christ voluteur ou "Un dveloppement logique de la notion de Rdemption" (1942);
 Rflexions sur le bonheur (1943);
 Introduction a la vie chrtienne (1944);
 La Centrologie (1944);
 Christianisme et volution (1944);
 Quelques rflexions sur le retentissement spirituel de la bombe atomique (1946);
 Une interprtation biologique plausible de l'histoire humaine: la formation de la noosphre (1947);
 L'apport spirituel de l'Extreme-Orient. Quelques rflexions personnelles (1947);
 Agitation ou gense? Position de l'home et signification de la socialisation humaine dans la nature (1948);
 Comment je vois (1948);
 Un phnomne de contre-volution en biologie humaine ou la peur de l'existence (1949);
 Le Groupe zoologique humain. Structures et directives volutives (1949);
 Le Coeur du problme (1949);
 La Structure phyltique du groupe humain (1951);
 Un seuil mental sous nos pas: Du cosmos  la cosmognese (1951);
 La Rflexion de l'nergie (1952);
 En regardant un cyclotron. Rflexions sur le reploiment sur soi de l'nergie humaine (1953);
 Le Dieu de l'volution (1953);
 L'Activation de l'nergie humaine (1953);
 Les Singularits de l'espce humaine (1954);
 Une dfense de l'orthognese (1955);
 Barrire de la mort et co-rflexion, ou De l'veil imminent de la conscience humaine au sens de son irrversion (1955);
 Le Christique (1955);
 Recherche, travail et adoration (1955);

 Traduccions al catal .

 El Medi div;
 Himne de l'Univers;
 El Fenomen hum;
 El Miracle;

 Fonts .

 Wikipedia espanyola i francesa;
 Claude Cunot: Theilhard de Chardin. Editorial Labor;

 Enllaos externs .

 HTML .

 Vida y obra de Teilhard de Chardin ;
 Interpretacin y valorizacin de la obra de Teilhard (II)  ;
 Ser teilhardiana la educacin del futuro? ;
 Fondation Teilhard de Chardin ;
 Groupe de Caen ;
 A Globe, Clothing Itself with a Brain ;
 Aux Pays-Bas    ;

 PDF .

 Pierre Teilhard de Chardin The Phenomenon of Man ;
 El hombre que hablaba con las piedras: Pierre Teilhard de Chardin ;
 Pierre Teilhard de Chardin: el fenomenlogo frente a sus contemporneos ;
 Teilhard de Chardin y el dilogo actual entre ciencia y religin ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81950" title="Scala" nonfiltered="2502" processed="2497" dbindex="32670">

Scala s un llenguatge de programaci modern multi-paradigma dissenyat per a expressar patrons de programaci generals d'una manera concisa, elegant i segura respecte els tipus. Integra caracterstiques de orientaci a objectes i de llenguatges funcionals.

 Scala s orientat a objectes .

Scala s un llenguatge pur O.O. (orientat a objectes) en el sentit que cada valor s un objecte. Els tipus i comportaments dels objectes sn descrits mitjanant classes i 'trets'. L'abstracci classe s'estn mitjanant subclasses i tamb amb un mecanisme flexible basat en 'mixins' com a substituci neta de l' 'herncia mltiple'.

 Scala s funcional .

Scala tamb s un llenguatge funcional en el sentit que cada funci s un valor. Scala proveeix una sintaxi fcil per a la definici de funcions annimes, suporta funcions d' ordre-elevat, permet l'aniuament de funcions i suporta el currying. Les classes per cas (ang.: case classes) i el suport que inclou de reconeixement de patrons, serveix per a modelar tipus algebraics, emprats en molts llenguatges de programaci funcional.

A ms a ms, la noci de reconeixement de patrons estn de manera natural el procs de dades XML amb l'ajuda de seqncies de patrons ignorant el que hi ha a la dreta (ang.:right-ignoring). En aquest context, les comprehensions de seqncies (iteraci sobre Generadors-Filtres-Mapeig) sn tils per a formular consultes. Aquestes caracterstiques fan de Scala l'ideal per a desenvolupar aplicacions com a serveis web.

 Scala t tipus esttics .

Scala est equipat amb un sistema de tipus expressiu que assegura estticament que les abstraccions s'utilitzin de manera coherent i segura. En particular el sistema de tipus suporta:
 classes genriques,
 anotacions de variaci,
 acotacions de tipus per dalt i per baix,
 classes internes i tipus abstractes com a membres de l'objecte,
 tipus compostos,
 auto referncies tipificades explcitament,
 vistes, i;
 mtodes polimrfics.

Un mecanisme d'inferncia de tipus permet que l'usuari no hagi d'anotar els tipus de manera redundant. En combinaci, aquestes caracterstiques proporcionen una base potent per a la reutilitzaci segura de les abstraccions de programaci i tamb per a la extensi de programari amb tipus de dades segurs.

 Scala s extensible .

El disseny de Scala reconeix el fet que, a la prctica, el desenvolupament d'aplicacions d'un domini especfic requereix extensions de llenguatge igualment especfiques. Scala proporciona una combinaci nica de mecanismes de llenguatge que fan fcil afegir noves construccions al llenguatge, amb suavitat , en forma de biblioteques:
 qualsevol mtode pot ser emprat com a operador infix o postfix, i ;
 els tancaments es construeixen automticament depenent del tipus esperat.

Un s conjunt d'ambdues caracterstiques facilita la definici de noves instruccions sense estendre la sintaxi i sense emprar tcniques de meta-programaci com ara macros.

 Scala interopera amb Java i .NET .

Scala est dissenyat per a interoperar b amb entorns populars de programaci com Java 2 (JRE) i el marc .NET (CLR). En particular, la interacci amb llenguatges orientats a objectes de gran acceptaci com Java i C# s fora suau. Scala t el mateix model de compilaci (compilaci separada, crrega dinmica de classes) que Java i C#, permetent accedir a milers de biblioteques d'alta qualitat.

 Exemple: Hola mn .

El programa Hola mn en Scala:

 object HelloWorld 

 Enllaos externs .
Lloc web d'Scala ;
Wiki de desenvolupadors d'Scala ;
Literate Programes en Scala ;
La Comunitat Scala ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81952" title="Balin" nonfiltered="2503" processed="2498" dbindex="32671">
Balin, fill de Fundin, s un personatge literari de l'obra de J.R.R. Tolkien. s un nan de la Casa de Durin, i forma part de la companyia protagonista a El Hbbit. El seu personatge tamb t importncia a El Senyor dels Anells.

 Biografia .

Va nixer l'any 2763 de la Tercera Edat, fill de Fundin i germ gran de Dwalin. Era membre de la casa reial de Durin, sent besnt del rei Nain II i parent distant de l'actual rei a l'exili Thorin Escut-de-roure.


Va ser un dels tretze nans liderats per Thorin que van emprendre l'aventura descrita a El Hbbit, amb l'objectiu de recuperar el tresor que havien perdut a mans del drac Smag. Desprs de Thorin, era el nan amb ms edat de tots tretze, i probablement era l'nic a part de Thorin que havia nascut a la Muntanya Solitria i n'havia hagut de fugir amb l'arribada del drac (tenia 7 anys).

s el segon nan que arriba a l'Atzusac a l'inici del Hbbit, just desprs del seu germ Dwalin. Com el seu germ, l'instrument que tocava era una viola.

s el ms observador del grup: veu com Bilbo arriba a la taverna del Drac Verd a Voralaigua, descobreix el foc dels ogres, i s el primer a divisar els elfs al Bosc Llobregs. Bilbo es va guanyar el seu respecte quan va aconseguir arribar al campament dels nans sense que Balin el veis (portava l'anell d'invisibiliat). 

Va ser l'nic nan que es va oferir voluntari a acompanyar Bilbo pel passads secret que condua cap al drac, i consta que va visitar Bilbo a la Comarca desprs de l'aventura.

L'any 2989 va marxar d'Erbor amb un grup de nans amb l'objectiu de reconquerir Mria i tornar-la a convertir en la gran ciutat dels nans que havia estat. Amb ell anaven Floi, Oin, Ori, Frar, Loni, i Nali. Va establir-se a Mria, de la que va esdevenir Senyor, desprs de expulsar-ne els orcs. El 2994 va morir per una fletxa disparada per un arquer orc desprs d'haver ostentat el crrec menys de 5 anys. 
Poc temps desprs els nans de Moria van ser arraconats i exterminats.

A El Senyor dels Anells, la Germandat de l'Anell descobreix la seva tomba a la Cambra de Mazarbul. Sobre la tomba hi ha escrit en runes nanesques  "Balin Fundinul Uzbad Khazad-Dumu" que significa "Balin, fill de Fundin, Senyor de Mria".

 Genealogia de la Casa de Durin a la Fi de la 3a Edat .



 Adaptacions .

En l'adaptaci cinematogrfica de El Senyor dels Anells dirigida per Peter Jackson, Guimli agafa la destral de Balin de la Cambra de Mazarbul i la utilitza en totes les batalles posteriors. Es diferencia de l'anterior perqu t una doble fulla, permetent al nan colpejar a esquerra i dreta sense haver de canviar l'orientaci de la destral. En els llibres no es fa cap menci a que Guimli canvii d'arma.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81955" title="Jessica Fletcher" nonfiltered="2504" processed="2499" dbindex="32672">
Jessica Fletcher s un personatge de ficci, provinent de la srie S'ha escrit un crim, interpretat per l'actriu Angela Lansbury.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81956" title="Guerres romano-germniques" nonfiltered="2505" processed="2500" dbindex="32673">

Les guerres romano-germniques s el nom donat a una srie de conflictes entre els romans i les tribus germniques compresos entre el 113 aC. i el 491 dC. La natura d'aquests conflictes va ser molt divers incloent-hi conquestes romanes, revoltes germniques i posteriors invasions de l'Imperi Rom d'Occident (sovint esponsoritzades per l'emperador oriental).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81957" title="Control patern" nonfiltered="2506" processed="2501" dbindex="32674">
Bsicament, el control patern aplicat a la televisi consisteix en bloquejar d'alguna manera els continguts o els programes que poden ser visualitzats per un nen.

La Llei.
La llei que regula els continguts en televisi estableixen que:

- Les emissions de televisi no inclouran programes ni escenes o missatges de qualsevol tipus que puguin perjudicar seriosament el desenvolupament fsic, mental o moral dels menors, ni programes que fomentin l'odi, el menyspreu o la discriminaci per motius de naixement, raa, sexe, religi, nacionalitat, opini o qualsevol altre circumstncia personal o social.

- Per altre banda, aquells programes que puguin perjudicar el desenvolupament fsic, mental o moral dels menors noms podr realitzar-se desprs de les deu de la nit (entre les 22 i les 6 hores) i haur de ser objecte d'advertncia sobre el seu contingut per mitjans sonors (veu, msica...) o visuals (cartell, llegenda en pantalla...). A ms a ms hauran de ser identificats mitjanant la presencia d'un smbol visual durant tota la seva durada.
Aquestes exigncies tamb tindran que complir-les els espais d'autopromoci en els que les cadenes ofereixen avenos de la seva programaci.

- Al comenament de la emissi de cada programa de televisi i al reprendre la mateixa, desprs de cada interrupci per inserir publicitat o anuncis de televenta, una advertncia, visual i sonora, que contindr una qualificaci orientativa per informar de la major o menor idonetat pels menors d'edat.

- La Llei tamb adverteix que per la millor protecci de la joventut i de la infncia, en un futur, quan el desenvolupament tecnolgic ho faci possible, es podr establir la obligaci de que els aparells de televisi incorporin mecanismes automtics de desconnexi (els anomenats  chips antiviolncia ) i a exigir als serveis de televisi que incloguin en les seves emissions els codis que permetin activar aquests mecanismes a voluntat del espectador.

Al marge de la protecci de la infncia respecte als continguts, els nens i joves tenen tamb dret a que les cadenes respectin els horaris anunciats d'emissi dels seus programes.

Sistemes de control patern.
En la televisi analgica l'nic control patern possible l'ha de portar a terme una persona que visualitzi els indicadors visuals i/o sonors abans mencionats.

Amb l'aparici de la televisi digital aquest tipus de control pot ser totalment automtic. En la actualitat existeixen diferents sistemes de control patern i el seu nombre continua incrementant-se dia a dia. Aix es possible grcies a la capacitat dels nous receptors de televisi de tractar dades adjuntes a les prpies de vdeo i udio.

El sistema ms bsic utilitza el comandament a distancia del receptor per bloquejar canals mitjanant l's d'una contrasenya. Una millora d'aquest sistema realitza bloquejos de programes independents dintre d'un mateix canal mitjanant guies de programaci.

Aquestes guies de programaci estan essent modificades per moltes raons per una de les ms importants s la de classificar tots els programes que s'emeten segons el seu contingut. Partint d'una classificaci donada, el receptor es configura amb un determinat nivell de bloqueig segons es vulgui i novament protegit per una contrasenya.

Als EUA s'installa un xip anomenat "V-chip" a tots els televisors de ms de 13" fabricats desprs de Gener de l'any 2000 que realitza el control patern per mitj de les guies de programaci.

Dintre del mn del cinema i la seva distribuci en suport DVD tamb es treballa sobre el control patern. Per exemple, existeixen altres sistemes ms sofisticats que es connecten entre un lector DVD i la televisi per filtrar obscenitats i llenguatge vulgar. El sistema llegeix el text "closed caption" i automticament silencia l'udio i proporciona textos alternatius en aquestes paraules "Tab", es a dir, polticament incorrectes. Un disc pot ser dissenyat de manera que es llegeixi una versi diferent de la pellcula depenent del nivell de control patern que hagi estat fixat al lector.

Enllaos.
  Rac dels pares de la FCC. (Angls);
  Web sobre les guies de programaci i els V-chip. (Angls);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81962" title="Transkei" nonfiltered="2507" processed="2502" dbindex="32675">

Transkei era un bantustan de l'antiga Sud-frica, que va rebre unilateralment la independncia el 1976, tot i que no fou pas reconegut per cap altre estat. Tenia 41.600 km i una poblaci de 3.300.000 habitants. La capital era Umtata (86.000 habitants).

 Organitzaci poltica .
Fou creat per a l'tnia xosa (94 % de la poblaci del bantustan), per tal de premiar al cabdill lleial Kaiser Matanzima i desposeir de la nacionalitat sudafricana a un bon nombre de negres sudafricans, fet accentuat amb la independncia del 1976. La majoria dels terics habitants, per, residien als barris baixos de Johannesburg i de les grans ciutats a la recerca de feina, ja que el territori s pobre en recursos i no t capacitat per a mantenir tanta poblaci. Els principals partits poltics del bantustan eren:
 Transkei National Party, fundat el 1987 i dirigit per Kaiser Matanzima, partidari dels homelands.
 Transkei National Independent Party (TNIP), fundat el 1964 i dirigit per Nyangelizwe V. Ndamase, al poder en el bantustan de Transkei. Fundat per Matanzima, el 1987 en fou expulsat i fund un altre partit.

 Histria .
Originriament era un territori xosa cedit a la corona britnica per la Convenci de Sand River de 1853 i amb uns 6.609 km. Va rebre institucions autnomes sota aun cabdill xosa el 1894, i el 1921 va protagonitzar una revolta amb immolaci de ramat que provocaria una epidmia de fam.

El 1955 va rebre autonomia de les autoritats sudafricanes, per el territori no fou delimitat fins el 1959, amb l'aprovaci de la Promotion of Bantu Selfgovernment Act. El 1963 es convocaren les primeres eleccions, en les que el National Independence Party de Kaiser Matanzima ven al Democratic Party de Victor Poto. Els Poqo, milcia prxima al Congrs Panafric organitzaren disturbis al Transkei en els que hi moriren dos blancs i sis negres. Uns 3.000 activistes foren detinguts i el grup rest desarticulat.

El 1976 va rebre la independncia de manera unilateral, cosa que no fou reconeguda per cap estat del mn. El 1978, per, Matanzima reclam Griqualndia Oriental i el 1981 protest davant la pretensi del govern sudafric de concedir la nacionalitat de Transkei a gaireb tots els negres de la Provncia del Cap.

El 1987 Kaiser Matanzima va perdre les eleccions i fou substitut per Nyangelizwe V. Ndamase. Tamb fou expulsat del partit en no acceptar els resultats i en fund un altre. Aquests enfrontaments afebliren els partidaris de la independncia del bantustan, de manera que quan el 1994 fou reintegrat a Sud-frica les protestes foren mnimes.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81971" title="Arrigo Boito" nonfiltered="2508" processed="2503" dbindex="32676">


Arrigo Boito (Pdua, 24 de febrer de 1842 - Mil, 10 de juny de 1918) fou un escriptor, poeta, crtic i compositor itali, conegut principalment pels seus llibrets d'pera, considerats entre les mximes obres mestres del gnere. Tamb conegut per la seua pera  Mefistofele.

Desprs de finalitzats els estudis elementals a Vencia, el 1853 comena al Conservatori de Mil els estudis de viol, piano i composici, essent alumne d'Alberto Mazzucato. Ben aviat va donar prova d'un esperit crtic amb les convencions musicals i d'obertura vers les innovacions culturals del centre d'Europa amb la cantata "Il quattro giugno" (1860) i amb el misteri "Le sorelle d'Italia" (1861), dels quals va escriure en primer lloc el text potic.

El 1861, en acabar d'aconseguir el diploma, obt una beca i, amb el seu condeixeble i amic fratern Franco Faccio, s'estableix a Pars. A la capital francesa coneix, entre d'altres, Rossini, Berlioz i Verdi. Per a aquest darrer va escriure els versos de l'Himne de les Nacions, encrrec de l'Exposici Universal de Londres.

El 1862, va deixar Pars i viatj a Polnia, ptria de sa mare (una comtessa, morta el 1859). A Polnia va escriure el seu primer llibret, "Amleto", versi del Hamlet de Shakespeare, per al compositor Faccio.

Tornat a Mil, comen una relaci d'amistat amb Emilio Praga i es va adherir a la Scapigliatura, de la qual s considerat nanimement un dels principals exponents. El moviment literari i artstic Scapigliatura ( llibertinatge') es va desenvolupar desprs de la proclamaci del Regne d'Itlia (1861) sobre tot en el nord, i en particular a Mil, capital del mn editorial i del periodisme. Els scapigliati van adoptar posicions bastant crtiques front a la literatura i la cultura italianes del seu temps, admirant sobretot a autors estrangers com Baudelaire, Gautier, Heine, Hoffmann, Jean Paul i Poe: una predilecci que va determinar un positiu efecte d'obertura i reviscolament de la cultura literria italiana.

En aquest perode va compondre diverses poesies, desprs recollides en bona part al "Libro dei versi" (Llibre de versos) (1877), i va publicar la que s considerada la seua obra ms original, el poema "Re Orso" (Rei s) (1864), una faula inquietant i tenebrosa. Per altra banda va ser especialment actiu, collaborant amb diverses publicacions milaneses, com a crtic i recensor d'espectacles teatrals i musicals. En alguns articles, particularment en els publicats al "Fgaro" (revista fundada per ell mateix el 1864 i posteriorment dirigida) expressa els propis principis de reforma de l'pera italiana, noms aparentment semblants als de Wagner.

Desprs d'alguns anys de treball intens (interromputs noms el 1866, quan amb Faccio es va unir al cos de voluntaris de Garibaldi amb ocasi de la Tercera Guerra d'Independncia) el 1868 estrena al Teatre alla Scala l'pera "Mefistofele", que condensava l'argument complet del Faust de Goethe. L'estrena de "Mefistofele", acusada de wagnerisme, va ser un clamors fracs; desprs de noms dues representacions, i a causa dels desordres pblics repetidament ocorreguts al teatre, hom va decicir interrompre les execucions.

Boito successivament revisa i redueix drsticament la partitura (entre d'altres canvis, la part de Faust, originriament per barton, va ser reescrita per tenor). La nova versi, representada el 1875 al Teatro Comunale de Bolonya, va obtenir un gran xit, tant a Itlia com a la resta d'Europa. "Mefistofele" s'ha consolidat al repertori operstic i avui es representa sovint.

Desillusionat pel fracs del primer "Mefistofele", Boito es va dedicar principalment a la creaci de llibrets, quasi sempre signats amb el pseudnim  Tobia Gorrio. s especialment recordada "La Gioconda" per a Amilcare Ponchielli, "Ero e Leandro" escrit per posar-lo en msica ell mateix el 1871, per desprs cedit a Giovanni Bottesini, "Pier Luigi Farnese" per a Costantino Palumbo, "La falce" per A Alfredo Catalani i "Un tramonto" per a Gaetano Coronaro.

Per a Giuseppe Verdi, amb el qual per altra banda havien sorgit greus divergncies el 1863 a causa d'un pamflet ofensiu (Alla salute dell'Arte Italiana), va escriure Otello (1883) i Falstaff (1893), ambds de Shakespeare, i va modificar substancialment Simon Boccanegra (1881). En el curs d'una duradora collaboraci, i malgrat les diferncies, va nixer entre els dos, a ms d'una estima recproca, una pregona i sincera amistat.

Del 1887 al 1898 Boito va tenir una intensa relaci amb l'actriu Eleonora Duse, i per a ella va traduir els drames shakespearians Antoni i Cleopatra, Romeu i Julieta, i Macbeth.

Del 1890 al 1891 va ser director honorari del Conservatori de Parma. El 1893 se li va concedir el doctorat honoris causa a Cambridge, e el 1912 va ser nomenat senador.

Des de la joventut i durant tota la seua vida va treballar a la composici de l'pera "il Nerone", gran fresc histric en cinc actes amb un carcter marcadament decadent; el 1901, public el text  (que va ser un vertader xit editorial), per - venut pels dubtes i per l'autocrtica - no reeix a completar-ne la partitura, malgrat la supressi del cinqu acte complet. Mor el 1918, per angina de pit, i va ser soterrat al Cementeri monumental de Mil.

"Il Nerone", completament musicat per no pas sencerament instrumentat, va ser de seguida completat en l'orquestraci per Arturo Toscanini, Antonio Smareglia i Vincenzo Tommasini, els quals van intentar respectar les indicacions i anotacions que Boito havia deixat. Entre una espectativa sense parang (el pblic esperava l'pera des de feia decennis), la tragdia fou estrenada a l'Scala l'1 de maig de 1924 amb gran xit. No obstant l'xit inicial, la segona pera de Boito no s'ha mantingut al repertori.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81972" title="Venda" nonfiltered="2509" processed="2504" dbindex="32677">
Per la divisi territorial de les Pitises, vegeu Vnda.;

----


Venda fou un dels nou bantustans de l'antiga Sud-frica, situat al nord de Transvaal. Creat el 1959, li fou atorgada la independncia el 1979. El 1994 fou reintegrat a Sud-frica. Tenia una extensi de 7.410 km i una poblaci de 570.000 habitants, d'ells 510.000 venda, 34.000 tsonga, 16.000 basotho i 10.000 altres. La capital era Thohoyandou (10.200 h).

 Histria .
El bantustan fou creat el 1959 per la Promotion of Bantu Selfgovernment Act, per no va rebre autogovern real fins el 1973, i el 1979 fou independitzat, com ja ho havien estat Transkei i Bophuthatswana. Hi havia dos partits poltics:

 Venda Independent People s Party fundat el 1973 i dirigit pe M. Bakane.
 Ngomalungundu People s Party  fundat el 1992 i dirigit per Richard Tshivhase;

El 1994 fou reintegrat a Sud-frica i forma part de la Provncia de Limpopo.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81974" title="Mefistofele" nonfiltered="2510" processed="2505" dbindex="32678">
Mefistofele s una pera amb un prleg, quatre actes i epleg d'Arrigo Boito, amb llibret del mateix compositor basat en el Faust de Goethe.  Va ser estrenada el 1868 al teatre la Scala de Mil i constitu un vertader fracs, el que va obligar l'autor a revisar-la. La versi revisada definitiva es va estrenar a Bolonya el 4 d'octubre de 1875.

Mefistofele ha ocupat des de l'estrena revisada un lloc relativament fix en el repertori internacional.

L'obra de Goethe, Faust, va tenir un gran impacte a tot Europa desprs d'haver-hi dedicat durant gaireb cinquanta anys de la seva vida. Molts msics la van musicar, com per exemple Gounod, per la versi de Boito s possiblement la ms complerta i la que millor recull els diferents episodis de l'obra original.

En el Mefistofele de Boito es planteja fins a cert punt el problema de la salvaci de l'sser hum, el tema del mal al mn, aix com els moments crucials de la segona part incloent la recerca de la bellesa i el pacte amb el diable, oferint-li la seva nima a canvi de qu s'aturi el temps i poder perpetuar la seva bellesa. Per quan aix passa, Faust ja no est pensant en la bellesa fsica sin en l'espiritual, i s per aix que quan diu les paraules fatals Arresti, sei bello (Aturat, moment, ets bonic!), Mefistofele ja ha perdut tot el poder sobre ell.

Les intervencions corals de veus blanques com adultes al prleg i l'epleg sn dels millors moments de la partitura.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81976" title="Gazankulu" nonfiltered="2511" processed="2506" dbindex="32679">

Gazankulu era un dels antics bantustans en qu es dividia l'antiga Sud-frica. Tenia una extensi de 6.565 km	i una poblaci de 497.000 habitants. La capital era Giyani i la major part de la poblaci pertanyia a la fracci shangaan del poble tsonga. 

El bantustan, que formava part del territori de Transvaal, fou projectat el 1959, com la resta de bantustans, per fins el 1971 no va rebre cap autogovern. La forta pressi internacional va impedir que li concedissin la independncia. El primer ministre fou Hudson William Edison Ntsanwisi, del Ximoko Progressive Party. El 1994 fou integrat en la Provncia de Limpopo.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81981" title="Josep Serra i Bonal" nonfiltered="2512" processed="2507" dbindex="32680">

Josep Serra i Bonal (Peralada, 23 de setembre del 1874 - Barcelona, 14 de febrer del 1939) va ser msic i compositor. Renov la composici de sardanes.

Estudi amb el mestre Jaume Cervera a l'escola de msica creada i finanada pels comtes de Peralada. Amb setze anys, i juntament amb el seu germ Miquel, fund la cobla La Principal de Peralada, on toc fins a l'any 1914, any que l'Orfe Catal fu un memorable viatge a Pars i a Londres emportant-se La Principal de Peralada perqu acompanys els seus cants, amb Josep Serra com a director, obtenint un gran xit.

En deixar la cobla resid un temps a Figueres (1915), on fund un institut de rtmica, i dirig el cor Art i Ptria i l'orfe Germanor Emporitana. A l'any segent, marx a viure a Barcelona i s'hi guany la vida tocant en teatres i portant l'oficina de copisteria de l'Orfe Catal. Toc com a fiscornaire a les cobles Sureda i Catalnia (1923). El 1924 entr, juntament amb el flabiolaire Pere Moner, a la Cobla Barcelona i el 1929 n'esdevingu el director. Ultra la seva faceta compositora, com a msic va exercir d'instrumentista de tible -en les primeres poques- i desprs de fiscorn. El seu fill, Joaquim Serra i Corominas continu la seva obra i compongu sardanes considerades d'entre les millors de la msica catalana.

La seva tasca compositora es centr en la cobla: en l'escriptura de sardanes, de les que en va fer 251, en l'adaptaci de balls vuitcentistes, en l'escriptura de msica de tema lliure per a cobla. La seva glossa Present de bodes s una de les primerssimes obres del que ara anomenem msica per a cobla. Seves sn, tamb, les primeres sardanes que es van gravar en els primitius discos de pedra; vegeu-ne els primers ttols ms avall.

Modernament, el compositor Llus Albert li ha dedicat la sardana Evocant Josep Serra (2003).

 Obra .
 Producci sardanista .
Josep Serra, amb l'Antoni Agramont,  marca una progressi substantiva en el camp de la sardana. El primer model de la sardana curta i el posterior, ja en sardana llarga,  d'imitaci de les peres i sarsueles de l'poca, sn substituits per un altre de melodies compostes especialment o adaptades de la tradici musical catalana, en la forma de la sardana moderna.

La seva obra sardanista es pot dividir en tres etapes: La primera, amb peces que cerquen la satisfacci d'un pblic sovint superficial, ocasionalment obligades per a llument d'un o altre instrument (Dues calndries, La joguetona i especialment Una lluita musical). Una segona poca, que obriria la sardana El despertar d'un somni (1900), i que ja comprn sardanes habituals del repertori actual com La pubilla empordanesa o La reina de les flors, amb gran variaci d'estructures i ritmes i amb predomini de l'element lric. Desprs d'un perode de silenci, causat pel trasllat a Barcelona, vindr una tercera etapa ja de maduresa, amb influncies dels grans msics que troba a ciutat (Morera, Pahissa, Lamote, Millet, Pujol). Encetar aquest perode la sardana Encara me'n queden (1921), de ttol ben expressiu, que ser seguida de peces com Bonica, Recordana, Jorn alegre, Gentil, T'estimo.

Josep Serra vist per Josep Pla.

Josep Serra, que conegu anys enrere, quan era l'nima de la vella i inoblidable cobla de Peralada, m'ha deixat un gran record  com a msic i com a amic. Les seves sardanes sn insuperables, molt ben escrites, d'un sabor empordans inconfusible  d'un verisme rstic i empordans tan fi, tan equilibrat, tan clar, tan precs, que jo anomeno Serra el Ruyra de la sardana. s clar que si les seves sardanes no continguessin ms que verisme comarcal no haurien pas arribat a l'alta consideraci que tenen. Sn ms. Molt ms. Sn un esfor reeixit de crear una msica prpia, amb la consegent eliminaci d'influncies aberrants i extiques. (Josep Pla, extret de La substncia, dins El meu pas)

 Selecci de sardanes .
 A cau d'orella (1927);
 Bonica (1929);
 Can de les mares (1916);
 Canigonenca (1905). Adaptada per a banda militar, en partitures que es van publicar a Londres el 1909;
 Les comares (1921);
 Complanta (1909);
 De la gresca (1929), obligada de dos tibles i dues tenores;
 Delectaci (1913);
 Lo despertar d'un somni (1900);
 Dues calndries (1894), obligada per a dos flabiols;
 Encara me'n queden (1921);
 Enjogassada (1935);
 L'enramada (1904);
 L'enredona (1902), revessa;
 Espurnes (1902), obligada per a 2 fiscorns;
 La filadora (1903), revessa;
 Flors i fulles (1902), obligada per a 2 tenores;
 Follia (1909);
 La font de les rondalles (1905), dedicada a la seva futura esposa;
 Gentil (1935);
 Idilli (1904);
 Els infants canten (1922), obligada de tible;
 La joguetona (1894), obligada de flabiol amb variacions;
 Jorn alegre (1929);
 La juganera (1896), obligada de flabiol;
 La marinera (1898), obligada per a dos tibles;
 La matinera (1902), obligada de dos tibles;
 El meu gra de sorra (1927), dedicada a Juli Garreta;
 No te'n vagis, amor meu (1913);
 Peralada (1926);
 El primer piu (1885), primera sardana;
 La pubilla empordanesa (1902), premi en el concurs de cobles que convoc l'Ajuntament de Barcelona per les festes de la Merc el 1902. Amb posterioritat, Joan Maragall li pos lletra;
 Recordana (1925);
 Records de ma terra (1907);
 La reina de les flors (1903);
 Remembrana (1918);
 Rialles i plors (1916);
 El rossinyol (1907), obligada de flabiol;
 T'estimo (1929);
 Una lluita musical (1894), sardana de concert amb variacions per a cinc instruments (trompeta, tenora, fiscorn, tible, flabiol);
 Xiroia (1929), obligada de tible;

 Primeres gravacions de sardanes .
 Perlas y diamantes, La federalista, La sultana, Crit de ptria, Ensomnis, gravades per La Principal de la Bisbal el 1905;
 La pubilla ampurdanesa, gravada per la Bisbal els anys 1905 i 1906;
 Ydili, gravada per la cobla Uni Cassanense, el 1906;
 La reyna de les flors, Cercant floretas, Rosas plidas, gravades per  la cobla La Principal de Peralada, el 1906;
 Ensomnis, Una canoneta al Ter, per la cobla La Bisbal, el 1906;

 Balls per a cobla .
nimo, pas-doble, L'arlesiana, polca, El batallador, pas-doble, El califa, xotis, El capeador, vals, El cazador, pas-doble, El coracero, xotis, El corsario, vals per a llument de flabiol i tible, La chula, masurca, La cigarrera, polca, La dansa de Castellterol, El diamante, xotis, Filigrana, masurca, El gaitero, vals, Galop de cortesia, La golondrina, americana, La gndola, americana, El grumete, vals, El intrpido, pas-doble, El jaleador, vals, El lidiador, pas-doble, La mariposa, americana, Marxa solemnial (1898), Mister Jacques, vals, Morenito, vals, Oleaje, americana, Los orientales, rigodon, Pas a quatre, Per la victria, pas-doble, El piloto, xotis, Present de bodes (1923), glossa inspirada en la can popular, La primorosa, masurca, El profeta, vals, Recuerdos de antao, rigodon, La siempreviva, americana, Tirotitaina, dansa, El turco, galop, Els xatos, dansa

 Altres composicions .
 L'esbojarrada (1922), composta per a orquestra;

 Bibliografia .
 Ins Padrosa i Gorgot, Concepci Rami i Diumenge La nissaga dels Serra, Girona: GISC, 2000;

 Enllaos .
 ndex de les sardanes de Josep Serra (I);
 ndex de les sardanes de Josep Serra (2);
 ndex de les sardanes de Josep Serra (3);
 ndex de les sardanes de Josep Serra (4);
 Primeres gravacions de sardanes;
 Un comentari de Josep Pla sobre Josep Serra;
Article "Cent anys de la pubilla empordanesa" a la revista "Llumiguia";








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81982" title="Miquel Serra i Bonal" nonfiltered="2513" processed="2508" dbindex="32681">
Miquel Serra i Bonal (Peralada, 1867 - 1922) va ser germ de Josep Serra i, amb ell, fund (1890) i dirig la cobla La Principal de Peralada. Estudi amb el mestre Cervera a l'escola de msica de Peralada i esdevingu instrumentista de contrabaix i compositor i lletrista de caramelles i altres peces corals. Es conserven disset sardanes de les que va escriure; en destaca La nina enyorosa (ca. 1902), que sembla que s la primera sardana harmonitzada per a cor de veus mixtes.

Les seves sardanes sn: Alegre festa (1917), Bressant l'infant, Can d'ocells (1917), Cap a la posta, Davallant de l'aplec, Entre el boscatge, Esclats d'enyorana, Flors boscanes, Gentil record, Guspires catalanes (Gravada en disc, potser el 1908, s una de les primeres sardanes en aquest format), ntima, La nina enyorosa, Les goges dansaires, Perles del bosc (1917), Plany d'una verge, Queixa d'amor i Retorn de primavera.

 Bibliografia .
 Ins Padrosa i Gorgot, Concepci Rami i Diumenge La nissaga dels Serra Girona: GISC, 2000;

 Enllaos .
 ndex de les sardanes de Miquel Serra;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81983" title="KwaZulu" nonfiltered="2514" processed="2509" dbindex="32682">

KwaZulu era un bantustan de l'antiga Sud-frica, especfic per al poble zulu. Tenia una extensi de 36.074 km i una poblaci de 3.747.000 habitants. La capital era Nongoma, per el 1980 fou traslladada a Ulundi.

Creat el 1971, el primer ministre del bantustan, Mangosuthu Buthelezi del Inkatha Freedom Party, va oposar-se a la declaraci d'independncia del Bantustan. El 1994 fou abolit i form part de la nova provncia de KwaZulu-Natal. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81985" title="Bophuthatswana" nonfiltered="2515" processed="2510" dbindex="32683">

Bophuthatswana era un bantustan de l'antiga Sud-frica. Consistia en un grapat d'assentaments dispersos al nord del pas. entre les antigues provncies de Transvaal, El Cap i Estat Lliure d'Orange. Tenia un extensi de 40.330 km i una poblaci de 2.050.000 habitants, dels quals 1.370.000 eren tswana, 140.000 tsonga, 130.000 sepedi, 90.000 ndebele, 90.000 xoses, 80.000 basotho i 30.000 zulus. La capital era Mmabatho.

 Histria .
El territori fou creat el 1959, com tots els altres bantustans, per li fou concedida la independncia el 1977. A les eleccions fou escollit president Lucas Mangope, cap del Bophuthatswana Democratic Party. Quan es va desamantellar l'apartheid, el 1993 Lucas Mangope amena amb fer efectiva la independncia, amb suport inicial de Buthelezi i Constand Viljoen. El 13 de mar del 1994 el Congrs Nacional Afric va promoreu una revolta a Mmabatho per reintegrar-la a Sud-frica. Es produren 700 morts, 300 ferits i saquejos. Mangope hagu de fugir i tres militants de l'AWB que li donaren suport (Alwyn Olfaardt, Fance Uys i Sarel Foure) foren morts per la multitud. EL territori fou integrat en les provncies del Nord-oest i de Mpumalanga
 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81990" title="Escultor (constellaci)" nonfiltered="2516" processed="2511" dbindex="32684">


Escultor (Sculptor segons la denominaci en llat de la Uni Astronmica Internacional) s una petita constellaci de l'hemisferi sud introduda per Nicolas-Louis de Lacaille. Fou anomenada originalment com l'estudi de l'escultor, per el nom va ser acurat desprs.

Sculptor cont el pol sud galctic.

Tamb cont el Sistema d'Escultor (la Nana d'Sculptor), una galxia nana que s membre del Grup Local; i el Grup de l'Sculptor, el grup de galxies ms aprop al Grup Local.

Estrelles principals.

L'estrella ms brillant d'Sculptor,   Sculptoris, no passa de la magnitud aparent 4,30.   Sculptoris,   Sculptoris i   Sculptoris sn un poc menys brillants (magnituds 4,38, 4,41 i 4,59).

Taula de les estrelles d'Sculptor.


Nota: Els valors numrics provenen de les dades mesurades pel satllit Hipparcos 

Objectes celestes.

La constellaci de l'Sculptor cont alguns objectes de cel profund, com el cmul globular NGC 288 on les radiogalxies NGC 300 i NGC 613. 

El Grup d'Sculptor s el cmul de galxies ms proper al nostre Grup Local devers 10 milions d'anys-llum de distncia. Comprn, entre d'altres, la galxia espiral NGC 253 i una dotzena ms de galxies.

El pol galctic sud   una de les direccions perpendiculars al pla de la Via Lctia   es troba dins aquesta constellaci.

Histria.

Aquesta constellaci fou introduda per Nicolas-Louis de Lacaille el 1752 al mateix temps que altres 13 per donar nom a una part del cel austral; originalment fou anomenada  l'Atelier du sculpteur .
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81991" title="Anagrama" nonfiltered="2517" processed="2512" dbindex="32685">
Un anagrama s un mot o una frase formats per la transposici de les lletres d'un altre mot o una altra frase.

Anagrames clebres.
 Avida Dollars (Salvador Dal): inventat per Andr Breton, el pope del surrealisme. Salvador Dal va acceptar l'anagrama com un dels seus atributs, passant a formar part de la seva prpia "Llegenda uria".
 Tobia Gorrio (Arrigo Boito): El clebre compositor i poeta itali utilitzava el seu nom vertader com a compositor d'pera i l'anagramtic com a escriptor de .
 Alcofribas Nasier (Franois Rabelais);
 Sinera (Arenys), en l'obra de Salvador Espriu Cementiri de Sinera.
 Nota negra (Argentona), nom d'un bar cultural d'aquesta vila maresmenca.
 Gent raona (Argentona), joc de paraules emprat a Argentona vers ells mateixos.

 Enllaos externs .
 Recull d'anagrames en angls considerats "els millor de tots els temps";












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81992" title="Estat del Tirol" nonfiltered="2518" processed="2513" dbindex="32686">


Tirol (Alemany: Tirol) s un estat federat d'ustria, situat a l'oest del pas. Comprn la part austraca de la regi histrica del comtat del Tirol.

L'estat s partit en dues parts -anomenades Tirol Nord i Tirol Est- separades per una llengua d'uns 20 km amb la qual l'estat federat de Salzburg voreja directament la provncia italiana de Bolzano-Bozen (Alto Adige/Sdtirol).

Tirol del Nord fa frontera amb Baviera, Alemanya, al nord: l'estat federat de Vorarlberg a l'oest: la provncia deBolzano-Bozen, Itlia, i en cant dels Grisons, Sussa, al sud, i l'estat federat de Salzburg a l'est. Tirol de l'Est tamb fa frontera amb l'estat federat de Carntia per la banda oriental.

La muntanya ms alta de l'estat s el Groglockner als Hohe Tauern, amb una elevaci de 3.798 m (12.461 peus). Tanmateix noms s la segona del Tirol global, perqu la primera s l'Ortler, de 3,905 m (12,812 peus), situada al Tirol itali

La capital s Innsbruck. La ciutat s coneguda per la seva universitat, especialment les tcniques modernes en medicina. Tirol s popular per als seus recursos d'esqu famosos, com Kitzbhel, Ischl o St. Anton. Unes altres ciutats ms grans sn Kufstein, Schwaz, Reutte i Landeck, a ms de Lienz, la ciutat ms important de la zona separada de l'est.

 Histria .
Histricament, el Tirol era un comtat del Sacre Imperi Romanogermnic, posteriorment de l'Imperi Austrac i finalment un kronland de l'Imperi Austrohongars, que s'estenia ms enll dels lmits de l'estat d'avui. Les referncies histriques a Tirol (abans de la Primera Guerra Mundial) inclouen Tirol (Tirol nord i Tirol Est) d'avui, per tamb les provncies italianes de Bolzano-Bozen (Alto Adige o Sdtirol) i Trento (Trentino).

Desprs de Primera Guerra Mundial, l'Alto Adige-Sdtirol i el Trentino van passar a formar part d'Itlia, segons les provisions del Tractat de Saint-Germain-en-Laye. Per b que dins d'Itlia tenen la condici constitucional de "regi amb estatut especial", hi ha tothora una mica de tensi a causa del gran nombre de germanoparlants que es consideren ms austracs que no pas italians i que sobretot enyoren l'efica administraci austraca enfront de l'exercida des de la llunyana Roma.

 Enllaos externs .
Rura virtual pel Tirol ;
Guia Turstica del Tirol;


 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81994" title="Rajasthan" nonfiltered="2519" processed="2514" dbindex="32687">
 
R jasth n (hindi         ) s un estat de la Uni ndia. Limita al sud amb Gujarat, a l'est amb el Sindh (Pakistan), amb Madhya Pradesh al sud-est, Uttar Pradesh i Haryana al nord-est i Punjab al nord. Les ciutats principals sn: Jaipur (la capital), Jodhpur, Ajmer, Kota i Bikaner.

 Geografia fsica .
L'estat s travessat de nord-est a sud-oest pels monts Ar valli, que separen el desert de Thar de les altes estepes de l'est, drenades pels rius Mahi i Chambal. La part final del riu Ghaggar inclou les runes arqueologiques de Kalibanga, les ms antigues del subcontinent. El mont Abu s la muntanya ms destacada, i t al cim els famosos temples de Dilwara, lloc de peregrinatge dela jains.

 Ecologia .

A la part oriental de l'estat hi ha dos reserves per tigres: Ranthambore i Sariska, i el parc Nacional de Keoladeo prop de Bharatpur, conegut per la seva notable abundancia d'ocells. A la zona del desert del Thar hi ha el Parc Nacional del Desert
 
 Poblaci i demografia .

L'estat s mitjanament poblat, la part occidental, molt rida, s prcticament deshabitada. 

Les llenges ms parlades sn el rajasthan (89,6 %), el bhili (5,0 %) i l'urdu (2,2 %). 

La religio hind es majoritaria (89%) i els musulmans son noms el 8,5%, hi ha petites minories de sikhs i jains. Molts sindhis que no van voler restar dins Pakistan quan es va produir la divisi el 1947 es van establir a Rajasthan.

 Divisi administrativa .



L'estat est constituit per set divisions i 33 districtes:

 Divisi d'Ajmer:
 Ajmer;
 Bhilwara;
 Nagaur;
 Tonk.
 Divisi de Bharatpur: ;
 Bharatpur;
 Dholpur;
 Karauli;
 Sawai Madhopur;
 Divisi de Bikaner:
 Bikaner;
 Churu;
 Ganganagar;
 Hanumangarh;
 Divisi de Jaipur: ;
 Jaipur;
 Alwar;
 Jhunjhunu;
 Sikar;
 Dausa;
 Divisi de Jodhpur: ;
 Barmer;
 Jaisalmer;
 Jalore;
 Districte de Jodhpur;
 Pali;
 Sirohi.
 Divisi de Kota: ;
 Baran;
 Bundi;
 Jhalawar;
 Kota.
 Divisi d'Udaipur:
 Banswara;
 Chittorgarh;
 Pratapgarh;
 Dungarpur;
 Udaipur;
 Rajsamand;

 Economia .
A la part oriental, regi de pluges suficients, es concentra la major part dels conreus (melca, blat, cigrons, ssam, canya de sucre i cot). La resta del pas es dedica a la cria d'ovelles, cabres i camells i a conreus de mill i cigrons. T abundants recursos miners, i produeix prop dels 4/5 del guix del pas (Jodhpur i B kan r), sal, mica, beril, pirita, lignit, coure, plom, zinc i magnesita. Indstries sucrera, farinera, del ciment i del vidre, poc desenvolupades.  

 Histria .
Fou constitut primerament per dinou dels antics estats rajputs: (Jaipur, Jodhpur, Bikaner, Mewar, etc... el 30 de mar del 1949, que era la Rajputana prpia; el territori que havia estat sota govern directe britnic a la provncia d'Ajmer-Merwara li fou annexat el 1956. Els estats que no pertanyien a la Rajputana prpia, com Tonk, foren inclosos en Madhya Pradesh.


Vegeu tamb.
Histria de Rajasthan;
Rajputana;
Joganiya Mata;

Referncies.
Gahlot, Sukhvirsingh. 1992. RAJASTHAN: Historical & Cultural. J. S. Gahlot Research Institute, Jodhpur.
Somani, Ram Vallabh. 1993. History of Rajasthan. Jain Pustak Mandir, Jaipur.
Tod, James & Crooke, William. 1829. Annals & Antiquities of Rajasthan or the Central and Western Rajput States of India. 3 Vols. Reprint: Low Price Publications, Delhi. 1990. ISBN 81-85395-68-3 (3 vols.);
 Mathur, P.C., 1995. Social and Economic Dynamics of Rajasthan Politics (Jaipur, Aaalekh);

Enllaos externs.

 Portal alemany de Rajasthan;
 Rajasthan mapa de viatge;
 Govern de l'estat de Rajasthan - ;
 Departament de Turisme de Rajasthan  ;
 Rajasthan Related Info  ;
 Fotos de Rajasthan;
 Fotos dedicades de Rajasthan;
 Pedres de Rajasthan;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81998" title="Vehicle d'hidrogen" nonfiltered="2520" processed="2515" dbindex="32688">



Un vehicle d'hidrogen s un autombil que utilitza hidrogen com a font primria de potncia per a la locomoci.


Aquests cotxes utilitzen generalment l'hidrogen mitjanant un d'aquests dos mtodes: combusti o conversi de pila de combustible. En la combusti, es "crema" l'hidrogen als motors fonamentalment de la mateixa forma que als vehicles tradicionals de gasolina. En la conversi de pila de combustible, l'hidrogen es converteix en electricitat a travs de piles de combustible que mouen motors elctrics. Amb ambds mtodes, el subproducte principal de l'hidrogen consumit s aigua que addicionalment pot tamb moure una micro-turbina (mireu cotxe de vapor).

Fabricants d'autombils d'hidrogen.

BMW   7 series ;
DaimlerChrysler   F-Cell, basat en Mercedes-Benz Clase-A.
Ford Focus FCV ;
General Motors    Hy-wire i l'HydroGen3;
Honda -  Honda EV Plus ;
Hyundai   Santa Fe FCEV, basat en la tecnologia  UTC Power;
Mazda - RX-8, amb un motor de rotaci de combustible-dual (hidrogen o gasolina) .
Nissan   X-TRAIL FCV, basat en UTC Power;
Toyota est desenvolupant un vehicle hbrid (electricitat) bivalent (amb gasolina/hidrogen).
Volkswagen tamb est desenvolupant els seus propis models.

Vegeu tamb.
 Autopista d'hidrogen;
 Biodiesel;
 Cotxe d'aire;
 Cotxes de combustible alternatiu;
 Cotxe de vapor;
 Combustibles lquids;
 Futur del cotxe;
 Gas licuat del petroli;
 Hidrogenera;
 Hidrogen gass comprimit (CGH2);
 Hidrogen lquid (LH2);
 Home Energy Station (HES).
 Motor de cotxe bivalent i CleanEnergy.
 Vehicle elctric;
 Vehicle hbrid;
 Trbrid;
 Yoshiro Nakamatsu;


Enllaos externs.

Estudi i Piles d'hidrogen del Observatori de Prospectiva Tecnolgica Industrial (OPTI).
Video Of An Engine Running Directly Off Of Hydrogen From Tap Water;
Experts say electric cars should be part of research plans for automakers   "That's the advice of a panel of technical experts representing the National Academy of Sciences. They say government and industry researchers should examine battery electric vehicles as an alternative to cars and trucks powered by hydrogen fuel cells." ;
 Toyota   Hybrids or Hydrogen?   "The lower efficiency of hydrogen production compared to gasoline brings the well-to-wheel efficiency of FCVs below that of hybrids.";
 Honda's More Powerful Fuel Cell Concept with Home Hydrogen Refueling   Not that we can afford them, build 300 Million of them, nor have enough NG to fuel them. But those 25 kW hub motors sure would work great for affordable Battery electric vehicles or Plug-in hybrid electric vehicles.
 Alternative Fuel Vehicle Training From the National Alternative Fuels Training Consortium.
 Hydrogen Cars Hydrogen car resource featuring information about the future of the hydrogen highway, fuel cell technology, producing h2 for consumer vehicle use and other issues.
 Hydrogen Cars.
 How Hydrogen Can Save America Wired magazine .
 German Clean Energy Partnership information about Hydrogen. ;
 Aral information about hydrogen.
 Hypercar Concept;
 Hydrogen & Fuel Cell Investor News;
 Australia to trial hydrogen-powered buses;
HDW has signed contracts for 16 fuel cell submarines;
 Key Initiatives in the President's State of the Union Message;
 President Bush delivers speech promoting hydrogen use;
 Is BMW Building a Hydrogen Bombshell?;
 BMW Sets 9 RECORDS WITH HYDROGEN COMBUSTION ENGINE;
 Running on Empty   The End of Suburbia and the future slums of Irvine, review of the documentary film The End of Suburbia;
 Our Transportation Energy Future   contrasts the "hydrogen economy" with biofuels;
NOVA scienceNOW   A 14 minute video of the NOVA broadcast about hydrogen fuel cell cars that aired on PBS, July 26, 2005. Hosted by Robert Krulwich with guests, Ray and Tom Magliozzi, the Car Talk brothers.
 Scientific American Frontiers  Hydrogen Hopes Watch Online | PBS;
Demonstration hydrogen cars available in California.
A new Hydrogen internal combustion engine concept will use Magnesium to create Hydrogen inside the car   A news report from IsraCast;
 Smartfish.
 New methods for biohydrogen.
 Formula Zero.
 Comparing BioDiesel to Hydrogen in cars. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="81999" title="Pantalla d'escombrat volumtric" nonfiltered="2521" processed="2516" dbindex="32689">
Una pantalla d'escombrat volumtric o swept-volume display en angls, s una pantalla volumtrica que per mitj de la representaci d'imatges bidimensionals sobre una pantalla que est girant a alta velocitat s capa de generar imatges que el sistema visual hum (SVH) percep com a tridimensionals. Les imatges bidimensionals es poden representar per mitj de diverses tcniques, ja sigui incloent-hi LEDs a la prpia pantalla giratria o b projectant-les des d'un projector extern (cas ms habitual comercialment). La pantalla giratria pot tenir forma d'hlix o b ser una superfcie plana molt prima i translcida.

La pantalla d'escombrat volumtric s'est implantant en camps tan diversos com poden ser la medicina, el CAD mecnic o la visualitzaci militar.

Funcionament.

L'explicaci del funcionament es basa en les tcniques de projecci d'imatges sobre una superfcie translcida ats que no es perd generalitat al fer-ho i que el mateix principi de funcionament s aplicable a les pantalles amb LEDs.

Parts del sistema.
La pantalla d'escombrat volumtric est formada per un conjunt d'elements bsics com un projector de llum, un sistema de miralls retransmissors de llum, una superfcie on es projecta aquesta llum, un sistema de gir que permet la rotaci de la superfcie de projecci i finalment una cobertura transparent que protegeix el sistema de rotaci de qualsevol element que en pugui obstaculitzar el seu funcionament.

Projector: s l'element que actua com a font de llum. Actualment s'usen dues tecnologies, la primera d'elles usa tres lsers, un vermell, un verd i un blau. L'altra utilitza la tecnologia DLP.
Superfcie de projecci: element que pot ser una pea de vidre acrlic i tenir forma d'hlix o b ser un element translcid molt prim. Quan la llum impacta aquest element la llum sembla sorgir del punt d'impacte i no pas de la font de llum real. Pel cas de l'element translcid s possible veure una imatge per ambds costats de la superfcie.
Sistema de gir: s'encarrega de dotar d'una velocitat de gir a la superfcie de projecci conjuntament amb els miralls retransmissors, de tal manera que aquests formin el mateix angle respecte a la superfcie de projecci en tot moment, independentment de l'angle instantani que presenti la superfcie de projecci respecte al projector.
Miralls retransmissors: conjunt de miralls encarregats de guiar la llum provinent del projector sobre el seu punt corresponent de la superfcie de projecci.

Generaci de la imatge.

Cada voxel de la imatge tridimensional emet llum des de la regi de l'espai on est situat. La combinaci de les diferents intensitats de llum de cadascun dels voxels continguts en un volum s el que forma l'escena tridimensional.

Per tal d'aconseguir l'emissi de cada voxel es realitza un escombrat de la superfcie de projecci amb un feix llumins. Un cop s'ha projectat la llum sobre tota la superfcie s'hauran illuminat tots els voxels continguts a la regi de l'espai que ocupa la superfcie en aquell moment, a continuaci la superfcie rota un determinat angle i tornant a repetir l'escombrat amb el feix llumins s'illuminen nous voxels. D'aquesta manera repetint  el procs, la superfcie de projecci anir escombrant un espai volumtric i illuminant els diferents voxels continguts en ell. La imatge s'haur generat completament quan la superfcie de projecci, hagi realitzat mitja volta sobre si mateixa.

Tanmateix, amb aquest sistema no s'aconsegueix crear realment una imatge de tres dimensions sin que s'aprofita una caracterstica del SVH anomenada persistncia de visi que permet enganyar-lo perqu cregui que el que est veient s una imatge tridimensional enlloc d'una gran quantitat d'imatges bidimensionals presentades en un perode de temps molt curt. Aquest fenomen permet bsicament donar continutat a una seqncia d'imatges presentades de forma discreta. En aquest cas la continutat esdev espaial, mentre que en el cas de les seqncies de vdeo, s temporal, i s el que permet percebre el moviment.

Caracterstiques.

Per entendre les propietats d'aquesta tecnologia cal primer entendre com els ssers humans veuen el mn.

Propietats de la visi tridimensional humana.

Els humans perceben les tres dimensions perqu el seu cervell combina les imatges mnimament diferents procedents de cada ull. Una conjugaci entre illusions ptiques, musculatura ocular, enfocament i convergncia, i moviment del cap s el que incrementa aquestes dues imatges amb informaci que el cervell utilitza per crear la percepci de les imatges en tres dimensions. La diferncia entre la imatge captada per cadascun dels ulls s'anomena disparitat binocular. Aix fora els ulls a realitzar altres accions necessries per a determinar profunditats, cal que els ulls convergeixin o dit d'una altra manera, cal que mirin tots dos cap al punt on les dues imatges se solapen i llavors enfoquin a aquella distncia. Si apareix una diferncia entre el punt de convergncia de les imatges i el punt on s'est enfocant es produeix un rpid cansament ocular que pot derivar en maldecaps. Finalment per al clcul de la profunditat resta indicar que el moviment del cap que permet veure zones de la imatge que prviament estaven amagades s tamb un factor molt important. Aquesta sensaci de profunditat induda pel moviment de l'observador s'anomena parallaxi de moviment.

Propietats de la tecnologia de les pantalles d'escombrat volumtric.

Pel fet de ser una pantalla volumtrica presenta una srie de propietats molt tils, incloent un angle de visi de 360 molt ms ampli que les pantalles bidimensionals, aix com proporcionar imatges amb completa parallaxi, s a dir, permetent un o diversos observadors mirar una escena tridimensional des de diversos punts de vista, tant horitzontals com verticals. A ms a ms, aquestes pantalles no presenten problemes d'enfocament o de convergncia al generar imatges que realment tenen profunditat i que per tant permeten a l'ull rotar i convergir al mateix punt on estan enfocant, cosa que no passa amb altres pantalles tridimensionals com ara les ulleres estereoscpiques, que provoquen que l'ull resti enfocant a la distncia on es troba la pantalla que emet les imatges mentre les imatges que les ulleres filtren i projecten a cada ull els forcen a convergir a distncies per davant o darrera de la distncia focal.

Caracterstiques tcniques.

Projector amb tres lsers: poden processar aproximadament mig megabyte per segon d'informaci i per tant com a mxim poden representar imatges tridimensionals simples i monocromtiques. Aquest tipus d'imatges contenen uns 10.000 voxels.
Projector amb DLP: Sn capaos de generar imatges tridimensionals degut a la gran capacitat de processament dels DLP que s de l'ordre de 2.75 GB/s. Aix comporta que siguin capaos de generar imatges tridimensionals complexes i de color. En un exemple prctic, per a la pantalla comercial Perspectra aquest tipus d'imatges contenen uns 100 milions de voxels en 25 cm de dimetre. Per a generar-les s'usa una velocitat de rotaci de la pantalla de projeci d'unes 15 voltes per segon i on s'hi projecten ms de 200 imatges bidimensionals per segon el que porta a una freqncia d'unes 6400 imatges per segon, suficient per enganyar el cervell acostumat a les 25 necessries per a generar sensaci de moviment.

Avantatges i inconvenients.
Pros.
Un dels principals avantatges d'aquesta tecnologia i que la fa especialment atractiva als entorns comercials s que el programari de reproducci d'imatges que s'usa a l'actualitat per representar grfics tridimensionals s fcilment adaptable per a representar aquests mateixos grfics a una pantalla d'escombrat volumtric i per tant els costs d'adaptaci de programari serien molt baixos.
Contres.
El fet de contenir un component que gira a gran velocitat obliga a tenir un control de vibracions. En el millor dels casos aquestes vibracions portarien a una prdua de definici de la pantalla degut a que els voxels no estarien sempre al mateix punt i per tant s'obtindria una imatge ms borrosa. En el pitjor dels casos tot el mecanisme es podria desmuntar degut a la precessi giroscpica, un fenomen que depen de la fora aplicada sobre un element en rotaci. Per tant, muntar aquest tipus de pantalles en avions, vaixells o elements mbils s un gran repte.

Per altra banda, per mantenir l'aparent continutat d'una imatge tridimensional al llarg de tot el seu camp de visi caldr un projector que pugui produir un gran nombre d'imatges per segon. En conseqncia les pantalles de volum escombrat poden presentar com a molt centenars de colors i per tant no poden crear masses efectes com ara imatges amb mltiples textures ni de grans dimensions.

Futur.
Un dels aspectes als que s'enfronten els investigadors a l'actualitat sobre les pantalles de volum escombrat s la generaci d'ombres, s a dir, una opacitat dels voxels. Actualment les pantalles de volum escombrat que es comercialitzen generen imatges translcides en les que cada voxel actua com un emissor omnidireccional i per tant no s possible representar regions d'ombra.
Aquest aspecte juntament amb la voluntat d'usar aquestes pantalles com a element d'interacci i no pas com un element merament de projecci esdevindran els camps a explorar a partir d'ara.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82002" title="Mercury" nonfiltered="2522" processed="2517" dbindex="32690">

Mercury s un llenguatge de programaci lgic-funcional dirigit a aplicacions del mn real. Est desenvolupat a la Universitat de Melbourne sota la supervisi de Zoltan Somogyi. La primera versi va sser desenvolupada per Fergus Henderson, Thomas Conway i Zoltan Somogyi i va ser editada l'Abril de 1995.

Mercury t diverses caracterstiques adreades a una millor enginyeria de software. s compilat i no interpretat. Presenta un sofisticat i estricte sistema de tipus i modes. Els seus autors proclamen que aquestes caracterstiques, combinades amb la natura abstracta de la programaci lgica i la divisi en mduls, faciliten l'escriptura rpida de programes fiables.

Mercury s ms pur i ms declaratiu que Prolog, car no t les instruccions extra-lgiques de Prolog tal com "cut" (que evita el "backtracking") i la entrada/sortida imperativa. Aix permet una millor optimitzaci dels programes per fa que la codificaci d'algorismes seqencials sigui ms complicada. Degut a les optimitzacions, els programes escrits en Mercury sn significativament ms rpids que els equivalents escrits en Prolog.

Mercury est disponible per a la majoria de plataformes Unix, Mac OS X, i MS-Windows.

Programes notables escrits en Mercury inclouen el compilador Mercury, la base de dades deductiva Aditi i el programa de formateig Prince XML.

 Rerafons .

Mercury t diversos rerafons de compilaci (ang.:back-ends), que permeten compilar codi Mercury als segents llenguatges i mquines virtuals:
Llenguatge C de baix nivell per a GNU Compiler Collection (GCC) (el rera-fons original de Mercury);
Llenguatge C d'alt nivell;
Common Intermediate Language (IL) per a .NET (CLR);
Java bytecode per a JVM.
Assembler via el rerafons GCC.
(els tres darrers encara de qualitat incompleta)
 
Mercury tamb s'ha emprat en Aditi, una base de dades deductiva desenvolupada a la Universitat de Melbourne. 

Mercury t una interfase de llenguatges forans, que permet enllaar amb codi escrit en altres llenguatges de programaci. Sn els segents:



Per a d'altres llenguatges cal encadenar-los des dels mencionats. Tantmateix aix vol dir que el codi for pot caldre reescriure'l per als diferents rera-fons, altrament la portabilitat entre rera-fons es perdria.

 Example: Hola mn .
Hola mn en Mercury:

 :- module hello.
 :- interface.
 :- import_module io.
 :- pred main(io::di, io::uo) is det.

 :- implementation.
 main(!IO) :-
 	io.write_string("Hola, Mn!
", !IO).


(adaptat del tutorial de Ralph Becket Tutorial de Mercury) .

 Enllaos externs .
 Pgina Oficial de Mercury ;
 LiteratePrograms  wiki d'exemples de programaci literria amb algorismes en diversos llenguatges.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82018" title="Perdiu roja" nonfiltered="2523" processed="2518" dbindex="32691">

La perdiu roja (Alectoris rufa) s un ocell  de fins 35 cm, ales i cua curtes, amb plomes a les parts superiors de color gris rogenc, galtes i  gola blanques limitades per una franja negra, amb potes i el bec vermells. viu a la Pennsula Ibrica, al sud de Frana, al noroest d'Itlia, al sud de la Gran Bretanya, a Crsega i a les Balears (excepte a Formentera).

s un ocell propi de llocs oberts ms aviat secs i de conreus de cereals. s sedentari i gregari, grups familiars, que vola de forma sorollosa i incapa de fer recoreguts llargs. Fa una posta d'uns 20 ous en nius a terra i les cries (perdigons) mengen insectes mentre els adults s'alimenten de gra. s una de les peces de caa ms apreciades i se'n fan moltes repoblacions que afecten la gentica de l'espcie.

La temporada de caa de la perdiu roja comena a mitjans d'octubre i acaba a mitjans de mar. Normalment, per tirar en una perdiu s'utilitza el perdig del 7 o del 6.

Distingim dos tipus de perdius, les de granja i les salvatges. Les salvatges aguanten molt i volen a una velocitat molt rpida, per fent molt de soroll. Tamb es diferencien perqu tenen les potes vermelles. Les de granja tenen les potes ms roses i no volen tan rpid. A ms a ms fan volades de curta distncia, al contrari de les salvatges. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82021" title="Ab urbe condita" nonfiltered="2524" processed="2519" dbindex="32692">

Ab urbe condita (AUC o a.u.c, tamb Anno urbis conditae) s un terme llat que significa des de la fundaci de la ciutat (de Roma), que segons la tradici es produ l'any 753 aC. Es fa servir per referenciar els anys a partir de la fundaci de Roma, especialment til en el camp de la historiografia de la Roma monrquica i republicana.

Aquest calendari noms fou utilitzat per uns pocs historiadors romans per identificar els anys, ja que habitualment s'utilitzava la identificaci a travs de la parella consular. De fet, s molt ms utilitzat en l'actualitat que no pas ho fou en l'poca romana.

La data tradicional per a la fundaci de Roma del 21 d'abril de 753 aC fou establerta per Marc Terenci Varr, que per a tal fi utilitz les llistes consulars i anomen l'any dels primers cnsols com el 245 ab urbe condita. Per a aquesta darrera xifra utilitz els escrits de Dions d'Halicarns, que considera un perode de 244 anys per a la monarquia romana, entre la fundaci de la ciutat i l'adveniment de la Repblica.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82022" title="ATP Masters Series" nonfiltered="2525" processed="2520" dbindex="32693">
L'ATP Masters Series s un conjunt de nou torneigs de tennis que es disputen al llarg d'una temporada en diverses ciutats del mn, especialment a Europa i Nord-Amrica. Desprs dels torneigs del Grand Slam sn els torneigs de ms jerarquia dins el circuit de l'Associaci de Tennistes Professionals (ATP), la participaci en els quals s obligatria per als tennistes de major rnquing mundial.

Aquesta terminologia parteix de l'any 1990, quan l'ATP va decidir reorgantizar els torneigs mundials i classificar-los en categories i importncia. El resultats obtinguts en aquests torneigs atorguen als jugadors ms punts per al rnquing mundial que qualsevol altre torneig regular llevat dels torneigs del Grand Slam o de la Copa Masters.

Torneigs.
Els llocs on es disputen els nou torneigs de la Srie Masters acostumen a ser fixos, tot i que alguns han canviat amb el temps. Els actuals sn els segents:




Al final de l'any es disputa la Copa Masters masculina, en la qual hi prenen part els vuit millors tennistes del rnquing mundial de l'ATP. L'escenari d'aquest torneig canvia cada any.


Enllaos externs.
  Pgina oficial del Circuit ATP Masters Sries;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82027" title="Banda crtica" nonfiltered="2526" processed="2521" dbindex="32694">
Una banda crtica s l'ample de banda d'un soroll que emmascara a un to a partir del qual, si s'augmenta, no s'aprecia que l'efecte d'emmascarament freqencial augmenti.

Suposem que un soroll de banda molt estreta emmascara a un to pur i que la freqncia central d'aquest to coincideix amb la central de l'espectre de soroll. Si augmentem l'ample de banda del soroll s'arriba a una certa amplada a partir de la qual deixa de percebre's l'augment de l'efecte d'emmascarament. Aquesta amplada seria la banda crtica i la seva existncia significa que tant sols l'energia prxima a la freqncia del to emmascarat contribueix de manera significativa al seu emmascarament. Aquest fenomen permet explicar-ne d'altres com la sonoritat.

Segons un estudi de Zwicker, una banda crtica correspon a una distncia de l ordre de 1,3 mm sobre la membrana basilar i el seu ample de banda s aproxima a la d un filtre passabanda de 1/3 d octava, en particular a partir de la freqncia de 250 Hz.

Un filtre passabanda de 1/3 d octava d ample de banda es un filtre que verifica que les seves freqncies de tall compleixen la relaci:

 ;

La freqncia de tall s la freqncia per la qual el filtre presenta una atenuaci de 3 dB respecte a la banda passant.

Podriem dir que en conseqncia, l'oda humana actua com una srie de filtres en parallel de 1/3 d'octava, cosa que s'utilitza en mesures de sonoritat juntament amb les corbes isofniques per modelar la percepci dels sons de l'oda humana. s el que s'anomena xarxes de ponderaci on la ms usual s l'A, tot i que tamb existeixen la B,la C i la D. Aquesta ltima destinada a medicions cstiques en l'mbit de l'aeronutica.



Observant la taula anterior podem veure que gaireb tres quartes parts de les bandes crtiques es troben situades per sota dels 5kHz. Aquest fet indica que l'oda humana percep ms informaci de les baixes freqncies que de les altes. En concret, presenta una major sensibilitat al voltant dels 4kHz.

Un altre aspecte que cal tenir en compte s que com ms bandes crtiques exciti un so, s a dir, com ms ample de banda tingui aquest, ms sonoritat ens produir. En altres paraules, un so que exciti ms bandes crtiques que un altre (amb ms ample de banda) t moltes possibilitats de produir-nos una mayor sonoritat que un so que n'exciti noms una i segur que ens produir una major sonoritat que un to pur, per molt que aquest tingui un nivell de pressi sonora molt superior.

Aquest fet s conseqncia directa de qu un so amb ms ample de banda excita a ms cellules cilliades.  







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82028" title="Dialecte constitutiu" nonfiltered="2527" processed="2522" dbindex="32695">
Un dialecte constitutiu d'una llengua s el que apareix com a resultat de l'evoluci in situ d'un altre idioma, o sigui que s un dels dialectes parlats on s'origin un idioma. Aquest terme s'oposa al de dialecte consecutiu.

Els dialectes constitutius del catal sn el resultat de l'evoluci del llat vulgar en una rea geogrfica concreta, en el nostre cas la Catalunya Vella, situada a banda i banda del Pirineu. En concret, hi ha el catal nord-occidental parlat a l'Alt Urgell i potser Andorra; el catal central, parlat des de la Cerdanya fins a Barcelona i l'Empord, passant per la Catalunya Central; i el catal septentrional, parlat al Rossell, el Conflent i el Vallespir. (El Pallars i la Ribagora, tot i formar part de la Catalunya Vella i parlar-s'hi el catal nord-occidental, potser van incorporar el catal tardanament, vers l'any 1000, per la pressi des del comtat d'Urgell. Per tant, s difcil determinar si els parlars pallars i ribagor sn un dialecte constitutiu o un dialecte consecutiu.) Els dialectes constitius del catal tenen una forta presncia d'element germnic i una molt baixa presncia d'element arbig i mossrab, que s que es troba en els dialectes consecutius.

En alguns idiomes, com l'occit i l'itali, tots els seus dialectes sn, a grans trets, dialectes constitutius. 

Bibliografia.
VENY, Joan. Els parlars catalans. Sntesi de dialectologia, 2a ed. Palma: Moll, 1982, p. 19-20. ISBN: 84-273-0422-6;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82030" title="Mar Cantbrica" nonfiltered="2528" processed="2523" dbindex="32696">
 
 
La mar Cantbrica, o el mar Cantbric, s una mar litoral de l'oce Atlntic que banya la costa nord de la pennsula Ibrica i la costa sudoest de Frana . Tradicionalment comprn des de la punta d'Estaca de Bares (Galcia) fins a la desembocadura del riu Adur (Pas Basc/Landes). La part que banya les costes del Pas Basc  s ms coneguda com a golf de Biscaia o golf de Gascunya.

Constitueix una mar de transici entre les mars fredes del nord i les temperades del trpic, cosa que fa que sigui un ecot d'espcies vegetals i animals d'aiges fredes.

Els forts vents del nord-oest que bufen sobre aquesta mar tenen l'origen en les baixes pressions centrades sobre les illes Britniques i la mar del Nord, en combinaci amb l'anticicl de les Aores. La distncia recorreguda pel vent i el manteniment de la seva direcci i velocitat constants fa que es generin ones que oscillen entre 2,5 i 3 metres d'alria, la qual cosa origina un mar molt agitat. En condicions molt particulars, ms propcies durant els mesos d'abril-maig i setembre-octubre, els vents de l'oest poden assolir magnituds de galerna, amb ones que arriben a superar els 9 metres.

A mesura que ens aproximem a la costa francesa, les aiges van sent ms clides. Posseeix una salinitat mitjana del 35%, encara que aquesta dada varia molt en funci del rgim de pluges imperant a la zona. T una significativa amplitud de marea i s travessada pel corrent del Golf.

Va ser batejada per l'Antiga Roma en el segle I aC com a Sinus Cantabrorum (o "oce dels cntabres").













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82031" title="Escala de ciclons tropicals" nonfiltered="2529" processed="2524" dbindex="32697">
Un cicl tropical s classificat d'acord amb els seus vents mxims usant diverses escales. Aquestes escales sn provedes per diversos agents, incloent-hi l'Organitzaci Meteorolgica Mundial, el Centre Nacional d'Huracans, i la Agncia de Meteorologia. 

Atlntic i Pacfic Est.
Article principal: Escala Saffir-Simpson

L'escala Saffir-Simpson s el sistema de classificaci usat amb huracans atlntics i del pacfic est (fins a 140 W). Una tempesta Categoria 1 te els mxims vents ms baixos, i un hurac Categoria 5 t els ms alts. El rnquing no es basa en termes efectius. Tempestes de categoria baixa poden infringir ms dany que tempestes de categoria alta, depenent de factors com el terreny local i la pluja total. Per exemple, un hurac Categoria 2 que passa per una regi urbana gran segurament causar ms dany que no pas un gran hurac Categoria 5 que passi per una regi rural. De fet, sistemes tropicals amb menys fora que un hurac poden produir danys importants i vctimes humanes, per culpa sobretot d'inundacions i esllevissades.

El Centre Nacional d'Huracans americ classifica huracans de Categoria 3 en amunt com a huracans majors. El Joint Typhoon Warning Center, tamb nord-americ, classifica tifons amb vents de com a mnim 241 km/h (67 m/s, equivalent a una forta tempesta de Categoria 4) com a Super Tifons.

La definici de la categoria d'aquests, segons l'Organitzaci Meteorolgica Mundial (OMM, WMO en angls) i usada per a la majoria d'agncies meteorolgiques s aquella que parteix d'una mitja de 10 minuts a una altura de 10 m. El servei meteorolgic nord-americ defineix la categoria dels vents basant-se en la velocitat mitja en 1 minut a 10 m de la superfcie.

 Pacfic Sud .
La Agncia de Meteorologia australiana fa servir una escala anomenades categories de contundncia de ciclons tropicals de l'1 al 5 A diferncia de l'escala Saffir-Simpson, les categories de contundncia es basen en la velocitat de les rfegues de vent mxima estimada, que s un 30-40% ms forta que les mitjanes de 10 minuts dels altres vents. Les categories de contundncia sn classificades ms baixes que a l'escala Saffir-Simpson - per exemple, un cicl tropical de categoria de contundncia 2 s d'una manera equivalent a una forta tempesta tropical o a un dbil hurac de categoria Saffir-Simpson 1.



Els vents donats a la taula es basen en una mitjana de 10 minuts.

 Pacfic Oest .
Jap, les Filipines, Hong Kong, Macau i Taiwan fan servir la segent escala per a classificar ciclons tropicals. Aquesta escala tamb s'usa per a un intercanvi regional entre els membres del Comit de Tifons. 


Nota:
Els vents donats a la taula es basen en una mitjana de 10 minuts.
Jap i Taiwan fan servir una altra escala en el seu propi idioma.
Les Filipines mesclen 'Tempesta Tropical Severa' amb 'tempesta Tropical' al distribur avisos populars.
La Xina fa servir una escala molt semblant excepte:
Mitjanes de 2 minuts.;
Els vents d'una Depressi Tropical sn definits com sent equivalents a una fora de Beaufort de 6-7, i com a conseqncia un lmit inferior s situar.;
El Tif es divideix en 3 categories des de la sobtada introducci de la extesa escala de Beaufort el 15 de Mar del 2006. TEls vents anomenats Tif, Tif Contundent i Super Tif sn definits com a equivalents a unes forces de Beaufort de 12-13, 14-15 i 16-17 respectivament.;

 Comparacions dels sistemes .
L'Agncia de Meteorologia australiana tamb ofereix aquesta taula de comparaci entre sistemes de classificaci:


Referncies.


 Vegeu tamb .
Cicl tropical;
Escala Saffir-Simpson;
Llista de noms dels ciclons tropicals;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82032" title="Yangon" nonfiltered="2530" processed="2525" dbindex="32698">


Yangon (abans coneguda amb el nom angls de Rangoon, de vegades catalanitzada Rangun) s la ciutat principal i ms poblada de Myanmar, l'antiga Birmnia, amb 4.082.000 habitants (2005) i 576 km de superfcie municipal. Est situada a la confluncia dels rius Yangon i Bago, a uns 30 km del golf de Martaban, a 1648' N i 969' E. Capital tradicional del pas, el novembre del 2005 la junta militar birmana va comenar a traslladar la capitalitat a la ciutat de Naypyidaw, a la divisi de Mandalay. Tamb s la capital de la divisi de Yangon, de 10.170 km i 5.420.000 habitants el 1999. 

En comparaci amb altres ciutats importants del sud-est d'sia, Yangon no est gaire desenvolupada. Actualment hi ha un boom de la construcci degut majoritriament a la influncia de la inversi privada, especialment de Singapur i de la Xina. Al centre de la ciutat i a l'rea metropolitana s'hi han reconstrut o remodelat molts edificis de pisos i centres comercials (els anomenats taik). Yangon t el nombre ms gran d'edificis colonials del sud-est d'sia, entre els quals destaquen les oficines del Govern, la Cort Suprema, l'Ajuntament, el mercat de Bogyoke i l'Hospital General, tots els quals recentment restaurats o en procs de restauraci. Els barris perifrics com Thaketa o les "noves ciutats" (myo-thit) sn rees pobres amb un marcat carcter suburbial.

A part dels edificis colonials britnics esmentats, Yangon destaca per les seves pagodes de cpules daurades, entre les quals les de Shwedagon i Sule, a part de les de Chaukhtatgyi i Kyaukdawgyi. Altres llocs notables sn la Universitat, la catedral de Santa Maria, el Monument als Aliats, el Zoolgic i els llacs de Kandawgyi i Inya.

L'Aeroport Internacional de Yangon es troba a 19 km del centre de la ciutat. 

Yangon prov de les paraules birmanes yan i koun, en el sentit de "ciutat sense enemics".



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82035" title="Ecot" nonfiltered="2531" processed="2526" dbindex="32699">
L'ecot s el lmit natural entre dos ecosistemes diferents. Generalment, a cada ecot i viuen especies prpies d'ambds ecosistemes i solen ser zones de major riquesa i inters biolgic.

A l'ecot interactuen -compartint un mateix espai- organismes diversos, provinents de zones de vida diferents. Amb freqncia la diversitat i la densitat de les espcies presents a l'ecot s major que en les comunitats que el voregen. Des del punt de vista sistmic s a l'ecot on es produeix el major intercanvi d'energia. Aix, l'ecot representa la zona de mxima interacci entre ecosistemes limtrofs.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82037" title="Masters d'Indian Wells" nonfiltered="2532" processed="2527" dbindex="32700">


El Masters d'Indian Wells s un torneig de tennis que es disputa anualment a Indian Wells, Califrnia, als Estats Units. s un torneig que forma part de l'ATP Masters Series, en la categoria masculina, aix com del WTA Classe 1, en la categoria femenina.

Originalment el torneig en categoria femenina es disputava una setmana abans de la masculina, per a partir de 1996 la competici d'ambds categories, aix com dels dobles, es realitza en parallel.  

El Masters d'Indian Wells es realitza el mes de mar sobre pista dura. Actualment rep el nom de Pacific Life Open, havent-se denominat anteriorment Newsweek Champions Cup, Pilot Pen Classic i Congoleum Classic en categoria masculina i Evert Cup en categoria femenina.

Palmars.
Individuals masculins.


Dobles masculins.


Individuals femenins.


Campiones en dobles.


Enllaos externs.
 Pgina oficial del Masters d'Indian Wells;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82040" title="Erich Honecker" nonfiltered="2533" processed="2528" dbindex="32701">


Erich Honecker (Neunkirchen, 1912 - Santiago de Xile, 1994) Poltic alemany, mxim dirigent de la Repblica Democrtica d'Alemanya (RDA) entre 1971 i 1989.

Honecker va nixer el 25 d'agost de 1912 a Neunkirchen, al Saarland, fill d'una famlia minera de tradici comunista. El 1926 es va afiliar a les Joventuts Comunistes d'Alemanya (KJVD) i el 1929 al Partit Comunista d'Alemanya (KPD). Aquell mateix any fou enviat a l'Escola Internacional Lenin de Moscou, tornant el 1931. El 1935 fou arrestat pels nazis i condemnat a deu anys de pres per ser militant comunista. Va estar a la pres fins el final de la Segona Guerra Mundial, el 1945.

En finalitzar la guerra fou un dels dirigents comunistes que, juntament amb Wilhelm Pieck o Walter Ulbricht, van encapalar la unificaci amb els socialdemcrates a l'Est fundant el Partit Socialista Unificat d'Alemanya (SED). A les eleccions d'octubre de 1946 fou escollit diputat i el 1950 ja era membre del secretariat del Comit Central del SED.

Un dels principals dirigents de la RDA des de la seva fundaci l'any 1949, Honecker va desplaar del poder el ms ortodox Walter Ulbricht el 1971 i es convert en secretari general del SED i President del Consell de Defensa Nacional. El 1976, aix mateix, es va convertir en Cap d'Estat de la RDA. Oposat a la Perestroika del secretari general del PCUS Mikhal Gorbatxov, no podia afrontar els canvis que el procs d'obertura poltica iniciat als pasos de l'est estava provocant. Per la seva incapacitat, Moscou i el Politbur de la RDA precipitaren la seva caiguda el 18 d'octubre de 1989. Fou substitut per Egon Krenz, que afront l'obertura poltica i la caiguda del mur de Berln el 9 de novembre de 1989, smbol de la guerra freda.

Desprs de la caiguda de la RDA, Honecker va romandre uns mesos a un hospital militar sovitic, degut al seu delicat estat de salut. Va ser traslladat secretament a l'URSS per evitar de ser jutjat per les autoritats de la RFA, per fou extradit el 1992 desprs de la desintegraci de la Uni Sovitica. Fou processat per la mort de 192 persones que van intentar de creuar illegalment el mur de Berln durant el seu mandat i que van ser acusades d'alta traci. A causa del greu estat de salut, fou alliberat i emigr a Xile, pas en el qual residia la seva filla Sonja. El 29 de maig de 1994 va morir a Santiago de Xile vctima d'un cncer de fetge. El seu cos fou posteriorment incinerat.





 Enllaos externs .


CNN Guerra Freda - Biografia d'Erich Honecker ;
Honecker a Internet ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82042" title="Galerna" nonfiltered="2534" processed="2529" dbindex="32702">

Una galerna s un temporal sobtat i violent amb fortes rfegues de vent de l'oest al nord-oest que sol fuetejar la Mar Cantbrica i les seves costes, en general a la primavera i la tardor. S'engloba dins de les anomenades Pertorbacions Atrapades a la Costa (PAC, en angls Coastal Trapped Disturbance).

Apareixen en dies calorosos i plcids en els quals li arribada d'un front fred ve acompanyat d'un canvi brusc en la direcci i la intensitat del vent, que poden arribar a superar els 100 km/h, el cel s'enfosqueix i es produeix un fort descens de la temperatura, de fins i tot 10 C, i un augment rpid de la pressi atmosfrica. La mar pot arribar a ser gruixuda o muntanyosa i a tot aix s'afegeixen unes pluges curtes per intenses.

Les galernes sn temudes pels homes de la mar per ser un fenomen meteorolgic d'extrema violncia i que s'han endut nombroses vides entre els mariners. La ms recordada va ser la galerna que es va produir el 20 d'abril de 1878, tristament coneguda per la Galerna del Dissabte de Glria i que Jos Mara de Pereda recolliria a la seva novella Sotileza. Aquella tarda tota la poblaci pescadora s'amuntegava als ports i a la costa veient com els seus familiars intentaven guanyar la costa a bord de les llanxes i teranyines. Perdrien la vida 322 pescadors ofegats al Cantbric (132 cntabres i 190 bascs) i la commoci provocada al pas seria molt important. A partir d'aquest desastre s'introduirien millores en la navegaci (coberta correguda, informacions meteorolgiques, salvament de nufrags, etc.). Tot i amb aix no s'evitaria que les successives galernes  continuissin produint vctimes. Tamb van ser importants les dels anys 1912, 1914, 1961 entre d'altres.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82044" title="Yaound" nonfiltered="2535" processed="2530" dbindex="32703">


Yaound s la capital del Camerun i la segona ciutat ms poblada del pas (1.430.000 habitants el 2004) desprs de Douala. Est situada al centre de l'estat cameruns i a uns 750 metres sobre el nivell del mar, damunt un seguit de turons dominats pel mont Fb (1.060 m). s tamb la capital de la provncia del Centre.

Histria.
Yaound fou fundada el 1888 per comerciants alemanys com a base per al comer de l'ivori i com a estaci de recerca agrcola. Fou ocupada per tropes belgues durant la Primera Guerra Mundial i, un cop acabada la guerra, va esdevenir la capital del  Camerun Francs. Arran de la consecuci de la independncia, ha continuat essent capital de la Repblica del Camerun. 

Economia.
Les indstries principals radicades a la ciutat inclouen la manufactura de cigarrets, productes lctics, cervesa, productes d'argila i vidre, i fusta. Yaound s un centre regional per a l'intercanvi de caf, cacau, copra, canya de sucre i cautx.

La ciutat avui.

s una ciutat molt disseminada anrquicament en diversos barris, separats entre ells per grans masses de vegetaci i per cultius. El centre urb hostatja els edificis governatius, alguns grans hotels i el mercat central. Al barri de Bastos hi ha les ambaixades estrangeres i una important comunitat flotant d'origen europeu, formada majoritriament pel cos diplomtic. Les atraccions principals de la ciutat sn el Museu d'Art del Camerun (situat en un monestir benedict), el Museu Nacional del Camerun (situat a l'antic palau presidencial) i el Museu Afhemi. Al barri de Mvog-Betsi hi ha un petit zoolgic. La ciutat t un aeroport internacional i una estaci de ferrocarril amb lnies en direcci a Douala i N'Gaoundr. Hi operen diverses companyies d'autobusos, sobretot als barris de Nsam i Mvan. Hi ha cotxes de lnia freqents que circulen per l'autovia entre Yaound i Douala.

La ciutat t un bon nombre de mercats, entre els quals destaca el de Mokolo. Al centre urb tamb hi ha un gran supermercat, l'Score. L'equip nacional de futbol juga sovint a l'estadi Ahmadou Ahidjo o Omnisport. La ciutat tamb s la seu de diverses universitats, com les de Yaound I, Yaounde II (que t el campus fora de la ciutat) i la Universitat Catlica de l'frica Central (UCAC). El palau presidencial es troba al barri d'Etoudi.

Comparada amb la ms clida i atrafegada Douala, Yaound s ms fresca i relativament ms tranquilla, amb una bona oferta de restaurants i locals nocturns, si b el trnsit hi pot arribar a ser catic. La ciutat presenta alguns exemples d'arquitectura sorprenentment moderna, particularment alguns edificis dels ministeris.



 





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82047" title="Msica de Grenlndia" nonfiltered="2536" processed="2531" dbindex="32704">
La msica de Grenlndia s una barreja de dues fonts primries, la Inuit i la danesa, amb influncies afegides dels Estats Units i el Regne Unit. La discogrfica ms important s ULO, de la ciutat de Sisimut. Va ser creada per Malik Hoegh i Karsten Sommer. ULO grava diversos estils musicals: bandes de rock grenlands com Sume, cantants de pop com Rasmus Lyberth, grups de hip hop com Nuuk Posse o tamb msica folk Inuit . Alguns elements de la musica moderna de Grenlndia els ha incorporat a les seves composicions el msic de jazz Kristian Blak.

L'estil musical de Grenlndia ha estat descrit com un rock country, tant per la msica com per les lletres, segons el msic grenlands Hans Rosenberg . Pel ministre dans d'afers exteriors, tota la msica de Grenlndia, excepte les danses de tambors, est influenciada per estils externs .

 Notes .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82050" title="Geometria euclidiana" nonfiltered="2537" processed="2532" dbindex="32705">

La geometria euclidiana s la part de la geometria que estudia els objectes o figures i les seves relacions en un espai  on es compleixen els cinc postulats d'Euclides i les cinc nocions comunes.

Aquests postulats i nocions comunes varen ser recollides en un tractat de geometria escrit per Euclides d'Alexandria que constava de tretze llibres i que es deia els Elements

La caracterstica fonamental de la geometria euclidiana s, pel cas del pla, l'existncia i unicitat d'una recta parallela a un recta donada que passi per un punt determinat exterior a la recta. Per a dimensions superiors es poden enunciar proposicions anlogues.

Les nocions comunes i els postulats d'Euclides.

Les cinc nocions comunes enunciades per Euclides fan referncia a la magnitud. Serveixen per a calcular la longitud de rectes, angles, rees, arcs de circumferncia, etc.

Les cinc nocions comunes sn:
 Coses iguals a una mateixa cosa, sn iguals entre elles.
 Si a coses iguals s'afegeixen coses iguals, els totals seran iguals.
 Si de coses iguals se'n resten coses iguals, les diferncies seran iguals.
 Coses iguals que coincideixin a una tercera sn iguals entre elles.
 El tot s major que les parts.

Els cinc postulats d'Euclides sn enunciats senzills i evidents de la geometria plana. El fet que siguin evidents en fa impossible una demostraci absolutament rigurosa i s'admeten com a certs sense necessitat de demostrar-los.

Els cinc postulats sn els segents:
 Dos punts diferents es poden unir per una recta.
 Un segment rectilini pot ser allargat indefinidament mitjanant una recta.
 Donats un segment rectilini i un punt qualsevols, existeix una circumferncia de centre aquest punt i radi el segment donat.
 Tots els angles rectes sn iguals. ;
 Si dues rectes intersecten amb un tercera de manera que la suma dels angles interiors a un costat s menor de dos angles rectes, llavors les dues rectes inevitablement es tallen en el mateix costat si s'allarguen suficientment.

El cinqu postulat, anomenat de les paralleles, tradicionalment s'ha substitut pel postulat equivalent: Donats una recta i un punt exterior a la recta, existeix una nica recta que cont aquest punt i que s parallela a la recta donada.

Ms endavant es va veure que faltaven postulats. Per exemple, Euclides assumeix que una recta cont al menys dos punts. Aquest resultat, que no pot ser dedut dels cinc postulats anteriors, s doncs necessriament, un altre postulat. Aquest fet, va fer que a partir del segle XIX s proposessin nous sistemes axiomtics ms consistents. Els ms coneguts sn els de Hilbert, Birkhoff i Tarski.

Els Elements.

Els Elements s un tractat de geometria escrit per Euclides d'Alexandria a principis del segle III aC on es descriu el primer sistema formal de geometria. Ha sigut un dels llibres ms influents i revolucionaris en les matemtiques, tant pel mtode utilitzat com pel seu contingut. El mtode consistia en assumir com a certs una petita llista d'enunciats (postulats o axiomes) i a partir d'ells deduir altres propietats ms complexes. Encara que molts dels resultats que apareixen als Elements ja eren coneguts per matemtics anteriors a Euclides, s ell el primer que els inclou tots dins d'una mateixa estructura lgica d'on en pot ser deduda la seva veracitat.

El llibre tracta de la geometria plana, de slids en tres dimensions i fa una extensa discussi sobre les magnituds des d'un punt de vista geomtric. En posterioritat algun d'aquests resultats formaran part del que es coneix com a teoria de nombres.

El postulat de les paralleles.
Dels cinc postulats d'Euclides n'hi ha un que sobresurt respecte els altres per la seva complexitat. Mentre que els quatre primers sn nocions molt simples i evidents, la veracitat del cinqu postulat s, a priori, ms discutible. D'aquest fet se'n van adonar molts matemtics que creien que era possible deduir-lo dels quatre anteriors i, per tant, podia ser eliminat.
Es creu que el mateix Euclides tamb n'era conscient, perqu estructura les proposicions dels Elements de manera que les primeres no necessiten el cinqu postulat per ser demostrades i les darreres s.
Tots els intents posteriors van ser en va. Fins el 1763, es van publicar almenys  28 demostracions diferents del cinqu postulat, per totes eren incorrectes.

La geometria euclidiana analtica.
Grcies a Descartes i l's de coordenades, a partir del segle XVII va ser possible comenar a estudiar la geometria utilitzant els principis de l'lgebra. Va ser un fet revolucionari que va permetre descobrir nous resultats i facilitar-ne la demostraci d'altres. Eren els inicis de la geometria analtica.

Extensi a d'altres dimensions.
Tot i que els postulats d'Euclides eren per la geometria plana, es podien estendre a tres dimensions fent reformulacions anlogues.

Per exemple, el tercer postulat diu: Donats un segment rectilini i un punt qualsevols, existeix una circumferncia de centre aquest punt i radi el segment donat. Aquest postulat pot ser reformulat en l'espai de tres dimensions de la segent manera: Donats un segment rectilini i un punt qualsevols, existeix una esfera de centre aquest punt i radi el segment donat.

Per a dimensions superiors el procediment s similar i se'n poden deduir resultats equivalents.

La geometria no euclidiana.
L'enigma al voltant del postulat de les paralleles va ser resolt definitivament el 1829 pel matemtic rus Lobachevsky en publicar un tractat en geometria hiperblica. Fins aquell moment i durant ms de dos mil anys, l'adjectiu euclidiana per referir-nos a la geometria havia sigut innecessari car era l'nic tipus de geometria conegut.

La geometria hiperblica considera que per un punt exterior a una recta hi passen ms d'una recta parallela. Posteriorment, Riemann, a ms a ms de treballar en la geometria hiperblica, va descobrir la geometria ellptica, que estableix que per un punt exterior a una recta no hi passa cap recta parallela, o en altres paraules, que no existeixen rectes paralleles. Naixia la geometria no euclidiana, que negava el cinqu postulat d'Euclides.

Definitivament, el cinqu postulat era necessari, ja que a partir d'un postulat alternatiu totalment diferent se'n podien deduir propietats i resultats geomtrics totalment consistents amb les noves regles lgiques.

Per exemple, l'enunciat que la suma dels angles d'un triangle s de 180 noms s vlid per la geometria euclidiana. En la geometria hiperblica aquesta suma s sempre inferior a 180 i pot aproximar-se a 0, mentre que en la geometria ellptica la suma s superior a 180.

El descobriment de la geometria no euclidiana va tenir implicacions en la fsica durant el segle XX. Per exemple, donada la limitaci de la velocitat de la llum, la suma de velocitats necessita l's de la geometria hiperblica, i la Teoria de la Relativitat d'Einstein descriu l'espai normalment com a una forma plana (s a dir, euclidi) per amb curvatura ellptica (s a dir, no euclidi) en les regions properes on hi ha matria.

Teoremes clssics.
Teorema de Pitgores;
Teorema de Tales;

Enllaos externs.
Els Elements d'Euclides;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82057" title="Miquel Salv i Munar" nonfiltered="2538" processed="2533" dbindex="32706">
Miquel Salv i Munar (Algaida, 1791 - Palma, 5 de novembre de 1873) fou un bisbe mallorqu. Va ordenar-se capell el 1814 i fou coadjutor a la parrquia de Sant Jaume a Palma. El 1820 fou nomenat secretari de la Diputaci Provincial fins al 1823 que va emigrar a l'estranger per les seves idees poltiques. Anys desprs torn a Espanya i visqu a Madrid on va ser oficial de la secretaria de la Interpretaci de llenges i primer redactor de la "Gaceta" de Madrid. Ms tard fou membre de la Junta d'Instrucci Pblica, auditor honorari del Tribunal de la Rota i bibliotecari del Duc d'Ossuna i de la Reina Isabel II. Va tenir diferents crrecs a la "Reial Acadmia de la Histria" i fou bisbe de Mallorca entre els anys 1851 i 1873. 

A la "Reial Acadmia de la Histria".
Fou nomenat acadmic supernumerari el 2 d'abril del 1831 i va prendre possessi el 3 de juny del mateix any. Acadmic numerari el 29 d'abril del 1836, va prendre possessi a la junta del mateix dia.

Va ser tresorer de la "Reial Acadmia de la Histria" en tres ocasions:
 del 24 de novembre del 1837 al 7 de novembre del 1841;
 del 16 de desembre del 1842 al 9 de desembre del 1843;
 del 20 de desembre del 1844 al 28 de novembre del 1847.

Va ser bibliotecari d'aquesta Reial Acadmia del 16 de juliol del 1833 al 9 d'agost del 1833.

L'etapa de bisbe.
Consagrat bisbe de Mallorca a Madrid l'1 de gener del 1852 i possessionat de la Seu el 25 de mar segent, va passar a la classe de corresponent el 24 de setembre d'aquell any, per no tenir fixada la seva residncia a Madrid.

Va participar en activitats del Senat a la legislatura 1858-1860 com a senador vitalici, nomenat pel Reial Decret 1859-09-24.

El 13 de setembre del 1856, va declarar a la Congregaci d'"Hermanas Franciscas Hijas de la Misericordia" de Dret Dioces, i l'11 de mar de 1871 el Papa Pius IX va declarar-la de dret Pontifici.

El 1870, en quedar vdua Alberta Gimnez, li deman que es fes crrec, com a directora, del Real Colegio de La Pureza, fundat el 1809 a Palma pel bisbe Bernat Nadal i Cresp, que en aquells moments es trobava en decadncia.

Es va distingir per la seva caritat, especialment durant el clera morbus en 1865. Amb la seva edat i malalties i amb manca de vista va acudir a hospitals i cases de malalts sense descans. Fou premiat amb la gran creu de beneficncia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82058" title="Bernat Nadal i Cresp" nonfiltered="2539" processed="2534" dbindex="32707">
Bernat Nadal i Cresp (Sller, 5 d'abril de 1746   Palma, 12 de desembre de 1818), mallorqu i bisbe de Mallorca (1794-1818).

Va cursar estudis de filosofia i es va ordenar sacerdot al 1761. Va guanyar una beca per al Collegi de Nuestra Seora de la Sapiencia, del qual va ser rector i catedrtic lullista. Durant sis anys va ser vicari de l'esglsia de Mancor. 

Nadal va ser collector de la Colegiata de San Isidro de Madrid, abreviador de la Nunciatura, oficial de la interpretaci de llenges de la primera secretaria de l'estat durant quinze anys i canonge d'aquesta esglsia de Palma.

Dominava el grec, hebreu, portugus, itali, angls, francs i alemany a ms del llat. A la seva instrucci en teologia, dret cannic i civil, arts i histria se sumaven els coneixements de geografia, geometria i lgebra.

Va morir, el 12 de desembre de 1818, als 72 anys.

Bisbe de Mallorca.
Va ser nomenat bisbe el 20 d'abril del 1794, als 48 anys, i consagrat en la Collegiata juntament amb el bisbe d'Osma (Sria). Va arribar a Mallorca a finals d'any i va fer la seva entrada solemne el 4 de febrer segent.

Com a bisbe durant 24 anys va influir molt a la dicesi de Mallorca. Durant el seu bisbat es va separar de la dicesis l'illa de Menorca.

Va fundar, el 1809, el Real Colegio de La Pureza a Palma per a noies. El collegi va caure en decadncia desprs d'una poca d'esplendor i a l'any 1870, al quedar vdua la Madre Alberta, el bisbe de Mallorca, Miquel Salv i Munar li deman que es fes crrec, com a directora.

Va erigir vuit esglsies i va atendre a la formaci de un nou Catecisme i Ritual.

Diputat a les Corts de Cadis.
Fou diputat a les Corts de Cadis per Balears. Exerc el crrec de President de les Corts (24 de setembre del 1811). Va pertnyer a les Comissions sobre: 
Las Alhajas de las Iglesias (1 de mar de 1811).
Restablecimiento del Consejo de la Inquisicin (18 de maig de 1811).
Comisin de Honor (17 de mar de 1812).
Comisin para recibir a la Regencia del Reino (29 de maig de 1813).

Com a diputat destaquen algunes de les seves participacions:
Las Alhajas de las Iglesias (3 de maig de 1811).
Intervencin de la Tesorera  (21 de maig de 1811).
Abolicin de los Seoros Territoriales (21 de juny de 1811);
Concilio Nacional (23 d'agost de 1811).
Libertad de imprenta (15 i 16 d'octubre, com President).
Rebelda del Cabildo Eclesistico (17 de maig de 1813);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82059" title="Llista de bisbes de Mallorca" nonfiltered="2540" processed="2535" dbindex="32708">
1. Elies (480-484)

2. Ramon de Torroella (1238-1266)

3. Pere de Morella (1266-1282)

4. Pon de Jard (1283-1303)

5. Guillem de Vilanova (1304-1318)

6. Ramon de Cortsav (1318-1321)

7. Guido de Terrena (1321-1332)

8. Berenguer Batle (1332-1349)

9. Antoni de Collell (1349-1363)

10. Antoni de Galiana (1363-1375)

11. Pere Cima (1377-1390)

12. Luis de Prads i de Arens (1390-1403  1a vegada )

Francesc Climent Sapera (1403 Electe)

Luis de Prads i de Arens (1407-1429  2a Vegada )

13. Gil Sanxis Munys (1429-1446)

14. Juan Garca (1447-1450)

15. Arnaldo de Mar y de Santaclia (1460-1464)

16. Pedro de Santngel (1465-1466)

17. Francesc Ferrer (1467-1475)

18. Diego de Avellaneda (1475-1488)

19. Rodrigo de Borja (1489-1492)

20. Juan Bautista de Salelles (1492-1493)

21. Guillermo Ramn de Moncada (1493-1504)

22. Antonio de Rojas (1496-1507)

23. Diego de Ribera y de Toledo (1507-1511)

24. Rodrigo Snchez de Mercado (1511-1530)

25. Agostino de Grimaldis (1530-1532)

26. Gian Battista Campeggio (1532-1558)

27. Diego de Arnedo (1561-1572)

28. Juan de Vic y Manrique (1573-1604)

29. Alfonso Lasso y Sedeo (1604-1607)

30. Simn Bauz (1608-1623)

Flix de Guzmn (1625 Electo)

31. Baltasar de Borja y de Velasco (1625-1630)

32. Juan de Santander (1631-1644)

33. Toms de Rocamora (1644-1653)

34. Miguel Prez de Nueros (1655-1656)

35. Diego de Escolano y Ledesma (1656-1660)

36. Pere Ferran Manjarrs de Heredia (1660-1670)

37. Bernat Cotoner (1671-1684)

38. Pedro de Alag y de Cardona (1684-1701)

39. Francisco Antonio de la Portilla (1702-1711)

40. Atanasio de Esteparripa y Tranajaurregui (1712-1721)

41. Juan Fernndez Zapata (1722-1729)

42. Benito Panyelles y Escard (1730-1743)

43. Jos de Cepeda y Castro (1744-1750)

44. Lloren Despuig i Cotoner (1750-1763)

45. Francisco Garrido de la Vega (1763-1772)

46. Juan Daz de la Guerra (1772-1777)

47. Pedro Rubio-Benedicto y Herrero (1778-1794)

48. Bernat Nadal i Cresp (1794-1818)

49. Pedro Gonzlez Vallejo (1819-1824)

50. Antonio Prez de Hirias (1825-1842)

51. Rafael Manso (1847-1851)

52. Miquel Salv i Munar (1851-1873)

53. Mateu Jaume i Garau (1875-1886)

54. Jacint Cervera i Cervera (1886-1897)

55. Pere Joan Campins Barcel (1898-1915)

56. Rigobert Domnec Valls (1916-1924)

57. Gabriel Llompart i Jaume (1925-1928)

58. Josep Miralles Sbert (1930-1947)

59. Juan Hervs i Benet (1946-1947 Coadjutor 1947-1955 Bisbe)

60. Jess Enciso Viana (1955-1964)

61. Rafael lvarez Lara (1965-1972)

62. Teodor beda Gramage (1972-2003)

63. Jess Murgui Soriano (2003-actualitat)









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82062" title="Representaci" nonfiltered="2541" processed="2536" dbindex="32709">


S'anomena Representaci el document reivindicatiu que a les niques Corts que va convocar Carles III d'Espanya, el 1760, presentaren conjuntament els diputats representants de les capitals de  l'antiga Corona d'Arag (Barcelona, Saragossa, la ciutat de Mallorca i Valencia), com a tals, addictes tots a la nova dinastia. Era el primer memorial de greuges des de la Guerra de Successi o d'Ocupaci i contenia una denncia de diversos aspectes de la poltica borbnica, sobretot el monopoli del poder per Castella i els castellans a la Corona d'Arag i la impossibilitat dels sbdits d'aquesta d'accedir als crrecs de Castella. Per aix feien una defensa i exaltaci dels aspectes positius del sistema anterior a la Nova Planta i de la seva justcia i reclamaven la igualtat de representaci entre els regnes, contra la discriminaci de  la Corona d'Arag.  Hi eren importants les referncies a la discriminaci dels catalanoparlants i als inconvenients que els funcionaris castellans no sabessin el catal. En contraposici a aquestes reivindicacions, en aquelles Corts els representants de la capital histrica de  Castella, Burgos, exigiren que els representants de la Corona d'Arag seguessin a la darrera fila, darrere de tots i separats dels de Castella.

El Memorial comenava amb la reivindicaci de la restauraci del dret civil valenci, amb una denncia de la manca de representativitat i el desprestigi del nou rgim municipal i amb una lloana dels antics municipis i de les corts de cada regne. 

Pel que fa a la representaci dels diferents regnes al Consejo de Castilla, denunciaven que no era proporcional, perqu la Corona d'Arago noms hi tenia un representant i Galcia, Astries i Navarra en tenien dos cadascun.   En aquest punt reclamaven fins i tot el canvi de nom del Consejo de Castilla, que desprs d'haver absorbit el Consell d'Arag s'hauria d'anomenar Consejo de Espaa.

En relaci amb la supressi del dret d'estrangeria, que permetia als castellans ocupar crrecs pblics a la Corona d'Arag, i als ciutadans de la Corona d'Arag ocupar-ne a Castella, denunciaren la discriminaci en favor dels castellans, que trobaven totes les portes obertes arreu, i tancades els de la Corona d'Arag: "siendo innumerables los empleados en las secretaras y otras oficinas de la Corte y de las regiones, siendo tantos los corregidores, poqusimos son los naturales de nuestros pases.  Ha faltado muy poco para la exclusin total de los naturales de la Corona de Aragn de las primeras dignidades eclesisticas.  En la distribucin de cargos judiciales  hay ms de cien plazas en las Cancilleras y Audiencias  de las cuales dos han sido obtenidas por aragoneses, otra por un valenciano."  "En cambio los aragoneses, catalanes y valencianos han encontrado casi siempre cerradas las de Castilla." I posaven com a exemple de justcia que a l'antiga Corona d'Arag "ningn reino era ms feliz que el otro y ninguno se senta superior a los dems; los oriundos de uno no mandaban a los del otro: slo el rey los mandaba a todos". 

En relaci amb la llengua catalana, aquest memorial argumentava que els crrecs  relacionats amb l'administraci de justicia havien de ser ocupats als Pasos Catalans per gent del pas perqu els documents escrits fins a la Nova Planta eren escrits en catal i ara els funcionaris castellans no els entenien: "los procesos y las escrituras de los siglos pasados estn redactados en a lengua del pueblo, que, al cabo de tiempo, los castellanos llegan a comprender medianamente, pero nunca la totalidad del vocabulario, y an menos la fuerza de muchas palabras, de la inteligencia de las cuales depende ajusta decisin de los pleitos." 

Sobre el catal, el memorial denunciava tamb la discriminaci lingstica pel nomenament de bisbes i eclesistics que no sabien la llengua del pas:  Hay otras leyes que obligan a que en Catalua, Valencia y Mallorca sean obispos y clrigos de sus iglesias los que nacieron o se criaron en aquellos reinos. Porque en ellos se habla una lengua particular y aunque en las ciudades y villas principales muchos entienden y hablan la castellana, con todo los labradores ni saben hablar ni la entienden. En las Indias, cuyos atrales, segn se dice, no son capaces del ministerio eclesistico los prrocos deben entender y hablar la lengua de sus feligreses.  Y van a ser los labradores catalanes, valencianos y mallorquines de peor condicin que los indios, habindose dado en aquellos reinos basta los curatos a los que no entienden su lengua? Cuanto convendra que los obispos as en las Indias como en Espaa, no teniendo el don de lenguas que tuvieron los apstoles, hablaran la lengua de sus feligreses...!  Y siendo los labradores los que con el sudor de su rostro principalmente mantienen los obispos y dems clrigos y por consiguiente los que ms derecho tienen a ser instruidos, han de ser privados de la instruccin...? 

La resposta de Carles III a les reinvindicacions lingstiques fou la Reial Cdula de 23 de juny de 1768 "para que en todo el Reyno se acte y se ensee en lengua castellana".

Bibliografia.
Isidor Mar i Maians, "Conocer la lengua y la cultura catalanas", Llull-Federaci d'Entitats dels Pasos Catalans, Palma, 1993.
Joan Regl, Introducci a la histria de la Corona d'Arag, Editorial Moll, Palma, 1973.
Joan Regl, Historia de Catalua", Alianza Editorial, Madrid, 1974, ps. 148-151.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82065" title="Santa Monica" nonfiltered="2542" processed="2537" dbindex="32710">

Santa Monica s una ciutat a l'oest de Los Angeles, que pertany al comtat de Los Angeles a l'estat de Califrnia als EUA. La ciutat toca amb el port de Santa Mnica a l'oest, amb Pacific Palisades i Brentwood al nord i amb Los Angeles i Mar Vista a l'est i amb Venice al sud.

Segons el cens de 2004, la ciutat t una poblaci de 96500 habitants, i s'estima que al 2006 la poblaci va arribar als 103255 habitants. El nom de la ciutat prove del santoral cristi, i de Santa Mnica d'Hippo, mare de Sant Agust nascuda a Algria. El nom el varen posar els pobladors espanyols que conquistaren la ciutat la festivitat de Santa Mnica. En les comunitats de skaters i surfers, la ciutat es coneguda com Dogtown.

A conseqncia de les bones condicions climtiques, Santa Monica s'ha convertit en un important centre turstic que ha comportat un increment dels llocs de feina i augment de la poblaci.  La ciutat tamb es coneguda, per ser la ciutat on ms contribudors hi ha als candidats demcrates a la Casa Blanca, i tamb per l'elevat nombre de persones sense sostre, normalment adolescents que han fugit de casa. Per aquest motiu tamb se la coneix com la Homeless Capital of the West.

 Geografia.

Santa Monica se situa a 341'19" Nord, 11828'53" Oest. Les coordenades GR1 sn 34.022059-118.481336. La seva rea total s de 41,2 km 21,4 dels quals s terra i la resta mar amb 3 milles marines navegables (5.6 km).

 Meteorologia .

Santa Monica gaudeix de 325 dies de sol anual. Habitualment, a la primavera (d'abril a maig) els dies sn clars i amb fora sol i la temperatura ronda els 20 C. A l'estiu (de maig a octubre) la temperatura sol rondar els 30 C  a les platges, tot i que la temperatura mitjana de la ciutat s de 21C a l'agost i de 22C al setembre, que s el mes ms calors. Al setembre de 2004 els termmetres van assolir el rcord de 37C. A la tardor-hivern (novembre a gener) les temperatures solen baixar fins als 20C tot i que en aquesta poca solen aparixer els vents secs i calents. Al desembre de 2004 els termmetres registraren 28 C. Les poques pluges que hi ha a la ciutat solen ser entre octubre i mar.

 Demografia .

Segons el cens de l'any 2000, hi havia 84084 persones que vivien a la ciutat, tot i que en els darrers anys ha augmentat rpidament. La densitat de poblaci era del 3,930.4/km (10,178.7/mi). La distribuci tnica era 78.29% de caucsics, 3.78% d'Afro-americans, 0.47% natius americans, 7.25% Asitics, 0.10% polinesis, 5.97% d'altres tnies, i 4.13% de ms d'una tnia. El 13.44% s hispana.

Per edats el 14.6% es troba per sota dels 18 anys, 6.1% entre 18 i 24, 40.1% entre 25 i 44, 24.8% entre 45 i 64, i 14.4% per sobre dels 65 anys. La mitjana d'edat s de 39 anys. Per cada 100 dones hi ha 93.0 homes. Per cada 100 dones per sobre dels 18 anys, hi ha 91.3 homes.

 Gent famosa nascuda a Santa Monica.

Sean Astin, actor;
Jack Black, actor;
Elonka Dunin, dissenyador de jocs;
Ed Fallon, Iowa poltic;
Miguel Ferrer, actor;
Bobbi Fiedler, Diputada al congrs;
Bonnie Franklin, actriu;
Sara Gilbert, actriu;
Anjelica Huston,actriu;
Lorenzo Lamas, actor;
Tobey Maguire, actor;
Teena Marie, Cantant;
Sean Penn, actor;
Robert Redford, actor;
Randy Rhoads, guitarrista;
Christina Ricci, actriu;
Bobby Sherman, cantant i actor;
Amber Tamblyn, actriu;
Shirley Temple, actriu;
Robert Trujillo, baixista de Metallica;
Suzanne Vega, cantant;
Trifun Zivanovic, patinador;
  

 Enllaos externs.

 City of Santa Monica ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82066" title="Dain II" nonfiltered="2543" processed="2538" dbindex="32711">
Dain II Peudeferro (Dain Ironfoot en l'original angls) s un personatge literari de l'obra de J.R.R. Tolkien. s un nan de la Casa de Durin, i va esdevenir Rei d'rebor.

Biografia.

Dain era descendent de Gror, el fill ms jove del rei Dain I de la Casa de Durin. El seu pare Nain era el Senyor de les Muntanyes de Ferro a les Terres Salvatges, i Dain va heretar el ttol quan Nain mor a mans del gran orc Azog durant la Batalla de Nanduhirion, el darrer gran conflicte entre els orcs i els nans que intentaven reconquerir Mria. En la mateixa batalla Dain va venjar el seu pare matant a Azog, tot i que ell encara era molt jove. Va ser l'nic de tots els nans que va arribar a veure l'interior de les mines, i tingu la saviesa de veure que era impossible que els nans poguessin penetrar-hi.

Dain era parent de Thorin Escut-de-roure, i va respondre a la seva demanda d'ajuda quan estava assetjat a la Muntanya d'rebor. Va reunir alguns centenars de nans i va arribar just a temps per combatre a la Batalla dels Cinc Exrcits (com es relata a El Hbbit).

Desprs de la mort de Thorin, Dain es va convertir en el Rei Sota la Muntanya i en el Rei del Poble de Durin; el primer que no pertanyia a la lnea directa.

Dain va morir durant la Guerra de l'Anell l'any 3019 de la Tercera Edat, defensant el cos del Rei Brand de Dale davant de les portes d'rebor. Ja era un nan molt vell, per encara tenia forces. Va ser succet pel seu fill Thorin III Elm-de-pedra.

Genealogia de la Casa de Durin a la Fi de la 3a Edat.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82069" title="Fili i Kili" nonfiltered="2544" processed="2539" dbindex="32712">
Fili i Kili, son dos germans nans, i van formar part dels tretze membres de la Casa de Durin que liderats pel seu oncle Thorin Escutderoure van emprendre l'aventura relatada a El Hbbit, la novella de J.R.R. Tolkien.

Fili i Kili eren fills de Dis, la germana petita del rei a l'exili Thorin II Escutderoure. Com que Thorin no tenia fills, tamb eren els seus hereus. Es distingien per la seves barbes grogues i les seves capes blaves. Fili tamb destacava per la llargria del seu nas.


Van ser els nans ms joves dels participants en el quest per recuperar l'or que el drac Smag havia arrabassat als nans. La seva joventut els atorgava la millor vista, i per aix sovint eren els escollits per fer d'exploradors. Van ser ells els que descobriren la cova dels goblins a les Muntanyes Boiroses, i van trobar la porta secreta d'rebor amb Bilbo. De tots els nans que participen en l'aventura, son dels que tenen un paper ms actiu.

Tots dos germans van morir a la Batalla dels Cinc Exrcits, lluitant al costat de Thorin, i van ser enterrats amb honor.

Genealogia de la Casa de Durin a la Fi de la 3a Edat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82070" title="Anhinga" nonfiltered="2545" processed="2540" dbindex="32713">

Les anhingues o ocells de coll de serp (Anhingidae) sn una famlia d'ocells pelicaniformes que comprn quatre espcies, englobades totes en el gnere Anhinga, i una de les quals est amenaada. El nom d'ocell de coll serp prov del seu coll llarg i estret, que els dna aparena de serp quan neden amb el cos submergit.

Les anhingues sn ocells grans, amb plomatge dimrfic i noms parcialment impermeable. En els mascles s negre i marr fosc, amb una cresta erctil i un pic ms gran que les femelles; aquestes presenten un plomatge molt ms pllid, especialment al coll i l'abdomen. Els peus, com en tots els altres pelicaniformes tenen quatre dits totalment membranats; les cames sn curtes i situades fora enrere.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82071" title="Costa" nonfiltered="2546" processed="2541" dbindex="32714">
La costa s el lloc on la terra s'uneix amb el mar. T un paisatge inestable, on de vegades la terra pot crixer a causa del dipsit de sediments i en altres casos pot disminuir pels processos d'erosi marina. Per les costes tamb sn modificades per altres factors, com el clima, la geologia costanera, el vent, l'onatge i les activitats humanes.

Classificaci de les costes.

dividim les costes en primries i secundries.

Les costes primries sn costes joves que es conserven en condicions similars des de l estabilitzaci del nivell de l oce des de l ltima pujada.

Les costes secundries sn ms antigues que les primries, i l exposici prolongada als processos marins ha fet desaparixer els senyals, dels precessos no marins que les varen donar lloc.

Costes primries.

Sn abruptes e irregulars, i es conserven els trets diferencials del processos que les originaren, com els canvis en el nivell del mar, l erosi de les glaceres, dipsit de sediments a la desembocadura dels rius, erupcions volcniques o tectnica de fracturaci.

Costes secundries.

Sn costes que han sigut modelades significativament per l acci de les ones i altres processos marins desprs de que el nivell del mar s estabilitzara. Originalment van ser costes primries, per l erosi continental aix com l erosi i sedimentaci marina, les varen modificar i ara els seus trets distintius sn netament marins.

Les costes secundries es poden classificar en tres grups:

 Costes d erosi d ones. Sn principalment els penya-segats rectificats o penya-segats d ones.

 Costes amb sedimentaci marina. Les principals sn les illes barrera, on tenim un cos arens separat de l rea costanera per un lagoon.

 Costes construdes per organismes. On podem tenir organismes constructors d un escull, com ara corals i altres, o b vegetaci arbrea adaptada a la vida aqutica com els manglars.


 L'energia del mar .


Les marees i corrents aporten a la zona costanera part de l'energia del mar, per les ones sn el principal factor en la formaci de les costes, en lliurar la major part de l'energia que erosiona, transporta i diposita els sediments. Les ones que recorren llargues distncies tenen una energia considerable com a modeladores de les costes.

 Corrent costaner .
En zones on predominen els vents i les ones en un sol sentit, la capacitat del mar per transportar materials al llarg de la costa, en un sentit determinat, produeix un procs  qu es diu corrent costanera.
Per trobar la forma que adopta la superfcie lliure d'una capa d'aigua que cobreix tota la Terra, s'han de considerar totes les forces i majoritariament la d'atracci que exerceixen el Sol i la Lluna.

 Platges .
Sn el resultat dels dipsits d'ones constructives, en general en zones costaneres d'escassa energia. Poden ser de sediments fins, com a llim i sorra, o de materials ms gruixuts, com a cantells rodats o tamb com a combinaci d'aquests tres elements. El tipus de sediment, l'energia de les ones, l'amplitud de la marea i l'efecte del vent determinar la forma de la platja.

 Costes erosives .

L'erosi es produeix a les costes que estan exposades a ones que han recorregut una gran distncia, o amb vents marins que porten molta energia. Aquestes costes estan dominades per penya-segats, en la base del qual es produeix una plataforma erosionada per les ones.

L'erosi costanera s produda a travs de l'acci hidrulica (la pressi de les ones que trenquen als peus del penya-segat) i del procs pel qual els sediments de l'aigua sn llanats contra la superfcie rocosa.
Tanmateix vent i aire no s el mateix. Vent: s el moviment de l'aire. Els vents globals es generen com a conseqncia del desplaament de l'aire des de zones d'alta pressi a zones de baixa pressi, determinant els vents dominants d'una rea o regi.
Aire:es el nom que rep la combinaci de gasos que forma l'atmosfera de la Terra.

 Paisatges costaners .
A ms de dependre dels processos de sedimentaci i de l'erosi, els paisatges costaners depenen de l'estructura de la geologia costanera i de la naturalesa.

Els ssers humans tamb afecten el paisatge. Entre les accions ms importants hi ha la construcci de defenses costaneres, tant per reduir el perill de les inundacions a les zones baixes i tamb per controlar l'erosi. Les terres guanyades al mar com en el cas dels Pasos Baixos, constitueixen 2.227 km .

Vegeu tamb.
Costa Vermella;
Costa Brava;
Costa del Maresme;
Costa de Barcelona;
Costa del Garraf;
Costa Daurada;
Costa de la Tarongina;
Costa Blanca;

Costa Blava;
Costa del Sol;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82080" title="Faet (au)" nonfiltered="2547" processed="2542" dbindex="32715">

Els faetons (Phaethontidae) sn una famlia d'ocells pelicaniformes, formada per tres espcies englobades en un nic gnere: Phaeton. Les seves dimensions varien entre 76 cm i 102 cm de longitud i 94 cm i 112 cm d'envergadura. El seu plomatge s bsicament blanc, amb plomes caudals centrals allargades. Les tres espcies presenten diferentes combinacions de clapes negres a la cara, el dors i les ales. El coll s curt i gruixut i les cames sn molt curtes; els peus, com en tots els pelicaniformes, tenen quatre dits i estan totalment membranats.

Les tres espcies existents sn
 Phaethon aethereus, es troba a l'Atlntic tropical, al Pacfic oriental i a l'ndic.
 Phaeton rubricauda, es troba a l'ndic i al Pacfic tropical central i occidental.
 Phaeton lepturus, es troba a totes les aiges tropicals, excepte al Pacfic oriental.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82084" title="Maria Sofia de Baviera" nonfiltered="2548" processed="2543" dbindex="32716">


Maria Sofia de Baviera, reina de les Dues Siclies (Castell de Possenhofen 1841 - Munic 1925). Duquessa de Baviera amb el tractament d'altesa reial que esdevingu l'ltima reina de les Dues Siclies a partir del seu casament amb l'ltim monarca de la Casa de Borb-Dues Siclies.

Nascut al Castell de Possenhofen el dia 4 d'octubre de l'any 1841 essent filla del duc Maximili de Baviera i de la princesa Llusa de Baviera. La princesa era nta del primer rei bavars, Maximili I Josep de Baviera. Maria Sofia era cunyada de l'emperador Francesc Josep I d'ustria. 

El 18 de gener de 1859 es cas per poders a Munic amb el llavors prncep hereu de les Dues Siclies que a partir del mes de maig del mateix any fou coronat amb el nom de Francesc II de les Dues Siclies. Francesc era fill del rei Ferran II de les Dues Siclies i de la princesa Maria Cristina de Savoia.

Maria Sofia arrib a Npols via Trieste des de Munic i all materialitz el seu casament, al Palau Reial de Portici. El regnat de Francesc fou curt, desprs de rebutjar una hipottica uni amb el Piemont per ocupar els Estats Vaticans, els camises vermelles de Giusseppe Garibaldi ocuparen Siclia i Npols amb escassos dies. Francesc i Maria Sofia resistiren breument a Gaeta on encara controlaren durant un any el port de la ciutat i un seguit de poblacions al seu voltant. 

El mes de febrer de l'any 1861 Gaeta caigu, i Maria Sofia marx amb el seu esps a Roma. La parella reial s'installaren al Palau Farnesio, actual ambaixada francesa. Des de Roma, Maria Sofia intent provocar moviments de revolta a Npols a favor del retorn de la casa reial borbnica. 

El mes de novembre de l'any 1869 naixia a Roma l'nica filla de la parella:

SAR la princesa Cristina de Borb-Dues Siclies, nascuda a Roma el novembre de 1869 i morta el mes de gener de 1870.

La parella reial hagu d'abandonar Roma amb l'ocupaci piemontesa de 1870 i s'installaren a ustria per passar llargues temporades a Pars. A partir d'aquest moment la parella reial es distanci tot i que s cert que pass certes temporades, a vegades llargues, junts. 

El rei Francesc II de les Dues Siclies mor a la ciutat tirolesa d'Arco l'any 1894. Maria Sofia s'install a Pars on presid una espcie de cort informal del Regne de les Dues Siclies. Des d'aquest rgan informal els historiadors han involucrat a Maria Sofia en la participaci i finanament de l'assassinat del rei Humbert I d'Itlia l'any 1900 a Monza.

Durant la Primera Guerra Mundial, la reina es posicion al costat dels Imperis Centrals i mostr pblicament la seva oposici al bndol de l'Entesa en el qual hi figurava Itlia. Maria Sofia financi certs actes d'espionatges i de sabotatge en contra de les tropes italianes. 

Maria Sofia mor a Munic l'any 1925 desprs d'una llarga vida de tragdies personals. D'una banda, l'assassinat de la seva germana, l'emperadriu Elisabet d'ustria, la mort de la seva germana en un incendi en uns grans magatzems a Pars i la caiguda tant de la monarquia bavaresa com de l'austriaca i la de les Dues Siclies.

A part de la seva vida marital, Maria Sofia mantigu una relaci amb un aristcrata belga a Roma l'any 1862. D'aquesta relaci es nasqueren dos fills, bessons, que foren rpidament apartats de Maria Sofia. Maria Sofia mai pogu veure els seus fills que adoptaren el nom del seu pare De Lawayss.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82085" title="Albany" nonfiltered="2549" processed="2544" dbindex="32717">

Albany (de l'angls i pronunciat ) s la capital de l'estat de Nova York als Estats Units d'Amrica. Situada al comtat d'Albany, la seva poblaci segons el cens de l'any 2000 era de 95.658 persones.

 Geografia.

Albany es troba situada a 42 39  35  N 73 46  53  O. Segons el United States Census Bureau, la ciutat t una rea total de 56,6 km dels quals 55,5 sn terra i noms un 1,2 km corresponen a aigua.

Albany s el nucli principal d'una important rea metropolitana coneguda com the Albany-Schenectady-Troy Metropolitan Statistical Area (MSA) que es troba en el 56 lloc entre les rees ms poblades dels EUA, amb un total, segons el cens de l'any 2000, d'unes 825.875 persones.

Demografia.
segons el cens de l'any 2000, hi havia 95.658 habitants a la ciutat . La densitat de poblaci era de 1.727,5 habitants per km. La distribuci tnica era d'un 63,12% de blancs, un 28,14% de negres o afro-americans, un 0,31% de natius americans, un 3,26% d'asitics, un 0,04% de polinesis, un 2,15% d'altres races i un 2,98% de dues o ms races. El 5,59% de la poblaci era hispana o llatina.

Per edats, el 20,0% es troba per sota dels 18 anys, un 19,3% entre 18 i 24, un 29,2% entre 25 i 44, un 18,1% entre 45 i 64, i el 13,4% t 65 anys o els supera. La mitjana d'edat s de 31 anys. Per cada 100 dones hi ha 90,6 homes. Per cada 100 dones majors de 18 anys, hi ha 86,5 homes.

Enllaos externs.
 Web de la ciutat ;
 Welcome to Albany (Web d'informaci turstica) ;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82094" title="Bombur" nonfiltered="2550" processed="2545" dbindex="32718">
Bombur s un personatge literari de l'obra de J.R.R. Tolkien. s un dels tretze nan que integren la companyia protagonista a El Hbbit. 


 Biografia .

Acompanyay del seu germ Bofur i el seu cos Bifur va unir-se al grup de nans liderats pel rei a l'exili Thorin Escutderoure que van empendre el quest per recuperar el tresor que el drac Smag havia usurpat als nans. 

Sovint s descrit com el nan ms gras del grup, i tamb apareix com el menys llest i el darrer en tot. Ja ens s presentat com el darrer a entrar l'Atzucac quan els nans arriben, i en aquesta ocasi ensopega amb Bifur i Bofir. Entra ltim a la llar d'en Beorn, per ho fa abans d'hora, i tamb s l'ltim en creuar creuar el riu encantat del Bosc Llobregs.

Tamb s habitual veure'l adormit. Quan travessa el Bosc Llobregs es veu afectat per un encanteri que el fa dormir durant dies, fent que els altres hagin de carregar el seu pes. Tamb se'l troba adormit quan s'obre el barril amb que els nans s'havien escapat del Rei lfic, i Bilbo aprofita quan Bombur est de gurdia per escapar-se d'rebor mentre dorm.

Anys desprs, durant El Senyor dels Anells, Frodo pregunta a Gloin per Bombur i li explica que s'ha tornat tant gras que fan falta sis nans per alar-lo, i que ja no es pot aixecar del llit.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82099" title="Batasuna" nonfiltered="2551" processed="2546" dbindex="32719">
Batasuna (Unitat en euskera) s un partit poltic basc independentista i d esquerres, amb presncia a la Comunitat Autnoma Basca, a la Comunitat Foral de Navarra i als territoris que conformen el Pas Basc Francs, el que es coneix com Iparralde i que constitueixen els territoris d'Euskal Herria.

Forma part de l esquerra abertzale i del Moviment d Alliberament Nacional Basc (MANB). Des de l any 2003 va ser declarada illegal a Espanya, ja que segons la justcia d aquest Estat el partit pertanyia a l'entramat poltic i financer de ETA. Al tractar-se d un partit poltic illegal, no va poder presentar-se als processos electorals celebrats al territori espanyol en d aquell any, aix com tampoc pot convocar actes institucionals. Ha estat inclosa per la UE a la llista europea d organitzacions terroristes, decisi que el Consell Europeu de ministres de justcia i interior va prendre per unanimitat al juny de l'any 2003. Tamb forma part de la llita d'organitzacions terroristes dels Estats Units. Pel contrari, a Frana s una organitzaci poltica legal, tot i que amb un escs xit electoral.

Batasuna defensa la independncia d' Euskal Herria respecte els estats espanyol i francs, aix com el desenvolupament d'una societat socialista que respecti els principis socials, culturals i poltics caracterstics del poble basc. Defensen el principi de revoluci social per aconseguir aquest objectiu, i l'esdeveniment d'aquesta societat basada en els principis de justcia social i de cohesi nacional pel qu fa el territori d' Euskal Herria.  

Histria.

Batasuna s un partit poltic creat principalment pels membres de Herri Batasuna i de part de las forces del Pas Basc francs amb les que HB ja havia coincidit a Euskal Herritarrok. En el replantejament de projecte poltic i canvi de nom va influir, a ms de la ampliaci de l mbit d actuaci, l amenaa de qu fossin declarades illegals HB i EH. En tot aquest procs va escindir-se la corrent interna Aralar, encapalada per Patxi Zabaleta, per les seves discrepncies amb la lnia oficial de no rebuig als actes violents d'ETA. Aralar posteriorment es constituiria en un partit independent. 

Al llarg de l'hivern i la primavera de l any 2003 Batasuna va ser proscrita en un procs que va iniciar-se desprs d un atemptat perpetrat por ETA a Santa Pola on varen morir dues persones. La no condemna d'aquest atemptat per part de Batasuna va permetre illegalitzar la formaci basant-se en la recent aprovada Llei de Partits de l'Estat Espanyol. El Tribunal Suprem va declarar que el partit era illegal un mes abans de les eleccions municipals, forals i al Parlament de Navarra de l any 2003. De la mateixa forma, el 26 de agost de 2003, el Jutge de la Audincia Nacional Baltasar Garzn va ordenar el tancament de les seus poltiques de Batasuna.

Davant d aquest escenari es varen crear plataformes electorals d mbit local per a poder presentar-se a les eleccions municipals i una plataforma per l'autodeterminaci Autodeterminazioaren Bilgunea (AuB) a les eleccions a les diputacions foral.

La gran majoria de les plataformes van ser considerades pels tribunals com una continuaci de Batasuna, i es va impedir la inscripci a les llistes electorals a totes aquelles persones que anteriorment havien estat membres d'Herri Batasuna, Euskal Herritarrok, Batasuna o Sozialista Abertzaleak. En aquelles eleccions aquest conjunt d'associacions va fer una crida perqu es vots en nul, interpretant posteriorment l'augment del vot nul com la mostra del seu pes electoral. Es van aconseguir aproximadament 150.000 vots nuls. En alguns municipis van aconseguir presentar-se de manera legal, obtenint prop de 20 alcaldies.



A les eleccions al Parlament Europeu de 2004, la llista electoral Herritarren Zerrenda tamb fou proscrita a l'Estat Espanyol per les relacions de diversos dels seus membres amb Batasuna, tot i que va poder presentar-se legalment a Frana. Batasuna va demanar als votants d ambds estats que utilitzessin la papereta francesa. Els vots nuls a l'Estat Espanyol no van suposar un descens respecte els aconseguits per Euskal Herritarrok a les anteriors eleccions.
 
A les eleccions al Parlament Basc de l any 2005, Batasuna no va poder presentar-se com a partit poltic. No es va permetre a Aukera Guztiak presentar candidats per les suposades relacions de diversos dels seus membres amb Batasuna.

El Partit Comunista de les Terres Basques (un partit poltic legal escassament conegut, fundat i registrat l any 2002 per membres del sindicat LAB i que no havia obtingut representaci parlamentria fins el moment) va anunciar aleshores la seva voluntat de representar els programes de Batasuna i Aukera Guztiak. Membres de Batasuna com Arnaldo Otegi van demanar el vot pel PCTB, que va obtenir el 12,5% dels vots (150.188), aconseguint d aquesta manera nou actes de diputats al Parlament Basc. 

L any 2006 s'intensificaren els processos judicials contra els dirigents de Batasuna que segons la justcia espanyola van fer apologia del terrorisme al participar en homenatges a activistes d'ETA empresonats, que van morir a les presons espanyoles, fet que ha suposat una condemna a Arnaldo Otegi. Amb la declaraci d'ETA del 22 de mar de 2006 on declarava un alto el foc permanent es va obrir la possibilitat d'iniciar un procs de pau per trobar una soluci poltica i pacifica al conflicte basc, plantejant-se la necessitat des d'alguns sectors de tornar a declarar legal a Batasuna, esdevenint aix l'interlocutor de l'independentisme basc abertzale en una hipottica taula de partits amb Espanya i Frana. Tot i aix, ETA comunic la fi de l'alto el foc permanent el juny de 2007. 

Illegalitzaci a l'Estat Espanyol.
La Llei Orgnica 6/2002, de 27 de juny, de Partits Poltics, va ser aprovada al Parlament Espanyol amb el suport dels dos partits majoritaris, el Partit Popular (aleshores al govern) i el Partit Socialista Obrer Espanyol. Pels seus impulsors; PP i PSOE, aix com organitzacions com la Associaci de Vctimes del Terrorisme o el Foro de Ermua  la Llei de Partits ha estat la fi del bra poltic de ETA. A les eleccions al Parlament de la Comunitat Autnoma Basca de 2005, els partits contraris a la prohibici obtingueren la majoria parlamentria.

Pel nacionalisme basc (formacions com el Partit Nacionalista Basc, Eusko Alkartasuna o Aralar) i Izquierda Unida al Pas Basc (Ezker Batua), l aplicaci que s'est fent d aquesta llei suposa la privaci dels drets civils d una part de la poblaci i suposa prolongar mesures prpies d un estat d excepci. Tamb des d alguns sectors poltics es creu que aquesta prohibici impedeix qualsevol acord entre ETA i els governs espanyol i francs.

Amnistia Internacional va expressar la seva condemna a la Llei de Partits, anunciant la seva preocupaci perqu, mitjanant l ambigitat i la imprecisi d alguns articles del projecte de llei, es podrien encetar processos per declarar illegals aquells partits poltics que propugnin el canvi de principis constitucionals o lleis de forma pacfica".

Referncies.


Enllaos externs.
 Pgina oficial;
 Llei Orgnica 6/2002, de 27 de juny, de Partits Poltics;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82101" title="Malatesta Malatesta" nonfiltered="2552" processed="2547" dbindex="32720">
Malatesta Malatesta fou fill de Malatesta ancestre de la famlia, i fou senyor de Pennabilli, Verrucchio, Roncofreddo, Scorticata, Poggio dei Berni, Ciola dei Malatesti, Montegelli, Rontagnano, Savignano di Rigo, Pietra dell Uso, Montebello, Montepetra i Strigara. Va morir el 1197 i el van succeir el seu germ Joan I Malatesta i el seu fill Malatesta della Penna.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82102" title="Joan I Malatesta" nonfiltered="2553" processed="2548" dbindex="32721">
Joan I Malatesta (1185-1221) fou fill de Malatesta Malatesta , i fou senyor de Pennabilli, Verrucchio, Roncofreddo, Scorticata, Poggio dei Berni, Ciola dei Malatesti, Montegelli, Rontagnano, Savignano di Rigo, Pietra dell'Uso, Montebello, Montepetra i Strigara. Va morir vers 1221 i el va succeir el seu fill Rambert Malatesta. Va deixar tamb dos filles: Druda (morta desprs del 1274) i  Bonatenta (morta desprs del 1281).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82103" title="Rambert Malatesta" nonfiltered="2554" processed="2549" dbindex="32722">
Rambert Malatesta fou fill de Joan I Malatesta. El 1221 va succeir al pare com a senyor de Pennabilli, Verrucchio, Roncofreddo, Scorticata, Poggio dei Berni, Ciola dei Malatesti, Montegelli, Rontagnano, Savignano di Rigo, Pietra dell Uso, Montebello,  Montepetra i Strigara; fou conseller de la Comuna de Rimini el 1233. Va morir el 1248. Es va casar amb Rengarda Brandolini, filla del comte  Guido Malabocca Brandolini, comte de Bagnacavallo, i va deixar un fill, Joan II Malatesta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82107" title="Llusa de Baviera" nonfiltered="2555" processed="2550" dbindex="32723">
Llusa de Baviera, duquessa de Baviera (Munic 1808 - 1892). Princesa de Baviera amb el tractament d'altesa reial de la qual descendeix el rei Albert II de Blgica, el gran duc Enric I de Luxemburg o el cap de la Casa reial italiana, el prncep Vctor Manuel de Savoia.

Nascuda el 30 d'agost de l'any 1808 a Munic essent filla del rei Maximili I Josep de Baviera i de la princesa Carolina de Baden. La princesa reb el ttol de princesa de Baviera i d'altesa reial.

Casada l'any 1828 amb el seu cos, el duc Maximili de Baviera, per compensar-la del dest poc elevat que li havia tocat, el rei Maximili permet que tots els descendents de la princesa figuressin a la llista de successi al tron bavars i que rebessin el tractament d'altesa reial. 

La parella s'install entre Munic i el castell de Possenhofen, propietat de la famlia del duc Maximili. Tingueren nou fills:

SAR el prncep Llus de Baviera, nat el 1831 a Munic i mort el 1920 a Munic. Es cas morganticament amb Henriette Mendel, creada senyora van Wallersee, de la qual es divorci per casar-se amb Barbara Antonie Barth, creada senyora von Bartolf, de la qual tamb es divorci el 1913.

SAR el prncep Guillem de Baviera, nat el 1832 i mort el 1833 a Munic.

SAR la princesa Helena de Baviera, nascuda a Munic el 1834 i morta a Ratisbona el 1890. Es cas amb el prncep Maximili de Thurn und Taxis.

SAR la princesa Elisabet de Baviera, nascuda a Munic el 1836 i morta el 1898 a Ginebra. Es cas amb l'emperador Francesc Josep I d'ustria.

SAR el prncep Carles Teodor de Baviera, nascut a Munic el 1839 i mort el 1909 a Kreuth. Es cas en primeres npcies amb la princesa Sofia de Saxnia i en segones npcies amb la infanta Maria Josepa de Portugal.

SAR la princesa Maria Sofia de Baviera, nascuda a Possenhofen el 1841 i morta a Pars el 1925. Es cas amb el rei Francesc II de les Dues Siclies.

SAR la princesa Matilde de Baviera, nascuda a Possenhofen el 1847 i morta el 1897 a Pars. Es cas amb el prncep Llus de les Dues Siclies, comte de Trapi.

SAR la princesa Sofia de Baviera, nascuda a Possenhofen el 1847 i morta a Pars el 1890. Es cas amb el prncep Ferran d'Orleans.

SAR el prncep Maximili de Baviera, nascut a Munic el 1849 i mort a Feldading el 1893. Es cas amb la princesa Amlia de Saxnia-Coburg Gotha.

Llusa mor al Castell de Possenhofen l'any 1892 envoltada de tots els seus fills vius. Els ltims aconteixements entre els quals s'hi trobaven el sucidi del seu nt l'arxiduc-hereu Rodolf d'ustria; la mort de la seva filla, la princesa Sofia de Baviera en un incendi en un centre comercial parisenc; i el trencament del comproms entre la princesa Sofia de Baviera i el rei Llus II de Baviera.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82108" title="Palegnat" nonfiltered="2556" processed="2551" dbindex="32724">

Els palegnats (Paleognathae) (literalment "mandbules antigues") sn un dels dos superordres d'ocells existent. Aquest superordre est format actualment noms per dos ordres: els Struthioniformes no voladors (que inclou els estruos) i els Tinamiformes, ms primitius i voladors (que inclou els tinams). L'ordre Lithornithiformes est extingit. La majoria de palegnats tenen colls llargs i cames tamb prou llargues, ms especialitzades per a la cursa que no pas per al vol. Es tracta d'un clade "claix de sastre" sense valor filogentic en el que s'engloben espcies d'aus no voladores.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82111" title="Joan II Malatesta" nonfiltered="2557" processed="2552" dbindex="32725">
Joan II Malatesta (Joan I Malatesta de Sogliano) fou fill de Rambert Malatesta. Va succeir al seu pare el 1248 com a senyor de Pennabilli, Verrucchio, Roncofreddo, Scorticata, Poggio dei Berni, Ciola dei Malatesti, Montegelli, Rontagnano, Savignano di Rigo, Pietra dell Uso, Montebello,  Montepetra i Strigara. El 1255 va ser nomenat comte sobir de Sogliano per matrimoni amb l'hereva, de la familia dels Montefeltro. El 1276 fou podest de Forli. A finals de segle va vendre Strigara. Va morir no mes tard del 20 de setembre de 1299, i fou l'ancestre de la lnea dels Malatesta de Sogliano deixant tres fills:  Rambert I Malatesta de Sogliano, Guglielmo I Malatesta de Sogliano, i Malatesta I Malatestino de Sogliano, que foren comtes conjunts de Sogliano. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82112" title="Malatesta della Penna" nonfiltered="2558" processed="2553" dbindex="32726">
Malatesta della Penna (1183-1248) fou fill de Malatesta Malatesta. Fou senyor de Pennabilli, Verrucchio, Roncofreddo, Scorticata, Poggio dei Berni, Ciola dei Malatesti, Montegelli, Rontagnano, Savignano di Rigo, Pietra dell Uso, Montebello, Montepetra i Strigara des de 1197.  Cavaller, va obtenir la ciutadania de Rimini jurant l abitaculum el 18 de mar del 1216. Podest de Pistoia el 1223 i podest de Rimini el 1239. Fou tamb senyor de San Mauro el 1247. Va morir el 1248.  Es va casar amb Adelsia de la que va tenir a Malatesta I da Verrucchio, Joan (mort desprs del  24 de gener del 1255) i Emlia (morta el 1311).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82113" title="Malatesta I da Verrucchio" nonfiltered="2559" processed="2554" dbindex="32727">
Malatesta I da Verrucchio , (1212-Rimini 1312) fou fill de Malatesta della Penna.  Apareix a la Divina Comdia de Dant on se'l anomena el Mastin Vecchio.

Fou senyor de Pennabilli, Verrucchio, Roncofreddo, Scorticata, Poggio dei Berni, Ciola dei Malatesti, Montegelli, Rontagnano, Savignano di Rigo, Pietra dell Uso, Montebello, Montepetra i Strigara des el 1248 (amb 36 anys). Vicari del arquebisbe de Ravenna al Castell de Savignano al Rubicone  el 1261. El 1262 fou podest de Rimini (abril) per un any (fins el 1263). 

Fou investit amb la meitat del comtat de Chiaggiolo el 8 de juny de 1262 pel comte de Romanya en nom del abat de Sant Ellero di Galeata, i de l'altra meitat per l'arquebisbe de Ravenna el 1263, en violaci dels drets del darrer comte (el que fou arreglat mitjanant un arrengament a Urbino el 29 d'agost de 1269, complementada amb l'enlla del fill de Malatesta I, Paolo). 

Fou vicari del rei de Npols a Florncia del juliol de 1268 al gener del 1270, i durant aquest temps capit del exercit del rei de Npols. El 1283 fou nomenat senyor de Gradara, que abans posseen els Del Griffo de Pesaro.

Fou senyor sobir de Pesaro del 1285 al juny del 1294, i altra cop el 1295 (fins el 1304), i va arribar a la senyoria de Rimini el 13 de desembre de 1295 (amb 83 anys). 

Va morir el 1312 a l'edat de 100 anys. 

Es va casar tres vegades, la primera amb una filla de Guglielmo di Enrichetto; la segona (el 1248) amb  Concrdia Pandolfini, filla del cavaller Arrighetto dels Pandolfini da Vicenza, vescomte imperial de la Campagna Riminesa; i per tercera vegada el 25 de juliol de 1266 amb  Margherita Paltinieri. Va deixar nou fills: Rengarda (casada amb Francesc I Manfredi senyor de Faenza i Imola, morta abans del 1311), Joan (Gianciotto Malatesta) , Malatesta II dall Occhio (Malatestino), Paolo il Bello, Rambert Malatesta el cannic, Magdalena (casada amb Bernardino da Polenta dels senyors de Ravenna i senyor de Cervia), Pandolf I Malatesta, Simona (casada amb Marco di Cunio i per segona vegada amb el comte Malatesta Montefeltro de Pietrarubbia, morta desprs del 1355)  i Giuliozzo Malatesta (fill natural)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82116" title="Rambert Malatesta el cannic" nonfiltered="2560" processed="2555" dbindex="32728">
Rambert Malatesta el cannic fou fill de  Malatesta I da Verrucchio. Dedicat a la vida religiosa va ser piev de la Pieve de Santa Paola di Roncofreddo el 1287,  cannic de la catedral del Reims el 1289 i de la de Langres el 1290, i va arribar a bisbe de Senigallia el 1291, per va renunciar al crrec al cap de poc temps;  fou elegit bisbe de Ravenna el 1295 per no fou confirmat pel Papa. Fou llavors  capell i prelat domstic del Papa fins que va morir el juliol del 1298.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82117" title="Pandolf I Malatesta" nonfiltered="2561" processed="2556" dbindex="32729">
Pandolf I Malatesta (1267 -Rimini 6 d'abril del 1326) fou fill de Malatesta I da Verrucchio. Fou senyor sobir (amb el ttol de Podest) de Pesaro, Fano, Senigallia i Fosssombrone del 1304 al 1306. Va recuperar Pesaro el 1312 i Fano el febrer del 1313; senyor de la Saline di Cervia el 1313. Senyor sobir de di Rimini,Cesena, San Giovanni in Galilea, Mondaino i Verrucchio des el 1317. Capit general de l'esglsia de Roma el febrer del 1321. Senyor de Montefano el febrer del 1322. Fou armat cavaller per l'arquebisbe de Ravenna l'abril del 1323 i cavaller de l'ordre de Crist i vicari Pontifici de Montescuro i Ordiano l'octubre del 1324. 

Va morir el 6 d'abril de 1326 i fou enterrat a l'esglsia de Sant Francesc de Rimini. Fou el tronc de la lnea de senyors sobirans de Rimini.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82118" title="Giuliozzo Malatesta" nonfiltered="2562" processed="2557" dbindex="32730">
Giuliozzo Malatesta fou fill natural de Malatesta I da Verrucchio. Fou vicari dels Malatesta a Fossombrone del 1339 al 1343. Va morir el 1361 o 1362 Va deixar set fills (alguns d'ells "nobilis vir" per cap de rellevant histricament) anomenats Gurone, Giovanni, Giorgio,  Francesco,  Accorto, Angelo, i Leonello.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82119" title="Gianciotto Malatesta" nonfiltered="2563" processed="2558" dbindex="32731">
Gianciotto Malatesta (Joan Malatesta, conegut con Gianciotto) fou fill de Malatesta I da Verrucchio. Fou podest de Forli el 1276 o 1278, podest de Pesaro els anys 1283, 1290, 1291, 1294 i 1296 a 1304, podest de Florncia l'1 de mar del 1293.  

Es va casar el 1275 amb Francesca da Polenta, filla de Guido Minore da Polenta, senyor de Ravenna, i el 1286 amb Zambrasina Zambrasi, filla de Tebaldello Zambrasi, Patrici de Faenza. Va deixar sis fills: Concrdia (monja clarissa morta passat el 1311), Malatestino conegut com Tino Malatesta, Rambert Malatesta de Ciola, Guido  (Piev de Santa Paola dei Roncofreddo, mort a Rimini passat el 1335), Margarita i Rengarduccia (mortes no abans del 1311).

El 1285 va assassinar a Gradara a son germ i a la seva prpia muller perqu va descobrir que tenien relacions. Mor prop d'Scorticata el 1304. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82120" title="Tino Malatesta" nonfiltered="2564" processed="2559" dbindex="32732">
Tino Malatesta fou fill de Gianciotto Malatesta. Fou senyor de San Mauro i Castiglione, aquesta darrer en consenyoria amb el seu germ Rambert Malatesta de Ciola. Va morir  el 1319. Estava casat amb Agns Montefeltro, filla de Conrat Montefeltro.  Va deixar un fill, Joan Malatesta de Chiazzo, i una filla anomenada Zambrasina (casada amb Bernat dei Bulgarelli, comte de Marsciano). Fou el tronc de la lnia de senyors de San Mauro.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82121" title="Rambert Malatesta de Ciola" nonfiltered="2565" processed="2560" dbindex="32733">
Rambert Malatesta de  Ciola fou fill de Gianciotto Malatesta. Fou senyor de Ciola dei Malatesti, Castiglione (consenyor amb Tino Malatesta)  i Roncofreddo,  mort per son cos Malatestino (Malatesta II Malatesta) a Poggiano el 28 de gener del 1330. El va succeir el seu fill Joan Malatesta de Ciola i va deixar tamb una filla anomenada Joana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82122" title="Joan Malatesta de Ciola" nonfiltered="2566" processed="2561" dbindex="32734">
Joan Malatesta de Ciola fou fill de Rambert Malatesta de Ciola. Fou senyor de senyor de Ciola dei Malatesti, Castiglione i Roncofreddo i fou armat cavaller per Pandolf I Malatesta el 1324. Va morir al exili a Ragusa el juny del 1374.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82123" title="Joan Malatesta de Chiazzo" nonfiltered="2567" processed="2562" dbindex="32735">
Joan Malatesta de Chiazzo fou fill de Tino Malatesta. Va heretar del pare el 1319 les senyories de San Mauro i Castiglione. El 1323 fou armat cavaller per l'arquebisbe de Ravenna. Fou tamb senyor de Monleone, Calbana, Calbanella, Ginestreto i Secchiano el juliol de 1335. L'abril de 1349 fou proclamat comte de Chiazzo ttol que va conservar fins el 1355. Fou capit del exrcit de la reina de Npols el 1349. 

Va morir l'agost del 1375. Del seu enlla amb Violant de la Faggioula, filla de Francesc della Faggiuola de la famlia dels Montefeltro,  va tenir vuit fills, tots ells consenyors de San Mauro, Monleone, Calbana, Calbanella, Ginestreto, Secchiano i Castiglione, i una filla: Malatesta Malatesta de San Mauro, Filip Malatesta de San Mauro, Tino Malatesta de San Mauro, Carlo Malatesta de San Mauro, Rambert Malatesta de San Mauro, Ludvic Malatesta de San Mauro, Galeotto Malatesta de San Mauro i Pandolf Malatesta de San Mauro (la filla es deia Nicola).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82124" title="Malatesta Malatesta de San Mauro" nonfiltered="2568" processed="2563" dbindex="32736">
Malatesta Malatesta de San Mauro, fou fill de Joan Malatesta de Chiazzo, i fou consenyor de San Mauro, Monleone, Calbana, Calbanella, Ginestreto, Secchiano i Castiglione. Mort desprs del 1402. Va deixar un fill, Guglielmo Malatesta de San Mauro, i una filla, Joana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82125" title="Filip Malatesta de San Mauro" nonfiltered="2569" processed="2564" dbindex="32737">
Filip Malatesta de San Mauro fou fill de Joan Malatesta de Chiazzo, i fou consenyor de San Mauro, Monleone, Calbana, Calbanella, Ginestreto, Secchiano i Castiglione.

Va morir desprs del 1389


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82126" title="Tino Malatesta de San Mauro" nonfiltered="2570" processed="2565" dbindex="32738">
Tino Malatesta de San Mauro fou fill de Joan Malatesta de Chiazzo, i fou consenyor de San Mauro, Monleone, Calbana, Calbanella, Ginestreto, Secchiano i Castiglione. Mort desprs del 1402.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82127" title="Carlo Malatesta de San Mauro" nonfiltered="2571" processed="2566" dbindex="32739">
Carlo Malatesta de San Mauro fou fill de Joan Malatesta de Chiazzo, i fou consenyor de San Mauro, Monleone, Calbana, Calbanella, Ginestreto, Secchiano i Castiglione. Mort el 13 de novembre del 1434.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82128" title="Rambert Malatesta de San Mauro" nonfiltered="2572" processed="2567" dbindex="32740">
Rambert Malatesta de San Mauro fou fill de Joan Malatesta de Chiazzo, i fou consenyor de San Mauro, Monleone, Calbana, Calbanella, Ginestreto, Secchiano i Castiglione. Mort abans del 1430. Va deixar un fill: Joan I Malatesta de San Mauro, i una filla, Antnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82129" title="Ludvic Malatesta de San Mauro" nonfiltered="2573" processed="2568" dbindex="32741">
Ludvic Malatesta de San Mauro fou fill de Joan Malatesta de Chiazzo, i fou consenyor de San Mauro, Monleone, Calbana, Calbanella, Ginestreto, Secchiano i Castiglione. Mort desprs del 1402. Va deixar tres fills: Joan II Malatesta de San Mauro, Violant i Isabella.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82130" title="Galeotto Malatesta de San Mauro" nonfiltered="2574" processed="2569" dbindex="32742">
Galeotto Malatesta de San Mauro fou fill de Joan Malatesta de Chiazzo, i fou consenyor de San Mauro, Monleone, Calbana, Calbanella, Ginestreto, Secchiano i Castiglione, i senyor de Monte Porzio vers el 1410. Mort  el 25 d'octubre del 1423. Va deixar un fill anomenat Gaspar Malatesta de Monte Przio, i dos filles: Lucrcia (casada amb Joan III Malatesta de Sogliano i morta passat el 1442) i Contana (morta el 1475).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82131" title="Pandolf Malatesta de San Mauro" nonfiltered="2575" processed="2570" dbindex="32743">
Pandolf Malatesta de San Mauro fou fill de Joan Malatesta de Chiazzo, i fou consenyor de San Mauro, Monleone, Calbana, Calbanella, Ginestreto, Secchiano i Castiglione. Mort desprs del 1398.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82132" title="Guglielmo Malatesta de San Mauro" nonfiltered="2576" processed="2571" dbindex="32744">
Guglielmo Malatesta de San Mauro fou fill de Malatesta Malatesta de San Mauro, i fou consenyor de San Mauro, Monleone, Calbana, Calbanella, Ginestreto, Secchiano  Castiglione. Fou podest de Pesaro, i podest de Perusa el 1421. No es coneix la data de la seva mort. Va deixar noms una filla de nom Magdalena. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82133" title="Joan I Malatesta de San Mauro" nonfiltered="2577" processed="2572" dbindex="32745">
Joan I Malatesta de San Mauro fou fill de Rambert Malatesta de San Mauro i fou consenyor de San Mauro, Monleone, Calbana, Calbanella, Ginestreto, Secchiano i Castiglione. El 1430 va ocupar la senyoria de Monte Porzio, per la va renunciar a canvi de la quota de la senyoria de Castiglione que possea la senyora Ludovica. Fou capit del exrcit del duc de Mil i va morir a Mntua vers 1435. El 18 de gener del 1402 es va casar a Rimini amb Verde degli Atti, fill del senyor de Sassoferrato.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82134" title="Joan II Malatesta de San Mauro" nonfiltered="2578" processed="2573" dbindex="32746">
Joan II Malatesta de San Mauro fou fill de Ludvic Malatesta de San Mauro, i fou consenyor de San Mauro, Monleone, Calbana, Calbanella, Ginestreto, Secchiano i Castiglione. No va tenir fills del seu enlla amb Bernardina degli Angolanti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82135" title="Utena" nonfiltered="2579" processed="2574" dbindex="32747">

 Geografia:
 El Comtat d'Utena s una Divisi Administrativa de Litunia.
 Utena s un districte municipal del Comtat d'Utena.
 Manga:
 Sh jo Kakumei Utena s una srie de manga i anime escrita per Chiho Sait  i Be Papas.
 Utena Tenj  s la protagonista de la srie Sh jo Kakumei Utena.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82136" title="Gaspar Malatesta de Monte Przio" nonfiltered="2580" processed="2575" dbindex="32748">
Gaspar Malatesta de Monte Przio fou fill de Galeotto Malatesta de San Mauro, i fou senyor de Monte Porzio i consenyor de San Mauro, Monleone, Calbana, Calbanella, Ginestreto, Secchiano i Castiglione. Va adquirir els feus de Bernardovecchio, Busichio i Ghirardo. Va morir vers el 1430 o poc abans. De la seva muller Novella de Roello va deixar com nica hereva de Monte Przio a la seva filla Ludovica Malatesta de Monte Przio.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82137" title="Ludovica Malatesta de Monte Przio" nonfiltered="2581" processed="2576" dbindex="32749">
Ludovica Malatesta de Monte Przio fou filla de Gaspar Malatesta de Monte Przio. Va succeir al pare en les senyories de Monte Przio Bernardovecchio, Busichio, Ghirardo y consenyories de  Monleone, Calbana, Calbanella, Ginestreto e Secchiano i  Castiglione. El 1430 va perdre Monte Przio davant el seu parent Joan I Malatesta de San Mauro, per la va recuperar a canvi de renunciar a la seva quota de la senyoria de Castiglione. Va adquirir la senyoria de San Mauro el 1438. Es va casar amb Niccol Montefeltro.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82138" title="Malatesta II dall?Occhio" nonfiltered="2582" processed="2577" dbindex="32750">
Malatesta II dall Occhio, conegut com Malatestino, fou fill de Malatesta I da Verrucchio. Fou podest de Cesena del 1290 a l'abril del 1295, capit dels gelfs de Bolonya el 1296, podest di Rimini  el 1302, i capit del poble de Florncia el maig del 1303. Fou senyor sobir de Rimini (amb el ttol de Difensor Rei Publicae et Civitatis i de podest) des el 1312, senyor sobir de Cesena (tamb amb el ttol de Difensor Rei Publicae et Civitatis i de podest)  el 1314, podest di Forli el 1314 i senyor sobir de Jesi el 1317.

Va morir el 14 d'octubre del 1317. Estava casat amb la patrcia de Rimini Giacoma de Rossi i va tenir un fill, Ferrandino Malatesta, que el va succeir.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82139" title="Ferrandino Malatesta" nonfiltered="2583" processed="2578" dbindex="32751">
Ferrandino Malatesta (1258-1353) fou fill i successor de Malatesta II dall Occhio. 

Fou senyor sobir de  Jesi del 1304 al 1306,  Podest de Florncia del gener al juny del 1307, Podest de Bolonya el 1309, Podest de Pdua el 1314, Podest i capit del poble de  Forli el 1315, Podest i vicari malatesti de Cesena del  mar del  1316 a l'octubre del 1317, conservador de la ciutat i el camp de Rimini el 1317, Podest de Pesaro el 1320, senyor de Fermignano del 1321 al 1335,  senyor de Verrucchio, Mondaino i Serravalle des el 1337,  armat cavaller per l'arquebisbe de Ravenna el juny de 1323 i per segona vegada a Florncia el setembre del 1324, capit de la Lliga gelfa del 1 de novembre del 1324 al maig del 1325, senyor sobir de Rimini, Cesena, San Giovanni in Galilea, Mondaino i  Verrucchio del 1326 al 1330 i del 1333 al maig del 1335 (des el mar del 1316 al octubre del 1317 ho fou tamb com associat a Malatesta II dall Occhio o Malatestino).

Va morir a Rimini el 12 de novembre de 1353. Es va casar amb Belluccia dei Baligani, patrcia de Jesi i va deixar noms un fill anomenat Malatestino Novello Malatesta, i una filla,  Samaritana (casada amb Tolbert VI da Camino comte de Ceneda dei Soto, morta el 1347).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82140" title="Malatestino Novello Malatesta" nonfiltered="2584" processed="2579" dbindex="32752">
Malatestino Novello Malatesta fou fill de Ferrandino Malatesta. El 1324 fou armat cavaller pel seu pare i fou podest de Cesena. Fou assassinat quant estava empresonat a Fossombrone el 1335. Es va casar amb Polentesia da Polenta, filla de Guido Novello de Polenta senyor de Ravenna, i va deixar tres fills: Ferrandino Novello Malatesta, Guiu Malatesta (assassinat amb el pare a la pres de Fossombrone el 1335) i Anna (casada amb Ubertino I de Carrara senyor de Pdua)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82141" title="Ferrandino Novello Malatesta" nonfiltered="2585" processed="2580" dbindex="32753">
Ferrandino Novello Malatesta  fou el fill de Malatestino Novello Malatesta. Fou senyor de Mondaino, Saludecio, Roncofreddo, San Giovanni in Galilea i Monleone des el juliol del 1334, senyor de Verrucchio i Montescudo des el 1336 (a la darrera noms del mar al juny del 1336). Va morir en batalla a Bettona el febrer del 1352. Es va casar amb Violant Monfeltro, filla de Frederic Montefeltro senyor d'Urbino i va deixar noms tres filles: Idana (dona de Tino Malatesta de San Mauro) i dues de nom no conegut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82143" title="Rambert I Malatesta de Sogliano" nonfiltered="2586" processed="2581" dbindex="32754">
Rambert I Malatesta de Sogliano fou fill de Joan I Malatesta de Sogliano i comte sobir de Sogliano associats a son germans Guglielmo I Malatesta de Sogliano, i Malatesta I Malatestino de Sogliano el 1199. Fou tamb senyor de Penabilli, Verrucchio, Roncofreddo, Scorticata, Poggio dei Berni, Ciola dei Malatesti, Montegelli, Rontagnano, Savignano di Rigo, Pietra dell Uso, Montebello i Montepetra. Va cedir  Scorticata a l'esglsia el 1302, i el 1305  va recomprar el castell i comarca de Strigara venut pel seu pare. Fou aliat del seu parent Pandolf I Malatesta. Va morir de la pesta a Sogliano el 1348.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82144" title="Guglielmo I Malatesta de Sogliano" nonfiltered="2587" processed="2582" dbindex="32755">
Guglielmo I Malatesta de Sogliano fou fill de Joan I Malatesta de Sogliano i comte sobir de Sogliano associats a son germans Rambert I Malatesta de Sogliano, i Malatesta I Malatestino de Sogliano el 1199. Fou tamb senyor de  Pennabilli, Verrucchio, Roncofreddo, Poggio dei Berni, Ciola dei Malatesti, Montegelli, Rontagnano, Savignano di Rigo, Pietra dell Uso, Montebello i Montepetra.  El 1305  va recomprar el castell i comarca de Strigara venut pel seu pare. Va morir passat el 1316.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82145" title="Malatesta I Malatestino de Sogliano" nonfiltered="2588" processed="2583" dbindex="32756">
Malatesta I Malatesta de Sogliano conegut per Malatestino de Sogliano (per la seva estatura), fou fill de Joan I Malatesta de Sogliano i comte sobir de Sogliano associat a son germans Guglielmo I Malatesta de Sogliano, i Rambert I Malatesta de Sogliano el 1199. Fou senyor de Pennabilli, Verrucchio, Roncofreddo, Poggio dei Berni, Ciola dei Malatesti, Montegelli, Rontagnano, Savignano di Rigo, Pietra dell Uso, Montebello, i Montepetra. El 1305  va recomprar el castell i comarca de Strigara venut pel seu pare. Va morir abans del 1352. El va succeir el seu fill Joan II Malatesta de Sogliano.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82146" title="Joan II Malatesta de Sogliano" nonfiltered="2589" processed="2584" dbindex="32757">
Joan II Malatesta de Sogliano fou fill de Malatesta I Malatestino de Sogliano i fou comte sobir de Sogliano i senyor de Pennabilli, Verrucchio, Roncofreddo, Poggio dei Berni, Ciola dei Malatesti, Montegelli, Rontagnano, Savignano di Rigo, Pietra dell Uso, Montebello, Montepetra i Strigara vers el 1352. Va adquirir les terres de Gaggio, Villalta (prop de Cesenatico), San Martino in Converseto, Montecodruzzo, Spinello  i Raggiano. Va morir nom mes tard del 1358. Va deixar dos fills: Malatesta II Malatesta de Sogliano i Rambert II Malatesta de Sogliano.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82148" title="Malatesta II Malatesta de Sogliano" nonfiltered="2590" processed="2585" dbindex="32758">
Malatesta II Malatesta de Sogliano fou fill de Joan II Malatesta de Sogliano. Fou comte sobir de Sogliano (associat al germ Rambert II Malatesta de Sogliano), i senyor de Pennabilli, Verrucchio, Roncofreddo, Poggio dei Berni, Ciola dei Malatesti, Montegelli, Rontagnano, Savignano di Rigo, Pietra dell Uso, Montebello, Montepetra, Strigara, San Martino in Converseto, Montecodruzzo i Raggiano el 1358.  Va vendre Poggio dei Berni a la comuna de Rimini vers el 1370, i va perdre Montebello (conquerida pels  Montefeltro el 1387). El 1358 va disputar Raggiano a Konrad von Landau i amb els sobrevivents va repoblar  Borghi; es va declarar vassall del Papa per Strigara el 1371. Va morir abans del 1389. Estava casat amb  Agnesina Faitani, patrcia de Rimini. Va deixar un fill, Joan III Malatesta de Sogliano, que el va succeir (un altre fill, Guglielmo, va morir infant) i tres filles Margarita (casada amb  Tino Malatesta de San Mauro), Francesca i Orabile.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82149" title="Rambert II Malatesta de Sogliano" nonfiltered="2591" processed="2586" dbindex="32759">
Rambert II Malatesta de Sogliano fou fill de Joan II Malatesta de Sogliano. Fou comte sobir de Sogliano (associat al germ Malatesta II Malatesta de Sogliano), i senyor de Pennabilli, Verrucchio, Roncofreddo, Poggio dei Berni, Ciola dei Malatesti, Montegelli, Rontagnano, Savignano di Rigo, Pietra dell Uso, Montebello, Montepetra, Strigara, San Martino in Converseto, Montecodruzzo i Raggiano el 1358. Va morir el 1379.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82150" title="Joan III Malatesta de Sogliano" nonfiltered="2592" processed="2587" dbindex="32760">
Joan III Malatesta de Sogliano (1377-1442) conegut per Zanne (el seu nom en dialecte romanyol) fou fill de Malatesta II Malatesta de Sogliano. Fou comte sobir de Sogliano, i senyor de Pennabilli, Verrucchio, Roncofreddo, Ciola dei Malatesti, Montegelli, Rontagnano, Savignano di Rigo, Pietra dell'Uso, Montepetra, Strigara, Gaggio, Villalta, Spinello, San Martino in Converseto, Montecodruzzo i Borghi, el 1389. El 1424 es va declarar pel duc de Mil i el 1433 va portar un estendard per son parent Segimon Pandolf Malatesta quant l'emperador Segimon va entrar a Rimini, i va hostejar al sobir a una casa seva a Boscabella, prop de Villalta, a la vista de les muralles de Cesenatico. A una data desconeguda entre 1430 i 1440  va cedir la seva quota de domini a Verrucchio al seu parent  Segimon Pandolf Malatesta. 

El 16 d'abril del 1437 el bisbe de Sarsina li va cedir la comarca de Seguno i el 14 de juny de 1437 el seu parent Segimon Pandolf Malatesta li va donar el castell de Tornano i el de la Serra.

Per un diploma del 29 de desembre de 1441 li fou reconeguda la seva autoritat feudal a San Martino in Converseto per va haver de cedir alguns castells de la comarca d'Spinello que Segimon Pandolf no li va reclamar mai. 

Va morir no abans del 1442. Es va casar amb Lucrcia Malatesta, filla de Galeotto Malatesta de San Mauro i Monte Przio. Va deixar nou fills: Malatesta III Malatesta de Sogliano, Joan IV Malatesta de Sogliano, Rambert (capit veneci va morir en la defensa d'Scutari el 1450, deixant un fill de nom Andreuccio), Galeotto (mort el 1438), gata, Agnesina, Isabella, Francesca, i Geltrudis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82151" title="Malatesta III Malatesta de Sogliano" nonfiltered="2593" processed="2588" dbindex="32761">
Malatesta III Malatesta de Sogliano fou fill de Joan III Malatesta de Sogliano. Fou comte sobir de Sogliano (associat al germ Joan IV Malatesta de Sogliano), i senyor de Pennabilli, Roncofreddo, Ciola dei Malatesti, Montegelli, Rontagnano, Savignano di Rigo, Pietra dell Uso, Montepetra, Strigara, Gaggio, Villalta, Spinello, Strigara, San Martino in Converseto, Montecodruzzo, Seguno, Tornano, Serra i Borghi vers el 1442.

El 1433 fou designat junt amb altres nobles per acompanyar al emperador Segimon en el seu viatge per les terres dels Malatesta

Va morir abans del 1452.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82152" title="Joan IV Malatesta de Sogliano" nonfiltered="2594" processed="2589" dbindex="32762">
Joan IV Malatesta de Sogliano fou fill de Joan III Malatesta de Sogliano. Fou comte sobir de Sogliano (associat al germ Malatesta III Malatesta de Sogliano), i senyor de Pennabilli, Roncofreddo, Ciola dei Malatesti, Montegelli, Rontagnano, Savignano di Rigo, Pietra dell'Uso, Montepetra, Strigara, Gaggio, Villalta, Spinello, Strigara, San Martino in Converseto, Montecodruzzo, Seguno, Tornano, Serra i Borghi vers el 1442.

Governador de Cesena el 1431.

Va ser confirmat com a senyor de San Martino in Converseto per un diploma donar a Rimini el 15 de juliol de 1437 (reconfirmat el 1441) i li fou proms el feu de Pondo si es casava amb Espria Brancaleoni de Casteldurante per com que la boda no es va fer no la va arribar a adquirir.

Va morir vers el 1452. Estava casat amb  Isabella Visconti, vdua de  Galeotto Brancaleoni senyor de Casteldurante, i filla de Luchino Visconti (fill natural de Luchino I Visconti de Mil). Va deixar dos fills Carlo I Malatesta de Sogliano i Joana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82153" title="Carlo I Malatesta de Sogliano" nonfiltered="2595" processed="2590" dbindex="32763">
Carlo I Malatesta de Sogliano  fou fill de Joan IV Malatesta de Sogliano. Fou comte sobir de Sogliano i senyor de Pennabilli, Roncofreddo, Ciola dei Malatesti, Montegelli, Rontagnano, Savignano di Rigo, Pietra dell'Uso, Montepetra, Strigara, Gaggio, Villalta, Spinello, Strigara, San Martino in Converseto, Montecodruzzo, Seguno, Tornano, Serra i Borghi vers el 1452 i proclamat el 25 de juny de 1452 com a conte de Pondo (arrabassat al seu propietari) pel bisbe de Sarsina, usurpant el dret feudal del abat de San Giovanni di Galeata que l'havia donat als Ubertini. El 6 de juliol del 1456 va signar un tractat d'aliana amb Frederic de Montefeltro.

El 1460 va cedir Pennabilli a l'esglsia (que el va donar als Montefeltro). Capit del exercit del Papa el 1462.

Fou senyor i vicari Pontifici perpetu de San Giovanni in Galilea. El 1463 va vendre Borghi a la Santa Seu i el 7 d'abril de 1464 fou nomenat senyor de Rufiano i Pratolina per Bule del Papa  (contra pagament d'un cens anyal). El 1466 es va apoderar del  comtat del Ponto atorgat nominalment abans (amb Meleto, Sapeto, Cigna, Bucchio, Monteguidi, Pozzuolo Vallenzera, Sassetta i Soasia) expulsant al jove Biordo degli Ubertini, del que havia estat nomenat tutor i que va haver de signar la renuncia a Pondo i Spinello sota amenaa de mort. El  1470 va servir com a capit a Vencia.

Fou comte de Montecodruzzo (junt amb els fills) per una breu pontifcia del 1485. 

Va morir a Sogliano el 1486. Estava casat amb Ceclia Rinaldini que el 1465 se'n va anar amb la filla a Matelica degut a les infidelitats del marit. Va deixar onze fills: Gerolamo (casat amb Gentile Feltria de Montefeltro el 1464 i mort el 1465), Violant (casada amb Alessandro Ottono senyor sobir i vicari de Matelica, ja era morta el 1485 quant va morir el seu marit), Andrnica (casada amb el comte Antonio Malatesta de Ghiaggiolo), Isabella, Dianora, Rambert III Novello Malatesta de Sogliano (natural legitimat), Malatesta Malatesta de Gaggio (natural), Camilla (natural), Pandolf (natural, mort amb sis anys), Dianora i Elisabet.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82154" title="MxPx" nonfiltered="2596" processed="2591" dbindex="32764">
MxPx s un grup punk format l'any 1992 a Bremerton, Washington, EUA.

MxPx va comenar amb tres nois de 15 anys anomenant-se Magnified Plaid tocant msica inspirada per i similar a la del grup The Descendents i altres grups de punk-pop californians. No els agradava gaire el nom de la banda, tot i aix, el qual va ser un tribut a la fascinaci del guitarrista original amb les samarretes estampades. 

Conseqentment, el nom va ser abreujat a M.P., per en la escriptura de m d'en Yuri Ruley, els punts es van tornar "X" i quan va fer els psters per les actuacions de la banda, el nom va enganxar d'aquesta manera.

El nou disc de MxPx ser llanat el 17 de juliol del present any, i ser titulat "Secret Weapon" (Arma Secreta).

MxPx cita els grups que l'han influt dels 70s, 80s i 90s com Bad Religion, Black Flag, blink-182, The Clash, The Cure, The Descendents, Green Day, Nirvana, The Offspring, The Pixies, The Smiths, Social Distortion, Sonic Youth and Weezer.

La banda t influncies  de la Musica Cristiana Contempornia i va contribuir amb una can amb Mark Hoppus a la banda sonora de la pellcula La Passi de Crist

Membres.
 Mike Herrera Baix elctric, Vocal, Teclat;
 Tom Wisniewski Guitarra, Veus de fons;
 Yuri Ruley Bateria;


Discografia.
lbums.
 Pokinatcha (1994);
 Teenage Politics (1995) ;
 Life in General (1996) ;
 Slowly Going the Way of the Buffalo (1998) ;
 At the Show (1999) ;
 The Ever Passing Moment (2000) ;
 Before Everything and After (2003) ;
 Panic (2005) ;
`` Let' rock (2006);

Eps.
 On the Cover (1995) ;
 Move to Bremerton (1996) ;
 The Renaissance EP (2001) ;
 AC/EP (2004) ;


Singles.
 17 (1994);
 Punk Rawk Show (1995);
 Life in General pre-release Teaser (1996);
 Small Town Minds (1997);
 Chick Magnet (1997);
 Chick Magnet Import (1997);
 I'm OK, You're OK (1998);
 I'm OK, You're OK / Chick Magnet;
 Tomorrow is Another Day (1998);
 Inches From Life demo (1998);
 The Final Slow Dance demo (1998);
 The Downfall of Western Civilization (1998);
 The Broken Bones (2000);
 Responsibility (2000);
 Everything Sucks (When You're Gone) (2004);
 Heard That Sound (2005);

Compilacions.
 Let It Happen (1998) #161;
 Ten Years and Running (2002) #147;
 Lost in Japan (2002) DNC*;
 Let It Happen - Deluxe Edition (2006);

 DVDs .
 B-Movie (2004);

DVDs.

Audio/Vdeo.
 Entrevista amb MxPx ;
 MxPx a PureVolume ;

Notes.
  Ultimate-Guitar.com (en angls);
  Allmusic.com ;
  Europunk.net ;
  Biografia IMDb ;

Enllaos externs.
 Portal Oficial ;
 Entrevista amb Yuri ;
 MxPx Fanclub ;
 Lletres d'MxPx;
 Taula de Missatges a MxPx ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82155" title="Neurosi" nonfiltered="2597" processed="2592" dbindex="32765">
En la psicologia moderna, el terme neurosi, tamb coneguda com a psiconeurosi o desordre neurtic, s un terme general que es refereix a qualsevol desequilibri mental que causa angoixa, per (a diferncia d'una psicosi o un desordre de la personalitat) no interfereix amb el pensament racional ni en l'habilitat de l'individu per a funcionar en la vida diria. Com a malaltia, representa una condici psiquitrica en la qual l'angoixa emocional o el conflicte inconscient s'expressa a travs de diversos desordres fsics, fisiolgics i mentals (com a smptomes fsics, ansietats, o fbies). Potser ha estat definida ms simplement com una "pobre habilitat per a adaptar-se al propi entorn, una inhabilitat per a canviar els propis patrons de vida, i la incapacitat de desenvolupar una personalitat ms rica, ms complexa i ms satisfactria." (Boeree 2002). La neurosi no s'hauria de confondre amb la psicosi, que es refereix a desordres ms severs.

El terme connota de fet un desordre o malaltia, per en la seva definici general, la neurosi s una experincia humana normal, part de la condici humana. La majoria de les persones estan afectades per la neurosi en algun aspecte. Un problema psicolgic es desenvolupa quan les neurosis comencen a interferir, per no el danya significativament, el funcionament normal, i causa ansietat a l'individu. Amb freqncia els mecanismes existents per a "fer front" a l'ansietat noms agreugen la situaci, causant mes senyals d'alarma. Fins i tot ha estat definida en termes d'aquesta estratgia d'enfrontament, com un "comportament simblic de defensa contra el dolor psicobiolgic excessiu...," que "...s autoperpetuador perqu les satisfaccions simbliques no poden satisfer les necessitats reals."(Janov 1998)

Algunes neurosis poden tenir la seva arrel en mecanismes de defensa de l'ego, per els dos conceptes no sn sinnims. Els mecanismes de defenses sn una manera normal de desenvolupar i mantenir un sentit consistent del jo (un ego) mentre que noms aquells patrons de pensament i comportament que produeixen dificultats per viure s'haurien d'anomenar neurosis.

La definici de Freud.
Una neurosi, en la teoria psicoanaltica, s un mecanisme de defensa inefectiu que Sigmund Freud va suggerir que s una situaci on els esforos de l'ego per resoldre conflictes emocionals entre  l'all i el superego utilitzant un o ms mecanismes de defensa aquests fallen. Tal com afirma el mateix Freud en les seves "Lectures introductries", una persona "noms cau malalta de neurosi si el seu ego ha perdut la capacitat de condur d'alguna manera la seva libido."

Efectes i smptomes.
Hi ha moltes formes diferents i especfiques de neurosis: piromania, desordre obsessiu-compulsiu, neurosis d'ansietat, histria (en la qual l'ansietat pot ser descarregada a travs d'un smptoma fsic), i una interminable llista de varietats de fbies. D'acord amb George Boeree, els efectes de la neurosi poden involucrar ... ansietat, tristesa o depressi, rbia, irritabilitat, confusi mental, baixa autoestima, etc., smptomes del comportament com ara esquivar les fbies, estat d'alerta, actes impulsius i compulsius, letargia, etc., problemes cognitius com ara pensaments desagradables o desequilibrants, repetici de pensaments i obsessi, fantaseig habitual, negativitat i cinisme, etc. Intersubjectivament, la neurosi involucra dependncia, agressivitat, perfeccionisme, isolaci esquizoide, comportaments socio-culturalment inapropiats, etc. (Boeree 2002)

Tractament.
El tractament de les neurosis se sol realitzar a travs de la psicoanlisi, psicoterpia o altres tcniques psiquitriques. De tota manera hi ha encara certa controvrsia sobre si aquests professionals poden realitzar diagnstics acurats, i si els resultats dels tractaments sn apropiats, efectius i fiables.

Mentre que les terpies de la parla tradicionals (per ex. psicoanlisi) encoratgen al pacient a explorar aquests patrons de pensament (neurtics), la terpia cognitiva ofereix al pacient guies especfiques per a reformar i substituir vells patrons per d'altres de nous i ms funcionals. De tota manera, com que les terpies cognitives es basen en la comunicaci lgica i raonable i els patrons de pensament, pot ser que molts pacients no estiguin suficientment avanats en autocontrol per a beneficiar-se d'aquestes tcniques. s necessria ms recerca sobre els diferents tipus de personalitat i la resposta dels pacients a tcniques de tractament diferents.

Histria i s del terme.
El terme va ser emprat per primer cop per doctor escocs William Cullen al 1769 per a referir-se a "desordres del sentir i l'actuar" causats per una "afecci general del sistema nervis." Per ell, descrivia diversos desordres nerviosos i smptomes que no podien ser explicats psicolgicament. Deriva de dues paraules gregues: neuron (nervi) i osis (malaltia o condici anormal).

Al llarg de la histria, el terme "neurosi", mentre que s'ha ajustat en general a les definicions de ms amunt, ha estat utilitzat com un terme genric per a molts fenmens mdics o psicolgics. Parcialment degut a aquesta manca de definici, ja no s'usa gaire en entorns clnics. Els sistemes de classificaci actuals han abandonat la categoria de neurosi; el DSM-IV tamb ha eliminat aquesta categoria. Desordres formalment anomenats neurosis es descriuen ara sota termes ms especfics per al cas com ansietat, depressi, i desordres de la personalitat. A ms, l'us del terme neurosi s controvertit, i s'argumenta que s necessari un terme ms apropiat per a substituir-lo.

Referncies.
 Freud, Sigmund. The Standard Edition of the Complete Psychological Works of Sigmund Freud. Trans. James Strachey. 24 vols. London: Hogarth, 1953-74. ;
 Boeree, Dr. C. George. "A Bio-Social Theory of Neurosis", Copyright 2002.
 Horney, Karen. The Collected Works. (2 Vols.) Norton, 1937.
 Janov, Dr. Arthur. "Neurosis", Copyright 1998.
Article basat en l'article "Neurosis" de la Wikipedia en angls.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82156" title="Dgor Bragollach" nonfiltered="2598" processed="2593" dbindex="32766">





A l'obra de J.R.R. Tolkien referida a la Terra Mitjana, la Dgor-Bragollach (o la Batalla de la Flama Sobtada) va ser la quarta batalla de Belerand entre els elfs i Mrgoth, i la primera amb resultat desfavorable per als eldar.

Desprs de la gran victria obtinguda en la Batalla Gloriosa, els nldor havien posat setge a la fortalesa d'ngband. Durant els tres-cents vuitanta anys que va durar, Mrgoth es va dedicar a refer els seus exrcits que havien quedat destruts, i es procur nous servents terribles.

Una nit d'hivern, de dins d'ngband va comenar a sortir-ne flames, i un exrcit de blrogs i orcs liderats per Galurung, el primer drac. Les enormes planes Ard-galen van consumir-se, i des d'alehores es van conixer com Anfauglith, la "Pols Abrasadora".

Els bessons ngrod i Aegnor es trobaven al capdavant del setge i van morir al primer atac. Mglor va poder fugir cap a Himring, per gran part de la seva cavalleria va morir cremada.

Un cop el setge estava trencat i Mrgoth tenia accs a tot Belriand, els orcs van ocupar els boscos de Mont Rerir i van descendir cap les costes. Clegorm i Curufin van haver d'abandonar el nord de Driath i retirar-se a Nargthrond. Carnthir va fugir a mon reb, on ell i mrod es van fortificar. Des d'all van poder expulsar els orcs de l'est de Belriand, mentre Mglor i Maedhros defensaven la frontera nord.

La fortalesa de Minas Trith que defensava el Pas del Srion va resistir amb Ordreth al capdavant. El seu oncle Fnrod Felagund va anar a ajudar-lo amb un exrcit de Nargthrond, per va caure en una emboscada. Fnrod hauria mort si no fos per Brahir, que va liderar un atac des de Dorthnion per rescatar el senyor lfic. En agrament, Fnrod li va donar un anell com a senyal de la seva amistat, que fou conegut com l'Anell de Brahir.

L'exrcit de Fnrod va tornar a Nargthrond i els homes de Brahir van tornar a Dorhnion. Minas Tirith continuava assetjat i les fortificacions a les muntanyes d'red Wethrin resistien amb moltes dificultats.

A l'assabentar-se de les baixes que hi havia hagut i per aturar l'embranzida dels atacants, el Rei suprem dels Nldor Fingolfin va llanar-se ple de rbia cap a ngband cavalcant amb el seu cavall a travs de la pols d'Anfauglith. Els orcs fugien al veure'l arribar, i els balrogs s'apartaven del seu cam pensant que Orom havia tornat. Quan va tornar al Thangordrim, va desafiar Mrgoth a un combat singular, i a les mateixes portes d'ngband va tenir lloc un gran duel. Fingolfin va aconseguir ferir Mrgoth vuit vegades, per al va caure per un cop de Grond, el martell de guerra del Senyor Fosc. Mrgoth va trepitjar el seu cos amb el peu i hauria mutilat el seu cadver si no fos perque Thorndor, el rei de les guiles, va aparixer i emportar-se'l.

Orodreth va defensar Minas Tirith durant un o dos anys ms, fins que en va ser expulsat pels exrcits comandats per Suron, que l'ocup.

Tot i que la valentia de Fingolfin havia evitat que la batalla es converts en una derrota total, el setge d'ngband havia quedat trencat, les fronteres dels regnes lfics ms septendrionals havien retrocedit, i les forces de Mrgoth campaven lliurement al nord de Belriand.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82160" title="Masters de Miami" nonfiltered="2599" processed="2594" dbindex="32767">
El Masters de Miami s un torneig de tennis que es disputa anualment a Key Biscayne, Florida, als Estats Units. s un torneig que forma part de l'ATP Masters Series, en la categoria masculina, aix com del WTA Classe 1, en la categoria femenina.

Iniciat el 1985, originalment va prendre el nom de Lipton International Players Championships per el 2000 va passar a denominar-se Ericsson Open per esdevenir el 2002 NASDAQ-100 Open, tot i que tamb acostuma a rebre el nom de Torneig de Key Biscayne jugant-se sobre una superfcie de pista dura al voltant dels mesos de mar i abril.

Histria.
El torneig va ser fundat el 1985 per l'ex-jugagdor Butch Buchholz. El seu objectiu inicial fou transformar-lo en el primer torneig de rellevncia de la temporada, i es que en aquells moments l'Open d'Austrlia es jugava al mes de desembre, jugant-se al mes de febrer. 

Jugat inicialment al Laver's International Tennis Resort de Delray Beach, va traslladar-se el segon any a Boca Raton per establir-se definitivament a Key Biscayne i passant-se a jugar entre mar i abril.

Palmars.
Individuals masculins.


Individuals femenins.


Campions de dobles.



En la primera edici del torneig tamb es disput el torneig en dobles mixts, guanyats per Heinz Gunthardt i Martina Navratilova.

Enllaos externs.
  Pgina oficial del Masters de Miami;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82170" title="Avellana" nonfiltered="2600" processed="2595" dbindex="32768">


L'avellana s una nou comestible, fruit del avellaner com (Corylus avellana L.). T forma esferodal, amb un dimetre aproximat de 10 a 15 mm Est formada per una closca fibrosa externa que envolta una coberta llisa en la que s'allotja la llavor. La closca fibrosa s'asseca durant la maduraci.

El nucli de la llavor s comestible, usant-se tant en cru com cuinat (sencer o en pasta). La pell fosca que recobreix la llavor t sabor amarg pel que en ocasions es retira per al consum. Tamb s'obt de l'avellana un oli de sabor fort i caracterstic que s d's alimentari. Les avellanes s'utilitzen amb profusi en confiteria, garrapinyades o barrejades amb xocolata.

A ustria, en especial a Viena, la pasta d'avellanes s un dels principals ingredients dels mundialment famosos 'Torts'.

T un alt valor nutricional: 16% de protenes i 62% d'olis insaturats. A ms, cont significatius nivells de tiamina, niacina i alt nivells de calci, fsfor i potassi.

L'avellana es produeix en quantitats comercials al sud d'Europa i al nord-oest dels Estats Units.

El primer consumidor mundial l's empresa agro-alimentria italiana Ferrero.

 Vegeu tamb .
 Nou (fruit);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82172" title="Masters de Montecarlo" nonfiltered="2601" processed="2596" dbindex="32769">
El Masters de Montecarlo s un torneig de tennis que es disputa a la ciutat de Montecarlo, al Principat de Mnaco. Aquest torneig forma part de l'ATP Masters Series en categoria masculina.

El torneig es realitza entre els mesos d'abril o maig sobre una superfcie de terra batuda. Abans d'entrar a formar part de l'ATP Masters Series tour reb el nom dObert de Montecarlo.

El torneig comen a disputar-se l'any 1897 si b no fou fins el 1969 que s'obr a jugadors estrangers.

Categories.
Individual mascul.



Dobles mascul.



Enllaos externs.

  Pgina oficial del Masters de Montecarlo;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82176" title="Eteri" nonfiltered="2602" processed="2597" dbindex="32770">

En botnica, un eteri s un fruit complex caracteritzat per tenir un receptacle floral engrossit i carns sobre el que es troba inserida una elevada quantitat d'aquenis. s per aquesta ra cal considerar que s un fruit en poliaqueni singular. Provenen de flors apocrpiques (amb carpels independents).

L'exemple ms clar d'eteri s la maduixa.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82177" title="Honecker" nonfiltered="2603" processed="2598" dbindex="32771">

Biografies;
Erich Honecker: (1912-1994) Poltic alemany. Mxim dirigent de l'RDA entre 1971 i 1989.
Margot Honecker: (1927) Poltica alemanya. Ministra d'Educaci de l'RDA i muller d'Erich Honecker.  ;
Martin Honecker: (1888-1841) Filsof alemany.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82178" title="Baia" nonfiltered="2604" processed="2599" dbindex="32772">



Una baia s un fruit indehiscent, monocarpellar o pluricarpellar, d'epicarpi prim i membrans i mesocarpi i endocarpi carns. s el tipus ms com de fruita carnosa simple, en la qual la paret sencera de l'ovari madura, generalment, en un pericarpi comestible. L'ovari s sempre sper en aquestes flors, i tenen un o ms carpels dins d'una coberta fina i un interior molt carns. Exemples de baies sn el ram i el tomquet, per moltes altres fruites comunes sn 'baies verdaderes': l'alvocat, el caqui, l'albergnia, la guaiaba, i el pebre vermell per exemple. Per contra, els ctrics com la taronja i la llimona no sn baies malgrat ho semblin, i es cataloguen dins els hesperidis. 

En les espcies de plantes amb un ovari nfer, el tub floral pot madurar juntament amb l'ovari, creant una fruita accessria semblant que a vegades s anomenada com baia falsa. S'inclouen en aquesta categoria el pltan, a grosella, el nabiu, i molts fruits en pepnide com el cogombre, la carbassa, la sndria, l i el mel entre d'altres.

Moltes baies sn petites, sucoses, i d'un color brillant que es posa en contrast amb el seu fons per fer-los ms visibles als animals que els consumeixen alhora que en dispersen les llavors de manera molt efectiva.

En les arts culinries, el terme "baia" es refereix a les fruites petites, dolces; en aquest sentit, la maduixa s una baia i el tomquet no ho s. Altres "baies culinries" que no sn baies botniques sn la grosella, la mra d'esbarzer, els gerds i les mres de morera.

Enllaos externs.
Fruites  ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82182" title="Rei Arts" nonfiltered="2605" processed="2600" dbindex="32773">

El Rei Arts s un destacat personatge de la literatura europea, en especial l'anglesa i la francesa, on figura com el monarca ideal, tant en la guerra com en la pau. Ocupa el paper central del cicle de llegendes conegut com matria de Bretanya i t un rol cabdal en la mitologia de Regne Unit actual. Encara es debat si Arts, o un personatge similar que inspirs la llegenda, va existir realment. Els textos ms antics que en parlen no hi fan referncia com a "rei", sin com a dux bellorum ("cap militar") o b ameraudur (paraula gallesa derivada del llat imperator, que significa tamb "cap militar").

No se sap exactament si el rei Arts (en angls Arthur i, en formes antigues, Arthus), el literari, va existir en realitat. Tanmateix, se sap que no hi va haver cap rei d'Anglaterra que es digus Arts o que adopts aquest nom. Sembla ms aviat que el nom provingui d'una paraula antiga, "arts" (os). Es creu que t arrels en la mitologia celta o que es va construir aquesta histria a partir de fets reals atribubles a algun cabdill guerrer bret del regne de Cornualla (Kernow).

La llegenda.
La llegenda del rei Arts es basa en un grup de relats escrits durant l'edat mitjana. Tots narren una histria del rei Arts i els seus Cavallers de la Taula Rodona, que rebia aquest nom perqu no disposava de capalera i no marcava diferncies de rang.

Per b que Arts potser tingu un antecedent histric, en realitat, la llegenda va ser una creaci del monjo Geoffrey de Monmouth al segle XII. Posteriorment, diversos autors van anar afegint detalls a la histria fins arribar a la seua versi ms completa, que data del segle XV.

El rei Uther va vncer al segle V els saxons, que s'havien apoderat de Britnia, i es va establir en el tron. Va signar la pau amb el duc de Cornualla, que era un dels seus enemics ms acrrims, i va quedar bojament enamorat de l'esposa d'aquest, la duquessa Ingraine. Amb l'ajuda de les arts mgiques de Merl, Uther va aconseguir passar la nit amb la duquessa. Per abans promet a l'endev lliurar-li el fill que fora concebut.

Uns quants mesos ms tard va nixer Arts i, tal com havien pactat, el xiquet va ser concedit al mag Merl, qui, al seu torn, el va lliurar a sir Hctor, un dels nobles de la cort, per tal que aquest s'ocupara de la seva educaci.

Desprs de la mort del rei Uther, el regne va quedar sense successi i va entrar en una etapa d'anarquia. Un bon dia, Merl va explicar als nobles de la cort que Du, a travs d'un miracle, elegiria el successor. En aquells dies va aparixer a la plaa de l'esglsia una gran pedra quadrada, semblant a un pedra de marbre, enmig de la qual hi havia una enclusa, i enfonsada en aquesta, de punta, una bella espasa nua amb lletres escrites en or que deien: "QUI PUGA TRAURE L'ESPASA D'AQUESTA PEDRA I ENCLUSA, SIGA QUI SIGA, SER EL LEGTIM REI NAT DE TOTA ANGLATERRA".

Tots els cavallers van anar a veure l'espasa. Quan van llegir aquelles paraules, alguns ploraven, per cap d'ells la va poder moure ni treure-la. Noms Arts ho va aconseguir i per aix va ser coronat rei.

El rei Arts va contraure matrimoni amb Ginebra, va pacificar el territori i de seguida es guany el respecte del poble i el temor dels seus adversaris. En una de les batalles va perdre l'espasa que havia tret de la roca. Preocupat, va anar a veure el seu conseller. Llavors, Merl el va acompanyar a un llac proper, on de forma misteriosa, una m que eixia de l'aigua li va lliurar Exclibur, l'espasa que el feia invencible, a la fulla de la qual es podia llegir d'una banda "PREN-ME", de l'altra, "LLANA'M LLUNY".

Arts es va voltar dels senyors ms valents i amb ells va crear l'orde dels Cavallers de la Taula Rodona, que van jurar fidelitat al regne de Camelot. Entre tots, sir Lancelot era considerat, sense cap mena de dubte, el ms digne.

Un dia els cavallers van decidir partir a la recerca del Sant Graal i la Taula Rodona rest buida. El rei Arts, consternat, va pensar que els cavallers es dispersarien pel mn i que molt pocs tornarien. En aquella poca les intrigues de la cort es van multiplicar. Mordret, el fill que Arts havia concebut amb la seua germanastra, va implicar Lancelot en una intriga i va tractar d'arrabassar el tron a Arts mentre aquest lluitava per defensar el territori.

El rei va tornar per enfrontar-se a Mordret. Va matar el trador, per qued malferit. Recordant aleshores les paraules escrites a l'espasa, va llanar-la al llac. El rei Arts havia arribat a la seua fi.

Vegeu tamb.
Literatura bretona;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82185" title="Fruita seca" nonfiltered="2606" processed="2601" dbindex="32774">
La fruita seca sn els fruits comestibles de certes plantes i arbres que en la seva composici natural (sense activitat humana manipulant) tenen menys d'un 50% d'aigua i solen estar envoltats d'una closca dura. Sn aliments molt energtics, rics en greix, en protenes, aix com en oligoelements. Segons el tipus de fruita seca, tamb poden aportar bones quantitats de vitamines (sobretot del grup B) o cids grassos omega 3 (poliinsaturats).

Cal distingir la fruita seca de les fruites dessecades, que s'hi solen incloure a nivell popular.

Fruites seques.
Algunes fruites seques sn:
Ametlles;
Anacards;
Avellanes;
Cacauets, molt emprats en les gastronomies d'sia, per exemple en la cuina xinesa i d'alguns pasos de l'frica negra;
Nous;
Festucs o pistatxos, se solen menjar torrats amb sal.
llavors de Gira-Sol;
Pinyons;
Castanyes.
Llavors de Carbassa;

Usos.
Gastronmics.
Se sol emprar molt la fruita seca en gastronomia, un exemple senzill sol ser en amanides on acompanyen les verdures i els aperitius que se serveix en alguns llocs. Sn abundants en la cuina persa i les postres de la cuina rab. Alguns dels aromes de fruita seca que es poden apreciar als vins blancs com en els negres no provenen de l'addicci d'aquestes fruites al vi, sin a la maduraci que ha aconseguit el sabor.
Medicinals.
Les propietats i composts alimentaris que posseeixen les converteixen en eines valuoses per a la medecina preventiva.
Industrial.
S'ha pensat i en alguns casos s'han fet experincies per emprar les closques de la fruita seca com a combustible (closques de pinyons, ametlles, etctera) al sector domstic, en el que es denomina biomassa.

Salut.
La fruita seca s molt rica en alguns elements beneficiosos per a la salut, per exemple tots ells contenen quantitats apreciables de vitamina E, que t propietats antioxidants. Posseeixen la majoria de les vitamines B, totes aquestes vitamines unit a la quantitat de sals minerals fonamentals en metalls tals com el fsfor, i el magnesi, el coure, el ferro, etctera els converteixen en un aliment molt popular entre els vegetarians.

Alguns metalls tals com el seleni i el zenc presents en els anacards i en les nous provinents de Brasil mantenen la fertilitat masculina, ja que est observat que les dietes baixes en aquests metalls disminueixen el nombre d'espermatozous..





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82186" title="La Manxa" nonfiltered="2607" processed="2602" dbindex="32775">


La Manxa s una comarca o regi natural de la Meseta Sud. La zona es part de la Comunitat Autnoma de Castella-La Manxa. El seu territori comprn les provncies d'Albacete, Ciudad Real, Conca i Toledo. 

Comarques.
Dintre de La Manxa es poden diferenciar les comarques o subcomarques de: Campo de San Juan, Campo de Calatrava, Campo de Montiel, Mesa de Ocaa, Manxa Alta de Toledo, La Manchuela, Mancha de Cuenca, Los Llanos i la Foia d'Almansa.

El Quixot de La Manxa.
La Manxa es un territori pl i semirid d' escassa vegetaci, composta principalment de grans extensions de conreus de cereals i d'alzines allades. Els antics molins de vent destaquen dramticament en el paisatge de cels oberts i horitzons infinits. 
Va servir d'escenari a Miguel de Cervantes per escriure la seva novella universal Don Quixot de La Manxa (1605), que va immortalitzar aquestes terres.

Ecologia.
Al cor de La Manxa podem trobar els Parcs Naturals de Las Lagunas de Ruidera i el de Las Tablas de Daimiel, de vital importncia per les aus migratries.

Gastronomia de la regi.


La Manxa est considerada unes de les zones vincoles ms extenses del mn i compta amb diferents denominacions d'orgen, entre les quals cal detacar: La Manxa, Valdepeas, Ucls i La Manchuela

El formatge manxego, reconegut arreu del mn, compta amb denominaci d'orgen. Aquest formatge es prepara amb llet d'ovella feta prendre amb flor de card, de pasta premsada i no cuita. T un color blanc groguenc i de sabor suau o fort segons el grau de maduraci.

Entre els productes alimentaris de la Manxa tamb cal destacar altres productes tpics com l'all negre de Las Pedroeras (ajos morados de Las Pedroeras) i els xampinyons.

Les gachas manchegas o gachas de almorta son un plat ancestral de la zona de la Manxa en el que un dels ingredients principals es la farina de farina de guixa (Lathyrus sativus). Tradicionalment les gachas manchegas es menjen directament de la paella amb una cullera tot just desprs de treure-les del foc.

La farina de guixa t una certa toxicitat i el seu abs pot produir una malaltia denominada latirosis o latirisme, afecci de parlisis muscular, degut a sa composici. Cont certs aminocids que poden causar problemes neurotxics en les persones en les quals l'ingesti d'aliments preparats amb guixa forma part de la dieta regular.

El gaspatxo manchego no t res a veure amb la famosa sopa freda andalusa. Es prepara amb tortes de gaspatxo, tortes rodones i planes fetes amb farina de blat i aigua sense llevat. Les tortes tallades a trossos es barregen amb un guisat de perdriu, colom, llebre o conill.

Les migas manchegas son un plat elaborat. Els ingredients son pa, alls, pebrot vermell sec, xorio, panceta, oli d'oliva, aigua i sal. El pa es talla molt fi i allargat i es deixa a remullar la nit abans en aigua amb alls i sal, cobrint el tot amb un trap de cuina perque no quedi sec per fora. El pa es fregeix l'endem amb oli molt calent i alls, donant'li voltes continuament per-que no s'enganxi a la paella. Preparar aquestes migues es un autntic art.

Referncies .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82188" title="Uttar Pradesh" nonfiltered="2608" processed="2603" dbindex="32776">

Uttar Pradesh (hindi              ; urdu          ) s un estat de la Uni ndia. Limita al nord amb Nepal i s envoltat pels estats de Uttaranchal, Himachal Pradesh, Haryana, Delhi, Rajasthan, Madhya Pradesh, Chhattisgarh, Jharkhand i Bihar. La capital s Lucknow.

 Geografia fsica .
L'estat s situat al sud de l'Himlaia, i ocupa la conca alta del Ganges, regi baixa coberta d'alluvions i solcada pels afluents d'aquest riu. 
 Poblaci .
El territori s molt densament poblat. Altres grans ciutats sn K npur, Benars i Agra. Els idiomes oficials sn l'hindi (90,1 %) i l'urdu (9,0 %). Hi ha una minoria musulmana important.
 Economia .
El 75% de la poblaci es dedica a l'agricultura en petites explotacions. La regi agrupa un ter de les terres regades del pas, i els conreus sn dobles (arrs a l'estiu i blat a l'hivern). Hi sn importants les oleaginoses i la canya de sucre, de la qual hom extreu quasi la meitat del sucre produt al pas. Altres conreus: cot, mill, ordi, blat de moro. T indstria txtil, del vidre, de transformaci agrcola i de material ferroviari. 
 Histria .
El territori s situat al cor de l'ndia histrica, i form part de la majoria dels antics estats indis (els d'Asoka, Babur i altres). La Companyia Britnica de les ndies Orientals hi establ el 1835 un enclavament que esdevingu colnia britnica (provncies del Nord-oest) i, un segle ms tard, fou provncia autnoma de l'ndia britnica. L'any 1950 fou integrat com a estat federat a la Uni ndia. L'any 1967, a conseqncia de la creaci d'un govern amb participaci comunista, i l'any 1973, desprs de greus aldarulls a K npur i Ramagar, el govern central suspengu el d'aquest estat i n'assum l'administraci directa (president rule). 
Ciutats.
Lucknow;
Jalesar;

References.
Comissi Electoral de l'ndia;
Histria provincial;

Enllaos externs.
 Pgina del govern d'Uttar Pradesh;
 Mapa ferroviari;
 Histria de l'estat;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82191" title="Musculman" nonfiltered="2609" processed="2604" dbindex="32777">



Musculman (     , Kinnikuman, literalment "home mscul") s un manga i anime que va aparixer a final dels anys setanta al Jap. L'anime va ser ems a Canal 33 i a Canal 9 durant els anys noranta. Els autors del manga Yoshinori Nakai i Takashi Shimada van utilitzar el pseudnim Yudetamago (que significa Ou Dur en japons) per publicar aquesta obra escrita en clau d'humor que parodia la lluita lliure. A partir de novembre del 2006 fins al juny del 2008, l'editorial Glnat ha publicat en catal el manga en qu est basat l'anime.

Aquest manga i srie anime explica d'una forma divertida i humorstica les aventures de Musculman, anomenat a l'anime i tamb al manga com a Musculator (de nom real Suguru Mscul) (en la versi televisiva de Canal 9 s'anomena Musculman), un estrafolari superheroi d'un altre planeta que habita a la terra i que practica la lluita lliure, li agrada amb deler l'arrs amb bou (gy don) i per a volar utilitza la fora propulsora dels pets que li confereix quan menja molt d'all. A banda va sempre amb una mscara posada i mai no mostra el seu vertader rostre. L'acompanya a totes bandes el seu fidel company Alexandria Mits. En Musculator s l'hereu del tron del planeta Mscul, tot i que porta vivint a la Terra tota la seva vida, ja que en un viatge espacial, quan era petit, el seu pare el va confondre amb un porc i el va tirar a l'espai exterior.

Tot i que el principi el manga est basat en una pardia de sries com Ultraman, ms endavant se centra exclusivament en la lluita lliure i la srie agafa un to ms dramtic.
En Musculator comena sent un superheroi i la seva feina s salvar la terra dels monstres. Els seus poders provenen de menjar alls, amb aquest aliment s'engrandeix i t ms fora per a lluitar contra els monstres, ara b, la utilitzaci de tant poder provoca que la marca del front, distinci del Clan Mscul, es vagi esvaint, i pugui arribar a morir, ja que no pot viure sense aquesta marca.

Posteriorment, degut a la nova direcci de la srie envers la lluita lliure, els monstres van desapareixent i es parla ms de Superhomes (Ch jin -   ). A ms, la majoria dels personatges vren ser creats per els mateixos fans, que enviaven idees i esbossos als autors, sent una de les primeres sries interactives en tot el mn. Un altre apunt s que els mateixos autors apareixen diverses vegades com a membres del pblic en el manga.

L'anime orginial no va incloure l'ultima saga del manga. Entre l'octubre de 1991 i setembre de 1992, es va emetre el l'anime de l'ultima saga Kinnikuman: Kinniku-Sei  i S datsuhen (               , Musculman: LLuita pel Tron del Planeta Mscul), on finalment, en Musculator aconsegueix heretar el tron del seu pare, desprs d'un torneig.

La fama de Musculman ha arribat a tot el mn, i tot i que s una srie que fa temps que s'ha ems, encar es poden trobar objectes que en el seu dia varen fer furor, especialment les gomes d'esborrar dels personatges, per tamb clauers i figuretes. Actualment, encara es van editant videojocs de la srie.

Actualment, Yudetamango continua dibuixant Musculman, per s bastants anys ms tard i el protagonista s el fill d'en Musculator, anomenat Mantar  Mscul, on tamb hi destaquen altres fills de membres del manga original, els fills d'en Terryman i d'en Robin de les Estrelles. 
Tamb s va crear un spin-off d'un dels personatges de Musculman, en Menja-Tallarines. La srie s'anomenava Tatake!! Ramenman i l'acci transcorria a la Xina, pas natal d'aquest personatge.

Resum de la histria.

Caadors de monstres.

En La primera part de la histria es veu en Musculator com un superheroi pattic on la seva funci s defensar la Terra dels Monstres.

20 Jocs Olmpics per a Superherois.

En Musculator supera un bon nombre de proves i s'enfronta contra altres superherois en les ltimes fases del torneig: En Currycook, en Menjatallarines i finalment, el vigent campi, en Robin de les Estrelles.

Gira per els Estats Units.
Desprs d'aconseguir el cintur, ha de defensar-lo per tot el mn. Posteriorment s'assabenta de l'existncia de dos altres associacions de Superherois i per decidir quina associaci s ms poderosa, s'organitza un torneig de dobles entre l'Associaci Mundial de Superhomes (la d'en Musculator), el Consell Mundial de Superhomes i la Federaci Mundial de Superhomes.

Caadors de Monstres II.

En Musculator decideix tornar al planeta Mscul i coneix la Ronyona, que ms endavant ser la seva nvia. Posteriorment, en Musculator decideix ajudar a un noi anomenat Beansman a defensar el seu planeta, Racca, de la invasi de monstres que est patint.

21 Jocs Olmpics per a Superherois.

Se celebren uns altres Jocs Olmpics per a trobar un nou campi desprs de la desqalificaci d'en Musculator. Aqu superar dures proves fins arribar a la fase final dels jocs olmpics. Derrotar a en King Cobra, en Benkiman i en Westerman per lluitar la final contra en Warsman.

Els Set Superhomes de l'Apocalipsi.

Apareixen 7 individus que reclamen que ning no pot portar el cintur de campi sense haver-los venut abans. S'anomenen els 7 superherois de l'Apocalipsi, i la seva forma de guanyar els combats s eliminant els seus adversaris, i per aix volen obligar a en Musculator a lluitar contra ells.Per obligar-lo a lluitar, el lder dels superhomes de l'Apocalipsi, en Bfal ataca en Mits i el parteix en 7 parts.

La Mscara d'Or.


El Torneig de Dobles de Somni.


La Disputa pel Tron del Planeta Mscul.


Tipus de Superhomes.

Superhomes Justiciers .

Superhomes Cruels .

Superhomes Diablics.

Superhomes Perfectes.

Llista de Personatges de Musculman.




Enllaos externs.
Web oficial de Kinnikuman en japons;
Secci de Musculman a Glenat.cat;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82192" title="Rambert III Novello Malatesta de Sogliano" nonfiltered="2610" processed="2605" dbindex="32778">
Rambert III Novello Malatesta de Sogliano (1475-1532), conegut com "el filsof", fou fill natural de Carlo I Malatesta de Sogliano  i de Pierina da Talamello, legitimat per bule del Papa del 1485 i creat comte per a ell mateix i descendents.
Fou comte sobir de Sogliano, comte de Montecodruzzo, comte de Pondo, senyor i vicari pontifici perpetu de San Giovanni in Galilea, senyor de Roncofreddo, Ciola, Montegelli, Rontagnano, Savignano di Rigo, Pietra dell Uso, Montepetra, Strigara, San Martino in Converseto, Seguno, Spinello, Tornano, Pratolina, Rufiano, Meleto, Sapeto, Cigna, Bucchio, Monteguidi, Pozzuolo, Vallenzera, Sassetta, Soasia i Serra, el 1486.

Per Bule del Papa del 7 de juliol de 1487 va obtenir la investidura per tres generacions i l'elevaci de San Giovanni di Galilea a comtat. Per la mateixa bule  va rebre Talamello (amb un cens anyal a pagar) per com a comtat de Talamello, amb el dret de vicari pontifici. Fou capit del exrcit de la Repblica de Vencia el 1493.

El 1507 per la mort de la seva dona a mans seves, fou declarat desposset dels feus per els va recuperar el 1512. El 1508 va cedir Roncofreddo al Papa. 

El 1513 va cedir a son germ Malatesta els feus de Montecodruzzo, Serra, Tornano i Ciola Araldi. 

Versat en filosofia, astronomia i matemtiques, va freqentar l'acadmia platnica de Florncia entre el 1490 i el 1493 i va escriure "Adversus falsas astrologantium minitationes conventu planetarum in signo piscium" el 1524.

Va morir a Sogliano el 5 de juny de 1532. Estava casat en primeres noces amb Maria Zoagli, de la que derivava el dret a Talamello, per la va matar el 1507 a instigaci de la seva amant. En articulo mortis es va casar amb la seva amant Angelina. Va deixar tretze fills: Carlo II Malatesta de Sogliano, Corneli Malatesta de San Giovanni, Francesc Malatesta de Sogliano, Alexandre, gata (casada amb el comte Galeotto Malatesta de Valdoppio), Lucrcia (hereva del comtat de Talamello el va renunciar a favor de son germ Francesc Malatesta de Sogliano, i es va casar amb Filippo I Dria, comte de Sassocorvaro i de Canosa), Caterina, Joan Malatesta de San Giovanni, Galeotto Malatesta de Sogliano, Esteve (frare), Violant, Ceclia i Lucrcia (monja).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82193" title="Segimon Malatesta de Montecodruzzo" nonfiltered="2611" processed="2606" dbindex="32779">
Segimon Malatesta de Montecodruzzo (1502-1554) fou fill de Malatesta Malatesta de Gaggio. Va heretar del seu pare (1532) la meitat del comtat de Montecodruzzo i Ciola Araldi per les va cedir a son germ  Carlo II Malatesta de Sogliano el 1541. Fou escuder de Eleonora Gonzaga duquessa d'Urbino, i de Julia de Varano, duquessa d'Urbino. Fou cap dels gelfs de la Romanya des el 1536, i capit de Vencia  i governador militar veneci a Brscia e Verona, capit del rei de Frana, ambaixador del duc de Ferrara davant l'emperador (1545) i coronel del exercit de Vencia el 1540.

Va morir a  Ferrara el 1554. Estava casat amb Lavnia de Varano, filla d'Ercole da Varano duc de Camerino.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82195" title="Carlo II Malatesta de Sogliano" nonfiltered="2612" processed="2607" dbindex="32780">
Carlo II Malatesta de Sogliano fou fill de Rambert III Novello Malatesta de Sogliano. Fou comte sobir Sogliano, comte de Talamello (per renuncia de la comtessa Lucrcia Malatesta de Talamello), comte de Pondo, comte de San Giovanni in Galilea (adquirit per compra a Corneli Malatesta de San Giovanni), i senyor de Montegelli, Rontagnano, Savignano di Rigo, Pietra dell'Uso, Montepetra, Strigara, Seguno, Spinello, Pratolina, Rufiano, Meleto, Sapeto, Cigna, Bucchio, Monteguidi, Pozzuolo Vallenzera, Sassetta i Soasia. Va vendre Monteguidi als Tiberti de Cesena.

Fou capit veneci (1521) i coronel (1528) i governador militar veneci a Crema (1538 al 1541) i a Verona (1541).  Capit general del Friul (1541-1542). Fou acusat pel seu germ Galeotto Malatesta de Sogliano d'incest amb la seva jove Virgnia Accolti, dona del seu fill Joan Baptista Malatesta de Sogliano (amb la declaraci d'una cambrera) i la sentencia del 15 de desembre de 1542 el va condemnar a mort i confiscaci dels bens. 

Fou executat a Mntua el 10 d'octubre de 1544. Estava casat des el 1521 amb Elisabetta Gritti, Patrcia de Vencia. Fou el pare de Joan Baptista I Malatesta de Sogliano, Pandolf Malatesta de Sogliano, Robert (prepsit comendatari de San Cristoforo de l'orde dels humiliats de Lodi el 1549 i cambrer d'honor del cardenal Pisani, mort el 1575), Laura, Lucrcia (va comprar a Joan Baptista I Malatesta de Sogliano el feu de San Martino in Converseto) , Rafela, Teodora, Isabella, i quatre fills naturals: Hiplit (legitimat per un comte palat el 1545 i declarat hereu pel pare en el testament atorgat el 6 de juny de 1542, per no va poder ser investit per l'oposici del Papa i va morir vers el 1585), Ceclia, Juli i Marslio Fabrzio.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82198" title="Orissa" nonfiltered="2613" processed="2608" dbindex="32781">

Orissa (hindi:       ) s un estat de la Uni ndia. limita al nord amb Jharkhand, al nord-est amb Bengala Occidental, a l'est amb la Badia de Bengala, al sud amb Andhra Pradesh i a l'oest amb Chhattisgarh.

 Geografia fsica .
Morfolgicament inclou una part dels Ghats Orientals, la conca mitjana i baixa del Mah nadi i la plana alluvial costanera. El seu clima s tropical molt calors, amb fortes pluges monsniques de juny a setembre. 
 Poblaci .
s un estat molt poblat. La llengua oficial s l'oriya (82,5 %), llengua de la majoria de la poblaci, amb minories de parla hindi (2,4 %) i telugu (1,6 %). El 3 % de la poblaci s format pels pobles gond i santl, entre d'altres, caadors i recollectors, amb una economia molt primitiva i que parlen llenges munda.
 Economia .
La majoria de la poblaci activa es dedica a l'agricultura, amb conreus d'arrs (2/3 de les terres de conreu), canya de sucre, mill i oleaginoses.  T vastes rees de regadiu al Mah nadi i al delta. Posseeix 1/3 dels recursos de ferro del pas, mangans, crom, bauxita, vanadi, grafit, etc. La indstria inclou siderrgia a R rkal , alumini a H r kud, aprofitant l'energia hidroelctrica de la presa, ciment, qumica, fertilitzants, txtils (Kataka), vidre, paper i mecnica. 
 Histria .
Correspon en part a l'antic regne de Kalinga. Conquerit per A oka (mitjan s III aC), fou un dels reductes del budisme, les seves fronteres foren ampliades al segle I aC i es convert en una potncia martima. Fou governat successivament per diverses dinasties, tingu una poca d'esplendor amb la dinastia Ganga (segles XII-XIII) i es mantingu com a basti de la cultura hind, enfront d'altres territoris sotmesos a l'islam. Perd la independncia a mans dels afgans i, desprs, dels mogols (segle XVI) i posteriorment dels marathes. Conquerida pels britnics el 1803, Orissa va prendre la forma actual amb la inclusi dels estats principescs desprs del 1947.

Vegeu tamb.
Achala Basanta;

Enllaos.

 Pgina del govern d'Orissa;
 Portal Orissa a The Indian Analyst ;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82199" title="Joan Baptista I Malatesta de Sogliano" nonfiltered="2614" processed="2609" dbindex="32782">
Joan Baptista I Malatesta de Sogliano fou fill de Carlo II Malatesta de Sogliano. El Papa Pau III li va restituir els bens i ttols el 1545 i el va confirmar comte sobir de Sogliano, comte de la meitat de San Giovanni in Galilea, comte d'un ter de Talamello (el 1580, al morir son germ Pandolf Malatesta de Sogliano va rebre la totalitat), comte de Pondo, senyor de Montegelli, Rontagnano, Savignano di Rigo, Pietra dell Uso, Montepetra, Seguno, Pratolina, Rufiano, Meleto, Sapeto, Cigna, Bucchio, Pozzuolo Vallenzera, Sassetta i Soasia, senyor d'un ter d' Spinello i Strigara. Va heretar del seu oncle Francesc Malatesta el feu de  Martino in Converseto que va revendre a Lucrcia. Va patir l'assetjament del Papa, els Ubertini, i els florentins que el volien privar del seu domini.

Va morir el 1591. Estava casat amb Virgnia Accolti (qui suposadament va tenir relacions amb el seu sogre Carlo I), i en segones noces amb Vittoria Theodoli. Va deixar una filla, Laudmia (dama d'honor de la duquessa de Florncia i monja clarissa) i un fill natural, Constant (excls de la successi per una sentencia del tribunal de la Rota el 1601, mort vers el 1650 deixant tres fills: Rafel, Joan  Baptista i Lucrcia).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82200" title="Pandolf Malatesta de Sogliano" nonfiltered="2615" processed="2610" dbindex="32783">
Pandolf Malatesta de Sogliano fou fill de Carlo II Malatesta de Sogliano. Dedicat a la carrera eclesistica fou prepsit de San Cristoforo degli Umiliati de Lodi (1535 al 1549) i cambrer d'honor del  Cardenal Farnese (desprs  Papa Pau III). Va renunciar a aquesta carrera per casar-se amb Aurlia Santacroce, filla d'Onfrio II Santacroce, senyor de Viano. El Papa Pau III li va concedir alguns dels bens expropiats als Malatesta el 1507, en concret la meitat del comtat de San Giovanni in Galilea (de manera vitalcia i a la seva mort va passar a la  Comuna de Rimini), 2/3 del comtat de Talamello (que a la seva mort va passar a son germ Joan Baptista I Malatesta de Sogliano) i 2/3 de la senyories d'Strigara i Spinello (amb dret successori i que van passar als seus fills en indivs)
Fou cavaller de justcia de l'ordre de Sant Maurici i Sant Lltzer.

Va morir a Rimini el 17 d'abril de 1581. Del seu enlla ja esmentat va deixar set fills (tres dones i quatre homes): Isabella (consenyora d'Spinello i Strigara) Jlia (consenyora d'Spinello i Strigara), Victria (consenyora d'Spinello i Strigara),  Laura (consenyora d'Spinello i Strigara), Baptista Teodora (morta abans del 1581), Hiplit i Pere  Pandolf (morts essent infants) .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82201" title="Masters de Roma" nonfiltered="2616" processed="2611" dbindex="32784">

El Masters de Roma (en itali: Internazionali d'Italia) s un torneig de tennis que es disputa anualment a Roma, Itlia. Aquest torneig forma part de l'ATP Masters Series en la categoria masculina, i de la WTA Classe 1 en la femenina.

El torneig se celebra entre el mes d'abril o maig sobre una superfcie de terra batuda.

Iniciat el 1930 a Mil com a campionat itali es va disputar all fins al seu trasllat al Foro Italico de Roma, seu actual, el 1935. El 1969 s'obr a l'Era Open i fou anomenat Obert d'Itlia per esdevenir l'actual Internazionali BNL d'Italia.

Desprs del Torneig de Roland Garros el Masters de Roma s el segon torneig ms prestigis sobre terra batuda.

Categories.
Individuals masculins.
des de 1969:


Individuals femenins.
des de 1978:


Dobles masculins i femenins.
des de 2001:


Enllaos externs.
  Pgina oficial del Masters de Roma;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82203" title="Corneli Malatesta de San Giovanni" nonfiltered="2617" processed="2612" dbindex="32785">
Corneli Malatesta de San Giovanni  fou fill de Rambert III Novello Malatesta de Sogliano. Fou comte de San Giovanni in Galilea (junt amb son germ Carlo II Malatesta de Sogliano) el 1532 per herncia paterna per va vendre la seva part del feu a son germ.

Fou capit de  Vencia. Va morir a San Giovanni in Galilea el 1571. Estava casat amb Battista Bernardini, filla d'Achille Bernardini, comte de la Massa. Va deixar quatre fills: Rambert IV Malatesta de Sogliano, Lenid (excls de la successi i mort el 1600), Carlo III Malatesta de Sogliano i Segimon Malatesta de Sogliano.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82205" title="Rambert IV Malatesta de Sogliano" nonfiltered="2618" processed="2613" dbindex="32786">
Rambert IV Malatesta de Sogliano (1560-1615) era fill de Corneli Malatesta de San Giovanni. Comte sobir de Sogliano el 1591 (el 1593 va associar al seu cos Semproni Malatesta de Sogliano), comte de Pondo (el 1593 en va cedir la meitat a Semproni), comte de Talamello, comte de la meitat de  San Giovanni in Galilea, senyor de Montegelli, Rontagnano, Savignano di Rigo, Pietra dell'Uso, Montepetra, Seguno, Pratolina, Rufiano, Meleto, Sapeto, Cigna, Bucchio, Pozzuolo Vallenzera, Sassetta i Soasia, i senyor d'un ter d'Spinello i Strigara. Fou confirmat en les seves possessions per sentencia de la cambra apostlica del 8 de juliol del 1600. Va vendre la seva meitat del comtat de Pondo i annexes  el novembre del 1600 per 13.000 escuts  a Gian Francesco Aldobrandini i es va reservar 1/10 del feu que fou adscrit al patriciat de Rimini el 1615.

Va morir a Rimini el 1615. Estava casat (1581) amb Maria Gherardi. Va deixar sis fills: Corneli Malatesta de Talamello o de Sogliano, Angiola, Aquilles Malatesta de Sogliano, Alexandre, Malatesta i Isabella (que va heretar el comtat de Talamello que va aportar al seu marit Alexandre Bentivoglio, i desprs al seu suposat fill, que en realitat va tenir amb el seu amant Francesc Bentivoglio conegut per Ulisses Bentivoglio)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82206" title="Corneli Malatesta de Talamello" nonfiltered="2619" processed="2614" dbindex="32787">
Corneli Malatesta de Sogliano o Corneli Malatesta de Talamello (Rimini 1584-Rimini 1633)  fou fill de Rambert IV Malatesta de Sogliano al que va succeir el 1615. Fou declarat desposset de San Giovanni in Galilea, Sogliano, Montegelli, Rontagnano, Savignano di Rigo, Pietra dell Uso, Montepetra, Spinello e Strigara perqu havien estat concedides a Rambert III Novello Malatesta de Sogliano per tres generacions. Va conservar el comtat de Talamello, i fou senyor de Seguno, Pratolina, Rufiano, Meleto, Sapeto, Cigna, Bucchio, Monteguidi, Pozzuolo Vallenzera, Sassetta i Soasia.

Va morir a Rimini el 1633. Va deixar un fill natural de nom Joan Baptista.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82207" title="Aquilles Malatesta de Sogliano" nonfiltered="2620" processed="2615" dbindex="32788">
Aquilles Malatesta de Sogliano (Rimini 1591-Rimini 1633) fou fill de Rambert IV Malatesta de Sogliano al que va succeir junt amb son germ gran Corneli Malatesta de Sogliano el 1615. Fou privat de San Giovanni in Galilea, Sogliano, Montegelli, Rontagnano, Savignano di Rigo, Pietra dell Uso, Montepetra, Spinello i Strigara perqu havien estat concedides a Rambert III Novello Malatesta de Sogliano per tres generacions. Va conservar el comtat de Talamello, i fou consenyor de Seguno, Pratolina, Rufiano, Meleto, Sapeto, Cigna, Bucchio, Monteguidi, Pozzuolo Vallenzera, Sassetta i Soasia. Va morir a Rimini el 1633.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82211" title="Carlo III Malatesta de Sogliano" nonfiltered="2621" processed="2616" dbindex="32789">
Carlo III Malatesta de Sogliano (Rimini 1567-Legnano 1628) fou fill de Corneli Malatesta de San Giovanni. Comte sobir de Sogliano el 1591 (el 1593 va associar al seu cos Semproni Malatesta de Sogliano), comte de Pondo (el 1593 en va cedir la meitat a Semproni), comte de Talamello, comte de la meitat de  San Giovanni in Galilea, senyor de Montegelli, Rontagnano, Savignano di Rigo, Pietra dell Uso, Montepetra, Seguno, Pratolina, Rufiano, Meleto, Sapeto, Cigna, Bucchio, Pozzuolo Vallenzera, Sassetta i Soasia, i senyor d'un ter d'Spinello i Strigara. Fou confirmat en les seves possessions per sentencia de la cambra apostlica del 8 de juliol del 1600. Va vendre la seva meitat del comtat de Pondo i annexes  el novembre del 1600 per 13.000 escuts  a Gian Francesco Aldobrandini i es va reservar 1/10 del feu.

Capit del exrcit imperial (1596), del exercit del Papa a les ordres del duc de Later, i al comenament del segle XVII de Veneci; fou governador veneci de Legnano 
Va morir a Legnano el 1628. Es va casar el 1625 amb  Elisabetta Bontacchio, bresciana, i noms va deixar dos fills naturals (Jacopo i Olmpia).
  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82213" title="Segimon Malatesta de Sogliano" nonfiltered="2622" processed="2617" dbindex="32790">
Segimon I Malatesta de Sogliano (Rimini 1615-San Giovanni in Galilea 1645) fou fill de Corneli Malatesta de San Giovanni. Comte sobir de Sogliano el 1591 (el 1593 va associar al seu cos Semproni Malatesta de Sogliano), comte de Pondo (el 1593 en va cedir la meitat a Semproni), comte de Talamello, comte de la meitat de  San Giovanni in Galilea, senyor de Montegelli, Rontagnano, Savignano di Rigo, Pietra dell Uso, Montepetra, Seguno, Pratolina, Rufiano, Meleto, Sapeto, Cigna, Bucchio, Pozzuolo Vallenzera, Sassetta i Soasia, i senyor d'un ter d'Spinello i Strigara. Fou confirmat en les seves possessions per sentencia de la cambra apostlica del 8 de juliol del 1600. Va vendre la seva meitat del comtat de Pondo i annexes  el novembre del 1600 per 13.000 escuts  a Gian Francesco Aldobrandini i es va reservar 1/10 del feu, adscrit al patriciat de Rimini a la mort del germ gran.

Va morir a San Giovanni in Galilea el 16 de juny del 1645. Es va casar el 1603 amb Elena Monticoli. Va deixar deu fills: Judit Elisabet, Joan Pere Malatesta de Sogliano, Joan Baptista (sacerdot), Ludvic Malatesta de Sogliano, Segimon (frare), Carlo Malatesta de Talamello, Maria Battista. Cipri (mort a Roma el 16 de juliol de 1653), Sotera i Serafina Francesca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82214" title="Carlo Malatesta de Talamello" nonfiltered="2623" processed="2618" dbindex="32791">
Carlo Malatesta de Talamello (Rimini 1625-desprs del 1655)  fou fill de Segimon Malatesta de Sogliano. Fou comte de Talamello i senyor de Seguno, Pratolina, Rufiano, Meleto, Sapeto, Cigna, Bucchio, Monteguidi, Pozzuolo Vallenzera, Sassetta i Soasia, Patrici de Rimini. Degut a les deutes va haver de vendre Talamello i els seus annexes de  Seguno, Pratolina, Rufiano, Meleto, Sapeto, Cigna, Bucchio, Pozzuolo Vallenzera, Sassetta, Soasia i 1/10 de Pondo (16 de novembre de 1655) als Pamphili per 5.500 escuts romans , venda confirmada per Alexandre VII el 22 de desembre del 1655.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82215" title="Ludvic Malatesta de Sogliano" nonfiltered="2624" processed="2619" dbindex="32792">
Ludvic Malatesta de Sogliano (Rimini 1618-Rimini 1658) fou fill de Segimon Malatesta de Sogliano. Fou comte de  Talamello, senyor de Seguno, Pratolina, Rufiano, Meleto, Sapeto, Cigna, Bucchio, Monteguidi, Pozzuolo Vallenzera, Sassetta i Soasia, i patrici de Rimini. 

Per causa de deutes va vendre el comtat de Talamello el 16 de novembre de 1655 juntament amb Seguno, Pratolina, Rufiano, Meleto, Sapeto, Cigna, Bucchio, Pozzuolo Vallenzera, Sassetta, Soasia i 1/10 de Pondo) a la famlia Pamphili per 5.500 escuts romans; la venta fou confirmada pel Papa  Alexandre VII el 22 de desembre de 1655.

Va morir a Rimini l'11 de febrer de 1658. Es va casar amb Olmpia Vidaschi, i va tenir  dos fills: Ludvic (mort infant)  i Camillo Giambattista (mort a Coriano el 3 d'octubre del 1739).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82216" title="Joan Pere Malatesta de Sogliano" nonfiltered="2625" processed="2620" dbindex="32793">
Joan Pere Malatesta de Sogliano (Rimini 1606-Rimini 1650) fou fill de Segimon Malatesta de Sogliano. Fou desposset de San Giovanni in Galilea, Sogliano, Montegelli, Rontagnano, Savignano di Rigo, Pietra dell Uso, Montepetra, Spinello e Strigara perqu la concessi a  Rambert III Novello Malatesta de Sogliano era per tres generacions 

Fou comte de Talamello i senyor de Seguno, Pratolina, Rufiano, Meleto, Sapeto, Cigna, Bucchio, Monteguidi, Pozzuolo Vallenzera, Sassetta i Soasia, i patrici de Rimini.

Es va casar el 1630 amb Caterina Tonti, filla i hereva de Fabrzio Tonti. Va deixar sis fills: Elena Cassandra, Michelangelo, Elena Llusa,  Robert Galeotto, Antnia Ferdinanda i Cassandra Maria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82218" title="Francesc Malatesta de Sogliano" nonfiltered="2626" processed="2621" dbindex="32794">
Francesc Malatesta de Sogliano fou fill de Rambert III Novello Malatesta de Sogliano. El seu pare li va deixar la senyoria de San Martino in Converseto el 1532 per la va vendre al seu parent Camil Giambattista i va viure amb una dona florentina de classe baixa (Giovanna Micheli) cosa que va provocar un gran disgust al pare.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82220" title="Joan Malatesta de San Giovanni" nonfiltered="2627" processed="2622" dbindex="32795">
Joan Malatesta de San Giovanni fou fill de Rambert III Novello Malatesta de Sogliano. Fou comte de San Giovanni in Galilea, junt amb son germ Corneli Malatesta de San Giovanni, el 1532, per herncia paterna.

Va morir el 1577 i fou el pare de Semproni Malatesta de Sogliano.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82221" title="Semproni Malatesta de Sogliano" nonfiltered="2628" processed="2623" dbindex="32796">
Semproni Malatesta de Sogliano (1528-1624) fou fill de Joan Malatesta de San Giovanni,  que va succeir al seu pare com a comte de  San Giovanni in Galilea el 1577 i el 1593 fou associat al govern de Sogliano (amb dret a la meitat del comtat) pels seus parents els comtes que van conservar l'altre meitat entre els tres. Tamb va rebre la quota del comtat de Pondo per per un laude arbitral el va haver de cedir el 1600 al Marqus de Roncofreddo. Va tenir problemes amb la justcia del Papa perqu va donar refugi a alguns bandits. Va morir a  l'agost del 1624 als 95 anys d'edat. Estaca casat amb Przia i en segones noces amb Flvia Ardici. Va tenir cinc  fills: Juli Csar (mort l'abril del 1613), Malatesta IV Malatesta de Sogliano, Doralice (monja),  Francesca (monja) i una cinquena filla de nom no conservat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82222" title="Malatesta IV Malatesta de Sogliano" nonfiltered="2629" processed="2624" dbindex="32797">
Malatesta IV Malatesta de Sogliano fou fill de Semproni Malatesta de Sogliano. Fou comte sobir de Sogliano el 1623, comte de San Giovanni in Galilea, patge del Duc d'Urbino. Expulsat de la cort el 1607, el 1622 va anar a Rimini vestit de captaire. 

Va amenaar a una germana del cardenal Tonti de la qual volia una filla per dona i a instancies del pare fou processat i condemnat a la confiscaci dels bens per sentencia del 25 de novembre de 1622. Tot i aix la sentencia no fou executada fins el 1640. Va morir a Roma el 1650. Es va casar el 1621 amb Medea Malatesta, i desprs en segones noces amb Donna Ceclia Theodoli.

Fou el darrer comte sobir de Sogliano.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82223" title="Masters d'Hamburg" nonfiltered="2630" processed="2625" dbindex="32798">
El Masters d'Hamburg s un torneig de tennis que es disputa anualment a Hamburg, Alemanya. Aquesta torneig forma part de l'ATP Masters Series del circuit mascul de tennis.

El torneig es realitza entre els mesos d'abril i de maig sobre una superfcie de terra batuda. Anteriorment havia rebut el nom dObert d'Alemanya.
Categories.
Indivuduals masculins.
des de 1972:


Dobles masculins.
des de 1974:


Enllaos externs.
  Pgina oficial del Masters d'Hamburg;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82225" title="Galeotto Malatesta de Sogliano" nonfiltered="2631" processed="2626" dbindex="32799">
Galeotto Malatesta de Sogliano fou fill de Rambert III Novello Malatesta de Sogliano. Fou abat comendatari de Sant Ambrogio di Ranchio, abat comendatari dels Sants Martino i Bartolomeo di Montetiffi, Protonotari apostlic, cambrer del Cardenal Farnese (desprs Papa Pau III). A la mort del seu pare va robar la fortuna de la famlia i es va establir a Pondo d'on fou expulsat pel comissari apostlic de Romanya que va restituir rels bens al germ Carlo II Malatesta de Sogliano; Galeotto fou encarcerat a Roma el 1534, a la Torre Nuova, per Pau III el va alliberar; desprs fou empresonat a Florncia el 1543 per intentar enverinar al cardenal Accolti i finalment fou traslladat a la pres de Volterra o va morir el 1562. Va deixar dues filles naturals.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82226" title="Malatesta Malatesta de Gaggio" nonfiltered="2632" processed="2627" dbindex="32800">


Malatesta Malatesta de Gaggio o Malatesta Malatesta de Montecodruzzo fou fill natural de Carlo I Malatesta de Sogliano amb Pierina da Talamello, i fou legitimat per butlla papal de 1485. Va heretar del pare les senyories de Gaggio i Villalta. 

Fou abat comendatari de Sant Ambrogio di Ranchio (va renunciar el 1486), i dels Sants Bartolomeo i Martino di Montetiffi (tamb va renunciar el 1486), auditor del cardenal Raffaele Riario fins el 1486, comte de Montecodruzzo per Breu Pontifcia del 1485.

El seu germ Rambert III Novello Malatesta de Sogliano li va cedir el 1513 Montecodruzzo, Serra, Tornano i Ciola Araldi (o dei Malatesti).

Fou capit de Florncia el 1498 i 1504, de Vencia l'abril de 1513, i governador veneci del Friul el desembre del 1513, Provveditore general de la milcia de Vencia al Friul el 1514, i general d'artilleria de Vencia el 1528

Va morir en combat al setge de Pavia el 19 de setembre de 1528. Es va casar amb Laura degli Ubaldini. Va deixar quatre fills: Lenida Malatesta de Montecodruzzo, Segimon Malatesta de Montecodruzzo, Justina i una quarta filla de nom no conservat. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82229" title="Lenida Malatesta de Montecodruzzo" nonfiltered="2633" processed="2628" dbindex="32801">
Lenida Malatesta de Montecodruzzo (1500-1557) fou fill de Malatesta Malatesta de Gaggio. Fou comte de Montecodruzzo (tot el feu el 1541), i fou senyor Gaggio, Villalta, Serra, Tornano i  Ciola Araldi el 1541.

Fou capit de cavalleria de Vencia el 1528, capit del duc d'Urbino el 1547 i del duc de Florncia el 1549, i comissari i governador ducal a Valdichiana i Montepulciano (nomenat el 19 de setembre de 1554 i comissari i governador ducal de Piombino al desembre del 1555.

Fou coronel d'infanteria al exercit del Papa el 1556. Va morir a Montecodruzzo el 7 de novembre de 1557. Es va casar el 1521 amb Cassandra Cini. Va deixar sis fills:  Lambert Malatesta de Montecodruzzo, Jaume Malatesta de Roncofreddo; Malatesta  (patge del duc de Florncia, capit de Florncia el 1554, amant de Maria de Medici filla gran del duc, encarcerat va poder fugir i es va posat al servei de Vencia el 1557, per fou assassinat per sicaris de Cosme de Medici a Famagusta el 1564), Gerolamo, Vicenzo (mort jove) i Laura.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82230" title="Lambert Malatesta de Montecodruzzo" nonfiltered="2634" processed="2629" dbindex="32802">
Lambert Malatesta de Montecodruzzo (1528-1587), fou fill de Lenida Malatesta de Montecodruzzo. Fou comte de Montecodruzzo, y senyor de Gaggio, Villalta, Serra, Tornano i Ciola Araldi.

Capit del exercit del Papa el 1573 i de Vencia el 1579, governador veneci a Crema el 1579, capit del exercit espanyol el 1583.

Fou encarcerat per homicidi i falsificaci de moneda. Alliberat va dirigir una banda de bandits a la Romanya, que va combatre al Papa i es van fer calvinistes. El maig del 1587 fou capturat i condemnat a mort. Fou decapitat a Roma el 3 d'agost del 1587.

Es va casar amb Gerolama Veralli, filla de Matteo Veralli, comte de Castelviscardo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82232" title="Jaume Malatesta de Roncofreddo" nonfiltered="2635" processed="2630" dbindex="32803">
Jaume Malatesta de Roncofreddo (Montecodruzzo 1530-Roma 1600) fou fill de Lenida Malatesta de Montecodruzzo.

Fou patge de Ferran Gonzaga el 1541, capit del exercit privat dels Colonna del 1549 al 1551, capit del exrcit del Papa del 1551 al 1552 i del 1556 al 1557, capit del exercit imperial el 1552, governador de Piombino pel duc de Florncia l'octubre del 1554, i capit a l'exercit  francs el 1557.

Fou senyor de Roncofreddo, Montiano i Coccorano el 1557. Capital del exercit del Papa del 1559 al 1561 i coronel al exercit de Vencia el 1561, essent governador veneci de Cipro l'abril del 1563 fins el 1564. Fou governador pontifici de les Marques el juliol de 1568 i fins el 1570 i coronel del exercit del Papa el 1569. Fou fet marques de Roncofreddo i Montiano i comte de Ciola Araldi i comte de Coccorano pel Papa el 15 de desembre de 1570. 

El 1571 fou governador general veneci d'Albnia fins el 1572, governador veneci de Brgam del juliol de 1573 al gener del 1574. 

El 1587 va heretar del seu pare el comtat de  Montecodruzzo i les senyories de  Gaggio, Villalta, Serra, Tornano i Ciola Araldi. Fou governador veneci de Pdua el 1593, i capit general de Vencia el 1594.

El 1600 va rebre la meitat del comtat de Pondo per cessi de Semproni Malatesta de Sogliano.

Va morir a Roma el 31 de mar de 1600. El 1552 es va casar amb  Clepatra Zampeschi, senyora de Roncofreddo i Montiano, filla d'Antonello Zampeschi, senyor sobir i vicari pontifici de Forlimpopoli; l'abril de 1560 es va casar amb  Medea Ferretti, filla d'Angelo Ferretti, comte de Castelferretto. Va deixar cinc fills: Maria Lenida (morta el 1603) , Victria, Carlo Felice Malatesta de Roncofreddo, Paolo (mort essent infant) i Laura Minerva (morta el 1600)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82233" title="Organitzaci Internacional per a l'Estandarditzaci" nonfiltered="2636" processed="2631" dbindex="32804">
 
L'Organitzaci Internacional per a l'Estandarditzaci (coneguda com ISO pel prefix grec que significa igual) s una organitzaci no governamental que es compon per diferents representants d'organismes de normalitzaci de ms de 150 pasos. Fundada el 23 de febrer de 1947 a Ginebra, la seva funci s l'elaboraci d'estndards i normes internacionals per a tots els camps de la indstria i el comer.

L'organitzaci publica molts tipus de normes, com ara tcniques (per exemple sobre MP3 o targetes telefniques), de classificaci (p.ex. de codis de pasos) o estndards de procediments (p.ex. l'ISO 9000 sobre gesti de la qualitat).

 Principals normes ISO .

ISO 216   Mides de paper: per exemple ISO A4;
ISO 639   Noms de llenges;
ISO 690:1987   Regula les cites bibliogrfiques (correspon a la norma UNE 50104:1994);
ISO 690-2:1997   Regula les cites bibliogrfiques de documents electrnics;
ISO 732   Format de carret de 120;
ISO 838   estndard per perforadores de paper;
ISO 1007   Format de carret de 135;
ISO/IEC 1539-1   Llenguatge de programaci Fortran;
ISO 3029   Formato carret de 126;
ISO 3166   Codis de pasos;
ISO 4217   Codis de divises;
ISO 7811   Tcnica de gravaci en targetes d'identificaci;
ISO 8601   Representaci del temps i la data. Internet Date and Time Formats.
ISO 8859   Codificacions de carcters ASCII;
ISO/IEC 8652:1995   Llenguatge de programaci Ada;
ISO 9000   Sistemes de Gesti de la Qualitat   Fonaments i vocabulari.
ISO 9001   Sistemes de Gesti de la Qualitat   Requisits;
ISO 9004   Sistemes de Gesti de la Qualitat   Directrius;
ISO 9660   Sistema de arxius de CD-ROM;
ISO 9899   Llenguatge de programaci C;
ISO 10279   Llenguatge de programaci BASIC;
ISO 10646   Universal Character Set;
ISO/IEC 11172   MPEG-1;
ISO/IEC 12207   Tecnologia de la informaci / Cicle de vida del software;
ISO 13450   Format de carret de 110;
ISO/IEC 13818   MPEG-2;
ISO 14000   Estndards de Gesti Mediambiental en entorns de producci;
ISO/IEC 14496   MPEG-4;
ISO/IEC 15444   JPEG 2000;
ISO 26300   OpenDocument;
ISO/IEC 17025   Requisits generales relatius a la competncia dels laboratoris de assaig i calibraci.
ISO/IEC 26300   OpenDocument Format (.odf);
ISO/IEC 27001   Sistema de Gesti de Seguretat de la Informaci;
ISO/IEC 20000   Tecnologia de la informaci. Gesti del servei;
ISO 32000   Format de Documento Porttil (.pdf);
GARANTIA S-1   Garantia contra tot tipus de falles en la gravaci de discos compactes, excepte problemes de compatibilitat.

Enllaos externs.
Pgina de l'ISO;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82234" title="Carlo Felice Malatesta de Roncofreddo" nonfiltered="2637" processed="2632" dbindex="32805">
Carlo Felice Malatesta de Roncofreddo (Roma 1569-Roma 1634) fou fill de Jaume Malatesta de Roncofreddo. Fou el segon marques de Roncofreddo i Montiano i comte de Montecodruzzo, de Ciola Araldi i de Coccorano, i comte de la meitat de Pondo, senyor de Gaggio, Villalta, Serra i Tornano. El 1600 va vendre la seva meitat del comtat del Pondo a  Gian Francesco Aldobrandini, i el 1602 va vendre per 28.000 escuts el comtat de Montecodruzzo i el de Ciola Araldi al comte Antonio Ruini de Bolonya; el 1609 va vendre Serra i Tornano als germans Ludvic i  Francesc Bevilacqua.

Fou capit del exercit imperial a la guerra d'Hongria, capit de Vencia, general del exercit del Papa a Aviny i al comtat Venaissi (1611-1629).
 
Va morir a Roma el 18 de novembre del 1634. Es va casar a Mntua el gener del 1593 amb Margherita Thiene. Va deixar dos fills: Lenida Malatesta de Roncofreddo i Medea (Casada amb Enea Bandi, i el 1621, en segones noces, amb el comte Malatesta IV Malatesta de Sogliano, morta el 1650) 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82235" title="Lenida Malatesta de Roncofreddo" nonfiltered="2638" processed="2633" dbindex="32806">
Lenida Malatesta de Roncofreddo (1598-Roma 1639) fou fill de Carlo Felice Malatesta de Roncofreddo. Va heretar els marquesats de Roncofreddo i Montiano i el comtat de Coccorano. Fou senyor de Gaggio i Villalta. Els comtat van tornar a la Cambra apostlica al morir sense fills mascles el juny del 1639. Del seu matrimoni amb Deianira Coppoli di Montefollonico va deixar tres filles de les que dues van heretar els marquesats de Roncofreddo i Montiano i les senyories de Villalta i Gaggio: Francesca Isabella (morta soltera el 1659) i Margarita Cludia (morta el 1674, casada amb Rodolf Spada). La tercera filla fou Camilla Victria que va morir a Ravenna el 1661, casada amb Antoni Lunardi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82240" title="Sikkim" nonfiltered="2639" processed="2634" dbindex="32807">

Sikkim s un petit regne de la regi de l'Himlaia que, des del 1975, constitueix un estat associat a l'ndia. Gangtok n's la capital i la ciutat ms gran.

s l'estat menys poblat de l'ndia, i el segon ms petit en superfcie desprs de Goa. Est situat entre el Nepal a l'oest, la Regi Autnoma del Tibet, Xina, al nord, Bhutan a l'est i l'estat de Bengala Occidental, ndia, al sud. Pas molt muntanys sobretot al nord-oest, que est dominat pel masss de Kanchenjunga (8.585 m) i comprn la vall alta del riu Tista, afluent del Brahmaputra. Ocupa una posici estratgica a la ruta entre la Xina i l'ndia.

 Les religions predominants sn l'hinduisme i el budisme Vajrayana.

 Geografia .

Es divideix en quatre districtes:
 Mangan;
 Gyalshing;
 Namchi;
 Gangtok;

Est immers en la cadena de l'Himlaia, que forma serralades amb valls profundes que arriben als 300 m sobre el nivell del mar, amb un clima tropical molt humit i cobertes de bosc dens monsnic. Les principals alries sn els Kanchenjunga (8.585 m), el tercer pic ms alt del mn, els Yanu (7.715 m), Kubra (7.322 m), Donkia Pachunkri (7.069 m), Pandim (6.713 m) i Nansigh (5.838 m), alhora que controlen alguns ports de muntanya entre l'ndia i el Tibet. Els principals rius del territori sn el Tista, Latghung, Rangeet, Lachen, Moing, Lachu i Ranjit. Pel que fa als llacs, els principals sn els Bhewsa, Chola i Chijam.

La poblaci s'installa en petits nuclis als vessants entre 1.000 i 2.500 m, ms temperats, que s la zona privilegiada on es donen els conreus densos. A partir dels 3.000 m domina el bosc i als 4.500 les pastures.  Majoritriament, la terra s inadequada per a agricultura a causa dels pendents precipitats i rocosos. Tanmateix, certs pendents de turons s'han convertit en terres de conreu que utilitzen tcniques de terrassa. Els nombrosos rius alimentats per la neu han tallat profundes valls a la part occidental i sud de l'Estat. Aquests corrents es combinen al Tista i al seu afluent, el Rangeet.

 Poblaci .

La poblaci s escassa (76,16 h/km), majoritriament de raa nepalesa, que immigrava durant el segle XIX, i de religi hind, amb minories com els bhtia (que emigraven del districte Kham del Tibet al segle XIV) i leptxes, que professen el budisme. Altres comunitats immigrants no natives de l'estat inclouen els marwaris, que t la majoria dels comeros a Sikkim del Sud i Gangtok; els biharis, la majoria dels quals es contracten per feines menors, i els bengals. Amb prou feines t poblaci urbana (5,1%) i l'nic nucli urb important s la capital.

Segons el cens del 1991, les llenges ms parlades de l'estat sn: 63,1 % nepals, llengua oficial de l'estat, el 8,0 % bthia o dzongkha (tamb parlada a Bhutan), 7,3 % leptxa (tnia originria del territori) un 4 % limbu i un 3 % xerpa.  

 Economia .
Noms un 15 % del terreny s dedicat a l'agricultura. Es basa en el cardamom, planta fibrosa de la qual n's el primer productor mundial (250 tones l'any). Hi ha 689 empreses dedicades a l'agricultura i transformaci del te, caf, fruites, flors i hortalisses. Un 80 % del territori s cobert de boscos, que sovint estan protegits. Tamb practicaven conreus de subsistncia, com el mill, arrs, moresc, pomes i la ramaderia d'ovelles, cabres i iacs. Hi ha indicis de jaciments minaires de plom, zinc, plata, ferro, bismut, coure i grafit, per sn poc explotats. Pel que fa a la indstria, noms t importncia el txtil de caire artesanal, el licor i altres. Darrerament s'ha donat un fort impuls a la indstria turstica, grcies als temples budistes i les muntanyes.

 Poltica .
Des del 1975 s el 22 Estat de la Uni ndia, i per aix compta amb un parlament propi de 33 diputats, una constituci i un president, per el govern de Delhi pot imposar i aplicar la president rule (govern directe des de Delhi) si ho creuen necessari. Antigament fou una monarquia, per el darrer monarca, Palden Thondup Namgyal, va morir el 1982 a Nova York, i els seus descendents no han fet valdre llurs drets.

Actualment domina l'escena poltica el Sikkim Sangrad Parishad (SSP), dirigit per Nar Bahadur Bhandari. Per altra banda, el Partit del Congrs de l'ndia, que dominava la poltica hind, va absorbir el 1975 els dos partits tradicionals del pas, el Partit Nacional de Sikkim (SNP) de base tibetana, i el National Congress Party of Sikkim (NCPS) de base gurkha, que el 1977 s'uniren al partit.

 Bandera i escut .

La bandera de Sikkim estigu en s fins el 1975 i desprs fou abolida. T la proporci 5:8 i fou adoptada el 1962 substituint a un model anterior ms complex que estava vigent des aproximadament l'any 1914. L'escut es va conservar.

 Histria .
Leptxa i rong.

Sikkim estava habitat en temps remots per tres tribus que foren absorbides pels leptxa, la procedncia dels quals es incerta per probablement venien del Tibet.

Primer organitzats amb tribus, van passar a un nou estadi sota Tur Ve Pa No que fou elegit rei (Punu) vers el 1400. El van succeir Tur Song Pa No, Tur Aeng Pa No i Tur Alu Pa No fins la mort del darrer en qu la monarquia es va acabar.

L'emigraci dels tibetans al segle XI, va fer moure a l'tnia dels rongs per evitar conflictes. Els rong es van dividir entre els Barrets grocs i el Barrets vermells i la darrera facci fou finalment admesa com aristocrcia a Sikkim. Els rong es van apoderar de les terres de Sikkim amb una poltica agressiva sense fer res per oposar-hi els pacfics leptxa. Els rong van nomenar lder a Phuntsok Nagyal, un avantpassat del qual havia fundat el regne de Minvang al Tibet Oriental al segle IX. Amb Phuntsok es va inaugurar una dinastia que va governar una part de Sikkim.

Al segle XV el rei de Sakya tenia a la seva cort un notable anomenat Kheye Bumsa d'origen bhutans, que va establir contacte amb els leptxa que tenien per cap a un rong anomenat  Thekong Tek, que li va profetitzar que els seus descendents governarien Sikkim. El tercer fill de Kheye, Mipon Rab, va succeir al seu pare i va tenir quatre fills, que foren els ancestres dels principals clans del pas. Un altre fill de Kheye, anomenat Guru Tashi, va succeir al seu germ Mipon i es va establir a Sikkim a petici dels leptxa que estaven dividits en petits clans. Pertanyia a una noble famlia tibetana khampa, i hi va anar amb un grapat de monjos guelukpa (barrets grocs). 

Cap el segle XVI fou visitat per Horazio della Penna i Samuel van der Putte, que l'anomenaren Bramachon, i Bogle l'anomen Demoyon.

 Monarquia hereditria .

El cap leptxa Sambre fou nomenat lloctinent de Guru Tushi al que van succeir com a reis Jowo Nagpo, Jowo Apha i Guru Tenzing; aquest darrer va morir el 1642 i desprs d'ell la monarquia esdevingu hereditria (fou la dinastia Namgyal, que va governar 332 anys).

El seu fill, el monjo Phun-tshogs rNam-rgyal (Pencho Namgyal) fou coronat rei de Bras-ljongs (Sikkim) per Lhabtsun Chenpo, de tradici Dzogs-chen-po, Sems-dPa'chenpo, de tradici nNga'-bdag-pa, i ser tributari del Dalai Lama del Tibet, i posteriorment, amb sobirania nominal xinesa.

Phuntsok Namgyal regnava sobre un territori molt ms gran que l'actual Sikkim, i va traslladar la capital des de Gangtok a Yoksom. Els rNam-rgyal  van convertir els leptxa al budisme i construren un total de 67 monestirs, els principals dels quals eren Dubde (sGrub-sde gsang snags) el 1644, el de Katcho Palri (Mkha'-spyod dPalri) el 1682, el de Tashinding (nKra-shis-sding) de finals del segle XVIII i el de Padma Gyant'tse pel rei Phyag-dor rNam-rgyal el 1704, l'abat del qual consagrar els sobirans del regne. Phuntsok doncs va imposar el budisme com a religi d'estat. El va succeir el seu fill Tensung (1670) que va traslladar la capital a Rabdentse.

El 1686 fou proclamat el seu fill Chador que fou deposat pels bhutanesos cridats per una de les esposes del seu pare, el qual es va exiliar al Tibet on va rebre el govern d'un principat. Pedi, l'esposa de Tensing, va assolir el tron, per els tibetans van intervenir i van restaurar a Chador per els bhutanesos van conservar una part del pas. El 1716 Chador va morir finalment assassinat per Pedi. 

Fou proclamat rei el seu fill Gyurmed durant el regnat del qual els malcontents es van revoltar a  Limbuana i es van separar de Sikkim unint-se a Nepal; tamb es va revoltar el cap dels magar, Tashi Bidur per fou sotms. Gyurmed va morir encara jove, el 1733 sense deixar descendncia (era impotent) per els monjos van inventar la existncia d'un fill encara no nascut de la reina, que fou acceptat com hereu legtim amb el nom de Phuntsok II.

Part del poble se li va oposar per considerar-lo illegtim. Tamdang, un conseller, es va apoderar del govern per en fou aviat expulsat. El general leptxa Chanzod Karwang va impedir qualsevol intent i els tibetans van imposar la tutela del jove rei Punthsok II Namgyal.

Els magar es van tornar a revoltar i es van unir a Bhutan. El 1752 es van revoltar sense xit els tsongs. Bhutan va ocupar diversos territoris i els gurkhes de Nepal van amenaar el pas (van fer fins a 70 incursions), per finalment es va signar la pau el 1775.

A Phuntsok II el va succeir el 1780 el seu fill Tenzing, i aviat els nepalesos van trencar el tractat i es van apoderar de certs territoris, el 1788 i altre cop el 1792. L'atac dels nepalesos va obligar al rei a aixoplugar-se al Tibet. La intervenci xinesa va derrotar els nepalesos i els va rebutjar cap a Nepal, per els gurkha tornaren a atacar el pas el 1793 i ocuparen Sikkim fins als marges del riu Tista (que van conservar fins el 1817), per finalment la monarquia fou restaurada, i la corona va passar llavors el (1793) a Tsudphud ja que el seu pare Tenzing havia mort mentrestant a Lhasa. La capital es va traslladar a Tumlong (des de Rabdantse). Com que l'amenaa nepalesa persistia, Sikkim es va acostar als britnics, enemics dels gurkhes i en guerra amb ells des del 1814 fins el 1816 en qu el tractat de Saugali va posar fi al conflicte.

El 1817 es va signar el tractat de Tiltaya entre Gran Bretanya i Sikkim, pel que es retornaven a Sikkim els territoris arrabassats pels nepalesos fins al riu Tista. Des llavors la influencia britnica fou preponderant. 

Sota pressi britnica Sikkim va haver de cedir Darjeeling (1835) que el 1839 va passar als britnics amb els contraforts de la muntanya, per les compensacions britniques que s'havien proms no es van entregar i es va iniciar una poca de males relacions.

El segrest de dos metges britnics el 1849 va provocar l'enviament d'una expedici militar el 1850 que va obligar al sobir a cedir ms territoris. Nous atacs de territori britnic procedents de Sikkim van provocar una segona expedici el 1860 per foren rebutjats a Rinchenpong; el 1861 els britnics van enviar una nova fora ms poderosa sota comandament del coronel Glower que va ocupar la capital Tumlong i va imposar el protectorat.

El 1863 Sidekeong va succeir al seu pare Tsugphud. El 1874 el va succeir el seu germanastre Thutob. El 1886 certes construccions britniques al pas van provocar l'enviament d'una fora tibetana; hi va haver un enfrontament entre britnics i tibetans i aquestos es van retirar.

El 1889 Xina, nominal sobirana de Sillim, reconegu la independncia del pas i es fixaren les fronteres pel nord. Per el maharaja mThu-stobs rNam-rgyal es neg a collaborar i fou fet presoner (exilat a Tibet 1892-93 i a ndia 1893-95).  Els britnics hi nomenaren un Political Officer essent el primer Charles White. El 1904, davant la por d'una expansi russa, una expedici fou enviada al Tibet des el Sikkim, on el coronel Younghusband va imposar un tractat beneficis. El 1914 va succeir a Thutob el seu fill Sidekong  Tulku, per va morir el mateix any i el va succeir el seu germanastre Tashi (bKra-shis) rNam-rgyal, que va destacar com a reformista.

El 1918 el nou monarca recobr els poders reials i admet l'ajut d'un Consell Legislatiu. El 1921 el regne tenia 82.000 habitants. El protectorat, que fou transferit a l'ndia el 1947.

Quan l'ndia es va independitzar el 1947, Sikkim reb tamb la independncia formal de la Gran Bretanya, per l'ndia n'assum funcions tutelars. El mateix any Kazi Lhendup Dorji fund el Sikkim State Congress per formar-hi un govern democrtic. El 5 de desembre del 1950 sign un tractat amb l'ndia, pel qual aquesta s'encarrega de la defensa, les comunicacions i la representaci exterior. El 1962 es va implantar l'estat d'emergncia, degut a les diferncies poltiques entre nepalesos i tibetans, la poltica lingstica i les reivindicacions xineses. Tashi va morir el  1963 i el va succeir el seu fill Palden Thondup (dPalldan Don-grub) rNam-rgyal (1963-1982), i entre el 1965 i 1967 hi ha enfrontaments entre l'exrcit xins i l'indi a la frontera amb Sikkim.

El 1970 hi va haver agitaci demanant la fi de la monarquia i l'establiment de la democrcia; la agitaci va arribar al zenit el 1973. A les eleccions del 1973 ven el Partit Nacional de Sikkim (SNP), de majoria tibetana, cosa que provocar incidents amb el Sikkim National Congress Party (SNCP) de majoria nepalesa. De resultes d'aix, l'exrcit hindu ocup el pas i es va imposar un administrador (B. S. Das).

S'elabor una nova constituci, segons la qual el maharaja noms tindria ttol honorfic i s'implant un govern prohindu. Rebr l'estatut d'Estat Lliure Associat. El 4 de setembre de 1974 el lder del Partit del Congrs de Sikkim, Kazi Lendup Dorji, fou nomenat ministre principal. El rei (Chogyal) va ser mantingut com a figura simblica al front de l'estat, per les seves funcions van passar a la prctica al governador B.B. Lal. Desprs d'un referndum de ratificaci poc clar celebrat el 1975, i l'oposici del sobir al govern estranger, es va procedir a la deposici de la monarquia i la declaraci de Sikkim com estat de la Uni (16 de maig de 1975) com el 22 Estat. El rei s'exili a Nova York i tant el Sikkim National Party (SNP) com el Sikkim National Congress Party (SNCP) s'incorporen al Partit del Congrs de l'ndia. 

Desprs de les eleccions de 1979 Nar Bahadur Bhandari va encapalar  el govern, essent reelegit el 1984 i 1989. El 1994 Pawan Kumar Chamling va assumir aquest crrec. El moviment nacional t una fora important a Sikkim.

Referncies.

 Holidaying in Sikkim and Bhutan   publicat a Nest and Wings   ISBN 81-87592-07-9;
 Sikkim   Land of Mystic and Splendour   publicat a Sikkim Tourism.
 Manorama Yearbook 2003   ISBN 81-900461-8-7;
 Ecosystem of Sikkim   Flora, Fauna, passes de muntanya i clima.
 Histria de Sikkim;
 Sikkim state statistics Estadstiques de Sikkim.
 China backs India's bid for U.N. Council seat; Amit Baruah; The Hindu 2005-04-12.

Enllaos externs.
 Notcies sobre Sikkim;
 Pgina oficial del govern de Sikkim;
 Departament d'Informaci i Relacions Pbliques, govern de Sikkim;
 Referncia completa de Sikkim;
 Siniolchu Travel Co.in Gangtok Sikkim;
 Detalls dels cens;

 Veure tamb .
 Llista de reis de Sikkim ;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82243" title="Torneig Comte de God" nonfiltered="2640" processed="2635" dbindex="32808">
El torneig Comte de God de tennis s una competici tennstica organitzada anualment a la ciutat de Barcelona. Es disputa en les categories individual mascul i dobles mascul. Forma part dels International Series Gold.

 Histria .
Amb motiu de la inauguraci de la nova seu del Reial Club de Tennis Barcelona 1899 al barri de Pedralbes l'any 1953, Carlos God Valls, Comte de God, va posar en marxa un nou torneig tennstic organitzat per l'esmentat club. Aquesta nova competici fou hereva de les antigues competicions que s'havien disputat a Barcelona com el Campionat Internacional, els concursos de primavera i d'estiu o les diverses competicions entre clubs.

El torneig ha aconseguit un gran ress i prestigi dins les diverses competicions esportives que es disputen a la capital catalana, i s'ha convertit en un dels esdeveniments esportius de ms ress social a la ciutat. Des de l'any 1968 rep la menci de Campionats Internacionals d'Espanya. s, histricament, el torneig tennistic ms important disputat a Espanya i dels ms prestigiosos a Europa sobre terra batuda. L'any 2002 va celebrar les seves noces d'or.

 El trofeu .
El trofeu entregat va ser dissenyat l'any 1953 pels joiers Soler Cabot. Era d'argent i pesava 13 quilograms amb una base de roure americ. Als anys 2000 el trofeu va ser renovat per J. Roca joiers. La base fou augmentada per a escriure-hi el nom de tots els vencedors de la competici. Consisteix en una copa coronada per un tennista a la tapa superior. Est valorat en uns 36.000 euros.

 Palmars .
 Individuals masculins .


 Dobles masculins .
 Neale Fraser
|  Luis Ayala   Rod Laver
| 6-2, 4-6, 6-4, 13-11
|-
| 1960
|  Roy Emerson   Neale Fraser
|  Josep Llus Arilla   Andreu Gimeno
| 6-4, 6-0, 6-4
|-
| 1961
|  Bob Hewitt   Fred Stolle
|  Bob Mark   Manuel Santana
| 2-6, 6-3, 6-4, 6-4
|-
| 1962
|  Roy Emerson   Neale Fraser
|  Bob Hewitt   Fred Stolle
| 8-6, 8-6, 6-4
|-
| 1963
|  Roy Emerson   Manuel Santana
|  Josep Llus Arilla   Eduardo Soriano
| 5-7, 6-2, 3-6, 7-5, 6-3
|-
| 1964
|  Roy Emerson   Ken Fletcher
|  Jose Mandarino   Eduardo Soriano
| 6-3, 8-6, 1-6, 5-7, 6-3
|-
| 1965
|  Roy Emerson   Ramanathan Krishnan
|  Josep Llus Arilla   Manuel Santana
| 6-2, 6-1, 6-1
|-
| 1966
|  Roy Emerson   Fred Stolle
|  Thomaz Koch   Jose Mandarino
| 9-7, 6-4
|-
| 1967
|  Thomaz Koch   Jose Mandarino
|  Ramanathan Krishnan   Rafael Osuna
| 6-2, 6-4, 8-6
|-
| 1968
|  Carlos Fernandez   Patricio Rodrguez
|  Thomaz Koch   Jose Mandarino
| 6-2, 3-6, 6-3, 6-1, 6-4
|-
| 1969
|  Manuel Orantes   Patricio Rodrguez
|  Terry Addison   Ray Keldie
| 8-10, 6-3, 6-1, 5-7, 6-2
|-
| 1970
|  Lew Hoad   Manuel Santana
|  Andreu Gimeno   Rod Laver
| 6-4, 9-7, 7-5
|-
| 1971
|  eljko Franulovi    Joan Gisbert
|  Cliff Drysdale   Andreu Gimeno
| 7-6, 6-2, 7-6
|-
| 1972
|  Joan Gisbert   Manuel Orantes
|  Frew McMillan   Ilie Nastase
| 6-3, 3-6, 6-4
|-
| 1973
|  Ilie Nastase   Tom Okker
|  Antonio Muoz   Manuel Orantes
| 4-6, 6-3, 6-2 
|-
| 1974
|  Joan Gisbert   Ilie Nastase
|  Manuel Orantes   Guillermo Vilas
| 3-6, 6-0, 6-2
|-
| 1975
|  Bjrn Borg   Guillermo Vilas
|  Wojciech Fibak   Karl Meiler
| 3-6, 6-4, 6-3
|-
| 1976
|  Brian Gottfried   Ral Ramrez
|  Bob Hewitt   Frew McMillan
| 7-6, 6-4
|-
| 1977
|  Wojciech Fibak    Jan Kode
|  Bob Hewitt   Frew McMillan
| 6-0, 6-4
|-
| 1978
|  eljko Franulovi    Hans Gildemeister
|  Jean-Luis Haillet   Gilles Moretton
| 6-1, 6-4
|-
| 1979
|  Paolo Bertolucci   Adriano Panatta
|  Carlos Kirmayr   Cassio Motta
| 6-4, 6-3
|-
| 1980
|  Steve Denton   Ivan Lendl
|  Pavel Sloil   Balzs Tarczy
| 6-2, 6-7, 6-3
|-
| 1981
|  Anders Jarryd   Hans Simonsson
|  Andrs Gmez   Hans Gildemeister
| 6-1, 6-4
|-
| 1982
|  Anders Jarryd   Hans Simonsson
|  Carlos Kirmayr   Cassio Motta
| 6-3, 6-2
|-
| 1983
|  Anders Jarryd   Hans Simonsson
|  Jim Gurfein   Erick Iskersky
| 7-5, 6-3
|-
| 1984
|  Pavel Sloil   Tom md
|  Martn Jaite   Vctor Pecci
| 6-2, 6-0
|-
| 1985
|  Sergi Casal   Emilio Snchez
|  Jan Gunnarsson   Michael Mortensen
| 6-3, 6-3
|-
| 1986
|  Jan Gunnarsson   Joakim Nystrm
|  Carlos di Laura   Claudio Panatta
| 6-3, 6-4
|-
| 1987
|  Miloslav Me     Tom md
|  Javier Frana   Christian Miniussi
| 6-1, 6-2
|-
| 1988
|  Sergi Casal   Emilio Snchez
|  Claudio Mezzadri   Diego Prez
| 6-4, 6-3
|-
| 1989
|  Gustavo Luza   Christian Miniussi
|  Sergi Casal   Tom md
| 6-3, 6-3
|-
| 1990
|  Andrs Gmez   Javier Snchez
|  Sergi Casal   Emilio Snchez
| 7-6, 7-5 
|-
| 1991
|  Horacio de la Pea   Diego Nargiso
|  Boris Becker   Eric Jelen
| 3-6, 7-6, 6-4
|-
| 1992
|  Andrs Gmez   Javier Snchez
|  Ivan Lendl   Karel Nov ek
| 6-4, 6-4
|-
| 1993
|  Shelby Cannon   Scott Melville
|  Sergi Casal   Emilio Snchez
| 7-6, 6-1
|-
| 1994
|  Yevgeny Kafelnikov   David Rikl
|  Jim Courier   Javier Snchez
| 5-7, 6-1, 6-4
|-
| 1995
|  Trevor Kronemann   David Macpherson
|  Andrea Gaudenzi   Goran Ivanievi 
| 5-7, 6-1, 6-4
|-
| 1996
|  Luis Lobo   Javier Snchez
|  Neil Broad   Piet Norval
| 6-2, 6-4
|-
| 1997
|  Alberto Berasategui   Jordi Burillo
|  Pablo Albano   lex Corretja
| 6-3, 7-5
|-
| 1998
|  Jacco Eltingh   Paul Haarhuis
|  Ellis Ferreira   Rick Leach
| 7-5, 6-0
|-
| 1999
|  Paul Haarhuis   Yevgeny Kafelnikov
|  Massimo Bertolini   Cristian Brandi
| 7-5, 6-3
|-
| 2000
|  Nicklas Kulti   Mikael Tillstrm
|  Paul Haarhuis   Sandon Stolle
| 6-2, 6-7, 7-6  
|-
| 2001
|  Donald Johnson   Jared Palmer
|  Tommy Robredo   Fernando Vicente
| 7-6, 6-4
|-
| 2002
|  Michael Hill   Daniel Vacek
|  Lucas Arnold Ker   Gastn Etlis
| 6-4, 6-4
|-
| 2003
|  Bob Bryan   Mike Bryan
|  Chris Haggard   Robbie Koenig
| 6-4, 6-3 
|-
| 2004
|  Mark Knowles   Daniel Nestor
|  Mariano Hood   Sebastin Prieto
| 4-6, 6-3, 6-4
|-
| 2005
|  Leander Paes   Nenad Zimonji 
|  Feliciano Lpez   Rafael Nadal
| 6-3, 6-3
|-
| 2006
|  Mark Knowles   Daniel Nestor
|  Mariusz Fyrstenberg   Marcin Matkowski
| 6-2, 6-7, 10-5
|-
| 2007
|  Andrei Pavel   Alexander Waske
|  Rafael Nadal   Tomeu Salv
| 6-3, 7-6
|-
|2008
|  Bob Bryan   Mike Bryan
|  Mariusz Fyrstenberg   Marcin Matkowski
| 6-3, 6-2
|}
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82244" title="Masters del Canad" nonfiltered="2641" processed="2636" dbindex="32809">
El Masters de Canad s un torneig de tennis que es disputa anualment, i de forma alterna entre les ciutats de Mont-real i Toronto, al Canad durant el mes d'agost. El torneig forma part del circuit ATP Masters Series en la categoria masculina i del WTA Classe 1 en categoria femenina. Els anys en qu la competici masculina es desenvolupa a la ciutat de Mont-real, la femenina ho fa a Toronto, i viceversa.

Actualment rep el nom de Rogers Cup i es desenvolupa sobre una superfcie dura. Anteriorment havia rebut el nom dObert del Canad . El seu origen es remonta fins el 1881 en categoria masculina i el 1892 en femenina, uns orgens que el permeten estar a l'alada histrica de torneigs tant importants com Wimbledon i l'Obert dels Estats Units.

Categories.
Individuals masculins.
des de 1978:


Individuals femenins.
des de 1980:


Dobles masculins i femenins.
des de 1990:


Enllaos externs.
  Pgina oficial del Masters femen del Canad;
  Pgina oficial del Masters mascul del Canad;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82248" title="ISO" nonfiltered="2642" processed="2637" dbindex="32810">
REDIRECTOrganitzaci Internacional per a l'Estandarditzaci;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82249" title="poca (astronomia)" nonfiltered="2643" processed="2638" dbindex="32811">
En astronomia, una poca s una data concreta a la qual fan referncia les coordenades celestes o els elements orbitals d'un cos celeste. En el cas de coordenades celestes, la posici d'un objecte en un altre instant de temps es pot calcular tenint en compte la precessi i el moviment propi. En el cas dels elements orbitals, per calcular-los en un altre instant de temps s necessari tenir en compte la pertorbaci produda pels altres cossos celestes sobre l'objecte.

L'poca estndard actual s J2000.0, on es pren com a referncia el dia 1 de gener de 2000 a les 12:00 TT. El prefix "J" indica que s una poca juliana. L'poca estndard anterior era B1950.0, on el prefix "B" indica que era una poca besseliana.

Abans del 1984, s'utilitzaven poques besselianes, actualment s'utilitzen poques julianes.

El Henry Draper Catalogue utilitza B1900.0;
Els lmits de les constellacions van ser definits el 1930 al llarg de lnies d'ascensi recta i declinaci per a la B1875.0;

Les poques per als elements orbitals normalment es donen en Temps Terrestre (TT), en diferents formats, inclosos:
Data gregoriana i hora: 2000 Jan. 1 12:00 TT;
Data gregoriana amb fracci decimal del dia: 2000 Jan. 1.5 TT;
Data juliana (dia juli amb fracci decimal del dia): JDT 2451545.0;
Format d'elements a dues lnies (utilitzat per la NASA i el NORAD): 00001.50000000;

poques Besselianes.
Una poca Besseliana, anomenada aix en honor del matemtic i astrnom alemany Friedrich Bessel (1784-1846), s una poca basada en l' any Besseli de 365,242198781 dies, que s l'any tropical mesurat en el punt en qu la longitud del Sol s exactament 280.

Des de 1984, les poques besselianes han estat reemplaades per les poques julianes. L'poca tpica actual s J2000.0,  que s una poca juliana.

L'poca besseliana es calculava segons la frmula amb:

B = 1900.0 + (data juliana   2415020,31352) / 365,242198781;

L'poca tpica usada abans la que s la tpica actualment: J2000.0, era B1950.0, una poca besseliana.

Degut a que la ascensi recta i la declinaci de les estrelles canvia constantment degut a la precessi, els astrnoms especifiques sempre aquestes fent referncia a una poca particular.

Histricament les poques besselianes usades inclouen B1875.0, B1900.0 i B1950.0.

poques julianes.
Una poca juliana s una poca basada en l'any juli d'exactament 365,25 dies. Des de 1984, les poques julianes s'usen amb preferncia a les anteriors poques besselianes.

Les poques julianes es calculen segons la frmula:

J = 2000.0 + (data juliana   2451545,0)/365,25;

L'poca tpica actual en s es J2000.0, que correspon al 1 de gener de 2000, 12:00 Temps Terrestre.

J2000.0.
L'poca J2000.0 s precisament la data juliana 241545.0 TT (Temps Terrestre), o 1 de gener del 2000, migdia TT. Aix s equivalent a 1 de gener del 2000, 11:59:27,816 TAI o 1 de gener del 2000, 11:58:55,816 UTC.

Quan l'equador mig i l'equinocci de J2000 s'usen per definir un sistema de referncia celeste, aquest sistema pot tamb ser designat com a coordenades J2000 o simplement J2000. Tcnicament, aix s diferent de, per similar a, el Sistema de Referncia Celeste Internacional (ICRS): l'equador mig i l'equinocci a J2000.0 sn distints de i de menor precisi que l'ICRS, per d'acord amb ICRS degut a la limitada precisi del primer. L's de localitzacions  mitges  significa que la nutaci es calculada com un terme mitj o omesa. Els principiants a vegades es confonen quan troben que el pol nord rotacional de la Terra no apunta exactament al pol celeste de l'poca J2000.0; el motiu s que el pol vertader fa moviments de nutaci per la qual cosa s diferent del pol mig. Les mateixes diferncies estan relacionades amb l'equinocci.

Referncies.
 S. Aoki, i cols., "Conversion matrix of epoch B 1950.0 FK 4-based positions of stars to epoch J 2000.0 positions in accordance with the new IAU resolutions", Astron. Astrophys. 128(2), 263 267, (1983).;
 E. M. Standish, "Conversion of positions and proper motions from B1950.0 to the IAU system at J2000.0", Astron. Astrophys. 115(1), 20 22, (1982).;

Enllaos externs.
Plana d'astronomia;
Plana sobre el ICRS;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82252" title="Masters de Cincinnati" nonfiltered="2644" processed="2639" dbindex="32812">
El Masters de Cincinnati s un torneig de tennis que es disputa anualment al suburbi de Mason a la ciutat de Cincinnati, a l'estat nord-americ d'Ohio. La competici forma part del circuit mascul ATP Masters Series.

El torneig va iniciar-se en categoria masculina el 1899 sota el nom de Tri-State Tennis Tournament, incorporant-se la categoria femenina l'any segent. Aquesta, per, va deixar de disputar-se el 1974 per rependre's el 2004. Inicialment el torneig va disputar-se sobre gespa per canviar de superfcie diverses vegades, passant per la terra batuda, fins instaurar definitivament la pista dura actual i celebrant-se durant el mes d'agost. El nom oficial del torneig s Western and Southern Financial Group Masters.

Categoria individual.
Individuals masculins.
des de 1970:


Individuals femenins.
des de 2004:


Categoria Dobles.


Dobles masculins.
des de 1970:


Dobles femenins.
des de 2004:
 

Enllaos externs.
  Pgina oficial del Masters de Cincinnati;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82253" title="Portoferraio" nonfiltered="2645" processed="2640" dbindex="32813">


Portoferraio s un municipi itali que supera els 12 000 habitants. Pertany a la Provncia de Livorno (Toscana) i s la ciutat ms important de l'illa d'Elba. s el municipi ms poblat de l'illa i amb 50,35 km2 el segon ms extens desprs de Marciana.

 Histria .

Portoferraio fou fundat, l'any 1548, per ordre del gran duc Cosme I de Florncia, del qual la ciutat va prendre el nom ''Cosmopoli'', concebuda com una plaa militar amb l'objectiu de defensar la costa del Gran Ducat de Toscana i l'illa d'Elba. La ciutat al principi era poc ms que un conjunt de construccions militars (encara avui estan ben conservades i es poden visitar) com els forts: Fort Stella, Fort Falcone i Fort Inglese i les muralles, en perfecte estat, que envolten el centre histric de  Portoferraio. 

Romangu sota el control del Gran Ducat de Toscana fins al segle XVIII quan l'illa fou el centre d'una guerra, per la seva posici estratgica, entre Frana, ustria i Anglaterra, finalment l'illa fou assignada a Napole Bonaparte com a residncia durant el seu exili. Napole va elegir com cap de l'illa Portoferraio, i a la ciutat sn encara presents i es poden visitar les dues viles que foren residncia de l'emperador francs, gracies al qual  Portoferraio va crixer amb rapidesa aix com la resta de l'illa, afavorida per les infraestructures creades i a revaloritzaci de les mines de ferro de Rio Marina, en aquest perode Portoferraio esdevingu el port dedicat al transport del ferro des de l'illa d'Elba al continent, de la qual cosa es deriv l'actual nom. 

Posteriorment Portoferraio passar sota el domini dels Apiani, senyors de Piombino, fins el 1860 quan s'unific Itlia. La ciutat viur un perode d'estabilitat econmica, com tota l'illa, gracies a la mineria de ferro fins als inicis dels anys 70, quan la indstria del ferro entra en crisi. Rpidament les mines foren desmantellades  (la darrera fou tancada el 1981).

En aquests anys es produ una important emigraci.

Darrerament  Portoferraio, gracies a la bellesa de les seues platges, s'ha  reciclat a la indstria del turisme, que avui en dia representa la principal font de riquesa



 Enllaos externs .

 Portoferraio.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82254" title="poca" nonfiltered="2646" processed="2641" dbindex="32814">

Un perode de temps:
Histria: un perode histric concret o era.
Geologia: una unitat de l'escala dels temps geolgics, ms curta que un perode per ms llarga que una edat.
Cosmologia: una fase en el desenvolupament de l'Univers amb unes propietats caracterstiques.


Un moment en el temps:
Astronomia: una poca (astronomia) s una data concreta a la qual fan referncia les coordenades celestes o els elements orbitals d'un cos celeste.
Cronologia: una poca (data) s un instant escollit com a origen d'una escala de temps particular.
Neurocincia: un pas en el procs d'entrenament d'una xarxa neuronal artificial.

Vegeu tamb.
EPOCA, un grup armat independentista catal.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82256" title="Festival Internacional de Cinema de Catalunya" nonfiltered="2647" processed="2642" dbindex="32815">

El SITGES Festival Internacional de Cinema de Catalunya s un festival de cinema que se celebra cada any a Sitges, i que dna un paper preponderant al cinema fantstic, per b que hi sn presents obres de tots els gneres. s el festival de cinema amb ms prestigi internacional i ress meditic dels que es fan a Catalunya.

Histria.
El Festival Internacional de Cinema de Catalunya va ser el primer festival de cinema fantstic a celebrar-se en el mn  i s'organitza a la vila costanera de Sitges, localitat situada a 40 quilmetres al sud de Barcelona (Catalunya). Aquest festival va nixer l'any 1968, llavors s'anomenava Setmana Internacional de Cinema Fantstic i de Terror de Sitges i des de llavors s'ha celebrat ininterrompudament cada any a principis d'octubre.  El festival ha rebut constantment visites d intrprets, directors i productors de renom tant nacional com internacional.


Seccions.
 Oficial Fantstic;
 Oficial Noves Visions;
 Orient Express   Casa Asia;
 Anima't;
 Midnight X-Treme;
 Catalan Focus;
 Seven Chances;
 Sitges Clssics;
 Brigadoon;

Organitzaci.
L'organitzaci del Festival correspon a la Fundaci privada Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya integrada per representants de l'Ajuntament de Sitges, de la Generalitat de Catalunya i d'altres institucions,empreses pbliques i privades que collaboren amb el festival.

Actualment (2007) el seu director s ngel Sala, que va ser el successor de Roc Villas i d'lex Gorina.

El Festival es finana, en bona part, amb les aportacions dels patrocinadors i de les companyies i empreses collaboradores que veuen en la seva aliana amb el Festival una plataforma de projecci i branding. Entre els collaboradors tradicionals del festival hi podem destacar Televisi de Catalunya i El Peridico.

Personatges presents al festival.
Alejandro Amenbar, lex de la Iglesia, Anthony Hopkins, Ben Gazzara, Bret Ratner, Brian Yuzna, Dario Argento, Darren Aronofsky, David Cronenberg, David Lynch, Dino De Laurentiis, Douglas Trumbull, Eduardo Noriega, Eli Roth, Elsa Pataky, Fay Wray, Guillermo del Toro, Guy Maddin, George A. Romero, Hideo Nakata, Jaume Balaguer, Jason Patric, Jeroen Krabbe, Joanna Cassady, Jodie Foster, John Woo, Julia Adams, Kim Ki-Duk, Martin Sheen, Narciso Ibez Serrador, Paul Verhoeven, Park Chan-wook,, Peter Greenaway, Quentin Tarantino, Ralph Fiennes, Ray Harryhausen, Ray Liotta, Rob Bowman, Rob Cohen, Rutger Hauer, Sam Raimi, Santiago Segura, Stan Winston, Stuart Gordon, Tadanobu Asano, Takashi Miike, Terry Gilliam, Tobe Hooper, Tony Curtis, Vin Diesel, Wim Wenders o Woody Allen, entre d'altres.

 Premis .
Actualment es lliuren els segents premis:
 Maria;
Es lliuren premis Maria a : la millor pellcula, a la millor direcci, al millor actor,a la millor actriu,al millor gui,a la millor fotografia,a la millor banda sonora original,als millors efectes especials,al millor curtmetratge,als millors efectes de maquillatge i al millor disseny de producci
 Gran Premi Honorfic;
Concedit a personatges consolidats del cinema per la seva trajectria professional.
 Mquina del Temps;
De similar significat al anterior,habitualment per es dona a personatges que anteriorment han tingut algun tipus de relaci amb el festival.
 Gran Premi del Pblic;
Atorgat per votaci popular dels espectadors del Festival a la millor pellcula de la Secci Oficial.
 Gertie;
Al millor curtmetratge i al millor llargmetratge d animaci. 
 Premi Midnight X-Treme;
A la millor pellcula de Sessions Especials   Midnight X-Treme, triat pel Jurat Carnet Jove.
 Premi Brigadoon Paul Naschy;
Al millor curtmetratge fantstic presentat en la secci Brigadoon.
 Nova Autoria;
A la millor direcci-realitzaci de Nova Autoria, al millor gui i a la millor composici musical original.
 Jos Luis Guarner;
A la millor pellcula seleccionada per la crtica.
 Orient Express - Casa Asia;
A la millor pellcula de producci asitica.
 Mlis d'Argent;
A cadascun dels festivals afiliats a la E.F.F.F.F. (Sitges n's un d'ells), un jurat integrat per professionals del pas atorga un Mlis d'Argent a una pellcula europea de la programaci. El Mlis d'Or s el Gran Premi a la Millor Pellcula Europea de Gnere Fantstic que atorga cada any la European Federation of Fantasy Film Festivals (E.F.F.F.F) s'otorga  en una deliberaci d acord amb el disseny de la cerimnia aprovat pel festival amfitri que rota any a any entre els membres de la E.F.F.F.F.

Pellcules destacades.
 




Enllaos externs.
  Lloc oficial del Festival Internacional de Cinema de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82257" title="Masters de Madrid" nonfiltered="2648" processed="2643" dbindex="32816">
El Masters de Madrid s un torneig de tennis que es disputa anualment a Madrid, Espanya. Aquest torneig forma part del circuit mascul de l'ATP Masters Series.

El torneig es realitza sobre una superfcie de pista dura coberta, en el pavell Madrid Arena, disputant-se a l'octubre. Aquest torneig va moure's fins a Madrid el 2002, anteriorment s'havia disputat a Stuttgart (Alemanya) entre el 1994 i 1996, quan va assolir el nivell de Masters Series. Prviament s'havia disputat a Essen (Alemanya) el 1995 i a Estocolm, (Sucia) entre 1990 i 1994.

Categories.
Individuals masculins. 

  

Dobles masculins.


Enllaos externs.
  Pgina oficial del Masters de Madrid;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82258" title="Collegi Madre Alberta" nonfiltered="2649" processed="2644" dbindex="32817">



Fundaci.
El Collegi de La Puresa va ser fundat a Palma el 1819 pel Bisbe de Mallorca D. Bernat Nadal i Cresp. El bisbe segent durant els anys 1819-1824 va ser Pedro Gonzlez Vallejo, el qual va dinamitzar el Collegi. I al 1829, Ferran VII, Rei d'Espanya, va concedir-li el ttol de Reial quan era el bisbe en aquest moment Antonio Prez de Hirias. El 1851, el bisbe Rafael Manso va precisar els estatuts del Reial Collegi. 

Esplendor.
Tots els bisbes l'havien protegit i considerat seu; els reis d'Espanya i els Governs de la naci li havien concedit privilegis, les mestres s'havien consagrat a l'educaci del jovent femen amb cos i nima amb els vots de castedat, pobresa i obedincia; les famlies distingides hi confiaren l'educaci de les seves filles. La fama de les seves labors i brodats va arribar fora de les illes.

Va donar a la Historia de l'Art el quadre de Rebeca, digne de figurar als millors museus europeus.

Decadncia del Collegi.
Alguns governs varen reduir les dotacions del fundador fins a suprimir-la. La poltica espanyola va moure els ciments, les noves mestres no vivien segons els objectius de l'Institut i la disciplina es va relaxar.

El 16 de juliol de 1852 el bisbe Salv intent aixecar el collegi donant la direcci a les religioses del Sagrat Cor. Les filles de la noblesa tornaren a omplir el collegi per el 13 d'abril de 1854, les religioses abandonaren l'illa. Al juliol s'intent agregar el collegi a l'Institut del Cor de Maria i al gener del 1859 s'intent l'annexi al collegi de Barcelona.

El bisbe volia que les religioses de Nostra Senyora de Loreto el dirigissin per desprs de visitar-lo es varen negar.

El 5 de mar de 1865 va morir Maria Ferrer, la directora i va succeir-la Margarita Ana Fiol que va cessar el 30 de novembre. Llavors fou nombrada Francisca Castell i el 12 d'abril de 1866 comen el rectorat de Catalina Gili.

Renaixena.
El 23 d'abril de 1870, Alberta Gimnez va arribar al Reial Collegi. Era una casa bruta i amb pocs mobles, sense material didctic i amb 30 pessetes al banc. Alberta es va posar a netejar i a donar classes amb tota la illusi. L'1 de maig s nombrada rectora i D. Toms Rulln visitador. El 28 de setembre, el bisbe Salv va aprovar les bases redactades per Alberta i D. Toms i un articulat per al Collegi. Tant es va alar la fama del Collegi que al 1872 es converteix en la primera Escola Normal de Mestres de Balears, la segona d'Espanya.

Madre Alberta va morir el 21 de desembre de 1922, per el Collegi va crixer en prestigi i en alumnes. La Congregaci de germanes de La Puresa de Maria Santssima fundada per ella varen seguir les seves petjades amb entusiasme i, a finals dels anys quaranta, ja era petit l'edifici ubicat al Carrer de La Puresa a Palma i es va edificar un nou Centre a la Via Alemanya, que es va anomenar "Colegio Madre Alberta". El 1965, s'edific un nou Collegi a Son Puigdorfila, que comena la seva activitat escolar el curs 1968-1969. Aquest s l'actual Collegi "Madre Alberta" de Son Rapinya.

L'Escola Normal de Mestres va ser dirigida per Madre Alberta durant quaranta anys, fins el 1912. L'any 1948 les germanes de La Puresa creen l'Escola Alberta Gimnez, la qual, des d'octubre de 1972, est ubicada a La Vileta. Fou adscrita a la UIB el 1978 i amb l'aparici de la LOGSE, pass a denominar-se Escola Universitria Alberta Gimnez. Des del curs 2005-2006, s un Centre d'Ensenyament Superior.

Al Carrer de La Puresa a Palma hi ha actualment un museu on es pot admirar la grandesa de l'obra feta al "Real Colegio de La Pureza" i a l'"Escuela Normal de Maestras" que perdura avui en moltes generacions i famlies mallorquines.

Enllaos externs.
 Ajuntament de Palma de Mallorca.;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82260" title="Zacint" nonfiltered="2650" processed="2645" dbindex="32818">



Zacint o Zante (Zakynthos), en grec         , s una illa del grup de les illes Jniques que conforma una prefectura de Grcia. La capital s la ciutat de Zakynthos tamb anomenada Chora s a dir  la ciutat  t uns 15000 habitants. L'illa i prefectura t una poblaci de 42.000 persones (102 h/km) i uns 409 km. La seva lnia costera mesura 123 kilmetres i mesura uns 40 km de llarg i 20 d'ample. El seu punt ms alt s el puig Vrachionas, de 758 metres. El nom deriva de Zakynthos, fill del llegendari cap d'Arcdia Dardanos.
 
 Economia i clima  .
 
L'illa es compon de planes frtils al sud i est i muntanyes a l'oest. El clima es mediterrani amb pluges principalment a la tardor. Vegetaci densa. Produeix oli, ram i ctrics. L'illa t aeroport que es diu Aeroport de Dionysios Solomos i est situat al sud-oest. Tamb al sud oest hi ha el parc nacional mar de l'illa de Zante amb les famoses tortugues de l'illa , les Caretta caretta una espcie en perill d'extinci que es troba principalment a la Badia de Laganas. Es fams el ram dol de l'illa.
 
 Personatges i llocs d'inters .
  
El personatge ms important de l'illa s el poeta del segle XIX Dionysios Solomos, el principal dels moderns poetes grecs i autor de l'himne nacional. Tamb hi va nixer Ioannis Focas. Altres personatges rellevants de l'illa sn Ugo Foscolo i Andreas Kalvos

Els punts principals d'inters sn la badia Navguio (naufragi), el cap Skinari i la cova blava. A la part muntanyosa, des Anafontria, hi ha una esplndida vista, amb un monestir proper. La vila muntanyenca de Keri, al sud, t un far. Les millors platges sn Porto Limnionas, Porto Vromi i Porto Zoro. A l'illa es dona un fenomen natural que sn uns pous o fonts del que surt aigua gasificada a pressi. Sn a uns 20 Km de la capital a la Badia de Chieri a una vall humida. Es tracta de dos fonts d'una de les qual brulla l'aigua amb bombolles i l'altra no surt igual per t la terra cremada a la rodalia i deixa rastres al caminar-hi. Hi ha a l'illa altres fonts minerals, prova d'origen volcnic.

 
 Municipis .
 

 
 Ciutat de Zakynthos .

La ciutat de Zante o Zakynthos s a la costa oriental. No t restes de l'antiga ciutat excepte algunes columnes i inscripcions. s a una badia semicircular. L'acropoli era al lloc on desprs es va construir el castell veneci que encara hi es.

 Histria .

El nom original de l'illa hauria estat Hyrie per va rebre el de Zakynthos (llat Zacynthus) perqu fou colonitzada per Zakynthos el fill de Dardanos, procedent de Psophis a Arcdia (per lo que l'acropoli de la ciutat de Zakynthos fou anomenada Psophis). Tucdides diu que l'illa fou colonitzada per els aqueus del Pelopons al segon millenni abans de Crist. La tradici diu que la ciutat va fundar una colnia als Pasos Catalans, que fou Sagunt, en collaboraci amb el Rutuls d'Ardea (aix hauria passat suposadament abans de la guerra de Troia). Els habitants de l'illa foren hostils als Lacedemonis i alguns fugitius d'Esparta es van refugiar a Zakynthos. A la guerra del Pelopons l'illa fou aliada d'Atenes i el 430 aC els espartans van atacar la ciutat. Poc temps desprs els atenencs la van fer servir de base naval en la seva expedici a Pylos. El 415 aC foren aliats dels atenencs en l'expedici a Siclia. Desprs de la guerra del Pelopons l'illa va ser aliada d'Esparta (404-373 aC); el 374 aC Timoteu, comandant atenenc, de retorn de Crcira, va deixar alguns exiliats de Zakynthos que van establir un lloc fortificat per lluitar contra el govern pro-espart que va demanar ajut a Espart que va enviar una flota de 25 vaixells a Zakynthos, per no va poder impedir la presa del poder pels demcrates. L'illa va ajudar a Di en la seva expedici a Siracusa per expulsar al tir Dions (357 aC)

Va caure sota domini de Macednia vers el 217 aC, amb el rei Filip V de Macednia. El 211 aC el pretor rom M. Valeri Lav va ocupar la ciutat de Zakynthos amb excepci de la ciutadella per for retornada a Macednia. El 208 aC va ser inclosa a Athamnia sota el govern conjunt de Filip de Megalpolis i Hierocles d'Akragas que va durar fins el 191 aC en qu es va integrar a la Lliga Aquea, per els macedonis la van cedir llavors a Roma. Duran les guerres mitridtiques fou atacada pel general Arquelau, que fou rebutjat. 

Va pertnyer a l'Imperi rom i desprs al bizant. El 1185 fou ocupada pel pirata Margaritone de Brindisi, al servei dels normands de Siclia per nascut a l'illa. El 1194 l'emperador Enric IV va ocupar Npols i Margaritone, que des el 1192 havia estat nomenat comte de Malta, fou empresonat. Enric IV va reconixer la sobirania de Zante (i Cefalnia) Bizanci per la possessi de l'illa (i de Cefalnia i Corf) fou conservada pels gendres de Margaritone (a Cefalnia i Zante per Ricard Orsini i a Corf per Leone Vetrano). Els Orsini foren reconeguts el 1205 com a comtes de Cefalnia i senyors de Zante al caure l'Imperi com a feudataris de Vencia, i es van imposar desprs de lluitar amb un pretendent feudatari de l'Imperi LLat el 1224. Desprs foren dspotes d'Epir, i el 1324 Margarita Orsini va rebre la meitat de la senyoria de l'illa en fu de Npols i el 1328 el seu marit Guillem II Tocco (un noble napolit amb el que s'havia casat vers el 1311) en va rebre la investidura per dret uxori i va governar l'illa fins el 1357; el 1358 a la mort de Nicfor II d'Epir (fill de Joan II Orsini, que tenia l'altra meitat de Zante i tota Cefalnia) els seus drets van passar a Lleonard I Tocco, fill de Guillem II i de Margarita. El 1386 l'alta sobirania va retornar a Vencia i els Tocco van continuar com a senyors amb Carles I Tocco (1381-1429), Carles II Tocco (1429-1448), Lleonard III Tocco (1448-1479, sota regncia de la mare del 1448 al 1460) i Antoni Tocco (1481-1485), ments des el 1479 al 1481 en qu fou ocupada pels otomans. Vencia va annexionar l'illa i la va dominar desprs del 1485.

 Senyors de Zante .

Margaritone de Brindisi 1185-1194 (feu de Siclia) ;
Ricard Orsini, regent 1194-vers 1203 (feu Bizant) ;
Mateu I Orsini 1194/1203-1238 (feu Bizant 1205, feu veneci des 1224) ;
Regncia (probablement Anna ngela) 1238-1260 ;
Ricard I Orsini 1238/1260-7 d'abril de 1304 (fill de Mateu) ;
Joan I Orsini 1304-1317 (desprs Joan I ngel-Comn) (fill, associat 1303-1304) ;
Nicolau I Orsini 1317-1323 (fill) ;
Joan II Orsini 1323-1324, i la meitat 1324-1335;
a Npols 1324-1325;
Margarita Orsini 1325-1328 (la meitat, feu napolit);
Guillem II Tocco 1328-1357 (la meitat, feu napolit);
Nicfor II ngel-Comn 1335-1358 (la meitat);
Lleonard I Tocco 1358-1381 (fill de Guillem II Tocco);
Carles I Tocco 1381-1429 (sota sobirania de Vencia des el 1386) (fill) ;
Lleonard II Tocco (germ) associat 1414 ;
Carles II Tocco 1429-1448 (fill de Lleonard II i fill adoptiu de Carles I) ;
Raimondina Ventimiglia, regent 1448-1460 ;
Lleonard III Tocco 1460-1479 ;
Ocupaci turca 1479-1481 ;
Antoni Tocco 1481-1485;
A Vencia 1485;

 Proveditori venecians (governadors) de Zante .

Niccol Foscolo 1698 - 1701 ;
Constantino Michieli 1701 - 1703;
Giambattista Lippomano 1703 - 1704;
Niccol Bono 1704 - 1706 ;
Andrea Bono 1706 - 1708;
Marino da Pesaro 1708 - 1710;
Pietro Bragadino 1710 - 1712;
Vettore Capello 1712 - 1714 ;
Girolamo Donato 1714 - 1716;
Lucio Da Riva 1716 - 1718;
Pietro Zambelli 1718 - 1720  ;
Antonio Bembo 1720 - 1722;
Barbarigo Balbi 1722 - 1724 ;
Andrea Marcello 1724 - 1726 ;
Marcantonio Dolfin 1726 - 1729;
Almoro-Cesare Tiepolo 1729 - 1731 ;
Filippo Bold 1731 - 1733 ;
Girolamo Minotto 1733 - 1734 ;
Giovanni Pasqualigo 1734 - 1737;
Pietro Donato 1737 - 1740;
Pietro Quirini 1740 - 1742;
Giorgio Bembo 1742 - 1744 ;
Enrico Dandolo 1744 - 1746 ;
Nicol Bembo 1746 - 1748 ;
Gianfrancesco Da Molin 1748 - 1750;
Bertuccio Falier 1750 - 1752  ;
Francesco-Maria Grimani 1752 - 1755;
Nicol Balbi 1755 - 1757;
Luigi Zeno 1757 - 1759  ;
Andrea Marin 1759 - 1761;
Francesco Manolesso 1761 - 1763 ;
Giovani Doro 1763 - 1766 ;
Girolamo Donato 1766 - 1768;
Claudio Gherardini 1768 - 1770  ;
Marcantonio Trevesano 1770 - 1772 ;
Francesco Pasqualigo 1772 - 1774 ;
Nicol Minio 1774 - 1777 ;
Girolamo Bader 1777 - 1779 ;
Iseppo Diedo 1779 - 1781 ;
Marco Giorgio 1781 - 1783 ;
Giovanni Pasqualigo 1783 - 1785 ;
Ferigo Morosini 1785 - 1787 ;
Gianfrancesco Manolesso 1787 - 1789 ;
Paolo Paruta 1789 - 1792  ;
Luigi Duodo 1792 - 1794 ;
Glovan-Marco Balbi 1794 - 1796 ;
Francesco Bragadino 1796 - juliol de 1797 ;
 
Del 1797 al 1799 fou ocupada per Frana a la que havia estat cedida pel Tractat de pau de Campo Formio el 17 d'octubre de 1797 i fou inclosa (7 de novembre de 1797) al departament de la Mar Egea (que incloa tamb les illes Kythira, Stofadhes, i Karaiskakis). El 23 d'octubre de 1798 fou ocupada pels russos amb suport dels otomans. El cap local Antoni Martinegos va assolir el control de l'illa i quant es va proclamar la repblica de les Set illes sota protecci conjunta de russos i otomans (2 d'abril del 1800), no la va voler reconixer i va romandre rebel a l'illa fins el 1807. El 20 de juliol de 1807 l'illa, junt amb les altres illes Jniques i els ports continentals, fou cedida a Frana que la va annexionar el 13 de setembre de 1807 i el 8 d'octubre de 1809 la va unir a les Provncies Illiriques. El 16 d'octubre de 1809 els britnics van ocupar Zante i desprs les altres illes (1809-1810) i el 5 de novembre de 1815 es va proclamar la repblica federal de les Illes Jniques sota protectorat dels poders i de facto protectorat britnic. Com la resta de les illes Jniques va passar a Grcia l'1 de juny de 1864.

Fou ocupada pels italians el 28 de mar de 1941, als que van substituir els alemanys el 8 de setembre de 1943, que van abandonar l'illa el 12 d'octubre de 1944.

Fou parcialment destruda per un terratrmol el 12 d'agost de 1953. Terratrmols de menys intensitat es van produir l'abril de 2006.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82264" title="Masters de Pars" nonfiltered="2651" processed="2646" dbindex="32819">
El Masters de Pars s un torneig de tennis que es disputa anualment a Pars, Frana. El torneig forma part del circuit mascul de l'ATP Masters Series.

Actualment es disputa al Palais Omnisports de Paris-Bercy de la capital francesa. El Masters de Pars es realitza entre els mesos d'octubre i novembre en una superfcie dura indoor, i marca el final de la temporada abans de la disputa de la Copa Masters.

Abans de rebre el nom oficial de BNP Paribas Masters s'anomen Pars Indoor i Obert de Pars.

Categories.
Individuals masculins.
des de 1978:


Dobles masculins.
des de 1986:


Enllaos externs.
  Pgina oficial del Masters de Pars;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82268" title="Pomponi Mela" nonfiltered="2652" processed="2647" dbindex="32820">
Pomponi Mela fou un gegraf rom que havia nascut probablement a la Btica o a la costa del nord d'frica (Tingitana), ja que segons diu ell mateix era nascut en una vila de la badia d'Algesires de nom Tingetera o Cingetera (el text no es pot llegir amb seguretat) que podria ser Tingis a la Tingitana. 

Va escriure una obra notable titulada De situ orbis o Chorographia dividida en tres llibres, en els que dna una relaci de llocs, costums i art de diverses parts del mn conegut, que si b sn poc originals i contenen bastants errors, constitueix una font notable per a la geografia de l'poca, encara que es tracta poc l'aspecte estadstic, administratiu i poltic.

Va escriure el llibre sobre l'any 44 i va viure a la primera meitat del segle I,  en temps de Claudi.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82270" title="Plini (desambiguaci)" nonfiltered="2653" processed="2648" dbindex="32821">


Dos personatges romans porten aquest nom:

Plini el Vell, gegraf, cientfic i historiador.
Plini el Jove, escriptor, orador i home d'estat, besnebot del anterior;
Plini Valeri;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82275" title="Plini el Vell" nonfiltered="2654" processed="2649" dbindex="32822">


Plini el Vell (Gaius Plinius Secundus, 23 79) va nixer probablement a Como (a l'actual Itlia) l'any 23.

Va estudiar a Roma on va tenir com a mestre Api; va participar en les lluites de Germnia des de l'any 45 a les ordres del general Pomponi Secundus. Va escriure una biografia de l'esmentat general i una obra titulada De jaculatione equestri.

Desprs de l'any 50 va tornar a Roma i va comenar a escriure una histria de les guerres dels romans a Germnia i ms tard una histria del seu temps (continuaci de la d'Aufidi Baso) i el tractat Studiosus dedicat al seu besnebot i fill adoptiu Plini el Jove.

Amb Ner com a Emperador va exercir durant quatre anys el crrec de procurador a la Tarraconense i potser tamb va exercir el mateix crrec a la provncia d'frica.

Amb Vespasi va tornar a la Pennsula ibrica com qestor i procurador de l'erari a la Btica, i durant la seva estada va recollir diversos materials que va utilitzar en la seva "Histria natural" composta per 37 llibres.

Quan va morir era cap de l'esquadra a Misenus, crrec que li va confiar l'Emperador Tit. Es suposa que durant els seu servei a la marina va poder recrrer diversos pasos. Estant en Misenus va presenciar l'erupci del Vesuvi (23 d'agost del 79) que va descriure, havent-se traslladat a Stabia (ciutat que va desaparixer al costat de Pompeia i Hercul) on gasos txics procedents de l'erupci van provocar la mort que va narrar Plini el Jove.

Vegeu tamb.

Article Naturalis Historia;


Enllaos externs.
text llat del Naturalis Historia;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82276" title="Marc Terenci Varr" nonfiltered="2655" processed="2650" dbindex="32823">
Marc Terenci Varr (Marcus Terentius Varro) (Rieti 116 aC-27 aC) fou un polgraf, escriptor, militar i magistrat rom, important per la seva obra gramatical i literria. Considerat el ms erudit dels romans segons Quintili, era deu anys ms vell que Cicer.

Fou educat per Luci Eli Estil Preconi un cavaller rom que parlava grec i llat i expert en antiguitats llatines. Va estudiar al filsof de l'acadmia, Antoc i es va llenar a l'activitat publica al servei de l'estat. Va estar a Hispnia en ocasi de la guerra contra Sertori, i se sap que va tenir un comandament militar naval en la guerra contra els pirates (67 aC) i en la guerra contra Mitridates VI Eupator. Fou llegat de Gneu Pompeu Magne a Hispnia. El 49 aC fou partidari del senat i els optimats en la guerra civil entre Csar i Pompeu i va anar a Grcia on va restar fins a la batalla de Farslia. Es va acollir a la clemncia del guanyador que li fou atorgada i fou nomenat superintendent de biblioteques pbliques; per abans de saber-se que havia estat perdonat per Csar la seva casa de Casinum fou saquejada per la gent de Marc Antoni i la seva biblioteca personal fou destruida. 

A la mort de Csar fou incls en la llista de proscrits  per fou advertit a temps i va poder escapar encara que se li van confiscar els bns i finalment es va assegurar la protecci d'Octavi (August) que  ms tard Octavi els hi va restituir). Durant uns anys Terenci va restar en reclusi literria, repartit entre Cumes i Tusculum, ocupat en diverses composicions. Excepte aquests incidents a la mort de Csar la resta de la seva vida fou tranquilla.

Va morir el 28 aC quan tenia 89 anys d'edat. Tenia moltes terres a Reate (Rieti) i per aix se l'anomen Reat (Reatinus)

Les seves dades geogrfiques sobre el nord d'Hispnia foren recollides per Plini el vell.

Obra.
Fou un dels autors romans ms voluminosos (potser 490 obres). Com a ms destacades cal esmentar: 



De les seves obres (realment unes 70 obres, encara que amb diversos llibres cadascuna) noms se n'han conservat De lingua latina i Rerum rusticarum, i alguns fragments.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82278" title="Sili Itlic" nonfiltered="2656" processed="2651" dbindex="32824">
Sili Itlic (Titus Caius Silius Italicus) fou un poeta pic llat nascut l'any 25 Va ocupar diverses magistratures i arrib al consolat l'any 68 essent desprs protegit de Vitelli i desprs de Vespasi, en el govern del qual va exercir el crrec de procnsol d'sia, on va complir amb rectitud. 

Va adquirir la vila de Cicer a Tusculum (avui Frascati), i la que havia posset Virgili prop de Npols. En aquesta ltima va perfeccionar el seu poema Bella Punica (Guerra Pnica), comenat en la seva joventut i referit a la Segona Guerra Pnica. Va viure a Npols i Puteoli on va restar sense voler tornar a Roma. Malalt incurable es va deixar morir de fam l'any 100. El seu nom Itlic podria derivar d'Itlica (prop de la moderna Sevilla) i s molt possible que fos hisp ja que s esmentat i elogiat repetidament per Marcial.

Encara que alguns suposen que fou tres vegades cnsol el ms probable es que hi hagus tres cnsols a la famlia: el seu pare Gai Sili (cnsol any 13) i el fill de Sili Itlic.

La seva gran obra es un treball potic pic anomenat Pnica o Bella Punica en 17 llibres.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82281" title="Juvenal" nonfiltered="2657" processed="2652" dbindex="32825">
Juvenal (Decimus Iunius Iuvenalis) fou un poeta satric rom que va nixer a Aquino l'any 47, fill d'un llibert ric.

Va freqentar en la seva joventut les escoles dels gramtics i les dels retrics, i es va dedicar a la declamaci i ms tard a l'oratria. Posteriorment va cultivar la poesia i va compondre diversos versos contra l'histri Paris, favorit de Domici, que van obtenir cert xit i ms tard van ser inclosos en les seves "Stires", escrites ja en temps de Traj. Disgustat el govern amb aquests versos, Juvenal va ser enviat fora d'Itlia amb el comandament d'una legi, probablement a Egipte o Calcednia (Bitnia), en una espcie de desterrament encobert. Va morir l'any 127, sent dubts si romania encara en el seu desterrament o ja havia tornat a Roma.

De les seves stires existeixen diverses versions. En una d'aquestes stires es troba la famosa frase panem et circenses.

Vegeu tamb: Sant Juvenal;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82283" title="Adri" nonfiltered="2658" processed="2653" dbindex="32826">


Adri (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itlica, Hispnia, 24 de gener del 76- Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi rom del 117 al 138. Era cos del seu antecessor Traj i com ell pertanyia a una famlia senatorial de la Btica.

El sexehomosexual dels Emperadors arriba a la seva mxima expressi en Adri, que si b estava casat, va fer clebre la seva devoci per un jove anomenat Antinous.

Adri va crear diversos crrecs administratius que ja no eren elegibles i gratuts, sin nomenats per l'Emperador i remunerats. Tots aquests crrecs es van reservar a membres de l'orde senatorial i de l'orde dels cavallers.

Va crear jutges suprems (en nombre de quatre) per damunt dels tribunals locals, per l'experincia es va cancellar desprs amb el seu successor. Va fer una compillaci de lleis en vigor a causa que els edictes que circulaven eren molt nombrosos i era difcil el seu maneig.

Viatj per tot l'Imperi, i tamb a Hispnia, d'on era natural (121 a 122), on quasi b ja no s parlaven les antigues llenges celtes, celtibriques, ibriques i altres, i en l'mbit urb  predominava completament el llat. El culte a l'Emperador estava molt ests. La vida municipal era activa i les vies de comunicaci bones. El comer, la mineria i l'agricultura prosperaven. En el seu viatge per Hispnia, Adri va efectuar algunes condonacions d'impostos.


Contra el que va fer el seu antecessor, Adri va tornar a augmentar els impostos.

Va tenir com prefecte del Pretori a Marc Turb, que es diu que mai abandonava el Palau.
Adri va morir en Baia el 10 de juliol del 138. Havia adoptat a Geioni Cmode Ver (amb el nom de L. Elio Csar) per com que aquest havia mort el gener del 138, va adoptar a Aureli Fulvi Antoni (conegut per Anton Pius), Luci Ver (fill de Cmode), i Marc Aureli Ver (nebot d'Anton) i el primer el va succeir. Des d'aleshores el nom de "Csar" va quedar reservat als successors de l'Emperador regnant. 























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82284" title="Anton Pius" nonfiltered="2659" processed="2654" dbindex="32827">

Anton Pius (Titus Aurelius Fulvius Boionius Arrius Antoninus), era un senador rom de mitjana edat originari de Nimes que fou adoptat per Adri i el va succeir el 138. Va nixer el 19 de setembre del any 86. El seu nom imperial fou Tit Eli Adri Anton Pius August.

Va reduir novament els impostos i va intentar disminuir les despeses de l'Estat llicenciant a milers de funcionaris. Els recaptadors a provncia noms havien de rebre els impostos en els seus limitis legals.

Va desvaloritzar fins i tot ms la moneda (1/3 de coure en les monedes de plata). Va acollir a les legions als brbars ms brbars, costum es va mantenir. Va prohibir que els propietaris maltractessin els seus esclaus, ja que si ho feien els haurien de vendre. Si un amo provocava la mort al seu esclau a causa dels maltractaments infringits, l'agressor era acusat d'homicidi.

Anton Pius va prendre una decisi molt original sobre la infidelitat femenina: la dona no podia ser perseguida per adulteri pel seu marit si aquest no demostrava prviament que ell sempre havia estat absolutament fidel.

Va crear institucions per a les joves de famlies pobres.

Vers aquesta poca als senadors se'ls va comenar a distingir amb el ttol de clarissimus vir (home preclar equivalent a illustrssim), ttol ests a la seva famlia.

Estava casat amb nnia Galria Faustina. Va morir el 7 de mar de l'any 161 i el va succeir el seu nebot i fill adoptiu Marc Aureli juntament amb el seu germ adoptiu Luci Aureli Ver.

 Famlia .

La famlia era originaria de Nemasus (Nimes) a la Gllia Transalpina. Els membres ms importants foren:

Titus Aurelius Fulvus, cnsol als anys 85 i 89, i Prefecte de la ciutat.
Aurelius Fulvus, cnsol (no esmentat als Fasti) fill de l'anterior i esps d'rria Fadilla.
Titus Arrius Antoninus, cnsol els anys 69 i 96, casat amb Boinia Procilla.
rria Fadilla, filla de l'anterior i esposa d'Aurelius Fulvus. ;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82286" title="Batzarre" nonfiltered="2660" processed="2655" dbindex="32828">
Batzarre s un grup poltic d'esquerres que t el seu mbit d'actuaci a Navarra. T les seves arrels fundacionals en les grups Euskadiko Mugimendu Comunista (EMK) - Moviment Comunista de Espanya (MCE) i  Liga Komunista Iraultzailea (LKI) - Lliga Comunista Revolucionria (LCR) que van ser dues escissions d'ETA.  A la Comunitat Autnoma Basca s anomena Zutik. 

Batzarre t les caracterstiques d un partit poltic clssic, si b la seva presncia a Navarra s purament testimonial. Reconeix el dret a l'autodeterminaci del conjunt de pobles que conformen Euskal Herria respecte a l'Estat Espanyol i l'Estat Francs. 

Proclama mantenir una actitud integradora en el conflicte de les diverses identitats navarreses des d'una perspectiva basca d'esquerres. L'any 1999 es va integrar a Euskal Herritarrok, formaci que abandon poc desprs en desacord amb la lnia poltica seguida per aquesta coalici arran de la ruptura de la treva de ETA, i des de l'any 2004 forma part de la coalici Nafarroa Bai.

 Enllaos externs .
Batzarre  ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82293" title="Iaca" nonfiltered="2661" processed="2656" dbindex="32829">
Iaca fou una antiga ciutat dels vascons. Es l'actual Jaca; s'ubicava en un tur a uns 800 metres d'altura, al nord de la Pea de Uruel i al sud de Canfranc, a prop del riu Arag. Encara que capital dels iacetans, considerats ibers emparentats amb els aquitans, Claudi Ptolemeu la situa entre les ciutats vasconas, el que indicaria una semblana d'aspecte, llengua i societat, motivat potser pel venatge dels pobles, la iberitzaci superficial dels vascons i la progressiva vasconitzaci dels iacetans no sotmesos a la influncia llatina, o b indicaria que el poble dels iacetanos era un grup emparentat als vascons i als aquitans, no necessriament iber encara que s ms o menys iberitzat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82294" title="Graccurris" nonfiltered="2662" processed="2657" dbindex="32830">
Graccurris fou una antiga ciutat dels vascons que correspon probablement a l'actual Alfaro, i que abans de la seva refundaci pels romans es deia Ilurcis i va rebre el nom en honor de Sempronius Gracchus.

Graccurris, o tamb Gracurris, Gracuris o Graecuris, s'ubicava a la via entre Astorga i Tarragona, de la qual constitua una mansi, situant-se entre les mansions de Barbanana (al Oeste) i de Balsio o Balsione (a l'est, en la via de Turiaso o Tarassona fins a Saragossa, les runes de la qual s'aprecien actualment prop de Malln), i a l'oest de Tutela (Tudela), que va haver de fundar-se per aquesta mateixa poca.

Es conserva part de l'aqeducte que provea la ciutat. Alfaro se situa en la riba dreta del riu Alhama, a prop de l'Ebre, en un terreny pla amb pastures. No queden rastres de l'antiga Graccurris llevat de l'aqeducte, i l'Alfaro actual va ser fundada pels rabs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82295" title="Astan" nonfiltered="2663" processed="2658" dbindex="32831">




Astan (en kazakh i rus       ) s, des del 1998, la capital del Kazakhstan. La ciutat, que experimenta un fort creixement, l'any 2004 tenia una poblaci estimada d'uns 600.000 habitants. El nom kazakh Astan significa "la capital". s a la provncia d'Aqmola. 

Est situada al centre del pas, tocant al riu Esil (o Ixim), afluent de l'Irtix, en una regi estepria semidesrtica, molt plana, que cobreix la major part del territori kazakh. Les coordenades sn 5118' N i 7145' E. 

Les activitats poltiques i governatives representen el motor econmic de la ciutat. Astan constitueix una zona econmica especial.

Disposa d'un aeroport internacional dissenyat per l'arquitecte japons Kurokawa Kisho.

Histria.
Una unitat de cosacs siberians d'Omsk va fundar una gran fortalesa a l'alta vall del riu Esil (anomenat Ixim pels russos) el 1824, que ms endavant esdevindria la ciutat d'Akmolinsk. El 1961 fou reanomenada Tselinograd i la van convertir en capital del territori de les Terres Verges Sovitiques, o krai de Tselinni. La ciutat era al centre de la campanya de les Terres Verges, una iniciativa de Nikita Khrusxov endegada a la dcada del 1950. 

Un cop el Kazakhstan va aconseguir la independncia el 1991, la ciutat i la seva regi foren anomenades Aqmola ("tomba blanca"). El 1994 fou designada com a futura capital de l'estat recentment independitzat i posteriorment reanomenada de nou quan es va traslladar la capitalitat des d'Almati el 1997. Hi ha tota una srie de raons simbliques que s'addueixen per haver triat Astan com a nova capital del Kazakhstan, a semblana del que Atatrk va fer amb Ankara quan la va elegir com a capital del nou estat turc; en aquest cas qui va prendre la decisi fou el fundador de la repblica kazakh, el president Nursultan Nazarbiev. 

Les raons per al canvi de capital sn diverses, sobretot tenint en compte que la nova capital est allada al bell mig de l'estepa kazakh. La principal ra oficial s que un pas tan extens necessitava una capital situada ms al centre, per no excloure les regions ms allunyades d'Almati. N'hi ha que suggereixen que fou una manera d'exercir ms control sobre el nord de l'estat, dominat per Rssia, i prevenir-ne la secessi; d'altres diuen que ha estat un moviment estratgic per tal d'allunyar la capital de les fronteres amb la Xina, el Kirguizistan i l'Uzbekistan. Segons altres versions, l'antiga capital, Almati, tenia un creixement limitat pel relleu muntanys. D'altres interpretacions ms cniques suggereixen que el president Nazarbiev va voler crear una mena de ciutat miratge per oferir la imatge d'un Kazakhstan modern i endreat que atragus les inversions estrangeres (si b s'ha demostrat que els negocis i els governs estrangers s'estimen ms Almati que no Astan).  

Des del trasllat de la capitalitat, Astan ha vist un dels projectes constructius ms impressionants del mn, ja que el diner resultant del petroli s'ha esmerat en edificis ministerials, una gran residncia per al president i nombrosos parcs i monuments. El projecte, liderat pel president kazakh, est pensat per fer d'Astan no noms el centre del Kazakhstan, sin de tota l'sia Central. De tota manera, la qualitat arquitectnica dels nous edificis s, segons l'opini de la majoria de crtics, bastant pobra, i s'ha qualificat com a "etnopostmodernista", seguidora sobretot dels models neoclssics i monumentalistes que va forjar l'arquitecte Albert Speer als anys 30 a Alemanya per a Adolf Hitler.

Per a alguns kazakhs, el canvi de capital ha estat molt controvertit. Se n'ha criticat l'extraordinria despesa de diner pblic per tal de construir els nous complexos governamentals, i tamb el cost continuat dels viatges aeris i les despeses hoteleres de molts dels treballadors del govern que encara viuen a Almaty. Tamb s'ha criticat molt la manera en qu els contractes d'obra tan lucratius han anat a parar a les mans d'empreses que pertanyen a l'entorn familiar del president Nazarbiev.

Atraccions principals.
Actualment la ciutat est encara en construcci, sobretot pel que fa a les ambaixades, els passeigs vora el riu Esil i les infrastructures de transports i comunicacions. 

Com a llocs destacables cal assenyalar el modern barri dels edificis del govern, les ribes de l'Esil, l'Oceanari, la Mesquita Nacional Central, el Centre Islmic, la catedral catlica i el mercat. 
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82305" title="Muscria" nonfiltered="2664" processed="2659" dbindex="32832">
Muscria (llat Muscaria) fou una antiga ciutat dels vascons, que no ha pogut identificar-se ni ubicar-se, encara que alguns autors pretenen identificar-la amb Tudela, per que s ms probable que sigui prop de Lodosa, a l'oest d'Alfaro, i que segurament devia el seu nom que havia a la zona molts mosquits, significant el seu nom "Ciutat dels Mosquits". Lodosa se situa a 33 quilmetres d'Estella, a ribes de l'Ebre, en un terreny frtil amb les produccions prpies de la zona de l'Ebre (cereals, cnem, fruita, hortalisses, vinyes, oliveres), conservant-se vestigis d'un antic pont rom. La ciutat est reclinada en una enorme mola calcria els extrems de la qual avancen fins al riu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82309" title="Oiaso" nonfiltered="2665" processed="2660" dbindex="32833">
Oiaso fou una antiga ciutat dels vascons, que s l'actual Oyarzun. Com que es diu que aquesta era una ciutat vascona, la notcia de Pomponi Mela que els vrduls arribaven fins als Pirineus seria erronia.

Oiaso era punt final de la via que des de Tarraco o Tarragona arribava a la mar Cantbrica, passant per Pamplona.

Oiaso estava situada a la dreta del riu llamada actualment Oyarzun, en un terreny muntanys de valls i petits plans, al peu de la Forest Urcabe. A la zona es trobava alguna mina de ferro, que era probablement explotat pels publicans romans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82310" title="Zutik" nonfiltered="2666" processed="2661" dbindex="32834">


Zutik (que en euskera vol dir dempeus) s un grup poltic d esquerres que t el seu mbit d actuaci a la Comunitat Autnoma Basca. Es va fundar l any 1991 i t les seves arrels a EMK (Euskadiko Mugimendu Komunista) - MCE (Moviment Comunista d'Espanya) i LKI (Liga Komunista Iralutzailea) - LCR (Lliga Comunista Revolucionria) que van ser dues escissions de ETA.  A  Navarra s anomena Batzarre. 

Zutik est afiliada al Secretariat Unificat de la Quarta Internacional (organitzaci fundada l any 1963 de caire internacional que agrupa al conjunt de partits comunistes trotskistes d mbit mundial).

Zutik agrupa a nacionalistes i no nacionalistes d esquerres que creuen possible una soluci consensuada del problema basc que respecti les diferents identitats i sensibilitats existents al conjunt dels territoris que formen Euskal Herria, tot defensant el dret a l'autodeterminaci pels pobles bascos.

Als diferents processos electorals de la dcada dels noranta del segle passat va demanar el vot per Herri Batasuna i Euskal Herritarrok, coalici a la que es va integrar l any 1999. Va deixar la mateixa l any 2004 quan ETA va trencar la treva i perqu durant el procs de refundaci de Batasuna els integrants de Zutik no coincidiren amb els postulats de la corrent majoritria a la coalici abertzale. A les eleccions generals de l any 2004 es va presentar en coalici amb Aralar. Als segents processos electorals d en no s ha presentat ni en solitari ni en coalici amb cap altre formaci poltica.

El mot Zutik tamb fa referncia a un dels butlletins peridics publicats por la organitzaci poltica clandestina Euskadi Ta Askatasuna a partir de l any 1960.

 Enllaos externs .
Zutik;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82312" title="Itinerari d'Anton" nonfiltered="2667" processed="2662" dbindex="32835">
L'itinerari d'Anton (Itinerarium Antonini) s un dels ms famosos dels Itineraris romans, i malgrat el seu nom no sembla que tingui relaci amb l'Emperador Anton Pius sin ms aviat amb Marc Aureli Anton, conegut per Caracalla, que va governar del 211 al 217, i en temps del qual es va comenar a compilar l'itinerari en qesti, que va haver de patir nombroses modificacions al llarg dels segles III i IV (per lo qual tamb es conegut com "Itineraris d'Antoni".

LAntonini Itinerarium est molt probablement basat en documents oficials, segurament a partir d'un estudi organitzat per Juli Csar i desenvolupat durant el regnat d'August. No se sap res amb certesa respecte de l'autor. Es considera probable que la data de la edici original sigui el comenament del segle III, mentre que el que ens ha arribat correspon segurament als temps de Diocleci.

Els romans donaven el nom de Itinerarium a les descripcions de les carreteres i camins del seu Imperi. En aquestes descripcions, hi figurava la llista de poblacions que havien de travessar-se, la durada del trajecte, i les mansions o llocs en els quals el viatger podia aturar-se i trobar allotjament.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82319" title="Cara (desambiguaci)" nonfiltered="2668" processed="2663" dbindex="32836">


Anatomia:
Cara, part del cap.
Geografia:
Cara (ciutat), ciutat dels vascons;
Geometria:
Cara (superfcie);
Esport:
CARA Brazzaville, club de futbol de la Repblica del Congo.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82322" title="Iluberri" nonfiltered="2669" processed="2664" dbindex="32837">
Iluberri fou una antiga ciutat dels vascons, l'actual Lumbier, ciutat en decadncia que va haver de ser important abans de l'poca romana. S'ha suposat que fora la capital dels ilumberitans, grup emparentat als iacetans i aquitans, o b als vascons. Probablement va deure la seva decadncia a la fundaci de Pamplona. Les seves fonts minerals (Iturbero i Batueco) i la seva situaci geogrfica van evitar la seva total despoblaci. En el seu terme s'han trobat monedes i mosaics romans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82323" title="Tutela (vascons)" nonfiltered="2670" processed="2665" dbindex="32838">
Tutela fou una antiga ciutat dels vascons. s l'actual Tudela, ciutat fundada probablement per Roma, i poblada per celtibers, vascons, ibers i d'altres grups, mpliament romanitzats. De l'poca romana s'han trobat nombrosos vestigis, incloent una alcassaba o ciutadella a la zona occidental. Situada a la riba dreta de l'Ebre i a l'est dels Montes de Cierzo, en un camp regat per alguns barrancs (Las Limas i San Gregorio), pel rierol Mediavilla i pel riu Queiles, que desemboca en l'Ebre, a la confluncia del qual va sorgir la primitiva Tutela. El pont de pedra que travessava l'Ebre va ser construt pels romans, prolongant-se per una via cap als dos costats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82325" title="Euskal Ezkerra" nonfiltered="2671" processed="2666" dbindex="32839">
Euskal Ezkerra (EuE) (en euskera Esquerra Basca) s un partit poltic ja desaparegut que va aparixer l any 1993 com a resultat d una escissi dins de Euskadiko Ezkerra (EE). Tenia el seu mbit d'actuaci a la Comunitat Autnoma Basca i Navarra.

Quan la major part dels afiliats de EE es varen decidir per fusionar el seu partit amb el Partit Socialista de Euskadi (PSE), el grup de militants contrari a aquesta decisi van decidir deslligar-se de EE, no participar al procs de fusi i fundar un nou partit anomenat Euskal Ezkerra.

Dintre de EuE es varen integrar els sectors de EE que defensaven postures d'un nacionalisme basc d'esquerra, per damunt d'aquells altres sectors de EE que defensaven postures de carcter socialista i que varen romandre dins de EE. Amb aquesta escissi dins de Euskadiko Ezkerra triomfaven els postulats d'aquells que renunciaven al dret a l'autodeterminaci de Euskadi i Euskal Herria per poder-se sentir comodes a l'hora de integrar-se en una organitzaci d'mbit espanyol com era el PSE.

Bona part dels militants que deixaren EE per integrar-se en EuE eren quadres dirigents i crrecs electes de EE destacant entre ells Kepa Aulestia.

EuE volia aglutinar a aquelles esquerres basques d'origen proletari que no se sentien comodes amb els postulats defensats per l'esquerra abertzale, en concret per Herri Batasuna (HB), i que al contrari que EE i el PSE defensaven el dret a l'autodeterminaci pel conjunt de Euskal Herria, esdevenint aix una opci intermitja entre el independentisme radical de HB i el sometiment a la realitat poltica del Estat Espanyol que defensava ja EE.

Dins d'aquesta nova orientaci poltica, la direcci de EuE va optar per no presentar-se en solitari a les eleccions i formar aix una coalici amb Eusko Alkartasuna (EA), organitzaci independentista basca d'orientaci socialdemocrata, que es present a les Eleccions Espanyoles de juny de 1993 sota la marca electoral de EA-EuE. Aquesta coalici va nixer amb dos objectius. El primer passava per fer realitat dins del complex escenari poltic basc una opci independentista d'esquerres prou forta que no estigues vinculada a la lluita armada de ETA, trencant la polaritzaci del nacionalisme basc (on Eusko Alkartasuna i Euskadiko Ezkerra no havien acabat d'assentar les seves bases electorals) ja que aquest espai electoral estava dominat a la dreta pel  Partit Nacionalista Basc (PNB) i per la esquerra revolucionaria de HB, i el segon era evitar el trasvs de vots de EE o b al nou  Partit Socialista de Euskadi-Euskadiko Ezkerra o al Partit Nacionalista Basc o a Herri Batasuna, ja que aix podria significar la radicalitzaci encara ms del panorama poltic basc. Per la coalici EA-EuE no va aconseguir recollir els vots dels possibles votants nacionalistes de l'antiga EE per aix sumar-los als ja aconseguit per EA en anteriors comicis, tal i com pretenien els seus promotors. Es van aconseguir incls pitjors resultats dels que havia obtingut EA en solitari l any 1989 al mateix procs electoral, perdent una de les dos actes de diputats que tenia aquesta formaci al Congres Espanyol.

Aquest fracs va comportar la ruptura de la coalici Eusko Alkartasuna-Euskal Ezkerra i en el cas de EuE va obrir una greu crsis interna que desemboc en la seva definitiva dissoluci com a partit poltic al cap de poc temps. Alguns dels seus militants es van integrar posteriorment en Ezker Batua Berdeak, Euskal Herritarok i Eusko Alkartasuna, entre d'altres formacions poltiques basques.

 Euskal Ezkerra pagina web;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82340" title="Palau Reial de Npols" nonfiltered="2672" processed="2667" dbindex="32840">

El Palau Reial de Npols fou iniciat l'any 1603 pel virrei de la ciutat, Fernando Ruiz de Castro, en previsi d'una possible visita del rei Felip III d'Espanya, visita que no s'arrib a fer mai. 

El projecte inicial fou encarregat a l'arquitecte Domenico Fontana, que ja havia realitzat importants obres a Roma per al papa Sixt V. El projecte va patir nombrosos canvis i no fou fins a la meitat del segle XIX que es dna per concls. Des del mateix moment que es comearen a collocar els fonaments de l'obra, el Palau Reial fou el centre de la vida poltica i social napolitana.

A partir de l'any 1734, any en qu la cort s'install permanentment a Npols, es viuen intensos processos de restauraci del palau, que es trobava en un pssim estat de conservaci. A partir d'aquell moment se n'encarregaren progressives restauracions, que adequaren el palau a un estil ms barroc.

Al llarg del regnat de Ferran II de les Dues Siclies es tend a la centralitzaci dels poders de l'Estat a l'interior del palau. Aix definitivament el Palau Reial de Npols es consolid com el centre del poder absolut del Regne de les Dues Siclies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82341" title="Histria d'Andorra" nonfiltered="2673" processed="2668" dbindex="32841">

 La llegenda .
Diu la tradici que Andorra fou fundada per l'emperador Carlemany. Segons aquesta tradici, cinc mil andorrans, a les ordres de Marc Almugver, van ajudar els exrcits de l Emperador, situats al Pimorent i Campcards per lluitar contra els rabs. Carlemany en reconeixement a l'ajuda prestada pels seus habitants, va atorgar la seva protecci a Andorra i la declar poble sobir (805). A l'Arxiu del Principat, es conserva una Carta de la fundaci d'Andorra, atorgada per Carlemany, tot i que no s acceptada per tots els historiadors a l haver estat redactada en poca molt posterior.

 Dels orgens al segle XII .

Les restes mes antigues trobades que denoten l existncia humana a les valls d Andorra es remunten al voltant del 2000 aC., i es van trobar a la Balma de la Margineda. Es tracta de l esquelet hum d una dona i altres estris de slex, com puntes de fletxa i fragments de cermica. Tamb destaquen algun dolmen a Encamp i gravats rupestres a la Roca de les Bruixes.

De l poca romana (220 aC) es t constncia de lluites entre Annbal i tribus dels Ilergets, Bargusis i Andosins (antecessors dels Andorrans) en la seva expedici cap a Roma. El dret, els orgens de la llengua, les monedes i alguns topnims ens donen constncia de la influncia romana. 

Al segle V, segons recull el Manual Digest, Andorra va dependre dels visigots que havien arribat fins a la pennsula ibrica des de Narbona (414). Aquests van ser expulsats pel musulmans al segle VIII en el seu procs d expansi cap al nord, si b no van deixar restes culturals a les valls i noms les feien servir com a pas des del Segre cap a Tolosa, Narbona i Carcassona. Amb la batalla de Tours (Poitiers) al 732, Carles Martell frena aquesta expansi i s acaben les incursions a les valls andorranes.

Amb la creaci de la Marca Hispnica, Andorra esdev territori sota la sobirania Carolingia junt amb l Urgell i la Cerdanya. Desprs de la desmembraci de l Imperi Carolingi, i durant el regnat de Carles el Calb, aquest va cedir les terres andorranes a Sunifred I, comte de Cerdanya i Urgell (843), agraint-li el seu suport en les batalles contra els normands. Ara be, el primer document amb referncia clara a la histria d Andorra s l'Acta de Consagraci i Dotaci de la Catedral de la Seu d'Urgell, feta al 839 pel bisbe en presncia del comte Sunifred I d'Urgell. Al document s'hi citen les sis parrquies andorranes com a dependents d'aquella dicesi:


"Tradimus namque ipsas parroquias de Valle Handorrensis id est ipsa parroquia de Lauredia atque Andorra cum Sancta Columba sive illa Maciana atque Hordinaui uel Hencamp sive Kanillaue cum omnibus ecclesiis atque villulis uel uilarunculis earum."
(Lliurem igualment les parrquies de les Valls d'Andorra, s a dir la parrquia de Lria i d'Andorra amb la de Santa Coloma, de la Massana i d'Ordino, d'Encamp i de Canillo, amb totes les seves esglsies i llurs possessions, grans o petites).

Amb l'expansi del Comtat d'Urgell cap al sud (Mur, ger, Ponts, Balaguer, Guissona, Agramunt, etc.), on hi havia els terrenys ms frtils, les zones muntanyoses del nord van deixar de tenir inters per al Comte. Al 988, Borrell II, comte de Barcelona i d'Urgell, cedeix terres de Lria, Santa Coloma i Ordino a l'Esglsia d'Urgell a canvi de possessions dins el Comtat de Cerdanya i Berga. El bisbe d'Urgell esdev aix sobir temporal de les valls.

Comena un perode de desenvolupament del romnic al Principat, i augment dels dominis episcopals a Andorra, grcies a diverses concessions de particulars i dels comtes d'Urgell, sempre reconegudes pels Papes. 

Per s'haur d'esperar al segle XII perqu es vegi confirmada la sobirania de l'Esglsia d'Urgell sobre Andorra. Al 1133, el comte Ermengol VI d'Urgell cedeix al bisbe Pere Berenguer i a la catedral d'Urgell tots els drets alodials i senyorials que li pertanyien a les valls de la Valira des del monestir de Sant Sadurn de Tavrnoles en amunt, mitjanant una indemnitzaci de mil dos-cents sous. El domini territorial dels bisbes d'Urgell es transforma llavors en una senyoria jurisdiccional, i les seves relacions amb Andorra seran d'ndole estrictament feudal. Aquesta donaci est tamb garantida pels sis delegats andorrans, Arnau comte de Pallars, Pere de Castellb vescomte d'Urgell i de la Cerdanya i, Mir Guitard senyor de les Valls de Cab i de Sant Joan.
El 1162, essent bisbe Bernat San, es va signar una concrdia sobre la designaci de batlles a canvi del comproms a un tribut anual: "quatre pernils, quaranta pans i una mica de vi". 

El 1176 una nova concrdia amb el bisbe Arnau de Preixens completa i aclareix l'anterior, els andorrans es comprometien a lliurar al bisbe "cent diners cada dos anys" el dia de Nadal i a posar al seu servei un home de cada casa, en cas de conflicte armat. Aquesta concrdia la signen 838 'caps de casa' andorrans, cosa que permet avaluar la poblaci existent a les Valls al 1176 en 2.298 habitants aproximadament. Aquestes obligacions d'ordre judicial i militar, aix com la prestaci de tots els altres drets, han estat confirmades als bisbes successius.

 Les Cases de Caboet i Castellb .
No tenint cap altra fora armada que aquella que provenia dels andorrans, els bisbes d'Urgell es van veure obligats a demanar ajuda i protecci als senyorius ms prxims a fi de defensar-se dels atacs dels quals eren objecte, en particular els dels comtes d'Urgell que van provar, reiterades vegades, de recuperar de l'Esglsia el que els seus antecessors els havien cedit.
 
El bisbe encarrega a la Casa de Caboet la defensa d'Andorra mitjanant un tractat. A un primer jurament de fidelitat d en Guitard Isarn de Caboet l'any 1095, el seguiran Guillem Guitard al 1110 i Arnau de Caboet al 1159. Aquest tractat recorda la sobirania de l'Esglsia d'Urgell sobre Andorra, aix com la donaci en feu de les valls d'Andorra a la Casa de Caboet i la seva posici de feudatari, s a dir que estava clarament estipulat que la Casa de Caboet no possea ms drets sobre Andorra que els poltics, militars i judicials, quedant exclosos els drets de sobirania. 

En el seu testament, datat del 14 de gener de 1170, Arnau de Caboet transmet els seus drets sobre les valls d'Andorra, en feu de l'Esglsia, a la seva filla Arnalda. 
A la fi del segle XII, aquesta es va casar amb Arnau de Castellb (hereu del vescomtat de Castellb). El bisbe d'Urgell, es preocupa en veure participar la Casa de Castellb en els drets sobre Andorra a travs d'aquesta uni. Efectivament, aprofitant el clima d'enfrontament entre l'esglsia catlicoromana oficial i el catarisme, molt arrelat a les dues vessants del Pirineu, les tropes del vescomte de Castellb i del comte de Foix roben i devasten la catedral de l'Urgell i moltes altres esglsies, ja que tant Arnau com la seva filla i nica hereva Ermessenda professen el catarisme. Finalment, el 1201 el bisbe Bernat de Vilamur i Arnau de Castellb arriben a un acord, i el bisbe concedeix al vescomte i la seva filla la investidura de la Vall d'Andorra a a canvi del jurament de fidelitat d'aquests.

 Casa de Foix i els Pareatges de 1278 i 1288 . 
El 1208, Ermesssenda de Castellb, filla nica d'Arnau de Castellb i d'Arnalda de Caboet, es casa amb Roger Bernat II de Foix. Els estats i drets de Caboet, Castellb i Foix s'uneixen.
 
D'aquesta uni nasqu Roger IV de Foix i el fill d'aquest, Roger Bernat III, es va casar al 1257 amb Margarida de Bearn, unint aix la Casa de Bearn a les Cases de Foix, de Caboet i de Castellb.
 
El poder aconseguit per Roger Bernat III el va fer considerar-se deslligat de la submissi al Bisbat i comena una poca de conflictes. La intervenci de Pere III el Gran d'Arag donant suport als drets del bisbe, i del seu germJaume II de Mallorca, Rossell i Cerdanya, casat amb amb Esclarmonda (germana de Roger Bernat III), a favor del comte de Foix, acaben involucrant ambdues bandes dels Pirineus. 

Finalment, Pere II de Catalunya obliga Pere d'Urtx, bisbe d'Urgell i Roger Bernat III, comte de Foix a arribar a un acord arbitral en qu tots dos quedaven com a co-sobirans d'Andorra. La signatura del conegut com "Primer Pareatge" es va fer a Lleida el 8 de setembre de 1278. Els tractats de pareatge sn habituals a la Frana medieval : gaireb sempre signats entre una part laica i una altra eclesistica representaven, al sud de Frana, el mecanisme d'introducci de la Dinastia Capet dins els mbits pertanyents a l'Esglsia.

 El Pareatge de 1278 . 

La signatura del primer Pareatge inicia una etapa fonamental de la histria d'Andorra. T un doble sentit, ja que en el pla jurdic, fixa l'acord entre els dos senyors feudals pel que fa a les seves pretensions respectives sobre les valls d'Andorra i, en el pla poltic, s una transacci segons la qual d'una banda, la part episcopal ha d'admetre el comte com a participant i associat en l'exercici actiu del senyoriu d'Andorra i, d'altra banda, el comte havia de renunciar a exercir sol el poder que havia obtingut per la fora, amb menyspreu dels juraments que disposaven que noms era el feudatari de la Mitra. 

El tractat confereix als dos senyors el "Merum Imperium" - que representa, en el mn feudal, la ms alta concepci del poder pblic desprs de la reialesa -, i defineix les atribucions respectives dels dos senyors en matria d'impostos i de servei militar. Aix, el primer Pareatge precisa, entre altres, que : 

El tribut, la Qstia, ser pagat alternativament un any a la Mitra i un any al comte (per al bisbe, l'import s fixat en 4.000 sous, i el Comte pot fixar lliurement l'import que se li ha de lliurar). ;
La justcia s exercitada conjuntament pels dos senyors. ;
Els andorrans tenen obligacions militars envers els dos senyors, llevat que el conflicte oposi el comte i el bisbe d'Urgell. ;

L'any 1282, a petici del bisbe d'Urgell, el papa Mart IV reconeixia la conformitat del Pareatge.

 El Pareatge de 1288 . 
Poc desprs de la signatura del primer Pareatge, el comte de Foix, a l'empara d'algunes llacunes del text, fa construir un castell al Puig de Sant Vicen, lloc que li permet vigilar les activitats del bisbe  i per tant, lloc d'oposici entre els dos senyors. 

A fi d'evitar nous conflictes, un segon Pareatge s signat, el 6 de desembre de 1288, entre Pere d'Urtx i Roger Bernat III. El segon Pareatge disposa entre altres que cap dels dos senyors no pot construir un castell o una fortalesa sense un consentiment mutu, i atorga als dos senyors el dret de nomenar respectivament un notari.

 Andorra als segles XV i XVI .
L'any 1419 es crea el Consell de la Terra, origen del Consell General de les Valls a instncies d'Andreu d'Als (Andreu Ortod), emissari dels ciutadans de les Valls d'Andorra. S'atorga la facultat per a que els homes d'Andorra (noms els 'caps' de les cases ms importants) elegissin els seus representants en aquest Consell que es pot considerar com un dels Parlaments ms antics d'Europa.
En el segle XV, canvien fora les possessions de la Casa de Foix, fruit d'aliances, herncies i llegats.

Joan I de Grally i Foix, fill d'Isabel de Foix i Arquimbald de Grailly, afegeix a les possessions de la Casa el Comtat de Bigorra al 1415. 

Gaston IV, fill de Joan, i vescomte de Narbona, es casa al 1436 amb Elionor I de Navarra, filla de Joan II el Gran rei d'Arag i de Navarra, i futura reina de Navarra. 

El succeeix el seu net Francesc Febus l'any 1479, i en morir, hereta la seva germana Caterina, esdevenint reina de Navarra, comtessa de Foix i Bigorra, vescomtessa de Bearn i Castellb.   El 1484 Caterina de Foix es cas amb Joan d'Albret, i aix la Casa dels Albret foren tamb coprnceps d'Andorra.

Al 1512 Ferran II el Catlic conquereix la part sud de Navarra i, desprs, s'apodera del vescomtat de Castellb i de les Valls d'Andorra. Malgrat la donaci que l'any segent fu el rei a la seva segona muller, Germana de Foix, en dot vitalici transformat en perpetu per Carles V (1519 i 1523), els andorrans continuen essent fidels i pagant regularment la Qstia als reis de Navarra, comtes de Foix, segons es va establir en els pariatges.

 Uni dels drets de consenyoria dels comtes de Foix a la corona de Frana .
Enric de Navarra, fill de Joana d'Albret i d'Antoni de Borb, descendent de sant Llus per branca paterna s reconegut perEnric III de Navarra i els estats-generals de Tours en virtut de la llei slica com a hereu legtim de la corona de Frana. L'any 1589, Enric de Navarra va esdevenir Enric IV, rei de Frana i de Navarra. Per no va sser consagrat fins desprs de la seva abjuraci l'any 1593. L'any 1607, Enric IV uneix a la corona els drets de consenyoria dels comtes de Foix.

 Els segles XVIII i XIX .

A comenament del segle XVIII, Andorra aconsegueix mantenir-se neutral en la Guerra de Successi Espanyola. El 1715, el bisbe d'Urgell, Sime de Guinda, dicta diverses normes en qu s'indicava als cnsols de les Valls d'Andorra no obeir cap ordre que no fos expedida pel rei de Frana o ell mateix, co-sobirans de les Valls d'Andorra, fets que asseguren aquesta actitud.

El 1748, Antoni Fiter i Rossell, doctor en dret i natural d'Ordino, recull els usos i costums d'Andorra en el Manual Digest. En aquest llibre hi ha transcrit tot all que guardaven els arxius andorrans, comenant pels documents de Carlemany i Llus el Piads.

El 1789 l'esclat de la Revoluci Francesa colloca Andorra entre dues potncies, Frana i Espanya, contnuament enfrontades. Els revolucionaris francesos es van negar a mantenir el pariatge a causa del seu origen feudal i va quedar interromput, suspenent tamb les relacions amb els andorrans i la percepci dels seus tributs. Fou Napole qui, l'any 1806, restableix la tradici feudal i els drets de consenyoria de Frana sobre el Principat d'Andorra.

Andorra ha pogut mantenir la seva independncia, excepte en curts perodes de temps. Per exemple, de 1812 a 1814, quan l'Imperi Francs es va annexionar Catalunya i la va dividir en quatre departaments (Segre, Ter, Montserrat i Boques de l'Ebre), Andorra va formar part del districte de Puigcerd, dins el Departament del Segre. 

L'any 1866, Guillem de Plandolit i d'Areny, noble i ric propietari, encapala la "Nova Reforma", que fou acceptada pel bisbe Josep Caixal i Estrad el 14 d'abril del 1866. Aquesta reforma profunda de les institucions concedeix una participaci ms activa del poble en el govern del pas. El "Consell General" es composar de 24 consellers que elegeixen els sndics. Tres anys desprs el coprncep francs Napole III va ratificar la reforma.

 Histria contempornia .

 Discreta modernitat.
Fins el segle XX, Andorra ha estat un territori fora allat, rural, amb condicions de vida molt dures i nula atenci per part dels seus coprinceps que mantenien un rgim feudal amb institucions i lleis mes prpies de l'Edat Mitjana. El primer coprincep francs que va trepitjar el territori va ser Charles de Gaulle al 1967 (una espera de sis segles). Es per aix que alguns dels fets del primer ter del segle XX que destaquem, tenen una especial rellevancia.

 1914, construcci de la primera carretera que comunica Andorra amb la Seu d'Urgell. El 1933 es complet el traat fins al Pas de la Casa, a la frontera amb Frana;
 1928 el govern espanyol crea un servei postal amb Andorra. Frana ho far tres anys desprs.
 1929 es creen les primeres installacions elctriques.
 1935 el Consell General acorda la concessi d'una emissora de rdio: 'Rdio Andorra';


 Ocupaci francesa.

El 17 de juny de 1933, el Consell General, pressionat per unes manifestacions populars, acorda el sufragi universal pels andorrans, que fins aleshores estava limitat als caps de casa. El dret de vot s'establia als 25 anys. Les dones no varen tenir vot fins 1970. 

El Tribunal de les Corts va considerar aquesta decisi una desobedincia als Coprinceps i va destituir el Consell General. No obstant aix, els seus membres es neguen a abandonar el crrec i continuen els aldarulls.

El president de la Repblica Francesa, com a coprncep d'Andorra, a demanda del bisbe, va enviar el 8 d'agost, un destacament de la gendarmeria per tal de restablir l'ordre, acabar amb la resistncia del Consell destitut i assegurar el normal desenvolupament de les eleccions. 

El destacament, comandat pel coronel Ren Baulard, es retirava el dia 9 d'octubre de 1933.

 Rei Boris I d'Andorra .
El 6 de juliol de 1934, el rus Boris Skossyreff, amb la promessa de diners i millores a una Andorra rural i endarrerida, i amb el suport del membre del Consell General Sr. Pere Torres Riba, aconsegueix el suport de la resta de la cambra per a ser nomenat Rei d'Andorra. 
El 8 de juliol de 1934 es vota al Consell General i noms un Conseller, Sr. Cinto, hi vota en contra. Aquest es trasllada al palau del Bisbe de la Seu, Coprncep d'Andorra, per comunicar la situaci. Frana, per la seva banda, renuncia a qualsevol intervenci deixant com a vlida la decisi del Consell General.

El 9 de juliol de 1934 es constitueix el Govern Provisional: el Consell General es converteix en parlament i s'anuncia la redacci d'una constituci. Tamb es decreta l'absoluta llibertat poltica, religiosa i d'impremta.

El 14 de juliol, la Gurdia Civil espanyola entra a Andorra i s'enduu Boris Skossyreff a Barcelona i ms endavant a Madrid, des d'on s expulsat a Portugal.

Andorra i les guerres Europea i Espanyola.
Durant la Guerra Civil, de juliol del 1936 a juny del 1940, hi va haver un destacament francs a Andorra, comandat novament pel coronel Ren Baulard, per prevenir atacs del govern de Franco (el juny de 1940 s la data en qu Frana es rendeix a l'exrcit alemany). Les tropes de Franco, poc desprs d'haver ocupat Girona i haver arribat a la frontera francesa, varen arribar a la frontera andorrana el febrer de 1939. La bona entesa amb el Comandant Aguirre, que s'entrevist sobre el pont fronterer amb el Sndic Cairat i el Coronel Baulard, va garantir la neutralitat d'Andorra en el conflicte. 
Durant aquesta llarga estada el nivell d'integraci del destacament francs amb la poblaci i el comportament exemplar del coronel Baulard el fan mereixedor del nomenament de ciutad honorari per part del Consell General.

Durant la Segona Guerra Mundial, Andorra va romandre neutral.
El 1944 un destacament de gendarmes alemanys sense acord amb el bisbe de la Seu i una agrupaci de la gurdia civil es van establir a Andorra, per no es produ cap enfrontament destacable entre les dues forces, que van restar al Principat fins el 1945.

El 1958, Andorra va signar un tractat de pau amb Alemanya. Andorra havia estat oblidada al Tractat de Versalles, per la qual cosa els dos pasos havien estat legalment en guerra fins aleshores.

El 18 d'octubre de 1943 es produeix l'execuci per afusellament d'en Gast, l'ltima en terres de les Valls d'un condemnat a mort. La duresa del cerimonial Andorr aplicat en cas de pena de mort, original del segle XVII, va colpir molt la poblaci, cosa que probablement va influir en l'abolici de la pena capital.

 Evoluci actual .
En la dcada dels 60 del segle XX, es produeix un fort salt a la vida dels andorrans de la ma del comer i el turisme. Es desenvolupen installacions esportives per a la prctica de l esqu; s crea la Caixa Andorrana de Seguretat (1968); s inaugura el servei telefnic automtic; s rebaixa l'edat per a votar als 21 anys per homes i dones (1970); s crea l Institut d'Estudis Andorrans (1976).
 
El 1973 s produeix la primera trobada dels dos coprnceps des del segle XIII, Georges Pompidou i el bisbe Joan Mart i Alanis. Des de les hores les trobades entre coprinceps ha estat freqent.

A partir de 1980, s quan arriba la gran evoluci poltica, legislativa i de presncia internacional d Andorra.
 Separaci del poder legislatiu i executiu;
 Entrada a l'Organitzaci Mundial de Turisme;
 14 de gener de 1982, constituci del primer Govern d Andorra, presidit per Oscar Ribas.
 1990, signatura d un conveni amb la Comunitat Econmica Europea;
 1992, aprovaci del codi penal.
 14 de mar de 1993, aprovaci de la Constituci que atorga la sobirania al poble andorr.
 28 de juliol de 1993, entrada a l'Organitzaci de les Nacions Unides;
 1993, creaci de la Cambra de Comer, Indstria i Serveis d Andorra;
 24 d'octubre de 1995, primer discurs en catal a la 50 Assemblea General de l ONU a crrec de Marc Forn;
 1995, creaci d Andorra Televisi (ATV);
 1997, creaci de la Universitat d Andorra (UdA);
 25 de juny de 1999, aprovaci de la Llei d'Ordenaci Lingstica;
 13 d'abril de 2000, creaci del Tribunal de Comptes;
 1 de gener de 2002, incorporaci a l'euro;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82342" title="Declaraci de la Sorbona" nonfiltered="2674" processed="2669" dbindex="32842">
La Declaraci de la Sorbona s una declaraci conjunta per l'harmonitzaci del disseny de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior elaborada el 25 de maig de 1998 a Sorbona (Frana) a crrec dels ministres corresponents d'Itlia, Alemanya, el Regne Unit i l'Estat francs. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82344" title="Erich Wolfgang Korngold" nonfiltered="2675" processed="2670" dbindex="32843">

Erich Wolfgang Korngold (Brno, (Imperi Austrohongars) (actual Repblica Txeca), 29 de maig de 1897 - Los Angeles, (EUA), 29 de novembre de 1957), compositor austrac que va desenvolupar gran part de la seua carrera als Estats Units d'Amrica.

Biografia.

Compositor de gran prestigi a Hollywood, a ms de cinc peres i diverses obres orquestrals, de cambra i canons. Naix a Brno, llavors part de l'Imperi Austrohongars, fill d'un dels crtics ms importants del seu temps, de qui va rebre educaci musical. Sa mare solia dir: "Erich sempre va tocar el piano", ning no sap amb exactitud quan es va fer palesa la seua genialitat, per s un dels nens prodigi ms interessants de la histria. Des d'una edat primerenca destac en les seues composicions (aix ho van veure Gustav Mahler, Richard Strauss i Bruno Walter); amb tan sols onze anys estren en el Teatre Imperial la seua primera obra. Desprs, l'obertura "Schauspiel", sobre la qual el seu mestre Alexander von Zemlinsky no podia creure que haguera estat orquestrada per un noi de 14 anys. Ja abans de la Primera Guerra Mundial va aparixer publicat en un peridic viens una esttua del compositor cobrint tot el frontis de l'pera de Viena. Les seues primeres dues peres en un acte van tindre gran xit, per en absolut comparat amb el que fra el major xit de la seua vida: Die Tote Stadt (La ciutat morta). Algunes peces, con la can del primer acte o la d'Arlequ, al segon, romanen al repertori dels grans cantants al voltant del mn.

Korngold no mai va diferenciar la msica de concert de la resta de les msiques, no tenia cap problema a ser director d'opereta, i en aquest treball sempre va comptar amb el suport de Richard Tauber i sobretot Max Reinhardt, l'influent director escnic alemany. Grcies a aquest director tindr l'oportunitat de mostrar la seua vlua en la incipient indstria cinematogrfica hollywoodenca. Ser cridat per a illustrar musicalment El Somni d'una nit d'Estiu (1935), adaptant a Mendelssohn. A causa de la qualitat de l'adaptaci signar un contracte inusual per a l'poca, en qu es treballava amb un concepte  fordi  de producci. Disfrut d'una total llibertat per a triar pellcules i realitzar composicions, aix s'alliber de la pressi exercida pels productors. Com a conseqncia nicament va compondre l'escassa xifra de vint bandes sonores, per essent cada una d'elles una veritable joia musical. Va comenar realitzant els seus treballs des de la seua ustria natal, traslladant-se a Estats Units les vegades estrictament necessries. Per la difcil situaci poltica que travessava el seu pas, va fer que sota la pressi nazi acceptara l'oferiment de traslladar-se a Amrica junt amb la seua famlia. Aquesta circumstncia es va produir quan estava immers en la composici musical de Les aventures de Robin Hood (1938) de Michael Curtiz; a pesar de la pressi i la seua animadversi cap a aquesta producci, va enllestir una dels seus ms brillants composicions per la qual va rebre el reconeixement de la indstria de Hollywood amb el seu segon Oscar (el primer el va rebre dos anys abans per El cavaller Adverse (1936) de Mervyn LeRoy). Algunes partitures com Kings Row i El falc del mar sn considerades com a obres mestres en el seu gnere i exemples nics de com la msica pot augmentar amb escreix el cine com a experincia.

s junt amb Max Esteiner, un dels pares de la composici musical cinematogrfica a Hollywood, per es diferencia d'aquest en diversos aspectes. Mentre que Steiner pertany als compositors que es poden encasellar dins de la msica enmarcadora, Korngold seria el precursor de la msica amb entitat prpia, establint un vincle d'uni amb les imatges creant un nou significat. Realitza veritables "peres cinematogrfiques" (aix les anomenava ell amb afecte, les meues xicotetes peres sense cant). Va ser requerit per Hollywood per a donar a les produccions el prestigi que representaven les seues composicions i dotar al cine del prestigi que aportava la msica tardorromntica. No obstant aix, son pare (influncia constant com a crtic musical en la seua vida) no podia suportar que el seu fill componguera per al cine. Poc desprs de demanar-li que ho deixara, moriria. Com a conseqncia, en 1947 es va retirar de la composici cinematogrfica per a dedicar-se de ple a la seua obra de concert; noms tornar per a adaptar a Wagner en la pellcula Magic Fire (William Dieterle, 1956).

La seua tornada a Viena s una de les experincies ms penoses del compositor, perqu en plena era de "nova msica" i msica electrnica, les seues obres eren rebutjades per romntiques, com va succeir amb la seua nica simfonia. Lamentablement, com diu Korngold: "No es pot demanar la lluna en un cove". Va tornar a Hollywood on va compondre les seues ltimes dos obres: unes melancliques variacions per a orquestra i finalment un homenatge a Johann Strauss fill.

Va morir el 29 de novembre de 1957 en la terra que el va encimbellar mundialment, Hollywood. El seu simfonisme musical ha influt en les generacions posteriors de compositors cinematogrfics. John Williams, gran exponent de la influncia de Korngold, l'any 1977 va recuperar aquesta influncia lleument oblidada amb l'obra La Guerra de les Galxies. La seua obra de concert ha experimentat una gran revalidaci en els ltims anys, en part tamb per la reedici de diverses de les seues peres i la restauraci de les pellcules en DVD.

Obres.
pera i ballet.

1910 - Der Schneeman , ballet pantomima ,estrena: Viena, 4 d'octubre;
1916 - Der Ring des Polykrates , OP7, pera en un acte, estrena: Munic, 28 de mar;
1916 - Violanta , OP8 , pera en un acte, estrena: Munic, 28 de mar;
1920 - Die tote Stadt ,op12, pera en tres actes, estrena: Hamburg i Colnia, 4 de desembre;
1927 - Des Wunder Der Heliane , OP20 , pera en tres actes , estrena: Hamburg 7 d'octubre;
1939 - Die Kathrin , OP28 , pera en tres actes, estrena: Estocolm, 7 d'octubre;
1954 - Die stumme Serenade OP 36, comdia musical en dos actes, estrena: Dortmund, 10 de novembre;

Msica orquestral.

1911 - Schauspiel Overture ,OP4, estrena: Leipzig, 14 de desembre;
1913 - Sinfonietta in B major OP5, estrena: Viena 30 de novembre;
1920 - Sursum Corda , Obertura Simfnica OP33, estrena: Viena, 24 de gener;
1924 - Concert per a piano i orquestra (per a la m esquerra), en Do sostingut, estrena: Viena, 22 de setembre;
1932 - Baby Serenade , op24 ,estrena: Viena, 5 de desembre;
1947 - Concert per a viol i orquestra, en Re major, estrena: St Louis, 15 de febrer;
1946 - Concert per a violoncel i orquestra, en Do major OP37, estrena: Los Angeles, de desembre;
1950 - Symphonic Serenade , en Si bemoll major, per a orquestra de corda, OP32, estrena: Viena, gener;
1954 - Simfonia en Fa sostingut major, OP40, estrena: Viena 17 d'octubre;
1953 - Tema i Variacions per a una orquestra escolar, OP42, estrena: Inglewood, 22 de novembre;

Piano.

1908 - Beim Grossmutterschen Waltz;
1909 - Sonata per a piano en Re menor;
1909 - Don Quixote;
1911 - Sonata per a piano Nm. 2 en Mi menor , OP2;
1911 - Sieben Marchenbilder OP3;
1926 - Vier Kleine Karikaturen fur Klavier , OP 19;
1932 - Sonata per a piano Nm. 3 en Do menor , OP25;
1948 - Waltz for Luzi;

Msica de cambra.

1910 - Trio en Re major per a piano, viol i violoncel OP1;
1913 - Sonata en sol major per a viol i piano , OP6;
1917 - Sextet de cordes en Re major, OP 10;
1923 - Quintet en Mi major per a piano i cordes, OP15;
1924 - Quartet de corda Nm. 1 en La Major;
1930 - Suite per a dos violins, violoncel i piano (m esquerra), OP23;
1934 - Quartet de corda Nm. 2 en Mi bemoll major, OP26;
1946 - Quartet de corda Nm. 3 en Re major, OP34;

Msica incidental.

1920 - Much Ado About Nothing, OP11, estrena: Viena 6 de maig;
1923 - Der Vambyr, estrena: 3 de febrer;

Msica per al cine.

1956 - Magic Fire;
1947 - No em deixes;
1946 - Servitud humana;
1946 - Predilecci;
1946 - Decepci;
1944 - Entre dos mons;
1943 - La nimfa constant;
1942 - Kings Row;
1941 - El llop de mar;
1940 - El falc del mar;
1939 - La vida privada d'Elizabeth i Essex;
1939 - Jurez;
1938 - Robin dels boscos (Oscar a la millor banda sonora original);
1937 - Un altra albada;
1937 - El prncep i el captaire;
1936 - Les verdes praderies;
1936 - Give us This Night;
1936 - El cavaller Adverse (Oscar a la millor banda sonora original);
1935 - El capit Blood;
1935 - El somni d'una nit d'estiu;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82346" title="Micronaci" nonfiltered="2676" processed="2671" dbindex="32844">
Micronaci (tamb dita cibernaci, pas de fantasia o projecte de nou pas) s una entitat que t aparena de naci o estat independent, per que en realitat noms existeix en paper, a Internet o a la mentalitat dels seus creadors. Algunes micronacions han aconseguit estendre llurs operacions en el mn real, de manera que tenen bandera, moneda o servei postal propis. Es tracta d'usar elements de les nacions i estats comunament acceptats en el mn real que puguin servir per a facilitar la credulitat de la gent, tant a l'interior com a l'exterior de les micronacions.

El terme micronaci s un neologisme encunyat en els anys 90 per a descriure els milers de petites i no reconegudes entitats-estats que han aparegut al llarg de la dcada. El terme es fa servir retroactivament per a entitats no reconegudes, algunes creades en el segle XIX. En els darrers anys s'ha usat el terme micropatrologia per a denominar l'estudi de les micronacions, encara que no s una disciplina acadmica formal. Els afeccionats a les micronacions sovint es refereixen a les nacions-estat sobiranes reals com a macronacions.

 Definici de "micronaci" .
Genralment, les micronacions tenen certes caracterstiques comunes:
 Moltes micronacions desitgen ser reconegudes pblicament com a estats sobirans, per no sn reconegudes pels estats oficials.
 Les micronacions sn prou petites, tant geogrficament com en nombre de membres. Rara vegada tenen ms d'uns centenars, i la gran majoria no tenen ms d'un o dos participants actius.
 De manera tpica expenen documents com passaports, segells, moneda, i atorguen ttols i premis, que pocs cops sn reconeguts fora de la seva comunitat d'inters.

Aquest criteris distingeixen les micronacions dels pasos imaginaris, ecoaldees, campus, tribus, clans, sectes i associacions residencials de la comunitat, que sovint no pretenen ser reconegudes com a sobiranes.

Cal distingir les micronacions d'altres entitats que exerceixen un control efectiu o militar sobre un territori, malgrat no ser reconegudes com a estat per la majoria dels alters estats, com Osstia del Sud, Abkhzia o Transnstria, i algunes parts del mn controlades per guerrilles rebels. Com a contrast, les micronacions no exerceixen cap control efectiu militar o governamental de qualsevol mena, ms que en una rea molt reduda (la propietat privada dels seus fundadors) com a molt. Tamb cal distingir les micronacions d'entitats que tenen relacions diplomtiques amb altres nacions-estat reconegudes, encara que no ho estiguin formalment, o acceptades per la majoria dels organismes internacionals importants (com les Nacions Unides). s el cas de Taiwan, Tibet i Palestina. Al contrari, les micronacions no tenen relacions diplomtiques amb nacions-estat reconegudes o amb organismes internacionals

 Evoluci del micronacionalisme .
El fenomen de les micronacionalitats est ntimament lligat a l'auge del concepte de la naci-estat del segle XIX, i les micronacions reconeixibles ms antigues daten d'aquest perode. Moltes foren fundades per aventurers excntrics o negociants especuladors, i fins i tot algunes d'elles van tenir xit. Entre elles, hi ha les Illes Cocos (Keeling), governades per la famlia Clunies-Ross, i Sarawak, governada pels rajah blancs de la famlia Brooke. Ambdues eren fus independents i personals en tot llevat del nom, i van sobreviure fins ben entrat el segle XX.

Menys sort van tenir la Repblica Long (1819-1820), a l'actual estat de Texas (EUA); la Repblica de l'Estret Indi (1828-1835), que actualment s la ciutat de Pittsburg (Nova Hampshire), el Regne de l'Araucania i la Patagnia (1860-1862), al sud de Xile i Argentina, i el Regne de Sedang (1888-1890), a l'Indoxina francesa. La micronaci ms antiga existent s el Regne de Redonda, fundat el 1865 a una illa deshabitada del Carib. No es va poder establir com a veritable pas, per ha sobreviscut fins a l'actualitat com a una fundaci literria excepcional amb el seu propi rei i aristocrcia (tot i que no sense controvrsia, puix que hi ha almenys quatre pretendents al tron de Redonda).

Martin Coles Harman, propietari de l'illa britnica de Lundy en les primeres dcades del segle XX, es va autoproclamar rei i encuny segells i monedes privats d's local. Encara que governava l'illa com a fu virtual, mai no va reclamar la independncia al Regne Unit, aix que Lundy s considerat com a un dels precursors de les posteriors micronacions amb territori.

Durant els anys seixanta i setanta es fundaren moltes micronacions amb territori. La ms popular, Sealand, es cre el 1967 en una plataforma de tir abandonada de la Segona Guerra Mundial en el Canal de la Mnega, en aiges internacionals, i ha sobreviscut fins el present. Altres han estat fundades sota principis llibertaris i proposaven projectes de construcci d'illes artificials, per noms tres d'ells han assolit un xit parcial en de l'objectiu.

La Repblica de l'Illa de les Roses era una plataforma de 400 metres quadrats construda el 1968 en aiges internacionals de la ciutat italiana de Rimini, a la Mar Adritica. Va imprimir segells i declar l'esperanto idioma oficial. Tanmateix, poc desprs de la seva formalitzaci, la marina de guerra italiana la va envair i destruir.

A finals dels anys seixanta Lester Hemingway, germ de l'escriptor Ernest Hemingway, es va involucrar en un projecte semblant, una petita plataforma de fusta en aiges internacionals de la costa oest de Jamaica anomenada New Atlantis. El territori consistia en una petita barca de 8 x 30 peus, de la qual Hemingway n'era president i ciutad honorari. Tanmateix, l'estructura fou malmesa per les temptestes i acab com a objecte de pillatge dels pescadors mexicans. El 1973 Hemingway va informar que havia abandonat New Atlantis per promocionar una nova plataforma vora les illes Bahames, anomenada "Terra del Mar".

La Repblica de Minerva es va crear el 1972 com un nou projecte llibertari de pas ideat per un home de negocis de Nevada, Michael Oliver. L'equip d'Oliver dirigia operacions de dragatge a les illes de Minerva, un banc situat al sud de les Fiji, a l'Oce Pacfic. Aconseguiren crear una petita illa artificial, per noms aconsegu un xit parcial en l'assegurament del reconeixement internacional. Finalment, la vena Tonga envi tropes a l'illa i se l'annexion.

L'abril del 1977, el biblifil Richard George Pitt Booth declar regne independent la ciutat de Hay-on-Wye, i se'n proclam rei. Arran d'aix, la ciutat ha desenvolupat un prsper turisme basat en interessos literaris, i el "rei Richard" (el seu ceptre s una escombreta de bany reciclada) segueix repartint ttols nobiliaris i honors a qualsevol que els pagui.

 Micronacions a Austrlia .
El moviment de les micronacions era desproporcionadament freqent a les tres ltimes dcades del segle XX a Austrlia. El Principat de la Provncia del Riu Hutt en fou la primera; es fund el 1970 quan el prncep Leonard (Leonard George Casley) declar la granja de la seva propietat independent desprs d'una disputa per quotes de blat. El 1976 es proclam la Provncia de Bumbunga en una propietat rural vora Snowtown (Austrlia) per un excntric monrquic britnic anomenat Alex Brackstone, alhora que l'immigrant alemany Robert Neumann cre el 1978 l'Estat Sobir d'Aeterna Lucina en una masia a la costa septentrional de Nova Galles del Sud,que desprs va reubicar a una propietat ms gran propera a Cooma. Aproximadament a la mateixa poca un excntric activista anti-impostos anomenat John Charlton Rudge va fundar el Ducat d'Avram, a l'oest de Tasmnia. "Sa Tollerncia el Duc D'Avram" fou escollit ms tard diputat al parlament de Tasmnia.

A Victoria una llarga disputa sobre danys per una inundaci a granges va provocar el 1979 la creaci per Tom Barnes de l'Estat Independent de Rainbow Creek, al nord-est del pas, i un conflicte per l'execuci d'una hipoteca el 1993 va conduir George i Stephanie Muirhead de Rockhampton (Queensland) a segregar-se com a Principat de Marlborough.

L'u de maig del 2003 Peter Gillies declar la independncia de la seva granja de 76 hectrees al nord de Nova Galles del Sud, com a Principat d'Oceania Unida, desprs d'una disputa no resolta de molts anys amb el consell municipal de Port Stephens sobre els plans de Gillies de construir una residncia privada a la propietat.

 Impacte d'Internet .
El micronacionalisme ha motivat tota mena d'idelegs antisistema i va fomentarla perspectiva diferencial des de mitjans del 1990, quan la popularitat d'Internet va permetre crear i promoure entitats similars als estats en un mitj totalment electrnic, ambrelativa facilitat. Com a resultat, el nombre de micronacions esclusivament online, fantstiques o basades en simulacions ha crescut espectacularment.

Les activitats d'aquesta classe de micronacions es limiten exclusivament a tasques diplomtiques (inclosa la signatura de "tractats" i participaci en frums "supranacionals", com la Lliga de Micronacions i la Xarxa de Notcies Internacional ), la gesti i funcionament d'eleccions i parlament simulats, i participaci en guerres simulades (sempre mitjanant anuncis online, llistes de correu i blogs).

Gran nombre de micronacions territorials a l'antic estil, com Seborga, la Provncia del Riu Hutt o Sealand, mantenen pgines web que serveixen per a publicitar llurs reclamacions i vendre productes.

 Exemples recents .
Un d'ells s el de la micronaci Regne Kreuzberg (Knigreich Kreuzberg), fundat el 2002 per Christel Gritz i el seu fill Rick a Zweibrcken (Alemanya), en un terreny pviament ocupat per una base militar dels EUA. Rick es proclam rei i la seva mare Reina Mare. Eberhard Bayer, un fiscal de Zweibrcken, declar que no processaria els Gritz pel delicte d'abs de ttols perqu el ttol de rei havia estat abolit a Alemanya, i per tant no estava protegit.

Al nord de Saya de Malha Bank (Oce ndic), lluny de les aiges territorials de qualsevol estat, una estructura d'acer fou ancorada a 11 metres de fondria per a permetre la creaci d'una illa coralina. Tanmateix, hom creu que el projecte tindr el mateix futur que la Repblica de Minerva, invada per Tonga desprs de la seva declaraic d'independncia. Maurici ha reivindicat qualsevol illa que sorgeixi al banc.  El personatge televisiu Danny Wallace tamb va intentar crear una naci anomenada Lovely al seu pis a l'Est de Londres.

 Categories de Micronacions .
Hi ha set classes de micronacions que prevaleixen avui dia:
 Socials, econmics o simulacions poltiques;
 Entreteniment personal o creacions eglatres;
 Fantasies o ficcions;
 Vehicles per a promocionar una agenda;
 Entitats creades amb finalitat fraudulentes ;
 Anomalies histriques i estats reclamants;
 Projectes de Noves Nacions;

 Simulacions poltiques o socials .
Aquestes tenen un cert grau de seriositat, i sovint s'hi veuen involucrades diverses persones interessades en recrear el passat o similar processos poltics i socials. Moltes d'aquestes micronacions formen aliances sota el nom de Lliga d'Estats Secessionistes . Exemples d'aquestes nacions sn:
 Nova Roma, un grup que reclama el reconeixement de la totalitat de pasos del mn. Ha encunyat moneda prpia, i en la vida real, fa promulgacions a l'estil rom.
 Regne de Talossa, una simulaci poltica amb alguns membres i una cultura inventada (llengua de Tallossano). Fou fundada el 1979 per Robert Ben Madison, un estudiant de preparatria de Wisconsin, qui es va autoproclamar rei Robert I. Recentment s'ha dividit en dos estats: el Regne de Talossa  i la Repblica de Talossa . Robert Ben Madison ja no s ciutad de cap de les dues.
 Repblica del Saugeais, una repblica en el departament francs de Doubs, junt a Sussa, nascuda d'una disputa entre Sauget (habitant de la regi) i el prefecte del departament.
 Regne de Riboalte, una simulaci poltica amb alguns membres i te l'origen als Pasos Catalans. Es una micronaci virtual fundada el 1999 i que te el catal com una de les seves llenges oficials. Amb presencia virtual a Europa i dos illots al nord i centre d frica. El Regne de Riboalte  es una monarquia constitucional virtual i fins i tot dos dels seus illots tenen estatuts d'autonomia propis.
 Sacre Imperi de Reuni, micronaci brasilera fundada el 1997.

 Entreteniment personal o creacions eglatres .
Sn les ms comunes i les ms nombroses, moltes vegades creades per adolescents varons. Existeixen per divsersi, tenen pocs participants, sn efmeres, solen estar basades en internet i rara vegada sobreviuen al primer any. Tot i aix, hi ha excepcions notables. Generalment, els seus gaireb sempre arrogants fundadors o Caps d'Estat usen ttols estrafolaris, premis, honors i smbols herldics derivats de la tradici feudal europea. La seva principal activitat sn les guerres i la diplomcia amb altres micronacions i afirmar estar localitzades a continents imaginaris o a altres planetes. Alguns exemples els tenim en l'Imperi Aeric  i Tarscia, inventada per un adolescent que reclama ser un regne sota el mar.

 Fantasies o ficcions .
Aquestes micronacions inclouen projectes artstics o creacions a la web. Alguns enxemples en sn:
 Lizbekistan, projecte de base internet molt popular, ideat per l'artista australi Liz Stirling.
 Alta Yafa i Oecussi-Ambeno, micronacions que usen noms de territoris reals de Iemen i Timor Oriental. Sorgeix d'una srie extraordinria i diversa de micronacions inventades per Bruce Henderson els anys setanta.
 La Repblica de Howland, Baker i Jarvis s un projecte altament desenvolupat amb base a internet per Stephen Abbot per a tres illes deshabitades del Pacfic.
 La naci Neue Slowenische Kunst (NSK), creada per artistes eslovens que afirmen ser voluntaris de la Lliga de Laibach.
 A la pellcula Passaport a Pimlico, aquesta ciutat declara suposadament la seva independncia i esdev micronaci.
 La Repblica de Kugelmugel, fundada per un artista austrac, ubicada a una casa de Viena amb forma de pilota, s una gran atracci turstica.
 L' Imperi Copeman, fundat en un parc de caravanes de Norfolk (Anglaterra) per Nick Copeman, qui va canviar el seu nom a Sa Majestat el rei Nicolau I. Ell i el seu imperi sn l'objecte principal d'un llibre (ISBN 0091899206 i d'una pgina web (www.kingnicholas.com).
 La Repblica de Rves, un exercici combinat d'art i ficci per G. Garfield Crimmisn.
 San Seriffe, una broma del dia dels innocents creada pel diari britnic The Guardian.
 El Ducat de Grand Fenwick, aparegut als films The Mouse that Roared i The Mouse on the Moon.
 Syldavia, aparegut en nombrosos llibres de cmics de Tintn, que fins i tot havien desenvolupat un llenguatge artificial.
Mitolibertatia;
Repblica del Burdel;

Vegeu tamb.
Llista de micronacions;

Referncies.
 Ref United Oceania: Australian Daily Telegraph, Dijous, 24 de juliol 2003, pgina 20, "Prince finds if all else fails, secede".
 E. S. Strauss: How to start your own country, ISBN 0915179016, ISBN 1893626156;
 It's Good to Be King Wired 8.3 de mar 2000;
  Kochta/Kalleinen (Ed.): Amorph!03 Summit of Micronations   Documents/Asiakirjoja, 2003, ISBN 3-936919-45-3;
 The Sydney Morning Herald   Good Weekend, "If at first you don't secede..." per Mark Dapin, , 12 de febrer 2005, pp 47-50;
 The Daily Telegraph (UK), "Mini-states Down Under are sure they can secede" per Nick Squires, 24 de febrer 2005. ;
 iberkshires.com "Bite-sized sovereignties offer worlds of fun", per Kathy Ceceri, 2 de febrer 2005;
 * Ref Republic of Saugeais: Office du Tourisme du canton de Montbenot, 25 de novembre 2004. ;
 Autopia, Saya de Malha Bank;
 Nations Come Together at Sunderland - Sunderland, UK exhibition. ;
 Andrew Kreps Gallery - New York City exhibition.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82347" title="Declaraci de Bolonya" nonfiltered="2677" processed="2672" dbindex="32845">
La Declaraci de Bolonya s considerada generalment com el document que estableix els fonaments per a la implementaci de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES), coneguda tamb com a Procs de Bolonya, que est previst que finalitzi el 2010.

Aquesta fou una declaraci conjunta dels ministres europeus d'Educaci per l'harmonitzaci del disseny de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior elaborada el 19 de juny de 1999 a Bolonya (Itlia). 

Enllaos externs.
 Traducci al catal de la Declaraci de Bolonya ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82349" title="Britpop" nonfiltered="2678" processed="2673" dbindex="32846">

El Britpop va ser un moviment cultural britnic de rock alternatiu que va guanyar popularitat a tot el mn, sobretot a Europa, a meitat dels anys 90, caracteritzat per la prominncia de bandes influenciades pel pop guitarrstic britnic dels anys 60 i 70. Tot i que aquestes bandes en conjunt no tenien un so que les agrupara, van ser calificades per la prensa especialitzada com una 'escena' i posteriorment com un moviment cultural. Blur i Oasis sn considerats generalment com els dos grups ms importants d'aquesta escena, tot i que hi ha diverses bandes associades amb el britpop a diversos nivells, com ara Suede, Pulp, Dodgy, Ocean Colour Scene, Supergrass, The Verve i Radiohead.

El moviment es va desenvolupar com una reacci contra diverses tendncies musicals i culturals a finals dels anys 80 i principis dels 90. L'acid house i l'xit de la msica Hip hop van portar a un inters renovat per les canons guiades pel ritme i el groove, amb portant al que es va denominar so Madchester. En aquest moment, la msica de guitarres ms tradicional es va deixar de costat. El moviment del shoegazing de finals dels anys 80 i principis dels 90 tamb va anar en contra de la tendncia a base de produir canons llargues, repetitives i psicodliques, molt influenciades per grups com ara Jesus and Mary Chain i My Bloody Valentine.  

La major "anti-influncia" del Britpop va ser, per, el grunge. Durant l'poca d'invasi de bandes americanes liderada per Nirvana, Mudhoney, Pearl Jam, Soundgarden i Alice in Chains, alguns grups britnics van intentar emular el so grunge. Altres van continuar amb el so Madchester, com a part del moviment baggy. Gran part de la premsa musical britnica, per, va continuar aclamant bandes americanes ms establertes, com Dinosaur Jr i Sonic Youth.

 Arrels i influncies .
Els grups de Britpop estaven molt influenciat per la msica de guitarres britnica dels anys 60 i 70, perticularment les dos parts del que es va anomenar British Invasion: els rockers com ara The Beatles i The Rolling Stones i els seus contemporanis Mods com The Who, The Kinks, i The Small Faces.  Tamb van rebre influncia dels artistes de glam dels anys 70 i 80, com ara David Bowie i T. Rex i els artistes de punk i new wave com The Sex Pistols, The Clash, Duran Duran , The Jam, i Buzzcocks.


Les bandes de Indie dels anys 80 i principis dels 90, especialment The Smiths, Jesus and Mary Chain, i James van ser els avantpassats directes del Britpop. El so Madchester tamb va tenir gran influncia, comandat per The Stone Roses, The Happy Mondays, i Inspiral Carpets (pels quals el component d'Oasis Noel Gallagher havia treballat durant alguns anys).  Potser una influncia indirecta va ser la msica pop independent agrupada sota l'escena C86. De fet, moltes bandes que desprs van ser catalogades com a Britpop, com ara Primal Scream, van comenar com a bandes de C86.

Tot i la manca d'inters en les msiques shoegazing i grunge que carcteritzen l'estil, alguns elements d'aquestes es van acabar incorporant a certs sectors del Britpop. Per exemple, Noel Gallagher ha expressat el seu inters per la banda Ride (fins al punt d'incloure el seu lder, Andy Bell, a Oasis). O el cas de Martin Carr, de The Boo Radleys, que sempre ha parlat de Dinosaur Jr com a una influncia important al seu treball.

Tot i que el moviment es va popularitzar al voltant de 1994, no est clar quan va comenar en realitat. Donada la seua influncia en sons posteriors, l'lbum The Stone Roses, publicat el 1989, es cita sovint com al primer lbum de Britpop. Noel Gallagher sempre ha afirmat, per, que l'lbum de debut de The La's, del 1990, va ser el que comen l'estil. Altres donen aquest mrit a Definitely Maybe, d'Oasis (1994), el debut de Suede, o el disc que port a la fama a Blur, Modern Life Is Rubbish (1993),.

 (Anys 90) Histria .
 (1991 1993) El padr del mod i  Modern Life is Rubbish .

Paul Weller s freqentment citat com a iniciador del moviment. Els seus lbums en solitari Paul Weller (1991) i Wild Wood (1993) estan considerat com als que li donaren fora al moviment. La seua influncia soibre el Britpop, juntament amb l'associaci amb la reaparici de la msica mod li han fet merixer el sobrenom de "The Modfather", un joc de paraules entre "Godfather" (padr) i "Mod". A ms de guiar als altres grups amb els seus discs, Weller tamb ha tocat amb diverses bandes de Britpop. Simon Fowler i Damon Minchella d'Ocean Colour Scene han sigut components de la seua banda d'acompanyament, i Weller va tocar la guitarra a una de les canons ms significatives d'Oasis, "Champagne Supernova".

Una altra banda clau per a l'inici del moviment va ser Blur. Mentre Paul Weller va aportar l'element de la cultura pop al que desprs seria el Britpop, Blur van captar l'atenci dels medis als inicis amb el seu primer xit a les llistes, l'lbum de 1993 Modern Life Is Rubbish. L'lbum allunyava lentament el so de Blur de la msica dance shoegazing del seu debut Leisure cap a un so pop influenciat per bandes com The Kinks. Vist amb la pespectiva del temps, les composicions i so de Modern Life Is Rubbish contenien molts dels temes lrics, canvis d'acords, harmonies i forma de cantar decididament britnica que desprs es reconeixerien com a  "Britpop".

L'escena Mod de mitjans dels anys 1960s i principis dels 80 va tindre una influncia molt important en algunes bandes, les ms populars de les quals van ser Blur, Ocean Colour Scene, Menswe@r i, en menor grau, Oasis, tant en termes d'influncia musical (particularment The Kinks, The Who i The Small Faces) o moda (es va renovar l'xit del dissenyador Ben Sherman, per exemple).

 (1994 1996) El Britpop i la "Cool Britannia"  .
El terme "Britpop" es va usar primerament al 1987 (a la revista Sounds, ho va fer el periodista, lder de Goldblade i crtic de televisi John Robb referint-se a bandes com The La's, Stone Roses, Inspiral Carpets i The Bridewell Taxis). El terme"Britpop" es va popularitzar al mateix temps que el de "Britart" (que es referia al treball d'artistes britnics moderns com ara Damien Hirst). No obstant aix, no va ser fins l'any 1994 quan el terme va entrar a la conscincia collectiva, quan es va comenar a usar a la premsa especialitzada, sobretot a les revistes NME, Melody Maker, Select i Q. El segent pas va ser que la paraula passs a l'mbit general. A est ben exemplificat per un article a The Guardian on els editors del diccionari Oxford English Dictionary declaraven "Britpop" com la nova paraula que millor exemplificava 1995.

L'abril de 1993, la revista Select va ajudar a augmentar el ja de per si alt orgull britnic posant a la seva portada al lder de Suede Brett Anderson amb una Union Jack de fons amb la frase "Yanks go home!" ("Yankis, marxeu a casa"). L'exemplar incloa articles sobre Suede, The Auteurs, Denim, Saint Etienne i Pulp. Durant els segents tres anys, altres grups de Britpop van dominar els setmanaris britnics: Mansun, Elastica, Echobelly, Sleeper, Supergrass, Primal Scream, The Auteurs, The Boo Radleys, Pulp, Cast (un grup format per John Power, antic baixista de The La's), The Bluetones, Black Grape, Torrindale, Space i The Divine Comedy. Alguns d'ells eren nous, altres com ara Boo Radleys i Dodgy tenien bandes establertes que es van beneficiar de l'associaci amb el moviment. 

Desprs d'a els primers reconeixements per part de la premsa van venir en forma del que el NME havia anomenat New Wave of New Wave (o 'NWONW'), tot i que aquest nom va ser aplicat inicialment a sons derivats del punk com ara els d'Elastica, S*M*A*S*H i These Animal Men. Tot i que les darreres 2 bandes van desaparixer aviat, la premsa inicialment reticent a reconixer els grups posteriors, com ara Oasis, Shed Seven i Whiteout, i van continuar recolzant grups ms punk, amb un so ms agressiu. Tot i aix, la publicaci de nou material de The Charlatans i Inspiral Carpets aquell any (havent retornat desprs d'alguns discs ms pobres) va fer que els sons ms meldics guanyaren protagonisme. Alguns grups de so ms antic que van tornar a tindre acceptaci al "mainstream" van ser Ocean Colour Scene i el grup de l'ex-Happy Mondays Shaun Ryder, Black Grape.

El moviment no noms reflexava un nou estil musical, sin tamb un orgull britnic renovat, aix com la imatge i fama aportada pels medis especialitzats britnics. Aix va ser l'anomenat Cool Britannia. Suede (coneguts a Amrica com a "London Suede") va ser la primera de les bandes basades en guitarres que va ser acceptada pels medis britnic com una veritable resposta britncia al so grunge de Seattle. El seu auto-titulat lbum de debut es va publicar el mar de 1993, i es va convertir en l'lbum ms rpid en vendres en la histria del Regne Unit. Aquest rcord seria batut posteriorment per Oasis ambDefinitely Maybe.


El 1995 el moviment Britpop va arribar al seu znit. La famosa "batalla de bandes"  pel ttol de "reis del Britpop" estava encapalada per dos grups: els germans Noel i Liam Gallagher (Oasis) representant el nord d'Anglaterra, i Damon Albarn i Alex James (de Blur) representant el sud. El punt lgid d'aquesta guerra no declarada va arribar quan, en una operaci de mrqueting realitzada sense el coneixement de les bandes, el senzill d'Oasis "Roll With It" i el de Blur "Country House" van ser publicats el mateix dia. Aquest fet va captar l'atenci dels mitjans i del pblic, arribant a aparixer fins i tot a les notcies de la BBC. Amb aquesta batalla, altres temes van quedar en segon pla, com ara el tema ms fams de Pulp, "Common People" i els temes de Suede "Trash" i "Beautiful Ones".

Al final, Blur va guanyar aquesta batalla, venent 274,000 cpies front a les 216,000 d'Oasis (van ser nmero 1 i 2 de les llistes d'xits, respectivament). No obstant aix, a llarg termini, l'lbum d'Oasis (What's the Story) Morning Glory va guanyar el vot popular contra el de Blur, The Great Escape, venent 4 vegades ms. Al Regne Unit, (What's the Story) Morning Glory va passar un total de 3 anys a les llistes de vendes, arribant a vendre 18 milions de cpies i convertint-se en el segon lbum britnic ms venut de tots els temps. A ms, est considerat l'lbum definitiu de Britpop.

Durant aquest temps el nou electorat va veure l'emergncia del jove lder del Labour Party (partit laborista), Tony Blair. Blair es va convertir en la nova cara dels somnis i desitjos de la contracultura britnica, i molts grups com Oasis i Blur l'admiraven. De fet, Noel Gallagher fins i tot va aparixer a alguns mtins oficials expressant el seu suport a la campanya de Blair.

Junt amb Oasis, Blur, Pulp i Suede, 1995 va ser l'any que en qu es van publicar altres senzills d'xit d'altres bandes de Britpop que, en una visi collectiva, capten l'essncia i l'actitud del moviment Cool Britannia. Algunes d'aquestes bandes eren Supergrass (I Should Coco), Cast (All Change) and Radiohead (The Bends). El moviment "Cool Britannia" tamb estaba simbolitzat per himnes alegres, estivals de so rotundament pop com ara "Staying Out for the Summer" de Dodgy, "Alright" de Supergrass, "Inbetweener" de Sleeper, "Wake Up Boo" de The Boo Radleys' i "Great Things" d'Echobelly. Tamb va ser l'any en qu es va publicar els segon lbum del grup The Verve, A Northern Soul. L'lbum no va tenir relevncia comercial (tot i que la crtica el va aclamar), i la banda es va separar. Noms es reformarien l'any 1997 pel seu ltim lbum, Urban Hymns.

Els medis britnics van seguir explotant el moviment, arribant a anomenar-lo "Third British Invasion" ("la tercera invasi britnica"), donada la seua massiva popularitat i donat que els seus grups representaven unes influncies musicals en concret, el que portava a ficticis enfrontaments entre bandes (com el cas d'Oasis i Blur) que recordaven a altres temps (sobretot a la primera "invasi britnica" i la competncia entre The Beatles i The Rolling Stones).

L'xit del Britpop a 1995 va continuar durant l'estiu de 1996, en part grcies a noves publicacions per part d'Ocean Colour Scene (Moseley Shoals), Suede (Coming Up) i Dodgy (Free Peace Sweet) i a una actuaci legendria de 2 nits d'Oasis al Knebworth Park. Els Brit Awards van ser una celebraci del britpop, ja que molts dels nominats eren bandes de Britpop. A ms, la cerimnia va alimentar la rivalitat entre Blur i Oasis. Quan Oasis va guanyar el premi a "Millor lbum britnic", els germans Gallagher van burlar-se de Blur cantant una pardia del major xit de Blur, "Parklife", amb Liam Gallagher canbiant la lletra a "Shite-Life" ("Vida de merda"). Oasis tamb va guanyar el premi de "millor video" per "Wonderwall". Aquests premis havien sigut guanyats per Blur l'any anterior. A ms, Paul Weller va guanyar el premi a "Millor artista mascul" (per segon any consecutiu) i Supergrass van ser reconeguts com a "artistes revelaci", premi que Oasis havia guanyat l'any anterior. La ceremnia va estar plena d'artistes de Britpop, per va ser el lder de Pulp Jarvis Cocker qui va marcar la diferncia quan va entrar a l'escenari durant l'actuaci de Michael Jackson i va ensenyar el cul. Cocker va ser arrestat per posat en llibertat sense crrecs.

Tot i que la majoria de bandes associades amb el britpop eren angleses, hi havia excepcions. Super Furry Animals, Catatonia, Gorky's Zygotic Mynci, Manic Street Preachers i Stereophonics eren gallesos. Altres com The Gyres, The Supernaturals, Travis i Belle and Sebastian eren escocesos. Fins i tot va existir un moviment dins la premsa local gallesa que va denominar les seues bandes com a "Cool Cymru" o "Cool Caledonia" (en oposici a "Cool Britannia"). Tot i les acusacions de qu el britpop tendia a centrar-se en bandes del sud (tipificades per Blur, Supergrass o Menswe@r), el moviment i la histria del Britpop va unir totes les illes britniques a nivell de creaci, i fins i tot Europa sencera a nivell de pblic.

El moviment tamb va exercir un breu perode d'hegemonia cultural, amb la pelcula de 1996 Trainspotting i la seua banda sonora centrada en aquesta msica (amb Blur, Elastica, Pulp i Sleeper), la msica d'Ocean Colour Scene al programa de Chris Evans TFI Friday i la pelcula Lock, Stock and Two Smoking Barrels.

 (1997 1999) Deceleraci del moviment .
Cap al final de 1996 la histria va anar disminuint. Aix es va deure, en gran part, a que la vida plena d'alcohol i drogues de les bandes no va permetre una creaci musical que satisfera les altes expectatives creades a nivell artstic. Bandes com ara Blur, Oasis i Suede van rebre molta atencio dels mitjans pel seu us desproporcionat d'alcohol i/o drogues. El 1997 molts dels lbums publicats van ser decepcionants, sense conservar la qualitat ni l'esperit i el so del moviment. Els liders del moviment, Oasis i Blur, van ser la clau que va acabar amb el britpop. El tercer lbum d'Oasis, Be Here Now, tot i que va atraure a molt de pblic i es va vendre b, no va aconseguir ms que males crtiques a causa del seu so tancat i sobreprodut, que anys ms tard Noel Gallagher descriuria com "Massa pols blanc a un estudi". L'lbum autotitulat de Blur es va rebre b per part de la crtica, perqu reflexava una evoluci al so de la banda (al contrari que Oasis), per els seus fans van rebre d'una forma bastant freda aquesta evoluci. El grup (que va deixar d'estar guiat pel cantant Damon Albarn per a estar-ho pel guitarrista Graham Coxon) va deixar el seu antic so per assimilar les influncies del lo-fi americ, sobretot de la banda Pavement. No va ser fins al seu segon single, "Song 2", que Blur van tornar al ms alt de les llistes britniques. 


No obstant aix, mentre els grups establerts anaven perdent qualitat, l'atenci es va centrar en altres grups com ara Radiohead o The Verve, que anteriorment no havien atret els mitjans. Radiohead va tindre xit comercial amb el seu senzill de 1993 "Creep" i l'xit comercial i de crtica amb l'lbum de 1995 The Bends. Aquestes dues bandes, sobretot Radiohead, mostraven influncies ms esotriques dels anys 60 i 70, no tan conegudes com les dels altres grups de Britpop. Quan el moviment feia signes d'acabar-se, Radiohead i The Verve van publicar els seus dos respectius lbums que marcaren 1997: OK Computer i Urban Hymns, tots dos ampliament aclamats.

Quan el moviment comenava a frenar-se, molts grups van perdre fora. Tot i que alguns van obtenir xit amb lbums ms atrevits (com va ser el cas de Pulp amb This Is Hardcore, Supergrass amb In It for the Money i Cornershop amb When I Was Born for the 7th Time), molts grups van trobar que la pressi era massa gran i es van separar, o simplement van desaparixer de la vida pblica. Elastica van caure en les drogues i no van publicar el seu segon disc fins 1999 (el primer va ser el 1995). Menswear tamb es van separar sense arribar a publicar un segon lbum. Altres, com ara Cast, Ocean Colour Scene i Shed Seven van seguir publicant discs, per el seu xit comercial va disminuir rpidament. Igualment, tots els nous grups que van signar contractes discogrfics durant la febre del Britpop van fallar en la seua part comercial.

Cap al final de la dcada, el moviment es va acabar. Blur va seguir allunyant-se del Britpop amb els seus discs, despedint al productor durant molts anys Stephen Street i al guitarrista Graham Coxon. Un parell d'anys desprs de ser despedits, Coxon es va unir a amb Street per a publicar els seus discs de ms xit en solitario. Oasis va continuar sent popular entre la seua base de fans per van entrar en un perode d'inactivitat desprs de Be Here Now. Mentre gravaven la seua continuaci el 1999, van despedir als seus membres fundadors Bonehead i Guigsy. El 2004 el seu bateria de tota la vida Alan White va deixar el grup, fent que els germans Gallagher fossin els nics membres originals. Suede va publicar dos lbums ms el 1999 i el 2002, abans de separar-se el 2003. Pulp no va publicar la continuaci del seu lbum de 1998 This Is Hardcore fins el 2001, amb We Love Life, desprs del qual van entrar en un perode d'inactivitat del que encara no han eixit. Radiohead, que mai van ser una banda molt associada al moviment, van eliminar durant els seus segents lbums tota referncia a l'estil del Britpop. The Verve, desprs de perdre el seu guitarrista Nick McCabe, tamb es va separar, tot i que el seu lder Richard Ashcroft es va forjar posteriorment una carrera d'xit en solitari. Tot i la caiguda del Britpop, bandes com Oasis, Radiohead, Blur i Supergrass van continuar fent msica i encara tenen relativa popularitat entre fans i crtics. 

El perode va ser rematat per la desfeta de Creation Records, probablement una de les forces directrius de l'estil, el 1999. Vivint de la bombolla creada per Oasis que havia impedit que el segell quebrs, va entrar en un perode vanits que va veure l'aparici a la discogrfica d'artistes desastrosos des del punt de vista de crtica i pblic, com ara el Rastafari blanc Mishka i un envellit Kevin Rowland.

(Dcada del 2000) Llegat.
Apart de la seua contribuci a la cultura en general durant i desprs del perode, les primeres formacions de grups posteriors es van crear durant l'poca daurada del Britpop. Exemples d'aix sn The Libertines (que donarien peu a la segent banda del seu lder Pete Doherty, Babyshambles), Kaiser Chiefs (com a Parva) and Hard-Fi (com a Contempo), totes formades durant finals dels anys 90 i principis de la dcada del 2000. Aix es pot veure com una continuaci de l'evoluci del mateix gnere, com s el cas dels "nous pics" (per exemple Coldplay, Embrace, Keane,...). Altres exemples sn  Athlete, Muse i Kasabian.

Veure tamb.


Referncies.
 David Cavanagh, The Creation Records Story: My Magpie Eyes Are Hungry for the Prize, 2001;
 John Harris, Britpop!: Cool Britannia and the Spectacular Demise of English Rock, 2004;
Enllaos externs.
  All Music Guide entry for Britpop;
  BBC News article on Britpop's 10th anniversary;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82352" title="Comunicat de Berln" nonfiltered="2679" processed="2674" dbindex="32847">
El Comunicat de Berln va ser la declaraci sorgida arran de la cimera de ministres d'educaci, responsables del procs de convergncia cap a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, celebrada a Berln (Alemanya) el 19 de setembre de 2003.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82354" title="Josep Pin i Soler" nonfiltered="2680" processed="2675" dbindex="32848">

Josep Pin i Soler (Tarragona, 1842 - Tarragona, 1927) fou un prosista, traductor i dramaturg del moviment realista. Va estudiar magisteri a Tarragona i ms tard es va traslladar a Madrid per cursar la carrera de Filosofia i Lletres, per va haver d exiliar-se. La seva obra ms coneguda s La famlia dels Garrigas.

Biografia. 
Nascut l'11 de maig de 1842 a Tarragona, va estudiar-hi magisteri i ms tard es va traslladar a Madrid per cursar la carrera de Filosofia i Lletres, per, havent participat en els avalots de la Nit de Sant Daniel (1865), va haver d exiliar-se. A Marsella, la primera localitat en qu es va installar i on va fer d arquitecte desprs de treballar en diversos oficis, va escriure els seus primers textos: "Quadros de costums martimes", que va enviar al diari tarragon  La Prensa , i la seva primera novella, obra amb la qual inici una trilogia que es public a Catalunya disset anys desprs, grcies a Josep Yxart, quan torn al pas l any 1887: La famlia dels Garrigas (1887), Jaume (1888) i Nobe (1889). Sn els ttols que l han consagrat com a narrador. Alcia (que va ser premiada el 1921 pel Centre de Lectura de Reus) i el breu conte '"Lo miracle del Tallat"' (1898) completen la seva obra narrativa. El 1899 es va installar a Barcelona, on va treballar en l administraci de les industries Gell. A partir del 1890 va comenar a escriure teatre: Sogra i nora (1890), La viudeta (1891), La sirena (1891), La tia Tecleta (1892), La baronessa o b Nau sense tim (1917) sn els ttols ms celebrats, seguits per Alcia o b parsits (1921), Castell-Florit (1921) i encara el trptic Poruga, Bibiana i Ariana abandonada, La pau reparada, L enveja i afinitats. El seu teatre representa, fonamentalment, la incorporaci al catal de la comdia burgesa, el drama histric i el drama rural. Va recollir les seves impressions de viatger a Vria I (1903), Vria II (1905) i Orient, Vria III (1906). Va publicar tamb Regles morals i de bona criana (1892), Problemes d escacs (1899) i Libro de la patria (1923), on va exposar la seva actitud conservadora i espanyolista, que mantigu tota la vida malgrat l aventura progressista de joventut. El 1913 va publicar al  Diario de Reus  una Protesta contra les Normes Ortogrfiques. Al final de la seva vida va dedicar una especial atenci a l obra aliena: va publicar un recull de Sonets d uns i altres (1904) i 10 volums que va denominar  Biblioteca d Humanitats  traduts al catal per ell: Elogi de la follia, Colloquis i el Llibre de civilitat pueril d Erasme; la Utopia de Th. More; Els llinatges de la noblesa d Espanya d A. Agust; i El prncep i Comdies i poemes de Maquiavel. Va ingressar a l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona (1912) i a la de la Llengua Catalana (1917) i presid els Jocs Florals de Barcelona el 1917. Pstumament foren publicats els seus Comentaris sobre llibres i autors (1947), molt interessants per la llibertat de criteri i el coneixement directe i personal que suposen.

Obres. 

La famlia dels Garrigas (1887),
Jaume (1888) ;
Nobe (1889).
Alcia (premiada el 1921 pel Centre de Lectura de Reus) ;
Lo miracle del Tallat (1898) ;
Sogra i nora (1890),
La viudeta (1891) ;
La sirena (1891);
La tia Tecleta (1892);
La baronessa o b Nau sense tim (1917)  ;
Alcia o b parsits (1921) ;
Castell-Florit (1921);
Poruga, Bibiana i Ariana abandonada, ;
La pau reparada, ;
L enveja i afinitats;
Sonets d uns i altres (1904);
Comentaris sobre llibres i autors (1947);

Enllaos externs.
 Biografia a l'Enciclopdia Catalana;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82357" title="Gavina de lava" nonfiltered="2681" processed="2676" dbindex="32849">

La gavina de lava (Larus fuliginosus) s una gran gavina, possiblement relacionada amb la gavina capnegra americana (Larus atricilla). s una de les gavines ms rares del mn i la seva poblaci, exclusivament situada a les illes Galpagos, s'estima en unes 400 parelles. La poblaci ms densa s'observa a la badia Academy, a l'illa de Santa Cruz.

El plomatge adult, que s'adquireix durant el tercer anys de vida, consisteix en un cap negre, ales negres i cos gris fosc, amb un abdomen lleugerament ms pllid. El pic i les potes sn negres i l'interior de la boca s vermells. s caracterstic un anell de color blanc al voltant de l'ull. Els joves sn molt ms marronosos.

s una espcie molt territorial que ataca a qualsevol intrs dins la seva zona de nidificaci. Aquesta nidificaci s sempre solitria i pon dos ous de color olivaci, ben camuflats, i amb un perode d'incubaci de 30 dies, normalment en alguna depressi a la vora d'un estany o a la sorra de la platja. El seu crit, semblant a una riallada, s fcilment reconeixible.

La seva alimentaci, com la majoria de gavines, s carronyera, tot i que tamb captura petits peixos a la superfcie del mar i pot menjar ous d'altres aus marines o d'iguanes.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82360" title="Alfons de Borb-Dues Siclies (comte de Caserta)" nonfiltered="2682" processed="2677" dbindex="32850">


Alfons de Borb-Dues Siclies, comte de Caserta (Caserta 1841 - Cannes 1934). Comte de Caserta, Prncep de les Dues Siclies i Cap de la Casa Reial de les Dues Siclies des de l'any 1894 i fins a l'any de la seva mort. Pels reialistes legitimistes fou Alfons I de les Dues Siclies.

Nascut al Palau Reial de Caserta el dia 28 de mar de l'any 1841, essent fill del rei Ferran II de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria. El prncep era nt del rei Francesc I de les Dues Siclies i de la seva segona muller, la infanta Maria Isabel d'Espanya; mentre que per via materna ho era de l'arxiduc Carles Llus d'ustria i de la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg.

Educat en l'ambient cortes del Regne de les Dues Siclies, es cas el dia 8 de juny de l'any 1868 a Roma amb la princesa Maria Antonieta de Borb-Dues Siclies. Maria Antonieta pertanyia a la Casa Reial de les Dues Siclies i era filla del prncep Francesc de Borb-Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Isabel d'ustria-Toscana. La parella tingu dotze fills:

SAR el prncep Ferran de Borb-Dues Siclies, nascut a Roma el 1869 i mort a Lindau (Alemanya) el 1960. Es cas amb la princesa Maria de Baviera.

SAR el prncep Carles de Borb-Dues Siclies, nat a Gries el 1870 i mort el 1949 a Sevilla. Es cas en primeres noces amb la infanta Maria de la Merc d'Espanya i en segones npcies amb la princesa Llusa d'Orleans.

SAR el prncep Francesc de Paula de Borb-Dues Siclies, nat a Rorschach el 1873 i mort a Pars el 1876.

SAR la princesa Maria Immaculada de Borb-Dues Siclies, nascuda a Cannes el 1874 i morta a Muri el 1947. Es cas amb el prncep Joan Jordi de Saxnia.

SAR la princesa Maria Cristina de Borb-Dues Siclies, nascuda a Cannes el 1877 i morta a Saint Gilgen el 1947. Es cas amb l'arxiduc Pere Ferran d'ustria-Toscana.

SAR la princesa Maria Pia de Borb-Dues Siclies, nascuda a Cannes el 1878 i morta a Mandelieu el 1973. Es cas amb el prncep Llus del Brasil.

SAR la princesa Maria Josepa de Borb-Dues Siclies, nascuda a Cannes el 1880 i morta el 1971 a Cannes.

SAR el prncep Genaro de Borb-Dues Siclies, nascut el 1882 a Cannes i mort a Cannes. Es cas amb la comtessa Beatriu Dorothy Bordessa, comtessa de Villa Colli.

SAR el prncep Rainier de Borb-Dues Siclies, nat el 1883 a Cannes i mort a La Combe el 1923. Es cas amb la comtessa Karoline Zamoyska, de l'aristocrcia polonesa.

SAR el prncep Felip de Borb-Dues Siclies, nascut a Cannes el 1885 i mort el 1949 a Sant Joan de Nova Brunsvic al Canad. Es cas en primeres npcies amb la princesa Maria Llusa d'Orleans i en segones npcies amb Odette Labori.

SAR el prncep Francesc d'Asss de Borb-Dues Siclies, nat a Cannes el 1888 i mort el 1914.

SAR el prncep Gabriel de Borb-Dues Siclies, nat a Cannes el 1897 i mort a Itu (Brasil) el 1975. Es cas en primeres npcies amb la princesa Malgorzata Czartoryski i en segones npcies amb la princesa polonesa Cecilia Lubomirska.

Alfons arrib a ser cap de la casa reial de les Dues Siclies arran de la mort sense descendncia del seu germ gran, el rei Francesc II de les Dues Siclies. Alfons i el seu fill Ferran foren cap indiscutits de la Casa; ara b, a partir de 1960 hi han hagut dos candidats a cap de la Casa de les Dues Siclies.

Alfons mor l'any 1934 deixant com a hereu el seu fills Ferran (III).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82362" title="Patrcia Bargall" nonfiltered="2683" processed="2678" dbindex="32851">
Patrcia Bargall s una actriu catalana coneguda especialment per la seva aparici en un serial de televisi.

Aquesta jove actriu catalana va estudiar interpretaci a l'Estudi Nancy Tun, de Barcelona. Va fer el seu debut a la petita pantalla a El cor de la ciutat, la coneguda srie de Televisi de Catalunya. Posteriorment i un cop va haver deixat la srie, ha debutat al teatre. Fins al 18 de maig de 2006 coprotagonitzava "El Arquitecto y el Emperador" al Versus Teatre de Barcelona.

Del setembre del 2006 fins al gener del 2007 va interpretar el paper de Eva a la srie Mar de fons de TV3. L'any 2008 va interpretar el paper d'Iris a la srie Zoo de TV3.

Enllaos externs.
Enmig de la Mar Curis bloc dedicat a la Patrcia Bargall. Moltes imatges i comentaris.
Entrevista al programa Silenci? Entrevista que el programa Silenci? va fer a la Patrcia al maig de 2006.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82367" title="Eugen d'Albert" nonfiltered="2684" processed="2679" dbindex="32852">

Eugen Francis Charles d'Albert (10 d'abril 1864 - 3 de mar 1932) fou pianista i compositor originari d'Esccia que va desenvolupar la seua carrera a Alemanya.

D'Albert va nixer a Glasgow de pare franco-itali, Charles d'Albert, un compositor de msica per a ballet, i de mare anglesa. Mai va parlar l'angls amb fludesa i es considerava a si mateix alemany.

Msic autodidacta, ben jove guany una beca del Royal College of Music de Londres i va marxar a Viena on va ser alumne de Hans Richter. A Weimar va ser alumne de Franz Liszt, del qual va deixar obra enregistrada en alguna gravaci fonogrfica antiga, d'entre les quals destaca la Sonata en Si menor. Va adquirir una gran reputaci com a pianista, instrument del qual se'l considerava un virtus, i hagu de lluitar per tal que hom li reconeguera la seua tasca com a creador. La seua producci inclou una simfonia, dos quartets de corda, dos concerts per a piano i orquestra, un concert per a violoncel i orquestra, i algunes peres, lieder i obres per a piano. Va casar-se sis vegades. Una de les seues esposes va ser la pianista/cantant/compositora veneolana Teresa Carreo.

El 1895 acced al lloc de director de l'pera de Weimar en substituci de Richard Strauss.

La seua pera Tiefland basada en el drama Terra baixa de l'escriptor catal ngel Guimer, s'ha mantingut en el repertori internacional, principalment als pasos de parla alemanya. El seu estil s una barreja original de verisme i wagnerisme. El tema li va ser suggerit pel director artstic de l'pera de Dresden, Ernst von Such.

Liebesketten (1912) es basa a La filla del mar, tamb de Guimer.

 Obres .
 peres .
 Der Rubin (1893);
 Ghismonda (1895);
 Gernot (1897);
 Die Abreise (La partida) (1898);
 Kain (1900);
 Der Improvisator (1902);
 Tiefland (1903);
 Flauto solo (1905);
 Tragaldabas (1907);
 Izyl (1909);
 Die verschenkte Frau (1912);
 Liebesketten (1912);
 Die toten Augen (Els ulls morts) (1916);
 Der Stier von Olivera (1918);
 Revolutionshochzeit (1919);
 Scirocco (1921);
 Mareike von Nymwegen (1923);
 Der Golem (1926);
 Die schwarze Orchidee (L'orqudia negra) (1928);
 Die Witwe von Ephesos (1930);
 Mister Wu (1932);

 Obres orquestrals .
 Concert per a piano i orquestra No. 1 en Si menor Op. 2 (1884);
 Simfonia en Fa major Op. 4 (1886);
 Esther Op. 8 (1888);
 Concert per a piano i orquestra No. 2 en Mi major Op. 12 (1893);
 Concert per a Violoncel i orquestra en Do major Op. 20 (1899);
 Aschenputtel. Suite Op. 33 (1924);
 Preludi Simfnic a Tiefland Op. 34 (1924);

 Msica de Cambra .
 Suite en Re menor per a piano Op. 1 (1883);
 Vuit peces per a piano Op. 5;
 Quartet de corda No. 1 en La menor Op. 7 (1887);
 Sonata per a piano en Fa sostingut menor Op. 10 (1893);
 Quartet de corda No. 2 en Mi bemoll major Op. 11 (1893);

 Msica Vocal .
 Der Mensch und das Leben Op. 14 (1893);
 Seejungfrulein Op. 15 (1897);
 Wie wir die Natur erleben Op. 24 (1903);
 Mittelalterliche Venushymne Op. 26 (1904);
 An den Genius von Deutschland Op. 30 (1904);
 d'Albert tamb escrigu un total de 58 lieder per a veu i piano, publicades en 10 volums.

 Bibliografia .
Raupp, Wilhelm. Eugen d'Albert. Ein Knstler- und Menschenschicksal. Leipzig: Koehler und Amelang. 1930.

Pangels, Charlotte. Eugen d'Albert : Wunderpianist und Komponist : eine Biographie. Zrich ; Freiburg i Br. : Atlantis Musikbuch-Verlag. 1981. ISBN 3761105959. 

Andrs Batta. pera: Compositores. Obras. Intrpretes. Barcelona: Equipo de Edicin, S.L. 2000. ISBN 3-8290-2830-X

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82368" title="Ilergets" nonfiltered="2685" processed="2680" dbindex="32853">


Els ilergets eren un dels pobles que ocupaven part de la pennsula Ibrica abans de l'arribada dels romans. El seu substrat tnic estava constitut, molt probablement, per indgenes provinents de l'Edat del Bronze i algunes de les tribus indoeuropees que van ocupar la pennsula en el primer millenni aC, possiblement celtes i lgurs.

Estaven ubicats a la zona la qual seria conegut posteriorment com la Tarraconense, des del Baix Urgell fins al riu Ebre, ocupant el que en l'actualitat sn les provncies d'Osca i de Lleida, ocupant les riques conques del riu Segre, el Cinca i l'Alcanadre, encara que la inestabilitat de les fronteres a la zona ha portat a trobar senyals de la seva presncia durant llargs perodes de temps a l'actual provncia de Saragossa i el nord de Castell, on pressionaven els edetans.

La seva societat poltica estava fonamentada en l'existncia d'un Rei (reietons a les crniques romanes), molt jerarquitzada amb oligarquies que mantenien l'estructura social i un fort component militar. Se sost la tesi que era una societat molt avanada a l'arribada dels romans i que eren bons comerciants. Algunes ciutats grans semblaven disposar d'una certa autonomia amb rgans de govern a tall de cries a partir del segle I aC, encara que b podrien estar infludes pel procs de romanitzaci accentuada a partir del 195 aC.

La seva capital era Atanagrum, la ubicaci exacta de la qual es desconeix. Una altra ciutat important era Ilerda, tamb denominada Iltirta o Iltirda, (l'actual Lleida), i que en determinats moments va ser tamb capital, arribant a considerar-se en alguns perodes com la ciutat ms gran a la pennsula al nord de Sagunt, una altra ciutat era Mendiculea.

La seva economia estava basada en la ramaderia i el cultiu de gra. S'han trobat molins manuals giratoris. Va ser molt important el desenvolupament de la metallrgia, l'orfebreria i la indstria txtil. La cermica tenia components fenicis i grecs, amb motius ornamentals geomtrics. Usen la moneda, de bronze i de plata, almenys des del segle III aC, la qual cosa va afavorir el comer i la captaci d'impostos.

La seva figura ms notable va ser el rei Indbil (h 258 aC -205 aC) que com a aliat de Cartago, va sostenir diversos enfrontaments amb els romans durant les Guerres Pniques. La ubicaci estratgica del territori dels ilergets va afavorir les seves aliances amb Roma o Crtago (gaireb sempre amb aquesta ltima), encara que s'afirma en l'actualitat de manera unnime que l'autntic inters dels ilergets i els seus cabdills era afavorir els seus propis interessos, defensar el seu poble i estendre's ms enll de les seves fronteres conquerint els pobles vens al marge de les dues grans potncies de la Mediterrnia occidental del moment.

A ms de les batalles on Indbil i Mandoni, lloctinent d'aquell, van intervenir, els ilergets encara es van revoltar en el 195 aC contra Roma i van haver de ser sotmesos per Cat. A partir d'aquest moment comena la decadncia d'aquest poble que en el 192 aC ha de demanar a Roma ajuda per defensar-se dels seus vens, sotmesos ja a vassallatge rom els seus reis i eliminades les defenses de les ciutats.

El jaciment arqueolgic d'un assentament ilerget que ms informaci ha ofert sobre la histria d'aquest poble, a ms de les obres dels autors antics romans, s la de La Pedrera de Vallfogona

Enllaos externs.
 Museu d'arqueologia de Catalunya. La ruta dels ibers: El pas dels ilergets.
Mapa detallat dels pobles d'Ibria pre-romans (200aC);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82377" title="Marc Aureli" nonfiltered="2686" processed="2681" dbindex="32854">



Marc Aureli (emperador Cesar Marcus Aurelius Antoninus Augustus, nascut Marcus Annius Catilius Severus i per casament Marcus Annius Verus va nixer el 26 d'abril del 121 i va morir el 17 de mar del 180. Fou emperador del 161 al 180 succeint a Anton Pius, juntament amb son germ (i fill adoptiu d'Anton Pius) Luci Aureli Ver.

Marc Aureli i Luci Aureli Ver van governar en bona harmonia (Ver va morir el 169). El 175 va crrer el rumor de la mort de Marc Aureli i el general Avidi Casi, vencedor dels parts, es va proclamar Emperador a l'Orient. Una vegada coneguda la falsedat del rumor, quasi va ser assassinat per un dels seus oficials.

Marc Aureli va reprendre la decisi d'Adri d'establir quatre Jutges Suprems per damunt dels tribunals locals, que havien estat suprimits per Anton Pius. Tamb va fer ms hum el dret civil i penal. Va prohibir que governessin les provncies magistrats originaris de les mateixes.

L'any 168 un horda de moros procedents de Mauritnia, va penetrar a la provncia Btica; el governador de la Tarraconense va assumir el govern de la provncia envada, mentre les moros assetjaven Hspalis; tamb va acudir el governador de la Mauritnia Tingitana; les forces romanes van aniquilar als moros. Per la mateixa poca les legions que van combatre contra els parts (161-166) van tornar portant la primera gran epidmia que havia d'assolar l'Imperi. El seu resultat va ser una elevada mortaldat que va comenar a reduir la poblaci. Marc Aureli va efectuar condonacions d'impostos a Hispnia cap els anys 176 o 177.

Va tenir com prefecte del Pretori a M. Baseo Rufo, qui va nixer en la pobresa; per desprs d'una brillant carrera a l'exrcit, va ser procurador a Hispnia, Gllia i Germnia i governador a la Nrica, va arribar a encarregat de la comptabilitat imperial, desprs a prefecte dels vigilis de Roma, i prefecte (governador) d'Egipte, fins que el 169 va ocupar el crrec de prefecte del Pretori (fins al 177).

El fill de Marc Aureli, Luci Aureli Commode, trib des del 167, va ser associat a l'Imperi des el 177.

El 17 de mar del 180, Marc Aureli va morir a Vindobona (Viena) i el va succeir el seu fill Commode.

A part de la seva importncia com a emperador, tamb s conegut com un important filsof del perode de l'escepticisme rom.

Vegeu tamb.
Corneli;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82378" title="Cmmode" nonfiltered="2687" processed="2682" dbindex="32855">



Marcus Aurelius Commodus Antoninus (inicialment Lucius Aelius Aurelius Commodus) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador rom de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192. s sovint considerat un dels pitjors emperadors romans, de la dimensi de Ner i Calgula, amb els quals, a causa de la seva inestabilitat i els seus freqents excessos, se sol agrupar sota el nom dels "emperadors folls". El seu ascens al tron va posar punt i final a l'era dels cinc Bons Emperadors.

Vida.
Cmmode era el fill del popular Marc Aureli. Tenia una germ bess, Anton, que va morir quan tenia quatre anys, i una germana, nnia Lucilla, que es va veure implicada en conspiracions per treure'l del tron. Es va casar amb Crispina. 

Va esdevenir coemperador del seu pare el 177, i quan es va es va convertir en emperador de propi dret el 180, seguint la mort del seu pare, al comenament es va interpretar com quelcom positiu per la gent de l'imperi, tot i que no comptava amb les simpaties del Senat, hostil a la successi dinstica i a la pau forosa proposada per l'Emperador.

Malgrat l'esperana general, comparat amb el regnat prsper i la personalitat generosa i magnnima del seu pare, Cmmode va resultar ser tot el contrari, amb l'nica excepci que va aturar la persecuci de cristians iniciada per Marc Aureli. Cmmode, havent estat criat en el mn militar, possea una preparaci immillorable al camp de batalla, per malauradament la seva intenci no era governar amb saviesa el seu imperi, sin la de gaudir d'una vida de privilegi i luxe. Cmmode se sol considerar un home boig, i sembla ser cert que es donava a excessos. Va comenar el seu regnat fent un tractat de pau poc favorable amb la tribu germnica dels Marcommani, que havien estat en guerra contra el seu pare, i aix va perdre els territoris que ell havia conquerit. Cmmode ms endavant participaria en guerres contra els germnics, sovint amb resultats parcialment victoriosos, per que ell informava al Senat com si es tracts de veritables victries.

Cmmode estava extremadament orgulls de la seva forma fsica, i menystenia les inclinacions ms filosfiques del seu progenitor. Va ordenar que es fessin moltes esttues d'ell mateix, vestit d'Hrcules, amb pells de lle (animal)lle i un garrot. Tenia la ferma convicci que era la reencarnaci d'aquest heroi, i sovint simulava les seves gestes baixant a l'arena per lluitar amb animals salvatges. Cassi Di i els escriptors de la Historia Augusta digueren d'ell que era un gran arquer, i que podia arrancar el cap d'un estru al galop, o matar una pantera mentre atacava una vctima a l'arena.

L'emperador tamb era un apassionat del combat de gladiadors, cosa que va dur prou lluny per baixar a l'amfiteatre vestit de gladiador, el qual va representar un escndol per als romans, que consideraven els gladiadors l'escria de la societat. Cmmode sempre guanyava els seus oponents ja que sempre es rendien a l'emperador. Aquestes lluites pbliques no acabaven en la mort del derrotat, per s que assassinava en privat els gladiadors amb els quals practicava. Per cada aparici que feia a l'arena, cobrava un mili de sestercis a la ciutat de Roma, convertint-se en un problema per a la seva economia.

Havia estat molt preparat per a la successi, per havent nascut en la riquesa, el treball li era ali i preferia passar el temps amb el seu harem d'uns 300 homes i dones a tenir cura dels afers d'estat. Va posar parents i gent prxima a ell en els crrecs d'administraci de l'imperi, i s'enduia part dels diners que robaven. Va vendre els seus deures com a emperador a un conseller privat anomenat Cleandre, que va estendre la corrupci fins a lmits desconeguts. Nombrosos acadmics de l'antiguitat tamb parlen tamb d'una relaci incestuosa amb la seva germana Lucilla. 

El 190, part de la ciutat de Roma va patir un incendi, i Cmmode no va perdre l'oportunitat de tornar a fundar la ciutat en el seu propi honor, reanomenant-la Colonia Commodiana. Els mesos del calendari tamb van patir un reanomenament en el seu honor (Lucius, Aelius, Aurelius, Commodus, Augustus, Herculeus, Romanus, Exsuperatorius, Amazonius, Invictus, Felix, Pius) i el Senat va prendre el nou nom de Senat Afortunat Commodi. L'exrcit, seguint aquesta lnia, va esdevenir Exrcit Commodi.

Un any ms tard, l'esclau Narcs va estrangular Cmmode en el seu bany, per ordre d'un grup de conspiradors encapalats pel prefecte Laetus, amb la complicitat de l'amant de l'emperador, la seva cosina Mrcia. El dia anterior havia planejat la seva marxa cap al Senat vestit de gladiador per prendre el crrec de cnsol. Un cop mort, el Senat va aprovar la damnatio memoriae de la seva persona i va restaurar el nom de Roma i el de les seves institucions. Malgrat la mala propaganda que se'n va estar fent els anys posteriors, el 195 l'emperador Septimi Sever intent guanyar el favor de la famlia de Marc Aureli, va restaurar la memria de Cmmode i va fer que el Senat el divinitzs.

Llegat.
Se sol dir que el regnat de Cmmode va marcar l'inici del declivi de l'imperi: la corrupci omnipresent com a resultat de la venda dels alts crrecs a personatges incompetents va ser molt perillosa per l'economia romana, i a ms va causar caos derivat del canvi de mans d'aquests crrecs. Per si no fos prou, la seva passi pel combat costava prop d'un mili de sestercis a l'Urbs cada cop que sortia a lluitar (un pot de coure usat valia 65 sestercis). 

Es van produir diverses rebellions a provncies, es va descuidar la guarda de les fronteres i van declinar les finances. Una de les rebellions provincials va tenir lloc a la Tarraconense quan un desertor de l'exrcit anomenat Matern, va formar una banda armada que va anar engrossint les seves files i es va convertir en un exrcit rebel, que actuava a Hispnia i les Gllies, assetjant diverses ciutats (s'ignora quines). Matern va arribar a planejar un atac a Roma i assassinar a Cmmode (pla que va ser avortat), per finalment va ser derrotat. No es saben les causes de la rebelli de Matern (ni del seu xit) ni l'mbit geogrfic que es va desenvolupar la rebelli. Del mateix Matern tampoc es coneix el seu origen.

Cmmode i la cultura popular.
Cinema.
 La caiguda de l'imperi rom (1964) - Interpretat per Christopher Plummer.
 Gladiator (2000) - Interpretat per Joaquin Phoenix.

Altres.
 La novella d'aventures Caesar Dies de l'escriptor britnic Talbot Mundy descriu l'assassinat de Cmmode i els fets anteriors a aquest.
 Ms recentment, el videojoc  ha incls Cmmode com a possible oponent.
 Entre altres figures contempornies seves, Cmmode apareix al MMORPG histric Roma Victor, ambientat a la dcada dels 180.




Enllaos externs.
 Historia Augusta - Vida de Cmmode;
 Llibre 73 de la historiografia de Cassi Di;
 Cmmode a roman-emperors.org;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82380" title="Didi Juli" nonfiltered="2688" processed="2683" dbindex="32856">

Didi Juli ( vers 133/137 193) fou emperador per dos mesos el 193. Inicialment es deia Marc Didi Salvi Juli (Marcus Didius Salvius Julianus), i ms tard fou conegut com Marc Didi Sever Juli (Marcus  Didius Severus Julianus i Marc Didi Cmmode Sever Juli (Marcus Didius Commodus Severus Julianus). Era d'origen milans, fill de Petroni Didi Sever i de Clara Emlia, i net (o besnt) de Salvi Juli el clebre jurista del temps d'Adri. 

Fou educat per Domcia Lucilla la mare de Marc Aureli. Va seguir la carrera de les magistratures des de molt jove i fou qestor, edil curul i pretor. Va tenir el comandament d'una legi a Germnia i desprs el govern de la Gllia Belga on va reprimir una revolta dels caucs (chauci) mrit pel qual fou elevat al consolat (175). 

Desprs es va distingir a les campanyes contra els cats, fou governador de Dalmcia i de la Germnia Inferior i va dirigir un comissariat a Itlia. Fou acusat d'haver conspirat contra Cmmode per fou absolt. Llavors fou governador de Bitnia i fou cnsol per segona vegada el 179 junt amb Pertinax al que va succeir com a procnsol d'frica. D'aquesta provncia fou cridat a Roma i nomenat praefectus vigilum. 

Mort Pertinax els pretorians van treure a subhasta l'imperi. Tit Flavi Sulpici (Titus Flavius Sulpicianus), prefecte de la ciutat i sogre de Pertinax, que estava amb les tropes, va oferir una gran quantitat. La oferta final de Sulpici fou de vint mil sestercis per cap, per Didi que era a les portes del campament, en va prometre vint-i-cinc mil i els pretorians li van donar la corona. El senat rom el va haver de ratificar (28 de mar del 193). El poble el va acollir amb insults, i cops de pedra. La seva dona Mnlia Escantilla, i la filla Ddia Clara, van rebre el ttol d'Augustes.

Pescenni Nger a Sria, Septimi Sever a Pannnia i Clodi Alb a Britnia, cadascun amb tres legions, van acabar revoltats. Didi es va concentrar en la lluita contra Sever, el ms proper, per aquest es va aliar amb Alb (al que va reconixer com a Csar) i va avanar cap a Ravenna que va ocupar i es fa apoderar de la flota. 
Llavors va derrotar a Tulli Crisp, el prefecte pretori i va obtenir el suport d'antics partidaris de Didi. 

Mancat de suports Didi va oferir a Septimi compartir el tron per la oferta no li fou acceptada. Els mateixos pretorians per mitja del cnsol Sili Messala, van negociar el reconeixement de Septmi Sever pel senat (1 de juny del 193) i la condemna a mort de Didi Juli.

Didi, abandonat per tots menys pels prefectes i pel seu gendre Repent, fou assassinat (decapitat) a palau per un soldat ras. Tenia 61 anys.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82383" title="Maseru" nonfiltered="2689" processed="2684" dbindex="32857">

Maseru s la capital de Lesotho.  Situada vora el riu Caledon, a la frontera amb Sud-frica, s l'nica ciutat d'una certa importncia de Lesotho, amb una poblaci d'uns 180.000 habitants el 2004. s capital tamb del districte homnim. Les coordenades sn 2931' S i 2748' E.

Fins al 2004, Maseru tenia una creixent indstria txtil, afavorida per les inversions manufactureres xineses. Des de l'expiraci de les tarifes nord-americanes sobre els productes xinesos, la indstria txtil de Lesotho s'ha anat marfonent. Altres manufactures tradicionals de la ciutat han estat les d'espelmes i catifes, per estan en crisi a causa de la potent indstria sud-africana vena. De fet, Maseru noms est separada de territori sud-afric per un pont on hi ha el post fronterer; la ciutat ms propera ja dins de Sud-frica s Ladybrand, a uns 18 km de Maseru.

Maseru era una petita vila comercial quan, el 1869, fou triada pel cap tribal Moshoeshoe I per fer-ne la capital del poble basotho. Fou la capital del protectorat britnic de Basutoland de 1869 a  1871 i de 1884 a 1966, quan Basutoland va obtenir la independncia amb el nom de Lesotho.

La Universitat Nacional de Lesotho es troba prop de la ciutat, a la vila de Roma, i tamb a prop hi ha l'aeroport internacional, a Thoteng-ea-Moli.

Maseru est agermanada amb Austin, la capital de Texas.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82388" title="Saifores" nonfiltered="2691" processed="2685" dbindex="32859">
Saifores s un barri pertanyent al municipi de Banyeres del Peneds situat al bell mig de la comarca del Baix Peneds, i amb una setantena d'habitants.


Etimologia.
El mot fores en llat significa bosc i/o lloc d acollida. Sai pot ser l'aliment sa. Hom pensa que Saifores, pot significar "bosc de sa", tot i que no hi ha consens sobre aix.

Histria.
Es t constncia que els ibers ja vivien per la contrada de Saifores. Se n'han trobat nombroses restes arqueolgiques als terrenys de Saifores, i se sap que al poble ve, Les Masies de Sant Miquel hi havia un poblat iber, que, tot i les poques prospeccions que s'hi han dut a terme, pot tractar-se d'un dels ms ben conservats de Catalunya. A Saifores mateix, durant les obres del clavegueram, es van trobar a la plaa vella unes sitges iberes. 

La primera constncia escrita sobre Saifores data de l'edat mitjana i s'estructura al voltant de l'actual Cal Mata (antigament Can Papiol), una masia on encara es conserven uns arcs gtics que ens demostren la seva antiguitat. 

Demografia i economia.
A Saifores hi viuen 73 persones (segons el cens del 2005), quasi tots ells adults, ja que pocs joves es queden al poble a viure.

Gran part de l economia de la zona es basa en l agricultura, sobretot la vinya, l'olivera i l'ametller. Des que degut a la contaminaci del subsl l'antic pou va quedar inutilitzat per al consum hum i es va crear la comunitat de regants, per aprofitar l'aiga d'aquest pou, l'horta t molta ms presncia a Saifores.

La indstria est fortament representada amb les fbriques "Farmalepori   Finaf 92", qumica, i "DEFIBER", txtil, que donen feina a fora habitants de Saifores i poblacions del voltant. Altrament, la indstria de l'aviram, granges i purins, est fortament implementada a la zona.

Geografia.
La ubicaci geogrfica de Saifores s 4115  N   133  E
Saifores est situat a uns 2 km direcci sud-oest de Banyeres i a uns 5 km al nord-est del Vendrell. Es troba al capdamunt d'un tur a 132 m sobre el nivell del mar i a uns 5 km en lnia recta d'aquest.

Saifores est construt sobre roca calcria i cuaternria. Amb un clima tpicament mediterrani, en estar dalt d'un tur, te una petita diferncia de temperatura amb les viles del voltant grcies a l oratge arribat del mar i al vent de mestral, que bufa pel coll de Santa Cristina, a la serra del Montmell.

Poltica.
Saifores s una "entitat de poblaci" pertanyent al municipi de Banyeres del Peneds", del qual depn administrativament. Des del retorn de la democrcia, Saifores ha anat alternant el govern municipal entre CIU que va guanyar el 1979 i el 1983 i el PSC que ha guanyat la resta d eleccions municipals. L'actual delegat de l'ajuntament de Banyeres s en Fidel Vidal, pel PSC.

Vilatans illustres.

Marta Mata (pedagoga), ;
Raimon Obiols (poltic, actualment eurodiputat),
Juli Vela (President de la cooperativa Abacus),
ngels Garriga (Mestra i pedagoga).

Altres dades i curiositats.
La Festa Major de Saifores se celebra el primer cap de setmana desprs de Sant Pere (29 de juny).
El llibre Un rtol per a Curt d'ngels Garriga est inspirat en els fets i vivncies dels habitants de Saifores.
A Saifores es troba la seu de la fundaci ngels Garriga de Mata, que tamb s casa de colnies i centre de trobades. ;
Sortint des de Saifores se celebra la Marxa pels camins del Peneds.
Ja fa ms de vint-i-cinc anys que a Saifores se celebra lEscola d'Estiu del Peneds.
Al Celler de Cal Mata, durant la guerra civil, s hi guardaven els avions de l'exrcit republic que s'enlairaven d'un aerdrom que hi havia als voltants del Torrent de l'Alborn, a prop d'on ara hi ha l'Idiada, circuit de proves tcniques per a vehicles.
Es diu de Saifores: "Saifores, tot un mn".

Enllaos externs.
Fundaci ngels Garriga de Mata;
Cal Garriga;
Ajuntament de Banyeres del Peneds;
Idiada;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82391" title="Gran i General Consell" nonfiltered="2692" processed="2686" dbindex="32860">

El Gran i General Consell era el mxim rgan polticoadministratiu i de representaci del Regne de Mallorca. Ats que el regne no tenia corts, n'adopt moltes de les funcions, inclosa la creaci d'un rgan que el representava (la juraria o Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca). El Gran i General Consell evolucion des dels consells municipals catalans, concretament del de la ciutat de Mallorca. El seu nucli es fund el 1249 i la instituci fou suprimida el 22 de juliol de 1718 per Felip V emparant-se en el Decret de Nova Planta de Govern de Mallorca i Eivissa (28 de novembre de 1715), juntament amb tot el dret pblic mallorqu.

Hom ha remarcat com a trets positius del Gran i General Consell a la seva poca, la paritat en la representaci dels estaments, una filosofia poltica patrimonial basada generalment en la correlaci contribuci a les despeses pbliques-participaci poltica" (Alvaro Santamara) i el principi democrtic d'aprovaci de la decisi majoritria.

Diferncies amb les corts.
 No en convocava les reunions el rei sin els jurats.
 No hi havia tots els estaments.

Semblances amb les corts.
 rgan collegiat, amb tots els braos (12 cavallers, 12 ciutadans, 8 mercaders, 12 menestrals, 28 representants de les viles), llevat de l'eclesistic i d'altres grups sense representaci oficial (albarranis o barranis --rodamons-; esclaus, lliberts, jornalers).
 rgan de cooperaci amb el rei, en el govern i la legislaci, i de control de l'actuaci de la monarquia sobretot en relaci amb les competncies del Gran i General Consell.

Funcions.
 Deliberaci, convocat pels jurats i sense la presncia del visrei (no tenia funcions executives, doncs; l'execuci corresponia als jurats i als sndics nomenats especialment).
 Presa de decisions, per majoria simple (per escrutini de ms veus).
 Defensa de les franqueses i altres constitucions del Regne (que incloa la seva compilaci).
 Ajuda als funcionaris reials.

Competncies.
 Elaboraci de lleis, que desprs havia d'aprovar el visrei o el rei directament, segons la seva importncia.
 Proposici de lleis al rei.
 Redacci i aprovaci dels estatuts per a la regulaci dels serveis de la seva competncia.
 Gesti de la hisenda pblica amb els imposts propis: imposici de drets per a l'ordenaci dels ingressos i de les despeses.
 Promoci de l'economia, especialment garantint l'abastiment de blat. ;
 Representaci del Regne i defensa de l'ordre constitucional i jurdic propi.
 Defensa: organitzaci de la milcia, gesti de les unitats militars prpies; compra, fabricaci i adob d'armament; fortificaci.
 Sanitat i beneficncia.
 Pesos i mesures oficials.
 Obres pbliques.
 Comer.
 Cultura, ensenyament i religi.

Composici.
 Consell Plener, format per tots els seus membres: 72 consellers (1614-1715).
 Consell Menor o Consell Secret, comissi delegada executiva del Consell Plener: 30 consellers, dels quals un mnim de 3 han de representar les viles.
 Jurats de la ciutat i regne, o Juraria, que el presideixen, presidits alhora pel jurat militar o jurat en cap.

Elecci.
Sac i sort des de 1447.

Seu.
 Sala de la Juraria, a la plaa de les Corts de la ciutat de Mallorca (actual edifici de l'Ajuntament de Palma).

Funcionaris.
 Notari escriv, ms endavant substitut per un secretari funcionari, que arrib a ser tamb l'arxiver.
 Dos sndics.
 Correu;
 Artillers de la Universitat, talaiers, msics.


Bibliografia.
 Romn Pia Homs, El Gran i General Consell. Asamblea del Reino de Mallorca, Diputacin Provincial de Baleares, Palma, 1977.
 Lloren Prez, lvaro Santamara, Exposici documental sobre la histria del Gran i General Consell, Consell General Interinsular, Conselleria de Cultura, Palma, 1981.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82394" title="Escut (constellaci)" nonfiltered="2693" processed="2687" dbindex="32861">


Escut (Scutum segons la denominaci en llat de la Uni Astronmica Internacional) s una petita constellaci. De les 88 constellacions modernes (juntament amb Coma Berenices) s una de les que fa referncia a una figura histrica. 

El nom original: Scutum Sobiescianum (Escut dels Sobieski) fou introdut al final de 1683 per Johannes Hevelius com a commemoraci de la victria de les forces cristianes comandades pel Rei de Polnia Joan III Sobieski a la batalla de Viena.

Fets notables.

Amb una rea de 109 graus quadrats, Scutum s la quinta menor de les 88 constellacions modernes. T unes poques estrelles brillants, Scuti t una magnitud de 3,85. La seva posici sobre la  Via Lctia li permet tenir un cert nombre d'objectes celestes interessants. Situada a 10  per davall de l'equador celeste, es visible des de qualsevol latitud terrestre. 

Estrelles principals.

  Scuti.

La lluminria de la constellaci de Scutum s   Scuti, una estrella gegant taronja de la quarta magnitud tant sols (3,85). 20 vegades mes gran que el Sol i 130 vegades ms lluminosa, s lleugerament variable, per de manera aleatria.

  Scuti.

  Scuti s el prototip d'una classe d'estrelles variables que estan sotmeses a petites pulsacions sobre molts de perodes d'algunes hores que se superposen, causant una variaci mnima de la seva lluminositat. Caph (  Cassiopeiae s la ms brillant d'aquestes estrelles.

  Scuti s una estrella gegant que passa de la magnitud 4,60 a la magnitud 4,70 segons dues pulsacions principals de 4,65 i 4,48 hores, sobre les quals s'ajusten pulsacions ms petites de 2,79, 2,28, 2,89 i 20,11 hores. Rica en metalls, s de 2,2 a 2,4 vegades ms massiva que el Sol i volta sobre ella mateixa 15 vegades ms rpid que aquest.   Scuti s una estrella mltiple, que t dues companyes, situades a 870 i 3.000 ua.

Altres estrelles.

R Scuti s una gegant groga variable de la classe de RV Tauri: Varia d'una forma bastant regular estre la 5ena i 8ena magnitud amb un perode 146,5 dies.

Taula de les estrelles d'Scutum.


Nota: Els valors numrics provenen de les dades mesurades pel satllit Hipparcos 

Objectes celestes.

Scutum es troba a prop del centre de la Via Lctia i comprn doncs molts d'objectes celestes, el cmul globular M11, just al sud-est de   Scuti, el cmul obert M26 i la nebulosa difusa I 1287.

Histria.

Aquesta constellaci s una de les dues niques (amb Cabellera de Berenice) que deu el seu nom a un fet histric: la victria del rei Joan III Sobieski de Polnia, que condu la defensa de Polnia i de Viena contra els exercits de l'Imperi Otom i guany una batalla important el 12 de setembre de 1683. Set anys ms tard , l'astrnom polons Johannes Hevelius anomena aquesta petita part del cel entre Aquila i Sagittarius en el seu honor (Scutum Sobiescianum). La denominaci oficial llatina fou acurada desprs esdevenint Scutum.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82397" title="Friedrich von Flotow" nonfiltered="2694" processed="2688" dbindex="32862">

Friedrich von Flotow (27 d'abril de 1812 - 24 de gener de 1883) fou un compositor alemany. Especialment recordat per la seua pera Martha, molt popular cap a la fi del segle XIX i primeries del XX, per que actualment dia s'interpreta en poques ocasions.

 Biografia .
Flotow nasqu a Teutendorf al si d'una famlia aristocrtica. Va estudiar al Conservatori de Pars on va rebre la influncia d'Auber, Rossini, Meyerbeer, Donizetti, Halvy, i posteriorment de Charles Gounod i Offenbach. Aquesta influncia es reflecteix clarament en les seues obres, que tenen l'aroma de l'pera cmica francesa.

El seu debut en l'escenari data de 1835, amb Pierre et Cathrine per el seu primer gran xit es va produir amb Le naufrage de la Mduse (El naufragi de la Medusa) (1839). Martha, la seua obra ms clebre, es va estrenar a Viena al Theater am Krntnertor Wien el 25 de novembre de 1847. En total, va compondre 29 peres les quals van ser tradudes a l'itali, francs i angls per tal d'arribar a una major audincia. Tanmateix, amb el canvi de segle, la seua msica va caure en l'oblit.

La ms popular de les seues peces musicals s sense dubte l'ria per a tenor 'Ach, so fromm' (Torna amb mi) de Martha, ms difosa en la seua versi italiana 'M'appar'. L'pera Alessandro Stradella, en tres actes, tamb assol una gran popularitat.

L'pera Martha va ser composta per encrrec de l'pera de Viena. El libretto va ser redactat per l'autor teatral Friedrich Wilhelm Riese sobre un tema que el mateix Flotow ja havia utilitzat com a argument per a un ballet: Lady Harriette ou La servante de Greenwich. Es tracta d'una pera cmica la intenci de la qual s satiritzar els costums relaxats de la noblesa, en contraposici als prudens hbits del poble.

Des de 1856 fins 1863 va ocupar el crrec d'intendent del teatre de la Cort a Schwerin. Els anys finals de la seua vida els va passar entre Pars i Viena, amb la satisfacci de veure les seues peres muntades a ciutats diverses, com Sant Petersburg o Tor.

Flotow tamb va escriure msica instrumental i lieder.

 Bibliografia .
Andrs Batta. pera: Compositores. Obras. Intrpretes. Barcelona: Equipo de Edicin, S.L. 2000. ISBN 3-8290-2830-X




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82402" title="Burro (joc de cartes)" nonfiltered="2695" processed="2689" dbindex="32863">
El burro s un joc de cartes de baralla espanyola que consisteix en aconseguir 4 cartes del mateix ndex.

Jugadors.

A aquest joc poden jugar des de 3 fins a 12 persones amb una baralla, encara que es pot jugar amb ms baralles.

Cartes.

Per a jugar al burro s'han d'agafar de la baralla tants grups de 4 cartes amb el mateix ndex com jugadors hi juguen. Per exemple si hi ha 3 persones jugant podem prendre els 4 asos, els 4 tresos i els 4 reis.

Partida.

Primer es reparteixen una per una totes les cartes, tenint aix cadasc 4 cartes. L'objectiu es aconseguir 4 cartes amb el mateix ndex canviant-les amb la resta de la segent manera: cadasc posa una de les seves cartes cara avall, es compta fins a tres i cada jugador dona la seva carta al jugador que t a la dreta. I aix fins que un acabi. 

Quan un jugador acaba posa la m al centre de la taula i crida Burro!! i immediatament tothom ha de posar la m damunt de la del guanyador, sent el perdedor l'ltim en posar la m. Si han acabat alhora un o ms jugadors no importa qui hagi estat el primer en dir burro, el que importa s qui perd.

Al qui ha perdut se li apunta, per ordre, una lletra de la paraula burro, fins a completar-la. El primer que la completi perd la partida, i aix successivament fins que en queden 2.

La Finta.

Alguns jugadors creuen que la finta, o "amago", s un art, i es basen en ella per a guanyar als adversaris. Consisteix en posar la m al centre i exclamar qualsevol cosa per tal de confondre els rivals i fer que posin la m. A tots els que la posin, doncs, se'ls sumar una lletra. Si no la posi ning, se li sumar una lletra al que hagi fet la finta.

La Final.

Com que quan queden dos jugadors seguir jugant al burro es una tonteria, ja que els 2 jugadors exclamarien burru al mateix temps, s'ha de buscar alguna alternativa per a decidir qui s el guanyador. En general el guanyador s el que tenia menys lletres , en cas d'empat  es pot decidir de la manera que es vulgui, desde jugant al popular pedra, paper i tisores, encertant el jquer o el comod d'entre una muni de cartes o fins i tot jugant-ho al mexero. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82403" title="ngel Rodamilans i Canals" nonfiltered="2696" processed="2690" dbindex="32864">
ngel Rodamilans i Canals (Sabadell, 1 de maig del 1874 - 27 de juliol del 1936) va ser sacerdot, monjo benedict, compositor i organista, especialment de msica religiosa.

 Biografia .
Amb 6 anys entr a l'escolania de la parrquia de la Purssima Concepci de Sabadell; al cap de tres anys -i fins al 1890- ingress a l'Escolania de Montserrat, on estudi msica amb els pares Milln Agostino i Joan B.Guzmn. Del 1890 al 1899 fu d'organista al monestir benedict de El Pueyo, a Barbastre. Els dos anys segents visqu a Barcelona, on estudi al Seminari dioces, mentre rebia classes de piano d'Enric Granados fins a ordenar-se sacerdot el 1901.

Un cop acabada la seva formaci, torn a Sabadell, a l'esglsia de la Purssima Concepci on havia estat escol, ara per ser mestre de msica de l'escolania i, del 1903 al 1915, organista i mestre de capella. A l'any 1915, guany les oposicions a mestre de msica i organista de la parrquia del Sant Esperit de Terrassa, per estar-s'hi fins al 1923. En aquest perode fund el Cor Montserrat (1919-1921) i fou instrumentista de contrabaix, tible i tenora a la cobla Catalnia, de Granollers.

El 1923 ingress al monestir de Montserrat, on exerc de prefecte de l'escolania (1926-1929), de professor de piano i, fins a la seva mort, de director musical de la missa matinal dels escolans. Continu l'obra de restauraci musical del santuari encetada pel seu mestre Guzmn: form tota una generaci de msics i millor el nivell de l'Escolania. Compagin aquestes ocupacions amb la tasca de compositor, escrivint obres vastes i complexes per a cor i acompanyament. En esclatar la Guerra Civil, intent amagar-se a Sabadell. Reconegut, fou assassinat a la Serra d'en Camar a les poques hores.

Entre la seva gran producci musical religiosa, sn notables per la seva elegncia i frescor les nombroses canons religioses i profanes (vora un centenar) per a una veu i acompanyament, generalment amb text de Jacint Verdaguer, que escriv, i sovint public a expenses seves. Per si s'ha de destacar un pea, seria el Magnificat de 1935, que s una composici coral plena d'atreviment i gosadia, amb nombroses descripcions impressionistes, pensada per a una celebraci litrgica solemne i de durada, i que exigeix un cor ben entrenat.

No noms la seva aportaci a la fama musical montserratina s indiscutida, sin que, a ms, se'l considera un dels grans compositors de msica religiosa catalana dels temps moderns.

Tamb se li coneixen dues sardanes.

 Obres  .
 Canons .
Moreneta de la serra (1909), La Margarida (1912), Lo llit d'espines (1915), El Vostre Nom (1925), Canons i caparrons (1927), La mare de Du un lliri plantava, La Margarida,  Llegenda de Sant Nicolau, Himne de Sant Nicolau, Oh Jesuset dol, Maria bressant

 Canons amb lletra de Jacint Verdaguer .
 Anem a Betlem;
 Ara n's el mes de maig;
 El blsam;
 Can de maig;
 Can de la Moreneta;
 Cntic al Sagrat Cor de Jess;
 Entre lliris (1911), a tres veus i orgue;
 El gira-sol;
 La Mare de Du (1913);
 Moreneta en sou;
 El nom de Maria;
 Rosa Vera (1910), per a tres veus blanques i orgue;

 Composicions vocals amb lletres d'altres autors .
 Lloes d'homenatge i honor al Sacratssim Cor de Jess, Goigs a llaor de l'apstol Sant Pere : patr d'Abrera, i Goigs a llaor de la Verge de la Renclusa, l'ermitana de les Maledes, amb lletres del P. Hilari d'Arenys de Mar;

 Letrilla  Maria :  solo y coro unisonal (1911), lletra de Restituto del Valle;

 Flor de lliri (1932), sardana per a piano i veu amb lletra de Conrad Aixel;

 Msica religiosa coral .
 Coplas para el Via-Crucis, per tres veus i cor, amb lletra d'Ignasi Cura;
 Inviolata es Maria per a sis veus i orgue;
 Laudibus cives. Himne al gloris P. Sant Benet (1935);
 Magnificat (1935), per a a quatre i sis veus i orgue;
 Missa in honorem Sanct Cecili (1933), per a quatre veus i orgue;
 Missa matinal (1931);
 Salve montserratina (1915) i (1916);

 Composicions instrumentals .
 Dos versos para vsperas (primer tono) (1893), per a orgue;
 Esclat (1900), sardana sobre motius populars;

 Bibliografia .

Hilari d'Arenys de Mar (text), ngel Rodamilans (msica) Primer llibre de goigs: collecci de cent goigs Barcelona: Montaner y Simn, 1949, 2 volums 

Gregori Estrada i Gamissans ngel Rodamilans, compositor, monjo de Montserrat (1874-1936) a Revista Musical Catalana XXIX (1987), p. 12-14

Bernat Vivancos i Farrs ngel Rodamilans, evocaci i recerca Barcelona: L'autor, 1996

Bernat Vivancos i Farrs ngel Rodamilans, evocaci i recerca Montserrat: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997

 Enllaos .
 Completa biografia, per Bernat Vivancos;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82404" title="Meghalaya" nonfiltered="2697" processed="2691" dbindex="32865">

Meghalaya s un estat de la Uni ndia. Limita al nord amb Assam i al sud amb Bangla Desh. La capital s Shillong. Aquest estat aform part del d'Assam fins el 1972.

 Poblaci .
Els principals grups tnics de l'estat sn:
 Khasi: 49,5 %;
 Garo: 34%;
 Bengali: 8.1%;
 Shaikh: 2.3%;
 Koch: 2.8%;
 Hajong: 1.8%;
 Altres: 10.4%;
Pel que fa a les religions:
 Cristians: 64.6% ;
 Animistes: 16.7%;
 Hinduistes: 14.7%;
 Musulmans: 4%;

Districtes.

 East Garo Hills;
 East Khasi Hills;
 Jaintia Hills;
 Ri Bhoi;
 South Garo Hills;
 West Garo Hills;
 West Khasi Hills;

Formaci de l'estat .

Meghalaya va obtenir autonmia administrativa com a territori el 2 d'abril de 1970 i va esdevenir estat el 21 de gener de 1972. 

 tnies .

A l'estat viuen els khasi, els jaintia i els garo. Els garos viuen a la part occidental, el khasis a la central i els jainties a la oriental. 

El grup dels khasi, els jaintia (o pnars), els bhoi i els war, son coneguts en conjunt com  hynniewtrep o ri hynniewtrep, i habiten el centre i est de l'estat. Formen part dels primers habitants del subcontinent i la seva cultura es megaltica, formant part de de l'tnia proto australoide Mon-Khmer. 

Els garo estan emparentats als bodo i son d'tnia tibetano-birmana, essent originaris de Tbet. Els garo s'anomenan a si mateixos achik i a la seva terra Achikland. 

Els tres grups han estat dirigits tradicionalment per caps de clan (amb assistencia de consells de cada llogaret) anomenats Doloi entre els jaintia, Syiem, Lyngdoh o Wahadadars entre els khasi, i Nokmas entre els garos. Alguns dels Doloi arriben a la categoria de rajah amb estructura d'un petit regne, el que no passa amb els altres sistemes de poder.

Els consells dels llogarets son anomenats Durbar. Els khasis tenen uns 50 Syiems, que al seu torn disposen de Myntries (ministres) que son membres del Dunbar o Consell. El successor del Syiem es el mes l'anci per es pot establir un collegi electoral amb predomini de l'opini dels consellers de mes edat en cas de desacord. Els Nokmas disposen de la collaboraci en el govern dels Laskars (ajudants), nomenats per ells mateixos, essent molt important l'opini de l'esposa (Machong).

 Moviments d'Alliberament .

Consell d'Alliberament Nacional Hynniewtrep (Hynniewtrep National Liberation Council, HNLC), dels Hynniewtrep (khasi, jaintia i altres);
Exrcit d'Alliberament Achik Matgrik (Achik Matgrik Liberation Army, AMLA), dels garo ;
Front Popular d'Alliberament de Meghalaya (People s Liberation Front of Meghalaya, PLFM)dels garo;
Consell de Voluntaris Nacionals Achik (Achik National Volunteer Council, ANVC), dels garos o achik;
Exrcit Unit d'Alliberament Hajong (Hajong United Liberation Army, HULA), dels hajong, propers dels garo.


Enllaos externs.
Professionals del Nord-Est al voltant del mn;
Veu del Nord-Est de l'ndia;
Estat de Meghalaya;
Informaci sobre els Khasis;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82405" title="Conjectura" nonfiltered="2698" processed="2692" dbindex="32866">
En matemtiques una conjectura s un enunciat que per al qual hi ha bones intucions que fan pensar que s vertader, per que encara no ha estat demostrat ni refutat. Quan s'ha demostrat una conjectura rep el nom de teorema.

Conjectures famoses.

Fins que es demostr el 1995, la ms famosa de totes les conjectures era el (llavors mal anomenat) ltim teorema de Fermat.  En el procs de prova es demostr tamb un cas del teorema de Taniyama-Shimura. Una altra conjectura coneguda que Grigori Perelman demostr el 2003 s la conjectura de Poincar. Altres conjectures especialment famoses sn:
 No existeixen nombres perfectes senars.
 La conjectura de Goldbach.
 La conjectura dels primers bessons.
 La conjectura de Collatz.
 La hiptesi de Riemann.
 P   NP.
 La conjectura abc.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82407" title="Tamil Nadu" nonfiltered="2699" processed="2693" dbindex="32867">

Tamil Nadu (tmil           , ) s un estat de la Uni ndia. Limita amb els estats de Pondicherry, Kerala, Karnataka i Andhra Pradesh. La capital s Madras (Chennai en tmil), i altres ciutats importants sn Coimbatore, Madurai, Tiruchirapalli, Salem, i Tirunelveli.
 Orografia .
La part continental s coberta de boscos en un 15 % del territori; s una zona envoltada de muntanyes que sn una perllongaci dels Ghates Occidentals, i es dividenx en quatre zones definides:
 La plana costanera;
 Els turons del Nord i Est, perllongaci dels Ghates Occidentals (Muntanyes de Palni i Nilgiri) i els Ghates Orientals (Muntanyes de Javadi, Kalrayan i Chitteri).
 A l est, la vall del riu Cauvery;
 Al sud, les planures de Ramathapuram i Madurai, aix com la planura de Maysur i l altipl de Koyampattur, amb el pic Anaimundi (2695 m), el ms alt del pas.

Els principals rius sn els Kaveri, Ponnaiyeri, Vaikai, Tambraparni i Palar.  

 Poblaci .
La distribuci de grups tnics a l'estat sn:
 86,7 % tmils;
  7,1 % telugu;
  2,2 % kanara;
  1,5 % urdu;
  1,0 %  malaialam;

Pel que fa a la religi, el 91 % sn hinduistes, un 4 % sn musulmans i un 4 % cristians de rite malabar, L u per cent restant sn jainites al sud d Arcot i Madras. Els cristians sn majoritaris als districtes de Tirunelveli i Kanniyakumari. Els kanara viuen als Nilgiris i parlen el dialecte badaga, i tamb malaialam, Les castes ms pobres viuen en ceri (rees segregades).

 Economia .
Els rius promocionen molts recursos aqfers. Vora un 75 % de la poblaci viu de l agricultura, merc les reserves d aigua i un sistem d'irrigaci rutinari per efectiu. Des del 1950 empren abonament qumic, i aix el 1967 resultaren autosuficients en cereals i grans. La meitat de l'rea agrcola (un ter de l actual s de regadiu) permet dues collites d arrs l any, aix com de cacauet, ssam, cot, copra, tabac, canya de sucre, caf i te vora el Nilagiri, d on tamb s obt fusta de tec, sndal i bamb. Tamb era fora important la pesca, i els recursos aqutics afavoreixen l explotaci hidroelctrica (central de Matturkolam, al Kaveri) i el desenvolupament industrial. El subsl s poc explotat, per hi ha jaciments de mangans i ferro a Selam, i sal i bauxita a Sevaroy.

Les principals indstries sn de txtil i de cot a Madurai i Tirichchrapalli, amb alimentries (oli i sucre), vagons de ferrocarril a Perambur, la Heavy Vehicles factory d'Avady (vora Madras) on es fan tancs, una refineria petrolfera a Madras, nombroses manufactures de seda, metalls, cuir i kalamkari (pintades a m), bronze, llauna i coure, tallat de fusta i altres.

 Poltica .
Tamil Nadu s un estat de la Uni ndia, i compta amb un governador nomenat pel president indi, un Consell de Ministres presidit pel primer ministre, un consell legislatiu de 73 membres i una Assemblea Legislativa de 235 membres escollits per sufragi universal cada quatre anys, amb seu a Madras, capital de l'Estat. El pas s dividit en 28 districtes administratius, i aquests en taluka, firka i viles. Desprs de la independncia es crearen els pacayats (Consells de Vila) per tal d'impulsar l'autogovern local i el desenvolupament rural, i on els afectats hi prenien decisions democrticament. Envia 57 membres al parlament hindu, 18 al Rajya Sabha i 39 al Lok Sabha. 
 Partits poltics .
 Tamizhaga Munnetra Munnari (Front Progressista Tmil, TMM);
 Anna Dravida Munnetra Kalagam (Federaci Progressista Pantmil, ADMK), ;
 Marumalarchi Dravida Munnetra Kazhhagam (MDMK) ;
 Dravida Munnetra Kalagam (Federaci Progressista Drvida, DMK);
 Tamil Maanila (Congrs Tmil)  ;

 Histria .
Els pobles drvides, com els tmils, potser s establiren al pas durant el segon millenni abans de Crist, i aviat reberen influncies religioses i culturals dels pobles indoaris. Segons altres investigadors, l'origen dels pobles dravdics es troba a les cultures de Mohenjo-Daro i Harappa de la vall de l'Hindus (2600-1700 aC), que disposaven de sistemes d irrigaci, sistema de terrissa i un sistema de govern. Comerciaven amb sia Central, i no se sap si els aris els van invadir o b si coexistien amb ells.

Durant el segle III aC es va establir el regne de Kula Chekkara a Madurai, tnicament tmil, i que es va estendre a Yapanaya, al Nord d'Ilam (Sri Lanka). S oposaren a l expansi d'Asoka, i cap el 200 aC es formaren nous regnes, aix com les primeres mostres de literatura tmil. Alhora, els romans hi fundaren una base comercial a Arikamedu, al sud de Pondicherry, en el segle I. Posteriorment form part del Regne de Pandya, del Regne de Pallava i del Regne de Chola, fins que en el segle XIV fou incorporat al Regne de Vijayanagar.

El 1765 tota la zona de Madras fou arrendada a la Companyia de les Indies Orientals per 390.000 dlars al nizam de Hyderabad, per el rajah de Mysore ocuparia temporalment el pas del 1767 al 1769. Del 1798 al 1805 les tropea angleses de lord Wellesey ocuparen totes les terres tmils en nom de la Companyia de les Indies Orientals, i venceren al nabab de Carnatic. El pas pass a l'East Indian Company el 1818, per el 1833 perd l'autonomia de qu gaudia i fou governat des del virregnat de Delhi, que el 1858 passar de dependre totalment de la corona britnica. El govern de Madras tenia una extensi de 368.653 km i una poblaci de 41.400.000 habitants el 1911, que augmentaren a 47.200.000 el 1920. De tota la poblaci, es calcula que uns 19 milions eren tmils, i la resta eren telugu, malayalam, kannara i altres parles dravdiques. Des del 1857 comptaven amb una universitat a Madras, 7.400 kilmetres de ferrocarrils, 34.600 kilmetres de carreteres i una administraci que constava d un Governor in council (4 membres) per a afers reservats i un Governor acting (tres ministres endems d un consell legislatiu de 132 membres, dels quals 95 eren elegits i 34 eren nomenats). Endems de Madras, comptava amb l administraci dels estats de Travancore, Cochin, Pudukkotai, Banganapalu i Sardur. Per la reforma Morley-Minto del 1908, un tmil formaria part del Consell del Virrei i del de Madras.

 Enllaos externs .
 Govern de Tamil Nadu;
Turisme a Tamil Nadu ;
Guia de ciutats de Tamil Nadu;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82408" title="Fsica de l'estat slid" nonfiltered="2700" processed="2694" dbindex="32868">
La fsica de l'estat slid estudia les propietats fsiques dels materials slids utilitzant disciplines tals como la mecnica quntica, la cristallografia, l'electromagnetisme i la metallrgia fsica. La fsica de l'estat slid forma la base terica de la cincia de materials i el seu desenvolupament ha estat fonamental en el camp de les aplicacions tecnolgiques de la microelectrnica, en possibilitar el desenvolupament de transistors i materials semiconductors.

Introducci.

Els cossos slids estan formats per toms densament empaquetats per intenses forces d'interacci entre ells. Els efectes de la interacci sn els responsables de les propietats mecniques, trmiques, elctriques, magntiques i ptiques dels slids

Una caracterstica important de la majoria dels slids s la seva estructura cristallina. Els toms estan distribuits en posicions regulars que es repeteixen regularment de manera geomtrica. La distribuci especfica dels toms pot ser conseqncia d'una variada gamma de forces. Per exemple, alguns slids com el clorur de sodi( o sal comuna) es mantenen units per enllaos inics a causa de l'atracci elctrica entre els ions provocada per la interacci electrosttica entre els ions que composen el material. En altres, com el diamant, els toms comparteixen electrons, que dna lloc als anomenats enllaos covalents. Les substncies inerts, com el ne, no presenten cap d'aquests enllaos. La seva existncia s el resultat d'unes forces d'atracci conegudes com forces de Van der Waals, anomenades aix en honor al fsic holands Johannes Diedrik Van der Waals. Aquestes forces apareixen entre molcules o toms neutres com a resultat de la polaritzaci elctrica. Els metalls, per la seva part, es mantenen units pel que es coneix com gas electrnic, format epr electrons lliures de la capa atmica externa compartits per tots els toms del metall i que defineixen la majoria de les seves propietats.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82409" title="Polaritzaci" nonfiltered="2701" processed="2695" dbindex="32869">

Polarizaci s el procs pel que en un conjunt originariament indiferenciat s'estableixen caracterstiques distintives que determinen l'aparici en ell de dos o ms zones mutuament exclusives, anomenades pols.

El terme cientfic de polaritzaci pot fer referncia a:

Polaritzaci electroqumica;
Polaritzaci elctrica;
Polaritzaci electromagntica;
Polaritzaci ptica;
polarizaci rotativa;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82410" title="Any juli" nonfiltered="2702" processed="2696" dbindex="32870">

En astronomia, un any juli s una unitat de temps definida exactament com 365,25 dies o 31.557.660 segons. El nom prov del fet que es correspon amb la durada mitjana d'un any en el calendari juli, utilitzat antigament en els pasos occidentals.

Els anys julians s'utilitzen sobretot per convenincia en els elements orbitals dels cossos celestes quan donar un nombre de dies quedaria poc manejable (per exemple, s ms intuitiu expressar el perode orbital de Plut com a 248 anys julians que com a 90.590 dies). s una unitat que es comprn fcilment de forma intutiva amb un valor molt proper a la durada real d'un any.

L'"any" utilitzat en la definici d'any llum s un any juli.

L'any juli no s'ha de confondre amb el di juli ni amb la data juliana, que tamb sn utilitzades en astronomia. A pesar de la similitud de noms no hi ha cap connexi entre ells. Un any juli no sn 365,25 "dies julians" sin simplement 365,25 dies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82414" title="Charles Gounod" nonfiltered="2703" processed="2697" dbindex="32871">

Charles Gounod, compositor francs nat a Pars el 1818 i mort a Saint-Cloud el 1893.

Biografia.
Va estudiar al Conservatori de Pars i obtingu el Prix de Rome el 1837, aprofitant la seua estada a la Villa Medicis per estudiar, principalment, la msica religiosa. 

El 1859, es va estrenar al Thtre Lyrique el seu Faust, pera basada en el drama de Goethe, en el qual Marguerite s seduda per Faust desprs que aquest havia venut la seua nima al diable. Grcies a una partitura superba, incloent-hi la clebre ria de Mphisto le Veau d'or, l'ria de Marguerite coneguda per "l'ria de les joies"   Ah! je ris  , immortalitzada per La Castafiore d'Herg, el cor de soldats i la msica de ballet de la Nit de Walpurgis, l'xit fou considerable : 70 representacions el primer any!. El 1867, va publicar Romo et Juliette, pera basada en el drama homnim de Shakespeare, de la qual s especialment clebre el vals de Juliette, Je veux vivre, i l'ria del tenor L'amour, l'amour.

Si b Gounod s reputat per les seues peres, val a dir que tamb va compondre dues simfonies   una de les quals s la Petite symphonie per a deu instruments de vent (1885)   msica religiosa   per exemple, la seua celebrssima  Ave Maria, no destinada en un principi a ser interpretada a una esglsia i derivada del primer preludi del Clavec ben temperat de J. S. Bach (BWV 846)  , nombroses canons i arranjaments sobre poemes d'Alfred de Musset o Victor Hugo, com ara Venise,  ma belle rebelle, D'un cur qui aime.

L'obra operstica.


Faust s l'pera ms clebre i representada de Gounod. Al contrari del que indica el ttol, el personatge central s Marguerite. En aquesta obra, tot i respectar les convencions de la grand opra francesa (grans escenes de conjunt, cors multitudinaris, ballet...) Gounod trenca amb certs dels seus convencionalismes. Per exemple relaxa l'estructura de peces tancades, dotant als recitatius d'una gran entitat musical, i s'apropa a una lnia musical continua, fet pel que va ser acusat de massa "alemany". Tamb la seua orquestraci s ms rica del que ho acostumaven a fer els seus collegues. Va ser estrenada al Teatre Lric de Pars, el 19 de mar de 1859

Romeo i Julieta tamb gaudeix de popularitat entre el pblic d'pera. Va ser estrenada el 27 d'abril de 1867, al Teatre Lric de Pars. 

Mireille est basada en l'obra homnima de l'escriptor occit Frederic Mistral, Mirio. En aquesta obra el paisatge de la Provena impregna l'acci, de manera que pot ser considerat com un personatge ms. Es va estrenar al Teatre Lric de Pars el 19 de mar de 1964.

Obres principals.

 peres :
Sapho (1851);
La nonne sanglante (1854);
Le Mdecin malgr lui (1858);
Faust (1859);
Philmon et Baucis (1860);
La colombe (1860);
La reine de Saba (1862);
Mireille (1864);
Romo et Juliette (1867);
Cinq-Mars (1877);
Polyeucte (1878);
Le tribut de Zamora (1881);

 Msica religiosa:
Ave Maria;
Mors et Vita (1885);

Per descobrir Gounod.
Faust per Richard Leech, Cheryl Studer, Jos van Dam, Thomas Hampson i el Capitole de Toulouse, dirigits per Michel Plasson

Faust, dirigit per Henri Bsser, amb Mireille Berthon (Marguerite), Csar Vezzani (Faust), i Marcel Journet (Mphistophls), versi de 1931

 Enllaos externs .
 Site charles-gounod.com;
 Charles Gounod a musimem.com ;
 Charles Gounod a musicologie.org;

Partitures gratutes al portal WIMA http://icking-music-archive.org/ByComposer/Gounod.html









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82415" title="cron d'Agrigent" nonfiltered="2704" processed="2698" dbindex="32872">
cron (Acron, ) fou un metge d Agrigent, fill de Xen, d poca no coneguda exactament, per contemporani d Empdocles que va morir al comenament de la guerra del Pelopons, pel que se suposa que va viure al segle V aC. Des d'Agrigent va anar a Atenes i va obrir una escola filosfica; se l suposa a Atenes durant la gran plaga (430 aC) i els focs purificadors subseqents, per aix sembla poc probable. Va tornar desprs a Agrigent, va construir una tomba familiar i va demanar entrar al senat, cosa a que Empedocles es va oposar. Va escriure diverses obres amb dialecte dric, per no s han conservat, si be els ttols en han arribat a traves del Suides i Eudxia, i parlaven de temes mdics i fsics. Els emprics, per demostrar ms antiguitat que els dogmtics (l escola dogmtica fou fundada per Tessalos i per Polibos fill i gendre d Hipcrates, vers el 400 aC), van atribuir la fundaci de se la seva escola a cron.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82416" title="Polaritzaci elctrica" nonfiltered="2705" processed="2699" dbindex="32873">
En electromagnetisme clssic, la polaritzaci elctrica o densitat de polaritzaci s un camp vectorial que expressa la densitat de moment dipolar elctric permanent o indut a un material dielctric. El vector de polaritzaci P es defineix com el moment dipolar per unitat de volum. Al SI d'unitats es mesura en coulombs per metre quadrat.

Algunes substncies presenten molcules denominades polars. En elles, el centre de les crregues positives no coincideix amb el de les negatives, i per tant hi ha una asimetria en la distribuci de crregues en la molcula. Les substncies que les seves molcules posseeixen crregues elctriques distribudes de forma simtrica es denominen apolars.

Considerant un dielctric (s a dir, no conductor), no electritzat, que les seves molcules sn polars i est allunyat d'influncies elctriques externes; les molcules d'aquesta substncia estan distribudes a l'atzar. En apropar un cos electritzat, la crrega d'aquest actuar sobre les molcules del dielctric, provocant una orientaci dels pols elctrics. Quan aix succeeix, es diu que el dielctric est polaritzat.

Si el dielctric est format per molcules apolars, s'observaria el mateix efecte final, ja que amb l'aproximaci del cos electritzat les molcules es tornarien polars i per tant s'alinearien.

 Polaritzaci a les equacions de Maxwell .

El comportament dels camps elctrics (, ), camps magntics (, ), densitat de crrega () i densitat de corrent () s descrit per les equacions de Maxwell. El paper de la polaritzaci  es descriu a continuaci.

 Relacions entre E, D i P.

La densitat de polaritzaci  defineix el desplaament elctric  com 

;

que s adequat per diversos clculs.

En molts materials existeix una relaci entre  i , tal com es descriu ms endavant.

 Crrega lligada .

La polaritzaci elctrica correspon a una recollocaci dels electrons en el material, que crea una densitat de crrega addicional, coneguda com a densitat de crrega lligada :



de manera que la densitat de crrega total que entraria a les equacions de Maxwell vindr donada per

;

on  s la densitat de crrega lliure (que descriu les crregues portades de l'exterior).

A la superfcie del material polaritzat, la crrega lligada apareix com una densitat de crrega superficial

;

on  s el vector normal un vector unitari que apunta cap a fora del material, perpendicularment a la seva superfcie. Si P s uniforme dins del material, aquesta crrega superficial s noms crrega lligada.

Quan la densitat de polaritzaci canvia amb el temps, la dependncia temporal de la densitat de crrega lligada crea una densitat de corrent de

;

de manera que la densitat de corrent total que entraria a les equacions de Maxwell vindria donada per



on  s la densitat de corrent de les crregues lliures, i el segon terme s una contribuci de la magnetitzaci (quan existeix).

 Relaci entre P i E a diversos materials .

En un medi dielctric homogeni, linear i isotrpic, la polaritzaci s'alinea amb el camp elctric E i n's proporcional. En un material anisotrpic, la polaritzaci i el camp elctric no sn necessriament en la mateixa direcci. Llavors, el component ith de la polaritzaci est relacionat amb el component jth del camp elctric d'acord amb:

;

on  0 s la permitivitat del buit, i   s el tensor susceptibilitat elctrica del medi. El cas d'un medi dielctric anisotrpic es descriu per mitj del camp del vidre ptic.

Com s habitual a l'electromagnetisme, aquesta relaci tracta amb mitjanes macroscpiques dels camps i de la densitat dipolar, aix tenim una aproximaci als materials dielctrics que negligeix el comportament a escala atmica. La polaritzabilitat de les partcules individuals al medi pot ser relacionada amb la susceptibilitat mitjana amb la relaci Clausius-Mossotti.

En general, la susceptibilitat s una funci de la freqncia   del camp aplicat. Quan el camp s una funci arbitrria del temps t, la polaritzaci s una convoluci de la transformada de Fourier de  ( ) amb E(t). Aix reflexa el fet que els dipols del material no responen de manera instantnia a l'aplicaci del camp, i les consideracions de causalitat porten a les relacions de Kramers-Kronig.

Si la polaritzaci P no s linealment proporcional al camp elctric E, el medi es denomina no linear i s descrit pels camps ptics no lineals. Per a una bona aproximaci (per a camps prou febles i assumint que no hi ha cap moment dipolar permanent), P vindr donat habitualment per les sries de Taylor en E (els seus coeficients tenen susceptibilitats no linears):


;

on  s la susceptibilitat lineal,  dna l'efecte Pockels, i  dna l'efecte Kerr.

Desprs de tot, en els materials ferroelctrics no hi ha una correspondncia u a u entre P i E a causa de la histresi.

Vegeu tamb.

 Camp elctric;
 Susceptibilitat elctrica;
 Desplaament elctric;
 Electret;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82420" title="Mot jquer" nonfiltered="2706" processed="2700" dbindex="32874">
Un mot jquer o mot bagul s aquella paraula que pot ser emprada amb nombrosos significats i, per tant, no t prou precisi lxica com per a ser utilitzada en un registre formal amb un nivell de la llengua estndard o culta.

Exemples.
 Fer (substituble per fabricar, practicar i molts altres depenent del context).
 Cosa (cal dir el nom exacte de l'objecte o l'assumpte al qual hom est referint-se);
 Fotre (menjar, molestar, copular, fer l'amor...);
 Dir;
 Tenir;
 ...

Un mot jquer per excellncia s daix i variants: dall, daixonses, dallonses...

Vegeu tamb.

Verb comod;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82423" title="Craig Nicholls" nonfiltered="2707" processed="2701" dbindex="32875">

Craig Nicholls va nixer el 31 d'agost de 1977 a Sydney, Austrlia.

s un dels membres del grup de rock The Vines, s la veu principal i la guitarra del grup.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82424" title="Ryan Griffiths" nonfiltered="2708" processed="2702" dbindex="32876">
Ryan Griffiths (14 de febrer de 1978) s el guitarrista del grup de msica rock The Vines. .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82425" title="Hamish Rosser" nonfiltered="2709" processed="2703" dbindex="32877">
Hamish Rosser s el tercer membre del grup rock The Vines, va nixer el 16 de maig de 1974.
s el bateria del grup.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82426" title="Lliga espanyola de futbol femenina" nonfiltered="2710" processed="2704" dbindex="32878">
La Lliga espanyola de futbol femenina s la mxima competici per a clubs femenins que es disputa a Espanya. Es va anomenar lliga de Primera Divisi, sovint dividida en grups territorials i amb una fase final per decidir el campi, fins la temporada 2001-02 en qu es crea la Superlliga en un grup nic.

 Palmars .
 1988-89: Penya Barcelonista Barcilona ;
 1989-90: At. Villa de Madrid ;
 1990-91: Oiartzun KKE ;
 1991-92: Aorga Kirol KE ;
 1992-93: Oroquieta Villaverde ;
 1993-94: Oroquieta Villaverde ;
 1994-95: Aorga Kirol KE ;
 1995-96: Aorga Kirol KE ;
 1996-97: Sant Vicent Valncia CFF ;
 1997-98: Atltico Mlaga ;
 1998-99: Oroquieta Villaverde ;
 1999-00: CF Irex Puebla ;
 2000-01: Llevant UEF ;
 2001-02: Llevant UEF ;
 2002-03: Athletic Club de Bilbao ;
 2003-04: Athletic Club de Bilbao ;
 2004-05: Athletic Club de Bilbao ;
 2005-06: RCD Espanyol ;
 2006-07: Athletic Club de Bilbao ;
 2007-08: Llevant UEF ;

 Enllaos externs .
 Web de futbol femen;
 Web sobre la superlliga;
 RFEF;
 LFP;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82427" title="Copa espanyola de futbol femenina" nonfiltered="2711" processed="2705" dbindex="32879">
La Copa espanyola de futbol femenina s la segona competici per a clubs femenins que es disputa a Espanya. Es disputa per eliminatries amb una final a partit nic. Es disputa des de la temporada 1983-84, i fins el 1987-88 rebia el nom de Campionat d'Espanya al no existir encara la lliga i la copa com a tals. Des de la temporada 1988-89 rep el nom de Copa de la Reina.

 Palmars .
 1983-84: Aorga Kirol KE ;
 1984-85: Karbo Deportivo ;
 1985-86: CF Porvenir ;
 1986-87: Oiartzun KKE ;
 1987-88: Oiartzun KKE ;
 1888-89: CF Parque Alcobendas ;
 1989-90: Aorga Kirol KE ;
 1990-91: Aorga Kirol KE ;
 1991-92: Oroquieta Villaverde ;
 1992-93: Aorga Kirol KE ;
 1993-94: FC Barcelona ;
 1994-95: Oroquieta Villaverde ;
 1995-96: RCD Espanyol ;
 1996-97: RCD Espanyol ;
 1997-98: Atltico Mlaga ;
 1998-99: Oroquieta Villaverde ;
 1999-00: Llevant UEF ;
 2000-01: Llevant UEF ;
 2001-02: Llevant UEF ;
 2002-03: CE Sabadell FC ;
 2003-04: Llevant UEF ;
 2004-05: Llevant UEF ;
 2005-06: RCD Espanyol ;
 2006-07: Llevant UEF ;
 2007-08: Rayo Vallecano ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82430" title="Administraci provincial de l'imperi rom" nonfiltered="2712" processed="2706" dbindex="32880">
L'administraci provincial al Imperi rom va anar evolucionant des la situaci republicana adaptant-se al creixement de l'Imperi.

Amb la Repblica existia un delegat del cnsol en cada provncia, anomenat pretor provincial o b procnsol o propretor, que governava un territori exterior (anomenat provncia) per "delegaci del poble de Roma". El procnsol era alhora general, administrador i jutge suprem en la seva provncia, i reunia a les seves mans totes les funcions que antigament havien tingut els cnsols (desprs repartides entre els cnsols, el pretor, el censor, els edils curules, els tres Viri Nocturni, els tribuns del poble i el cap de la cavalleria). nicament les qestions financeres de la provncia escapaven al seu Imperium, ja que per portar-les a terme estava la figura del qestor provincial o proqestor, que depenia directament del Senat.

Sulla va atribuir als cnsols totes les facultats administratives no reservades a d'altres magistrats i en algunes provncies tenia atribucions militars en casos excepcionals, mentre que l'administraci judicial corresponia als procnsols o pretors provincials (que per aix s'anomenaren sovint propretors), que moltes vegades exercien el comandament militar per delegaci dels cnsols. Aix una provncia era governada per un cnsol en funcions (govern militar) i un pretor provincial (govern civil), que una vegada acabat el seu mandat, continuaven en el seu crrec amb prrroga, moment en qu eren procnsols (govern militar) o propretors provincials (govern civil). Els crrecs sortints rebien el comandament de les provncies i aix els cnsols sortints rebien el comandament en algunes provncies (procnsols provincials, govern civil, corresponent el militar al cnsol en funcions o al mateix procnsol segons decisi del Senat) de la mateixa manera que els pretors estatals sortints (que passaven a ser propretors provincials amb el govern civil, corresponent el militar als cnsols en funcions).

En el primer any els cnsols (que eren dos) i els pretors (que eren vuit) governaven, administraven i impartien justcia civil i criminal. El segon any, com procnsols i propretors, s a dir amb el crrec prorrogat, anaven a encarregar-se del comandament a les provncies. Els procnsols i propretors o pretors provincials es barrejaven en els assumptes de justcia i administraci de les ciutats, pronunciaven penes capitals, derogaven els actes dels Consells Locals, i en temps de guerra disposaven de les milcies locals al seu arbitri, car cada ciutat tenia fixat un contingent que havia de facilitar a l'exrcit com auxiliars.

Els habitants de les provncies estaven exempts del servei militar, encara que eren normalment reclutats com a voluntaris en ser insuficient el nombre de reclutes amb ciutadania. Csar no va modificar bsicament el sistema, si b es va anullar el comandament dels cnsols en funcions, i es va concedir el comandament ple al governador provincial. Les provncies van ser repartides entre els dos cnsols sortints i els setze pretors sortints (vuit d'ells nomenats pel propi Csar) per designant lImperator les provncies que cadascun havia d'ocupar. A costat d'ells va collocar diversos crrecs auxiliars sota dependncia directa d'ell mateix, assumint els oficials militars (dels quals Csar era comandant suprem) funcions de vigilncia. 

Amb August es va establir un sistema de provncies senatorials o pbliques, governades pels crrecs sortints (procnsols senatorials), i provncies imperials, governades per llegats imperials designats per l'Emperador.

Desprs del governador provincial, el crrec segent en importncia era el de qestor, encarregat de les finances. A les provncies senatorials es denominada qestor provincial i tenia per damunt al procnsol. A les provncies imperials es denominava qestor procnsol i tenia per damunt al llegat imperial.

Els crrecs auxiliars del procnsol, del llegat imperial i del qestor o qestor procnsol constituen lofficium.

L'administraci de justcia per a casos importants, s'efectuava a les capitals de districte (civitas conventus), per la qual cosa les provncies romanes estaven subdividides en els anomenats Convents jurdics.

Les funcions del governador provincial eren variades i van augmentar progressivament amb l'accs dels habitants a la ciutadania i de les ciutats a l'estatut de colnia o municipi. Per auxiliar-los en aquests funcions es van crear les figures dels intendents de la Ciutat (Curator rei publicae) o curadors, que al principi eren de procedncia senatorial o eqestre encara que ms tard el crrec va passar a funcionaris locals de rang inferior, encarregats de supervisar les finances i els assumptes financers d'una ciutat o grup de ciutats, i que eren de designaci imperial.

Part de les funcions judicials del governador van ser passant a procuradors, sobretot les relatives als deutes al fiscus imperial. En temps d'Adriano es va desenvolupar la figura de lAdvocatus Fiscii (Advocat de la Hisenda Imperial), les funcions del qual van ser exercides essencialment per cavallers o per funcionaris locals.  Els procuradors, designats pel Senat a les provncies senatorials, i per l'Emperador en les imperials, van assumir progresivament funcions judicials incloent l'administraci de justcia criminal.

La base del govern provincial era:

1) La Lex Provinciae, un estatut promulgat al fundar-se la respectiva provncia, que regulava les constitucions, la condici jurdica, els privilegis, les lleis i els territoris de les ciutats.
2) L'Edicte promulgat pel propi governador a la seva arribada, declarant els principis de la seva administraci en temes judicials.

Les ciutats disposaven d'un territori al voltant, amb diverses aldees menors dependents (vicus). Comptaven amb un Consell municipal i elegien els seus propis magistrats. Quan es creava una civitas o se li concedia aquest estatus, d'entre els seus ciutadans havien de sortir un nombre suficient de Consellers (anomenats decurions o curials). Les aldees (vicus) podien tenir funcionaris i fins a a vegades consellers propis.

El cens quinquennal, seguint el model rom, va ser establert per a totes les ciutats
Al costat de les ciutats sotmeses en els seus diversos graus (confederades), algunes de les quals gaudien del dret llat o itali i s'assemblaven als municipis o colnies (i eren fins i tot anomenades municipis en alguns casos), estaven les ciutats que gaudien de la ciutadania romana (municipis), i les colnies de dret llat (municipis virtuals). Algunes ciutats van tenir el ttol jurdic de colnia merament nominal, que es conservava pel seu antic prestigi. La pertinena a un territori, en aquest cas una provncia, no constitua cap situaci jurdica, car la condici de la persona en el dret rom, no estava lligada al territori, sin a una ciutat, ja que el dret rom efectuava els "contractes" o pactes, amb ciutats o b amb grups assimilables a una ciutat (aquest contracte, conegut per foedus, establia l'autonomia local i les prestacions a les quals estava sotmesa la ciutat).

En moltes ciutats els comandants militars van ser designats membres dels consells locals i van exercir altres funcions administratives.

La progressiva extensi del dret llat i de la ciutadania, va tendir a assimilar a totes les ciutats provincials.

El terreny pblic a provncies (Ager publicus) era immens. Tot terreny no concedit per disposici expressa a ciutats o particulars era considerat terreny pblic i els seus possedors locals sol tenien el ttol d'ocupants hereditaris tolerats i com precaris, encara que finalment la seva propietat va ser reconeguda. Alguns dels terrenys de l'Estat a les provncies estaven arrendats per a pastures o camps de cultiu (l'arrendatari pagava el 10% del producte). L'explotaci de boscos, mines, ports, salines, etc . est confiada sovint a societats d'intermediaris (Publicani).

Tot provincial acusat tenia el deure presentar-se personalment a Roma, si era requerit, per respondre all a una acusaci.

Totes les poblacions que gaudien del dret de ciutadania (principalment municipis) i les colnies romanes que es trobaven en igualtat de condicions que les ciutats d'Itlia de la mateixa manera que aquestes, administraven els seus assumptes. Les ciutats de dret llat tenien administraci prpia i un dret illimitat de jurisdicci. El procnsol solament intervenia en virtut del seu poder de registre (que era arbitrari). Les ciutats confederades tamb gaudien d'una administraci local autnoma i podien disposar d'un sistema judicial propi.

El dret civil rom basat en les  Dotze Taules i adaptat amb els temps (amb l'Imperi era un dret no escrit o consuetudinari) regia a les provncies. Aquest dret "com" (subsidiari davant els estatuts d'mbit provincial o local) es va estendre a tots els casos jutjats fora del petit mbit local. Aix s'aplicava entre romans, entre un rom i un no rom, i entre no romans amb diferent dret.

Vegeu la llista de provncies el 395 a: Divisi de l'imperi rom;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82433" title="Microelectrnica" nonfiltered="2713" processed="2707" dbindex="32881">
La microelectrnica s l'aplicaci de la cincia electrnica a components i circuits de dimensions molt petites, microscpiques i fins a nivell molecular per produir dispositius i equips electrnics de dimensions redudes per altament funcionals. El telfon mbil, el microprocessador de les CPU o les PDA sn exemples clars de les fites actuals de la tecnologia electrnica.

 Vegeu tamb .
Fabricaci de circuits integrats;
VLSI;
Nanotecnologia;
Xip;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82436" title="VLSI" nonfiltered="2714" processed="2708" dbindex="32882">
Acrnim angls de Very Large Scale Integration, integraci a gran escala.

L'integraci a gran escala de sistemes de circuits basats en transistors en circuits integrats va comenar en els anys 80, com part de les tecnologies de semiconductors i comunicaci que s'estaven desenvolupant.

Els primers xips semiconductors contenien unicament un transistor cada un. A mesura que la tecnologia de fabricaci va anar avanant, s'hi van agregar ms i ms transistors, i en conseqencia ms i ms funcions van ser integrades en un mateix xip. El microprocessador s un dispositiu VLSI.

La primera generaci de computadores depenia de vlvules de buit. Desprs ban arribar els semiconductors discrets, seguits de circuits integrats. Els primers CIs contenien un petit nombre de dispositius, com diodes, transistors, resistncies i capacitadors, encara que no inductors, fent possible la fabricaci de portes lgiques en un sol xip. La quarta generaci (LSI) consistia de sistemes amb com a mnim mil comportes lgiques. El successor natural de l'LSI va ser el VLSI (varies desenes de milers de comportes en un sol xip). Avui en dia, els microprocessadors tenen diversos milions de comportes en un mateix xip.

A principis de 2006 s'estan comercialitzant microprocessadors amb tecnologies de fins a 65nm, i s'espera en un futur proper arribar als 45nm.

Companyies ms importants que produeixen CIs VLSI.
Intel;
;
Samsung;
;
ATI Technologies;
Advanced Micro Devices (AMD);
;
;
Infineon;
IBM;
NEC;
Toshiba;
;
;
;
;
;
;

Enllaos externs.
 Design of VLSI Systems;
 The World VLSI Encyclopedia;
 Association of fabless Semiconductor Companies;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82437" title="Polaritzaci electromagntica" nonfiltered="2715" processed="2709" dbindex="32883">
En electrodinmica clssica, la polaritzaci electromagntica (o simplement polaritzaci) s una caracterstica de les ones tals com la llum o altres radiacions electromagntiques que descriu la direcci de travessa d'un camp elctric. De manera ms general, la polaritzaci d'una ona transversal descriu la direcci d'oscillaci en el pla perpendicular a la direcci en qu viatja l'ona. A diferncia de fenmens ms familiars com les ones a l'aigua o les ones acstiques, que sn ones longitudinals, no presenten polaritzaci perqu en aquest tipus d'ones la direcci de l'oscillaci s la mateixa que la de desplaament de l'ona.

 Aproximaci terica .
 Ones Planes .
La manifestaci ms simple de polaritzaci que es pot observar s la d'una ona plana, que s una bona aproximaci per a molts tipus d'ones lluminoses (una ona plana s una ona amb un front d'ona infinit en longitud i amplitud. Totes les ones electromagntiques es propaguen al buit o en un material uniforme d'extesi infinita amb camps, elctric i magntic, que sn perpendiculars a la direcci de propagaci.

Per convenci, quan parlem de polaritzaci noms es considera el vector camp elctric, el camp magntic s'ignora ats que s perpendicular o proporcional al camp elctric. El vector camp elctric pot ser dividit arbitrriament en dos components perpendiculars anomenades x i y; z indicaria la direcci del desplaament de l'ona. Per a una ona harmnica simple, a la qual l'amplitud del vector camp elctric varia d'una manera sinusodal, els dos components () tenen la mateixa freqncia. No obstant aix, aquests dos components tenen altres dues caracterstiques definidores que poden ser diferents. Primera, els dos components poden no tenir la mateixa amplitud. Segona, els dos components poden no tenir la mateixa fase, s a dir, no assoleixen els seus mxims i mnims al mateix temps. Una descripci de l'estat de polaritzaci seria la forma que traaria sobre un pla fix el vector de camp elctric a mesura que una ona plana el recorre, aquesta traa seria una corba de Lissajous.



La figura que descriu el camp elctric s una ellipse, que pot esdevnir un cercle o aplanar-se en una lnia. Aquestes diferents formes defineixen l'estat de polaritzaci de l'ona, es parla d'ones polaritzades linealment, ellpticament o circularment. Les tres imatges segents illustren l'evoluci del camp elctric per a cadascun dels tres casos:


A ms, les ones es propaguen i, per tant, l'ellipse que descriu el camp elctric  s en realitat una hlix. Les segents imatges mostren en tres dimensions alguns exemples de l'evoluci del vector camp elctric (en blau) al llarg del temps (l'eix vertical), amb els seus components x i y (vermell/esquerra i verd/dreta) i la traa que deixa el vector sobre el pla (porpra):




Polaritzaci linear



Polaritzaci circular



Polaritzaci ellptica



Radiaci incoherent.
A la natura, la radiaci electromagntica es produda sovint per un gran conjunt de radiadors individuals que produeixen ones de manera independent. Aquest tipus de llum rep el nom d' incoherent. En general no hi ha una nica freqncia sin un espectre de diverses freqncies presents, i fins i tot filtrant arbitrriament per una gamma estreta de freqncies arbitrries s possible que no hi hagi un estat consistent de polaritzaci. Tanmateix, aix no significa que la polaritzaci sigui tant sols una caracterstica de la radiaci coherent. La radiaci incoherent pot mostrar una correlaci estadstica entre els components del camp elctric, aix es pot interpretar com una polaritzaci parcial. En general s possible descriure un camp d'ona com la suma de la part incoherent (sense correlacions) i de la part polaritzada. Llavors podem descriure la llum en termes del grau de polaritzaci i dels parmetres de la polaritzaci ellptica.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82438" title="Vallcarca i els Penitents" nonfiltered="2716" processed="2710" dbindex="32884">

Vallcarca s un barri de Barcelona que pertany al districte de Grcia. Es troba amagat entre dos turons, el del Putget i el del Coll, i s'estn seguint el curs de la riera que li dna nom. Els seus nuclis primigenis van ser l hostal de la Farigola, Can Falc, Can Mas i Can Gomis. Els jardins de Can Gomis van ser destruts amb la construcci de l Hospital Militar. L antic hostal de la Farigola, sobre la riera del mateix nom, es va enderrocar i s'hi va fer una escola. Els terrenys del Mas Falc acullen una petita urbanitzaci de torres allades.

 Llocs d'inters .
Al barri destaquen dos punts importants. El primer s el conegut Viaducte de Vallcarca, que salva el desnivell de l'antiga riera de Vallcarca. Aquest pont s la principal via d'accs al barri del Coll per la part ms occidental del barri (plaa de Mons).

El segon punt s la casa Comas d'Argemir, a l'Avinguda de la Repblica Argentina, 92. s una digna obra de Josep Vilaseca i Casanovas (1904). Des del carrer es pot veure la faana en forma d ellipsi, decorada amb cermiques i petits esgrafiats envoltant les finestres decorades amb caps de lle, rematada amb una tanca de ferro forjat que porta les inicials dels propietaris i amb la torreta coronada per una cpula punxeguda de trencads blavs. 

Tamb hi ha altres indrets importants al barri, com el popular meubl La Casita Blanca o l'entranyable passatge d'Isabel.

 El futur .
El barri de Vallcarca - Penitents patir en els prxims anys, com la gran majoria de barris de la ciutat, diferents obres per millorar la qualitat de vida dels habitants. Per comenar, es crear un parc lineal al llarg de l'avinguda Vallcarca i el carrer Esteve Terrades, a partir de l'enderroc dels edificis entre l'avinguda i el carrer Bolvar, l'ocupaci dels solars de la zona del Viaducte de Vallcarca amb el nou parc de Vallcarca i la construcci d'un passeig enjardinat al carrer Esteve Terrades. Tamb cal destacar l'ampliaci del Parc Sanitari Pere Virgili (alguns dels edificis conformen el CAP de Sant Gervasi i el CAP Vallcarca), l'arribada de la Clnica Quirn a la Plaa d'Alfonso Comn (oberta l'any 2007) i la millora de la xarxa de transports, amb la construcci de la L9, que comunicar el barri (des de la plaa Lesseps) amb la resta de la primera corona metropolitana.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82439" title="Noori" nonfiltered="2717" processed="2711" dbindex="32885">
Noori s un grup de rock molt popular al Pakistan, d'on s originari. Consta de dos membres estables, Ali Noor i Ali Hamza en guitarra i baix. Ali Noor tamb n's el cantant.
 Membres (Actuals) . 
Ali Noor s un advocat i s un dels millor en Pakistan sobre la guitarra. Ell va comenar amb un grup anomenat Coven que canatava en angles. Desprs de deixar aquell grup va cantar una cano Manwa Re solitariament.Desprs va fundar el grup "Noori" on va comenar a cantar en urdu. Ali Noor est casat amb la Mandana Zaidi qui fou la directora dels dos videos del Noori.

Ali Hamza s el germa petit del Ali Noor.
 Actualitat. 
Noori ha publicat dos discs: Suno Kay Main Hoon Jawan (2003) i Peeli Pati Aur Raja Jani Ki Gol Duniya (2005)

Segons els estndards pakistanesos sn una banda "alternativa", i han iniciat un fenomen de fans no vist abans al pas. Amb Peeli Patti Aur Raja Jani Ki Gol Dunya, Noori ha demostrat que no s miracle d'un disc.

Si Junoon era el smbol del rock paquistans dels anys 90, Noori s el smbol del rock per la nova generaci de msics.

En 2005 Muhammad Ali Jafri (baix i veus) era membre de Noori, per va deixar el grup per qestions de negocis. En 2006, Gumby (bateria) tamb va deixar Noori.

Enllaos externs.
Pgina Web Oficial;
 MP3 de les canons del segon lbum;
Lletres de les canons del primer lbum;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82440" title="VilaWeb" nonfiltered="2718" processed="2712" dbindex="32886">

VilaWeb s el portal informatiu ms antic dels Pasos Catalans, impulsat pel periodista Vicent Partal.

L'inici .
El 14 de juny del 1995 comenava a funcionar de manera oficial "La Infopista". Des de dues setmanes abans els ordinadors londinencs de Demon allotjaven en perode de proves aquell primer experiment de cercador i directori de recursos del nostre pas. Vicent Partal, que va comenar el projecte amb Assumpci Maresma i Joan Subirats, encara recorda amb horror com era de complicat crear una pgina web. Calia enviar-la per FTP i, des del Telnet, obrir-la amb tot de comandaments del tipus:

gunzip tar gz

cd../..

I aix, tot de complicacions ben allunyades de l'actual senzillesa. Calien moltes hores d'estudiar HTML i Unix per poder posar dempeus el directori.

 Infopista .
La Infopista va ser un dels primers directoris locals del mn, i el primer en catal. 
Com a precedent tenia una pgina de la primera versi a Internet de la revista El Temps, que ja havia estat elaborada per Vicent Partal i que es coneixia amb el nom de The Catalan Freeway. En aquella pgina, creada en el prehistric mes de juliol del 1994, hi havia recercats les no ms de vint webs existents al nostre pas (la primera havia estat la de la Universitat Jaume I de Castell, creada l'estiu del 1994). El Temps tornaria a internet, desprs de llargues peripcies, l'abril del 1998.

 Partal, Maresma & Associats .
La Infopista, en canvi, ja va nixer amb uns 120 recursos, de la m de la nova empresa Partal, Maresma & Associats. Eren recursos molt primigenis. Innovadors.
Entre ells hi havia algunes de les webs ms veteranes, per amb adreces molt antigues. Per exemple, hi havia Edicions 62 amb una adrea http://www.demon.co.uk/pma/Ed62. O La Caixa, amb una adrea noms numrica: http://147.83.242.5. Pangea agrupava un gruix notable de webs (Pallassos Sense Fronteres, Greenpeace, la Universitat per la Pau de Sant Cugat...). I les primeres webs informatives corresponien a l'Avui (amb una adrea avui.scsinet.upc.es), La Vanguardia (vangu.ese.es) i El Peridico, nic recurs que ja tenia l'adrea actual, tot i que el servidor el tenia installat a Servicom. Aquesta empresa era una de les poques estrictament internautes a existir. Al costat seu, com a servidors noms constaven la veterana Abaforum i dues empreses que es deien SI i Sert el. Les universitats hi tenien un paper clau, sobretot la Jaume I de Castell, la Politcnica de Catalunya i la de les Illes Balears. No sols hi aportaven els continguts propis, sin que obrien els seus servidors a tota classe d'experincies com els fantstics "Contes per a Extraterrestres", editats per la colla castellonenca dels Bellver. Aquest butllet continua sent una referncia, malgrat els anys passats.

Tots aquests recursos i alguns ms es van agrupar aquell 14 de juny a La Infopista, sota un manifest programtic que afirmava que "ha arribat l'hora d'alar barris dins de la xarxa..."

El manifest afirmava que (Internet), "que va comenar com l'exemple ms preclar del vilatge global, avui ja s una megpolis, una enorme conurbaci. I, per aix, com passa tamb al mn real, els seus habitants comencen a reconixer-se ms als seus barris que a la seua globalitat. (...) No s lluny el dia que alg podr navegar per Internet cercant els recursos que ms li interessen i sense abandonar el seu idioma local..."

L'altra bandera de la casa, complementria d'aquestes paraules, era un dibuix de Joan Subirats que representava tot d'ordinadors corrent amunt i avall en direcci a Perpiny, Valncia, Barcelona i Mallorca. El dibuixet era ja una declaraci de principis. Es volien establir les bases del barri catal d'Internet, del barri d'expressi cultural catalana. Molts, aleshores, es van burlar del projecte. No trigarien a adonar-se'n de com n'estaven, d'equivocats.

Ms endavant, aquell dibuix adquirira una connotaci emotiva molt especial arran de la mort de Subi, el moment ms difcil i dolors de l'existncia de VilaWeb. Ell va dissenyar l'actual anagrama amb el tipus BubbaLove, que tants maldecaps dna als successors i que tan encertadament ha esdevingut una marca tipogrfica absolutament reconeixible en qualsevol circumstncia. L'ombra de Joan Subirats plana sobre VilaWeb amb un deix de qualitat grfica impossible de superar.

 La Plaa Internet .
La Infopista va crixer de manera molt rpida. Tant, que abans d'un any ja havia alterat completament el seu propsit. Iniciatives com La Plaa Internet, per al seguiment de les eleccions autonmiques del 1994, o la primera edici de les 24 Hores a Internet, van obrir de manera clara les portes del directori cap al periodisme de nou format que a la xarxa comenava a prendre forma. Tamb la creaci del programa de Catalunya Rdio L'Internauta, de la m de Jordi Vendrell i amb la presncia setmanal de Vicent Partal, va servir per consolidar un espai internutic de llengua catalana on La Infopista ja comenava a ser referncia. Vendrell va comenar un programa que era el pioner de tots els que desprs s'emetran sobre la xarxa a la rdio. I el seu peculiar estil, clid i pretesament cndid, va engrescar molta gent a fer el salt cap a aquella tecnologia que li explicaven les ones hertzianes. Segurament, Jordi Vendrell ha estat un dels ms importants divulgadors d'Internet al nostre pas.

Amb tot, doncs, la xarxa creixia i creixia. Un any desprs, La Infopista ja agrupava ms de mil recursos. El febrer del 1996 ja eren ms de 40 les empreses que feien de servidors. I s'havien incorporat a la xarxa mitjans comarcals, com ara L'Empord, institucions com l'Ajuntament de Barcelona (la primera) i la Generalitat de Catalunya (la Generalitat Valenciana aleshores encara circulava amb Gopher...), diversos partits encapalats per Convergncia Democrtica, que va ser el primer a fer el pas, els primers cafs d'Internet o l'Alternative Catalan Dictionary, la primera i resistent pgina immoral en la nostra llengua.

Era l'poca en qu els mdems eren de 14.400 i una connexi et costava de mitjana 1.500 pessetes per tres hores de connexi, o 4.500 per una connexi illimitada en el temps al servidor. El nombre de webs registrades a La Infopista havia passat de 120 el juny del 1995 a 400 el gener del 1996. I en un salt espectacular es van enfilar fins a les 1.500 aquell mateix mes de juny. El maig del 1996 les primeres estadstiques fiables de La Infopista anotaven una mitjana de poc ms de 400 usuaris al dia, evidentment molt lluny dels prop de 4.000 que entraran noms dos anys desprs.

 VilaWeb .
Amb tot aix, un mes abans, el maig del 1996, La Infopista havia desaparegut per donar pas a VilaWeb. Telefnica havia posat en marxa aquell gener Infova, un nom que generava confusions poc interessants. I, a ms, la doctrina de la comunitat virtual prenia forma. Es va cercar crear una imatge ms propera i amable, ms de poblaci virtual acudint al prefix Vila, seguit de l'inevitable Web. El canvi va anar acompanyat de la installaci del servidor a Barcelona, amb ID-Grup i de la compra d'una mquina Sun. Aleshores ja hi havia dies en qu es tocava amb els dits la possibilitat que es connectaren 1.000 persones.

VilaWeb en aquella poca incorporava ja de manera estable seccions informatives com els xats (el primer dels xats d'actualitat, de fet, es faria aquell 11 de setembre tenint de convidat l'ngel Colom, aleshores secretari general d'ERC), els frums, un projecte massa incipient de mercat i la biblioteca. Per, sobretot, aquella estructura permetia ja l'aparici d'una portada que destacava en una columna les webs ms interessants del dia i, a l'altra, es feia ress de tot el que passava a VilaWeb.

Fruit de totes aquestes innovacions va ser la consolidaci d'un discurs propi sobre el model periodstic a aplicar a VilaWeb. Aquest discurs, aquests conceptes, es van anar estenent i han estat sovint referncia en congressos i debats. Al nostre pas cal recordar especialment la histrica sessi inaugural del III Congrs dels Periodistes Catalans. La intervenci de Vicent Partal, Luis ngel Fernndez Hermana, Llus Reales i Antoni Esteve va ser saludada per La Vanguardia amb un extremat "Los apstoles de Internet toman el congreso de periodistas". En l'mbit internacional, l'experincia de VilaWeb ha estat examinada amb atenci en una dotzena de congressos a Europa i Amrica. Potser el ms important de tots s el Congrs de la Federaci Mundial de Periodistes, fet a Recife el 1998 i on VilaWeb era un dels quatre mitjans de tot el mn convidats a exposar la seva experincia.

 Edicions locals .
Desprs d'un llarg any de definici, doncs, i seguint amb una certa tradici, el juny del 1997 hi va tornar a haver canvis. Es va refer la maquetaci de la portada i, sobretot, es van introduir les edicions locals. Aquestes edicions van ser creades a petici de persones i grups de diverses poblacions que volien reproduir el fenomen VilaWeb a escala local. Especialment, va ser l'impuls donat per Montcada i Reixac i per Cornell el que afermaria el projecte. Finalment, Cornell va quedar-ne fora a causa del carcter institucional dels seus promotors, i tretze poblacions (Sabadell, Sa Pobla, Arenys de Mar, Figueres, Nova York, Girona, Granollers, Terrassa, el Vendrell, Vilafranca i Calafell) es van sumar a Montcada i Reixac en la primera tongada d'edicions locals. Al setembre es va obrir Andorra, a l'octubre Alacant i, poc desprs, Perpiny. El 31 d'octubre arrencava Palma ja amb 32 edicions consolidades, entre les quals tres als Estats Units. L'arribada de les edicions de Mequinensa i l'Alguer completaria el desplegament pel mapa lingstic, que ara ja abasta amb normalitat i pluralitat tot el territori, amb ms de 90 edicions locals.

Abans de tot aix, VilaWeb s'havia consolidat com un referent ineludible per a la resta de mitjans del pas i, sobretot, per als internautes. En aquest sentit va ser molt important una de les primeres exclusives que va aixecar VilaWeb quan el gener del 1997 va descobrir i fer pblica la web del FC Barcelona, que el club mirava d'elaborar en secret. Una tasca de pacincia i investigaci, i l'inestimable ajut que no estigus tancada amb contrasenya, va permetre la notcia que obtindria un ress especial a causa de l'espectacularitat amb qu va ser tractada pels diaris esportius de la capital.

L'octubre del 1998 VilaWeb va fer un pas endavant. Al maig es va posar en marxa un procs de canvis que assumien el gran creixement del diari i la seva consolidaci (reflectida en les dades estadstiques de l'OJD i l'EGM). VilaWeb ara s un dels competidors importants al web del nostre pas.

 Nosaltres.com .
La potncia del diari, amb les edicions locals i les posteriors edicions sectorials, eclipsava el directori que n'havia estat l'origen. Per aix es va ressaltar creant Nosaltres.Com. Es tractava de repescar el sentit inicial de VilaWeb i fer-ho sumant una important oferta al nostre pblic. Amb el nou Nosaltres.com, el barri en llengua catalana d'Internet t un directori i un cercador a l'alada de les seues necessitats. Avui ha esdevingut una de les comunitats internutiques ms vives i actives d'Europa. Es va posar el directori a l'alada d'aquest repte. A poc a poc, el Nosaltres.com va anar afegint nous elements, com ara els Dossiers i Les Colles.

Els anys 1999 i 2000 van posar a prova el creixement de VilaWeb amb accessos cada vegada ms massius, amb tres processos electorals seguits, amb una allau de notcies vinculades al boom tecnolgic, especialment a la borsa. De sobte, tot eren empreses punt-com i VilaWeb Informtica es va convertir en un dels referents informatius sobre la nova tecnologia.

 Cinqu aniversari .
El 8 de juny de 2000 es va celebrar a la xarxa el cinqu aniversari de VilaWeb. Cinc anys servien com a excusa per fer una mirada nostlgica cap enrere (vam publicar la primera pgina de totes) per analitzar com estava el barri catal d'Internet i la mateixa VilaWeb (ja amb noranta edicions locals i els primers projectes fora de la xarxa...) i per pensar en el futur.

Un futur que, per primera vegada, es va definir fora de la xarxa. "VilaWeb no s una empresa d'Internet, sin un mitj de comunicaci: per tant, hi ha coses d'Internet que no farem mai i coses que fan els mitjans de comunicaci, fora d'Internet, que nosaltres tamb volem fer". Aquesta frase pronunciada per Vicent Partal en l'acte que cada cap d'any organitza Alfons Cornella a ESADE el mes de desembre (en aquest cas, del 1989), marcava una nova orientaci de VilaWeb. Desprs de discutir durant anys si eren una comunitat virtual, o un portal, o qualsevol altre concepte de moda, emergia el concepte definitiu: un mitj de comunicaci.

De fet, uns quants mesos abans VilaWeb ja havia fet un pas, tmid encara, fora d'Internet. VilaWeb havia creat el 5 de novembre del 1989 el primer servei WAP del pas i, anecdticament, el primer servei WAP que es creava en qualsevol llengua llatina del mn. La telefonia mbil esdevenia el primer territori d'expansi, que es consolidaria l'estiu del 2000 amb l'edici per a ordinadors de butxaca Palm.

Mig any desprs, VilaWeb signava un acord empresarial amb Menta que el posava en la lnia del vdeo i la televisi. Segons l'acord, VilaWeb va comenar a treballar en una edici per a cable que inclou notcies en vdeo, assequibles per als usuaris de la xarxa d'alta velocitat.

Enmig hi havia hagut intenses negociacions amb altres empreses per editar un diari en paper, que es distribuiria de manera gratuta al metro. Aquestes negociacions no van arribar a bon port, per varen deixar clara la voluntat de VilaWeb d'estendre el projecte per qualsevol mitj.

De fet, coincidint amb la festa dels cinc anys de VilaWeb del 16 de novembre de 2000, s'anunciava un acord estratgic amb l'empresa editora del diari El Punt, que projecta cap al futur el nou concepte empresarial de VilaWeb.

L'any 2000 va ser tamb un any de reconeixements a la tasca feta en els primers cinc anys. Entre ells destaquen dos premis molt especials: el Ciutat de Barcelona de Periodisme (atorgat el mes de febrer) i el primer Premi Nacional d'Internet, (atorgat el mes de setembre).

Avui VilaWeb vol ser l'eix central de la Internet al nostre pas, continuar creant un recurs on els usuaris tenen veu i vot, seguir treballant per un futur on la societat de la informaci no siga un concepte ritualment invocat, sin una realitat que ajude a fer dels Pasos Catalans una societat ms plural, oberta i lliure.

 VilaWeb TV.

VilaWeb TV  va comenar les seves emissions a principi de l'any 2006 i s el primer canal de televisi IP en catal, via Internet, creat al pas amb voluntat de seguir l'actualitat i d'oferir una mirada prpia en la lnia que des de fa onze anys mant aquest mitja. La seva posada en marxa oficial, per, es va produir el gener del 2007.

Des de Vilaweb es pensa que mentre la TDT representa el model de la televisi 'industrial', la televisi IP s la televisi de la 'creativitat'. L'objectiu de VilaWeb TV a curt termini s ampliar els continguts fins a assolir una producci d'entre 30 i 45 minuts diaris. Alguns d'aquests continguts s'elaboren en co laboraci amb altres entitats, com el Grup Enderrock, que produeix vdeos sobre l'actualitat musical catalana.

Premis.
Premi Nacional de Periodisme 2004 concedit per la Generalitat de Catalunya, fent menci al portal i als seus creadors, Vicent Partal i Assumpci Maresma, pel carcter fundacional del seu treball en el camp del periodisme digital, que combina rigor, immediatesa, anlisi i diversitat.

Fonts.
 http://www.vilaweb.cat/www/quees.html amb autoritzaci de l'autor;

 Enllaos externs .
 Vilaweb;
 Directori de La Infopista.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82441" title="Cessna 182" nonfiltered="2719" processed="2713" dbindex="32887">
El Cessna 182, comercialitzat per Cessna amb el nom de Skylane, s un avi lleuger monomotor de 4 seients. El 182 s el segon model en popularitat fabricat per Cessna des de l'any 1972. Amb els anys s'han comercialitzat moltes variants actualitzades de l'Skylane.


Enllaos externs.
 cessna.com ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82443" title="Ailyn" nonfiltered="2720" processed="2714" dbindex="32888">
Ailyn s el nom artstic de Pilar Gimnez Garca, una cantant catalana nascuda el 29 de maig del 1982 a Esplugues de Llobregat.

 Els seus inicis .

El talent musical de la Pilar el va descobrir la seva mare, en veure que la seva filla era capa de tocar en un teclat totes les canons que escoltava noms d'orella amb tan sols dos anys. Havia heretat, doncs, el talent musical de gaireb tota la seva famlia materna. La seva trajectria musical va comenar als 11 anys a l'escola: a la classe d'angls, un professor va posar una can de Mariah Carey i, un cop a casa, Pilar va comenar a cantar-la; va ser llavors quan la seva famlia es va adonar del talent que tenia com a cantant. Als 15 anys es va matricular a l'Escuela Albniz, d'Esplugues, per estudiar solfeig i cant clssic.

El seu debut professional va tenir lloc a l'any 2002 a Cornell de Llobregat, durant la desfilada de moda que cada any s'hi celebra per tal de recaptar fons per als malalts d'Alzheimer. D'aleshores en cada any hi ha collaborat amb les seves canons.

 Charm .
El seu primer contracte discogrfic va ser com a component del grup femen Charm, pero va abandonar el grup per a comenar una carrera en solitari.

 An Ling i Ailyn .
L'Ailyn va seguir la seva carrera en solitari sota el nom d'An Ling, enregistrant fora temes en solitari i participant en nombrosos concursos: el setembre del 2005 va participar al Festival Internacional de Msica Pop "Canzioni dal Mondo" com a representant d'Espanya i va arribar a ser una dels deu finalistes, i el mes d'octubre se li va concedir la "Tabaiba de Plata" a la millor interpretaci en la cinquena edici del "Festival Internacional de la Cancin de las Islas Canarias".

Amb la can "Siente la vida", de ritmes llatins i estiuencs, la Pilar va reaparixer sota el nom d'Ailyn com a proposta per representar Eurovisi, i a l'estiu va participar d'extra al videoclip "Assim Chegaremos La", de la cantant Lua. El novembre del2006, va ser guardonada amb la "Tabaiba d'Or" del festival de la can de les Illes Canries grcies a la can "Puedo sentir".

 Factor X .
L'Ailyn va ser escollida com a participant al programa musical de Cuatro "Factor X". Va ser expulsada a la quarta gala.

 Sirenia .
L'abril de 2008 s'ha sabut que l'Ailyn s la nova vocalista del grup de metal gtic Sirenia, de Noruega. Aviat comenaran l'enregistrament del nou lbum.

Enllaos externs.   
Web Fanclub oficial ;
Web Oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82445" title="Art (desambiguaci)" nonfiltered="2721" processed="2715" dbindex="32889">

Llegiu l'article principal sobre Art

L'Art s la prctica adreada a la producci d'obres segons principis esttics o susceptibles d'expressar un ideal moral, metafsic o esttic. El conjunt de les Belles Arts o cadascuna d'elles s l'Art. Les sis Belles Arts sn : la Poesia, l'Arquitectura, l'Escultura, la Pintura, la Msica i la Dansa. La Dansa , la sisena de les Belles Arts s probablement la ms antiga de les Belles Arts per els antics grecs la tenien com a part de la msica. Al segle XVII nasqu a Frana l'expressi  Belles Arts  amb inclusi de la  Dansa  com un art diferenciada de la  Msica .

Aquest concepte abasta i s'estn a totes les manifestacions esttiques, tant les histriques o tradicionals com les modernes, distintes de les cinc Belles Arts com : les Arts Industrials s a dir: el gravat, el taps, la joieria, l'alfareria, etc. o les Arts escniques com la Dansa, l'interpretaci teatral, les arts modernes com el Cinema o Set Art, l'art de la fotografia, les arts visuals, etc.

Art Popular de fet, li correspon el mateix concepte principal d'art exposat en els pargrafs precedents. L'art popular es dona quan l'obra d'art no ha estat feta per cap gran artista, sin per artistes o artesans de les classes populars, sovint annims o, en tot cas no vincullats a les gents illustrades. L'art popular aplica tcniques i habilitats ancestrals i rep les influncies de l'art culte per evoluciona lentament, no segueix la moda sin la tradici i mostra, en canvi, grans variacions regionals i dhuc locals.

Art (tcnica), que es defineix com una activitat humana per la qual, mitjanant l'aplicaci de coneixements i habilitats especfiques, s'aconsegueix un objectiu determinat. Art (tcnica) s tamb el conjunt de coneixements i habilitats especfiques, adquirits amb l'estudi, la prctica l'experincia o l'abnegaci, que permeten, a qui els aplica, fer certes coses o aconseguir determinats objecius. El mot artes t a veure amb aquesta definici d'art com a tcnica, ja que l'artes practica el seu art dins d'un ofici tot fent servir la seva habilitat. En aquest sentit l'art seria l'habilitat o manya de l'artes o de l'artista. Quan el mot art s sinnim de tcnica o de cincia aplicada parlem de  l'art culinari ,  l'art de la mgia ,  l'art de la medicina , o  l'art de la guerra , etc.

Art (tica), quan el mot art t un sentit tic el qual s una aplicaci,  en un sentit figurat, del mot art (tcnica), com l'habilitat per aconseguir un fi en l'mbit de les relacions humanes, la conducta, la poltica, l'educaci, la esoterisme, etc. Frases com  l'art de governar o dirigir els pobles, ,  l'art d'ensenyar , l'art de l'oratria,  el va seduir amb males arts ,  per amor a l'art , etc., tenen sentit com una extensi del concepte art (tcnica) a les habilitats o tcniques vinculats a l'tica i les relacions humanes.

Arts i oficis sn el conjunt de tcniques i de regles teriques o empriques necesries per a la prctica dels oficis mecnics o manuals. Sn tamb el conjunt dels oficis manuals o mecnics. ;

Art manual (o l'ofici manual) s l'art que comporta habilitats manuals, es a dir, que es fan treballant determinats objectes o matries amb les mans.

Art liberal (sinnim de professi liberal) s l'art que requereix l'exercici de intelligncia i d'un conjunt de coneixements i habilitats especfics adquirits bsicament amb estudis universitaris de nivell mitj o superior. Actualment el concepte de  professi lliberal  s'ha ampliat ja que s'aplica a moltes professions que ni tan sols tenen un nivell mitj d'estudis, aix com a tota classe de comissionistes, mentre que l'expressi  art liberal  est caient en dess.

Arts liberals constitueixen una denominaci que, a l'edat mitjana, designava el conjunt d'estudis generals que es cursaven a les Universitats, com el   trivium  i el  quadrivium .

Arts marcials sn el conjunt d'antigues tcniques de lluita de l'Extrem Orient, que avui es practiquen com a esport.

Arts de pesca, sn el conjunt d'estris com : xarxes, cordills, almadrabas, tresmalls, etc., que es fan servir per pescar.

Finalment hi ha una srie de llibres i altres obres d'artistes que porten el mot art en el seu ttol :

L'art d'estimar, poema d'Ovidi en tres llibres, escrit durant el regnat d'August, el primer Emperador de Roma.
L'art de la Fuga, conjunt de 14 fugues i 4 cnons i les seves inversions sobre un nic tema musical, escrit per Johann Sebastian Bach en els anys 1749 i 1750.
L'Art de la Guerra, tractat escrit per Maquiavel entre els anys 1516 i 1520, en el qual l'autor es declara partidari de les milcies nacionals, tot prevenint sobre els perills d'una milcia de mercenaris.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82446" title="Pax romana" nonfiltered="2722" processed="2716" dbindex="32890">


La pax romana es el perode comprs entre el final de la guerra civil i l'asentament d' Octavi August (27 aC) i la meitat del segle III.

Malgrat les guerres civils, rebellions i guerres exteriors, el perode pot considerar-se de pau en tot el territori de l'Imperi. Les guerres no foren importants, es desenvoluparen en zones frontereres, i afectaren molt poc als ciutadans (llevat dels de les zones prximes a les lluites). Les rebellions foren locals i poc importants; i les guerres civils no provocaren gaire morts i destruccions. En general es pot parlar de pau, i acceptar el mot "Pax Romana" per a aquest perode, ja que va ser autnticament una poca de pau, de progrs a tots els aspectes tant culturals com econmics, en la qual les poblacions indgenes van assumir amb rapidesa la cultura romana i la van superposar a la seva prpia cultura.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82447" title="Piper PA-18 Super Cub" nonfiltered="2723" processed="2717" dbindex="32891">

El Piper PA-18 "Super Cub" era un avi monomotor fabricat per Piper.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82449" title="Fairchild Swearingen Metroliner" nonfiltered="2724" processed="2718" dbindex="32892">
El Fairchild Swearingen Metroliner o Fairchild Aerospace Metro s el primer avi de lnia regular fabricat primer per Swearingen i ms tard per Fairchild. Inclou de 19 seients, s pressuritzat, i disposa de dos motors turbohlix.


Caracterstiques.
 Longitud: 59,383 peus (18,100 m);
 Alada: 16,732 peus (5,100 m);
 Envergadura: 57,087 peus (17,400 m);
 Superfcie de sustentaci: 308,927 peus quadrats (28,700 metres quadrats).
	




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82450" title="Quintili" nonfiltered="2725" processed="2719" dbindex="32893">

Marc Fabi Quintili (35-95) fou un retric rom nascut a Calagurris (es discuteix que fora rom d'origen).

Va marxar jove a Roma tornant a Hispnia amb Galba quan aquesta encara no era Emperador, actuant en el Tribunal superior de la Tarraconense, tornant desprs a Roma amb Galba (ara ja Emperador) on es va convertir en el mes destacat orador del frum. 

s probable que tingus com deixeble a Tcit. L'emperador Vespasi  li va concedir una subvenci al costat d'altres retrics grecs i llatins. L'Emperador Domici li va encarregar l'educaci dels fills de Tit Flavi Climent, al qual pensava llegar l'Imperi, i el va nomenar cnsol.

Va perdre a la seva dona quan noms tenia 19 anys  i li va deixar 2 fills, un que va morir als 5 anys i un que va morir amb deu anys. Segurament es va casar per segona vegada amb la filla d'un personatge de nom Tutili amb la que va tenir una filla que es va casar amb Noni Celer i va ser dotada esplndidament per Plini el jove en agrament als ensenyaments rebuts del pare. 

La seva obra principal s De Institution Oratoria Libri XII o Institutiones Oratoriae mentre que d'altres es discuteix la seva paternitat.

 Nota .
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82451" title="pex" nonfiltered="2726" processed="2720" dbindex="32894">
L'pex s l'extrem superior o punta de la planta o d'un rgan vegetal. s l'extrem oposat a la base o part basal de l'rgan en qesti. Existeix, tanmateix, un pex orgnic que pot no coincidir amb el geomtric.

Vegin tambin.
Botnica;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82455" title="Histria de les matemtiques" nonfiltered="2727" processed="2721" dbindex="32895">
La paraula matemtiques prov del grec        (mthema) que significa cincia, coneixement o aprenentatge;             (mathematiks) que significa apassionat del coneixement. Avui, el terme es refereix a una part concreta del coneixement --l'estudi rigors i deductiu de la quantitat, l'estructura, l'espai i el canvi.

Mentre quasi totes les cultures utilitzen les matemtiques a un nivell bsic (comptar i mesura), al llarg dels temps, han sigut relativament poques les que han realitzat nous avenos en la cincia. Abans de l'edat moderna i de la globalitzaci del coneixement, els nous coneixements matemtiques es van produir en zones locals. Els textos matemtics ms antics sn de l'Antic Egipte durant l'poca de l'Imperi mitj al voltant del 2000-1800 aC (papir de Berln), Mesopotmia al voltant del 1900-1700 aC (Plimpton 322), i l'Antiga ndia als anys 800-600 aC (Sulba Sutras). Tots aquests documents tracten sobre el Teorema de Pitgores, que sembla ser el desenvolupament matemtic ms antic i ests desprs de l'aritmtica i geometria elementals. L'Antiga Grcia i les cultures hellniques d'Egipte, Mesopotmia i la ciutat de Siracussa van ampliar enormement el coneixement matemtic. Matemtics jainistes van contribuir des del segle IV aC al segle II dC, mentre que la Dinastia Han de la Xina van contribuir amb el Manual de la illa del mar i els Nou captols de l'art de les matemtiques del segle II aC al segle II dC. Els matemtics hinds a partir del segle V i els matemtics islmics a partir del segle IX van realitzar noves aportacions a les matemtiques.

Un fet remarcable de la histria de les matemtiques s l'estancament que van patir durant segles. No va ser fins el Renaixement a Itlia (segle XVI) juntament amb nous descobriments cientfics que es van fer noves aportacions a ritme exponencial que duren fins els dia d'avui. Matemtics d'arreu del mn han contribut a la matemtica moderna.

poca primitiva.

Molt abans de les primeres fonts escrites, hi ha dibuixos que indiquen un coneixement de matemtiques i de la mesura del temps basat en els estels. Per exemple, els paleontlegs han descobert roques d'ocre en una cova de Sud-frica amb incisions que segueixen patrons geomtrics i que daten d'abans del 70.000 aC. Tamb s'ha descobert utensilis prehistrics a frica i Frana que daten entre el 35000 aC i el 20000 aC, indiquen els primers intents de mesurar el temps. Es creu que les primers clculs eren per mantenir un registre del cicle biolgic menstrual de les dones, ja que s'han trobat ossos i pedres amb vint-i-vuit, vint-i-nou i trenta marques seguides per una altra marca diferent. A ms a ms, els caadors tamb tenien el concepte dun, dos o molts i la idea de cap o zero quan consideraven ramats d'animals.

L'os d'Ishango, trobat a la capalera del Nil (nord-est del Congo), que data del 20000 aC es considera la demostraci ms antiga coneguda d'una srie de nombres primers. A l'Antic Egipte van aparixer tcniques de multiplicaci i de representaci pictrica de dissenys geomtrics. Els monuments megaltics del cinqu milleni aC a Egipte, i del tercer milleni aC a Anglaterra i Esccia incorporen en els seus dissenys idees geomtriques com cercles, ellipses i ternes pitagriques, aix com un possible coneixement de la mesura del temps basat en el moviment dels estels. Des dels voltants del 3100 aC, els egipcis van introduir el sistema decimal ms antic conegut permetent el clcul indefinit introduint nous smbols. Al voltant del 2600 aC, per realitzar les grans construccions d'Egipte es van necessitar coneixements d'alta precisi en topografia i insinuen el coneixement de la proporci uria.

Els primers coneixements matemtics de l'Antiga ndia daten dels voltants del 3000-2600 aC en la Civilitzaci de la vall de l'Indus del nord de l'ndia i el Pakistan, que van desenvolupar un sistema uniforme de pesos i mesures que usava fraccions decimals, un domini de les proporcions dels maons encara usades actualment, una quadrcula de carrers en angles rectes perfectes, i mltiples dissenys i formes geomtriques que inclouen prismes rectangulars, barrils, cons, cilindres i dibuixos concntrics i amb interseccions de cercles i triangles. Els instruments matemtiques descoberts inclouen un regle decimal molt detallat amb petites subdivisions precises, una eina amb forma de closca que servia com a comps per mesurar angles en superfcies planes o a l'horitz en mltiples de 40-360 graus, una altra que servia per mesurar 8-12 seccions senceres de l'horitz i l'esfera celeste, i un instrument per mesurar la posici dels estels amb finalitats nutics. L'escriptura de la vall de l'Indus encara no ha estat desxifrada; per tant es coneix molt poc sobre els seus sistemes de notaci. Les evidncies arqueolgiques han portat alguns historiadors a creure que aquesta civilitzaci utilitzava un sistema de numeraci de base 8 i coneixien la proporci de la longitud de la circumferncia entre el seu dimetre, s a dir, de [[ ]].

L'Antic Egipte (2000 aC - 600 aC).

S'anomenen matemtiques egpcies a les matemtiques escrites en la llengua dels antics egipcis. Des del perode hellenstic, el grec va substituir l'egipci com la llengua d'escriptura dels erudits egipcis, i a partir de llavors les matemtiques egpcies es fusionen amb les matemtiques gregues i babilniques per donar pas a les matemtiques hellenstiques. L'estudi de les matemtiques va continuar ms tard a Egipte sota el califat islmic formant part de les matemtiques islmiques, quan l'rab es va convertir en la llengua erudita.

El text matemtic ms antic descobert fins ara s el papir de Moscou que s un papir datat entre el 2000 i el 1800 aC durant l'poca de l'Imperi Mitj. Com molts textos antics de matemtiques, consisteix amb un problema explicat amb una histria, com si es tracts d'un entreteniment. Hi ha un problema que t una particular importncia perqu explica un mtode per trobar el volum d'un frust basat en la frmula: 



El papir de Rhind (~1650 aC) s un altre dels grans textos matemtics egipcis, un instructiu manual d'aritmtica i geometria. A ms a ms, de donar frmules d'rees i mtodes de multiplicac, divisi i treballar amb fraccions, tamb cont evidncies de ms coneixements matemtics com ara nombres compostos i primers; mitjanes aritmtica, geomtrica i harmnica; i petites nocions del seds d'Eratstenes i de la teoria de nombres perfectes. Tamb explica com resoldre equacions lineals de primer ordre i sries aritmtiques i geomtriques.

Tamb, els tres elements geomtrics continguts al papir de Rhind mostren els primers coneixements de geometria analtica: el primer i ms important, com obtenir un aproximaci a  amb un error de precisi inferior a l'1%; el segon, un antic intent de quadrar el cercle; i tercer, el primer s conegut d'un tipus de cotangent.

Finalment, el papir de Berln (~1800 aC) mostra com els antics egipcis ja podien resoldre equacions algebraiques de segon ordre.

L'Antiga Babilnia (1900 aC - 300 aC).
Les matemtiques babilniques es refereix a les matemtiques dels pobles de la Mesopotmia (actual Iraq) des dels antics sumeris fins el comenament del perode hellenstic. S'anomenen matemtiques babilniques degut a la importncia de Babilnia com a centre d'estudi, que va decrixer durant el perode hellenstic. Des de llavors, les matemtiques babilniques es fusionen amb les matemtiques gregues i egpcies per donar pas a les matemtiques hellenstiques. Ms endavant, sota el califat islmic, l'estudi matemtic va continuar a Bagdad (prop de les runes de Babilnia) com a per de les matemtiques islmiques, quan l'rab va esdevenir la llengua de cultura.

Al contrari que les matemtiques egpcies de les que en tenim poques fonts, des del 1850 s'han descobert ms de 400 taules d'argila d'escriptura cuneforme que parlen de matemtiques. La majoria d'aquestes taules daten del 1800 al 1600 aC, i tracten temes variats com ara fraccions, lgebra, equacions de segon i tercer grau, i el clcul de ternes pitagriques (Plimpton 322). Tamb hi ha taules de multiplicaci, de trigonometria i mtodes per resoldre equacions lineals i de segon grau. La taula YBC 7289 dna una aproximaci de fins a cinc decimals de .

Les matemtiques babilniques s'escrivien utilitzant un sistema de numeraci sexagesimal. Actualment aquest sistema encara es fa servir per dividir les hores en 60 minuts, els minuts en 60 segons i el cercle en 360 () graus. El fet que el nmero 60 tingui molts divisors va afavorir notablement els avenos babilnics. Tamb, al contrari que el egipcis, grecs i romans, els babilnics tenien un sistema de notaci posicional, on els digits escrits a la columna de esquerra representaven valors ms alts que en el sistema decimal. De totes maneres, no tenien una xifra per representar el zero o un altre smbol per indicar que una posici estava buida, per tant, a vegades calia deduir el valor representat segons el context.

L'Antiga ndia (900 aC - 200 dC).
Desprs de la caiguda de la civilitzaci de la vall de l'Indus el 1500 aC, l'escriptura va desaparixer del sud d'sia durant molt temps. Hi ha discussions importants sobre en quines dates va reaparixer l'escriptura a l'ndia i quan es va desenvolupar l'escriptura Brahmi. Alguns experts com Georg Bhler, la situen al segle VIII aC, altres de la dinastia Maurya al segle IV aC. Recents evidncies arqueolgiques tamb parlen del 600 aC i del 1000 aC. Si les dates ms antigues sn correctes, llavors tal com diuen alguns historiadors com Florian Cajori, potser sigui cert que Pitgores va viatjar a l'ndia per aprendre-hi matemtiques. Per si les dates correctes sn les ms recents, llavors les matemtiques ndies es podrien haver beneficiat del contacte amb l'Antiga Grcia desprs de la invasi d'Alexandre el Gran. Tamb s possible que les dues escoles matemtiques seguissin evolucions independents, que s el que creu la majoria d'experts.

Durant l'poca vdica, les matemtiques no era un nic tipus d'estudi cientfic, sin que hi ha escrits matemtics dispersos en molts textos indis d'aquest perode (molts sn de dates i autors imprecisos, i no segueixen una veritable tradici matemtica). El Yajurveda compost al voltant del 900 aC va ser la primera explicaci del concepte de l'infinit numric. El Yajnavalkya (~900-800 aC) va calcular el valor de [[ ]] fins a dos decimals. Els Sulba Sutras (~800-600 aC) van ser uns textos de geometria que utilitzaven nombres racionals, nombres primers, la regla de tres i arrels cbiques; van calcular el valor d' fins a cinc decimals; van donar un mtode per quadrar el cercle; van solucionar equacions lineals i de segon grau; van desenvolupar ternes pitagriques algebraicament i van enunciar i demostrar numricament el teorema de Pitgores.

El lingista Panini va compondre les regles gramatical del snscrit el segle V aC. Utilitzava una notaci semblant a la notaci matemtica moderna, que utilitzava metaregles, transformacions i recursions tan sofisticades que la seva gramtica tenia un potencial de computaci equivalent a la mquina de Turing. El treball de Panini tamb s precursor en la teoria moderna de llenguatges formals (importants en computaci), mentre que la forma Panini-Backus utilitzada pels llenguatges de programaci ms moderns s significativament semblant a les regles gramaticals de Panini. Pingala (segles IV-III aC) va inventar un sistema de numeraci binari, i va estudiar la successi de Fibonacci i del triangle de Tartaglia, i va utilitzar un punt per denotar el zero i va descriure la formaci d'una matriu.

Entre els anys 400 aC i 200 dC els jainistes van comenar a estudiar les matemtiques per si soles, i no conjuntament amb altres cincies com fins aleshores. Van ser els primers a desenvolupar els nombres transfinits, teoria de conjunts, logaritmes, lleis fonamentals dels ndexs, equacions de tercer grau, sries i successions, permutacions i combinacions, quadrats i arrels quadrades i exponencials finites i infinites. El manuscrit de Bakshali escrit entre el 200 aC i el 200 dC inclou solucions d'equacions lineals de fins a cinc incgnites, la soluci d'equacions de segon grau. progressions aritmtiques i geomtriques, sries compostes, equacions de segon grau indeterminades, sistemes d'equacions, l's del zero i nombres negatius. Tamb tenien clculs molt precisos de nombres irracionals com per exemple arrels quadrades de nombres ms grans d'un mili i de fins a 11 decimals.

La Grcia Clssica (550 aC - 200 aC).

Les matemtiques gregues estudiades abans del perode hellenstic es refereixen noms a les matemtiques de l'antiga Grcia. Les matemtiques gregues estudiades a partir del perode hellenstic (des del 323 aC) es refereixen a totes les matemtiques escrites en grec, aix inclou a ms a ms dels propis grecs, els erudits de tot el mn hellnic que s'estenien al llarg de la Mediterrnia Oriental. A partir d'aquest punt es fusionen amb les matemtiques egpcies i babilniques per donar pas a les matemtiques hellenstiques. La majoria de textos matemtics escrits en grec s'han trobat a Grcia, Egipte, Mesopotmia, sia Menor, Siclia i sud d'Itlia.

Encara que hi ha algunes troballes de textos grecs escrits en posterioritat al perode hellenstic, molts es consideren cpies d'escrits d'aquest perode i, fins i tot, abans. Les datacions dels textos de la Grcia Clssica sn ms fiables que les dels escrits d'altres civilitzacions anteriors, ja que existeix un gran nombre de registres cronolgics que permet seguir els esdeveniments any per any. Lgicament, tamb hi ha algunes dates que sn imprecises, per el dubte s molt menor, perqu s de dcades en lloc de segles.

Es considera que les matemtiques gregues van comenar a finals del segle V aC quan Tales i Pitgores van portar el coneixement de les matemtiques egpcies i babilniques a Grcia. Tales va fer servir la geometria per resoldre problemes com el clcul de l'alada de les pirmides i la distncia dels vaixells a la costa. Pitgores va enunciar el teorema de Pitgores i va construir ternes pitagriques algebraicament, si fem cas del comentari de Proclus sobre Euclides.

Les matemtiques gregues es caracteritzen per la originalitat, profunditat, abstracci i per la confiana dipositada en la lgica. Van ser les primeres a donar demostracions de nombres irracionals (degut als pitagrics), a desenvolupar el mtode d'exhausti d'Eudox per calcular rees, i el seds d'Eratstenes per descobrir nombres primers. Van importar els mtodes ad hoc de construcci d'un cercle o d'una ellipse i van desenvolupar una mplia teoria de cniques. Tamb van recopilar moltes frmules per calcular rees i volums i van deduir mtodes per distingir les que eren correctes de les que no i obtenir frmules generals. La primera demostraci abstracta coneguda s grega, i tots els estudis posteriors de lgica deriven dels mtodes establerts per Aristtil. Euclides, va escriure els Elements, un llibre utilitzat per a aprendre matemtiques a tot Europa, Orient Prxim i nord d'frica durant dos mil anys. A ms a ms dels coneguts teoremes de geometria, com el teorema de Pitgores, els Elements inclou una demostraci que  s irracional i que hi ha infinits nombres primers.

Hi ha qui considera Arquimedes (287 - 212 aC) de Siracussa el ms gran matemtic d'aquest perode que va morir, segons Plutarc als 75 anys, escrivint frmules matemtiques a l'arena quan va ser travessat per una llana d'un soldat rom. Comenava el domini de la civilitzaci Romana a la Mediterrnia, que va fer molt poques aportacions a les matemtiques.

La Xina (200 aC - 1200 dC).

L'any 212 aC, l'emperador de la Xina  Qin Shihuang va ordenar cremar tots els llibres. Tot i que aquesta ordre no es va arribar a complir totalment, coneixem molt poques coses de les matemtiques de l'Antiga Xina. Un altre problema afegit, s que el suport d'escriptura dels xinesos era el bamb, un material que es destrueix fcilment amb el pas del temps.

Les primeres restes de matemtiques xineses sn del perode de la dinastia Shang (1500 - 1027 aC) i consisteixen en nmeros marcats en closques de tortuga. Aquests nmeros fan servir un sistema decimal, de manera que per exemple, el nmero 123 s'escriu (de dalt a baix) amb el smbol 1 seguit del smbol 100, desprs el smbol 2 seguit del smbol 10 i finalment el smbol 3. Aquest era el sistema de numeraci ms avanat del moment i va permetre fer les operacions al suan pan o bac xins. La data d'invenci no la coneixem, per la primera referncia escrita s de l'any 190 dC a les Notes suplementries de l'art de les figures escrites per Xu Yue. s quasi segur que el suan pan ja s'utilitzava abans.

El llibre ms antic que va aconseguir sobreviure la crema de llibres s l'I Xing, que utilitza les 64 permutacions de tres lnies contnues o discontnues per a finalitats filosfiques o mstiques.

Desprs de la crema, la dinastia Han (206 aC - 221 dC) va produir treballs de matemtiques que presumiblement anaven ms enll dels que s'han pogut recuperar. El ms important d'ells s els Nou Captols de l'Art de les Matemtiques. Consta de 246 problemes d'histries quotidianes sobre agricultura, negocis o enginyeria. Tamb parla dels angles rectes i de [[ ]]. Zu Xongzhi (segle V) va calcular el valor de   fins a sis decimals correctes (355/113), que va ser la millor aproximaci durant quasi mil anys.

Durant els mil anys posteriors a la dinastia Han, comenant amb la dinastia Tang i acabant amb la dinastia Song, les matemtiques xineses van prosperar a l'hora que a Europa eren quasi inexistents. Una llista de descobriments matemtics fets primer a Xina, i que no es van conixer a Occident fins molt ms tard, sn els nombres negatius, el teorema del binomi, matrius, mtodes per resoldre sistemes d'equacions lineals, el teorema xins de la resta, el triangle de Tartaglia i la regla de tres.

Fins i tot, desprs que les matemtiques a Europa van comenar a rebrotar durant el Renaixement, les matemtiques xineses i occidentals estaven totalment separades, amb un clar declivi de les matemtiques xineses. No va ser fins el  segle XVIII que les missions jesutes van posar en contacte les dues cultures produint un intercanvi d'idees.

L'ndia Clssica (400 - 1600).

El Surya Siddhanta escrit als voltants de l'any 400 va introduir les funcions trigonomtriques del sinus, cosinus i l'inversa del sinus i va proporcionar regles per determinar el moviment dels astres, que preveuen la posici que tenen actualment al cel. Els cicles del temps cosmolgic del text, copiats d'un treball anterior, sn molt precisos. Per exemple el valor mitj de l'any sideri s noms 1'4 segons ms gran que els actuals clculs. Durant l'edat mitjana aquest text es va traduir a l'rab i al llat.

L'astrnom Aryabhata va introduir el 499 la funci versinus, va realitzar la primera taula trigonomtrica del sinus, va desenvolupar tcniques i algorismes d'lgebra, infinitesimals, equacions diferencials i va obtenir solucions enteres d'equacions lineals amb un mtode equivalent als actuals, a ms a ms de clculs astronmics precisos basats en un sistema de gravitaci heliocntric. El segle VIII la seva obra Aryabhatiya es va traduir a l'rab, i el XIII al llat. Tamb va calcular el valor de [[ ]] fins a quatre decimals com a 3'1416. Ms tard, Madhava de Sangamagrama el segle XIV va calcular el valor de   fins a onze decimals com a 3'14159265359.

D'un lloc a un altre, cada un s deu vegades el que el precedeix

El segle VII, Brahmagupta va enunciar el teorema de Brahmagupta, la identitat de Brahmagupta i la frmula de Brahmagupta, i per primera vegada, en la seva obra Brahmasphutasiddhanta, va explicar clarificadorament el doble s del zero, tant per indicar el mateix nombre com per utilitzar-lo en una posici buida en la representaci decimal. Va ser a partir d'un traducci d'aquest text indi sobre matemtiques (~770) que els matemtics islmics van introduir el sistema de numeraci que avui coneixem com a numeraci arbiga per b que el seu origen s indi. Els erudits islmics van portar aquest sistema de numeraci a Europa als voltants del segle XII que ha desplaat tots els altres sistemes antics de numeraci arreu del mn. 

El segle XII, Bhaskara va concebre el clcul diferencial, juntament amb els termes de derivada, coeficient diferencial i  diferenciaci. Tamb va demostrar el teorema de Rolle (un cas especial del teorema del valor mitj, va estudiar l'equaci de Pell i va investigar la derivada de la funci sinus. Des del segle XIV Madhava i altres matemtics de l'escola de Kerala tamb van desenvolupar les seves idees: conceptes d'anlisi matemtica i nombres en coma flotant i conceptes fonamentals del clcul, que inclouen el teorema del valor mitj, integraci terme a terme, la relaci entre l'rea sota una corba i la seva integral, tests de convergncia, mtodes iteratius per solucionar equacions no lineals, a ms a ms de sries infinites, sries de potncies, sries de Taylor i sries trigonomtriques. El segle XVI, Jyeshtadeva va consolidar molts dels desenvolupaments i teoremes de l'escola de Kerala en l'obra Yuktibhasa, el primer document escrit del mn sobre clcul diferencial que tamb introdueix conceptes de clcul integral. El progrs matemtic de l'ndia va comenar a estancar-se a finals del segle XVI degut a l'agitaci poltica del moment.

Prsia i l'Islam (650 - 1500).

El Califat Islmic es va establir arreu del Prxim Orient, nord d'frica, Pennsula Ibrica i en zones de l'ndia (a Pakistan). El segle VIII va conservar i traduir del grec a l'rab molts dels treballs de matemtiques oblidats a Europa. Les traduccions a l'rab de diversos texts indis encara va tenir un impacte ms gran en les matemtiques islmiques i inclou la numeraci arbiga quan als voltants del 766 es van traduir els treballs de Brahmagupta. Els treballs hellenstics i indis van establir els fonaments de les importants contribucions posteriors del mn islmic a les matemtiques. Igual que els matemtics indis contemporanis, les matemtiques islmiques van tenir especial inters en l'astronomia.

Tot i que la majoria de textos islmics sobre matemtiques estaven escrits en rab, no tots van ser escrits per rabs, sin que d'una manera similar a les matemtiques gregues, els erudits del mn islmic utilitzaven l'rab com a llengua de cultura. Alguns dels matemtics ms importants eren de Prsia.

El segle IX, Abu Abdullah Muhammad bin Musa al-Khwarizmi, l'astrnom persa del califa de Bagdad va escriure diversos llibres importants sobre numerals arbics i mtodes de resoluci d'equacions. La paraula algorsime prov del seu nom i la paraula lgebra del ttol d'un dels seus llibres Al-Jabr wa-al-Muqabilah. Al-Khwarizmi s considerat el pare de l'lgebra moderna i dels algorismes moderns.

Abu Bakr al-Karaji (953-1029) va continuar el desenvolupament de l'lgebra en el seu tractat al-Fakhri, on extn la metodologia per calcular potncies i arrels de quantitats desconegudes. El segle X, Abul Wafa va traduir els treballs de Diofant d'Alexandria a l'rab i va desenvolupar la funci tangent.

El poeta del segle XII Omar Khayyam, que tamb era matemtic, va escriure Disquisicions de les dificultats sobre Euclides, un llibre crtic amb els Elements d'Euclides. Va donar una soluci geomtrica a les equacions de tercer grau, un dels desenvolupaments ms originals de les matemtiques de l'Islam. Tamb va influir enormement en la reforma del calendari. La trigonometria esfrica va ser desenvolupada extensament pel matemtic persa Nasir al-Din Tusi (Nasireddin) el segle XIII. La seva obra tamb va tractar el postulat de les paralleles d'Euclides. 

El segle XV, Ghiyath al-Kashi va calcular el valor de [[ ]] fins a setze decimals. Kashi tamb tenia un algorisme per calcular arrels n-ssimes que era un cas especial dels mtodes donats per Ruffini i Holder segles desprs. Altres matemtics islmics notables van ser al-Samawal, Abu'l-Hasan al-Uqlidisi, Jamshid al-Kashi, Thabit ibn Qurra, Abu Kamil i Abu Sahl al-Kuhi.

Durant l'poca de l'Imperi Otom (segle XV) el desenvolupament de les matemtiques al mn islmic es va estancar. Aquest estancament va ser semblant al produt anteriorment per les matemtiques de la Grcia Clssica.

L'Europa del Renaixement (1200 - 1600).
Al comenament del Renaixement a Europa, la gent que havia estudiat tenia nocions bsiques de matemtiques -suma, resta, multiplicaci, divisi i geometria- per b que la notaci utilitzada era bastant arcaica i incmode: s'utilitzaven nmeros romans i paraules per representar les operacions enlloc del signe + per la suma, per exemple. Tampoc s'utilitzava la x per representar les incgnites. Noms la comunitat matemtica de l'ndia tenia coneixements ms avanats.

Grcies a les traduccions al llat dels textos rabs, el coneixement de la numeraci arbiga i altres desenvolupaments importants de les matemtiques a l'ndia i a l'Islam van arribar a Europa. El segle XII, Robert de Chester va traduir al llat l'obra d'Al-Khwarizmi Al-Jabr wa-al-Muqabilah . Els antics treballs d'Aristtil van tornar a desenvolupar-se a Europa, primer en rab i desprs en grec. Un fet de gran importncia va ser el redescobriment dels escrits sobre lgica d'Aristtil, recopilats el segle I i coneguts amb el nom d'rganon.

Les noves nsies de coneixement van despertar altre cop l'inters per les matemtiques. Fibonacci, els principis del segle XIII, va produir les primeres matemtiques de pes a Europa des dels temps d'Eratstenes, els separaven ms de mil anys. Per no va ser fins a finals del segle XVI que els matemtics europeus van comenar a fer avenos indits al mn.

El primer d'aquests va ser la soluci general de les equacions de tercer grau, normalment atribuda a Escipi del Ferro el 1510, per que Gerolamo Cardano va publicar anteriorment a l'obra Ars Magna. Va ser rpidament seguit per Lodovico Ferrari que va descobrir les solucions per les equacions de quart grau.

A partir d'aquest punt, els avenos matemtics van venir rpidament, en combinaci amb els avenos cientfics en general, en una mena de benefici mutu. El 1543 Coprnic va publicar De revolutionibus, assegurant que la Terra girava al voltant del Sol. La necessitat de disposar de mapes ms precisos i d'rees ms extenses per a la navegaci, van influir en el creixement de la trigonometria que es va convertir en una de les grans branques de les matemtiques de l'poca. Bartholomeo Pitiscus va ser el primer en utilitzar la paraula al titular la seva obra Trigonometria, el 1595. El 1533 es van publicar les taules de sinus i cosinus de Regiomontanus (Johannes Mller).

A finals de segle, grcies a Regiomontanus (1436-1476), Franois Vieta (1540-1603) i altres, es va comenar a escriure les matemtiques amb la numeraci arbiga i en una forma no massa diferent de la notaci elegant actual.

Segle XVII.

El segle XVII va veure un esclat sense precedents en les idees cientfiques i matemtiques que no va fascinar nicament als filsofs sin que tamb va comenar a influir en la manera de viure de la gent.

Coprnic, un polons, va escriure que els planetes giraven al voltant del Sol. Galileu, un itali, va observar les llunes de Jpiter en rbita al voltant del planeta amb un telescopi fabricat a partir d'un joguina importada d'Holanda. Tycho Brahe, un dans, va reunir una gran quantitat de dades matemtiques que descrivien les posicions dels planetes a l'esfera celest. El seu deixeble, Johannes Kepler, un alemany, va comenar a treballar amb aquesta informaci. Indirectament perqu volia ajudar a Kepler amb els seus clculs, John Napier, un escocs, va ser el primer a investigar els logaritmes neperians. Kepler va aconseguir trobar les frmules matemtiques que regien els moviments dels planetes. La geometria analtica desenvolupada per Descartes, un francs, va permetre dibuixar aquestes rbites en grfiques. L'angls Isaac Newton, va descobrir les lleis de la fsica que explicaven les rbites dels planetes i tamb els clculs matemtics dels que es podien deduir les lleis de Kepler i de la gravitaci universal. I l'alemany Leibniz va iniciar l'estudi del clcul infinitesimal, a ms d'altres treballs en lgica i topologia. La cincia i la matemtica s'havien convertit en un esfor internacional. Aviat aquesta activitat s'escamparia arreu del mn.

A ms a ms de l'astronomia, les aplicacions de les matemtiques van comenar a arribar a nous camps, grcies a Pierre de Fermat i Blaise Pascal. Fermat i Pascal van crear la base de les investigacions de la teoria de probabilitats i les corresponents regles de la combinatria i les seves discussions sobre els jocs d'atzar, que van permetre el desenvolupament de la teoria de la utilitat en els posteriors segles XVIII i XIX.

Segle XVIII.

Durant el segle XVIII va continuar el desenvolupament de les matemtiques a Europa. Es van fer importants avenos en teoria de nombres i anlisi, ms concretament, en anlisi diferencial. En aquests camps van destacar Legendre i Lagrange. Lagrange tamb va aprofundir en la teoria de grups i el seu treball va influir posteriorment perqu Galois desenvolups les idees de la seva teoria en el segle XIX.

Laplace va canviar la manera d'estudiar la mecnica de Newton. Fins llavors s'havia fet des d'un punt de vista geomtric per ell ho va fer des d'un punt de vista analtic. Tamb va treballar en la teoria de probabilitats. La famlia Bernouilli, prolfica en matemtics, va destacar en anlisi diferencial i teoria de nombres. El ms important d'ells va ser John Bernouilli.

Per si un matemtic va excellir en el segle XVIII, aquest va ser Leonhard Euler. Va treballar en nombroses disciplines matemtiques i se'l considera un dels grans matemtics de la histria. Tamb va influir en l'estandarditzaci de termes matemtics, per exemple, e, [[ ]] o i. A ell li devem la frmula ms genial de les matemtiques que destaca per la seva originalitat, bellesa i per reunir en una mateixa frmula els nombres ms representatius. Se la coneix com la identitat d'Euler i s:



Segle XIX.

Al llarg del segle XIX les matemtiques van ser cada vegada ms abstractes. En aquest segle va viure un dels ms gran matemtics de tots els temps, Carl Friedrich Gauss (1777 - 1855). Deixant de banda les seves contribucions en la cincia, en matemtiques va realitzar una feina revolucionria en funcions de variables complexes, geometria i en la convergncia de sries. Va donar la primera prova satisfactria del teorema fonamental de l'lgebra i de la llei de reciprocitat quadrtica. Nikolai Ivanovich Lobachesky va desenvolupar i investigar la geometria no euclidiana i William Rowan Hamilton l'lgebra no commutativa.

A part dels nous camps d'investigaci, es va donar a les matemtiques conegudes de feia temps un millor fonament lgic ms rigurs, especialment en el cas del clcul, grcies a Augustin-Louis Cauchy i Karl Weierstrass.

Una altra figura fonamental d'aquest segle va ser l'alemany Georg Friedrich Bernhard Riemann, deixeble de Gauss que va estudiar els lligams entre la teoria de funcions i les superfcies per crear una nova disciplina matemtica, la topologia. Tamb va desenvolupar una important teoria sobre la integraci. Tamb va treballar en la teoria de nombres i en geometria no euclidiana.

Tamb per primera vegada es van explorar els lmits de les matemtiques. El noruec Niels Henrik Abel i el francs variste Galois van provar que no hi ha cap mtode general algebraic per resoldre equacions de ms de grau quatre, i altres matemtics d'aquest segle van utilitzar aquest resultat per demostrar que la trisecci de l'angle, la duplicaci del cub i la quadratura del cercle no eren possibles de construir-les amb regla i comps. Aquests eren els tres problemes clssics de geometria i fins llavors no es van poder resoldre.

Les investigacions d'Abel i Galois en les solucions de diverses equacions de polinomis van ser la base per posteriors desenvolupaments en la teoria de grups i dels cossos associats d'lgebra abstracta. Els fsics i cientfics del segle XX van veure en la teoria de grups l'eina ideal per estudiar les simetries.

El segle XIX tamb va veure la fundaci de les primeres societats matemtiques: la London Mathematical Society el 1865, la Societ Mathmatique de France el 1872, el Circolo Mathematico di Palermo el 1884, la Edinburgh Mathematical Society el 1864 i l'American Mathematical Society el 1888.

Segle XX.

El segle XX es va caracteritzar per la creaci o gran expansi de les disciplines matemtiques ms noves com poden ser la lgica metamtica, la teoria de conjunts o la topologia. Per potser el fet ms destacat va ser el canvi de les tcniques de clcul i de les enormes possibilitats que ofereixen els ordinadors. Els ordinadors tamb van donar pas a noves branques com el clcul numric i han estat peces clau en diversos camps com per exemple l'estadstica. Tamb van ajudar a Wolfgang Haken i Kenneth Appel a demostrar el teorema dels quatre colors. La geometria dels fractals va portar les matemtiques al terreny de l'art, produint boniques formes mai vistes anteriorment.

Nicolas Bourbaki, nom que van adoptar un grup de matemtics francesos, va intentar classificar totes les matemtiques dins d'una mateixa estructura lgica i va millorar la notaci i la terminologia.

Tamb va haver-hi noves investigacions sobre els lmits de les matemtiques. Kurt Gdel va demostrar que en qualsevol sistema matemtic que contingui els enters hi haur enunciats vertaders que no es podran demostrar. Paul Cohen va demostrar la indecidibilitat de la hiptesi del continu, s a dir, no es pot saber si la hiptesi del continu s certa o falsa.

Andrew Wiles, treballant en solitari al seu despatx durant anys, va aconseguir demostrar un dels teoremes ms famosos, el de Fermat.

Les matemtiques als Pasos Catalans.
Histricament, els Pasos Catalans s'han destacat per la poca presncia de matemtics de renom internacional. Tot i aix les matemtiques hi han sigut presents com ho demostren els segents fets.

A finals del segle X, Gerbert d'Orlhac (~950 - 1003) que fou el Papa Silvestre II va realitzar un profund estudi del quadrivium, va transformar els mtodes de clcul a Europa i va reintroduir l's de l'bac. Tot i que va nixer a Occitnia va ser educat a Barcelona i va mantenir molta relaci amb els cientfics catalans de l'poca.

Abraham Bar Hiyya (1070 - 1136?), va ser un matemtic i astrnom jueu de Barcelona. Dels seus treballs destaca Geometria prctica (1116). Per b que va utilitzar l'hebreu per escriure les seves obres va traduir de l'rab al llat diversos texts cientfics ajudant a la propagaci dins d'Occident del coneixement d'altres cultures.

Potser la figura ms destacada, i no pas per ser matemtic, va ser Ramon Llull (~1232 - ~1316) que en la seva obra Ars Magna va descriure un mtode combinatori per obtenir idees ms complexes a partir d'un nombre redut d'idees ms senzilles. Aquesta idea va influir en Leibniz per crear un mtode semblant, lArs combinatoria, per va criticar l'obra de Llull per l'arbitrarietat de les categories escollides. El mallorqu tamb va escriure l'Art de navegar, un manual de navegaci no superat fins el segle XVI on descriu tcniques d'orientaci amb l's de la brixola i l'astrolabi.

Abraham Cresques (? - 1381) va ser un cartgraf jueu de Mallorca que el 1375 va dibuixar un mapa del mn conegut que es coneix com l'Atles catal. Va ser essencial per a la navegaci de l'poca.

El 1482 es va imprimir a Barcelona el segon llibre d'aritmtica d'arreu del mn. Va ser la Summa de l'art d'Aritmetica de Francesc Santcliment i fou imprs en catal. El primer va ser un text annim imprs a Treviso, Itlia.

El segle XVIII, el valenci Josep Chaix va escriure diversos treballs de clcul diferencial i integral i el 1793 va realitzar amb Pierre Mechain els clculs per mesurar l'arc meridi entre els Pirineus i Barcelona.

El segle XX van destacar el giron Llus Santal i Sors (1911-2001) en geometria integral, esterologia i probabilitat geomtrica; i el figuerenc Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967) que entre altres resultats va demostrar un teorema de caracteritzaci de polinomis.

La Societat Catalana de les Matemtiques s l'rgan que s'encarrega de fomentar l'ensenyament i la investigaci i estendre el coneixement en la societat catalana. s la continuaci de la Secci de Matemtiques de la Societat Catalana de Cincies fundada el 1931, dins de l'Institut d'Estudis Catalans. L'any 2000 va organitzar a Barcelona el Tercer Congrs Europeu de Matemtiques.

L'any 2005 es va fundar la Societat Balear de Matemtiques.

Referncies.


Vegeu tamb.
 Matemtiques;
 Histria de la cincia;
 Histria del nombre Pi;

Enllaos externs.

Societat Catalana de Matemtiques;
Societat Balear de Matemtiques;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82458" title="Leopold II de Toscana" nonfiltered="2728" processed="2722" dbindex="32896">


Leopold II de Toscana (Florncia 1797 - Roma 1870). Arxiduc de la Casa d'ustria que esdevingu gran duc de Toscana i cap de la branca cadet dels ustria-Toscana.

Nascut a Florncia el 3 d'octubre de 1797 essent fill del gran duc Ferran III de Toscana i de la princesa Llusa de Borb-Dues Siclies. El gran duc era nt per via paterna de l'emperador Leopold II, emperador romanogermnic i la infanta Maria Llusa d'Espanya i per via materna del rei Ferran I de les Dues Siclies i l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria.

Casat en primeres npcies amb la princesa Maria Anna de Saxnia tornant-se a casar desprs de la mort de Maria Anna amb la princesa Antonieta de Borb-Dues Siclies. 

SAR l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria-Toscana, nascuda a Florncia el 1822 i morta tamb a Florncia el 1841.

SAR l'arxiduquessa Augusta d'ustria-Toscana, nascuda a Florncia el 1825 i morta a Munic el 1864. Es cas amb el prncep Leopold de Baviera.

SAR l'arxiduquessa Maria Maximiliana d'ustria-Toscana, nascuda a Florncia el 1827 i morta el 1831.

SAR l'arxiduquessa Maria Isabel d'ustria-Toscana, nascuda a Florncia el 1834 i morta el 1901 a Brgenstock, prop de Lucerna. Es cas amb el prncep Francesc de Borb-Dues Siclies, comte de Trapi.

SM el gran duc Ferran IV de Toscana, nascut el 1835 a Florncia i mort el 1905 a Salzburg. Es cas amb la princesa Anna de Saxnia i desprs amb la princesa Alcia de Borb-Parma.

SAR l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria-Toscana, nascuda a Florncia el 1836 i morta el 1838.

SAR l'arxiduquessa Maria Cristina d'ustria-Toscana, nascuda a Florncia el 1838 i morta el 1849.

SAR l'arxiduc Carles Salvador d'ustria-Toscana, nascut a Florncia el 1839 i mort a Viena el 1892. Es cas amb la princesa Immaculada de Borb-Dues Siclies el 1861 a Roma.

SAR l'arxiduquessa Maria Anna d'ustria-Toscana, nascuda a Florncia el 1840 i morta el 1841.

SAR l'arxiduc Rainier d'ustria-Toscana, nascut el 1842 a Florncia i mort el 1844;

SAR l'arxiduquessa Maria Llusa d'ustria-Toscana, nascuda a Florncia el 1845 i morta el 1917 a Hanau (Alemanya). Es cas amb el prncep Carles d'Isenburg-Bdingen.

SAR l'arxiduc Llus Salvador d'ustria-Toscana, nascut a Florncia el 1847 i mort al castell de Brandeis a la Repblica Txeca el 1915.

SAR l'arxiduc Joan d'ustria-Toscana, nat a Florncia el 1852 i presumptuosament mort afogat al mar el 1890. Es defens la teoria que havia sobreviscut i s'havia establert a la Patagnia.

L'any 1824 Leopold reb la Corona de la Toscana erigint-se com a gran duc de l'Estat itali. Malgrat que no trenc amb els vincles histrics i poltics que l'unien amb ustria, el sistema de govern de Leopold era diametralment oposat. De carcter filoliberal, atorg una constituci liberal a la Toscana i fou sense cap mena de dubte el ms liberal dels monarques italians contemporanis.

Amb la Revoluci de 1848, Leopold particip activament amb la guerra contra ustria tal i com li era sollicitat des de la poblaci. En el discurs de comiat de les tropes fu un discurs liberal i netament a favor d'Itlia: Soldats, la santa causa de la lliberta d'Itlia est essent decidida avui als camps de la Llombardia. Ja els milanesos han decidit lluitat per la seva llibertat amb la seva sang i amb el seu heroisme del qual la histria ofereix molts exemples. Honor a les armes d'Itlia! Llarga vida a l'Itlia independent!.

Les eleccions de la tardor de 1848 van donar una majoria revolucionria. La nova cambra pretengu crear un nou regne a l'Itlia central amb Leopold al capdavant. Per Leopold espantat per l'agitaci revolucionria a la Toscana i encoratjat pels xits austracs dels general Radetzky, va pactar amb els austriacs una intervenci militar a la Toscana.

Desprs d'un breu exili de Leopold a Gaeta, els austracs entraren a Florncia i Leopold decid tornar a la Toscana. L'any 1850 se sign un tractat de pau amb ustria en qu s'establia un contingent de 10.000 soldats austracs establerts de forma indefinida a la Toscana.

La repressi vers els liberals s'inici i poc desprs, l'any 1855, les tropes austraques abandonaren la Toscana. L'any 1859 amb la declaraci de guerra entre ustria i Piemont, la Toscana envi un contingent de soldats a lluitar al costat dels piemontesos. Aviat per les reivindicacions italianistes entraren a Florncia i el 27 d'abril de 1859 el gran duc es refugi a Bolonya abdicant en favor del seu fill que des de Dresden imit una protesta per la situaci de la Toscana.

L'any 1860 desapareixia el Gran Ducat de Toscana i Leopold s'establia definitivament a ustria on hi mor l'any 1870.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82482" title="Antnio Carlos Gomes" nonfiltered="2729" processed="2723" dbindex="32897">

Antnio Carlos Gomes (11 de juliol de 1836   16 de setembre de 1896) s considerat el ms important operista brasiler amb carrera destacada sobretot a Europa. Va ser el primer compositor brasiler que va veure les seues obres presentades al Teatro alla Scala de Mil.

Carlos Gomes va nixer a Campinas on era conegut per Nh Tonico, nom amb qu signava fins i tot les seues dedicatries. Va nixer en un dilluns, l'11 de juliol de 1836, en una casa humil del carrer de la Matriz Nova, en la "Ciutat de les oronetes". Van ser els seus pares Manoel Jos Gomes i Fabiana Jaguari Gomes. 

La vida d'Antnio Carlos Gomes va estar sempre marcada pel dolor. Sent un xiquet, va perdre la mare trgicament. Son pare vivia en dificultats, amb 26 fills que mantenir. Amb ells, va formar una banda musical, on Carlos Gomes va iniciar els seus passos artstics. Ben aviat, va revelar les seues dots musicals, incentivat pel pare i desprs pel seu germ, Jos Pedro Santana Gomes, fidel company de les hores amargues. 

Amb aquesta banda, juntament amb els seus germans, far les primeres presentacions en balls i concerts. En aquesta poca, Carlos Gomes alternava el seu temps entre el treball en una sastreria cosint pantalons i americanes, i el perfeccionament dels seus estudis musicals.

Als 15 anys d'edat, compon valsos, quadrilles i polques.  Als 18 anys, el 1854, compon la seua primera Missa, la Missa de Sant Sebasti, dedicada al pare i farcida de misticisme. En l'execuci va cantar alguns sols. El 1857, compon la modinha Sospir del l'nima amb versos del poeta romntic portugus Almeida Garrett.

Quan va complir els 23 anys, ja havia presentat diversos concerts amb el pare. Encara jove, estudi piano i cant, dedicant-se, sempre, amb inters, a l'estudi de les peres, demostrant preferncia per Verdi. Era conegut tamb en S. Paulo, on donava sovint, concerts, i on va compondre l'Himne Acadmic, encara avui cantat per la joventut de la Facultat de Dret. Ac, va rebre els ms amplis estmuls i tots, sense discrepncia, li auguraven el rumb de la Cort, al Conservatori de la qual podria perfeccionar-se. Per Carlos Gomes no podia viatjar perqu no tenia recursos. 

 La fugida a Rio de Janeiro .

Cert dia, pretextant nous concerts a So Paulo, Carlos Gomes hi va marxar, per, en el seu nim, estava planejada una fugida cap a ms amplis horitzons. Va aconseguir un ruc i va dir al germ, Jos Pedro, que anava per a Santos, on embarcaria cap a Rio de Janeiro. Jos Pedro va riure i li va dir que tornaria de Santos de seguida, perqu no tindria coratge d'abandonar la seua terra natal. 

- Com! - va respondre el futur mestre - O tornar coronat de glria o tornaran noms els meus ossos! 

I all se'n va anar ell, muntat en el burrinho (ruquet), fins a Santos, on va embarcar, en el vaixell Piratininga, entre fortes aclamacions d'estudiants i amics, rumb a La Cort, portant amb ell una carta de recomanaci, que li facilitaria l'accs al Palau de So Cristvo i al bondads cor de Pere II. 

Els primers dies a Rio van ser de tristesa i enyorana. Es va hostatjar en la casa del pare d'un estudiant de S. Paulo. Sentia remordiments per haver abandonat el vell pare. Un dia, no obstant, li va escriure demanant-li perd i li revelant els seus plans. El vell msic es commovia davant del to sincer de la carta i no sols va perdonar el jove, sin que li va donar una pensi mensual, dient-li: "Que Du et benesca i et condusca, prsper, avant, pel cam de Gloria. Treballa i s feli! Ton pare". Amb aix, Carlos Gomes es va sentir ms disposat a enfrontar el futur. 

Presentat a l'Emperador, per mitj de la Comtessa de Barral, el monarca, sempre amic i protector dels artistes, va encaminar-lo a Francisco Manuel da Silva, director del Conservatori de Msica i tamb animador dels joves msics. 

Carlos Gomes va tindre com a primer mestre, en contrapunt, Joaquin Giannini, fams msic itali, que va viure molt de temps a Brasil. L'any segent, el 1860, en la festa de cloenda dels cursos, Carlos Gomes va presentar una composici. Per va caure malalt, atacat de febre groga, impossibilitat de comparixer. La seua absncia va ser molt lamentada. Per vet ac que sorgeix l'imprevist: quan el mestre donaria inici a la "cantata", el jove campineiro apareix a la tarima, ulls brillant de febre, i demana la batuta per a dirigir la seua pea. Res no l'havia impedit d'anar a dirigir. El resultat va ser emocionant. Aplaudiments i ms aplaudiments, als que Carlos Gomes no va poder resistir i es va desmaiar, sent portat per a casa, sense sentits. Tot aix va arribar al coneixement del sobir, que va manar portar-li una medalla d'or, com a recompensa al seu esfor i talent. Va comenar, llavors, la marxa triomfal del xic campineiro.

 La primera pera .

En 4 de setembre de 1861, es va estrenar, en el Teatre de l'pera Nacional, A Noite do Castelo, el primer treball d'Antnio Carlos Gomes, basat en l'obra de Antnio Feliciano de Castilho. Va constituir una gran revelaci i un xit sense precedents, en els mitjans musicals del pas. Carlos Gomes va ser portat per a casa en triomf per una entusistica multitud, que l'aclamava sense parar. L'Emperador, tamb entusiasmat amb el succs del jove compositor, el va condecorar amb la Orde de Rosa. 

Carlos Gomes va conquistar rpid la Cort. Es va tornar una figura volguda i popular. Les seues cabelleres eren motiu de comentaris, i fins a ell reia dels acudits. Certa vegada, va veure un anunci, que havia sigut esmenat: de "Tnic per a cabells", van fer "Tnic, apara els cabells!". Es va virar per al seu inseparable amic Salvador de Mendona i va dir, somrient: 
- Ser per a mi? 
Francisco Manuel acostumava dir, a respecte del jove musicista: "El que ell s, noms a Du i a si mateix ho deu!" 

L'enyorana de la seua volguda Campinas i del seu vell pare li turmentava el cor. Pensant tamb en la seua amada Ambrosina, noia de la famlia Correia do Lago, Carlos Gomes va escriure aqueixa joia que s'anomena Quem Sabe? (Qui sap?), sobre text de Bittencourt Sampaio, els versos del qual "tan lluny, de mi distant... " encara sn cantats per la nostra generaci. 

Dos anys desprs d'aquest memorable triomf, Carlos Gomes presenta la seua segona pera, Joana de Flandres, amb llibret de Salvador de Mendona, estrenada el 15 de setembre de 1863. 

Com a corollari de l'xit, en la Congregaci de l'Acadmia Imperial de Belles Arts, va ser llegida una resoluci del director del Conservatori de Msica, comunicant que l'alumne Antnio Carlos Gomes havia estat elegit per a anar a Europa, a les expenses de l'Empresa d'pera Lrica Nacional, conforme contracte amb El Govern Imperial. Estava, aix, concretada la vella aspiraci del xic campineiro, que, encara commogut,en anar a agrair a Emperador la magnanimitat, es va recordar del seu vell pare i va sollicitar per a aquest el lloc de mestre de la Capella Imperial. D. Pere II, entendrit davant d'aquell gest d'amor filial, va accedir.

 Europa .

L'Emperador preferia que Carlos Gomes anara a Alemanya, on pontificava el gran Wagner, per l'Emperadriu, Teresa Cristina, napolitana, li va suggerir Itlia. 

La 8 de novembre de 1863, l'estudiant va marxar, a bord del vaixell angls Paran, entre calorosos aplaudiments dels amics i admiradors, que es congregaven en el moll. Portava recomanacions de Pere II per al Rey Ferran, de Portugal, demanant que presentara Carlos Gomes al director del Conservatori de Mil, Lauro Rossi. El jove compositor va passar per Pars, on va assistir a alguns espectacles lrics, per va seguir rpid cap a Mil. 

Lauro Rossi, encantat amb el talent del jove alumne, va decidir protegir-ho i recomanar-lo als amics. El 1866, Carlos Gomes rebia el diploma de mestre i compositor i les majors lloances de tots els crtics i professors. A partir d'aquesta data, va passar a compondre. La seua primera pea musicada va ser Se sa minga, en dialecte milans, amb llibret d'Antnio Scalvini, estrenada, l'1 de gener de 1867, en el Teatre Fossetti. Un any desprs, sorgia Nella Lluna, amb llibret del mateix autor, estrenada en el Teatre Carcano. 

Carlos Gomes ja gaudia de merescut renom en la ciutat de Mil, gran centre artstic, per continuava nostlgic de la ptria i buscava un argument que el projectara definitivament. Certa vesprada, en 1867, passejant per la Plaa del Duomo, va sentir un xic pregonant: "Il Guarany! Il Guarany! Storia interessante dei selvaggi del Brasile!" Es tractava d'una pssima traducci de la novella de Jos de Alencar, per all va interessar de sobte el mestre, que va comprar el fullet i va buscar rpid Scalvini, el qual tamb es va impressionar per l'originalitat de la histria. I, aix, va sorgir El Guaran, que malgrat no ser la seua millor obra, va ser la que el va immortalitzar. La nit de l'estrena de la nova pera va ser el 19 de mar de 1870. 

L'pera va guanyar rpidament enorme projecci. Es tractava de msica agradable, amb sabor brasiler, on els indis tenien paper de primer pla. Va ser representada a tot Europa i a Amrica del Nord. 

El gran Verdi, ja gloris i consagrat, va dir de Carlos Gomes, en aquella nit memorable: "Questo giovane comincia dove finisco io!" ("Aquest jove comena on jo acabe!").

I, en la nit del 2 de desembre de 1870, aniversari de l'Emperador Pere II, en gran gala, va ser estrenada l'pera en el Teatre Lric Provisional, a Rio de Janeiro. Els principals passatges havien estat cantats per amadors de la Societat Filharmnica. El mestre va viure hores d'intensa consagraci i emoci. Desprs, El Guaran va ser duta a escena els dies 3 i 7 de desembre, sent aquesta darrera nit, en benefici de l'autor. En aquesta data, el mestre va conixer Andr Rebouas. Desprs de l'espectacle, va haver-hi una alegre marche au flambeaux, amb msica, fins a al Largo de Carioca, on estava allotjat Carlos Gomes, en casa del seu amic Jlio de Freitas. Per mitj d'Andr Rebouas, el compositor va ser presentat al ministre de l'Imperi, Joo Alfredo Correia d'Oliveira, en sa casa, a Laranjeiras. 
El 1871, l'1 de gener, Carlos Gomes torna a Campinas per visitar el seu germ i protector Jos Pedro Santana Gomes. El 18 de febrer, amb Andr Rebouas, s'acomiada de l'Emperador, a So Cristvo. I, el dia 23, seguix per a Europa novament.

Altres peres, altres triomfs.

A Itlia, Carlos Gomes es va casar amb Adelina Pri, que va consagrar tota la seua vida al mestre. Del matrimoni van nixer cinc fills, molt estimats pel compositor. No obstant aix, un a un van morir a tendra edat, restant noms tala Gomes Vaz de Carvalho, que va escriure un llibre amb qu va honrar la memria del seu gloris pare. 
En la pennsula, Carlos Gomes va escriure, Fosca, considerada per ell la seua millor obra, Salvador Rosa i Maria Tudor. 

El 1866, va rebre Carlos Gomes, de nou a Brasil, una justa consagraci en la Badia, on, a comanda del gran pianista portugus, Artur Napoleo, va compondre el Himne Cames, per al Quart Centenari del clebre poeta portugus, executat simultniament a la badia i en La Cort, amb gran xit. 

Carlos Gomes, no obstant, no cercava noms la glria. Trencat per seguits i profunds disgustos, malalt, desillusionat, buscava una situaci que li permetera viure en la seua ptria i ser-li til. El seu estat, no obstant, era ms greu del que suposava. 

Tornat a Itlia, va compondre la gran pera Lo Schiavo, que no obstant, per diversos motius, no hi va poder ser representada. Va ser estrenada el 27 de setembre de 1887, a Rio de Janeiro, en homenatge a la Princesa Isabel, la Redemptora, amb esplndid xit.

 Els ltims anys .



El 3 de febrer, una altra vegada a Itlia, Carlos Gomes estrena, en l'Scala de Mil, l'pera Cndor, amb gran xit. En aquesta obra hi ha una evoluci d'estil que apropa el compositor al recitatiu modern. 

La malaltia que acabaria amb la seua vida, en aquesta poca, li feia patir dolorosament. No obstant aix, les desillusions, les decepcions, la ingratitud dels seus compatriotes i els dolors fsics encara no li havien trencat la resistncia. Encara estava a l'espera del seu nomenament per al crrec de director del Conservatori de Msica, a Brasil. En aquest temps, va ser proclamada la repblica, i el seu gran amic i protector, Pere II, es va exiliar, amb gran tristesa de Carlos Gomes. Va compondre, encara, Colom, poema simfnic que, incomprs pel gran pblic, no va obtindre xit. 

Finalment, desprs de tant de patiment, li va arribar una invitaci. Lauro Sodr, llavors president de Par, li va demanar que organitzara i dirigira el Conservatori d'aquell Estat. Carlos Gomes torna a Itlia, a fi de posar en orde les seues coses, acomiadar-se dels fills i reunir elements per a una obra grandiosa que, a pesar del seu estat, sempre ms greu, encara va aconseguir realitzar. El seus amics van aconsellar-lo de fer una estada a Salso Maggiore, per ell desitjava partir, com ms prompte millor, cap a la seua ptria. Va arribar a Lisboa, per ferrocarril, i va rebre un commovedor homenatge. El 8 d'abril de 1895, en aquesta mateixa ciutat, pateix la primera intervenci quirrgica en la llengua, sense resultats esperanadors. Embarca, en el vapor bidos, cap a Brasil. De pas per Funchal, t el plaer de reabraar el seu vell amic Andr Rebouas, all exiliat. 

El 14 de maig, va ser rebut pel poble  paraense  amb entendridores manifestacions d'estima. La seua vida, no obstant, estava prxima a la fi. Es llana al treball, prodigiosament, per cau justament quan el poble de la seua terra li retribua l'amor i glria que ell havia guanyat en l'exterior. 

Davant del seu estat, el govern de So Paulo autoritza una pensi mensual mentres ell visquera i, per la seua mort, de cinc-cents mil reis, als seus fills, fins a completar l'edat de 25 anys. Llavors existien noms dos fills del gloris mestre. 

El 16 de setembre de 1896, Brasil s'endolava, amb la mort del gran artista, del fill que tant havia honrat el nom de la seua ptria en l'estranger. El govern de l'Estat de So Paulo va sollicitar al de Par les glorioses despulles, que hui es troben en el magnfic monument-tmul, a Campinas, la seua terra natal, en la Plaa Antnio Pompeu. en 1936, en tot el pas, va ser celebrat el centenari del seu naixement, amb grans festivitats.

peres.
 Colombo ;
 Cndor ;
Fosca ;
Il Guarany ;
Joana de Flandres ;
Maria Tudor ;
A Noite do Castelo ;
Salvator Rosa ;
O escravo;

Enllaos de referncia.
Carlos Gomes - vida i obra;
Museu Carlos Gomes a Campinas;
Fotos antigues - Carlos Gomes;
Reportatge de Peridic sobre Carlos Gomes;
Monument a Carlos Gomes a So Paulo - SP;
altres histries;
Histries i biografies (font i suport del text de l'article dalt - font biogrfica);
Teatre Alla Scala de Mil;
Wikipedia - Teatre Alla Scala de Mil(en angls);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82485" title="SED" nonfiltered="2730" processed="2724" dbindex="32898">


 Partits poltcs:

 Partit Socialista Unificat d'Alemanya;

 Tecnologia:

 Pantalla SED, una pantalla basada en la tecnologia SED;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82489" title="Rhudaur" nonfiltered="2731" processed="2725" dbindex="32899">
En el marc del llegendari de J.R.R. Tolkien, Rhudaur s un del tres regnes de la Terra Mitjana que van sorgir de la divisi d'rnor durant la Tercera Edat.

Ja durant el regnat del rei d'rnor Erndur els seus tres fills tenien disputes pbliques, que es van convertir en una guerra civil a la mort del seu pare l'any 861 de la Tercera Edat. El germ gran Amlaith va rebre l'oposici dels seus dos germans i va veure redut el seu regne a la regi d'Arthedain. Els seus germans van fundar els regnes de Cardolan i Rhudaur.

El nom de Rhudaur sembla ser que significa "Boscos Orientals" en un dialecte sndarin, i de fet Rhudaur s el ms oriental dels tres regnes extenent-se dels Turons del Temps fins al riu Bruinen. La seva frontera amb Cardolan estava fixada al Gran Cam de l'Est, i la frontera amb Arthedain als Turons del Temps.

La regi entre els rius Aiguabram (Bruinen) i Brollgris (Mithethel) tamb era considerada part de Rhudaur. S'anomenava lAngle, i va ser all on els primers hbbits cepats van arribar a Eriador, al voltant del 1150 T.E. Ms tard, abandonarien la zona davant de les creixents hostilitats del Regne d'ngmar i es desplaarien cap a La Comarca, i d'altres grups cap a les Terres Salvatges.

Des dels inicis de la seva existncia, Rhudaur era hostil amb els seus dos estats vens, i s'embarc en un amarg conflicte amb Arthedain pel control de la torre d'mon Sl (a la Pica del Temps) i del palanit que s'hi trobava.

La comunitat Dnedain de Rhudaur era molt reduda, i sempre van significar noms una petita part de la poblaci. De fet, els ltims reis de Rhudaur no eren de sang numenoreana sin que descendien d'homes al servei del Regne d'ngmar. L'any 1409 finalment ngmar va annexionar-se el regne finalitzant la seva existncia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82491" title="Sulla (desambiguaci)" nonfiltered="2732" processed="2726" dbindex="32900">


Onomstica:

Sulla (cognom), cognom rom.
Publi Corneli Ruf Sulla, besavi de Sulla (dictador rom), pretor urb i peregr el 212 aC.
Publi Corneli Sulla (pretor), pretor el 186 aC. ;
Servi Corneli Sulla (magistrat), magistrat rom;
Luci Corneli Sulla (pare de Sulla), pare del dictador Sulla.
Luci Corneli Sulla, el dictador, conegut generalment noms com Sulla.
Corneli Sulla (fill de Sulla), fill del dictador Sulla ;
Faust Corneli Sulla (qestor), fill del dictador Sulla, ugur i qestor.
Servi Corneli Sulla (Servius Cornelius Sulla), germ del dictador Sulla, per no va jugar cap paper a l'estat.
Publi Corneli Sulla (cnsol 66 aC), cnsol electe el 66 aC. ;
Servi Corneli Sulla (catalinari), participant a la conspiraci de Catilina.
Publi Corneli Sulla, fill de Publi Corneli Sulla (cnsol 66 aC) ;
Luci Corneli Sulla (cnsol 5 aC), cnsol el 5 aC ;
Luci Corneli Sulla Flix, cnsol el 33. ;
Faust Corneli Sulla (cnsol), cnsol l'any 52.
Corneli Sulla (governador), governador rom.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82492" title="Pins de Darwin" nonfiltered="2733" processed="2727" dbindex="32901">

Els pinsans de Darwin (o pinsans de les Galpagos) sn un conjunt de 13 o 14 espcies de pinsans, de diferentes gneres, descrites per primera vegada per Charles Darwin durant el seu viatge a bord del Beagle. 13 espcies sn de les illes Galpagos i una de l'illa de Cocos (Costa Rica) i totes elles pertanyen a la famlia molt ms extensa dels emberzids (Emberizidae).

Sovint es creu que les diferncies entre aquests pinsans tingueren un paper determinant en la formulaci de la teoria de l'evoluci per selecci natural; nogensmenys, els escrits de Darwin indiquen que no fou realment aix. Darwin no creia que fossin espcies amb una relaci propera entre elles i, de fet, pens que moltes d'elles no eren ni tan sols pinsans. El terme pins de Darwin aparegu per primera vegada el 1936 i desprs es popularitz rpidament amb els treballs de David Lack, qui els estudi per primera vegada en detall. Posteriorment, durant la dcada de 1970, Peter Grant i Rosemary Grant realitzaren estudis exhaustius i detallats, seguint milers d'individus durant diverses generacions i mostrant com les diferents espcies de pinsans havien anat canviant en resposta als canvis ambientals.

 Diversificaci i especialitzaci dels pinsans de Darwin .
Malgrat l'equvoca suposici de qu aquests pinsans tingueren un paper fonamental en els treballs de Darwin, el cert s que constitueixen un conjunt extremadament important com a exemple de diversificaci i especialitzaci a partir d'un avantpassat com (que es considera relativament recent).

Cada espcie individual s'alimenta d'una forma particular i considerablement especialitzada: algunes s'alimenten de llavors, altres s'alimenten d'insectes, altres s'han especialitzat en alimentar-se de les paparres parsites de les tortugues, altres mengen fulles o flors, altres beuen sang de diverses aus i, fins i tot, dues espcies utilitzen branques petites o espines de cactus per extreure larves d'insectes dels forats dels arbres. Morfolgicament aquesta diversificaci s tamb evident en la forma dels becs, des del gran bec titurador del gran pins terrestre, fins al bec furgador i esmolat del pins cantaire.

Tots els pinsans de Darwin tenen la mida aproximada d'un pardal. En la majoria d'espcies el plomatge dels mascles adults s quasi negre, amb petites clapes de gris, marr, negre o verd olivaci, mentre que les femelles i els joves son de color ms plid. Les ales i les cues sn sempre curtes i arrodonides

 Espcies .
 Gnere Geospiza:
 Geospiza conirostris (Gran pins de cactus);
 Geospiza difficilis (Pins terrestre de pic esmolat);
 Geospiza difficilis septentrionalis (Pins vampir);
 Geospiza fortis (Pins terrestre mitj);
 Geospiza fuliginosa (Petit pins terrestre);
 Geospiza magnirostris (Gran pins terrestre);
 Geospiza scandens (Pins de cactus);
 Gnere Camarhynchus:
 Camarhynchus crassirostris o Platyspiza crassirostris (Pins vegetari);
 Camarhynchus psittacula (Gran pins arbori);
 Camarhynchus pauper (Pins arbori mitj);
 Camarhynchus parvulus (Petit pins arbori);
 Camarhynchus pallidus (Pins picot);
 Camarhynchus heliobates (Pins de manglar);
 Gnere Certhidea:
 Certhidea olivacea;
 Gnere Pinaroloxias:
 Pinaroloxias inornata (Pins de l'illa de Cocos);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82493" title="Les Senyories d'Aixa" nonfiltered="2734" processed="2728" dbindex="32902">
La Senyoria era la casa del senyor de cada lloc. Al territori d'Aixa, les poblacions de Xal, Alcalal i Llber i, tamb, l'actual partida de Benibrai tenien les seues respectives cases senyorials.

Xal.

Un document parroquial del 6 d'abril de l'any 1817 acredita l'existncia d'una torre -hui, desapareguda- en la casa senyorial de Xal. Per, aquesta no s l'nica vegada que apareix mencionada la torre senyorial, ja anteriorment en la Carta Pobla de 1611 se n'hi feia esment en la Capitulaci XVII, on s'establia la obligaci dels repobladors illencs de "guardar la casa y torre del senyor y fer sentinela francament, sens paga ni renumeraci alguna".


En una llicncia concedida per l'Arquebisbat de Valncia el dia 3 de setembre de 1820, la Senyoria rep la denominaci de Casa-Palau. L'esmentada autoritzaci permet que els actes de culte se celebren en aquest edifici mentre s'acaba de construir l'esglsia de Santa Maria de Xal. El Sagrari va ser installat dins d'una habitaci amb vistes a la Plaa Major. Per primera vegada en la seua histria la Senyoria de Xal adquiria funcions de temple catlic.

Benibrai.

Cahat Benfade, musulm de Xal, amb ocasi d'una causa civil de mitjans del segle XV, va fer una declaraci en qu es manifestava d'aquesta manera:"... ab lo dit mossn Galceran Martorell anaren als lochs de Murta e Benibrafim (l'actual Benibrai), e quan foren a Benibrafim, a una muntanyeta quey ha prop casa de senyor...". De les paraules de Cahat Benfade queden ben clares dues coses: primera, que Benibrai tenia en temps dels Martorell una casa senyorial prpia que no es pot confondre amb la del Rfol de Xal, tot i que pertanyien a la mateixa famlia i, segona, que la Senyoria de Benibrai es trobava situada a prop d'una muntanyeta, de la que actualment s'ignora la localitzaci.

Un document datat el 6 d'abril de 1442 fa referncia a la casa de senyor de Benibrai, i un altre del 2 de maig del mateix any dna informaci sobre l'existncia d'una plaa davant d'aquesta casa principal que possea dues impressionants portes de fusta de pi en la seua faana. Al seu voltant, hi havia un grup de cases ms modestes, entre les que es trobava la d' Al Maym, que en aquell temps exercia el crrec d'alam. Es tracta de dos documents pblics de transcendental importncia, perqu tradicionalmente s'havia pensat que Benibrai era una alqueria menor dins de la Vall de Xal.

Llber.
Pel testimoni d'en Galceran Martorell, germ gran de l'escriptor Joanot Martorell, se sap que el lloc de Llber tamb disposava de la seua prpia casa de senyor, on servia una vassalla d'en Galceran que era filla d'un tal Azmet Patri. Aquesta serva va fugir de la Senyoria de Llber, i en Galceran -com a legtim senyor d'ella- el dia 14 d'abril de 1447 va reclamar de la Governaci de Valncia que es decretara la seua cerca i captura.

Alcalal.
La Senyoria d'Alcalal s l'nica del territori d'Aixa que conserva una torre annexa d'poca medieval, i que s'ha convertit en un important reclam turstic d'en de la seua polmica remodelaci en la dcada dels noranta del segle passat.

La casa senyorial d'Alcalal fou objecte d'un minucis estudi per part de l'erudit J. Mestre Palacio en el seu llibre "Alcalal", publicat l'any 1970.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82498" title="H.323" nonfiltered="2735" processed="2729" dbindex="32903">
El protocol H.323 s una recomanaci de l ITU-T que defineix els protocols que defineixen sessions de comunicaci audiovisual en qualsevol xarxa de paquets. Actualment est implementat en diverses aplicacions d Internet en temps real com ara NetMeeting i Ekiga. Forma part de la srie de protocols H.32x que adrecen comunicacions sobre XDSI, PSTN o SS7. H.323 s usa habitualment en VoIP, ToIP (Telephony over IP) i en videoconferncies basades en IP.

Protocols.
H.323 referencia protocols de l ITU-T com ara:
H.225.0 protocol usat per definir senyalitzaci de trucada, el medi (udio i vdeo), la paquetitzaci del flux, sincronitzaci i per formats de missatges de control.
H.245 s un protocol de control per comunicacions multimdia, descriu els missatges i els procediments usats per obrir i tancar canals lgics d udio, vdeo i dades, control i indicacions.
H.450 descriu els serveis suplementaris;
H.235 descriu la seguretat en H.323;
H.239 descriu l s de flux dual en videoconferncies, usualment una per a vdeo en viu i l altre per a presentaci.



Enllaos externs.
Radvision Ltd.;
H.323 Tutorial i recursos;
Understanding H.323 by Microsoft;
Informaci sobre el H.323;
Ekiga (antigament GnomeMeeting);
Projecte OpenH323;
Informaci sobre VoIP;
xmeeting per MacOS X;
GNU Gatekeeper;
Anlisi del protocol H.323;
Flux de trucada del H.323 incloent els protocols H.225, Q.931, H.245, RTP i RTCP;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82499" title="Session Initiation Protocol" nonfiltered="2736" processed="2730" dbindex="32904">

El protocol SIP (o Session Initiation Protocol) s un protocol desenvolupat per l IETF MMUSIC Working Group i s un estandart proposat per inicialitzar, modificar i terminar una sessi interactiva d usuari que impliqui elements multimdia com ara vdeo, veu, missatgeria instantnia, jocs online i realitat virtual. Al novembre de l any 2000, SIP va ser acceptat com un protocol de senyalitzaci 3GPP. s un dels principals protocols de senyalitzaci per VoIP juntament amb H.323.

Els clients SIP habitualment usen el port TCP i UDP 5060 per connectar-se als servidors SIP. Bsicament s utilitza per iniciar o finalitzar trucades de veu o de vdeo ja que les comunicacions de veu o de vdeo es fan amb RTP. 

Un dels objectius de SIP era proporcionar un protocol de senyalitzaci i configuraci de la trucada per a comunicacions basades en IP que pogus suportar totes les funcions de processament de la trucada de la xarxa telefnica commutada. El protocol SIP no defineix aquestes caracterstiques per si mateix, ja que noms se centra en configuraci de la trucada i senyalitzaci. Tot i aix ha estat dissenyat per permetre aquestes caracterstiques en els elements de la xarxa coneguts com Proxy Servers i User Agents. I aquestes caracteristiques permeten realitzar accions com ara marcar un nmero, fer sonar un telfon, sentir tons d espera o de lnia ocupada. La implementaci i la terminologia d aquestes funcions s diferent en el mn SIP per de cara a l usuari final, el comportament s similar.

Veure tamb.
Media Gateway Control Protocol (MGCP);
VoIP;

Enllaos  externs.
 http://www.cs.columbia.edu/sip/ Pgina d'en Henning Schulzrinne sobre SIP (Columbia University);
 http://www.cs.columbia.edu/~hgs/ Pgina d'en Henning Schulzrinne, co-autor del protocol SIP;
 http://www.iptel.org/sip   Tutorial de SIP;
 http://SIP.org   SIP.org;
 http://www.onsip.org/   Comunitat Open Source dedicada a solucions de VoIP basades en SIP;
 http://www.sipforum.org   Frum sobre SIP ;
 http://www.sipcenter.com SipCenter   Un portal per al desembolupament comercial de SIP;
 http://www.voip-info.org   Pgina sobre VoIP;
 Anlisi del protocol SIP  ;
 http://www.sipknowledge.com/SIP_RFC.htm   Especificacions de l'estndard SIP ;
 Tutorial de SIP per a principiants;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82502" title="Abd-al-Mlik ibn Qtan al-Fihr" nonfiltered="2737" processed="2731" dbindex="32905">
Abd-al-Mlik ibn Qtan al-Fihr (en rab                        ,  Abd al-Malik ibn Qa an al-Fihr ) (m. Crdova, 742), val de l'ndalus (732-734 i 740-741).

Va ser nomenat val pel val d'Ifrqiya, desprs que Abd-ar-Rahman al-Ghafiq mors prop de Poitiers, a la batalla de Tours. Aquesta derrota, malgrat el seu gran renom histric, no va tenir gran transcendncia militar. Impedia prosseguir les algarades cap al nord, per sols de manera temporal. No posava fi al poder musulm, ni podia evitar futurs atacs.

Abd-al-Mlik va organitzar una nova expedici per a l'any 733 i les tropes rabs es van dirigir des de Narbona cap al Roine i van remuntar aquest riu, efectuant saquejos a la regi de poca transcendncia militar, fins al seu retorn al cap d'unes setmanes.

El 734 Abd-al-Mlik va intentar ocupar Pamplona, on s probable que s'hagus establert un cos de francs de suport, destinat a prevenir noves incursions cap a Aquitania com la del 732. L'atac a la ciutat va fracassar. Una part de l'exrcit rab es va ocupar del setge i la resta va prosseguir el seu avan cap al nord i van poder travessar els Pirineus i entrar a Gascunya, on van obtenir almenys una victria, per on van acabar completament derrotats per una fora militar integrada exclusivament per vascons. Abd-al-Mlik va salvar la vida i va poder tornar a l'ndalus.

Dos anys desprs del nomenament, va ser destitut, a causa del seu despotisme i del fracs militar, i substituit per un nou val, Uqba as-Salul.

Sentint este prop la mort, va designar  o va ser obligat a designar  Abd-al-Mlik al-Fihr com el seu successor, crrec que este va ocupar el 740. En eixe moment, la revolta berber del Mgrib s'havia ests a l'ndalus, i Abd-al-Mlik al-Fihr va haver de fer-li front amb l'ajuda de les tropes de diveros djunds sirians dirigides pel general Balj ibn Bixr, qui, una vegada sufocada la rebelli berber amb tres victries successives, el va destituir i es va fer proclamar val per les seues prpies tropes el setembre del 741.

Abd-al-Mlik, empresonat a Crdova, va ser ajusticiat eixe mateix any arran d'un problema amb uns ostatges sirians a Al-Jazira al-Khadr (Algesires).

 Referncia .
E. Levi Provenal, Historia de la Espaa musulmana;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82507" title="Jordi Moners i Sinyol" nonfiltered="2738" processed="2732" dbindex="32906">

Jordi Moners i Sinyol (El Prat de Llobregat,1933) s un poltic i filleg catal, membre fundador del PSAN - Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Pasos Catalans. Estudi Dret a la Universitat de Barcelona, i treball de passant. Ms tard ho deix per fer estudis de Filologia Romnica a les Universitats de Freiburg in Breisgau, Marburg i Heidelberg, que compagin amb feines diverses.
 
El 1966 ingress en el Front Nacional de Catalunya, i la seva estada a Alemanya i Itlia el port progressivament d'uns plantejaments socialdemcrates a uns de netament marxistes. El 1968 form part de l'escissi que condu a la formaci del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), i ms tard tingu un important paper en la definici d'aquest com a partit comunista (1977), i fou dirigent de les plataformes independentistes Moviment de Defensa de la Terra (1983-1989) i Catalunya Lliure (1989-1996), etapa en la que fou vctima de la persecuci feixista de l'poca, que arrib a atemptar contra casa seva (novembre de 1989).

El juliol de 1984, fou detingut a Barcelona juntament amb Jordi Sol, Antnia Flores, Nria Codina, Caterina Castillo, arran de la mort de Toni Villaescusa militant de Terra Lliure i anteriorment del PSAN. Tots ells van ser posats en llibertat, per Caterina i Jordi van haver de romandre encara uns dies retinguts. s vinculat tamb a la lluita venal de Sant Boi de Llobregat, on impuls i presid l'associaci de vens "La Uni" l'any 1976.

Ha participat diverses vegades com a professor a la Universitat Catalana d'Estiu i s impulsor d'Edicions Lluita, que entre d'altres, tamb edita la revista Lluita.

Obra.

Obra prpia.
 1976 Sntesi d'histria dels Pasos Catalans - Edicions La Magrana;

Traduccions.
 1971 Formalisme i realisme; Bertold Brecht, - Edicions 62;
 1977 Manifest del partit comunista; K. Marx, F. Engels - Ed. La Magrana i Edicions 62;
 1983 El Capital (6 volums); K. Marx i F. Engels - Edicions 62 ;
 1987 La Ideologia alemanya (2 volums); Karl Marx, Friedrich Engels - Editorial Laia;
 1987 La bandera; Mario Lodi (amb illustracions de Teresa Durn) - Ed. La Magrana;
 1991 Els narradors de la nit; Rafik Schami - Ed. La Magrana;
 1996 El prncep; Nicolo Maquiavelli - Edicions 62;


 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;
 Obre de Jordi Moners;
 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82508" title="Leopold II del Sacre Imperi Romanogermnic" nonfiltered="2739" processed="2733" dbindex="32907">

Leopold II del Sacre Imperi Romanogermnic (Viena, Sacre Imperi Romanogermnic 1747 - d. 1792) fou el Rei d'Hongria, Bohmia i emperador del Sacre Imperi Romanogermnic des de l'any 1790 fins a la seva mort. Anteriorment de ser nomenat emperador fou gran duc de la Toscana des de l'any 1765 fins l'any 1790.

Orgens familiars.
Fill de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'ustria i de l'emperador Francesc I, nasqu al Palau del Hofburg de Viena el dia 5 de maig de l'any 1747. Leopold era nt per via materna de l'emperador Carles VI i de la princesa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbttel i per via paterna del duc Leopold I de Lorena i de la princesa Elisabet Carlota d'Orleans.

Npcies i descendents.
L'any 1764 es cas amb la infanta Maria Llusa d'Espanya, filla del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amlia de Saxnia. A les capitulacions matrimonial firmades el mateix any 1764, la cort vienesa establia la cessi del Gran Ducat de Toscana a Leopold que com a segon fill mascle dels emperadors establia una branca cadet o secundria de la casa d'Habsburg o d'ustria. La parella que s'establ a Florncia tingu quinze fills:

 SAI l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria, nascuda a Florncia el 1767 i morta a Leipzig el 1827. Es cas amb el rei Antoni I de Saxnia.

 SM l'emperador Francesc I d'ustria, nascut a Florncia el 1768 i mort a Viena el 1835. Es cas en primeres noces amb la princesa Elisabet de Wrttemberg, en segones npcies amb la princesa Maria Teresa de Borb-Dues Siclies, en terceres npcies amb l'arxiduquessa Maria Llusa d'ustria-Este i en quartes npcies amb la princesa Carolina de Baviera.

 SM el gran duc Ferran III de Toscana, nascut a Florncia el 1769 i mort a Florncia el 1824. Es cas amb la princesa Llusa de Borb-Dues Siclies i en segones npcies amb la princesa Maria de Saxnia.

 SAI l'arxiduquessa Maria Anna d'ustria, nascuda a Florncia el 1770 i morta a Viena el 1809.

 SAI l'arxiduc Carles Llus d'ustria, nascut a Florncia el 1771 i mort a Viena el 1847. Es cas amb la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg.

 SAI l'arxiduc Alexandre d'ustria, nascut a Poggio Imperiale el 1772 i mort al Palau de Laxenburg el 1795.

SAI l'arxiduc Albert d'ustria, nascut a Florncia el 1773 i mort el 1774.

SAI l'arxiduc Maximili d'ustria, nascut a Florncia el 1774 i mort el 1778.

SAI l'arxiduc Josep Antoni d'ustria, nascut a Florncia el 1776 i mort a Budapest el 1847. Es cas amb la gran duquessa Alexandra de Rssia, en segones npcies amb la princesa Hermnia d'Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym, i en terceres npcies amb la princesa Maria Dorotea de Wrttemberg.

SAI l'arxiduquessa Maria Clementina d'ustria, nascuda a Florncia el 1777 i morta a Npols el 1801. Es cas amb el rei Francesc I de les Dues Siclies.

SAI l'arxiduc Antoni Vctor d'ustria, nascut a Poggio Imperiale el 1778 i mort a Viena el 1835.

SAI l'arxiduquessa Maria Amlia d'ustria, nascuda a Florncia el 1780 i morta a Viena el 1798.

SAI l'arxiduc Joan d'ustria, nascut a Florncia el 1782 i mort a Viena el 1859. Es cas amb Anna Maria Pochl.

SAI l'arxiduc Rainier d'ustria, nascut a Pisa el 1783 i mort a Bolzano el 1853. Es cas amb la princesa Elisabet de Savoia-Carignano.

SAI l'arxiduc Llus d'ustria, nascut a Florncia el 1784 i mort a Viena el 1864.

SAI l'arxiduc Rodolf d'ustria, nascut a Pisa el 1788 i mort a Viena el 1834.

Ttols.

Gran Ducat de Toscana.
Des de l'any 1765 i fins a l'any 1770 govern el Gran Ducat de Toscana a travs d'un Consell de Regncia nomenat per la seva mare. L'any 1770 assum el govern absolut de Toscana i es dedic a portar a terme nombroses reformes de caire illustratiu. Port a terme reformes en la poltica industrial i en la llibertat personal, fu poltiques agrries destinades a augmentar la productivitat. 

Elimina l'exrcit naval que havia estat mantingut pels Mdici i aix aconsegu ingressos extraordinaris per l'Estat. Malgrat tot, les seves reformes mai foren ben rebudes entre la poblaci de la Toscana, la fredor de la Cort i l'austeritat dels nous monarques no foren acceptats en una poblaci que anhelava l'antic rcord dels grans ducs Medici mecenes d'art.

Emperador del Sacre Imperi.
L'any 1790 moria a Viena sense descendncia Josep II, emperador romanogermnic. Leopold fou cridat per la Cort vienesa i nomenat emperador amb el nom de Leopold II.

Arribat a ustria es troba en una situaci de descontentament generalitzat tant als dominis belgues com als hongaresos. Leopold comen a fer concessions a uns i altres per tal d'estabilitzar la situaci. 

El curt regnat de Leopold de tan sols dos anys i les conseqncies de la Revoluci Francesa impossibilitaren l'aplicaci de les reformes que aplic a la Toscana durant el seu regnat. A ms a ms, Leopold acud en ajuda als reialistes francesos per tal que s'exiliessin a ustria provocant que aquests conspiressin dia rere dia per provocar una intervenci austraca a Frana.

Les intencions de Caterina II de Rssia i de la diplomcia de Rssia eren clares: preparar l'estat d'opini suficient per tal que Prssia i ustria declaressin la guerra a Frana per tal de restablir la monarquia, ocupats els prussians i els austracs a Frana, Caterina hagus eliminat Polnia i ocupat els territoris ms septentrionals de l'Imperi Otom. Leopold observ la tctica russa i decid no moure fitxa.

Malgrat que promet ajudar als reis francesos, Llus XVI de Frana i la seva prpia germana, la reina Maria Antonieta d'ustria, no pogu evitar la seva mort a Pars, executats pels revolucionaris.

Al llarg dels dos anys de mandat intent reforar la posici austraca davant de les nsies expansionistes de Frana firmant acords tant amb el Regne Unit com amb Prssia. La seva prematura mort fou un cop molt fort per ustria.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82509" title="Brutus" nonfiltered="2740" processed="2734" dbindex="32908">

Biografies:
Luci Juni Brutus, fundador de la Repblica romana, tot i que la seva historicitat ha estat discutida.
Marc Juni Brutus (c. 85 42 aC), un dels principals assassins de Juli Csar.
Dcim Juni Brutus, un altre dels assassins de Juli Csar, parent lluny de l'anterior.
Literatura:
 Brutus: tractat d'oratria escrit per Cicer (46 aC).
 Brutus (cmic);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82511" title="Polaritzaci electroqumica" nonfiltered="2741" processed="2735" dbindex="32909">
S'anomena polaritzaci electroqumica a la reducci de la fora electromotriu d'una pila elctrica com a conseqncia de les alteracions que el seu propi funcionament provoca a les seves parts constituents, els elctrodes i l'electrlit. La reducci de la tensi que apareix entre els borns equival a un augment de la resistncia interna de l'element. Aquesta modificaci s en part transitria, ja que desprs d'interrompre la circulaci del corrent, s normal que es recuperi, en part i espontniament, la situaci anterior desprs d'un cert temps, per a la llarga s acumulativa i acaba convertint la cella en inservible. Naturalment s un inconvenient, ja que priva d'utilitat els elements voltaics d'estructura senzilla, ats que el corrent que passa pel circuit extern disminueix contnuament, de vegades amb gran rapidesa. La major part de la histria de la pila voltaica ha consistit en la lluita contra aquest fenomen, o, el que s el mateix, la recerca d'una composici de les celles que subministri un voltatge com ms constant millor.

Fonament teric.

En el terminal negatiu d'una cella voltaica, el que tendeix a dissoldre's en l'electrlit i el que normalment proporciona la major part de l'energia en consumir-se. Per al terminal positiu tamb succeeixen reaccions qumiques, que solen produir bombolles de gas, generalment hidrogen, i s en el que amb ms fora es manifesta la polaritzaci. Si l'hidrogen es desprengus de l'elctrode, de moment no hi hauria cap, per resulta que la major part queda adherida a ell, modificant la seva naturalesa aparent en el conjunt. Per contrarestar aquest efecte se sol emprar substncies oxidant, que segrestant l'hidrogen, tornin a formar molcules d'aigua i mantenen l'elctrode en perfecte estat. Aquestes substancies s'anomenen despolaritzadors. 

Histria.

El nom de polaritzaci no sembla massa adequat per aquestes coses, ja que es podria dir que el descrit fins ara s ms aviat un esvament de la polaritat inicial. La veritat s que el terme es va originar en base a la segent observaci: si s'aplica la tensi d'una cella voltaica a una altra de passiva (per tenir un nic electrlit i els dos elctrodes del mateix metall, sense poder produir-se per tant una diferncia de potencial entre ells) quan, passat un cert temps, es talla la connexi, es descobreix que la situaci ha canviat i que la segona cella ja no s inert, sin que es comporta tamb com un generador. Asch i von Humboldt van observar aquest fenomen ja al 1796, en el context dels experiments del galvanisme i abans que la pila voltaica s'hagus donat a conixer, estudis que van ser ampliats per Ritter; Nicolas Gautherot i William Wollaston van descriure al mateix temps (1802) la fora contraelectromotriu aix produda. A diferncia d'altres, Alessandro Volta va interpretar correctament que el corrent aplicat inicialment creava un element voltaic monometllic, per amb dos electrlits diferents, el que permetia el seu funcionament com a generador secundari.

Antoine Csar Becquerel va estudiar el tema posteriorment i probablement fou el primer que va comprendre la seva naturalesa amb cert luxe de detalls, ja que el 1829 va proposar una soluci efectiva, la substituci de l'i hidrogen (que es desprn de l'node) per un altre que causs manco problemes, tal com es realitzaria desprs de forma prctica en la pila Daniell. Tamb ho van estudiar Ohm el 1830 i Heinrich Friedrich Emil Lenz , que el 1846 va formular quatre regles generals sobre les causes i els efectes de la polaritzaci.

Sobre aquesta base es construiria l'industria dels acumuladors elctrics, gracies sobretot a la dedicaci i als esforos de Gaston Plant.

Mesura de la polaritzaci.
La polaritzaci lineal s un mtode electroqumic per determinar la velocitat de corrosi d'un metall en un medi determinat. Consisteix en aplicar una rampa de voltatge (al voltant del potencial de corrosi) a un elctrode del metall a estudiar inserit en el medi. Es mesura l'intensitat resultat i es calcula la Resistncia de Polaritzaci Lineal (LPR) que s inversament proporcional a la velocitat de corrosi. Noms es pot usar en casos de corrosi generalitzada.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82516" title="Josep Antoni Villaescusa i Martn" nonfiltered="2742" processed="2736" dbindex="32910">
Josep Antoni Villaescusa i Martn, conegut com a Toni Villaescusa (Quart de Poblet, 1957 - Alzira, 1984) Militant independentista catal, i membre de Terra Lliure.

Toni Villaescusa va nixer el 1957 a Quart de Poblet, municipi de l'Horta Sud. Juntament amb la seva famlia, va emigrar a Alemanya; temps desprs torn als Pasos Catalans.  

Militant del PSAN, va impulsar la Coordinadora Independentista del Baix Llobregat, els Comits de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i el Moviment de Defensa de la Terra. Resid a Castelldefels a principis dels anys vuitanta. El desembre de 1982 ingress a Terra Lliure. 

Mor el 20 de juliol de 1984 a Alzira en esclatar-li a les mans un artefacte explosiu a uns cent metres de l'objectiu: l'oficina de l'INEM (c/Saragossa). La seva mort desencaden la detenci de diverses persones del seu entorn.

 Bibliografia .
 Ramon Usall i Santa: Parla Terra Lliure. Els documents de l'organitzaci armada catalana, El Jonc, 2a edici, Pasos Catalans, juliol 2000. ISBN 84-930587-3-4;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82519" title="Vector" nonfiltered="2743" processed="2737" dbindex="32911">

Biologia: Element portador de l'agent infeccis. Vegeu vector (epidemiologia).
Fsica: ;
Magnitud amb cert valor, punt d'aplicaci, direcci i sentit. Vegeu vector (fsica).
Vector de Poynting;
Gentica: Agent transportador de material gentic. Vegeu vector (gentica).
Informtica: ;
Conjunt de variables o registres del mateix tipus. Vegeu vector (programaci);
Vector de moviment;
Matemtiques: ;
Element d'un camp vectorial o d'un espai vectorial. Vegeu vector (matemtiques);
Vector nul;
Vector fila;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82522" title="Pyongyang" nonfiltered="2744" processed="2738" dbindex="32912">

Pyongyang, P'i ngyang o Pyeongyang s la capital de Corea del Nord, localitzada en el nord-oest del pas, prop del riu Taedong.

T 2.741.260 habitants (1993). La ciutat s administrada com una ciutat directament governada (Chikhalsi), al mateix nivell que els governs provincials. 
 
 Histria .
Segons les llegendes, la ciutat va ser fundada en el 2333 aC com Wangg ms ng (   ;    ). Va crixer fins a convertir-se en una ciutat important durant la Dinastia Ko-Jos n. Kogury  la va convertir en capital en 427. L'Imperi Tang i Silla van derrotar a Gogury  en 668, sent presa per Silla en 676 fins a la Dinastia Kory , quan va ser revitalitzada com S gy ng (  ;   ; la capital de l'oest, per no era la capital). La ciutat es va convertir en la capital de la Provncia de P'i ngan durant la Dinastia Jos n. 

Durant el govern japons, es va convertir en 1896 en la capital de la Provncia de P'i ngan Sud. En 1945, al finalitzar la II Guerra Mundial, va ser ocupada per la URSS, convertint-se en la capital provisional de la Repblica Democrtica Popular de Corea, amb l'esperana de recuperar la capital oficial, Sel, ocupada per forces de Corea del Sud. 

La ciutat va ser greument danyada durant la Guerra de Corea, i en alguns moments va ser ocupada per forces de Corea del Sud. La ciutat va ser reconstruda amb ajuda sovitica, amb molts edificis construts amb la arquitectura sovitica.

 Divisions administratives .
P'y ngyang est dividida en 19 barris ("Kuy k" or "guy k") i 4 comtats ("Kun" or "gun"). 

 Chung-guy k (   ;    );
 P'y ngch' n-guy k (    ;     );
 Pot'onggang-guy k (     ;      );
 Moranbong-guy k (     ;      );
 S s ng-guy k (    ;     );
 S n'gyo-guy k (    ;     );
 Tongdaew n-guy k (     ;      );
 Taedonggang-guy k (     ;      );
 Sadong-guy k (    ;     );
 Taes ng-guy k (    ;     );
 Man'gy ngdae-guy k (     ;      );
 Hy ngjesan-guy k (     ;      );
 Ryongs ng-guy k (    ;     );
 Sams k-guy k (    ;     );
 S ngho-guy k (    ;     );
 Ry kp'o-guy k (    ;     );
 Rakrang-guy k (    ;     );
 Sunan-guy k (    ;     );
  nj ng-guy k (    ;     );
 Kangnam-gun (   ;    );
 Chunghwa-gun (   ;    );
 Sangw n-gun (   ;    );
 Kangdong-gun (   ;    );

 Transport .


P'y ngyang te dues lnies de Metro amb una longitud total de 22,5 Km. No hi ha gaires cotxes privats a la ciutat, la majoria de ciutadans es desplacen a peu, bicicleta o utilitzen el Metro.
En quant a transport Aeri, Air Koryo realitza vols des de l aeroport de Sunan Capital Internacional Airport a Pequn (PEK), Shenyang (SHE), Bangkok (BKK) i Vladivostok (VVO). En algunes ocasions tamb vola a Macau (FM),Incheon (ICN), Yangyang Country (YNY) i a diverses ciutats del Jap. 
La ciutat tamb te un servei regular internacional de tren cap a Pequn i Moscou. El viatge a Pequn te una durada de 25 hores i 25 minuts i el viatge cap a Moscou te una durada de 6 dies. 

 Ciutats germanes .

 Kathmandu (Nepal) .

 Enllaos externs .

 Imatge en satellit de Google Maps;
 Fotografies de Pyongyang;
 Travel-Images.com - DPRK - Imatges de Pyongyang;
 Metro de Pyongyang (pgina no oficial website-1);
 Metro de Pyongyang (pgina no oficial web-2);
 Mapa turstic de Korea (angls);
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82523" title="Santiago" nonfiltered="2745" processed="2739" dbindex="32913">

Geografia:
 A Cap Verd: Santiago, una de les illes d'aquest arxiplag afric.
 A Cuba: Santiago de Cuba.
 A l'Equador: Santiago, una de les illes de l'arxiplag de les Galpagos.
 A Galcia: Santiago de Compostella.
 A Xile: Santiago de Xile.
Onomstica: nom cristi mascul en castell equivalent a Jaume;
Histria: ;
Orde de Santiago;
Sant Jaume el Major apstol;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82525" title="Vector (fsica)" nonfiltered="2746" processed="2740" dbindex="32914">
A fsica un vector s un concepte matemtic que s'utilitza per descriure magnituds tals com velocitats, acceleracions o forces, en les quals s important considerar no noms el valor sin tamb la direcci i el sentit.
Es representa per un segment orientat per denotar el seu sentit, la seva magnitud (la longitud de la fletxa) i el punt d'aplicaci.



Propietats.
Els vectors es poden representar amb lletres, amb una fletxa damunt, aix: .

Un vector te les segents propietats:

-Punt d'aplicaci, s l'origen del segment.

-Mdul, expressa el valor numric de la magnitud vectorial. Es representa per la longitud del segment, sempre en valor absolut. Per exemple, si es vol expressar que el mdul de  val 5 unitats, es fa aix: .

-Direcci, que s la del segment. A la recta que cont el vector se l'anomena lnia d'acci.

-Sentit, distingeix dos sentits sobre la lnia d'acci.

Es diu que dos vectors son concurrents quan tenen el mateix punt d'aplicaci.

Un vector oposat a un altre s el que t el mateix punt d'aplicaci, mdul i direcci per sentit contrari. Aixi el vector oposat a  s .

Expressat amb les frmules, donat un vector  de coordenades (x,y,z) ) el seu mdul s . La seva direcci est donada per la recta que cont el vector i el sentit pot ser cap a un costat o cap a l'altre. 

Tamb es pot separar un vector en mdul i donar la direcci i sentit amb un vector unitari que es calcula com:
, essent i,j,k els vectors (1,0,0), (0,1,0)i (0,0,1) respectivament.

 Suma i resta de vectors .

 Mtode grfic .



Per la suma i resta de vectors s'ha de tenir en compte, a ms  a ms de la magnitud escalar o mdul, el sentit i la direcci dels vectors.

 Mtode analtic .

 Mdul resultant .

Donats dos vectors  i , de mduls coneguts i que formen l'angle  entre s, es pot obtenir el mdul  amb la segent frmula:



 Obtenci de la Direcci .

Per obtenir els angles  directors hem de coneixer l'angle  i tenir calculat  .

Podem emprar aquesta frmula:



Amb la frmula obtindrem els sinus, desprs per trobar l'angle a partir del sinus hem de tenir en compte que:



Angle entre dos vectors.

Per calcular l'angle entre dos vectors s'empra la segent frmula:



El qual es pot generalitzar a qualsevol dimensi:



Quan es tracta algebraicament en un espai vectorial l'angle entre dos vectors est donat per:



Essent <,> el producte intern definit dins el mateix espai vectorial.


Vegeu tamb.
Vector (Matemtiques);
Espai vectorial;
Mdul vectorial;
Producte escalar;
Producte vectorial;

Enllaos externs.
Juga amb vectors ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82530" title="Nargthrond" nonfiltered="2747" processed="2741" dbindex="32915">
En el llegendari de J.R.R. Tolkien, Nargthrond s la fortalesa de Belerand construda per Fnrod Felagund, a la riba del riu Narog. De fet, "Nargthrond" significa "la gran fortalesa subterrnia del riu Narog".

Per extensi, tamb rep el nom de Nargthrond el regne que es governava des de la ciutat, que comprenia les planes de Talath Dirnen.

Inspirat per Menrgoth a Driath, i buscant un lloc amagat per estar protegit de les forces de Mrgoth, Fnrod va establir les bases de la ciutat a les cavernes del Narog, sota els turons boscosos de Taur-en-Faroth. Anteriorment havien estat habitades per nans mesquins, per n'havien marxat amb l'arribada dels elfs.

Altres nans, artesans de l'red Luin, van ajudar als nldor a engrandir i condicionar les coves convertint-les en una formidable fortalesa oculta. Originalment noms s'hi podia accedir per un cam estret parallel a la riba del riu, tot i que ms endavant es va construir un pont sobre el Narog.

Fnrod va governar Nargthrond fins que va unir-se a Beren en el seu quest pel Silmaril. Va abandonar la ciutat deixant-la en mans del seu nebot Ordreth. Tamb van quedar-s'hi els germans Clegorm i Curufin, que s'hi havien refugiat desprs de la Dgor Bragollach i que exercien una influncia molt important. Van ser-ne expulsats posteriorment per Ordreth quan es va revelar el paper que havien tingut en la marxa de Fnrod.

Turin Turmbar arrib ms tard a Nargthrond i se'n va convertir en un dels guerrers ms destacats. Tamb va convncer la gent de la ciutat de deixar d'amagar-se de Mrgoth i desafiar-lo obertament. En aquell moment va construir-se el pont per accedir a la fortalesa, que acabaria permetent el saqueig de Nargthrond pel drac Glurung i el seu exrcit.

Glurung va fer servir Nargthrond com el seu cau fins la seva mort a mans de Turin. Les coves van quedar abandonades i van ser reclamades per un dels nans mesquins, Mm, que moriria poc desprs a mans Hurin (el pare de Turin). Desprs de la mort de Hurin probablement van quedar deshabitades fins a la fi de la Primera Edat, en qu s'enfonsaren sota el mar amb tot el continent de Belerand.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82531" title="Centre Social Autogestionat" nonfiltered="2748" processed="2742" dbindex="32916">

S'anomena centre social autogestionat els centres amb destinats a activitats socials on la gesti s portada pels mateixos usuaris, sense cap mena de dependncia ni decisria ni econmica de cap altra entitat. s un sistema que sovint s emprat a cases okupades per denominar les parts pbliques dels espais ocupats, tamb anomenats centres socials okupats. Aix no obstant, tamb hi ha centres socials autogestionats que tenen el seu domicili a immobles que no han estat ocupats.

Centres Socials Autogestionats.
 CSA "La Lloca" de Canals (2008);
 CSA "La Torratxa" de Vic (    );

Vegeu tamb.
Centre social okupat;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82535" title="Provncia senatorial" nonfiltered="2749" processed="2743" dbindex="32917">

Al Imperi Rom existien des el temps d'August les provncies senatorials o pbliques i les imperials. Desprs del 284, la reorganitzaci de Diocleci, va limitar les provncies senatorials a dos: sia i frica essent les demes imperials.

A principis del Segle III sabem que un governador provincial senatorial (encara que segurament era igual per a un procnsol, llegat o Procurador) enviava a la provncia un edicte que anunciava la data de la seva arribada, oferia el seu govern al poble, i sollicitava que es provoqus el menor desordre possible en la seva rebuda. El lloc de la arribada venia determinat pel costum.

Un governador provincial disposava en general d'escasses forces militars, pel que eren decisius els contactes establerts amb els notables de la provncia o amb les ciutats de certa importncia. Sembla que les classes dirigents de la provncia establien un vincle o comunitat d'interessos amb els governadors provincials procedents de l'exterior.

La primera missi d'un governador provincial era mantenir l'ordre. Aquesta missi va ser cada vegada ms difcil en la segona meitat del Segle III. La pobresa va engendrar el bandidatge o les rebellions (com la dels Bagaudes a la Gllia) i ms tard les invasions germniques i altres, que abans sol afectaven a les provncies frontereres van arribar a provncies ms allunyades.

Tamb era missi del governador l'administraci de justcia que se celebraven en els Conventus. A la ciutat, quan arribava a ella el governador per impartir justcia, es concentraven litigants, oradors, mercaders, juristes, funcionaris diversos, esclaus, transportistes, prostitutes i altres; acudien des d'una extensa zona (que  constitua una espcie de districte o subprovincia) totes les ciutats de la qual integraven en l'anomenat convent jurdic. L'arribada del governador a la ciutat era saludada amb un discurs oficial, en el qual se li encomanava la ciutat i se li victorejava i aplaudia. No obstant aix, en matria civil la competncia dels governadors es limitava als casos ms importants. Els plets per qestions d'impostos corresponien als Procuradors; aquests s'ocupaven de les multes, confiscacions, deutes de qualsevol tipus al fiscus, reactivaci de successions i transaccions comercials. Els Procuradors imperials no depenien del governador provincial, i fins i tot estaven en una situaci a vegades preeminent. En matria criminal els governadors tenien tamb poder, per sovint les causes es presentaven directament a l'Emperador (sense passar pel governador) o b eren remeses a aquest pel propi governador, especialment si es tractava d'acusats de delictes poltics. Quan el reu era un decuri o curial (o alg amb un crrec o rang superior) es consultava a l'Emperador i en tot cas s'esperava la seva resposta abans d'executar la sentncia; per condemnar a un honestior a la deportaci o penes de similar gravetat era precs que el governador consults a l'Emperador i l'execuci de sentncia es demorava fins a obtenir resposta. Quan el governador provincial havia ems el seu veredicte el condemnat podia recrrer, i llavors el governador enviava les interlocutries a l'Emperador i la petici (libellus) de l'apellant; fins a no rebre resposta de l'Emperador no s'executava la sentncia.

El governador podia rebre queixes de les ciutats en la seva residncia principal. Les ciutats enviaven ambaixades i el governador contestava amb una carta.

Els litigis ms importants sobre els quals decidia un governador eren els privilegis de les ciutats o els seus lmits. Intervenia tamb en les qestions legals de les ciutats, per determinar els poders dels magistrats, fixar impostos, mediar en litigis particulars, assumptes sobre provements i preus i altres. La carestia i els problemes de l'administraci i la hisenda, va obligar als governadors a intervenir cada vegada amb ms freqncia durant el Segle III.

Els governadors aprovaven certes despeses de les ciutats (com festivals), inspeccionaven els temples i edificis pblics encarregant les reparacions d'acord amb la possibilitats financeres de cada ciutat, designant als quals havien de supervisar els treballs, i fins i tot enviant soldats per ajudar en els treballs. Per els Curadores van passar a exercir la major part d'aquestes funcions a finals del Segle II, i al segle III, la crisi econmica va provocar el cessament de noves construccions i desprs la destrucci de part de les existents causada per les invasions.

Els auxiliars que envoltaven als governadors foren els mateixos al llarg del imperi fins que Diocleci va introduir les seves reformes. Al servei del governador provincial estava com a principal cos, el dels Frumentaris (Frumentarii) que cuidava dels serveis de missatgeria, policia i espionatge, de manera similar al cos d'igual nom al servei de l'Emperador.

El poder del governador era suplantat a vegades pel de l'Emperador. Les ciutats i les Assemblees provincials podien dirigir-se directament a l'Emperador i sollicitar la seva decisi sobre determinat tema, generalment de certa importncia local o regional.
Progressivament els Procuradors Imperials, les funcions dels quals hem esmentat anteriorment, van adquirir major importncia. Encara que els temes que corresponien als Procuradors eren d'incumbncia tamb del governador o procnsol, aquest es mantenia al marge. Els Procuradors van adquirir a ms funcions policials i van intervenir en tota classe de litigis i plets civils, fins i tot fora de les zones on havia interessos o propietats imperials. Tamb van intervenir en qestions de justcia criminal, que sembla que van ser augmentant durant el Segle III. Caracalla, el 212, va prohibir als procuradors aplicar la pena d'exili, estalvi si actuava com governador en funcions, per va reconixer la seva jurisdicci en els casos de rapte i adulteri; Gordi III els va negar la seva jurisdicci en els casos de rapte, sense que sapiguem si la mesura va ser respectada.

L'estructura de govern senatorial a les provncies, i els llocs de comandament confiats a personatges de rang senatorial en elles, va acabar ensorrant-se a partir del 235. Molts crrecs administratius, que corresponien a la constant increment de l'activitat de l'Estat i dels interessos de l'Emperador, havien passat a Eques. El govern d'una provncia pel Procurador imperial en substituci del procnsol (llamado llavors govern vice praesidis) va comenar a ser freqent. Sembla que els Procuradors arrivaren abans del 235 una posici preeminent en l'organigrama de govern de les provncies, i que la substituci interina del governador (quan aquest estava absent, incapacitat, o el lloc estava vacante) pel Procurador ja era habitual cap al 235, i que al costat de l'ascens dels procuradors es va produir una disminuci de poder dels governadors senatorials.

En els anys segents els Procuradors de diversos rangs (el Procurador de ms alt rang era el Ducenarius) van ascendir progressivament i van assumir funcions destacades, i es van envoltar d'una gurdia personal (nombrosa) que els precedia i els seguia, administraven justcia des d'un tron amb una tarima, i disposava d'una oficina (secretum), s a dir de colaboradors.

Entre el 260 i el 280 els governadors provincials senatorials que ocupaven el govern d'una provncia desprs de ser pretors, van ser substituts per governadors sortits de la classe dels cavallers. Aquesta substituci no va afectar als governadors provincials senatorials que ocupaven aquests funcions desprs d'haver estat cnsols, per la reorganitzaci administrativa de Diocleci (desprs del 284) va donar un cop molt dur al poder senatorial a les provncies al deixar com niques provncies senatorials els proconsulats d'frica i sia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82537" title="Ray Charles" nonfiltered="2750" processed="2744" dbindex="32918">

Ray Charles (1930-2004) fou un msic cec de Jazz que va nixer a l'estat de Gergia, als Estats Units.

Biografia. 
El seu primer xit en aquesta modalitat va ser "Mess Around," basat en el clssic de 1929 "Pinetop's Boogie Woogie" de Pinetop Smith i escrit pel seu productor en Atlantic Records, Ahmet Ertegun. Va tenir un altre xit amb el ball de rap urb de "It Should Have Been Me," per va arribar al seu major nivell amb l'impuls del gospel de "I Got A Woman." (1955). Aquest va ser seguit per "This Little Girl of Mine", "Drown in My Own Tears", "Hallelujah I Love Her Sota", i "Lonely Avenue"; algunes d'aquestes van ser canons gospel convertides amb lletres populars, i les altres belades de blues. 

No obstant aix, Charles va ser criticat per cantar canons gospel amb lletres populars, encara que hi ha una gran tradici al posar lletres religioses a canons i viceversa. Thomas A. Dorsey, un dels fundadors de la msica gospel, que tamb va tenir una carrera significativa en la msica popular. Solomon Burke i Little Richard fins i tot es van moure entre els dos estils. 

Desprs una aparici en el Newport Jazz Festival va assolir un xit important amb "(The Night Time is) The Right Time" i la seva can ms popular 1959, "What'd I Say." L'essncia d'aquesta fase de la seva carrera es pot escoltar en el seu lbum en viu Ray Charles en persona, gravat desprs d'una gran audincia Africoamericana en Atlanta el 1959. Aquest lbum fins i tot caracteritza el primer xou en viu de "What'd I Say." es va disparar com un xit en Atlanta fins al topall, mesos abans va ser gravada en l'estudi un millor versi en dues parts.

Charles va comenar a anar ms enll dels lmits de la seva sntesi blues-gospel mentre seguia amb Atlantic que ara ho cridava El Geni. El va gravar amb moltes orquestres i molts artistes de Jazz com Milt Jackson i fins i tot va fer el seu primer cover de msica country amb el "I'm Movin' On." d'Hank Snow. 

Desprs, es va canviar a ABC Records. En ABC, Charles va tenir molt control sobre la seva msica i va estendre el seu enfocament no en projectes laterals experimentals si no amb msica pop, donant com resultat la can "Unchain My Heart" i el nombre 1 en els llistats de Billboard, "Hit the Road, Jack." El 1962, Charles va sorprendre la seva nova audincia externa amb el seu important lbum Modern Sounds in Country and Western Music, que inclou els temes "I Ca't Stop Loving You" i "You Don't Know Em." Aix va ser seguit per una srie d'xits, incloent "You Llauri My Sunshine," "Crying Time," "Busted" i "Unchain My Heart." 

El 1961, Charles va cancellar un concert programat en el Bell Auditorium d'Augusta (Gergia) per a protestar per les ubicacions segregades. Contrari al que la pellcula autobiogrfica de Ray diu, Ray mai va ser vetat a Gergia, encara que va haver de pagar la compensaci del mnager.  Aquest mateix any el va fer un duet en un lbum amb la vocalista de jazz Betty Carter. 

El 1965, Charles va ser arrestat per possessi d'herona, una droga a la qual el va ser addicte per 17 anys, va anar el seu tercer arrest per l'ofensa, per el va evadir la pres temps desprs de deixar l'hbit en la clnica de Los Angeles. El va gastar un any en llibertat condicional i va realitzar el "Lets Go Get Stoned." de l'Ashford i Simpson (1966) 

Desprs de 1960, Charles va realitzar el que seria un xit o la seva prdua, amb alguns xits populars i treballs aclamats per la crtica i alguna msica que va ser rebutjada com cpia i permanent. Es va concentrar en espectacles en viu, encara que la seva versi de "Gergia On My Mind," una can originalment escrita per a una noia cridada Gergia, va anar un xit i aviat va ser proclamada com la can per excellncia de Gergia  el 24 d'abril de 1979, amb l'aparici de Charles en el pis de la legislatura de l'estat. El fins i tot va tenir xit amb la seva nica versi de "America the Beautiful." El 1980 Charles va fer una breu aparici en The Blues Brothers. 

Finalitzant 1980, va incrementar el reconeixement de Ray entre la seva audincia. El 1985, "Night time is the Right time" va ser usada en l'episodi "Happy Anniversary" del The Cosby Show. Els actors van usar la can per a mostrar un cant popular que va augmentar el rating del show. El 1986, el va collaborar amb Billy Joel en "Baby Grand" per a l'lbum de Joel The Bridge. El 1987, Charles va aparixer en l'episodi "Hit the Road, Chad," de Who's the Boss. Charles canta la can, "Always a Friend." El tamb va aparixer moltes vegades en l'espectacle The Nanny, tacando amb Yetta (Ann Guilbert). La nova collecci de Charles amb el pblic ajudo a una campanya de la Pepsi Diettica. En la seva campanya publicitria ms reeixida, Charles va popularitzar la frase "You'veu got the right one, baby!" A l'altura d'aquesta fama retrobada al comenament dels 90s, Charles va convidar vocalistes per a alguns projectes. Aix incloa a la can d'INXS "Please (You'veu Got That...)," en el Full Moon, Dirty Hearts, aix com la can Designing Women en la seva sisena sessi. El tamb va aparixer (amb Chaka Khan) un vell amic Quincy Jones' xit I'll Be Good To You en 1990. El 2004 Charles va realitzar un lbum de duets, Genius Loves Company, que va ser nominat en els Grammy Awards a Millor lbum vocals pop, lbum de l'any, i can de l'any. 

El va guanyar lbum de l'any i can de l'any. Un duet amb Norah Jones, Here We Go Again, va ser nominat a Millor can. 

Va morir a l'edat de 73 anys, el 10 de juny de 2004 en la seva casa de Califrnia.

Discografia.

Singles.



lbums.

1957: Ray Charles (or, Hallelujah I Love Her So);
1957: The Great Ray Charles;
1957: Yes Indeed!;
1958: Soul Brothers (with Milt Jackson);
1958: Soul Meeting (with Milt Jackson);
1959: What'd I Say;
1959: The Genius of Ray Charles;
1960: In Person;
1960: Genius Hits the Road;
1960: Dedicated to You;
1961: Ray Charles and Betty Carter;
1961: Genius + Soul = Jazz;
1962: ninguno no tenia ;
1962: Modern Sounds In Country and Western Music Volume Two;
1963: Ingridients in a Recipe For Soul;
1964: Sweet & Sour Tears;
1964: Have A Smile With Me;
1965: Live in Concert;
1965: Together Again;
1966: Crying Time;
1966: Ray's Moods;
1967: Invites You to Listen;
1968: Portrait of Ray;
1968: I'm All Yours Baby!;
1969: Doing His Thing;
1970: Love Country Style;
1970: My Kind of Jazz;
1971: Volcanic Action of My Soul;
1972: A Message From the People;
1972: Through the Eyes of Love;
1972: Jazz Number II;
1974: Come Live With Me;
1975: Renaissance;
1975: My Kind of Jazz, Part 3;
1977: True to Life;
1978: Love & Peace;
1979: Ain't It So;
1980: Brother Ray Is At It Again;
1983: Wish You Were Here Tonight;
1984: Do I Ever Cross Your Mind;
1984: Friendship;
1985: The Spirit of Christmas;
1986: From the Pages of My Mind;
1988: Just Between Us;
1990: Would You Believe?;
1993: My World;
1996: Strong Love Affair;
2002: Thanks For Bringing Love Around Again;
2004: Genius Loves Company;
2005: Genius & Friends;

Premis.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82539" title="Ordenana del Civisme" nonfiltered="2751" processed="2745" dbindex="32919">
Conjunt de lleis aprovades per l'Ajuntament de Barcelona que pretenen ordenar i/o perseguir determinades conductes pbliques de la ciutat de Barcelona. Aquestes lleis al final van ser aprovades sota el nom d'ordenana per la convivncia.

Enllaos externs.
Text definitiu;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82540" title="Seca imperial" nonfiltered="2752" processed="2746" dbindex="32920">
Les seques imperials eren, a l'Imperi Rom, les fbriques de moneda.

L'emissi de moneda estava en mans dels tresviri monetales (superintendents de la seca), crrec senatorial inferior (presenatorial), supervivent de l'poca republicana, dins del grup del vingtivirat. No es tenen notcies del crrec desprs de mitjans del segle III, per s possible que fins i tot sobrevisqus algun temps. Al costat dels tresviri monetales es trobaven els seus auxiliars matricers (signatores), encunyadors (suppostores), forjadors (malliatores), i un crrec de funcions indeterminades (officinatores), tots els quals potser eren lliberts o esclaus de l'emperador.

El nombre de treballadors de la seca principal (a Roma) era elevat, com ho prova el que poguessin organitzar-se i rebellar-se en temps d'Aureli (cap a 270-275) sent precisa la intervenci de l'exrcit per sufocar la revolta.

L'emissi de moneda no es va detenir (segurament al contrari) malgrat la greu crisi, durant tot el segle III i van seguir fins al final del Imperi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82541" title="Psicosi" nonfiltered="2753" processed="2747" dbindex="32921">


Psicosi s un terme psiquitric genric per a un estat mental en el que el pensament i la percepci estan severament deteriorats. 
Les persones que experimenten un episodi psictic poden patir 
allucinacions i creences illusries (per 
exemple illusions de grandesa o paranoies), 
demostrar canvis en la personalitat i exhibir pensaments desorganitzats 
(veure desordre del pensament). Aix va sovint acompanyat per la negaci 
de l'inusual i l'estrany de la naturalesa d'aquest comportament, dificultats 
amb la interacci social i impediments per a portar endavant les activitats 
de la vida diria. Un episodi psictic se sol descriure implicant una 
"prdua de contacte amb la realitat".

Generalitats.
La psicosi s considerada per la psiquiatria general com un smptoma d'una malaltia mental severa, per no s un diagnstic en si mateixa. Tot i que no est exclusivament lligada a cap estat fsic o psicolgic particular, est particularment associada amb l'esquizofrnia, el trastorn bipolar (depressi manaca) i la depressi clnica severa. Tamb hi ha patologies fsiques que poden induir un estat psictic, incloent traumatismes cerebrals o altres desordres neurolgics, intoxicaci per drogues i sndromes de dolor entre altres.

El terme "psicosi" s'hauria de distingir del concepte alienaci mental, que s un terme legal que indica que una persona no s'hauria de responsabilitzar criminalment dels seus actes. Tamb s'ha de distingir de la psicopatia, un desordre de la personalitat sovint associat amb la violncia, la manca d'empatia i comportaments socials manipuladors. Tot i que ambds termes se solen denominar colloquialment per igual "psicosi", l'arrel de la psicopatia, particularment pel que fa a la violncia, rarament es dona en la psicosi, i la distorsi perceptual de la realitat rarament es dona en la psicopatia.

La psicosi tamb s'ha de distingir de l'estat de deliri, en el qual un individu psictic pot ser capa de dur a terme accions que requereixen un alt nivell d'esfor intellectual amb la conscincia clara. Finalment, s'ha de distingir de malaltia mental. La psicosi es pot mirar com un smptoma d'altres malalties mentals, per com a concepte descriptiu no es considera una malaltia en el seu propi estatus. Per exemple, persones amb esquizofrnia poden tenir llargs perodes sense psicosi, i persones amb trastorn bipolar i depressi poden tenir smptomes en el carcter per sense psicosi. A la inversa, la psicosi es pot produir en persones sense cap malaltia mental crnica, com a resultat d'una reacci adversa a les drogues o un estrs extrem.

Estats psictics ocorreguts desprs d'un us de droga poden estar particularment lligades a una sobredosi, us crnic o recessi del consum. Alguns compostos poden ser ms propensos a induir psicosi i alguns individus poden mostrar una sensibilitat major que d'altres. Algunes drogues "de carrer", com la cocana, les amfetamines, el PCP i els allucingens estan particularment lligades al desenvolupament de psicosis.

La intoxicaci amb drogues que tenen efectes generals depressius en el sistema nervis central (especialment alcohol i barbitrics) no tendeixen a causar psicosi durant l's, i fins i tot poden disminuir o alleugerir l'impacte dels smptomes en algunes persones. En canvi la desintoxicaci d'aquestes drogues s que pot produir psicosi o deliri.

Tamb se sap que l'estrs psicolgic contribueix a o dispara estats psictics. Tant una histria d'incidents traumtics experimentats durant la vida, com l'experincia recent d'un succs estressant, es creu que contribueixen al desenvolupament de la psicosi. Una psicosi breu disparada per l'estrs es coneix com a psicosi reactiva breu.

La falta de son tamb ha estat lligada a la psicosi, tot i que hi ha poques evidncies de qu sigui un factor de risc per a la majoria de persones. Algunes persones experimenten certs tipus d'allucinacins, mentre experincies sensorials o pensaments inusuals apareixen durant al despertar o al conciliar el son. Aquests sn, de tota manera, fenmens normals del son i no es consideren signes de psicosi.

Durant els 1960s i 1970s, les psicosis van ser d'inters particular per als crtics contraculturals de les prctiques mdiques generals, que argumentaven que podia ser noms una altra manera de construir la realitat i no necessriament una senyal de malaltia. Per exemple, R. D. Laing argumentava que la psicosi s un medi simblic d'expressar preocupacions en situacions en les que aquests punts de vista podrien no ser benvinguts o resultar inquietants per als receptors. Laing va continuar afirmant que la psicosi podria tamb ser vista com una experincia transcendent amb aspectes curatius i espirituals. Thomas Szasz es va centrar en les implicacions socials d'etiquetar persones com a psictics; una etiqueta que, argumentava, que medicalitzava injustament visions diferents de la realitat per a que la societat pogus controlar aquesta gent no ortodoxa.

En general, de tota manera, els avenos tant en diagnstic com en l'estudi cientfic de la psicosi han portat cap a teories que porten a la biologia, la psicologia cognitiva i la neuropsicologia a ser generalment acceptades com a explicacions. A Estats Units i Europa, pocs professionals de reputaci, des dels 1990s han abordat la psicosi fora del marc de referncia cientfic.

La medicaci antipsictica s normalment el tractament principal per a la psicosi i potencialment pot minimitzar o eliminar els smptomes en un temps relativament curt. La terpia cognitivo-conductual est recomanada actualment per moltes organitzacions clniques estndard com un tractament efectiu per a la psicosi.

Etimologia: La paraula "psicosi" va ser utilitzada per primer cop per Ernst von Feuchtersleben al 1845 com a alternativa per a bogeria i mania i prov de les paraules gregues "psykhe" (ment) i "osis" (malaltia o condici anormal). La paraula va ser utilitzada per a distingir desordres que es creia que eren desordres de la ment, en oposici a les neurosis, que es creia que radicava en un desordre del sistema nervis.

L'experincia psictica.
Un episodi psictic pot ser significativament variat segons el carcter. Per exemple, les persones experimentant un episodi psictic en el context de la depressi poden tenir deliris o allucinacions persecutries o auto-culpabilitzadores., mentre que les persones experimentant un episodi psictic en el context de la mania poden crear deliris de grandesa o tenir una experincia de profunda significaci religiosa.

Tot i que normalment s dolors i es veu com un procs malalts, algunes persones que experimenten psicosi hi troben aspectes beneficiosos i valoren l'experincia o les revelacions que venen d'aquesta.

Allucinacions.
Les allucinacins es defineixen com a percepcions sensorials en absncia d'estmul extern. Sn diferents de les illusins, que sn la mala percepci dels estmuls externs. Les allucinacions poden donar-se en qualsevol dels cinc sentits i prendre gaireb qualsevol forma, el que inclou des de sensacions simples (com llums, colors, gustos, olors) fins a experincies ms significatives com veure i interaccionar amb animals i persones completament formades, escoltar veus i sensacions tctils complexes.

Les allucinacions auditives, en particular l'experincia de sentir veus, sn una caracterstica com i sovint preeminent de la psicosi. Les veus allucinades poden parlar sobre o a la persona, i poden involucrar veus de diferents persones. Les allucinacions auditives tendeixen a ser doloroses quan sn despectives, ordres o preocupants. De tota manera, l'experincia de sentir veus no s sempre necessriament negativa segons alguns experts.

Deliris i paranoia.
La psicosi pot involucrar creences delirants o paranoics. Karl Jaspers va classificar els deliris psictics entre els tipus  primaris  i  secundaris . Els deliris primaris els defin  com a fora de lloc i incomprensibles en termes dels processos mentals normals, mentre que els secundaris serien comprensibles en el marc de la situaci actual de la persona o de la seva histria personal.

Desordres del pensament.
El desordre formal del pensament descriu una distorsi subjacent del pensament conscient i es classifica bsicament pels seus efectes en la parla i l'escriptura. Les persones afectades poden mostrar una necessitat imperiosa de parlar (parlant incessantment i rpida), desviaci o canvis en les idees (canviant el tema a mitja frase o inapropiadament), bloqueig del pensament i construcci de rimes i jocs de paraules.

Falta de perspectiva.
Una caracterstica important i enigmtica de la psicosi s que normalment va acompanyada de falta de perspectiva sobre el que s inhabitual o estrany en la naturalesa de l'experincia o el comportament de la persona. Fins i tot en el cas d'una psicosi aguda, els que la pateixen poden semblar totalment inconscients de qu les seves vvides allucinacions i deliris impossibles sn, en cap aspecte, irreals. Aix no s sempre aix; de tota manera, la perspectiva pot variar segons la persona i al llarg de la duraci de l'episodi psictic.

En alguns casos, particularment en les allucinacions auditives i visuals, el pacient t bona perspectiva i aix fa l'experincia psictica encara ms terrorfica ja que el pacient s'adona de qu no hauria d'estar sentint veus, per les sent.

La comprensi mdica de la psicosi.
Hi ha diverses possibles causes per a la psicosi. La psicosi pot ser el resultat d'una malaltia mental subjacent com ara el trastorn bipolar (conegut tamb per depressi manaca) o l'esquizofrnia. La psicosi tamb pot ser accionada o agreujada per un estres mental sever i altes dosis o us crnic de drogues com les amfetamines, l'LSD, el PCP o la cocana. De tota manera, la incidncia de la psicosi com a resultat d'una sola administraci de qualsevol droga s poc freqent, tot i que hi ha casos registrats en la literatura mdica el que suggereix que la sensibilitat d'una persona a nous compostos pot ser impredictible. Abandonar sobtadament algunes drogues depressores del sistema nervis central com l'alcohol i les benzodiazepines, pot activar tamb episodis psictics.

La divisi de les principals psicosis en trastorn maniaco-depressiu (actualment anomenat trastorn bipolar) i demncia preco (avui dita esquizofrnia) va ser feta per Emil Kraepelin, que va intentar crear una sntesi dels diversos desordres mentals identificats pels psiquiatres del segle XIX, agrupant les malalties basant-se en la classificaci dels smptomes comuns. Kraepelin va usar el terme 'trastorn maniaco-depressiu' per a descriure tot l'espectre de desordres de la personalitat en un sentit molt ms ampli del que s'utilitza avui en dia. En la classificaci de Kraeplin aix inclouria la depressi clnica 'unipolar', aix com el trastorn bipolar i altres desordres de la personalitat. L'esquizofrnia es caracteritza per episodis psictics que aparentment no estan relacionats amb desordres del carcter, i la majoria de pacients no medicats mostren signes de desordre entre els episodis psictics.

Els episodis psictics poden variar en durada entre els individus. En la psicosi reactiva breu, l'episodi psictic est directament relacionat a un succs vital especific i estressant, de manera que els pacients poden recuperar el funcionament normal en un parell de setmanes. En alguns casos poc freqents, els individus poder restar en un estat psictic ple durant alguns anys, o potser tenir smptomes psictics atenuats (com allucinacions de baixa intensitat) presents la major part del temps.

Els pacients que passen un episodi psictic breu poden tenir la majoria de smptomes que es donen en persones que sn psictiques com a resultat de (per exemple) esquizofrnia, i aquest fet ha estat utilitzat per a donar suport a la noci de qu la psicosi s bsicament una fallada en algun sistema biolgic especfic en el cervell. La hiptesi dopamnica de la psicosi va ser una dels primers, i encara populars, exemples d'una teoria basada en aquesta assumpci. De tota manera, hi ha molta controvrsia al voltant de quant de pes s'ha de donar a aquestes teories exclusivament psicolgiques ja que ha esdevingut ms clar que un ampli ventall d'influncies (incloent factors ambientals, socials i de desenvolupament durant la infncia) poden contribuir a l'experincia final de la psicosi.

Tamb s'ha argumentat que la psicosi existeix en un continuu ja que tothom pot tenir alguna experincia inusual i potencialment distorsionadora de la realitat en la seva vida. Aix ha estat sostingut per recerques que mostren que experincies com les allucinacions han estat experimentades per una gran part de la poblaci que poden no haver estat mai impedits o ni tan sols estressats per les seves experincies10. Des d'aquest punt de vista, les persones diagnosticades amb una malaltia psictica podrien ser simplement un extrem d'un espectre on les experincies esdevenen particularment intenses o estressants.

La psicosi des de la psicoanlisi.
Per la psicoanlisi la psicosi s una :  Organitzaci de la subjectivitat en la que Freud veu una forma especfica de prdua de la realitat amb regressi de la libido sobre el jo i amb, eventualment, la constituci d' un deliri com a temptativa de curaci. Per Lacan, el mecanisme constitutiu de la psicosi s la forclusi del Nom del Pare. 

Psicosi i el funcionament del cervell.
La primera imatge del cervell d'una persona amb psicosi es va fer el 1935 utilitzant una tcnica anomenada pneumoencelografia (un procediment dolors i ara obsolet en el que el fluid cerebroespinal s drenat del voltant del cervell i substitut amb aire per a permetre que l'estructura del cervell es mostri ms clarament en una imatge per raigs X).

Els estudis moderns de les imatges del cervell, investigant els canvis en l'estructura i el funcionament de gent experimentant episodis psictics, han mostrat resultats complexos.

Un estudi del 2003 que va investigar canvis estructurals en els cervells de persones amb psicosi va demostrar que hi havia una reducci significativa de la matria grisa en el crtex de les persones abans i desprs d'esdevenir psictics. Descobriments com aquest han portat a debatre si la psicosi s neurotxica en si mateixa o si sn els canvis potencialment destructius en el cervell els que estan relacionats amb la durada de l'episodi psictic. Investigacions recents han suggerit que aquest no s el cas tot i que la investigaci continua.

Escnners funcionals del cervell han revelat que les rees del cervell que reaccionen a les percepcions sensorials estan actives durant la psicosi. Per exemple, una tomografia d'emissi de positrons o un escnner fMRI d'una persona que assegura que sent veus pot mostrar activitat del crtex auditiu, o de parts del cervell involucrades en la percepci i la comprensi de la parla.

D'altra banda, encara no hi ha una definici psicolgica suficientment clara de creena per a fer una comparaci particularment vlida entre persones diferents. Els estudis d'imatges del cervell en les illusions han confiat tpicament en les correlacions entre els patrons d'activaci del cervell i la presencia de creences illusries.

Un descobriment clar s que les persones amb tendncia a tenir experincies psictiques sembla que mostrin una activitat ms gran a l'hemisferi dret del cervell. Aquest nivell ms alt d'activitat en l'hemisferi dret tamb s'ha trobat en persones sanes que tenen nivells alts de creences paranormals . i en persones que informen d'experincies mstiques. Tamb sembla ser el cas de qu les persones que sn ms creatives tendeixen ms a mostrar un patr similar d'activaci cerebral . Alguns investigadors s'han afanyat a senyalar que aix no suggereix de cap manera que les experincies paranormals, mstiques i creatives siguin en absolut  per elles mateixes  un smptoma de malaltia mental, aix com que no est clar qu fa que algunes d'aquestes experincies siguin beneficioses mentre que d'altres porten els impediment o els senyals d'alarma de malalties mentals diagnosticables. De tota manera, la gent que han tingut experincies profundament diferents de la realitat o mantenen punts de vista o opinions inusuals han tingut tradicionalment un rol complex en la societat, amb alguns vistos com a excntrics o bojos, mentre altres han estat alabats com a profetes o visionaris.

La psicosi ha estat tradicionalment associada al neurotransmissor dopamina. En particular, la hiptesi dopamnica de la psicosi ha estat influent i afirma que la psicosi resulta d'una sobreactivitat de la funci dopamnica del cervell. Les dues fonts d'evidncia ms grans donades per a defensar aquesta teoria sn que les drogues que bloquegen la dopamina (i.e.antipsictics) tendeixen a reduir la intensitat dels smptomes psictics, i que les drogues que incrementen l'activitat dopamnica (com les amfetamines i la cocana) poden activar la psicosi en algunes persones.

La connexi entre la dopamina i la psicosi es considera generalment com a complexa. Primer de tot, mentre que les drogues antipsictiques bloquegen els receptors de dopamina immediatament, acostumen a tardar una setmana o dues a reduir els smptomes de la psicosi. A ms a ms, noves i igualment efectives drogues antipsictiques bloquegen una mica menys de dopamina en el cervell que les drogues ms velles mentre que tamb afecten la funci de la serotonina, suggerint que la 'hiptesi dopamnica' s bastament simplificada.

El psiquiatre David Healy ha criticat a les companyies farmacutiques per promocionar teories biolgiques simplificades de les malalties mentals que semblen implicar la primacia dels tractaments farmacutics mentre ignoren factors socials i de desenvolupament dels que se sap que sn influncies importants en l'etiologia de la psicosi.

Algunes teories es miren molts dels smptomes psictics com un problema amb la percepci de la propietat dels pensaments generats internament i les experincies. Per exemple, l'experincia de sentir veus pot sorgir d'un discurs generat internament que s confosa per la persona psictica com a provinent d'una font externa.

La marihuana i la psicosi.
Actualment hi ha una evidncia creixent d'una petita per significant relaci entre el consm de marihuana i la vulnerabilitat a la psicosi. Alguns estudis indiquen que el consm de marihuana es correlaciona amb un augment lleu de l'experincia psictica, el qual pot disparar una psicosi completa en algunes persones. Estudis recents han estat criticats per no considerar altres drogues (com l'LSD) que els participants poden haver estat utilitzant tamb durant o abans de l'estudi, aix com altres factors com la possible pre-existncia de lesions de salut mental. De tota manera estudis ms recents amb millors controls tamb han trobat un petit increment en el risc de psicosi per als consumidors de marihuana. Encara no est clar si aix s una relaci causal, i podria ser que el consum de marihuana noms increments les probabilitats de psicosi en persones ja predisposades a aquesta. El fet que el consum de marihuana ha incrementat en les ltimes dcades, mentre que la freqncia de la psicosi no , suggereix que no hi ha una relaci causal directa per a tots els consumidors.

Condicions no psiquitriques i psicosi.

La psicosi pot ser una caracterstica de diverses malalties, sovint quan el cervell o el sistema nervis est directament afectat. De tota manera, el fet de qu la psicosi pugui ocasionalment aparixer en parallel amb certes dolncies (incloent malalties com la grip o les galteres per exemple) suggereix que tota una gamma de circumstncies que causen estrs en el sistema nervis poden portar a una reacci psictica. La psicosi que sorgeix de condicions no psiquitriques es coneix com a 'psicosi secundaria'. Els mecanismes pels que aix passa encara no estan clars, per la no especificitat de la psicosi ha portat a Tsuang i els seus collegues a argumentar que  la psicosi s la 'febre' de les malalties mentals, un indicador seris per no especfic .

Hi ha algunes condicions no psiquitriques que estan particularment associades a la psicosi, que poden incloure:
Tumor cerebral;
Demncia amb cossos de Lewy;
Hipoglucmia;
Intoxicaci;
Esclerosi mltiple;
...

Vegeu tamb.
Psicosi amfetamnica;
Antipsictic;
Trastorn bipolar;
Illusi;
Desordre illusori;
Illusions monotemtiques;
Hipotesi dopamnica de la psicosi;
Allucinaci;
Sndrome de Jerusalem;
Neurosi;
Paranoia;
Psiquiatria;
Esquizofrnia;
Desordre del pensament;
Trastorn lmit de la personalitat (TLP);

Lectures (en angls).
Medicina.

Sims, A. (2002) Symptoms in the mind: An introduction to descriptive ;
psychopathology (3rd edition). Edinburgh: Elsevier Science Ltd. ISBN 
0702026271

Altres.

Dick, P.K. (1981) VALIS. London: Gollancz. ;
Semi-autobiographical ISBN 0679734465
Jamison, K.R. (1995) An Unquiet Mind: A Memoir ;
of Moods and Madness. London: Picador. ISBN 0679763309
The Eden Express by Mark Vonnegut;
 Wikipedia entry for James Tilly Matthews;
Schreber, D.P. (2000) Memoirs of My Nervous Illness. New York: New York ;
Review of Books. ISBN 094032220X
McLean, R (2003) Recovered Not Cured: A Journey Through Schizophrenia. ;
Allen & Unwin. Australia. ISBN 1-86508-974-5

Referncies.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82542" title="La Burxa" nonfiltered="2754" processed="2748" dbindex="32922">
La Burxa s una publicaci mensual en mida Tabloide apareguda l'any 1998 a Sants, Barcelona, com a mitj contrainformatiu del mateix barri i de les seves rodalies.
Amb el temps la Burxa ha anat millorant pel que fa a la seva edici i distribuci, esdevenint un butllet de referencia als barris de Sants, Hostafrancs i La Bordeta, amb 5000 cpies de cada nmero i edici digital. En l'actualitat s el peridic ms antic del barri.

L'any 2006 la Burxa va fer els actes de celebraci del seu nmero 100.

Enllaos externs.
BarriSants - La Burxa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82545" title="La Rosa dels Vents" nonfiltered="2755" processed="2749" dbindex="32923">
La Rosa dels vents s un butllet de debat llibertari als Pasos Catalans aparegut l'abril del 2006 amb l'objectiu d'sser un lloc de debat. En aquesta revista hi apareixen texts de diferents persones com per exemple l'escriptor Mathew Tree, Ricard de Vargas-Golarons, Mikhal Aleksndrovitx Bakunin, etc. Aquesta revista promou tamb un certamen de Contes Antiautoritaris que ja ha arribat a la seva segona edici.

Enllaos externs.
Web oficial;
Recull del 1er Certamen de Contes Antiautoritaris (pdf);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82550" title="Matthew Tree" nonfiltered="2756" processed="2750" dbindex="32924">
Matthew Tree (Londres, 30 de desembre de 1958) s un escriptor angls en catal. Va aprendre catal el 1980 i en l'actualitat viu a Barcelona, on va anar a viure el 1984. Escriptor i defensor de la llengua catalana, ha collaborat en diverses publicacions, emissores de rdio i televisi tant angleses com catalanes, i ha publicat articles a El Punt, Diari de Barcelona, La Rosa dels Vents, Catalonia Today (diari catal en angls) i ha collaborat amb emisores de rdio com RAC1 o Rdio Contrabanda.

En televisi ha collaborat en el programa La Cosa Nostra, d'Andreu Buenafuente i ha tingut un programa propi sobre Catalunya, Passatgers.

Bibliografia.
Fora de lloc (novella, 1996, ISBN 978-84-7602-985-5) ;
Aaaaagh (dels Germans Miranda, un dels contes, com a Matthew Tree Miranda, narrativa breu, 1998, ISBN 978-84-8300-645-0is) ;
Ella ve quan vol (narrativa breu, 1999, ISBN 978-84-7502-596-4, premi Octubre-Andrmina de narrativa, 1999);
El Bara o la vida (dels Germans Miranda, un dels contes, com a Matthew Tree Miranda, narrativa breu, 1999, ISBN 978-84-8300-719-8) ;
CAT; un angls viatja per Catalunya per veure si existeix (viatges, 2000, ISBN 978-84-8300-614-6 i, en butxaca, ISBN 978-84-95965-04-2);
Privilegiat (novella, 2001, ISBN 978-84-664-0141-8, premi Columna 2001);
Contra la monarquia (assaig, 2004, ISBN 978-84-96201-19-4);
Memries (memria, 2004, ISBN 978-84-664-0411-2);
Aniversari; quatre reflexions sense importncia desprs de passar exactament vint anys entre els catalans (assaig, 2005, ISBN 978-84-664-0597-3);
La puta feina (assaig, 2006, ISBN 978-84-96201-68-2);
La vida desprs de Du (assaig, 2007, ISBN 978-84-96767-31-7);

Enllaos externs.
Plana web de Matthew Tree;
Blog de Matthew Tree;
Entrevista a Barcelona Review;
Qui s qui de la Instituci de les Lletres Catalanes;
Entrevista sobre el programa Passatgers;
Compilaci d'articles i entrevistes;
Bloc de Matthew Tree de la gravaci de la segona temporada del programa Passatgers;
Article de Matthew Tree publicat a el Punt crtic amb el Frum 2004;
Article en angls de Matthew Tree sobre la Barcelona literria;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82559" title="Casa romana" nonfiltered="2757" processed="2751" dbindex="32925">

La casa romana (en llat domus) fou l'habitacle tpic de l'antiga Roma, ben conegut mercs a l'anomenada Casa del Menandre (pel nom d'un fresc del poeta Menandre trobada a les seves runes), que es considerava el tipus de casa urbana habitual durant la Repblica i l'Imperi, a diferncia de les villes, habitatges situats fora de les muralles de la ciutat (villa suburbana), o al mig del camp, on disposaven d'espais annexos per a les feines agrcoles (villa rstica). 

De tota manera, la seva mida i els luxes varien molt segons les possibilitats de cada famlia, com es pot observar a Pompeia, on gaireb totes les cases pertanyen a aquesta tipologia, ja que es tractava d'una ciutat residencial dels patricis, la gent benestant de Roma. Les classes pobres (la plebs) vivien en cases de pisos anomenades insulae.

Estructura de la primitiva casa itlica.
La domus constava d'un sol pis, o dos com a mxim. Tenia la planta rectangular i estava allada de l'exterior per parets uniformes, amb poques finestres. La claror entrava pel centre, a travs de l'atri, o pel peristil. La casa itlica primitiva es dividia en aquestes parts:

 L'entrada principal solia constar d'un vestbul (vestibulum) en forma d'un petit espai arrecerat anterior a la porta (ostium o foris), la qual donava a un corredor anomenat fauces.
 L'atri (atrium) era la primera cambra que es trobava. Era el centre de la casa primitiva i de la vida familiar. Era un gran espai cobert per un sostre llevat d'una gran obertura (compluvium) al mig que donava claror i ventilaci i deixava caure l'aigua de la pluja a limpluvium, una bassa rectangular que la recollia i des de la qual passava a una cisterna soterrnia. Un petit pou al costat permetia treure'n l'aigua. Originriament s on hi havia la llar (focus), on es cuinava i menjava, per a les cases de Pompeia ja no s possible trobar-hi la llar. En canvi s que sol haver-hi una tauleta de marbre, una capelleta consagrada als lars (el larari o lararium) i la caixa de cabals. Dues ales (alae) a banda i banda de l'atri n'ampliaven l'espai.
 El tablinum estava situat al darrere de l'atri, separat per una cortina o un reixat de fusta. Era el el despatx del pater familias, on rebia les visites i guardava l'arxiu familiar.
 Els cubicula o dormitoris estaven situats als costats de l'atri.
 Les habitacions que flanquejaven l'entrada podien estar obertes a l'interior  com a cambra per al porter, dormitoris o menjadors  o b donar a l'exterior. En aquest cas el propietari de la casa les llogava com a botigues (tabernae).
 Moltes cases tenien un jard (hortus) al llarg de la paret posterior.
 Al fons de l'edificaci hi solia haver una quadra amb una pila, on es guardaven els carruatges i les mfores, i una habitaci per al capats dels esclaus (el villicus) i les habitacions d'aquests. Pel que sembla, aquest tipus d'habitatge era usat per propietaris de certa importncia que residien a la ciutat i tenien les terres a una distncia curta. Quan els propietaris no tenien esclaus no existien les dependncies destinades a aquests. ;

La nova domus.

A partir del segle II aC, la domus sofreix una revoluci. Les riqueses aportades per l'expansi mediterrnia i la influncia creixent que la civilitzaci hellenstica exerceix sobre els seus conqueridors converteixen les cases senyorials, abans austeres, en mansions sumptuoses: a la part davantera queda, sense canvis fonamentals, l'antiga casa itlica, mentre el darrere s'allarga amb noves parts segons el model de la casa grega. El centre vital de la casa es trasllada de l'atri, que resta com a rebedor, al tablinum i al peristil, i apareixen nous espais ms especialitzats com el triclini i la cuina.

 El triclini (triclinium), el menjador, es va introduir amb el costum grec de menjar ajagut. N'hi podia haver ms d'un. Per exemple, un d'estiu que dons al peristil i un altre d'hivern ms protegit del fred.
 No tenien un emplaament fix la cuina (culina) ni la comuna (latrina). La latrina podia trobar-se a la mateixa cuina o b annexa. Les cases ms luxoses tenien fins i tot termes particulars.
 El peristil (peristylum) era un jard envoltat d'un porxo sostingut per columnes. Al seu voltant es distribuen uns quants cubicula i altres habitacions.

Altres habitatges romans.

Ms luxoses eren les villes dels grans propietaris, les terres dels quals estaven en general bastant allunyades; aquestes disposaven de banys, porxos, torres, jardins i pavellons. Les cases podien contenir altres dependncies segons l'activitat del propietari: aix, es coneixen cases amb cellers o premses, i probablement n'existien d'altres amb magatzems i altres equipaments. Les cases decorades amb frescos semblen datar de l'poca del comenament de l'Imperi (segle I).

Naturalment les cases dels ms humils, a part dels edificis de pisos urbans (insulae), eren poc ms que cabanes de fusta, amb sostre de branques i sl de terra; ocasionalment en la seva construcci s'utilitzava alguna part de pedra.

A les provncies galles era caracterstica la casa anomenada "corredor amb ales", amb un corredor exterior i ales d'habitaci (el model de casa est localitzat a Mayen, prop de Coblena); ms al sud, a la regi de Tolosa, es portava una casa de camp amb fileres de cases exteriors per als bracers, que creixien en un intricat complex de patis, amb faana de galeria, porxos i un criptoprtic. Les cases de la Gllia contenien cellers de maoneria i les teulades eren altes i de vessant agut.

Vegeu tamb.
 Arquitectura romana;
 Villa;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82571" title="Economia de l'Imperi Rom" nonfiltered="2758" processed="2752" dbindex="32926">
L'economia de l'Imperi Rom es fonamentava en una societat agrcola i esclavista. La majoria dels habitants vivien al camp, on conreaven la terra i tenien cura del bestiar. L'economia estava basada en el sistema de producci que es nodria de l'activitat dels esclaus adquirits, en gran part, entre els presoners de guerra, i que generaven un comer molt dinmic en mercats als quals acudien els traficants.

 Distribuci i conreu de les terres .

Les terres es dividien en gran i petits dominis. Els grans dominis variaven notablement en les dimensions de la seva superfcie, i aix variava en funci de la provncia. A partir de les 50 hectrees podria considerar-se un gran domini, tot i que en el cas de cultius molt rendibles com la vinya podien tenir dimensions ms petites. Eren freqents els dominis de 100 hectrees i, en alguns casos, n'hi havia que tenien milers d'hectrees, sobretot en zones amb explotacions ramaderes. En general, quan el domini no era massa gran (entre 50 i 200 hectrees), el propietari en possea uns quants.

Els que feien la feina eren els esclaus i en poca de collita es contractava a parcers lliures (Politor) a canvi d'una cinquena part de la collita primer i una novena part ms tard. En les explotacions ramaderes, un ter dels treballadors havien de ser homes lliures. Posteriorment els Politor van desaparixer i van donar pas als Villici, jornalers dirigits pel "procurador" o "intendent de la hisenda". Algunes explotacions agrcoles van arribar a comptar amb centenars de bracers. 

El propietari no vivia ni treballava en la hisenda i el seu funcionament es confiava a un administrador. El propietari la visitava peridicament, encara que es podia donar el cas, sobre tot quan vivia en una provncia allunyada, que no arribs a visitar-la mai.

 Productes agrcoles .

Els productes agrcoles ms comuns eren: el blat, que es recollia a l'agost, l'ordi i algun altre cereal; desprs tamb sembraven naps, el raves, alls, cascalls, tramussos per al bestiar, faves, psols i altres farratges. La sembra es feia a la tardor i excepcionalment a la primavera.

Hi havia altres tipus de cultius com l'olivera i la vinya. Pel que fa a arbres fruiters, tenien figueres, pereres, pomeres i d'altres arbres; entre finals de la Repblica i el segle III es van introduir cirerers, albercoquers, tarongers i llimoners. L'olivera es plantava enmig dels sembrats; en canvi la vinya cobria els vessants dels turons i entre elles no se sembrava res. Els arbres (oms, lbers, etc...) s'usaven per a fusta de construcci. 

Es practicaven el reg i l'adob amb fems, margues i vegetals, cal, argila i sorra. Els prats naturals eren aprofitats i se'ls millorava amb regs artificials. 

 Ramaderia i tasques agrcoles .

La ramaderia es basava en cinc tipus de bestiar:
 Els bous, destinats a les tasques agrcoles, i les vaques. El bestiar bov restava en els estables l'estiu i l'hivern.
 Les ovelles, de les quals s'aprofitava la llana i la carn, era enviat als camps desprs de la collita. ;
 Els cavalls, per a l'exrcit i com a mitj de transport.
 Els porcs blancs eren alimentats en estables, per els negres, semblants als senglars, pasturaven als boscos alimentant-se de garrofes, prunes, glans i pomes silvestres.

Havia tamb gallines i coloms que s'alimentaven del que trobaven. Criaven conills i llebres i, fins i tot, tenien basses amb peixos.

Els animals lliurats a colons o parcers eren cuidats per aquests que havien de retornar una part de les cries i una quantitat de formatge i llet. 

La feina al camp es feia amb bous i ases i tiraven de l'arada romana. Com eines s'usaven la pala, l'aixada, el pic, el rullo, la fal, la forca i d'altres estris. L'ase s'utilitzava preferentment en el transport (fems, llavors, productes...) i per moure les rodes dels molins de farina. 

El cavall era per a l's personal del propietari o es criava per vendre'l. Els bous procedien de compres i estaven castrats i s'usaven uns dos bous per cada 25 hectrees. En els dominis agrcoles s'usava un bou per cada 10 hectrees aproximadament, i un ase per cada 15 hectrees.

 La m d'obra: l'esclau .

La feina era realitzat en gran part per esclaus (familia rustica) encapalats per un capats (vilicus) que cobrava i pagava, comprava i venia, exercia la inspecci, i en absncia de l'amo tamb castigava. A les ordenis del vilicus estava la villica, majordoma de la casa rural (cuinera, cuidadora del rebost, del galliner i del colomar). Seguien els bulbuci (llauradors), els criats, el somerer, el porquer i, si hi havia ramat, el pastor o pastors. 

Als esclaus se'ls comprava ja adults i quan estaven malalts o vells eren venuts. El nombre d'esclaus d'una hisenda era variable segons el tipus d'explotaci. Quants ms esclaus hi havia en una finca, menys bracers o jornalers calien. Sovint per evitar l's d'un nmero excessiu de bracers, es transformava una explotaci agrria en una explotaci ramadera. 

Les terres agrcoles eren encerclades amb arbres (oms, pins o xiprers) i els prats i vergers eren assetjats amb tanques, estaques, fossats o murs de pedra, totxana o ciment. 

Les dependncies de la hisenda (Vila Rustica) comprenien: la casa de l'amo, els estables, els graners, els magatzems i els allotjaments del capats i dels altres esclaus. 

L'amo provea de vestits i calats als esclaus, aix com el blat, la sal i altres aliments (olives, peix salat, va venir, oli...) en quantitat proporcionada al treball de cadasc (demensum) per la qual cosa el capats, que era el ms important per el que menys treballava rebia menys (encara que era el que tenia ms possibilitats de ser manums). La Villica, que s'encarregava de la casa, servia la taula i cuinava els aliments. 

Molts esclaus portaven cadenes. Si estaven marcats amb el signe del senyor es deia que portaven el stigma o notatio. Els esclaus podien descansar en els dies festius i en els de pluja (entre 60 i 80 a l'any aproximadamente) i desprs de la sembra, a l'hivern (uns 30 dies). Sovint els propietaris es prestaven els esclaus dintre seu, per ajudar-se desinteressadament, o per un salari convingut. Rarament es contractava a treballadors estrangers llevat del temps de la sega que es necessitava ms gent. Llavors es contractaven segadors als quals es pagava amb una part de la collita recollida. Hi havia fins i tot qui acudia a les collites amb els seus esclaus. Altres vegades l'amo venia la collita abans de recollir-la i el comprador feia la recollecci. Moltes vegades els amos posaven la collita en mans de Publicans. 

Les grans hisendes dedicades a la ramaderia estan formades per terres de pastures i de boscos sent la seva extensi ms gran que els grans dominis agrcoles (es pot dir que com a mnim superaven les dues-centes hectrees, i en alguns casos arribaven fins a diversos milers). 

El bestiar pastava en les muntanyes durant l'estiu, i en els plans a l'hivern (normalment en les terres ermes o all on ja s'havia recollit la collita en els casos d'existir tamb explotaci agrcola). Els ramats estaven formats per ovelles, cavalls, bous, ases i muls, els quatre ltims destinats a la venda als pagesos, i tamb a l'exrcit, als carreters i a altres. Tamb havia bandades de porcs i cabres. La ramaderia ms important era la d'ovelles, de les quals s'aprofitava la llana (els vestits ms usuals eren de llana) i de les quals la carn era apreciada en moltes provncies. La cura dels ramats d'ovelles corresponia gaireb sempre a esclaus que a l'estiu romanien sempre amb el bestiar, fins i tot de nit, allotjant-se en tot cas en cabanyes o enmig d'assetjats. El pastor, encara que esclau, gaudia de llibertat de moviments i se li donaven cavalls i armes.

En la petita propietat es reprodua la situaci dels grans dominis, per el cultiu anava a crrec exclusivament del propietari i de la seva famlia, i sol com excepci treballen esclaus. Les quantitats d'animals i productes eren, per tant, menors. Si la propietat era molt petita es cultivava amb aixada, com un petit hort o jard. El cultiu ms ests eren els cereals, per el ms  productiu seguia sent la vinya, seguint desprs les hortalisses, l'olivera, i els productes derivats de la ramaderia. El cultiu menys rendible eren els cereals.

L'economia ciutadana estava basada en els gremis d'activitat, i entre ells els nous gremis dels joiers, obrers de la seda, obrers del lli, obrers de la prpura, perfumistes, saboners, cerers, adobadors, carnissers, peixaters, tahoners i altres.

El comer era molt intens. A principis de l'Imperi el port egipci de Myoshormes, va rebre mercaderies romanes per cinc milions de sextercis. L'Esctia servia de transit per a les mercaderies de l'ndia (seda, blsams i pedres precioses); de Germnia arribaven l'ambre i pedres precioses; d' stria i Rcia procedia el vi dol i aromtic; d'Illria, les pells i bestiar; de Nrica el ferro; de les Gallies, cabres, cavalls, llana i or; dels Pirineus, teles i draps; d'Hispnia, plata, mel, alum, cera, safr, peix, blat, cnem i lli; de Britnia, estany i plom; de Grcia, coure, mel, llanes, prpures i oli; d'sia Menor, ferro, fusta, goma i llanes; d'Arbia, mirra, canyella, arbres olorosos i encens; de Prsia i Sria, seda i pells; de Tir, prpura; d'Etipia, perfums, marfil, cot i feres.

Amb Claudi es va iniciar la concessi de monopolis comercials, que van fer augmentar el preu dels productes obligant a fixar el seu preu mxim per llei. Posat cas que algun monopolista retirs el producte de la circulaci (augmentant el seu preu) el monopoli passava a un altre comerciant. La concessi de monopolios va ser freqent en tota l'poca imperial.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82572" title="Moja" nonfiltered="2759" processed="2753" dbindex="32927">
Moja s un poble de l'Alt Peneds, pertanyent al municipi d'Olrdola del qual n's el principal nucli de poblaci amb 1.419 habitants el setembre del 2007 . s situat a una zona plana, a uns 233 metres d'altitud sobre el nivell del mar i a uns 2,5 Km de Vilafranca del Peneds.

Moja ja s'esmenta l'any 981 en un document de compra de terres, en un altre document del 1010 l'alou de Moja s donat en testament al monestir de Sant Cugat del Valls.

El principal atractiu del poble s la capella romnica de Sant Esteve, del segle XII, d'una nau amb un absis semicircular amb decoracions exteriors llombardes i un campanar de torre amb planta quadrangular sobre el creuer. Aquesta capella es troba avui annexada a l'esglsia parroquial de Sant Jaume del segle XIX. Al centre del poble hi ha una antiga torre de defensa de planta circular amb l'entrada situada al segon pis (avui s una finestra). La torre fa uns 14 metres d'altura i uns 5 m de dimetre interior; la torre actual seria del segle XII ats que en un document del 1114 l'abat de Sant Cugat encomana la seva reconstrucci.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82573" title="Municipi rom" nonfiltered="2760" processed="2754" dbindex="32928">
Municipi rom fou cada una de les ciutats romanes amb dret de ciutadania, les quals conservaven les seves institucions interiors derivades de l'antic ordre i adaptades per ser bsicament iguals a les de Roma, sovint solament amb canvis de nom.

L'organitzaci dels municipis era la segent:
L'Assemblea del Poble, encarregada d'elegir els alts magistrats locals.
El Consell (uns 100 membres), anomenat cria, amb funcions de Senat local.
Els quatre Jutges Suprems (Quator Viri) dos de els quals eren ordinaris (equivalents als cnsols i pretors).
Els Dos Jutges del Frum (que corresponien als edils curules).
Els Duunvirs, amb funcions censorials per cinc anys, vigilant els treballs del municipi.
Els qestors, que administraven els fons municipals.
El Collegi de Pontfexs municipals.
El Collegi d'ugurs municipals.

Els magistrats locals imposaven la seva autoritat al municipi, igual que els de Roma ho feien en aquesta ciutat. Per no estaven exempts d'obeir als magistrats romans. Aix Roma podia imposar tributs sense tenir en compte els tributs d'ordre local imposats per les autoritats municipals, i aquestes podien imposar tributs independents dels de Roma. Els treballs i els serveis eren ordenats indistintament per ambds poders (els ordenats per les autoritats municipals solament podien realitzar-se en el propi municipi). Quan existia un conflicte, la Llei de Roma s'imposava. La jurisdicci judicial municipal era per als casos menors i als jutges de Roma corresponien els casos greus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82576" title="Ciutat confederada romana" nonfiltered="2761" processed="2755" dbindex="32929">
Les ciutats confederades romanes o ms comunament ciutats federades (Foederatae civitates o foederati socii) eren les ciutats sota sobirnia de Roma que conservaven institucions prpies i no tenien el dret de ciutadania romana. Fou un vincle poltic establer a patir del segle VII aC pel qual una ciutat quedava vinculada a Roma per un tractat (foedus) per conserrvava la seva independncia; per tant era ms una confederaci que una federaci, tot i el nom utilitzat. D'aquesta condici n'estaven excloses les colnies romanes i llatines i les ciutats que gaudien de ciutadania romana. Entre els federats estaven els llatins. Eren nominalment estats independents amb obligaci de fornir un contingent militar a Roma

A les ciutats federades l'administraci solia ser diferent de la de Roma, mantenint-se les institucions existents abans del tractat amb Roma, encara que sovint tendia a assemblar-se a la dels municipis romans. Progresiavemnt les ciutats federades van introdur les lleis romanes en la seva prpia legislaci.

L'existncia de comunitats de ciutadans romans dins de les ciutats confederades, va facilitar la seva adaptaci, si b els ciutadans romans no es barrejaven amb els autctons i creaven barris propis (Els Conventus Civium Romanorum). Progressivament les ciutats federades van quedar integrades en la poltica romana, i tenien totes les obligacions per no gaudien dels privilegis de ciutadania; aix va portar finalment a la guerra social (90-88 aC) que va acabar amb la ciutadania per algunes ciutats (Lex Julia 90 aC) i el dret llat (ius lati) per altre, i finalment amb la ciutadania per tota Itlia (89 aC). La generalitzaci de la ciutadania amb l'Imperi va assimilar a totes les ciutats confederades als municipis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82579" title="Joan Horrach Ripoll" nonfiltered="2762" processed="2756" dbindex="32930">


Joan Horrach Ripoll s un ciclista mallorqu nascut a Dei el 27 de mar de 1974.

Palmars.
2000 (2);
Una etapa de la Volta a Tras os Montes.
Una etapa del Grand Prix Sport Noticias.
 2001 (3);
Grand Prix Jornal de Noticias.
Una etapa del GP Jornal de Noticias.
Una etapa de la Volta a Astries.
2002 (2);
GP de l'Ajuntament de Llucmajor.
Dues etapes de la Volta a Portugal.
2003 (1);
Una etapa del Trofeu J. Agostinho.
2004 (0);
2005 (0);
2006 (1);
Una etapa del Giro d'Itlia (Livorno-Sestri Levante);

Enllaos externs.
 Fitxa del ciclista;
 El seu palmars;
 Crnica de la seva victria ms important;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82582" title="Unitats de mesura romanes" nonfiltered="2763" processed="2757" dbindex="32931">
Els romans pesaven, comptaven i mesuraven en lliures (pes = lliura), asos (tot = as), peus (distncia = peu), tots dividits en dotze unitats (un as = dotze unciae). El sistema decimal havia prevalgut sobre el duodecimal, que no va desaparixer del tot. Sens dubte els romans van optar pel sistema decimal (fins i tot vigent avui) pels dits de les dues mans (un u s un dit, el cinc la m oberta i el deu les dues mans creuades, I-V-X). L's del sistema duodecimal pot tenir el seu origen als dotze cicles lunars.

 Mesures de superfcie .

Mesura de superfcie era l' actus o acta geodsica (equivalent al treball de mig dia) i el jugerum (de jugum = jou, que equivalia al treball d'un dia complet). Un actus era equivalent a 120 peus quadrats. Encara que tericament mesures de superfcie eren ms aviat mesures de treball.

 Mesures de longitud .

La mesura de longitud era el peu dividit en dotze parts. Ms tard per influncia grega, es van canviar la unitats (persistint solament les de superfcie) i el peu rom que era 24/ 25 parts del grec, va ser igualat a aquest. El peu va seguir dividit en dotze parts, per tamb es va introduir la divisi en quatre parts (palmus), i en setze polzades (digitus). 

 Pes .

La mesura de pes era la lliura dividida en dotze parts. Els pesos es van posar tamb en concordana amb els grecs i quatre lliures romanes van passar a valer tres mines tiques.

 Mesures de volum .

Les mesures dels cossos bsicament lquids i tamb en alguns casos slids, eren:

Modius ( 1 modius = 8, 754 litres).
Semodii ( 0, 5 modius o 4, 377 litres).
Congius ( 3 congius = 1 modius).
Sextarius ( 16 sextarius = 1 modius o 1 sextarius = 0, 547 litres).
Hemina (igual a mitg sextarius, s a dir 32 hemina = 1 modius; o 1 hemina = 0, 274 litres).
Quartarii ( 64 quartarii = 1 modius; o 1 quartarii = 0, 137 litres);
Acetabalum (un quart dhemina s a dir 128 acetabalum = 1 modius  o 1 acetabalum = 0, 068 litres).
Cyathus ( 192 cyathus = 1 modius).

 Unitat de compte .

La unitat bsica de compte era l'as dividit en dotze unces.

 Monedes .

Les monedes (desaparegudes progressivament la lliura de coure i a l'as de bronze, limitades a les fraccions) eren el denari (de plata) i el sesterci (de plata i tamb en bronze). Un denari era equivalent a deu asos i a quatre sestercis. Un sesterci era equivalent a 2,5 asos i 0,25 denaris. La moneda efectiva era la de plata amb una proporci de 0,84 de lliura, desprs modificada per alguns emperadors que van encunyar monedes amb un baix aliatge de plata. Per als comptes fraccionaris existia la lliura de plata que es descomponia en:

L'as greu (d'unes deu unces).
El semis (mig as).
El Trien (un ter d'as o quatre unces).
El quadren (un quart d'as o tres unces).

Havien desaparegut de la circulaci el sextan (un sis d'as o dues unces) i l'una.

Csar va establir el marc legal dels metalls admesos a la circulaci, segons una relaci determinada: l'or, avaluat i rebut al pes; i la plata, apreciada segons el seu any.
L'or tenia curs fors en tot l'Imperi (Csar ho va imposar). El denari circulava en diverses provncies. Va fer encunyar una nova moneda d'or (laureus) de valor igual a vint-i-cinc denaris o cent sestercis de plata. La moneda de plata tenia curs legal i predominant en tot l'Imperi. Les monedes de coure i bronze van persistir durant algun temps.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82583" title="Repblica de l'Illa de les Roses" nonfiltered="2764" processed="2758" dbindex="32932">

La Repblica de l Illa de les Roses (en esperanto Respubliko de la Insulo de la Rozoj) fou una efmera micronaci localitzada en una plataforma al mar Adritic, a set milles de la costa de Rimini (Itlia). 

 Histria .

El 1967, l enginyer itali Giorgio Rosa fund la construcci d una plataforma de 400 metres quadrats aguantada per nou pilons, on es construren alguns establiments comercials, com un restaurant, un club nocturn, una botiga de records i una oficina de correus. Hom creu que tamb hi havia una estaci de rdio, per no ha estat pas confirmat.

L'illa artificial es declar independent el 24 de juny del 1968, sota el nom esperanto dInsulo de la Rozoj, i Rosa se n'autoproclam president. Alhora, edit un bon nombre de segells, alguns d'ells mostrant l'illa en un mapa de l'Adritic. La moneda proposada era el "mill" (de l'esperanto miloj), i aparegu en alguns segells, tot i que no hi ha constncia de l'existncia de monedes o bitllets.

Les accions de Rosa foren vistes pel govern itali com una jugada per a guanyar dlars dels turistes sense pagar impostos a l'estat. Si aquesta fou la veritable ra de Rosa per a crear la seva micronaci, no se sap, per el govern itali actu amb contundncia. Un grup de quatre carabinieri i inspectors d'hisenda ocuparen l'Illa de la Rosa i n'assumiren el control. Es diu que el Consell de Govern de la Plataforma envi un telegrama, potser al govern itali, per protestar per la "violaci de la sobirania i l'atac infligit al turisme local per l'ocupaci militar", per fou ignorat.

Aviat la marina italiana va destruir la plataforma amb explosius, acte recollit en alguns segells emesos pel "Govern a l'exili" de Rosa.

Referncies.
How to Start Your Own Country per Erwin S. Strauss, pub. Breakout Productions, Port Townsend, WA, 2nd ed. 1984, ISBN 1893626156, pp 129-130;
Discussi sobre la histria de l'Illa de les Roses i els seus segells. Inclou un escanejat d'un article de diari.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82589" title="Provncia del Riu Hutt" nonfiltered="2765" processed="2759" dbindex="32933">


El Principat de la Provncia del Riu Hutt s la ms antiga micronaci d Austrlia. s localitzada en una granja alguns centenars de quilmetres al nord de Perth.  La Provncia fou creada el 21 d'abril de 1970 pel granger Leonard George Casley (que es fa dir Prncep Leonard), quan ell i els seus associats proclamaren la seva secessi de l estat d'Austrlia Occidental. La provincial reclama que aquesta independncia ha estat reconeguda, entre altres documents, en la carta secreta Austeo del Departament de Territoris el 1989. Tanmateix, no s reconeguda oficialment ni per Austrlia ni per cap altre pas.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82590" title="Regne de Redonda" nonfiltered="2766" processed="2760" dbindex="32934">


El Regne de Redonda fou breument un regne independent, per actualment es considera com a una micronaci. El 1865, Matthew Dowdy Shiell, qui residia a la vena Illa de Montserrat, s autoproclam Rei de Redonda. L illa de Redonda   una illa deshabitada de les Illes de Sotavent, d'aproximadament 1,5 kilmetres quadrats   s actualment part d'Antigua i Barbuda.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82591" title="Antoni Colom Mas" nonfiltered="2767" processed="2761" dbindex="32935">

Antoni Colom Mas s un ciclista mallorqu nascut l'11 de maig de 1978 a Bunyola.

Palmars.
2002;
 1r a la Volta a Andalusia ;
2004 ;
 1r a la Challenge Volta a Mallorca ;
2006 ;
 1r a la Volta a la Comunitat Valenciana ;
2007;
 Vencedor d'una etapa al Dauphin Libr ;

Enllaos externs.
 Pgina web oficial;
 Biografia i fotos;
 Fitxa del ciclista;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82595" title="Vicen Reyns Mimo" nonfiltered="2768" processed="2762" dbindex="32936">

Vicen Reyns Mimo (Dei, 31 d'agost de 1981) s un ciclista mallorqu.

Passar a la histria com el primer ciclista espanyol en aconseguir una victria UCI ProTour, grcies al seu triomf a la tercera etapa de la Pars-Nia 2005. El seu millor resultat en un dels monuments del ciclisme s una novena posici a la Mil-Sanremo 2007. Actualment corre a l'equip Columbia.

Palmars.
2003;
 1r del GP Abimota i vencedor d'una etapa;
2005;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;
2007;
 1r del Trofeu d'Alcdia;
 1r del Circuit de Getxo;

Resultats al Giro d'Itlia.
2005. Abandona (14a etapa);

Enllaos externs.
 Reyns i l'aposta de les Balears ;
 Fitxa  a Les-sports.info ;
 Fitxa a MyUCIteam.com ;
 Fitxa a Cyclebase.nl ;
 Fitxa a Sitiodeciclismo.net ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82596" title="Rainbow Creek" nonfiltered="2769" processed="2763" dbindex="32937">


L  Estat Independent de Rainbow Creek fou una micronaci secessionista d' Austrlia activa durant els anys 1970 i 80s. 

Fou fundada com a resultat d una llarga disputa de  compensaci entre un grup de grangers de la ciutat de Cowwarr,  Victoria, i l'agncia del govern de l'estat per a rius i aiges, que fou ideada pels grangers com a una manera de donar publicitat a la seva causa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82597" title="Antoni Tauler Llull" nonfiltered="2770" processed="2764" dbindex="32938">






Antoni Tauler Llull s un ciclista mallorqu nascut l'11 d'abril de 1974 a Santa Margalida.

s professional des de 1998.

Palmars.
1999;
 Vencedor d'una etapa de la volta a Mrcia;
2006;
 Campi d'Espanya de contrarellotge;
2008;
 Medalla de plata en ciclisme en pista (modalitat Madison, fent parella amb Joan Llaneras), als Jocs Olmpics de Pequn 2008;

Enllaos externs.
 Fitxa del ciclista;
 El seu perfil;
 El seu palmars;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82601" title="Regne de Sedang" nonfiltered="2771" processed="2765" dbindex="32939">


El Regne de Sedang (francs: Royaume des Sedangs) fou una entitat poltica efmera establida a finals del segle XIX per l'aventurer francs Charles-Marie David de Mayrna en una part de l'actual Vietnam. 

Mayrna, un oficial del govern francs amb un historial dubts involucrat en una malversaci, el  1888 era propietari d'una plantaci a la Indoxina francesa. Quan el rei de Siam comen a reclamar territoris vora les seves propietats, Mayrna convenc a l'histric administrador colonial que el permets liderar una expedici a l'interior per a negociar tractats amb els lders de les tribus locals. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82603" title="Seborga" nonfiltered="2772" processed="2766" dbindex="32940">

Seborga s una petita ciutat, i principat autoproclamat, localitzat als turons de la Ligria al nord-oest d Itlia, vora Frana i Mnaco. s una de les micronacions d Europa. Les principals activitats econmiques sn l horticultura i el turisme.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82607" title="Cau" nonfiltered="2773" processed="2767" dbindex="32941">
Cau o el Cau (de l'rab cau, penya) s una partida de Llber, localitat que pertany al territori d'Aixa, a la comarca alacantina de la Marina Alta. La partida del Cau fita amb la de Marnes.

Dades histriques.
Histricament, el Cau va formar part del lloc de Masserof, per l'any 1764 en la divisi administrativa entre Xal i Llber aquesta contrada va passar amb carcter definitiu a integrar-se dins del terme municipal de Llber.

La identitat Cau-Cavuy.

L'actual partida del Cau podria correspondre's amb l'antiga  alqueria de Cavuy (llegit Chui), que apareix esmentada al Llibre del Repartiment (segle XIII). Tot i la semblana fontica dels dos topnims, la identitat Cau-Cavuy est pendent de ser confirmada per les investigacions histriques.

El Barranc del Cau.

El Barranc del Cau discorre en direcci sud-nord per la partida homnima i la de Cuta, per es perd a l'entrada del Pla de Llber abans d'arribar a confluir amb el riu Xal-Gorgos. Es tracta d'un barranc de petita conca que supera grans desnivells durant el seu recorregut.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82616" title="Histria de l'Imperi Rom" nonfiltered="2774" processed="2768" dbindex="32942">
La histria de l'Imperi Rom va comenar amb August i va finalitzar el 476 dC i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus mxims responsables.


 Les primeres dinasties .
Vegeu:  Llista d'emperadors romans

Els primers emperadors des August fins a la mort de Ner (27 aC - 68) formaren la dinastia Julio-Cludia, que desprs del perode del 68 al 69 l'any dels quatre emperadors, va donar pas a la dinastia Flvia amb tres emperadors del 69 al 96 i a la dinastia Antonina, els cinc bons emperadors, de 96 a 180. El 180 es va iniciar la dinastia Severa que va durar fins a la mort de Sever Alexandre el 235.

 La crisi imperial, l'anarquia militar .
Vegeu:  Anarquia militar

A l'iniciar el seu govern Maxim el Traci, d'origen got conegut com el Ciclop, proclamat emperador a Magncia el 235 aC es va trobar amb una invasi recent dels germnics alamans en el territori fronterer dels Agri Decumates (234). 

El mateix any de l'accs al tron de Maxim, Udainath Ben Havian o Hairan (Odenat I) va succeir al seu pare en el govern de Palmira, a l'Orient. Maxim, escollit per les tropes per que no havia desenvolupat anteriorment cap dignitat de rang senatorial o eqestre, va tenir com a divisa del seu govern el mantenir el favor de l'exrcit (era un dels generals ms populars, havent ingressat en files en la gurdia de l'Emperador Sever, que el va elegir per la seva corpulncia) i va ignorar completament al Senat, qui per la seva part li va mostrar la seva hostilitat. Durant el seu govern hi va haver freqents execucions i va multiplicar les requises per proveir a les tropes. El 236 va aconseguir recobrar el territori dels Agri Decumates, i va comenar una guerra contra els yacigis (236-238) i contra els srmates (237- 238). El 237 els perses sasnides van envair novament Mesopotmia. El General Emperador va triomfar de yacigis i srmates ( 238), per simultniament els carps i gots van envair Mesia Inferior. La situaci era delicada. El sosteniment de l'exrcit exigia majors aportacions, i els terratinents de la provncia d'frica van ser els primers a reaccionar; aprofitant el descontentament creat per les condemnes i execucions ordenades per un procurador imperial, els terratinents i la joventut de Tisdro (centre productor d'oliva) van organitzar una revolta amb els seus familiars, clients, esclaus i addictes, donant mort al governador provincial, i van proclamar Emperador a l'anci procnsol Gordi I (descendent dels Gracs, i que era a Tisdro) qui per la seva edat, va associar al govern al seu fill Gordi II. Quan es va saber la rebelli d'frica, el Senat, hostil a Maxim, va reconixer al nou Emperador. El governador de Numdia, Capeli, partidari de Maxim, va marxar sobre Cartago i va derrotar a les forces locals i les forces reclutades pels terratinents, morint en la lluita Gordi II. El pare d'aquest, Gordi I, que tenia 80 anys d'edat, al conixer la notcia, es va sucidar. El Senat no obstant aix va mantenir la seva hostilitat a Maxim, i va designar Emperadors conjunts a Decim Celi Calv Balb (distingit senador) i Mxim Claudi Pupi (destacat militar), als quals poc desprs, i sota pressi popular, es va afegir un tercer Emperador, Gordi III (de 13 anys), fill de Gordi II. Maxim, que havia designat "Cesar" a Juli Ver Mxim, va marxar a Itlia per imposar all la seva autoritat, per va ser derrotat per les forces lleials al Senat a Aquileia, i els seus propis soldats el van assassinar, aix com tamb a Ver Mxim.

Balb i Pupi van quedar de fet com a emperadors ja que Gordi III era massa jove, per aviat es van enemistar entre ells i van donar lloc a les conspiracions dels pretorians. Una primera rebelli va fracassar, per en un segon intent els dos emperadors van ser assassinats i Gordi III, que comptava amb el suport popular, va ser reconegut com a nic emperador. El prefecte del Pretori, Furi Sab, va reorganitzar l'exrcit i va aconseguir rebutjar als carps, gots i perses sasnides. El 240 es van produir combats fronterers amb els francs a la regi de Magncia (els francs entraven per primer cop a l'histria), i els gots van tornar a efectuar incursions a Trcia i Msia que van ser rebutjades, i a l'any segent ( 241) els perses sassnides atacaren la provncia de Osroene (a Mesopotmia) i amenaaren Sria. Gordi es va casar amb Tranquilina, filla de Timesiteu, prefecte del Pretori, sota consell del qual va expulsar de la cort als eunucs, i va organitzar una forta expedici contra els perses. Aquests van ocupar la resta dels territoris romans a Mesopotmia, i una part d'Armnia ( 242). Les forces romanes i les perses es van enfrontar, i en una batalla a prop del riu Eufrates va morir Timesiteu (probablement el 243) succeint-lo en el crrec un rab anomenat Marc Juli Felip, qui aviat es va enfrontar a Gordi III, i poc desprs es creu que el va fer assassinar (244), si b la versi persa parla que Gordi va morir en combat contra els sassnides i que va ser llavors quan Felip es va proclamar Emperador i va acordar la pau amb Prsia que comprenia el pagament d'una forta suma i el lliurament d'un tribut. Sigui com sigui Felip l'rab" va ser aclamat emperador per les legions i va designar "Csar" al seu fill Marc Juli Sever.

Felip va tractar de fer-se reconixer pel Senat que, desprs de certes vacillacions, va accedir. Va signar probablement la pau amb Prsia (encara que es va difondre el rumor que la pau havia estat ajustada per Gordi abans de la seva mort), i de fet va renunciar tcitament a Mesopotmia i a part d'Armnia ja ocupades pels sassnides. El 246 el seu fill Felip II va rebre el ttol d'"August" s a dir co-emperador. Per en diverses provncies van sorgir pretendents, sense que el reconeixement del Senat als Felip pogus impedir-ho. 

Les legions d'Orient es van revoltar el 248 i van proclamar a Papi, per els rebels van acabar sotmetent-se; poc desprs (ja el 249) les legions de Pannnia i Msia (temoroses dels invasors gots que havien envat la regi des de feia uns mesos) van proclamar Emperador al centuri Mar, i les del sud de la Gllia van proclamar a Claudi Marci Pacaci.  Felip va enviar contra els rebels de Pannnia i Msia (i per frenar als gots que des de feia uns mesos assolaven la regi) al general pannoni (nascut a Budalia, prop de Sirmium) de rang senatorial C. Mesi Quint Traj Deci, emparentat per matrimoni a una antiga famlia italiana. L'any 248 els srmates van envair Dcia i com ja hem indicat a l'any segent tamb els gots van efectuar incursions a la regi del Danubi. Quan el general Deci va arribar a la zona Danubiana, les legions van abandonar a Mar, que va ser assassinat, i van proclamar Emperador per la fora a Deci.

Aquest no es va enfrontar a srmates i gots, sin que va dirigir les seves forces a Itlia, amb intenci de renunciar a la corona desprs de prendre algunes mesures urgents, per Felip, desconfiant d'ell, le va sortir a l'encontre amb tropes, que van ser derrotades per Deci a Verona ( 249), morint en la lluita Felipo i sent reconegut Deci Emperador pel Senat (no s segur si Felip II va morir a la mateixa batalla o va ser assassinat a Roma pels pretorians desprs de conixer la mort del padre). Desprs de posar fi a la rebelli de Pacaci i dictar mesures contra la secta oriental dels cristians (que aquestos anomenaren la setena persecuci i que va ser el primer edicte general ordenant la seva persecuci), va preparar una expedici al Danubi per combatre als gots ( 250- 251). El 250 Hairan o Havian II ben Odenat va succeir al seu pare en el govern de Palmira i en aquest mateix any Deci va nomenar "Cesar" al seu fill Decio II Volusi i el va enviar al Danubi. A Sria es va sublevar Jotapi, que es va proclamar Emperador, per va acabar venut i executat. El 251 la lluita contra els gots, a Msia i Trcia, va adquirir protagonisme (van ocupar diverses ciutats i van derrotar a Deci II a Beroe. El governador de Trcia, Gai Juli Prisc, es va proclamar Emperador. Deci I va partir de Roma, reunint-se amb Deci II Volusi, i desprs de derrotar Prisc, es va enfrontar als gots, aconseguint vncer-los repetidament, fins que en una ltima batalla en Abritium (Dobrudja) van trobar la mort (novembre del 251).

El governador de Msia, Gai Vibi Treboni Gal, va ser aclamat Emperador, i va associar al govern a Hostili, un altre fill de Deci I. Gao, comprenent que era difcil combatre, va comprar la pau als gots, als quals va oferir una gran quantitat d'or per la seva retirada (251). Els gots no van respectar el tractat i van tornar a envair la Mesia, per van ser rebutjats pel seu governador Marc Emili Emili, el qual va prometre als legionaris els diners que havia de lliurar-se als gots; desprs de la victria els legionaris el van aclamar com Emperador (252). A Roma mentrestant, es va desencadenar una epidmia de pesta que es va estendre a altres provncies ( 252 al 266), i va morir el cessar Hostili. Gal va associar llavors al seu propi fill Volusi Gal, i va preparar la lluita contra el seu rival Emili. Mentre els srmates tornaven a assolar Dcia. ( 252) i a Palmira moria Havian II i se succea el seu germ Odenat II, casat amb Zenbia. A l'any 253 Gal va enviar contra Emili al general i senador Publi Aureli Licini Valeri, per les tropes van aclamar a aquest com emperador (Valeri I). Gal i el seu fill Volusi van acudir a sotmetre als rebels personalment, per les seves tropes es van passar a Emili, i Gal i Volusi van morir a mans dels soldats a Terni (febrer del 254). 

Emili va quedar com a nic Emperador, sent reconegut pel Senat. Els alamans i francs van travessar el Rin i van penetrar en Les Gllies. Emili no va trigar a ser assassinat pels seus propis soldats a Spoleto quan es va presentar Valeri I, que va ser reconegut Emperador pel Senat, designant "Cesar" al seu fill Publio Licinio Galli.
 
Valeri va confiar poc desprs el govern de les provncies occidentals al seu fill Galli, amb el titulo d'"August" iniciant aix un fraccionament de l'Imperi que acabaria sent definitiu. Galli va rebutjar als alamans quan ja penetraven a Itlia, per el seu pare no va poder impedir les incursions dels gots que arribaren fins i tot a la costa d'sia Menor (a ms de Msia, Trcia i Macednia), ni tampoc una incursi del poble dels boranis (que van travessar en vaixells la mar Negra) que encara que va ser inicialment rebutjada van acabar ocupant Trebissonda ( 253). Galli va combatre amb fortuna i va expulsar als alamans i francs ( 254) per va haver de fer front a una nova amenaa: les incursions dels nmades a la provncia d'frica (va aconseguir derrotar-los completament desprs de sis anys de combats 254- 260). Valeri va controlar als gots i altres pobles, i va fer enfront de les incursions dels srmatas, que el 254 van dirigir els seus atacs cap a Pannnia. A partir del 255 Valeri va haver de dirigir la seva atenci a la frontera persa, doncs les posicions romanes a Armnia, Sria i Capadcia estaven amenaades pels sassnides; els gots van renovar les seves incursions. El 257 es va produir una nova onada de repressi contra la secta dels cristians (anomenada la vuitena persecuci, que va acabar ms tard per ordre del seu fill Galli quan aquest va arribar a Emperador) i el mateix any es va produir el fams incident d'Antioquia de l'Orontes, ciutat ocupada pels perses, quan part de la poblaci estava al teatre, adonant-se de la conquista quan ja els perses havien pres la ciutat. 

El 258 el governador de les Gllies, Marc Casi Latini Pstum, es va sublevar i les legions le van proclamar Emperador a Trveris, mentre les legions de Pannnia proclamaven a Decim Leli Ingenu (o Inganul). Pstum es va apoderar de la Tarraconense (cap al 259) i altres provncies, governant fins al 267, i en aquest any le va succeir el seu fill Victor, del que no se sap si tamb va dominar la Tarraconense.

Mentre Valeri va combatre durament amb els perses ( 258, 259, 260) fins que va ser capturat "mes enll de Carrhae i d'Edesa" morint en el captiveri sense que se spiga ni quan ni com; al costat de l'Emperador van ser capturats el prefecte del pretori, diversos senadors i oficials de la legi, a tots els quals els perses (segons la seva prpia versi) van deportar a Prsia; es creu que Valeri va ser objecte de tota classe d'humiliacions i va morir cap al 269, per la versi que ho assegura s poc fiable; desprs d'aix van ser devastades i ocupades total o parcialment Sria, Cilcia i Capadcia. Els gots simultniament havien renovat les seves incursions cada vegada ms audaos i devastadores (el 259 van arribar fins a Atenes), i els srmates continuava igualment els seus atacs a Pannnia.

Galli al Occident va haver d'abandonar les regions renanes, el govern de les quals va confiar al seu germ Salon, qui va intentar sotmetre a Pstum ( 259), i aprofitant aquestes lluites els alamans i francs van tornar a penetrar en les Gllies (es creu que els francs van entrar com mercenaris de Pstum encara que desprs van actuar pel seu compte) i els primers es van apoderar de Nrica i Rcia. Pstum es va apoderar del quarter general de Salon a Colnia sent capturat i executat el propi Salon. Llavors Pstum va poder estendre la seva autoritat a la Tarraconense, al nord d'Itlia i a Britnia. El 260 els alamans es van apoderar de Helvcia o Rcia, i els quades del nord de Pannnia, el governador de la qual, Ingenu, s'havia proclamat Emperador.

Desprs de la desaparici de Valeriano l'anarquia ms completa regnava a l'Imperi: Galli (un dels Emperadors ms civilitzats de l'poca, que va protegir al filsof Plot i probablement a altres representants de la cultura,; va escriure versos en grec i llat; i es va sentir atret per la cultura grega arribant a ser arcont d'Atenes i iniciar-se en els misteris d'Eleusis) es va proclamar Emperador nic, per altres le disputaven el poder, especialment Pstum i Ingenu, per tamb Luci Pis (que es va proclamar Emperador a Tesslia), Valeri Valent (proclamat a Acaia), el General Fulvi Macria conegut com Macri Major i els seus fills Macri II (Macri Menor i Emeso Quiet (reconeguts a Egipte), el daci Quint Noni Regili (aclamat a Msia Segona) i Publi Casi Regali, descendent de Avidi Casi (aclamat a Msia Primera i que va associar al tron a la seva mare). Tamb s'esmenta a un tal Saturn, assassinat desprs pels soldats que el van elegir, al intentar imposar una disciplina rgida. 

Els perses estaven assolant Cilcia, Sria i Capadcia. Valent va aconseguir derrotar Pis (que abans de proclamar-se Emperador havia estat partidari de Macri i enviat per aquest contra Valent, llavors fins i tot partidari de Galli) per va ser assassinat a les sis setmanes pels seus propis soldats. Ingenu va ser derrotat per Galli i es va sucidar. Regali es va sostenir en Msia fins que es va sotmetre el 263. Regili va morir en combat tamb el 263. Macri Major es va traslladar a Illria per combatre a Galli, per tamb va ser derrotat per aquest i es va sucidar ( 261), morint tamb el seu fill Macri II; va quedar nicament Emeso Quiet com Emperador a Orient, per venuts els seus partidaris (entre ells el General Calixt) amb l'ajuda de Odenat II de Palmira, Quiet va haver de refugiar-se a la ciutat de Palmira, governada per l'esmentat Odenat II i la seva dona Zenobia, on va ser executat per ordre del seu governant. Odenat II, va aconseguir rebutjar als perses ( 262), apoderant-se dels territoris abandonats per ells (Sria i Mesopotmia). El prefecte d'Alexandria, Mussi Emili, es va proclamar Emperador ( 262) per va ser derrotat pel General Teodot, addicte a Galli. A frica es va rebellar Gai Titus Corneli Cels que tamb va prendre el ttol real, per els habitants d'una ciutat addicta a Galli es van sublevar i Cels va morir en la lluita ( 262). Galli, hbil poltic, va associar al tron a Odenat II, i le va concedir el govern d'Orient. En aquests anys els francs van penetrar a la Gllia i la Tarraconense, i els gots, hruls i srmates van continuar les seves devastacions. 

Mentrestant Pstum, governant de la Tarraconense, va associar (265) al govern als seus dos fills Victor I i Pstum II. Cap al 266 Odenat II de Palmira, desprs de vncer repetidament als perses, dominava  Sria, Mesopotmia, Cilcia, Arbia, Capadcia i part d'Armnia. Un pirata de Cilcia, Trebeli, es va proclamar tamb Emperador ( 266). El mateix any es va produir un atac martim dels gots a la costa gala, rebutjat per Pstum. Les forces que van combatre als gots, reunides a Magncia, es van rebellar i van aclamar Emperador al General Ulpi Corneli Loli o Leli, per Pstum el va assetjar (266). El 267 les forces de Pstum, que assetjaven Magncia, i que havien venut als germnics, van prendre la ciutat, per Pstum no va permetre el seu saqueig i llavors els soldats el van assassinar al costat del seu fill Pstum II, i tamb a Leli, i van proclamar Emperador a l'altre fill Victor, qui va associar al govern a la seva mare Victorina. El General daci Aureol es va sublevar a Itlia i tamb es va proclamar Emperador ( 267) mentre el general Causisol, lleial a Galli, derrotava i donava mort al pirata isuric Gai Anni Trebeli. 

El 267 els hruls van partir amb naus des de Crimea i van assolar Grcia arribant fins a Atenes, Corint i Esparta. En aquest mateix any va ser assassinat Odenat II pel seu cos Maeonias i el va succeir el seu fill Atenodor (Uahballat) sota regncia de la seva mare Bat Zabbai (Zenobia), qui mesos desprs es va independitzar de Roma ( 268). Aquest mateix any els francs van tornar a assolar Les Gallies i la Tarraconense i potser altres provncies d'Hispnia, per Victor va aconseguir controlar-los. Per els gots van travessar el Danubi i van ocupar Macednia, Grcia i les illes incloent Xipre i Rodes, i la costa d'sia Menor, mentre un altre grup de gots va envair Mesia cap a Macednia, amb intenci de tallar les comunicacions entre Occident i Orient. 

Una conspiraci de generals va provocar que Galli fora assassinat poc desprs per un dels seus soldats, quan intentava sotmetre a Aureol i va pujar al tron imperial el principal conspirador, el general dlmata Marc Aureli Claudi, anomenat desprs "Claudi II el Gtic", comandant de cavalleria de rang eqestre, aclamat per les legions d'Illria ( 24 de Mar del 268) i reconegut pel Senat mentre les legions d'frica proclamaven a Api Claudi Censor, qui es va negar primer a acceptar, per que finalment ho va fer, per va imposar una disciplina tan rgida als seus soldats que aquests es van rebellar i li van donar mort desprs de set dies de govern, com havia ocorregut abans amb Saturn.

Claudi va sotmetre a Aureol (al qual va capturar desprs de prendre Mil, fent-ho executar), i va rebutjar una invasi dels alamans cap a Itlia ( 268) per a l'any segent va haver de permetre l'assentament dels gpids al nord de Dcia, que de fet ja estava en poder d'hordes de gots, mentre Zenobia s'apoderava d'Egipte. Per a l'any segent va aconseguir una victria decisiva sobre els gots a Naisus ( 269). Claudi va morir de pesta en Sirmium el 270, desprs d'haver aconseguit controlar els atacs germnics (si be aquest mateix any els alamans i marcomans van envair Itlia, per desprs de diverses alternatives van ser rebutjats).

El mateix any va morir Victor (que el 269 havia reprimit sagnantment una rebelli de la ciutat d'Autun, basti dels gals partidaris de Roma contraris a l'autonomisme, que va estar set mesos assetjada) i un ferrer anomenat Marc Aureli Mrius va ser proclamat Emperador, per va ser aviat assassinat succeint-lo Ttric I, governador d'Aquitnia amb el seu fill Ttric II com "Csar" (s'ignora igualment si Mrius i Ttric van governar a la Tarraconense). 

A la mort de Claudi va ser proclamat el seu germ Quintili per les legions d'Itlia, per les legions de Pannnia van aclamar al general (probablement pannoni) Domici Aureli comandant de cavalleria de rang eqestre, qui va ser reconegut pel Senat i Quintili es va sucidar desprs de 17 dies de regnat. Aureli va poder restaurar l'autoritat imperial sobre la totalitat de l'Imperi, sobretot desprs de la reconquesta parcial d'Egipte ( 271),  la victria sobre Zenobia de Palmira ( 272), la reconquesta total d'Egipte ( 273), i la submissi de Ttric I ( 274). Amb els iatungs, vndals, sueus i srmates es van concertar tractats de pau, i una victria amb els gots va permetre tamb arribar a un acord pel qual se'ls cedia gran part de la provncia de Dcia ( 270) amb el que els colons van haver de ser concentrats en les noves provncies de la Dcia Ripense i la Dcia Mediterrnia ( 271). Els alamans, juts i vndals que van envair Itlia, van ser derrotats ( 271) encara que el perill va ser tan gran que es va iniciar la construcci de grans muralles per a Roma (anomenades les muralles aurelianas), i el 272 es va prendre Palmira i part d'Egipte i es va sufocar una rebelli a Alexandria, amb un nou pretendent al capdavant. El 273 Palmira, que s'havia rebellat, va ser arrasada, Egipte totalment sotms i Ttric venut a Catalaunum, desprs de lo que es va sotmetre Britnia i part de les Gallies (Ttric, que residia a Trveris,  es va sotmetre el 274).

Aureli va ser assassinat el 275 en un complot organitzat pel llibert Mnester. En aquest any o ms probablement ja el 276, l'onada ms important de brbars germnics va penetrar a Les Gallies i la Tarraconense: estava formada per prop de mig mili de persones (guerrers, famlies, esclaus, aventurers..., en una xifra estimada de 450. 000). Valeri va obligar als curiales a buscar gent per portar les terres abandonades, o si no n'hi hagus haurien de pagar el tribut meritat per aquestes terres de la seva prpia butxaca. A la mort de Aureli l'exrcit va demanar al Senat l'elecci d'Emperador, i encara que el Senat va intentar eludir la designaci, i durant sis mesos el tron va romandre vacant, finalment el Senat va accedir a la designaci, recaient en el deg de l'rgan, l'itali Marc Claudi Tcit ( 25 de setembre del 275), que comptava 75 anys.

Marc Claudi Tcit va voler governar a l'estil de Traj, per aviat va ser assassinat per tropes sublevades (abril del 276). El seu germ uter, Marc Antonio Flori va ser proclamat per algunes legions i reconegut pel Senat, per les legions d'Orient van proclamar a Marc Aureli Probe, destacat general d'origen panoni, qui va vncer a Flori (que va ser assassinat pels soldats) i va ser reconegut pel Senat. Probe va ajustar la pau amb Prsia (277), va acabar amb els invasors germnics, dels quals en va matar a un gran nombre, i a altres molts els va establir en diversos punts ( 277- 280), entre ells als francs a les Gallies; molts germnics van ser admesos en l'exrcit; els borgonyons i vndals silinges que van envair Rcia, i els blemmies que van envair Egipte, van ser rebutjats ( 278) i aquests ltims sotmesos a l'any segent; el 279 es va renovar la pau amb Prsia i va ser sufocada una rebelli dels isauris; a l'any segent els germnics van renovar les seves incursions a les Gallies, i el general lgur Titus Ili Prcul va ser proclamat Emperador per les legions i va aconseguir rebutjar-los, per desprs es va lliurar als plaers, i els germnics van tornar a l'atac; la flota del Rin al comandament del General Quint Bons (lleial a Probe) va ser incendiada ( 280) i Bons, davant el desastre i les possibles represlies, es va fer proclamar Emperador. Probe va derrotar a Prcul que va ser executat ( 281) i Bons, derrotat al seu torn, va fugir a Colnia on es va sucidar.

L'any segent es va combatre contra els srmates i els quades, i es van reprendre les lluites amb Prsia; la rebelli dels bagaudes de la Gllia va concloure amb la derrota dels caps insurrectes Armand i Eli; per l'exercito que s'ocupava d'assecar els pantans de Sirmium, lloc d'origen de Probe, es va amotinar i Probe va ser assassinat. El prefecte del pretori, Marc Aurelio Car va ascendir al tron, i va designar Csars als seus fills Car i Numeri, vencent la resistncia d'un rival a la regi de Verona.

A l'any segent ( 283) Car va organitzar una expedici contra Prsia, els inicis de la qual van ser victoriosos, per la mort de l'Emperador (una profecia havia predit la mort de qui travesss el Tigris) va truncar l'ofensiva. Numeri, que es trobava amb les tropes, va ordenar el retorn, mentre el seu germ Car feia front a una nova incursi dels Alamans. Durant el retorn de les tropes ( 284) Numeri (que acabava d'ajustar una pau amb Prsia desavantatjosa per a Roma) va emmalaltir i es va tancar en la seva tenda sota cura del seu sogre Arri Aper, Prefecte del Pretorio, i al cap d'uns dies se'l va trobar cadver ( 12 de setembre del 284). Es va obrir una investigaci i un tribunal de generals va elegir emperador al cap de la gurdia pretoriana Valeri Aureli Diocles, anomenat Diocleci ( 17 de setembre del 284), d'origen dlmata, qui va declarar a Aper culpable de la mort de Numeri (Diocleci el va fer matar). Car es va disposar a sotmetre's al nou Emperador, mentre les legions de Pannia llanaven la proclamaci del seu governador Juli (III). Car va vncer a Juli, que va morir ( 284) i va marxar contra Diocleci al qual va vncer a Margus (Msia Superior), per va ser assassinat per un trib de les seves prpies tropes a causa d'una disputa personal referida a la dona del trib. Llavors Diocleci va ser reconegut com Emperador nic, associant al govern (amb el titulo d'August i el govern d'Occident), al seu amic el General Maximi.

Vegeu tamb Crisi del segle III 

 Bagadia, pesta i bandidatge .

A la segona meitat del segle III les tropes i els funcionaris es van convertir en una crrega molt pesada (de fet insuportable) per a la poblaci, i els pagesos de la Gllia es van sublevar donant origen al moviment anomenat Bagadia (o dels Bagaudes). El bandidatge es va desenvolupar consegentment i va obligar a adscriure a molts soldats a llocs de gurdia dispersos.

En determinats moments del Segle II alguna pesta va arribar al territori de l'Imperi (desprs de la campanya de Prtia el 166), per al segle III es van patir diverses pestes mortferes ((252, 260, 270...), que van causar un descens de la poblaci apreciable, i que va ser un dels factors principals que van causar l'abandonament de terres frtils (el perode entre el 252 i el 266 va ser prcticament un perode de pesta). Destaquem que, segons el bisbe d'Alexandria, Dions (+ 264), els cristians cuidaven als seus malalts durant la pesta (la del 260), mentre els pagans abandonaven als seus, que si b s un testimoni interessat, t aspectes de credibilitat.

La falta de terres i persones provocava la incapacitat per mantenir un gran exrcit en peu de guerra. La desaparici del petit pagesia anava lligada sovint a una extensi de la gran propietat, doncs els propietaris majors s'ocupaven de les prestacions a les quals els petits pagesos no podien fer front, i a canvi aquests els lliuraven les seves terres a baix preu (i probablement continuaven ocupant-les com usufructuaris) havent de servir al gran propietari (en general les exigncies i drets d'aquest van ser augmentant progressivament i es va arribar a usar als colons i probablement tamb als usufructuaris com reclutes). Els colons (coloni) eren homes lliures que tenien arrendada una part de la terra a un gran propietari, havent de pagar per l'arrendament una part determinada de la producci i prestacions de treball (corvatae).

Un altre factor que va contribuir que s'abandonessin moltes terres frtils va ser la inseguretat causada per les invasions i el bandidatge. Aquestes terres sovint s'havien tornat poc rendibles davant la dificultat de vendre la mercaderia (calia treballar per lliurar la collita a l'Estat), i va caldre posar remei, obligant-se a les ciutats a trobar ocupants cultivadores de les terres abandonades. El procs va afectar sobretot als petits pagesos: arrunats pels escassos beneficis i els alts impostos, o perdia les seves terres pels deutes, o les abandonava i buscava en un altre lloc la seva subsistncia, a vegades com bandit. Quan la pesta s'acarnissava en la famlia, els supervivents casi b no tenien una altra opci que vendre o passar al servei d'un gran o mitj propietari (els petits propietaris portaven ells mateixos la seva hisenda i era essencial el que la famlia fora lo prou mplia, i quedaven sense mitjans desprs d'una pesta que liquidava part de la famlia). Si tots morien les terres s'abandonaven. Per explotar aquestes terres es recorria evidentment als majors propietaris, els qui les deixaven en mans de pagesos sense terra o artesans sense treball, que quedaven convertits gaireb en esclaus, depenent en tot de l'amo, el qual es feia crrec de les obligacions (munera) degudes per la terra.

La sort dels esclaus havia anat empitjorant progressivament, i normalment vivien encadenats, i se'ls tancava en calabossos. La seva productivitat era baixa, i es recorria al seu increment numric. Aquests esclaus tractaven sens dubte d'escapar, i potser una part ho va aconseguir aprofitant assalts dels bandits o saquejos dels brbars. Es va passar d'un continu increment d'aquesta m d'obra barata a un progressiu descens, el que va repercutir tamb en el menor producci de les grans hisendes, compensada noms parcialment pels productes de les noves terres que s'agregaven, i per la major productivitat dels colons.

Desprs del 235 aproximadament no es van construir ms edificis pblics. Aix sembla lgic en una situaci inestable, i on altres prioritats absorbien els recursos. Per tampoc es van construir ms cases particulars, el que dna una idea de l'empobriment patit i de la inseguretat regnant. La categoria social dels terratinents de la ciutat (anomenats curials, encara que no necessriament ho eren) va disminuir a favor dels terratinents de fora de les ciutats (anomenats senadors).

Artsticament els gustos indgenes van fer fallida el predomini de la burgesia educada en la tradici clssica, cosa afavorida pels quebrantaments econmics i la interrupci del comer, que limitava el mercat a una regi concreta. Molts productes que abans s'importaven havien de ser adquirits ara al mercat local, el qual, d'aquesta manera, imposava les seves formes. D'altra banda els mercats locals solien tenir preus avantatjosos en relaci amb els importats, i encara que a vegades no podien competir en qualitat o bellesa amb certes produccions, eren els nics assequibles.

La mort (causada per les guerres, les invasions, les epidmies, el bandidatge) de nombrosos artesans, va fer trontollar l'industria romana. A ms, davant l'aclaparament dels impostos, la carestia i l'escassetat de compradors, molts artesans abandonaven les seves feines per unir-se a bandes o convertir-se en colons dels grans propietaris.

El teatre, els Jocs, els esports, els espectacles, van desaparixer de la vida ciutadana. Fins i tot algunes mines es van tancar a falta de m d'obra (els esclaus fugien) o perqu estaven en zones devastades per les invasions.

 Diocleci .

Amb l'elecci del general Valeri Aureli Diocleci per governar l'Imperi ( 284) aquest va semblar recuperar-se (de fet la recuperaci ja s'havia iniciat els ltims anys).
Diocleci havia nascut a Dioclea (Dalmcia) cap al 240, fill d'un escriv, i nt d'un llibert (fins i tot s'ha especulat que el propi Diocleci era el llibert d'un senador), qui es va allistar jove en l'exrcit, i va efectuar una brillant carrera militar, ostentant els crrecs de governador de Msia, cnsol suffectus i cap de l'escorta imperial.
Es creu que sent un simple soldat, una sacerdotessa le va profetitzar que seria Emperador quan mats a un senglar (en llat Aper), i durant la seva vida aprofitava qualsevol ocasi per caar a aquests animals i donar-los mort. No obstant aix, quan va donar mort a Arri Aper es va adonar que es tractava d'aquest a qui es referia la profecia, i per aix va matar a Aper de prpia m.

Venut probablement per Car, l'assassinat d'aquest el va permetre ser reconegut unnimement. Diocleci no va expropiar ni va desterrar als seus rivals.

A la propaganda oficial que saluda l'accs a un nou Emperador, Diocleci fou anomenat Parens Aurei saeculi (Pare d'una nova edat d'or), i encara que aquest ttol no tenia valor (els Emperadors anteriors van usar freqentment lemes al3lusius a la pau, la prosperitat, la felicitat, l'abundncia, etc...) en aquesta ocasi es va assemblar ms a la realitat (es va obrir una nova poca, no una edat d'or per si una restauraci, si b tamb es van posar les bases per a la destrucci social que van donar pas a l'Edat Mitjana. El nou Emperador va confiar el govern d'Occident al General Maximi amb el titulo de "Csar" ( 1 de Mar del 285) i en aquesta ocasi va prendre el ttol de Jovi, mentre Maximi va prendre el d' Hercul.

Maximi va sufocar la rebelli dels bagaudes de les Gllies (285) i el 286 va ser proclamat "August" i desprs ( 293) va associar al govern, com "Csar" al General Constanci I Clor, si b la Tarraconense va quedar inclosa a la zona de govern directe de Maximi (Diocleci va prendre com Csar a Galeri). 

Vegeu: Reformes de Diocleci;

 Successors de Diocleci .

Diocleci, que ja havia pres el ttol de Dominus (acabant amb la ficci d'un exercici de l'Imperi com delegaci del poble), va abdicar el 305 al costat de Maximi (dia 1 de Maig) i van passar a ser "Augusts" Galeri i Constanci I Clor, els qui van designar respectivament com a "Csar" a Maxim Daia i a Flavi Valeri Sever (Sever II).

Constanci Clor va morir el 306 i els soldats van aclamar "August" al seu fill Constant (Constant el Gran) (25 de juliol del 306) per a Itlia (i frica) va ser reconegut Maxenci, fill de Maximi (que penedit de la seva abdicaci va ser cridat pel seu fill i va tornar a exercir com August), ignorant-se els drets del Csar Flavi Valeri Sever. Galeri va reconixer a Constant i a Sever com Augusts, i es va pronunciar contra Maxenci. Per Sever va fracassar davant Maxenci, i el mateix le va passar a Galeri. 

Sever va abdicar a favor de Lici Licini I. Maxim Daia i Licini es van proclamar "Augusts" i aix i va arribar a haver sis Augusts: Galeri, Maxim Daia, Licini, Constant, Maximi i Maxenci. Maximi (sogre de Constant) va ser empresonat sobtadament pel seu gendre ( 308) que desprs el va fer matar ( 310). Galeri, Licini i Constant van promulgar l'edicte de tolerncia de totes les religions ( 311 el primer i 313 els altres). Galeri va morir poc desprs de promulgar el seu edicte. Maxencio va ser eliminat el 312 i Maxim Daia el 313, ocupant el seu lloc Licini, qui desprs entr en lluita amb Constant qui el va vncer repetidament, ajustant-se la pau ( 314) d'acord amb un repartiment de l'Imperi molt favorable per a Constant, i renunciant Licini (que mancava de fills) a nomenar successor. El 319, desprs que Licini va tenir un fill anomenat Luci vers el 415, es van reprendre les querelles i va esclatar la guerra el 323. Finalment Constant va vncer a Licini, que va capitular ( 18 de setembre del 324) sent desprs executat (325), i el vencedor va quedar com a nic Emperador, amb el seu fill |Crisp que ja ostentava el ttol de "Csar". 

Vegeu: El cristianisme a l'Imperi Rom;

Crisp va morir posteriorment executat, aix com tamb el seu nebot Luci. El 335 Constant va repartir l'Imperi entre els seus tres fills Constanci II, Constant II  i Constant (amb el ttol d'"Augusts") i un nebot, Dalmaci, (amb el ttol de "Csar), corresponent la Tarraconense al fill gran Constant II. 

L'Emperador Constant I, conegut com "el gran", va morir dos anys desprs ( 22 de maig del 337) i els drets del nebot Dalmaci (i el seu germ Anibali), i altres membres de la famlia imperial, van ser aviat suprimits amb el seu assassinat pels soldats, sent reconeguts nicament els tres fills de Constant. Tots els familiars de Constant (incls el seu germ Juli Constanci i els seus nebots Dalmaci i Anibali i altres membres de la famlia imperial llevat de dos nens anomenats Gal i Juli, fills de Juli Constanci i de Basilina, i una nena, germana d'ambds, que es va casar amb Constanci II, van resultar morts per la soldadesca.

L'any 340 va morir Constant II i els seus territoris van passar a Constanci, que va acabar com a nic Emperador ( 353). El 355 va nomenar a un cos anomenat Juli com "Csar" i le va cedir el govern d'Occident amb la Tarraconense. Juli l'Apstata es va rebellar i a la mort de Constanci va quedar com a nic Emperador, per va morir el 363 i el va substituir el General Jovi, mort poc desprs ( 364), accedint al tron el General Valentini I, que va associar al seu germ Valente, al qual va cedir l'Orient.

Mort Valentini ( 375) el van succeir els seus fills Graci i Valentini II. Graci va nomenar el 19 de gener del 379 al General Teodosi amb el ttol d'"August". La  Tarraconense va quedar en mans de Graci, que va ser assassinat el 25 d'agost del 383 desprs de la rebelli de Magne Clement Mxim a Britnia. Teodosi va reconixer a Magne Mxim, i Valentini II (pel qual governava com regent la seva mare Justina) va romandre neutral. 

Magne Mxim va expulsar poc desprs a Valentini II ( 386) i es va apoderar d'Itlia, per Teodosi el va atacar, el va derrotar i el va executar ( 388), restablint com Emperador d'Occident a Valentini II, que comptava 17 anys (la seva mare ja havia mort), encara que el govern de facto va correspondre a Teodosi, qui pensava exercir-lo a travs del general Arbogast.

El 392 el general Arbogast va ser destitut i es va rebellar assassinant a Valentini II ( 15 de maig del 392) i va collocar en el tron d'Occident a un noble rom pag anomenat Eugeni. Per una vegada ms Teodosi va atacar i va vncer ( 5 i 6 de setembre del 394), sucidant-se Arbogasto i sent executat Eugeni. Teodosi va morir poc desprs ( 17 de gener del 395) i va deixar Occident al seu fill Honori, que noms tenia 11 anys d'edat, confiant la seva custdia al Magister Militum Estilic, un vndal romanitzat que gaudia de gran prestigi a l'exrcit per les seves brillants dots militars. Estilic va caure assassinat vctima d'una intriga palatina ( 23 d'agost del 408) i probablement a la mateixa poca es va sotmetre la Tarraconense a Constant III, proclamat Emperador a la Gllia.

Vegeu : La societat romana del segle IV;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82618" title="Real Time Control Protocol" nonfiltered="2775" processed="2769" dbindex="32943">

El protocol RTCP (o RTP Control Protocol) s un protocol germ del RTP i est definit a RFC 3550.

RTCP proporciona informaci de control que est associat amb un flux de dades per a una aplicaci multimdia (flux RTP). Treballa juntament amb RTP en el transport i empaquetat de dades multimdia, per no transporta cap dada per si mateix. S'usa habitualment per transmetre paquets de control als participants d'una sessi multimdia d'streaming. La funci principal del RTCP s informar de la qualitat de servei proporcionada pel RTP.

Aquest protocol recull estadstiques de la connexi i tamb informaci com ara bytes enviats, paquets enviats, paquets perduts o jitter entre d'altres. Una aplicaci pot usar aquesta informaci per incrementar la qualitat de servei, ja sigui limitant el flux o usant un codec de compressi ms baixa. En resum. RTCP s'usa per informar de la QoS.

RTCP per si mateix no ofereix cap mena d'encriptaci de flux o d'autenticaci. Per a tals propsits es pot usar SRTCP.

Funcions de RTCP.
Informaci del desenvolupament d'una aplicaci.
Aquesta funci s molt til per a aplicacions de velocitat adaptativa. Un exemple de la seva utilitat seria reduir la congesti mitjanant l's d'un esquema de compressi ms agressiu o enviar un stream de ms alta qualitat quan hi ha poca congesti. Tamb pot resultar til per a diagnosticar problemes de xarxa.

Correlacionar i sincronitzar diferents media streams provinents de l'emissor.

Aqu s molt important establir la diferncia entre l'identificador de font de sincronitzaci de RTP, l'SSRC i el CNAME del RTCP. Per exemple, un stream d'udio i vdeo provinents del mateix emissor utilitzen diferents SSRC, ja que en el cas contrari es podrien donar collisions d'identificadors SSRC. Per a solucionar aquest problema, RTCP utilitza el concepte de nom cannic (CNAME) que s'assigna a l'emissor. Aquest CNAME s associat a diversos valors SSRC. Aix es garantitza que streams que no tenen el mateix ssrc es puguin sincronitzar i ordenar correctament.

Transferir la identitat d'un emissor.
Es transmet en el paquet de descripci de la font explicat ms endavant en l'apartat Tipus de paquets

Tipus de paquets.

RTCP defineix diversos tipus de paquets que inclouen:

- Informes d'emissor: Permeten a l'emissor actiu en una sessi informar sobre estadstiques de recepci i transmissi.
- Informes de receptor: Els utilitzen els receptors que no sn emissors per a enviar estadstiques sobre la recepci.
- Descripci de la font: Porta els CNAMEs i altres dades que descriuen la informaci dels emissors.
- Paquets de control especfics de l'aplicaci.

Diversos paquets RTCP poden ser enviats en un mateix missatge UDP.

A continuaci explicarem la importncia de l'existncia d'aquests paquets.

En transmissions multicast la informaci de control pot consumir un ample de banda considerable. Per a fer-se crrec d'aquest problema RTCP ha establert un mecanisme per a reduir la transmissi d'informaci de control a mesura que ingressen ms usuaris, que consisteix en limitar la quantitat de trnsit de RTCP en un petit percentatge de trfic de dades en RTP. Aquest mecanisme tamb assigna ms ample de banda RTCP als emissors actius.

Un cop un participant sap quant ample de banda pot consumir amb el trnsit de RTCP l'aplicaci comena a enviar informes peridics de la tassa adequada. Els informes d'emissor i de receptor contenen informaci sobre les dades rebudes de totes les fonts en el perode d'informes ms recent. El que les diferncia s que els informes d'emissor inclouen informaci extra sobre l'emissor.

Tant els informes d'emissor (sender reports) com els de receptor (receiver reports) contenen un bloc de dades per font que ha estat escoltada des de l'ltim informe. Cada bloc cont les segents estadstiques per a la font determinada:

  El seu SSRC;
  La fracci de paquets de dades de la font que s'han perdut des que l'ultim informe va ser enviat.
  Nmero total de paquets perduts amb origen en aquesta font des de la primera vegada que va ser escoltada.
  El nmero de seqncia ms alt rebut des d'aquesta font;
  Jitter;
  ltim timestamp (cont l'hora del dia en qu l'informe va ser generat) rebut a travs de RTCP des de la font.
  Retard des de l'ltim informe d'emissor rebut a travs de RTCP per a la font.

Els receptors poden deduir moltes coses a partir d'aquestes informacions sobre l'estat de la sessi. Per exemple, poden veure si altres receptors estan obtenint millor qualitat d'un altre emissor que la de qu ells disposen. Aix pot ser un indici per a reservar recursos el smptoma d'un problema a la xarxa que ha de ser ats.

Paquet de descripci de la font

Aquest paquet cont com a mnim el SSRC i el CNAME de l'emissor. El nom cannic s derivat, de tal manera que totes les aplicacions que generen media streams que requereixin ser sincronitzades, escolliran el mateix CNAME encara que puguin escollir diferents SSRC. Aix permet al receptor identificar el media stream que ve del mateix emissor.

Es poden incloure altres dades en aquest paquet, com ara el nom real de l'usuari i el seu e-mail. Aquests sn utilitzats a la interfcie de l'usuari per a permetre identificar les persones.

Capalera RTCP.

Capalera MAC - Capalera IP - Capalera UDP - Capalera RTCP - Dades

Capalera RTCP 

Versi:
2 bits
Indica la versi RTP, que s la mateixa als paquets RTCP que als RTP

Padding:
1 bit
Si est activat vol dir que el paquet cont alguns bits de padding al final que no formen part de la informaci de control. L'ltim byte del padding indica quants bytes de padding s'han d'ignorar.

Count:
5 bits
Indica el nombre de blocs d'informes de receptor continguts en aquest paquet

Type:
8 bits
Indica el tipus de paquet RTCP

Length:
16 bits
Indica la llargada del paquet RTCP




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82621" title="Media Gateway Control Protocol" nonfiltered="2776" processed="2770" dbindex="32944">
El protocol MGCP (o Media Gateway Control Protocol) s usa per a sistemes de VoIP. Tot i que no s un estndard, el protocol MGCP est definit a l IETF com a RFC 3435.

MGCP s un protocol intern usat com a un sistema distribut que es veu en el mn exterior com un sol gateway VoIP. Aquest sistema est composat d un Agent de Trucada, un Media Gateway (MG) encarregat de realitzar la conversi de senyals entre circuits i paquets i un gateway de senyalitzaci o Signaling Gateway (SG) quan es connecta a la xarxa telefnica bsica.

El protocol estndard de l IETF que realitza les mateixes funcions que el MGCP (tot i que no tant exts com aquest) s el Megaco, definit a RFC 3015.

MGCP s un protocol client-servidor, usat pels provedors de telefonia per tal de tenir un major control sobre subscriptors, a diferncia del protocol SIP o del H.323 que sn protocols port a port. Tot i aix, MGCP i SIP poden combinar-se en alguns casos.


 Implementacions .
 Vovida MGCP;
 OpenMGCP;

Vegeu tamb.
Radvision Ltd. popular MGCP protocol stack vendor;
MGCP Information Site This site provides information related to MGCP;
SIP;

 RFCs .
 RFC 3435 - Media Gateway Control Protocol (MGCP) Versi 1.0;
 RFC 3660 - Basic Media Gateway Control Protocol (MGCP) Packages;
 RFC 3661 - Media Gateway Control Protocol (MGCP) Return Code Usage;
 RFC 3064 - MGCP CAS Packages;
 RFC 3149 - MGCP Business Phone Packages;
 RFC 3515 - SIP Refer Method;
 RFC 3991 - Media Gateway Control Protocol (MGCP) Redirect and Reset Package;
 RFC 3992 - Media Gateway Control Protocol (MGCP) Lockstep State Reporting Mechanism;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82624" title="Reformes de Diocleci" nonfiltered="2777" processed="2771" dbindex="32945">
Les reformes de Diocleci en l'establiment del Dominat (de Dominus = senyor) va ser un pas molt important per sostreure a la corona de la voluntat de les legions. El tron es concedia no tant per la fora de les armes com per voluntat divina (Diocleci va prendre el ttol de Jovi s a dir fill de Jpiter). El Senat va ser privat del dret de designar als Emperadors i va quedar com una instituci consultiva, si b els senadors, com classe social, van mantenir el seu prestigi. 

L'Emperador es va revestir dels hbits propis de les monarquies orientals, singularment la persa. La diadema amb perles incrustades, mantell d'or i prpura amb pedreria, ceptre i globus, i encens. Es van fer habituals les genuflexions dels sbdits i el recolliment en les audincies i cerimnies oficials, mantingut rigorosament per un cos especial anomenats els silentarii, tot la qual cosa contribua a fer patent l'elevada majestat de l'Emperador. Els ciutadans van passar a ser mers sbdits, que ja no mantenien les seves llibertats poltiques, i que van perdre a ms la seva llibertat social i econmica, sempre per assegurar la supervivncia de l'Imperi.

Les invasions i la situaci d'Imperi van obligar a una reorganitzaci administrativa en temps de Diocleci. Es van crear les Prefectures (territoris amb certes vinculacions, que abraaven moltes provncies) i les dicesis (agrupacions de Provncies), i el nombre de provncies va ser augmentat (la Tarraconense va ser reduda i es cre la provncia de Galcia, que abraava l'actual Galcia, Astries i Lle o la part de Castella la Vella al nord del riu Duero). La Prefectura era governada pel Prefecte del Pretori i la Dicesi pel Vicari mentre les provncies van seguir en mans de procnsols o llegats, anomenats tamb Praesides, als quals es va designar un auxiliar per a les funcions militars amb el ttol de "Dux". La desaparici de provncies senatorials (redudes a sia i frica) va fer disminuir fins i tot ms el poder del Senat, convertit en rgan consultiu no vinculant. En algunes provncies hi podia haver diversos Duces per un sol Praeses. El nombre de provncies va arribar el 297 a noranta-sis, quan el 284 eren cinquanta-set. Ms tard fins i tot van augmentar ms (fins a cent-vint a principis del Segle IV).

Vegeu: Divisi de l'imperi rom;

La reorganitzaci administrativa comportava un aparell burocrtic subordinat a l'Emperador, encarregat d'imposar la seva voluntat en qualsevol rac de l'Imperi. El centralisme es va fer norma, i es va produir una unificaci en tot l'Imperi (sent una caracterstica de l'uniformisme la supressi virtual de les diferncies entre provncies senatorials o pbliques i Imperials). Per l'administraci era complexa, i amb ella va venir la burocratitzaci, i sovint la paralizacin de la vida de l'Imperi.

En primer lloc, per atendre a les noves necessitats administratives, va sorgir un cos de funcionaris, formats d'acord amb un pla d'estudis jurdics i terics, estructurats d'acord amb una escala jerrquica rigurosa. Aix els funcionaris que van ocupar els seus llocs tenien una conscincia rigurosa del seu crrec, i sovint exageradament jerrquica. La complexitat, l'estructura jerrquica i els llargs tramitis van entorpir en gran mesura l'activitat normal de l'Imperi. Aquests funcionaris tenien els seus ttols segons el rang: vir perfectissimus, clarissimus, spectabilis e illustris. Alguns crrecs comportaven l'accs a una classe similar a la senatorial, altres a la curial, i en general a la classe dels Honestiores. El rang ms elevat era el de Patricius, ttol merament honorfic, molt diferent dels antics patricis, i que no corresponia a cap funci predeterminada. Les tasques dels funcionaris estaven perfectament determinades, amb una forta distinci entre les funcions civils i les militars. Els que arribaven als ttols ms elevats, generalment grans propietaris (o que desprs arribaven a ser-ho), van anar adquirint diversos privilegis, i entre ells el de qu quedaven eximits de pertnyer a la Cria.

Un prefecte pretori tenia al seu crrec a uns sis-cents funcionaris, i el prefecte substitut manava sobre uns tres-cents. L'existncia de tants funcionaris era deguda en primer lloc a les tasques de control de la recaptaci. En segon lloc a un control que els funcionaris exercien entre ells mateixos, recprocament.

Perqu el sistema funcions es van crear els Magistri officii, civils i militars, amb funcions de secretaris del que es podria anomenar ministeris en l'aspecte civil, i com caps militars, en l'aspecte militar, els quals havien de ratificar les ordres dels funcionaris o oficials en els temes especfics.

La desconfiana creada entre funcionaris port a l'establiment progressiu d'una policia secreta, els agents in rebus, que s'ocupaven inicialment de les funcions normals de correspondncia governamental i de policia (aquests funcionaris portaven llistes de totes les persones que poguessin ser hostils a l'Imperi, des dels enemics poltics fins als cristians), per avanar desprs en una funci de control de l'opini pblica. L'Estat va establir la censura de la correspondncia, i va augmentar el nombre d'espies i delators, sota acusaci dels quals van caure molts notables, iniciant-se aviat una poca de temor sobretot entre les classes altes. Diocleci va establir, segons es creu, el crim de laesae majestatis, encara que no se sap fins que punt va ser utilitzat.

Els quatre rams principals de l'administraci (central, imperial, provincial i militar) van ser reestructurats.

L'administraci central, basada a la residncia imperial, constitua el nucli dirigent de la poltica general. Desprs del propi Emperador estava el Magister Officiorum, encarregat dels crrecs cortesans, l'administraci central, les relacions exteriors, la policia secreta i la gurdia imperial muntada (scholae palatinae). Desprs d'aquest crrec se situava el qaestor, amb funcions judicials i d'Estat, pel qual havien de passar totes les supliques a l'Emperador. Hi havia dos encarregats de finances: un, encarregat de l'antic fiscus, tenia el control dels ingressos privats de l'Emperador (menges rerum privatarum) i un altre encarregat de l'antic Aerarium, tenia el control de les finances pbliques (menges sacrarum largitionum). A les ordres d'aquests dos funcionaris treballaven diversos empleats de l'administraci central, distributs en diverses seccions o negociats (scrinia). El Consell Imperial (sacrum consistorium) estava format pels citats crrecs, alguns alts dignataris, oficials i juristes. Les sessions del Sacrum consistorium es denominaven silentium i preparaven les principals decisions de carcter poltic o administratiu.

Enfront d'aquests crrecs centrals s'alaven els crrecs regionals: els quatre prefectes (Praefecti praetorio), que governaven les seves prefectures i, en les seves respectives rees de govern, tenien el control del reclutament per a l'exrcit. Desprs dels prefectes estaven els vicarius (que governaven les dicesis, primer dotze i desprs diset), i desprs d'aquests se situaven els governadors provincials (consularis, proconsularis, correctores o praeses). Els governadors provincials havien perdut les seves competncies militars, que eren exercides en cada provncia pel Dux, comandant de l'exrcit (de tot aquest sistema van ser excloses Roma i segurament Nicomdia i ms tard sens dubte Bizanci o Constantinoble, administrades pels Praefecti urbi de rang senatorial i sota dependncia directa de vicarius imperials).

La instituci de Comitatus va quedar formalitzada. Diocleci va organitzar una gurdia personal (parallela als Pretorians) anomenada Militis Palatini o Militis Comitatenses.

L'exercito va ser augmentat en nmero, passant de tres-cents cinquanta mil homes a prop de cinc-cents mil, i el nombre d'oficials augmentat proporcionalment i encara per sobre. Cada legi disposava ara de menys soldats, per de ms tribuns. L'Emperador tenia el comandament suprem de l'exrcit. Desprs del venien els Magistri Militum presentales.

Les guarnicions frontereres tenien una estructura diferent de les legions de campanya. Les tropes de frontera van quedar formades pels anomenats limitanei o ripenses, reclutats a la zona. L'exrcit de campanya (exercitus comitatensis), format per tropes d'elit en la seva majoria mercenaris estrangers (germnics sobretot), estava constitut bsicament per tropes mbils a cavall. Mentre les legions es reduen en nombre d'efectius (a una tercera part), van augmentar les formacions auxiliars compostes de brbars. La cavalleria cuirassada, a imitaci del mateix cos persa, va ser reforada i organitzada en vexillationes i va assumir les principals tasques operatives.

Una altra reforma import, necessria per fer enfront de les despeses ocasionats per l'ampliaci de l'exrcit, va ser la renovaci del cens, amb bases noves per a les avaluacions (indictiones) peridiques (que primer van ser cada cinc anys, per desprs es van augmentar a cada quinze des del 312), basades en la qualitat del terreny, amb una nova unitat fiscal variable (jugum caput, millena, centuria...) que comprenia terres de diversa naturalesa i extensi, per que tenien el mateix valor fiscal, i produen per tant un tribut d'igual valor. L'impost a pagar en funci de les indictiones era mixt sobre la terres i les persones (capitatio - iugatio) i va substituir als impostos sobre el sl i sobre les persones. Les indicciones van servir tamb per taxar l' Annona, que  va quedar regulada com impost fix. La primera indicci es va efectuar el 297.

Lactanci en la seva obra De mortibus persecotorum descriu vvidamente com els funcionaris encarregats de les indiccions i els encarregats de la recaptaci apareixien per tot arreu i procedien als mesuraments i avaluacions de les terres (mesurant-se les superfcies cultivades respectivament per cada producte), i a comptar als animals i persones. Els informes calculaven detalladament la capacitat econmica de les unitats fiscals, encara que sovint no tenien en compte la estructura social local, amb el que en diversos punts el sistema es va fer molt dur per a la poblaci, per era un sistema ms equitatiu que l'anterior, i va ser la base de la recaptaci durant segles. La corrupci, sempre present en el funcionariat, va provocar desajustos en el sistema, agreujats per l'increment de les crregues que comportava la ampliaci del nombre de funcionaris.

El procediment de cobrament va quedar regulat. La suma fixada a cada circumscripci fiscal pels censors i aprovada per funcionaris imperials, era comunicada als consellers municipals (Curials) de la ciutat en la qual s'ubicava. Els curiales dividien l'import de totes la circumscripcions fiscals de la seva zona entre tots els propietaris de la seva jurisdicci (llevat d'aquells que solsament posseen un petit hort), i entre tots els arrendataris de terres pbliques que de fet eren propietaris, i cuidaven personalment de la seva recaptaci, sent responsables del lliurament de la quantitat corresponent, o si no n'hi hagus havien de satisfer-la del seu patrimoni personal, sistema que sembla haver estat en vigor des d'uns anys abans.

L'impost d'aprovisionament (Annona) es va convertir en el principal, car davant a dificultat de recaptar els tributs en or, es va optar pel sistema de pagament en espcie. Les provisions es lliuraven en les stationes de les vies principals per ser utilitzades per les tropes i els funcionaris de passada, o s'enviaven als exrcits en els carros del cursus publicus.

L' Annona es transform en un impost legalment establert, del qual estaven prefixades les quantitats a lliurar, podent pagar-se com abans en espcie. Els tributs, que abans es recaptaven bsicament en diners (menys en determinades regions molt pobres on s'usava el lliurament de productes) van passar a pagar-se bsicament en espcie. El motiu principal del canvi va ser la qualitat dolenta de la moneda (la proporci d'or o plata havia anat descendint); conseqncia d'aix va ser que l'Estat es negus a admetre la seva prpia moneda, i exigs l'impost o b en espcie o b en or. Com no havia or suficiente l'impost de provement o Annona es va convertir en el principal. Els impostos sobre herncies i manumissions van desaparixer definitivament, per es va augmentat l'impost sobre les vendes en general.

L'obligaci de les ciutats per reclutar soldats, s'havia complert sense massa problemes, i els reclutaments forosos no calien ms que en ocasions limitades. Els soldats reclutats per les ciutats eren anomanats Tirones, terme equivalent a reclutes, i quan existien problemes per trobar-los es podia collocar en el seu lloc a substituts, normalment camperols o esclaus, anomenats vicarii, o b pagar una suma que alliberava de l'obligaci d'aportar soldats. Com el reclutament es va fer difcil en les ciutats (la disminuci de la poblaci i el fet que els possibles candidats s'havien anat allistant en els anys anteriors, van ser les causes principals), es va procedir al reclutament per la fora i l'admissi de brbars va ser habitual. El pagament de la suma substitutria es va convertir de fet en un impost fix, el Aurum Tironicum (or del reclutament).

Els funcionaris al servei directe de l'Emperador (silentarii, cubicularii, eunucs, servidors, etc...) van passar a ser coordinats per un Cubicularius Major (Camarlenc Major, o Praepositus sacri cubiculi), el rang del qual era equivalent al d'un alt dignatari, i que era desenvolupat generalment per un eunuc.

El tema de la successi va ser abordat per Diocleci. Des del principi va associar al tron al seu amic Maximi i le va confiar l'Occident. Els diversos perills i problemes que van afectar a l'Imperi, va aconsellar un nou repartiment del poder ( 293), nomenant-se dos "Csar", cadascun dels quals dependria d'un "August" i en cas de morir aquest, el succeiria automticament, i designaria un nou "Csar". Els Csars estaven supeditats als seus Augusts, que els adoptaven. Un edicte va determinar la divinitat dels Emperadors que es van titular Diis geniti et Deorum creatores (fills dels dus i creadors dels dus). El poble i l'exrcit devia jurar-los fidelitat. La divinitat dels Emperadors els venia donada pel du persa Mitra, du del Sol, dispensador de trons.

Diocleci va intentar encunyar monedes amb un aliatge d'or o plata correcta, per es va desenvolupar immediatament la falsificaci de moneda i les monedes amb baixa aliatge (falses) van suplantar a les noves emissions. Com monedes de coure va sorgir el follis utilitzat en les transacciones diries menors.

La inflaci va seguir augmentant, entre d'altres coses a causa de la inseguretat sobre el valor real de la moneda, el que repercutia a l'Estat que havia d'augmentar els sous, i mancava sovint de fons suficients. Per aix Diocleci va fixar els preus dels articles per un Edicte datat el 301 (Edictum de pretiis rerum venalium), i va prohibir efectuar cap venda per damunt del valor fixat, sota pena de ser condemnat a mort. Tamb va fixar el preu dels salaris per les diverses prestacions. Per la conseqncia va ser la desaparici del mercat de tots els articles amb preu limitat i ms tard l'edicte va haver de ser derogat per Constant.

De Diocleci es coneixen uns mil dos-cents rescriptes, cap d'ells redactat pel Senat.

Diocleci va haver de fer enfront de la secta dels cristians, que havien adquirit un poder notable, estenent-se per totes les provncies i capes socials, minant la lleialtat del poble cap a l'Estat, i negant-se a adorar al Sol, a Mitra i als Emperadors.

Eusebi en la seva Historia ecclesia narra com en aquest perode moltes persones afluen a la secta, que els seus lders eren respectats, que molts cristians ocupaven crrecs d'auxiliars amb els alts dignataris, i que les esglsies, abans humils, es feien espaioses i esplndidas.

L'any 302 van ser depurats de cristians l'exrcit i l'administraci. El 24 de febrer del 303 Diocleci va publicar un Edicte ordenant la destrucci dels temples i llibres cristians, la dissoluci de les seves comunitats i la confiscaci dels seus bns, i va prohibir a els adeptes les reunions mltiples (sota pena de mort), excloent-los a ms de tots els crrecs pblics; els esclaus cristians no podien ser manumesos, i els jutges havien d'acollir qualsevol denncia que es formuls contra cristians, i rebutjar les seves allegacions per defensar-se. No se sap que va ocrrer per es va acusar als cristians d'amotinar-se i calar foc al palau imperial de Nicomdia (es diu que l'acusaci va partir de Galeri i que van ser els seus homes els qui van provocar l'incendi), i d'afavorir una rebelli militar a Sria. Diocleci va emetre llavors un segon edicte, ordenant la immediata destrucci dels llibres sagrats als lders locals de la secta (bisbes, capellans i diaques), i la pres per a aquells que es neguessin. Tampoc va tenir molt xit aquest segon edicte, car poc desprs un tercer edicte ordenava l'alliberament de tots els presoners que volguessin tornar a la religi pagana, mentre que els que persistissin a ser cristians haurien de seguir empresonats. El 304, estant malalt Diocleci, i actuant com regent Galeri, es va emetre un quart edicte (ratificat per Diocleci per inspirat per Galeri) que ordenava a tot el poble, inclosos els cristians, que fessin sacrificis als dus, prescrivint per als infractors penes molt severes. L'edicte va tenir un compliment irregular segons les regions i qui les governava, sent gaireb inoperant a les Gllies i Britnia (governades per Constanci Clor). A les provncies d'Hispnia, el prefecte Daci va fer complir l'edicte i hi va haver nombrosos "mrtirs", i entre ells, a la Tarraconense, Felix (a Gerunda), Cucufat (a Barcino) Engracia i Vicen (a Cesaraugusta) i Centol i Elena (al pas dels Turmoges).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82625" title="El cristianisme a l'Imperi rom" nonfiltered="2778" processed="2772" dbindex="32946">
 Introducci del cristianisme .

Els cristians s'oposaven als dus romans (fins i tot a l'Emperador divinitzat), als seus temples, cultes i ritus tradicionals, i van despertar l'aversi popular, per en general s'havia tractat de reintegrar-los a la societat, obligant-los a abjurar i a efectuar sacrificis als dus. Septimi Sever va prohibir l'any 202 la conversi al cristianisme i al judaisme i va desencadenar persecucions. Maximi es va dirigir contra els seus lders. Deci va ordenar una persecuci general, i va ordenar sacrificis als dus: els cristians que els van fer, van salvar la vida per els que es van negar van ser executats. Per la religi romana ja no podia competir amb xit amb religions com el cristianisme, ms adaptada als desitjos profunds de la societat i als nous temps. 

La societat romana, basada en la desigualtat personal i la perfecci de l'Estat, estava en inferioritat enfront d'una doctrina que predicada la igualtat moral i buscava la perfecci personal. Destruda l'aristocrcia governant, i en una situaci de violncia i anarquia, on la legalitat no era respectada per gaireb ning, on una fiscalitat angoixant impedia qualsevol progrs econmic individual, una doctrina que predicava que aquests mals eren d'aquest mn, per que qui cregus en el seu du tindria assegurat el pas a una altra vida plena de felicitat, havia de prosperar necessriament. A ms els cristians predicaven sovint amb l'exemple: fundaven institucions de beneficncia, grcies als donatius dels conversos rics (alguns dels quals renunciaven a la seva riquesa seguint els ensenyaments primitius del cristianisme). El cristianisme predicava tamb la renncia a tots els crrecs i honors pblics, el que era ben acollit pels dirigents locals de les ciutats, que una vegada convertits arrossegaven a la poblaci. Finalment el cristianisme desautoritzava el servei en l'exrcit, predicava la pau i no permetia el combat, el que atreia tamb a certes capes de la poblaci.

La religi romana havia ests sempre a identificar els dus locals amb els seus propis dus. A mitjans del Segle III, les denominacions populars, mantingudes bsicament per les capes humils de les ciutats i pels camperols, reaparegueren. Aix va ocrrer entre els gals (Mercuri va tornar a ser Teutates, Jpiter va tornar a ser Taranis, etc...) i segurament la situaci seria similar en altres llocs. A mitjans del segle III es va produir el martiri de Saturn primer bisbe de Tolosa. A la mateixa poca es constaten bisbats a ms de a Tolosa, a Li, Viena, Pars, Reims i Tours, a les Gllies.

La relaxaci dels costums morals, que el cristianisme combatia, van ser tamb objecte de l'atenci dels Emperadors pagans, i aix sabem que el 247 l'rab Felip promulg un edicte que establia penes per a aquells que es dedicaven a la sodomia.

Cap al 274 l'Emperador Aureli va establir el culte del du Sol (Sol Invictus) com a principal du de l'Imperi, segurament en un intent de frenar l'ascens de les sectes orientals, entre elles la dels cristians, i segurament amb la pretensi d'aglutinar energies per a la recuperaci.

 La societat constantiniana .

El sistema del Dominat assoleix la seva concreci amb Constant el Gran. s difcil distingir entre les creacions de Diocleci i de Constant, per la simbologia d'una monarquia oriental, iniciada sens dubte amb Diocleci, va arribar amb Constant a un nivell que la feia semblant als absolutismes orientals. La genuflexi davant l'Emperador i el recolliment en les recepcions, audincies i cerimnies oficials, impostos pel cos dels Silentarii, es mantingueren com a mnim, quan no s'accentuen. Si amb Diocleci el poder era div, amb el seu successor absolut, Constant, el carcter religiosos de la monarquia augmenta: com Du i els Sants, l'Emperador s representat amb el nimbe, smbol de majestat. La figura de l'Emperador arriba amb Constant a la representaci de Du a la Terra.

El procs que va portar a Constant a assumir com a prpia la religi cristiana, convertida per tant en religi de l'Imperi (encara que sense carcter oficial), va ser llarg i complex. Inicialment va ser un seguidor probablement convenut del Sol Invictus, acostant-se desprs a un culte d' Apollo, amb tendncies monoteistes. La progressiva assumpci del monoteisme per la societat (no sol a causa del cristianisme, que era una religi minoritria, noms estimable a la part oriental de l'Imperi) el portarien a poc a poc al coneixement de les religions monoteistes orientals, i entre elles el cristianisme. Aquesta religi va sortir enfortida de la persecuci de Diocleci, amb renovada confiana en la seva fora; enfront de l'exrcit rom els cristians oposaren la seva fora collectiva com "Milcia de Crist". Quan un cristi era executat, sovint portava la seva mort amb  dignitat, rebia el calor dels seus coreligionaris, i molts d'aquests s'ofereixen tamb pel "martiri". Intil fou la persecuci, doncs amb cada mort la secta s'enfort i es desenvolup, i oposava a la injustcia el perd i l'amor. Galeri, furibund anticristi, es va adonar de la impossibilitat de destruir la secta, i que en cas de continuar la seva persecuci la faria ms forta. Per aix el 311 va promulgar l'Edicte de tolerncia de Srdica , que permetia lliurement les activitats del culte cristi, en igualtat a les altres religions, amb la condici que resessin al seu Du per la permanncia i benestar de l'Imperi. 

Galeri, en els seus ltims mesos, va comprendre que era millor tenir a la fora cristiana i al seu Du al costat de l'Imperi, que gastar energies a combatre'l: l'extensi de l'Imperi i la seva diversitat feia molt difcil que per mitjans violents s'hagus aconseguit suprimir la creena en un temps limitat. Al llarg de les persecucions Constant entraria en coneixement de la doctrina cristiana, i probablement l'admiraci dels sectors cultes de l'poca cap a la poltica de resistncia passiva dels cristians, havia anat calant tant en ell com en persones influents del seu entorn. Per aix el 313, Constant i Licini van confirmar a Mil l'edicte de tolerncia de Srdica i van precisar els seus termes . En les paraules d'aquest edicte fins i tot no es detecta un decantament definitiu de l'Emperador cap als cristians, decantament que s'operar amb posterioritat. 

Ja s'havien fet diversos intents d'establir una religi estatal (l'ltim protagonitzat per Diocleci amb el Sol Invictus) dins del sistema del paganisme, amb dus inicialment amb pocs seguidors, i Constant va voler simplement canviar el sistema: un du preferent dins d'un conjunt amb cabuda per a altres molts dus, i uns ensenyaments moralment superiors i amb gran fora i atractiu. Ser probablement l'aprofundiment en la religi, i l'exclusivisme cristi, els que obligaren a Constant a assumir personalment la religi cristiana com a prpia i a afavorir-la per damunt de les altres. Es creu que en aquell moment els cristians representaven entre el 5% i el 10% de la poblaci de l'Imperi.

La notcia que l'any 312, quan Constant es trobava a les portes de Roma, va tenir un somni que l'indicava que venceria a Maxenci amb el suport del signe de la creu, i que va ordenar collocar-la en els seus estendards, obtenint finalment la victria, ha tingut una gran difusi. La versi del que va passar ens ha arribat per via de cristians i falten dades histriques que la verifiquin. Es suggereix que Constant va poder fer una prova per veure si la nova religi l'ajudava i per tant l'afavoria (el que indicaria que realment no creia en ella), encara que s dubts que s'aventurs a fer una prova en un moment tan decisiu. Existia el perill que els seus soldats no volguessin combatre sota un signe cristi, o que el du cristi no influs en el curs de les batalles. Potser Constant sabia que entre les files del seu rival hi havia cristians (ms o menys en secret), i que amb la creu els feia saber el seu desig d'afavorir als cristians, i els demanava implcitament que desorganitzessin les files de Maxenci. Fins i tot un any desprs ( 313) no s'adverteix en Constant una convicci cristiana profunda, i l'edicte de Mil va ser promulgat conjuntament amb Licinio que governava una zona on el cristianisme era nombrs, i aquest en canvi es va mantenir pag. En el text de l'Edicte, segons Lactanci, pot llegir-se: "Que als cristians i a tots els altres els sigui donada la possibilitat de confessar lliurement la religi per ells elegida, perqu l'assumpte de div i celestial que existeixi sigui propici a nosaltres i als nostres sbdits". El 313 el cristianisme va entrar en una situaci de religi licita (com la practica totalitat de les altres religions) perdent el seu carcter de culte illegal, i recobrant els bns confiscats, podent operar des d'aleshores lliurement i fer proselitisme, i la seva jerarquia va poder aconseguir els mateixos privilegis jurdics que el clero pag. Entre el 313 i el 319 es va operar en Constant el canvi ideolgic que li va portar a assumir personalment el cristianisme com religi prpia, i prcticament de l'Estat, i que el van convertir en un cristi decidit i clarament convertit integralment, encara que sense l'espiritualitat que podem esperar en un cristi, i vinculant sempre les seves decisions poltiques i religioses. No obstant aix no va renunciar al seu crrec de Pontifex Maximus de la religi pagana (i el paganisme no va ser perseguit i molts funcionaris pagans van seguir detenint gaireb tots els llocs importants). En les seves monedes apareixen els signes cristians, i en les seves lleis s'afavoreix clarament als membres d'aquesta religi . Constant va pressionar als donatistes i arrians, esqueixats de l'Esglsia principal, per a reunificar-se. Va ser enterrat en un mausoleu disposat per ell mateix a Constantinoble, al costat de l'Esglsia dels Sants Apstols, decorat amb smbols cristians. La situaci de formal tolerncia de totes les religions va durar fins desprs del 378, per pocs anys desprs de l'Edicte de Mil el cristianisme podia considerar-se la religi de l'Estat i la del sobir. El decantament d'aquest cap a una religi concreta, va afavorir l'espectacular desenvolupament d'aquesta, i alhora va propiciar el declivi de les religions politeistes (paganes) i de les altres religions de misteri o revelaci d'Orient.

Constant va beneficiar amb les seves lleis als cristians: el diumenge (de dominus = senyor), festa dels cristians, va ser convertit en festa oficial de l'Estat; les comunitats cristianes podien rebre llegats i herncies i constituir els seus patrimonis, per a la qual cosa rebien a ms donacions (algunes de la mateixa casa imperial); els Bisbes van obtenir el dret de decidir en alguns judicis civils. Les lleis contrries al celibat van ser suprimides. La poltica dels consellers de l'Emperador s'orientava a la consecuci d'una unitat entre l'Imperi i el Cristianisme (el lema era: un Imperi, un Emperador, un Du), vinculant el cristianisme a l'eternitat de l'Imperi Rom. L'esglsia, al vincular-se a l'Estat, va perdre una part de la seva independncia (com ms tard va poder comprovar-se quan els Emperadors van intervenir en les decisions religioses), per va guanyar a poder i riquesa, encara que ja no podia fer gala de la superioritat moral amb la qual s'havia presentat desprs de les persecucions de Diocleci i Galeri. Les divergncies teolgiques provocaven al seu torn la formaci de partits recolzant una o una altra interpretaci, i no hagus estat estrany que s'hagus arribat a la guerra en defensa de les respectives posicions.

El llenguatge oficial revela aix mateix el carcter teocrtic del poder suprem: la seva autoritat li ve de du; el palau passa a ser el Sacrum Palatium; les promulgacions imperials divina institutiones; i el pressupost anual impositiu passa a ser divina delegatio.

Les lluites de gladiadors van ser abolides per Constant, i els condemnats ja no eren llanats a les feres sin obligats a treballar en les mines de l'Estat. Altres lleis de Constant van restringir el divorci i van castigar (molt severament) el rapte; va protegir als pupils tutelats, va estendre el dret d'herncia matern i l's dels codicils; va establir penes per als que provoquessin litigis sense fonament i va introduir en els plets el jurament dels testimonis. Les penes de crucifixi i de marcar el front van ser suprimides. Va prohibir l'embargament d'animals o eines de conreu per deutes al fisc i va dispensar als pagesos dels serveis personals en temps de recollida de les collites.

Un carcter ms general tenen altres disposicions: llibertat de contractaci, organitzaci de l'administraci de justcia, higiene de les presons, rebaixa dels interessos, etc .
Constant va traslladar la capital a una nova ciutat, fundada sobre l'antiga Bizanci, a la qual va donar el seu nom: Constantinoble; va ser inaugurada l'11 de maig del 330. Va substituir de fet a Nicomdia, veritable capital amb Diocleci (les capitals utilitzades per la tetrarquia van ser: Trveris o Colonia Augusta Trevirarum; Mil o Mediolanum; Aquileia; Sirmium; Sofia o Srdica i Nicomdia). Roma continuava fins a aquell moment sent la capital oficial de l'Imperi, per a penes era visitada pels Emperadors (solsament per celebrar algun triomf, i per a determinats actes), per la nova capital tenia voluntat de substituir-la en tots els aspectes (no era solament la residncia de Constant, era la capital en el sentit ms ampli). A ms Roma es considerava un centre del paganisme, mentre la nova capital naixia com centre del cristianisme i el culte pag no estava perms en ella. Per a Constantinoble es va establir un Senat, un capitoli, catorze tribus (districtes), distribuci d'aliments gratuts per a les classes ms humils, i naturalment un palau imperial i edificis oficials. No obstant aix no es va desposseir del rang de capital a Roma doncs en la mentalitat de l'poca la ciutat era la aeterna urbs i la seva eternitat es vinculava a la de l'Imperi (aeternitas imperi).

Constant va intentar una estabilitzaci de la moneda i encuny una nova pea d'or anomenat el solidus, que pesava uns quatre grams i mig, l'estabilitat del qual va contribuir a una posterior recuperaci econmica (el seu valor va ser estable fins desprs del 1080).

A Constant cal atribuir el definitiu establiment de les classes (Ordo) entre el funcionariat, que van rebre els segents  ttols: Illustres, spectabiles, clarissimi i perfectissimi.

L'Emperador va modificar lleument l'impost sobre terres i persones, i va establir l'impost sobre productes industrials (chrysargyrum).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82627" title="Megaco" nonfiltered="2779" processed="2773" dbindex="32947">
El protocol Megaco (una contracci de Media Gateway Controller) s un protocol de senyalitzaci usat entre un Media Gateway i un Media Gateway Controller (tamb conegut com a Call Agent) en una xarxa VoIP. Defineix els mecanismes de senyalitzaci necessaris per permetre un Call Agent controlar gateways per tal de donar suport a trucades de veu o fax entre xarxes IP.

Aquest protocol est definit per l IETF en el document RFC 3525 i va ser el resultat del treball conjunt de l IETF i el ITU. Tamb s conegut com a H.248. Megaco s el nom de l IETF i H.248 s el nom de l ITU.

Vegeu tamb.
H.248 Information Site Informaci sobre el protocol H.248;
SIP;
H.323;
Media Gateway Control Protocol;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82629" title="Edicte de tolerncia" nonfiltered="2780" processed="2774" dbindex="32948">
L'edicte de tolerancia de Srdica fou un edicte promulgat per l'emperador Galeri el 313 a la ciutat de Srdica (Sardica = Sofia), que establia la llibertat de culte i proselitisme per a la religi cristiana.

Galeri, furibund anticristi, es va adonar de la impossibilitat de destruir la secta del cristians, i de qu en cas de continuar la seva persecuci la faria ms forta. Per aix va promulgar l'Edicte de tolerncia que permetia lliurement les activitats del culte cristi, en igualtat a les altres religions, amb la condici que resessin al seu Du per la permanncia i benestar de l'Imperi.

El text de l'edicte de Srdica , conservat per Lactanci, diu: "Atents noms a la nostra extrema complaena i inveterada costum de tractar benignament a tots els homes, hem cregut haver d'estendre als  cristians la nostra indulgncia, de manera que des d'ara puguin lliurement existir els esmentats cristians i restablir les seves reunions amb tal que res  maquinin contra l'ordre pblic....A canvi de la nostra benignitat, deuen ells pregar al seu du per la nostra salut, per la de l'Estat i per la seva prpia, a fi que la Repblica prosperi per arreu i ells mateixos puguin viure tranquils en les seves morades."

Abans d'aquest edicte Lactnci esmenta un altre edicte, ems per Constant el Gran desprs de la seva proclamaci com August, en el qual permetia el culte cristi als territoris sota la seva jurisdicci. El seu text no s'ha conservat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82632" title="QSIG" nonfiltered="2781" processed="2775" dbindex="32949">
QSIG s un protocol de senyalitzaci per XDSI per senyalitzar entre PBX. Utilitza els protocols Q.931 i ROSE.

QSIG est definit com un conjunt d estndards. Aix permet interoperabilitat entre plataformes de comunicaci de diferents empreses.

QSIG t dues capes, anomenades BC (basic call) i GF (generic function). QSIG BC descriu com establir trucades entre PBX, mentre que QSIG GF proporciona serveis suplementaris per a grans xarxes com ara identificaci de lnia, intrusi de trucada i retrucada. A ms a ms, per a grans empreses amb multituds de PBX, el protocol QSIG permet als usuaris rebre el mateix servei en tota la xarxa sense importar a on est connectat el seu telfon.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82633" title="Edicte de Mil" nonfiltered="2782" processed="2776" dbindex="32950">


L'edicte de Mil fou un decret promulgat a la ciutat del Mil el 313 pels emperadors  Constant el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerncia de Srdica i van precisar els seus termes.

L'Edicte anava dirigit al Prefecte del Pretori, i va ser publicat el mar del 313. El seu text, segons  Lactanci, s el segent: 

"Nosaltres, els Augusts Constant i Licini, havent arribat feliment a Mil i havent inquirit amb especial inters tot el que es cregus conduent a la utilitat i seguretat pbliques, hem jutjat que entre tot el que viem convenir al b universal, devem ocupar-nos preferentment del que afecta a l'honor div, i donar als cristians, el mateix que a tots els altres, la lliure facultat de professar la religi que cadascun volgus, perqu l'assumpte de divi i celestial que existeixi es mostri benigne i propicia a nosaltres i a tots els qui estan subjectes al nostre poder. Aix doncs, segons aquest nostre semblar i rectssim judici, hem cregut que a ning absolutament havem de negar la facultat de seguir les creences dels cristians o aquelles de la religi que els sembls ms convenient per s, a fi que la mxima divinitat, en honor de la qual concedim la llibertat religiosa, pugui afavorir a tots com acostuma la seva benevolncia. Per tant conv que spiga la teva fidelitat que s del nostre grat el que, fent a una banda totes les condiciones que van aparixer en els anteriors rescriptes dirigits a la teva dignitat sobre el nom dels cristians, ara, pura i simplement, tots aquells que en uni de voluntats vulguin observar la religi cristiana, puguin fer-ho sense inquietud ni cap molstia. Hem jutjat que devem clarament advertir aix a la teva sollicitud, perqu spigues que nosaltres donem als mateixos cristians la lliure i absoluta facultat de professar la seva religi. I entengui la teva fidelitat, en veure el que a aquests hem concedit, que no menys concedim a tots els altres, pel que fa a la tranquillitat pblica, el lliure i complet dret a la seva religi i observana, perqu tots i cadascun tinguin la lliure facultat de professar el que hagin elegit, car no volem privar del seu honor ni de cap altra cap cosa a qualsevol religi. I a ms, hem jutjat que havem de  decretar pel que fa als cristians que si en el temps passat s'haguessin adquirit pel nostre fisc o per un altre qualsevol, aquells llocs que solien reunir-se, i dels quals es parlava en una altra forma en els rescriptes dirigits a la teva fidelitat, siguin restituts als cristians sense indemnitzaci del preu ni dificultat ni cap pretext. I els que els van rebre en qualitat de do gratut, els restitueixin com ms aviat millor als mateixos cristians, i si, ja sigui aquells que els van comprar, ja aquells que els van rebre gratutament, demanessin a la nostra benevolncia alguna recompensa, dirigeixin-se al nostre vicari perqu aquest miri per ells, conforme a la nostra clemncia. Conv doncs que tot sigui restitut com ms aviat, mitjanant la teva diligncia, a la societat cristiana, i com s sabut que els els esmentats cristians posseen no sols els llocs que acostumaven reunir-se, sin tamb altres coses que els pertanyien, no als individus en particular, sin a la seva societat, com abans establim, manars que sense cap tergiversaci o controvrsia, siguin tornats als cristians, s a dir a la seva societat i reunions particulars, guardant sempre la manera de procedir anteriorment expressat aix s, que aquells que sense exigir el preu dels esmentats bens els restitussin, esperin la indemnitzaci de la nostra benevolncia. En tot aix haurs de mostrar el teu eficacssim suport i bons serveis a la sobredita societat cristiana, perqu es compleixi la nostra voluntat el ms aviat possible i es proveeixi tamb en ella per la nostra clemncia a la pblica tranquillitat. Aix aconseguirem, com anteriorment hem dit, que el favor div envers nosaltres, el qual ja hem experimentat en gran manera en tantes ocasions, perseveri estable i faci prspers els nostres successos a una amb la felicitat pblica. I perqu les disposicions d'aquest decret de la nostra benevolncia puguin arribar a notcia de tots, conv que insereixis aquest el nostre rescripte en el teu programa i ho promulguis per tot arreu, para que a ning pugui ocultar-se el que decreta la nostra benevolncia.

La legislaci pro-cristiana de Constant es va concretar en els segents anys (319 a 323) en les segents lleis o edictes:

 Any 313, rescripte que allibera als capellans cristians de l'exercici dels crrecs pblics locals (Curiales);
 Any 319, Decret datat a Roma que prohibeix les practiques dels harspexs i endevins llevat d'en els temples amb assistncia de pblic i en vista de tots. Tamb aparegu una confirmaci per rescripte de l'exempci als capellans cristians de l'exercici dels crrecs curials.
 Any 320, nou rescripte confirmant i ampliant l'exempci dels crrecs pblics de la Cria al clero cristi;
 Any 321, dues lleis promulgades a Aquileia que prescriuen greus penes contra els que utilitzin sortilegis contra la vida o el pudor, i permetent-se les receptes medicinals.
 Any 321, una llei promulgada a Srdica, permet la consulta als auguris quan un llamp caigui al palau imperial o un altre edifici pblic, per en tot cas els pronstics han de ser comunicats directament a l'emperador.
 Any 321, llei que permet els testaments a favor de les esglsies cristianes, tamb aparegu una llei que obligava als gremis i els seglars a l'observana de un dia festiu a la setmana, usant-se per a aix el diumenge, dia que els cristians dediquen al seu Du;
 Any 323, llei que castiga amb penes severes el que s'obligui els cristians a participar en actes del culte pag i la derogaci de la Llei d'August prohibint el celibat.

Desprs de la seva victria sobre Licini, Constant va dirigir un edicte als ciutadans de la part oriental de l'Imperi, on l'Edicte de Mil no havia tingut casi b aplicaci i havia caigut en l'oblit (encara que probablement els cristians no van ser perseguits, malgrat que s'ha dit que va ser la persecuci d'aquests el que motiu la intervenci de Constant). En el nou edicte, el text del qual s'ha conservar a travs del bisbe arri Eusebi, i per tant s menys fiable, Constant diu: 

...I ara et prec, poders i excellentssim Du, siguis clement i propici per als teus orientals i per a tots els provincials tan afligits per tantes i tan llargues calamitats; concedeix per mitj de aquest, el teu serf, tota classe de bns. No sense causa demano aix de tu, Senyor de tots i Du sant, car guiat per tu i sota els teus auspicis vaig emprendre i vaig portar a terme coses saludables. Precedit de la teva insgnia, per tot arreu condu vencedor al meu exrcit, i quantes vegades ho exigeix la utilitat pblica, seguint la insgnia del teu poder marxo contra l'enemic... perque sincerament estimo el teu nom i temo la teva justcia.... Vull que el teu poble visqui en pau i concrdia per a comuna utilitat del genere hum, que els que encara romanguin en els errors de la gentilitat visquin tamb en pau amb els teus fidels i gaudeixin del content de la bona  harmonia; potser aquesta comuni i bones relacions mtues pugui atreure a molts al cam recte. Ning faci mal a un altre. Cadascun segueixi la seva opini. No obstant aix aquells que senten rectament tinguin per cert i definitiu que sols ells viuran en la puresa i la justcia a la qual tu mateix els has cridat perqu obeeixin les teves sacrosantes lleis. I els que a elles se substrauen, guardin per s quant volguessin els temples de la mentida. Nosaltres conservarem l'esplndida llar de la teva veritat que ens vas donar el dia de l'accs a la fe. No obstant aix tamb desitgem que ells siguin felios per efecte de la mtua uni i concrdia".

Si el text s veritablement aquest, resulta fcil comprendre que en un estat sota un poder absolut, molts optarien per la conversi. (malgrat no creure sincerament) i altres intentarien evitar ser identificats com no cristians, dissimulant la seva pertinena a una altra religi (el que en si mateix no era perills, per podia arribar a ser-ho, o almenys a constituir un obstacle per a certes carreres).






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82634" title="G.711" nonfiltered="2783" processed="2777" dbindex="32951">
El protocol G.711 s un estndard creat l any 1972 per l ITU-T per digitalitzar udio. S usa principalment en telefonia. 

Aquest protocol utilitza modulaci de codi d impulsos (PCM) comprimits per representar en 8 bits freqncies de veu, samplejades a 8000 samples/segon. El G.711 crea un flux de 64kbit/s.

Hi han dos algorismes principals definits a l estndard: mu-law algorithm (usat als Estats Units i al Jap) i A-law algorithm (usat a Europa). Tots dos sn logaritmics, per el A-law va ser especficament dissenyat per a que fos ms fcil de processar per un ordinador. 

 Vegeu tamb .
G.722;
G.722.1;
G.723;
G.723.1;
G.726;
G.728;
G.729;
G.729a;

 Enllaos externs .
 Pgina de l'ITU-T sobre el G.711;
 Informaci sobre G.7xx;
 Diversos enllaos sobre G.711 i altres codecs de compressi d'udio G.7xx;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82636" title="G.729" nonfiltered="2784" processed="2778" dbindex="32952">
El protocol G.729 s un algorisme de compressi d udio que comprimeix l udio en trossos de 10 milisegons. La msica o tons com ara el DTMF o els tons de faxos no poden ser transportat mitjanant aquest codec, de la mateixa manera que tampoc pot el G.711 o protocols anteriors que transporten aquest tipus de senyal.

G.729 s usa principalment en aplicacions de VoIP (Voice over IP) ats als seus petits requeriments d ample de banda. Aquest estndard opera a 8kbit/s per hi han extensions que proporcionen 6 4kbit/s i 11 8 kbit/s per obtenir una pitjor o millor qualitat de veu respectivament. Tamb s molt com l s del G.729a el qual s compatible amb G.729 per requereix una menor computaci. Aquesta menor computaci suposa una disminuci en la qualitat de la veu.

L annex B de G.729 s un esquema de compressi del silenci, el qual disposa d un mdul VAD usat per detectar activitat de veu (tant si es parla com si no). Tamb inclou un mdul DTX el qual decideix si cal actualitzar els parmetres de soroll de fons. D altra banda, tamb inclou un generador de soroll de confort (en angls Comfort Noise Generator, CNG) per a qu quan una transmissi s atura degut a que no es parla, si no hi hagus un mnim soroll de fons, l altre usuari podria interpretar que la comunicaci s ha tallat.


 Vegeu tamb .
G.711;
G.722;
G.722.1;
G.723;
G.723.1;
G.726;
G.728;
G.729a;

 Enllaos externs .
 Pgina de l'ITU-T sobre el G.729 ;
 Recursos sobre els codecs d'udio G.7xx;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82645" title="Constant II" nonfiltered="2785" processed="2779" dbindex="32953">
Constanti II (Flavius Claudius Constantinus)  (317-340) fou emperador rom del 337 al  340. Era el fill gran de Constant el Gran i Fausta, i com que es deia igual que el pare fou  conegut per "el jove".  Va nixer a Arelatum, l'actual Arle, i fou educat en el cristianisme

Va ser nomenat Csar el 317 i el 337, a la mort del seu pare, el senat el va declarar August, juntament amb els seus germans Constanci II i Constant, amb qui es varen repartir el govern de l'imperi. Li va correspondre el govern de les Gllies, Britnia i Hispnia. 

Durant el seu govern es va mostrar partidari de la fe de Nicea (s a dir l'acordada en el Concili de Nicea) en contra de les doctrines arrianes que predominaven a la part oriental del imperi. Li fou encarregada la regncia del seu germ Constant, a qui havia corresps frica, Illria i Itlia, per quan va arribar a la majoria d'edat no hi va voler renunciar.

Va morir el 340 en la lluita amb el seu germ Constant al nord d'Itlia i la successi, al no deixar fills, va recaure en l'esmentat germ.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82651" title="Magnenci" nonfiltered="2786" processed="2780" dbindex="32954">
Flavi Mxim Magnenci o Flavi Popili Magnenci (Flavius Maximus Magnentius o Flavius Popilius Magnentius) fou emperador rom del 350 al 353,

Segons Vctor i Zsim pertanyia a una famlia germnica (del grup dels francs) que va creuar el Rin i es va establir a la Gllia al final del segle III. Juli diu que fou capturat per Constant I el Gran o Constanci Clor en les guerres contra els germnics i sota Constant el Gran va servir a l'exrcit amb distinci i va arribar a comes. Constant li va donar el comandament dels batallons Jovi i Herculi que van substituir a l'antiga gurdia pretoriana en la reforma de Diocleci abans del 300. 

Aviat es va adonar de la debilitat de l'emperador i de la seva fora i es va associar amb Marcell, canceller de la hisenda de l'imperi (comes sacrarum larqitionum), amb el que va preparar un complot.

El 18 de gener del 350 Marcell va donar una festa a Autun per celebrar el naixement del seu fill, i foren invitats els principals caps militars i civils. A la nit Magnenci es va absentar un moment i desprs va tornar vestit d'emperador i fou aclamat pels presents que estaven a la conspiraci, que van arrosegar als dems. Els sicaris enviats a assassinar a Constant van complir el seu propsit i les tropes no van dubtar a seguir als seus caps. Tampoc la poblaci va fer cap signe de resistncia i aix Magnenci va aconseguir el poder a tota la Gllia i tot seguit a les provncies occidentals (frica, Itlia, Britnia i Hispnia) excepte a Illria i Pannnia on el general Vetrani, fou proclamat emperador per les seves tropes el (1 de mar del 351). Constanci II  es trobava llavor a la frontera persa. Magnenci  es va pronunciar per la fe de Nicea contra l'arrianisme, per alhora va restablir nombroses practiques paganes (va tornar a consultar a mags i endevins i va autoritzar de nou els sacrificis als dus pagans). La rebelli de Flavi Popili Nepoci, parent de Constant, proclamat August, va ser sufocada als 27 dies

Constanci, al front del seu exrcit, va abandonar la frontera persa i va anar a Europa. A Heraclea de Trcia l'esperaven ambaixadors de Magnenci per proposar el reconeixement del seu cap i consolidar l'aliana amb un matrimoni entre Constanci i la filla de Magnenci i d'aquest amb Constantina, la germana gran de Constanci. Aquest va rebutjar la proposta i va enviar a un dels ambaixadors a Magnenci, mentre que a la resta els va empresonar acusat de ser agents d'un rebel. A Vetrani li va proposar de reconixer-lo com coemperador a canvi de la seva ajuda contra Magnenci per secretament ja estava planejant de trair-lo i va subornar als principals oficials de Vetrani.

Va avanar llavors cap a Sofia (Sardica) on es va trobar amb l'emperador illiri. Vetrani es podia apoderar de Constanci si hagus volgut, ja que el seu exrcit era ms fort, per no tenia cap pla de traci, i es va escenificar una aliana. Per els oficials subornats van actuar llavors i van declarar que l'exrcit no podia reconixer altre emperador que un fill de Constant. Vetrani llavors es va treure la diadema i va reconixer a Constanci com el seu emperador i Constanci el va perdonar, li va assignar una pensi i li va permetre de passar la resta dels seus dies a Brusa (351).

Llavors es va dirigir contra Magnenci. Va encomanar al seu cos Gal, amb el ttol de csar, la defensa de la frontera persa, i es va dirigir a Mursa (moderna Essek) a la vora del riu Drave, i va derrotar a les forces de Magnenci en una sagnant batalla el 28 de setembre del 351. Va conquerir llavors sense oposici Illria i Itlia.

Magnenci va fugir a la Gllia on fou atacat a la part oriental per l'exrcit de Constanci i per l'oest per un segon exrcit que havia anat per frica i havia conquerit aquestes regions i Hispnia. La batalla decisiva es va lliurar a Mont Seleuc als Alps Cottis on Constanci va obtenir la victria; revoltades les principals ciutat de la Gllia, Magnenci es va sucidar, (11 d'agost del 353) i el seu germ i csar Magnenci Decenci el va seguir (353). 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82655" title="Constanci II" nonfiltered="2787" processed="2781" dbindex="32955">

Constanci II (Flavi Juli Constanci, llat Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost de 317   3 de novembre de 361) fou un emperador rom (337 - 361) de la dinastia constantiniana. Tamb es esmentat com Flavius Claudius Constantius, Flavius Valerius Constantius i Constantinus Constantius. Constanci era el tercer fill de Constant el Gran, i el segon que va tenir amb la seva segona dona Fausta. Va nixer a Sirmium a Pannnia el 6 d'agost del 317 en el consolat d'Ividi Gallic i de Septimi Bas. Va ser educat amb cura com els seus germans Constant i Constant, i fou ms hbil que ells en gimnstica i exercicis militars per menys en fines arts.

Magistratures i Imperi.
Fou nomenat cnsol el 326 (potser ja el 324) i va cooperar amb el pare a l'administraci de les provncies orientals. Fou nomenat Csar el 332. A la mort del seu pare Constant fou proclamat august el 337. Constanci va anar rpidament a Constantinoble, on la guarnici ja havia declarat que no podia regnar ning ms que els fills de Constant, excloent per tant als nebots Dalmaci Csar i Hannibali o Annibali, que foren exclosos de les provncies assignades a ells per Constant el Gran (Dalmaci havia rebut Grcia, Macednia, Trcia i part d'Illria, i Annibali el Pont, Capadcia i Petita Armnia amb capital a Cesarea). 

L'exrcit va matar a tots els descendents de Constanci I Clor amb la seva segona dona, menys dos, Flavi Juli Gal (Gal) i Flavi Claudi Juli (desprs conegut com Juli l'Apstata), fills de Juli Constant (fill de Constanci Clor) tanmateix assassinat. Tamb van morir el patrici Optatus i el prefecte del pretori Ablavius. La responsabilitat de Constanci en aquestes morts, per acci o omissi, s clara.

Llavors (340) es va fer una nova divisi de l'imperi (setembre del 337) en el que Constant II (de 21 anys) va rebre la Gllia, Hispnia, Britnia i part d'frica; Constanci (de 20 anys), Trcia, Macednia. Grcia, les provncies d'sia i Egipte; i Constant (de 17 anys), Itlia, Illria i la resta de l'frica

Guerra amb Prsia.
Gaireb tot seguit va esclatar la guerra amb Prsia a la regi de Mesopotmia i a la frontera Sria.  Va durar alguns anys i fou desfavorable per els romans que foren derrotats en diverses batalles, destacant la de Sinagra el 343, on Constanci portava personalment el comandament de les forces; els perses per van patir moltes baixes en el seu intent frustrat de conquerir Nisibis i altres fortaleses i a les muntanyes d'Armnia, per lo que el ter-ritori en general no va canviar de mans.
 
Ocupat en aquesta guerra, Constanci no va poder intervenir en la guerra que va esclatar entre els seus germans, en la qual Constant II va morir a Aquileia i Constant es va fer l'amo dels territoris que pertanyien al seu germ.
 
Rebelli de Magneci.
El 350 Constant va morir a mans del rebel Magnenci que va esdevenir emperador a Gllia, Britnia i Hispnia. A Illria Vetrani es va proclamar emperador. Finalment Constanci, al front del seu exrcit, va abandonar la frontera persa i va anar a Europa. A Heraclea de Trcia l'esperaven ambaixadors de Magnenci per proposar el reconeixement del seu cap i consolidar l'aliana amb un matrimoni entre Constanci i la filla de Magnenci i d'aquest amb Constantina, la germana gran de Constanci. Aquest va rebutjar la proposta i va enviar a un dels ambaixadors a Magnenci, mentre que a la resta els va empresonar acusat de ser agents d'un rebel. A Vetrani li va proposar de reconixer-lo com coemperador a canvi de la seva ajuda contra Magnenci, per secretament ja estava planejant de trair-lo i va subornar als principals oficials de Vetrani. 



Va avanar llavors cap a Sofia (Sardica) on es va trobar amb l'emperador illiri. Vetrani podria haver-se apoderat de Constanci si hagus volgut, ja que el seu exrcit era ms fort, per no tenia cap pla de traci, i es va escenificar una aliana. Per els oficials subornats van actuar llavors i van declarar que l'exrcit no podia reconixer altre emperador que un fill de Constant. Vetrani llavors es va treure la diadema i va reconixer a Constanci com el seu emperador i Constanci el va perdonar, li va assignar una pensi i li va permetre de passar la resta dels seus dies a Brusa (351).

Llavors es va dirigir contra Magnenci. Va encomanar al seu cos Gal, amb el ttol de csar, la defensa de la frontera persa, i es va dirigir a Mursa (moderna Essek) a la vora del riu Drave, i va derrotar a les forces de Magnenci en una sagnant batalla el 28 de setembre del 351. Va conquerir llavors sense oposici Illria i Itlia.

Magnenci va fugir a la Gllia on fou atacat a la part oriental per l'exrcit de Constanci i per l'oest per un segon exrcit que havia anat per frica i havia conquerit aquestes regions i Hispnia. La batalla decisiva es va lliurar a Mont Seleuc als Alps Cossis on Constanci va obtenir la victria; revoltades les principals ciutat de la Gllia, Magnenci es va sucidar, (11 d'agost del 353) i el seu germ i csar Decenci el va seguir (353). Aix Constanci va esdevenir emperador de l'occident, va prendre revenja per la mort de Constant i va establir la seva autoritat amb mesures cruels castigant als culpables i tamb molts innocents.

Amo de tot l'imperi va establir una administraci basada en els monarques asitics, amb gran luxe, presencia d'eunucs a la cort, assassinats secrets i altres. El seu cos Gal fou acusat de desobedincia o negligncia i de crueltat en la seva administraci, la situaci es va complicar quan Gal va fer matar a Domici, prefecte pretori d'Orient, i a Monti (Montius), qestor palat, que havien estat enviats a la seva residencia, Antioquia, per fer una enquesta sobre la seva conducta i de fet s'havien sobrepassat en les seves funcions. 

Unificaci de l'Imperi.
Gal no tenia altra sortida que la revolta, per convenut per les promeses del seu cos Constanci, el va anar a trobar a Mil i quan era a Petvio a la Pannnia, fou detingut i enviat a Pola a stria on fou empresonat (354). Tamb Juli, el germ de Gal, que estava casat amb Hellena (germana de Constanci) fou arrestat i va passar un any a pres, per finalment fou perdonat per la intercessi de la emperadriu Eusbia i el 355 fou nomenat csar i se li va donar el comandament de la Gllia, on la revolta de Silv, que s'havia proclamat emperador, havia alterat l'ordre. Silv fou mort per Ursic a l'esglsia de Sant Sever a Colnia el setembre del 355.


El 357 Constanci va visitar Roma on va celebrar un triomf i va fer erigir un obelisc que fou portat del temple del Sol a Helipolis i posat al Circ Mxim (desprs el papa Sixte V el va traslladar a la porta de l'esglsia de Sant Joan del Later i es avui conegut com l'obelisc lateranense).

Desprs va anar a Illria on els seus generals estaven fent una victoriosa campanya contra quades i srmates, i el 359 va retornar a sia per enfrontar-se al rei persa Shapur que havia tornat a envair Mesopotmia i havia conquerit Amida, i les fortaleses de Singara i Bezabde. Mentre passava aix, la Gllia fou envada per alamans i francs, per foren derrotats en brillants campanyes dirigides per Juli, que va fer presoner a Gundomar, el rei alam, i que a ms de triomfar militarment va establir una molt bona administraci del pas, que li va donar un gran suport popular.

Constanci, gels, li va enviar ordres de traslladar a les regions de la Gllia a Orient, per la defensa de la frontera oriental ara que ja la Gllia estava pacificada. Esperava que aix Juli no podria aprofitar la seva popularitat per proclamar-se emperador, per al contrari, l'ordre donada va precipitar els esdeveniments; les tropes de Juli es van negar a anar a Orient i finalment van proclamar al seu cap com emperador (360). Encara que Juli va fer protestes d'innocncia i va enviar ambaixadors a Constanci que era a Cesarea, la guerra va esclatar. Constanci va agafar el seu exrcit i va marxar a l'oest, per la sobtada mort de Constanci a Mopsocrene, prop de Tars a Cilcia el 3 de novembre del 361, a causa d'unes febres, va deixar a Juli com a nic emperador.

Constanci es va casar tres vegades: amb una filla de Juli Constant, amb Eusbia i amb Mxima Faustina. Amb aquesta va tenir una filla pstuma, Faustina Constncia (futura esposa de Graci). En qestions religioses s'acost a les posicions dels arrians i va convocar el concili de Rmini el 359.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82657" title="Slipknot" nonfiltered="2788" processed="2782" dbindex="32956">

Slipknot s un grup de msica format per nou membres procedents de Des Moines, Iowa (EUA).

Formats el 1995 i actualment formen part de la discogrfica Roadrunner Records. EL grup ha tocat en molt escenaris com el festival Ozzfest (als EUA), i els seus lbums i videos han estat premiats amb l'estatus de plat. El grup tamb ha estat premiat amb les nominacions als Grammy en "Millor grup de Heavy Metal" u "Millor artista de Hard Rock".
L'any 2006 el grup va guanyar el Grammy grcies al seu tema "Before I Forget" del seu ltim disc fins el moment: Vol.3 The Subliminal Verses (2003).


 Biografia .
Aquest super provocatiu grup de metal alternatiu, provinents de Des Moines, Iowa (EUA), el seu rock impactant s'amaga darrera les mascares annimes que lluxen els seus components a l'escenari, amb vestimentes a joc. Fou creat per Shawn Crahan (percusi) y Paul Grey (baix). Al 1996, la primera formaci de Slipknot va publicar el seu primer treball, gravat i distribut de manera independent: Mate. Feed. Kill. Repeat. Els problemes pels que va passar el grup per arribar a fi de mes varen finalitzar amb la contractaci de Roadrunner Records, una de les principals discogrfiques del metal.   
Poc desprs, cadascun dels nou membres que formaven el grup adoptaren un nombre de la sort per portar a les seves vestimentes. Juntament amb Crahan (nombre 6) i Grey (nombre 2), estaven el nombre 8 Corey Taylor (veu), el nombre 7 Mick Thompson (guitarra), el nombre 5 Craig Jones (samples), el nombre 4 James Root (guitarra), el nombre 3 Chris Fehn (percusi), el nombre 1 Joey Jordison (bateria) i el nombre 0 Sid Wilson (DJ). 

Slipknot gravaren el seu segon disc, que portava el mateix ttol que la banda, als estudis Indigo Ranch de Los ngeles, California. El treball de la producci va ser a cura de Ross Robinson, va suposar una important millora respecte al catic disc de debut. Tamb va portar a un reconeixement internacional de la banda amb una gira exhaustiva.
Els singles extrets han estat "Wait and Bleed", "Surfacing" i "Split it Out".
La consagraci del grup va fer-se present grcies al seu segon lbum. Tamb produit per Ross Robinson, que es va titular "Iowa" (que s l'estat americ d'on prov el grup).
Va ser un lbum agresiu i progressiu. Els singles extrets van ser "Left Behind" i "My Plague" (aquesta va ser inclosa a la banda sonora de la pellcula "Redisent Evil".
Grcies a tota aquesta fama, el grup es va decidir a gravar un DVD en directe a Londres (Disasterpieces) el 25 de Novembre de 2002.
El seu ltim treball, produt per Rick Rubin, data de l'any 2003. The Subliminal Verse Vol.3, fan una concepci de la seva msica i podem trobar un estil bastant diferent del metall ms brutal que els caracteritzava en treballs anteriors. Han estat criticats per passar-se a la msica comercial, ja que el fet de trobar dues balades acstiques a l'lbum, era un fet impensable per a molts.
Els singles extrets han estat "Duality", "Vermilion", "Before I Forget" i "The Nameless".
L'any 2006 van treure al mercat el que seria el seu primer lbum oficial en directe "9.0 Live".
La seva ltima novetat musical ha estat un nou DVD musical de nom "Voliminal: inside the Nine" (2006).

 Discografia .
 Vol. 3: (The Subliminal Verses) (2003);
 Iowa (2001);
 Slipknot (1999);
 Mate.Feed.Kill.Repeat. (1996);

Enllaos externs.
Lloc Web oficial de Slipknot;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82661" title="Drobeta-Turnu Severin" nonfiltered="2789" processed="2783" dbindex="32957">


Drobeta-Turnu Severin s una ciutat de Romania. s la poblaci ms gran de la Provncia de Mehedin i, Oltnia. La ciutat es troba ubicada al marge esquerre del riu Danubi i t un important port fluvial. Actualment t una poblaci de 104.557 habitants (2003). Est ubicada a la zona oest d'Oltnia. Les seves coordenades sn: 22 graus 33' longitut est i 44 graus 38' latitud nord. La ciutat est ubicada en una depressi subcarptica. Est comunicada per la carretera europea 70, es troba a una distncia de 113 km de Craiova i 353 km de Bucarest.

 poca antiga .   
    
Els vestigis del Castre rom de Drobeta, del pont de Traj i la torre de Sever, sn els tres elements que configuren la actual nom i escut d'aquesta ciutat romanesa
    
Drobeta (Drubeta en llengua gueta) va ser una antic nucli ac que fou ocupat per les legions romanes al llarg de les guerres dcies i es proced a romanitzar a les poblacions autctones.   
    
 Castre rom .   
          
Drobeta va ser la primera ciutat amb construccions de pedra de tota la Dcia (103-105), ja que els romans construren un castre roman per qu fos el quartell d'una guarnici de 500 soldats romans per assegurar el pont construt per Apollodor de Damasc seguint ordres de l'emperador rom Traj. Aix poc a poc al voltant d'aquest castre rom es va anar constituint un nucli poblacional cada cop ms important. Amb la retirada de les legions romanes a la riba sud del Danubi en temps d'Aureli aquesta guarnici va romandre a aquest punt. 


En temps de Constant el Gran la fortificaci va ser remodelada ampliant la seva superfcie a un espai de 2 hectrees, amb quatre portes, amb habitatges per la guarnici, caserna, polvor i l'edifici del pretori (el comandant de la guarnici), que curiosament es trobava situat damunt del mateix indret on l'emperador Traj va installar el seu campament al llarg del hivern de l'any 105 quan va anar personalment a dirigir les campanyes contra els dacis i els seus aliats. A l'oest del Castre i molt a prop del Danubi es trobaven localitzades les termes romanes (tal i com ho testimonien les restes trobades en aquest emplaament)  on s'han pogut identificar diversos dibuixos caracterstics d'aquests establiments, aix com insgnies de la cinquena legi romana, coneguda com Macednica, que s una de les legions romanes que van estar destinades al Castre rom de Drobeta i van participar en les tasques de construcci del pont que travessava el Danubi.
    
 El pont de Traj  .   
   
    
El pont de Traj va ser construt noms en tres anys (103 - 105), en el que va ser un prodigi d'eficcia, rapidesa i innovaci arquitectnica en els seus temps. El seu dissenyador i arquitecte va ser l'arquitecte personal i oficial en aquell temps de l'emperador Traj, Apollodor de Damasc, que ha estat considerat com un dels ms grans arquitectes i dissenyadors de l'Imperi Rom. La construcci del pont que permetia travessar el Danubi a les legions de Traj era un objectiu prioritari per l'emperador rom, ja que el mateix li permetia moure les seves legions a la Dcia per poder sotmetre a les indomables tribus dcies i guetes, aix com permetre tenir comunicades les dos ribes del Danubi.

Aix doncs aquesta complexa obra (avui en dia no se sap ben b les tcniques de construcci emprades) comptava amb 20 pilars en blocs de pedra, feia 1.135 metres de llargada, una amplada de 14,55 metres i una alada de 18,60 metres. A la riba sud existia una enorme monument commemoratiu que servia a la vegada de portal del pont. Per poder construir les estructures de fusta que s'utilitzaren en la construcci del pont i en la prpia estructura del pont es creu que es van utilitzar la fusta obtinguda de 200 hectrees de bosc.

 La creaci del nucli de Drobeta .

Des d'un punt de vista estratgic Drobeta, es va convertir en un punt avanat per controlar els camins que permetin als romans aconseguir recursos (aigua i recursos) i permetent el desenvolupament del nucli poblacional de Drobeta, convertint-se en la primera ciutat de la regi i la tercera de la Dcia desprs de Sarmisegetuza i Apullum. En temps de l'emperador Adri (117 - 138) la poblaci va ser declarada municipi (any 121), en aquell moment comptava amb uns 14.000 habitants. En temps de Septimus Sever (193 - 211) va ser declarada colonia (any 193) fet que li atorgava als habitants de la poblaci els mateixos drets que els ciutadans romans. Aquesta colonia era una ciutat prospera i comptava amb un temple, baslica, teatre, un port propi entre d'altres establiments i elements caracterstics de les colnies romanes ms desenvolupades. 


A mitjans del segle III, quan els romans es van retirar a l'altra riba del Danubi (any 271) Drobeta tenia una superfcie d'unes 60 hectrees i uns 40.000 habitants esdevenint una de les ciutats ms importants de la meitat nord est de l'imperi Rom i amb una important activitat comercial amb la resta de l'Imperi. Amb el progressiu debilitament del poder imperial rom i les progressives invasions dels pobles germnics van fer decaure molt la importncia de Drobeta, fins al punt que va ser saquejada diverses vegades i una part de la seva poblaci va decidir emigrar a altres regions de l'Imperi rom i la poblaci restant, davant de la destrucci progressiva de la ciutat per les arribades de pobles invasors, es van traslladar a altres regions de la Dcia o van desplaar-se al voltant de les runes de la antigament prspera colnia romana de Drobeta. 

En temps de Justini (527 - 565) es va tornar a produir un petit ressorgiment de l'antic nucli de Drobeta, ja que es va installar de nou una important guarnici militar, per el pont de Traj no es va intentar reconstruir, tot i que  va establir en alguns moments ponts de fusta amb pilons fets per grans barques per tal de moure els exercits bizantins d'una riba a l'altre del Danubi, arribant-se a  construir una fortificaci amb una gran torre damunt de les runes de l'antiga ciutat, que tenia funcions militars i defensives. Desprs del trasps de l'emperador bizant els bizantins es van retirar de nou de Drobeta i la poblaci va patir de nou saquejos, convertint-se els nuclis poblacionals de la regi en assentaments tpicament rurals. 

 poca medieval .   
    
L'antic nucli rom de Drobeta no va tornar a recuperar la seva importncia, per si que va esdevenir escenari de les lluites de les poblacions autctones (formades per antics colons romans i poblacions d'origen geto-dacies) i els valacs que s'estaven constituint en un principat contra els hongaresos i els magiars en la seva lluita per consolidar el control de la regi per part del naixent regne hongars. En aquest context les poblacions al voltant de la Porta de Ferro i Calafat van comenar a ser reconstrudes. 

En el moment que els hongaresos van intentar conquerir Oltnia, aquests van dominar les poblacions que estaven assentades al voltant de l'antiga Drobeta. El rei II d'Hongria va organitzar el Banat de Severin, i el primer governador de la poblaci va ser un noble autcton conegut amb el nom de Luca (segons la documentaci aquest nomenament data de l'any 1233. Aquesta data pot ser considerada el de la fundaci d'una nova ciutat damunt de les runes de Drobeta, aquesta va rebre el nom de Severin (Severinopolis), esdevenint la capital del Banat de Severin. Es va nomenar a la nova poblaci com a Severin en honor a l'emperador rom Septimus Sever, que va ser qui atorg la condici de colnia a l'antic nucli rom de Drobeta.


La nova poblaci, com a enclavament estratgic en les rutes pel Danubi, comptava amb una important fortificaci i aviat va esdevenir una zona de confrontaci continua al llarg dels segles XIV i XV entre els hongaresos i els diferents pobles que intentaren controlar aquella part de Oltnia (blgars, ttars i turcs otomans) i entre els hongaresos per dominar a les poblacions autctones.
    
Al llarg del segle XV els nobles autctons van tenir ms control sobre Severin i la regi que controlaven des de la ciutat fortificada, a vegades en part per la debilitat hongaresa i en altres ocasions per qu els nobles romanesos rendien vassallatge al rei hongars. Aix permetia tant als hongaresos com als romanesos establir exrcits conjunts per defensar la zona dels creixents atacs dels turcs otomans que eren ms expedicions en busca de bot que no pas expedicions per intentar controlar la regi, per a la caiguda de Constantinoble l'any 1453 la situaci es va capgirar radicalment, ja que els atacs contra Severin es van intensificar fins al punt que amb l'arribada al poder del Sult Suleiman el magnfic l'any 1520 es va comenar la invasi de la regi. 

Prviament l'any 1502 i com a resultat dels efectes dels atacs otomans una bona part de la noblesa i els alts crrecs eclesistics (Severin era seu episcopal des de principis de segle XIV) ja s'havien traslladat ms al nord,  a Strehaia (actualment Craiova), i la gran majoria de la poblaci s'havia traslladat a una poblaci a 6 kilmetres de distncia,  Cerne i, que va esdevenir la nova capital de la regi de Mehedin i. Severin va restar aix doncs com a ciutat fortificada on noms hi varen romandre aquells que prestaven els seus serveis militarment (soldats i nobles). L'any 1522 els turcs otomans van controlar Srbia i aquests iniciaren la campanya per controlar Hongria. Severin per tant esdevenia una fortificaci molesta pels plans otomans. Aix l'any 1524 les tropes del Sult Suleiman el magnific van arrasar, devastar i demolir la ciutat fortificada de Severin, noms qued dempeus una part d'una torre de fortificaci, fet pel qual els habitants autctons es referien a l'antic enclavament de Severin com a "Turnul lui Sever", la  Torre de Sever. 
Les runes de Severin no van ser reconstrudes i al llarg de tres segles no es va  establir cap assentament ms a la zona.

 poca contempornia .   
    
El mar de l'any 1833 el general romans Pavel Kiseleff van visitar les runes de Severin i va decidir que es construs de nou una ciutat, just al costat de les restes de Drobeta i de Severin. Al juliol d'aquell mateix any es van comenar a distribuir les terres entre les famlies traslladades per aixecar la nova poblaci, que va rebre el nom de Drobeta (en honor a l'antiga colnia romana) i Turnu Severin (en referncia a la ciutat medieval devastada pels turcs otomans). El desenvolupament de la ciutat va ser rpid, ja que moltes families, majoritariament romaneses, es van traslladar a la nova ciutat. L'any 1838 es construa la prefectura i l'any 1841 la capital de la provncia de Mehedin i es traslladava de Cerne i (capital des de la destrucci de Severin) a la nova ciutat, Drobeta-Turnu Severin. 


La nova capital va continuar creixent amb impuls, tot i la invasi de les tropes otomanes i russes al llarg dels anys 1848   1850. Aix l'any 1851 la ciutat va ser declarada municipi i es va produir un gran desenvolupament industrial grcies a la creaci de les drassanes navals i l'establiment d'una cmera de comer (1863). L'arribada del ferrocarril a la ciutat (1876) i la construcci de la nova estaci (1877) van permetre que es produs un augment demogrfic considerable. L'any 1883 la poblaci comptava amb 13.000 habitants.

El desenvolupament industrial i comercial de Drobeta-Turnu Severin fou prou important entre finals del segle XIX i principis del XX, en part afavorit pel creixent trfic comercial que  es produa al llarg del riu Danubi i on el port de la ciutat anava guanyant en importncia. A inicis del segle XX la ciutat es trobava entre les ms desenvolupades de Romania. 

Aquest creixement es va veure truncat momentniament amb l'entrada de Romania a la Primera Guerra Mundial (l'any 1916) i la seva posterior ocupaci per les tropes alemanyes, que van exercir una forta repressi contra aquelles persones que es resistiren a l'ocupaci. La mateixa va perdur fins l'any 1918 quan Alemanya va signar acords de pau amb Romania i les seves tropes van evacuar la ciutat. A partir d'aquell moment el creixement poblacional, econmic de la ciutat es va tornar a reactivar, obrint-se moltes fbriques industrial i magatzems comercials. Per la greu crisi econmica mundial de finals dels anys vint va afectar a l'economia local i moltes empreses van tancar les seves portes, produint-se un alentiment  del creixement urb i demogrfic de la ciutat. Tot i aix a partir de l'any 1933 la ciutat va experimentar una certa reactivaci econmica, per en cap cas no es va tornar a la situaci prvia a la gran crisi mundial.

Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial Drobeta-Turnu Severin va patir  l'ocupaci de les tropes alemanyes de nou (1941) i intensos bombardejos per part dels aliats, que van afectar molt a la ciutat. Amb la retirada dels alemanys a finals de l'any 1944 i l'entrada dels sovitics, comenava un perode on les noves autoritats depenien de forma indirecta dels ocupants estrangers. Aquesta situaci es va oficialitzar amb la caiguda de la monarquia i la proclamaci de la Repblica Popular de Romania a finals de l'any 1947. 


Aix en els anys posteriors es van aplicar les reformes agrries que van nacionalitzar les terres d'uns 15.000 camperols de la regi i la dependncia de les empreses de la ciutat sota el control de les autoritats comunistes. Desprs de la reorganitzaci de les empreses dels efectes de la guerra el ritme del creixement econmic es va alentir considerablement a partir de finals dels anys cinquanta, per el projecte de construcci d'una de les preses hidruliques ms grans de tot el continent europeu, la presa de les Portes de Ferro (construda conjuntament per les autoritats romaneses i iugoslaves) i que aporta una bona part de l'energia elctrica de Romania i de Srbia actualment, va ser un element reactivador de l'economia local.

Desprs de la caiguda del comunisme a finals de l'any 1989 l'industria local va patir com a consequncia de la del crisi de conjunt de l'economia romanesa una profund sotrac. Moltes empreses van intentar ser privatitzades, per els efectes van ser totalment negatius, ja  que moltes d'aquestes empreses van ser tancades. 

 Drobeta-Turnu Severin actualment .

Actualment Drobeta es una ciutat dinmica que demostra la seva capitalitat de provncia, per que vol esdevenir en una referncia a la zona sud-oest de Romania. Entre les mltiples empreses  de la ciutat (la majoria privatitzades) les ms importants sn: 

SC Forsev SA (fabrica de maquinria pesada) ;
Drassanes navals ;
SC Aurora (important panificadora) ;
Fabrica de cervesa "Traian" ;
SC Meva SA (fbrica de vagons i maquinria de ferrocarril) ;
CELROM (fbrica de paper i cellulosa) ;
Fbrica de bombons "Cerna" ;
Un important escorxador que abasteix a tota la regi.   ;

En l'mbit cultural i educatiu la ciutat consta amb 22 centres escolars de primria, 9 instituts de secundria, un institut d'ensenyament universitari (que depn de la Universitat de Craiova) el Collegi Universitari econmic, administratiu i tcnic. Pel qu fa l'mbit cultural la ciutat disposa d'un teatre i de diverses sales de cinema. Tamb cal destacar el conjunt arqueolgic de les restes romanes de Drobeta i medievals de Severin i el Museu de histria de la regi de les Portes de Ferro.

 Enllaos externs .

Pgina oficial de la ciutat En  i   ;
Pgina amb informaci de la ciutat En  i ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82664" title="Jovi" nonfiltered="2790" processed="2784" dbindex="32958">

Jovi (Flavius Iovianus, c. 332 - 17 de febrer de 364) fou un general i emperador rom (26 de juny de 363 - 17 de febrer de 364).

Va nixer a Singidunum vers el 330 i era fill de Varriani (Varrianianus), comandant de la gurdia imperial de Constant II, crrec (primus ordinis domesticorum) al qual el fill va arribar tamb el 363.

Va acompanyar a Juli l'Apstata a Mesopotmia i al morir l'emperador sense hereus el 26 de juny del 363 l'exrcit va proclamar emperador al veter general Sallusti Segon (Sallustius Secundus)  que va declinar l'honor i va proposar a Jovi, i pels mrits del seu pare ms que pels propis fou acceptat (27 de juny). Va iniciar la retirada atacat pels perses que acabaven de conixer la noticia de la mort de l'emperador; el primer atac important fou rebutjat per els perses van seguir atacant fins que finalment els romans van arribar al Tigris que no van poder creuar en presncia del perses. El rei persa Sapor va fer propostes de pau i desprs de cinc dies de negociacions va acceptar la retirada en seguritat a canvi de la cessi de territoris (cinc districtes de la zona del Tigris que eren part de l'imperi des del 297: Arzanene, Moxoene, Zabdicene, Rehimene i Corduene) i fortaleses com Nisibis, Castra Maurorum i Singara (a mes de la neutralitat d'Armnia que tamb va haver de cedir territoris). 

Quan es va poder retirar, va enviar oficials cap a l'oest de l'Imperi nomenant al seu sogre Lucilli com a comandant en cap a Itlia, i a Malaricus com a comandant a la Gllia. A l'oest del Tigris se li van unir les forces de Procopi estacionades a Mesopotmia i ja fora de perill es va dedicar a feines legislatives i administratives. Com a cristi va assegurar el fi de la tolerncia activa d'altres religions encara que els pagans no foren perseguits; les sectes demanaven diversos favors imperials per va rebutjar interferir i va sotmetre els problemes a un concili general. El seu amic Atanasi fou restaurat com a bisbe d'Alexandria.

Va passar per Edessa, Antioquia, Tars i Tiana; aqu va saber que Malaricus havia refusat el nomenament com a comandant a la Gllia i que Lucilli havia mort  a mans dels soldats en un tumult, per que Jov havia restablert l'obedincia de l'exrcit. El hivern era dur per Jovi va continuar de Tiana cap a Constantinoble. El 1 de gener del 364, estant a Ancira, va entrar a l'ofici de cnsol tenint com a collega al seu fill infant Varroni, que port el ttol de nobilissimus.

Desprs va arribar a Dadastana a Galcia (a la frontera amb Bitnia) on en una festa va veure ms vi del compte i es va retirar a descansar a una cambra d'un edifici blanquejat feia poc i que estava humit i fou escalfat amb carbons vegetals. L'endem fou trobat mort (17 de febrer del  364). La seva mort no est pro explicada: uns es decanten per les causes naturals degudes a l'abs del vi o als gasos del carb, uns altres per un assass o per ver.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82669" title="Nine Inch Nails" nonfiltered="2791" processed="2785" dbindex="32959">
Nine Inch Nails s una banda de msica industrial fundada a Cleveland, Ohio per Trent Reznor el 1988.

Nine Inch Nails (abreviat NIN) s una banda estadounidenca critica formada per un sol membre. Com a productor, cantant, compositor i instrumentista, Trent Reznor se'ha quedat com a nic responsable de la direcci musical de la banda.

Sn pioners en l's del programari Hyperprism.

 Discografia .

 lbums .
Pretty Hate Machine (1989);
The Downward Spiral (1994);
The Fragile (1999);
With Teeth (2005);
Year Zero (2007);
Ghosts I-IV (2008);
The Slip (2008);

 EPs .
Broken (1992);

 Discos de remixes .
Fixed (1992);
Further Down the Spiral (1995);
Things Falling Apart (2000);
Y34RZ3R0R3M1X3D (2007);

 Recopilacions i gravacions en directe .
And All That Could Have Been (2002);
Beside You In Time (2007);

 Singles .
Down in It (1989);
Head Like a Hole (1990);
Sin (1990);
Happiness in Slavery (1992);
Wish (1993);
March of the Pigs (1994);
Closer to God (1994);
Burn (1994);
Hurt (1995);
"The Perfect Drug" Versions (1997);
The Day the World Went Away (1999);
We're in This Together (1999);
Into the Void (2000);
Starfuckers, Inc. (2000);
Deep (2001);
The Hand That Feeds (2005);
Only (2005);
Every Day Is Exactly the Same (2006);
Survivalism (2007);
Capital G (2007);
Discipiline (2008);

 VHS/DVDs .
Closure (1997);
And All That Could Have Been (2002);
Beside You In Time (2007);
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82670" title="Generaci espontnia" nonfiltered="2792" processed="2786" dbindex="32960">

La teoria de la generaci espontnia, tamb coneguda com abiognesi o autognesi, va ser una idea molt estesa en el passat, segons la qual la vida sorgeix de manera espontnia a partir de la matria inert. L'observaci directa de certes experincies "confirmava" aquesta teoria, arribant-se a la conclusi (errnia) que les mosques es generaven ordinriament a partir de la carn en estat de putrefacci, els cucs a partir del fang, els porquets de Sant Antoni a partir de la humitat, etc. Els experiments de Pasteur van rebatre d'una vegada per sempre la teoria de la generaci espontnia.

 El problema de l'origen de la vida .

La humanitat, tradicionalment, ha buscat una explicaci als problemes
relacionats amb l'origen de la vida. Ara per ara, tot i tractar-se d'una
qesti molt bsica, no existeix encara una soluci concloent. Diversos pobles
primitius van resoldre la pregunta sobre la base de les creences religioses, els
mites i la intervenci divina.

El problema de l'origen de la vida es pot abordar des de punts de vista molt
diversos. La convergncia de tots ells en una nica resposta s molt difcil,
entre d'altres motius, perqu la majoria de les solucions proposades no es
poden provar i formen part dels dogmes religiosos. No obstant aix, quan s'aborda el problema de l'origen de la vida
des d'una perspectiva biolgica, es posen en evidncia fets objectius i concrets
que obren les portes a una resposta versemblant.

A principis del segle XX, el problema de l'origen de la vida va avanar a passos
de gegant grcies a les investigacions sobre l'origen de la Terra. La Terra es
va formar fa 4.600 milions d'anys, 1.000 milions d'anys desprs ja existien
organismes vius rudimentaris tal com ho proven les restes fssils ms antigues
que es coneixen.

 Visi histrica .
 L'antiguitat .
Els egipcis i els babilonis creien que els ratolins, gripaus i determinats escurons naixien en el mateix llot del riu Nil, que les mosques, les abelles i algunes larves provenien de la suor, que els cucs sorgien dels aliments en descomposici i que els microbis es formaven en l'aigua en putrefacci. 

Segles ms tard, el filsof grec Aristtil (384 aC-322 aC) es manifest com un dels principals defensors de la generaci espontnia. Aristtil va escriure nombrosos documents, en els quals descrivia diversos exemples de generaci espontnia. Segons les paraules d'Aristtil:

Tot sser est format per un principi passiu que s la matria i un principi actiu que li dna forma i vitalitat. Aix, el llot s el principi passiu, i unit a ell, existeix un principi actiu capa de donar-li forma i vida al nou sser.

Per a Aristtil aquest principi actiu es trobava en la llum solar, en la carn en putrefacci i en altres substncies capaces d'originar ssers amb vida.

En el segle II aC el poeta rom Virgili (70 aC-19 aC) afirmava que les abelles s'originaven a partir
de la mel.



 Edat Mitjana .

Durant l'edat mitjana la teoria de la generaci espontnia es va estendre sense trobar prcticament oposici.

L'itali Sant Toms d'Aquino (1225-1274), un dels principals telegs de l'esglsia catlica, creia que granotes i serps es generaven a partir de l'aigua en estat de putrefacci. 

La teoria de la generaci espontnia, no s incompatible ni amb les creences catliques ni amb tantes altres creences religioses. Alguns autors citen la Bblia, segons la qual Du va crear l'home a partir del fang, com un argument a favor de la generaci espontnia.

 Edat Moderna .


El cirurgi francs Ambroise Par (1509-1590), afirmava haver desenterrat una pedra buida per dins i tancada, en la qual va trobar pres un enorme gripau. Segons Par, aquest animal noms podia haver sorgit de la humitat. 

En el segle XVII, el metge i alquimista belga Jan Baptist van Helmont (1580-1644) escrivia receptes per a produir animals:

 L'aigua de la font ms pura, collocada en un recipient impregnat per l'aroma d'un ferment, es rovella i engendra cucs. Les olors que s'eleven des del fons dels pantans produxen granotes, baboses, sangoneres, herbes. Facin un forat en un ma, introdueixin alfbrega triturada, colloquin un segon ma sobre el primer de manera de cobreixi totalment el forat, exposin els dos maons al sol i, al cap d'alguns dies, l'olor de l'alfbrega actuant com ferment, transformar l'herba en autntics escorpins.;

 Prengui's una camisa bruta i deixi's en ella uns grans de blat durant 21 dies en un lloc fosc, apareixeran amb seguretat alguns ratolins.;

Per a van Helmont el principi actiu es trobava en la suor humana.

A partir del segle XVII es van dur a terme diversos experiments que provaven que els ssers vius es formen nicament a partir d'altres ssers vius. Algunes d'aquestes experincies varen servir per evidenciar que els cucs, les mosques i altres animals noms apareixien en presncia dels corresponents ous, encara que es va continuar pensant que els microorganismes podien sorgir espontniament en els anomenats caldos nutritius.

Un dels primers en demostrar la falsedat de la teoria de la generaci espontnia va ser el metge itali Francesco Redi (1626-1697). Tot i aix, els investigadors ms crtics havien d'enfrontar-se a les creences que durant segles s'havien observat com veritables, amb la qual cosa sovint es posava en dubte la seva credibilitat.

 Edat Contempornia .


El matemtic, bileg, cosmleg i escriptor, Georges Buffon (1707-1788) i el bileg Jean-Baptiste de Lamarck (1744-1829), ambds francesos, es van mostrar igualment partidaris de la generaci espontnia. Lamarck va publicar en 1809 la seva obra Filosofia zoolgica, situant la generaci espontnia en el punt de partida de l'evoluci biolgica.

En el segle XIX es van produir apassionades discussions entre els partidaris de la generaci espontnia i els seus detractors. En general s'acceptava la falsedat de la teoria de la generaci espontnia per als organismes superiors, per se seguia mantenint la creena de la seva veracitat en relaci als microorganismes. Els cientfics es van llanar llavors a plantejar experincies de tot tipus per a intentar provar o refutar la teoria de la generaci espontnia. 



L'any 1860, l'Acadmia de Cincies Francesa va promoure un concurs per a resoldre el dilema de la generaci espontnia. Va guanyar el premi el microbileg francs Louis Pasteur (1822-1895) amb una srie d'experincies perfectament dissenyades, que no deixaven cap mena de dubte: la matria viva no podia sorgir de la matria no viva.

Els treballs de Pasteur es van veure reforats per les idees del bileg britnic Charles Darwin (1809-1882) qui va plantejar que la vida, tal com avui la coneixem, s el resultat d'un llarg i constant procs de selecci natural. Darwin va asseure les bases de la moderna teoria de l'evoluci, influint de
manera determinant en les idees cientfiques del moment i del pensament modern en general.

Un dels investigadors que es va veure especialment atret pels treballs de Darwin va ser el bioqumic rus Alexander Ivnovich Oparin (1894-1980), el qual va formular la primera teoria coherent sobre l'origen de la vida a la Terra. Oparin va explicar aquest origen en termes de processos qumics i fsics.



 Experincies en contra de la generaci espontnia .

 L'experincia de Redi .

A mitjans del segle XVII, Francesco Redi va demostrar que, almenys per als organismes visibles, la teoria de la generaci espontnia era falsa. Redi va disposar un tros de carn en un pot obert i un altre tros de la mateixa carn en un pot tancat. En el pot obert es van criar mosques, mentre que en el pot tancat no va ocrrer res. Amb aquesta experincia, Redi va demostrar que els cucs blancs que apareixen a la carn eren en realitat larves de mosques que neixien dels ous que les mateixes mosques dipositaven a la carn.

 Spallanzani .


L'any 1765 el bileg itali Lazzaro Spallanzani (1729-1799) va repetir l'experiment de Redi utilitzant pa, en lloc de carn, obtenint resultats molt similars als de Redi.

Amb Spallanzani va quedar clar que els cucs que apareixien en la carn eren en realitat larves de mosca. No obstant aix, va tornar a sorgir la polmica quan es van considerar brous i infusions, els quals en contacte amb l'aire es tornaven trbols, i, amb el temps, apareixien en ells microorganismes.

El bioqumic angls John Turberville Needham (1713 1781) va explicar l'aparici de microorganismes com un cas ms de generaci espontnia. Spallanzani va desbancar a Nedham fent bullir el brou i segellant-lo hermticament, amb la qual cosa el caldo es conservava sense espatllar-se.

Needham va assegurar llavors que, per una banda, la calor destrua la fora vegetativa, responsable de l'aparici de microorganismes, i, per una altra, la calor viciava l'aire. Alguns investigadors van desenvolupar diverses propostes que donaven suport les experincies de Spallanzani. Entre aquests investigadors destaquen: Shwann, Schroeder, Pouchet i Nicolas Appert.

 L'experincia de Pasteur .

Els experiments de Pasteur van servir per a demostrar que la generaci espontnia tampoc era vlida per als microorganismes. Pasteur va utilitzar recipients de colls llargs i corbats en forma de S. En el seu interior va collocar un caldo que feia bullir per a eliminar els microorganismes. En el colze del coll hi havia lquid el qual impedia l'entrada de nous microorganismes. D'aquesta manera el caldo podia conservar-se estril indefinidament. Si es trencava el coll del recipient llavors els microorganismes apareixien de nou contaminant el caldo.

El terme pasteuritzaci fa referncia a Pasteur. La pasteuritzaci s el procs de destrucci dels bacteris patgens que poden existir en un lquid mitjanant la calor.

 Vegeu tamb .

 Fixisme;
 Creacionisme;
 Brou primitiu;

 Enllaos externs .

 Microbiologia. Fets cronolgics ;
Spontaneous Generation and the Origin of Life ;
Probability of Abiogenesis Calculations ;


























 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82686" title="Sighi?oara" nonfiltered="2793" processed="2787" dbindex="32961">


Sighi oara En (hongars: Segesvr, en alemany: Schburg i en llat: Castrum Sex). Ciutat de Romania, s la capital de la provncia de Mure . Es troba al marge del riu Trnava, riu que atravessa la gran majoria del territori de Transsilvnia, Romania. La seva poblaci s de 32.287 habitants (2002).

 Histria .

A partir del segle X la regi va restar sota control dels hongaresos que van dominar a les poblacions autctones i que al segle XIII van portar a poblacions saxones per establir-los a la regi (aquests nouvinguts eren majoritriament artesans i comerciants)  i per qu participessin activament en el manteniment del seu domini a la regi i defensar les seves fronteres. Segons el cronista Krauss s'esmenta un assentament sax a prop de Sighi oara ja cap a l'any 1191. Vers l'any 1280 surt documentat la poblaci anomenada com Castrum Sex i l'any 1298  surt anomenada en alemany amb el mot Schespurch. 


Cap a l'any 1337 Sighi oara s'havia convertit un centre important degut als diferents privilegi atorgats pels reis hongaresos a la ciutat  i en especial la categoria de ciutat que es va atorgar l'any 1367 a la Civitas de Segusvar (l'actual Sighi oara). Aix la ciutat va tenir un paper important al llarg de diversos segles per la  seva situaci estratgica i comercial en les rutes que comunicaven la Pennsula Balcnica amb el centre d'Europa esdevenint la ciutat ms important de Transsilvnia, comptant amb un important nmero d'artesans (tant autctons com de procedncia germnica) que eren la base de l'economia local i de una gran quantitat de ma d'obres que treballaven en les continues tasques de fortificaci de la poblaci.

L'any 1453 el noble valac Vlad Dracul es trobava exiliat a Transsilvnia en aquesta ciutat i es va arribar a emetre moneda i per primera vegada s'esmenta el nom en romans de Sighi oara.

Al llarg dels segles XVI i XVII la ciutat va experimentar un continu creixement econmic, ja que tenia uns 15 gremis d'oficis i ms de 20 mestres artesans. La ciutat en aquella perode era un important focus cultural i econmic, on va arribar a residir l'escultor brroc Elias Nicolai. La ciutat estava controlada pels nobles hongaresos, que sota el ttol de Prncep de Transsilvnia exercien el seu domini a la regi. Amb els continus enfrontaments entre els hongaresos, polonesos, austracs i turcs otomans la ciutat va patir contnuament atacs al llarg dels segles XVII i XVIII. A la plana propera de  Albe ti  va produir-se la batalla de Segesvr, on l'exrcit revolucionari romans va derrotar a l'exrcit hongars que estava comandat per Jzef Bem. A l'any segent es va produir una batalla entre l'exrcit hongars i l'exrcit rus i on es creu que el poeta hongars Sndor Pet fi va morir. 

La ciutat va romandre sota control austrohongars fins desprs de la Primera Guerra Mundial quan va passar a integrar-se dins del Regne de Romania. A la Segona Guerra Mundial una bona part dels joves alemanys de la important comunitat germnica de la ciutat van enrolar-se als exrcits d'Adolf Hitler i van participar activament en les campanyes militars. Amb la derrota de l'Alemanya nazi i l'adveniment del comunisme a Romania la situaci dels gaireb 15.000 alemanys de la ciutat es va deteriorar, fins a tal punt que un 90% de la comunitat va emigrar a Alemanya tant bon punt el rgim comunista va caure a finals de l'any 1989.

 Aspectes culturals .


El centre histric de Sighi oara ha preservat al llarg del pas del temps les seves estructures i caracterstiques d'una ciutat medieval i fortificada. Degut a aix la UNESCO va declarar a aquest conjunt urb com a Patrimoni de la Humanitat.

Cada any al mes de juliol s'organitza un festival de msica i de cultura medieval que ha anat guanyant en importncia esdevenint un referent cultural de Romania. Degut a la seva suposada vinculaci amb el mite de Dracula es va plantejar la possibilitat de transformar el centre histric en un parc temtic de Dracula, per els greus prejudicis que suposaven pel centre histric i les queixes des de diferents estaments europeus van provocar que es desestimes aquest projecte.

Sighi oara es probablement la ciutat medieval de ms inters turstic i arquitectnic de tota Transsilvnia. El smbol de la ciutat es la Torre del rellotge, una estructura construda l'any 1556 i que fa una alada de 64 metres (on actualment hi ha un museu d'histria).

 Enllaos externs .

 Pgina del Municipi de Sighi oara En  i ;
 Pgina oficial de la Comissi de la UNESCO per a Romania En  i ;
 NGO Sustainable Sighi oara  En  i ;
 gradOST::  En  i ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82692" title="Lemniscata de Bernoulli" nonfiltered="2794" processed="2788" dbindex="32962">

A matemtiques, una lemniscata s un tipus de corba descrita per la segent equaci en coordenades cartesianes: 

;

La representaci grfica d'aquesta equaci genera una corba similar a . La corba s'ha convertit en el smbol de l'infinit i s molt utilitzat a matemtiques. El smbol en s moltes vegades s anomenat lemniscata. La seva representaci en Unicode s   i el seu codi s (&#8734;).

La lemniscata va ser descrita per primer cop el 1694 per Jakob Bernoulli com la modificaci d'una ellipse, corba que es defineix com el lloc geomtric dels punts tals que la suma de les distncies des de dos punts focals s una constant. En contraposici, una lemniscata s el lloc geomtric dels punts tals que el producte d'aquestes distncies s constant. Bernoulli la va anomenar lemniscus, que en Llat significa "cinta penjant".

La lemniscata es pot obtenir com la transformada inversa d'una hiprbola, amb el cercle inversor centrat en el centre de la hiprbola.

Altres equacions.

La lemniscata pot ser descrita mitjanant coordenades polars segons la segent equaci:

 ;

Anlogament, amb coordenades bipolars la seva equaci s:

;

Parmetre arc i funcions ellptiques.

La determinaci del parmetre arc de la lemniscata va dur a les integrals ellptiques, que van ser descobertes durant el segle XVIII. A la centria de 1800, les funcions ellptiques que intervenen en aquestes integrals van ser estudiades per Carl Friedrich Gauss (no van ser publicades fins molts anys desprs, per s'hi alludia a les notes de la seva obra Disquisitiones Arithmeticae). La base del reticle definit pels parells fonamentals de perodes (parells ordenats de nombres complexos) t una forma molt especial, essent proporcional als enters de Gauss. Per aquesta ra el conjunt de funcions ellptiques amb el producte complex per l' arrel quadrada de menys u es denomina conjunt lemnisctic.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82694" title="Teorema fonamental del clcul" nonfiltered="2795" processed="2789" dbindex="32963">
El teorema fonamental del clcul integral consisteix en l'afirmaci de qu la derivada i integral d'una funci matemtica son operacions inverses. Aix significa que tota funci contnua integrable verifica que la derivada de la seva integral s ella mateixa. Aquest teorema s central en la branca de les matemtiques anomenada clcul.

Una conseqncia directa d'aquest teorema, denominada ocasionalment segon teorema fonamental del clcul, permet calcular l'integral d'una funci utilitzant l'antiderivada de la funci que s'ha d'integrar.

Encara que els antic matemtics grecs com Arqumedes ja disposaven de mtodes aproximats per al clcul de volums, rees i longituds corbes va ser grcies a una idea originalment desenvolupada pel matemtic angls Isaac Barrow i les aportacions de Isaac Newton i Gottfried Leibniz que aquest teorema va poder ser enunciat i demostrat.

Els teoremes fonamentals del clcul integral.

Primer teorema fonamental.

Declaraci.

Donada una funci  integrable sobre l'interval , definim   sobre  per  amb  fixe. El teorema diu que si  s contnua a , llavors  s derivable a c i F'(c) = f(c).

 Demostraci .

Lema important:

Suposem que  s integrable sobre  i que:

;

Llavors

;

Comena la demostraci

Hiptesi:
Sigui .
Sigui  una funci integrable sobre l'interval  i contnua a c.
Sigui  una funci sobre  definida aix:  amb ;


Tesi:
F'(c)=f(c);

Per definici tneim: .

Suposem que h>0, llavors .

Definim  y  com:

,
;

Aplicant el 'lema' veim que:
.

Por tant,

;

Ara suposem que , siguin:
,
.

Aplicant el 'lema' veim que:
 .

Com:
,

Llavors:
.

Posat que , llavors tenim que:
 .


I com  s contnua a c tenim que:
 ,

i aix porta a:

. ;

 Exemples .

;
;
;

 Segon teorema fonamental .

 Declaraci .
Tamb se l'anomena Regla de Barrow, en honor a Isaac Barrow.

Donada una funci  contnua a l'interval  i sigui  qualsevol funci primitiva de , s a dir g'(x)=f(x), llavors:
;

Aquest teorema s'empra freqentement per avaluar integrals definides.

 Demostraci .
Hiptesi: 
Sigui  una funci contnua a l'interval ;
Sigui g una funci diferenciable en l'interval  tal que ;

Tesi: 
;

Demostraci:

Sigui
 .

Tenim pel primer teorema fonamental del clcul que:
 .

Per tant:
  tal que .

Observam que:
 ;

I d'aqui se segueix que ; per tant:
 .

I en particular si  tenim que:
 ;

 Exemples .

;
;

 Vegeu tamb.

Regla de Barrow;
Integraci;
Mtodes d'integraci;
Regla de Leibniz;
Integral de Riemann;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82701" title="Maties Palau Ferr" nonfiltered="2796" processed="2790" dbindex="32964">
Maties Palau Ferr (Montblanc 24 d'agost de 1921 - 1 de gener de 2000) fou un pintor i escultor catal. La seva obra, d'estil cubista sinttic i colorista, es compon principalment d'olis i tintes xineses, encara que tamb va fer algunes cermiques i escultures.

Desprs d'estudiar Belles Arts a l'escola Sant Jordi de Barcelona, el govern francs el bec tres cops entre 1957 i 1961. Maties Palau, a Pars, conegu Pablo Picasso, que el va fer deixeble seu.

La seva obra va ser exposada a molts llocs, especialment a Espanya i als Estats Units. Entre les exposicions ms importants hi ha: National Book (Londres, 1957), Galeria Paul Czanne (Pars, 1959), Biblioteca Nacional (Madrid, 1970), Museu d'Histria de Catalunya (Barcelona, 1998). Entres les seves obres ms importants podem destacar Dona i lluna, Montblanc i Guer-Blanc.

El 16 de maig de 1974, el Tribunal Suprem el condemn a pagar un deute amb un marxant pintant un nombre determinat de metres quadrats d'olis. Desprs de complir la sentncia, entre 1974 i 1985 va cremar totes les obres que creava com a mesura de protesta i fins el 1989 no va permetre que es fes cap exposici amb la seva obra. A partir d'aquest moment, sempre expos en galeries no comercials o en museus, i no torn a pintar amb oli, sin que comen a utilitzar la tinta xinesa.

Desprs de morir l'1 de gener de 2000, l'ajuntament de Montblanc el nomen fill predilecte de la vila i posteriorment hi pos el nom de l'artista a un carrer. Tamb hi ha, a Montblanc, el Museu d'Art Palau Ferr, inaugurat el 2001.

Enllaos externs.
Fundaci Maties Palau Ferr;
XTEC: Palau Ferr;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82702" title="Francesc I del Sacre Imperi Romanogermnic" nonfiltered="2797" processed="2791" dbindex="32965">


Francesc I del Sacre Imperi Romanogermnic, conegut tamb amb els noms de Francesc II de Toscona o Francesc III de Lorena, (Nancy, Ducat de Lorena 1708   Viena, Sacre Imperi Romanogermnic 1765) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermnic grcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'ustria. Francesc s el fundador de la branca dels Habsburg-Lorena sorgida arran de la seva uni marital.

 Orgens familiars .
Va nixer el dia 8 de desembre de l'any 1708 a Nancy, capital del ducat de Lorena, Francesc Esteve de Lorena era el fill del duc Leopold I de Lorena i de la princesa Elisabet Carlota d'Orleans. Francesc era nt per via paterna del duc Carles V de Lorena i de l'arxiduquessa Elionor d'ustria i per via materna del duc Felip d'Orleans i de la princesa Elisabet Carlota del Palatinat. A ms a ms per via materna era besnt del rei Llus XIII de Frana a travs dels ducs d'Orleans i besnebot del rei Llus XIV de Frana.

Francesc I tenia molts lligams amb la Casa d'ustria, descendent de l'emperador Ferran III del Sacre Imperi Romanogermnic, era el seu besavi, i pertanyent a una famlia que s'havia distingit pel seu servei incondicional a ustria i als Habsburg havia passat llargues temporades de la seva vida a la cort vienesa.

 Matrimoni .

Carles VI, emperador romanogermnic aviat vei en Francesc un candidat ideal per casar-se amb la seva filla i hereva, l'arxiduquessa Maria Teresa I d'ustria. Francesc pertanyia a una casa menor de la reialesa amb la qual cosa la uni amb Maria Teresa no comprometia a ustria a cap aliana poltica de futur i a ms a ms les possessions de Francesc permetien portar a terme una important obra d'enginyeria poltica per l'acceptaci de Maria Teresa com a hereva per part de les potncies.

A les capitulacions matrimonials, Francesc es compromet a cedir el ducat de Lorena, possessi immemorial de la seva famlia, al prncep Estanislau I de Polnia que havia estat expulsat de Polnia essent el candidat profrancs i sogre de Llus XV de Frana. Alhora, a la mort d'Estanislau, el ducat s'integraria a la Corona francesa com a dot de la muller del rei Llus, la princesa Maria Leszczy ska. Francesc era compensat de tres maneres diferents, d'una banda se li cedia el gran ducat de la Toscana ja que els Medici no tenien descendent clar al gran ducat, de l'altra se li dna una ms que important compensaci econmica que far de Francesc un home molt ric i finalment amb la promesa francesa de no intervenir en la successi a l'Imperi.

Francesc es cas amb Maria Teresa I d'ustria el 12 de febrer de l'any 1736 a la catedral de Viena, establint-se posteriorment durant una temporada a Florncia on Francesc fou declarat gran duc a la mort de l'ltim Medici. La parella tingu els segents fills:

SAI l'arxiduquessa Maria Elisabet d'ustria, nascuda a Viena el 1737 i morta al Palau de Laxenburg el 1740.

SAI l'arxiduquessa Maria Anna d'ustria, nascuda a Viena el 1738 i morta el 1789.

SAI l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria, nascuda a Viena el 1740 i morta el 1741.

SM l'emperador Josep II del Sacre Imperi Romanogermnic, nascut a Viena al Palau de Schnbrunn el 1741 i mort a Viena el 1741. Es cas amb la princesa Isabel de Borb-Parma de la qual qued viudu i en segones npcies amb l'infanta Maria Josep de Baviera.

SAI l'arxiduquessa Maria Cristina d'ustria, nascuda a Viena el 1742 i morta el 1798 a Viena. Es cas amb el prncep Albert de Saxnia.

SAI l'arxiduquessa Maria Elisabet d'ustria, nascuda a Viena el 1743 i morta a Linz el 1808.

SAI l'arxiduc Carles Josep d'ustria, nascut a Viena el 1745 i mort el 1761 a Viena.

SAI l'arxiduquessa Maria Amlia d'ustria, nascuda a Viena el 1746 i morta a Praga el 1804. Es cas amb el duc Ferran I de Parma.

SM l'emperador Leopold II del Sacre Imperi Romanogermnic, nascut a Viena el 1747 i mort a Viena el 1792. Es cas amb l'infanta Maria Llusa d'Espanya.

SAI l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria, nascuda al Palau de Schnbrunn el 1748 i morta el 1748.

SAI l'arxiduquessa Maria Joana d'ustria, nascuda a Viena el 1748 i morta el 1762.

SAI l'arxiduquessa Maria Josep d'ustria, nascuda a Viena el 1751 i morta el 1767 al Palau de Schnbrunn.

SAI l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria, nascuda al Palau de Schnbrunn el 1752 i morta al Palau de Schnbrunn el 1814 al Castell de Hetzendorff. Es cas amb el rei Ferran I de les Dues Siclies.

SM el duc Ferran III de Mdena, nascut al Palau de Schnbrunn el 1754 i mort a Viena el 1806 a Viena. Es cas amb la princesa hereva Maria Beatriu d'Este.

SAI l'arxiduquessa Maria Antonieta d'ustria, nascuda a Viena el 1755 i morta a Pars el 1793 guillotinada. Es cas amb el rei Llus XVI de Frana.

SAI l'arxiduc Maximili d'ustria, bisbe-elector de Colnia, nascut a Viena el 1756 i mort el 1801 a Viena.

L'any 1745, desprs de la victria austriaca a la Guerra de Successi austraca, fou declarat emperador romanogermnic per la Dieta. A partir d'aquest moment Francesc cedeix el poder a la seva muller tot i que se li mantindr un estatus de coregent. Francesc es dedic a les seves dues grans aficions, la caa i els negocis.

Amb la compensaci rebuda pel ducat de Lorena, Francesc sapigu invertir correctament, crear fbriques i llocs de treball. A la seva mort, els Habsburg eren rics per primera vegada a la histria i no ho deixaren de ser fins l'any 1918.

Francesc mor l'any 1765 a Viena i es enterrat al Convent dels Caputxins de Viena, la cripta tradicional de tots els Habsburg.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82706" title="La famlia dels Garrigas" nonfiltered="2798" processed="2792" dbindex="32966">
La famlia dels Garrigas va ser la primera novella de l'escriptor Josep Pin i Soler, amb la qual iniciava una trilogia que completarien Jaume (1888) i Niobe (1889). Escrita a Frana alguns anys abans, va ser editada el 1888 per la impremta La Renaixensa, i des d aleshores ha tingut nombroses edicions. L ltima que va revisar el seu autor va ser la de 1927, de l Editorial Catalana, que fou la primera que intent adequar-se a la normativa ortogrfica. 

Pin i Soler treu els elements novellstics d'una realitat que ha conegut b i potser ha protagonitzat. La descripci de les situacions s molt viva i detallista, sense arribar, per, a l excs. El seu estil, coratjs i ple de color, fa oblidar les imperfeccions d'un idioma en formaci. Encara que la seva obra pot situar-se dintre de la lnia de la novella ciutadana i burgesa de Narcs Oller, enllaa, no obstant aix, amb el ruralisme d'alguns contemporanis per la brutalitat d algunes escenes i el fatalisme que plana sobre els personatges.

Argument.
En el Mas del Mol Vell, prop de Tarragona, viu Ramon Garriga amb la seva germana, el seu fillol Narcs i els seus fills Ramon, futur hereu (l'hereuet), Jaume i Merc. El seu llinatge es remunta al regnat de Felipe IV i les successives generacions han participat en totes les guerres i escamots.

Segons el costum, Jaume, el fill segon, s destinat al sacerdoci, el mateix que Narcs.

L'hereuet disputa freqentment amb el seu pare, que s'oposa als amors furtius del noi amb la Tuies, antiga criada de la casa, i a les seves relacions amb els qui conspiren a favor dels liberals. L'amic ntim de l hereuet s Anton Cirera, secretari del poble.
 
El vell Garriga el suborna per tal que aparti el seu fill de la Tuies. A l'assabentar-se n aquell, fereix d'una ganivetada el secretari i s empresonat. Simultniament Jaume fuig a Marsella a la recerca de fortuna. El vell Garriga sofreix un atac d'apoplexia i l'anunci del naixent idilli entre Narcs i Merc acaba per matar-lo.

L'hereuet s alliberat grcies al nou suborn de Cirera perqu no declari la veritat; renyeix amb la famlia i es queda al Mas noms amb la Tuies, per aquesta el deixa per anar a Barcelona amb Cirera; all moren els tres en una sagnant revoluci. Narcs, que encara estima la Merc, no vol tornar al seminari i desprs d'una violenta discussi, desesperat, es llena per la finestra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82708" title="Uqba ibn al-Hajjaj as-Salul" nonfiltered="2799" processed="2793" dbindex="32967">
Uqba ibn al-Hajjaj as-Salul (m. 741) (en rab,                       ,  Uqba ibn al- ajj j as-Sal l ), val de l'ndalus (734-741).

Musulm recte i piads, va ser designat val pel governador d'Egipte i Ifrqiya, Ubayd-Allah ibn al-Habhab, en substituci d'Abd-al-Mlik al-Fihr. Va ordenar el fisc andalus i va consolidar l'autoritat i el control sobre tot l'ndalus.

Uqba as-Salul era enrgic i castigava les rebellions. Desprs d'obtenir una victria a Astries (735), la primavera de l'any segent es va dirigir amb el seu exrcit cap a la Frontera Superior, s a dir l'antiga provncia Tarraconense, i per la via de Saragossa a Pamplona va arribar davant aquesta darrera ciutat, a on va entrar. Els lders locals i els francs van fugir abans de l'entrada dels rabs. Com terra sotmesa per l'espasa, una cinquena part de les terres de la regi van passar al tresor pblic i la resta es va repartir entre els musulmans que havien pres part en la campanya. Es va establir una guarnici musulmana a la ciutat, per a la qual es va designar un governador o val, amb autoritat sobre tota la comarca  Pamplona va romandre en poder dels rabs fins vers el 740 .

Estant assetjada Narbona pels francs, va enviar a esta ciutat un exrcit que la va alliberar de l'assetjament. Ms endavant, per, el 737, va ser derrotat per Carles Martell.

En 740 es va traslladar al nord d'frica per tal d'intentar recuperar Tnger, ocupada per berbers rebels a qui va infligir greus revessos encara que sense vncer-los completament. Tornat a l'ndalus, en 741, i sentint-se morir, va designar  o va ser obligat a designar , com a successor, Abd-al-Mlik al-Fihr, el mateix a qui ell havia substitut com a val.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82713" title="Userda" nonfiltered="2800" processed="2794" dbindex="32968">

Nom popular de la planta farratgera Medicago sativa, tamb coneguda en catal amb el nom d'alfals ;

Revista. Publicaci mensual en catal sobre pensament ecologista, vegeu Userda (revista);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82718" title="Josep II del Sacre Imperi Romanogermnic" nonfiltered="2801" processed="2795" dbindex="32969">

Josep II del Sacre Imperi Romanogermnic ( Schnbrunn, Sacre Imperi Romanogermnic 1741   Viena 1790 ) fou un arxiduc d'ustria que va esdevenir emperador romanogermnic (1765-1790), rei de Bohmia i Hongria, aix com la resta de ttols tradicionalment vinculats a la Casa d'ustria (1780 - 1790).

Es considera un dels representants del despotisme illustrat, va governar donat suport i influt pel seu canceller d'Estat Kaunitz. Va mostrar inters per les idees enciclopedistes. Va Intentar modernitzar, impulsar i racionalitzar el funcionament de l'administraci amb un programa de reformes amb l'objectiu de construir un Estat unitari centralitzat amb l'alemany com llengua administrativa.

Es va iniciar una poltica de liberalitzaci comercial, es va fomentar el desenvolupament de la "indstria" i es va unificar el sistema fiscal, iniciatives basades en idees mercantilistes amb les quals es va tractar d'impulsar l'economia. Va abolir la servitud i les corporacions al donar garanties als camperols sobre la propietat permetent la seua emancipaci. Es va posar fi a les prestacions de treball entre camperols, va disposar les bases de la tolerncia religiosa al posar fi a les persecucions d'ortodoxos i protestants, va millorar i secularitz l'educaci i es van crear noves universitats. Durant el Primer Repartiment de Polnia, en 1772, va annexionar Galitzia als dominis dels Habsburgo en contra de l'opini de la seua mare. Es va enfrontar amb suecs i otomans. A aquests ltims, en 1785, els va arravassar Bukovina. Va planejar l'annexi de Baviera per la resistncia de Prusia i el resultat de la Guerra de successi bavaresa l'hi van impedir. Va estrnyer les relacions amb Rssia a la qual va donar enfront de Turquia en una guerra en la qual el territori austrac va ser envat.

Va ser contemporani de Wolfgang Amadeus Mozart, el clebre compositor.

Josep II va contraure matrimoni en dues ocasions, la primera amb la princesa Isabel de Borb-Parma, filla del duc Felipe de Parma, amb la qual va tenir una filla cridada Mara Teresa que va morir prematurament. Desprs de la defunci de la seua primera esposa, Isabel, es va casar amb Josefina de Baviera, filla de Carlos Alberto, elector de Baviera. Com a Josep II no li van sobreviure fills barons li va succeir el seu germ Leopoldo II. 

Orgens familiars.
Nascut al Palau de Schnbrunn el dia 13 de mar de l'any 1741 essent fill de l'emperador Francesc I, emperador romanogermnic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'ustria. L'arxiduc, declarat hereu, era nt per via paterna del duc Leopold I de Lorena i de la princesa Elisabet Carlota d'Orleans mentre que per via materna ho era de l'emperador Carles VI, emperador romanogermnic i de la princesa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbttel.

Fou germ de Leopold II del Sacre Imperi Romanogermnic, Ferran III de Mdena i cunyat de Ferran I de les Dues Siclies i Llus XVI de Frana.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82723" title="Legi I" nonfiltered="2802" processed="2796" dbindex="32970">
La denominaci Legi I (legio I) es don, durant la Repblica i l'Imperi, a les segents legions romanes:
 Legi I Germanica: del 48 aC a 70 dC, creada per Juli Csar.
 Legi I Adiutrix: del 68 al 444, creada per Ner.
 Legi I Italica: del 66 al segle IV, creada per Ner.
 Legi I Macriana Liberatrix: del 68 al 69, creada per Luci Clodi Macer, governador d'frica.
 Legi I Minervia: del 82 al segle IV, creada per Domici.
 Legi I Parthica: del 197 al segle VI, creada per Septimi Sever.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82725" title="Legi I Parthica" nonfiltered="2803" processed="2797" dbindex="32971">
La Legi I Parthica fou una legi romana reclutada el 197 per l'emperador Septimi Sever. Est registrada la seva presncia a l'Orient Mitj fins al comenament del segle V.

Aquesta legi, juntament amb les II Parthica i III Parthica, fou reclutada per a les campanyes de Sever contra l'imperi part. Desprs de l'xit de les campanyes, les I i III Parthica romangueren a la zona, al campament de Singara (actual Sindjar, Iraq) com a punt de defensa davant de possibles atacs parts. L'any 360 la legi no pogu defendre el seu campament davant d'un atac sassnida; desprs de la derrota es trasllad a Nsibis (actual Turquia), on sembla que romangu fins a la seva dissoluci.

Segons els registres existents, fou habitual destacar legionaris (vexillatio) de la I Parthica a altres provncies, especialment  Lcia, Cilcia i Cirenaica.

 Vegeu Tamb .
 Llista de legions romanes;
 Legi romana;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82727" title="Ladnia" nonfiltered="2804" processed="2798" dbindex="32972">

La Ladnia s una naci dividida entre les provncies italianes de Belluno, Bolzano, i Trento. 
La zona pren el nom dels seus habitants, els ladins, poble que parla la  llengua ladina, parla del grup reto-romnic de les  llenges romniques. Tot i l'alt grau d'identificaci amb la terra nadiua, encara no tenen cap reconeixement oficial a nivell de comunitat.

 Territori .
El territori de la Ladnia ocupa proximadament uns  1.200km2, a la zona dels Dolomites, on han habitat les cinc valls ladines: Val di Fassa ("Fascia") a Trentino, Val Gardena ("Gherdina") i Val Badia ("Gran Ega") a Alto Adige/Tirol del Sud, i Livinnalongo ("Fodom") i Ampezzo ("Anpezo") al Vneto.

Administrativament, la Ladnia s dividida entre dues regions italianes, tres provncies i 18 municipis, tots de petites dimensions.


Enllaos externs.
 Sobre els ladins i llur territori;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82728" title="Festes del Ranxo" nonfiltered="2805" processed="2799" dbindex="32973">

Les festes del Ranxo sn les ms importants festes tradicionals de Ponts. El ranxo s una sopa que es prepara el dimarts de carnaval amb els aliments que dna la gent del poble de manera voluntria. Se'n serveixen unes 6000 racions.

El dia abans de les festes del ranxo, el dilluns de carnaval, es fa una recollida de menjar per tot el poble anomenada lali-lali, que consisteix en passar pel poble amb un tractor on es desa el menjar i amb gent que fa msica per animar una mica la festa.

Una de les principals caracterstiques del Carnaval a Ponts s el multitudinari pat comunitari, obert a vilatans i forasters, que t lloc el dimarts de Carnaval, l'ltim dia abans de la Quaresma. Aquesta prctica, comuna en d'altres indrets, ha agafat entitat prpia a Ponts.

La festa del Ranxo de Ponts t com a principals protagonistes milers de quilos de carn de porc, de vedella i xai, i tamb centenars de cols, patates, cigrons, mongetes, fideus, arrs, pollastre, gallina, botifarra i garrons de pernils que, en mans expertes, conformen una exquisida escudella de pags. L'objectiu principal d aquesta enorme escudella, que per l ocasi porta un toc de xers, s aconseguir un brou consistent i energtic que ajudi a passar el fred a tots els visitants i per reforar els vincles social entre la comunitat. L art de la cassolada es la pacincia: durant hores i hores de cocci i els ingredients ben separats i incorporats en el moment precs. 

L escenari principal del Ranxo s l avinguda Font de Valldans que es transforma en una cuina de campanya gegant, amb ms de setanta enormes peroles d aram que fumegen flaires intenses. Es tracta d'un esdeveniment eminentment gastronmic, una multitudinria celebraci ritualitzada del poder de la carn, que pot arribar a alimentar prop de 10.000 persones. 

Histria i llegenda de la festa

Tothom coincideix en qu l'origen dels ranxos populars, massius i gratuts, com el de Ponts, s la "sopa dels pobres", un pat amb tall, que rebien els pobres a les portes de convents i mansions abans de Quaresma. Tot i que se sap que la tradici ve de ms lluny, la primera referncia escrita sobre el Ranxo de Ponts surt en una acta municipal del 1875. Sense constncia ferma, per amb l'aval de la tradici oral, sembla que l'inici de la seva festa va ser idea d'un pontsic pobre, que quan aconsegu canviar el seu estatus i arreplegar una fortuna va organitzar un pat que, amb l'aportaci popular, ofers un plat calent als pobres de la vila. 

Desenvolupament dels actes

Tamb atribueixen a l'ingeni d'aquest personatge llegendari el tradicional "Lali-Lali", la can que s'entona en la cercavila que recorre Ponts el dilluns de Carnaval. Aquest s un dels primers actes de la festa. La finalitat d'aquesta xaranga, antigament formada noms pels homes joves i la mainada, s recollir els ingredients que l'endem es tiraran a les calderes del Ranxo. Fins fa ben poc, els pontsicans oferien els productes del seu hort o bestiar, per ara la majoria d'aportacions sn monetries. Una cullera i una forquilla gegants precedeixen la comitiva que passa cantant tonades carnavalesques casa per casa. 

Dimarts de Carnaval, i desprs de la corresponent benedicci del menjar per part del rector de la parrquia i el corresponent tast d'honor de les autoritats, els milers de participants, alguns d'ells procedents d'indrets ben allunyats, gaudiran d'un bon plat d'escudella de pags. 

Text: Redacci festes.org 
 
Ingredients per a 7.000 racions

- 130 kg de pollastre 
- 23 gallines 
- 43 kg d'espinada de porc 
- 23 ossos de pernil 
- 50 kg de mongetes 
- 61 kg de cigrons 
- 87 kg de patates 
- 18 kg de cols 
- 5 kg de cebes 
- 8 manats de porros 
- 12 kg de carn de ternasco 
- 12 kg d'estofat 
- 15 kg de carn de corder 
- 58 kg de botifarra negra 
- 45 kg de cansalada 
- 5 kg de tomquets 
- 60 kg de pasta 
- 40 kg d'arrs 
- 18 kg de sal

Enllaos externs.
El Ranxo;
Calendari tradicional de les comarques de Lleida;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82730" title="Legi I Adiutrix" nonfiltered="2806" processed="2800" dbindex="32974">


La Legi I Adiutrix (ajudant) fou una legi romana formada l'any 68, possiblement per Galba sota les ordres de Ner. La darrera notcia que se'n t s de l'any 444, quan estava aquarterada a Brigetio (actualment Szny), a la provincia de Pannnia. El smbol de la legi era un capricorn o un pegs.

s possible que l'origen de la legi es trobi a la I Classis (de la flota), una legi reclutada per Ner entre els mariners de la flota estacionada a Mis (Classis Misenensis), i completada posteriorment per Galba. Inicialment estava aquarterada a prop de Roma. Durant l'any dels quatre emperadors, la legi lluit en l'exrcit d'Ot a la batalla de Bedriacum, on fou derrotada pels exrcits de Vitelli. Aquest orden el trasllat de la I Adiutrix a Hispnia, per el 70 es troba lluitant contra la rebelli batava. Posteriorment la legi s'aquarter a Moguntiacum (Magncia), juntament amb la Legi XIV Gemina, on es dedic bsicament a treballs d'infraestructura. L'any 83 lluit en una campanya contra la tribu germnica dels chatti, a l'altra banda del Rin. Desprs fou traslladada als campaments del Danubi, a la provncia de Pannnia, per lluitar contra els dacis.

Desprs de l'assassinat de Domici l'any 96, la I Adiutrix, igual que la resta de l'exrcit del Danubi, tingu un paper destacat en la poltica romana, obligant Nerva a acceptar Traj com a successor. Quan aquest fou proclamat emperador atorg a la legi el cognomen Pia Fidelis (lleial i fidel) en reconeixement al seu suport. Entre 101 i 106, juntament amb les legions IV Flavia Felix i XIII Gemina, conquer Dcia i ocup la nova provncia. Traj tamb utilitz la legi en la seva campanya contra l'imperi part (115 117 dC), per el seu successor Hadri la retorn a Pannnia, aquarterada a Brigetio.

Durant les segents dcades la legi romangu a la frontera del Danubi. Sota Marc Aureli lluit en la guerra contra els marcomans. Quan Septimi Sever fou proclamat emperador, la I Adiutrix fou una de les legions que li prest suport, seguint-lo en la seva marxa cap a Roma. La legi segu aquarterada a Pannnia i tamb particip en algunes campanyes contra l'imperi part (les de Septimi Sever de 195 i 197, les de Caracalla de 215-217 i les de Gordi III de 244). Durant el segle III la legi reb dos nous cognomina: Pia Fidelis Bis (dues vegades lleial i fidel) i Constans (fiable).

 Articles relacionats.
 Legi romana;
 Llista de legions romanes;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82732" title="Padnia" nonfiltered="2807" processed="2801" dbindex="32975">

Padnia s el nom que van donar els nacionalistes de la Lliga Nord al territori del Nord d'Itlia que projectaven independitzar. 

 Territori .
Prenia aquest nom de la vall del Po (llat Padus), usat sovint per a referir-se a la pianura padana en alguns texts geogrfics. El terme fou creat per l'influent periodista Gianni Brera i popularitzat en els seus llibres per Indro Montanelli.

 Implicacions poltiques .
Quan la Lliga Nord va decidir dur a terme la secessi del prsper nord d'Itlia, el seu cap, Umberto Bossi, va donar a la regi el nom de Padania. El nou pas tindria una bandera, un himne nacional, un parlament a Mntua i fins i tot s'organitzaren unes eleccions per a un "parlament del nord" (sense cap reconeixement internacional). L'rgan de la Lliga era el diari La Padania.

Mentre que no hi havia acord sobre les fronteres de Padnia, el terme es refereix sovint a les regions al nord dels Apenins endems de Ligria, Toscana, mbria i Marques, tot i que no hi ha pas un acord unnime (sobretot pel que fa referncia a la Toscana).

Per, mentre que la Lliga Nord esperava incloure a Padnia l'Emlia-Romanya i potser Toscana, aquestes regions havien donat el seu vot generalment a partits d'esquerra, i la Lliga Nord hi tenia una presncia escassa. La Lliga Nord tenia la seva base electoral a la Llombardia (especialment a la Provncia de Varese, d'on era originari el seu cap, Umberto Bossi), ja que originriament s'havia anomenat Lliga Llombarda, tot recollint l'eco de la lliga del mateix nom, creada en el segle XII, per a lluitar contra l'emperador del Sacre Imperi Romanogermnic.

Socilegs de la Universitat de Newcastle (Gran Bretanya), fora del mn de la poltica italiana, tanmateix, consideraven que la frontera entre Padnia i la resta d'Itlia corresponia a una frontera entre actituds i valors cvics, originada en l'alta edat mitjana, que marcava tant el centre com el nord d'Itlia. No li donaven, per, cap significaci poltica (de fet, no hi estaven d'acord). Alhora, els lingistes no havien trobat cap ra, per a agrupar totes les regions afectades dins la Padnia.

 Llenges .
La llengua oficial s l'itali estandaritzat. A les fronteres sn reconegudes com a minoritries el francs, el francoprovenal, l'occit, l'alemany, el furl i l'eslov.

Les altres parles vernaculars sn indicades sovint com a dialetto pels seus parlants, i generalment s'usen en contexts tancats (familiars, amics). Algunes d'elles (llombard, lgur, piemonts, vnet i emili) no sn intercomprensibles.

 Himne nacional .
Tot i que no s un estat independent, la Lliga Nord escoll com a himne nacional el "Cor dels esclaus hebreus" (Va pensiero) de l'pera Nabucco de Giuseppe Verdi. Paradoxalment, aquesta can sempre es consider un himne a la unificaci italiana.

El govern i el Parlament disposen de banderes especfiques. Hi ha tamb una Gurdia Nacional Padana i els anomenats Voluntaris Verds.




 Suport popular a la independncia .
La Lliga Nord controla noms el 5 % de les provncies italianes (Sondrio, Varese i Como a Llombardia, i Treviso i Vicenza a Vneto). A les eleccions regionals del 2005 noms va treure el 10 % dels vots populars al nord d'Itlia (15,8 % a Llombardia, 14,7 % a Vneto, 8,5  % al Piemont, 4,8 % a Emlia-Romanya, 4,7 % a Ligria, 1,3 % a Toscana i 0,0 % a Marques, mentre que el 2003 va obtenir endems el 9,3 % a Friuli-Vencia Jlia i el 6,1 % a la Provncia de Trento). En el cas hipottic d'un referndum sobre la independncia de Padnia, s molt probable que el resultat fos totalment negatiu.

 Poltica .

Partits poltics: vegeu Lliga Nord;
Sindicats: vegeu Sindicat Pad;
Organitzacions empresarials: vegeu Imprenditori Padani;
Pensionistes: vegeu Pensionati Padani (Pensionati Nord);
Catlics: vegeu Catlics Padans;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82733" title="Jazmin Grace Rotolo" nonfiltered="2808" processed="2802" dbindex="32976">
Jazmin Grace Rotolo nascuda el 4 de mar de 1992 a Palm Springs (Califrnia,EUA) s filla d'Albert II de Mnaco i de Tamara Rotolo.

Tot i ser filla del Cap d'Estat del principat, el canvi realitzat a la constituci monegasca per part del seu avi, el prncep Rainier III, no li permet tenir dret a la corona ni ser hereva ja que s fruit d'una relaci fora del matrimoni eclesistic.

T un germanastre anomenat Alexandre Coste.

Referncies.
Certificat de neixament  ;

External link.
fotografies ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82736" title="Valentini" nonfiltered="2809" processed="2803" dbindex="32977">


Nom de tres emperadors romans:

Valentini I (364-375);
Valentini II (375-385);
Valentini III (425-455);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82749" title="Llei de Gauss" nonfiltered="2810" processed="2804" dbindex="32978">

En fsica i Anlisi matemtica la llei de Gauss, estretament relacionada amb el Teorema de la divergncia, dna la relaci entre el flux elctric o gravitacional sortint d'una superfcie tancada i la crrega elctrica tancada dins aquesta mateixa superfcie. Aquesta llei de Carl Friedrich Gauss pot se usada en qualsevol context on es doni la llei de la inversa del quadrat, com per exemple la Llei de la gravitaci universal de Newton i l'electrosttica. s una de les quatre equacions de Maxwell, bsiques a la teoria electromagntica.

Forma integral.

A la seva forma integral, la llei estableix:

 

on  s el flux elctric,  s el camp elctric,  s un diferencial d'rea de la superfcie tancada S perpendicular a aquesta superfcie i dirigit cap a fora,  s la crrega tancada dins la superfcie,  s la densitat de crrega en un punt del volum  definit per la superfcie,  s la permitivitat del buit i  s la integral de la superfcie S que tanca el volum V.


Forma diferencial.

En forma diferencial, l'equaci esdev:

     

on  s l'operador nabla que representa la divergncia, D s el desplaament elctric (en unitats de C/m), i   s la densitat de crrega elctrica lliure (en unitats de C/m), sense incloure les crregues dipolars lligades al material. La forma diferencial del Teorema de Gauss deriva parcialment del Teorema de la Divergncia de Gauss.

Per a materials lineals, l'equaci esdev:



on  s la permitivitat elctrica.

 La llei de Coulomb .
En el cas especial d'una superfcie esfrica amb una crrega central, el camp elctric s perpendicular a la superfcie, amb la mateixa magnitud a tot els seus punts, seguint l'expressi ms simple:

;

on E s la fora del camp elctric al radi r, Q s la crrega tancada, i  0 s la permitivitat del buit. Fins aqu la dependncia del camp elctric de la familiar llei de la inversa del quadrat a la llei de Coulomb segueix la llei de Gauss.

La llei de Gauss pot ser utilitzada per demostrar que no hi ha un camp elctric dins d'una gbia de Faraday ni crregues elctriques. La llei de Gauss s l'equivalent electrosttic de la llei d'Ampre, les dues equacions foren integrades dins de les equacions de Maxwell.

Va ser formulada el 1835 per Carl Friedrich Gauss per no es va publicar fins el 1867. A causa de la similaritat matemtica, la llei de Gauss t aplicacions a d'altres magnituds fsiques regides per la llei de la inversa del quadrat, com la gravitaci o la intensitat de la radiaci.

 Analogia gravitacional .

Ats que tant la gravetat com l'electromagnetisme tenen forces que es propaguen de manera relativa al quadrat de la distncia entre dos objectes, podem relacionar els dos utilitzant la llei de Gauss examinant els respectius vectors de camp  i , on

 ;

i

 ;

on  s la constant de la gravitaci,  s la massa del punt origen,  s el radi, la distncia, entre el punt origen i un altre objecte,  s la permitivitat del buit, i  s la crrega del punt elctric origen.

De la mateixa manera evaluem la integral de superfcie per l'electromagnetisme per tenir el resultat , podem escollir una superfcie Gaussiana adequada per trobar una resposta pel flux gravitacional. Per una massa puntual centrada a l'origen del sistema de coordenades, l'elecci ms lgica s una esfera de radi  centrada a l'origen.

Comencem amb la forma integral de la llei de Gauss:

 ;

Un element infinitesimal d'rea s l'rea de l'angle slid infinitesimal, que es defineix com:

 ;

La nostra Superfcie Gaussiana s escollida de tal manera que el vector perpendicular a la superfcie sigui radial a l'origen. Amb

 ;

veiem que el producte de dos vectors radials s unitari i que les dues magnituds del nostre camp, , i el quadrat de la distncia entre la superfcie i el punt, , es mantenen constants per a cada element de la superfcie. Aix ens dna la integral

 ;

La superfcie integral que queda s l'rea de la superfcie de la nostra esfera (). si combinem aix amb la nostra equaci del camp gravitacional, tenim una expressi per al flux del camp gravitacional d'una massa puntual.

 ;

s interessant ressaltar que el flux gravitacional, igual que l'homleg electromagntic, no depen del radi de l'esfera.

Vegeu tamb.
 Equacions de Maxwell;
 Teorema de la divergncia;
 Mtode de les imatges;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82756" title="Valentini I" nonfiltered="2811" processed="2805" dbindex="32979">

Valentini I (Flavius Valentinianus, 321-375) fou emperador rom del 364 al 375. Va nixer a Cibalis, a Pannia, i era fill del general Graci el vell. La seva dona fou Valria Severa, amb la que va tenir a Graci, desprs emperador.

Va exercir diversos comandaments; el 357 fou destitut del seu comandament militar per l'emperador Constanci II, per raons desconegudes. Amb Juli l'Apstata va ser trib de la gurdia (scutarii) i el 362 era amb Juli a Antioquia on el va acompanyar a un temple pag. Juli li va ordenar fer un sacrifici al deu o dimitir, i Valentini, que era cristi s'hi va negar, i hauria estat enviat a l'exili. El 363 va pujar al tron Jovi; el sogre de Valentini, Lucili, se'l va emportar a la Gllia. Lucili va morir en uns disturbis a Reims i Valentini es va salvar per la fugida. Va anar a Orient on Jovi el va fer capit de la segona companyia de la gurdia o scutarii.

 Proclamaci i repartiment de l'Imperi .

Quant va morir sobtadament Jovi a Dadastana entre Galcia i Bitnia (16 de febrer del 364), Valentini era a Ancira. Durant deu dies no hi va haver emperador, per finalment els oficials de Jovi que eren a Nicea a (Bitnia), van decidir proclamar a Valentini que tenia 43 anys. Aquest va anar a la reuni i el 26 de febrer va rebre les insgnies imperials en presncia de l'exrcit.

Valentini era catlic (mentre el seu germ Valent era arri). Va prohibir les cerimnies paganes (sota pena de mort) i va restaurar la figura de Crist i la creu als estendards dels exrcits, eliminades per Juli l'Apstata. Va prohibir l'execuci de sentencies judicials en diumenge. No va perseguir als arrians ni altres sectes i en general va tenir prou tolerncia.

Es va traslladar a Nicomdia (1 de mar) on va nomenar al seu germ Valent per la dignitat de comes stabulii i el 28 de mar el va nomenar august al Camp de Mart de Constantinoble. Els dos germans junts van confirmar a Nicea com a metrpolis i la van aixecar al mateix rang que Nicomdia. Un temps desprs van sortir de Constantinoble i per Adrianpolis, Filippolis, i Sardica, van anar fins a Naesus a Dcia o Msia Superior, on es van aturar. Valentini va nomenar a Jov general a la Gllia (magister armorum), i a  Dagalaephus el va fer militiae rector; els generals Vctor i Arinteu van quedar al servei de Valent. El repartiment de l'Imperi entre els dos germans fou: Orient amb sia Menor, Egipte i Trcia per Valent; i la resta per Valentini incloent Illria,  Gllia, Itlia, Hispnia, Britnia i frica. Tot seguit Valent se'n va anar a Constantinoble i Valentini cap a Mil on va arribar el novembre i on va restar fins el 365.

 Els primers anys .

Volusi, prefecte de Roma fou substitut el 365 per Simmac, pare de l'orador. Una llei imperial d'aquest any establia que els judicis civils o criminals a provncies s'haurien de fer a portes obertes. 

Rom, comte d'frica des de el 363, oprimia a la poblaci i a les tribus; Valentini va enviar a fer una investigaci a Palladi, per aquest fou subornat per Rom i va informar que tota la provncia i la ciutat de Leptis Magna (que s'havia queixat directament a l'emperador) no tenien motius de queixa. Els que havien denunciat a Rom foren castigats. 

 Guerres amb els alamans .

Valentini va visitar algunes ciutats italianes el 365 i a l'octubre va anar a la Gllia i era a Lutcia (Pars) a final de mes. Mentre era all es va produir un atac a la frontera del Rin per part dels alamans; l'emperador va enviar a la zona al general Dagalaephus i ell se'n va anar a Reims; els alamans es van retirar i l'emperador va tornar a Pars on va restar fora temps: hi era el 366 quan els alamans van entrar altre cop per la frontera del Rin (probablement el gener o febrer) i van derrotar als romans matant al comes Cariett (Charietto) governador de les dues Germnies; altre cop fou enviat Dagalaephus, per no va actuar amb prou diligencia i fou substitut per Jov, cap de la cavalleria (magister equitum), que va obtenir diverses victries parcials sobre els alamans destacant dues batalles: una a Scarponna entre Metz i Toul, i un altre prop de Chlons-sur-Marne. Jov va anunciar la victria a l'emperador que era a Pars i que al mateix temps va rebre el cap del usurpador Procopi que li va enviar el seu germ Valent. Procopi, parent de Juli l'Apstata, s'havia revoltat a Constantinoble per fou derrotat per Valent a Thyatria (Ldia) el 366 i fou executat.

La resta de l'any i el hivern del 366 al 367 els va passar a Reims. Va construir diverses fortaleses al Rin per evitar els atacs dels brbars. El juny del 367 encara era a Reims. El 18 d'agost era a Amiens i dirigia instruccions a Pretextat, prefecte de Roma; es va posar malalt i va pensar en nomenar un successor, per es va recuperar i el 24 d'agost el seu fill Graci, de 8 anys, fou declarat august a Amiens, en presencia de l'exrcit.

En aquest temps es va divorciar de la seva dona Valria Severa i es va casar amb Justina, una dona siciliana, amb la que va tenir a Valentini II i tres filles, una de les quals, Galla, fou desprs la dona de Teodosi I el Gran. Justina era arriana per no va mostrar la seva religi mentre el seu marit va viure.

A finals del 367 els alamans sota Randon, van atacar i saquejar Magontiacum (Magncia) durant una festivitat cristiana. En revenja els romans van fer matar al rei alam Vithicabus, un home de cos feble per de gran esperit, que havia causat als romans seriosos problemes. Mentre l'emperador anava d'Amiens a Trveris es va assabentar dels atacs del poble dels pictes i escots a Britnia on havien passat el mur d'Anton i havien arribat fins a Kent. El general (comes) Teodosi (pare del futur emperador Teodosi I) fou encarregar de fer la guerra a aquestos pobles i va tenir xit, i va establir una nova provncia al nord de Britnia que es va dir Valntia.

El 368 donava instruccions a Olibri, prefecte de Roma sobre la conducta dels advocats i nomenament de metges per cada regi de Roma. A la tardor del 368 va sortir de Trveris en expedici contra els alamans que havien tornat a atacar i els va causar fortes prdues en una muntanya on s'havien fet forts, anomenada Solicinium (potser Sulz, prop de les fonts del Necker). L'emperador va retornar en triomf a Trveris.

El 369 Valentini va fer construir fortaleses a l'esquerra del riu, de la desembocadura fins a Rcia. Fins i tot es van fer alguns fortins a l'altra costat del riu com per exemple Mannheim a la uni del Necker i el Rin. Va romandre a Trveris tot l'any encara que va fer sortides a la zona del Rin.

El 370 encara era a Trveris o a la regi. En aquest any es van produir atacs del poble dels saxons; els seus saquejos foren aturats per Sever, comandant de la infanteria (peditum magister), que va ajustar finalment la pau a condici de la seva retirada; quan es retiraven els romans els van preparar una emboscada a un lloc anomenat Deuso (potser Dents, a l'altre costat de Colnia), i els van exterminar.

Ammi Marcell dona compte entre molts altres detalls, de les crueltat de Maxim, que tenia la vicaria praefectura de Roma, contra persones acusades d'arts mgiques; la tortura i la mort eren els cstigs. Ms tard Maxim fou castigat per Graci.

El 371, a la primera meitat de l'any  promulgava lleis a Trveris; va sortir de la ciutat per fer la guerra contra els germnics prop de Magncia per a final d'any estava altre cop a Trveris. A aquesta ciutat o a la regi va restar tot el 372. En aquest darrer any va dictar una llei contra els maniqueus.

 L'afer d'frica .

El 373 Valentini i Valent van exercir el seu quart consolat conjunt. Valentini va anar a Itlia on va passar la major part de l'any. Maxim fou nomenat prefecte de les Gllies. Maxim va causar la runa de Remigi, antic magister officiorum, que havia collaborat amb Rom a les seves exaccions a frica. Remigi havia dimitit i s'havia retirat a la seva ciutat natal, Magncia, per dedicar-se a portar les seves terres. Maxim es va assabentar que era all i va voler aconseguir una confessi del que feia amb Rom, i per aix va fer torturar al Cesari, un servidor de Remigi, fins que va explicar el que feien a frica. Remigi, quan ho va saber, es va penjar. Quan Maxim ho va revelar tot a l'emperador, aquest va fer detenir a Palladi, que havia estat subornat per Roma i que igualment es va sucidar. Rom fou empresonat per Teodosi quan aquest fou enviat contra Firm, que s'havia revoltat. Firm fou derrotat i es va sucidar per no caure presoner; tot i que es van trobar les probes de la culpabilitat de Rom, no hi ha constncia de cap cstig patit per aquest.

 Guerres amb els quades .

El hivern del 373 al 374 el va passar Valentini a Mil, per era a Trveris el maig i juny del 374. Era a la vora del Rin, probablement prop de Ble, quan es va assebantar que els quades envaen Illria en represlia perqu els romans havien construt alguns fortins en el seu territori; el governador d'Illria, Equici, va fer un tractat de pau per el qual els quades es van retirar i les obres del fortins romans quedaven suspeses. 

Marcell, fill de Maxim, fou nomenat dux de Valria, una provncia a lIllyricum, per influencia del seu pare; una vegada al seu govern va tornar a voler construir fortins a territori quade (els quades eren un poble germnic que vivia a Morvia i Eslovquia); el rei quade, Gabini, va anar a veure a Marcell, i desprs d'una rebuda amable, fou tradorament assassinat. Els quades es van aliar als srmates i van creuar el riu cap a la provncia romana on hi havia poques tropes, i la van assolar. El prefecte del pretori Probe es va preparar per defensar Sirmium per els quades se'n va anar cap a Illria doncs atribuen la mort del seu rei al governador Equici; els brbars van destruir dues legions i haurien ocupat tota la provncia si no hagus estat pel valor de Teodosi, el futur emperador.

Valentini es va assabentar d'aquesta noticies quan tornava a ser a Trveris, per va diferir la campanya contra els quades a l'any segent i mentre es va assegurar l'amistat de Macri, el rei dels alamans amb el que es va entrevistar prop de Magncia (374) i es va signar un acord, de manera que els alamans esdevingueren aliats romans. El hivern del 374 al 375 el va passar a Trveris.

 Mort de Valentini .
L'abril del 375 va sortir de la ciutat cap a Illyricum. El seu fill Graci es va quedar a Trveris i la seva dona Justina i l'altre fill Valentini II el van acompanyar. Va establir els seus quarters a Carnuntum probablement a la rodalia de la moderna Viena. Va iniciar una investigaci sobre el prefecte Probe (que no va veure acabada), i desprs de preparar la campanya va creuar el Danubi per les operacions no foren decisives, i al acostar-se el fred va tornar a creuar i es va establir a Bregetio o Brigetium, probablement prop de Presburg (la moderna Bratislava); mentre donava audincia a Brigetium, al Danubi (prop de la actual Komron a Hongria), sobtadament va patir una feridura de la que va morir el 17 de novembre del 375, desprs de regnar 12 anys. El seu cos fou portat a Constantinoble per ser enterrat.

 Generalitats .
Valentini, cristi confs, no sembla haver beneficiat com Emperador a cap religi especialment. Va restablir la tolerncia de la religi pagana sense tractar d'introduir-la de nou, i es va mantenir per damunt de les controvrsies teolgiques. Va crear la figura del defensor civitatis encarregat de defensar als humils contra els abusos dels poderosos, va fundar escoles i va proveir atenci medica pels pobres de Roma designant un metge per cadascun dels 14 districtes de la ciutat.

L'exrcit va proclamar successors als seus fills Graci (de 16 anys) i Valentini II (noms 4 anys).









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82759" title="Macri" nonfiltered="2812" processed="2806" dbindex="32980">
Macri (Macrianus) fou un cap o rei dels alamans. El 374 l'emperador Valentini I va signar amb ell un tractat de pau. Macri va respectar els termes de l'acord de per vida i fou un lleial aliat de Roma.

Va morir en lluita contra els francs dirigits pel rei Mallobaudes.

Pels emperadors romans d'aquest nom, vegeu:
Macri Major;
Macri Menor;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82761" title="Plat de ritme" nonfiltered="2813" processed="2807" dbindex="32981">
El plat de ritme s un dels tipus de plat que conformen la bateria. Quan es colpeja produeix un so sostingut i brillant, a diferncia del so ms curt del plat crash. La mida del plat de ritme varia entre les 18 i les 22 polzades angleses.

El so del plat depn de la seva mida i de la manera de colpejar-lo (cap al centre o campana del plat, o cap a la seva vora; amb baquetes o amb maces...). Alguns bateries de jazz pengen cadenes metlliques sobre aquest plat per a que produeixi una vibraci ms sostinguda. Fins i tot existeixen models amb claus que vibren per a produir aquest efecte.

Aquest plat s'empra principalment amb funcions d'acompanyament en el patr rtmic de molta msica moderna, a diferncia del crash, que serveix per a remarcar cops concrets.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82762" title="Ride" nonfiltered="2814" processed="2808" dbindex="32982">
Ride va ser una banda britnica de Britpop dels anys 80 i 90. La banda es va formar el 1988 a Oxford, Anglaterra, i es va disoldre oficialment el 1996.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82763" title="Partit Comunista d'Alemanya" nonfiltered="2815" processed="2809" dbindex="32983">
El Partit Comunista d'Alemanya (Kommunistische Partei Deutschlands o KPD, en alemany) fou un partit poltic format el desembre de 1918 a partir del grup Comunistes Internacionals d'Alemanya (IKD) i de la Lliga Espartaquista, que originalment formava l'ala bolxevic del Partit Socialdemcrata d'Alemanya (SPD). Ambdues formacions s'oposaren a l'ingrs d'Alemanya a la I Guerra Mundial. El seus lders ms rellevants foren Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht. L'abril de 1920, desprs de la Revoluci Espartaquista, un sector es va escindir per formar el Partit Comunista Obrer d'Alemanya (KAPD). Durant el nazisme, fou brutalment reprimit i els seus membres torturats, empresonats o assassinats. Desprs de la II Guerra Mundial, a l'Alemanya Oriental, el KPD i lSPD es van unir per formar el Partit Socialista Unificat d'Alemanya (SED). A l'Alemanya Occidental fou illegalitzat l'any 1956.

 Perode fundacional .
La formaci embrionria d'aquest partit sorgeix del grup "La Internacional", basat en el nom d'un peridic que fou suprimit rpidament per les autoritats. Posteriorment, aquest grup va evolucionar cap a la Lliga Espartaquista, desprs de qu es publiquessin una srie d'articles de Rosa Luxemburg, la terica ms rellevant, amb el pseudnim d'Espartac, lder de la major revolta contra l'Imperi rom. Aquesta agrupaci representava l'ala esquerra del Partit Socialdemcrata d'Alemanya (SPD). Abans de la I Guerra Mundial, lSPD era el partit ms d'Alemanya i, dels comunistes d'arreu del mn, n'era el ms important. Tot i que, en aquella poca constava oficialment com a partit marxista, a la prctica s'havia convertit en un partit reformista. 

L'any 1914, els diputats socialdemcrates (SPD) al Parlament alemany van votar a favor de l'ingrs d'Alemanya a la I Guerra Mundial. Els membres de l'ala esquerra del partit, liderada per Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg s'hi van oposar. Poc desprs, lSPD va patir una escissi per l'esquerra agrupada en el Partit Socialdemcrata Independent d'Alemanya (USPD). La Lliga Espartaquista es va unir al nou partit com a corrent autnoma. Aviat sorg el debat sobre la necessitat de formar un partit comunista a Alemanya que adopts la mateixa poltica i el mateix programa que els bolxevics de Rssia. De la mateixa manera que la Lliga, el Comunistes Internacionals d'Alemanya (IKD) varen arribar a la mateixa conclusi, formant part en la fundaci del KPD el desembre de 1918.

El partit fou dirigit des de bon principi per Luxemburg i Liebknecht, tot i que una bona part de la militncia estava en desacord amb alguns dels seus postulats, com ara la de treballar en els sindicats de classe majoritaris o participar al Parlament. Poc desprs de la Revoluci espartaquista, aquest sector es va escindir per formar el Partit Comunista Obrer d'Alemanya (KAPD), proclamant-se igualment membres de la Internacional Comunista.

Precisament, aquesta insurrecci comunista, duta a terme un mes desprs de la fundaci del KPD, fou realitzada contra les instruccions de Luxemburg i Liebknecht. Els socialdemcrates (SPD) es varen unir a les milcies d'ultradreta conegudes com a Freikorps i al que quedava d'Exrcit alemany per reprimir la revolta. Posteriorment, Liebknecht i Luxemburg van ser detinguts, torturats i assassinats. 

 Repblica de Weimar (1919-1933) .

Desprs de l'escissi del KAPD (abril 1920), el partit fou dirigit per Paul Levi, partidari de guanyar per a la causa comunista als treballadors socialdemcrates. Altres importants dirigents d'aquesta poca foren: Leo Jogiches, Clara Zetkin, Paul Frolich, Willi Mnzenberg, Franz Mehring i Ernst Meyer. Els seus esforos foren recompensats quan una part important de lUSPD es va unir al KPD, convertint-lo amb un gran partit de masses.

L'any 1923, una nova cpula dirigent, en consonncia a l'ascens al poder de Stalin a la Uni Sovitica, es va installar al KPD. La nova direcci, encapalada per Ernst Thlmann, va decidir expulsar del partit a l'Oposici del Partit Comunista (KPO), partidria de les idees de Trotski i Bukharin. D'en, es va decidir enfrontar de manera cohesionada la realitat poltica alemanya deixant de banda la revoluci immediata, sense comportar una aproximaci de posicions amb els socialdemcrates. Aquesta ltima decisi es va traduir en uns bons resultats a les eleccions al Reichstag de febrer de 1924. A partir de 1928, la nova poltica estalinista del Tercer Perode fou adoptada pel partit. Aquesta mesura defensava que el capitalisme estava entrant en una profunda crisi i la revoluci era imminent, a la vegada que s'afirmava que els sindicats i lSPD eren organitzacions "social-feixistes", i per tant, el primer enemic a combatre.   

Durant la Repblica de Weimar, el KPD fou el major partit comunista d'Europa, sent el partit referent del moviment obrer fora de la Uni Sovitica. Va aconseguir mantenir una slida representaci electoral, normalment ms del 10%, guanyant 100 diputats a les eleccions de 6 de novembre de 1932. A les eleccions presidencials del mateix any, Ernst Thlmann aconsegu el 13'2% del total de vots, front el 30'1% assolit per Adolf Hitler.

Tot i aix, durant aquest temps, es va seguir apostant per la poltica del Tercer Perode, argumentant que els socialdemcrates de lSPD eren el principal enemic. D'altra banda, es creia que el Partit Nazi no era una amenaa immediata, i en cas d'arribar al poder, collapsaria rpidament. Aquesta poltica va impedir una aliana d'esquerres contra el nazisme que podria haver aturat sense violncia la pujada al poder de Hitler, i segurament, hauria deixat el cam lliure als comunistes per governar el pas.

 Tercer Reich (1933-1945) .

El 27 de febrer de 1933, poc desprs de l'arribada de Hitler a la cancelleria alemanya, es produeix l'incendi al Reichstag. Arran d'aquest fet, les autoritats nazis decreten l'estat d'emergncia al pas i acusen al moviment comunista d'haver provocat l'incendi, tot i que alguns historiadors apunten  als nazis com a autors del delicte. Posteriorment es va detenir i empresonar els diputats comunistes, a la vegada que s'introduren progressives retallades de drets que desembocarien en la supressi de partits poltics.

Poc desprs fou illegalitzat pels nazis, i milers de militants foren empresonats i assassinats, com per exemple Werner Seelenbinder o un dels seus lders, Ernst Thlmann, que mor en un camp de concentraci. El lder ms veter, Walter Ulbricht aconsegu escapar i s'exili a la Uni Sovitica. Tot i aix, el KPD va mantenir a Alemanya una minsa estructura en ple rgim nazi sostinguda per conviccions ideolgiques, per la prdua de bona part dels seus quadres va afeblir-lo considerablement. L'any 1945, moltes de les zones ms partidries del partit comunista foren alliberades per l'exrcit sovitic, on aviat molts dels ex-votants tornaren a confiar en la lluita pel socialisme grcies al comportament benvol de l'exrcit ocupant.

 Guerra Freda (1945-1990) .

A l'Alemanya oriental, desprs de la Segona Guerra Mundial, les organitzacions  del SPD i del KPD es varen unir per tal de crear el Partit Socialista Unificat d'Alemanya (SED), una fora poderosa de quasi dos milions de militants, que va guanyar les eleccions a la zona oriental i aconsegu crear la Repblica Democrtica d'Alemanya (RDA), governant fins 1990. Desprs de la reunificaci alemanya fou refundat com a Partit del Socialisme Democrtic (PDS).

A la zona occidental, desprs de la Segona Guerra Mundial, el KPD va tenir presncia rellevant a la Repblica Federal d'Alemanya, fins 1956 quan fou illegalitzat per la Cort Constitucional Federal, conseqncia d'una ofensiva general contra organitzacions comunistes dins del context de Guerra Freda. Ms endavant, l'any 1961, part de la seva militncia va aconseguir fundar el Partit Comunista Alemany (DKP), que encara existeix. 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82765" title="Graci" nonfiltered="2816" processed="2810" dbindex="32984">


Graci (Flavius Gratianus Augustus, 359-383) fou emperador rom d'occident del 375 al 383. Era fill de Valentini I i de Marina Severa i va nixer a Sirmium (Pannia) el 19 d'abril del 359. Quan el pare fou emperador el feu cnsol (366). 

El seu pare Valentini li va donar el ttol d'august el 24 d'agost del 367, a Amiens, quant va complir 12 anys. L'any segent va acompanyar al pare en campanya contra els alamans. Va tenir com educador a Ausoni (al que desprs en agrament va fer cnsol el 379). A la mort del pare a Bregentio (Bregenz) el 17 de novembre del 375, l'exrcit el va proclamar emperador pero juntament amb son germanastre Valentini II, de 4 anys, nascut de la segona dona Justina.

Graci va conservar les provncies occidentals de les dicesis d'Hispnia, Britnia i les Gllies. Va reservar les provncies de les dicesis d'Itlia, Illiria (o les Pannies) i frica, a Valentini II, pel qual va governar la seva Justina. Va establir la seva residncia a Trveris i a Mil i de fet va governar ambds parts de l'imperi.

El seu general Frigeridus va derrotar els taifals i Graci volia anar a Trcia a ajudar al seu oncle Valent quan fou aturat per una invasi dels lentiens. El maig del 378, amb la cooperaci dels general Nanni i Mellobaudes o Merobaudes (un franc que era comes domesticorum), va derrotar a aquests lentiens, tribu dels alamans, a la batalla d'Argentovarium, propera a la actual Colmar. El 376 els visigots, empesos per l'huns (que ja havien sotms als ostrogots) van penetrar en l'Imperi, i van demanar establir-se com a federats. Van obtenir el perms de Valent per el 377 va esclatar el conflicte i els visigots van vncer a Valent el 9 d'agost del 378 a la Batalla d'Adrianpolis, en la que Valent va morir i va quedar obert el cam de Constantinoble. Graci fou reconegut hereu de la part oriental i va enviar a la zona al general Teodosi, qui en diversos combats parcials, va aconseguir l'extermini d'una part dels visigots i la salvaci de la capital. El 19 de gener del 379 Graci va cedir Orient, com august, al general Teodosi i es va reservar per a si la Prefectura de les Gllies.

Graci i Teodosi van iniciar una guerra contra els brbars als Balcans coneguda com la Guerra gtica (377 382) i finalment els visigots es van establir en Pannia, Msia, Trcia i Macednia com aliats el 382.

Els primera anys Graci va governar amb eficacia pero de mica en mica va anar deixant el poder per dedicarse a les caseres i als plaers, augmentant el poder del general franc Merobaud o Merobaudes  i del bisbe Ambrs de Mil. Sota influncia del darrer, Graci va prohibir altre cop el culte pag a Roma.

El 27 de febrer del 380 va promulgar (al costat de Teodosi) un edicte que declarava la fe del Concili de Nicea com la principal de l'Estat amb el nom de Religi Catlica (derivat del grec Katholiks,  format per les paraules Kat, comprensi, i Holos, tot). En l'edicte es va amenaar als cristians dissidents amb la venjana divina i amb persecucions terrenals. El 10 de gener del 381, el culte catlic va quedar establert com religi nica, prohibint-se totes les altres incloent les sectes dels arrians, macedonians i altres menors derivades del cristianisme.

Va prohibir tamb els llegats a les vestals i va abolir privilegis dels sacerdots pagans i va ordenar la supressi de les subvencions per als seus temples i es van confiscar tots els seus bns (382). Va renunciar al crrec oficial de Pontifex Maximus i va retirar l'altar de la victria de la seu del Senat a Roma. 

Va crear un cos personal d'alans i va apareixer en pblic vestit com un escita el que li va provocar l'hostilitat del poble i dels soldats romans. 

Aix fou aprofitat pel general Magne Clement Mxim per revoltar-se a Britnia (383) i per envair desprs les Gllies. Graci era a Pars i els soldats el van abandonar i va fugir a Li. Trait pel governador de la Lionesa, Andragati (Andragatius) que va reconixer a Magne Mxim, fou assassinat el 25 d'agost del 383.

Graci es va casar dues vegades: vers el 374 o 375 amb Flvia Mxima Constncia, filla de Constanci II, amb la que es creu que va tenir un fill del que res se sap, i que va morir sis mesos abans que el seu marit;  desprs es va casar amb una dona de nom Laeta de la que cap circumstancia es coneguda, i que el va sobreviure.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82771" title="Magne Mxim" nonfiltered="2817" processed="2811" dbindex="32986">

Magne Mxim (Magnus Clemens Maximus, vers 335 388, fou emperador rom d'occident del 383 al 388.

Era originari d'Hispnia i fou proclamat emperador pels soldats de Britnia, davant el descontentament contra Graci. Mxim va iniciar el seu govern dictant severes mesures contra els partidaris de l'heretgia priscilianista, condemnada en un concili a Cesaraugusta (380) i que afectava a les provncies de Galcia i Lusitnia.

Va passar a les Gllies i va entrar a Pars d'on va fugir Graci, que es va refugiar a Li, per el governador Andragat el va assassinar el 25 d'agost del 383 i va reconixer a Mxim. Sembla que va establir a uns cent mil britons, que van arribar amb ell, a l'Armrica (anys desprs es van traslladar a ella ms britons fugint de les invasions, i es va convertir en Bretanya). Reconegut per Valentini II i Teodosi el Gran, se li va exigir a canvi que respects els dominis del primer. Per aprofitant el descontentament creat per les decisions favorables als arrians del jove Emperador (a instncies de la seva mare) va envair Itlia, d'on va fer fugir a Valentini II que es va refugiar a l'Orient amb Teodosi I el Gran. Mxim va establir la seva capital a Trveris.

Gala, germana de Valentini i dona de Teodosi, va incitar el seu marit a restaurar el sobir deposat, i amb un fort exrcit l'Emperador d'Orient va envair els dominis de Mxim l'estiu del 388, i el va derrotar a la riba del Save, prop dEmona. Mxim es va retirar a Aquileia. Andragat, el seu magister equitum, fou derrotat tamb prop de Siscia, i el seu germ Marcell a Potovio. Mxim es va rendir a Aqueleia i va demanar el perd, per fou executat per ordre de Teodosi el 28 d'agost del 388; la seva dona i filles foren respectades. El seu fill Flavi Vctor fou derrotat pel general Arbogast (magister peditum de Valentini II) i executat (finals del 383).

Se'l suposa pare de Sevira, que a la inscripci de la pedra o pilar d'Eliseg a Galles, figura com la dona de Vortingen, rei dels britons; tamb seria el pare de la muller de Enodi (Ennodius) procnsol d'frica (395). El seu nt Petroni Mxim fou emperador per 77 dies al 455. Anici Olibri, emperador el 472, tamb era descendent seu. Altres descendents inclouen bisbes (el ms destacat Sant Magne Flix Enodi, bisbe de Pavia el 514-521), cnsols i altres crrecs. 

El recull de llegendes de Geoffrey de Monmouth el fa rei dels britons.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82772" title="Merlot" nonfiltered="2818" processed="2812" dbindex="32987">

El merlot s una varietat de cep negra, productiva i de brot primerenc. El gotim de merlot s cilndric, petit i poc dens. El gra s menut, de pell gruixuda, polpa dola i color negre blavs. Pertany a la mateixa famlia que els cabernet: carbernet franc i cabernet sauvignon. El nom prov del diminutiu francs de merla probablement per la similitud amb el seu plomatge negre.

El vi varietal de merlot es caracteritza per la seva finor i suavitat sense deixar de ser aromtic i carns. s de color rob molt intens, de graduaci mitjana i envelleix rpidament sense perdre qualitat. Es complementa b en cupatges amb garnatxa per a vins joves, i amb cabernet sauvignon, boval o ull de llebre per a criana. Produeix bons vins rosats.

El merlot s originari de la regi de Bordeus, on s la varietat ms conreada. S'utilitza sobretot en l'elaboraci del medoc, un bordeus negre de la regi de Mdoc, i en alguns vins del nord d'Itlia. Darrerament s'ha incrementat molt la producci de vi varietal de merlot a Califrnia. S'ha convertit en una varietat internacional, la segona varietat negre ms estesa desprs del cabernet sauvignon, utilitzada sobretot com a varietat millorant en els cupatges per aportar suavitat i equilibri.

El merlot s'ha adaptat b al clima mediterrani, en zones sense gelades de primavera. s una de les varietats autoritzades pels vins negres de:
Catalunya: DO Alella, DO Catalunya, DO Conca de Barber, DO Costers del Segre, DO Pla de Bages, DO Montsant, DO Peneds, DOQ Priorat i DO Tarragona.
Illes Balears: DO Binissalem i DO Pla i Llevant.
Pas Valenci: DO Utiel-Requena i DO Valncia;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82773" title="Valentini II" nonfiltered="2819" processed="2813" dbindex="32988">


Valentini II (Flavius Valentinianus, 371-392) fou emperador rom del 375 al 387 i del 388 al 392. 

Era fill de Valentini I i quant aquest va morir l'exrcit el va proclamar august (23 de novembre del 375) sis dies desprs de la mort del seu pare, quan noms tenia uns 5 anys, juntament amb son germ Graci, que tenia 17 anys. Graci i Valentini eren fills de diferent mare. La mare de Valentini II, Justina, va exercir la regncia. Graci va conservar les provncies occidentals de les dicesis d'Hispnia, Britnia i les Gllies i va reservar les provncies de les dicesis d'Itlia, Illria (o les Pannies) i frica, a Valentini II, sota regncia de la seva mare. La seva residncia fou Mil, on Graci de fet va exercir bona part del poder degut a que Justina era arriana i s'oposava al bisbe Sant Ambrs de Mil, que era qui mes poder de fet tenia. El 379, mort Valent, Graci va cedir part de l' Illyricum a l'Orient on va nomenar emperador a Teodosi.

Revoltat Magne Mxim a Britnia, va derrotar a Graci a Pars (Graci va morir a Li el 383) i es va apoderar de la seva part del Imperi. Valentini II i Teodosi el Gran el van reconixer com august, per li van exigir a canvi que respects els dominis del primer. Valentini tenia residencia principal a Mil on era el 384. Va nomenar a Simmac com a prefecte de Roma (probablement al final del 383). Romania a Mil a la primera meitat del 386 i desprs va anar a residir a Aquileia. El 386 era prefecte de Roma Sallusti, al que Valentini va ordenar restaurar l'esglsia de Sant Pau prop de Roma, a la via cap a stia (l'esglsia fou restaurada per l'orde es va demorar considerablement).

Aprofitant el descontentament creat per les decisions favorables als arrians del jove emperador (a instncies de la seva mare), Magne Mxim va va creuar els Alps l'agost del  387 i avanant per la vall del Po  va arribar a Mil. L'emperador i la seva mare van fugir cap a la mar Adritica on van agafar un vaixell que els va portar a Tessalnica i es van refugiar amb Teodosi I el Gran. Galla, germana de Valentini i dona de Teodosi, va incitar llavors al seu marit a restaurar al sobir deposat.
 
L'Emperador d'Orient va envair els dominis de Mxim l'estiu del 388, i el va derrotar a la riba del Save, prop dEmona. Mxim es va retirar a Aquileia on va rendir i va demanar el perd pero fou executat per ordre de Teodosi el 28 d'agost del 388; tot seguit  va restaurar formalment a Valentini, que fou deixat sota la custdia del franc Arbogast (que va substituir com a regent a la mare, Justina). Argobast va portar el ttol de magister militum i va ser el ministre principal de Valentini II. Aquest atorgava els crrecs als magnats romans mentre Arbogast, que tenia el suport de l'exrcit, afavoria als brbars sovint pagans com ell.

Desprs va anar a la frontera del Rin per fer una campanya contra els francs; en aquest temps Arbogast fou nomenat comandant de les forces romanes a la Gllia succeint a Bauton. Valentini va tenir una entrevista amb els caps francs Marcomir i Sunnon, que van entregar hostatges. 

El hivern del 388 al 389 el va passar a Trveris on va datar una llei el 8 de novembre.

El 391 el cnsol Quint Aureli Simmac (el seu collega es deia Tati) va encapalar una delegaci del senat  que demanava la restauraci dels privilegis que Graci havia arrabassat als temples pagans; l'emperador va refusar. Arbogast havia recar aquesta petici.

En aquest temps grups de brbars operaven a la zona dels Alps Illiris i Valentini va voler tornar a Itlia, concretament a Mil, i quan era a Viena del Delfinat va enviar a buscar al bisbe milans Sant Ambrs per batejar-lo perqu fins llavors noms era un catecumen. Llavors va destituir a Arbogast, que va rebutjar al seu torn la destituci, allegant que no havia rebut la seva investidura, dignitat i honors de Valentini, i poc desprs es suposa que va ordenar matar a l'Emperador (15 de maig del ), i va fer circular el rumor que s'havia sucidat (fou trobat penjat a la seva residncia a Viena del Delfinat), portant al tron al retric Eugeni. A Valentini II li faltava poc per tenir 20 anys d'edat.

Teodosi, malgrat les peticions de Galla, va haver d'assumir de moment els fets consumats. Sant Ambrs, durant els funerals del emperador, va fer una velada acusaci contra Arbogast, per essent part interesada cal afagar amb cura el seu testimoni. Justa i Grata les seves germanes solteres, el van plorar com la seva germana Galla; la seva mare Justina ja havia mort abans i Galla la va seguir el 394 (de part).
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82774" title="IES Bendinat" nonfiltered="2820" processed="2814" dbindex="32989">
L'IES Bendinat s un centre d'educaci secundria a la localitat de Bendinat, a Calvi, Mallorca.

La seva oferta educativa inclou ESO, Batxillerat i cicles formatius.

Enllaos externs.
http://www.iesbendinat.net;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82781" title="Eugeni" nonfiltered="2821" processed="2815" dbindex="32990">

Biografies: nom de persona, del llati Eugenius (ben nascut);
Personatges diversos:
Eugeni (emperador), emperador rom;
Eugeni de Wuttemberg, duc de Wuttemberg;
Princep Eugeni de Savoia-Carignan;
Arxiduc Eugeni d'ustria;
Eugeni Napole Nicolau de Sucia;
Eugeni Jofra Bofarull, humorista catal conegut com a Eugeni o Eugenio.
Eugeni Behaurnais;
Eugeni I de Toledo, arquebisbe de Toledo;
Eugeni II de Toledo, arquebisbe de Toledo (vegeu Sant Eugeni de Toledo);
Eugeni III de Toledo, nom erroni aplicat a Eugeni II de Toledo (Sant Eugeni de Toledo);
Eugeni, prefecte del Pretori d'Orient vers 540/547;
Eugeni, metge grec del segle I aC ;
Reis d'Esccia:;
Eugeni I d'Esccia;
Eugeni II d'Esccia;
Eugeni III d'Esccia;
Eugeni IV d'Esccia;
Eugeni V d'Esccia;
Eugeni VI d'Esccia;
Eugeni VII d'Esccia;
Eugenio (humorista), humorista catal;
Sants:;
Sant Eugeni de Cartago;
Sant Eugeni de Neocesarea;
Sant Eugeni de Crimea;
Sant Eugeni de Sria;
Sant Eugeni bisbe;
Sant Eugeni mrtir;
Sant Eugeni de Roma;
Sant Eugeni de Capadcia;
Sant Eugeni de Damasc;
Sant Eugeni ardiaca;
Sant Eugeni d'Armnia;
Sant Eugeni d'Arbia;
Sant Eugeni de Mil;
Sant Eugeni o Sant Eugent;
Sant Eugeni de Valncia;
Sant Eugeni de Toledo, bisbe Eugeni III de Toledo.
Papes de Roma:;
Eugeni I;
Eugeni II;
Eugeni III;
Eugeni IV;
Toponmia:
Ciutats antigues:
Eugenium, ciutat d'Illria esmentada per Tit Livi.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82785" title="Eugeni (emperador)" nonfiltered="2822" processed="2816" dbindex="32991">



Eugeni (Flavius Eugenius) fou emperador rom del 392 al 394. Fou un retric de renm i administrador. Encara que era cristi per imperatiu legal, simpatitzava amb els cultes pagans.

El 392, el ministre principal de Valentini II, Arbogast va recolzar una petici pel restabliment dels antics cultes pagans i Valentinia II el va destituir. Poc desprs se suposa que Arbogast va ordenar matar a l'emperador (15 de maig del 392), i va fer circular el rumor que s'havia sucidat (fou trobat penjat a la seva residncia a Viena del Delfinat), portant al tron a Eugeni. 

Eugenio va intentar per darrera vegada restablir l'hegemonia dels dus pagans. Es van dictar nombroses disposicions que afavorien als pagans i contrries als cristians. El culte oficial dels dus pagans va ser restablert. L'altar de la victria fou portat altre cop a la seu del Senat a Roma.

Teodosi I el Gran es va sentir obligat a declarar la guerra a Occident (394). Arbogast, brillant estrateg, va derrotar completament a les forces de Teodosi a la batalla de Frigidus , per amb la traci d'Arbitrims, que va atacar a Arbogast per la rereguarda, i la coincidncia d'un hurac, l'exrcit occidental es va desbandar, i Eugeni va ser capturat i executat a l'acte (6 de setembre del 394). Arbogast va fugir i es va sucidar abans de ser capturat. Teodosi va reunificar breument l'imperi. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82787" title="ldacar d'rnor" nonfiltered="2823" processed="2817" dbindex="32992">

ldacar va ser el quart rei d'rnor, el regne dels dnedain al nord de la Terra Mitjana que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.

Net d'Isldur, va pujar al tro del Regne del Nord l'any 249 de la Tercera Edat, desprs de la mort del seu pare Valndil. Durant el seu regnat no succe cap fet remarcable, i va ser succet pel seu fil Arntar.

No ha de ser confs amb Eldacar de Gndor, de ms anomenada.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82788" title="Arntar" nonfiltered="2824" processed="2818" dbindex="32993">

Arntar va ser el cinqu rei d'rnor, el regne dels dnedain al nord de la Terra Mitjana que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.

Va pujar al tro l'any 339 de la Tercera Edat, desprs de la mort del seu pare ldacar. Durant el seu regnat no succe cap fet remarcable, i va ser succet pel seu fill Trcil.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82789" title="Enlla" nonfiltered="2825" processed="2819" dbindex="32994">

 Qumica: una uni entre dos o ms toms; vegeu enlla qumic.
 Informtica: una referncia hipertextual a un document o recurs; vegeu enlla (informtica).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82791" title="Trcil" nonfiltered="2826" processed="2820" dbindex="32995">

Trcil (pronunciat Tr-quil) va ser el sis rei d'rnor, el regne dels dnedain al nord de la Terra Mitjana que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.

Va pujar al tro l'any 435 de la Tercera Edat, desprs de la mort del seu pare Arntar. Durant el seu regnat no succe cap fet remarcable, i va ser succet pel seu fill Tarndor.

El nom Trcil, que significa "home alt", tamb era un dels sobrenoms d'ragorn. Aparentment estr relacionat amb "Tark", la manera com els orcs anomenaven als dnedain.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82793" title="Tarndor d'rnor" nonfiltered="2827" processed="2821" dbindex="32996">

Tarndor va ser el set rei d'rnor, el regne dels dnedain al nord de la Terra Mitjana que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.

Va pujar al tro l'any 515 de la Tercera Edat, desprs de la mort del seu pare Trcil. Durant el seu regnat no succe cap fet remarcable, i va ser succet pel seu fill Valndur.

No ha de ser confs amb Tarndor de Gndor, que va regnar molt ms tard a la Tercera Edat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82795" title="Valndur" nonfiltered="2828" processed="2822" dbindex="32997">

Valndur va ser el vuit rei d'rnor, el regne dels dnedain al nord de la Terra Mitjana que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.

Va pujar al tro l'any 602 de la Tercera Edat, desprs de la mort del seu pare Tarndor. 

Va morir en batalla l'any 652, tot i que es desconeixen les circumstncies exactes de la seva mort. Va ser succet pel seu fill Elndur.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82796" title="Ernest Corominas i Vigneaux" nonfiltered="2829" processed="2823" dbindex="32998">
Ernest Corominas i Vigneaux (Barcelona, 1913 - Li, Frana, 1992) fou un matemtic catal.

Matemtic, fill de l'escriptor i economista Pere Coromines i Montanya i de la pedagoga Celestina Vigneaux, i germ del filleg Joan Coromines, es form a la Universitat de Barcelona, per la qual es llicenci en matemtiques abans de 1936; tamb hi inici estudis d'arquitectura, que complet ms endavant. Doctorat en matemtiques a Pars desprs d'haver pres part en la Guerra Civil Espanyola, el 1940 pass a Amrica i resid a Xile; tot seguit es traballad a l'Argentina. A la ciutat de Mendoza, on va contreure matrimoni amb Maria Edith Guevara   cosina del futur guerriller de la revoluci cubana Ernesto "Che" Guevara   fou professor de matemtiques a la Facultat de Cinces Econmiques de la Universitat de Cuyo (1941-1946) i encarregat de la ctedra d'Estadstica. Ms endavant treball a l'Institut de Matemtiques de Rosario i fou membre actiu de la Uni Matemtica Argentina. El 1947 torn a Europa i treball a Frana fins al 1952 com agregat de recerques al Centre Nacional de la Recerca Cientfica de Pars. Desprs de residir una temporada a Barcelona, torn a Amrica, on el 1955 va treballar a Princeton (EUA) i, de 1960 a 1964, a Caracas (Veneuela). De retorn a Europa, s'establ a Li, on fou nomenat professor de la Universitat Claude Bernard i hi cre una escola d'lgebra ordinal. Actiu en aquesta universitat fins a la jubilaci, posteriorment en fou professor emrit (1982).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82802" title="Elndur" nonfiltered="2830" processed="2824" dbindex="32999">

Elndurr va ser el nov rei d'rnor, el regne dels dnedain al nord de la Terra Mitjana que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.

Va rebre el mateix nom que l'hereu d'Isldur, que havia mort amb el seu pare i dos germans ms en la Tragdia dels Camps Llirials.

Va pujar al tro l'any 652 de la Tercera Edat, desprs de la mort violenta del seu pare Valndur. 

Va morir l'any 777, i va ser succet pel seu fill Erndur, el darrer rei d'rnor.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82803" title="Teodosi I el Gran" nonfiltered="2831" processed="2825" dbindex="33000">

 
Teodosi I el gran (Flavius Theodosius 347-395), fou emperador rom del 379 al 395.

Va nixer a Cauca (actualment Coca, a Segvia) l'11 de gener de 347, fill d'un general conegut com Teodosi el vell, a qui va acompanyar a Britnia i altres llocs

El 368 Britnia fou atacada pels pictes i els escots que van passar el mur d'Anton i van arribar fins a Kent. Valentini I va enviar contra ells al comes Flavi Teodosi el vell que va tenir xit, i va establir una nova provncia al nord de Britnia que s'anomen Valntia. Desprs, Teodosi el vell fou enviat contra Firm, que s'havia rebellat a l'frica. Firm fou derrotat i es va sucidar per no caure presoner.

El jove Teodosi fou nomenat dux (comandant militar) de Msia el 374, i en aquest temps el seu pare fou executat per traci, i Teodosi va retirar-se a Cauca, probablement destitut per Valentini I, desprs de la prdua de dues legions en front dels srmates a finals de 374.

El 376 els visigots, empesos pels huns (que ja havien sotms als ostrogots) van penetrar a l'Imperi, i van demanar establir-s'hi com a federats. Van obtenir el perms de Valent, sobir d'Orient, per el 377 va esclatar el conflicte i els visigots van vncer a Valent el 9 d'agost de 378 a la batalla d'Adrianpolis, en la que Valent va morir i va quedar obert el cam de Constantinoble. Graci, emperador d'Occident, va heretar tot l'imperi i va cridar a Teodosi al que va enviar a la zona.

En diversos combats parcials Teodosi va aconseguir l'extermini d'una part dels visigots i la salvaci de la capital. El 19 de gener de 379 Graci va cedir Orient, com a august, al general Teodosi i es va reservar per a si mateix la Prefectura de les Gllies. Graci i Teodosi van lliurar una guerra contra els brbars als Balcans coneguda com la Guerra gtica (377 382). Desprs de dos anys de campanya va retornar a Constantinoble el 24 de novembre del 380, i dos anys desprs es va signar el tractat final (3 d'octubre de 382) pel qual els visigots es van establir a Pannia, Msia, Trcia i Macednia com a aliats.

Als dos dies de tornar a Constantinoble va expulsar el patriarca Demfil que s'oposava a les directius del concili de Nicea i va nomenar a Gregori Nazianz de Sasima. Va publicar l'edicte de Tessalnica proclamant la fe de Nicea com a oficial del estat (vegeu Graci) i va prohibir les altres religions i les dissidncies cristianes.
 
El 388 va envair Itlia per restablir a Valentini II que havia estat enderrocat per Magne Mxim. Derrotat Mxim a la riba del Save, i capturat i executat a Aquileia, Valentini II fou restablert.

El 390 Teodosi va fer reconstruir l'obelisc de Karnak a Constantinoble i el va adornar d'escenes de l'imperi. El governador militar de Tessalnica fou assassinat i Teodosi va ordenar una matana a la ciutat. El bisbe de Mil, Sant Ambrs, el va excomunicar, i durant mesos Teodosi li va implorar el perd i va fer penitncia pblica fins que el cstig li fou aixecat. Aquest fet va fer crixer el prestigi i poder del bisbe milans.

El 391 va prohibir els sacrificis amb sang i es tancaren els temples pagans que foren declarats abandonats i aix van poder ser demolits pels bisbes catlics sota la direcci de Tefil d'Alexandria per construir-hi esglsies. Fou destrut, entre molts d'altres, el Serapeum d'Alexandria junt amb la seva biblioteca (392), amb autoritzaci de Teodosi (extirpium malum). El 391 un decret va abolir els subsidis que encara tenien algunes restes de paganisme i es va apagar el foc etern del temple de Vesta al frum rom, i les vestals foren dispersades; tamb es van prohibir els auspicis i la bruixeria. Es va oposar a la restauraci de l'altar de la victria al senat rom i desprs del 393 va prohibir els jocs olmpics. 

El 392 Valentini II va morir en estranyes circumstancies i el nou emperador Eugeni va restablir el paganisme a l'Occident, per la qual cosa el 394 Teodosi va tornar a Itlia, i encara que derrotat inicialment a Frigidus pel general Arbogast, va capgirar la situaci i va obtenir la victria reunificant ambdues part del imperi. Immediatament va ordenar el tancament, destrucci o confiscaci de tots els temples pagans, i la prohibici del seu culte (gentilitia supertitio). Els pagans van ser privats d'alguns drets civils. Des d'aleshores el paganisme va iniciar un descens numric relativament rpid.

Teodosi va reorganitzar l'exrcit que va quedar composat d'un total de 135 legions i 108 cossos auxiliars formant un total de 140 unitats d'infanteria. Hi havia a ms 88 regiments de cavalleria (en total 180.000 soldats d'infanteria i 44.000 de cavalleria). D'aquests efectius hi havia 22.000 cavallers a l'Occident, s a dir aproximadament la meitat, i la resta a l'Orient. Les altres tropes estaven repartides desigualment. A les ordres del Magister Militium de la prefectura de les Gllies hi havia uns 40.000 homes. A part de les forces militars existien les forces de defensa de les fronteres compostes de 317 unitats d'infanteria i 258 de cavalleria, i deu flotilles fluvials, amb un total d'uns 250.000 homes per a la infanteria i 25.000 per a la cavalleria aproximadament. D'aquestes forces frontereres la major part es trobaven a Orient (154 unitats de cavalleria enfront de 96 a Occident).

Teodosi va morir a Mil el 17 de gener de 395. Es va casar en primeres noces amb lia Flacila, amb la que va tenir dos fills: Arcadi (que el va succeir a l'Orient) i Honori (que el va succeir a l'Occident sota la tutela del seu magister militium el vndal Estilic), i una filla, Pulquria; Pulquria i lia Flacila van morir el 385. Es va casar en segones noces amb Galla, filla de Valentini I, amb la que va tenir una filla, la famosa Galla Plcida o Galla Placdia, mare de Valentini III.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82804" title="Erndur" nonfiltered="2832" processed="2826" dbindex="33001">

Erndur va ser el des i ltim rei d'rnor, el regne dels dnedain al nord de la Terra Mitjana que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.

Va pujar al tron l'any 777 de la Tercera Edat, desprs de la mort del seu pare Elndur.

Durant el seu regnat els seus tres fills ja tenien disputes obertes. Quan va morir el 861 de la Tercera Edat el regne es va dividir en tres parts governades pels tres germans, ja en guerra oberta. Aix rnor es va dividir en els regnes d'Arthedain, Cardolan i Rhudaur. El seu fill gran mlaith va esdevenir el primer rei d'Arthedain, i com a hereu reclamava el domini sobre els altres dos regnes.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82807" title="Itokawa" nonfiltered="2833" processed="2827" dbindex="33002">

Hideo Itokawa (    , 1912 1999), cientfic aeroespacial japons.
(25143) Itokawa, asteroide batejat en honor de l'anterior.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82809" title="Honori" nonfiltered="2834" processed="2828" dbindex="33003">


Honori (Flavius Honorius 9 de setembre de 384  15 d'agost de 423) fou emperador de l'Imperi Rom d'Occident del 395 al 423. Fill de Teodosi I el Gran i de la seva primera muller lia Flacila, va ser germ d'Arcadi, emperador d'Orient. Fou nomenat csar pel seu pare amb noms dos anys, el 386, i august d'Occident el 393 quant Teodosi es va negar a reconixer a Eugeni (que havia substitut a Valentini II per imposici del cap militar brbar Arbogast) com emperador a l'oest.

Les forces de Teodosi van atacar () a Arbogast i Eugeni per foren derrotats a la vora del riu Fred (Frigidus), prop de la moderna Wippach; en un segon atac al mateix lloc Teodosi fou ms afortunat i mercs a la traci de Arbitrims, un dels generals d'Arbogast i d'Eugeni, va obtenir una victria completa. Arbogast va fugir per rodejat als Alps es va sucidar. Eugeni fou fet presoner i executat. Honori fou reconegut com a august d'Occident amb noms vuit anys i mig.

A la mort del pare el 17 de gener del 395, Honori va rebre Occident amb 9 anys i mig. El seu tutor fou el magister militum Estilic, un general vndal. La seva residncia fou Mil. A Constantinoble van esclatar disturbis, i els visigots es van revolta tot seguit i dirigits per Alaric van envair Trcia, Macednia, Tesslia i Grcia entrant per les Termpiles i saquejant Atenes i Corint, i desprs el Pelopons. Estilic va anar a la zona amb forces occidentals i els va derrotar a Corint.

Desprs de vncer als visigots, desprs hi va negociar, per la qual cosa es va enemistar amb les autoritats d'Orient, especialment Ruf, que ocupava el seu mateix crrec a la part oriental de l'Imperi, per comte d'Arcadi, germ d'Honori. 

Estilic, amb la collaboraci de Mascezel va sufocar la rebelli del comte Gild (germ de Mascezel) a frica (396-398) i desprs va casar a una de les seves filles, l'anomenada Maria, amb Honori que havia arribat als catorze anys (Honori es va casar ms tard amb una altra filla de Estilic anomenada Termncia).


El 402 Estilic va rebutjar la primera invasi dels visigots a Itlia, i a les festes de la victria a Roma va permetre la celebraci de jocs en els quals van participar gladiadors, cosa a la que els cristians s'oposaven, essent linxat un dels cristians per la multitud (l'eremita Telmac, que va baixar a la sorra per impedir les lluites), si be desprs ja no es van celebrar ms combats de gladiadors, que van ser prohibits definitivament per un edicte imperial el 404. 

La cort es va haver de traslladar desprs del 402 a Ravenna, que oferia major seguretat que Roma o Mil. El got Alaric va entrar amb la seva gent a Itlia per segona vegada el 18 de novembre del 402 i va assetjar Aquileia i desprs es va dirigir a Ravenna i a Mil (febrer del 403) sense xit,  i van assetjar Asti on era Honori amb forces romanes.  Estilic els va derrotar a Hasta (mar) i Pollentia (6 d'abril), batalla en la que es van fer presoners la muller i els fills d'Alaric. Aquest va atacar Verona per fou rebutjat pel general Saul (Saulus) i es va haver de retirar a Illria.

Cap al 405 Radagais, al capdavant de vndals, sueus, borgonyons, alans i hruls, va envair Itlia, per Estilic els va assetjar quan estaven acampats prop de Florncia i els va obligar a rendir-se. Radagais va fugir a les muntanyes Fescolani per la gana i set va matar als seus homes i quan va intentar obrir-se pas fou derrotat i fet presoner i desprs executat, i els seus homes venuts com esclaus. Dos generals brbars, Huldin i Sar es van passar als romans.

Vers el 407 o comenaments del 408 s'havia rebellat a Britnia Constant III, qui cap al 408 va aconseguir la submissi de Les Gllies. Constant va nomenar Csar al seu fill Constant. Estilic buscava l'aliana visigoda per fer front a aquest nou enemic per a aix s'oposava el partit nacionalista rom.


Els enemics d'Estilic (cristians i nacionalistes romans) van fer circular el rumor que volia collocar en el tron al seu fill Euqueri. Honori, convenut pels conspiradors, va enviar assassins per liquidar al general, que fou mort el 23 d'agost del 408. Probablement desprs de l'assassinat de Estilic es va sotmetre Hispnia a Constant III, o al menys part d'ella (la Tarraconense amb tota seguretat). Constant, el csar, fou nomenat august i se li va donar el govern d'Hispnia. Honori va haver de reconixer august a Constant III. Els visigots van comenar el setge de Roma. Alaric va entrar a la ciutat i va proclamar emperador a Prisc tal i ell mateix es va fer nomenar magister militum.

El 24 d'agost del 410, per un conflicte menor, els visigots d'Alaric van saquejar Roma i van deposar a tal. Al mateix temps Honori rebia peticions d'ajut de Britnia (i el 411 d'Hispnia), atacades pels brbars, a les que no podia respondre. 

Constant va designar com a comandant de les forces que defensaven els passos Pirinencs al general Geronci, qui no va tardar a rebellar-se i va proclamar Emperador al seu amic Mxim. Geronci va atacar a Constant a Arle per va ser venut i va fugir a Hispnia on es va sucidar. Mxim va perdre Hispnia poc desprs davant sueus, vndals i alans. Les tropes d'Honori, al comandament del general Constanci (el futur Constanci III), van vncer a Constant, i aquest i el seu fill Juli van ser assassinats a Ravenna el 411. A la Gllia Jov s'havia proclamat emperador i havia associat al tron al seu fill o germ Sebasti. El general Sar enviat a la zona aspirava tamb al govern de les Gllies per va morir en lluita contra Atalf, nou rei dels visigots, que va ocupar Narbona (412) amb l'ajut del general rom Dard, i Valence; aqu li va fer front Jov que fou derrotat i fer presoner per Sebasti va conservar el control del nord de la Gllia fins  que el 413 fou capturat per Atalf i fou executat junt amb Jov. Atalf es va apoderar de bona part de les Gllies (la part sud) tot i que fou derrotat a Marsella pel governador Bonifaci.

La revolta d'Heracli (l'assass d'Estilic) a frica (413) fou de curta volada, i va acabar amb la seva execuci. El 414 Atalf es va casar amb Galla Plcida, la germana d'Honori. L'aliana amb els visigots es va trencar i el general Constanci fou enviat contra ells i els va derrotar a Narbona i va ocupar el sud-est de la Gllia, enviant-los a Hispnia que estava dominada en la seva major part per sueus, vndals i alans (els romans noms governaven la Tarraconense). Atalf va accedir i va entrar a Hispnia i es va establir a Barcino. Els pobles del nord-oest de la provncia (bascs, sturs, i cntabres) van esdevenir independents.

El 415 es va fer presoner a Prisc tal quan navegava per la mar Mediterrnia (pel golf de Lle) al que Honori va fer tallar els dits de la ma dreta, el va exposar a la vergonya publica i el va desterrar a les illes Lipari (on va morir). El 416 el general Constanci va rebre la ma de Galla Plcida, que havia tornat desprs d'haver enviudat d'Atalf i la boda es va portar a efecte el 417 i poc desprs Constanci (Constanci III) fou associat al tron amb el ttol de csar.

El 419 va haver d'actuar en el conflicte entre els papes Eulali i Bonifaci I. El 421 va donar a Constanci III el ttol d'august i el govern de Britnia, les Gllies i Hispnia, per Constanci va morir al cap de set mesos (11 de setembre del 421).

Honori va morir amb 38 anys el 27 d'agost del 423. A la seva mort el va succeir Joan conegut com Joan el Secretari.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82811" title="Constant" nonfiltered="2835" processed="2829" dbindex="33005">

 Matemtiques: Una constant s una quantitat que per definici no canvia mai el seu valor. Vegeu Constant matemtica;
 Cincia: Una constant s una magnitud fsica que t un valor numric fix. Vegeu Constant fsica;
 Histria: ;
Flavius Julius Constans fou un emperador rom del 337 al 350. Vegeu Flavi Juli Constant.
Constant II, emperador bizant del 641 al 668;
 Benjamin Constant, poltic i ideleg del liberalisme europeu 1767 al 1830;
 Jean-Joseph Benjamin-Constant, pintor francs 1845 al 1902;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82812" title="Serp (constellaci)" nonfiltered="2836" processed="2830" dbindex="33006">


Serp (Serpens segons la denominaci en llat de la Uni Astronmica Internacional) s una de les 88 constellacions modernes, i tamb fou una de les 48 ptolemaiques. Entre les constellacions modernes s l'nica que est dividida en dues parts: Serpens Caput - que representa el cap de la serp   cap a l'oest i Serpens Cauda   que representa la coa   cap a l'est. Entre aquestes dues parts hi ha la constellaci d'Ophiuchus, el serpentari.

Fets notables.

Donat que Serpens es considera com a una sola constellaci encara que separada en dues parts, l'ordre de la designaci de Bayer s segons la lluminositat entre ambdues constellacions.

Noms una de les estrelles de Serpens s ms brillant que la tercera magnitud, per tant la constellaci no s fcil de veure. Serpentis, anomenada Unukalhai, s a la part del cap. Serpentis, tamb al cap, s una estrella doble noms a 27 anys-llum de la Terra. Serpentis, a la coa, s tamb doble.

Al cap hi podem trobar les estrelles Alfa Serpentis, Beta Serpentis, Gamma Serpentis, Delta Serpentis, Epsilon Serpentis, Iota Serpentis, Kappa Serpentis, Lambda Serpentis, Mi Serpentis, Pi Serpentis, Rho Serpentis, Sigma Serpentis, Tau Serpentis, Khi Serpentis i Serpentis. A la coa hi ha les estrelles Zeta Serpentis, Eta Serpentis, Theta Serpentis, Nu Serpentis, Xi Serpentis, i Serpentis. 

Estrelles principals.

Unakalhai (  Serpentis).

L'estrella principal de Serpens, Unukalhai (  Serpentis), es troba al cap. s de la magnitud aparent 2,60. Es tracta d'una gegant taronja unes 15 vegades ms gran que el Sol.

El seu nom deriva d'una frase rab que vol dir  el coll de la serp .

Altres estrelles.

  Serpentis, al cap, s una estrella doble que es troba a 210 anys-llum de la Terra. Aquests dos components sn molt semblants, dues sub-gegants blanques. Pareix ser que estarien separades ms de 370 ua.

  Serpentis, a la coa, s tamb doble i porta el nom d'Alya.

R Serpentis s una variable del tipus Mira, que evoluciona entre les magnituds 5,16 i 14 en 357 dies.

Taula de recapitulaci de les estrelles de Serpens.


Nota: Els valors numrics provenen de les dades mesurades pel satllit Hipparcos 

Objectes celestes.

La constellaci de Serpens cont molts d'objectes celestes:

M5 s un cmul globular, situat a 8 al sud-oest d'  Serpentis al cap. Aquest s un dels ms bells del cel. Satllit de la Via Lctia t un dimetre de 500 anys-llum, la qual cosa el fa quasi una galxia nana.

M16, la nebulosa de l'Aguila, s una nebulosa difusa illuminada per una quinzena d'estrelles joves. Aquesta s una zona de formaci estellar.

Tamb hi trobam la nebulosa difusa NGC 6611 i els cmuls oberts NGC 6604 i IC 4756.

Histria i mitologia.

Serpens s una constellaci antiga, si b la seva simbologia primera resta desconeguda. S'identifica a la mitologia grega amb la serp que revel a Asclepi els secrets de la medecina. En conseqncia es representa sempre portada per Ophiuchus (el Serpentari), aquest s el que controla el poder de l'animal.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82815" title="mlaith" nonfiltered="2837" processed="2831" dbindex="33007">

mlaith va ser el primer rei d'Arthedain, un dels regnes dels dnedain del nord de la Terra Mitjana que va surgir de la divisi d'rnor, i que forma part del llegendari de J.R.R. Tolkien.

mlaith de Frnost era el fill gran d'Erndur, el des rei d'rnor. Estava, per tant, destinat a esdevenir l'onz rei d'rnor. Tanmateix, ell i els seus dos germans tenien constants disputes que es van convertir en una guerra civil quan va morir el seu pare l'any 861. Incapa d'obtenir el domini sobre la totalitat del territori mlaith va fundat el regne d'Arthedain. mentrestant, els seus germans fundaven els regnes de Cardolan i Rhudaur.

El seu regne a Arthedain va ser majoritriament pacfic, tot i que hi havia constants disputes fronteres amb els regnes vensde Cardolan i Rhudaur. Sota el seu govern la capital es va traslladar oficialment d'Annminas a Frnost.

Aix com els seus avantpassats havien pres un nom en quenya, ell va ser el primer a prendre un nom en sndarin.

A la seva mort dou succet pel seu fill Bleg.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82816" title="Torn" nonfiltered="2838" processed="2832" dbindex="33008">

El torn s una mquina simple, formada per un cilindre que roda al voltant del seu eix i una manovella que s'acciona per fer-lo rodar. S'utilitza per fabricar peces de revoluci i fer forats i rosques tan exteriors com interiors. es tracta d'una maquina  eina fixa la missi de la qual es fer girar una peca amb velocitat constant per poder-la treballar en superfcie.

 Parts.
 Bancada;
 Capal;
 Carro principal;
 Carro transversal;
 Carro portaeines;
 Torreta;
 Contrapunt;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82818" title="Tirat Carmel" nonfiltered="2839" processed="2833" dbindex="33009">

Tirat Carmel (en hebreu,          ) s una ciutat del districte de Haifa d'Israel. La zona on hi ha la ciutat ja fou habitada pels romans, els otomans i els britnics. Fou ocupada pels israelians durant la Guerra araboisraeliana de 1948 i obtingu l'estatus de ciutat el 1992.


 Dades estadstiques .
 Demografia .
Segons l'Oficina Central d'Estadstica d'Israel (CBS), l'any 2001 la poblaci de la ciutat era un 99,6% jueva o no-rab, i no hi ha un nombre significatiu d'rabs.

L'any 2001 hi havia 9.200 homes i 9.300 dones. La poblaci de la ciutat es compon en un 31,2% de persones de menys de 20 anys, un 16,7% de persones d'entre 20 i 29 anys, un 19,4% d'entre 30 i 44, un 17,8% d'entre 45 i 59, un 4,1% d'entre 60 i 64, i un 10,9% de majors de 65. La taxa de creixement de la poblaci aquell mateix any era de 0,8%.

 Ingressos .
Segons la CBS, l'any 2000 hi havia 6.068 empleats i 411 autnoms a la ciutat. El salari mensual mitj de la ciutat per als empleats era de 4.428 nous xquels . El salari mitj dels homes era de 5.621 nous xquels  i el de les dones era de 3.211 nous xquels . Els ingressos mitjans dels autnoms eren de 4.818 nous xquels . 450 persones rebien prestaci d'atur i 1.891 ajuda social.

 Ensenyament .
Segons la CBS, hi ha 9 centres educatius i 3.049 estudiants a la ciutat. Hi ha 6 escoles primries amb 1.681 estudiants i 6 escoles secundries amb 1.368 estudiants. L'any 2001, un 59,8% dels estudiants d'ltim curs de secundria es van graduar.

Ciutats agermanades.
 Monheim am Rhein (Alemanya);

Notes.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82819" title="Bleg d'Arthedain" nonfiltered="2840" processed="2834" dbindex="33010">

En el marc del llegendari concebut per J.R.R. Tolkien, Bleg va ser el segon rei d'Arthedain, un dels regnes dels dnedain del nord de la Terra Mitjana que va sorgir de la divisi d'rnor.

Era fill d'mlaith d'Arthedain, i va pujar al tro desprs de la mort del seu pare el 946 de la Tercera Edat.

Durant el seu regne, es van veure per primera vegada els hbbits, que van entrar a Eriador travessant les Muntanyes Boiroses. La majoria dels que van arribar eren peupilosos.

Tamb durant el seu regne Suron va tornar a aparixer al Bosc Llobregs, desprs d'haver estat derrotat al final de la Segona Edat.

Bleg va ser succet pel seu fill Mllor.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82822" title="Mllor" nonfiltered="2841" processed="2835" dbindex="33011">

Mllor va ser el tercer rei d'Arthedain, un dels regnes dels dnedain del nord de la Terra Mitjana que va surgir de la divisi d'rnor, i que forma part del llegendari de J.R.R. Tolkien.

Era fill i hereu del rei Bleg d'Arthedain i va pujar al tro desprs de la mort del seu pare l'any 1029 de la Tercera Edat.

Durant el seu regne els istari van arribar a la Terra Mitjana des de Vlinor, tot i que en aquell temps el seu origen no era conegut.

Els ltims anys del seu regnat es va descobrir que l'ombra que havia caigut sobre el Bosc Llobregs provenia de Dol Gldur, per no es va reconixer Suron.

Mallor va morir l'any 1110 i va ser succet pel seu fill Clepharn












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82824" title="Clepharn" nonfiltered="2842" processed="2836" dbindex="33012">

Clepharn va ser el quart rei d'Arthedain, un dels regnes dels dnedain del nord de la Terra Mitjana que va surgir de la divisi d'rnor, i que forma part del llegendari de J.R.R. Tolkien.

Era fill i hereu del rei Mllor d'Arthedain i va pujar al tro desprs de la mort del seu pare l'any 1110 de la Tercera Edat.

Durant el seu regne va tenir lloc una migraci important de hbbits que van entrar a Eriador i a les terres d'rnor. Eren albapelles i cepats, que es van unir als peupilosos que ja havien poblat Eriador durant els temps de l'avi de Clepharn Bleg.

Tamb va ser durant el regne de Clepharn que el regne meridional de Gndor va assolir el punt lgid del seu poder, sota el rei Atanatar II Alcarin.

Va morir l'any 1191 i va ser succet pel seu fill Celebrndor













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82825" title="Celebrndor" nonfiltered="2843" processed="2837" dbindex="33013">

Celebrndor va ser el cinqu rei d'Arthedain, un dels regnes dels dnedain del nord de la Terra Mitjana que va surgir de la divisi d'rnor, i que forma part del llegendari de J.R.R. Tolkien.

Era fill i hereu del rei Clepharn d'Arthedain i va pujar al tro desprs de la mort del seu pare l'any 1191 de la Tercera Edat.

El regnat de Celebrndor va transcrrer en pau i sense que es produssin fets remarcables: les relacions amb el regnes vens de Cardolan i Rhudaur van ser bones, i el mal encara no amenaava el nord.

Celebrndor va morir l'any 1272 i va ser succet pel seu fill Mlvegil













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82826" title="Estilic" nonfiltered="2844" processed="2838" dbindex="33014">

Estilic (Flavius Stilicho o Stilico, , vers 359-408), fou un general i poltic rom d'origen vndal. Va nixer a Germnia, de pare vndal i mare romana. 

Teodosi el Gran.
Es va incorporar al exrcit rom durant el regnat de Teodosi el gran. El 384 Teodosi el va enviar a la cort del rei persa Shapur III de Prsia per negociar un acord sobre la partici d'Armnia, i en tornar fou elevat a general i encarregat de la lluita contra els visigots. Teodosi li va donar a la seva neboda Serena com a dona, amb la que va tenir un fill de mon Euqueri. 
Desprs de la mort de Valentini II el 392, Estilic va dirigir el 394 l'exrcit que va ocupar Itlia i va derrotar a Eugeni i Arbogast, batalla en la que tamb va prendre part Alaric I amb els seus visigots, llavors aliats de l'imperi. 
El 395 Teodosi el va designar com magister militium i tutor del seu fill Honori pel govern de l'Imperi d'Occident.

Les campanyes contra els brbars.
Estilic es va enfrontar als visigots, el rei dels quals, Alaric I, havia trencat el seu tractat d'aliana amb Roma, i havia atacat Trcia. L'exrcit d'Estilic que havia obtingut la victria sobre Eugeni, encara estava reunit, i Estilic el va dirigir contra els visigots, per aviat va intentar negociar amb el seu amic Alaric. Ruf, el Prefecte del pretori d'Arcadi, l'emperador d'Orient germ d'Honori, hostil a Estilic o desconfiat per les negociacions, va cridar a l'exrcit a Constantinoble. Estilic va obeir i va deixar el comandament. Ruf el va agafar i va derrotar amb aquests soldats als visigots per fou assassinat pels mateixos soldats al tornar a Constantinoble. El 397 Estilic va derrotar a les forces d'Alaric a Macednia, per el rei visigot es va poder escapar cap a les muntanyes de la rodalia

El 397 va acudir a frica on va sufocar la rebelli del comte Gild (396-398) i desprs va casar a una de les seves filles, l'anomenada Maria, amb Honori que havia arribat als catorze anys (Honori es va casar ms tard amb una altra filla de Estilic anomenada Termncia).

El 401 Estilic era a Rtia lluitant contra els vndals i altres brbars, i el 402 els visigots van envair Itlia. La cort es va haver de traslladar (402) a Ravenna, que oferia major seguretat que Roma o Mil. Estilic va combatre la invasi, derrotant a Alaric a Pollentia (402) i Verona (403), i a les festes de la victria a Roma va permetre la celebraci de jocs en els quals van participar gladiadors, cosa a la que els cristians s'oposaven, essent linxat un dels cristians per la multitud (l'eremita Telmac, que va baixar a la sorra per impedir les lluites), si be desprs ja no es van celebrar ms combats de gladiadors, que van ser prohibits definitivament per un edicte imperial el 404.

El 405 va ordenar la destrucci del llibres sibillins perqu les seves profecies eren utilitzades per atacar el seu govern. Estilic era favorable als arrians per va destacar per la seva tolerncia religiosa.

Cap al 405 Radagais, al capdavant de vndals, sueus, borgonyons, alans i hruls, va envair Itlia, per Estilic els va assetjar quan estaven acampats prop de Florncia i els va obligar a rendir-se, sent Radagais executat, i els seus homes venuts com esclaus.

La rebelli de Constant III.
Vers el 407 o comenaments del 408 es va rebellar a Britnia Constant III, qui cap al 408 va aconseguir la submissi de Les Gllies. Constant va nomenar Csar al seu fill Constant.

Per la seva poltica religiosa  es va crear l'enemistat dels cristians, i tamb la del partit nacionalista rom (hostil als comandaments brbars). El cortes Olimp (Olympius) i altres van comenar a conspirar. Alguns conspiradors el van acusar de voler trair a l'Imperi al negociar amb el rei visigot Alaric i es va fer circular el rumor que volia collocar en el tron al seu propi fill Euqueri. Honori, convenut pels conspiradors, va enviar assassins per liquidar al general, qui es va refugiar en una Esglsia de Ravenna. Se li va prometre salvar la vida si sortia, sent assassinat al abandonar-la (23 d'agost del 408). El seu fill Euqueri fou mort a Roma poc desprs. Les dones i fills de molts brbars que vivien a Itlia (uns trenta mil) foren assassinats pels romans i els brbars es van posar sota protecci d'Alaric que va creuar els Alps i va comenar una nova campanya, i aviat va assetjar Roma.

Probablement desprs de l'assassinat de Estilic es va sotmetre Hispnia a Constant III, o al menys part d'ella (la Tarraconense amb tota seguretat). Constant, el csar, fou nomenat august i se li va donar el govern d'Hispnia. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82827" title="Mlvegil" nonfiltered="2845" processed="2839" dbindex="33015">

Mlvegil va ser el sis rei d'Arthedain, un dels regnes dels dnedain del nord de la Terra Mitjana que va surgir de la divisi d'rnor, i que forma part del llegendari de J.R.R. Tolkien.

Era fill i hereu del rei Celebrndor d'Arthedain i va pujar al tro desprs de la mort del seu pare l'any 1272 de la Tercera Edat.

Durant el seu regnar es va establir el regne d'ngmar al nord de Rhudaur, amb el Rei bruixot d'ngmar al capdavant. El mal va comenar a aparixer al nord i molts homes malvats i orcs s'aplegaren a banda i banda de les Muntanyes Boiroses. Des d'aleshores, Arthedain va haver d'estar en alerta permanent.

Mlvegil va morir l'any 1349 i va ser succet pel seu fill rgeleb I











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82829" title="rgeleb I" nonfiltered="2846" processed="2840" dbindex="33016">

rgeleb I va ser el set rei d'Arthedain, un dels regnes dels dnedain del nord de la Terra Mitjana que va surgir de la divisi d'rnor, i que forma part del llegendari de J.R.R. Tolkien.

Era fill i hereu del rei Mlvegil d'Arthedain i va pujar al tro desprs de la mort del seu pare l'any 1349 de la Tercera Edat.

Com que la lnea reial s'havia estroncat en els regnes vens de Cardolan i Rhudaur, rgeleb 
va reclamar la sobirania sobre tot l'antic territori d'rnor. D'aquesta manera es va proclamar ser rei d'Arthedain i disset rei d'rnor (recuperant l'antiga lnea).

Per representar aquesta condici el nom amb que es va coronar comenava amb ar(a)-, que significa "alt", "regi". Aquest mateix costum l'havien seguit tots els antics reis de Nmenor, i va ser cantinuat per tots els seus hereus a partir d'aleshores.

Cardolan va acceptar retre vassallatge a Arthedain, davant de l'amenaa d'ngmar. Per Rhudaur ja havia caigut sota el control del Rei Bruixot, i va declarar la guerra.

rgeleb va fortificar la frontera a la Pica del Temps, i va morir l'any 1356 en un atac de Rhudaur. Va ser succet pel seu fill rveleg I.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82834" title="rveleg I" nonfiltered="2847" processed="2841" dbindex="33017">

rveleg I va ser el vuit rei d'Arthedain, un dels regnes dels dnedain del nord de la Terra Mitjana que va surgir de la divisi d'rnor, i que forma part del llegendari de J.R.R. Tolkien.

Era fill i hereu del rei rgeleb d'Arthedain, que mor a mans dels exrcits de Rhudaur l'any 1356 de la Tercera Edat. rveleg va venjar la mort del seu pare expulsant els orcs i els homes d'ngmar amb l'ajuda de Cardolan i Lindon.

Durant tot el seu regnat es va mantenir una vigilncia constant de les fronteres, als turons del temps i la gran carretera. Durant aquest perode Rivendell tamb va ser assatjada per ngmar.

L'any 1409 quan un gran exrcit d'ngmar va atacar per sorpresa i va trencar les lnies de defensa, i destruint la fortalesa de la Pica del Temps. Arveleg va morir en l'atac, per el palantir es va poder salvar.

Cardolan va ser arrasat i deix d'existir com a regne. A Rhudaur ja no hi quedava sang numenoreana i va ser absorvit per ngmar. Arthedain segu resistint sota el regnat del fill d'rveleg, el jove raphor.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82838" title="Sant Sadurn" nonfiltered="2848" processed="2842" dbindex="33018">
Sant Sadurn (Saturninos o Saturninus) fou un grec de Patres, presumpte acompanyant de Jess a Galilea i collaborador de Sant Pere a Antioquia i Roma, encara que probablement molt ms tard.

Sembla que Sadurn va predicar en una zona de la Gllia a mitjans del segle III i que cap al 250 era bisbe de Tolosa (s a dir cap del nucli cristi de la ciutat), en el consolat de Deci i Grat. A Tolosa de Llenguadoc ja hi havia alguns cristians i aconsegu convertir-ne uns ms, construint un petit temple on cada dia celebrava missa. Per arribar a aquest temple passava per davant del Capitoli de la ciutat, on hi havia un temple pag, amb els sacedots del qual es va enfrontar en circumstncies poc clares (encara que la tradici naturalment culpa als sacerdots pagans, sembla possible que hi hagus provocaci per part de Sadurn). Els sacerdots pagans el van obligar a fer un sacrifici als dus, cosa que es neg a fer, pel que va ser lligat a un brau i arrossegat pels carrers fins a la mort. 

Dues cristianes el van recollir i van enterrar provisionalment i mes tard va rebre millor sepultura grcies als bisbes Hilari i Exuperi que van governar la dicesi de Tolosa anys desprs, i va arribar a construir-se una esglsia al lloc on es va detenir el toro (fins i tot subsisteix l'Esglsia anomenada del Toro). El cos es conserva a l'esglsia de Saint Sernin o Saint Saturninus. 

S'atribueix a aquest Saturninus (sense base histrica) el bateig d'Honest, al qual coneix a Nimes i que l'envi a predicar a la Tarraconense.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82841" title="Sant Honest" nonfiltered="2849" processed="2843" dbindex="33019">
Sant Honest fou un predicador cristi del segle III.

El bisbe de Tolosa, Sant Sadurn, el va enviar a la Tarraconense a predicar. Quant predicava a Pompelon (Pamplona) va  aconseguir atraure's al senador Firm (Firmus), que o b vivia a la ciutat o als seus voltants, o era un dels integrants de l'aristocrcia latifundista de la zona (que llavors residien habitualment en les ciutats) probablement per mitj de la seva dona Eugnia. L'esmentat senador va demanar a Honest que fes venir a Pamplona al propi Sadurn, no se sap perqu.

La tradici assegura que Honest va cridar a Sadurn i aquest va fer un viatge a Pamplona, en el qual va batejar a Firmus, als senadors Fortunat i Faust (sens dubte dos altres terratinents de la zona, potser vinculats familiarment a Firmus) i a uns milers de vascons (entre deu mil i quaranta mil segons diverses fonts poc rigoroses). Fins i tot existeix a Pamplona el pou del que es va treure l'aigua amb la que van ser batejats aquests milers de persones, segons la tradici.

Entre els batejats per Sadurn, hi havia Ferm, fill de Firmus, que es va convertir en collaborador d'Honest i va predicar per tota la regi.

s improbable que la conversi tingus el carcter massiu que se li atribueix a la llegenda. De fet Pompelon no va reunir un nombre significatiu de fidels com per tenir bisbat i Honest va seguir actuant a la zona ms com un predicador que com un dirigent espiritual local. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82844" title="Monedes commemoratives de 2 euros" nonfiltered="2850" processed="2844" dbindex="33020">



Les monedes commemoratives de dos euros sn monedes especials d'euro encunyades pels estats membres de l'eurozona des del 2004 com a monedes de curs legal. Aquestes monedes commemoren aniversaris histrics o esdeveniments actuals d'importncia per a l'estat. A final del 2008 hi havia encunyades 51 variacions de la moneda commemorativa de 2: sis es van produir el 2004, vuit el 2005, set el 2006, vint el 2007 (que inclouen les 13 versions de l'emissi comuna) i deu el 2008. Es planeja fer-ne com a mnim set ms durant el 2009, a ms a ms d'una segona emissi commemorativa comuna en qu participaran setze estats, ja que Eslovquia ha entrat a l'eurozona l'1 de gener d'aquest any. Aquestes monedes han esdevingut un article numismtic molt preuat pels colleccionistes. 

Regulacions i restriccions.
El fonament de les monedes commemoratives es deriva d'una decisi del Consell Europeu, el qual va revocar la prohibici de canviar l'anvers estatal de totes les monedes d'un euro a partir de l'1 de gener del 2004.  Aix no obsant, encara es conserven un nombre de recomanacions.

La primera restricci s quant al disseny. Les monedes d'euro han de tenir el revers com a tots els estats membres; noms l'anvers pot canviar. Addicionalment, els anversos estndards tradicionals per se no hauran de canviar-se abans del 2008, llevat que el cap d'estat que hi sigui representat en efgie mori abans d'aquesta data: aquesta clusula ja es va utilitzar a Mnaco i a la Ciutat del Vatic, els caps d'estat dels quals, Rainier III i Joan Pau II respectivament, van morir el 2005; aix, l'any segent es van canviar els anversos amb les efgies dels nous caps d'estat, Albert II i Benet XVI. 

Altres regulacions restringeixen la freqncia i el nombre de monedes commemoratives que es poden encunyar. Cada estat membre noms pot encunyar una moneda commemorativa l'any, i noms ha de ser la moneda de 2. El nombre total d'aquest tipus de moneda en circulaci per any no haur de sobrepassar la ms alta de les xifres segents: 
 el 0,1 % del nombre total de monedes de 2 en circulaci a tots els estats membres de l'eurozona. Aquest lmit pot ser excepcionalment incrementat al 2 % si la moneda commemora un esdeveniment molt important; en aquest cas l'estat membre que encunyi aquest nombre superior de monedes no podr encunyar cap altra moneda commemorativa durant els segents quatre anys. ;
 el 5 % del nombre total de monedes de 2 en circulaci a l'estat que encunyi aquesta moneda commemorativa. ;

Una altra decisi  va afegir dues restriccions ms quant al disseny de les monedes. L'estat que les emeti ha d'identificar-se clarament sobre l'anvers, b amb el nom complet de l'estat o b amb una abreviaci identificable (com s el cas d'Itlia, per exemple, que afegeix l'anagrama format per les sigles RI, les inicials de Repubblica Italiana); per ni el nom de l'estat ni el valor de la moneda hauran de repetirse a l'anvers, ats que aquesta informaci ja apareix al revers. 

Aquestes restriccions no sn pas retroactives; noms s'apliquen als nous dissenys de les monedes de curs legal dels euros dels futurs estats membres de l'eurozona i de les monedes commemoratives de 2 que s'encunyin a partir del 2006.

Emissions.


En verd, estats que han ems monedes commemoratives de 2. En vermell, estats que encara no n'han ems de manera independent. En gris, estats que no pertanyen a l'eurozona]]

Al novembre del 2008, catorze estats havien ems monedes commemoratives de 2: Alemanya (4), ustria (2), Blgica (4), la Ciutat del Vatic (5), Eslovnia (2), Espanya (2), Finlndia (6), Frana (2), Grcia (2), Itlia (5), Luxemburg (6), Mnaco (1), Portugal (3) i San Marino (5); Grcia fou el primer a encunyar aquest tipus de moneda. Cinc estats de l'eurozona encara no n'han encunyat cap d'aquesta mena de manera independent: Eslovquia, Irlanda, Malta, els Pasos Baixos i Xipre. L'any 2007 hi va haver una emissi commemorativa comuna de tots els estats de l'eurozona en record de la signatura dels Tractats de Roma. (Hi ha prevista una altra emissi commemorativa comuna l'any 2009.) 

El valor de curs legal d'aquestes monedes s menor al seu valor numismtic intrnsec, que sovint se situa entre els 3 i els 12 . Les excepcions en sn les emissions de San Marino i del Vatic, en qu les monedes de 2  del primer estat es venen entre els 30 i els 40 , mentre que de les vaticanes no se'n pot aconseguir cap per menys de 100 . 

Els dissenys es fan pblics al Diari Oficial de la Uni Europea. 

Nota: En herldica les direccions es descriuen en referncia al portador de l'escut d'armes i no pas en referncia a l'observador. Per aix, a les descripcions segents la "destra" es correspon amb l'esquerra de l'observador, mentre que la "sinistra" es correspon amb la dreta.

Monedes del 2004.




Monedes del 2005.




Monedes del 2006.




Monedes del 2007.




Emissi commemorativa del 2007.




Monedes del 2008.




Monedes del 2009.




Emissi commemorativa del 2009.




Enllaos externs i referncies.
 Banc Central Europeu: "Monedes commemoratives de 2 euros"                    ;
 Comissi Europea: "L'uro: la nostra moneda - Monedes commemoratives ;
 Dyballa, Florian: "Zwei-Euro.com"  ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82845" title="Sant Ferm" nonfiltered="2851" processed="2845" dbindex="33021">
Sant Ferm fou un bisbe i sant basc, patr de Navarra, que va viure a la segona meitat del segle III.

Ferm es va convertir per les predicacions de Sant Honest i Sant Sadurn. Honest el va enviar a Tolosa (on Sadurn havia mort arrossegat per un brau) per preparar-se per al bisbat. Es suposa la dicesi de Tolosa regida per Honorat com a successor de Saturninus; aquest Honorat, bisbe de Tolosa, se suposa que tamb fou batejat a Pamplona per Sant Sadurn al mateix temps que Ferm.

Desprs d'un temps d'estada a Tolosa, Ferm va ser ungit bisbe i va retornar a Pamplona, on encara hi era Honest que va morir cap al 260. Ferm va ser el primer bisbe de la ciutat (doncs Honest mai va tenir la qualificaci de bisbe). Aix doncs, era bisbe suposadament en el moment de les devastacions dels francs a la Tarraconense (260-280).

Ms tard, va retornar a les Gllies, segurament en el moviment que va acompanyar a les devastacions dels brbars, en qu els grans propietaris deixaven les seves residncies poc segures per establir-se en zones ms protegides, i es va establir a Amiens, a la Picardia, on va aconseguir diverses conversions, per hi va acabar martiritzat probablement el 25 de setembre del 303 (en tot cas no sembla probable que la seva mort fos anterior al 269). Desprs el cristianisme va desaparixer de Pamplona, especialment amb la persecuci de Diocleci.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82848" title="raphor" nonfiltered="2852" processed="2846" dbindex="33022">

raphor va ser el nov rei d'Arthedain, un dels regnes dels dnedain del nord de la Terra Mitjana que va surgir de la divisi d'rnor, i que forma part del llegendari de J.R.R. Tolkien.

Era fill i hereu del rei rveleg d'Arthedain, que va morir quan ell encara era menor d'edat en l'atac devastador que van dur a terme els regnes d'ngmar i Rhudaur. El regne aliat de Cardolan havia quedat arrassat amb l'atac i Arthedain es trobava en una situaci crtica.

Tot i la seva joventut, raphor va ser capa re repellir l'assalt a Frnost i a les terres del nord, amb l'ajuda de Crdam de Lindon.

El seu regnat va ser una batalla constant contra el regne d'ngmar. Durant aquestes guerres molts hbbits cepats van abandonar Eriador i van tornar a les ribes dels rius de les terres salvatges. Foren els avantpassats d'Smagol i Dagol.

raphor va morir el 1589 de la Tercera Edat, i fou succet pel seu fill rgeleb II












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82849" title="Socialitzaci (desambiguaci)" nonfiltered="2853" processed="2847" dbindex="33023">

Sociologia: Socialitzaci, procs d'adquisici de les normes de conducta social.
Economia socialista: Socialitzaci (Socialisme), conversi de tot instrument privat en instrument social o collectiu.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82850" title="Socialitzaci (Socialisme)" nonfiltered="2854" processed="2848" dbindex="33024">

La socialitzaci s el procs pel qual es converteix tot instrument que genera un producte o un benefici socials i que es troba sota una propietat privada en un instrument de propietat social, aix s, que la propietat s collectiva de tots els humans, sense excepcions i sense organismes superiors que la tutelin. Tradicionalment, s'ha considerat que aquesta era la base terica del Socialisme modern, en tant que sistema econmic. Per a l'arribada al Socialisme calia socialitzar els mitjans de producci, de canvi i de transport. La variant socialista del comunisme afegeix a aquesta llista la socialitzaci dels bns de consum.

Vegeu tamb.

Socialisme;
Comunisme;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82851" title="rgeleb II" nonfiltered="2855" processed="2849" dbindex="33025">

rgeleb II va ser el des rei d'Arthedain, un dels regnes dels dnedain del nord de la Terra Mitjana que va surgir de la divisi d'rnor, i que forma part del llegendari de J.R.R. Tolkien.

Era fill i hereu del rei raphor d'Arthedain, i hered el tron a la seva mort el 1589 de la Tercera Edat.

Va prendre el nom del seu besavi rgeleb I, que havia estat el primer rei d'Arthedain a morir lluitant contra el regne d'ngmar.

Per durant el seu regnat a guerra contra ngmar se li va sumar la Gran Plaga, que va arribar a Eriador des del sud. La major part de la gent de Cardolan va morir, acabant de delmar el regne i fent que deixs d'existir a tots els efectes. El darrer prncep de Cardolan va ser una de les vctimes de la plaga, i va ser enterrat als tmuls on segles ms tard quedaria atrapat Frodo Saquet, tal i com s'explica a El Senyor dels Anells. A Arthedain, ms al nord, els efectes de la plaga van ser menors. 

Davant la despoblaci que havia sofert la zona de Cardolan, el rei rgeleb va concedir una part del territori a els hbbits perque s'hi establissin, al lloc que amb el temps s'acabaria coneixent com La Comarca.

raphor va morir el 1670, i fou succet pel seu fill rvegil













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82852" title="Subproletariat" nonfiltered="2856" processed="2850" dbindex="33026">
El Subproletariat o lumpenproletariat s un terme encunyat per Karl Marx per referir-se a la classe social ms baixa de la societat. Aquesta classe agrupa tota aquella poblaci que es troba a la misria i que no pot (o no vol) vendre la seva fora de treball. Dins aquest grup, segons Marx, hi trobem lladres, prostitutes, criminals, estafadors, aturats crnics, incapacitats, desarrelats, captaires, rodamns, etc. En poques de crisi un gran nombre de joves nodreix el subproletariat, ats que no poden trobar la possibilitat d'entrar en el procs productiu com a proletariat i aix poder vendre la seva fora de treball a canvi d'un salari.

Marx i Engels defineixen aquest terme per primera vegada en la seva obra conjunta La Ideologia Alemanya (1845) i posteriorment Marx anir aprofundint-hi en diverses obres.

Segons Marx, el subproletariat no tenia motius reals per a participar en la revoluci i, de fet, considerava que estaven interessats en preservar l'estructura de classes actual, ja que els membres del subproletariat sovint depenen de la caritat de la burgesia i l'aristocrcia per a la supervivncia diria. En aquest sentit Marx veia el subproletariat com una fora contra-revolucionaria. 

Aquesta definici de Marx ha influenciat nombrosos socilegs, marxistes o no, que en l'actualitat utilitzen aquest terme per a referir-se a aquells que veuen com a vctimes de la societat moderna, apartats del mercat de treball, vivint dels serveis socials, captaires i tamb persones que es guanyen la vida de maneres mal vistes per la societat, com ara lladres, estafadors, prostitutes, traficants de droges, etc., per que depenen de l'economia formal per a sobreviure al dia a dia.  

En alguns pasos occidentals, s'utilitz normalment aquest terme per referir-se a la pobresa.

Vegeu tamb.
Proletariat;
Lluita de classes;
Marxisme;
Socialisme;
Comunisme;
Anarquisme;


Enllaos Externs.
 El terme lumpenproletariat segons l'Enciclopdia del Marxisme;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82853" title="rvegil" nonfiltered="2857" processed="2851" dbindex="33027">

rvegil va ser l'onz rei d'Arthedain, un dels regnes dels dnedain del nord de la Terra Mitjana que va surgir de la divisi d'rnor, i que forma part del llegendari de J.R.R. Tolkien.

Era fill i hereu del rei rgeleb II d'Arthedain, i hered el tron a la seva mort el 1670 de la Tercera Edat.

El seu regnat va estar marcat per la recuperaci dels efectes de la Gran Plaga. La guerra contra el regne d'ngmar va quedar estancada, ja que els enemics d'Arthedain tamb havien sofert sota els efectes de la gran plaga. De tota manera, les fronteres van deixar d'estar tan vigilades com ho havien estat en el passat.

Els hbbits van establint-se a La Comarca, que els havia estat concedida durant el regnat del seu pare.

raphor va morir el 1743, i fou succet pel seu fill rveleg II











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82856" title="Longobards" nonfiltered="2858" processed="2852" dbindex="33028">

Els Longobards o llombards (longobardi, grec            , o            , i tamb             i            ) van ser un poble germnic originat en el poble dels sueus, dels que constituen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones d'Itlia com la Llombardia (regi entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

El seu historiador Paulus Diaconus (segle VIII) que era longobard (el seu nom era Guarnefrid), diu que eren originaris d' Escandinvia on portaven el nom de vinils i van canviar el seu nom desprs d'emigrar a Germnia.

El seu nom vindria de les paraules germniques que volien dir "barba llarga" (la majoria dels germnics anaven afaitats) o b de les terres on vivien, les terres (Lange) "Borde" (planes frtils al costat d'un riu). 

 Orgens .

Entre els diferents pobles germnics que havien abandonat el seu antic territori per a viure en millors terres, cal esmentar els llombards, un poble guerrer originari d'Escandinvia. Comanats pels seus lders Ybor i Agi es van installar a l'Europa continental, a la zona del riu Elba. Habitaven a principis del Segle I la regi a l'oest de l'Elba Inferior a l'esquerra del riu (al sud-oest de les terres del poble dels saxons que habitaven les terres de la dreta de l'Elba cap a Jutlndia). Limitaven a l'oest amb els caucis menors, els fosis i els angrivaris; al nord amb l'Elba; a l'est amb els smnons; i al sud amb els queruscs.

Desprs van caure sota domini del rei marcom Marabodus, del que desprs es van separar i juntament amb els smnons es van unir a la confederaci dels queruscs contra els marcomans. A la mort d'Armini el poder dels queruscs va entrar en decadncia. El rei Italus fou enderrocat i expulsat per els longobards li van donar suport i el van restaurar, i van estendre els seus territoris cap al sud (Halle, Magdeburg i Leipzig). Per desprs els longobards van desaparixer de l'histria durant algun temps. Ptolemeu els torna a esmentar i els situa entre el Rin i el Weser i darrera d'aquest riu fins a l'Elba, s a dir els territoris de l'antiga confederaci dels queruscs, el que suposaria un increment del seu poder. Per desprs tornen a desaparixer. 

A mitjans del Segle II d .C. van emigrar cap al Danubi, creuant-lo al costat de grups lugis (victofals i lacrings). Un petit incs de Petrus Patricis historiador bizant del segle VI, els situa a la meitat del segle III com aliats dels obis (obii) a la frontera de Pannia.

Cap al 370, dirigits per Agelmund, van avanar fins a ms enll del Vstula i van arribar al nord dels Crpats, si b van quedar sotmesos als huns. Independitzats a la mort d'tila, es van establir en les terres entre el Vstula i l'Oder sota el seu cabdill Gedeoc, (cap a 488), i es van convertir en arrians.

No tingueren grans enfrontaments amb els romans fins l'poca de les grans migracions germanes del segle V. A finals d'aquesta centria, els lombards ocuparen el que avui s ustria, territori anteriorment ocupat pels rugis. El 490 van ser sotmesos pels hruls per el 510 es van independitzar sota la direcci de Tat (Tatus) i van ocupar la riba esquerra del Danubi a la zona de Pannia i on van sotmetre als quades, una tribu dels sueus, i des d'all es van estendre a les planures hongareses a mitjans del segle VI, quan van comptar com amb cabdills a Wac (Wacus), Waltari, i Audo, poca en qu es van estendre fins al Danubi i van ocupar les gran planes a la regi del riu Theiss, on es van enfrontar amb els gpides.

Justini I va deixar que s'establissin en aquesta provncia amb l'objectiu de tenir-los com aliats i que servissin de barrera a Itlia contra les invasions d'altres pobles brbars i els va donar terres i diners. Justini els va ajudar en ja guerra contra els gpides als que Audo va derrotar. Com a contrapartida, els llombards van lluitar contra els ostrogots. El rei Albo, successor d'Audo, va acabar d'eliminar als gpides mitjanant una aliana amb els vars (avari). Segons el relat tradicional, l'aliana amb els avars comportava la cessi a aquestos dels territoris longobards, i foren invitats pel general Narss, per motius de revenja, a establir-se a Itlia. Per fou ben segur la pressi dels vars, el que els van empnyer a desplaar-se cap a Itlia, sota el comandament del seu rei Albo l'any 568 i van fundar el Regne de Llombardia o Longobardia. 

 El Regne dels Llombards .

Els llombards van travessar els Alps quan Longinus, que havia succet a Narss al govern d'Itlia amb el ttol d'exarca de Ravenna, estava desprevingut. Van apoderar-se del Friul i Mil. Posteriorment va caure la ciutat de Pavia (l'any 572), on els reis llombards van fixar la seva cort, enxamplaren els seus lmits fins la regi que actualment s'anomena Llombardia (i que agaf el seu nom d'aquest poble germnic) i la Toscana, i van arribar a les portes de Roma i Ravenna. El regnat d'Albo va durar poc ms de tres anys per fou suficient per conquerir tot el nord d'Itlia. A ms, els lombards capitanejats per Zotto crearen dos ducats al sud d'Itlia, els de Spoleto i Benevent i que es mantingueren semi-independents respecte als lombards del nord, subsistint fins el segle XII. Al centre, els bizantins aconseguiren mantenir el control sobre l'exarcat de Ravenna, que incloa la ciutat de Roma.

El territori lombard fou dividit en 36 ducats. El rei lombard governava sobre tots ells. Inicialment pagans, els lombards adoptaren el cristianisme arri. Aix provoc molts conflictes amb els catlics romans.

Albo s'havia casat el 566 amb Rosamunda, la filla del rei gpid Cunimond, que havia estat derrotat pels lombards. Aquesta mat el seu marti a Verona i posteriorment fug a Ravenna. El seu successor Clef tamb fou assassinat al cap de noms 18 mesos. Aix provoc un peride d'inestabilitat de deu anys on els diferents ducats es governaren independentment sense un rei per damunt. Finalment, davant del perill que suposaven els francs, el fill de Clef, Autari, fou escollit rei. Aquest aconsegu aturar una invasi del franc Childebert que actu amb el vist-i-plau de l'emperador bizant Maurici.

Autari s'havia casat amb Theodelinda, filla del duc bvar Garibald I. A la seva mort el 590, el seu successor Agilulf es cas, tamb, amb Theodelinda. Aquesta era catlica i aconsegu que el rei abnegs de l'arrianisme. Aix provoc diverses lluites internes dins del regne entre partidaris d'una i altra vessant del cristianisme. Els seus successors foren Adaloald i Arioald, que s'havia casat amb una filla de Theodolinda anomenada Gundeberga.

L'arribada de Rotari al poder supos l'ascens d'un dels reis lombards ms enrgics. Aquest augment els seus territoris amb la Ligria (643) i els territoris que l'imperi encara tenia al Vneto. A ms, Rotari promulg un edicte que duu el seu nom amb les lleis i costums del seu poble, escrit en llat. El seu fill Rodoald, que el succe, fou assassinat per una facci catlica. Amb la mort d'Aripert I, el regne fou dividit en els seus dos fills, Godepert i Pertarit, amb capitals a Pavia i Mil respectivament. Un nou rei, Grimuald, fill del duc de Friuli i Benevent, expuls Pertarit del poder. Aquest cerc l'ajut d'avars i francs i posteriroment dels bizantins per recuperar el poder per no ho aconsegu. No fou fins la mort de Grimuald i el seu fill el 671 que Pertarit torn de l'exili per recuperar el tron. Respecte a la seva poltica promogu la tolerncia entre arrians i catlics. Els arrians no ho acceptaren per finalment foren derrotats pel fill del rei Cunnipert que era pro-catlic.

Les baralles de religi es mantingueren i el regne llombard no es recuper fins l'arribada al poder de Liutprand. Aquest aconsegu un cert control sobre els ducats d'Spoleto i Benevent, i, aprofitant les diferncies que hi havia entre el Papa i l'emperador amb motiu de la lluita sobre la iconoclstia, s'apoder d'mplies zones de l'exarcat de Ravenna i del ducat de Roma. Tamb ajud al franc Carles Martell a derrotar els rabs a Poitiers. El seu successor Aistulf de Fril ocup Ravenna, acabant definitivament amb l'exarcat i intent exercir el poder sobre Roma. El Papa Gregori III va demanar ajut als francs de Pip III que derrot els llombards els quals foren obligats a retornar Ravenna, format-se d'aquesta manera els Estats Pontificis. El darrer rei lombard, Desideri d'stria no va correr millor sort. Decid de nou obrir hostilitats contra el Papa i entr a Roma el 772. Paralelament recolz Carloman en contra del seu germ Carlemany. Aquest entr a la Llombardia, ocup Pavia i derrot Desideri el 774. Posteriorment es fu coronar Rei dels Llombards incorporant el territori als seus domins i acabant, aix, amb el Regne Llombard.

 Els estats llombards del sud .

Desprs de la caiguda del regne llombard del nord a mans de Carlemany els llombards noms controlaren els territoris situats al sud dels Estats Pontificis. Els ducats del sud havien mantingut normalment un estatus semi-independent, sotmesos noms nominalment al regne llombard. L'any 774, el duc de Benevent Arechis II s'autoproclam prncep. Els carolingis enviaren diversos exercits per sotmetre els territoris per aquests foren de facto independents. L'any 839, el duc Sicard fou assassinat per Radelchis qui secession el ducat. El germ de Sicard, Siconulf fou nomenat prncep de Salern. Desprs d'una guerra civil de deu anys el principat lombard rest definitivament dividit.

Aquest fet inspir a Landulf el vell a crear un nou principat, el principat de Cpua a finals de segle. Els prnceps de Cpua conqueriren temporalment Benevent entre el 900 i el 982. Per el principat de Benevent, cada cop ms disminut, an declinant en importncia. Els lombards demanaren ajuda als normands en les seves disputes amb els bizantins sobre els territoris de Pulla i Calbria i amb el temps, els normands es convertiren en els gobernants del territori.

El principat de Salern visqu una poca daurada sota els governs de Guaimar III i Guaimar IV, per sota Guisulf II el principat, el 1078 el principat caigu a les mans del normand Robert Guiscard que s'havia casat amb la germana de Guisulf. El principat de Cpua caigu en mans del normand Ricard Drengot el 1058. Els capuans es revoltaren contra els normands el 1091 expulsant el fill de Ricard, Ricard II, i nomenant Lando IV, per set anys ms tard, el 1098, els normands recuperaren el control.

D'aquesta manera els longobards o llombards desaparegueren com a poble dominant a Itlia en benefici dels francs al nord i dels normands al sud desprs de cinc segles de presncia a la pennsula.

 Estats llombards .
 Regne de Llombardia;
 Ducat d'Spoleto;
 Ducat i Principat de Benevent;
 Principat de Salern;
 Principat de Cpua;

Referncies.


 Articles relacionats .
Llombard;
Llombardia;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82861" title="rveleg II" nonfiltered="2859" processed="2853" dbindex="33029">

rveleg II va ser el dotz rei d'Arthedain, un dels regnes dels dnedain del nord de la Terra Mitjana que va surgir de la divisi d'rnor, i que forma part del llegendari de J.R.R. Tolkien.

Era fill i hereu del rei rvegil d'Arthedain, i hered el tron a la seva mort el 1743 de la Tercera Edat.

Es va coronar amb el nom d'rveleg, en honor del seu rebesavi rveleg I que havia combatut  contra ngmar durant tot el seu regnat. I es que en el temps d'rveleg II la guerra contra el Regne del Rei Bruixot es va reprendre.

L'enemic s'havia recuperat ms depressa dels efectes de la Gran Plaga, i es va veure reforat amb orientalencs i orcs que arribaven dels dos vessants de les Muntanyes Boiroses. De mica en mica la situaci d'Arthedain empitjorava.

rveleg va morir el 1813, i fou succet pel seu fill raval











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82866" title="Quades" nonfiltered="2860" processed="2854" dbindex="33030">
Els quades (llat Cuadi, grec Kuadoi) foren un poble germnic que probablement constituen una de les tribus dels sueus, establerta a Bohmia-Moravia, nord d'ustria i oest d'Hongria. 

Vers el segle I el rei quade Vanni (Vanius) es va aliar a Roma i des lany 19, per concessi dels romans, va poder governar tamb sobre els marcomans, per enderrocat vers l'any 50 pels hermundurs, els marcomans van recobrar la seva autonomia; el regne dels quades va subsistir i es va dividir entre els seus nebots Vangio i Sido, que es van mantenir fidels als romans, i encara que cap a l'any 84 van ser sotmesos per les tribus dels lugions (ms tard els vndals),  aviat es van independitzar de nou. 

Al segle II  van assolar Nrica i Pannia i el 163 van envair Itlia essent rebutjats davant Aquileia. Poc desprs es van aliar als marcomanos. El 180 aC Cmmode va signar amb els quades un tractat de pau.

Separats dels marcomans, al segle III van tornar a efectuar correries en territori imperial i amb Galli van envair la Pannia on romagueren ms d'un segle (fins al 373), sent llavors expulsats i unint-se als sueus, amb els quals des d'aleshores es van confondre, si ben una part es va unir als marcomanos per formar el poble dels bavars o bavaresos.

Ammianus Marcellinus diu que s'assemblaven al srmates, feien servir llargues espases i cota de malla; anaven a la guerra amb tres cavalls per cap. Ptolemeu esmenta com a ciutats dels quades a Eburodunum, Meliodunum, Caridorgis, Medoslanium, i alguna ms, totes les quals havien estat abans ciutats celtes.

El seu nom derivaria de la paraula celta col o coad (Estrab els esmenta amb el nom de Koldouoi), que vol dir fusta o bosc.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82868" title="raval" nonfiltered="2861" processed="2855" dbindex="33031">

raval va ser el tretz rei d'Arthedain, un dels regnes dels dnedain del nord de la Terra Mitjana que va surgir de la divisi d'rnor, i que forma part del llegendari de J.R.R. Tolkien.

Era fill i hereu del rei rveleg II d'Arthedain, i hered el tron a la seva mort el 1813 de la Tercera Edat.

raval va ser un gran guerrer i diplomtic. Va renovar les alianaes amb els elfs de Lindon i d'Imladris, i va recuperar els contactes amb el regne de Gndor.

Va obtenir una victria important contra ngmar, i va intentar (sense xit) recolonitzar les parts de Cardolan que havien quedat deshabitades.

rveleg va morir el 1891, i fou succet pel seu fill raphant












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82872" title="Hermundurs" nonfiltered="2862" processed="2856" dbindex="33032">
Els hermundurs o hermunduruls (llat hermunduri o hermunduruli) foren un poble germnic que pertanyia al grup dels sueus, i habitaven la regi de l'actual Turngia, limitant al nord amb els queruscs o querusques i els semnons, al nord-oest amb els longobards, a l'oest amb els cats, al Sud amb els marcomans i a l'est amb els helvecons. 

Deposat el rei  marcom Marbod o Marobod per Catwalda o Catualda, els hermundurs (al comandament del seu cabdill Vibili o Vibilius) van lluitar contra aquest i el van derrotar i enderrocar vers l'any 20 passant Catwalda a territori rom, establint-se a la Narbonense. Desprs van vncer als cats, i van mantenir una  estreta aliana amb l'imperi, que els havia perms ocupar els territoris abandonats pels marcomans a la zona del Main. 

Cap a mitjans del segle van combatre al rei quade Vani  (Vanius), que havia imposat la seva sobirania als marcomanos amb ajuda de Roma, per s'havia fet odis al seu poble; Vani va ser enderrocat pel cabdill hermundur Vibili.  Desprs van emigrar progressivament cap a la regi del Danubi. 

Al segle IV una part del poble es va unir als alamans i la resta, unit a restes d'altres tribus (angles i varns), form el poble dels turingis o duringis.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82876" title="raphant" nonfiltered="2863" processed="2857" dbindex="33033">

raphant va ser el catorz rei d'Arthedain, un dels regnes dels dnedain del nord de la Terra Mitjana que va sorgir de la divisi d'rnor, i que forma part del llegendari de J.R.R. Tolkien.

Era fill i hereu del rei raval d'Arthedain, i heret el tron a la seva mort el 1891 de la Tercera Edat.

raphant va continuar la poltica del seu pare de refer les relacions amb Gndor, establint una aliana amb el seu rei ndoher i pactant el matrimoni del casament del seu fill rvedui amb la filla del rei de Gndor Friel.

Quatre anys ms tard el rei ndoher va morir i el seu fill rvedui va reclamar el tro de Gndor en virtut de la seva esposa Friel (que d'acord amb les lleis de Nmenor hauria heretat el tron i del propi llinatge descendent d'Isldur. La pretensi, per, va ser rebutjada.

Va ser durant el seu regne que el profeta Mlbeth el Visionari va fer la seva profecia referida al dest del seu fill rvedui.

raphany va morir el 1964, i fou succet pel rvedui.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82883" title="Querusc" nonfiltered="2864" processed="2858" dbindex="33034">
Els queruscs (cherusci en llat) eren un poble germnic, vens dels quades, i que habitaven el territori entre el Weser (Visurgis) i l'Elba (Albis). Foren la tribu germnica ms important durant el perode rom. Ja foren esmentats per Juli Csar, que compara la seva importncia amb la dels sueus. El seu territori anava del riu Weser (on vivien els cats) fins a l'Elba (on vivien els smnons i els silinges) i des de Melibocus al nord (on vivien els camavis i longobards), al pas dels hermundurs (al sud).

Els queruscs en temps de Csar eren aliats de Roma per desprs de les primeres campanyes i establiments romans a l'interior de Germnia, quan algunes tribus van acceptar sotmetre's als romans, una part dels qeruscs, comandats per Armini, es van revoltar i es van confederar amb altres pobles germnics. El desastre de Publi Quintili Varus al bosc de Teutoburg (l'any 9) va fer molta impressi a Roma, perqu tres guiles romanes van caure en mans dels germnics. Posteriorment, malgrat les incursions posteriors romanes en territori querusc, l'any 16 l'exercit rom va derrotar els querusc a Idistavisus Campus, la frontera de l'imperi va quedar establerta al Rin i els queruscs van quedar definitivament fora del procs de conquesta rom.

Nogensmenys, malgrat els enfrontaments, durant molts anys del segle I foren aliats de Roma, que els va imposar un rei anomenat Itlic, nebot d'Armini i fill de Flavi (germ d'Armini), el qual fou destitut, pero fou restablert pels longobards, els seus vens del nord. Al segle II prosseguia l'aliana amb Roma, i quan el rei Cariomer (Chariomer) va ser destitut pels cats, els queruscs van invocar sense xit l'ajuda imperial. Les discrdies civils entre els queruscs van provocar que passessin a dependre dels cats i van esdevenir un poble menor, que al segle III havia recuperat la independncia. 

El poble dels queruscs va conservar la seva independncia fins que en algun moment van ser sotmesos pels francs i es van integrar a la seva confederaci al segle IV.   
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82885" title="Smnons" nonfiltered="2865" processed="2859" dbindex="33035">
Els smnons (semnones,          o         ) eren un poble germnic que pertanyien al grup sueu i habitaven al nord dels hermundurs entre l'Albis (Elba) i el Viadus. Tenien a l'oest els queruscs, al sud als silinges, a l'est els manims i burgundions o burgundis, i al nord-oest als longobards. El seu pas anava entre Lustia al sud i Potsdam al nord i estava format per un centenar de districtes (pagi). Eren un poble molt poders i el principal del grup dels sueus.

El smnons foren membres de la confederaci dels marcomans sota Marabod en temps d'August. Desprs foren aliats romans i estaven governats per reis; en temps de Domici el rei era Masius. Cap al  segle III semblen haver-se unit als alamans o haver constitut el nucli principal d'aquest poble. El poble dels alamans (el nom podria significar "tots els homes" o "tots els guerrers que defensen un pas") es va formar de la uni dels smnons amb els usips o usipets, tucters o tncters i potser altres grups de la frontera del Rin que no van acceptar el domini rom. 


vegeu tamb  Snnons i Snons;

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82888" title="Marcom" nonfiltered="2866" processed="2860" dbindex="33036">

Els marcomans (Marcomanni,            ,            , o           ) foren un poble germnic emparentat amb els sueus, que habitaven la regi del Main, traslladant-se desprs a Bohmia al segle I, desprs de la derrota del rei sueu Ariovist, mentre en els seus antics territoris s'installaven els hermundurs expulsats pels sueus de la regi de l'Elba.

Marcomans vol dir "gent de la frontera" i mes que a un poble concret s'hauria aplicat a una srie de pobles que vivien a la frontera amb els romans. Aix els marcomans apareixen tant a la frontera occidental com a la meridional. Actualment s'especula que el seu nom podria derivar d'un oficial rom de nom Marcus Romanus, que va desertar les legions de Drus el 13 aC i va dirigir grups de germnics com una fora organitzada i efica, per el nom apareix ja abans d'aquesta data.

La primera menci dels Marcomanni es en forma de confederaci dirigida per Ariovist, que va envair la Gllia per fou derrotat i rebutjat per Juli Csar el 58 aC.

Del 12 aC al 9 aC tornen a ser esmentats durant les campanyes de Drus a Germania.

Uns anys ms tard s'esmenta un regne marcom a Bohmia governat per Marabodus (Marabod). Tcit, Paterculus i Estrab diuen que els marcomans havien emigrat des l'oest i havien expulsat als celtes bois i s'havien establert a Bohmia (aix hauria passat vers l'any 6) formant una confederaci de tribus sota l'autoritat mxima de Marabodus. Marbod o Marobod planejava emancipar-se de la influncia  de Roma. Unit a Armini, rei dels queruscs, i a altres pobles  (entre ells els lugions o vndals) va combatre amb xit; ms tard es van separar de la seva aliana els longobards i semnons, i derrotat Marbod per forces romanes va negociar la pau. 

La confederaci dels marcomans es va enfrontar a un altra confederaci, la dels queruscs, i el 17 els marcomans foren derrotats pels queruscs i els seus aliats. Marabodus va demanar ajut a l'emperador Tiberi; encara que l'ajut fou refusat, Drus va obtenir un acord de pau entre ambdues confederacions. 

Els romans no es refiaven de Marobod i van enviar al proscrit Catwalda o Catualda, que havia estat expulsat i tornava de territori got amb el comandament d'una fora important. L'any 19 els gotons dirigits per Catualda es van enfrontar a Marabodus; Catualda va aconseguir el suport dels caps i va deposar a Marobod (19) desprs de la qual cosa el rei marcom deposat es va refugiar en territori rom, i va demanar altre cop ajut a l'Imperi, per Tiberi noms li va oferir una retirada segura a Itlia, on va morir el 41 de fet en residncia vigilada. 

Poc desprs els hermundurs van expulsar a Catwalda, i llavors els marcomans van rebre de Roma com rei al cabdill  dels quades, Vani (Vanius), que va governar els dos pobles durant trenta anys, fins que va ser enderrocat pel rei dels hermundurs Vibili (Vibilius), recolzat per Vangi i Sid, nebots de Vani, vers l'any 50, si b els quades van conservar la seva independncia. Catualda va acabar tamb la seva vida a l'exili.

Amb el temps els marcomans van estendre el seu domini pel Danubi. Diocleci va demanar el seu ajut contra el dacis que li fou refusat; llavors va fer igualment la guerra per fou derrotat l'any 90 i va haver d'ajustar la pau amb els dacis. Traj i Adri els van imposar la seva hegemonia. Els marcomans es van aliar a dacis i quades.

Per en temps de Marc Aureli les hostilitats entre romans i marcomans van reprendre. Els marcomans es van aliar als quades i altres (vndals, srmates), principalment a causa del seu odi als romans i d'altre banda per la pressi de pobles des el nord i est. Marcomans i aliats van envair territori rom el 166 iniciant les anomenades Guerres Marcomanes que van durar fins el 180 en qu Cmmode va comprar la pau. Durant la guerra els marcomans i aliat van entrar a Rcia i van arribar fins i tot a Aquileia. La guerra no fou continuada sin que va tenir interrupcions amb treves temporals: desprs de tres anys de lluita centrada a la fortalesa de Carnuntum a Pannia es va acordar una treva (169) pero les hostilitats es van reprendre; el 174 Marc Aureli va sotmetre a quades i marcomans, i als iazigs (del grup srmata) el 175. Per el 178 els marcomanos es van rebellar de nou, i atacaren territori imperial, si b van ser rebutjats. 

Desprs de la pau de Cmmode,  al segle segent els marcomans van tornar a l'atac sobretot a Rcia i Nrica i en temps d'Lluci Domici Aureli, el 270, van entrar fins un punt tant interior d'Itlia com Ancona, essent finalment derrotats. Desprs van desaparixer i units als quades, van formar el poble dels baivars (bavars) o bavaresos.

tila, entre les tribus i pobles que dominava, tenia als marcomans; es la darrera vegada que son esmentats.

Ciutats.
Marabodum;

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82892" title="Hermions" nonfiltered="2867" processed="2861" dbindex="33037">
Hermions (llat Hermiones) fou una de les tres grans divisions en qu el autor clssic Tcit va dividir als germnics (ingevons, hermions i istevons, respectivament al nord, centre i sud). Aquestos noms derivaven dels fills de Mannus, i en concret els hermions derivaven d'Hermino (Irmino o Irmin). El principal grup dels hermions foren els sueus.

Plini el vell divideix els germnics en cinc grups: sueus, hermundurs, cats, queruscs i hermions.

Vegeu tamb: Sueu







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82895" title="rvedui" nonfiltered="2868" processed="2862" dbindex="33038">

rvedui va ser el quinz i darrer rei d'Arthedain, un dels regnes dels dnedain del nord de la Terra Mitjana que va surgir de la divisi d'rnor, i que forma part del llegendari de J.R.R. Tolkien.

Era fill i hereu del rei raphant d'Arthedain, i hered el tron a la seva mort el 1964 de la Tercera Edat.

El seu nom significa "l'ltim rei" en sndarin, i va ser coronat amb aquest nom degut a una profecia que Mlbeth el Visionari havia fet sobre ell:

"rvedui l'heu d'anomenar, ja que ser l'ltim a Arthedain. Per una opci apareixer als dnedain, i si escullen aquell que sembla portar menys esperana, aleshores el teu fill canviar el seu nom i esdevindr el rei d'un gran reialme. Si no, molt dolor i moltes vides d'homes passaran fins que els dnedain no tornin a alar-se i unir-se de nou." Apndix A de El Senyor dels Anells

Degut a la poltica d'aliances del seu pare rvedui s'havia casat amb Friel, filla del rei ndoher de Gndor. ndoher va morir en un atac del orientalencs el 1944, i aleshores rvedui va enviar cartes a Gndor reclamant el tro com a descendent directe d'Isldur i esps de Friel (nica descendent d'ndoher en vida, ja que els seus germans havien mort amb el seu pare). La seva pretensi va ser rebutjada i van coronar el general Ernil, un parent ms distant.

Segons la interpretaci ms extesa de la profecia de Mlbeth, s'acostaven mals temps, ja que s'havia perdut l'oportunitat de reunir sota un mateix rei els regnes del nord i del sud, en un moment en qu calia fer front a un enemic com. 

rvedui es converitria en rei d'Arthedain poc desprs. Ja amb ell al tro, el 1974, ngmar va atacar un altre cop amb totes les seves forces. L'ajuda per part del regne del sud es va retardar degut a les desavinences passades, i quan l'exrcit de Gndor capitanejat pel rei Ernur va arribar, els dnedain del nord ja havien estat derrotats. El regne d'Arthedain havia quedat destrut, i rvedui havia fugit al nord fins la badia de gla de Forochel, on s'embarc en un vaixell que naufrag. El rei va morir i els palantirs d'Annminas i mon Sl es van perdre sota el mar. 

Amb l'ajuda de Crdam de Lindon, l'exrcit de Gndor va destrur el regne d'ngmar, i el Rei Bruixot va fugir del nord.

El fill d'rvedui, ranarth, era l'hereu de la lnea del nord, per els regnes d'rnor o Arthedain havien desaparegut. Els supervivents es van agrupar en campaments i es convertiren en els Muntaners del Nord, i ranarth va ser el primer dels seus capitans.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82898" title="Lliura de l'illa de Man" nonfiltered="2869" processed="2863" dbindex="33039">

La lliura de l'illa de Man (en manx Punt Ellan Vannin o, simplement, punt; en angls Isle of Man pound o, simplement, pound) s la unitat monetria de l'illa de Man. s emesa pel Govern de l'Illa de Man (Reiltys Ellan Vannin / Isle of Man Government). Malgrat tot, la lliura de Man no s, legalment parlant, una unitat monetria independent, sin que de fet es tracta d'una emissi especial de lliures esterlines per a l'illa. 

Com que no es tracta, doncs, d'una moneda independent, no t un codi ISO 4217 especfic. Per tant, comparteix el codi estndard internacional de les monedes britniques, GBP, si b s'acostuma a utilitzar tamb el codi no oficial IMP. L'abreviaci ms habitual de la lliura de l'illa de Man s . Se subdivideix en 100 penics.

Se n'emeten bitllets des del 1840, i des del 1971, data en qu es va dur a terme la decimalitzaci de la lliura esterlina (GBP), t tamb emissi prpia de monedes. La lliura de l'illa de Man t el mateix valor que la lliura esterlina i hi s intercanviable a Man, tot i que no passa al revs, ja que la moneda de l'illa de Man no s'accepta a la Gran Bretanya. Aix s aplicable sobretot als bitllets, ja que les monedes de vegades s que hi circulen ja que tenen la mateixa forma i mida que les britniques.

Monedes i bitllets.
En circulen monedes d'1, 2, 5, 10, 20 i 50 penics i d'1, 2 i 5 lliures, i bitllets d'1, 5, 10, 20 i 50 lliures. Com es pot comprovar, alguns valors es troben alhora representats en monedes i en bitllets. 

L'anvers tant de les monedes com dels bitllets porta l'efgie de la reina Elisabet, mentre que el revers mostra paisatges i elements tradicionals de l'illa de Man, com per exemple el triskell a les monedes d'una lliura.

Taxes de canvi.
1 EUR = 0,68514 GBP; 1 GBP = 1,45956 EUR (2 de juny del 2006);
1 USD = 0,53588 GBP; 1 GBP = 1,86608 USD (2 de juny del 2006);

Vegeu tamb.
Lliura;
Lliura esterlina;

Enllaos externs.
 Departament del Tresor del Govern de l'Illa de Man ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82901" title="Naharvals" nonfiltered="2870" processed="2864" dbindex="33040">
Els naharvals (llat naharvali) foren un poble germnic del grup dels lugions (mes tard anomenats vndals). Habitaven entre el Warthe i el Vstula i se sap que adoraven als boscos (a una arbreda sagrada) a uns dus bessons anomenats Alcis (que Tcit identifica amb Castor i Pollux), i els sacerdots encarregats havien de vestir-se de dones per celebrar els ritus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82902" title="Plesiosaure" nonfiltered="2871" processed="2865" dbindex="33041">

Els plesiosaures sn un ordre extingit de grans rptils aqutics piscvors que aparegueren al perode Trisic superior i van prosperar fins l'extinci K-T a finals del Cretaci. Malgrat sser grans rptils mesozoics, no eren dinosaures. 

Avui en dia hi ha gent que creu que els plesiosaures no estan pas extingits, tot i que no hi hagi cap evidncia cientfica per creure-ho. Sovint, el que en un principi sn suposats avistaments de plesiosaures vius sn cadvers descomposats del taur pelegr o simples bromes.

 Descripci .

Els plesiosaures tpics tenien un cos ample i cua curta i van conservar els dos parells de membres anteriors que van evolucionar en grans aletes. Els plesiosaures van evolucionar a partir dels primerencs notosaures, els quals tenien un cos semblant al d'un cocodril; els tipus principals de plesiosaures es distingeixen per la mida de la seva testa i del coll.

Com a grup, els plesiosaures eren els animals aqutics ms grans del seu temps, i dhuc els ms petits arribaven a fer 2 metres de llarg. Van crixer fora ms que els cocodrils ms grans, com el Deinosuchus, i eren ms grans que els seus successors, els mosasaures, tot i que aquests darrers no descendien pas dels plesiosaures. 

 Comportament .

S'han descobert plesiosaures amb fssils de belemnits (animals propers als calamars) i ammonits (grans molluscs semblants al nutil) associat amb els seus estmacs. Tenien mandbules poderoses, probablement prou fortes com per a mossegar a travs de les closques dures de les seves preses. Els peixos ossis (ostectis) comenaren a extendre's durant el perode Jurssic i tamb n'eren preses.

No se n'ha descobert cap ou ni cap tipus d'icnofssil (evidncies o marques deixades pel seu cos), per s'ha teoritzat que els plesiosaures ms xiquets podrien haver-se arrossegat cap a les platges a pondre els ous, com les tortugues marines.

Una altra fet remarcable s el seu disseny de quatre aletes. Cap animal modern que nedi t aquesta adaptaci i hi ha una especulaci considerable sobre quina mena de braada empraven. Mentre els pliosaures de coll curt poden haver sigut rpids nedadors, les varietats de coll llarg van evolucionar ms aptes per a la maniobrabilitat que per a la velocitat. Tamb s'han descobert als esquelets gastrlits als seus estmacs, probablement per a ajudar amb la flotaci.

 Famlies .

La famlia ms primerenca dels plesiosaures, els plesiosurids, tenien caps petits i colls llargs. Van evolucionar fa aproximadament 220 milions d'anys durant el Trisic superior, i fou el primer grup important de plesiosaures que s'exting, fa ms o menys 175 milions d'anys, a comenaments del Jurssic.

La segent famlia de plesiosaures es caracteritz per un cap gran i un coll curt, i son collectivament coneguts com a pliosaures. Els pliosaures ms grans, com Kronosaurus, Megalneusaurus, Plesiopleurodon, Pliosaurus i Brachauchenius, tenien les mandbules de 3 metres de llarg, poden haver arribat a atenyer ms de 12-15 metres de longitud, i pesaven ms d'11 tones. Vrtebres i dents allades d'Anglaterra poden pertnyer a exemplars de 22 metres de llarg, potser arribant a pesar ms de 20 tones.

Els pliosaures tenien dents espesses, cniques i eren els carnvors dominants del seu temps. Es nodrien d'altres rptils martins, incloent-hi als seus parents; s'han descobert marques de dents de pliosaures a d'altres plesiosaures, com els criptocldids. Els pliosaures es van extingir fa aproximadament uns 80 milions d'anys, a les acaballes del perode Cretci.

El tercer grup tamb tena un coll llarg i un cap diminut, i sn coneguts com criptocldids, com el Cryptoclidus. En conjunt, ells eren ms curts i lleugers que els plesiosurids, per tenien els colls ms curts en proporci a la resta del cos. Les seves dents tamb eren petites i primes, i poden haver sigut emprades per a filtrar el menjar dels sediments a les aiges costaneres poc fondes. Aparegueren fa uns 160 milions d'anys i aquests si que arribaren a l'extinci de fa 65 m.d'anys.

El darrer grup, els elasmosaures, dugu la tendncia del coll llarg i testa diminuta a l'extrem. Eren els ms llargs, arribant a atenyer els 13-17 metres de longitud, per la majoria era noms coll; pesaven molt menys que els massius pliosaures. Tenien ms de 72 vrtebres, ms que qualsevol altre animal que hagi existit mai a la Terra. Van viure al mateix temps que els crpitocldids, aix que hauren d'haver ocupat un nnxol ecolgic diferent.

 Classificaci i histria .

Els plesiosaures sn uns dels fssils ms primerencs identificats pels paleontlegs, junt amb el Mosasaurus i el dinosaure Iguanodon. El primer especimen, corresponent al gnere Plesiosaurus, fou trobat el 1821 per la famosa cercadora de fssils britnica Mary Anning, als depsits d'Oxford Clay prop de Lyme Regis, Anglaterra. L'espcie fou descrita formalment i fou nomenada per Henry de la Beche i William Daniel Conybeare.
El mon que van triar vol dir "proper al llangardaix", derivat del grec "plesios" (prop de) i "sauros" (llangardaix o rptil). El txon "Plesiosauria" fou nomenat per Henri Marie Ducrotay de Blainville el 1835.

La majora del material de plesiosaure descobert el segle XIX era dels mateixos dipsits. Sir Richard Owen, ell sol, va nomenar gaireb cent espcies. Malgrat tot aix, els plesiosaures no sn encara fora coneguts. La major part de les noves espcies es van descriure basant-se  en ssos allats, sense les caracterstiques de diagnsi suficients per a separar-los de qualsevol de les altres espcies les quals havien sigut descrites previament. Moltes d'aquestes espcies han sigut invalidades subseqentment, per el treball fet en aquell segle no ha sigut prou com per a eliminar aquest embolic taxonmic. El gnere Plesiosaurus es particularment problemtic. La majoria de les noves espcies foren collocades all, aix que el txn es el que podriem dir un "abocador" per a una collecci gaireb aleatria d'ssos.

Altres dos factors fan difcil classificar als plesiosaures. Mentre s'han trobat a cada continent (inclosa l'Antrtida), gaireb tots els especmens sn coneguts o de la formaci del Jurssic superior d'Oxford Clay, o de la formaci de guix Niobrara a Kansas del Cretci mig.

Els plesiosaures tamb tenen un altre problema. La manera tradicional de classificar als plesiosaures s donada per la seua forma del cos gruixuda, per sembla que la mateixa forma del cos es desenvolup en mltiples ocasions en un exemple d'evoluci convergent. Recents anlisis mostres que els elasmosaures de colls sumament allargats realment descendeixen de com a mnim tres llinatges no relacionats, fent polifiltic el txon. Alguns pliosaures tamb poden relacionar-se ms estretament a les espcies de coll llarg que a d'altres de coll curt. Les quatre agrupacions majors no semblen basar-se en les relacions evolutives reals.

Taxonomia.
La classificaci dels plesiosaures ha variat al llarg del temps; la segent representa una versi actual (see O'Keefe 2001)







 Superordre SAUROPTERYGIA;
 Ordre PLESIOSAURIA;
 Subordre Pliosauroidea;
 Thalassiodracon;
 Subordre Plesiosauroidea(Gray, 1825) Welles, 1943 sensu O'Keefe, 2001 ;
 Plesiopterys O'Keefe, 2004;
 Famlia Plesiosauridae Gray, 1825 sensu O'Keefe, 2001;
 Attenborosaurus Bakker, 1993;
 Plesiosaurus De la Beche & Conybeare, 1821;
 (sense rang) Euplesiosauria O'Keefe, 2001;
 ? Sthenarosaurus Watson, 1911 (nomen dubium) ;
 ? Eretmosaurus Seeley, 1874;
 ? Leurospondylus Brown, 1913;
 Superfamlia Cryptoclidoidea Williston, 1925 sensu O'Keefe, 2001;
 Famlia Cryptoclididae Williston, 1925 sensu O'Keefe, 2001 ;
 ? Tatenectes O Keefe & Wahl, 2003;
 ? Colymbosaurus Seeley, 1874;
 Cryptocleidus Seeley, 1892;
 Muraenosaurus Seeley, 1874;
 Pantosaurus Marsh, 1891;
 Vinialesaurus Gasparini, Bardet & Iturralde-Vinent, 2002 ;
 (sense rang) Tricleidia O'Keefe, 2001;
 Famlia Tricledidae Nova;
 Tricleidus Andrews, 1909;
 Famlia Cimoliasauridae Delair, 1959 sensu O'Keefe, 2001;
 ? Aristonectes Cabrea, 1941 ;
 Kaiwhekea Cruickshank & Fordyce, 2002;
 Kimmerosaurus Brown, 1981;
 Cimoliasaurus Leidy, 1851 (nomen dubium);
 Famlia Polycotylidae Williston, 1909 sensu O'Keefe, 2001 ;
 ? Edgarosaurus Druckenmiller, 2002;
 ? Georgiasaurus Otschev, 1978;
 Polycotylus Cope, 1869;
 Dolichorhynchops Willison, 1903;
 Trinacromerum Cragin, 1888;
 Sulcusuchus Gasparini & Spalletti, 1990;
 Thililua Bardet, Pereda Suberbiola & Jalil, 2003;
 Famlia Elasmosauridae Cope, 1869 sensu Bardet, Godefroit & Sciau, 1999;
 ? Morenosaurus Welles, 1943;
 Occitanosaurus Bardet, Godefroit & Sciau, 1999;
 Microcleidus Watson, 1911;
 Famlia Elasmosauridae Cope, 1869 sensu O'Keefe, 2001;
 ? Futabasaurus Sato, Hasegawa & Manabe, 2006;
 ? Orophosaurus Cope, 1887 (nomen dubium);
 ? Woolungasaurus Persson, 1960;
 ? Ogmodirus Williston & Moodie, 1913 (nomen dubium);
 ? Fresnosaurus Welles, 1943;
 ? Piptomerus Cope, 1887 (nomen vanum);
 ? Goniosaurus Meyer, 1860;
 ? Mauisaurus Hector, 1874;
 ? Aphrosaurus Welles, 1943;
 ? Hydrotherosaurus Welles, 1943;
 ? Hydralmosaurus Welles, 1943 ;
 ? Terminonatator Sato, 2003;
 ? Turangisaurus Wiffen & Moisley, 1986;
 ? Thalassomedon Welles, 1943 ;
 Elasmosaurus Cope, 1869;
 Brancasaurus Wegner, 1914;
 Callawayasaurus Carpenter, 1999;
 Libonectes Carpenter, 1997;
 Styxosaurus Welles, 1943;

 Troballes recents .

El 2002, el "Monstre d'Aramberri" s'anunci a la premsa. Descobert el 1982 al poble d'Aramberri, a l'estat mexic de Nuevo Len, era originalment classificat com a dinosaure. L'especimen era realment un pliosaure gegant, potser arribant a atenyer els 25 metres de llarg, i que pesaria ms de 100 tones, fent-lo el major depreador conegut de tots els temps. En aquesta evidncia es bas la srie documental de la BBC "Passejant entre Dinosaures", que el classific com un Liopleurodon "ferox" (les dades de la classificaci com espcie i la mida sn considerats per alguns com molt prematurs i exagerats).

El 2004, el que sembla sser un plesiosaure jove totalment intacte fou descobert a la Reserva Nacional Natural Bridgwater Bay al Regne Unit, per un pescador local. El fssil mesura 1,5 metres de longitud i pot sser relacionat amb el "Rhomaelosaurus". Potser aquest s l'especimen millor conservat d'un plesiosaure mai descobert.

 Enllaos externs .

 Plesiosaure o Taur pelegr ?Vost decideix.. L' investigaci addicional al problema. (en angls);
 El Lloc del Plesiosaure (en angls). Richard Forrest.
 Preguntes freqentes sobre Plesiosaures (en angls). Raymond Thaddeus C. Ancog.
 Paleontologa dels oceans de Kansas (en angls). Mike Everhart.
 "Fssil de plesiosaure trobat a Bridgwater Bay (en angls)". Somersert Museums County Service. (best known fossil);
 "Fossil hunters turn up 50-ton monster of prehistoric deep". Allan Hall and Mark Henderson. Times Online, December 30, 2002. (Monster of Aramberri) (en angls);
 "A Jurassic fossil discovered in Loch Ness by a Scots pensioner could be the original Loch Ness monster, according to Nessie enthusiasts (en angls)". BBC News, July 16, 2003. (Loch Ness, possible hoax);
 "Sea-monster or shark? an analysis of a supposed plesiosaur carcass netted in 1977 (en angls)". Glen J. Kuban.
 "Plesiosaures (en portugus);
 "Pliosaures (en portugus);
 "A Plesiosaur? Here is the other side of the story. It looks like one to me. (en ingls)". Internet reference to article Reports of the National Center for Science Education, May/June 1997, volume 17, number 3, pages 16 28.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82916" title="ranarth" nonfiltered="2872" processed="2866" dbindex="33043">

ranarth va ser el primer capit dels Dnedain del Nord, el grup d'homes que en les obres de J.R.R. Tolkien procedien de la desintegraci dels antics regnes del nord d'rnor i Arthedain.

Era fill i hereu del rei rvedui d'Arthedain, que va presentar l'ltima defensa davant l'embestida del Regne d'ngmar. ranarth encara era jove pels estndars de la seva gent quan el Rei Bruixot va obtenir la victria i va aconseguir de destrur Arthedain.

Al caure la capital de Fnost, la majoria dels seus habitants incloent-hi ranarth van fugir a Lindon, per el rei rvedui va anar a la Badia de Gel de Forochel. ranarth va demanar a Crdam que envis un vaixell a rescatar el seu pare, per el vaixell mai no va tornar. Ms tard es va saber que s'havia enfonsat amb rvedui a bord.

Per llinatge, ranarth s'havia convertit el nou rei, per com que el Reialme del Nord havia quedat destrut no va reclamar el ttol. Va unir-se a l'exrcit de Gndor que venia des del sud capitanejat per Ernur i particip en la destrucci d'ngmar.

Un cop foragitat l'enemic, la gent d'ranarth van pasar a ser coneguts com els Muntaners del Nord, i ell va ser nomenat el primer dels seus capitans. Amb el temps, la gent comuna del nord oblid els orgens reials dels muntaners.

Sota el comandament d'ranarth i els capitans posteriors, els muntaners es van dedicar a protegir les fronteres de l'antic regne d'rnor de les restes del mal d'ngmar, i tenien cura del benestar dels seus habitants.

Quan ranarth tingu un fill, que nasqu a Rivendell sota la protecci de N'lrond, va donar-li el nom d'rahael, mantenint el prefix Ar(a)- que indicava reialesa. Amb el nom pretenia recordar que la seva lnea seguia sent la legtima hereva dels regnes dels dnedain.

rahael va succer el seu pare a la seva mort, l'any 2106 de la Tercera Edat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82919" title="rahael" nonfiltered="2873" processed="2867" dbindex="33044">

rahael va ser el segon capit dels Dnedain del Nord, el grup d'homes que en les obres de J.R.R. Tolkien procedien de la desintegraci dels antics regnes del nord d'rnor i Arthedain.

Era fill de ranarth i net d'rvedui, el darrer rei d'Arthedain.

Va nixer a Rivendell i all va ser educat per lrond mentre el seu pare vivia en la selvatjor, fet el que es va acabar convertint en una tradici entre els capitans dels muntaners.

Al morir el seu pare el 2106 de la Tercera Edat, rahael es va convertir en el capit dels dnedain. Sota el seu lideratge es va redur la influncia del mal, en un perode que es conegu com la Pau Vigilant, en els que els dnedain van poder comenar a recuperar-se lentament.

Tanmateix, rnor va continuar estant majoritriament despoblada, i la ciutat de Frnost no va ser repoblada i es va acabar convertint en runes.

Arahael va morir el 2177 i va ser succet pel seu fill ranuir.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82923" title="ranuir" nonfiltered="2874" processed="2868" dbindex="33045">

ranuir va ser el tercer capit dels Dnedain del Nord, el grup d'homes que en les obres de J.R.R. Tolkien procedien de la desintegraci dels antics regnes del nord d'rnor i Arthedain.

Va nixer a Rivendell, on va ser educat per lrond mentre el seu pare rahael vivia en la selvatjor. Al morir el seu pare el 2177 de la Tercera Edat, ranuir es va convertir en el capit dels dnedain.

Aranuir va morir el 2247 i va ser succet pel seu fill ravir.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82924" title="Hector Berlioz" nonfiltered="2875" processed="2869" dbindex="33046">

Louis Hector Berlioz (11 de desembre de 1803   8 de mar de 1869) fou un compositor francs del romanticisme, molt conegut per la seva Simfonia fantstica, estrenada el 1830 i el Rquiem, estrenat el 1837. s considerat l'nic msic prpiament romntic de Frana i el creador de la instrumentaci moderna. Amb el Grand trait de l'instrumentation et d'orchestration modernes (1842-43) influ sobre les generacions posteriors, i especialment sobre els msics russos del Grup dels Cinc.

Biografia.
Berlioz va nixer a Frana a La Cte-Saint-Andr, entre Li i Grenoble. El seu pare era metge i va enviar al jove Hector a Pars a estudiar medicina. Berlioz va quedar horroritzat pel procs de dissecci i malgrat la desaprovaci del seu pare, va abandonar la carrera per a estudiar msica. Va assistir al Conservatori de Pars, on va estudiar composici i pera.

El moviment romntic.
Rpidament es va sentir identificat amb el moviment romntic francs. Entre els seus amics estaven els escriptors Alexandre Dumas, Victor Hugo i Honor de Balzac. Ms tard, Thophile Gautier escriuria:

Em sembla que Hector Berlioz, amb Hugo i Delacroix, formen la Santssima Trinitat de l'art romntic.;

Es diu que Berlioz havia estat un romntic innat, que experimentava intenses emocions des de la ms tendra infncia. per exemple quan llegia passatges de Virgili, i ms tard en una srie d'aventures amoroses.

Als 23 anys va comenar el seu amor (no correspost) cap a la actriu irlandesa shakespeariana Henrietta "Harriett" Constance Smithson. A Smithson les cartes de Berlioz li van semblar tant exageradament apassionades que el va rebutjar per complert. No obstant aix va ser la musa inspiradora de la simfonia que Berlioz estava preparant en aquesta poca.

Berlioz es va unir sentimentalment a Marie Moke. Per aquest roman fou acabat abruptament per la mare de Moke, qui la va casar amb el pianista i fabricador de pianos Camille Ignaz Pleyel.

Berlioz, que en aquesta poca ja disposava d'una beca a Roma, va planejar cavalcar fins a Pars, disfressar-se de serventa domstica, matar a Moke, a la seva mare i al seu nuvi pianista i sucidar-se. Va arribar a viatjar un parell de milers de quilmetres fins a Nia, fins que va ser persuadit d'abandonar la idea.

Tornada a Pars i primer matrimoni.
Desprs de la seva tornada a Pars es va assabentar que la Smithson finalment havia assistit a una presentaci de la Simfonia Fantstica. Ella rpidament es va adonar que era una clara allegoria de les apassionades cartes que Berlioz li havia escrit. Aviat es van casar, per pocs anys desprs, desillusionats, es van separar.

Durant la seva vida, Berlioz va ser ms fams com director d'orquestra que com a compositor. Peridicament donava cicles de concerts a Alemanya i Anglaterra, on dirigiria peres i msica sinfnica, tant seva com d'altres compositors.

Diverses vegades es va trobar amb el compositor i virtus del viol Niccol Paganini. D'acord amb les memries de Berlioz, Paganini li va oferir 20.000 francs desprs d'haver vist una representaci en viu de Harold a Itlia. La idea era que Berlioz li vengus aquesta obra (una pea per a viola) perqu Paganini la pogus tocar com prpia.

Hector Berlioz va morir a Pars el 8 de mar de 1869. Est enterrat al cementiri de Montmartre amb les seves dues esposes, Harriet Smithson (+ 1854) i Marie Robust (+ 1862).

Treballs literaris.
El seu assaig pedaggic El tractat de la instrumentaci i l'orquestaci moderna, va establir la seva reputaci com mestre de la instrumentaci.

Mahler i Strauss van estudiar detingudament aquest tractat i tamb va servir com model per al llibre de Nikolai Rimski-Krsakov, qui va assistir com estudiant de msica als concerts que Berlioz va conduir a Moscou i Sant Petersburg. El crtic Norman Lebrecht va escriure:

Abans de les visites de Berlioz, prcticament no existia msica acadmica russa. El seu va ser el paradigma que va inspirar aquest gnere. Txaikovski, per a la seva Tercera simfonia, "va prendre" de la Simfonia fantstica com si d'una botiga de llaminadures es tracts. Modest Mssorgski va morir amb una cpia del tractat de Berlioz al seu llit.

Ressorgiment.
Va haver un inters renovat per la msica de Berlioz durant els anys seixanta i setanta, degut en part als esforos del director d'orquestra angls Colin Davies, qui va gravar la seva obra sencera, traient a la llum moltes obres menys conegudes de Berlioz. L'enregistrament de Davies de Les Troyens va ser el primer enregistrament complert d'aquesta obra. Malgrat que Berlioz mai la va escoltar complerta en tota la seva vida, en l'actualitat s reviscuda peridicament.

No obstant Berlioz segueix sent un profeta oblidat per la seva ptria. Amb motiu del bicentenari del naixement de Berlioz (2003), va haver una proposta de dur les seves restes al pante francs, per el president Jacques Chirac es va oposar, generant una disputa poltica sobre dret de Berlioz a figurar entre les glries mximes de Frana, en comparaci de figures com Andr Malraux, Jean Jaurs i Alexandre Dumas.

 Obres .
El catleg complet ha estat establit per D. Kern Holoman.
 Orquestra . 
 1830 : Symphonie fantastique,  Episodis de la vida d'un artista , op. 14;
 1831 : El rei Lear, obertura per a orquestra;
 1834 : Harold en Italie, Simfonia programtica amb viola solista;
 1839 : Romo et Juliette, simfonia per a  mezzosoprano, tenor, baix, cor i orquestra;
 1840 : Grande Symphonie funbre et triomphale;
 1841 : Rverie et caprice, per a viol i orquestra;
 1843 1844 : Le Carnaval romain, obertura per a orquestra;
 1844 1851 : El rei Lear, obertura per a orquestra;

 pera . 
 1826 1833 : Les francs-juges, partitura incompleta;
 1834 1837 : Benvenuto Cellini;
 1841 1847 : La Nonne sanglante, inacabada;
 1846          : La damnation de Faust, llegenda dramtica de concert;
 1856 1858 : Les Troyens;
 1860 1862 : Batrice et Bndict;

 Obra vocal i coral . 
 1824 : Messe solennelle, retrobada l'any 1992 tot i que Berlioz pretenia haver-la destrut;
 1827 : Llio ou le retour  la vie, op. 14b;
 1827 : La Mort d'Orphe;
 1828 : Herminie, cantata;
 1829 : Le Ballet des ombres;
 1829 : La Mort de Cloptre;
 1831 1835 : Le 5 mai;
 1837 : Grande Messe des morts o Rquiem;
 1840 1841 : Les nuits d't;
 1849 1851 : Tristia;
 1850 1854 : L'Enfance du Christ, trilogia sacra;
 1849 1855 : Te Deum;

Publicaci.
Hector Berlioz, Mmoires, Flammarion, ISBN 2082125394, 1991.

 Enlaos externs .
The Hector Berlioz website (en angls);
  Jean-Paul Penin : "Les Premires armes du jeune Berlioz : la Messe Solennelle. ;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82926" title="ravir" nonfiltered="2876" processed="2870" dbindex="33047">

ravir va ser el quart capit dels Dnedain del Nord, el grup d'homes que en les obres de J.R.R. Tolkien procedien de la desintegraci dels antics regnes del nord d'rnor i Arthedain.

Va nixer a Rivendell, on va ser educat per lrond mentre el seu pare ranuir vivia en la selvatjor. Al morir el seu pare el 2247 de la Tercera Edat, ravir es va convertir en el capit dels dnedain.

Sota el seu lideratge, el perode de tranquilitat conegut com la Pau Vigilant va arribar al seu final amb el retorn de Suron al nord-oest de la Terra Mitjana, tot i que en aquells moments se n'ingorava la presncia.

ravir va morir el 2319 i va ser succet pel seu fill ragorn I.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82927" title="Lliura de Jersey" nonfiltered="2877" processed="2871" dbindex="33048">

La lliura de Jersey (en angls Jersey pound o, simplement, pound; en francs Livre de Jersey o, simplement, livre; en normand de Jersey louis d'Jrri o, simplement, louis) s la unitat monetria de l'illa de Jersey. s emesa pel govern autnom insular, anomenat els Estats de Jersey (States of Jersey / tats de Jersey / tats d'Jrri). Malgrat tot, la lliura de Jersey no s, legalment parlant, una unitat monetria independent, sin que de fet es tracta d'una emissi especial de lliures esterlines per a l'illa. 

Com que no es tracta, doncs, d'una moneda independent, no t un codi ISO 4217 especfic. Per tant, comparteix el codi estndard internacional de les monedes britniques, GBP, si b s'acostuma a utilitzar tamb el codi no oficial JEP. L'abreviaci ms habitual de la lliura de Jersey s . Se subdivideix en 100 penics.

La lliura esterlina va substituir la lliura tornesa com a unitat monetria oficial de Jersey el 1834, a ra d'1 lliura tornesa i 4 sous per xling (la vintena part d'una lliura esterlina). S'emeten monedes prpies per a Jersey des del 1841, i bitllets des del 1963 (excepte una primera srie emesa durant l'ocupaci alemanya durant la Segona Guerra Mundial). El 1971 se'n va dur a terme la decimalitzaci, en parallel a la de la lliura esterlina (GBP). 

La lliura de Jersey t el mateix valor que la lliura esterlina i hi s intercanviable a l'illa, tot i que no passa al revs, ja que la moneda de Jersey no s'accepta a la Gran Bretanya. A Jersey hi circulen, a part de les lliures prpies i de les esterlines, tamb les de Guernsey.

Monedes i bitllets.
En circulen monedes d'1, 2, 5, 10, 20 i 50 penics i d'1 i 2 lliures, i bitllets d'1, 5, 10, 20 i 50 lliures. Com es pot comprovar, alguns valors es troben alhora representats en monedes i en bitllets. 

L'anvers tant de les monedes com dels bitllets porta l'efgie de la reina Elisabet, mentre que el revers mostra paisatges i elements tradicionals de l'illa de Jersey.

Taxes de canvi.
1 EUR = 0,68514 GBP; 1 GBP = 1,45956 EUR (2 de juny del 2006);
1 USD = 0,53588 GBP; 1 GBP = 1,86608 USD (2 de juny del 2006);

Vegeu tamb.
Lliura;
Lliura esterlina;

Enllaos externs.
 Estats de Jersey ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82928" title="ragorn I" nonfiltered="2878" processed="2872" dbindex="33049">

ragorn I va ser el cinqu capit dels Dnedain del Nord, el grup d'homes que en les obres de J.R.R. Tolkien procedien de la desintegraci dels antics regnes del nord d'rnor i Arthedain.

Va nixer a Rivendell, on va ser educat per lrond mentre el seu pare ravir vivia en la selvatjor. Al morir el seu pare el 2319 de la Tercera Edat, ragorn es va convertir en el capit dels dnedain.

Va ocupar la posici de capit durant tan sols vuit anys, ja que va ser mort per un grup de llops salvatges el 2327. Des d'aquell moment els llops van romandre a Eriador i els muntaners els hagueren de combatre moltes vegades.

Va ser succet pel seu fill raglas.

El seu descendent ragorn que apareix a El Senyor dels Anells va rebre el nom en honor seu.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82929" title="raglas" nonfiltered="2879" processed="2873" dbindex="33050">

raglas va ser el sis capit dels Dnedain del Nord, el grup d'homes que en les obres de J.R.R. Tolkien procedien de la desintegraci dels antics regnes del nord d'rnor i Arthedain.

Com els seus predecessors, va nixer a Rivendell on va ser educat per lrond mentre el seu pare ragorn vivia en la selvatjor. 

Un grup de llops salvatges va matar el seu pare el 2327 de la Tercera Edat, i raglas es va convertir en el capit dels muntaners quan encara era molt jove per un dnedain.

Va morir l'any 2455, i va ser succet pel seu fill rahad I.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82930" title="Bosc dels Absents" nonfiltered="2880" processed="2874" dbindex="33051">

El Bosc dels Absents (en castell, Bosque de los Ausentes) s un monument commemoratiu construt com a homenatge a les 191 vctimes dels atemptats de l'11 de mar del 2004 a Madrid i a l'agent de les forces especials mort quan set sospitosos de perpetrar aquests atemptats es van sucidar amb bombes el 3 d'abril del 2004 a Legans. El Bosc dels Absents es troba a la Chopeda, al parc del Retiro, prop de l'estaci d'Atocha, i consta de 118 hectrees amb 192 arbres (22 oliveres i 170 xiprers), un per cada assassinat.

Inicialment va ser installat en un illot de la glorieta d'Atocha, i es va crear originriament com a part de la decoraci dels carrers per les quals havia de passar la comitiva de la boda del Prncep Felip i Letizia Ortiz.

Un cop celebrat l'esdeveniment, el consistori va decidir reconstruir de forma ms elaborada el Bosc dels Absents al parc del Retiro. El Rei Joan Carles I i la Reina Sofia van presidir la cerimnia inaugural, que va tenir lloc l'11 de mar del 2005, el primer aniversari dels atemptats. Durant la cerimnia no es va pronunciar cap discurs per petici expressa dels familiars de les vctimes. Tots els assistents van contemplar un silenci rigors durant cinc minuts; noms es va sentir el so de fons d'una jove violoncelista tocant El cant dels ocells de Pau Casals. Els Reis van collocar-hi una corona blanca amb fulles de llorer amb una cinta morada amb la inscripci "A totes les vctimes del terrorisme" i una altra cinta amb els dos colors de la bandera d'Espanya. Durant tota la tarda del dia 11 i el dia 12 de mar milers de madrilenys van acudir a retre-hi homenatge, aix com a cada un dels llocs on van esclatar les bombes de l'11 de mar. Tamb van assistir a la inauguraci presidents de 20 pasos i altres personalitats, entre les quals:

Els Prnceps de Girona, Felip i Letcia;
Jos Luis Rodrguez Zapatero, President del Govern d'Espanya;
Kofi Annan, Secretari General de l'ONU;
Mohammed VI, Rei del Marroc;
Hamid Karzai, President de l'Afganistan;
Abdoulaye Wade, President del Senegal;
Marek Belka, President de Polnia  ;
Maua Walad Sidamd Taya, President de Mauritnia;
Jorge Sampaio, President de Portugal;
Enric I de Luxemburg, Gran Duc de Luxemburg;
Javier Solana, Ministre d'Afers Estrangers de la Uni Europea;
Josep Borrell, President del Parlament Europeu;

El Bosc s'ha utilitzat com a escenari per a d'altres homenatges anuals a les vctimes. Cal destacar que l'Associaci 11M d'Afectats de Terrorisme s'ha mostrat reticent a identificar-se amb el monument aix com amb els homenatges institucionals que hi tenen lloc, en els quals generalment no participen.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82934" title="Lliura de Guernsey" nonfiltered="2881" processed="2875" dbindex="33053">

La lliura de Guernsey (en angls Guernsey pound o, simplement, pound; en francs Livre de Guernesey o, simplement, livre; en normand de Guernsey louis d'Dgrnsi o, simplement, louis) s la unitat monetria de l'illa de Guernsey. s emesa pel govern autnom insular, anomenat els Estats de Guernsey (States of Guernsey / tats de Guernesey / tats d'Dgrnsi). Malgrat tot, la lliura de Guernsey no s, legalment parlant, una unitat monetria independent, sin que de fet es tracta d'una emissi especial de lliures esterlines per a l'illa. 

Com que no es tracta, doncs, d'una moneda independent, no t un codi ISO 4217 especfic. Per tant, comparteix el codi estndard internacional de les monedes britniques, GBP, si b s'acostuma a utilitzar tamb el codi no oficial GGP. L'abreviaci ms habitual de la lliura de Guernsey s . Se subdivideix en 100 penics.

Fins al comenament del segle XX, Guernesey usava la lliura esterlina i el franc francs. S'emeten monedes prpies per a l'illa des del 1830, i tamb disposa d'emissions prpies de bitllets. El 1971 se'n va dur a terme la decimalitzaci, en parallel a la de la lliura esterlina (GBP). 

La lliura de Guernsey t el mateix valor que la lliura esterlina i hi s intercanviable a l'illa, tot i que no passa al revs, ja que la moneda de Guernsey no s'accepta a la Gran Bretanya. A Guernsey hi circulen, a part de les lliures prpies i de les esterlines, tamb les de Jersey.

Monedes i bitllets.
En circulen monedes d'1, 2, 5, 10, 20 i 50 penics i d'1 i 2 lliures, i bitllets d'1, 5, 10, 20 i 50 lliures. Com es pot comprovar, alguns valors es troben alhora representats en monedes i en bitllets. 

L'anvers tant de les monedes com dels bitllets porta l'efgie de la reina Elisabet, mentre que el revers mostra paisatges i elements tradicionals de l'illa de Guernsey.

Lliura d'Alderney.
L'illa d'Alderney, dependent de Guernsey, tamb t la seva prpia moneda, que per llei dels Estats d'Alderney ha de ser la mateixa que la del Regne Unit.

La lliura d'Alderney (en angls Alderney pound, en francs livre d'Aurigny, en normand louis d'Aoeur'gny) no ha comptat mai amb emissions de bitllets propis, i pel que fa a les monedes circulen entre els colleccionistes numismtics, per no sn d's general. Les monedes d'Alderney s'encunyen des del 1989 en emissions commemoratives de 1, 2 o 5 (i ocasionalment amb valors ms alts) fetes de cupronquel, argent o or.

Taxes de canvi.
1 EUR = 0,68514 GBP; 1 GBP = 1,45956 EUR (2 de juny del 2006);
1 USD = 0,53588 GBP; 1 GBP = 1,86608 USD (2 de juny del 2006);

Vegeu tamb.
Lliura;
Lliura esterlina;

Enllaos externs.
Monedes i bitllets de Jersey i Alderney  ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82937" title="Dlar liberi" nonfiltered="2882" processed="2876" dbindex="33054">

El dlar liberi (en angls Liberian dollar o, simplement, dollar) s la unitat monetria de Libria. El codi ISO 4217 s LRD i s'abreuja $, o L$ per diferenciar-lo del dlar dels Estats Units i d'altres tipus de dlars. Se subdivideix en 100 cents o cntims. 

Quan Libria va declarar la independncia el 1847 va adoptar el dlar liberi, que va estar en vigor fins al 1907, en qu es va introduir la lliura de l'frica Occidental. El 1943 fou substituda pel dlar dels Estats Units, fins que el 1960 es tornava a adoptar el dlar liberi, del qual inicialment noms se'n van emetre monedes. 

Ems pel Banc Central de Libria (Central Bank of Liberia), en circulen monedes de 5, 10, 25 i 50 cents i d'1 dlar, i bitllets de 5, 10, 20, 50 i 100 dlars. 

Taxes de canvi.
1 EUR = 73,228 LRD (3 de juny del 2006);
1 USD = 57 LRD (3 de juny del 2006);

Vegeu tamb.
Dlar;

Enllaos externs.
 Banc Central de Libria;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82939" title="Escut de Cap Verd" nonfiltered="2883" processed="2877" dbindex="33055">

L'escut de Cap Verd (en portugus escudo caboverdiano o, simplement, escudo) s la unitat monetria de l'arxiplag de Cap Verd. El codi ISO 4217 s CVE i s'abreuja CVEsc, o tamb amb el smbol de l'escut $. Tradicionalment s'ha subdividit en 100 centaus (centavos), per ara la moneda fraccionria ja no s'utilitza. 

L'escut va esdevenir la moneda de Cap Verd el 1914 en substituci del real, a ra de 1.000 reals per escut. Fins al 1930 Cap Verd usava les monedes portugueses, tot i que de bitllets propis de les illes ja n'hi havia des del 1869. 

Fins al 1975, data de la independncia de l'arxiplag, l'escut de Cap Verd (CVE) equivalia a l'escut portugus (PTE) i, des del 1999, el canvi va passar a ser de 1,8182 PTE per cada CVE. Desprs de la substituci de la moneda portuguesa per l'euro, l'escut de Cap Verd t un canvi fix respecte a la moneda comuna europea a ra de 110,265 CVE per euro. 

Ems pel Banc de Cap Verd (Banco de Cabo Verde), en circulen monedes d'1, 5, 10, 20, 50 i 100 escuts, i bitllets de 100, 200, 500, 1.000, 2.000, 2.500 i 5.000 escuts. 

Taxes de canvi.
1 EUR = 110,265 CVE (taxa de canvi fixa);
1 USD = 85,83062 CVE (3 de juny del 2006);

Vegeu tamb.
Escut;

Enllaos externs.
  Banc de Cap Verd;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82941" title="Leone" nonfiltered="2884" processed="2878" dbindex="33056">

El leone s la unitat monetria de Sierra Leone. El codi ISO 4217 s SLL i s'abreuja Le. Tradicionalment s'ha subdividit en 100 cents o cntims, tot i que ara la moneda fraccionria ja no s'utilitza. 

El leone (denominaci presa del nom de l'estat) es va adoptar el 1964, tres anys desprs de la independncia, en substituci de la lliura de l'frica Occidental a ra de 2 leones per lliura. 

Ems pel Banc de Sierra Leone (Bank of Sierra Leone), en circulen monedes de 10, 50, 100 i 500 leones, i bitllets de 50, 100, 500, 1.000, 2.000, 5.000 i 10.000 leones. 

Taxes de canvi.
1 EUR = 3.031,89 SLL (3 de juny del 2006);
1 USD = 2.360,00 SLL (3 de juny del 2006);

Enllaos externs.
 Banc de Sierra Leone;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82943" title="rahad I" nonfiltered="2885" processed="2879" dbindex="33057">

rahad I va ser el set capit dels Dnedain del Nord, el grup d'homes que en les obres de J.R.R. Tolkien procedien de la desintegraci dels antics regnes del nord d'rnor i Arthedain.

Com els seus predecessors, va nixer a Rivendell on va ser educat per lrond mentre el seu pare raglas vivia en la selvatjor. Al morir el seu pare el 2455 de la Tercera Edat, rahad es va convertir en el capit dels dnedain. 

Durant el seu lideratge es va confirmar que Suron havia tornat a Dol Gldur, i el perode de calma congut com la Pau Vigilant va arribar al seu final. A Rivendell es va convocar el Consell Blanc per tractar l'amenaa i ell en va formar part juntament amb els mags Sruman i Gndalf, i els senyors dels elfs ms importants.

Poc desprs les Muntanyes Boiroses van ser envades un altre cop per orcs. En un viatge entre Lrien i Rivendell l'esposa d'lrond Celebran va ser capturada per orcs i torturada.

Va morir l'any 2523, i va ser succet pel seu fill ragost.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82944" title="ragost" nonfiltered="2886" processed="2880" dbindex="33058">

ragost va ser el vuit capit dels Dnedain del Nord, el grup d'homes que en les obres de J.R.R. Tolkien procedien de la desintegraci dels antics regnes del nord d'rnor i Arthedain.

Com els seus predecessors, va nixer a Rivendell on va ser educat per lrond mentre el seu pare rahad I vivia en la selvatjor. Al morir el seu pare el 2523 de la Tercera Edat, ragost es va convertir en el capit dels dnedain. 

Amb els dnedain sota el seu lideratge no es produren fets remarcables, ja que l'atenci de l'enemic estava centrada al regne de Gndor, on els othod s'havien establert al nou regne de Rhan.

Va morir l'any 2588, i va ser succet pel seu fill ravorn.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82945" title="ravorn" nonfiltered="2887" processed="2881" dbindex="33059">

ravorn va ser el nov capit dels Dnedain del Nord, el grup d'homes que en les obres de J.R.R. Tolkien procedien de la desintegraci dels antics regnes del nord d'rnor i Arthedain.

Com els seus predecessors, va nixer a Rivendell on va ser educat per lrond mentre el seu pare ragost vivia en la selvatjor. Al morir el seu pare el 2588 de la Tercera Edat, ravorn es va convertir en el capit dels dnedain. 

Sota el seu lideratge, van incrementar els atacs dels orcs i dels llops, mentre el poder de Suron anava creixent.

Va morir l'any 2654, i va ser succet pel seu fill rahad II.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82946" title="rahad II" nonfiltered="2888" processed="2882" dbindex="33060">

rahad II va ser el des capit dels Dnedain del Nord, el grup d'homes que en les obres de J.R.R. Tolkien procedien de la desintegraci dels antics regnes del nord d'rnor i Arthedain.

Com els seus predecessors, va nixer a Rivendell on va ser educat per lrond mentre el seu pare ravorn vivia en la selvatjor. Va ser batejat en honor del seu besavi rahad I.

Al morir el seu pare el 2654 de la Tercera Edat, rahad es va convertir en el capit dels dnedain.

Sota el seu lideratge els hbbits de La Comarca van proseperar sota la protecci dels muntaners, i la primera planta d'herba de pipa es va plantar al Quart Sud. Mentrestant, Isengrim II va esdevenir Thain i va comenar a excavar els Grans Smials.

Va morir l'any 2719, i va ser succet pel seu fill rassuil.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82947" title="Mosasaure" nonfiltered="2889" processed="2883" dbindex="33061">

Els mosasaures foren un grup de rptils que s'adaptaren a la vida marina a les acaballes del perode Cretaci, des de fa uns 90 milions d'anys fins el final del Mesozoic fa 65 milions d'anys.

Aquests rptils estaven estretament emparentats amb els varans i amb les serps actuals, i la seua forma corporal recorda molt a la d'aquests animals, tot i que les seves dimensions eren descomunals. Arribaven a crixer fins els 17 metres (hainosaures), encara que la majoria eren ms petits, d'entre vuit i deu metres.

Tots els mosasaures eren depredadors, per hi ha evidncia que explotaven nnxols ecolgics diferents. Els mosasaures del gnere Globidens, que feien uns sis metres, tenien dents quasi b esfriques adaptades a moldre les closques dels molluscs com les closses i els musclos.

Tots els mosasaures tenien cues llarges i aplanades lateralment. Al contrari que els plesiosaures, els mosasaures empraven la cua com a principal eina natatria, i les seves curtes aletes arrodonides els servien gaireb exclusivament com a estabilitzadors.

El seu musell era normalment llarg i ple de dents, fins i tot al paladar; sembla ser que engolien les seves preses senceres, com les serps, ja que les seves dents no estaven fetes per a mastegar. 

Eren vivpars, com ho demostren troballes recents, i s possible que visquessin a la mar durant tota la seua vida.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82948" title="rassuil" nonfiltered="2890" processed="2884" dbindex="33062">

rassuil va ser l'onz capit dels Dnedain del Nord, el grup d'homes que en les obres de J.R.R. Tolkien procedien de la desintegraci dels antics regnes del nord d'rnor i Arthedain.

Com els seus predecessors, va nixer a Rivendell on va ser educat per lrond mentre el seu pare rahad II vivia en la selvatjor. En morir el seu pare el 2719 de la Tercera Edat, rassuil es va convertir en el capit dels dnedain.

Sota el seu lideratge el orcs de les Muntanyes Boiroses es van tornar ms atrevits i van iniciar atacs directes contra Eriador. Els muntaners van lluitar moltes batalles per contenir-los, per un grup d'orcs va aconseguir traspassar les seves defenses i arribar a La Comarca, on sota el comandament de Brandobrs Tuc el Braubramador els hbbits van derrotar-los.

L'any 2758 va arribar el Llarg Hivern. Moltes vides es van perdre, i Gndalf i els muntaners van haver d'ajudar el hbbits de La Comarca perqu poguessin sobreviure.

Va morir l'any 2784, i va ser succet pel seu fill rathorn I.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82950" title="rathorn I" nonfiltered="2891" processed="2885" dbindex="33063">

rathorn I va ser el dotz capit dels Dnedain del Nord, el grup d'homes que en les obres de J.R.R. Tolkien procedien de la desintegraci dels antics regnes del nord d'rnor i Arthedain.

Com els seus predecessors, va nixer a Rivendell on va ser educat per lrond mentre el seu pare rassuil vivia en la selvatjor. Al morir el seu pare el 2784 de la Tercera Edat, rathorn es va convertir en el capit dels dnedain.

Durant el seu regnat, els pobles d'Eriador s'esforaven per recuperar-se dels efectes devastadors del Llarg Hivern.

Els orcs de les Muntanyes Boiroses van deixar d'atacar Eriador ja que estaven embrancats en la guerra contra els nans. El 2799 la guerra va acabar amb la Batalla de Nanduhirion, en la que molt orcs van morir. Grcies a aquesta reducci del nombre d'orcs el perode en qu rathorn I va capitanejar els muntaners va ser poc conflictiu.

Va morir l'any 2848 al ser atacat per llops, i va ser succet pel seu fill rgonui.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82955" title="rgonui" nonfiltered="2892" processed="2886" dbindex="33064">

rgonui va ser el tretz capit dels Dnedain del Nord, el grup d'homes que en les obres de J.R.R. Tolkien procedien de la desintegraci dels antics regnes del nord d'rnor i Arthedain.

Com els seus predecessors, va nixer a Rivendell on va ser educat per lrond mentre el seu pare rathorn I vivia en la selvatjor. Al morir el seu pare en un atac dels llops el 2848 de la Tercera Edat, rgonui es va convertir en el capit dels dnedain.

Durant el perode en qu va ser capit, Gndalf va entrar a Dol Gldur i va descobrir que l'esperit que hi governava era en realitat Suron, tal i com es temia.  Es va reunir el Consell Blanc (en el que el capit dels muntaners hi tenia un lloc) i Gndalf va proposar que s'ataqus immediatament Dol Gldur per foragitar-ne Suron, per Sruman va convncer el Consell de no fer res i esperar.

L'any 2890 el hbbit Bilbo Saquet va nixer a La Comarca, fill de Bungo de la respectable famlia dels Saquet i de Belladona, la filla del Vell Tuc.

El 2911 comen lHivern Cruel, i els llops blancs van envair Eriador. Alguns van poder entrar a  La Comarca a travs del riu Branduin, que s'havia glaat.

rgonui va morir l'any 2912, possiblement degut als efectes de lHivern Cruel , i va ser succet pel seu fill rador.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82958" title="rador" nonfiltered="2893" processed="2887" dbindex="33065">

rador va ser el catorz capit dels Dnedain del Nord, el grup d'homes que en les obres de J.R.R. Tolkien procedien de la desintegraci dels antics regnes del nord d'rnor i Arthedain.

Com els seus predecessors, va nixer a Rivendell on va ser educat per lrond mentre el seu pare rgonui vivia en la selvatjor. Al morir el seu pare el 2912 de la Tercera Edat, rador es va convertir en el capit dels dnedain. Va ser poc desprs de lHivern Cruel, uns anys en qu grans inundacions van afectar Enedwaith i Minhiriath. La ciutat de Thrbad a l'extrem meridional de l'antic regne del nord va quedar destruda.

rador va ser capturat pels ogres dels turons l'any 2930, i va morir a les seves mans. Fou succet pel seu fill rathorn II.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82960" title="rathorn II" nonfiltered="2894" processed="2888" dbindex="33066">

rathorn II va ser el quinz capit dels Dnedain del Nord, el grup d'homes que en les obres de J.R.R. Tolkien procedien de la desintegraci dels antics regnes del nord d'rnor i Arthedain.

Com els seus predecessors, va nixer a Rivendell on va ser educat per lrond mentre el seu pare rador vivia en la selvatjor. De molt jove va demanar la m de la dama dnedain Gilrael, una descendent del capit ranarth. D'entrada el pare de Gilrael s'opos al matrimoni perqu preveia que rathorn tindria una vida curta i perque la parella era molt jove per casar-se. Al final, per hi acced.

Al morir rador a mans dels ogres el 2930 de la Tercera Edat, rathorn es va convertir en el capit dels dnedain. Va liderar els muntaners durant tan sols tres anys: el 2933 va morir mentre caava orcs quan una fletxa li travess l'ull.

El seu fill acabat de nixer, ragorn II, el succeria com a capit dels dnedain, i amb el temps reclamaria el seu llinatge i es convertiria en el Rei del Regne Reunificat d'rnor i Gndor.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82962" title="Estrada encoberta" nonfiltered="2895" processed="2889" dbindex="33067">
Una estrada encoberta s un cam que circueix tota una fortificaci i que es troba situat dalt de la contraescarpa o separat d'aquesta per una plaa d'armes.

Es troba protegit per un ampit i una palissada. s prpia de les fortificacions amb bastions poligonals. Un bon exemple d'estrada encoberta s el del castell de Bellver (Palma).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82965" title="Maringela Vilallonga Vives" nonfiltered="2896" processed="2890" dbindex="33068">

Maringela Vilallonga Vives (Girona, 1952) s doctora en Filologia Clssica per la Universitat Autnoma de Barcelona i catedrtica de Filologia Llatina a la Universitat de Girona. Des del 28 de febrer de 2005 s membre numerari (amb el nmero 256) de l'Institut d'Estudis Catalans. s vocal del consell plenari del Patronat Francesc Eiximenis i ha estat membre del consell de redacci de la Revista de Girona (1985-2008), ambds dependents de la Diputaci de Girona.

La seva tasca d'investigaci est centrada en la literatura humanstica llatina de la Corona d'Arag. En aquest mbit destaquen el llibre La literatura llatina a Catalunya al segle XV, i les seves aportacions sobre el cardenal i bisbe de Girona Joan Margarit i Pau i Jeroni Pau, de qui s especialista. Dins la Universitat de Girona s la cap del grup de treball Studia Humanitatis  amb investigadors d'Alemanya, Itlia, el Regne Unit (per entre els quals Robert Brian Tate), Blgica i Espanya , i dirigeix un projecte de recerca (anomenat Historiografia llatina humanstica a la Corona d Arag: edici de textos, estudi de fonts) sobre les relacions entre els humanistes de la Corona d Arag i la resta d'Europa als segles XV i XVI. Tamb s directora de la ctedra universitria M. ngels Anglada, que conserva i difon el llegat de l'escriptora empordanesa.

Ha publicat tamb nombrosos articles sobre Merc Rodoreda, de la qual ha esdevingut especialista.

Bibliografia.
Vida i obra de Jeroni Pau (Resum de Tesi Doctoral) (1984);
Jeroni Pau. Obres (dos volums, 1986, ISBN 978-84-7256-282-0);
Els arbres (1986);
Dos opuscles de Pere Miquel Carbonell (1988);
Llengua i literatura de l'Edat Mitjana al Renaixement (1991) amb Albert Rossich;
La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0);
El Renaixement i l'Humanisme (2002, ISBN 978-84-8429-885-4);
Atles literari de les terres de Girona (segles XIX i XX) (2003) amb Narcs-Jordi Arag;

Enllaos externs.
Bibliografia completa (actualitzada el 2003) ;
Fitxa a l'IEC ;
Lloc web del grup de recerca Studia Humanitatis ;
Lloc web de la Ctedra M. ngels Anglada ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82981" title="Nikolaus Otto" nonfiltered="2897" processed="2891" dbindex="33069">

Nikolaus August Otto (14 de juny de 1832   28 de gener de 1891) fou un enginyer alemany. Otto fou l'inventor del motor de combusti interna. Abans d'aquest invent tots els motors eren de combusti externa i el combustible es cremava en una cambra separada.

Quan era jove Otto va comenar a experimentar amb motors de gas i en 1864, juntament amb dos amics, va formar una empresa. Van anomenar-la N. A. Otto & Cie., que va ser la primera companyia en manufacturar els motors de combusti interna. La companyia existeix avui en dia i s'anomena Deutz AG.

El primer motor atmosfric d'Otto va completar-se en maig de 1867. Cinc anys desprs, Gottieb Daimler i Wilhelm Maybach van associar-se a aquesta empresa durant un temps i desprs van desenvolupar la idea del cicle de quatre temps o motor de cicle Otto, descrit per primera vegada l'any 1876. Aquest motor era un motor esttic i en la seva acci es produeix un moviment de pujada i baixada d'un pist dins d'un cilindre. Desprs va ser utilitzat en una forma adaptada com a motor per a autombils. Otto noms venia aquest motor com una mquina estacionaria.

El 1879, treballant independentment en un altre lloc d'Alemanya, Karl Benz va patentar el seu motor de combusti interna. Al 1882 Daimler i Maybach van crear Deutz-AG-Gasmotorenfabrik i en 1890 fundaren Daimler Motoren Gesellschaft (Empresa de motors Daimler) o DMG. La seva finalitat era aconseguir un motor petit i d'alta velocitat basat en la tecnologia actual. En 1885 Karl Benz va utilitzar aquests motors per a propulsar un autombil de tres rodes del qual va aconseguir la patent el 29 de gener de 1886. El mateix any Benz va comenar la producci i la venda d'autombils.

La patent del motor de cicle Otto va ser invalidada el 1886 quan va ser descobert que un altre inventor, Alphonse Beau de Rochas, ja havia descrit el motor de quatre temps en un opuscle privat. El 1885 Daimler i Maybach van dissenyar i construir una motocicleta propulsada per un motor de cicle Otto que ells van patentar. En 1886 va muntar el motor estacionari en una diligncia com a experiment i, en 1889, van dissenyar i vendre el seu primer autombil. DMG va ser fundada l'any 1890 i l'any 1892 van vendre un autombil a un client per primera vegada. 

Segons estudis histrics recents els inventors italians Eugenio Barsanti i Felice Matteucci van patentar la primera versi eficient operativa d'un motor de combusti interna l'any 1854 a Londres. Es possible que el motor de cicle Otto s'hagus inspirat en algunes parts d'aquesta invenci anterior, per no hi ha documentaci que demostri que Otto coneixia l'existncia del motor itali.

L'any 1891 va morir Nikolaus Otto, Daimler mor l'any 1900 i l'any 1909 Maybach va deixar Daimler Motoren Gesellschaft. L'any 1926 els successors de DMG van negociar amb Karl Benz i van formar l'empresa Daimler-Benz.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82989" title="Visigots federats" nonfiltered="2898" processed="2892" dbindex="33070">

Els visigots van romandre com a federats de l'Imperi rom del 376 al 475. Aix volia dir que se'ls donaven terres dins l'imperi i all es regien per les seves propies lleis.

Fritigern.
Al grup, essencialment format per visigots amb alguns ostrogots, se li va permetre (376) assentar-se en la riba sud del Danubi i els Balcans (Trcia i Msia). Sembla que existia un cap o jutge anomenat Atanaric, per va ser suplantat per Fritigern (Fritigernus), que era arri i va comptar amb ajuda de l'Emperador Valent, tamb arri. Per l'explotaci a que van ser sotmesos pels funcionaris imperials i per caps militars romans els va crear una situaci insostenible per al seu orgull. Fritigern i els magnats visigots presentaren queixes, i el general rom Lucip (Lucipinus) va intentar assassinar Fritigern durant un banquet; l'intent va fracassar i Lucip va resultar mort. Fritigern i els visigots es van rebellar (377) a Marcianpolis (Msia Inferior), derrotant a les forces imperials a Adrianpolis el 9 d'agost del 378; combat en el que va morir l'Emperador Valent. 

El seu successor Teodosi I el gran, desprs de combatir-los algun temps, va ajustar amb ells la pau (382), per va haver de asentar-los ms fermament en l'Imperi i donar-los un paper important en l'exrcit. Fritigern sembla haver governat fins desprs del 380, i la successi va recaure en Badengaud, de la famlia dels Baltungs o Balts. Encara que l'arrianisme va ser condemnat per l'Esglsia des del 381 els visigots van seguir sent fidels a aquesta doctrina. Els gots van tenir com a primer bisbe a Ulfilas, que va traduir la Bblia al gtic.

Els visigots van obtenir una participaci destacada en les guerres civils del 388 contra Magne Mxim i de 394 contra el pag Eugeni i Argobast. Quan va morir Teodosi (17 de gener del 395) els visigots estaven governats per Alaric I, fill de Badengaud.

Alaric I.
Alaric va ser el primer que va governar sobre la totalitat dels visigots; amb ell es va restaurar plenament la dinastia dels Balts o Baltungs. Alaric  va atacar Constantinoble i va assolar Grcia (395 i 396). El general Estilic va aconseguir expulsar-los de Grcia, per l'Emperador Arcadi, temors del poder del general, va acabar designant a Alaric com a governador d'Illria, aconseguint amb aix cinc anys de pau (396 a 401). Illria en realitat pertanyia al imperi d'Occident i no al d'Orient, amb el que Arcadi no va perdre res.

Primera campanya a Itlia.
El 401 Alaric va marxar contra Itlia per va ser derrotat prop de Pollentia (6 d'abril del 402) i desprs a Verona (403). Probablement Estilic va negociar amb Alaric la seva ajuda contra altres brbars com Radagais, i es creu que li va ser oferta la confirmaci com Magister Militium i governador d'Illria, amb uns limitis que entraven en contradicci amb les reivindicacions territorials d'Orient.

La crisi de l'Imperi.
El 406, grups d'alans, vndals, sueus, burgundis i hruls, agrupats entorn de Radagais, van envair Itlia. Un altre grup germnic, avanant des de la regi de Magncia, va assolar la zona entre el Rin i el Canal de la Mnega, s a dir la meitat nord de la Gllia. Els primers atacs van partir dels alans, nmades asitics procedents del Caucas, als quals van seguir els vndals, dirigits pel rei Godegisil, els sueus, i altres grups. Aix va afavorir les futures incursions dels visigots.

Vers el 406 o 407 les legions de Britania es van rebellar i van proclamar successivament a dos Emperadors, als quals desprs van assassinar, proclamant finalment a un tercer Emperador anomenat Constant III (407), l'elecci del qual sembla deguda a la coincidncia de nom amb el primer emperador cristi. Constant va travessar el Canal amb forces britones i romanes, desembarcant a Boulogne, i va aprofitar el caos creat per la invasi dels brbars per fer-se reconixer en algunes provncies (407) i finalment a tota La Gllia (408). Constant va designar Csar al seu fill Constant, que abans havia estat monjo. Cap al 408, en circumstncies desconegudes o almenys dubtoses, els governants de les provncies d'Hispnia tamb se li van sotmetre, potser desprs de l'assassinat d'Estilic.

El partit nacionalista rom, potser instigat pel govern de Constantinoble, va acusar a Estilic de preparar el lliurament de l'Imperi a Alaric, i va ordir un complot. Va esclatar una revolta de tropes que va obligar a Estilic a refugiar-se en una esglsia a Ravenna, sent assassinat en el moment de sortir (desprs de la promesa de que salvaria la vida si sortia) pel cortes Olimp, sota ordres de l'Emperador Honori (23 d'agost del 408). Alaric va tornar a Itlia i va obtenir noves concessions d'Honori que s'havia establert a Ravenna, per una vegada es van retirar els visigots, Honori no va mantenir les seves promeses.

Per l'Emperador Honori comptava amb molts suports a Hispnia, doncs pertanyia a la dinastia Teodosiana, fundada per l'hisp Teodosi el gran. Uns cosins de Honori, anomenats Didim i Veri, van organitzar un exrcit amb els esclaus i colons de les seves propietats (exrcit al qual havien d'alimentar a costa del seu patrimoni propi) i van ocupar els passos Pirinencs, be per impedir l'arribada de tropes de Constant o per prevenir un atac brbar. Constant va enviar a Hispnia al seu fill Constant, al qual va elevar a la dignitat d'August, nomenant Csar a un altre fill anomenat Juli. Didim i Veri van demanar ajuda a Honori, per aquest es va limitar a concedir honors terics. Constant va vncer a Didim i Veri(probablement a principis del 409), les tropes dels quals segurament tenien escassa capacitat combativa, i Honori no va tenir ms remei que reconixer a Constant com august. 

Constant, qui no confiava en les milcies de les provncies d'Hispnia (que pel que sembla aquestes milcies no van prendre partit en la lluita contra Didim i Veri) va encarregar la custdia dels passos pirinencs (en aquesta ocasi sembla clar que noms amb la finalitat d'impedir correries dels brbars) a uns mercenaris brbars d'incert origen, que eren coneguts com els honoriaci, i va donar el comandament al general (probablement d'origen germnic) Geronci, qui, amb el suport de les forces regulars, es va oposar que la missi de vigilncia fora encarregada als honoriaci, el que li va costar la destituci. Constant va confirmar l'encrrec als honoriaci. No se sap que va ocrrer, per aquests mercenaris brbars, b fora per negligncia, per traci o per incapacitat, van permetre el pas dels sueus, vndals i alans cap a Hispnia, avanat ja l'any 409 (les dates ms probables sn el 28 de setembre o el 13 d'octubre). Assolada Hispnia, Geronci es va rebellar i va proclamar Emperador al seu amic el general Mxim, de qui se sap que va encunyar moneda a Barcino. 

Constant va fugir a les Gllies. Geronci va reunir a les seves tropes i va passar a les Gllies, capturant a Constant a Viena del Delfinat. Constant va ser executat poc desprs. Constant, que tenia previst envair Itlia, es va veure obligat a suspendre els seus plans, i va quedar assetjat per Geronci a Arl. Mentre els alans (sota el comandament d'Atax), els asdings (governats per Gunderic), els silinges (dirigits per Fridibald) i els sueus (liderats pel rei Hermenric), van saquejar les regions per les quals passaven. Probablement l'Emperador Mxim (i a travs d'ell, Geronci) va pactar amb ells reconeixent-los la condici de federats, i els va cedir totes les provncies d'Hispnia llevat de la Tarraconense (410).

Els visigots van marxar cap a Roma i van recolzar la proclamaci d'un usurpador anomenat Prisc tal (409), que era d'origen joni i probablement arri, el qual va concedir a Alaric el titulo de Magister Militium. Per tal no va voler o no va poder complir les seves promeses i el rei visigot va tornar a Roma, va deposar a l'usurpador (14 d'agost del 410) i els seus homes van saquejar la ciutat eterna durant tres dies, desprs de o qual la van abandonar portant-se amb ells a tal i a Gala Plcida, germana d'Honori. 

De Roma van passar al sud devastant Campnia, Aplia i Calbria. Alaric va morir a Cosenza (410) i el va succeir el seu cunyat Atalf.

Atalf.
Atalf va pactar amb Honori la sortida d'Itlia a canvi de la concessi del govern de Les Gllies (territoris que escapaven del control del govern d'Honori, ja que s'havien sotms a Constant III). El 411 l'Emperador Honori va enviar a la Gllia al Magister Militium Constanci, amb un exercit. Geronci es trobava a Arl, on mantenia el setge de Constant III. Atacat Geronci per Constanci, va haver de fugir a la Tarraconense, i Constant va haver de rendir-se a Constanci, essent executat juntament amb el seu fill el csar Juli. Mentre a la Tarraconense les tropes de Geronci es van rebellar; Geronci va acabar sucidant-se amb la famlia i l'Emperador Mxim es va refugiar segurament amb els aliats brbars (probablement amb els alans). L'exercit d'Hispnia es va sotmetre a al general Constanci i per tant a l'Emperador Honori. 

Constanci es va quedar a les Gllies, on poc desprs va haver de fer front al nord del territori, a la rebelli de Jov i Sebasti (recolzats pels francs i alamans), el primer dels quals, d'origen gal, havia pres el ttol d'Emperador a Magncia el 411 associant al seu fill o germ Sebasti amb el ttol de csar; i en el sud a l'actuaci bellicosa del general visigot Sar (Sarus), enemic de la dinastia visigoda, que al capdavant de part dels visigots, comenava a ocupar el sud de la Gllia tamb des el 411; les hordes visigodes procedents d'Itlia, sota el comandament d'Atalf, tamb van arribar al Sud de la Gllia el 411 i el 412 Atalf va decidir aliar-se amb Honori, que li va confiar importants dignitats a les Gllies. Les llargues i complexes lluites d'Atalf per dominar el sud de la Gallia el van ocupar de (411 a 414). Per combatre als rebels del sud de la Gllia liderats per Sar i els del nord, dirigits per Jov i Sebasti, Constanci va recrrer a les forces visigodes, encarregant la missi a Atalf. Aquest va proposar a Jov el seu reconeixement com august i el govern de la provncia de Germnia i segurament altres provncies; Sar per part seva va intentar aliar-se amb Jov, i li va fer el mateix oferiment que fou acceptat. Com que no es va arribar a un acord, Atalf, en collaboraci amb el Prefecte de les Gallies, Dard (Dardanus), va atacar a Sar (ara aliat de Jov) i li va donar mort. Dard va assetjar a Sebasti a Narbona, a on s'havia traslladat i s'havia fet fort (Dard va ocupar Narbona i Sebasti va ser capturat i decapitat), i el rei visigot va atacar a Jov a Valence, que va ser ocupada, essent capturat Jov, que poc desprs fou executar per ordre de Dard (cap al 413).

En el pacte del 412 entre Honori i Atalf s'incloa per part del visigot el lliurament de Gala Plcida, germana de l'Emperador capturada el 410 a Roma i que Atalf conservava com ostatge (tamb tenia en el seu poder a l'ex Emperador Prisc tal, per si considerava convenient o oport presentar-lo com a candidat dcil a l'Imperi). Per part de Roma s'establia que els visigots haurien de ser provets. Com l'Imperi no podia atendre al provement de les nombroses forces visigodes, Atalf no va tornar a Gala Plcida. El Magister Militium Constanci, que aspirava a casar-se amb Gala Plcida va instigar a Honori a exigir el lliurament de Gala. Atalf es va negar i va esclatar de nou la guerra entre visigots i romans.

L'exercit d'Hispnia va ser enviat el (413) a frica, segurament per sufocar la rebelli iniciada aquell any pel governador Heracli, i ms tard van passar a Itlia. Per tant des del 413 la Tarraconense no va tenir forces regulars romanes. Honori va poder ratificar (formal o tcitamente) el pacte concertat entre Mxim i els alans, vndals i sueus, reconeixent a aquests la possessi de quatre provncies com federats, doncs la Tarraconense va poder deixar-se desguarnida i no va ser ocupada durant els dos anys que romangu sense tropes, cosa impensable sense pacte. Per segurament Honori i Constanci no renunciaven a expulsar-los quan la situaci millors.

El 414, desprs d'una aliana amb Honori i amb el Magister Militium Constanci III, havia tornat a actuar pel seu compte, es va casar amb Gala Plcida, germana d'Honori. Constanci va ser enviat a la zona i els visigots van ser derrotats a Narbona. Constanci va aconseguir desviar a Atalf cap a Hispnia (i aix li permetria conservar el sud de la Gllia), i els visigots van entrar a la Tarrconense el 415. El 416 Atalf va proposar una aliana amb l'Imperi, en nom del qual s'encarregaria de combatre als sueus, alans i vndals asdings i silinges que ocupaven les provncies d'Hispnia llevat de la Tarraconense. Amb tal motiu Atalf es va traslladar a Barcino (415 o 416) per all va ser assassinat per l'esclau Dubius, a qui se suposa instigat pel seu successor Sigeric o b pel noble Barnolf, suposat amant de Gala Plcida. 

Com ja s'ha explicat, tres pobles es van assentar inicialment a les provncies d'Hispnia: sueus, alans i vndals (dividits en asdings i silinges). 

Els visigots van atacar Marsella, on esperaven poder proveir-se de queviures (la fam es deixava sentir entre les seves hosts), per van ser derrotats pel comes Bonifaci. Atalf va resultar ferit i es va veure obligat a retirar-se cap a l'oest, ocupant llavors Narbona (durant la verema del 413), Tolosa, Bordeus i altres ciutats del sud, i a finals de l'any dominaven completament l'Aquitnia, la Novempopulnia i la Narbonense. Poc desprs, a travs de l'oficial rom Caudidi (Caudidianus),  al servei d'Honori i que gaudia de la confiana de Gala Plcida, es va concertar l'enlla entre Atalf i la germana de l'Emperador que es va celebrar a principis del 414 a casa del gal-rom Ingeni, a l'estil pag.  La nvia va acceptar la uni de bon grat, esperant servir com penyora per a la uni de visigots i romans, per Honori es va considerar ofs, va mantenir la seva hostilitat a Atalf, i va oferir la m de Gala Plcida a Constanci, si aconseguia expulsar als gots de la Gllia. 

Constanci, amb un exrcit nombrs, va aconseguir ocupar Marsella, i obtenir una victria important a Narbona, apoderant-se de tota la zona costanera mediterrnia. Gala Plcida va forar a Atalf a renunciar a combatre per mantenir el govern de la Narbonense, i els visigots de la regi es van retirar a la Tarraconense (finals del 414) sense intentar combatre amb Constanci, el que va provocar les ires dels caps visigots, mentre Atalf romania a Aquitnia, i preparava una aliana amb Honori, traslladant-se ms tard a la zona per fixar la seva residncia a Barcino (segurament avanat el 415 o ja en el 416), abandonant-se segurament Aquitnia. Aix que va arribar a Barcelona, Gala Plcida va donar a llum a un fill anomenat Teodoric, i amb tal motiu es va intentar la reconciliaci amb Honori que aquest no va acceptar. Teodoric va morir a les poques setmanes.

Com que el descontentament havia crescut entre els magnats visigots, Atalf va ser assassinat per un esclau, palafrener en les quadres reals, anomenat Dubius, al qual se suposa instigat per Sigeric, magnat visigot i germ del General Sar (que havia manat les forces visigodes al sud de La Gllia que no obeen a Atalf, i al que aquest havia derrotat i donat mort, acollint desprs a la gent del venut). Tamb es parla d'un noble anomenat Barnulf, que pel que sembla pretenia la m de Gala Plcida. Abans de morir Atalf va recomanar l'elecci del seu germ Walia, per el partit intransigent va portar al tron a Sigeric.

 Els visigots al servei de Roma .
Sigeric va ser assassinat al cap d'una setmana, potser en venjana per haver instigat l'assassinat de Atalf. Llavors va ser proclamat Walia, germ de Atalf, qui immediatament va fer un pacte d'aliana amb Honori. Gala Plcida, a la qual Honori reclamava, va poder tornar a Roma i es va casar amb Constanci (417) el qual va ser desprs associat a l'Imperi com a Constanci III (418). Honori va reconixer a Walia la condici de Magister Militum a Hispnia i li va encarregar combatre als sueus, vndals i alans, probablement en els termes que ja havia planificat anteriorment Atalf i que Honori no havia acceptat mentre no se li torns a la seva germana. Des del 416 al 418 Walia va combatre contra els brbars que ocupaven quatre de les cinc provncies d'Hispnia.

Durant aquests anys els visigots van combatre amb xit als vndals silinges, el rei dels quals era Fridibald (que el 417 va ser capturat i lliurat a Honori), expulsant-los de la Btica. Al seu torn els alans, el rei dels quals era Atax, van ser tamb derrotat cap al 417 o 418 i els alans es van fusionar als vndals silinges, formant-se un nic grup que al seu torn es va unir als vndals asdings (cap al 418) que dominaven el nord de Galcia (Galcia).

Amb aix part d'Hispnia va quedar pacificada i l'Imperi va recobrar un control aparent sobre la Btica, la Lusitnia i la Cartaginesa (encara que els sueus van conservar el sud de Galcia (i de la regi d'Astries pertanyent a la Tarraconense), i al nord de Galcia i Astries van romandre els asdings reforats amb alans i silinges).

 Els visigots federats a Tolosa .
Les forces visigodes van tornar en la sevamajor part al Sud de la Gllia, on se'ls va permetre establir-se amb la condici de foederatis, fixant la seva capital a Tolosa. En aquesta ciutat va morir Walia el 419, i va tenir per successor a Teodoric I, que es creu que era fill de Alaric I i nebot de Atalf (per la dona d'aquest). Els ltims contingents visigots que quedaven en Hispnia van tornar a la Gllia desprs de la mort de Walia. Llavors els vndals asdingos, reforats amb la uni dels silinges i alans, van emigrar des dels seus assentaments cap al sud i es van apoderar de la Lusitnia i segurament de la Cartaginesa, almenys parcialment ( 418?  419?), mentre els sueus s'estenien a les zones que aquells deixaven a Galcia i Astries. Desprs d'un atac als sueus ( 420?) que va ser rebutjat, potser van haver d'abandonar posicions en les dues provncies (Lusitnia i Cartaginesa) i es van desplaar a la Btica, que ocuparien amb rapidesa (cap al 421) mentre que els sueus probablement van poder agafar el control de part de Lusitnia, on segurament els vndals es van mantenir.

El  421 va morir Constanci III (11 de setembre). Poc desprs el Magister Militium Flavi Cast (Flavius Castinus) va ser enviat contra els vndals als quals pel que sembla va derrotar en un primer combat, per va ser derrotat (422) segons es creu per la traci de les tropes auxiliars visigodes, a les quals els hi hauria ordenat Gala Plcida, qui afavoria l'ascens del comes Bonifaci, governador d'frica i rival de Cast. No obstant aix sembla que els romans van poder recuperar la Cartaginesa o part d'ella.

El 423 va morir Honori i el tron va ser usurpat per un funcionari de la cort anomenat Juan "el Secretari", en oposici al qual va ser proclamat a Tessalnica el nen Valentini III, fill de Constanci III i de Gala Plcida, que comptava amb el suport de Teodosi III, emperador d'Orient. Tropes de l'imperi oriental van aconseguir collocar en el tron a Valentiniano III sota regncia de la seva mare Gala Plcida.

Mentrestant els visigots romanien establerts a Aquitnia on no sempre es van comportar com fidels aliats de l'Imperi, intentant sovint estendre la seva rea d'influncia.

El 448 va morir el rei sueu Requila, que era fins i tot pag. El va succeir el seu fill Requiari, que ja era catlic. Amb el nou rei el poble sueu va assumir prcticament en la seva totalitat, la nova religi, i es van abandonar les practiques paganes. Pel que sembla a finals del 448 va efectuar una primera incursi a la Tarraconense, repetint-la desprs a principis del 449. Finalment, en aquest ltim any, es va ajustar un acord amb els visigots, les forces auxiliars dels quals defensaven la provncia atacada, i el rei sueu va casar amb la filla del rei Teodoric I.

El 451 les hordes dels huns, confederaci de tribus en la qual estaven, entre d'altres, els hruls, els escites, els srmates, els ostrogots, els gpids, els bois, els turingis, els francs, els alans i els burgundis o borgonyons, van avanar cap a Europa Central i la Gllia. El general rom Aeci (d'origen escita) els va combatre, lliurant-se la batalla decisiva als Camps Catalunics, on el general rom  va obtenir una brillant victria (20 de setembre del 451). En aquesta batalla va morir el rei visigot Teodoric I, que combatia en el bndol imperial dirigit per Aeci. 

Com a successor de l'esmentat rei, va ser elegit el seu fill Turismon. Desprs d'aquesta victria, de gran repercussi en la poltica del seu temps, el rei sueu Requiari, ja vinculat familiarment a la dinastia real visigoda, va concertar una aliana amb Roma, mitjanant la qual se li va reconixer la possessi de Galcia i Lusitnia, per va haver d'abandonar la Cartaginesa i renunciar a qualsevol pretensi sobre la Tarraconense. En canvi no s segur que va ocrrer amb la Btica, doncs segons uns va haver se ser tornada de la mateixa manera que la Cartaginesa, mentre per a altres la van poder conservar de la mateixa manera que la Lusitnia.

El 453 Teodoric va assassinar al seu germ Turismon, i es va fer proclamar rei dels visigots (Teodoric II), comptant amb l'ajuda del seu germ Frederic el visigot o Federic. Gala Plcida havia mort el 450 (els visigots conservaven certa fidelitat a aquesta dama) i el seu fill l'Emperador Valentini III va ser assassinat pel Senador Petroni Mxim el 455, proclamant-se en el seu lloc i casant amb Eudxia (vdua de Valentini) la qual no va tardar en cridar als vndals, que van saquejar Roma. Petroni Mxim va demanar ajuda a Teodoric II per va ser assassinat quan fugia al costat del seu fill (i Csar) Palidi. Teodoric i les tropes visigodes es van presentar a Roma (abandonada pels vndals que es van emportar a Eudxia i a les seves filles Eudxia i Plcida) i havent mort Petroni Mxim van proclamar emperador a Marc Cecili Avit, antic mestre de retrica de Teodoric. Genseric, el rei vndal, va casar al seu fill Huneric amb Eudxia, una de les filles de l'Emperadriu Eudxia.

Potser assabentats els sueus de la marxa dels visigots a Itlia, Requiari va trencar la pau, allegant probablement que l'havia signat amb el ja mort Valentini III, i va envair la Cartaginesa, que segurament va ocupar, per quan va intentar fer el mateix amb la Tarraconense, les tropes romanes van rebre l'efica auxili dels visigots i van obligar a Requiari a retirar-se. Requiari va ser derrotat al riu rbigo (456) prop d'Astorga, i les tropes visigodes van arribar a Braga que va ser saquejada (28 d'octubre). Requiari, fugitiu, va ser descobert a finals de l'any 456 i capturat, i Teodoric II, malgrat que era el seu cunyat, va ordenar la seva execuci (desembre).

Mentre Teodoric estava a Hispnia, l'Emperador Avit s'havia fet impopular a Itlia, i un cap militar anomenat Ricimer, que per part de mare era nt del ex rei visigot Walia (la mare de Ricimer era filla de Walia) i pel costat patern era fill d'un magnat sueu, es va rebellar  i va enderrocar a Avit, que havia governat catorze mesos. Avit va ser tonsurat i nomenat bisbe. Desprs d'uns mesos d'interregne, Ricimer va optar per seure en el tron al general Juli Majori (457). Teodoric es va assabentar de la notcia coincidint amb el final de la seva actuaci en Hispnia, i va decidir oposar-se als fets consumats, per la qual cosa va atacar possessions imperials (des del 457).

El 461 Ricimer va destituir a Majori i va collocar en el seu lloc al general Libi Sever III. El nord de La Gllia s'havia rebellat sota la direcci del general rom Egidi, que es va titular rei dels francs; i al sud Teodoric va prosseguir la seva expansi cap a Septimnia (la provncia Narbonense), i en el mateix any ocupava Narbona (mitjanant una traci). La provncia Narbonense va quedar completament a les seves mans el 462 i l'expansi va prosseguir desprs cap als territoris al nord de l'esmentada provncia.

El 463 el general Egidi, desprs de diverses alternatives, va perdre part dels seus dominis davant l'antic rei dels francs salis, Khilderic I, que va tornar de Turngia, reunint-se amb ell, poc desprs, la seva amant Bisina (dona del rei dels turingios Visi). Khilderic va obtenir el suport de part de la noblesa i es va fer amo del nord de la Gllia, si b Egidi va conservar Reims, Pars i Soissons. Khilderic va renunciar a prosseguir la seva lluita contra Egidi, i aquest va poder frenar l'avan dels visigots de Teodoric, derrotant decisivament a les forces godes al comandament de Frederic el visigot (germ de Teodoric) a Orleans, en una batalla en la qual Frederic va perdre la vida. Algun temps desprs va morir Egidi, i el va succeir el seu fill Siagri, fixant-se la frontera entre el seu regne i els dominis visigots en el riu Loire.

Desprs de la derrota a Orlens, Teodoric sembla haver canviat de tctica, iniciant una etapa de collaboraci amb Ricimer i amb l'Emperador Libi Sever III. Aquest va morir el 465 per Ricimer va conservar el poder efectiu, i durant uns dos anys no es va nomenar nou Emperador.

Segurament va ser la nova poltica de collaboraci amb l'Imperi i una eventual aliana amb Ricimer, el que va provocar l'hostilitat de part de la noblesa visigoda. Teodoric II va ser assassinat pel seu propi germ Euric, qui va ser proclamat rei (466). Euric era partidari d'estendre els seus dominis per la Gllia i Hispnia. En primer lloc va atacar Alvrnia, on governava la noblesa local dirigida per Ecdici (fill del ex Emperador Avit) i per Sidoni Apollinar (gendre de l'Esmentat Emperador Avit).

El 467 Ricimer va collocar en el tron (que portava dos anys vacant) a Flavi Procopi Antemi, enviat per Lle I d'Orient, i que estava casat amb Eufemia, filla del ex Emperador d'Orient Marci.

A Dalmcia el governador de la provncia, General Marcelli, s'havia rebellat desprs de l'assassinat del seu amic Aeci (el 454), i des d'aleshores governava sobiranament. Marcelli va morir el 468 i el va succeir el seu nebot Juli Nepot, qui ms tard va jugar cert paper en els esdeveniments. El 472 Ricimer va entrar en conflicte amb Antemi i el va deposar, collocant en el tron a Anici Olibri, qui va morir als quatre mesos. Abans de designar un nou Emperador va morir el propi Ricimer (finals del 472) i un cortes anomenat Flavi Gliceri es va collocar en el tron (473).

El 474 l'Emperador de Dalmcia, Juli Nepot, amb el suport de Lle d'Orient, va marxar des dels seus dominis cap a Itlia, va prendre Ravenna, i es va proclamar Emperador. Desprs va avanar cap a Roma on estava Gliceri, el va derrotar i el va fer presoner (va ser alliberat per obligat a tonsurarse). Nepot s'oposava a la dominaci visigoda a Alvrnia i Provena, per la qual cosa va enviar tropes a aquesta zona sota el comandament del patrici Orestes. Per aquest, en lloc d'usar les tropes per combatre als visigots, es va rebellar i va marxar contra Ravenna on estava Nepot, amb la intenci de destronar-lo i proclamar-se en el seu lloc. Nepot, que no tenia forces militars, va fugir a Dalmcia (on es va sostenir fins al seu assassinat el 480) i Orestes va entrar en Ravenna i va proclamar Emperador al seu propi fill Rmul Augustul o Rmul August, menor d'edat, conservant ell mateix el poder efectiu com regent (475). El nou Emperador va reconixer a Euric (475) la possessi de les terres que dominaven a la Gllia, entre el Loire, el Saona i el Roine (especialment l'Alvrnia) i de facto es va reconixer la independncia del regne visigot.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82991" title="La societat romana del segle IV" nonfiltered="2899" processed="2893" dbindex="33071">
L'evoluci de la societat romana al segle IV va quedar profundament marcada per les reformes poltiques de Diocleci, continuades per Constant el gran, i per l'establiment de la nova religi que afectava a la conducta d'una part important dels ciutadans. Al costat del poder secular (saeculum) estava el poder religis, rarament enfrontats.

L'economia agrria en les ciutats va agafar el relleu de les activitats industrials i comercials. En les petites ciutats, on el comer i la indstria no jugaven un paper important el canvi va ser menys profund, per va ser evident un desplaament dels centres d'activitat cap a les hisendes agrcoles ubicades sovint a certa distncia de les ciutats. Les ciutats van passar a ser fonamentalment centres administratius, religiosos i poltics, amb una vida urbana molt menys desenvolupada que durant el perode imperial de la pax romana.

En moltes ciutats s'havia produt un empobriment de les classes superiors (fins al punt que alguns personatges rics van arribar a la mendicitat) fruit de la disminuci del comer, de els problemes de l'agricultura danyada per les invasions i les lluites socials, i del creixent pressi fiscal i les requises. L' annona havia d'alimentar a ms de tres-cents mil soldats i a mig mili de beneficiaris de l'assistncia pblica. L'establiment d'un impost mixt per a terres i persones, encara que ms just que l'anterior, result molt oners per a la poblaci. 

Al costat d'ells es van desenvolupar els impostos a la producci (Collatio Lustralis) i el sistema de tributs en espcie i prestacions personals (munera) per a l'aprovisionament de l'exrcit. La corrupci d'alguns funcionaris portava a abusos en les recaptacions i prestacions exigides. Es recorria a tota classe d'abusos per obtenir major recaptaci, incloent la tortura, la delaci i l'espionatge. No era rar el cas d'haver de lliurar fills com esclaus per pagar els impostos, o b dedicar a les filles a la prostituci. Els recaptadors s'enriquien sovint i sol una part de la recaptaci arribava a l'erari pblic. 

Com les demandes fiscals superaven sovint les possibilitats dels contribuents, es recorria al frau. L'Esglsia i el clergat (i els gramtics i retrics) estaven exempts d'impostos, i alguns grans terratinents, que pel seu poder local eren de fet invulnerables, estaven exempts de certes obligacions. Com aquesta exempci disminua la recaptaci, augmentava consegentment la pressi sobre les classes productives. Els petits propietaris (i a vegades tamb els mitjans) s'endeutaven i els interessos van arribar al 50%, provocant la desaparici de moltes petites propietats i el descens immediat de la recaptaci, desprs de la qual cosa tornaven a exigir-se majors prestacions als quals quedaven. Per evitar el pagament es van utilitzar diversos sistemes, entre ells la fugida a terres no controlades (iniciada a Egipte amb la fugida al desert per viure com anacoretes), que va haver de ser condemnada per l'Estat, legislant-se que tots els fugits fossin trobats i reintegrats als seus llocs d'origen i obligats a contribuir a les crregues fiscals de l'Imperi. Per evitar el frau es van regular ms exactament les prestacions de serveis degudes per cada ciutad, i se'ls va vincular al seu lloc de treball. Els curials garantien la recaptaci i les prestacions fixades per l'Estat, si calia amb ajuda dels seus propis fons.

Les obligacions (munera) de les ciutats se n'havien anat establint al que t de llarg el segle III, per proveir a l'exrcit i a les grans ciutats: prestacions per a obres pbliques, per a manteniment i allotjament de les tropes i funcionaris, per als viatges oficials incloent el subministrament de cavalls i carruatges, per al transport de cereals i per a l'aprovisionament de Roma i altres grans ciutats. 

Igualment havien estat sotmesos al control de l'Estat els principals gremis vinculats al transport i provement. La participaci en els gremis era obligatria per a tots els dedicats a l'activitat del mateix i fins a alguns gremis estaven militaritzats. Cap membre del gremi podia abandonar-lo ni tan sols amb el consentiment de tota la resta del gremi. Ms tard un edicte de Constantin (332) va vincular a l'explotaci agrcola als colons, que noms devien prestacions al seu senyor, el propietari de la terra, per la vinculaci dels quals a la gleva assegurava el manteniment de la recaptaci.

L'Estat va crear algunes empreses estatals; l'explotaci de les mines, generalment en mans de l'Estat, es va portar a terme mitjanant condemnats; es van crear fabriques d'armes (servides pel gremi dels fabricenses, militaritzats) i de vestits.

Els petits propietaris eren els ms perjudicats, i per sobreviure es va produir l'anomenat moviment dels patrocinis, que es va difondre primer en Orient per que va arribar a la Tarraconense a la segona meitat del Segle IV. Per aquest sistema els pagesos lliures amb terres es posaven sota la protecci d'alts funcionaris civils i militars (patrocinium potentiorum) que eren terratinents. Els grans propietaris que desenvolupaven funcions importants, van estendre la seva protecci als pagesos lliures (amb petits territoris) dels voltants de les seves hisendes, seguint, amb certes diferncies, un sistema que ja es va utilitzar en algunes provncies pels grans propietaris, en els moments ms durs del segle III, quan les pestes i els brbars devastaven els camps. S'havia utilitzat el sistema d'usdefruit pel propietari, i producci per a l'amo. Ara petits pagesos individuals, per tamb comunitats senceres, lliuraven les seves terres a un gran propietari amb influncia. Aquest les arrendava als seus antics propietaris, i els assegurava en contrapartida la protecci enfront dels abusos de la recaptaci i la brutalitat dels mitjans utilitzats. Aix va disminuir significativament (per segona vegada) el nombre de pagesos lliures, que van quedar convertits de fet en colons. El moviment del patrocinium  es va estendre tamb a alguns oficis (ferrers, fusters, moliners, etc...) que passaven directament al servei dels Potens. Fins i tot els curiales de les ciutats es van acollir al sistema (els curials lliuraven les seves terres i possessions, i al no posseir bns estaven incapacitats per exercir el crrec), i es va produir un significatiu desplaament de la poblaci de les ciutats cap al camp. 

Iniciat el moviment amb els terratinents que desenvolupaven un crrec, el moviment va continuar (sense tractar-se estrictament d'un patrocini per amb els mateixos efectes) cap als grans propietaris en general. Cada gran hisenda es convertia en una petita entitat autrquica, on podien trobar-se tots els serveis essencials. Els productes ms rendibles (ramaderia, vinya, olivera i horta) es van concentrar en la hisenda principal, i els colons cultivaven els cereals. Les grans hisendes (fundus) constituen doncs un conjunt de mltiples explotacions individuals. Els productes de les possessions eren comercialitzats i abraaven no sol la producci agrcola, sin tamb productes de terrisseria, teles, metall, carn, gra mlt, llana, cuir, pells i altres. Els grans propietaris, quan les seves possessions no eren contnues, deixaven les secundries en mans de Procuratores (administradors) o Conductors (arrendataris).

Contra el moviment dels patrocinis tamb es va legislar: es va ordenar que tots els qui s'acollissin al moviment pagarien una multa (cinc lliures d'or si era curial, i una lliura si era gremialista), i els terratinents havien d'acomiadar a totes les persones que s'haguessin acollit al sistema (encara que naturalment no afectava als petits propietaris). Als curials se li va prohibir absentar-se de la seva ciutat, so pena de perdre les seves possessions a favor del consell local llevat que tornessin en cinc anys.

Per evitar l'entrada en el servei eclesistic tamb es van dictar normes, i va ser prohibit per a determinades professions.

Durant uns anys les noves mesures econmiques van produir un xoc en el funcionament econmic general. Al retrocs de els anys 240- 280, seguits de una reactivaci entre el 280 i el 320 aproximadament, va seguir una nova regressi que va abraar almenys a una generaci (320- 350), per iniciar-se una nova remuntada en la segona meitat del segle IV, basada sobretot en les explotacions autrquiques i la consolidaci progressiva (i engrandiment) de les grans explotacions, que va permetre aconseguir una recaptaci tributria suficient per cobrir les necessitats de l'Estat.

L'enfortiment de la nova moneda d'or (el solidus) no va ser ali a la recuperaci observada en la segona meitat del segle IV. Els preus de la carn i els cereals i altres productes bsics, van caure en picat. No obstant aix, com s'havia introdut el costum de pagar els salaris s'espcie, van ser les classes altes les que ms es van beneficiar d'aquesta estabilitat. De fet a alguns llocs ja no es va restablir ntegrament l'economia monetaria  (encara que no va desaparixer del tot), per si que va renixer de nou al Orient.

Les classes socials es dividien en dos grans grups: els honestiores o potens (dins del qual estaven els senatorials i els curials) i els humiliores o populum. Per progressivament aquestes classes, fins i tot mantenint-se, ja no ho van ser pel que fa a naixement, sin en ra de l'ofici i l'activitat.

La classe ms alta dels honestiores, que constitua una espcie d'aristocrcia entroncada amb l'antiga classe senatorial, havia anat desapareixent al llarg el segle III per donar pas a una fornada sorgida de famlies enriquides procedents de l'antiga classe dels cavallers i alguns supervivents de la classe senatorial. Per aquesta classe va ser delmada en la segona meitat del Segle III, i va donar pas a una classe latifundista (Potents) sorgida de els alts crrecs militars i poltics i els supervivents de l'antiga classe ms alta, juntament amb alguns enriquits durant els conflictes del Segle III, sorgits de la classe alta de les ciutats (homines novi o clarissimi novi). Tots aquests honestiores o  potents (el ttol de senadors no es va perdre) tenien normalment el ttol de vir clarissimi i van ser adquirint privilegis considerables: exempci d'impostos locals, possessi d'organismes judicials propis, no pertinena a la Cria i altres. El procs de formaci d'aquesta nova classe formada per les restes de la vella aristocrcia agrria (Senadors), la noblesa militar i administrativa possedora de terres, i famlies de l'orde eqestre enriquides (homines novi), que en el llenguatge usual de l'poca  es va designar com potents, va abraar tot el segle IV. 

Llevat de casos allats els curials, que constituen la classe dirigent de les ciutats, van perdre rang, i encara que es van mantenir (llevat d'excepcions) dins dels honestiores no podien considerar-se Potents.

A la classe dels honestiores s'accedia per naixement o per promoci (sobretot a travs de l'exrcit). Els Potents i els honestiores conformaven el grup dels divites (rics) enfront dels humiliores o plebei o populum considerats els pauperes (pobres).

A les grans explotacions unes senyalitzacions (generalment pedres) delimitaven l'extensi del fundus que en la practica quedava administrativament separat de la ciutat en el territori de la qual s'ubicava. El poder econmic dels grans propietaris fou variable segons les regions. El propietari (dominus = senyor) del fundus, es dedica als passejos, les caceres (realitzades amb nombrosos acompanyants, per al rastreig, l'acorralament, etc...), les finances de la seva propietat, i els contactes externs, sovint amb gent culta. La potncia econmica derivada de la possessi d'or i terres i exempcions d'impostos, i dels mltiples servidors (colons o arrendataris, esclaus...) els assegurava una influncia poltica important, i sovint accedien als alts crrecs imperials. El seu poder local els permetia, si arribava el cas, negar el pagament de l'impost als curials encarregats de la recaptaci, els quals mancaven del poder necessari per al seu cobrament; al llarg el segle IV van aconseguir que el trasps de la recaptaci dels impostos deguts pels Potents passs al Officium del governador provincial, segurament ms manipulable i menys exigent o corromput que els curials (que sent responsables personals no podien avenir-se a cap transacci). A les grans hisendes van sorgir milcies privades (bucellarii) i un sistema judicial autnom, i all on la religi cristiana tenia incidncia, tamb es van edificar petites esglsies (capellae) dependents nominalment del Bisbe de la ciutat, per allades i, en la practica diria, sota el control del dominus.

Enfront d'aquesta classe social estava el populum, els anomenats humiliores (o tenuiores). Tamb aquesta classe es va reorganitzar al llarg el segle III i al segle IV. 

Les fugides d'esclaus, la seva alta mortaldat, la dificultat de reposici (faltaven esclaus i el comer no era regular), les manumissions dels cristians, i altres causes van fer descendir el nombre d'esclaus. Els que van quedar, al treballar bsicament en les grans hisendes, es van assimilar als colons, fins al punt que en ocasions era difcil saber qui era esclau i qui era colon (el colon, a diferncia de l'esclau tenia llibertat personal i jurdica, per aquesta llibertat era terica). El nombre d'esclaus va descendir de manera important, i van passar a ser una petita minoria amb escassa incidncia social. El nombre de pagesos lliures tamb va descendir de manera dramtica (encara que menys que els esclaus).

Molts pagesos (rusticus), camperols (vicanus) o treballadors agrcoles amb petites propietats (agricolas) van fer lliurament formal (precari) de les seves propietats als propietaris dels fundus, i es van posar sota el seu patrocini o es van constituir en colons. Per una part important de la pagesia va resistir i els petits propietaris, minvats en nmero i poder econmic, van subsistir, encara que amb una tendncia natural de les grans propietats a absorbir-los. Els colons, pagesos sense terra, que tenien arrendades parcelles a un gran propietari a canvi de tota o part de la producci i de serveis personals (corvatae) van quedar subjectes a la terra, s a dir que no podien abandonar la seva explotaci, que devia transmetre's als seus descendents, mantenint-se perptuament la subjecci al dominus. La situaci jurdica dels pagesos que lliuraven les seves terres i es convertien en arrendataris colons, i dels que no posseint cap terra arrendaven parcelles i es convertien en colons, va tendir a una assimilaci completa.

Aviat el rgim del colonat va ser considerat l'nic tant per als colons propis, com per als arrendataris de les seves prpies terres, com per als esclaus collocats en l'explotaci d'una parcella de la finca. 

Al costat dels pagesos lliures que van poder mantenir la seva situaci, van quedar elements de les capes baixes de les ciutats (alguns artesans i bracers o jornalers, i alguns esclaus). 

Els curials que no van poder accedir a la classe dels Potents van anar minvant el seu poder i riquesa sota el pes de la pressi fiscal, les confiscacions, les exaccions, els lliuraments forosos, les dificultats del comer, i les crregues que comportava l'elecci per a una funci en el Consell. La classe dels curiales tamb va reduir considerablement els seus efectius: una part va emigrar al camp, i es va posar sota patrocini dels grans; una altra part va ingresar a la religi; altres es van empobrir i es van convertir en proletaris. La classe burgesa de les ciutats va quedar prcticament desfeta i els comerciants i artesans que constituen la classe mitjana, quan no es van empobrir, van procurar dissimular la seva sort per no entrar en la categoria de curials. 

Finalment les classes baixes es van mantenir amb prou feines, treballant en les petites indstries d'elaboraci de productes alimentaris, teles (lli, llana, cot, pell...) i altres productes (metalls, mobiliari, eines...) o al servei temporal dels propietaris, habitualment o en poques de recollida de les collites.

Des de principi del segle IV totes les activitats que fossin d'inters per a l'Estat van quedar regulades. Anteriorment s'havia prets establir responsables per al compliment de determinades prestacions. Per els intents d'eludir les responsabilitats i escapar del control de les corporacions gremials, van obligar a anar ms lluny. Es tractava d'establir la dependncia hereditria de cada individu a un determinat ofici i grup social. Aix els funcionaris van ser els primers dels que els fills van quedar obligats a seguir la professi dels seus pares (estiguessin aquests en servei o no). Tamb els soldats tindrien carcter hereditari: els fills dels soldats haurien de ser soldats (i per evitar fraus eren marcats en el bra, i si es mutilaven tallant-se els dits, haurien d'ocupar les funcions dels decurions o curials en exercici). Desprs es va convertir en hereditari l'ofici de curial (Curialis), i si moria sense descendncia el crrec passava al seu hereu (si aquest era incapa econmicament havia d'indemnitzar a la cria); si el curial entrava en religi havia de collocar en el seu lloc a un parent prxim al qual havia de transmetre totes les seves propietats, o b lliurar tots els bns a la cria; si alteraven la seva vinculaci hereditria al crrec entrant en una altra casta hereditria, era obligat a reintegrar-se a la seva casta primitiva. L'accs a la condici de Curial per matrimoni tamb va quedar regulat: si un curial no tenia fills homes, el marit de la seva filla passava a ser curial. El sistema hereditari es va estendre a molts oficis, per a tots els quals es van dictar similars normes que per als curials en evitaci que se sostraguessin de les seves obligacions. Als gremialistes se'ls prohibia emigrar i en cas de fer-ho havien de ser tornats al seu lloc d'origen. Quan l'exercent de certs oficis (forners, navegants, empleats de la construcci, carnissers i altres) moria deixant hereus menors d'edat, s'eximia a aquests de realitzar les funcions paternes fins a els vint anys, per el lloc del mort havia de ser ocupat per alg contractat a costa de tot el gremi. Quan s'incorpors el menor (als 20 anys) el contractat seguia exercint l'ofici. Finalment es va establir que els colons no podrien abandonar la seva terra i que el propietari gaudia d'amplis drets per obligar-lo a tornar. Les funcions eclesistiques van estar a punt de ser declarades hereditries sota Constant, per finalment la idea va ser desestimada.

El canvi de classe social (Ordo) es va fer dificults. La presa de possessi de determinats crrecs suposava la immediata entrada en la classe superior. No obstant aix es va legislar per evitar-lo, establint-se que el que hagus arribat a la condici de spectabilis o illustris mantindria els seus honors i privilegis per el que sent decuri arribs en el futur la condici de spectabilis hauria de mantenir les seves funcions de Decuri, i els seus fills (nascuts desprs de l'accs al rang superior) tamb estarien subjectes a la doble obligaci. El compliment de les funcions hereditries podia ser impost tamb davant els tribunals.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82992" title="Legi I Minervia" nonfiltered="2900" processed="2894" dbindex="33072">
La Legi I Minervia fou una legi romana reclutada per l'emperador Domici l'any 82, per a les campanyes contra els chatti. El seu cognomen fa referncia a la deessa protectora de la legi, Minerva. Es conserven registres de la I Minervia fins a mitjan segle IV, sempre a la frontera del Rin. L'emblema de la legi era la figura de la deessa Minerva.

El primer i principal campament de la Legi I Minervia fou la ciutat de Bonna (l'actual Bonn), a la provncia de Germania Inferior. L'any 89 aixaf la revolta del governador de la Germania Superior; a causa d'aix Domici li conced el nou cognomen Pia Fidelis Domitiana.

Entre 101 i 106 la legi lluit a les guerres dcies de Traj, sota el comandament d'Hadri, el futur emperador. Cal remarcar que l'emblema d'aquesta legi apareix a la columna trajana de Roma. Desprs de la campanya la legi retorn al seu campament de Bonna. Juntament amb la legi XXX Ulpia Victrix (aquarterada molt a prop, a Castra Vetera II, l'actual Xanten), treball en nombroses obres d'infraestructura, fins i tot en l'extracci de pedra de canteres properes.

Es t informaci de nombrosos destacaments (vexillationes) d'aquesta legi enviats a serveis de refor a altres llocs de l'imperi. Concretament:
 162-166: destacaments a les campanyes contra limperi part, sota el comandament de l'emperador Luci Ver.
 166-175 i 178-180: destacaments a les campanyes contra els marcomans, sota el comandament de l'emperador Marc Aureli.
 173: campanya contra els caucs de la Gallia Belgica, sota el comandament del governador Didi Juli.
 198-211: destacaments a la guarnici de Lugdunum (actual Li).

Durant l'efmera existncia de l'imperi Gal (260-274) aquesta legi en fou una de les seves forces. Cap al 353 Bonna fou destruda pels francs i des d'aquest moment no es tenen ms notcies de la I Minervia, tot i que tampoc hi ha cap referncia sobre la seva hipottica destrucci o desmantellament.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82995" title="Lothlrien" nonfiltered="2901" processed="2895" dbindex="33073">


Lothlrien, abreujat com a Lrien, era el bosc de la Terra Mitjana que es troba en la confluncia dels rius Celbrant i nduin. Al final de la Tercera Edat era governat per Galdriel i Cleborn.

Els seus habitants originals eren elfs silvans, i inicialment havien batejat el bosc com a Laurelindrinan o Lrinand.

Lothlrien era famosa per tenir els arbres ms alts de la Terra Mitjana, i per creixer-hi els nics mallorns a l'est de l'oce, les llavors dels quals havien estat portades de Vlinor per Galdriel. 

Orgens.

Els boscos de Laurelindrinan (Terra de la Vall de l'Or Cantant) eren habitats per elfs silvans de descendncia nandorin, com aquells que habitaven el nord del Bosc Llobregs. Els seus assentaments inicials eren construccions primitives escampades per les dues ribes de l'nduin.

El primer creuament de l'nduin.

Abans del final de la Primera Edat, els elfs silvans es van desplaar a la riba est de l'nduin, fugint del creixent poder i influncia dels nans de Khazad-dm. De mica en mica, per, la seva cultura i coneixements es va veure enriquida amb la progressiva arribada d'elfs sndarin des de l'oest de les muntanyes a la Segona Edat. Entre ells hi havia el seu primer senyor, mdir, i ms endavant Galdriel i Cleborn que fugien de la destrucci per part de Suron del reialme d'Ergion. Amb el temps, l'elf silv va anar sent substituint pel sndarin.

En la Darrera Aliana d'Elfs i Homes a la fi de la Segona Edat, Amdir i el senyor ropher del Bosc Llobregs van contribur a la victria de l'Oest sobre Suron.

El segon creuament de l'nduin.

Segles desprs, amb el retorn de Suron a la fortalesa de Dol Gldur, la riba est de l'nduin es va anar tornant perillosa. Els elfs liderats per Thrnduil (fill d'ropher) van marxar cap al nord del Bosc Llobregs, i els elfs de Laurelindrinan van desplaar-se a la riba oest del riu. El seu senyor mroth (fill d'mdir), no els va acompanyar i va marxar cap al sud a la recerca de la seva estimada Nmrodel.

Amb l'aband del seu antic senyor, els elfs silvans van escollir Galdriel i Cleborn com els seus nous Senyor i Senyora. Galdriel va reanomenar el bosc i el regne amb el nom de Lothlrien (Lrien Florit) en record dels jardins de Lrien a Vlinor.

Sovint no s'escurava a Lrien, que literalment significa "Terra d'or", per tamb es pot interpretar com a "somni". 

Sota el govern de Cleborn i Galdriel Lrien va assolir el seu apogeu, grcies a la protecci de l'Anell lfic de Galdriel que enriquia la terra i hi impedia l'entrada de criatures amb intencions malignes.

El tercer creuament de l'nduin.

A la Quarta Edat, desprs del retorn de Galdriel a Vlinor, els elfs de Lrien van passar a ser governats per Cleborn en solitari, que els va liderar a l'oest del riu per fundar un nou reialme ms extens al voltant de l'mon Lanc, que va ser coneut com a Lrien Est.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82996" title="Legi I Macriana Liberatrix" nonfiltered="2902" processed="2896" dbindex="33074">
La Legi I Macriana Liberatrix (alliberadora de Mcer) fou una legi romana reclutada a l'frica pel governador Luci Clodi Mcer l'any 68. No se sap quin fou l'emblema de la legi.

La intenci era que aquesta legi s'uns a les forces de la Legi III Augusta de la rebelli de Galba, llavors governador de la Hispania Tarraconensis, contra l'emperador Ner. Desprs del triomf final de Galba, aquest desconfi de Mcer, que fou assassinat l'any 69 i la I Macriana Liberatrix fou dissolta.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="82999" title="Antoni Maura i Montaner" nonfiltered="2903" processed="2897" dbindex="33075">

Antoni Maura i Montaner (Palma, Illes Balears 1853-Torrelodones, Madrid 1925), advocat i poltic mallorqu. Protagonista d'una destacada i controvertida carrera poltica, en la primera etapa de la seva trajectria va seguir els postulats del liberalisme, dins del corrent dissident encapalat pel seu cunyat Germn Gamazo. Identificat amb el regeneracionisme i la necessitat d'efectuar una reforma del sistema poltic de la Restauraci, les seves primeres intervencions pbliques van tenir com a marc la dissidncia liberal i la crtica de la poltica conservadora. 

Designat Ministre d'Ultramar en el govern liberal de Sagasta el desembre de 1893, va pretendre desenvolupar un projecte d'autonomia per a Cuba i Puerto Rico com a mitj per a neutralitzar pacficament el moviment independentista, per l'oposici dels conservadors i d'un ample sector dels mateixos liberals va fer fracassar el projecte i va forar el seu allunyament temporal del primer pla de la vida poltica, fins que el 1895 es va fer crrec del Ministeri de Grcia i Justcia en el govern de Sagasta. 

La crisi de 1898 va representar un punt d'inflexi en la seva trajectria personal i poltica, i el germen d'una de les claus del seu ideari: la necessitat d'enfortir la presncia del poble en la vida poltica. 

L'erradicaci del caciquisme i dels abusos de l'oligarquia van figurar com  objectius prioritaris del seu projecte de dignificaci de la poltica espanyola. Les seves propostes regeneracionistes es van apropar en gran manera al programa dissident del nou conservadorisme de Francisco Silvela. En centrar el seu inters en el funcionament poltic de la monarquia, amb els lmits presents en les bases legals del rgim establert, el seu projecte va resultar compatible amb l'alternativa de sanejament poltic proposada pels conservadors. 

Desprs de la mort de Guzmn Gamazo el 1901, Maura va assumir la direcci del seu grup liberal dissident, fins que el 1902 es va produir un acord amb Silvela per al seu ingrs en el Partit Conservador. D'aquesta manera, Maura es va convertir en la figura clau de la poltica espanyola de les primeres dcades del segle XX. 

El 1902 es va formar el govern conjunt Silvela-Maura, que va presentar per vegada primera a les Corts la llei de Bases de Reforma de l'Administraci Local. Encarregat d'organitzar les eleccions de 1903, va posar en prctica el seu projecte de sanejament de la poltica espanyola i de mobilitzaci poltica del pas. Amb l'excepci de les principals ciutats, on van triomfar candidatures republicanes, no va aconseguir impedir la manipulaci dels resultats electorals en la resta d'Espanya. 

La dimissi de Silvela com a cap de Govern va engegantir encara ms la figura poltica de Maura, aclamat a partir de llavors com a lder del Partit Conservador. Va ser cridat a presidir el govern el 5 de desembre de 1903 fins el 16 de desembre de 1904, i va intentar posar en marxa la seva poltica de reformes, per les intromissions del rei Alfonso XIII van motivar la seva dimissi. Encarregat de nou de la direcci del gabinet des del 25 de gener de 1907 fins al 21 d'octubre de 1909, va dur a terme un ample programa de reformes legislatives. El seu govern va impulsar tamb mesurades en l'mbit social, amb la creaci d'institucions d'assistncia als ms desfavorits, per la seva intransigncia en el manteniment de l'ordre pblic, que li va portar a reprimir amb duresa els esdeveniments de la Setmana Trgica de 1909 a Barcelona, van minar el seu prestigi dins i fora d'Espanya. Va perdre llavors la confiana del rei Alfonso XIII i va haver de dimitir. 

Quan va ser cridat de nou per assumir la direcci del Govern, va imposar condicions per a la seva tornada. Maura va continuar mantenint un cert pes en la vida pblica, i encara seria cridat en altres ocasions a exercir la presidncia del Govern entre 1918 i 1919 i de 1921 a 1922, en aquest segona ocasi al capdavant d'un gabinet de concentraci format desprs del desastre d'Annual. Finalment es va mantenir al marge durant la dictadura de Primo de Rivera, dedicat a redactar les seves memries.
EL seu fill, Miguel Maura, tamb es va dedicar a la poltica durant la Segona Repblica Espanyola.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83000" title="Xubuntu" nonfiltered="2904" processed="2898" dbindex="33076">

Xubuntu s una branca del sistema operatiu Ubuntu basada en l'entorn grfic Xfce i optimitzada per ser ms lleugera i rpida que altres escriptoris (Gnome o KDE). D'aquesta manera s compatible amb equips menys potents, alhora que ofereix major velocitat que escriptoris ms pesats.

La primera versi de Xubuntu (Xubuntu 6.06) va ser llenada conjuntament amb l'Ubuntu Dapper Drake (nom en clau de l'Ubuntu 6.06). A la qual n'han seguit versions cada sis mesos, la darrera 8.04 Hardy Heron el 24 d'abril de 2008.

Per installar l'ltima versi de Xubuntu es pot baixar del seu lloc web o installar a partir d'una altre Ubuntu (amb escriptori o amb versi server) fent:

aptitude install Xubuntu-Desktop

Requeriments.
Els requeriments mnims sn de 128 MB de memria RAM per executar el "Desktop CD" i de 192 MB per a la installaci. No obstant aix la versi "Alternate" permet installar-lo amb noms 64 MB de RAM. Un cop installat el Xubuntu funciona amb 64 MB, tot i que s recomanable tenir-ne 128 MB.

Ocupa entorn a 1'5 GB de memria al disc dur i el processador es recomana equivalent a Pentium III o superior.

Llanaments.
En principi, cada sis mesos s alliberada una nova versi del Xubuntu i cada llanament te un nom i nmero de versi. El nmero de versi surt de la data de llanament, on el primer nmero s l'any i el segon el mes; aix 7.04 es refereix a abril de 2007. A continuaci hi ha el quadre amb totes les versions alliberades:





Vegeu tamb.
Xfce;

 Enllaos externs .
Lloc web oficial de Xubuntu;
Frums d'Ubuntu amb un sub-foro dedicat a Xubuntu;
Xubuntu Wiki Informaci general de Xubuntu;
XubuntuReleases Informaci sobre les versions de Xubuntu ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83001" title="Geberic" nonfiltered="2905" processed="2899" dbindex="33077">
Geberic fou rei dels gots.

Va succeir a Ariaric al segle IV, i va conquistar el territori dels vndals a Dcia cap al 340.  Va passar els segents deu anys combatent, i va morir cap al 350. El va succeir Hermanric o Ermanric, fill de Atilf, del llinatge dels Amals.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83003" title="Radagais" nonfiltered="2906" processed="2900" dbindex="33078">
Radagais o Radags (Rhodogastus, Radagaisus, , segons Zsim) va ser un notable lder brbar de discutit origen. Jordanes el considera escita per cal pensar que es refereix a una de les tribus germniques que havien arribar al comenament del segle V de les seves anteriors terres a Ucrana (Esctia).

El 401 particip amb Alaric I el visigot a l'expedici a Itlia, i el 406  va congregar nombrosos grups heterogenis sota el seu comandament (borgonyons o burgundis, sueus, vndals, alans i hruls), en total unes dues-centes mil persones (al doble segons algunes fonts), dirigint-se des de l'alt Danubi cap a Itlia amb intenci d'atacar Roma. Va destruir diverses ciutats posant setge a Florncia que era una ciutat jove i prospera. 

Contra ell fou enviat el general Estilic amb un exrcit roma redut. Estilic va aconseguir atraure's a dos caps brbars que dirigien grups de gots i huns, Huld (Huldinus o Huldin) i Sar (Sarus)  i quan el general rom es va acostar els brbars van agafar posicions defensives a la rodalia de Faesulae, a les muntanyes Fescolani, per Estilic els va poder rodejar,  i Radagais, mancat de provisions va haver d'oferir batalla per obri-se pas; fou derrotat i finalment va haver de capitular a canvi de qu les vides seva i de la seva gent fossin respectades. Estilic va acceptar per va violar l'acord i va fer executar a Radagais, i la seva gent fou venuda com esclaus excepte una part que van ingresar a l'exrcit rom.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83004" title="Aptitude" nonfiltered="2907" processed="2901" dbindex="33079">


aptitude s un programa de consola per a la distribuci Debian del sistema operatiu GNU/Linux que serveix per installar i desinstallar tot tipus de programes dels repositoris de Debian.

T les mateixes funcions que la comanda Apt-get per la diferncia s que aptitude un cop installa les dependncies dels programes s capa de desinstallar-les si es desinstalla el programa.


Articles relacionats.
apt-get;
dselect;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83005" title="Getes" nonfiltered="2908" processed="2902" dbindex="33080">
Els getes  (llat getae) foren un poble traci que habitava a l'actual Bulgria, al nord de Trcia i en venatge amb els roxolans (del grup srmata).  

Un altre grup, esqueixat de l'inicial,  va dominar entre la Mar Negre i les planures hongareses.  Encara que van arribar a formar un poble poders al principi de l'poca imperial, sembla que un segle desprs van ser absorbits per els gots.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83006" title="Hruls" nonfiltered="2909" processed="2903" dbindex="33081">
Els hruls (llat heruli o eruli o aeruli) foren un poble germnic emparentat amb els gots.

Romangueren molt temps a la confederaci goda per com a naci independent. 

Abans del 267 un grup es va establir entre el riu Don i la mar d'Azov a les costes del nord del Eux (mar Negra) durant els regnat de Gali (260-268), juntament amb els turcilings i els rugis. El 267 aliats als gots van atacar Bizanci, per el contingent oriental fou casi b aniquilat a la batalla de Naissus (Srbia) el 269, per Claudi II el gtic.

L'altra part va emigrar al Occident i son esmentats a la boca del Rin des el 289 junta amb els cavions, a la vora dels batavis (bataus). En temps del emperador Valentini I els hruls van entrar al servei dels romans contra els alamans; s'esmenta a grups d'hruls lluitant a Britnia i un grup de 700, des Britnia, va atacar les costes de Galcia i Cantbria (finals del segle III).

El contingent oriental fou sotms per Hermanric, el rei dels ostrogots; a la caiguda del poder ostrogot davant els huns, es van unir a tila (vers 375) i el van seguir cap a la Gllia; altres hruls van seguir als visigots i altres van formar un grup separat, sovint integrat en aliances majors. A la mort d'tila es van aliar als turcilings, sciris i rugis i es va establir a la part alta del Theiss mentre rugis, longobards i gpides dominaven les ribes del Danubi. El cap o rei hrul, Odoacre, al capdavant d'un contingent de brbars (molts d'ells hruls) es va posar al servei de l'emperador rom, per finalment va acabar amb l'Imperi Rom d'Occident el 476.

Del 490 al 510 aproximadament van governar sobre altres pobles, entre ells els longobards. El rei ostrogot Teodoric va demanar la seva aliana contra els francs.

El 512 els longobards van atacar als hruls i els van destruir. Els sobrevivents es van poder establir a la regi de Singidunum (Belgrad) per decisi del emperador bizant Anastasi (juny-agost del 512). Una part es van dirigir suposadament al nord, cap Escandinvia.

Els hruls establerts a la baixa Pannia van romandre una horda perillosa i foren combatuts de vegades pels emperadors bizantins, incloent Anastasi i Justini I; sota aquest darrer es van fer cristians i van matar al seu rei, Ocon, demanant a Justini el nomenament d'un nou rei i van fer la mateixa petici als seus germans d'Escandinvia. Justini va nomenar rei a Suartua, mentre els escandinaus recomanaven a Todasius; enderrocat Suartua, els hruls de Pannia es van posar sota la direcci de Todasius, i van emigrar per unir-se als gpides, quedant noms una petita part al Imperi, lleials al emperador. Els hruls es van distingir a les guerres dels bizantins contra els ostrogots a Itlia i a altres guerres. Contingents hruls van formar la gurdia personal de Belisari.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83007" title="Rugis" nonfiltered="2910" processed="2904" dbindex="33082">
Els rugis (llat rugii o rugh, grec        o      )) eren un poble germnic que habitava a ribes de la mar Bltica, entre el Vstula i l'Oder, a l'oest dels escirs (probablement srmates), al nord dels helvecons i a l'est dels sidens. 

Ptolemeu els esmenta com            , per cal suposar que parla dels rugis. Desprs de ser esmentats per Tcit van desaparixer de la histria, potser empesos pels sueus, i es van desplaar cap al sud-est i van acabar integrant la confederaci dels gots; cap al 375 es van sotmetre als huns per es van independitzar a la mort d'tila sota el rei Flacciteu (Flacciteus), en l'poca del qual es va introduir el cristianisme.

Desprs de la mort d'tila se'ls troba al nord del Danubi, a ustria i l'alta Hongria, anomenant-se al pas Rgia, on van format un regne. Uns anys desprs van quedar sotmesos als ostrogots, conservant la seva autonomia fins al 541 que el seu rei Eroric va ser assassinat, desapareixent com poble.

Van llegar el seu nom a l'illa de Rugen a la mar Bltica, i a la ciutat de Rugenwalde, i probablement a Rega i Regenwalde.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83009" title="Turcilings" nonfiltered="2911" processed="2905" dbindex="33083">
Els turcilings o turcilinges (llat turcilingi) foren un poble germnic que habitava al  nord de l'Europa Oriental, i apareixen al costat dels rugis.

Van ser inclosos en la confederaci dels gots, i ms tard en la confederaci dels huns. Dissolta aquesta, van patir sorts diverses, per la majoria van quedar sotmesos als ostrogots. S esmenten noms fins al segle V.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83010" title="Lemovis" nonfiltered="2912" processed="2906" dbindex="33084">
Els lemovis (en llat lemovii) foren un poble germnic esmentat per Tcit, que diu que vivien amb els rugis (rugii) a la costa de la mar Bltica al  nord de l'Europa Oriental, i van ser inclosos en la confederaci dels gots, i ms tard en la confederaci dels huns.

Dissolta aquesta, van patir sorts diverses, per la majoria van quedar sotmesos als ostrogots.

Feien servir escuts rodons, espases curtes i obeen immediatament les ordres dels seus caps.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83011" title="Helvecons" nonfiltered="2913" processed="2907" dbindex="33085">
Els helvecons foren un poble germnic que habitava al  nord de l'Europa Oriental, a l'oest del Vstula, entre els rugis (rugii) i els burgundions (burgundiones). Segons Tcit eren una tribu dels ligis (Lygii).

Van ser inclosos en la confederaci dels gots, i ms tard en la confederaci dels huns. Dissolta aquesta, van patir sorts diverses, per la majoria van quedar sotmesos als ostrogots.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83012" title="Sidens" nonfiltered="2914" processed="2908" dbindex="33086">
Els sidens (llat Sideni, grec         ,         ,      ) foren un poble germnic que habitava al  nord de l'Europa Oriental (la costa del Bltic entre la desembocadura del Suebus i la del Viadus), i van ser inclosos en la confederaci dels gots, i ms tard en la confederaci dels huns.

Dissolta aquesta, van patir sorts diverses, per la majoria van quedar sotmesos als ostrogots.

Un poble esmentat a la zona com a sibinis (sibini,        ) son probablement el mateix poble.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83015" title="Pennina" nonfiltered="2915" processed="2909" dbindex="33087">

La pennina s un mineral de la classe dels silicats i que pertany al grup de les clorites. Rep el seu nom dels Alps penins (Sussa).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83016" title="Amals" nonfiltered="2916" processed="2910" dbindex="33088">
La dinstia dels Amals fou una nissaga governant dels ostrogots que deriv el seu nom de la paraula Amalungen s a dir "els incansables".

El seu primer fou Gapt, ja al segle IV, pero noms amb Hermanric va agafar una dimensi histrica apreciable.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83017" title="Ripidolita" nonfiltered="2917" processed="2911" dbindex="33089">

La ripidolita (del grec rhipis, ventall, i lithos, pedra) s un mineral de la classe dels silicats i que pertany al grup de les clorites.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83018" title="lfila" nonfiltered="2918" processed="2912" dbindex="33090">
lfila, en alemany Wlfel (gtic Wulfila), que vol dir Petit Llop, fou un bisbe evangelitzador dels gots.

Va nixer l'any 311 en el si d'un matrimoni de cristians a originaris de la Capadcia.Els seus avantpassats arribaren a la regi cap al segle III. Ell mateix fou got o mig got. Dedicat a l'activitat eclesistica, era simpatitzant de l'arrianisme i comparava Crist amb la relaci germnica que hi havia establerta entre el Pare i el Fill pel que fa a la obedincia, la disciplina i la lleialtat. Amb tot, la seva veu no encaixava del tot en l'arrianisme donat que el considerava Du i Senyor.

Eusebi de Nicomdia, bisbe rom de Constantinoble, el va enviar a la Capadcia com a Bisbe dels cristians en terres godes l'any 341. En aquella poca, a l'Imperi Rom d'Orient predominava l'arrianisme, no fou fins a principis del segle IV que comenaren a predominar ms els trinitaris (catlics i cristians ortodoxos).

L'any 348 fou enviat com a missioner a la zona del riu Danubi on ja s'havien establert els visigots. Amb tot, les persecucions que all van patir els cristians van empnyer lfila i d'altres cap a terres romanes de la ciutat srbia de Nis, on hi havia una colnia cristiana recentment establerta. Va ser un dels primers, probablement el primer, bisbe de la zona de Tervngia (visigots i ostrogots).

Tot i que els visigots eren molt reacis a adoptar el cristianisme s'hi van acabar convertint conjuntament amb els vndals, els longobards aix com els burgundis. 

La conversi es va produr donat que lfila mateix era arri i que aquesta religi no era ben b la mateixa que la que tenien els romans, fet que els va produr una conversi en massa.

Fins al 350 va predicar entre els ostrogots, per en l'esmentat any una reacci pagana el va obligar a fugir amb centenars d'ostrogots cristians (arrians) a territori rom.

Un cop a l'exili, lfila va ajudar a desenvolupar la llengua gota, que fins aleshores no constava de vocabulari i que noms possea algunes inscripcions escadusseres sobre textos mgics en runes. El nou vocabulari era una variaci de l'alfabet grec amb algunes lletres llatines en convivncia amb algunes runes gtiques. 

lfila proporcion els gots no noms una nova llengua escrita, sin tamb moltes i variades paraules noves que havien estat tradudes del grec i que, per als gots, eren molt difcils de traduir. Fins a l'poca d'lfila, els missioners que havien estat en contacte amb els brbars sempre utilitzaven en ltima instncia termes llatins o grecs que molts oients no podien entendre de cap de les maneres, com la paraula "misericrdia", un terme incomprensible per a un poble guerrer com el got.

La contribuci filolgica d'lfila va culminar amb la Bblia d'lfila, la primera traducci del text bblic a una llengua germnica, continguda al Codex Argenteus, del segle VI, escrita a m sobre pergam parcialment amb traos daurats i part amb traos platejats. Avui en dia, aquesta joia de l'escriptura medieval es conserva a la ciutat finlandesa d'Uppsala. En aquest llibre hi surt tamb la primera traducci del Pare Nostre a una llengua germnica. 

El 360 va prendre part en el Snode de Constantinoble on va defensar les tesis d'Acaci de Cesarea i ms tard va participar a un Concili celebrat tamb a la capital de l'Imperi oriental.

Va morir el 382 a Constantinoble on havia estat convocat per l'emperador per discussions teolgiques desprs del Snode d'Aquileia del 381.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83019" title="Kammererita" nonfiltered="2919" processed="2913" dbindex="33091">

La kammererita s un mineral de la classe dels silicats i que pertany al grup de les clorites. Rep el seu nom de l'enginyer de mines rus A. A. Kmmerer.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83021" title="Delessita" nonfiltered="2920" processed="2914" dbindex="33092">

La delessita s un mineral de la classe dels silicats i que pertany al grup de les clorites. Rep el seu nom del mineralogista francs A. E. Delesse (1817-1881).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83022" title="Ranma 1/2" nonfiltered="2921" processed="2915" dbindex="33093">
Ranma 1/2 s el manga ms fams de Rumiko Takahashi. Ranma 1/2 (    ), narra la vida d'un noi anomenat Ranma Saotome que des de la seva infantesa fins als 16 anys s'ha entrenat en les arts marcials i que pateix la maledicci de convertir-se en noia cada cop que es mulla amb aigua freda, tornant al seu estat normal en fer-ho amb aigua calenta. El manga va ser serialitzat al Jap a la revista Shonen Sunday entre 1987 i 1996. La srie est dirigida a un pblic adolescent, es troba dins el gnere shonen i tracta temtiques d humor, arts marcials i amor. 

L'adaptaci a l anime la van fer els estudis Kitty Films i Studio Deen. El 1989 l anime va comenar amb el ttol Ranma nibun no ichi i el seu xit va fer que se n produssin sis temporades ms amb el ttol Ranma nettohuen, finalitzant el 1992 desprs d un total de 161 episodis, amb el manga inacabat i sense cloure la histria. El manga te 38 volums i l anime es correspon noms als primers 22. A la primera temporada els dissenys dels personatges sn ms semblants al manga que a la resta i les proporcions femenines sn ms reals. Tomomitsu Mochizuki i Koji Sawai van dirigir la primera temporada (18 captols), mentre que la resta de temporades l anime va ser dirigit per Junji Nishimura (143 captols) i el disseny dels personatges va crrer a crrec d Atsuko Nakajima. 

L anime s ha convertit en un clssic, no noms pel disseny de la histria, sin perqu compta amb una banda sonora destacable, amb openings i endings  molt acord amb la srie, que malauradament no vam poder sentir en el doblatge catal. Tamb destaca de la versi original el seu doblatge, amb Megumi Hayashibara com a Ranma noia (dobladora de Reena Invers a Slayers o Rei Ayanami a Evangelion), Kikuke Inoue com a Kasumi Tendo (dobladora de Belldandy a Oh my goddess) o Minami Takayama (dobladora de Conan a Detectiu Conan). Es van realitzar dotze OVAs i tres pel lcules animades de la srie Ranma a partir de 1993. 

Histria.

Ranma Saotome s un noi de 16 anys que s entrenat i viatja des que era petit amb seu pare, Genm. En el seu llarg cam arriben a les fonts de Jusenkyo, a la Xina, un lloc d entrenament fams i sense escoltar els consells del guarda, comencen a entrenar i cauen als estanys, que resulten estar malets. Ranma es converteix des d aleshores en noia sempre que es mulla amb aigua freda i torna a ser un noi quan ho fa amb aigua calenta. Per la seva banda, en Genm es converteix en panda de la mateixa forma. 

Genm Saotome i Soun Tendo van ser tots dos companys d entrenament quan eren joves i van prometre que casarien els seus fills per unir les dues escoles, aix que desprs del viatge a la Xina Genm i Ranma es dirigeixen a la casa dels Tendo, on la filla menor de Soun, Akane, es coverteix en promesa de Ranma. Posteriorment van apareixent ms personatges, la majoria tamb malets a les fonts de Jusenkyo.  Els personatges femenins normalment estan enamorats d en Ranma i els masculins d Akane i s oposen al seu matrimoni pactat i les situacions acaben en lluites i tcniques increbles, sempre amb molt humor i subrealisme. 

Personatges.
Ranma Saotome (      ) ;
Genma Saotome (      );
Nodoka Saotome (       ) 	;
Akane Tendou (      );
Soun Tendou (     );
Nabiki Tendo (      ) ;
Kasumi Tendo (      ) 	;
Shampoo (  ) 	;
Mousse (  ) 	;
Tatewaki Kuno (     );
Kodachi Kuno (      ) 	;
Director (     );
Ukyou Kuonji (      ) 	;
Hikaru Gosunkugi (     ) 	;
Dr. Tofu Ono (    ) 	;
Hinako Ninomiya (       ) 	;
Ryouga Hibiki (    ) 	;
Mestre Happosai (   ) 	;
Tarou Mitges de seda (      );

Vegeu tamb.
 Llista de captols de Ranma 1/2;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83024" title="Atanaric" nonfiltered="2922" processed="2916" dbindex="33094">
Atanaric fou el primer cap visigot de la dinstia dels Baltungs. Era fill de Rhotestus.

Ja governava el 366 quant va ajudar a l'emperador Valent en la seva lluita contra el rebel Procopi, que s'havia proclamat emperador el 365, collaborant en la derrota del rebel que va haver de fugir a Calcednia el 467.

Desprs (368) Atanaric van entrar en guerra contra l'Imperi d'Orient  i va derrotar a l'emperador i va ocupar els seus quarters a Marcanpolis (Msia). El 369 l'emperador va creuar el Danubi a Noviodunum  i va derrotar als visigots i Atanaric va demanar la pau que es va signar a un vaixell al Danubi. Al separar-se els visigots i els ostrogots, Atanaric, continu dirigint als  primers, tot i que que  la  branca legitima de la dinastia dels Amals (dels ostrogots) va seguir la sort dels visigots. 

Atanaric va refer l'Edicte de Teodoric per tot seguit els bizantins van ocupar Itlia sota el general Narss i desprs del 554 l'edicte ja no va tenir utilitzaci.

Valent va afavorir l'elecci en la direcci dels visigots, a un rival d'Atanaric anomenat Fritigern, que, com ell mateix, era arri (373). Els territoris visigots foren atacas pels huns el 374 i finalment Atanaric es va retirar a les muntanyes de Dcia i finalment Fritigern que va assolir el poder vers el 376 o 377. Es va retirar llavors a Constantinoble on a morir el 381.

Desprs de la mort de Fritigern el 383 va tornar al poder la nissaga d'Atanaric representada per Badengaud, pare d'Alaric I.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83026" title="Turingita" nonfiltered="2923" processed="2917" dbindex="33095">

La turingita s un mineral de la classe dels silicats i que pertany al grup de les clorites. Rep el seu nom de la regi alemanya de Turngia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83028" title="Yinlong" nonfiltered="2924" processed="2918" dbindex="33096">

El Yinlong (nom que vol dir drac amagat en mandar) fou un ceratopsi basal del Jurssic superior trobat a l'sia central. Era un hervvor bped, petit, fent aproximadament 1,2 metres de llarg. El Yinlong s el ms antic i primitiu ceratpsid conegut per la cincia.
Descobriment i espcies.

Un grup de paleontlegs dels Estats Units d'Amrica i de la Repblica Popular Xinesa, incloent-hi en Xu Xing, Jim Clark, Mo Jinyou i na Catherine Forster, el van descriure i anomenar Yinlong el 2006. El nom del gnere deriva del mandar   (y n: "amagat") i   (lng: "drac"), una referncia a la pellcula Crouching Tiger, Hidden Dragon, ja que grans parts de la pellicula van sser rodades a l'est de la provncia xinesa de Xinjiang, prop de la localitat on els fssils van sser descoberts. "Long" es el mot ms emprat a la Xina pels mitjans de comunicaci quan parlen de dinosaures. Aix que trobem aquest mot a molts dinosaures trobats all, com el Dilong, Mei long i  Guanlong.

L'espcie fou anomenada desprs de la mort de Will Downs, un afeccionat a la paleontologia que sovint participava a les expedicions de la Xina. Mor un any abans de descobrir-se el Yinlong.

L'nic material fssil del qual es disposa s un nic per perfectament conservat esquelet, complet amb el crani, d'un animal gaireb adult, trobat el 2004 de l'Oxfordi (161-156 milions d'anys) de la formaci Shishugou.

Classificaci.

Un petit s rostral al final de la mandbula superior identifica clarament el Yinlong com a ceratpsid, tot i que el crani t diverses caracterstiques especials, sobretot l'ornamentaci de l's escats a la teulada del crani, el qual es creia fins ara que era nic dels paquicefalosaures. Aquestes caracterstiques compartides demostren que s sn animals molt propers, els marginocfals, que inclouen tant els ceratpsids com els paquicefalosaures. A ms a ms, el Yinlong preserva caracterstiques del crani reminiscents de la famlia Heterodontosauridae, donant suport a l'hiptesi que diu que els heterodontosaures sn propers als marginocfals (Cooper 1985; Zhao i cols. 1999; You i cols. 2003). El grup el qual cont els marginocfals i els heterodontosurids ha sigut anomenat Heterodontosauriformes (Xu i cols. 2006).

Dieta.
El Yinlong fou descobert amb set gastrlits a la seua cavitat abdominal. Els gastrlits, pedres enmagatzemades al sistema digestiu, eren utilitzats per trinxar el material vegetal. Tamb han sigut trobats a d'altres ceratpsids com el Psittacosaurus, per tamb era un hbit molt difs entre altres dinosaures ornitisquis, com tamb entre les aus.

Enllaos externs.

GW News Center;

Referncies.
Cooper, M.R. 1985. Una revisi del dinosaure ornitisqui Kangnasaurus coetzeei amb una classificaci dels Ornitisquis. Annals of the South African Museum 95: 281-317.
Xu X., Forster, C.A., Clark, J.M., & Mo J. 2006. Un ceratpsid basal amb caracterstiques transicionals del Jurssic superior del nord-oest de XinaA . Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences. doi:10.1098/rspb.2006.3566 online;
You H., Xu X. & Wang X. 2003. Un nou gnere de Psittacosauridae (Dinosauria: Ornithopoda) i l'origen i evoluci dels dinosaures marginocfals. Acta Geologica Sinica (English edition) 77: 15 20. ;
Zhao X., Cheng Z., & Xu X.  1999. El ms antic ceratpsid de la formaci Tuchengzi de Liaoning, Xina.  Journal of Vertebrate Paleontology 19(4): 681-691.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83030" title="Alaric I" nonfiltered="2925" processed="2919" dbindex="33097">
Alaric fou rei dels visigots del 395 al 410. Era fill de Badengaud i pertanyia a la dinasta dels Balts o Baltungs. Va nixer a Tomis (Estria) vers el 370, en temps d'Hermanric. Es cas amb una filla del seu oncle i anterior rei dels visigots, Atanaric, i fou sogre del futur rei Teodoric I i pare d una filla que cas amb Brond, rei dels anglosaxons.

Va succeir com a cap al seu pare a la mort d'aquest vers el 387 quan tenia uns 17 anys, i en tot cas se sap que ja era cap a la mort de l'emperador Teodosi (17 de gener del 395). El ttol que portaven llavors els sobirans visigots era el de Tokaif (Cap principal). Durant la seva joventut, els visigots emigraren cap a l oest, fugint de l atac dels huns; entre el 387 i el 389 va obtenir 15 victries per no sabem contra qui. En aquest temps l'arrianisme ja s'havia ests entre els visigots desprs del govern del cap Frigitern (vers 376-383) i el bisbe arri de Macednia Tofilau el va iniciar en aquesta doctrina, que fou acceptada per Alaric i la seva gent que no per aix va renunciar a totes les seves prctiques paganes.

La campanya a Grcia.

El 394 l'emperador d'Orient Teodosi li va donar el comandament dels auxiliars gots de l'Imperi en la seva lluita contra Eugeni. El 395, en morir Teodosi, els visigots trencaren la seva aliana amb Roma; desprs de reclamar el ttol de Magister Militum, que li fou negat, Alaric va atacar Constantinoble; va ser rebutjat i tot seguit, segons Scrates per instigaci de Ruf, va assolar Grcia (395 i 396), saquejant Corint, Argos, Esparta i Megara, i salvant-se Atenes grcies a la paga d un quantis rescat. El General Estilic va desembarcar a Corint i els va poder expulsar de Grcia cap a l'pir, per el nou emperador d'Orient, Arcadi, per por de qu tornessin, va donar a Alaric les insgnies de governador d'Illria i el ttol de Magister Militum per Illyricum, amb la qual cosa va aconseguir cinc anys de pau (396 a 401). Alaric fou proclamat rei pels magnats visigots el 398.

El 18 de novembre del 401, aprofitant que Estilic havia marxat a la frontera del Danubi per tal de frenar els atacs de vndals i alans, Alaric va envair Itlia, va assetjar Aquileia i el febrer del 402 es va presentar davant Mil i va atacar Ravenna sense xit. Estilic, amb les legions del Rin i mercenaris brbars, el va atacar i derrotar a Hasta i a Pollntia; en aquest darrer combat, lliurat el 6 d'abril del 402, foren fets presoners la dona i els fills d'Alaric. Un atac sorpresa visigot a Verona fou rebutjat pel general Saule i finalment Alaric va retornar a Illria. 

Estilic, per atreure el rei visigot al seu camp, li va retornar la seva muller i els seus fills i li va proposar una aliana. El 405 Honori, emperador d'Occident, va designar tamb Alaric Magister Militum per Illyricum, amb uns lmits territorials que entraven en contradicci amb les reivindicacions de l'Imperi d'Orient, i a ms va rebre una subvenci econmica i se li van fer algunes promeses; tot per tal d atreure l al seu bndol i enfrontar-lo al seu rival, Arcadi. Alaric va establir la capital a Aemona.

En morir Arcadi el 408, Roma abandon les intencions d atacar l Orient; llavors Alaric exig 1,814 kg d or com a compensaci. A petici d Estilic, el govern rom acced a pagar-li aquesta quantitat, per el partit nacionalista rom, segurament esperonat pel govern de Constantinoble, va acusar Estilic de preparar l'entrega de l'Imperi a Alaric, i va tramar un complot. Va esclatar una revolta de tropes que oblig Estilic a refugiar-se en una esglsia, essent assassinat en el moment de sortir (quan se li havia proms que salvaria la vida si sortia); la m executora fou Olimp, per sota ordres de l'Emperador Honori (23 d'agost del 408). Mort Estilic les promeses fetes a Alaric no es varen respectar.

Segona campanya a Itlia.
Sense el comandament d Estilic, l exrcit rom es disgreg i Alaric va poder avanar sense oposici per Itlia; va ocupar Aquileia, Albino, Cremona i altres ciutats, per pass per Ravenna sense atacar-la, precisament on s havia refugiat Honori. Va arribar a Roma l'hivern del 408; La seva retirada fou comprada a canvi de molts diners, i llavors va passar a la Toscana, on va passar l'hivern i on se li van unir els esclaus fugitius, i grups d'huns i gots. Es van iniciar negociacions amb Honori, a qui va exigir la cessi del Vnet, Nrica i Dalmcia, una pensi anual, i el seu nomenament com Magister Militum Praesentalis per Occident, per Honori va rebutjar aquestes pretensions i en va oferir altres que no es van arribar a concretar. 

Alaric va tornar a Roma (409) i va ocupar stia tallant els subministraments. El Senat rom va haver de nomenar emperador a Prisc tal, un home d'origen jnic que era prefecte de la ciutat, que sembla que tenia simpaties arrianes, qui va concedir a Alaric el ttol de Magister Utriusque Militiae mentre que el seu cunyat Ataulf rebia el ttol de Comes domesticorum equitus. A l'estiu del 410, com que tal no volia o ms aviat no podia complir les seves promeses, Alaric el va deposar (14 d'agost del 410) i va tornar a engegar negociacions amb Honori, per durant aquestes converses el general visigot Sar, que dirigia un grup important de visigots i altres brbars al servei de l'imperi, i que era enemic jurat dels Balts o Baltungs, va atacar els visigots i les converses es van aturar.

El saqueig de Roma.
Alaric va tornar a Roma i els esclaus d'una dama romana de religi arriana, de nom "Proba", li van obrir la porta Salria (24 d'agost del 410). Alaric va donar tres dies als seus homes per saquejar la ciutat , per va ordenar respectar els temples i les dones i va prohibir les morts sense justificaci, per els soldats van incendiar la major part de la ciutat desprs del saqueig; els ciutadans romans s havien refugiat als temples de Sant Pere i Sant Pau. Al cap de sis dies va sortir cap al sud, portant com hostatges l'ex emperador tal i Galla Placdia, germana d'Honori. Va devastar Campnia, Aplia i Calbria i va arribar a l'Estret de Messina, des on va preparar la conquesta de Siclia, que no va poder fer perqu una tormenta va dispersar les naus. Llavors va voler passar a l'frica per va morir d'una curta malaltia abans d'acabar els preparatius, quan estava assetjant Cosenza. El va succeir el seu cunyat Atalf, que no va tardar a fer la pau amb l'imperi, sortint d'Itlia a canvi de la concessi del govern de la Gllia. Alaric fou enterrat prop de Cosntia, a la vora del riu Busentinus.

Les principals fonts del seu regnat sn Zsim I i Jordannes, i en menor mesura a Orosi, Jernim, Procopi i Isidre de Sevilla.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83033" title="Moscovita" nonfiltered="2926" processed="2920" dbindex="33098">

La moscovita s un mineral de la classe dels silicats. El seu nom s una derivaci de la capital de Rssia, Moscou.

Varietats.
Sericita: morfologa criptocristallina.
Hidromoscovita: amb ms OH i menys K.
Fengita: ms Si i menys H2O.
Mariposita: ms Si i un 1% de Cr2O3.
Fuchsita: fins a un 5% de Cr2O3.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83034" title="Badengaud" nonfiltered="2927" processed="2921" dbindex="33099">
Badengaud fou cap dels visigots del 383 a una data propera al 395, vers la qual el va succeir el seu fill Alaric I. Va pertanyer a la dinastia dels Baltungs i fou el successor de Fritigern.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83035" title="Goa" nonfiltered="2928" processed="2922" dbindex="33100">

Goa (konkani     ) s un estat de la Uni ndia. Limita amb els estats de Karnataka al sud i Maharashtra al nord. Fins el 1961 havia estat una colnia portuguesa i fou incorporat per la fora a l'ndia.

 Geografia fsica i economia .
s situat a la costa occidental del continent indi. El seu principal recurs econmic s l'agricultura, que consisteix en conreus d'arrs a les valls i plantacions de cocoters als vessants. Posseeix mines de mangans i ferro, productes que sn exportats pel port de Madgaon. La indstria txtil (cot), hi s escassa. 
 Poblaci .
Les llenges ms parlades al territori sn el konkani (51,5 %), el marathi (33,4 %) i el kannada (4,6 %).

 Histria .
Form part de l'Imperi Maurya (segle III aC), i ms tard del Soldanat de Delhi (1312) i de Vijayanagar (1370). El 1498 hi va arribar el primer europeu, Vasco de Gama, cercant nous mercats comercials. Fou ocupada pels portuguesos dirigits pel duc d'Albuquerque el 1510, i fou la capital de les possessions de Portugal a l'ndia i seu del virrei. Ms tard fou erigida en bisbat (1534) i arquebisbat (1577), havia estat el centre de l'apostolat de sant Francesc Xavier. Pass a la Uni ndia el 1961, quan Nehru orden invadir el territori. Fins el 1987 va incloure l'actual territori de Daman i Diu. 

Enllaos externs.

 Govern de Goa;
 Goa dental treatment & Holiday;
 Goa a Wikitravel;
 Goa Yellow Pages ;
 Goanet ;
 Goa India Hotels i Turisme Info ;
 Ministeri de Turisme;
 Dibuixos de Goa ;
 SuperGoa ;
 Lonely Planet;
 Mapes de Goa;
 Goa Travel Info ;
 Goan Recipe;
 Associaci d'Amics de l'Astronomia (Goa) ;
 Goainformation;
 Cristianitzaci de les Velhas Conquistas;
 Links de recursos a Goa ;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83037" title="Prisc tal" nonfiltered="2929" processed="2923" dbindex="33101">
Flavi Prisc tal fou un senador i home d'estat rom que fou emperador rom del 409 al 410 i del 414 al 415.

Havia nascut a Jnia i es va convertir ms tard al cristianisme. Va ocupar diversos crrecs i el 409 ostentava el de prefecte de la ciutat a Roma. Van ser  probablement les simpaties arrianes d'tal les que  van portar a Alaric I a collocar-lo en el tron el 409. Una vegada destronat pels visigots, quant van deixar Roma el 410, es van emportar a tal com ostatge. 

Al 414 els visigots el van tornar a proclamar emperador a Bordeus. Capturat per un vaixell rom quan navegava per aiges de la mar Mediterrnia (415) va ser lliurat a Honori que li va fer tallar dos dits de la m dreta i ho va exposar a la vergonya publica (416), desterrant-lo desprs a les illes Lpari, on va morir.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83040" title="Perode Sengoku" nonfiltered="2930" processed="2924" dbindex="33102">
El perode Sengoku (japons:      sengoku jidai, catal: Perode dels Regnes Combatents) s un dels perodes ms convulsos de la histria del Jap. L'inici d'aquest perode tingu lloc l'any 1477, amb la fi del govern de facto del Shogunat Ashikaga. La fi d'aquest perode tingu lloc l'any 1573, amb l'arribada al poder del Shogunat Tokugawa (perode Azuchi-Momoyama).   

Context histric.
El Shogunat d'Ashikaga havia perdut el control del Jap durant el perode Muromachi. Amb l'inici de la Guerra  nin (1467 - 1477) s'acab de facto el Shogunat d'Ashikaga i, juntament amb ell, les ltimes reminiscncies del poder central. Durant el segle posteior a l'enfonsament d'Ashikaga, perode que seria conegut ms tard amb el nom de sengoku, nous lders de clans lluitaren entre si pel domini del Jap. 

Durant el domini d'Ashikaga les provncies eren governades per senyors locals que, formalment, encara exercien com a Shugo, s a dir, com a governadors provincials. Amb la fi de l'estat centralitzat van entrar en escena un nou tipus de senyors feudals, els dimios. No legitimaven el seu poder apellant a un govern central, sin que ho feien mitjanant la propietat de la terra i el poder militar. Jap es trenc en petits i incomptables bocins de territori que durien a continues guerres senyorials entre si i a la forja d'aliances.  

Aquesta divisi s'acab per la decidida acci de tres homes: Oda Nobunaga, Toyotomi Hideyoshi i Tokugawa Ieyasu. Tots tres pacificaren el Jap per la fora de les armes i Ieyasu aconsegu fundar un nou shogunat. Amb la unificaci del Jap, acab, a principis del segle XVII, l'era dels regnes combatents. 

 Els regnes combatents .
A la fi del Shogunat d'Ashikaga hi havia aproximadament 200 provncies governades per senyors locals. D'aquests 200 senyors, 30 eren dimios prou poderosos per tenir un paper en la lluita pel poder. A mitjan segle XVI, els senyors ms influents en la lluita pel poder, mitjanant la conquesta o les aliances, ja s'havien perfilat.
  
Aix doncs, M ri Motonari, H j  Ujitsuna, Imagawa Yoshimoto, Oda Nobunaga, Takeda Shingen i Uesugi Kenshin iniciaren la lluita mtua pel poder.

Takeda Shingen i Uesugi Kenshin van fer la guerra l'un contra l'altre de forma molt violenta fins a quedar esgotats. Imagawa Yoshimoto marx l'any 1560 contra Oda Nobunaga. Tot i tenir unes forces deu vegades superiors, va perdre la batalla de Okehazama. L'any 1568 Oda Nobunaga aconsegu conquerir Kyoto, proclamar a Ashikaga Yoshiaki com a shogun titella i, amb aquesta la legitimaci, aspirar a la conquesta de tot el Jap. Oda Nobunaga fu una aliana amb Tokugawa Ieyasu, antic general d'Imagawa Yoshimoto. Aleshores, marx contra el monestir budista ms important del pas perqu els seus monjos soldats (s hei) havien ajudat als seus enemics. L'assalt al monestir d'Enryaky-Ji, el qual envolt i incendi, ha esdevingut un exemple de la brutalitat i la duresa d'Oda Nobunaga. L'any 1573 derroc a Ashikaga Yoshiaki i gaireb esdev senyor de tot el Jap.   
 


L'any 1575 Oda Nobunaga aconsegu guanyar a la Batalla de Nagashino a l'exrcit ve del clan Takeda, el qual es formava principalment de cavalleria. Aquesta victria fou la primera de tota la histria del Jap que es basava en l's massiu d'armes de foc. En els anys segents, inici la lluita contra els seus ltims enemics. Entre els anys 1576 i 1579 assetj i prengu la fortalesa d'Azuchi, de la qual el perode Azuchi-Momoyama en prendria, en part, el nom. L'any 1582 Oda Nobunaga i el seu fill gran, un dels seus generals ms importants, van ser atacats per Akechi Mitsuhide i es van veure obligats a sucidar-se.      

Toyotomi Hideyoshi, general de Nobunaga que aleshores es trobava lluitant a les terres de l'oest, torn, mat el trador i prengu per si mateix el control de les forces d'Oda Nobunaga.  

Amb Toyotomi Hideyoshi entr en escena el segon dels tres unificadors el pas. Havia comneat la seva carrera com a soldat ras de l'exrcit d'Oda Nobunaga i, desprs d'algunes lluites pel poder, l'any 1585 era l'home ms poders del pas. Revalid les aliances d'Oda Nobunaga amb els Uesugi i els Tokugawa i inici la lluita contra els ltims grans dimios de pas. L'any 1590 aconsegu dominar-los i complet la unifiaci del Jap. Divid el pas en unes 200 provncies, confi el govern de les provncies als dimios i s'assegur la seva fidelitat. Assegur el seu domini amb el govern directe de les provncies ms riques i envoltant-se noms de dimios que li fossin fidels. Desprs s'autoproclam regent de l'emperador. No obstant aix, el nou rgim encara no era estable. L'any 1591 orden envair Corea i la Xina. Encara avui no se sap si creia realment en poder conquerir aquests dos pasos o si simplement enviava els guerrers, mancats d'ocupaci, a l'estranger perqu representaven un perill per al govern. De tota manera, la invasi no tingu xit a causa del poder militar xins. La invasi acab poc desprs de la mort d'Hideyoshi, l'any 1598.      

Poc abans de morir, encarreg a un consell de cinc dimios, del qual Tokugawa Ieyasu formava part, la regncia dels seus hereus, encara menors d'edat. Poc desprs de la seva mort comencaren les lluites pel poder. Tokugawa Ieyasu es va poder defensar de tots els atacs i va guanyar-se el suport de la majoria de dimios. L'any 1600 aniquil els ltims contingents dels seus enemics a la batalla de Sekigahara. Amb aquesta victria, el Jap qued finalment unificat i els Tokugawa hi regnarien durant dos segles i mig. 

 Reprecussions socials .
Tot i la inestabilitat, la fase final del perode sengoku dugu importants avenos al Jap. Oda Nobunaga va reformar l'adminstraci dels pobles, dels camps i la recaptaci d'impostos. Tamb dugu a terme l'estandaritzaci de les mesures de pes i distncia, aix com tamb una liberalitzaci del comer que seria la pedra fonamental pels mercaders (ch nin) caracterstics del perode Edo. Toyotomi Hideyoshi cre, amb el sistema dels dimios com a governadors provincials obligats a ser fidels al regent, la base del sistema bakuhan caracterstic del Shogunat de Tokugawa. Continu les reformes d'Oda Nobunaga, fu una nova divisi administrativa de tot el Jap i cre un impost en espcies d'arrs. No obstant aix, la seva reforma ms important fou la introducci de nous rangs socials. Ell mateix, que havia ascendit des de pags fins a senyor de la guerra, oblig a tothom ser o pagesos o guerrers (Samurai) en l'escala social. Aquesta reforma fou difcil de dur a terme, ja que durant el perode Sengoku s'havien format gegantins exrcits de pagesos. Fins a la Guerra  nin, noms havien lluitat en guerres els bushi, que eren, des de l'antiguitat, l'elit guerrera del Jap. Per per a les batalles de masses del perode Sengoku tamb s'armaren als pagesos. Desprs de la reforma social de Toyotomi Hideyoshi, noms estigu perms als pagesos d'emprar espases de caa (katana-gari). Aquesta divisi de la societat form la base sobre la qual es construiria la societat del perode Edo amb els seus quatre rangs socials. Finalment, Tokugawa Ieyasu perfeccion les reformes dels seus predecessors i cre un sistema notablement estable.        

 Pellcules .
Akira Kurosawa: Kagemusha;
Akira Kurosawa: La fortalesa oculta;

 Bibliografia .
Eiji Yoshikawa: Taiko - Narra l'ascens al poder dels tres grans dimios: Oda Nobunaga, Toyotomi Hideyoshi i Tokugawa Ieyasu. ;
Eiji Yoshikawa: Musashi - Comena amb la batalla de Sekigahara i mostra com era la societat de l'poca. ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83041" title="Fuchsita" nonfiltered="2931" processed="2925" dbindex="33103">

La fuchsita s un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom del mineralogista alemany J. N. von Fuchs (1774-1856). s una varietat de Moscovita.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83042" title="Copa del mn de tennis" nonfiltered="2932" processed="2926" dbindex="33104">
La Copa del Mn de tennis, ATP World Team Championship en angls, s un campionat de tennis per equips impulsat per l'Associaci de Tennistes Professionals (ATP). El torneig es disputa anualment des de 1978, i es considera la segona competici tennstica per equips ms prestigiosa desprs de la Copa Davis.

Cada any, participen els set pasos que els seus dos primers jugadors masculins han arribat a les posicions, que sumades, sn les ms altes del rnquing ATP al final de l'any anterior. El vuit equip s convidat per l'organitzaci. 

La competici t lloc a Dsseldorf, Alemanya, i es realitza sobre una superfcie de terra batuda.

Guanyadors.


Enllaos externs.
  Web oficial de la Copa del mn de tennis;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83043" title="Daman i Diu" nonfiltered="2933" processed="2927" dbindex="33105">

Daman i Diu (portugus Damo e Diu, hindi:           ) s un territori de la Uni ndia, que fins el 1987 va formar part de l'estat de Goa. Es troba al golf de Khambh t (mar d'Arbia), i comprn dos districtes: l'illa de Diu i l'enclavament de Daman al sud de l'estat de Gujar t.
 Geografia fsica .
La part continental, situada al peu dels Sahy dri, forma la plana alluvial del riu Daman, i ocupa 72 km. El clima s tropical i hi abunden els aiguamolls. 
 Economia .
L'economia es basa en la pesca i en el conreu de l'arrs, el mill i els llegums. 
 Poblaci .
La poblaci s majoritriament de parla gujarati (91,1 %), amb minories hindi (3,6 %) i marathi (1,2 %). 
 Histria .
Al principi del s XVI s'hi establiren els portuguesos, que hi construren una fortificaci a Diu i convertiren Daman en una escala important de les rutes comercials de la mar d'Arbia. Des del 1559 estigueren sota domini portugus, dependents de la provncia d'ultramar de Goa. Incorporats a la Uni ndia quan foren ocupats el 1961, formaren l'estat de Goa, Daman i Diu fins el 1987, que fou creat el territori actual. 









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83050" title="Lakshadweep" nonfiltered="2934" processed="2928" dbindex="33106">

Lakshadweep (malayalam           , Lak hadv p, antigament Laquedives) s un territori de la Uni ndia que consta de 27 atols de corall, la majoria d'ells deshabitats, entre 200 i 300 kilmetres de la costa de Kerala. Sn ocupades pels moplah, poble de parla malayalam (84,5 %), amb algunes minories tmil (0,5 %) i hindi (0,4 %). La pesca i els cocoters sn els recursos bsics. Els seus habitants mantenen un contacte comercial constant amb els ports de la costa. Les illes habitades sn:
 Agatti;
 Amini;
 Andrott;
 Bangaram;
 Bitra;
 Chetlat;
 Kadmat;
 Kalpeni;
 Kavaratti;
 Kiltan;
 Minicoy;

Enllaos externs.
Regions d'ndia  Illes Lakshadweep;
Pgina oficial de Lakshadweep;
Fotografies de les Lakshadweep;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83051" title="Legi II" nonfiltered="2935" processed="2929" dbindex="33107">

La denominaci Legi II (legio II) es don, durant la Repblica i l'Imperi, a les segents legions romanes:

 Legi II Adiutrix Pia Fidelis: del 70 al segle III (com a mnim); creada per Vespasi.
 Legi II Augusta: d'abans del 9 al segle III (com a mnim); creada per August.
 Legi II Gallica: possiblement la mateixa que la Legi II Augusta.
 Legi II Italica: del 165 a inicis del segle V; creada per Marc Aureli.
 Legi II Parthica: del 197 al segle IV (com a mnim); creada per Septimi Sever.
 Legi II Traiana Fortis: del 105 al segle V (com a mnim); creada per Traj.
 Legi II Germanica: nou cognomen de la II Traiana Fortis a partir del segle III.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83052" title="H.261" nonfiltered="2936" processed="2930" dbindex="33108">
El protocol H.261 s un estndard de codificaci de vdeo dissenyat inicialment per transmissions sobre lnies XDSI en les que els ratis de dades fossin mltiples de 64kbit/s. El rati de dades de l algorisme codificador va ser dissenyat per ser capa d operar entre 40kbit/s i 2Mbit/s. L estndard suporta CIF i QCIF amb resolucions de 352x288 i 176x144 respectivament. 

L H.261 va ser el primer estndard de codificaci de vdeo. El disseny d aquest protocol va suposar un gran esfor i tots els estndards creats desprs d ell (MPEG-1, MPEG-2/H.262, H.263 i H.264) s han basat en el seu disseny. L algorisme de codificaci utilitza un hbrid de predicci compensada d imatges en moviment i codificaci de transformaci espacial amb quantitzaci escalar, escaneig en ziga-zaga i codificaci d entropia. 

La unitat de processament bsica del disseny s anomena macrobloc. Cada macrobloc est format per una matriu de 16x16 mostres luma i 2 matrius de 8x8 de mostres chroma usant un mostreig 4:2:9 i un espai de color YCbCr.

La predicci entre imatges elimina la redundncia temporal, amb vectors de moviment usats per ajudar a compensar el cdec pel moviment. La codificaci de transformaci usant una transformaci de cosinus discreta (DCT) elimina la redundncia espacial. La quantitzaci escalar s utilitza per arrodonir els coeficients de transformaci a la precisi apropiada.

L estndard H.261 en realitat noms especifica com descodificar el vdeo. Els dissenyadors de codificadors van tenir llibertat per dissenyar els seus propis algorismes de codificaci, sempre i quan el resultat pogus ser descomprimit per l estndard. Els codificadors poden, fins i tot, realitzar qualsevol tipus de preprocessament que desitgin mentre que els descodificadors poden realitzar el postprocessament que creguin convenient. Una tcnica efectiva de postprocessament s anomena filtratge de blocs. Aquesta tcnica redueix l aparici de molestos objectes amb forma de bloc causats per la compensaci de moviment basada en blocs. De fet, aquests objectes sn un fenomen habitual per a tots els que hagin vist vdeo digital. El filtratge de blocs s ha convertit en una part fonamental en l estndard ms recent: el H.264.

Els refinaments introduts en els darrers estndards creats han suposat una millora significativa en la capacitat de compressi respecte al disseny original del H.261. Aix ha fet que aquest estndard es torns obsolet, tot i que encara s utilitza en alguns sistemes de videoconferncia i per alguns tipus de vdeo per Internet. Tot i aix, el H.261 es considera com un punt d inflexi en el camp de desenvolupament de codificaci de vdeo.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83053" title="Michael Jordan" nonfiltered="2937" processed="2931" dbindex="33109">


Michael Jeffrey Jordan (Nova York, Estats Units, 17 de febrer de 1963), motejat "Air", "His Royal Airness (La seva majestat aria)" o "Air Jordan", s un ex-jugador de basquetbol estatunidenc retirat per primera vegada el 1993, desprs el 1999 i finalment el 2003. Actualment posseeix una part dels Charlotte Bobcats, una franqucia de la NBA. Est considerat per la majoria dels especialistes el millor jugador de bsquet de la histria.

Va guanyar sis anells de campi de l'NBA amb els Chicago Bulls, on va aconseguir una mitjana de 30,1 punts per partit, la mitjana ms gran de la histria de la lliga. A ms, tamb va guanyar 10 ttols com a mxim anotador, 5 vegades va ser escollit com el MVP de la temporada, 6 com el MVP de les finals, en deu ocasions va formar part del millor quintet de l'NBA, i nou vegades en el millor quintet defensiu; durant tres temporades va ser lder en robatoris de pilotes, i un cop va rebre el premi al millor defensor de la temporada.

Des de 1983, ha sortit a la portada de la prestigiosa revista esportiva Sports Illustrated en 49 ocasions, tot un rcord, a ms de ser anomenat el 1991, "Esportista de l'Any". Va ser reconegut com el "millor atleta del segle XX" per ESPN.

 Inicis .

Jordan, fill de James i Deloris Jordan, va nixer a Brooklyn, Nova York. La seva famlia es va traslladar a Wilmington, Carolina del Nord, quan ell era jove i amb els seus quatre germans, Jordan va anar a la Ogden Elementary School, i ms tard a la Trask Junior High School. Posteriorment va assistir a l'Institut Emsley A. Laney, on, degut a les seves impressionants condicions atltiques, va jugar a basquetbol, beisbol i futbol americ. Tot i aix, va ser expulsat de l'equip de bsquet en el seu segon any degut a que per la seva alada (1'80 metres) estava poc desenvolupat. A l'estiu segent, Jordan va crixer 10 centmetres i es va entrenar amb molta intensitat. En el seu any snior a Laney High, va tenir una mitjana d'un triple-doble: 29,2 punts, 11,6 rebots i 10,1 assistncies, i va ser seleccionat en el McDonald's All-American Team.

 Universitat .
Jordan va rebre una beca per a jugar a bsquet a la Universitat de Carolina del Nord, on s'especialitz en geografia. En el seu primer any el va entrenar el mtic Dean Smith, i va ser escollit com el millor jugador del primer any de la temporada (ACC Freshman of the Year), amb una mitjana de 13,4 punts per partit i un 53,4% en tirs de camp. En aquell moment, Jordan era prcticament un jugador fonamental a la pista i, tot i aix, els Tar Heels no estaven liderats per ell, sin per James Worthy, futur integrant del Sal de la Fama. A la final de la NCAA de 1982 davant la Universitat de Georgetown, Jordan va donar la victria als Tar Heels amb una cistella de dos punts, llenant en suspensi, a escassos segons del final; van aconseguir el campionat i el primer gran xit personal en la seva impecable carrera professional. A l'equip rival, hi havia el pivot Patrick Ewing, futur jugador dels New York Knicks.

Desprs de guanyar el premi al millor jugador universitari de l'any (Naismith College Player of the Year) i el Premi John R. Wooden, el 1984, abandon la universitat per presentar-se al draft d'aquell mateix any. Els Houston Rockets i, sobre tot, els Portland Trail Blazers, que van triar a Hakeem Olajuwon i Sam Bowie respectivament, deixaren passar l'oportunitat d'incorporar a les seves files a un dels millors esportistes de la histria seleccionant-lo, finalment, els Chicago Bulls. El 1986 Jordan va tornar a la universitat per acabar els estudis i graduar-se.

 Carrera professional .
 Primers anys .
Jordan va triomfar i fou el centre d'atenci ja en el seu primer any, en la temporada 1984-85, en la qual va tenir de mitjana 28,2 punts per partit amb un percentatge en tirs de camp de 51,5. Rpidament es va convertir en un dels jugadors preferits del pblic grcies al seu joc molt espectacular i ofensiu. Jordan disput l'All-Star Game en el quintet titular en el seu primer any a la NBA grcies als vots del pblic. Aquella temporada tamb s'emportaria el premi al millor 'Rookie' de l'any, batent a ms com a 'rookie' el rcord de ms punts en un partit de la histria de la franqucia, amb 49; el partit va ser contra els Detroit Pistons d'Isiah Thomas. Els Bulls van acabar la temporada amb un balan de 38-44, quedant eliminats a la primera ronda dels playoffs davant Milwaukee Bucks en quatre partits.

En la seva segona temporada, Jordan no va poder jugar degut a una lesi al peu. Tot i la baixa de Jordan, els Bulls van acabar la temporada amb un balan un 30-52, i van ser eliminats pels Boston Celtics en la primera ronda dels playoffs per 3-0. Jordan es va recuperar a temps per jugar els playoffs i ho va fer realment b, tot i que no va poder evitar l'eliminaci del seu equip davant la mquina imparable que eren els Celtics de Larry Bird. Malgrat tot, el segon partit va entrar a la histria de l'NBA degut a la impressionant actuaci de Jordan, que es va convertir en el jugador que ms punts ha anotat en un partit de playoffs, amb 63 punts. Desprs del partit, que es va decidir a la prrroga, les paraules de Larry Bird no podien resumir millor l'increble actuaci de Jordan: "he vist a Du disfressat de jugador de bsquet".

En la segent temporada, ja recuperat totalment de la seva lesi, amb 37,1 per partit, va aconseguir una de les mitjanes anotadores ms altes de la histria de l'NBA sent l'nic jugador, a part de Wilt Chamberlain, en anotar ms de 3.000 punts en una sola temporada. Tot i els seus grans nmeros, Magic Johnson li va prendre l'MVP de forma clara, contundent i rotunda per 733 punts davant els 449 de Jordan. Els Bulls van guanyar 40 partits i van entrar als playoffs per tercer any consecutiu. Tot i aix, van ser eliminats un altre cop pels Celtics.

 Frenat pels Bad Boys .
Jordan va tenir una altra excellent temporada el 1987-88 anotant de mitjana 35 punts amb un 53,5% en tir, i aconseguint finalment el seu primer ttol de MVP de la temporada. A ms a ms, tamb va rebre el premi al Millor Defensor, una raresa per a un jugador de permetre, amb una mitjana d'1,6 taps i 3,16 robatoris de pilota. Els Bulls van acabar la temporada amb un balan de 50-32 i Jordan super per primera vegada la primera ronda dels playoffs a l'eliminar als Cleveland Cavaliers en cinc partits. Tot i aix, serien eliminats en les semifinals de la Conferncia Est davant els experimentats Detroit Pistons liderats per Isiah Thomas i el seu grup dels Bad Boys.

En la temporada 1988-89, Jordan va tenir una mitjana de 32,5 punts per partit (53,8% en tirs de camp) i els Bulls van arribar a les 47 victries. Als playoffs van arribar fins a la final de la conferncia, derrotant als Cavaliers i els Knicks. A la srie davant els Cavaliers, cal destacar la mtica cistella sobre la botzina de Jordan davant Craig Ehlo, que ha sigut anomenada "El Tir" (The Shot); amb aquest llanament es va decidir l'eliminatria. Tot i aix, una altra vegada els Pistons es creuarien al cam dels Bulls, aquesta vegada arribant la srie als sis partits. Els Pistons van utilitzar les Jordan Rules, una estratgia defensiva que consistia en dobles i, fins i tot, triples defenses davant l'escorta cada vegada que tocava la pilota. Aquesta tctica inventada per Chuck Daly seria reutilitzada pels Knicks als 90.

Els Bulls de la temporada 1989-90 eren un equip en ala i en creixement. Liderats per Jordan i per nous i joves jugadors com Scottie Pippen i Horace Grant, i sota la direcci de l'entrenador Phil Jackson, es van convertir en un equip molt perills i cohesionat. Jordan tindria una mitjana de 33,6 punts per partit (52,6%) liderant als Bulls per assolir un balan de 55-27 al final de la temporada. Van eliminar als Philadelphia 76ers, arribarien una altra temporada a les finals de la seva conferncia i, per tercera vegada consecutiva, els Pistons els apartarien de la glria. Detroit va guanyar el seu segon anell seguit i els dubtes sobre si els Bulls podrien batre'ls alguna vegada estaven presents en l'opini pblica. Chicago comen la temporada 1990-91 preguntant-se si arribaria a formar finalment un equip capa de guanyar un campionat.

 Primer three-peat .

Ja a la temporada 1990-91, Jordan estava ms motivat que mai desprs de l'eliminaci davant els Pistons. Aquest any va guanyar el seu segon MVP amb una mitjana de 31,5 punts, 6 rebots i 5,5 assistncies per partit al final de la temporada. Els Bulls van finalitzar en primer lloc per primera vegada en 16 anys i van aconseguir el rcord de la franqucia guanyant 61 partits. Amb Scottie Pippen jugant com si fos un All-Star, els Bulls estaven a un altre nivell. En les primeres rondes de playoffs eliminaren als New York Knicks i els Philadelphia 76ers, arribant a la final de la conferncia un altre cop amb els Pistons. Tot i aix, Chicago ja jugava com un equip i Jordan estava rodejat de grans jugadors. Jordan va fer millors als seus companys i, fins i tot, les Jordan Rules van ser intils. Els Bulls, de manera sorprenent, van superar als Pistons. Al final del quart i ltim partit, Thomas va fer anar als seus companys cap el tnel de vestuaris quan encara no havia sonat la botzina del final del partit, renunciant aix a les donades de mans que s'acostumen a fer a l'acabament.

A les finals de l'NBA es trobarien amb els Los Angeles Lakers de Magic Johnson. Els van derrotar en cinc partits i van acabar els playoffs amb un excellent 15-2. Cabe destacar una jugada que encara segueix a la memria dels aficionats a l'NBA; Jordan va realitzar una rectificaci a l'aire tot passant-se la pilota d'una m a l'altra, per anotar un mtica cistella davant una zona plena de jugadors dels Lakers. Michael Jordan guany el seu primer MVP de les Finals i va plorar tot agafant el trofeu de campi.

Jordan i els Bulls continuaren el seu domini durant la temporada 1991-92, establint un altre rcord de la franqucia al guanyar 67 partits i perdre'n noms 15. Jordan va guanyar el seu tercer MVP, i segon consecutiu, amb mitjanes de 30'1, 6'4 i 6'1. Desprs de guanyar als Knicks en set durs partits a la segona ronda dels playoffs i als Cavs en sis a la srie final de la conferncia; els Bulls van arribar per segon cop consecutiu a la final de l'NBA. Aquesta vegada el rival eren els Portland Trail Blazers, liderats per Clyde Drexler. Els medis de comunicaci, esperaven recrear amb Jordan i Drexler una rivalitat com la de Magic i Bird; aix, constantment comparaven tots dos jugadors en les actuacions prvies a la final. En el primer partit, Jordan va acabar la primera meitat amb 35 punts i acab el partit amb 39. En la primera part, anot sis triples, i especialment memorable l'ltim de tots, en qu tot empetitint-se d'espatlles va mirar a la banqueta com si digus: "no puc aguantar-me a mi mateix". Un moment especial va ser tamb el del sis partit en el que els Bulls perdien per 15 punts a l'inici del darrer perode; tot semblava indicar que la srie es decidiria en un set i definitiu partit; per els Bulls van remuntar i guanyarien l'anell en aquell sis partit amb un grandis Jordan que va fer mitjanes de 35'8 punts, 4'8 rebots i 6'5 assistncies, essent el MVP de les finals per segona vegada. Drexler acab amb uns nmeros de 24'8 punts, 7'5 rebots i 5'3 assistncies per partit.

En la temporada 1992-93, tot i els seus nmeros: 32'6, 6'7 i 5'5, no va poder emportar-se el seu tercer MVP consecutiu, que va anar a parar a les mans del seu amic Charles Barkley. Aix va fer motivar ms a Michael, que es toparia amb Barkley i els seus Phoenix Suns a les finals de l'NBA. Amb dificultat, els Bulls aconseguirien el seu primer "three-peat" (tres anells consecutius) en sis partits molt durs; en el darrer partit guanyarien grcies a un tir de John Paxson desprs d'una passada d'Horace Grant que donava la victria a Chicago i un tap en l'ltim segon de Grant a Kevin Johnson. Jordan va tenir una mitjana de 41 punts a les finals, guanyant el MVP de les mateixes, un fet histric, ja que ning en la histria de l'NBA havia guanyat fins aquell moment aquest premi en tres ocasions consecutives; uns anys ms tard Shaquille O'Neal faria el mateix, del 2000 al 2002, amb Los Angeles Lakers.

 Primera retirada .
El 6 d'octubre de 1993, Michael Jordan anunci que es retirava del bsquet, argumentant que ja no s'ho passava b jugant. A ms, la mort del seu pare el juliol del mateix any influ molt en la seva decisi. James Jordan va ser assassinat el 23 de juliol en una rea de descans d'una carretera a Lumberton, Carolina del Nord, per Daniel Green i Larry Martin Demery, que posteriorment serien condemnats a cadena perptua. Desprs de l'assassinat, els delinqents robaren a ms el Lexus que Michael havia regalat al seu pare, valorat en 40.000 dlars. El 1996, Jordan crearia un club Boys & Girls a Chicago dedicat al seu pare, anomenat "James Jordan Boys & Girls Club".

Tot i aix, gent propera a Mike va revelar que el jugador ja havia pensat en retirar-se el 1992, desprs dels Jocs Olmpics de Barcelona, on guany la medalla d'or amb el fams Dream Team. En qualsevol cas, l'anunci de la retirada de Jordan va aparixer a les primeres pgines dels diaris de tot el mn. Segons Michael, la mort del seu pare va impulsar de manera definitiva la decisi d'abandonar el bsquet.

Desprs de la seva retirada del bsquet, Jordan va sorprendre al mn de l'esport firmant un contracte amb els Chicago White Sox, un equipo de beisbol d'una lliga major, l'American League.  Jordan va manifestar que aquesta decisi es feia impulsada per un somni del seu pare, que sempre havia imaginat el seu fill com un jugador de beisbol a l'American League. Jordan comen a entrenar a l'estiu, i el 31 de mar de 1994 va entrar a l'equip. Els White Sox eren un equip tamb de Jerry Reinsdorf, el propietari dels Bulls, que en els seus anys dedicats al beisbol continu respectant l'anterior contracte de bsquet de Jordan. La carrera de Jordan als Birmingham Barons, un equip afiliat als White Sox, no va ser gens espectacular, i aviat va decidir penjar el bat per tornar a l'NBA.

 "He tornat". El retorn a l'NBA .

En la temporada 1993-94, els Bulls sense Jordan van aconseguir un sorprenent balan de 55-27, essent eliminats en segona ronda dels playoffs pels New York Knicks. Tanmateix, en la temporada temporada 1994-95, la versi dels Bulls no era ja ni una ombra del que havia estat durant els dos anys liderats per Michael Jordan, ja que a meitat de temporada estaven lluitant per un lloc als playoffs, aconseguint finalment una ratxa prodigiosa que els salv de l'abisme. Aquesta recuperaci arrib amb el retorn de Jordan a l'NBA, i per tant, a Chicago. El 18 de mar de 1995, anunci el seu retorn a l'NBA amb un butllet de premsa de noms dues paraules: I'm back ("He tornat"). Al dia segent, Michael jug el partit amb el dorsal 45, el nmero que duia a l'equip dels Barons, ja que el seu clssic 23 havia estat retirat en el seu honor.

El seu debut a la temporada es va produir a Indianpolis davant els Indiana Pacers, anotant 19 punts per sense poder evitar la derrota. Tot i que portava un temps sense jugar, va fer 55 punts davant els Knicks al Madison uns dies desprs del seu retorn a les pistes, el 29 de mar de 1995. Va conduir als Bulls a un balan de 9-1 a l'abril d'aquell any, classificant-los pels playoffs. Chicago avan fins a les semifinals de conferncia davant els Orlando Magic, srie en la qual Jordan va anotar 31'5 punts per partit, per va perdre les dues ltimes pilotes del partit definitiu, cosa que ning estava acostumat: Jordan no va estar a la seva altura. Els Bulls van caure eliminats en sis partits. Desprs del primer partit de l'eliminatria, Nick Anderson declar que "no s'assemblava al Michael Jordan dels vells temps".

Per aquest motiu, un Jordan molt ms motivat va tornar a utilitzar el seu dorsal nmero 23. Mentre aquesta acci va poder haver estat una temptativa de recobrar el seu misteri i predomini, li va costar una multa a la franqucia ja que no s'havia avisat a l'NBA del canvi de dorsal. Aquell estiu Jordan s'entren amb ms intensitat que mai, i seria l'avantsala del que seria un dels millors anys per a un equip de les lligues professionals americanes.

 El segon "three-peat" .

Realment Jordan s'entren intensament per preparar la temporada 1995-96 i els Bulls, reforats amb la incorporaci de l'especialista en rebots Dennis Rodman, arrasaren en la srie regular; comenaren la lliga aconseguint 12 triomfs consecutius, a la meitat de la temporada ja tenien un balan de 41-3, i la van finalitzar amb aclaparador resultat de 72-10, el millor balan de la histria de l'NBA. Jordan lider la lliga en l'apartat d'anotaci ja que havia assolit una mitjana de 30,4 punts per partit, i va guanyar el premi al MVP de la temporada i de lAll-Star Game. Als playoffs, els Bulls tan sols van perdre tres partits en quatre rondes, i a les Finals van derrotar els Seattle SuperSonics que tenien jugadors com Gary Payton i Shawn Kemp. Desprs d'una veritable "batalla", els Bulls van tornar a aconseguir el ttol que feia ja tres anys que no guanyaven. Van mostrar un nivell sorprenent amb l'inestimable ajuda de Dennis Rodman, i amb Scottie Pippen i Brian Williams molt inspirats; Jordan va ser distingit per quarta vegada com a MVP de les Finals, superant aix a Magic Johnson.

En la temporada 1996-97, van estar a punt de completar una altra srie extraordinria amb ms de 70 victries, per van perdre els dos ltims partits i van finalitzar amb un balan de 69-13. Tot i aix, en la lluita pel MVP Jordan va ser desbancat per Karl Malone. Chicago va arribar per cinquena vegada a les Finals de l'NBA en les quals s'enfrontaren a Utah Jazz que tenia com a estrelles el duet format per Karl Malone i John Stockton. La srie de partits destac per dos dels moments ms memorables de la carrera de Michael Jordan. El primer partit el va guanyar Chicago amb una cistella sobre la botzina de Jordan, que era defensat per Bryon Russell, i quan noms quedaven 2 segons per acabar. En el cinqu partit, un Jordan amb febre anot 38 punts i aix es va trencar l'empat a 2 que existia a l'eliminatria. Els Bulls van guanyar per 90-88 i desprs van aconseguir la victria definitiva a Chicago, 4-2; el partit va finalitzar amb una memorable assistncia de Jordan al seu company d'equip Steve Kerr, el jugador amb el millor percentatge en triples de la histria; els Jazz, desprs, intentarien igualar el marcador amb una ltima jugada, per Scottie Pippen intercept la pilota i va donar una assistncia a Toni Kukoc que va rematar el partit amb una esmaixada. Jordan va rebre, per cinquena vegada, el premi com a MVP de les Finals.

En la temporada 1997-98, els Bulls van baixar una mica el pist, i obtingueren un balan de 62-20. Jordan aconsegu una mitjana de 28,7 punts i lider la lliga en l'apartat d'anotacions, i guany el premi al MVP de la temporada i de l'All-Star; ams, va ser seleccionat per estar en els primers quintets de la temporada i en el quintet defensiu. Per tercera vegada consecutiva els Bulls van quedar campions de la Conferncia Est i van arribar a les Finals de l'NBA, un altre cop davant els Utah Jazz, per aquesta vegada els Utah Jazz havien aconseguit un millor balan  al llarg de la temporada i, per aix, s'esperava una srie final molt intensa. Jordan va mostrar un nivell excepcional; els Bulls, en el tercer partit, van apallissar als Utah Jazz, 96-54, i el partit ha quedat en la memria histrica com la pitjor derrota esdevinguda a les finals. A la roda de premsa Jordan va dir: "Si el rival est malament, s'ha de seguir atacant-lo".

Desprs d'anar guanyant 3-2 en els primers cinc partits, els Bulls van tornar a Utah per disputar el sis partit el 15 de juny de 1998. A falta de 40 segons Chicago anava perdent per 86-83. Desprs d'un temps mort demanat per Jackson, Jordan anot una safata en mig d'uns quants defensors dels Jazz, posant al seu equip un punt per sota al marcador, 86-85. La pilota tornava a ser per a Utah i Malone estava situat al pal baix, ben defensat per Rodman. Desprs que Malone rebs la pilota, Jordan va anar-hi per darrere, li rob la pilota i recuper la possessi. Fren l'atac sobre la lnia de tres, amb la defensa de Bryon Russell. Desprs d'uns instants en els que botava de manera pausada, Jordan es llana cap a la cistella d'Utah perseguit per Russell, per se'l tragu de sobre amb una finta que el va fer retrocedir uns metres, amb relliscada inclosa. Jordan, sense cap defensa, llan i anot la cistella que donaria la victria i el ttol a Chicago. Seria la seva darrera cistella amb la samarreta dels Bulls. El Delta Center va quedar completament en silenci; Jordan els havia fet callar amb una genialitat. Aquesta jugada, posteriorment, seria repetida moltes vegades, essent una de les cistelles ms famoses de la histria de l'NBA. Desprs d'un triple fallat a la desesperada per Stockton, Chicago s'assegur el seu segon "three-peat" o, el que s el mateix, el seu sis campionat en vuit anys.

Sempre quedar el dubte de fins on hagus arribat aquest equip si Jordan no s'hagus retirat. Michael va ser un altre cop el MVP de les finals, amb una mitjana de ms de 30 punts i arribant a anotar 45 punts en l'ltim partit. Els sis ttols de MVP de les Finals que havia aconseguit Jordan s un gran rcord a l'NBA, i va seguit pels tres ttols de Magic Johnson, Shaquille O'Neal i Tim Duncan.

Aquesta "heroica" actuaci semblava ser un punt final perfecte per acabar la seva carrera. Eren moments de canvis: Phil Jackson acabava contracte aquell any, es negociaven les possibles baixes de Pippen  que havia exposat el seu desig de ser traspassat ja durant la temporada , i de Rodman  que firmaria pels Lakers com agent lliure  i, finalment, es va produir una tancada de la patronal de l'NBA, un esdeveniment que es coneix com a lockout; aquesta successi de factors anim Jordan a anunciar la seva retirada el 13 de gener de 1999. L'NBA es quedava, un altre cop, "orfe". En la roda de premsa on informava de la seva segona retirada, va rendir tribut a un policia de Chicago que havia estat assassinat feia pocs dies.

 Washington Wizards .
El 19 de gener de 2000, Jordan va tornar a l'NBA per no com a jugador, sin com a President d'Operacions dels Washington Wizards. Les seves responsabilitats amb el club eren directives. Un mes abans, Jordan havia guanyat quatre Premis ESPY: "Atleta del segle", "Atleta mascul dels 90", "Millor jugador de bsquet dels 90" i el de la "Jugada de la dcada", en referncia a l'acci que va realitzar davant els Lakers en les Finals de 1991; va rectificar el moviment tot mantenint-se a l'aire, i va completar la jugada amb una safata final.

Les opinions en relaci al Jordan executiu van ser molt variades. Aconsegu acabar el contracte que l'equip tenia amb jugadors amb salaris molt alts, com Juwan Howard i Rod Strickland, per la seva decisi de seleccionar amb el nmero 1 del Draft a Kwame Brown, jugador procedent de l'institut, va ser molt criticada i, a la llarga, una mala decisi.

Malgrat que el gener de 1999 va afirmar que hi havia un "99,9%" de probabilitats de qu no torns a les pistes, l'estiu de 2001 comen a declarar que era possible la seva tornada com a jugador, aquesta vegada amb nou equip, els Wizards. Inspirat per la reaparici de l'estrella de la NHL i amic seu, Mario Lemieux, l'hivern anterior, Jordan pass la major part de la primavera i l'estiu del 2001 entrenant-se amb jugadors de l'NBA a Chicago. A ms, firm contracte amb el seu antic entrenador Doug Collins perqu entrens als Wizards la segent temporada, una decisi en la que molts hi van veure una futura tornada de Jordan. Les probabilitats del 0,1% mai s'havien plantejat d'una manera tan real, mentre que Jordan no prometia res.

 Segon retorn .
En una roda de premsa del 10 de setembre de 2001, Jordan insinu la seva possible reaparici, per va negar els rumors que s'havien generat al voltant seu el mes d'agost. El 25 de setembre, anunci el seu segon retorn a l'NBA, a ms de comprometre's a donar el seu sou a les vctimes de l'atemptat de l'11 de setembre. 

Tot i que fsicament no era el mateix d'abans i tot i a les contnues lesions al llarg de la temporada, les mitjanes de Jordan no van ser gens dolentes: 22'9 punts per partit, 5'2 rebots i 1'42 robatoris de pilota. Va liderar l'equip de joves dels Wizards i van quedar a un pas de disputar la postemporada tot i que comptaven amb un equip fluix. A ms, els 41 partits disputats per Jordan al MCI Center van tenir un ple absolut, i un efecte similar en altres pavellons durant els dos anys que va portar la samarreta dels Wizards. Tamb contribu a aconseguir una formidable ratxa de nou partits consecutius guanyats, des del 6 de desembre al 26 del mateix mes, i durant un cert temps va sortir el seu nom com un dels possibles candidats al MVP. El 29 de desembre anot 51 punts en la victria davant els Charlotte Hornets a casa. Degut a les lesions, noms va poder jugar 60 dels 82 partits de la temporada regular. Desprs de jugar el seu 14 All-Star Game, super a Kareem Abdul-Jabbar a la taula d'anotadors de la histria de l'All-Star. La temporada 2002-03 va ser anunciada des del principi com l'ltima i definitiva de Michael Jordan, aquesta vegada s, i no va decebre. Va ser l'nic jugador dels Washington en disputar tots els partits de la temporada regular, essent titular en 67 d'ells. Va tenir una mitjana de 20'0 punts, 6'1 rebots, 3'8 assistncies i 1'5 robatoris per partit. A l'edat de 40 anys, anot 20 o ms punts en 42 ocasions, 30 o ms en nou, i 40 o ms en tres.

El 21 de febrer de 2003, Jordan es convert en el primer jugador de l'NBA en anotar 40 o ms punts amb 40 anys, amb 43 punts, que els don la victria davant els Nets al MCI Center. Els nmeros d'assistncia del pblic van baixar una mica aquell any; tot i aix, aconseguien un 20.173 espectadors de mitjana al MCI, i 19.311 fora de casa. L'nic "per" s l'absncia de partits de playoffs en aquest dos anys.

Reconeixent que seria l'ltim any de Jordan com a jugador de l'NBA, el reconeixement pblic van ser una realitat a casi tots els pavellons de la lliga. En el seu ltim partit a Chicago, el pblic de l'United Center li va oferir una ovaci tan gran que el propi Jordan va haver d'interrompre-la, donant un discurs improvisat, tot i que no va calmar a l'afici. Una mostra de respecte va ser la retirada per part dels Miami Heat del dorsal 23 l'11 d'abril del 2003 en honor a ell, a pesar de no haver jugat mai amb la samarreta dels de Florida. En el seu partit final al MCI Center, va rebre un homenatge del Secretari de Defensa Donald Rumsfeld, que l'obsequi amb la bandera que onej al Pentgon l'11 de setembre de 2002, un any desprs dels trgics atemptats. A l'All-Star Game de 2003, Vince Carter li va cedir la seva plaa en el quintet titular i la cerimnia del descans va ser dedicada a Jordan, completada amb una actuaci musical de Mariah Carey, en honor seu.

El 16 d'abril de 2003, Philadelphia va ser l'escenari del seu darrer partit com a jugador de l'NBA, en un partit davant els 76ers. Va jugar pocs minuts degut al gran avantatge dels locals en el marcador per, tot i aix, anot 16 punts. En els minuts finals, Jordan sort a jugar, desprs que el pblic de Filadlfia cants "volem en Michael". A falta de 1 minut i 44 segons per al final, Jordan anot els seus dos ltims tirs lliures i s'assegu a la banqueta desprs d'una increble ovaci de ms de tres minuts de duraci.

Jordan es retir havent anotat 32.292 punts al llarg de la seva carrera, xifra noms superada per Kareem Abdul-Jabbar i Karl Malone.

 Desprs de la retirada com a jugador .

Desprs de retirar-se per tercera vegada, Jordan va assumir que seria capa de tornar al seu lloc de President d'Operacions als Washington Wizards. Tot i aix, algunes males decisions i la possible influncia en el trasps de Richard Hamilton per Jerry Stackhouse oblig Abe Pollin a acomiadar-lo; era el 7 de maig de 2003. Jordan afirm que havia quedat "impressionat per la decisi" i per l'"insensible tracte, sense rebre cap justificaci".

Desprs d'aix, Jordan es va mantenir en forma, jugant al golf en tornejos de caritat, passant el temps amb la seva famlia a Chicago, promovent la seva lnia de roba Jordan Brand i conduint motocicletes, una passi que no va poder dur a terme quan era jugador de l'NBA, ja que no li estava perms en els seus contractes. Des de la seva retirada, se l'ha pogut veure en molts circuits dels Grans Premis del Mundial de Motociclisme.

El 15 de juliol de 2006, es convert en copropietari dels Charlotte Bobcats i va ser nombrat Membre de Direcci d'Operacions de Bsquet. Juntament amb Robert L. Johnson, son els principals propietaris de la franqucia.

 Jocs Olmpics .






Jordan particip en dos Jocs Olmpics, aconseguint la medalla d'or en tots dos. El primer va ser en els de Los Angeles de 1984, quan encara era un universitari, on van derrotar Espanya a la final; i, posteriorment, el 1992 a Barcelona, formant part del Dream Team original, probablement el millor equip de bsquet de la histria. En aquest equip hi havia llegendes vives com Magic Johnson i Larry Bird, juntament amb estrelles com Scottie Pippen, Charles Barkley, Karl Malone, David Robinson, John Stockton, Patrick Ewing o Clyde Drexler. Es rumoreja que Jordan influ en la no selecci d'Isiah Thomas per al combinat, degut a problemes entre tots dos a l'All-Star de 1985 i per la rivalitat entre Pistons i Bulls de finals dels 80 i principis dels 90. Jordan, Ewing i Chris Mullin sn els nics jugadors que han aconseguit una medalla d'or com a amateurs (1984) i com a professionals (1992).

 Perfil de jugador .
La posici natural de Jordan era la d'escorta, tot i que en moltes ocasions tamb jugava d'aler. Ha estat reconegut com un dels jugadors ms decisius en els moments finals dels partits. Va decidir incomptables partits, alguns heroicament (com "El Tir" davant els Cavs el 1989) i d'altres de manera casi sobrehumana, com a les finals de 1997, en el partit que va jugar amb febre i en el que va aconseguir 38 punts, tot guanyant als Jazz. La seva competitivitat era visible pel seu trash talk (llenguatge escombraries) durant els partits, tot i que tamb era conegut per la seva fantica tica de treball.

Quan atacava era casi imparable. Guanyador de dos concursos d'esmaixades consecutius, era a ms molt fiable en la lnia de tirs lliures essent, amb 8.772 punts, el nov jugador a la histria en llanar ms tirs lliures. Una de les seves jugades ms clssiques era el fadeaway, un tir en suspensi enrere, fent servir les seves 40 polzades de salt vertical per desfer-se de les temptatives de taponar-lo per part dels seus defensors. Hubie Brown declar que noms aquest moviment ja el feia imparable. Amb les seves 5,3 assistncies de mitjana en tota la seva carrera es demostra el companyerisme i la bona voluntat de Michael Jordan sobre la pista. En els seus ltims anys, a ms, es convert en una autntica amenaa des de la lnia de triples, amb uns 9/52 en el seu any de rookie (17,3%) per, posteriorment, un 111/260 (42,7%) en la temporada 1996-97. Tamb era un gran rebotejador si es t en compte que era un jugador del permetre, amb una mitjana de 6,2 rebots per partit al llarg de seva carrera.

Tanmateix, Michael Jordan es, a ms, un dels millors defensors de la histria del basquetbol. Els seus 2.514 robatoris de pilota el colloquen en la segona posici de tots els temps noms per sota de John Stockton. A ms, va batre el rcord de taps per part d'un escolta i juntament amb la seva capacitat de robar pilotes el feien un jugador temible en defensa.

 Vida personal .

Jordan s el quart d'una famlia de cinc fills. T dos germans ms grans, Larry i James, i dues germanes, una ms gran (Delores) i una altra ms petita (Roslyn). El setembre del 1989 es cas amb Juanita Jordan, amb qui va tenir dos fills, Jeffrey Michael i Marcus James, i una filla, Jasmine. El 4 de gener del 2002 Michael i Juanita anunciaren el seu divorci degut a diferncies irreconciliables, tot i que posteriorment es reconciliaren. Finalment, el 29 de desembre del 2006 presentaren el seu divorci de manera "mtua i cordial".

El 21 de juliol de 2006, un jutjat de Cook County, Illinois, determin que Jordan no havia de pagar a Karla Knafel, una antiga amant, 5 milions de dlars. Knafel demand que aquesta era la quantitat acordada amb Jordan per romandre callada i no presentar una prova de paternitat desprs que Knafel queds embarassada el 1991; una prova d'ADN demostr que Jordan no era el pare del nen. L'advocat de Knafel, Michael Hannafan, va dir que el seu client apellaria fins la ltima instncia.

Jordan actualment resideix a Highland Park, Illinois, i els seus dos fills assisteixen al Loyola Academy, un institut privat catlic de Wilmette, Illinois, on a ms comencen a despuntar jugant a bsquet.

Jordan s, a ms a ms, membre de la fraternitat Omega Psi Phi.

 Figura meditica i negocis .

Els esportistes professionals han estat sempre associats a patrocinis i promocions comercials. La vida esportiva de Jordan ha estat sempre lligada parallelament a els seus contractes multimilionaris amb marques comercials com Nike i McDonald's. En la indstria del colleccionisme, els cromos o targetes de Michael Jordan sn peces d'autntica devoci.

Jordan es una de las figures ms comercialitzades de la histria de l'esport. Ha estat la imatge principal de marques com Nike, Coca-Cola, Chevrolet, Gatorade, Hanes, McDonald's, Ball Park Franks, Rayovac i MCI. Primer de tot, el 1988, va aparixer a les capses de cereals Wheaties i va ser el seu portaveu durant uns quants anys. Tamb ha aparegut en diverses campanyes de patrocini de la lnia de roba Hanes, com la realitzada l'any 2001 titulada "Go Tagless", i la de 2005 "Look who we've got our Hanes on now". Jordan ha estat llargament relacionat amb Gatorade, i ha sortit en ms de 20 anuncis de la beguda. Un dels seus anuncis ms famosos s el de "Like Mike" en el que apareixia una can cantada per nens que desitjaven ser com Jordan. Durant molts anys ha estat la mascota real de Nestl Crunch, apareixent en els seus productes i en campanyes publicitries.

Nike, que ha destacat per contractar amb una llarga llista d'atletes famosos, va crear un tipus de sabatilles esportives per a ell, les Air Jordan. Un dels anuncis ms populars de Nike implic a Spike Lee fent de Mars Blackmoon i intentant trobar la font de les habilitats de Jordan, per quedar finalment convenut que el motiu eren les sabatilles esportives. L'anunci va produir una forta demanda d'aquestes sabatilles, essent robades incls a punta de pistola. Posteriorment, Nike va permetre a Jordan que pogus crear la seva lnia de roba "Jordan Brand". 
Nike va treure al mercat unes sabatilles esportives exclusivament per a ell, que eren vermelles i negres; com a l'NBA estava prohibit portar sabatilles amb alguna cosa negra, el multaren amb 1.000 dlars per partit. Tot i aix, les va seguir portant.

Jordan tamb va estar en contacte amb els personatges animats de Looney Tunes. A la Super Bowl de 1991 es va fer pblic un anunci en el que apareixien Jordan i Bugs Bunny jugant un partit de bsquet contra un grup de marcians. Aquest anunci de la Super Bowl inspir el llanament de la pellcula de la Warner Bros, Space Jam (1996), protagonitzada per Jordan, Bugs Bunny i altres estrelles de dibuixos animats de la Warner. s una histria fictcia que es va filmar durant la seva primera retirada del bsquet. Tots dos han aparegut posteriorment en altres anuncis de MCI. A la pelcula, plena d'efectes espacials, apareixien altres jugadors en actiu de la NBA com Charles Barkley i ex-jugadors com Larry Bird. La pellcula recoll ms de 100 milions de dlars.

 Premis, rcords i mrits .
Premis

 14 vegades All-Star;
 5 vegades MVP de la Temporada (1988, 1991, 1992, 1996, 1998);
 2 ors olmpics (1984, 1992);
 Millor Defensor de l'Any (1988);
 Rookie de l'any (1985);
 11 vegades en el Millor Quintet de l'NBA (10 en el 1r, 1 en el 2n);
 2 Concursos d'esmaixades (1987, 1988);
 Nomenat millor jugador de la histria de l'NBA;
 Naismith College Player of the Year (1984);
 John R. Wooden Award (1984);
 Adolph Rupp Trophy (1984);
 ACC Men's Basketball Player of the Year (1983 84);
 Esportista de l'any (Sports Illustrated, 1991);

Rcords
 Jugador amb ms ttols de mxim anotador (10);
 Major mitjana anotadora en una carrera de la histria (30.1);
 Major mitjana anotadora en una carrera de la histria en els playoffs (33.4);
 Ms partits consecutius anotant en dobles figures (842);
 Major mitjana anotadora en unes finals (40.1 en 1993);
 Ms MVP de les Finals (6);

Mrits
 Anot 40 o ms punts en 211 partits (173 temporada regular, 38 playoffs);
 Anot 50 o ms punts en 39 partits (31 temporada regular, 8 playoffs);
 Aconsegu 30 triples-dobles (28 temporada regular, 2 playoffs);
 Aconsegu el primer triple-doble en un All-Star Game (14-11-11 en 1997);

 Estadstiques .


 Referncies .


 Enllaos externs .


NBA History: Jordan bio;
Estadstiques;
Michael "AIR" Jordan: lloc web no oficial en castell;
Basketball-Reference.com: Michael Jordan;
Fotos de BBC;
Jordan Partit a Partit;
 ;
Tot sobre Michael Jordan en castell Estadstiques, trajectria, mrits, wallpapers, caricatures, galeria de fotos i vdeos de Michael Jordan;
Els millors vdeos de Michael "air" Jordan;
Michael 'Air' Jordan;
Fotos de Michael Jordan;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83056" title="Regne dels sueus" nonfiltered="2938" processed="2932" dbindex="33110">
El Regne dels sueus fou un estat que va existir de facto del 410 al 585, si be del 410 al final del Imperi rom (entre 475 i 480) els sueus noms van tenir la consideraci de federats.

 Antecedents histrics del regne .

El 406, grups d'alans, vndals, sueus, burgundis i hruls, agrupats entorn d'un cap anomenat Radagais, van envair Itlia, pero foren derrotats i van passar a les Gllies. Simultniament les legions de Britnia es van rebellar i van proclamar successivament a dos emperadors, als quals desprs van assassinar, proclamant finalment a un tercer Emperador anomenat Constant III (406 o 407), l'elecci del qual sembla deguda a la coincidncia de nom amb el primer emperador cristi. Constant va travessar el canal amb forces britones, desembarcant a Boulogne, i va aprofitar el caos creat per la invasi dels brbars per fer-se reconixer en algunes provncies (407) i finalment en tota La Gllia (408). Constant va designar csar al seu fill Constant, que abans havia estat monjo. Cap al 408, en circumstncies desconegudes o almenys dubtoses, els governants de les provncies d'Hispnia tamb se li van sotmetre.

Per l'Emperador Honori comptava amb molts suports a Hispnia, car pertanyia a la dinastia Teodosiana, fundada per l'hisp Teodosi I el gran. Sembla que uns cosins d'Honori, anomenats Didim i Veri, van organitzar un exrcit amb els esclaus i colons de les seves propietats (exrcit al qual havien d'alimentar a costa del seu patrimoni propi) i van ocupar els passos Pirinencs, per allar Hispnia de La Gllia be per impedir l'arribada de tropes de Constant III o per prevenir un atac brbar. Constant va enviar a Hispnia al seu fill Constant, al qual va elevar a la dignitat d'august, nomenant csar a un altre fill anomenat Juli. Didim i Veri van demanar ajuda a Honori, per aquest es va limitar a concedir honors terics.

Constant va vncer a Didim i Veri (probablement a principis del 409), les tropes dels quals segurament tenien escassa capacitat combativa, i Honori no va tenir ms remei que reconixer a Constant com August.

Constant, qui no confiava en les milcies de les provncies d'Hispnia va encarregar la custdia dels passos pirinencs amb la finalitat d'impedir correries dels brbars, a uns mercenaris brbars d'incert origen, que eren coneguts com els honoriaci, i va donar el comandament al general (probablement d'origen germnic) Geronci, qui, amb el suport de les forces regulars, es va oposar que la missi de vigilncia fora encarregada als honoriaci, el que le va costar la destituci.

Constant va confirmar l'encrrec als honoriaci. No se sap que va ocrrer, per aquests mercenaris brbars, b fora per negligncia, per traci o per incapacitat, van permetre el pas dels sueus, vndals i alans cap a Hispnia, avanat ja l'any 409 (les dates ms probables sn el 28 de setembre o el 13 d'octubre).

Assolada Hispnia, Geronci es va rebellar i va proclamar Emperador al seu amic el general Mxim, de qui se sap que va encunyar moneda a Barcino. Constant va fugir a la Gllia. Geronci va reunir a les seves tropes i va passar a la Gllia, capturant a Constan a Viena del Delfinat. Constant va ser executat poc desprs. Constant, que tenia previst envair Itlia, es va veure obligat a suspendre els seus plans, i va quedar assetjat per Geronci a Arl. Mentre els alans (al comandament de Atax), els asdings (governats per Gunderic), els silings (dirigits per Fridibald) i els sueus (liderats pel rei Hermenric), van saquejar les regions per les quals passaven.

 Els sueus federats .

Probablement l'Emperador Mxim (i a travs d'ell, Geronci) va pactar amb ells reconeixent-los la condici de federats, i els va cedir totes les provncies d'Hispnia llevat de la Tarraconense (410). 

El 411 l'Emperador Honori va enviar a la Gllia al Magister Militium Constanci, amb un exercit. Geronci es trobava encara a Arl, on mantenia el setge de Constant. Atacat Geronci per Constanci, va haver de fugir a la Tarraconense, i Constant va haver de rendir-se a Constanci (essent executat juntament amb el seu fill el Csar Juli).

A la Tarraconense les tropes de Geronci es van rebellar; Geronci va acabar sucidant-se amb la famlia, i l'Emperador Mxim es va refugiar segurament amb els aliats brbars (probablement amb els alans).

L'exrcit d'Hispnia es va sotmetre a al general Constanci i per tant a l'Emperador Honori. Les tropes van ser enviades poc desprs (413) a frica, segurament per sufocar la rebelli iniciada aquell any pel governador Heracli, i ms tard van passar a Itlia. Per tant des del 413 la Tarraconense no va tenir forces regulars romanes per lo que es dedueix que Honori va ratificar (formal o tcitament) el pacte concertat entre Mxim i els alans, vndals i sueus, reconeixent a aquests la possessi de quatre provncies com federats, car d'altra forma no es haguera pogut deixar-se desguarnida la Tarraconense sense que fos ocupada (i no ho va ser durant els dos anys que romangu sense tropes). Per segurament Honori i Constanci no renunciaven a expulsar-los quan la situaci millors.

El 415 Honori va reconixer al rei visigot Walia la condici de Magister Militium a Hispnia i le va encarregar combatre als sueus, vndals i alans, probablement en els termes que ja havia planificat anteriorment Atalf i que Honori no havia acceptat. Des del 416 al 418 Walia va combatre contra els brbars que ocupaven quatre de les cinc provncies d'Hispnia.

Durant aquests anys els visigots van combatre amb xit als vndals silings, el rei dels quals era Fridibald (que el 417 va ser capturat i lliurat a Honori), expulsant-los de la Btica . Al seu torn els alans, dels que el rei era Atax, van ser tamb derrotats cap al 417 o 418 i es van fusionar als vndals silings, formant-se un nic grup que al seu torn es va unir als vndals asdings (cap al 418) que dominaven el nord de la provncia de Galcia. Amb aix part d'Hispnia quedo pacificada i l'Imperi va recobrar una un control aparent sobre la Btica, Lusitnia i Cartaginesa. Els sueus van conservar el sud de Galcia i de la regi d'Astries (pertanyent a la Tarraconense), i al nord dels sueus van romandre els asdings reforats amb alans i silings. Les forces visigodes van tornar en el seu major part al Sud de la Gllia, on es van establir com a federats amb capital a Tolosa.

El 419 va morir Walia i els vndals asdings (reforats amb la uni dels silings i alans) van emigrar des els seus assentaments cap al sud i es van apoderar de la Lusitnia i segurament de la Cartaginesa, almenys parcialment ( 418?  419?), mentre els sueus s'estenien a les zones que aquells deixaven en Galecia i Astries. Desprs d'un atac als sueus ( 420?) que va ser rebutjat, potser van haver d'abandonar posicions en les dues provncies (Lusitnia i Cartaginesa) i es van desplaar a la Btica, que ocuparien amb rapidesa (cap al 421) mentre que els sueus probablement van poder agafar el control de part de Lusitnia, a la resta de la qual segurament els vndals es van mantenir.

Gunderic o Gonderic, el rei vndal, va morir el 427 o 428 i el seu germ i successor Genseric , va decidir passar a frica, on el governador Bonifaci  s'havia rebellat, i estava erigit de fet en un sobir regional independent. Els vndals van travessar l'estret (429) cap a frica, encara que van conservar els seus dominis hispans (La Btica completament i les provncies de Lusitnia i Cartaginesa parcialmente). Aprofitant la sortida dels vndals, el rei dels sueus Hermingar, va avanar cap al sud i van ocupar la Lusitnia (430), per Genseric va tornar a correcuita i inesperadament i va derrotar el rei sueu a Mrida, morint Hermingar (Hermengari) ofegat al Guadiana. El domini sueu no era ben acollit pels propietaris gallec-romans, els qui, aprofitant la mort del rei van enviar una ambaixada al Magister Militium Aeci el 431, demanant la seva ajuda contra ells, ambaixada que va estar presidida per l'historiador Hidaci. El nou rei sueu fou Hermeric.

No obstant l'acci de Genseric per retenir Lusitnia, sembla que la poltica africana va absorbir als vndals, que el 432 es van retirar d'Hispnia (abandonant la Btica i Lusitnia i tots els territoris que dominaven a la Cartaginesa) i sembla que els romans van poder restablir el seu domini sobre la totalitat de la Cartaginesa, i sobre la Lusitnia i la Btica, i fins i tot els habitants romans de Galcia van concebre esperances de deslliurar-se del domini sueu, el rei dels quals, Hermeric, va organitzar diverses expedicions desprs del 432, probablement en la seva majoria cap a Lusitnia, que potser va aconseguir ocupar parcialment.

Hermeric va abdicar el 438 (probablement va morir el 441) i el va succeir el seu fill Requila, qui es va assegurar la possessi de Lusitnia (ocupaci de la capital, Mrida, el 439), va ocupar la Btica (presa de Sevilla el 441, pel que sembla sense resistncia) i va entrar a la Cartaginesa. Segurament desprs de la presa de Mrida, Aeci va enviar a la zona (responent a la petici d'ajuda dels propietaris gallecs?) al comes Censor, que el 440 va ser derrotat pels sueus, i executat desprs a Sevilla (441?). El 446 va ser enviat contra ells el Magister Militium Vit, qui els va combatre a la Cartaginesa i a la Btica amb forces auxiliars visigodes, per derrotades les seves tropes per Requila, Vit va ordenar una ignominiosa retirada.

El 448 va morir Requila, que era fins i tot pag. El va succeir el seu fill Requiari, que ja era catlic. Amb el nou rei el poble sueu va assumir prcticament en la seva totalitat, la nova religi, i es van abandonar les practiques paganes. Pel que sembla a finals del 448 va efectuar una primera incursi a la Tarraconense, que van repetir desprs a principis del 449. Finalment, en aquest ltim any, es va ajustar un acord amb els visigots, les forces auxiliars dels quals defensaven la provncia atacada, i el rei sueu es va casar amb la filla del rei Teodoric I.

Desprs de la batalla dels Camps Catalunics (20 de setembre del 451) en qu va morir el rei visigot Teodoric I, va pujar al tron visigot el seu fill Turismon. El rei sueu Requiari, ja vinculat familiarment a la dinastia reial visigoda, va concertar una aliana amb Roma (Valentini III), mitjanant la qual se li va reconixer la possessi de Galcia i Lusitnia, per va haver d'abandonar la Cartaginesa i renunciar a qualsevol pretensi sobre la Tarraconense. En canvi no s segur que va ocrrer amb la Btica, car segons uns va haver se ser tornada de la mateixa manera que la Cartaginesa, mentre per a altres van poder conservarla de la mateixa manera que la Lusitnia.

Assabentats els sueus de la marxa dels visigots a Itlia, Requiari va trencar la pau, allegant probablement que l'havia signat amb el mort Valentini III, i va envair la Cartaginesa, que pel que sembla va ocupar, per quan va intentar fer el mateix amb la Tarraconense, les tropes romanes van rebre l'efica auxili dels visigots i van obligar a Requiari a retirar-se. Requiari va ser derrotat al riu rbigo ( 456) prop d'Astorga, i les tropes visigodes arribaren a Braga que va ser saquejada (28 d'octubre). Requiari, fugitiu, va ser descobert a finals de l'any 456 i capturat, i Teodoric II, malgrat que era el seu cunyat, va ordenar la seva execuci (desembre).

L'anarquia es va apoderar del regne sueu on diversos caps es van disputar la corona. Va ser proclamat rei un tal Maldras (o Maldrs o Masdra o Masdr) "fill de Masila", per a les zones ocupades pels visigots va ser installat Frants (o Frantas o Tantra o Tantr o Franta o Frant). Un altre partit es va decantar per Frumari. Tamb apareix a la crnica de Hidaci un rei anomenat Aivulf o Agilulf, que es creu que era un got renegat. Agilulf i Tantr van ser els primers a desaparixer (el mateix 457 o en 458). Tantr havia mort per el seu lloc fou ocupat per Requismon.

Des del 456-457 els sueus van perdre el control de la Btica, Lusitnia i Cartaginesa (i fins i tot de part de Galcia), que va passar de nou a Roma. Se sap que a finals del 456 Teodoric va arribar a Mrida, per el 457 havia tornat de nou a la Gllia. 

Maldrs va morir vers el 460 i el va succeir el seu fill Remismon que probablement va obtenir suport visigot.

Requismon (vers el 461), i Frumari (vers el 464) van ser eliminats i Remismon es va convertir en rei nic (cap al 464) i va abraar l'arrianisme defensat pels visigots, arrossegant rere seu al seu poble. Remismon estava casat amb una filla de Teodoric II, la qual era arriana i probablement va contribuir a la conversi del seu esps juntament amb el glata Aiaz. Aquest retorn dels sueus a l'arrianisme ha estat considerada per alguns autors com una mostra de supeditaci dels sueus als visigots.

 El perode desconegut .

Desprs del 469 no es tenen notcies d'all ocorregut en el territori dominat pels sueus, encara que sembla probable un ressorgiment nacional i una identificaci notable amb la poblaci gallec-romana, que els va permetre tornar a disputar la possessi de les provncies d'Hispnia als visigots (segurament ja extingit l'Imperi Rom) i va obligar a aquests a una emigraci important des de la Gllia per crear assentaments que asseguressin la possessi dels territoris de frontera amb sueus, sturs, cntabres i vascons (probablement ja desprs del 490).

 El regne sueu al segle VI .

Els sueus comencen a reaparixer a la histria a mitjans del segle VI. Per aquesta poca el rei Carriaric (c. 550- 559) va introduir el catolicisme segons Gregori de Tours a l'invocar a Sant Mart de les Gllies, abat de l'illa de Lerins, grcies a l'intercessi del qual un fill del rei s'hauria curat d'una greu malaltia desprs de la qual cosa es van portar unes relquies del sant a Galcia; la substituci de l'arrianisme pel catolicisme va poder comportar situacions de tensi de les quals no obstant aix no tenim notcies. Isidor de Sevilla esmenta cita com a primer rei catlic a Teodomir (559- 569).

Dins el regnat de Carriaric (o Khariaric) sembla haver predicat a Galcia un altre Mart (c. 520- 580), desprs arquebisbe de Braga, qui es diu que va realitzar la conversi de molts sueus arrians (potser Gregori de Tours confongui als dos sants) i que va influir notablement en Teodomir, al principi del regnat del qual (cap al 560), quan ja s'havia consolidat el catolicisme, va establir diversos monestirs en el regne, entre ells el de Dumium prop de Braga, del qual va ser abat fins que els bisbes del regne el van aclamar com Bisbe (metropolit) de Braga el 567.  Quan el 561, sota el rei catlic Ariamir o Teodomir, desprs de molts anys sense celebrarse cap reuni religiosa rellevant, es va reunir un Concili a Braga, el metropolit Lucreci va culpar de la manca de reunions anteriors als reis arrians.

Els avans del rei visigot Leovigild (perode 572-575) va posar nervis al rei sueu Mir (succesor de Teodomir), que va comenar a tmer per la seguretat del seu territori, i va enviar ambaixadors al rei franc Gontran, que van ser interceptats per un altre rei franc, Khilperic.

Vers el 576 es va signar un tractat de pau amb els visigots (que segons alguns implicava de fet un vassallatge al regne de Toledo). El 582 va intervenir en les lluites entre l'arri Leovigild i el seu fill rebel, el catlic Hermenegild, per no se sap a favor de quin d'ells, si be el mes probable es que fos a favor de Leovigild com a vassall. Va entrar a Sevilla i va morir all el 583 (segons Gregori de Tours va arribar a tornar al seu regne on va morir noms arribar). El va succeir el seu fill Eboric.

Miro havia jurat fidelitat a Leovigildo abans de morir. Segons Gregori de Tours, Eboric va signar un tractat de pau amb Leovigild, sens dubte vers el 583. Cap a l'any 584 el rei sueu va ser destronat pel seu cunyat Audeca o Andeca (Odiacca) i tancat en un monestir. El nou rei va casar amb la dona de Eboric, anomenada Sisegtia, sense que se spiga si Andeca es va separar o havia enviudat del seu matrimoni anterior (amb la germana d'Eboric). Per Leovigild va reaccionar i el 585 va envair el Regne Sueu, va devastar Galcia i va capturar a Andeca al qual va fer tonsurar (el que le inhabilitava per regnar) i el va enviar a Pax Julia (Beja). A ms les naus que feien les travessies comercials entre Galcia i territoris francs pertanyents a Gontran de Borgonya van ser destrudes. El tresor real sueu va caure a poder del vencedor, i Galcia va passar a ser possessi visigoda convertint-se en una nova provncia. Com els sueus s'havien convertit al catolicisme durant el regnat de Teodomir (el pare de Miro) Leovigild va restaurar l'arrianisme, i se sap que Bisbats arrians es van restablir a Galcia (segurament dotze) doncs quatre bisbes es van convertir desprs al catolicisme en el III Concili de Toledo del 589; els bisbes arrians nomenats pel rei visigot van conviure amb els bisbes catlics. Una gran part dels Sueus van tornar a l'arrianisme.

Noms el rei visigot va sortir del pas, els sueus es van rebellar i van aclamar com rei a un noble anomenat Malaric. Per la rebelli va ser sufocada per forces visigodes sense que calgus l'intervenci de Leovigild. Des llavors el regne va dixar d'existir.


 Llista de reis .

409- vers 410: Hermeric I ;
vers 410-430: Hermingar (Hermengari);
430-438 : Hermeric II;
438-448 : Requila, fill de l'anterior ;
448-456 : Requiari ;
divisi del regne en dues parts ;
456-457 : Aguiulf, zona sud ;
456-457 : Frant, zona nord ;
457-459 : Maldr, zona sud ;
459-463 : Requismon, zona nord ;
459-463 : Frumari, zona sud ;
459-469 : Remismon, uni del reialme el 463 ;
469-550 : perode desconegut, tan sols es coneix el nom del rei Teodemon ;
550-559 : Carriaric ;
559-569 : Teodomir ;
569-583 : Mir ;
583-584 : Eboric;
584-585 : Andeca ;
585: Malaric;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83059" title="Arpitnia" nonfiltered="2939" processed="2933" dbindex="33111">
Arpitnia (en arpit Arpitania, Arpetania, Francoprovencia) s el territori de la llengua francoprovenal o llengua arpitana. s una regi cultural (principalment lingstica) en el sector occidental dels Alps. El topnim "Arpitania" deriva de Arpes, nom amb el qual es diu als Alps en arpit; en l'actualitat Arpitnia es troba repartida entre els segents estats: Frana, Sussa i Itlia.
   

En l'actualitat Arpitnia est dividida en tres regions:

 A Frana corresponen les regions "arpitanes" de la Savoia (Savou) -Dividida en Alta Savoia (Hita Savou o Savou d'Amont) i Baixa Savoia (Savou d'Avl)-, Franc Comtat (Franche-Comtt), Charolais (Charols), Beaujolois (Bijols), Bugey (Bug)  i el nord del Delfinat(Dfen), el Forez (Forz), Macons (Mcons), el Bresse (Brsse), el Lions (Liyons) i el Dombes (Domba), part de la Borgonya (Borgogne). (Per a ms detall vegeu el mapa adjunt).
 A Sussa prcticament tota la Romandia (s a dir el sector francfon de la Confederaci Sussa) s part nord-oriental de l Arpitania. ;
 A Itlia el sector arpitans es correspon amb la Vall d'Aosta (Vl d'Aot) i el sector alp del Piemont (Piemont) coincident amb els Valades o Valls Valdeses dites en arpit: Vlades Arpitanes du Piemont. ;

 Histria . 
Historicament la regi lingstico-cultural d'Arpitania o francoprovenal existeix  fcticament des de l' edat mitjana, ja entre els segles VII i IX s acreditable la presncia d'un conjunt lingstic francoprovenal, delimitat al nord-est i a l'est per la llengua d'oil -precedent de l'actual francs- i al sud per la dita llengua d'oc, s a dir l'occit; al nord-est es va donar l'influx dels dialectes alamnics i a l'est l'influx de les llenges italianes del grup piemonts i llombard.

Amb el desenvolupament del poders estat-naci francs durant l'Edat Moderna l'influx de l'idioma francs es va fer intens en la regi, especialment a les seves rees urbanes (la presncia espanyola en el Franc Comtat no sembla haver estat significativa i tampoc ha estat molt significatiu l'influx de l'itali en els dominis arpitans de la Casa de Savoia per ms que el nucli d'aquesta casa dinstica s'hagi trobat en el centre d'Arpitania formant part del Ducat de Savoia).

A tot aix, el topnim Arpitania s de recent data; en els '70 del s XX el valdost Joz Harrieta encunya la paraula Harpitanya para referir-se als territoris situats entorn del Mont Blanc i la conca alta del Roine (Rno), per a aquesta poca el terme s associat a un petit partit poltic -actiu principalment en la zona italiana- cridat Mouvement Harpitany; desprs reapareix en la Sussa Romanda, la Savoia i el Franc Comtat grcies al professor Xavier Gouvert, ja escrit Arpitanya i desprs Arpitania i desprovet de connotacions poltiques de caire partidari o faccis, sin amb l'actual significat principalment cultural i geogrfic. 




s de notar que al llarg del segle XX la llengua francoprovenal (o arpitan) ha reculat molt en el nombre dels seus parlants davant el francs normatiu i -un poc en menor grau- l'itali normatiu, mentre que encara no s'ha establert una llengua arpitana o francoprovenal normativa consensuada en els diversos territoris corresponents a l'Arpitania, per altra banda entre la zona de Roanne i Mcon o -en arpitan- Mcons- existeix una zona lingstica qualificada de transicional entre el francs i l'arpit, aquesta zona s dita Francisca o afrancesada (en francs: francis).

 banderes .

La primera bandera d'Arpitnia fou dissenyada el 1970 per Joz Harrieta (giuseppe.henriet@tin.it); la bandera era vermella i tenia al centre un disc nrege amb creu blanca; L'estiu de 1972 Harrieta va modificar el disseny i sobre la bandera savoiana tradicional (vermella amb creu blanca) hi va afegir un pal negre al pal, amb tres estels blancs, un per cada estat en el que vivia la naci arpitana (Itlia a la Vall d'Aosta, Frana a Savoia, i Sussa al Valais).


Modernament s'han creat noves banderes, entre les quals la del Moviment Arpitanista, que recull els colors d'Harrieta canviant la part inferior de la bandera tradicional savoiana per negre; i el de la naci arpitana dins la Lliga Nord o Padnia, amb els colors savoians (vermell sobre blanc) i el sol dels Alps i estels daurats; aquesta bandera de fet noms s utilitzada a Itlia.






 Enllaos externs .
 Arpitania.eu - Aliana Cultural Arpitana;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83061" title="Imperi Rom d'Occident" nonfiltered="2940" processed="2934" dbindex="33112">

L'Imperi Rom d'Occident es l'estat successor de l' Imperi rom, quant aquest es va dividir el 395 a la mort de Teodosi I el gran que va deixar la part occidental de l'imperi al seu fill Honori, i la part oriental al seu fill Arcadi.

La seva histria essencial es pot seguir a l'article: Visigots federats i a les biografies dels seus emperadors.

 El final de l'Imperi rom d'Occident .

Juli Nepot o Neps va enviar un exrcit contra els visigots sota la direcci d'Orestes. Aquest, en lloc d'usar les tropes per combatre als visigots, es va rebellar i va marxar contra Ravenna on estava Nepot, amb la intenci de destronar-lo i proclamar-se en el seu lloc. Nepot, que no tenia forces militars, va fugir a Dalmcia (on es va sostenir fins al seu assassinat el 480) i Orestes va entrar a Ravenna i va proclamar Emperador al seu propi fill Rmul August, menor d'edat, conservant ell mateix el poder efectiu com regent (475). 

Orestes va confiar l'exrcit a auxiliars hruls, el cap dels quals era Odoacre, prometent-los la cessi de terres. Impossibilitat de veure complerta la paraula donada, Odoacre no va tardar a rebellar-se. Orestes va fugir a Pavia per Odoacre va prendre la ciutat, capturant i executant a Orestes. Rmul Augst, nominal Emperador, que era un nen poc capacitat, va ser perdonat. 

Encara que Odoacro va prendre per a si mateix les insgnies imperials, l'Imperi es va extingir de fet. Basilisc a Orient va reclamar la successi (que li corresponia jurdicament ja que no era admissible que un brbar ocups el tron) i Nepot a Dalmcia va conservar el ttol imperial. Basilisc va ser destronat poc desprs per Zen (477) qui va mantenir el ttol d'Emperador d'Occident, i Nepot va ser assassinat el 480 i els seus dominis van passar en el seu major part a mans de Odoacre (algunes zones van ser ocupades per l'Imperi d'Orient), conservant-los fins que els ostrogots de Panonia, que van comenar a atacar Dalmcia el 481, se'ls van arrabassar cap al 489.

Odoacre va prendre les insgnies imperials amb el ttol de patrici donat per l'emperador d'orient, per sense que fora reconegut fora d'Itlia. Zen va donar el ttol d'Emperador a Teodoric el gran rei dels ostrogots que va envair Itlia i desprs de tres anys de setge de Ravenna, va matar a Odoacre (393), per Teodoric ja no va agafar el ttol.

 Emperadors d'Occident .

Els sobirans principals (excloses els usurpadors menors) foren:

395-423 Honori;
407-411 Constant III (csars Constant i Juli);
409-410 Prisc tal (a Roma sota control visigot) ;
Mxim (nomenat pel general Geronci, capital a Barcelona) ;
414-415 Prisc tal (a Bordeus sota control visigot);
411-413 Jov (csar Sebasti) ;
418-421 Constanci III (coemperador amb Honori);
423-425 Joan el secretari;
425-455 Valentini III ;
455 Petroni Mxim ;
455-456 Avit ;
Ricimer (regent);
457-461 Majori ;
461-465 Libi Sever III;
Ricimer (regent);
467-472 Antemi ;
472 Olibri ;
473-474 Gliceri ;
474-475 Juli Nepot (a Dalmcia fins el 480);
475-476 Rmul August;
476-493 Odoacre (patrici) ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83062" title="Illes Andaman i Nicobar" nonfiltered="2941" processed="2935" dbindex="33113">

Les Illes Andaman i Nicobar (tmil         , hindi                        ) sn un arxiplag que formen un territori de la Uni ndia. Es troben localitzades a l'Oce ndic, prop del parallel 10 N. La capital del territori s Port Blair.

 Geografia fsica .
Les illes (ms de 200 alineades de N a S) sn els pics d'una cadena muntanyosa enfonsada, continuaci de la serralada de l'Arakan de Myanmar. A causa del seu clima clid i humit sn molt boscoses. 

 Economia .
Hom hi conrea productes tropicals per a l'exportaci (cocos, caf, cautx, copra) i la fusta s explotada. 

 Poblaci .
A les illes resten uns pocs nadius, anomenats andamanesos, que viuen de la caa i la pesca. La poblaci s majoritriament immigrada, i per aix les llenges ms parlades sn en bengali (23,1 %), el tmil (19,1 %) i l'hindi (17,6 %). Port Blair, a l'illa Dakshin (Andaman) s la principal ciutat i centre de comunicaci. 

 Histria .
Foren explorades el 1607 pel viatger francs Peyraud, i estaren prcticament isolades fins a l'ocupaci britnica el 1789-1796, llevat alguns intents d'ocupaci pels marates. Foren abandonades desprs fins el 1858, fins que els britnics habilitaren Port Blair com a colnia penitenciria per allotjar-hi els indis participants en la rebelli dels sipais: la colnia no fou eliminada fins el 1945. Durant la Segona Guerra Mundial, foren ocupades pels japonesos (1942-45). Des del 1952 formen, amb les illes Nicobar, un territori de l'ndia. 

Enllaos externs .
 Pgina oficial d'Andaman & Nicobar;
 The Andman Association;
 Indian Reef Region - Illes Andaman i Nicobar;
 Pgina oficial de turisme d'Andaman & Nicobar;
 Fotos d'Andaman & Nicobar;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83063" title="Khilderic I" nonfiltered="2942" processed="2936" dbindex="33114">
Khilderic (?, ~436 - Tournai, 481) fou rei dels francs salis.

Va succeir al seu pare Meroveu vers el 457, per poc desprs va ser enderrocat i es va refugiar en la cort del rei Vis o Bisi (Visinus) dels turingis.  All sembla haver sedut a la reina Bisina o Visina, dona de Vis, que es va convertir en la seva amant.

Egidi, general rom va poder governar sobre els francs i els gals, per Guinomon (Winomundus) i Viomedes, partidaris del rei deposat, van anar minant el recolzament dels magnats francs al rei Egidi i al seu fill Siagri. Khilderic va poder tornar i va recobrar l'autoritat sobre el seu poble, cap al 463. La reina Bisina va fugir de Turngia i es va reunir amb Khilderic poc temps desprs.

Khilderic es va casar amb Bisina i d'aquest enllac va nixer el futur rei Clodoveu o Ilodwing.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83064" title="Lindon" nonfiltered="2943" processed="2937" dbindex="33115">
En la ficci de J.R.R. Tolkien, Lndon s la terra al nord oest de la Terra Mitjana que queda entre les Muntanyes Blaves i el Mar. El Golf del Riu Lun la divideix en Forlindon (Lndon Nord) i Harlindon (Lndon Sud)

Lindon s l'nic que queda de l'antic continent de Belriand que es va enfonsar al final de la Primera Edat. El nom prov d'aleshores: Lindon significa "Terra dels Cantants", i es don aquest nom al territori d'Ossriand quan va ser poblada pels Laiquendi.

Desprs del cataclisma que va suposar l'enfonsament de Belriand, Lindon vei notablement reduda la seva extensi original. Molts dels elfs que havien habitat Belriand van desplaar-s'hi, sota el lideratge de Guil-galad. Els nldor es van establir a Forlindon, i els teleri (sndar i laiquendi) a Harlindon. Junts van construr Mithlond (Les Rades Grises) al golf, i des d'all molts elfs navegaren cap a Vlinor.

Lindon va ser un dels dos regnes dels ldar de la Segona Edat, juntament amb Ergion. Per Ergion fou destrut per Suron i Guil-galad va morir al sud al costat d'Elndil en la Darrera Aliana d'elfs i homes.

Amb la mort de Guil-galad i l'inici de la Tercera Edat, la majoria dels nldor van marxar cap a Vlinor, i Lindon es despobl. Era governada pel sndar Crdan el Navilier, que va continuar construint vaixells pels elfs que volien tornar al Regne Benaventurat.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83067" title="Bonifaci" nonfiltered="2944" processed="2938" dbindex="33116">


 Onomstica;
Bonifaci I, Papa;
Bonifaci II, Papa;
Bonifaci III, Papa;
Bonifaci IV, Papa;
Bonifaci V, Papa;
Bonifaci VI, Papa;
Bonifaci VII, Papa;
Bonifaci VIII, Papa;
Bonifaci IX, Papa;
Sant Bonifaci de Lausana;
Sant Bonifaci de Tars;
Sant Bonifaci de Cartago;
Sant Bonifaci d'Adrumetum;
Sant Bonifaci mrtir;
Sant Bonifaci de Roma;
Sant Bonifaci d'Esccia;
Beat Bonifaci de Savoia;
Bonifaci o Winfrid, apstol d'Alemanya;
Bonifaci I de Toscana;
Bonifaci II de Toscana;
Bonifaci III de Toscana;
Bonifaci I de Montferrat;
Bonifaci II de Montferrat;
Bonifaci III de Montferrat;
Bonifaci IV de Montferrat;
Bonifaci d'frica, comes rom i sobir d'frica;
Bonifaci de Savona, senyor itali dels segle XI tronc dels marquesos d'Incisa, Saluzzo, Busca, Ceva, Cortemiglia, Savona, Carretto i Loreto.
Bonifaci, famlia veronesa que va produir alguns pintors notables.
Bonifaci, nom usat per la famlia d'escultors Bonifa.
Bonifaci de Castellana, trobador;

 Geografia;
Sant Bonifaci s un santuari i antic caseriu a Vinaixa, Les Garrigues;
Sant Bonifaci (Canad), un districte francfon a Canad;
Saint Boniface Down s un tur de 241 m., el punt ms alt de l'Illa de Wight;
Per la ciutat i estret de Bonifacio a Crsega, vegeu Bonifacio i Estret de Bonifacio;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83068" title="Bonifaci d'frica" nonfiltered="2945" processed="2939" dbindex="33117">
Bonifaci fou un general rom probablement d'origen traci.

Es va distingir per la seva administraci competent i justa a diverses magistratures i per la seva activitat contra els brbars, especialment a Masslia contra el rei got Atalf (any 413).

Va buscar l'amistat de Sant Agust per reforar la legislaci imperial i contra la secta dels donatistes; desprs de la mort de la seva dona es va voler sucidar i es va mostrar contrari a les activitats militars, i fou Sant Agust qui li va curar la depressi. 

Va continuar una guerra defensiva contra els brbars visigots (417 a 418). Es va casar desprs amb una rica dama arriana anomenada Pelgia, i encara que va mantenir les seves conviccions catliques, sembla que la seva dona va tenir una certa influencia sobre ell. La seva dona es va haver de convertir per els fills van poder ser batejats com arrians. 

El 422 les seves forces van participar a l'expedici a Hispnia contra els vndals, dirigida per Cast (Castinus), que era el seu rival poltic. Bonifaci comptava amb el suport de Gala Plcida, i les intrigues d'ambds van fer fracassar l'empresa de Cast.

Honori va morir el 423 i Bonifaci fou nomenat trib i comes d'frica sota el govern de Valentini III (424-455). Bonifaci es va negar a reconixer a Joan el secretari, i va reconixer com Emperadriu a Gala Plcida. El general Flavi Aeci, per a eliminar-lo, va convncer a Gala per destituir-lo (427), i alhora va convncer a Bonifaci per oposar-se a la seva destituci. Bonifaci va caure a la trampa, i quant li fou comunicada la seva destituci es va rebellar i fou enviat contra ell un exercit (427).

Per ajudar-lo en la seva empresa, Bonifaci va buscar l'aliana dels vndals, establerts com a confederats a la Btica, als quals va demanar que enviessin tropes a frica i el maig del 429 el seu rei Genseric, amb un exercit de cinquanta mil homes, va passar a Mauretnia o Mauritnia, va obtenir l ajut dels berbers i de la secta dels donatistes (que havien estat sotmesos a persecuci) i es va presentar al govern de Bonifaci. Mentrestant Gala Plcida es va assabentar del doble joc d'Aeci, i es va reconciliar amb Bonifaci que llavors es va penedir de la crida als vndals, sota els consells de Sant Agust, i va tractar de rebutjar-los per fou derrotat a Hippo Regius (430) i va quedar assetjat all. Hippo Regius va resistir 14 mesos i finalment Bonifaci va intentar una batalla decisiva i fou derrotat (431).

Bonifaci va fugir a Itlia, a Roma, on va recobrar el favor de Placdia que el va acollir benvolament i li va donar el rang de Patrici i Magister Militium, crrec que tamb ostentava Aeci. Aquest darrer va marxar amb les seves forces a Roma des de la Gllia, i es va enfrontar obertament al seu rival, al qual no va poder derrotar, per Bonifaci va resultar ferit i va morir poc desprs (432); segons alguns en realitat va morir de mamaltia el mateix 432. Es diu que va aconsellar a la seva dona de casar-se amb Aeci.

La font principal per aquest personatge es Procopi (De Bello Vandalum)











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83069" title="Llista d'artistes de Britpop" nonfiltered="2946" processed="2940" dbindex="33118">
El Britpop s un gnere de rock alternatiu britnic de mitjans dels anys 90.

Artistes de Britpop.
Bandes britniques importants amb un so clarament Britpop, actives durant l'poca 1993-1997.

Ash;
Black Grape;
The Boo Radleys;
Blur;
Cast;
Dodgy;
Echobelly;
Elastica;
Gene;
The Gyres;
Heavy Stereo;
Laxton's Superb;
Marion;
Menswe@r;
Northern Uproar;
Ocean Colour Scene;
Oasis;
Powder;
Pulp ;
The Real People;
Shed Seven ;
Sleeper ;
Suede ;
Supergrass;
These Animal Men;
Thurman;

Bandes relacionades amb el Britpop.
Artistes amb una connexi establerta amb el Britpop

The Auteurs;
The Charlatans ;
The Gyres;
I Am 7 ;
James;
The Longpigs ;
The La's ;
Lush;
Manic Street Preachers;
Paul Weller ;
Radiohead;
Ride ;
Shack ;
Spitfire ;
Stereophonics;
Saint Etienne;
The Tears;
The Verve;
XTC;

"Second Wave" del Britpop.
La "Second wave" ("Segona ola") del Britpop - bandes noves amb sensibilitats properes al Britpop que van publicar els seus primers lbums al perode final, 1995/1996

60 Foot Dolls;
Babybird;
The Bluetones;
The Divine Comedy;
Dubstar;
Embrace ;
Gorky's Zygotic Mynci ;
Kula Shaker ;
Mansun ;
Muse;
My Life Story ;
Placebo ;
Seahorses;
Space ;
Steadman ;
Super Furry Animals ;
Terrorvision ;
Travis;

Influenciats pel Britpop.
Bandes and artistes actius desprs dels anys 90, que podrien ser considerats com a part del so Britpop.

Arctic Monkeys;
Athlete;
Bloc Party;
Boy Kill Boy;
Clor;
Coldplay;
The Crash;
Delays;
Farrah;
Franz Ferdinand;
The Futureheads;
Hard-Fi;
Kaiser Chiefs;
Keane;
The Kooks;
The Libertines;
The Long Blondes;
No Angels;
Maximo Park;
The Subways;
The Young Knives;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83070" title="Genseric" nonfiltered="2947" processed="2941" dbindex="33119">

Genseric (        , vers 389   25 de gener del 477) fou rei dels vndals (abans dels vndals asdings).  Era fill bastard de Godigisel (Godogis o Modigis), rei dels vndals establerts a Hispnia. El seu nom vol dir Rei llana. A la mort del seu pare el 406, aquest va deixar el poder al seu fill Gunderic (o Gonderic o Gontharis), per amb posici preeminent per  Genseric. Una afortunada expedici de Gunderic contra Cartago Nova (el 426) va permetre als vndals apoderar-se de la flota romana i ara disposaven de mitjans martims. Gunderic va morir el 427 o 428 i el seu germanastre Genseric fou elegit rei.

Pressionat pels visigots, que tenien el suport dels hispanoromans de Lusitnia, Gunderic s'hi va enfrontar vers el 428 i els va derrotar a Mrida per en previsi de futurs enfrontaments menys favorables, va pensar en marxar a frica.

El comte Bonifaci d'frica, que estava rebellat, es creu que el va cridar per auxiliar-lo en la seva acci, i en tot cas Genseric va travessar l'estret (maig del 429) amb entre 50000 i 80000 homes i dones per prendre possessi de les provncies romanes del nord d'frica. Va rebre el suport dels berbers i dels donatistes, i amb la seva cooperaci va assolar el pas i va causar greus danys a Mauritnia. Bonifaci, que mentrestant es va reconciliar amb la cort romana,  va negociar la seva retirada, per Genseric va prosseguir la seva incursi,  ja no com a aliat (si s que mai ho havia estat), sin com a invasor, aprofitant-se de les discrdies civils i de l'acci de la secta dels donatistes. 

La primera gran ciutat conquerida fou Hippo Regius on era bisbe Sant Agust, desprs d'un setge que va durar 14 mesos; desprs de la mort de Sant Agust i la fugida de Bonifaci (431) va consolidar el seu poder i fou reconegut federat per Valentini III (434);  finalment l'octubre del 439 va trencar el tractat amb Roma, i va entrar sense lluita a Cartago quan ning esperava un atac vndal. La flota romana a Cartago va caure a les seves mans. El bisbe Quodvultdeus, fou desterrat a Npols, ja que Genseric exigia que tots els bisbes foren arrians, encara que va donar llibertat religiosa als seus sbdits llatins; les taxes foren baixes excepte pels romans rics i el clergat catlic.

Amb l'ajut de la flota va conquerir Siclia (440), Malta (450), Pantelleria (450), Sardenya (454, 458), Crsega (454, 465)  i les illes Balears. El 442 l'mperador rom va reconixer el regne vndal com a estat independent i no com un estat federat de l'imperi.

El 455 Valentini III fou assassinat per Petroni Mxim que va usurpar el tron i el tractat de pau entre Roma i el regne vndal es va trencar. Cridat per Eudcia o per prpia iniciativa, Genseric va desembarcar a stia (31 de maig del 455)  i va ocupar i saquejar Roma durant quaranta dies tot i les supliques del Papa Lle I, i va retornar a Cartago carregat de bot i captius, incloent l'emperadriu Eudcia, i dos filles Eudcia i Galla Placdia. En aquesta incursi foren tamb destrudes Cpua, Nola i Nepolis. D'aquests actes va derivar el terme "vandalisme" per les destruccions sense sentit.

Majori va intentar la revenja el 457 per la seva flota fou destruda a la badia de Cartagena. El 466 els vndals van saquejar Corf.

El 468 l'emperador Lle I va enviar una expedici contra Cartago, capital del rei vndal, de la que Basilisc (futur emperador) va fou comandant en cap, que van organitzar conjuntament forces de Lle I, Antemi (emperador rom occidental) i Marcell, emperador proclamat a Dalmcia. Les forces del darrer van ocupar Sardenya mentre un exrcit dirigit per Heracli d'Edessa desembarcava a la costa de Lbia a l'est de Cartago i avanava cap aquesta ciutat.

Forces combinades navals es van trobar a Siclia. La flota es presentada per alguns historiadors amb un nombre exagerat; Cedr (Cedrenus), que podria estar ms proper de la veritat, diu que eren 1130 vaixells amb 100 homes cadascun. La flota conjunta sota la direcci de Basilisc va desembarcar a Cap Bon quan ja Sardenya i Lbia estaven dominades.
Genseric va demanar la pau i cinc dies de treva per pactar les condicions. Mentre es negociava Genseric va reunir la seva flota d'amagat i va atacar als romans per sorpresa i va obtenir una victria total. Basilisc va fugir i el seu lloctinent Joan (Joannes) va refusar la rendici a canvi de salvar la vida i amb l'armadura de ferro es va tirar al mar. La meitat dels vaixells romans foren destruts o capturats i l'altra meitat va poder fugir.

Genseric va intentar envair llavors el Pelopons per fou rebutjat pels maniots a Kenpolis (prop de Tenaro) amb fortes prdues . En revenja els vndals van fer presoners a 500 nobles de Zacynthus i els van matar a tots tirant les seves restes al mar en la tornada a Cartago.

El 474 es va signar la pau amb l'emperador Zen I de Constantinoble.  Va morir a Cartago el 25 de gener del 477 amb uns 87 anys d'edat, deixant encarregat que el regne en endavant havia de ser sempre pel fill ms gran del rei difunt.

Fou arri i va exercir algunes persecucions contra els catlics. Se li coneixen diverses crueltats, la major l'assassinat de 500 nobles de Zacynthus, destacant tamb les crueltats amb la viuda i fill de Gunderic.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83071" title="Mick Cooke" nonfiltered="2948" processed="2942" dbindex="33120">
Mick Cooke s el trompetista de la banda de twee pop escocesa Belle & Sebastian. A ms de la trompeta, Cooke toca altres instruments de vent-metall, com ara la trompa, i ocasionalment toca la guitarra elctrica i el baix elctric. s un membre fundador de la banda, tot i que no es va unir oficialment fins el seu tercer lbum, The Boy With The Arab Strap (no ho va poder fer abans perqu la seua altra banda, Hardbody, tenia un contrat vigent amb Sony). 

Cooke tamb toca a la banda de ska The Amphetameanies. Segons el seu lloc web, est llicenciat en Farmcia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83073" title="Dadra i Nagar Haveli" nonfiltered="2949" processed="2943" dbindex="33121">

Dadra i Nagar Haveli (gujarati:                    , Hindi:                  , Urdu:                     ) s un territori de la Uni ndia, format amb antics territoris de la colnia portuguesa de Goa entre Gujarat i Maharashtra. s al nord de Bombai, entre la costa de la mar d'Arbia i les muntanyes de Sahyadri.

El 55 % dels habitants parlen bhili, el 21,9 % gujarati i el 12,3 % konkani. s una rea agrcola, amb l'arrs com a producte principal. 

Fou ocupada per Portugal el 1779 i integrada en el districte de Daman i Diu. El 1954 fou entregada a l'ndia, qui en form un territori.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83075" title="Regne de Tolosa" nonfiltered="2950" processed="2944" dbindex="33122">



El Regne de Tolosa fou un estat dirigit pels visigots que va existir del 475 (formalment el 476) fins a la derrota a la Batalla de Vouill el 507.

Antecedents.
Article principal:Visigots federats

El 412 el cabdill visigot Atalf, successor d'Alaric I, procedent del Nord d'Itlia (on ja havia saquejat la mateixa Roma), va ocupar la Provena i l'Aquitnia i cap el 413 ocuparia Narbona, Tolosa de Llenguadoc i Bordeus, amb la major part de la Septimnia i bona part de tota Occitnia.  El 414 establiria una cort a Narbona i es casaria amb la princesa romana Galla Placdia, germana de l'emperador Honori. Com a resposta, el general rom Constanci bloquej els ports de la Narbonensis, cosa que obligaria Atalf a traspassar els Pirineus i establir-se a Barcino, on fou assassinat per Sigeric, cap del partit antirom, qui es proclam rei dels visigots.

Sigeric fou assassinat als pocs mesos per Walia (415-419), qui establiria un foedus amb el nou emperador Constanci III. Els tornaria la princesa Galla Placdia i obtindria gaireb tota la Viennensis, que implicava el domini efectiu de tota Aquitnia, amb capitals alternants a Tolosa i Bordu. Tamb incorporaria Agen, Angulema, Saintes, Perigs i Poitiers, i s'hi establirien uns 80.000 visigots.

El seu successor, Teodoric I (419-451) sentaria les bases de l'estat visigot de Tolosa; va trencar el pacte amb Roma i setj sense xit Arle (425) i Narbona (436), ben defensades pel rom Aeci, per dominaria Tolosa (439) i recuperaria la situaci anterior.  Mantindria una aliana amb el rei dels vndals Genseric fins el 445, i amb els sueus fins el 449. Fou un dels pocs governants amb domini efectiu sobre la totalitat de l'actual territori occit.  Al final del seu regnat s'alia altre cop amb els romans i morira lluitant amb Aeci contra els huns d'Atila a la Batalla dels Camps Catalunics. 

Desprs del regnat del seu fill gran Turismon (451-453), el succe el seu altre fill Teodoric II (453-466), qui renovaria el foedus amb el rom Avit. Atac els bagaudes de la Tarraconensis el 454 i lluit contra els sueus el 456.  Quan mor Avit trenc definitivament amb els romans i ocup Narbona i tota la Narbonensis, per no aconseguiria d'incorporar Arelate malgrat un llarg setge.  Per no faltar a la tradici, fou assassinat pel seu germ Euric.

 Regnat d'Euric .
L'any 476 el rei dels visigots Euric, que ja podia considerar-se independent des del 475, dominava les provncies Narbonense Prima, Viennense, Narbonense Secunda (Provena) i Aquitnia Prima (Alvrnia i Berry), i el poble visigot estava assentat des del 418, nominalment com foederatis, a les provncies de Novempopulnia i Aquitnia Secunda. La seva capital era Tolosa. Els visigots havien anat estenent el seu poder. El 457 dominaven probablement les provncies de Novempopulnia i Aquitnia Secunda; el 462 ja dominaven la totalitat de la provncia Narbonense Prima; el 466 dominaven la provncia d'Aquitnia Prima; vers el 470 dominaren la Viennense i la Narbonense Secunda i el 475 van veure reconegudes totes aquestes possessions i de fet la seva independncia.

Provncies com la Tarraconense, que disposaven d'una independncia de facto, amb febles vincles amb l'Imperi, van passar a auto governar-se el 476.

El 478 Euric i els visigots van combatre contra els burgundis al Ardche, i ms tard (481 a 484) van ocupar la resta de Provena incloent Arle i Marsella

No se sap exactament quin any va efectuar Euric la resta de conquestes, per sabem que cap a l'any 480 (abans del 481) el comte got Gauteric, enviat per Euric, travess els Pirineus i ocup Pamplona i Saragossa. Per la mateixa poca Euric va enviar una altra expedici al comandament del comte Eldefred cap a la part costanera de la Tarraconense (es discuteix qual d'elles va ser primer, encara que en general es creu que va ser la dirigida per Eldefred). La conquesta de la Cartaginesa, Lusitnia i Btica no estan documentades.


Aquesta expedici cap a la Tarraconense va comptar amb la collaboraci del general rom Vicen, que no se sap si era un general que havia passat al servei d' Euric, o era el governador militar provincial rom de la Tarraconense o de l'altra provncia d'Hispnia (en les crniques se'l titula "Dux Hispaniae"). Euric va haver de valer-se de la collaboraci d'un general rom (b com a dirigent militar b com aliat poltic) per assegurar-se la submissi dels hisp-romans de la Tarraconense, on pel que sembla va trobar resistncia, probablement encapalada pels grans propietaris romans o hisp-romans oposats al lliurament de dos teros de la terra als gots segons la llei de la hospitalitas modificada pels visigots (d'un ter pasava a dos teros). Si se sap que Tarraco, la capital provincial, va haver de ser assetjada i presa violentament, iniciant desprs la seva definitiva decadncia en benefici de Barcino (Barcelona), decadncia completada anys ms tard per obra dels musulmans.

En canvi sembla que Gauteric no va trobar resistncia, davant el temor que un nou buit de poder provoqus un nou perode d'agitaci similar a la Bagaudia viscuda uns anys abans, o b incursions dels salvatges muntanyencs aclaparats per la pressi demogrfica.

No se sap si tota la provncia Tarraconense es va sotmetre amb rapidesa (amb l'esmentada resistncia a Tarraco i potser algunes altres zones), per el fet cert s que el 506 encara es lluitava per ocupar Tortosa. No se sap si va ser presa inicialment Tortosa i posteriorment es va rebellar en ocasi del repartiment de terres, o per contra la resistncia dels hisp romans es va anar desplaant-se cap al sud, buscant el baluard defensiu de l'Ebre. Dirigia la resistncia a Tortosa un hisp-rom anomenat Pere, al qual se li atorga el titulo de tiranus (tir, s a dir el que es titula rei sense ttol legal per ser-ho), i aquesta titulaci suggereix que Pere s'hauria proclamat sobir en ocasi de l'extinci de l'Imperi i abans de l'entrada dels visigots (o en tot cas hauria succet a un Emperador o lnia d'emperadors proclamats a la Tarraconense des d'aquesta data), encara que no sabem si es va proclamar nicament a la regi de Tortosa o les seves pretensions abraaven tota la provncia, essent l'esmentada ciutat el seu ltim baluard. Pere va ser venut i mort el 506 i la ciutat de Tortosa ocupada, amb el que prcticament en aquest moment els visigots dominaven dominar la totalitat de la Tarraconense i probablement la Cartaginense.

Gauteric va conquerir la Tarraconense oriental i probablement va arribar a Lusitnia, si b se suposa que la zona era disputada tamb pels sueus, ara probablement molt identificats amb les poblacions locals, i que amenaaven la rereguarda visigoda mitjanant les calades romanes que anaven des de Braga a Cesaraugusta (continuant cap a Tarraco) passant per Astrica, Virovesca, Tritium, Vareia i Calagurris, i per la que anava des de Ocelum Durii fins a Cesaraugusta passant per Abucella, Clunia, Uxama, Turiasso i Belsione o Belsinum o Balsio, seguint en termes generals la lnia del Duero. Probablement entre el 480 o 481 i el 490 la zona central d'Hispnia va ser disputada ferotgement per visigots i sueus, aconseguint els primers un precari domini. Sembla que els visigots van avanar sense trobar molta resistncia i van poder dominar tota la Cartaginense abans del 483, i tamb tota o part de Lusitnia. El 483 el visigot Salla i el bisbe de Mrida Zen van reconstruir un pont rom sobre el Guadiana a la ciutat Mrida (Emerita Augusta), capital provincial de Lusitnia (que amb Requiari havia estat la capital del regne dels sueus), segurament desprs d'un perode de lluites entre visigots i sueus, de bandidatge i de govern poc efica dels propietaris locals; aquesta inauguraci demostraria que el domini visigot quedava ben assentat, i que potser no era mal acollit per la poblaci. El domini visigot a la Btica per la mateixa poca, encara que alguns historiadors sostenen que va haver de produir-se abans de la mort d'Euric el 484, no s segur i en tot cas no est documentat.

Simultniament (perode 476- 510, encara que el gruix de l'emigraci va haver d'arribar entre el 490 i el 510) un numero relativament important de gots colonitz les terres entre el Tajo i el Duero, i entre la frontera de Galcia (en poder dels sueus) i la Vall de l'Ebre. En aquesta regi s'han excavat nombroses necrpolis godes i probablement el percentatge de poblaci goda en elles va ser sensiblement ms alt que en altres terres de la pennsula Ibrica.

 Regnat d'Alaric II .

Euric va morir el setembre del 484 i el va succeir el seu fill Alaric II.

El 486 els francs de Clodoveu (fill de Khilderic I i de la reina turngia Bisina) van arrabassar a Siagri els seus dominis en la part septentrional de la Gllia (al nord del Loire). Siagri es va refugiar a Tolosa, per Alaric II el va lliurar als francs, i va ser executat. Amb aix visigots i francs van passar a ser vens. L'obra de consolidaci del domini en Hispnia (inclosa una eventual dominaci, a ms de a la Lusitnia i a la Cartaginesa, a la Btica, la qual cosa no s segur) va ser feta en temps de Alaric II. Potser va ser ms problemtica del que pogus pensar-se. Ocupat en aquesta tasca Alaric II consideraria imprudent enfrontar-se als francs per defensar Siagri.

Per defensar les zones conquistades a l'occident de la Tarraconense i de la Cartaginesa, prximes a les posicions dels sueus, es traslladarien colonitzadors visigots des de la Gllia, i es crearia els nombrosos assentaments a la regi, asentaments que les necrpolis excavades han donat a conixer. El Cronic Cesaraugust situa una gran emigraci de gots a l'ltima dcada del segle, i el fet s plenament confirmat per les excavacions realitzades en tota una extensa rea entre Pamplona (al nord-este), el naixement del Tajo (al sud-est), Carpio de Tajo a l'oest de Toledo (al sud-oeste), i la Terra de Campos (al nor-oeste). Precisament la comarca de la terra de Campos, al oest del Pisuerga, rep la seva denominaci del nom que va portar antigament: Campi Gothorum (Camps dels Gots). La practica totalitat de l'emigraci es va establir a l'altre costat de l'Ebre. Aquests assentaments haurien sorgit doncs entre el 490 i el 500, assegurant tota la zona enfront del regne dels sueus, mentre les forces visigodes dirigien la seva activitat cap a la Lusitnia i la Btica.

El 489 Zen de Bizanci, per desviar als ostrogots que amenaaven a l'Imperi Oriental, va cedir al seu rei Teodoric el Gran, l'Imperi d'Occident, incloent el ttol jurdic d'Emperador, renunciant de fet a la ficci de ser l'nic Emperador.

Teodoric va dirigir totes les seves forces contra Dalmcia, que va ser ocupada (489) i va entrar a Itlia (490) vencent a Odoacre i els seus hruls a la riba del Isonzo, prop de Verona, i per segona vegada a la riba del riu Adda. Teodoric va entrar en Pavia, on va ser atacat inesperadament pels hruls al comandament d'Odoacre (490) qui va assetjar la ciutat. Segurament els assetjadors haguessin exterminat als ostrogodos de no ser per una oportuna intervenci del visigot Alaric II, que va obligar a Odoacre a retirar-se cap a Ravenna (agost del 490) on va quedar assetjat per Teodoric durant tres anys (490-493). A principis del 493, Odoacre i Teodoric van arribar a un acord, pactant-se un repartiment del poder. Teodoric va entrar a Ravenna (27 de febrer) i es va iniciar una breu poca de govern conjunt, que va culminar als pocs dies amb l'assassinat de Odoacrw a mans del propi Teodoric (principis de mar), qui a ms va fer matar a la famlia del hrul, i va ordenar una massacre general per sorpresa de les tropes hrules. Teodoric ja no va assumir el ttol d'Emperador. Probablement en pagament de l'ajuda prestada pels visigots, la filla de Teodoric, Tiudigota, es va casar amb Alaric II (entre el 490 i el 495 aproximadamente), naixent de l'esmentat enlla un fill anomenat Amalaric (cap a l'any 500).

La tensi entre Visigots i Francs va ser creixent a l'iniciar-se el segle VI, i era evident el 504. Teodoric el gran, rei dels ostrogots, va fer de mediador entre el franc Clodoveu i el visigot Alaric II, per evitar la guerra, aconseguint que els dos reis s'entrevistessin en una illa del riu Loire (que marcava la frontera) prxima a Amboise. Es va evitar amb aix l'immediat esclat de la guerra per la tensi no va disminuir. 

Clodoveu (que era catlic) es va aliar al rei borgony Gundebald (que era arri com Alaric II). Finalment la guerra va esclatar i va concloure amb la batalla de Vouill, prop de Poitiers (507), en la que Alaric II va ser derrotat i mort. Francs i borgonyons o burgundis van avanar cap als dominis visigots, per l'ostrogot Teodoric va enviar forces sota el comandament del general Ibbas que van ocupar Provena, impedint que l'ocupessin els borgonyons (que ja havien penetrat en ella), derrotant-los en el riu Durance. Des de Provena, el general Ibbas va entrar a la Narbonense o Septimnia, en la qual francs i visigots lluitaven ferotgement, especialment pels voltants de Narbona (508). 

El 508 els ostrogots van descobrir vivint entre els visigots a un noble anomenat Eutaric, que es creu que era descendent directe (nt o besnt probablemente) del ex rei ostrogot Videric (un nen que pertanyia a lnia legitima la dinastia real ostrogoda dels Amals i que va marxar amb els visigots el 375). Eutaric vivia com qualsevol noble visigot i va rebre la m de la princesa Amalasunta, filla de Teodoric.

Perduda Tolosa la capital va passar a Barcelona i desprs a Toledo. La segent etapa del regne es coneix sota el nom de Regne de Toledo.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83081" title="Gauteric" nonfiltered="2951" processed="2945" dbindex="33123">
Gauteric fou un comes (cap militar) visigot enviat pel rei Euric a conquerir la Tarraconense central i oriental i altres regions fins al Regne dels sueus vers el 481.

Gauteric va travessar els Pirineus procedent d'Aquitnia probablement pel pas de Roncesvalls, per la via de Bordeus a Saragossa per Pamplona. A diferncia d'altres vegades abans, aquesta vegada no entraven a Hispnia al servei de l' Imperi rom (ja desaparegut el 476), sin com a conquistadors.

Les autoritats locals d'aquestes zones es van sotmetre segurament sense lluita, davant un exrcit molt superior i contra el que difcilment podien esperar cap xit (les ciutats emmurallades, com Tarraco, malgrat els escassos mitjans militars de la poca que feien difcil franquejar muralles forts, van ser preses pels visigots, i les tctiques guerrilleras no era utilitzables contra un exrcit potent).

Les ciutats disposaven d'una administraci que en els seus aspectes principals era continuadora de l'administraci romana i consideraven als visigots (en procs de romanitzaci) com aliats imperials, tal com haban actuat durant anys. Les ciutats van sotmestre's a Gauteric.

Fou en aquesta poca (cap al 482) que a la Vall de l'Ebre es van establir els primers propietaris visigots, els quals anirien acompanyats de les seves famlies, dels seus esclaus i dels seus servidors. Alguns autors sospiten que fou en aquesta poca quan es va establir a la Vall de l'Ebre un magnat got ancestre del comte Casi (Casius, desprs Banu Qasi).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83083" title="Node orbital" nonfiltered="2952" processed="2946" dbindex="33124">
Un node orbital s un dels dos punts on una rbita inclinada creua un pla de referncia (per exemple, el pla de l'eclptica per a les rbites heliocntriques, i el pla de l'equador celeste per a les rbites geocntriques). Com s lgic, les rbites amb inclinaci igual a zero (rbites eclptiques i rbites equatorials) no tenen nodes. 

Tota rbita t dos nodes respecte a un pla qualsevol:
 El node ascendent (smbol  ) s el punt on l'objecte creua el pla de referncia movent-se cap al nord des de l'hemisferi sud celeste.
El node descendent (smbol  ) s el punt on l'objecte creua el pla de referncia movent-se cap al sud des de l'hemisferi nord celeste.

Ambds nodes estan diametralment oposats. La lnia dels nodes s la intersecci del pla orbital de l'objecte amb el pla de referncia i s la lnia que uneix els dos nodes.

Un dels parmetres que s'utilitzen per a caracteritzar una rbita (anomenats elements orbitals), s la longitud del node ascendent.

Els nodes orbitals de la Terra reben els segents noms:
Punt d'ries o punt vernal per al node ascendent.
Punt Libra per al node descendent.



Vegeu tamb.
Nodes de la Lluna, els nodes orbitals de la Lluna.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83090" title="ngmar" nonfiltered="2953" processed="2947" dbindex="33125">
ngmar ("casa de ferro" en sndarin) s un regne de l'univers fictici de J.R.R. Tolkien.

Va ser funat l'any 1300 de la Tercera Edat a la part ms septendrional de la Terra Mitjana, al nord de les Muntanyes Boiroses, per part del senyor dels nazgl i que pass a ser conegut com el Rei bruixot d'ngmar. La capital del regne era a Carn Dm.

L'establiment d'ngmar tingu lloc poc desprs del retorn de l'esperit de Suron a Dol Gldur, i es presumeix que les actuacions del Rei bruixot per desestabilitzar els regnes dels dnedain es feien seguint les indicacions de Suron.

Poc desprs de la fundacio del regne va entrar en guerra contra els regnes dels dnedain que havien sorgit de la desintegraci d'rnor: Arthedain, Cardolan i Rhudaur. El Rei bruixot va conquerir Rhudaur, el menys poders dels regnes, i va substitur el seu rei per un dels homes natius dels turons (probablement descendent del llinatge malet d'Ulfang)

Sota el control d'ngmar, Rhudaur va atacar Arthedain el 1356 a la frontera de la Pica del Temps. El rei rgeleb I va morir, per Arthedain va aconseguir repellir l'atac amb l'ajuda de Cardolan.

El 1409 ngmar va atacar Cardolan destruint el regne. Al mateix temps, Rhudaur va ser annexionat a ngmar deixant Arthedain com l'nic regne dels dnedain al nord.

Durant 500 anys Arthedain va resistir, fins que el 1974 ngmar va reagrupar totes les seves forces i va llenar un atac final. En l'embestida van arrasar Frnost, la capital d'Arthedain.

Un any desprs, el prncep Ernur de Gndor va arribar per ajudar a Arthedain, per ja era massa tard per salvar el regne. De tota manera, l'exrcit de Gndor reforat amb els elfs de Lindon i Rivendell, i els dnedain del nord que havien sobreviscut, van atacar les forces d'ngmar a la batalla de Frnost. El Rei bruixot es va escapar i va fugir a Mrdor, per el seu exrcit i el seu regne van ser destruts.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83091" title="Legi I Italica" nonfiltered="2954" processed="2948" dbindex="33126">
La Legi I Italica fou una legi romana reclutada el 22 de setembre de l'any 66 per part de l'emperador Ner. Els darrers registres que es tenen la situen a Sexantaprista a la frontera del Danubi a comenaments del segle V. L'emblema de la legi era un s.

Ner cre aquesta legi, amb el nom original de phalanx Alexandri Magni, per a una campanya a Armnia. Les fonts destaquen el fet que tots els legionaris originals eren itlics i amb una alada mnima de 1,80 metres. Malgrat tot, la campanya d'Armnia no arrib a realitzar-se, ja que es produ primer una revolta a Judea i poc desprs es produ la revolta de Juli Vndex a la Gllia i la legi hi fou destinada. L'any dels quatre emperadors (69), la legi reb el seu cognomen Italica i lluit al costat de Vitell a la segona batalla de Bedriacrum. L'emperador vencedor, Vespasi, envi la legi a la provincia de Msia l'any 70, on romangu fins als darrers registres coneguts.

Durant les guerres dcies de Traj, la legi es dedic a la construcci de ponts sobre el Danubi i el 140 un centuri de la I Italica est registrat com a responsable de la construcci del mur d'Anton, a Esccia. Durant el regnat de Marc Aureli, s possible que la I Italica particips en les campanyes contra tribus germniques, ja que desprs de les guerres Marc Aureli tenia la intenci de crear una nova provncia sota control del governador Aulus Juli Pompili Pis, comandant de la I Italica i de la IV Flavia Felix.

L'any 193, el governador de la Pannnia Superior, Septimi Sever, reclam la porpra imperial i es trasllad a Itlia. La I Italica recolz Sever, per no es despla cap a Roma, si no que lluit contra l'adversari de Sever, Pescenni Nger, juntament amb la XI Claudia. Sota Caracalla particip en la construcci del Limes Transalutanus, un mur defensiu a la frontera del Danubi.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83100" title="Eugenio Montero Ros" nonfiltered="2955" processed="2949" dbindex="33127">
Eugenio Montero Ros (Santiago de Compostela 1832 - Madrid 1914) fou un poltic i jurista espanyol. Catedrtic per la Universitat d'Oviedo (1859) i Santiago de Compostella (1860), es va traslladar a Madrid a crrec de la ctedra de dret cannic a la Universitat Central (1864). 

Membre del Partit Progressista, va fundar el diari La Opinin Pblica. Amb el triomf de la Revoluci de 1868, va resultar elegit diputat per Pontevedra. Va ser designat ministre de Grcia i Justcia en el govern Prim (1870). Durant la seva gesti, va introduir la llei de registre civil i del matrimoni civil.

Durant el regnat d'Amadeu I va ser nomenat en dues ocasions ministre de Grcia i Justcia (1871 i 1872). Partidari de la separaci de l'Esglsia i l'Estat, va promoure mesurades legislatives en aquest sentit i va redactar la carta de renncia d'Amadeo I. Va contribuir a la creaci de la Instituci Lliure d'Ensenyament, de la qual va ser nomenat rector (1877-1878).

Durant la Restauraci va oscillar entre el republicanisme i el liberalisme. Va intervenir en la fundaci del Partit Republic Democrtic de Martos (1873) i en el de l'Esquerra Dinstica (1881). Incapa de desenvolupar un partit liberal capa de desplaar a Sagasta, es va adherir a la seva causa. Va ser ministre de Foment (1885) i de Grcia i Justcia (1892) en els gabinets de Sagasta.

Amb la crisi del Partit Liberal per les lluites per la successi de Sagasta, mort el 1903, el va succeir de forma provisional. Amb l'escissi del partit, va encapalar, amb Jos Canalejas i Vega de Armijo, la fracci ms radical, oposada al centrisme de Moret. Va ser cridat a presidir el Govern el 23 de juny de 1905. Davant la crisi provocada per l'incident del setmanari satric catal Cu-Cut!, va adoptar la decisi de castigar els militars. L'oposici del monarca Alfons XIII a aquesta mesura va motivar la seva dimissi el 1 de desembre de 1905. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83109" title="Legi I Germanica" nonfiltered="2956" processed="2950" dbindex="33128">
La Legi I Germanica fou una legi romana reclutada per Juli Csar el 48 aC per lluitar en la guerra civil contra Pompeu. Desprs de la rebelli batava (70), els homes de la I Germanica s'incorporaren a la setena legi de Galba, que es convert en la VII Gemina. L'emblema de la legi fou, probablement, un bou.

La I Germanica lluit a la batalla de Farslia. Desprs de l'assassinat de Juli Csar rest lleial a August. Entre el 30 aC i el 26 aC la legi fou aquarterada a Hispania Tarraconensis, on lluit contra la revolta cntabra. Cap a l'any 1 fou traslladada a la frontera del Rin per lluitar en les campanyes de Drus.

La I Germanica rest a la Germania Inferior fins l'any 69, quan recolz Vitell, juntament amb les altres legions del Rin. L'any 70, fou una de les legions que acudiren a rescatar les legions assetjades a Xanten durant la rebelli batava, on pat una forta derrota. Una vegada sufocada la revolta, Vespasi form la nova VII Gemina amb els supervivents de la I Germanica i d'altres.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83110" title="Ocean Colour Scene" nonfiltered="2957" processed="2951" dbindex="33129">

Ocean Colour Scene (sovint abreviat com a OCS) sn una banda de Britpop de Birmingham, Anglaterra. Es van formar a partir de dues bandes locals, The Boys i Fanatics (que fins i tot van publicar un EP, Suburben Love Songs).

El seu primer senzill, en format 7", va ser "Sway", i es va publicar a l'poca de la msica indie britnica de principis dels anys 90. La banda va publicar altres discs i va arribar a tenir un seguiment local relativament ampli, per no va ser fins l'eclosi del moviment Britpop que van ser coneguts a nivell nacional i internacional. De fet, la seva msica va aparixer al programa de Chris Evans TFI Friday (el seu xit The Riverboat Song era la msica de fons quan s'introduen els convidats) i la pellcula de Guy Ritchie Lock, Stock and Two Smoking Barrels.

El seu so s deliberadament retro, i est influenciat sobretot pel rock dels anys 60. No obstant aix, gran part del seu so tamb es deu a l'escena mod, sobretot a Paul Weller, de qui van ser banda d'acompanyament (i de fet alguns membres d'OCS encara ho sn).

Membres de la banda.
La seua composici tradicional va ser:

 Steve Cradock; (nascut el 22 d'agost de 1969); guitarra, piano, mandolina, E-bow, autoharp, orgue i veu d'acompanyament.
 Simon Fowler, (nascut el 25 de maig de 1965); veu principal, harmnica i guitarra acstica.
 Oscar Harrison (nascut el 15 d'abril de 1965); bateria, piano i veus d'acompanyament.
 Damon Minchella (nascut l'1 de juny de 1969); baix elctric;

Damon Minchella va deixar la banda el 2003, ssent temporalment substitut per Gary "Mani" Mounfield per a un concert amb Stereophonics i desprs de forma definitiva per Dan Sealey. Al mateix temps, es va afegir Andy Bennett com a segona guitarra.

Altres msics que han collaborat.


Alison Moyet; veu d'acompanyament.
Tony Hinnegan; violoncel.
Paul Weller; guitarra elctrica, orgue, piano, veu d'acompanyament.
Jools Holland; piano, orgue Hammond.
P.P. Arnold; veu.
Rico Rodriguez; tromb.
Tony Griffiths, Chris Griffiths; veu d'acompanyament.
Brendan Lynch; melotr.
Steve White; tabla, timbals, percussi.
Bryan Travers; saxo.
Mick Talbot; teclats.
Edgar Summertyme; veu d'acompanyament.
John McCusker; viol, viola.
Carleen Anderson; veu d'acompanyament.
Mark Feltham; harmnica.
Kevin Rowe; guitarra elctrica.

Linda Thompson; veu.
Dalbir Singh Rattan; tabla.
Duncan Mackay; trompeta.
James Hunt; saxo.
Nichol Thompson; tromb.
Tim Jaques; percussi, bateria, timbals.
Micheal McGoldrick; uilleann pipes, whistle, flauta.
Dave Fowler; Autoharp.
Helena Payne;


Discografia.
lbums d'estudi.



Recopilatoris i directes.



 Senzills .
(amb el lloc al que van arribar a la llista de vendes britnica)

 1989 (com a The Fanatics) "Suburban Love Songs" ;
 1990 "One Of Those Days";
 1990 "Sway";
 1991 "Yesterday Today EP" #49;
 1992 "Sway" (reedici) #88;
 1992 "Giving It All Away" #83;
 1992 "Do Yourself A Favour EP" #94;

(Perode de treball com a banda d'acompanyament de Paul Weller)

 1996 "The Riverboat Song" #15;
 1996 "You've Got It Bad" #7;
 1996 "The Day We Caught the Train" #4;
 1996 "The Circle" #6;
 1997 "Hundred Mile High City" #4;
 1997 "Travellers Tune" #5;
 1997 "Better Day" #9;
 1998 "It's a Beautiful Thing" #12;
 1999 "Profit in Peace" #13;
 1999 "So Low" #34;
 2000 "July / I am the News" #31;
 2000 "The Waves";
 2001 "Up on the Down Side" #19;
 2001 "Mechanical Wonder" #49;
 2001 "Crazy Lowdown Ways" #64;
 2003 "I Just Need Myself" #13;
 2003 "Make the Deal" #35;
 2004 "Golden Gate Bridge" #40;
 2005 "Free My Name" #23;
 2005 "This Day Should Last Forever" #53;

 Collaboracions .
 1998 England United "(How Does It Feel) To Be On Top Of The World" #9 (Can oficial per a Anglaterra al mundial de 1998 amb Ocean Colour Scene, Echo & the Bunnymen and the Spice Girls);

 DVDs i Videos .
 1997 Times of Our Lives ;
 1998 Travellers Tune ;
 2003 Filmed From the Front Row  (reeditat el 2005 com a part de la reedici d'Anthology);

Enllaos externs.
  Web oficial;
  Pgina d'un fan;
  Perfil de la banda a Altsounds.com;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83113" title="Pondicherry" nonfiltered="2958" processed="2952" dbindex="33130">

Pondicherry (tmil           , telugu           , malayalam             ) s un territori de la Uni ndia. s situat a la costa de Ch lamandala, uns 160 km sal sud de Madrs. T conreus d'arrs i oleaginoses i indstria cotonera. Comprn els antics enclavaments francesos de Mahe, Karikal, Pondicherry i Yanam. Les llenges ms parlades sn el tmil (89,2 %) a Pondicherry i Karikal, el malayalam (4,8 %) a Mah i el telugu (4,3 %) a Yanam.
Enllaos externs.
Pgina del govern de Pondicherry;
Lluita per la llibertat a Pondicherry;
Ministre indi d'Afers Exteriors - 1956 Tractat de Cessi;
Fotos de Pondicherry;
Civilization;
Fort de Valour;
Poduke o Arikamedu la ms antiga ciutat tmil;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83116" title="Luis Csar Sampedro" nonfiltered="2959" processed="2953" dbindex="33131">
Luis ngel Csar Sampedro (Villagarca de Arousa, Galcia, 3 de maig de 1966) s un entrenador de futbol i ex-futbolista gallec.

Jug de porter al Raging de Ferrol durant ms d'una dcada. L'any 2000 puj a segona divisi i es retir, per noms canviant la porteria per la banqueta, ja que es convert en l'entrenador de l'equip.

Va entrenar el Racing de Ferrol durant 4 temporades del 2000 al 2004. La primera temporada quedaren en setzena posici, la segent en una meritoria novena posici i en la tercera foren vintens i no poderen evitar el descens a segona divisi B. Tot i aix, en la segent temporada quedaren segons del seu grup, el que els don dreta  juga la lligueta d'ascens, quedant primers i per tant ascendint altra vegada a la categoria de plata del futbol espanyol. Al final d'aquella temporada deix l'equip i fitx pel Gimnstic de Tarragona, equip que tamb havia pujat a segona divisi aquell mateix any.

En la seva primera temporada al Nstic va aconseguir portar-lo fins a la 7a plaa de la classificaci. Per l'xit arribaria la temporada 2005/06, quan el Nstic va aconseguir pujar a Primera divisi. 

El 26 de novembre de 2006 desprs de perdre per 2 a 3 contra el RCD Mallorca, i noms haver aconseguit 5 punts durant 12 jornades, fou destitut per la directiva del Gimnstic de Tarragona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83120" title="Segismundo Moret y Prendergast" nonfiltered="2960" processed="2954" dbindex="33132">

Segismundo Moret y Prendergast (Cadis, 1838-Madrid, 1913) Economista, jurista i poltic espanyol.

Va estudiar dret a la Universitat Central de Madrid i va obtenir la ctedra d'hisenda pblica a la mateixa universitat. Dirigent liberal i defensor del lliurecanvisme, va destacar pels seus escrits sobre temes econmics i d'hisenda. Va resultar elegit diputat independent per Almadn el 1863. Amb el triomf de la Revoluci de setembre de 1868, la Gloriosa , es va adherir al nou rgim. Va ser elegit diputat per Ciudad Real en les eleccions a Corts Constituents (gener de 1869) on van triomfar els partits de la coalici d'unionistes, progressistes i demcrates. Va prendre part activa a la redacci del nou text constitucional (juny de 1869) que va consagrar les llibertats democrtiques. Durant l'etapa d'interinitat monrquica, va ocupar la cartera d'Ultramar en el govern de Prim. Des d'aquest crrec, va procedir a l'abolici de l'esclavitud a Puerto Rico. Poc desprs va ser nomenat ministre d'Hisenda en el gabinet de Prim (1869) i desprs en el govern de Topete (1870). Va haver de dimitir al poc temps a causa de certes irregularitats de gesti en dues concessions de tabac. En cessar en el Ministeri, va ocupar l'ambaixada d'Espanya a Londres.

Desprs de la Restauraci, va tornar a Espanya (1875) i va crear el Partit Democrtic Monrquic, que es va fondre desprs amb l'Esquerra Dinstica. Posteriorment va ingressar en el Partit Liberal Fusionista de Sagasta. Moret va defensar que el capitalisme havia de ser lliure per actuar de forma autnoma. Com a ministre de Governaci, va crear la Comissi de Reformes Socials el 1883. Durant la Restauraci va ocupar carteres ministerials en diverses ocasions. Va ser ministre de Governaci en el gabinet de Posada Herrera (1883) i collaborador assidu en els governs de Sagasta entre 1886 i 1888. Va ocupar les carteres d'Estat (1886-1888), Governaci (1888) i Foment (1892), i va ser al capdavant del Ministeri d'Ultramar durant la crisi de Cuba (1897-1898). Es va ocupar de nou de les carteres de Governaci en els ltims gabinets de Sagasta (1901, 1902).

L'1 de desembre de 1905 se li va encarregar per fi la presidncia d'un govern desprs de la dimissi de Montero Rius. Moret va adoptar llavors la poltica de donar suport als militars, desprs dels Fets del Cu-Cut! i va aprovar la Llei de Jurisdiccions. Tanmateix, va donar suport per sota m a Lerroux, amb la intenci de desviar les masses obreres de Barcelona del catalanisme. Aquestes decisions van motivar el rebuig de tots els sectors poltics catalans. L'atemptat de Mateu Morral contra Alfonso XIII (maig de 1906) el va obligar a dimitir. Va tractar de tornar al poder el 1906 en provocar la crisis del papelito, per va ser impedida la continutat del seu govern pel Congrs, que el va sotmetre a un vot de censura. Desprs de la caiguda de Maura, va arribar per ltima vegada a la direcci del Govern el 21 d'octubre de 1909), per els membres del seu propi partit li van vetar el 9 de febrer de 1910, i el van obligar a retirar-se de la poltica.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83123" title="Histria del Brasil" nonfiltered="2961" processed="2955" dbindex="33133">

Els primers brasilers.

El territori del Brasil est habitat des de fa, almenys, 8.000 anys. Els orgens dels primers brasilers, que van ser anomenats "indis" pels portuguesos, s un tema encara disputat pels arquelegs. La visi tradicional s que eren part de la primera onada de migrants caadors que van arribar a Amrica des de Sibria per mitj de l'Estret de Bering. Aix no obstant, altres arquelegs diuen trobar signes d'una poblaci molt ms antiga, morfolgicament distinta dels caadors asitics, i molt ms similars als nadius africans i australians que serien desplaats pels caadors siberians. 

Els Andes i les cadenes muntanyoses del nord de Sud-Amrica van produir una clara frontera cultural entre les civilitzacions *agrries de la Costa Occidental del sub-continent (la qual cosa va dur a l'organitzaci de ciutats-estats urbanitzats i ms tard a l'establiment de l'Imperi Inca), i les tribus semi-nmades de l'Est, les quals mai no van desenvolupar registres escrits ni cap arqutiectura monumental. Per aquesta ra, poc se sap sobre la histria del Brasil abans del 1500. Les restes arqueolgiques (principalment terrisseria) mostren un patr complex de desenvolupament regional, de migracions internes i ocassionalment, de l'establiment de federacions. 

Quan els primers exploradors europeus hi van arribar, tot el territori brasiler era habitat per tribus semi-nmades, la subsistncia dels quals estava basada en una combinaci de caa, pesca, recollecci d'aliments i una petita agricultura. La densitat de poblaci era massa baixa; s'estima que el nombre total d'habitants a l'arribada dels europeus era d'1 mili d'habitants (encara que alguns descobriments arqueolgics semblen indicar que la poblaci era major). Encara que milers d'amerindis brasilers van morir a causa de les massacres, les malalties i la duresa de l'esclavatge i el desplaament territorial, d'altres van ser absorbits per la poblaci immigrant. Altres tribus han sobreviscut i encara viuen amb les tcniques precolombines de subsistncia en les rees remotes de la selva de les Amazones. 

El Brasil colonial.

La historiografia tradicional accepta que el Brasil va ser descobert pels europeus el 22 d'abril, 1500 per Pedro lvares Cabral. El pas va ser gradualment habitat pels portuguesos que volien fugir de la pobresa i pels nobles als quals la corona els havia donat privilegis colonials especials. L'administraci colonial durant els dos segles segents va ser basada en un sistema en qu les persones afavorides rebien grans extensions de territori anomenats capitanias, moltes de les quals eventualment es convertirien en els estats del Brasil actual. 

Durant el primer segle desprs del descobriment europeu, el producte d'exportaci ms important  i del qual es derivaria el nom del pas  era el pau-brasil, pal de Brasil (caesalpinia echinata), un arbre el tronc del qual cont un tint vermell molt valorat, la qual cosa produiria una sobre-explotaci  que gaireb l'exterminaria. Des del segle XVI, la canya de sucre, cultivada en plantacions anomenades engenhos (fbriques) sobre la costa nord-oriental del Brasil, la qual es convertiria en el motor de l'economia brasilera, ats la demanda de sucre a Europa. Al comenament els immigrants van esclavitzar els amerindis per treballar-hi. L'exploraci inicial de l'interior del Brasil eren aventures para-militars, anomenades bandeirantes, que entraven a la selva a la recerca d'or i d'eslcaus amerindis. No obstant aix, els portuguesos van tornar a l'frica per portar-ne esclaus. 

Les taxes de mortalitat dels esclaus a les plantacions de sucre i en les expedicions a la recerca d'or eren dramticament altes. Alguns esclaus van fugir de les plantacions i van intentar establir assentaments independents (quilombos) en rees remotes. No obstant aix, aquest assentaments van ser destruts pel govern i per tropes privades en llargs setges. No obstant aix, els africans es convertirien en un sector molt important i substancial de la poblaci brasilera, i molt abans de la fi de l'esclavatge (1888) molts africans van ser absorbits per la poblaci europea motivats pels drets de treball que rebien els mulatos. 

Durant els primers dos segles del perode colonial, i atrets pels vasts recursos naturals i les terres verges, altres potncies europees van intentar establir colnies al territori brasiler, malgrat la prohibici establerta per la butlla papal i el Tractat de Tordesillas, els quals havien dividit el Nou Mn en dues parts, una destinada al Portugal i l'altra a Espanya. Colons francesos van intentar establir-se al territori actual de Rio de Janeiro de 1555 a 1567 (la "Frana Antrtica") i el territori actual de So Lus de 1612 al 1614 (la "Frana Equinoxial"). 

La intrusi neerlandesa va ser molt ms llarga i va tenir ms repercussions per a Portugal que no pas la francesa. Els corsaris neerlandesos van saquejar les costes: Bahia el 1604 i van capturar temporalment la capital, Salvador. De 1630 a 1654 els neerlandesos es van establir al nord-est i van controlar la costa ms accessible des d'Europa, per, sense penetrar l'interior del Brasil. Per, els colons de la Companyia Holandesa de les Indies Occidentals al Brasil vivien en setge constant, malgrat la presncia a Recife de Maurice de Nassau com a governador. Desprs d'alguns anys de guerra, els neerlandesos es van retirar formalment el 1661. 

La independncia: L'imperi del Brasil.
 Article principal: Imperi de Brasil;

El Brasil independent va ser un dels dos estats americans independents que establirien un govern monrquic (l'altre seria Mxic). El 1808 la corona portuguesa, fugint de les tropes de Napole que havien envat el territori de Portugal, i escortat per tropes britniques, es va establir a Rio de Janeiro, traslladant la seu poltica i administrativa de l'Imperi Portugus al Brasil. El 1815 el rei va donar al Brasil el mateix status que Portugal, establint el "Regne Unit de Portugal, el Brasil i Algarves". El rei va governar des de Rio de Janerio per 13 anys, i hi hauria roms la resta de la seva vida, per, desprs d'un perode confusi al Portugal, provocat per la seva llarga estada al Brasil fins i tot desprs de la retirada de Napole. El rei Joan VI de Portugal va deixar el Brasil el 1821 i el seu fill, Pere, hi va romandre com a regent del Brasil. Un any desprs, per, Pere va escriure un paper (no tan conegut com la seva presumpta proclamaci de "Inedpendncia o Mort") per declarar les raons per les quals el Brasil se separava de Portugal, i llegant una constituci que establia una monarquia constitucional al Brasil, de la qual era el cap d'estati govern com a Emperador Pere I del Brasil. Desprs de la seva abdicaci el 1831 per les divergncies amb els poltics brasilers, va sortir del Portugal, i el seu fill, de cinc anys d'etat, es convertiria en Pere II del Brasil. Desprs d'un perode de nou anys de regncia, Pere II va ser proclamat emperador i va governar amb el parlament fins al 1889 data en qu va ser destitut per un cop d'estat que establiria el govern republic. No obstant aix, abans de sortir del poder, va abolir l'esclavatge el 1888.

La Repblica Vella.
Pere II va ser deposat el 15 de novembre, 1889 per un cop d'estat militar encapalat pel general Deodoro da Fonseca que es convertiria en el primer president del Brasil. El nom oficial de l'estat va ser els "Estats Units del Brasil" fins al 1967 data en qu seria canviat a "Repblica Federativa del Brasil". De 1889 a 1930 el govern va establir una democrcia parlamentria i constitucional, en qu la presidncia s'alternava entre els estats dominants de So Paulo i Minas Gerais. 

A finals del segle XIX el caf va reemplaar el sucre com a producte principal d'exportaci. El comer de caf va produir el creixement econmic de la naci, i va atreure la immigraci europea, principalment d'Itlia i Alemanya. Aquesta entrada de m d'obra, va produir el desenvolupament de l'economia industrial que s'estenia a l'interior. Aquest perode, conegut com la "Repblica Vella" o "Primera Repblica" va acabar el 1930 desprs d'un cop d'estat militar i Getlio Vargas va ser designat president.

Populisme i desenvolupament.

Una junta militar va prendre el poder el 1930. Gertlio Vargas va governar com a dictador de 1930-1934, va ser elegit president de 1934-1937, i va governar dictatorialment una vegada ms de 1937-1945. Vargas era membre d'una oligarquia de gautxos, per, tenia una visi nova de la poltica brasilera per a produir el desenvolupament nacional. Vargas es va aprofitar de la ruptura de les relacions directes entre treballadors i els directors de les fbriques del Brasil: els obrers es convertirien en la nova base del poder poltic populista. Els privilegis de l'agricultura van acabar, i els lders industrials van adquirir ms influncia, i la classe mitjana va guanyar ms poder poltic. 

vargas seria un dels primers presidents populistes llatinoamerians, per, la seva figura tamb s associada amb el creixement i desenvolupament de l'interior del Brasil. Durant la seva administraci el Brasil va rebutjar el model econmic clssic basat en les exportacions i va emfatitzar els programes industrials de la substituci de les importacions. Alguns historiadors consideren aquesta internalitzaci la reacci als esdevniments mundials com ara les Guerres Mundials i el perode de proteccionisme d'entre guerres dels seus principals socis comercials d'aleshores (Estats Units, Regne Unit i Alemanya). A ms, Vargas havia comenat el seu rgim durant el perode de la Gran Depressi mundial i la caiguda del comer que produiria la caiguda dels preus dels productes primaris. No obstant aix, la determinaci del Brasil, i d'altres pasos llatinoamericans, de continuar amb la poltica de substituci d'importacions va produir un allament de la competncia industrial que al seu torn, estancaria les indstries en un estat ineficient. 

Es va establir un rgim democrtic de 1945-1964, perode en el qual la capital es mouria de Rio de Janeiro a Braslia. El populisme, el nacionalisme i el desevnolupamentalisme van caracteritzar les dcades de 1950 i 1960. Aquestes van contribuir a la crisi que produiria l'establiment d'un nou rgim autoriati el 1964. 

Brasil modern.
Govern militar.
De 1961 a 1964 el president Joo Goulart havia iniciat diverses reformes econmiques i socials; aquestes poltiques amenaaven l'elit brasilera i els interessos estatunidencs al pas. Philip Agge, un ex oficial de la CIA, ha indicat que l'agncia va gastar entre 12 i 20 milions de dlars nord-americans per donar suport als candidats anti-Goulart. El febrer de 1962 el president nord-americ, John F. Kennedy va expresar el seu suport als canidats anti-Goulart en una nota escrita per a la Agncia Nord-Americana pel Desenvolupament International. El 1964 Goulart va ser deposat per un cop militar amb un presumpte suport de la CIA i es va establir un govern dictatorial fins al 1985. Durant aquest perode, es va produir un creixement econmic intens, per, amb un immens deute nacional. Durant aquest perode milers de brasilers opositors van ser deportats, empresonats o torurats. Molts ms van morir durant el perode de guerrilles de 1968-1973. La censura oficial, encara que no era molt exigent, va produir l'exili d'intellectuals. 

Redemocratitzaci.

Tancredo Neves va ser elegit com a president en una elecci indirecta el 1985 i el pas va retornar al rgim civil i democrtic. Va morir abans d'assumir el poder, i el vice-president Jos Sarney va ser designat president. Fernando Collor de Mello va ser el primer president elegit pel vot popular el desembre de 1989. El setembre de 1992, per, Collor va ser impugnat per corrupci i Itamar Franco va ser designat president. En les eleccions del 3 d'octubre, 1994, Fernando Henrique Cardoso va ser elegit president, i re-elegit el 1998. Durant el seu perode el Brasil va sofrir diverses crisis financeres. El 2000 Cardoso va ordenar l'opertura dels arxius militars de l'operaci Cndor, una xarxa de dictaduras militars sud-americanes estalberta per a segestrar o assassinar els oponents poltics. El Brasil va ser un dels membres fundadors del Mercosur.

Present.
El problema ms sever del Brasil s la desigual distribuci de la riquesa i la renda, una de les ms extremes del mn. Durant la dcada de 1990 ms del 25% dels brasilers sobrevivien amb ms d'un dlar al dia, encara que la naci es consolidaria com la potncia econmica de Sud-Amrica. Aquestes contradiccions econmiques van ajudar  Luiz Incio Lula da Silva, que seria elegit president el 2002. Els inversionistes, preocupats pels canvis socials promesos durant la seva campanya i la seva identificaci amb els sindicats d'obrers amb ideologies d'esquerra, van poduir una fugida de capitals que depreciarien el valor del real brasiler i una forta caiguda de les inversions. Per, Lula da Silva ha governat amb poltiques ms conservadores. L'economia del Brasil es va estabilitzar rpidament. 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83127" title="Histria de les illes Gergia del Sud i Sandwich del Sud" nonfiltered="2962" processed="2956" dbindex="33134">

L'illa Gergia del Sud, junt amb les illes Sandwich del Sud, les roques Shag i les roques Clerke, formen el territori britnic d'ultramar d'Illes Gergia del Sud i Sandwich del Sud.  Aquest territori s lleument ms gran que l'estat de Rhode Island (EUA), o de l'illa de Mallorca, per, la seva zona econmica exclusiva de 200 milles inclou 1.400.000 km d'algunes de les aiges biolgicament ms productives de l'oce mundial.  Aquestes aiges s'exploten en conformitat amb els requeriments de la Convenci sobre la Conservaci de Recursos Marins Vivents de l'Antrtida.

 Segles XVII-XIX .

s una creena popular que el navegador Amerigo Vespucci de Florncia al servei de Portugal va poder haver albirat la Gergia del Sud l'abril de  1502, durant un dels seus viatges molt publicats.  D'altres mantenen que aquesta illa s la 'Illa Pepys', presumptament descoberta pel bucaner angls William Cowley el desembre de 1683.  Tanmateix, els arxius histrics refuten aquesta creena.

Histricament, l'illa Atlntica de Gergia del Sud, situada al sud de la Convergncia Antrtica, fou el primer territori antrtic descobert. Al seu recorregut de Xile al Brasil, la nau del comerciant londinenc Anthony de la Roch, va ser portada lluny a l'est en mal temps, i va obtenir refugi en una de les badies de l'illa per 14 dies de l'abril de 1675. Els mapes van comenar a representar l'"illa Roch", en l'honor del descobridor. L'illa va ser vista per a la segona vegada el 1756, quan la nau espanyola Lle, que passava, la va nomenar el "San Pedro".

Aquestes primeres visites no van donar lloc a demandes de la sobirania. Significativament, Espanya mai no va demandar Gergia del Sud, que era a la meitat "portuguesa" del mn, segons el Tractat de Tordesillas de 1494.

El gran navegador angls, el capit James Cook, amb les naus Resolution i Adventure, fou el primer qui va caminar a la vora, va explorar i va traar el primer mapa de la Gergia del Sud. La va reanomenar l'illa "illa Gergia" en l'honor de rei George III, i va prendre'n possessi pel Gran Bretanya el 17 de gener de 1775, segons les instruccions donades per l'Almirallat britnic. Capit Cook tamb va descobrir les roques Clerke i les illes Sandwich del Sud. Part d'aquestes illes va ser descoberta per l'expedici imperial russa de Bellingshausen i Lazarev amb les naus Vostok i Mirni. Les roques Shag van ser descobertes per la nau espanyola Aurora el 1762.

Durant les dcades posteriors del segle XVIII i al llarg del segle XIX, la Gergia del Sud va ser habitada per caadors de foques anglesos i nord-americans, que van viure all per perodes de temps considerables i romanien de vegades durant l'hivern. La possessi efica, contnua i indiscutida del govern britnic sobre la Gergia del Sud va ser institucionalitzada per la Patent de Lletres britnica de 1843, actualitzada el 1876, 1892 i 1908. La caa i la conservaci de foques va ser regulada pels actes administratius britnics de 1881 i 1899.  L'illa apareix a l'Anuari del Ministeri britnic de Colnies des de 1887. La Gergia del Sud es governava com una dependncia de les Illes Malvines (Falkland), per no era part d'elles en l'aspecte poltic o financer. Les illes Sandwich del Sud van ser-hi annexades formalment per la Patent de Lletres britnica de 1908. Aquests arranjaments constitucionals van ser legals fins que les illes Gergia del Sud i Sandwich del Sud van ser incorporades com a Territori Britnic d'Ultramar el 1985.

 Segle XX .

Del segle XX l'illa Gergia del Sud es va convertir en el centre balener ms gran del mn, amb bases costaneres a Grytviken (functionar 1904-64), Leith Harbour (1909-65), Ocean Harbour (1909-20), Husvik (1910-60), Stromness (1912-61) i Prince Olav Harbour (1917-34).  Totes les estacions baleneres a l'illa (noruegues, britniques, argentina, sud-africana, japons) van funcionar amb arrendaments concedits pel Governador de les illes Falkland. A petici de la Companyia Argentina de Pesca, realitzada a l'ambaixada britnica a Buenos Aires el 1905, l'estaci va ser aprovada.
 
Carl Antn Larsen, el fundador de Grytviken, era un britnic naturalitzat nascut a Noruega. La seva demanda per obtenir la ciutadania britnica va ser sotmsa al Magistrat britnic de Gergia del Sud a Grytviken, i aprovada el 1910. Com al director de Companyia Argentina de Pesca, Larsen va organitzar la construcci de Grytviken, la qual era una consecuci notable d'un grup de 60 noruecs, des de la seva arribada el 16 de novembre, fins a que la fbrica nova per a de l'oli de balena va comenar-ne la producci el 24 de desembre de 1904. Larsen va elegir el lloc per a l'estaci balenera durant la seva visita el 1902, quan l'expedici antrtica sueca de Otto Nordenskjld va explorar una porci de l'illa, i li va donar el nom "Grytviken" ("Caleta de Potes" en suec), a causa dels nombrosos artefactes descoberts, incloent-hi els pots anglesos usats pels caadors de foques per bullir l'oli de foques. Un pot amb la inscripci "Johnson and Sons, Wapping Dock London" es preserva al Museu de Gorgia del Sud a Grytviken.

La gran majoria dels baleners eren noruecs. Durant l'era de balenera, la poblaci va variar generalment sobre els 1000 a l'estiu (i 2000 alguns anys) a aproximadament 200 a l'hivern. El primer cens va ser fet pel Magistrat britnic James Wilson el 31 de desembre de 1909. Va ser registrada una poblaci total de 720, incloent-hi noms 3 dones i 1 nen. Dels pobladors, 579 eren noruecs, 58 suecs, 32 britnics, 16 danesos, 15 finlandesos, 9 alemanys, 7 russos, 2 holandesos, 1 francs i 1 austrac. Els directors i altres funcionaris de les estacions baleneres van viure sovint amb les seves famlies. Entre ells estava Fridthjof Jacobsen i la seva esposa Klara Olette Jacobsen, la filla dels quals, Solveig Gunbjrg Jacobsen, va ser la primera nena nascuda a l'ampla regi antrtica (aquestes illes no sn consideredes avui dia part de l'Antrtida, segons el Tractat Antrtic de 1959) el 8 d'octubre de 1913 a Grytviken.


Hi ha alguns 200 sepulcres a l'illa a des de 1820, incloent-hi el sepulcre de 1922 de l'explorador antrtic Sir Ernest Shackleton, que el 1916 va creuar el Mar de Scotia en un dels viatges ms notables de vaixells petits de la histria martima, i va arribar a les illa Gergia del Sud per organitzar el rescat encertat del seu equip de l'expedici trenat a les Illes Shetland del Sud.

Les observacions meteorolgiques a Grytviken van ser iniciades per Carl A. Larsen el 1905, i desprs de 1907 mantinguts per Companyia Argentina de Pesca en la cooperaci del Servei Meteorolgic Argent. Aix es va realitzar segons els requisits de l'arrendament britnic fins el 1949.

Un Magistrat que presideix l'administraci britnica local ha de residir a la Gergia del Sud des de novembre de 1909. La Patent de Lletres britnica de 1908 va ser transmesa al Ministeri d'Assumptes Estrangers d'Argentina, i va reconeguda formalment la 18 de marxa de 1909 sense protestes. Tamb, les naus comercials i d'Armada argentina, i ciutadans argentins que van visitar l'illa els anys subseqents, van satisfer les formalitats habituals porturies, duaneres i d'immigraci de l'administraci britnica local. El primer avs oficial d'una demanda argentina de Gergia del Sud va ser fet el 1927, i de les illes Sandwich del Sud - el 1938. Des de llavors, l'Argentina ha mantingut les seves demandes de Gergia del Sud i Sandwich del Sud, per ha rebutjat en diverses ocasions (el 1947, el 1951, el 1953, el 1954 i el 1955) fer que la seva demanda sigui resolta pel Cort Internacional de Justcia de l'ONU o per un tribunal arbitral independent.

L'estaci naval argentina Corbeta Uruguai va ser construda a l'illa Tule de les Sandwich del Sud el 7 de novembre de 1976. El Regne Unit va protestar el gener de 1977, i va repatriar el personal argent ms tard el 1982.  Durant la Guerra de les Malvines, les forces argentines van ocupar els ports de Grytviken i Leith el 3 d'abril, desprs d'una batalla de dues hores en la qual la corbeta argentina Guerrico va ser venuda i un helicpter argent va ser destrut. Desprs d'aquestes prdues, l'Argentina no podia ocupar la resta de l'illa. La base Illa Bird i els encampamentos a la badia Schlieper, la glacera Lyell i la badia Sant Andreu, van romandre sota el control britnic. El 25 d'abril 1982 l'Armada britnica va danyar i va capturar el submar argen Santa F a Gergia del Sud, i la guarnici argentina se'n va retirar.

Desprs de la Guerra de les Malvines el Regne Unit va mantenir una guarnici militar petita d'infants de marina a Grytviken fins a marxa de 2001, quan l'illa va ser tornada al govern civil.

A causa de la seva posici remota a l'oce i el clima aspre, la Gergia del Sud no tenia poblaci indgena, i les famlies no s'han establert per ms d'una generaci fins ara. Els actuals centres de poblaci inclouen Grytviken, Punta Rei Eduardo, la base Illa Bird, i Husvik. La Punta Rei Eduardo, considerada sovint com part del Grytviken prxim, s el port d'entrada a l'illa, i la residncia del Magistrat britnic i de les autoritats i l'administraci porturies, duaneres i d'immigraci, de la indstria pesquera i de correu. Des del 1995 l'Oficina Meteorolgica de Sud-frica, amb el perms britnic, mant dues estacions meteorolgiques automtiques a les illes Zavodovski i Tule a l'arxiplag deshabitat volcnic Sandwich del Sud.

 Mapes antics .

 Mapa del segle XVII que demostra l'illa Roch (Gergia del Sud);
 Mapa del segle XVIII que demostra l'illa Roch (Gergia del Sud);
 James Cook, Chart of the Discoveries made in the South Atlantic Ocean, in His Majestys Ship Resolution, under the Command of Captain Cook, in January 1775, W. Strahan and T. Cadel, London, 1777.;

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial de Gergia del Sud (En angls);
 South Georgia Heritage Trust (En angls);
 Base antrtica Punta Rei Eduardo (En angls);
 Base antrtica Illa Bird (En angls);
 Convenci sobre la Conservaci de Recursos Marins Vivents de l'Antrtida (En angls);

 Referncies .


ImageSize  = width:300 height:450
DateFormat = yyyy
Period     = from:1650 till:2006
AlignBars  = early
TimeAxis   = orientation:vertical
PlotArea   = left:60 bottom:20 right:0 top:20

PlotData=
  bar:EN width:27 color:white align:left shift:(0,0)

  from:start till:1675 color:red
  from:1675 till:1775 color:teal
  from:1775 till:1786 color:white
  from:1786 till:1843 color:red
  from:1843 till:1904 color:teal
  from:1904 till:1908 color:white
  from:1908 till:1965 color:red
  from:1965 till:1985 color:teal
  from:1985 till:1993 color:white
  from:1993 till:end color:red
  
  mark:(line,white)
  at: 1675 text:" 1675: Descobriment de~  la Gergia del Sud (GS)"  shift:(25,-5)
  at: 1775 text:" 1775: Annexi britnica de GS;~  Descobriment de les illes~  Sandwich del Sud (ISS)"  shift:(25,-8)
  at: 1786 text:" 1786: Caada de foques es va comenar"  shift:(25,-3)
  at: 1843 text:" 1843: GS es va convertir en~  una dependncia~  de les Illes Falkland"  shift:(25,-5)
  at: 1904 text:" 1904: Balenera es va comenar" shift:(25,-10)
  at: 1908 text:" 1908: Annexi britnica de les ISS" shift:(25,0)
  at: 1965 text:" 1965: Fi de la balenera~ 1964: Fi de la caada de foques" shift:(25,-7)
  at: 1985 text:" 1985: Tterritori britnic d'ultramar~  d'IGSSS" shift:(25,-4)
  at: 1993 text:" 1993: ZEE de 200 milles" shift:(25,0)

ScaleMajor = unit:year increment:50 start:1700
ScaleMinor = unit:year increment:25 start:1650


 Capt. Francisco de Seixas y Lovera, Descripcion geographica, y derrotero de la region austral Magallanica. Que se dirige al Rey nuestro seor, gran monarca de Espaa, y sus dominios en Europa, Emperador del Nuevo Mundo Americano, y Rey de los reynos de la Filipinas y Malucas, Madrid, Antonio de Zafra, 1690. (Narra el descobriment de Gergia del Sud per l'angls Anthony de la Roch l'abril de 1675.) (En castell);
 William Ambrosia Cowley, Cowley's Voyage Round the Globe, in Collection of Original Voyages, ed. William Hacke, James Knapton, London, 1699. (En angls);
 George Forster, A Voyage Round the World in His Britannic Majesty's Sloop Resolution Commanded by Capt. James Cook, during the Years 1772, 3, 4 and 5 (2 vols.), London, 1777. (En angls);
 Otto Nordenskjld, Johan G. Andersson, Carl A. Larsen, Antarctica, or Two Years Among the Ice of the South Pole, London, Hurst & Blackett, 1905. (En angls) ;
 South Georgia, Topographic map, 1:200000, DOS 610 Series, Directorate of Overseas Surveys, Tolworth, UK, 1958.
 Robert K. Headland, The Island of South Georgia, Cambridge University Press, 1984. (En angls);
 Historia de las Relaciones Exteriores Argentinas, Obra dirigida por Carlos Escud y Andrs Cisneros, desarrollada y publicada bajo los auspicios del Consejo Argentino para las Relaciones Internacionales (CARI), GEL/Nuevohacer (Buenos Aires), 2000.(En castell);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83129" title="Maurice Ravel" nonfiltered="2963" processed="2957" dbindex="33135">


Joseph Maurice Ravel, (Ziburun, Pirineus Atlntics, 7 de mar de 1875   Pars, 28 de desembre de 1937), compositor francs del segle XX. La seua obra, amb un estil neoclssic auda, s el  fruit d'una herncia complexa i de recerques musicals que van revolucionar la msica per a piano i per a l'orquestra. Reconegut com un mestre de l'orquestraci i un artes meticuls, conre la perfecci formal tot restant profundament hum; Ravel va excellir en evocar els jocs ms subtils de la intelligncia i les expansions ms secretes del cor (Le Robert).

Autor del clebre Bolero, s actualment un dels msics ms interpretats arreu del mn.

 Biografia .
 1875-1900 : l'aprenentatge .
 Infantesa feli.

Maurice Ravel va nixer el 7 de mar de 1875 a Ciboure, al departament francs dels Pyrnes-Atlantiques. Son pare, Joseph Ravel (1832 - 1908), era un enginyer d'anomenada, amb avantpassats sussos i savoians (Ravez). Sa mare, Marie Delouart-Ravel (1840 - 1917), era basca, descendent d'una antiga famlia espanyola (Deluarte). Va tenir un germ, Edouard Ravel (1878 - 1960) amb qui va mantenir durant tota la vida un fort lligam afectiu.

El juny de 1875, la famlia Ravel es trasllad a Pars. Aix doncs, les llegendes insistents que pretenen destacar un lligam entre la influncia d'Espanya sobre l'imaginari musical de Maurice Ravel i els seus "orgens bascos" sn exagerades, ats que el msic no va tornar al Pas Basc abans de complir els 25 anys. Per l'altra banda, des d'aleshores, va visitar regularment Donibane Lohizune (Saint-Jean-de-Luz) per passar-hi les vacances o per a treballar.

La infantesa de Ravel va ser feli. Els pares, atents i cultivats, habituals dels cercles artstics, van encoratjar les primeres passes del seu fill, el qual palesava des de ben menut unes dots musicals excepcionals. Va comenar l'estudi del piano a l'edat de sis anys, sota el mestratge d'Henry Ghys i va rebre precoment les ensenyances de Charles Ren (harmonia, contrapunt, composici). El clima artstic i musical, prodigiosament fecund, del Pars de la fi del segle XIX no podia ms que recolzar la progressi del petit Maurice.

 Des de ben menut, era sensible a la msica   a tot tipus de msica. Mon pare, ms instrut en aquesta art que no ho acostumen a ser la major part dels afeccionats, va saber desenvolupar els meus gustos i ben aviat van estimular la meua dedicaci.  (Ravel, Esquisse autobiographique, 1928) 

 Esdevenidor prometedor.
 

Adms al Conservatori de Pars el 1889, Ravel esdevingu alumne de Charles de Briot i va fer amistat amb el pianista espanyol Ricard Vies, que es va convertir en intrpret entusiasta de les seues millors obres. Trasbalsat per la msica d'Emmanuel Chabrier i d'Erik Satie, admirador de Mozart, Saint-Sans i Debussy, influt per la lectura de Baudelaire, Poe, tienne Bonnot de Condillac, Villiers de l'Isle- Adam i sobretot de Mallarm, Ravel va manifestar precoment un carcter ferm i un esperit musical molt independent. Les seues primeres composicions en van donar prova: Balada de la reina morta d'amor (1894), Srnade grotesque (1894), Minuet antique (1895), Havanera per a dos pianos (1895). Eren ja empremtes d'una gran personalitat i d'un bon control de les tcniques compositives, de manera que el seu estil evolucionaria poc.

El 1897 Ravel acced a la classe de contrapunt d'Andr Gdalge. El mateix any, Gabriel Faur esdevingu el seu professor de composici. Aquest ltim va jutjar el compositor amb benevolncia i va saludar "a un molt bon alumne, treballador i puntual" amb una sinceritat corprenedora .
A la fi dels seus estudis va veure la llum l' Obertura de Shhrazade (estrenada al maig de 1899 entre els xiulits del pblic; cal no confondre amb la versi per a veu de dona i orquestra), i de la famosa Pavana per a una infanta difunta que continua sent la seua obra per a piano ms interpretada pels melmans afeccionats, tot i que el seu autor no se l'estimava massa.

Amb el naixement del nou segle, el jove Ravel ja era un compositor reconegut, i les seues obres es prenien en consideraci. Amb tot, el seu ascens a la celebritat no seria cosa fcil. L'audcia de les seues composicions i la seua admiraci declarada cap als revolucionaris Chabrier i Satie li comportarien moltes enemistats entre el cercle dels tradicionalistes.

 1900-1918: el gran perode.
 Prix de Rome .

Les quatre candidatures de Ravel al Prix de Rome (1901, 1902, 1903, 1905) van concloure en notables fracassos. Segon al Grand prix del 1901  (darrere d'Andr Caplet i Gabriel Dupont), va ser eliminat ben prematurament el 1902 et 1903, abans de ser excls el 1905 per excedir en uns mesos la limitaci d'edat. Aquest darrer esdeveniment va provocar un escndol (Romain Rolland principalment, va assumir la defensa de Ravel) que desemboc en la dimissi de Thodore Dubois, aleshores director del Conservatori de Paris, i al seu reemplaament per Faur. Ms enll del soroll meditic que es va desencadenar per l'oposici entre els conservadors i els modernistes, l'afer Ravel va contribuir a fer que fos ms conegut el nom del msic.

 Primeres obres mestres.

s amb els Jeux d'eau (Jocs d'aigua) per a piano, datats el 1901, quan s'aferma la personalitat musical de Ravel, qui anava a continuar un cam independent entre la riquesa de les avantguardes musicals de l'poca (tot i que Ravel haja patit durant molt temps l'etiqueta de "Debussysta"). La seua timidesa, el seu pudor, el gust per l'exotisme i la fantasia, la recerca quasi obsessiva de la perfecci formal van irradiar la seua obra en el curs del perode que s'estn des del 1901 al 1908: Quartet a cordes en Fa major (1902), melodies de Shhrazade (1904), Miroirs i Sonatina per a piano (1905), Introduction et allegro pe a arpa (1906), Rapsdia espanyola  (1908), Ma mre l'Oye (1908), suite per a piano sobre contes clssics dedicada als fills dels seus amics Godebski , i desprs la seua obra mestra pianstica, Gaspard de la nuit (1908), inspirada en un poema d'Aloysius Bertrand.

 xits i decepcions .



En l'abril de 1909 Ravel es troba a Londres, a casa de Ralph Vaughan Williams, amb ocasi de la primera gira de concerts a l'estranger. A Londres hi pot apreciar que ja era conegut i estimat a l'atra banda del Canal de la Mnega. Va ser el 1910 (amb Charles Koechlin i Florent Schmitt principalment) un des fundadors de la Socit Musicale Indpendante creada amb l'objectiu de promoure la msica contempornia, i en contraposici a la Socit Nationale de Musique, bastant ms conservadora, aleshores presidida per Vincent d'Indy.

Dues obres majors anaven a proporcionar-li un munt de dificultats. L' Heure espagnole en primer lloc, pera sobre libretto de Franc-Nohain, conclosa el 1907 i estrenada el 1911, va ser mal acollida pel pblic i sobretot per la crtica (que va acusar-la de pornogrfica). Ni l'humor encisador del libretto ni les audcies orquestrals de Ravel van ser compresos. Ms endavant el ballet Daphnis et Chlo. Amb el ttol de Simfonia Coreogrfica, amb l's de cors sense paraules, Daphnis et Chlo s una visi sobre la Grcia clssica que Ravel volia propera d'aquella que van retratar els pintors francesos del segle XVIII. L'argument de l'obra va ser redactat conjuntament per Michel Fokine i el mateix Ravel. Es tracta de l'obra ms llarga del compositor, i en la que va invertir ms treball. L'acollida de l'obra en la seua estrena, el juny de 1912, tamb va ser desigual, el que va desillusionar el compositor .

1913. Home fidel, Ravel va donar suport incondicional al seu amic Stravinski arran de l'escndol provocat per l'estrena de Le Sacre du printemps (La Consagraci de la Primavera) a Pars. Aquest perode, que va precedir la guerra, va ser descrit ms tard per Ravel com el ms feli de la seua vida. Aleshores residia a l'avinguda Carnot, ben a prop de la place de l'toile.

 La guerra .

Agost de 1914. La Primera guerra mundial sorprn Ravel en plena composici del seu Trio en la menor que va ser finalment estrenat el 1915. Des de l'inici del conflicte, el compositor intenta allistar-se, per va ser rebutjat per la seua escassa talla. A partir de llavors, la inacci esdevingu una tortura per a Ravel. A fora de gestions, va acabar fent-se allistar con a xfer de cami (mar de 1916) i va ser enviat al front, prop de Verdun. Vctima d'una peritonitis, va ser operat abans de ser desmobilitzat. En gener de 1917 va assabentar-se de la mort de sa mare, notcia que el va submergir en un turment sense comparaci amb el causat per la guerra   en realitat no s'hi va recuperar mai. Tanmateix, la seua activitat creadora, tot i alentida, va resistir totes aquestes proves del dest. Aquest mateix any va concloure les sis peces per a piano agrupades sota el ttol de Le Tombeau de Couperin, elaborades en un estil neobarroc francs que va dedicar als seus amics morts en la guerra.

Aix acabava el gran perode de Ravel. Correspon a aquesta poca la imatge mpliament admesa del Ravel dandy, home en efecte fred i distant, emmascarat rere una afectaci i una elegncia acuradament calculades. Tanmateix, no res trair millor la seua vertadera naturalesa que les obres mestres compostes a partir de 1918.

 1918-1928 : Ravel es desemmascara .
 Hereu de Debussy .



1918. La guerra, conclosa, s'havia endut amb ella les illusions de la  Belle poque  i havia canviat el msic, tal i com havia canviat els milions d'homes mobilitzats en el gran cataclisme. La mscara del dandy havia caigut, i va ser un altre Ravel el que va sorgir d'aquesta dolorosa experincia. La seua producci musical es va alentir considerablement (una obra per any per terme mitj, excloent-ne les orquestracions) per la intensitat creativa es va amplificar i la inspiraci va trobar-se alliberada.

Passen els anys, i desprs de la desaparici de Claude Debussy en mar del 1918, Ravel s considerat com el ms gran compositor francs viu. Ell, que havia patit fracassos en la primera part de la seua carrera, gaudia ara tots els honors, i no va ser sense desimboltura que va reaccionar a l'anunci de la seua promoci al rang de cavaller de la Legi d'Honor el 1920: es va permetre el luxe de refusar la distinci. Satie va ironitzar: Ravel rebutja la Legi d'Honor per tota la seua msica l'accepta.

La primera obra mestra desprs de la guerra va ser La Valse, poema simfnic dramtic encarregat per al ballet per Serguei Diguilev i estrenat en abril del 1920 en presncia d'Stravinski. A la memria de Debussy, Ravel va compondre seguidament la seua gran Sonata per a viol i violoncel que va estrenar la seua violoncellista fetitxe, Hlne Jourdan-Morhange.

 Montfort-l'Amaury .

El 1921, Ravel s'install a Montfort-l'Amaury, amb la intenci d'adquirir  una petita bicoca a menys de 30 quilmetres de Paris  : el "Belvdre". En aquesta residncia, avui un museu, va viure fins a la seua mort. Ac va compondre la major part de les seues darreres obres, com les tres Chansons Madcasses sobre poemes d'variste Parny i Tzigane, rapsdia de concert, el 1924, portant una vida tranquilla de solter. El Belvdre es va impregnar rpidament de la personalitat del msic, qui en va fer, residint-hi, un veritable museu (colleci de porcellanes asitiques, joguines mecniques, rellotges). Va ser tamb la seu incontrovertida del cenacle raveli (entre d'altres Lon-Paul Fargue, Maurice Delage, Florent Schmitt, Arthur Honegger, Marguerite Long, Hlne Jourdan-Morhange i els seus dos fidels alumnes, Roland-Manuel i Manuel Rosenthal). Tot i ser reservat i pdic, Ravel va gaudir d'una rica vida social. Tanmateix, les aparences no podien amagar completament la soledat i la tristesa d'aquest home , que va trobar una escapatria en la intensificaci de la seua activitat creativa (orquestraci de Quadres d'una Exposici de Mssorgski, 1922) i en una srie de gires per l'estranger (Pasos-Baixos, Itlia, Anglaterra, Espanya).

 Lirisme i Blues .

1925, any del 50 aniversari del compositor, va veure l'estrena de l'obra potser ms original de Maurice Ravel: L'Enfant et les sortilges. El projecte d'aquesta fantasia lrica es remuntava al 1919, quan a Colette li fou proposada per Jacques Rouch (aleshores director de l'pera de Pars) la collaboraci de Ravel per posar en msica un poema seu, titulat en principi Divertissement pour ma fille. L'acollida del pblic en l'estrena a l'pera de Monte-Carlo en mar de 1925  fou freda, per la posteritat va donar a aquesta joia el lloc que mereixia entre el repertori lric. Colette ha narrat amb humor la manera exclusivament professional i distant amb qu Ravel la va tractar al llarg de l'elaboraci d'aquest projecte . El 1927, en concloure la Sonata per a viol i piano (en la que se sent un ritme de Blues), celebrada a tot arreu, Ravel va accedir al reconeixement del mn musical. 

 1928-1932 : al cim de la glria .
 Ravel a Amrica .



1928 va ser per a Ravel l'any de la seua consagraci. Va efectuar de gener a abril una gegantina gira de concerts als Estats Units i al Canad que li va reportar, en cada ciutat visitada, un immens xit. Va presentar-se com a pianista amb la seua Sonatina, va dirigir orquestres, va donar conferncies sobre msica, de les quals ens ha arribat alguna gravaci. Tamb per a ell va ser l'ocasi d'admirar la bellesa d'aquest continent, bressol del jazz al que hi era tan afeccionat. Hi conegu George Gershwin, de qui admirava molt la seua msica. A aquest, que ms tard va visitar Frana i va demanar llions a Ravel, li va respondre negativament, argumentant: perdreu la meravellosa espontanetat de la vostra melodia component un dolent Ravel 

 Bolero .

De retorn a casa, Ravel va posar-se mans a l'obra amb la pea que hauria d'esdevenir la ms clebre i interpretada d'entre les seues. La clebre coregrafa Ida Rubinstein li havia encarregat el 1927 un "ballet de carcter espanyol" per al qual el msic va adoptar un vell ritme andals: el Bolero. L'obra, que t la particularitat de durar un quart d'hora amb noms dos temes i un ritornello, va ser estrenada el 22 de novembre de 1928 davant un pati de butaques una mica estupefacte. La seua difusi va ser de seguida immensa (avui comena a sonar el Bolero cada quart d'hora en alguna part del mn). Ravel havia signat una autntica obra mestra a partir d'un material quasi insignificant, per ell mateix es va sentir exasperat per l'xit d'aquesta partitura, que considerava ms aviat un experiment i buida de msica. 

L'octubre de 1928, Ravel va rebre el doctorat honoris causa en msica a la Universitat d'xford . En la seua ciutat natal, es va inaugurar en setembre de 1929, el moll que porta el seu nom .

 Darreres obres mestres .



Del 1929 al 1931, Ravel va concebre les seues dues darreres obres. Compostes simultniament i estrenades amb pocs dies de diferncia, els dos Concerts per a piano i orquestra sn, no obstant aix, dues obres ben diferents. Al Concert per a la m esquerra, obra grandiosa banyada d'una trista llum i farcida de fatalisme, li va seguir l'esplendors Concert en sol el moviment lent del qual constitueix una de les ms ntimes meditacions musicals del compositor. El Concert per a la m esquerra va ser escrit per al pianista austrac Paul Wittgenstein (1887-1961), al qual li havia estat amputat el bra dret a causa de ferides sofertes a la Primera Guerra Mundial (Richard Strauss, Serguei Prokfiev, Paul Hindemith, Erich Wolfgang Korngold o Benjamin Britten entre d'altres, van escriure per a ell, per ha estat l'obra de Ravel la de ms recorregut a les sales de concert). 

Amb les tres canons Don Quichotte  Dulcine compostes el1932 sobre un poema de Paul Morand, els Concertos posen el punt final a la producci musical de Maurice Ravel.

El 1932,el compositor va fer una triomfal gira de concerts per Europa central en en companyia de la pianista Marguerite Long per presentar, entre d'altres, el seu Concert en sol. Retornat a Frana, desprs d'haver gravat aquest concert sota la seua direcci, Ravel noms tenia dos projectes: un ballet, Morgiane, inspirat en les Mil i una nits, i sobretot una gran pera, Joana d'Arc, basada en la novella de Joseph Delteil. Tanmateix, aquest impuls va ser interromput.

 1933-1937 : un final dramtic .

A partir de l'estiu del 1933, Ravel va comenar a presentar signes d'una malaltia neurolgica que anava a condemnar-lo al silenci durant els quatre darrers anys de la seua vida. Problemes amb l'escriptura, la motricitat, i el llenguatge en van ser les primeres manifestacions, tot i que la seua intelligncia estava intacta i, per tant, continuava podent pensar la seua msica, per sense poder-la escriure o interpretar-ne una sola nota. L'pera Jeanne d'Arc, a la qual el compositor donava tanta importncia, no havia de veure mai la llum. Hom sospita que un traumatisme cranial, a conseqncia d'un accident de taxi del que en va ser vctima a l'octubre de 1932 va precipitar les coses , per Ravel semblava conscient del problema des de feia uns anys (la tesi de la malaltia de Pick continua sent discutida) . El pblic va restar durant molt de temps en la ignorncia de la malaltia del msic. A cada una de les seues aparicions pbliques recollia aclamacions, el que feia encara ms dolorosa la inactivitat.

El 1935, a proposta d'Ida Rubinstein (dedicatria del Bolero), Ravel emprengu un ltim viatge a Espanya i al Marroc que li va suposar una certa milloria en la seua salut, per passatgera. El msic es va retirar definitivament a Montfort-l'Amaury on, fins a la seua mort, va comptar amb la fidelitat i el suport dels seus amics i de la seua fidel governanta, Madame Rvelot. La malaltia va continuar progressant. El desembre de 1937 es va intentar a Pars una desesperada intervenci quirrgica de cervell. El 28 de desembre de 1937 va morir Maurice Ravel, a l'edat de 62 anys. La seua mort va provocar arreu del mn una vertadera consternaci, que la premsa va reflectir en un homenatge unnime. Les despulles del compositor reposen al cementeri de Levallois-Perret al costat del seu germ i els seus pares.

Amb Ravel desapareixia el darrer representant d'una generaci de msics que havien sabut renovar l'escriptura musical sense haver de renunciar als principis heretats del classicisme. Per aix mateix s l'ltim compositor francs l'obra integral del qual, sempre innovadora i mai retrgrada, gaudeix de projecci universal.

 Mai no he sentit la necessitat de formular, b per a altri o per a mi mateix, els principis de la meua esttica. Si ho haguera hagut de fer, hauria demanat perms per emprar la simple declaraci que Mozart va fer respecte a aquest tema. Ell es limitava a dir que la msica pot emprendre-ho tot, intentar-ho tot i descriure-ho tot, sempre que encise i continue a romandre sempre msica (Ravel, Esquisse autobiographique, 1928)

 Ravel i el seu art .
 Les influncies .



Nascut a una poca ms que propcia per a l'eclosi de les arts, Ravel es va beneficiar d'influncies ben diverses. Tanmateix, com remarca Vladimir Janklvitch a la seua biografia, Cap influncia no podria vantar-se d'haver-lo conquerit sencer (...). Ravel roman zelosament inabastable darrere de totes les mscares que li proporcionen els esnobismes del segle.

Per aix, la msica de Ravel apareix com absolutament original, com la de Debussy, i fins i tot inclassificable segons l'esttica tradicional. Ni absolutament modernista ni simplement impressionista, s'inscriu en la lnia del classicisme francs del segle XVIII, de la qual va ser el corollari. Ravel per exemple (a l'inrevs que el seu contemporani Stravinski) mai no va renunciar a la tonalitat, el que no va ser obstacle a les seues recerques de noves solucions als problemes plantejats per l'harmonia i l'orquestraci, i d'obrir nous camins a l'escriptura pianstica.

 De Chabrier al jazz .

De Faur i Chabrier (Srnade grotesque, Pavane pour une infante dfunte, Menuet antique) a la Msica negra nord-americana (L'Enfant et les sortilges, Sonata per a viol, Concert en sol) passant per l'escola russa (A la manire de... Borodine, orquestraci dels Quadres d'una exposici), Satie i Debussy (Jeux d'eau, Quartet de corda), Couperin i Rameau (Le Tombeau de Couperin), Chopin i Liszt (Gaspard de la nuit, Concert per a la m esquerra), Schubert (Valsos nobles i sentimentals) i per fi Saint-Sans i Mozart (Concert en sol), Ravel va saber fer la sntesi de corrents extremadament variats i imposar el seu estil des de les primeres obres. Aquest estil quasi b no va evolucionar al llarg de la seua carrera sin, com ell mateix deia, en el sentit d'una austeritat portada a l'extrem (Sonata per a viol i violoncel, Chansons madcasses).

 L'clctic .



Compositor eclctic per excellncia, Ravel va treure profit del seu inters per msiques de tots els orgens. La notria influncia que va jugar sobre el seu imaginari musical el Pas Basc (Trio en la menor) i sobretot Espanya (Havanera, Pavana per a una infanta difunta, Rapsdia Espanyola, Bolero, Don Quichotte  Dulcine) t molt a veure amb la seua popularitat internacional, per basteix tamb la imatge d'un msic sempre enamorat de ritmes i msiques folklriques. L' Orient (Shhrazade, Introduction et Allegro, Ma mre l'Oye), Grcia (Daphnis et Chlo, Chansons populaires grecques) i les sonoritats gitanes (Tzigane) el van inspirar igualment.

La msica negra nord-americana, que li va fer descobrir Gershwin amb ocasi de la gira americana de 1928, va fascinar Ravel. En va introduir moltes referncies en les obres mestres de la seua ltima etapa creativa (ragtime en lEnfant et les sortilges, blues en el segon moviment de la Sonata per a viol, jazz en el Concert en sol i el Concert per a la m esquerra).

Finalment, cal ressaltar la fascinaci que va exercir el mn infantil sobre Ravel. Sia en la seua prpia vida (inclinaci absoluta, quasi infantil, a sa mare, colleci de joguines mecniques,...) o en la seua obra (de Ma mre l'Oye a lEnfant et les sortilges), Ravel va expressar sovint una extrema sensibilitat i un gust especial per la fantasia i el mn dels somnis.

 L'orfebre del so.

Renuncie simplement per absolutament a confondre la conscincia de l'artista, que s una cosa, amb la seua sinceritat, que n's una altra (...). Aquesta conscincia exigeix que desenvolupem en nosaltres el bon obrer. El meu objectiu s, doncs, la perfecci tcnica. Hi puc aspirar sense fi, perqu estic segur de no atnyer-la mai. L'important s acostar-se'n cada vegada ms. Tant l'art com l'artista, al meu parer, no deuen tenir un altre objectiu. (Ravel, Esquisse autobiographique, 1928).

Aquesta recerca de la perfecci va ser tan favorable respecte als seus xits entre el gran pblic com desfavorable de cara a certs crtics. Mentre que el seu amic Stravinski elogiava la seua meticulositat qualificant-lo de  rellotger sus , Hi va haver d'altres que van qualificar la seua msica d'eixuta, freda o artificial. Ravel, que no renegava del seu amor als artificis i els mecanismes per cercava sempre, citant Edgar Allan Poe, el punt intermedi entre la sensibilitat i la intelligncia, va replicar amb una frase que ha esdevingut clebre: Tanmateix, s que mai se li ha acudit a l'esperit d'aquesta gent que jo puc ser "artificial" per naturalesa? 

Sigui com sigui, de l'increble obertura de l' Heure espagnole a les onomatopeies de l' Enfant et les sortilges, del pedal obstinat en Si bemoll del Gibet en Gaspard de la nuit a la rigidesa rtmica i temporal del Bolero, aquest entestament en la recerca de la perfecci sonora i aquest gust pel risc formen part integrant de la llegenda raveliana.

 L'orquestrador .

Ravel va ser segons Marcel Marnat  el ms gran orquestrador francs  i en l'opini de nombrosos melmans, especialistes o no, un dels millors de la histria de la msica occidental. La seua obra ms clebre, el Bolero, no deu el seu desenvolupament a la variaci dels timbres i a un immens crescendo de l'orquestra?



Mestre en la combinaci dels timbres (malgrat no ser massa adepte de nombrosos instruments), sempre cercant l'equilibri harmonis ms subtil, Ravel va saber adaptar nombroses obres originals (molt sovint escrites per a piano) a l'orquestra, tant si eren prpies (Ma mre l'Oye, 1912, Valses nobles et sentimentales, 1912, Alborada del gracioso, 1918, Le Tombeau de Couperin, 1919, ...) com dels ms eminents dels seus colegues: Mssorgski (Khovantchina, 1913), Schumann (Carnaval, 1914), Chabrier (Menuet pompeux, 1918), Debussy (Sarabande et Danse, 1923) o fins i tot Chopin (Etude, Nocturne et Valse, 1923).

Tanmateix, va ser l'orquestraci dels clebres Quadres d'una exposici de Mssorgski, comanda de Serge Koussevitzky  conclosa el 1922, la que va assentar definitivament la reputaci internacional de Ravel en la matria. La seua versi resta com la referncia i eclipsa les d'altres compositors que ho han intentat. Els Quadres orquestras per Ravel formen part, amb el Bolero, de les obres franceses ms representades arreu del mn.

L'intrpret .
Ravel va ser un bon pianista sense ser un virtus (algunes de les seues prpies obres, principalment el Concert en sol que somniava interpretar ell mateix, li van resultar inaccessibles). Al llarg de la seua gira americana el 1928, va interpretar la seua Sonatina, va acompanyar la Sonata per a viol i alguna de les seues melodies.

Com a director d'orquestra, mai no va igualar, ni tan sols de lluny, les seues dots d'orquestrador. Les dues gravacions que ens ha deixat (un Bolero datat el 1930 i un Concert en sol datat el 1932) i els testimonis de l'poca confirmen que Ravel no era pas un virtus de la batuta.

 Obres principals .

L'obra de Maurice Ravel es caracteritza de manera general per:
 L'abundncia relativament modesta, en comparaci amb la d'alguns contemporanis;
 La gran diversitat de gneres musicals abordats, llevat de la msica religiosa;
 La proporci notable d'obres reconegudes com a mestres;

El catleg complet  establert per Marcel Marnat compta 111 obres acabades per Maurice Ravel entre 1887 i 1933:
 86 obres originals;
 25 obres adaptades;

Les seues quasi 60 obres principals es citen a continuaci.

 Obres originals .





Obres adaptades.



 



 Obres ms interpretades .
Al portal de la SACEM , Ravel s el msic francs encara no caigut en el domini pblic que s'exporta millor des de fa decennis.

Per exemple, el Bolero va romandre al cap de la classificaci mundial dels drets SACEM fins el 1993 , seguit de ben a prop per l'orquestraci dels Quadres d'una Exposici de Mssorgski.

El 1994 i el 1995 , de les deu obres ms exportades de la SACEM, cinc eren de Ravel: 
 Bolero;
 Quadres d'una Exposici ;
 Daphnis et Chlo;
 Concert en sol;
 Ma mre l'Oye;

El 2004  encara, el Bolero ocupava la tercer lloc.

 Notes .


 Vegeu tamb .
 Bibliografia .

 Marguerite Long, Au piano avec Maurice Ravel, d. Grard Billaudot, 1971 ;Testimonis esclaridors d'una pianista propera al compositor. En francs.
 Marcel Marnat, Maurice Ravel, Fayard, coll.  Indispensables de la musique , 1986, 828 p. ISBN 2-213596255 ;Biografia quasi exhaustiva, d'unA formidable riquesa documental. La vida de Ravel situada en el contexte del seu temps. Catleg complet d'obres. En francs.
 Arbie Orenstein, Maurice Ravel : lettres, crits et entretiens, Flammarion, collection Harmoniques, 1989, 632 p. ISBN 2-080661035 ;Recll de la correspondncia i dels principals documents escrits per Ravel. En francs.
 Vladimir Janklvitch, Ravel, Le Seuil, coll.  Solfges , 1995, 224 p. ISBN 2-020234904 ;Segona edici, completada amb un catleg exhaustiu de l'obra musical i d'un ndex, s'afegeix tamb una nova discografia i una bibliografia posada al dia. En francs. ;
 Jean Echenoz, Ravel, Minuit, 2006 ISBN 2-707319309. aquesta novella relata els deu darrers anys de la vida del compositor. En francs.

 Enllaos externs.

 Mdiathque de l'IRCAM - Centre Georges Pompidou Biografia del compositor i fitxes detallades de les seues obres.
 Montfort-l'Amaury Portal oficial de la ciutat on va viure Ravel des de 1921 fins a la seua mort. Secci Ravel amb presentaci del Belvdre.
 Universit du Qubec Catleg complet de les obres de Ravel, per Marcel Marnat.
  Maurice-ravel.net Bell portal en angls sobre Ravel. Illustracions i molt nombrosos detalls. Cites en francs.
  Piano Society Diverses gravacions sonores d'obres per a piano de Ravel (escolta gratuta). Molt bona qualitat sonora (MP3).




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83130" title="Mria" nonfiltered="2964" processed="2958" dbindex="33136">


En la ficci de J.R.R. Tolkien, Mria ("abisme fosc") s el nom que va rebre la immensa ciutat subterrnia construda pels nans a les Muntanyes Boiroses amb el nom de Khazad-dm, quan el mal va ocupar-la i els nans en van haver de fugir. La ciutat-estat havia estat fundada  per Durin l'immortal milers d'anys enrere, durant l'Edat de les Estrelles.

L'enorme xarxa de tnels, grans salons i profundes mines que travessaven les muntanyes de punta a punta convertien Mria en la construcci subterrnia ms gran que mai va existir.

Histria.

Primera Edat.

Durin va despertar-se al Mont Gundabad, a l'extrem nord de les Muntanyes Boiroses, poc desprs del despertar dels elfs i abans de l'arribada dels homes. Va caminar cap al sud fins arribar a un llac, on vei el seu reflex envoltat per estrelles en forma de corona sobre el seu cap. Interpretant-ho com un presagi de reialesa, va comenar a construir Khazad-dm sota la muntanya on es trobava el llac.

Aix esdevingu Durin I de la Casa de Durin, el primer dels set clans dels nans (Els barbesllargues). La seva lnia es perllong durant tota la Primera Edat.

Segona Edat.

Als inicis de la Segona Edat van arribar a Khazad-dm molts nans de les ciutats dels nans de Nogrod i Belegost, que s'havien enfonsat sota el mar amb el continent de Belriand. Aquesta arribada de nans va fer crixer la ciutat, que prosper notablement i tingu molt bones relacions amb el regne lfic ve d'Ergion.

Quan Suron va destruir Ergion, els nans en van tancar les portes i no l'hi deixaren entrar.

Tercera Edat.

La riquesa de Khazad-dm no era en or o plata, sin en el metall precis mithril. L'any 1980, havent exhaurit totes les vetes ms accessibles, van excavar massa profund i van despertar una criatura maligna. Aquell mateix any va matar el Rei Durin VI, i per aix la criatura reb el nom de "la Fatalitat de Durin". L'any segent va matar el seu fill Nain.

Els nans van ser incapaos de vncer la Fatalitat de Durin, i es van veure forats a abandonar la seva antiga llar. Desprs de la fugida dels nans, Khazad-dm va convertir-se en un lloc maligne, i els elfs el van anomenar Mria, en sndarin "Abisme Negre".

Els orcs de les Muntanyes Boiroses van convertir Mria en la seva base principal. L'any 2790, Thror va liderar un intent esbojarrat de reocupar la ciutat, i va ser mort per l'orc Azog. Aquest assassinat va precipitar la guerra entre els nans i els orcs, que va culminar en la sanguinria Batalla de Nanduhirion, a les portes de Mria. La batalla va ocasionar una gran mortaldat en totes dues bandes i, tot i que els nans van ser victoriosos, el resultat no va ser conclusiu i Mria va quedar ocupada pels orcs.


Diverses generacions desprs el nan Balin (pertanyent a una branca secundria de la Casa de Durin) va liderar un nou grup de nans per recuperar la ciutat. Van poder establir una petita comunitat a l'extrem est, per al cap de cinc anys van ser destruts pels orcs. El seu dest es descobriria uns anys ms tard.

Com es relata a El Senyor dels Anells, la Germandat de l'Anell va creuar Mria per avanar en el quest de l'Anell. All van descobrir el que havia passat a Balin, i tamb es toparen amb la Fatalitat de Durin veient que es tractava d'un blrog. Gndalf es va enfrontar al blrog sobre un pont estret proper a la porta de l'est, des d'on van precipitar-se tots dos a l'abisme. Tots dos van sobreviure a la caiguda i van seguir lluitant des de les profunditats ms pregones fins al pic de la muntanya ms alta. Finalment Gndalf va derrotar el blrog.

Amb la mort de la Fatalitat de Durin ja tornava a ser possible als nans recuperar l'antiga ciutat, i es conta que anys desprs Durin VII va conduir la seva gent un altre cop cap a les Muntanyes Boiroses.

Noms.

Khazad-dm, "Mansions dels nans", el nom original en la llengua dels nans.
Hadhodrond, "Caverna dels nans" en sndarin (hadho s una adaptaci del so Khazad);
Casarrondo, en quenya;
Phurunargian, "La Mina del Nan" en la llengua comuna.

Desprs de la fugida dels nans:
Mria, "abisme fosc" en sndarin, o simplement l'"Abisme Negre" en llengua comuna.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83135" title="Revoluci de 1868" nonfiltered="2965" processed="2959" dbindex="33137">
La Revoluci de 1868 o La Gloriosa, tamb coneguda com La septembrina, va ser un aixecament revolucionari espanyol que va tenir lloc el setembre de 1868 i va suposar el destronament de la reina Isabel II i l'inici del perode denominat Sexenni Democrtic.

Context histric.
A la meitat dels anys 1860, el descontentament contra el rgim monrquic d'Isabel II en els ambients populars, poltics i militars era patent. El moderantisme espanyol, en el poder des de 1845, es trobava en una forta crisi interna, i no havia sabut resoldre els problemes del pas. La crisi econmica era apressant i a tot arreu proliferaven els pronunciaments, com el que el 1866 va liderar Joan Prim, i com la revolta dels sergents a San Gil; i en l'exili, liberals i republicans arribaven a acords a Ostende (1866) i a Brusselles (1867) per promoure encara majors desordres que condussin a un drstic canvi de govern, no ja per substituir el president Narvez, sin amb l'objectiu ltim d'enderrocar la mateixa Isabel II i expulsar-la del tron espanyol. La Reina s'havia convertit en el focus de les crtiques sobre els principals problemes d'Espanya.

La contnua vacillaci d'aquesta en les seves preferncies entre els partits liberal i conservador no deixava content ning, i provocava l'efecte contrari d'unir moderats, progressistes i membres de la Uni Liberal en un front com contra el rgim monrquic imperant. A la mort de O'Donnell el 1867 es va produir una important migraci de simpatitzants de la Uni Liberal a les posicions del front que propugnava l'enderrocament de la reina Isabel i l'establiment d'un govern ms efica per a Espanya.


L'esclat de la Revoluci.
El setembre de 1868, la sort de la corona ja estava decidida. Les forces navals amb base a Cadis, sota el comandament de Juan Bautista Topete Carballo , es van amotinar contra el govern d'Isabel II. El pronunciament ocorria al mateix lloc on s'havia aixecat en armes contra el seu pare el general Riego cinquanta anys abans.

S'advertia llavors l'existncia de moltes forces en joc: mentre els militars es manifestaven monrquics i noms pretenien substituir la Constituci i el monarca, les Juntes, ms radicals, mostraven la seva intenci d'aconseguir una vertadera revoluci burgesa, basada en el principi de la sobirania nacional. Conv assenyalar tamb la participaci de grups camperols andalusos, que aspiraven a la Revoluci Social.

El president Ramn Mara Narvez abandona la reina, igual com el seu ministre en cap Luis Gonzlez Bravo. Narvez moriria aquell mateix any, i aix aprofundiria la crisi en els sectors moderats. Els generals Prim i Serrano van denunciar el govern, i gran part de l'exrcit va desertar, passant-se al bndol dels generals revolucionaris, a la seva tornada a Espanya.

El moviment iniciat a Andalusia aviat es va estendre a d'altres llocs del pas, sense que les tropes del govern s'enfrontessin seriosament a les dels pronunciats. El suport de Barcelona i de tota la zona mediterrnia va ser definitiu per al triomf de la revoluci. Malgrat la demostraci de fora de la Reina en la Batalla d'Alcolea, els lleialistes de Manuel Pava van ser derrotats pel general Serrano. Isabel es va veure llavors obligada a l'exili i va creuar la frontera de Frana, d'on ja mai no tornaria.


A partir d'aquest moment, i durant sis anys (1868-1874), s'intentar crear a Espanya un sistema de govern revolucionari, conegut com a Sexenni Revolucionari, fins que el fracs final (que per poc no costa la mateixa existncia d'Espanya com a naci) port de nou al poder els moderats.

La recerca d'un nou rei.
L'esperit revolucionari que havia aconseguit enderrocar el govern d'Espanya mancava, tanmateix, d'una direcci poltica clara. La coalici de liberals, moderats i republicans s'enfrontava a la tasca de trobar un millor govern que substitus el d'Isabel II. El control del govern va passar en un primer moment a Francisco Serrano Domnguez, arquitecte de l'anterior revoluci contra la dictadura d'Espartero. Al principi les Corts espanyoles van rebutjar el concepte d'una repblica per a Espanya, i Serrano va ser nomenat regent mentre es buscava un monarca adequat per liderar el pas. Mentre, es redactava una Constituci de tall liberal que finalment seria promulgada per les corts el 1869; era la primera Constituci que podia anomenar-se aix des de la Constituci de Cadis de 1812.

La recerca d'un Rei apropiat va demostrar finalment ser ms que problemtica per a les Corts. Els republicans se sentien en el fons inclinats a acceptar un monarca, si aquest era una persona capa i acatava la Constituci. Joan Prim, l'etern rebel contra els governs isabelins, va ser nomenat regent el 1869, i seva s la frase Trobar un rei democrtic a Europa s tan difcil com trobar un ateu al cel! Es va considerar fins i tot l'opci de nomenar rei un envellit Espartero, encara que va trobar la resistncia dels sectors progressistes; finalment, i per b que ell mateix rebutjava ser nomenat rei, va obtenir vuit vots en el recompte final. Molts proposaven el jove fill d'Isabel, Alfons (que posteriorment seria el Rei Alfons XII d'Espanya), per la sospita que aquest podria ser fcilment influenciable per la seva mare i la por que pogus repetir els errors  de l'anterior reina li feien perdre molts punts. Fernando de Saxe-Coburgo, antic regent de la vena Portugal, va ser considerat tamb com una possibilitat. Una altra de les opcions, la que proposava el Prncep Leopold de Hohenzollen, causaria finalment la Guerra francoprussiana.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83136" title="Atanagild" nonfiltered="2966" processed="2960" dbindex="33138">
Atanagild fou rei dels gots del 551 al 567, els quatre primers anys en rebelli (vegeu quila I)

 Rei en rebelli .

A la mort d'quila I Atanagild fou reconegut rei per tota la noblesa, va ascendir al tron, i probablement va iniciar la guerra contra els bizantins, probablement els aliats del seu rival.
Probablement la noblesa goda li va oferir el tron a canvi d'"acomiadar" als bizantins.

 Guerra contra els bizantins .

Les negociacions que van poder desenvolupar-se (mar-sbril) entre el nou rei i el Magister Militum Spaniae (Liberi ja havia tornat a Orient el maig del 553) serien conegudes a Bizanci probablement avanat el mes d'abril o el maig; lgicament s'havia d'esperar una resposta imperial als preacords que s'haguessin obtingut, la qual no podria arribar abans de maig o juny; la decisi imperial segurament ja estava presa i l'enviament d'un exrcit conquistador potser ja estava en marxa, per va poder comunicar-se qualsevol cosa per guanyar temps; la proclamaci de Atanagild potser havia sorprs a Justini I, que esperava collocar en el tron a algun menor o noble addicte al qual pogus eliminar-se fcilment desprs i annexionar el pas mitjanant l'enviament de tropes; ara necessitava temps per fer arribar al pas l'exrcit conquistador; aix que Justini va poder fingir que s'acceptava la retirada i que s'enviava un flotilla per retirar les tropes estacionades en el Sud peninsular; la realitat s que es preparava una expedici de certa importncia, que inicialment havia d'estar destinada a combatre de Atanagild per assegurar la completa submissi del Regne Visigot (doncs la resta del regne, llevat de algunes resistncies menors, ja hauria de haver estat assegurat) i que anava a utilitzar-se per ocupar tota la Pennsula. Es necessitarien uns quants mesos per equipar una flota i un exrcit que acuds a Hispnia, ja no per ajudar a un rebel o un rei, sin definitivament per ocupar el regne valent-se del cap de pont existent. Com fins a l'any 554 els recursos militars s'havien destinat bsicament a Itlia, l'expedici no comenaria a equipar-se fins a principis del 555.  L'expedici sortiria cap a Hispnia el maig o juny, i arribaria el juny o julio; mentrestant els bizantins d'Hispnia allegarien que esperaven ser retirats o que esperaven una resposta de l'Emperador a les peticions visigodes. 

A l'arribada de la flota els bizantins desembarcarien potser a la seva base de Cartago Nova, o a Mlaga. En tot cas, si van desembarcar a Cartago Nova, seria que potser no dominaven aquesta ciutat. S'apoderarien d'ella (potser per sorpresa), sens dubte en forma violenta, obligant a alguns ciutadans destacats a fugir. Aquests ciutadans serien partidaris de Atanagild i els exiliats es van establir a Sevilla, centre del poder poltic de Atanagild.

Els bizantins ocuparen o desembarcaren a Cartagena, un port important, com a base naval, b cap al 552, en el moment del desembarcament o poc desprs, cap al 553 (ja establerts en la Btica). De no ser aix ja no la van ocupar fins a almenys mitjans de l'any 555, en el curs de la guerra amb Atanagild. Sabem que l'ocupaci de Cartago Nova no va ser pacifica i que alguns destacats visigots i hisp-romans van haver de fugir d'ella, i que la poblaci local va ser hostil als grecs malgrat la identitat de fe catlica. Si la conquesta va ser entre el 552 i el 554 la fugida sol va poder produir-se si la ciutat era lleial al rival dels bizantins (en cas de ser una ciutat favorable a l'aliat bizant, hagus acollit als grecs com aliats i no s'haguessin produt fugides).

Des Cartagena es van estendre pel districte de Bastetnia, ocupant probablement Baza (Basti) o almenys part del seu territori, i sens dubte altres ciutats. La presa de Bastetania es realitzaria segurament mitjanant la confluncia de les forces desembarcades a l'Orspeda (costa de la Cartaginesa) i les forces que avanaven des de la Btica oriental (Mlaga i potser Abdera). Per les forces de Atanagildo sembla que van aconseguir allar les forces gregues de Cartago Nova de les que van operar a Mlaga i la zona de l'Estret, doncs la zona entre Baza i Mlaga, amb ciutats com Abdera (Adra), Acci (Guadix), Iliberis (Granada) no consta que mai estigus en mans bizantines i sembla que van quedar sota domini de Atanagild, qui va poder conquistar-les be cap al 555 o be ja les dominava amb anterioritat (llevat que alguna es mantingus independent o integrada en el govern territorial cordovs com podria ser el caso de Astigi o cija).

 Crdova .

Bizanci va buscae nous aliats. Conseqncia del canvi de situaci seria que els bizantins precisarien d'altres aliats a la zona. Naturalment coneixien la situaci a Crdova, rebel als visigots, i s'establiria una aliana estratgica; Crdova al seu torn passava a estar interessada en un aliana amb Bizanci, doncs el seu probable antic aliat, Atanagild, era ara rei i com a tal li correspondria (ms tard o per aviat) intentar la submissi de la ciutat i el territori rebel. Probablement els bizantins no van intentar conquistar Crdova que ja havia donat mostres de la seva resoluci derrotant a les tropes d'quila I, sin simplement aliar-se al govern territorial, i situar-lo en la seva rea d'influncia, o vincular-lo a l'estil dels Laz del Caucas.

L'interior de la Btica seguia a poder d'un o diversos governs locals liderats per terratinents hisp-romans, que probablement mai s'havien sotms del tot als gots (de fet encara que els terratinents es mostraven hostils als gots sobretot per motius econmics, una vegada consolidat el domini d'aquests sembla que en general els eren favorables; aix per exemple a la Tarraconense els propietaris van ser hostils fins al 506, i l'hostilitat continuaria larvadamente fins i tot uns anys, per cap al 541 els gots semblen haver comptat ja amb el suport dels terratinents hisp-romans de la provncia, sense que influs el fet que els visigots fossin arrians, devent-se probablement a motius econmics).

Probablement els cordovesos es van tornar massa perillosos. Sembla que el 566 (o ms probablement abans) es van estendre cap a Sevilla i potser la van ocupar militarment o van afavorir una rebelli local b de terratinents hisp-romans o b d'alguns nobles visigots ressentits. s segur que el 566 la ciutat de Sevilla havia escapat del control del rei. El Cronic Cesaraugust explica que Atanagild va realitzar repetits atacs contra Crdova entre el 566 i el 567 i que aix mateix va atacar Sevilla que va ser presa. No se sap qui dominava a la ciutat, per s possible que directament o indirectament els bizantins exercissin en ella alguna influncia.

 El Tractat de pau: naixement de la provncia de Spania .

La possessi de Sevilla s determinant per establir que moment es va signar un tractat, (pacta) que se sap que existeix, entre Atanagild i Justini, i que s el ttol jurdic de la provncia bizantina d'Spania. La data del tractat es discutida: va poder ser signat el 551 o a principis del 552 (menys probable s que Atanagildo signs el tractat abans de comenar la seva rebelli, s a dir el 550, desprs de la derrota d'quila davant Crdova) o b al concloure la guerra iniciada el 555 i en tot cas abans del 565 que va morir Justini que fou signant del tractat. Si Sevilla hagus estat bizantina, havent estat ocupada el 566 o 567 per Atanagild, indicaria que la guerra iniciada el 555 prosseguia i que per tant no s'havia signat cap tractat de pau, per la qual cosa el tractat havia de haver estat establert cap al 551.

La data mes probable es vers el 560, el que explicaria que entre aquesta data (aproximadamente) i l'inici del regnat de Leovigild no hi hagus enfrontaments entre visigots i bizantins, amb l'nic problema de la presa de Sevilla cap a 566-567 en el marc de la campanya contra Crdova, el que asseguraria que Sevilla no era possessi grega (aquest s l'nic combat conegut entre el 556 i el 570 en el qual van poder ser part els bizantins). 

Contra aquesta data tampoc juga el fet que el 599, al perdre Recared alguns territoris, i sollicitar per mediaci del Papa una cpia del tractat (l'exemplar dels visigots s'hauria perdut i l'exemplar imperial se suposa destrut en un incendi accidental segurament el 564 o el 565), el Papa li respongu que desists d'aix, doncs cas d'aparixer el tractat, fins i tot amb les presumptes conquistes bizantines, el regne visigot resultaria perjudicat. Com sabem que Leovigildo havia recobrat tota o part de la regi de l'Estret (amb Asidona), les regions prximes a Mlaga i Baza (i potser la mateixa Baza) i probablement el territori entre Baza i Mlaga, les regions ocupades pels bizantins se situarien b a la zona costanera entre Mlaga i Cartagena o b a la zona de l'Estret, i per tant un tractat signat cap al 560 hauria cedit als bizantins les regions entre Gades i Cartagena, i en cas d'haver estat signat cap al 551 els hauria cedit una zona concreta, per exemple tota la Btica, en els dos casos territoris majors dels quals fins i tot quedaven a poder de Bizanci. solament si el tractat es va signar entre el 555 i el 565 els lmits dels dominis sobre el terreny haurien de  constar en un tractat i seria adequat consultar-los uns anys desprs, per comprovar els lmits exactes.

Fixada la frontera exacta entre el Regne Visigot i la provncia d'Spania, Crdova (aliada formal o tcitament a Bizanci) quedava abandonada a la seva sort. s probable que intentessin que d'alguna forma segus l'agitaci, i promoguessin o recolzessin algun tipus de rebelli a Sevilla; en canvi no es porobable que poguessin ocupar militarment la ciutat, doncs encara que els cordovesos havien demostrat el seu valor i coratge, i havien combatut b contra quila I (i van tornar a fer-ho desprs contra Atanagild), no sembla que tinguessin capacitat militar per prendre una ciutat emmurallada i segurament ben defensada (uns anys desprs Leovigild va tardar diversos mesos a prendre-la i va haver de recrrer a un setge estricte) llevat que l'haguessin ocupat en una traci, un cop de sort o una sorpresa inaudita, o b haguessin comptat amb la collaboraci dels bizantins. 

Els successos de Sevilla tingueren lloc vers el 565 i sorprengueren a Atanagild que potser a causa d'ells no va poder organitzar una expedici contra Crdova. No obstant aix aquesta expedici es port a terme a l'any segent, doncs se sap que el 566 i el 567 va combatre contra Crdova. El que no se sap s si ja estava en la seva ment l'expedici, o aquesta es va decidir desprs de la perduda de Sevilla. El fet cert s que el 566 probablement, Sevilla va ser presa per Atanagild, i es va combatre contra els cordovesos (no sabem si a Crdova ciutat), i el 567 es va tornar a lluitar contra els cordovesos, sent probable que fora atacada la prpia ciutat de Crdova. Ni Crdova ni Sevilla van poder comptar ja amb la protecci bizantina. Sevilla va passar a poder de Atanagildo, per Crdova va rebutjar de nou a les forces godes.

 Relacions amb els francs .  
                                                                                  
Atanagild va establir bones relacions amb els francs: les seves filles Brunequilda i Galsuinda van casar respectivament amb Sigibert d'Austrsia i Khilperic de Nustria (i es van convertir al catolicisme). Aquestes bones relacions van afavorir un actiu comer desenvolupat sobretot a la zona fronterera entre territori gal i la provncia Narbonense, sol interromput durant els perodes de guerra.

 Crisi financera .

Durant el regnat d'Atanagild es va produir una crisi financera l'existncia de la qual queda evidenciada per la numismtica.


 Mort d'Atanagild .

Atanagild va morir de mort natural el 567, i durant cinc mesos el tron va romandre vacant, segurament a falta d'un acord entre els nobles sobre el successor. Finalment, probablement ja el 568, va ser proclamat rei el que era probablement dux de la Gllia Narbonense, Liuva I.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83137" title="Spania" nonfiltered="2967" processed="2961" dbindex="33139">
Spania fou el nom grec de la provncia bizantina d'Hispnia, establerta en una data incerta entre el 552 i el 564, i coneguda frequentment com Orspeda o tamb Bastetnia, tot i que aquests districtes noms n'eren una part. El seu nom oficial fou Mauritnia Segona ja que incloia la part de Tingitana recuperada el 534.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83138" title="Navalvillar de Pela" nonfiltered="2968" processed="2962" dbindex="33140">



Navalvillar de Pela s un municipi espanyol situat a la provncia de Badajoz, dins la Comunitat Autnoma d'Extremadura. 

El poble es troba a l'est de la comarca de les Vegas Altas, al lmit amb la comarca de la Siberia, i a l'abric de la Sierra de Pela. 

El seu terme municipal s de 248 quilmetres quadrats i comprn dues pedanies: Vegas Altas i Obando.

Histria. 
Navalvillar de Pela, en el seu emplaament actual i amb aquesta denominaci, naix el 1418 quan un grup de vens deman perms a l'Ajuntament de Trujillo per a fitar el terme. Per el fet fundacional de la poblaci en el segle XV no s'ha d'entendre com quelcom absolut. Amb anterioritat, aquests paratges comptaven amb ocupaci humana que aniria variant amb el pas dels temps. 

A l'Edat Antiga, el terme municipal pertanyia als dominis dels vetons, poble ibric prerom. Els llegats d'aquest poble sn representacions en bronze d'animals i homes a cavall. El poblament d'aquestes serres, des de temps prehistrics est testificat per la presncia de pintures rupestres esquemtiques a la zona. En les seves proximitats va florir l'assentament rom de Lacipea, havent-se trobat tamb en els seus voltants, en un altre temps, els nuclis de La Vilavella i San Isidro, aquest ltim pertanyent al monestir de Santa Mara de Guadalupe. 

Com altres pobles de l'entorn, en temps passats la poblaci va pertnyer jurisdiccionalment a la ciutat de Trujillo, i en el religis, a la dicesi de Plasncia, en el si de la qual encara continua. En l'mbit comarcal, la localitat s coneguda familiarment com Pela, i els seus naturals com peleos. Velles tradicions parlen de l'existncia en les serres properes de fortificacions templries, de les quals no obstant aix, cap resta es coneix en l'actualitat, tractant altres de connectar amb la localitat la figura, mort i enterrament del rei Pere I de Castella, en una llegenda que tamb es repeteix en altres indrets de l'entorn. 

Festes.
Navalvillar de Pela s coneguda a Extremadura per la seva famosa La Encamis, coneguda tamb com Carrera de San Antn, que se celebra cada 16 de gener, viglia de Sant Antoni Abat. 

Segons la memria popular, la Encamis commemora la histrica salvaci del poble enfront dels moros quan aquests van intentar envair-lo. Aquesta es va aconseguir a fora d'encendre fogueres i, amb camises blanques i carreres dels seus cavalls, van poder confondre als invasors, que van fugir creient que els naturals del poble eren ms. La salvaci es dedic a Sant Antoni Abat. 

La festa t, entre altres protagonistes, al genet, amb la camisa blanca, mocador vermell al coll i un altre multicolor que li cobreix el cap, acabat en bec, i al cavall que porta la famosa flassada de madroos. Entre fogueres enceses, els genets inicien les carreres a mitja tarda el dia 16 de gener, vespres de Sant Antoni, al so del tamborer que recorre els carrers de Navalvillar de Pela per tres vegades, al costat del banderer, la Confraria i la Corporaci. 

La festa dura fins la matinada, i s norma que els habitants del poble obsequin els milers de visitants que acudeixen a gaudir de la festa amb la degustaci dels seus vins de pitarra i dels seus bunyols.

Enllaos externs.
 Pgina oficial de l'Ajuntament de Navalvillar de Pela ;
 Pgina oficial de l'Encamis de Navalvillar de Pela ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83141" title="Joan de Biclar" nonfiltered="2969" processed="2963" dbindex="33141">
Joan de Biclar fou un got catlic de Scallabis (Santarem), fundador del Monestir de Biclarum, probablement el de Vallclara a Catalunya, i que ms tard va ser Bisbe de Gerunda. 

De jove havia marxat a Constantinoble a mitjans de segle VI (559) i va tornar al Regne Visigot de Toledo el 576. El rei Leovigild va intentar convncer-lo perqu passs a l'arrianisme, sense xit, per la qual cosa va ser desterrat a Barcino (577) no podent abandonar la zona fins a uns deu anys desprs, potser cridat pel propi Leovigild junt amb el Bisbe got Maona, cap a 585 o 586, poc abans de la mort del rei.

Desprs del 589 va fundar el monestir de Biclarum, que podria tractar-se de Vallclara, prop de Montblanc i a uns 60 quilmetres de Tarragona (on a finals del segle XII va existir un monestir probablement restaurat), i abans del 592 va ser consagrat Bisbe de Gerunda, car com a tal ja va signar les acta de l'II Snode Provincial de Saragossa d'aquest any, assistint tamb al Snode de Toledo (597) i II de Barcelona (599), i segurament tamb al de gara (614). 

Va morir alguns anys desprs, probablement cap al 621. Dels seus escrits es conserva una continuaci del cronic de Vctor de Tunsia, que comprn els anys 567-590 i recopila succintament esdeveniments del perode. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83142" title="Leandre de Sevilla" nonfiltered="2970" processed="2964" dbindex="33142">
Leandre de Sevilla fou bisbe de Sevilla, germ d'Isidor de Sevilla i sant.

El seu pare fou Severi, que fou probablement dux de la  provncia Cartaginesa vers la meitat del segle VI. Leandre va nixer a Cartago Nova en el primer ter del segle VI, dins d'aquesta notable famlia romana d'origen grec.

Va tenir tres germans menors (Florenci, Isidor i Florentina) tots els quals, com ell mateix, van ser sants.

Es suposa a la seva famlia fugida de Cartagena amb motiu de l'ocupaci bizantina (entre 552 i 555) establint-se a Sevilla on ingress en un monestir.

Vers el 579 ja era bisbe de Sevilla. El seu germ diu que va convertir a Hermenegild al cristianisme el 579. Aquest any va viatjar a Constantinoble, segons alguns a sollicitar auxili imperial per al prncep, segons d'altres fou a la tornada, vers el 581, que va fer la conversi)

El 584 que Leovigild va prendre la ciutat, essent desprs desterrat. Aixecat el desterrament el 586, va influir en Recared per a la seva conversi, morint a finals de segle (finals de febrer o mitjans de mar del 598 o del 601) a Sevilla.

S'ha arribat a suposar que tenia una germana anomenada Teodosia o Teodora, que seria la primera dona de Leovigild, i per tant Hermenegild i Recared serien els seus nebots, a causa de la qual cosa va tenir tanta influncia sobre ells, per res acredita aquesta circumstncia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83143" title="Toni Cucarella" nonfiltered="2971" processed="2965" dbindex="33143">
Toni Cucarella s el pseudnim de Llus Antoni Navarro i Cucarella, escriptor valenci nascut a Xtiva el 1959.

Narrador i articulista. Als catorze anys es va incorporar al mn laboral, i des de llavors ha realitzat tota classe d'oficis. Entre les seues obres destaquen les novelles Cool:fresc (1987), El poeta (1988), Bogart & Bogart (1993) i L'ltima paraula (1998), amb la qual va obtenir els premis Ciutat de Badalona i de la Crtica dels Escriptors Valencians. 
s autor del llibre de relats La lluna vista des de la terra a travs de tele (1990) i Llet agra i altres histries com sagrades (2002). Amb Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts va obtenir el premi Andrmina de 2003 dins la XXXII edici dels Premis Octubre.

Tamb ha conreat la narrativa juvenil amb Els ponts del diable (1995), premi Samaruc de Narrativa Juvenil, El lledoner de l'Home Mort (1996). Ha publicat articles en Levante-El Mercantil Valenciano, El Punt, Carcters, Ciudad de Alcoi i Vilaweb. 
En els darrers anys ha destacat per la seua activitat poltica, encapalant les llistes de Esquerra Republicana del Pas Valenci en el Congrs dels Diputats espanyol.

 Enllaos externs.
 Toni Cucarella - Al web de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana.
 Bloc de l'autor;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83145" title="Biotita" nonfiltered="2972" processed="2966" dbindex="33144">

La biotita s un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom del fsic francs J. B. Biot (1774-1862).
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83146" title="Flogopita" nonfiltered="2973" processed="2967" dbindex="33145">

La flogopita (del grec phlogopos, semblant al foc) s un mineral de la classe dels silicats.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83148" title="Lepidolita" nonfiltered="2974" processed="2968" dbindex="33146">

La lepidolita (del grec lepidion, escata, i lithos, pedra) s un mineral de la classe dels silicats.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83150" title="Hospitalitas" nonfiltered="2975" processed="2969" dbindex="33147">
El principi de la hospitalitas fou establert pel patrici Constanci III quan va assentar als visigots a Aquitnia el 418.

Els magnats gots van rebre a la seva arribada als diversos punts d'assentament, la propietat de dos teros de les grans hisendes dels terratinents "romans" (les petites propietats no es van repartir). Els propietaris romans que perdien els dos teros de les seves hisendes, no podien recuperar-los mai; per part seva els propietaris visigots d'aquests dos teros (copartcips o consors) no podien adquirir el ter que quedava a poder del "rom" llevat per concessi real. Es desconeix si el propietari visigot dels dos teros podia vendre la seva participaci a un altre got (sens dubte no podia vendre-la a un rom), encara que es creu que si le estava perms. Tampoc se sap si els copartcips visigots podien dividir i alienar parcelles de la seva part, pero se suposa igualment que si que podien fer-ho.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83151" title="Chapmanita" nonfiltered="2976" processed="2970" dbindex="33148">

La chapmanita s un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom del mineralogista canadenc E. J. Chapman (1821-1904).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83152" title="Bucellari" nonfiltered="2977" processed="2971" dbindex="33149">
El Bucellari (Bucellarii) era el servidor d'un magnat visigot, que administrava un lot de terra dins els dos teros d'hisenda que corresponien a cada magnat visigot, i per concessi d'aquest. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83153" title="Sai" nonfiltered="2978" processed="2972" dbindex="33150">
El sai (plural saions, llat Saionii) era el servidor d'un magnat visigot, que administrava un lot de terra dins els dos teros d'hisenda que correspondien a cada magnat visigot, i per concessi d'aquest.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83154" title="Lamprofilita" nonfiltered="2979" processed="2973" dbindex="33151">

La lamprofilita (del grec lampros, brillant, i phillon, fulla) s un mineral de la classe dels silicats.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83155" title="Uranotil" nonfiltered="2980" processed="2974" dbindex="33152">

L'uranotil s un mineral radioactiu de la classe dels silicats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83156" title="Garding" nonfiltered="2981" processed="2975" dbindex="33153">
Els gardings (Gardingi) eren cortesans propers al rei visigot. Eren de la classe social ms alta i tenien molts privilegis.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83157" title="Thiufadi" nonfiltered="2982" processed="2976" dbindex="33154">
Thiufadi era un alt crrec militar visigot, pero que no era comprs dins el grup social dels maiores o rics. El Thiufadi era el que manava les unitats de l'exrcit visigot (de mil homes) anomenades Thiufas (vegeu Exrcit visigot).

El segle VII el Thiufadi va seguir essent un crrec militar per les seves funcions ja no corresponien al comandament de mil homes (van existir uns milenarius, al menys sobre el paper) i ja no estan ben definides; en canvi va adquirir funcions judicials i de fet va substituuir al deffensor, que abans tractava el juicis menors.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83158" title="Escenografia" nonfiltered="2983" processed="2977" dbindex="33155">

Escenografia sn tots els elements visuals que participen d una escenificaci. Siguin aquests corporis (decorat, accessoris), la illuminaci o la caracteritzaci dels personatges (vestuari, maquillatge, perruqueria); ja sigui l'escenificaci destinada a representaci en viu (teatre, dansa), cinematogrfica, audiovisual, expositiva o destinada a altres esdeveniments.

Vegeu tamb.
Arts escniques;
Quarta paret;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83159" title="Ambre" nonfiltered="2984" processed="2978" dbindex="33156">


L'ambre s un mineral de la classe de les substncies orgniques. s una resina fssil de sediments oligocnics i alluvions. Tamb se'n troben restes del Cretaci. Est considerada l'nica pedra preciosa d'origen vegetal. El seu nom significa "que sura al mar". S'usa en joieria des del segle V aC.

L'ambre s'usava per prevenir refredats, especialment en collarets penjats dels nens. Les petites escultures d'ambre xineses servien per assegurar la fecunditat d'una parella, per aix s'usa com a ingredient en certs filtres d'amor orientals (tradici present tamb a l'Europa medieval, com prova la ruta de l'ambre).

Inclusions a l'ambre.
s defineixen per inclusions les diferents restes que quan la resina els captura els preserva dins de l'ambre al fossilitzar-se. Poden ser des de bombolles d'aire fins a xicotets ssers vius vegetals (com fulles, etc.) o animals (com formigues, aranyes, etc.)


Vegeu tamb.
Evenkita;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83161" title="Mellita" nonfiltered="2985" processed="2979" dbindex="33157">

La mellita (del llat mel, mel, degut al color del mineral) s un mineral de la classe de les substncies orgniques.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83162" title="Rei visigot" nonfiltered="2986" processed="2980" dbindex="33158">


El rei visigot era la mxima autorit dels visigots i dels romans sotmesos a la seva sobirania. Al rei se sotmetien mltiples decisions. 

Antigament un cabdill guerrer, va anar guanyant en potestat, per tamb se li van imposar limitacions: no podia anar contra la Llei i estava obligat a procurar el b de la ptria; segurament arran de aix, en data indeterminada, es va establir el juramenti de fidelitat dels sbdits al monarca.

El rei tenia un Officium a Palau compost de diversos crrecs de nomenament real i revocables a voluntat del rei. Tamb designava el rei als metropolitans i sovint, a travs d'aquests, als bisbes (no es coneix cap cas que un candidat del rei per a un bisbat no hagus estat acceptat pel metropolit).

Si un jutge havia d'entendre d'un cas per al que hagus una norma aplicable en les lleis visigodes, havia d'enviar a les parts al rei, qui en aquest cas legislava per a futurs casos.
En alguns casos que per la personalitat dels sotmesos a judici s'elevava l'assumpte al rei, aquest podia jutjar pel seu compte o delegar en el dux o en el comte de la ciutat.

Al rei corresponia assegurar el pagament d'un sou a cada governador provincial rom. Els sous pagats pel rei als governadors i altres funcionaris (principalment palatins) procedien dels ingressos de les terres reals.

El rei podia decretar confiscacions i expropiacions, que incrementaven les seves terres, les quals tamb augmentaven per llegats, i per confiscacions i expropiacions ordenats per altres autoritats. El rei concedia alguna d'aquestes terres a particulars (gots o "romans") en pagament de bons serveis, encara que ocorria algunes vegades que certs particulars usurpaven terres reals; les concessions de terres reals pel rei constituen propietats privades dins d'aquelles. Els particulars que rebien concessions les posseen a perpetutat per havien de pagar les rendes i drets fiscals al Tresor real. Un funcionari de les terres reals que pusiera en dubte un ttol d'adjudicaci, podia ser castigat.

Els membres del officium del governador provincial no podien acceptar suborns per acceptar litigants i altres persones davant el governador , o per excloure a altres de les audincies; si es comprovava un suborn la pena fixada era la mort, i en tot cas devia adonar-se al rei.

El rei podia perdonar un impost determinat del qual ja s'hagus pagat una part per no podia alliberar a ning de pagar impostos en general, car era contrari a la Llei i ni el propi monarca podia dictar normes contrries a les lleis.

Un provincial defraudat per un agent o procurador de terres reals podia presentar el seu cas al rei; el culpable podia ser condemnat a la foguera.

La falta de provisions a les guarnicions i fortaleses (i a les tropes de batalla) havia de ser comunicada al Praepositus hostis  qui devia notificar-la al rei.

L'administraci de justcia en el seu ms alta instncia, corresponia al rei, que podia jutjar a ms qualsevol assumpte. Les persones de l'antiga classe senatorial (no tots els senadors o terratinents tenien rang nobiliari senatorial) tenien dret a ser jutjats directament pel rei, encara que aquest normalment delegava en cinc nobles. Si el acusat era una persona massa important o poderosa, de nacionalitat visigoda, el jutge podia remetre l'assumpte al rei, qui podia jutjar-lo pel seu compte o delegar en el dux o en el comte. Si un magnat impedia jutjar a un acusat, o b la presncia de testimonis en un tribunal, el cas era portat al rei, i si no era possible al bisbe local o al dux provincial.

Si un provincial (ciutad de provncies) era defraudat per un agent d'una propietat real  podia presentar el seu cas davant el propi rei evitant la jurisdicci del governador provincial.

Els reus que es confessaven culpables d'un delicte important (homicidi, adulteri, mgia, enverinament o deutes al tresor), o que eren manifestament culpables, o en casos de deutes evidents al tresor, es creu que sol tenien la possibilitat d'apellar al rei, encara que aquest extrem no s clar. Un litigant que perdia dues vegades una causa civil no podia intentar-ho de nou per podia suplicar al rei la reobertura del cas.

Si arribava l'en el cas que els bns d'un curial (Consellers de les ciutats) eren tan escassos que no podia desenvolupar adequadament el seu lloc, el cas havia de ser plantejat al rei. Encara que els curials no estaven exempts de penes corporals, s'aconsellava (si arribava el cas) un tracte tou, i sols podien ser torturats desprs de plantejar el cas al rei, menys en cas de delictes considerats especialment greus (concretament la falsificaci de testaments i de documents pblics). El curial que transgreda la Llei que regulava l'ocupaci dels crrecs de defensor i curador, desprs de ser destitut havia de ser enviat al rei perqu le apliqus el cstig corresponent.

El rei nomenava entre magnats gots amb noblesa als comtes de les diverses ciutats del Regne.

Els assumptes encarregats pel rei, tant als magnats com abBisbes (catlics i arrians primer i desprs sols catlics) tenien prioritat sobre altres temes particulars o referits als seus crrecs.

En algunes ocasions (pel que sembla eren la majoria) el rei designava a laics o clergues per a les seus episcopals.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83164" title="Whewellita" nonfiltered="2987" processed="2981" dbindex="33159">

La whewellita s un mineral de la classe de les substncies orgniques. Rep el seu nom del naturalista Whewell (1794-1866).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83165" title="Comte del patrimoni" nonfiltered="2988" processed="2982" dbindex="33160">
En l'administraci del regne visigot, el comte del patrimoni (comes patrimonii) era el funcionari reial encarregat de l'administraci del patrimoni reial (s a dir, no personal).

Les dues tresoreries existents (la del Prefecte del Pretori i la de la Res privata) estaven segurament unificades en el vrtex de la pirmide, sota la direcci d'aquest comte, que era el successor del funcionari imperial que portava el ttol de comes rei privatae. Es creu que els comtes del patrimoni eren romans. Nomenaven uns funcionaris anomenats numeraris encarregats de recaptar per al govern central en les terres reials.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83166" title="Comte camarlenc" nonfiltered="2989" processed="2983" dbindex="33161">
En l'administraci del regne visigot, el comte camarlenc (comes cubiculariorum) era el funcionari encarregat de les qestions domstiques i del protocol.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83167" title="Comte dels conestables" nonfiltered="2990" processed="2984" dbindex="33162">
En l'administraci del regne visigot, el comte dels condestables (comes stabuliarum) era el funcionari encarregat de les cavallerisses reals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83168" title="Allemontita" nonfiltered="2991" processed="2985" dbindex="33163">

L'allemontita s un mineral compost d'arsnic i antimoni. Rep el seu nom de la localitat francesa d'Allemont.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83169" title="Comte dels portaespases" nonfiltered="2992" processed="2986" dbindex="33164">
En l'administraci del regne visigot, el comte dels portaespases (comes spatari o comes spatariorum) era el funcionari encarregat de la gurdia reial.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83170" title="Comte de l'exrcit" nonfiltered="2993" processed="2987" dbindex="33165">
El comte de l'exrcit (comes exercitus o praepositis hostis) era el funcionari considerat mxim responsable de l'exrcit visigot en l'administraci del regne visigot.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83173" title="Comte dels notaris" nonfiltered="2994" processed="2988" dbindex="33166">
En l'administraci del regne visigot, el comte dels notaris (Comes Notariarum) era el funcionari encarregat dels escrivents, arxivers, etc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83174" title="Alabandita" nonfiltered="2995" processed="2989" dbindex="33167">

L'alabandita o alabandina s un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del lloc del seu descobriment: Alabanda (Turquia).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83175" title="Comte de Toledo" nonfiltered="2996" processed="2990" dbindex="33168">
El Comes Toletanum o Comte de Toledo, era el funcionari encarregat de la capital del Regne de Toledo o dels visigots. Encara que la majoria de ciutats tenien comte, la situaci del comte de la capital, Toledo, comportava especial rellevancia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83178" title="Dux visigot" nonfiltered="2997" processed="2991" dbindex="33170">
En l'administraci del regne visigot de Toledo, el dux era el governador de cada provncia del regne. 

De les funcions dels governadors provincials gots (anomenats dux, en plural duces, s a dir dux provinciae o duces provinciarum) es tenen escasses dades. Les provncies van ser anomenades sovint ducatus. Tenien autoritat sobre tota una provncia i sobre els comtes (comites) de les ciutats. S'ignora si tenien funcions judicials, si b se sap que en alguns casos, que per la personalitat dels personatges jutjats se sotmetia l'assumpte al rei, aquest podia delegar en el dux o en el comte.

Sembla que la seva principal funci era militar i tenien el comandament d'un exrcit que constitua el ms gran contingent de tropes de la provncia (els comtes disposaven tamb de contingents locals). El nombre de soldats del dux, en temps de pau, s'estima en uns tres-cents (estimaci basada en algunes indicacions que semblen assenyalar que l'exrcit del dux era redut), mentre que els contingents dels comtes eren probablement d'un centenar. 

Encara que els ciutadans romans estaven exclosos d'algunes funcions (per exemple, no podien ser comtes d'una ciutat), se sospita que s podien ser dux provincial, coneixent-se el nom rom d'un dux (concretament de Claudi o Claudius, dux de Lusitnia, que encara que tenia un nom clarament rom, no existeix l'evidncia que no fos un got que hagus adoptat un nom rom, segurament al convertir-se al catolicisme).

El fet que el crrec pogus ser ostentat per romans (segurament no era aix al principi) i que el dux tingus el comandament de tropes, confirmaria que no existia cap temor a l'hostilitat de la poblaci romana. Sembla probable que els romans no poguessin ostentar el crrec de comte a causa del seu pressumpte desconeixement de les lleis i costums godes, que per les seves funcions judicials calia conixer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83179" title="Jutge provincial" nonfiltered="2998" processed="2992" dbindex="33171">
El judge provincial (Iudex Provinciae) era el governador provincial dels romans al Regne de Toledo.

Cada provncia tenia un governador "rom" (Iudex o Rector Provinciae) pagat pel rei, i amb jurisdicci sobre la poblaci romana. Les seves funcions eren bsicament judicials. Una altra funci important del Iudex era la recaptaci d'impostos, que eren principalment dos: els drets duaners (fronteres, ports) i l'impost de comer.

Si el governador era trobat culpable de robatori o d'un altre delicte era destitut i queia en desgrcia. L'import d'all robat o defraudat havia de ser restitut per ell mateix o els seus hereus.

Els governadors tenien instruccions de no maltractar als agents reals sobretot a instigaci dels ms illustres curials o principals.

El governador provincial (i tamb les cries) estaven obligats a investigar qualsevol denncia sobre actuacions incorrectes dels exactores i si no realitzaven la investigaci podien ser multats amb dos mil cent seixanta sous. Tamb estava obligat a recrrer la provncia per escoltar les queixes dels grans i petits terratinents sobre la recaptaci dels impostos.

Estava obligat a controlar que el termini de l'exactor no supers el fixat per la Llei.

L'elecci del crrec era notificada el governador immediatament.

El governador jutjava els casos entre romans i una bona part d'aquells entre romans i gots. Els colons i esclaus de terres reals (vegeu ms a sota) estaven subjectes tamb a la jurisdicci del governador o Iudex. Els agents de les terres reals  podien ser jutjats per no maltractats pel governador. En canvi no podien jutjar a les persones de l'antiga classe senatorial (no tots els senadors o terratinents tenien rang nobiliari senatorial), els quals tenien dret a ser jutjats directament pel rei, que normalment delegava en cinc nobles.
En les causes criminals entre ciutadans (gaireb tots ells "romans") i soldats (gaireb tots de nacionalitat goda), quan l'acusat era "rom" actuava el Iudex i quan l'acusat era got actuava el jutge militar (got). Per els casos civils, tant entre "romans" com entre gots i "romans", eren vistos pel governador provincial rom (Iudex). Si un provincial (ciutad de provncies) era defraudat per un agent d'una propietat real (vegeu ms a sota) podia presentar el seu cas davant el rei evitant la jurisdicci del governador provincial.
Els reus en general podien apellar al judici del governador (doncs normalment eren jutjats per un funcionari inferior anomenat defensor, al qual desprs ens referirem), llevat de si es confessaven culpables d'un delicte important (homicidi, adulteri, mgia, enverinament o deutes al Tresor), quan era manifestament culpable o en casos de deutes evidents al Tresor. Probablement en aquests casos l'apellaci havia de dirigir-se al rei, encara que aquest extrem no s clar.

Com el governador provincial (Iudex) no podia entendre en tots els casos (civils i criminals) els casos menors passaven a un magistrat municipal anomenat deffensor, qui no havia de pagar res al governador provincial, i si aquest acceptava un suborn havia de ser destitut i multat amb set-cents vint sous. Si el governador provincial o la Cria no realitzaven una investigaci sobre qualsevol denncia contra un exactor eren multats amb dos mil cent seixanta sous. 

Amb el sou del governador provincial es finanava el seu quarter general (Praetorium) sense que pogus imposar crregues per a aquest fi.

No es coneix molt b el que llamaramos el seu equip de govern (officium). Se sap que als governadors provincials no le estava perms contractar a un assistent personal (domesticus) per controlar a qui pretengus arribar fins a ell des d'altres provncies. Sembla que aquestes funcions les realitzava el Cancelarius, que antigament (durant l'Imperi) era designat per l' Officium per que amb els visigots era de nomenament per "el poble". Tamb eren elegits pblicament ("pel poble") els comptadors del governador (numerarii).

Sembla que la referncia al poble com elector, es refereix al bisbe i a la poblaci de la capital provincial.

Els membres del officium no podien acceptar suborns per acceptar litigants i altres persones davant el governador provincial, o per excloure a altres de les audincies; si es comprovava un suborn la pena fixada era la mort, i en tot cas devia comunicar-se al rei.

Si un membre del Officium obligava a un pags a treballar per a ell com esclau, aprofitant-se del seu crrec, era condemnat a la pena de mort i confiscaci de propietats; les mateixes penes regien per als membres del Officium que feien s del bou o de l'esclau d'un pags, o que acceptaven emoluments (exenia o xenia) o regals, o no els refusaven en cas de ser-los oferts.

Els membres del officium podien comprar i vendre bns per si per fer-ho es valien del seu crrec perdien all comprat, sense cap compensaci (era freqent que els comptadors o numerarii, obliguessin a la gent a vendre'ls les seves propietats a un preu inferior al normal).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83184" title="Lleis fontiques del catal" nonfiltered="2999" processed="2993" dbindex="33172">
El catal es caracteritza per una srie de transformacios fontiques sofertes en la seva evoluci des del llat vulgar que s'anomenen les lleis fontiques del catal, estudiades per la gramtica histrica. Algunes d'aquestes lleis sn exclusives del catal i la majoria sn comunes amb altres llenges. En tot cas es tracta de trets que caracteritzen tots els dialectes catalans en comparaci amb altres llenges i que mostren la gran unitat de la llengua catalana. De la comparaci del catal amb les altres llenges romniques a travs d'aquestes lleis, en resulta la proximitat al grup de llenges de la Galloromnia i la gran distncia de l'espanyol, no sols del catal sin de les altres llenges. Aquesta qesti s'ha estudiat sota el ttol de la subagrupaci romnica del catal i l'ha tractada en el camp del lxic, amb el mateix resultat, Germ Coln i Domnech.

PRINCIPALS LLEIS EVOLUTIVES DEL CATAL;
A: No diftongaci espontnia de   i   tniques (temps, mel; dona, font).
B: Diftongaci condicionada, amb posterior reducci, de   i   tniques davant iod (pit, mig; fulla, cuixa).
C: Monoftongaci de AI, AU (llec, ms; cosa, pobre).
D: Caiguda de les vocals tones finals exceptuat A (llet, dol; vint, vuit, cel, quan, m; per: lluna, porta).
E: Manteniment de F inicial (fam, fora, fum).
F: Manteniment de G + E, I inicial (germ, gendre, gitar).
G: K + E, I inicial, TY postnica no final >  () (cel, cent, lla; plaa).
H: D'C + E, I    (dotze, tretze, setze).
I: Caiguda, en posici pretnica i intervoclica	de C davant E, I  i del grup TI (ve, plaer, cuina; prear, ra, sa).
J: Palatalitzaci de L inicial (llet, llop, llum).
K: Conservaci del grup inicial de P,C,F + L (ploure, clau, flama).
L: C'L, LI   lateral palatal o iod, segons el territori i l'poca (orella, filla).
M: No palatalitzaci del segon element del grup CT (dreta, llet, nit).
N: MB   m, ND   n (coloma, cama; manar, rodona).
O: Caiguda de la N final (cam, ra, home).
P: Resultat  de les finals de sllaba -b, -v, -d, -ce, -ci, -ti, -tz (deu -deure-		taula, viu -viure-, peu, riu -riure-, pau, plau, preu, palau, cantau).
Q: Palatalitzaci de S, C + E, I (peix, caixa, aixada).
R: Epntesi de e darrere dues consonants finals no llatines (quatre, temple, sogre).
S: Oposici fonemtica en el timbre de les vocals (Du, deu -deure-, deu -10-).


LES PRINCIPALS LLEIS EVOLUTIVES DEL CATAL EN COMPARACI;
AMB ALTRES LLENGES ROMNIQUES;
(Si la llengua compleix una determinada llei, de la "a" a la "s", es marca en color vermell);


Bibliografia.
Antoni Maria Badia i Margarit, El catal, entre la Galloromnia i la Iberoromnia, dins Llengua i cultura als Pasos Catalans, Edicions 62, Barcelona, 1964, p.43-46.
Germ Coln i Domnech, El espaol y el cataln, juntos y en contraste, Editorial Ariel, Barcelona, 1989, p.36-37.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83185" title="Impostos visigots" nonfiltered="3000" processed="2994" dbindex="33173">
Els impostos visigots foren les carregues fiscals a les que estaven sotmesos els visigots i els romans dins el Regne de Toledo.

Els principals impostos que regien durant la dominaci visigoda eren  l'impost de duanes i el de comer. 

Durant el Baix Imperi existia una tresoreria encarregada dels pagaments a l'exrcit, anomendada Sagrada Llargada (Sacrarum Largitionum), que va desaparixer amb els visigots, encara que es van mantenir dos dels impostos que abans recaptava (els citats drets duaners i els impostos als comerciants). Les altres dues tresoreries romanes (la del Prefecte del Pretori i la de la Res privata) van persistir i potser, en el seu mxim rang, es van unificar sota la direcci del comte del Patrimoni (Comes Patrimonii) successor del funcionari imperial que portava el titulo de comes res privata, crrec que probablement va estar en mans de romans (l'nic conegut t un nom rom, Escipi, i va exercir el seu crrec cap al 592).

Semblen haver desaparegut dos impostos importants de l'Imperi: el aurum coronarium i el aurum tironicum (or de les corones i or del reclutament, exigits anteriorment pel govern imperial el primer en substituci de les corones ofertes a l'Emperador al seu accs al tron i al mateix o altres crrecs per fets notables; i el segon per evitar el reclutament de ciutadans).

No podien eludir-se els impostos mitjanant vendes o donacions o herncies, car el nou propietari havia d'assumir els impostos pendents juntament als quals es meritaven des de l'adquisici. Els traspassos destinats secretament a perjudicar al Tresor estaven severament sancionats. Els que es negaven a pagar l'impost territorial veien la seva terra venuda per l'Exactor. Fins i tot una autoritzaci real per no pagar impost mancava d'eficcia, en ser contrria a la Llei.

L'impost de duanes.

L'Impost de drets duaners es recaptava a les fronteres i ports.

L'impost de comer .

L'impost de comer era exigible als comerciants, fins i tot del clero (doncs alguns clergues, malgrat estar legalment prohibit, es dedicaven al comer) i soldats, que abans van estar exempts.

Altres impostos .

Hi havia altres impostos (que afectaven tant a les terres reals com a propietats particulars): l'impost sobre la terra llaurable, l'impost sobre les vinyes i sobre les cases i l'impost personal sobre els esclaus (homes o femelles). Aquests impostos s'exigien gaireb a la mateixa forma que durant l'Imperi.

Els recaptadors d'impostos.

Els impostos eren arrendats o recaptats per funcionaris de divers rang, segons el tipus d'impost que es tractava, encara que la majoria de recaptadors eren funcionaris de carcter local.

Arrendament de la recaptaci d'impostos .

L'impost de duanes era recaptat per arrendataris, que rebien l'arrendament per un termini de tres anys. Els arrendataris de la recaptaci d'aquest impost no podien recaptar ms d'all establert, sota pena de mort.

Els Telonaris .

Les disputes entre estrangers (en els ports) eren jutjades pels Telonarii que se suposen funcionaris encarregats pels mateixos comerciants per recaptar en els llocs i lliurar-los als arrendataris de la recaptaci.

Els numeraris.

Altres recaptadors d'impostos eren els numerarii, encarregats de recaptar per al govern central, els quals eren nomenats per un funcionari palat anomenat Comes patrimonii. Els numerarii recaptaven els impostos  a les  res dominica (terres del rei) que s'incrementaven peridicament amb llegats i confiscacions. Els ingressos de les terres reals es destinaven al manteniment de la casa real.

 Els Exactors .

La tasca de la recaptaci dels impostos fora de les terres reals corresponia als curials de cada localitat, sota la direcci d'un funcionari anomenat exactor elegit anualment per la cria entre els seus membres (se sap que en algunes ciutats el crrec tenia una durada de dos anys, sense que aquest lmit pogus ser superat, havent de vigilar la limitaci temporal el Iudex provincial). L'exactor acceptava el crrec davant els curials i el poble, registrant-se en acta i notificant-se seguidament al Iudex. Aquells que estaven registrats com electors eren responsables de rescabalar, en el seu cas, les defraudacions que comets l'exactor. A vegades els exactors exigien el pagament d'un impost ja satisfet, embolsndose el segon pagament.

Els Tabularis i Susceptors .

Dels Exactors depenien uns funcionaris de confiana anomenats Tabularius, homes lliures (encara que segurament de baixa extracci social, car el crrec estava prohibit a colons i esclaus, el que fa suposar que algun d'aquests podia collocar-se com Tabulari sense que fora exteriorment perceptible) encarregats de sollicitar el pagament de l'impost; i altres funcionaris designats per les Cries, anomenats Susceptores, encarregats de la tasca d'acudir a les propietats per percebre la recaptaci.

Els Compulsors, els Discusors i els Retentadors.

La recaptaci d'impostos estava complementada i supervisada per funcionaris del govern central: els Compulsores, encarregats de recaptar els endarreriments; i els Discussores, que controlaven el bon funcionament de la maquinria recaptatria. Si el rei perdonava un impost determinat del qual ja s'hagus pagat una part (el rei no podia alliberar a ning de pagar impostos en general), la qual cosa havia d'ocrrer amb certa freqncia (segurament quan els subjectes de l'impostos reclamaven la quantia o la seva situaci feia desaconsellable la seva percepci), existien uns funcionaris anomenats Retentatores que rebien la part pagada del funcionari que l'havia recaptat i la ingresaban en el tresor, condonant la resta de l'impost.

Els deutes impositius .

Les vendes, donacions o herncies per evitar impostos no podien utilitzar-se doncs el nou propietari estava obligat a assumir els deutes tributaris, i no era admissible enfront de la Llei un pacte contrari. Tot trasps destinat a perjudicar al Tresor estava severament penat. La negativa reiterada a pagar l'impost comportava la venda de les terres per l'exactor. Fins i tot l'autoritzaci real per no pagar l'impost no tenia validesa.

Les vendes de les propietats dels defraudadors o morosos es feien molt rpid i a baix preu, amb pocs beneficis per al Tresor; el deutor ho perdia tot. Es creu que els exactors estaven d'acord amb els compradors, els qui lliuraven a l'exactor una compensaci (probablement una part de la diferncia entre el preu de compra i el valor autentic).

Irregularitats en la recaptaci .

El procediment irregular que hem vist anteriorment per al cas de vendes de bns de deutors o defraudadors, no era l'nic. Sens dubte devien produir-se diverses prctiques corruptes.
Sabem que els recaptadors i altres funcionaris tenien prohibit posar obstacles als esclaus pagesos d'altres i als bous amb arades dels grangers, per a la realitzaci de treballs pels quals se satisfeia un impost.

El governador provincial (i tamb les Cries) estaven obligats a investigar qualsevol denncia sobre actuacions incorrectes dels exactores, i si no realitzaven la investigaci podien ser multats amb dos mil cent seixanta sous. L'Exactor considerat culpable de diversos abusos podia ser condemnat a pena de mort i restituci de quatre vegades lo robat.
El Iudex o governador provincial estava obligat a recrrer la provncia per escoltar les queixes dels grans i petits terratinents sobre la recaptaci dels impostos.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83186" title="Terra reial" nonfiltered="3001" processed="2995" dbindex="33174">
Les terres reials eren els dominis del rei, no com a domini personal sin com a patrimoni del crrec.

L'existncia de terres reials derivava dels antics dominis imperials o res privata de les que ingressos servien per a les despeses de la casa reial, i que s'incrementaven d'any en any amb les terres procedents de confiscacions, o amb terres llegades al rei. A les terres reials se les coneixia com res dominica o domus dominica.

Funcionament de les terres reials.

Les res dominica o terres reials eren grans propietats de les que el propietari era l'Estat i els beneficis eren per al rei. Naturalment aquest no les administrava per si mateix, sin que, de la mateixa manera que els grans propietaris particulars (romans o gots) encarregava l'administraci a altres persones. Les terres reials procedien de les antigues terres imperials de la poca romana, i les terres afegides per les confiscacions reials o judicials.

Els Conductors.

Les propietats reials eren portades bsicament per Conductors o agents (romans o gots) que a partir del principis del segle VI (amb Teodoric) es van convertir en funcionaris i assalariats.

 Els Procuradors .

A vegades les terres s'agrupaven (sobretot si estaven a la mateixa provncia, essent portades per diversos conductors) posant-se al seu front a Procuratores, que al seu torn delegaven les zones en altres Procuratores, que o b portaven certes terres o supervisaven als conductors que les dirigien.

Els agents reials .

Els agents reials de les terres reials (Conductors i Procuradors) no podien ser maltractats pel governador provincial rom, sobretot a instigaci dels ms illustres curials o principals.

Defraudacions als subjectes de l'impost.

Un provincial defraudat per un agent o procurador de terres reials podia presentar el seu cas al rei; el culpable podia ser condemnat a la foguera.

Colons i esclaus de terres reials.

Els colons i esclaus de terres reials estaven subjectes a la jurisdicci del governador o Iudex. Aquest no estava obligat a esperar que hi hagus un agent de les terres reials per procedir al judici. Cap funcionari reial estava autoritzat a intervenir. Existien instruccions concretes per als funcionaris de no intentar evitar la jurisdicci del governador.
Els esclaus de les terres reials. Un esclau que fugs de les terres reials, no podia ser acollit en altres propietats. El que incompls aquesta norma i acolls a l'esclau pagaria una multa de setanta-dos sous.

Terres reials d's particular.

El rei concedia alguna d'aquestes terres reials a particulars (gots o "romans") en pagament de bons serveis, encara que ocorria algunes vegades que certs particulars usurpaven terres reials; les concessions de terres reials pel rei constituen propietats privades dins d'aquelles. Els particulars que rebien concessions les posseen a perpetutat, per havien de pagar les rendes i drets fiscals al tresor reial. Un funcionari de les terres reials que poss en dubte un ttol d'adjudicaci, podia ser castigat. Encara que el concessionari gaudia de les terres, no per aix perdien la seva condici de terres reials, per quedaven afectades per un usdefruit hereditari perpetu (era ms rar concedir la plena propietat).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83187" title="Tresor reial visigot" nonfiltered="3002" processed="2996" dbindex="33175">
El Tresor real visigot era el tresor acumulat pels reis visigots durant els anys de saquejos a l' Imperi rom i desprs en successives campanyes.

Era un notable tresor constitut per or i pedres precioses i objectes de gran valor (entre els quals es creu que hi havia la famosa Arca de l'Aliana procedent del temple de Jerusalem, que Alaric I hauria trobat a Roma). 

Els reis portaven el tresor a les seves campanyes, i quila I el va perdre en ocasi de la seva derrota davant Crdova el 451, i segurament no va ser recobrat fins a temps de Leovigild. Sembla que amb aquest rei el tresor romangue a Toledo, no traslladant-se ja de l'esmentada capital, on encara era a l'arribada dels rabs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83188" title="Exrcit visigot" nonfiltered="3003" processed="2997" dbindex="33176">
L'exrcit visigot era una organitzaci militar formada principalment per visigots, amb una minoria de "romans", reclutats dins la poblaci nativa del Regne de Toledo.

 Organitzaci de l'exrcit .

Les Thiufes.

L'exrcit visigot es dividia en grans unitats de mil homes cadascuna anomenades Thiufas que estaven al comandament d'un Thiufadi.

Les Quingentenes i els Quingentenaris.

Les Thiufes es dividien al seu torn en dos blocs o brigades: les Quingentena amb cinc-cents homes al comandament d'un Quingentenarius. De fet existeixen dubtes que la unitat de cinc-cents homes tingus existncia independent.

Les Centenes i els Centenaris .

Les Quingentenas o les Thiufes es dividien en cossos o unitats menors anomenats Centenes, de cent homes, al comandament de centenarius.

Les decania i els decanus .

Finalment les centenes estaven formades per uns pilots de deu homes anomenats Decania al comandament d'un Decanus.

Desercions i negatives a combatre.

Sabem que quan un Thiufadi estava implicat en una deserci d'algun dels seus homes, havent estat subornat o no, havia de pagar al comte una suma de nou vegades l'import del suborn o vint sous si no va haver suborn. El quingentenari, el centenari i el decanus havien de pagar respectivament quinze, deu i cinc sous. La summa total aix obtinguda era repartida pel comte entre els homes de la centena que s'havia produt la deserci.

Si un oficial centenari desertava al camp de batalla, se li aplicava la pena de mort, llevat que es refugis en una esglsia; llavors pagava almenys tres-cents sous (distributs entre la seva centena) i era degradat a decanus.

Si desertava un suboficial Decanus sol se li imposava una multa de deu sous.

Al soldat desertor se li imposava una multa de deu sous i cent fuetades; aquest ltim cstig es complia a la plaa del Mercat de la seva ciutat.

Les desercions eren notificades a l'oficial en cap (Praepositus hostis o comes exercitus) per la sanci corresponia al comte.

Per a les negatives a combatre s'aplicaven les mateixes penes que per a la deserci.

Convocatria al combat.

Els compulsors.

Quan era precs combatre uns esclaus reals coneguts com a Compulsores exercitus viatjaven pel territori i convocaven personalment als gots.

A vegades els visigots subornaven als compulsores per evitar respondre a la convocatria. Si eren descoberts els que havien eludit el seu deure eren castigados pel comte de la seva ciutat.

Si s'aprofitava l'absncia d'un got que havia acudit a la crida al combat per arrabassar-li o apropiar-se de bns que possea anteriorment, el que ho feia era castigat pel comte local. Pel que sembla l'absncia dels mobilitzats solia ser aprofitada pels mateixos compulsores, b per furtar en els seus domicilis o b per apoderar-se de bns.

Els Erogator Annonae.

Cada ciutat o fortalesa tenia un funcionari anomenat Erogator Annonae que distribua les provisions a les tropes permanents.

Els Annonarius.

Els Erogator Annonae eren aprovisionats al seu torn pel comte, a travs d'un funcionari anomenat Annonarius o Annonae dispensator.

La manca de provisions havia de ser comunicada al Praepositus hostis qui devia notificar-la al rei. Si arribava aquest cas el comte i l'Annonari havien de proveir del seu peculi particular quatre vegades l'aprovisionament degut. Aquestes normes regien no sol per a les tropes de guarnici sin tamb per les tropes en batalla, quan era el cas.

Les Thiufas de les provncies.

Sembla que cada provncia tenia un contingent de tropes al comandament del dux. El nombre de soldats del dux, en temps de pau, s'estimen en uns tres-cents (estimaci basada en una indicaci concreta i que algunes indicacions semblen assenyalar que l'exrcit del dux era redut). No sap si el contingent al servei del dux de la provncia era aportat proporcionalment pels comtes de les ciutats, o el dux provincial reclutava o mobilitzava pel seu compte.

Les Thiufas de les ciutats.

Cada ciutat que tenia comte visigot havia d'aixecar en temps de guerra, almenys (en teoria) una Thiufa, s a dir mil homes. S'ignora quants estaban mobilitzats permanentment (probablement una centena).

 Canvis amb la llei militar de Vamba .

L'exrcit no va experimentar grans canvis fins que Wamba va portar a efecte la seva campanya militar contra Paulus, Hilderic i els rebels de la Narbonense i Tarraconense oriental. Segurament el rei es va adonar  que la maquinria militar no funcionava adequadament i va promulgar una llei militar (1 de novembre del 673). 

Fins aleshores s'esdevenia que quan els vascons o altres enemics atacaven el territori d'una ciutat, els perjudicats, grans terratinents, camperols, ciutadans, devien defensar-se pels seus propis mitjans; els efectius de les ciutats venes (fins i tot d'altres provncies) havien d'acudir en la seva ajuda, per en general no ho feien amb diverses excuses falses. El rei va castigar amb dures penes a qualsevol que visqus en un rdio de cent quilmetres i no acuds a la crida de les armes des que tinguessin la ms mnima notcia d'un atac o revolta i sense esperar ordres, incloent a clergues, dels quals no sabem que estiguessin subjectes a mobilitzaci en tots els casos, per si havien de poder ser mobilitzats en els casos urgents. Els que demoressin acudir per qualsevol causa (negligncia, covardia, indiferncia o expresamente) haurien de contribuir econmicament a reparar els danys causats per la lluita, car va deure preveure's que se seguiria sense acudir i va caldre considerar un sistema de recaptaci (equivaldria de fet a l'antic aurum tironicum). Els inferiors que no tinguessin mitjans de pagar perdrien el dret a ser testimonis e els judicis (dret poc important per als inferiors) i serien venuts com esclaus (el que suposaria un ingrs per al tresor pblic) i se'ls confiscarien tots els bns que tinguessin, estalvi si eren membres del clero (bisbes, capellans i diaques, per la resta del clero inferior s'assimilava als laics), en cuyo cas serien desterrats. Si un home estava malalt, havia d'enviar a aquells que depenguessin d'ell, si n'hi havia, i en tot cas havia de presentar un testimoni per provar la seva malaltia.

L'aplicaci d'aquesta llei va haver de comportar seriosos problemes, car Ervigi, en el Concili del 681, assegurava que la meitat de la poblaci d'Hispnia havia quedat incapacitada per actuar com a testimoni als tribunals, i a causa d'aix la justcia podia paralitzar-se (molts pobles no tenien cap persona que estigus capacitada per testificar). Potser el rei exagerava (encara que no s probable que ments davant els bisbes, car aquests havien de conixer la situaci) o es referia noms a les zones afectades pels atacs vascons. El que si s segur s que la Llei no va ser aplicada rigorosament, car tot aquell que estava incapacitat per testificar hagus hagut de ser venut tamb com esclau, i era evident que no s'havia arribat a aix. Per algunes notcies se sospita que la poblaci romana (i alguns gots) eludien els combats com si el pacifisme fora norma general. Sabem que centenars de persones es refugiaven en la religi i ingressaven en monestirs a mitjans del segle VII, i l'abat Fructus (que desprs va ser bisbe metropolit de Braga) va sollicitar del rei que limits els ingressos perqu queds alg per participar en les expedicions militars; ara l'ingrs en un monestir no els lliuraria de la mobilitzaci, en teoria, encara que potser seguia alliberant en la prctica.

El crrec de Thiufadi va subsistir durant el segle VII per les seves funcions militars van variar segurament al passar a ocupar preponderantment el lloc dels antics jutges locals gots i romans. Tamb va persistir el compulsor exercitus.

Els oficials centenarius i decanus continuaven manant les unitats, que quan es componien d'un miler d'homes es denominaven Thiufas. Es coneix el crrec de millenarius per sembla ms un jutge militar, i tamb el quingentenarius sembla haver actuat ms com un jutge militar que com oficial al comandament de cinc-cents homes.

Sens dubte hi havia un exrcit permanent, format essencialment per gots humils (probablement voluntaris) potser amb alguns romans escollits, tamb voluntaris, anomenats en conjunt inferiors vilioresque . Per en els moments de guerra els mobilitzats com soldats havien de pertnyer a les dues nacionalitats. No obstant aix el gruix de l'exrcit el constituen les unitats aportades pels diversos nobles (gots o romans), per homes lliures, per lliberts de l'Estat i pels esclaus del tresor, formades pels seus respectius esclaus (o sub esclaus) i lliberts. Sembla que al que t de llarg el segle havia descendit el nombre d'esclaus que aportaven els convocats a les concentracions militars, i en temps de Ervigio no arribaven al vint per cent del nmero total d'esclaus i lliberts que posseen aquells que participaven en els combats, per la qual cosa el propi Ervigi va haver de fixar que el percentatge hauria de ser almenys del cinquanta per cent encara que amb un mxim de cinquanta homes, i que tots ells haurien d'anar armats adequadament. Si es descobria a alg que no aportava almenys la meitat, aquells esclaus que haguessin participat en les operacions passarien al Tresor. Ms tard gica va incloure entre els mobilitzats en les compulsacions, als esclaus manumesos de l'Estat i als seus descendents. Si no acudien a la crida serien convertits de nou en esclaus, llevat que estiguessin malalts o desenvolupessin una comenda reial.

Els soldats portaven petos (zabae), escuts, espases (spathae) i llances o fletxes. Els cavallers portaven javelines i llances. S'usava considerablement algun tipus de catapulta.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83190" title="Codi de Leovigild" nonfiltered="3004" processed="2998" dbindex="33177">
El Codi de Leovigild fou un codi de lleis promulgat pel rei Leovigild. Tracta diversos aspectes, tots els quals no sn coneguts. S'ignora la data de la seva publicaci, encara que s probable que ja estigus en vigor el 582.

Leovigild el va redactar per als gots (no per als romans). Segons Isidor de Sevilla va corregir les lleis del Codi d'Euric que semblaven inadequades, va suprimir les antiquades i va afegir altres lleis prpies. Encara que el Codi s'ha perdut, tres-centes vint-i-quatre de les seves lleis es van mantenir en la posterior legislaci de Recesvint (654), al Codi del qual sn qualificades d'antigues (antiquae) fet que permet saber quals sn les que procedeixen de Leovigild.

Per a les seves lleis no es va valer de les Escriptures o de justificacions religioses, amb l'excepci d'una sola Llei (presa del Codi d'Eurico), i totes elles presenten un quadre de notable perspectiva poltica i social per al seu temps.

Va marcar amb detall la distinci entre els ciutadans gots i els romans en les lleis referents a la divisi de la terra; Leovigild va protegir la propietat de la terra que corresponia als hispano-romans el que era convenient poltica i econmicament, per va evitar que poguessin apoderar-se de les terres dels gots.

Quan un demandant "rom" emprenia una acci legal per litigar contra un got, un b que considers seu, no tenia opci a recuperar-lo si el got tenia la possessi efectiva. Leovigildo va abolir aquesta norma, si b va establir que si el got tenia la possessi hauria de ser compensat. Trencant amb una tradici anterior, es van permetre els casaments entre gots i "romans", abans castigades en les lleis visigodes amb la pena de mort i prohibides tamb pels catlics romans per motius religiosos. Un dels ttols est dedicat als comerciants estrangers en el regne, i una llei es refereix a ells com a venedors d'or, plata, vestuari i ornaments (s a dir articles de luxe). De la llei pot deduir-se que sovint es venien objectes robats. Estava prohibit als comerciants estrangers contractar treballadors en territori visigot i desprs emportar-se'ls al seu pas. Esclaus gots. Als gots se'ls va prohibir vendre als seus fills com esclaus. El rei va dictar una ordre que obligava als jutges i bisbes a investigar conjuntament els casos d'infanticidi. Els membres del clero no podien demandar-se dintre seu davant Tribunals pblics (si podien fer-ho davant tribunals eclesistics). Com la prohibici va ser escassament respectada, en l'any 589 es va establir una prohibici contundent. Aquell que incompls aquesta disposici perdia el cas i a ms era excomunicat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83191" title="Arri" nonfiltered="3005" processed="2999" dbindex="33178">


Arri fou un religis considerat heretge, fill d'Ammoni, que va nixer a Alexandria o a la Pentpolis Lbia (Cirenaica) en el tercer quart del segle III. De les seves doctrines deriv la secta considerada hertica dels arrians.

A Antioquia va ser deixeble de Luci, primer clergue que va defensar clarament la diferncia entre el Pare i el Fill (Luci era amic de Pau de Samosata que defensava idees similars, de les quals Luci va poder convertir-se en propagador). Pere (Bisbe d'Alexandria) el va ordenar diaca  per ms tard el va expulsar, al condemnar Arri la duresa de la persecuci contra  els seguidors de Meleci, bisbe de Licpolis, que havia provocat un cisma a Egipte. Ms tard, sent ja Arri de certa edat, va ser ordenat prevere per quila, Patriarca de Constantinoble, confiant-li la direcci de l'Esglsia de Baukalis, on es va distingir per la seva erudici, arribant-se a suposar que podria succeir a quila quan aquest va morir; no obstant aix va ser elegit Patriarca de Constantinoble Alexandre (317).

Els Catlics acusen a Arri d'actuar des d'aleshores per despit la qual cosa no s segur. Arri va acusar (318) a Alexandre, Bisbe d'Alexandria de ser partidari de Sabeli i de les doctrines Sabelianes  (que fonien en una sola les tres persones de la Trinitat) condemnades uns anys abans per un Concili celebrat a Alexandria (261). Alexandre va exposar les seves doctrines, que van resultar ser ortodoxes, mentre Arri sostenia que el Pare havia creat al Fill. Alexandre va convocar un concili a Alexandria  (320 o 321) al qual van assistir cent Bisbes, que van condemnar les idees d'Arri i el van excomunicar juntament amb els seus seguidors. Per alguns Bisbes (com Secundus de Ptolemaida,  Teonas de Marmrica,  Eusebi de Cesarea, Eusebi de Nicomdia, Teoguis de Nicea i Marius de Calcednia) i part del clero es van decantar al seu favor. 

L'Emperador Constant II, que desprs del 324 governava l'Imperi en solitari i temia que aquests disputes teolgiques alteressin la pau publica, va intentar evitar el cisma, utilitzant com a mediador a Osi, Bisbe de Crdova, per va fracassar. Constant va convocar llavors el primer concili ecumnic a Nicea (325) al qual van assistir 318 bisbes, la majoria orientals, i en el qual el Bisbe Alexandre d'Alexandra va estar assistit de jove diaca Atanasi (desprs Sant) que es va convertir en campi dels opositors a Arri, els seguidors del qual estaven dirigits per Eusebi de Nicomdia, per sols van aconseguir 22 adhesions. El Concili va determinar que el Pare i el Fill eren consubstanciales o iguals (en grec es va utilitzar la paraula "omousios"  mentre que va ser rebutjat el concepte de "creat" per referir-se al Fill: Tretze Bisbes nicament es van oposar a la utilitzaci de la paraula consubstancial, i quan  Arri va exposar que el Fill no era abans de ser engendrat, que era de l'altra persona i de l'altra substncia que les del Pare i que era criatura subjecta a mudana, altres Bisbes es van separar, fins que finalment sols Arri, Secundus de Ptolemaida i Teonas de Marmrica defensaven les posicions intransigents, i van ser anatematitzats i desterrats (tamb es va desterrar a Eusebi de Nicomdia i a Teognis o Teoguis de Nicea).

Per progressivament els partidaris d'Eusebi de Nicomdia, anomenats Eusebians, van influir en l'anim de Constant, mentre que la germana d'aquest, Constncia (vdua de Licini) que tenia com confessor a un sacerdot arri, treballava per collocar elements arrians en llocs claus, substituint a diversos bisbes catlics per d'altres d'arrians. El 326 Atanasi va succeir a Alexandre com Bisbe d'Alexandria. Poc desprs, foren cridats del desterrament Eusebi i Teognis, i es va iniciar una campanya destinada a debilitar a Atanasi, l'elecci del qual era qualificada d' ilegitima, i adreada tamb contra el bisbe Eustat d'Antioquia,  un dels majors opositors a l'arrianisme, aconseguint-se la deposici d'aquest ltim en un Concili celebrat a Antioquia el 331, en qu els elements Eusebians (arrians) van aconseguir el predomini, i que Eustat fos acusat de sabelianisme (i d'altres coses), essent desterrat per ordre de Constant (amb aix es van assentar les bases per al futur cisma d'Antioquia en el que catlics, arrians i melecians es van disputar el poder eclesistic des del 361 al 415), qui tamb desterr a altres Bisbes. 

A petici de Constant, Arri va admetre en l'essencial la consubstanciabilidad, a fi d'aconseguir una uni de les dues branques principales de l'Esglsia; llavors l'Emperador va demanar a Atanasi que readmits a Arri a la seva comuni a lo que el Bisbe es va negar. Els Eusebians iniciarom una nova campanya contra Atanasi. 

El 335 els concilis de Tir i de Jerusalem van absoldre Arri. En el Concili de Tir Atanasi va patir forts atacs i es va veure precisat a acudir a l'emperador, qui va optar per enviar-lo desterrat a Trveris. Desprs del desterrament de Sant Atanasi, es va celebrar un nou concili a Constantinoble on va ser destitut el bisbe Marcel d'Ancira, bisbe catlic, i substitut per l'eusebi Basili.

Poc desprs moria Constncia, demanant al seu germ Constant que tracts a Arri com un home que havia estat calumniat. L'Emperador es va sentir impressionat o obligat i Arri va ser cridat a Constantinoble (335) on havia de ser reintegrat al si de l'Esglsia amb tots els honors (desprs d'una profesi de fe niceana); el Patriarca de Constantinoble Alexandre (que va ser patriarca del 317 al 340) s'hi va oposar encara que va haver d'accedir davant l'amenaa llanada per diversos bisbes partidaris d'Arri de excomulgar-lo. Per abans de procedir-se a la cerimnia Arri va morir sobtadament (336), probablement enverinat per seguidors d'Alexandre qui l'endem va donar grcies a Du pel cstig a l'heresiarca. La mort d'Arri va contribuir a estendre la fora de l'heretgia, i el propi Emperador es va fer batejar abans de la seva mort (337) pel bisbe arri Eusebi de Nicomdia.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83192" title="Perode arri visigot" nonfiltered="3006" processed="3000" dbindex="33179">
El perode arri visigot es aquell en qu el reis i el poble visigot son arrians i va des la fundaci del Regne de Tolosa fins el 589.

Els catlics durant el regnat d'Alaric II ( 484- 507).

Durant el regnat d'Alaric el clero catlic no podia dedicar-se al comer, per sembla que fins a avanat el segle VI van seguir practicant-lo, i fins i tot es van dedicar a la usura.
Alguns dels privilegis fiscals del clero, reconeguts en el Codi Teodosi, van ser abolits per Alaric. Es va mantenir l'exempci per al clero de formar part de les cries ciutadanes.
Els curiales, els membres de les corporacions ciutadanes (Collegiati), els colons i els esclaus, no podien rebre ordenis sagrades per part de membres del clero.

Amb Alaric els bisbes catlics van perdre la seva jurisdicci en els litigis civils entre laics (la van tenir fins aleshores si hi havia acord entre les parts). La perduda era per a tots els casos, fins i tot en els casos que hagus acord entre les parts. Els Bisbes estaven obligats a acudir com a testimonis als tribunals no eclesistics si eren requerits per a aix (abans d'Alaric estaven eximits de comparixer), per naturalment estaven exonerats de les sessions de tortura (a les quals se sotmetia sovint als testimonis per obligar-los a parlar) de la mateixa manera que els capellans (en canvi aquest beneficio no s'estenia al clero inferior). De la mateixa manera que anteriorment Bisbes i capellans podien ser castigats en cas de comprovar-se que havien coms perjuri. D'acord amb all establert per Alaric el 506 els Bisbes catlics compareixerien davant un tribunal format exclusivament per altres Bisbes catlics; ning podria demandar-los en tribunals pblics almenys en casos civils; per contra un Bisbe que fos condemnat per un Tribunal episcopal podia apellar a un jutge secular. Probablement aquest dret d'apellaci al jutge secular s'estenia anteriorment tamb als clergues condemnats per tribunals eclesistics doncs l'any 506 es va establir en el Concili d'Agde que tot clergue que apells a un tribunal pblic per evitar el cstig eclesistic hauria de ser excomunicat juntament amb el jutge que escolts la seva causa.

Els Tribunals eclesistics tractaven noms assumptes eclesistics, llevat de les excepcions previstes. Si un laic presentava una acci civil o criminal contra un clergue als tribunals pblics, el clergue tenia l'obligaci de comparixer, mentre que els Bisbes sols estaven obligats a comparixer (el que no implicava ser jutjats) quan es tractava de casos greus. Segons el Concili d'Agde, si el laic perdia el cas contra un clergue o contra l'Esglsia Catlica havia de ser excomunicat. Posat el cas que un membre del clero presents acci contra un laic, la causa havi de veure's als tribunals que corresponien al que es defensava llevat que aquest acceds a comparixer davant un Tribunal eclesistic; en tot cas cap clergue podia demandar a un laic davant tribunals pblics sense el consentiment del seu bisbe, segn va determinar del Concili d'Agde.

Els membres del clero no podien demandar-se entre ells davant Tribunals pblics (si podien fer-ho davant tribunals eclesistics). No obstant aix la prohibici va ser escassament respectada almenys fins a l'any 589 que es va prohibir rotundament. En totes les causes, tant civils com criminals, els bisbes i capellans no necessitaven comparixer personalment i podien trametre un representant.

Sovint els Bisbes havien d'actuar com mediadors entre les parts litigants. Estava previst que els Bisbes intentessin reconciliar a les parts en els litigis civils; quan els Bisbes actuaven com mediadors i els seus esforos resultaven erms, les parts podien ser excomunicades.

Els Jutges resolien expeditivament els casos relatius a l'Esglsia Catlica de manera que els funcionaris legals (defensors) de l'Esglsia, no haguessin d'esperar ms d'all degut la sentncia.

Les propietats particulars dels Bisbes i dels monjos que morien sense testament i/o sense hereus legals passaven a l'Esglsia Catlica o al monestir al qual havien pertangut, tal com ja ocorria amb l'anterior llei romana.

El dret d'asil estava regulat. Els criminals podien asilar-se en les Esglsies per havien de deixar les seves armes fora; estava prohibit llanar-los a l'exterior, per els clergues no respectaven aquesta norma quan es tractava dels seus propis esclaus o protegits. Per aix el Concili de Lleida (la celebraci del qual es discuteix si es va produir el 524 o el 546) va ordenar taxativament als clergues que respectessin el dret d'asil tamb per als seus esclaus i personas vinculades.

No es permetia que ning fora ordenat sacerdot contra la seva voluntat; si algun Bisbe incomplia aquesta norma podia ser enviat a Roma per ser jutjat pel Papa; per si un home era consagrat Bisbe en contra del seu desig quedava obligat a seguir en el crrec encara que no volgus.

Els catlics podien acceptar a l'Esglsia a jueus conversos per aquests devien romandre com catecmens durant almenys vuit mesos abans de ser batejats.

Els clergues podien conviure amb practicants de la religi judaica, fins que el Concili d'Agde del 506  va prohibir no sols per als clergues, sin tamb per als laics, el menjar amb jueus.

Tamb estava perms als catlics edificar i reparar Iglesias i fundar i dotar monestirs; podien escriure llibres i difondre'ls; als clergues els estava perms escriure al Papa i rebre comunicacions d'aquest, i visitar-lo a Itlia. Els Bisbes catlics tenien el dret de viatjar lliurement per acudir als seus Snodes, llevat que estiguessin ocupats en assumptes del rei que tenien prioritat. Tamb la resta del clero podia viatjar lliurement per territori sota control visigot. Els Bisbes a ms, no sol podien viatjar, sin que en el que afectava a la seva dicesi, estaven obligats a visitar-la regularment (un cop l'any). Fins i tot podien assistir als Concilis, a ms dels Bisbes i capellans catedralicis, el clero parroquial i alguns laics (el que ja no es donar desprs del 589).

Encara que es permetia als catlics combatre les diverses heretgies (especialment el Priscilianisme i el paganisme, no podien hostilizar l'arrianisme, que per als visigots no era una heretgia.

Els Bisbes de les provncies es reunien peridicament en unes sessions anomenades Snodes. Es coneixen noms dos Snodes del perode d'Alaric II (s a dir abans del 507); el primer es va celebrar a Agatha (Agde) el 506; el segon a Toledo el 507. Posteriorment quila I (549- 554) va haver de prohibir la celebraci de Snodes als Bisbes catlics. Els Bisbes estaven obligats a assistir als Snodes provincials (llevat dels casos motivats) per sembla que aquest deure era oms sovint doncs ms tard (516) es van establir severes penes per als que estiguessin absents sense motiu. El Snode d'Agde establia la celebraci d'un Snode anual, per aquest extrem probablement no arrib a complir-se mai.

Els catlics que abandonaven la seva religi i acceptaven les creences arrianes devien batejar-se de nou (el baptisme catlic era considerat no vlid). Se sap que alguns catlics batejaven als seus fills com arrians per ells mateixos seguien sent catlics per evitar la prctica del doble baptisme que els era tan repulsiva, car abans del regnat d'Alaric estava prohibida pel dret rom. Els batejats dues vegades constituen una casta especial de la qual la resta dels catlics s'apartava, havent-se arribat a prohibir ms tard (el 516 en el Snode d'Ilerda) el que un catlic i un convers arri (batejat per tant dues vegades) poguessin menjar junts.  Els rebatejats o conversos arrians devien romandre almenys set anys entre els catecmens i dos anys entre els fidels per poder accedir al final a la comuni.

Els catlics podien ser ordenats capellans desprs d'haver-se casat, per estaven obligats a deixar a les seves dones. El celibat era obligatori per al tot el clero, per repetidament va haver de condemnar-se a clergues presumptament de rang inferior que es casaven sense consultar al Bisbe; els estava prohibit especialment casar-se amb una vdua, una divorciada o una prostituta; els clergues que abans havien estat casats no podien tornar al llit de la seva dona sota pena de ser privats dels seus llocs i ordres sagrades. Els capellans no podien tenir a casa seva a una altra dona que la seva mare o la seva germana (en algunes zones a la seva filla o neboda); les esclaves o manumitidas havien d'abandonar la llar.

Les rendes de l'Esglsia Catlica es dividien en tres parts: una per al Bisbe; una per al clero; i una per al manteniment de l'Esglsia; l'assistncia als pobres quedava a la merc de la caritat pblica. Anteriorment, en temps de l'Imperi, les rendes es dividien en quatre parts, recaient una d'ells en els pobres.

El Bisbe estava obligat (pel que sembla per una antiga costum) a reparar a la seva costa aquelles Esglsies parroquials que trobs en mal estat en la seva visita anual, cosa que freqentment s'ometia. Sembla que a canvi el Bisbe rebia una tercera part dels ingressos de les Esglsies parroquials, segons es desprn de les actes del Snode de la Tarraconense del 516 (on es fa referncia a tal costum).

El Bisbe venia a vegades propietats eclesistiques per a fins no sempre eclesistics. Des de l'any 506 (Snode d'Agde), perqu una venda fora valida havia de ser aprovada per almenys dos o tres dels seus co-provincials (que havien de signar l'escriptura). Qualsevol altres sistema de disposicin de bns no era vlid. Els capellans tampoc podien vendre o donar bns de l'Esglsia. En cas de fer-ho les perdudes havien de ser compensades del peculi particular de l'infractor, si ho tenia. Els capellans que fessin desaparixer els ttols de propietat dels bns de l'Esglsia o documents acreditatius dels drets legtims de l'Esglsia, estaven subjectes a excomuni. Tamb estaven subjectes a excomuni aquells capellans que facilitessin als enemics de l'Esglsia documents que d'alguna forma disputessin el dret de l'organitzaci sobre qualsevol b moble o immoble.

Si un Bisbe manumita a esclaus eclesistics, es mantenia el costum del regal al beneficiat, per des del Snode d'Agde el 506 tal regal no podia superar els vint sous; si els dons ms, a la mort del Bisbe es descomptava del seu cabal particular relicte, com herncia per a l'Esglsia, l'excs pagat.

Els arrians durant el regnat d'Alaric II .
 
L'Arrianisme  va ser originat per un clergue afric (libi o egipci) anomenat Arri, estenent-se ms tard a la zona del Danubi on va ser predicat per lfila  (mort abans del 383), agafant entre els gots i altres pobles. Els ensenyaments arrians derivaven dels acords del Concili de Rimini (359) i de les doctrines de l'esmentat lfila. Bsicament estimaven que dins de les tres persones divines, el Pare era superior al Fill i a l'Esperit Sant. Els Visigots designaven la fe arriana com "fe catlica" i al catolicismo com "religi romana".

Es coneix molt escassament l'activitat religiosa dels arrians; el primer (i nic) snode arri conegut no es va celebrar fins al 580, en temps de Leovigild.

Se sap que els visigots arrians celebraven el seu culte en llengua goda i abans de l'alba; s'usaven dos tipus de calze diferents: un per a la reialesa i un altre per al poble.

No es coneix el sistema de nomenament encara que se sap que en alguns casos (potser a tots) eren de nomenament reial. La tonsura arriana era diferent de la dels catlics i es limitava a un petit cercle (circulum) al cap, per el pl es portava igual de llarg que els laics (entre els catlics els clergues havien de tallar-se el pl, i si no ho feien ells mateixos els era tallat per l'ardiaca; no obstant aix podien conservar la barba).

Els arrians es batejaven mitjanant el sistema d'immersi en aigua llamado immersi triple (s a dir que es feia tres vegades). Per distingir-se, els catlics van comenar a practicar la immersi simple (una sola vegada), encara que el procs va ser llarg (durant el mandat del Papa Vigili o Virgili, del 537 al 555, aquest es va mostrar partidari de la immersi triple; la immersi simple era practicada per altres heretgies, especialment els sabelians)

El clero arri estava en gran part casat.

Els Bisbes i capellans arrians venien o donaven a vegades propietats eclesistiques; encara que les esmentades vendes van ser anullades per Euric, els abusos van seguir amb Alaric II; es va instituir un sistema d'inventari al consagrar-se a un nou Bisbe (inventari signat per cinc testimonis) i a la mort del titular el seu successor havia de confrontar l'inventari amb les propietats efectives, que al seu torn havien de figurar en un nou inventari que aixecava el nou Bisbe; en cas de faltar alguna cosa, els hereus del Bisbe mort devien reposar-ho amb els seus propis bns. El sistema era idntic per als capellans, en les seves parrquies, i per als diaques.

Si el Bisbe (o sacerdot o diaca) mort hagus venut algun b, s'exigiria al seu successor lliurar (s a dir retornar) els diners obtinguts per la venda als compradors que lo havien satisfet, els quals haurien de retornar els bns adquirits. Ms tard es redact una llei per evitar que la propietat eclesistica arriana passs mitjanant actes dispositius, a mans privades.

Els hereus dels Bisbes i altres membres del clero dels que els fills haguessin entrat al servei de l'Esglsia i haguessin rebut terres o altres propietats, haurien de retornar aquests bns en cas de secularizarse o de passar al servei de l'altra Esglsia arriana.

Era prctica freqent convncer esclaus perqu es refugiessin a l'Esglsia i denunciessin maltractaments del seu amo, desprs de la qual cosa el sacerdot forava a l'amo a vendre-li l'esclau (a ell mateix o a un tercer) a baix preu. Ms tard la llei va establir que els esclaus aix adquirits havien de tornar al seu propietari (que retindria a ms els diners percebut) i el clergue hauria de donar a l'amo un segon esclau amb el mateix valor que el primer.

Si un jutge local no pogus condemnar a un acusat per tenir aquest el suport d'un poders, hauria d'informar al rei, o si no era possible, al Bisbe del lloc ms prxim.

Tamb en les Esglsies arrianes podien buscar refugi els malfactors. L'Esglsia arriana podia manumetre als seus esclaus.

Els catlics en el perode 507 a 567.

A l'any 516 el Snode de Bisbes de la Tarraconense van reiterar la prohibici al clero de dedicar-se al comer i a la usura. Tamb el 516 es van establir penes severes per als Bisbes catlics que no assistissin als Snodes provincials sense causes justificades. Sembla que alguns Bisbes eludien la seva assistncia, segurament a causa de les incomoditats del viatge, que en algunes zones fins i tot havia de ser perills. En el mateix Snode es va tractar el tema dels lectors i hostiaris, que pel que sembla podien casar-se, per si es casaven o convivien amb una dona adultera havien d'abandonar el seu lloc. El Snode va confirmar que  els ordenats desprs de casar-se haurien de viure separats de les seves dones. Si un clergue ordenat desprs de casar-se, desprs de l'ordenaci no volgus separar-se de la seva dona, hauria de viure amb un altre clergue que pogus donar-li suport i testificar sobre la castedat de la seva vida. Els viudos que posteriorment a la mort de la seva dona haguessin tingut relacions amb una altra dona (lliure o esclava), no podien ser ordenats. Si un sacerdot o un diaca hagus estat ordenat estant casat dues vegades, sol podia seguir nominalment en les seves funcions, per el sacerdot no podia dir missa i el diaca no podia oficiar. El Snode del 516 va establir un sistema d'inventari quan un Bisbe moria sense testament.  L'inventari ho realitzaven els capellans i diaques, i en cas d'ometre alguna cosa es considerava un robatori, i estaven subjectes a les lleis existents sobre el tema. En aquell moment els bns dels Bisbes que morien eren repartits sovint entre el clero i es tractava de protegir els interessos de l'Esglsia a qui havien de passar les propietats eclesistiques i particulars (en cas de morir amb testament, les particulacap de bestiar passaven als seus hereus). El Snode d'Ilerda va prohibir que els bns dels Bisbes morts sense testament es repartissin entre el clero, i havien de passar a l'Esglsia; el nou bisbe havia de cuidar d'aquest extrem. L'ocultaci de bns per part d'algun clergue estava severament sancionada, i un guardi amb dos o tres ajudants haurien de vigilar per compte del nou Bisbe que res falts dels bns del Bisbe difunt. Com van seguir produint-se irregularitats el tema va tornar a tractar-se en el Snode de Valncia celebrat uns anys desprs, constatant-se que el clero seguia apropiant-se de les propietats particulars del bisbe, i d'algunes propietats eclesistiques (llibres, collites, ramats, etc...) per la qual cosa es va dictaminar que el Bisbe ms prxim hauria de desplaar-se al Bisbat del que el titular haguera mort i vigilar els bns perqu no poguessin ser furtats pel clero abans de l'arribada d'un nou Bisbe. Calia formar inventari, enviant-lo al metropolit, qui designava un visitador per pagar els salaris al clero i administrar les propietats. Si passava cert temps fins a l'arribada d'un nou Bisbe el visitador havia de comunicar al Bisbe temporal les propietats que li estaven encomanades.

El Snode de Gerunda del 517 va permetre als clergues solters tenir a casa seva (a part de la seva mare i/o germana) a una esclava, a una amiga de la mare o a una germana de la mare, per cuidar-los. Ms tard aquesta norma va ser reformada.

El Snode de Valncia va prohibir als parents dels Bisbes morts portar-se algun dels seus bns sense informar al metropolit o els seus co-provincials (els parents solien portar-se no sol els efectes personals del difunt, sin tamb propietats eclesistiques).
El Snode tamb va establir que els donatius efectuats als Bisbes, no eren propietat personal d'aquests (alguns Bisbes consideraven els donatius com fets personalmente) sin de l'Esglsia a la qual pertanyien. No obstant aix el tema va seguir sent debatut. Finalment el Snode valenci va establir que el Bisbe que fora cridat per acudir a l'enterrament d'un altre Bisbe (i formar inventari) i es demors, seria excls de la celebraci de la missa i de repartir la comuni per espai d'un any; si el clero de la seu del Bisbe mort es demorava a avisar, tamb era sancionat. Sembla que els bisbes van comenar a rebre un sou per aquesta tasca, variable segn la riquesa de la dicesi.

En el II Concili de Toledo es va decidir que cap clero des del rang de sotsdiaca, podia viure amb una dona fora aquesta lliure o esclava o manumesa; les esclaves havien de passar a la mare o a la germana o a un altre parent prxim. La pena en cas d'incompliment era ser desposset de les seves ordres i expulsat de la seva Esglsia, prohibint-li a ms tota mena de relaci personal (fins i tot converses) amb altres clergues o laics de la seva Esglsia.

Es sap que aquest perode va estar marcat per una intensa corrent de desplaament de clergues (i no sol clergues) orientals vers la pennsula. L'any 518 el Papa Hormisdas escrivia als bisbes hispans per explicar-los que havien de fer posat cas que acudissin a ells per ser admesos en la seva comuni clergues (probablement grecs) que fins i tot no haguessin abjurat de l'heretgia de Acaci . Un fsic anomenat Pau es va establir a mitjans de segle a Mrida i va arribar a ser Bisbe de l'esmentada capital provincial, suceint-lo ms tard el seu nebot Fideles, arribat tamb d'Orient en una caravana comercial. Van haver d'existir nombrosos casos, fins al punt que el vestuari eclesistics que es portaven en Orient (de seda) es van fer populars. Sabem tamb de la presncia nombrosa d'orientals (sirians i grecs) en la Narbonense, si b en aquest cas eren gaireb tots comerciants.

El II Concili de Toledo va establir el procediment per als joves destinats pels seus pares a la carrera eclesistica des de la seva infantesa. Els joves eren tonsurats i educats per un prefecte al palau del Bisbe (Domus Ecclesiae) sota la vigilncia d'aquest; als dinou anys se'ls preguntava si volien seguir castos en primer lloc el clero i el poble; si contestaven afirmativament, als vint anys eren nomenats subdiconos, i si als vint-i-cinc anys seguien castos eren nomenats diaques, sempre que el Bisbe els considers aptes; per si es casaven o fornicaven eren expulsats de l'Esglsia; si quan eren preguntats sobre el seu desig de seguir castos contestaven que volien casar-se els era perms, per en aquest cas sol podien aspirar a rebre ms tard ordres sacerdotals si l'aspirant i la seva dona professaven vot de castedat.

Es coneixen alguns Snodes: el de Tarraco (516), el de Gerunda (517), el de Ilerda (524 o 546) i el de Valncia (524 o 549). En una carta del Papa Hormisdas  el2 d'abril del 517 s'insistia que havia de celebrar-se almenys un Snode anual, quan no fos possible celebrar dos. Sembla que va ser el III Concili de Toledo (589) qui va determinar que encara que dos snodes anuals eren la cosa ms adequat, la pobresa de les esglsies i les grans distncies a recrrer feien convenient no celebrar ms d'un.

A la mateixa poca es van celebrar almenys dos Concilis: el II de Toledo  (527),  un altre concili de Toledo que sols s esmentat per Isidor de Sevilla i va haver de tenir lloc entre el 532 i el 538 , i el de Barcino (540).

Desprs del Concili del 540 o en tot cas del Snode de Valncia el 549 (si tal fos la data correcta) no van tornar a reunir-se Snodes ni Concilis fins a temps de Recared. Es creu que van ser prohibits per quila.

Desprs del II Concili de Toledo es va decidir la preparaci del segent en un lloc a determinar. Ms tard el III Concili considerava convenient que el Concili o el Snode decids abans d'acabar on s'havia de celebrar el segent.

En algunes ocasions el rei designava a laics o clergues per a les seus episcopals. En temps de Teudis quatre germans van arribar a ocupar quatre bisbats diferents (Justini a Valncia, Just a Urgell, Nebridi en Egara i Elpidi a Osca), per en aquest cas sembla haver-se a causa de mrits personals.

Els catlics en temps de Leovigildo ( 567- 586).

La prctica del segon baptisme impedia la conversi de molts catlics a l'arrianisme. Per aix el Snode Arri de Toledo (580), celebrat durant el regnat de Leovigild, declar abolit el segon baptisme per als conversos, bastant des d'aleshores la imposici de mans.

El 582 el rei Leovigild es va declarar disposat a adorar les relquies dels mrtirs catlics, fins i tot a les Esglsies catliques, i arrib a afirmar que el Fill era igual al Pare (en contradicci amb la principal ensenyament arriana) encara que negava la plena divinitat de l'Esperit Sant, amb la qual cosa es va acostar a les posicions d'una heretgia fundada per Macedoni  i anomenada Macedoniana o dels Pneumatmacs  (coneguts vulgarment com semiarrians), les doctrines dels quals  ja havien estat rebutjades en el seu moment per . El 589 el III Concili de Toledo va condemnar el Macedonianisme.

Durant aquest perode certs notables que van fundar o van dotar econmicament esglsias van exigir que la dotaci no passs sota control del Bisbe. Durant anys els Bisbes havien adquirit fama de cobdiciosos i opressors del clero parroquial.

Els arrians entre el 507 i el 589.

Sols es coneix la celebraci d'un Snode arri al segle VI. Va tenir lloc l'any 580 durant el regnat de Leovigild, qui va tenir un paper destacat en les decisions adoptades. No obstant aix s probable que ni hagus d'altres.

Era prctica freqent convncer esclaus perqu es refugiessin a l'Esglsia i denunciessin maltractaments del seu amo, desprs de la qual cosa el sacerdot forava a l'amo a vendre-li l'esclau (a ell mateix o a un tercer) a baix preu. Amb Leovigild una llei va establir que els esclaus aix adquirits havien de tornar al seu propietari (que retindria a ms els diners percebut) i el clergue hauria de donar a l'amo un segon esclau amb el mateix valor que el primer.

 Referncies als jueus .

Alaric va abolir la major part de les lleis romanes sobre els jueus.

No obstant aix va mantenir la prohibici de matrimonis entre "romans" i jueus. Per la llei jueva tamb prohibia els enllaos amb els no jueus. Malgrat tot els matrimonis mixtos eren relativament freqents.

Els jueus, que en el llenguatge de l'poca eren anomenats moltes vegades samaritans, tenien prohibit desenvolupar crrecs pblics, civils o militars, o ostentar el crrec de "defensor municipal" (magistrat municipal encarregat dels casos judicials menors); tamb els estava prohibit ser gurdies de les presons. Se suposava que des de qualsevol d'aquests llocs podien perjudicar als cristians.

Els jueus podien reparar les seves sinagogues per no en podien edificar de noves. Si ho feien l'edifici s'havia de transformar en Esglsia Catlica i els responsables pagaven una multa altssima (cinquanta lliures d'or).

Els plets civils entre jueus podien ser vistos pels seus propis capellans (Rabins) sempre que els dos litigants estiguessin d'acord. Les decisions que en aquests casos prenien els Rabins eren vinculants.

Es respectava el "dissabte" jueu (dia de descans i oraci), i durant aquest dia cap jueu podia ser empresonat per cap causa, ni tan sols per deutes al Tresor.

Les lleis romanes permetien als jueus conversos tornar al judaisme sense cap pena. Per amb Alaric es va establir que el jueu que es convertia al cristianisme (catlics o arrians) no podia tornar al judaisme. En cas de fer-ho se li aplicaven les mateixes penes establertes per als nascuts cristians que es convertien al judaisme. Quan un jueu es convertia al cristianisme no podia ser importunat pels seus antics coreligionaris.

Els cristians convertits al judaisme perdien les seves propietats i el dret a testificar davant els tribunals.

Un jueu que convertia a la seva religi a un cristi, lliure o esclau, era condemnat a pena de mort i a la confiscaci de les seves propietats. El convertit, si era lliure, perdia tamb les seves propietats que passaven al Tresor, i a ms perdia els seus drets d'herncia cas de tenir-los; sembla que l'esclau no era sancionat, i a ms obtenia la llibertat (es suposa que pel fet que en gaireb tots els casos serien esclaus d'amos jueus, i amb la llibertat de l'esclau es castigava a l'amo). Es creu que Alaric va disposar una prohibici per als jueus de posseir esclaus cristians, per el seu incompliment no tenia establerta cap sanci, per la qual cosa mai va arribar a aplicar-se.

Els ciutadans de religi jueva estaven considerats pels visigots com a integrants del grup de poblaci "romana", i per tant sotmesos als mateixos drets que els ciutadans "romans", i subjectes als mateixos impostos que la generalitat de la poblaci no goda.

 Referncies als pagans .

Encara que el paganisme no va ser perseguit com a tal, si ho van ser algunes de les seves manifestacions. Alaric va abolir les lleis referides als pagans del Codi Teodosi, per va dictar certes normes:

El cristi que es convertia al paganisme perdia el dret de testificar davant els Tribunals, i se li confiscaven les seves propietats. Es condemnava a mort als mags, encantadors, invocadores de tempestes que espatllaven les collites, invocadores de dimonis que feien embogir als homes, endevins del futur (especialment quan es tractava del futur del rei) anomenats harioli, i els adoradors nocturns dels dimonis. Les penes contra les consultes a altres endevins (els anomenats caragii  i sorticularii) eren menors per es van endurir a arrel del III Concili de Toledo (589).

Malgrat tot al camp predominava fins i tot el paganisme i eren habituals les practiques dels auguris i endevinacions; la predicci del futur segons les escrituras (sortilegis) estava molt estesa.

Les prctiques paganes eren bsicament obra de la poblaci "romana" encara que tamb van ser pagans alguns gots. A la vila de Estagel, al Rosell, es va excavar un cementiri got, en el qual va aparixer el cadver d'un nen amb una estaca de ferro clavada en el pit, que pot haver estat una prctica pagana.

 Referncies als heretges .

Les normes vigents durant l'Imperi contra l'heretgia es dirigien sovint contra els Arrians, per la qual cosa Alaric II les va suprimir.

No obstant aix el Breviari d'Alaric cont certes disposicions derivades de Teodosio II, contra algunes sectes menors, entre elles els Eunomians , els Priscillianistes i els Maniqueus.

 Els arrians el 589 .

Els clergues arrians units a l'Esglsia catlica el 589, estaven en molts casos casats. Se'ls va imposar llavors l'obligaci de seguir les mateixes regles que els clergues catlics ordenats desprs de casar-se. En cas de no obeir eren degradats a la condici de lector.

El cnon vuit de l'III Concili establia que les esglsies arrianes haurien de quedar sota control dels Bisbes (catlics) en les seus dels quals es trobaven. Ms tard, el Snode de la Tarraconense celebrat en Cesaraugusta el 592, va alludir als capellans i diaques arrians conversos, acceptant que continuessin en les seves funcions (desprs de ser reordenats) aquells que portaven una vida casta, per els altres serien rebaixats de categoria.

Els Bisbes arrians conversos haurien de ser reordenats (no es va establir aix enl III Concili) i les esglsies catliques que haguessin estat consagrades per bisbes conversos que no haguessin estat reordenats, haurien de ser reconsagradas de nou b per un bisbe catlic o per un convers reordenat. Sembla que alguns conversos arrians es van oposar a la reordenaci. El cnon segon establia que les relquies arrianes que es trobessin haurien de ser portades al bisbe (catlic) qui les sotmetria a la prova del foc o ordalia. L'ocultaci de relquies suposava l'excomunicaci.

Es coneixen els noms i seus d'alguns dels bisbes arrians que van estar presents en ocasi del III Concili de Toledo:  Ugnus de Barcelona, Fruisclus de Dertosa, Murila i Ubiligisclus de Valncia, Athaloc de Narbona, Sunna de Mrida i ldila, la seu del qual es desconeix. Per no hi cap dubte que existien altres bisbats arrians (per exemple s segura l'existncia de bisbe arri a Toledo, i sens dubte havien d'existir altres a Sevilla, Saragossa i altres ciutats.).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83193" title="I Concili de Toledo" nonfiltered="3007" processed="3001" dbindex="33180">
El primer Concili de Toledo fou un concili dels bisbes d'Hispnia que va tenir lloc l'any 400, amb la missi principal de condemnar el priscilianisme i reafirmar la fe de Nicea. Van passar 127 anys fins que es va celebrar el II Concili.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83196" title="Semiarrianisme" nonfiltered="3008" processed="3002" dbindex="33181">
Els semiarrianisme fou un corrent religis considerat hertic. Els seus membres foren coneguts tamb com a macedonians (heretgia macedonista) i com pneumatmacs.

Vulgarment foren coneguts com semiarrians perqu estaven en mig de la fe de Nicea (el Pare, el Fill i l'Esperit Sant sn consubstancials) i la dels arrians (el Pare, el Fill i l'Esperit Sant tenen un ordre jerrquic de divinitat). Per als semiarrians el Pare i el Fill sn consubstancials, per superiors en divinitat a l'Esperit Sant.

Els semiarrians consideraven al Fill com ,  "homoiousios"), s a dir de la mateixa substancia que el Pare, mentre que els seus opositors els arrians purs o acacians (del seu cap Acaci de Cesarea) el consideraven , "anomoios", s a dir de diferents substancia. 

Els semiarrians foren coneguts com macedonians desprs de qu el patriarca Macedoni I de Constantinoble (Macedoni de Trcia) fou deposat el 360 i va agafar la direcci del grup. Foren perseguits i es van acostar al credo de Nicea i el 367 molts dels seus bisbes van transmetre al papa Liberi I  una confessi en qu admetien que el Fill era  ,  "homoiousios"), o de la mateixa substancia per negaven la divinitat de l'Esperit Sant, i per aix els grecs els van anomenar , "Pneumatomachi" es a dir impugnadors de l'Esperit. Els Macedonians consideraven a l'Esperit Sant com inferior al Pare i al Fill, considerant-loo un simple serf o ministre d'aquests, amb una naturaleza similar a la dels angels.

Els macedonians foren tamb anomenats maratonians  per un dels seus lders anomenat Marat (Marathonius), bisbe de Nicomdia (i antic diaca del Patriarca), qui, al morir  Macedoni I, el va succeir al capdavant de la tendncia, per el nom no va prevaler. 

La paraula ms culta per designar-los deriva del grec, car pneumatmacs vol dir "impugnadors de l'Esperit Sant", mentre pneumatomoquios deriva de egoun Pneumatomachon  s a dir "que lluiten contra l'Esperit Sant".

Els semiarraians o macedonians van ser combatuts per Sant Atanasi, qui el 362 va aconseguir la convocatria d'un Snode a Alexandria, al qual van assistir noms vint-i-un bisbes, el qual va condemnar l'heretgia, i va declarar que l'Esperit Sant era de la mateixa substncia i divinitat que el Pare i el Fill, i que en la Trinitat no existeix res que sigui creat, inferior o posterior.

Sols a la mort del Papa Liberi I ( 24 de setembre de l'any 366) el seu successor Damas I va iniciar una poltica severa contra l'heretgia, que va ser condemnada en un Concili (probablement cap al 369)  en el qual es va dictaminar que el Pare i el Fill eren una mateixa substncia conjuntament amb l'Esperit Sant. Un altre Concili reunit a Roma per Damas el 374, a petici dels bisbes orientals alarmats per l'acceptaci de l'heretgia per Eustaqui de Sebaste, un dels principals lders dels semiarrians (els bisbes orientals van enviar com a ambaixador a Doroteu)., va reafirmar la condemna de les doctrines macedonianes (i altres) i va ratificar la fe de Nicea.

El 381 l'Emperador Teodosi el gran va convocar un Concili en Constantinoble per extingir les heretgies d'Arri i de Macedoni. El Concili (anomenat II Concili Ecumnic de Constantinoble) sol va tenir l'assistncia de bisbes orientals (150 catlics i 36 macedonians), i en ell Teodosi va intentar sense xit reunificar les diverses tendncies. Finalment les heretgies van ser condemnades. Ms tard el Papa va confirmar la professi de fe del Concili encara que va rebutjar el cnon tercer. Posteriorment els semiarrians o macedonians o pneumatmacs es van acostar als ortodoxos. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83197" title="Macedoni de Trcia" nonfiltered="3009" processed="3003" dbindex="33182">
Macedoni I de Constantinoble  (Macedonius, ) fou patriarca de Constantinoble al segle V, fins llavors anomenat Macedoni de Trcia.

Fou un teleg nascut a Trcia en una poca indeterminada a cavall entre el segle III i IV.

A la mort del patriarca Eusebi de Nicomdia el 341 els ortodoxes van restaurar com a patriarca a Pau I de Constantinoble mentre els arrians elegiren a Macedoni, diaca de l'esglsia de Constantinoble, soposadament ja d'una certa edat, que Jernim diu que havia estat un brodador d' "artis plumariae". 

La seva elecci fou acompanyada de disturbis sagnants entre els partidaris dels dos patriarques; el magister equitum Hermgenes, encarregat per Constanci II d'expulsar a Pau, va intentar dominar la situaci que encara es va agreujar i va acabar amb la mort d'Hermgenes. L'emperador Constanci, que llavors era a Antioquia de l'Orontes, va retornar a Constantinoble, i va desterrar a Pau, posant fi al conflicte. Constanci no es va mostrar satisfet amb l'elecci de Macedoni, que no havia autoritzat, i va demorar el seu reconeixement fins el 342.

Noms sortir Constanci de la ciutat, Pau I va retornar per els oficials imperials van posar a Macedoni i els seus partidaris en la possessi de les esglsies, encara que la resistncia popular va provocar centenars de morts.

Macedoni va conservar el poder fins vers desprs del 346 quant l'acord de Constanci II amb Constant va obligar a restaurar a Pau I, que fou confirmat pel congres de Sardica el 347, mentre Macedoni podria seguir oficiant en una de les esglsies (que sembla que era una propietat privada seva). El 350 va morir Constant i el 351 tornava a estar en possessi del patriarcat i va comenar una activa persecuci contra els seus opositors, que foren torturats o desterrats alguns fins a la mort; algunes d'aquestes persones foren ms tard reconeguts mrtirs i la seva memria commemorada per l'esglsia llatina el 25 d'octubre i per la grega el 30 de mar.

Aquestes crueltats li van fer perdre el suport entre els seus propis partidaris. Un dia va fer traslladar el cos de Constant I el Gran de l'esglsia dels Apstols on havia estat enterrat i que tot i que noms tenia 20 anys estava en molt malt estat i amenaava d'ensorrar-se sobre les restes de Constant; per no es va transmetre a la gent la causa del trasllat i van esclatar tumults i hi va haver fora morts. Constanci II es va mostrar crtic amb un trasllat tant inoport i al concili de Selucia d'Isuria el 359 va deixar caure al patriarca: el partit del acacians o arrians purs, i els semiarrians, es van enfrontar i es van separar; es van presentar crrecs contra Macedoni i la divisi dels seus no li va permetre enfrontar-los. 

Macedoni, per la seva edat, no va ser al concili i no es van arribar a prendre mesures greus, per el 360, al concili de Constantinoble, fou deposat pels acacians, que tot i el conflicte que havien ocasionat al admetre a la comuni un diaca convicte d'adulteri, tenien el suport de l'emperador. Fou desterrat de Constantinoble i es va acostar als semiarrians (), que van acabar agafant el nom de macedonians (). Va romandre a les afores de Constantinoble fins a la seva mort, en data desconeguda. Si com diu Facund encara vivia el 381 no podia ser molt vell quan fou escollit el 341.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83198" title="Eunomi" nonfiltered="3010" processed="3004" dbindex="33183">
Els eunomians foren els membres d'un corrent religis cristi considerat hertic. Els seus partidaris tamb es van anomenar aecians o heterousians.

L'heretgia dels eunomians va tenir el seu origen en Aeci l'impiu, que negava el lliure albir dels homes. La ideologia teolgica  d'Aeci establia que el Fill era diferent del Pare i, a ms era, d'una altra substncia. Ms tard va afirmar que el Fill s'havia creat del no-res (d'on van ser anomenats euxonsontians).

Aeci va morir el 366 a Constantinoble i Eunomi, ex-bisbe de Czic, va assumir la direcci del grup (d'on van ser anomenats eunomians, si b tamb van rebre molts altres noms: troglodites, per viure en coves; exomuntians; exaconites; enomeus, etc.).

Desprs del 361 els aecians dominaren a Constantinoble, enemistant-se amb Eudoxi, qui va aconseguir recobrar el predomini a l'accedir al tron Constanci (364) que expuls als aecians. Aquests, no obstant aix, van poder tornar durant el govern de Procopi (365-366).

Eunomi va ser desterrat (367) a Mauritnia (en represlia per les seves relacions amb Procopi) per va ser perdonat a instncies del bisbe de Mursa; va ser enviat a Naxos i no pogu tornar a Constantinoble fins al 379, amb Teodosi, qui algun temps desprs el va desterrar a Msia el 383 i desprs (al penetrar els gots a Msia) a Cesarea de Capadcia, on va morir. 

De la secta va sorgir una escissi liderada per Eutiqui (els eunomioeutiquians) que creien que fins i tot sent diferent el Fill del Pare, ambds sabien tot el que havia de succeir en el mn. Tamb van derivar d'ella altres sectes com els eunomofrians.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83199" title="Aeci l'impiu" nonfiltered="3011" processed="3005" dbindex="33184">
Aeci l'impiu (Aetius, Atios ) fou el fundador de la secta del eunomians.
Fou un heretge nascut a Antioquia a principis del Segle IV, anomenat "l'ateu" o "l'impiu" per la seva negaci del llibre de la revelaci.

Era fill d'un soldat, era pobre i va acabar esclau d una bodeguera i mes tard va treballar a oficis humils com ferrer i d'altres,  per va anar augmentant els seus coneixements i va exercir com metge, filsof i teleg. es va establir a Antioquia on es va convertir l'arrianisme. Va destacar l'eristicisme i els seus serveis eren pagats per aquells que volien veure les seves teories exhibides amb eloqncia. 

A la mort de la seva mare va estudiar amb Paulinos II, bisbe arri d'Antioquia (331), per amb el seu successor Eullios va haver d abandonar la ciutat perqu s havia enemistat alguns poderosos. Es va establir llavors a Anazarbe on va tornar a exercir com a ferrer. Un professor de gramtica el va contractar com a criat, per va disputar amb el seu amo sobre la interpretaci de les escriptures i va caure en desgracia; el bisbe arri de la ciutat, Atansios, el va acollir llavors. Desprs va estudiar amb Antnios, un sacerdot de Tars, que mes tard fou nomenat bisbe, i llavors Atios va retornar a Antioquia i va estudiar amb el sacerdot Lentios per aviat va haver de deixar altre cop la ciutat i es va refugiar a Cilcia (348) on els seus arguments foren contradits amb xit per alguns dels principals gnstics. Va tornar a Antioquia i de all va passar a Alexandria atret per la fama del maniqueu Aftnios; la disputa teolgica amb aquest la va perdre tamb. Llavors va tornar a estudiar medicina i va curar gratutament. Quant el seu antic mestre Lentios fou nomenat bisbe d'Antioquia va tornar a aquesta ciutat (349). El 350 va ser ordenat diaca per Leonci, patriarca arri d'Antioquia, i es va dedicar al ensenyament. Els catlics van protestar contra aquest nomenament i Lentios el va haver de destituir amb suport de l'Emperador, i fou acusat d'ateu.  

Aeci negava el lliure albir dels homes. Desprs va disputar amb Basil d'Ancira (351) disputa que va assentar les bases del cisma arri. Basil va incitar a Gal ("Csar" el mar del 351) contra Aeci, i noms la intercessi de Lentios el va salvar de la mort. Per Tefil Blemmis el va presentar aviat a Gal, del que es va fer amic i fins i tot li va encomanar al seu germ Juli, que havia pres el cam de l apostasia, cosa que Aeci va evitar. 

Atios va estar implicat amb l assassinat de Domici i Montius, per es va salvar de la venjana de Constant per ser una pea molt petita de la conspiraci. No obstant va abandonar Antioquia i se n va anar a Alexandria on Sant Atansios mantenia la cristiandat ortodoxa contra l arrianisme, i va ser diaca el 355 amb Jordi de Capadcia, el rival arri de Sant Atansios. Eunmios va esdevenir el seu pupil i amanuense. Fins i tot sembla que va rebutjar ser ordenat bisbe arri perqu l oferta venia de Serres i Secundos, que estaven relacionats amb els catlics. Va ser excomunicat pels seus antics coreligionaris arrians i els Eusebians tamb es van declarar en contra seu.

El 358 Eudoxi va esdevenir bisbe d'Antioquia i Aeci va tornar a aquesta ciutat, per no fou ordenat diaca per la por d'Eudoxi a l oposici del poble. Va assistir al Concili d'Antioquia convocat per Eudoxi, on van predominar els arrians purs. A aquest Concili va assistir Eunomi que  va arribar a ser ordenat diaca. Aeci va continuar desenvolupant les seves tesis.  Un sector dels arrians va acusar d heretgia a Aeci davant del emperador i van demanar un concili per establir la veritat teolgica. El Concili fou organitzat per l eunuc Eusebi, simpatitzant d'Aeci, per els partidaris del heretge foren derrotats a Selucia (359) pels eusebians i el concili fou dissolt. Aeci va anar a Constantinoble i va demanar la protecci del emperador. Els contraris a Aeci es deien Anti-Aecians i mes tard semiarrians. Desprs d'una nova condena a Constantinoble, va ser desterrat a Cilcia.  Per la mateixa poca Eudoxi va nomenar  a Eunomi com a  Bisbe de Czic. Aeci tenia molts partidaris a Czic i es van originar luchas entre els seus seguidors i els Acacians, per la qual cosa Eunomi va haver de renunciar al bisbat de Czic (360), moment en qu segurament el bisbe ja havia optat per la tesi de Aeci.

El 360 l'Emperador, sota pressi de Acaci, va sotmetre l'heretgia de Eunomi a un Snode a Antioquia, que va condemnar a Eunomi. El 361, amb l'accs al tron de Juli, va tornar  a Constantinoble i form una secta completament separada dels Arrians Acacians. 

El problema de la diferent substancia a la trinitat va provocar una escissi entre els aecians i Atios fou abandonat pels seus amics (que foren anomenats Eusebians o Acacians). Atios fou proscrit. Va anar a Mopsustia on fou ben rebut pel bisbe Auxntios, i desprs va passar a Amblada, a la Psdia, on va compondre un glossari de tres-centes blasfmies. Va anomenar als seus adversaris Cronites (es a dir "temporals"). A la mort de Constant, Juli va cridar a alguns bisbes exiliats i a Atios a la seva cort. A Atios li va donar una granja a Lesbos; Euzomos, bisbe d'Antioquia, va aixecar la condemna a Atios al que va nomenar bisbe (heretge) de Constantinoble, crrec que va mantenir fins a la mort del emperador Jovi el 364. Valent va prendre partit per Eudoxi, bisbe Acaci de Constantinoble, i Atios es va retirar a Lesbos on per poc no fou mort pel governador local que havia estat nomenat pel rebel Procopi, aixecat contra Valent (365). Va tornar a Constantinoble per en fou expulsat pels seus antics amics; va demanar protecci a Eudoxi que era a Marcianpolis amb l emperador, per no va obtenir contesta, i va morir a la capital del Imperi el 367. Fou enterrat per l heretge Eunmios.

La seva doctrina barrejava diversos elements; la moral sembla que fou assimilada dels maniqueus; va negar la necessitat de celebracions i de mortificacions del cos. Fou per un temps deixeble d'Eusebi de Sebaste (no se sap ben be quant) del que tamb va recollir alguns ensenyaments. La secta dels Anomees, una forma de l'heretgia arriana, deriva de les seves ensenyances.

Aeci va morir el 366 a Constantinoble, i Eunomi va assumir la direcci de la secta (d'on van ser anomenats Eunomians, si ben tamb van rebre altres molts noms: Troglodites, per viure en coves;  exomuntians; exaconites, enomeus, etc...).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83200" title="Priscillianisme" nonfiltered="3012" processed="3006" dbindex="33185">
El priscillianisme fou una doctrina cristiana considerada hertica. De carcter asctic, fou introduda per Priscilli i derivava de les idees gnstiques.

Histria.
A Hispnia la va introduir l'egipci Marc, qui adoctrin al retric Elpidi i altres, que al seu torn la van transmetre a Priscilli, qui arrib a ser bisbe d'vila i mor degollat a Trveris l'any 385. Priscilli va divulgar l'heretgia maniquea que, amb les variacions introdudes, va ser denominada priscilliana, primer a Galcia i desprs a Lusitnia i la Btica. Dos bisbes, Instanci i Salvi, van assumir les seves doctrines, a les quals desprs es va afegir Higini, bisbe de Crdova, antic enemic del grup.

El Concili de Saragossa (380) condemn les seves doctrines i els heretges van ser desterrats per Graci (381). Priscilli, Instanci i Salvi van predicar llavors a Aquitnia, sobretot a Bordeus, i desprs a Itlia; Graci va revocar el seu desterrament. Salvi va morir sense poder tornar, i Priscilli i Instanci no van tardar a topar amb el nou emperador que dominava Hispnia, Mxim, instigat pel bisbe de la dicesi Ossonobense de Lusitnia, Itaci.

Sant Mart de Tours va intentar convncer Itaci perqu desists, per tal d'evitar conflictes, per absent el futur sant, els bisbes Magne i Ruf, instruments d'Itaci, van condemnar el priscillianisme en un snode a Bordeus (384). Priscilli va apellar a l'Emperador, per ell mateix i diversos seguidors notables van ser executats a Trveris. Quan desprs Itaci va perdre la seva seu, les restes dels executats van ser traslladades a Galcia i van rebre culte com a mrtirs, produint-se a l'esglsia gallega un vertader cisma, sota el comandament de Simfosi, bisbe d'Ourense (el fill del qual, Dictimi, va ser nomenat bisbe d'Astorga), i de Patern, bisbe de Braga. 

El I Concili de Toledo va condemnar l'heretgia i molts notables priscillianistes van abjurar (any 400), entre ells Simfosi i Dictimi, per alguns es van mantenir en les seves idees, i l'heretgia va continuar fins que desprs de les disposicions del II Concili de Braga del 567 va desaparixer prcticament.

Doctrina.
Les doctrines del priscillianisme, poden resumir-se de la segent manera:
 nega la trinitat i no distingeix diferents persones en ella, sin atributs derivats de l'essncia divina; ;
 el dimoni s intrnsecament dolent (coincidint en aix amb els maniqueus) i no va ser creat per Du sin que va sorgir del caos i les tenebres i s l'autor de tots els fenmens fsics i meteorolgics (idea habitual entre els gnstics);
 l'nima humana forma part de la substncia divina;
 els cossos estan sotmesos a la influncia dels astres (en els maniqueus de les estrelles), i cada part del cos depn d'un signe del zodac; ;
 Jesucrist no fou real sin una illusi creada per Du;
 nega la resurrecci dels cossos i considera que l'antic testament no presenta veritats sin allegories;
 els dejunis eren en dies diferents dels altres cristians; ;
 els illetrats i les dones podien accedir a les ordenacions sagrades.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83202" title="Mani" nonfiltered="3013" processed="3007" dbindex="33186">


Mani (en persa:     , en sirac:     , potser provinent del snscrit ma i, "joia") (vers el 216 a Mardinu, actualment a l'Iraq - 277 a Gondesapur, actualment a l'Iran) va ser un profeta i predicador de l'antiga Prsia, fundador del maniqueisme. Tamb se'l va anomenar Mani Hayya ("Mani el Vivent"), que en grec va esdevenir manikha os, d'on procedeix "maniqueu".

La seva doctrina, de carcter gnstic i sincrtic (barreja dels ensenyaments cristi, mazdeista i budista), va assolir una gran difusi, tot i que avui dia s'hagi extingit. I si b els seus escrits s'han perdut, els seu ensenyament s'ha conservat parcialment en manuscrits coptes procedents d'Egipte i en texts ms tardans del maniqueisme que es va desenvolupar posteriorment a la Xina.

Biografia.
La famlia de Mani formava part de la dinastia dels arscides, que en aquell temps governava Prtia, i el seu pare era adepte dels elcesates, una branca de la secta judeocristiana dels ebonites que predicava una moral rigorosa basada en l'abstinncia i la castedat.

Els anys 228 i 240 va tenir les visions d'un ngel provinent del Regne de la Llum, que va anomenar El Bess i que ms tard es va identificar amb el Parclit. Aquest li va revelar els misteris de l'univers i el va incitar a deixar els elcesates per predicar la Veritat a travs del mn. Va conviure dos anys a l'ndia amb els budistes de l'Indus i va proclamar la seva nova doctrina el dia de la coronaci del rei sassnida Sapor I, el 20 de mar del 242.

El germ de l'emperador, Peroz, es va convertir a la nova fe i aix va fer que Sapor I esdevingus amic i protector del Mani i afavors la divulgaci del seu missatge. Durant trenta anys, el maniqueisme es va difondre per Prsia, Palestina, Sria i Egipte. El fill de Sapor, Ormazd I, rei d'Armnia, tamb va ser amic i deixeble de Mani, per a la seva mort, amb l'arribada de Bahram I, la situaci va canviar.  

El 273, els sacerdots zorostrics van convncer el nou rei de prohibir totes les religions estrangeres i de condemnar Mani. Empresonat a Gondesapur (prop de Susa), acusat d'heretgia, va ser carregat de cadenes i va morir a la pres o executat el 277, desprs de diversos anys de suplicis. El seu cap va estar exposat a la porta de la ciutat.

Ensenyament de Mani.
Mani es va presentar com un apstol de Jess per en el seu ensenyament s'hi trobaven tamb nocions mazdeistes i budistes. Es  basava en la idea que podia assolir-se la salvaci mitjanant l'educaci, la negaci d'un mateix, el vegetarianisme, el dejuni i la castedat. Ms endavant va anunciar que ell era propi el Parclit proms en el Nou Testament, lltim Profeta i el Segell dels Profetes, darrer d'una srie d'homes enviats per Du que incloen Set, No, Abraham, Sem, Nikotheos, Henoc, Zoroastre, Hermes, Plat, Buda i Jess.

Mani va predicar en arameu, com Jess, i la seva passi ser percebuda pels seus adeptes com una transposici de la Passi del Crist.

L'escriptor libans Amin Maalouf ha escrit una novella histrica sobre la vida de Mani titulada Els jardins de llum (1991).

Fonts.
Microsoft Encarta 2007.
Viquipdies en  i .































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83204" title="Breviari d'Alaric" nonfiltered="3014" processed="3008" dbindex="33187">
El Breviari d'Alaric (Breviarium Alaricianum) es un codi de lleis visigot que era vigent al Regne de Toledo.

Alaric II elabor el 506 el Codi de lleis que anava dirigit als seus sbdits romans. El Codi es va redactar en llat per juristes romans i substitu al Codi Teodosi. Va ser signat pel rei el 2 o 3 de febrer del 506. El seu nic annex conegut s la llei de Teudis del 546 sobre costos dels litigis.

El Codi s conegut tamb per Leges s. species juris Theodosianis et diversis libris electae; Liber juris; Liber legum; Lex Romana Visigothorum; Autorictas Alariciregis; Com monitorum; i Breviarium Aniani (per creure's redacci pel canceller Ani, cosa inexacta).

El Codi va ser redactat per una comissi de cinc personatges (bisbes i magnats romans) dirigits pel comes palattii Goiaric, qui va fer la compilaci de les lleis romanes (amb una interpretaci que potser reflectia el punt de vista germnic) i en una Assemblea (Conventus) reunida a Aire (Gascunya) en presncia del rei, els nobles i els bisbes, es va presentar el projecte que va ser aprovat i promulgat pel rei, prohibint-se als romans alegar altres lleis.

Un exemplar del Breviari es va enviar a cada comte visigot, i l'original es va arxivar a Tolosa ( 506).

Comprenia setze llibres del Codi Teodosi, les Novelles dels Emperadors Teodosi el gran, Marci, Majori i Sever III (Libi Sever); la Instituta de Gai; els cinc llibres de sentncies de Paulus; tretze lleis dels ttols 1, 2, 3, 4, 6 i 13 del Codi Gregori; tres lleis de Hermogeni; i un fragment de les Respostes de Papini. Les lleis i novelles imperials eren lleis prpies i l'altres era ius (dret, per en l'accepci comuna d'"usos").

El Breviari constava de set llibres dividits en ttols i lleis amb el seu interpretatio.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83205" title="Sabria" nonfiltered="3015" processed="3009" dbindex="33188">
Sabria (llat Sabaria) fou un territori probablement de la regi del Duero vers el nord, amb capital a Sabor, que va romandre independent de fet des el 476 fins que fou ocupat pel rei visigot Leovigild el 573.

Per la ciutat de Pannnia, vegeu Sabaria;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83206" title="Sappi" nonfiltered="3016" processed="3010" dbindex="33189">
Sappi fou un poble o un pas, probablement de la actual Astries, que va romandre independent de fet des el 476 fins que fou conquerit pel rei visigot Leovigild el 573. Era probablement una tribu stur.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83207" title="Senat de Cantbria" nonfiltered="3017" processed="3011" dbindex="33190">
El Senat de Cantbria fou un govern independent que va regir Cantbria de manera independent des el 476 fins el 574. Aquest Senat constitua el govern territorial, integrat per la noblesa terratinent hispana-romana, i probablement existia ja des de l'any 409, o en tot cas des abans del final del imperi.

El 574 el rei visigot Leovigild va penetrar a Cantbria, que estava sent saquejada per enemics no identificats (evidentment els vascons), va prendre Amaya i va posar sota el seu control la "provncia" s a dir el territori de Cantbria. Brauli en la seva obra "Vida de San Emili" esmenta la matana del Senat de Cantbria un dels membres del qual s'anomenava Abundantius. Sant Emili creia que a l'Estat independent de Cantbria hi havia assassinats, robatoris, incests, violncies i un gran nombre d'altres vicis. Segurament els assassinats, robatoris i violncies havien d'estar provocats per les incursions dels vascons des de l'actual Euskadi. Altres aspectes del desgrat causat l'eremita podien deure's al predomini del paganisme.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83209" title="Araucons" nonfiltered="3018" processed="3012" dbindex="33191">
Els araucons foren un poble que vivia entre Galcia i Lle, a les muntanyes d'Ourense, i foren dominats pel rei visigot Leovigild el 575.

Aquestes regions havien d'estar sota domini del Regne dels sueus, per a cavall entre els territoris actualment lleonesos i les terres del Regne dels sueus, havien sorgit senyorius locals de vinculaci incerta probablement iniciats desprs del 457, al debilitar-se el regne sueu, i consolidats posteriorment fins a aconseguir una independncia efectiva dels sueus. El poble dels araucons o aregenses (que van donar nom a les muntanyes de la zona, conegudes com muntanyes Aregenses) era un d'aquests principats independents.

En aquesta zona Leovigild va fer presoner al senyor local (loci senior) anomenat Aspidius, juntament amb la seva dona i fills, i s'apoder dels seus dominis. Aspidius governava probablement sobre els araucons.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83210" title="Copa del Mn de Futbol" nonfiltered="3019" processed="3013" dbindex="33192">

La Copa del Mn de Futbol (anomenada popularment Mundial de Futbol) s la competici oficial i ms important de futbol.  s la competici esportiva ms representativa del mn en qu s'enfronten els equips nacionals membres de la Federation International de Football Association (FIFA), el cos de regulaci ms gran dels esports. El campionat es porta a terme cada quatre anys des de la primera competici el 1930 (a excepci dels anys 1942 i 1946 per causa de la Segona Guerra Mundial). No obstant, es pot considerar un esdeviment continu, ats que les rondes de classificaci es porten a terme durant els tres anys anteriors a les rondes finals, tamb anomenada fase final. 

En la fase o ronda final de la competici participen 32 equips nacionals que competeixen durant un perode de quatre semanes al territori d'una naci seu. Noms set nacions han guanyat el ttol de la Copa del Mn durant les 17 competicions que s'han realitzat.

 Sistema de competici.

El torneig consisteix en dues fases: una classificatria i una fase final.

A la ronda classificatria hi participen quasi tots els membres afiliats a la FIFA en diferents fases classificatries organitzades per les sis confederacions continentals: AFC (sia), CAF (frica), CONCACAF (Amrica del Nord, Amrica Central i el Carib), CONMEBOL (Sud-amrica), OFC (Oceania) i UEFA (Europa).

Cada confederaci t una srie d'equips assignats per la FIFA per a participar a la fase final en funci del nivell futbolstic de cadascuna. En total es classifiquen 31 equips (nombre que ha anat variant en els diversos campionats). L'equip organitzador t una plaa garantida. Entre els tornejos de 1938 i 2002, el campi del campionat anterior es classificava automticament, per aquesta regla fou abolida a partir del torneig de 2006.

A la fase final els 32 equips participants es divideixen en vuit grups de quatre equips. Els dos primers de cada grup, per un total de 16, passen a disputar eliminatries de vuitens de final, quarts, semifinals i final a partit nic. Els dos perdedors de les semifinals disputen un partit pel tercer i quart lloc.

Palmars de les edicions de la Copa del Mn de Futbol.


Clau:;
pr.   desprs de prrroga;
pen   llanament de penals;

 Referncies .























































 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83214" title="Harry Houdini" nonfiltered="3020" processed="3014" dbindex="33193">



Harry Houdini (24 de mar de 1874   31 d octubre de 1926), nascut Erik Weisz (nom que fou canviat a Ehrich Weiss en immigrar als Estats Units) fou un mag nord-americ d origen hongars.

Naixement i nom.

Houdini nasqu a Budapest, Hongria. Una copia del seu certificat de naixement es trob i public en The Houdini Birth Research Committee s Report (1972). El cognom de la seva famlia, Wei, s alemany el significat del qual en catal s "blanc". Tanmateix, Houdini dira a les seves entrevistes que havia nascut a Appleton, Wisconsin, el 6 d abril de 1874.

El pare de Houdini fou Mayer Samuel Weiss (1829-1892), un rab; la seva mare fou Cecilia Steiner (1841-1913). Ehrich tingu sis germans: Herman M. (1885); Nathan J. Weiss (1870-1927); Gottfried William Weiss (1872-1925); Theodore Weiss (Dash) (1876-1945); Leopold D. Weiss (1879-1962); i Gladys Carrie Weiss (1882-?).

Immigr amb la seva famlia als Estats Units el 3 de juliol de 1878, a la edad de quatre anys, al SS Fresia amb la seva mare (qui estava llavors embarassada) i els seus quatre germans. El nom de Houdini s anot com Ehrich Weiss. Els seus amics li deien "Ehrie" o "Harry".

Al principi, visquren a Appleton, Wisconsin, on hi el seu pare treball com a rab dins d una congregaci jueva reformista. En 1880, la famlia estava vivint a Appleton Street. El 6 de juny de 1882, el Rab Weiss es convert en ciutad americ. Visquren a un hostal a East 79th Street. Rab Weiss ms tard s uniria a la resta de la seva familia un cop que trob una casa ms estable, De nin, Ehrich prengu diversos treballs. Fu el seu primer debut pblic amb dis anys com a artista del trapezi, dient-se a ell mateix "Ehrich, the prince of the air" (Ehrich, el prncip de l aire). Weiss es convert en mag professional i comen a dir-se "Harry Houdini", per la gran influncia del mag francs Jean Eugne Robert-Houdin. El seu amic Jack Hayman li digu que en francs, afegint una "i" significaria "com Houdin".
Posteriorment, Houdini diria que el seu primer nom, Harry, ho havia prs com un homenatge a Harry Kellar, a qui Houdini admirava. No obstante aix, s ms plausible que "Harry" derivs del seu sobrenom.

Carrera.

Inicialment, la carrera de mgia de Houdini tingu poc xit. Actu a museus i actes secundaris, i fins i tot dobleg a "the Wild Man" al circ. Houdini, al principi, es centr en trucs tradicionals de cartes. Arrib a sser el "King of Cards". Per aviat comen a experimentar amb actes d escapisme. En 1893, mentre actuava amb el seu germ "Dash" a Coney Island com "The Brothers Houdini", Harry conegu i es cas amb la seva companyera d actuacions Wilhelmina Beatrice (Bess) Rahner. Bess reemplaaria a Dash en les actuacions. Tot la resta de la seva vida, Bess treballaria com asistente de Houdini.


El gran xit de Houdini arrib en 1899 quan conegu al manager Martin Beck. Impressionat amb les actuacions de Houdini, Beck li aconsell que es concentrs en l escapisme. Beck li aconsegu participar al circuit Orpheum de vodevil. En pocs mesos se situ als primers llocs a les cases de vodevil del pais. En 1900, Beck propos a Houdini fer una gira per Europa. 

Houdini fou una sensaci a Europa, on hi fou ampliament conegut com "The Handcuff King" (Rei de les esposes). Viatj per Anglaterra, Esccia, Els Pasos Baixos, Alemanya, Frana i Russia. En cada ciutat, Houdini reptava a la policia local per a mantenir-lo dintre d una cella. A Russia, Houdini escap d un vag de transport de presos siberi. A Colnia demand a un oficial de policiam Werner Graff, per haver dit que Houdini hava assolit escapar mitjanant suborns. Houdini guany el cas quan obr la caixa fort del jutge (no obstant, Houdini declararia ms tard que el jutge hava oblidat tancar la caixa). 
Amb la seva riquesa i el seu xit, Houdini adquir un vestit que havia sigut fet, suposament, per a la Reina Victoria. Celebr llavors una gran recepci on hi present a la seva mare amb el vestit a tots llurs familiars. Houdini digu que hi havia sigut el dia ms feli de la seva vida. En 1904 Houdini torn als Estats Units i compr una casa per 25.000$. La casa encara existeix. 

 
Des de 1907 i al llarg de 1910, Houdini actu amb gran xit als Estats Units. Sortiria de celles, esposes, cadenes, sogues i camises de fora, sovint mentre penjava d una soga abans un pblic de carrer. Degut als imitadors i a una audiencia reptadora, el 25 de gener de 1908, Houdini deix l acte de les esposes i comen a escapar d un bid tancat ple d aigua.. La possibilitat de fallada i mort entusiasmava al pblic. Houdini tamb expand el seu repte d escapisme   al que hi convidava al pblic a cercar qualsevol cosa que el mantingus   per incloure caixes de claus, calderes amb rebladures, llenols mullats i fins i tot l'estmac d'una balena. Hagu un moment en el que uns fabricants de cervesa li reptaren a escapar d un bid ple de cervesa. Molts d aquests reptes foren organitzats per comerciants locals al que probablement sigui n dels primers usos de marketing massius. En comptes de promocionar l idea que li ajudaven esperits, com feien Davenport Brothers i altri, la publicitat de Houdini li mostrava fent l escapisme a travs de la desmaterialitzaci, encara que Houdini mai digu tenir poders sobrenaturals.

En 1912, Houdini introdu el potser ms fams de les seves actuacions, la Cmera de Tortura Xinesa, a la qual estava susps de cap per avall a una cabina tancada, de ferro i cristall plena d aigua. L acte requeria que Houdini aguants la respiraci ms de tres minuts. Houdini ho port a terme tot la resta de la seva carrera. 

Houdini explic alguns dels seus trucs en llibres escrits per a la germanor de mgia al llarg de la seva carrera. En Handcuff Secrets (1909), revel cuantes panys i esposes podrien obrir-se aplicant la fora. Altres vegades duia ocultes claus les quals regurgitava quan volia. Quan es lligava en sogues o camises de fora, ampliava els muscles i el pit, movent els seus braos i desllorigant-se els muscles.
Desprendre s de les camises de fora ho fu en un comenamente darrer d unes cortines, amb ell sortint lliure al final. No obstant aix, el germ de Houdini, qui era tamb un artista del escapisme, descobr que l audindia s impressionava i s entretenia ms quan no hi havia cortines, de forma que podian veure com lluitava per escapar.

La major part de la seva carrera, Houdini actu al vodevil. Molts anys fou l artista millor pagat del vodevil americ. Un dels seus ms notables actes espectacles fou portat a terme al New York s Hippodrome Theater quan fu desaparixer a un elefant adult de l escenari.
En 1923, Houdini es convert en president de Martinka&Co., la companyia de mgia ms antita d Amrica. El negoci encara es troba operatiu avui dia. Fou tamb el president de la Society of American Magicians (S.A.M) des de 1917 fins la seva mort en 1926. Els seus darrers anys cre el seu propi show, "3 Shows in One: Magic, Escapes, and Fraud Mediums Exponed".

Escaps notables.

L escap del Mirror.

En 1909, el peridic London Daily Mirror rept a Houdini a escapar d unes esposes especials que suposadament li havien dut al seu creador, Nathaniel Hart un serraller de Birmingham, cinc anys per construir-les. Houdini acept el repte el 20 de mar durant una actuaci al London Hippodrome theater. 4000 persones i ms de 100 periodistes hi anirien a veure l esvediment. L intent d escap dugu ms d una hora, durant el qual Houdini sort del seu "ghost house" (mtode d escap) diverses vegades. En una ocasi, pregunt si podia llevar el puny per a llevar-se l abric. El representat del Mirror, Basse Parker, es neg, adduint que Houdini podria prendre advantatge si veia com obrir el puny. Houdini iva tragu una navalla la qual empr per cortar el seu abric del seu cos. Al voltant de 56 minuts desprs, la dona de Houdini aparegu a l escenari i li don un pet. Es creu que a la seva boca hi estava la clan per a obrir les especials esposes. Houdini aleshores torn darrer la cortina. Desprs d una hora i dis minuts, Houdini aparegu lliure. Desfil damunt d un pblic que ho aclamava fins al punt que acab plorant. Houdini diria d aquest escap, que seria el ms complicat de tota la seva carrera.

Desprs de la mort de Houdini, el seu amic, Will Goldstone, public al seu llibre, Sensacional Tales of Mystery Men, que Houdini havia venut aquell dia, li havia demanat ajuda a la seva muller. Goldstone arriba a dir que Bess havia suplicat al representat del Mirror que li dons la clan, havent-se-la  donat a Houdini a un got d aigua.

Bigrafs moderns han trobat proves que demostren que tot el repte del Mirror havia sigut preparat per Houdini i el peridic.

El bid de llet.

En 1908, Houdini introdu la seva invenci original, l escap del bid de llet. Per tal efecte, Houdini seria esposat i introdut dintre d un gran bid de llet ple d aigua i fer el seu escap darrer d una cortina. Com a part del efecte, Houdini convidaria a qualques membres del pblic per aguantar la seva respiraci juntament amb ell mentre que hi estava dintre. Anunciat amb dramtica publicitat que proclamava "Una fallada implica una mort per ofegament", l escap fou tot un xit. 
Houdini noms fu el bid de llet com a part regular del seu acte durante quatre anys, per romangu com un dels efectes ns associats a l artista de l escap. El germ de Houdini, Theodore Hardeen, continu portant a terme el bid de llet fins els anys 1940.

La Cmera de Tortura Xinesa.

Degut al gran nombre d imitadors de l escap del bid de llet, en 1911 Houdini substitu el bid de llet amb el seu ms fam escap: la Cmera de Tortura Xinesa. A aquest escap, els peus de Houdini estarien atrapats, i seria penjat de cap per avall dins d un tanc ple d aigua. La cella de metal tenia un cristall frontal, a travs del qual el pblic podia veure perfectament a Houdini. Una cortina ocultaria el seu escap. En les primeres versiones una gbia metllica seria introduda a la cella, estant Houdini dintre.

La cella original es contru a Anglaterra, on hi Houdini actu per primer cop davant un pblic d una persona com a part d un acte al que denomin "Houdini pside Down" Aix fou un efecte de copyright. Houdini continuaria realitzant l escap fins la seva mort en 1926. Malgrat dues pellcules a les que Houdini mor a la cella de tortura, l escap no tenia res a veure amb aqueixa defunci.

Escap penjat amb camisa de fora.

Una de les actuaciones ms populars de Houdini era la que es trobava susps en l aire, lligat pels turmells, vestit amb una camisa de fora. Houdini feia el seu escap a la vista de tothom. 


Pioner aviador.

En 1909 qued entusiasmat amb l aviaci. El mateix any, adquir un bipla francs per 5000$ i contrat a un mecnic a temps complet, Antonio Brassac.
Houdini pint el seu nom als costats de l avi. Desprs de tenir un contratemos, Houdini fu el seu primer i reeixit vol el 16 de novembre a Hamburgo, Alemanya.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83215" title="Campanades a morts" nonfiltered="3021" processed="3015" dbindex="33194">
Campanades a Morts s un disc publicat per Llus Llach el 1977. 

La can de la cara A del disc de vinil, que t una durada de vint minuts i que dna nom al disc, recorda uns fets que succeren el 3 de mar de 1976 al barri de Zaramaga, a Vitria (Pas Basc), en qu, arran una vaga d'obrers, la Polica Nacional mat cinc persones.

El 3 de mar de 2006, Llach interpret aquesta pea al pavell Fernando Buesa Arena de Vitria per commemorar el 30 aniversari d'aquests fets.

 Canons .
 Campanades a morts;
 A la taverna del mar;
 Laura;
 Vinyes verdes vora el mar;
 Can d'amor;

Fitxa tcnica.
 Editat per: Movieplay 17.0915/8 LP. 1977 (reeditat per Fonomusic 892040/9 1989);
 Arranjaments: Manel Camp i  Llus Llach;
 Direcci musical: Manel Camp;
 Direcci de gravaci: G. de la Puerta;
 Enginyers de so: Alan Florence i Joan Sirvent;
 Estudis de gravaci: Sonoland i Gema;

Enllaos externs.
 El disc al web oficial;
 Les lletres de les canons;
 La notcia del concert de XXX aniversari, a Vilaweb;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83218" title="Bartomeu Darder i Perics" nonfiltered="3022" processed="3016" dbindex="33195">
Bartomeu Darder i Perics (Palma, 1895   Tarragona, 1944) fou un geleg i agrnom mallorqu. Treball amb un altre illustre geleg mallorqu: Guillem Colom.

Una de les seves obres ms conegudes fou Histria de la coneixena geolgica de l'illa de Mallorca, una petita obra pstuma que acaba d'escriure l'any 1935 i que per les circumstncies de la guerra civil i problemes de la postguerra no va ser publicada fins l'any 1946.

Un carrer del barri d'el Fort de Palma duu el seu nom.

Bibliografia.
 BATALLER, J. R. (1946). Bartolom Darder y Perics (1894-1944). Boletn de la Real Sociedad Espaola de Historia Natural. 44, 281-290.
 SEQUEIROS, L. i PEDRINACI, E. (1998). Historia de la Geologa y Enseanza de la Geologa: sugerencias para el uso didctico de la historia de la coneixena geolgica de l'illa de Mallorca de Bartomeu Darder (1946). En: Facsmil de la obra de Darder. X Simposio de Enseanza de la Geologa, Palma de Mallorca.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83222" title="Guillem Colom Casasnovas" nonfiltered="3023" processed="3017" dbindex="33196">
Guillem Colom Casasnovas (Sller, 10 d'agost de 1900 - Sller, 25 d'agost de 1993) fou un geleg mallorqu.

Reconeixements.
 L'Institut d'Educaci Secundria de Sller duu el seu nom.
 L'edifici on es cursen els estudis de biologia a la Universitat de les Illes Balears duu el seu nom.

Enllaos externs.
 Exposici d'aquarelles de Guillem Colom;
 Biografia;
 La Collecci Colom de micropaleontologia - Consta de ms de 20.000 preparacions de microfssils i una biblioteca especialitzada de ms de 12.000 volums.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83223" title="Guillem Colom" nonfiltered="3024" processed="3018" dbindex="33197">

Personatges:
 Guillem Colom Casasnovas, geleg mallorqu.
 Guillem Colom Ferr, escriptor mallorqu.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83225" title="Antracita" nonfiltered="3025" processed="3019" dbindex="33198">

L'Antracita s el carb de ms alt contingut en carboni i amb menors impureses i el de ms alt preu. El nom prov de la paraula que en grec vol dir carb:        (ntrax). Es forma a partir de l'hulla en el procs fsic geolgic anomenat antracititzaci.

s negre, brillant i molt dur, amb irisacions, i sonor per percussi.A simple vista no es distingeix de l'hulla. S'assembla a l'obsidiana. Es pot considerar que l'antracita s un pas intermedi en el procs geolgic de formaci entre l'hulla i el grafit.

Cont fins a un 98% de carboni i, encara que crema amb dificultat, desprn molta calor i poc fum.El seu poder calorfic oscilla entre 26 a 33 MJ/kg en pes sec (la seva humitat en brut s menor del 15%).

Respecte l'hulla t ms duresa, ms densitat relativa (1'3 a 1'4) i ms brillantor. A ms el seu contingut en carboni s ms alt i les seves matries voltils sn menors.

 Origen .

Es va formar exclusivament fa 250 milions d'anys, al Carbonfer i el Permi, a l'era Primria. Els processos geolgics sn els mateixos que en els altres tipus de carb per en el cas de l'antracita es va formar amb les restes vegetals ms dures (troncs, principalment) i va quedar enterrada a gran profunditat.

 Usos .
Malgrat el seu alt poder calorfic i les  baixes impureses, pel fet de tenir un alt preu i ser escassa actualment s'usa poc. L's que se'n fa s redueix a la calefacci domstica o a usos on es necessiti un carb d'alta puresa com per exemple el carb dels filtres o dels elctrodes.

En la indstria de l'acer s'havia utilitzat antigament per actualment la substitueix el carb de coc.

Vegeu tamb.
 Carb;

 Enllaos externs .

  History of Coal Mining in Pennsylvania;
  Distribution of Pennsylvania Coals ;
  History of anthracite coal mining;
  Coalregion.com;
  "A Jewel In the Crown of Old King Coal Eckley Miners' Village" by Tony Wesolowsky, Pennsylvania Heritage Magazine, Volume XXII, Number 1 - Winter 1996;
  The Anthracite Region of Pennsylvania;
  History of Reading Anthracite ;
  The Eastern Pennsylvania Coalition for Abandoned Mine Reclamation ;
  FAQ on Anthracite Coal;
  The Huber coal breaker, the last remaining coal breaker of a bygone era. ;
  The Anthracite Heritage Museum. ;
  Mine Country, dedicated to promoting and preserving the history and culture of the Appalachian Pennsylvania Anthracite Region.;
  El carb a la vida cuotidiana;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83238" title="Servidor HTTP Apache" nonfiltered="3026" processed="3020" dbindex="33199">


Apache HTTP Server s un servidor HTTP (de pgines web) de codi obert multiplataforma desenvolupat per Apache Software Foundation.

Quan va comenar el seu desenvolupament l'any 1995, es basava inicialment en el codi del popular NCSA HTTPd 1.3, per ms tard es reescriuria completament.

El seu nom prov de que, originalment, consistia bsicament en un conjunt de pedaos a aplicar al servidor NCSA: en Angls, a patchy server (un servidor apedaat).

El servidor Apache es desenvolupa dins del projecte HTTP Server (httpd) de l'Apache Software Foundation.

Apache presenta entre d'altres caracterstiques missatges d'error altament configurables, bases de dades d'autenticaci i negociaci de continguts, per va ser criticat per la manca d'una interfcie grfica que ajudi a configurar-lo.

Des d'abril de 1996 Apache ha estat el servidor HTTP ms popular a la World Wide Web; des de mar de 2006, tot i aix, ha experimentat una declinaci de la seva quota de mercat
,
perduda en major part contra Microsoft Internet Information Services i .NET, fet servir per alguns dels grans proveidors de blogs. 
 
En octubre de 2007 Apache va servir el 27,73% de tots els llocs web
 
encara que recentment ha tingut un petita remuntada. El 30 de novembre de 2007, Apache servia el 50,76% de tots els llocs web. Aix s un increment del 3% des d'octubre, mentre que Microsoft va perdre un 2%.

 Histria .
La primera versi del servidor web Apache va ser creada per Robert McCool, que va participar intensament al servidor web National Center for Supercomputing Applications, conegut simplement com a NCSA HTTPd. Quan Rob va deixar el NCSA a mitjans de 1994, el desenvolupament de httpd es va paralitzar, deixant diversos patches  per a millores circulant per e-mails.

Rob McCool no estava sol als seus esforos. Varis desenvolupadors ms van ajudar a crear el "Apache Group" original: Brian Behlendor, Roy T. Fielding, Rob Hartill, David Robinson, Cliff Skolnick, Randy Terbush, Robert S. Thau, Andrew Wilson, Eric Hagberg, Frank Peters i Nicolas Pioch.

La versi 2 del servidor Apache va ser una reescritpura substancial de moltes parts del codi d'apache 1.x, amb un fort enfocament en ampliar la seva modularitat i el desenvolupament d'una capa de portabilitat, la Apache Portable Runtime. El nucli d'Apache 2.x t diverses millores importants sobre Apache 1.x. Aquestes inclouen fils de UNIX, millor suport per a plataformes no-Unix (com ara Microsoft Windows), una nova API, i suport per a IPv6. The first alpha release of Apache 2 was in March 2000, with the first general availability release on 6 April 2002.

La versi 2.2 va introduir una nova API d'autoritzaci que permet ms flexibilitat. Tamb ofereix mduls de cache millorats i mduls proxy.

 Funcionalitats .
Apache suporta diverses funcionalitats, moltes implementades com a mduls compilats que estenen la funcionalitat del nucli. Aquests poden incluir des de suport a llenguatges de programaci de servidor fins a esquemes d'autenticaci. Algunes interfcies de llenguatge comunes suporten mod_perl, mod_python, Tcl, i PHP. Alguns mduls d'autenticaci populars inclouen mod_access, mod_auth i mod_digest. Algunes altres caracterstiques sn suport per a SSL i TLS (mod_ssl), un mdul proxy, un reescriptor d'URL (tamb conegut com a rewrite engine), implementat sota mod_rewrite), fitxers de log personalitzats (mod_log config), i suport al filtratge (mod_include i mod_ext_filter).

Mtodes populars de compressi a Apache inclouen el mdul d'extensi externa mod_gzip, implementat per a ajudar a la reducci del pes de les pgines web servides sobre HTTP. Els logs d'Apache poden ser analitzats mitjanant un navegador web fent servir scripts lliures com ara AWStats/W3Perl o Visitors.

El virtual hosting permet a una installaci d'Apache servir molts llocs web diferents. Per exemple, una mquina, amb una installaci d'apache podra servir al mateix temps www.exemple.com, www.prova.com, prova47.servidor-prova.prova.com, etc.

Apache ofereix missatges d'error personalitzables, bases de dades d'autenticaci basades en SGBD, i negociaci de continguts. Tamb est suportat per diverses interfcies grfiques d'usuari (GUIs) que permeten configurar el servidor ms fcil i intuitivament.

 s .
Apache es utilitzat principalment per a servir tant contingut esttic i pgines web dinmiques a la World Wide Web. Moltes aplicacions web s'han dissenyat fent servir l'entorn i les funcionalitats que Apache ofereix.

Apache s el component de servidor web del popular paquet LAMP, que tamb inclou MySQL i els llenguates de programaci PHP/Perl/Python.

Apache s redistribuit com a part de diversos paquets de programari propietaris com ara Oracle Database o el servidor d'aplicacions IBM WebSphere. Mac OS X integra Apache com a servidor web integrat i com a suport per als seu servidor d'aplicacions WebObjects. Est suportat d'alguna forma per Borland en les eines de desenvolupament Kylix i Delphi. Apache s'inclou amb Novell NetWare 6.5, on s el servidor web per defecte.

Apache es fa servir per a moltes altres tasques on es necessita que els continguts siguin disponibles de forma segura i fiable. Un exemple es la compartici de fitxers d'un ordenador personal sobre Internet. Un usuari que t Apache installat al seu ordinador pot posar els arxius que vulgui a l'arrel de documents d'Apache i aquests podran llavors ser compartits.

Els programadors que desenvolupen aplicacions web sovint fan servir una versi d'Apache installada localment per a assajar i provar codi a mesura que va sent desenvolupat.

Microsoft Internet Information Services (IIS) s el competidor principal d'Apache, seguit pel Sun Java System Web Server de Sun Microsystems i altres aplicacions com ara Zeus Web Server.

 Mduls .
L'arquitectura del servidor Apache s molt modular. El servidor consta d'una secci core i molta de la funcionalitat que es podria considerar bsica per un servidor web est en forma de mduls. Alguns d'aquests sn:

mod_ssl - Comunicacions segures via  TLS.
mod_rewrite - Reescriptura de direccions servides (se sol usar per transformar pgines dinmiques com php a pgines esttiques html per aix enganyar els navegadors o els motors de cerca de com es van fer les pgines).
mod_dav - Suport del protocol WebDAV (RFC 2518).
mod_deflate - Compresi transparent amb l'algoritme deflate del contingut enviat al client.
mod_auth_ldap - Permet autentificar usaris a un servidor LDAP.
mod_proxy_ajp - Connector per enllaar amb el servidor Jakarta Tomcat de pgines dinmiques Java (servlets i JSP).

El servidor de base es pot estendre mitjanant l'inclusi de mduls externs, entre els quals trobem:
mod_perl - Pgines dinmiques amb Perl.
mod_php - Pgines dinmiques amb PHP.
mod_python - Pgines dinmiques amb Python.
mod_rexx - Pgines dinmiques amb REXX i Object REXX.
mod_ruby - Pgines dinmiques amb Ruby.
mod_aspdotnet - Pgines dinmiques amb .NET_de_Microsoft.

 Vegeu tamb .
 Apache Software Foundation;
 Apache Tomcat;
 Apache Ant;
 Log4j;

 Referncies .



 Enllaos externs .
 Lloc web del projecte ;
 Apache Software Foundation ;
 Com installar Apache a Windows ;
 Mdul Hello world! per a Apache 2.2 ;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83240" title="Esfalerita" nonfiltered="3027" processed="3021" dbindex="33200">

La blenda o esfalerita (del grec sphaleros, enganys) s un mineral de la classe dels sulfurs.

Varietats.
Marmatita: inclou fins un 26% de Fe.
Brunckita: esfalerita blanca, terrossa.
Pibramita: fins un 2,5% de Cd.
Cleofana: amb baix contingut de Fe i Mn.
Gumucionita: esfalerita vermell gerd.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83242" title="Marmatita" nonfiltered="3028" processed="3022" dbindex="33202">

La marmatita s un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de la localitat de Marmato (Colmbia). s una varietat ferrosa d'esfalerita.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83244" title="Cleofana" nonfiltered="3029" processed="3023" dbindex="33203">

La cleofana (del grec kleos, illustre, i phainein, semblar) s un mineral de la classe dels sulfurs. s una varietat d'esfalerita.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83245" title="Wurtzita" nonfiltered="3030" processed="3024" dbindex="33204">

La wurtzita s un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del qumic francs Ch. A. Wurtz (1817-1884).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83248" title="Luzonita" nonfiltered="3031" processed="3025" dbindex="33205">

La luzonita s un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de la illa de Luzon (Filipines).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83250" title="Enargita" nonfiltered="3032" processed="3026" dbindex="33206">

L'enargita (del grec enarges, evident) s un mineral de la classe dels sulfurs.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83251" title="Germanita" nonfiltered="3033" processed="3027" dbindex="33207">

La germanita s un mineral de la classe dels sulfurs, que rep el seu nom degut a la presncia de Germani (Ge).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83252" title="Tennantita" nonfiltered="3034" processed="3028" dbindex="33208">

La tennantita o binnita s un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del qumic angls S. Tennant (1761-1815).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83254" title="Tetraedrita" nonfiltered="3035" processed="3029" dbindex="33210">

La tetraedrita s un mineral de la classe dels sulfurs que rep el seu nom de la seva forma cristallina.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83255" title="Calcostibita" nonfiltered="3036" processed="3030" dbindex="33211">

La calcostibina (del grec jalkos, coure, i stibi, negre d'antimoni) s un mineral de la classe dels sulfurs.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83257" title="Bornita" nonfiltered="3037" processed="3031" dbindex="33212">

La bornita s un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del minrealogista von Born (1742-1791).





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83258" title="Estagflaci" nonfiltered="3038" processed="3032" dbindex="33213">
L'estagflaci es el nom que rep un fenomen econmic caracteritzat per una combinaci d'altes taxes d'inflaci i depressi econmica. Normalment apareix quan la crisi est ocasionada per la mancana d'alguns factors de producci: es redueix la oferta de mercaderies, mantenint-se la massa monetria. En conseqncia, hi ha un excedent de moneda, que origina la inflaci.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83259" title="Lehendakari" nonfiltered="3039" processed="3033" dbindex="33214">

Es coneix com Lehendakari o Lendakari (en basc, literalment "primer responsable", plural: Lehendakariak) al President de la Comunitat Autnoma del Pas Basc. A Navarra al president del govern tamb se li diu lehendakari en basc. 

Lehendakari.
Amb anterioritat a l'establiment de l'ortografia oficial de l'uscar en els anys 1970, la grafia utilitzada era Euzko Jaurlaritzaren Lendakari. 

Tant euzko com lendakari sn neologismes en basc, que van ser creats per membres del Partit Nacionalista Basc. 

Els termes genrics en basc per a "president" i "govern" sn president(a) i gobernu(a). En basc, s'utilitzen aquests mots per a referir-se a altres presidents i es reserva el neologisme "lehendakari" per al president del Govern Basc. 

Llista de presidents del Pas Basc.
Tant Aguirre com Leizaola van utilitzar el ttol de lendakari, mentre que Ramn Rubial va ser conegut com President del Consell General Basc. A partir de Garaikoetxea s'ha utilitzat la forma lehendakari tant en uscar com en castell. 


Govern d'Euzkadi (Segona Repblica i exili) (1936-1979) 



Consell General Basc (1978-1980) 



Govern Basc (des de 1980) 




Jos Antonio Aguirre fou el primer Lendakari de la Regi Autnoma del Pas Basc, per Franco va suspendre l'estatut d'autonomia de 1936, aix com els concerts econmics de Biscaia i Guipscoa, per considerar-les provncies tradores. No obstant aix, s va mantenir rgims econmics similars a laba i Navarra.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83263" title="Neocolonialisme" nonfiltered="3040" processed="3034" dbindex="33216">
El neocolonialisme s una actitud d'explotaci econmica duta a terme pels pasos occidentals envers les antigues colnies i  els pasos subdesenvolupats en general. Es diferencia de l'imperialisme tradicional perqu no hi ha una ocupaci fsica ni nominal del territori dominat, que pot ser considerat independent. 

Els pasos industrialitzats solen mantenir una certa capacitat d'influncia sobre antigues colnies: presncia dels seus ciutadans; lligams lingstics i culturals; etc. Aix afavoreix que les empreses dels pasos europeus tinguin molta facilitat per a implantar-se a les antigues colnies i explotar-ne els recursos naturals sense traves, o b trobar-hi clients de serveis (telefonia, electricitat, gas, etc.). Arribat a un extrem, el neocolonialisme implica l'existncia de control econmic i poltic per part dels pasos industrialitzats sobre les antigues colnies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83265" title="Bournonita" nonfiltered="3041" processed="3035" dbindex="33217">

La bournonita s un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del minrealogista francs J. L. de Bournon (1751-1825).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83267" title="Pentlandita" nonfiltered="3042" processed="3036" dbindex="33218">

La pentlandita s un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del naturalista irlands J. B. Pentland (1797-1873).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83268" title="Millerita" nonfiltered="3043" processed="3037" dbindex="33219">

La millerita s un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del mineralogista angls Miller (1801-1880).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83269" title="Zinckenita" nonfiltered="3044" processed="3038" dbindex="33220">

La zinckenita s un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del mineralogista i enginyer de mines J. K. L. Zincken (1798-1862).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83270" title="Pearceita" nonfiltered="3045" processed="3039" dbindex="33221">

La pearceita s un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del qumic americ R. Pearce (1837-1927).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83271" title="Coloradoita" nonfiltered="3046" processed="3040" dbindex="33222">

La coloradoita s un mineral de la classe dels tellururs. Rep el seu nom del estat americ de  Colorado.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83272" title="Greenockita" nonfiltered="3047" processed="3041" dbindex="33223">

La greenockita s un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de lord Greenock (1783-1859).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83274" title="Metacinabri" nonfiltered="3048" processed="3042" dbindex="33224">

El metacinabri (del grec meta i kinnabari, en base a la composici qumica semblant i associaci amb el cinabri) s un mineral de la classe dels sulfurs. 

Varietats.
Guadalcazarita: fins a un 4% de Zn.
Onofrita: amb Se.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83275" title="Umangita" nonfiltered="3049" processed="3043" dbindex="33225">

La umangita s un mineral de la classe dels seleniurs. Rep el seu nom de la Sierra de Umango (Argentina)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83276" title="Idrialita" nonfiltered="3050" processed="3044" dbindex="33226">

La idrialita o idrialina s una substncia orgnica que rep el nom de la localitat d'Idria (Iugoslvia).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83277" title="Miquel Barcel Artigues" nonfiltered="3051" processed="3045" dbindex="33227">
Miquel Barcel (Felanitx, 8 de gener de 1957) s un pintor mallorqu.

Fill de Francisca Artigues i germ de Margalida Barcel Artigues.
Des de petit va estar en contacte amb la pintura, ja que vivia entre els pinzells i colors de sa mare, que era pintora en la tradici paisatgstica mallorquina. Format a Barcelona, adquir notorietat internacional desprs de la Documenta 7 de Kassel de 1982, en la qual expos obres primerenques en qu es reflectia l'influx del neoexpressionisme alemany i la transavantguarda italiana. 

La seva pintura, sempre dins el marc del figurativisme, incorpora nombrosos referents culturals. Entre els destacables en una primera etapa, el rerefons mediterrani, i arran d'una prolongada estada a Mali el 1988, el paisatge i la forma de vida africans.

Ms recentment, ha introdut en la seva obra reflexions complexes i intellectualitzades sobre l'entorn privat de l'artista: el seu taller, la seva biblioteca, etc.  Barcel t una forta relaci amb les coses que l'envolten, de les quals pren idees per crear el seu art.

Un altre mbit destacat de la seva activitat artstica es la illustraci de llibres, captol en el qual ha illustrat obres de Paul Bowles i Enrique Juncosa, entre d'altres. 

El 1996 fou objecte d'una doble exposici retrospectiva celebrada als museus parisencs del Jeu de Paume i el Centre Pompidou.

Un dels seus darrers projectes ha estat l'elaboraci d'un mural cermic a la Catedral de Palma i la cpula de la Sala dels Drets Humans del Palau de l ONU a Ginebra.

Principals exposicions individuals internacionals.
 1983: Galeria Yvon Lambert a Pars, France.
 1984: Galeria Bruno Bischofberger a Zuric, Sussa.
 1985: Centre d'arts plastiques contemporains de Bordeaux, Frana.
 1986: Institut d'Art Contemporani de Boston, USA.
 1986: Galeria Leo Castelli a New York, USA.
 1991: Carr d'Art Muse d'Art Contemporain de Nimes, Frana.
 1994: Whitechapel Art Gallery de Londres, Gran Bretanya;

 1996: Miquel Barcel: Impressions d'Afrique al Muse National d'Art Moderne Georges Pompidou et  la Galerie nationale du Jeu de Paume a Paris, Frana.
 1997: Chteau de Chenonceau, Frana.
 1998: Museu d'Art Contemporani de Barcelona MACBA.
 1998: Exposition dans l'glise Santa Eulalia dei Catalani a Palerm, Itlia.
 1999: Retrospectiva Barcel de 1979-1999 al Museu Reina Sofa a Madrid, Espanya.
 2000: Museu d'Art de Sao Paulo, Brasil.
 2001: Miquel Barcel: un peintre et la cramique al Muse des Arts Dcoratifs de Paris, Frana.
 2002: Mapamundi  la Fondation Maeght  Saint-Paul de Vence, Frana.
 2004: La Divine comdie, dessins de Miquel Barcel al Museu del Louvre  Paris, Frana.
 2006: Museu d'Art Modern de Lugano, Sussa.

Reconeixements.
 1999: Premi Nacional d'Arts Visuals;
 2000: Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears pel Govern de les Illes Balears. ;
 2003: Premi Prncep d'Astries de les Arts.
 1 de febrer de 2007: Doctor Honoris Causa per la UIB. (concedida el 19 de desembre del 2000).

Enllaos externs.
  Miquel Barcel al MACBA;
  Miquel Barcel a Mallorcaweb;
  Barcel a la ;
  Miquel Barcel meravella l'ONU;
Catedral de Palma]
  i  Fons Documental Miquel Barcel a Art;
  Barcel a l'Artcyclopedia;
  Pgina web no oficial de l'artista;
  Especial Miquel Barcel al web del Crculo de lectores;
  Entrevista a l'artista;
  Ressenya de l'artista al Museo Nacional de Artes Visuales de Montevideo, Uruguay;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de les Arts 2003;
  Conferncia que va pronunciar el 23 d'Octubre de 2003, un dia abans de rebre el Premi Prncep d'Astries.;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83278" title="Glam rock" nonfiltered="3052" processed="3046" dbindex="33228">


Glam rock (tamb conegut en menor mesura, sobretot als EUA com a Glitter rock), s un gnere musical de rock and roll popularitzat durant els principis dels anys 70. Va ser sobretot un fenomen britnic, i al seu pic de popularitat durant els anys 1971 i 1972 va popularitzar artistes com ara Slade, David Bowie, Gary Glitter i T. Rex i va tenir influncia sobre altres, com Queen i Kiss.  Als EUA, el glam va tenir menys impacte i va estar confinat a circuits tancats a les ciutats de Nova York i Los Angeles, tot i que Alice Cooper va incorporar molts elements de l'estil. 

El Glam es va distingir pels vestits brillants i recarregats dels seus intrprets, percebuts com a glamourosos pels seus fans, i les seves canons roqueres i molt rtmiques. L'nfasi en les lletres es feia sovint en la "revoluci adolescent" ( com van fer T. Rex a "Children of the Revolution" o Sweet a "Teenage Rampage"), aix com en la sexualitat, la decadncia i la fama.

Els intrprets de Glam sovint vestien de forma andrgina, amb maquillatge i vestits similars als que vestien Liberace o Elvis Presley quan actuaven a cabarets. Un exemple seria David Bowie durant les seues poques de Ziggy Stardust i Aladdin Sane. L'ambigitat sexual va estar de moda durant un temps: algunes bandes van tocar travestides durant un temps i Bowie va dir a la premsa que era bisexual, tot i que desprs ho va negar. A ms, Jobriath va ser una de les primeres estrelles del rock obertament homosexual.

Progenitors.
S'han proposat molts noms com a creadors de l'estil. Marc Bolan de T. Rex o David Bowie sn els ms habituals, per tamb s'ha parlat de Slade, Mud, Gary Glitter, Sweet Mott The Hoople i els inicis de Roxy Music amb Brian Eno. 

Als EUA, el glam rock va estat representat per la banda de proto-punk New York Dolls, que combinaven el seu rock influenciat pels Rolling Stones amb el look afeminat de la banda. Una altra de les claus al glam americ, tot i que sovint s'infravalora, va ser Iggy Pop. Abans que ell, a finals dels anys 60, Alice Cooper va sentar les primeres bases del Glam amb la seua sexualitat ambigua.

A Itlia, Renato Zero ja havia (i probablement de forma independent de les influncies fornies) usat aquesta imatge andrgina i maquillatge a finals dels anys 60, amb escs xit comercial. Als anys 70, per, es va fer popular i va ser criticat per haver copiat el look a Bowie i Cooper.

El Glam rock al teatre i el cinema.
El teatre i el Cinema van jugar un paper molt important al moviment Glam rock .

Les estrelles de l'obra de teatre d'Andy Warhol Pork es consideren claus en la consecuci de l'estil. Wayne County va influenciar en particular a David Bowie. Una altra de les superestrelles de Warhol, Jackie Curtis, va influenciar molt l'aparincia i la forma de vestir del glam rock.

Algunes de les pelcules que millor reflexen el Glam Rock sn: Phantom of the Paradise; The Rocky Horror Picture Show; el documental sobre T. Rex Born To Boogie; la pelcula de David Bowie The Rise and Fall of Ziggy Stardust; la d'Alice Cooper Good to See You Again; la de Gary Glitter Remember Me This Way; la de Slade Flame; Velvet Goldmine; i la ms recent Hedwig and the Angry Inch.

Influncies posteriors.
El Glam rock va ser una influncia importantssima en el moviment punk rock britnic de finals dels anys 70, sobretot els Sex Pistols. Tamb va influenciar el moviment Goth rock, sobretot les bandes que tocaven al club londinenc Batcave.

El moviment glam rock va arribar fins i tot al Jap, amb bandes locals com ara Sadistic Mika Band i Vodka Collins, que van tenir xits a la discogrfica EMI.

Una tendncia dins d'alguns grups de Glam rock va ser la de publicar un senzill de nadal, com ara "Merry Christmas Everybody" de Slade, "I Wish It Could Be Christmas Everyday" de Wizzard , i "Another Rock N' Roll Christmas" de Gary Glitter. Aquestes pistes es recorden freqentment cada nadal al Regne Unit.

Avui el llegat del glam rock no est massa representat, excepte alguns grups europeus com ara Placebo o HIM.

Vegeu tamb.
 Llista de bandes de Glam Rock;

Enllaos externs.
  Histria del Glam Rock Britnic;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83279" title="Kopete" nonfiltered="3053" processed="3047" dbindex="33229">


Kopete s un programa lliure per a missatgeria instantnia amb un sistema multiprotocol que es pot extendre, es pot comunicar amb protocols com el ICQ, AIM, Gadu-Gadu, IRC, Jabber, MSN Messenger i Yahoo! Messenger.

Kopete s part del projecte KDE i t una excellent integraci amb aquest entorn grfic.

El seu nom prov de la paraula xilena "copete" que es refereix a les begudes alcohliques.


 Histria: .
 26 de desembre de 2001 - El xil Duncan Mac-Vicar Prett comena a treballar en un clon d'ICQ per al KDE desprs que es produs un canvi en el protocol d'ICQ que inutilitzava els clients existents fins aleshores.
 Algunes setmanes ms tard, s'actualitzen altres clients d'ICQ i Duncan redirigeix els seus esforos cap a un missatger multiprotocol basat en extensions, utilitzant com a base l'arquitectura del Noatun.
 Nick Betcher s'uneix a Duncan en el seu esfor i escriu les primeres extensions d'AIM i ICQ. Duncan continua treballant a la biblioteca central i fa una extensi bsica d'MSN.
 3 de mar de 2002 - Kopete 0.2.
 5 d'abril de 2002 - Kopete 0.3, nova expansi per la xarxa IRC per Nick Betcher i moltes millores.
 1 de juny de 2002 - Kopete 0.4, nova expansi de Jabber per Daniel Stone.
 Martjin Klingens i Ryan Cumming s'uneixen a l'equip reorganitzat del Kopete per facilitar en gran part el seu manteniment.
 16 de juny de 2002 - Kopete 0.4.2.
 30 de setembre de 2002 - Kopete 0.5.
 Oliver Goffart s'uneix a l'equip juntament amb Martjin Klingens i comena a completar una extensi per al MSN.
 9 de febrer de 2003 - Kopete 0.6.
8 d'agost de 2003 - Kopete 0.7, importants millores.
 11 d'agost de 2003 - Kopete 0.7.1.
 9 de setembre de 2003 - Kopete 0.7.2, accepta el protocol 9 de MSN Messenger.
 10 de setembre de 2003 - Kopete 0.7.3, accepta el nou protocol de Yahoo! Messenger.
 2 de setembre de 2004 - Kopete 0.8, adaptat a les ltimes versions de l'escriptori KDE.
 4 de setembre de 2004 - Kopete 0.8.2.
 10 de juliol de 2004 - Kopete 0.8.4.
 23 de maig de 2005 - Kopete 0.10.1 i Kopete 0.8.3 apedaat per al MSN.
 8 d'agost de 2005 - Kopete 0.10.3.
 13 d'octubre de 2005 - Kopete 0.10.4 s'allibera incls a KDE 3.4.3.
 29 de novembre de 2005 - Kopete 0.11, porta com a novetat el suport de cmera web per als protocols MSN i Yahoo! Messenger.
 1 de juny de 2006 - Kopete 0.12.

 Enllaos externs: .
kopete.kde.org ;
Lloc web de KDE ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83283" title="Junper Serra" nonfiltered="3054" processed="3048" dbindex="33230">

Junper Serra (24 de novembre de 1713 - 28 d'agost de 1784) fou un frare Francisc mallorqu  que fund la missi de l'Alta Califrnia. 
 
Biografia.
Nascut a Petra, Mallorca el 24 de novembre de 1713, va ser batejat a l'Esglsia Parroquial de la localitat com a  Miquel Josep Serra i Ferrer.

La seva famlia era d'orgen humil i va haver de fer notables esforos econmics per poder-li assegurar una bona educaci al Convent de Sant Bernad de Petra primer i al de Sant Francesc de Palma desprs, on fou ordenat frare Francisc el 15 de setembre de 1731, amb setze anys d'edat. Fou en aquell moment quan es canvi de nom i pass a anomenar-se Junper en honor a Sant Junper, seguidor de Sant Francesc d'Asss. Els anys segents es dedic a l'estudi i l'ensenyament de la filosofia i les humanitats al Convent de Sant Francesc de Palma i a l'Estudi General Lulli. Tamb fou en aquesta poca quan es doctor en teologia i filosofia a l'Estudi General, on de 1743 a 1749 ocup la ctedra de filosofia.

El 13 d'abril de 1749 abandon Mallorca rumb a les possessions espanyoles a Amrica, fent escala a Mlaga i Cadis, per tal d'ensenyar filosofia a la Ciutat de Mxic i Veracruz. Fou precisament en un dels viatges que va fer entre les dues ciutats on es va lesionar una cama, molstia que el va acompanyar tota la seva vida. Segons el que tenim documentat avui dia, fou una llarga travessia de 99 dies amb molts incidents, ja que es va fer durant la temporada d'huracans a les Antilles. Un cop arribat a Nova Espanya, fou enviat a Santiago Xalpn, a Sierra Gorda, al nord de Quertaro, on enseny als habitants d'aquelles contrades tcniques d'agricultura durant vuit anys. Igualment, tamb fund camps de treball per a nadius, on els ensenyava a teixir i s'interess per la llengua materna dels amerindis nadius, per tal que poder-los impartir la catequesi i l'eucaristia en una llengua que entenguessin. Ms tard, tenia previst anar al territori dels indis Apatxes, per la mort del virrei de Nova Espanya va interrompre els seus plans, retirant-se a Ciutat de Mxic per uns anys.

L'expulsi de l'ordre dels Jesutes d'Amrica pel rei Carles III ocasion un gran canvi de plans als Franciscans en general i a Junper Serra en particular. El virrei de Nova Espanya es va veure obligat a encomenar als Franciscans el control i manteniment de les missions que els Jesutes tenien fins aleshores a la Baixa Califrnia i comenar la colonitzaci de l'Alta Califrnia, al nord. D'aquesta manera es va organitzar una expedici de la qual el governador militar Gaspar Portol era el cap militar, mentre de Junper Serra es feia crrec de les tasques d'evangelitzaci. La missi va partir del port de San Blas, a la costa del Pacfic de la Baixa Califrnia el 1769 i va fer una petita escala a la missi de Nuestra Seora de Loreto. Junper va anar amb l'expedici terrestre duent el bestiar, mentre que els soldats viatjaven per mar amb la nau San Carlos.  La primera missi fou fundada a l'anomenada Frontera de la Gentilitat, que separava els americans cristianitzats dels que encara eren considerats com a salvatges, i fou anomenada San Fernando Rey de Espaa de Vellicat. Aquesta fou l'nica missi fundada a la Baixa Califrnia pels Franciscans. Aix, els Franciscans i el rei s'uniren per treure'n benefit mutu, uns per evangelitzar l'Amrica del Nord i els altres per consolidar les seves possessions al Nou Mn.

Desprs de grans prdues de l'expedici, s'aconsegu arribar a l'actual Estat nord-americ de Califrnia, on la primera missi fundada fou San Diego de Alcal, actual San Diego. Inmediatament comen la conversi dels amerindis que habitaven aquelles terres al cristianisme.

En els tretze anys que va durar l'expedici, Junper Serra fund vint-i-una missions ms en la gran extensi de terreny compresa entre la Frontera de la Gentilitat i la badia de San Francisco, d'entre les quals destaquem: 

San Carlos Borromeo de Carmelo (actual Carmel), el 1770. ;
San Antonio de Padua (actual Jolon), el 1771.
San Gabriel Arcngel (actual San Gabriel), el 1771. ;
San Luis Obispo de Tolosa (actual San Luis Obispo), el 1772.
San Francisco de Ass (actual San Francisco), el 1776.
San Juan Capistrano el 1776.
Santa Clara de Ass (actual Santa Clara) el 1777.
San Buenaventura (actual Ventura) el 1782.
Presidio de Santa Brbara el 1782.
San Carlos de Monterrey.

En l'establiment de les missions se seguia el mateix procediment utilitzat a la Sierra Gorda: es construa una capella, una srie de cabanes pels religiosos i un petit campament militar per a la protecci davant possibles atacs indgenes. Els amerindis, atrets per la curiositat, s'hi acostaven i eren convidats a quedar-s'hi, on aprenien tcniques de agricultura, ramaderia, ferreria, fusteria, teixit, cuina, etc.

El 1773 aconsegu que el virrei de Nova Espanya, Antonio Mara de Bucareli y Ursa, destitus el governador de Nova Califrnia, Pere Fages, amb qui tenia grans desavinncies, i l'autoritzs a seguir amb l'evangelitzaci de l'Alta Califrnia. Tanmateix, l'any segent, el virrei Felipe de Neve li revoc els drets que aconsegu, fet que caus una gran polmica en el si de l'administraci colonial. Malgrat tot, sabem que va continuar batejant i confirmant amerindis a les missions de San Carlos Borrromeo de Carmelo i a la de San Francisco de Ass fins a la seva mort, ocorreguda el 1784 a la missi de Carmelo, on fou enterrat.

Llegat i veneraci.

Fou beatificat pel papa Joan Pau II el 25 de setembre de 1988, iniciant-se aix el cam a la canonitzaci. Aquest fet ha estat molt polmic entre la comunitat amerndia que encara avui en dia sobreviu als EUA.

La capella de la missi de San Juan Capistrano es creu que s l'edifici ms antic en avui en dia es conserva a Califrnia. Tamb es creu que s l'nica Esglsia que es conserva on Junper Serra va fer missa.

Una esttua seva representa l'estat de Califrnia la passads principal de la sala de les esttues del Capitoli dels Estats Units d'Amrica, a Washington DC. Val a dir que cada estat noms t dret a proposar dos personatges per a que el representin. Igualment una escultura que representa el frare mallorqu presideix el Golden Gate Park de San Francisco.

El 1884 la legislatura de Califrnia declar el 29 d'agost d'aquell any festiu a tot l'estat en celebraci del centenari de la seva mort. Algunes de les seves obres, com el Diario i la Representacin s'han conservat fins avui en dia i han estat publicades.

D'aquesta manera, l'expedici de Fra Junper Serra, malgrat els mitjans insuficients, deix una empremta inesborrable a Califrnia, ja que, a ms, que crear missions a partir de les quals anys ms tard neixerien grans ciutats com ara San Diego i San Francisco, fu arribar l'agricultura a la regi, actualment un dels principals motors econmics californians i s'aconsegu treure de l'enderrariment tecnolgic al que estava l'Alta Califrnia respecte a la Baixa, ja que hem de pensar que els habitants de l'Alta Califrnia en els temps de Junper Serra noms s'alimentaven de fruits i no coneixien els vestits, pel que es protegien del fred cobrint-se de fang.

Vegeu tamb.
Califrnia;
Missi religiosa;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83289" title="Llista de bandes de Glam Rock" nonfiltered="3055" processed="3049" dbindex="33231">
A s una llista d'artistes de Glam Rock. Hi inclou artistes que han sigut molt importants per al gnere o han tingut un cert reconeixement o publicitat (com s el cas de qu haja estat en una discogrfica gran o coneguda). Aquesta llista no inclou bandes locals poc conegudes. Les bandes estan ordenades segons la primera lletra del seu nom (no s'inclouen les paraules "a", "an", or "the"), i els noms de cantants estan ordenats pel seu cognom.

Llista de bandes que pertanyen a l'estil musical Glam rock.

Glam rock (anys 70).

 Alice Cooper;
 Alvin Stardust;
 Angel;
 Another Pretty Face;
 The Arrows;
 Marc Bolan;
 David Bowie;
 Bunny ;
 Cockney Rebel;
 Cherry Vanilla;
 Wayne County;
 Brian Eno;
 Gary Glitter;
 The Glitter Band;
 Hello;
 Iggy & the Stooges;
 Iron Virgin;
 Ivan Dias Martins;
 Jet;
 Jobriath;
 Kenny ;
 Kiss;
 Klaus Nomi;
 Lou Reed;
 Mott the Hoople;
 Mud;
 New York Dolls;
 Queen;
 Roxy Music/Bryan Ferry;
 The Rubettes;
 The Runaways;
 Sadistic Mika Band;
 Sailor;
 Silverhead;
 Skyhooks;
 Slade;
 Brett Smiley;
 Sparks;
 Suzi Quatro;
 Sweet;
 T. Rex;
 Vodka Collins;
 Wizzard;

Neo-Glam (desprs dels anys 70).
(Bandes que incorporen influncies d'altres estils com ara Heavy Glam)

 The 69 Eyes;
 Adam and the Ants;
 The Ark;
 Bauhaus;
 Christian Death;
 Culture Club;
 The Darkness;
 Dead Or Alive;
 Def Leppard;
 Duran Duran;
 Electric Angels;
 Goldfrapp ;
 Hanoi Rocks;
 Human League;
 Joan Jett and the Blackhearts;
 Kevin Cahoon and the Ghetto Cowboy;
 Malice Mizer;
 Manic Street Preachers;
 Marilyn Manson (Mechanical Animals era);
 Maverick;
 Mtley Cre (l'poca de Theatre of Pain) ;
 Placebo ;
 Sigue Sigue Sputnik;
 Spacehog;
 Specimen;
 Suede;
 Transvision Vamp ;
 Visage;
 Westworld;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83293" title="Sunna (bisbe arri)" nonfiltered="3056" processed="3050" dbindex="33232">
Sunna fou bisbe arri de Mrida del 582 al 588.

Era got i va ser nomenat per decisi del rei Leovigild el 582.

Va prendre part a la conspiraci contra Recared el 588, que fou dominada pel dux de la Lusitnia Claudi. 

Sunna fou expulsat i va rebre l'oferta de rebre un altre bisbat si es convertia al catolicisme (el bisbat arri de Mrida va quedar suprimit i el catlic ja estava cobert; en tot cas el bisbat ofert no seria metropolit). Sunna s'hi va negar i va ser desterrat, marxant a Mauritnia on va propagar l'arrianisme fins a la seva mort violenta, la data de la qual es desconeix (se suposa que fou al voltant del 600).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83294" title="Segga" nonfiltered="3057" processed="3051" dbindex="33233">
Segga fou rei usurpador visigot el 588.

Deprs de la conversi del rei Recared al catolicisme, la reacci arriana no es va fer esperar. El bisbe arri de Mrida, Sunna, i els nobles gots Segga i Vagrila (probablement comtes) van projectar assassinar al bisbe local catlic, Massona, i al dux de Lusitnia Claudi i alar a tota la provncia, proclamant rei a Segga. No se sap el desenvolupament de la conspiraci, per sembla que alguns nobles gots que havien accedit a tornar al catolicisme, van recuperar la seva antiga fe, i que molts ciutadans romans (suposadament catlics) se'ls van unir. Al fracassar l'intent d'assassinat de Massona, un dels conjurats, el futur rei Viteric, segurament comte, va revelar els detalls de la conjura. Claudi va sufocar fcilment l'intent. A Segga se li van tallar les mans (cstig que sembla haver estat reservat als usurpadors), es van confiscar les seves propietats i va ser desterrat a Galcia. Vagrila es va refugiar en una esglsia de Mrida, i el rei va ordenar confiscar les seves propietats i lliurar-les a l'esmentada esglsia, per el Bisbe Massona el va perdonar i els hi va tornar. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83295" title="Argimon" nonfiltered="3058" processed="3052" dbindex="33234">
Argimon (Argimundus) fou pretendent a la corona visigoda del Regne de Toledo el 590.

Desprs del III Concili de Toledo es va organitzar una conspiraci, probablement arriana, liderada per Argimon, que era dux d'una provncia (potser la Cartaginesa), i persones influents del palau. Els conjurats pretenien assassinar al rei i proclamar en el seu lloc a Argimon. 

Descoberta la conjura Argimon va patir decalvaci i amputaci de la m dreta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83298" title="Ermenegild" nonfiltered="3059" processed="3053" dbindex="33235">

Ermenegild o Hermenegild (564-585) fou rei rebel dels visigots a Sevilla del 579 al 583 dirigint el sector catlic visigot contra els arrians agrupats en torn del seu pare el rei Leovigild.

El 579 Ermenegild es va casar amb la princesa franca Ingundis, filla del rei Sigibert I i de Brunequilda, que al seu torn era filla de Atanagild i de Gosuinda (segona dona de Leovigild), nta per tant de l'actual dona del rei. La princesa va passar, a la seva vinguda al regne, per la provncia de Septimnia, i es va detenir a Agde on era Bisbe Fronimi (Fronimius), un gal de Bourges que havia emigrat a la regi en temps de Liuva I, havent estat consagrat desprs bisbe de la ciutat. Fronimius va allionar a la princesa perqu no es deixs convertir a l'arrianisme, i Leovigild va tenir notcies d'aix. Posteriorment Ingundis es va negar reiteradament a convertir-se en arriana, per malgrat tot el rei va confiar a Ermenegild el govern regi de la provncia Btica, amb residncia a Hispalis (Sevilla), mentre Recared va rebre pel que sembla el govern de la zona fronterera amb els sueus i desprs amb els francs.

Es creu que Ermenegild no va tardar a ser arrossegat al catolicisme per la seva dona i per Leandre de Sevilla, germ d'Isidor de Sevilla, que segurament seria ja el bisbe de la ciutat el 579. La seva conversi religiosa implicava (per la seva condici de presumpte hereu) una rebellia poltica (ltims mesos del 579). Joan de Biclar culpa a la reina Gosuinda (que era arriana) d'instigar la rebelli del seu fillastre, aparentment per assegurar un tron per als seus descendents (Gosuinda va tenir dues filles; Galsuinda, que va morir sense descendents del seu enlla amb Khilperic de Soissons; i Brunequilda, que va tenir tres fills: Khildebert, rei de Austrsia; Clodosinda, casada amb el rei Autari de Longobardia; i Ingundis); per el casament d'Ingundis amb l'hereu ja assegurava el tron i no s'encerta a comprendre el motiu que va poder induir a la reina, sobretot tenint en compte les males relacions que sostenia amb Ingundis, a la qual no havia aconseguit convncer, ni tan sols sotmetent-la a forts vexacions, que es converts a l'arrianisme.

Es suposa a Ermenegildo convertit al catolicisme immediatament desprs de la seva arribada a Sevilla, en el mateix any 579, adoptan amb tal motiu el nom de Iohannes (Joan). Per la  conversi tant inmediata no s ni de bon tros segura. La conversi del prncep s'atribueix a Leandre de Sevilla, probablement bisbe de la ciutat, per no se sap si Leandre era a Sevilla el 579. Leandre estava a Constantinoble el 579 en el moment en qu el futur papa Gregori va arribar a la ciutat com llegat papal de Pelagi. El seu retorn a Hispnia va haver de produir-se per tant en el mateix 579, per s ms probable que fora desprs d'aquesta data, segurament en el 581 o fins i tot posteriorment. Segons Isidor de Sevilla, va ser el seu germ Leandre qui va convertir al prncep, per Leandre s'entrevist amb Gregori a Constantinoble, i desprs Gregori va assegurar que s'havia assabentat de la conversi ja sent Papa, per uns viatgers hispans que van arribar a Roma. Com Gregori no va tornar a Roma fins al 585 la conversi va haver d'efectuar-se entre el 579 i el 585. Si realment va ser Leandre qui le va convertir (mrit que Isidor podria haver atribut al seu germ portat de un afany de protagonisme, quan ja el regne era catlic) la data ms probable s el 582 i no abans del 581. 

Els intents d'evitar la lluita per part de Leovigildo van ser vans (580). Van passar diversos mesos sense hostilitats enmig d'intents de pacte, que sols van servir per endarrerir l'expedici contra els vascons. El Bisbe d'Agde, Fronimius, potser acusat de ser el responsable de tot, va rebre informacions que es planejava el seu assassinat (informacions probablement falses, difoses per espantar al Bisbe) i va abandonar la seva seu, passant a territori franc.

Encara que seria la conversi al catolicisme el que va implicar la rebelli d'Ermenegild contra el seu pare, les conversions de gots no eren excepcionals (es coneixen diversos casos, i segurament havien augmentat els ltims anys, sent de destacar el cas del bisbe got de Mrida, Massona) i de cap manera pot considerar-se la seva rebelli com un aixecament catlic. De fet les fonts catliques peninsulars (Joan de Biclar i Sant Isidor) ni tan sols esmenten el fet que el prncep fora un convers catlic (San Isidor tampoc esmenta la seva mort), per aix va haver de ser a causa d'un silenci tcit imposat pel seu pare i respectat per Recared (o establert pel propi Recared desprs de la seva conversi, per ometre que no va estar al costat del seu germ catlic sin del seu pare arri, o que el poder catlic procedia indirectament d'una rebelli contra el rei legtim), car Gregori de Tours atribueix a la rebelli un clar sentit catlic. Encara que ambds contendents plantegen en les seves monedes i segurament en la seva propaganda, el suport div a la seva causa, al costat d'Ermenegild van combatre gots catlics (i molts hispano-romans catlics), mentre que al costat de Leovigild lluitarien gots arrians. El mite del mrtir catlic comena a prop de l'any 700 quan Valeri del Bierzo le inclogu en una llista de mrtirs (encara que abans ja havia rebut aquesta qualificaci el 594 del Papa Sant Gregori Magne). 

Els vascons, sabedors de la revolta, es va unir i van formar un exrcit que va descendir en la primavera del 581 per la Vall de l'Ebre, i van devastar tota la Tarraconense amb excepci d'algunes ciutats emmurallades. El rei Leovigild va anar contra els vascons, i va fer una campanya lenta per donar temps a negociar amb el fill rebel. Acabada la campanya amb la construcci de la fortalessa de Victoriacum (581) ja no es podia demorar mes el combat contra el rebel i el 582 Leovigild va decidir per fi marxar contra ell. Mrida va ser ocupada, aix com les ciutats i fortaleses de Lusitnia que eren lleials a Ermenegild. Desprs va marxar contra la Btica, atacant Sevilla.

En aquesta situaci va intervenir el reu sueu Miro, pero no se sap per quin bndol. Segons uns va marxar amb un exrcit en ajuda del seu aliat Ermenegild. Segons altres Miro era vassall de Leovigild des el 576 i acudia com obligaci cap al seu senyor.

Tampoc es coneix el resultat: segons uns els sueus van ser assetjats i Miro va haver de rendir-se i jurar fidelitat al rei visigot leovigoild. Segons altres Miro va arribar amb les seves tropes, va prendre part en les operacions i contribu a prendre Sevilla.

Joan de Biclar assegura que es va permetre a Miro entrar a Sevilla, on va morir poc desprs (583), per Gregori de Tours afirma que es va retirar als seus dominis a Galcia on va morir aquest mateix any. Per a Isidor de Sevilla, en la seva Histria dels sueus, i per a Joan de Biclar, Miro va acudir en ajuda de Leovigild. Segons Gregori de Tours, ajudava a Ermenegild.

Leovigild va prendre algunes fortaleses o ciutats dels voltants de Sevilla i va estrnyer el setge de Sevilla. El riu Guadalquivir va ser bloquejat per impedir suministraments a la ciutat (hivern del 582 al 583).

En situaci tan desesperada Leovigild va demanar l'ajuda dels seus aliats bizantins, que fins aleshores sembla que havien roms inactius; l'acord amb els bizantins no implicava la cessi de territoris i com els grecs disposaven de poques forces, sol es va ajustar un pacte d'intervenci en els combats en moments decisius deixant la qesti territorial per ms endavant; ara els bizantins havien d'actuar per probablement no tenien moltes esperances de victria del rebel i van acceptar un suborn de Leovigild, de manera que van abandonar a Ermenegild a l'iniciar-se la batalla.

Derrotat Ermenegild va fugir cap a la provncia bizantina de Spania, encara que va acabar finalment a Crdova, mentre Leovigild prenia per assalt Sevilla (estiu del 583), emetent-se llavors una moneda amb la inscripci Cum Deo Optinvit Spali (amb ajut de Deu fou conquerida Sevilla).

Leovigild es va presentar finalment davant Crdova, que va prendre sense moltes dificultats a l'hivern del 583 al 584 (vers febrer del 584). El propi Ermenegild, refugiat en una esglsia cordovesa, va caure a les seves mans (el seu germ Recared el va convncer perqu es lliurs). 

El fill rebel va ser enviat desterrat a Valncia (584), i desprs a Tarragona (585). Intimat pel seu pare a abandonar el catolicisme, Ermenegild sembla que es va negar. El rei va haver d'ordenar al got Sisbert que l'assassins, el que aquest va complir. Sisbert vivia a l'inici del regnat de Recared i s molt improbable que Leovigild l'hagus deixat amb vida d'haver assassinat a Ermenegild sense mediar una ordre reial.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83300" title="Massona" nonfiltered="3060" processed="3054" dbindex="33236">
Massona (577- vers 606) fou bisbe de Mrida del 575 al 582 i del 587 a la seva mort.

Massona era de nacionalitat goda, i inicialment arri. Es va convertir al cristianisme, i vers el 573 va arribar a bisbe cristi de Mrida succeint a Fidel el grec. A aquesta ciutat va expulsar al bisbe arri (vers 579) i va donar suport a la rebelli d'Hermenegild contra Leovigild. Se sap que era un home molt caritatiu i que no distingia en les seves ajudes als jueus i pagans.

El 582 Mrida fou ocupada per Leovigild que va intentar convncer al bisbe que torns a l'arrianisme. Massona s'hi va negar i va ser destitut, sent nomenat bisbe arri de la ciutat Sunna, encara que la comunitat catlica va rebre a un altre bisbe, nomenat pel rei, anomenat Nepopis. Per algunes esglsies de la ciutat, que havien pertangut als arrians i havien estat confiscades pels catlics vers el 579 o 580 o poc desprs, van tornar a poder d'aquells. Una Esglsia litigiosa va ser atribuda per una comissi designada pel rei als catlics. 

Massona va ser cridat a Toledo, i desprs de reiterar la seva negativa a convertir-se, va rebutjar lliurar la tnica de Santa Eullia (que el rei volia collocar a una Esglsia de la capital, per que probablement corresponia per dret als arrians) per la qual cosa va ser desterrat, no podent tornar a Mrida fins a aproximadament l'any 585 (en tot cas abans de la mort del rei l'abril o maig del 586).

Mrida va tenir com Bisbe durant aquests anys a Nepopis,  per aquest va abandonar la ciutat quan Maona va tornar amb la conversi de Recared, el 587. El bisbe arri Sunna va romandre per un temps a Mrida.

Va estar present al III Concili de Toledo (589) i ms tard al IV. Va morir desprs de l'any 606.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83302" title="Gundemar" nonfiltered="3061" processed="3055" dbindex="33237">
Gundemar fou rei visigot del Regne de Toledo del 610 al 612.



Era el cap dels nobles oposats a Viteric, al que va enderrocar el 610. Proclamat rei Gundemar, no cap dubtar que els que havien recolzat a l'anterior rei van patir represlies. Bulgar de Bulagran, un comte conegut per unes cartes, insulta obertament a Viteric ("el ms malvat i lladre", diu), i senyala que havia explotat al poble. En canvi Gundemar, durant el perode que va ser dux de la Narbonense, ja havia tractat amistosament als "exilats i perseguits".

Sens dubte Gundemar representava a la noblesa visigoda ms favorable al catolicisme. Liuva I havia significat l'accs al tron d'un candidat de consens entre les faccions: nacionalistes i pangodes. Les diferncies entre els dos partits es van diluir per donar pas a dues noves tendncies, els arrians i els catlics, representats per Leovigild i Ermenegild, triomfant els segons amb Recared i Liuva II, i recobrant-se els primers amb Viteric, per desaparixer finalment amb la seva mort. Des d'aleshores les diferncies partidistes patiran un nou canvi.

Sembla que la primera decisi del nou rei, va ser atacar el territori dels vascons. Havia passat molt temps des la victria del 581 i segurament al segle VII els vascons tornaven a constituir un problema. No un greu problema poltic o militar per si un problema de seguretat. Les forces visigodes van assolar el pas dels vascons 

Poc desprs de la seva arribada al tron Gundemar va promoure la celebraci d'un Snode a la Cartaginense (provncia on estava la capital) desenvolupat a Toledo. El tema a tractar era la qesti de la primacia de Toledo. Ats que Cartago Nova, la capital provincial, romania en mans dels bizantins, la posici de Bisbe metropolit havia recaigut en el bisbe de Toledo, per la seva condici de capital del Regne (temporalment primer i desprs definitivamente). Encara que el 527 (II Concili de Toledo) el Bisbe de Toledo Mont (Montanus), havia indicat que residia en la metrpoli (potser referncia a la condici de residncia real temporal), no ostentava la condici de metropolit. Per desprs de l'ocupaci de Cartago Nova pels grecs, entre el 552 i el 555 probablement, el bisbe de Toledo va assumir el ttol de metropolit (al III Concili de Toledo el 589, el bisbe de Toledo Efemi (Euphemius), va signar les actes com Metropolit de la Carpetnia, la qual cosa indicaria que el Bisbe de Cartago Nova conservava la seva condici de Metropolit per a la part de la provncia ocupada pels bizantins, s a dir l'Orspeda, i jurdicament de tota la provncia). Sembla que un altre bisbe reclamava la condici de metropolit sobre la Orspeda bizantina encara que reconeixia a Toledo la seva condici de Bisbat metropolit de Carpetnia.

El Snode de Toledo havia de decidir sobre el conflicte. Quinze bisbes de la provncia van assistir al mateix i van acordar que Toledo era la metrpoli de tota la provncia, declaraci que va abonar el rei el 23 d'octubre del 610, en un document en el qual van estampar la seva firma (a ms del rei) vint-i-sis bisbes o arquebisbes (signaven Isidor de Sevilla, que havia succet al seu germ Leandre com Bisbe de la capital btica Sevilla cap al 600, i l'arquebisbe de Mrida. En el text s'indicava expressament que constava a tots que "la regi de Carpetnia no s una provncia sin una part de la provncia Cartaginesa". El fet que el tema a tractar fora "intern", sembla indicar que no s'havia produt en el regnat anterior de Viteric una volta a l'arrianisme, car en aquest cas el Snode o Concili hauria hagut de tractar alguns temes relatius a aix.

El 611 Gundemar va marxar en campanya contra els bizantins. Isidor no indica on va operar ni els seus resultats. Sol esmenta que "va assetjar als bizantins", evidentment amb escs xit. El mateix any hi va haver un intent de restablir l'aliana quadripartida contra Borgonya en el que va participar el comte Bulgar de Bulgaran. Aquest comte esmenta en una de les seves cartes el fet que Brunequilda i el seu nt Teodoric incitaven al rei dels vars a atacar a Teodebert (o Teudebert) d'Austrsia. Gundemar i Teodebert van concertar una aliana  (en la que s'indica que el rei visigot aport  diners  "als francs", segurament austrasians) i es van enviar ambaixadors a Teodoric i Brunequilda. Sembla que a l'ambaixada figuraven dos gots amb la consideraci de viri illustres, anomenats Ttila i Guldrimir, que van ser detinguts en un lloc anomenat Irupinae (que no ha pogut identificarse), en resposta de la qual cosa el comte Bulgar de Bulgaran va ocupar Juvignac (Iuviniacum) i Corneilhan (Cornelianum), dues viles que Recared havia lliurat a Brunequilda sense que se spiguen els motius. 
Brunequilda va exigir la restituci de les dues ciutats a lo que Bulgar es va negar fins que no s'allibers a Ttila i Guldrimir. De les cartes de Bulgar no consta el resultat final de les negociacions, i com Gundemar va morir poc desprs i Brunequilda a l'any segent, no pot aventurar-se que va ocrrer, encara que s lgic pensar que ms aviat o mes tard els ambaixadors van ser alliberats i les ciutats restituidas, una vegada restablertes les relacions correctes entre els dos regnes.

Gundemar va morir a Toledo cap al febrer o mar del 612, de mort natural. El va succeir Sisebut.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83304" title="II Concili de Toledo" nonfiltered="3062" processed="3056" dbindex="33238">
El II Concili de Toledo fou una reuni dels bisbes del Regne de Toledo, celebrada a la ciutat de Toledo el 527, sota la presidencia del bisbe local Mont (Montanus), quan el regne encara era governat per reis seguidors de l'arrianisme.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83305" title="Runcons" nonfiltered="3063" processed="3057" dbindex="33239">
Els runcons (llat runcones) eren un poble probablement stur, pero que podien haver habitar Ourense, Lle, Astries o Cantbria. Alguns els identifican amb els araucons sotmesos per Leovigild el 575.

Miro rei dels sueus els va combatre el 572. Dominats pels visigots vers el 575, es van revoltar en temps de Sisebut i foren derrotats pel dux o comes visigot, Rquila.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83306" title="Acfal (religi)" nonfiltered="3064" processed="3058" dbindex="33240">

Els acfals (Akefaloi  o Dutokphaloi) foren un corrent religis cristi considerat hertic, format com a branca extremista dels monofisites, un altre grup que va dirigir Eutiques (d'on van ser anomenats eutiquians) i que va tenir molts adeptes a l'Orient.

L'emperador Zen va intentar conciliar els monofisites o eutiquians amb els catlics i va publicar lHenotikon, que no va ser acceptat per tots, originant aix una divisi entre els que van seguir a Pere Mongo, Patriarca d'Alexandria, i els seguidors de Sever, que va ocupar desprs el patriarcat d'Antioquia. Es van anomenar acfals perqu no reconeixien cap dels cinc patriarques de l'Imperi. Els acfals d'Hispnia s'assimilaven als patripasians, que creien que la divinitat era capa de patir. El bisbe a Hispnia, Gregori el Siri, afirmava que la divinitat era sensible al patiment i va negar l'existncia de dues naturaleses en Crist.

La secta, pel que sembla, dejunava (similarment als priscillianistes i maniqueus) quant el Nadal era en divendres, seguien les normes de l'heretge Mingeci sobre la inconvenincia de menjar amb pagans, i les indicacions de Vigilanci sobre la negativa a adorar les relquies de sants; l'Eucaristia es lliurava en m a homes i dones; es consideraven santificats i no es comunicaven amb els altres cristians, no podent rebre els sagraments de capellans d'altres grups ni fins i tot l'extremunci. El seu centre era Cabra, en la Btica, i es creu que collaboraven amb dues altres sectes: els simoniacs i els jovinians, que permetien l'incest, la bigmia i els matrimonis entre cristians i no cristians, mentre que els seus capellans podien realitzar prctiques quirrgiques i dedicar-se al comer.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83308" title="Codi civil del Quebec" nonfiltered="3065" processed="3059" dbindex="33241">

El Codi civil del Quebec (Code civil du Qubec en francs) s el principal text legislatiu que regeix en matria de dret civil a la provncia canadenca del Quebec. El codi entr en vigor el 1994 i reempla el Codi civil del Baix Canad, en vigor des de l'1 de juliol de 1866. 

Histria.
Durant l'poca colonial francesa, al Canad regia el dret francs, principalment el Costum de Pars. Un cop produda la conquesta britnica, la Proclamaci reial de 1763 va abolir el dret francs i va imposar-ne l'angls. Aquesta situaci es va mantenir fins el 1774, quan l'Acta del Quebec, aprovada pel parlament britnic, va restaurar el dret civil francs, tot mantenint el dret penal britnic, creant-se aix al Quebec el doble sistema jurdic que encara existeix avui dia.

El 1865, el parlament canadenc va adoptar el Codi civil del Baix Canad, que va entrar en vigor l'1 de juliol de 1866. Les disposicions d'aquesta codificaci es van inspirar sobretot en la jurisprudncia baixcanadenca i en el Codi civil francs. El Codi baixcanadenc codificava i reemplaava aix l'essencial del dret heretat del Costum de Pars i integrava alguns elements de dret angls que havien estat aplicats al Baix Canad.

El 1955, el govern del Quebec va emprendre una reforma del codi civil, en adoptar la Llei sobre la revisi del codi civil i crear l'Oficina de revisi del codi civil. Un informe final va ser sotms a votaci a l'Assemblea Nacional del Quebec el 1978. Algunes disposicions relatives al dret de famlia van ser adoptades i van entrar en vigor als anys vuitanta. El conjunt del Codi civil del Quebec va haver d'esperar al 8 de desembre de 1991 per ser aprovat, entrant en vigor l'1 de gener de 1994.

Contingut.
El Codi civil del Quebec cont ms de 3000 articles i est organitzat en divisions i subdivisions anomenades llibres, ttols, captols i seccions.

El Codi civil comprn deu llibres:

De les persones ;
De la famlia ;
De les successions ;
Dels bns ;
De les obligacions ;
De les prioritats i de les hipoteques ;
De la prova ;
De la prescripci ;
De la publicitat dels drets ;
Del dret internacional privat;

Enllaos externs.
 Texte complet del Codi civil del Quebec - Institut canadenc d'informaci jurdica ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83311" title="Longitud del node ascendent" nonfiltered="3066" processed="3060" dbindex="33242">
La longitud del node ascendent (smbol ) s un dels elements orbitals utilitzats per a especificar l'rbita d'un cos celeste. Per a un objecte que orbita el Sol, s l'angle que va des del punt vernal fins al node ascendent de l'objecte, amb vrtex en el Sol, mesurat en el pla de referncia (l'eclptica) i en sentit directe.




Clcul.
En mecnica celeste i astrodinmica, la longitud del node ascendent  per a rbites ellptiques es pot calcular de la forma segent:

Imaginem un sistema de referncia amb origen en el Sol i definit pels eixos ,  i . L'eix  s perpendicular a l'eclptica i apunta cap amunt, l'eix  apunta en direcci al punt vernal i l'eix  s perpendicular als dos anteriors. Prenem ara el vector  amb origen al Sol i que apunta en direcci al node ascendent. Les components del vector en coordenades cartesianes sn . Com que es troba sobre l'eclptica, la seva component  s nulla (). Llavors, la longitud del node ascendent s:

  (si );

o b,

  (si );

Per a rbites equatorials (s a dir, rbites amb inclinaci igual a zero),  queda indefinit. En aquest cas, se li dna valor zero per convenincia, s a dir, el "node ascendent" se situa en el punt vernal (la direcci de referncia), que s equivalent a dir que .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83314" title="Ricimir" nonfiltered="3067" processed="3061" dbindex="33243">
Ricimir fou fill del rei Suintila i associat al govern del Regne de Toledo pel seu pare el 625, juntament amb el seu oncle Geila. El govern de Suintila fou enderrocat el 631 per una facci rival.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83315" title="Geila" nonfiltered="3068" processed="3062" dbindex="33244">
Geila fou germ del rei Suintila i associat al govern del Regne de Toledo el 625, juntament amb el seu nebot Ricimir, fill de Suintila. 

El govern de Suintila fou enderrocat el 631 per una facci rival.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83318" title="Argument del peripside" nonfiltered="3069" processed="3063" dbindex="33245">
L'argument del peripside (smbol ) s un dels elements orbitals utilitzats per a especificar l'rbita d'un cos celeste. s l'angle que va des del node ascendent fins al peripside, mesurat en el pla orbital de l'objecte i en el seu sentit de moviment. Per a rbites equatorials, en les que no hi ha node ascendent, i per a rbites circulars, que no tenen periastre, est indefinit. Per a objectes que orbiten el Sol, s'anomena argument del periheli i per a objectes que orbiten la Terra, argument del perigeu.




 Clcul.
En mecnica celeste i astrodinmica, l'argument del peripside  es pot calcular de la forma segent:

Imaginem un sistema de referncia amb origen en el cos central i definit pels eixos ,  i . L'eix  s perpendicular al pla de referncia i apunta cap amunt, l'eix  apunta en direcci al punt vernal i l'eix  s perpendicular als dos anteriors. Prenem ara el vector  amb origen al cos central i que apunta en direcci al node ascendent. Les components del vector en coordenades cartesianes sn . Com que es troba sobre el pla de referncia, la seva component  s nulla (). Prenem tamb el vector  amb origen al cos central i que apunta en direcci al peripside. Les components del vector en cartesianes sn .

Llavors, l'argument del peripside s:

 (si );

o b,

 (si );

En el cas d'rbites equatorials (s a dir, rbites amb inclinaci igual a zero), tot i que estrictament  est indefinit, sovint s'assumeix que:

 ;

En el cas d'rbites circulars, sovint s'assumeix que el peripside se situa en el node ascendent i per tant .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83322" title="Iudila" nonfiltered="3070" processed="3064" dbindex="33246">
Iudila foun un rei visigot, del qual no parla cap font, per del que es coneixen dues monedes (sense data) encunyades en Emerita (Mrida) i Iliberis (Granada). Est provat (per l'estil) que van ser encunyades entre el 626 i el 642 aproximadament. 

Se l'ha prets identificar amb Geila i fins a amb l'exbisbe arri ldila, per la identificaci amb qualsevol dels dos (especialment amb el segon) s molt dubtosa. La dificultat consisteix en la data en qu cal situar el seu govern.

Iudila va haver de ser un rebel que va prendre el ttol real. Com les monedes corresponen a Lusitnia i Btica se suposa que aquest va ser el teatre de les seves operacions. La seva rebelli s'esdevindria entre el 626 i el 642.

El IV Concili de Toledo, convocat inicialment per al 632 fou desprs ajornat (fins el 633) i s'ha suposat que a causa d'una rebelli qie podria ser la rebelli de Iudila, per tamb les conspiracions de Geila, germ de Suintila. 

Altres possibilitats sn els anys 626 al 629, i els anys 635 a 636. Darrerament es pensa que la data que compta amb majors possibilitats es la de l'any 642. Davant la situaci inestable, els atacs vascons i dels nobles refugiats a Frana, el regne amenaava amb descompondre's. Un noble enrgic i militarista anomenat Khindasvint, es va rebellar al nord, i va destronar a Tulga o b va ocupar el seu lloc per una mort oportuna del rei. Tulga representava el poder del clero, i els seus fideles van poder organitzar amb el suport de bisbes i capellans un contrapoder a Khindasvint, amb seu a Mrida; la rpida extensi a la Btica, sobretot a la part oriental on la noblesa visigoda tenia escassa presncia, va haver de ser la conseqncia immediata. El lder de la revolta (que en realitat feia el mateix que Khindasvint) seria Iudila. Cap al 643 Khindasvinto aixafaria el moviment, i es coneix de l'poca una moneda encunyada a Mrida amb la inscripci "VICTOR", que significaria una victria militar. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83327" title="Friburg (regi)" nonfiltered="3071" processed="3065" dbindex="33247">
Per altres usos, vegeu Friburg (desambiguaci).;



Friburg s una de les quatre regions administratives (Regierungsbezirke) de l'estat federat de Baden-Wurtemberg, a Alemanya, situat al sud-oest del Land. Ocupa des de les muntanyes de la Selva Negra (Schwarzwald) fins a la vall del Rin. Est subdividida en tres regions (Regionalverband): Hochrhein-Bodensee, Schwarzwald-Baar-Heuberg i Sdlicher Oberrhein.


 Enllaos externs .
Pgina web oficial;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83330" title="Anomalia mitjana" nonfiltered="3072" processed="3066" dbindex="33248">


L'anomalia mitjana (smbol ) s un dels elements orbitals. S'utilitza per a especificar la posici d'un cos celeste en la seva rbita. Es defineix com la fracci del perode orbital que ha transcorregut des de l'ltim pas de l'objecte pel peripside, expressat com un angle.




Clcul.


En mecnica celeste i astrodinmica, l'anomalia mitjana  es pot calcular de la forma segent:

;

on:
 s l'anomalia mitjana al temps ,
 s el temps inicial (normalment l'poca),
 s el temps que ens interessa, i;
 el el moviment mitj.


De forma alternativa:

;

on:
 s l'anomalia excntrica,
 s l'excentricitat.

Vegeu tamb.
 Anomalia veritable;
 Anomalia excntrica;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83335" title="Tulga" nonfiltered="3073" processed="3067" dbindex="33249">
Tulga fou rei visigot del Regne de Toledo del 640 al 642. Era fill de Khntila, al que va succeir.

El regnat de Tulga va ser relativament breu. Si s exacta que el seu pare va morir en el mes de desembre del 640, va governar uns setze mesos.

S'atribueix a Tulga certa candidesa i debilitat de carcter. Sembla que els refugae van poder llanar algun atac. No obstant aix no es va produir cap rebelli important abans de la de Khindasvint.

Un vell conspirador, ja anci, anomenat Khindasvint (de 79 anys d'edat aproximadament) que devia ostentar algun comandament militar o crrec important a la zona fronterera amb els vascons de l'actual Euskadi, veient la debilitat de la corona va decidir arriscar-se (a la seva edat no tenia molt que perdre) i convocant als nobles (terratinents gots) i "al poble" (segurament els habitants gots de la zona), es va fer proclamar rei, malgrat no obtenir l'aprovaci de la seva acci pels bisbes. El lloc de la reuni va ser Pampalica, que es creu que s Pampliega, prop de Burgos, ms aviat que Pamplona.

Desprs d'aquests fets difereixen els historiadors en lo succet, car es fa precs recolzar-se en fonts poc segures. 

Els que es recolzen en Sigibert Glembacenc, creuen que el rebel, fort del suport rebut, i amb l'adhesi d'altres nobles, es va presentar a Toledo, va deposar a Tulga i el va fer tonsurar incapacitant-lo per regnar segons all establert pels cnons conciliars; la sort posterior de Tulga, en aquest cas, no s coneguda, si b durant algun temps romandria en un monestir com monjo. 

Per recolzant-se en San Ildefonso , la situaci s diferent. La rebelli de Khindasvint va obtenir cert suport entre la noblesa per al no comptar amb l'adhesi del clero no triomf. Tulga va conservar el tron i Khindasvint va ser considerat un rebel, fins que l'oportuna mort del rei, a causa d'una malaltia, va permetre el reconeixement de l'aspirant pels magnats i el clero (aquest segurament a contracor).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83338" title="pside" nonfiltered="3074" processed="3068" dbindex="33250">
En astronomia, l'pside o apsis s el punt de mxima o mnima aproximaci d'un cos celeste en una rbita ellptica al centre de masses al voltant del qual orbita. El punt de mxima aproximaci s'anomena peripside o periapsis i el punt de mnima aproximaci s l'apopside o apoapsis. La lnia que uneix els dos punts s la lnia dels psides i s l'eix major de l'ellipse.

En alguns casos, per a cossos molt coneguts com el Sol i la Terra, s'utilitzen termes ms especfics:



Frmules.
Aquestes sn les frmules que s'utilitzen per a derivar els psides: 

Peripside: mxima velocitat   a la mnima distncia ;
Apopside: mnima velocitat   a la mxima distncia ;

on:
 s el semieix major;
 s l'excentricitat ;
 s el parmetre gravitacional estndard;

Notes.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83344" title="Khindasvint" nonfiltered="3075" processed="3069" dbindex="33251">


Khindasvint fou rei visigot del Regne de Toledo del 642 al 652. El seu nom volia dir "poders en fills" (Kind Swinth). Era un militar de la noblesa goda. En les lluites que hi va haver cap a l'any 635 s'enfrontaven dos corrents nobiliries: aquella que representava Sisenand, i aquella que representava a la seva oposici. Khintila va ser segurament el candidat de comproms; no pertanyia a cap facci especialment (encara que havia de ser lleial a Sisenand), per comptava amb el suport del clero. Com no coneixem la seva biografia anterior a la seva arribada al tron res pot assegurar-se, per s probable que hagus donat mostres al llarg de la seva vida de les seves tendncies clericals, i que fra elegit per la seva edat i perqu no despertava hostilitat a cap bndol doncs no podia esperar-se un llarg regnat. 

Per tradici el fill de Tulga era el que seguia aquesta lnia, a la qual s'adherien alguns nobles (els fidels als que Khintila tant va intentar protegir i alguns ms). Enfront d'ella estaven els seguidors de Sisenand, molts d'ells fugits a Frana i potser a altres llocs, i altres a l'interior encara que potser dispersos i sense grans possibilitats d'actuar. Finalment estava la tendncia contrria, la noblesa que realment ostentava els crrecs dirigents (comtes i potser duces, principalment) per que es veia privada del poder regi per l'hegemonia del clero. Dins de la noblesa no s estrany que destaqus Khindasvint, per la seva energia i capacitat d'organitzaci.

Coronaci.
Khindasvint va reunir als nobles i poble a Pamplaica (Pampliega, prop de Burgos) i es va fer proclamar rei. A la reuni de Pampalica, Khindasvint va reunir als gots humils i als "senadors", s a dir als terratinents gots els qui probablement exercien una influncia decisiva sobre els primers. Khindasvint era impulsiu i anava ms lluny que la majoria dels nobles, als qui certament havien de frenar els anatemes i malediccions llanats pels ltims concilis contra els usurpadors i contra aquells que violentessin la persona del rei, la seva famlia i els seus fidels. Encara que la major part de la noblesa havia de recolzar a Khindasvint, que representava els seus interessos, de moment va haver d'actuar sol amb unes desenes de partidaris; potser va ser llanat per altres nobles ms reflexius, que el van utilitzar per la seva impacincia i per la seva edat (en cas de tenir xit governaria poc temps i els nobles "ocults" tindrien ocasi mentrestant de collocar-se en llocs clave). Sens dubte tamb l'edat va haver d'influir en Khindasvint per decidir-se a l'acci: era llavors o mai, i tenia ja poc que perdre personalment, i com vell conspirador segurament ja havia collocat les seves propietats en mans segures.

Consta que ja havia pres part en conspiracions contra reis anteriors (potser Sisenand i Khintila, amb la qual cosa hauria iniciat la seva carrera conspirativa cap als seixanta-nou anys) i per aix va ordenar l'execuci de tots aquells que sabia o sospitava que havien conspirat contra altres reis, amb la qual cosa va eliminar a una part de la noblesa (segurament aquella de la qual menys es podia refiar) reforant indirectament als refugae seguidors de Sisenand, car molts nobles van fugir sobretot a Frana (alguns a frica). Es creu que els executats (durant tot el regnat) van ser uns set-cents, i entre ells almenys dos-cents potents (als altres cinc-cents que Fredegari anomena mediogres, s a dir notables per sota dels nobles principals). Aquestes depuracions i una molt probable victria militar a Mrida, capital de la Lusitnia (vegeu Iudila), van consolidar el seu poder i es creu que en general el seu anys posteriors de regnat van ser tranquils, sols torbats per algunes incursions dels vascons i dels refugae o profugi. Sembla que les depuracions de la noblesa es van accelerar el 643 desprs de la publicaci d'una llei contra la traci ja que molts nobles van intentar arreglar velles baralles personals amb altres mitjanant denncia (segurament falses en el seu major parte) de suposades tracions o altres delictes greus que comportessin la mateixa pena.

Lluites amb els vascons.
En el 642 va combatre contra els vascons. Una lpida funerria trobada a Villafranca de Crdova, localitat a uns 23 quilmetres de la ciutat de Crdova, parla d'un noble got anomenat Oppila que va ser convocat per a la guerra, no sabem en quin moment. El 12 de setembre de l'any 642 aquest, durant una escaramussa, va quedar allat de la seva unitat i va morir. Els seus clients o potser alguns esclaus emancipats que l'ajudaven en la seva activitat, una mena d'escuders, van localitzar el cadver i el van portar cap a la zona cordovesa, la seva terra natal, on el van enterrar el 10 d'octubre del mateix any. El viatge des de terres vascones fins a Crdova va durar menys de trenta dies.

Concili de Toledo.
El 646 es va celebrar un nou Concili, el VII Concili de Toledo, inaugurat el 18 de novembre d'aquest any, al qual van assistir quaranta-un bisbes (personalment o per delegaci), en el qual la llei sobre la traci va ser ratificada afegint-se el cstig d'excomuni per als culpables, i es va parlar de les activitats dels refugae, en les quals prenien part alguns clergues (que podria ser un reflex de l'oposici del clero (favorable a Tulga) al rei Khindasvint). Per evitar aquesta participaci es va establir que qualsevol clergue, independentment del seu rang dins de la jerarquia eclesistica, que acuds a un pas estranger per desenvolupar activitats contrries al rei i als gots, o que ajuds a un laic a actuar en tal forma, seria degradat i convertit en penitent perpetu (sol es li donaria la comuni al final de la seva vida); qualsevol clergue tenia prohibit administrar sagraments al penitent, i aquell que ho fes, fins i tot sota ordre directa del rei, seria anatematitzat i estaria subjecte a les mateixes penes que el beneficiat; les propietats del culpable passarien al tresor, i si el rei decidia tornar-li els seus bns sol podria fer-ho en un mxim del vint per cent. En el cnon primer del Concili els bisbes declaraven que si un laic es rebellava i es proclamava rei, tot bisbe i sacerdot que le hagus ajudat seria excomunicat, i es recordava el gran nombre de clergues que no havien mantingut el seu juramenti de fidelitat; si l'usurpador aconseguia aconseguir el tron i per tant no podia castigar-se als clergues que el van ajudar, serien castigats quan l'usurpador mors: semblaria que el cnon estava dirigit contra el propi rei i es refers a l'enderrocament de Tulga per Khindasvint. Els Bisbes eren contraris clarament a la cooperaci amb forces estrangeres per arribar al poder o perjudicar al Regne, i aquells que ho fessin eren condemnats a ms amb l'excomuni, la qual no podria ser suspesa pel rei quan hagus estat imposada a tradors (laics o clergues) llevat si els Bisbes ho sollicitaven; si el rei no respectava aquestes normes era culpable de traci a la fe catlica.

En aquest Concili va ser nomenat Arquebisbe de Braga Fructus, que era Bisbe de Dumium. Per noms uns mesos abans havia estat detingut quan es va saber que pensava viatjar a Orient sense perms del rei, encara que pel que sembla va ser alliberat al demostrar-se que no havia intencions perverses en el seu viatge. El llinatge de Fructus (parent de Sisenand) va haver de jugar en contra seu, car quant es van saber els seus plans per al viatge (revelats per un deixeble) va ser detingut. Un altre nomenament del mateix any s el de Eugeni II (+ 657), ardiaca de Zaragoza, com bisbe metropolit de Toledo (malgrat els precs del Bisbe Brauli, que sollicitava que Eugenio es queds en la seva seu). En el segon cas s segura la intervenci real, i molt probable en el primer. No van haver de ser els nics casos.

Activitat legislativa.

Khindasvint va ser un notable legislador. Va revisar el Codi de Leovigild i va preparar a aquest efecte ben b noranta-nou lleis, i revis algunes ms de les existents, treballant pel que sembla amb la idea d'unificar la legislaci per a gots i romans. Les seves primeres lleis les va elaborar el 643, per va morir sense acabar la seva obra. Sembla que no es va interessar per la persecuci dels jueus, i que la legislaci dels seus antecessors, sense ser modificada, i molt menys derogada, va ser aplicada amb menys rigor. No obstant aix si va perseguir als cristians que se circumcidaven (els va aplicar la pena de muerte) el que indicaria que era precs limitar la propagaci del judaisme, que malgrat les adverses circumstncies seguia aconseguint nous adeptes entre els cristians, dels quals alguns no dubtaven a arriscar la vida i bns per convertir-se a una religi perseguida (segurament la persecuci era el motiu de les conversions, que d'altra banda no havien de ser numricament importants). Va legislar tamb contra les prctiques de mgia que semblen haver-se ests al llarg el segle VII. En algunes de les seves lleis Khindasvint regulava la sort dels esclaus intentant millorar la seva situaci, aix com la dels humils (almenys quan compareixien davant Tribunals).

Actes de traci.
En algun moment del 643, potser desprs de sufocar la rebelli de Mrida, el rei va dictar una llei sobre la traci, per la qual s'establia com deure el cstig sense pietat per a conspiradors i rebels. A la llei es fa allusi als refugae o profugi, contra els que l'Estat havia de combatre amb ms freqncia que contra els enemics estrangers. La Llei intentava limitar aquestes activitats i castigar als quals haguessin estat culpables d'elles. El rei parlava a la Llei que "tots aquells que haguessin recorregut a un poder estranger o que haguessin intentat fer-ho, per incitar a aquest poder contra els gots, en temps de Khintila, serien condemnats a mort", i del text literal sembla deduir-se que es referia als rebels supsits partidaris de Sisenand que havien operat des del 636 al 640, per la verdadera intenci del legislador segurament era condemnar a mort a tots els conspiradors que havien intentat prendre el poder amb ajuda de forces estrangeres, no durant el regnat de Khintila, sin des de l'inici de l'esmentat regnat d'ara endavant. La mateixa pena de mort s'aplicaria a aquells que s'oposessin al rei amb les armes, o intentessin fer-ho, sense collaboraci amb l'estranger, per en aquest cas noms des de l'inici del regnat del propi Khindasvint (si la llei en aquest sentit hagus estat retroactiva, el mateix rei podia haver estat reu). 

A la mateixa llei el rei va establir limitis a la seva magnanimitat, i posat cas que decids commutar la pena de mort, el culpable hauria de ser cegat. El condemnat a pena de mort (o que fora encegat per decisi real) perdria totes les seves possessions que passarien al tresor, i si del tresor passaven a una altra persona, aquesta les posseiria perptuament sense que futurs reis (que en aquest cas evidentment estarien vinculats al partit dels culpables) tinguessin dret a retornar-les als seus antics propietaris. Si el rei usava del seu dret de grcia i tornava part de les propietats al culpable (que seria cec), la part tornada no podria excedir del vint per cent del total, i hauria de lliurar-se en propietats diferents de les confiscades. Com des feia anys els que entraven en una conspiraci lliuraven prviament les seves propietats a les seves dones, fills, o testaferros (amb el que en cas de fracs evitaven la seva confiscaci i segons els avatars poltics tindrien possibilitat de recuperar-les), i fins i tot a l'Esglsia, la llei de Khindasvint va privar de tot valor a aquestes transmissions, i va declarar el dret del Tresor a la confiscaci de la totalitat dels bns. El dret de gots i romans a demanar el perd del rei va ser suprimit per als casos de traci, i si el rei decids concedir el perd hauria d'obtenir l'anuncia dels bisbes i dels maiores palatii (els nobles palatins). El rei va exigir el jurament de la llei almenys als principals crrecs i persones del regne.

L'activitat dels refugae sembla haver estat similar a la dels vascons encara que amb objectius diferents. Les partides (segurament no molt nombroses) d'exiliats, penetraven pels passos Pirinencs en el territori visigot, i devastaven i destruen les aldees i hisendes que no els auxiliaven o no els proporcionaven homes, armes i provements; els pobladors dels llocs devastats i destruts (lliures i esclaus) eren portats al territori dels francs, on segurament era enrolats per la fora en les partides devastadores, basades en campaments de situaci incerta (sembla que durant bastant temps els reis merovingis o els seus majordoms van recolzar directament o indirectament la rebelli, pel que devien romandre en aldees o ciutats; en cas de no tenir suport els campaments podien estar basats en les muntanyes o en aldees controlades per magnats francs favorables als rebels); aquells que es negaven a obeir havien de ser massacrats o venuts com esclaus; les terres assolades quedaven sense cultivadors i s'abandonaven. La zona afectada pels atacs dels exiliats era tota la Narbonense i les regions compreses entre la serralada pirinenca i les ciutats de Iaca, Osca, Cesaraugusta, Octogesa (probablement Mequinensa), Ilerda,  Orgela (Seu d'Urgell) i Julia Libia (Llvia), potser amb penetraci en direcci a Gerunda, Ausona (Vic), Egara (Terrassa) i Barcino. Es coneix l'existncia de bandits al sud de l'Ebre, car el bisbe cesaraugust Brauli els esmenta en una carta que es pot deduir que est escrita entre el 640 i el 646. En ella esmenta que alguns homes de Cesaraugusta no s'atrevien a viatjar a Valentia a causa dels bandits que rondaven pels camins, referncia que tant podria indicar saquejadors vascons, com bandits clssics portats a l'ofici per una situaci social delicada, com restes d'un exrcit derrotat o mes probablement de profugi o refugae.

Algun temps desprs, cap al 644 o 645, Khindasvint va publicar una llei per la que aquells que formulessin acusacions de traci o d'altres delictes semblants que comportaven la pena capital o penes de gran duresa (falsificaci de documents del rei i de moneda, enverinament, mgia i adulteri) serien castigats amb la pena que corresponia a l'acusat si l'acusaci es demostrava falsa i malintencionada.

Successi.
El problema de la successi va ser abordat el 648. En una carta subscrita pel bisbe de Saragossa Brauli i el bisbe Eutropi (de seu desconeguda), que allegaven actuar en nom de tot el clero i fidels de les seves dicesi, i signada tamb per un tal Cels que es presumeix que era el comte de la ciutat o el dux de la Tarraconense, els remitents sollicitaven al rei que associs al tron al seu fill Recesvint per descarregar al pare de les qestions de la guerra (evocaven els perills i atacs enemics als quals el pas havia estat exposat, i procedint la carta del Tarragon es referiria sens dubte als vascons i als exiliats) i permetre el descans del rei fins que els atacs dels enemics (vascons o exiliats) haguessin cessat. La idea de l'associaci al tron i la successi hereditria era contrria al cnon setanta-cinc del VI Concili toled (que Brauli havia signat), pel que hem de suposar que la carta va ser inspirada pel propi rei, qui es valdria de la gran autoritat moral de Brauli (que uns anys abans havia gosat enfrontar-se al Papa i desobet certes normes conciliars, no s'havia atrevit en canvi a oposar-se a una decisi real com el nomenament de Eugeni per a la seu toledana) i segurament d'Eutropi, i del poder militar de Cels, que al governar una ciutat fronterera o una provncia seu dels principals atacs enemics (vascons i exilats) havia de controlar un exrcit ms nombrs de l'habitual i havia de comptar amb el suport dels comtes de la zona. En la carta els signants parlen bsicament que Recesvint assumeixi el poder militar, el que implicava que el pare conservava tot el poder poltic.

Khindasvint, per no vulnerar les normes del VI Concili, sembla que va convocar una reuni general de magnats i bisbes perqu elegissin al seu fill com a successor. La reuni va tenir lloc el 22 de gener del 649, i en ella Recesvint va ser aclamat com rei per succeir al seu pare quan aquest mors.

A l'any 651 moria el Bisbe de Saragossa Brauli, un dels personatges ms importants de l'poca, l'obedincia del qual al rei no est en discussi encara que el seu suport intim potser fora menys notable. No cap dubte que Khindasvint no va tenir en general un gran suport del clero. La mesura d'obligar als bisbes de la Cartaginense a residir un mes a l'any a Toledo indicaria una necessitat de poder donar freqents instruccions i exposar punts de vista per acostar al clero a la seva posici. L'escassa assistncia de bisbes al VII Concili (sol trenta bisbes van acudir personalment) seria una altra prova de la desaprovaci clerical al rei, car encara que en altres tres concilis (el I, el II i el V) la assistncia va ser fins i tot inferior, el I i II Concili es van celebrar sota els reis arrians i el V es va portar a efecte probablement durant una rebelli a la Narbonense. El propi metropolit de Toledo, Eugeni II, va escriure un epitafi sobre el rei en el qual el qualificava d'amic dels fets malvats, responsable de crims, impiu, obsc, infame, repulsiu i malvat, que no procurava el millor i valorava el pitjor (i probablement Eugeni sintonitzava amb el pensament de Brauli). Ms tard el VIII Congrs va confirmar l'apreciaci.

Mort.
Khindasvint va viure quatre anys ms. Va morir a l'extraordinria edat, per l'poca en que vivia, d'aproximadament noranta anys el 30 de setembre del 653 (segons la Crnica Vulsa, data adoptada per molts historiadors, que en altres temes no consideren tan fiable l'esmentada crnica), o b l' 1 d'octubre del 652. Es coneixen poques circumstncies de la seva vida si b se sap que havia estat casat amb Riceberga (es va casar amb ella quan la jove comptava sol 16 anys, morint quan comptava 23 anys, suposadament enterrada en el convent de San Ramn de Ormiga, prop de Toro), de la qual va tenir quatre fills, tres homes (Recesvint, que el succe, i altres dos dels que no es coneix el nom i que la tradici pretn que van ser Teodofred, pare del rei Roderic, i Fvila, pare de Pelai) i una noia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83345" title="Mont Blanc de Courmayeur" nonfiltered="3076" processed="3070" dbindex="33252">

Mont Blanc de Courmayeur s una muntanya del masss del Mont Blanc. Aquest cim, de 4.748 m s el segon punt culminant d'Itlia. El pic es troba situat al sud del Mont Blanc, i fa de frontera entre els estats francs i itali.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83347" title="IX Concili de Toledo" nonfiltered="3077" processed="3071" dbindex="33253">
El IX Concili de Toledo fou un snode de bisbes de la provncia Cartaginense dins el Regne de Toledo. Es va celebrar del 2 al 24 de novembre del 655 i va tenir lloc a l'esglsia de Santa Maria. Van assistir-hi setze o disset bisbes, sis abats, dos dignataris i quatre comtes palatins.

En aquest concili es van promulgar disset cnons relatius a l'honestedat del clergat, els bns de l'Esglsia i el celibat eclesistic. Noms es va fer una referncia als jueus, que es creu que no va ser inspirada pel rei. Es va acordar la celebraci d'un altre snode provincial l'1 de novembre del 656.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83348" title="X Concili de Toledo" nonfiltered="3078" processed="3072" dbindex="33254">
El X Concili de Toledo fou una reuni de bisbes de les provncies del Regne de Toledo que es va celebrar l'any 656.

Fou convocat pel rei Recesvint. No se saben els motius, per la inassistncia dels bisbes de la Narbonense i la Tarraconense suggereix que existia certa oposici en aquestes provncies i que, en general, el clergat no acceptava de bon grat les ordres del rei (de la Btica, on el clergat era poders i la noblesa goda poc nombrosa, noms va assistir el metropolit).

El Concili es va obrir l'1 de desembre. L'assistncia total va ser de disset bisbes (tres metropolitans, el bisbe de Toledo Eugeni II, el de Braga, Fructus, i el de Sevilla, Fugitiu), ms altres cinc bisbes que van estar representats. s dubtosa l'assistncia de l'abat d'Agali, Ildefons.

En el concili es van tractar diversos temes, entre ells les penes pel trencament del jurament de lleialtat al rei per part de clergues i laics, establint-se que el culpable seria secularitzat o exilat (al rei correspondria decidir sobre l'aplicaci d'una sola de les dues penes o de les dues). En un altre cnon es fa referncia a les vendes efectuades per capellans d'esclaus cristians als jueus. 

Els bisbes van declarar que els clergues que en el futur es dediquessin al comer d'esclaus cristians amb els jueus serien expulsats de l'Esglsia. Es van redactar cnons relatius a la disciplina eclesistica (festes, clergues, monjos i viudes, a ms del ja esmentat sobre la venda d'esclaus als jueus), i es van tractar dos assumptes interns de l'Esglsia (la retirada del bisbe Potami a un monestir i el testament de l'abat de Dumium, Recimir).

Desprs d'aquest concili el rei no en va convocar cap ms (encara que no consta que els prohibs legalment), amb gran disgust dels bisbes, que ms tard van criticar el rei per aquest motiu.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83349" title="Froia" nonfiltered="3079" processed="3073" dbindex="33255">
Froia fou rei visigot del Regne de Toledo en oposici a Recesvint el 652.

Era un noble visigot que es va oposar a la designaci de Recesvint com successor i associat al tron el 649, i va fugir a Aquitnia on va aconseguir fer-se amb el lideratge dels refugae, i obtenir el suport dels vascons d'Aquitnia, i probablement a travs d'ells, dels quals habitaven al Sud dels Pirineus. Quan els vascons van descendir pel Vall de l'Ebre, com solien fer, Froia va reunir als seus, i a contingents vascons d'Aquitnia, i es va presentar davant Saragossa (probablement l'estiu del 652). Khindasvint seria ja molt anci (uns vuitanta-vuit anys en el millor dels casos; fins i tot podria haver mort) i es posaria a prova l'eficcia de Recesvint. La Tarraconense va ser devastada amb ms virulncia que en ocasions anteriors. Els exilados van haver de posar tots els seus efectius en joc, i l'ajuda dels vascons es considerava molt important doncs la seva salvatgia i la seva habilitat en la lluita guerrillera distreien moltes forces visigodes. Els vascons es van emportar milers de presoners i un quantis bot, deixant la regi sembrada de cadvers, no respectant-se als clergues, esglsias o altars. Les forces de Froia van assetjar Saragossa.

El bisbe de la ciutat era Taj o Tai, que havia succet a Brauli el 651. En una carta al bisbe Quiricus de Barcino el bisbe cesaraugust narra com res podia fer durant el dia pels perills que amenaaven als habitants de la ciutat, i la impossibilitat d'abandonar la ciutat per marxar al camp (degut sens dubte a la presncia de les forces assetjadores); no obstant aix a la nit tornava la tranquillitat i Taj escrivia els seus llibres d'extractes dels diferents escrits de Sant Gregori Magne.

Quan van arribar les forces de Recesvint, que pel que sembla ja era rei (suposant al seu pare enterrat l'octubre del 652 les forces de Recesvinto arribarien a Saragossa cap a noviembre), el gruix dels grups vascons ja havien tornat a les seves muntanyes, i els exilats es van disposar a fer front a l'exrcit real amb la presncia nicament del contingent vasc d'Aquitnia. El fet que, malgrat no haver pres Saragossa (encara que segurament dominaven altres places) no haguessin tornat a Aquitnia o Frana al final del bon temps, indicaria que la lluita es plantejava en termes decisius. Era l'ltim intent, el ms fort. En cas de derrota el poder real es reforaria mentre que els exilats quedarien debilitats de manera irreversible.

La batalla decisiva sembla haver-se lliurat el desembre, i Recesvint va obtenir una victria completa. Centenars de partidaris de Froia, que ostentava el ttol real, van morir en la lluita, i el mateix cap rebel sembla que va ser capturat i executat amb rapidesa. Alguns rebels van poder tornar a Frana, per la majoria va morir o va ser capturats. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83351" title="Fructus de Braga" nonfiltered="3080" processed="3074" dbindex="33256">
Fructus fou bisbe de Braga a la segona meitat del segle VII.

Havia nascut a Toledo al voltant de l'any 600; va estudiar a Palncia i es va retirar al Bierzo per fer vida solitria per se li van reunir diversos deixebles, construint llavors un monestir dedicat als mrtirs Just i Pastor, anomenat Compludus o Complutus, per al que va establir una regla molt rigorosa. Desprs es va retirar de nou a terres despoblades del Bierzo per de nou se li van unir diversos deixebles i van construir un altre monestir anomenat San Pedro de Montes, i ms tard un altre anomenat San Pedro de Pealba, seguint-lo desprs les construccions al Bierzo, i com que all hi havia massa monestirs va passar a Galcia on edific el Monestir Leonensis a la zona costanera i un altre en una illa.

Desprs es va traslladar a Lusitnia i la Btica, a les capital de les quals va venerar les relquies de Santa Eullia (a Mrida) i de Sant Geronci, Sant Leandre i Sant Isidor (a Sevilla). Des de Gades va intentar embarcar cap a Orient per visitar els llocs sants i els monestirs de la zona, per el rei li prohib la sortida confiant-li el monestir de Dumium. Com abat del mateix va acudir per participar en el X Concili de Toledo (656) per all el metropolit de Braga, Potami, va presentar la seva renncia (acusat d'actes indignes) i va ser elegit en el seu lloc Fructus (656). Va morir desenvolupant el crrec, algun temps desprs.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83352" title="Sigibert de Gembloux" nonfiltered="3081" processed="3075" dbindex="33257">
Sigibert de Gembloux fou un monjo de l'abadia de Gemblacum (avui Gembloux) a Blgica que va viure a finals del segle XI i principis del XII. Va escriure una histria que abasta des de l'any 378 al 1112.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83353" title="Ildefons de Toledo" nonfiltered="3082" processed="3076" dbindex="33258">

Ildefons de Toledo o Sant Ildefons va ser un sant, arquebisbe de Toledo en l'poca visigtica. Fou el primer monjo d'Agali, monestir prxim a Toledo, i desprs va ser ordenat diaca. El 658 apareix com abat de Agali, i el 659 va succeir a sant Eugeni com a arquebisbe metropolit de Toledo. Va morir el 667.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83355" title="frica bizantina" nonfiltered="3083" processed="3077" dbindex="33259">
L'frica bizantina foren les possesions africanes de Bizanci, principalment centrades a l'antiga provncia d'frica.

L'frica bizantina va escapar al control de Bizanci sota el dux Gregori (646-648). El 647 Abd Allah ben Sad  ben Abi Sarh va vncer a Gregori a Safetula i ocup la Bizacena, s a dir el sud de l'actual Tunsia, mentre els grecs es van atrinxerar en les lnies defensives de la provncia Zeugitana (Tunsia del Nord). Desprs de la victria d'Akuba (648) els rabs van saquejar el pas i sols el van abandonar mitjanant el pagament d'un tribut. Bizanci va recobrar el domini  de la Zeugitana, per la sort de les possessions ms occidentals (a banda de les provincias Bizacena, i Zeugitana, ms a l'oest estava la provncia de Numdia, i desprs la de Mauritnia, que probablement s'estenia fins a Tnger) s incerta. 

Muawiya ben Hudaydj va tornar a la zona l'any 654 (saquejant els territoris  bizantins i repartint la meitat del bot entre els seus homes, desprs de descomptar el cinqu per al califa) i va establir un campament en la Zeugitana, que va ser anomenat Al-Kayrawan,  on romangu fins que va marxar a Egipte el 658 i on se'l torna a trobar el 661 quan va tornar a atacar als bizantins (entre el 656 i el 660 les lluites poltiques i successries entre els rabs, en les que participi Muawiya ben Hudaydj,  havien perms un respir), i el campament de Al-Kayrwan s'havia convertit en una vila anormenada Al-Karn; l'atac es va repetir el 665. La victria rab d'Adrumetum o Justinianpolis  i les contnues incursions dels rabs havien debilitat molt la posici de Bizanci a frica i el 666 els rabs van considerar que era un bon moment per intentar arrabassar als grecs les zones ms occidentals, Ceuta, Tnger, Tetuan, Melilla, etc . Sembla que fins i tot encara no s'havia produt l'aliana entre bizantins i berbers (es creu que el lder berber Koysala no es va aliar als bizantins fins vers el 670), i fins i tot s probable que els berbers haguessin aprofitat en els ltims anys per arrabassar posicions als bizantins. La supremacia de la flota grega i les muralles podian preservar segurament a la majoria de les ciutats costaneres, llevat que Bizanci les abandons  perqu no tingueren  inters militar o econmic. Quant a la possibilitat d'una guerra ofensiva dels bizantins, probablement des de les Balears, s molt improbable, car encara que els grecs van dominar les illes durant tot el segle (sembla que fins i tot les dominaven el 709 quan els rabs van desembarcar temporalment en elles, encara que no se sap si desprs les van conservar), una guerra ofensiva en una zona tan allunyada, amb el perill rab a les seves portes, tindria un difcil explicaci.

Vegeu: Ifrikiya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83356" title="Universitat Jaume I" nonfiltered="3084" processed="3078" dbindex="33260">

La Universitat Jaume I de Castell s una universitat pblica, creada el 1991 i que actualment t uns 13.000 estudiants.

Rep el nom en honor al rei en Jaume, el conqueridor.

Adreces.
Universitat Jaume I.
Av. de Vicent Sos Baynat s/n
12071 Castell de la Plana
CIF:Q-6250003-H

Edifici Rectorat i Serveis Centrals.
Campus del Riu Sec
CP: 12071
Tel: +34 964 72 80 00
FAX: +34 964 72 88 38
E-mail: info@uji.es

Facultat de Cincies Humanes i Socials.
Campus de Riu Sec
CP: 12071
Tel: +34 964 72 98 16
E-mail: fchs@uji.es

Facultat de Cincies Jurdiques i Economiques.
Campus del Riu Sec
CP: 12071
Tel: +34 964 72 85 21
FAX: +34 964 72 85 22
E-mail: fcje@uji.es

Escola Superior de Tecnologia i Cincies Experimentals.
Campus del Riu Sec
CP: 12071
Tel: +34 964 72 84 55 / 52
FAX: +34 964 72 84 51
E-mail: estce@uji.es

Estudis.
 Facultat de Cincies Humanes i Socials;
 Llicenciatura en Comunicaci Audiovisual;
 Llicenciatura en Filologia Anglesa;
 Llicenciatura en Humanitats;
 Llicenciatura en Publicitat i Relacions Pbliques;
 Llicenciatura en Psicologia;
 Llicenciatura en Psicopedagogia (noms 2n cicle);
 Llicenciatura en Traducci i Interpretaci;
 Diplomatura en Mestre/a, especialitat d'Educaci Fsica;
 Diplomatura en Mestre/a, especialitat d'Educaci Infantil;
 Diplomatura en Mestre/a, especialitat d'Educaci Musical;
 Diplomatura en Mestre/a, especialitat d'Educaci Primria;
 Facultat de Cincies Jurdiques i Econmiques;
 Llicenciatura en Administraci i Direcci d'Empreses;
 Llicenciatura en Cincies del Treball (noms 2n cicle);
 Llicenciatura en Dret;
 Diplomatura en Cincies Empresarials;
 Diplomatura en Gesti i Administraci Pblica;
 Diplomatura en Relaciones Laborals;
 Diplomatura en Turisme;
 Ttol propi: Graduat en Seguretat i Cincies Policials;
 Escola Superior de Tecnologia i Cincies Experimentals;
 Arquitectura Tcnica;
 Llicenciatura en Qumica;
 Enginyeria en Informtica;
 Enginyeria Industrial;
 Enginyeria Qumica;
 Enginyeria Tcnica en Disseny Industrial;
 Enginyeria Tcnica en Informtica de Gesti;
 Enginyeria Tcnica en Informtica de Sistemes;
 Enginyeria Tcnica Industrial, especialitat en Mecnica;
 Enginyeria Tcnica Agrcola, especialitat en Hortofructicultura i Jardineria;
 Ttol propi: Graduat Superior en Matemtica Computacional;

Enllaos externs.
 Web oficial;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83359" title="XI Concili de Toledo" nonfiltered="3085" processed="3079" dbindex="33261">
L'XI Concili de Toledo fou una reuni o snode dels bisbes de la provncia de la Cartaginense, al Regne de Toledo, convocada pel rei Vamba el 675. La major part de les seves disposicions foren de disciplina eclesistica.

Fou iniciat el 7 de novembre del 675 a l'esglsia de Santa Maria i hi van assistir disset bisbes personalment i altres dos representats pels seus diaques (els de Segvia i Ergvica o Ercvica o Arcvica), a ms de cinc abats.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83364" title="Juli de Toledo" nonfiltered="3086" processed="3080" dbindex="33262">
Juli fou un eclesistic del Regne de Toledo que fou arquebisbe de Toledo.

Va nixer a Toledo probablement en un famlia de jueus conversos, sent educat com cristi tenint per mestre al metropolit Eugeni II. El seu inseparable amic Gudila va ser nomenat ardiaca de Toledo i Juli va ocupar desprs el crrec de metropolit de la capital succeint al difunt arquebisbe Quiricus el gener del 680. Va participar en els concilis toledans XII, XIII i XIV, destacant en la condemnaci de l'heretgia d'Apollinar en l'ltim d'ells. Se li coneix un escrit contra els jueus i un llibre titulat Prognosticon. 

Va morir el 6 de mar del 690.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83365" title="Hilderic (comte de Nimes)" nonfiltered="3087" processed="3081" dbindex="33263">
Hilderic fou un magnat visigot, comte de Nimes, que es va revoltar contra Vamba el 573 amb el suport del bisbe de Magalona, Gumild, l'abat Ranimir, i altres nobles gots. El bisbe de Nimes, Aregius, no va secundar la rebelli i fou deposat per Hilderic, que el va enviar encadenat al Regne dels Francs, collocant en el seu lloc a Ranimir, que va ser consagrat per dos bisbes del Regne Franc (la consagraci d'un bisbe exigia, legalment almenys, la presncia de tres Bisbes de la mateixa provncia segons el cnon dinou de l'IV Concili toled)

Al revoltar-se poc desprs el general Paulus el va reconixer com a rei. 

Nimes fou ocupada pel rei Vamba al final de la campanya i als rebels se'ls van confiscar els bens.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83366" title="Ranosild" nonfiltered="3088" processed="3082" dbindex="33264">
Ranosild fou dux de la Tarraconense des al menys el 673 fins el 673.

El 673 es va entrevistar amb al cap de l'exrcit visigot, Paulus, que anava a combatre la rebelli d'Hilderic a  Nimes, i ambds es van declarar en rebelli i Paulus fou ungit rei. 

Ranosild fou capturat per les forces dirigides per Vamba a Clausurae. Als rebels se'ls van confiscar els bens.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83368" title="VIII Concili de Toledo" nonfiltered="3089" processed="3083" dbindex="33265">
El vuit Concili de Toledo fou una reuni dels bisbes de les provincies del Regne de Toledo convocada pel rei Recesvint el 653.

El Concili es va obrir el 16 de desembre del 653 a l'Esglsia dels Sants Apstols de Toledo amb assistncia del propi rei i de cinquanta-dos bisbes ms els representants d'altres deu, a ms de deu abats, l'arxipreste i el primicer de la Catedral (i per primera vegada van assistir amb veu i vot i van signar les actes personalitats seculars , concretament setze comtes palatins i entre ells els comes patrimonii de nom got Rquira i Rccila ). Per primera vegada el rei va dirigir un escrit al Concili (conegut per tomus) en el qual exposava els temes que desitjava que fossin tractats pels bisbes.

El rei va sollicitar als bisbes que es redussin les penes imposades als tradors, se suprims el jurament efectuat pels nobles i bisbes en temps de Khindasvint d'infligir aquests penes. A la llei de Khindasvint del 643 establia que tots aquells que haguessin recorregut a un poder estranger o que haguessin intentat fer-ho, per incitar a aquest poder contra els gots, serien condemnats a mort; la mateixa pena de mort s'aplicaria a aquells que s'oposessin al rei amb les armes, o intentessin fer-ho, sense collaboraci de l'estranger. A la mateixa llei el rei va establir limitis a la seva magnanimitat, i posat cas que decids commutar la pena de mort, el culpable deuria esser cegat. El condemnat a pena de mort (o que fora encegat per decisi real) perdria totes les seves possessions que passarien al tresor, i si del tresor passaven a una altra persona, aquesta les posseiria perptuament sense que futurs reis tinguessin dret a retornar-les als seus antics propietaris. Si el rei usava del seu dret de grcia i tornava part de les propietats al culpable (que seria cec), la part tornada no podria excedir del vint per cent del total, i hauria de lliurar-se en propietats diferents de les confiscades. Les transmissions fraudulentes de bns eren nulles i el tresor tenia dret a la confiscaci de la totalitat dels bns dels condemnats. El dret de gots i romans a demanar el perd del rei va ser suprimit per als casos de traci, i si el rei decids concedir el perd hauria d'obtenir l'anuncia dels bisbes i dels maiores palatii (els nobles palatins).

Els bisbes consideraven que els termes de la llei no autoritzaven al rei a tenir pietat dels rebels, encara que alguns d'ells (com per exemple Fructus de Braga) aconsellaven la major misericrdia.. El debat va ser tens. El jurament efectuat el 643 prohibia als bisbes perdonar als tradors i refugae. La llei havia estat pensada per evitar que un rebel triomfant pogus amnistiar als seus i a si mateix. Per ara el mateix rei legitim, vencedor dels culpables, demanava el seu perd. Els bisbes dubtaven d'enfrontar-se al rei. Finalment es va arribar a un acord de consens: el jurament quedava suprimit en les parts relatives a la pena de mort o mutilacions fsiques (els rebels no executats havien de ser encegats) que no estaven molt d'acord amb les doctrines cristianes, per seguia sent vlid per a la resta de la llei. Per tant aquells que havien perdut les seves propietats, confiscades pel tresor, no les recobrarien, i els desterrats no podrien tornar; en canvi els que havien rebut propietats que abans van pertnyer a rebels podien respirar tranquils doncs la seva propietat perptua quedava confirmada. 

El Concili va abordar tamb la qesti de la revisi de les lleis, doncs el rei considerava que en les vigents hi havia punts erronis, foscos o superflus. Va proposar redactar un Codi legal (la redacci ja devia d'estar molt avanada doncs els ltims anys de la seva vida va ser corregit per Brauli de Zaragoza), va modificar la formula de jurament, i vaauli de Zaragoza), va modificar la formula de jurament, i va sollicitar del Concili que proposs les reformes que considers convenients amb la promesa d'escoltar els suggeriments. L'actitud del rei era evidentment coneguda del clero, que l'endem (17 de desembre) va poder presentar les seves peticions. En elles el clero va deixar veure a les clares la seva oposici (pel que sembla molt majoritria) al rei Khindasvint, doncs qualificaven a alguns reis anteriors com severs opressors, que havien usat els bns del poble en benefici propi i havien plomat a la poblaci, i amb el producte de la seva rapinya havien beneficiat als seus familiars; els bns de la corona s'havien convertit en propietats particulars, i part dels bns confiscats no havien passat al tresor o als funcionaris palatins sin al rei mateix. Encara que inicialment es parlava en plural de reis opressors del passat, a la part final del document s'alludia clarament a Khindasvint, i se sollicitava que les propietats confiscades als seus enemics (que havien estat molts) passessin als grans de palau, i no es conservessin com propietat personal de Khindasvint i dels seus hereus, sin com bns de la corona confiats als fideles. Els bns confiscats indegudament havien de ser restituts als seus legtims propietaris, i la resta distribut entre els principals nobles. Sol els bns que Khindasvint hagus posset abans del seu accs al tron devien conservar-se com propietat del seu fill Recesvint o dels seus germans, amb facultat de lliure disposici.

Recesvint no va tardar a contestar, reconeixent la cobdcia dels reis anteriors i l'espoliaci del poble en benefici dels reis, encara que no va reconixer expressament els crrecs fets al seu pare. Va declarar propietat de la corona (no del rei) totes aquelles propietats confiscades des dels temps de Suintila (s a dir des del 621 fins al 653) aix com les que els successius reis adquirissin en el futur, per amb una limitaci transcendental: quedaven excloses de la propietat de la corona aquells bns que, fins i tot no sent legalment propietat dels reis, havien estat llegades per aquests en testament i per tant havien passat als seus descendents o amics, els qui al seu torn haurien disposat d'elles. Quant als bns adquirits per Khindasvint es va reservar una total llibertat, si b va confirmar que els bns que possea el seu pare abans del seu accs al tron eren propietat personal, aix com que els bns heretats per Khindasvint (i per qualsevol rei) durant el desenvolupament del crrec eren bns privatius (ja ho havien establert aix els concilis V i VI). L'observana d'aquestes normes havia de ser jurada pel rei a l'accedir al crrec , i estava prohibit als funcionaris palatins i al clero parlar en contra de les mateixes, i en cas d'incompliment l'infractor seria destitut, se li confiscarien la meitat dels bns i hauria de marxar al desterrament. A la mateixa llei el rei ordenava la pena de anatematitzaci i excomunicaci contra tot aquell que, d'ara endavant, aconsegus el tron mitjanant ajuda de la "plebs revoltosa" o mitjanant un complot.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83372" title="Gyrgy Ligeti" nonfiltered="3090" processed="3084" dbindex="33266">
Gyrgy Sndor Ligeti (Dics szentmrton, 28 de maig, de 1923 - Viena, 12 de juny, de 2006), compositor jueu hongars (desprs resident i ciutad d'ustria), considerat unnimement com un dels grans compositors de msica instrumental del segle XX. Molts dels seus treballs sn ben coneguts pels melmans, per entre el pblic en general, s probablement ms popular per haver estat utilitzada la seua msica pel clebre director cinematogrfic Stanley Kubrick en algunes de les seues pellcules com ara , El Resplendor o Eyes Wide Shut.

 Biografia .

Ligeti va nixer a Dics szentmrton (En romans Diciosnmartin, avui anomenada Trn veni), en la regi de Transilvnia, Romania. Dics szentmrton era llavors una ciutat principalment habitada per hongaresos i amb una important comunitat jueva. Ligeti recorda que el seu primer contacte amb la llengua romanesa va ocrrer un dia en escoltar una conversa entre els policies de la ciutat; una experincia incomprensible per al jove xicot. Desprs d'abandonar la ciutat del seu naixement, no hauria de tornar-hi fins als anys 90.

Va rebre formaci musical inicialment al Conservatori de Cluj/Kolozsvr, una gran ciutat en el centre de Transilvania. La seua educaci va ser interrompuda el 1943, any en qu a causa de la seua condici de jueu, va ser forat a treballar per als nazis. Per la mateixa poca, els seus pares, el seu germ, i altres parents van ser deportats al camp de concentraci d'Auschwitz, al que noms va sobreviure sa mare.

Desprs de la guerra, Ligeti va reprendre els seus estudis a Budapest, graduant-se el 1949. Van ser els seus mestres Pl Kadosa, Pl Jrdnyi, Ferenc Farkas, Zoltn Kodly i Sndor Veress. Va fer treballs d'etnomusicologia sobre msica tradicional romanesa. A partir del 1950 va tornar a la seua vella escola a Budapest, aquesta vegada com a professor d'harmonia, contrapunt i anlisi musical. Data d'aquesta poca l'escriptura de dues obres didctiques que es continuen fent servir en l'ensenyament musical a Hongria . Ats que les comunicacions entre Hongria i l'oest havien sigut tallades pel govern comunista, Ligeti va haver d'escoltar secretament la rdio per tal de mantenir-se al corrent de l'evoluci de la msica a Europa occidental. Al desembre de 1956, dos mesos
desprs de la sublevaci hongaresa contra els sovitics, va fugir a Viena i va adquirir la ciutadania austraca.

All, va poder prendre contacte amb diverses personalitats de la msica avantguardista, com Karlheinz Stockhausen i Gottfried Michael Koenig, que llavors treballaven en la incipient msica electrnica. Ligeti va treballar en el mateix estudi de Colnia que ells, i les noves possibiltats tcniques per a la creaci de sons, van contituir per a ell una font d'inspiraci. No obstant aix, va produir poca msica electrnica pura, altrament va concentrant-se en treballs instrumentals que sovint contenen textures electrniques.

A partir d'aquesta poca, el treball de Ligeti comena a respectar-se i a gaudir d'una major difusi. En efecte, el perode ms reconegut de la seua obra s el que va desde la composici de Apparitions (1958-9) a Lontano (1967), encara que l'pera, Le Grand Macabre, estrenada el 1978 tamb ha gaudit d'una important projecci. En anys ms recents, els seus tres quaderns de piano Estudis s'han beneficiat d'una notable difusi grcies a les gravacions discogrfiques de grans pianistes com ara Pierre-Laurent Aimard, Fredrik Ulln, i d'altres.

El 1973 va guanyar una plaa de professor a Hamburg, a la que va renunciar el 1989. Des dels anys 80 ha patit problemes de salut, el que ha ralentit la seua activitat creadora. No obstant aix, continua escrivint.

A banda de la seua activitat musical, Ligeti ha mostrat inters per la geometria fractal de Benot Mandelbrot, i l'obra de Lewis Carroll i Douglas R. Hofstadter.

El fill de Ligeti, Lukas Ligeti, s un compositor i percussionista radicat a Nova York.

 Sobre la msica de Ligeti .

 
Els treballs ms primerencs de Ligeti sn una extensi del llenguatge musical del seu pais Bla Bartk. Per exemple, les peces per a piano Musica Ricercata (1951-53), es comparen sovint al conjunt d'obres per a piano Mikrokosmos de Bartk. Musica Ricercata consta d'onze peces en total. La primera pea utilitza quasi exclusivament la nota La en diferents octaves. Noms al final de la pea se sent una altra nota (Re). La segona pea agrega una tercera nota a aquestes dues, la tercera pea agrega una quarta nota,
i aix succesivament, de manera que en l'onzena pea sn presents les dotze notes de l'escala cromtica.

En aquesta primera etapa de la seua carrera, Ligeti va patir la censura comunista. La desena pea de Musica Ricercata va ser prohibida per les autoritats en ser considerada "decadent". Sembla que va ser qualificada d'aquesta manera a causa del lliure s d'intervals menors de segona. Atesa la radical direcci que prenia la msica de Ligeti, a penes sorprn que sents la necessitat d'eixir d'Hongria.

En arribar a Colnia, va comenar a escriure msica electrnica al costat de Karlheinz Stockhausen. No obstant, noms va produir-ne tres treballs, incloent-hi Glissandi (1957) i Artikulation (1958), abans de tornar al treball instrumental. Per la seua msica posterior rep la influncia de les seues experincies electrniques, i molts dels sons que va crear contenen textures electrniques assemblades. Aparicions (1958-59) va ser el primer treball que va cridar l'atenci. Va ser estrenat en la Festa Mundial de la Msica de la Societat Internacional per a la nova Msica, per l'orquestra Simfnica NDR sota la direcci d'Ernest Bour, causant sensaci.

La seua segent obra, Atmosphres, va ser utilitzada, junt amb extractes de Lux Aeterna i del Rquiem, en la banda sonora de la pellcula , d'Stanley Kubrik. De fet, la msica va ser utilitzada sense el perms de Ligeti.

Atmosphres (1961) va ser escrita per a gran orquestra sense percussi. s considerada una obra clau en la producci de Ligeti, perqu presenta moltes de les preocupacions que desprs exploraria en la dcada de 1960. En aquesta obra, Ligeti abandona per complet la melodia, l'harmonia i el ritme, concentrant-se estrictament en el timbre del so, una tcnica coneguda com massa de so. L'obra comena amb un des majors acords cluster escrits mai; sonen simultniament totes les notes de l'escala cromtica en un rang de cinc octaves.

Ligeti va encunyar el terme "micropolifonia" per a la tcnica compositiva usada en Atmosphres, Aparicions i altres treballs seus de l'poca. La seua definici de micropolifona s: "La complexa polifonia de les parts individuals s palesa en un flux harmnico-musical, en el qual les harmonies no canvien sobtadament, sin que es mesclen amb unes altres; una combinaci intervlica clarament reconeixible es va fent gradualment borrosa, i en aquesta nebulosa hom pot captar una nova combinaci intervlica prenent forma."

Segons Andrs Batta  "Ligeti s un mestre visionari que transgredeix fronteres; desenvolupa un estil propi allunyat de la tcnica dodecafnica, caracteritzat per una polifonia (micropolifonia) molt compacta, i una combinaci del ritme i l'harmonia en rees de so. En la seua msica te lloc, entre altres aspectes, una reflexi sobre tot all que s processable i sobre el so individual en qualitat de succs." 

Ala anys 70, Ligeti va abandonar el cromatisme i va comenar a concentrar-se en el ritme. Obres com ara  Continuum (1970), Clocks and Clouds (Rellotges i nvols) (1972-3), van ser escrites desprs que Ligeti va escoltar la msica de Steve Reich i Terry Riley el 1972. Fins i tot la segona de les seues Tres peces per a dos pianos, titulada "Autorretrat amb Reich i Riley (i Chopin en el fons)," confirma aquesta influncia. Per altra banda, tamb es va interessar en diversos aspectes rtmics de la msica africana, especficament la dels pigmeus.
 

A mitjans dels anys 70 va escriure la seua primera pera, Le Grand Macabre, una obra de teatre de l'absurd amb moltes referncies escatolgiques, basada en l'obra de l'escriptor belga Michel de Ghelderode Ballade du Grand Macabre, de 1934, i que no s ms que una comdia sobre la fi del mn. El mateix Ligeti va declarar respecte a la msica d'aquesta pera:  "... no s atonal, per tampoc s un retorn a la tonalitat. S'aproxima al Pop-art. En certa manera s figurativa. Hi ha lnies i associacions meldiques que es manipulen com objectes. L'obra est farcida de cites de la tradici, tamb de pseudocites, s, sovint de cites falses" . Le Grand Macabre es va estrenar amb gran xit a Estocolm el 12 d'abril de 1978.

La seua msica dels anys 80 i dels 90 ha continuat accentuant ritmes mecnics complexos, sovint en un idioma menys dens cromticament (amb tendncia a afavorir les trades majors i menors desplaades i estructures polimodals). Particularment significatius sn els seus tudes pour piano (quadern I, 1985; quadern II, 1988-94; quadern III 1995-2001), inspirats en diverses fonts com ara el gamelan, els polirritmes africans, Bartk, Conlon Nancarrow, i Bill Evans. Altres obres notables en aquest estil sn Trio per a trompes (1982), Concert per a piano i orquestra (1985-88), Concert per a viol i orquestra (1992) i els Nonsense Madrigals (Madrigals sense sentit) per a cor (1993), un dels quals est compost sobre el text de l'alfabet.

El treball ms recent de Ligeti s l' Hamburg Concert per a trompa i orquestra de cambra (1998-99, revisat el 2003).

 Obres destacades .

Andante i Allegro per a quartet de corda (1950);
Baladi joc per a dos violins (1950);
Concert romnesc per a orquestra (1951);
Musica ricercata per a piano (1951-1953);
Six Bagatelles per a quintet de vent (1953);
Quartet de corda No. 1, Mtamorphoses nocturnes (1953-54);
Glissandi, msica electrnica (1957);
Artikulation, msica electrnica (1958);
Apparitions per a orquestra (1958-59);
Atmosphres per a orquestra (1961);
Volumina per a orgue (1961-62, revisat el 1966);
Pome Symphonique pour 100 mtronomes (1962);
Requiem, per a soprano, mezzosoprano, cor mixt i orquestra (1963-65);
Concert per a violoncel i orquestra(1966);
Lux Aeterna per a 16 veus (1966);
Aventures & Nouvelles Aventures, pera (estrena: Stuttgart, 1966);
Lontano per a orquestra (1967);
Dos Estudis per a orgue (1967, 1969);
Continuum per a clavicmbal (1968);
Ramifications per a 12 instruments de corda (1968-69);
Quartet de corda No. 2 (1968);
Deu peces per a quintet de vent (1968);
Concert de cambra per a 13 instruments (1969-70);
Melodien per a orquestra (1971);
Doble Concert per a flauta, obo i orquestra (1972);
Clocks and Clouds per a 12 veus femenines (1973);
San Francisco Polyphony per a orquestra (1973-74);
Le Grand Macabre, pera (1978);
tudes pour piano, primer quadern (1985);
Concert per a piano (1985-88);
Concert per a viol (1992);
tudes pour piano, segon quadern (1988-94);
Hamburg Concerto per a trompa i orquestra de cambra amb 4 trompes naturals obligades (1998-99, revisat el 2003);
Sppal, dobbal, ndiheged vel: Weres Sndor verseire (2000);
tudes pour piano, tercer quadern (1995-2001);

Premis.
Grawemeyer Award de composici (tudes pou Piano) (1986);
Praemium Imperiale reconeix els mrits d'artistes en diferents camps (1991);
Schock Prize d'Arts Musicals (1995);
Kyoto Award (2001);
Polar Music Prize (2004);

Enllaos externs.
 www.gyoergy-ligeti.de: Portal oficial de Ligeti ;
 SonyClassical.com: Gyorgy Ligeti ;
 Braunarts.com: Ligeti ;
 EssentialsofMusic.com: Gyorgy Ligeti ;
  Gyrgy Ligeti & Atmosphres at www.lichtensteiger.de ;
 Gyrgy Ligeti's 'Aventures' ;
 CompositionToday - Article sobre Ligeti i comentaris sobre les seues obres ;
Recording Trio per a trompa: Andantino con tenerezza - Helen Kim, violin; Robert Patterson, horn; Adam Bowles, piano Luna Nova New Music Ensemble;
Recording Trio per a trompa: Vivacissimo molto ritmico - Helen Kim, violin; Robert Patterson, horn; Adam Bowles, piano Luna Nova New Music Ensemble;
Recording Trio per a trompa: Alla Marcia - Helen Kim, violin; Robert Patterson, horn; Adam Bowles, piano Luna Nova New Music Ensemble;
Recording Trio per a trompa:  Lamento Adagio - Helen Kim, violin; Robert Patterson, horn; Adam Bowles, piano Luna Nova New Music Ensemble;
 El poder de la palabra. Breu ressenya autobiogrfica. Fragment de Lux Aeterna ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83373" title="XII Concili de Toledo" nonfiltered="3091" processed="3085" dbindex="33267">
El XII Concili de Toledo fou una reuni dels bisbes de les provincies del Regne de Toledo convocada pel rei Ervigi l'any 680.

S'inaugur a l'Esglsia dels Sants Apstols el 9 de gener de l'any (681). Van assistir trenta-vuit bisbes, quatre abats i quinze funcionaris palatins Encara que va deure convocar-se amb la finalitat de consolidar a Ervigi en el tron i fer callar els rumors sobre la seva participaci en el complot contra Wamba, es van alludir tamb altres qestions: sembla que aquell any les collites havien estat molt dolentes fins al punt que va comenar a sentir-se la fam, i el mateix rei va fer menci d'aix en el seu discurs al Concili. El fet s confirmat tamb per l'annim historiador que continu la Crnica d'Isidor.

El Concili va alliberar a la poblaci del jurament a Vamba i va reconixer a Ervigi com rei, declarant l'anatema per a tothom qui se li oposs.

Es va reconixer al metropolit de Toledo el dret a consagrar aquells bisbes que fossin designats pel rei, encara que pertanyessin a qualsevol altra provncia (diferent de la Cartaginesa on estava Toledo), per evitar les vacants prolongades, el que va donar origen a la primacia de la seu toledana dins de l'Esglsia hispana. El bisbe consagrat pel metropolit toled havia de presentar-se al seu bisbe metropolit en el termini de tres mesos per rebre una espcie de reconeixement oficial, sota pena d'excomuni, encara que el rei podia dispensar d'aquesta obligaci. Fins aleshores el rei havia actuat igualment, designant bisbes, per aquests eren consagrats pel seu respectiu metropolit; encara que la forma de nomenament no va variar substancialment, la consagraci va passar de fet al metropolit de Toledo.

Una referncia presa a l'inici del Concili fa pensar en Vamba. S'estudiava que devia fer-se amb aquells que a l'emmalaltir prenguessin la penitncia en estat d'inconscincia. Els bisbes es pregunten que s'havia de fer si recuperaven la salut i rebutjaven la tonsura i l'hbit religis. i el mateix amb els que declaraven que no estaven sotmesos a les regles de la disciplina eclesistica al no haver sollicitat ells la penitncia i no saber que l'estaven rebent. Fins i tot s'indica que feien aquesta declaraci "amb el major desvergonyiment". La referncia va haver d'anar adreada a Vamba. s inconcebible que desprs dels successos que van portar a la seva deposici una situaci similar fora l'eix d'un debat, centenars de persones pogueren estar en una situaci similar. Els bisbes deixaven saber a travs d'aix quina va ser la reacci de Wamba: se li havia aplicat la penitncia i l'hbit quan estava inconscient (mentre la versi oficial omet aquest extrem i dna a entendre que estava conscient, i el mateix l'havia sollicitat), i no havia sabut que l'havia rebut fins que al recuperar-se (el que va haver d'ocrrer molt aviat, i confirmaria que la malaltia de Wamba va ser provocada) se li va haver de comunicar. Wamba va passar algun temps sense creure el que ocorria; se sentia el rei i altivament negava tota validesa a un acte que implicava la seva deposici i en el que ell no havia tingut participaci. Seria la falta de suport de la noblesa la que l'hauria obligat finalment a acceptar la situaci.

No obstant aix una situaci similar es va plantejar per a una altra persona: el bisbe de Valria (Valera de Arrina, a l'est de Toledo i al Sud de Conca), Gaudenci. El delegat del Bisbe al Concili va explicar que Gaudenci havia caigut molt malalt i s'havia sotms a les regles de la penitncia, per desprs s'havia recobrat; i desitjava saber si estava capacitat per exercir la seva missi eclesistica. Per al bisbe se li va permetre seguir en el crrec, allegant que la penitncia (cal entendre que voluntria o involuntria) sols impedia realitzar assumptes mundans, per no drets divins. s evident que el clero no volia que Vamba torns al tron, i en canvi no tenia cap objecci que torns a la seva cadira un bisbe de provncia. Caldria preguntar-se si Gaudenci no era un instrument de la gent de Vamba, i la pregunta no es va fer deliberadament; per en aquest cas probablement s'hagus donat una resposta negativa a Gaudenci i hagus hagut d'abandonar la seva seu.

Les resolucions del Concili van ser confirmades pel rei (Khintila tamb havia confirmat les resolucions del V i VI Concili, per no se sap de cap altra confirmaci posterior dels Concilis VII, VIII, IX, X i XI).

El concili va prendre diverses mesures, a sollicitud del rei per sense oposici dels bisbes (que les van confirmar), contra els jueus. Es van decretar contra ells vint-i-vuit lleis.
Perqu no es pogus allegar pels jueus la ignorncia de les lleis, es van donar instruccions a tots els Bisbes i capellans perqu reunissin a l'Esglsia a la comunitat jueva de la seva ciutat o llogaret i se les llegissin. A l'Esglsia local es conservarien les actes d'abjuraci dels jueus i d'incorporaci al catolicisme. A Toledo es va procedir a la publica lectura de les lleis a l'Esglsia de Santa Mara el 27 de gener del 681.

En el Concili el rei va sollicitar tamb que es reviss el Codi de Recesvint, que contenia contradiccions i lleis contrries a la justcia. La revisi es va fer i va entrar en vigor el 21 d'octubre del 681 (per la qual cosa va haver de ser publicat poc abans). Del Codi es van suprimir les lleis que castigaven als qui causaven greus danys als seus esclaus (que no agradaven a la noblesa possedora d'esclaus). Es van incloure algunes lleis noves, i moltes altres van ser modificades en algunes paraules, o aclarides amb addicions o comentaris. En general va disminuir notablement els cstigs als quals estaven sotmesos els nobles i va assegurar els seus privilegis.

El Concili va concloure el 25 de gener del 681.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83374" title="XIII Concili de Toledo" nonfiltered="3092" processed="3086" dbindex="33268">
El XIII Concili de Toledo fou una reuni dels bisbes de les provincies del Regne de Toledo convocada pel rei Ervigi l'any 683.

El 4 de novembre del 683 el rei va inaugurar el concili a l'esglsia dels Sants Apstols. Van assistir-hi setanta-set bisbes (inclosos els metropolitans), cinc abats, tres dignataris catedralicis i vint-i-sis funcionaris palatins. Es va demanar el perd i la rehabilitaci dels rebels del 673 contra Vamba. Els bisbes van accedir a restablir en els seus crrecs i posici als nobles rebellats i als seus descendents, i que se'ls tornessin les terres que romanien en poder de la corona; el perd es faria extensiu a tots aquells que havien caigut en desgrcia per iguals motius des dels temps de Khntila, quaranta anys abans. Tres dels signants de les actes del Concili del 683 tenen noms idntics que tres dels trenta collaboradors coneguts de Paulus capturats a Nimes. 

Les confessions forades havien de ser un mitj de desfer-se de rivals poltics. Els bisbes les van condemnar explicant que per la seva culpa alguns funcionaris palatins havien mort o havien caigut en la ignomnia perptua. Per tant, d'ara endavant, cap funcionari ni bisbe podria ser sotms a una confessi forosa. Els funcionaris palatins dels quals la culpabilitat no fos manifesta no podrien ser destituts, desterrats, empresonats, interrogats, torturats o assotats, ni se'ls podrien confiscar els seus bns, ni qualsevol tracte que els obligus a una declaraci de culpabilitat falsa; si el rei decidia acusar-los hauria de sotmetre'ls a judici pblic, mitjanant un tribunal de bisbes, seniores i gardings. La llei emparava tamb a aquells que vivien a prop de la frontera i podien fugir a un altre pas. Cap palat que visqus al pas podia ser detingut per un temps superior al necessari, i encara que podia ser vigilat per evitar que foments disturbis, no se'l podria amenaar. El judici no podia ser demorat fins a obtenir la confessi. Les confessions obtingudes en contra d'aquesta llei serien nulles. Segurament era la noblesa palatina qui inspirava aquesta llei (ja que el rei no havia esmentat el tema) per el clergat no dubt a secundar-la i a incloure els bisbes entre els seus beneficiats.

Ervigi volia protegir la seva famlia per a quan deixs de ser rei i, com havia fet Khntila anteriorment, va fer que els bisbes declaressin que tots els futurs reis haurien de respectar les persones i bns de la reina Liuvigoto, dels fills i filles del rei i dels seus respectius cnjuges; ning podria donar-los mort, privar-los dels seus bns, tonsurar els homes o convertir les dones en monges, desterrar-los, mutilar-los o assotar-los i el que ho fes seria anatematitzat. Si la reina Liuvigoto sobrevisqus al seu esps, no podria tornar-se a casar ni tenir relacions sexuals amb ning, ni tan sols amb un rei, i qui ho incompls seria condemnat a l'infern. 

El concili es va tancar el 13 de novembre del 683.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83376" title="XIV Concili de Toledo" nonfiltered="3093" processed="3087" dbindex="33269">
El XIV Concili de Toledo fou un snode ampliat de bisbes de la provncia Cartaginense, al Regne de Toledo, celebrat el 684.

Acabat el XIII Concili de Toledo el 13 de novembre del 683 va arribar als pocs dies a Toledo un enviat del Papa Lle II (que va ser pontfex des de l'abril del 682 al juliol del 683) amb sengles cartes per al rei, per al comte Simplici, per a tots els bisbes i per al metropolit de Toledo, en les quals invitava a reconixer les resolucions del III Concili Constantinopolit (VI Concili Ecumnic) que havia condemnat el monotelisme. S'havia de celebrar un nou concili, per tan recent l'anterior es va convocar un snode de bisbes de la Cartaginesa, al qual assistirien els metropolitans de les altres cinc provncies, com a delegats d'aquestes, en les quals es celebraria al seu torn i prviament, un snode, decidint la resoluci pertinent que els metropolitans traslladarien a la reuni de Toledo.

El snode fou conegut com a XIV Concili de Toledo, i es va celebrar del 14 al 20 de novembre del 684. Van assistir-hi tots els bisbes de la Cartaginense i els metropolitans de les altres provncies ,i a ms, un bisbe de la Tarraconense, un altre de la Narbonense i un altre de Galcia. Els respectius snodes provincials havien aprovat les directrius del Concili Ecumnic de Constantinoble, i ara els assistents al snode toled, en nom de l'Esglsia d'Hispnia i la Gllia Narbonesa van confirmar conjuntament les decisions del Concili constantinopolit, resoluci que fou tramesa al Papa.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83377" title="Premi Carles Riba de poesia" nonfiltered="3094" processed="3088" dbindex="33270">
El Premi Carles Riba de poesia s un premi literari en llengua catalana est convocat per Edicions Proa amb el patrocini de la Fundaci Enciclopdia Catalana. 

Podran optar al premi les obres de poesia originals i indites, escrites en catal. El premi s entregat en la Nit literria de Santa Llcia durant el mes de desembre i t una dotaci de 3.000 euros (2008).

Histria.
L'actual Premi Carles Riba s el continuador del Premi ssa Menor fundat per Josep Pedreira el 1950, i que es rebatej el 1959 amb l'actual nom en curs.

Guanyadors.
Premi ssa menor.
1950 Pere Ribot, per Llengua de foc;
1951 Joan Vinyoli, per Les hores retrobades;
1952 Blai Bonet, per Cant espiritual;
1953 Miquel Mart i Pol, per Paraules al vent;
1954 Jordi Sarsanedas i Vives, per La Rambla de les Flors;
1955 Pere Quart, per Terra de naufragis;
1956 No convocat;
1957 No convocat;
1958 Clementina Arderiu, per s a dir;

Premi Carles Riba.
1959 Josep Maria Andreu, per Intento el poema ;
1960 Ramon Bech, per Cants terrenals ;
1961 No convocat ;
1962 Blai Bonet, per L'evangeli segons un de tants ;
1963 Mrius Sampere, per L'home i el lmit;
1964 Xavier Amors, per Qui enganya, para ;
1965 Francesc Vallverd, per Cada paraula un vidre ;
1966 Francesc Parcerisas, per Homes que es banyen ;
1967 Jaume Vidal Alcover, per Terra negra ;
1968 Joan Vergs, per La vida nova;
1969 Guillem d'Efak, per Madona i l'arbre ;
1970 Josep Elias, per Per a un duc, Bach escriv msica d'orgue a Weimar ;
1971 Josep Maria Boix i Selva, per El suplicant, la deu i l'esma ;
1972 Xavier Bru de Sala, per La f del fil ;
1973 Agust Bartra, per Els himnes;
1974 Ramon Pinyol, per Occit enyor ;
1975 Joan Argent, per Seminocturn-semidirn ;
1976 Maria Merc Maral, per Cau de llunes ;
1977 Feliu Formosa i Torres, per Llibre de viatges ;
1978 Jordi Pmias, per Flauta del sol ;
1979 Josep Piera, per El somriure de l'herba ;
1980 Joan Montal, per D'un torsimany al bosc, potser ;
1981 Gerard Vergs, per L'ombra rogenca de la lloba ;
1982 Miquel de Palol, per El porxo de les mirades ;
1983 Valeri Pujol, per La trista veu d'Orfeu i el Tornaveu de Tntal ;
1984 Carles Torner, per Als lmits de la sal ;
1985 Joan Margarit, per Mar d'hivern ;
1986 Xavier Lloveras, per Les illes obstinades ;
1987 Olga Xirinacs, per Llavis que dansen ;
1988 Jaume Subirana, per Final de festa ;
1989 Quima Jaume, per Pels camins remorosos de la mar ;
1990 lex Susanna, per Les anelles dels anys ;
1991 Antoni Puigverd, per Curset de nataci ;
1992 Andreu Vidal, per L'animal que no existeix ;
1993 Albert Roig, per Vedat ;
1994 Quim Espaol, per Ultralleugers ;
1995 Enric Casassas, per Cal ;
1996 Pon Pons, per El salobre ;
1997 David Castillo, per Game over ;
1998 Enric Sria, per L'instant etern ;
1999 Pep Rosanes-Creus, per Voltor ;
2000 Anna Aguilar-Amat, per Trnsit entre dos vols ;
2001 Susanna Rafart, per Pou de gla ;
2002 Pere Rovira, per La mar de dins ;
2003 Manuel Forcano, per El tren de Bagdad ;
2004 Bartomeu Fiol, per Cbales del call ;
2005 Isidre Martnez Marco, per Hostes;
2006 Jaume Pont, per Enlloc;
2007 Txema Martnez Ingls, per L'arrel i la pluja;
2008 Sebasti Alzamora, per La part visible;

Enllaos externs.
  Bases del Premi Carles Riba de poesia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83378" title="Legi II Adiutrix Pia Fidelis" nonfiltered="3095" processed="3089" dbindex="33271">
La legi II Adiutrix Pia Fidelis fou una legi romana reclutada per Vespasi l'any 70, a partir de la infanteria de marina estacionada a Ravenna. Es tenen registres d'aquesta legi fins al comenament del segle IV, quan estava aquarterada a la frontera del Rin. Els seus emblemes eren un capricorn i un pegs.

La primera destinaci de la II Adiutrix Pia Fidelis fou la Germania Inferior, amb l'objectiu d'ajudar en l'esclafament de la rebelli batava. Desprs d'aquestes campanyes la legi es despla a Britnia amb el general Quint Petilli Cerialis, per sufocar una altra revolta. Durant els anys segents la legi romangu a Britnia, probablement a Chester. L'any 87 la legi torn al continent per lluitar a les guerres dcies de Domici. Entre el 94 i el 95 el futur emperador Hadri serv con a trib militar de la II Adiutrix Pia Fidelis.

Desprs de les guerres dcies de Traj del 101-106 la legi s'install a Aquincum (actual Budapest), on romandria durant molts anys. Aix i tot, es coneixen diversos destacaments (vexillationes) d'aquesta legi destinats a diverses campanyes.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83379" title="Esglsia Ortodoxa Romanesa" nonfiltered="3096" processed="3090" dbindex="33272">



L'Esglsia Ortodoxa Romanesa (Biserica Ortodox  Romn  en romans) s una de les esglsies autocfales integrades en la comuni ortodoxa. En formen part la majoria dels romanesos (el 86,8% de la poblaci de Romania, segons el cens de l'any 2002). Pel nmero dels seus fidels, s la segona de les esglsies ortodoxes autocfales, noms darrera de l'Esglsia Ortodoxa Russa. Els fidels de l'Esglsia Ortodoxa Romanesa sovint s'hi refereixen com a Dreapta credin   (creena correcta, autntica, nom semblant al grec            , creena correcta, recta). Els creients ortodoxos sn coneguts en ocasions com a dreptcredincio i o dreptm ritori cre tini.

Organitzaci.

rgans centrals de deliberaci i executiu.

La ms alta autoritat de l'Esglsia Ortodoxa Romanesa per tots els problemes dogmtics i cannics, aix com per regular les relacions amb les altres esglsies ortodoxes i cristianes s el Sant Snode, integrat pel patriarca i els jerarques de l'Esglsia en funcions (metropolitans, arquebisbes, bisbes, arquebisbes vicaris i bisbes vicaris). Entre les reunions del Sant Snode funciona el Snode Permanent integrat pel patriarca, els metropolitans i el secretari del Sant Snode. L'organisme representatiu de l'Esglsia Ortodoxa Romanesa en els apartats administratius, econmics i aquells que no depenen del Sant Snode s l'Assemblea Nacional de l'Esglsia, integrada per tres representants de totes les dicesis (un clergue i dos seculars) que han de ser designats per les assemblees diocesanes respectives per perodes de quatre anys. L'organisme suprem administratiu, conjuntament amb el Sant Snode i l'Assemblea Nacional de l'Esglsia s el Consell Nacional Eclesial, integrat per tres clergues i deu seculars, elegits a l'Assemblea Nacional de l'Esglsia per perodes de quatre anys. El patriarca de l'Esglsia Ortodoxa Romanesa s el president de tots aquests organismes, en qualitat de lder de l'ortodxia romanesa. 

Vida monstica.

Dins del patriarcat romans actualment hi ha 423 monestirs, i hi ha aproximadament uns 8.000 monjos.

Ensenyana teolgica ortodoxa.

Ensenyament teolgic preuniversitari.

37 seminaris teolgics (4 monacals) amb 6.026 alumnes inscrits i 1.115 professors.
8 escoles de postbatxiller teolgiques sanitries amb 482 alumnes.
11 escoles de cantants eclesials amb 701 alumnes inscrits i 197 professors.

Ensenyament teolgic universitari. 

Aquest ensenyament est organitzat en 11 facultats teolgiques i 4 departaments, amb 4 departaments:

Teologia pastoral;
Teologia didctica;
Teologia social;
Art sacra;

El nombre d'estudiants del ensenyament teolgic universitari s de 9401 alumnes.

Les 11 facultats de teologia organitzen cursos d'estudi de postgrau (msters) per uns 813 alumnes.

5 de les facultats de teologia organitzen cursos de doctorat. Actualment hi ha 400 alumnes en els mateixos.

Ensenyament religis a les escoles pbliques.

10.185 professors de religi imparteixen classes de religi a les escoles pbliques romaneses. D'aquests 3.221 sn titulars, 2.638 sn indefinits, 1.076 en grau de interins a jornada completa i 221 en grau de interins a temps parcial. Tots aquests professors tenen una ampla formaci religiosa, ja que s'han hagut de formar en teologia.

Activitat missionera social i filantrpica.

285 sacerdots asseguren l'assistncia religiosa en hospitals i instituts mdics, 137 sacerdots estan integrats dins l'exrcit romans, 20 dins del Ministeri d'Administraci i Interior, 39 en les presons de Romania. L'Esglsia Ortodoxa Romanesa sost a 237 institucions prpies d'assistncia social (65 per a infants, 25 per a malalts, 92 cantines per alimentar a gent de perill d'exclusi social, 22 centres mdics i farmcies socials, 22 centres de diagnstic i tractament i centres d'assistncia per a famlies en dificultats).

L'any 2005 aproximadament 384.323 persones es van beneficiar de programes socials de l'Esglsia en funci del pressupost destinat a aquestes obres socials, que ascendeix aproximadament a 13 milions d'euros.

Situaci dels llocs de culte.
La vida litrgica i de culte es desenvolupa en les 14.870 parrquies que hi han repartides per la geografia romanesa.

L'any 2005 es van comenar a construir 105 noves esglsies parroquials i es van continuar amb les 919 obres que hi havia en curs per acabar de edificar els temples en construcci. Es van finalitzar al mateix any 207 esglsies, 126 esglsies van ser santificades i es van continuar les obres de remodelaci o millora a 547 llocs de culte. Tamb es van pintar 362 esglsies i es van restaurar les pintures a 189 esglsies. 

Existeixen tamb 187 capelles a hospitals, 103 a les unitats militars, 34 a les presons, 660 en institucions d'ensenyament i 73 a institucions d'obra social.

Activitat editorial. 

L'Esglsia Ortodoxa Romanesa publica: 
5 revistes peridiques i de caire central.
82 revistes i publicacions diocesanes, de les parrquies i dels monestirs.
41 Ttols de publicacions de teologia religiosa, histrica i espiritual a les edicions del Institut Bblic i de missions de l'Esglsia Ortodoxa Romanesa.
287 Ttols de publicacions teolgiques religioses, d'histria i espiritualitat publicades per ms de 24 editorials diocesanes.

Colleccions dels museus d'art del patrimoni de l'Esglsia.

275 museus i colleccions ;
42 centre de recursos i dipsits per a objectes del patrimoni cultural de l'Esglsia.
Art iconogrfic a Romania.
A l Esglsia Ortodoxa Romanesa les  icones sn molt presents, ja que formen part de les tradicions de les Esglsies ortodoxes.  Aquest art pictric va sobreviure a l poca comunista romanesa. Actualment encara hi ha artistes que realitzen icones a Romania.

Galeria d'icones romaneses modernes.


Organitzaci territorial.

A Romania.

 Seu Metropolitana de Muntnia i Dobrodja;
 Arquebisbat de Bucarest;
 Arquebisbat de Tomis;
 Arquebisbat de Targoviste;
 Dicesi de Buzau;
 Dicesi d'Arges i Muscel;
 Dicesi del Baix Danubi;
 Dicesi d'Slobozia i Calarasi;
 Dicesi d'Alexandria i Teleorman;
 Seu Metropolitana de Moldvia i Bucovina;
 Arquebisbat de Iasi;
 Arquebisbat de Suceava i Radauti;
 Dicesi de Roman;
 Dicesi d'Husi;
 Seu Metropolitana de Transsilvnia;
 Arquebisbat de Sibiu;
 Dicesi de Covasna i Harghita;
 Seu Metropolitana de Cluj, Alba, Crisana i de Maramures (Cluj-Napoca) ;
 Arquebisbat de Vad, Feleac i Cluj;
 Arquebisbat de Alba Iulia;
 Dicesi de Maramures i Satmar;
 Dicesi d'Oradea, Bihor i Salaj;
 Seu Metropolitana de Oltnia;
 Arquebisbat de Craiova;
 Dicesi de Ramnic;
 Seu Metropolitana de Banat;
 Arquebisbat de Timisoara;
 Dicesi d'Arad, Ienopole i Halmagiu;
 Dicesi de Cansebes;

Fora de Romania.

 Esglsia ortodoxa autnoma de Bessarbia (Repblica de Moldvia);
 Metropolit ortodox romans a Alemanya i Europa Central.
 Metropolit ortodox romans de Europa occidental i meridional.
 Arquebisbat ortodoxa romans a Amrica i Canada.
 Dicesi ortodoxa romanesa a Hongria.
 Dicesi ortodoxa romanesa a Srbia i Montenegro.

Dogma.

Orgens i primeres mostres del cristianisme a la Dcia.


La Dcia clssica i romana.

El territori de l'actual Romania va ser un dels primers territoris del continent europeu en rebre l'impacte de les cultures neoltiques desenvolupades al voltant del Creixent Frtil. Aquest territori estava poblat pels dacis i els guetes que suposadament formaven part dels tracis. Tucdides diu que ja hi vivien a mitjans del segle VI aC durant l'expedici del reis Darios I de Prsia, i ms tard van seguir a Sitalces com a cap de la confederaci tribal trcia dels Odrisis. Durant l'expedici de Filip II de Macednia a Trcia, els tribals ocupaven les regions entre el Danubi i els Balcans (havien estat desplaats darrerament pels kelts probablement celtes) i a la seva vegada van expulsar els guetes cap a l'altre costat de riu. Alexandre Magne al 335 aC va trobar els guetes a l'altre costat de l'Ister, amb uns deu mil guerrers i quatre mil cavallers. Durant la invasi dels gals  un poble celta  els guetes van estar en guerra amb ells per foren derrotats i milers de guetes foren venuts com a esclaus a Atenes (en aquesta poca apareixen molts esclaus que es diuen geta o dacus o davus).
 
La societat dels dacis va evolucionar en diverses formes d'organitzaci ms complexes en comparaci als altres pobles d'aquesta part del centre-est del continent europeu. La religi dels dacis rebia una certa influncia de la religi hellnica. Aix constava amb tot un pante de dus on s'identificava a cada du amb algun element del medi on vivien. Zamolxys era el du suprem i de tota la Terra, era a ms la divinitat dels vius i els morts, del mn subterrani i de la vida desprs la mort. Gebeleizis era el du del foc, de la guerra i de la pluja, es creu que es l'homleg del du nrdic Thor,Derzis era el du de la salut, Bendis era la deessa del camp, vinculada a la mgia, a l'amor i a la maternitat, finalment trobem la deessa Kotys que era la reina mare de la mitologia dcia. 

L'estat daci sota la direcci del cabdill Burebista (70-44 aC) es va organitzar en un estat fortament centralitzat que va arribar a amenaar els interessos a la zona del creixent Imperi Rom. A l'any 44 aC Juli Csar va planificar tot un seguit de campanyes contra els dacis, campanyes que mai va poder dur a terme, al morir assassinat. El lder dels dacis, Burebista, com succe amb el Csar rom, va morir assassinat tamb i l'estat daci es va fragmentar en petites comunitats corresponents a les tribus dcies. La divisi perdur fins que l'any 95 dC, quan el cabdill Decebal va tornar a unificar de nou al poble daci en un estat que va tornar a ser un potent enemic dels romans a la regi. Per aquest motiu l'emperador Traj va comenar tot un seguit de campanyes contra els dacis i els seus aliats, els guetes. Aquestes es coneixen amb el nom de les Guerres Dcies (101-102 i 105-106), on els dacis i els guetes foren derrotats i el centre i el sud del territori daci va passar a formar part de l'Imperi Rom, creant-se aix la provncia romana de la Dcia. Les muntanyes dels Carpats i la part nord de l'actual Romania van passar a constituir el territori de la Dcia lliure, per tot i aix el poble daci que es trobava en aquest territori va sofrir una profunda romanitzaci en tots els sentits.

Dcia va esdevenir provncia romana l'any 107 (Dcia Trajana o simplement Dcia) amb uns lmits definits: a l'oest el riu Tysia que separava el pas de Iaziges metanastes; al nord les muntanyes dels Carpats; a l'est el Hierasus fins a la confluncia amb l'Ister; i al sud quedava separada de Msia pel Danubi. El pont construt per l'arquitecte de Traj, Apolodor de Damasc, a les portes de Ferro assegurava la comunicaci amb les terres del sud, no obstant fou destrut per odre de l'emperador Adri el 120 per prevenir incursions dels brbars a Trcia. Tamb es van construir carreteres, bsicament tres, connectades a la via Trajana al sud de Danubi. El 108 es va fundar la metrpoli Ulpia Traiana Augusta Dacica Sarmizegetusa, damunt del que havia estat l'antiga capital de l'estat daci Sarmizegetusa.

La provncia de Dcia fou poblada amb romans de moltes procedncies; la provncia era consolar i estava administrada per llegats. Dos legions foren estacionades al pas . Es va dividir en dos el 129: Dcia Inferior i Dcia Superior. Marc Aureli (161-180) la va dividir en tres provncies: Dcia Porolissensis (per la ciutat de Porolissum), Dcia Apulensis (per la ciutat d'Apulum) i Dcia Malvensis (per la ciutat - desconeguda- de Malva) amb una capital comuna i una assemblea comuna per independents cadascuna amb el seu procurador, subordinat a un governador de rang consular (procnsol). 

L'any 271 dC l'emperador Lluci Domici Aureli va decidir evacuar els territoris de la provncia de la Dcia i ubicar una nova provncia de la Dcia al Sud del Danubi que va ser poblada amb la major part dels colons romans i aquells dacis que van voler romandre sota el control de Roma, ja que per l'Imperi era ms fcil controlar les fronteres naturals. Aix va fer que l'antic territori de l'antiga Dcia fos ocupat paulatinament per tots els pobles que des de les planures danubianes volien entrar dins l'Imperi Rom. Aix per aquells territoris varen passar els gots i d'altres pobles germnics que els varen succeir. Els colons romans foren installats al sud del riu Danubi entre l'alta i la baixa Msia, en un districte conegut com Dcia Aureliana, que desprs es va dividir en dos provncies: Dcia Ripensis (al Danubi amb capital a Ratiaria) i Dcia Mediterrnia amb capital a Serdica, que junt amb tres provncies ms fou part de la dicesi de Dcia. Les relacions comercials entre els dos costats del riu van continuar i la llengua llatina va continuar subsistint. De l'actual Romania noms va romandre sota control rom la provncia romana de Scythia Minor, amb capital a Tomis (actual Constan a), aspecte important a tenir en compte des d'un punt de vista a la difusi del cristianisme per la regi.

Invasions i primeres mostres del cristianisme.
 

El 376 la regi fou conquerida pels huns que dominaren als ostrogots, per la seva banda els visigots es desplaaren a les fronteres de l'Imperi Rom per poder entrar dins el mateix com a poble federat. Els huns van mantenir el domini a la regi fins a la mort d'Atila el 453. Aleshores els gpides dirigits per Ardaric van erigir el seu regne que va subsistir fins el 566 quan fou destrut pels llombards, que foren desplaats pels avars (segona meitat del segle VI). Aquests van dominar la regi durant uns 230 anys quan el regne fou destrut per Carlemany a finals del segle VIII (791). Al mateix temps comenaren a arribar els eslaus que s'establien pacficament i foren considerats la classe baixa i servil de la societat. Se'ls permetia l'assentament al territori per produir productes agrcoles, per poc a poc es van establir arreu i es van fusionar amb altres grups que hagueren quedat a la regi com celtes, guetes, dacis o romans. Destrut el regne avar el seu lloc fou ocupat pels hongaresos, que el segle IX van entrar a Dcia i noms van trobar camperols eslaus organitzats per clans i sense poder central. Aquests eslaus eren els valacs o vlakhs (ells s'anomenaven rumunii) que eren una barreja d'eslaus, celtes, guetes, dacis, romans i altres pobles que havia estat vivint a les muntanyes o a llocs allunyats per amb predomini dels eslaus. El segle X els valacs ja estaven sotmesos a Hongria.

El 976 el prncep blgar David fou assassinat per un valac. L'Imperi Blgar va caure en poder de Bizanci el 1018. Els valacs en foren aliats de Bizanci i van servir al seu exercit per les incursions dels petxenegs o patzinak (finalment establerts al nord-est de Bulgria) va provocar l'emigraci de molts valacs i sobretot dels dacoromans del sud del Danubi al segle XI. Les guerres amb Hongria i les incursions dels uzes, una tribu turca, vers el 1100, van ajudar a aquesta emigraci; aquest emigrants es van dividir: uns cap a l'oest, on van originar les comunitats arumanes de Dalmcia (morlacs o mavrovlakhs que vol dir valacs negres) i stria (istroromans); altres cap al sud on van originar els arumans que viuen avui a Grcia, Bulgria, Macednia i Albnia, pasos on van originar les branques dels kutzovalacs (Grcia), dels walaohians i dels vlakhs (a Bulgria), dels txobans o farseroti (a Albnia), dels meglenorumans a Macednia. A Srbia els arumans van originar comunitats de cultura comuna coneguts avui pels noms de tsintsars (cincars, tamb anomenats timok vlakh, torlacs, xopes o tribalis). Els que van emigrar al nord van originar el dacoromans (els romanesos actuals); els macedoromans (aromans de Romania) sn probablement emigrants posteriors.

Pel que fa la presncia i la difusi del cristianisme a la regi es creu que aquest arrib a la mateixa de la m de l'apstol Sant Andreu que va fer una tasca evangelitzadora pels territoris de l'actual Romania, Ucrana, la costa russa del Mar Negre i el Caucas, assentant possiblement la seva residncia a Tomis (Constan a) al llarg d'un ampli perode, motiu pel qual la ciutat romana va passar a ser considerada seu episcopal, tal i com ho demostren els nombrosos documents que parlen de l'antiga ciutat romana. No s en va que Sant Andreu s el patr de Romania entre d'altres pasos (que se celebra el 30 de novembre per commemorar el seu martiri i mort a mans dels romans). Tot i aix no se sap amb seguretat si les poblacions dcies es van convertir al cristianisme o si majoritriament varen romandre en llurs creences romanes o d'origen daci. 

Un cop el cristianisme es va convertir amb l'Edicte de Mil (313) en la religi de l'Imperi, aquest es va anar difonent ms mpliament per l'antiga provncia romana de la Dcia, ja que a la regi es va traslladar el bisbe arri Ulfias (345), (ordenat com a tal pel bisbe arri Eusebi de Nicomdia), per tal de convertir al cristianisme els gots presents als territoris de la Dcia, ms concretament a l'arrianisme. Ulfilas va difondre la paraula de Crist en llengua grega, goda i llatina i posteriorment va ser l'autor de la traducci de la Bblia a la llengua gtica, per cap el 348 va haver de fugir d'aquests territoris i refugiar-se ms enll del Danubi ja que els cabdills visigots desconfiaven de la seva presncia.


Certament s encara una incertesa la difusi real del cristianisme a aquesta part dels Balcans, evidenciant-se per que a aquesta regi la religi cristiana era present, potser de forma feble i en un estat incipient, ja que l'antiga provncia romana de la Dcia en aquell moment es trobava exposada a l'arribada continua de pobles germnics o eslaus procedents d'altres parts del continent europeu. En tot cas s'han trobat les restes d'una esglsia primitiva a la regi del Baix Danubi, a Sucidava (sembla que la mateixa va ser destruda pels huns i reconstruda per Justini I en els primers anys del seu mandat com a emperador del Imperi Rom d'Orient (527   565), demostrant aix que va haver una presncia real i constant de comunitats cristianes en aquells temps.

Pel que fa la provncia de la Scythia Minor, que tamb forma part de l'actual Romania, va romandre sota control de l'Imperi Rom i com ja hem dit anteriorment a la seva capital (Tomis) es va crear un bisbat. Aix podem trobar la presncia de bisbes de la provncia de Tomis participant activament als nombrosos snodes i concilis celebrats des de la segona meitat del segle IV i del segle V i incls lluitant activament contra "l'heretgia arriana". Al llarg del segle VI el bisbat de Tomis es va consolidar, rebent la consideraci de provncia metropolitana, el titular de la mateixa rebia la consideraci de metropolit, tenia sota el seu control a 14 bisbes sufragants (que corresponien a les principals poblacions de la provncia), responent i depenent directament del Patriarca de Constantinoble. Vinculat per la llengua a Roma i pel dogma a Constantinoble. S'ha de destacar que varen ser originaris de la regi Sant Joan Casiano (que fou fundador de diversos monestirs a Marsella) i Dionisi l'Exigu. 

La difusi del cristianisme per aquesta regi compresa entre el Danubi i la Mar Negra va ser molt diferent a la de la resta de la Dcia, molt segurament ja que la mateixa va romandre sota control rom en el moment en qu la religi cristiana va esdevenir religi de l'Imperi. Aix trobem que s'han descobert unes 35 basliques corresponents als segles IV i VI i que es troben localitzades als principals centres urbans de la provncia, com sn Tomis (Constan a), Callatis (actual Manglia), Tropaeum Traiani (Adamclisi), Histria (Istria), Axiopolis (Cernavoda), Troesmis (Iglitia), Dinogetica (Garvani), on s'han trobat nombrosos objectes amb inscripcions corresponents a aquesta poca. 

En definitiva, trobem que mentre a una part del territori de l'actual Romania, la corresponent a la provncia de la Dcia no es t constncia d'un procs de cristianitzaci ferm, a la part del territori que va romandre sota control rom si que se sap que el cristianisme va arrelar mpliament entre la poblaci de la regi. s per aix que no podem donar una data de cristianitzaci de les poblacions que actualment conformen el poble romans. El procs de cristianitzaci dels dacis romans t unes caracterstiques molt especifiques, ja que va durar uns quants segles, com a resultat moltes vegades de l'entrada en contacte de dacis autctons amb colons de la regi de la Scythia Minor, i del contacte de colons d'aquesta provncia amb antics colons romans de la Dcia, o amb integrants de les poblacions germniques o eslaves assentades a la regi. La llengua llatina i la religi cristiana varen esdevenir uns factors molt importants en el procs d'unificaci tnica, lingstica i espiritual de totes aquestes comunitats i poblacions (autctons i nouvinguts) que es trobaven al territori de l'antiga provncia de la Dcia. Aix segons sost la Patriarquia romanesa en els seus principis fundacionals "a Romania la romanitzaci i la cristianitzaci han estat dos processos parallels que han donat a la histria un poble nou, el romans, amb una creena nova, la cristiana. En altres paraules, el poble romans ha nascut cristi".

Domini blgar i lluita pel reconeixement de l'ortodxia romanesa.


La consolidaci del cristianisme sota el domini blgar.

Al llarg del segle VII l'organitzaci de l'Esglsia del sud del Danubi va passar a estar controlada per les tribus avares i eslaves, que incls van arribar a destruir la seu episcopal de Tomis, fent desaparixer aquest bisbat. La presncia dels eslaus a la Pennsula Balcnica va provocar que el contacte entre els dacis i els romans del nord del Danubi (el que reconeixem com a Dcia) amb les poblacions romanes del sud del Danubi (Scythia Minor) fossin escassos. Les noves poblacions arribades poc a poc es van anar convertint al cristianisme i es van anar romanitzant fins a imposar-se entre les mateixes la religi cristiana. En canvi, a partir del segle X la llengua eslava es va acabar imposant en el culte a Romania (aquest fet es mantingu fins al segle XVII).

El fet que desaparegus el Bisbat de Tomis va fer que es reclams des de les poblacions romaneses del sud del Danubi el nomenament d'un nou bisbe autcton. No se sap amb certesa si aquesta demanda va reeixir. Hi ha evidncies que entre els segles XI i XIV va existir una seu episcopal al sud del Danubi anomenada Episcopat dels Valacs, que comprenia un territori que actualment forma part de Srbia i Bulgria. Tamb entre els anys 1185 i 1186 va nixer l'Arquebisbat Valac - Blgar de Tarnovo, que corresponia al Principat Valac Blgar de Tarnovo.

Amb la consolidaci de l'Esglsia blgara al segle IX (coincidint amb l'aparici de l'Estat blgar) es van crear bisbats a les poblacions del sud del Danubi de Vidin i Silistria. L'Esglsia blgara semblava decantar-se cap a l'obedincia directa a Roma, ja que amb la coronaci a l'any 869 del rei dels blgar Boris i la seva conversi al cristianisme, aquest va declarar la seva obedincia al Patriarca de Roma, en part degut a que era un acrrim enemic de l'emperador bizant. El gran control que tenien els emperadors bizantins a l'Esglsia i sobre el Patriarca de Constantinoble (en una clara mostra de cesaropapisme) feia difcil que els cristians blgars acceptessin el control de l'Esglsia blgara per part del patriarca de Constantinoble, motiu pel qual es va donar obedincia al papa de Roma com a mxima autoritat eclesistica. Amb el debilitament de l'estat blgar, degut als continus atacs de diferents pobles eslaus i el definitiu control d'aquest per part de Bizanci, mitjanant l'atac ordenat per l'emperador bizant Basili II l'any 1018, l'Esglsia blgara va haver de jurar obedincia al patriarca de Constantinoble, aix entrava aquesta part de la cristiandat en el mn grec i ortodox del cristianisme oriental.

Per la seva banda Transsilvnia va ser controlada pels hongaresos i els magiars al segle XI. Es va sotmetre a la poblaci autctona a un regim d'esclavatge i de dominaci mitjanant la instauraci del feudalisme. Aquesta poblaci tamb va ser obligada a romandre sota l'obedincia al Papa de Roma, quan el rei d'Hongria va adoptar el catolicisme l'any 1000, tot i que la majoria de la poblaci era de confessi ortodoxa. El rei Andreu II d'Hongria a principis del segle XIII va cridar en la seva ajuda a cavallers dels ordes teutnics, degut a que el seu regne estava patint tot un seguit d'atacs per part de poblacions cumanes que volien penetrar a Transsilvnia. La vinguda de cavallers teutons va servir per rebutjar l'atac i enviar els cumans a Moldvia i Valquia. Tamb l'arribada dels teutons va anar acompanyada de grans quantitats de poblaci procedents de Saxnia que es van assentar a territoris moldaus i valacs, en les colines del Carpats orientals i meridionals, desplaant en molts casos d'aquells territoris a les poblacions autctones, creant-ne importants comunitats germniques al centre mateix de l'actual territori de Romania. Quan a principi dels anys vint del segle XIII es va decidir l'expulsi dels cavallers teutons, ja que aquests tenien pretensions de crear el seu propi regne, es va permetre que les poblacions saxones romanguessin en llurs assentaments, degut en part que eren de confessi catlica, rebent de part del rei Andreu II un ampli estatus d'autonomia i tot un seguit de privilegis fiscals a canvi d'ajudar els monarques hongaresos a sotmetre a la poblaci autctona  de confessi ortodoxa  i per tant a mantenir el domini hongars a la regi.

La zona de Valquia i Moldvia  que sn els altres dos territoris histrics que conformen conjuntament amb Transsilvnia i la Dobrudja (Scynthia Minor) Romania  van romandre sota control de l'Imperi Bizant arran de la desaparici de l'estat blgar des de l'any 1018 fins que l'any 1185 els blgars de nou van aconseguir desfer-se de l'ocupaci bizantina i van poder reorganitzar el seu estat. Aquest, per va durar poc ja que a principis del segle XIII, a l'igual que Hongria, aquests territoris van comenar a rebre atacs dels cumans, que finalment van controlar la regi. Aix es constitua el regne de la Cumania. A aquest regne es van desplaar uns monjos dominics per mirar de convertir el seu cabdill al cristianisme. Com que aquests reeixiren en la seva missi el Papa Gregori IV va decidir crear per a ells un bisbat, el de Cumania, essent anomenada Seu de Milcovia, en referncia al riu Milcov que era la frontera natural de Moldvia i Valquia. El regne dels cumans va durar ben poc ja que al poc de temps les dissensions internes entre aquests a l'hora de triar un nou cabdill va fer que una part dels cumans s'aliessin amb els hongaresos i aix el rei d'Hongria va ampliar els seus dominis al regne dels cumans, tot i que era el prncep hereu el que governava aquests territoris en el seu nom.

Supervivncia de l'ortodxia romanesa i aparici dels principats romanesos.

La persistncia de la poblaci de confessi ortodoxa en territori dominats pels hongaresos era una cosa que preocupava relativament les autoritats romanes, tal i com ho mostra una correspondncia de l'any 1234 que va enviar el papa al futur rei dels hongaresos Bela IV, en aquell moment prncep de la Cumania, on es queixava de la presncia de "walathos" (en referncia a la poblaci autctona i de confessi ortodoxa de la Valquia) a la Dicesis de la Cumania, que menyspreant a l'Esglsia de Roma no rebien el sagraments de mans del bisbe de la Dicesis, si no de bisbes heretges de ritus grec i ortodox. El mateix passava amb molta de la poblaci autctona de Transsilvnia que continuaven amb les seves prctiques religioses ortodoxes. Clarament per aquestes poblacions les seva religi no era ni molt menys hertica, si no tot el contrari. Per aquest motiu el papa recoman al prncep que ordenes al bisbe de la Cumania l'ordenaci per aquesta poblaci d'un bisbe catlic autcton ili natione conformen, fent referncia a la necessitat que el mateix parls romans.

Arran de la invasi trtara del 1241 la dicesis de Milcovia es va desfer i la dominaci hongaresa a l'antic regne dels cumans va desaparixer. El regne d'Hongria s'havia afeblit en part per les continues campanyes que havia de portar a terme per aturar les ordes invasores de trtars i per les disputes internes entre els pretendents al tro. Aix va fer que els hongaresos es repleguessin i acceptessin la dominaci trtara a la regi de la Cumania. El poder trtar, que s'organitzava al voltant del khan no va poder arrelar fortament a la regi, ja que les disputes dinstiques entre els diferents clans debilitaven el seu poder. Aix l'ocupaci i dominaci del territori de la Cumania no va durar gaire i ja a la segona meitat del segle XIII podem trobar petites entitats feudals que van ser l'embri dels futurs principats cristians de Moldvia i Valquia. 

Amb l'arribada al tro d'Hongria del primer rei de la dinastia Angevina, Carles Robert I, l'any 1308, es va restablir de nou la pressi dels hongaresos sobre Moldvia i Valquia per controlar aquells territoris. Aquesta pressi va quedar truncada amb la derrota del rei hongars davant del prncep de Valquia Besarav (1330). Aix va portar als hongaresos a encetar una estratgia diferent per fer-se amb el control de la regi i que no passava per l's de la fora. Aquesta estratgia necessitava de l'ajut d'un element prou poders com per justificar qualsevol acci per tal de dominar la regi. L'ajut buscat pels hongaresos procedia de Roma encarnat en la figura del papa. Aix el rei Carles Robert I va ordenar enviar un informe a Joan XXII per demanar-li la reinstauraci del Bisbat de Milcovia com a successor del de Cumania i el nomenament del capell reial, el francisc Vito de Monteferro com a cap de la nova dicesi. Joan XXII va accedir a les peticions del monarca hongars, tot i que mostrant-se caut al respecte, motiu pel qual va escriure al Primat d'Hongria que nomens un nou bisbe i crees la nova dicesi. Per el primat d'Hongria i el bisbe de la Cumania (que continuava existint per en precries condicions) van negar-se a la constituci de la nova dicesi, ja que aix significava perdre el control de les rendes aconseguides de les terres a aquella part dels Carpats, motiu pel qual es va desestimar el projecte del rei hongars. L'any 1347 el rei Llus I d'Hongria va aconseguir expulsar els darrers reductes de trtars que restaven a Moldvia i va aprofitar aix per tornar a demanar al papa la creaci de la dicesi de Milcovia, fet que aquesta vegada si que aconsegu, per si b no s del tot segur que el bisbe responsable de la seu arribs a residir mai a la mateixa. 

Pel qu fa els principats de Valquia i Moldvia es van assentar com a estats independents, en part per l'expulsi dels darrers reductes trtars, en part per la incapacitat dels hongaresos d'articular una forma per aconseguir dominar la regi. Aix ho aprofitaren els prnceps valacs i moldaus per demanar al Patriarca de Constantinoble la designaci d'un metropolit per llurs territoris. En aquest sentit el prncep valac Nicolas Alexandru elev una reclamaci a Constantinble. L'any 1359 el metropolit de Vicina (actual Isacea) va ser traslladat a Arges, la capital de la Valquia, creant-ne aix la seu metropolitana de Ungrovlahia. El Papa Gregori IX tamb va pensar en traslladar al bisbe de Milcovia a Curtea de Arges per contrarestar la presncia ortodoxa, intenci que finalment no es va concretar. A Moldvia la presncia ms nombrosa de catlics va afavorir les aspiracions papals en aquelles contrades. El principat que es va constituir com a tal l'any 1359 no va aconseguir que se'l nomens un metropolit fins l'any 1401. 

El principat des de la seva constituci fins l'any de l'assoliment del metropolit va dependre del metropolit de Galitza que es trobava dins del regne de Polnia (que era una de les potncies europees del moment a aquella part del continent). A partir de 1365 Llus I d'Hongria va encetar una srie de campanyes militars per aconseguir la dominaci del principat moldau, el prncep Vladislav (conegut tamb amb el seu apellatiu La cu) davant de la superioritat dels hongaresos va acudir a demanar ajut a Casimir III de Polnia, que era l'oncle del rei hongars, i aix poder mantenir la independncia del seu principat. Per quan l'any 1370 el rei polons va morir sense descendncia es va decidir triar al seu nebot com a rei de Polnia, motiu pel qual Moldvia perdia el seu aliat i es quedava totalment indefensa. Davant de la nova situaci el prncep Vladislav va decidir seguir el consell dels franciscans present a llurs dominis i es va dirigir al Papa de Roma, en aquell moment Urb V, per demanar-li que interceds en el seu favor davant del rei hongars i polons. A canvi el prncep Vladislav s'oferia a convertir-se ell i tot el seu poble al catolicisme, tot demanant que la capital de llurs dominis, Siret, fora elevada al rang de ciutat i seu episcopal. Aix un any desprs es va consagrar un bisbe per la nova dicesis, que hauria d'estar directament vinculada a Roma i per tant no dependria ni de Polnia ni d'Hongria. Vladislav abandon la confessi ortodoxa i abra el catolicisme per motius poltics, en la seva conversi sembla ser que no li acompanyaren gaires persones ms, ja que la seva prpia esposa va romandre ortodoxa. Les seus episcopals de Siret i Milcovia no eren molt importants, en part perqu no rebien gaires donacions i per tant tenien poques rendes de les que poder sobreviure. A ms els responsables de la dicesi eren absents la major part del temps i desconeixien la llengua romanesa. La gran majoria dels catlics es concentraven en poblacions on la majoria de la poblaci era d'origen sax o hongars. La gran majoria de la poblaci autctona va romandre en l'ortodxia, tot i que hi havia grans quantitats de monjos dominics i franciscans al principat amb l'objectiu d'aconseguir conversions al catolicisme. 


Desprs de la mort de Llus I, rei d'Hongria i de Polnia, i per tant amb la divisi de nou dels dos regnes, el prncep Pere I de Moldvia va decidir tornar a l'ortodxia i va demanar al Metropolit de Galitza que consagrs dos bisbes pels seus territoris, un d'ells, Josep, era familiar del propi prncep. Tant bon punt es consagraren els dos nous bisbes, Pere I va demanar al Patriarca de Constantinoble que nomens Josep com a metropolit. El Patriarca de Constantinoble va accedir a nomenar un metropolit, per un d'origen grec, negant-se Pere I a aix. Davant de la negativa Neilos, Patriarca de Constantinoble, va decidir excomunicar a Pere I i als moldaus. El conflicte perdur fins a 1401 quan una vegada traspassats tant Pere I com Neilos, Alexandre el Bo, prncep de Moldvia i Mateu I, Patriarca de Constantinoble van acordar la creaci de la seu metropolitana de Siret i el nomenament del bisbe Josep com a metropolit. L'assoliment de la seva prpia seu metropolitana per part dels principats romanesos va servir per consolidar el poder i la independncia dels mateixos. 

Pel qu fa als ortodoxes de Transsilvnia, aquests no podien organitzar-se en la seva prpia Esglsia, a ms el papa pressionava als reis hongaresos per acabar amb la poblaci cismtica. La manca d'organitzaci de l'Esglsia ortodoxa a Transsilvnia provocava que els metropolitans de Valquia portessin tamb la titulaci de "Exarques d'Hongria i de les Muntanyes". El clergat ortodox vivia en mig d'unes precries condicions i incls de persecucions, arribant-se a donar-se casos com el del bisbe ortodox de Huneodara, que va ser detingut per l'inquisidor pontifici Joan de Capistrano i va ser traslladat a Roma. La conquesta de Constantinoble (1453) pels turcs otomans de confessi musulmana, la derrota dels serbis a Smederevo (1539) que va suposar la conquesta pels otomans del regne de Srbia va significar la prctica conquesta dels principats de Moldvia i Valquia per part dels otomans. Aquests principats van aconseguir mantenir una certa independncia i autonomia respecte a la Porta d'Or, tot i que per aquest motiu es pagaven importants tributs i s'enviava a Istambul (l'antiga Constantinoble) als fills de la noblesa valaca i moldava per assegurar-se aix la lleialtat dels futurs prnceps envers l'Imperi Otom. Amb la derrota hongaresa a Mohacs (1526) el regne d'Hongria va perdre bona part dels seus territoris i va estar a punt d'estar ocupat totalment pels otomans. Els hongaresos perderen el principat de Transsilvnia que pass a estar sota control dels otomans que li donaren una autonomia semblant a la que van rebre la resta dels principats romanesos, per collocant al seu capdavant a aristcrates hongaresos disposats a collaborar amb els otomans. Sota l'ocupaci otomana de tots els territoris romanesos van comenar a arribar els primers luterans i calvinistes.

Domini Otom i pervivncia de l'ortodxia romanesa entre el catolicisme, el luteranisme, el calvinisme i els uniats.

Domini hongars i arribada dels protestants i els uniates. 


Arran de la reforma protestant propiciada pel sacerdot alemany Mart Luter al 1517 es va comenar a difondre la reforma per tot el centre d'Europa. Aix el 1530 moltes de les poblacions saxones de Transsilvnia es van convertir al luteranisme, tamb molts hongaresos de la mateixa regi es van convertir al calvinisme. L'any 1556 la Dieta de Transsilvnia va suprimir la seu Pontifcia i Romana d'Alba Iulia i s'expulsaven a tots els sacerdots catlics dels seus territoris. L'any segent es va proclamar la llibertat religiosa. Sota el mandat del prncep catlic Esteve Bathory la Dieta de Transsilvnia va reconixer com a "legals" les religions catlica, luterana, calvinista i uniata. D'altra banda la religi ortodoxa va ser considerada com a "tolerada" i els romanesos de Transsilvnia eren considerats ciutadans de segona, la presncia dels protestants a Transsilvnia seria molt important per entendre la configuraci de la cultura romanesa.

Pel qu fa Moldvia entre els anys 1530 i 1580 es va produir una disminuci de les comunitats catliques, ja que bona part d'aquests es van passar al luteranisme i al calvinisme. Entre els anys 1561 i 1563 el prncep moldau Joan II Heracli  conegut tamb com a Despot Vod   va intentar que el principat es converts al luteranisme, motiu pel qual fou assassinat. A partir de 1580 els catlics van reaccionar, sobretot a partir de l'arribada del religis albans Bartolomeus Brutti que va tenir molta influncia entre els prnceps moldaus Iancu Sasul i Pere V, aconseguint que aquest darrer accepts primer l'entrada dels jesutes al seus dominis i desprs establir contacte amb el llegat papal a Polnia amb la intenci de retre-li obedincia, tal i com va comunicar al papa l'any 1588. La feina de Brutti per augmentar el nombre de catlics va donar el seu resultat amb la conversi de 20.000 moldaus protestants al catolicisme, per Pere V de Moldvia va ser destronat en una conxorxa protagonitzada pels emissaris anglesos a Istambul i el propi Papa de Roma que van vendre el tro de Moldvia a Aaron Emanoil. Aquest va decidir donar als hussites hongaresos les propietats que s'havien lliurat als jesutes en temps de Pere V.

A Valquia el prncep Miquel el Valent va recolzar la causa de la lliga antiotomana i va aconseguir el tro de Transsilvnia amb l'ajut del emperador germnic Rodolf II. Miquel el Valent va demanar que l'ortodxia fou reconeguda com a religi legal. Rodolf II va decretar que les tres grans religions de la regi, el catolicisme, el luteranisme i l'ortodxia rebessin tal reconeixement. Com a compensaci el prncep valac va donar suport als catlics del seu principat i el bisbe ortodox de Alba Iulia va ser consagrat metropolit, constituint-se aix la seu metropolitana ortodoxa de Transsilvnia. Quan Miquel el Valent va ser nomenat Prncep de Moldvia es va aconseguir unificar per primer cop els principats romanesos. Aquest fet va inquietar tant als hongaresos, com als austracs, als otomans i als polonesos, ja que es podria constituir un estat unificat que lesions els interessos que aquests pasos tenien als principats romanesos, motiu pel qual Miquel el Valent va ser assassinat i els principats de nou es van dividir. Amb la desaparici del prncep Miquel el Valent es van esvair les esperances dels ortodoxes de veure com la seva confessi era reconeguda del tot legal a Transsilvnia.


L'any 1626 el prncep de Transsilvnia Gabor Bethlen de confessi calvinista va decidir sortir en ajuda dels ortodoxos, ja que va reinstaurar les seves antigues possessions del clergat ortodox, eximint-los d'alguns pagaments d'impostos i afavorint l'ensenyament i la publicaci de llibres en llengua romanesa. L'any 1627 va nomenar al monjo ortodox Gennadi com a arquebisbe ortodox del principat a canvi de qu accepts l'obedincia al superintendent calvinista, que la llengua romanesa esdevingus llengua oficial de culte i de predica i a que s'imprimissin els llibres eclesistics calvinistes, aix com que s'eradiqus tota mena de supersticions. El prncep de Transsilvnia va demanar ajut al Patriarca de Constantinoble Cirili Lukaris, que tenia una certa orientaci calvinista, perqu facilits la conversi de la poblaci ortodoxa de Transsilvnia al calvinisme. L'any 1629 el prncep va traspassar i el va succeir Gregori Rakoczy que continu amb la mateixa poltica del seu predecessor. Tot i les bones relacions entre el metropolit Gennadi i el prncep hongars, el primer es va negar a que es publiquessin llibres calvinistes a la regi, per Gregori va aconseguir que un monjo ortodox tradus al romans un catecisme calvinista. L'any 1640 va traspassar el metropolit i el prncep Gregori va pensar en designar a un metropolit que accepts la seva poltica, per l'elecci no va ser fcil ja que cap religis ortodox acceptava aquest joc religis, tal i com ho mostra l'empresonament del successor de Gennadi. La majoria del clergat ortodox de Transsilvnia es va negar a acceptar la confessi de fe lukariana d'estil calvinista. En el snode reunit a Iasi van acceptar la confessi de fe de Pere Moghila, tot i que expurgada de les seves doctrines sobre el purgatori i la epiclesi que s'oposaven a la tradici doctrinal ortodoxa.

L'atac ms important contra el calvinisme va procedir de Moldvia, ja que el patriarca moldau Vaarlam va publicar l'any 1645 una refutaci del catecisme calvinista publicat a Transsilvnia. Aquesta refutaci va tenir ress a Moldvia i a Valquia on el prncep Mateu Basarab va lluitar contra el calvinisme. Els dos principats romanesos van esdevenir dos reductes de la ortodxia dins l'Imperi Otom a la mateixa vegada que el catolicisme cedia terreny als principats romanesos. A Transsilvnia el perill que suposava el calvinisme per l'ortodxia va passar al catolicisme que va esdevenir la segona confessi ms important de la regi.

Dominaci austraca i pervivncia de l'ortodxia entre els imperis.

Amb el setge de Viena de 1683 per part dels otomans i amb la signatura del Tractat Karlowitz (1699) es va encetar una nova dinmica al centre d'Europa, ja que els otomans van replegar-se cap a la zona sud-est del continent europeu, deixant el control de Transsilvnia als Habsburg. Des de l'any 1696 el principat va deixar de ser governat per prnceps hongaresos autctons. Aix va ser aprofitat per l'emperador del Sacre Imperi Leopold I per decretar que el catolicisme, el luteranisme, el calvinisme i l'uniatisme eren confessions legals, mentre que la ortodxia rebia de nou la condici de religi tolerada a Transsilvnia. De seguida els jesutes van establir a la regi una Esglsia uniata. L'any 1697 es va oferir al metropolit ortodox de Transsilvnia alliberar-se respecte al superintendent calvinista a canvi d'acceptar la Uni amb Roma, per el trasps del metropolit va fer que el nou metropolit designat, el bisbe Atanasi ans a Valquia per ser consagrat com a nou metropolit. A la capital del principat valac va ser rebut amb tot tipus de sospites i se'l va obligar a acceptar l'ortodxia tal i com es recollia a la confessi de fe de Pere Moghila si volia ser consagrat. L'abril de 1698 l'emperador Leopold I va emetre un diploma pel qual tots els clergues ortodoxos romanesos que es passessin a les quatre confessions legals rebrien totes les contraprestacions i privilegis que els clergues d'aquestes confessions gaudien, a ms si es convertien al catolicisme i per tant reconeixien l'autoritat nica del Papa de Roma com a cap nic del cristianisme rebrien encara ms privilegis. Al juny de 1698 el primat hongars, el Cardenal Kollonitz va definir els quatre punts a observar per aconseguir la uni de les esglsies cristianes. Aquests eren el reconeixement del Papa de Roma com a cap nic de la cristiandat, l's del pa zim per la celebraci de les eucaristies, el Filioque en el credo i acceptar la doctrina del purgatori. 

L'octubre de 1698 uns trenta sacerdots ortodoxes de Transsilvnia van signar un document on feien pblica la seva intenci de fer-se membres de l'Esglsia uniata, tot i que desitjaven la voluntat de mantenir els costums romanesos. Al febrer de 1699 Leopold I va publicar el diploma pel qual s'establia l'Esglsia uniata a Transsilvnia sense haver de pagar impostos per les propietats adquirides per la nova Esglsia i importants exempcions fiscals pels clergues d'aquesta (el nom oficial de la nova Esglsia era el d'Esglsia Romanesa Unida amb Roma, per rebia la denominaci popular de Esglsia greco-catlica). L'any 1701 aquests privilegis es van ampliar als fidels de la nova Esglsia. Com que la uni tenia poca acceptaci Kollonitz va cridar al metropolit Atanasi a Viena on va haver de comparixer davant d'una comissi judicial. Se'l va obligar a signar un document on es comprometia a trencar qualsevol lla amb el metropolit i el prncep de la Valquia, a obligar als seus fidels a convertir-se al uniatisme i a rebre com a conseller a un teleg catlic. El metropolit es va veure obligat a acceptar i acte seguit el Cardenal Kollonitz va repetir la seva consagraci sacerdotal sub conditione, a ms es va oferir als seglars que acceptessin la seva conversi al uniatisme les mateixes condicions favorables que gaudien els catlics a la regi. La seu metropolitana ortodoxa d'Alba Iulia es va transformar en un bisbat uniata desapareixent de Transsilvnia el ttol de metropolit ortodox, situaci que perdur fins l'any 1864. Amb la prdua de la seu metropolitana els romanesos de Transsilvnia van protestar enrgicament. Atanasi fou excomunicat pels patriarques de Constantinoble, de Jerusalem, i pel metropolit de Valquia. 

Amb el trasps d'Atanasi l'any 1713 i el nomenament de Joan Pataky, que ja s'havia passat al ritus llat, com a bisbe uniata d'Alba Iulia es va consolidar la uni i es va traslladar la seu episcopal a Fagaras. L'any 1727 al trasps de Pataky es va reunir el snode de l'Esglsia uniata per elegir el nou bisbe, finalment es va triar a un estudiant de tercer de teologia, Inocenti Micu, que no es va traslladar a la seva seu fins l'any 1732. Micu va ser un bisbe amb una actitud poc complaent envers Viena ja que va defensar els seus sacerdots i fidels, demanant que es complissin les promeses de la cort de Viena, demanant incls el reconeixement de naci per a Transsilvnia. L'any 1744 va reunir un snode on amenaava amb trencar amb la uni si no es complien les promeses de l'emperador. Aquest snode va estar format per sacerdots, seglars i incls membres de l'Esglsia ortodoxa essent aix ms una reuni nacional que no pas religiosa ni uniata. Per aquest motiu va ser cridat a Viena on va haver de respondre a les imputacions fetes contra ell per una comissi judicial. Condemnat, va ser enviat a Roma on mor.

A Micu el va succeir Petru Pavel Aron que va fundar escoles a Blaj, i va afavorir el desenvolupament de la cultura romanesa a Transsilvnia, contribuint al despertar de la conscincia nacional romanesa als altres principats romanesos. Al llarg del seu mandat es va encetar una forta campanya contra l'Esglsia uniata sobre tot per part de monjos ortodoxes, fins a tal punt que el propi bisbe va haver de fugir de la seu episcopal i refugiar-se a Sibiu. L'Esglsia uniata va veure com el seu nombre de clergues disminua mentre que el nombre de clergues ortodoxos augmentava espectacularment (de 456 a 1380). Vista aquesta situaci l'emperadriu Maria Teresa I d'ustria va prendre la decisi de crear una milcia romanesa per defensar les fronteres de l' Imperi i aix contenir el creixement de l'Esglsia ortodoxa a Transsilvnia, els milicians enrolats es lliuraven de tot vassallatge per s'havien de convertir en uniates. El nou bisbe uniata, Gregori Maior va defensar fermament aquesta mesura, uns anys desprs en el seu informe enviat a l'emperador Josep II recollia que la mesura havia fet efecte, ja que l'Esglsia ortodoxa havia perdut unes 746 esglsies i uns 57.000 fidels. L'informe arrib tard a Viena, ja que abans que l'emperador el pogus llegir, aquest ja havia signat l'edicte de tolerncia amb el que qualsevol Esglsia que compts amb ms de cent famlies com a fidels podria construir-ne les seves esglsies, hospitals i escoles. L'any segent es va permetre la separaci de l'Esglsia uniata, fet que va afavorir que molts romanesos tornessin a l'ortodxia. Les reformes portades a terme per Josep II es van mantenir fins el trasps d'aquest a l'any 1790. Tot i que les autoritats imperials posteriors feren alguns petits intents per reinstaurar la situaci anterior ja s'havien assentat les bases pel desenvolupament de l'Esglsia Ortodoxa Romanesa, fet que afavor el desenvolupament d'un sentiment nacional romans al llarg de la segona meitat del segle XVIII. 

A finals del segle XVIII l'estat de les esglsies ortodoxes als tres principats romanesos era la segent: A Transsilvnia els bisbes eren d'origen serbi, de 1796 a 1810 la seu episcopal va quedar vacant i es va haver de demanar perms al govern imperial per nomenar un bisbe romans, l'elegit va ser Vasile Morga. Pel qu fa a Valquia l'ocupaci austraca de Oltnia l'any 1718 va fer que les condicions dels ortodoxes s'endurissin. L'any 1739 amb l'evacuaci de les tropes imperials la situaci millorava considerablement. En els anys posteriors tant Moldvia com Valquia van haver de patir l'ocupaci militar dels russos, per aquests al ser tamb ortodoxos no van fer si no que assentar aquesta confessi a la regi. En tot cas les esglsies ortodoxes de Valaquia i Moldvia tot i tenir pocs contactes amb l'occident del continent europeu, van ser uns elements importants per mantenir i preservar la confessi ortodoxa a uns territoris que sota la dominaci otomana i austraca no havien fet ms que configurar i confirmar la seva identitat en com d'uns territoris, Transsilvnia, Valquia i Moldvia, els tres principats que en un futur no molt lluny esdevindrien en una realitat en com i permetria la lenta configuraci del modern estat romans.

Paper de l'ortodxia en la constituci de l'Estat romans modern i supervivncia sota el comunisme.

Assoliment de la independncia poltica i religiosa dels principats romanesos de Valquia i Moldvia.

El nomenament de Vasile Morga com a bisbe ortodox de Transsilvnia l'any 1810 per part de les autoritats imperials va anar precedit d'un tot seguit de dures condicions que els ortododoxos de la regi van haver de complir. Aquest va romandre a la seu episcopal fins el seu trasps l'any 1845, moment en el que es va nomenar a Andreu Saguna, que va aprofitar el cicle revolucionari de 1848 per demanar la creaci de nou del la seu metropolitana de Transsilvnia, any en qu aquest principat va ser annexionat a Hongria, situaci que perdur un any noms, ja que l'any 1849 va passar a integrar-se dins de la corona austraca. El reconeixement de la seu metropolitana es va aconseguir l'any 1864 quan es va establir la mateixa a Sibiu i es declar metropolit al propi Andreu Saguna. Tres anys desprs Transsilvnia era transferida a la corona hongaresa dins de la monarquia dual austrohongaresa (1867).

Pel que fa a Moldvia i Valquia els prnceps Miquel Sturdza (Moldvia) i Alexandre Ghica (Valquia) l'any 1834 van invitar a visitar els seus dominis a un grup d'adeptes de la Societat Bblica Britnica, ja que s'havien creat un seguit d'escoles lancasterianes als seus principats. L'encarregat de la societat a la regi, Benjamin Barker, desprs de veure els resultats d'aquestes escoles va acceptar la traducci de la Bblia Protestant al romans. Aix l'any 1838 apareixia publicat en romans el Nou Testament, que va servir com a llibre de text a les escoles lancasterianes de Valquia, ja que a Moldvia es va oposar el Metropolit i el Patriarca de Constantinoble va intentar suprimir l's de les Bblies protestants a Valquia.

L'any 1853 el sult otom Abd-ul-Mejid I va cedir a les pressions franceses per donar el control de l'esglsia de la Nativitat a Jerusalem als catlics. Aix va provocar grans protestes per parts dels ortodoxes. El tsar Nicolas I de Rssia que es declar "gurdia de l'Esglsia ortodoxa" va enviar emissaris per establir un tractat amb el sult otom pel qual Rssia podria intervenir a aquells llocs on l'ortodxia estigus amenaada. Aix podia alterar l'equilibri continental preconitzat pel Regne Unit, fet que va fer que els britnics pressionessin als otomans per rebutjar el pacte. Quan el tsar va saber de les maniobres britniques va decidir declarar la guerra als otomans i va envair Valquia i Moldvia, amb l'objectiu de salvaguardar l'ortodxia dels romanesos, per amb l'objectiu amagat de fer-se amb el control dels dos principats. Aquesta acci va provocar l'esclat de la Guerra de Crimea, on els romanesos van haver de participar al costat dels russos. D'altra banda tant els britnics, com els francesos i els otomans van formar una coalici per fer front als russos. 

ustria-Hongria, que en principi va romandre neutral, va veure com els seus interessos a la regi estaven amenaats i sense declarar la guerra formalment a Rssia si que va ajudar els aliats. A petici d'ustria, que estava fent conjuntament amb Prssia de mediadora, va demanar als russos la retirada dels dos principats, demanda a la que va accedir Nicolau I. Finalment l'any 1855 Rssia es va rendir. L'any segent es van signar els Tractats de Paris (1856) entre els russos, els otomans, els britnics i els francesos. Amb aquests tractats el principat de Moldvia i el de Valquia van assolir llur independncia poltica respecte a l'Imperi Otom. 

Aquesta era una independncia tutelada per Frana, Prssia i els Imperis austrohongars, rus i otom. La independncia es va concedir pels turcs otomans a canvi de mantenir la seva influncia a la regi i de rebre la garantia de les altres potncies europees que no es toleraria una unificaci dels dos principats en un de sol. Aquesta promesa es va mantenir noms tres anys, ja que l'any 1859 es va triar com a prncep de Moldvia (el 5 de gener de 1859) i prncep de Valquia (el 25 de gener) a Alexandru Ioan Cuza, que tenia el suport de Prssia, de Frana i de Rssia, produint-se la unificaci de fet dels principats romanesos en el Principat de Romania. El nou principat no gaudia d'una independncia plena, ja que es trobava sota la influncia dels otomans, que contnuament amenaaven d'intervenir a la regi. Una de les primeres coses que va fer el nou prncep romans va ser la de secularitzar els bens eclesistics, que en la seva gran majoria pertanyien als monestirs ortodoxes (on la majoria de monjos eren d'origen grec), a canvi d'unes indemnitzacions. Les protestes formals tant del Patriarca de Constantinoble com dels monjos, no serviren de res. Com que els diners de les indemnitzacions no van voler ser cobrades pels religiosos l'Estat romans va decidir quedar-se amb els mateixos. 

Una vegada assolida la uni poltica dels principats es va fer la unificaci religiosa de les dos Esglsies ortodoxes de Valquia i Moldvia. L'any 1864 es va crear un Snode General i l'any segent es nomenava el primer primat romans, Nifon, que era el metropolit de Valquia. L'any 1865 Cuza va fer que el parlament de Romania aprovs una llei per la qual el metropolit romans fos nomenat Patriarca de l'Esglsia Ortodoxa Romanesa i es declarava aix la total independncia de l'ortodxia romanesa respecte al Patriarca de Constantinoble, ja que no es volia cap ingerncia externa sobre Romania. L'any 1866 Alexandru Ioan Cuza va ser destitut pel Parlament i es va buscar a un noble alemany Carol de Hohenzollern-Sigmaringen, que va ser nomenat prncep de Romania amb el nom de Carol I. El nou principat es va trobar en mig de la guerra turcorussa (1877 - 1878) que va ser aprofitat pels romanesos per aconseguir llur independncia de fet respecte als otomans. Amb el Tractat de Berln (1878) es posava fi a aquest conflicte i Romania veia com es reconeixia la seva independncia com a Principat respecte a l'Imperi Otom, tot i que havia de cedir una part de Moldvia, Bessarbia i Bucovina, als russos, al temps que rebia la Dobrudja meridional. L'any 1881 el prncep Carles I va ser proclamat Rei de Romania. Amb la independncia de l'estat romans ja consolidada noms mancava la independncia de l'Esglsia Ortodoxa Romanesa. Aquest cam es va encetar l'any 1865 i va caldre que Carles I ans a veure personalment al Patriarca de Constantinoble per veure reconeguda la seva independncia. Aix l'any 1885 el Patriarca de Constantinoble Joaquim IV reconeixia a l'Esglsia Ortodoxa Romanesa com esglsia autocfala dins de l'ortodxia. Abans ja el romans havia substitut al grec o l'eslau com a llengua de culte i per una llei de 1872 del Parlament romans, s'organitzava la vida de l'Esglsia ortodoxa, on es disposava que noms es podia designar com a bisbes i metropolitans als naturals de Romania. L'any 1884 es va crear una Facultat de Teologia dins de la Universitat de Bucarest. 


Quant a Transsilvnia cal remarcar que quan les possessions dels Habsburg es repartiren en la corona dual que supos l'Imperi Austrohongars la regi dels Carpats va ser governada directament pel govern hongars (1867). L'Esglsia uniata romanesa va rebre del papa Pius IX la consagraci del bisbe Alexandru  terca  ulu iu com a metropolit uniata a l'any 1853. Per uns anys desprs es va veure trada pel govern hongars, ja que aquest va pactar amb la Santa Seu de Roma la seva incorporaci a l'Esglsia catlica llatina d'Hongria. En el Concili Vatic I el metropolit uniata i els seus delegats varen plantejar el problema de demanar el manteniment del seu ritus oriental. Aquest conflicte va romandre a Transsilvnia fins a final del segle XIX. Pel qu fa a l'Esglsia ortodoxa de Transsilvnia s'ha de dir que aquesta depenia del metropolit de Buda des de l'any 1761 i que en l'any 1810 es van tornar a nomenar bisbes ortodoxes per la Dicesi de Transsilvnia. L'any 1864 i per contrarestar el procs d'unificaci i independitzaci dels dos altres principats romanesos l'emperador Francesc Josep I va decidir donar una autonomia a l'Esglsia ortodoxa, tal i com reclamaven els romanesos de la regi. El bisbe de Sibiu (Hermandstadt en alemany) va ser designat arquebisbe i se li van designar a dos bisbes sufragants establerts a Arad i Caransebe . Per la situaci de dominaci dels romanesos no va millorar i no van poder assolir cap dicesi ms en aquest perode de histria. La situaci va millorar quan al terminar la Primera Guerra Mundial es va desintegrar l'Imperi Austrohongars. Romania que havia entrat al conflicte europeu amb els aliats, va poder veure reconeguts els seus drets sobre Transsilvnia. En aquell moment l'assemblea de romanesos de Transsilvnia va decidir unir-se als altres dos principats, culminant aix el procs d'unificaci dels tres principats romanesos, per a aquesta decisi es va oposar fermament el govern hongars, motiu pel qual les tropes romaneses van haver d'envair Budapest i obligar als hongaresos a reconixer la incorporaci de Transsilvnia a Romania mitjanant els Tractats de pau de Trianon (1920).

Unificaci de Transsilvnia amb la resta dels principats romanesos. Constituci de la Gran Romania.


L'any 1920 existien al territori romans tres esglsies romaneses, la primera corresponia al Patriacat romans amb capital a Bucarest, la segona a Transsilvnia, amb capital a Sibiu i la tercera a Bucovina (provncia de Moldvia que s'havia integrat dins l'Imperi Rus i que dins dels tractats de pau que posaven fi a la Primera Guerra Mundial es cedia de nou a Romania). El principal repte per l'estat romans era el d'articular en una nica Esglsia ortodoxa nacional les tres Esglsies, fet que no era fcil, ja que les tres havien tingut les seves prpies estructures i dinmiques diferenciades des de la seva creaci i no estava tant clar que es volgus renunciar a aquest aspecte en benefici d'una Esglsia unificada i nacional. Per Romania era del tot important procedir a aquesta unificaci eclesistica si no es volia veure perillar les conquestes aconseguides arran de la fi del conflicte armat europeu. Van caldre uns quants anys de llargues converses i trobades per arribar finalment a la promulgaci el 3 d'abril de 1925 de la llei per la qual es decretava la unificaci de totes les Esglsies ortodoxes romaneses en una de sola, tamb es creava el Patriarcat de Romania i es designava com a tal al Patriarca de Bucarest, Miron Cristea. Aleshores es va demanar que el Patriarca de Constantinoble, Basili ho sancions. El dia 1 de novembre del mateix el nou Patriarca era entronitzat com a tal en una cerimnia on varen assistir la resta dels patriarques ortodoxos. Aix es culminava el procs encetat ja en els temps immemorables dels segles de l'edat mitjana on els romanesos aspiraven a tenir un patriarca que represents llur naci.

Amb el trasps del primer Patriarca de Romania l'any 1939 es va nomenar com a successor al bisbe Nicodemos, que li va tocar viure un dels perodes ms convulsos de la histria de Romania. El creixent aven del feixisme a Europa i l'eminncia de l'esclat d'un nou conflicte bllic d'escala mundial, aix com l'agitada vida poltica i social a Romania, en part provocada per la violncia que provocava la Gurdia de Ferro (antisemita i feixista), va provocar que el rei Carles II de Romania abols el sistema democrtic i instaurs la dictadura, erigint-se ell com a dictador. Per la signatura del Pacte Molotov-Ribbentrop, on Romania va haver d'acceptar la cessi de Bessarbia i Bucovina a la URSS, del sud de Dobrudja a Bulgria i la meitat nord occidental de Transsilvnia a Hongria, liquidant-se aix la Gran Romania, aix com l'esclat de la Segona Guerra Mundial i la inestable situaci social va fer que al setembre de 1940 fos nomenat el general Ion Antonescu primer ministre i Carles II abdiqus, essent entronitzat el seu fill Miquel I de Romania.

Ion Antonescu, que es va autodenominar cabdill (en romans conduc tor), va proclamar l'Estat legionari i amb la intenci d'aconseguir recuperar els territoris ocupats per la URSS va portar Romania a la Segona Guerra Mundial al costat de Alemanya i Itlia (juny 1941). Aix les tropes alemanyes ocuparen el pas i l'exrcit romans va participar a l'Operaci Barbarroja, l'atac que Hitler va llanar contra la URSS el 22 de juny de 1941, ocupant Odessa i arribant a participar activament a la batalla de Stalingrad.

Per els bombardejos aliats sobre territori romans (1943), aix com la desfeta de l'exrcit alemany a la batalla de Stalingrad i el collapse de l'economia romanesa com a motiu de la participaci a la guerra (1944) va fer que la classe poltica i la societat romanesa demanessin la sortida de Romania del conflicte mundial. La ms que evident derrota dels alemanys va fer necessari una reubicaci de Romania dins el conflicte. Aix comenaren un seguit de contactes diplomtics amb els Estats Units i el Regne Unit per ordres de Miquel I, per aquests no van reeixir. Tot i aix el 23 d'agost de 1944 el mariscal Ion Antonescu va ser destitut per Miquel I i va ser nomenat un nou govern de concentraci nacional (on els comunistes eren presents). El 12 de setembre es va signar la pau amb les Nacions Unides (nom oficial dels aliats) declarant acte seguit la guerra a Alemanya i a Itlia. Amb la signatura d'aquest tractat Romania recuperava Transsilvnia, per renunciava a Bessarbia, Bucovina i a la Dobrudja meridional. Malgrat aix el territori romans va ser ocupat per les tropes sovitiques, que van esdevenir els grans dominadors de la vida poltica i social romanesa.

A l'octubre de 1944 es va constituir un govern de coalici on els comunistes controlaven els ministeris claus com el de Defensa i Interior. Els anteriors governs de coalici que es constituren havien caigut per la pressi dels sovitics. El 6 de mar de 1945 Stalin va pressionar per qu es constitus un nou govern liderat per Petru Groza que va convocar eleccions pel 1946. En aquest govern van quedar exclosos els partits tradicionals (Partit Nacional Liberal   PNL - i el Partit Nacional Camperol Cristi Demcrata   PNTCD - ).

Situaci de la ortodxia romanesa durant i desprs del comunisme. De 1946 fins els nostres dies.
El 19 de novembre de 1946 es van celebrar les eleccions. Totes les estimacions donaven per guanyador al PNTCD per una ampla majoria, el govern, que es presentava al bloc dels partits democrtics (on els comunistes eren la fora ms important), va adulterar el resultat dels comicis, ja que els resultats demostraven la seva derrota i va declarar-se guanyador per una majoria del 70% dels vots emesos cap la coalici comunista. El 30 de juliol de 1947 el lder del PNTCD, Bratianu, va ser detingut i al novembre del mateix any va ser condemnat com a trador de la ptria. Enmig d'aquest ambient d'instauraci d'una dictadura comunista Miquel I va fer una crida intil als Estats Units i el Regne Unit perqu actuessin i evitar el que ja era una realitat. El 30 de desembre el president del govern Petru Groza va obligar a Miquel I a signar la seva abdicaci, obligant-lo a marxar a l'exili i instaurant-ne la Repblica Popular de Romania.

Amb la instauraci del nou rgim comunista l'Esglsia Ortodoxa Romanesa es va paralitzar. A ms el nou rgim va aplicar tot un seguit de normatives que li permetien destituir a aquells bisbes i sacerdots sospitosos de no ser lleials. Aix van comenar les detencions, deportacions a Sibria i els empresonaments ja no tant sols a les presons, on els clergues eren posats amb els presos comuns, si no incls a alguns monestirs que es van reconvertir en presons. L'any 1948 Nicodemos va traspassar i el va succeir el metropolit de Iasi Justinian Marina, que era un home d'un carcter fort i amb grans dots d'organitzaci. Aquest es va posar de seguida a organitzar l'Esglsia Ortodoxa Romanesa i aconseguir per la mateixa un nou estatut. Aquest fou presentat al govern el febrer de 1949 i aprovat de seguida per les autoritats comunistes, estenent-lo incls a les cinc dicesis catliques de ritus oriental que a l'octubre de 1948 el mateix govern havia suprimit i agregat a l'Esglsia ortodoxa. L'xit de la proposta del nou patriarca es deuria en part per la simpatia que tenia el mateix envers les idees comunistes.

El mateix any 1949 el govern comunista va emetre un decret pel qual les dicesis no podien tenir menys de 750.000 fidels, motiu pel qual es va passar de 18 a 12 dicesis. Molts bisbes van protestar, motiu pel qual van ser detinguts, la resta van decidir acceptar la poltica de fets consumats dels comunistes.

Pel que fa els catlics de Romania s'ha de dir que degut al seu augment, sobretot a partir de la incorporaci de Transsilvnia a Romania (1919), es va designar un nunci papal a Romania i se sign l'any 1927 un concordat entre la Santa Seu i Romania. Aquest concordat fou anullat l'any 1948. Per la seva banda l'Esglsia Unida a Roma fou incorporada a l'Esglsia Ortodoxa Romanesa, tal i com declar el patriarca ortodox l'octubre de l'any 1948. Els prop de mili i mig de uniates de Romania van ser declarats oficialment pel govern comunista creients ortodoxes. Els monestirs i seminaris uniates foren clausurats, les esglsies dels uniates van passar a mans de clergues ortodoxes. Els sis bisbes uniates van ser detinguts, quatre d'ells morien a la pres i els altres fins l'any 1960 van romandre empresonats. Aix cessava l'activitat de l'Esglsia Romanesa Unida a Roma, aquesta no va tornar a exercir les seves activitats oficialment fins la caiguda del comunisme al desembre de 1989.


La situaci de persecuci i de repressi envers els religiosos de qualsevol confessi van seguir. L'Esglsia ortodoxa va ser vctima tamb d'aquesta repressi d'una banda, mentre es tolerava relativament la seva existncia. Amb la mort de Stalin i la relaxaci relativa de la pressi que els comunistes exercien envers l'Esglsia ortodoxa aquesta es va poder adherir al Consell Ecumnic de les Esglsies l'any 1961. Aix es van enviar delegacions a les Assemblees Generals d'aquest organisme a Nova Delhi (1961), Uppsala (1968) i Nairobi (1975), totes elles encapalades pel metropolit de Moldvia i Suceava, Iustin Moisescu  que va ser membre del Consell Central fins l'any 1977  a l'assemblea de Vancouver (1983) la delegaci romanesa va estar encapalada pel Metropolit de Transsilvnia, Antonie Plamadeala. L'Esglsia Ortodoxa Romanesa ha intentat fomentar i promoure el dileg intercristi dins de la Conferncia de les Esglsies Europees, que t la seva seu a Ginebra. 

Els darrers anys del comunisme romans van ser molt difcils per la gran majoria dels romanesos, tamb ho fou per l'Esglsia Ortodoxa Romanesa, ja que Nicolae Ceau escu, Secretari General del Partit Comunista Romans i President de Romania des de l'any 1965, va comenar a aplicar a finals dels anys setanta del segle XX una poltica de demolici del centre de Bucarest, ja que volia transformar la ciutat al seu gust personal. Aix es van comenar a derrocar edificis d'un gran valor artstic, arquitectnic i histric per construir grans avingudes amb edificacions on concentrar a la poblaci traslladada del camp per treballar a les fbriques o per construir el segon edifici ms gran del planeta, la Casa del Poble (que actualment s la seu del Parlament romans). Per aquest motiu es van derrocar nombroses esglsies i monestirs histrics ortodoxes. Tamb es van desplaar de la seva ubicaci original esglsies per construir en el seu lloc edificis o fbriques. En definitiva l'Esglsia ortodoxa no va poder escapar de la bogeria del dictador romans i va anar poc a poc reduint la seva presncia en la vida pblica del pas, molts fidels van deixar d'anar a les esglsies ja que tenien por de les represlies i molts d'ells van passar a viure la seva religiositat dins de l'mbit del seu domicili. Aquest malson va terminar el 25 de desembre de 1989 quan les forces revolucionaries van afusellar el dictador i la seva dona, posant fi a 38 anys de comunisme a Romania.

Amb la desaparici del comunisme (1989) la situaci es va normalitzar, l'Esglsia Romanesa Unida a Roma (Esglsia grecocatlica) va ser reconeguda de nou i el seu metropolit, Alexandru Todea va ser reconegut oficialment, havia estat nomenat metropolit pel Consell Episcopal Catlic l'any 1986 a Roma. L'any 1991 va rebre la dignitat de Cardenal i tres anys ms tard va renunciar a les seves responsabilitats, ja que estava malalt. Aleshores va ser nomenat Lucian Mure an com a metropolit de l'Esglsia uniata romanesa, que l'any 2005 va rebre la consideraci d'Arquebisbe Major de l'Esglsia Uniata de Romania.

L'ortodxia ha recuperat el seu paper dins la societat romanesa una vegada que va caure el comunisme i moltes de les propietats que al llarg del comunisme s'havien confiscat van ser retornades. Actualment l'Esglsia Ortodoxa Romanesa consta de cinc provncies eclesistiques, la de Ungrovlahia (que comprn les dicesis de Bucarest, Buzau i Danubi inferior), la de Moldvia (amb les dicesis de Iasi i Roman), la del Ardeal (amb les Dicesis de Alba Iulia, Sibiu, Oradea i Cluj Napoca), la d'Oltnia (amb les Dicesis de Craiova i Arges), i la del Banat (amb les Dicesis de Timisoara, Carenbes i Arad). L'actual patriarca de l'Esglsia Ortodoxa Romanesa s des de l'any 1986 Teoctist Ar pa u, que en la darrera etapa del comunisme va tenir una actitud tolerant amb el rgim de Ceau escu, ja que va aprovar la demolici de 26 esglsies i va oferir diversos regals del patrimoni de l'Esglsia al dictador. El mar de 1990 va presentar la seva dimissi, per el Snode General no li la accept. Al llarg del seu pontificat va intentar aconseguir que l'Esglsia Ortodoxa Romanesa recuperi el seu lloc dins de la societat romanesa, a la mateixa vegada que va participar del moviment ecumnic establint contactes directes amb el Papa de Roma Joan Pau II, que va visitar Bucarest en diverses ocasions. 

En la actualitat dels 22.364.022 romanesos que resideixen a Romania un 86,8% sn ortodoxs, un 5% romans catlics, uns 3,5% sn protestants, un 1% catlics de ritus grec (uniates), un 1% pentecostals, un 0,5% baptistes i la resta tenen altres tipus de confessions. Per tant l'Esglsia Ortodoxa Romanesa s la segona Esglsia ortodoxa autocfala ms important en nombre de fidels de la ortodxia, noms per darrera l'Esglsia Ortodoxa Russa.

El 30 de juliol de 2007 i com a causa d'una complicaci del postoperatori de l'operaci de prstata a la que s'havia sotms, Teoctist Arapasu moria a l'edat de 92 anys. El 12 de setembre era designat successor seu al capdavant de l'Esglsia Ortodoxa Romanesa Dan Ilie Cobotea, amb el nom de Daniel, prenent lloc de la Patriarquia el dia 30 de setembre de 2007.

Presncia de l'ortodxia romanesa a la resta del mn.

Pel que fa als romanesos residents fora de Romania, ben b no se sap amb exactitud quina s la seva quantitat, els que troben als Estats Units d'Amrica estan organitzats en la Eprquia Missional d'Amrica. A ms existeixen nombroses parrquies dependents del Patriarcat de Bucarest, les ms destacades sn les de Londres, Viena, Sofia, Baden - Baden i Jerusalem.

Bibliografia.

Florin Constantiniu, O istorie sincer  a poporului romn, Editura Univers Enciclopedic, Bucure ti, 2002.
Constantin C. Giurescu, Istoria romnilor, volumul II, Editura Enciclopedic , Bucure ti, 2000.
Mircea P curariu, Istoria Bisericii Ortodoxe Romne, Sophia, Bucure ti 2000.
Nicolae Iorga, Istoria Bisericii Romne ti, Bucure ti, 1908.
Olivier Gillet, Religion et nationalisme : l'idologie de l'glise orthodoxe roumaine sous le rgime communiste, ditions de l'universit de Bruxelles, Bruxelles, 1997.
Gonzalez Montes, A., Las Iglesias Orientales, BAC, Madrid, 2000.
Meyendorff, J., La Iglesia Ortodoxa, ayer y hoy, DDB, Bilbao, 1968.
Eudokimov, P., Ortodoxia, Ed. Pennsula, Barcelona, 1968.

Vegeu tamb.

Llista d'edificis religiosos de Romania;
Art iconogrfic a Romania;

Enllaos externs.

Web oficial de la Esglsia ortodoxa de romania  ;
Web oficial dels patrirques ortodoxs romanesos ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83381" title="XV Concili de Toledo" nonfiltered="3097" processed="3091" dbindex="33273">
El XVI Concili de Toledo fou una reunio general dels bisbes de les provincies del Regne de Toledo convocada pel rei gica l'any 687.

S'inaugur a l'Esglsia dels Sants Apstols l' 11 de maig del any (688). Van assistir seixanta-sis bisbes (inclosos els metropolitans) vuit abats, tres dignataris catedralicis, i vint-i-sis alts funcionaris palatins. El Concili va confirmar la posici teolgica de Juli de Toledo en el tema conegut per "les dues Voluntats"  de Crist al que es van dedicar disset cnons.

Per la principal ra del Concili era una qesti que el rei volia plantejar. El seu sogre el difunt rei le havia concedit la m de Kksilo exigint-li un jurament de protegir als membres de la famlia reial. Abans de morir Ervigi li havia exigit tamb jurar que no denegaria la justcia al poble (probablement Ervigi mai li va exigir tal jurament). gica declarava que els dos juraments eren incompatibles i contradictoris, car per concedir justcia i reparar l'opressi que l'anterior rei havia infligit al poble i retornar els bns confiscats a aquelles persones condemnades injustament, havia de perjudicar a els fills de Ervigi (que segurament posseen per llegat les possessions confiscades als enemics del monarca mort). Per tant sollicitava ser alliberat d'un dels dos juraments i deixava clar que desitjava ser alliberat de la protecci a la famlia de Ervigi (per a aix hauria inventat l'altre jurament) malgrat que pertanyia a ella (sens dubte no es portava b amb el seu cunyats). Tamb sollicitava que es revoqus el cnon que prohibia castigar als membres de la famlia de Ervigi. Els bisbes, que no podien negar-se a la voluntat del rei, van haver de reconixer que l'inters pblic era ms important que el d'una sola famlia, per van intentar preservar en la mesura del possible a la famlia de Ervigi (al qual el clero tant devia), i van dictaminar que la famlia tamb formava part del poble i que tamb se li havia de fer justcia. Quant a la revocaci del cnon, es va declarar que no calia, car la famlia de Ervigi podia ser castigada si algun d'ells era jutjat i resultava culpable d'algun delicte.

La resta de temes del Concili van ser secundaris. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83383" title="XVI Concili de Toledo" nonfiltered="3098" processed="3092" dbindex="33274">
El XVI Concili de Toledo fou una reuni general dels bisbes de les provincies del Regne de Toledo convocada pel rei gica l'any 683.

Desprs de la rebeli del metropolit Sisbert i el comte palat Suniefred el rei va convocar el Concili, que s'inaugur el 25 d'abril i va concloure el 2 de maig de 693 a l'Esglsia dels Sants Apstols, amb assistncia de seixanta-dos bisbes (els bisbes de la Narbonense no van poder assistir a causa d'una epidmia que assolava la provncia), cinc abats i sis comtes palatins.

En el seu escrit al Concili el rei va fer referncia als molts que van trair la seva confiana i va demanar que tot funcionari palat (tal havia de ser el crrec de Suniefred) que conspirs per assassinar al rei o arrunar als gots, o que instigus una rebelli, seria destitut (sort en la qual le imitarien els seus descendents, segurament per evitar que actuessin els llaos de sang), passaria a ser esclau del tresor i se li confiscarien els bns. Els bisbes van secularitzar a Sisebert que a ms va ser excomunicat, i se li va prohibir rebre la comuni fins als seus ltims moments, llevat que abans obtingus el perd real; naturalment se li van confiscar tamb tots els seus bns. El deposat metropolit, assistent a l'acte, es va confessar culpable, i va escoltar la sentncia. Es va decidir que en el futur cap rebel podria tornar a desenvolupar mai un crrec palat (potser alguns dels crrecs palatins rebels eren antics rebels que havien recobrat el seu crrec grcies a l'amnistia de Ervigi; en tot cas tamb cal suposar que eren els crrecs palatins els qui podien portar a efecte les rebellions) i es convertirien en esclaus del tresor; tampoc els seus descendents podrien desenvolupar crrecs palatins (aquesta disposici sembla inspirada pel rei). Les propietats confiscades als rebels serien de lliure disposici pel rei que podria donar-les a la seva famlia, a l'Esglsia o a altres nobles lleials, i els descendents de les vctimes de la confiscaci no tindrien mai dret a reclamar-les. El rei que en el futur no fes complir aquestes normes quedaria malet. Els usurpadors van ser anatematitzats en virtut del cnon setanta-cinc del IV Concili, i es va declarar que els qui vulneressin l'esmentat cnon serien anatematitzats en el mxim grau. Sembla que els funcionaris palatins rebels van utilitzar el cnon del XIII Concili que protegia als funcionaris de palau de la destituci i detenci, per demorar el seu arrest o expulsi, i poder escapar o salvar els seus bns. gica va voler potser revocar el cnon, per no va haver d'obtenir el suficient suport eclesistic i dels funcionaris lleials per aix.

En el seu escrit al concili, el rei va proclamar la seva intenci d'acabar amb el judaisme. I per a aix va incloure una llei en el Codi legal per la qual qualsevol jueu que s'hagus convertit realment al cristianisme seria alliberat dels impostos que havia de pagar (no sabem si es refereix a l'impost ordinari i a l'impost especial per als jueus, o nicament a aquest ltim; no consta quan va ser instaurat l'impost especial als jueus, encara que se sap que afectava als conversos i jueus indistintamente) import que seria afegit als impostos dels jueus no convertits. Els conversos podrien tamb comerciar encara que un cristi no hauria de comprar-los res fins a estar segur de la seva conversi, a i a tal efecte podria exigir-li recitar el parenostre i el credo i que rebs la comuni. Un jueu no convertit no podria comerciar amb ultramar ni amb els cristians i per tant sol podrien comerciar entre ells. El cristi maior que comercis amb un jueu pagaria una multa de dos-cents setze sous i el cristi inferior rebria cent azotes i una multa cuyo import seria fixat pel rei. Totes les propietats agrcoles de jueus, els esclaus de jueus i tots els bns immobles, que haguessin estat adquirits a cristians serien confiscats pel Tresor mitjanant el pagament d'una compensaci. Els bisbes van acceptar la llei, encara que sembla que sense grans entusiasmes, car van declarar que l'aprovaven a petici expressa del rei (el que significava que no l'aprovaven per prpia iniciativa). El rei, en el seu escrit, feia menci que les sinagogues estaven tancades i en runes, i com cap llei havia ordenat el seu tancament o destrucci, s'ha suposat l'existncia de "progroms" derivats de la poltica real; per ms probablement l'abandonament de les sinagogues es devia que els jueus havien hagut de passar a realitzar les seves prctiques religioses en la intimitat de les seves cases.

El rei va ordenar als bisbes de la Narbonense, que no havien podrit acudir al Concili, que celebressin un Snode, i aprovessin els resultats del XVI Concili general.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83384" title="Sisbert" nonfiltered="3099" processed="3093" dbindex="33275">
Sisbert o Sisebert fou arquebisbe metropolit de Toledo elegit desprs de la mort de Juli el 6 de mar del 690 i fins el 693.

L'insistncia del rei gica en castigar a la famlia de Ervigi, va provocar l'hostilitat del clero encapalat per Sisbert. El rei es va valer del clero de la Tarraconense, que li era favorable, i el va oposar al de la Cartaginesa, per imposar les seves decisions, el que perjudicava notablement la condici primada de Toledo. 

Segurament cap al 692, Sisebert, i diversos nobles liderats per Sunifred, comte palat, van tramar un complot per enderrocar al rei. Els conjurats pretenien assassinar al rei i a una srie de nobles de palau (Frogellis, Teodomir, Liuvila, Tecla i altres). Segurament gica va aconseguir sortir indemne de l'intent d'assassinat, i va poder traslladar-se molt aviat a algun altre lloc (segurament a Cesaraugusta). Els rebels van collocar en el tron a Suniefred o Sunifred, que segurament va ser coronat per Sisbert. Per el rei va reunir les seves tropes, va tornar a la capital, i la va prendre. 

Sisfred fou condemnat pel XVI Concili de Toledo (683) a perdre la seu i a la confiscaci dels seus bens







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83385" title="Suniefred" nonfiltered="3100" processed="3094" dbindex="33276">
Suniefred o Sunifred fou rei visigot del Regne de Toledo del 692 al 693.

L'insistncia del rei gica en castigar a la famlia del rei Ervigi, va provocar l'hostilitat del clero encapalat per Sisbert. Segurament cap al 692, Sisbert, i diversos nobles liderats per Sunifred, van tramar un complot per enderrocar al rei. Els conjurats pretenien assassinar al rei i a una srie de nobles de palau (Frogellis, Teodomir, Liuvila, Tecla i altres). Segurament gica va aconseguir sortir indemne de l'intent d'assassinat, i va poder traslladar-se molt aviat a algun altre lloc (segurament a Cesaraugusta). Els rebels van collocar en el tron a Suniefred, que segurament va ser coronat per Sisebert vers la segona meitat del any 692. Es coneix una moneda d'aquestes dates que porta el nom de Suniefred.

Per el rei va reunir les seves tropes, va tornar a la capital, i la va prendre (primavera del 693). Es desconeix la sort de Suniefred, per si es coneix la del metropolit toled, doncs a ell es va alludir en el XVI Concili de Toledo essent condemnat a la deposici i confiscaci de bens.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83386" title="XVII Concili de Toledo" nonfiltered="3101" processed="3095" dbindex="33277">
El XVII Concili de Toledo fou una runi general dels bisbes de les provincies del Regne de Toledo convocats pel rei gica el 694.

Es va inaugurar el 9 de novembre del 694 a l'Esglsia de Santa Leocadia, sense que s'hagi pogut establir quants bisbes van assistir. 

Tal com havia fet amb els dos suposats juraments del XV Concili de Toledo va inventar ara un complot mundial dels jueus contra els reis de tot l'orbe, i fins i tot va assegurar que en alguns regnes els jueus s'havien rebellat. El rei va indicar que sabia per confessions de jueus conversos (en aquest cas alg les hauria revelat) que els hebreus hispans havien conspirat amb els d'altres llocs per rebellar-se junts contra els cristians. gica alludia a la seva pietat envers els jueus i exhibia com prova que els havia perms conservar els seus esclaus cristians (per tant en el 693 els jueus seguien posseint esclaus cristians) si ells es convertien al cristianisme. Assegurava que els jueus conversos havien continuat en les seves creences secretament, i proposava acabar amb ells convertint-los en esclaus, llevat de la Narbonense, on l'epidmia que assolava la provncia (que durava des dels inicis del regnat d'gica  o abans) havia provocat un descens alarmant de poblaci i on els jueus sols serien condemnats a lliurar les seves propietats al dux. Els bisbes van confirmar (no s clar si per les confessions dels jueus o per l'obedincia al rei) la conspiraci dels jueus del regne amb jueus estrangers i "per ordre" del rei es va declarar que serien despossets de totes les seves propietats i serien convertits en esclaus juntament amb les seves dones i fills. No podrien ser manumesos ni, en la seva condici d'esclaus, se'ls permetria practicar la seva religi. Els esclaus cristians dels jueus serien alliberats i el rei designaria a alguns d'aquests esclaus cristians (que en la seva condici d'homes lliures es comprometrien a no permetre als seus antics amos jueus convertits en esclaus, practicar els seus ritus) perqu rebessin als jueus esclavitzats, amb la condici que paguessin els impostos que abans pagaven els israelites (incls l'impost especial sobre els jueus). Els fills dels jueus els serien arrabassats quan arribessin als set anys i serien lliurats a cristians perqu els eduquessin en la fe catlica i quan arribessin a l'edat adequada els casessin amb cristians.
Els bisbes tamb van declarar l'anatema sobre tot aquell que desprs de mort gica ofengus a la seva vdua o als seus fills, donant-se una detallada llista de les ofenses. I se sollicitaven oracions pel benestar del rei i de la famlia reial en totes les esglsies catedralcies del regne, cada dia de l'any llevat del divendres sant (dia que no se celebrava missa).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83388" title="XVIII Concili de Toledo" nonfiltered="3102" processed="3096" dbindex="33278">
El XVIII Concili de Toledo fou una reuni general dels bisbes de les provncies del Regne de Toledo, convocada pel rei Vtiza vers el 703.

Les actes del concili no s'han conservat. Segurament se li va confirmar el tron al rei i aquest va prendre mesures de gracia amb els nobles de l'oposici. Possiblement fou presidit pel metropolit Flix.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83389" title="Concilis de Toledo" nonfiltered="3103" processed="3097" dbindex="33279">
Els Concilis de Toledo foren unes reunions de bisbes, convocades la majoria pel rei, en els quals es va legislar i es va dictaminar sobre afers poltics del Regne de Toledo.

S'ha discutit molt sobre que classe d'Assemblea eren els Concilis generals. No existeix un parallel en cap pas i per tant la qesti est oberta a mltiples interpretacions. En general, per algunes indicacions, se sap que els Concilis constituen una forma de suport al rei o a la seva poltica, per no se sap si es tractava d'un suport merament moral, d'un suport secundari (estant la base del poder del rei en els nobles i l'exrcit) o d'un suport decisiu sense el qual el rei no hauria obtingut el suport dels nobles i/o de la poblaci, molt influda per les autoritats religioses.

Les decisions del Concili versaven sobre les peticions del rei (a banda dels temes d'estricta disciplina eclesistica) i s'adoptaven per majoria (a partir del VIII Concili l'assistncia de nobles palatins va acostar als gots a la majoria o potser els la va donar). Els bisbes que defensaven les posicions derrotades estaven obligats a assumir les decisions conciliars sota pena d'excomunicaci.

En tots els casos les decisions adoptaves anaven en la direcci suggerida pel rei i rarament van vulnerar els desitjos d'aquest (si ho van fer el rei podia no confirmar els resultats del Concili), presentant com a mnim normes que poguessin ser del grat reial. El rei mai va ser criticat pels Bisbes en un Concili, encara que a vegades es va criticar al rei anterior.

L'assistncia al Concili era obligatria, llevat de malaltia o realitzaci d'un encrrec del rei; la pena per incompliment havia de ser l'excomuni per un any.

Inicialment religiosos (I i II Concili) van derivar en convencions poltiques (III al XVIII). 

Vegeu:

I Concili de Toledo ;
II Concili de Toledo ;
III Concili de Toledo ;
IV Concili de Toledo  ;
V Concili de Toledo ;
VI Concili de Toledo ;
VII Concili de Toledo ;
VIII Concili de Toledo ;
IX Concili de Toledo ;
X Concili de Toledo ;
XI Concili de Toledo ;
XII Concili de Toledo ;
XIII Concili de Toledo ;
XIV Concili de Toledo ;
XV Concili de Toledo ;
XVI Concili de Toledo ;
XVII Concili de Toledo ;
XVIII Concili de Toledo ;
Snodes provincials visigots;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83391" title="Snodes provincials visigots" nonfiltered="3104" processed="3098" dbindex="33280">
Els Snodes provincials del Regne visigot de Toledo eren reunions de bisbes de cadascuna de les provincies: Tarraconense, Narbonense, Cartaginense, Btica, Lusitnia i Galcia.

Els Snodes provincials tractaven tericament temes eclesistics, sovint originats a la provncia, per la vigncia dels quals  s'estenia a les altres provncies.

Es celebraven en una esglsia metropolitana que romania tancada als fidels, entrant els participants per una nica porta vigilada pels ostiaris (ostiarii = porters). Els bisbes s'asseien en cercle per ordre d'antiguitat, i quan ja estaven collocats entraven alguns capellans que podien assistir, que tamb s'asseien, collocant-se darrere dels bisbes; desprs accedien els diaques amb dret a fer-ho, que romanien drets; finalment entraven els laics convidats, al costat dels seus secretaris (notarii) que redactarien les actes (cap membre el clero inferior podia assistia als Snodes). 

Tots ja en els seus llocs es tancava la porta vigilada pels ostiaris. S'iniciava llavors una sessi protocollria de resades i prembuls. Desprs el metropolit sollicitava la presentaci dels temes per ordre (cadascuna havia de presentar-se desprs de ser tractada l'anterior). Tractats els temes es cridava a aquells clergues o laics que havien quedat fora i tinguessin alguna cosa que dir doncs qualsevol podia presentar queixes contra Bisbes, jutges, nobles o qualsevol altra persona. L'ardiaca recollia les queixes presentades i les presentava a la reuni i si era adequat el demandant era cridat per parlar. Si la petici o queixa era acceptava es comunicava a un funcionari real (executor) per fer comparixer davant el Snode a la persona demandada. Tancats tots els casos acabava el Concili amb unes oracions (per a Du i el rei) i la signatura de les actes (el primer signant era el metropolit)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83392" title="Oficina Quebequesa de la Llengua Francesa" nonfiltered="3105" processed="3099" dbindex="33281">

L Oficina Quebequesa de la Llengua Francesa (Office qubcois de la langue franaise en francs) s una instituci pblica del Quebec encarregada de l'aplicaci de la poltica lingstica en aquesta provncia del Canad. 

Histria.
Aquesta instituci va ser creada el 24 de mar de 1961, al mateix temps que es creava el Ministeri d'Afers Culturals del Quebec. El 1977, l'OQLF va rebre ms competncies en aprovar-se la Carta de la llengua francesa a l'Assemblea Nacional del Quebec. Aix, l'OQLF va passar a ser l'encarregada de l'aplicaci de la poltica lingstica al Quebec. 

Dos nous organismes van ser creats aleshores: el Consell Superior de la Llengua Francesa i la Comissi de Toponmia.

La instituci s'anomenava inicialment Office de la langue franaise (OLF), per aquesta denominaci va ser canviada per la dOffice qubcois de la langue franaise (OQLF) amb l adopci de la llei 104 per l Assemblea Nacional del Quebec el 12 de juny de 2003. Aquesta mateixa llei va suposar una reorganitzaci de l OQLF. Aix l'Oficina Quebequesa de la Llengua Francesa va ser fusionada amb la Comissi de Protecci de la Llengua Francesa i una part del Consell Superior de la Llengua Francesa. 

Funcionament.
Les missions de l'OQLF sn fonamentalment defensar la posici de la llengua francesa al Quebec, assegurar el respecte de la Carta de la llengua francesa i elaborar els programes de francesitzaci previstos per la llei.

Est formada per vuit membres i la dirigeix un president-director general nomenat pel govern per un mxim de cinc anys. L'actual presidenta-directora general s France Boucher.

En el si de l'Oficina, la Carta de la llengua francesa ha creat dos comits: el Comit d'Oficialitzaci Lingstica i el Comit de Seguiment de la Situaci Lingstica. Cadascun d'aquests comits est format per cinc membres nomenats per la mateixa Oficina Quebequesa de la Llengua Francesa.

L'any 2004, el pressupost de l OQLF va ser de 17.8 milions de dlars canadencs.

El Gran Diccionari Terminolgic.
D'entre els diversos recursos elaborats per l'OQLF i que hom pot trobar en el seu web destaca el Gran Diccionari Terminolgic (GDT). Aquest diccionari consisteix en una base de dades terminolgica amb gaireb tres milions de termes i que dna definicions i equivalncies amb les llenges anglesa i llatina. El GDT est especialitzat en vocabulari industrial, comercial i cientfic, i pretn ser l'eina ms completa quant a traducci al francs de termes anglesos, intentant evitar aix, l's innecessari d'anglicismes en llengua francesa.

Enllaos externs.
 Oficina Quebequesa de la Llengua Francesa ;
 El gran diccionari terminolgic de l'OQLF ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83395" title="Jordanita" nonfiltered="3106" processed="3100" dbindex="33282">

La jordanita s un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de H. Jordan.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83396" title="Domeykita" nonfiltered="3107" processed="3101" dbindex="33283">

La domeykita s un mineral de la classe dels arseniats. Rep el seu nom del mineralogista xil Domeyko (1802-1889).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83397" title="Discrasita" nonfiltered="3108" processed="3102" dbindex="33284">

La discrasita (del grec dis, mala, i krasis, barreja) s un mineral de plata de la classe dels antimoniurs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83398" title="Connellita" nonfiltered="3109" processed="3103" dbindex="33285">

La connellita s un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom del qumic escocs A. Connell (1794-1863).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83400" title="Atacamita" nonfiltered="3110" processed="3104" dbindex="33286">

L'atacamita s un mineral que cont coure (II) de la classe dels halogenurs. Rep el seu nom de la provncia xilena d'Atacama.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83401" title="Codi de Recesvint" nonfiltered="3111" processed="3105" dbindex="33287">
El Codi de Recesvint (conegut tamb com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilaci de lleis feta en temps del rei Recesvint. Es compon de dotze llibres. Es va publicar cap al 654, i derogava les lleis vigents: el Breviari d'Alaric per als romans i el Codi de Leovigild per als gots.

Es dividia en un ttol preliminar i dotze llibres, subdividits en cinquanta-quatre ttols i cinc-centes setanta-vuit lleis. Contenia tres-centes vint-i-quatre lleis de l'anterior Codi got (que en el text es qualifiquen de antiquae), noranta-nou lleis elaborades per Khindasvint (o en vida d'aquest) i vuitanta-set lleis prpies de Recesvint (les del pare s'encapalen en el text amb el nom Flavius Chindasvintus Rex i les del fill amb Flavius Reccesvintus Rex). Finalment hi havia tres lleis de Recared i dos de Sisebut.

Per tant la llei per als gots, tot i que experimentava un canvi substancial, mantenia gaireb dos teros de lleis antigues. Per per als romans suposava una novetat completa. No obstant aix tamb per als gots va constituir sens dubte un canvi perqu algunes de les lleis antigues van ser corregides per Recesvint (i una ho va ser per Khindasvint).

Al costat del Codi es publicava una disposici especial per la qual es prohibia l's del dret estranger (s a dir principalment rom) als tribunals; si un jutge usava per a les seves sentncies lleis tretes d'un Codi diferent al de Recesvint pagaria una multa de trenta lliures d'or (dos mil cent seixanta sous). Els plets en curs fins i tot no resolts serien fallats segons les lleis del nou Codi, per la llei de cap manera tindria efectes retroactius i els fallos anteriors basats en altres lleis que havien estat vigents eren ratificats i es prohibia la seva reobertura. Els casos que no estiguessin previstos en el Codi serien remesos al rei (com ja es feia) perqu la seva decisi assegus jurisprudncia. El rei tindria dret a afegir totes les lleis que cregus convenients, desprs de consultar els bisbes i els principals crrecs palatins.

Desprs de la seva publicaci hi va caldre afegir una nova llei transitria: com que la demanda d'exemplars del Codi era tan alta, els preus per les cpies van augmentar, i el rei va haver de prohibir que es cobrs o pagus ms de sis sous per una cpia; el qui incompls, fos copista o adquirent, rebria cent fuetades.

La seva estructura s la segent:

Llibre 1: El legislador i la llei.
Llibre 2. Administraci de justcia, escriptures i testaments.
Llibre 3: Els matrimonis i els divorcis.
Llibre 4: Successions, herncies i tuteles.
Llibre 5: Donacions. vendes i altres contractes.
Llibres 6, 7 i 8: Dret penal.
Llibre 9: L'exrcit i el dret d'asil eclesistic.
Llibre 10: Dret de propietat i prescripci.
Llibre 11: Metges i malalts; mercaders estrangers.
Llibre 12: Heretges i jueus.

Amb Ervigi bastants de les lleis del Codi van ser parcialment modificades, per la qual cosa, des d'aquesta poca, es coneix tamb com a Codi d'Ervigi. 

 Aspectes del codi .

El legislador i la llei (Llibre 1). El dret a legislar correspon al rei amb el Officium Palatii i els bisbes com a rgans consultius. La llei obliga a tothom, sense distinci de classe social, condici, sexe o edat, i inclou al rei.

Dret de grcia (Llibre 1). El rei podia concedir grcies i indults, llevat de les limitacions establertes per als casos de traci.

Distincions legals entre esclaus i lliures (Lliure 1). Es distingeix entre serfs (esclaus) i homes lliures. Entre els esclaus es fixen tres categories: serfs de la cort, serfs de l'Esglsia, i serfs dels particulars.

Caracterstiques de les persones fsiques (Llibre 1). S'estableix una definici de les persones fsiques. Es considera persona fsica la que ha nascut i viscut deu dies almenys, i ha rebut el baptisme.

Minoria d'edat (Llibre 1). S's menor d'edat fins als quinze anys, fins a arribar als quals es necessita guarda (tutela) en cas de faltar el pare.

Manumissi d'esclaus (Llibre 1). La manumissi d'esclaus es feia mitjanant un ritual amb intervenci d'un sacerdot i dos testimonis.

Crrecs subsistents (Llibre 2). Els crrecs gots van continuar existint: els duces provincials, els comes o comtes, i els Thiufadus. Va aparixer a ms el crrec d'ajudant del Thiufadi.

El Thiufadi i el seu ajudant (Llibre 2). Sembla que les qestions judicials de qu s'ocupaven els antics Iudex loci o Iudex territori van ser transferides al Thiufadi que fins a aquell moment havia estat un crrec estrictament militar. Es tractaria doncs d'un canvi de nom dels Jutges locals, que van assumir la denominaci de Thiufadus, o d'un canvi de funcions que aquests ltims assumien les funcions d'aquells . En tot cas els nous Thiufadus que assumien funcions judicials, probablement exercien alhora les funcions militars que des d'abans corresponien al crrec. Com que no podien atendre els dos aspectes, va caldre que es colloqus al costat de cadascun un adjunt, en el qual el seu principal delegava les resolucions judicials o militars que no podia o no volia prendre personalment. s possible tamb que, a l'assumir el Thiufadi algunes funcions judicials, es comencs a anomenar tots els jutges gots Thiufadus de manera que la denominaci fora la mateixa per al funcionari encarregat d'administrar justcia i per al que tenia el comandament militar; per probablement sols el primer hagus necessitat un adjunt (per l'increment del treball a l'abraar ara una nombrosa poblaci romana) doncs el segon ja disposava d'oficials i suboficials per a les diferents unitats de les tropes que manava.

Crrecs judicials (Llibre 2). Com ja hem vist l'administraci de justcia va passar als comtes (els duces tamb tenien atribucions indeterminades, per no es sap si eren noves o ja les venien ostentant) i als Thiufadus i els seus adjunts. Els oficials de l'exrcit, quingentenarius i centenarius actuaven com a jutges militars, estant en el cim d'aquests el millenarius (el que indicaria que el Thiufadi, que tenia el comandament de la unitat, fins i tot que tingus funcions judicials no les tenia en relaci amb els casos de justcia militar).

Nous crrecs judicials (Llibre 2). Es crea el crrec de pacis adsertor perqu veis, en nom del rei, determinats casos. El numerarius jutjava casos per no sabem que naturalesa, encara que sembla que per ostentar el crrec era molt adequat (encara que legalment no era imperatiu) ser rom.

Plets contra el tresor (Llibre 2). Els casos contra el tresor havien de ser presentats davant el comte de la ciutat o el jutge local (en la redacci de Khindasvint, que seria el Thiufadi en temps de Recesvint). El mateix Khindasvint confirmava que aquest sistema era una innovaci.

Jurisdicci i nomenament (Llibre 2). Tots els jutges existents podien atendre tant casos civils com criminals. El seu nomenament corresponia al rei i la vigilncia que qui exercs el crrec fora realment un jutge nomenat corresponia al dux.

Judicis de capellans i diaques (Llibre 2). En algunes ocasions els capellans i diaques actuaven com a jutges en plets entre laics. El Codi no ho prohibia expressament (encara que les seves decisions no vinculaven als Tribunals seculars, i noms afectaven les parts) per el Snode de Mrida del 666 va determinar que no deurien fer-ho ms que en casos excepcionals que obtinguessin perms del bisbe.

Faltes de respecte als Tribunals (Llibre 2).  Si alg acusat no compareixia davant del jutge que l'hagus convocat adequadament, hauria de pagar cinc sous de multa al jutge i altres cinc a l'acusador per compensar-li el retard. Si no tenia bns per pagar rebria cinquanta fuetades. Si el que deixava de comparixer era un Bisbe o el seu representant (doncs el bisbe podia comparixer per mitj d'un representant) la multa seria de vint sous al jutge i de trenta a l'acusador, i el jutge del tribunal, el comte de la ciutat o el dux provincial podrien obligar-lo al pagament; si qui havia de comparixer era sacerdot, ardiaca, diaca, sotsdiaca o un altre clergue o monjo, pagarien tamb cinc sous al jutge i cinc a l'acusador, i si no poguessin pagar deuria fer-ho el bisbe sota cuya jurisdicci estiguessin.

Indemnitzaci per als qui guanyaven un plet (Llibre 2). Els que perdien un plet havien de pagar a l'acusat cuya culpa no resultava provada una indemnitzaci de cinc sous.

Supressi dels crrecs romans (Llibre 2). Desaparegut el dret rom ja no calia administrar justcia segons les lleis romanes. Per tant va desaparixer el governador provincial o Iudex aix com el seu Officium (llevat del Numerarius), persistint (a un nivell inferior) el deffensor. Les funcions del governador provincial van ser assumides pels comtes de la ciutat i les del deffensor pels Thiufadus que ara reuneixen funcions judicials i militars. El deffensor va subsistir per noms per als casos menys importants. El Numerarius va assumir algunes funcions judicials per no sabem quines, ja que les relatives als casos contra el tresor pblic corresponien al comte i potser al Thiufadi.

Cstigs als Jutges (Llibre 2). S'establien els cstigs per als jutges prevaricadors i per als que es neguessin a dictar sentncia o demoressin la decisi.

Costes , despeses judicials (Llibre 2). Els costos dels judicis serien entre el 5% i el 10% del valor del litigi.

Procuradors (Llibre 2). Sols es precisarien procuradors en cas de litigar el rei o el bisbe amb un pobre.

Procediment (Llibre 2). El procediment seria oral.

Proves (Llibre 2). En judicis civils les proves serien: testifical, documental i juramental (jurament dels litigants). Dos testimonis majors de catorze anys feien prova si juraven davant del jutge.

Recursos (Llibre 2). Les sentncies d'un jutge podien ser recorregudes davant del Jutge superior (comte) i desprs davant el rei. No aquesta clar si les sentncies dels jutges i Thiufadus podien ser recorregudes tamb davant el dux, o b havien de ser recorregudes davant el comte i noms les sentncies d'aquest podien ser recorregudes davant el dux.
Quan es produa una apellaci el jutge que havia dictat la sentncia es reunia amb el Bisbe i reconsiderava el seu veredicte. Si ambds consideraven el veredicte just i correcte noms cabria l'apellaci a la instncia superior o al rei; si hi havia desacord prevalia la decisi del bisbe (Ervigi va decidir que el bisbe comunicaria el seu semblar al rei qui decidiria el resultat del plet)

Testaments (Llibre 2). Els testaments podien atorgar-se per escrit (amb la firma del testador i dos o ms testimonis, o signats per un tercer a precs del testador, i a ms dos o ms testimonis), i podien atorgar-se tamb per la declaraci verbal de la voluntat del testador davant dos o ms testimonis. El testament devia ser presentat al Jutge o al Bisbe, i els testimonis devien ratificar-se. El testament holgraf, escrit de prpia m pel testador, era acceptat, pero era supletori dels altres i havia de ser comprovat pel Bisbe o el Jutge.

Matrimonis mixtos. (Llibre 3). Es va derogar la prohibici de matrimonis mixtos entre gots i romans (que sembla que no era molt respectada doncs ja no estava vigent per als gots) segons la llei 2a del ttol 1r del llibre 3r. Tot i aix es va mantenir la prohibici de la celebraci de matrimonis entre lliures i esclaus de la mateixa nacionalitat o de diferents nacionalitats.

Drets dels pares (Llibre 3). El pare no podia donar en penyora els seus fills, ni vendre'ls o donar-los, ni privar-los de la vida; en casos extrems de deshonestedat podien matar les filles.

Divorci (Llibre 3). El divorci estava perms en els casos d'adulteri. En aquest cas el divorciat (o ambds) podien prendre estat eclesistic amb ple consentiment. Si el marit queia en l'esclavitud el matrimoni es desfeia de fet per no deixava d'existir el vincle. En cas de sodomia del marit o si incitava la muller a l'adulteri, el vincle desapareixia.

Rgim econmic matrimonial (Llibre 3). El rgim econmic del matrimoni era el de beneficiaris a partir del matrimoni. Les compres i millores durant el matrimoni es reputaven comuns; els bns rebuts en herncia de persona estranya eren privatius del cnjuge que els rebia; tamb eren privatius aquells bns guanyats per u dels cnjuges amb la prestaci d'un servei, o els donats pel rei o pel senyor.

Esposalles i scul (Llibre 3). La celebraci del matrimoni obligava a la prvia celebraci d'esposalles; una vegada realitzats devia contraure's el vincle matrimonial en el termini mxim de dos anys; si l'home moria abans del casament i havia intervingut osculum (scul, s a dir pet) la nvia retenia la meitat de l'arres lliurades en l'esposalles.

La morgingebae. Els gots lliuraven a canvi de la seva promesa, si era verge, un dot conegut com a morgingebae de la qual l'import mxim va quedar fixat en mil sous, deu esclaus homes joves, deu esclaves femelles joves, i vint cavalls, que no podia superar-se, si b el marit, desprs d'un any de matrimoni, podia donar a la seva muller altres bns si estava satisfet amb ella. Els regals de la nvia al futur esps tamb van quedar limitats (Ervigi va rectificar aquesta llei i va autoritzar pagar fins a una desena part dels bns, per sols als primats i als homes ms rics).

Dissoluci d'unions en certs casos. Els bisbes i jutges haurien de separar les parelles posat cas que l'home fora sacerdot, diaca o sotsdiaca; el culpable seria lliurat al Bisbe per ser castigat d'acord al dret cannic, i la dona rebria cent fuetades i seria venuda com a esclava; si els bisbes no podien posar fi a la situaci irregular, havien d'informar el Snode o el rei.

Bns de guanys a la dissoluci (Llibre 4). A la mort d'un cnjuge, o a la dissoluci per divorci o altres causes, els beneficiaris no es dividien per la meitat ms que si els bns aportats al matrimoni pels dos cnjuges eren similars.

Successions testades (Llibre 4). Les successions podien ser testamentries i abintestat (sense testament). En les successions testades s'executava la voluntat del testador respectant les legitimes legals.

Successions intestades (Llibre 4). Les successions sense testament passaven en primer lloc als descendents del causant, a falta d'aquests als ascendents, i faltant tamb aquests als collaterals fins al set grau. Noms quan no hi hagus collaterals fins a l'esmentat grau entrava en la successi el cnjuge vidu, i en tot cas, qualsevol cosa que el cnjuge vidu rebs del cnjuge mort devia reservar-se per als fills comuns, encara que el cnjuge vidu no torns a casar-se.

Drets legitimaris (Llibre 4). La llegtima corresponia als fills o nts i a falta de tots ells no existia herncia forosa; per el que tingus fills o nts sols podia disposar lliurement d'una cinquena part dels seus bns ms la totalitat dels quals procedissin de donacions del rei o senyor, imputant-se els altres quatre cinquens als drets legitimaris dels fills o nts. D'aquests quatre cinquens un ter podia detraure's en concepte de millora per a u o diversos dels legitimaris.

Compra-vendes (Llibre 5). Les compres i vendes devien fer-se per escrit o mitjanant lliurament del preu davant testimonis.

auto vendes (Llibre 5). Una persona fsica podia vendre's a si mateix.

Lleis sobre els curiales (llibre 5). Els curials no havien de vendre, permutar o donar les seves propietats totalment o parcial, per si ho feien l'adquirent podria conservar-les pagant el corresponent impost; per si no pagava l'impost en la data corresponent, o deixava de pagar-ho algun any, perdria la propietat sense compensaci tan aviat com fora descoberta el deute tributari. La propietat passaria al Tresor, i el rei podria atribuir-la b al venedor o b a una altra persona del seu grat. La Llei implicava de fet que els curiales ja podien d'ara endavant vendre les seves propietats, sempre que aix no afects a la recaptaci de impostos.

Redempci d'esclavitud (Llibre 5). Si un home lliure es venia com a esclau, podia recobrar la seva llibertat pagant el preu de la venda.

Arrendaments i sub arrendaments (Llibre 5). Es reconeixia el dret d'arrendament i el de subarrendament.

Prstec i comodat (Llibre 5). Es regulava el prstec sota els seus dos conceptes: prstec mutu i comodat o prstec d's.

Interessos (Llibre 5). L'inters legal es fixava en el 12,5%. En productes de primera necessitat l'inters podia aconseguir fins a un ter d'all rebut.

Dipsits (Llibre 5).  El Codi regulava el dipsit determinant-se que devia fer-se si la cosa dipositada le fora robada al dipositari, el qual, en l'esmentada situaci, tindria un termini per recuperar-la i tornar-la, o en cas contrari hauria de pagar la meitat del valor.

Penyora i hipoteca (Llibre 5). La penyora i la hipoteca estaven reunides en una nica figura jurdica dita Penno. No es podia donar en penyora tot el patrimoni ni podia establir-se una penyora sobre una persona determinada.

Perduda d'atribucions de les Cries (diversos llibres). Una part de les funcions dels Consells locals van ser suprimides. Aqueste funcions eren:

- La percepci d'impostos.

- L'administraci de la ciutat i territori circumdant, en els seus diversos aspectes (jocs, serveis, provements, mercats, etc...).

- Nomenament de guardians.

- Qestions de justcia local.

- Portar el registre de donacions de terres i altres propietats; registres de testaments i d'adopcions, i altres registres.

- Qestions relatives als bns i drets dels menors.

Precisament les ltimes (nomenament de guardians, justcia local, registres i bns i drets de menors) van passar als bisbes i als jutges locals.

Crrecs municipals. Encara que el Codi no els esmenta expressament van mantenir-se els altres crrecs de les Cries: el Curador, encarregat de supervisar les finances locals; els qestors encarregats d'administrar els fons obtinguts per la recaptaci d'impostos a la ciutat i el seu territori; els edils encarregats dels diversos aspectes administratius, com mercats, provements i edificis pblics; els duunviros anuals encarregats dels assumptes poltics (presidncia de la Cria, eleccions, administraci del patrimoni, defensa, festes i cerimnies, etc...) i del cens quinquennal a la ciutat i les aldees prximes que d'ella depenien; i l'Exactor, encarregat de la recaptaci d'impostos, sense que hagi noves notcies dels seus auxiliars els Tabularis (que comunicaven l'import de l'impost) i els Susceptores (que acudien a cobrar-ho).

Exercici de crrecs. L'existncia d'un dux provincial amb nom rom (Claudius de Lusitnia) ha portat a pensar que els romans podien exercir el crrec de dux. No obstant aix segurament que no era aix, i que el crrec estava reservat als gots. Claudius hauria adoptat un nom rom al convertir-se per seria got. No hi ha cap un altre dux conegut amb nom rom si b el pare de Leandre de Sevilla, amb nom rom, fou probablement dux. Es coneixen alguns crrecs palatins de nom rom, probablement vinculats a tasques especifiques que els gots no sabien exercir; se'ls titula comes (David, Paulus, Sever, Vitul) per probablement no eren comtes de ciutat, sin comtes palatins vinculats a determinats crrecs sobretot financers. Fins i tot en el supsit que fossin romans (podrien ser gots que havien adoptat un nom rom) representaven una mnima part dels funcionaris. En tot cas, a partir del Codi de Recesvint, no s'estableix cap prohibici als romans per a exercir crrecs judicials o administratius, i sembla ms el costum i afinitat la que determinava que la majoria dels crrecs fossin ocupats per germans.

Dret penal (Llibres 6, 6 i 8). En dret penal el Jutge podia ser recusat. Si un jutge era sospits havia de jutjar acompanyat del Bisbe, i el litigant podria apellar davant el rei en cas d'estimar injusta la sentncia. Es regulaven les denncies i acusacions de delictes greus susceptibles de pena de mort i/o confiscaci de bns, per a les que el crrec de la prova era per al denunciant; si l'acusaci resultava no provada o es demostrava falsa l'acusador era sotms a la Llei del Tali, o era convertit en esclau del qual havia estat acusat sense proves o falsament.

Judicis de Du (Llibres 6, 7 i 8). En els casos criminals sorgeixen els anomenats Judicis de Du, per limitats al turment i al jurament compurgatori. Els casos de duels, aigua bullent i foc o ordalia prcticament no van existir.

Penes (Llibres 6, 7 i 8). Les penes ms freqents eren les pecuniries i les de fuetejament. Les penes per furt, falsedat i altres sn establertes detalladament. Les multes eren molt freqents. Aquell que no podia pagar una multa es convertia en esclau del perjudicat.
L'homicidi i el perjuri comportaven penes molt greus (en concret l'homicidi, llevat de l'involuntari, era castigat amb la pena de mort; i el perjuri suposava assots, infmia per al perjur, inhabilitaci per fer de testimoni i confiscaci d'una quarta part dels bns que passaven a l'ofs). La pena de mort s'aplicava tamb als que provocaven avortaments, els assassins d'un parent prxim, els homicides que actuaven amb premeditaci, els homes armats que penetraven a casa d'un altre i li donaven mort, els oficials que enviaven als soldats a lluitar i ells eludien el combat, els esclaus que saquejaven tombes (mort en la foguera), els incendiaris de cases a la ciutat (mort en la foguera), la dona adltera o que intentava casar-se amb un esclau o llibert (mort en la foguera), l'esclau que violava una dona lliure (tamb mort en la foguera), la dona que donava mort a un nen de poca edat i el marit si era cmplice o havia donat l'ordre (la pena podia canviar-se, per decisi del jutge, i en aquest cas l'acusada o acusat declarats culpables eren encegats), l'home que ordens al seu esclau que mats un altre home lliure, i alguns casos de traci. L'adulteri era castigat amb l'esclavitud de l'adlter respecte al cnjuge innocent, per en cas de ser adltera la muller el marit podia donar-li mort, podent matar tamb l'amant si els sorprenia in fraganti. Els delictes de lesions o danys personals eren castigats amb el tali, per noms en casos de lesions premeditades. La decalvaci i les marques ofensives a la pell (amb qualsevol instrument i en qualsevol punt), les mutilacions, atac o detencions illegals, es castigaven tamb amb el tali (estalvi per als cops al cap, quan el tali podia comportar la mort, mentre aquesta no havia estat causat a la vctima; els cops al cap tenien una sanci econmica), per la vctima podia acceptar un acord. La decalvacin de l'esclau d'un home lliure per un altre home lliure estava sancionada amb multa de deu sous, i si l'esclau era domstic rebia a ms cent fuetades. Les lesions a causa d'una baralla o no premeditades noms tenien sancions econmiques. Les multes arribaven fins als cent sous segons el lloc de la lesi.
El comportament irreverent d'un esclau envers un Vir Illustris estava castigat amb quaranta fuetades per a un esclau idoneus (domstic) i cinquanta per a un esclau vilior (rstic), llevat que la provocaci parts del noble (en cuyo cas no havia cstig). L'insult o ofensa a l'esclau d'un altre (realitzat per un home lliure o un esclau) era castigat amb fuetjades o amb multes. Els insults o ofenses entre homes lliures eren castigades amb multes; les ofenses o injries realitzades per esclaus depenien de si es feien amb coneixement de l'amo o sense ell. No havia distinci entre ofenses o injries a un home o a una dona. El jutge que no imposs les penes pertinents seria destitut pel bisbe o el dux. Sembla que la noblesa no podia ser torturada als tribunals ms que en casos molt limitats (traci, homicidi i adulteri). Quan un demandant presents una acusaci contra un membre de la noblesa palatina que no pogus ser provada havia de lliurar al rei o al jutge una declaraci escrita ratificada per la firma de tres testimonis (inscriptio) i llavors se sotmetia a l'acusat a tortura; si no confessava l'acusador era lliurat a l'acusat com esclau, per el nou amo no podia matar-lo (ms tard Ervigi va permetre que el demandant pagus una compensaci econmica fixada per l'acusat inocente). En tot cas les confessions de l'acusat havien de ser coincidents amb les quals figuraven en la inscriptio (que l'acusat no coneixia), doncs si no eren coincidents equivalia a la no existncia de confessi i regia la mateixa pena. Si l'acusat havia estat informat del contingut de la inscriptio (se suposa que per l'acusador, els testimonis o el jutge) ja no podia ser sotms a tortura. El sistema de inscriptio i tortura s'estenia a altres delictes menors, com el robatori per valor de ms de tres-cents sous, per a "els altres homes lliures" (Ervigi va aclarir que la noblesa estava exclosa i els altres homes lliures eren aquells que no eren nobles, i aquests podrien deslliurar-se mitjanant prestar jurament que eren innocents; el limiti del robatori s'elevava als cinc-cents sous, i per sota de l'esmentada summa era un robatori menor). Per als robatoris menors s'establia que devia retornar-se nou vegades el valor d'all robat a la vctima, estalvi si el lladre era esclau, en cuyo cas el propietari pagaria sis vegades el valor d'all robat. Esclau o lliure el lladre era castigat a ms amb cent fuetades. Si el propietari de l'esclau no volia pagar l'esclau passava a ser propietat del perjudicat, i si l'home lliure no volia pagar es convertia en esclau de la vctima del robatori (que havia de ser el cas ms habitual). Si no havia proves del robatori, n'hi havia prou que l'acusat jurs que era innocent. La tortura es desenvolupava durant tres dies com a mxim, en presncia del jutge i d'altres homes convidats d'aquest. El jutge que a posta o per suborn provoqus la mort d'un torturat seria lliurat als parents del mort per ser torturat per aquests, per podia deslliurar-se si prestava jurament que era innocent i els convidats testificaven la seva actuaci correcta; en tot cas estaria obligat a pagar als hereus del torturat mort una compensaci de tres-cents sous. Si la causa de la mort fora el suborn del demandant, aquest seria executat. La falsificaci de documents reals estaven castigats amb l'amputaci d'un dit, decalvaci i dues-centes fuetades. L'homosexualitat era castigada amb la castraci i el desterrament; quan l'homosexual estigus casat els seus bns passarien als seus hereus, el seu matrimoni s'anullaria i la seva muller recobraria el dot. Si el culpable era bisbe, sacerdot o diaca (i sembla que molts d'ells van ser condemnats) seria secularitzat i desterrat. Un home lliure que copuls amb una esclava d'un altre home a casa del propietari de l'esclava, rebria cent fuetades (cinquanta si l'esclava era rstica). Si era esclau rebria cent cinquanta fuetades. La violaci tamb era castigada. Aix per exemple es regulava la violaci per homes lliures i per esclaus, adreada contra esclaves, libertas i dones lliures; quan el delicte era coms per esclaus la sanci era major per a l'esclau rstic que per al domestic. Es va establir que per matar un esclau hauria de ser culpable d'un delicte greu i deuria obtenir-se el perms del jutge local o Thiufadi, el comte o el dux, desprs de demostrar-se que era culpable (Ervigio va permetre desprs que l'esclau fora executat i a posteriori s'acuds als tribunals, devent demostrar-se encara que era culpable). L'amo podia matar l'esclau en defensa prpia per devia demostrar-ho mitjanant testimonis o a falta d'ells prestant jurament. L'esclau que robs a un altre esclau o al seu propietari era castigat per l'amo sense intervenci judicial com anteriorment per no podia ser executat (Sovint l'esclau era executat, i no noms per casos de robatoris, sin que sovint ho era sense causa justificada). L'home que mats el seu esclau sense causa justificada seria exiliat tota la vida i deuria fer-se penitent; a ms perdria els seus bns que passarien als seus hereus (Ervigi va modificar la sanci per multa de setanta-dos sous i perduda perptua del dret a testificar). L'home que matava l'esclau d'un altre home havia de lliurar dos esclaus d'igual valor al propietari de l'esclau mort, i a ms quedaria sotms a la pena d'exili prevista per matar a un esclau (Ervigi va suprimir l'exili per a aquests casos). L'home que matava a un esclau propi o d'un altre, en represlia per alguna injria o ofensa, i podia provar la causa del crim mitjanant testimonis o mitjanant jurament, quedava lliure. Un esclau que (sota tortura) confesss haver matat a un home per ordre del seu amo, rebria cent fuetades i la decalvaci, i el seu propietari quedaria subjecte a les penes d'homicidi (Ervigi va establir que si l'amo acusat per l'esclau, jurava que era innocent, quedaria lliure i podria disposar de la vida de l'esclau que havia coms el crim i l'havia acusat d'instigar-lo; per ser cregut l'esclau hauria de presentar un testimoni, o b l'amo hauria de confessar). L'home que mutilava o esguerrava un esclau al castigar-lo, o fins i tot li provocava la mort, quedava lliure si els fets esdevenien per imposar una justa disciplina; per si la mutilaci era injustificada era penada amb desterrament durant tres anys i la penitncia davant el bisbe local; els bns del desterrat serien administrats en la seva absncia pels seus descendents o prxims parents (totes aquestes normes van ser suprimides per Ervigio per desprs es restablecierom). El que consultava un endev per saber el futur de qualsevol persona incloent al rei, seria assotat, els seus bns confiscats i es convertiria en esclau; l'endev correria igual sort. Si el culpable fora un esclau seria torturat i venut fora del regne. Les penes d'Alaric II contra els mags, que abans noms s'aplicaven als romans, es van estendre tamb als gots, encara que es va eliminar la pena de mort. Aquells que realitzessin prctiques de mgia rebrien dos-cents fuetades (Ervigi els va augmentar a cinc-cents com a mnim per als endevins i va estendre els efectes de la resta de la Llei als jutges, que va descobrir que sovint consultaven endevins) i decalvaci pblica. Els que recorreguessin a sortilegis (prediccions basades en la interpretaci d'un passatge de la Bblia seleccionat a l'atzar) i endevins o practiquessin la mgia, perdien el dret a testificar (tamb ho perdien els convictes d'homicidi, robatori, enverinament, estupre o perjuri).

Dret d'asil (Llibre 9). Els declarats culpables d'homicidi o de prctiques mgiques no podrien refugiar-se en les Esglsies. Si ho feien, els seus perseguidors, d'acord amb el Bisbe, haurien de jurar que no ho matarien, desprs de la qual cosa podrien arrestar-lo, en cuyo cas seria encegat. Els altres delinqents o deutors sols podien acollir-se al dret d'asil si no portaven armes (perqu si en portaven podien ser lliurats), i noms podien ser detinguts amb autoritzaci prvia del Bisbe. Els deutors asilats podien ser detinguts previ consentiment del Bisbe i desprs que el creditor promets no fer-los dany, obtenint a canvi la promesa del mors que pagaria en un termini determinat, promesa que es feia davant un membre del clero, prevere o diaca.

Divisi de terres (Llibre 10). Les terres que es dividissin en el futur entre romans i gots es repartirien per meitat (en lloc de l'antiga divisi d'un ter i dos teros).

Adquisici de la propietat (Llibre 10). La propietat moble o immoble podia adquirir-se per herncia, per ocupaci bllica, per accessi, per caa o pesca, per prescripci, per compra i per donaci (real, del senyor o de particulars familiars o no).

Prescripci (Llibre 10). La prescripci en general era als trenta anys i com a excepci als cinquanta (aquesta prescripci noms afectava les reclamacions sobre particions de terres entre romans i gots). Els esclaus fugits noms podien ser reclamats durant trenta anys (i eren lliures als cinquanta anys), per el limit no afectava els esclaus del Tresor.

Lleis mercantils (Llibre 11). Noms quatre lleis es refereixen a aspectes mercantils. Tot el dret mercantil s molt limitat.

Llei contra l'heretgia. (Llibre 12). Tot habitant del Regne o estranger en visita al mateix, que parls contra la fe catlica o tinguessin pensaments hertics, seria desterrat i se li confiscarien tots els seus bns.

Llei contra els conversos renegats (Llibre 12).  Quedava prohibit a tot jueu convers que hagus estat batejat, abandonar la fe cristiana, atacar-la de fet o de paraula, i emigrar per escapar-se d'ella; tampoc podria atacar-se  de fet o de paraula cap part de la professi de fe que s'exigia als conversos (llamadas placitum); no podria ocultar-se a ning que ataqus la fe catlica o alguna cosa escrit en els placeta. L'incompliment estava castigat amb la pena de mort en la foguera o per lapidaci realitzada per altres jueus conversos.

Llei contra la Pascua Jueva, dissabte Jueu i els casaments jueus (Llibre 12). Quedava prohibida la celebraci de la Pasqua Jueva, dissabte Jueu, o els casaments en un altre ritu que el catlic. L'incompliment comportava la pena de mort en la foguera.

Prohibici de la circumcisi (Llibre 12). La prctica de la circumcisi quedava prohibida. El que la practiqus seria castigat amb la mort en la foguera.

Normes alimentries dels jueus (Llibre 12). Els jueus no podrien complir les seves normes d'alimentaci, doncs si ho feien serien cremats en la foguera.

Testimonis jueus (Llibre 12). Cap jueu, ni tan sols estant batejat, podria testificar contra un cristi, ni fins i tot que el cristi fora esclau. No obstant aix no es va prohibir que els jueus poguessin iniciar accions legals contra cristians (lliures o esclaus) davant jutges cristians. Els fills de jueus batejats podrien prestar testimoni contra un cristi noms si la fortalesa de la seva fe catlica i la seva honradesa estaven acreditades, i a ms si el bisbe o el jutge no donaven la seva aprovaci. El jueu que testifiqus seria castigat amb la pena de mort en la foguera.

Trencament de les conversions (Llibre 12).  El jueu convers que trenqus els compromisos contrets al convertir-se seria castigat amb la pena de mort per lapidaci per altres jueus conversos.

Gracia real als jueus (Llibre 12). Si el rei decidia perdonar la vida a un jueu culpable del trencament d'alguna llei, el jueu es convertiria en esclau de la persona a la qual el rei tingus a b obsequiarlo i no podria ser manums; les seves propietats serien confiscades i repartides pel rei segons la seva convenincia.

Altres aspectes contraris als jueus (Llibre 12). Amb l'abolici del Breviari d'Alaric va quedar suprimida la impossibilitat de processar a un jueu en dissabte, i la possibilitat d'acudir per als plets civils entre jueus als rabins (encara que podien fer-ho de fet, les decisions dels rabins ja no serien imperatives com si haguessin sortit d'un tribunal secular ordinario);

Prohibici d'ajudar als jueus (Llibre 12).  Tota persona, laic o clergue, que ajuds als jueus a seguir en les seves creences, o als batejats a retornar a la seva antiga fe o a atacar a la religi catlica, pblica o secretament, seria excomunicat i se li confiscarien una quarta part dels seus bns.

Recaptaci d'impostos. La recaptaci d'impostos (que no s objecte del Codi) no va haver de canviar substancialment, doncs sabem que la figura de l'Exactor va continuar existint. Per sembla que l'Exactor, abans responsable davant la Cria, ho era ara davant el Thiufadi (jutge i general), davant el comes civitatis (comte) i davant el Dux Provinciae (Dux). En aquest cas cal suposar que l'activitat de percebre l'Impost estava encomanada al comte, que era responsable que es alcanzaran els limitis fixats davant el dux; el Thiufadi o el seu adjunt, comunicaven als contribuents l'import que els corresponia, i l'Exactor s'ocupava de la recaptaci fsica de l'impost. Per tant les funcions recaptatries del comte eren equivalents a les de l'antic Exactor, les del Thiufadi a la dels Tabularis, i les del nou Exactor a les dels antics Susceptores. Segurament en els nivells ms alts de l'administraci existia un  Comes patrimonii i potser com a resultat de la reforma de Khindasvint i desprs de Recesvint es va crear un Comes Thesaurorum, (crrec documentat el 683) amb una distribucin de funcions, crrecs que ocupaven indistintament romans i gots.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83402" title="Boleita" nonfiltered="3112" processed="3106" dbindex="33288">

La boleita s un mineral de la classe dels halogenurs. Rep el seu nom de la localitat de Boleo (Mxic).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83406" title="II Snode de Sevilla" nonfiltered="3113" processed="3107" dbindex="33289">
El II Snode de Sevilla fou una reuni dels bisbes de la provncia Btica al Regne de Toledo el 619.

El I Snode conegut s'havia fet el 590.

El Snode va aprovar una declaraci sobre les dues naturaleses de Crist en una nica persona. Es va privar als bisbes del dret de secularitzar al clero (capellans i diaques), la qual cosa correspondria als Snodes (la prctica es va estendre a tot el regne). Sembla que es va intentar, sense molt xit, convncer un personatge anomenat Sintharius que abandons creences errnies, probablement hertiques; tamb es van portar a efecte complexes intrigues per deposar al bisbe de Astigi (cija). Es va prohibir als diaques usar dues estoles (orarium) en lloc d'una, per presumir. L'estola havia de ser blanca i amb escassos colors, i no podia estar brodada en or.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83407" title="III Snode de Sevilla" nonfiltered="3114" processed="3108" dbindex="33290">
El III Snode de Sevilla fou una reuni de bisbes de la provncia de la Btica al Regne de Toledo, l'any 634.

La seva existncia s coneguda grcies a una carta de Brauli, Bisbe de Saragossa, en la qual sollicitava (primer al rei i desprs al Bisbe de Sevilla, Isidor) cpies de les actes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83408" title="IV Concili de Toledo" nonfiltered="3115" processed="3109" dbindex="33291">
El quart  Concili de Toledo fou una reuni general dels bisbes de les provincies del Regne de Toledo celebrada el 633.

A finals de l'any 633 (el 5 de Diciembre) es va inaugurar, en presncia del rei Sisenand, a l'Esglsia de Santa Leocadia, construda per ordre de Sisebuto. Van assistir seixanta-nou bisbes. 

Sembla que per primera vegada van assistir a les sessions alguns Viri Illustris per no van signar les actes i per tant no havien de tenir veu ni vot. Sembla que des d'aleshores la seva assistncia es va convertir en costum.

Suintila va ser qualificat de criminal i es va esmentar la seva iniquitat i el seu enriquiment a costa dels pobres. La seva sort va ser decidida en el Concili. Geila tamb va ser desterrat i els seus bns confiscats.

Per a ms es va aprovar un cnon pel qual atacaven a aquells que trenquessin el jurament de fidelitat al rei i prohibien que hi hagus ms usurpacions del tron, rebellions, complots i magnicidis. Es va decidir que quan un rei mors el seu successor seria elegit per tots els magnats del regne i els Bisbes reunits en un concili com. Aquells que vulneressin el seu jurament de fidelitat al rei, atemptessin contra la seva vida o intentessin usurpar el tron eren anatematitzats per tres vegades. Per part seva Sisenando es comprometia a governar amb moderaci, benevolncia, justcia i pietat sobre tots els pobles. Si el rei, o els seus successors, no complien aquests extrems i governaven amb duresa i tirania, tamb rebien l'anatema. Tots aquests aspectes semblen ms apropiats si anaven dirigits contra Geila o altres rebels, car s dubts que, de no existir una guerra civil o una rebelli recent, Sisenando fes condemnar tan durament all mateix que ell acabava de realitzar amb Suintila. El cnon setanta-cinc, que va ser inspirat pel propi rei, seria per tant la conseqncia poltica de la guerra civil o almenys de les conspiracions de Geila, encara que al faltar informaci sobre l'existncia una rebelli pogus pensar-se que Sisenand desaprovava la seva prpia acci, i legislaba perqu ning ms torns a actuar com ell.

Algunes disposicions preses en el Concili podrien referir-se als rebels. Es va condemnar als clergues que prenguessin les armes contra el rei, als quals deuria internar-se en un monestir per fer penitncia.

Es va prohibir que els clergues rebessin o enviessin missatges secrets fora d'Hispnia. Segurament el clero havia negociat una aliana dels rebels amb algun poder estranger, i com sabem que els francs eren aliats de Sisenand, i el cronista Fredegari no fa cap allusi al tema, sol van poder aliar-se als Aquitans, als vascons i als bizantins.

Tamb es tract l'apellaci del Bisbe d'cija Marci, deposat cap al 625 per les intrigues del seu rival Habenci o Aventius (que el va acusar de ser deshonest per tenir una esclava anomenada Ustria com auxiliar i per mantenir relacions sexuals amb una dama anomenada Bonella, de fetilleria, de parlar malament del rei i de consultar a l'endevina Simplcia sobre el futur del rei i el seu propi). El Concili va restablir a Marci en el seu rang de bisbe per no va examinar a fons el cas i no le va tornar la seu que momentniament va quedar a poder de Habenci.

Finalment el Concili va considerar inconvenient que els Bisbes formessin part dels tribunals que condemnessin als rebels, car no havien de derramar la sang ni tan sols dels tradors. Aquesta posici significaria un suport subjectiu a la rebelli i indicaria que el clero en general no era hostil a Suintila, ni molt favorable a Sisenand.

Sisenando va efectuar diverses concessions al clero: dret a examinar prviament les reclamacions, vigilncia de nobles i jutges i exempci d'impostos als clergues. 

El IV Concili de Toledo va aprovar vint-i-nou cnons sobre disciplina i administraci de l'Esglsia, vuit sobre monjos i penitents, deu sobre els jueus i vuit sobre esclaus manumesos per l'Esglsia, que resumits sn els segents:

Accs al bisbat.  La persona que hagus estat culpable d'un delicte, hagus estat heretge (batejat o rebatejat), tingus alguna deshonra natural o provocada, estigus casat dues vegades, hagus tingut una amant o s'hagus casat amb una vdua, no podia ser consagrat bisbe. Tampoc podien ser-ho aquells que fossin esclaus, els funcionaris pblics i curials, els illetrats i els menors de quaranta anys. Els candidats devien haver passat pels graus inferiors, no podien sollicitar el crrec ni pagar per ell, ni podien ser designats pel seu antecessor. L'elecci corresponia al clero i el poble de la dicesi, amb aprovaci del sufragani i del metropolit (encara que sovint el rei designada als bisbes). La seva consagraci devia fer-se en diumenge per almenys tres bisbes de la mateixa provncia, en una ciutat designada pel metropolit; els coprovinciales que no poguessin assistir havien de comunicar per escrit l'acceptaci del proposat. El metropolit havia de ser present o donar expressament la seva conformitat.

Accs d'esclaus a crrecs eclesistics. Des de l'any 633 (IV Concili de Toledo) es va permetre a alguns esclaus eclesistics ser elegits per al diaconado i el sacerdoci per havien de ser manumesos abans de la seva ordenaci. Desprs de la seva mort els seus bns passarien a l'Esglsia que els havia manums.

Usurpaci de bns pels Bisbes. Per combatre la prctica que els bisbes usurpessin les dotacions de les Esglsies de la seva dicesi que havien estat construdes i equipades per alguns fidels, es va prohibir als Bisbes que prenguessin ms d'una tercera part dels donatius, rendes i ingressos en espcie d'aquests Iglesias; si no ho complissin, els donants o els seus hereus podrien recrrer al Snode provincial perqu restitus lo usurpat.

El Oeconomus. Es va prohibir que el crrec d'Ecnom (Oeconomus), administrador dels bns d'una Esglsia, fora desenvolupat per un laic, tal com ja havia dictaminat el Snode sevill del 619 (que a ms va prohibir als bisbes desenvolupar personalment aquesta labor).

La Pasqua. La data de la Pasqua en les diverses provncies no estava unificada. El IV Concili de Toledo va establir que els metropolitans havien d'acordar per carta entre ells (tres meses abans de l'Epifania) la data de la Pasqua, i desprs anunciar-la als seus coprovinciales.

Immersi simple, Divendres Sant, normes diverses. El IV Concili toled va intentar introduir definitivament la immersi simple per al baptisme, car la immersi triple seguia practicant-se. Es va establir aix mateix que el dia del Divendres Sant hauria de celebrar-se missa en les esglsies (doncs moltes d'elles romanien aquest dia tancades) i predicar-se la Passi del Senyor. El dejuni del Divendres Sant havia de durar tot el dia, car era costum acabar-lo a les nou i celebrar llavors un banquet. El Parenostre s'havia de resar pels capellans amb certa freqncia i no noms els diumenges. En canvi en els diumenges els capellans havien de cantar el Cant dels Tres Nens, cosa que alguns ometien. L'Evangeli s'ahuria de llegir immediatament desprs de l'Epstola (segons els cnons de l'Esglsia hispana) i no com es feia en algunes esglsies que entre ambds es llegien els laudes. Es va unificar la tonsura, que a Galcia era diferent de la d'altres provncies. I la llum i el ciri utilitzats per a la viglia pasqual havien de ser benets a la Narbonense la mateixa manera que ho eren en les altres provncies.

Llibre de la Revelaci. El llibre de la Revelaci va ser declarat cannic, malgrat que molts no volien acceptar-lo com a tal.

Clergues que prenien les armes. Es va condemnar als clergues que prenguessin les armes contra el rei, als quals deuria internar-se en un monestir per fer penitncia. El cas s'havia donat entre diversos capellans i altres membres del clero per sota d'ells.

Clergues que contactaven amb poders estrangers. Es va prohibir que els clergues rebessin o enviessin missatges secrets fora d'Hispnia;

Subdiconos casats. Alguns subdiconos havien arribat a casar-se, prctica que va quedar prohibida.

Vinculaci del sacerdot a la seva dicesi. El sacerdot quedava vinculat a la dicesi en la que havia estat ordenat, com un colon quedava vinculat a la terra que cultivava.

Reclamacions legals. Tot aquell que tingus reclamacions legals contra Bisbes, jutges, maiores i inferiores, hauria de sotmetre el seu cas al Snode provincial de Bisbes, el qual decidiria si tenia dret a reclamar. En cas de tenir-lo, un executor del rei cuidaria que s'apliqus justcia per les autoritats competents. Si el Snode no ho considerava oport la demanda no podria presentar-se.

Vigilncia dels Bisbes. Si els Bisbes s'assabentaven que els jutges i nobles oprimien als humils tenien autoritat per a reprenderles (aparentment no podien prendre cap altra mesura). Si l'advertncia no tenia efecte devien comunicarlo al rei. Aquest poder ja lo havien obtingut els Bisbes en el III Concili toled per no es referia als nobles i jutges, sin noms a aquests ltims.

Exempcions al clero. Tot clergue nascut lliure quedava exempt de tot impost, i de realitzar treballs forats. Per les terres de l'Esglsia continuarien pagant impostos.

Manumissi d'esclaus. Quan un esclau era manums l'Esglsia havia de conservar sobre ell i els seus descendents el patronatge; aquell que manumitiera un esclau i no es preocups d'assegurar el patronatge eclesistic hauria de compensar a l'Esglsia amb dos esclaus d'igual valor al manums. Els manumesos i descendents haurien d'informar a cada nou bisbe de la seva condici perqu no s'oblids amb el temps.

Consultes a endevins. Es va prohibir a qualsevol membre del clero el consultar amb endevins, i en cas de fer-ho serien condemnats a fer penitncia tota la seva vida.

Conversions forades. El Concili va rebutjar la poltica de conversions forades que es va portar a terme durant alguns anys del regnat de Sisebut.

Crrecs pblic per a jueus. Als jueus ja se'ls havia prohibit exercir crrecs pblics en els que poguessin perjudicar a cristians en el III Concili de Toledo, per ara la prohibici es va estendre als nascuts de pares jueus, i a qualsevol crrec pblic. La vigilncia del compliment de la norma es va encarregar als Iudices Provinciarum i als nisbes catlics; els Iudices que no vigilessin el compliment serien excomunicats.

Esclaus cristians dels jueus. Es va confirmar la prohibici per als jueus de posseir, comprar o rebre com obsequi esclaus cristians, per la pena per l'incompliment es va modificar: encara que l'esclau seria alliberat el jueu no veuria confiscades les seves propietats doncs res es diu sobre aix.

Jueus conversos. La majoria dels jueus que havien estat obligats a convertir-se, van tornar a la religi judaica en acabar el regnat de Sisebut i atenuar-se el rigor de la legislaci anti jueva amb el seu successor Suintila. Alguns jueus van tornar a la seva religi i van procedir a circumcidar als seus esclaus. Per evitar-lo es va determinar que els esclaus que haguessin estat circumcidats serien alliberats i tornarien al catolicisme sota vigilncia del bisbe local. Si els jueus circumcidaven als seus propis fills, aquests els serien trets. Un cnon parla que els fills i filles dels jueus devien ser-los trets i ingressats en monestirs i centres cristians per ser educats en tal fe, encara que es creu que no es tractava de tots els fills dels jueus, sin noms d'aquells els pares dels quals s'havien convertit forosament en temps de Sisebut (i havien hagut de batejar com catlics als seus fills) per que ara havien tornat a la seva religi.

Matrimonis mixtes. Malgrat les reiterades prohibicions, fins i tot per part de les dues religions, els matrimonis mixtes entre jueus i cristians havien continuat celebrant-se. Es va dictaminar que quan el cnjuge jueu no volgus acceptar la religi del seu consort cristi, el matrimoni hauria de separar-se, i els fills quedarien a poder del cristi i haurien de ser educats en la fe catlica.

Jueus conversos i no conversos. Es va prohibir als jueus que s'havien convertit al cristianisme, tenir qualsevol mena de contactes amb els jueus que no s'havien convertit. En cas d'incompliment el jueu seria lliurat com esclau a un cristi i el convers seria fuetejat pblicament.

Prohibici de testificar. Els jueus conversos no tindrien dret a testificar als tribunals.

Protecci als jueus. Malgrat la duresa de les lleis en contra seu, molts laics i clergues protegien als jueus, per compassi, amistat o suborn. Per evitar-lo es va promulgar un cnon que establia que aquell que ajuds als jueus, fora laic, sacerdot o Bisbe, seria excomunicat i rebria l'anatema.

Celebraci de Snodes. L'IV Concili va decidir que els Snodes provincials anuals es celebrarien cada any el dia 18 de maig. Per el III Concili havia fixat la data de l'1 de novembre i va ser aquesta la que va prevaler. Es va confirmar que s'havia de celebrar un Snode anual en cada provncia, el que no es venia observant (encara que segurament es van celebrar diversos Snodes dels quals no tenim notcies), ni es va observar en el futur. Les reunions de Snodes havien de celebrar-se amb tranquillitat, sense enrenous del clero, interrupcions de discursos, tumults, xerrades frvoles, rialles o crits sorollosos, i es va decidir que es castigaria als quals no complissin aquestes indicacions amb la pena d'expulsi de la reuni i excomuni per tres dies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83410" title="V Concili de Toledo" nonfiltered="3116" processed="3110" dbindex="33292">
El cinqu Concili de Toledo fou una reuni general dels bisbes de les provincies del Regne de Toledo celebrada el 636.

El Concili va establir tres dies de lletanies des del 13 al 15 de desembre de cada any. Es va prohibir tot va intentar d'endevinar l'avenir del monarca regnant.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83413" title="VI Concili de Toledo" nonfiltered="3117" processed="3111" dbindex="33293">
El sis Concili de Toledo fou una reuni general dels bisbes de les provincies del Regne de Toledo celebrada el 638.

Es va inaugurar el 9 de gener del 638 i en ell van estar presents cinquanta-tres bisbes (ms del doble que en l'anterior) i entre ells havia tres procedents de la Narbonense (els d'Elna i Lodeva i el metropolit de Narbona, Esclua). El Concili va ser considerat una reuni dels Bisbes d'Hispnia i La Gllia a diferncia de l'anterior que es va qualificar com una reuni de bisbes de "les diverses provncies d'Hispnia".

L'assemblea va dictar algunes normes eclesistiques per sobretot va reafirmar les decisions del V Concili sobre seguretat del rei, de la seva famlia i dels seus fideles, i cstigs per als usurpadors i rebels, ratificaci potser necessria per la falta d'assistncia de gran part del clero al Concili anterior. Els fills del rei conservarien els seus bns a la mort del pare i ning podria injuriar-los. Els fideles conservarien els seus crrecs i propietats estalvi si haguessin estat deslleials. Es prohibia especialment als clergues i laics formar un partit per coronar a un nou rei, i aquells que participessin en un complot i ho denunciessin davant el rei serien perdonats. Es condemnaven les usurpacions del tron quan mors el rei (el nou rei hauria de ser elegit regularmente) i no tenia dret a regnar qui hagus estat decalvado o tonsurat, qui fora d'origen servil o qui pertanys a una raa estrangera (no goda, doncs sol als gots corresponia el dret de successi al tron) . El Concili va tocar el tema dels acusats (culpables) de certs delictes (que pel que sembla eren un nmero importante) que s'havien refugiat en terra estrangera (de fet s'indica en terra enemiga) i collaborant amb ells havien causat danys al regne, els quals, en cas de ser capturats, serien excomunicats. Aquesta referncia s convenient analitzar-la.

El Concili va suposar tamb l'adopci de mesures contra els jueus, que pel que sembla es van promulgar per acontentar al Papa que aix ho exigia en una carta. No s probable que desprs de l'atenci dedicada als jueus en l'IV Concili i de no esmentar el tema en el V Concili, hagus calgut tornar sobre el tema. Per mentre es desenvolupaven les sessions va arribar a Toledo un diaca llamado Turninus, amb una carta del Papa Honori I, escrita en l'any 637 i que s'ha perdut. En ella sembla que el pontfex urgia als Bisbes hispans a mostrar-se ms enrgics en la fe i demostrar ms duresa envers els infidels (jueus). Conseqncia de la carta del Papa va haver de ser el cnon del Concili sobre els jueus segons el qual Khntila, d'acord amb els Bisbes, expressava el seu desig d'acabar amb la "superstici" jueva i d'impedir a tots els no catlics viure en el Regne; tots els reis haurien de jurar en el futur (abans de ser proclamats) que no permetrien als jueus violentar la fe catlica i que no cedirien davant el suborn o la indiferncia; el que no ho compls seria anatematitzat i pastura del foc etern. Totes les decisions de l'IV Concili sobre els jueus eren confirmades. Sembla que Khntila, que ja havia de tenir sentiments anti jueus, es va sentir molt impressionat per la carta del Papa i va portar la seva poltica en aquest aspecte ms lluny del que els Bisbes havien pensat (encara que no tan lluny com va haver d'exigir el Papa).

Dels dinou cnons del concili, quatre van estar dedicats a qestions poltiques, mentre els altres quinze es van dedicar als jueus, monjos, penitents, lliberts, ordenis sagrades, beneficis i bns de l'Esglsia. El Concili va restablir a Marci com Bisbe d'cija, seu de la que va ser deposat el seu rival Habenci, que le havia deposat abans mitjanant intrigues (una primera apellaci ja havia estat tractada en el IV Concili).

En matereia religiosa es van reformar les disciplines eclesistiques reconeixent-se a les esglsies i convents el domini absolut i perpetu dels bns obtinguts per donaci real o dels fidels; la necessitat de celebrar almenys un Snode a l'any en cada provncia va ser confirmada novament. L'obtenci  d'un bisbat per simonia es castigaria amb la perduda de bns del culpable i la seva excomuni. Quan es nomenava un nou Bisbe tots els esclaus manumesos de la seva dicesi i els seus descendents havien de presentar-se a ell amb les seves cartes de manumissi i havien de prestar el reconeixement de la seva condici de lliberts patrocinats. Si no ho fessin el termini d'un any des de la consagraci del bisbe caurien de nou en l'esclavitud (encara que s'entenia que tornaven a l'esclavitud de l'esglsia, els bisbes prenien a tots els qui s'entraven en el cas, com esclaus privats; la majoria dels lliberts mai van conixer la disposici que els afectava fins que es van trobar de nou convertits en esclaus).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83414" title="VII Concili de Toledo" nonfiltered="3118" processed="3112" dbindex="33294">
El set Concili de Toledo fou una reuni general dels bisbes de les provincies del Regne de Toledo celebrada el 646.

Fou inaugurat el 18 de novembre del 646, i hi van assistir quaranta-un bisbes (personalment o per delegaci), en el qual la llei sobre la traci va ser ratificada afegint-se el cstig d'excomuni per als culpables, i es va parlar de les activitats dels refugae, en les quals prenien part alguns clergues (que podria ser un reflex de l'oposici del clero, favorable a Tulga, al rei Khindasvint). Per evitar aquesta participaci es va establir que qualsevol clergue, independentment del seu rang dins de la jerarquia eclesistica, que acuds a un pas estranger per desenvolupar activitats contrries al rei i als gots, o que ajuds a un laic a actuar en tal forma, seria degradat i convertit en penitent perpetu (sol es li donaria la comuni al final de la seva vida); qualsevol clergue tenia prohibit administrar sagraments al penitent, i aquell que ho fes, fins i tot sota ordre directa del rei, seria anatematitzat i estaria subjecte a les mateixes penes que el beneficiat; les propietats del culpable passarien al tresor, i si el rei decidia tornar-li els seus bns sol podria fer-ho en un mxim del vint per cent. En el cnon primer del Concili els bisbes declaraven que si un laic es rebellava i es proclamava rei, tot bisbe i sacerdot que le hagus ajudat seria excomunicat, i es recordava el gran nombre de clergues que no havien mantingut el seu juramenti de fidelitat; si l'usurpador aconseguia aconseguir el tron i per tant no podia castigar-se als clergues que el van ajudar, serien castigats quan l'usurpador mors: semblaria que el cnon estava dirigit contra el propi rei i es refers a l'enderrocament de Tulga per Khindasvint. Els Bisbes eren contraris clarament a la cooperaci amb forces estrangeres per arribar al poder o perjudicar al Regne, i aquells que ho fessin eren condemnats a ms amb l'excomuni, la qual no podria ser suspesa pel rei quan hagus estat imposada a tradors (laics o clergues) menys si els bisbes ho sollicitaven; si el rei no respectava aquestes normes era culpable de traci a la fe catlica.

En aquest Concili va ser nomenat Arquebisbe de Braga Fructus, que era Bisbe de Dumium. 

Altres normes aprovades foren:

Bisbes a Toledo. Una curiosa norma del Concili establia que els bisbes de les seus prximes a la capital del Regne, haurien de passar un mes a l'any a Toledo, per reverenciar al rei i en honor de la seu real i consol del bisbe metropolit. La seva estada no podia coincidir amb els mesos de recollecci de la verema. S'ignora perqu volia tenir el rei a algun bisbe de la zona a la capital a ms del metropolit. Com no es fixen els mesos que havien d'acudir (sin sols els mesos que no devien fer-ho) podia donar-se el cas que no acudissin tots els bisbes simultniament sin que sols dos, un o cap havien d'estar presents (noms mitja dotzena de bisbats eren prxims a la capital; els de tota la provncia serien poc ms de la vintena, vint-i-un -ms el metropolit- segons les llistes); per tant la seva utilitzaci com un Consell consultiu no sembla probable (hi havia uns nou bisbats en la Btica, uns dotze en Lusitnia, uns vuit a Galcia, uns catorze a la Tarraconense i  set a la Narbonense, a ms dels corresponents arquebisbats; alguns bisbats van poder tenir carcter temporal, doncs la llista de tots els coneguts arriba a vuitanta-dos). Si Khindasvint desconfiava del clero i volia mantenir-lo temporalment desvinculat de les seves dicesi, hauria ests la mesura a les altres provncies. L'insistncia del rei a nomenar metropolit de Toledo a Eugeni (II) al morir l'anterior metropolit Eugeni I (malgrat els precs de Brauli, que estava gaireb cec i havia confiat el govern de la seva seu al seu ardiaca) podria estar relacionada amb la mesura, si Eugeni -al qual se suposa d'una famlia hispano-romana de Toledo- era una personalitat d'idees prximes a les del rei, per aix sembla demostrat que no era aix. Gaireb alhora el rei va nomenar bisbe a Fructus (d'una famlia de l'alta noblesa a la qual va pertnyer el rei Sisenand), que deixava traslluir la seva preocupaci per certs rebels; i s probable que Audax de Tarraco (que havia estat nomenat per Sisenand) tampoc fora molt favorable al rei. Potser l'elecci dels dos metropolitans es va fer a causa de la seva gran popularitat i fama de santedat i no per les seves simpaties poltiques, i la presncia de bisbes en la cort fora sols per donar major real al protocol real i metropolit, en lnia amb la introducci de cerimonials ms sofisticats a la cort.

Ermitans vagabunds. En el concili es va tocar el tema de la conducta irregular que observaven els ermitans vagabunds. Es va decidir que deurien recloure's en els convents del seu ordre per evitar els atropellaments que cometien i les queixes que donaven lloc.

Drets de visita. El Concili va establir que els bisbes de Galcia no podrien percebre ms de dos sous pels drets de visita a cada parrquia, i les esglsies monstiques estarien exemptes de pagament. En les seves visites anuals el bisbe no podria portar un seguici de ms de cinquanta persones ni permanecer ms d'un dia en cada parrquia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83416" title="Perode catlic visigot" nonfiltered="3119" processed="3113" dbindex="33295">

El perode catlic visigot abasta des la conversi de Recared fins al final del regne de Toledo. En aquesta poca va desaparixer l'arrianisme i noms els catlics van controlar el poder i sovint el van exercir directament en legislar als Concilis de Toledo.

Els catlics en temps de Recared I (586-601).
Snodes Provincials.

El Concili toled del 589 va decidir que n'hi hauria prou amb la celebraci d'un Snode anual, a causa de la pobresa de l'Esglsia en el Regne Visigot (s'haguessin hagut de celebrar dos Snodes anuals per el Papa Hormisdas, en la seva carta del 517, ja havia perms a l'Esglsia d'Hispnia, la celebraci d'un sol Snode anual). El lloc de la reuni seria fixat pel bisbe metropolit. 

Els snodes coneguts sn:

el de Narbona (fins del 589);
l'I de Sevilla ();
el de Saragossa (592);
el de Toledo (597);
el d'Osca (598) ;
i el de Barcelona (599).

 Sobre el clergat .

Els membres del clergat catlic no podien demandar-se entre ells davant Tribunals pblics sin que ho havien de fer davant tribunals eclesistics. La prohibici va ser escassament respectada. Per aix, l'any 589 es va establir una prohibici contundent.

El Concili toled del 589 va permetre als Bisbes el cstig dels clergues que visquessin amb dones o provoquessin infamants sospites. Els bisbes van decidir que la dona seria venuda com a esclava i l'import de la venda es lliuraria als pobres. Va haver algunes negligncies i ms endavant es va ordenar que si el bisbe no era obet, els jutges reials detindrien la dona en qesti i els jutges haurien de jurar que no tornarien a cap dona arrabassada, al clergue que vivia amb ella, i si ho fessin seria excomunicats i llavors la dona seria venuda com esclava.

El Concili de Narbona (589) va determinar que cap bisbe podia nomenar diaca o sacerdot a un home illetrat. Si alg hagus estat nomenat sent illetrat hauria d'aprendre a llegir. Si el seu aprenentatge es demorava ms del normal se li havia de confiscar el sou fins que n'aprengus.
Descans dominical per als jueus. A la provncia Narbonense sabem que els jueus estaven obligats a descansar els diumenges (ells ho feien dissabte) i si no respectaven el descans havien de pagar sis sous al menges civitatis (si el jueu era esclau no pagava els sis sous per rebia cent fuetades). Aix ho va disposar el Snode de Narbona de novembre del 589 per no sabem si afectava noms a la provncia o a tot el regne, car no consta la seva confirmaci pel rei.

Sobre els bisbes .

El III Concili de Toledo (589) va decidir que cap laic podia ser nomenat per ocupar una seu sense passar per les etapes reglamentries, fins i tot si el rei ho ordens i s'obtingus l'acord del clergat i el poble i el consens dels bisbes per a l'elecci. El procediment correcte per a l'elecci consistia en la proposta al bisbe metropolit i els seus sufraganis de dos o tres noms sobre els quals el clergat i el poble de la ciutat que es tracts estiguessin d'acord. El metropolit i els seus sufraganis, desprs d'un perode de dejuni, haurien d'elegir per sorts. Malgrat tot sembla que la norma no era respectada i que era sovint el rei qui designava a eclesistics i laics per a les diverses seus. Es coneix el sistema reglamentari de nomenament per les actes del Snode de bisbes de la Tarraconense celebrat a Barcino el 599, al qual sol van assistir deu bisbes.

Els bisbes rebien un ter dels ingressos de la comunitat catlica per s, i a ms imposaven quotes de transports i impostos al clergat de la seva dicesi; les dotacions a les Esglsies queien sovint en mans del bisbe que moltes vegades els destinava als seus propis fins i deixava que l'Esglsia caigus en runes. El III Concili de Toledo va intentar acabar amb aquestes prctiques per malgrat aix van continuar produint-se.

 Propietats de l'esglsia .

L'III Concili va confirmar la prohibici de vendre les propietats de l'Esglsia per part dels bisbes, per amb una excepci: podien vendre-les per socrrer als monjos, a altres esglsies de la dicesi, a estrangers, al clero o als pobres (a aquests sol en cas que els interessos de l'Esglsia catedralcia no sortissin perjudicats). Aix mateix es va establir que els esclaus eclesistics sol podien ser manumesos d'acord amb el procediment establert en els cnons.

Bns dels Bisbes morts. Quan un bisbe moria les seves propietats eren moltes vegades repartides entre el clergat. Es va intentar evitar-ho amb un sistema de salvaguarda en els perodes interins (entre l'agonia d'un Bisbe i l'arribada del seu successor) que va funcionar sols parcialment, car el clergat (i tamb la famlia del bisbe en molts casos) tendia a sostreure les propietats particulars del difunt, i sovint fins i tot les de l'Esglsia. A finals del segle VII fins i tot no s'havia trobat una soluci definitiva.

El 589 els Bisbes de la Narbonense van establir que tot sacerdot que disposs de propietats de la seva Esglsia o del bisbat, sense perms del bisbe, hauria de retornar els bns dels quals hagus disposat (o el seu valor) i a ms abandonar la seva Esglsia i fer penitncia per un perode de dos anys (desprs del qual podria reprendre les seves antigues funcions).

Altres disposicions .

Estava prohibit als jueus de la Narbonense cantar salms en els enterraments. Tampoc se sap si aquesta norma estava en vigor en les altres provncies.

Per decisi del Snode de Saragossa (592) els capellans i diaques que abans havien estat arrians, podrien ser expulsats si es descobria que la seva fe era impura o no guardaven castedat. Les relquies arrianes que els bisbes trobessin haurien de ser sotmeses a la prova del foc (el que va haver de suposar la destrucci de totes les relquies arrianes), i els bisbes arrians que fins i tot no haguessin estat reordenats com bisbes catlics no podien consagrar esglsies; si ho feien hauria de ser consagrada novament per un bisbe catlic.

A partir del 589 (III Concili de Toledo) es va abordar el problema del paganisme ("el sacrilegi d'idolatria est fermament implantat en Hispnia i Septimania" diuen les actes del Concili), i es va ordenar als bisbes i jutges locals una investigaci sobre el paganisme en els seus districtes, encarregant-los la seva extirpaci. Els terratinents devien eliminar-lo de les seves possessions i llars. No obstant aix es va excloure la pena de mort. Als bisbes i jutges que descuidessin aquest deure se'ls podia excomunicar. Els cants populars en els enterraments (manifestaci considerada pagana) van ser prohibits, permetent-se solament l'entonaci de salms en les cerimnies fnebres dels membres del clero. La laceraci dels pits, considerada tamb una prctica pagana, va ser igualment prohibida. Els bisbes van intentar suprimir els balls i cants populars obscens, especialment quan tenien lloc prop d'una esglsia. Sembla que era un costum molt generalitzada el no treballar dijous, dia dedicat a Jpiter i considerat sagrat pels pagans (mentre els jueus consideraven sagrat dissabte i els cristians el diumenge), i per posar fi a tal situaci es va decretar en el Snode de Narbona ( 589) que els homes lliures que no treballessin en dijous serien exclosos de l'Esglsia, i haurien de complir un any de penitncia; si eren esclaus serien assotats. En el mateix Snode es van determinar a ms penes per als que consultessin als endevins anomenats caragii i als anomenats sorticularii, que serien apartats de l'Esglsia i haurien de pagar una multa de sis unces d'or al comte del districte (comes civitatis); als endevins, si se'ls podia capturar, se'ls vendria com esclaus i l'import de la venda seria destinat a obres de caritat. Es coneix la celebraci d'una festa pagana l'1 de gener, amb pantomimes i celebracions, collocant-se disfresses d'animals salvatges i robes de dona, consultant auguris, ballant i cantant junts homes i dones i emborratxant-se (anys ms tard es va decretar l'esmentat dia com dia de dejuni per contrarestar les cerimnies paganes).

Els catlics entre 601 i 653.

La majoria de les decisions conegudes d'aquest perode corresponen al IV Concili de Toledo (633). Altres reunions foren:

II Snode de Sevilla (619).
III Snode de Sevilla (634).
V Concili de Toledo (636).
VI Concili de Toledo (638).
VII Concili de Toledo (646).

Els catlics en temps de Recesvint (653-672).

En temps de Recesvint es va prohibir als bisbes i capellans comparixer per ell mateix mateixos en les causes civils i criminals, per no veure's embolicats en les baralles dels tribunals pblics.

El VIII Concili va tractar temes essencialment poltics i contra els jueus. En relaci amb els Snodes va decidir que les decisions d'aquests obligaven a tots els clergues; el clergue que les ingnors, que les critiqus o que no les defenss perdria el seu rang i no podria combregar. Les decisions dels Snodes devien adoptar-se per majoria i la minoria hauria de sotmetre's a les decisions adoptades; si la minoria no volia acceptar les resolucions majoritries seria expulsada de la reuni i els seus integrants serien excomunicats per un any. Es va atacar durament a la simonia per a l'accs al bisbat, que no havia pogut ser extingida sin que al contrari havia proliferat: el que comprs un crrec seriosa anatematitzat, excomunicat i condemnat a penitncia perptua en un monestir; el que accepts el pagament seria secularitzat si era clergue i anatematitzat si era laic. 

El Snode de Toledo de l'any 655 (IX Concili de Toledo) va estudiar de nou l'apropiaci de bns de l'Esglsia per part d'alguns bisbes i clergues i la qesti del celibat eclesistic. Es va autoritzar als bisbes a lliurar a qualsevol Esglsia de la seva elecci una tercera part de les rendes de l'altra Esglsia de la seva dicesi. Es va aprovar que si un clergue (des de bisbe a sotsdiaca) tingus un fill amb una dona lliure o esclava, aquest fill es convertiria perptuament en esclau de l'Esglsia en la que servia el pare. Cap home o dona llibert eclesistic podria casar-se amb un home lliure (rom o got); en cas de fer-ho els fills del matrimoni serien esclaus de l'Esglsia.

Aix mateix en l'Esmentat Snode es va establir que els jueus batejats haurien de passar les festes cristianes en companyia del bisbe local perqu aquest dons fe de la veracitat de la seva conversi. La pena per incompliment seria d'assots o dejuni, segons l'edat.

En el X Concili de Toledo es van tractar diversos temes, i entre ells les penes pel trencament del jurament de lleialtat al rei per clergues i laics, establint-se que el culpable seria secularitzat i/o exiliat (al rei correspondria decidir sobre l'aplicaci d'una sola de les dues penes o de les dues). En un altre cnon es fa referncia a les vendes d'esclaus cristians als jueus, efectuades per capellans. Els bisbes van declarar que els clergues que en el futur es dediquessin al comer d'esclaus cristians amb els jueus serien expulsats de l'Esglsia. Es van redactar cnons relatius a la disciplina eclesistica (festes, clergues, monjos i viudes, a ms del ja esmentat sobre la venda d'esclaus als jueus), i es van tractar dos assumptes interns de l'Esglsia (la retirada del bisbe Potami a un monestir, a causa d'una flaquesa; i les disposicions testamentries del bisbe de Dumium, Recimir, que havia establert un major nombre de llegats dels que podia). Destaquen entre els temes tractats certes irregularitats dels bisbes: consagrar esglsies en dies corrents (devia fer-se en diumenge); celebrar banquets usant per beure, el calze o vasos sagrats; seducci de dones; robatori; i fins a assassinat. 

Els catlics els darrers anys del Regne de Toledo (672-710).

En el Snode de Braga del 675 es va constatar que alguns capellans no coneixien el Psalteri, els cntics, himnes o el ritu del baptisme. Als capellans se'ls lliurava un llibre d'oficis perqu portessin a terme la seva tasca adequadament, per el lliurament es realitzava desprs de la seva presa de possessi (segons havia establert el VIII Concili de Toledo) i sembla que en alguns casos s'endarreria ms d'all degut. Es va fer menci tamb a la crueltat que alguns bisbes tractaven als capellans i per aix es va prohibir en el futur que aquests (i els abats i diaques) fossin fuetejats, menys si eren declarats culpables de pecat mortal.

En l' XI Concili de Toledo (675) es van tractar temes essencialment religiosos, dictaminant-se sobre reformes en la disciplina eclesistica, i disposant la celebraci anual d'un Snode provincial a la Cartaginense de la mateixa manera que s'havia de fer en les altres provncies; per al cas d'incompliment es va establir que els bisbes de la provncia (referint-se als de la Cartaginense) serien excomunicats durant un any, llevat que hagus una prohibici real; els Snodes deurien celebrar-se per ordre del rei i en la data fixada per aquest d'acord amb el metropolit. Es va unificar el cant de salms en totes les provncies i es van dictar sancions per als bisbes que tinguessin relacions amb dones de la noblesa palatina. Una vegada ms es va tractar el tema de la simonia, que no havia pogut controlar-se: el bisbe, en ser consagrat, hauria de prestar jurament que no havia pagat ni proms pagar per accedir al crrec; si no ho jurava no podia ser consagrat; el culpable de simonia seria exiliat i excomunicat durant dos anys, per a la fi d'ells seria restitut a la seva seu (cstig ms lleu que l'abans vigent, potser perqu la simonia estava en retrocs). Es va adonar d'alguns casos en els quals un bisbe s'havia pres la justcia per la seva m i s'havia apoderat de propietats que no le corresponien (rgies o privades) arribant-se fins i tot a algun cas d'assassinat ordenat per bisbes als seus subordinats. Per a aquells que s'haguessin apropiat de bns immobles i possessin propietats privades es va establir una compensaci per a les vctimes segons la Llei civil (pagadora mitjanant les propietats privades) i excomuni per dues setmanes; per als que no posseen bns, en evitaci que usessin els de l'Esglsia, es van establir unes sancions segons la quantia: ms dies de penitncia quant major fora aquesta. S'excloa expressament l'aplicaci per als bisbes de la pena prevista en el codi vigent que preveia que aquell que no pogus pagar les multes imposades es convertia en esclau de l'ofs o perjudicat. El Concili va tractar el tema dels bisbes que havien sedut a viudes, filles, nebodes i altres parents dels magnats, els quals serien destituts, exiliats i excomunicats fins a uns dies abans de morir. La mateixa pena s'aplicaria als bisbes culpables d'assassinat o de causar ferides amb premeditaci i tradoria als nobles palatins o a dones de l'alta noblesa. En cas de lesions greus a la noblesa se'ls sotmetria a la llei del tali, o si no n'hi hagus serien convertits en esclaus. El Concili va tractar el tema dels bisbes que es valien del seu crrec per a venjances personals per odi o enveja, infligint als seus enemics cstigs severs que a vegades els causaven la mort amb el pretext d'imposar-los penes espirituals; es va disposar per aix que quan alg hagus de ser castigat amb penes greus que posessin en perill la vida, deuria fer-se pblicament o almenys en presncia de dos ms o tres clergues. El Concili va recordar a bisbes i capellans que el clero no havia de derramar sang i per tant no podien matar ni mutilar, ni ordenar a un altre que ho fes, norma adreada tant als homes lliure com els esclaus.

Una llei de Vamba va ser publicada el 23 de desembre del 675, en relaci amb l's indegut dels fons de l'Esglsia per part dels bisbes. En ella no noms se sanciona el fet, sin que es declara abolida la llei de prescripci als trenta anys dels abusos. Es va disposar com obligatori el que un bisbe, al nomenar nou sacerdot per a una esglsia, devia lliurar-li un inventari de bns de la mateixa, incloent aquells que estaven a poder del bisbe per a la seva salvaguarda. A la mateixa llei el rei va confirmar la decisi del Snode de la Cartaginense del 655 (IX Concili) que prohibia als lliberts eclesistics casar-se amb persones lliures, i en cas de fer-ho els fills del matrimoni serien esclaus de l'Esglsia (per tant els lliberts eclesistics sol podien casar-se amb lliberts o esclaus).

El XII Concili de Toledo (681) va tractar de diversos temes religiosos, entre ells la penitncia, la mort, les excomunions, el nombre de bisbats, l'elecci dels Bisbes (reconeixent-se de fet que molts d'ells eren nomenats pel rei, encara que legalment no li corresponia tal nomenament), el sacrifici de la missa, i alguns punts disciplinaris. Es va fixar la data dels Snodes provincials anuals per al 1 de novembre de cada any, tal com venia fent-se, malgrat que la norma vigent des de l'IV Concili fixava la seva celebraci el maig, i es va reafirmar que s'havia de celebrar almenys un a l'any a cada provncia. Es sancion a alguns capellans de Galcia que obligaven als esclaus de l'Esglsia a treballar en les seves terres privades en lloc de treballar en les terres de l'Esglsia. Es va fer menci molt especial de certes prctiques paganes com adorar dols, venerar pedres, arbres, muntanyes o fonts (i per a aix encendre torxes), i es va reafirmar el deure del bisbe i el jutge local de descobrir als practicants i evitar les seves cerimnies; els culpables (que havien de ser majoritriament esclaus) havien de ser fuetejats i presentats als seus amos carregats de cadenes; els amos haurien de jurar que intentarien evitar que cometessin idolatria en el futur, i si l'amo no es comprometia el detingut seria lliurat al rei, qui podria donar-lo a qualsevol, mentre que el propietari seria excomunicat i perdria a l'esclau sense compensaci; les persones lliures que cometessin les idolatries serien excomunicades a perpetutat i desterrades, encara que no s'aplicaria la pena de mort. Es coneix una prctica dels pagans de les muntanyes lleoneses (tribus sturs) que consistia en cerimnies de culte en santuaris situats en els cims d'algunes muntanyes (prximes a Asturica), i se sap que havien de fer front al fanatisme dels catlics, que, quan s'assabentaven, destruen els temples.

En el XIII Concili de Toledo (683) va reglamentar qestions sobre festivitats religioses, culte de les Esglsies, penitncia davant una mort prxima, residncia dels eclesistics, i drets dels Bisbes metropolitans.

EL XIV Concili de Toledo (684) va abordar un tema estrictament teolgic: l'aprovaci del VI Concili Ecumnic (III Concili de Constantinoble).

El Snode Cesaraugustano o de la Tarraconense del 691 va determinar que els Bisbes no podrien considerar propietat particular a aquells lliberts que tornaven a la condici d'esclaus per no haver comunicat en el termini d'un any la seva condici al nou Bisbe. Es va obligar als bisbes a exigir als lliberts o descendents que presentessin les seves cartes de manumissi i sol si no ho feien en un any caurien de nou en l'esclavitud; els bisbes haurien de conixer als afectats pels informes del seu clero i domstics.

El XVI Concili de Toledo (693) va decidir que les decisions adoptades havien de ser comunicades al clero. Per a aix els bisbes disposaven d'un termini de sis mesos per reunir-se amb els abats, capellans, diaques i altres membres del clero, i amb el poble de la ciutat, per donar-los a conixer les decisions adoptades. Aquell que s'oposs a les normes aprovades o les critiqus seria excomunicat per dos mesos. Davant la situaci dolenta de moltes esglsies parroquials (semirunoses i sense rector) per la pobresa de la zona i la badada dels Bisbes, es va determinar que les parrquies que comptessin almenys amb deu esclaus havien de tenir un sacerdot al capdavant i les que tinguessin menys de deu esclaus havien de ser agregades a una altra esglsia parroquial que tingus un sacerdot en funcions; es va recordar als Bisbes que havien de vetllar perqu pels capellans s'escometessin les reparacions adequades amb el ter dels ingressos de cada parrquia o fer-ho ells mateixos amb aquests fons o amb fons del Bisbat, car en cas contrari se'ls prohibiria tocar els ingressos parroquials per a cap finalitat, ni tan sols per pagar els impostos que gravaven les terres del bisbat, car aquests impostos havien de ser pagats amb els ingressos de l'Esglsia catedralcia; no obstant aix es va permetre al bisbe que pogus retenir el ter dels ingressos d'aquelles parrquies cuya esglsia estigus en bon estat i no necessits manteniment; el bisbe que fora culpable seria excomunicat durant dos mesos, per desprs d'ells podria reassumir el crrec. Es va fer menci en el Concili d'una irregularitat dels bisbes, que no havia de ser extraordinria: dir una missa de rquiem per un home que encara vivia per accelerar la seva mort. Es va tocar el tema de la simonia, en aquest cas referida a capellans. En relaci amb els pagans es va ordenar que totes les ofrenes realitzades per gent del camp o per qualsevol altre, a dols, haurien de lliurar-se a l'esglsia ms prxima; el bisbe que no es preocups de l'extirpaci del paganisme seria destitut i hauria de passar un any fent penitncia (podent desprs reassumir el crrec); al parlar dels pagans es van referir als adoradors de pedres, de fonts, d'arbres, als auguris, precantatares i altres, i haurien de ser perseguits sense importar la seva categoria social, confiscant-se totes les ofrenes que es trobessin per a l'Esglsia ms prxima; el que s'oposs pagaria dos-cents setze sous al tresor si era maior persona, i rebria cent cops de fuet i la decalvaci i le serien confiscats la meitat dels seus bns si era inferior.

En el XVII Concili de Toledo es van citar algunes irregularitats dels capellans: cobrar per batejar i per administrar el crisma en el baptisme i la confirmaci (el que transportava el crisma des del palau del Bisbe a l'Esglsia del sacerdot percebia tamb, illegalment, una quantitat d'aquest) i per les promocions d'oficis i crrecs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83417" title="III Concili de Toledo" nonfiltered="3120" processed="3114" dbindex="33296">

El tercer Concili de Toledo fou una reuni general dels bisbes de les provncies del Regne de Toledo celebrada el 589.

Poc abans de celebrar-se el Concili el rei Recared va comunicar que deixava sense efecte la prohibici per a l'Esglsia Catlica de celebrar Snodes provincials de bisbes.

El 8 de maig del 589 es va iniciar el III Concili. Recared va fer professi de fe catlica i va anatematitzar Arri i les seves doctrines; es va atribuir la conversi del poble got i sueu al catolicisme. Diversos bisbes arrians van abjurar de la seva heretgia, entre ells quatre probablement sueus: Beccila de Lucus (Lugo), Gardingus de Tuti (Tuy), Argiovittus de Portus Cali (Porto) i Sunnila de Vaceum (Viseo, segurament de la provncia Lusitana); i uns altres quatre gots: Ugnus de Barcino (Barcelona), Fruisclus de Dertosa (Tortosa), Murila i Ubiligisclus de Valentia (Valncia). Les resolucions del Snode arri de Toledo del 580 van ser condemnades.

Van assistir al Concili setanta-dos bisbes, personalment o mitjanant delegats (a ms dels cinc metropolitans), sent les figures principals Leandre de Sevilla (instigador de la conversi d'Ermenegild) i l'abat de Servitanum , Eutropi.

Les decisions del Concili van adquirir fora de llei en publicar el rei un edicte de confirmaci del Concili. La desobedincia era castigada amb greus penes (la confiscaci de la meitat dels bns per als honestiores i el desterrament i la prdua de les propietats per als inferiors).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83423" title="Val" nonfiltered="3121" processed="3115" dbindex="33297">
Val (rab:      , w lin; plural      , w la) era un crrec administratiu musulm. El val era el governador d'una provncia o de part d'ella. 

A Al-ndalus s'encarregava de l'administraci civil. Els caps militars o caids eren nomenats per proposta seva. Amb el temps, el crrec de val va designar un governador territorial menor (d'un districte, d'una ciutat o d'una fortalesa). El territori del val es deia nazar. 

Els governadors d'Al-ndalus foren vals perqu el regne visigot (Regne de Toledo) era considerat una sola provncia del califat quant fou conquerit entre el 711 i el 714 (menys el nord-est que ho fou mes tard). El darrer val va governar fins el 756. El val era nomenat pel califa o per l'emir, per ms tard els vals van designar ells mateixos els nous vals dels territoris que conquerien.

Vegeu Llista de vals de l'ndalus;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83424" title="Santa Rictruda" nonfiltered="3122" processed="3116" dbindex="33298">
Santa Rictrudis o Santa Rictruda fou una santa basca.

Havia nascut l'any 614 de pares vascons cristians i probablement propers als francs. Desprs de la derrota vascona en la rebelli del 632 o 636 un dels nobles de l'exrcit real procedent del nord de Frana (de l'actual Flandes), anomenat Adalbald, va conixer a la jove, el pare de la qual formava part del seguici real, o almenys era un dels notables vascons que es van sotmetre als francs. Ambds es van casar i de l'enlla van nixer quatre fills, tots ells considerats sants: Maurant, abat de Bruel; Closinda, abadessa de Marchienas (on va succeir a la seva mare); Eusebia, abadessa d'Hamage; i Adalsenda, que va morir jove. Adalbald va viatjar al ducat de Bascnia uns anys desprs i all els familiars de Rictrudis, que probablement eren hostils als francs i consideraven l'enlla com una traci, van donar mort al noble flamenc. El rei Clodoveu II va pretendre casar de nou a Rictrudis per aquesta va decidir retirar-se al monestir de Marchienas, al comtat de Flandes, no lluny d'Arrs, del qual aviat va arribar a ser abadessa (cap al 648) crrec que va conservar fins a la seva mort i en qu la va succeir la seva filla Closinda.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83426" title="Ikastola" nonfiltered="3123" processed="3117" dbindex="33299">
Una ikastola (neologisme basc format a partir del verb ikasi -aprendre, estudiar-  i seguint el model de la paraula basca  eskola) s una escola del Pas Basc que ensenya en basc. 

Les primeres ikastoles (en basc el plural absolutiu s ikastolak, i l'actiu ikastolek) van aparixer per iniciativa privada l'any 1957.

Histricament la llengua basca havia quedat fora del sistema educatiu fins i tot en alguns casos s'havia castigat als escolars que empraven en alguna ocasi el basc dins l'escola tradicional.

El sorgiment del modern nacionalisme basc a finals de segle XIX va propiciar que l'any 1903 s'instaurs la  primera escola bilinge basc-castell.

Entre els anys 1960 i 1975 es van crear unes 160 ikastoles, la majoria a Guipscoa i Biscaia per van tenir una extensi generalitzada a tot el territori, incloent el Pas Basc del Nord.

Les ikastoles d'abans de la tornada de la democrcia a Espanya eren totalment privades. A partir d'aquesta data, les ikastoles s'integren dins del sistema educatiu pblic (algunes d'elles passen a ser escoles pbliques, altres semipbliques o privades) i per tant el concepte dikastola ja no est associat completament a ser l'nica instituci educativa on s'ensenya en basc ja que el sistema educatiu basc actual comprn tres models d'ensenyament: en basc, bilinge i en castell amb el basc com una assignatura.

A Frana, per, les ikastoles tenen la mateixa situaci jurdica que les escoles bressol catalanes: sn totalment privades.  

Hi havia ikastoles en territoris on l'alumnat majoritriament parlava el basc com a llengua familiar (com a moltes zones de Guipscoa) i en territoris on el basc ja no era la llengua vehicular de l'alumnat (com a laba i al sud de Navarra) i en totes elles es feia s del basc com a llengua d'ensenyament per la qual cosa en els territoris bascfons (euskaldunak) es reforava la identitat i competncia de la llengua basca i en els territoris actualment no bascfons els alumnes aprenien la llengua malgrat que els seus progenitors ja no la parlaven. Aquests nous parlants del basc provinents de les ikastoles o per altres mitjans d'aprenentatge s'anomenen euskaldun berriak (bascfons nous). 

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83432" title="Isabel Farnese" nonfiltered="3124" processed="3118" dbindex="33300">

Isabel Farnese ( Parma 1692 - Aranjuez 1766 ), princesa de Parma de la histrica Casa Farnese, esdevingu reina consort d'Espanya (1714-1746) a travs del seu matrimoni amb el rei Felip V, poca en qu fou coneguda amb el nom castell d'Isabel de Farnesio. El seu nom itali original era Elisabetta Farnese.

Orgens familiars.
Nasqu el 25 d'octubre de 1692 a la ciutat de Parma, filla del prncep Odoard II de Parma i de Dorotea Sofia de Neoburg. Era nta per lnia paterna del duc Ranuccio II de Parma i de la princesa Isabel d'Este, i per lnia materna de l'elector palat Felip Guillem de Neuburg i de la princesa Elisabet Amlia de Hessen-Darmstadt.

Npcies i descendents.
Es cas el 24 de desembre de 1714 a Guadalajara amb el rei Felip V d'Espanya i en fou la segona esposa. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Carles III d'Espanya (1716-1788), rei de les Dues Siclies i rei d'Espanya;
 l'infant Francesc de Borb (1717);
 la infanta Maria Anna Victria de Borb (1718 1781), casada el 1729 amb Josep I de Portugal;
 l'infant Felip I de Parma (1720 1765), duc de Parma i iniciador de la branca Borb-Parma;
 la infanta Maria Teresa de Borb (1726 1746), casada el 1745 amb Llus, delf de Frana, fill del rei Llus XV de Frana;
 l'infant Llus Antoni de Borb (1727 1785), arquebisbe de Toledo, Primat d'Espanya i cardenal; ;
 la infanta Maria Antonieta de Borb (1729 1785), casada el 1750 amb Vctor Amadeu III de Savoia.

Vida poltica.

Es va casar amb el rei vidu grcies a les gestions del cardenal i bisbe de Mlaga Julio Alberoni, que posteriorment ascendiria a primer ministre. El carcter fort d'Isabel li va atorgar una gran influncia a la Cort del regne.

No va mostrar mai afecte pels seus fillastres. Per ella, els fills de la primera esposa del rei, Maria Llusa de Savoia, constituen un problema per aconseguir el seu objectiu principal: dotar els seus fills mascles d'un regne on governar. Isabel, per, tampoc va ser una mare afectuosa amb els seus propis fills, ja que passava la major part del temps immersa en les intrigues poltiques que els havia de dotar d'un futur brillant.

La seva poltica s'orient a recuperar, per a la monarquia espanyola, els territoris italians perduts arran del Tractat d'Utrecht. Aix, va aconseguir per al seu fill Carles de Borb el ducat de Parma i posteriorment el Regne de les Dues Siclies el 1735, aix com per a Felip de Borb el ducat de Parma.

En quedar-se vdua, el 1746, el seu fillastre, Ferran VI d'Espanya, va aconseguir apartar-la de la Cort i la desterr a La Granja de San Ildefonso, prop de Segvia. El rei Ferran VI d'Espanya, havent mort sense descendents, havia nomenat hereu el seu germ, Carles III d'Espanya, cosa que permetia el seu retorn a la Cort reial. Les desavinences amb la seva jove Maria Amlia de Saxnia provocaren novament el seu desterrament a Aranjuez, on mor l'11 de juliol de 1766. Fou enterrada a La Granja de San Ildefonso.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83436" title="Felip I de Parma" nonfiltered="3125" processed="3119" dbindex="33301">

Felip I de Parma o Felip de Borb i Farnese ( Madrid, Regne d'Espanya 1720 - Alessandria, Ducat de Parma 1765 ) nascut infant d'Espanya fou el Duc de Parma, Piacenza i Guastalla entre 1748 i 1765. 

Fou el fundador de la casa de Borb-Parma en sser el primer duc borbnic de Parma.

Orgens familiars.
Va nixer a la ciutat de Madrid el 15 de mar de l'any 1720 essent fill del rei Felip V d'Espanya i de la princesa Isabel de Farnesi. El prncep era nt per via paterna del gran delf Llus de Frana i de la princesa Maria Anna de Baviera mentre que per via materna ho era del duc Odoard II de Parma i de la princesa Dorotea Sofia de Neuburg.

Per lnia paterna fou germ de Llus I i Ferran VI d'Espanya, i per lnia materna de Carles III d'Espanya, Maria Anna Victria d'Espanya i Maria Antnia d'Espanya.

Npcies i descendents.
El 25 d'octubre de l'any 1739 es cas a la ciutat d'Alcal de Henares amb la princesa Elisabet de Frana, filla del rei Llus XV de Frana i de la princesa Maria Leszczy ska. La parella s'install a Parma i tingueren tres fills:

 SAR la princesa Isabel de Borb-Parma, nascuda el 1741 a Madrid i morta el 1763 a Viena. Es cas amb l'emperador Josep II del Sacre Imperi Romanogermnic.

 SM el duc Ferran I de Parma, nascut a Parma el 1751 i mort el 1802 a Fontevivo. Es cas amb l'arxiduquessa Maria Amlia d'ustria.

 SAR la princesa Maria Llusa de Borb-Parma, nascuda a Parma el 1751 i morta el 1819 a Roma. Es cas amb el rei Carles IV d'Espanya.

Duc de Parma.
Els ducats de Parma, Piacenza i Guastalla han estat vinculats histricament a la famlia ducal dels Farnese. L'any 1731 l'ltim duc, Odoard II de Parma, mor sense descendncia masculina transmetent el ducat a la seva nica filla, la princesa Isabel Farnese, que en aquell moment era reina d'Espanya. Isabel ced el ducat al seu fill, el prncep Carles de Borb que govern a Parma fins l'any 1736.

A l'acabament de la Guerra de Successi de Polnia Carles reb el Regne de les Dues Siclies a canvi del Ducat de Parma. El Ducat de Parma fou cedit a l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermnic fins l'any 1748. Pels tractats que posaven fi a la Guerra de Successi austraca, i en virtut del Tractat d'Aquisgr de 1748, Parma pass de nou a un dels fills d'Isabel Farnese, en aquest cas a Felip. 

Felip de Borb fou coronat duc de Parma el 18 d'octubre de 1748. A partir d'aquest moment la casa ducal de Parma ser una branca cadet de la Casa de Borb d'Espanya. La famlia ducal mantindr vincles de certa dependncia amb la Casa reial espanyola i es vincular amb les ms importants cases reials europees: ustria, Espanya, Itlia, les Dues Siclies, Dinamarca, Romania o Luxemburg entre moltes d'altres.

Governant illustrat la primera acci de govern, desprs de molts anys de guerres, fou impulsar l'economia del ducat mitjanant el nomenament, l'any 1759, de Guillaume du Tillot com a ministre. El 1768 decid expulsar els jesutes i per tal d'estimular l'educaci i la filosofia deman ajuda a tienne Bonnot de Condillac.

Felip I de Parma mor el 18 de juliol de 1765, de forma inesperada, a Alessandria mentre acompanyava a la seva filla Maria Llusa de Borb-Parma a Espanya per a ser casada amb l'infant Carles de Borb.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83444" title="Faula" nonfiltered="3126" processed="3120" dbindex="33302">
Una faula s un relat breu de ficci on els protagonistes sn animals o plantes que parlen. La faula t un carcter didctic normalment tic que es mostra al final.

La faula s una narraci inventada de fets meravellosos que tenen una conclusi moral.

El carcter didctic de les faules ja l'empraren en l'antiguitat els grecs i els romans. Entre els autors grecs que ms destaquen es troba Isop. Fedre, escriptor en llatina llatina, va seguir la tradici faulstica iniciada per Isop. En l'poca medieval, destaquen els contes didctics religiosos, i en l'edat moderna la literatura de la Illustraci, tamb amb finalitats educatives.   L'edat contempornia ha donat grans fabulistes, com George Orwell.

 Vegeu tamb .

conte;
contista;
novella;
escriptor;
novellista;
gneres literaris;
Guillem de Torroella;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83448" title="Isop" nonfiltered="3127" processed="3121" dbindex="33303">
Isop o Esop (Aesopus, ) va ser un escriptor de faules grec que va viure al segle VII aC i del que es desconeix la data exacta de naixement i mort.

Es conta d'Isop que va naixer esclau.

Les seves faules varen ser recuperades per Demetri de Falero cap al 300 aC

 Biografia .

Poques dades existeixen sobre la biografia d  Isop, ja en l'poca clssica la seva figura real es va veure envoltada d'elements llegendaris i fins i tot s'ha posat en dubte la seva existncia per alguns historiadors. Les seves rondalles s'utilitzaven com llibre de text en les escoles i Plat diu que Scrates se sabia de memria els apilegs d  Isop. El poble d'Atenes va encarregar a l'escultor Lisipo la realitzaci del cos del poeta. 

Segons una tradici molt difosa, va nixer en Frgia (Isop s un riu), encara que hi ha qui ho fa originari de Trcia, Samos, Egipte o Sardes. Va viure en la Grcia Antiga en el segle VII aC. 

Sobre ell es va conixer una gran quantitat d'ancdotes i fins i tot descripcions sobre la seva fsic recollides en la "Vida d Isop", escrita en el segle XIV per Planudo, un monjo benedictino, si b s dubtosa la seva validesa histrica. 

Aix, es conta que Isop va ser esclau d'un tal Jadm o Jant de Samos, que li va donar la llibertat. A causa de la seva gran reputaci pel seu talent per al apoleg, Cresos li va cridar a la seva cort, li va satisfer de favors i li va enviar desprs a consultar a l'oracle de Delfos, a oferir sacrificis en el seu nom, i a distribuir recompenses entre els habitants d'aquella ciutat. Irritat pels fraus i la cobdcia d'aquell poble de sacerdots, Isop els va dirigir els seus sarcasmes i, limitant-se a oferir als dus els sacrificis manats per Cresos, va retornar a aquest prncep les riqueses destinades als habitants de Delfos. 

Aquests, per a venjar-se, van amagar entre els equipatges d Isop uneixi una copa d'or consagrada a Apollo, li van acusar de robatori sacrlegi li van precipitar des de l'alt de la roca Hiampa. Posteriorment es van penedir, i van oferir satisfaccions i una indemnitzaci als descendents d Isop que es presentessin a exigir-la; el qual va acudir  un ric comerciant de Samos anomenat Jadm, descendent d'aquell a qui Isop pertanys quan va ser esclau. 

El que s sembla cert s que Isop va ser un esclau, i que va viatjar molt amb el seu amo, el filsof Jant, tal com es pot veure en la histria de la seva vida.

Obra.
Les faules es basen en histries simples, protagonitzades per animals amb un missatge moral clar. L'objectiu s fomentar determinades virtuts o aconsellar com s'ha de comportar una persona en la vida quotidiana. Les faules van influir molts autors posteriors, especialment Jean de la Fontaine i Flix Mara Samaniego. Alguns personatges han esdevingut imatges arquetpiques i han estat usats en altres obres de ficci.

Algunes de les faules ms famoses sn:
La cigala i la formiga: la formiga treballa tot l'estiu mentre la cigala es dedica a divertir-se per quan arriba l'hivern s la formiga qui t aliment per sobreviure, s un elogi de l'esfor i la previsi;
El noi que va cridar llop: un noi que habitualment feia broma sobre un llop que venia veu com ning li fa cas quan realment l'animal arriba, que va inspirar la pea musical russa Pere i el llop de Serguei Prokfiev;
El gos i l'os: un gos que porta un os a la boca es veu reflectit en un riu i quan vol agafar l'os de qui creu s un altre gos, perd el seu, aprenent aix que la cobdcia fa perdre-ho tot;
El corb i la guineu: Un corb t un formatge al bec i la guineu el vol. Per aix adula el corb dient-li que canti, ja que li han dit que t una veu molt bonica. El corb ho fa i perd el formatge;
La guineu i el ram: Una guineu s'enganya dient que el ram s verd perqu no el pot agafar, ha esdevingut una dita popular en diverses llenges;
El ratol i el lle: Un lle captura un ratol i aquest li prega que el perdoni, que li tornar el favor. El lle se'n riu per accedeix i ms tard s caat amb una xarxa. El ratol la rossega fins que allibera l'amic i demostra que no es pot menysprear ning perqu tothom pot aportar qualitats;
La llebre i la tortuga: Una llebre i una tortuga fan una cursa. La llebre est tan confiada en el seu triomf que s'adorm i aix la lenta tortuga la pot avanar;
El roure i la canya: La tempesta destrueix el orgulls roure i l'humil canya es vincle sense trencar-se;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83451" title="Complement circumstancial" nonfiltered="3128" processed="3122" dbindex="33304">
El complement circumstancial (CC) expressa matisos i circumstncies de l'acci del verb i t una mplia llibertat d'emplaament dins l'oraci. El complement circumstancial s, per definici, un complement no argumental, s a dir, no exigit pel verb i, per tant, prescindible. Quan trobem complements que tradicionalment s'han tractat com a circumstancials per que no siguin prescindibles s probable que estiguem davant un complement de rgim verbal inherent o pseudocircumstancial.

Alguns CC, com els de lloc, temps, mode, quantitat, sn els adverbis del mateix nom o hi equivalen; d'altres, com els d'instrument, companyia, causa, condici, finalitat, conseqncia, indiquen factors diversos de l'acci.

El complement circumstancial presenta les estructures segents:

 Adverbi o locuci adverbial: De cop i volta va crrer molt;
 Sintagma preposicional: De matinada saltava pels marges;
 Sintagma nominal: Arrib el dimarts de la setmana passada;
 Oraci subordinada adverbial: tornar quan vulguis;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83452" title="Complements del verb" nonfiltered="3129" processed="3123" dbindex="33305">
Un sintagma verbal (SV) en funci de predicat pot constar noms d'un verb, nic element obligatori, o d'un verb acompanyat d'altres elements que en complementen el significat. Sn els complements verbals.

 Atribut (Atr);
 Complement directe (CD);
 Complement indirecte (CI);
 Complement de rgim verbal (CRV);
 Complement predicatiu (CPred);
 Complement circumstancial (CC);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83460" title="Campionat de Catalunya de bsquet 1950-1957" nonfiltered="3130" processed="3124" dbindex="33306">
Detall de les edicions XXV a XXXII del Campionat de Catalunya de basquetbol disputades entre els anys 1950 i 1957.

 XXV Campionat de Catalunya 1950 .
 Campi: FC Barcelona;
 Participants a Primera Categoria:
 FC Barcelona (campi);
 Club Joventut (segon);
 UE Montgat (tercer);
 Gimnstic de Tarragona (quart);
 Calella;
 Cornell;
 BIM;
 Mollet;
 CC Badalona;
 Sabadell;
 Participants a Segona Categoria:
 CD Matar;
 Horta;
 RCD Espanyol;
 CC Hospitalet;
 Badalona;
 Espanya Industrial;
 Santfeliuenc;
 CB Hospitalet;
 Ateneu Montserrat;
 AD Matar;
 Manresa;
 Hostafrancs;

 XXVI Campionat de Catalunya 1951 .
 Campi: FC Barcelona;
 Participants a Primera Categoria:
 FC Barcelona 41 punts;
 Joventut de Badalona 40 punts;
 UE Montgat 36 punts;
 Mollet;
 Sabadell;
 Calella;
 Sant Josep de Badalona;
 Ripollet;
 Gimnstic de Tarragona;
 Participants a Segona Categoria:
 Espanyol (campi);
 CD Matar;
 Hostafrancs;
 CB Hospitalet;
 Espanya Industrial;
 Horta;
 Santfeliuenc;
 Badalona;
 Ateneu Montserrat;
 CC Hospitalet;
 AD Matar;
 Laiet;

 XXVII Campionat de Catalunya 1952 .
 Campi: Club Joventut de Badalona;
 Participants a Primera Categoria:
 Joventut de Badalona 51 punts;
 Sant Josep de Badalona 45 punts;
 FC Barcelona 45 punts;
 Montgat;
 Sant Adri;
 Ripollet;
 Santfeliuenc;
 Olesa;
 Espanyol;
 CC Badalona;
 Calella;
 Tarragona;
 BIM;

 XXVIII Campionat de Catalunya 1953 .
 Campi: Club Joventut de Badalona;
Es disput un encontre de desempat a la Monumental per a decidir el campi, on el Joventut derrot el bara per 51 a 38.
 Participants a Primera Categoria:
 Joventut 49 punts;
 Barcelona 49 punts;
 Espanyol 45 punts;
 Ripollet;
 Olesa;
 Calella;
 Mollet;
 Hrcules;
 Laiet;
 Sant Josep de Badalona;
 Montgat;
 Santfeliuenc;
 CC Badalona;
 Participants a Segona Categoria:
 Carol de Sabadell;
 Granollers;
 Malgrat;
 Arenys;
 Hospitalet;
 Montserrat;
 Metropolit;
 BIM;
 Espanya Industrial;
 Matar;
 Manresa;
 Gimnstic de Tarragona;
 Horta;
 Cornell;

 XXIX Campionat de Catalunya 1954 .
 Campi: Club Joventut de Badalona;
 Participants a Primera Categoria:
 Joventut (campi);
 Espanyol (segon);
 Sant Adri (tercer);
 Ripollet;
 Olesa;
 CC Badalona;
 FC Barcelona;
 Metropolit;
 BIM;
 Calella;
 Montgat;
 Mollet;
 Sant Josep de Badalona;
 Santfeliuenc;

 XXX Campionat de Catalunya 1955 .
 Campi: FC Barcelona;
La primera divisi queda dividida en dos grups. La classificaci final queda encapalada pel Barcelona, Joventut i Espanyol.
 Participants a Primera Categoria grup 1:
 Sant Adri;
 Ripollet;
 BIM;
 CC Badalona;
 Carol de Sabadell;
 Joventut;
 Matar;
 Mollet;
 Laiet;
 Participants a Primera Categoria grup 2:
 Montgat;
 Calella;
 Sant Josep de Badalona;
 Olesa;
 Metropolit;
 Manresa;
 Barcelona;
 Santfeliuenc;
 Espanyol;

 XXXI Campionat de Catalunya 1956 .
 Campi: CB Aismalbar de Montcada;
Comena el setembre de 1955. Resulta vencedor l'Aismalbar, seguit de Joventut i Espanyol.
 Participants a Primera Categoria grup 1:
 Sant Adri;
 Barcelona;
 JACE Calella;
 Santfeliuenc;
 Mollet;
 Metropolit;
 Picadero;
 Espanyol;
 Pineda;
 Participants a Primera Categoria grup 2:
 Olesa;
 Joventut;
 Laiet;
 Montgat;
 Matar;
 Aismalbar;
 Sant Josep de Badalona;
 Carol de Sabadell;
 CC Badalona;

 XXXII Campionat de Catalunya 1957 .
 Campi: Club Joventut de Badalona;
s campi el Joventut, seguit d'Aismalbar i FC Barcelona.
 Participants a Primera Categoria grup 1:
 Orillo Verde de Sabadell;
 Espanyol;
 Uralita;
 Aismalbar;
 Olesa;
 Santfeliuenc;
 Sant Josep Badalona;
 Mollet;
 Participants a Primera Categoria grup 2:
 Sant Adri;
 Joventut;
 Calella;
 Pineda;
 Matar;
 Barcelona;
 Montgat;
 Laiet;

Aquest any es disputa per primer cop el campionat espanyol de Lliga. A partir de la temporada segent els equips catalans de primera fila disputen la Lliga estatal i ja no participen ms al Campionat de Catalunya. Aquest, en conseqncia, perd l'inters que havia convertit el Campionat de Catalunya en el ms importat dels disputats a la pennsula Ibrica fins aleshores. El 1957/58 els participants al Campionat de Catalunya sn CC Badalona, BIM, JACE Calella, AC Josepets, CD Matar, CB Mollet, UE Montgat, UD Pineda, La Salle Josepets, Sant Adri, CF Terrassa i CP Sant Josep de Badalona (que en result vencedor).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83461" title="Legi II Traiana Fortis" nonfiltered="3131" processed="3125" dbindex="33307">
La Legi II Traiana Fortis fou una legi romana creada per l'emperador Traj l'any 105, juntament amb la legi XXX Ulpia Victrix, per a les campanyes de Dcia. Es tenen registres de la II Traiana Fortis fins a mitjan segle V. L'emblema de la legi era el semidu Hrcules.

L'any 115, la II Traiana Fortis s'incorpor al gran exrcit de la campanya de Traj contra l'imperi part. L'any 117 la legi fou destinada a Judea, per assegurar la pau desprs de la revolta que acabava de ser sufocada. El 125 fou enviada a Egipte per primera vegada, on compart campament a Nicpolis (prop d'Alexandria) amb la XXII Deiotariana. Entre els anys 132 i 136 torn a Judea per sufocar una altra revolta.

L'any 194 la legi don suport a la revolta de Pescenni Nger, governador de la provncia de Sria, per al final canvi de bndol i don suport al futur emperador Septimi Sever, fet que decant clarament l'equilibr de forces en favor d'aquest darrer. A principis del segle III particip en les campanyes de Caracalla contra les tribus germniques i reb el nou cognomen de Germanica.

Segons la Notitia Dignitatum a principis del segle V, la II Traiana Fortis es trasllad a Apollonopolis Magna, al sud d'Egipte i serv sota el comandament del comes limitis Aegypti.

Articles relacionats.
Iuliopolis Aegypti;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83464" title="Campionat de Catalunya de bsquet femen" nonfiltered="3132" processed="3126" dbindex="33308">

El Campionat de Catalunya de basquetbol femen va ser la mxima competici de bsquet disputada a Catalunya. S'inici als anys 30. Les primeres edicions no foren homologades.

 Histria .
Seguint els passos del basquetbol mascul, als anys 30 s'inici el Campionat de Catalunya de basquetbol femen. Entre 1933 i 1935 es disputaren tres edicions que no foren homologades com a oficials. La primera edici oficial fou el 1936. La segent edici, disputada el 1937 durant la Guerra Civil tampoc fou oficial. A partir del 1941 el campionat es reemprn, per entre 1944 i 1952 el campionat s'atur perqu les noies foren obligades a fer el Servicio Social. A partir de 1953 el campionat es disput ininterrompudament, fins als anys seixanta, en qu amb l'aparici de la lliga espanyola el campionat pass a ser un campionat per a clubs de segon nivell.

 Historial de la competici .


 Palmars .
 7 ttols Picadero JC (1953, 1954, 1955, 1956, 1957, 1958, 1959);
 3 ttols Indo de Barcelona (1961, 1962, 1963);
 2 ttols CE Laiet (1936, 1941);
 2 ttols FC Barcelona (1937 no oficial, 1942);
 1 ttol RCD Espanyol (1943);
 1 ttol CIC Argentona (1960);
 1 ttol Club Femen i d'Esports de Barcelona (1933 no oficial);
 1 ttol BC Ripollet (1934 no oficial);
 1 ttol AC Mollet (1935 no oficial);

 Edicions posteriors .


Articles relacionats .
 Histria del basquetbol a Catalunya;
 Histria del basquetbol femen a Catalunya;
 Campionat de Catalunya de bsquet mascul;

 Enllaos externs .
 Web de la Federaci Catalana de Basquetbol;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83468" title="Rmul" nonfiltered="3133" processed="3127" dbindex="33310">


Onomstica:

Rmul i Rem, bessons fundadors de Roma;
Rmul (cnsol), fill de l'emperador Maxenci.
Rmul Potit, artista gallorom;
Rmul August, ltim emperador rom d'occident (475-476).
Rmul el Gran obra teatral de Friedrich Drrenmatt.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83472" title="Margot Honecker" nonfiltered="3134" processed="3128" dbindex="33311">



Margot Honecker, de nom de naixement Margot Feist (Halle an der Saale, 1927) Poltica alemanya, ministra d'Educaci de la RDA, i muller d'Erich Honecker.

Margot Honecker va nixer el 17 d'abril de 1927 a Halle an der Saale, poble alemany de l'estat federat de Saxnia-Anhalt. L'any 1951 va tenir una filla (Sonja) amb Erich Honecker, amb qui s'hi va casar l'any 1953. De l'any 1963 al 1989 va ser ministra d'Educaci a la Repblica Democrtica d'Alemanya. Poc desprs de la reunificaci d'Alemanya, l'any 1993, va anar a viure amb el seu marit a Santiago de Xile (Xile). Avui en dia hi resideix nicament amb la seva filla, arran de la mort del seu marit l'any 1994.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83474" title="Lingstica aplicada" nonfiltered="3135" processed="3129" dbindex="33312">
La lingstica aplicada s l'enfocament de la lingstica orientat a l's de les teories lingstiques per a la resoluci d'aspectes lingstics concrets, com ara en l'aprenentatge de llenges estrangeres, la traducci automtica, etctera.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83479" title="Joan Enric Vives i Siclia" nonfiltered="3136" processed="3130" dbindex="33313">


Joan Enric Vives i Siclia (Barcelona, 24 de juliol de 1949) s un religis catal, bisbe d'Urgell i coprncep d'Andorra. s el tercer fill de Francesc Vives i Pons (mort el 1995) i de Cornlia Siclia i Ibez, petits comerciants. 

Fou ordenat de prevere a la seva parrquia natal, Sta. Maria del Taulat de Barcelona, el 24 de setembre de 1974 i incardinat a l'arxidicesi de Barcelona. Fou nomenat bisbe titular de Nona i auxiliar de Barcelona el 9 de juny de 1993. Fou consagrat bisbe a la S. E. Catedral de Barcelona el 5 de setembre de 1993.   

Nomenat bisbe coadjutor d'Urgell el 25 de juny del 2001. Prengu possessi del crrec el 29 de juliol, en una celebraci presidida per Mons. Manuel Monteiro de Castro, nunci apostlic a Espanya i Andorra. El dia 12 de maig del 2003, amb la renncia per edat de l'arquebisbe-bisbe Joan Mart i Alans, el bisbe coadjutor Mons. Joan Enric Vives i Siclia esdevingu bisbe d'Urgell i coprncep d'Andorra. El 10 de juliol del 2003 dugu a terme el jurament constitucional com a nou coprncep d'Andorra, a la Casa de la Vall, a Andorra la Vella. 

Estudis.
Desprs del batxillerat cursat a l'Escola "Pere Vila" i a l'Institut Jaume Balmes de Barcelona, entr al Seminari de Barcelona el 1965 i hi estudi Humanitats, Filosofia i Teologia, al Seminari Conciliar de Barcelona i a la Facultat de Teologia de Barcelona (secci St. Paci). Llicenciat en Teologia per la Facultat de Teologia de Barcelona el desembre de 1976. Tamb s professor de Llengua Catalana per la JAEC revalidat per l'ICE de la Universitat de Barcelona el juliol de 1979. Llicenciat en Filosofia i Cincies de l'Educaci  secci Filosofia   per la Universitat de Barcelona el juliol de 1982. Ha realitzat els cursos de Doctorat en Filosofia a la Universitat de Barcelona (1990-1993). 

Crrecs eclesials.
Membre fundador i consiliari del Moviment de Joves Cristians en ambients populars JOBAC (1975-1987). 

Formador (1987-1991) i desprs Rector del Seminari Conciliar de Barcelona (1991-1997). 

Secretari del Consell Presbiteral de l'Arxidicesi de Barcelona (1978-1989) i Membre i Secretari del seu Collegi de Consultors (1985-1995). 

Secretari del Consell Episcopal de Barcelona (1988-1990) i del Consell Assessor del Cardenal Narcs Jubany (1987-1990). 

Delegat episcopal a "Justcia i Pau" de Barcelona (1978-1993). 

Activitats docents.

Professor d'Histria de la Filosofia a la Facultat de Teologia de Catalunya (1983-1993) i a la Facultat Eclesistica de Filosofia de la Universitat Ramon Llull (1988-1993). 

Vicedeg de la Facultat de Filosofia de la Universitat "Ramon Llull" (1989-1993) i membre del Patronat de la Fundaci privada per a la Universitat "Ramon Llull" (1991-1994). 

Activitats principals que actualment exerceix.
s el Bisbe Secretari i portaveu de la Conferncia Episcopal Tarraconense (des de 1997).

Des de mar de 2005 s el President de la Comissi Episcopal de Seminaris i Universitats de la Conferncia Episcopal Espanyola i membre de la seva Comissi Permanent. Ja era membre de la Comissi de Seminaris i Universitats des de 1993.

Fou membre de la Comissi episcopal de Pastoral Social i encarregat de "Justicia y Paz" espanyola (2002-2005) i abans ho fou de la Comissi episcopal d'Ensenyament i Catequesi dins la Conferncia Episcopal Espanyola (1993-2002).

Els Bisbes de Catalunya li han encarregat els temes de Seminaris i Pastoral Vocacional (des de 1993) i Litrgia (2004) i abans tingu l'encrrec d'Ensenyament (1993-2002).

s el Bisbe responsable del Seminari Major Interdioces de Catalunya des de 2001.

T publicats algunes conferncies i articles, s membre dels Patronats de diverses Fundacions al servei de l'atenci als ancians, als disminuts psquics i a l educaci cristiana, i ha estat guardonat amb la Medalla d'Honor de Barcelona el 1999.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83480" title="Joan Mart i Alanis" nonfiltered="3137" processed="3131" dbindex="33314">
Joan Mart i Alanis (El Mil, Alt Camp, 29 de novembre de 1928). Llicenciat en Humanitats Clssiques, docent, lingista, bisbe d'Urgell (1970-2003) i arquebisbe ad personam.

 Infncia i joventut .
Fill de Ramon Mart i Pars i d'Emlia Alans i Cuarte. Curs els estudis eclesistics al seminari de Tarragona (1939-1951). Desprs de ser ordenat sacerdot el 17 de juny de 1951, va estudiar la llicenciatura en Humanitats Clssiques a Salamanca (1951-1954).

 Tasques docents .
El cardenal Benjamn de Arriba y Castro el va destinar al Collegi de la Mare de Du de la Merc de Montblanc, del qual fou nomenat director l any 1957. Aquell mateix any va obtenir el diploma de llengua francesa a la Sorbona, i el 1959 el de llengua anglesa a l Oversea Language School de Londres.

El 1966 fund el Collegi Menor Sant Pau Apstol de Tarragona, del qual fou nomenat director i es va encarregar d'acabar les obres i d organitzar l ensenyament. Va ser nomenat director tcnic dels estudis de batxillerat del Seminari, vicari episcopal d'Ensenyament i Doctrina de la Fe (1969-1971) i vice-president dels Patronats de les Escoles de Suburbis de Tarragona i Reus.

 Bisbe d'Urgell .
El 25 de novembre de 1970 va ser nomenat bisbe d Urgell. Va arribar a la Seu d Urgell el dia 30 de gener de 1971, i va ser consagrat a la catedral l'endem. El mes de mar del mateix any va prendre possessi del coprincipat d'Andorra. Des de l'any 1975 al 1977 va ser administrador apostlic del Bisbat de Solsona.

Al llarg d'aquests anys de canvis profunds, es va dedicar a reordenar el bisbat d'acord amb els nous temps. El seu pontificat s'emmarc plenament dins el procs de transformaci econmica i social que pateix el mn rural  majoritari a la dicesi  i que afecta la vivncia religiosa, les celebracions i els serveis eclesials.

La seva activitat pastoral es va caracteritzar per la capacitat organitzadora i per l'impuls donat a la corresponsabilitat eclesial. Des de primera hora, va crear o revifar els diferents rgans auxiliars de la pastoral assenyalats pels decrets del Concili Vatic II i pel Codi de Dret Cannic de 1983. Van ser constants les visites pastorals, tant regulars com ocasionals, que va fer a les parrquies de la dicesi.

La seva producci escrita ha estat abundosa. Entre els seus escrits destaca un sobre els problemes del mn rural, un altre sobre Europa i un sobre l'Esglsia Local.

Des de primera hora introdu l's del catal en els escrits administratius i en les publicacions oficials del Bisbat. Ha estat membre de la Presidncia d Honor del II Congrs Internacional de Llengua Catalana (Mallorca 1986) i s Acadmic Honorari de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona 1990). Ha participat a Andorra i a diferents llocs del pas en actes destinats al ressorgiment, dignificaci i promoci de la llengua catalana.

El 1972 cre la revista diocesana "Esglsia d Urgell". En 1977, amb la collaboraci d un grup d estudiosos, cre la Societat Cultural Urgellitana, que a travs del seu rgan, l'anuari "Urgelia", fomenta l'estudi i la divulgaci del patrimoni cultural de la dicesi. A partir del 1992 promou els treballs per a crear una emissora de rdio diocesana, que culminar amb el naixement de "Rdio Principat". 

Per honorar la memria dels preveres assassinats en la persecuci religiosa de 1936, afavor la publicaci del Martirologi Dioces (1975); en va fer recollir les despulles a la catedral (1988), i finalment, d una bona part d ells, va obrir el procs cannic de canonitzaci (1993).

Com a coprncep d Andorra, crrec inherent a la seu urgellesa, tothora va vetllar pel manteniment i la promoci de la sobirania del Principat, i per la protecci dels drets humans. Va afavorir la modernitzaci de les institucions, tasca que va culminar el 1993 amb una nova constituci que proclama Andorra Estat independent, de dret, democrtic i social.

La Conferncia Episcopal Espanyola li va confiar crrecs de confiana tot nomenant-lo membre del Comit Executiu durant sis anys, president de la Comissi Episcopal de Migracions i de la Comissi Episcopal de Mitjans de Comunicaci Social de l'Esglsia Espanyola. L'any 1989 va ser nomenat tamb membre del Pontifici Consell de Comunicacions Socials.

Actualment s membre de la Comissi Episcopal de Missions i Cooperaci entre les Esglsies, de la Conferncia Episcopal Espanyola (1999-2002) i bisbe responsable de Missions de la Conferncia Episcopal Tarraconense.

L'any 1989 el Govern espanyol el va distingir amb la Gran Creu d Isabel la Catlica.

Va collaborar peridicament en alguns mitjans com el Diari d Andorra,  l Avui i La Vanguardia. 

El 25 de juny del 2001, va rebre de la Santa Seu el nomenament d'arquebisbe ad personam, en reconeixement al seu encert com a coprncep d'Andorra i a la seva trajectria personal i eclesial. Aquest nomenament fou conferit oficialment el 29 de juliol, en una celebraci presidida per mons. Manuel Monteiro de Castro, nunci apostlic a Espanya i Andorra.

El 12 de maig de 2003 la Santa Seu va acceptar la seva renncia per edat i pass a ser arquebisbe-bisbe emrit d'Urgell. El seu comiat es va celebrar el primer de juny del 2003, a la catedral de la Seu d'Urgell.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83481" title="Lliga Catalana de Bsquet femenina" nonfiltered="3138" processed="3132" dbindex="33315">

La Lliga Catalana de Bsquet femenina s una competici oficial que organitza la Federaci Catalana de Bsquet. Va ser creada el 1981, un any desprs de la masculina, i enfronta els millors equips femenins de bsquet de Catalunya en un torneig que es disputa cada any a principis de temporada, mitjanant el sistema d'eliminatries i final a partit nic.

Hi participen els clubs catalans que disputen la primera divisi del bsquet espanyol. Degut a aquest motiu, els anys en qu no hi ha hagut un mnim de dos clubs a la primera categoria espanyola, la Lliga Catalana Femenina no s'ha disputat.

 Historial de la Lliga Catalana .


 Enllaos externs .
 Federaci Catalana de Bsquet;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83482" title="Llista de missions d'exploraci de la Lluna" nonfiltered="3139" processed="3133" dbindex="33316">
A continuaci es presenta una llista de les missions d'exploraci de la Lluna ordenades cronolgicament:

1958 - 1960.


1961 - 1965.


1966 - 1967.


1968 - 1969.


1970 - 1979.


1980 - 2008.


Missions previstes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83485" title="Premi Andrmina de narrativa" nonfiltered="3140" processed="3134" dbindex="33317">
El Premi Andrmina de narrativa s un premi literari en llengua catalana convocat per Edicions 3 i 4 i entregat dins els Premis Octubre celebrats cada any al Pas Valenci.

Al premi hi poden optar totes les obres, indites i en llengua catalana, escrites en les diverses modalitats de narrativa i t una dotaci de 12.000 euros a ms d'una escultura d'Andreu Alfaro.

Guanyadors.
1973 Amadeu Fabregat, per Assaig d'aproximaci a 'Falles folles fetes foc' ;
1974 Joan Francesc Mira, per Els cucs de seda ;
1975 Carmelina Snchez-Cutillas, per Matria de Bretanya ;
1976 Isa Trlec, per Ramona Rosbif;
1977 Josep Piera, per Rondalla del retorn ;
1978 Desert;
1979 Josep Lozano, per Crim de Germania;
1980 Ignasi Riera, per Honorable mster R ;
1981 Rafael Ventura Meli, per mbit perdurable ;
1982 Joan M. Monjo, per Ducat d'ombres;
1983 Josep Franco, per Calidoscopi ;
1984 Jaume Santandreu, per Mamilla, encara ;
1985 Ricard Creus, per L'ocell;
1986 Desert;
1987 Gemma Lienas, per Vol nocturn ;
1988 Isabel Olesti, per Desfici;
1989 Maria de la Pau Janer, per L'hora dels eclipsis ;
1990 Antoni-Lluc Ferrer i Morro, per Perfum romanial ;
1991 Pon Puigdevall, per Un silenci sec;
1992 Antoni Dalmases i Pardo, per L'ltima primavera ;
1993 Rafael Escobar i Martnez, per L'ltim muetz ;
1994 Vctor Batall i Serra, per Tres d'amor;
1995 Miquel Mas Ferr, per Cam de palau ;
1996 Vicent Josep Escart i Soriano, per Espcies perdudes ;
1997 Mart Domnguez Romero, per Les confidncies del comte de Buffon;
1998 Josep Pujol, per Tatuatges ;
1999 Matthew Tree, per Ella ve quan vol ;
2000 Desert;
2001 Isabel-Clara Sim, per L'home que ensumava dones ;
2002 Vicent Us i Mezquita, per Crnica de la devastaci ;
2003 Toni Cucarella, per Quina lenta agonia la dels ametllers perduts;
2004 Jordi Joan i Miralles, per L'Altssim ;
2005 Joan Olivares i Alfonso, per L'Estrep (Plvora de Rei);
2006 David Nello i Colom, per La geografia de les veus;
2007 David Vilaseca per L'aprenentatge de la soledat;
2008 Xavier Aliaga per Els neons de Sodoma;

Enllaos externs.
  Bases del Premi Andrmina;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83490" title="Ferran I de Parma" nonfiltered="3141" processed="3135" dbindex="33318">


Ferran I de Parma ( Parma, Ducat de Parma 1751 - Fontevivo 1802 ) fou el duc de Parma, Piacenza i Guastalla des de l'any 1765 fins l'any 1802, sent el segon membre de la dinastia ducal dels Borb-Parma.

Orgens familiars.
Va nixer el 20 de gener de 1765 al Palau ducal de la ciutat de Parma, sent fill del duc Felip I de Parma i de la princesa Elisabet de Frana. Ferran era nt per via paterna del rei Felip V d'Espanya i de la princesa Isabel Farnese i per via materna del rei Llus XV de Frana i de la princesa polonesa Maria Leszczy ska.

Fou germ per part de mare dels reis Llus I i Ferran VI d'Espanya, i per part de mare de Carles III d'Espanya. Aix mateix, fou germ de Maria Anna Victria d'Espanya, casada amb Josep I de Portugal, i de Maria Antnia d'Espanya, casada amb Vctor Amadeu III de Savoia.

Npcies i descendents.

Es cas el 27 de juny de 1769 a la ciutat de Viena, matrimoni que es torn a realitzar el 18 de juliol del mateix any a la ciutat de Colorno, amb l'arxiduquessa Maria Amlia d'ustria, filla de l'emperador Francesc I del Sacre Imperi Romanogermnic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'ustria. La parella tingu :

SAR la princesa Carolina de Borb-Parma, nascuda a Parma el 1770 i morta a Dresden el 1804. Es cas amb el prncep Maximili de Saxnia.

SM el rei Llus I d'Etrria, nascut el 1773 a Parma i mort el 1803 a Florncia. Es cas amb l'infanta Maria Llusa d'Espanya l'any 1795 a La Granja de San Ildefonso.

SAR la princesa Maria Antonieta de Borb-Parma, nascuda a Parma el 1774 i morta el 1841 a Roma.

SAR la princesa Carlota de Borb-Parma, nascuda a Parma el 1777 i morta el 1813 a Roma.

SAR el prncep Felip de Borb-Parma, nascut a Parma el 1783 i mort el 1786.

SAR la princesa Antonieta de Borb-Parma, nascuda a Parma el 1784 i morta el mateix any.

SAR la princesa Maria Llusa de Borb-Parma, nascuda a Parma el 1787 i morta el 1789 a la mateixa ciutat.

Duc de Parma.
Nomenat infant d'Espanya el 8 d'octubre de 1765 per part del seu oncle Carles III d'Espanya, Ferran heret el Ducat de Parma l'any 1765 a la mort del seu pare, el duc Felip I de Parma. 

El Ducat estava governat des de 1759 per Guillaume Du Tillot, que ocupava el crrec de primer ministre per impossici de Frana. Des del primer aquest tingu l'opossici de Maria Amlia, que volia reemplaar l'influncia francesa i espanyola per l'austraca, aconseguint el seu cessament per part de Ferran I. Immediatament les dues potncies borbniques imposaren Jos de Llano, per Ferran I desestim la idea l'octubre de 1772.

 Conseqncies de la Revoluci Francesa . 
Els canvis introduts per la Revoluci Francesa i el perill per a mantenir la pau provoc que Ferran I es declars neutral davant els esdeveniments, si b va signar un pacte secret amb el Sacre Imperi Romanogermnic el 13 de maig de 1794. El maig de 1796 Napole Bonaparte ocup el Ducat de Mil i posteriorment feu el mateix amb el Ducat de Parma. Al febrer de 1801, la signatura del Tractat de Lunville comport que el seu fill Llus rebs una part de la Toscana, territori que Napole convert en el Regne d'Etrria. El maig de 1801 el Tractat d'Aranjuez confirm el Tractat de Sant Ildefons, per la qual cosa el Ducat de Parma pass a ser part de la Primera Repblica Francesa.

El 9 d'octubre de 1802 Ferran I mor enverinat a la ciutat de Fontevivo, deixant com a hereu el seu fill Llus, si b el ducat pass formalment a ser territori de Frana.

Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83492" title="Premi Joan Fuster d'assaig" nonfiltered="3142" processed="3136" dbindex="33319">
El Premi Joan Fuster d'assaig s un premi literari en llengua catalana convocat per Edicions 3 i 4 i entregat dins els Premis Octubre celebrats cada any al Pas Valenci. Porta el nom de l'assagista valenci Joan Fuster.

Al premi hi poden optar totes les obres, indites i en llengua catalana, d'assaig i t una dotaci de 12.000 euros a ms d'una escultura d'Andreu Alfaro.

Guanyadors.
1972 Francesc Vallverd, per El fet lingstic com a fet social;
1973 Josep Vicent Marqus, per Pas perplex;
1974 Alfons Cuc, per Republicans i camperols revoltats;
1975 Ernest Lluch, per La via valenciana;
1976 Dolors Bramon, Teresa Carnero Arbat, J.A. Martnez-Serrano, Mrius Garca Bonaf i Vicent Soler i Marco, per Raons d'identitat del Pas Valenci. Pls i senyals;
1977 Jordi Ventura, per Inquisici espanyola i cultura renaixentista al Pas Valenci;
1978 Sebasti Serrano, per Lingstica i qesti nacional;
1979 Desert;
1980 Desert;
1981 Dolors Bramon, per Contra moros i jueus;
1982 Josep Iborra, per Fuster porttil;
1983 Ernest Garca i Emrit Bono, per Les cendres de maig. Material per a la crtica dels projectes alternatius;
1984 Joan Francesc Mira, per Crtica de la naci pura;
1985 Desert;
1986 Dami Moll i Eduard Mira, per De impura natione;
1987 Desert;
1988 Josep Guia, per Valncia, 750 anys de naci catalana;
Pep Solervicens i Bo, per Els Pasos Catalans i Espanya: ser o no ser;
1989 Desert;
1990 Xavier Duran i Escrib, per L'esperit de la cincia;
Francesc de Paula Burguera, per s ms simple encara, digueu-li Espanya;
1991 Agust Pons i Mir, per Deu daus;
1992 Xavier Antich, per El rostre de l'arbre;
1993 Anna Papiol i Constant, per La mirada de Narcs;
1994 Enric Marn i Otto i Joan Manuel Tresserras, per Cultura de masses i postmodernitat;
1995 Pau Viciano Navarro, per La temptaci de la memria;
1996 Alfred Bosch, per La via africana;
1997 Stefano Maria Cingolani, per Joan Ros de Corella. La importncia de dir-se honest;
1998 Carles Hac Mor, per Despintura del Jo;
1999 Ferran Sez Mateu, per Dislocacions;
2000 Albert Toldr i Vilardell, per Aprs la mort;
2001 Jlia Blasco Serra, per Joan Fuster, converses filosfiques;
2002 Josep Vicent Boira i Maiques, per Euram 2010. Una geografia necessria;
2003 Joan Garcia del Muro, per Ficcions cmplices;
Antoni Vives i Toms, per El nacionalisme que ve   ;
2004 Santi Vila, per Elogi de la memria;
2005 Desert;
2006 Xavier Pla i Barbero, per Simenon i la connexi catalana;
2007 Carlos Guzmn Moncada, per Una geografia imaginria: Mxic i la narrativa de l'exili;
2008 Antoni Defez, per Realisme i naci: un assaig de filosofia impura;

Enllaos externs.
  Bases del Premi Joan Fuster;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83498" title="Premi Vicent Andrs Estells de poesia" nonfiltered="3143" processed="3137" dbindex="33320">
El Premi Vicent Andrs Estells de poesia s un premi literari en llengua catalana convocat per Edicions 3 i 4 i entregat dins els Premis Octubre celebrats cada any al Pas Valenci.

Al premi hi poden optar totes les obres, indites i en llengua catalana, de poesia i t una dotaci de 4.000 euros a ms d'una escultura d'Andreu Alfaro.

Guanyadors.
1973 Joan Navarro , per Grills esmolen ganivets a trenc de por;
1974 Miquel Bau, per Notes i comentaris;
1975 Francesc Lpez Barrios, per frica;
1976 Marc Granell, per Llarg cam llarg ;
1977 Josep Flix Escudero i Pitarch, per Paraula de Miquel;
1978 Manuel Rodrguez i Castell, per La ciutat del trngol;
1979 Joan Barcel i Cullers, per Diables d'escuma;
1980 Pere Rovira i Planas, per Distncies ;
1981 Joan Margarit, per Vell malents;
1982 Jaume Pont Ibez, per Divan;
1983 Francesc Prat i Figueres, per El soldat rosa;
1984 Joan Vicent Clar, per Le sucrier velours ;
1985 Jordi Pmias, per mfora grega;
1986 Antoni Fornes Gomiz, per Diapas amerat;
1987 Felcia Fust i Viladecans, per I encara;
1988 Teresa Pascual Soler, per Les hores ;
1989 Josep Llus Roda i Balaguer, per Sobre l'hamada;
1990 Manuel Garcia i Grau, per Els noms insondables;
1991 Gaspar Jan i Urban, per Fragments;
1992 Vicent Salvador i Liern, per Mercat de la sal ;
1993 Vicent Coll i Pitarch, per Roda de solituds;
1994 Jaume Creus i del Castillo, per Eros d'encesa fletxa;
1995 Vicen Llorca i Berrocal, per Atlas d'aigua;
1996 Josep Ballester i Roca, per La mar ;
1997 Raimon vila i Castells, per Barrancs de fut i lut;
1998 Josep Porcar Museros, per La culpa;
1999 Antoni Albalat Salanova, per Llibre de voliaines;
2000 Pere Bess Gonzlez, per Narcs de la memria ;
2001 Tnia Passola i Vidal, per La sensualitat del silenci;
2002 Pere Pena i Jov, per Plom a les ales;
2003 Patrick Gifreu, per La seda d'un so;
Jean Serra, per Convocat silenci;
2004 Ramon Guillem Alapont, per Celebraci de la mirada ;
2005 Vicen Altai i Morral, per Santa follia de ser cntic;
2006 Jordi Juli i Garriga, per Principis de plaer;
2007 Desert;
2008 Josep Llus Roig, per Peixos d'un mar sec;

Enllaos externs.
  Bases del Premi Vicent Andrs Estells;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83516" title="Lliga Catalana de Bsquet femenina 2" nonfiltered="3144" processed="3138" dbindex="33321">

La Lliga Catalana de Bsquet femenina 2 s una competici oficial de basquetbol catalana que organitza la Federaci Catalana de Bsquet. Va ser creada el 2003 i enfronta els equips femenins de bsquet de Catalunya de la segona divisi espanyola, en un torneig que es disputa cada any a principis de temporada, mitjanant el sistema d'eliminatries i final a partit nic.

 Historial de la Lliga Catalana .


 Enllaos externs .
 Federaci Catalana de Bsquet;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83521" title="Lliga Catalana de Bsquet LEB" nonfiltered="3145" processed="3139" dbindex="33322">

La Lliga Catalana de Bsquet LEB s una competici oficial que organitza la Federaci Catalana de Bsquet. Va ser creada el 2000 i enfronta els equips masculins de bsquet de Catalunya de la Lliga LEB espanyola, en un torneig que es disputa cada any a principis de temporada, mitjanant el sistema d'eliminatries i final a partit nic.

 Historial de la Lliga Catalana .


 Enllaos externs .
 Federaci Catalana de Bsquet;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83527" title="Vic-Fezensac" nonfiltered="3146" processed="3140" dbindex="33323">


Vic-Fezensac s una comuna francesa en el Cant honnim del departament de Gers de la regi de Migdia-Pirineus.

 Cultura .
La Fira de la Pentecosta, Pentecotavic, es fa anualment el cap de setmana de Pentecosta. s una celebraci d'anomenada a Frana, no tan sols per les curses de braus que s'hi fan, com molt especialment pel seu festival de bandes de msica. S'hi apleguen bandes de tot l'estat en dos dies d'actes diversos, que culminen amb la gran desfilada que es fa el diumenge tarda.

 Enllaos .
 Plana de l'oficina de turisme ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83528" title="Lliga Catalana de Bsquet EBA" nonfiltered="3147" processed="3141" dbindex="33324">

La Lliga Catalana de Bsquet EBA s una competici oficial que organitza la Federaci Catalana de Bsquet. Va ser creada el 1981 i enfronta els equips masculins de bsquet de Catalunya de la Lliga EBA espanyola, en un torneig que es disputa cada any a principis de temporada, mitjanant el sistema d'eliminatries i final a partit nic. En els seus inicis la Lliga EBA encara no existia i la competici era disputada pels equips catalans de segona categoria.

 Historial de la Lliga Catalana .


 Enllaos externs .
 Federaci Catalana de Bsquet;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83532" title="Cant de L'Isle-Jourdain (Grs)" nonfiltered="3149" processed="3142" dbindex="33326">
L'Isle-Jourdain (l'illa Jord) s un cant del departament francs de Grs amb les segents comunes:

Aurad;
Beaupuy;
Castillon-Savs;
Clermont-Savs;
Endoufielle;
Frgouville;
Giscaro;
L'Isle-Jourdain;
Lias;
Marestaing;
Monferran-Savs;
Pujaudran;
Razengues;
Sgoufielle.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83538" title="Maria Josepa de Saxnia (princesa de Frana)" nonfiltered="3150" processed="3143" dbindex="33327">

Maria Josep de Saxnia, princesa de Frana (Dresden 1731 - Versalles 1767. Princesa de Saxnia i de Polnia amb el grau d'altesa reial que a travs del seu matrimoni en convert en princesa de Frana.

Nascuda al Palau Reial de Dresden el 4 de novembre de 1731, sent filla del rei August III de Saxnia, elector de Saxnia i rei electe de Polnia i de l'arxiduquessa Maria Josepa d'ustria. Nta per via paterna de l'elector August II de Saxnia i de la princesa Cristina de Brandenburg-Bayreuth mentre que per via materna ho era de l'emperador Josep I, emperador romanogermnic i de la princesa Guillemina de Brunsvic-Lneburg.

Casada l'any 1747 amb el delf Llus de Frana, fill del rei Llus XV de Frana i de la princesa d'origen polons Maria Leszczynska. La parella installada al Palau de Versalles tingu els segents fills:

SAR la princesa Maria de Frana, nascuda a Versalles el 1750 i morta el 1755 a Versalles.

SAR el prncep Llus de Frana, duc de Borgonya, nascut el 1751 a Versalles i mort el 1761 al mateix palau.

SAR el prncep Xavier de Frana, duc d'Aquitnia, nascut el 1753 a Versalles i mort el 1754 a Versalles.

SM el rei Llus XVI de Frana, nascut a Versalles el 1754 i mort a la Plaa Llus XV de Pars, avui Place de la Concorde, guillotinat, el 1793. Es cas amb l'arxiduquessa Maria Antonieta d'ustria l'any 1770.

SM el rei Llus XVIII de Frana, nascut a Versalles el 1755 i mort el 1824 a Pars. Es cas amb la princesa Josefina de Savoia l'any 1771.

SM el rei Carles X de Frana, nascut a Versalles el 1757 i mort a l'exili de Grz el 1836. Es cas amb la princesa Maria Teresa de Savoia l'any 1773 de la qual es divorci l'any 1789.

SAR la princesa Maria Clotilde de Frana, nascuda a Versalles el 1759 i morta a Npols el 1802. Es cas amb el rei Carles Manuel IV de Sardenya.

SAR la princesa Elisabet de Frana, nascuda el 1764 a Versalles i morta a la guillotina de Pars l'any 1794.

Maria Josepa de Saxnia es cas amb el delf de Frana l'any 1747 desprs que un any abans el delf queds vidu de la infanta Maria Teresa d'Espanya. Maria Josepa arrib a un cort molt complicada, dominada per Madame Pompadour, entr en un espai on les tensions entre el rei Llus XV de Frana i la seva famlia era a l'ordre del dia i a on la reina vivia reclosa al Gran Trianon.

D'escs relleu poltic, l'ocupaci prussiana de Saxnia, la mort dels seus dos fills grans, els ducs d'Aquitnia i de Borgonya, i la mort de dues de les seves cunyades, a ms a ms, de la mort del seu esps l'any 1765 provocaren la irreversible malaltia de la dofina i la seva mort l'any 1767.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83541" title="Premi Carlemany de novella" nonfiltered="3151" processed="3144" dbindex="33328">

El Premi Carlemany de novella s un premi literari en llengua catalana convocat pel Govern d'Andorra i les editorials Fundaci Enciclopdia Catalana, Columna Edicions i Edicions Proa.  

Al premi hi poden optar novelles indites escrites en llengua catalana i t una dotaci de 36.000 euros. La seva proclamaci es realitza vora el mes de setembre.

Guanyadors.
1994 Maria Merc Maral, per La passi segons Rene Vivien;
1995 Maria de la Pau Janer, per Natura d'anguila;
1996 Robert Saladrigas, per La mar no est mai sola;
1997 Gabriel Janer Manila, per Els jardins incendiats;
1998 Llus-Anton Baulenas, per El fil de plata;
1999 Antoni Morell, per La neu adversa;
2000 Llus Racionero, per L'ltim ctar;
2001 Jordi Arbons, per L'escala de Richter;
2002 Albert Salvad, per Els ulls d'Hannibal;
2003 Joan Agut, per Pasts de noces;
2004 Vicen Villatoro, per La derrota de l'ngel;
2005 Francesc Puigpelat, per Els llops;
2006 Albert Villar, per Blau de Prssia;
2007 Jordi Coca, per La noia del ball;
2008 Antoni Pladevall, per La papallona negra;

Enllaos externs.
  Bases del Premi Carlemany de novella;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83545" title="Angelo Acciaiuoli (bisbe)" nonfiltered="3152" processed="3145" dbindex="33329">
Angelo Acciaiuoli (Florncia 1298-Npols 1357) fou monjo de l'ordre dels Predicadors que va professar els vots el 1314 i altra cop al monestir de  Santa Maria Novella de Florncia el 1317. 

Fou bisbe d'quila del 8 de juny de 1328 al 26 de juny de 1342, bisbe de Florncia del 26 de juny de 1342 fins a la seva renuncia el mar de 1355, bisbe de Montecassino des el 18 de mar de 1355

Fou ambaixador de Florncia davant el Papa d'Aviny el mar de 1344, el 1348 i el 1352.

Fou tamb canceller del regne de Npols des el 1349 on va morir el4 d'octubre de 1357.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83546" title="Angelo Acciaiuoli de Melfi" nonfiltered="3153" processed="3146" dbindex="33330">
Angelo Acciaiuoli, fill de Niccol Acciaiuoli, fou comte de Malta i Gozo des el 1358. Fou el segon comte de Melfi, comte de Gerace, senyor sobir de Corint (1365-1371) i senyor de Rapolla, Tramonti, Roccapiemonte, Maiori, Gragnano, Pino, Scafati, Nocera dei Pagani, Cisterna, Spinazzola, Troppa, Seminara, Cava, Buccino, San Marzano, Valle i Civitella d Abruzzo. Fou gran senescal del regne de Siclia i governador de les terres napolitanes a Siclia (1364).

Va morir a Messina vers el 1380.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83547" title="Angelo Acciaiuoli" nonfiltered="3154" processed="3147" dbindex="33331">

Angelo Acciaiuoli (Florncia 15 d'abril de 1349-Pisa 31 de maig de 1408) fou fill de Jacopo Acciaiuoli i germ de Neri I Acciaiuoli.

Fou cardenal prelat el 17 de desembre de 1384, cardinal prelat del ttol de San Lorenzo in Damaso el  20 de novembre del  1385 i fins al 29 d'agost del 1397, cardenal bisbe de la dicesi Suburbicria d'stia i Velletri el 29 d'agost de 1397, bisbe de Rapolla el 3 de desembre del 1375 i fins el 26 de juny de 1383,  bisbe de Florncia des aquesta data del 1383 fins al 1387, cannic de la catedral de Patres des el 1362, llegat Pontifici a Npols des el 14 de mar del 1390 al 6 de febrer de 1395, coregent de Npols del 1390 al 1394, llegat Pontifici de la Marca d'Ancona el 1391, llegat Pontifici at latere a Hongria, Bohmia, Polnia, Valquia, Bulgria, Dalmcia, Crocia, Esclavnia i Bsnia per Bule Pontifcia del 1-2 de juny del 1403 i  vicecanceller de l'Esglsia des el 29 d'agost del 1405.

Va morir a Pisa el 31 de maig del 1408.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83548" title="Premi Sant Joan de narrativa" nonfiltered="3155" processed="3148" dbindex="33332">
El Premi Sant Joan de narrativa s un premi literari en llengua catalana convocat per la Fundaci Caixa Sabadell.

Al premi hi poden optar totes les variants de la prosa narrativa en catal i est dotat amb 25.000 euros. La seva entrega es realitza al voltant de la festivitat de Sant Joan al mes de juny.

Guanyadors.
1981 Antoni-Lluc Ferrer, per Adu, turons, adu;
1982 Margarida Aritzeta, per Un febrer a la pell;
1983 Vicen Villatoro, per Pas d'Itlia;
1984 Gabriel Janer Manila, per Els rius de Babilnia;
1985 Antoni Turull, per La torre Bernadot;
1986 Manuel Bofarull, per Els hereus de la terra;
1987 Desert;
1988 Manuel Joan i Ariny, per Les nits perfumades;
1989 Miquel Bau, per L'estuari;
1990 Olga Xirinacs, per Enterraments lleugers;
1991 Desert;
1992 Pau Faner, per Mal cam i bon senyor;
1993 Maria de la Pau Janer, per Mrmara;
1994 Oriol Pi de Cabanyes, per Pel bell nord glaat;
1995 Jaume Pla, per De l'art i de l'artista. Dietari 1982-1991;
1996 Josep Piera, per Seduccions de Marrqueix;
1997 Ramon Folch i Camarasa, per Testa de vell en bronze;
1998 Antoni Dalmases, per Al mig del cam;
1999 Antoni Vidal Ferrando, per La m del jardiner;
2000 Andreu Carranza, per Anjub;
2001 Llus Barb, per Retrat de famlia sobre fons de trvols;
2002 Desert;
2003 Vicen Pags, per La felicitat no s completa;
2004 Toni Sala, per Rodalies;
2005 Pep Coll, per El salvatge dels Pirineus;
2006 Valent Puig, per La gran rutina;
2007 Desert;
2008 Baltasar Porcel, per Cada castell i totes les ombres;

Enllaos externs.
  Bases dels Premi Sant Joan de narrativa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83549" title="Antonio Acciauoli" nonfiltered="3156" processed="3149" dbindex="33333">
Antonio Acciaiuoli,  fou fill de Donato Acciaiuoli de Cassano. Fou piev de Santa Maria del Popolano (Faenza), cannic de la catedral de Florncia des el 1410, i  bisbe de Cefalnia. Va morir el 1448.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83550" title="Antoni I Acciaiuoli" nonfiltered="3157" processed="3150" dbindex="33334">
Antoni I Acciaiuoli fou fill natural de Neri I Acciaiuoli amb Maria Rendi (filla del notari Demetri Rendi d'Atenes).  El seu pare li va deixar Tebes i Livdia  per testament datat el 17 de setembre de 1394. El ducat d'Atenes el va deixar a l'esglsia de la Maria Verge del Parten, i desprs d'uns mesos en qu fou governada per la germana Francesca Acciaiuoli en nom seu, fou ocupada pels venecians. El 1402 Antoni I va ocupar Atenes per el 31 de mar de 1405 en va reconixer la sobirania veneciana i llavors la repblica li va reconixer la possessi. El 1406 va ocupar Estria (Staria) i el 1423 va ocupar Corint. El 1430 va rebre per herncia Megara i Sici de son germana Francesca.

Va morir d'un atac de feridura a Atenes a comenaments del 1435. Estava casat amb Maria Melissene de la que no va tenir fills. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83552" title="Antoni II Acciaiuoli" nonfiltered="3158" processed="3151" dbindex="33335">
Antoni II Acciaiuoli fou fill de Francesc Acciaiuoli i germ de Neri II Acciaiuoli.

Fou duc d'Atenes i senyor de Megara, Sici, Tebes i Livdia del 1439  al 1441, enderrocant a son germ Neri II Acciaiouli.

Va morir a Atenes el 1441 el que va permetre a son germ recuperar el poder. Es va casar amb Maria Zorzi, filla de Nicola II Zorzi, bar de Bodonitza i senyor de Karystos (que era germana de la dona de son germ).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83553" title="Premi Pere Quart d'humor i stira" nonfiltered="3159" processed="3152" dbindex="33336">
El Premi Pere Quart d'humor i stira s un premi litarari en llengua catalana convocat per la Fundaci Caixa Sabadell.

Al premi hi poden optar aquells texts d'humor o stira de tots els gneres literaris en catal i est dotat amb 12.000 euros. La seva entrega es realitza a finals del mes de novembre.

Guanyadors.
1987 Miquel Desclot, per Auques i espantalls;
1988 Joan Barril, per Un submar a les estovalles;
1989 Ignasi Riera, per Bla, bla, bla...;
1990 Enric Larreula, per La propina;
1991 Ramon Folch i Camarasa, per Manual del perfecte escriptor mediocre;
1992 Nstor Lujn, per Les tres Glorioses;
1993 Anna Vila, per Vacances a Zurich;
1994 Jan Baca, per La casa a mida;
1995 Desert;
1996 Llus Permanyer, per No la saps, aquesta?;
1997 Albert Om, per El nom del porc;
1998 Paco Lpez Diago, per L'home que no volia aburrir a les dones;
1999 Carles Capdevila, per Criatura i Companyia;
2000 Enric Larreula, per La dutxa;
2001 Desert;
2002 Empar Fernndez i Judit Pujad, per Planeta ESO;
2003 Marta Sabat, per Que no me'l toquin;
2004 lex Masllorens, per Desastre a la 525;
2005 Desert;
2006 Desert;
2007 Xavier Gual, per Estem en contra;

Enllaos externs.
  Bases del Premi Pere Quart d'humor i stira;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83554" title="Donato Acciaiuoli" nonfiltered="3160" processed="3153" dbindex="33337">
Donato Acciaiuoli fou un noble florent fill de Tommaso Acciaiuoli. 

Fou prior de la llibertat el 1316, el 1320, el 1326 i el 1329, conseller de mercancies el 1320, orador de la Republica  de Florncia a Npols el 1332, 1325 i 1333, capit de guerra de Florncia el 1325, diputat per la reorganitzaci del govern de Florncia el 1328, membre de la magistratura dels XII bonhomens (Buonuomini) pel Sesto di Borgo el 1328 i el 1333, gonfanoner de Companyia el 1331, i orador de Florncia a Bolonya el 1332.

Va morir a Florencia el 1335. Fou el pare de Jacopo Acciaiuoli i avi de Neri I Acciaiuoli 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83555" title="Donato Acciaiuoli de Cassano" nonfiltered="3161" processed="3154" dbindex="33338">
Donato Acciaiuoli de Cassano fou fill de Jacopo Acciaiuoli i germ de Neri I Acciaiuoli.

Fou bar de Cassano i del Castagno (Abruzzos) en feu de Npols, el 10 d'octubre del 1392; el 20 de juliol de 1378 fou armat cavaller del poble florent desprs de prendre part als tumults dels Ciompi. Fou governador de Corint el 1365. Orador de Florncia a Pistoia el 1373. Podest de Verona el 1379 . Orador de Florncia davant el rei de Npols el 1383, vicari de Florncia  a Pscia el 1384, orador de Florncia a Perusa el 1384 i a Pdua i Vencia el 1389, comissari de Florncia a Val d'Elsa el 1390, gonfanoner de Florncia el 1391 i el 1394. Orador de Florncia a Ferrara el 1393 i a Mil el 1395

Va morir a Roma el 1405. Es va casar amb Onesta Strozzi (primeres noces 1369) i amb Tecca Giacomini Tebalducci, de les que va tenir set fills: Jacopo (Bar de Cassano i del Castagno), Giovanni Acciaiuoli, Antonio Acciaiouli, Laudmia (morta el 1397), Bartolomea, Neri (noble rom 1401-1429, mort a Florncia el mar del 1429) i Margherita (morta el 1422). Va tenir tamb dos fills naturals:  Francesco Acciaiuoli,  que fou el tronc de la branca bastarda de ducs d'Atenes, i Vanni Acciaiuoli.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83556" title="Donato Acciaiuoli (conseller)" nonfiltered="3162" processed="3155" dbindex="33339">
Donato Acciaiuoli fou un noble de la ciutat de Roma, d'origen florent, conseller del rei de Frana el 1461. Va ostentar diversos crrecs per compte de la Repblica de Florncia: Vicari a Poppi i Casentino (1462), comissari a Pistoia (1464), capit a Volterra (1469 i 1477), podest a Montepulciano (1470). Fou gonfanoner de la Repblica el 1474 i podest de Pisa el 1476. Va morir a Mil el 28 d'agost de 1478.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83558" title="Filippo Acciaiuoli (podest)" nonfiltered="3163" processed="3156" dbindex="33340">
Filippo Acciaiuoli fou germ de Acciaiolo i membre de la famlia florentina dels Acciaiuoli.

Fou podest de Ferrara el 1365.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83559" title="Filippo Acciaiuoli (bisbe)" nonfiltered="3164" processed="3157" dbindex="33341">
Filippo Acciaiuoli fou un noble florent de la famlia dels Acciaiuoli, dedicat a la vida eclesistica que va ostentar els segents crrecs principals:

Protonotari apostlic 1723;
Llegat del Papa a Ravenna 1724;
Governador de Citt di Castello 1728;
Arquebisbe de Petra 1743-1763;
Nunci a Sussa 1744;
Nunci a Portugal 1754 (expulsat pel marqus de Pombal el 1761);
Cardenal el 1759;
Cardenal prelat 1761;
Bisbe (amb ttol d'arquebisbe) d'Ancona i Numana 1763;

Va morir a Ancona el 24 de juliol de 1766




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83560" title="Francesc Acciaiuoli" nonfiltered="3165" processed="3158" dbindex="33342">
Francesc Acciaiouli fou fill natural de Donato Acciaiuoli de Cassano (germ de Neri I Acciaiuoli). Son germ, duc d'Atenes, li va cedir unes terres a Monte Gufoni i va viure al palau episcopal, i (segons Petrucci) a Atenes al comenament del segle XV.

Es va casar amb Margherita Ghini (que Petrucci esmenta com Margherita Dini) i fou el pare de Neri II Acciaiuoli, Antoni II Acciaiuoli, Jacopo (cavaller de Rodes, mort el 1453), Galiano (Cavaller de Rodes, era viu el 1444), Laudmia, Lucia i Caterina (casada amb Saraceno delle Carceri, de la casa de senyors de Negroponte).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83561" title="Francesco Acciaiuoli" nonfiltered="3166" processed="3159" dbindex="33343">
Francesco Acciaiuoli fou un noble florent que fou prior de la llibertat de Florncia el 1319,  1331 i 1336, i gonfanoner de la Repblica el 1326, el 1328, el 1342 i el 1352, membre de la Magistratura dels XII Bonshomes el 1330, 1332, 1337 i 1341, capit del poble de Pistoia el 1333 i 1335. Fou ambaixador de Florncia davant el Papa Climent VI a Aviny el 1342.

Va morir vers 1355.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83562" title="Francesc I Acciaiuoli" nonfiltered="3167" processed="3160" dbindex="33344">
Francesc I Acciaiuoli (1440-vers 1500) fou fill i successor  de Neri II Acciaiuoli al ducat d'Atenes.

Fou duc d'Atenes i senyor  de Megara, Sici, Tebes i Livdia del 1451 al 1455 sota la regncia de la mare Chiara Zorzi fins que fou enderrocat per son cos Francesc II Acciaiouli en un cop d'estat el 1455.

Va fugir a Constantinoble a la casa del patrici veneci Bartolomeo Contarini que havia estat el seu tutor. All es va convertir al islam i va morir fora anys desprs en data desconeguda.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83563" title="Francesc II Acciaiuoli" nonfiltered="3168" processed="3161" dbindex="33345">
Francesc  II Acciaiuoli (nascut Franco Acciaiuoli, 1430-1460) fou fill de Antoni II Acciaiuoli.

El 1455 es va fer amb el poder al ducat d'Atenes mitjanant un cop d'estat en qu va enderrocar a son cos Francesc I Acciaiuoli, i es va proclamar duc d'Atenes i senyor de Megara, Sici, Tebes i Livdia. Va reconixer la sobirania otomana que el va acceptar com a duc, per al cap d'uns mesos va fer assassinar a la seva tia (germana de la dona del seu pare) Chiara Zorzi, ex regent de Francesc I, que era a la pres de Megara, i els otomans, en assabentar-se del fet el van deposar. Com que va oferir resistncia fou assetjat a l'acropoli d'Atenes (1456) i va resistir durant dos anys per es va haver de rendir el 1458 a canvi de rebre la senyoria de Tebes i Becia. El 1460 Saganos Pasha el va assassinar a Morea, per orde de Mehmet II.

Es va casar amb Asanina filla de Demetri Asanes, senyor de Corint.  Va deixar tres fills: Gabriel, Mateu i Jacob, que el 1460 foren portats a Constantinoble i enrolats mes tard al cos dels genssers.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83564" title="Giovanni Acciaiuoli de Cesena" nonfiltered="3169" processed="3162" dbindex="33346">
Giovanni Acciaiuoli fou bisbe de Cesena el 1332, oncle de Piero Acciaiuoli i germ d'Alamanno Acciaiuoli. Fou vicari general de la dicesi de Bolonya des el 1334, per en fou expulsat pels fidels el 1337.

Va morir a Florncia el 1339.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83565" title="Giovanni Acciaiuoli de Patres" nonfiltered="3170" processed="3163" dbindex="33347">
Giovanni Acciaiuoli fou fill de Jacopo Acciaiuoli i germ de Neri I Acciaiuoli.  Fou cannic de la Catedral de Florncia el 29 de mar de 1348 i piev de San Pietro in Mercato de Florncia el 9 de mar de 1349. Fou bisbe de Patres nomenat el 18 de maig de 1360. 

Va morir a Patres el mar de 1363.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83566" title="Giovanni Acciaiuoli de Cefalnia" nonfiltered="3171" processed="3164" dbindex="33348">
Giovanni Acciaiuoli, fill de Donato Acciaiuoli de Cassano, fou bisbe de Cefalnia des el 1448. Abans va ser cannic de la catedral de Pisa, de la de Florncia (des el  1396) i membre de la cmera privada del Papa des el 1447 al 1448.

Va morir a Viterbo el 1450.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83567" title="Giovanni Acciaiuoli" nonfiltered="3172" processed="3165" dbindex="33349">
Giovanni Acciaiuoli fou un noble rom membre de la famlia dels Acciaiuoli, que va ostentar diversos crrecs a la Repblica de Florncia i fou podest de Pistoia el 1510.

Va morir de pesta a Florncia el 1527.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83568" title="Gugliarello" nonfiltered="3173" processed="3166" dbindex="33350">
Gugliarello fou un gelf fugitiu de Brscia  a causa de les persecucions poltiques que es va establir vers el 1160 a Florncia on es va dedicar al comer de l'acer per lo que va rebre el sobrenom d'Acciaiolo que desprs fou el cognom de la famlia Acciaiuoli que va donar sis ducs d'Atenes i va arrabassar el ducat d'Atenes als catalans. Gugliarello es el membre conegut mes antic de la nissaga.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83569" title="Guidalotto Acciaiuoli" nonfiltered="3174" processed="3167" dbindex="33351">
Guidalotto Acciaiuoli fou germ de Leone Acciaiuoli. Se'l conegu com Lotto, i fou l'ancestre de la branca de la famlia Acciaiuoli de la que van sortir els ducs d'Atenes i els comtes de Melfi, iniciada pel seu fill bastard Acciaiolo (mort el 1349).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83570" title="Jacopo Acciaiuoli" nonfiltered="3175" processed="3168" dbindex="33352">
Jacopo Acciaiuoli fou fill de Donato Acciaiuoli.

Fou un noble florent de la famlia dels Acciaiuoli que fou capit a Val di Greve el 1336, oficial assignat a la custodia dels Apenins el 1337, gonfanoner de companyia el 1340, membre de la magistratura dels assumptes de Lucca el 1341, i  gonfanoner de Florncia el 1341.

Va morir a Florncia el 1356.

Es va casar amb Bartolomea Ricasoli i fou el pare de Donato Acciaiuoli de Cassano, Bindaccio (que va viure a Npols i Atenes desprs del 1381), Giovanni Acciaiuoli de Patres, Neri I Acciaiuoli, Angelo Acciaiuoli, Andreina (va testar el  6 de juny del 1411), Caterina i  Sigismonda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83571" title="Leone Acciaiuoli" nonfiltered="3176" processed="3169" dbindex="33353">
Leone Acciaiuoli fou cavaller aurat de Florncia, membre de la magistratura dels XIV bonshomes (creada el 1280 pel cardenal Malabranca Orsini) i capit del poble de Pistoia el 1296. Pertanyia a la famlia dels Acciaiuoli. Va morir a Florncia el 1300.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83572" title="Martinaccio Acciaiuoli" nonfiltered="3177" processed="3170" dbindex="33354">
Martinaccio Acciaiuoli fou un noble florent membre de la famlia dels Acciaiuoli, germ d'Angelo Acciaiuoli, que fou capit de la Lliga de Certaldo el 1341.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83573" title="Neri I Acciaiuoli" nonfiltered="3178" processed="3171" dbindex="33355">
Neri I Acciaiuoli fou fill de Jacopo Acciaiuoli.

Va heretar de Niccol Acciaiuoli les baronies de Vostitza i Nivelot el 8 de desembre de 1365 i a son cos Angelo Acciaiuoli li va adquirir la ciutat de Corint en pagament d'un prstec el mateix any. Va ocupar als catalans Livdia, Platees, Tebes, Megara i Sici el 1388, i es va apoderar d'Atenes el 2 de maig de 1388 desprs d'un llarg setge. El desembre del 1388 va ocupar temporalment Argos i Naplia per va cedir la primera a Toms Paleleg i va conservar Naplia que poc desprs va cedir a Vencia (juny de 1389). El rei de Npols el va reconixer duc d'Atenes el 1 de gener de 1394 aix com de senyor de Tebes, Corint, Megara i Platees.

Va morir a Atenes el 25 de setembre de 1394. Es va casar abans del 1381 amb Agnese Saraceni, filla de Saraceno Saraceni de Negroponte . Va deixar dos filles: Bartolomea Acciaiuoli i Francesca Acciaiuoli. Tamb va deixar un fill natural: Antoni I Acciaiuoli que tot i no ser l'hereu, el va succeir.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83574" title="Neri II Acciaiuoli" nonfiltered="3179" processed="3172" dbindex="33356">
 
Neri II Acciaiuoli (Atenes vers 1409-Atenes 1451), era fill de Francesc Acciaiuoli, cap de la branca bastarda dels Acciaiuoli d'Atenes.

Fou duc d'Atenes i senyor de Megara, Sici, Tebes i Livdia des el 1435. Fou enderrocat per son germ Antoni II Acciaiuoli el 1439 per va recuperar el poder al morir Antoni el 1441. Va reconixer la sobirania de Costant Paleleg (futur emperador) el febrer del 1444 i li va cedir Tebes. El mateix any va acceptar pagar tribut als otomans, que el 1446 li van retornar Tebes.

Es va casar amb  Chiara Zorzi, filla de Nicola II Zorzi, Bar de Bodonitza i senyor de Karystos, la qual fou estrangulada per ordre del nebot Francesc II Acciaiuoli el 1456 quant era tanca a la pres de Megara. Va morir a Atenes el 1451.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83579" title="Sostingut" nonfiltered="3180" processed="3173" dbindex="33357">


El sostingut o diesi () s l'alteraci que fa que l'afinaci o altura de la nota a la qual afecta pugi un semit (s a dir, de mig to), tret del cas de la presncia d'una altra alteraci, t efecte fins al final del comps.

En el sistema temperat el so generat en alterar una nota amb un sostingut coincideix amb la nota immediatament superior en el cas que aquesta estigui a distncia de semit, o b amb la superior alterada amb un bemoll en el cas que la distncia entre ambdues sigui d'un to.

En la majoria d'ordinadors el carcter d'Unicode ' ' (hex 266F) genera el signe del sostingut.

En notaci LaTeX, el smbol  s'obt mitjanant el comandament sharp, en un entorn matemtic.

Vegeu tamb.
bemoll, becaire.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83601" title="Legi III" nonfiltered="3181" processed="3174" dbindex="33358">

La denominaci Legi III (legio III) es don, durant la Repblica i l'Imperi, a les segents legions romanes:

 Legi III Augusta: del 43 aC a finals del segle IV (com a mnim); creada per August.
 Legi III Cyrenaica: del 36 aC al segle V; creada per Marc Antoni.
 Legi III Gallica: del 49 aC a inicis del segle IV (com a mnim); creada per Juli Csar.
 Legi III Italica: del 165 a principis del segle IV (com a mnim); creada per Marc Aureli.
 Legi III Parthica: del 197 a principis del segle V; creada per Septimi Sever.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83608" title="Hoplita" nonfiltered="3182" processed="3175" dbindex="33359">

L'hoplita formava part de la infanteria pesada, el focus central de la guerra en la antiga Grcia. La paraula hoplita (del grec        , hoplit s) deriva de hoplon (     , plural hopla,     ), que vol dir article d'armament o equipament. Aquestos soldats van aparixer probablement a finals del segle VII aC. Formaven part d'una milcia ciutadana, armada com a llancers i amb una formaci anomenada, en grec antic, falange. Aquestos eren relativament fcils d'armar i de mantenir, i a ms a ms podien pagar el cost de l'equipament. Gaireb tots els grecs famosos de l'Antiguitat van lluitar com a hoplites, fins i tot filsofs i dramaturgs.

Des de la formaci dels hoplites com a milcia, no van rebre atacs permanents i les campanyes eren curtes. L'excepci eren els guerrers espartans, que eren soldats especialitzats, i que tenien en els seus estats terres assignades a les classes baixes, que eren els que se n'encarregaven. Els exrcits marxaven directament cap al seu objectiu. All, els defensors podien amagar-se rere les muralles de la ciutat, en eixe cas els atacants havien d'acontentar-se amb destrossar el camp, encara que els primers tamb podien decidir trobar-se amb ells en el camp de batalla. Les batalles aleshores eren decisives. Eren curtes, sagnants i brutals, pel que se necessitava un grau de disciplina molt alt.

Ambdues forces s'alineaven en el terreny de batalla, amb una formaci rectangular aproximadament de vuit fileres, encara que era molt variable. Altres forces eren menys importants, com els hippeis (cavalleria), que se situaven als flancs, i tant la infanteria lleugera com les tropes que llanaven projectils eren insignificants. Els hoplites ms coneguts eren els espartans, que eren entrenats des de la infncia en el combat i en la guerra, per a convertir-los en una fora d'atac superior i excepcionalment disciplinada.

Equipament.

Els hoplites s'armaven generalment poc abans de la batalla, ja que el seu armament era molt pesat: el pes total de la armadura hoplita estava entre els 22 i els 27 quilograms. Cada home es pagava el seu propi equip que no era uniforme en l'exrcit. Com a resultat de la no existncia d'un equip com, sovint les tropes amigues no es reconeixien. 

Tpicament, un hoplita tenia una cuirassa de bronze que reprodua la forma dels msculs del tors, un casc de bronze amb proteccions per a les galtes, ms un escut de forma circular anomenat aspis, que mesurava un metre de dimetre. Tamb se li pot dir hoplon. Laspis era un escut fet de fusta o bronze. Era molt pesat(mnim uns 8 quilos) i s'estenia des del coll fins al genoll. En la cultura militar espartana, tirar l'aspis d'un soldat era inadmissible. Es deia: Torna a casa amb l'escut o sobre ell (els morts eren portats sobre el seu escut). 

Cada grec hoplita tenia una armadura diferent, feta a mesura, i en l'escut collocava els smbols de la seua famlia. Pel contrari, els espartans tenien el mateix uniform i la lletra grega lambda ( ) en els seus escuts, en referncia a la seua terra d'origen Lacedemnia (Esparta). L'arma primria era la llana, que feia al voltant de 2'7 metres de llarg i s'anomenava "doru". Els hoplites tamb duien una espassa curta anomenada "xiphos". Aquesta era un arma secundria que s'utilitzava quan la llana es trencava. Totes les armes i armadures solien ser de bronze i es tractava d'un equipament costs que noms els rics podien permetre's. Els soldats, en ocasions heretaven l'equip dels seus pares o avis. Si el soldat era prou ric, podia comprar un cavall i servir en la cavalleria.

Tctiques.

La fora dels hoplites estava en el combat sorpresa. Els dos exrcits xocaven amb l'esperana de trencar o envoltar la lnia enemiga. Si no era possible, la batalla esdevenia en una lluita entre les prpies tropes; les files de darrere pressionant les de davant per a trencar la lnia enemiga. Aquesta maniobra era coneguda com "othismos". Les batalles rarament duraven ms d'una hora, ja que una volta que una de les lnies es trencava, els venuts fugien del camp de batalla, seguits per la cavalleria o els "peltastes". Les baixes no eren gaire grans, al voltant d'un 5% en el exrcit perdedor, per solien ser baixes importants, com a generals o ciutadans importants que lideraven l'avantguarda. 

La formaci dels hoplites es feia de manera que cadasc protegia amb el seu escut la meitat esquerra del seu cos i la meitat dreta del cos del company, de manera que un dels primers problemes era la incapacitat de marxar recte en el combat, ja que la tendncia normal era acostar-se al mxim al ve (i per tant, al seu escut) per a estar ben protegits. Aix ho conta el general Epaminondes a principis del segle IV a.C. La innovaci va ser entrenar els hoplites per a marxar en diagonal. Abans d'aix, noms els espartans havien aconseguit marxar en lnia recta grcies a intensos anys de disciplina i entrenament.

Llegat.

L'estil de guerra hoplita va ser practicat tamb per tot el Mediterrani. Com a particularitat, els etruscos lluitaven com a milcies (ho van adoptar de les colnies gregues). Des d'aquest estil evolucionaria la legi romana que dominaria la histria militar occidental durant segles.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83614" title="Niccol Acciaiuoli (bisbe)" nonfiltered="3183" processed="3176" dbindex="33360">
Nicol Acciaiuoli fou un noble rom de la famlia dels Acciaiuoli, dedicat a la vida eclesistica que va ostentar el segents crrecs principals:

Cardenal  1669;
Cardenal bisbe de la Dicesi Suburbicria de Frascati el 1693, de Porto i Santa Rufina el 1700, d'stia i Velletri el 1715;
Llegat Pontifici a Ferrara 1670, confirmat el 1680 (ho fou fins el 1782);
Dec del collegi cardenalici 1715;

Va morir a Roma el 23 de febrer de 1719.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83615" title="Niccol Acciaiuoli de Florncia" nonfiltered="3184" processed="3177" dbindex="33361">
Niccol Acciaiuoli fou fill de Guidalotto Acciaiuoli. Era jutge de la comuna de Florncia, i fou prior de la llibertat el 1289, 1294 i 1298. Fou oficial perceptor dels estimi i  allibrazioni el 1297. Es va casar amb Pera Manzuoli i fou el pare de Tommaso Acciaiuoli, conegut per Mannino.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83616" title="Niccol Acciaiuoli" nonfiltered="3185" processed="3178" dbindex="33362">



Niccol Acciaiuoli (1310-1365) fou un noble napolit

Fill d'Acciaiolo i nt de Guidalotto Acciaiuoli, fou comte de Terlizzi i Satriano des el 1348, per va canviar el feu el 1349 pel comtat de Melfi (primer comte de Melfi, amb Melfi, Rapolla, Cisterna i Spinazzola). Fou tamb comte de Gerace (amb Tropea i Seminara) des el 1349. Comte palat de Npols des el 1348, bar de Kalamata, Vostitza i Nivelot des el 1338, senyor sobir de Corint des el 1358, senyor de Gioia, Canosa, Corneto i Palo des el 1348, senyor de Ginosa i Matera des el 1348 al 1349, senyor del castell de Sant Elmo (a Npols) des el 1348, senyor de Tramonti, Roccapiemonte, Maiori, Gragnano, Pino, Scafati, Nocera dei Pagani i Lettere des el 1349, senyor dei Cava, Buccino, San Marzano, Valle i Civitella d Abruzzo des el 1349 (bescanviat per Matera i Ginosa), 

Ambaixador del Regne de Npols a la repblica de Florncia des el 1341 i gran senescal del regne de Siclia des el 1348, capit general del ducat de Calbria des el 1349, capit general de l'expedici napolitana a Siclia el 1354, senador de Roma des el desembre del 1359, comte (governador) de la campanya romana i rector del Patrimoni de Sant Pere (desembre del 1359), ambaixador del Papa a Mil (desembre del 1359), sotsgovernador de Romanya (octubre del 1360)

Va morir a Npols el 8 de novembre de 1365.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83617" title="Ottaviano Acciaiuoli" nonfiltered="3186" processed="3179" dbindex="33363">
Ottaviano Acciaiuoli fou un noble florent de la famlia dels Acciaiuoli que va adquirir el feu de Novi, a Mdena, amb ttol de marqus (marquesat de Novi), el 1710. Fou patrici de Florncia i membre de la noblesa romana. Va morir a Florncia el 21 de febrer de 1664. El va succeir el seu fill Anton Francesco Acciaiuoli (marques de Novi del 1664 a la seva mort l'1 de mar de 1760).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83618" title="Piero Acciaiuoli" nonfiltered="3187" processed="3180" dbindex="33364">
Piero Acciaiuoli fou fill d'Alamanno Acciaiuoli. 

Fou bisbe de Corint i de  Cefalnia, i finalment fou nomenat bisbe de Tebes. Va viure a la segona meitat del segle XIV.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83619" title="Roberto Acciaiuoli" nonfiltered="3188" processed="3181" dbindex="33365">
Roberto Acciaiuoli, fill d'Angelo Acciaiuoli,  fou comte de Malta i Gozo i tercer comte de Melfi. Comte de Gerace  i senyor de  Rapolla, Tramonti, Roccapiemonte, Maiori, Gragnano, Pino, Scafati, Nocera dei Pagani, Cisterna, Spinazzola, Troppa, Seminara, Cava, Buccino, San Marzano, Valle i Civitella d Abruzzo, vers el 1380. Fou gran senescal del regne de Siclia. Fou privat dels feus i el crrec el 1392.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83620" title="Vanni Acciaiuoli" nonfiltered="3189" processed="3182" dbindex="33366">
Vanni Acciaiuoli fou fill natural de Donato Acciaiuoli de Cassano i germ de Francesc Acciaiuoli. Fou nomenat arquebisbe de Tebes el 1449. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83622" title="Bartolomea Acciaiuoli" nonfiltered="3190" processed="3183" dbindex="33367">
Bartolomea Acciaiuoli (1370-1397) fou filla de Neri I Acciaiuoli. El seu pare li va deixar Corint per testament datat el 17 de setembre de 1394 poc abans de morir. Va ser senyora de Corint del 1394 al 1397. Estava casada (des el 1385) amb Teodor Paleleg, dspota de Morea i Mistra, prncep d'Esparta. Va morir sense fills. Teodor Paleleg va morir el 1407.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83623" title="Francesca Acciaiuoli" nonfiltered="3191" processed="3184" dbindex="33368">
Francesca Acciaiuoli fou filla de Neri I Acciaiuoli. El seu pare li va deixar Megara i Sici  per testament datat el 17 de setembre de 1394, poc abans de morir. Va ser senyora de Megara i Sici del 1394 al 1430. Del 1394 al 1395 fou regent del ducat d'Atenes en nom de son germanastre Antoni I Acciaiuoli, per com que el pare havia legat el ducat a una esglsia veneciana, fou ocupat per els venecians. A son germ (que desprs va recuperar Atenes) el va deixar hereu de les seves senyories al morir vers el setembre de 1430. Estava casada amb Carles I Tocco, duc de Lucada, comte de Zante i Cefalnia i dspota de Romania (mort el 4 de juliol de 1429).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83624" title="Maria Melissene" nonfiltered="3192" processed="3185" dbindex="33369">
Maria Melissene era filla de Leone Melissenos i Elena Calcondila, membres d'una famlia noble del Pelopons. Es va casar amb Antoni I Acciaiuoli, que fou duc d'Atenes el 1402 (reconegut el 1405) fins el 1435. Quant el marit va morir sense fills, Maria es va voler proclamar duquessa per la noblesa del ducat no li va donar suport i va reconixer al nebot valenci del difunt (fill d'un cos germ)Neri II Acciaiuoli. Maria fou arrestada i desprs desterrada d'Atenes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83625" title="Premi Merc Rodoreda de contes i narracions" nonfiltered="3193" processed="3186" dbindex="33370">
El Premi Merc Rodoreda de contes i narracions s un premi literari en llengua catalana convocat per mnium Cultural i la Fundaci Enciclopdia Catalana i editat per Edicions Proa.

Al premi hi poden optar les obres de contes o narracions originals i indites, escrites en catal. La seva entrega es produeix durant la Nit literria de Santa Llcia durant el mes de desembre i t una dotaci de 10.000 euros.

Histria.
Inicialment anomenat Premi Vctor Catal, el qual fou concedit per primera vegada el 1953, el 1998 canvi de nom per esdevenir l'actual Premi Merc Rodoreda de contes i narracions.

Guanyadors.
Premi Vctor Catal.
1953 Jordi Sarsanedas, per Mites;
1954 Pere Calders, per Crniques de la veritat oculta;
1955 Llus Ferran de Pol, per La ciutat i el trpic;
1956 Manuel de Pedrolo, per Crdits humans;
1957 Merc Rodoreda, per Vint-i-dos contes;
1958 Josep Maria Espins, per Variets;
1959 Josep A. Boixaderas, per Perqu no;
1960 Ramon Folch i Camarasa, per Sala d'espera;
1961 Estanislau Torres, per La Xera;
1962 Jordi Maluquer, per Pollen;
1963 Carles Maci, per La nostra terra de cada dia;
1964 Joaquim Carb, per Solucions provisionals;
1965 Vctor Mora Pujadas, per El caf dels homes tristos;
1966 Guillem Viladot, per La gent i el vent;
1967 Terenci Moix, per La torre dels vicis capitals;
1968 Jaume Vidal Alcover, per Les quatre llunes;
1969 Robert Saladrigas, per Boires;
1970 Montserrat Roig, per Molta roba i poc sab;
1971 Gabriel Janer Manila, per El cementiri de les roses;
1972 Josep Albanell, per Les parets de l'insomni;
1973 Jaume Cabr, per Atrafegada calor;
1974 Beatriu Civera, per Vides alienes;
1975 Xavier Romeu, per La mort en punt;
1976 Antoni Mus, per Vida i miracles de n'Aineta dels matalassos;
1977 Joan Rend, per Sumari d'homicida;
1978 Isabel-Clara Sim, per s quan miro que hi veig clar;
1979 Joan Cases, per Pols de terrat;
1980 Margarida Aritzeta, per Quan la pedra es torna fang a les mans;
1981 Francesc d'Asss Sales, per Les alveolars a la Romnia;
1982 Llorena Sant Marc, per Quaranta histries;
1983 Pau Faner, per Lady Valentine;
1984 Lloren Capell, per Una cinta de dol al capell;
1985 Maria Merc Roca, per Sort que hi ha l'horitz;
1986 Jordi Condal, per Els germans Pinons;
1987 Jordi Jan, per Microcosmos;
1988 Carme Guasch, per Situacions insulars;
1989 Mag Sunyer, per La serp;
1990 Rafa Gomar, per Legtima defensa;
1991 Joaquim Soler, per A una sola veu;
1992 No convocat;
1993 No convocat;
1994 No convocat;
1995 No convocat;
1996 No convocat;
1997 Miquel de Palol, per Contes per a vells adolescents;

Premi Merc Rodoreda.
1998 Albert Roca, per Galeries subterrnies;
1999 Clia Snchez-Mstich, per El tacte de l'ametella;
2000 Xavier Gual, per Delirium tremens;
2001 ngel Burgas, per Adu;
2002 Llus Muntada i Vendrell, per Canvi d'agulles;
2003 Joan Rend, per Una pedra a la sabata;
2004 Vicen Pags, per Com vols que ho spiga?;
2005 Joan Esculies Serrat, per Trilers;
2006 Borja Baguny, per La mida de totes les coses (ttol provisional);
2007 Guillem Frontera, per La mar enfora;
2008 Vctor Alexandre, per Set dones i un home sol;

Enllaos externs.
  Bases del Premi Merc Rodoreda de contes i narracions;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83626" title="Acciaiolo" nonfiltered="3194" processed="3187" dbindex="33371">
Acciaiolo (Florncia - Florncia, 1349) fou un noble florent

Fill natural de Guidalotto Acciaiuoli, fou prior de la llibertat el  1322 e 1333, gonfaloner de companyia el 1332 i 1337, orador de Florncia a San Gimignano (1332) i  Pistoia (1333), diputat per la construcci de ponts (1334), vicari perpetu del rei de Npols a Prato del 1335 al 1349, commissari de la camera de la Comuna el 1336, membre de la Magistratura dels XII Buonuomini el 1336 i 1339, membre de la Magistratura dels VI de guerra el 1336, capit de la fortalessa de Pistoia el 1339, fond sucursals de la ra social Acciaiuoli a Npols, Barletta, Grcia, Llevant i Berberia i va deixar fortes quantitats de diners a Robert I de Npols rei de Npols que el 1333 el va nomenar xambell i conseller. Es va casar amb Guglielmina dei Pazzi.

Va morir a Florncia el 1349.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83628" title="Tommaso Acciaiuoli" nonfiltered="3195" processed="3188" dbindex="33372">
Tommaso Acciaiuoli, conegut per Mannino fou fill de Niccol Acciaiuoli de Florncia. Conseller de la comuna de Florncia el 1278, diputat a la resoluci de controversies entre l'ordre dels humillats i Florncia el 1278, prior de la llibertat el 1285, el 1288 i el 1295; va fer la guerra als gibelins d'Arezzo el  1290, fou camerleng diputat per la recuperaci dels drets de la comuna de Florncia el 1295, gonfalonier de la Republica el 1298, i oficial encarregat de la restauracio d evies publiques el 1299.

Fou el pare de Donato Acciaiuoli, avi de Neri I Acciaiuoli.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83629" title="Premi Josep Maria Folch i Torres de novelles per a nois i noies" nonfiltered="3196" processed="3189" dbindex="33373">
El Premi Josep Maria Folch i Torres de novelles per a nois i noies s un premi literari en llengua catalana convocat per La Galera, SA. Editorial i la Fundaci Enciclopdia Catalana.

Al premi hi poden optar les novelles originals i indites, escrites en catal, i destinades a lectors entre els 9 i els 11 anys d'edat. La seva entrega es produeix durant la Nit literria de Santa Llcia durant el mes de desembre i t una dotaci de 6.000 euros.

Guanyadors.
1964 Montserrat Mussons, per Tres narracions per a infants;
1965 Sebasti Sorribas, per El zoo d'en Pitus;
1966 Maria Novell, per Les presoners de Tabriz;
1967 No convocat;
1968 Josep Vallverd, per Rovell;
1969 Joaquim Carb, per I tu, qu hi fas aqu?;
1970 Josep Vallverd, per En Roc drapaire;
1971 No convocat;
1972 Maria Llusa Sol, per Anna;
1973 Anna Muri, per El maravells viatge de Nico Huehuetl a travs de Mxic;
1974 No convocat;
1975 Gabriel Janer Manila, per El rei Gaspar;
1976 Merc Canela i Garoya, per L'escarabat verd;
1977 Oriol Vergs, per La ciutat sense muralles;
1978 Empar de Ianuza, per El savi rei boig i altres contes;
1979 Joan Barcel i Cullers, per Que comenci la festa!;
1980 Joles Sennell, per En Pantacrs i Xinxolaina;
1981 Miquel Obiols, per Habitants de Bubo-Bubo;
1982 Teresa Duran, per Joanot de Rocacorba (1431-1482);
1984 No convocat;
1985 Joaquim Saura i Falomir, per Quan els bongs sonaven;
1986 Maite Carranza, per La revolta dels lactants;
1987 Miquel Ray i Ferrer, per Les ales roges;
1988 Daniel Palomeras, per El secret del comte;
1989 Maria ngels Boguny, per La ruta prohibida;
1990 No convocat;
1991 Josep Gregori, per Tereseta la bruixeta;
1992 Enric Bay, per Quin patarrabum!;
1993 Salvador Comelles, per El Mar dels Naufragis;
1994 Desert;
1995 Antoni Garca Llorca, per Ull d'ocell;
1996 Dolors Garca i Cornell, per Contes a una cama trencada;
1997 Jaume Cela i Oll, per Quin parell!;
1998 Xavier Bertran, per Es busca portera;
1999 Josep Francesc Delgado i Hermnia Mas, per Ulldevellut;
2000 Dolors Garca i Cornell, per La nit de les dues-centes mil llunes;
2001 Maria Jess Bolta, per Animals;
2002 Desert;
2003 Antoni Garca Llorca, per Histria d'un cap tallat;
2004 Merc Anguera, per La histria d'en Robert;
2005 Francesc Gisbert i Muoz, per La meva famlia i altres monstres;
2006 ngel Burgas, per El club de la cistella;
2007 Llus Hernndez i Sonali, per Certificat C99+;
2008 Desert;

Enllaos externs.
  Bases del Premi Josep Maria Folch i Torres de novelles per a nois i noies;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83631" title="Geometria projectiva" nonfiltered="3197" processed="3190" dbindex="33374">
La geometria projectiva s la branca de les matemtiques que estudia les nocions intutives de  perspectiva  i d' horitz . Analitza les propietats de les figures invariants per projecci.

Consideracions histriques.
La geometria projectiva troba els seus orgens en el treball de Pappos d'Alexandria (segle III) que va introduir la proporci no harmnica i fa referncia a un treball anterior d'Apolloni de Perge (segle III aC).
Posteriorment, la geometria projectiva va ser estudiada en el segle XVII per matemtics com Pascal o Desargues. Per va ser Poncelet, ja en el segle XIX que en el seu  Tractat de les propietats projectives de les figures  va recuperar definitivament la idea de la geometria projectiva. 
Finalment Flix Klein, ja a finals del segle XIX, en el seu treball  Una revisi comparativa de les recerques recents en la geometria , va aclarir el lligam entre la geometria euclidiana i la geometria projectiva. Avui dia s mpliament utilitzada pels sistemes de visi per ordinador i de representaci grfica (OpenGL).

Espai projectiu.
'Veieu article detallat: Espai projectiu;

Un espai projectiu s definit en matemtiques com el conjunt de les rectes vectorials d'un espai vectorial; en el que es pot imaginar l'ull d'un observador situat en l'origen d'un espai vectorial i cada element de l'espai projectiu correspon a una direcci de la seva mirada.

Un espai projectiu es diferencia d'un espai vectorial per la seva  homogenetat : no es pot distingir cap punt particular com l'origen d'un espai vectorial. Aix acosta l'espai projectiu a l'espai af.

Definici vectorial.

Sigui  un K-espai vectorial (K s un cos , en general  o ), diferent de . Es defineix sobre  la relaci d'equivalncia segent:
.

Llavors es diu espai projectiu sobre  al conjunt quocient de  per la relaci d'equivalncia  : 
.

Per cada element  de  es designar   la seva classe d'equivalncia: 
.
Aix doncs: si i noms si  et  sn collineals.

A l'aplicaci  se l'anomena projecci cannica.

Senzillament l'espai projectiu  s el conjunt de les rectes vectorials de  ; l'element  de l'espai projectiu s la recta vectorial de  en el que un vector director s .

Si  s de dimensi finita , es diu que la dimensi de l'espai projectiu   s . En particular:
 Si n=1 llavors  s un singlet (dimensi nulla).
 Si n=2 llavors  s un pla vectorial i  s'anomena recta projectiva.
 Si n=3 llavors  s'anomena pla projectiu; s la situaci prctica ms interessant de la geometria projectiva.

Si l'espai  s l'espai vectorial de dimensi ,  s a dir,  llavors, hi ha una notaci particular per a l'espai projectiu,  , en lloc de .

 Definici af .

La definici ms formal d'un espai projectiu no ens ha de fer perdre de vista que aquesta noci surt de la projecci central i s, abans que res, una noci geomtrica. Per posar un exemple de l'espai projectiu de , s pot observar en l'adjunt dibuix que els punts m, n i r pertanyen al pla (P'). Imaginem-nos un observador situat a O. Aquest observador veu tots els punts de la recta (OM) en m, tots els de la recta (ON) en n, i tots els de la recta (OR) en r. En canvi, les rectes del pla (P) no sn vistes com a punts del (P'). Hi ha, doncs, una bijecci entre les rectes vectorials de  no paralleles a (P) i els punts del pla (P').

L'espai projectiu de  s bijectiu amb la uni del pla af (P') i el conjunt de rectes vectorial de (P). Aix doncs, un pla projectiu  est format per un pla af (P') que cont el conjunt de punts propis de  i a ms, totes les rectes vectorials (o direccions) de (P'). Cada punt del segon conjunt, s'anomena punt impropi de  o punt de l'infinit.

Aquesta noci permet parlar, en un pla, d'interseccions entre dues rectes qualsevol: les rectes s trobaran en un punt propi de (P') o en un punt impropi, en el cas de rectes paralleles.

Noci que es pot generalitzar a tot espai projectiu  de dimensi n, sigui quin sigui el valor de n. Sempre, aquest espai projectiu, es podr considerar com a l'espai af (P) de dimension n, en el que s'ha   adjuntat el conjunt de les direccions de (P). 

En particular, si (P) = K, la recta projectiva associada s el conjunt  en el que  s un punt exterior a , allargant les operacions algebraiques de la segent forma: ,


Aquesta doble relaci entre un espai vectorial quocient i un espai af complementat, dna tota la riquesa al estudi de la geometria projectiva. Fins i tot, aquest doble aspecte ser important en el moment que es tractar de posar coordenades als punts de l'espai projectiu.

 Localitzaci .
 Coordenades homognies  .
Veure article detallat : coordenades homognies
En un espai projectiu de dimensi n, associat a un espai vectorial de dimensi n+1, cada punt de P(E) est associat a una famlia de vectors de (E) tots collineals. Si E est provet d'una base cannica, s'anomenen coordenades homognies del punt P, les coordenades d'un vector qualsevol x tal que  . Aix doncs, un punt t una famlia de coordenades totes proporcionals entre elles. Altrament dit, si  s un sistema de coordenades homognies de m, s el mateix que  per a tot l'element k no nul de K.

A partir de totes aquestes coordenades possible, s'arriba sovint al conveni de distingir-ne una per tal de trobar l'espai af de dimensi n. s fora normal privilegiar aquella que t per ltima coordenada el valor 1. Aix significa que s'ha projectar l'espai en l'hiperpl d'equaci  . Si  s un sistema de coordenades de m, s'ha privilegiat el sistema de coordenades  . Aix noms s valid si m s un punt propi de P(E).

Els punts impropis estan representats per sistemes de coordenades homognies en les que l'ltima coordenada s nulla.

Aix fa que es noti molt la correspondncia entre:
els punts propis de P(E) i els punts d'un espai af de dimensi n.
Els punts impropis de P(E) i les direccions d'un espai vectorial de dimensi n.
L'elecci arbitrria de posar una coordenada a 1 en les coordenades homognies permet distingir amb molta facilitat, els elements.


 Generaci d'un espai projectiu .
'Article detallat: Referncia projectiva';
A partir d'una base de n vectors independents, es genera un espai vectorial de dimensi n. Un espai af de dimensi n es genera a partir de n+1 punts independents. Un espai projectiu de dimensi n es genera a partir de n+2 punts. 
Es podria pensar que n+1 punts sn suficients, per aix no s aix. Si, per exemple, s'agafa 
  en qu  forma un base de l'espai vectorial de dimensi n+1 associat a l'espai projectiu, llavors, les coordenades d'un punt m serien  on  sn les coordenades de  tals que . Per caldria que aquestes coordenades fossin independents de la representaci escollida pels vectors de la base: . Si s'agafa un altre representant , per exemple, , a partir de la base ,  no t el mateix sistema de coordenades .
Cal evitar aquesta ambigitat i limitar la selecci d'altres representats dels vectors de la base a  uns vectors collineals als precedents, per amb el mateix coeficient de collinealitat. s suficient, per a aconseguir ho escollir un (n+2)-ssim punt igual a . Aix, si s'han escollit uns altres representats de  amb coeficients de collinealitat diferents, el vector   ja no ser un representant de .

 Subespai projectiu .
Veure article detallat : Subespai projectiu
De la mateixa forma que existeixen subespais vectorials d'un espai vectorial, i subespais afins d'un espai af, tamb existeixen subespais projectius d'un espai projectiu. Estan constituts per les projeccions dels subespais vectorials de l'espai vectorial associat. Es parlar de recta projectiva en un pla projectiu, de pla projectiu en un espai projectiu. La regla de les dimensions i la existncia de punts de l'infinit, permeten simplificar les regles d'incidncia. 

 Ra doble en una recta projectiva .
 Veure article detallat: relaci no harmnica;
Si a, b, c i d sn 4 punts (a,b i c diferents) d'una recta projectiva D, existeix un nica isomorfisme de D en ,  tal que 
 ;
 ;
;
S'anomena ra doble de a, b, c, d, i s'escriu  al valor de .

Si a, b, c i d sn 4 punts propis diferents de D, trobem la clssica definici de la ra doble o relaci no harmnica:
;

 Transformaci projectiva o homografia .
Article  desenvolupar: Transformaci projectiva
Les transformacions projectives o homografies sn transformacions estudiades en la geometria projectiva. S'obtenen com a composici d'un nombre finit de projeccions centrals. Descriuen all que arriba a les posicions observades de diferents objectes quan l'ull de l'observador canvia de lloc. Les transformacions projectives no conserven sempre les distncies ni els angles per conserven les propietat d'incidncia i la ra doble (dues propietats importants en geometria projectiva). Es troba transformacions projectives sobre rectes en plans i en l'espai.

Propietat fonamental : En dimensions finites, una transformaci projectiva est totalment determinada per la imatge d'una base de l'espai projectiu.

Definici analtica de homografia.
Siguin 2 espais projectius  i  associats respectivament als espais vectorials  i . Es designa per  i  les projeccions canniques  de  (resp. ) en  (resp.).
Llavors es pot efectuar un  pas la quocient  de les aplicacions lineals  injectives  de  en . Trobada aquesta aplicaci lineal  , es pot definir una aplicaci  de  a , que transforma el punt  en  designa un representant de . Evidentment, per tal que aquesta definici sigui coherent, cal verificar que no depn del representant escollit. Aix s immediat si es t en compte la lineallitat de  i la definci de .
L'aplicaci   s l'homografia associada a   . I de forma ms concisa definida per la igualtat: .;

Tamb es pot parlar ms generalment d'aplicaci projectiva, sense exigir la injectivitat de l'aplicaci lineal  inicial. El mateix pas al quocient, subministrar una aplicaci definida noms sobre una part de  : , i vlida a . En aquest cas no es parlar d'homografia.

Existeixen una infinitat d'aplicacions lineals associades a una homografia, per aquestes aplicacions lineals formen  una recta vectorial  de  ja que  implica .
En dimensions finites n,p, si t un sistema de coordenades homognies, una homografia pot ser definida per una classe de matrius no nulles de format (n+1)*(p+1) totes mltiples d'una d'elles. Sigui A una d'aquestes matrius i X  una matriu columna de coordenades homognies de , AX ser una matriu columna de coordenades homognies de  .

Exemple i discusi: (geometria plana).
Si agafem per  i  l'espai .  s el pla projectiu  . Considerem una homografia  definida per la matriu 3*3  A que suposem  diagonalitzable . Aix doncs, podem calcular les coordenades homognies de les transformades de qualsevol punt. Les 3 direccions prpies son independents i defineixen 3 punts  invariants per"  de . Aquests 3 punts tenen respectivament com matrius columna de coordenades homognies  (vectors propis de la matriu, i el factor no nul que s'han pres).
Inversament, el coneixement d'aquests 3 punts invariants determinen la homografia A, amb un factor donat?.  Per aix caldria poder calcular els valors propis de A (amb un factor de proporcionalitat donat sempre).  Per tant no hi ha cap mitj per aix si noms es coneixen les direccions prpies. Per contra si es dna, per exemple la transformada del punt de coordenades homognies  en el punt de coordenades homognies , designant per  els valors propis de A:  qualsevol no nul, la qual cosa permet resoldre el sistema de valors propies amb un coeficient de proporcionalitat donat.
Els 4 punts (els 3 punts invariants ms el 4t definit d'aquest forma) defineixen un  generador projectiu  i el coneixement de la transformaci d'aquest generador determinen totalment l'homografia. 

 Topologia .

Si E s un espai vectorial sobre  o   de dimensi finita, es pot definir a E una topologia generada per la distncia .

Aquesta topologia indueix l'espai quocient . D'aqu resultar l'espai projectiu P(E) d'aquesta topologia. Aix permet parlar de morfisme et fer notar que la recta projectiva real s homomorfa a un cercle, i la recta af complex s homomorfa a una esfera.

 Dualitat .

Si E s un K-espai vectorial de dimensi finita n, el seu dual E* s tamb un K-espai vectorial de dimensi n. Es pot doncs, associar a l'espai projectiu P(E), al seu dual P(E*). Una recta de P(E*) correspondr a un feix d'hiperplans a P(E). El pas al dual permet capgirar un gran nombre de propietats geomtriques. 

 Per a qu serveix la geometria projectiva ? .
La geometria projectiva ha perms simplificar teoremes de la geometria plana com ara el teorema de Papon o el teorema de Desargues.

Provet d'una topologia, l'espai projectiu s el punt de partida de l'estudi de la geometria diferencial

Amb el desenvolupament de la representaci en 2D,objectes en 3D, la geometria projectiva ha evidenciar el poder de les eines que entren en joc.

 Bibliografia.
 Gomtrie (Tome I) de Marcel Berger;
 Petite encyclopdie de mathmatique (Ed. Didier);
 Mthodes modernes en gomtrie de Jean Fresnel;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83632" title="Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil" nonfiltered="3198" processed="3191" dbindex="33375">
El Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil s un premi literari en llengua catalana convocat per La Galera, SA. Editorial i la Fundaci Enciclopdia Catalana.

Al premi hi poden optar les novelles originals i indites, escrites en catal, i destinades a lectors entre els 12 i els 16 anys d'edat. La seva entrega es produeix durant la Nit literria de Santa Llcia durant el mes de desembre i t una dotaci de 6.000 euros.

Guanyadors.
1963 Josep Vallverd, per L'abisme de Pyramos;
1964 Carles Maci, per Un paracaigudista sobre la Vall Ferrera;
1965 Desert;
1966 Robert Saladrigas, per Entre juliol i setembre;
1967 Emili Teixidor, per Les rates malaltes;
1968 No convocat;
1969 Desert;
1970 No convocat;
1971 No convocat;
1972 No convocat;
1973 No convocat;
1974 No convocat;
1975 No convocat;
1976 Pep Albanell, per El barcelonauta;
1977 Jaume Cabr, per Galceran, l'heroi de la guerra negra;
1978 Oriol Vergs, per El superfenomen;
1979 Desert;
1980 Vicen Villatoro, per Papers robats que cremen;
1981 Joaquim Carb, per La casa sobre el gel;
1982 Andreu Sotorra, per Ofici de conteste;
1984 Maria Barbal, per Pedra de tartera;
1985 Montserrat Canela, per Les flors salvatges;
1986 Miquel Obiols, per El tigre de Mary Plexigls;
1987 Josep Francesc Delgado, per Si puges al Sagarmantha;
1988 No convocat;
1989 No convocat;
1990 No convocat;
1991 No convocat;
1992 No convocat;
1993 Maria ngels Gardella, per El mar i el desig;
1994 Montserrat Galcia, per Somnies estimada?;
1995 Josep Lorman, per El gali de les illes Ces;
1996 Jordi Sierra i Fabra, per Concert en sol major;
1997 Josep Lorman, per El malefici dels Da;
1998 Antoni Garca Llorca, per Espasa de constellaci;
1999 Miquel Ray, per Les muntanyes de foc;
2000 Joan Pons Pons, per Remant cap al sol;
2001 Dolors Garca, per Sense cobertura;
2002 Carme J. Huertas, per L'Aristot;
2003 ngel Burgas, per M.A.X.;
2004 Montserrat Galcia, per El darrer manuscrit;
2005 Llus Hernndez i Sonali, per Laura i els ngels;
2006 Desert;
2007 Maria Pilar Gil, per Crixer amb Poe;
2008 Jordi Ferrs, per El jard proms;

Enllaos externs.
  Bases del Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83633" title="Premi Documenta de narrativa" nonfiltered="3199" processed="3192" dbindex="33376">
El Premi Documenta de narrativa s un premi literari en llengua catalana convocat per la Llibreria Documenta de Barcelona i l'Editorial Empries.

El premi est destinat a un text narratiu indit escrit en catal i realitzat per un autor menor de 35 anys. T una dotaci econmica de 7.000 euros i s atorgat vers el mes de novembre.

Guanyadors.
1980 Josep Elias, per Descomposicions;
1981 Valeri Pujol, per Interruptus;
1982 Joaquim Pijoan, per Somni;
1983 Carles Decors, per FM: Fragmentaci modulada;
1984 Desert;
1985 Jordi Viader, per Ni una gota de sang xarnega;
1986 Pere Saborit, per El plat preferit dels cucs;
1987 Jordi Coca, per Mal de lluna;
1988 Desert;
1989 Llus-Anton Baulenas, per Clida nit;
1990 Jordi Arbons, per Carn a les bsties;
1991 Vicen Villatoro, per Hotel Europa;
1992 No convocat;
1993 scar Pmies, per L'Estat contra P.;
1994 Aleix Cort, per Abam-ba-Buluba-bam-bu;
1995 Alfred Bosch, per Herois d'Aznia;
1996 Toni Sala, per Entomologia;
1997 Flvia Company, per Ni tu, ni jo, ni ning;
1998 Sebasti Alzamora, per L'extinci;
Vicen Pags, per En companyia de l'altre;
1999 Desert;
2000 Carles Mir, per La germana gran;
2001 Salvador Company, per Voleriana;
2002 Pau Vidal, per Home les;
2003 Desert;
2004 Melcior Comes, per L'estupor que us espera;
2005 Desert;
2006 Guillem Sala, per Imagina un carrer;
2007 Desert;
2008 Vctor Garca, per Twistandshaaaung;

Enllaos externs.

Llibreria Documenta;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83635" title="Premi Llibreter de narrativa" nonfiltered="3200" processed="3193" dbindex="33377">
El Premi Llibreter de narrativa s un premi convocat pel Gremi de Llibreters de Barcelona i de Catalunya. 

A partir de les obres publicades l'any anterior, en qualsevol llengua, el jurat selecciona unes obres finalistes i una de guanyadora. El premi no t dotaci econmica.

Guanyadors i finalistes.
Guanyadors en negreta
2000 Sndor Marai, per L'ltima trobada;
Mart Rossell, per Anna K;
Enrique Vila-Matas, per Bartleby y compaa;
Carme Riera, per Cap al cel obert;
Dulce Chacn, per Cielos de barro;
Antoni Puigverd, per La gbia d'or;
Vikhram Seth, per Una msica constant;

2001 Javier Cercas, per Soldados de Salamina;
Kressman Taylor, per Adrea desconeguda;
Dai Sijie, per Balzac i la petita modista xinesa;
Quim Monz, per El millor dels mns;
Jos Avell, per Jugadores de billar;
Orhan Pamul, per La casa del silencio;
Tracy Chevalier, per La noia de la perla;
Imma Mons, per Tot un Carcter;

2002 Charles Baxter, per El festn del amor;
Daniel Chavarra, per All ellos;
Xuan Bello, per Historia Universal de Paniceiros;
Ferran Torrent, per Societat Limitada;
Carlos Ruiz Zafn, per La sombra del viento;
Atiq Rahimi, per Terra i cendra;
Brady Udall, per La vida milagrosa de Edgar Mint;

2003 John Maxwell Coetzee, per L'edat de ferro;
Rohinton Mistry, per Afers de famlia;
Jordi Punt, per Animals tristos;
Ian McEwan, per Expiaci;
Albert Snchez Piol, per La pell freda;
Imma Mons, per Millor que no m'ho expliquis;
Paul Smal, per Vivir me mata;

2004 Enrique de Hriz, per Mentira;
Arto Paasilinna, per El moliner udolaire;
Eduard Mrquez, per El silenci dels arbres;
Enrique Vila-Matas, per Paris no se acaba nunca;
Philip Roth, per Pastrimonio;
Siri Hustvedt, per Todo cuanto am;
Jordi Ibez, per Una vida al carrer;

2005 John Lanchester, per El port de les aromes;
Gerard Donovan, per El telescopio de Schopenhauer;
Halldr Laxness, per Gente independiente;
Jeannette Winterson, per La nia del faro;
Georges Hyvernaud, per La pell i els ossos;
Philippe Claudel, per Les nimes grises;
Antonio Orejudo, per Reconstruccin;

2006 Robertson Davis, per El quinto en discordia;
Nancy Mitfords, per A la caza del amor;
Patrick Lapeyre, per Cooper o las soledades elementales;
Nicole Krauss, per La histria de l'amor;
Gonzalo Hidalgo Bayat, per La paradoja del interventor;
Eduard Girbal Jaume, per La tragdia de Cal Pere Llarg;
Maurizio Maggiani, per El viatger nocturn;

2007 Mariolina Venezia, per Fa mil anys que sc aqu;
Neus Canyelles, per L'al del bfal a l'hivern;
Flann O'Brien, per El tercer polica;
Agata Kristof, per Claus i Lucas;
Stefano Benni, per Margherita Dolcevita;

2008 Natsume S seki, per Botxan;
Jordi Coca, per La noia del ball;
Minh Tran Huy, per La princesa y el pescador;
Andrea Maria Schenke, per Tannd, el lloc del crim;
Giani Stuparich, per La isla;

Enllaos externs.
  Premi Llibreter;
  Premi Llibreter 2008;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83636" title="Alternador" nonfiltered="3201" processed="3194" dbindex="33378">


L'alternador s una mquina destinada a transformar l'energia mecnica en energia elctrica, generant, mitjanant fenomens d'inducci electromagntica, un corrent altern.

Els alternadors es basen en la segona llei de l'electromagnetisme, tamb coneguda com la Llei de Faraday. Aquest llei diu que un conductor elctric sotms a un camp magntic variable crea una tensi induda, la polaritat de la qual depen del sentit del camp i el valor del flux que el travessa.

 Parts d'un alternador .

Un alternador est format de dues parts bsiques: l'estator i el rotor.

 L'estator est format per una carcassa metllica que dna suport als diferents components que formen la mquina. En el seu interior s'hi troba el nucli de l'indut, format per un conjunt de xapes magntiques en forma de corona i amb ranures longitudinals, on s'allotgen els conductors del debanat indut.

 El rotor est situat a l'interior de l'estator suportat per coixinets (per evitar al mxim la fricci i, en conseqncia, una reducci del rendiment mecnic). Cont el sistema inductor i els anells de fregament, solidaris a l'eix de la mquina, a travs dels quals s'alimenta l'inductor.
Existeixen dos tipus de rotor depenent de la mquina motriu que l'arrossega: rotor de pols sortits o rotor de pols llisos.
 Rotor de pols sortits o roda polar: s'utilitza en alternadors multipolars accionats per turbines hidruliques o motors trmics (mquines de velocitat lenta). Degut a l'enorme fora centrfuga a la que estan sotmesos, a la llanta de la roda s'hi han de fixar els pols inductors, molt ben subjectes. Aquests pols estan fets d'una sola pea a les mquines de poca potncia o amb xapa magntica apilada per a mquines de ms potncia.
 Rotor de pols llisos: s'utilitzen en mquines bipolars, tetrapolars i hexapolars (amb dos, tres i quatre parelles de pols respectivament) que giren a 3000, 1500 i 1000 rpm respectivament accionades, generalment, per turbines de vapor i gas que li donen el nom de turboalternadors. Els conductors de l'inductor es colloquen en les ranures longitudinals mecanitzades al rotor.

Els alternadors necessiten una font de corrent continu per alimentar els electroimants que formen el sistema inductor, per aix, a l'interior del rotor s'incorpora l'excitatriu, que s un generador de corrent continu (dinamo) que alimenta el sistema inductor.
En els alternadors ms moderns, aquesta excitatriu ha sigut substituda per un generador trifsic rectificat amb semiconductors muntats a l'eix. 

 Funcionament de l'alternador .

Tal i com s'ha explicat abans, l'alternador funciona segons la segona llei de l'electromagnetisme. Aix, doncs, la variaci del sentit i de la intensitat del camp magntic induiran a les bobines una diferncia de potencial que canvia de valor i de polaritat seguint el ritme del camp.

El flux magntic ( ) que passa a travs de cada espira a les bobines que constitueixen l'indut tenen per valor el producte de la intensitat del camp magntic (B), per la superfcie de l'espira (s) i el cosinus de l'angle format en el pla que cont aquest i la direcci del camp magntic (cos  ), ra per la qual el flux ser variable:

  


Cada cop que es produeix un variaci del flux magntic, tamb es produeix una variaci en les espires d'una fora electromotriu (f.e.m) (E) induda, el valor de la qual s igual a la velocitat de variaci del flux segons:

  


El signe negatiu davant dE ve donat segons la Llei de Lenz, que diu que  el corrent indut s'oposa a la variaci de flux que genera (ra per la qual tamb es parla de fora contraelectromotriu en lloc de f.e.m.).

Si la fora electromotriu induda en una espira s igual a E, la fora electromotriu total (Et)  s igual a :

  


Essent n el nombre d'espires que constitueixen l'indut.

La freqncia del corrent altern que apareix entre els borns A-B s'obt multiplicant el nombre de voltes per segon de l'inductor pel nombre de parells de pols de l'indut.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83638" title="Legi II Augusta" nonfiltered="3202" processed="3195" dbindex="33379">
La Legi II Augusta fou una legi romana reclutada per Gaius Vibius Pansa Caetronianus l'any 43 aC, i encara es tenen registres de la seva operaci a Britnia durant el segle IV. El seu emblema eren el capricorn, el pegs i el du Mart.

La II Augusta fou reclutada originalment per Pansa Caetronianus sota ordres d'August, per lluitar contra Marc Antoni; la legi particip a la batalla de Filipos i a la batalla de Perugia. Els primers anys del regnat d'August la legi fou aquarterada a Hispnia, per lluitar en les guerres cntabres, i desprs s'install a la Tarraconense. Tot i aix, desprs de la batalla del bosc de Teutoburg, la II Augusta es despla a Germnia per reforar la frontera del Rin. Desprs de l'any 17 se sap que estava aquarterada a Argentorate (actual Estrasburg).

La legi particip en la invasi de Britnia de l'any 43, sota el comandament del futur emperador Vespasi, on es destac com una de les millors legions. Particip en l'aixafament de la revolta de Boudicca i, posteriorment, diversos destacaments de la legi s'assignaren a diferents llocs de Britnia; del 66 al 74 el gruix de la legi estava aquarterat a Glevum (actual Gloucester) i desprs es trasllad a Isca Silurum (actual Caerleon), on constru una fortalesa permanent de pedra, ocupada fins a finals del segle III. L'any 122 ajud en la construcci del mur d'Hadri.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83639" title="Antoniotto Adorno" nonfiltered="3203" processed="3196" dbindex="33380">
Antoniotto Adorno fou un patrici genovs, governador de Riviera di Levante el 1374, governador de Crsega el 1403. Va morir a Bonifacio el 1403.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83640" title="Premi Joan Crexells de narrativa" nonfiltered="3204" processed="3197" dbindex="33381">
El Premi Joan Crexells de narrativa s un premi literari que atorga l'Ateneu Barcelons a la millor obra de narrativa en catal publicada durant l'any anterior. Aquest premi s'atorga des de l'any 1932.

Honora la memria del filsof, hellenista, pedagog i economista Joan Crexells i Vallhonrat (Barcelona 1896 - 1926), soci de la casa, que mor prematurament desprs d'haver assolit una gran anomenada com a intellectual i polgraf.

El premi, en la primera etapa, consistia en una escultura d'Apelles Fenosa que representa la deessa Atenea i s el guard deg dels premis literaris instituts a Catalunya, ja que l'Ateneu el va convocar per primer cop el 1928. Noms a partir de 2005 el premi ve acompanyat d'una dotaci econmica de 6.000 euros.

Guanyadors.
Primera etapa.
1928 Desert;
1929 Joan Puig i Ferreter, per El cercle mgic;
1930 Miquel Llor, per Laura a la ciutat dels sants;
1931 Prudenci Bertrana, per L'hereu;
1932 Josep Maria de Sagarra, per Vida privada;
1933 Carles Soldevila, per Valentina;
1934 Maria Teresa Vernet, per Les algues roges;
1935 Ernest Martnez i Ferrando, per Una dona s'atura al cam;
1936 Francesc Trabal, per Vals;
1937 Merc Rodoreda, per Aloma;
1938 Noel Claras, per Francis de Cer;

Segona etapa.
1982 Joan Perucho, per Les aventures del cavaller Kosmas;
1983 Pere Gimferrer, per Fortuny;
1984 Pau Faner, per Fins al cel;
1985 Maria Barbal, per Pedra de tartera;
1986 Pere Calders, per Gaeli i l'home de Du;
1987 Baltasar Porcel, per Les primaveres i les tardors;
1988 Jess Moncada, per Cam de sirga;
1989 Miquel de Palol, per El jard dels set crepuscles;
1990 Miquel ngel Riera, per Illa Flaubert;
1991 Jaume Cabr, per Senyoria;
1992 Robert Saladrigas, per El sol de la tarda;
1993 Vctor Mora Pujadas, per La dona dels ulls de pluja;
1994 Carme Riera, per Dins el darrer blau;
1995 Maria Merc Maral, per La passi segons Rene Vivien;
1996 Joan Francesc Mira, per Borja Papa;
1997 Jess Moncada, per Estremida memria;
1998 Mart Domnguez, per Les confidncies del comte de Buffon;
1999 David Castillo, per El cel de l'infern;
2000 Baltasar Porcel, per El cor del senglar;
2001 Joan Agut, per El mestre de Tall;
2002 Ferran Torrent, per Societat limitada;
2003 Emili Teixidor, per Pa negre;
2004 Joan-Llus Llus, per El dia de l's;
2005 Joan-Daniel Bezsonoff, per Les amnsies de Du;
2006 Miquel Maria Gibert, per La victria de la creu;
2007 Edgar Cantero, per Dormir amb Winona Ryder;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83641" title="Alfredo Acton" nonfiltered="3205" processed="3198" dbindex="33382">
Alfredo Acton (Castellammare di Stabia 12 de setembre de 1867-Npols 26 de mar de 1934), militar i home d'estat itali, originari de Npols, que fou creat bar Acton el 1925.

Va participar a  la campanya d'frica el 1901, a la d'Extrem Orient el 1911-1912, a la guerra Italo-Turca i I guerra mundial (1915-1918)  durant la que va obtenir el grau d'almirall. 

Fou senador (1927, 1928) membre suplent de la comissi d'acusaci de l'alta cort de Justcia  (1934) membre de la comissi per l'examen del disseny de lleis per la conversi dels decrets llei (1930-1934)  President del Comit dels Almiralls (1932), president del consell superior de la Marina, Ministre d'estat (10 de febrer de 1934), delegat a la conferencia de limitaci d'armament de Londres (1930) i a la de Ginebra pel desarmament (1932). Cavaller de l'ordre de la corona d'Itlia (1900) en la que va tenir diversos crrecs ,  Cavaller de l'ordre de Sant Maurici i Sant Lltzer (1908) tamb amb diversos crrecs,  cavaller oficial de l'orde militar de Savoia (1917), gran oficial de la legi d'honor de Frana (1920), gran oficial de l'orde del Salvador de Grcia (1919), gran cord de l'orde del mrit naval a Espanya (1925), cavaller de l'orde del Sacre Tresor del Jap. Va ser condecorat amb diverses medalles.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83642" title="Rinaldo Acquaviva" nonfiltered="3206" processed="3199" dbindex="33383">
Rinaldo Acquaviva fou el bisbe d'Agrigent que va coronar a Manfred de Siclia. Per aquesta ra fou excomunicat. Va morir el  1264.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83643" title="Francesco Accolti" nonfiltered="3207" processed="3200" dbindex="33384">
Francesco Accolti fou un patrici d'Arezzo que fou bisbe d'Ancona el 6 d'agost de 1514. Va morir exercint aquest crrec el 1523.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83644" title="Bernat Accolti" nonfiltered="3208" processed="3201" dbindex="33385">
Bernat Accolti, conegut com l'nic Aret  (Arezzo 11 de novembre de 1458-Roma 2 de mar de 1535), fou un eclesistic itali, duc i vicari pontifici de Nepi del 1520 al 1534 (investit  pel Papa Lle X per destitut i confiscat el ducat pel Papa Pau III).  Fou prepsit comendatari de San Cristoforo de la ordre del humiliats de Lodi des el 1513, escriptor apostlic des el 1513, i clebre poeta, autor de la comdia La Virginia i de l'obra Strambotti . El seu fill natural Alfonso Accolti fou autoritzat pel Papa Lle X per succeir al pare com a duc de Nepi el mateix 1520 per la confiscaci del feu per Pau III  el 1534 ho va impedir.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83645" title="Campionat del Mn de Clubs de futbol" nonfiltered="3209" processed="3202" dbindex="33386">

El Campionat del Mn de Clubs de la FIFA (en angls FIFA Club World Championship) s una competici futbolstica disputada pels equips campions dels diversos campionats de campions de les sis confederacions continentals afiliades a la FIFA.

 Histria .
La primera edici de la competici es disput el ms de gener de l'any 2000 a Brasil. La competici fou creada per la FIFA amb la intenci de reemplaar la Copa Intercontinental de futbol, disputada entre els campions d'Europa i Sud-amrica.

L'any segent es planific un segon campionat a disputar a Espanya amb la participaci de 12 clubs. La competici, per, no tenia gaires atractius i provoc el colapse del soci de la FIFA encarregat de vendre l'event, la International Sports and Leisure. La competici es cancell. La FIFA replantej la competici i finalment es torn a disputar l'any 2005 al Jap amb la participaci dels sis campions continentals, reemplaant la Copa Intercontinental.

 Palmars .


 Articles relacionats .
Copa Intercontinental de futbol;
Petita Copa del Mn;

 Enllaos externs .
Web de la FIFA, organitzadora del torneig;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83646" title="Campionat del Mn de Clubs" nonfiltered="3210" processed="3203" dbindex="33387">

 Campionat del Mn de Clubs de futbol;
 Campionat del Mn de Clubs d'hoquei patins mascul;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83647" title="Pietro Accolti" nonfiltered="3211" processed="3204" dbindex="33388">
Pietro Accolti conegut con  el Cardenal d Ancona  (Florncia 15 de mar de 1455-Roma 12 de desembre de 1532),  fou un eclesistic itali, lector de dret cannic a la universitat de Pisa i a la de Bolonya, Auditor del tribunal de la Rota (1484), secretari apostlic (1503), bisbe d'Ancona i Numama el 4 d'abril de 1505, va renunciar en favor del seu nebot Francesco Accolti el 6 d'agost de 1514, vicari general de Roma (1510) Nunci apostlic a Florncia (1511), Cardenal (10 de mar del 1511), Cardenal bisbe de la Dicesi Suburbicria d'Albano (8 de desembre de 1523 al 20 de maig de 1524), de la Dicesi Suburbicria de Palestrina (20 de maig de 1524 al 15 juny de 1524)  i de la Dicesi Suburbicria de Sabina des el 15 de juny  de 1524, administrador apostlic de la dicesi de Cadica (6 de juny de 1511 al 24 de juliol de 1521, renuncia en favor del seu nebot Benedetto Accolti), administrador apostlic de la Dicesi de Maillezais del 1511 al 10 de mar del 1518, Prebost  comendatari de San Marco di Chiasso (1513 al 1514), Prior comendatari de Rovan  (1514),  llegat pontifici a Latere (1514), Prebost comendatari de Sant Abbondio di Cremona (1515),  administrador apostlic de la dicesi d'Arras (10 de mar del 1518 al 10 d'abril del 1523, renunci), administrador apostlic del l'arxidicesi de Ravenna del 25 de juny de 1524 al 17 d'agost del 1524 (renuncia a favor del nebot Benedetto Accolti), administrador apostlic de la dicesi de Cremona del 18 d'agost de 1524 al 1528 (renuncia a favor del nebot Benedetto), autor de la clebre Bule Exurge Dominus que condemnava com hertiques les idees de Mart Luter publicada el 15 de juny de 1520.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83648" title="Benedetto Accolti el jove" nonfiltered="3212" processed="3205" dbindex="33389">
Benedetto Accolti  el jove  (Florncia 29 d'octubre de 1497-Florncia 21 de novembre de 1549), patrici d'Arezzo. Va rebre vitalciament del duc de Mil el feu de Giovinalta (a la regi de Cremona) el 1527.

Administrador apostlic de la dicesi de Cadice (1521 al 1523), Administrador apostlic de la dicesi de Cremona del 16 de mar de 1523 al 17 d'agost de 1624, elegit arquebisbe de Ravenna el 17 d'agost de 1524, administrador apostlic de la dicesi de Cremona el 1528, de la de Bovino del 1530 al 1535, 
de la de Policastro del 1531 al 1535. Fou abat comendatari de San Bartolomeo nel Bosco de Ferrara.

Doctor en lleis (llaurat a Pisa), protonotari apostlic el 1515, abreviador apostlic del Parc Maggiore el 1518, secretari del Papa el 1523, governador Pontifici perpetu d'Ancona i llegat pontifici de la Marca at latere del 8 de juliol de 1532 al 2 de novembre de 1534. Ambaixador del emperador a Florncia  Cardenal el 3 de maig de 1527, fou privat d'aquesta condici el 2 de novembre de 1534 acusat de malversar durant la seva legaci a Ancona, destinant 19.000 ducats a la croada contra els turcs

Restaurat com a cardenal el 30 d'agost de 1535 desprs de pagar un multa.

Va morir probablement enverinat a Florncia el 1549.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83649" title="Francesco Accolti l'aret" nonfiltered="3213" processed="3206" dbindex="33390">
Francesco Accolti, anomenat   l aret  (Arezzo 1416-San Casciano dei Bagni, prop de Siena, 1488),  fou un patrici d'Arezzo, armat cavaller pel Papa el 1464, lector de dret de la universitat de Bolonya el 1440, de la de Ferrara (1450-1455 i 1457 al 1462), de la de Siena  (1455-1457 i 1467-1479), de la de Mil (1462-1467) i de la de Pisa (1479)

Fou conseller del duc de Ferrara (1450)  i secretari del duc de Mil (1462-1467).

Fou un clebre jurista autor de Consilia seu Responsa i de comentaris als decrets. Tamb va escriure poesia. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83650" title="Benedetto Accolti el vell" nonfiltered="3214" processed="3207" dbindex="33391">
Benedetto Accolti  el vell  (Arezzo 1415-Florncia 1466), fou patrici d'Arezzo, adscrit a la ciutadania de Florncia el 1458, lector de dret de la universitat de Florncia el 1451, canceller de la Repblica florentina el 1459, membre de l'Acadmia Platnica de Florncia, historiador autor del De bello a Christianis contra Barbaros gesto pro Christi sepulchro, et Judea recuperandis i de De praestantia vitorum sui aevi 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83651" title="Mquina de Turing" nonfiltered="3215" processed="3208" dbindex="33392">
La mquina de Turing s un model computacional introdut per Alan Turing en el treball "On computable numbers, with an application to the Entscheidungsproblem", publicat per la Societat Matemtica de Londres, en el qual s'estudiava la qesti plantejada per David Hilbert sobre si les matemtiques sn decidibles, s a dir, si hi ha un mtode definit que pugui aplicar-se a qualsevol sentncia matemtica i que ens digui si s certa o no. Turing va construir un model formal de computador, la mquina de Turing, i va demostrar que existien problemes que una mquina no podia resoldre. La mquina de Turing s un model matemtic abstracte que formalitza el concepte d'algoritme.

Descripci.
La mquina de Turing consta d'un capal lector/escriptor i una cinta infinita en la que el capal llegix el contingut, esborra el contingut anterior i escriu un nou valor. Les operacions que es poden realitzar en aquesta mquina es limiten a:

 avanar el capal lector/escriptor cap a la dreta;
 avanar el capal lector/escriptor cap a l'esquerra;

El cmput s determinat a partir d'una taula d'estats de la forma:

(estat, valor)  (
ou estat, 
ou valor, direcci)

Aquesta taula pren com a parmetre l'estat actual de la mquina i el carcter llegit de la cinta, donant la direcci per a moure el capal, el nou estat de la mquina i el valor a ser escrit en la cinta.

Amb aquest aparell extremadament senzill s possible realitzar qualsevol cmput que un computador digital sigui capa de realitzar.

Mitjanant aquest model teric i l'anlisi de complexitat d'algoritmes, va ser possible la categoritzaci de problemes computacionals d'acord al seu comportament, apareixent aix, el conjunt de problemes denominats P i NP, les solucions dels quals en temps polinmic sn trobades segons el determinisme i no determinisme respectivament de la mquina de Turing.

De fet, es pot provar matemticament que per a qualsevol programa de computador s possible crear una mquina de Turing equivalent. Aquesta prova resulta de la Tesis de Church-Turing, formulada per Alan Turing i Alenzo Church de forma independent a mitjans del segle XX.

La idea subjacent en el concepte de mquina de Turing s una persona executant un procediment efectiu definit formalment, on l'espai de memria de treball s illimitat, per en un moment determinat noms una part finita s accessible. La memria es divideix en espais de treball denominades celles, on es pot llegir i escriure smbols. Inicialment totes les celles contenen un smbol especial denominat "blanc". Les instruccions que determinen el funcionament de la mquina tenen la forma, "si estem en l'estat x llegint la posici y, on hi ha escrit el smbol z, llavors aquest smbol ha de ser reemplaat per aquest altre smbol, i passar a llegir la cella segent, b a l'esquerra b a la dreta".
La mquina de Turing pot considerar-se com un autmat capa de reconixer llenguatges formals. En aquest sentit, s capa de reconixer els llenguatges recursivament enumerables, d'acord a la jerarquia de Chomsky. La seva potncia s, per tant, superior a d'altres tipus d'autmats, com l'autmat finit, o l'autmat amb pila, o igual a d'altres models amb la mateixa potncia computacional.

 Definici .

Una mquina de Turing amb una sola cinta pot ser definida com una 6-tupla , on

 s un conjunt finit d'estats;
 s un conjunt finits de smbols de cinta, l'alfabet de cinta;
 s l'estat inicial;
 s un smbol denominat blanc, i s l'nic smbol que es pot repetir un nombre infinit de cops;
 s el conjunt d'estats finals d'aceptaci;
 s una funci parcial denominada funci de transici, on L s un moviment a l'esquerra i R s el moviment a la dreta.

Existeix a la literatura un abundant nombre de definicions alternatives, per totes elles tenen el mateix poder computacional, per exemple es pot afegir el smbol S com smbol de "no moviment" en un pas de cmput.

Mquines de Turing deterministes i no deterministes.
L'entrada d'una Mquina de Turing ve determinada per l'estat actual i el smbol llegit, sent el canvi d'estat, l'escriptura d'un nou smbol i el moviment les accions ha prendre en funci d'una entrada. En el cas de qu per a cada parell d'estat i smbol possible existeixi com a molt un possibilitat d'execuci, direm que s una mquina de Turing determinista, mentre que en el cas que existeixin almenys un parell (estat, smbol) amb ms d'una possible combinaci d'actuacions direm que es tracta d'una mquina de Turing No Determinista.

La funci de transici  en el cas no determinista queda definida com segueix:


La capacitat de cmput d'ambdues mquines s equivalent; es pot demostrar que donada una mquina de Turing no determinista existeix una mquina de Turing determinista equivalent, en el sentit que reconeixen el mateix llenguatge, i viceversa. Tanmateix, la velocitat d'execuci d'ambds formalismes no s la mateixa, doncs una mquina determinista M reconeix una certa paraula de mida n en un temps , la mquina determinista equivalent reconeixer la mateixa paraula en un temps . s a dir, el no determinisme permetr reduir la complexitat temporal de la soluci dels problemes, permetent resoldre, per exemple, problemes de complexitat exponencial en un temps polinmic.

Mquina Universal de Turing.

Una mquina de Turing computa una determinada funci parcial de carcter definit i unvoca, definida sobre les seqncies de possibles cadenes de smbols del seu alfabet. En aquest sentit es pot considerar com equivalent a un programa d'ordinador, o el que s el mateix, a un algorisme. Tanmateix, s possible realitzar una codificaci de la taula que representa a una mquina de Turing com una seqncia de smbols en un determinat alfabet; per aix, podem construir una mquina de Turing que accepti com entrada la taula que representa a una altra mquina de Turing i que simuli el seu comportament.

L'any 1947, Turing va indicar: 
Es pot demostrar que s possible construir una mquina especial d'aquest tipus que pugui realitzar el treball de totes les dems. Es podria fer que treballs com a model d'altres mquines . Aquesta mquina especial es pot denominar mquina universal.

Aquesta fou possiblement, la idea germinal del concepte de Sistema Operatiu, un programa que pot executar altres programes i controlar-los, demostrant la seva existncia i obrint cam per la seva construcci real.

Amb aquesta codificaci de taules com a cadenes, s'obre la possibilitat de qu una mquina de Turing es comporti com altres mquines de Turing. Tanmateix, moltes de les seves possibilitats sn indecidibles, doncs no admeten una soluci algorsmica. Per exemple, un interessant problema s determinar si una mquina de Turing qualsevol parar en un temps finit sobre una determinada entrada; aquest problema s conegut com el problema de la parada, i que Turing va demostrar que era indecidible. En general, es pot demostrar que qualsevol qesti no trivial sobre el comportament o la sortida d'una mquina de Turing s un problema indecidible.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83654" title="Escut (moneda)" nonfiltered="3216" processed="3209" dbindex="33393">

Escut s el nom de diverses monedes histriques d'or i argent i d'una d'utilitzada actualment, la unitat monetria de Cap Verd. Originriament s'anomenaren escuts perqu duien un escut herldic a l'anvers.

La majoria d'aquestes monedes foren utilitzades a Portugal i a les seves colnies i, posteriorment, en alguns estats independents que n'havien estat colnies; el mot deriva del portugus escudo.

Altres escuts coneguts foren els utilitzats a Espanya i les seves colnies (escudo), a Frana (cu) o a Itlia i Malta (scudo).

Escuts actuals.
Escut de Cap Verd, en vigor des del 1914.

Escuts histrics.


Escut angols, usat del 1914 al 1928 i del 1958 al 1977 (entremig s'havia fet servir l'angolar) i substitut pel kwanza.
Escut bolivi, usat del 1827 al 1864 i substitut pel boliviano.
Escut espanyol, nom de dues monedes espanyoles, una d'or (1566-1833) i una altra d'argent (1864-1869); aquesta darrera fou substituda per la pesseta, posteriorment reemplaada per l'euro. ;
Escut francs, nom de diverses monedes franceses d'or i argent, una de les quals del segle XIII i una altra dels segles XVII i XVIII; aquesta darrera fou substituda pel franc francs, posteriorment reemplaat per l'euro.
Escut de la Guinea Portuguesa, usat del 1914 al 1975 i substitut pel peso de Guinea Bissau, posteriorment reemplaat pel franc CFA.
Escut de l'ndia Portuguesa, usat del 1958 al 1961 a Goa, Daman i Diu i Dadra i Nagar Haveli i substitut per la rupia ndia.
Escut itali, nom de diverses monedes d'argent usades als diversos estats i ciutats de la pennsula Itlica fins al segle XIX, en qu foren substitudes per la lira italiana, posteriorment reemplaada per l'euro.
Escut malts, usat del 1530 al 1800 i substitut per la lliura maltesa.
Escut moambiqus, usat del 1914 al 1980 i substitut pel metical.
Escut portugus, usat del 1911 al 2002 i substitut per l'euro.
Escut de So Tom i Prncipe, usat del 1914 al 1977 i substitut per la dobra.
Escut del Timor Portugus, usat del 1958 al 1976 i substitut per la rupia indonsia, posteriorment reemplaada pel dlar dels Estats Units.
Escut xil, usat del 1960 al 1975 i substitut pel peso xil.

 Referncies .
Escut d'or de Barcelona al MNAC;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83660" title="Vida artificial" nonfiltered="3217" processed="3210" dbindex="33394">


La vida artificial s l'estudi de la vida i dels sistemes artificials que exhibeixen propietats similars als ssers vius, a travs de models de simulaci. El cientfic Christopher Langton va ser el primer a utilitzar el terme a fins dels anys 1980 quan es va celebrar la "International Conference on the Synthesis and Simulation of Living Systems" ("Primera Conferncia Internacional de la Sntesi i Simulaci de Sistemes Vivents")  tamb coneguda com "Artificial Life I" ("Vida Artificial I") a l'Alamos National Laboratory el 1987. En angls tamb es coneix com a alife, per la contracci de les paraules "artificial life".

Caracterstiques del camp.

Encara que l'estudi de vida artificial t alguna superposici significativa amb l'estudi d'intelligncia artificial (IA), els dos camps sn molt diferents tant en la seva histria com en els mtodes. La investigaci d'intelligncia artificial organitzada va comenar ben aviat  en el panorama de la histria de les calculadors digitals, i en aquells anys es caracteritzava, sovint, per una enfocament "de dalt a baix" (top-down) basat en xarxes complexes de regles. Els estudis de vida artificial no van tenir un camp organitzat fins als anys 80, i sovint treballaven allats, sense tenir coneixement d'altres especialistes que feien treballs similars. Si en alguna ocasi es preocupaven per la intelligncia, els investigadors tendien a centrar-se en la natura "de baix a dalt" (bottom-up) de conductes emergents.

Tot i que sn possibles altres classificacions, els investigadors de vida artificials sovint s'han dividit en dos grups principals en relaci al seu posicionament sobre el tipus de vida artificial:
 La posici de vida artificial dura/forta, que manifesta que "la vida s un procs que es pot aconseguir fora de qualsevol medi particular" (John Von Neumann). Notablement, Tom Ray declarava que el seu programa Tierra no simulava vida en un ordinador, sin que l'estava sintetitzant.
 La posici de vida artificial dbil nega la possibilitat de generar un "procs de vida" fora d'una soluci qumica basada en el carboni. Els seus investigadors intenten en canvi imitar processos de vida per entendre aspectes de fenmens senzills. La manera habitual s a travs d'un model basat en agents, que normalment dna una soluci possible mnima. Aix s: "no sabem qu genera aquest fenomen en la natura, per podria ser alguna cosa tan simple com... ";

El camp s caracteritzat per l's extens de programes informtics i simulacions que inclouen:
 Clcul evolutiu (algoritmes evolutius, algoritmes gentics o GA, de l'angls Genetic Algorithm) ;
 Programaci gentica;
 Intelligncia d'eixam ;
 Optimitzaci de colnies de formigues);
 Qumica artificial;
 Models basats en agents;
 Autmats cellulars (CA, de l'angls Cellular Automata). ;
Sovint aquestes tcniques es veuen com a subcamps de la vida artificial i els articles tcnics sobre diversos temes, s'inclouen i sn acceptats en conferncies sobre la vida artificial. I aix ser aix fins que el seu camp disciplinar s'hagi desenvolupat prou com per a celebrar les seves prpies conferncies. Al llarg dels darrers anys, la vida artificial tamb ha treballat en un tipus de tcniques diferents que no s'acceptarien en uns altres camps.

La vida artificial s un punt de reuni per a gent de molts altres camps ms tradicionals com lingstica, fsica, matemtiques, filosofia, informtica, biologia, antropologia i sociologia en els quals es pot parlar d'enfocaments computacionals i terics inusuals que serien controvertides dins de la seva prpia disciplina. Com a camp, ha tingut una histria controvertida; John Maynard Smith criticava el 1995 algun treball de vida artificial denominant-la "cincia lliure de fet", i no ha rebut generalment gaire atenci dels bilegs. Tanmateix, la publicaci recents d'articles de vida artificials en revistes importants com Science i Nature s una evidncia que les tcniques de vida artificial estan sent ms acceptades, com a mnim com un mtode que estudia l'evoluci.

Precedents.
El tema de la vida artificial est present a la mitologia i les arts, en un intent d'igualar l'home a Du creador. Un exemple seria Pigmali, enamorat de la seva esttua que vol infondre-li vida, mite que apareix tamb en contes com Pinotxo. Els monstres creats del no-res, com el golem o Frankestein sn els precedents literaris i cinematogrfics dels robots posteriors. Certs ritus de mgia permetien animar objectes temporalment mitjanant encanteris.

Histria i contribucions.
Avan de les computadores.
Unes quantes invencions de l'era predigital eren heralds de la fascinaci de la humanitat amb la vida artificial. El ms fams era un nec artificial, amb milers de parts que es movien, creades per Jacques de Vaucanson. L'nec podria segons hom diu menjar i digerir, beure, grallar, i esquitxar a una piscina. S'exhibia pertot arreu d'Europa fins que es va fer malb.

1950s-1970s.
Un dels primers pensadors de l'edat moderna que va preveure els potencials de la vida artificial, separada d'intelligncia artificial, era el prodigi matemtic i informtic John Von Neumann. Al Simposi Hixon, ofert per Linus Pauling a Pasadena, Califrnia a finals dels anys 40, Von Neumann va fer una conferncia titulada "The General and Logical Theory of Automata" ("La Teoria General i Lgica d'Autmats"). Definia un "autmat" com qualsevol mquina el comportament|conducta del qual provenia lgicament des de pas a pas combinant informaci des de l'ambient i la seva prpia programaci, i deia que natural organismes al final es trobaria que segus similar regles simples. Tamb va parlar sobre la idea de mquines que s'autoduplicaven. Pressuposava una mquina -- un autmat cinemtic -- constituda per un ordinador de control, una bra de construcci, i una srie llarga d'instruccions, flotant en un llac de parts. Seguint les instruccions que eren part del seu propi cos, podria crear una mquina idntica. Seguint aquesta idea va crear (amb Stanislaw Ulam) autmats purament lgics, no exigint un cos fsic sin basat en els estats que canvien de les cllules en una xarxa infinita -- el primer autmat cellular. Va ser extraordinriament complicat amb posteriors autmats cellulars, tenia cents de milers de cellules que podien existir cada una en un de vint i nou estats, per Von Neumann pensava que necessitava la complexitat per aconseguir que funciones no noms com a una mquina auto replicant, sino que tamb como una computadora universal tal i com va definir Alan Turing. Aquest "constructor universal" llegia d'una cinta d'instruccions i escribia una serie de cllules que podien ser activades per a deixar una copia completament funcional de l'original i la seva cinta. Von Neumann va treballar en la seva teoria d'autmats intensivament fins al moment de la seva mort, i el va considerar el seu treball ms important.

Homer Jacobson va illustrar l'auto replicaci de forma bsica als anys 50 amb un model de un grup d'aprenentatge -- un "organisme" llavor que consistia en un "cap" i un vag de "cua" que podien usar senzilles regles del sistema per crear de forma consistent nous "organismes" idntics a ell mateix, sempre i quant hi hagus un magatzem aleatori de peces per un nou vag d'on poder extreure'n. Edward F. Moore va proposar "plantes vives artificials", que podrien ser fbriques flotants que poguessin fer copies d'elles mateixes. Podrien ser programades per por a terme alguna funci (p.e. extreure aigua dola, extreure minerals de l'agua de mar) invertint una quantitat que seria realment petita comparada amb els enormes beneficis que produiria un nmero de fbriques que creix exponencialment. Freeman Dyson tamb va estudir la idea, imaginant una mquina auto replicant enviada a explorar i explotar altres planetes i llunes, i un grup de la NASA anomenat Self-Replicating Systems Concept Team (Equip de Conceptes de Sistemes Auto Replicats) va realitzar al 1980 un estudi en la possibilitat d'una fbrica lunar auto construda.

El professor de Cambridge John Horton Conway va inventar l'autmat cellular ms fams dels anys 60. El va anomenar el Joc de la Vida, i va aconseguir publicitat a travs de la columna de Martin Gardner a la revista Scientific American.

1970s-1980s.
L'erudit en filosofia Arthur Burks, que havia treballat amb Von Neumann (i en efecte, organitzat els seus articles desprs de la seva mort), encapalava el Logic of Computers Group (Grup de Lgica Informtica) a la Universitat de Michigan. Va retornar les vistes passades per alt del pensador americ del segle XIX Charles S. Peirce a l'edat moderna. Peirce era un fort creient en que tot el funcionaments de la natura es basava en la lgica. El grup de Michigan era un dels pocs grups encara interessats en la vida artificial i autmats cellulars a principis dels 70; un dels seus estudiants, Tommaso Toffoli discutia a la seva tesi doctoral que el camp no s'hauria de passar per alt com a curiositat matemtica, perqu els seus resultats eren molt bons per explicar les regles simples que son la base de efectes complexos en la natura. Toffoli ms tard va proporcionar una prova clau que els autmats cellulars eren reversibles, com es considera que l'univers veritable tamb ho s.

Christopher Langton va ser un investigador poc convencional, amb una carrera acadmica sense distincions que el va portar a aconseguir un treball programant mainframes per un hospital. El va captivar el Joc de la Vida de Conway, i va comenar a perseguir la idea que una computadora pot emular criatures vives. Desprs d'anys d'estudi (i un quasi fatal accident de ala delta), va comenar a intentar actualitzar l'autmat cellular de Von Neumann i el treball de Edgar F. Codd, que va simplificar el monstre original de vint i nou estats de Von Neumann a un amb noms vuit estats. Va aconseguir el primer organisme computacional auto replicat l'octubre del 1979, utilitzant simplement un ordinador de sobretaula Apple II. Va entrar al programa de graduats al Logic of Computers Group l'any 1982, als 33 anys, i va ajudar a crear una nova disciplina.

L'anunci oficial de Langton de la conferencia "Artificial Life I" va ser la primera descripci d'un camp que abans quasi no existia:

La vida artificial es l'estudi de sistemes artificials que exhibeixen comportaments i caracterstiques de sistemes vivents naturals. s la cerca que tracta d'explicar la vida en qualsevol de les seves possibles manifestacions, sense restriccions a un exemple particular que hagi evolucionat a la Terra. En sn inclosos experiments biolgics i qumics, simulacions per ordinador, i iniciatives purament teriques. Els processos que ocorren a una escala molecular, social i evolutiva sn objecte d'investigaci. L'objectiu final s extreure la forma lgica dels sistemes vius.

La tecnologia microelectrnica i l'enginyeria gentica aviat ens donaran capacitat per crear noves formes de vida tant en silici com in vitro. Aquesta capacitat presentar a la humanitat els reptes tcnics, terics i tics de ms gran abast amb els que mai hagi estat confrontada. El moment sembla apropiat per reunir a aquells involucrats en l'intent de simular  o sintetitzar aspectes de sistemes vius.

Ed Fredkin va fundar el Information Mechanics Group (Grup de Informaci Mecnica) al MIT, que va unir Toffoli, Norman Margolus, Gerard Vichniac, i Charles Bennett. Aquest grup ha creat un ordinador dissenyat especialment per executar autmats cellulars, eventualment reduint-lo a la mida d'una nica placa de circuits. Aquesta "mquina d'autmats cellulars" va permetre una explosi d'investigaci al camp de la vida artificial entre els cientfics que no podien pagar ordinadors ms sofisticats.

L'any 1982, el cientfic en computadores Stephen Wolfram va dirigir la seva atenci als autmats cellulars. Va explorar i categoritzar els tipus de complexitat que mostraven els autmats cellulars unidimensionals, i va mostrar com podien ser aplicats a fenomens naturals com les conquilles marines i la naturalesa del creixement de les plantes. Norman Packard, que va treballar amb Wolfram al Institute for Advanced Study (Institut per Estudis Avanats), va usar autmats cellulars per simular el creixement de flocs de neu, seguint regles molt bsiques.

L'animador per computadora Craig Reynolds va usar de manera similar simples regles per crear comportaments de esbarts d'ocells en grups de "boids" dibuixats per ordinador l'any 1987. Sense cap tipus de programaci "de dalt a baix" (top-down), els boids produen solucions semblants als de la vida real per evadir obstacles al seu cam. L'animaci per computadora ha continuat sent un conductor comercial clau per a la investigaci en vida artificial segons els creadors de pellcules intenten trobar maneres ms realistes i barates d'animar formes naturals com plantes vives, moviments d'animals, creixement de cabells, i complicades textures orgniques.

La Unit of Theoretical Behavioural Ecology (Unitat d'Ecologia Comportacional Terica) a la Free University de Brusselles ha aplicat les teories auto organitzadores de Ilya Prigogine i el treball de l'entomleg E.O. Wilson a la investigaci d'insectes socials, particularment allelomimesis, en la qual les accions individuals sn dictades pels vens. Van desenvolupar equacions diferencials parcials que modelaven les formes creades per trmits quan construeixen el seu niu. Llavors van comparar-les amb la reacci de trmits reals amb canvis idntics als trmits de laboratori, i van redefinir les seves teories de les regles que sn a la base del seu comportament.

J. Doyne Farmer va ser una figura clau en lligar la investigaci de vida artificial al camp emergent dels sistemes adaptatius complexos, treballant al Center for Nonlinear Studies (Centre per Estudis No-Lineals), una secci de recerca dels Alamos National Laboratory, en el moment en que el teric del caos Mitchell Feigenbaum marxava. Farmer i Norman Packard presidien una conferncia el maig de 1985 anomenada "Evolution, Games, and Learning" ("Evoluci, Jocs, i Aprenentatge"), que havia de presagiar molts dels temes de conferncies sobre vida artificial posteriors.

Principi segle XXI.
Hi ha treballs per crear models de vida artificial amb models cellulars. Treballs preliminars per crear un model complet del comportament cellular est en cam en diversos projectes de recerca, anomenats BlueGene que proven de entendre els mecanismes darrere del plegament proteic.

Altres personatges:

 Brian Silverman, iniciador dels algorismes filiformes;
 Stuart Kauffman;
 Stanley Miller & Harold Urey;
 Steen Rasmussen;
 James Crutchfield;
 Gerald Joyce;
 John Henry Holland, inventor dels algoritmes gentics;
 David Jefferson;
 Richard Dawkins;
 John Koza;
 Danny Hillis;
 Karl Sims;
 Ken Rinaldo;
 Thomas Ray;
 Steve Grand, creador del joc Creatures;
 Rodney Brooks;

Simuladors d'organismes digitals/vida artificial.

Basats en programaci.
Inclouen organismes amb un llenguatge DNA complex, usualment Turing-complet. Aquests llenguatges sn usualment en forma d'un programa d'ordinador, en comptes de DNA biolgic.

 Avida;
 Breve;
 Darwinbots;
 Framsticks ;
 Grey Thumb Society Simulators;
 Archis ;
 Nanopond ;
 Physis ;
 Tierra;
 Evolve4.0 ;

Basats en parmetres.
Els organismes son construts generalment amb comportaments predefinits que sn afectats per diversos parmetres que muten. Aix implica que cada organisme cont una collecci de nmeros que canvien i afecten el seu comportament de maneres ben definides.

 Programari de Ventrella;
 Darwin Pond ;
 Gene Pool ;

Basats en cllules.
Els organismes son construts com a cllules individuals, amb gens que expressen protenes. L'expressi gentica afecta el comportament de la cllula. L'objectiu aqu es usualment illustrar les propietats emergents de organismes pluricellulars.
 Cell-O-Sim ;
 Kyresoo Plants  ;

Basats en xarxes neuronals.
Aquestes simulacions tenen criatures que aprenen i creixen usant xarxes neuronals o derivats propers d'aquestes. L'nfasi es posa ms en el creixement i l'aprenentatge que a l'evoluci.

 Creatures;
 NERO - Neuro Evolving Robotic Operatives ;
 Noble Ape;
 Polyworld;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83661" title="Acciaiuoli" nonfiltered="3218" processed="3211" dbindex="33395">
El Acciaiuoli foren una notable familia de comerciants i banquers, originats a Brscia i establerts a la segona meitat del segle XII a Florncia. Van fundar una companyia que portava el nom Acciaiuoli a Npols, Barletta, Grcia, Llevant i Berberia, i a moltes ciutats europees. 

Quan el 1345 la Repblica de Florncia va perdre la guerra amb la Repblica de Lucca  finanada entre d'altres per la famlia) es va resentir economicament i aviat es va haver de liquidar. Llavors es van vincular als Anjou de Npols al que ja havien servit i Niccol Acciaiuoli va obtenir importants carrecs del rei napolit a canvi de prestecs. Niccol, com a senescal de la reina Joana, va dirigir les operacions contra el rei Frederic III de Siclia que van culminar amb la conquesta de Messina (1356), tot i la derrota posterior a l'escac d'Ognina, i l'entrada dels reis a Npols. 

La famlia va gaudir d'alguns crrecs al Pelopons on tenien el favor de Caterina II de Valois, nominal emperadriu llatina d'Orient, i d'aquestes bases (Corint sobretot) van conquerir als catalans Livdia, Platees, Tebes, Megara i Sici el 1388, i es van apoderar d'Atenes el 2 de maig de 1388 desprs d'un setge. Van governar el ducat fins el 1395 en qu els venecians el van annexionar alegant el testament del primer duc, Neri I Acciaiuoli, i desconeixent els drets del seu fill bastard Antoni I Acciaiuoli pel qual exercia la regencia la seva germana Francesca Acciaiuoli, senyora de Megara i Sici. Antoni noms va conservar la senyoria de Tebes. Desprs d'uns anys en qu van governar quatre provedittori venecians (Albano Contarini 1395, Lorenzo Venier 1397, Ermolao Contarini 1399, i Niccol Vitturi 1400) el 1402 Antoni I els va arrabassar el ducat gracies a una aliana amb els otormans (els venecians es van mantenir a l'acrpoli fins el 1405), per desprs es va reconeixer feudatari de Vencia i li fou confirmada la possessi el 1405. El 1423 va recuperar Corint i el 1430 (per herencia de Francesca) Megara i Sici. Va morir el 1435 i la seva dona Maria Melisene va voler conservar el ducat per fou desterrada per la noblesa que va proclamar a un nebot valenca (fill d'un cos germ) de nom Neri II Acciaiuoli que era un bastard igual com Antoni I.

Neri II fou enderrocat al cap de poc temps (1439) per son germ Antoni II Acciaiuoli, conservant Tebes. Antoni II va morir als dos anys i Neri II va recuperar facilment el poder. El 1444 es va reconeixer vassall bizant i va cedir Tebes a Teodor Paleleg (futur emperador) per el mateix any es va aliar amb els otomans que el 1446 li van retornar Tebes. A la seva mort el 1451 la seva dona Chiara Zorzi va exercir la regncia en nom del fill Francesc I Acciaiuoli, regncia a la que va incorporar a Bartolomeo Contarini, el seu segon marit, el 1552. El 1455 fou enderrocada pel cos germ del seu fill, de nom Francesc II Acciaiuoli i conegut abans com Franco Acciaiuoli, fill d'Antoni II. El 1456 va fer matar a Chiara a la que tenia empresonada a Megara. Els otomans, que no volian aquesta mort, van asetjar a Francesc II a Atenas, i al cap de dos anys (1458) es va rendir a canvi de la senyoria de Tebes i Becia que els otomans li van prendre el 1460 i el van assassinar. Atenes fou incorporada al domini otom el 1458.

Tamb foren els banquers d'Eduard III d'Anglaterra i del Papa. Va donar algunes personalitats com Donato Acciaiuoli, humanista i historiador (Florncia 1429-Mil 1478) autor d'una vida de Carlemany en llat, i el poeta, dramaturg i msic Filippo Acciaiuoli (Roma 1637-1700) que va escriure Girello (1668) i  L'empio punito (1669).

Entre les personalitats de la famlia, a mes dels ja assenyalats, cal esmentar a:

Acciaiolo;
Donato Acciaiuoli;
Filippo Acciaiuoli;
Francesco Acciaiuoli;
Giovanni Acciaiuoli;
Martinaccio Acciaiuoli;
Niccol Acciaiuoli de Florncia;
Ottaviano Acciaiuoli;
Roberto Acciaiuoli;
Tommaso Acciaiuoli;
Angelo Acciaiuoli;
Angelo Acciaiuoli (bisbe);
Antonio Acciauoli (tambe bisbe);
Giovanni Acciaiuoli de Cefalnia;
Giovanni Acciaiuoli de Cesena;
Giovanni Acciaiuoli de Patres;
Niccol Acciaiuoli (bisbe);
Piero Acciaiuoli;
Vanni Acciaiuoli;
Angelo Acciaiuoli de Melfi;
Bartolomea Acciaiuoli senyora de Corint;
Donato Acciaiuoli;
Donato Acciaiuoli de Cassano;
Francesc Acciaiuoli;
Gugliarello;
Guidalotto Acciaiuoli;
Jacopo Acciaiuoli;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83665" title="Histria de Xile" nonfiltered="3219" processed="3212" dbindex="33397">

Xile prehispnic.
El territori de l'actual Xile va ser habitat per diversos grups indgenes abans de l'arribada dels espanyols. Al comenament, estaven organitzats en grups tribals nmads, com a societats primitives, per, evolucionarien fins convertir-se en societats sedentries. Les restes arquelogiques ms antigues del pas es troben a Monteverde, prop de Puerto Montt, i daten del 10.500 aC. Algunes restes trobades en la cova Fell, i un jaciment arquelgic de la Tierra del Fuego indiquen qu ela presncia humana es remunta al 7.000 aC. Amb el temps es van formar els principals grups indgenes xilens: els atacamenyos, els aimares, els diaguites, els xangos, els maputxes, els tehueltxes, txonos, alcalufes, ones i els imanes.  Durant el segle XV la cultura dels pobles indgenes seria influenciada per l'expenasi de l'Imperi Inca, el qual sometria als pobles indgenes xilens llevat de les tribus maputxes les quals van establir fermament la frontera meridional de l'Imperi Inca al nord del riu Maule. S'estima que el segle XVI la poblaci superava els 1,2 milions d'habitants a la regi que avui dia conforma l'estat de Xile.

L'arribada dels europeus.
El primer europeu a reconeixer el territori xil fou el portugus Ferran de Magallanes en el seu viatge de circumnavegaci del planeta sota les ordres de Carles I d'Espanya. Desprs de salpar de Sanlcar de Barrameda el 26 de setembre, 1519 i de visitar les costes brasileres i argentines, Magallanes va descobrir l'estret que connecta l'oce Pacfic i l'oce Atlntic l'1 de novembre, 1520, data que la historiografia xilena considera el descobriment del territori xil. Magallanes va anomenar aquest estret com a "Estret de tots els Sants" que seria posteriorment reanomenat en honor al seu descobridor. 

No obstant aix, el primer explorador del territori xil fou Diego de Almagro, soci de Francisco Pizarro en la conquesta del Per. Les disputes amb Pizarro quant al repartiment de les riqueses del destrut Imperi Inca el van portar a les terres del sud. Almargo va sortir de Cusco el juliol de 1535. Molts historiadors creuen que una de les raons del viatge d'Almagro serien els rumors de l'existncia d'un regne molt ms ric que el Per localitzat al sud, els quals podrien haver sorgit intencionalment pels nadius per debilitar els exrcits conqueridors i permetre una rebelli nadiua. Desprs de recrrer el cam inca (creuant els territoris actuals de Bolvia i nord de l'Argentina), Almagro va creuar la serralada dels Andes amb funests resultats: gran part de la comitiva va morir durant la travessia a causa de la hipotrmia. Desprs de nou mesos, Almagro va arribar a la vall de Copiap el 21 de mar, 1536. 

Almagro va organitzar el reconeixement de la seva governaci anomenada Nova Toledo (el nom del territori que havia estat cedit al conqueridor pel monarca d'Espanya), sense trobar les riqueses que cercava. Un enfrontament a Reinohueln entre els indgenes i una de les seves patrulles s considerada pels historiadors la primera batalla de la Guerra d'Arauco. Decebut i cansat del viatge va decidir retonar al Per el 1536 per la ruta d'Arequipa cap al Cusco on es va rebelar contra Pizarro.

La Conquesta del territori.
El 1540, Pedro de Valdivia va portar a terme una segona expedici, la qual va iniciar el perode de la conquesta. A diferncia de Diego de Almagro, Valdivia va prendre la ruta del Desert d'Atacama. En arribar a la vall de Copiap, va prendre possessi de la terra en nom del rei d'Espanya i va anomenar el territori Nova Extremadura, en honor de la seva terra natal. Va marxar cap a la vall de l'Aconcagua, lloc en qu el cacic Mixtimalongo va intentar aturar-lo sense xit. El 12 de febrer, 1541 va fundar la ciutat de Santiago als peus del Cerro Santa Luca (anomenat Hueln en la llengua amerndia mapudungn). Als pocs mesos Valdivia va ser proclamat governador i capit general de la Nova Extremadura. Al comenament va rebutjar aquest crrec, per, el va acceptar l'11 de juny, 1541. 

Durant aquest perode va llutiar contra els indgenes del nord del pas, amb la intenci de consolidar la dominaci espanyola dels territoris. Quan va rebre ms tropes va iniciar l'ocupaci dels territoris del sud. Tamb va fundar altres ciutats: La Serena (1544), Concepcin (1550), La Imperial (1552), Villarica i Los Confines (1553). 

El 1553 el pas semblava finalment pacificat, per, els maputxes, encapalats per Lautaro i Caupolicn, van comenar una insurrecci i Valdivia perdria la vida en un dels combats. El nou governador, Garca Hurtado de Mendoza y Manrquez, que es convertiria en el virrei del Per, va reconstruir les ciutats destrudes, per no va assolir vncer totalment la resistncia dels indgenes. 

El 16 de desembre, 1575 un terratrmol acompanyat d'un tsunami va assolar el territori del sud, destruint les ciutats de La Imperial, Villarica, Valdivia i Castro. Els estudis recents calculen, a partir de les descripcions del fenomen i els danys produts, que la mangitud del terratrmol seria al voltant del 8,5 graus de l'escala de Richter. 

El 1598 els maputxes es van aixecar una vegada ms, i es produeix el Desastre de Curalaba, que gaireb finalitza la colonitzaci de Xile. Les ciutats al sud del riu Biobo van ser destrudes, llevat de Castro. Desprs de diversos combats subsegents de la Guerra d'Arauco, es va establir una nova frontera tcita entre la colnia espanyola i les terres sota el control maputxe: el riu Biobo, on es iniciaria desprs revoltes perilloses.

La colnia.
Desprs de la conquesta, es va iniciar un perode de ms de dos segles amb els quals es va consolidar la dominaci espanyola, encara que resisitida pels maputxes. 

El Reyno de Chile (Regne de Xile) es va constituir administrativament en una capitania general del Virregnat del Per amb capital a la ciutat de Santiago. El control efectiu del territori de la capitania abastava la vall central fins al riu Biobo. El cap de la capitania era el governador i capit general, assessorat per la Reial Audncia presidida pel governador mateix (i per tant se'l va anomenar indistintament president o governador). L'Audincia, a ms de ser un rgan consultiu, tenia les funcions d'un tribunal d'apellacions del regne. 

Com a capitania general, Xile era una zona especial d'adminsitraci, per en base al sistema de control recproc de les autoritats, el rei Felip II de Castella va subjectar el governador a la vigilncia del virrei del Per amb una cdula reial expedida el 1589. Posteriorment es va autoritzar als virreis intervenir en Xile noms en cas d'"avalot" i es va autoritzar als virreis posar en prctica estratgies militars en la Guerra d'Arauco que el governador de Xile havia d'implementar. El virrei tenia l'autoritat de deposar al governador, encara que aquesta seria temporal. 

La Guerra d'Arauco tendria, al llarg de la histria de la colnia, diverses estapes de belligerncia i altres pacfiques; guerres ofensives, guerres defensives i parlaments. A ms, els governadors hagueren d'enfrontar-se, durant la segona meitat del segle XVII a les repetides incursions dels corsaris anglesos. Per sostenir l'exrcit el 1600 es va establir una subvenci de la corona, del tresor del virregnat del Per, per defendre la colnia. 

La situaci geogrfica de Xile, allunyat de les principals rutes terrestres i martimes, va ser un dels inconvenients ms greus de la colonitzaci i desenvolupament del pas, conjuminat a l'estat constant de guerra, la qual cosa convertiria el pas en una de les rees ms pobres de l'Imperi Espanyol d'Amrica. Els intercanvis amb el Per van ser la base de l'activitat econmica de la capitania; posteriorment, encara que prohibit legalment, es va establir el comer regular amb Buenos Aires.

La independncia.

Napole va envair Espanya durant l'poca que Garca Carrasco havia pres el control de la capitania de Xile, que renunciaria el 1810. El militar ms antic de Xile, Mateo de Toro y Zamrano, va prendre el govern de manera interina, al mateix temps que s'estenia entre els criolls el moviment junsista, amb la intenci de reemplaar la governaci espanyola amb una junta de notables que conservs el govern mentre el sobir espanyol, Ferran VII sigus fora del poder. 

El gobernador Mateo de Toro y Zambrano va acceptar la convocatria d'un captol per a decidir l'establiment d'una junta de govern. Aix, el 18 de setembre, 1810 es va formar la Primera Junta Nacional de Govern, la qual presida ell mateix i comenant un perode que la historiografia xilena ha anomenat la "Ptria Vella". Al poc temps es va convocar l'elecci dels membres del Primer Congrs Nacional. El moviment dels moderats, que propugnava per una major autonomia encara que no pas la separaci completa de l'imperi espanyol, va obtenir una ampla majoria; els exaltats que, per contra, predicaven la independncia absoluta i instantnia, obtindrien la minoria. 

Al comenament, el govern transitori que s'havia establert no tenia intencions independentistes. No obstant aix, amb el pas del temps, aquesta situaci va canviar, especialment amb l'arribada al poder de Jos Miguel Carrera. Es van dictar els primers texts constitucionals i les lleis prpies; es van crear noves institucions, com ara l'Institut Nacional, la Biblioteca Nacional i el primer peridic xil, La Aurora de Chile. Aix, en aquest perode, va comenar la Guerra de la Independncia contra les tropes reialistes. 

Les tropes reialistes, enviades pel virrei del Per, Jos Fernando de Abascal y Sousa, amb els adherents a la causa reialista que habitaven el territori xil, van derrotar les tropes patriotes en la batalla de Rancagua, el 2 d'octubre, 1814, que seria el comenament d'all que s'ha anomenat la "Reconquista Espanyola"; es van restaurar les institucions colonials, i els governs de Mariano Osorio i Casimiro Marc del Pont. 

Desprs de la derrota de Rancagua, la majoria dels lders independentistes van fugir cap a Mendoza, Argentina. All es va formar l'Exrcit dels Andes, encapalat pel llibertador argent, Jos de San Martn en el qual participava Bernardo O'Higgins, lder de les milcies xilenes. L'exrcit va derrotar les tropes reialistes en la batalla de Chacabuco, i va comenar un nou perode conegut com la "Ptria Nova". O'Higgins va ser anomenat Dictador Suprem, i el 12 de febrer, 1818, durant el primer aniversari de la Batalla de Chacabuco, es va declarar formalment la independncia de Xile, la qual es confirmaria amb la victria de l'exrcit en la batalla de Maip, el 5 d'abril del mateix any. 

Durant el seu govern es van realitzar diverses obres d'infraestructura, es va organitzar l'Esquadra Llibertadora que es va dirigir cap al Per, capturant la ciutat de Valdivia de mans espanyoles, encapalada per Thomas Cochrane i es van promulgar dues cartes fonalmentals: la constituci de 1818 i la constituci de 1822. No obstant aix, per causa del seu autoritarisme, O'Higgins guanyaria l'antipatia del poble. Per a evitar una guerra civil, O'Higgins va renunciar el 28 de gener, 1823 i el juliol del mateix any es va exiliar al Per.

Organitzaci de la repblica.
Amb la renncia d'O'Higgins, el pas va entrar a un llarg perode d'inestabilitat poltica. El general Ramn Freire, que va prendre el poder de Dictador Suprem, assessorat per Mariano Egaa, va acabar amb l'ltim punt de resistncia colonial a Chilo, per el desordre poltic va ser un grau obstacle pel seu govern. Va redactar la Constituci Moralista de 1823, la qual seria rebutjada per la poblaci, enfonsada en una crisi econmica severa. 

Amb un ambient dominat pels conflictes entre els grups poltics, desprs de la caiguda del govern de Freire, Manuel Blanco Encalada es elegit com a primer president de Xile. El seu curt govern va estar marcat pel domini del grup federalista i la promulgaci de les Lleis Federals de 1826. Per, aquesta legislaci va ser rebutjada, provocant un gran caos a tot el pas. Blanco Encalada va renunciar i el van succeir diversos presidents amb perodes curts de govern. 

El 1828 Francisco Antonio Pinto va aprovar la Constituci liberal de 1828. Pinto va ser reelegit, per, va ser acusat de frau electoral. A ms, el Congrs Nacional va designar Francisco Ramn Vicua com a vicepresident, crrec que hauria de ser elegit per votaci popular. Aix va produir un aixecament de l'exrcit encapalat per Jos Joaqun Prieto que controlaria rpidament el sud de Xile i comenant la Revolcui de 1829. Pinto i Vicua renuncien per evitar la Guerra Civil, per, ja era massa tard. La uni entre conservadors, estanqueros i o'higginistes, desprs de la batalla d'Ochagava, va produir la caiguda del rgim liberal, i s'hi instauraria un govern revolucionari a crrec de Jos Toms Ovalle. Finalment, amb la batalla de Lircay, es va assolir la victria definitiva dels revolucionaris i la fi del rgim liberal.

Repblica conservadora.
Jos Joaqun Prieto, desprs de sortir victoris en la Revoluci, va assumir com a president de la repblica el 1831. Amb ell, el poder de Diego Portales es va incrementar, convertint-se en l'home ms important del pas. Amb la ideologia de Portales, autoritria, es va promulgar la constituci de 1833, que atorgava molts poders al president de la repblica, electe per sufragi censitari per un perode de 5 anys. Aix va permetre que el perode d'anarquia acabi i establint un perode d'estabilitat (llevat de les revolucions de 1851 i 1861) i desenvolupament economic. 

Amb el descobriment de minerals a Chaarcillo i la venda de blat als mercats externs el pas va comenar el seu desenvolupament economic. No ostant, la rivalitat entre els ports de Valparaso i del Callao al Per, pel domini del comer del Pacfic es va agravar amb la creaci de la confederaci Per-Boliviana d'Andrs de Santa Cruz. Portales, un dels enemics d'aquesta confederaci, va promoure la guerra contra ella. Com a ministre de guerra va fer que el Conrs declars la guerra el 28 de setembre, 1836. Gran part del poble i de l'exrcit no estava convenut d'entrar a la guerra. No obstant aix, l'assassinat de Portales, el 6 de juny, 1837 va ser l'allicient necessari per la participaci en la guerra i la victria en la batalla de Yungay, sota el commanament del general Manuel Bulnes, el 20 de gener, 1839.


Durant el perode de la repblica conservadora Xile va desenvoluparse economicament amb la construcci de ferrocarils, ponts, carreteres i el comenament de la colonitzaci del sud del pas, per mitj de la immiraci alemanya i la fundaci del Puerto Montt. No obstant aix, l'estabiliat del rgim conservador va comenar a trontollar. Va comenar un conflicte entre l'Esglsia Catlica i l'estat i el president Montt es va trobar enmig d'una crulla. Els conservadors es van allunyar del president i es van unir als opositors del govern formant una Fusi Liberal-Conservadora. Anotnio Varas, representant el Partit Nacional de Montt es derrotat per la Fusi el 1851.

Repblica liberal.
Jos Joaqun Prez va assumir com a president el 1861 com a candidat d'unitat i va acabar l'poca dels decennis (la duraci de l'administraci presidencial dels presidents anteriors: Prieto, Bulnes, Montt i Prez). Una de les primeres coses que va afrontar seria la Guerra contra Espanya. Espanya havia envat les illes Chincha que pertanyien al Per com a forma de pagament pels deutes antics durant la guerra de la independncia desprs de la batalla d'Ayacucho el 9 de desembre, 1824, invasi que seria reconeguda oficialment en la capitulaci que es va acordar desprs de la guerra. Anys desprs els tenidors de bons, peruans i espanyols, van pressionar el govern per fer efectiu el deute, la qual cosa va motivar la presncia de l'Expedici Cientfica a les costes de Sud-Amrica, com s'havia anomenat a l'esquadra de guerra espanyola. Desprs d'un incident no relacionat a la fisenda de Malambo en qu un espanyol va morir, aix com la redacci del Tractat Vivanco-Pareja, aquest esdeveniments van ser rebutjats pel Per i considerats un afront a la independncia americana. Xile es va aliar amb el Per i finalment, desprs del combat naval d'Abtao, els espanyols van ser derrotats per l'esquadra aliada, desprs del bombardeig del port de Valparaso el 31 de mar, 1866 i el combat del 2 de maig a El Callao, Per. 

Durant el perode de la repblica liberal Xile va comenar la inversi i explotaci dels minerals (principalment el coure) de la regi d'Antofagasta, sota l'administraci boliviana. Al mateix temps el francs Orlie Antoine de Tounens va declarar la indepenncia del Regne de l'Araucania i la Patagnia. Encara que aquest estat mai va ser estlabert definitivament, aquest incident va fer que el govern decids controlar la regi que encara estava sota el domini indgena. El 1855 una llei interpretativa de la Constituci va establir la llibertat de cultes, i el 1867 es va aprovar el Codi de Comer. 

El 1871 va assumir com a president Federico Errzuriz Zaartu. Durant el seu govern es va acabar la Fusi Liberal-Conservadora i es va crear l'Aliana Liberal, amb la uni dels liberals amb el Partit Radical. Durant el rgim liberal es van realitzar diverses modificacions a la constituci de 1833: es va reduir el qurum de les cambres del Congrs, es van limitar les facultats presidencials i es va flexibilitzar l'acusaci als ministres per part del Congrs que comenava a tenir ms atribucions. El 1874 es va suprimir el fur eclesistic.

Guerra del Pacfic.

El 1879 va comenar la Guerra del Pacfic, entre Xile i Bolvia per l'administraci de la frontera nord del pas i els interessos xilens dels territoris minerals que pertanyien a Bolvia a Antofatasta. Aquest seria el conflicte bllic ms gran de la histria del pas. Xile va conquerir rpidament el territori d'Antofagasta, i desprs es va afrontar al Per al mar, que s'havia aliat amb Bolvia. Xile va conquerir els territoris de Tarapac, Arica i Tacna el 1880. Bolvia es va retirar de la guerra el mateix any i l'exrcit xil va entrar a Lima el 15 de gener, 1881. La guerra va acabar finalment amb la batalla d'Huamachuco el 10 de juny, 1883, i es va signar el Tractat d'Ancn el 20 d'octubre, 1883.

La victria xilena sobre els pasos aliats, va permetre l'expansi del territori nacional annexant de Tarapac, Arica i Tacna pel Tractat d'Ancn i Antofagasta. Parallelament, la zona de l'Araucana havia patit un procs de lenta incorporaci a travs de la construcci de forts, la installaci de colonitzadors i tropes militars i la realitzaci de parlaments amb els indgenes, assolint la Pacificaci de l'Araucana el 1881. El 1888, s incorporada tamb la Illa de Pascua. Per altra banda, Xile renuncia al territori de la Patagnia Oriental i de la Puna d'Atacama i els cedeix a l'Argentina desprs del tractat de 1881.

Els nous territoris incorporats van provocar un explosiu auge econmic en el pas derivat principalment de la mineria del salnitre, recuperant-se aix de la crisi econmica dels anys de la dcada de 1870. Diverses companyies europees, principalment britniques es van installar a l'extrem nord del pas explotant els nitrats. La riquesa produda per l'"or blanc" sustentava el 75% dels ingressos fiscals i la totalitat de l'economia nacional.

La Guerra Civil i la Repblica Parlamentria.
Jos Manuel Balmaceda va ser electe president el 1886. Aprofitant els dividends provinents de l'explotaci del salnitre, el govern de Balmaceda es va caracteritzar per la modernitzaci completa del sistema econmic, educacional i sanitari, i la construcci de grans obres civils, com ara els ferrocarrils al llarg de tot el pas i el Viaducte del Malleco. Durant el seu govern, va tractar d'unificar als liberals entorn a la seva figura, per la divisi es va aprofundir, impossibilitant el desenvolupament del seu govern ats que era com que el Congrs acusara constitucionalment als ministres. A ms, va sumar com a enemics als lders conservadors, a l'aristocrcia i als empresaris de la indstria del salnitre.

La forta oposici a Balmaceda es va concretar quan el Congrs no va aprovar la Llei de Pressupostos de l'any 1891. Balmaceda va declarar, l'1 de gener, que malgrat l'oposici, aquesta llei entraria en vigncia i que el Congrs no es reuniria sin fins al mes de mar. Aqueix mateix dia, el Congrs va considerar illegtima l'actitud del president i va declarar la seva destituci. L'armada es va adherir als parlamentaris, mentre l'exrcit va declarar la seva lleialtat al primer mandatari, donant inici a la Guerra Civil de 1891.

El 12 d'abril, va ser declarat un govern parallel a Iquique liderat per Ramn Barros Luco i l'almirall Jorge Montt. Rpidament, les tropes congressistes van derrotar el nord als balmacedistes. Desprs de les batalles de Concn (20 d'agost) i Placilla (28 d'agost), les tropes revolucionries van aconseguir entrar a Santiago. Balmaceda, refugiat en l'ambaixada de l'Argentina, es va sucidar el 19 de setembre (el dia anterior era la data de la finalitzaci del seu mandat), acabant amb la Guerra Civil que va produir ms de 10.000 morts.

Durant aquest perode, encara que no es va establir un sistema parlamentari el Congrs va dominar la poltica del pas i el president va quedar supeditat a les decisions d'aquest, la qual cosa produiria un estancament de les reformes i el progrs.

La Repblica presidencial.
Durant la dcada de 1920 el pas es va enfonsar en una greu crisi econmica. No obstant aix, l'emergent classe mitjana va elegir un president reformista per el seu programa va ser frustrat pel Congrs conservador. Un cop militar encapalat per general Luis Altamirano el 1924 va produir un perode de gran inestabilitat que duraria fins al 1932. Quan el rgim constitucional va ser restaurat el 1932 un fort partit va sorgir, els radicals, els quals es convertirien en la fora clau dels governs de coalici dels segents vint anys. Durant el perode del domini del Partit Radical, l'estat va incrementar el seu paper en l'economia. El 1952 Ibez va retornar al poder, succet per Jorge Alessandri el 1958. El 1964 l'elecci presidencial del demcrata cristi Eduardo Frei Montalva per majoria absoluta va iniciar un perode de reformes estructurals. Amb el llema de "Revolci en Llibertat" l'administraci de Frei va comenar importants programes de reforma social, econmica, educativa, d'habitatge, i agrria, la qual incloa una sindicalitzaci dels treballadors agrcoles. El 1967, per, Frei va ser oposat per l'esquerra, que deia que les seves reformes eren inadequades i pels conservadros que les considereven excessives. 

El 1970 Salvador Allende va ser elegit president. Allende era marxista i membre del Partit Socialista de Xile, el qual encapalava la "Unitat Popular", una coalici dels Partit Socialista, Comunista, Radical i Social-Demcrata, amb dissidents del demcrates cristians, del Moviment d'Accio Popular Unitria i de l'Acci Popular Independents. El seu programa de govern incloa la nacionalitzaci de diverses indstries privades i dels bancs, l'expropiaci massiva de la terra i la collectivitzaci. La proposta d'Allende tamb incloa la nacionalitzaci de diverses companyies nord-americanes que treballaven a les mines de coure xilenes. Allende, per, no va ser elegit amb majoria absoluta; la constituci requeria que el candidat amb majoria relativa fos confirmat pel parlament xil. Aquest procs havia estat una formalitat, per en aquesta elecci, el procs es tornaria molt controvertible. Malgrat les pressions del govern nord-americanes, el Congrs va aprovar-lo com a president. Desprs de la seva elecci, les forces camperoles i indgenes van prendre violentament les terres dels ranxos, complint amb fora les promeses de redistribuci de la terra d'Allende. 

Desprs de la seva elecci, els Estats Units van expressar la seva desaprovaci, i van implementar un nombre de sancions econmiques contra Xile. A ms, segons els reports de la CIA, aquesta instituci va donar suport a tres grups diferents d'oposici durant aquest perode per instigar un cop d'estat per evitar que Allende assums com a president. 

Durant el primer any de la seva administraci, les reformes econmiques de la poltica monetria expansiva del ministre d'Economia Pedro vuskovic, van prodir resultats favorables, amb un increment del 8,6% del Producte Interior Brut i una caiguda de la taxa d'inflaci i la taxa d'atur. No obstant aix, els resultats no van ser sostinguts i el 1972 la moneda xilena va experimentar una inflaci del 140%. La combinaci d'inflaci amb els preus fixos establerts pel govern van produir l'aixecament d'un mercat negre de productes bsics, com ara arrs, sucre, mongetes i farina, i la "desaparici" d'aquests dels supermercats. 

El 1973 la societat xilena estava polaritzada entre els opositors i els seguidors de les poltiques d'Allende. Es va produir un cop d'estat militar el juny de 1973, que no va reeixir. No obstant el 22 d'agost, 1973 la Cambra dels Diputats va declarar la ruptura de la democrcia xilena i demanava la remoci d'Allende i la restauraci del rgim constitucional. L'11 de setembre, 1973 es va produir un altre cop d'estat per mijt dels quals els militars van prendre el poder de la naci. Allende va morir; probablement es va sucidar quan els militars van bombardejar el Palau Presidencial. No obstant aix, Augusto Pinochet, que encapalava aquest cop d'estat, no va restaurar el rgim presidencial ni va retornar el poder a la legislatura civil, sin que va utilitzar el poder que tenia com a comandant de l'exrcit per designar-se com a cap d'una junta. 

Aquest cop d'estat est envoltant de teories sobre la posici de la CIA.. Des de 1975 existeixen reports que indiquen que la CIA havia intentat prevenir que Allende prengus el poder desprs de la seva elecci el 1970; i el 2000 va publicar documents indicant que Pinochet era un dels candidats favorits per prendre el poder. No obstant aix, neguen haver participat activament en els esdeveniments posteriors a la presa de possessi d'Allende.

Xile sota Pinochet.
Xile va ser governat per un rgim militar fins al 1990. L'exrcit va establir una junta conformada pel comandant de l'exrcit, el general Augusto Pinochet, el comandant de la marina, l'almirall Jos Toribio Merino, el comandant de les forces eries Gustavo Leigh, i el director dels carabiners, Csar Mendoza. Leigh va ser reemplaat pel general Fernando Matthei el 1978 i Mendoza per Rodolfo Stange el 1985. 

Desprs del cop militars els xilens van viure una repressi de gran magnitud: Pinochet va abolir les llibertats civils, va dissoldre el Congrs Nacional, va prohibir les activitats sindicals, va prohibir les vagues, i va eliminar els reformes agrries i econmiques d'Allende. La junta va empresonar, torturar i executar milers de xilens. D'acord amb la comissi de Rettig i el Report de Valech, 3.200 persones van ser executades, assassinades o van "desaparixer", i almenys 29.000 van ser torturades i empresonades. 

La junta va dividir la naci en regions controlades pel govern central (aquest model encara est en vigor) i va aplicar poltiques de lliure mercat, aix com la liberalitzaci i privatitzaci de les empreses, una retallada de les tarifes d'importaci aix com dels programes de benestar social del pas. No obstant aix, els controls als salaris no van impedir l'augment de la hiperinflaci: entre 1973 i 1975 el ndex dels preus als consumidors va augmentar 3.000%; i la taxa d'atur va arribar al 25% el 1977.

La indstria principal de Xile, l'extracci de coure, va romandre en mans del govern, encara que es va permetre la inversi priveda en l'extracci d'altres depsits minerals. Amb una poltica de mercat capitalista, les pensions i la sanitat es van privatizar, aix com l'educaci superior del pas. Durant els anys vuitanta la junta va decidir establir un sistema de canvi fix de la moneda, la qual cosa va produir un auge de les improtacions, i el collapse de la producci industrial nacional que, amb la recessi mundial, van causar una greu crisi econmica el 1982, amb una severa caiguda del PIB del 14% i un increment de la taxa d'atur al 33%. Es van organitzar, al mateix temps, una srie de protestes massives amb la intenci de produir la caiguda del rgim, per, no van reeixir. 

Desprs de la crisi econmica, Hernan Buchi es va convertir en el Ministre de Finances de 1985-1989. Va permetre el sistema de lliure flotaci del peso xil i va instaurar restriccions al moviment de capital internament i externament. Va introduir una legislaci bancria i va reduir els impostos de les impreses. Va continuar amb el programa de privatitzacions i re-privatitzaci de les comanyies que s'havien nacionalitzat per causa de la crisi econmica de 1982-1983. Amb aquestes poltiques l'economia es va recuperar rpidament, la infaci es va reduir al 10% anual, i el PIB va crixer, de 1984 a 1990 5,9% anual, la taxa de creixement ms alta de tot el continent. Xile va desenvolupar una forta economia d'exportacions que incloa productes com ara les fruites i les verdures cap a l'Hemisferi Nord durant les temporades en qu no s'hi produeixen.

La constituci xilena va ser aprovada en un plebiscit fraudulent el setembre, 1980 i Pinochet era designat president. La constituci establia que el 1988 es faria un altre plebiscit per mitj dels qual els ciutadans podrien acceptar o rebutjar un candidat proposat per la Junta Militar. Com era d'esperar-se, Pinochet va ser el candidat proposat per un segon terme de 8 anys, per, el 55% el va rebujtar.

Retorn a la democrcia.

Desprs de la derrota de Pinochet en el plebiscit, la constituci es va esmenar per permetre noves provisions i esmenes, per crear nous seients per al Senat, per disminuir el paper del Consell de Seguretat Nacional i per igualar-ne el nombre de membres civils i militars. El desembre, 1989 Patricio Aylwin, candidat de la Concertaci, una coallici de partits que incloen el Parit Demcrata Cristi, el Partit Socialista de Xile, el Partit per la Democrcia i el Partit Radical Social-Demcrata, va ser elegit com a president. El febrer de 1991 la Comissi per la Veritat i la Reconciliaci, organisme establert per Aylwin l'any anterior, va publicar el seu report sobre les violacions als drets humans durant el perode de la dictadura. Durant les eleccions de 1993, Eduardo Frei Ruiz Table, del Partit Demcrata Cristi va ser elegit per un perode de 6 anys.

Durant les eleccions de 1999 cap dels candidats va obtenir la majoria absoluta; durant la segona ronda d'eleccions, Ricardo Lagos Escobar, del Partit Socalista i el Partit de la Democrcia, va portar a la Concertaci a la victria, amb el 51,32% del vots. El govern va continuar la poltica d'opertura comercial, signant tractats de lliure comer amb Mxic, Canad i els Estats Units (encara que no s'integraria com a membre del NAFTA), amb la Uni Europea i amb Corea del Sud. Malgrat dues petites recessions, l'economia xilena ha crescut continuament des de la dcada dels vuitanta, consolidant al pas com una economia emergent puixant de Llatinoamrica, amb la segona renda per cpita ms alta de la regi, i reduint radicalment la pobresa, a nivells inferiors al 20% (i inferiors al 6% de pobresa extrema) i aix complint, anticipadament, els "Compromisos del Millenni". La capital, Santiago de Xile s'ha consolidat com un dels centres ms importants de negocis de Sud-Amrica. El 2006 Michelle Bachelet va ser elegida com a primera dona presidenta de la histria de Xile.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83669" title="Legi II Italica" nonfiltered="3220" processed="3213" dbindex="33399">
La Legi II Italica fou una legi romana reclutada per l'emperador Marc Aureli l'any 165 (juntament amb la I Italica) per lluitar a Germnia i a la frontera amb l'imperi part. Es tenen notcies a la II Italica fins al comenament del segle V. L'emblema de la legi era una lloba i els bessons Rmul i Rem, en una referncia al regnat de Marc Aureli i Luci Ver.

La destinaci de la legi fou habitualment la provncia de Noricum, a la frontera del Danubi, on eren freqents les incursions germniques. L'any 180 la legi fou estacionada a Lauriacum, actual Lorch.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83670" title="Legi IV" nonfiltered="3221" processed="3214" dbindex="33400">

La denominaci Legi IV (legio IV) es don, durant la Repblica i l'Imperi, a les segents legions romanes:

 Legi IV Macedonica: del 48 aC al 70; creada per Juli Csar.
 reconstituda per Vespasi sota el nom de Legi IV Flavia Felix: del 70 fins al 400 (aprox).
 Legi IV Scythica: del 42 aC fins a inicis del segle V; creada per Marc Antoni.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83671" title="Llus I d'Etrria" nonfiltered="3222" processed="3215" dbindex="33401">

Llus I d'Etrria, tamb conegut amb el nom de Llus Francesc Filibert de Borb o Llus I de Borb-Parma, ( Piacenza, Ducat de Parma - Florncia, Regne d'Etrria 1803 ) fou el primer dels dos nics reis d'Etrria i cap de la casa ducal dels Borb-Parma.

Orgens familiars.
Va nixer el 5 de juliol de 1773 al Palau Ducal de Piacenza sent fill del duc Ferran I de Parma i de l'arxiduquessa Maria Amlia d'ustria. Ferran era nt per via paterna del duc Felip I de Parma i de la princesa Elisabet de Frana mentre que per via materna ho era de l'emperador Francesc I del Sacre Imperi Romanogermnic i l'arxiduquessa Maria Teresa I d'ustria.

Npcies i descendents.
Es va casar el dia 25 d'agost de 1795 a la ciutat de Madrid amb la infanta Maria Llusa d'Espanya, filla del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Llusa de Borb-Parma. La parella tingu dos fills:

SM el rei Carles II de Parma, nascut a Madrid el 1799 i mort a Nia el 1883. Es cas amb la princesa Maria Teresa de Savoia.

SAR la princesa Maria Llusa de Borb-Parma, nascuda a Barcelona l'any 1802 i morta a Roma el 1857. Es cas amb el prncep Maximili de Saxnia.

Creaci del Regne d'Etrria.
Fou nomenat infant d'Espanya el 30 de novembre de 1795 per part del seu sogre Carles IV d'Espanya. L'any 1800 les tropes napoleniques conquerien durant la seva campanya italiana el Ducat de Parma, el Ducat de Piacenza i el Ducat de Guastalla entre d'altres territoris del nord d'Itlia. Com a compensaci per l'aliada casa de Borb, i tenint en compte el fet que els ducs de Parma eren una branca borbnica de la Casa espanyola, i que la duquessa era infanta d'Espanya i filla del rei Carles IV d'Espanya, Napole atorg el Regne d'Etrria al duc de Parma, sent coronat rei d'aquest territori el 28 de juliol de 1801.

El regne d'Etrria es constitua sobre els antics dominis dels ustria-Toscana, al Gran Ducat de Toscana. Malgrat tot, el Regne d'Etrria nicament es mantingu grcies a l'ajuda prestada per Napole Bonaparte i a la caiguda d'aquest el regne es va desfer i es retorna el territori als seus antics sobirans. 

El duc Carles mor el 27 de maig de 1803 al Palau Pitti de Florncia a l'edat de 30 anys, deixant la corona al seu fill que govern a travs d'una regncia de la seva mare. Les seves restes, per, foren dipositades al Monestir de l'Escorial el 1808.

Referncies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83675" title="Sant Andreu" nonfiltered="3223" processed="3216" dbindex="33402">

 Religi:
Sant Andreu apstol fou un sant de la religi cristiana, germ de sant Pere.

 Geografia:
El districte de Sant Andreu s un districte de la ciutat de Barcelona.
Sant Andreu de la Barca s un municipi del Baix Llobregat.
Sant Andreu de Llavaneres s un municipi del Maresme.
Sant Andreu de Palomar, barri de Barcelona, fou un antic municipi del Pla de Barcelona fins al 1897, any que fou integrat a aquesta ciutat.
Sant Andreu de Sureda s un municipi del Rossell.
Sant Andreu Salou s un municipi del Girons.

 Herldica:
La creu de Sant Andreu s la pea herldica coneguda tamb com a sautor.

 Futbol:
La Uni Esportiva Sant Andreu s un club de futbol de Barcelona, al barri de Sant Andreu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83682" title="Campionat del Mn de Clubs de futbol 2000" nonfiltered="3224" processed="3217" dbindex="33403">
Campionat del Mn de Clubs de la FIFA de l'any 2000.

 Qualificaci .
Els clubs participaren en aquest torneig per invitaci. Aquests foren:



L'elecci dels clubs participants fou controvertida, ja que noms els sis campions continentals tenien la legitimitat absoluta per a participar-hi: Al Nassr (campi asitic), Manchester United (campi europeu), Necaxa (campi nord-americ), Raja Casablanca (campi afric), Vasco da Gama (campi sud-americ) i South Melbourne (campi ocenic). En canvi la inclusi de Corinthians (que noms havia guanyat una competici local) i del Real Madrid (campi de la Intercontinental de feia dos anys) fou molt criticada.

Qui tamb tingu problemes fou el Manchester United que hagu de renunciar a participar a la Copa anglesa de futbol.

 Format .
Els partits es disputaren a So Paulo i Rio de Janeiro. El vuit clubs foren dividits en dos grups de quatre equips. Els campions disputaren la final. Els segons classificats disputaven el tercer lloc.

 Resultats .
 Grup A .
 Corinthians 2 - Raja Casablanca 0; Luizo (49), Fbio (65);
 Real Madrid 3 - Al-Nassr 1; Anelka (22), Ral (62), Svio (pen 70); Al-Husseini (pen 45);
 Corinthians 2 - Real Madrid 2; Edlson (29, 64); Anelka (19, 71);
 Raja Casablanca 3 - Al-Nassr 4; Nejjary (25), Moubarki (67), El-Karkouri (74); Al-Amin (3), Bahja (49), Al-Husseini (51), Sab (86);
 Raja Casablanca 2 - Real Madrid; 3 Achami (28), Moustaoudia (59); Hierro (48), Morientes (53), Geremi (88);
 Al-Nassr 0 - Corinthians 2; Ricardinho (25), Rincn (82);


 Grup B .
 Vasco da Gama 2 - South Melbourne 0; Flipe (53), Edmundo (86);
 Manchester Utd 1 - Necaxa 1; Yorke (82); Montecinos (15);
 Vasco da Gama 3 - Manchester Utd 1; Romrio (24, 26), Edmundo (43); Butt (81);
 South Melbourne 1 - Necaxa 3; Anastasiadis (45); Montecinos (pen 19), Delgado (29), Cabrera (pen 79);
 South Melbourne 0 - Manchester Utd 2; Fortune (8, 20);
 Necaxa 1 - Vasco da Gama 2; Aguinaga (5); Odvan (14), Romrio (69);


 Partit pel tercer lloc .
 Real Madrid 1 - Necaxa 1 (prrroga i 3-4 en els penals); Ral (15); Delgado (58);

 Final .
 Corinthians 0 - Vasco da Gama 0 (prrroga i 4-3 en els penals);

Els mxims golejadors foren Romrio (Vasco da Gama) i Nicolas Anelka (Real Madrid) amb tres gols cadascn.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83684" title="Pereza" nonfiltered="3225" processed="3218" dbindex="33404">

Pereza s un grup de msica pop-rock espanyol. Est integrat per dos components; Leiva (baix i veu) i  Rubn (guitarra i veu).

Discografia.
Pereza (2001).
 Horscopo;
 Pompa de jabn;
 El globo;
 T qu tal;
 Pereza;
 Msica ligera;
 Ay!;
 Perdona mona;
 Una china en mi zapato;
 Sers an la misma;
 Todo saldr bien;
 TV;

Algo para cantar (2002).
 Pienso en aquella tarde;
 Si quieres bailamos;
 Yo slo quiero;
 La noria;
 Dale a la guitarra;
 Pelos de punta;
 En donde ests;
 Tirando de tu corazn;
 Hzmelo;
 Manager;
 Tu infierno;
 Algo para cantar;

Animales (2005).
 Princesas;
 Animales;
 Lo que tengo yo adentro;
 Todo;
 Como lo tienes t;
 Nia de pap;
 Caramelo;
 Que alegra ms tonta;
 Matar al cartero;
 Superjunkies;
 Madrid;
 Quiero hacerlo esta noche contigo;

Los amigos de los animales (2006).
 Como lo tienes t (amb Bunbury);
 La noria (amb Amaral);
 Animales (amb Carlos Tarque);
 Superjunkies (amb Los Delinqentes);
 En donde ests (amb Alba Molina i Nio Josele);
 Matar al cartero (amb Deluxe);
 Nia de pap (amb Sidonie);
 Todo (amb Ivn Ferreiro);
 Manager (amb Ariel Rot);
 Si quieres bailamos (amb Quique Gonzlez);
 Madrid (amb Christina Rosenvinge);
 Pelos de punta (amb Burning);
 Algo para cantar (amb Coque Malla);
 Caramelo (amb Kevin Johansen);
 Msica ligera (amb Pastora);

Aproximaciones (2007).
 Aproximacin;
 Frgiles;
 Estrella Polar;
 Por mi tripa;
 Dmelo;
 Tristeza;
 Huracn;
 Talibn;
 Dos gotas;
 Beatles;
 Margot;
 Grupis;
 Ella tiene un don;
 Yo nac para estar en un conjunto;
 Superhermanas;
 Por mi tripa (versi alternativa);

Enllaos externs.
http://www.pereza.info ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83699" title="Francesc de Paula Rius i Taulet" nonfiltered="3226" processed="3219" dbindex="33405">

]]
Francesc de Paula Rius i Taulet (Barcelona, 1833 - Olrdola, 1889) Poltic i advocat catal, monrquic i liberal. Fou alcalde de Barcelona en quatre ocasions durant el perode de restauraci borbnica comprs entre 1858 i 1889. Fou l'impulsor de l'Exposici Universal de 1888 i de les reformes urbanstiques que se'n derivaren. 

Fill d'una famlia de menestrals, estudi Dret a la Universitat de Barcelona. Des de 1858 fins a la Revoluci de setembre de 1868, exerc com a advocat, i ms tard fou elegit regidor i tinent d'alcalde. Va ser per primera vegada alcalde de Barcelona per designaci d'Amadeu I el febrer 1872. Justament un any desprs abandon el crrec vista la proximitat del canvi social amb l'arribada de la repblica.

Com alcalde va promoure la urbanitzaci la Gran Via de les Corts Catalanes, la plaa de Tetuan i la plaa Letamendi, l'enderrocament de la resta de la muralla de Mar, per obrir el passeig de Colom, ced els terrenys per a la construcci del Palau de Justcia (1887-1908) i va construir el Cementiri del sud-oest a Montjuc. Va crear el Laboratori Municipal i l'Institut Municipal d'Higiene de Barcelona i va crear la Banda Municipal i la Galleria de Catalans Illustres, a ms de l'Exposici Universal de 1888, que colloc Barcelona al mn.

La reina regent, Maria Cristina d'ustria li atorg el ttol de marqus d'Olrdola, per la seva gesti al front de la ciutat. Fins el 2008 tingu una plaa dedicada al barri barcelon de Grcia, que va ser rebatejada, desprs d'un procs participatiu, com a Plaa de la Vila de Grcia.

El seu fill, Manuel Rius i Rius, tamb va ser alcalde de Barcelona (del 1916 al 1917).

Vegeu tamb.
Monument a Rius i Taulet;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83700" title="Maria Leszczy?ska" nonfiltered="3227" processed="3220" dbindex="33406">



Maria Leszczy ska, reina de Frana (Posnan (Polnia) 1703 - Versalles 1768). Membre d'una famlia de la petita aristocrcia de Polnia que es convert en reina de Frana des de l'any 1725 fins a la seva mort el 1768 com a conseqncia del seu matrimoni amb el rei Llus XV de Frana.

Nascuda a Posnan, capital de la Posnnia, regi de Polnia, el dia 23 de juny de 1703 essent filla del prncep Stanis aw Leszczy ski que es convert en rei Estanislau I de Polnia i de la princesa Katarzyna Opali ska.

L'any 1704 el prncep Estanislau fou elegit per la Dieta d'aristcrates polonesos com a rei del pas. El seu regnat fou breu ja que l'any 1709 el prncep-elector August II de Saxnia es convert en el rei de Polnia i Estanislau hagu de partir a l'exili amb tota la seva famlia.

Pertanyent a una famlia de baix relleu dins de l'aristocrcia polonesa i amb una carncia de recursos econmics importants, la famlia s'establ a Estrasburg sota la protecci de la monarquia francesa. 

L'any 1725, Maria es convert en promesa del rei de Frana, Llus XV de Frana. Maria fou elegida per un seguit de condicions que reunia: primer, era set anys ms gran que el rei i aix feia que pogus tenir descendncia aviat, evitant que la Corona caigus en la branca dels Orleans; segon, l'escs relleu poltic de la seva famlia feia que Frana no s'hagus d'involucrar en complicades estratgies poltiques de cara el futur; i finalment perqu era catlica.

El matrimoni entre Maria i Llus tingu els segents fills:

 SAR la princesa Llusa Elisabet de Frana, nascuda el 1727 a Versalles i morta el 1759 a Parma. Es cas amb el duc Felip I de Parma;

 SAR la princesa Enriqueta-Anna de Frana, nascuda a Versalles el 1727 i morta el 1752.

 SAR la princesa Maria-Llusa de Frana, nascuda el 1728 a Versalles i morta a Versalles el 1733.

 SAR el delf Llus de Frana, nascut a Versalles el 1729 i mort a Versalles el 1765. Es cas amb l'infanta Maria Teresa d'Espanya i en segones npcies amb la princesa Maria Josep de Saxnia.

 SAR el prncep Felip de Frana, duc d'Anjou, nascut a Versalles el 1729 i mort a Versalles el 1733;

 SAR la princesa Adelida de Frana, nascuda a Versalles el 1732 i morta a Roma l'any 1800. ;

 SAR la princesa Victria Llusa de Frana, nascuda a Versalles l'any 1733 i morta a Trieste l'any 1799.

 SAR la princesa Sofia Felipa de Frana, nascuda a Versalles l'any 1734 i morta l'any 1782.

 SAR la princesa Teresa de Frana, nascuda a Versalles l'any 1736 i morta el 1744.

 SAR la princesa Llusa de Frana, nascuda a Versalles l'any 1737 i morta al mateix palau l'any 1787.

Hom explica que en el moment en qu el rei Estanislau conegu la notcia del prometatge es person a l'habitaci on hi havia Maria que brodava al costat de la seva mare. Estanislau s'ajup i comen a resar exhortant a la seva dona i filla a seguir-lo. Maria pregunt que si havia recuperat el tron polons, com a justificaci de tant inusitada alegria, i Estanislau li comunic que li tenia una molt millor notcia, es convertia en reina de Frana.

Maria arrib a la Cort de Versalles dominada per les diferents amants del seu esps. Maria mai tingu un relleu poltic important. Malgrat tot, la seva famlia es benefici de la seva posici i ocup un rol important en les aliances estratgiques de Frana, possibilitant que Estanislau es converts en duc sobir de Lorena a ttol vitalici. 

Maria mor apartada del seu marit per amb el suport de tots els seus fills, que retreien al seu pare la vida poc ordenada que portava a la Cort.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83705" title="Sant Pere (desambiguaci)" nonfiltered="3228" processed="3221" dbindex="33407">

 Religi:
Sant Pere fou un sant de la religi cristiana, un dels dotze apstols i considerat el primer papa.
Sant Pere Patrici, sant grec del segle IX;
Pere (mrtir), company de martiri de Berard de Carbio (-1220);
Sant Pere de Verona (1206-1252), sant;
Sant Pere de Moscou, metropolitoa de Moscou (-1326);
Sant Pere l'Aleut (-1815?), mrtir de l'esglsia ortodoxa a Califrnia;
Sant Pere Celest, papa i sant;

 Geografia:
Sant Pere, nucli de poblaci del municipi de la Selva del Camp, al Baix Camp.
Sant Pere, nucli de poblaci del municipi de la Seu d'Urgell, a l'Alt Urgell.
Sant Pere, nucli de poblaci del municipi de les Valls de Valira, a l'Alt Urgell.
Sant Pere, nucli de poblaci del municipi de la Vansa i Frnols, a l'Alt Urgell.
Sant Pere, barri al districte Ciutat Vella de Barcelona.
Sant Pere d'Albaida, municipi de la Vall d'Albaida oficialment anomenat Sempere.
Sant Pere de l'Ar, nucli de poblaci del municipi de Calonge de Segarra, a l'Anoia.
Sant Pere dels Arquells, nucli de poblaci del municipi de Ribera d'Ondara, a la Segarra.
Sant Pere d'Auira, nucli de poblaci del municipi de Campdevnol, al Ripolls.
Sant Pere del Bosc, nucli de poblaci del municipi de Lloret de Mar, a la Selva.
Sant Pere de Castanyedell, nucli de poblaci del municipi de Vilanova de Sau, a Osona.
Sant Pere Cercada, nucli de poblaci del municipi de Santa Coloma de Farners, a la Selva.
Sant Pere Codinet, nucli de poblaci del municipi de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell.
Sant Pere Despuig, nucli de poblaci del municipi de la Vall de Bianya, a la Garrotxa.
Sant Pere dels Forcats, municipi de l'Alta Cerdanya.
Sant Pere Pescador, municipi de l'Alt Empord.
Sant Pere de Ribes, municipi del Garraf.
Sant Pere de Riudebitlles, municipi de l'Alt Peneds.
Sant Pere Sallavinera, municipi de l'Anoia.
Sant Pere de Terrassa, antic municipi del Valls Occidental, incorporat el 1904 a Terrassa. Ha donat nom a diversos barris de la ciutat: l'Antic Poble de Sant Pere, Sant Pere i Sant Pere Nord.
Sant Pere de Torell, municipi d'Osona.
Sant Pere de Vilamajor, municipi del Valls Oriental.
Sant Pere del Vim, nucli de poblaci del municipi de Veciana, a l'Anoia.
Sant Pere i Sant Pau, nucli de poblaci del municipi de Tarragona, al Tarragons.

 Esglsies i monestirs:
El Conjunt Monumental de les Esglsies de Sant Pere el formen tres esglsies romniques de Terrassa: Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria.
Sant Pere de Casserres, monestir benedict romnic al municipi de les Masies de Roda.
Sant Pere de Galligants, monestir benedict romnic de la ciutat de Girona.
Sant Pere de les Puelles (o de les Puelles), monestir benedict romnic de la ciutat de Barcelona.
Sant Pere de Rodes (o de Roda), monestir benedict romnic al municipi del Port de la Selva.
Sant Pere del Vatic (o de Roma), baslica renaixentista de la Ciutat del Vatic.
Sant Pere de Vilamajor, esglsia del municipi de Sant Pere de Vilamajor, al Valls Oriental.

Altres:
Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, fortificaci de la ciutat russa de Sant Petersburg.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83706" title="Joventut Lliure Alemanya" nonfiltered="3229" processed="3222" dbindex="33408">


La Joventut Lliure Alemanya (Freie Deutsche Jugend o FDJ, en alemany) fou l'organitzaci juvenil oficial a la Repblica Democrtica Alemanya, membre del Front Nacional, i representant a la Cambra del Poble (Volkskammer).  

Malgrat que el seu principal objectiu era la difusi del marxisme-leninisme entre el jovent, no es concentrava nicament en aquesta tasca. Alguna d'aquestes altres activitats consistia en organitzar vacances per centenars de joves a travs de l'agncia Jugendtourist.

Desprs de passar per l'Organitzaci de Pioners Ernst Thlmann, el jovent d'Alemanya Oriental acostumava a ingressar a la FJD. Si no ho feien, la decisi podia repercutir negativament a l'accs d'una millor educaci. Els qui decidien no ingressar a la Joventut Lliure Alemanya ho acostumaven a fer per qestions religioses.

 Histria .
Fou creada pel Partit Comunista d'Alemanya, l'any 1936, per aglutinar el jovent comunista davant l'ascens de Hitler al poder. L'organitzaci, a l'igual que d'altres d'antifeixistes, fou  perseguida pel rgim nazi, comportant el seu exili primer a Pars (1936) i desprs a Praga (1938). Amb la conquesta de bona part d'Europa per part dels nazis, la Joventut Lliure Alemanya es va veure forada a traslladar-se a Londres. L'any 1945, desprs de la victria aliada a la Segona Guerra Mundial, la FDJ va adquirir un fort protagonisme a Alemanya, especialment a la part oriental que restava sota control sovitic. 

Amb el naixement de la Repblica Democrtica d'Alemanya, l'octubre de 1949, es va convertir en l'organitzaci juvenil oficial. L'any 1946 s'integr al Front Nacional i l'agost de 1948 ingres a la Federaci Mundial de la Joventut Democrtica (FMJD), organitzaci internacional de joventuts comunistes.

L'any 1951, a la Repblica Federal d'Alemanya governada en aquell moment per Konrad Adenauer, es produ la illegalitzaci de la Joventut Lliure Alemanya i la del KPD. Just desprs, molts d'ells foren empresonants. L'11 de maig de 1952, el militant Phillip Mller fou assassinat per la policia durant una manifestaci per reclamar la legalitzaci de l'organitzaci.

Amb la reunificaci d'Alemanya l'any 1990, gran part de la seva militncia va abandonar l'organitzaci. Actualment mant la reivindicaci de la secessi d'Alemanya i el retorn al sistema socioeconmic socialista. Legalment, segueix conservant l'estatus d'organitzaci illegalitzada malgrat que disposa d'un gran marge de maniobra. s per aix, entre d'altres coses, que no est oficialitzada com la joventut del PDS (altrament, Die Linkspartei. o Die Linke.) tot i que demana el vot per aquesta formaci.

 Enllaos externs .

Web oficial de la FDJ 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83707" title="Campionat del Mn de Clubs de futbol 2001" nonfiltered="3230" processed="3223" dbindex="33409">
Campionat del Mn de Clubs de la FIFA de l'any 2001.

 Qualificaci .
Els clubs participaren en aquest torneig per invitaci. Aquests foren:



L'elecci dels clubs fou novament controvertida, sense criteris clars. L'elecci del campi de la lliga espanyola, per exemple, no responia a cap criteri esportiu, sin a criteris mercantilistes, ja que alguns partits foren programats a jugar-se a Galcia.

 Format .
Les seus escollides per disputar el campionat foren:
 Estadi Municipal de Riazor, La Corunya;
 Estadi de San Lzaro, Santiago de Compostella;
 Estadi Vicente Caldern, Madrid;
 Estadi Santiago Bernabu, Madrid;

Els 12 equips s'arribaren a dividir en tres grups i se sortej el calendari.


Malgrat que tot estava preparat, la fallida de la International Sports and Leisure provoc la suspensi definitiva del torneig. La segent edici es postpos fins l'any 2005.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83717" title="Trastorn bipolar" nonfiltered="3231" processed="3224" dbindex="33410">
El trastorn bipolar, abans conegut com psicosi manaco-depressiva,  s una malaltia psquica. Es caracteritza per passar d'un estat hipertmic (eufria) a un de distmic (depressi). Aquests episodis no tenen relaci amb els esdeveniments de la vida del pacient, dit d'una altra manera no sn reactius.

Aquest trastorn pot afectar les persones en un grau variable. La forma ms lleu o ciclotmia es considera com un carcter en el qual l'individu passa fcilment de l'alegria a la tristesa. En la forma ms greu els cicles d'eufria i depressi se succeeixen amb gran rapidesa i intensitat, cosa que incapacita l'individu per portar una vida considerada normal. 

Aquesta malaltia afecta aproximadament un 2% de la poblaci mundial.

L'escriptora Virginia Woolf la va patir en una forma greu. En la forma lleu o ciclotmia va afectar Winston Churchill i Oliver Cromwell 

Fase eufrica.
 S'inicia amb sensaci de molta energia, creativitat, facilitat de contacte social, prdua de timidesa.
Continua amb escassa necessitat de son, parlar agitadament, pensament accelerat, manca de concentraci, manies de grandesa, conducta temerria.
En casos greus, allucinacions, idees de persecuci i intents de sucidi;

Fase depressiva. 
Trastorns de la son: insomni, malsons.
Dificultat d'experimentar el plaer: gastronmic, sexual, vital. ;
Disminuci de l'autoestima: plors, sentiment de culpa, angnia, irritabilitat i idees negatives en general.

Vegeu tamb.
 Associaci de Bipolars de Catalunya;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83719" title="Campionat del Mn de Clubs de futbol 2005" nonfiltered="3232" processed="3225" dbindex="33411">
Campionat del Mn de Clubs de la FIFA de l'any 2005. 

El campionat es va disputar al Jap entre l'11 i el 18 de desembre de 2005. 

 Qualificaci .
Aquesta edici, correg els errors de les dues primeres edicions i substitu de forma definitiva la Copa Intercontinental de futbol que ja no es torn a disputar. El torneig es torn a dissenyar, amb un nombre menor d'equips, esdevenint un veritable torneig de campions. Hi participaren 6 clubs, un representant per cada confederaci continental. Aquests foren:



 Format .
La competici fou concebuda com a un torneig per eliminatries.
Els quatre equips ms dbils s'enfrontaren en els quarts de final. Els dos vencedors
s'uniren al campi europeu i sud-americ a les semifinals. Els dos campions disputaren la 
final mentre que els perdedors de les semifinals disputaren un partit pel tercer lloc i 
els dels quarts un partit per cinqu lloc.

Les seus del torneig foren:
 Estadi Olmpic de Tquio (a Tquio).
 Estadi Toyota (a Toyota).
 Estadi Internacional de Yokohama (a Yokohama), on es disput la final.

 Resultats .
 Primera ronda .
 11-12-2005 (Olympic Stadium: 28,281): Al-Ittihad 1 0 Al Ahly (Noor 78);
 12-12-2005 (Toyota Stadium: 28,538): Sydney FC 0 1 Deportivo Saprissa (Bolaos 47);

 Semifinals .
 14-12-2005 (Olympic Stadium: 31,510): Al Ittihad 2 3 So Paulo (Noor 33, Al-Montashari 68; Amoroso 16, 47, Rogrio Ceni pen 57);
 15-12-2005 (International Stadium: 43,902): Deportivo Saprissa 0 3 Liverpool (Crouch 3, 58, Gerrard 32);

 Cinqu lloc .
 16-12-2005 (Olympic Stadium: 15,951): Al Ahly 1 2 Sydney FC (Moteab 45; Yorke 35, Carney 66);

 Tercer lloc .
 18-12-2005 (International Stadium: 66,821): Al Ittihad 2 3 Deportivo Saprissa (Kallon 28, Job pen 53; Saboro 13, pen 85; Gmez 89);

 Final .
 18-12-2005 (International Stadium Yokohama: 66,821): So Paulo 1 0 Liverpool (Mineiro 27);
	 	
 Premis del torneig .
 Pilota d'or: Rogerio Ceni (So Paulo);
 Pilota d'argent: Steven Gerrard (Liverpool);
 Pilota de bronze: Cristian Bolaos (Deportivo Saprissa);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83723" title="Parntesi" nonfiltered="3233" processed="3226" dbindex="33412">

Els parntesis (en singular, parntesi) sn signes de puntuaci. S'utilitzen de dos en dos per separar o intercalar un text dintre d'un altre.

Per distingir-los, se'ls sol anomenar:
 parntesi que obre o parntesi esquerre, al smbol (;
 i parntesi que tanca o parntesi dret, al smbol );
En matemtica, els parntesis s'utilitzen per indicar precedncia o definir un argument.

 s en el llenguatge .
En el llenguatge, habitualment tenen els segents usos:
 En les clusules o frases intercalades amb un sentit explicatiu independent. Per exemple: La ciutat de Gandesa (capital de la Terra Alta) ha estat triada com a capital de la cultura catalana.;
 Per indicar una data. Per exemple: Pau Claris era el President de la Generalitat quan esclat la Guerra dels Segadors (1640).;
 Per contenir els aclariments corresponents a abreujaments i sigles. Per exemple: L'OMS (Organitzaci Mundial de la Salut) s un organisme internacional.;
 Per tancar traduccions. Per exemple: Alea iacta est (la sort est tirada).;

 s en matemtica .

En matemtica els parntesis serveixen per definir com s'ha d'evaluar una frmula. Per exemple:
2(3 + 4)   (23) + 4;

Serveixen tamb per definir l'argument d'una funci. Per exemple:
f(x) s l'especialitzaci de f en x;

Per denotar tuples s'usen tant els parntesis comuns com els parntesis angulars.

(1, 2) s la coordenada x = 1, y = 2 ;
G =  V, E  vol dir que G s una estructura matemtica composta d'altres dues, V i E.

En informtica, els llenguatges funcionals es caracteritzen per requerir molts parntesis. Un dels quals s el LISP.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83725" title="Llibre de meravelles" nonfiltered="3234" processed="3227" dbindex="33413">
El Llibre de meravelles de Vicent Andrs Estells est constitut per tres seccions.

En la primera secci del Llibre de meravelles el poeta s'identifica amb els que comparteixen amb ell unes determinades formes de vida. Sn els seus i li serveixen d'ancoratge vital. D'aqu parteix per fer el seu propi itinerari vital que, com al Flix lulli, inexpert i jove, l'instruir sobre les "meravelles" del mn.

La secci central parteix d'episodis i ancdotes que transcorren entre els 12 anys (moment en qu s'inicia la guerra civil) i la trentena de l'autor (moment del matrimoni i de la responsabilitat d'una famlia). Com que l'adolescncia i la joventut del poeta transcorren durant la guerra i, sobretot, en la postguerra, aquest s el llibre estellesi de la postguerra per excellncia. Forma part dels manuscrits de Burjassot, que reconstrueixen l'ambient de l'poca. 

A la darrera secci del llibre, el poeta, casat i responsable d'una famlia, troba un dest. La seva responsabilitat no s'esgota, per, en la famlia, sin que aquesta l'imbrica encara ms en la comunitat."


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83726" title="Alexandre Coste" nonfiltered="3235" processed="3228" dbindex="33414">
Alexandre Eric Stphane Coste, nascut el 24 d'agost de 2003 a Pars (Frana), s fill d'Albert II i de la seva antiga companya sentimental Nicole Coste, nativa de Togo.

Tot i que en nixer, va adoptar el nom de Eric Alexandre Stephane Tossoukp la seva mare li canviar el nom pel de Coste el 10 de novembre de 2004. 

Alexandre s germanastre de Jazmin Grace Rotolo, filla tamb del prncep Albert II de Mnaco.

El 6 de juliol de 2005, sis dies abans de ser declarat cap de l'estat monegasc, el prncep va recneixer la seva paternitat mitjanant un comunicat llegit pel seu advocat.

Alexandre, a l'igual que la seva germanastre, no es troba en la lnia successria, perque segons la constituci monegasca modificada durant el regnat de Rainer III, tan sols els fills dins del matrimoni cannic poden optar a heretar els drets del seu pare. 

Enllaos externs.

 Article sobre Alexandre i Nicole Coste ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83735" title="Palinologia" nonfiltered="3236" processed="3229" dbindex="33415">



La palinologia s una disciplina de la botnica, en concret de la paleobotnica, dedicada a l'estudi del pollen i espores fssils. Aquesta es centra fonamentalment en l'anlisi de la seua morfologia externa la qual presenta patrons estructurals diferents de les variacions a l'exina, que s la paret externa dels grans de pollen. L'estudi i anlisi microscpic de la seua simetria, obertures a les parets, contorn, forma, mida, etc, t un valor taxonmic i permet distingir taxons diferents a diferents nivells (famlia, gneres, espcies). s a l'estudi paleontolgic on assoleix la seua mxima versatilitat, car el pollen t una gran resistncia a la putrefacci degut a les caracterstiques qumiques de l'exina. Aquest rea d'investigaci s'anomena paleopalinologia.

La paleopalinologia es basa en la capacitat del pollen i espores (tamb anomenats palinomorfs) per a sser fossilitzats. Els palinomorfs poden sser transpotats pel vent, o mitjanant d'altres vectors com els animals, i dipositats sobre diferents materials. Aquests microfssils sedimentats al llarg del temps experimenten processos de fossilitzaci de la seua exina de manera que es pot extraure, datar i identificar el pollen d'un determinat material i deduir aix com era la vegetaci del passat.

Aquest fer t importncia biolgica en si mateixa ja que de tot plegar es poden deduir un munt de parmetres com l'evoluci vegetal, extincions d'espcies vegetals i tots aquells aspectes realacionats amb la biogeografia histrica de les plantes (geobotnica o fitogeografia). A ms a ms es poden inferir altres caracterstiques del paisatge que en conjunci amb d'altres disciplines (arquezoologia, paleoantropologia, paleobotnica) permet la reconstrucci d'ambients fssils en diferents plans.

De fet la paleoclimatologia empra sovint la paleopalinologia com a eina. Aquest us es deu a que les espcies vegetals mantenen ptims ambientals sota diferentes circunstncies climtiques. Una simplificaci del mecanisme inductiu que s'emprava per a la reconstrucci climtica s el segent; si una espcie que avui es tpica d'ambients freds i humits es trobada dipositada a materials d'una determinada poca del passat podem inferir que el clima pendent aquell perode era fred i humit. Es clar que el procs d'interpretaci de l'ecologia d'ambients passats no s pas tan simple i s'han de considerar nombrosos aspectes com l'interacci entre les diferents espcies dins d'una comunitat vegetal, l'amplitud ecolgica dels taxons, etc.

Una de les fonts de pollen fssil ms freqents, especialment a latituds mitges del planeta, son les torberes, ambients llacustres o aiguamolls. La conservaci del pollen passa per mantindre condicions d'anxia de manera constant, aix que la preservaci ptima del pollen es dona en ambients poc exposats a l'erosi i oxigenaci. Per aix, les torberes i altres espais humits es mostren especialment tils en aquest aspecte. D'altra banda, en aquesta mena de conques de dipsit el material sedimentat ho fa d'una manera seqencial per qu aix es puguin extraure sondejos coherents en el temps, als quals la base sigui ms antiga que la zona superior. Si es realitzen anlisis pollnics de mostres conseqents en un sondeig d'aquestes caracterstiques i a ms a ms es realitzen datacions abosolutes es poden obtindre corves de canvi vegetal al llarg d'un perode concret i per tant seqncies de canvi climtic al llarg d'aquest perode.

La paleopalinologia s'ha convertit en una disciplina la qual serveix de gran recolzament a d'altres rees d'estudi paleontolgiques per a la deducci de resultats paleoambientals.
Palinleg.
Olof Selling;

 Enllaos externs .

European pollen database:  cont resultats d'un munt de jaciments palinolgics a tota Europa aix com enllaos amb altres URLs relacionades. Existeixen les homlogues per l' frica (),Amrica latina ()i nord Amrica (). Reuneix l'esfor de centenars d'investigadors en totes les seues versions continentals.
Catleg d'imatges de pollen i espores de l'Universitat d'Arizona. Mostra de franc d' imtges de grans de pollen i espores preses tant en el microscopi ptic com electrnic per part de diferents universitats. Fonamentalment es tracta de taxons de l'hemisferi nord. Cont diversos enllaos a d'altres pgines relacionades amb la paleopalinologia de diferentes universitats i centres d'investigaci.

PalDat: , excellent base de dades de l'Universitat de Viena amb imatges associades, tot i que la majoria sn de microscpia electrnica.

Asociacin de palinolgos de lengua espaola (APLE): . Web institucional amb la informaci referent a l'associaci.

 Lectures recomenades .

Pollen Analysis, 1994. Margaret E. Collinson, J.A. Webb, P.D. Moore. Blackwell Science.

Moore, P.D., i cols. (1991), Pollen Analysis (Second Edition). Blackwell Scientific Publications. 

Traverse, A. (1988), Paleopalynology. Unwin Hyman 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83736" title="Oriol Servi i Imbers" nonfiltered="3237" processed="3230" dbindex="33416">


Oriol Servi i Imbers, nascut el 13 de juliol de 1974 a Pals (Baix Empord) s pilot d'automobilisme. Participa actualment en el campionat de les Champ Car en l'equip PKV Racing.


Nissaga familiar.
La tradici automobilstica li ve de ben petit. El seu pare, Salvador Servi va ser campi estatal de rallis els anys 1985 i 1986, tot i que havia comenat a competir l'any 1968. Aquest fet i que la seva dona Montse fos la seva copilot habitual van propiciar que la primera cursa de l'Oriol fos a dins el ventre de la seva mare, concretament el Ralli Dos Mil Viratges de l'any 1973.
A ms, l'oncle de l'Oriol, en Josep Maria Servi s tamb un destacat corredor de raids i el fill d'aquest, en Joan Servi s enginyer de competici.


Inicis.
L'Oriol va iniciar la seva carrera al krting com molts altres pilots, l'any 1988. L'any 1993 va passar als monoplaes amb la Frmula Elf Campus. Aquell any va ser subcampi de dit campionat, la qual cosa el va permetre accedir al programa de promoci de pilots de La Filire, patrocinat per Elf. Va competir dos anys a la Frmula Renault francesa i dos ms a la Frmula 3 francesa, aconseguint com a resultat ms destacable un quart lloc l'any 1996 a la classificaci general de la Frmula 3. L'any 1997 tamb va crrer a la copa Renault Spider en algunes ocasions.


El somni americ.
L'any 1998, aconsellat per Ferm Vlez, i veient les poques oportunitats de progressar a Europa, Servi va decidir marxar cap als Estats Units. All va fitxar per l'equip Dorricott Racing per competir al campionat Indy Lights, amb el suport d'Elf i d'un grup d'empreses que es varen agrupar sota el nom de Catalonia.
En la seva primera temporada, Servi va acabar sis vegades entre els deu primers classificats, finalitzant set a la classificaci general i sent nomenat Rookie of the Year, s a dir, debutant de l'any.
L'any segent Servi aconseguiria el campionat Indy Lights, si b no va poder guanyar cap carrera. Per grcies a cinc segons llocs i tres pole positions i la seva regularitat, Servi va batre el seu company d'equip Casey Mears.


Arribar al cim.
Aquest xit facilit que els propietaris d'equips del campionat CART es fixssin en Servi. L'equip PacWest Racing Group li ofer una prova a mitjans de 1999 i finalment Servi va signar per Precision Preparation Inc. tamb conegut com PPI Motorsports. Amb el patrocini de Telefnica al seu Reynard-Toyota, Servi va impressionar per la seva consistncia. Tot i ser quinz al campionat, Servi va ser segon en el trofeu Jim Trueman per als novells de l'any darrere Kenny Brck. Va aconseguir a ms el seu primer podi al ser tercer a Detroit i va puntuar en onze carreres de les vint que constava el campionat.

De totes maneres, l'adu de Telefnica com a patrocinador va propiciar que l'equip PPI Motorsports es centrs en el campionat NASCAR, deixant al pilot catal sense seient fins que al febrer del 2001 Servi va signar per Sigma Autosport, un equip debutant. Amb noms el suport de Catalonia, l'equip va progressar suficientment perqu Servi obtingus dos cinquens llocs amb un Lola-Ford De totes maneres Servi va sser noms dinov al campionat amb 42 punts.

Havent demostrat fiabilitat i una habilitat per portar els cotxes cap al final de cursa, l'equip PacWest, ara anomenat PWR, el va fitxar per la temporada 2002 al costat del neozelands Scott Dixon al volant de dos Lola-Toyota. Malauradament, l'equip havia perdut els patrocinadors de la temporada anterior i noms va poder competir en tres curses abans de plegar. Dixon va ser acollit al Target Chip Ganassi Racing grcies als iens de Toyota, mentre que Servi es quedava sense equip.
Servi va aprofitar per intentar classificar-se per a les famoses 500 milles d'Indianpolis del campionat rival IRL per una fallada mecnica li ho va impedir. De totes maneres, l'equip Patrick Racing el va rescatar per al campionat CART en decidir que el seu pilot Townsend Bell havia tingut masses incidents en el seu Reynard-Toyota. Servi va acabar l'any amb un quart lloc com a millor resultat, essent 16 a la classificaci general i guanyant-se la renovaci del contracte amb Patrick Racing.

El 2003, el campionat CART es va passar a anomenar Champ Car World Series, i Servi va obtenir bons resultats, acabant segon a Mont-Real i a Milwaukee i liderant 37 voltes durant tot l'any, al volant d'un Lola-Ford. Va sser set al campionat amb 108 punts, per el veter propietari de Patrick Racing, U. E. "Pat" Patrick veient la marxa de Visteon com a patrocinador va decidir retirar-se, amb el qual l'equip va dissoldre's i Servi es va veure un altre cop sense seient.

Servi llavors va signar per Dale Coyne Racing quasi a l'ltima setmana abans de la primera cursa de 2004, i va liderar l'equip cap a la seva millor temporada en els seus 19 anys d'histria, fent el primer podi de l'equip des del 1996 i acabant 8 vegades entre els deu primers, fet que el va collocar des al campionat amb 199 punts, amb patrocini de YokeTV.com al seu Lola-Ford.

L'any 2005, Servi inicialment va continuar al Dale Coyne Racing fent les dues primeres curses amb ells, per a les 500 milles d'Indianpolis Bruno Junqueira es va fracturar dues vrtebres, no podent crrer a la resta de la temporada. Servi va trucar a l'equip de Junqueira, el Newman/Haas Racing i aquests li oferiren el seient del pilot brasiler. Servi va respondre a la confiana de l'actor Paul Newman i de Carl Haas aconseguint la seva primera pole i la seva primera victria al Champ Car World Series. Aconseguint 7 podis ms, Servi va acabar l'any segon darrere el seu company d'equip, el francs Sbastien Bourdais.

Newman/Haas va intentar posar un tercer Lola-Ford per a Servi al costat de Bourdais i Junqueira per a l'any 2006, per la falta de patrocini va propiciar que Servi fitxes per PKV Racing, on vatenir com a companya d'equip l'anglesa Katherine Legge. Finalment Servi va acabar 11 de la classificaci general, aconsseguint un tercer lloc a Cleveland.

Sense escuderia a l'inici de la temporada 2007, va substituir el lesionat Paul Tracy a l'equip  Forsythe. El fet d'acabar 2n i 4t a les dues curses en qu va participar va fer que l'equip li proposs d'ocupar l'altre monoplaa per a la resta de la temporada, en detriment de Mario Dominguez.
A les dues darreres curses de la temporada va competir amb l'equip PKV Racing, substituint Tristan Gommendy.

Personal.
Oriol Servi viu a Miami. Un dels pocs pilots que t una carrera universitria, s graduat per la Universitat Politcnica de Catalunya en enginyeria mecnica. 
Servi va sser a punt de ser pilot provador de l'equip Prost de Frmula 1, amb el qual va provar durant dues jornades al Circuit de Catalunya.
Servi sempre ha portat els colors de Catalunya al casc. I una de les seves passions s el motocross.


Resultats complets a la Champ Car.



Enllaos externs.
Lloc web oficial;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83739" title="Jimmy Carter" nonfiltered="3238" processed="3231" dbindex="33417">



James Earl "Jimmy" Carter, Jr (Plains, Gergia 1924), poltic nord-americ del Partit Demcrata, fou senador en l'Assemblea General de Gergia (1962-1966), governador del mateix estat (1971-1975) i president dels Estats Units d'Amrica (1977-1981). 

El 2002 Carter va rebre el Premi Nobel de la Pau, sent guardonat pels seus esforos infatigables per a trobar solucions pacfiques als conflictes internacionals, per impulsar la democrcia i els drets humans, i per fomentar el desenvolupament econmic i poltic dels pobles. 

 Infncia i joventut . 
Carter va nixer l'1 d'octubre de 1924 a Plains, un petit poble de l'estat de Gergia, i fou el major de quatre germans. Els seus pares, James Earl Carter i Bessie Lillian Gordy, eren grangers i baptistes practicants. 

Des d'una edat molt primerenca, Carter va demostrar ser un alumne avantatjat al que li agradava la lectura. Ms endavant, va ser adms a la universitat Gergia Southwestern College, i es va llicenciar en Cincies en l'Acadmia Naval dels Estats Units el 1946, any que va contreure matrimoni amb Rosalynn Smith. Carter es va llicenciar en el lloc 59 dels 820 alumnes de la seva promoci. Posteriorment, va cursar fsica nuclear i tecnologia del reactor a lUnion College, encara que no va arribar a completar aquests estudis. 

Carter va ser destinat als submarins de l'Atlntic i Pacfic i aviat fou escollit per l'almirall Hyman Rickover per participar en el programa de submarins nuclears. A pesar que la seva intenci era fer carrera en la marina, a la mort del seu pare l'any 1953 va dimitir de les seves responsabilitats militars per encarregar-se del negoci familiar de cacauets, en el seu poble natal. 

Carrera poltica abans de la presidncia.
Jimmy Carter va comenar la seva carrera poltica amb llocs modests en rgans locals com la comissi escolar de Plains. No obstant aix, aviat assoliria progressar: el 1962 va ser escollit pel Senat de Gergia i dos anys desprs va obtenir la reelecci per a un segon mandat. 

El 1966 va decidir presentar-se candidat per a la Cmera de Representants dels Estats Units. Quan va veure que el seu adversari del Partit Republic va abandonar la pugna per l'esc per a presentar la seva candidatura a Governador de Gergia, Carter va resoldre fer el mateix. Va perdre l'elecci i va retornar al negoci dels cacauets, encara que va passar els segents quatre anys preparant la seva candidatura per a tornar a presentar-se a governador el 1970. 

Aquell any va assolir la nominaci del Partit Demcrata i va vncer en les eleccions a governador al republic Hal Suit. En el seu discurs inaugural, en 1971, Carter va sorprendre als georgians i a la resta del pas amb un allegat en contra de la discriminaci racial, la qual cosa resultava xocant en un entorn, el sud nord-americ, en el qual encara imperava la segregaci entre blancs i negres. Precisament, entre les seves primeres actuacions com governador va estar la de situar a molts negres en importants crrecs administratius. 

Presidncia dels Estats Units.

La legislaci georgiana impedia a Carter presentar-se a un segon mandat desprs de la finalitzaci del primer, el 1975, per la qual cosa en va abandonar el crrec va concentrar els seus esforos en la carrera presidencial. Quan va entrar en les primries presidencials del Partit Demcrata de 1976, molts van considerar que amb contava amb molt poques possibilitats enfront d'altres candidats ms coneguts a nivell nacional. No obstant aix, l'escndol Watergate encara estava recent en la memria dels electors, pel que el fet de no pertnyer a la classe poltica de Washington suposava un avantatge per a Carter. La posada en prctica d'una estratgia intelligent li va permetre guanyar la nominaci del Partit Demcrata a la presidncia dels Estats Units. 

En la campanya electoral, Carter va comenar amb un important avantatge en els sondejos sobre el president republic Gerald Ford, en part perqu l'indult d'aquest a Richard Nixon havia estat molt impopular. No obstant aix, Ford va anar a poc a poc retallant les distncies, ja que l'electorat seguia mostrant els seus dubtes davant un candidat tan poc conegut com Carter. Finalment, Carter va resultar vencedor en les eleccions del 2 de novembre de 1976, amb el 50,1% dels vots, mentre el seu rival Ford va obtenir el 48%. Aix, es va convertir en el primer candidat del Sud Profund en ser escollit president des de 1848.

El seu mandat va estar marcat per importants xits en poltica exterior, com els tractats sobre el Canal de Panam; els Acords de pau de Camp David, tractat de pau entre Egipte i Israel; el tractat SALT II amb la URSS i l'establiment de relacions diplomtiques amb la Repblica Popular de la Xina. En poltica interior, el seu govern va crear els ministeris d'energia i educaci i va reforar la legislaci sobre protecci mediambiental. 

Des que va abandonar la Casa Blanca, s'ha dedicat a una labor de mediaci en conflictes internacionals i a posar el seu prestigi al servei de causes humanitries. L'any 2002 fou recompsensat amb el Premi Nobel de la Pau i s'ha distingit en literatura, sent autor de nombrosos llibres. 

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 2002;

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83740" title="Telescopi (constellaci)" nonfiltered="3239" processed="3232" dbindex="33418">



Telescopi (Telescopium segons la denominaci en llat de la Uni Astronmica Internacional) s una petita constellaci que identifica i a la que don nom Nicolas-Louis de Lacaille, l'astrnom francs del segle XVIII, un estudis dels cels de l'hemisferi sud.


Estrelles principals.

  Telescopii.

  Telescopii, l'estrella ms brillant de la constellaci amb una magnitud aparent de 3,49. Es tracta d'una sub-gegant, devers 6 vegades ms massiva que el Sol. 200 vegades ms brillant, i distant del nostre sistema solar un poc menys de 250 anys-llum.

Altres estrelles.

  Telescopii agrupa una parella d'estrelles que es pot distingir a l'ull nu. Es tracta d'una coincidncia, car si   1 Tel (la ms brillant amb una magnitud de 4,92) est situada a devers 800 anys-llum,   2 Tel (de la magnitud 5,07) es troba al menys a 1.100 anys-llum. Ambdues sn per elles mateixes estrelles dobles.

Taula de les estrelles de Telescopium.


Nota: Els valors numrics provenen de les dades mesurades pel satllit Hipparcos 

Objectes celestes.

A la constellaci de Telescopium hi podem trobar una nebulosa planetria, IC 4699, un cmul globular, NGC 6584, i moltes galxies, NGC 6725, NGC 6761, NGC 6754 i NGC 6851.

Histria.

Aquesta constellaci fou creada per Nicolas-Louis de Lacaille el 1752 per designar una part del cel sense denominaci. Com moltes altres constellacions creades per Lacaille, porta el nom d'un aparell cientfic.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83742" title="Metges Sense Fronteres" nonfiltered="3240" processed="3233" dbindex="33419">



Metges Sense Fronteres (MSF) (en francs: Mdecins Sans Frontires)  s una Organitzaci no governamental fundada a Frana l'any 1971 per un grup de metges. L'organitzaci va ser fundada en la idea que tothom t dret a una assistncia mdica, independentment de la seva nacionalitat. 

Origen i objectius.
Es dedica principalment a l'ajuda a poblacions en situaci precria i a les vctimes de conflictes, fams i catstrofes d'origen natural. La seva experincia mdica va comenar a la guerra de Biafra (1968-1969) dintre del dispositiu de la Creu Roja. 

El 1991 va ser guardonada, al costat de Medicus Mundi, amb el Premi Prncep d'Astries de la Concrdia i el 1999 va rebre el Premi Nobel de la Pau. El comit Nobel de Noruega l'hi va concedir per ser pionera en el treball humanitari en diversos continents. 

Actualment, compta amb ms d'un mili i mig de socis, dos mil voluntaris treballant en programes humanitaris en setanta pasos i altres mil en labors administratives. Prev i tracta algunes malalties com la tuberculosi, la SIDA i la meningitis.

Carta Magna de Metges Sense Fronteres. 
Metges Sense Fronteres s una associaci privada amb vocaci internacional. L'associaci reuneix majoritriament els membres del cos sanitari i est oberta a altres professionals tils a la seva missi. 

Tots subscriuen sobre l'honor els segents principis: 
Metges Sense Fronteres aporta la seva ajuda a les poblacions en situaci precria, a les vctimes de catstrofes d'origen natural o hum i de conflictes armats, sense discriminaci de raa, religi, filosofia o poltica. ;
A l'actuar en la ms estricta neutralitat i imparcialitat, Metges Sense Fronteres reivindica, en nom de l'tica mdica universal i del dret a l'assistncia humanitria, plena i sencera llibertat en l'exercici de la seva funci. ;
Metges Sense Fronteres es compromet a respectar els principis deontolgics de la seva professi i a mantenir una independncia total de tot poder, aix com de tota fora poltica, econmica o religiosa. ;
Els voluntaris amiden els riscos i perills de les missions que compleixen i no reclamaran per a si mateixos ni per als seus afins compensaci alguna, excepte la qual l'associaci sigui capa de proporcionar-los. ;

Enllaos externs.
  Metges Sense Fronteres Internacional;
  Metges Sense Fronteres Espanya;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de la Concrdia 1991;
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1999;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83743" title="Frederick Delius" nonfiltered="3241" processed="3234" dbindex="33420">
Frederick Delius (29 de gener de 1862 - 10 de juny de 1934), compositor nascut a Bradper ad, a West Yorkshire, al nord d'Anglaterra. 

Els pares de Delius eren alemanys. Julius i Elise Pauline Delius s'havien traslladat des de Bielefeld, Alemanya, a Anglaterra per tal de prosperar en el negoci de la llana. Frederick ('Fritz' per a la seua famlia) Delius va ser el quart de catorze fills.

Malgrat haver nascut a Anglaterra, Frederick Delius no sentia massa atracci pel seu pas de naixement i va passar molt de temps de la seua vida a l'estranger, als Estats Units i a l'Europa continental, principalment a Frana.

Encara que el jove Frederick va mostrar des de ben menut un talent innat per a la msica, son pare s'hi va oposar durant molt temps, amb el desig que Delius treballara al negoci familiar.  

A Amrica. 

Delius pare va enviar a Frederick (aparentment a sollicitud d'aquest) a dirigir l'explotaci citrcola Solano Grove a St. Johns River, Florida. En aquest lloc, a l'oest de St. Augustine i al sud de Jacksonville, Delius va continuar amb l'estudi de la msica. Al mateix Jacksonville, va conixer Thomas Ward, qui esdevingu el seu professor de contrapunt i composici. 

Sembla que Delius va tenir una relaci amb una noia afroamericana que treballava en la plantaci de tarongers de Grove. Desprs de retornar a Anglaterra, el 1886, Delius s'assabent que la seua amant havia tingut un fill. Pocs anys desprs, turmentat per un profund sentiment de prdua, Delius va retornar a Florida buscant l'antic amor i el seu fill. Per la noia, tement que el pare vinguera a arrabassar-li el fill i endur-se'l a Anglaterra, havia fugit sense deixar rastre i Delius no en va saber ms d'ella.

Durant la seua estada a Florida, Delius va compondre molta msica, incloent-hi la Florida Suite.  La casa en qu va viure des de 1884 a 1885 en Solano Grove fou donada a la Universitat de Jacksonville i traslladada al seu campus el 1961. Aquesta universitat organitza el Delius Festival tots els anys, en honor al compositor. Desprs de deixar Florida, Delius va estudiar msica a Danville, Virginia i va viatjar a Nova York.

Europa.

Desprs de la seua estada a Nova York, son pare va acceptar finalment proporcionar-li una educaci musical, i va consentir enviar-lo a Leipzig, per a estudiar al conservatori Felix Mendelsshon d'aquesta ciutat. Ac va establir amistat amb  Edvard Grieg, qui va encoratjar Delius i amb qui va mantenir una excellent relaci durant tota la vida.

El 1897 Delius va conixer la pintora Jelka Rosen. Ben aviat van conviure a Grez-sur-Loing, prop de Fontainebleau, per es van casar ms tard, el 1903. Excepte un curt perode de temps en qu l'rea va ser evacuada per l'aven de les tropes alemanyes durant la Primera Guerra Mundial, van viure a Grez la resta de la seua vida.

El 1907 coneix Sir (aleshores simplement Sr.) Thomas Beecham, que hauria de ser el gran defensor de l'obra de Delius en el mn anglosax. Fins aleshores el pblic de Delius era principalment alemany, grcies a la tasca dels directors Fritz Cassirer i Hans Haym.

Els ltims anys de la seua vida els va passar en la casa que, amb la seua esposa, havia construt a Grez-sur-Loing. Aquests anys es van anar espatllant a causa dels creixents problemes de salut. De jove (possiblement a Pars) Delius s'havia encomanat de sfilis. Ara, els efectes a llarg termini de la malaltia li estaven produint ceguesa i parlisi, fins al punt de fer necessari l's d'una cadira de rodes. Aleshores, Delius va contractar Eric Fenby, que havia escrit temps endarrere una carta d'admiraci al compositor, com el seu secretari. Les ltimes grans obres de Delius  van ser dictades a Fenby, qui desprs escriuria un llibre sobre l'experincia. La pellcula Song of Summer, dirigida per Ken Russell, est basada en el llibre de Fenby i protagonitzada per Max Adrian com el cec compositor.

Msica.

L'estil de Delius es caracteritza pel cromatisme, encara que s completament tonal, amb delicioses harmonies, amb l's freqent de leitmotivs i amb melodies en constant desenvolupament.

Algunes de les seues obres ms conegudes sn:
 On Hearing the First Cuckoo in Spring;
 Brigg Fair;
 A Village Romeo and Juliet (Un Romeo i Julieta de llogaret);
 A Mass of Life;
 Requiem ;
 Koanga;

Menys sovint s'interpreten altres peces, com el Concert per a viol i orquestra, un doble concert per a viol i violoncel i el colorista i pintoresc poema Paris: Song of a Great City.

Alguns extractes orquestrals de les seues peres, com per exemple La Calinda de Koanga   origen en la dcada de 1880 de la Florida Suite - i The Walk to the Paradise Garden de A Village Romeo and Juliet, tamb s'interpreten i s'han gravat amb certa freqncia.  Tamb ens va deixar un cert nombre d'obres de cambra (tres sonates per a viol, compostes en la maduresa, una sonata per a violoncel, i un quartet de corda).

 Llista d'obres .

 peres;
 Irmelin (1890-92; premiere 1953);
 The Magic Fountain (1893-95);
 Koanga (1895-97; UA 1904);
 A Village Romeo and Juliet (1900-01; estrena 1907);
 Margot la rouge (1902);
 Fennimore and Gerda (1909-10; estrena 1919);

 Msica incidental;
 Zanoni (1888);
 Folkeraadet (1897);
 Hassan (1920-23);

 Obres concertants;
 Suite per a Viol i Orquestra (1888);
 Lgende per a Viol i Orquestra (1895);
 Piano Concert en C minor (1897);
 Doble Concert per a Viol, Violoncel i Orquestra (1915-16);
 Concert per a Viol (1916);
 Concert per a Violoncel (1921);
 Caprice and Elegy per a Violoncel i Orquestra (1930);

 Obres Orquestrals;
 Florida. Suite (1887);
 2 Peces (Schlittenfahrt i March caprice) (1887-88);
 Hiawatha. Tonepoem (1888);
 Idylle de Printemps (1889);
 Little Suite (1889-90);
 3 Small Tonepoems (Summer Evening, Winter Night, Spring Morning) (1890);
 Paa Vidderne (Sur les cimes). Poema Simfnic basat en l'obra d'Ibsen (1890-92; versi amb narrador 1888));
 Over the Hills and Far Away. Fantasy Overture (1895-97);
 Appalachia per a Orquestra (1896);
 La ronde se droule. Poema Simfnic (1899);
 Paris: The Song of a Great City (1899);
 Brigg Fair: An English Rhapsody (1907);
 In a Summer Garden. Rapsdia (1908);
 Dance Rhapsody no.1 (1908);
 2 Pieces for Small Orquestra (On Hearing the First Cuckoo in Spring, 1912; Summer Night on the River, 1911);
 North Country Sketches (1913-14);
 Airand Dance per a corda (1915);
 Dance Rhapsody no. 2 (1916);
 Eventyr (Once Upon a Time) (1917);
 A Song Beper ae Sunrise per a petita Orquestra (1918);
 A Song of Summer (1929-30);
 Irmelin Prelude (1931);
 Fantastic Dance (1931);

 Obres vocals;
 6 German Partsongs per a Cor (1887);
 Sakuntala per a Tenor i Orquestra (1889);
 Maud per a Tenor i Orquestra (1891);
 Mitternachtslied per a Barton, Cor mascul i Orquestra (1898);
 Appalachia per a Cor i Orquestra (1898-1903);
 Sea Drift per a Barton, Cor i Orquestra (1903-04);
 A Mass of Life per a Solistes, Cor i Orquestra (1904-05);
 Songs of Sunset per a Mezzosoprano, Barton, Cor i Orquestra (1906-07);
 Cynara per a Barton i Orquestra (1907; completed 1929);
 On Craig Dhu per a Cor i Piano (1907);
 Midsummer Song per a Cor i Piano (1908);
 Wierer's Song per a Cor marcul i Piano (1908);
 An Arabesk per a Barton, Cor i Orquestra (1911);
 A Song of the High Hills per a Cor i Orquestra (1911);
 2 Songs for a Children's Album (1913);
 Requiem per a Soprano, Barton, Cor i Orquestra (1914-16);
 2 Songs to be sung of a Summer Night on the Water per a Cor (1917);
 The splendour falls on castle walls per a Cor (1923);
 A Late Lark per a Veu i Orquestra (1925);
 Songs of Farewell per a Cor i Orquestra (1930);
 Idyll: Once I passed through a populous city per a Soprano, Barton i Orquestra (1930-32);

 Msica de cambra;
 Quartet de corda (1888);
 Romance per a Viol i Piano (1889);
 Sonata per a Viol B-major (1892);
 Quartet de corda (1893);
 Romance per a Violoncel i Piano (1896);
 Sonata per a Viol Nr.1 (1905-14);
 Quartet de corda (1916);
 Violoncel Sonata (1916);
 Sonata per a Viol Nr.2 (1923);
 Sonata per a Viol Nr.3 (1930);

 Msica per a piano i clavicmbal;
 Dance per a clavicmbal (1919);
 5 Peces per a Piano (1922-23);
 3 Preludis per a Piano (1923);

 Canons;
 5 Songs from the Norwegian (1888);
 7 Songs from the Norwegian (1889-90; 2 canons amb Orquestra);
 3 English Songs (1891);
 2 Songs after Verlaine (1895; amb Orquestra);
 7 Danish Songs (1897; amb Orquestra);
 4 Songs after Nietzsche (1898);
 Im Glck wir lachend gingen (1898);
 The Violet (1900; amb Orquestra);
 Autumn (1900);
 Black Roses (1901);
 Summer Liscape (1902; amb Orquestra);
 The nightingale has a lyre of gold (1910);
 La lune blanche (1911; amb Orquestra);
 Chanson d'automne (1911);
 I-Brasil (1913);
 4 Old English Lyrics (1915-16);
 Avant que tu ne t'en ailles (1919);
 18 canons sense publicar;

 Bibliografia .

  Frederick Delius by Sir Thomas Beecham, Severn House Publishers, ISBN 072780099X;
   Delius as I knew him by Eric Fenby, Cambridge University Press, ISBN 0521287685;
   Frederick Delius by Peter Warlock;
   Delius: A Life in Letters, Vols 1 & 2 ed. L Carley, Scolar Press, ISBN 1859281788;

Enllaos externs.
  Una pgina sobre Delius, incloent-hi la Delius Society;
  Altre lloc sobre Delius:llista d'obres, bibliografia, etc.;
  Pgina al portal de Tasmin Little amb informaci sobre el Delius festival de Bradper el 2006;
  The Lost Child Una pellcula de la BBC que suggereix que Delius va tenir una amant a Florida amb qui va tenir un fill i que va influir pregonament en la seua msica;
  Pgina de Delius, per Tore Frantzvg Steenslid;
  Pgina sobre Delius, pel guitarrista Jeff Gower;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83751" title="Polifem (fill de Posid)" nonfiltered="3242" processed="3235" dbindex="33423">
A la Mitologia grega, Polifem era un ciclop, s a dir, un gegant d'un sol ull al mig del front, fill de Posid.

Segons el Cant Nov de l Odissea, Ulisses, en el viatge de tornada de Troia, va arribar a una illa, on ell i els seus companys van ser capturats per Polifem.

El ciclop va demanar a Ulisses el seu nom i ell, astutament, li contest "Ning". Aprofitant que dormia,ja que Ulisses i els seus l'havien emborratxat, Ulisses el deix cec amb una estaca. A continuaci, Ulisses i els seus companys fugiren disfressats d ovelles. Quan els altres ciclops sentiren remor i demanaren qu passava, el ciclop digu: "Ning m ha deixat cec! Ning m ha atacat!". Aix els companys de Polifem pensaren que ning li havia fet cap mal. Aquesta astcia va deixar lliures Ulisses i els seus companys.

Per aix Ulisses s perseguit per la ira del du del mar, Posid, enutjat amb ell perqu ha deixat cec el seu fill, el ciclop Polifem.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83752" title="Sistema digital" nonfiltered="3243" processed="3236" dbindex="33424">

Un Sistema Digital s qualsevol dispositiu destinat a la generaci, transmissi, processament o emmagatzemament de senyals digitals.

Per l'anlisi i la sntesi de sistemes digitals binaris s'utilitza com a eina l'lgebra de Boole.

Els sistemes digitals poden ser de dos tipus:

Sistemes digitals combinacionals: Aquells en qu les seves sortides noms depenen de l'estat de les seves entrades en un moment donat. Per tant, no necessita mduls de memria, ja que les sortides no depenen d'estats previs de les entrades.

Sistemes digitals seqencials: Aquells en qu les seves sortides depenen a ms de l'estat de les seves entrades en un moment donat, d'estats previs. Aquesta classe de sistemes necessiten elements de memria que recullin la 'histria passada' del sistema.

Per a la implementaci dels circuits s'utilitzen portes lgiques (AND, OR i NOT), construdes generalment amb transistors. Aquestes portes segueixen el comportament d'algunes funcions de l'lgebra de Boole.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83757" title="Gabriel Adorno" nonfiltered="3244" processed="3237" dbindex="33425">
Gabriel Adorno (Gnova vers 1320-1383) , fou un patrici genovs. Es va casar el 1347 amb Valentina (Violant) Giustiniani Garibaldi.

Va exercir com anci de la Repblica de Gnova el 1359, i fou ambaixador del estat a Montferrato el 1360 i  vicari imperial a Gnova el 1367.


Fou dux de Gnova del 14 de mar de 1363 al 13 d'agost del 1370.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83758" title="Luchino Adorno" nonfiltered="3245" processed="3238" dbindex="33426">
 
Luchino Adorno fou un patrici genovs vicari general de l'Esglsia a Roma del 1352 al 1362.

Fou bisbe de Nicsia del 1383 al 1395, i de Famagusta des el2 d'octubre de 1395. El 1397 fou abat de Santo Stefano di Squillace

Va morir l'estiu del 1403.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83759" title="Antoniotto I Adorno" nonfiltered="3246" processed="3239" dbindex="33427">
Antoniotto I Adorno (Gnova vers 1340 - Finale 5 de juny de 1398), fou fill d'Adornino Adorno (patrici que va ocupar alguns crrecs a la repblica i va morir el 1370). Home d'estat genovs, que fou dux de Gnova per un dia el 17 de juny de 1378 i desprs del 15 de juny de 1384 al 3 d'agost del 1390, del 5 d'abril de 1391 al 15 de juny de 1392 i del 3 de setembre de 1394 al 27 de novembre de 1396.

Fou senyor de Valle Arroscia, Grimault i Saint Tropez el 1386 i de Serravalle Scrivia el 1391, bar del Regne de Siclia (i Jerusalem) el 1390. Va entregar la senyoria de Gnova al rei de Frana (a causa de l'inestabilitat interna) i fou nomenat governador de Gnova pel rei el 27 de novembre de 1396 i va exercir fins els 18 de mar de 1397.

Va morir de pesta a Finale el 1398. Un fill seu, Teramo Adorno, fou elegit dux a l'exili el 1418 per mai va governar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83761" title="Jordi Adorno" nonfiltered="3247" processed="3240" dbindex="33428">
Jordi Adorno (Gnova  vers 1350-vers 1430)  fou un home d'estat genovs, podest de Savona el 1389, comissari de la Riviera di Ponente el 1395, anci de la Repblica de Gnova el 1399, consol de Caffa el 1410, comissari de Savona el 1413 i dux de Gnova el 27 de mar de 1413 fins el 23 de mar de 1415. En primeres noces va estar casar amb Pietrina Montaldo, filla de  Leonardo Montaldo, dux de Gnova.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83762" title="Giorgio Adorno" nonfiltered="3248" processed="3241" dbindex="33429">
Giorgio Adorno fou un patrici genovs que fou governador de Crsega del 1446 al 1447, de la Maona de Quios el 1449, oficial de la moneda el 1456, conseller de la Repblica de Gnova el 1459 i 1465 i membre del Magistrat de Catalunya el 1466. Va morir passada aquesta data.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83765" title="Rafel Adorno" nonfiltered="3249" processed="3242" dbindex="33430">
Rafel Adorno  (Gnova 1375-Gnova juliol de 1458) fou un home d'estat genovs, senyor de Silvano d Orba el 1446, consol de Caffa del 1410 al 1412, conseller de la repblica de Gnova del 1422 al  1424, elector del Banc de Sant Jordi el 1424 i dux de Gnova del 28 de gener del 1443 al 4 de gener de 1447. La seva filla Vannina es va casar amb Galeotto I del Carretto, marques de Finale (mort el 30 de maig de 1450 a la batalla de Quimper). El seu fill Agostino Adorno (mort el 1502)  fou comte de Tenda el 1472 pel seu matrimoni (el segon) amb la comtessa Francesca Maddalena Lascaris i fou tamb el pare del dux Antoniotto II Adorno.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83768" title="Antoniotto II Adorno" nonfiltered="3250" processed="3243" dbindex="33431">
Antoniotto II Adorno (Gnova 1479-Mil 12 de setembre de 1528) fou un home d'estat i patrici genovs, quart comte de Rende i San Felice el 1502, quart bar de Montalto i Guardia degli Oltremontani del 1502 al 1510, senyor de Silvano d Orba i Castelletto d Orba el 1502, senyor de Sale del 1502 al 1527, senyor de  Rossiglione i  Ovada del 1502 al 1527, consenyor (1518) i senyor (1523) de Pietra, Prato, Montessoro, Borgo Fornari, Pallavicino i Borgo.

Fou dux de Gnova del 2 de juny de 1522 al 19 d'agost de 1527.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83770" title="Barnaba Adorno" nonfiltered="3251" processed="3244" dbindex="33432">
Barnaba Adorno  (vers 1385-Npols 1458 o 1459) fou un home d'estat genovs,  comte de Rende i San Felice (San Fili) el 1445, primer bar de Montalto i Guardia degli Oltremontani (5 de mar de 1445), dux de Gnova del 4 de gener de 1447 al 30 de gener de 1447. Fou pare del dux Prsper Adorno.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83771" title="Prsper Adorno" nonfiltered="3252" processed="3245" dbindex="33433">
Prsper Adorno (Gnova 1428-Asti 1485)  fou un home d'estat genovs, senyor de Taggia i San Remo el 1457, segon comte de Rende i San Felice del 1459 al 1462 i des el 1467, segon bar de Montalto i Guardia degli Oltremontani del 1459 al 1462 i des el  1469, i senyor de Rossiglione i Ovada el 1464. Fou dux de Gnova el 12 de mar de 1461 fins el 7 de juliol de 1461 i per segona vegada del 2 d'agost de 1478 al 25 de novembre de 1478.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83772" title="Girolamo Adorno de Pallavicino" nonfiltered="3253" processed="3246" dbindex="33434">
Girolamo Adorno de Pallavicino fou un patrici genovs, bar de Caprarica el 1577, senyor de Silvano d Orba, Castelletto d Orba, Cantalupo, Pietra, Prato, Montessoro, Pallavicino e Borgo 1577, primer comte de Silvano d Orba Superior i Inferior i Castelletto d Orba el 1593, consenyor de Busalla,  Frassinello i Casorzo, marqus de Pallavicino i comte del  Sacre Rom Imperi el 6 d'abril de 1615, marqus de Borgo, Busalla, Borgo Fornari i Pietra el  1620. Va morir l' 11 de setembre de 1632.

El va succeir el seu segon fill Antoniotto Adorno de Pallavicino.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83773" title="Maddalena Adorno de Pallavicino" nonfiltered="3254" processed="3247" dbindex="33435">
Maddalena Adorno de Pallavicino (Silvano d Orba 17 d'octubre de 1582- 29 de juny de 1658), filla de Girolamo Adorno de Pallavicino,  fou el 1634 (per successi del germ, i de fet ja el 1632) marquesa de Pallavicino, Borgo, Busalla, Borgo Fornari i Pietra, i comtessa de Silvano d Orba Superior i Inferior i Castelletto d Orba, baronessa de Caprarica, senyora de Cantalupo, Prato e Montessoro, i consenyora de Frassinello i Casorzo. Va morir el 1658. Es va casar el 22 d'octubre de  1598 amb Luigi Botta, marqus de Fortunago, comte de Calcababbio, i senyor de Branduzzo (mort el 1613).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83774" title="Barnaba Cesare Adorno de Pallavicino" nonfiltered="3255" processed="3248" dbindex="33436">
Barnaba Cesare Adorno de Pallavicino (Silvano d Orba 18 de maig de 1584-25 d'octubre de 1634) fou fill de Girolamo Adorno de Pallavicino. Va succeir son germ Antoniotto Adorno de Pallavicino i fou el tercer marqus de Pallavicino, Borgo, Busalla, Borgo Fornari i Pietra, tercer comte de Silvano d Orba Superior i  Inferior i Castelletto d Orba, comte palat del Sacre Rom Imperi, bar de Caprarica, senyor de Cantalupo, Prato i Montessoro, i consenyor de Frassinello i Casorzo que li foren transferits pel germ el 20 de novembre de 1632. Fou tamb doctor en lleis  () i no va exercir cap domini ja que el 1610 havia renunciat a la primogenitura per dedicar-se a la vida eclesistica deixant els afers en mans de la germana i hereva, que a la seva mort va assolir el ttol.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83775" title="Antoniotto Adorno de Pallavicino" nonfiltered="3256" processed="3249" dbindex="33437">
Antoniotto Adorno de Pallavicino (Silvano d Orba 28 de juny de 1585-Castelletto d Orba 20 de novembre de 1632) fou fill de Girolamo Adorno de Pallavicino. Va succeir al pare i fou el segon  marqus de Pallavicino, Borgo, Busalla, Borgo Fornari i Pietra, segon  comte de Silvano d Orba Superior i  Inferior i Castelletto d Orba, comte palat del Sacre Rom Imperi, bar de Caprarica, senyor de Cantalupo, Prato i Montessoro, i consenyor de Frassinello i Casorzo que li foren transferits pel pare l' 11 de setembre de 1632 per noms va exercir dos mesos. El va succeir el seu germ Barnaba Cesare Adorno de Pallavicino.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83778" title="Pallavicino" nonfiltered="3257" processed="3250" dbindex="33438">
Els Pallavicino foren una antiga famlia italiana que s'esmenta des el segle X i que va conservar la indepndencia del seu marquesat fins a comenaments del segle XVII.

Vegeu Marquesat de Pallavicino;

El marquesat fou donat llavors (1615) a la damilia Adorno representada per Girolamo Adorno de Pallavicino amb consideraci de comtes del Sacre imperi. Desprs de tres marquesos es va extingir i l'hereva Maddalena Adorno Pallavicino el va aportar a la casa de comtes de Calcababbio.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83780" title="Albert de Bormio" nonfiltered="3258" processed="3251" dbindex="33439">
Albert de Bormio fou membre d'una de les famlies mes importants del comtat de Bormio el segle XIII. Ancestre de la famlia, aquesta es va estendre pel comtat i altres llocs amb l'adquisici de nombroses terres, castells i senyories . El l'mbit feudal seran investits de nombrosos drets que posseen els comtes de Venosta i els advocats de Mazia a la terra de Bormio i l'alta Valtellina (especialment per part de Nicola o Nicoletto di Gervasio, mort vers 1356). Des molt antigament es van dividir en branques, entre elles la de comtes de Colico, la de senyors d'Isola i la de nobles del sacre imperi rom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83782" title="Comtat de Colico" nonfiltered="3259" processed="3252" dbindex="33440">
El comtat de Colico fou una senyoria feudal italiana de les terres de Bormio, centrada al castell de Colico. Els primers comtes van governar fins el segle XVI.

La branca dels Alberti de Bormio comtes de Colico arrenca amb  Niccol I (vivia vers 1465 a 1496), fet ciutad milans  pel duc el 1489, cavaller aurat i cortes. Va hostatjar al duc i duquessa de Mil el 1496 a la seva torre de Dossiglio a Bormio, i mes tard tamb al emperador Maximili I. Estava casat amb Violant, filla de Giovanni Balbiani comte de Chiavenna. 

El seu fill fou Gianfrancesco I, fidel del rei de Frana a Mil (1499) i capit de les milcies de Bormio, que fou capit general del comtat de Bormio el 1515. Va morir el 1540 i va deixar diversos fills entre ells Niccol II, cavaller aurat i capit de les milcies de Bormio el 1549 que estava casat amb Maddalena, filla d'Antonio Maria Quadrio, comte de Colico i senyor d'Isola, el qual va demanar la successi del seu sogre al rei Felip II d'Espanya que no tenia hereus mascles. Li fou concedida i va morir a Madrid el 1571. 

El seu fill Gianfrancesco II fou comte de Colico i senyor d'Isola fins a la seva mort el 1601 en que el va succeir el seu fill Niccol III (1578-1639), comte de Colico i senyor d'Isola del 1601 al 1639. El va succeir el seu fill  Giovanni Cesare, nascut a Como el 1634, que va morir vers 1640. El 16 de maig de 1640 Isola (Isola Comacina) fou venuda per la viuda Camilla Sormani (que passava per dificultats econmiques) a Carlo Callio di Como (i la senyoria fou elevada a marquesat pel rei d'Espanya) i l'herncia va recaure en el germ Gianfrancesco III, nascut a Como el 1636, que fou comte de Colico per no fou reconegut pel rei d'Espanya fins el 1660.

A la seva mort en data desconeguda el va succeir el seu fill Ludvic Antoni (nascut 1661-mort 1717)  i a aquest el seu fill Bonaventura Antonio Bernardino (nascut el 1691, mort en data desconeguda), comte de Colico, al que va succeir el seu fill. Giuseppe Gaetano (nascut el 1713, mort el 1774),  al que el 1774 va substituir el seu fill Vicenzo (nascut el 1745 i mort el 1821). Els ttols foren abolits pels francesos el 1797.


 Alberti .

Niccol I Alberti vers 1465-1495;
Gianfrancesco I Alberti vers 1495-1540;

 Llista de comtes de Colico de la dinastia Alberti .

Niccol II Alberti vers 1540-1571 comte de Colico vers 1570.
Gianfrancesco II Alberti 1571-1601;
Niccol III Alberti 1601-1639 ;
Giovanni Cesare Alberti 1639-vers 1640;
Gianfrancesco III Alberti vers 1640-1680;
Ludvic Antoni Alberti 1680-1717;
Bonaventura Antonio Bernardino  Alberti 1717-?
Giuseppe Gaetano Alberti ?-1774;
Vicenzo Alberti 1774-1797 (mort el 1821);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83783" title="Giovanni Francesco Alberti" nonfiltered="3260" processed="3253" dbindex="33441">
Giovanni Francesco Alberti fou el capit que va dirigir als milicians de Bormio a la batalla de Morbegno en qu junt a la milcia de la Valtellina i els Grisons el 1531 es van enfrontar al exercit de Gian Giacomo Medici. Fou ferit a la batalla en la que van morir altres capitans com Giovanni di Mamorera di Razuns, Martino Travers i Dietegano Salis. Encara vivia el 1578.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83784" title="Giovanni Francesco Alberti de Bormio" nonfiltered="3261" processed="3254" dbindex="33442">
Giovanni Francesco Alberti de Bormio (1596-abans de 1665), fou capit de les milcies de Bormio i junt amb son germ Gioachino Alberti, va estar entre els principals caps del comtat que es van revoltar contra els grisons i van lluitar a la guerra franco-imperial del 1620 al 1630 per la possessi de Valtellina. Els seus fills Gioachino, Giovanni Francesco, Giacomo Antonio i Bernardo Alberti foren creats noble del Sacre rom imperi per diploma imperial de 3 de novembre de 1665. Son germ Gioachino (mort el 1673) fou podest de Bormio diverses vegades durant el perode d'independncia del comtat amb la Valtellina (1620-1639) i fou creat noble del Sacre imperi pel mateix diploma, aix com un altre germ de nom Nicola Alberti. Els descendents van heretar la noblesa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83785" title="David Trimble" nonfiltered="3262" processed="3255" dbindex="33443">



David Trimble ( 1944 ) s un poltic d'Irlanda del Nord, capdavanter del Partit Unionista de l'Ulster (UUP), ex primer ministre d'Irlanda del Nord, parlamentari i membre de l'Assemblea d'Irlanda del Nord. El 1998 va compartir el Premi Nobel de la Pau amb John Hume, del Partit Social-demcrata (SDLP). 

Vida poltica.
Trimble va nixer el 15 d'octubre de 1944 i va ser educat a Bangor i a la Queen's University de Belfast. Es va llicenciar en Dret i va comenar a impartir classes en la universitat l'any 1968. Fou escollit per participar en la Convenci d'Irlanda del Nord el 1975 en nom del Partit Unionista Progressista d'Avantguarda per la circumscripci de Belfast Sud i, durant algun temps, va ocupar el paper de portaveu del partit. Fou escollit diputat del Parlament de Westminster en unes eleccions anticipades representant la circumscripci d'Upper Bann el 1990. El 1995 va ser escollit contra tot pronstic cap del Partit Unionista, derrotant al seu oponent John Taylor. La seva elecci com cap del partit va arribar desprs de la seva participaci com lder en una enormement polmica marxa de l'Ordre d'Orange, de la qual s membre, pel centre d'un enclavament catlic de Portadown, que es va desenvolupar en un clima de violncia generalitzada al comtat d'Armagh, el cor de la circumscripci d'Upper Bann. 

Trimble es va oposar a les labors del senador nord-americ George Mitchell, que va presidir les converses multilaterals que van culminar en els Acords de Divendres Sant de 1998. Toti i aix, Trimble va ser considerat un personatge fonamental en l'acceptaci de l'acord per part del seu partit. A la fi de 1998, Trimble i John Hume van rebre el Premi Nobel de la Pau pels seus esforos per a trobar una soluci pacfica al conflicte irlands. Poc desprs va ser escollit representant en l'Assemblea d'Irlanda del Nord, i ms tard Primer ministre del pas. No obstant aix, els problemes derivats del desarmament de l'IRA Provisional van fer que el seu mandat fos interromput en diverses ocasions: 
 De l'11 de febrer al 30 de maig de 2000 les funcions del Primer ministre van ser suspeses. ;
 L'1 de juliol de 2001 va dimitir del seu crrec, encara que va ser reelegit el 5 de novembre del mateix any. ;
 Les funcions del Primer ministre van ser suspeses el 14 d'octubre de 2002. ;

El 2003 el Partit Demcrata Unionista va passar a ser la primera fora poltica unionista d'Irlanda del Nord en les eleccions generals. El Partit Unionista de l'Ulster noms va poder aconsguir retenir un esc al Parlament de Westminster i divuit al Parlament nord-irlands. El 7 de maig de 2005 va dimitir del seu crrec de lder del partit unionista.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1998;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83786" title="Simone Alberti" nonfiltered="3263" processed="3256" dbindex="33444">
Simone Alberti fou un dels governants del comtat de Bormio que el 23 de juny de 1512 van formalitzar l'entrada de Bormio a l'Estat de les tres lleis (Grisons). Va morir uns anys desprs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83787" title="Example.com" nonfiltered="3264" processed="3257" dbindex="33445">
example.com, example.net i example.org sn dominis d'Internet de segon nivell reservats (a l'RFC 2606, secci 3) per a ser utilitzat en exemples i documentaci.
Aquesta reserva fa que no es puguin registrar.

La IANA els va reservar per permetre escriure exemples i documentaci en qu es mencions un domini sempre inexistent, de manera que si es fan servir els exemples sense modificar no afectin a ning.

Enllaos externs.
 RFC 2606   Reserved Top Level DNS Names;
 La prpia pgina d'exemple.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83791" title="Request for Comments" nonfiltered="3265" processed="3258" dbindex="33446">
Els Request for Comments (RFC) sn memorndums sobre noves investigacions, innovacions i metodologies relacionades amb les tecnologies d'Internet. Des de 1969 fins el 1998, el seu editor fou Jon Postel.

El terme es pot traduir per Demanda De Comentaris i correspon a una proposta de millora d'Internet per a la qual hom demana als possibles interessats que presentin les alegacions, comentaris o observacions per tal d'arribar a un acord.

Perqu les RFC tinguin vigncia han de ser aprovades per l'IETF (Internet Engineering Task Force).

Els protocols i les seves revisions sn especificats en RFCs.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83792" title="RFC" nonfiltered="3266" processed="3259" dbindex="33447">


 Informtica: Request for Comments;
 Militria: Royal Flying Corps, el predecessor de la RAF;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83793" title="Futbol australi" nonfiltered="3267" processed="3260" dbindex="33448">

El Futbol australi, conegut en aquest pas com a Aussie rules football, s un tipus de futbol originari de la ciutat de Melbourne, capital de l'Estat de Victria, a Austrlia. En les rees del pas dels cangurs on el joc s realment popular, es coneix senzillament com a "futbol" o "footy". Quan es compara amb els altres tipus de futbol, per, s'acostuma a anomenar "Aussie rules" en angls, o en el nostre cas "Futbol Australi" en catal. El mxim exponent d'aquest esport a nivell professional s la "AFL". El joc dura 4 quarts de 20 minuts reals cadascun i el disputen dos equips de 18 jugadors (ms 4 possibles intercanvis) en grans camps ovalats (ja siguin camps de criquet o de dimensions similars) de gespa que poden variar de mida, arribant fins als 180 metres de llarg per 100 metres d'amplada; terrenys de joc molt ms grans que els usats en altres tipus de futbol.

El joc tamb es pot diferenciar dels altres pel seu dinamisme i rapidesa a l'hora de moure lliurement la pilota pel camp (en part grcies a l'absncia d'una norma sobre el fora de joc, com en el cas del futbol, o l'avant, en el rugby) i el fet de donar l'avantatge d'un xut lliure per a cada Marca (pilota agafada a l'aire netament) de qualsevol pilota que s'hagi desplaat amb el peu ms de 15 metres. Grans salts per a marques espectaculars, placatges i joc fluid sn les principals caracterstiques d'aquest esport per a qualsevol espectador novell.

Les normes.
La pilota, tamb ovalada a l'estil del rugby, s l'element al voltant del qual s'estructura el joc, i es pot propulsar en qualsevol direcci ja sigui per mitj del peu, del puny (mtode anomenat handball o handpass) o un cop amb el palmell de la m; per la pilota no pot ser mai llenada amb la m sota cap circumstncia. L'acte de llenar t una definici ms aviat mplia a les normes per, essencialment es refereix al fet de disposar de la pilota amb la m de manera que aquesta es mogui cap amunt i de forma dirigida a travs de l'aire (a l'estil del rugbi).

Qualsevol jugador pot crrer quan est en possessi de la pilota, per aquesta s'ha d'anar botant (o ha de tenir contacte amb el terra) almenys cada 15 metres. Els jugadors contraris poden empnyer o placar el jugador en possessi de la pilota per obtenir-la. Un cop placat, el jugador ha de disposar de la pilota (via xut o handball) netament abans que el seu cos toqui a terra o arriscar-se a ser penalitzat per un tipus de falta que s'anomena holding the ball o retenir la pilota.

Si un jugador pren netament possessi d'una pilota que ha viatjat ms de 15 metres desprs d'haver sigut xutada per un altre jugador i havent-la agafat a l'aire, s'adjudica una Marca de manera que el jugador t la possibilitat d'un xut lliure d'oposici o free kick (s a dir, el joc es para mentre el jugador es prepara per xutar des del punt en qu ha aconseguit la Marca).

A part dels free kicks o quan un rbitre o umpire t la pilota per a poder fer un ball up (pilota amunt pel inicial de cada inici de quart o desprs de cada gol) o un throw in (pilota que envia un rbitre auxiliar al terreny de joc quan ha sortit fora de lmits); la pilota sempre es troba en disputa i qualsevol jugador de tots dos equips en pot prendre possessi.

Marcador.
A cada banda del camp hi ha quatre pals verticals. Els dos del mig sn els pals de gol o goal posts i els dos dels cantons, ms curts, sn els pals de darrere o behind posts.

L'objectiu del joc s poder marcar gols, que s'adjudiquen a un equip quan la pilota es propulsa entremig dels pals de gol a qualsevol alada (incloent quan la pilota passa per sobre de la llargada dels pals) mitjanant el xut amb el peu de qualsevol membre de l'equip atacant. Pot volar a travs dels pals o passar arran de terra tot botant i no ha de ser tocada, en el seu cam, per cap altre jugador de cap dels dos equips. No existeixen els gols propis, de manera que cap defensor pot marcar un gol als seus pals. 

Es marca un behind o darrere quan la pilota passa la lnia de gol entremig d'un dels pals de gol i un dels de behind o si ensopega amb algn dels pals de gol o s tocada en la seva trajectria prvia (el que s'anomena un rushed behind o concessi de darrere) abans que travessi la lnia entre els dos pals de gol. 

Un gol val 6 punts i en canvi un behind val noms 1 punt.

L'equip amb ms puntuaci al final del partit en resulta guanyador. Un marcador de 10 gols i 10 behinds dna un resultat de 70 punts.  Un marcador de 9 gols i 18 behinds dna un resultat de 72 punts. Aquesta ltima puntuaci guanyaria un possible partit tot i el fet d'haver marcat un gol menys. Aix doncs el resultat s'escriuria d'aquesta manera:

Equip A 9.18 (72) guanya a Equip B 10.10 (70), tot dient "... nou-divuit setanta-dos guanya a ... deu-deu setanta.";


Enllaos externs.
Lliga de Futbol Australi de Catalunya;
Pgina de la International Australian Football Council;

Vegeu tamb.
Selecci Catalana de Futbol Australi;
Campionat d'Europa de futbol australi;
Seleccions esportives catalanes;
Catalunya;
Austrlia;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83794" title="Ildebrandino I comte" nonfiltered="3268" processed="3261" dbindex="33449">
Ildebrandino I (va viure vers 1002-1045) fou comte de diversos feus discontinus a la regi de Pistoia. La seva descendncia dels marquesos de Toscana es dubtosa. Una teoria suggereix que era fill de Gualfred, germ de Bonifaci de Toscana (marqus de Toscana) i va rebre els dominis del seu pare per la mateixa poca que un comte de nom Guiu, que se sap era nebot de Bonifaci, per fill del "comte Albert", que seria son cos (Guiu era viu encara el 1056), per com que els seus descendents s'acollien a la llei llombarda, el mes probable es que fos un noble d'origen llombard. Va deixar dos fills. Albert I de Prato i Ildebrandino II de Prato.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83795" title="Ildebrandino II de Prato" nonfiltered="3269" processed="3262" dbindex="33450">
Ildebrandino II de Prato fou fill d' Ildebrandino I comte. Fou comte de diversos feus (encara no es titulava comte de Prato), i s esmentat en l'assemblea de Lucca dirigida per la marquesa Beatriu de Toscana el 1068. No se li coneix descendncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83796" title="Albert I de Prato" nonfiltered="3270" processed="3263" dbindex="33451">
Albert I de Prato (vivia ja el 1048-esmentat per darrer cop el 1077) fou comte (probablement amb seu principal a Prato, ciutat fundada per ell mateix o sorgida en torn  a un castell) vers la meitat del segle XI, successor del seu pare Ildebrandino I comte en els feus, principalment situats a la regi de Pistoia. El 1068 va participar amb son germ a una assemblea judicial celebrada per la marquesa Beatriu de Toscana a Lucca. Aquesta marquesa es esmentada en un document del 1070 com a vdua del comte Gerard i encara era viva el 1092. El van succeir els seus fills Albert II de Prato i Ildebrandino III de Prato. Probablement va deixar tamb una filla, Adagelita o Adeleita (esmentada per darrer cop el 1098), casada amb Ugo di Enrico de la famlia dels comtes d'Arezzo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83797" title="Ildebrandino III de Prato" nonfiltered="3271" processed="3264" dbindex="33452">
Ildebrandino III de Prato fou fill d' Albert I de Prato. s esmentat per darrer cop el 1133. Fou el tron dels comtes de Capraia. Va estimular el comer i l'autonomia del comtat de Prato. El va succeir en els seus feus el seu fill Rodolfo Burgundione.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83798" title="Rodolfo Burgundione" nonfiltered="3272" processed="3265" dbindex="33453">
Rodolfo Burgundione fou fill d' Ildebrandino III de Prato. El va succeir en la seva part de comtat que era situat a  Valdinievole i Valdarno a cavall entre les dicesis de Lucca i Pistoia. Va lluitar contra Montecatini i Pistoia i fou foragitat de part dels dominis pels Prato, conservant un domini molt redut. Va morir abans del 1179. El va succeir el seu fill Guiu Burgundione de Capraia


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83800" title="Guiu Burgundione de Capraia" nonfiltered="3273" processed="3266" dbindex="33454">
Guiu Burgundione  fou fill de  Rodolfo Burgundione, i el seu successor. Aprofitant la mort del cos Albert V de Mangona, el 1203, es va apoderar del castell de Capraia i des llavors fou anomenat comte de Capraia. Des aquest castell podia dominar el trfic comercial terrestre i fluvial pel Arno i per conservar el domini va lluitar contra Florncia que va construir enfront el castell de Montelupo, fins que el 1204 es va ajustar la pau a la catedral de Pistoia per la qual Guiu va conservar Capraia per va fer construccions a Florncia i es va aliar amb la ciutat i amb els patricis de la famlia Visconti. Va governar al final del segle XII i principis del XIII. Va morir abans del 1237. El successor era el seu fill Ugo, per al premorir (mort vers 1193)  va passar als fills d'aquest, Anselm i Bertold. Va tenir altres fills entre els qual Arrigo (comte de Lucca el 1235, suposat cap de la famlia Montecatini) i  Rodolf (enverinat pel jutge d Arborea vers 1250)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83801" title="Richard Avedon" nonfiltered="3274" processed="3267" dbindex="33455">


Richard Avedon, fotgraf nord-americ, va nixer a Nova York el 15 de maig de 1923 i va morir a San Antonio (Texas) l'1 d'octubre de 2004.

Richard Avedon s un reconegut fotgraf de moda i gran retratista dels anys cinquanta. Avedon sembla obsessionar-se amb el desafiament en la cerca de la "mscara", i de l'altra cara que tots portem a dins. Avedon ens impacta amb la seva visi de  "l'anti-retrat". Al principi de la seva carrera va freqentar actors i funcions teatrals, deixant-se temptar per la mgia dels escenaris. En un dels seus primers retrats de Buster Keaton, havia descobert ja el misteri de la mscara.

Feia uns retrats molt senzills, per profundament psicolgics, de persones famoses i desconegudes en contraposici d'un fons blanc. En el retrat de Marilyn Monroe, per exemple, va saber trobar el punt on la mscara desapareix i deixa veure l'altre rostre. El lmit entre lo privat i lo pblic, entre l'exterior i el nostre interior. La seva tcnica era senzilla, encara que consistia en la derrota anmica del fotografiat mitjanant llargues i cansades sessions de fins a quatre hores. Aix el retratat, indefens, era capa de mostrar la seva personalitat ms sincera.

Va ser un testimoni de la segona meitat del segle XX, compenetrat amb el mn cultural i intellectual de l'poca i de la trama de personalitats que configuraven la societat nord-americana. Va fotografiar el mn de la seva poca i a la seva gent, com per exemple l'astronauta Gus Grissom, els artistes plstics Marcel Duchamp, Andy Warhol, tamb va fotografiar actors, poltics com Ronald Reagan, John Fitzgerald Kennedy, homes de negocis, obrers, sindicalistes i desocupats. Per tant ha creat una mplia galeria de personalitats del segle XX. 

Tcnicament va sorprendre per les dimensions dels seus treballs, impresos a escala monumental, ressaltant la figura sobre el fons blanc, donant-l'hi una corporetat casi escultrica i volumtrica. 
La seva obra ens parla directament del pas del temps i la seva influncia en l'sser hum i el cam cap a la mort. Els retrats descontextualitzats que apareixen davant la cmera sense maquillatge, fatigats o tristos, tal i com es trobaven en aquell moment, sn els que clarament denoten aquesta inquietud. 

Richard Avedon va nixer al 1923 a la ciutat de Nova York, als cinc anys els seus pares el van inscriure a la Witt Clinton High School i desprs va completar els seus estudis a la Universitat  de Colmbia, de la que va sortir, per enrolar-se a la Marina Mercant Americana del 1942 fins el 1944.  

Quan va sortir de la Marina es va fer a les classes d'Alexey Brodovitch, al Laboratori de disseny de la New School for Social Research de Nova York. Va ser precisament Brodovitch, editor de la revista Harper's Bazaar, qui va contractar Avedon com a fotgraf. Durant anys 1947-1984 es va encarregar de retratar les colleccions franceses a Pars i fer dotzenes de reportatges de moda. A ms de la revista Harper's Bazaar tamb va treballar per altres publicacions de l'poca, com Vogue, The New Yorker.. i es va convertir en el fotgraf dels carcters del segle nord-americ.

La vida d'aquest fotgraf no es cenyia exclusivament al mon del glamour. Al 1958 va ser guardonat pel prestigis magazine Popular Photography amb el Premi One of the World's Ten Greatest Photographers (Un dels deu millors fotgrafs del mn). L'any segent l'editorial Simon&Schuster va publicar el llibre Observations, amb fotografies d Avedon i textos de Truman Capote. Richard Avedon fa ser un artista que denunci amb les seves fotografies un sistema cruel i injust per els ms dbils, per tamb va saber captar el luxe i la sofisticaci dels dissenys d'Alta Costura. 

El seu ritme frentic de vida el va portar a realitzar exposicions continues de les seves instantnies per tot el mn, i a publicar llibres, entre els que s'inclou la seva autobiografia, publicada al 1993 per Random House.
 
Les seves retrospectives s'han exposat en museus com el Whitney Museum de Nova York, la National Portrait Gallery de Londres o el Palazzo Real de Mil. A ms a ms, el treball d'Avedon s ha pogut contemplar de forma permanent en colleccions selectives de prestigiosos museus com el Metropolitan Museum de Nova York o el Victoria and Albert Museum de Londres.

El fotgraf nord-americ va morir a l'hospital San Antonio, Texas, l'1 d'octubre de 2004, desprs de sofrir una hemorrgia cerebral mentre realitzava un reportatge per a la revista The New Yorker.


 Enllaos externs .
Web oficial de Richard Avedon: http://www.richardavedon.com/ ;
Webs amb imatges d'Avedon:
http://www.designboom.com/history/avedon.html ;
http://www.temple.edu/photo/photographers/avedon/Avedon.html ;
http://www.masters-of-fine-art-photography.com/02/artphotogallery/photographers/richard_avedon_01.html ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83802" title="Comtat de Capraia" nonfiltered="3275" processed="3268" dbindex="33456">
El Comtat de Capraia fou una jurisficci feudal italiana pertanyent a una branca dels comtes de Prato. Aquesta branca governava feus propers a Florncia des la meitat del segle XII pero no va portar el ttol de comtes de Capraia fins el 1203, quant van dominar el castell de Capraia, a la riba de l'Arno. El 1204 van fer la pau amb Florncia i progresivament el comtat fou absorbit.

Una branca dels Capraia va jugar un paper destacat al jutjat d'Arborea en temps de Pere II d'Arborea i Maria II d'Arborea.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83803" title="Albert II de Prato" nonfiltered="3276" processed="3269" dbindex="33457">
Albert II de Prato fou comte de Prato vers el 1080. El ttol de comte de Prato fou utilitzat per primer cop el 1098; va obtenir el feu del castell de Ripa del abat Hug del monestir de Passignano el 1098, per el va vendre al mateix monestir junt amb terres a  Calebona i Matrai el 1113. s esmentat per darrer cop el 24 de setembre de 1128. Estava casat amb Sofia, filla del comte Berard i viuda del marqus Ugoccione (de la famlia dels comtes d'Arezzo). Va deixar cinc fills: Gofred de Prato, Berard de Prato, Malabranca de Prato, Albert III de Prato i Teodora (casada amb el patrici de Pisa, Ugo Visconti). 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83804" title="Gofred de Prato" nonfiltered="3277" processed="3270" dbindex="33458">
Gofred de Prato, fill d'Albert II de Prato, fou comte de Prato. s esmentat a donacions i actes el 1092 (essent infant), 1143 i 1145.  Es va fer religis i des del 1113 fou bisbe de Florncia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83806" title="Berard de Prato" nonfiltered="3278" processed="3271" dbindex="33459">
Berard de Prato, conegut tamb com Tancredi de Prato i com   Nontigiova  fou comte de Prato, fill d' Albert II de Prato. s esmentat per darrers cops el 1140 i 1141. Governava Prato, Vernio, Mangona, Fucecchio, Certaldo, i Castiglione dei Gatti, i era el feudatari mes important de la zona de Pistoia-Florncia. Lotari III l'esmenta com  un dels   principes nostre curi"  (4 de juny de 1133); va rebre el monestir de Montepiano (1135 i 1136) i va ser a Pisa a un parlament el 1139. Es va casar amb Ceclia, cohereva del comte Ardu de Pal o Palude que a mes li va aportar l'extens patrimoni dels Cadolingis a Mangona i Vernio que havia heretat del seu primer marit Uguccione II. La segona dona Orrabile, fou regent del fill Albert IV de Prato (va tenir tamb una filla, Maria).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83809" title="Malabranca de Prato" nonfiltered="3279" processed="3272" dbindex="33460">
Malabranca de Prato fou comte de Prato fill d' Albert II de Prato. Va cedir el castell de Pogna al monestir de Sant Salvador d'Isola el 1143 que es quant s esmentat per darrer cop. La seva dona es deia Imilia i no van tenir fills.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83810" title="Albert III de Prato" nonfiltered="3280" processed="3273" dbindex="33461">
Albert III  de Prato conegut com Albertino, fou comte de  fill d' Albert II de Prato. s esmentat per darrer cop el 21 de setembre de 1128 per va viure mes temps. Estava casada amb Aldigarda, hereva del comte Ardu de Pal (encara vivia el 1142). No se li coneix successi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83811" title="Albert IV de Prato" nonfiltered="3281" processed="3274" dbindex="33462">
Albert IV de Prato (vers 1139-1203) fou fill de Berard de Prato, comte de  Prato,  Vernio, Mangona, Fucecchio, Certaldo, Monterotondo i Castiglione dei Gatti; confirmat per l'emperador  el 4 de juny de 1155, i reconfirmat el 10 d'agost de 1164 incloent  Jolo,  Colonica,  Ugnano,   Capraia, Sammontana, Quarantola, Lucignano, Salivolpe, Pogna, Fondignano, Catignano, Castelfiorentino, Ripa, Montagliari, Dagole, Colle Valdelsa, Bruciano, Pietra Corbaia, Castellina, Gavorrano, Scarlino, Certaldo, Mangona, Cirignano, Bruscoli, Montacuto Vallese, Gonfienti, Monticelli, Montacuto Ragazza, Cerbaia, Vernio, Montauto, Bargi, Piderlo, Castel di Casio, Vigo, Camugnano, Baragazza, Mogne, Castiglione de  Pepoli, Creda, Mucone, Pian del Voglio i Sparvo; va donar al abat Bernat el monestir de San Salvatore all Isola,   del  castell di Bucignano amb l'esglsia dels sants Filippo i Jacopo l  11 de desembre de 1143, i va vendre per 20 lires de Lucca la seva part al castell de Montevaso al bisbe de Volterra el 3 de setembre de 1150; va participar a la Dieta de San Genesio el juliol de 1162, i el 1165 a l'expedici contra Roma; va estar en guerra contra Florncia als que, a fi de perjudicar comercialment, els hi va fundar la fortalesa de Semifonte obstaculitzant el seu comer per el 1184 fou fet presoner pels florentins i desprs fou el seu aliat i el 1200 fou obligat a demolir Semifonte, el castell de Pogni i la torre de Certaldo. Desprs del 1164 ja no apareix amb el ttol de comte de Prato, feu que segurament fou perdut o venut desprs d'aquesta data. Es va casar amb Imilia, filla del comte Guiu VI Guidi, i en segones noces amb Tabernria, filla de Bernat da Fornoli. Va deixar set fills, dels que els mascles es van repartir els dominis:

Adelita o Adelaida (casada amb Ezzelino II di Romano senyor d'Onara, Romano, Bassano i Godego);
Rinald de Monterotondo;
Guiu (podest de Lucca vers el 1189);
Ugol d'Scarlino (Ugolino)  (mort el 1227), va rebre el feu matern d'Scarlino i al morir sense hereu els feus van passar a Rinaldo i als fills de Maginard.
Maginard de Certaldo  ;
Beatriu ;
i Albert V de Mangona;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83812" title="Rinald de Monterotondo" nonfiltered="3282" processed="3275" dbindex="33463">
Rinaldo de Monterotondo (mort vers 1240), era fill d' Albert IV de Prato. Va repartir amb son germ Maginard de Certaldo l'herncia i va rebre els feus amb ttol comtal de Montelupo, Castellina, Limite, Sammontana, Castiglione Val di Pesa, Montagnana, Elci,  Castelnuovo, Monterotondo (la capital i que va donar nom al comtat) i Cornia. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83814" title="Maginard de Certaldo" nonfiltered="3283" processed="3276" dbindex="33464">
Maginard de Certaldo (mort vers 1220) fou comte de Prato.

Era fill d'Albert IV de Prato. Va repartir l'herncia paterna amb son germ Rinald de Monterotondo i va rebre Semifonte, el castell de Certaldo (seu de la branca), Ripa, Tignano, Fondigrano, Bagnano, Gabbiavola, Travalli,  Gricciano i  Castelfiorentino el 23 de febrer del 1209, i en va rebre confirmaci imperial el 1210. El va succeir el seu fill Albert (Albertino) de Certaldo.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83815" title="Albert V de Mangona" nonfiltered="3284" processed="3277" dbindex="33465">
Albert V de Mangona (abans de 1203   1250), fou comte de Prato.

Era fill d'Albert IV de Prato i va rebre el feu de Mangona amb ttol comtal. Va fer una permuta amb la mare el 15 de febrer de 1209, a la que va donar els feus de Vernio i la roca de Cerbaia (part de l'herncia paterna) i 500 lires, i va rebre a canvi els castells d'Scarlino i Semifonte. Va ser reconegut en els seus feus per diploma imperial del 4 de novembre de 1209 i del Papa com a feudi recognitio. La seva branca es va extingir el 1686. Els seus dos fills Napole i Alexandre foren esmentats per Dante Alighieri a l'infern de la Divina Comdia. Es va casar amb Gualdrada, filla del comte Guiu VII Guidi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83817" title="Albertino I de Certaldo" nonfiltered="3285" processed="3278" dbindex="33466">
Albertino I de Certaldo (Albert I de Certaldo) era fill de Maginard de Certaldo. Va succeir al seu pare com a comte de Certaldo (branca dels comtes de Prato) a la seva mort el 1220. Albertino I fou vicari imperial de Prato el 1239. Va morir vers 1260 i el van succeir els seus fills:

 Niccol de Certaldo, cardenal;

Albertino II de Certaldo (1256 -1329), expulsat del comtat com a gibell ;

Corrado, titulat comte de Certaldo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83818" title="Francesc Novell i Clausells" nonfiltered="3286" processed="3279" dbindex="33467">



Francesc Novell i Clausells, ms conegut com a Queco Novell, (Barcelona, 28 d'octubre del 1963) s un periodista, actor i humorista.

Conegut primer per ser presentador del telenotcies migdia de TVE a Catalunya als anys 90, ms tard va acceptar la proposta de Toni Soler de formar part del programa de rdio de stira poltica Minoria absoluta, a l'emissora RAC 1. Juntament amb Toni Soler i la resta de l'equip de Minoria Absoluta ha fet diversos programes de carcter de stira poltica, tant a la rdio com a la televisi. Del darrer mitj cal destacar, entre d'altres, programes com 7 de Notcies i Set de Nit, tots dos a TV3. A l'mbit estatal particip en un programa humorstic del mateix estil, Mire Ust a Antena 3, que es va emetre tan sols durant unes quantes setmanes a causa dels continus canvis d'horari que va sofrir.

Actualment Queco continua fent Minoria absoluta i apareix cada setmana a l'exits programa Polnia, que s'emet a TV3 els dijous a la nit, on imita o ha imitat poltics i gent coneguda tant del territori catal com de l'espanyol, com ara l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall, el president del govern espanyol Jos Lus Rodrguez Zapatero, el lder de l'oposici Mariano Rajoy, el prncep Felip de Borb i l' exministre d'Indstria, Comer i Energia i exalcalde de Barcelona Joan Clos, entre d'altres.

s germ de l'actriu catalana Rosa Novell entre d'altres.

Enllaos externs.
Entrevista amb Queco Novell a tvcatalunya.com;
 Entrevista a la revista Secundria;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83819" title="Niccol de Certaldo" nonfiltered="3287" processed="3280" dbindex="33468">
Niccol de Certaldo (Prato vers 1250   Aviny 1 d'abril de 1321) religis itali.

Fou  monjo dominic des del 1266, bisbe d'Spoleto el 1299, llegat del Papa a Frana i Anglaterra el 1299, vicari de Roma el 1300, cardenal el 1303, cardenal dec el 1303, llegat apostlic a Toscana, Romanya i Marca de Treviso, administrador de les dicesis de Ravenna, Ferrara, Vencia i quila. Va coronar l'Emperador Enric VII a Roma el 29 de juny de 1312.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83820" title="Guillem de Capraia" nonfiltered="3288" processed="3281" dbindex="33469">
Guillem de Capraia fou membre de la famlia dels comtes de Capraia una branca dels comtes de Prato. Va anar amb els seus germans Anselm i Bertold a Sardenya i fou pupil del jutge Pere II d'Arborea; quan aquest va morir el 1241 fou nomenat tutor del fill, Mari II d'Arborea i fou de fet el governant. Va afavorir Pisa i es va unir a aquesta en la guerra contra el jutge Ci de Cller i desprs de la victria del 1257 va obtenir un ter del jutjat. El 1255 el Papa Innocenci IV li va reconixer la seva senyoria a Arborea. Mari II li va haver de reconeixer a Nicolau de Capraia, fill de Guillem, el condomini sobre el jutjat. Va morir desprs del 1264.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83821" title="Nicolau de Capraia" nonfiltered="3289" processed="3282" dbindex="33470">
Nicolau de Capraia era fill de Guillem de Capraia i fou associat al govern del jutjat d'Arborea per Mari II per aquest ms tard el va fer empresonar i es va apoderar de tot el poder tant a Arborea com a la part del jutjat de Cller que governava i que Mari va perdre rapidament a mans del cos de Nicolo, Anselm de Capraia; per la va recuperar el 1287, essent Anselm derrotat i mort. Fou assassinat per ordre de Mari vers el 1274.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83824" title="Legi V" nonfiltered="3290" processed="3283" dbindex="33471">
La denominaci Legi V (legio V) es don, durant la Repblica i l'Imperi, a les segents legions romanes:
 Legi V Alaudae: del 52 aC al 70; creada per Juli Csar.
 Legi V Macedonica: del 43 aC a desprs del 400; creada per August.
 Legi V Urbana: probable nom anterior de la Legi V Macedonica.
 Legi V Gallica: probable nom anterior de la Legi V Macedonica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83825" title="Legi V Alaudae" nonfiltered="3291" processed="3284" dbindex="33472">
La Legi V Alaudae o Gallica fou una legi romana creada per Juli Csar l'any 52 aC a partir de contingents gals. Possiblement qued demantellada desprs de la rebelli batava de l'any 70. El seu emblema era un elefant.

La V Alaudae fou la primera legi formada per soldats provincials, no per ciutadans romans. Csar pag als soldats amb els seus propis recursos, per deprs fou reconeguda pel senat. La legi lluit a les guerres de les gllies com una de les millors legions de Csar i posteriorment fou destinada a Hispnia. Serv sota Marc Antoni entre el 41 i el 31 aC i probablement lluit a la batalla d'Actium. Posteriorment qued incorporada en els exrcits d'August.

Se sap que entre el 19 aC i el 69 estava estacionada a la frontera del Rin i s possible que es desmantells desprs de la rebelli batava de l'any 70.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83826" title="Copa Intertoto de la UEFA" nonfiltered="3292" processed="3285" dbindex="33473">


La Copa Intertoto de la UEFA s una competici de futbol per a clubs europeus organitzada per la UEFA durant els mesos d'estiu.

Hi prenen part aquells clubs que al finalitzar la respectiva lliga domstica s'han classificat en la millor posici sense haver obtingut cap plaa a les principals competicions europees, la Lliga de Campions i la Copa de la UEFA.

 Histria .
Els orgens de la Copa Intertoto es troba en una competici anomenada Copa de Futbol Internacional (IFC), creada l'any 1961 pels pasos de l'Europa Central com a medi de generar travesses durant els mesos d'estiu. Entre 1961 i 1967 el torneig s'organitz amb una srie de grups de classificaci i unes rondes finals fins a decidir un campi. A partir del 1967 es mantingueren els grups de classificaci per es deix de celebrar la fase final, amb la qual cosa deix d'haver-hi un campi.

L'any 1995 la UEFA va assumir el torneig i l'oficialitz, obrint-lo a clubs de tota Europa. S'organitza en una srie de rondes fins arribar a tres finals que donen tres campions que com a premi reben una plaa per participar a la propera edici de la Copa de la UEFA.

Per la temporada 2006 la Copa Intertoto tindr un nou format. Constar de tres rondes i competiran 49 equips. A la primera ronda participaran 26 equips. Els 13 equips guanyadors d'aquesta ronda, juntament amb 15 nous equips, participaran a la segona ronda. Els 14 equips guanyadors d'aquesta ronda, juntament amb 8 nous equips, participaran a la tercera ronda. Els 11 equips que guanyin en aquesta ltima ronda, ingressessen directament a la segona ronda de clasificaci de la Copa de la UEFA. Els partits seran a doble volta. El trofeu de guanyador s'entrega nicament a l'equip que arriba ms lluny en la Copa de la UEFA.

 Historial .
 Copa Intertoto 1961-1967 .


 Copa Intertoto 1995-2005 .


 Copa Intertoto des de 2006 .

Nota: En "negreta" el guanyador final, l'equip que ms lluny arriba en la Copa de la UEFA.

 Enllaos externs .
 Web oficial de la UEFA;
 Web oficial de la Intertoto;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83829" title="Jas" nonfiltered="3293" processed="3286" dbindex="33474">


En la mitologia grega, Jas o Json s un heroi tessali, cap dels argonautes i esps de Medea. Era fill d'Electra i Zeus, i germ de Drdanos i Harmonia.

Realitz una expedici per buscar el vell d'or, acompanyat pels argonautes, viatjant amb la nau Argos. Segons la tradici l'acompanyaren tots els herois de la seva poca. La nau Argos va ser construda a Tesslia amb l'ajuda d'Atena. El viatge va sorgir perque Plies va tancar a la pres son rei de Tebes i es va proclamar rei. son tenia un fill, Json i Plies li va dir que si li portava el vell d'or seria proclamat rei. Json va emprendre l'aventura en el vaixell Argos i acompanyat pels argonautes. El vell es trobava a la Clquidia, custodiat per un drac, per Json el va vncer.  
Jas, acompanyat d'un grup d'uns cinquanta herois grecs (Orfeu, Cstor, Pllux, Peleu, Hrcules, Teseu, Laertes, Atalanta la nica dona de l'expedici, famosa corredora i arquera, Meleagre...) va organitzar l'expedici. Li va encarregar a Argos, la construcci del navili que va rebre el nom d'Argo en homenatge al seu constructor. I del nom de la nau van prendre al seu torn el de Argonautes (mariners d'Argo) els herois que hi van embarcar. Reunits doncs els Argonautes, es van fer a la mar en direcci a la Clquida.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83830" title="Aldobrandeschi" nonfiltered="3294" processed="3287" dbindex="33475">
El Aldobrandeschi foren una famlia feudal italiana que va governar territoris a la Maremma, a la regi de Sovana o Soana i a les terres de Groseto. El seu ancestre fou Alpert, un senyor alemany mort vers l'any 800 doncs el 21 de gener del 800 ja era esmentat com a mort. Fou pare d'Ilprand, que fou abat. La seva descendncia no es coneix, per estava relacionat amb Ildebrand I i son germ Alpert II, potser els seus fills, que van viure a la primera meitat del segle IX. Alpert II era clergue  per Ildebrand  I tenia molts feus a la Maremma i va viure fins vers el 839; va deixar dos fills: Ilprand II, clergue i Eriprand I, feudatari poders que fou el pare de Jeremies, bisbe de Lucca mort el 868, d'Ildebrand II, d'Eriprand (mort desprs del 973), i d'Ademar (qualificat de vassall imperial).

Ildebrand II fou comte de Roselle i va morir vers el 901. Va deixar un fill del que no es coneix el nom i que fou el pare d'Ildebrand III, primer comte de Soana o Sovana, i comte de Roselle amb el ttol de marqus. Va morir vers el 939 i fou el tronc dels Aldobrandeschi de Sovana. Durant les primeres generacions els germans segons solien estar associats al govern. Una excepci fou Ildebrand, germ de Rodolf I, que va rebre terres en feu (indeterminades) i va morir vers el 996 creant la seva prpia branca els membres de la qual es titularen comes. Els seus fills i descendents van portar el ttol de comtes Aldobrandeschi per governaven noms determinats feus.

 Comtes Aldobrandeschi de Sovana i de Roselle, marquesos .

Ildebrand III 901-939;
Gerard I 939-966 (fill) ;
Lambert (germ associat) 939-989;
Rodolf I (fill de Gerard I) 966-988 ;
Rodolf II (fill) associat fins vers el 987, mort abans del 988;
Ildebrand IV 988-1034;
Enric (fill) associat fins vers el 1030, mort vers el 1020;
Ildebrand V (germ) 1034-1077;
Rainer (germ) associat 1034-1064;
Rainer Malabranca (fill d'Ildebrand V) 1064-1106;
Hug I (germ) associat 1064-1097;

 Comtes Aldobrandeschi de Sovana .

Malagglia (fill de Rainer Malabranca) 1106-1121;
Ildebrand VI  (germ) associat 1106-1135;
Hug II (fill de Malagglia) 1121-1152;
Ildebrand VII el jove (Novello) (fill) 1152-1195;
Ildebrand VIII (fill)  1195-1212;
Ildebrand IX (fill)  1212-1237;
Bonifaci (germ)  1212-1216 associat;
Guillem (germ) 1212-1216;

El  29 d'octubre de 1216 els tres germans es van repartir els dominis: al primer va correspondre Sovana; al segon Santa Fiora i al tercer Pitigliano. Ildebrand IX va morir sense successi el 1237 i les seves terres van passar a les altres dues branques, que es van repartir els dominis, recaient la ciutat de Sovana en la lnea de Pitigliano.

 Comtes de Santa Fiora .

Bonifaci 1216-1229;
Ildebrand X (fill) 1229-1283;
Ildebrand XII el jove  (fill)  1283-1331;
Esteve (fill) 1331-1346;
Sens (fill) 1346-1386;
Guiu (fill) 1386-1438, comte consort de Pitigliano.
Ceclia (filla) 1438-1451;
Bos I Sforza, comte de Cotignola (esps).

 Comtes de Pitigliano .

Guillem (anomenat per Dante Alighieri el gran tosc) 1216-1254 comte de Pitigliano;
Ildebrand XI el roig (fill) 1254-1294, primer comte de Pitigliano i Sovana;
Margarita (filla) 1294-1313;
Guiu de Santa Fiora (esps) 1299-1438;
Ceclia (filla) 1438-1451;
Bos I Sforza, comte de Cotignola (esps).

 Comtes Aldobrandeschi, branca d'Ildebrand .

Ildebrand, mort el 996, no apareix mai com a comte;
Gerard II (fill) 996-1009;
Rodolf III (germ) 996-1020;
Hug (fill) 1020-1089;
Rodolf V 1089-1105;
Ugucci 1105-?








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83834" title="ngel Acebes Paniagua" nonfiltered="3295" processed="3288" dbindex="33476">

ngel Jess Acebes Paniagua ( Pajares de Adaja, Castella i Lle 1958 ) s un poltic espanyol, diverses vegades ministre sota els governs de Jos Mara Aznar.

Biografia.
Va nixer el 3 de juliol de 1958 a la poblaci de Pajares de Adaja, situada a la provncia d'vila. Va estudiar dret a la Universitat de Salamanca, exercint posteriorment una curta carrera d'advocat per dedicar-se plenament a la poltica. 

Activitat poltica.
Va iniciar la seva carrera poltica a les joventuts del Uni del Centre Democrtic (UCD), i posteriorment s'afili al Partit Popular. L'any 1987 va ser escollit regidor a l'ajuntament d'vila, esdevenint posteriorment el seu alcalde entre 1991 i 1995.

L'any 1989 fou escollit senador al Senat, crrec que mantingu fins el 1995. El 1996 fou nomenat coordinador general del Partit Popular, crrec que va mantenir fins el 1999, i en les eleccions generals d'aquell mateix any fou escollit diputat al Congrs per la provncia d'vila. Pea fonamental en els governs de Jos Mara Aznar, fou designat el 20 de gener de 1999 Ministre d'Administracions Pbliques en la primera remodelaci del primer govern d'Aznar. Novament escollit diputat per vila en les eleccions generals de 2000, en la formaci del segon govern fou nomenat inicialment Ministre de Justcia, crrec que ocup fins el 10 de juliol de 2002, quan en una gran remodelaci del govern va esdevenir Ministre de l'Interior.

Al capdavant de la cartera d'Interior emprengu una gran lluita contra l'entorn d'ETA, i posteriorment tingu un paper clau en els dies segents a l'atemptat terrorista de l'11 de mar de Madrid per part d'Al-Qaida. La seva gesti durant els dies posteriors als atemptats segueix sent controvertida, ja que mentre els mitjans de comunicaci internacionals i alguns mitjans nacionals atribuen l'atemptat al terrorisme d'origen islamista, ell i el seu Govern van fer prevaldre l'autoria de la banda terrorista ETA fins i tot quan la investigaci va ser sumant proves en contra seu. Segons van afirmar desprs dels atemptats i durant els mesos segents, van considerar que l'opci d'ETA era la ms plausible a causa de les matances dutes a terme per aquesta en els trenta anys anteriors, i a les recents detencions realitzades a membres de la banda per intentar collocar bombes en trens al desembre de 2003. 

Deprs de la derrota del PP en les eleccions generals de 2004 fou designat Secretari General del Partit Popular, crrec que ostenta actualment, ocupant aix mateix un esc al Congrs de Diputats a Madrid. 

Vegeu tamb.
 Atemptats a Madrid, 11 de mar de 2004;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83838" title="Billie Holiday" nonfiltered="3296" processed="3289" dbindex="33478">


Billie Holiday (nascuda Eleanora Fagan, Baltimore, 7 d'abril 1915 - Nova York, 17 de juliol 1959) va ser una cantant de jazz americana. Tot i que menys popular que les seves contempornies Sarah Vaughan o Ella Fitzgerald, Lady Day, com tamb se la coneixia, va seduir constantment el seu pblic, i s considerada com una de les ms grans dives que el jazz ha conegut.

La seva veu nica, aspre i lrica a la vegada, portava els estigmes d'una vida dolorosa. Marcada pels seus patiments, excessiva, frgil, Billie va trobar en el cant el poc de pau i de llibertat que li va ser promesa, abans de la seva mort prematura als quaranta-quatre anys.

s coneguda la seva addicci als opiacis -herona i morfina- com la d'un (i fora ms, com ara el mateix Miles Davis) contemporani seu en la histria del jazz, Charlie Parker, tamb "revolucionari" en la seva escena -i gran improvisador que crearia una lnia que seguirien desprs altres grans com ara Miles Davis, amb qui Billie va "coincidir" al final de la seva vida- i que temps desprs (seguim parlant de Charlie Parker) Julio Cortzar dibuixaria magistralment en la novella curta "El Perseguidor". Per tornant a Billie Holiday, objecte d'aquest article, ning pot dubtar del seu grau de diferenciaci, en positiu, entre les i els ms grans del jazz.

Va treballar puntualment o de forma continuada, en diferents perodes de la seva trajectria, amb alguns d'aquests "grans", com Count Basie, Artie Shaw, Benny Goodman, Lester Young, o el productor/director d'orquestra Ray Ellis, en un moment que es pot anomenar mtic en la histria del jazz. Un moment clau de transici, des dels blues i swing al free-jazz.

 Referncies .


Enllaos externs.
"Billie Holiday" a Acid Jazz Hispano.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83839" title="Secci de Ferrocarrils Secundaris de la Mancomunitat" nonfiltered="3297" processed="3290" dbindex="33479">
La Secci de Ferrocarrils Secundaris de la Mancomunitat de Catalunya va ser creada per Prat de la Riba com a conseqncia de la Ponncia sobre els ferrocarrils secundaris que ell mateix havia redactat l'any 1907. Hi va posar al front l'eminent enginyer i cientfic Esteban Terradas i Illa, que ms endavant (1923) projectaria i dirigiria tamb la construcci del Ferrocarril Metropolit Transversal de Barcelona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83842" title="Ambroise Par" nonfiltered="3298" processed="3291" dbindex="33480">

Ambroise Par (Bourg-Hersent, Laval, 1509 - Pars, 1590) es considera el pare de la cirurgia moderna.

 Biografia .

 Par, cirurgi real .

Par va ser cirurgi dels reis Enic II, Francesc II, Carles IX i Enric III i de molts altres personatges clebres.

 Formaci en els camps de batalla . 

No va tenir una formaci acadmica, amb la qual cosa desconeixia el grec i el llat, i va utilitzar el francs per a redactar les seves obres. 

Va estudiar en el gran hospital de Pars, l'Htel-Dieu, entre 1533 i 1536, participant, ms endavant, com cirurgi militar a les campanyes d'Itlia. En aquells dies va descobrir un "remei contra el dolor produt per armes de foc". Gran part de l'experincia de Par va ser adquirida en els camps de batalla.

Conegut hugonot, es va lliurar de la mort a la matana de San Bartolom grcies a la protecci del rei Carles IX.

 Aportacions de Par a la medicina .

L'any 1545 va publicar un tractat sobre el tractament de les ferides per arma de foc, Mthode de traiter les plaies faites par les arquebuts et autres bastons  feu, et celles qui sont faites par la poudre  canon, considerat una joya de l'art quirrgic. L'any 1553 va aparixer una segona edici d'aquesta mateixa obra. L'any 1561 va publicar Anatomie universelle du corps humain. Va escriure, a ms, altres tractats i documents sobre el tractament de ferides i malalties i altres temes de orientaci cientfica. 

Par va demostrar que per a guarir les ferides causades per armes de foc era preferible utilitzar aplicacions emollients, en lloc del tractament tradicional amb oli bullent. Tamb va evidenciar que per a aturar l'hemorrgia desprs de l'amputaci d'algun membre era ms efectiu lligar les artries tallades que cauteritzar-les amb ferro roent, com solia fer-se.

Par jug un paper destacat en el desenvolupament de la obstetrcia, mostrant que era possible donar la volta al nen abans del part quan es presentaven complicacions degudes a la seva posici.

 Recopilacions de la seva obra .

Una recopilaci de les seves obres es va publicar a Pars en 1575, i es va reimprimir desprs en diverses ocasions. Van aparixer tamb diverses edicions en angls, alemany i neerlands

 La seva obra a la xarxa .
 Briefve collection de l'administration anatomique, avec la manire de cojoindre les os, et d'extraire les enfants tant mors que vivans du ventre de la mre, lorsque la nature de soi ne peult venir a son effect;
 Deux livres de chirurgie, de la gnration de l'homme, & manire d'extraire les enfans hors du ventre de la mre, ensemble ce qu'il faut faire pour la faire mieux, & plus tost accoucher, avec la cure de plusieurs maladies qui luy peuvent survenir;
 Discours d'Ambroise Par : avec une table des plus notables matires contenues esdits discours ; De la mumie ; De la licorne ; Des venins ; De la peste;
 Dix livres de la chirurgie : avec le magasin des instrumens necessaires  icelle;
 La maniere de traicter les playes faictes tant par hacquebutes, que par flches, & les accidentz d'icelles, comme fractures & caries des os, gangrene & mortification, avec les pourtraictz des instrumentz necessaires pour leur curation;
 Les uvres de M. Ambroise Par,... : avec les figures & portraicts tant de l'anatomie que des instruments de chirurgie, & de plusieurs monstres;
 Traict de la peste, de la petite verolle & rougeolle... : avec une brefve description de la lpre;
 Traict de la peste, de la petite verolle & rougeolle...;

 Vegeu tamb .
 Abiognesi;

 Enllaos externs .
Biography ;
Ambroise Par, pourfendeur de licornes ;
Hpital Ambroise Par de Marseille ;
Hpital Ambroise Par de Boulogne Billancourt (AP-HP) ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83843" title="Carles II de Parma" nonfiltered="3299" processed="3292" dbindex="33481">

Carles Llus de Borb-Parma, tamb conegut amb els noms de Llus II d'Etrria, Carles I de Lucca i Carles II de Parma, ( Madrid, Regne d'Espanya 1799 - Nia, Frana 1883 ) fou el Duc de Parma i Piacenza des de l'any 1847 i fins l'any segent en qu abdic. Anteriorment havia estat rei d'Etrria des de l'any 1803 i fins l'any 1807 i Duc de Lucca des de 1815 i fins l'any 1847.

Orgens familiars.
Nascut al Palau Reial de Madrid el 1799 essent fill del rei Llus I d'Etrria i de la infanta Maria Llusa d'Espanya. El prncep era nt per via paterna del duc Ferran I de Parma i de l'arxiduquessa Maria Amlia d'ustria mentre quee per via materna era nt del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Llusa de Borb-Parma. 

Npcies i descendents.
Es cas el 5 de setembre de 1820 a Tor amb la princesa Maria Teresa de Savoia, filla del rei Vctor Manuel I de Sardenya i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria-Este. La parella tingu dos nics fills:

SAR la princesa Llusa de Borb-Parma, nascuda a Lucca el 1821 i morta a Lucca el 1823.

SAR el duc Carles III de Parma, nat el 1823 a Lucca i mort el 1854 a Parma. Es cas amb la princesa Llusa de Frana.

Intercanvi de ttols.

Carles II havia estat nomenat el 27 de maig de l'any 1803, a l'edat de quatre anys, rei d'Etrria sota la regncia de la seva mare, la infanta Maria Llusa d'Espanya. Etrria fou una invenci de la diplomcia napolenica i el 10 de desembre de l'any 1807 fou desposet del ttol i el regne fou conquerit per Napole Bonaparte i l'integr al Regne d'Itlia. Maria Llusa i Carles hagueren de traslladar-se a la Cort de Madrid on mantingueren la promesa de Napole de garantir-los un tron al regne de nova creaci de la Lusitnia Septrentional (nord de Portugal).

Amb la derrota de Napole Bonaparte i la celebraci del Congrs de Viena, el Ducat de Parma fou entregat de forma vitalicia a l'arxiduquessa Maria Llusa d'ustria, vdua de Napole i filla de l'emperador Francesc I d'ustria. El nou ducat seria entregat als Borb-Parma a la mort de l'arxiduquessa. Mentrestant, els Parma se'ls hi entreg un petit ducat de nova creaci al nord de la Toscana, el Ducat de Lucca que a la mort de Carles havia de reintegrar-se de nou al Gran Ducat de Toscana. Aix mateix, el 17 de juliol de 1834 fou nomenat infant d'Espanya pel pretendent carlista Carles Maria Isidre de Borb.

L'any 1847 Maria Llusa d'ustria mor a Parma. El Ducat de Parma retorn als Borbons-Parma i el Ducat de Lucca es reintegr al Gran Ducat de Toscana. Un any desprs Carles II hagu d'abdicar com a conseqncia dels estralls de les revolucions liberals en favor del seu fill el duc Carles III de Parma. S'install a la ciutat de Nia, on mor el 16 de mar de l'any 1883.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83846" title="Carles III de Parma" nonfiltered="3300" processed="3293" dbindex="33482">

Carles III de Parma ( Lucca, Ducat de Lucca 1823 - Parma, Ducat de Parma 1854 ) fou el Duc de Parma i Piacenza entre 1848 i 1854. Fou membre de la dinastia dels Borb-Parma i cap d'aquesta casa ducal vinculada a la casa reial espanyola.

 Orgens familiars .
Va nixer el 14 de gener de 1823 a la ciutat de Lucca, capital del ducat del mateix nom, essent fill del duc Carles I de Lucca (futur Carles II de Parma) i de la princesa Maria Teresa de Savoia. Era nt per via paterna del rei Llus I d'Etrria i de la infanta Maria Llusa d'Espanya i per via materna del rei Vctor Manuel I de Sardenya i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria-Este.

 Npcies i descendents .
Es cas el 10 de novembre de 1845 a la ciutat de Frohsdorf amb la princesa Llusa de Frana, filla del prncep Carles Ferran de Frana, duc de Berry, i de la princesa Maria Carolina de Borb-Dues Siclies. Llusa era nta de Carles X de Frana i de Francesc I de les Dues Siclies. La parella s'install a Lucca i desprs a Parma i tingueren quatre fills:

SAR la princesa Margarida de Borb-Parma, nascuda a Lucca el 1847 i morta a Viareggio el 1893. Es cas amb el pretendent carlista al tron espanyol, el duc de Madrid: Carles de Borb.

SM el duc Robert I de Parma, nascut a Florncia el 1848 i mort a Pianore el 1907. Es cas amb la princesa Maria Pia de Borb-Dues Siclies i en segones npcies amb la infanta Maria Antnia de Portugal.

SAR la princesa Alcia de Borb-Parma, nascuda a Parma el 1849 i morta a Fchwertberg (ustria). Es cas amb el gran duc Ferran IV de Toscana.

SAR el prncep Enric de Borb-Parma, comte de Bardi, nascut a Parma el 1851 i mort a Menton el 1905. Es cas amb la princesa Llusa de Borb-Dues Siclies i posteriorment amb la infanta Adelgundes de Portugal.

 Duc de Parma .
El 19 d'abril de 1848 el seu pare abdic en favor seu desprs de sofrir les revolucions liberals de 1848 en favor de la unificaci italiana. Carles III fug de Parma i s'install a Cremona, on fou fet presoner. Posteriorment fou fet presoner a la ciutat de Mil, i alguns mesos desprs fou alliberat grcies a la mediaci del govern britnic. 

Desprs d'una breu estada a l'illa de Malta, va viatjar a Npols i, a continuaci, a Livorno, on va estar acompanyat de la seva esposa que acabava de donar llum al seu primer fill. Seguidament la famlia va buscar refugi a Anglaterra i Esccia. A l'agost de 1848 l'exrcit austrac va entrar a Parma i restaur oficialment Carles II al poder, si b aquest refus accept el nomenament i design novament el seu fill Carles III com el seu successor. Aquest retorn a Parma el 18 de maig de 1849, si b no va fer-se crrec de l'administraci del ducat fins el 25 d'agost. 

El 8 d'octubre de 1852 reb el ttol d'infant d'Espanya per part de la reina Isabel II d'Espanya. A la nit del 26 de mar de 1854 Carles III fou ferit de mort a la ciutat de Parma per part d'un assaltant que va aconseguir escapar. Va ser traslladat al Palau Reial, on mor al dia segent, sent enterrat el seu cos a la ciutat de Viareggio mentre el seu cor fou guardat al Santuari de Santa Maria della Seccata de Parma.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83850" title="Legi II Parthica" nonfiltered="3301" processed="3294" dbindex="33483">
La Legi II Parthica fou una legi romana reclutada per l'emperador Septimi Sever l'any 197, per a la seva campanya contra l'imperi part. Es tenen notcies de la seva activitat fins a mitjan segle IV. L'emblema de la legi era un centaure i un bou.

La II Parthica formava part de l'exrcit organitzat per a les campanyes de Septimi Sever a la frontera oriental, juntament amb les I Parthica i III Parthica. Aquesta campanya fou un gran xit i l'exrcit fins i tot va capturar la capital Ctesifont. Desprs de la campanya la legi retorn a Itlia i fou aquarterada aprop de Roma, a Castra Albana (actual Albano Laziale). Com no es trobava en una provncia, actuava com a fora de refor all on se la necessits.

La legi serv a les camapnyes de Britnia del 208-211 i desprs, sota Caracalla, contra els alamans el 213. El 217 estava a la frontera oriental sota les ordres de Macr, responsable de l'assassinat de Caracalla. Tot i aix l'any segent, mentre estava aquarterada a Apamea (Sria) decid donar suport a Heliogbal i derrot Macr a la batalla d'Antioquia. El nou emperador li conced els cognomina Pia Fidelis Felix Aeterna.

El 231 la legi lluit sota Alexandre Sever contra l'imperi sassnida i desprs fou destinada a Moguntiacum (actual Magncia), on fou assassinat Alexandre Sever. En les lluites segents la II Parthica don suport a Maxim Traci. El senat a Roma, per, proclam emperador a Gordi III; llavors Maxim es despla cap a Roma amb unes quantes legions (entre elles la II Parthica). En aquest punt, el paper poltic de les legions qued de manifest, ja que la II Parthica, valorant les possibilitats del seu comandament i les alternatives, decid que recolzar Maxim no era una bona opci i canvi de bndol i assassin Maxim, deixant el terreny net a Gordi III.

A comenaments del segle IV la legi es troba a la frontera del Tigris. L'any 360 el rei Shapur II de Prsia atac i conquer la ciutat romana de Bezabde (actual Cizre, a Turquia), defensada per la II Partica, la II Armeniaca i la II Flavia Virtutis, per no se sap exactament qu pass amb les legions derrotades. Segons la Notitia Dignitatum cap a l'any 400 la II Parthica es trobava a Cepha, Turquia, sota el comandament del Dux Mesopotamiae.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83851" title="Districte d'Ungava" nonfiltered="3302" processed="3295" dbindex="33484">



El Districte d'Ungava fou un districte dels Territoris del Nord-oest (Canad). Creat el 1895, la seva extensi va ser modificada el 1897 per l'annexi de les illes situades a llarg de la costa i de nou el 1898 amb la cessi de la seva part meridional a la provncia del Quebec. El 1912, el territori del districte d'Ungava va ser cedit al Quebec, per les illes costaneres van romandre dins els Territoris del Nord-oest fins el 1999, quan van passar a formar part del nou territori de Nunavut. El 1927, l'extrem oriental de l'antic districte d'Ungava va ser atorgat a la colnia britnica del Labrador pel Comit Judicial del Consell Privat de Londres; des de 1949, aquest territori forma part de la provncia de Terranova i Labrador.

Histria.
El districte d'Ungava forma part de la Terra de Rupert cedida pel rei Carles II d'Anglaterra, el 1670, a la Companyia de la Badia de Hudson. Aquesta va construir diversos establiments dedicats al comer de la pell. D'entre aquests establiments destaca Fort Rupert, situat a la desembocadura del riu Rupert, i que s l'establiment permanent ms antic del nord del Quebec. Fins els anys seixanta, s'hi va practicar el comer de la pell per part dels indis cree del Territori de Jamsie i pels esquimals del nord de la regi.

El 1868, un any  desprs de l'aprovaci de l'Acta de l'Amrica del Nord britnica, que va crear el Domini del Canad, el Parlement de Londres va autoritzar el govern angls a cedir la Terra de Rupert al Canad (Acta de la Terra de Rupert, 1868). La cessi del territori al Canad es va fer efectiva per decret del Consell Imperial de Londres el 23 de juny de 1870.

El territori original del districte d'Ungava va ser fixat el 1895 quan el Parlament canadenc va dividir els Territoris del Nord-oest en districtes. Als districtes ja existents (Assiniboine, Saskatchewan, Athabasca et Keewatin) s'hi van afegir els districtes d'Ungava, Yukon, Mackenzie i Franklin. 

El districte d'Ungava comprenia llavors el territori actual de la regi quebequesa Nord-du-Qubec i part de dues regions ms,  Abitibi-Tmiscamingue i Cte-Nord.

El districte d'Ungava estava doncs delimitat a l'oest per la badia James i la badia de Hudson, al nord per l'estret de Hudson i la badia d'Ungava, i a l'est per la Costa del Labrador.

El 1898, la part meridional del districte, al sud del riu Eastmain, va ser incorporada a la provncia del Quebec. Aquest perllongament del territori del Quebec cap al nord va ser posterior a l'expansi del territori de la vena provncia d'Ontrio el 1874, fins el parallel 51, i de nou el 1889, fins el riu Albany i la costa de la badia James.

De 1898 a 1912, la poblaci del districte d'Ungava era d'unes 5000 persones, majoritriament inuits, crees, naskapis i innus que vivien en comunitats costaneres o en petits grups nmades a l'interior del territori.



Reconeixement dels drets dels pobladors autctons.
En transferir-se la Terra de Rupert al Canad, el 1870, el Consell Imperial de Londres va precisar que el Parlement del Canad hauria d'obtenir dels pobladors autctons la cessi de llur ttol de proprietat sobre aquest territori. A l'article 14 del decret, es pot llegir : Tota indemnitzaci a pagar als indis per les terres destinades a la colonitzaci ser pagada pel govern canadenc de com acord amb el Govern Imperial, i la Companyia la Badia de Hudson en ser alliberada de tota responsabilitat.

El Parlament canadenc, per, no va respectar les seves obligacions i el 1898, va delimitar les fronteres nord-oest, nord i nord-est de la provncia del Quebec sense preocupar-se dels drets dels habitants autctons del territori transferit.

Uns anys ms tard, el 1912, el Parlament canadenc va adoptar la Llei de l'extensi de les fronteres del Quebec, que va transferir el districte d'Ungava a la provncia del Quebec, perllongant aix el territori quebequs fins l'estret de Hudson i la badia d'Ungava. Fent-se eco del decret imperial de 1870, la llei federal de 1912 va precisar que la provncia del Quebec reconeixer els drets dels indis en la mateixa mesura, i obtindr l'entrega de la cessi dels territoris de la mateixa manera, que el govern del Canad l'havia fet en altres llocs, i l'esmentada provncia suportar i abonar totes les crregues i despeses inherents o que en resultin.

Disposicions similars van ser incorporades dins la Llei de l'extensi de les fronteres d'Ontrio, adoptada el mateix any pel Parlament federal. En tots dos casos, es precisa que la tutela dels indis i l'administraci de totes les terres reservades per llur s romandran a crrec del govern del Canad.

De totes formes, el Quebec no va iniciar converses amb els crees, els esquimals i els naskapis de la regi abans de l'anunci de construcci del projecte hidroelctric de la badia James l'abril  de 1971. No va ser fins el novembre de 1975, desprs de llargues negociacions, que els governs del Canad i del Quebec i els representants de les comunitats crees i esquimals del Nord del Quebec van signar la Convenci de la Badia James i del Nord quebequs. Els representants dels naskapis van signar una convenci parallela tres anys ms tard, la Convenci del Nord-est quebequs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83853" title="Josep Carb i Vidal" nonfiltered="3303" processed="3296" dbindex="33485">
Josep Carb i Vidal (Sant Joan de Palams, Baix Empord, 26 d'octubre del 1912 - Santa Coloma de Farners, Selva, 4 de febrer del 1988), va ser mestre, compositor, violoncellista i dibuixant.

 Biografia .
Fill d'Eliseu Carb i Parals (1890-1968), mestre, msic i compositor, autor de sardanes com Margarid, Plany o la puntaire del rial, d'ell reb les primeres nocions de msica; el germ d'Eliseu, Fortunat Carb, va ser fiscornaire i bateria a La Principal de Palams i a l'Orquestra Palams. Quan tenia deu anys, en Josep s'inici en l'estudi del viol i el violoncel, que interpret al Quartet Germanor, on tamb tocava son pare. A catorze anys la seva famlia es trasllad a Santa Coloma de Farners i, al poc, en Josep hi fund una coral de gent gran per a cantar caramelles. En els anys trenta va ser solista de violoncel a lOrquestra Simfnica de Girona, que dirigia el mestre Ricard Lamote de Grignon. Acab la carrera de Magisteri el 1934, i exerc de mestre a Riudarenes, Regencs i Ca de la Selva, fins a tornar definitivament a Santa Coloma.

A l'any 1943 va constituir un grup instrumental, Carb y su orquesta, que anim les festes majors de les comarques gironines. Entre els anys 50 i 60 dirig dues societats corals barcelonines, La Uni d'Hostafrancs i La Font de la Guatlla, i el 1969 va fundar a Santa Coloma de Farners la coral Bell Esclat, amb 85 cantaires de diverses edats. El 1981, amb alguns ex-deixebles seus, va constituir la cobla La Flama de Farners.

La seva tasca compositora ha abastat molt diversos mbits. En primer lloc, la msica folklrica i tradicional (se li atribueixen 300 sardanes, canons, caramelles). Desprs, la msica religiosa, peces simfniques per a cobla o orquestra, ballables, operetes...

En homenatge, l'ajuntament de Santa Coloma de Farners ha donat el seu nom a l'Escola Municipal de Msica de la poblaci.

 Obra .
 Msica per a cobla .
 Poema simfnic;

 Sardanes .
 A cau d'orella;
 A les dues Maries Roses (1987);
 Aliana (1950);
 nima enamorada (1950);
 L'Antoni;
 Aplec a Sant Salvador (1980);
 L'aplec d'Olesa (1982);
 L'aplec de Farners;
 Bella dansa;
 Bosc endins (estrenada el 1994);
 Costa Brava (1936);
 De Sant Joan a Palams (1987);
 Les delcies catalanes, sardana cantada;
 Les delcies de l'Escala (1951);
 Dola (1987);
 Dola Catalunya (1979), amb lletra del mateix autor;
 Dos amics, obligada per a 2 tenores;
 En Quim i la Nuri;
 Enjogassada;
 Escolta'm, sardana cantada;
 L'esperit colomenc (1979);
 Fadrins de Tarabaus;
 Fem rotllo, sardana cantada;
 La Festa Major, sardana cantada;
 L'Hostal de la Peira;
 Invitaci a la sardana (1985);
 Jovenvola (1927);
 Lluna de mel;
 Lola;
 La mainada de Salt (1983);
 Maria Assumpci;
 Merceneta;
 Les nenes maques de Santa Susanna (1986);
 El noi, sardana cantada;
 La nvia del regiment;
 Olot festiu;
 L'oli d'Olesa;
 Onze primaveres (1977), obligada de flabiol;
 La petita Marta (1986);
 Prometatge (1933);
 La pubilla catalana (1933);
 La pubilla de Farners, obligada de tible;
 Quan l'aplec reneix (1986);
 La que ms m'agrada;
 Rebrolls de Fla;
 El rossinyol de Manlleu (1983), obligada de flabiol;
 Santa Coloma, ciutat pubilla (1981);
 Santa Coloma millenria;
 La sardana dels pomells;
 La tenora presumida (1950);
 Tres de febrer, en recordana del dia que les tropes de Franco van entrar a Santa Coloma el 1939;
 Una del mestre;
 Viladamat, poble estimat;

 Bibliografia .
 Josep Carb Catalunya, t'estimo: 20 obres chorals de canons S.l.: s.n., s.a.

 Enllaos .
 ndex de les sardanes de Josep Carb i Vidal;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83858" title="World Trade Center (pellcula)" nonfiltered="3304" processed="3297" dbindex="33486">

World Trade Center s un drama basat en els atacs terroristes de l'11 de setembre de 2001 a les torres bessones del World Trade Center a la ciutat de Nova York. s distribuda per Paramount Pictures i fou estrenada el 9 d'agost als Estats Units. Est dirigida pel guardonat amb tres Oscar Oliver Stone i protagonitzada pels actors Nicolas Cage, Michael Pea, Maggie Gyllenhaal, Maria Bell, Stephen Dorff, Jay Hernandez, Michael Shannon i Frank Whaley. Es tracta de la segona pellcula sobre l'11-S, desprs d'United 93.

 Argument.


La pellcula es centra en la histria real de John McLoughlin i William J. Jimeno, dos bombers de la ciutat de Nova York, que acudeixen a socrrer les vctimes dels atemptats del 11 de setembre de 2001 al World Trade Center de Nova York. Aquest dos bombers van quedar soterrats sota les runes de les torres bessones i van ser els nics rescatats en vida dies desprs de l'ensorrament.

 Repartiment.



 Curiositats .
 Oliver Stone va escollir el repartiment del film amb el sergent John McLoughlin(II). entre les opcions que es discutien estaven Nicolas Cage, Mel Gibson,George Clooney, i Harrison Ford. Oliver Stone va suggerir reunir tamb a Kevin Costner, Tommy Lee Jones, i Dennis Quaid.
 La pellcula es va rodar a les segents localitzacions:
 Glen Rock,New Jersey, EUA;
 Ramsey,New Jersey, EUA;
 New Jersey, New Jersey, EUA;
 Los Angeles, Califrnia, EUA;
 Marina del Rey,Califrnia, EUA (World Trade Center virtual);
 Nova York, Nova York, EUA;
 Port Authority Bus Terminal, Manhattan, Nova York, Nova York, EUA;

 Enllaos Externs.
 Web Oficial ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83860" title="World Trade Center (desambiguaci)" nonfiltered="3305" processed="3298" dbindex="33487">

En arquitectura:
 World Trade Center fou una zona de negocis de la ciutat de Nova York.
7 World Trade Center s un edifici de Nova York;
 World Trade Center (Barcelona) s una zona de negocis de la ciutat de Barcelona.
 World Trade Center (Saragossa) s una zona de negocis de la ciutat de Saragossa.
 World Trade Center (Bilbao) s una zona de negocis de la ciutat de Bilbao.
World Trade Center (Lleida) s una zona de negocis de la ciutat de Lleida.

 En cinema:
 World Trade Center (pellcula) s una pellcula d'Oliver Stone.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83863" title="Carles Maria Isidre de Borb" nonfiltered="3306" processed="3299" dbindex="33488">

Carles Maria Isidre de Borb, comte de Molina (Aranjuez, 1788 - Trieste, 1855). Infant d'Espanya amb el tractament d'altesa reial que fou designat prncep d'Astries des de 1815 i fins a 1830 any en qu a travs d'una pragmtica sanci s'abol la llei slica establerta l'any 1705 per Felip V d'Espanya. Pretendent carl al tron d'Espanya amb el nom de Carles V.

Nascut al Palau d'Aranjuez el dia 29 de mar de 1788, sent fill del Rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Llusa de Borb-Parma. L'infant era nt per via paterna del Rei Carles III d'Espanya i de la Princesa Maria Amlia de Saxnia i per via materna del Duc Felip I de Parma i de la Princesa Elisabet de Frana.

L'any 1808 s fet presoner junt amb la resta de la famlia reial espanyola per Napole Bonaparte al castell de Valenay. Durant la Guerra del Francs resid a Valenay fins el 1814, que retorn a la Pennsula Ibrica i fou nomenat general de brigada de carrabiners. El 1823 comen a agrupar els elements absolutistes ms radicals (apostlics), descontents de l'actitud moderada de Ferran VII desprs del Trienni Liberal, i tres anys desprs ja era cap visible d'aquesta facci.

L'any 1816, Carles Maria es cas amb la Infanta Maria Francesca de Portugal, filla del Rei  Joan VI de Portugal i de la Infanta Carlota Joaquima d'Espanya. La parella s'establ al Palau Reial de Madrid i tingueren tres fills:

SAR l'Infant Carles de Borb, Comte de Montemoln, nat el 1818 a Madrid i mort el 1861 a Trieste. Es cas amb la Princesa Maria Carolina de Borb-Dues Siclies.

SAR l'Infant Joan de Borb, Comte de Montizn, nat el 1822 a Aranjuez i mort el 1887 a Brighton. Es cas amb l'arxiduquessa Maria Beatriu d'ustria-Este.

SAR l'Infant Ferran de Borb i de Bragana, nat el 1824 a Madrid, rest solter, i va morir poc abans que el seu germ gran Carles a Brunse, Estria, ustria, el 1861.

Carles Maria Isidre qued vidu l'any 1834 i es torn a casar amb una altra infanta portuguesa: Maria Teresa de Portugal tamb filla del rei Joan VI de Portugal, que s'ocup dels seus nebots com si fos talment la mare i els educ en l'esperit tradicionalista carl.

L'any 1814 amb la restauraci de la Corona espanyola, Carles Maria fou el presumpte hereu del seu germ que desprs de dos matrimonis no havia tingut descendncia. Ara b, l'any 1830 neix al Palau Reial, la Infanta Isabel d'Espanya i dos anys desprs una altra infanta, Llusa Ferranda d'Espanya, en principi, aquestes dues infantes estarien excloses de la successi a la Corona com a conseqncia de la llei slica a Espanya implantada amb el primer Borb, el Rei Felip V d'Espanya. 

L'any 1830, Ferran VII d'Espanya, pare d'Isabel, public la Pragmtica Sanci per la qual abolia la llei slica a Espanya i facilitava l'accs al tron a la seva filla. Comen a partir d'aquest moment la definici de dos bndols, un que recolzava a Isabel format per liberals i un altre format per conservadors i tradicionalistes que recolzaven a Carles.


El carlisme neix en un moment de divisi del pas entre la modernitat del liberalisme i el tradicionalisme de l'absolutisme. El carlisme es fonamentar amb la religi, l'ordre div i el tradicionalisme ms ranci dels vestigis de l'Antic Rgim per orientat cap a una alternativa continuista de caire foral i popular cap als territoris histrics de les Espanyes. 

En un primer moment, Carles accept a Isabel com a sobirana, per l'any 1833 es retract de la seva decisi i es neg a jurar fidelitat a la nova reina. Immediatament se'l desterr oferint-li un exili daurat als Estats Pontificis, Carles havia d'embarcar-se a Cadis amb dest a Roma, per l'epidmia de clera que assolava Cadis fu que embarqus a Lisboa.

A Lisboa es recolz amb els llaos que l'unien a la casa reial portuguesa per tal de retrassar la seva sortida. Ferran exig que jurs fidelitat a la seva filla davant de l'ambaixador espanyol a Lisboa, Luis Fernndez de Crdoba, per s'hi neg. Ferran expropi tot el patrimoni de Carles i li ofer 400.000 rals en el moment que embarqus al port lisboeta per Carles s'hi neg. 

A la mort de Ferran VII, l'any 1833 s'autoproclam Rei d'Espanya amb el nom de Carles V, immediatament, el 6 d'octubre, el General Santos Ladrn de Cegama va proclamar a Carles rei d'Espanya a la localitat de Tricio a (La Rioja); s'ha optat per considerar aquesta la data d'inici de la Primera Guerra Carlina.

Desprs de la derrota dels partidaris de Miquel I de Portugal durant la guerra civil portuguesa i assetjat per les tropes isabelines que havien penetrat a Portugal a travs d'Extremadura fou evacuat per un buc de guerra angls davant de les protestes del Govern espanyol. Establert a Anglaterra, l'any 1834 s'escap de l'illa i pass a Frana podent assolir la frontera francoespanyola el mateix any 1834. En cap cas s'han aclarit les presumptes complicitats dels governs francs i angls en la fuga de Carles.

Des de 1834 i fins l'any 1839 particip molt poc activament en les guerres carlines. S'establ a Oate, Estella, Tolosa, Azpeitia i Durango on mantingu una cort ambulant. De carcter reservat i de costums senzilles, va ser molt ben rebut per la poblaci rural del Pas Basc i de Navarra. 

Durant l'estiu de 1837 va organitzar l'anomenada Expedici Reial que iniciant-se a Navarra arrib a Catalunya, al Maestrat i va estar a punt d'entrar a Madrid. A les portes de Madrid comenaren a crrer rumors sobre un possible casament entre la Reina Isabel II d'Espanya i el fill de Carles, el Comte de Montemoln, a l'hora de la veritat res fou concretat i Baldomero Espartero aprofit la distracci per assetjar a les tropes carlistes i obligar-les a retirar-se a Biscaia.

A partir d'aquell moment, Carles realitz una forta purga interna eliminant tots aquells consellers que havien dirigit el carlisme amb Toms de Zumalacrregui. Carles s'envolt de nous consellers que en general eren poc capaos i anomenats "ojalateros" ja que sempre es queixaven de la mala sort que havien tingut durant l'Expedici reial amb frases que comenaven amb un "Ojal...".

A partir de 1837 el pessimisme s'install a la Cort i a l'exrcit. Els quadres de combat van rebutjar lluitar fora de Navarra i de les tres provncies basques. Carles es vei obligat a firmar el Conveni d'Oate en el qual es pos fi la Primera Guerra Carlina reconeixent als soldats carlistes les seves condecoracions, pagues i prometent evitar represlies.

Carles s'exili a Frana amb un grup de fidels que rebutjaven l'acord sent installat a Bourges pel govern francs. El 1845 abdic de les seves presumpcions a la Corona en el seu fill Carles Llus (Carles VI) i comen a utilitzar el ttol de comte de Molina.

Carles Maria Isidre va deixar Bourges per traslladar-se a l Imperi Austrac, a Trieste, on va morir el 10 de mar del 1855. L emperador austrac Francesc Josep I el va ajudar econmicament i va ordenar enterrar-lo amb honors de rei.

Carles mor a Trieste l'any 1855.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83864" title="Himnos" nonfiltered="3307" processed="3300" dbindex="33489">

Hipnos o Himnos (en grec       Hypnos, somni) era, en la mitologia grega, la personificaci del somni. Era fill de Nyx, la nit, i germ bess de Tnatos, la mort no violenta. El seu equivalent rom era Somnus.
La seva descendncia la formaven les coses que ocorrien en somni, els Oniros. Els tres ms importants apareixien en els somnis dels reis: Morfeu, Iquelo (o Fobetor) i Fantaso.



Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83866" title="Nyx" nonfiltered="3308" processed="3301" dbindex="33490">
Nix o Nyx (en grec    ,  nit ) era, en la mitologia grega, la deessa primordial de la nit. Tamb s anomenada Nicte, i en els textos romans que tracten aquest tema grec, el seu nom es tradueix com a Nox.
 Nyx segons Hesode .
En la Teogona d'Hesode, la Nit va nixer del Caos. La seva descendncia s molta, i reveladora.
Amb la seva germana rebo, la Nit va engendrar a:
 ter ( pura lluentor ) i;
 Hemera ( dia ).
Ms tard, per si mateixa, la Nit va engendrar a
 Momo ( sarcasme ),
 Ponos ( pena ),
 Moros (mitologia) ( destinaci ),
 Tnatos ( mort ),
 Hipnos ( somni ),
 Les Hesprides,
 Les Keres i;
 Les Moires,
 Els Onirs,
 Nmesi ( venjana ),
 Apate ( engany ),
 Filots ( tendresa ),
 Gera ( vellesa ),
 Eris ( discrdia ) i;
 Oizs ( angoixa ).
En la seva descripci del Trtar, Hesode afegeix que Hemera, qui ara s germana de la Nit en comptes de la seva filla, abandonava el Trtar just quan Nix entrava; quan Hemera tornava, Nyx marxava. Aix s'assembla el retrat de Ratri ( nit ) en el Rig-Veda, on aquesta treballa en estreta collaboraci per tamb en tensi amb la seva germana Usha ( alba ).

 Nix segons Homer . 
Al Llibre 14 de La Ilada d'Homer hi ha una interessant cita d'Hipnos, el du menor del somni, en la qual recorda a Hera un antic favor desprs que aquesta li demani que faci dormir Zeus. Hipnos va fer dormir anteriorment a Zeus una vegada a instncies de Hera, el que li va permetre causar grans infortunis a Hracles (qui tornava per mar de la Troia de Laomedonte). Zeus va encoleritzar i hauria llanat a Hipnos al mar si aquest no hagus fugit espantat fins a Nix, la seva mare. Hipnos segueix dient que Zeus, tement empipar a Nix, va contenir la seva fria i d'aquesta form Hipno va poder escapar d'aquesta.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83867" title="Momo" nonfiltered="3309" processed="3302" dbindex="33491">
En la mitologia grega Momo (en grec       Mmos, burla, culpa; en llat Momus) era la personificaci del sarcasme, les burles i l'agudesa irnica. Era el du dels escriptors i poetes, un esperit d'inculpaci i crtica.
Hesode explicava que Momo era un fill de Nyx, la nit (Teogona, 214). Luciano de Samosata recordava (en el dileg ampliat Hermotimus, 20) que es va burlar d'Hefest per haver fabricat als homes sense portes en els seus pits a travs de les quals poder veure els seus pensaments. Fins i tot es va burlar d'Afrodita... A causa de les seves constants crtiques, va ser exiliat del Mont de l'Olimp.
Se'l representava amb una mscara que aixecava perqu se li veis la cara, i amb una titella a la m, smbol de la bogeria.
 Carnaval .
A les festes de Carnaval de diverses ciutats del mn es ret homenatge al du Momo amb diversos actes.
A Cadis, la crema d'un ninot representant al du Momo clausura les festes de Carnaval cada any.

Altres significats.
Momo tamb s el ttol d'una novella de l'escriptor alemany Michael Ende, ms conegut per La histria interminable.

 Vegeu tamb .
 La Bohme, on el Caf Momus s el escenacio d'un passatge en el barri llat.
 Theoi Project - Momos ;
 Bohemian Caf Society: el autntico Caf Momus ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83876" title="Singlet" nonfiltered="3310" processed="3303" dbindex="33492">
Un singlet s un conjunt que noms cont un element. Per exemple si  s un nic element, aleshores a  l'anomenem singlet de .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83879" title="Toms de Zumalacrregui y de Imaz" nonfiltered="3311" processed="3304" dbindex="33493">

Toms de Zumalacrregui y de Imaz (Ormaiztegi, 1788 - Zegama, 1835) Militar basc antiliberal i general de l'exrcit carlista durant la Primera Guerra Carlina. Se'l coneixia popularment com a "Oncle Toms".

Zumalacrregui va nixer a Ormaiztegi, poble situat a la comarca guipuscoana de Goierri, el 29 de desembre de l'any 1788. Fill de famlia molt humil fou el des d'un total d'onze germans nascuts del matrimoni de Francisco Antonio Zumalacrregui Mgica i Ana Mara Imaz Altolaguirre.   

A l'inici de la Guerra del Francs, l'any 1808, s'allist a Saragossa, on particip en el primer setge de la ciutat i la batalla de Tudela. En el segon setge de Saragossa fou apressat en una de les sortides. Va aconseguir escapar i es va unir a la guerrilla de Gaspar de Jauregui (El Pastor).  
A mesura que avanava la guerra, Zumalacrregui, home seris i de fortes conviccions religioses, se sentia incmode en el sistema de combat de guerrilles. Aix doncs, s'incorpor al primer batall de Guipscoa de l'exrcit regular com a oficial. L'any 1812 fou ascendit a capit. 
Toms de Zumalacrregui no simpatitzava amb els principis liberals que en aquella poca s'estenien per l'Estat espanyol, sin que se sentia ms proper a la causa dels monrquics absolutistes. Quan el 1820 es va tornar a promulgar la Constituci Espanyola de 1812, encara era capit. Fou denunciat al nou govern per oficials liberals, que van sollicitar la seva expulsi de l'exrcit. Encara que la denncia no va prosperar, va ser apartat del servei actiu. Desprs es va posar a les ordres de Quesada, ascendint a tinent coronel l'any 1822. 

Desprs de la restauraci de Ferran VII d'Espanya i el retorn de l'absolutisme el 1823, va formar part d'una comissi militar per a la repressi de delictes poltics, arribant al grau de coronel el 1829. L'any 1832 va ser nomenat governador militar del Ferrol. En aquells dies, ja era reconegut com integrant del partit absolutista que pretenia afavorir les opcions successries del germ del rei, Carles Maria Isidre de Borb ("Don Carlos").
L'abolici de la llei slica i la proclamaci de la filla de Ferran VII, Isabel (Isabel II) com hereva del tron el va enfrontar amb les autoritats navals del Ferrol, que eren partidries de la causa constitucional. Com a conseqncia, va ser acusat de desafecte i destinat a Pamplona. 
En morir Ferran VII, el 29 de setembre de 1833, residia sense comandament i sota vigilncia a Pamplona, d'on va aconseguir fugir i unir-se als carlistes revoltats que es trobaven a la vall navarresa de La Berruenza, al comandament d'Iturralde i Sarrasa. Fracassat a La Rioja, a les provncies basques i en d'altres indrets de la resta d'Espanya, l'aixecament dels revoltats que donaven suport a l'infant Don Carlos en defensa de l'absolutisme monrquic, va quedar redut al petit grup que es trobava ocult a les valls de La Berruenza i Amescoas a Navarra. El 14 de novembre de 1833 els rebels van triar Zumalacrregui com a cap, aixecant acta a Lizarra. Immediatament va comenar a organitzar des del no-res i en molt poc temps un efica contingent de l'exrcit rebel, anomenat carlista, equipant-lo en molts casos amb les armes preses a l'enemic.
Conscient de la seva inferioritat numrica i armamentstica, va reproduir la tctica guerrillera que coneixia des de la Guerra del Francs, emparant-se en l'accidentat relleu i el suport de gran part de la poblaci civil. El 7 de desembre de 1833, la diputaci de Biscaia i  la diputaci d'laba el van nomenar cap de les seves tropes. Molt popular entre els seus soldats (l'anomenaven "Oncle Toms"), no va dubtar en mostrar-se cruel en la repressi dels liberals ni a emprar el terror per a mantenir controlat el territori (per exemple afusellaments d'Heredia). 

Durant l'any 1834 es van succeir les victries en importants accions, com l'assalt a un comboi d'armes entre Logronyo i Cenicero, les accions d'Alegria d'raba i Venda d'Echavarri, fins al punt de provocar la dimissi de Jos Ramn Rodil Campillo en el comandament de l'exrcit enemic. Per va acabar l'any amb una amarga derrota a la batalla de Mendaza i una prudent retirada a la batalla d'Aquijas. Per el mar i abril de 1835, amb l'acci de Larremiar contra Francisco Espoz Mina i l'acci d'Artaza contra Gernimo Valds, va desfer la tropa isabelina que es va veure obligada a desmantellar totes les estratgiques guarnicions ( Maeztu, Alsasua, Elizondo, Santesteban, Urdax, entre d'altres), nicament restant les de capital de les provncies basques (Pamplona, Sant Sebasti, Bilbao i Vitria) i alguns ports de la costa. El gruix de l'exrcit isabel es va retirar a la riba sud de l'Ebre. Controlant ja la major part de les provncies basques, animat per aquests xits (i per la necessitat d'aconseguir diners i suport internacionals), Carles Maria Isidre de Borb li orden el 1835 prendre Bilbao, malgrat l'opini contrria de Zumalacrregui -que hagus preferit atacar Vitria- i des d'all obrir-se cam cap a Madrid. L'operaci va comenar amb xit, a l'obrir-se pas cap a Bilbao en vncer el general Espartero en el port de descrrega, va assetjar la capital biscana el 10 de juny de 1835; per, en la seva obstinaci per reconixer personalment les fortificacions enemigues i les posicions dels seus homes, el dia 15 va pujar a la balconada d'un edifici per a observar les operacions i va resultar ferit en una cama per una bala perduda de l'exrcit isabel. Immediatament va ser traslladat 60 quilmetres ms enll, al poble de Zegama, muntat en una butaca requisada en una fonda i a coll dels seus voluntaris. Es va allotjar a casa d'una cosina i va morir el 24 de juny de 1835, probablement de septicmia. Com la ferida presentava poca importncia, alguns historiadors opinen que va ser una mort molt estranya i recorden que el general tenia molts enemics dins dels cercles de l'aristocrcia carlista. No obstant aix, no s'ha pogut aportar cap evidncia slida en aquest sentit. Altrament es coneix el seu rebuig a ser ats per un metge, pel fet que fos angls. 

 Enllaos externs .

Web del Museu Zumalakarregui d'Ormaiztegi  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83883" title="GALEUSCA" nonfiltered="3312" processed="3305" dbindex="33497">

GALEUSCA s una coalici electoral formada pel Bloc Nacionalista Gallec (BNG), pel Partit Nacionalista Basc (PNV), Convergncia i Uni (CIU) , Bloc Nacionalista Valenci i Partit Socialista de Mallorca-Entesa Nacionalista per presentar-se a les eleccions europees de 2004. El seu nom prov de barrejar el nom de les 3 comunitats d'on provenen els tres primers partits. 

A les eleccions europees de 2004 va obtenir 2 representats al Parlament europeu, entre ells Ignasi Guardans de CiU que n'era el cap de llista.

El Partido Nacionalista Canario tot i no formar part de la coalici, va demanar el vot per la mateixa durant les eleccions de 2004.

 Resultats de les eleccions europees de 2004 a l'estat espanyol.























 Resultats de les eleccions europees de 2004 a Catalunya .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83885" title="Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra" nonfiltered="3313" processed="3306" dbindex="33499">

El Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra (oficialment Partido Socialista de Euskadi - Euskadiko Ezkerra), sovint abreujat PSE-EE o simplement PSE, s un partit poltic de la Comunitat Autnoma Basca federat al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE).

Tot i que la denominaci habitual dels militants del PSE-EE s la de socialistes bascos, no s'ha de confondre el PSE-EE amb el Partit Socialista Basc (oficialment Euskal Sozialista Biltzarrea - Partido Socialista Vasco) un petit partit integrant de l'esquerra abertzale.

Histria.
Els inicis del partit.
El Partit Socialista d'Euskadi durant aquesta primera etapa els socialistes bascos encara no feien servir la denominaci de PSE.  No va ser fins la dcada dels 70 que aquesta denominaci va substituir la de PSOE. 

La primera agrupaci socialista basca va ser creada l'11 de juliol de 1886 a Bilbao. Desprs vindrien altres agrupacions biscanes. El 1900, la Federaci Socialista Biscana estava formada per deu agrupacions locals.

La implantaci del PSOE a Guipscoa va ser una mica ms tardana. No va ser fins el 1897, que es cre la primera agrupaci guipuscoana al municipi d'Eibar. Encara ms tardana va ser la implantaci del PSOE a laba a causa de l'escasa industrialitzaci i l'absncia de tradicions obreres significatives.

El gener del 1937 Rufino Laiseca i Miguel Amilibia  establiren les bases del futur Partido Socialista de Euskadi (PSE), autnom del PSOE i partidari de l autodeterminaci del poble basc i d unificar-se amb el PCE, amb el diari Euskadi Roja. La derrota a la guerra civil i la mort de Laiseca a l'exili, aix com l'hostilitat de bona part de la direcci del partit, van impedir la formaci d'un PSE autnom. Alhora, Amilibia trenc amb el partit i quan torn el 1977 s'integr a Herri Batasuna.

Histria recent.
Fins el 1982, el PSE comprenia no noms les Agrupacions Provincials de Biscaia, Guipscoa i laba, sin tamb l'Agrupaci Socialista de Navarra, que el juny de 1982 abandon el PSE per a formar el Partit Socialista de Navarra (PSN-PSOE).

L'octubre de 1991, s'incorpor al PSE el Partit dels Treballadors d'Euskadi. Posteriorment, el mar de 1993, el PSE es fusion amb Euskadiko Ezkerra, creant-se un nou partit, l'actual PSE-EE.

Situaci actual.
En l'actualitat, el crrec de secretari general del partit s ocupat pel diputat autonmic Patxi Lpez, que fou escollit el 23 de mar de 2002.

El PSE-EE s avui dia la segona fora poltica ms votada del Pas Basc i el primer partit de l'oposici al Parlament basc. A les darreres eleccions basques, celebrades el 2005, el PSE va obtenir el 22,68% dels vots emesos i 18 escons (dels 75 que conformen el Parlament basc).

Quant a les eleccions generals espanyoles, l'any 2004 el PSE tamb va ser la segona formaci ms votada en el conjunt de les tres circumscripcions de la Comunitat Autnoma Basca, amb el 27,22% dels vots emesos. Aquest percentatge va permetre el PSE d'aconseguir 7 diputats, el mateix nombre de diputats obtinguts pel PNB, que va ser la formaci ms votada. El PSE-EE va aconseguir el seu millor resultat a laba, on va recollir el 30,79% dels vots emesos en aquesta circumscripci electoral, essent aquesta l'nica de les provncies basques en qu els socialistes van ser la llista ms votada.

A nivell local, el PSE ostenta les alcaldies de diverses ciutats basques, principalment de Biscaia i Guipscoa, destacant-ne Sant Sebasti, la capital de Guipscoa, Barakaldo, Eibar, Ermua, Errenteria, Irun, Lasarte-Oria, Pasaia, Portugalete i Santurtzi.

Referncies.


Enllaos externs.
Pgina web oficial del PSE-EE  ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83887" title="Europa dels Pobles" nonfiltered="3314" processed="3307" dbindex="33501">
Europa dels Pobles va ser una coalici formada per les eleccions europees de 2004.

Els partits que formaren la coalici foren: Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Eusko Alkartasuna (EA), Chunta Aragonesista (CHA), Partido Socialista de Andaluca (PSA), Andecha Astur (AA), Conceju Nacionaliegu Cntabru (CNC) i Iniciativa Ciudadana (ICLR).

Alternativa Popular Canaria no va formar part de la coalici per va demanar el vot per la mateixa.

 Resultats Eleccions Europees de 2004.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83888" title="Alidosi" nonfiltered="3315" processed="3308" dbindex="33502">

Els Alidosi o Alidosio foren una famlia feudal italiana que foren senyors sobirans d'Imola. El primer possible membre de la familia fou Alidux de Davizulo, testimoni en un acte del 17 de mar de 1152, possible cos d'Alidosio, i probable pare de Heredes Aliducis Davizoli, esmentat el 23 d'octubre de 1169. A la mateixa data apareixen Aliducis de Malaparte i Alidux i poc desprs (1182) un  Aliducis que el 1197 va deixar la seva casa al bisbe Enric i pel temps en qu Litto Alidosi (possible germ) va rebre (suposadament del emperador Ot IV) el feu de Massa de Sant Ambrogio. El 1195 s'esmenta un Alidux Guidonis Lithuisii.

El seu fundador contrastat fou Alidosio degli Alidosi (potser algun dels anteriors), que va viure al segle XII. A ell estava emparentat Litto, senyor de Massa di Sant Ambrogio amb molts bens feudals a la Massa Trabria el 1209, possiblement usurpats o concedits per l'emperador a costa de l'Esglsia, que fou ostatge a Bolonya el 1222 junt amb altres nobles d'Imola, i jutge de la comuna d'Imola el 1235. El seu fill Alidosio havia perdut els feus segurament per confiscaci, i fou consol del com d'Imola. Fou pare de Ludovico Alidosi que fou pare de: Litto I  Alidosi i Alidosio Alidosi.

Un germ de Litto de Massa di Sant' Ambrogio, fou Ambrogio Alidosi, tronc dels Alidosi de la Massa Trabria on tenien els seus feus. Vegeu Massa Trabria.

Una personalitat destacada fou  Obizzo  da Mordano , fill de Gentile Alidosi de la Massa Trabria, que fou capit del poble de Perusa el 1381 i de Florncia el 1382, podest de Lucca  el 1380 i de Pisa el 1383, i potser tamb podest de Mdena que va morir vers el 1383. 

 Senyors d'Imola .

Litto I Alidosi (de facto senyor 1278-1288) ;
Imola al Papa 1288-1290;
Alidosio Alidosi 1290-1293;
Mainardo Alidosi(germ associat 1290-1293);
ocupaci Bolonyesa  1293-1296 ;
Uguccione della Faggiuola 1296-1299 (senyor de Lucca del 1314 al 1316);
Imola al Papa 1299-1302;
Alidosio Alidosi 1302-1311 (segona vegada);
Imola al Papa 1311-1334;
Litto II Alidosi (capit del poble 1334, senyor i vicari del Papa 1346) 1334-1350 ;
Roberto Alidosi 1350-1362 ;
Azzo Alidosi 1362-1363;
Rinaldo Bulgarello 1363-1365;
Azzo Alidosi (segona vegada) 1365-1372;
Bertrando Alidosi 1372-1391 ;
Ludovico Alidosi 1391-1424;
Lippo Alidosi (associat 1391-1396);
Imola ocupada per Felip Maria Visconti de Mil 1424;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83889" title="Litto I Alidosi" nonfiltered="3316" processed="3309" dbindex="33503">
Litto I Alidosi (o Lito I Alidosi), fou prefecte i capit del poble d'Imola amb el ttol de Defensor Pupuli Imole et Capitaneus Civitatis Imole (1278-1288). Fou fet presoner junt amb el seu nebot Litto II Alidosi per ordre del inquisidor general de Romanya  que havia assaltat el castell de Pediano i el de Toranello que s'havien rebellat i pel que havia estat condemnat el 1315 per l'inquisidor general juntament amb Giovannino da Cremona. El 1317 va tramar un complot per arrabassar Imola a l'Esglsia iva morir passada aquesta data. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83891" title="Alidosio Alidosi" nonfiltered="3317" processed="3310" dbindex="33505">
Alidosio Alidosi fou prefecte i capit del poble a  Imola amb el ttol de Defensor Pupuli Civitatis Imole (1278-1288), i capit del poble de Forli el 1291. Va ser proclamat senyor sobir d'Imola el 29 de novembre de 1290 i va exercir fins al 1293 i ho fou altra cop el 1302. Va tenir associat a son germ Mainardo Alidosi. Encara era viu el 31 d'agost de 1311. Fou el pare de Litto II Alidosi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83892" title="Litto II Alidosi" nonfiltered="3318" processed="3311" dbindex="33506">
Litto II Alidosi (o Lippo Alidosi) fou capit del poble d'Imola el 1334, i podest de Bolonya el 1334. Fou senyor i vicari del Papa a Imola per breu pontifcia del 17 d'octubre de 1346. Va morir passar el 7 de novembre de 1351. La seva segona dona (que desprs fou repudiada) Cianghella della Tosa, fill de Messer Arrigo della Tosa, fou immortalitzada per Dante Aligheri en el XV cant del parads  com exemple paradigmtic de la llicenciositat  de les dones florentines. Fou el pare de Roberto Alidosi, i, entre d'altres, del bisbe Carlo Alidosi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83893" title="Roberto Alidosi" nonfiltered="3319" processed="3312" dbindex="33507">
Roberto Alidosi fou senyor i vicari pontifici d'Imola per breu pontifcia del 29 de desembre de 1350. El 1356 fou capit del exercit del Papa. Va morir a Imola el 29 de novembre de 1362. Es va casar amb Michelina (anomenada Melchina) Malatesta, filla de Malatesta III Malatesta, senyor de Pesaro, i en segones noces amb Giacoma Pepoli, filla de Zerra Pepoli, comte de Castiglione de la casa dels senyors de Bolonya, i fou pare d'Azzo Alidosi i Bertrando Alidosi, i del bisbe Litto Alidosi, el bisbe Guglielmo Alidosi, i el senyor Lippo Alidosi, entre d'altres (catorze en total).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83894" title="Azzo Alidosi" nonfiltered="3320" processed="3313" dbindex="33508">
Azzo Alidiosi fou fill de Roberto Alidosi. Fou armat cavaller el 1361 i fou governador de Fermo (1360-1361). Fou  senyor i vicari pontifici d'Imola del 1362 al 1363 quant fou expulsat per Rinaldo Bulgarelli amb el suport del cardenal Albornoz, per va recuperar el poder el 1365 i per Bule del Papa Urb V del 2 d'abril de 1365 va obtenir en com la senyoria sobre Castel del Rio, Monte del Fine i Castiglione el 1366. Es va casar amb Rengarda Manfredi dels senyors sobirans de Farenza i amb Margherita di Castelbarco. Va morir el 1372.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83895" title="Bertrando Alidosi" nonfiltered="3321" processed="3314" dbindex="33509">
Bertrando Alidosi fou fill de Roberto Alidosi. Fou senyor i vicari pontifici d'Imola el 1372 succeint a Azzo Alidosi amb el que ja estava associat des el 1365 i  per Bule del Papa Urb V del 2 d'abril de 1365 va obtenir en com la senyoria sobre Castel del Rio, Monte del Fine i Castiglione el 1366 confirmada per Bule del Papa Gregori IX el 26 d'agost de 1373. Es va casar amb Elisa Tarlato, filla de di Maso Tarlati, senyor de Pietramala, i germana del cardenal Galeotto. Va morir a Imola el 12 de novembre de 1391.

Fou el pare de Ludovico Alidosi. Entre altres fills va tenir a Giovanna Alidosi (morta el 1440), que es va casar amb Bartolomeo Brancaleoni, comte de Massa Trabria, senyor de Mercatello sul Metauro i Sant Angelo in Vado (mort el 1425), pares de Gentile Brancaleoni, comtessa de la Massa Trabria i senyor de Mercatello sul Metauro i de Sant Angelo in Vado, que el 1455, un any abans de morir, es va fer monja i fou la dona (2 de desembre de 1437) de Frederic de Montefeltro, duc d'Urbino




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83896" title="Ludovico Alidosi" nonfiltered="3322" processed="3315" dbindex="33510">
Ludovico Alidosi fou fill de Bertrando Alidosi. Fou senyor i vicari pontifici d'Imola del 1391 al 1 de febrer de 1424 confirmat per Bule del Papa Bonifaci IX del 27 de gener de 1393.

Fou senyor de Toranello, Pediano e Gallisterna des el 1405 al 1 de febrer de 1424,  senyor i vicari pontifici de Tossignano, Dozza, Riolo, Pieve Sant Andrea, Gaggio i Castellaro des l  11 d'octubre de 1412 al 1 de febrer del 1424. Desprs de perdre els seus estats el 1424 es va fer monjo cistercenc el 1428 i va morir a Roma el 1430. Estava casat des el 1392 amb Verde Pio filla de Giberto I Pio senyor de Carpi. Va deixar un fill i dos filles.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83897" title="Litto Alidosi" nonfiltered="3323" processed="3316" dbindex="33511">
Litto Alidosi fou fill de Roberto Alidosi. Fou cannic de la catedral d'Imola el 1342, tresorer general de l'Esglsia des el 1379, consenyor de  Castel del Rio, Monte del Fine i Castiglione des el 1366, va recuperar (amb els germans) noms Castel e Rio (1369) gracies a l'ajut de Giovanni da Bagnacavallo desprs del bndol del cardenal Albornoz. Fou bisbe d'Imola del 29 de gener de 1354 al 1379 o 1380. Va morir a Roma  el 1382.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83898" title="Guglielmo Alidosi" nonfiltered="3324" processed="3317" dbindex="33512">
Guglielmo Alidosi fou fill de Roberto Alidosi. Fou bisbe de Cervia del 1377 al 1379, i bisbe d'Imola del 1379 o 1380 al 1382. Va morir de pesta a Imola el 1382.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83899" title="Lippo Alidosi" nonfiltered="3325" processed="3318" dbindex="33513">
Lippo Alidosi fou fill de Roberto Alidosi. Fou senyor i vicari pontifici d'Imola del 1391 al 1396 conjuntament amb el seu nebot Ludovico Alidosi. Possea en com Castel del Rio, Monte del Fine e Castiglione des el 1366. Va morir el 1396. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83900" title="Rutili Claudi Namaci" nonfiltered="3326" processed="3319" dbindex="33514">
Rutili Claudi Namaci (Rutilius Claudius Namatianus, fl. segle V) fou un poeta rom, destacable per la seva obra De Reditu Suo (Sobre el seu retorn) en dstics elegacs, que descriu un viatge en vaixell per la costa des de Roma a la Gllia l'any 417.

 Biografia .
Rutili Namaci nasqu al sud de la Gllia i, com Sidoni Apollinar, pertanyia a una de les grans famlies de les provncies galles. El seu pare Lachanius havia estat governador de Tscia (Etrria i mbria), tresorer imperial (comes sacrarum largitionum) i prefecte de Roma (praefectus urbi). Rutili Namaci tamb segu la carrera dins l'administraci imperial i arrib a ser secretari d'estat (magister officiorum) i prefecte de Roma l'any 414. Tot i aix es coneixen molt pocs detalls sobre la seva vida.

Durant els anys centrals de la seva vida Roma i l'imperi en general visqueren uns anys especialment convulsos: el domini a l'ombra d'Estilic, els atacs de Radagais per tota Itlia i la Gllia, els atacs d'Alaric I i el saqueig de Roma (410). Nogensmenys l'aparent recuperaci de la ciutat desprs d'aquestes calamitats segurament l'influ en la seva idea de la grandesa de Roma. Com a pag convenut i pertanyent al cercle de l'orador Quint Aureli Smmac, lamentava l'abandonament de les velles tradicions romanes que havien donat grandesa a l'imperi, i s'opos amb fora a les poltiques imperials favorables al cristianisme i a les aliances amb els gots i els vndals, especialment al poder que aquests, com a destacats membres de l'exrcit, tenien sobre el senat i l'emperador. En aquest sentit, forma part de l'anomenada reacci pagana de finals del segle IV i comenaments del V.

 Obra: De Reditu Suo .
L'nica obra coneguda de Namaci s el poema De Reditu Suo (Sobre el seu retorn), tamb coneguda com Iter Gallicum, escrit en dstics elegacs. La seva importncia literria i histrica s'ha reconegut clarament en els ltims anys, coincidint amb els estudis historiogrfics ms aprofundits de l'poca del baix imperi. Malgrat que noms ens ha arribat en forma fragmentria (set-cents versos, la major part del segon llibre s'ha perdut), la qualitat literria del poema el converteix en una de les darreres grans mostres de literatura romana.

El poema descriu un viatge costaner per mar des de Roma (concretament del port d'Ostia, el 31 d'octubre del 417) fins a la Gllia, tot i que els fragments conservats noms arriben fins al port de Luna (actual Luni, una mica ms al nord de Pisa), l'11 de novembre del mateix any. Namaci descriu el viatge de retorn a les seves terres de la Gllia, devastades per la invasi dels vndals. s significatiu que el viatge es faci per mar i no per les grans vies consulars, en aquells moments impracticables i poc segures a causa dels atacs dels gots.

Desprs d'un emocionant i fams elogi de Roma i el seu ideal universalista, Rutili Namaci descriu els paisatges que veu i hi reflexiona, sovint melanclicament, com a bon representant de la reacci pagana del cercle de Smmac, que enyora la grandesa i rectitud del passat rom. El poema assoleix els seus moments ms emotius quan descriu el clima de decadncia de les terres de l'imperi, que Namaci atribueix als brbars i al cristianisme; al mateix temps, per, Namaci confia en la recuperaci de Roma i de les seves tradicions. Aquestes reflexions s'uneixen a violentes stires culturals i poltiques.

Estilsticament Namaci utilitza els dstics elegacs amb gran habilitat i puresa formal, que delaten un estudi aprofundit de la poesia de l'era clssica d'August. Utilitza un llat sorprenentment clssic per a l'poca, tant pel que fa al vocabulari com a la gramtica. Comparat amb Claudi (a vegades anomenat l'ltim poeta rom), lleugerament anterior, utilitza un estil molt ms auster, sense les exageracions barroques d'aquell.

 L'elogi de Roma .
Com s'ha comentat anteriorment, s especialment famosa la lloana a la deessa i ciutat de Roma que apareix al comenament del poema. Rutili Namaci hi ofereix una visi idealitzada del paper de Roma i el seu imperi. Namaci la presenta com la magnfica reina del mn, civilitzadora i integradora de pobles sota un govern idealment regit pels valors tradicionals de la Repblica romana. Aquest cant a la grandesa de Roma s especialment significatiu, vist amb la perspectiva histrica, de la pervivncia d'aquests ideals durant l'poca del baix imperi i noms mig segle abans de la desaparici formal de l'imperi d'Occident.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83901" title="Carlo Alidosi" nonfiltered="3327" processed="3320" dbindex="33515">
Carlo Alidosi fou fill de Litto II Alidosi. Fou cannic de la catedral d'Imola el 1334, arxipreste de la collegiata de Santa Maria di Sellustra, i  bisbe d'Imola des el 18 de juliol de 1342 fins a la seva mort a la ciutat el 1354.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83902" title="Alidosio Alidosi (bisbe)" nonfiltered="3328" processed="3321" dbindex="33516">
Alidosio Alidosi fou net de Litto II Alidosi, fou bisbe de Rimini des el 27 de febrer de 1332 al 1353, amb una breu interrupci el 1349. Va morir el 1353.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83904" title="Mainardo Alidosi" nonfiltered="3329" processed="3322" dbindex="33517">
Mainardo Alidosi conegut per Mainardino fou germ d'Alidosio Alidosi i associat per aquest al seu govern d'Imola el 1292 i fins el 1293. Va estar empresonat del 11 d'octubre de 1291 fins al menys el 26 d'octubre de 1291. Va morir abans de 1302. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83912" title="Ricard Vies i Roda" nonfiltered="3330" processed="3323" dbindex="33518">
Ricard Vies i Roda (Lleida, 5 de febrer del 1875 - Barcelona, 29 d'abril del 1943) va ser pianista i compositor de fama mundial.

 Biografia .
A set anys va encetar els seus estudis musicals amb l'organista lleidat Joaquim Terraza. Als deu anys, per, ja era a Barcelona, deixeble de Joan Baptista Pujol, pianista i formador de pianistes. Tamb reb classes d'harmonia de Felip Pedrell. Amb noms dotze anys, guany el primer premi de piano de l'Escola Municipal de Msica de Barcelona, cosa que facilit que fos becat per anar a Pars a rebre llions de piano de Charles Wilfried de Briot, i de composici i harmonia de  i . Obtingu el Primer Premi del . Debut com a concertista el 1895, a la famosa ; el 1906 fou elegit membre del Consell Superior del Conservatoire. Quan no era de gira (com en el perode 1930-1935), vivia a Paris, si b no perd mai el contacte amb Lleida, on tornava per Festa Major. S'establ finalment a Catalunya l'any 1940, possiblement a causa de l'ocupaci alemanya de Paris; mor a Barcelona tres anys ms tard.

Tingu molt d'xit com a intrpret i divulgador de la msica contempornia francesa i espanyola, i va fer centenars de concerts: molts a Pars, per tamb a fora altres pasos europeus i sud-americans. Don nombroses primeres audicions:  a Maurice Ravel, que sembla que li era molt ,  li estren Menuet antique (1898), Jeux d'eau (1902), Pavane pour une infante dfunte (1902), Miroirs (1906), i Gaspard de la nuit (1909). Ravel li dedic dues de les seves obres . Altres autors de qui estren obres: Claude Debussy, Erik Satie, Enric Granados, Manuel de Falla, Joaqun Turina, Frederic Mompou i Dodat de Sverac. Contribu a difondre la msica russa i sud-americana per a piano de comenament de segle; en els seus concerts program obres de Sergei Liapunov, Aleksandr Borodn, Modest Mssorgski, Mili Balakirev, i Nikolai Rimski-Krsakov, i desprs de la seva segona gira americana dedic el seu primer recital parisenc a nombrosos compositors sudamericans com Alberto Wiliams, Carles Pedrell, Juan Jos Castro, R.Rodrguez,  Heitor Villa-Lobos o Pedro Humberto Allende Sarn.

A ms de Ravel, altre compositors li dedicaren obres: Rafael de Aceves (Cordobesa),  Albniz (Vers le mas en fte, Coin de cimitiere au primtemps), Constantin Br iloiu (5 rondes  danser au soleil: danse nm. 1, Ritournelle pour sa mie), Falla (Noche en los Jardines de Espaa), Halffter (Llanto por Ricardo Vies, 1943), Ana Mara Elena Idiartborde (Pginas argentinas), Mompou (Recordando a Ricardo Vies), Montsalvatge (Quatre dilegs amb el piano), Rodrigo (A l'ombre de Torre Bermeja), Dodat de Sverac (Suite pour piano).

Ultra la seva faceta com a intrpret, compongu obres per a piano i per a cant. Exerc la docncia, i alguns dels seus deixebles esdevingueren msics coneguts (Francis Poulenc, Marcelle Meyer). Es dedic a la crtica musical, amb collaboracions a les revistes "Msica", "Revista Musical de Madrid" i "Revista Musical Catalana". I escrivia poesia en catal, castell i francs.

En morir, la seva famlia va heretar el seu arxiu personal. La part ms important, 836 peces, va ser adquirida per la universitat de Colorado, a Boulder, i es conserva a la Ricardo Vies Piano Music Collection.

En homenatge al msic, l'ajuntament de Lleida convoca anualment el Concurs Internacional de Piano Ricard Vies. Diverses tesis doctorals han estudiat la seva obra (Esperanza Berrocal, Manon Bouchard, Nina Gubisch-Vies).

 Obra .
 Can nm. 6;

 Per a piano .
 Deux hommages, dedicats a Satie i Sverac;
 Quatre hommages pour le piano (Comprn En Verlaine mineur, dedicat a Gabriel Faur, Menuet spectral, en memria de Ravel, Thrnodie: hommage  la mmoire d'Eric Satie i Crinoline ou La Valse au temps de la Montijo, dedicat a Lon-Paul Fargue);
 Marche funbre;

 Bibliografia .
 Obres de Ricard Vies .
 Ricard Vies i Mrius Bernad i Tarragona Escrits musicals de Ricard Vies Lleida: Universitat de Lleida, 1999;
 Ricardo Vies, Suzy Levy Journal indit de Ricardo Vies : Odilon Redon et le milieu occultiste (1897-1915) Paris : Aux Amateurs de livres, 1987;
 Ricard Vies, Nina Gubisch, Llus Virgili El Diari indit de Ricard Vies: fragments relacionats amb Ravel, Debussy i Duparc Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1986;
 Ricardo Vies, Nina Gubisch Journal et correspondance 1971;
 Ricardo Vies Tres aristcratas del sonido: Semblanzas de Claude Debussy, Erik Satie y Maurice Ravel Buenos Aires: Literario del Diario "La Nacin", 1934 Lrida: Ignacio M. Sanuy, 1949;

 Obres sobre Ricard Vies .
 David Korevaar The Ricardo Vines Piano Music Collection at the University of Colorado at Boulder a Notes: Quarterly Journal of the Music Library Association Vol. 61, nm. 2, desembre 2004;
 Montserrat Bergad, Mrius Bernad i Nina Gubisch-Vies Ricard Vies i Roda (1875 - 1943). Testimoni d'un temps Lleida: Ajuntament, 1994;
 Pere Vallribera Sverac i Vies: breus comentaris sobre aquestes personalitats Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1985;
 Sverac i Vies: la trobada de dos genis al servei de la msica Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1985;
 Maria Canals Una vida dins la msica: histries en rosa i negre Barcelona: Selecta, 1970;
 Juan Riera, Emilio Pujol Ricardo Vies, evocacin Lrida: Instituto de Estudios Ilerdenses, 1968;
 Lon-Paul Fargue Portraits de famille; souvenirs Paris: J.B.Janin, 1947;
 Federico Sopea Ricardo Vives Lrida: Artes Grficas Ilerda, 1945;
 Federico Sopea Ricardo Vies (en el primer aniversario de su muerte) Madrid: Diario Arriba, 1944;

 Enllaos .
 Biografia de Ricard Vies, extreta del llibre de Bergad, Bernad, Gubisch-Vies ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83914" title="Massa Trabria" nonfiltered="3331" processed="3324" dbindex="33519">
Massa Trabria es el nom donat a la regi muntanyosa entre els Alps de Luna i la part oriental dels Apenins, que inclou les valls del Metaure, del Foglia  i l'Isauro. Al nord, la regi de Massa era conegut com Massa Veronesa i no form part de la Trabria. A l'edat mitjana tamb fou coneguda per Massa Alidosia per la gran quantitat de feus de la regi que pertanyien als Alidosi. Hi posseren feus els Montefeltro, els Montedoglio, els Alidosi i altres. Els Brancaleoni portaren el ttol de comtes de la Massa Trabria.

La capital fou Sant Angelo in Vado.

 Principals senyors Alidosi de Massa Trabria, tamb anomenada Massa Alidsia .

Ambrosio Alidosi, senyor de Massa Trabria per investidura imperial el 1209.
Alidosio I della Massa (fill)  vers 1248;
Rizzardo o Riccardo Alidosi (fill) senyor de la Massa Alidosia, Castel del Rio o Osta (abans de 1300);
Alidosio  II della Massa, senyor de Castel del Rio, Massa Alidosia i Osta, capit del poble de Florncia el 1304, tronc dels senyors de Castel del Rio.
Guido Alidosi de Castel del Rio (fill) vers 1366;
Gentile (germ), senyor de Castel del Rio i Massa Alidosia i  Osta, cavaller, vers 1366. Repartiment del feu per mediaci de Galeotto Malatesta el 1369, una parta va passar a Bertrando Alidosi d'Imola, un altra als fills de Masa (germ de Roberto Alidosi) i un altra als fills de Roberto Alidosi, per amb la jurisdicci en com.
Riccardo o Rizzardo (fill)  senyor de Castel del Rio, Massa Alidosia i Osta, comte de Sassiglione (1403) mort desprs del 1415.
Obizzo Alidosi  (fill), Senyor de Castel del Rio, Massa Alidosia, i altres i comte de Sassiglione 1404-1424, fou podest de Pistoia el 1384 i va morir passat el 1426;
Ludovico Alidosi (fill), senyor de Castel del Rio, Massa Alidosia, i altres i comte de Sassiglione el 1433. Mort el 1485;
Giovanni Alidosi (fill)  senyor Castel del Rio, Massa Alidosia, i altres i comte de Sassiglione el 1485. Mort  el 1495 ;
Obizzo Alidosi (fill)  senyor de Castel del Rio, Massa Alidosia, i altres i comte de Sassiglione el 1495.  El 1508 fou investit temporalment del comtat de Sogliano, confiscat al comte Rambert Malatesta, per va morir a Cesena el 9 de setembre de 1509. Va tenir com associat als seus germans Francesco Alidosi,  Bertrando Alidosi,  Paride Alidosi (assassinat el 1516)),  Roberto Alidosi ( mort el 1559) i Riccardo o Rizzardo Alidosi ;
Francesco Alidosi (germ), associat, bisbe.
Bertrando Alidosi (germ) associat, mort el 1509;
Riccardo o Rizzardo Alidosi senyor de Castel del Rio, Massa Alidosia, i altres el 1495. El 1 de mar de 1526 va comprar a Climent VII el mer i mixt imperi que va tenir fins el 19 de maig de 1530 en qu en fou investit  Ramazzotto dei Ramazzotti fins el 1536. Va morir el 1560;
Cesare Alidosi (fill d'Obizzo), senyor de Castel del Rio, Massa Alidosia, i altres i comte de Sassiglione el 1509, comte de Sogliano del 1509 al 1510 en qu el va vendre als Malatesta. Governador de Cesena pel Papa el 1509. Va morir el 1560;
Giulio Alidosi (fill de Bertrando), consenyor de Castel del Rio, Osta i Massa Alidosia, el  1556. Mort en data desconeguda;
Ciro Alidosi (fill) , consenyor de Castel del Rio, Osta i Massa Alidosia, mort el 1588;
Giulio Cesare Alidosi (fill)  consenyor hereu de Castel del Rio, Osta i Massa Alidosia, mort el 1589. ;
Rodrigo Alidosi (germ) , consenyor de Castel del Rio, Osta i Massa Alidosia, mort el 1623 ;
Mariano Alidosi (fill) senyor de Castel del Rio, Osta i Massa Alidosia,  va vendre l'estat el 12 de novembre de 1635 al duc Jacopo Salviati. El contracte fou anullat el 8 de maig de 1636 per manca de consentiment de Lucrezia Concini i Margherita mare i dona de Mariano, i del cos  Nicola Alidosi, i el 19 de gener de 1638 els soldats del Papa van entrar a Castel del Rio. Mort el 1645.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83915" title="Francesco Alidosi" nonfiltered="3332" processed="3325" dbindex="33520">
Francesco Alidosi (germ d'Obizzo Alidosi), associat al govern se les senyories de Castel del Rio, Massa Alidosia, i altres i al comtat de Sassiglione el 1495. Elegit bisbe de Mileto (Itlia) el 6 de mar de 1504, traslladat a Pavia el 30 de maig de 1505 creat cardenal el 1505, llegat pontifici a Bolonya (maig a setembre del 1508) i a la Romanya (maig a novembre del 1508), bisbe de Cremona el 1509 i llegat pontifici a Bolonya el 1510. Mort assassinat per Francesco Maria della Rovere duc d'Urbino a Ravenna el 24 de maig de 1511.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83917" title="Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo" nonfiltered="3333" processed="3326" dbindex="33521">

Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Madrid, 1926 - Pozuelo de Alarcn, 2008) va ser un poltic espanyol, que ocup diverses carteres ministerials sota els governs d'Adolfo Surez i que finalment fou President del Govern d'Espanya entre 1981 i 1982.

Biografia.
Va nixer el 14 d'abril de 1926 a la ciutat de Madrid. Va estudiar enginyeria de camins a la Universitat de Madrid, en la qual es va llicenciar el 1951. L'any 1967 fou nomenat president de RENFE i tres anys ms tard va esdevenir conseller delegat de la Unin Explosivos Riotinto, SA.

L'any 2002 el rei Joan Carles I li va concedir el ttol de marqus de la Ria de Ribadeo amb Grandesa d'Espanya.

Era oncle de Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo, ministra d'Educaci en la VIII Legislatura d'Espanya (primera de Jos Luis Rodrguez Zapatero) i nebot de Jos Calvo Sotelo, ministre d'Hisenda durant la Dictadura de Primo de Rivera i fundador del Bloc Nacional durant la Segona Repblica Espanyola.

Va morir, a l'edat de 82 anys, el 3 de maig de 2008 a la seva residncia de Pozuelo de Alarcn.

Activitat poltica.
Membre del Govern.
Va comenar la seva carrera poltica com a procurador a les Corts franquistes pel ter sindical i va collaborar en els plans de Desenvolupament. L'any 1976 fou designat Ministre d'Obres Pbliques en el govern monrquic presidit per Carlos Arias Navarro.

Va participar activament en la creaci de la Uni del Centre Democrtic (UCD), esdevenint l'organitzador de la campanya d'aquest partit a les eleccions generals espanyoles de 1977, esdevenint diputat al Congrs per la circumscripci de Madrid. Breu portaveu parlamentari del seu grup poltic fou membre del govern presidit per Adolfo Surez, en el qual va ocupar les carteres de Relacions amb la Comunitat Econmica Europea (1978-1980) i vicepresident segon per a Assumptes Econmics (1980-1981). 

President del Govern.
Desprs de la dimissi de Surez va ser nomenat President del Govern. Durant la sessi de la seva investidura, realitzada el 23 de febrer de 1981, es va produir un intent de cop d'Estat amb l'entrada al Congrs de Diputats d'un grup de gurdies civils dirigits pel Tinent Coronel Antonio Tejero Molina. 

Els trets ms caracterstics del seu govern van ser l'adhesi d'Espanya a l'Organitzaci del Tractat de l'Atlntic Nord (OTAN) i la creaci de la Llei Orgnica d'Harmonitzaci del Procs Autonmic (LOAPA), aprovada amb el suport del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). L'impuls de la Llei sobre el divorci va suposar el principi de la descomposici de l'UCD en produir-se el primer cas d'indisciplina parlamentria. Tot aix, unit a la profunda crisi econmica, va fer que dissolgus les Corts i convoqus eleccions anticipades. 

La victria del PSOE a les eleccions generals espanyoles de 1982, no tant sols va desplaar la UCD del poder i a ell de la direcci del Govern, sin que va suposar la prctica desaparici d'aquest partit. Tot i la seva reelecci com a diputat al Congrs aquell mateix any va dimitir com a president de la seva formaci poltica. 

Poltica europea.
En produir-se l'any 1986 l'ingrs d'Espanya a la Comunitat Econmica Europea (CEE), va obtenir l'acta d'eurodiputat al Parlament Europeu, crrec que va desenvolupar fins al 1987.

Vegeu tamb.
 Consell de Ministres d'Espanya (I Legislatura);



Govern del 26 de febrer de 1981




 


Enllaos externs.
  Informaci de Leopoldo Calvo-Sotelo al Congrs de Diputats;
  Informaci de Lopoldo Calvo-Sotelo al Parlament Europeu;
  Informaci de Lepoldo Calvo-Sotelo a elpais.com;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83920" title="Masella" nonfiltered="3334" processed="3327" dbindex="33522">



Masella s una estaci d'esqu alp situada al vessant nord de la Tossa d'Alp, al sud de la Baixa Cerdanya.

Es troba unida a la Molina amb la qual formen el domini esquiable d'Alp 2500. Comparteixen la pista "2 estacions".

Administrativament abraa territoris dels municipis de Das (part occidental de l'estaci: Coma Oriola) i d'Alp (part oriental de l'estaci: Coma Pregona i nucli de serveis).

La disposici de l'estaci s ms aviat vertical, vertebrada pel Cap del Bosc (2.150 m) i la carena que l'uneix al capdamunt de la Tossa. A banda i banda d'aquesta s'estenen dues comes: Coma Pregona a l'est i Coma Oriola a l'oest. Al final d'aquesta darrera (cota 1.950 m) hi ha una rea de serveis secundaris (inclosa venda de forfets) i un aparcament. 

Enllaos externs.
Pgina oficial de l'estaci;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83925" title="Cabra pirinenca" nonfiltered="3335" processed="3328" dbindex="33523">

La cabra pirinenca (Capra pyrenaica pyrenaica) s una subespcie de cabra hispnica actualment extingida. El 5 de gener de 2000 va morir el darrer exemplar que vivia als Pirineus. Aquesta subespcie de cabra ibrica estava en perill d extinci des de comenament del segle XX, degut principalment a l excessiva pressi cinegtica.

Es tracta de la segona subespcie de cabra ibrica extingida directament per l acci humana desprs que el  Mueyu  (Capra pyrenaica lusitanica), una altra varietat portuguesa, fos extingida el 1892. El seu pelatge ms llarg i dens a l hivern i la major grossria de la base de les banyes, tant als mascles com les femelles, la diferenciaven d altres varietats ibriques. La cornamenta del  bucard  era tamb la ms llarga entre les quatre subespcies que han habitat la Pennsula Ibrica.

Histria i Extinci.
Aquesta espcie s estenia originalment a totes dues vessants del Pirineu, arribant cap al sud a les zones muntanyenques d Euscadi, Navarra, Lleida i Girona.

A diverses coves arreu del seu territori s hi ha trobat proves que era pea de caa dels neandertals al paleoltic. Amb el pas dels segles va desaparixer de les zones ms meridionals per replegar-se als cims pirinencs, on encara era abundant al segle XIX.

A la segona meitat del XIX, multitud de caadors europeus, especialment espanyols, francesos i britnics, van acostar-s hi a la cerca de trofeus per abatre. La raresa de la cabra ibrica i l imponent perfil de la cornamenta dels mascles, ms grossa i separada que la de l bex  (Capra ibex) dels Alps van incrementar el seu valor i demanda als cercles cinegtics. La caa va ser tan intensa que cap a l any 1900 ja s havia extingit a Frana, mentre que a la vessant sud dels Pirineus noms hi restava un redut grup d una cinquantena d exemplars, massa petit com per a ser viable a llarg termini. A ms, la protecci estatal no va arribar fins a 1973, i la declaraci del Parc Nacional d Ordesa i el Monte Perdido, nica zona on resistia, va ser insuficient per a la seua supervivncia. Altres mesures com la cria en captivitat i el posterior alliberament al medi natural, que podien haver minvat les possibilitats d extinci, no es van prendre fins 1996, quan es va capturar una femella que va morir poc desprs en captivitat sense arribar a reproduir-se.

Malgrat tot, la poblaci va mantenir-se estable per damunt de la trentena fins a 1981. no se sap massa b per qu, va minvar fins a 10 exemplars en 1993 i tan sols 2 en 1997. el darrer mascle va morir en 1999 a causa de l avanada edat, deixant una sola femella coneguda com a Clia. Clia va morir en gener de 2000 quan li va caure a sobre un arbre que li destross el crani.

Projecte de Clonaci .
Abans que aix passs, en 1999, el govern d Arag va capturar el mateix exemplar per tal d extreure i conservar teixits amb vistes a una possible clonaci futura. Es van congelar cllules de l orella, que en agost de 2000 van ser cedides a l empresa de biotecnologia Advance Cell Technology, que espera ser la primera en clonar un animal extingit en collaboraci amb els bilegs de la conselleria de medi ambient d Arag.

Els responsables d ACT ja han tractat de fusionar els nuclis de les cllules disponibles amb ovocits anucleats d altres animals (Capra pyrenaica hispanica i hbrids amb cabres domstiques) i implantar els embrions resultants en cabres domstiques. En un experiment semblant ACT ha aconseguit crear un embri  gaur  (Bos gaurus, una espcie amenaada) i implantar-lo a una vaca domstica, per la qual cosa, la clonaci del bucard, no deuria ser ms difcil. El principal problema s que tots els clons possibles compartiran el mateix material gentic i seran femelles, amb la qual cosa no es pot establir una poblaci salvatge. El pla del govern d Arag s creuar els clons obtinguts amb mascles d altres subescies i desprs escollir les caracterstiques ms distintives del bucard. Amb tot i aix els nous exemplars no serien autntics bucards. Un altre pla alternatiu i ms complicat encara, proposat per ACT s l eliminaci d un cromosoma X d una de les mostres, substituint-lo per un altre cromosoma Y d una altra subespcie per tal de crear una versi masculina de Clia.

El primer intent seris va concloure en 2003 amb 285 nous embrions dels quals noms 58 van poder ser implantats a la matriu de cabres domstiques. D aquests noms dos van desenvolupar-se fins els dos mesos de gestaci, moment en qu totes dues mares adoptives van patir avortaments. Tal com es troba l estat d aquesta tecnologia el resultat no es pot considerar excessivament desesperanador.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83927" title="Sobrarb" nonfiltered="3336" processed="3329" dbindex="33524">


El Sobrarb s una de les comarques de l'Arag.

Histria.
El Sobrarb fou un regne sorgit segons la llegenda al segle VIII, i que existia al segle IX al territori entre els rius Cinca i Gllec (Gllego en castell, Galligo en llengua aragonesa), al territori de l'actual Arag.

No s ni de bon tros segur que el nom del pas procedeixi de l'aparici d'una creu "sobre un arbre" (en llat "sobre arbre"). Existeixen  altres possibles etimologies.

La llegenda parla d'un noble d'estirp vascona, anomenat Garzi Ximeniz (Garcia Ximenis), que es va rebellar contra els rabs l'any 724 en el territori entre entre el Cinca i el Gllec: l'aparici d'una creu sobre un arbre va ser considerat un smbol, i va donar nom al territori que es va dir Sobrarbe (catal Sobrarb). El relat llegendari s poc creble, i sembla demostrat que al costat d'elements verdaders, per posteriors cronolgicament, es van afegir altres de ms dubtosa veracitat. En tot cas s probable que la llegenda tingui un fons de veritat, car la existncia del regne de Sobrarb amb posterioritat est acreditada.

Llista de municipis.
Abizanda, l'Ansa-Sobrarbe, Brcabo, Bielsa, Boltaa, Broto, Fanlo, Fiscal, La Fueva, Gistan, Labuerda, Laspua, Palo, Plan, Purtolas, El Pueyo de Aragus, San Juan de Plan, Tella-Sin i Torla







 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83934" title="Jos Mara Usandizaga" nonfiltered="3337" processed="3330" dbindex="33525">

Jos Mara Usandizada Soraluze (Sant Sebasti, el 31 de maig de 1887 - el 5 d'octubre, de 1915) , compositor basc, format a l'Schola Cantorum de Pars. En la seua curta vida (28 anys) va demostrar un gran talent per al teatre musical, component una de les primeres peres sobre text en euskera, Mendi Mendian (En plena muntanya), la sarsuela de gran xit Las golondrinas, i diverses obres de cambra i orquestrals. El seu estil recull, junt a la influncia de l'escola romntica francesa, l'al del verisme itali i el substat ineludible dels cants populars. Junt a Jess Guridi s considerat el pare de l'pera nacional basca.



 Biografia .

Nascut al s d'una famlia d'amants de la msica, va comenar els estudis de piano amb sa mare Ana Soraluze. Als 9 anys comena els seus estudis musicals formals a la seua ciutat natal, amb Germn Cendoya i Beltrn Pagola. Als 14 anys es trasllada a Pars, on s'inscriu en l'Schola Cantorum, en la que completar els seus estudis de la m de Vincent d'Indy en composici, i Grovlez en piano. En aquesta poca ja patia de problemes de salut, a ms d'una lesi en la m esquerra que li impediria dedicar-se professionalment a la interpretaci. Mara Lejrraga va deixar el segent retrat del compositor:

Jos Mara era un xiquet. Quan el vam conixer tenia vint-i-cinc anys, pero representava molta menys edat. Era menut, desmillorat, malalts, coixejava lleument. Tuberculs des de la seua infantesa, noms la sollcita cura maternal aconseguia anar conservant-li la vida. Era el seu esperit com el seu cos; havia viscut allat del mn com dins d'un fanal fet d'estima i admiraci perqu la famlia, a diferncia de com acostuma a ser, s'havia adonat immediatament de la flama que cremava dins de la carn malalta. Sa mare, pianista distingida, havia estat la seua primera mestra i la seua descobridora. En una de tantes malaties de la seua infantesa, pel tal de tenir-lo entretingut, li havia comprat un d'aquells pianets de joguina que es fan sonar colpejant les tecles de vidre amb una maceta de suro, i l'infant, en l'apassionada percussi, no feia soroll, sin msica. La mare va comprendre, i enduguent-se'l al piano, el va iniciar en els misteris del solfeig i en la tcnica de l'instrument, encara que els dits de l'infant gaireb no alcanaven a tocar-ne les tecles de marfil...

La major part de les seues obres orquestrals i de cambra pertanyen a seua etapa parisenca: Suite en La Op. 14 (1904), Dans la mer, Op. 20 (1904), Obertura sinfnica sobre un tema de canto llano, Op. 26 (1905). D'entre elles destaca el Quartet de corda en Sol, Op. 31, en el qual utilitza alguns temes populars bascos.

Retorna a Sant Sebasti el gener de 1906 i de seguida escriu Irurak bat, Op. 35, rapsdia sobre tres cants populars bascos (Irurak bat pot traduir-se com Tres en un), a banda d'altres obres de comproms sobre temtica basca.

El 1909 la Societat Coral de Bilbao, encarrega tres peres sobre tema basc a altres tres compositors: Jos Mara Usandizaga, Jess Guridi, i Santos Intxausti. D'aquesta comanda sorgir el primer treball lric del compositor: Mendi Mendian, que s'estrena el 21 de maig de l'any segent al Teatro de los Campos Elseos de Bilbao, amb gran xit, i un any desprs a Sant Sebasti.

El 1911 compon la fantasia-dansa per a piano Hassan y Melihah, en la que no utilitzar temes populars. 

A l'estiu de 1912 coneix a Sant Sebasti al dramaturg Gregorio Martnez Sierra, amb qui comena una sincera amistat. Des de Madrid, el dramaturg li tramet al compositor el seu drama Saltimbanquis (1905) amb l'oferta d'una collaboraci per a l'escena; a partir d'ell, el mateix Martnez Sierra havia escrit, conjuntament amb Santiago Rusiol, el drama Ocells de pas que, estrenat el 1908, ja desenvolupa tota l'acci de la futura obra musical, amb els mateixos noms dels personatges. Usandizaga queda enamorat del tema i posar totes les seues forces i illusions en convertir el text en una sarsuela. El nom triat: Las Golondrinas, partint del ttol catal del drama. En realitat es ben sabut que la majoria d'obres de Martnez Sierra les escrivia la seua esposa Maria Lejrraga, encara que les signava ell, constituint una mena d'explotaci domstica. Sembla que aquest tamb va ser el cas de Las Golondrinas.  

L'ltim projecte d'Usandizaga, la sarsuela "La llama" quedar interromput a causa de la mort del compositor, essent son germ, Ramn Usandizaga, l'encarregat d'acabar-la.




 Msica .

Segons l'opini del musicleg Enrique Franco, la msica d'Usandizaga gaudeix de refinament harmnic, encara que el seu lirisme es d'escassa volada. Luis Astrana indica que "...va portar a l'harmonia els ms audaos atreviments i a l'orquestraci les ms esquisides complicacions instrumentals". Ric en ritmes i expert en la trobada de contrastos, va presentir la fredor i pobresa meldica de l'escola a qu pertanyia, i en les seues darreres composicions s'adverteix l'influx de Csar Franck. El compositor Pablo Sorozbal opinava sobre Usandizaga que va ser un vendaval que escombrava el fullam que cobria els bons camins de l'art lric marcats per Chap.

Usandizaga va ser un msic vocacionalment volcat al teatre. En ell es va dipositar l'esperana d'un gran compositor d'pera basca, i desprs espanyola; esperana que va veure's truncada en morir tan jove.

La seua sarsuela "Las golondrinas" s'ha mantingut en el repertori, b com a sarsuela (la seua versi original), o b en la versi operstica - una vegada musicades les parts parlades i fets alguns canvis - que va ser obra del germ del compositor Ramn Usandizaga. L'estrena de l'obra, al Teatro de Price de Madrid, el 5 de febrer de 1914, va constituir un xit apotesic, en l'entumit panorama musical espanyol de l'poca. El triomf del jove compositor va ser celebrat pels grans msics de l'poca, com Manuel de Falla, Amadeu Vives o Gernimo Gimnez. La versi com a pera es va estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 14 de desembre de 1929. Destaquen en aquesta obra la romana del barton  Caminar, caminar... i la Pantomima, que com a fragment orquestral (substituint la part del barton per un violoncel), s'ha difs en les sales de concert.

 Obres destacades .

 Obres per a orquestra .

 Suite en La (1904);
 Dans la mer (1904);
 Obertura sinfnica sobre un tema de canto llano (1905);
 Irurak Bat (1906);
 Bidasoa (1906), per a banda;
 Euskal festara (1906), marxa per a orquestra;

 Obres de cambra .

 Quartet en Sol (1905);
 Fantasia per a violoncel i piano (1908) (orquestrada amb posterioritat pel seu germ Ramn Usandizaga;

 Obres per a piano .

 Fantasia Hassan y Melihah;

 Obres vocals .

 Umezurtza (1912), per a soprano, tenor, cor mixt i orquestra;

 Obres lriques .

 Mendi Mendian (estrena: Bilbao,1910), pera;
 Las Golondrinas, (estrena: Madrid, 1914), sarsuela;
 La llama, inacabada (completada amb posterioritat pel seu germ Ramn Usandizaga per mai no estrenada;

 Bibliografia .

  Federico Sopea, Historia de la msica contempornea espaola, Ed. Rialp, 1957, Madrid. ISBN:84-321-1873-7;
  Programa de m de la representaci de Las Golondrinas al Teatro Real de Madrid, 1999, D.L. M. 14.586-1999;

 Enllaos externs .

   Sinopsi argumental de Las golondrinas.
   Foto del monument a Usandizaga a Sant Sebasti, obra de l'escultor catal Josep Llimona i Bruguera.
   Informaci sobre el libretto, l'estrena i l'argument de Las golondrinas.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83935" title="Estructura social de l'ndalus" nonfiltered="3338" processed="3331" dbindex="33526">
L'estructura social de l'ndalus establerta pels rabs a la pensnula ibrica va capgirar notablement la situaci anterior existent amb els gots al Regne de Toledo.

La "conquista" rab es basava en el manteniment de les estructures 
administratives trobades. Aix les ciutats de la pennsula ibrica 
estaven governades per comtes amb funcions fiscals, 
judicials i militars, i per Thiufadus, tamb amb funcions militars i 
judicials, aix com altres funcionaris menors, alguns dels quals eren supervivents de l'antic 
dret rom. Al costat d'aquestes autoritats que anomenariem cvic-militars, hi havia el bisbe i el clero, les funcions poltiques del qual havien augmentat amb el pas dels anys. No s segur que totes les  ciutats amb comte tinguessin un bisbe, car sembla que a vegades un comte, o 
alg que assumia aquest ttol, dirigia una comarca sense cap ciutat 
important, o sense comunitats cristianes. Com els comtes eren de 
designaci real, podien ser canviats o suprimits a voluntat del sobir. 
En general es creu que el crrec requeia en algun dels nobles gots de la 
zona per a la que era designat, o de les comarques adjacents.

Desapareguda la monarquia amb la presncia rab, es va produir un gran canvi. 
Els comtes es van convertir en crrecs virtualment hereditaris, car sembla 
que el val (o emir) de l'ndalus no efectuava nomenaments, potser perqu 
els pactes de capitulaci establien l'elecci del comte per part de 
les corresponents comunitats godes. No obstant aix, la perduda de la 
preeminncia de l'tnia goda va suposar una rpida fusi amb els elements 
hisp-romans.

Els tractats de capitulaci eren bsicament de dos tipus: Adh i Sulh. 
Ambds mantenien les estructures administratives preexistents, car raons 
poltiques i de tipus prctic aix ho aconsellaven (s evident que la minoria 
rab no estava en condicions de substituir a la totalitat de les 
autoritats existents, per la falta de personal idoni, i fins i tot per falta 
dels homes necessaris per a aix).

En la cspide la jerarquia social es collocava l'exrcit ocupant, que 
establia guarnicions en les principals ciutats i llocs estratgics. 
L'exrcit disposava del treball i dels impostos de les poblacions per a 
el seu funcionament.

Els musulmans sols podien establir-se en propietats que no fossin de 
cristians (o que fins i tot sent-ho els haguessin estat assignat en virtut dels 
pactes de capitulaci), i sols podien adquirir propietats si procedien de l'Estat (les propietats de l'antic Estat visigot havien revertit al 
nou Estat musulm) o si els seus propietaris havien desaparegut.

Entre les obligacions dels crrecs i poblacions locals estava el 
albergar als musulmans, informar-los i no informar l'enemic, i altres. Al 
principi els indgenes tenien prohibit vestir-se de la manera tradicional 
rab, prohibici que amb els anys va anar caient en dess.

En els llocs conquistats per l'espasa, s a dir desprs de vncer una 
resistncia armada, els rabs disposaven d'un doble ingrs fiscal: la 
ganima, s a dir el bot al camp de batalla, que el cap repartia entre 
els seus homes, reservant-se un cinqu per al Califa (en realitat per al 
Estat); i el fay', que comprenia el territori que es conquistava amb els seus 
corresponents rendes, i l'import del qual havia de ser usat en benefici de la 
comunitat i essencialment per al pagament de les tropes (que afegien aquests 
ingressos a la ganima).

El govern general corresponia a un governador dependent del Califa, que 
usava el ttol de val o d'emir; els governs territorials estaven 
governats al seu torn, cadascun, per un val dependent de l'emir. Els 
governadors territorials s'ocupaven dels assumptes militars i de les 
qestions religioses de la seva comunitat, i establien els llocs del culte, 
construint-se senzills oratoris o mitjanant el compartir una esglsia 
cristiana.

Per a l'exercici de les seves funcions militars i religioses, el val disposava 
d'uns subalterns: un 'arif (en plural urafa) que s'ocupava de la 
administraci de l'exrcit, i un lector que s'ocupava dels temes 
religiosos. Com es veu les qestions poltiques (llevat de les grans 
decisions) quedaven prcticament reservades a les autoritats locals 
cristianes.

Les qestions judicials estaven encomanades a un funcionari, que ms 
tarda va ser anomenat cad (Qadi), amb autoritat per resoldre les qestions que 
afectaven als musulmans. La justcia per als cristians continuava 
exercint-se com antany. El jutge musulm depenia tamb del val
territorial.

Amb l'arribada dels rabs es va establir una nova unitat monetria, el 
dinar d'or, que substitu als sous, i que tenia un pes de 4, 25 
grams (una mica menor que la moneda bizantina) i el dirhem de plata, amb un 
pes de 2, 97 grams (s a dir 7/ 10 del dinar).

Els rabs musulmans podien practicar la poligmia per no estaven 
obligats a aix i de fet la gran majoria no usava de tal dret.

Les conversions de la poblaci local, al principi, van ser escasses. 
Si un cristi es convertia quedava separat de la seva comunitat i havia de
buscar-se un nou mitj de vida, per la qual cosa sols els nobles podien abraar 
la nova religi sense problemes, encara que en aquest cas havien d'arrossegar a les seves 
famlies, clients i esclaus. Com els musulmans quedaven exempts dels 
impostos als quals estaven sotmesos els cristians, les noves autoritats 
no sols no van fomentar les conversions, sin que van establir algunes 
mesures per aconseguir dissuadir als possibles candidats a conversos. Els 
principals conversos, tots ells nobles o magnats, eren anomenats Mawla (plural: mawali), nom que s'assignava a tots aquells que es  convertien per la mediaci de un patr, que era al seu torn un personatge musulm notable. Se sap que una vegada consolidada la conquesta de la 
Pennsula, els presoners roderiquistes van ser alliberats (doncs consolidat 
el domini musulm no tenia sentit el manteniment de centenars de 
presoners) i alguns d'ells van conservar llaos de clientela amb el val
rab que els alliberava o un altre notable, i algun d'ells es va convertir per 
aquesta via a l'Islam, per com el nombre de presoners notables no era molt 
important, i sol una part va ser requerit o va sollicitar la conversi, els 
mawali d'aquest origen no van haver de ser molts. Un mawla molt conegut va ser el 
"comte" Casius (Casi), qui es va convertir a l'Islam sota el patronatge del propi 
Califa Al-Walid.

Els notables rabs, vals, urafa, jutges, lectors i altres s'envoltaven en 
les ciutats on romanien, dels seus respectius mawali amb el que 
incrementaven la seva importncia social. Els notables asseguraven la manutenci 
dels seus respectius mawali.

Sovint l'experincia administrativa dels mawali els collocava en alts 
crrecs. Per en general en Hispnia els mawali van ser poc nombrosos.

Les poblacions locals estaven sotmeses a dos impostos: l'individual de 
capitacin o Yizya, i el territorial (variable segons les terres i els seus 
productes) o Jaray.

Una altra font d'ingressos eren les rendes de les propietats de l'Estat 
(Safaw) o dels propietaris desapareguts. D'aquestes terres l'Estat 
guardava una part per s i la resta ho repartia a particulars notables en 
parcelles o Qati'a (en plural Qatai) sobre les quals es concedia una espcie 
d'arrendament emfitutic, s a dir gaireb la propietat; el beneficiari 
era responsable de l'explotaci. Aquests dominis (day'a en plural diya) no 
estaven exempts d'impostos, i els seus beneficiaris musulmans havien de
satisfer el tribut corresponent. L'impost dels musulmans sobre 
les seves terres (anomenat Zakat) era inicialment el delme del producte, 
mentre que l'impost de les terres cristianes (Jaray) era variable 
segons la productivitat, oscillant entre un quart i un ter com norma 
general.

En els casos de conversions, el convers deixava de pagar la Yizya o 
capitacin, per el Jaray romania inalterat, doncs, com s sabut, era un 
impost que satisfeien les comunitats collectivament, el seu import no 
variava per una circumstncia personal d'un dels membres de la 
comunitat. Per tant el convers continuava subjecte al pagament del Jaray, i 
progressivament la Yizya va ser substituda pel Zakat amb la qual cosa el convers 
no obtenia cap benefici econmic.

Els serfs, homes lliures sense terres al servei dels propietaris, no 
van variar la seva condici amb l'Islam.

Els esclaus podien ser possets i venuts. La llei islmica desaprovava els 
maltractaments i quan aquests es produen i eren provats, l'esclau era 
manums. Els esclaus podien portar una empresa percebent un peculi, 
per sota l'autoritat del seu propietari. Els fills de l'esclau que es casava 
naixien esclaus, per no podien ser venuts fins als set anys llevat que 
ho fossin conjuntament amb el pare. Les esclaves de musulmans havien de 
servir de concubines als seus propietaris si tal era el desig d'aquest, per si tenia 
fills aquests eren lliures i la mare no podia ser venuda (a aquestes dones se les anomenava "mares de fill") i quan l'amo moria quedaven lliures (entre 
els cristians les relacions sexuals fora del matrimoni estaven 
prohibides). Les esclaves no podien ser prostitudes pels seus amos i aquests no 
podien tenir relacions sexuals llevat de les seves prpies esclaves.

Quan un esclau obtenia dret a una compensaci material en virtut de 
sentncia judicial, aquesta era per al seu propietari. Per contra si l'esclau 
resultava culpable, i havia de pagar una multa, aquesta era satisfeta per l'amo 
(encara que si el cstig era d'un altre tipus era rebut per l'esclau). Els 
esclaus no podien exercir crrecs pblics ni religiosos per els amos 
podien delegar-los funcions concretes.

La manumissi per testament era freqent, sobretot si l'esclau s' havia convertit a l'Islam. Un esclau podia tamb adquirir la seva llibertat mitjanant compra. L'esclau manums conservava uns llaos de clientela  amb l'amo. L'esclavitud per deutes estava prohibida. Els esclaus del  Islam tenien funcions en general domestiques i s'ocupaven poc de la 
terra, el cultiu de la qual s'encarregava a pagesos lliures sense terra (per tant 
pobres) que treballaven de fet en condicions prximes a l'esclavitud.

L'Estat explotava les seves terres en part per al seu propi manteniment, 
pagant-se amb les seves rendes als combatents o diwan; i en part mitjanant 
adjudicaci a propietaris individuals o collectius.

A l'Estat li pertanyien els camins, els carrers, els rius, els canals, les 
riberes i els dominis agrcoles i parcelles concedits per l'Estat (Qatai) 
en una espcie d'arrendament emfitutic, sense cap limitaci de temps i 
gaudint de tots els drets per suportant les crregues, i amb obligaci 
de revaloritzar-la (doncs en cas contrari li era arrabassada i lliurada a un 
millor administrador) i de pagar el delme. Una Qati'a tant podia ser un 
latifundi com una petita habitaci d'una casa.

La propietat individual dels musulmans (Mulk) fins i tot si procedia d'una 
adjudicaci de l'Estat (Qati'a) passava en herncia als fills, per en el 
repartiment entraven tamb les filles i altres parents. Per tant les 
propietats tenien gran mobilitat.

El principal contracte de parceria que existia era la Muzara' que el 
propietari aportava la terra i les llavors, tils i animals, i el 
Muzari (parcer) la feina, repartint-se el producte entre ambds en la 
proporci d'un cinqu el parcer i quatre cinquens el propietari. Encara que 
es fixava un termini (renovable) en la prctica era indefinit.

La propietat privada podia dividir-se en quatre tipus:

a) Les propietats dels pagesos lliures.

b) Les petites propietats dels nobles en interlocutria-explotaci.

c) Les propietats mitjanes dels nobles l'explotaci de les qual era encarregada a ;
colons.

d) Les grans propietats dels nobles (anomenades Dihqan).

L'administrador d'una finca de propietaris rab es deia Wakil, i 
disposava de subalterns.

El camp lliurava els seus productes en gran part com pagament d'impostos o de 
aparceras i no per al comer. Les zones rurals eren sols visitades 
prcticament pels recaptadors. Pel que fa a les seves curtes necessitats les 
aldees vivien en economies tancades fabricant en el seu propi si alguns 
elements imprescindibles (tils, vestits, mobles...). Les cases es 
construen en general de tova o pedra.

En les mines treballaven en general homes lliures procedents de la 
pagesia. La mina pertanyia al propietari de la terra en la qual es 
ubicava, per l'Estat tenia dret a un cinqu del seu producte. Les mines 
que estaven en terres de l'Estat estaven en general arrendades. A la 
pennsula ibrica es produa plata, ferro, coure, estany, plom,  sal gemma, mercuri i marbre.

En diverses ciutats s'establia guarnici musulmana. Quan tal era el 
cas alguns districtes de la ciutat eren cedits a l'Estat musulm, que 
normalment les repartia en Qatai', i els musulmans s'establien en aquests 
districtes.

El mobiliari de l'poca era escs. Els rabs van introduir a gran escala 
l's de catifes, sobre les quals es menjava i dormia. Els ms rics 
adornaven amb catifes les parets interiors de les seves cases.

En les ciutats residien els principals crrecs musulmans: el val, els 
militars, els escribents, el lector i el jutge. Tamb en les ciutats 
residien professionals, artesans i comerciants de fortuna diversa. 
Finalment un tercer nucli estava constitut per la gent humil.

El comer, que es desenvolupava sobretot amb Frana, estava en mans de 
jueus. El transport es feia bsicament amb cavalls i a vegades amb 
carruatges. En general es viatjava en grup. Objecte de comer eren 
principalment els productes del camp (que es transportaven les ciutats) 
i productes artesanals (entre ciutats).

El transport de les recaptacions d'impostos (en diners o productes) era 
dificults i segurament perills en algunes zones.

La religi islmica prohibia en alguns casos el riba, s a dir el prstec amb inters. Estava prohibit de fet quan l'inters era abusiu o tenia com 
objecte obtenir un benefici sense treballar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83936" title="Nomencltor de nuclis de poblaci de les Illes Balears" nonfiltered="3339" processed="3332" dbindex="33527">
El Nomencltor de nuclis de poblaci de les Illes Balears s una publicaci del Gabinet d'Onomstica del Servei Lingstic de la Universitat de les Illes Balears (UIB) que recull tota la toponmia de les illes Balears, des de municipis fins a caseries o urbanitzacions.

Correspon al Govern de les Illes Balears la fixaci de la toponmia oficial, i la UIB s l'nica entitat consultiva reconeguda. El propsit d'aquest nomencltor s fer una proposta acadmica basada en criteris lingstics. Els objectius sn:
la regularitzaci formal de la toponmia tradicional, i;
una proposta de noms alternatius per a les promocions turstiques amb uns noms inadmissibles que no respecten el medi i la cultura del pas.

Les caracterstiques generals que presenta el nomencltor sn:
Article salat. s criteri general a les illes Balears l's dual de l'article segons el registre formal o informal. La tradici histrica s l's culte de la toponmia amb l'article propi de la llengua formal. Noms en pocs casos l'article s invariable tant formalment com informalment.
En alguns casos l'article t una funci genrica utilitzant-se dins un text per suprimint-se en els rtols. Per exemple, (el) Port de Sller.
En l'escriptura aglutinada o separada d'elements genrics se segueix el criteri delimitador de l'article definit: la Vila Nova, per Vilanova.
En els noms repetits es proposa adjuntar determinants (el Castell de Sant Felip, nom histric per diferenciar altres castells), o b eliminar-ne alguns d'innecessaris (supressi del determinant de Menorca a Ciutadella).

Municipis.
Relaci de municipis amb una proposta diferent de la forma oficial:
Mallorca:
Mancor, Mancor de la Vall;
Maria, Maria de la Salut;
la Pobla d'Uialfs, sa Pobla;
Santa Margalida o Santa Margarida o Santa Margalida d'Hero, Santa Margalida;
Son Cervera, Son Servera;
Menorca;
el Castell de Sant Felip, es Castell;
Ciutadella, Ciutadella de Menorca;

Article literari.
La toponmia oficial es va fixar en el decret 36/1988 del 14 d'abril, amb algunes correccions posteriors. Es recull una doble denominaci oficial acceptant tant l'article literari com l'article salat. En la prctica, per, el govern i la majoria d'ajuntaments utilitzen prcticament de forma exclusiva l'article salat.

s criteri del Nomencltor utilitzar en la toponmia l'article literari propi dels registres formals, sense que sigui impediment de qu es pugui utilitzar l'article salat colloquialment. Es posa com a exemple la similitud amb l'article "lo" nord-occidental. Els municipis significativament afectats sn: 
Mallorca:
les Salines;
Sant Lloren del Cardassar;
Menorca:
el Mercadal;
el Migjorn Gran;
Pitises:
Sant Josep de la Talaia;
Santa Eulria del Riu, o Santa Eullia del Riu;

Article invariable.
Relaci de nuclis de poblaci amb article literari invariable tant en registres formals com informals:
Mallorca:
la Romana i el Toro, nuclis de Calvi.
el Cap d'Amunt de la Vila, nucli d'Esporles;
la Duana i el Jard del Rei, nuclis de Felanitx.
la Seu, la Bonanova, el Secar de la Real, la Soledat, el Terreno, Ca lAmo Arnau, barris o nuclis de Palma;
la Rectoria Vella, nucli de Petra.
la Vila, nucli de Puigpunyent.
Baix de la Vila, nucli de Sant Joan;
la Vila, nucli de Santa Maria del Cam, alhora tamb amb article invariable.
Cal Reiet i la Costa, nuclis de Santany.
lHospital, nucli de Sineu;
la Seu i lHorta, nuclis de Sller.
lAntiga i Baix de la Vila, nuclis de Vilafranca de Bonany.
Menorca:
lArgentina i la Trotxa, nuclis d'Alaior.
el Fonduco, nucli del Castell de Sant Felip.
Torre del Ram, nucli de Ciutadella.
la Clota, nucli de Ma.
Pitises:
la Bomba, la Marina, la Riba, nuclis d'Eivissa.
la Mola i la Savina, nuclis de Formentera.

Noms alternatius.
Algunes de les propostes de recuperaci de noms tradicionals en substituci de noms turstics aliens:
Mallorca:
Platja d'Alcdia en lloc de Ciudad Blanca, a Alcdia;
La Vinyola en lloc dEl Paraso i Son Catlar de Dalt en llorc de Dalt de sa Rpita, a Campos.
Son Granada en lloc de Las Palmeras i Tolleric en lloc del Dorado, a Llucmajor.
Els Domingos Petit en lloc de Cala Tropicana i la Marineta en lloc de Santiago de Compostela, a Manacor.
Platja de Palma en lloc de La Ribera, Los Tamarindos, Sometimes i Las Maravillas, a Palma.
La Costa de Son Jordi en lloc de Costa de los Pinos, a Son Servera.
Son Ferrandell en lloc de George Sand, Chopin i Shangri La, a Valldemossa.
Menorca:
El Lloc Nou en lloc de Son Vitamina, a Alaior.
Son Mercadal de Dalt en lloc de Sol del Este, al Castell de Sant Felip.
Cala en Forcat en lloc de Los Delfines, a Ciutadella.
Pitises:
Les Pallisses en lloc de Sol y Descanso, a Sant Antoni de Portmany.
El Margall en lloc dIsla Blanca, a Sant Joan de Labritja.
El Puig d'en Fita en lloc de Siesta i la Punta Verda en lloc de La Joya, a Santa Eulria del Riu.
El Copinar en lloc de Mar y Land i el Mal Pas en lloc de Paraso de los Pinos, a Formentera.

Enllaos externs.
Versi electrnica del Nomencltor;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83946" title="Breuil-Cervinia" nonfiltered="3340" processed="3333" dbindex="33528">
Breuil-Cervinia s un centre turstic situat a la capalera de la vall de Cervinia, a la regi de la vall d'Aosta. Actualment s una important estaci d'esqu, connectada per telefric amb la vena Zermatt, situada al vessant oposat del Cerv (Cervin en francs, Matterhorn en alemany i Cervino en itali). Aquesta famosa muntanya es troba molt prxima a la poblaci, que queda situada al seu sud-oest, a 2.003 m d'altura.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83947" title="Caracterstiques fontiques de l'occit" nonfiltered="3341" processed="3334" dbindex="33529">
La fonologia de l'occit s similar a la del catal fent que es puga parlar d'un grup lingstic occitanocatal. Tot i aix, hi ha moltes caracterstiques fontiques que el diferencien fora. En l'occit podem trobar bastantes diferncies fontiques i lxiques davant els diferents dialectes que componen l'occit. Majoritriament es parla del llenguadoci com a centre dialectal de l'estandarditzaci per tal com s el ms fidel a l'occit medieval i el ms proper al catal. 

Consonants.



Vocals.



Les vocals a l'esquetta del punt   no sn arrodonides i les de la dreta s ho sn. Vegeu: Arrodoniment voclic.

Evoluci de la fontica llatina a l'occitana.
L'occit en general va patir, com la resta de llenges romniques, grans mutacions fontiques que la van distingir de la resta de llenges venes i del propi llat. Els trets ms significants d'aquestes mutacions vocliques i consonntiques sn les segents:

Vocalisme.
O tancada tnica del llat vulgar (procedent de U breu i O llarga del llat clssic) no es diftonga sin que es tanca en  (DOLORE, FLORE, PASTORE  occ. dolor , flor, pastor; cat. dolor, flor, pastor; fr. douleur, fleur, pasteur; esp. dolor, flor, pastor; it. dolore, fiore, pastore).

U tancada del llat vulgar procedent de   del llat clssic es palatalitza en  (vocal tancada anterior arrodonida) (MATURU, TUU  occ. madur, tu).

O tona es tanca en  (PORTALE  occ. portal, dolor; cat. portal/, dolor , , ; fr. portail; esp.portal).

Manteniment de la A llatina tnica (CAPRA, PRATU  occ. cabra, prat; cat. cabra, prat; fr. chevre, pr; esp. cabra, prado; it. capra, prato).

Manteniment de AU (CAULIS, PAUCU  occ. caul, pauc; cat. col, poc; fr. chou, peu; esp. col, poco; it. cavolo, poco).

Diftongaci de  ,   precedides de /j/, /w/, so palatal o velar (LECTU, OCULUM OCTO, FOCU, TRES, DEBERE  occ.liit/lit, ulh, uit, fuc; tres, dever/deure; cat. llit, ull, uit/vuit, foc, tres; fr. lit, oeil, uit, feu, trois, devoir; esp. lecho, ojo, ocho, fuego, tres, deber; it. letto, occhio, otto, fuoco, tre, dovere).

ACT-   ait (LACTE, FACTU  occ. lait, fait; cat. llet, fet; fr. lait, fait; esp. leche, hecho; it. latte, fatto).

Caiguda de les vocals tones finals, exceptuat A (MURU, FLORE, PORTA  occ. mur, flor; porta; cat. mur, flor, porta; fr. mur, fleur, porte; it. muro, fiore, porta).

A final   o oberta (AMICA  occ. amiga, prta).

Consonantisme.	

C +, TY intervocliques    (puteale, ratione > occ. posal, rason; cat. poal, ra; fr. raison; cast. razn; it. raggione).

No palatalitzaci de ca- (capra, vacca; occ. cabra, vaca; cat. cabra, vaca; fr. chevre, vache; cast. cabra, vaca; it. capra). Per en els dialectes nord-occitans (lat. cantare dna chantar.

Sonororitzaci de -P-, -T-, -C- intervocliques en -b-, -d-, -g- (CAPRA, CATENA, SECURU  occ. cabra, cadena, segur; cat. cabra, cadena, segur;  fr. chevre, chaine, sur; esp. cabra, cadena, seguro; it. capra, catena, sicuro);

-C +  e, i, final   -tz (CRUCEM  occ. crotz, cat. creu; fr. croix; esp. cruz; it. croce).

-D- intervoclica    (NUDA, SUDARE  occ. nusa, susar; cat. nua, suar; fr. nue, suer; esp. desnuda, sudar; it. nuda, sudare).

-D- intervoclica esdevinguda final s'emmudeix o passa a -i (PEDE, CREDIT  occ. p, crei; cat. peu, creu; fr. pied, croit; esp. pie, cree; it. piede, crede);

Vocalitzaci de T, D dels grups postnics '-TR-, '-DR- en -i- (PETRA, CREDERE  occ. peira, creire; cat. pedra/pera; creure; fr. pierre, croire; it. pietra, credere). ;

Manteniment de F inicial (FURNU, FILIA  occ. forn, filha; cat. forn, filla; fr. four, fille; esp. horno, hija; it. forno, figlia).

Manteniment d'africades protoromniques de J, G + e, i (JACTARE, GELARE  occ. getar, gelar; cat. gitar, gelar; fr. jeter, geler; esp. hechar, helar; it. rigettare, gelare).

Manteniment de la T del grup CT (FACTU, NOCTE  occ. fait, nueit; cat. fet, nit; fr. fait, nuit; esp. hecho, noche; it. fatto, notte).

No palatalitzaci de -is- procedent de -X-, SC- (COXA, PISCE  occ. cuissa, peis; cat. cuixa, peix; fr. cuisse, poisson; esp. cuja -ant.-, pez; it. coscia, pesce).

Caiguda de -N intervoclica esdevinguda final (PANE, VINU  occ. pa, vi; cat. pa, vi; fr. pain, vin; it. pane, vino).

Manteniment de -MB-, -ND- (CAMBA, CUMBA, MANDARE, BINDA  occ. camba, comba; mandar, benda; cat. cama, coma, manar, bena; fr. jambe, combe, mander, bande; esp. cama (ant.), mandar, venda; it. gamba, mandare, benda).

-NN-   -n- (CANNA  occ. cana; cat. canya; fr. canne, esp. caa; it. canna).

Manteniment de L- inicial (LUNA, LEGE  occ. luna, lei; cat. lluna, llei; fr. lune, loi; esp. luna, ley).

LL intervoclic i final   l (BELLA, GALLINA, BELLU, VITELLU  occ. bla, galina; bl, vedl; cat. bella, gallina, bell, vedell; fr. belle, geline -ant.-, beaux, veau; it. bella, gallina, bel, vitello).

Manteniment dels grups inicials PL, CL, FL- (PLICARE, CLAVE, FLORE  occ. plegar, clau, flor; cat. plegar, clau, flor; fr. plier, cl, fleur; it. piegare, chiave, fiore; esp. llegar, llave, flor; port. chegar, chave, flor).

   ,     (QUATTUOR, GUARDARE  occ. quatre; gardar; cat. quatre, guardar; fr. quatre, garder; esp. cuatro, guardar);

-ARIU   -ir (IANUARIU  occ. genir; cat. gener; fr. janvier; esp. enero; it. gennaio).

Vegeu tamb.
Pronncia de l'occit;

Bibliografia.
Pire Bec, La llengua occitana, Edicions 62, Barcelona, 1977.
Jordi Bruguera,  Influx de l'occit en la llengua catalana , dins Centre Internacional Escarr sobre les Minories tniques i Nacionals, Primeres jornades del CIEMEN. Dret i minories nacionals. Relacions lingstiques oocitano-catalanes Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Montserrat, 1977, p. 91-139.

Enllaos externs.
Comparaci entre el llenguadoci i el catal, i entre el llenguadoci i els altres grans dialectes occitans dins la Introducci de la Gramatica occitana segon los parlars lengadocians, de Los Alibrt ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83948" title="Brianon" nonfiltered="3342" processed="3335" dbindex="33530">

Brianon (nom occit i francs) s una ciutat francesa situada al departament dels Alts Alps i a la regi de Provena-Alps-Costa Blava.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83949" title="Arif" nonfiltered="3343" processed="3336" dbindex="33531">
Arif o Aref era el nom rab del funcionari depenent d'un governador musulm, encarregat de les funcions militars del nazar o valiat ( territori del seu govern).

Inicial en general s'anomenava arif a tot el que coneixia les costum (urf) com oposat als que coneixien la llei (alim). Sota els primers califes els arifs foren recollectors d'impostos. Sota Omar va comenar a ser una funci militar, com a encarregats d'una unitat militar (irafa). Aix eren reconeguts a l'poca omeia quan eren responsables del pagament als soldats (afa) i havia de portar un registre (diwan); el seu nomenament corresponia als governadors. Al temps d'Harun al-Rashid dirigien petites unitats de 10 o 15 homes; a la pennsula ibrica al segle X, manaven 100 homes (generalment cent cavallers).

Als dos primers segles del islam era tamb una funci civil: l'encarregat dels orfes i dels fills ilegitims; desprs apareix com el ttol del cap en un ofici en concurrncia a nakib, rais o xeic, pero es va deixar d'usar al segle XVI i fou substitut per amin.

 Bibliografia .
P. Hitti, History of the Arabs, Londres 1946



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83951" title="Santa Margarida" nonfiltered="3344" processed="3337" dbindex="33532">

Geografia: ;
Santa Margarida (Palafrugell) s un barri de Palafrugell.
Santa Margarita (Alcoi) s un grup d'habitatges protegits a Alcoi.
Santa Margarida (illa), illa de Frana, al municipi de Canes.
Santa Margalida (Mallorca), municipi de Mallorca.
Santa Margarida (Roses), urbanitzaci del municipi de Roses.
Santa Margarida (volc), al municipi de Santa Pau.
Biografia: ;
Santa Margarida d'Antioquia, santa del Catolicisme.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83959" title="Valiat" nonfiltered="3345" processed="3338" dbindex="33533">
El valiat era el territori governat per un val. Els rabs anomenaven a aquesta territori nazar.  A Catalunya el darrer valiat existent fou el de Siurana a les muntanyes de Prades.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83964" title="Mawla" nonfiltered="3346" processed="3339" dbindex="33534">
Mawla (plural Mawali) fou el nom assignat als cristians que es convertien a l'islam per mitj d'un patr (un personatge musulm notable).

Si un cristi es convertia quedava separat de la seva comunitat i havia de buscar-se un nou mitj de vida, per la qual cosa solament els nobles podien abraar la religi islmica sense problemes, encara que en aquest cas arrossegaven a les seves famlies, clients i esclaus.

Com que els musulmans quedaven exempts dels impostos als quals estaven sotmesos els cristians, les autoritats musulmanes dels pasos conquerits no solament no van fomentar les conversions, sin que van establir algunes mesures per aconseguir dissuadir als possibles candidats a conversos.

Un mawla molt important al nord-est de la pennsula Ibrica va ser el "comte" Casius (Casi), origen de la famlia dels Banu Qasi, qui es va convertir a l'islam a principis de segle VIII sota el patronatge del propi Califa Al-Walid I.

Altres Mawali.
Abbas ben Firnas ben Wardas Abul-Kasim;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83965" title="Pietro Gori" nonfiltered="3347" processed="3340" dbindex="33535">

Pietro Gori (Messina, 14 d'agost de 1865 - Portoferraio, 8 de gener de 1911 fou un advocat, un intellectual, un poeta i un combatent anarquista itali. Fund a Mil L'Amico del Popolo el 1891, per fou acusat d'inspirar l'atemptat contra el president de la Repblica Francesa Marie Franois Sadi Carnot a Li el 1894 i hagu d'exiliar-se. Fou expulsat de diferents pasos; a Argentina hi estigu el 1898 i afavor l'ingrs dels anarquistes dins els sindicats. A Espanya, collabor a les revistes Tierra y Libertad i La Revista Blanca, que publicaren els seus opuscles La anarqua ante los tribunales i Las bases morales y sociolgicas de la anarqua.

Ms enll de la seva activitat poltica, s recordat com autor d'algunes de les canons anarquistes ms famosos de la fi del segle XIX, com: Addio a Lugano, Stornelli d'esilio, Ballata per Sante Caserio o Inno del Primo Maggio. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83966" title="Muzara'" nonfiltered="3348" processed="3341" dbindex="33536">
La Muzara' era una instituci de la pagesia al temps dels rabs, semblant a la figura catalana del parcer o mitjer. La distribuci entre el propietari de la terra i el parcer era de 4 a 1 (els mitgers parteixen la collita). El parcer es deia muzari. 

El poble de la Mussara, a Vilaplana (Baix Camp) podria derivar el nom d'aquesta instituci o de la paraula Mossara (que vol dir albereda)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83967" title="Muzari" nonfiltered="3349" processed="3342" dbindex="33537">
El muzari era el parcer sota els rabs.

El principal contracte de parceria que existia era la muzara' en el que el propietari aportava la terra i les llavors, tils i animals, i el muzari' la feina, repartint-se el producte entre ambds en la proporci d'un cinqu el parcer i quatre cinquens el propietari. Encara que es fixava un termini (renovable) en la prctica era indefinit.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83969" title="Bernard Butler" nonfiltered="3350" processed="3343" dbindex="33538">
Bernard Butler (nascut l'1 de maig de 1970 a Stamford Hill, Londres, Anglaterra) s msic i productor musical, fams per haver format part (com a  guitarrista i compositor) del grup Suede.

Bernard Butler va deixar Suede l'any 1994, just desprs que el segon disc de la banda isqu a la venda, a causa d'una relaci amb la resta de membres millorable. Tanmateix, poc desprs va formar un nou conjunt musical amb el vocalista de soul David McAlmont, McAlmont & Butler, amb qui va traure dos singles abans de separar-se. El 2004 i desprs de deu anys sense parlar-se'n, es va reunir amb el seu antic company a Suede Brett Anderson amb qui form el grup The Tears, qu es troba actualment inactiu.

Ha tocat en i produt discs de grups com Sparks, Manic Street Preahers, Roy Orbison i The Libertines, entre d'altres.

Butler es confesa admirador absolut  de l'ex-guitarrista de The Smiths, Johnny Marr.

Discografia en solitari.
lbums.
People Move On (1998);
Friends & Lovers (1999);
Singles.
de People Move On;
"Stay";
"Not Alone";
"People Move On";
"A Change of Heart";

de Friends & Lovers;
"You Must Go On";
"Friends & Lovers";

Enllaos externs.
Plana web oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83972" title="Grcies per la propina" nonfiltered="3351" processed="3344" dbindex="33539">


La novella de l'autor valenci Ferran Torrent. Veure Grcies per la propina (llibre);
La pellcula del director catal Francesc Bellmunt basada en la novella de Ferran Torrent. Veure Grcies per la propina (pellcula).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83975" title="Grcies per la propina (llibre)" nonfiltered="3352" processed="3345" dbindex="33540">
Grcies per la propina s una novella escrita per Ferran Torrent (Sedav, 1951), publicada a l'editorial Columna el 1994. Fou adaptada al cinema per Francesc Bellmunt en 1997.

Argument.



Ferran Torres narra retrospectivament la seua infantesa i joventut al poble imaginari de l'Horta (Valncia) Benicorl, on ell i el seu germ Pepn van ser criats, desprs el sucidi de la seua mare, pels seus dos oncles, Toms i Ramonet, i el seu avi, una famlia lliberal i no gens convencional, per feli i unida.

Personatges.
Ferran Torres. Narrador del llibre i protagonista al llarg de la novella.
Pepn Torres. Germ de Ferran, l'estticament ms agraciat de la casa.
L'oncle Toms. Oncle dels orfes, el gracis de la famlia i vctima del sndrome de Peter Pan.
L'oncle Ramonet. Tmid, molt bona persona, fa de 'mare' per a Ferran, Pepn i tota la famlia. En descobreixen desprs de molts anys que s homosexual i porta veient-se en secret amb el seu amant des de fa dcades.
L'avi Ramon. s un jubilat bondads i tolerant, a qui tothom estima (fins i tot els feixistes), per vell i amb problemes de salut.
Carraca. Amic ntim de Toms i company de negocis.
Tono. Amic de Toms i forner de Benicorl.

Opini.
Grcies per la propina s sobretot una histria tendra sobre l'amor d'una famlia, per com s habitual en les novelles de Ferran Torrent, hi trobem una descripci precisa i inevitablement irnica de la societat valenciana (en aquest cas la dels anys 60) que pot esdevenir fins i tot nostlgica per a aquells que hagen conegut Valncia en eixa poca i molt interessant pels ms joves: s'hi esmenten les sales de cinema de l'poca, les discoteques, fins i tot ix la vedette valenciana ms famosa d'aleshores, Rosita Amores. En definitiva, Grcies per la propina s dues coses: una histria que commour, divertir i intrigar fins i tot el ms impassible, i tamb profundament valenciana.

Enllaos externs.
Ferran Torrent;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83976" title="Oppas" nonfiltered="3353" processed="3346" dbindex="33541">
Oppas fou fill del rei gica i germa de Vtiza. Era suposadament bisbe de Sevilla. Quant el dux de la Btica Roderic fou proclamat el 709 o 710 a Toledo, Oppas, que era religis, i un altre germ de nom Sisebert, van encapalar la facci favorable a quila (que era a la Tarraconense) a Toledo i la Cartaginense. Fou proclamat arquebisbe de Toledo segurament desprs de la mort de Roderic. Era a Toledo quant hi va arribar Musa l'estiu del 713, pero aix podia ser degut a haver-hi anat desprs de la derrota de Roderic (771) i l'entrada de Tarik a la ciutat. 

A Toledo es va oposar al saqueig del tresor, i fou condemnat a mort per poc desprs (714) va passar al servei dels rabs i fou amnistiat. Va ser lleial des llavors als musulmans.

El 722, desprs de la revolta de Pelai a Astries, el val Anbassa ibn Suhaym al-Kalb es va dirigir a la zona acompanyat del prelat Oppas, al qual es va encarregar 
negociar la submissi dels rebels, que realitzaven algunes operacions 
guerrilleres. Les viles, aldees, hisendes i tribus de la zona (tant en 
Astries com a Cantbria) es van sotmetre sense lluita i el governador Munusa va poder tornar a installar-se a Gijn, on ja devia haver residit abans que la 
propagaci de la rebelli el 718 le obligus a la fugida. Pelaio i els seus 
fidels es van refugiar en les muntanyes de Covadonga. All va enviar Munusa al 
general Alqama. Si Oppas va emprendre algun tipus de negociaci va fracassar. El 
dia 28 de maig del 722 l'exrcit de Alqama va caure en una emboscada morint 
el propi general, i caient presoner Oppas. Les tropes islmiques es 
desbandaron a l'estar mancat de cap (encara que se suposa que les baixes del seu 
exrcit van ser poc importants) i els muntanyencs els van ser massacrant en 
petits grups durant la fugida. Encara que la derrota no va ser molt significativa 
en l'aspecte militar (indubtablement va tenir menys importncia que la batalla 
de Tolosa del 721) va tenir un efecte poltic considerable. Els magnats gots 
de la zona es van rebellar, i van trobar en els indmits muntanyencs a uns 
auxiliars magnfics i poc exigents. Munusa, al conixer la derrota, 
va tornar a abandonar la zona, per els muntanyencs li van parar un parany a la Collada de la Aciera, morint el governador i molts dels seus homes. 
Cantbria es va unir a la revolta. 

La sort posterior d'Oppas es desconeguda.

Un altre Oppas, de noble llinatge visigot, fou tamb bisbe de Sevilla uns anys desprs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83977" title="Qiryat Tivon" nonfiltered="3354" processed="3347" dbindex="33542">

Qiryat Tivon s un consell local del districte de Haifa d'Israel. Es troba a la regi muntanyosa entre les valls de Zabul i Jizreel, a 15 km al sudest de Haifa, cam de Natzaret.

El municipi fou fundat el 1958 agrupant tres nuclis urbans: Tivon (fundat el 1947), Qiryat Amal i Elroi (tots dos de finals dels anys vint). El 1979 s'hi un la poblaci de Qiryat Haroixet.

Qiryat Tivon s conegut per la seva proximitat al parc nacional de Bet Xearim. Al parc s'hi troben nombroses restes arqueolgiques dels segles II, III i IV dC, entre les quals destaquen una necrpoli jueva.

Ciutats agermanades.
 Braunschweig (Alemanya);
 Compigne (Frana);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83978" title="Jos Ramos-Horta" nonfiltered="3355" processed="3348" dbindex="33543">


Jos Manuel Ramos-Horta ( Dili, Timor Oriental 1949 ) s un poltic timors, actual President de Timor Oriental des de l'any 2007. 

Anteriorment ha estat portaveu de la resistncia de Timor Oriental a l'exili durant l'ocupaci d'Indonsia entre els anys 1975 i 1999, Ministre d'Afers Extrangers i Primer Ministre. L'any 1996 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau.

Orgens poltics.
Nasqu el 26 de desembre de 1949 a la ciutat de Dili, poblaci que en aquells moments estava sota domini de Portugal. Fill de mare timorana i pare portugus, exiliat a l'illa de Timor, va ser educat en una missi catlica a Soibada. A causa de la seva activitat poltica pro-independentista, durant l'poca colonial va estar exiliat a Moambic entre 1970 i 1971.

Considerat un moderat, va ocupar el crrec de Ministre de Relacions Exteriors en el govern autoproclamat el 28 de novembre de 1975, amb noms 25 anys d'edat. Va haver de deixar Timor Oriental tres dies abans de la invasi per part de les tropes inodoneses, amb motiu d'un viatge a Nova York per a donar-li a conixer a les Nacions Unides el cas de Timor Oriental. Fou llavors quan va exposar la violncia perpretada per Indonsia en l'ocupaci del territori, convertint-se en el representant permanent del Fretilin, moviment de resitncia, a l'ONU en els anys subsegents. 

Jos Ramos Horta va estudiar Dret Internacional en l'Acadmia de Dret Internacional de L'Haia , als Pasos Baixos (1983), i a la Universitat d'Antioch, als Estats Units d'Amrica, on va completar el mster en Estudis de la Pau (1984), aix com tamb una srie d'altres cursos de postgrau sobre la temtica del Dret Internacional i la Pau. 

Premi Nobel de la Pau.
El desembre de 1996, Jos Ramos-Horta compart el Premi Nobel de la Pau amb el seu compatriota Carlos Filipe Ximenes Belo. El Comit Nobel els va premiar pel seu continu esfor per a acabar amb l'opressi vigent a Timor Oriental, esperant que el premi contribus a la trobada d'una soluci diplomtica per al conflicte en Timor Oriental, partint sobre la base que havia de ser respectat el dret dels pobles a l'autodeterminaci. 

El 2003, Jos Ramos-Horta va donar suport a la invasi a l'Iraq per part de les tropes nord-americanes, criticant el rgim dictatorial de Saddam Hussein i a l'organitzaci Al Qaeda, recordant que Osama bin Laden, autoproclamat defensor de l'islamisme, havia justificat l'atac terrorista de Bali, Indonsia, el pas amb major nombre de musulmans del planeta. 

El 3 de juny de 2006 incorpor el Ministeri de Defensa a la seva cartera de Ministre d'Afers Extrangers, que ocupava des de 2002, com a conseqncia de la dimissi de l'anterior titular. Amb la crisi del govern, i sense la dimissi del seu principal artfex i Primer Ministre Mari Alkatiri Ramos-Horta decid dimitir per la insostenibilitat del govern. El 26 de juny per Alkatiri decid dimitir i el President del pas Xanana Gusmao decid nomenar Primer Ministre del pas Ramos-Horta el 8 de juliol, per jurar el seu crrec dos dies desprs.

L'any 2007 es convert en el 2n President de Timor Oriental al guanyar les eleccions del 9 d'abril del mateix any, derrotant a les urnes el candidat Francisco Guterres.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1996;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83983" title="Legi VI" nonfiltered="3356" processed="3349" dbindex="33545">
La denominaci Legi VI (legio VI) es don, durant la Repblica i l'Imperi, a les segents legions romanes:
 Legi VI Ferrata: del 52 aC a desprs del 250; creada per Pompeu.
 Legi VI Victrix: del 41 aC a finals del segle IV; creada per August.
 Legi VI Hispaniensis: cognomen alternatiu de la VI Victrix.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83984" title="Slackware" nonfiltered="3357" processed="3350" dbindex="33546">


Slackware Linux s una Distribuci Linux d'un complet sistema multitasca de 32-bits. Actualment, en la seva ltima versi 12.0, est basada en el kernel Linux 2.6.21.5 i la llibreria C del GNU versi 2.5.

Cont un programa d'installaci relativament fcil d'usar, una extensa documentaci i un sistema de gesti de paquets basat en mens. Una installaci completa que inclou l'X Window System, l'entorn d'escriptori KDE i Gnome (aquest ltim noms fins a la versi 10.1 de Slackware), XFCE, entorns de desenvolupament de C, C++, Perl, Python, Java, utilitats de xarxa, servidor de correu, servidor de notcies, servidor web, servidor FTP, el GIMP, navegadors web... entre d'altres programes i compatibilitat amb processadors Intel 486 en endavant

El creador d'aquesta aplicaci, Patrick Volkerding, la descriu com una distribuci de Linux avanada, dissenyada amb dos objectius: la facilitat i l'estabilitat com a meta prioritria. Inclou el programari ms popular mentre guarda un sentit de tradici proporcionant simplicitat i facilitat d's junt al poder i la flexibilitat. 

Tot i amb aix la realitat s una mica diferent, s un sistema molt personalitzable per ni molt menys orientat a l'usuari final.

Des del seu primer llanament l'abril de 1993 el Projecte Slackware Linux s'ha esforat en produir la distribuci de Linux ms professional possible obeint els estndards de Linux publicats, com el Linux File System Standard.

La distribuci de paquets d'Slackware es fa principalment amb fitxers Tgz, tot i que tamb es pot usar RPM. L'interfcie d'installaci s mode text, el qual necessita un major coneixement de Linux que en la majoria de distribucions. Aix pot representar un inconvenient per als usuaris principiants, per no representa una major dificultat per als usuaris mitjans o avanats de Linux.

 Histria i nom .

La primera distribuci d'Slackware, la 1.00 va ser llanada el 16 de juliol de 1993 per Patrick Volkerding, fundador i lder de desenvolupament. Est basada en la distribuci SLS Linux i es distribua en discs flexibles de 3 " i imatges que estan disponibles en servidors FTP annims. Slackware s la distribuci ms vella mantinguda fins a la data i va celebrar el seu des aniversari el 2003.

El nom "Slackware" cont vestigis de la paraula "Slack", tal i com la defineix l'Esglsia dels SubGenis.

Les primeres versions d'Slackware tenien tres comptes d'usuari: "satan", "gonzo" i "snake". Aquestes eren incloses noms com a exemples, per es van eliminar perqu significaven un risc potencial de seguretat.

El 1999 el nmero de versi va augmentar de 4 a 7, com a resultat de l'esfor que Patrick Volkerding va realitzar per demostrar que Slackware estava actualitzada igual que altres distribucions Linux, moltes de les quals ja anaven per la versi 6.

El 2004, Patrick Volkerding va contraure una greu malaltia i el futur d'Slackware es va tornar incert. Afortunadament, es va recuperar i va poder continuar el desenvolupament d'Slackware.

El 2005 l'escriptori Gnome va ser eliminat de la segent versi, deixant a la comunitat el seu desenvolupament i distribuci. L'eliminaci de Gnome va ser vista per la comunitat Linux com quelcom important, ja que aquest escriptori s molt fams.

En el transcurs de la histria de Slackware han sorgit algunes distribucions LiveCD basades en aquesta. Les distribucions ms populars basades en Slackware sn College Linux i SLAX.

 Dates de llanament .



Slackware ha estat pensat per funcionar en plataformes x86 amb arquitectures PC. Tot i que anteriorment hi ha hagut alguns ports oficials per arquitectures DEC Alpha i SPARC. El 2005 es va llanar un port oficial per l'arquitectura System/390. Existeixen alguns ports no oficials per les arquitectures ARM, Alpha , SPARC , PowerPC  i slamd64 x86-64.

La versi ms estable i nova d'Slackware s la 12.1,  (as of 2008-05-02), que inclou suport per ALSA, GCC 4.2.3, Kernel 2.6.24.5, KDE 3.5.9 and Xfce 4.4.2.

 Filosofia de disseny.
KISS.
Mantingues-ho Simple Estpid (de les seves sigles en angls KISS que signifiquen Keep It Simple Stupid), s un concepte que explica moltes de les opcions en el disseny d'Slackware. En aquest context, 'simple' es refereix a un punt de vista de disseny, en lloc de ser fcil d'usar.
Aquest s el motiu pel qual hi ha molt poques eines amb interfcie grfica per configurar el sistema. Les eines amb interfcie sn (segons ens diu la teoria) ms complexes, i per tant ms propenses a tenir errors que la simple lnia de comandes. El resultat general sobre aquest principi s que Slackware s molt rpid, estable i segur amb el cost de no ser amigable a l'usuari. Els crtics diuen que aix fa Slackware difcil i llarg d'aprendre.
Els seguidors diuen que la flexibilitat i transparncia, aix com l'experincia guanyada en el procs, sn suficients.

 Scripts d'inici .
Slackare usa scripts d'inici init de BSD, mentre que la majoria de distribucions usen l'estil d'scripts System V. Bsicament, amb l'estil de System V cada nivell d'execuci t un subdirectori pels scripts init, mentre que l'estil BSD ofereix un nic script init per cada nivell d'execuci. Els fidels a l'estil BSD diuen que s millor ja que amb aquest sistema s ms facil trobar, llegir, editar i mantenir els scripts. Mentre que els seguidors de System V diuen que l'estructura de System V pels scripts el converteix en una eina poderosa i flexible

Cal mencionar que la compatibilitat pels scripts init de System V  han estat incorporats a Slackware, a partir de la versi 7.0.

 Gesti de paquets .
L'aproximaci de Slackware per la gesti de paquets s nic. El seu sistema de gesti de paquets pot installar, actualitzar i eliminar paquets tan fcilment com altres distribucions. Per no fa l'intent de gestionar les dependncies.

Els paquets sn s compresos en un tarball on els noms dels fitxers acaben amb .tgz en lloc de amb .tar.gz. Sn construts de tal manera que al ser extrets al directori arrel, els fitxers es copien als seus llocs d'installaci. s per aix que s possible (no aconsellable) installar paquets sense les eines d'Slackware per paquets, usant nicament tar's i gzip's i assegurant-se d'executar els scripts doinst.sh en cas de estar inclosos al paquet.

En contrast, Red Hat usa els paquets RPM, que sn fitxers CPIO, i els .deb de Debian, que sn fitxers ar. Aquests contenen informaci detallada de les dependncies i les eines que s'han d'usar per trobar i installar les dependncies. Es negaran a usar-se a no ser que els prerrequisits es trobin (tot i que es pot ometre).

 Resoluci automtica de dependncies .
Tot i que no incorpora eines per resoldre dependncies de forma automtica descarregant-les i installant-les, hi ha algunes eines externes que proveeixen aquesta funcionalitat, semblant a la de l'APT.

Algunes d'aquestes eines determinen les dependncies analitzant els paquets installats, determinant quines llibreries es necessiten i desprs descobrint quins paquets estan disponibles. Aquest procs automtic consumeix molt temps i s ms primitiu que l'APT, per en general dna bons resultats.

Swaret;
slapt-get;
SlackUpdate;
Emerde;
slackpkg;
gpkg;

Slackware 9.1 va incloure Swaret com un extra al segon CD, per no s'installa per defecte. Swaret es va eliminar a la versi 10.0 per continua sent un paquet extern disponible.

slackpkg est incls en /extra a partir de la versi 9.1 de Slackware.

slapt-get no dna una resoluci de dependncies pels paquets inclosos a Slackware. Ho fa proporcionant un quadre de treball de resoluci de dependncies en els paquets compatibles amb Slackware de manera similar a com ho fa l'APT. Molts paquets font i distribucions basades amb Slackware usen aquesta funcionalitat.

Referncies.


 Enllaos d'inters .


Lloc web oficial ;
Repositori de paquets creats per la comunitat d'usuaris ;
Llibre de Slackware ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83985" title="Legi VI Ferrata" nonfiltered="3358" processed="3351" dbindex="33547">
La Legi VI Ferrata o Ferrata Fidelis fou una legi romana formada per Gneu Pompeu Magne amb reclutes d'Hispnia cap al 52 aC. El seu emblema era un bou, un llop i Rmul i Rem.

Poc desprs de la seva creaci pass a estar sota el comandament de Juli Csar en la seva campanya de les Gllies. L'any 48 aC la legi particip a la batalla de Farslia al costat de Pompeu. Desprs de la batalla part de la tropa (incloent-hi els aquiliferi) pogu escapar amb les restes de l'exrcit pompei, mentre que la resta de la legi (unes quatre cohorts) fou capturada i s'un als exrcits de Juli Csar. Aquesta legi reduda (ja que els veterans no permeteren completar la fora amb nous reclutes) acompany Csar a Alexandria i s'enfront a les forces de Ptolemeu XIII.

Posteriorment la legi acompany Csar per enfrontar-se a Farnaces II del Pont a la batalla de Zela del 47 aC, on es guany el cognomen Ferrata. Entre el 58 i el 60 dC particip en les campanyes a Armnia contra l'imperi part i novament el 105 sota Traj. Fou dissolta a mitjan segle III.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83987" title="Sonic Youth" nonfiltered="3359" processed="3352" dbindex="33548">



Sonic Youth s un grup musical de Nova York, EUA. Es van caracteritzar als inicis principalment pel seu s dels instruments de forma no convencional: afinacions obertes i el processament de sons analgicament i digitalment, l's de baquetes per a tocar les guitarres, aix com la retroalimentaci instrument/amplificador i dels instruments. 

El seu estil neix de l'escena post-punk i del rock underground, desmarcant-se de qualsevol classificaci i realitzant temes on la presncia d'estructures musicals estndards en la msica rock era gaireb inexistent. Els seus primers discos varen capgirar l'escena pop i rock dels EUA arribant a punts on altres ni tan sols havien gosat pensar que s'hi podia arribar. Les seves lletres estan plenes de metfores i descriuen realitats descarnades i en brut.

Membres.
 Thurston Moore (guitarra elctrica, veus);
 Lee Ranaldo (guitarra elctrica, veus);
 Kim Gordon (baix elctric, veus);
 Steve Shelley (bateria);
 Bob Bert (bateria a Bad moon rising);
 Jim Sklavunos (bateria a Confusion is sex);
 Jim O'Rourke (guitarrista a Sonic Nurse);

Discografia (incompleta).
Inicien les seves activitats sota el segell discogrfic Neutral el 1982, per b que la major part de treballs seran publicats per Geffen/DGC. Actualment la seva carrera musical consta dels segents setze lbums oficials ( sense incloure EP's, senzills, recopilatoris o collaboracions ):

 Sonic Youth (1982);
 Confusion is Sex (1983);
 Sonic Death (1984);
 Bad Moon Rising (1985);
 EVOL (1986);
 Sister (1987);
 Daydream Nation (1988);
 Goo (1990);
 Dirty (1992);
 Experimental Jet Set, Trash and no Star (1994);
 Washing Machine (1995);
 A Thousand Leaves (1998);
 NYC Ghosts And Flowers (2000);
 Murray Street (2002);
 Sonic Nurse (2004);
 Rather Ripped (2006);
 The destroyed room (2006);

Enllaos externs.
 Web Oficial de Sonic Youth;
 Discografia Completa del grup;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83989" title="Turmalina" nonfiltered="3360" processed="3353" dbindex="33549">
La turmalina s un mineral del grup dels silicats. Est format d'alumini, juntament amb bor, ferro, magnesi, etc.
T una coloraci on predomina el negre, seguit del verd, per on tamb s'hi poden trobar tons de blau i rosa. Aquesta varietat de coloracions s a causa de la seva complexa i variable composici qumica: (Na(Al,Fe,Li,Mg,Mn)M3Al(Si6O18)(BO3)3.(OH,F)4).
 
T una duresa de 7,5 i una densitat de 3-3,2, que augmenta amb el contingut de ferro. 

La turmalina es troba a les pegmatites grantiques i tamb a les roques metamrfiques. 

T propietats piroelctriques i piezoelctriques, s a dir, sorgeixen diferncies de potencial tant deformant-lo com escalfant-lo.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83991" title="Massa molecular" nonfiltered="3361" processed="3354" dbindex="33551">
La massa molecular s la massa d'una molcula expresada en la unitat del sistema internacional, UMA (unitats de massa atmica), en les quals l'istop carboni-12 t un pes atmic de 12. Es pot calcular la massa molecular d'un component sumant les masses dels toms que la componen, tenint en compte el nombre d'toms de cada element. 

Per exemple, en el cas de l'aigua (H2O):

2  1,0079 + 15,99994 = 18,0157

(massa atmica del H: 1,0079, massa atmica del O: 15,99994)


Factor de conversi de massa molecular a massa molar:

massa molar = massa molecular  (6,022  1023)


 Vegeu tamb .
 Nombre d'Avogadro;
 Unitat de massa atmica;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83992" title="Pont de les Amriques" nonfiltered="3362" processed="3355" dbindex="33552">

El Pont de les Amriques (en castell: Puente de las Amricas; originalment conegut amb el nom de Pont Thatcher Ferry) s un viaducte de Panam, que travessa l'entrada del Pacfic al Canal de Panam. Construt el 1962, amb un cost de 20 milions de dlars, va ser l'nic pont permanent que connectava les masses continentals d'Amrica del Sud i Amrica del Nord, fins a l'obertura del Pont Centenari l'any 2004.

 Descripci .

El Pont de les Amriques creua el Canal de Panam pel costat del Pacfic a Balboa, prop de Ciutat de Panam. Va ser construt entre 1959 i 1962 pels Estats Units, amb un cost de 20 milions de dlars.

El pont t un disseny d'arc de gelosia, amb una longitud de 1.654 m en 14 llums. La principal mesura 344 m. El punt ms alt del pont est situat a 117 m sobre el nivell mitj del mar i l'espai a sota el tram principal s de 61,3 m en marea alta. Hi ha rampes d'accs amples a cada final del pont, i un pas per vianants a cada costat.

Des de la seva finalitzaci el 1962 fins a l'obertura del Pont Centenari el 2004, el Pont de les Amriques va ser un element clau de la Carretera Panamericana, com l'nic pont permanent que creuava el canal de Panam, era l'nic enlla permanent entre Amrica del Nord i Amrica del Sud des de l'obertura del canal el 1914.

El pont presenta un aspecte impressionant, i se'n pot obtenir una bona vista des del Club de iots de Balboa, on molts petits vaixells amarren abans o desprs de travessar el canal. Al llarg del dia i la nit molts vaixells passen sota el pont, tant d'entrada com de sortida del canal de Panam.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83993" title="Sant Llus de Npols" nonfiltered="3363" processed="3356" dbindex="33553">

San Llus de Npols (Castell de Nocera de  Pagani febrer de 1275- Castell de Brignoles 19 d'agost de 1298)  fou fill de Carles II d'Anjou. 

Fou bisbe de Tolosa des el 29 de desembre de 1296 fins a la seva mort. 

Quant el rei Alfons III va alliberar al seu pare, Llus fou enviat com hostatge a Barcelona (1287) junt amb dos germans mes (Robert, el futur Robert I de Npols, i Ramon Berenguer). Durant el seu perode a Catalunya va tenir com a mestre al pare Jacques Deuze, que mes tard fou Papa Joan XXII. Ja era molt devot i religis i aprofitava les seves sortides per visitar als malalts de Barcelona, i personalment rentava als leprosos. Es va posar malalt i va ingressar a l'orde dels franciscans si es curava, i finalment es va curar.

Finalment fou alliberat per Jaume II amb la condici de qu la seva germana Blanca de Npols es cass amb ell. Llus fou proposat a les converses d'Anagni (juny de 1295) per casar-se amb Violant germana de Jaume II, per Llus es va negar i va insistir en el seu desig d'entrar en religi. Al tornar a Itlia va renunciar al tron de Npols en favor del seu germ Robert (gener del 1296) i va professar els vots al convent d' Ara Coeli dels franciscans a Roma i va rebre les ordres sagrades a Npols el 20 de maig de 1296 i al tornar a Roma el Papa l'havia nomenat bisbe de Tolosa. 

Com a bisbe va reformar el clero, i va portar una vida de predicaci i exemple; rebia 25 pobres o malalts cada dia a casa seva. Un dia va iniciar un viatge a Roma per la canonitzaci del seu parent el ex rei Sant Llus de Frana, i quant passava per Brignoles a la Provena, prop d'on havia nascut,  es va posar malalt, i desprs de rebre els sagraments va morir en pocs dies (1298).

Es van explicar molts miracles (un capell va dir que l'havia vist ascendir al cel, i es va dir tamb que una rosa li va sortir a la boca quant era de cos present) sobretot curacions miraculoses. El 1317 el Papa el va canonitzar. L'11 de novembre de 1317 els pares del convent de Marsella van agafar el cos, enterrat a l'esglsia dels franciscans a Marsella, i el van dipositar en un reliquiari en presencia del seu germ el rei Robert I de Npols. El 1443 quant Alfons V va ocupar Marsella, noms es va emportar el reliquiari, que fou dipositat a Valncia on fou objecte de veneraci, fins que el 1862 fou entregada a l'esglsia de Tolosa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83994" title="Andreasi" nonfiltered="3364" processed="3357" dbindex="33554">
El Andreasi foren una famlia italiana que va posseir el comtat de Rivalta. Antonio Amdreasi, mort abans de 1322, es va establir a Mntua i va cedir el comtat de Rivalta a Mntua a canvi d'estensos dominis a Carbonara. Els seus fills Delaito i Corrado foren patricis de Mntua.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83995" title="Comtat de Rivalta" nonfiltered="3365" processed="3358" dbindex="33555">
El comtat de Rivalta fou una jurisdicci feudal d'Itlia, que va pertnyer als Andreasi fins que vers el 1300 el darrer comte la va cedir a Mntua a canvi de terres. El seu centre fou Rivalta, avui Rivalta sul Mincio, prop de Mntua.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="83998" title="Conveni de Bergara" nonfiltered="3366" processed="3359" dbindex="33557">
Conveni de Bergara altrament dit "Conveni d'Oate" o "Abraada de Bergara". Conveni firmat a la localitat d'Oate el dia 29 d'agost de 1839 entre el general liberal Baldomero Espartero i els generals carlistes representats del general Rafael Maroto, La Torre i Antonio Urbiztondo i que supos el final de la Primera guerra carlina.

El Conveni qued ratificat per l'abraada dels generals Maroto i Espartero produda el 31 d'agost de 1839 coneguda com l'abraada de Bergara.

La negociaci fou molt difcil, Espartero representava a la reina Isabel II d'Espanya i Maroto al pretendent Carles Maria Isidre de Borb, oncle d'Isabel. Decisiva fou la intervenci de l'almirall britnic lord John Hay. Maroto i Espartero els unia una relaci de camaraderia formada a les guerres d'independncia de les colnies d'Amrica en les quals havien lluitat tots dos.

El Conveni preveia:

 Espartero recomanaria al govern proposar a les Corts la concessi o modificaci dels furs.
 Es reconeixerien els graus i condecoracions carlistes.
 Els militars carlins s'integrarien a l'exrcit espanyol, respectant la Constituci de 1837.
 Recepci de sous corresponents. ;
 Entrega d'armes i avituallament carlista al general Espartero.
 Amnistia general pels presoners que acatessin l'acord.
 Sollicitud d'Espartero al Govern i d'aquest a les Corts per tal que el Govern atengus als orfes i les viudes del conflicte.

Gran part del comandament i del clergat carlista va rebutjar el Conveni de Bergara ja que l'entengueren com una rendici de la causa carlista.

Espartero reb els ttols de comte de Luchana, Duc de la Victria i Prncep de Bergara per la seva participaci en la finalitzaci del conflicte carlista.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84002" title="Villarrobledo" nonfiltered="3367" processed="3360" dbindex="33558">


Villarrobledo s una ciutat de la provncia d'Albacete. 

Geografia.

 Latitud: 39 16' N;
 Longitud: 2 36' O;
 Altitud sobre el nivell de la mar: 721 metres;

Histria.

Encara que dins de l'actual terme municipal existeixen vestigis slids de gaireb totes les cultures histriques que han poblat la Pennsula Ibrica, testificant poblaments -ms o menys estables i importants- des del Paleoltic Inferior; la actual ciutat es va fundar o repoblar a 1292, per part dels habitants del proper poble medieval de Villarejo de San Nicols, prop d'una espsa roureda, amb el nom de Robrediello. Cap a 1440 va rebre de Joan II de Castella, per primera vegada, el ttol de vila. En 1454 Joan Pacheco la va comprar, l'anexiona al Marquesat de Villena i li va despullar dels seus drets i privilegis, convertint-la en llogaret de Belmonte.

...nos fecistes relacion que el Rey Don Juan, nuestro Seor e padre,... ovo aparatado e essemido de la juresdiscion de la Cibdad de Alcaraz essa dicha Villa e la ovo fecho Villa por si e fizo merced della al Maestre Don Rodrigo Manrique, el qual dicho Maestre desis que la ovo vendido a Don Joan Pacheco, Maestre que fue de Santiago, e el dicho Maestre diz que la fizo Aldea de la Villa de Belmonte...

En 1475 els villarrobletans es van aixecar en armes contra el Marqus de Villena i a favor dels Reis Catlics; aquesta mostra de lleialtat li servir a Villarrobledo per a rebre el seu segon ttol de vila, denominant-se des de llavors Villa de Villa- Robledo de la Vega. Cap a 1480 Muley Hacn va donar foc y saquejar la vila. Totes aquestes circumstncies van motivar que la ciutat particips en la Guerra de Granada amb un important contingent hum i apoyara econmicament als Reis.

Durant el segle XVI i fins a la meitat del XVII, la Vila viu un dels seus moments d'esplendor i creixement demogrfic i econmic que es cristaliza en l'erecci d'obra civil i religiosa molt diversa. En 1543 es va ampliar el seu terme municipal, adquirint l'extensi que t avui dia. Durant el segle XVII Villarrobledo sofreix una catstrofe demogrfica sense precedents arribant a perdre quatre cinquenes parts de la seva poblaci en menys de quatre dcades. Entre 1610 i 1649 passa de tenir 15000 habitants a tot just 3000. 

s en el segle XIX quan Villarrobledo torna a viure fets de certa rellevncia que van traspassar les seves fronteres. En 1810 (5 de setembre i 8 de desembre) les tropes franceses prenen la vila, efectuant saqueos i desordres. En 1812 (16 i 17 de mar) es produeix una acci bllica, dintre de la vila, entre tropes franceses i les tropes del Comandant de lEscuadrn Franco de Hsares de Valdepeas Francisco Abad "El Chaleco". Aquest mateix any (del 17 al 20 d'agost) en la fugida de tota la seva Cort cap a Valncia, la Vila rep a un dels seus visitants ms illustres: Josep I Bonaparte. En la ciutat s on es van concentrar el Convoy real i les tropes franceses que venien des de Madrid per camins separats. La intenci del Rei, des de la seva Caserna General en Villarrobledo, era recomponer les seves exrcits.

En 1836 es produeix la Batalla de Villarrobledo que va constituir la major derrota que van sofrir el General Miguel Gmez Damas i Ramon Cabrera i Griny en la seva expedici doncs a les enormes baixes cal sumar molt importants prduas a la seva cavalleria, 2000 fusells i bastant munici. En 1858 la reina Isabel II d'Espanya visita Villarrobledo i inaugura la seva estaci de ferrocarril. Aquest segle conclou en 1898 en la Vila de la pitjor manera possible: durant el transcurs d'una Vaga revolucionria (el 8 i 9 de maig) es produeixen diversos desordres i atemptats.

Poblaci.
s la tercera poblaci ms gran en nombre d'habitants, 24.729 villarrobletans, per darrere d'Albacete i Helln. El seu terme municipal s un dels ms grans d'Espanya.

 Festes i tradicions .

Les festes de Carnestoltes. 

 Enllaos externs .

Oficina de Turisme;
Carnestoltes a Villarrobledo;
Setmana Santa a Villarrobledo;
Festival Via Rock;
Villarrobledo desde el cel;
Categoria Villarrobledo en DMOZ;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84003" title="Provincia" nonfiltered="3368" processed="3361" dbindex="33559">
Provincia es el nom que va portar el primer territori conquistat pels romans a la Gllia i que va originar el nom Provena. El seu nom oficial era Gallia Provincia per com que llavors era la nica provncia exterior romana s'abreujava a Provincia.

En temps de Csar tenia com a lmits:

Al nord el Roine des la part oest del llac Leman (Lemannus), cap al sud, el llac de Ginebra; els allbroges eren dins de Provincia, mentre els nantuats en quedaven fora.
A l'est els Alps fins Ocelum (que ja era de la Gllia Cisalpina); els vocontis encara eren dins de Provincia.
a l'oest els Mons Cevenna (Cvennes) amb els volques arecmics, les ciutats de Narbo, Carcaso i Tolosa, i els rutens provincials i els helvis (separats del arverns pel Cvennes); mes enll del lmit oest hi havia la resta de rutens, gabals, nitibriges i carducs, tots fora de Provincia.

Els romans van venir a la zona cridats per Masslia el 154 aC. El 122 aC van fundar Aquae Sextiae; desprs es va sotmetre als slies, vocontis i allbroges. El 218 aC es va establir la colnia de Narbo. El 106 aC van conquerir Tolosa al pas dels volques tectsages (cnsol Q. Servilius Caepio). Aquest dominis van aquedar assegurats desprs de la derrota dels gals de la resta de la Gllia per Juli Csar, el 57 aC.

Sota August la Provincia es va comenar a dir Gllia Narbonense o Gllia Braccata (derivat dels vestits del gals, el nom braca es clarament celta).

 Rius . 

Rhone (Roine) ;
Ledis (Lez);
Auraris (Erau) ;
Agathe (Agde);
Libria o Liria (Livron);
Obris o Orbis (Orbe);
Narbo o Atax (Aude);
Ruscino o Tetis (Tet);
Argentus (Argens);

Pobles .

Consorani;
Sordones o Sordi;
Volcae Tectosages;
Ruteni Provinciales;
Volcae Arecomici;
Tasconi;
Helvii;
Seduni (inclosos en temps d'August)  ;
Veragri (inclosos en temps d'August)  ;
Nantuates (inclosos en temps d'August)  ;
Allobroges ;
Commoni;
Elicoci;
Sentii;
Centrones;
Graioceli;
Medulli;
Caturiges;
Tricorii;
Segovellauni;
Tricastini;
Cavares;
Vocontii;
Vulgientes;
Bodiontici;
Albici;
Salyes o Salluvii;
Suetri;
Oxybii;
Deciates;
Nerusi;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84006" title="Masss del Montgr" nonfiltered="3369" processed="3362" dbindex="33560">



El masss del Montgr s un masss muntanys situat prop del mar Mediterrani al nord de la comarca del Baix Empord i que, de fet, constitueix la separaci natural entre aquesta i la de l'Alt Empord. Actualment, est distribut entre els municipis de Bellcaire d'Empord, l'Escala, Ull i Torroella de Montgr.

Geologia.
El masss del Montgr s un aflorament de roca calcria format per una falla orientada d'est a oest, que es form al mateix temps que la serralada del Pirineu. Sovint s'hi troben intrusions magmtiques de quars vermell o marrons. 

D'oest a est hi destaquen els segents cims: Muntanya d'Ull (308 m), el Montgr (301 m), sobre el qual hi ha el castell del Montgr, i el Montpl (311 m), propers a Torroella, i la Torre Moratxa (218 m) i Roca Maura (226 m), propers a l'Estartit.
Entre aquestes dues masses de roca hi ha un conjunt de dunes de sorra provinents del golf de Roses, que foren fixades a finals del segle XIX per l'enginyer Primitiu Artigas.
L'arxiplag de les illes Medes, ja dins el mar, constitueix de fet la part ms oriental del masss.

Clima.
El rgim climtic s'hi caracteritza per una baixa pluviositat estival i oscillacions anuals de la temperatura poc acusades. El rgim de vents hi s eminentment de sentit N-NE.

Vegetaci i ecologia.

La vegetaci s la caracterstica del bosc mediterrani degradat, amb alta abundncia de pi blanc (Pinus halepensis) a les zones baixes i matolls esclerfils a les zones altes, tot i que en zones d'obaga encara es poden trobar petites poblacions de suros (Quercus suber) i alzines (Quercus sp.).

Encara s'hi poden observar moltes feixes que indiquen l'antiga presncia del conreu de la vinya, probablement abandonat a causa de la plaga de la filloxera de finals del segle XIX.

El 26 de setembre de 2004) s'hi produ un incendi forestal que va afeblir considerablement aquesta situaci.

Riquesa medioambiental.
Les caracterstiques geolgiques i climtiques del masss, per la proximitat amb el tram baix del riu Ter, la desembocadura d'aquest riu i els aiguamolls de l'Empord, la presncia de les dunes, els penya-segats i les coves abundants, fa que presenti una gran diversitat d'hbitats que el fan atractiu per a un gran nombre d'espcies animals i vegetals. Tamb s'hi troben algunes poblacions que constitueixen un bon indicador de la salut d'aquest ecosistema, com ara diverses espcies d'orqudies, algunes espcies de caragols endmics i el duc (espcie de gran rapinyaire). Tamb hi havia una de les poblacions de margall ms meridionals de Catalunya, tot i que destinada a l'extinci donada la mancana de peus femenins. 

Actualment, el masss del Montgr, incls al Pla d'Espais d'Inters Natural (PEIN), gaudeix d'una protecci especial. Tot i que s'est negociant l'ampliaci del Parc Natural de les Illes Medes a la resta del massis.

Referncies.

Bibliografia.
Papers del Montgr  Revista de Can Quintana Museu de la Mediterrnia (RACO);

Enllaos externs.
El Montgr (D'excursi per Catalunya);
El Masss del Montgr (ACTM);
Ruta pel castell del Montgr i les dunes;
300.000 anys del masss del Montgr;
Incendi del 2004 (fotografies);









.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84007" title="Abu Musab al Zarqaui" nonfiltered="3370" processed="3363" dbindex="33561">
Abu Musab al Zarqaui (en rab                  , Ab  Mu  ab az-Zarq w ), nascut a Jordnia el 20 d'octubre de 1966 i mort en raid aeri de les tropes dels EUA a l'Iraq el 7 de juny de 2006, estava considerat el cap d'Al-Qaida a l'Iraq i organitzava els diferents accions contra les tropes americanes desplegades a la zona. Es creu que el seu autntic nom era hmad Fadil an-Nazal al-Khalylah (en rab                           , A mad Fa  l an-Naz l al- al ylah), tot i que s conegut com a Abu Musab al Zarqaui (o Abu-Mussab az-Zarqaw o Abu Musab al-Zarqaui o al-Zarqawi), literalment Abu Musab d'Az-Zarq (o Az Zarqa o Zarqa), en referncia a la ciutat jordana on hauria passat la seva infncia.

En el moment de la seva mort, Zarqaui era un dels membres d'Al-Qaida ms buscats, i el govern dels EUA havia posat preu a la seva vida, xifrada en 25 milions de dlars. Sembla ser, que l'operaci que va acabar amb la seva vida, va ser planejada pels EUA grcies a la informaci que un talp del propi grup de Al Zarqaui havia proporcionat a les tropes estatunidenques.

 Accions Atribudes.

 Assassinat de Laurence Foley membre de la diplomacia dels EUA a Jordnia;
 Decapitaci de Nicholas Berg, la qual va ser enregistrada i mostrada arreu del mn. Es rumoreja que qui llegia la sentncia d'execuci del segrestat i qui sostenia el ganivet era Al Zarqaui.
 Es creu Al Zarqaui ha entrenat altres possibles membres d'Al-Qaeda en l's del ver en possibles atacs a Europa;
 Cotxe-bomba en hotels de Bagdad;
 Se li atribueixin ms de 700 morts en diferents atacs durant l'ocupaci iraquiana.
 Segons el United States State Department Zarqaui va ser el responsable de la bomba colocada a l'hotel Canal seu de les Nacions Unides a l'Iraq que provocar la mort de 20 persones, entre ells Sergio Vieira de Mello;
 El 11 de juliol de 2004, un grup liderat per Zarqawi, es responsabilitzar d'un atac tres dies abans a Samarra on moririen 5 soldats americans.
 Zarqaui es creu que s l'inspirador de les bombes de 2005 a Amman que mataren 70 persones en 3 hotels.

Articles relacionats.
Repblica islmica de Qaim;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84008" title="Plaga" nonfiltered="3371" processed="3364" dbindex="33562">
Vegeu lcera per la ferida oberta.

El terme plaga resulta dificil de definir en un sentit tancat, ja que segons la OMS una plaga s tota aquella poblaci d'una espcie animal, que quan supera una determinada densitat en un determinat lloc, anomenat llindar de tolerncia, provoca perjudicis en les persones. 

L'sser hum ha intentat sempre controlar les espcies que li causen danys mitjanant el control de plagues, molt sovint amb l's de biocides. 

Obviament 

 Desenvolupament de Plagues .

Les plagues, com la resta de poblacions naturals, tenen es veuen afectats per: 

 Condicionants fsics (temperatura, humitat);
 Disponibilitat dels habitats adequats i suficients per a completar el cicle vital.
 Presncia i tipus de depredadors;
 Disponibilitat de font d'aliments i aigua.

 Tipus de plagues .
Segons el tipus de perjudicis sobre l'activitat humana hom pot classificar les plagues en:
 Estructurals. Quan afecten la integritat d'edificis (p.ex.: bigues de fusta afectades per trmits o instruments fabricats per l'home (p.ex.: mobles amb corcs).
 Sanitries. Quan poden contaminar aliments amb els seus excrements (p.ex.: ratolins en un mercat) o provocar molsties (p.ex.:puces a dins d'un domicili) i fins i tot actuar com a vectors de malalties zoontiques (p.ex.: Malria i el "virus de l'oest del Nil" (West Nile Virus) en els mosquits, febre Q en paparra, rbia per mossegades de cnids, brucellosi...) altres elements amb agents patgens.
 Productives. Quan afecten a la productivitat o al rendiment d'alguna empresa. ;
 Fbiques. Quan afecten al benestar psicosocial de les persones que entren en contacte amb aquests animals, b sigui al seu domicili o qualsevol altre lloc. ;

Segons la duraci de la infestaci:
 Permanents. Quan les condicions ambientals que determinen l'activitat de la poblaci sn estables. ;
 Temporals. Quan aquestes condicions no sn estables. En aquest cas es pot parlar de plagues de temporada o estacionals (p.ex.: La presncia de mosquits ve determinada per la presncia d'aigua estancada i temperatures moderadament altes; variacions d'aquests dos parmetres produiran efecte sobre la presncia dels individus adults).

 Manifestacions culturals .
Les plagues sn esmentades en l'Antic Testament, a l'xode, on Moiss convoc deu plagues contra el poble d'Egipte i mitjanant les quals aconsegu atemorir i fer xantatge al fara per tal que allibers al poble d'Israel del seu captiveri.

Ja des d'un punt de vista ms histric, ja que aquest succs es presentat a la Bblia amb un punt de vista ms aviat metafric, les plagues sn relatades com a pestes a l'antiga Roma en el segle I aC i durant l'edat mitjana. 

Amb tot el terme plaga ha estat associat sempre a un perjudici cap a la humanitat. 

 Articles relacionats .
 Plaguicida;
 Biocida;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84009" title="Esterilitat" nonfiltered="3372" processed="3365" dbindex="33563">
Esterilitat s la incapacitat d'un organisme, permanent o transitria, de generar gamets viables. Aix implica una impossibilitat de reproduir-se, per oposici a la fertilitat. Les causes de esterilitat son diverses i varien amb la funci del sexe.

Causes dels humans
Dins de l'espcie humana,referent a la dona, les causes poden ser la falta d ovulaci per qestions hormonals, malformacions en els rgans sexuals, radiacions nocives, les seqeles de malalties com tuberculosis i l existncia de quists, fibromes o plips. Els factors txics que ocasionen discreci hormonal reben poca atenci per tenen una rellevncia creixent, des dels presents en el mbit domstic fins el laboral.
En quant els homes, una de les causes freqents s l'origen gentic: si es produeix una tricoma en algun par de gens del ADN, aquesta es manifesta amb efectes generalment desfavorables, com poden ser el sndrome de Down o el sndrome Klinefelter. L'esterilitat s, per exemple, una de las manifestacions de aquest ltim sndrome. Les causes poden ser la producci d'una quantitat de semen per davall del necessari per fecundar l vul, la mobilitat defectuosa dels espermatozoides tot i que el nmero sigui adequat, l'obstrucci dels conductes pels que circulen, la disfunci erctil, seqeles de malalties com les patrotiditis o febre urliana, radiacions nocives, el cafesme i el alcoholisme.


L'esterilitat s una malaltia que afecta entre el 15 al 20 per cent de les parelles en edat reproductiva, el que equival a dir que una de cada 5 parelles t problemes per a assolir l'embars. 
L'infertilitat, en canvi, s definida com la impossibilitat de dur l'embars a terme, perqu el mateix es det o perqu es perd en algun moment del desenvolupament. En la literatura saxona ambds termes s'usen en forma indistinta com sinnims; aix de vegades s preferible tamb en espanyol, ja que la paraula esterilitat t una crrega emocional i una connotaci ms dura i irreversible que el terme infertilitat. Per aquest motiu les paraules esterilitat i infertilitat s'utilitzen en forma indistinta per a definir a aquella parella amb dificultats per a concebre o mantenir un embars desprs d'un temps adequat de recerca. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84011" title="Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci" nonfiltered="3373" processed="3366" dbindex="33564">
La Junta Qualificadora de Coneixements del Valenci s un organisme de la Conselleria d'Educaci del Pas Valenci de la Generalitat Valenciana que serveix per a normalitzar l's del valenci, mitjanant la convocatria d'exmens de diversos nivells dues vegades a l'any. 

Primriament es cre per a fer possible obtindre una acreditaci oficial de coneixements de valenci per a la gent qu no el va poder estudiar a l'escola, encara que tamb es crearen acreditacions de nivells ms avanats que el bsic que hom rep en acabar l'escola.

Hi ha dos tipus de certificats:

Certificats de coneixements generals;
Certificat de Coneixements Orals de Valenci.
Certificat de Grau Elemental de Coneixements de Valenci. (S'obtn automticament en acabar l'Educaci Secundria Obligatria, sempre que s'haja cursat i aprovat l'assignatura de valenci: llengua i literatura).
Certificat de Grau Mitj de Coneixements de Valenci.
Certificat de Grau Superior de Coneixements de Valenci.

Certificats de capacitaci tcnica;
Llenguatge Administratiu.
Correcci de Textos.
Llenguatge als Mitjans de Comunicaci.

Enllaos externs.
Pgina JQCV Conselleria de Cultura;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84018" title="Almogvers (desambiguaci)" nonfiltered="3374" processed="3367" dbindex="33566">

 Els Almogvers eren unes companyies de soldats mercenaris de l'poca medieval. ;
 Penya Almogvers s un penya d'aficionats del F.C Barcelona.
 Els XV almogvers sn un equip de rugbi.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84021" title="Funci holomorfa" nonfiltered="3375" processed="3368" dbindex="33567">
Les funcions holomorfes sn l'objecte central d'estudi de l'anlisi complexa; sn funcions definides en un subconjunt obert del pla complex  amb valors a  que sn complexament diferenciables en tots els punts. Aix s una condici molt ms forta que la diferenciabilitat real i implica que la funci s infinitament diferenciable i es pot descriure per la seva srie de Taylor. El terme funci analtica s utilitzat sovint com a sinnim de "funci holomorfa". Una funci que s holomorfa en tot el pla complex s'anomena funci entera. La frase "holomorfa en un punt a" significa que no noms s diferenciable en a, sin que s diferenciable en tot un disc obert centrat en a en el pla complex. Biholomorfa s una funci holomorfa bijectiva amb una funci inversa tamb holomorfa.

Definici.

Si U s un subconjunt obert de  i  s una funci, diem que f s "complexament diferenciable" en el punt z0 de U si existeix el lmit

.

El lmit aqu es pren sobre totes les successins de nombres "complexos" tendint a z0, i per a totes aquestes successions el quocient diferencial ha d'aproximar-se al mateix nombre f '(z0).
Intutivament, si f s complexament diferenciable en z0 i ens aproximem a z0 des de la direcci r, aleshores les imatges s'aproximaran a f(z0) des de la direcci f '(z0) r, on l'ltim producte s la multiplicaci de nombres complexos.
Aquest concepte de diferenciabilitat comparteix certes propietats amb la diferenciabilitat real:
que sn linealitat i obeeix les regles del producte, del quocient i de la cadena.

Si f s complexament diferenciable en "tots" els punts z0 en U, diem que f s "holomorfa en U". Diem que f s holomorfa en el punt z0 si s holomorfa en un entorn de z0. Diem que f s holomorfa en un conjunt no obert A si s holomorfa en un conjunt obert que cont a A.

Una definici equivalent s la segent. Una funci complexa f(x + iy) = u + iv s holomorfa si i noms si satisf les equacions de Cauchy-Riemann i u i v tenen les primeres derivades parcials continues respecte a x i y.

Exemples.

Totes les funcions polinmiques en z amb coeficients complexos sn holomorfes en , i tamb ho sn el sinus, el cosinus i la funci exponencial.
(De fet les funcions trigonomtriques estan molt relacionades amb la funci exponencial i poden ser definides a partir d'aquesta utilitzant la formula d'Euler).
La branca principal de la funci logartmica s holomorfa en el conjunt .
La funci arrel quadrada es pot definir com
;
i per tant s holomorfa a tot arreu on ho sigui el logaritme . La funci 1/z s holomorfa en .

Exemples tpics de funcions que no sn holomorfes sn la conjugaci complexa i prendre la part real.

Propietats.

Ja que la diferenciaci complexa s lineal i obeeix les regles del producte, el quocient i de la cadena, les sumes, productes i composicions de funcions holomorfes sn holomorfes, i el quocient de dues funcions holomorfes s holomorfa a tot arreu on el denominador no sigui zero.

Tota funci holomorfa s infinitament diferenciable en tots els punts. Coincideix amb la seva prpia srie de Taylor i la srie de Taylor convergeix en tots els discs oberts inclosos en el domini U. Les sries de Taylor poden convergir en un disc ms gran; per exemple, la srie de Taylor del logaritme convergeix en tots els discs que no continguin el 0, fins i tot a prop de la lnia real negativa. Veure les funcions holomorfes sn analtiques per a la demostraci.

Si s'identifica  amb , aleshores les funcions holomorfes coincideixen amb aquelles funcions -diferenciables de dues variables reals que compleixen les equacions de Cauchy-Riemann, un conjunt de dues equacions diferencials en derivades parcials.

A prop dels punts de derivada diferent de zero, les funcions holomorfes sn conformes en el sentit de qu preserven els angles i la forma (per no la mida) de figures petites.

La frmula integral de Cauchy afirma que tota funci holomorfa en un disc est completament determinada pels seus valors en la frontera del disc.

Des d'un punt de vista algebraic el conjunt de les funcions holomorfes en un conjunt obert s un anell commutatiu i un espai vectorial complet. De fet, s un espai vectorial topolgic localment convex, amb la seminorma del suprem en conjunts compactes.

Diverses variables.

Una funci analtica complexa de diverses variables complexes es defineix com a analtica i holomorfa en un punt si es pot estendre localment (en un producte cartesi de discs, centrats en aquest punt) a una srie de potncies convergent en les variables. Aquesta condici s ms forta que les equacions de Cauchy-Riemann; de fet es pot afirmar que:

Una funci de diverses variables complexes s holomorfa si i noms si satisf les equacions de Cauchy-Riemann i s localment de quadrat integrable.

Extensi a l'anlisi funcional.
El concepte de funci holomorfa es pot estendre als espais de dimensions infinites de l'anlisi funcional. L'article de la derivada de Frchet revisa el concepte de funci holomorfa en un espai de Banach.

Terminologia.
Avui, la majoria de matemtics prefereixen el terme "funci holomorfa" a "funci analtica", ja que aquest ltim s un concepte ms general. Aix tamb s perqu un resultat important de l'anlisi complexa s que tota funci holomorfa s analtica complexa, un fet que no se succeeix directament de les definicions. El terme "analtic" s de tota manera encara ampliament utilitzat.

La paraula "holomorfa" deriva del Grec "holos" que significa "sencer" i "morphe" que significa "forma" o "aparena".

Vegeu tamb.
Funci meromorfa;
Funci entera;
Funci antiholomorfa;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84026" title="Cnnabis" nonfiltered="3376" processed="3369" dbindex="33569">
El cnnabis, cnem, marihuana o vulgarment herba o maria (Cannabis sativa) s una planta herbcia pertanyent a la famlia de les cannabcies. s una planta dioica que presenta peus masculins i femenins. T fulles palmejades i de marge serrat disposades de forma oposada i alterna. Rica en fibres vegetals i olis essencials, ha estat cultivada des dels inicis de l'agricultura. Les propietats dels seus olis sobre el sistema nervis li confereixen propietats psicoactives d'efecte depressor; d'entre els components d'aquests, en destaca el tetrahidrocannabinol (THC) com a  element ms abundant. El THC tamb t activitat antiemtica i s utilitzat en el tractament palliatiu dels efectes secundaris en els tractaments de quimioterpia i dels antiretrovirals contra el VIH. D'altra banda, les fibres de cnem han estat utilitzades des de ben antic per fabricar cordes, i noms han estat desplaades per l'arribada de les fibres sinttiques. Actualment hi ha un refloriment en l's del cnem associat en certa forma al moviment ecologista.

Descripci.
Planta anual dioica d'aproximadament 2 metres d'alada o ms, escara que depn molt de la varietat. Les fulles sn compostes, palmejades, a la base sn oposades i a la resta alternes. La tija s fibrosa.

Conreu.
Conreu molt antic a Catalunya, estava molt ests i encara s tradicional a les comarques del Bergued i el Solsons. Es tracta d'una planta que s'adapta a climes tropicals, subtropicals i temperats. Durant la dcada del 1990 a causa de les grans ajudes donades a aquest conreu (i al lli), hi va haver una gran extensi del conreu que en gran part noms volia beneficiar-se de l'ajut sense que la producci arribs a convertir-se en fibra (fenomen conegut dels caaprimes).

 Caracterstiques bioqumiques .
Els estudis bioqumics realitzats amb aquesta planta han detectat ms de 400 substncies, de les quals 61 tenen una estructura similar a la del cannabinoide.

 Usos .
 s industrial .
L's industrial de cnem est encaminat bsicament a la utilitzaci de la seva biomassa.
 
Una dels usos amb ms futur s la seva utilitzaci com a combustible. En primer lloc la seva biomassa pot transformar-se en carb vegetal i utilitzar-se com a combustible. Tamb s'est investigant com poder aprofitar l'oli de les seves llavors, que contenen un 30% d'oli, per obtenir combustible del tipus fuel-oil. El principal avantatge de la utilitzaci del cnem per a la obtenci d'energia s que, a diferncia dels combustibles fssils, es mant l'equilibri del dixid de carboni (CO2) atmosfric sense incidir en l'efecte hivernacle i no s'alliberen xids de sofre a l'atmosfera.

Tamb sn molt conegudes les caracterstiques de les fibres del cnem. En destaca sobretot la seva capacitat d'absorci, d'abric i de fora, que en permeten la seva utilitzaci industrial. Tamb cal fer esment de la seva utilitzaci per la fabricaci de pasta de paper.

 s teraputic .
Actualment els camps d'investigaci en els usos teraputics sn bsicament tres: en primer lloc s'ha detectat que la seva administraci en pacients que estan en tractament de quimioterpia disminueix les nusees que provoca aquest tractament, millorant considerablement la qualitat de vida dels pacients. En el cas de pacients de SIDA t un efecte estimulant de la gana i ajuda a combatre la inapetncia. Hi ha evidncies de que el seu s provoca una disminuci de la pressi dels fluids intraoculars i serveix per combatre el glaucoma. Tamb s'estan fent estudis en pacients d'esclerosi mltiple i s'ha pogut comprovar que se'ls redueixen les tremolors. Actualment els productes per a s teraputic comercialitzats sn de dues menes. Per una banda els cannabinoids sinttics: el dronabinol (Marinol) y la nabilona (Nabilone). D'altra banda, l'empresa GW Pharmacy ha desenvolupat a Canad el primer medicament basat en l'extracte pur de la planta, i no en derivats sinttics; es tracta del producte Sativex, que s'administra com a esprai sublingal.

 s ldic (recreatiu) .
La utilitzaci del cnnabis com a droga recreativa es l'aspecte ms debatut des del punt de vista legal. Ara per ara el cnnabis s la droga illegal ms consumida a Catalunya i Espanya. A principi de segle XXI ha assolit prevalences de consum entre els menors d'edat per sobre del 30%, comparables amb els consums de drogues legals a Espanya com el tabac i l'alcohol.

 Efectes del consum de cnnabis .
L'aparici dels efectes i la seva duraci varien segons la via d'administraci.
Fumada poden aparixer als pocs minuts i durar entre 1 i 2 hores, en canvi ingerida apareixen en 2 hores i pot tenir efecte fins a hores desprs d'ingerir-lo.

 Efectes fsics: Sequedat de boca, augment de la gana, relaxaci muscular, dilataci del bronquis, injecci conjuntival (ulls vermells), somnolncia i analgsia moderada, marejos, baixada de tensi arterial, falta de coordinaci, taquicrdia...

 Efectes a nivell psicolgic: Desinhibici, relaxaci, hilaritat, major memria visual, modificaci i intensificaci de les sensacions, ansietat, atacs de pnic, disminuci de l  atenci, la concentraci i la memria.

A diferncia de les altres drogues, no es coneix cap mort per sobredosis.

 Vegeu tamb .
Tetrahidrocannabinol (THC);
Porro (cigarret);

 Enllaos externs .
Llistat de varietat comercials ;
Estudi sobre l's teraputic del Cannabis ;
Quality Marijuana and Hemp Information ;
Informaci sobre el consum de Cannabis;

 Bibliografia .

 FONT I QUER, Pius .1938. Iniciaci a la Botnica. Barcelona, Editorial Fontalba. Barcelona. ISBN 84-85530-37-3;
 BONNIER, Gaston; George DE LAYERS .1986. Claves para la Identificacin de Plantas Vasculares. Barcelona. Ediciones Omega Barcelona. ISBN 84-282-0796-8;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84027" title="Sinpsid" nonfiltered="3377" processed="3370" dbindex="33570">



Els sinpsids (Synapsida, gr. arc fusionat), tradicionalment coneguts com rptils mamiferoides, sn una classe de vertebrats amniotes que van desenvolupar una obertura al crani, la fossa temporal, darrera de cada ull. Van viure des de fa uns 320 milions d'anys fins fa uns 220 milions d'anys, durant el final del Paleozoic i principis del Mesozoic, tot i que, recentment, unes restres trobades el 1915 a Austrlia pertanyen suposadament a un dicinodont en sediments del Cretaci inferior.
 
Classificacions canviants.
Els sinpsids, primer foren definits, al segle XX, com una de les cinc classes de rptils, basant-se en la seua distintiva obertura temporal. Aquestes obertures eren, suposadament, per permetre la uni dels forts msculs de la mandbula, i aix donar mossegades ms fortes. Els sinpsids van representar el llinatge reptili que desemboc en els mamfers, i gradualment van evolucionar incrementat les caracterstiques mamferes, d'ac que s'anomenin rptils mamiferoides.

La classificaci tradicional continu fins la dcada del 1980 (vegeu Carroll 1988). Als anys 1990 aquesta consideraci va trontollar per la cladstica, basant-se en qu els grups vlids noms sn aquells que inclouen els ancestres comuns i els descendents. Com que els sinpsids van evolucionar en mamfers, els mamfers sn inclosos sota el clade Synapsida, i alhora, aquests ja no es consideren rptils. 

Una teoria recent (Benton 2004) proposa que la classe Synapsida es un grup parafiltic.

Histria evolutiva.
LArchaeothyris s el sinppsid ms primitiu conegut. Va pertnyer al grup anomenat Pelycosauria, i visqu al pensilvani del Carbonfer. Els pelicosaures van sser el primer grup reeixit d'amniotes, escampant-se i diversificant-se fins que van esdevenir els animals terrestres dominants a finals del perode Carbonfer i principis del Permi. Sn dividits en quatre clades, els Caseasauria i els Eupelycosauria. Eren allargats, voluminosos, de sang freda, amb cervells petits i eren els majors animals terrestres del seu temps. Molts d'ells, com el Dimetrodon, tenien grans veles les quals les haurien ajudat a termoregular-se. Dos grups van sobreviure fins a les acaballes del permi.

Els terpsids, un grup ms avenat de sinpsids, van aparixer a la primera meitat del permi, i tamb van esdevenir els animals terrestres dominants durant l'altre meitat del perode. Eren els animals ms diversos i abundosos des del permi mig fins el tard, incloent-hi un ampli ventall d'herbvors i carnvors, oscillant entre animals de la mida d'una rata, fins a voluminosos herbvors d'una tona o ms. Desprs de prosperar durant molts milions d'anys, aquells exitosos animals foren gaireb tots esborrats de la fa de la terra a l'extinci massiva del Permi-Trisic, fa 250 milions d'anys, la major extinci a l'histria  de la terra, la qual hauria estat relacionada amb les massives erupcions volcniques a Sibria i els enormes asteroides caiguts a l'ndic i l'Antrtida.

Noms un parell de terpsids, per no pas pelicosaures, van sobreviure a la gran extinci, i tornaren a aconseguir xit al nou paisatge trissic; el Lystrosaurus, i el Cynognathus. Per ara tamb hi havien els primerencs arcosaures (coneguts antigament com a tecodonts, tot i que aquest terme ja no s'empra), alguns dels quals, com l' Euparkeria, eren petits i de constituci lleugera, i altres com lErythrosuchus eren tan grans o ms com els majors terpsids.

Els terpsids del Trisic inclouen dos grups, els herbvors especialitzats amb bec coneguts com els Dicynodontia (com el Lystrosaurus i els seus descendents, els Kannemeyariidae), alguns dels quals van arribar a sser enormes; els cada cop ms freqents rptils semblants als mamfers, herbvors, carnvors i insectvors cinodonts (incloent-hi els eucinodonts, un representant primerenc del Cynognathus; i els terocfals, els quals noms van sobreviure al comenament del Trisic.

A diferncia dels dicinodonts, els quals van romandre grans, els cinodonts van esdevindre progressivament ms petits i ms semblants als mamfers a mesura que passava el Trisic. Dels cinodonts ms avenats i petits (de la mida d'una musaranya) van evolucionar els precursors dels mamfers, al Trisic tard, fa uns 220 milions d'anys

Durant la successi evolutiva dels primers terpsids als cinodonts, d'aquests als eucinodonts, i aquests darrers als mamfers, la mandbula inferior, gradualment, esdevingu un sol os, llarg, amb diversos dels ossos mandibulars ms petits migrant  cap a l'oda i permetent un sentit de l'oda molt sofisticat.

Ja fos per canvis climtics o de la vegetaci, competici ecolgica o una combinaci de diferents factors la majoria dels grans cinodonts i dicinodonts desaparegueren al perode Nori, fins i tot abans de la gran extinci. Els nnxols ecolgics fren rpidament ocupats pels arcosaures,entre ells els dinosaures. Aquests dominarien tots els ecosistemes terrestres per la resta del Mesozoic. Els pocs sinpsids mesozoics eren petits, oscillant entre la mida d'una musaranya i la d'un teix.

Avui en dia, les 4.500 espcies vivents de sinpsids sn els animals terrestres dominants, i tamb s'hi han d'incloure les balenes, als mars, i les ratapinyades, al cel. A ms a ms, el major animal conegut de la histria de la terra es un sinpsid, la balena blava.

Els sinpsids han dominat dues eres geolgiques al llarg de la seua histria i encara avui ho fan, la primera, al permi, i avui dia, el Cenozoic.

Taxonomia.
 Srie Amniota;
 CLASSE SYNAPSIDA*;
 Ordre Pelycosauria*;
 Subordre Caseasauria;
 Subordre Eupelycosauria*;
 Famlia Varanopseidae;
 Famlia Ophiacodontidae;
 Famlia Edaphosauridae;
 Famlia Sphenacodontidae*;
 Order Therapsida*;
 Suborder Biarmosuchia*;
 Eotitanosuchus;
 Subordre Dinocephalia;
 Subordre Anomodontia;
 Subordre Gorgonopsia;
 Subordre Therocephalia;
 Subordre Cynodontia*;
 Procynosuchus;
 Thrinaxodon;
 Cynognathus;
 Superfamlia Probainognathia*;
 CLASSE MAMMALIA;

Filognia.
Segonsn Tree of Life, les relacions filogentiques dels sinpsids amb la resta d'amniotes sn les segents:



La filognia interna de los sinpsids s, segons Tree of Life:


Cal destacar que els pelicosaures (de Ceseasauria fins Sphenacodontidae) sn un grup parafiltic que inclou tots els sinpsids que no sn terpsids.


 Synapsida
  |-Caseasauria
  `-Eupelycosauria
     |-Varanopseidae
     `-+-Ophiacodontidae
       `-+-Edaphosauridae
         `-Sphenacodontia
            |-Sphenacodontidae
            `-Therapsida
               |-Biarmosuchia
               |   `-Eotitanosuchus
               `-Eutherapsida
                  |-Dinocephalia
                  `-Neotherapsida
                    |-Anomodontia
                    `-Theriodontia
                        |-Gorgonopsia
                        `-Eutheriodontia
                          |-Therocephalia
                          `-Cynodontia
                             |- + -Dvinia
                             |  `--Procynosuchus
                             `- Epicynodontia
                                |-Thrinaxodon
                                `-Eucynodontia
                                   |- + -Cynognathus
                                   |  `- + -Tritylodontidae
                                   |      `- Traversodontidae 
                                   `-Probainognathia
                                      |- + - Trithelodontidae
                                      |  `--Chiniquodontidae 
                                      `- + - Prozostrodon
                                         `- Mammaliaformes
                                             `-Mammalia

 Referncies .

 Benton, M. J. (2004), Vertebrate Paleontology, 3rd ed. Blackwell Science Ltd;
 Carroll, R. L. (1988), Vertebrate Paleontology and Evolution, WH Freeman & Co.
 Colbert, E. H., (1969), Evolution of the Vertebrates, John Wiley & Sons Inc (2nd ed.);
 Laurin, M. and Reisz, R. R., (1997), Tree of Life - Synapsida - Tree of Life Web Project;

Enllaos externs.
 Synapsida - Pelycosauria - a Palaeos;
 Transitional Vertebrate Fossils - inclou descripcions d'importants fssils transicionals de rptils a mamfers;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84030" title="Ball de bastons de Montblanc" nonfiltered="3378" processed="3371" dbindex="33571">
El ball de bastons de Montblanc s un dels elements folklrics ms antics de la Vila Ducal de Montblanc, a la Conca de Barber.

 Histria .
Els orgens.
No se sap amb certesa quan es va comenar a picar bastons a Montblanc, per es dna com un fet que va arribar amb els traginers que anaven de l'interior cap a la costa. Popularment es creu que, per defensar-se dels bandolers, els conductors de carro usaven els radis de recanvi que portaven per a les rodes. Aix, i a cops de bast, intentaven foragitar els assaltants. Un cop s'aturaven a Montblanc, explicaven les seves gestes i representaven la lluita que havien tingut durant el cam.

La primera referncia documental de la que es t notcia s una actuaci del ball de bastons de Montblanc durant la festa del Corpus a Barcelona de l'any 1734. 

Ja al segle XIX, es t constncia de l'actuaci a Montblanc el 1864, tamb que el General Prim desprs de presenciar l'actuaci montblanquina va donar personalment paraules d'encoratjament a la colla, i el 1871, conta un diari de l'poca que la colla va actuar davant del  rei Amadeu I d'Espanya i que aquest va quedar aclaparat per la fora, vigorositat i virilitat mostrada pels bastoners montblanquins.

A finals de segle XIX i principis del XX, es t constncia de diferentes colles de bastons que anaven actuant per la comarca. Eren, per, colles formades per grups d'amics joves, normalment 8 nois. Aquestes colles duraven uns 3 o 4 anys, ja que llavors els mossos es casaven amb les pubilles i/o se n'anaven a fer el soldat.

L'any 1935 la colla de Montblanc fou la convidada a una mostra de ball de bastons que va organitzar la Casa del Peneds de Barcelona al Poble Espanyol de Barcelona.

Desprs de la Guerra Civil espanyola hi va haver un perode de tranquillitat imposada fins que a principis de la dcada dels 50, va sorgir una nova colla.

La colla actual.
Un any molt important per al ball de bastons de Montblanc s l'any 1964. En aquell any, en Ramon Sanahuja es fu crrec d'una nova colla, la primera que lluiria al pit l'escut de la Vila i que ha continuat ininterrompudament fins avui dia, cosa histrica, car les colles no havien passat mai dels 10 anys de durada i aquesta ja ha celebrat el seu 40 aniversari.

El 1979 es va crear la Colla Infantil, autntica pedrera de l'entitat i l'any segent, concretament l'11 de Maig de 1980, es va celebrar la Va Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya a Montblanc.
 
Seguint el model tradicional noms hi ha bastoners (no bastoneres). Aquest fet s'explica per l'extrema violncia i duresa dels cops dels bastons, que feia que no hi haguessin dones voluntries. Per no es tanca la porta a futures bastoneres, aix s, fent una colla femenina.

Els assajos s'han anat realitzant a diferents indrets de la vila, depenent de l'espai cedit puntualment per l'Ajuntament. Aix s'ha assajat a llocs tan diversos com l'antiga escola de monges (Les Monges Velles), a l'antic Hospital de Santa Magdalena o a unes cases recolzades a la muralla a la plaa de Santa Anna. 

Fa uns anys, el Consistori va cedir un local on actualment hi ha la seu de la Gurdia Urbana. El 1999 l'Ajuntament de Montblanc va donar la Torre-portal de Bov al Ball de Bastons per al seu s com a seu social.

 Picar els bastons .

Popularment a Montblanc no es balla als bastons, sin que es pica als bastons. Aix s degut al fet que el ball s tan evolucionat que quasi b no existeix. De fet, i a diferncia de les altres colles bastoneres, la colla montblanquina no fa saltets rtmics mentre pica els bastons, ms aviat al contrari; es centra tota la fora del cos en el cop del bast. Hi ha, per, un cop molt espectacular que es produeix quan un bastoner salta amunt amb els dos peus junts per tocar-se bast amb bast amb el company. No se sap ben b perqu s la nica colla que des que se'n t notcia fa aquest no-ball. 

Caldria afegir que el model montblanqu es va exportar fins a tres poblacions del Principat quan bastoners de la vila de Montblanc van anar a viure fora-vila:
L'Espluga de Francol (darrer quart del segle XIX). El Sr. Bull va casar-se amb una espluguina i va muntar un hostal en aquest poble. Posteriorment va organitzar una colla bastonera a imatge de la de Montblanc, segons R. Sanahuja, mestre bastoner. ;
Cambrils (primeries de segle XX). Foren els germans Abell qui van establir-se en aquesta bonica ciutat del Baix Camp, van muntar una impremta i van ensenyar el seu ball de bastons a joves cambrilencs.;
Grcia (mitjans segle XX). Quan es van crear els Bastoners de Barcelona, van rebre la collaboraci de gent de diverses contrades, entre ells montblanquins residents a Barcelona. En paraules de la prpia colla: balls destaquen per la complexitat tcnica que han assolit en les picades, hereus de la filosofia del ball de bastons de Montblanc. ;

Aquestes colles han mantingut els passos tpics i la base del ball montblanqu, per han creat balls nous i seria un error pensar que sn "cpies".

 Vestuari .
Els membres del ball de bastons porten una cinta al coll a mode de corbat (blava o vermella), camisa blanca amb l'escut de Montblanc, faixa (blava o vermella), pantalons blanc amb una tira blava o vermella al costat i espardenyes tradicionals (blaves o vermelles).

Els bastoners es diferencien en dos grups:
Dreters. Llueixen el color blau.
Esquerrers. Duen el color vermell.

Es diferencien en alguns aspectes del ball, com s ara el "clos" (cop ms vists i dur, on els dreters piquen amb el bast horitzontal i els esquerrers amb el bast vertical) i la manera de "passar" en certs balls (picant per sota les cames o acotxats).

Una menci especial mereixen els flautistes. Aquests sn integrants del grup que hi posen la msica. Van vestits barrejant algunes peces blaves amb algunes peces vermelles.

 Msica i Balls .
A Montblanc piquen els bastons amb el so de la flauta dola. Aquesta s una altra diferncia molt important amb la resta de colles de bastoners, que utilitzen instruments com la gralla, el timbal o l'acorde, per exemple.

Aix, el so predominant sn els cops del bast i, entre cop i cop, els espectadors senten una melodia suau, que fa de contrapunt perfecte a la violncia del bast.

La majoria dels balls que fa la colla actual sn els mateixos que s'han fet tota la vida a la vila. Alguns d'ells sn: la Marxa Llarga, la Marxa del Cargol, la Marxa dels Soldats, la Seca, les Dones, el Pags, el Sant Joan, la Reverncia, el Pere qui t son, els Escurons, el Perico, la Trallara, l'Hereu Riera, els Jueus, els Tres Tambors, la Xupina, la Trumfa, el Tres i Clos, l'Indiot, ... i aix fins a una cinquantena de balls. Tamb hi ha alguns balls de nova creaci com per exemple el Vilasalva i el recent Pasqual (en homenatge a un membre de la colla desaparegut en accident).

 Principals sortides durant l'any .
A Montblanc tenen moltes festes durant l'any per el ball de bastons noms actua en les tradicionals i religioses:
Festes de Sant Maties (cap de setmana ms proper al 14 de maig);
Process del Corpus Christi (maig/juny);
Festa Major (8 de setembre);

Cal afegir que des de fa uns anys, es pot veure un ball de bastons medieval a l'abril, durant la Setmana Medieval de Montblanc. ;

Alguns anys, tamb s'organitza un Crit Bastoner que aplega fins a 4 generacions de bastoners picant alhora i el nogensmenys espectacular Tomb a la Muralla, en qu es fa tot el recorregut al recinte emmurallat que rodeja la vila de Montblanc tot picant la Marxa Llarga i sense parar.

A banda de Montblanc, el ball de bastons ha realitzat sortides a molts pobles i ciutats, donant a conixer la vila de Montblanc a tot arreu de Catalunya on ha anat, des de Tortosa a Perpiny i de Lleida a Barcelona. 

Alguna de les sortides ms destacades fora del Principat de Catalunya han estat:
Als Pasos Catalans: Andorra, Capdepera (Illes Balears), Valncia, entre altres.
A l'Arag: Saragossa, Jaca i Terol ;
Al Pas Basc: Vitria, Pamplona, Olite i Lizarra;
A Castella: Madrid, Sria i Burgos;
A la Regi de Mrcia: Torres de Cotillas ;
A Alemanya: Krv (Rennia-Palatinat);

Referncies.
 Trptic Conoce usted el Ball de Bastons de Montblanc?, Montblanc, 1966.
 Immaculada Cartany i Palau, Els Balls Parlats a la Catalunya Nova (Teatre Popular Catal), Tarragona, Edicions Els Mdol, 1992.

Enllaos externs.
Web del Ball de Bastons de Montblanc;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84036" title="Bono" nonfiltered="3379" processed="3372" dbindex="33572">




Paul David Hewson, CBE, conegut com a Bono, s la veu cantant i principal lletrista de la banda de rock irlandesa U2. s guanyador d'un Grammy, va rebre una nominaci als Oscar i s mundialment conegut pel seu treball com activista comproms amb frica.

 Biografia .

Paul David Hewson va ser criat a Dubln amb el seu germ, Norman Hewson, per la seva mare, Iris Rankin Hewson, protestant, i el seu pare, Brendan Robert "Bob" Hewson, catlic. Bono tenia 14 anys quan va morir la seva mare, el 10 de setembre de 1974 d'un aneurisma cerebral al funeral del pare d'ella. Moltes de les canons dels lbums d'U2, incloent "I Will Follow", "Mofo", "Out of Control" i "Tomorrow" es centren en la prdua de la seva mare.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84041" title="Agent Rural" nonfiltered="3380" processed="3373" dbindex="33575">

Funcionari de la Generalitat de Catalunya integrant del Cos d'Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya,  actualment dins el Departament de Medi Ambient i Habitatge.


Els Agents Rurals estan regulats per la llei 17/2003 de 4 de juliol publicada en el DOGC nmero 3926.

El cos d'Agents Rurals enllaa amb la Guarderia Forestal de l'Estat, traspassada pel Reial decret 1950/1980, del 31 de juliol, i tamb amb la tradici del Servei Forestal de la Generalitat de Catalunya creat el 25 de gener de 1932, que havia tingut com a precedent el del mateix nom creat per la Mancomunitat, el qual va exercir les seves funcions fins al 1923.

El cos d'Agents Rurals es configura com un cos de vigilncia i control, de protecci i prevenci integrals del medi ambient i de policia administrativa especial.

Els membres del cos d'Agents Rurals tenen la condici d'agents de l'autoritat en l'exercici de llurs funcions i als efectes establerts legalment.


FUNCIONS DELS AGENTS RURALS


Funcions de vigilncia, inspecci i collaboraci en la gesti 

1. En aplicaci de la legislaci sobre medi ambient vigent i en el marc de les atribucions del departament competent en la matria, correspon al cos d'Agents Rurals portar a terme la vigilncia, la inspecci i la collaboraci en la gesti en les matries segents: 

a) Els espais naturals protegits, tant terrestres com martims; les reserves de caa i pesca i qualsevol altre espai natural amb mesures de preservaci de la flora i la fauna protegides, i tamb la lluita contra les prctiques furtives.

b) Els treballs de prevenci, vigilncia, detecci i investigaci d'incendis forestals.

c) El patrimoni forestal, les forests declarades d'utilitat pblica, els camins ramaders i la flora i la fauna silvestres.

d) Els recursos forestals, cinegtics, pisccoles i marins protegits.

e) La protecci dels animals.

f) Les activitats extractives, els impactes ambientals i l'accs al medi natural.

g) Tota altra activitat que se'ls pugui encomanar per reglament en l'mbit del seguiment i el compliment de la legislaci sobre medi ambient.

2. En collaboraci amb els organismes competents en aiges i residus del departament responsable en matria de medi ambient, el cos d'agents rurals pot prendre part en la gesti, la vigilncia i la inspecci pel que fa a aquestes matries, si afecten el medi natural.

3. El cos d'agents rurals pot prendre part en la gesti, la vigilncia i la inspecci en matria de medi ambient, en collaboraci amb altres organismes de la Generalitat que hi tinguin competncies.

4. El cos d'agents rurals participa en els plans de protecci civil, d'acord amb les previsions d'aquests.

5. El cos d'agents rurals actua en tot el territori de Catalunya. En supsits excepcionals, si la naturalesa del servei ho requereix i en virtut dels principis d'auxili i cooperaci, a petici de l'autoritat competent, els seus membres poden actuar fora del territori de Catalunya.

6. El cos d'agents rurals ha de collaborar amb els diversos serveis del departament competent en matria de medi ambient, especialment amb els serveis tcnics de gesti forestal i de fauna, en funci dels protocols que es puguin establir.

Funcions d'investigaci

1. Correspon al cos d'agents rurals investigar les infraccions que es cometin en les matries que sn de la seva competncia, amb la finalitat d'esbrinar-ne l'abast, les causes i els presumptes autors.

2.  En les matries amb els organismes competents en aiges i residus del departament responsable en matria de medi ambient, les funcions d'investigaci de les infraccions administratives s'han de dur a terme en collaboraci amb els organismes del departament competent en matria de medi ambient als quals correspongui la gesti d'aiges i residus.


Funcions d'informaci i assessorament als ciutadans

Els membres del cos d'agents rurals tenen funcions d'informaci i assessorament als ciutadans per tal que tinguin conductes respectuoses amb el medi ambient. Aix mateix, com a cos especialitzat en la gesti del medi natural, els membres del cos d'agents rurals tenen funcions d'assessorament, en all que sigui competncia seva, dels titulars d'explotacions agrcoles, ramaderes i forestals, amb l'objectiu que els aspectes relacionats amb el medi natural siguin gestionats correctament.

ESTRUCTURA DEL COS D'AGENTS RURALS

El cos d'agents rurals s'estructura en una lnia jerrquica, segons les escales i les categories segents: 

a) Escala superior, que comprn la categoria d'inspector o inspectora.

b) Escala executiva, que comprn la categoria de sotsinspector o sotsinspectora.

c) Escala bsica, que comprn les categories d'oficial o oficiala, agent major i agent.

d) Escala auxiliar, que comprn la categoria d'agent auxiliar.

Enllaos externs.

 Pgina oficial del Cos Agents Rurals;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84044" title="El Pui de Segur" nonfiltered="3381" processed="3374" dbindex="33576">
El Pui de Segur s un antic poblat de la comarca del Pallars Juss. Avui deshabitat, est situat a uns 3km al nord de la Pobla de Segur seguint la vall del riu Flamisell. Actualment acull la romeria del dia de Sant Miquel (8 de maig), durant la qual els vens de la Pobla de Segur es reuneixen a l'ermita romnica que encara s'hi conserva.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84045" title="El Pont de Claverol" nonfiltered="3382" processed="3375" dbindex="33577">
El Pont de Claverol s un petit nucli de poblaci a la vora del riu Noguera Pallaresa i a 1km de distncia de la Pobla de Segur. El nucli pertany al municipi de Conca de Dalt.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84049" title="President de la Generalitat" nonfiltered="3383" processed="3376" dbindex="33579">

Catalunya: President de la Generalitat de Catalunya;
Pas Valenci: President de la Generalitat Valenciana;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84062" title="Sntesi evolutiva moderna" nonfiltered="3384" processed="3377" dbindex="33582">
La sntesi evolutiva moderna (tamb anomenada sntesi neodarwinista o neodarwinisme), en general significa la integraci de la teoria de l'evoluci de les espcies per selecci natural de Charles Darwin, la teoria gentica de Gregor Mendel com a base de l'herncia biolgica, la mutaci gentica aleatria com a font de variaci i la gentica de poblacions matemtica. Les figures importants en el desenvolupament de la sntesi moderna inclouen a R. A. Fisher, Theodosius Dobzhansky, J.B.S. Haldane, Sewall Wrightm, Sewall Wright, Bernhard Rensch, E.B. Ford, Sergei Chetverikov, Julian Huxley, Ernst Mayr, George Gaylord Simpson, i G. Ledyard Stebbins.

Escencialment, la sntesi moderna introdu la connexi entre dos descobriments importants; l'unitat de l'evoluci (els gens) amb el mecanisme de l'evoluci (la selecci). Tamb representa l'unificaci  de diverses branques de la biologia que anteriorment tenien poc en com, especialment la gentica, la citologia, la sistemtica, la botnica i la paleontologia.

Principis de la sntesi moderna.
D'acord amb la sntesi moderna establerta als anys 30 i 40, la variaci gentica de les poblacions sorgeix per atzar mitjanant la mutaci (ara se sap que esta causada per errors en la replicaci del ADN) i la recombinaci (la barreja de cromosomes homlegs durant la meiosi). L'evoluci consisteix bsicament en els canvis en la freqncia dels allels entre les generacions, com a resultat de la deriva gentica, el flux gentic i la selecci natural. L'especiaci es dna gradualment quan les poblacions estan allades reproductivament, per exemple per barreres geogrfiques.

 Bibliografia .
 
 Referncies .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84065" title="Bel" nonfiltered="3385" processed="3378" dbindex="33583">
El Bel (B) s una mersura de relaci (ra) entre dos potncies. S'usa bsicament per mesurar la potncia acstica, s a dir, la intensitat del so. Al ser una mesura de relaci no t unitats. 

Un bel es defineix com a:

   

On X_0 s una referncia arbritrria, per decidida per conveni entre les parts que l'utilitzin.

Normalment es fa servir el decibel, que s una desena part del bel. 

Va ser inventat pels enginyers del Bell Telephone Laboratory per mesurar la reducci dels nivells d'udio en relaci amb els quilmetres de cable telefnic recorreguts. El nom ve del fundador del laboratori i suposat inventor del telfon Alexander Graham Bell.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84067" title="Elena Ledda" nonfiltered="3386" processed="3379" dbindex="33584">
Elena Ledda s una cantant sarda. Nascuda a Selargius prop de Cller. Estudi obo i cant al conservatori. Ledda t una veu de soprano dramtica adequada per l'pera per es decant pel cant folklric de seva Sardenya nadiua i ha escollit una carrera principalment en aquell gnere de msica. Treball amb la Cooperativa Teatro de Sardenya durant els ltims anys de la dcada de 1970. Ha fet gires i enregistrat mpliament a nivell internacional.

Entre els seus disc figuren:
Ammentos (1979);
Is Arrosas (1984);
Incanti Dunya (1993);
Maremannu (2000);
Amargura (2005);
Rosa Resolza (2007) amb Andrea Parodi.

 Enllaos externs .
Ressenya biogrfica. ;
Ressenyes sobre el seu disc Maremannu. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84069" title="Topologia" nonfiltered="3387" processed="3380" dbindex="33585">


La topologia (del Grec topos, lloc i logos, cincia) s una branca de les matemtiques que estudia les propietats espacials i les deformacions bicontnues (dues dimensions) de l'espai.

Topologia tamb es refereix a una objecte matemtic situat en aquesta rea. En aquest sentit, una topologia s una famlia de conjunts oberts que contenen des del conjunt buit fins a l'espai ple. Un espai equipat amb topologia s un espai topolgic.

Leibniz va ser el primer de fer servir el terme analysus situs, usat desprs per referir-se al que ara anomenem topologia. Leonhard Euler, el 1736, s considerat el primer en aconseguir resultats de naturalesa topolgica. L'alemany Felix Hausdorff s sovint citat com el pare de la topologia moderna.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84070" title="Appiani" nonfiltered="3388" processed="3381" dbindex="33586">
La familia Appiani fou una familia italiana originada a Pisa. El seu ancestre fou el notari Guarnito d Appiani, orind d'Appiani, prop de Pontedra, que va morir el 1255. Va deixar un fill de nom Jacopo Appiani mort el 1290 el qual fou el pare de Benvenuto Appiani, notari a Pisa i capit de la corporaci de notaris que al seu torn fou el pare de Vanni Appiani, notari a Pisa, i canceller del senat de Lucca el 1347, que fou decapitat a Pisa el 28 de maig de 1355.

Vanni fou el pare de Jaume I Appiani primer senyor de Piombino. Els Appiani van governar  Piombino des el 30 d'octubre del 1392 fins el 1634. El 1603 a la mort de Jaume VII del Piombino, l'herncia va entrar en litigi i un cos, Carles del Piombino, es va proclamar prncep per fou enderrocat pels espanyols que finalment van reconixer la successi a Isabel del Piombino, germana gran de Jaume VII. Aquesta va renunciar el 1624 en favor de la seva filla Polissena de Mendoza, que uns any desprs (1632) es va casar amb Nicolau Ludovisi, per altre cop va entrar en litigi, i Horaci del Piombino, fill de Carles, es va proclamar prncep el 1626 i el 1628 Espanya va assolir el dret feudal i el va reconixer. Finalment per Nicolau en fou reconegut prncep i investit el 24 de mar de 1634 contra el pagament de mes d'un mili de florins, i fou confirmat per diploma imperial de 21 d'abril de 1634. El 1635 va poder prendre possessi del feu, que li fou confirmat el 8 de novembre de 1638 amb el marquesat de Populnia i les senyories annexes, i el 16 de maig de 1658 va afegir encara el  ttol de prncep de Venosa, heretat de la famlia Gesualdi o Gesualdo.

 Llista de senyors Appiani de Piombino .

Jaume I Appiani (senyor de Pisa) 1392-1398 ;
Gerard Lleonard Appiani (senyor de Pisa 1398-1399) 1398-1405 ;
Jaume II Appiani 1405-1441;
Caterina Appiani  1445-1451 ;
Manel Appiani  1451-1457 ;
Jaume III Appiani d'Aragona 1457-1474 ;
Jaume IV Appiani d'Aragona 1474-1501  ;
Csar Borja  1501-1503 ;
Jaume IV Appiani d'Aragona (segona vegada), prncep 1509, 1503-1510 ;
Jaume  V Appiani d'Aragona 1510-1545 ;
Jaume VI Appiani d'Aragona 1545-1548  ;
A Florncia 1548-1557;
Jaume VI Appiani d'Aragona (segona vegada) 1552 (de fet 1557)-1585;
Alexandre Appiani d'Aragona 1585-1589 ;
Jaume VII del Piombino conegut tamb per Cosm 1589-1603, prncep 1594;
Carles del Piombino  1603;
A Espanya 1603 a 1611;
Isabel del Piombino 1611-1624 ;
Horaci del Piombino 1626-1635;
Nicolau I Ludovisi 1635-1664 (ocupaci francesa 1646-1650);

Vegeu tambe:Piombino, Ludovisi, Boncompagni-Ludovisi i Presidis Toscans;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84071" title="John Hume" nonfiltered="3389" processed="3382" dbindex="33587">


John Hume ( Derry, Irlanda del Nord 1937 ) s un poltic retirat nord-irlands i Premi Nobel de la Pau el 1998 guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1998. 

Durant anys ha estat membre del parlament per al districte electoral de Foyle, aix com un membre de l'assemblea d'Irlanda del Nord. s una de les figures ms importants de la histria poltica moderna d'Irlanda del Nord i un dels arquitectes del procs de la pau. s l'nica persona en la histria que ha guanyat les tres concessions ms grans de la pau del mn, el Premi Nobel de la Pau l'any 1998, el Premi Gandhi per la Pau el 2001 i el Premi Martin Luther King.

Biografia. 
Va nixer el 18 de gener de 1937 a la ciutat nacionalista irlandesa de Derry, tamb coneguda com Londonderry, i fou educat a universitats catliques, entrant fins i tot al seminari per tal d'esdevenir religis. Sense acabar els estudis retorn a la seva ciutat natal on fou un ferm impulsor dels drets civils en els ltims anys de la dcada dels anys 60.

Carrera poltica.
Grcies a la seva campanya en favor dels drets civils, Hume fou escollit membre del Parlament d'Irlanda del Nord el 1969, arribant a ser Ministre de Comer durant el breu govern de 1974. Posteriorment fou escollit parlamentari al Parlament de Westminster el 1983.

El 1971 va realitzar una vaga de fam en protesta de l'internament de centenars d'irlandesos republicans sospitosos de prendre part en la lluita violenta contra el govern britnic.

Impulsor i co-fundador del Social Democratic and Labour Party (SDLP), Partit Laborista i Socialdemcrata, fou escollit lder del partit el 1979 en substituci de Gerry Fitt. Implicat en les "negociacions secretes" entre el govern i el Sinn Fin, va aconseguir portar a la taula de negociacions d'un dels principals partits nacionalista irlands. Hume aconsegu l'acord "Anglo-irlands de 1985", per que fou rebutjat per ambdues parts: els republicans i nacionalistes irlandesos per poc ambicis i els unionistes "per haver dut l'assumpte d'amagat de la poblaci". No obstant aix, Hume segu negociant amb el Sinn Fin, aconseguint grcies al "Procs Hume-Adams" un eventual alto al foc el 1994 per part de l'IRA, que va permetre arribar als acords definitius de Divendres Sant l'any 1998.

Premi Nobel de la Pau.
Grcies als seus esforos per a trobar una soluci pacfica al conflicte irlands mitjanant els "acords Anglo-irlands", el "Procs Hume-Adams" i els "Acords de Divendres Sant", John Hume fou recompensat el 1998 amb el Premi Nobel de la Pau per part del Comit Nobel Noruec del Parlament Noruec al costat del lder unionista de l'Ulster, David Trimble. Un premi elogiat fins i tot pels seus detractors i adversaris poltics, com el reverend Ian Paisley.

Retir.
El 4 de febrer de 2004, John Hume va anunciar el seu retir total de la poltica, deixant a Mark Durkan com a lder i successor del SDLP. Hume i la seva esposa, per, continuen sent actius per promoure la integraci europea, i accions contra la pobresa global realitzant xerrades pbliques.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1998;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84072" title="Jaume I Appiani" nonfiltered="3390" processed="3383" dbindex="33588">
Jaume I Appiani (vers 1322-1398) fou notari de Pisa, escriv del consell dels ancians el 1352, anci de Pisa el 1354, castell de Crema el 1355, canceller del collegi d'ancians del 1370 al 1392  i senyor de Pisa, Piombino i territoris annexes des el 30 d'octubre de 1392. Va morir a Pisa el 5 de setembre de 1398. Fou pare de Vanni Appiani, Gerard Lleonard Appiani i Manel Appiani.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84073" title="Vanni Appiani" nonfiltered="3391" processed="3384" dbindex="33589">
Vanni Appiani (vers 1365-1397)  fill de Jaume I Appiani, fou cavaller el 1394 (armat pel seu pare), condottieri al servei dels Visconti el 1389 i cap de la milcia de Pisa el 1395. Va morir a Pisa el 6 d'octubre de 1397. Es va casar amb Tommasa della Gherardesca (filla de Gabriello della Gherardesca, comte de Montescudaio), com a clusula del tractat de pau entre els Appiani i els Gherardesci el 1397. Va deixar nomes un fill natural, Antonio Appiani que el 1405 tenia una concessi de mines de ferro a Elba.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84074" title="Gerard Lleonard Appiani" nonfiltered="3392" processed="3385" dbindex="33590">
Gerard Lleonard Appiani (Pisa vers 1370-Piombino maig del 1405)  fill de Jaume I Appiani fou senyor de Pisa (5 de setembre de 1398 a 1399), i senyor de  Piombino, Scarlino, Populonia, Suvereto, Buriano, Abbadia al Fango, Vignale i de les illes d'Elba, Montecristo, Pianosa, Cerboli i Palmaiola succeint al seu pare el 5 de setembre de 1398 fins a la seva mort.

Va vendre Pisa a Galeazzo Visconti i es va reservar aquests territoris el 1399. Senyor de Valle i Montioni el 1400, comte palat del sacre imperi el 1402, fou armat cavaller pel duc de Mil el 1398.

Es va casar el 18 de juny de 1396 amb  Paola Colonna, filla d' Agapito Colonna, senyor de Genazzano. Va morir el 1405 i va deixar dos fills: Caterina Appiani i Jaume II Appiani; i dues filles: Violant i Polissena (esposa de Giberto II Pio consenyor de Carpi, morta a Carpi el 1431)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84075" title="Manel Appiani" nonfiltered="3393" processed="3386" dbindex="33591">
Manel Appiani (Pisa vers 1380-Piombino 1457),  fill de Jaume I Appiani, fou comte palat del sacre imperi el 27 de desembre de 1441, i senyor de  Piombino, Scarlino, Populonia, Suvereto, Buriano, Abbadia al Fango, Vignale i de les illes d'Elba, Montecristo, Pianosa, Cerboli i Palmaiola el 19 de febrer de 1451.

Capit de cavalleria de Florncia el 1453. Va morir el 15 de febrer de 1457. Estava casat des el 1445 amb Colia de Judicibus suposada filla de Joan de Judicibus, per en realitat filla natural del rei Alfons V de Catalunya-Arag, que va morir vers el 1473. Va deixar dos fills naturals: Jaume III Appiani d'Aragona (legitimat) i  Jaume Victor,  bisbe de Gravina (1473) i protonotari apostlic (1450) mort a Gravina el 1484.

  Ligaes externas . 
 1000 anos das famlias de Judicibus e Giliberti Biografia de Colia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84076" title="Jaume III Appiani d'Aragona" nonfiltered="3394" processed="3387" dbindex="33592">
Jaume III Appiani d'Aragona (Piombino 1422-1474) fou fill natural legitimat de Manel Appiani. Va canviar el seu cognom a Appiani d'Aragona per concessi del rei de Npols el 1465. Fou senyor de Piombino, Scarlino, Populonia, Suvereto, Buriano, Abbadia al Fango, Vignale i de les illes d'Elba, Montecristo, Pianosa, Cerboli i Palmaiola, i comte palat del sacre imperi el 1465.

Va morir al Piombino el 22 de mar de 1474. Es va casar a Gnova el 1454 amb Battistina Campofregoso, filla de Giano I Campofregoso, ex dux de Gnova, senyor de Sarzana, morta el 1481. Va tenir  sis fills: Manel (mort jove), Jaume IV Appiani d'Aragona, Belisari major (mort jove) , Gerard Appiani d'Aragona de Crsega, Semiramide (morta el 1523),  i Belisari Appiani d'Aragona . Va deixar tamb dos filles naturals: Margarita (casada amb el comte Csar de Montecuccoli) i Leonor.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84077" title="Jaume II Appiani" nonfiltered="3395" processed="3388" dbindex="33593">
Jaume II Appiani (Piombino 1401-1441)  fou fill de Gerard Lleonard Appiani. Fou senyor de  Piombino, Scarlino, Populonia, Suvereto, Buriano, Abbadia al Fango, Vignale i de les illes d'Elba, Montecristo, Pianosa, Cerboli i Palmaiola i senyor de Monteverde (1431-1433), comte palat del sacre imperi, cavaller investit pels magistrats de la Repblica de Florncia el 1405 i ciutad de Florncia el 1405. Va morir probablement enverinat el 27 de desembre de 1441. Es va casar amb Donella Fieschi, filla de Luca Fieschi de la famlia dels comtes de Lavagna, general florent mort el 1467 a Pisa.



en.Iacopo II Appiani



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84078" title="Caterina Appiani" nonfiltered="3396" processed="3389" dbindex="33594">
Caterina Appiani (Piombino vers 1398-Scarlino 1451) fou filla de Gerard Lleonard Appiani. Fou senyora de Piombino, Scarlino, Populonia, Suvereto, Buriano, Abbadia al Fango, Vignale i de les illes d'Elba, Montecristo, Pianosa, Cerboli i Palmaiola el 30 de novembre de 1445. El Piombino fou atacat pel rei catal Alfons I per va resistir amb ajut florent i Alfons es va haver de retirar. Va morir a Scarlino el 19 de febrer de 1451 probablement de pesta i el principat va passar al seu oncle Manel Appiani, germ de Gerard Lleonard. El 1440 es va casar amb Rinald Orsini de la famlia dels comtes de Tagliacozzo,  que va morir de pesta al Piombino el 13 de juliol de 1450.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84079" title="Belisari Appiani d'Aragona" nonfiltered="3397" processed="3390" dbindex="33595">
Belisari Appiani d'Aragona (1465-Valle 1515) fou fill de Jaume III Appiani d'Aragona, fou senyor de Valle i Montioni el 22 de mar de 1474 primer conjuntament amb el germ Gerard Appiani d'Aragona de Crsega i desprs de la mort de Gerard el 1502, sol. Va morir vers el 1515. Estava casat amb Aurlia Sforza filla de Guiu Sforza comte de Santa Fiora, la qual va morir el 1521. Fou el pare de Ferran Appiani d'Aragona, de Juli (nascut el 1494 i mort jove) i de Camil (Valle 1496- Volterra 1529, capit de Siena del 1526 al 1529, i capit d'un companyia de cors al exrcit de Florncia el 1529, va morir a Volterra assassinat pels seus propis soldats l'octubre de 1529; casat el 1527 amb Lucrcia Colonna filla d'Alexandre Colonna senyor de Palestrina i Castelnouvo, morta el 1576) 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84080" title="Gerard Appiani d'Aragona de Crsega" nonfiltered="3398" processed="3391" dbindex="33596">
Gerard Appiani d'Aragona de Crsega (1461-Florncia 1502) fou fill de Jaume III Appiani d'Aragona. Va rebre les senyories de Valle i Montioni el22 de mar de 1474 conjuntament amb son germ Belisari Appiani d'Aragona. El 1477 fou senyor de Brando i  Erbalunga (a  Crsega) fins el 1479.  El 1482 la noblesa de Crsega va fer una crida a Jaume IV Appiani d'Aragona per intervenir a l'illa i aquest hi va enviar a son germ Gerard Appiani d'Aragona que fou elegit comte sobir de Crsega el juny de 1483 desprs d'una "consulta" dels nobles corsos a Lago Benedetto, per fou expulsat pels genovesos el mes de juliol.

Fou comte de Montagnano o Montagnana, i senyor de Casacalenda, Ripabottoni, Matrice, Sant Angelo Limosano, Campolieto, Lupara, Provvidenti i Limosano des el 1477, feus comprats a la cmera regia de Npols, desprs d'haver retornat a la corona napolitana a la mort del darrer comte Giacomo di Montagnano. El seus feus, tots a la regi de Molise, foren confiscats el 1494 per haver participat a la conjura dels barons contra el rei. 

Va morir el 1502 i va deixar les seves dos senyories de Valle i Montioni al seu germ Belisari. El 1482 es va casar amb Lucrcia Pico, filla de Gianfrancesco Pico, senyor de la Mirandola i comte de Concrdia, que va morir un any desprs que Gerard. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84082" title="Jaume IV Appiani d'Aragona" nonfiltered="3399" processed="3392" dbindex="33597">
Jaume IV Appiani d'Aragona (Piombino -1510) fou fill de Jaume III Appiani d'Aragona.

Va ser capit de l'exrcit napolit (1479-1483), de l'exrcit del marqus d'Este (1483-1485), de l'exrcit de la repblica de Siena (1495-1498), de l'exrcit de la repblica de Florncia (1498-1501), del rei de Frana (1501) i del rei Ferran de Catalunya-Arag (1507). Fou senyor de Piombino i senyor d'Scarlino, Populonia, Suvereto, Buriano, Abbadia al Fango, Vignale i de les illes d'Elba, Montecristo, Pianosa, Cerboli i Palmaiola del 22 de mar de 1474 fins al 1501, i desprs des del 1503. El 1501 el territori fou ocupat per Csar Borja que el va abandonar el 1503, a la mort del Papa Alexandre IV. El 1502 fou visitat per Leonardo da Vinci que hi va tornar el 1504 per estudiar les fortificacions i reforar-les. Va emetre moneda d'or fabricada a la seca de Marciano a Elba. Fou prncep del sacre imperi per diploma del 8 de novembre de 1509 en el qual el ttol era "prncep al Piombino" superposant el nom del territori al del cognom (abans foren comtes Appiani, senyors de Piombino). Va morir a Piombino el 10 d'abril de 1510. Estava casat amb Vittoria Todeschini Piccolomini d Aragona, filla d'Antonio, primer duc d'Amalfi, que va morir el 1518. Va deixar  cinc fills: Jaume V Appiani d'Aragona, Batistona (dona d'Ottaviano Pallavicino, marqus de Tabiano i Bargone i comte de Borgo San Donnino), Isabel o Beatriu (casada amb Vespasi Colonna segon duc de Traetto i comte de Fondi, morta el 1525), Gerolamo d'Elba i Fiammetta(casada amb el comte Francesco  Rangoni).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84083" title="Jaume V Appiani d'Aragona" nonfiltered="3400" processed="3393" dbindex="33598">
Jaume V Appiani d'Aragona (Piombino vers -1545) fou fill de Jaume IV Appiani d'Aragona. Fou prncep al Piombino i del sacre imperi i senyor d'Scarlino, Populonia, Suvereto, Buriano, Abbadia al Fango, Vignale i de les illes d'Elba, Montecristo, Pianosa, Cerboli i Palmaiola el 1510 (Abbadia al Fango i  Vignale fins el 1519). Mantingu el ttol de comte del sacre imperi.

Va morir el 20 d'octubre de 1545. Es va casar quatre vegades: la primera a Npols amb Mariana d'Aragona, filla d'Alfonso d'Aragona duc de Villahermosa, morta el 1513 o 1514; la segona a Florncia el 1514 amb Emlia Ridolfi que va morir abans de la consumaci; la tercera a Florncia el 1515 amb Clarice Ridolfi (germana de l'anterior dona) que va morir el 1524; i la quarta el 1525 amb Elena Salviati, morta el 1552 i regent del seu fill gran. D'aquesta darrera va tenir dos fills: Jaume VI Appiani d'Aragona i Alfons Appiani d'Aragona, cavaller de Sant Esteve (1563) i almirall de galeres del gran ducat de Toscana (1564) que va morir a Madrid el 1590. Tamb va tenir un fill natural amb una tal Giulia, una dama de companyia, anomenat Alfonsino, que va morir essent infant.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84084" title="Jaume VI Appiani d'Aragona" nonfiltered="3401" processed="3394" dbindex="33599">
Jaume VI Appiani d'Aragona (Piombino 1529-Piombino 1585) fou fill de Jaume V Appiani d'Aragona. Fou prncep al Piombino, prncep del sacre imperi i senyor d'Scarlino, Populonia, Suvereto, Buriano i de les illes d'Elba, Montecristo, Pianosa, Cerboli i Palmaiola el 1545 (16 anys) sota regncia de la mare. Mantingu el ttol de comte del sacre imperi. El Piombino fou ocupat del 25 de juny de 1549 al 1552 per Cosme I Medici de Florncia, en mig de la guerra entre Florncia i Espanya d'un costat, i Frana, Turquia i Siena de l'altra, i altre cop el 1552 al morir la regent Elena Salviati; en la lluita contra els espanyols els francesos i turcs aliats van atacar el principat el 1552. Florncia, pel tractat de Londres del 20 de maig de 1557 va rebre Portoferraio (i Siena) per va renunciar al Piombino. Fou senyor d'Abbadia al Fango i Vignale des el 1559.

Va morir el 15 de maig de 1585. Es va casar a Gnova el 1547 amb Virgnia Fieschi filla d'Ettore Fieschi comte de Lavagna i Savignone, la qual va morir el 1597. Va tenir sis fills: Elena, Caterina (casada amb Nunzio Barboli comte de Montauto, morta el 1601), Victria (casada amb Fabiano Ciocchi del Monte, comte de Monte San Savino, i en segones noces amb Ottavio Sanvitale comte de Fontanellato, morta el 1587), Francesc (mort abans del 1559), Llusa (monja) i Maria Caterina (monja)  i tres fills naturals: Alexandre Appiani d'Aragona (natural legitimat), Joan conegut per Vanni (cavaller de Sant Esteve el 1592, i capit de galeres) i Alam (Cavaller de Sant Esteve el 1594).



]
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84085" title="Canig (poema)" nonfiltered="3402" processed="3395" dbindex="33600">

Canig s un poema pic de 1886 escrit per Jacint Verdaguer que constitueix un dels poemes clau de la Renaixena catalana. Aquest poema (que s un llibre) cont una descripci geogrfica dels Pirineus catalans que es desenvolupa a travs d'una histria basada en el mite del Comte Tallaferro. En aquesta histria hi apareixen elements mitolgics i est situada a l'edat mitjana, al segle XI, a l'poca que els catalans patien invasions musulmanes.

 Argument .
La histria comena quan Gentil, fill del Comte Tallaferro, desprs de ser armat cavaller a l'Esglsia de Sant Mart del Canig, s'afegeix a l'exrcit cristi que est en missi de parar l'atac dels musulmans. Coneix Flordeneu, la reina de les fades. Ella el sedueix, i ell, encisat per ella, s'oblida de la batalla i l'acompanya en un vol pels Pirineus en una carrossa voladora mentre ella li ensenya la serralada i les seves llegendes. Guifr, l'oncle del cavaller, s'adona que l'exrcit cristi est perdent i ho atribueix a la deserci de Gentil. Guifr el sorprn quan est amb la fada i, llavors, dominat per l'ira, mata el seu nebot estimbant-lo muntanya avall. Per, al final, Guifr se n'acaba penedint.

 Estil .
La gran diversitat de ritmes produeix una deliciosa amenitat al poema. L'autor juga molt amb contrast entre les escenes que parlen del tendre i encisador mn de les fades i els ferrenys combats entre els guerrers catalans i els musulmans.

 Traduccions i versions .
El poema va tenir un acolliment molt entusistic entre els seus lectors, es considera que Canig assenyala el moment ms alt de les possibilitats del poeta Verdaguer. Va ser tradut a l'itali per Maria Licer el 1888. Un any desprs, J. Tolr de Bordas el va traduir al francs, i el 1898 va ser tradut al castell pel Comte de Cedillo.  La traducci castellana ms recent s de Mara Pars, publicada per Alianza el 1988. L'any 2007 es public la traducci a l'angls de La Maladeta (del cant quart), Guisla (el cant des) i Los dos campanars (l'epleg), textos recollits en Selected Poems of Jacint Verdaguer: A Bilingual Edition, edici i traducci a crrec de Ronald Puppo, amb una introducci de Ramon Pinyol i Torrents, University of Chicago Press.

El 1910 en va sortir una versi teatral de Josep Carner acompanyada de la msica de Jaume Pahissa. El 1934 Antoni Massana va fer servir l'adaptaci de Carner per fer-ne una pera que es va estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 1953.

 Edicions .

1886 de 1885: Tipografia Catlica, Barcelona -
1901: Catalunya Artstica, Barcelona - 
1945: Llibreria Sala, Vic - 
1995: Quaderns Crema, Barcelona (edici crtica)







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84086" title="Alexandre Appiani d'Aragona" nonfiltered="3403" processed="3396" dbindex="33601">
Alexandre Appiani d'Aragona (Gnova 1555-Piombino 28 de setembre de 1589)  fou fill natural de Jaume VI Appiani d'Aragona amb Maria Fieschi, la seva cunyada (germana de la seva dona) que fou legitimat i habilitat per a succeir per l'emperador el 1559. Fou prncep al Piombino, prncep del sacre imperi i senyor d'Scarlino, Populonia, Suvereto, Buriano, Abbadia al Fango i Vignale i de les illes d'Elba, Montecristo, Pianosa, Cerboli i Palmaiola el 1585. Mantingu el ttol de comte del sacre imperi. Fou assassinat el 28 de setembre de 1589 en una revolta popular instigada per la noblesa que va donar el poder  al comandant espanyol de la fortalesa Flix d'Arag. Es va casar el 1575 a Gnova am Isabel Mendoza, filla de Pedro Gonzalo de Mendoza, comte de Binasco, ambaixador d'Espanya a Gnova, la qual va morir el 1619. Va tenir tres fills: Isabel del Piombino; Jaume VII del Piombino, i Grzia (morta el 1592).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84088" title="Jaume VII del Piombino" nonfiltered="3404" processed="3397" dbindex="33602">
Jaume VII del Piombino  (Gnova 1581-1603) fou fill d' Alexandre Appiani d'Aragona. Fou prncep del Piombino i del sacre imperi i senyor d'Scarlino, Populonia, Suvereto, Buriano, Abbadia al Fango i Vignale i de les illes d'Elba, Montecristo, Pianosa, Cerboli i Palmaiola el 1589, recobegut pels espanyols. Mantingu el ttol de comte del sacre imperi. El 1594 Populonia fou elevada a marquesat (marquesat de Populnia) i la senyoria de Piombino fou erigida en principat imperial, anomenant-se des llavors prncep Jaume VII del Piombino (abans Jaume VII Appiani d'Aragona). Mantingu el ttol de comte del sacre imperi, Va morir a Gnova el 5 de gener del 1603. Es va casar a Gnova el 1602 o 1603 amb Blanca Spinola morta el 1625).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84089" title="Nunavik" nonfiltered="3405" processed="3398" dbindex="33603">


Nunavik s una regi del Quebec, situada a l'extrem nord d'aquesta provncia canadenca. Aquesta regi forma juntament amb la de Jamsie la regi administrativa Nord-du-Qubec, la ms gran de tota la provncia.

Els seus 429.456 km de tundra i taig acullen una poblaci de poc ms de 10.000 habitants, dels quals el 90% sn esquimals.

Nunavik significa l'indret on viure en inuktitut quebequs i els esquimals de Nunavik es denominen a si mateixos Nunavimmiut.

Geografia fsica.
Nunavik est separat del territori de Nunavut per la badia de Hudson a l'oest i, l'estret de Hudson i la badia d'Ungava al nord. El parallel 55 el separa de la regi de Jamsie, al sud. Al sud-est de Nunavik, hom troba la regi administrativa de la Cte-Nord i la provncia de Terranova i Labrador.

Administraci.

La Convenci de la Badia James i del Nord quebequs de 1975 va obrir la via a la construcci del complex hidroelctric La Grande i va posar les bases de l'autonomia per a la regi de Nunavik : l'Administraci Regional Kativik (ARK). Tots els residents als catorze pobles nrdics (municipis quebequesos de majoria inuit), autctons (inuits) i no-autctons, hi tenen dret de vot. L'ARK est subvencionada pel govern del Qubec (50 %) i el govern del Canad (25 %).

La Societat Makivik, amb seu social a Kuujjuaq -capital de la regi-, representa els esquimals del Quebec en llurs relacions amb els governs quebequs i canadenc, i gestiona les indemnitzacions abonades pel govern del Quebec dins el marc de la Convenci de la Badia James i del Nord quebequs (al voltant de 140 milions de dlars canadencs entre 1975 i 1999). La Societat milita en favor d'una major autonomia de Nunavik i recentment ha concls un acord sobre el reconeixement dels drets ancestrals dels inuits de Nunavik sobre les illes situades al llarg de la costa de Nunavik per que formen part del territori de Nunavut.

El poble cree de Whapmagoostui, prop del poble nrdic de Kuujjuarapik, forma part de l'Administraci Regional Cree i del Gran Consell dels Crees (Eeyou Istchee) i no participa en l'ARK. La naci naskapi de Kawawachikamach, dins la regi quebequesa Cte-Nord, s la proprietria de terres de caa al sud de Nunavik i s est representada en el si de l'ARK.

Demografia.
Les principals dades demogrfiques de Nunavik sn les segents:

Poblaci: 10.419 (2005);
Superfcie: 429.456 km;
Densitat: 0,02 hab./km;
Font: Institut de la statistique du Qubec

Enllaos externs.
Portal de la regi Nord-du-Qubec ;
Administraci Regional Kativik  ;
Societat Makivik  ;
Regi turstica de Nunavik ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84090" title="Isabel del Piombino" nonfiltered="3406" processed="3399" dbindex="33604">
Isabel del Piombino  (Gnova 1577-Roma 1661) fou filla d'Alexandre Appiani d'Aragona. A la mort de son germ Jaume VII del Piombino (1603) va reclamar la successi que fou assolida per Carles del Piombino, d'una branca colateral. Els espannyols van ocupar el principat i el 1611 van decidir reconixer a Isabel. Fou princesa del Piombino, marquesa de Populonia i senyora d'Scarlino, Populonia, Suvereto, Buriano, Abbadia al Fango i Vignale i de les illes d'Elba, Montecristo, Pianosa, Cerboli i Palmaiola del 1611 al 1624. Va abdicar a favor de la seva filla Polissena de Mendoza i el seu marit Nicolau I Ludovisi. 

Va morir el 10 de novembre de 1661. Es va casar a Gnova el 1602 amb Jorge de Mendoza, comte de Bisnaco (mort el 1619) i a Roma el 1622 amb Pau Jord II Orsini, duc de Bracciano, prncep del sacre imperi i gran d'Espanya (mort el 1646).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84091" title="Gerolamo d'Elba" nonfiltered="3407" processed="3400" dbindex="33605">
Gerolamo d'Elba (Gerolamo Appiani d'Aragona, conegut com "il Signore dell Elba  (el senyor d'Elba),  fou fill de Jaume IV Appiani d'Aragona i va rebre les senyores de Vignale i Abbadia del Fango el 1519; tamb va tenir drets feudals sobre les mines de l'illa d Elba i fou per aix que se li va donar el sobrenom. Va conservar les senyories fins el 1544. Fou patrici de Piacenza (1537), capit florent (1527-1529) i capit del rei d'Espanya (1530). El 1557 fou nomenat lloctinent del estat de Piombino. Va morir a Piacenza el 7 de febrer de 1559. Fou el tronc de les cases dels Appiani d'Aragona de Piacenza i dels Appiani del Piemont.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84092" title="Ferran Appiani d'Aragona" nonfiltered="3408" processed="3401" dbindex="33606">
Ferran Appiani d'Aragona (Valle 1492- Florncia 1559) fou fill de Belisari Appiani d'Aragona (senyor de Valle i Montioni del 1474 al 1515) i germ de Gerard Appiani d'Aragona de Crsega. Fou conegut com  il Signore di Populonia  (el senyor de Populnia). Va heretar les senyories de Valle i Montioni el 1515 i fou creat marqus el 1543 pel duc de Florncia. Era molt ric gracies a les mines que possea i residia normalment a Populnia pel que fou considerat senyor del feu,  que no li pertanyia pas.

Va morir el 1559. Estava casat des el 1522 amb Emlia Orsini. Va tenir tres fills legtims: Amlia, coneguda per Anna (casada amb Massimiliano Attendolo Bolognini, comte de Sant'Angelo Lodigiano), Sforza Appiani d'Aragona, i Beatriu (casada amb Bernat de la Gherardesca, comte de Pietrarossa, la qual va morir el 1595). Tamb va tenir tres filles naturals: Cnzia, Brbara (monja) i Flvia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84093" title="Sforza Appiani d'Aragona" nonfiltered="3409" processed="3402" dbindex="33607">
Sforza Appiani d'Aragona (Valle 1526-Florncia 1581) fou fill de Ferran Appiani d'Aragona. Fou  senyor de Valle i Montioni del 1559 a la seva mort el 1581. Casat amb Camilla Gonzaga de Gazzuolo,  va tenir 12 fills: Ferran (mort jove), Carles del Piombino, Belisari (mort jove), Juli (mort jove), Horaci (mort jove), Camil conegut per Escipi (cavaller de Malta el 1589, mort a Bari el 1613),  Valeri (mort jove) , Csar (mort jove), Pirros (abat comendatari de San Pietro in Palazzuolo mort a Gaeta el 1617), Lucrcia (morta jove), i Jlia (morta jove). Va tenir tamb un fill natural de nom Belisari.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84094" title="Carles del Piombino" nonfiltered="3410" processed="3403" dbindex="33608">
Carles del Piombino  (Roma 1560-Viena 1621) fou fill d'Sforza Appiani d'Aragona. Fou senyor de Valle i Montioni a la mort del seu pare. Fou proclamat prncep del Piombino el 5 de gener del 1603 a la mort de Jaume VII del Piombino i va governar fins el 20 de febrer del mateix any quant fou deposat pels espanyols. Fou prncep del sacre imperi, comte palat del sacre imperi, i senyor de d'Scarlino, Populonia, Suvereto, Buriano, Abbadia al Fango i Vignale i de les illes d'Elba, Montecristo, Pianosa, Cerboli i Palmaiola el 1594. Es va casar a Florncia el 1579 amb Virgnia Alidosi, filla de Ciro Alidosi, senyor de Castel del Rio i la Massa Alidosia. Va deixar tres fills: Belisari (Florncia 1580-Vencia  desprs de 1626) prncep i comte del sacre imperi i senyor de Valle i Montioni, que va renunciar als drets successoris a favor del seu germ Horaci; Horaci del Piombino, i Annbal (Florncia 1585-27 de gener de 1654,  prncep i comte del sacre imperi i senyor de Valle i Montioni)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84095" title="Horaci del Piombino" nonfiltered="3411" processed="3404" dbindex="33609">
Horaci del Piombino (Florncia 1582-1645) fou fill de Carles del Piombino. Fou prncep del Piombino i marques de Populnia, prncep del sacre imperi, comte palat del sacre imperi, i senyor de d'Scarlino, Populonia, Suvereto, Buriano, Abbadia al Fango i Vignale i de les illes d'Elba, Montecristo, Pianosa, Cerboli i Palmaiola del 5 de gener de 1626 al 1634 (de facto al 1635). El 1628 Espanya va reconixer el seu govern per el 1634 l'emperador va vendre el principat als Ludovisi i fou deposat. Fou senyor de Valle i Montioni per renuncia del seu germ Belisari, per les va cedir al seu germ Annbal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84096" title="Bet Xearim" nonfiltered="3412" processed="3405" dbindex="33610">
Bet Xearim s un parc nacional d'Israel que inclou nombroses restes arqueolgiques d'una necrpolis jueva. Els jaciments, situats prop de Qiryat Tivon i a 20 km al sudest de Haifa, foren trobats per pagesos de les rodalies a finals dels anys vint. Actualment s'han excavat prop de 30 coves, d'entre les quals algunes sn obertes als visitants.

Necrpolis.

Construda a la part occidental de la Baixa Galilea, Bet Xearim flor entre els segles II i IV dC Tot un sistema de patis, passadissos i escales duu a les catacombes, on s'hi troben nombroses cambres morturies i sarcfags de pedra. Aquestes cambres i catacombes sn decorades amb baixos relleus, epitafis i frescos. Algunes de les cambres excavades eren tancades amb portes de pedra, que eren decorades per a simular portes de fusta.

Els baixos relleus i les imatges sn representatius de l'art popular jueu del perode rom. Entre els motius religiosos jueus destaquen canelobres de set braos, l'Arca de l'Aliana, xofars (corns de molt) i branques de palmera i de llimona; i entre els motius grecs, la representaci de diverses divinitats com ara Eros, Afrodita o les Amazones. Entre els temes no religiosos destaquen vaixells, animals, figures humanes i dissenys geomtrics.

Malgrat que la majoria d'epitafis sn escrits en grec, que en aquella poca era la lingua franca de la regi, tamb se'n poden trobar en hebreu i en arameu. La majoria d'inscripcions inclouen el nom i l'ofici de la persona i, de vegades, tamb el lloc de naixement. La majoria dels enterrats eren habitants de la regi, per tamb n'hi ha d'originaris de Palmira i Antioquia de l'Orontes (Sria); Sid, Tir i Beirut (Lban); i de ciutats del nord de Mesopotmia i d'Arbia.

Histria.
Bet Xearim gaud de molta importncia durant el segle III, quan el rab Yehudah ha-Nassi s'hi install, i amb ell el Sanedr. Tot i que posteriorment se n'an a Spforis, presumptament fou enterrat aqu quan mor cap a l'any 220. Des d'aleshores Bet Xearim es consider lloc sagrat del judaisme i esdevingu un centre de culte important durant el perode misnac i el talmdic.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84103" title="Desmielinitzaci" nonfiltered="3413" processed="3406" dbindex="33611">
Prdua de la substncia que recobreix les neurones del cervell, anomenada mielina.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84105" title="Joan de Npols" nonfiltered="3414" processed="3407" dbindex="33612">
Joan de Npols (Npols 25 de juny de 1456-17 d'octubre de 1485), fou fill del rei Ferran I de Npols. Fou abat comendatari de Montevergine des el 1465, abat de Cava i Montecassino des el 1471, protonotari apostlic, cardenal diaca, ardiaca de Sant Adriano el 1477 i de San Lorenzo in Lucina el 1483. Fou arquebisbe de Trent del 10 de desembre de 1477 i cardenal bisbe de Sabina el 10 de setembre de 1483. Va morir el 1485.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84107" title="Moldvia" nonfiltered="3415" processed="3408" dbindex="33613">
Aquest article tracta de la regi geogrfica i histrica de Moldvia. Pel que fa a l'estat europeu independent, vegeu Repblica de Moldvia. Per a altres usos, vegeu Moldvia (desambiguaci).;

Moldvia (en romans Moldova) s una regi geogrfica i histrica de l'Europa sud-oriental que correspon aproximadament al territori del principat histric del mateix nom. El Principat de Moldvia (incialment un estat independent i ms endavant un territori autnom) va existir des del segle XIV fins al 1859, en qu es va unir amb Valquia en el que serien les bases del modern estat romans; durant diverses poques, va incloure les regions de la Bessarbia (amb el Budjac) i la major part de la Bucovina. La primera regi correspon si fa no fa al que avui dia s la Repblica de Moldvia, estat independent, mentre que la resta de la Bessarbia i la part septentrional de la Bucovina, juntament amb la regi de Her a, pertanyen actualment a Ucrana.

El territori.
Histricament, Moldvia s'estenia entre els Carpats (la frontera tradicional amb la Transsilvnia) i el riu Dnister; el Prut, per la seva banda, travessava el pas si fa no fa per la meitat de nord a sud. Les terres de Pocu ia i altres regions de fora de l'rea entre compresa entre el Carpats i el Dnister (com ara Cetatea de Balt  i Ciceu, tots dos a Transsilvnia), en algunes poques van estar connectats polticament amb l'estat moldau, per mai foren considerats com a part integrant del seu territori. Romania encara avui dia controla el 43% del territori de l'antic estat moldau. 

La regi del Budjac, vora la mar Negra, fou incorporada al principat (i a la Bessarbia) el 1392, tot i que es va perdre el 1484 a favor de l'Imperi Otom, i, a partir del 1812, junt amb la resta de la Bessarbia, va anar a parar a l'Imperi Rus (les regions de Bolhrad, Cahul i Izmal foren part de Moldvia, i ms endavant de Romania, entre el final de la guerra de Crimea i la guerra de la independncia romanesa).

La frontera tradicional entre els dos principats danubians (Moldvia i Valquia) coincidia aproximadament amb el curs del riu Milcov. L'estat moldau tamb controlava una faixa de terreny relativament estreta entorn de Gala i que li garantia l'accs al bra de Chilia del Danubi.


La regi romanesa de Moldvia ocupa 46.173 km (el 19,5% del territori de Romania) i es divideix administrativament en vuit comtats:
Bac u;
Boto ani;
Gala i;
Ia i;
Neam ;
Suceava;
Vaslui;
Vrancea;

La poblaci total de la regi era de 4.681.555 habitants el 2002 (un 21,6% de la poblaci total romanesa). La major part de Moldvia (6 dels 8 comtats) conforma la regi de desenvolupament del Nord-est (Regiunea de dezvoltare Nord-Est), mentre que els dos comtats meridionals (Gala i i Vrancea) s'inclouen dins la regi de desenvolupament del Sud-est (Regiunea de dezvoltare Sud-Est).

La Repblica de Moldvia tenia una poblaci de 3.388.000 habitants el 2004; pel que fa a la poblaci de les rees administrades per Ucrana, segons el cens del 2001 era d'1.539.000 habitants. La poblaci total estimada de la regi de Moldvia en el seu conjunt s d'uns 9.608.600 habitants.

 Vegeu tamb .
 Moldvia (Romania);
 Repblica de Moldvia;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84110" title="Zabul (Israel)" nonfiltered="3416" processed="3409" dbindex="33614">

Zabul s un consell regional del districte de Haifa d'Israel. El nom prov de la tribu de Zabul, una de les dotze tribus de l'Antic Testament.

El municipi inclou els segents nuclis de poblaci:
Kibbutz: Kefar Hamakkabbi (         ), Ramat Yohanan (         ), Sha'ar Haamaqim (          ), Usha (    ), Yagur (    ).
Moshav: Kefar Bialik (          ), Kefar Hasidim Alef (            ').
Altres assentaments comunitaris: Kefar Hasidim Bet (            '), Nofit (     ).
Poblats beduns: Ibtin (     ), Khawaled ( '    ).
Campus universitaris: Oranim (      ).
Viles religioses juvenils: Kefar Hanoar Hadati (              ).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84116" title="Herg" nonfiltered="3417" processed="3410" dbindex="33615">
Georges Remi (Etterbeek, 1907 - Brusselles, 1983), va ser un historietista belga de gran renom, sobretot grcies a la creaci del fams personatge Tintn, l'any 1929. Georges Remi s ms conegut amb el pseudnim Herg, el qual prov de la pronunciaci en francs de les seves inicials a l'inrevs (R.G).
A part del Tintn, va crear altres personatges, tals com Les aventures de Jo, Zete i Jocko, o Quick et Flupke.

 Biografia .
Georges Remi va nixer l'any 1907, fill d'Alexis Remi i Elizabeth Dufour. Va realitzar els estudis primaris entre el 1914 i el 1918 a una escola municipal de Ixelles. 
A instncies del seu pare, va cursar els seus estudis secundaris a un collegi religis (a diferncia de l'anterior, que era laic), el Saint Boniface, la qual cosa va tenir molta influncia sobre la seva manera de pensar. Mai va aprendre a dibuixar d'una forma acadmica. 

Juntament amb el canvi d'escola, tamb es va afiliar a la Federaci de Boy Scouts Catlics, deixant de banda els Boy Scouts de Blgica no religiosos, la qual cosa el va ms o menys marcar en certs aspectes de la seva obra. A ms, s d'aquesta poca que li prov la fascinaci per Amrica i la seva poblaci nativa. 

Ja d'adolescent, va comenar a publicar historietes a Le Boy-Scout, o el que seria posteriorment, Le Boy-Scout Belge. L'any 1922 va firmar per primera vegada una de les seves publicacions, i l'any 1924 ho va fer per primera vegada amb el seu pseudnim Herg. 

Anys ms tard, el 1926, va crear la seva primera srie amb argument (fins llavors, es dedicava a la illustraci d'alguns articles o a fer les portades): Totor, C.P. dels abellots, la qual es va mantenir en publicaci fins el 1930.

Parallelament, l'any 1925, ingressa a Le XXme Sicle, un diari clerical i nacionalista ultraconservador. 

El 1927 va passar a ser aprenent de fotgraf i illustrador de pgines especials (desprs del seu servei militar). L'abat Norbert Wallez, el director de la publicaci, va tenir una gran influncia sobre Remi, ja que el va incitar a instruir-se i llegir.
Ms tard, Wallez va decidir incloure un suplement dirigit al jovent al seu diari, de manera que li va confiar aquesta tasca a Herg. Aix, el novembre de 1928 sorgia el primer nmero de Le Petit Vingtime, sota la seva direcci. 

El dibuixant es dedicava llavors a publicacions com Flup, Nnesse o Poussette et Cochonnet, tot i que ms tard va decidir retornar al seu antic personatge, en Totor. Desprs de canviar algunes lletres del seu nom, assignar-li l'ofici de reporter i crear-li la companyia d'un fox-terrier anomenat Mil, el 1929 va aparixer per primera vegada en Tintn a les pgines de Le Petit Vingtime.

La primera aventura de Tintn el porta a la Uni Sovitica, on s'enfronta als bolxevics. 

A ms d'aix, l'any 1930 va comenar l'edici de nous personatges, com eren Quick et Flupke, els quals van perdurar fins a finals dels anys 30

Mentre Herg comenava a publicar la segona aventura d'en Tintn, Tintn al Congo, la primera aventura d'aquest esdevenia important a les pgines d'un setmanari francs, el Coeurs Vaillants, de caire catlic. Aix va donar peu a l'inici de la carrera artstica d'aquest autor. 

L'any 1932 es publica Tintn a Amrica, moment en qu Herg t els seus primers contactes amb l'editorial Casterman, la qual esdevingu, ms tard, l'encarregada de publicar tots els seus lbums. D'altra banda, aquell mateix contreia matrimoni amb Germaine Kieckiens. 

Desprs de la publicaci de Els cigars del fara, Herg va manifestar la seva intenci que una de les aventures d'en Tintn transcorregus a la Xina. Sent aix, va rebre el consell d'un capell per tal que conegus a Tchang Tchong-Jen, un estudiant xins, per tal que l'orients sobre la cultura xinesa. Aix va suposar el comenament del que seria una amistat que duraria tota la seva vida.
Grcies a aquest encontre, Herg va gestar El Lotus Blau.

A partir del 1936, Herg afegeix una nova srie a Le Petit Vingtime: Les aventures de Jo, Zete i Jocko. A diferncia d'altres sries del mateix autor, aquesta sorg a instncia dels pares que dirigien Coeurs Vaillants, ja que consideraven que l'xit d'un protagonista sense pares no era una bona influncia pels lectors de Le Vingtime. Jo, Zette i Jocko, doncs, tenen un caire molt ms familiar. Va ser aquest motiu el que va fer que Herg no se sents cmode creant aquesta srie, ja que se sentia mancat de llibertat a l'hora de crear, i que a partir del quart lbum, els segents fossin obra dels seus collaboradors. 

Ms tard, Herg va comenar a compaginar la seva feina amb una de nova, la d'illustrador. Va posar cara a diverses portades de llibres i revistes, aix com tamb diferents treballs publicitaris; tot plegat sota la marca Atelier Herg (Taller Herg).

Durant l'ocupaci feixista nazi a Blgica, Herg va seguir publicant, tot i que molts professionals de premsa havien decidit abandonar el seu ofici, degut al fet que els medis de comunicaci es consideraven en aquell moment medis "robats" de forma popular, ja que havien estat sotmesos al comandament alemany. El 1939 es va tancar Le XXme Sicle, la qual cosa va impedir a Herg acabar Tintn al pas de l'or negre.
Ara b, Herg va fitxar en aquell moment per un medi obertament filonazi, Le Soir, dirigit per Raymond de Becker. Va ser llavors quan va comenar a donar a conixer el seu personatge d'una forma ms global. La primera histria publicada va ser El Cranc de les Pinces d'Or. 

Durant la guerra, van sorgir dos factors que van revolucionar l'estil d'Herg. Per una banda, la manca de paper va forar a publicar Tintn com una tira diria de tres o quatre vinyetes, en lloc de les dues pgines setmanals de Le Petit Vingtime. Aix, per crear tensi al final de cada tira enlloc del final de cada pgina, Herg hagu d'introduir gags d'una forma ms freqent, i va haver d'imposar un major ritme d'acci. 
D'altra banda, Herg va desviar l'atenci de les seves aventures per evitar controvrsies. Sent aix, va ser aquesta l'poca en qu es van editar aventures menys compromeses, per d'igual acollida pel pblic, que van ser: L'estel misteris, El secret de l'Unicorn, El tresor de Rackham el Roig, Les set boles de cristall i El temple del Sol. 
En aquetes histries, Herg va posar ms nfasi en els personatges que en la trama, i s precisament per aix que aqu van aparixer alguns dels personatges ms recordats com a companys inseparables d'en Tintn: el capit Haddock (va debutar a El cranc de les pinces d'or), o el Professor Tornassol (la primera aparici va ser a El tresor de Rackham el Roig).

L'any 1943, va conixer Edgar Pierre Jacobs, un altre dibuixant de cmics, al qual va contractar per a qu l'ajuds a revisar els primers lbums d'en Tintn. La contribuci ms notable de Jacobs es veu al redisseny del vestuari i els fons de l'edici revisada de El ceptre d'Ottokar. Va ser ell qui va comenar a collaborar en Les set boles de cristall.

L'ocupaci de Brusselles va finalitzar el 1944. Les aventures d'en Tintn van ser interrompudes cap al final de la publicaci de Les set boles de cristall, ja que les autoritats van tancar Le Soir. Durant el perode de post-ocupaci, Herg va ser arrestat quatre vegades per diferents entitats (la Seguretat de l'Estat, la policia judicial, el Moviment Nacional Belga i el Front de la Independncia), acusat de simpatitzar amb el nazisme i el rexisme. L'origen d'aquestes acusacions es va trobar principalment en la contnua activitat professional d'Herg sota l'ocupaci nazi, la qual cosa el va etiquetar com a "collaboracionista". A ms, es considerava que amb la seva feina potenciava les vendes de Le Soir, quan aquest estava regulat directament pels nazis. 

s vist que no hi ha un comproms poltic clar a la seva obra, tot i que algunes de les seves publicacions eren crtiques amb diferents temes d'inters collectiu (com l'expansionisme territorial del feixisme, la qual cosa es retratava a El ceptre d'Ottokar, ja que en Tintn treballava en la derrota d'una allegoria de l'Anschluss, una anexi d'ustria i l'Alemanya nazi). Tot i aix, no queda lliure de sospita.

Aquestes sospites apareixen a partir del primer lbum (Tintn al pas dels Soviets), encarregat per Norbert Wallez, un reconegut feixista, amb l'objectiu d'allionar als joves belgues contra el comunisme i la Uni Sovitica des de Le Vingtime Sicle. Es veu tamb el carcter racista no dissimulat de Tintn al Congo, i a L'estel misteris, el principal dolent de la histria s un jueu novayorqus anomenat Blumenstein. En aquesta mateixa histria, apareixen dos jueus estereotipats, un dels quals s'alegra de la notcia de la fi del mn perqu "aix no hauria de pagar als meus provedors". En edicions posteriors, aquesta vinyeta va ser suprimida, i una altra en qu l'expedici rival d'en Tintn enarbolava la bandera americana, va ser retocada. D'altra banda, el propi Herg va canviar el nom de Blumenstein per Bohlwinkel i el va ubicar, no a Nova York, sin a un pas imaginari anomenat So Rico. Ms tard s'adon, sorprs, que Bohlwinkel tamb s un cognom jueu.

Anys desprs va reconixer en algunes ocasions, el que considerava errors propis i decisions mal preses. Aix, el 1973 declarava en una entrevista amb el Haagse Post: "Reconec que jo tamb vaig creure que el futur d'Occident podia dependre del Nou Ordre. Per a molts la democrcia s'havia mostrat decebedora, i el Nou Ordre portava noves esperances. A la vista de tot el que va passar, es tractava naturalment d'un gran error haver pogut creure en aix". Aquell mateix any va afegir en una entrevista amb la revista flamenca Elvesier: "La meva ingenutat d'aquella poca fregava la niciesa, podrem dir que fins i tot l'estupidesa".

Degut a aix, i com d'altres treballadors de la premsa dirigida pels nazis, Herg es va trobar allat de la feina, i va passar els segents dos anys treballant amb Jacobs, i va incorporar Alice Devos, la qual adaptava a color diverses de les primeres aventures d'en Tintn. 

L'exili de Tintn va finalitzar el 1946. L'editor i combatent de la resistncia, Raymond Leblanc, va proporcionar el recolzament financer i les credencials antinazis necessries per llanar la Revista Tintn amb Herg. Aquesta publicaci setmanal comptava amb dues pgines de les aventures d'en Tintn, comenant amb el que quedava de Les set boles de cristall, aix com d'altres tires cmiques i articles diversos. Va tenir un xit important, amb una tirada de ms de 100.000 exemplars setmanals. s probable que Herg hagus sofert algun tipus de condemna judicial de no haver sigut per la creaci d'aquest suplement. En aquest sentit, s'ha assenyalat freqentment que va ser en Tintn qui va salvar a Herg.

Tintn sempre ha estat publicitat com si el seu autor fos nicament d'Herg, sense mencionar Edgar Pierre Jacobs i d'altres assistents d'Herg. Amb l'increment de la contribuci de Jacobs a la producci de les tires, aquest va comenar a demanar un reconeixement als crdits (de fet, van compartir el pseudnim Olav en una srie de petites planxes elaborades per ambds autors). Quan Herg s'hi va oposar, va finalitzar la fructfera collaboraci de Jacobs. Aquest va comenar llavors a produir les seves prpies histries, incloent una srie d'aclamaci, Blake i Mortimer.

L'increment de l'esfor que la revista Tintn va suposar per Herg, aix com el crrec de conscincia i el ressentiment acumulats desprs de la fase de "depuraci de la postguerra van comenar a passar-li factura. El 1949, mentre treballava en una nova versi de Tintn al pas de l'or negre (la primera versi havia estat estroncada per culpa de l'ocupaci nazi), Herg va patir una crisi nerviosa que el va obligar a prendre un ampli descans, de 4 mesos. A principis del 1950 va patir una nova crisi, treballant amb . Durant ambdues absncies, la revista Tintn es va veure obligada a excusar-se davant els seus lectors, publicant, a mode de recompensa, planxes de les aventures de Quick et Flupke.

Per tal d'alleugerir la crrega de feina d'Herg, el 1950 es van crear els Estudis Herg. Aquest comptaven amb diversos assistens que ajudaven a Herg en la producci de noves aventures d'en Tintn, destacant, entre ells, Bob de Moor, el qual va collaborar amb Herg la resta d'aventures d'en Tintn, amb detalls i fons tals com els espectaculars paisatges lunars de Hem caminat damunt la Lluna. Amb l'ajuda de l'estudi, el 1954, Herg va produir L'afer Tornassol (considerat per alguns com la seva millor obra, i un dels ms brillants cmics de la histria), seguit de Stoc de Coc, el 1956.

En finalitzar aquest perode, la seva vida personal tornava a estar en crisi. Es va trencar el seu matrimoni amb Germaine, i s'havia enamorat de Fanny Vlaminck, una jove artista que treballava als Estudis Herg. Posteriorment, comena a tenir malsons recorrents, que el porten a consultar un psicoanalista sus, el qual l'aconsella de deixar de treballar amb el Tintn. En lloc d'aix, s'embarca en la creaci de Tintn al Tibet, la qual s una de les histries ms personals d'en Tintn.
Un cop publicada a la revista Tintn l'any 1958, l'aventura li permetia a Herg enfrontar-se als seus malsons, grcies a l'ompliment de l'lbum de sobris paisatges alpins, la qual cosa li brindava un entorn poderosament espais en el qual predomina la puresa del color blanc, color que inundava els seus malsons. El ventall de personatges es va veure drsticament redut (noms apareixien, prcticament, en Tintn, el capit Haddock i el sherpa Tharkey), mentre que la histria es concentrava en la desesperada bsqueda d'en Xang. Herg va arribar a reconixer aquesta aventura com la seva preferida. Aix, aconsegueix eliminar el problema dels malsons. Es divorcia de Germaine l'any 1975 i es casa amb Fanny Vlaminck al 1977.

Les tres ltimes aventures de Tintn van ser produdes a un ritme molt ms lent. Les joies de la Castafiore el 1961, Vol 714 a Sydney el 1966 i Tintn i els "Pcaros" el 1975. Tot i aix, en Tintn comena a aparixer en d'altres medis. Raymond Leblanc havia usat en Tintn per marxandatge i publicitat des de l'inici de la revista Tintn.

El 1961 s'estrena la primera pellcula d'en Tintn, amb Jean-Pierre Talbot fent de Tintn.
Tamb s'han dut a terme diverses pellcules d'animaci.

L'xit financer de Tintn va permetre a Herg fer ms viatges. Va recrrer Europa de cap a cap, i desprs va visitar els Estats Units, lloc on va trobar nadius americans, la cultura dels quals havia estat una font d'inspiraci per les seves obres. El 1973 visita Taiwan. Ms tard, aconsegu reestablir contacte amb Tchang Tchong-jen. Aquest havia sigut degradat a escombriaire durant la Revoluci Cultural, i desprs es convert en el director de l'Acadmia de Belles Arts de Shangai. Temps desprs, va tornar a Europa, per quedar-se a Pars i retrobar-se amb Herg.

Herg mor l'any 1983, a la Clnica Universitria Saint Luc de Brusselles, degut a complicacions d'una anmia que havia contret feia temps. Va deixar inacabada una nova aventura d'en Tintn, anomenada Tintn i l'Art-Alfa. Pel seu expressat desig de no deixar en Tintn a les mans d'altres artistes, noms es van publicar els esboos. El 1987, Fanny tanca els Estudis Herg, substituint-los per la Fundaci Herg. El 1988, la revista Tintn deixa de publicar-se.

 Condecoracions .
Herg va guanyar diferents premis:

- Premi Saint-Michel, l'any 1973

- Medalla rogenca de la ciutat d'Angulema (Frana), l'any 1977.

- Fou nomenat Oficial de l'Ordre de la Corona, a Brusselles, l'any 1978.
Enllaos externs.
 Tintin.com - Lloc web oficiall ;
 El web dels amics d'Herg ;
 El web interactiu dels amics de Tintn ;
 El mn de Tintn ;
 El web dels fans de Tintn ;
 A la descoberta de Tintn ;
 Intertintin: Tintin - Kuifje: publicacions per pas i llengua ;
 Web tintincat ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84118" title="William Wallace" nonfiltered="3418" processed="3411" dbindex="33616">


William Wallace (1270 - 23 d'agost de 1305) va ser un cavaller escocs que va liderar la resistncia contra l'ocupaci anglesa d'Esccia.

Es creu que va nixer a Paisley (Esccia). Va ser declarat proscrit desprs de matar un angls en una baralla. A partir d'aleshores van comenar les seves accions contra els anglesos. Una mica ms tard va incendiar una guarnici anglesa i dirig un atac contra un funcionari real. 
No va acceptar el tractat de submissi a Anglaterra firmat el 1297 pels nobles ecocesos. En lloc d'aix, va assaltar unes quantes fortaleses angleses situades al nord del riu Forth. L'11 de setembre de 1297 va derrotar els anglesos a la batalla del pont d'Stirling. Es diu que quan va haver acabat la batalla va matar el comandant angls, el va escorxar i se'n va fer un cintur i, com que li'n va sobrar pell, encara es va poder fer una funda per a l'espasa.

Va ser elegit per al crrec de regent, per el 1298 un gran exrcit dirigit pel rei d'Anglaterra Eduard I va envair Esccia una altra vegada. El 22 de juliol d'aquell any les tropes de Wallace es van veure derrotades a la batalla de Falkirk i sir William es va haver d'amagar. Un temps desprs va ser capturat prop de Glasgow i, desprs de ser jutjat per traci, va ser executat el 23 d'agost de 1305.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84122" title="Calamar gegant" nonfiltered="3419" processed="3412" dbindex="33617">
El calamar gegant, s un animal d'aspecte semblant al calamar com, per del qual s'han trobat exemplars morts d'aproximadament 18 metres de longitud fins a la punta dels tentacles. Els exemplars ms grans han arribat a pesos propers a la tona (encara que s'ha trobat un espcimen de 13 tones). Aquests calamars sn el tast predilecte dels catxalots, els quals descendeixen fins a la zona abissal (ms de 1000 metres) per a fer-se amb la seva carn, originant aix titniques baralles submarines.

 Les espcies de calamars gegants .

Els zolegs reconeixen dues espcies diferents com a calamars gegants.

 Architeuthis dux .

La primera, lArchiteuthis dux t ulls amb un dimetre de fins a 40 cm. El seu gust a amonac es deu al fet que inclou dissoluci de clorur de amoni en el seu teixit muscular el qual li proporciona la sustentaci necessria per a mantenir-se en la profunditat desitjada. Com tots els cefalpodes creix molt de pressa. Se suposa que arriba al seu pes final de ms de 500 kg en menys de 3 anys. Segons el contingut dels estmacs dels exemplars trobats fins ara la seva dieta es composa principalment de peixos i calamars.

Emparentat amb lArchiteuthis dux es coneix una altra espcie, el Kondakovia longimana, amb un pes de fins a 30 kg i una longitud de fins a 2,4 m, el qual viu a la zona de l'Antrtida.

 Taningia danae .

L'altra espcie reconeguda com a calamar gegant, el Taningia danae, s'assembla ms a una gran spia, s de grandria bastant ms reduda que lArchiteuthis (uns 350 kg) i t l'honor de posseir l'ull ms gran de la naturalesa, amb un dimetre que supera els 60 cm.

 Imatges de calamars gegants .

L'any 2001 va ser capturat i filmat, per primera vegada, un exemplar de calamar gegant a 3.380 metres de profunditat per un submar del Monterey Bay Aquarium Research Institute, durant uns estudis geolgics realitzats pel Geochemical and Environmental Research Group de la Universitat Texas A&M en la illa de Oahu, en Hawaii. 

L'any 2004 es van obtenir imatges d'un calamar gegant viu per un equip japons del Museu Nacional de la Cincia de Tquio el qual va seguir a un grup de catxalots, l'nic depredador conegut del calamar gegant, fins al lloc en el qual s'alimentaven. En les profunditats de les illes Ogasawara, en l'oce Pacfic, l'equip va suspendre en diverses ocasions una corda a la qual va lligar un esquer de calamars comuns i gambes, juntament amb una cmera fotogrfica. 

El 30 de setembre de 2005, un calamar gegant adult va atacar finalment un dels esquers, la qual cosa va permetre que es prenguessin ms de 550 fotografies de l'animal en la seva lluita per alliberar-se. El calamar va perdre un tentacle de 6 metres de llarg.

L'any 2006 aquest mateix equip d'investigaci, dirigit per Tsunemi Kubodera, aconsegueix filmar un calamar gegant viu en la superfcie del mar, probablement, per primer cop. L'enregistrament va tenir lloc en les illes Ogasawara, al sud de Tquio. 

Vegeu tamb.
Bloop;

Enllaos externs.

Criaturas de los abismos ;
Vdeo d'un calamar gegant ;
Investigadores japoneses capturan calamar gigante ;
Face to face at last with Captain Nemo's old foe ;
japanese photo link ;
Holy Squid! Photos Offer First Glimpse of Live Deep-Sea Giant ;
TONMO.com's fact sheet for giant and colossal squids ;
TONMO.com's giant squid reproduction article ;
Encounters with Giant Squid ;
15 January, 2003, Giant squid 'attacks French boat ;
Cephalopod taxonomy (as PDF) ;
Scientific report in Proceedings of the Royal Society ;
Slate: Giant Squid, Where Are You? ;
Smithsonian squid exhibit ;
Kraken in popular culture ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84124" title="Temple rom" nonfiltered="3420" processed="3413" dbindex="33618">



Als dus romans se'ls van dedicar santuaris (Aedicula) i temples (Templum), i en alguns d'ells es trobava l'esttua del du corresponent.

La maledicci religiosa (sacer = excomunicaci) tenia forta incidncia en la vida del ciutad rom. La maledicci la llanaven els dus contra el que incomplia certes normes: el marit que venia a la seva dona, o el pare que venia al fill; el fill o la nora que ferien al pare o al sogre; el patr que violava la fe jurada a l'hoste o al client. Independentment de la pena civil corresponent, els pontfexs llanaven lanatema, que encara que era qesti privada influa moralment en les persones que creien cegament en aix. L'anatema pblic, ms infreqent, causaven gran commoci en la poblaci.

La religi romana dictava per als difunts la necessitat d'incineraci.

En la religi de l'Antiga Roma no es practicaven els sacrificis humans. Noms s'executava la gent per casos criminals.

Arquitectura.
L arquitectura romana utilitza els ordres clssics dels grecs: el dric, el jnic i el corinti, per en molts casos aquests deixen de ser elements estructurals i passen a ser elements simplement decoratius. Un canvi important respecte als estils grecs va ser la distncia entre columnes, que augmentava grcies a la millora en les tcniques de construcci de voltes. Els romans evolucionen les tcniques de construcci: descobreixen un mineral que convertit en pols i barrejat amb cal produeix un material amb caracterstiques semblants a les de l'actual ciment. Aquest ciment ser molt til per a la construcci de murs i, sobretot, per a la construcci de voltes de can i voltes d'aresta.

Si el temple grec generalment semblava el mateix vist pels seu quatre costats, no succea el mateix amb un temple rom. La part frontal era accentuada per l escalinata i l'elevat prtic es veia diferent dels laterals que tenien poca importncia i de la part posterior que era insignificant. De vegades, el temple s adossava per la part posterior en lloc de fer-se com un edifici apart. Els romans van perfeccionar l aspecte dels seus temples seguint les directrius i estils grecs, per sense trair els seus tractaments tradicionals. L element dels temples grecs que ms sorprenia els romans era el peristil exterior, aix que el van intentar reproduir prolongant la columnata del prtic i adossant les columnes a les parets laterals, de manera que el temple sembla estar envoltat d un peristil.

El temple rom s hexstil, de planta rectangular. La millor perspectiva s la frontal i l escala frontal d'accs aconsegueix conferir-li majestuositat, conjuntament amb l alta faana que domina amb la seva presncia l espai que t al davant. La pedra era el material ms utilitzat encara que hi ha exemples de temples construts amb maons que revestien de plaques de marbre.

A l'antiga Roma, el temple principal de la ciutat solia estar dedicat a la Trade Capitolina (Jpiter-Juno-Minerva), igual que el Capitoli de Roma. Era l'edifici ms destacat del frum, tant per la seva posici central com per la seva situaci elevada. Al mateix frum, com tamb en altres llocs de la ciutat, n'hi solia haver altres temples consagrats a diverses divinitats. L'arquitectura del temple rom es forma sota la doble influncia art etruscetrusca i grega,i per tant els primers temples romans van ser construts seguint el model etrusc, elevats sobre un pdium al qual s'accedeix per una escala frontal, que condueix a un porxo sostingut per columnes. El porxo arrecera l'entrada a l'interior (cella) on solia haver-hi una imatge del du, encara que ms tard aquesta estructura va ser lleugerament modificada per la influncia grega. La diferncia bsica entre el temple rom i el grec era que el porxo sostingut per columnes envoltava el temple grec completament i no solament per la faana de davant. Aix s que els constructors romans van intentar acostar-se al model grec, b allargant la columnata pels dos costats del temple o b completant-la tot al voltant de l'edifici, per amb mitges columnes adossades a les parets, com es veu a la Maison Carr de Nimes.

El temple era considerat tant en la religi grega com en la romana la residncia del du i la funci no era que els ciutadans hi entressin a pregar; les oracions i els sacrificis es feien fora, ra per la qual l'altar era normalment davant l'edifici i aquest  en no haver d'acollir molta gent- podia tenir unes estances interiors ms petites que en el cas cristi o islmic.

No es un edifici per a la celebraci litrgica, sin que serveix per a albergar la figura de la divinitat.

Diferncies entre els temples grecs i romans.
Principals diferncies entre el temple grec i rom:
 No s'assenta sobre estereobat ni estilobat continu, sin que s'eleva sobre un podi (pdium), cosa que li dona ms verticalitat.
 Dona preeminncia a l'entrada.
 El peristil pot ser de dues formes:
 Columnes adossades al mur de la cella.
 Columnes exemptes solament als costats lateral, no t columnes a la part posterior.
 Noms t prtic i cella. Hi poden haver tres celles en una, si el temple est dedicat a la 	triada Capitolina (Jpiter/Zeus, Juno/Hera i Minerva/Atena.
 Segueixen utilitzant les 3 ordres clssics. El dric s'anomenar Tosc).

En poca d'August en endavant, el corinti ser l'nic utilitzat per a sustentar. El jnic i el dric noms per a decorar.

Referncies.

Enciclopedia GER
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84140" title="Costa del Carmel" nonfiltered="3421" processed="3414" dbindex="33621">

Costa del Carmel s un consell regional del districte de Haifa d'Israel. Es troba entre Haifa i Hadera, al llarg de la costa mediterrnia.

El municipi de Costa del Carmel agrupa els nuclis de poblaci segents:
Kibbutz: Bet Oren (        ), En Karmel (        ), Hahoterim (       ), Ma'agan Mikha'el (          ), Ma'yan Zevi (         ), Nahsholim (       ), Newe Yam (       ), Sedot Yam (       ).
Moshav: Bat Shelomo (       ), Bet Hananya (         ), Dor (   ), En Ayyala (         ), Geva  Karmel (        ), Kerem Maharal (        ), Megadim (     ), Ofer (    ), Zerufa (     ).
Moshav shifuti: Habonim (      ), Nir Ezyon (         ).
Altres assentaments comunitaris: Atlit (     ), Qesaryya (      ), ;
Altres pobles: Bet Zevi (       ), Ein Hod (       ), En Hod (       ), Kefar Gallim (        ), Me'ir Shefeya (         ).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84142" title="Arca" nonfiltered="3422" processed="3415" dbindex="33622">

Geografia:
Arca (Fencia), ciutat de Fencia.
Religi:
Arca de No, vaixell que salv la famlia de No i els animals del Diluvi Universal.
Arca de l'Aliana, bagul que guardava les Taules de la Llei, on hi havia escrits els Deu Manaments.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84145" title="Arca de No" nonfiltered="3423" processed="3416" dbindex="33623">

L'arca de No s l'embarcaci que No va construir seguint les instruccions de Du per salvar-se del diluvi universal segons el relat de la Bblia.

El relat bblic.
La histria de l'arca es troba als captols 6-9 del Gnesi. Du vol destruir la humanitat corrompuda amb un gran diluvi i escull No per salvar l'espcie perqu era un home just. 

No construeix una arca on posa la seva famlia i una parella de cada espcie perqu no mori la Creaci divina. El diluvi dura quaranta dies i quaranta nits (el quaranta s smbol de multitud a la cultura hebrea) fins inundar tot el mn.

L'arca navega sobre les aiges dos-cents dies ms fins dipositar-se sobre el mont Ararat. No decideix enviar diversos ocells per veure si ja poden sortir (si ja ha baixat el nivell de l'aigua). Al tercer intent, un colom porta una branca d'olivera indicant que hi ha terra seca a la vora i la famlia de No comena una nova dia donant grcies a Du. 

El relat barreja dues fonts diferents, com passa a tot el captol del Gnesi, i per aix mostra contradiccions i reiteracions. 

La tradici rabnica.
A banda dels debats sobre la literalitat del relat, abandonats gaireb del tot avui dia, quan s'accepta que la lectura de la Bblia s metafrica, subsisteixen debats sobre els fets en la tradici rabnica.

Un d'ells s la passivitat de No per avisar els seus compatriotes, era un home just qui deixa morir la humanitat? Per salvar la virtut del personatge, la tradici es fixa en els advertiments que fa mentre construeix l'arca i en uns cedres que suposadament va plantar (sembla que la fusta de l'arca era de cedre) com a smbol que van ignorar els altres humans.

Relats posteriors afirmen que els mateixos animals acudien a l'arca i que varen ser admeses set parelles de cada espcie pura i noms una de les impures. 

Tradici cristiana.
Agust d'Hipona va ser dels primers en proposar una lectura allegrica de l'arca. Les proporcions de la mateixa, dictades per Du, son una escala del cos hum, smbol de Crist, que tamb salva la humanitat amb la seva prpia persona. 

Se subratlla el paralellisme entre el colom i l'Esperit Sant, aix com entre l'olivera i la pau. 

Tradici musulmana.
No tamb apareix a l'Alcor com a profeta. Va navegar al voltant de la Meca i va pregar perqu vingus el diluvi, escandalitzat de la corrupci i la idolatria que l'envoltaven. Va poder posar l'arca en moviment invocant el nom d'Al.

s la tradici que ms ha especulat sobre quins animals viatjaven a l'arca, incloent els mtics.  

Recerca de l'arca.

El fet de situar l'arca en un lloc precs, el mont d'Ararat, ha disparat la seva recerca durant segles. Es creu que va ser Faust de Bizanci, al segle IV, el primer que va donar una localitzaci de la mtica muntanya. 

Entre els armenis, on suposadament es troba Ararat, circulen les llegendes segons les quals Du protegeix l'arca i impedeix que ning s'apropi a les seves restes.

S'han trobat estranyes formacions rocalloses que han alimentat la polmica sobre si l'arca est enterrada. A ms a ms, han anat sorgint candidats alternatius a ser el mont Ararat, sovint per qestions poltiques.

La historia del Arca segons la hiptesis documental.
La historia del Arca explicada en el Gnesi esta basada en dos fonts originalment quasi-independents, i no tingu la forma present fins el segle V aC. La hiptesis documental sost que el procs de composici en el transcurs de mols segles ajuda a explicar la aparent confusi i repetici en el text. Contrriament, molts jueus ortodoxes i cristians tradicionals refusen aquest anlisis, i afirmen que la historia del Arca es certa, que te un sol autor (No), i que les faltes percebudes poden explicar-se racionalment.

La historia del Arca te parallels en el mite sumeri de Utnapishtim, que narra cm un antic rei fou advertit pel seu du personal de qu construs una embarcaci en la que escaparia d'un diluvi enviat pel consell superior dels dus. 

S'han trobat para lelismes menys exactes en altres cultures arreu del mn. La historia del Arca ha estat objecta de amplies elaboracions en les variades religions abrahmiques, en qu mesclen solucions teriques a problemes prctics, per exemple, cm No s'hauria desfet dels excrements dels animals.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84146" title="Zabul" nonfiltered="3424" processed="3417" dbindex="33624">

Religi:;
Zabul s un personatge del Gnesi cap d'una tribu d'Israel.
Tribu de Zabul s una de les dotze tribus de l'Antic Testament.
Geografia:;
Zabul s el nom d'un municipi d'Israel proper a Haifa.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84150" title="Centro Democrtico y Social" nonfiltered="3425" processed="3418" dbindex="33625">
El Centro Democrtico y Social (CDS) va ser un partit poltic liberal de centre fundat per Adolfo Surez hereu de l'espai poltic de la Unin de Centro Democrtico. A Catalunya, els seus lders va ser Antoni Fernndez i Teixid i el president de les Joventuts del CDS era Santiago Castella Surribas, en la etapa ultima del partit la presidenta federal va ser Teresa Sandoval Roig, el CDS en aquella etapa era un partir liberal i centrista. A finals del 2005 una part de  CDS va decidir integrar-se en el Partit Popular. A causa d'aix, alguns membres contraris a la uni amb un partit de centredreta van crear el partit Centre Democrtic Liberal (CDL).


Enlaces externos.

 CENTRO DEMOCRTICO Y SOCIAL Nacional;

 CDS (catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84156" title="Humbert II d'Itlia" nonfiltered="3426" processed="3419" dbindex="33626">

Humbert II d'Itlia ( Racconigi, Regne d'Itlia 1904 - Ginebra, Sussa 1983 ) fou l'ltim Rei d'Itlia, ocupant aquest crrec des de l'abdicaci del seu pare al mes de maig de 1946 fins al referndum que proclam la repblica el 2 de juny del mateix any. 

Orgens familiars.
Va nixer el 15 de setembre de 1904 a la poblaci de Racconigi, situada avui en dia a la provncia de Cuneo, fill del rei Vctor Manuel III d'Itlia i la princesa Helena de Montenegro. Fou nt per lnia paterna del rei Humbert I d'Itlia i de la princesa Margarida de Savoia-Gnova i per lnia materna del rei Nicolau I de Montenegro i de Milena Vukoti .

Npcies i descendents.
Es cas el 8 de gener de l'any 1930 a la ciutat de Roma amb la princesa Maria Josep de Blgica, filla del rei Albert I de Blgica i de la duquessa Elisabet de Baviera. La parella tingu quatre fills:
SAR la princesa Maria Pia d'Itlia, nascuda a Npols l'any 1934. Es cas a Estoril l'any 1955 amb el prncep Alexandre de Iugoslvia del qual es divorci l'any 1966. Es torn a casar a Florida amb el prncep Miquel de Borb-Parma.
SAR el prncep Vctor Manuel d'Itlia, nascut a Npols el 1937. Es cas l'any 1971 a Teheran amb la senyoreta Marina Doria.
SAR la princesa Maria Gabriela d'Itlia, nascuda a Npols el 1940. Es cas a Eze-sur-Mer el (1969 amb l'aristcrata hongars Robert Zellinger de Balkany del qual es divorci l'any 1990.
SAR la princesa Maria Beatriu d'Itlia, nascuda a Roma el 1943. Es cas el 1971 amb el mexic Luis Reyna Corvaln el qual fou assassinat el 1999 a Cuernavaca.

Hereu al tron.
Des del seu naixement fou nomenat Prncep del Piemont i fou educat dins de la carrera militar i al mateix temps fou nomenat comandant en cap de l'Exrcit del Nord i posteriorment tamb del del Sud. Tot i que el seu rol era merament formal, el comandament real pertanyia a Benito Mussolini. 

Seguint la tradici de la Casa de Savoia es mantingu apartat de les activitats poltiques essent una excepci d'aquest comportament l'actuaci que port a terme una reuni a iniciativa prpia amb Adolf Hitler. 

El 1943 la princesa hereva Maria Josep fou involucrada amb un seguit de temptatives per aconseguir una pau per seperat amb els Estats Units d'Amrica a travs d'un interlocutor vatic, monsenyor Giovanni Battista Montini que posteriorment esdevindria papa Pau VI. Els seus intents no portaren a cap soluci i ella hagu de partir amb els seus fills a Sarre, una localitat de la Vall d'Aosta, en el qual es mantingueren allats de la vida pblica.

Ascens al tron.

Desprs de la caiguda de Benito Mussolini l'any 1943 el rei Vctor Manuel va cedir totes les seves competncies constitucionals al prncep del Piemont qui va ser proclamat Lloctinent General del Regne, sent coronat rei el 9 de maig de 1946 desprs de l'abdicaci del seu pare i l'exili d'aquest cap a Alexandria.  

En el seu breu regnat hagu de fer front al referndum que comport la dissoluci del Regne d'Itlia, un referndum que perd i que comport la seva abdicaci del tron el 13 de juny del mateix any, un govern de tant sols 33 dies. La victria del republicanisme, molt ajustada, i la instauraci de la Repblica Italiana fou durament criticada per sectors monrquics, l'argument es basava en el fet que molts partidaris de la monarquia no havien pogut retornar a les seves zones natals i inscriure's pel referndum. Tamb es para de la possibilitat d'importants fraus electorals. El primer ministre Alcide De Gasperi assum oficialment el crrec de cap d'Estat.

Exili.
Humbert II s'install a Portugal on adqur una villa a Cascais, tot i que la seva esposa s'establ a Sussa. Les raons de la separaci s'han de buscar, segons la insistent rumorologia, amb les tendncies sexuals ambiges de l'ltim rei itali. Malgrat tot, Maria Josep i Humbert seguiren acudint junts a la majoria dels actes de la reialesa, convertint-se en assidus del paper-couch i en smbols d'elegncia i refinament.

Al pocs mesos de marxar a l'exili i amb l'aprovaci de la Constituci italiana de 1948, s'impos l'exili a tots els membres homes de la Casa de Savoia. Aquest exili, que ha estat condemnat per la Cort Penal Internacional, conclogu l'any 2003. Malgrat tot, Humbert no torn a trepitjar terra italiana mai ms. Com a demostraci del rgid exili serveixi la segent ancdota: L'any 1954, la reina Frederica de Grcia organitz una trobada de la reialesa a bord del vaixell Agamemnon, el vaixell que sortia del port de Npols tenia per dest una visita de deu dies a les illes gregues. La reina havia cursat diverses invitacions a la famlia reial italiana per pel fet que el vaixell sortia de terra italiana, aquests no s'hi pogueren incorporar fins que aquest arrib a aiges internacionals a travs d'un helicpter.

Al llarg dels anys aparegueren importants discrepncies entre el rei Humbert i el seu fill, el prncep de Vencia. La predilecci que Humbert sentia pel seu nebot, el prncep Amadeu de Savoia-Aosta era evident i aix havia quedat demostrada al casament del duc d'Aosta amb la princesa Cludia d'Orleans. Amb la desautiritzaci pblica del casament del prncep de Vencia i amb la publicaci d'una acte per la qual el rei declarava hereu al duc d'Aosta en lloc del seu fill s'agreujaren fortament les relacions paternofilials. Malgrat tot, sembla que en els ltims anys de vida del rei Humbert s'arreglaren les relacions amb el seu fill i hereu.

Humbert mor el 18 de mar de 1983 en un hospital de Ginebra a l'edat de 78 anys, sent enterrat a l'Abadia d'Hautecombe. En el seu testament feu donaci del Sant Sudari, posessi de la Dinastia Savoia des de 1453, a la Santa Seu i que s conservat a la Catedral de Tor.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84160" title="LAN party" nonfiltered="3427" processed="3420" dbindex="33627">

Una Lan party s un esdeveniment que reuneix un grup de persones amb els seus ordinadors per jugar, compartir i intercanviar informaci.

El nom prov de la forma en qu s'interconnecten els ordinadors: mitjanant una xarxa local, que permet trespassar dades a altes velocitats. Tot i que hi ha diferents "variacions" de LAN, s a dir, i han xarxes sense fils i xarxes cablejades, en les LAN parties se solen usar xarxes cablejades per evitar les interferncies de les xarxes sense fils i per obtenir ms velocitat i rendiment.

A Xile, aquests events es coneixen com a "Tarreos" (aludint l'ordinador com el "tarro").
A Colmbia simplement es coneixen com a LAN o "lanes".

Normalment una LAN Pary s una instncia on un grup de gent conviu i es diverteix jugant a videojocs en xarxa entre ells, o intercanviant fitxers mitjanant la xarxa.

En lnies generals hi ha tres tipus de LAN parties:
 LAN parties amb nim de lucre: Es refereixen a empreses o negocis que ofereixen LAN parties per un preu especfic amb nim de lucre. Generalment montar l'espai fsic (l'espai on es reuneixen els participants), connectivitat (una infraestructura de xarxa ja montada i permanent) i utileria (cadires, taules, etc.). A aquest tipus de LAN parties hi assisteixen persones individuals, visitants casuals, asidus i ocasionalment Clans de jocs per jugar o practicar. ;

 LAN parties ocasionals de gran assistncia: Sn events amb una gran nmero d'assistens els quals solen ser coneguts o atrets per altres participats per degut al gran nmero d'assistents s impossible que tots es coneixen. Hi ha una organitzaci, generalment formal, que s'encarrega del montatge de l'esdeveniment llogant un loc, infraestructurade xarxa (controladors i switches), fer compres d'alimentaci bsica (en alguns casos) i fer la convocatoria de participants. Aquests tipus de LAN parties masives es realitzen de forma ocasional depenent en alguns casos de dates especfiques com dies de festa o dies histriques per l'organitzacio.

 LAN parties caseres: Tcnicament parlant va ser el primer tipus de LAN party que va existir. Els participants solen ser amics i es reuneixen amb certa regularitat en algun lloc que pot ser una casa, el garatge o el local d'un d'ells. Tot i que alguns casos cobren, l'objecte d'aquest s pagar l'alt consum energtic. Normalment algn t el concentrador o switch usat per la connexi i tots han de portar el seu propi ordinador, sent aquest l'objecte de les reunions. Tot i que podrien reunir-se a un lloc especialitzat sense recorrer a l'inconvenient de portar l'ordinador, l'adecuaci del lloc i muntar la xarxa, l'objecte d'aquestes LAN parties s que l'ambient es converteix en privat ja que tots els assistens sn amics o coneguts la qual cosa permet un ambient molt diferent al que pot oferir un negoci dedicat a aix.

L'objectiu d'assistir a les parties s connectar directament el teu ordinador al d'altres persones i aconseguir velocitats d'interconnexi molt altes. Grcies a aquesta velocitat es pot jugar multijugador prcticament a temps real aix com intercanviar fitxers molt rpidament.

Per aconseguir aix, els equips s'interconnecten usant les seves targetes de xarxa per enllaar-se a un Hub o un Switch. Mitjanant aquests equips es gestionen les diverses connexions entre ordinadors, i, en el cas d'haver-n'hi Internet.

Una LAN party, depenent dels assistents i dels organitzadors pot durar des d'unes hores fins a diversos dies.

bviament jugar no s l'nic que es fa, se solen compartir coneixements entre els participants, trencant aix l'impersonalitat d'Internet, coneixent-se en persona.

Algunes parties dels Pasos Catalans.
 Campus Party - Valncia ;
 VilaNetParty - Vilafranca del Peneds;
 Balearikus Party - Palma ;
 Bages LAN Party - Manresa;
 Volcnica Party - Olot;
 Zona LAN - Girona;
 Canals Party - Canals;
 Paranoika LAN Party - L'Escala;
 Lleida LAN Party - Lleida;
 iParty - Castell ;
 Pirineus Party - La Seu d'Urgell;
 Hortanet Lan party - Horta Nord;
 Tarraco Party - Tarragona;
 Apalankada LanParty - Vila-seca;
 Puig-reig LanParty - Puig-reig;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84162" title="Ai Yazawa" nonfiltered="3428" processed="3421" dbindex="33628">
Ai Yazawa (     Yazawa Ai)(nascuda el 7 de mar de 1967) s una popular dibuixant japonesa de sh jo manga. 

Yazawa va iniciar la seva carrera als 17 anys d'edat. Per 15 anys va escriure ms de 10 sries en la revista "Ribon". Encara que les seves histries acabades segueixen sent publicades pel segell Ribon, en l'actualitat apareixen en altres revistes, com "Zipper" i "Cookie". 

Les seves obres ms conegudes sn "Tenshi Nanka Ja Nai" ("No sc un ngel"), "Gokinj  Monogatari" ("Histries de venat"), "Paradise Kiss" i "Nana" ("Set"). Aquestes dues darreres han estat publicades als Estats Units, Frana, Itlia i Espanya.

Nana s el sh jo ms venut en la histria de l'editorial Sh eisha, i fins i tot ja t dues pellcules d'acci real, protagonitzades per Mika Nakashima i Aoi Miyazaki, una srie d'anime de 47 captols i dos videojocs..

Les obres de Yazawa sn populars principalment en dones i adolescents. Les histries se centren en jovenetes i les seves relacions. Yazawa posa molta atenci a la moda, perqu, segons informaci extreta de l'editorial manga Ivrea, l'Ai Yazawa va estudiar disseny malgrat que va deixar-ho estar desprs d'adonar-se que no tindria gaire futur dedicant-s'hi). Aix es reflecteix a l'hora de dissenyar els seus personatges, alguns d'ells notablement nics i rebels, que es juxtaposen als ms tradicionals.

 Obres .
 Futari no Seaside Park;
 Ballad Made Soba ni ite;
 Esukepu;
 Kaze ni Nare!;
 Marine Blue No Kaze Ni Dakarete;
 Tenshi Nanka Ja Nai;
 Gokinj  Monogatari;
 Kagen no Tsuki;
 Paradise Kiss;
 Nana;
 Princess Ai, escrit per Courtney Love (Yazawa realitza el disseny dels personatges);
 15 Nen Ne;
 RabuuRetaa;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84163" title="Pere Joan Cererols i Fornells" nonfiltered="3429" processed="3422" dbindex="33629">
Joan Cererols, de nom Pere Joan Cererols i Fornells, (Martorell, 9 de setembre del 1618 - Montserrat, 27 d'agost del 1680) va ser compositor, msic i monjo  benedict. Fou l'autntic pratiarca de la moderna msica monserratina, destac no sols com a compositor sin tamb com a notable instrumentista (orgue, arpa, arxillat).

 Biografia .
Aprengu msica en el seu pas per l'Escolania de Montserrat amb el P. Joan Marc. Entr en el noviciat el 1636, i es form en humanitats i teologia moral. Desprs de passar un temps en el monestir benedict de Montserrat de Madrid (1648), que aprofit per conixer nous corrents musicals, torn a l'Abadia de Montserrat, on va ser nomenat mestre de capella, tasca que desenvolup al llarg de 30 anys, exerc de sagrist major i impuls la decoraci del cambril de la Mare de Du. El 1658, en morir Marc, esdevingu director de l'escolania, crrec que mantingu fins al seu trasps el 1680. Escrigu diversos llibres amb finalitats docents. Instru gran quantitat de deixebles, que continuaren i impulsaren la seva obra.

A ms de l'orgue i el clavicmbal, tocava diversos instruments de corda: l'arpa, l'arxillat, el viol i la trompa marina. Fou autor d'una notable producci de msica religiosa polifnica, clarament emmarcada en els corrents del Barroc hispnic. Compongu tant en llat com en llengua vulgar castellana: oratoris, misses, vespres, completes, antfones, lamentacions, lletanies i motets, per a un o ms cors. Escrigu en estil contrapuntstic pur amb independncia de les veus, en estil homofnic o en una combinaci d'un i altre. La seva obra completa ha estat editada per en David Pujol, i publicada per l'Abadia de Montserrat.

La msica de Cererols t parallelismes i similituds amb compositors polifnics castellans de l'alada d'un Toms Luis de Victoria i afinitats amb compositors italians de l'escola romana, i usa ja la forma en qu el cantus recolza sobre un baix instrument que s'alterna amb els cors. s considerat un dels grans msics de l'escola montserratina, amb una obra de ress mundial i a l'alada dels millors especialistes mundials en cant gregori. Tamb s el compositor ms conegut de l'escola de Montserrat, i les seves obres s'hi programen de forma habitual.

 Obra .
(segons l'estructura de lObra completa)

 Asperges me;
 Missa, a 8 veus;
 Missa primero tono;
 Missa 4or vocum. 2s tonus;
 Missa 3 tono;
 Missa a 5 vozes. 4 tono;
 Missa a 5 vozes to;
 Missa de Batalla;
 Missa pro defunctis a 4 veus;
 Missa pro defunctis a 7 veus;

 Hodie nobis, Magnificat, Completes, Salve Regina (d'ecos), Salve Regina a 8 veus, Alma redemptoris, Lletanies al Santssim, Missa de cinqu to, Adoro te devote, Visus, tactus, gustus, In cruce latebat, Plagas sicut Thomas, O memoriale, Pie pellicane, Trcia dels diumenges, Miserere, Completes, Dies ir, Dan, dan, dan: Silencio;

 Vespres . 
Dixit Dominus, Confitebor, Beatus vir, Laudate pueri, Ltatus, Nisi Dominus, Credidi, Ave maris stella, Magnificat

 Completes .
Cum invocarem, Qui habitat, Ecce nunc, Te lucis ante terminum, In te Domini speravi, Nunc dimitis, Alma redemptoris mater, Ave Regina clorum, Regina cli

 Villancicos .
 Al amor que viene a sembrar el pan;
 Albricias pido, seores;
 Vuelve a la playa, barquero;
 Segura vais, labradora;
 Dganme que cielos lloran;
 Sin pasin no hay aficin;
 Alarma! toca el amor;
 Son tus bellos ojos soles;
 A recoger sagrados desperdicios;
 Vivo yo, mas ya no vivo;
 Si suspiros te pido;
 Pues pra en la sepultura;
 Seor mo Jesucristo;
 Mi Dios!;
 Ya est en campaa de vidro;
 Ay, qu dolor!;
 Serafn que con dulce harmona;
 Fuera que va de invencin;
 Galanes, a ver, jugar;
 Bate, bate las alas;
 Ay, ay, ay! que me muero;
 Alarma, alarma! que sale;
 A la flor de la valenta;
 Aqu del sol!;
 Ah! grumete ligero;
 Al altar cortesanos discretos;
 Aunque preso me tengan aqu;
 Serrana, t que en los valles;
 Seor bravo no haga fieros;
 Suspended, cielos, vuestro dulce canto;
 A Beln, zagales;
 Venid, zagales, venid;
 Soles, penas y cenas;
 Vuela, paloma divina;

 Bibliografia .
 Joan Cererols, David Pujol Obres completes Montserrat: Abadia, 1930-1983;

 Actes del I Symposium de Musicologia catal. Joan Cererols i el seu temps Barcelona: 1985;
 Ambrs M. Caralt L'Escolania de Montserrat Montserrat: Abadia, 1955;

 Enllaos .
 Choral Public Domain Library;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84173" title="Anans" nonfiltered="3430" processed="3423" dbindex="33630">

L' anans (nom d'origen tup-guaran), pinya tropical o pinya americana (Ananas comosus) s una planta tropical originria de Brasil, Bolvia i Paraguai (segons alguns autors) o del nord de Sud Amrica (segons d'altres autors) i conreada pel seu fruit en climes tropicals i subtropicals. s una planta herbcia, perenne, de la famlia de les Bromelicies que al contrari que moltes altres espcies d'aquesta famlia, que sn epfits, creix sobre terra ferma.

Etimologia.
La pinya tropical t el mateix nom que el fruit del pi (arbre). La paraula pinya prov del llat pinea i aquesta de pinus. Primer (segle XIV) noms s'aplicava al frut del pi, desprs es va comenar a utilitzar tamb per a la pinya tropical, doncs tenen una aparena similar. La pinya tropical s originria d'Amrica i va ser portada a Europa per Cristfol Colom des de l'illa de Guadalupe (Brasil) el 1943. La pinya era considerada una pinya reial, no noms per la seva corona, sin tamb perqu era molt cara i escassa. A Europa es llogava per decorar les taules per les grans festes.

Ecologia.
L'anans procedeix dels pasos tropicals americans, avui dia es cultiva en totes les regions tropicals del mn, fins als 800 metres d'altitud. No es troba al Principat. Va ser cultivada per primera vega pels indis guarans, que posteriorment van estendre el seu cultiu per tot Amrica del Sud. Als segles XVII i XVIII es va cultivar bastant a Europa, a hivernacles, amb el que es van aconseguir cepes seleccionades que desprs van ser introdudes a quasi tots els pasos tropicals del mn. Avui dia, el cultiu d'anans t importncia a Hawai, Amrica tropical, Austrlia,... En climes clids i ms o menys humits. No tolera les temperatures excessivament baixes ni les inundacions i per a donar frut requereix temperatures del voltant de 24. Els excessos de calor (a partir de 30) perjudiquen la qualitat del frut al accelerar el seu cicle metablic; el rgim de pluges ha d'estar entre 1000-1500 mm anuals. Les infrutescncies de les varietats cultivades no tenen llavor.
Actualment trobem cultiu d'Ananas comosus a: Brasil, Tailndia, Filipines, ndia, Hawai, Mxic, Indonsia, Vietnam, Costa Rica, Costa de Marfil, Hondures, Ghana i sud frica. Les Filipines sn el major exportador a nivell mundial.

Descripci.
Planta perenne amb fulles de 30 a 100 cm de llargada que poden ser espinoses o no segons les varietats i amb tija molt curta.  El fruit s compost amb una disposici que segueix la srie de nombres Fibonacci.

Planta herbcia, perenne que pot arribar sobre els 120 cm d'alada. La tija s gruixuda, creix longitudinalment i en forma de botella degut a l'acumulaci d'aigua. De la tija surt un peduncle que sustenta una inflorescncia terminal, espiciforme, a vegades l'nica que forma en tota la vida (monocarpia). Les fulles solen ser rgides, allargades, estretes i espinoses. Sn embeinants i es disposen de manera que afavoreixen l'acumulaci d'aigua a les axilles d'on la planta pot agafar-la mitjanant arrels adventcies sorgides de les bases foliars o b a travs de pls absorbents especialitzats. Al centre neixen les flors, de color rosat, blanc o blau. Aquestes flors donaran lloc a una infrutescncia (la pinya)que s en realitat un frut mltiple. Presenten tres spals fusionats a la base,tres ptals formant un tub, sis estams i tres ovaris. Cada pinya pot arribar a pesar fins a 4 kg. En relaci a les fulles tamb s d'inters destacar la seva longitud i riquesa en fibres, aspectes que faciliten l'aprofitament econmic d'Ananas Comosus en la indstria txtil.


Conreu.
Necessita menys aigua que altres conreus tropicals com per exemple la banana. En el seu ambient natural s polinitzada pels ocells colibrs

El conreu es fa en lnies separades d'acord amb la mida de la varietat, la collita s manual i quan es fa per exportaci es cullen encara verdes amb maduraci posterior al punt de destinaci.

Les varietats actualment conreades provenen de les illes Hawaii i van ser obtingudes a partir de la dcada dels 70. 

A Europa s un conreu tpic de les illes Aores

Usos.
Enllaunada o fresca per a consum directe o com emmascarador del gust desagradable de certs medicaments. Cont un enzim proteoltic que ajuda a la digesti. 

Usos medicinals.
s intern: edemes inflamatoris i post-operatoris. Tromboflebitis. Disppsies. Laxant suau.
s extern: neteja d'lceres cutnies i ferides. ;

Composici.
Protenes: enzims proteoltics. ;
Sucres senzills i oligosacrids.
cids orgnics.
Vitamines.
Fibra.
Sals minerals.

Principis actius.
Bromelana, s una combinaci de tres enzims proteoltics (bromelina, extranasa i ananasa) que, al igual que la pepsina de l'estmac, s capa de trencar les protenes accelerant la seva digesti. La bromelina tamb afavoreix la circulaci ja que trenca els coguls que puguin formar-se i fluidifica la sang. Cal saber que la pinya en conserva perd gran part de les seves propietats digestives, ja que la bromelana es desnaturalitza molt fcilment.

Accions farmacolgiques.
Actua como a substitutiu del suc gstric quan aquest s secretat en poca quantitat (hipoclorhdria, falta de suc gstric, gastritis crnica), accelera el pas dels aliments per l'estmac i millora la digesti. Es pot administrar incls als lactants que pateixen trastorns digestius. El suc de pinya tamb calma la tos i t propietats expectorants, possiblement degudes als cids orgnics i sucres que cont. s a ms dirtic suau, com ajuda a eliminar aigua dels cos pot ser til en afeccios relacionades amb retenci de lquids com poden ser artritis, gota, cellulitis... Tamb s vermfug (per eliminar els cucs intestinals, amb aquesta aplicaci s'utlitza molt a la Xina). S'usa en les dietes de prdua de pes com a reductor de la gana (acci anorexgena) 

Ananas comosus tamb t propietats antiedematoses, antiinflamatries, anticoagulants (efectes deguts a l'augment de l'activitat fibrinoltica i inhibici de la sntesis de fibringen de la bromelina). Aproximadament el 40% s'absorbeix per via oral (degut a la seva elevada glucosilaci que evita la degradacin en l'intest). Disminueix els nivells de kininogen i bradicinina en sang. Inhibeix l'agregaci plaquetria. 

En esportistes serveix de prevenci per evitar tendinitis (inflamaci dels tendons) o bursitis (inflamaci dels sacs sinovials)

A molts pasos es considera aquesta fruita com un bon afrodisiac.

Toxicitat.
Interaccions amb heparina (afavorint l'aparici d'hemorrgies), anticoagulants orals (potencia els efectes), antiagregants plaquetaris, i tetraciclines (augmenta els nivells srics d'antibitic i potencia els efectes i la toxicitat) 
Pot donar augment de la pressi arterial i taquicrdia.

Enllaos externs i referncies.

USDA Hawaii Agricultural Statistics - Rendiments d'Anans 2000-2004;
 Social History of the Pineapple - Un cop d'ull al simbolisme de l'Anans;
Pineapple Fruit Facts - Ms informaci.
The price of pineapples - Contaminaci per plaguicides a Costa Rica;
FAO. Tropical Fruits Commodity Notes, 2003;
Francesca Beauman, 'The Pineapple', ISBN 0701176997, publisher Chatto and Windus;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84175" title="Josep Vicens i Juli" nonfiltered="3431" processed="3424" dbindex="33631">
Josep Vicens i Juli, o l'Avi Xaxu,  (L'Escala, 14 de gener del 1870 - 18 d'abril del 1956) va ser compositor de sardanes i msic.  s autor d'una de les sardanes ms conegudes de totes les poques, Bona Festa.

 Biografia .
A l'edat de 8 anys reb les primeres llions de solfa de Rossend Mercader, Rossendo Cadiraire (futur pare de Pere Mercader), i ms tard estudi amb el mestre Antoni Agramont. La resta de la seva formaci fou majoritriament autodidacta. Als anys 90 del segle XIX va dirigir la Cobla del Baix i LAliana. El 1906 va fundar la cobla La Principal de l'Escala. Elegit director el 1910, hi actu a fins al 1918, interpretant-hi diversos instruments, segons les necessitats: flaut, flauta, tenora, fiscorn i contrabaix. Al 1920 es trasllad a viure, amb la seva famlia, a Malgrat de Mar, on contribu a la creaci de les cobles La Principal de Tordera i La Principal de Calella. Deu anys ms tard, passaren a residir a Girona i el 1932 hi constitu la Cobla Xaxu. La famlia Vicens s'exili al nord de  Frana en acabar la Guerra Civil, i en tornaren el 1941, per viure a l'Escala ja definitivament.

Com el seu pare, treball tota la vida fent de barber. Es diu que es comprometia a donar classes de msica a canvi que l'alumne fes d'aprenent de barber; un d'aquests fou el, ms endavant, excellent tenorista Albert Mart.

Tamb fou director de corals: el 1895 impuls la creaci de la societat coral La Marinera i l'agrupaci La Unin Escalense, inspirades en el model dels cors d'en Clav.

Compongu ms de 500 sardanes, de les que se'n conserva la meitat. La seva producci abast tamb obres corals, la msica d'una sarsuela, ballables per a cobla-orquestra, i algunes peces de concert. Hom a posat lletra a diverses de les seves sardanes (Bona Festa, Carcies, El cant del pastoret, Creaci, Mirant l'aimada (1934), Muntanyenca, Les noies de la costa, La Roca del Cargol, La segadora, totes amb lletra de Llus Garriga i Viad; Can alegre i Nit de Sant Joan, d'Andr Tey i Garriga).

 Obra .
 Cantos de Aragn, fantasia per a cornet;
 La filla del marchant, simfonia;
 Marxes 1 i 2, per a cercavila;
 Muset i Bernadeta, sarsuela amb llibret de Josep Maria Folch i Torres;
 Remor de fulles, simfonia;

 Sardanes .
 Aires de ma terra;
 Amor i poesia;
 L'Arc de Triomf;
 La barretina;
 Bona festa (1926), composta quan vivia a Malgrat, en enyorana de la Festa Major de l'Escala;
 Cam d'Empries (1925);
 Canons que tornen;
 El cant del batre;
 El cant del pastoret (1946);
 Cantant l'amor;
 Carcies;
 Fa sol i plou (1926);
 La Font Vella (1930);
 Nit de Sant Joan;
 Les noies de la costa;
 La plaa del firal;
 La Roca del Cargol (1945);
 Rondalles i canons;
 La segadora;

 Diverses revesses: Endevina, endevineta, Escalenca, Les encantades (1928), L'endevinaire, Nit fosca, Quants dits hi ha, Qui la traur?, Recndita;

 Obres corals .
 La Ptria (1895), per a tres veus d'home, amb lletra de Jaume Forn i Ferran;
 Records d'infantesa;

 Ballables .
Arrollador, Baturra, Las cuerdas de mi guitarra, En el retiro, Jota Baturra, vals, Lei Lima, Me vengar, Meloda, Meloda nm. 4, Melodas, Melodas hawaianas, Noche alegre, Oleya, Pasdoble nm. 10, Pasdoble nm. 11, Pedrutcho, Pierrot enamorado, Quiero casarme, Records del cabaret, Salvaje, Seleccin fox, Serenata azul, Sereno, Sevillano, Soar, Vallejo, pas-doble, Los voluntarios, rigodon

Vegeu tamb.
Josep Vicens i Mornau;
Josep Vicens i Busquets;

 Enllaos externs.
 Biografia de Josep Vicens i Juli;
 ndex de les sardanes de Josep Vicens i Juli (1);
 ndex de les sardanes de Josep Vicens i Juli (2);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84176" title="Josep Vicens i Mornau" nonfiltered="3432" processed="3425" dbindex="33632">
Josep Vicens i Mornau (L'Escala, 24 d'abril del 1895 - Malgrat de Mar, 4 de febrer del 1987), fill de Josep Vicens i Juli, va ser compositor i director de coral.

Reb les primeres llions de msica del seu pare; posteriorment, estudi a l'Acadmia Granados de Barcelona. S'incorpor com a contrabaixista a la Principal de la l'Escala quan son pare la fund. Quan la cobla tocava en formaci d'orquestra, la dirigia i hi tocava el viol. Durant una temporada va portar l'orfe escalenc Els Atlants. El 1918 entr com a contrabaixista a una cobla d'anomenada, la La Principal de Peralada. El 1920, quan els Vicens es traslladaren a viure a Malgrat de Mar, agaf la direcci de la coral La Barretina.

Sardanes: Ai, amor!, Amnistia i llibertat (1932), Cant de maig, El cant del mariner, El cant dels forts, Caterineta, Dissabte de Glria, La font d'en Gibert (1950), La font de l'Esquena, Ha vingut la primavera, Llusa (1925), Mare nstrum (1949), Marta (1933), Nostlgia, Primavera d'amor, Primera brotada, Recordant, La rondalla del pastor, Sant Pol de Mar (1951), Teresina, Teres, Voldria que fossis petxina (1943). 

Enllaos externs.
 ndex de les sardanes de Josep Vicens i Mornau;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84177" title="Josep Vicens i Busquets" nonfiltered="3433" processed="3426" dbindex="33633">
Josep Vicens i Busquets (L'Escala, 20 de desembre del 1917) s msic (pianista, compositor i director d'orquestra) i fill de Josep Vicens i Mornau..

Reb els primers ensenyaments musicals del seu pare. Als 13 anys guany per unanimitat una Beca per a estudis de piano de la tot just reinstaurada Generalitat de Catalunya del perode 1931-1939. Es form al Conservatori del Liceu amb Guillem Garganta (Barcelona 1886 - ?), que li don una formaci pianstica notable. Estudi harmonia, contrapunt i composici amb Josep Barber, Montserrat Ayarbe i Josep Muset respectivament.

Ha fet concerts arreu de Catalunya com a solista (al Liceu de Barcelona, al Palau de la Msica Catalana, etc); en formacions de cambra com el "Duo de cmara de Barcelona", amb la pianista Maria Canela, amb la qual van interpretar, per primera vegada a l'Estat Espanyol (1974), l'obra per a dos pianos i percussi de Bla Bartk; i, tamb, amb orquestra (de molt jove, l'any 1937, va actuar al desaparegut Palau Municipal de Belles Arts amb la Banda Municipal de Barcelona sota la direcci del mestre Joan Lamote de Grignon, amb el concert per a piano de Schumann). Tamb ha actuat a diversos punts de l'Estat Espanyol, aix com a diversos pasos estrangers, on, a part d'actuar com a solista, ho ha fet en diverses formacions orquestrals i de ballet. Entre aquestes darreres cal destacar la direcci musical dels ballets afro-americans de Katherine Dunham Dance Company, pel Marroc, Frana, Sussa, Itlia i Alemanya, durant els anys 1953-54.

La seva obra compositiva comprn peces per a piano, obres corals, canons, la pea per a dansa "Altiplano", el ballet "Amazonas", la Suite per a cobla (1984) i una Fantasia per a tres cobles i percussi. Tamb sardanes: L'Avi Xaxu (1981), Dilegs (1991), Dos homenatges (1980), Fantasies de joventut (1982), Francesca, Inquietuds (1988), Jorn de festa (1983), Manelic, Noranta anys, Obligat diferent (1988), obligada de tenora, Pastoral, Per un ideal (1990), Presncia (1996), Rondalles (1981).

Enllaos externs.
ndex de les sardanes de Josep Vicens i Busquets;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84179" title="Litxi" nonfiltered="3434" processed="3427" dbindex="33634">

El litxi (Litchi chinensis) s un arbre propi de clima tropical d'origen vietnamita i xins. El fruit tamb se l'anomena litxi.

Es tractava del fruit preferit dels emperadors de la dinastia Tang a l'antiga Xina i va ser molt lloat pels poetes d'aquella cultura.

Descripci de la planta.
Arbre de clima tropical de mida mitjana i fulla perenne. Fulles alternes i pinnades de fins a 25 cm de llarg amb folols laterals de fins a 10 cm. Com altres arbres tropicals les fulles noves sn rogenques. Les flors sn menudes, de tons blanquinosos i formen una pancula de 30 cm.

Fruit.
Es forma de juliol a octubre, uns 100 dies desprs de la floraci. s una drupa, de 3 a 4 cm de llarg i 3 cm de dimetre. La part exterior del fruit est coberta per una cobertura rugosa vermella fcil de treure. La part interior sembla un gra de ram molt gros i dol. s ric en vitamina C.

Al bell mig del fruit hi ha una nica llavor marronosa que fa uns 2 cm de llarg i 1'5 cm de dimetre (no s comestible).

Subespcies.

Litchi chinensis subsp. chinensis. Xina, Vietnam. ;
Litchi chinensis subsp. philippinensis (Radlk.) Leenh. Filipines, Indonsia. ;



Enllaos externs.
 Fruits of Warm Climates: Lychee;
 California Rare Fruit Growers: Lychee Fruit Facts;
 Know and Enjoy Tropical Fruit: Lychee, Rambutan & Longan;
 Litchi chinensis (Sapindaceae);
Litchi chinensis;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84181" title="Selecci natural" nonfiltered="3435" processed="3428" dbindex="33635">
La selecci natural s el procs que dirigeix l'evoluci de les espcies, d'acord amb el darwinisme, que s la teoria evolucionista acceptada actualment.

Segons Charles Darwin en qualsevol poblaci els individus sn diferents entre ells. Els individus d'una poblaci tenen carcters que sn heretables a la descendncia. Aix doncs, s sobre aquest conjunt de carcters sobre els que opera la selecci natural. Els individus ms ben adaptats al seu ambient tindran major descendncia ja que s'adaptaran millor al seu ambient i per tant amb aquell carcter tendir a fer-se ms freqent a cada generaci.

Aix, per exemple, en el passat hi devia haver girafes amb el coll curt i unes poques girafes amb el coll llarg. Les que tenen el coll llarg arribaven ms amunt per alimentar-se i alimentar-se de les fulles de les capades dels arbres ms que les que tenen el coll curt. Aleshores, les girafes de coll llarg, ms ben alimentades es podien reproduir ms i passar el seus carcters a la descendncia de manera que cada cop hi hagu ms girafes de coll llarg fins que totes les girafes tingueren el coll llarg.

La selecci natural s la innovaci central de les idees de Darwin, ja que l'evoluci ja havia estat  prviament per d'altres, com Lamarck, per amb mecanismes diferents.

Vegeu tamb.
Selecci artificial;
Homoplsia;
Sntesi evolutiva moderna;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84184" title="Triangle (constellaci)" nonfiltered="3436" processed="3429" dbindex="33636">


Triangle (Triangulum segons la denominaci en llat de la Uni Astronmica Internacional) s una petita constellaci amb tres estrelles de la tercera i quarta magnitud, formen un triangle allargat. s una de les 88 constellacions modernes, i tamb una de les 48 ptolemaiques. 

Fets notables.

Triangulum no t estrelles de la primera magnitud. Les seves estrelles ms brillants sn Beta Trianguli (magnitud 3,00) i Alfa Trianguli (magnitud 3,41).

Estrelles principals.
Metallah (  Trianguli).

Metallah (  Trianguli) no s pas l'estrella ms brillant de la constellaci, per la seva posici a la  cima del triangle (el seu nom significa precisament aix en rab) va fer que Johann Bayer li atorgus la designaci  .

De magnitud aparent 3,41, Metallah s una sub-gegant blanca-groga distant 64 anys-llum, 13 vegades ms lluminosa que el Sol i 1,5 vegades ms massiva que aquest.

Metallah s una estrella doble: el seu company, indiscernible amb el telescopi, gira al seu voltant en sols 1,74 dies i no dista ms que devers 0,04 ua.

  Trianguli.

  Trianguli, amb una magnitud aparent de 3,00, s l'estrella ms brillant de la constellaci de Triangulum. s una sub-gegant, 4 vegades ms gran que el Sol, 70 vegades ms brillant, envoltada per un disc de pols. 

s tamb una estrella doble, amb una companya (similar al Sol) que orbita a 0,3 ua per terme mig en 31,8 dies.

  Trianguli.

  Trianguli, la tercera estrella de la constellaci (magnitud 4,03), tanca el triangle. s una estrella blanca, devers 2 vegades ms gran que el Sol, que volta molt rpidament, en 12 hores, al menys a 200 km/s a l'equador.

  Trianguli,   Trianguli (magnitud 4,84) i 7 Trianguli (magnitud 5,25) aparentment molt prximes sobre l'esfera celeste. En realitat,   Trianguli est situat a 35 anys-llum del nostre sistema (per tant molt a prop),   Trianguli a 118 i 7 Trianguli a 293. No tenen per tant res a veure l'una amb l'altra.

Altres estrelles.

  Trianguli s una estrella doble, els seus dos components sn molt semblants al Sol. Estan separades per sols 0,1 ua.

  Trianguli s tamb una estrella doble, formada per una estrella groga i una altra de blava. Cadascuna d'aquestes estrelles s tamb doble.

R Trianguli s una estrella variable del tipus Mira (o Ceti) i que oscila entre les magnituds 5,30 i 12,6 amb un perode de 266,9 dies.

Taula de les estrelles de Triangulum.


*mxim

Nota: Els valors numrics provenen de les dades mesurades pel satllit Hipparcos 

Objectes celestes.

La constellaci de Triangulum cont la galxia espiral M33, anomenada molt justament Galxia del Triangle. Es tracta de la tercera galxia ms gran del nostre Grup Local (les dues altres son la Via Lctia i la Galxia d'Andrmeda.

Aquesta constellaci cont tamb la nebulosa NGC 604 (situada dins M33), la ms gran regi d'hidrogen ionitzat que es coneix, d'un dimetre de 1.500 anys-llum, el cmul obert C 0147+270, la galxia espiral NGC 925 i tamb NGC 672 i IC 1727, dues galxies distants aproximadament 18 milions d'anys-llum, per separades per tan sols 88.000 anys-llum. El quasar 3C 48, al nord de la constellaci, fou un dels primers en ser descobert.

Histria i mitologia.

Segons els autors de la Wikipedia anglesa un dels primers noms de la constellaci fou Sicilia, perqu Ceres, deessa patrona de Siclia, preg a Jpiter de posar l'illa als cels.

En canvi pels de la francesa el Triangle figurava ja dins la llista de 48 constellacions de Claudi Ptolemeu a l' Almagest, i era una de les rares constellacions antigues (amb Balana que no provenia d'un mite i que era descrit amb una figura geomtrica. 

A l'poca grega, aquesta constellaci portava el nom de Deltotron, el Delta (segurament el del Nil identificat amb la lletra grega  . Els romans conservaren aquesta denominaci sota el nom de Deltotum.

Enllaos externs.
La galxia del triangle, APOD catal;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84187" title="Pilar Prim" nonfiltered="3437" processed="3430" dbindex="33637">
Pilar Prim s una novella de Narcs Oller, publicada el 1906, de caire psicollogista amb la qual l'autor intenta endinsar-se i acostar-se a l'esttica modernista que en aquell moment comenava a aflorar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84188" title="Haiku" nonfiltered="3438" processed="3431" dbindex="33638">
L'haiku (  ), derivat de l'haikai, s una de les formes de poesia tradicional japonesa ms esteses.

Abans de l'haiku, l'hokku va ser el primer vers de l'haikai no renga, A la fi de segle XIX, Masaoka Shiki (1867-1902) va separar l'hokku i va crear l'haiku per primera vegada. El primer escriptor d'haikus s Shiki, reformador de l'hokku 

L'haiku es compon de tres versos de 5, 7 i 5 morae (unitat fontica similar, tot i que no idntica, a la sllaba), sense rima. Sol contenir una paraula clau denominada kigo (  ) que indica l'estaci de l'any a la qual es refereix.
Alguns consideren que l'haiku ha de combinar dues imatges diferents que es relacionen en el tercer vers i ha d'estar escrit en present i tenir una pausa (kireji) al final d'un dels dos primers versos.
Totes aquestes regles sn considerades de forma laxa i molts poetes les trenquen, especialment quan adapten l'haiku a altres idiomes.

Tradicionalment l'haiku, aix com altres composicions potiques, buscava descriure els fenmens naturals, el canvi de les estacions, o la vida quotidiana de la gent.

En l'actualitat, se sol ensenyar a escriure aquests poemes curts en escoles occidentals, encara que d'una forma molt menys estricta, respectant-ne nicament el format sillbic.

En catal un dels primers introductors dels Haiks fou Agust Bartra, que en va traduir uns quants i en va escriure un recull anomenat Haiks d'Arinsal, de 1981.

L'origen de la paraula.
La paraula haiku prov d'haika, un poema enllaat en el qual l'inici de dit encadenament era cridat hokku. El comenament del poema era el ms important de la cadena fins a 1890, any en el qual l'haiku va comenar com un art independent.

Haiga.
Era una pintura sense massa perfecci realitzada en l'antiguitat per l'autor del haiku per a acompanyar al seu poema. Matsuo Basho va ser el primer poeta a adoptar aquesta forma de l'haiku que avui domina en les grans esferes potiques.

Haijin.
s el nom com es denomina a l'autor d'un haiku. Els haijin ms importants de la histria del Jap sn Matsuo Basho , Yosa Buson, Kobayashi Issa, Usuda Aro, Masaoka Shiki, Uejima Onitsura, Ritsurin Issekiro, Arakida Morikate i Yamasaki Sokan entre d'altres.

Exemples.
Cam de sol.

Per les rutes amigues,

unes formigues.

Joan Salvat-Papasseit

Enllaos externs.
"Que canti un grill/ no et fa sentir tan sol/ en l'infinit."- Haiku de Josep Masats;
"Bosque de bamb, Camino del Haiku" ;
"Lluitant a la contra";





 

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84189" title="Jules Massenet" nonfiltered="3439" processed="3432" dbindex="33639">

Jules Massenet, compositor francs,  (Montaud, prop de Saint-tienne, 12 de maig de 1842   Pars, 13 d'agost de 1912).

Biografia.

Fill d'Alexis Massenet, industrial fabricant de fulles de dalla a Pont-Salomon, prop de Saint tienne, Jules Massenet va viure a Pars a partir de 1848, va entrar al conservatori de Pars amb onze anys, va obtenir un primer premi de piano en 1859 i desprs va guanyar el Prix de Rome el 1863 grcies a la seua cantata David Rizzio. Per aquest motiu s'entrevist amb Franz Liszt que li va demanar que l'ajudara en les seues tasques d'ensenyament. Tres anys ms tard, va tornar a Pars on gaud dels seus primers xits amb les peres La grand' Tante, Don Csar de Bazn, Marie-Magdeleine i Le Roi de Lahore. El 1878, va ser nomenat professor del Conservatori. En aquesta instituci  compt amb Gabriel Piern, Gustave Charpentier, Florent Schmitt, Alberic Magnard, Ernest Chausson i Charles Koechlin entre els seus alumnes.

El 1884 es va estrenar la seua polurarssima Manon, pera segons la novella Manon Lescaut de l'Abat Prvost. Les seues peres ms famoses sn Don Quixot, Hrodiade, Le Cid, Le jongleur de Notre Dame i, sobretot, Werther - segons Les penes del jove Werther de Goethe. Thas, amb el seu magnfic solo de viol del segon acte, conegut amb el nom de Meditaci de Thas, noms va conixer l'xit una dcada desprs de la seua estrena. La influncia de Massenet sobre els compositors d'peres es detecta per exemple en Ruggero Leoncavallo, en Pietro Mascagni, Giacomo Puccini o en el Pellas et Mlisande de Claude Debussy.

La seua capacitat de treball era impressionant: capa de compondre durant llargues hores, la seua jornada comenava a les quatre del mat, alternant la composici, l'ensenyament i les audicions. Va deixar una obra essencialment lrica (vint-i-cinc peres), per tamb pianstica i simfnica. Sovint va ser influt pels temes religiosos i se li ha considerat com l'hereu de Charles Gounod.

Obres principals.
pera.

Les deux boursiers - 1859 ;
Esmerelda - 1865 ;
Noureddin - 1865 ;
Valria - 1865 ;
La Grand' Tante - 1867 ;
La Coupe du roi de Thul - 1867 ;
Le Florentin - 1868 ;
Manfred - 1869 ;
Mduse - 1870;
Don Csar de Bazan -1872;
Les Templiers -1873;
L'Adorable Bel'-Boul' - 1874;
Brangre et Anatole -1876;
Le Roi de Lahore - 1877;
Robert de France - 1880;
Hrodiade - 1881;
Les Girondins - 1881;
Montalte - 1883;
Hrodiade - 1884;
Manon- 1884;
Le Cid - 1885;
Don Csar de Bazan - 1888;
Esclarmonde - 1889;
Le Mage - 1891;
Werther - 1892;
Kassya - 1893;
Thas - 1894;
Le Portrait de Manon - 1894 ;
La Navarraise - 1894;
Sapho - 1897 ;
Cendrillon - 1899;
Grislidis - 1901;
Le Jongleur de Notre-Dame - 1902;
Marie-Magdeleine - 1903;
Chrubin - 1905;
Ariane - 1906;
Thrse - 1907;
Bacchus - 1909;
Don Quichotte - 1910;
Roma - 1912;
Panurge - 1913;
Cloptre - 1914;
Amadis - 1922;

Oratoris i Cantates.
David Rizzio - 1863;
Marie-Magdeleine - 1873;
ve - 1875;
Narcisse - 1877;
La Vierge - 1880;
Biblis - 1886;
La Terre Promise - 1900;

Ballet.
Le Carillon - 1892;
Cigale - 1904;
Espada - 1908;

Obres orquestrals.
Premire suite d'orchestre - 1867;
Scnes hongroises - 1870;
Scnes pittoresques - 1874;
Scnes dramatiques - 1875;
Scnes napolitaines - 1876;
Scnes de ferie - 1881;
Scnes alsaciennes - 1882;
Fantaisie pour violoncelle et orchestre - 1897;
Concerto pour piano et orchestre - 1903;

 Enllaos Externs .

Portal dedicat a Jules Massenet

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84194" title="Copa del Mn de Futbol de 2006" nonfiltered="3440" processed="3433" dbindex="33640">



La Copa del Mn de la FIFA Alemanya 2006  (FIFA Fuball-Weltmeisterschaft Deutschland 2006 , en alemany) s la XVIII edici de la Copa del Mn de Futbol disputada a Alemanya, entre el 9 de juny i el 9 de juliol de 2006. s el segon cop que s'hi disputa un Campionat del Mn de futbol, el primer cop fou la Copa del Mn de Futbol 1974 a la llavors Alemanya Occidental.

Per a aquest torneig, 197 seleccions (gaireb la totalitat de les pertanyents a la FIFA) van participar a les rondes classificadores, arribant a un nou rcord histrics de participants. D'aquests, 32 equips van participar en la fase final del torneig. 

El campionat, que es va iniciar el 9 de juny al nou estadi de l'Allianz Arena de Munic, va estar compost de dues fases: en la primera, es van conformar 8 grups de 4 equips en cadascun, avanant a la segent ronda els dos millors de cada grup. Els 16 equips classificats es van enfrontar en partits eliminatoris fins que els equips d'Itlia i Frana es van enfrontar en la final realitzada en l'Estadi Olmpic de Berln. Desprs d'empatar 1:1 en el temps reglamentari, es va realitzar la tanda de penals per a elegir al nou campi, fet que solament havia ocorregut prviament a la Copa del Mn de Futbol 1994. En aquesta ocasi, l'equip Itali va obtenir per quarta vegada el trofeu desprs de derrotar al combinat gal per 5:3. 

El torneig que va ser seguit per ms de 32 mil milions de persones al llarg de 207 pasos el convertiren en un dels esdeveniments mundials ms vistos de la histria), ha estat considerat com un dels millors de tots els temps, no noms a causa de l'organitzaci del torneig sin tamb a l'ambient al voltant d'aquest, reflectint el lema: "El mn entre amics". 

En l'mbit esportiu, aquesta edici de la Copa Mundial va demostrar novament la supremacia dels equips europeus jugant en el seu continent en depriment dels seus rivals sud-americans (solament a la Copa Mundial de Futbol de 1958 un equip d'Amrica va guanyar al Vell continent). El torneig a ms va presentar una de les taxes de gols ms baixes en la histria i va trencar el rcord del Mundial amb ms nombre de targetes grogues i vermelles. 

 Seus .
Un total de dotze ciutats han estat seleccionades per a ser seus del Campionat del Mn. Alguns estadis han sofert petites millores, mentre que d'altres han estat especialment construts per aquesta competici, amb una inversi que ha anat des dels 48 als 280 milions d'euros. Els nous estadis han costat ms de 1.380 milions d'euros.

Molts estadis han hagut de canviar el seu nom, com l'Allianz Arena, ja que la FIFA prohibeix noms de patrocinadors a no ser que siguin patrocinadors de la prpia FIFA. Aquests estadis estan escrits en cursiva.






 Equips participants .

Per a aquest torneig han pres part un total de 197 seleccions, de les ms de dues-centes que formen part de la FIFA, rcord d'inscrits fins el moment. De les diferents fases de qualificaci han sortit les trenta-una seleccions classificades per la fase final (13 d'Europa, 4 d'Amrica del Nord, 4 de Sud-amrica, 4 d'sia, 5 d'frica i 1 d'Oceania), juntament amb Alemanya, com a pas organitzador.
 Vegeu l'article separat: Classificaci de la Copa del Mn de futbol 2006.

Aquestes seleccions han estat dividides en 8 grups de quatre equips que s'enfronten tots contra tots per seleccionar dos equips per grup que passen a la segona ronda. Aquests setze equips s'enfronten en eliminatries directes en les fases de vuitens de final, quarts de final semifinals per arribar a la final a disputar a l'Estadi Olmpic de Berln el dia 9 de juliol per les dues millors seleccions.

La llista de les seleccions classificades, ordenades per confederaci s la segent:

Entre les absncies ms destacades cal esmentar, Turquia (tercera a l'edici anterior), Grcia (campiona d'Europa), Dinamarca, Rssia i Blgica a Europa, Camerun, Egipte i Nigria a frica, o la doble campiona del mn Uruguai a Amrica.

 Plantilles .
 Per a la informaci de les plantilles de les seleccions classificades per a la Copa del Mn de Futbol 2006 vegeu l'article separat: Plantilles de la Copa del Mn de futbol 2006.

 rbitres .
Per a aquesta competici, inicialment foren escollits 23 rbitres professionals d'un total de 44. Tres d'ells, el guatemalenc Carlos Batres, el grec Kyros Vasaras i l'espanyol Manuel Mejuto Gonzlez van renunciar per problemes de salut, essent substituts per l'itali Roberto Rosetti, l'espanyol Luis Medina Cantalejo i el mexic Marco Rodrguez. Ms tard, l'itali Massimo De Santis fou susps per la FIFA degut a les irregularitats detectades al campionat de lliga itali, i el jamaic Peter Prendergast es va lesionar poc abans d'iniciar la competici. No foren substituts i la llista definitiva qued reduda a 21.


 Resultats .
 Primera fase .

Els horaris corresponen a l'hora d'Alemanya (Zona horria; UTC+2)
Llegenda.
En les taules segents:
Pts = Punts totals;
PJ = Partits jugats;
PG = Partits guanyats;
PE = Partits empatats;
PP = Partits perduts;
GF = Gols a favor;
GC = Gols en contra;
DG = Diferncia de gols (GF-GC);
MVP = Jugador del partit (escollit de forma oficial per l'organitzaci);
Ressaltat en verd = Equip classificat per a la segona fase.
Ressaltat en vermell = Equip sense possibilitats de passar a la segona fase (eliminat).

Grup A.











Grup B.











Grup C.











Grup D.











Grup E.











Grup F.











Grup G.











Grup H.











 Segona fase .

 Vuitens de final.













 Quarts de final .








 Semifinals .




 Tercer lloc .


 Final .





 Premis .
 Trofeu Pilota d'or al millor jugador:  Zindine Zidane;
 Trofeu Bota d'or al mxim golejador:  Miroslav Klose;
 Trofeu Yashin al millor porter:  Gianluigi Buffon;
 Trofeu al millor jugador jove:  Lukas Podolski;
 Trofeu FIFA al joc net: Brasil, Espanya;
 Trofeu a l'equip ms entretingut: Portugal;

 Selecci FIFA's World Cup del campionat .



 Classificaci final .





 Golejadors .

El mxim golejador del campionat rep el trofeu Bota d'Or d'Adidas.


Estadstiques.
Gols a favor: 1. Alemanya 13; 2. Itlia 12; 3. Brasil 11; 4. Frana i Espanya, 9; 6. Portugal, 7; 7. Equador, Mxic, Anglaterra, Ucrana, Costa d'Ivori i Austrlia, 5. ;
Rematades a gol: 1. Alemanya 113 (50); 2. Portugal 100 (51); 3. Itlia 83 (48); 4. Frana 77 (35); 5. Espanya 69 (35); 6. Brasil 68 (37). ;
Menys golejats: 1. Sussa 0; 2. Itlia 2; 3. Anglaterra, Paraguai, Brasil, Holanda i Angola, 2; 8. Frana, Crocia i Argentina, 3; 11. Corea del Sud, Repblica Txeca, Espanya, Trinitat i Tobago, Equador, Sucia i Polnia,4 ;
Faltes comeses: 1. Alemanya i Frana  125; 3. Portugal 121; 4.Ucrana 108; 5. Itlia 106; 6. Argentina 101; 7. Ghana 100; 8. Austrlia 98; 9. Mxic 91; 10. Holanda 85. ;
Faltes sofertes: 1. Itlia 152; 2. Alemanya 133; 3. Frana 126; 4. Portugal 116; 5. Argentina 106; 6. Ucrana 93; 7. Brasil, 91;
Targetes grogues: 1. Portugal 24; 2. Ghana 18; 3. Frana 16; 4. Holanda 16; 5. Tunis 14; 6. Argentina, Srbia i Montenegro, Alemanya, Mxic, Sussa i Ucrana, 12.

 Enllaos externs .

 Web oficial del Campionat del mn;
 Web oficial de la FIFA;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84197" title="Sui Generis" nonfiltered="3441" processed="3434" dbindex="33641">
Aquest article tracta del grup de rock. Per l'expressi llatina, vegeu sui generis.
Sui Generis s un grup de rock catal, format a Girona el 1985 per Jep Pradas, Jordi Bonet i Xevi Mor. El 1988, desprs de la desafortunada mort per accident de Xevi Mor, s'hi van afegir Marc Marqus i Pato Alvarez. Des del 1991, est format per Jep Pradas, Jordi Bonet, Xavier Maresma, i des del 1993, tamb Miquel Brugus.

Els seus discs publicats son:
 Sui Generis (Blau-DiscMedi,1989);
 Aix es ms (Urantia Records,1992);
 Sui Generis al Mariscal - Concert acstic (Picap,1994);
 Zelig (Picap,1996);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84199" title="Girolamo Savonarola" nonfiltered="3442" processed="3435" dbindex="33642">

Girolamo Savonarola va nixer en Ferrara el 21 de setembre de l'any 1452 i mor en Florncia el 23 de maig de 1498.

Savonarola era un monjo dominic, predicador itali, confessor de Lorenzo de Mdici i Pico della Mirandola, organitzador de fogueres de vanitat on els florentins estaven convidats a anar a cremar les seues pertinncies ms luxoses, per tamb els llibres de Bocaccio i Petrarca. Predica contra el luxe, la recerca del benefici, la depravaci dels poderosos i l'Esglsia, la recerca de la glria.

Fou un dels precursors de la Reforma protestant.

En predir que un nou Cir travessaria el pas per posar-hi ordre, l'entrada de l'armada francesa de Carles VIII en Toscana en 1494 confirm el seu vaticini.

Les seues crtiques violentes contra els Mdici acusant-los de corrupci, van contribuir a l'expulsi de Piero de Mdici pels florentins el 1495.

A causa dels seus atacs contra el papa Alexandre VI va rebre l'excomuni i ms tard, en haver estat lliurat a Roma per la burgesia florentina, fou condemnat a la foguera per un tribunal la Inquisici.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84202" title="Giovanni Pico della Mirandola" nonfiltered="3443" processed="3436" dbindex="33643">

Giovanni Pico della Mirandola va nixer a Ferrara el 24 de febrer l'any 1463 i mor el 17 de novembre de l'any 1494. Fou un humanista i pensador itali.

Biografia.
Estudi a la universitat de Bolonya i, amb noms 14 anys, public "Les decretals". Viatj pel territori itali i ms tard per Frana, on tamb va assistir a la universitat. Estudi llenges: grec, rab, hebreu i caldeu, per tal d'entendre l'Alcor, la Cbala, els oracles caldeus i els dilegs platnics en els seus textos originals.

En 1485, durant la seua estada a Pars, va llegir els treballs d'Averroes, el filsof i teleg asharita que introdu el pensament aristotlic a Occident. All, va tenir la idea d'unificar les tradicions culturals supervivents en aquella poca. L'any segent, ja de tornada a Itlia, amb noms vint-i-tres anys, rapt a Arezzo l'esposa de Giuliano Moriotto de Mdicis, un parent dels Mdicis florentins, per la qual cosa fou perseguit, atacat i ferit.

Desprs, a finals de l'any 1486 public a Roma les seves Conclusiones philosophicae, cabalisticae et theologicae, conegudes com les 900 tesis. Es tracta de nou-centes proposicions recollides de les ms diverses fonts culturals, tant de filsofs i telegs llatins com dels rabs, els peripattics i els platnics. No va excloure tampoc els pensadors esotrics, com Hermes Trimegist, ni els llibres hebreus. L'obra anava precedida d'una introducci, la qual titul Discurs sobre la dignitat de l'home, text que s'ha convertit en clssic i on Pico, formula tres dels ideals del Renaixement: el dret inalienable a la discrepncia, el respecte per les diversitats culturals i religioses i, finalment, el dret al creixement i enriquiment de la vida a partir de la diferncia.

Quant a les tesis, la seua intenci era demostrar que el cristianisme era el punt de convergncia de les tradicions culturals, religioses, filosfiques i teolgiques ms diverses. La seua intenci era que aquestes noucentes conclusions es discutissin a Roma desprs de l'Epitefania de 1487 pels doctes de tot el mn per entaular una pau filosfica entre els cultivadors de totes les doctrines.

Tanmateix, tretze d'eixes tesis foren considerades "sospitoses d'heretgia". El Papa les vincul amb la mgia cabalstica i va prohibir seguir endavant amb el debat. Pico no va tenir millor idea que escriure una Apologia en la qual defensava eixes tesis qestionades, de forma que els doctes clericals consideraren un acte de suprbia i obstinaci. Jutjat i condemnat per heretgia, Pico fou excomunicat, per la qual cosa va fugir a Frana, on fou detingut i conduit a la pres de Vincennes.

L'hereu al tron de Frana, i futur rei, Carles VIII, interced al seu favor i fou alliberat. Desprs d'aix, accept una invitaci de Lloren el Magnfic de Mdicis (1449-1492, banquer, poltic i mecenes itali, i s'install a Florncia. L'any 1489 finalitz el Heptaplus, relat mstic de la creaci de l'univers, el qual versa sobre la gnesi buscant desentranyar els seus significats ms recndits. Dos anys desprs, amb vint-i-vuit anys, renunci als seus bns i s'entreg a un profund fervor religis. El papa Alexandre VI el va admetre una altra vegada a l'Esglsia catlica. Tanmateix, Pico no renunci a cap de les seues tesis.

Ingress en l'orde dels Dominics, els hbits de la qual arrib a vestir poc abans de la seua mort, succeda als trenta-un anys, el 17 de novembre de 1494.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84203" title="Mikhal Ivnovitx Glinka" nonfiltered="3444" processed="3437" dbindex="33644">


Mikhal Ivnovitx Glinka (en rus:                       ) (Novospasskoye, 1 de juny de 1804 - Berln, 15 de febrer de 1857), va ser el primer compositor rus a obtenir un ampli reconeixement en el seu propi pas, i se'l considera el pare de la msica clssica russa. Les obres de Glinka van tenir una influncia important en els segents compositors russos, principalment sobre el Grup dels Cinc, que va prendre el relleu de Glinka i va crear un estil distintiu de msica russa.

Biografia.
Primers anys.

Mikhal Glinka va nixer al llogaret de Novospasskoye, no lluny del riu Desna en la regi de Smolensk, pertanyent llavors a l'imperi rus. Son pare era un adinerat capit jubilat de l'exrcit, i en la seua famlia hi havia una forta tradici de lleialtat i servei al tsar. Diversos membres de la seua famlia tamb havien sobreeixit en activitats artstiques. De ben menut, Mikhal va ser criat per la seua via, en excs sobreprotectora, que el va atibacar a dolos, el va embolicar en cotons, i el va mantenir allat. Potser a causa d'aix, va desenvolupar una disposici malaltissa. Ms avant, ja adult solia requerir ben sovint els serveis de metges, i va ser vctima de nombrosos curanderos. L'nica msica que va escoltar en el seu confinament infantil eren els sons de les campanes d'esglsia del llogaret i de les canons populars dels camperols. Les campanes de l'esglsia estaven afinades en un acord dissonant, aix que les seues odes s'acostumaren a l'harmonia estrident. La seua passejadora li cantava canons populars, i escoltava ben sovint els cants dels llauradors que utilitzaven la tcnica del podgolosnaya (un estil improvisat - literalment sota la veu- que utilitza harmonies dissonants sota la melodia). Tot aix va influir sobre Glinka, de manera que ms avant se sentiria alliberat dels lligams de l'harmonia occidental. Desprs de la mort de la seua via, Glinka va anar a viure amb un oncle per part de mare, a uns 10 quilmetres de distncia, on va tenir l'oprtunidad d'escoltar l'orquestra dirigida per aquest, amb un repertori compost per obres de Haydn, Mozart i Beethoven. Als deu anys, escolta la interpretaci d'un quintet per a clarinet del compositor finlands Bernhard Crusell. Aquesta obra el va impactar profundament. La "msica s la meua nima" diria anys desprs, recordant aquesta experincia. La seua institutriu li va ensenyar rus, alemany, francs, i geografia, i va tenir ocasi d'estudiar piano i viol.

Als 13 anys Mikhal va ser enviat a la capital, Sant Petersburg, a una escola per als infants de la noblesa. Ac li van ensenyar matemtiques, zoologia, llat, angls, i persa, i va poder ampliar considerablement la seua formaci musical. Va prendre tres llions de John Field, el compositor irlands dels nocturns per a piano, que va estar una temporada en Sant Petersburg. Desprs va continuar les seues classes de piano amb Carl Meyer, i va comenar a compondre.

Quan va eixir de l'escola, son pare volia que treballara en el Ministeri d'Assumptes Exteriors, per va comenar a treballar en la secretaria auxiliar del departament de carreteres pbliques. El treball era escs, la qual cosa va permetre que Mikhal portara la vida d'un dilettante musical, freqentant els salons i les reunions socials de la ciutat. Componia ja gran quantitat de msica; romances melancliques que divertien els rics aficionats. Les seues canons sn la part ms interessant de la producci de d'aquest perode.

En 1830, per recomanaci d'un metge, Glinka va decidir viatjar a Itlia amb el tenor Ivanov. El viatge va ser molt pausat, passant a travs d'Alemanya i de Sussa, abans d'arribar a Mil. All, Glinka va prendre llions en el conservatori amb Francesco Basili, encara que va haver de treballar molt el contrapunt, que li resultava pesat. Encara que va passar tres anys a Itlia, escoltant als ms famosos cantants, seduint les dames i departint amb msics de renom, incloent Mendelssohn i Berlioz, aviat es va desencantar amb amb el pas. Va arribar a la conclusi que la missi de la seua vida era tornar a Rssia, escriure d'una manera genunament russa, i fer per a la msica russa el que Donizetti i Bellini havien fet per a la msica italiana. Va tornar travessant els Alps i es va detindre un temps a Viena, on va escoltar la msica de Franz Strauss. Desprs va romandre altres cinc mesos a Berln, on va estudiar composici amb el distingit professor Siegfried Dehn. Un capritx sobre temes russos per a dos pianos i una simfonia inacabada sobre dos temes russos sn les obres importants d'aquest perode.

Quan li va arribar la notcia de la mort de son pare, el 1836, va deixar Berln i va tornar a Novospasskoye.

La maduresa.

A Berln, Glinka s'havia enamorat d'una bella cantant (per a la que va compondre sis estudis per a contralt). Va idear un plans per a anar-se n'amb ella, per arribats a la frontera ella no va poder creuar per problemes burocrtics i ell va haver d'abandonar el seu plans i tornar sol a St. Petersburg. All es va reunir amb sa mare, i poc desprs va conixer a Maria Petrovna Ivanov. Desprs de cortejar-la per un breu perode, es van casar. No obstant el matrimoni va durar poc, al demostrar la seua esposa un carcter esquerp i total desinters per la seua msica. Encara que Glinka reconeix que l'amor inicial li va inspirar el trio del primer acte de l'pera Una vida pel tsar (1836), el seu carcter dol no podia resistir les contnues discussions amb la seua esposa i la seua sogra. Desprs de la separaci, ella va tornar a casar-se, mentre que Glinka va tornar amb sa mare, i ms avant amb la seua germana.

Una vida pel tsar, la primera de les dues grans peres de Glinka, originriament es va titular Ivan Susanin. Estrenada el 1612, narra la histria del camperol rus i heroi patritic Ivan Susanin que sacrifica la seua vida pel tsar desviant l'atenci d'un grup de polonesos que intentaven un regicidi. El mateix tsar va seguir el progrs de treball amb inters i va suggerir el canvi en el ttol. Va ser un gran xit en la seua estrena, el 9 de desembre de 1836, sota la direcci de Catterino Cavos, que havia escrit una pera sobre el mateix tema a Itlia. Encara que la msica continua sent ms italiana que russa, Glinka demostra un treball magnfic sobre els recitatius, que aconsegueixen enllaar tot el conjunt. Aix mateix l'orquestraci s excellent, presagiant l'escriptura d'orquestra dels compositors russos posteriors. El tsar va recompensar Glinka pel seu treball amb un anell valorat en 4.000 |rubles.

En 1837, Glinka va accedir al lloc d'instructor del cor de la capella imperial, amb un sou anual de 25.000 rubles, i va poder allotjar-se en la cort. En 1838, a suggeriment del tsar, va viatjar a Ucrana a buscar noves veus per al cor; els 19 nous xicots que reclut li van valdre altres 1.500 rubles del tsar.

Prompte va emprendre ua segona pera: Ruslan i Liudmila. L'argument, basat en un conte de Puixkin, va ser ideat en 15 minuts pel poeta Konstantin Bakhturin, que en aqueix moment estava ebri. Per tant l'pera s un galimaties dramtic, per amb tot la qualitat de la msica de Glinka s major que en Una vida pel tsar. En l'obertura utilitza la famosa escala descendent de tons sencers. Esta escala s'associa al nano Chernomor, malvat que ha segrestat Lyudmila, filla del prncep de Kev. Utilitza molta coloratura d'influncia italiana, i l'acte 3 cont diversos nmeros rutinaris de ballet clssic, per el gran xit d'aquesta pera rau en el seu s de la melodia popular que impregna completament el discurs musical. Gran part del material popular utilitzat s d'origen oriental. En la seua estrena, el 9 de desembre de 1842, va ser rebuda amb fredor, per la seua valoraci ha crescut en el transcurs dels anys.

ltims anys.

Glinka va patir una gran decepci desprs de l'escs xit de Ruslan i Lyudmila. No obstant aix, desprs d'un any, els seus nims es van aixecar amb ocasi d'un viatge a Pars i a Espanya. A Pars, Berlioz va dirigir alguns extractes de les peres de Glinka i va escriure un article elogis sobre ell. Glinka recprocament va admirar la msica de Berlioz. En aquesta poca va compondre algunes fantasies per a orquestra.

En 1852 va visitar novament Pars on va passar dos anys, vivint tranquillament i fent visites freqents als jardins botnics i zoolgics. Des d'all ell es va traslladar a Berln on, desprs de cinc mesos, va morir.

Desprs de la mort de Glinka, els mrits relatius de les seues dos peres es va convertir en una font de discussi en la premsa musical russa, especialment entre Vladimir Stasov i Alexander Serov.

Alguns dels treballs d'orquestra de Glinka han gaudit de popularitat, ja fra en concerts o gravacions, fora de Rssia. A ms de les conegudes obertures de les seues peres (especialment la brillant i enrgica obertura de Ruslan i Liudmila), les seues obres per a orquestra ms importants inclouen el poema simfnic Karaminskaya (1848), basat en melodies populars russes, i dos treballs sobre tema espanyol, Records d'una nit d'estiu a Madrid (1848, 1851) i Jota Aragonesa (1845).

Glinka tamb va compondre canons, obres per a piano, i msica de cambra.

Una obra que va rebre certa atenci en la dcada de 1990 s la "Can patritica", suposadament escrita per a un concurs que havia de seleccionar l'himne nacional rus el 1833; aquesta obra va ser adoptada com a himne nacional de la federaci russa entre 1990 i 2000.

Per a valorar l'obra de Glinka cal situar-la en el context de la msica russa del seu temps. Fins llavors havia sigut la norma seguir les pautes marcades per la msica occidental. Fins i tot el folclore rus, en les ciutats, s'havia occidentalitzat, amb ritmes regulars i harmonies simples, apartant-se de les formes ms pures de la msica tradicional que Glinka havia conegut des de la seua infantesa. L'xit de Glinka rau en la manera que va aconseguir que el carcter rus impregnara una msica basada en un estil compositiu a la manera occidental, creant un model per als futurs compositors russos.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84205" title="Metro de Bucarest" nonfiltered="3445" processed="3438" dbindex="33645">



El Metro de Bucarest s un servei de metro que s estn per tot el terme municipal de Bucarest, la capital de Romania. La xarxa est administrada per la companyia Metrorex, que s un ens administratiu participat per la iniciativa privada i per institucions pbliques com l estat romans i l ajuntament de Bucarest.



Lnies.




La xarxa est integrada per quatre lnies: M1, M2, M3 i M4. En la seva totalitat el sistema t uns 63 km de vies i 45 estacions, amb una distncia mitjana entre les mateixes de 1,5 km.

Les quatre lnies comencen i terminen els seus recorregits en les segents estacions:

M1: Pantelimon - Dristor 1 - Gara de Nord - Dristor 2 (Inaugurada l'any1979);
M2: IMGB - Pipera (Inaugurada l'any 1986);
M3: Industriilor - Eroilor (Inaugurada l'any 1983);
M4: Gara de Nord - 1 Mai (Terminada 2000);

Veure: Llista d estacions de metro de Bucarest

Histria.

El metro de Bucarest va ser construt per ordres de Nicolae Ceau escu a partir de la segona meitat de la dcada dels anys setanta, ja que volia ampliar i millorar la comunicaci entre els diferents barris de la capital romanesa que s'anaven construint, ja que la capital romanesa va experimentar un espectacular creixement en el temps del dictador, que va manar destruir part de la capital i orden construir barris sencers de blocs que havien d estar ocupats per la poblaci portada a Bucarest des del medi rural per treballar a les fbriques de la perifria de la ciutat. Curiosament per molts bucarestencs la nica herncia positiva que va deixar Ceau escu va ser el metro de Bucarest. 

El procs de construcci de la xarxa va ser progressiu, ampliant-se contnuament, per amb la caiguda del comunisme (1989) noms s acabaren els projectes en marxa, i s aturaren aquells projecte que no estaven encetats per si ja projectats (1990). S hagu d esperar a l any 2000 per qu s amplis el metro de Bucarest de nou i tot les noves estacions projectades, en d aquell any no s ha ampliat la xarxa. Actualment est prevista l'ampliaci de la xarxa de metro amb cinc noves estacions.

La cronologia de inauguraci de la xarxa del metro de Bucarest ha estat la segent:
  
16 de novembre de 1979: M1/M3 El tram comprs entre les estacions Timpuri Noi - Sem n toarea; de 8.63 km i 6 estacions;

28 de desembre de 1981: M1/M3 El tram comprs entre les estacions Timpuri Noi - Republica; de 10.1 km i 6 estacions;

19 d agost de 1983: M1/M3 La lnia derivada Eroilor - Industriilor; de 8.63 km i 5 estacions. L'estaci Gorjului va ser inaugurada l'any 1991;

22 de desembre de 1984: M1/M3 El tram comprs entre les estacions Sem n toarea - Crnga i; de 0.97 km i 1 estaci;

24 de gener de 1986: M2 El tram compres entre les estacions Pia a Unirii 2 - Depoul I.M.G.B.; de 9.96 km i 8 estacions;

25 d octubre de 1987: M2 El tram comprs entre les estacions Pia a Unirii 2 - Pipera; de 8.72 km i 6 estacions;

25 de desembre de 1987: M1/M3 El tram comprs entre les estacions Crnga i - Gara de Nord 1; de 2.83 km i 2 estacions. L estaci Basarab va ser afegida posteriorment;

17 d agost de 1989: M1/M3 El tram comprs entre les estacions Gara de Nord 1 - Dristor 2; de 7.8 km i 6 estacions;

15 de gener de 1990: M1/M3 El tram comprs entre les estacions Republica - Pantelimon; de 1.43 km i 1 estaci;

1 de mar de 2000: M4 El tram comprs entre les estacions Gara de Nord 2 - 1 Mai; de 3.6 km i 4 estacions;

Desenvolupament.
Des de l estaci de Nicolae Grigorescu (M1 i M3) s est construint la lnia secundria anomenada Linia de Centur , que constar de les segents estacions:

 1 desembre 1918;
 Policolor;
 Linia de Centur ;

L ampliaci de la lnia M4 en direcci nord, a partit de l estaci 1 Mai, ser ampliada amb les segents estacions:

 Pajura;
 Laromet;

Utilitzaci.


Bitllets i abonaments.

L accs al sistema de metro a Bucarest es fa mitjanant la utilitzaci d una targeta magntica, que dona dret al usuari a un nmero fix de viatges, per un perode fix de temps, o per un nmero virtual de desplaaments sense lmits per amb un perode de temps limitat 
 Bitllet de 2 viatges - 2 Leu;
 Bitllet de 10 viatges - 6,50 lei;
 Abonament mensual - 20 lei (10 lei per a professors, estudiants i donants de sang; s gratut pels revolucionaris de la Revoluci Romanesa de 1989 i altres categories socials);
 Abonament per un dia - 3 lei;

Els bitllets de metro no es poden utilitzar al sistema de transport RATB, que compren autobs, troleibs o tramvia de Bucarest, per utilitzar aquest sistema s ha d adquirir un altre bitllet (un bitllet RATB costa 1,10 lei).

Horari i freqncia.


Enllaos externs.

Pagina oficial  Metrorex en romans;
UrbanRail Bucharest en angls;
Harta Metroului Bucure ti en hongars;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84206" title="Civilitzacions precolombines" nonfiltered="3446" processed="3439" dbindex="33646">
Les civilitzacions precolombines sn aquelles cultures que es van desenvolupar al continent americ abans de l'arribada dels europeus al seus respectius territoris. Encara que tcnicament el nom es refereix a l'era abans de l'arribada de Cristfor Colom, en realitat, inclou totes les cultures i el seu desenvolupament fins a ser conquerides o influenciades pels europeus, encara que aix hagi ocorregut dcades o fins i tot segles desprs del 1492. 

Algunes civilitzacions pre-colombines semblen haver construt grans centres urbans, haver desenvolupat l'agricultura aix com diverses jerarquies socials complexes. Moltes d'aquestes civilitzacions ja havien decaigut o desaparegut per al segle XVI, data en qu es produirien els primers assentaments europeus permanents, i noms coneixem llurs histries per mitj de les investigacions arqueolgiques i les tradicions orals dels pobles vens sobrevivents. D'altres, es van desenvolupar de manera contempornia a l'arribada dels europeus, i per tant, tenim prou documents histrics dels pobladors i dels colonitzadors i conqueridors. Els pobles que han sobreviscut, les cultures i les societats dels quals descendeixen directament d'aquestes civilitzacions, han estat substancialment influenciats per les cultures i religions europees, encara que conserven algunes tradicions i prctiques, aix com llurs llenges. 

Migraci al continent.
La data de l'arribada dels primers pobles al continent americ s un tema molt controvertible. L'arqueologia recent suggereix que van haver mltiples onades de migraci que van comenar el 40.000 aC La majoria de les teories accepten que els pobles inuit van arribar-hi de manera separada, i molt temps desprs, probablement al voltant del segle VI, des de la Sibria al Canad. 

La teoria ms acceptada diu que el continent nord-americ va rebre els seus primer pobladors d'onades d'immigrants de l'sia que van creuar l'Estret de Bering congelat. Encara que la data del comenament de les onades de migraci no s'ha fixat (i varia des del 40.000 aC al 13.500 aC) es creu que van arribar al Cap d'Hornos, el punt ms austral de l'Amrica del Sud al voltant del 10.000.aC 

Desenvolupament de les civilitzacions de Nord-Amrica.
Vegeu tamb l'article: Amerindi nord-americ;

La majoria dels pobles nadius nord-americans eren tribus de nmada-caadors, encara que d'altres havian desenvolupat civilitzacions basades en l'agricultura. No obstant aix, aquestes civilitzacions no van ser tan avanades tecnolgicament ni polticament com les civilitzacions mesoamericanes de ms al sud. La majoria d'aquestes tribus van formar poderoses confederacions per lluitar contra la colonitzaci europea. 

La cultura del Mississip va dominar l'rea del riu homnim durant la histria pre-colombina. Una de les caractersitques distintives d'aquesta cultura va ser la construcci de grans monticles de terra de forma piramidal. Van cultivar el blat de moro i van participar d'una xarxa de comer extensa; tamb van desenvolupar una societat estratificada complexa. El poble del Mississip s'hi va establir al voltant del 1000 dC No obstant ja havia decaigut durant l'arribada dels primers europeus. 

L'assentament ms gran d'aquest poble, Cahokia, localitzat prop de la ciutat actual d'East St. Louis, Illinois, va tenir una poblaci superior als 20.000 habitants. Durant aquest perode de clmax, entre els segles XII i XIII, Cahokia va ser la ciutat ms poblada de Nord-Amrica (llevat de la regi cultural mesoamericana). El monticle de Monk, el centre cerimonial ms gran de Cahokia, s la construcci de terra ms gran del mn pre-histric.

Mesoamrica.
Vegeu tamb els articles: Mesoamrica i Pobles mesoamericans avui dia;

Mesoamrica va ser la regi que s'estenia des del centre de Mxic (des del Trpic de Cncer) cap a la frontera nord-oest de Costa Rica. A aquesta regi es van desenvolupar civilitzacions agrries complexes i avanades per 3.000 anys abans de l'arribada dels primers europeus. A ms, Mesoamrica va ser tamb una rea socio-cultural i ambiental ocupada per nombrosos pobles antics que compartien (i desenvolupaven) algunes creences religioses, l'art, l'arquitectura i llurs avanos tecnolgics. L'aliment ms important d'aquests pobles seria el blat de moro; de fet, aquest cultiu seria venerat i incorporat a llur teologia. No obstant aix, aquesta regi no era pas hegemnica: era una regi multicultural, multitnica i multilinge, i cada poble conservaria una cultura amb caracterstiques niques en la seva cosmovisi i organitzaci social. Fins i tot, avui dia a Mxic els pobles amerindis parlen 62 llenges diferents (i diversos dialectes d'aquestes) que han sobreviscut amb el pas del temps. 

Entre el 1800 i el 300 aC es van conformar cultures complexes a Mesoamrica. Algunes van madurar fins convertir-se en les conegudes civilitzacions olmeca, teotihuacana, maia, zapoteca, mixteca, huaxteca, purpetxa, tolteca i finalment mexica (asteca). Aquestes civilitzacions amerndies van tenir coneixements molt avanats d'arquitectura, matemtica, astronomia, medicina, escriptura (jeroglfica), art, enginyeria, i teologia entre altres. El seu sistema numric, un dels ms avanats del mn, era vigesimal. Algunes ciutats mesoamericanes, com ara Teotihuacan, Tenochtitlan i Cholula serien les ms grans del mn durant la seva poca de major expansi amb poblacions superiors als 150.000 habitants. Eren centres de comer, idees, cerimnies i teologies que estenien la seva influncia als pobles vens. 

Encara que diverses ciutats-estats, regnes i imperis van competir els uns contra els altres per obtenir poder i prestigi, els historiadors consideren que a Mesoamrica es van desenvolupar cinc grans civilitzacions: la civilitzaci olmeca, la civilitzaci teotihuacana, la civilitzaci tolteca, la civilitzaci mexica o asteca, i la civilitzaci maia. Aquestes (llevat de la civilitzaci maia,  que era polticament fragmentada) estendrien llur influncia i poder per tot Mxic i Centreamrica. Altres poders regionals van realitzar aliances amb aquestes quatre civilitzacions durant els 4.000 anys de llur desenvolupament o van declarar-los la guerra. No obstant aix, estaven sota llur esfera d'influncia. 

Perodes de la histria mesoamericana.
La historiografia mexicana divideix la histria de Mesoamrica en tres grans perodes:
 El Perode Formatiu o Pre-Clssic, des del 1800 aC al 200 dC, perode en qu els pobles nmada-caadors van formar assentaments permanents permetent el desenvolupament de l'agricultura fins a l'aparici de la primera gran civilitzaci: l'olmeca. ;
 El Perode Clssic, del 200 dC al 800, perode en qu es van desenvolupar les primeres i complexes civilitzacions: la teotihuacana, la zapoteca i la maia clssica. L'organitzaci de la majoria dels pobles era similar a les ciutats-estats gregues. ;
 El Perode Post-Clssic del 800 fins a l'arribada dels espanyols, perode que comenaria amb la caiguda de les civilitzacions del perode clssic per causa de la invasi de tribus nmades de l'Aridoamrica, regi de Nord-Amrica. No obstant aix, les onades d'immigraci, principalment de les tribus nahues van propiciar el desenvolupament d'una nova cultura, la cultura tolteca, i finalment l'establiment d'un vast i complex imperi: l'Imperi Asteca que dominaria tota Mesoamrica. ;

Alguns historiadors intercalen un perode, el "Perode Clssic Terminal" entre el Clssic i Post-Clssic per referir-se a l'establiment de Tula com a centre d'influncia regional, i el naixement de la civilitzaci tolteca. La civilitzaci maia va decaure des del clssic, per, algunes ciutats no serien abandonades, i llur cultura i influncia va sobreviure fins a l'arribada dels espanyols, encara que estaven sota el control poltic de l'Imperi Asteca. 

Llista de civilitzacions mesoamericanes.
Per saber ms de les civilitzacions mesoamericanes vegeu els segents articles:
 Civilitzaci olmeca;
 Civilitzaci teotihuacana;
 Civilitzaci maia;
 Civilitzaci asteca;
 Civilitzaci tolteca;
 Civilitzaci zapoteca;

Civilitzacions sud-americanes.
Les civilitzacions sud-americanes es van comenar desnvolupar des del 3.000 aC La primera civilitzaci de la qual es t coneixement s la civilitzaci de Norte Chico de la regi del Per. Malgrat el descobriment d'algunes construccions piramidals, els historiadors encara dubten de l'establiment de grans centres urbans d'aquesta civilitzaci. 

Entre el 900 aC i el 300 aC es va desenvolupar la civilitzaci Chavn, tamb a la regi del Per. Aquesta seria una civilitzacio molt avanada que desenvoluparia l'agricultura, l'art i la metallrgia. Desprs del decament d'aquesta cultura, va sorgir la cultura Moche. 

El segle III de la nostra era es va desenvolupar la cultura dels txibtxes (tamb coneguts com a muisques) de la regi nord dels Andes. Durant el seu perode de major expansi la seva cultura abastava els territoris del Panam i Colmbia. Van ser un dels pobles ms nombrosos de Sud-Amrica. 

L'ltima i ms gran civilitzaci a formar-se a Sud-Amrica seria la civilitzaci inca, que dominaria els Andes de 1438 a 1533. Coneguda com la Tawantin suyu o la "Terra de les quatre regions" en qutxua, la civilitzaci inca era molt desenvolupada i complexa. Van dominar a gaireb 100 altres comunitats etno-lingstiques, uns 9-14 milions de persones connectades per un sistema de carreteres de 25.000  km de llargria. Es van construir ciutats amb materials de pedra sobre les muntanyes. Van tenir grans coneixements d'astronomia, matemtica i medicina, i segons alguns historiadors, van realitzar algunes cirurgies. 

Pgines que s'hi relacionen.
 Pobles indgenes d'Amrica;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84210" title="Gonnari Comit de Salanis" nonfiltered="3447" processed="3440" dbindex="33649">
Gonnari-Comit de Salanis  (Gonnari-Comita de Salanis) fou jutge d'Arborea i Torres al segle XI i part del XII. Es possible que fora el pare de Baris d'Arborea i Torres (Torxitori o Torchitorio). Estava casat amb Tocode. La paraula Arborea derivava d'Arbarea, que vol dir zona de paludisme, i el jutjat tenia com a capital a Tharros.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84211" title="Baris d'Arborea i Torres" nonfiltered="3448" processed="3441" dbindex="33650">
Baris d'Arborea i Torres fou jutge d'Arborea i Torres. Possible fill de Gonnari Comit de Salanis. Va morir vers el 1165. Es va casar amb Maria Serra i amb una dona de la famlia Zori. Va deixar dos fills: Mari I de Zori, jutge a Arborea, i potser Andrea conegut per  Tanca , jutge de Torres; i dues filles, Susanna de Zori i Pere de Lacon o Pere de Serra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84213" title="Mari I de Zori" nonfiltered="3449" processed="3442" dbindex="33651">
Mari I de Zori o de Lacon-Zori, fou jutge d'Arborea. Fou el primer jutge documentat vers el 1060-1070. Va tenir una filla que es va casar amb un membre de la famlia Orr, que foren els pares del jutge Comit I  d'Orr, de Gonnari d'Orr (mort passar el 1102) i Constant d'Orr (mort passat el 1102). Altres fills de Mari foren: Orsoc I d'Arborea, i amb dubtes Susana, Maria i Jordina. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84214" title="Comit I d'Orr" nonfiltered="3450" processed="3443" dbindex="33652">
Comit I d'Orr fou jutge d'Arborea, possible net de Mari I de Zori. Encara consta viu el 15 d'octubre de 1102. Va deixar possiblement dos filles: Maria i Elena d'Orr. Aquesta darrera es va casar amb Gonnari de Serra i foren els pares d'Elena i de Constant I de Lacon.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84215" title="Orsoc I d'Arborea" nonfiltered="3451" processed="3444" dbindex="33653">
Orsoc I d'Arborea fou jutge d'Arborea fill de Mari I de Zori. Vivia al segle XI i va traslladar la capital de Tharros a Aurestanni   or i estany - , es a dir Oristany. Va construir l'esglsia de San Nicolau a Ottana. Es suposa que es va casar amb Nigata, i que van tenir un fill anomenat Torb (casat amb Anna de Zori) que fou jutge d'Arborea i va morir desprs del 15 d'octubre de 1102, pare al seu torn d'Orsoc II de Zori casat amb sa cosina Maria d'Orr, mort abans del 1122 i darrer representant de la nissaga dels Lacon-Zori.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84216" title="Constant I de Lacon" nonfiltered="3452" processed="3445" dbindex="33654">
Constant I de Lacon fou jutge d'Arborea. Fill probablement de Gonnari de Serra es va casar amb Anna de Zori i foren els pares de Comit III d'Arborea  i Orsoc (casat amb Maria de Zori i pare de Pere de Serra i avi de Comi de Serra). Va seguir una poltica favorable a Gnova. Vivia al comenament del segle XII. Germans seus foren suposadament Orsoc, (jutge de fet d'Arborea), Comit II (jutge de fet d'Arborea), Jordina i  Preciosa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84217" title="Comit III d'Arborea" nonfiltered="3453" processed="3446" dbindex="33655">
Comit III d'Arborea fou el possible fill de Constant I de Lacon. Fou jutge d'Arborea. El 1146 va organitzar una reuni dels quatre jutjats per resoldre un conflicte sobre Gallura (Conveni de Bocanardo). Va compensar la influncia pisana amb concessions als genovesos. Va atacar el jutjat de Torres varies vegades per finalment fou derrotat i va signar la pau el 1133. Es va barallar amb Pisa perqu no li donava suport per reprendre la guerra i fou excomunicat.  Va morir vers el 1146. Estava casat amb Elena d'Orr. Fou probablement el pare de Baris I d'Arborea, Constant (mort passat el  1164) i Anastsia, i potser tamb d'Elena, casada amb el jutge Constant III de Gallura de Lacon.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84219" title="Pere I d'Arborea" nonfiltered="3454" processed="3447" dbindex="33656">
Pere I d'Arborea o Pere I de Lacon fou fill de Baris I d'Arborea, que es va coronar rei de Sardenya a la mort del seu pare amb el suport de la major part de la noblesa favorable als pisans. Es va enfrontar a la vdua Agalbursa, el que va provocar la intervenci del rei de Catalunya Alfons I. Agalbursa va morir el 1186 per la lluita va continuar. Pel comproms d'Oristany del 1192 foren reconeguts els dos pretendents en condomini i des llavors va governar conjuntament amb Hug I d'Arborea, de la casa de Cervera. El 1195 Guillem Salusi IV de Cller va envair el jutjat i el va fer presoner. Hug I d'Arborea va poder fugir. 

Va morir abans del 1207 presoner a Pisa. Estava casat des el 1189 amb Bina de la que es va divorciar al 1191 (i que es va tornar a casar amb el comte Hug dels Alberti o Capraia el 1193). Va tenir un fill anomenat Baris II d'Arborea. Va tenir tamb un fill natural, anomenat Gotifred que va morir el 1253.  





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84220" title="Baris II d'Arborea" nonfiltered="3455" processed="3448" dbindex="33657">
Baris II d'Arborea (vers 1190-desprs de 20 d'abril de 1217) fou fill del jutge Pere I d'Arborea associat al jutge Hug I d'Arborea (Ugone)  Es va casar abans de 1214 amb Beneta de Massa, filla i hereva del jutge Guillem Salusi IV de Cller i el 1214 va heretar el jutjat. A Cller fou conegut com Baris Torxitori IV. Va deixar un fill de pocs mesos, Guillem de Cller, que fou reconegut jutge a Cller sota la regncia de la mare Beneta 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84222" title="Hug I d'Arborea" nonfiltered="3456" processed="3449" dbindex="33658">
Hug I d'Arborea (senyor Hug II Pon de Cervera o vescomte Hug II de Bas o Hug Poncet), nebot de Baris I d'Arborea per part de la seva dona, na nixer a Arborea el 1178. Era fill de Hug I de Cervera vescomte de Bas, i d'Ispella Serra.  Fou jutge d'Arborea el 1185 sota regncia de Ramon de Torroja, marit de Gaia, la germana d'Agalbursa, designat en testament. El comproms d'Oristany (1192) el va reconixer conjuntament amb Pere I d'Arborea, fill del primer matrimoni. El 1195 Guillem Salusi IV de Caller va envair el jutjat, va fer presoner a Pere I d'Arborea, va assetjar Oristany i va obligar a Hug a signar la pau cedint territoris i per amb la condici que s'havia de casar amb Preciosa de Lacon, de la famlia de Pere i filla de Guillem Salusi de Cller; matrimoni que es va celebrar el 1206.

Hug va portar el ttol de rei d'Arborea i fins i tot de vegades rei de Sardenya. La seva dedicaci al jutjat li va costar la prdua del vescomtat de Bas que fou abandonat en mans del hereu testamentari Pons III (1185-1195) i del seu fill Pere III (1195-1198) per el 1198 es va arribar a un acord que implicava el reconeixement d'Hug, i certes compensacions econmiques a Pere III; Hug va retornar a Arborea i va deixar la regncia del vescomtat a sa cos Hug III de Torroja, fill de Gaia i de Ramon, que va morir el 1221 i va deixar la regncia a sa germana Eldiarda, casada amb Ramon de Palau.

Hug I (II de Bas) va morir tamb el 1221 i el va succeir el seu fill Pere II d'Arborea o de Bas-Lacon   




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84223" title="Baris I d'Arborea" nonfiltered="3457" processed="3450" dbindex="33659">
Baris I d'Arborea (?-1185) fou jutge d'Arborea. Fou el possible fill de Comit III d'Arborea. Es va casar amb primeres noces amb Pellegrina de Lacon, de la que es va divorciar (i que va morir desprs del 1195). Es va casar el 1157 amb Agalbursa (filla de Pon de Cervera (Pon II), vescomte de Bas, i d'Almodis, germana de Ramon Berenguer IV). El 1162, durant la guerra entre Pisa i Gnova, va ajudar als genovesos i va envair Cller desprs del 1164. Va prendre el ttol de rei de Sardenya i fou coronat a Pavia per Frederic II Barba-roja el 10 d'agost de 1164 (al que va pagar una gran quantitat pel ttol). Va envair Cller per en fou rebutjat pels germans Pere de Cller-Torres i Baris II de Torres que tot seguit van envair Arborea. Al no poder pagar el deute al emperador, avanada al seu dia per Gnova,  fou empresonat pels genovesos durant 7 anys (1165-1172).  El 1180 i fins el 1185 va lluitar altra cop contra Cller. Va concedir privilegis als benedictins de Montecassino. 

Va morir el 1185 o poc desprs i no va tenir fills de Agalbursa per va deixar hereu en testament al seu nebot Hug I d'Arborea (Hug II Pon de Cervera) sota regncia de Ramon de Torroja, marit de Gaia, la germana d'Agalbursa. Del seu primer matrimoni va deixar tres  fills, Pere I d'Arborea, Orsoc (mort vers el 1188 o 1189), i Torb (mort abans del 1195); i dues filles: Anna o Susana (vivia el 1164) casada amb Constant Spanu que fou jutge de fet d'Arborea el 1199, i Ispella, morta vers 1204, que es va casar el 1177 amb Hug I Pon de Cervera vescomte de Bas, germ d'Agalbursa, mort el 1185, i casada en segones noces amb Comit de Torres (Comit de Lacon), jutge de Torres que es va divorciar el 1203.  La vdua Agalbursa es va enfrontar amb el seu fillastre Pere el que va provocar la intervenci del rei Alfons I. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84224" title="Pere II d'Arborea" nonfiltered="3458" processed="3451" dbindex="33660">
Pere II d'Arborea, tamb anomenat Pere II de Bas-Lacon o Bas-Serra o vescomte Pere IV de Bas fou el fill d'Hug I d'Arborea,  nominal vescomte de Bas que mai va visitar el vescomtat per que en mantingu el ttol, i jutge nic d'Arborea proclamar en vida del pare el 1217. El 1228, al ser considerat aliat dels Visconti de Gallura, favorables a Pisa, fou atacat per Guillem Salusi V de Cller amb ajut de Mari II de Torres, al que va haver de reconixer un condomini a Arborea, per en els segents anys, aprofitant les lluites internes, va quedar altre cop jutge nic.

El 1231 Eldiarda, regent de Bas, va traspassar la regncia del vescomtat del Bas al seu fill Sim I de Palau quant aquest es va casar amb Geraua d'Anglesola. Pocs anys desprs, el 1241, Pere IV, va vendre el vescomtat al regent que aix va esdevenir vescomte i fou reconegut pel rei. 

Va morir el 1241. Es va casar el 1222 amb Diana Visconti, germana del jutge de Gallura, sota pressi d'Ubald Visconti, i mes tard, en segon noces, amb una dama anomenada Sardnia. Foren els pares de Mari II d'Arborea. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84225" title="Mari II d'Arborea" nonfiltered="3459" processed="3452" dbindex="33661">
Mari II d'Arborea fou fill de Pere II d'Arborea i IV de Bas. Va succeir al seu pare com a jutge d'Arborea i com que era menor d'edat va quedar sota tutela del seu parent Guillem de Capraia, fill d'Hug de Capraia, casat amb Bina de Lacon ex dona de Pere I d'Arborea, membre de la famlia dels comtes de Capraia una branca dels comtes de Prato o Alberti. Guillem de Capraia havia anat feia anys a l'illa amb els seus germans Anselm i Bertold i fou pupil del jutge Pere II d'Arborea que el va designar tutor del fill. Des llavors fou de fet el governant. Va afavorir Pisa i es va unir a aquesta en la guerra contra el jutge Ci de Cller i desprs de la victria del 1257 va obtenir un ter del jutjat. El 1255 el Papa Innocenci IV li va reconixer la seva senyoria a Arborea. Mari II li va haver de reconixer a Nicolau de Capraia, fill de Guillem, el condomini sobre el jutjat. Guillem va morir desprs del 1264.  No fou fins desprs d'aquesta data que Mari II va poder governar, primer com a tutor de Nicolau i vers el 1270 el va fer empresonar i el 1274 el va fer matar i va governar com a jutge titular, incloent la part del jutjat de Cller que governava, per que Mari va perdre rpidament a mans del cos de Nicolau, Anselm de Capraia; Mari va sollicitar l'ajut del rei catal Pere II (1284) i  la va recuperar el 1287, essent Anselm derrotat i mort.
 
Fou vicari general de l'Esglsia al Logudor (Torres). Va morir entre 1295 i 1297. Es va casar amb una filla d'Andreotto Saraceno Caldera (morta abans del 1293) i en segones noces amb una filla de Gelf de la Gherardesca comte de Donoratico. Va deixar un fill, Joan d'Arborea, i una filla  (vivia el 1305) i un fill illegtim anomenat Baris que va morir vers 1305.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84226" title="Joan d'Arborea" nonfiltered="3460" processed="3453" dbindex="33662">
Joan d'Arborea, anomenat Ci (Chiano) fou fill de Mari II d'Arborea. Va succeir al seu pare com a jutge vers el 1297 sota la tutela de Tosorat Uberti, noble favorable a Pisa. Va morir en una revolta popular el 23 de mar de 1304, causada per l'expropiaci de terrenys comunals que desprs va vendre. Es va casar el 1287 amb  Giacomina della Gherardesca, filla d'Ugolino comte de Donoratico, la qual va morir el 12 de febrer de 1329. Va deixar una filla pstuma, Joana, que va morir vers el 1308, i dos fills illegtims: Andreuot d'Arborea i Mari III d'Arborea.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84227" title="Andreuot d'Arborea" nonfiltered="3461" processed="3454" dbindex="33663">
Andreuot d'Arborea fou fill illegtim de Mari II d'Arborea i de Vera Cappai. Va succeir al seu pare desprs del 1295 associat a son germ Mari III d'Arborea i ambds sota regncia encara de Tosorat Uberti . Va morir desprs del 3 d'abril de 1308. No se li coneix descendncia. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84228" title="Mari III d'Arborea" nonfiltered="3462" processed="3455" dbindex="33664">
Mari III d'Arborea (1285-1321)  fou fill illegtim de Mari II d'Arborea i de Vera Cappai. Va succeir al seu pare desprs del 1295 conjuntament amb son germ Andreuot d'Arborea. Va ser jutge nic del 1308 al 1321. Degut al descontentament popular va canviar de poltica i desprs del 1297 es va acostar a Catalunya-Arag, on el rei Jaume II havia estat nomenat rei de Sardenya pel Papa. Va morir el 1321. El 1312 es va casar amb Constana de Montealcino, filla de Catino comte d'Elci. Fou pare d' Hug II d'Arborea, nascut fora del matrimoni. Els altres fills naturals foren: una filla de nom desconegut, Guillem (mort desprs del 1335), Gonnari (mort abans del 1335), Sardnia (morta abans del 1335), Adelsia (morta desprs de 1335), i dos filles mes de nom desconegut.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84229" title="Hug II d'Arborea" nonfiltered="3463" processed="3456" dbindex="33665">
Hug II d'Arborea fou fill illegtim de Mari III d'Arborea i de Paulesa de Serra (o de Lacon) i el va succeir com a jutge d'Arborea el 1321.  Va encapalar el partit catal a Sardenya, i reconeix a Jaume II que havia rebut la investidura de l'illa del Papa el 1297, collaborant amb l'infant Alfons en la conquesta de l'illa pels catalans (1323-1324) i declarant-se vassall del rei pel jutjat d'Arborea i protegit de Catalunya-Arag, per conservant el dret propi. Sota el seu consell els catalans van desembarcar a Golf de Palmas i es van unir a les tropes que assetjaven Chiesa (Esglsies); desprs va participar a la conquesta catalana de Castel di Castro (Cller) el 15 de juny de 1324.  Es va casar amb Beneta (morta vers el 1345) i va morir el 1336 de malaltia. 

El va succeir el seu fill Pere III d'Arborea. Va tenir nou fills mes:  Mari IV d'Arborea qui succe al seu germ Pere, Bonaventura (mort vers 1375),  Francesc (cannic d'Urgell mort passat el 1342), Maria (morta el 1392, casada amb Guillem Galceran de Rocabert), Joan (senyor de Bosa i Montacuto, que es va revoltar vers 1349 contra Mari IV d'Arborea, i fou empresonat el novembre d'aquell any morint en captiveri juntament amb el seu fill Pere vers 1375; era casat amb Sibilla de Montcada filla d'Ot II bar d'Aitona i de Teresa de Montcada de la casa de barons de Fraga), Nicolau (mort passat el 1370, cannic de Lleida el 1342, pare de Salvador casat amb Constana Cubell, i avi de Lleonard Cubell), Lloren (fill natural legitimat el 1337), Angiolesa (morta desprs del 1335) i Preciosa (morta desprs de 1335). 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84230" title="Lleonard Cubell" nonfiltered="3464" processed="3457" dbindex="33666">
Lleonard Cubell (1362-1427), marques d'Oristany i comte del Goce el 29 de mar de 1410, i pretendent al tron d'Arborea.

Fill de Salvador d'Arborea, net de Nicolau d'Arborea i besnt d'Hug II d'Arborea. Va adoptar el cognom matern. Va morir el 1427 i del seu enlla amb Quirica Diana filla i hereva de Joan senyor de la Barbagie del Mandrolisai i d'Ollolai, va deixar dos fills: Antoni Cubell i Salvador Cubell, i dues  filles, Beneta Cubell (morta prop de 1483, casada amb Artal d'Alag senyor de Sasato i Pina, mort el 1446) i una de nom desconegut que fou la dona de Berenguer Carrs, cavaller catal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84231" title="Antoni Cubell" nonfiltered="3465" processed="3458" dbindex="33667">
Antoni Cubell (Oristany 1396- maig de 1463) fou el fill i successor de Lleonard Cubell com a marqus d Oristany i comte del Goce i fou pretendent al tron d'Arborea el 1427. Es va casar el 1451 amb Leonor de Cardona (morta el 1455), filla de Ramon Folc senyor de Bellpuig i de Catalina de Centelles.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84232" title="Salvador Cubell" nonfiltered="3466" processed="3459" dbindex="33668">
Salvador Cubell (vers 1404- Oristany 13 de febrer de 1470), fou el fill de Lleonard Cubell i successor de son germ Antoni Cubell com a marques d'Oristany i comte de Goce. Fou pretendent al tron d'Arborea el 1463. Va deixar l'herncia al seu nebot, de la famlia Alag senyors de Sastago i Pina. Es va casar abans de 1439 amb Catalina de Centelles (morta desprs de 1460) filla de Bernat de Centelles i Leonor de Queralt.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84233" title="Pere III d'Arborea" nonfiltered="3467" processed="3460" dbindex="33669">
Pere III d'Arborea fou fill d'Hug II d'Arborea. Va succeir al seu pare com a jutge d'Arborea el 1336. Es va casar el 1327 amb Constana de Saluzzo, filla de Felip de Saluzzo governador de Sardenya. Pere III va morir a comenaments del 1347 i la seva dona va seguir poc desprs, morint al convent de Santa Chiara d'Oristany el 18 de febrer de 1348. Van deixar noms una  filla pstuma, Constana, que va morir de mesos. La successi va recaure en son germ Mari IV d'Arborea.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84234" title="Mari IV d'Arborea" nonfiltered="3468" processed="3461" dbindex="33670">
Mari IV d'Arborea el gran (1329 -1376), fou fill d' Hug II d'Arborea. Era de cultura catalana i va viure molts anys a Barcelona on es va casar. Va succeir el 1347 a son germ Pere III d'Arborea mort sense fills. S'havia educat a la cort catalana. El 11 de setembre de 1349, quant va tornar a l'illa,  va rebre el feu del comtat del Goceano i la senyoria de Marmilla del rei de Catalunya i Arag. Per tot i els seus antecedents  va pertnyer al partit enemic de Catalunya. El 1336 es va casar amb Timbor de Rocabert filla del vescomte Dalmau VII de Rocabert i de Beatriu de Serrallonga baronessa de Cabrenys, la qual encara vivia el 1361.  El 1347 els Dria es van revoltar, van derrotar els catalans a Aidu de Turdu i van ocupar Bonorva, per no van poder aprofitar la situaci.  Des el 1353 va capgirar la seva poltica i es va oposar a la dominaci catalana, lluitant contra Gerard Gherardesci, vassall lleial a Catalunya-Arag, i va atacar (al sud) Castel di Castro per fou rebutjat i en va iniciar el setge; tot seguit va atacar el nord aliat amb els Dria i va conquerir  L'Alguer amenaant Ssser el 1354. Pere III el Cerimonis va haver d'anar a l'illa amb un exrcit i va desembarcar a Nulauro. Mari va iniciar una lluita de guerrilles i emboscades, fins que el 1355 es va signar la pau de San Luri (Sanluri) per la que Mari renunciava a L'Alguer. Van seguir deu anys de pau en las que Mari va reforar l'exrcit i va fer progressar el pas gracies a bones condicions econmiques; les lleis van ser recopilades per escrit (abans eren orals). El 1365 es va reprendre la guerra i va demanar perms al Papa que a canvi d'una concessi el va autoritzar; Mari es va apoderar de casi tota l'illa i els aragonesos noms van conservar Castell de Cller, L'Alguer i Ssser. Pere III va armar una poderosa flota i en va donar el comandament a Pere de Luna que fou derrotat mentre intentava acostar-se a Oristany. El 1368 Mari va ocupar Ssser. Quant preparava l'assalt final va morir de pesta el 1376.

Va deixar quatre   fills: Hug III d'Arborea, Leonor d'Arborea, Beatriu (casada el 1363 amb el vescomte Aimeric VI de Narbona i morta el 1377) i una filla de nom desconegut que va morir molt jove el 14 de gener de 1343.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84235" title="Hug III d'Arborea" nonfiltered="3469" processed="3462" dbindex="33671">
Hug III d'Arborea fou fill de Mari IV d'Arborea al que va succeir el 1376 com a jutge d'Arborea i comte del Goce. Va continuar oposat als catalans. El 1363 es va casar amb una filla de Joan III de Vico senyor de Viterbo, la qual va morir el 1369. Van tenir una filla de nom Beneta. Es va enemistar amb la noblesa que va aconseguir convncer al poble d'una rebelli. El 3 de mar de 1383 el jutge va morir assassinat a Oristany en una revolta popular juntament amb la seva jove filla Beneta, revolta que va proclamar la Repblica. El dret al sobiranicidi estava reconegut a la llei d'Arborea. La successi va passar a Leonor d'Arborea que va apaivagar la rebelli.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84237" title="Elionor d'Arborea" nonfiltered="3470" processed="3463" dbindex="33672">

Elionor d'Arborea o Elionor de Molins de Rei (Molins de Rei,1340-1403) va succeir al seu germ Hug III d'Arborea i va apaivagar la revolta republicana en la que havia estat assassinat el seu pare, i es va fer reconixer jutgessa amb el seus fills Frederic I d'Arborea i Mari V d'Arborea. Va morir de pesta el 1403. El seu marit Brancaleone Doria (mort el 1409), que era a Barcelona el 1383 per rebre un ttol nobiliari, fou empresonat per servir de canvi. En el seu temps els catalans van comenar a recuperar el control de l'illa i es van iniciar converses de pau.

 Biografia .
Nascuda l any 1340 a Molins de Rei, el seu avi Hug II, jutge d Arborea i vescomte de Bas-Serra, va comprar la vila de Molins de Rei desprs de la conquesta de Sardenya. Fou filla de Mari IV d Arborea i de la noble catalana Tmbors de Rocabert (Peralada).

El seu germ Hug III, tamb nascut a Molins de Rei, ser considerat un tir i mor assassinat amb la seva filla a mans del seu propi poble a Orist. Elionor aconsegu que el successor en el poder fos el seu fill menor d edat, Frederic, i aix va assolir el tracte efectiu de reina regent de Sardenya.

El 31 d agost de 1386, a Barcelona, Pere III el cerimonis sign la concrdia amb Leonora, el pas definitiu per aconseguir la total pacificaci de Sardenya, sota el ceptre dels reis de la Corona d Arag.

Public la Carta de Logu, unes lleis molt avanades en comparaci amb les dels regnes europeus de la seva poca, noves lleis que regulaven la pagesia i dictaven normes que protegien la dona. La Carta de Logu va estar vigent durant ms de 400 anys i va impregnar profundament la cultura d'organitzaci de l Estat sard.

Bella, culta i bona mare sn algunes de les qualitats que se li reconeixen a la benvolguda amant dels animals. Gran aficionada a la falconeria, fins i tot el falc Eleonor porta el seu nom.
Mor a causa de la pesta el mes de juny de l any 1403 i, suposadament, est enterrada a l'esglsia gtica de San Gavino Monreale.

 Enllaos Externs .
- Projecte Eleonora, Fundaci Estudis Historics de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84238" title="Frederic I d'Arborea" nonfiltered="3471" processed="3464" dbindex="33673">
Frederic I d'Arborea fou fill de Leonor d'Arborea i de Brancaleone Doria. Fou proclamat jutge d'Arborea pel Parlament el 1383 juntament amb son germ Mari V d'Arborea. Va governar sota regncia de la seva mare. 
Va acompanyar al seu pare Brancaleone en bona part de les revoltes sardes contra la Corona d'Arag.

Va morir el 1388 i el va succeir el seu germ Mari V d'Arborea.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84239" title="Mari V d'Arborea" nonfiltered="3472" processed="3465" dbindex="33674">
Maria V d'Arborea fou fill de Leonor d'Arborea i de Brancaleone Doria. Fou proclamat pel Parlament el 1383 juntament amb son germ Frederic I d'Arborea. A la mort d'aquest el 1388 el va succeir en solitari. La mare va aconseguir alliberar al marit i a fer les paus amb els catalans pel tractat del 1388 en qu Arborea retornava tots els territoris al rei de Catalunya-Arag i es mantenia el jutjat (amb els seus antics lmits) com a feu del rei. Brancaleone, presoner dels catalans, fou alliberat (1390) i era confirmat en els seus feus a l'illa de Sardenya. La mare va publicar la carta de lleis (Carta de Logu) composta per eminents juristes italians, el 1392. Just per aquell temps Brancaleone ja s'havia revoltat amb un exrcit de deu mil homes amb els que va atacar Ssser i va conquistar tota la part nord de l'illa menys L'Alguer i Longosardo (Santa Teresa de Gallura), i tot seguit va fer el mateix al sud, deixant als catalans noms el Castell de Cller. 

A l'edat de 14 anys, d'acord a la nova llei, Mari V fou declarat major d'edat i el nou jutge va acordar la treva amb Catalunya-Arag, per el poder real va correspondre a Brancaleone. La mare va morir el 1402 de pesta. Mari va morir tamb de pesta el 1407 sense deixar hereus. El parlament va coronar a Guillem d'Arborea (Guillem II de Narbona),  fill de Guillem I de Narbona que era fill de Beatriu (casada el 1363 amb el vescomte Aimeric VI de Narbona i morta el 1377)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84240" title="Guillem d'Arborea" nonfiltered="3473" processed="3466" dbindex="33675">
Guillem d'Arborea (Guillem II de Narbona, tamb anomenat Guillem III de Narbona si es comptabilitza com a comte de Narbona Guillem fill de Bernat de Septimnia)  fou fill de Beatriu d'Arborea (germana de Leonor d'Arborea) i del vescomte Aimeric VI de Narbona. A la mort de Mari V d'Arborea fou proclamat jutge d'Arborea. Estant absent el vescomte fou designat regent Lleonard Cubell. Els catalans van enviar un fort exrcit sota el comandament de Pere de Torrelles i en presencia del hereu del tron Mart el Jove. El 1408 va arribar a l'illa Guillem. El 1409 una flota genovesa que portava ajuda als sards fou eliminada, i el 30 de juny del mateix any es va lliurar la batalla de Sanluri, decisiva entre els dos exercits. Els catalans van obtenir una victria total, per un imprevist va impedir als catalans culminar l'operaci amb la conquesta de la vila d'Esglsies: la mort del jove prncep hereu Mart. Guillem va passar a Frana i va deixar la regncia a Lleonard Cubell. La pau es va signar el 29 de mar de 1410 per la qual Arborea desapareixia com  a feu i  evacuava tota la resta de l'illa; a canvi es creaven un parell de feus substitutoris que abraaven la major part del antic jutjat: el marquesat d'Oristany i el comtat del Goce que regiria Lleonard Cubell i desprs els seus fills.

Guillem va tornar de Frana amb el fill natural de Brancaleone Doria, Nicolau Dria, i va intentar la revenja. Es va apoderar de Ssser i va atacar Santa Teresa de Gallura (Longosardo)  que finalment va ocupar. Va intentar llavors conquerir l'Alguer, per fou rebutjat.  Desmoralitzat va pensar treure profit del feu que donava per irremediablement perdut, i va oferir la venda dels drets a Alfons V d'Arag per 100.000 florins, transacci realitzada el 1420. Des llavors els catalans-aragonesos i successors van dominar l'illa.

Vegeu-ne tamb.

 Batalla de Sanluri.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84241" title="Andreu Tanca" nonfiltered="3474" processed="3467" dbindex="33676">
Andreu conegut per  Tanca , fou jutge de  al segle XI. Fou probablement germ de Mari I de Zori, de Susana de Zori i de Pere de Serra. Fou pare de Mari I de Torres, de Comit i de Pere de Serra (morts els dos darrers passat el  1065) i de Jordina. El seu temps ja s'havia construt la baslica de San Gavino a Porto Torres la capital que havia substitut a Ardara. Mes tard la capital va passar a Thathari (Sassari). El jutjat fou conegut tamb com Logudor (deformaci que vol dir Lloc de Torres).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84242" title="Mari I de Torres" nonfiltered="3475" processed="3468" dbindex="33677">
Mari I de Torres fou fill d'Andreu Tanca, jutge de Torres. Va succeir al seu pare vers la meitat del segle XI. Es va casar amb Susana de Zori. Fidel cristi va donar molts beneficis a les esglsies i fins i tot va pagar una quantitat anyal al Papa en prova de devoci. Fou favorable a Pisa. Va morir ms tard del 18 de mar de 1082. Va tenir set fills: Constant I de Torres, Itocor (mort passat el 1124), Gunnari (mort desprs del 1124), Pere (testimoniat entre el 1113 i el 1124), Comit (testimoniat entre el 1113 i el 1124, casat amb Jordina de Zori i pare d'Itocor, Maria i possiblement Baris de Lacon), Torb (pare d'Itocor i Gunnari) i Comit de Gunale (fill probablement illegtim, pare de Paulesa de Zori, dona del primer jutge de Gallura conegut, Torxitori I de Zori).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84243" title="Constant I de Torres" nonfiltered="3476" processed="3469" dbindex="33678">
Constant I de Torres fou fill de Mari I de Torres. Fou jutge de Torres. Apareix en documents datats el 1124 i 1127. Va tenir una poltica equidistant entre Gnova i Pisa i va donar feus als Dria i als Malaspina. Es va casar  amb Marcusa (que ja era vdua i tenia un fill anomenat Saltar de Gunale, participant a l'expedici catalanopisana a les Balears del 1114-1115, per no es coneix el primer marit). Va deixar un fill anomenat Gunnari I de Torres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84244" title="Gunnari I de Torres" nonfiltered="3477" processed="3470" dbindex="33679">
Gunnari I de Torres (vers 1110-1155) fou fill de Constant I de Torres. Fou jutge de Torres succeint al pare vers el 1127 i com que era menor d'edat i l'ambicis Saltar de Gunale aspirava a agafar el poder, fou enviat a Pisa. La regncia va quedar en mans de Itocor Gambella.  Va tornar el 1140 amb un exrcit pis proveit pel seu sogre, el patrici Ebriaci, i va eliminar a tots els opositors. Va construir el castell del Goce. Va seguir una poltica favorable a Pisa. Atacat varies vegades per Arborea, el jutjat de Torres sempre va rebutjar als atacants i va signar la pau el 1133.  El 1147 se'n va anar a les croades fins el 1150 en que va tornar per angoixat per una forta crisis mstica, el 1153 va abdicar i es va fer monjo i va morir al monestir de Clairvaux un temps desprs. El 1127 ja era casat amb Maria Ebriaci (morta vers 1136). Va deixar quatre fills: Baris II de Torres, Comit (que va rebre la curadoria d'Anglona el 1147 i va morir no abans del 1153), Pere de Cller-Torres (que fou jutge de Cller per matrimoni) i Itocor.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84246" title="Pere de Cller-Torres" nonfiltered="3478" processed="3471" dbindex="33680">
Pere de Cler fou fill de Gunnari I de Torres. Abans del matrimoni era Pere de Torres. Va rebre la curadoria d'Ottana el 1147. La seva dona era filla de Constant Salusi III de Cller i la parella foren proclamats jutges de Cller el 1164 sota influncia pisana, i encara que fou derrotat per Arborea (al costat de Gnova) va conservar el jutjat, per a la decada dels 70 va admetre vaixells genovesos i els pisans van fer aixecar als que els hi eren favorables, dirigits per Obert de Massa (el seu cunyat marit de la germana de la seva dona); Pere fou derrotat, i va fugir a Torres. El 1184 va tornar amb ajut genovs i es va fer amb el poder, per els genovesos van contraatacar i els van derrotar i fer presoner. Va ser empresonat i va morir a pres el 1188. A Cller va portar el nom de Pere Torxitori III). Va tenir dos filles que van morir a la infantesa i un altre filla que es va casar amb Eldici Visconti de Pisa. Fou proclamat jutge Obert de Massa i Crsega, casat amb Jordina (la segona filla de Constant Salusi III, que va morir l'any segent.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84248" title="Baris II de Torres" nonfiltered="3479" processed="3472" dbindex="33681">
Baris  II de Torres fou fill de Gunnari I de Torres , jutge de Torres des el 1153. Va exercir anteriorment la regncia durant l'absncia del pare vers el 1147-1150.  Va ajudar al seu germ Pere de Cller-Torres contra els pisans, i va iniciar una poltica progenovesa accentuada desprs de qu els pisans van empresonar i matar al seu germ. Va abdicar el 1186 i es va retirar a Siclia. Va morir vers 1191 al hospital de San Joan d'ultramar de Messina. Estava casat amb Preciosa d'Orr (morta passat el 1178). Va deixar quatre fills: Constant II de Torres, Susana (morta abans del 1186, dona d'Andrea Dria), Itocor (mort passat el 1203) i Comit de Torres. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84249" title="Constant II de Torres" nonfiltered="3480" processed="3473" dbindex="33682">
Constant II de Torres conegut com "de Martis" va succeir al seu pare Baris II de Torres com a jutge de Torres el 1186. Va morir el 1198. Estava casat en primeres noces amb una dona de la noblesa catalana de nom Druda, que va morir al viatge de noces entre Catalunya i Sardenya; i en segones noces amb un altre noble catalana de nom Prunisinda, morta a pres el 1195. El 1194 el jutjat fou atacat per Guillem Salusi IV de Cller que va ocupar Goceano i va fer presonera a la muller de Constant. Va atacar Cller per no va aconseguir alliberar-la. Constant es va enemistar amb l'Esglsia i l'arquebisbe de Pisa, desprs d'una instrucci sumaria, el va excomunicar.

El va succeir el 1198 el seu germ Comit de Torres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84250" title="Comit de Torres" nonfiltered="3481" processed="3474" dbindex="33683">
Comit de Torres fou fill de Baris II de Torres i va succeir com a jutge de Torres a son germ Constant II de Torres. Va morir el 1218. Es va casar amb Ispella d'Arborea de la que es va divorciar el 1203 i es va casar llavors amb Agns, filla del marqus Manfred II de Saluzzo i Alsia de la casa dels Montferrat, que el va sobreviure al menys un any. Va deixar cinc fills: Mari II de Torres, Preciosa, Maria (casada el 1202 amb Bonifaci de Saluzzo, morta vers 1215), Jordina (casada amb Manel Dria, morta desprs del 1210) i Isabella (dona de Lanfranco Spinola, morta passat el 1233). Els tres primers eren fills de la primera dona i les altres dos de la segona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84251" title="Mari II de Torres" nonfiltered="3482" processed="3475" dbindex="33684">
Mari II de Torres  fou fill de Comit de Torres. El seu pare el va associar al govern del Jutjat de Torres el 1203 i es va mantenir associat fins a la mort del pare el 1218, governant desprs sol fins a la seva mort el 1233. Vers el 1200 es va casar amb Agns de Massa, filla del jutge Guillem Salusi IV de Cller. Fou el pare  de Beneta (morta desprs del 1234, dona de Pon Hug III d'Empries), Adelsia de Torres, i Baris III de Torres. Va deixar tamb una filla illegtima de nom Preciosa, casada amb Nicolau Dria. A la mort de Mari II de Torres, Ubald Visconti de Gallura va intentar apoderar-se del govern de Torres a traves de la seva dona Adelsia, lluitant contra Baris III de Torres,  per no ho va aconseguir fins el 1336 quant va morir Baris i la seva dona (germana de Baris) el va heretar (per va morir al cap de dos anys sense descendents).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84252" title="Adelsia de Torres" nonfiltered="3483" processed="3476" dbindex="33685">
Adelsia de Torres (1207-1259) fou filla de Mari II de Torres. Va succeir al seu germ Baris III de Torres el 1136. Fou tamb jutgessa de Gallura a la mort del seu primer marit el jutge Ubald I Visconti de Gallura amb el que es va casar el 1219. A la mort d'Ubald Visconti de Gallura (1238) els Dria van convncer a l'emperador Frederic II Barba-roja de casar al seu fill bastard Enzo amb Adelsia i crear un Regne de Sardenya.  L'octubre del 1238 es va casar amb Enzo d'Hohensatufen (o Enzo de Subia), que es va titular rei de Sardenya (1215-Bolonya de mar de 1272) que la va abandonar el juliol de 1239 per anar a lluitar amb el pare i se'n va divorciar el 1246 per desprs caure presoner dels gelfs, quedant empresonat fins a la seva mort. Des aquesta data (1246) Adelsia va deixar d'ocupar-se del govern i es va retirar al castell de Goceano. Va morir el 1259 i el seu territori es va repartir entre les famlies Dria, Malaspina i Spinola de Gnova, cada una com a curadors de Gnova; Sassari que va rebutjar a un governador pis amb suport dels Dria,  es va constituir en ciutat lliure sota forma republicana i amb aliana a Gnova, que enviava al podest anyal. Aquesta situaci va derivar en un control dels Dria a una part (el nord)  mentre un altre va passar als Serra o Bas-Serra d'Arborea (el sud) ambds allegant ser regents d'Enzo, que va morir presoner a Bolonya el 1272) i es va acabar la ficci. Sassari fou ocupada pels catalans el 1324.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84253" title="Baris III de Torres" nonfiltered="3484" processed="3477" dbindex="33686">
Baris III de Torres  (1221-1236) fou fill de Mari II de Torres, al que va succeir com a jutge de Torres el 1233 Els nobles oposats als Visconti van nomenar regent a Orsoc de Serra. Baris fou assassinat a Sorso per una revolta el 1236 qualificada de revolta legal del poble segons les lleis del jutjat per segurament instigada pels nobles progenovesos, els Dria i els Malaspina. No va deixar successi i els seus drets van passar a la seva germana Adelsia de Torres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84257" title="Tamarinde" nonfiltered="3485" processed="3478" dbindex="33688">

El Tamarinde (Tamarindus indica) s un arbre de clima tropical i subtropical originari de l'est d'frica i conreat per les seves llavors (llavors de tamarind) tamb a sia i a Amrica, principalment al Carib.

Es tracta de l'nica espcie coneguda dins del gnere Tamarindus i pertany a la famlia de les lleguminoses o Fabaceae.  


Descripci.

Arbre de mida mitjana de fins a 20 metres d'alt de fulla persistent en localitats sense una estaci seca per caducifoli en les que tenen un perode de l'any sec. Fulles amb fins a 40 foliols i flors en rams. El fruit s una tavella amb una polpa marronosa comestible i unes llavors dures.

Usos.

s popular com a espcie a la cuina asitica i sudamericana. s un dels ingredients de la salsa Worcester. 

Confitats amb mel o sucre encara immadurs o madurs el feien servir els rabs per emprendre la travessa del desert.

Fusta dura apreciada pel seu color vermell per a fer-ne mobles i parquets. Al sud de la ndia serveix per fer travesses de ferrocarril.

Tamb t usos medicinals especialment en la medicina Ayurveda per combatre trastorns de tipus digestius.

Curiositats.
Una popular can dels anys seixanta del segle passat del grup de Los tres sudamericanos s'anomenava Pulpa de tamarindo ;
A la platja de Donosti hi ha arrenglerats diversos tamarindes com a planta ornamental.
 
Referncies i enllaos externs. 
Dassanayake, M. D. & Fosberg, F. R. (Eds.). (1991). A Revised Handbook to the Flora of Ceylon. Washington, D. C.: Smithsonian Institution.
Joseph Dalton Hooker. (1879). The Flora of British India, Vol II. London: L. Reeve & Co.
 Fruits of Warm Climates: Tamarind;
 Plant Cultures: History and botany of tamarind;
 California Rare Fruit Growers: Tamarind Fruit Facts;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84259" title="Triangle Austral" nonfiltered="3486" processed="3479" dbindex="33689">


El Triangle Austral (Triangulum Australe segon la denominaci en llat de la Uni Astronmica Internacional) s una petita constellaci de l'hemisferi sud amb tres estrelles de la segona i tercera magnitud que formen aproximadament un triangle equilter.

Estrelles principals.

Atria (  Trianguli Australis).

Atria (  Trianguli Australis) s l'estrella ms brillant de la constellaci del Triangle Austral amb una magnitud aparent de 1,91 (43ena estrella ms brillant del cel). Distant devers 400 anys-llum. s una gegant vermella-taronja 2.000 vegades ms brillant que el Sol, 9 vegades ms massiva i que s'estn sobre una ua.

Altres estrelles.

  Trianguli Australis, de magnitud aparent 2,83, s una gegant relativament prxima, distant 40 anys-llum.   Trianguli Australis, la darrera punta del triangle, s una estrella blanca de la seqncia principal de magnitud 2,87.

R Trianguli Australis s una variable cefeida, que oscilla entre les magnituds 6,0 i 6,8 amb un perode de 3,4 dies.
Taula de les estrelles de Triangulum Australe.


Nota: Els valors numrics provenen de les dades mesurades pel satllit Hipparcos 

Objectes celestes.

La constellaci de Triangulum Australe cont el cmul obert NGC 6025, les nebuloses planetries NGC 5844 i NGC 5879 i les galxies NGC 6156 i EC 4595.

S'hi troben tamb les galxies espirals IC 4584 i IC 4585 que interaccionen,  i IC 4584 est parcialment deformada per les forces de marea de IC 4585.

Histria.

Triangulum Australe fou introduda per primera vegada pel navegant itali Amerigo Vespucci el 1503. Redescoberta pels navegants neerlandesos Pieter Dirksz Keyser i Fredick de Houtman al final del segle XVI i esmentada per Johann Bayer a la seva Uranometria, el 1603.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84261" title="Exposici Universal de Barcelona (1888)" nonfiltered="3487" processed="3480" dbindex="33690">

L'Exposici Universal de 1888 es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, i va rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el mn.

La inauguraci oficial va tenir lloc el 20 de maig de 1888 a les 16 hores. Va ser presidida per Alfons XIII (que tenia dos anys), la reina regent Mara Cristina, la princesa d'Astries Mara de las Mercedes, la infanta Mara Teresa, el president del consell de ministres Prxedes Mateo Sagasta, i l'alcalde de Barcelona Francesc Rius i Taulet.

Context histric.
El 1888 Barcelona tenia 530.000 habitants i era la segona ciutat ms important d'Espanya en el pla poltic, i la primera a nivell industrial. Espanya vivia el perode de la Restauraci borbnica. El 1888 governava Prxedes Mateo Sagasta sota la regncia monrquica de Mara Cristina de Habsburgo-Lorena, vdua d'Alfons XII (mort el 1885) i mare d'Alfons XIII.

Es considera que l'organitzaci de l'Exposici Universal de 1888 va ser el reflex de la bona relaci entre la monarquia restaurada i la burgesia industrial catalana, que havia recolzat el retorn de la monarquia, a la recerca d'una pau social que permets un desenvolupament econmic.

Les Exposicions Universals, iniciades a Pars el 1855, vivien un moment de gran apogeu. Eren considerades els majors esdeveniments poltics, econmics i socials del mn, en els quals cada pas pogus exposar els avenos tecnolgics i fes gala del seu potencial econmic i industrial. Organitzar una Exposici era una oportunitat de desenvolupament econmic per a la ciutat organitzadora i atorgava un gran prestigi internacional.

Impulsors de l'Exposici.
La idea inicial d'organitzar una Exposici Universal a Barcelona la va tenir un empresari, Eugenio Serrano. Per davant la impossibilitat de Serrano de dur a terme l'esdeveniment en solitari, va assumir el projecte l'alcalde de Barcelona Francesc Rius i Taulet, que es va envoltar d'un grup d'empresaris de la ciutat que, al costat de l'alcalde, van formar l'anomenat "Comit dels vuit". Eren, a ms de Rius i Taulet, Elies Rogent i Amat  director d'obres-, Llus Rouvire, Manuel Girona i Agrafel  poltic i banquer que va finanar part de l obra- , Manuel Duran i Bas, Josep Ferrer i Vidal, Claudi Lpez Bru (Marqus de Comillas) i Carles Pirozzini.



El recinte.
L'exposici es va desenvolupar en una superfcie de 380.000 metres quadrats que tenia  l'Arc del Triomf, obra de Josep Vilaseca i Casanovas (1858-1917),  com a porta d'entrada a l'Exposici. El recinte s estenia pel Parc de la Ciutadella, el zoolgic, i part de l'actual Estaci de Frana fins al lloc on avui s'ubica l'Hospital del Mar, en la Barceloneta.

Una quarta part del recinte estava ocupat per edificis dissenyats pels arquitectes ms prestigiosos del moment, on es feien les exposicions. L'edifici ms important va ser el Palau de la Indstria, de 70.000 metres quadrats. Tanmateix es van mantenir tres edificis de l poca militar de la Ciutadella: el Palau del Governador, l arsenal i la capella. Tots tres continuen en actiu. L arsenal, desprs de diverses adaptacions al 1889, 1900 i 1932, s actualment la seu del Parlament de Catalunya.

 
De resultes del canvi de promotors, el temps per poder fer les obres del recinte va ser molt reduit. Aix va suposar un repte importantssim per l organitzaci que va demostrar la seva capacitat de gesti i esfor, per tamb va ser la causa que alguns edificis tingueren un construcci efmera. Aix tan sols romanen dempeus l'Arc del Triomf, el Castell dels Tres Dragons de Llus Domnech i Montaner (caf-restaurant de l'exposici, actualment Museu de Zoologia), l umbracle, projectat per Josep Fontser i Mestre i acabat per Josep Amargs i Samaranch i una part de l'anomenada "Galeria de les Mquines", avui ocupada pels serveis del zoo.


Com a ancdota, es pot anotar que l'enginyer francs Gustave Eiffel va presentar als organitzadors de l'Exposici Universal el seu projecte per construir a Barcelona la Torre Eiffel, per als responsables de l'ajuntament barcelon els va semblar una construcci estranya i cara, que no encaixaria a la ciutat, i van preferir construir com a entrada al recinte l'Arc del Triomf, d'estil ms clssic. Desprs de la negativa del consistori barcelon, Eiffel va presentar el seu projecte als responsables de l'Exposici Universal de Pars, que es va fer un any ms tard, el 1889. Aquests van acceptar contruir la torre, malgrat que al principi van pensar que l'haurien de desmuntar una vegada acabada l'exposici. Noms la voluntat popular va evitar que s'enderroqus.

Millores a Barcelona.
 
Malgrat que les activitats de l'Exposici es van desenvolupar a l'interior del recinte firal, la "Expo" va contribuir a la millora de Barcelona en general. Per una part, la celebraci de l'exposici va servir com a esper per finalitzar obres iniciades molts anys abans i que havien quedat inacabades, i per una altra, es va aprofitar per posar en marxa noves infrastructures i serveis que no noms milloressin la vida dels ciutadans, sin que donessin una imatge de modernitat de la ciutat a ulls dels visitants.

Algunes de les novetats que va implicar l'Exposici de 1888 van ser:

 Urbanitzaci del Parc de la Ciutadella, que desprs de l'acabament de l'Expo es va convertir en el parc ms gran de la ciutat. ;
 Es va finalitzar la urbanitzaci de tot el front martim de la ciutat, entre el parc de la ciutadella i la Rambla, construint el passeig de Colom i un nou moll: a l'actual Moll de la Fusta. ;

 Es va construir el Gran Hotel Internacional en un terreny guanyat al mar al nou passeig de Colom, davant l'edifici de la Capitania General. L'hotel, dissenyat per l'arquitecte Llus Domnech i Montaner, va ser construt en el temps rcord de 69 dies. Tenia planta i tres pisos, i ocupava un solar de 5.000 metres quadrats. Amb capacitat per a 2.000 hostes, va ser concebut com a installaci temporal per acollir els visitants. Va ser enderrocat desprs de l'acabament de l'Exposici. ;

 Es va construir el Palau de Belles Arts, a l espai on actualment hi ha els jutjats municipals davant el museu de zoologia. Obra d'August Font, va ser el lloc on es celebr la inauguraci oficial de l'Exposici amb assistncia de la famlia reial. Va ser destinat a exposicions artstiques, concerts i esdeveniments culturals de caire catalanista. Desprs de l'exposici, va continuar obert fins a 1942. ;
 Es va construir el Monument a Colom a la Plaa Portal de la Pau, punt d'uni del passeig de Colom i la Rambla. El monument es va inaugurar l'1 de juny de 1888, en plena celebraci de l'Exposici. ;
 Es va urbanitzar la zona contigua al recinte de l'exposici, a la zona del Barri de la Ribera. ;
 Es va inaugurar el Mercat del Born, obra de Josep Fontser i Mestre, construt entre 1884 i 1886. ;
 Es van inaugurar "Las Golondrinas", embarcacions d'esbarjo que, encara avui, surten davant del monument a Colom i fan un tomb martim als visitants. ;
 Es va dotar d'illuminaci elctrica als primers carrers de Barcelona (La Rambla, Passeig de Colom, Plaa de Sant Jaume i interior del recinte de l'exposici).

Conseqncies de l'Exposici.

L'Exposici Universal va ser considerada un xit, tant pel nombre de visitants com pel rendiment econmic (tot i acabar amb un dficit de 6 milions de pessetes), i la projecci internacional que li va donar a Barcelona. A ms, va ajudar a urbanitzar una gran zona de la ciutat.

L'exposici, plantejada en un moment de depressi econmica, va revitalitzar el sector de la construcci, i el nombre de visitants va proporcionar grans ingressos a tots els sectors de la ciutat.

Econmicament es considera l'Exposici de 1888 com el primer gran pas de l'economia catalana cap a l'europetzaci. El 1886, dos anys abans de l'esdeveniment, es va fundar la Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona, amb l'objectiu de vetllar pels interessos dels industrials catalans i aprofitar l'Exposici per fomentar el flux comercial amb l'estranger, i els pasos europeus en particular, en un moment en qu l'economia catalana s'havia limitat a comerciar amb el mercat espanyol.

Polticament, l'organitzaci, desenvolupament i xit de l'Exposici va confirmar el clima de bona relaci entre la burgesia catalana i la monarquia recentment restaurada a Madrid, malgrat les crtiques que va generar entre el proletariat i els lders republicans i catalanistes.

L'Exposici de 1888, el primer gran esdeveniment que es va organitzar a Barcelona, va passar a la histria com un model de desenvolupament que posteriorment, en diferents moments histrics, va tornar a aplicar la ciutat, organitzant grans esdeveniments internacionals (com l'Exposici Internacional de 1929, els Jocs Olmpics de Barcelona 1992 i, recentment, el Frum Universal de les Cultures al 2004).

Crtiques socials i poltiques a l'Exposici.
Malgrat que l'Exposici va transcrrer amb normalitat i va ser valorada com un xit, no va estar exempta de crtiques:

La gran quantitat d'obres dutes a terme durant els mesos anteriors a l'Exposici, no noms al recinte firal sin en altres punts de la ciutat, va mobilitzar milers de treballadors que van treballar incansablement i, en ocasions, en difcils condicions. Tot aix va contribuir a incrementar la conscienciaci dels treballadors que havien d'unir les seves forces per defensar els seus interessos i millorar les seves condicions laborables. Mostra d'aix s que l'agost de 1888, en plena celebraci de l'Exposici, es va fundar en Barcelona el sindicat Uni General de Treballadors (UGT), i, poc desprs el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), va celebrar a Barcelona el primer congrs de la seva histria. 
L'Exposici va provocar una gran inflaci de preus a Barcelona, segons van publicar els mitjans de comunicaci de l'poca. La pujada de preus va generar insatisfacci en els ciutadans i nombroses crtiques als diaris. 
Intellectuals i poltics republicans i catalanistes, liderats per Valent Almirall, es van manifestar pblicament en contra de l'Exposici, per considerar-la l'expressi del pacte de la burgesia catalana amb la monarquia centralista que, afirmaven, seria perjudicial per als interessos de Catalunya. 

Altres mostres de 1888.
Aquell 1888 es van celebrar unes altres quatre grans mostres internacionals, encara que cap altra no va portar el nom d Exposici Universal": van ser la "Centennial International Exhibition" celebrada a Melbourne (Austrlia); la  International Exhibition" de Glasgow (Esccia); el "Grand Concours International donis Sciences et de l'Industrie" de Brusselles (Blgica); i "Exposio Industrial Portugueza" de Lisboa (Portugal).

Enllaos relacionats.

Llista d'Exposicions Universals

Enllaos externs.
Histria de l'Exposici de 1888;
Escenaris de l'exposici de 1888;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84262" title="Cocoter" nonfiltered="3488" processed="3481" dbindex="33691">

El cocoter s una palmera (Cocos nucifera) conreada o espontnia en tots els pasos tropicals martims el fruit de la qual s'anomena coco(forma abreujada del portugus macaco, per la similitud amb la cara d'un mico). 

Descripci.
Palmera de grans dimensions que arriba als 30 metres d'alt, fulles pinnades de 4 a 6 metres de llarg. Floreix al llarg de tot l'any en inflorescncies  que contenen tant flors masculines com femenines. Les flors femelles formen els cocos.  

Conreu.
De forma espontnia es dispersa surant els cocos en el mar i germinant en les platges (els fruits resisteixen l'aigua salada
 
Preferix els sls sorrencs, resiteix la salinitat del terreny i necessita molta insolaci, alta humitat relativa i de 750 a 200 litres de pluja a l'any o b regadiu.

El coco.
Des del punt de vista botnic el fruit del cocoter s un fruit sec simple: una drupa fibrosa 

En els pasos no tropicals el que es porta a la venda s l'endocarpi sec i la part comestible s l'endosperm albumins de color blanc una part del qual s el suc o llet de coco.

Usos.
T moltes aplicacions. A banda del fruit tamb s'usen les fulles i el tronc per a la construcci rural. La fibra de coco s'utilitza com allant i en horticultura com un bon substitut de la torba.

La part blanca del coco pot ser dessecada o consumida en fresc.
El suc o llet de coco t sucres, fibra, protenes antioxidants i minerals que constitueixen una beguda isotnica que a banda de l's gastronmic s'ha utilitzat com a mitj de cultiu de plantes en laboratori ja que s estril (fins que s'obre). ;



Enllaos externs.

 Coconut Research Center;
 Kokonut Pacific  Developers of Direct Micro Expelling (DME) technology that enables Islanders to produce pure cold-pressed virgin coconut oil ;
 Coconut Festival;
 Coconut Time Line;
 Plant Cultures: botany, history and uses of the coconut;
 Purdue University crop pages: Cocos nucifera;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84264" title="Salvador Giner i de San Julin" nonfiltered="3489" processed="3482" dbindex="33692">
 Salvador Giner i de San Julin (Barcelona, 1934) s un socileg catal i des de 2005 presideix l'Institut d'Estudis Catalans

 Biografia.

Salvador Giner s doctor per la Universitat de Chicago i t estudis de postgrau a la Universitat de Colnia. L'any 1989 va obtenir la ctedra de Sociologia per la Universitat de Barcelona (1989-2004). 

La seva activitat docent l'ha desenvolupat en diferents pasos. Va ser cap de departament i catedrtic a la Universitat de Cambridge (King s College), Reading, Lancaster i West London (Brunel) entre 1965 i 1989. Professor visitant a les Universitats de Roma, Autnoma de Mxic, Puerto Rico, Costa Rica, Buenos Aires, Autnoma de Barcelona. 

Membre de l Institut d Estudis Catalans (1995) ha estat cofundador i president de l`Associaci Catalana de Sociologia (1979), filial de l IEC. Cofundador de l Associaci Europea de Sociologia. Ha estat director i professor de la Secci de Cincies Socials de la Universitat Catalana d'Estiu (1969-1975). Director i fundador de l Institut d Estudis Socials Avanats (CSIC). 

s redactor i assessor de la Gran Enciclopdia Catalana i de mltiples publicacions a nivell nacional i internacional.

Director de la darrera Enquesta metropolitana de la regi de Barcelona (2004) i del darrer informe de la recerca en cincies socials (IEC). Director, editor o membre del consell de redacci o assessor (en diversos perodes) de diverses revistes internacionals de cincia social. 

La Generalitat de Catalunya li va atorgar l'any 1995 la Creu de Sant Jordi

 Fonts.
 Biografia de Salvador Giner a l'IEC;
 Entrevista a Salvador Giner sobre religiones contemporneas;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84266" title="Dmitri Borisovitx Kabalevski" nonfiltered="3490" processed="3483" dbindex="33693">
Dmitri Borisovitx Kabalevski (30 de desembre de 1904, Sant Petersburg - 17 de febrer de 1987, Moscou), compositor rus de l'poca sovitica.



Biografia.

Nascut al si d'una famlia modesta (son pare era empleat d'assegurances). El 1918, la seua famlia s'installa a Moscou, ciutat en la que fa els estudis secundaris i assisteix a cursos de pintura. El 1922, emprn estudis a la branca econmica i social a l'Institut Engels, tot seguint parallelament cursos de msica a l'Institut Skriabin. Va entrar al Conservatori de Moscou el 1925. Els seus mestres van ser Nikola Miaskovski (composici) i Alexandre Goldenweiser (piano).

Les seues primeres obres daten de la fi dels anys vint : tres melodies d'Alexandre Blok sobre poemes d'aquest (1927), una Sonata per a piano (1927), el Quartet de corda n1 (1928), un Concert per a piano (1928), i la Sonatina per a piano en Do (1930). 

Excellent pedagog (va ser nomenat el 1932 professor assistent de composici al conservatori de Moscou i titular el 1939), s considerat un msic volcat cap als infants. La seua vertadera personalitat va aparixer en les obres per a piano de propsit pedaggic : De la vida d'un pioner (1934), recull de peces fcils per a principiants, Trenta peces infantils (1937-1938), 24  preludis (1943), 24 peces fcils (1944). Les Sonatines completen aquesta part de la seua obra. En aquestes petites formes, la simplicitat de l'harmonia i l'encs dels temes sedueixen els melmans.

A partir dels anys 40 Kabalevski esdev una figura dominant de la vida musical sovitica. Ser successivament secretari de la Uni de Compositors Sovitics (1940), redactor de la revista Sovietskaia Musika, laureat en quatre edicions del Premi d'Estat (1946, 1949, 1951, i 1966), artista del poble el 1963, President del Consell Cientfic d'Esttica pedaggica a l'Acadmia de les Cincies pedaggiques de l'URSS (1969), i President de la International Society of Musical Association (1972).

Forma part de la primera generaci de compositors sovitics. Militant del partit comunista, va acatar les orientacions de la poltica oficial en matria de creaci artstica (decrets de 1948). La seua obra s'integra en aquest motlle, trobant el seu lloc en les formes tradicionals i populars del seu pas: quatre concerts per a piano ( 1929, 1935, 1952,1975), un concert per a viol (1948) i dos concerts per a violoncel (1948-1949 i 1964) sn obres impregnades d'un lirisme ntim tenyit d'humor i d'alegria de viure.

Les formes musicals ms desenvolupades (simfonies, peres)  sn certament interessants, per en elles Kabalevski es troba menys cmode. Quatre simfonies (1932,1933, 1934 i 1956), cinc peres (El mestre artes de Clamecy o Colas Breugnon, sobre la novela de Romain Rolland (1937), Al foc o No pas lluny de Moscou (1943), La Famlia de Tarass (1947-1950), Nikita Verchinine (1953-1954) i Les germanes (1967-1969) pertanyen a aquesta part de la seua obra. Kabalevski tamb va compondre una opereta, escrita el 1957, La primavera canta. Les obres patritiques compostes durant els anys quaranta (La Gran Ptria 1942, Els Venjadors 1942,  Els Leninistes 1959, el Requiem en memria d'aquells que van morir en la lluita contra el feixisme 1963  i Carta al Segle XXX 1972), no han resistit el pas del temps. Tamb va compondre msica incidental (Els Comediants 1933), canons i ballets.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84267" title="Nord-du-Qubec" nonfiltered="3491" processed="3484" dbindex="33694">



Nord-du-Qubec s la major regi administrativa del Quebec (Canad). Amb els seus 839.000 km, dels quals 121.000 km corresponen a llacs i rius, la regi representa el 55% del territori quebequs, per noms el 0,5% de la poblaci del Quebec hi viu (unes 40.000 persones). Els crees i els esquimals constitueixen la majoria de la poblaci.

Geografia fsica.
La regi limita a l'oest amb les badies de Hudson i James, al nord amb l'estret de Hudson i la badia d'Ungava, al nord-oest amb el Labrador, i al sud i sud-est amb les regions administratives quebequeses d'Abitibi-Tmiscamingue, Mauricie, Saguenay-Lac-Saint-Jean i Cte-Nord

Histria.
La regi Nord-du-Qubec formava part de la Terra de Rupert de la Companyia de la Badia de Hudson fins el 1870, quan va ser transferida al nou Dominion del Canad per les autoritats britniques. El 1898, el Parlament del Canad va fixar la frontera septentrional del Quebec al mig del riu Eastmain, prop del parallel 52. El 1912, el districte d'Ungava, que comprenia tot el territori al nord del riu Eastmain, va ser cedit al Quebec pel Parlament canadenc. La frontera entre el Quebec i la colnia de Terranova va ser fixada pel Comit Judicial del Consell Privat de Londres el 1927, per el govern quebequs no considera aquesta decisi com definitiva quant a la frontera de la regi de la Cte-Nord.

La part del territori transferit que es troba al nord del parallel 49 era conegut, fins el 1987, com el Nou Quebec. Quant al territori al sud del parallel 49, va pertnyer a les autoritats municipals d'Abitibi i de la Valle-de-l'Or durant la primera meitat del segle XX.

L'organitzaci poltica de la regi Nord-du-Qubec va ser profundament modificada entre 1976 i 1984 per adequar-la a la Convenci de la Badia James i del Nord quebequs, signada el novembre de 1975 pels representants inuits i crees d'una part, i els governs del Quebec i del Canad de l'altra.

Administraci.
Nord-du-Qubec es divideix en dues regions distintes. Al nord del parallel 55 hom troba Nunavik, cobert per la tundra i la taig. Nunavik est majoritriament poblat per esquimals, que viuent en els 14 pobles nrdics situats al llarg de la costa. Nunavik s administrat per l'Administraci Regional Kativik (ARK), excepci feta del poble cree de Whapmagoostui, el qual forma part de l'Administraci Regional Cree.

La part meridional, anomenada Jamsie, s'estn de la badia James fins els monts Otish a l'est. Aquest territori, principalment cobert per boscos boreals, el comparteixen la naci cree i els Jamsiens no-autctons. La seva administraci s compartida per l'Administraci Regional Cree, que agrupa els 9 pobles crees de Nord-du-Qubec, i les cinc municipalitats de Jamsie. La municipalitat de la Badia James i l'Administraci Regional Cree assumeixen certes funcions d'una municipalitat regional de comtat.

Demografia.
A la regi Nord-du-Qubec hom troba 14 pobles nrdics (10.000 habitants), 9 pobles crees (14.000 habitants) i 5 municipalitats (17.000 habitants).

Poblaci: 40.246 (2005);
Superfcie: 839.000 km;
Densitat: 0,1 hab./km;
Taxa de natalitat: 19,9   (2005);
Taxa de mortalitat: 4,4   (2005);
Font: Institut de la statistique du Qubec

Enllaos externs.
Portal de la regi administrativa Nord-du-Qubec ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84268" title="Aclarida de fruits" nonfiltered="3492" processed="3485" dbindex="33695">
L' 'aclarida de fruits s una feina habitual de la fructicultura que consisteix en treure molts dels fruits immadurs de l'arbre fruiter per tal que els que hi resten siguin ms grossos quan maduren. 

Tamb l'aclarida de fruits s un fenomen natural pel qual els arbres es desprenen d'una gran part dels seus fruits comenant pels que no han tingut una suficient fecundaci. En algunes pruneres com la varietat Santa Rosa l'aclarida natural s excessiva i resten molt pocs fruits que arribin a madurar.

L'aclarida artificial de fruits es practica principalment en presseguers, pomeres i pereres. No s tan habitual en albercoquers i cirerers i nesprers on el calibre no sol ser comercialment determinant. En olivera noms es fa en algunes varietats de taula.

Es pot fer amb productes qumics del tipus hormonals o a m en aquest cas l'alt cost de la m d'obra el pot fer prohibitiu o noms apte per a un conreu no professional. 

L'aclarida manual es fa quan els fruits tenen la mida d'una avellana (normalment durant maig) i es fa pinant-les amb tres dits (polze i els dos contigus) i fent que es desprenguin del peduncle.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84269" title="Nicolas Sanson" nonfiltered="3493" processed="3486" dbindex="33696">
Nicolas Sanson (1600-1667) fou un cartgraf francs, erradament considerat per alguns el creador de la geografia francesa. Nasqu en una antiga famlia de la Picardia d'origen escocs, a Abbeville, el 20 (o 31) de desembre de 1600, i estudi al collegi dels jesutes d'Amiens.

El 1627 va cridar l'atenci de Richelieu per un mapa de la Gllia que havia dissenyat (o si ms no comenat) quan noms tenia divuit anys. Don llions de geografia tant a Llus XIII de Frana com a Llus XIV de Frana; i es diu que quan Llus XIII an a Abbeville, s'estim ms ser el convidat de Sanson (llavors contractat en les fortificacions), que ocupar els allotjaments preparats per la ciutat. Desprs d'aquella visita, el rei nomen Sanson conseller d'estat. 

El 1647 Sanson acus el jesuta Philippe Labbe d'haver-li plagiat el Pharus Galliae Antiquae; el 1648 perd el seu fill major Nicolas, mort durant la guerra de la Fronda. Entre els seus amics durant els anys porteriors hi hagu Llus de Borb-Cond. Mor a Pars el 7 de juliol 1667. Dos fills seus ms joves, Adrien (+1708) i Guillaume (+1703), el succeren com a gegrafs reials.

Segons Pol Sureda,  els mapes de Sanson on apareix la Corona d'Arag o Catalunya mostren la importncia de la cartografia francesa en la representaci dels Pasos Catalans entre la segona meitat del s. XVII i el comenament del s. XIX, relacionada amb els projectes expansionistes francesos i les guerres que provocaren.

Les obres principals de Sanson sn: 

 Galilee antiquae descriptio geographica (1627);
 Graeciae antiquae descriptio (1636); ;
 L'Empire romain (1637);
 Britannia, ou recherches de l'antiquit d'Abbeville (1638);
 La France (1644); ;
 Tables mthodiques pour les divisions des Gaules (1644); ;
 L'Angleterre, l'Espagne, l'Italie et l'Allemagne (1644); ;
 Le Cours du Rhin (1646); ;
 In Pharum Galliae antiquae Philippi L'abbe disquisitiones (1647-1648); ;
 Remarques sur la carte de l'ancienne Gaule de Cesar (1651);
 L'Asie (1652);
 Index geographicus (1653); ;
 Les Estats de la Couronne d'Arragon en Espagne (1653); ;
 Geographia sacra (1653);
 L'Afrique (1656); i ;
 Cartes gnrales de toutes les parties du monde (1658). ;

El 1692, Hubert Jaillot reun els mapes de Sanson en un Atlas nouveau. Vegeu tamb les edicions del segle XVIII d'algunes obres de Sanson en Delamarche sota els ttols d' Atlas de gographie ancienne i Atlas britannique; i el Catalogue des cartes et livres de gographie de Sanson (1702). 

Bibliografia.
Aquest article s una traducci del corresponent de la Wikipdia anglesa, la qual incorpora informaci procedent de l'Encyclopdia Britannica Eleventh Edition, una obra que actualment s de domini pblic.

Enllaos externs.
 Vegeu  Les Estats de la Couronne d' Arragon en Espagne (1653), un dels primers mapes de conjunt de la Corona d'Arag, a publicat  per Sanson en el seu atles Cartes gnrales de toutes les parties du monde (1658).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84276" title="Constant I el Gran" nonfiltered="3494" processed="3487" dbindex="33697">




Constant I El Gran (Naissus, Dcia, 27 de febrer de 272 -  Ancycrona, Ponto, 22 de maig de 337), fou el primer emperador rom que profess el cristianisme.

Nascut amb el nom de Gai Flavi Valeri Aureli Constant (segons l epigrafia llatina: IMP CAESAR FLAVIVS CONSTANTINVS PIVS FELIX INVICTVS AVGVSTVS), se'l coneix tamb amb els noms de Constant I, Constant el Gran o Sant Constant pels cristians ortodoxos grecs. Constant fou proclamat August per les seves tropes el 25 de juliol de 306, i va governar un Imperi Rom en constant creixement fins la seva mort.

Constat s conegut tamb per haver refundat la ciutat de Bizanci (actual Istambul, en Turquia), anomenant-la Nova Roma o Constantinoble (Constantinus-polis; la ciutat de Constant). 

Tamb es recorda a Constant per la promulgaci que a l any 313 junt amb Licini I va fer de l edicte de Mil i per dur a terme el Concili de Nicea en el 325, que atorgaren legitimitat legal al cristianisme en l Imperi Rom i que consagrava la llibertat de culte i restitua als cristians els bns eclesistic confiscats. Es considera que aix fou essencial per l expansi d aquesta religi, i els historiadors, des de Lactantius i Eusebi de Cesrea fins als nostres dies, el presenten com el primer emperador cristi, si ms no, va ser batejat quan ja es trobava en el llit de mort.

 La joventut .
Constant va nixer en Naissus (l actual ciutat de Ni a Srbia i Montenegro), fill de Constanci I Clor i la seva primera muller Helena, filla d un masover, que tenia noms 16 anys. El pare de Constant abandon a la seva mare vers l any 292 per casar-se amb Flvia Maximiana Teodora, filla de l emperador rom d occident Maximi. Teodora donaria a Constant sis germanastres, incloent a Juli Constant.

Quan Constanci Clor fou nomenat comandant suprem a la Gllia, Britnia i Hispnia com un dels dos csars (emperadors menors) de la tetrarquia el 293, Constant va romandre amb Diocleci a Nicomdia probablement com una mena d'hostatge garant de la fidelitat del seu pare. Va acompanya a Diocleci a Egipte pas que va pacificar desprs de conquerir Alexandria el (296).
 
Desprs va servir sota Galeri a la guerra amb els perses, de la que va resultar l'adquisici dels regnes d'Ibria i Armnia com a clients i l'annexi de Mesopotmia i regions properes; Diocleci i Maximi van celebrar el triomf a Roma el 303. Constant es va distingir a la lluita i es va guanyar el favor de la tropa, essent nomenat trib militar de primera classe. El 305 el seu pare i Galeri van accedir al crrec d'emperadors desprs d'abdicar Diocleci i Maximi. Constant va romandre a Orient sota el control de Galeri. Aquest va nomenar csar als seus fidels Sever II (III) i Maxim Daia (aquest darrer era nebot de Galeri; Constanci Clor no va poder nomenar csar al seu fill per temor a la reacci de Galeri, que el tenia de fet a les seves mans).

 Proclamaci com august .

Amb perms de Galeri, un temps desprs Constant va marxar de Nicomdia (on els dos residien) i passant per Trcia, Illria, Pannnia i Gllia es va poder reunir amb el seu pare a Boulogne a temps per acompanyar-lo a l'expedici a Britnia contra els pictes. Tamb fou present a la seva mort a Ebocarum (York) el 25 de juliol del 306. Abans de morir Constanci va designar al seu fill com successor. Les legions el van aclamar i els auxiliars brbars dirigits per Crocus, rei dels alamans, tamb hi van estar d'acord. Desprs va escriure a Galeri explicant que no havia agafat el poder pel seu propi desig sin perqu les tropes li havien imposat, i demanava ser reconegut com august. Galeri, convenut de que Constant seria un bon governant per l'occident, el va reconixer per noms amb el ttol de csar mentre que va nomenar august a Sever II (III).

Aviat va esclatar una revolta a Roma i Maxenci, fill de Maximi, es va proclamar emperador. Quan el seu pare se'n va assabentar va sortir del seu retirament i va agafar altra cop la corona que havia renunciat al 305. Aix va suposar la guerra amb Galeri, el hereu del qual, Sever August, va entrar a Itlia amb un exrcit; per fou assetjat a Ravenna i es va haver de rendir i fou executat per odre de Maxenci (307).

 Lluites civils .
Galeri va nomenar csar en lloc de Sever a Gai Valeri Licini Licini I. Tamb va haver de reconixer com august a Maxim que havia estat proclamat per les legions de Sria i Egipte. Aix hi havia sis emperadors: Galeri, Licini i Maxim, a l'orient; i Maximi, Maxenci i Constant a l'occident (308). Constant estava casat amb Minervina per la seva dona va morir per aquest temps (abans del 306), i es va casar amb Fausta, la filla de Maximi (probablement el 307) i fou reconegut august per Maximi i pel seu fill Maxenci. Aquest i Maximi no van tardar en estar enfrontats i el fill va expulsar al pare de Roma, per la fora i el pare es va haver de refugiar a la Gllia amb Constant. 

Maximi va tornar a abdicar per durant una absncia de Constant que va anar al Rin es va tornar a proclamar emperador per tercera vegada i va entrar en negociacions amb el seu fill Maxenci en contra de Constant. Constant assabentat, va baixar pel Sane i el Roine i es va presentar a Arelatum, on era Maximi; aquest va fugir a Marsella i aquesta ciutat fou assetjada, per els seus habitants el van entregar a Constant (308). Maximi fou obligat a suicidar-se un temps desprs (febrer del 310) tot i que era el sogre de Constant, perqu tornava a conspirar.

Constant va establir la seva residncia habitual a Trveris. Va combatre al brbars, sobre tot als francs els caps dels quals van ser portat al circ a la ciutat. Sembla que va protegir als cristians i va convncer a Galeri i Maxim de fer el mateix, per no per convicci sin per la necessitat poltica de comptar amb el seu suport, car havien esdevingut un grup nombrs (un 20% de la poblaci), ben organitzat i fantic, que tenia molta influncia. 

El 311 va morir Galeri i el va succeir Licini que va entrar en guerra amb Maxim.

 Victria sobre Maxenci .
Aviat Maxenci, allegant la venjana del pare, va reunir un exrcit i va voler envair la Gllia. Constant va rebre la petici d'una part dels senadors de combatre a Maxenci, que no era ben vist i va creuar els Alps Cottis  (Mount Cnis), va derrotar a la avantguarda de Maxenci a Tor i va entrar a Mil. Verona fou assetjada i davant les seves muralles Maxentius (Maxenci) va patir una seriosa derrota. Una segona batalla es va lliurat prop de Roma el 28 d'octubre del 312, i Constant fou victoris, i Maxenci es va ofegar al Tber quan s'escapava i fou tirat a l'aigua pels fugitius al creuar el Pont Milvi. Constant va entrar a Roma i fou l'nic sobir de l'occident;  es va comportar com un estadista i entra altres mesures va dissoldre el cos del pretorians i va establir un fort impost pels senadors. Va acceptar el ttol de Pontfex Mxim (per tant del paganisme),  per conjuntament amb Licini  va promulgar l'edicte de Mil, que garantia la llibertat religiosa. La llegenda diu que Constant va veure en un somni la creu amb les paraules               (amb aquest signe guanyars) i que la va adoptar a la batalla contra Maxenci, i va considerar que la seva victria s'havia degut a la creu, i per aix va afavorir  el cristianisme.

A orient Maxim fou derrotat en diverses batalles i va morir a Tars quan fugia cap Egipte (313) el que va deixar a Licini com a nic emperador al orient.

 Emperador nic .
El 314 la guerra va esclatar entre Licini i Constant i aquest va derrotar al seu rival a Cibalis, a la uni del riu Sau (Save) amb el Danubi, als sud de Pannnia. En una segona batalla a Mrdia (Trcia), coneguda per batalla de Campus Ardiensus (317)  el resultat no fou clar per les prdues de Licini foren molt grans i va haver de demanar la pau. Constant, tamb debilitat, la va acceptar i va obtenir Illria, Pannnia, i Grcia; Licini es va casar amb Constantina, la germana de Constant. Els fills de Constant, Flavi Juli Crisp i Constant (II) foren nomenats csars igual que Licini, fill de Licini.

Durant 9 anys va seguir la pau. En aquestos anys Constant va governar amb eficcia, i va derrotar als brbars del nord diverses vegades al Illyricum i  Pannonia. Els ms perillosos eren els gots que s'havien apoderat de Dcia, per foren derrotats repetidament i finalment Constant va creuar el Danubi, va entrar a Dcia i els va imposar la pau.

El 320 Licini va revocar l'edicte de Mil als seus dominis. Licini va obtenir suport dels gots i Constant es va aliar als francs i el  323 es va sentir prou fort per tornar a fer la guerra a Licini, que era ja gran i (segons els cristians) era odiat pels seus sbdits; l'exrcit de terra d'ambds emperadors era similar per Licini tenia ms vaixells. La primera batalla es va lliurar prop d'Adrianpolis, el 3 de juliol del 323, i Licini fou derrotat, el seu camp capturat, i va haver de fugir cap a Bizanci que fou assetjada per Constant. El seu fill gran Crisp, va forar la entrada de l'Hellespont i desprs d'una batalla de 3 dies va derrotar a l'almirall Amadus, que va perdre un ter de la seva flota. No podent defensar Bizanci, Licini es va traslladar a Bitnia, va reunir les seves tropes i va presentar batalla a Crispolis, la moderna Scutari, a l'altra costat de Bizanci, per altra cop fou totalment derrotat. Licini va fugir a Nicomdia i es va rendir a canvi de salvar la vida. Constant, per mitja de la seva germana Constantina, li va garantir. Fou enviat a Tessalnica on va romandre un temps pensant que estava segur per al cap d'unes setmanes Constant el va fer matar acusat (probablement de manera falsa) de conspirar. Des d aleshores fins a la seva mort, Constant va exercir com emperador nic (Totius orbis imperator). Les lleis del perode de Licini foren declares nulles i fou considerat un usurpador. 

 Els darrers anys .
El 324 el seu fill Crisp fou acusat d'alta traci i durant la celebraci da Roma del 20 aniversari de la victria sobre Maxenci, fou arrestat i enviat a Pola (stria) on fou executat . Licini Csar, el fill de Licini i Constantina, nebot de Constant, fou tamb acusat del mateix delicte i igualment executat. Altres persones connectades amb la conspiraci foren executades. S'ha dit que Crisp fou acusat per la seva madrastra Flvia Maximiana Fausta i que Constant va descobrir desprs la veritat i que Fausta tenia relacions amb un esclau i obligada a sucidar-se, per sembla que aix son parts d'un drama popular construt en tron a la mort de Crisp.

El 325 les doctrines d'Arri (o Ari) que negava la divinitat de Crist, foren condemnades al Concili de Nicea.

Per governar tot l'imperi Constant va decidir establir una nova capital, i va triar Bizanci que va reanomenar Constantinoble. La va inaugurar el 11 de maig del  330 segons Hidaci i el Chronicon Alexandrinum. 

Constant va decidir repartir l'Imperi entre els seus fills: el gran Constant II va rebre les Gllies, Britnia, Hispnia i Tingitana; Constanci II, el segon fill, va rebre Egipte i les provncies d'sia (excepte les donades a Annibali); Constant, el tercer fill, va rebre Illria occidental i la resta d'frica; els tres van rebre el ttol d'august. El de csar fou donat al seu nebot Dalmaci que va rebre l'Illria oriental, Macednia, Trcia i Grcia; i de fet al seu nebot Annibali (nominalment noms va rebre el ttol de nobilissimus per amb les mateixes funcions que un csar) que va rebre Pont, Capadcia i Petita Armnia amb capital a Cesarea. Governarien tots en com per el gran, Constant II, seria el primer en rang, encara que tots amb la mateixa autoritat.

 Mort de Constant .
El 337, Constant va fer la guerra contra Sapor II de Prsia  que volia recuperar les provncies que li havien arrabassat Galeri i Maximi. Per es va posar malalt, va tornar a Nicomdia  i va morir all el 22 de maig del 337. Abans de morir va declarar la seva intenci de fer-se cristi i fou batejat al seu llit de mort. La seva mort fou l'inici d'una lluita per a la successi que va acabar donant el poder a Constanci II.

 Administraci .
Constant va reformar el sistema de dignitats; els oficis es van dividir en tres classes: Illustres, Spectabiles, i Clarissimi; el consolat fou merament un ttol i es va restablir la dignitat de patrici. Va mantenir el numero de quatre prefectes del Pretori com a lloctinents dels augusts o csars per amb el seu poder limitat i de carcter civil i no militar; els quatre prefectes foren el d'Orient, el d'Itlia, el d'Illria i el de les Gllies; a ms Roma i Constantinoble tenien cadascuna un prefecte separat. Sota el prefecte hi havia 13 funcionaris que eren governadors civils de les 13 dicesis, i desprs seguien els comtes i els vicaris o viceprefectes; a un nivell entremig entre els vicaris i els prefectes hi havia els procnsols que governaven sia, Acaia i frica, que de fet per eren governadors provincials. Les provncies (116) eren governades (apart dels procnsols) per 37 cnsols, 5 correctors i 61 praeses. L'administraci militar fou confiada primer a dos, desprs a quatre i finalment vuit Magister militum, dels que depenien els comes i els duces; va disminuir el nombre de legions, per l'exrcit en conjunt va augmentar amb auxiliars brbars. Hi havia set oficials principals de l'imperi: el Praepositus Sacri Cubiculi, o senyor camarlenc; el Magister Officiorum (secretari d'afers interns); el quaestor o lord canceller i encarregat del segell; el Comes Sacrarum Largitionum o canceller (afers econmics); el Comes Rerum Privatarun Divinae Domus (propietat privada de l'emperador); i dos Comites Domesticorum, o simplement Domestici (comandants de la gurdia imperial). Canvi tamb el sistema monetri, instaurant el solidus en comptes de laureus molt devaluat.

 La famlia de Constant .
Crisp, germ de Claudi II;
 Claudia   Eutropi;
 Constanci Clor (+ 306)   1. Helena;  2.- Teodora;
(de 1) Constant I el Gran   1. Minervina; 2. Fausta;
Crisp (+326)                                                        ;
Constant II (+340);
Constanci II (+361);
Constancia   Graci;
Constant (+350);
Constncia   1. Annibali  2.-  Constant Gal;
Constantina;
Helena Flvia Jlia   Juli l'Apstata;
(de 2) Juli Constant;
(de 2) Dalmaci Flavi Annibali;
Dalmaci Csar;
Annibali;
(de 2)  Constanci ;
Fill de nom desconegut (+341);
Gal Csar  (+341);
Filla de nom desconegut   Constanci II;
Juli l'Apstata   Helena Flvia Jlia;
Descendencia, per desconeguts;
(de 2) Constantina - Licini August;
Licini o Licini;
(de 2) Anastsia   1. Bassi; 2. Optat ;
(de 2) Eutropia -  Popili Nepoci ;
Flavi Popili Nepoci (+350);



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84282" title="Ice Age 2: El desgla" nonfiltered="3495" processed="3488" dbindex="33698">

Ice Age 2: El desgla s la segona part de la pellcula 
Ice Age. Va estrenar-se el 2006 i est animada mitjanant 3D. Fou dirigida per Carlos Saldanha -el co-director de la primera part- i produda per la Fox.

 Argument .

Tornen Manny, el mamut pelut; Sid, el peress; Diego, el tigre de dents afilades i el desventurat esquirol amb les dents grosses conegut com a Scrat.

A aquesta nova aventura els tres amics segueixen junts gaudint de les avantatges del seu mn. Manny tal vegada ja est preparat per formar una famlia, per ning ha vist un altre mamut des de fa molt de temps; de fet, Manny pensa que probablement ell sigui el darrer de la seva espcie. Aix s fins que de manera miraculosa es troba amb Ellie, l'nic mamut de sexe femen que queda sobre la terra. Noms hi ha un parell d'inconvenients: No es duen gens b i Ellie per alguna rara ra pensa que s una sariga. L'Ellie no es presenta sola, sin que amb ella hi van un parell de sarigues que sn germanes: Crash i Eddie, un parell d'atrevides bromistes i arrogants xerradores. 

Manny, Sid i Diego se n'adonen rpidament de qu l'esclafament del clima duu un gran inconvenient: una gegantesca bassa glacial que cont milers de litres d'aigua s'est a punt de trencar, amenaant a tota la vall. L'nica oportunitat de salvar-se de la catstrofe es troba a l'altre costat de la vall. Aix que els tres herois juntament amb l'Ellie, Crash i Eddie, formen el ms improbable grup familiar - de qualsevol "edat" - quan s'embarquen a una missi a travs d'un escenari sempre variant i cada vegada ms perills cap a la seva salvaci.

La pellcula tamb presenta les contnues aventures de l'Scrat que t un paper ms protagonista en aquesta segona entrega d'Ice Age.

 Vegeu tamb .
 Ice Age La primera entrega.

 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Enllaos externs .
 Ice Age 2;
 Triler en catal;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84288" title="Salvador Giner" nonfiltered="3496" processed="3489" dbindex="33699">


 Biografies;
 Salvador Giner i de San Julin (Barcelona, 1934), socileg i president de l'Institut d'Estudis Catalans;
 Salvador Giner i Vidal (Valncia, 1832   1911), compositor i professor de msica;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84296" title="Comit de Gunale" nonfiltered="3497" processed="3490" dbindex="33700">
Comit de Gunale fou el pare de Paulesa de Gunale que es va casar amb Torxitori I de Zori que fou el primer jutge de Gallura. Ja era mort el 1113 i la seva filla ho era el 1116 per lo que cal suposar que vivien al segle XI. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84297" title="Torxitori I de Zori" nonfiltered="3498" processed="3491" dbindex="33701">
Torxitori I de Zori fou el primer jutge de Gallura testimoniat i provat histricament. Es va casar amb Paulesa de Zori. Havia mort el 1113.  El va succeir el seu fil Saltar de Lacon-Zori. Va deixar una filla que probablement fou la muller de Constant II Spanu de Gallura. El jutjat de Gallura tenia per capital a Civita (Olbia)  on a finals del segle XI es va construir la baslica de Sant Simplici.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84298" title="Saltar de Lacon-Zori" nonfiltered="3499" processed="3492" dbindex="33702">
Saltar de Lacon-Zori fou fill i successor de Torxitori I de Zori com a jutge de Gallura vers el 1113. No es coneix res de la seva vida. El seu successor fou el seu oncle Itocor de Gunale.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84299" title="Itocor de Gunale" nonfiltered="3500" processed="3493" dbindex="33703">
Itorcor de Gunale fou germ de Torxitori I de Zori. Vers el 1113 va succeir el seu nebot Saltar de Lacon-Zori (probablement va usurpar el tron del jutjat de Gallura). Mentre el 1113 portava el ttol de jutge el 1116 ja apareix noms amb el ttol de  Donnu, s a dir, membre de la casa dels jutges de Gallura, per en posici secundria envers el jutge. No torna a ser esmentat. Va deixar una filla de nom desconegut i probablement un fill, Constant III de Lacon, jutge de Gallura el 1146.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84300" title="Constant III de Lacon" nonfiltered="3501" processed="3494" dbindex="33704">
Constant III de Lacon, possible fill d'Itocor de Gunale, apareix com a jutge de Gallura el 1146, i continua essent esmentat fins el 1161, per probablement va viure un deu o dotze anys mes. Durant un temps fou enderrocat i es va refugiar amb els seus parents d'Arborea i durant la seva absncia va governar Constant II Spanu.  Es va casar amb Elena de Lacon, filla de Comit III d'Arborea, la qual va morir desprs del 1146, i en segones noces amb Sardnia (testimoniada com a vivent el 1161). Va deixar un fill de nom Baris I de Lacon i una filla de nom desconegut esmentada el 1161. Va morir abans de 1173.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84301" title="Constant II Spanu de Gallura" nonfiltered="3502" processed="3495" dbindex="33705">
Constant II Spanu de Gallura, fou el gendre de Torxitori I de Zori. Vers el 1116 fou jutge de Gallura potser desprs de deposar a Itocor de Gunale, possible usurpador. Va morir en data desconeguda probablement vers el 1130. Fou el pare de Comit Spanu jutge de Gallura.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84302" title="Baris I de Lacon" nonfiltered="3503" processed="3496" dbindex="33706">
Baris I de Lacon fou fill de Constant III de Lacon i jutge de Gallura. Apareix per primer cop com a jutge el 1173, segurament desprs de la mort del seu pare. El seu nom s esmentat en actes del 1182 i 1184. Va morir el 1203 o poc abans. Estava casat amb Elena de Lacon que era viva encara l'estiu del 1206. Noms va deixar una filla, Elena de Lacon, que va heretar el jutjat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84303" title="Elena de Lacon" nonfiltered="3504" processed="3497" dbindex="33707">
Elena de Lacon (vers 1190-vers 1220), fou filla de Baris I de Lacon, i va heretar el jutjat del seu pare vers el 1203. Es va casar vers el 1207 amb Lambert Visconti que fou proclamat judge de Gallura i Cller. Va morir abans del 1220.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84304" title="Comit Spanu" nonfiltered="3505" processed="3498" dbindex="33708">
Comit Spanu fou fill de Constant II Spanu de Gallura. Apareix com a jutge de Gallura el 1133, probablement desprs de succeir al seu pare. No se sap quant va morir per el 1146 ja apareix com a jutge de Gallura de la branca d'Itocor de Gunale anomenat Constant III de Lacon. Va deixar probablement cinc fills: Constant Spanu (jutge de fet d'Arborea el 1199, que es va casar amb Anna de Lacon-Serra, filla de Baris I d'Arborea de Lacon-Serra) , Mari Spanu (mort vers el 1173), Comit Spanu (mort desprs del 1185), Elena Spanu (morta vers el 1159) i Furat Spanu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84306" title="Lambert Visconti de Gallura" nonfiltered="3506" processed="3499" dbindex="33709">
Lambert Visconti de Gallura era nt d'Albert Visconti, patrici de Pisa que vivia a la meitat del segle XII. La seva via es deia Aligarda. El seu pare fou Eldici, patrici i cnsol de Pisa el 1184 i 1185 que el 1183 es va casar amb una filla de Pere Torxitori III de Cller. Lambert fou patrici de Pisa. Vers el 1207 es va casar amb Elena de Lacon, filla i hereva de Baris I de Lacon, jutge de Gallura. El 1209Comit de Torres, aliat de Pisa, que aspirava a dominar Gallura, va ocupar Civita (Olbia), i va dominar breument tot el jutjat tot i que Lambert tamb era favorable a Pisa. Lambert va fugir, per poc desprs es va restablir la pau i es va tornar a la situaci anterior. Amb suport d'altres famlies pisanes va atacar Torres i Arborea vers el 1210-1215 per fou rebutjat; el 1215 son germ Ubald Visconti, amb suport de Lambert, va exercir influncia al jutjat de Cller on el 1216 va construir el Castello (Castel di Castro) embri de la futura ciutat de Cller i el 1217 va empresonar a la jutgessa Beneta i a la mort del marit Baris II d'Arborea la va fer casar amb son germ.

Elena va morir abans del 1220 i aquell any Lambert es va casar amb Beneta de Massa, jutgessa de Cller, filla i hereva de Guillem Salusi IV de Cller i vdua de Baris II d'Arborea de Lacon-Serra el que li va garantir la possessi del jutjat de Cller que la seva dona ja dominava des el 1214 i son germ Ubald des el 1215 o 1216.

Va morir vers 1225 i el va succeir el seu fill Ubald I Visconti de Gallura. Lambert tenia uns quatre germans, patricis de Pisa: Albert  (mort vers 1228), Galg (mort vers 1237), Ubald (podest de Pisa el 1215 i el 1217, casat amb Comtessa filla del comte Guiu Burgundione de Capraia, pare de Joan I Visconti de Gallura), Diana (morta vers el 1237 i casada amb Pere II d'Arborea), Frederic (arquebisbe de Pisa el 1254) i una fill de nom desconegut), i (possiblement) Frep.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84309" title="Ubald I Visconti de Gallura" nonfiltered="3507" processed="3500" dbindex="33710">
Ubald I Visconti de Gallura fou fill de Lambert Visconti de Gallura i d' Elena de Lacon jutjessa de Gallura. Vers el 1225 va succeir al seu pare com a jutge. Va envair Cller per assegurar l'influncia familiar a la mort de son oncle anomenat Ubald Visconti de Gallura com ell mateix (1230), i fou tamb regent de Cller fins el 1232 i jutge consort de Torres o Logudor del 1236 a la seva mort. Va morir el 1238. Es va casar el 1219 amb Adelsia de Torres de Lacon-Gunale, jutgessa de Torres que el 1236 va heretar Torres  i Ubald I fou nomenat jutge. No va tenir fills i el va succeir el seu cos Joan I Visconti de Gallura.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84310" title="Joan I Visconti de Gallura" nonfiltered="3508" processed="3501" dbindex="33711">
Joan I Visconti de Gallura fou fill d'Ubald Visconti, el germ de Lambert Visconti de Gallura. Va succeir el 1238 el seu cos Ubald I Visconti de Gallura. Va rebre tamb un ter de Cller (Ogliastra, Quirra, Sarrabus i Colostrai). Va participar a Itlia a les lluites entre gelfs i gibelins al costat de Pisa. Va tornar a l'illa el 1274 per el 1275 va anar a Pisa, on va morir. Es va casar amb Dominicata, filla d'Aldobrandino Gualandi-Cortevecchia, que va morir vers 1259, i es va casar en segones noces amb una filla d'Ugolino della Gherardesca comte de Donoratico; d'aquesta darrera va tenir el seu successor Huguet Visconti de Gallura, conegut per Nino.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84311" title="Huguet Visconti de Gallura" nonfiltered="3509" processed="3502" dbindex="33712">
Huguet Visconti de Gallura (Nino Visconti de Gallura) fou fill i successor de Joan I Visconti de Gallura con a jutge de Gallura i d'una tercera part del jutjat de Cller el 1275.  El com de Pisa va declarar incorporat el jutjat als dominis del com per finalment li fou retornat gracies al ajut del seu avi matern Huguet Gherardesci (Ugolino della Gherardesca). 
Els pisans foren derrotats a Melria pels genovesos el 6 d'agost de 1284, en una batalla naval prop de Livorno en qu els pisans anaven manats pel podest Alberto Morosini i el comte Ugolino della Gherardesca. 

Ugolino i Nino es van installar a Pisa on l'avi havia estat nomenat capit del poble i tenia un programa reformista que amenaava la poltica gibelina de la repblica, i Nino (que tenia simpaties gelfes) li donava suport. Ja caigut del poder i empresonat i mort l'avi, Nino va ser deposat pels pisans el 1287 i va morir de gana a la  pres de Torre Gualandi de Pisa el 1288 (una llegenda el fa morir a Acquafreda el 1296 o a Lucca el 9 o 12 de gener 1298) i els seus estats foren annexionats per Pisa en mans de qui van romandre fins la que fou conquerit pels catalans el 1323-1324.

Es va casar amb Beatriu d'Este, filla del marqus Opizzo II d'Este, senyor de Ferrara, la qual es va morir a Mil el setembre de 1334. Va tenir una filla anomenada Joana, morta el 1339, que va reclamar els feus paterns i va deixar hereus als Visconti de Mil i que el 13 de novembre de 1309 es va casar amb  Rizzardo da Camino comte de Ceneda i senyor de Treviso. Els Visconti de Mil van cedir mes tard els drets al rei de Catalunya-Arag.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84312" title="Mari Salusi I" nonfiltered="3510" processed="3503" dbindex="33713">
Mari Salusi I fou jutge de Cller. No es coneix qui fou el pare per s'esmenta un oncle de mon Sergi de  Rovo o Deravo (Zerchis Deravo) i dos germans, Pere i Comit (que vivien el 1066). Va morir abans de 1058. Salusi fou el nom dinstic. Es va casar amb Jordina de Setzal. Fou el pare d' Orsoc Torxitori I. Com ancestres s'anomenen a un Torxitori, casat amb Geti, que fou protospari regi i arcont de Sardenya, i un Salusi casat amb Nespella, parents ambds de Sergi de Ravo. El jutjat de Cller (inicialment Caralis) tenia com a capital a Santa Igia a la vora del estany de Santa Gilla.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84315" title="Orsoc Torxitori I" nonfiltered="3511" processed="3504" dbindex="33714">
Orsoc Torxitori I fou fill de Mari Salusi I al que va succeir al jutjat de Cller vers el 1058. Va morir vers el 1089. Es va casar amb Vera que encara vivia el 1090. Fou el pare de: Constant Salusi II de Cller o Caralis,  Pere (mort vers  1125), Sergi (mort vers 1125), Orsoc (mort vers 1125), Gunnari o Gonnari (esmentat entre 1089 i 1124) i Torb (possiblement jutge usurpador de Cller  amb ajut de Pisa- mort passat el 13 de febrer de 1130).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84316" title="Constant Salusi II de Cller" nonfiltered="3512" processed="3505" dbindex="33715">
Constant Salusi II fou fill d'Orsoc Torxitori I al que va succeir com a jutge de Cller vers el 1089. No se sap la data en que va morir per fou desprs del 1090. Probablement el seu germ Torb va usurpar el tron per un temps o b fou associat per Constanti Salusi.  

Es va casar a Jordina de Lacon-Gunale. Va tenir sis fills: Elena (morta abans del 1089), Mari Torxitori II de Cller, Orsoc (mort desprs del  1163), Itocor (mort passat el 1112), Sergi (mort vers el 1141, va deixar un fill, Constant) i Vera (morta desprs del 1124).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84317" title="Mari Torxitori II de Cller" nonfiltered="3513" processed="3506" dbindex="33716">
Mari Torxitori II fou fill i successor de Constant Salusi II de Cller com a jutge de Cller. Es va casar amb Preciosa de Lacon-Zori (testimoniada viva el 1141)  i va deixar un fill, Constant Salusi III de Cller. Va morir ver 1130. Va participar a  l'expedici catalanapisana contra les Balears el 1114-1115.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84318" title="Constant Salusi III de Cller" nonfiltered="3514" processed="3507" dbindex="33717">
Constant Salusi III fou fill i successor vers 1130 de Mari Torxitori II de Cller. Es va casar amb Jordina de Lacon-Gunale, que mor vers el 1130, i en segones noces amb Sardnia de Lacon-Zori. Va morir vers el 1163.  De la primera dona va tenir tres filles: una primera filla de nom desconegut que es va casar amb Pere de Cller-Torres (anomenat tamb Pere Torxitori III de Lacon) i fou proclamada jutgessa amb el seu marit el 1187 per fou deposada pels pisans i tancada a la pres on va morir; la segona filla, Jordina, es va casar amb Obert, marqus de Massa i Crsega (mort vers 1189) que fou jutge del 1188 al 1189; i la tercera, Preciosa, fou la dona de Tedice della Gherardesca comte de Castagneto. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84319" title="Baris de Cller" nonfiltered="3515" processed="3508" dbindex="33718">
Baris de Cller era fill de Torb de Cller (jutge vers 1100) i net d' Orsoc Torxitori I de Cller. L'octubre del  1163 va ser proclamat jutge al morir sense fills mascles Constant Salusi III de Cller, per fou enderrocat pels pisans, el 2 de mar de 1164. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84320" title="Guillem Salusi IV de Cller" nonfiltered="3516" processed="3509" dbindex="33719">
Guillem Salusi IV fou fill de Jordina de Cller i d'Obert marqus de Massa i Crsega (jutges 1188-1189) i net de Constant Salusi III de Cller. A la mort (1188) de la filla gran de Constant Salusi III  i del seu esps Pere de Cller-Torres a la pres (estaven empresonats pels pisans perqu havien volgut ocupar el jutjat amb ajut dels genovesos) i d'Obert de Massa (1189), la noblesa del jutjat va proclamar a Guillem, fill de Jordina que era la segona filla de Constant Salusi III. El 1194 va atacar el jutjat de Torres i va ocupar Goce on va fer presonera a la dona de Constant II de Torres, la catalana Prunisinda, que va morir l'any segent a la pres de Santa Igia (capital del jutjat) a causa de les privacions i maltractes. El 1195 Constant de Torres va atacar Santa Igia sense xit. El 1195 Guillem va atacar Arborea derrotant al conjutge Pere I d'Arborea i va fer fugir al altra conjutge Hug I d'Arborea, avanant cap Oristany, fins que Arborea va demanar la pau cedint les terres de Marmilla i altres ciutats de frontera. Vers el 1206 va entrar a Gallura per la jutgessa Elena de Lacon es va casar amb Lambert Visconti i va poder rebutjar l'atac (1207). Estava casat en primeres noces amb Adelsia Malaspina i en segones amb Gisiana de Capraia o Borgundione i noms va deixar tres filles: Beneta de Massa, casada amb Baris II d'Arborea, Agns de Massa casada amb Mari II de Torres, i Preciosa de Massa (mes coneguda com Preciosa de Lacon), casada amb Hug I d'Arborea de Bas-Serra. Va morir el 1214 i la successi va correspondre a Baris II d'Arborea.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84323" title="Franz Liszt" nonfiltered="3517" processed="3510" dbindex="33720">

Franz Liszt (Ferenc Liszt en hongars) s un compositor i pianista hongars, nascut a Doborjan (hui en ustria) el 22 d'octubre de l'any 1811 i mort a Bayreuth (Alemanya) el 31 de juliol de l'any 1886.

Biografia.
Joventut.

Son pare, Adam Liszt, violinista en una orquesta i secretari del prncep Esterhzy, li enseny a tocar el piano des de molt petit, amb obres de Beethoven, Haydn i Mozart.

Molt aviat es mostr un nen prodigi i amb 10 anys se n'an a Viena per a fer un curs de dos anys d'harmonia amb Salieri i piano amb Carl Czerny. Quan torn a Pars acompanyat de son pare, intent entrar en el Conservatori (aleshores Escola reial de msica i de declamaci), per fou descartat per Cherubini sota el pretext que era estranger. El 1824 fou alumne de Ferdinando Paer i compongu amb 14 anys la seua pera Don Sanche ou le Chteau d'amour. Desprs d'un fort colp amb la mort de son pare, torn a Pars i don cursos de piano per poder viure.

Viatges en Europa.

A Pars trob Hector Berlioz, George Sand, Alfred de Musset, Frdric Chopin, esdevingu amic d'Eugne Delacroix i va conixer a Niccol Paganini, del qual va tindre una gran influncia per al desenvolupament de son art.

El 1833 comen una relaci amb la comtessa Marie d'Agoult (Daniel Stern en literatura), amb la qual tingu 3 fills : Blandine (1835-1862, la qual va ser esposa d'mile Ollivier), Cosima (1837-1930, la qual es cas ms tard amb Richard Wagner, desprs d'haver sigut l'esposa de Hans von Blow) i Daniel (1839-1859). El 1836 Liszt don gires per tot Europa i tot un seguit de recitals en les grans ciutats europees. Durant aquest temps daten les seues Rapsdies, toca obres de Chopin i msica alemanya.

Vida de compositor.

Desprs d'haver-se separat de Marie d'Agoult el 1844, es trob, en 1847, la princesa Carolyne Sayn-Wittgenstein a Kev, la qual li digu que deixara les seues gires i es dedicara a la composici. El 1848 s'install a Weimar com a mestre de capella. Comen, aleshores, una nova etapa on escriu les seues obres ms conegudes, els poemes simfnics, i va dirigir altres obres de compositors contemporanis. Tanmateix, el seu talent i les seues idees innovadores no van ser de l'agrat de tothom, i en l'any 1858 dimit.
Desprs d'haver intentat, sense xit, divorciar-se per mitj del Papa, Carolyne i Liszt se separaren i ell entr en les ordres menors l'any 1865. Per all no va ser la fi de la seua carrera musical i aprofit la seua estncia en Roma per a descobrir la msica religiosa de la Renaixena.

Els darrers anys.

Es retir a Roma el 1861. Entr en l'ordre francisc el 1865, i va rebre la tosa i 4 encrregs de l'Esglsia catlica. A partir de 1869 fins a la seua mort, el Pare Liszt passa el seu temps en tres capitals : Budapest, Roma i Weimar. Durant els estius de Budapest, Liszt donava classes gratuites a alumnes, entre ells, Aleksandr Siloti. s aix que deixa la seua activitat com a virtus i es concentra en la composici i a l'ensenyament.

Mor a Bayreuth el 31 de juliol del 1886 a les 23:30 a causa d'una pneumnia. Contava amb 75 anys.

Filmografia.

El 1935 es film la pellcula Somni d'amor basada en la vida de Franz Liszt, dirigida  per Charles Vidor i ms tard substitut per George Cukor a causa de la mort del primer. L'actor que fa el paper de Liszt s Dirk Bogarde.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84324" title="Beneta de Massa" nonfiltered="3518" processed="3511" dbindex="33721">
Beneta de Massa fou filla de Guillem Salusi IV de Cller. Va heretar el jutjat de Cller a la mort del pare. De 1214 a 1217 el va governar el seu marit Baris II d'Arborea (Baris Torxitori IV de Cller), llevat de l'influncia de Ubald Visconti de Gallura que el 1216 va construir la fortalesa de Castello (Catel di Castro, desprs el centre de la ciutat de Cller), pero Baris va morir el 1217 i va deixar un fill de pocs mesos, Guillem de Cller, que fou reconegut jutge a Cller sota la regncia de la mare Beneta. Aquesta es va tornar a casar vers el 1220 amb Lambert Visconti de Gallura que va governar el jutjat fins a la seva mort el 1225. El 1227 es va casar amb Enric de Capraia membre de la familia dels comtes de Capraia no identificat, i finalment es va casar amb Rinaldo Glandi, i ambds van governar el jutjat. Beneta va morir el 1232 i llavors el seu fill Guillem Salusi V va governar efectivament (1235).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84326" title="Ginjoler" nonfiltered="3519" processed="3512" dbindex="33722">

El ginjoler (Zizyphus jujuba) s un arbust o petit arbre de la famlia de les Rhamnaceae. Hom pensa que s originari del nord d'frica i Sria i introdut posteriorment a l'ndia i la Xina, on es conrea des de fa ms de 4000 anys. Avui dia tamb es conrea a diversos pasos de la conca mediterrnia.

s una planta caduciflia que pot arribar a fer uns 10 m d'altura, amb tronc dret amb grops i escora molt clivellada. Les fulles, de 2 a 6 cm, sn oval-lanceolades amb el marge finament dentat i d'un color verd clar brillant, alternes i poc peciolades, amb tres nervis principals longitudinals, presenten dues estpules espinoses a la base. Les flors, que apareixen entre abril i maig, sn petites, pentmeres, verdoses i situades en grups, inflorescncies cimoses, de 2 a 5 sobre un petit peduncle com a l'axilla de les fulles. El fruit s el gnjol, una drupa comestible de forma ellipsodal o globosa, de color rogenc o marrons quan s madur, que es produeix cap al setembre, i amb un sol pinyol. Els gnjols sn rics en sucres i muclags i amb una important quantitat de vitamina C. Per aix s'han consumit pel seu valor nutritiu com a fruita, natural o assecada. Tamb s'han utilitzat com a expectorant i com a remei contra afeccions respiratries, de la gola, faringitis i traquetis ja que tenen propietats pectorals, emollients i demulcents. Les arrels del ginjoler s'han utilitzat contra la febre.

La fusta del ginjoler s'utilitza per fer instruments musicals com gralles i tenores.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84328" title="Guillem Salusi V de Cller" nonfiltered="3520" processed="3513" dbindex="33723">
Guillem Salusi V (vers 1215-1250) fou fill de Baris II d'Arborea i de Beneta de Massa. Va ser reconegut hereu i jutge de Cller el 1217 a la mort de Baris II per noms tenia uns mesos. Va quedar sota regncia de la mare i dels seus tres marits segents: Lambert Visconti de Gallura (1220-1225), Enric de Capraia (vers 1227-1228) i Rinaldo Glandi (vers 1230-1232), tots sota influencia d'Ubald Visconti (germ de Lambert Visconti de Gallura) mort el 1230. El 1230, per no perdre l'influencia, Ubald Visconti de Gallura (nebot del ja difunt Ubald Visconti) va envair Cller i va assolir la regncia per en fou expulsat pels Gherardesci, fidels a Guillem i a la seva mare.  El 1235, tres anys desprs de la mort de la mare, Guillem va assolir el govern amb uns 20 anys i va lluitar contra els Visconti de Gallura fins el 1244 amb el suport de Rainer de Gherardesci de Bolgheri, marit de la seva tia Agns. Va morir vers 1250 i el va succeir el seu fill Joan Torxitori V conegut per Ci de Cller.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84331" title="Ci de Cller" nonfiltered="3521" processed="3514" dbindex="33724">
Joan Torxitori V conegut per Ci de Cller fou fill de Guillem Salusi V de Cller. Va seguir una poltica favorable a Gnova i el 1256 va permetre al genovesos ocupar el Castel di Castro i va expulsar als pisans. Aix va provocar que uns sicaris pisans l'assassinaren el 1256. El va succeir son cos Guillem Salusi VI de Cller.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84332" title="Guillem Salusi VI de Cller" nonfiltered="3522" processed="3515" dbindex="33725">
Guillem Salusi VI fou el darrer jutge de Cller. Era cos germ de Guillem Salusi V de Cller (fill d'un germ de Joan Torxitori V). Fou proclamat desprs del assassinat de Joan Torxitori V. Va seguir tamb una poltica progrenovesa. El 1258 els elements favorables als pisans (els Gherardesci comtes de Donoratico, Guillem de Capraia jutge d'Arborea i Joan I Visconti de Gallura)  van envair el jutjat, van conquerir el Castel di Castro, i van assetjar Santa Igia que, al no rebre ajuda genovesa, fou destruda, i els habitants van fugir cap al interior. Guillem Salusi fou deposat i el territori del jutjat repartir entre Gallura (Joan Visconti, la part nord i est, incorporada a Gallura), Arborea (Guillem de Capraia, la part nord-centre i centre, que fou incorporada a Arborea) i la regi de Sulcis i Iglesiente (part occcidental) a Gerard i Huguet Gherardesci de Donoratico
(el 1282 Huguet Gherardesci es va establir a  Siliqua, al castell d'Acquafredda, des on va governar tota la regi sota el seu domini i el 1284 va construir la catedral de Santa Clara a Esglsia). El jutjat va romandre sota sobirania feudal del pisans fins la conquesta catalana del 1323-1324.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84337" title="Stefan Dohr" nonfiltered="3523" processed="3516" dbindex="33726">
Stefan Dohr (nascut a 1965) s un trompista alemany.

s professor de l'Academia Herbert von Karajan i professor convidat al Conservatori de msica Hanns Eisler de Berln.

Nascut a 1965 a Mnster, Stefan Dohr va estudiar amb el professor Wolfgang Wilhelmi a l'Escola de msica d'Essen i a Colnia amb el professor Erich Penzel, abans de ser trompa solista de l'pera de Franfurt als 19 anys.

Ha ocupat aquesta posici a l'Orquestra Filharmnica de Niza, l'Orquestra Simfnica de Berln i l'Orquestra del Festival de Bayreuth.

Des de 1993 s trompa solista de l'Orquestra Filharmnica de Berln.

 Enllaos externs .
www.StefanDohr.com Pgina Web;
Berliner Philharmoniker: Trip to Asia || Masterclass Podcast;
Robert Schumann, Konzertstueck fuer 4 Hoerner (3rd movement), Podcast;
Igor Stravinsky, Der Feuervogel- Finale, Podcast;
The Horns of the Berlin & Vienna Philharmonics, Podcast;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84338" title="Radovan Vlatkovic" nonfiltered="3524" processed="3517" dbindex="33727">
Radovan Vlatkovi  va nixer a Zagreb (Croacia) a 1962. Realitz els seus primers estudis a la seua ciutat natal. Continu la seua formaci musical a l'Acadmia de Msica de Detmold (Alemanya), on es va diplomar com a solista.

A 1979 va obtindre el primer premi del Concurs Internacional d'Ancona i a 1983 el de la ARD de Mnich. Quasi de forma immediata aquests premis el van portar per molts festivals de msica a Europa, Estats Units, sia i Austrlia. Entre 1982 i 1990 va ser primer trompa de l'Orquestra de la Radio de Berln, i desprs d'a s'ha dedicat completament a l'activitat com a solista i a la pedagogia del seu instrument. Entre 1992 i 1998 va ser professor de trompa a l'Escola Superior de Msica de Stuttgart i des d'aleshores ho s al Mozarteum de Salzburgo. Com a solista ha actuat amb orquestres com les de la Radio de Berln i Baviera, BBC de Londres, Cmera Anglesa, Academia de Saint Martin in the Fields, Camerata Acadmica del Mozarteum de Salzburg, Yomiuri Orchestra, Orquestra de Tkio i Orquestra de la NHK. Com a intrpret de msica de cambra ha actuat amb Vladimir Ashkenazy, Heinz Holliger, Gidon Kremer, Aurle Nicolet i Andrs Schiff, d'entre altres, amb qui ha gravat diversos discs.

Des del curs 2000-2001 s profesor titular de la Ctedra de Trompa de l'Escola Superior de Msica Reina Sofa de Madrid.

 Discografia .

Entre els seus treballs destacarem els segents com a solista:

 Wolfgang Amadeus Mozart: Horn Concerto Nos.1 4, Dirigent: Jeffrey Tate, English Chamber Orchestra ;
 Wolfgang Amadeus Mozart: Complete Edition Vol 5   Serenades, Divertimenti, Philips ;
 Wolfgang Amadeus Mozart: Set Your Life To Music   Mozart For Your Modem, Philips ;
 Hindemith: Complete Sonatas Vol 4,/ Ensemble Villa Musica, Md&g (Dabringhaus & Grimm) Gold;


 Enllaos externs .

Biografia a Osmun.com;
Biografia a hornweb.ch;
 - Arxiu musical alemany;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84340" title="Llista de jutges d'Arborea" nonfiltered="3525" processed="3518" dbindex="33728">
Els jutges (sobirans) d'Arborea governaven el Jutjat d'Arborea, a l'oest de Sardenya.

 Llista de jutges .

Gonnari Comit de Salanis (o Gunnari Comit de Salanis), jutge d'Arborea i Torres, comenaments del segle XI;
Baris d'Arborea i Torres meitat del segle XI;
Mari I de Zori vers 1060-1070;
Orsoc I d'Arborea vers 1070-1102;
Comit I d'Orr vers 1102-?
Constant I de Lacon comenaments del segle XII;
Torb d'Arborea ?-?
Orsoc II de Zori ?-1122;
Orsoc III d'Arborea i Comit II d'Arborea, jutges de fet;
Comit III d'Arborea 1122-1146;
Baris I d'Arborea  1146-1185;
Hug I d'Arborea 1185-1221 (conjutge 1192-1195);
Pere I d'Arborea 1185-1192 (conjutge 1192-1214);
Baris II d'Arborea conjutge 1214-1217 (Baris Torxitori IV de Cller);
Pere II d'Arborea (proclamat jutge nic des el 1217) 1221-1241;
Mari II d'Arborea 1241-1295 o 1297 (nominal del 1255 al 1264);
Guillem de Capraia, regent 1241-1255, jutge 1255-1264;
Nicolau de Capraia 1264 (nominal del 1264 al 1274);
Joan d'Arborea 1295 o 1297-1304;
Andreuot d'Arborea, associat 1295 o 1297-1304, conjutge 1304-1308;
Mari III d'Arborea, associat 1295 o 1297-1304, conjutge 1304-1308, sol 1308-1321;
Hug II d'Arborea 1321-1336;
Pere III d'Arborea 1336-1347;
Mari IV d'Arborea el gran 1347-1376;
Hug III d'Arborea 1376-1383;
Leonor d'Arborea, regent 1383-1402;
Frederic I d'Arborea 1383-1388;
Mari V d'Arborea 1388-1407;
Guillem d'Arborea 1407-1410, va vendre el jutjat al rei de Catalunya-Arago el 1410.
Lleonard Cubell, regent 1407-1408 i 1409-1410, desprs marqus d'Oristany i comte del Goce (1410-1427, mantingu els drets al jutjat);
Brancaleone Doria, 1408-1409;
Antoni Cubell marqus d'Oristany i comte del Goce, jutge titular d'Arborea 1427-1463;
Salvador Cubell marqus d'Oristany i comte del Goce, jutge titular d'Arborea 1463-1470;
 Els drets van passar als Alag, senyors de Sastago i Pina el 1470;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84342" title="Gerd Seifert" nonfiltered="3526" processed="3519" dbindex="33729">
Gerd Seifert (nascut el 17 d'octubre de 1931 a Hamburg) s un trompista alemany.

Va comenar estudiant l'obo i va canviar posteriorment a la trompa. Va estudiar amb Albert Doe a Hamburg.

Als 15 anys estava tocant a l'pera d'Hamburg. Amb 18 anys va ser trompa solista de l'Orquestra de Dsseldorf, on va estar actiu des de 1949 fins 1964. A 1956 va guanyar el primer premi al Concurs Internacional de Msica de Mnich.

Des de 1964 fins 1996 va ser trompa solista de l'Orquestra Filharmnica de Berln.

Va actuar des de 1961 com a membre de l'Orquestra del Festival de Bayreuth, tocant en ms de cent ocasions la Crida de trompa de Sigfrido.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84346" title="Esglsies" nonfiltered="3527" processed="3520" dbindex="33730">


Esglsies (antigament Chiesa, i avui dia en itali Iglesias) s una ciutat de Sardenya, a la provncia de Carbonia-Iglesias. L'any 2006 tenia 27.772 habitants. s seu episcopal.

Fou ocupada pels catalans per primer cop el 1324 i el governador de Sardenya, Berenguer Carrs hi va construir el castell de Salvaterra. Ocupada per Mari IV d'Arborea i desprs per Brancaleone Doria i Guillem d'Arborea, fou recuperada per l'infant Mart el Jove el 1409. Com a ciutat sota domini catal va tenir estatut propi igual que d'altres ciutat de Sardenya. Fou seu d'una seca des Alfons III fins a Pere III. Encara s'hi parlava catal al segle XVIII, desprs substitut pel castell (que li va donar el nom de Iglesias que ha conservat) i pel sard, i al segle XIX per l'itali.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84347" title="Llista de jutges de Torres" nonfiltered="3528" processed="3521" dbindex="33731">
Els jutges de Torres foren els sobirans del Jutjat de Torres a l'illa de Sardenya.

 Llista de jutges de Torres .

Gonnari Comit de Salanis (o Gunnari Comit de Salanis) jutge d'Arborea i Torres, comenaments del segle XI.
Baris d'Arborea i Torres meitad del segle XI.
Andreu Tanca, meitat del segle XI;
Mari I de Torres  segona meitad del segle XI-vers 1082;
Constant I de Torres vers 1082-vers 1127;
Gunnari I de Torres  vers 1127-1153 (absent a les croadas 1147-1150);
Saltar de Gunale, pretendent 1127;
Itocor Gambella, regent vers 1127-1140;
Baris  II de Torres, regent 1147-1150, jutge 1153-1186 (mort el 1191);
Constant II de Torres 1186-1198;
Comit de Torres 1198-1218;
Mari II de Torres  1218-1233 (associat 1203-1218);
Baris III de Torres 1233-1236;
Adelsia de Torres 1236-1259;
Ubald I Visconti de Gallura (esps) 1236-1238;
Enzo d'Hohenstaufen 1238-1239 (rei 1238-1239, nominal rei 1238-1272);
Repartit entre Arborea i el Dria 1272-1323;
A Catalunya-Arag des el 1323-1324;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84348" title="Tripartit" nonfiltered="3529" processed="3522" dbindex="33732">
En poltica, un govern tripartit (o simplement tripartit) s un govern de coalici format per tres formacions poltiques.

El Tripartit Catal.

A Catalunya el mot s'assimila al govern de la Generalitat que es va formar arran de les eleccions del 16 de novembre de 2003 pel Partit dels Socialistes de Catalunya-Ciutadans pel Canvi (PSC-CpC), Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya 2003 (ERC) i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) a pesar de que Convergncia i Uni va guanyar en escons, per no en vots.

Aix, el 14 de desembre de 2003 els mxims dirigents de les tres formacions signaren l'Acord per a un Govern Catalanista i d'Esquerres a la Generalitat de Catalunya, tamb conegut com Pacte del Tinell (en referncia al lloc on es va signar, el Sal del Tinell del Palau Reial de Barcelona), del qual sorg un govern presidit pel socialista Pasqual Maragall i format per 16 consellers i conselleres (8 del PSC-CpC, 6 d'ERC i 2 d'ICV-EUiA).

El govern tripartit va tenir una vida molt agitada, marcada pel procs d'elaboraci del nou Estatut i sotms a diverses crisis de govern i polmiques mltiples que, en certa manera, en van amagar la gesti diria.

L'11 de maig de 2006, arran de l'anunci d'ERC que la formaci demanaria el vot negatiu en el referndum sobre el nou Estatut, el President Pasqual Maragall va decidir, sense consultar-ho amb els seus socis de govern, expulsar els consellers i conselleres d'ERC del Govern. Aquest fet va suposar el pas d'ERC a l'oposici, aix com fortes crtiques d'ICV-EUiA, formaci que es va negar a gestionar cap de les conselleries vacants i que va condicionar el seu suport a Maragall al fet que aquest convoqus eleccions anticipades desprs de la realitzaci del referndum estatutari.

El resultat de les eleccions de 2006 fu possible la reedici del tripartit malgrat que Convergncia i Uni va guanyar les eleccions en vots i escons, ja que les tres forces poltiques que el formaven sumaren 70 escons, dos ms dels 68 que marquen la majoria al Parlament. Aquesta possibilitat es materialitz pocs dies desprs, quan les esmentades forces van arribar a un acord per reeditar aquesta frmula de govern, ara batejada com a Entesa Nacional pel Progrs i amb el nou candidat socialista Jos Montilla com a President. Sovint s'interpreta aquesta decisi com a contrria a la voluntat del PSOE, que hauria vist amb millors ulls un acord amb Convergncia i Uni; tot i aix la postura que oficialment adopt el PSOE fou la de respectar la lliure decisi del PSC sobre aliances a Catalunya.

Vegeu tamb.
 Eleccions autonmiques catalanes (2003);
 Eleccions autonmiques catalanes (2006);
 Govern de Catalunya 2003-2006;
 PSC-CpC;
 ERC;
 ICV-EUiA;

Enllaos externs.
 Pacte del Tinell;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84351" title="Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa" nonfiltered="3530" processed="3523" dbindex="33733">


Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) s una coalici poltica formada per Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa. Es presenten junts des del 2003 a les eleccions al Parlament de Catalunya. 

Resultats.

Eleccions al Parlament de Catalunya (1999).

A les eleccions del 1999 presentant-se per separats, Iniciativa per Catalunya Verds van obtenir tres diputats, mentre que Esquerra Unida i Alternativa no en va aconseguir cap.

Eleccions al Parlament de Catalunya (2003).

A les eleccions van obtenir en coalici 9 diputats, set d'ells a la circumscripci de Barcelona, un a Girona i l'altre a Tarragona. En total van aconseguir 241.163 vots. Grcies a aquest resultat van entrar al govern, juntament amb el Partit dels Socialistes de Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya. 

El 14 de desembre de 2003, desprs de les eleccions al Parlament, PSC, ERC i ICV-EUiA acorden formar govern amb l'anomenat Pacte del Tinell. Aix es form un govern catalanista i d'esquerres.

Joan Saura i Laporta va ser anomenat Conseller de Relacions Institucionals i Participaci i Salvador Mil i Solsona, Conseller de Medi Ambient i Habitatge.

Eleccions al Parlament de Catalunya (2006).

Al 2006 van millorar els resultats, amb 282.693 vots i dotze diputats: dos ms a Barcelona i un a Lleida. 

Desprs de les eleccions es produeix un acord per formar un Govern d'Entesa entre el Partit dels Socialistes de Catalunya-Ciutadans pel Canvi (PSC-CpC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA).

Al Govern d'Entesa, hi tornen a haver dos consellers d'ICV-EUiA: Joan Saura va ser designat Conseller d'Interior i Relacions Institucionals-Participaci i Francesc Baltasar i Albesa de Medi Ambient i Habitatge.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84352" title="Jutjat de Torres" nonfiltered="3531" processed="3524" dbindex="33734">
Torres era un dels quatre jutjats en qu estava dividida l'illa de Sardenya cap l'any 1000. Va existir des el segle IX (separat des el segle XI) i fins el 1272.

Van sorgir de les antigues divisions bizantines. Quant els bizantins van abandonar l'illa vers la segona meitat del segle IX, els governants locals van assolir el poder sobir. Els governants dels segles IX, X i XI no han quedat enregistrats. Arborea i Torres o Logudor formaven al segle XI un sol jutjat que es va dividir vers la meitat del segle entre els dos fills de Baris d'Arborea i Torres; Mari I de Zori (Arborea) i Andreu Tanca )Torres).

A Andreu el van seguir Mari I de Torres, Constant I de Torres i Gunnari I de Torres. Aquest darrer, que era un infant, davant el perill d'usurpaci de Saltar de Gunales (que havia lluitat a les Balears el 1114-1115 al costat dels catalans) fou enviat a Pisa pel regent Itocor de Gambella, i all es va casar amb una jove d'una poderosa famlia pisana (els Ebriaci) i va tornar el 1140 amb un exrcit i va exterminar als seus enemics. El 1147 va anar a les croades i va deixar el jutjat durant uns trens anys sota regncia del seu fill i hereu. Quant va tornar es va veure afectat per una crisis mstica que el va portar a abdicar i retirar-se al monestir de Claravall el 1153, i va morir all en data desconeguda. Els seus dos fills Pere de Tornassolar i Baris II de Torres foren jutges, el primer de Cller per matrimoni (Pere Torxitori IV), i el segon de Torres. Pere es va decantar cap els genovesos i fou enderrocat pels pisans i quant va recuperar el jutjat amb ajuda genovesa fou capturat pels nobles favorables a Pisa i va morir a una pres el que va decantar a son germ Baris cap els genovesos. 

El seu fill Constant II de Torres va estar casat amb dues dames catalanes i fou excomunicat per l'arquebisbe de Pisa. El va succeir son germ Comit de Torres i a aquest a la seva mort el 1218, el seu fill Mari II de Torres que ja estava associat al govern des el 1203. Mari va morir el 1233 i el seu fill Baris III de Torres fou proclamat per els nobles oposats als Visconti (favorables a Pisa), barrant el pas d'Ubald I Visconti de Gallura, casat amb la filla de Mari II, Adelsia. Pero Baris III va morir el 1236 i llavors fou proclamada de Torres junt amb el seu marit Ubald. Aquest va morir el 1238.

Llavors els Dria van convncer a l'emperador Frederic II, emperador romanogermnic, de casar al seu fill bastard Enzo amb Adelsia i crear un Regne de Sardenya.  L'octubre del 1238 es va casar amb Enzo d'Hohensatufen (o Enzo de Subia), que es va titular rei de Sardenya (1215-Bolonya 11 de mar de 1272) que la va abandonar el juliol de 1239 per anar a lluitar amb el pare, i se'n va divorciar el 1246 (desprs fou fet presoner pels gelfs i va restar tancat 23 anys). Des aquesta data (1246) Adelsia va deixar d'ocupar-se del govern i es va retirar al castell del Goce. Va morir el 1259 i el seu territori es va repartir entre les famlies Dria, Malaspina i Spinola de Gnova, cada una com a curadors de Gnova; Ssser que va rebutjar a un governador pis amb suport dels Dria,  es va constituir en ciutat lliure sota forma republicana i amb aliana a Gnova, que enviava al podest anyal. Aquesta situaci va derivar en un control dels Dria a una part (nord)  mentre un altre va passar als Serra o Bas-Serra d'Arborea (el sud) ambds allegant ser regents d'Enzo, que va morir presoner a Bolonya el 1272) i es va acabar la ficci. Les senyories feudals de Torres, i la ciutat de Ssser, foren ocupades pels catalans el 1324.

Vegeu tamb.
Llista de jutges de Torres;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84353" title="Llista de missions d'exploraci del Sol" nonfiltered="3532" processed="3525" dbindex="33735">
A continuaci es presenta una llista de les missions d'exploraci del Sol i dels fenmens relacionats amb el Sol que tenen lloc al medi interplanetari ordenades cronolgicament:



Missions previstes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84354" title="Torres" nonfiltered="3533" processed="3526" dbindex="33736">

 Geografia:;
 L'estret de Torres separa Austrlia de les illes de la Sonda.
 Illencs de l'Estret de Torres, poble indgena australi, a l'estat de Queensland.
 Torres del Bisbe, poble catalanoparlant del municipi de Graus, a la Ribagora.
 Torres de Segre, municipi del Segri.
 Torres Torres, municipi del Camp de Morvedre.
 Torres, municipi de la provncia de Jan.
 Histria:;
 Torres, un dels quatre jutjats en qu estigu dividida Sardenya (segles IX-XIII).
 Biografies:;
 Bartolom de Torres Naharro (?-1531), poeta i autor teatral castell.
 Camilo Torres Restrepo (1929-1966), eclesistic i revolucionari colombi.
 Diego de Torres y Villarroel (1693-1770), escriptor castell.
 Elies Torres i Tur (1944), arquitecte i paisatgista |eivissenc.
 Estanislau Torres i Mestres (1926), escriptor.
 Flix Torres i Amat de Palou (1772-1847), eclesistic i erudit, un dels precursors de la Renaixena.
 Joaquim Torres i Garca (1874-1949), pintor i teric de l'art d'origen uruguai, inventor del constructivisme.
 Josep Torres i Clav (1906-1939), arquitecte, un dels fundadors del GATCPAC.
 Leonardo Torres Quevedo (1852-1936), enginyer i matemtic castell.
 Manuel de Torres Martnez (1903-1960), economista murci.
 Mrius Torres i Perenya (1910-1942), poeta.
 Pere Antoni Torres i Jordi (1844-1901), poltic i escriptor tarragon.
 Raimon Torres i Clav (1912-1987), barton.
Antoni Torres, futbolista;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84355" title="Logudor" nonfiltered="3534" processed="3527" dbindex="33737">
Logudor s el nom catal d'una regi italiana (Logudoro) al nord-oest de l'illa de Sardenya, centrada a Ssser.

Fou el nom que es donava tamb al Jutjat de Torres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84357" title="Llista de jutges de Gallura" nonfiltered="3535" processed="3528" dbindex="33738">
Els jutges de Gallura foren els sobirans del Jutjat de Gallura a Sardenya.

Torxitori I de Zori  vers 1100;
Saltar de Lacon-Zori ?-1113;
Itocor de Gunale 1113-1116;
Constant II Spanu de Gallura 1116-vers 1133;
Comit Spanu vers 1133-1146;
Constant III de Lacon 1146-vers 1170;
Baris I de Lacon vers 1170-1203;
Elena de Lacon 1203-1207;
Lambert Visconti de Gallura 1207-1209;
Comit de Torres 1209-1210;
Lambert Visconti de Gallura (segona vegada) 1210-1225 (de Cller 1220-1225);
Ubald I Visconti de Gallura  1225-1238 (regent de Cller 1231-1232, jutge consort de Torres 1236-1238);
Joan I Visconti de Gallura 1238-1275;
Huguet Visconti de Gallura 1275-1287;
A Pisa 1287-1323;
Conquesta catalana 1323-1324, passa a Catalunya-Arag;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84358" title="Exposici Universal" nonfiltered="3536" processed="3529" dbindex="33739">
Exposici Universal s el nom genric de diverses exposicions de gran envergadura celebrades per tot el mn des de la segona meitat del segle XIX. L'organitzaci que s'ocupa oficialment de nomenar les ciutats organitzadores d'aquest tipus d'esdeveniments s el Bureau International des Expositions (BIE).

Les exposicions aprovades pel BIE poden ser considerades universals, internacionals o especialitzades, amb una durada d'entre 3 i 6 mesos. No obstant aix, qualsevol pas o ciutat pot organitzar fires i exposicions similars sense el patronatge del BIE.

Una caracterstica determinant de les exposicions universals, s que sn els pasos els que hi son representats i no les empreses o altres entitats com passa a les fires o exposicions temtiques. s per aquesta circumstncia que presenten el millor dels seus productes naturals, culturals i folklrics, aix com dels seus avenos tecnolgics. 
Aix, tant en la segona meitat del segle XIX com al principi del XX, fortament marcats per les exploracions i pels invents, l'exposici universal va contribuir fortament a la comunicaci social dels xits imperialistes, en incorporar-se com a curiositats elements etnogrfics propis de les cultures dominades per part de les grans potncies.

D'aquesta manera, en aquestes megafires es mostraven els grans avenos de la invenci tecnolgica al costat de les ltimes expressions (acceptades per l'Acadmia) de l'art.

Llista d'Exposicions Universals.
Exposicions Universals que han comportat la construcci d'edificis permanents notables. 

Anys 1750.
1756 - Londres (Anglaterra) - Primera Exposici (1756) patrocinada per la Societat de les Arts d'Anglaterra ;

Anys 1790.
1798 - Pars (Frana) - Primera Exposici (1798) i Segona Exposici (1798) ;

Anys 1800.
1802 - Pars (Frana) - Tercera Exposici  ;

Anys 1820.
1829 - Nova York (Estats Units) - American Institute Fair ;

Anys 1840.
1844 - Pars (Frana) - Exposici Industrial Francesa ;
1849 - Birmingham (Anglaterra) - Exposici de la Societat Britnica ;
1849 - Birmingham (Anglaterra) - Primera Exposici de Manufacturers Britnics (1849) ;

Anys 1850.
1851 - Londres (Anglaterra) - Gran Exposici dels Treballs de la Indstria de Totes les Nacions -- The Crystal Palace ;
1852 - Cork (Irlanda) - Irish Industrial Exhibition ;
1853 - Nova York (Estats Units) - Exhibition of the Industry of All Nations ;
1853 - Dubln (Irlanda) - Great Industrial Exhibition  ;
1854 - Munic (Alemanya) - Allgemeine deutsche Industrie-Ausstellung ;
1854 - Melbourne (Austrlia) - Melbourne Exhibition (1854) (en conjunci con l'Exposition Universelle (1855) ;
1855 - Pars (Frana) - Exposition Universelle;
1855 - Dubln (Irlanda) - Dublin International Exhibition  ;
1857 - Manchester (Anglaterra) - Art Treasures Exhibition  ;

Anys 1860.
1860 - Besanon (Frana) - Exposition Universelle (1860) ;
1861 - Melbourne (Austrlia) - Victorian Exhibition (1861) ;
1862 - Hamburg (Alemanya) - Exhibici Agrcola Internacional (1862) ;
1862 - Londres (Anglaterra) - International Exhibition (1862) (Great London Exposition, Gran Exposici de Londres) (South Kensington, Anglaterra);
1864 - Amsterdam (Pasos Baixos) - Exposici Industrial Neerlandesa (1864) ;
1865 - Filadlfia (Estats Units)  - Great Central Fair for the US Sanitary Commission (1865) ;
1865 - Porto (Portugal) - Exposio Internacional (1865) ;
1865 - Dubln (Irlanda) - International Exhibition of Arts and Manufactures (1865) ;
1865 - Dunedin (Nova Zelanda) - New Zealand Exhibition (1865) ;
1866 - Melbourne (Austrlia) - Intercolonial Exhibition of Australasia (1866) ;
1867 - Pars (Frana) - Exposition Universelle (1867) ;
1868 - Le Havre (Frana) - Exposition Maritime Internationale (1868);

Anys 1870.
1870 - Crdoba (Argentina) - Exposici Nacional (1870) ;
1870 - Sydney (Austrlia) - Intercolonial Exhibition (1870) ;
1871 - Londres (Regne Unit) - First Annual International Exhibition (1871) ;
1872 - Londres (Regne Unit) - Second Annual International Exhibition (1872) ;
1872 - Li (Frana) - Exposition Universelle et Internationale (1872) ;
1872 - Kyoto (Jap) - Exposici d'Arts i Manufactures (1872) ;
1872 - Lima (Per) - Exposici Internacional de 1872 (1872) ;
1873 - Londres (Regne Unit) - Third Annual International Exhibition (1873) ;
1873 - Viena (ustria) - Weltausstellung 1873 Wien ;
1873 - Sydney (Austrlia) - Metropolitan Intercolonial Exhibition (1873) ;
1874 - Londres (Regne Unit) - Fourth Annual International Exhibition (1874) ;
1874 - Dubln (Irlanda) - International Exhibition of Arts and Manufactures (1874) ;
1874 - Roma (Itlia) - Esposizione internazionale (1874) (no es va celebrar mai) ;
1875 - Santiago de Chile (Xile) - Exposici Internacional de 1875 ;
1875 - Melbourne (Austrlia) - Victorian Intercolonial Exhibition (1875) ;
1875 - Nizhni Nvgorod (Rssia) - Feria de Nizhni Nvgorod (1875) ;
1875 - Sydney (Austrlia) - Intercolonial Exhibition (1875) ;
1875 - Santiago de Chile (Xile) - Exposici Internacional de Xile ;
1876 - Filadlfia (Estats Units) - Centennial Exposition ;
1876 - Brisbane (Austrlia) - Intercolonial Exhibition (1876) ;
1877 - Ciutat del Cap (Sudfrica) - South African International Exhibition (1877) ;
1877 - Tquio (Jap) - Primera Exposici Industrial Nacional (1877) (Parque Ueno) ;
1878 - Pars (Frana) - Exposition Universelle (1878) ;
1878 - Ballarat (Austrlia) - Australian Juvenile Industrial Exhibition (1878) ;
1879 - Sydney (Austrlia) - Sydney International Exhibition (1879) ;
1879 - Melbourne (Austrlia) - Intercolonial Juvenile Industrial Exhibition (1879);

Anys 1880.
1880 - Melbourne (Austrlia) - Melbourne International Exhibition (1880) ;
1881 - Atlanta (Estats Units) - International Cotton Exposition (1881) ;
1881 - Budapest (Hongria) - Orszgos Magyar Niparkillits (1881) ;
1882 - Bordeus (Frana) - Exposition Internationale des vins (1882) ;
1882 - Buenos Aires (Argentina) - Exposici Continental Sud-Americana (1882) ;
1883 - Boston (Estats Units)  - The American Exhibition of the Products, Arts and Manufactures of Foreign Nations (1883) ;
1883 - Amsterdam (Pasos Baixos) - Internationale Koloniale en Untvoerhandel Tentoonsellung (1883) (Exposici Colonial Internacional) ;
1883 - Calcuta (ndia) - Calcutta International Exhibition (1883) ;
1883 - Parramatta (Austrlia) - Intercolonial Juvenile Industrial Exhibtion (1883) ;
1883 - Louisville (Estats Units)  - Southern Exposition (1883) ;
1883 - Nova York (Estats Units)  - World's Fair (1829) (no es va fer mai) ;
1884 - Nova Orleans (Estats Units)  - World Cotton Centennial (1884) ;
1884 - Melbourne (Austrlia) - Victorian International Exhibition 1884 of Wine, Fruit, Grain & other products of the soil of Australasia with machinery, plant and tools employed ;
1884 - Edimburg (Esccia) - International Forestry Exhibition (1884) ;
1884 - Saint Louis (Estats Units)  - Saint Louis Exposition (1884) ;
1884 - Tor (Itlia) - Esposizione generale italiana (1884) ;
1885 - Melbourne (Austrlia) - Victorians' Jubilee Exhibition (1885) ;
1885 - Anvers (Blgica) - Exposition Universelle d'Anvers (1885) ;
1885 - Wellington (Nova Zelanda) - New Zealand Industrial Exhibition (1885) ;
1885 - Nova Orleans (Estats Units)  - North, Central and South American Exposition (1885) ;
1885 - Londres (Anglaterra) - International Exhibition of Inventions ;
1886 - Londres (Anglaterra) - Colonial and ndian Exhibition (1886) ;
1886 - Melbourne (Austrlia) ;
1886 - Edimburg (Esccia) - International Exhibition of Industry, Science and Art (1886) ;
1886 - Liverpool (Anglaterra) - International Exhibition of Navigation, Commerce and Industry (1886) ;
1887 - Adelaide (Austrlia) - Adelaide Jubilee International Exhibition (1887) ;
1887 - Geelong (Austrlia) - Geelong Jubilee Juvenile and Industrial Exhibition (1887) ;
1887 - Londres (Anglaterra) - American Exhibition (1887) ;
1887 - Roma (Itlia) - Esposizione mondiale (1887) ;
1888 - Melbourne (Austrlia) - Victorian Juvenile Industrial Exhibition (1888), Centennial International Exhibition ;
1888 - Glasgow (Esccia) - International Exhibition (1888) ;
1888 - Brusselles (Blgica) - Grand Concours International des Sciences et de l'Industrie (1888) ;
1888 - Barcelona (Espanya)   Exposici Universal de Barcelona de 1888 ;
1888 - Lisboa (Portugal) - Exposio Industrial Portugueza (1888) ;
1889 - Pars (Frana) - Exposition Universelle (1889) - Torre Eiffel ;
1889 - Dunedin (Nova Zelanda) - New Zealand and South Seas Exhibition (1889) ;
1889 - Buffalo (Estats Units)  - International Industrial Fair (1889);

Anys 1890.
1890 - Bremen (Alemanya) - Nord-West-Deutsche Gewerbe und Industrie-Ausstellung (1890) ;
1891 - Moscou (Rssia) - Exposition franaise (1891) ;
1891 - Kingston (Jamaica) - International Exhibition (1891) ;
1891 - Launceston (Austrlia) - Tasmanian International Exhibition (1891) ;
1892 - Gnova (Itlia) - Esposizione italo-americana (1892) ;
1892 - Madrid (Espanya) - Exposici Histrico-Americana (1892) ;
1892 - Washington DC (Estats Units)  - Exposition of the Three Americas (1892) (no es va celebrar mai) ;
1893 - Chicago (Estats Units)  - World Columbian Exposition tambin llamada World's Columbian Exposition ;
1893 - Kimberly (Sudfrica) - South Africa and International Exhibition (1893) ;
1893 - Nova York (Estats Units)  - World's Fair Prize Winners' Exposition (1893) ;
1894 - San Francisco (Estats Units)  - California Mid-Winter Exposition (1894) ;
1894 - Anvers (Blgica) - Exposition Internationale d'Anvers (1894) ;
1894 - Li (Frana) - Exposition internationale et coloniale (1894) ;
1894 - Porto (Portugal) - Exposio Insular e Colonial Portugueza (1894) ;
1895 - Hobart (Austrlia) - Tasmanian International Exhibition (1895) ;
1895 - Ballarat (Austrlia) - Australian Industrial Exhibition (1895) ;
1895 - Atlanta (Estats Units)  - Cotton States and International Exposition (1895) (Atlanta Exposition) ;
1896 - Berln (Alemanya) - Gewerbe-Ausstellung (1896) ;
1896 - Ciutat de Mxic (Mxic) - Exposici Internacional (1896) (no es va celebrar mai) ;
1897 - Brusselles (Blgica) - Exposition Internationale de Bruxelles (1897) ;
1897 - Ciutat de Guatemala (Guatemala) - Exposici Centro-Americana (1897) ;
1897 - Brisbane (Austrlia) - Queensland International Exhibition (1897) ;
1897 - Chicago (Estats Units)  - Irish Fair (1897) ;
1897 - Nashville (Estats Units)  - Tennessee Centennial and International Exposition (1897) ;
1897 - Estocolm (Sucia) - Allmnna konst- och industriutstllningen (1897) ;
1898 - Dunedin (Nova Zelanda) - Otago Jubilee Industrial Exhibition (1898) ;
1898 - Omaha (Estats Units)  - Trans-Mississippi Exposition (1898) ;
1898 - Bergen (Noruega) - Exposici Internacional de Pesca (1898) ;
1898 - Munic (Alemanya) - Kraft- und Arbeitsmaschinen-Ausstellung (1898) ;
1898 - San Francisco (Estats Units)  - California's Golden Jubilee (1898) ;
1898 - Tor (Itlia) - Esposizione generale italiana (1898) ;
1898 - Viena (ustria) - Jubilums-Ausstellung (1898) ;
1899 - Coolgardie (Austrlia) - Western Australian International Mining and Industrial Exhibition (1899) ;
1899 - Omaha (Estats Units)  - Greater America Exposition (1899) ;
1899 - Filadlfia (Estats Units)  - National Export Exposition (1899) ;
1899 - Londres (Anglaterra) - Greater Britain Exhibition (1899);

Anys 1900.
1900 - Pars (Frana) - Exposition Universelle (1900) ;
1900 - Adelaide  (Austrlia) - Century Exhibition of Arts and Industries (1900);
1901 - Buffalo  (Nova York) (Estats Units)  - Pan-American Exposition ;
1901 - Glasgow (Esccia) - Glasgow International Exhibition (1901) ;
1901 - Viena (ustria) - Bosnische Weihnachts-Ausstellung (1901) ;
1901 - Charleston  (Estats Units)  - South Carolina and Interstate and West ndian Exposition (1901) ;
1902 - Tor (Itlia) - Esposizione Internazionale d'Arte Decorativa Moderna (1902) ;
1902 - Hanoi  (Vietnam) (Tonkin), Indo China Exposition Franaise et Internationale (1902) ;
1902 - Nova York (Estats Units)  - United States, Colonial and International Exposition (1902) (no es va celebrar mai) ;
1902 - Toledo  (Estats Units)  - Ohio Centennial and Northwest Territory Exposition (1902) - (no es va celebrar mai) ;
1903 - Osaka  (Jap) - Exposici Industrial Nacional (1903) ;
1904 - Saint Louis (Estats Units)  - Louisiana Purchase Exposition (tambin conocida como Louisiana Purchase International Exposition) ;
1904 - Portland  (Estats Units)  - Lewis & Clark Centennial Exposition (1904) ;
1905 - Lieja  (Blgica) - Exposition universelle et internationale (1905) ;
1905 - Londres (Anglaterra) - Naval, Shipping and Fisheries Exhibition (1905) ;
1905 - Nova York (Estats Units)  - Irish Industrial Exposition (1905) ;
1906 - Mil (Itlia) - Esposizione Internazionale del Sempione (1906) ;
1906 - Londres (Anglaterra) - Austrian Exhibition (1906) ;
1906 - Marsella (Frana) - Exposition coloniale (1906) ;
1906 - Christchurch  (Nova Zelanda) - International Exhibition (1906) ;
1907 - Dubln (Irlanda) - Irish International Exhibition (1907) ;
1907 - Hampton Roads  (Estats Units) - Jamestown Exposition ;
1907 - Chicago (Estats Units)  - World's Pure Food Exposition (1907) ;
1907 - Mannheim  (Alemanya) - Internationale Kunst-Ausstellung (1907) ;
1908 - Londres (Anglaterra) - Franco-British Exhibition (1908) ;
1908 - Nova York (Estats Units)  - International Mining Exposition (1908) ;
1908 - Rio de Janeiro (Brasil) - Exposio Nacional (1908) ;
1908 - Saragossa  (Espanya) - Exposici hispano-francesa (1908) ;
1909 - Seattle  (Estats Units)  - Alaska-Yukon-Pacific Exposition ;
1909 - Nova York (Estats Units)  - Hudson-Fulton Celebration (1909) ;
1909 - San Francisco (Estats Units)  - Portol Festival (1909) ;
1909 - Quito  (Equador) - Exposici Nacional (1909);

Anys 1910.
1910 - Nanking (Xina) - Exposici de Nanking (1910) ;
1910 - Brusselles (Blgica) - Exposition Universelle et Industrielle de Bruxelles (1910) ;
1910 - Buenos Aires (Argentina) - Exposici Internacional (1910) ;
1910 - Londres (Anglaterra) - Japan-British Exhibition (1910) ;
1910 - San Francisco (Estats Units)  - Admission Day Festival (1910) ;
1910 - Viena (Austria) - Internationale Jagd-Ausstellung (1910) ;
1911 - Dresden (Alemanya) - Exposici Internacional de Higiene (1911) ;
1911 - Londres (Anglaterra) - Coronation Exhibition (1911) ;
1911 - Londres (Anglaterra) - Festival of Empire (1911) ;
1911 - Roma (Itlia) - Esposizione internazionale d'arte (1911) ;
1911 - Tor (Itlia) - Esposizione internazionale delle industrie e del lavoro (1911) ;
1911 - Glasgow (Esccia) - Scottish Exhibition, Art and Industry ;
1911 - Nova York (Estats Units)  - International Mercantile Exposition (1911) ;
1912 - Manila (Filipines) - Philippine Exposition (1912) ;
1912 - Londres (Anglaterra) - Latin-British Exhibition (1912) ;
1912 - Tquio (Jap) - Gran Exposici de Japn (1912) (no es va celebrar mai) ;
1913 - Gant (Blgica) - Exposition universelle et internationale (1913) ;
1913 - Amsterdam (Pasos Baixos) - Tentoonstelling De Vrouw 1813-1913 ;
1913 - Knoxville (Estats Units)  - National Conservation Exposition (1913) ;
1914 - Boulogne-sur-mer (Frana) - Exposici internacional d industries pesqueres martimes (1914) ;
1914 - Colnia (Alemanya) - Werkbund Exposition (1914) ;
1914 - Nottingham (Anglaterra) - Universal Exhibition (1914) ;
1914 - Semarang (Indonsia) - Koloniale Tentoonstelling (1914) ;
1915 - San Francisco (Estats Units)  - Panama-Pacific International Exposition (1915) ;
1915 - San Diego (Estats Units)  - Panama-California Exposition (1915) ;
1915 - Ciutat de Panam (Panam) - Exposici Nacional de Panam (1915) ;
1915 - Richmond (Estats Units)  - Negro Historical and Industrial Exposition (1915) ;
1915 - Washington DC (Estats Units) - National Star-Spangled Banner Centennial Celebration (no es va celebrar mai) ;
1917 - San Francisco (Estats Units)  - Allied War Exposition (1917) ;
1918 - Nova York (Estats Units)  - Bronx International Exposition of Science, Arts and Industries (1918) ;
1918 - Chicago (Estats Units)  - Allied War Exposition (1918) ;
1918 - Los Angeles (Estats Units)  - California Liberty Fair (1918);

Anys 1920.
1920 - Shanghai (Xina) - American-Chinese Exposition (1920) (?) ;
1921 - Londres (Anglaterra) - International Exhibition of Rubber and Other Tropical Products (1921) ;
1922 - Marsella (Frana) - Exposition nationale coloniale (1922) ;
1922 - Tquio (Jap) - Exposici de la Pau (1922) ;
1922 - Rio de Janeiro (Brasil) - Exposio do Centenario do Brasil (1922) ;
1923 - Los Angeles (Estats Units) - American Historical Review and Motion Picture Exposition (1923) ;
1923 - Calcuta (ndia) - Calcutta Exhibition (1923) antecesora de la British Empire Exhibition (1924) ;
1924 - Wembley (Anglaterra) - British Empire Exhibition (1924) ;
1924 - Nova York (Estats Units) - French Exposition (1924) ;
1925 - Li (Frana) - Foire (1925) ;
1925 - San Francisco (Estats Units) - California's Diamond Jubilee (1925) ;
1925 - Dunedin (Nova Zelanda) - New Zealand and South Seas International Exhibition (1925) ;
1925 - Pars (Frana) - Exposition Internationale des Arts Dcoratifs et Industriels Modernes (1925) ;
1926 - Filadlfia (Estats Units) - Sesquicentennial Exposition (1926) ;
1926 - Berln (Alemanya) - Internationale Polizeiausstellung (1926) ;
1927 - Li (Frana) - Foire internationale (1925) ;
1928 - Colnia (Alemanya) - Internationale Presse-Ausstellung (1928) ;
1928 - Long Beach (Estats Units) - Pacific Southwest Exposition (1928) ;
1929 - Barcelona (Espanya)   Exposici Internacional de 1929;
1929 - Sevilla (Espanya) - (Exposici Iberoamericana) ;
1929 - Newcastle upon Tyne (Anglaterra) - North East Coast Exhibition;

Anys 1930.
1930 - Anvers (Blgica) - Exposition internationale coloniale, maritime et d'art flamand (1930) ;
1930 - Lieja (Blgica) - Exposition internationale de la grande industrie, sciences et applications, art wallon ancien (1930) ;
1930 - Estocolm (Sucia) - Stockholm International (1930) (Utstllningen av konstindustri, konsthandverk och hemsljd) ;
1930 - Trondheim (Noruega) - Trndelag Exhibition (1930) ;
1931 - Pars (Frana) - Exposici Colonial Francesa (1931) ;
1931 - Mil (Itlia) - International Foundry Exhibition and Congress (1931) ;
1931 - Pars (Frana) - Exposition coloniale internationale (1931) ;
1931 - Yorktown (Estats Units) - Yorktown Sesquicentennial (1931) ;
1933 - Chicago (Estats Units) - Century of Progress International Exposition ;
1934 - Porto (Portugal) - Exposio Colonial Portuguesa (1934) ;
1934 - Tel Aviv (Israel) - Levant Fair (1934) ;
1935 - Brusselles (Blgica) - Exposition universelle et internationale (1935) ;
1935 - San Diego (Estats Units) - California Pacific International Exposition (1935) ;
1935 - Porto Alegre (Brasil) -Exposio do Centenario Farroupilha (1935) ;
1936 - Johannesburg (Sudfrica) - Empire Exhibition (1936) ;
1936 - Cleveland (Estats Units) - Great Lakes Exposition (1936) ;
1936 - Dallas (Estats Units) - Texas Centennial Central Exposition (1936) ;
1937 - Berln (Alemanya) - Ausstellung (1937) ;
1937 - Dallas (Estats Units) - Greater Texas and Pan American Exposition (1937) ;
1937 - Dsseldorf (Alemanya) - Reichsausstellung Schaffendes Volk (1937) ;
1937 - Miami (Estats Units) - Pan American Fair (1937) ;
1937 - Pars (Frana) - Exposition Internationale de Arts et Techniques dans la Vie Moderne (1937) ;
1937 - Nagoya (Jap) - Exposici Pan-Pacfica de la Pau de Nagoya (1937) ;
1938 - Glasgow (Esccia) - British Empire Exhibition (1938) ;
1939 - Nova York (Estats Units) - 1939 New York World's Fair entre les atraccions es trobaven: The World of Tomorrow, Futurama, Trylon i Perisphere ;
1939 - San Francisco (Estats Units) - Golden Gate Exposition (1939) ;
1939 - Wellington (Nova Zelanda) - New Zealand Centennial Exhibition ;
1939 - Dresden (Alemanya) - Deutsche Kolonial Ausstellung (1939) ;
1939 - Lieja (Blgica) - Exposition internationale de l'eau (1939) ;
1939 - Zuric (Sussa) - Schweizerische Landesausstellung (1939);

Anys 1940.
1940 - Lisboa (Portugal) - Exposio do Mundo Portugus (1940) ;
1940 - Los Angeles (Estats Units) - Pacific Market (1940) (no es va celebrar mai) ;
1940 - Tquio (Jap) - Gran Exposici Internacional de Jap (1940) (no es va celebrar mai) ;
1942 - Los Angeles (Estats Units) - Cabrillo Fair (1942) (no es va celebrar mai) ;
1942 - Roma (Itlia) - Esposizione universale (1942) (no es va celebrar mai);
1948 - Brusselles (Blgica) - Foire coloniale (1948) ;
1949 - Port-au-Prince (Hait) - Exposition internationale du bicentenaire de Port-au-Prince;

Anys 1950.
1951 - Londres (Anglaterra) - Festival of Britain ;
1957 - Guangzhou (Xina) - Chinese Export Commodities Fair ;
1958 - Brusselles (Blgica) - Expo '58 (Exposition Universelle et Internationale de Bruxelles) - Atomium ;

Anys 1960.
1962 - Seattle (Estats Units) - Century 21 Exposition Space Needle ;
1964 - Nova York (Estats Units) - 1964/1965 New York World's Fair (Nota: no va ser aprovada pel Bureau International des Expositions) ;
1967 - Mont-real (Canad) - Expo '67, (Universal and International Exhibition of 1967) l exposici que mes xit ha tingut a la histria, amb mes de 50 milions de visitants. ;
1968 - San Antonio (Estats Units) - HemisFair '68 ;

Anys 1970.
1970 - Osaka (Jap) - Expo '70 (Exposici Universal de Jap) ;
1974 - Spokane (Washington) - Expo '74 (International Exposition on the Environment) ;
1975 - Okinawa (Jap) - Expo '75 (Exposici Internacional de l Oce) ;

Anys 1980.
1982 - Knoxville (Estats Units) - 1982 World's Fair (International Energy Exposition) - Sunsphere ;
1984 - Nova Orleans (Estats Units) - 1984 Louisiana World Exposition ;
1985 - Tsukuba (Jap) - Expo '85 ;
1986 - Vancouver (Canad) - Expo '86 (Exposici Universal de 1986) ;
1988 - Brisbane (Austrlia) - Expo '88 ;

Anys 1990.
1992 - Sevilla (Espanya) - Expo de Sevilla '92 Exposici Universal ;
1992 - Gnova (Itlia) - Expo de Gnova '92 ;
1993 - Daejeon (Taej n) (Corea del Sud) - Expo '93 ;
1998 - Lisboa (Portugal) - Expo '98 ;

Anys 2000.
2000 - Hannover (Alemanya) - Expo 2000 ;
2002 - Biel, Murten, Neuchtel i Yverdon-les-Bains (Sussa) - Expo 02 ;
2004 - cancelada (planificada per a Seine-Saint-Denis, Frana) ;
2005 - Aichi (Jap) Expo 2005 ;
2008 - Saragossa (Espanya) Expo 2008;

Anys 2010.
2010 - Shanghai (Xina) - Expo 2010;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84359" title="Jutjat de Gallura" nonfiltered="3537" processed="3530" dbindex="33740">
Gallura era un dels quatre jutjats en qu estava dividida l illa de Sardenya cap l any 1000. Va existir des el segle IX i fins el 1287.

Van sorgir de les antigues divisions bizantines. Quant els bizantins van abandonar l'illa vers la segona meitad del segle IX, els governants locals van assolir el poder sobir. Els governants dels segles IX, X i XI no han quedat enregistrats. Les informacons sobre els primers jutges son poc precises. G.B. Fara a la seva opera  De rebus Sardois  (Tur 1835). anomena com a primer judge a un Manfredi, encara viu el 1050, que fou succeit per un Bald o Ubald, mort abans del 1065 i un Constant I (que vivia el 1073) i es identificat amb el jutge esmentat a una carta del papa Gregori VII datada el 1074. Modernament es pensa que els dos primers eren governadors pisans, i Constant seria membre de la famlia dels Gherardesci. La llegenda fa a Constant el pare de Francesca anomenada "Chica", que es va casar amb Arrigo senyor de Cinarca a Crsega (vivia vers el 1112). Els pisans foren expulsats a finals del segle XI o comenaments del segle XII i una dinastia local va agafar el poder, suposadament amb Torxitori I de Zori vers el 1100.

Saltar de Lacon-Zori, el seu fill, fou suposadament deposat per Itocor de Gunale que al cap d'uns tres anys fou foragitat i va tornar la branca legitima amb Constant II Spanu de Gallura i el seu fill Comit Spanu fins vers el 1146. Llavors el poder va tornar a la branca d'Itocor amb Constant III de Lacon i Baris I de Lacon fins a la mort d'aquest el 1203. 

La seva filla Elena de Lacon va heretar el jutjat i el 1207 es va casar amb el patrici pis Lambert Visconti de Gallura que fou proclamat jutge. En fou expulsat el 1209 per Comit de Torres per finalment es va fer la pau i el 1210 tornava a ser jutge. Lambert Visconti de Gallura es va casar amb l'hereva de Cller, presonera de son germ Ubald Visconti, i va dominar els dos jutjhats fins a la seva mort el 1225 o 1226. El va succeir el seu fill Ubald I Visconti de Gallura (1225-1238) que a la mort del seu oncle Ubald Visconti, que exercia el poder real a Cller (encara que els governats eren els marits de la jutgessa) va envair el jutjat per assegurar-se el seu control, pero en fou expulsat el 1232 pels Gherardesci, fidels a la jutgessa i al seu fill. El 1238 va adquirir el Jutjat de Torres per matrimoni per a la seva mort el 1238 aquest jutjat fou donat per l'emperador al seu fill bastard Enzo d'Hohenstaufen amb el ttol de rei de Sardenya. El va succeir a Gallura el seu fill Joan I Visconti de Gallura (1238-1275) que va participar a les lluites a Itlia i es va retirar a Pisa el 1275 on va morir. Fou llavors proclamat el seu fill Huguet Visconti de Gallura (conegut per Nino) per el com de Pisa va voler annexionar el jutjat. Merces a l'influncia dels Gherardesci, i sobretot el seu avi Huguet (Ugolino) no ho va aconseguir. Ugolino va tenir el poder a Pisa desprs de la derrota naval pisana de Melria el 1284 davant els genovesos, amb un programa reformista, pero fou enderrocat pels conservadors, empresonat i mort. Mancat del suport del avi, Huguet fou deposat el 1287 (i va morir de gana a la pres el 1288) i el jutjat annexionat a Pisa, en mans de la qual va romandra fins a la conquesta catalana del 1323-1324.

Nino va tenir una filla anomenada Joana, morta el 1339, que va reclamar els feus paterns i va deixar com hereus als Visconti de Mil, per mes tard els drets, purament nominals, foren llegats a la corona catalana pel duc de Mil.

Vegeu tamb.
Llista de jutges de Gallura;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84361" title="STEREO" nonfiltered="3538" processed="3531" dbindex="33741">


STEREO (Solar TErrestrial RElations Observatory, Observatori de Relacions Solars Terrestres) s una missi d'exploraci del Sol que fou llanada el 25 d'octubre de 2006 amb un coet Delta II des de Cap Canaveral. Consisteix en dues naus idntiques situades en una rbita heliocntrica en dues posicions lleugerament diferents. Aix els permet observar el Sol de forma estereoscpica i obtenir imatges tridimensionals del Sol i de fenmens solars com les ejeccions de massa de la corona solar.

Perfil de la missi.
Les dues naus van ser llanades per un coet Delta II en rbites geocntriques amb una excentricitat elevada i un apogeu ms enll de l'rbita de la Lluna. Dos mesos desprs del llanament (en la cinquena rbita), van utilitzar la gravetat de la Lluna per agafar embranzida i situar-se en una rbita heliocntrica. Una de les sondes (designada "A") est situada en una rbita interior a l'rbita de la Terra mentre que l'altra (designada "B") s'ha situat en una rbita exterior. La nau A triga 347 dies en donar una volta al Sol mentre que la nau B ho fa en 387. A mesura que passi el temps, les dues naus s'aniran distanciant de la Terra a un ritme de 22 per any. La nau A, al tenir un perode orbital ms curt, anir per davant de la Terra, i la nau B, que tindr un perode orbital ms llarg, anir per darrera. 

Els cientfics que van dissenyar la missi van determinar que aquest s el mtode ms eficient i econmic de situar les naus a les seves rbites d'observaci. s la primera vegada que aquest mtode s'utilitzar per a ms d'una sonda.

Instrumentaci.
 Sun Earth Connection Coronal and Heliospheric Investigation (SECCHI) - SECCHI t quatre instruments: una cmera en l'ultraviolat extrem, dos corongrafs de llum blanca i una cmera heliosfrica. El seu objectiu s estudiar l'evoluci en 3D de les ejeccions de massa coronal al llarg de tot el procs des del seu origen a la superfcie del Sol (fotosfera) a travs de la corona i el medi interplanetari fins a impactar amb la Terra.;
 STEREO/WAVES (SWAVES) - SWAVES s un instrument per seguir emissions de rdio que estudia la generaci i l'evoluci de les pertorbacions de rdio que viatgen des del Sol fins a l'rbita de la Terra.;
 In-situ Measurements of Particles and CME Transients (IMPACT) - IMPACT estudia les partcules energtiques i els camps magntics del Sol.;
 PLAsma and SupraThermal Ion Composition (PLASTIC) - PLASTIC estudia les caracterstiques del plasma format per protons, partcules alfa i ions pesats.;

Referncies.


 Simulacions de les rbites en vdeo;


Enllaos externs.
 STEREO, pgina oficial;
 STEREO, versi de la NASA;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84365" title="Andrei Dmtrievitx Skharov" nonfiltered="3539" processed="3532" dbindex="33742">


Andrei Dmtrievitx Skharov, en rus:                             , ( Moscou, URSS 1921 - d., Rssia 1989 ) fou un eminent fsic nuclear sovitic, dissident per determinats aspectes de la poltica sovitica, i activista pels drets humans i les llibertats guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1975.

Vida acadmica.
Skharov va nixer el 21 de maig de 1921 a la ciutat de Moscou. Va dedicar els seus primers anys a la vida d'estudiant, influenciat per son pare, Dimitri I. Sajarov, autor de nombroses obres de divulgaci de Fsica. Va cursar estudis en Fsica en la Universitat de Moscou a partir de 1938, encara que en 1941 l'amenaa nazi li va obligar a migrar a Ashkhabad, en Turkmenistan, on va acabar graduant-se. En 1942 va treballar de llenyataire prop de Melekess, i fins a 1945 d'enginyer en una fbrica de munici prop de Volga. Ms tard, en 1945, va tornar a Moscou a estudiar en l'Institut Lebedev del Departament de Fsica de la Acadmia Sovitica de les Cincies. Finalment, en 1947, va obtenir la seva llicenciatura.

Cap al final de la Segona Guerra Mundial, Sajarov es va concentrar en l'estudi dels rajos csmics. En 1948 va participar en el projecte sovitic per a la construcci d'una bomba atmica, sota la tutela de n'Igor Kurchatov. El primer artefacte atmic sovitic es va provar un 29 d'agost de 1949. A l'any segent, Sajarov es va traslladar a Sarov, on va participar en el desenvolupament de la bomba d'hidrogen. El primer artefacte per fusi sovitic es prov un 12 d'agost de 1953, amb ajuda del denominat disseny Sloika. Aquell mateix any va obtenir el seu doctorat en Cincies, i va ser elegit membre de ple dret de l'Acadmia Sovitica de les Cincies.

Sajarov va continuar treballant en Sarov, sent pea clau en el desenvolupament de la primera bomba d'hidrogen sovitica de l'escala megatona, en la que es va utilitzar un disseny anomenat "tercera idea de Sajarov" (en l'URSS) o el "disseny Teller-Ulam" (en EUA). La bomba, batejada com RDS-37, es prov en 1955. Una variant d'aquesta fou la "bomba del tsar" de 50 MT, explosionada a l'octubre de 1961, constituint l'artefacte ms poders fins a la data.

Sense sortir de la fsica nuclear, Sajarov tamb va proposar una idea de reactor nuclear per fusi controlada, el tokamak. Va proposar, al costat del premi Nobel de Fsica Igor Tamm (qui va exercir una gran influncia sobre Sajarov), el confinament de plasma extremadament ionitzat per camps magntics trics com a mtode de control de la fusi termonuclear.

Una altra de les propostes de Sajarov fou la de mostrar la gravetat induda com una teoria alternativa a la gravetat quntica.

Repressi per les seves idees antimilitaristes.
En un primer moment Sajarov estava convenut de la importncia del seu treball aplicat al desenvolupament de les armes nuclears. Per de mica en mica, i des de finals dels 50, fou adquirint major conscincia de les implicacions reals dels seus descobriments, i va albirar riscos tals com una guerra termonuclear o la contaminaci per radioactivitat. D'aquesta forma, va canviar radicalment la seva postura. Durant la dcada dels 60 va jugar un actiu paper contra la proliferaci d'armes nuclears i de les proves nuclears en atmosfera, donant com a fruit el Tractat de Prohibici Parcial de Proves Nuclears, firmat a Moscou en 1963. A partir de llavors, per prpia convicci, i per creixent imposici del seu govern, es va anar allunyant progressivament de la fsica nuclear aplicada, per a dedicar-se ms a la cosmologia bsica.

El que va suposar un punt d'inflexi en la consideraci que tenia d'ell el govern sovitic, fou la seva postura contrria a la carrera armamentstica basada en mssils balstics (amb cap nuclear), carrera en la competien els EUA i la URSS en l'apogeu de la guerra freda. En una carta secreta datada el 21 de juliol de 1967, i adreada al dirigent sovitic de l'poca, Sajarov exposava la necessitat d'acceptar una proposta de rebuig bilateral dels mssils nuclears, pel risc d'una guerra nuclear mundial. En dit manuscrit, Sajarov sollicitava la publicaci del mateix en la premsa, cosa que fou rebutjada (i la seva exposici ignorada). Al maig de 1968 va finalitzar un assaig titulat Progrs, coexistncia pacfica i llibertat intellectual, en el que desenvolupava les idees de la dita carta. El cstic no va trigar en arribar: se li va prohibir investigar en qualsevol dels centres i laboratoris militars de l'URSS i se li va desposseir dels honors adquirits.

En 1970 va collaborar en la fundaci del Comit pels Drets Humans, de Moscou. A mesura que transcorria el temps, major era el seu activisme, i major la repressi governamental. En 1972, ja amb 51 anys, va contraure matrimoni amb la pacifista Yelena Bonner, suposant potser un bal d'oxigen per a la seva asfixiada lluita.

Com a reconeixement internacional al seu esfor li va arribar, en 1973, la seva nominaci al Premi Nobel de la Pau, per no seria fins a 1975 que li seria atorgat. En tot cas, no se li va permetre sortir de l'URSS, de forma que fou la seva dona l'encarregada de la lectura en la cerimnia d'acceptaci del premi. La lectura Nobel fou titulada de forma semblant al seu assaig de 1968: Pau, progrs i drets humans, i considerava aquestes tres fites recprocament dependents en la seva consecuci (s a dir, no es pot assolir una sense aconseguir les altres dues). La dita lectura no s una simple apologia contra les armes nuclears, s una denncia de les causes de les grans amenaces contra la humanitat (aniquilaci nuclear, fam, contaminaci, expoli de recursos, superpoblaci i deshumanitzaci), i una defensa dels avenos cientfics, de les llibertats i de la dissidncia.

Les idees de Sajarov sobre el desenvolupament social li van portar a proposar el principi de drets humans com a base de tota poltica. En la seva obra afirmava que "el principi de qu all que no est prohibit est perms ha de ser ents literalment", negant la importncia i validesa de totes les normes morals o culturals que no estiguessin plasmades en les lleis.

El 22 de gener de 1980 fou arrestat per les seves protestes pbliques contra la invasi sovitica d'Afganistan de 1979, i fue forat a l'exili en la seva prpia ptria, i fou allat a la ciutat de Gorky (avui Nizhny Novgorod), una ciutat tancada i inaccessible als estrangers. El control de la KGB va durar fins a desembre de 1986, any en qu Mikhal Gorbatxov va iniciar les seves poltiques oberturistes conegudes com perestroika i glasnost. Aprofitant el nou clima poltic, se li va permetre tornar a Moscou, i va iniciar les primeres organitzacions poltiques independents i legals, fins que el mar de 1989 fou escollit com a parlamentari (dins de l'oposici) en el anomenat Congrs dels Diputats del Poble, la cmara parlamentria sovitica.

En 1985 es van fundar els Premi Skharov per la Llibertat de Conscincia, anomenats d'aquesta forma en el seu honor, uns guardons atorgats anualment pel Parlament Europeu a persones i organitzacions dedicades als drets humans i a les llibertats.

En 1989 va rebre l'International Humanist Award de la International Humanist and Ethical Union. Mor a Moscou el 14 de desembre del mateix any a conseqncia d'un atac cardac, a l'edat de 68 anys. Les seves restes reposen en el cementeri de Vostryakovskoye de Moscou.

Vegeu.
Condicions de Skharov;
Bariognesi;

Enllaos externs.
  Arxiu Andrei Sajarov del Centre dels Drets Humans ubicat en la Universitat d'Harvard.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1975;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84369" title="Llista de jutges de Cller" nonfiltered="3540" processed="3533" dbindex="33743">
Els jutges de Cller (en realitat Calaris) foren els sobirans del Jutjat de Cller a Sardenya. 

 Llista de jutges .

Mari Salusi I  ?-1058;
Orsoc Torxitori I 1058-1089;
Constant Salusi II de Cller 1089-1091;
Torb 1091-?
Mari Torxitori II de Cller ?-1130;
Constant Salusi III de Cller 1130-1163;
Baris de Cller 1163-1164;
Pere Torxitori III de Cller de Lacon, 1163 o 1164-vers 1180 (Pere de Cller-Torres);
a Pisa administrat per senyors feudals vers 1180-1184;
Pere Torxitori III de Cller de Lacon (segona vegada) 1184-1188 (Pere de Cller-Torres);
Obert de Massa de Crsega 1188-1189;
Guillem Salusi IV de Cller 1189-1214;
Beneta de Massa 1214-1232;
Baris II d'Arborea 1214-1217 (Baris Torxitori IV de Cller);
Lambert Visconti de Gallura 1220-1225;
Enric de Capraia 1227-1229;
Rinaldo Glandi 1230-1232;
Ubald Visconti, regent de facto 1216-1230;
Ubald I Visconti de Gallura, regent de facto 1231-1232;
Guillem Salusi V de Cller 1232-1250;
Joan Torxitori V de Cller 1250-1256 (Ci de Cller);
Guillem Salusi VI de Cller 1256-1258;
Repartit entre el Gherardesci (pisans), Arborea i Gallura el 1258. El ter de Gallura fou unit a Pisa el 1287. ;
Conquesta catalana 1323-1324.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84372" title="Palantir" nonfiltered="3541" processed="3534" dbindex="33744">
En l'univers del Senyor dels Anells, els palantirs o palantiri eren un conjunt de pedres vidents que donaven al seu usuari la capacitat de veure llocs i esdeveniments remots i de comunicar-se entre elles per informar a distncia.

Se sap que originriament n'hi havia set, per moltes es van perdre i noms en queden tres, una a sengard i una altra a Minas Tirith, per l'altra va acabar en mans del Senyor Fosc, Suron, per la qual cosa s perills usar-les.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84373" title="Nazgl" nonfiltered="3542" processed="3535" dbindex="33745">
Nom donat a uns personatges del llibre The Lord of the Rings, de J.R.R. Tolkien. Es tracta d'una comunitat de 9 espectres del costat fosc que en temps antics havien estat reis dels homes, per van ser  sotmesos a la foscor degut a la seva avarcia, prpia de la raa humana en la saga de Tolkien, enganyats per Suron, el senyor fosc, quan aquest va oferir-los els nou anells de poder. En ser sotmesos a la foscor, van convertir-se en espectres de l'anell nic.

Hom els representa com a fantasmes amagats sota grans tniques negres i armadures en les extremitats, sense arribar a ser vistos. En el primer llibre de la saga, La Germandat de l'Anell, monten sobre cavalls negres, per quan se'ls end l'aigua als guals del Bruinen, aquests sn substituits per unes grans bsties alades. Tornen a aparixer ms endevant, comandant els exrcits de Suron durant la Guerra de l'Anell i ara cavalcant sobre unes bsties alades.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84375" title="Marc Parrot" nonfiltered="3543" processed="3536" dbindex="33746">
Marc Parrot (Barcelona, 14 de maig del 1967) s un compositor i cantant catal.

Ha publicat diversos lbums:

 Slo para locos;
 Slo para nios;
 Rompecabezas;
 Dos maletas;
 Mentider ;
 Interferncia (l'ltim i el segon en catal);

En Marc tamb interpreta el personatge musical del Chaval de la Peca, el seu alter ego durant un perode de temps ja passat i que el va fer molt popular.

En Marc t el seu propi estudi de gravaci a Sant Quirze Safaja, que es diu "Grabaciones Silvestres".

Enllaos externs.
 Pgina oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84376" title="Bellvitge" nonfiltered="3544" processed="3537" dbindex="33747">

Bellvitge s un barri del municipi catal de l'Hospitalet de Llobregat, dins la comarca del Barcelons.

Geografia.
Bellvitge est situat a una altura de 4 a 8 metres sobre el nivell del mar. Limita per l'oest i el sud amb els municipis de Cornell de Llobregat, el Prat de Llobregat i Barcelona; amb el barri hospitalenc del Gornal a l'est i amb el barri del Centre al nord.

Histria.
El territori que actualment ocupa el barri de Bellvitge era una zona destinada a l'agricultura de regadiu, molt productiva grcies a les seves frtils terres. Es caracteritzava tamb pels desbordaments del riu Llobregat. 

Tanmateix els primers indicis de qu el lloc estava habitat es remunten als segles X i XI, poca en qu es va construir l'ermita de Bellvitge, situada a uns dos quilmetres al sud del petit poble de l'Hospitalet, que avui constitueix el nucli antic de la ciutat. La primera referncia escrita, tant de la zona com de la seva ermita, sn uns arxius datats del 8 de maig de 1057, essent Ramon Berenguer I comte de Barcelona. 



La lluita venal.
El barri tal i com avui dia el coneixem va nixer l'estiu de 1964, quan l'empresa Inmobiliaria Ciudad Condal S.A. va iniciar-ne la construcci, en uns terrenys que havia comprat prviament als pagesos de la zona.

La construcci del polgon, que va ser concebut com una zona residencial, es va englobar dins un marc d'actuacions que es van portar a terme per a oferir habitatges als immigrants procedents de la resta d'Espanya - ms de 126.000 persones el 1964 - que venien a Catalunya a la recerca de treball. 

Les primeres construccions es van aixecar al costat de l'ermita, prenent el carrer el nom d'aquesta - carrer de l'Ermita de Bellvitge-, i estenent-se per tota la part sud. Aquesta zona va prendre posteriorment el nom popular de "Bellvitge Vell". Posteriorment, l'any 1968 es va procedir a l'edificaci dels terrenys de la part nord, on actualment hi ha l'avinguda Amrica. 

Els primers problemes van comenar a sorgir entre els nous vens i les constructores (ICC, CIDESA, Lamano i UREDESA) degut a qu aquestes no dotaven al barri dels equipaments previstos al Pla Parcial, estant ms interessades en construir quants ms blocs i ms rpid millor. 

Aix doncs no resultaven estranys els problemes d'enllumenat, paviment de les voreres, manca d'escoles i de zones verdes, i comunicacions insuficients amb la resta de l'Hospitalet i inexistents amb Barcelona. A ms a ms, a aquestes deficincies se'ls sumaven les riuades del riu Llobregat. 

No sent suficients els problemes d'habitabilitat del barri, les constructores es van llanar a una carrera especuladora en la qual van modificar repetides vegades el Pla Parcial i van augmentar repetides vegades la densitat d'habitatges, passant aix d'una projecte inicial de zona residencial a un projecte de construcci del barri dormitori amb la major densitat de poblaci de tota Europa. 

Aquesta situaci va fer que els vens decidissin organitzar-se per a fer-se escoltar davant les autoritats competents. Aix, es van dur a terme diverses accions de protesta entre les quals destaquen la realitzaci d'un tnel per sota de la Gran Via per a poder-la creuar sense perill i les protestes que van tenir lloc entre 1973 i 1976, i on sota el lema "No ms blocs", els mateixos vens van paralitzar les obres de nous edificis. Finalment, una sentncia del Tribunal Suprem va ordenar el cessament de tota construcci a Bellvitge l'any 1980.

Etimologia.
Hi ha dues hiptesis sobre l'origen del vocable Bellvitge. 

La primera defensa que Bellvitge prov d'expressions, com ara "bell viatge" o "bella vista", dites pels viatgers que hi passaven entrant o sortint de la ciutat de Barcelona.

L'altra versi assegura que l'indret era conegut com Malvitge, ja que en els seus voltants s'hi trobava una masia coneguda com el Mas de Malvitge. Aquest nom s'hauria anat transformant per la prpia gent de la zona degut a les referncies negatives de Malvitge, que s'assemblava a "mal viatge".


Personatges rellacionats amb el barri.

Xavi Fernndez: Ex-jugador de bsquet profesional

Alberto Lopo: Jugador de futbol profesional del Deportivo de la Corua

Dani Flaco: Cantautor

 Imatges de Bellvitge .


Enllaos externs.
Pgina oficial de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84377" title="Baslica de Sant Pere del Vatic" nonfiltered="3545" processed="3538" dbindex="33748">

La Baslica de Sant Pere del Vatic (en itali Basilica di San Pietro in Vaticano) s un dels principals edificis del catolicisme i el ms gran tant en importncia, ja que s l'esglsia dels papes, com per les dimensions, ja que fa 193 metres de llargada i 44,5 d'alada.
Est situada a la riba del riu Tber, dins del territori del Vatic, estat independent dins de la ciutat de Roma.

 Histria .

 
 
La construcci de la baslica es remunta a l'poca del martiri de Sant Pere, quan es va construir un petit monument commemoratiu al lloc on havia estat enterrat el sant, prop del circ de l'emperador Ner.
L'any 324 es va construir sobre la tomba una baslica paleocristiana, aprofitant la llibertat de culte que havia establert l'emperador Constant.

Aquesta primera baslica va ser enderrocada al segle XIV quan amenaava d'esfondrar-se i, a partir del 1506, en temps del papa Juli II, es va iniciar el procs de construcci de la nova baslica, que duraria ms d'un segle i on hi intervindrien els artistes ms grans del renaixement i el barroc: Miquel ngel, Bramante, Rafael, Maderno i Bernini.

Les obres es van acabar temps del papa Pau V, el 1612, el nom del qual es pot veure escrit a la faana.

El projecte original se li va encomanar a Bramante, que va projectar una esglsia amb planta de creu grega inscrita en un quadrat, recobert per cinc cpules, una de central, inspirada en l'esglsia de Santa Maria dei Fiori, a Florncia, i quatre de secundries. 

Quan va morir, amb prou fines s'havien edificat els quatre pilars de la cpula principal.

Rafael va agafar el relleu i va modificar els plnols: va projectar una planta de creu llatina. Posteriorment Miquel ngel va tornar a la idea de Bramante de la planta de creu grega. 

La gran cpula central va ser acabada 24 anys desprs de la seva mort; t una alada de 132 metres i un dimetre de 42,5.
Recau just a sobre de l'altar major i est decorada amb mosaics de Giuseppe Cesari, que representen les jerarquies dels sants al cel. A la base de la cpula hi ha una cinta on es llegeix: TV ES PETRVS ET SVPER HANC PETRAM DIFICABO ECCLESIAM MEAM ET TIBI DABO CLAVES REGNI CLORVM ("Tu ets Pere i sobre aquesta pedra edificar la meva Esglsia i et donar les claus del Regne del Cel"). Cada lletra t 2 metres d'alada.

La configuraci final va ser obra de Maderno, que en va allargar el disseny i torn a la creu llatina projectada per Rafael.
Llavors l'arquitecte va adonar-se que la cpula quedava en segon terme a causa de la llargada de la planta i va haver de crear la monumental faana principal, sobre la qual se sostenen les esttues dels 12 apstols, Joan Baptista i Jesucrist.

Bernini va concloure el projecte amb el disseny de la columnata que envolta la plaa de Sant Pere, formada per un total 296 de columnes driques que sostenen esttues de 140 sants de totes les poques.

En temps d'Urb VIII, Bernini va aprofitar el bronze que el Papa havia extret del Pante durant una restauraci per crear el baldaqu que cobreix l'altar major.

 Dades d'inters .
Dins la baslica hi ha enterrats la majoria dels papes.

Durant unes excavacions fetes als anys 40 es va trobar la tomba de Sant Pere, actualment visitable.

La nau central va ser utilitzada per celebrar-hi el Concili Vatic II entre 1962 i 1965.

Sota els quatre pilars principals hi ha tombes de sants i reliquiaris, presidits per l'esttua de sant Long, el soldat que va travessar el costat de Crist, posteriorment convertit al cristianisme, que sost la Santa Llana.
Tamb hi ha l'esttua de santa Helena, emperadriu que va portar les relquies de la Passi des de Palestina, i que sost un tros de la Creu de Crist.

La faana de Maderno t 5 portes. La Porta Santa sempre est tapiada excepte els anys del jubileu, en qu es convida els pelegrins a anar a Roma a la recerca del perd dels pecats, i en qu la porta s'obre. Al final de l'any el Papa torna a tancar-la.

A la faana tamb hi ha el balc de les benediccions, des del qual els papes en ser escollits fan la benedicci Urbi et Orbi (a Roma i al mn).






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84380" title="Ejecci de massa coronal" nonfiltered="3546" processed="3539" dbindex="33749">
Una ejecci de massa coronal o CME (de l'angls Coronal Mass Ejection) s l'expulsi d'una enorme quantitat de plasma de la corona solar cap a l'espai a velocitats de centenars de quilmetres per segon. Estan formades principalment per electrons i protons, a ms de quantitats menors d'heli, oxigen i ferro en forma de ions. Quan les partcules ionitzades arriben a la Terra, alguns dies desprs, sovint provoquen pertorbacions en la magnetosfera terrestre, comprimint-la al seu costat dirn i estenent la seva cua en el costat nocturn. Quan la magnetosfera es reconnecta en el costat nocturn, es generen trilions de watts de potncia que sn dirigits cap a l'atmosfera superior de la Terra. Aquest procs pot provocar aurores particularment intenses. Les ejeccions de la corona solar, aix com les fulguracions solars, poder distorsionar les transmissions de rdio, provocar danys als satllits i a la xarxa de transport d'energia elctrica. La CME ms gran que s'ha mesurat mai va tenir lloc el 1859 i media 100 nanoteslas.

Vegeu tamb.
 Fulguraci solar;
 Tempesta geomagntica;
 STEREO, missi espacial de la NASA que estudiar les CME;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84381" title="C?ile Ferate Romne" nonfiltered="3547" processed="3540" dbindex="33750">





C ile Ferate Romne (CFR) s la companyia nacional de transport ferroviari de Romania. CFR administra la tercera xarxa ms important de Europa, en termes de volum de passatger i mercaderies. La xarxa est integrada amb altres xarxes ferroviries europees, oferint un servei paneuropeu de transport de passatgers i mercaderies. CFR, com a instituci, va ser fundada l'any 1880, el primer tram de ferrocarril al territori romans va ser inaugurada l'any 1854.

CFR est dividida en quatre companyies autonmes: CFR Viatgers, amb responsabilitat pel servei de pasatgers; CFR Mercaderies, amb responsabilitat pel servei de mercaderies; CFR Infraestructura, que administra l'infraestructura per la xarxa ferroviaria romanesa; Societat Ferroviaria de Turisme, o SFT, que administra lnies escniques i de turisme.

La seu central de la CFR est a Bucarest. La companyia t sucursals regionals en les segents ciutats: Cluj-Napoca, Craiova, Ia i i Bra ov. El codi internacional UIC s el 53-CFR.

 Histria . 

 El segle XIX . 
 
 

La primera lnia de ferrocarril del territori de l'actual Romania fou inaugurada el 20 d'agost de 1854 entre Oravita a Transsilvnia i Bazias, un port del riu Danubi. Aquesta lnia tenia una distncia de 62,5 km, i era utilitzada exclusivament pel transport de carb. A partir del 12 de fener de 1855, la lnia fou explotada pels ferrocarrils austracs, ja que Transsilvnia en aquells temps formava part de l'Imperi Austrohongars. Desprs de varis mesos de treball, la lnia es va obrir al trfic de passatgers l'1 de novembre de 1856. Entre els anys 1864 i 1880, es varen construir varis ferrocarrils en el que aleshores era el Regne de Romania. L'11 de setembre de 1865, la companyia britnica John Trevor comen la construcci de la lnia Bucarest-Giurgiu. Aquesta lnia es va posar en funcionament el 25 d agost de 1869.La lnia Bucarest-Giurgiu fou el primer ferrocarril construt en el territori romans d aquell temps per decisi del rei de Romania, que va veure com es construa al territori de Transsilvnia la lnia Oravita - Bazias. 

El setembre de 1866, el Parlament romans va votar la construcci d una lnia de ferrocarril de 915 km entre Vrciorova al Sud i Novela al nord, i que havia de passar per Pitesti, Bucarest, Buzau, Braila, Galati i Tecuci, ja que aquestes eren de les ciutats ms importants de Romania. Un consorci alemany Strousberg va subscriure un contracte per construir la lnia a ra de 270.000 francs d oro per kilmetre. La lnia es va  posar en servei en vries etapes, el primer tram obert va ser el de Pitesti-Bucarest-Galati-Novela  que es va inaugurar el 13 de setembre de 1872  i el tram Vrciorova-Pitesti es va obrir alguns mesos ms tard, el 9 de maig de 1878.

La lnia Vrciorova-Roman va esdevenir un element important de la infraestructura ferroviria de Romania, ja que recorria tot el regne i garantia una connexi important pels viatgers i les mercaderies entre vries ciutats de Valquia i de Moldvia. El 10 de setembre de 1868 fou inaugurada a Bucarest l'Estaci del Nord (en romans Gara de Nord). Al gener de 1880, el Parlament romans va votar el trasps de la  propietat de la lnia Vrciorova-Roman que era propietat del consorci privat Strousberg a propietat estatal, quedant la lnia sota l'administraci del CFR, que es va constituir el mateix any per administrar totes les lnies ferroviries. El primer consell d'administraci del CFR estava format pels Srs. Kalinderu, Statescu i Falcoianu. 

Al maig de 1868, l'Estat romans va signar un contracte amb un altre un consorci alemany que es va conixer com a "consorci Offenheim", per la construcci de varies lnees ms curtes en la regi de Moldvia. Aquestes, amb una longitud total de 224 km, havien d'anar des de Roman  a Itcani, de Pascani  a Iasi i de Veresti a Botosani. Es varen posar en servei de forma progressiva al desembre de 1869 a novembre de 1871. Degut a la mala gesti de la lnia per part del consorci Offenheim les mateixes lnees es varen posar sota administraci de CFR al gener de 1889. Mentrestant al llarg de la Guerra de independncia romanesa de l'any 1877, Romania es va annexionar la regi de Dobrogea, que fins els moment pertanyia a l'Imperi Otom. L'Estat romans va transferir a CFR l'administraci de la lnia Constanta-Cernavoda, oberta pels otomans l any 1860.

La lnia Bucarest-Giurgiu, va esdevenir en la primera lnia construda en el regne de Romania, tamb sota administraci CFR d'aquesta poca. A partir de 1889, l'Estat romans va  esdevenir l'nic propietari  de totes les lnees ferroviries del Regne de Romania, que en aquell moment tenien una longitud de 1377 km.

 Principi del segle XX . 
 

L'any 1919 el  Regne de Romania va rebre les regions de Transsilvnia, Bessarbia i de Bucovina constituint-se la Gran Romania. Es varen collocar totes les lnees de ferrocarril d aquestes regions que anteriorment es trobaven sota control austrohongars i rus sota l administraci de CFR. Aquest fet fou molt important pels ferrocarrils romanesos ja que la gran fabrica de construcci de material ferroviari i de productes siderrgics d'Arad, que es trobava fins el moment en territori austrohongars va passar a estar sota control romans, fent possible que es produs una amplia gama de material per la construcci de noves vies i per construir locomotores pel CFR. Al llarg d'aquest perode es varen posar una doble via en parallel a moltes lnees ja existent per poder cobrir la gran demanda existent i que va portar a augmentar la capacitat de comercialitzaci del trfic de passatgers i mercaderies. La primera lnia que es va desdoblar fou la de Bucarest-Ploiesti-Cmpina i fou completament operativa l any 1912. Al llarg del perode d entreguerres es va posar una doble via a altres lnees:

 Constanta-Cernavoda (1931) ;
 Adjud-Tecuci (1933) ;
 Teius-Apahida  (1940) ;
 Cmpina-Brasov  (1941) ;
 Buzau-Marasesti (1942) ;

Al llarg dels anys vint i 1930, CFR va adquirir tamb nombroses locomotores, cotxes i vagons, portant a terme un pla de modernitzaci generalitzat. La tracci Diesel es va introduir, mitjanant locomotores Diesel que rpidament van ser produdes en grans quantitats (els models ms moderns d aquestes locomotores encara estan en funcionament en alguns vies de rodalies del Banat). Un esdeveniment que va marcar la histria dels ferrocarrils romanesos fou la Vaga de 1933 que es va produir al llarg de la Gran Depressi i que va donar lloc a violentes confrontacions entre els treballadors ferroviaris romanesos i la polcia.

 L etapa comunista . 



Amb la instauraci de la Repblica Popular de Romania l'any 1948 es van fer algunes inversions molt importants en la infraestructura ferroviria, a vegades en detriment de la construcci i millora de les carreteres, ja que al llarg d'aquell perode el ferrocarril es considerava un smbols de la industrialitzaci rpida de Romania. Aix aquest medi de transport al llarg del mandat de dirigents comunistes com Gheorghe Gheorghiu-Dej i posteriorment Nicolae Ceausescu va ser considerat un smbol del progrs del rgim comunista. L'augment del trfic ferroviari i la construcci de noves lnees, en particular en les regions rurals, l'electrificaci i el desdoblament de les vies es van realitzar al llarg del perode comunista. 

La primera lnia electrificada de la xarxa romanesa fou la lnia Bucarest-Brasov, que tenia un trfic significatiu tant en passatgers com en mercaderies. Els treballs d'electrificaci varen comenar any 1959, i el primer sector electrificat fou el tram entre Brasov i Predeal, que va entrar en servei el 9 de desembre de 1965. El 20 d'abril de  1966, un tram suplementari entre Predeal a Cmpina fou electrificat i la lnia sencera electrificada fou inaugurada el 16 de febrer de 1969. Aquesta electrificaci es va fer de forma alternativa a la xarxa industrial de 50 Hz i 25 kV. Es van desdoblar algunes vies, per facilitar la comercialitzaci del trfic, en particular:

 Faurei-Galati (1971) ;
 Pantelimon-Cernavoda (1971) ;
 Bucarest-Rosiori-Craiova (1972) ;
 Chitila-Golesti (1972) ;
 Brasov-Cmpul Libertatii (1974) ;
 Adjud-Suceava (1975);
 
Des de mitjans dels anys setanta, les locomotores de tracci a vapor van deixar d'estar en funcionament, essent substitudes per locomotores estandarditzades Diesel i elctriques, per la major part construdes a Romania a la fbrica Astra d'Arad.

 CFR des de l any 1989 . 


Amb la caiguda del comunisme arran de la Revoluci romanesa de 1989, Romania tenia una de les xarxes ferroviries ms grans, ms denses i ms freqentades d Europa, per a la vegada amb una infraestructura relativament antiquada. Aix combinat amb la decadncia econmica que va patir el pas al llarg de la dcada dels anys noranta en el seu procs de transici d una economia planificada a una economia capitalista de mercat, va provocar que CFR entrs en un perode de relativa crisis i decadncia. Aix per afrontar el nou perode la direcci de CFR va decidir tancar algunes lnees poc transitades, sobretot en les zones rurals. 

A causa d aquesta crisi la imatge de CFR va patir un seris deteriorament tant dins del pas com a l'estranger en part per qu el material i les infraestructures ferroviries es van deteriorar, els trens patien considerables retards, s'oferia un servei de mala qualitat i al seny de la direcci general havia un important desordre. Aquesta situaci va perdurar fins l any 1998, quan la "Societat Nacional dels Camins de Ferro Romanesos" (en romans Societatea National a Cailor Ferate Romne) va ser reorganitzada en quatre divisions autnomes amb l'objectiu de millorar la seva eficcia, la societat es va reanomenar com "Companyia Nacional dels Camins de Ferro Romans SA" (en romans Compania National de Caile Ferate  CFR S.A.). Desprs d aquesta reforma, la situaci econmica dels ferrocarrils romanesos va millorar significativament, en part afavorida pel creixement que va experimentar l economia romanesa a partir de l any 2000, que va permetre realitzar importants inversions pbliques en la xarxa de ferrocarrils i va portar a CFR a ser de nou una de les empreses administradores de xarxes ferroviries de la regi amb ms beneficis i eficcia. 

Des de l any 1989 nombroses lnees de curt recorregut s han tancat, en particular lnies industrials o de via estreta, degut en part per la competncia sorgida per les empreses privades de transport de passatgers, aix com el descens del nombre de passatgers d aquestes. De cara al futur hi ha altres lnies que es tancaran, en particular lnies secundries de la provncia de Timis, que sn molt antigues, poc transitades i forament danyades per les inundacions produdes en aquesta regi l any 2005. En total sn 75 km de lnies que seran tancades de forma progressiva fins l any 2007 (des de l any 1990 s han tancat aproximadament uns 1000 km de vies ferroviries, la majoria a les zones rurals). La Societat Ferroviria de Turisme (SFT), que s la branca turstica de CFR, recentment ha reobert algunes lnies de via estreta que sn explotades de forma espordica, normalment dos cops al ms, per a s turstic, aquests trams sn el de Abrud-Cmpeni, Trgu Mures-Band i Moldovita-Canton. Tots els ferrocarrils forestals (Caile ferate forestiere) s han privatitzat i venut, tot i que des de l any 1989 eren explotades per les empreses que explotaven els recursos forestals. Alguns trams, com el del ferrocarril turstic de la vall del Vasser, han passat a ser des de llavors importants atraccions turstiques.

 Modernitzaci . 
 

A principis dels anys 2000, CFR es va comprometre a un programa de modernitzaci global per a millorar la seva imatge que, tant a nivell interior com internacional, es caracteritzava per un servei mediocre i un material antiquat. Les primeres fases de la modernitzaci van consistir en modernitzar un gran nmero de trens Rapid i InterCity, aix com estendre els serveis IC per a formar una xarxa exprs que dons cobertura a tot el pas. Per reforar el creixement de la xarxa InterCity romanesa el CFR va adquirir a principis de l any 2003 diversos trens model Desiro de l empresa Siemens, alguns dels quals es van construir a Arad. Aquests models van ser reanomenats pels romanesos com a  Sageata Albastra ("Fletxes blaves"), i serveixen per garantir els serveis Accelerat, Rapid i InterCity en trams de mitja i curta distncia. Els models Desiro van ser el smbol de modernitzaci de CFR, per la companyia va rebre crtiques d'alguns usuaris i especialistes, ja que aquests consideraven que la CFR no havia utilitzat correctament els trens, al ser aquests de tracci disel i ser utilitzats en serveis express de llarga distncia (enlloc d utilitzar-los segons la seva funci original de trens express de rodalies de curta distncia), servei per al qual no estaven preparats (seients durs, baixa velocitat i deficient allament acstic). 

La companyia va reaccionar posant en servei a finals de l'any 2004 uns quants models Desiro millor insonoritzats i equipats, amb seients ms confortables que es van reduir de 110 a 70 per vag, per permetre aix una millor amplada dels seients i dels passadissos. A dia d'avui, la CFR continua tenint models Desiro en trajectes de mitja distncia, tot i que en trajectes de llarga distncia s utilitzen altres models modernitzats. 

A ms dels Desiros, la CFR tamb ha adquirit nous vagons llit (model WLABmee), per als trens InterCity. Aquests nous vagons de la CFR es troben entre els ms moderns d Europa, ja que estan equipats amb climatitzaci, pantalles LCD i dutxes modernes a cada compartiment. Entre les noves adquisicions hi ha cotxes de dos nivells amb gran capacitat de passatgers, utilitzats en els serveis Accelerat i Rapid. A part d'aquestes millores, la CFR tamb ha renovat  algunes sries de locomotores, en particular les series de locomotores elctriques 40 i 41. S'han adquirit tamb deu noves locomotores Taurus (Siemens (empresa)|Siemens) per als trens Rapid i InterCity.
 

El programa de modernitzaci de CFR inclou tamb el projecte XSELL, que t com objectiu la introducci a Romania d un sistema de venda electrnic de bitllets. Aquesta innovaci persegueix la modernitzaci d un sistema ferroviari que al llarg dels ltims anys ha millorat considerablement i que actualment compleix les normatives europees pel qu fa al transport ferroviari i de mercaderies. Actualment  el sistema de venda de bitllets s obsolet, ja que en molts punts de venda encara s utilitzen bitllets de cartr en lloc de bitllets electrnics. El projecte XSELL es va posar en marxa a la Gara de Nord de Bucarest el novembre de 2004, i s ha d ampliar a totes les principals estacions romaneses al llarg de l any 2005. 

Els serveis de la CFR continuen millorant-se, l empresa ha arribat a un punt d inflexi en la seva estratgia comercial i en un nivell de servei entre els millors a la regi del sud-est europeu. No obstant, determinades preocupacions es manifestaren sobre el fet de que la CFR, que encara no han arribat a l equilibri econmic, no t els mitjans per a finanar la modernitzaci de la infraestructura que ha de realitzar-se, especialment en el context d un govern propens actualment a desenvolupar la infraestructura de carreteres en prejudici dels ferrocarrils.

 Privatitzaci parcial . 

Tot i que el transport ferroviari de viatgers no s un monopoli a Romania, el CFR encara s l nic transportista que proposa aquests tipus de serveis a escala nacional. No obstant, desprs de la reestructuraci de la CFR l any 1998, es varen concedir aproximadament el 10% de les lnees romaneses a empreses privades. Conegudes amb el nom de lnees inter-operables (linii neinteroperabile en romans), inclouen les lnees Zarnesti-Brasov  i Ploiesti-Maneciu . La CFR no esta autoritzada a fer circular els seus trens per aquestes lnees: les companyies privades concessionries tenen el monopoli de gesti d'aquestes vies. A part de la CFR Viatgers dotze societats diferents exploten altres serveis locals de viatgers en lnees no inter-operables, per cap d aquests sobrepassa la llargada de 40 km. 28 societats privades, com Petromidia i Servitrans exploten serveis de transport de mercaderies, utilitzant les lnees principals amb el seu propi material rodant i pagant drets per accedir a la infraestructura de la CFR. L any 2005 es varen denunciar alguns d aquests acords i les lnees varen tornar a estar sota s exclusiu de la CFR.

L agost de 2005 la CFR va anunciar la seva intenci de privatitzar la seva filial especialitzada en el transport de mercaderies, CFR Marfa.

 Serveis de viatgers . 


CFR Calatori, la filial de viatgers de la CFR, explota set tipus de trens de viatgers, tant en territori romans, amb les seves prpies locomotores i remolcant el seu material, com a l estranger amb el seu material remolcat. La CFR cobreix els viatges internacionals d altres operadors a Romania amb les seves locomotores. 

Els diferents tipus de trens es diferencien per la seva velocitat i tipus de cotxe. Les categories de trens a la CFR sn les segents:

 Personal (P) - numerats de 2000 a 9999 ;
 Accelerat (A) - numerats de 1000 a 1999 ;
 Rapid (R) - numerats de 200 a 499, de 600 a 999 y de 10000 a 14999 ;
 InterCity (IC) - numerats de 500 a 599 ;
 EuroCity (EC) - numerats com a trens IC de 500 a 599 ;
 EuroNight (EN) - numerats com a trens IC de 500 a 599 ;
 Special (S) - trenes turstics que circulen amb un numeraci especial. ;
  
 Personal . 


El tipus de tren Personal s el tren de viatgers ms extens per a tota la xarxa romanesa, ja que es destinen majoritriament a fer serveis de llanadora connectant les principals ciutats amb l extraradi o les poblacions venes, aix connectant ciutats venes entre elles. Els trens Personal tenen la velocitat mitjana ms baixa (34,3 km/h l any 2004) i el material menys cmode, ja que es sovint el ms antiquat. Per aquest motiu els Personal tenen la reputaci de ser uns trens que estan sempre plens de gent, que sn molt lents i que estan molt descuidats. 

Els trens Personal circulen en general en les lnees locals, fen parada a totes les estacions. Les tarifes per aquest tipus de trens sn les mes econmiques de la CFR, sense cap suplement addicional, ja que el preu es calcula en funci del impost de base i la distncia, aix fa que el viatger no tingui assignat un seient al tren i que no es pugui fer reserva per comprar els bitllets.

L estat dels trens Personal s molt divers segons el trajecte a emprar. Mentre que a les lnees que connecten ciutats amb poblacions venes (com la de  Bucarest i Pitesti), la qualitat del material est en millors condicions que aquells trens Personal que fan el servei de les ciutats amb les zones rurals (com la lnia Timisoara-Berzovia). 

La majoria dels combois de trens de la categoria Personal estan integrats per cotxes de un o dos nivells sense compartiments. En la majeria de trens d aquesta categoria no existeixen vagons de primera classe. La majoria dels trens de la categoria Personal daten dels anys setant i vuitanta i el seu color caracterstic extern del vehicle s el blau. A algunes lnees molt cortes com la de Bucovina, es pot trobar, material dels anys quaranta i cinquanta.
 
La CFR est procedint a modernitzar tot el material dels trens Personal, en especials dels vehicles de dos nivells, que es continuaran utilitzant com a Personali alguns passaran a la categoria Accelerat. Es procedir a fer una renovaci dels vehicles antics i a la introducci de nous vehicles (es va comenar a introduir els nous vehicles l any 2003), per en la majoria dels casos es milloraran i adequaran els vehicles existents.

 Accelerat . 


Els tren de la categoria Accelerat s utilitza per les relacions a mitjana i llarga distncia, amb aturades nicament a algunes ciutats. Els trens Accelerat estan millor equipats que els trens de la categoria Personal i sn considerablement ms rpids. Tamb el preu dels bitllets en aquests tren sn ms cars, ja que al preu base s ha de sumar un suplement addicional. Segons el trajecte que efectiu el tren Accelerat es poden reservar bitllets amb antelaci.

Els trens Accelerat tamb s utilitzen en lnies interregionals a llarga distncia (com la lnia que uneix Oradea - Galati, de ms de 830 km). Els trens fan parada en les principals ciutats, per no en els pobles, tot i aix sn molt utilitzats en trajectes curts i menys en trajectes llargs entre grans ciutats.
 

Els nous vehicles Accelerat est constitut per vehicles d un nic nivell, com el vehicles ms vells, pintats en blau i alguns porten una franja blanca. Tots els vehicles estan dividits en vuit compartiments de vuit places a segona classe i de sis places a la primera classe. L estat del material es inferior als trens de categoria Rapid o InterCity, per els trens Accelerat estan molt ms plens que els trens d aquestes dos categories. 

La majoria dels trens Accelerat estan en procs de renovaci. Els de la lnia Bucarest a Constanta sn un dels que en millors condicions estan. Tot i aix els trens de la categoria Accelerat tenen tamb una mala reputaci, deguts al seu estat de mal manteniment pel qu fa la neteja.

La CFR no obstant va comenar a portar a terme un procs de modernitzaci dels serveis Accelerat a principis de l any 2005 introduint nous vehicles de dos nivells per a aquells trajectes de mitja distncia molt freqentades com la lnia de Bucarest - Predeal. Alguns trens de model Siemens Desiro es van introduir en algunes de les lnees que cobrien trens Accelerat en lnees de mitja distncia  Transsilvnia i a Moldvia (Iasi - Piatra Neamt). Els trens Accelerat en llarga distncia ofereixen a menut llits, per rarament formen part dels combois trens cotxes-llits. 

Dos trens internacionals (Bucarest-Venise  i Bucarest-Chisinau) circulen en rgim Accelerat i d aquesta  forma pot oferir tarifes ms baixes i aix prestar un servei ms competitiu enfront del transport per carretera i per avi. No obstant els trens sn de la categoria  InterCity i per tant sn de ms elevada qualitat. Els trens Accelerat tenen tamb una reputaci de ser trens bastant bruts, en part degut als llargs recorreguts i a les seves continues parades.

 Rapid . 
 

Els trens Rapid  son clarament ms rpids i ms cmodes que els trens Accelerat i Personal, sn els utilizats per a els desplaaments de llarga distancia entre les principals ciutats romaneses. Els trens Rapid circulen nicament en les lnees principals que connecten les grans aglomeracions. Contrriament a les altres categories de trens ms inferiors que no garanteixen serveis interregionals a llarga distancia, els Rapid si que ofereixen aquest servei i s aturen a poques parades intermdies anant prcticament de forma directa des de l origen fins a la destinaci final. 
 

El material dels trens Rapid recentment fou objecte del pla de modernitzaci de CFR. Es van modernitzar vries series de cotxes i equipades de la climatitzaci, de serveis ecolgics, no obstant, una petita part dels trens Rapid, principalment en 
les lnees menys freqentades, el material segueix estant bastant envellit i incls antiquat. L any 2004, dels models Diesel Desiro Siemens  es varen posar en servei en els desplaaments a mitja distncia. El material Rapid est en general pintat en vermell amb una banda blanca horitzontal.

Tots els cotxes Rapid estan dividits en compartiments de sis places tant en primera com a segona classe, per noms estan climatitzats els compartiments de primera classe. En els trajectes ms llargs hi ha cotxes llits. 

 InterCity . 
 

Els trens InterCity (IC) constitueixen els de gama alta del servei de viatgers
de CFR i garanteixen els desplaaments entre les principals ciutats, 
aix com els serveis en llanadores entre Bucarest i el litoral del Mar Negre o les estacions de muntanya del Carpats de Sinaia i Predeal. Els trens InterCity noms s aturen en principi a les aglomeracions de 100.000 habitants. Els 
trens sn els ms rpids de tots els de la CFR, amb una velocitat mitjana de 87 km/h l any 2004, i est format pel material remolcat ms modern i el format pel material i el ms cmode i pot competir en aquest sentit amb altres companyies europees. Per tant, la tarifa del InterCity inclou un suplement important que s afegeix a la tarifa bsica. No obstant, pel fet de que los serveis IC siguin ms que lleugerament ms costosos que els serveis Rapid que els trens InterCity es van tornar molt populars tant per als viatges familiars com als desplaaments de negocis. 
 

Existeixen dos tipus de models de trens InterCity: norma (o "clssic") i el Desiro. El parc InterCity normalment es nou, o renovat (es varen construir tots els cotxes IC desprs de l any 1995), amb climatitzaci. Aquests trens es consideren generalment pel seu alt nivell de comoditat, neteja i qualitat en el servei.

Els trens InterCity  normalment  estan pintant de color gris i vermell, en particular pels trens de la classe C160 que es la ms recent. La majoria dels cotxes InterCity estan dividits en compartiments, tot i que recentment existeix una  tendncia en quant a procedir una renovaci dels trens i a suprimir els compartiments. 
 

Els serveis de viatgers IC de gama alta o internacionals, como el trajecte Bucarest-Constanta, utilitzen cotxes de construcci romanesa Astra AVA-200, amb una velocitat lmit de 200 km/h y que constitueixen el material ms cmode del parc de CFR. De fet, segons els "Amics de CFR", un Diari ferroviari romans, hi ha una neta degradaci de la qualitat de servei en els trens IC Bucarest-Viena  quan l explotaci garantida por la CFR fou represa pels ferrocarrils austracs (BB) l any 2003, causant nombroses reclamacions a favor d una tornada del material de la CFR.

Els models Diesel Desiro Siemens, pintats en blau i blanc, es destinen als serveis IC a ms curta distncia, habitualment amb una o dos aturades intermedis (per exemple en el trajecte Sibiu-Brasov). L any 2005, els trens InterCity 
garanteixen els segents trajectes:



Enllaos externs.
 Pgina web oficial;
 Informaci de trens de l'any 2006;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84383" title="CME" nonfiltered="3548" processed="3541" dbindex="33751">

Astronomia: Ejecci de massa coronal (de l'angls Coronal Mass Ejection).
Policia: Cos de Mossos d'Esquadra;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84387" title="Mquina del Pare Noel" nonfiltered="3549" processed="3542" dbindex="33752">


Una mquina del Pare Noel s una mquina hipottica que s capa de crear qualsevol objecte o estructura requerit a partir de qualsevol material donat. Normalment la nomenen les persones interessades en invenciones futures i els escriptors de cincia ficci en discutir projectes hipottics d'escala gegantesca, tals com una esfera de Dyson. Aquest tipus de construccions futures serien massa grans perqu una civilitzaci les construeixi directament, aix que necessitarien que una srie de mquines intelligents de construcci construssin la mquina amb poc o cap tipus de control directe.

Origen.
La mquina va ser suggerida per primera vegada per Theodore Taylor en 1978:

s possible imaginar-se una mquina que podria extreure material -roques de la Lluna o d'asteroides- i processar-los dintre seu; aix, produiria qualsevol producte: rentadores, tasses de te, autombils o naus estellars. Una vegada que existeixi tal mquina, podria recollectar llum del sol i els materials sobre els quals est assentada, i produir a petici qualsevol producte que a qualsevol se li pugui ocrrer, sempre que alg spiga com fer-lo i aquestes instruccions es transmetin a la mquina. Penso que "mquina de Pare Noel" s un nom apropiat per a tal dispositiu. 

La mquina del Pare Noel requereix alguns grans avanos en tecnologia per a ser possible, incloent-hi la capacitat de prendre qualsevol collecci de matria i de configurar-la de nou en qualsevol altre tipus de matria. Tamb requeriria probablement un alt nivell d'intelligncia artificial per a funcionar de forma autnoma. Finalment, un dels seus requisits per a realitzar un projecte gegantesc com una Esfera de Dyson seria probablement la capacitat d'autoreplicar-se. Aix permetria a una sola mquina del Pare Noel, a partir de suficient matria i energia, construir un projecte de qualsevol grandria i funcionar indefinidament.

Molts terics han vist els panorames de malson obvis que acompanyen tal dispositiu, incloent-hi les mquines que funcionen fora de control i que destruirien un planeta sencer, o un desastre de replicadors, com les escombres en el conte "L'Aprenent de Bruixot". A l'altre extrem, d'altres suposen que una economia sense escassesa conduiria a una utopia.

Adrian Bowyer del projecte RepRap diu que publicar els seus plans per a una mquina del Pare Noel abans de 2009.

Referncies.


Enllaos externs.
 Replicating Rapid-Prototyper Project : RepRap.org i el seu RepRap wiki;
 Don Lancaster's Santa Claus machine library;
 Seth Rosenthal, Santa Claus Machine, Wired magazine, may 1994;

A la ciencia ficci.
 Orion's Arm Encyclopaedia Galactica: Santa Claus machine;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84389" title="Cincia-ficci" nonfiltered="3550" processed="3543" dbindex="33753">


La cincia-ficci s un gnere de ficci molt ampli on els relats sovint ens presenten l'impacte d'avanos cientfics i tecnolgics, presents o futurs, sobre la societat o els individus, acompanyat d'aventures i de situacions emocionants i increbles. Com acostuma a passar amb altres gneres, la cincia-ficci pot incorporar tot tipus de caracterstiques d'altres disciplines. Si hem de buscar all que la fa diferent dels altres i la constitueix com a quelcom a part, aix seria l'especulaci amb elements del mn actual, projectant-los en un futur ms o menys proper. Aix, bviament, requereix una anlisi de la situaci inicial de la qual es parteix, i una reflexi sobre la possible evoluci de les coses. Es podria dir que el que la diferencia del gnere de fantasia s que en aquesta es poden canviar tants elements de la realitat com es vulgui, mentre que en la cincia-ficci es tendeix a canviar-ne un, i fer una hiptesi de com seria amb aquest factor diferent. Si hagussim de definir aquest gnere amb una pregunta, aquesta seria: qu passaria si...?

El seu nom deriva d'una traducci incorrecta del terme en angls, ja que la traducci correcta seria ficci cientfica. Si b molts experts opinen que hauria d'utilitzar-se aquesta ltima, no obstant aix s'utilitza la primera forma quasi en exclusiu.

Caracterstiques freqents.
Habitualment, les histries barregen diversos gneres, tenint histries de terror, suspens, aventures, romntiques i histriques (barrejant realitat i ficci). 

Temes.
 Futurs o alternatives temporals (diacronies), centrant-se habitualment en el desenvolupament cientfic o social.
 Possibles invents o descobriments cientfics i tcnics, i el seus efectes.
 Contacte amb extraterrestres (intelligents o no) i les seves conseqncies.
 Diferenciaci de l'sser hum a partir de la comparana amb robots, extraterrestres i altres animals o ssers intelligents (o no).

Elements.
 Exploraci i colonitzaci de l'espai.
 Robots i intelligncies sinttiques.
 Vida extraterrestre.
 Viatge en el temps.
 Clonaci i manipulaci gentica.
 Futur apocalptic;
 Futur utpic;

Estils.
 Space opera;
 Cincia ficci dura;
 Distopies;
 Ucronies o histries alternatives;
 Ciberpunk;
 Postciberpunk;

Histria de la cincia-ficci.
L'expressi va ser encunyada en 1926 per Hugo Gernsback quan la va incorporar a la portada d'una de les revistes de narrativa especulativa ms conegudes dels anys 1920 en Estats Units: Amazing (veure ms abaix). L's ms primerenc del terme sembla datar de 1851 i s atribut a William Wilson, per es tracta d'un s allat i el terme no es va generalitzar amb la seva accepci actual, fins que Gernsback el va utilitzar de forma consistent (desprs de fer un intent previ amb el terme scientifiction que no va arribar a quallar).

Aix que, fins a l'any 1926 la cincia ficci no existia com a tal. Fins a aquesta data les narracions que avui dia no dubtem a qualificar de cincia ficci rebien diversos noms: viatges fantstics, relats de mons perduts, utopies, novelles cientfiques.

El canadenc John Clute denomina a aquesta poca anterior a l'eclosi del gnere proto cincia-ficci. Un nom gaireb perfecte... per als quals recordin l'excellent pellcula de Donald Cammell de 1977, Engendre mecnic. 

Proto cincia-ficci i cincia ficci primitiva (1818-1937).
Per a molts la primera obra de cincia ficci amb continguts similars als del gnere, tal com avui s'entn, es remunta a 1818, any que s publicat Frankenstein o El modern Prometeu de Mary Shelley. Alguns veuen elements de cincia-ficci en llegendes i mites molts segles abans. En la mitologia grega, es conta que Ddal, el pare d'car i constructor del laberint de Minos, va construir esttues de fusta que eren capaces de moure's soles (una primitiva referncia als moderns robots? Tamb el viatge a la Lluna va ser objecte d'iniciatives literries abans de 1818; dues de les ms conegudes sn la de Cyrano de Bergerac, segle XVII i la del Bar de Mnchausen, segle XVIII.



Hi haur alguns que qestionin la qualificaci d'aquestes obres com cincia-ficci (ni tan sols com proto cincia-ficci). El propi John Clute exclou l'obra de Bergerac. Per qualsevol d'aquests contes clssics hereten gran part de l'esperit del racionalisme cartesi del segle XVII que va asseure les bases de la cincia moderna. Altres Mons de Cyrano de Bergerac s autntica cincia ficci. Est escrit en to de comdia, i no s cincia moderna, per s recorre als termes cientfics de l'poca (a pesar del ridcul mitj de transport utilitzat).

En qualsevol cas, s difcil establir lmits: Clute, en la seva enciclopdia illustrada, posa en dubte l'existncia del gnere en una etapa ms primerenca als finals del segle XVII, per el precursor ms citat s l'obra de Thomas More, Utopia en 1516, primer relat que incorpora la descripci d'una societat completament imaginada i amb certs tocs que semblen acostar-se a una srie de principis cientfics.

No obstant aix, com es comenta amunt, gaireb tots els experts reconeixen que l'obra que va suposar un abans i un desprs en la concepci de la literatura de ficci cientfica va ser l'obra de Shelley.

Els primers anys desprs de l'aparici de Frankenstein van donar pocs fruits. Es pot destacar potser una altra de les obres de Shelley com L'ltim home.

No obstant aix, en la dcada de 1850 apareix el qui probablement passa per ser un dels autors ms prolfics del segle XIX en el camp de les aventures de cort cientfic: Jules Verne que en 1851 publica la seva primera obra amb contingut de ficci cientfica: Cinc setmanes amb globus. L'aparici d'aquesta obra suposa una fita, ats que a partir de la seva publicaci aquest gnere comena a transformar les seves intencions, i la cincia subjacent passa de ser un motiu d'inquietud o de preocupaci pel desconegut a ser un suport d'histries d'aventures i descobriments.

Cincia ficci primitiva.
Europa.
La branca europea de la cincia ficci va comenar prpiament a la fi del segle XIX amb les novelles cientfiques de Jules Verne (1828-1905), la cincia de les quals se centrava ms aviat en invencions, aix com amb les novelles de crtica social amb orientaci cientfica d'H. G. Wells (1866-1946).

Wells i Verne van rivalitzar en la primitiva cincia ficci. Els relats i novelles curtes amb temes fantstics van aparixer en les publicacions peridiques en els ltims anys del segle XIX, i molts d'ells van emprar idees cientfiques com una excusa per a llanar-se a la imaginaci. Encara que s ms conegut per altres treballs, Sir Arthur Conan Doyle tamb va escriure cincia ficci. L'nic llibre en el qual Charles Dickens s'aventura en el territori de l'especulaci cientfica i els estranys misteris de la naturalesa (en contraposici als clarament sobrenaturals fantasmes de Nadal) va anar en la seva novella Bleak House (1852) en la qual Dickens fa que un dels seus personatges mori per combusti humana espontnia. Dickens va investigar casos registrats de tal efecte abans d'escriure sobre la matria, per a de aquesta forma ser capa de contestar els escptics que s'escandalitzessin amb la seva novella.

Tant Wells com Verne tenien en tot el mn lectors i escriptors que seguien i copiaven els seus estils, especialment en Estats Units. Aviat estaria florint una cincia ficci autctona nord-americana. Els escriptors europeus van augmentar els seus lectors venent en el mercat nord-americ i escrivint en aquest estil.

El segent gran escriptor britnic de cincia ficci desprs d'H. G. Wells va ser John Wyndham (1903-1969). Aquest autor agradava de referir-se a la cincia ficci amb el nom de fantasia lgica. Abans de la Segona Guerra Mundial Wyndham va escriure exclusivament per a les revistes pulp, per desprs de la contesa es va fer fams entre pblic en general, ms enll de l'estreta audincia dels fans de la cincia ficci. La fama li va venir de la m de les seves novelles El dia dels trfids (1951), El Kraken aguaita (1953), Les crislides (1955) i Els cucuts de Midwich (1957).

Fora de l'mbit anglosax cal destacar la figura del txec Karel  apek, introductor del terme robot en la seva obra teatral R.U.R. i creador del clssic de la cincia ficci La guerra de les sargantanes el 1937.

Estats Units.

En els Estats Units d'Amrica del Nord el gnere pot remuntar-nos a Mark Twain i la seva novella "Un Ianqui a la cort del Rei Arts", una novella d'histria alternativa que explorava termes cientfics encara que fossin emmarcats en una ficci cavalleresca. Mitjanant el recurs a la transmigraci de l'nima i la transposici d'poques i cossos el ianqui de Twain s transportat cap a enrere en el temps i arrossega amb ell tot el coneixement de la tecnologia del segle XIX. Els resultats sn catastrfics, ja que la cavalleresca aristocrcia del Rei Arts es veu pervertida pel notable poder de destrucci que ofereixen mquines com les metralladores, els explosius i els filats de filferro. Escrita el 1889, "Un ianqui..." sembla predir successos que van passar 25 anys desprs, el 1914, quan les velles idees cavalleresques europees sobre l'art de la guerra van quedar arraconades per les noves armes i les tctiques de la Primera Guerra Mundial.

Un altre autor que va escriure algunes histries d'aquest tipus s Jack London. L'autor de les novelles d'aventures en el salvatge Yukon, Alaska, i el Klondike, tamb va escriure histries sobre extraterrestres (The Red One), sobre el futur (El tal de ferro) o sobre els conflictes del futur (La invasi sense precedents). Tamb va escriure una histria sobre la invisibilitat i una altra sobre un arma d'energia per a la qual no existia defensa alguna. Aquestes histries van impactar en el pblic americ i van comenar a perfilar alguns dels temes clssics de la cincia ficci.

Per l'autor americ que millor simbolitza el naixement als Estats Units de la cincia ficci com gnere de masses s Edgar Rice Burroughs qui, poc abans de la Primera Guerra Mundial, publica Sota les llunes de Mart  (1912) en diversos nombres d'una revista especialitzada en aventures. Burroughs va seguir publicant en aquest mitj durant la resta de la seva vida, tant fantasia cientfica com histries d'altres gneres (misteri, horror, fantasia i com no, el seu personatge ms conegut: Tarzan); per, les histries de John Carter (cicle de Mart) i Carson Napier (cicle de Venus), aparegudes en aquelles pgines, avui dia es consideren joies de la cincia-ficci ms primerenca.

No obstant aix, el desenvolupament de la cincia-ficci americana com gnere literari especfic cal retardar-lo fins a 1926, any en el qual Hugo Gernsback funda Amazing i es crea la primera revista dedicada exclusivament a les histries de cincia ficci. Per altra banda, ats que com s ben conegut, va ser ell qui va triar el terme scientifiction per a descriure a aquest gnere incipient, el nom de Gernsback i el vocable al que va donar origen han quedat units per a la posteritat. I, encara que les histries que es publicaven en aquesta i altres revistes pulp amb un xit cada vegada major, no gaudien de l'aval de ser literatura seriosa i la majoria les consideraven sensacionalisme literari, la veritat s que una revista dedicada enterament a un gnere com la fantasia cientfica (amb la seva nou i flamant nom) van tenir un gran impacte en la percepci del pblic i va atreure a molts a la lectura de les histries d'especulaci cientfica.

L'Edat d'Or (1938-1950).
Amb el sorgir en 1938 de l'editor John W. Campbell i la seva activitat a la revista Astounding Science Fiction (fundada en 1930) i amb la consagraci dels nous mestres del gnere: Isaac Asimov, Arthur C. Clarke i Robert A. Heinlein, la cincia-ficci va comenar a guanyar estatus com gnere literari, especialment amb aquest ltim, que va anar el primer autor que va aconseguir que s'editessin histries del gnere en publicacions ms generals, i va anar tamb el qual li va donar major maduresa al gnere i va influir poderosament en el seu desenvolupament posterior. Les incursions en el gnere d'autors que no es dedicaven exclusivament a la cincia-ficci tamb li van donar respectabilitat; autors com Karel  apek, Aldous Huxley i C.S. Lewis. Les revistes mostraven cridaneres portades amb monstres d'ulls de mosca i dones mig nues, donant una imatge interessant per al que era el seu pblic principal: els adolescents.

Desprs de la Segona Guerra Mundial es produx una transici del gnere. s l'poca en la qual els contes comencen a ser desplaats per les novelles i els arguments guanyen en complexitat. Es funden noves revistes: fins a 15 noves revistes en un noms any; i alguna fins i tot salta el toll com la francesa Galaxie (primera germana de la nord-americana Galaxy que comena a publicar-se l'any 1950), per ara el gnere comena a sortir del terreny exclusiu del pulp.

L'Edat de Plata (1951-1965).
Possiblement, el que pot considerar-se com primer ttol notable de la postguerra no va ser escrit per un autor habitualment catalogat com escriptor de cincia ficci i, de fet, el llibre ni tan sols va ser catalogat com a tal pel seu editor; per sens dubte ho s, i li va donar al seu autor fama mundial; ens referim a 1984 (1948) de George Orwell. Per la millor targeta de visita del perode dels 50 s la seva interminable llista d'escriptors que han estat la columna vertebral del gnere fins a gaireb finals de segle: Robert A. Heinlein, Isaac Asimov, Clifford D. Simak, Arthur C. Clarke, Poul Anderson, Philip K. Dick, Ray Bradbury, Frank Herbert i molts altres.

Quant als ttols, d'aquesta poca sn llibres que avui sn considerats clssics: Crniques marcianes o Fahrenheit 451 de Bradbury, Mercaders de l'espai de Frederik Pohl i Kornbluth, Ms que hum de Theodore Sturgeon; sense oblidar La fi de l'eternitat d'Asimov, i Loteria solar o L'home en el castell de Dick. Algunes d'elles serien adaptades al cinema o la televisi; La taronja mecnica de Anthony Burgess n's un exemple.

I tamb s en aquesta poca quan comencen a atorgar-se els premis Hugo, la primera edici dels quals va ser en 1953.

En realitat, malgrat que des del punt de vista acadmic s'ha vingut a qualificar com edat d'or a l'etapa compresa entre els anys 1938 i 1950, per a molts, s aquesta poca hauria d'estendre's uns quinze anys.

L'ltima novella digna d'esment d'aquest perode s Duna de Herbert. No cal pensar que desprs de la seva publicaci, en 1965 hagus una revoluci que canvis el panorama de forma drstica, per un nou estil comenava a guanyar el crdit dels afeccionats.

La Nova Onada.
Els anys transcorreguts entre 1965 i 1972 sn el perode de major experimentaci literria de la histria del gnere. A la Gran Bretanya es pot associar amb l'arribada de Michael Moorcock a la direcci de la revista New Worlds. Moorcock, llavors un jove de 24 anys, va donar espai a les noves tcniques exemplificades en la literatura de William Burroughs i J.G. Ballard. Els temes van comenar a distanciar-se dels tan sobreutilitzats robots i imperis galctics de les edats d'or i plata de la cincia-ficci, centrant-se en temes fins llavors inexplorats: la conscincia, els mons interiors, relativitzaci dels valors morals, etctera.

Als Estats Units, els ecos dels canvis experimentats en el panorama britnic van tenir el seu reflex. Autors com Samuel R. Delany, Judy Merrill, Fritz Leiber, Philip K. Dick, Philip Jos Farmer i Robert Silverberg, representen l'essncia de les noves vies d'aquest gnere literari.

Durant un temps, els nous temes i estils van semblar eclosionar i van arribar a copar la major part dels guardons ms importants. I, encara que els grans mestres consagrats del gnere seguien tenint els seus lectors, semblava que les noves vies haurien d'imposar-se. I de cop i volta, els lectors van comenar a retornar als antics temes: tanta relativitzaci de valors i tant estil experimental en realitat els desconcertava. Encara que el panorama literari ja no era el mateix... havia crescut i madurat; els lectors ara entenien que el gnere podia ser molt ms que lleis de la robtica i psicohistria.

El ciberpunk.
A la dcada de 1980 les cada vegada ms omnipresents computadores i l'aparici de les primeres xarxes informtiques globals van disparar la imaginaci de joves autors, convenuts que tals prodigis produirien profundes transformacions en la societat. Aquest germen va cristallitzar principalment en el moviment ciberpunk, un terme que aglutinava una visi pessimista i desencantada d'un futur dominat per la tecnologia i el capitalisme salvatge amb un ideari punk rebel i subversiu, freqentment anarquista. Una nova generaci d'escriptors va sorgir sota aquesta etiqueta, encapalats per William Gibson i Bruce Sterling.

Obres i autors destacats.
s una empresa arriscada assenyalar els autors ms destacats de qualsevol gnere literari (els grans mestres). Sempre hi ha gustos, preferncies i opinions. I en un gnere literari jove com el de la ciencia-ficci, hi ha molts autors novells, que sn grans promeses, per que no entrarien en la llista dels ms importants dels experts i afeccionats. Tamb hi ha incursions d'autors molt coneguts practicants habituals d'altres gneres, per les obres mestres dels quals no es troben en el camp de la cincia ficci.

La preeminncia dels autors nord-americans i britnics en aquest gnere s evident, el que no necessriament implica que en catal no hi hagi escriptors reconeguts. 

 Douglas Adams: Guia galctica per a autoestopistes;
 Brian W. Aldiss: La nau estellar, Hivernacle, Helicnia, ...
 Poul Anderson: La patrulla del temps, La gran croada, Tau Zero, La nau d'un mili d'anys;
 Isaac Asimov: La saga de la Fundaci, Jo Robot, La fi de l'eternitat, Fins i tot els dus...
 Margaret Atwood: Oryx i Crake;
 J.G. Ballard;
 Iain M. Banks: la saga de la Cultura;
 Greg Bear: Msica en la sang;
 Gregory Benford: Cronopaisatge;
 Edward Bellamy: Looking Backward;
 Alfred Bester: L'home demolit, Les estrelles, el meu dest;
 Ray Bradbury: Crniques marcianes, Fahrenheit 451;
 David Brin: La saga de l'elevaci (Marea estellar...);
 Fredric Brown: Marci, vs-te'n a casa!, Univers de bojos;
 John Brunner: Tots sobre Zanzbar, El ramat cec, El genet de l'ona de xoc;
 Algis Budrys: El laberint de la lluna, Qui;
 Lois McMaster Bujold: La srie de Miles Vorkosigan;
 Anthony Burgess: La taronja mecnica;
 Edgar Arrissi Burroughs: La princesa de Mart, Pirates de Venus...
 Karel  apek: La guerra de les sargantanes;
 Orson Scott Card: La saga de Ender (El joc d'Ender, La veu dels morts...), Mestre cantor;
 C. J. Cherryh: L'Orgull de Chanur i la resta de la saga de Chanur;
 Hal Clement: Missi de gravetat;
 Arthur C. Clarke: La fi de la infantesa, La ciutat i les estrelles, 2001: Una odissea a l'espai, Encontre amb Rama, Fonts del parads;
 John Crowley: L'estiu del petit Sant Joan;
 Samuel R. Delany: Babel 17, Nova;
 Philip K. Dick: Ubik, Ull en el cel, Els androides somien amb xais elctrics?, L'home en el castell, Minority report...
 Gordon R. Dickson: la saga de Dorsai (Soldat, no preguntis...);
 Thomas M. Disch: Camp de concentraci, Els genocides;
 Greg Egan: Quarentena, Ciutat Permutaci, L'instant Aleph;
 Philip Jos Farmer: Als vostres cossos dispersos i la resta de la saga del Mn del Riu;
 William Gibson: Neuromntic, Comte Zero, Mona Lisa Accelerada, Cremant Crom (antologia);
 Joe Haldeman: La guerra interminable;
 Harry Harrison: Bill, l'heroi galctic, Facin lloc! Facin lloc!
 Robert A. Heinlein: Amos de Titelles, Porta a l'estiu, Tropes de l'espai, Foraster en terra estranya, La lluna s una cruel amant;
 Frank Herbert: Dune i la seva nissaga;
 L. Ronald Hubbard: "Por", "Missi Terra", "Final *Black Out", "Camp de Batalla la Terra";
 Aldous Huxley: Un mn feli;
 Damon Knight;
 Ursula K. Le Guin: La m esquerra de la foscor, Els despossets, Els llibres de terramar;
 Frizt Leiber: El planeta errant, Els que pequen, El gran temps;
 Stanislav Lem: Ciberada, Solaris, L'invencible, Congrs de futurologia, Diaris de les estrelles;
 H.P. Lovecraft: L'ombra ms enll del Temps;
 George R. R. Martin: Els viatges de Tuf;
 Richard Matheson: Sc llegenda;
 Walter M. Miller: Cntic per Leibowitz;
 Michael Moorcock: Heus aqu l'home, StormBringer;
 Larry Niven: Mn Anell, La palla en l'ull de Du;
 Kevin O'Donnell: ORA:CLE;
 George Orwell: 1984;
 Manuel de Pedrolo: Mecanoscrit del segon origen;
 Frederik Pohl: Mercaders de l'espai, Prtic, Homo Plus;
 Frederic Pujul i Valls: Homes artificials;
 Ayn Rand: Viure! i La Rebelli d'Atlas;
 Kim Stanley Robinson: La Trilogia Marciana (Mart Roig, Mart Verd i Mart Blau);
 Mary Shelley: Frankenstein;
 Robert Silverberg: Ales nocturnes, L'home en el laberint, Moro per dintre, Temps de canvis, El castell de Lord Valentine;
 Clifford D. Simak: Estaci de trnsit, Ciutat;
 Dan Simmons: Hyperion, La caiguda d'Hyperion;
 Norman Spinrad: Emprenyi a Jack Barron, El somni de ferro;
 Brian Stableford: The Walking Shadow;
 Olaf Stapledon: La primera i ltima humanitat, Faedor d'estrelles, Sirius, Joan Rar;
 Neal Stephenson: Snow Crash, L'Era del Diamant;
 Bruce Sterling: Mirrorshades: una antologia ciberpunk;
 Arkadi i Boris Strugatski: Pcnic al costat del cam;
 Cordwainer Smith: Els senyors de la instrumentalitat;
 Theodore Sturgeon: Ms que hum;
 James Tiptree, Jr: Houston, Houston em rep?;
 A. I. van Vogt: El viatge del Beagle Espacial, Slan, El mn dels no-A;
 Jack Vance: La saga de la Terra Moribunda, Els Prnceps Dimoni, el cicle del Planeta de l'Aventura, ...
 John Varley: La persistncia de la visi, Platja d'acer;
 Jules Verne: De la Terra a la Lluna, Vint mil lleges de viatge submar, L'illa misteriosa...
 Vernor Vinge: Un foc sobre l'abisme;
 H. G. Wells: La guerra dels mons, La mquina del temps, L'home invisible, La illa del Dr. Moureau;
 Jack Williamson: Legions de l'espai, Els humanodes;
 Connie Willis: El llibre del Dia del Judici Final, Ovella mansa;
 John Wyndham: El dia dels trfids ;
 Gene Wolfe: El cinqu cap de Crber, El llibre del Sol Nou...
 Roger Zelazny: El Senyor de la Llum, Tu, l'immortal;
 Eugene Zamiatin: Nosaltres;
 John C. Wright: La trilogia de l'edat d'or;

Revistes.


La cincia-ficci est ineludiblement lligada a les revistes. La prpia expressi cincia-ficci hi va nixer. Probablement, la primera revista peridica amb alguns contes d'aquest gnere (encara sense nom oficial) es podria considerar The Argosy (1896). No obstant aix, The Argosy no era una revista exclusivament dedicada a les histries fantstiques amb contingut cientfic. Una altra revista primerenca va ser All Story, que va comenar a publicar-se en 1911; en ella van aparixer la majoria dels contes d'Edgar R. Burroughs de fantasia cientfica.

No obstant aix, les dues revistes precursores ms famoses no arribarien fins a la dcada de 1920; en 1923 va comenar a publicar-se Weird Tals, i 1926, any en el qual Hugo Gernsback va encunyar el terme amb el qual definitivament es coneixeria el gnere per a l'altra de les dues precursores oficials: Amazing Stories. Amazing va ser la primera de totes elles en dedicar-se de forma exclusiva a la ficci de tall cientfic i va tenir una llarga trajectria. Les seves primeres histries eren principalment reimpressions d'obres de Poe, Wells i Verne; per tamb es van publicar relats indits de gent com Burroughs i Merrit. Amazing es pot considerar com la revista ms influent durant molts anys i un punt de referncia durant tot el curs de la seva existncia. En 1980, desprs de la seva ltima etapa sota l'edici de Kim Mohan, la revista va deixar de publicar-se i, encara que diversos editors han intentat ressuscitar-la des de llavors, actualment es pot considerar fora de circulaci.

En 1930 va sorgir una altra de les revistes clssiques que tots els historiadors inclouen en la seva relaci de publicacions de l'edat d'or, Astounding Stories, la qual ms tard seria reeditada per John W. Campbell com Astounding Science Fiction (1938) i que finalment derivaria en l'actual Analog Science Fiction and Fact (1960) i en la qual van escriure els grans escriptors del gnere d'aquells dies, entre els quals s'inclouen a Isaac Asimov, Robert A. Heinlein i Poul Anderson. Astounding/Analog (tamb coneguda per les seves sigles ASF) s considerada una revista de cort ms cientfic que unes altres, sent una de les publicacions essencials des dels seus inicis fins al present. En 1971, desprs de la mort de Campbell, Analog va passar a ser editada per Ben Bova, tamb conegut per ser el valedor de Orson Scott Card i qui el va llanar a la fama. Des de 1978 l'edita Stanley Schmidt.

En 1949 va comenar a publicar-se una altra revista que t en el seu haver la major srie de collaboracions (en aquest cas assajos cientfics) de Isaac Asimov, un total de 399 collaboracions mensuals al llarg de 33 anys. Es tracta de The Magazine of Fantasy & Science Fiction. Aquesta revista va ser primerament editada per Antony Boucher, i el seu editor actual, Gordon van Gelder, mant una revista de gran qualitat literria. En les seves pgines s'han publicat clssics com Flors per a Algernon de Daniel Keyes.

Una altra de les revistes que no es pot deixar d'esmentar s Galaxy (1950). Inicialment editada per Horace Leonard Gold t en el seu haver les millors crtiques literries grcies a l'acceptaci del pblic d'un gnere que comenava a consagrar-se fora dels cercles del pulp. Veient la llista d'autors que van publicar en el seu primer nombre podem fer-nos una idea de la seva qualitat i embranzida: Clifford D. Simak, Theodore Sturgeon, Fritz Leiber o Isaac Asimov. Aquesta revista va arribar a publicar-se a Europa (a Frana i Alemanya), va tenir cert xit durant gaireb trenta anys fins que en 1980 va deixar de publicar-se. A principi dels anys 1990 el fill del seu fundador va reprendre la publicaci de Galaxy, per finalment l'empresa va acabar de forma infructuosa en 1995.

El gnere est en ala. Tots els anys apareixen noves revistes. Algunes intenten aprofitar l'estirada publicitria d'un nom conegut per a entrar en un mercat molt competitiu. s, per exemple, el cas de Asimov's Science Fiction que va comenar a publicar-se en 1977 sota la direcci del propi Isaac Asimov i amb George H. Scithers com editor. Aquest fet, no obstant aix, no t perqu restar qualitat a aquestes empreses i, per exemple, les histries publicades en Asimov's han estat guardonades amb freqncia amb premis Hugo i Nbula.

Al cinema i televisi.

El cinema i la televisi han estat grans valedors del gnere de la cincia ficci. B mitjanant l'adaptaci de contes i novelles, b mitjanant la producci de pellcules amb guions especialment creats per a la gran i la petita pantalles. Una srie de ttols que tots els afeccionats al gnere (i la majoria dels profans) coneix sn:

 Viatge a la Lluna (1902), de George Mlis;
 Aelita (1924), de J. Protozanov;
 Metrpolis (1926), de Fritz Lang;
 La dona a la Lluna (1929), de Fritz Lang;
 El doctor Frankenstein (1931), de James Whale;
 La vida futura (1936), de W. C. Menzies;
 Ultimtum a la Terra (1951), de Robert Wise;
 Quan els mons xoquen (1951), de Rudolph Mat;
 El planeta prohibit (1956), de Fred M. Wilcox;
 La invasi dels ultracossos (1956), de Don Siegel;
 Fahrenheit 451 (1966), de Franois Truffaut;
 Viatge allucinant (1966), de Richard Fleischer;
 Star Trek (1966-1968), de Gene Roddenberry;
  (1968), de Stanley Kubrick;
 L'amenaa de Andrmeda (1971), de Robert Wise;
 Solaris (1972), de Andrei Tarkovsky;
 Trobades en la tercera fase (1977), de Steven Spielberg;
 La Guerra de les Galxies (1977), de George Lucas.
 Superman (1978), de Richard Donner;
 Alien, el vuit passatger (1979), de Ridley Scott;
 Cromosoma 3 (1979), de David Cronemberg;
  (1982), de Steven Spielberg;
 Blade Runner (1982), de Ridley Scott;
 Terminator (1984), de James Cameron;
 Duna (1984), de David Lynch;
 Retorn al futur (1985), de Robert Zemeckis;
 La mosca (1986), de David Cronenberg;
 RoboCop (1987), de Paul Verhoeven;
 Star Trek: La nova generaci (1987-1993), de Gene Roddenberry;
 Akira (1989), de Katsuhiro Otomo;
 Ghost in the Shell (1995), de Mamoru Oshii;
 The Matrix (1999), dels germans Larry Wachowski i Andy Wachowski.
 Donnie Darko (2001) de Richard Kelly;
 Solaris (2003), de Steven Soderbergh;

Premis.
Literaris.
Els dos premis ms importants del gnere sn els premis Hugo i els premis Nbula.
Els premis Hugo (anomenats aix en memria del pioner de la cincia ficci Hugo Gernsback) sn concedits en diverses categories per la Societat mundial de cincia ficci (WSFS) durant la celebraci anual de la Worldcon. Durant la mateixa es lliura a ms el premi John W. Campbell al millor autor novell de l'any.

Els Nebula que sn concedits anualment tamb en diverses categories per l'Associaci d'escriptors de cincia ficci i fantasia d'Estats Units (SFWA). Aquesta associaci a ms concedeix els cotitzats premis Gran Mestre als ms importants escriptors del gnere per la labor de tota una vida.

Alguns altres premis tamb tenen noms d'altres insignes autors i editors del ram: John W. Campbell Memorial (no confondre amb el del mateix nom al millor autor novell) i els premis Clarke, Sturgeon i Philip K. Dick Memorial.

Tamb les publicacions especialitzades atorguen alguns premis de rellevncia com s el cas de la revista nord-americana Locus Magazine, que anualment atorga els premis Locus.

A Europa, la Societat Europea de Cincia Ficci (ESFS) es va crear el 1972 i reuneix a diversos professionals del sector. Inicialment programava una convenci bianual que a partir de 1982 es va convertir en anual, durant la qual s'atorguen els premis europeus de cincia ficci en els quals es nomenen el millor autor, traductor, promotor, publicaci peridica, editorial, artista i revista.

Altres pasos tamb tenen els seus premis nacionals, els premis Ignotus a Espanya, els premis Seiun a Jap, els BSFA britnics, els Ditmar australians, etctera.

A Catalunya existeix, des del 1991, el Premi UPC de Cincia-Ficci, convocat pel Consell Social de la UPC.

Cinema.
Als Estats Units, bressol del gnere, els Saturn que sn atorgats per l'Acadmia de Cinema de Cincia-Ficci, Fantasia i Horror sn, probablement, els premis ms importants del gnere.

A Europa, no obstant aix, els premis estan ms relacionats amb festivals concrets, en els quals s'exhibeixen les diferents pellcules: El Festival de Sitges de Cinema Fantstic al costat del Festival Internacional de Cinema Fantstic de Brusselles sn dos de les cites ms importants europees del gnere.

Aportacions de la cincia-ficci a la cincia.
D'igual manera que la cincia-ficci ha pres molts dels seus arguments i elements d'ambientaci de conceptes o creacions de la cincia, aquesta ha pres en ocasions elements de la literatura de cincia ficci per a convertir-los en conceptes reals o hiptesis de treball de cara al futur cientfic o tecnolgic.

Els casos ms coneguts d'aquesta transferncia sn els del terme robot emprat per primera vegada per l'escriptor txec Karel  apek en la seva obra R.O.R. (Robots Universals de Rossum), el terme derivat robtica, creat en les novelles de robots de Isaac Asimov o l'ascensor espacial imaginat independentment per Arthur C. Clarke i Charles Sheffield.

Altres conceptes, encara que creats per eminents cientfics, han estat profusament desenvolupats per la cincia ficci abans fins i tot de ser tinguts en compte per la cincia. Sn exemples d'aix la utilitzaci d'antimatria, els forats de cuc o la nanotecnologia.

Alguns conceptes han tingut una notable influncia, a pesar no ser en l'actualitat ms que meres invencions de la imaginaci. Per exemple la psicohistria ha influt en la forma de veure la sociologia des d'un punt de vista matemtic.

Finalment, algunes invencions de la cincia ficci han inspirat alguna de les lnies d'investigaci actual, com la comunicaci instantnia (ansible, taquions).

Terminologia.
Dintre de la cincia-ficci la terminologia, l'argot, fanta-cientfic abunda. Pot ser fcilment comprensible per als lectors assidus del gnere, per no per als nous lectors.

No obstant aix, no estan creades com una forma de llenguatge identificador, sin que la major part de les vegades sn idees i conceptes interessants que s'han convertit en domini pblic, dintre del gnere i fins i tot fora d'ell, en el mn de la cincia.

Aquests termes sn molt usats dintre dels relats i novelles de cincia ficci. Com exemple tenim lhiperespai, que s una espcie de espai alternatiu pel qual es pot viatjar d'un punt a un altre; les societats o ments rusc, que sn intelligncies gestalt compostes per la ment de molts ssers i no solament d'un, etctera.

Bibliografia.
 Brian W. Aldiss con David Wingrove, Trillion Year Spree: The History of Science Fiction (Atheneum, 1986) ISBN 0-689-11839-2;
 John Clute, Peter Nicholls, eds., The Encyclopedia of Science Fiction (St. Martin's Press, 1995) ISBN 0-312-13486-X;
 Thomas M. Disch, The Dreams Our Stuff Is Made Of (Touchstone, 1998) ISBN 0-864-82405-1;
 Edward James, The Cambridge companion to science fiction (Cambridge: Cambridge University Press, 2003) ISBN 0-521-01657-6;
 Jutta Weldes, ed., To Seek Out New Worlds: Science Fiction and Politics (Palgrave Macmillan, 2003) ISBN 0-312-29557-X;



Enllaos externs.

  Societat Catalana de Cincia-Ficci;
  Cincia-Ficci a la UPC;
    Premi UPC de Cincia-Ficci;
  Autors de Cincia Ficci;
  Trobades de Cincia-Ficci (Matar);
  La cincia-ficci l any 2001;
  Una web sobre la influncia de la ficci en la imatge dels cientfics;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84404" title="Dicinodont" nonfiltered="3551" processed="3544" dbindex="33754">

Els dicinodonts (Dicynodontia) sn un txon de terpsids o rptils mamiferoides. Els dicinodonts eren des d'animals petits a grans hervvors amb dos ullals, fet del qual prov el seu nom, que significa gos de dues dents. Tamb van sser el segon grup ms reeixit i divers dels terpsids, amb ms de 70 gneres coneguts, desprs dels mamfers.

Caracterstiques.
El crani dels dicinodonts era altament especialitzat, lleuger per fort, amb l'obertura temporal fora eixamplada, per donar lloc als potents msculs de la mandbula.

El front i la mandbula inferior eren normalment estrets i excepte als ms primitius, no hi havien dents. En comptes de dents, la punta de la boca era equipada amb un bec molt esmolat, com a les tortugues i els ceratpsids. El menjar era processat mitjanant la retracci de la mandibula inferior quan la boca era tancada, produint un efecte tisores (Crompton and Hotton 1967), el qual hauria perms als dicinodonts tallar el material vegetal ms dur.

Molts gneres tamb tenien un parell d'ullals, el que podria ser un exemple de dimorfisme sexual (Colbert 1969 p.137)

El cos era curt, fort i amb forma de barril, amb forts membres. A molts gneres (com el Dinodontosaurus) ,les potes del darrere eren erectes, per les del darrere es doblegaven als colzes. La cua era curta.

Histria evolutiva.
Els dicinodonts aparegueren durant el Permi mig i van conixer una rpdia radiaci evolutiva, esdevenint els vertebrats terrestres ms exitosos i abundosos al Permi superior.  Durant aquell temps incloen una gran varietat d'ecotips, incolent-hi els hervvors grans, mitjans i petits amb potes curtes.

Noms dues famlies van sobreviure a l'extinci del permi-trissic, un dels quals, els Lystrosauridae, foren els hervvors ms comuns i extesos durant l'Indu (Trisic inferior). Aquells animals mitjans van evolucionar i foren remplaats pels Kannemeyeridae, grassonets i de la mida d'un porc, els quals tamb serien els hervbors ms abundosos i extesos des de l'Oleneki fins el Ladini. Al Carni van sser suplantats pels cinodonts Traversodontidae i pels rhynchosauria. Durant el Nori, quan, -potser per l'aridesa que incrementava any rere any- van declinar drsticament, i el paper de grans hervvors va sser ocupat pels dinosaures sauropodomorfs.

Amb el declivi i l'extinci dels Kannemeyrids, no hi hagueren ms grans sinpsids hervvors fins el Paleoc.  

Fins ara se solia pensar que els dicinodonts s'extingiren completament abans de la fi del Trisic, tot i que, recentment, han aparegut evidncies que els dicinodonts haurien sobreviscut fins el Cretaci al sud de Gondwana, ara Queensland(Thulborn and Turnmer, 2003). Si aix fs cert, sera un sorprenent cas de Txon Lltzer.

Taxonomia.
Subordre Anomodontia;
Infraordre Dicynodontia;
Superfamlia Eodicynodontoidea;
Famlia Eodicynodontidae;
Eodicynodon;
Diictodontia;
Robertoidea;
Famlia Robertiidae;
Robertia;
Famlia Diictodontidae;
Anomodon;
Diictodon;
Superfamlia Emydopoidea;
Famlia Emydopidae;
Emydops;
Myosauroides;
Palemydops;
Famlia Cistecephalidae;
Cistecephaloides;
Cistecephalus;
Kawingasaurus;
Superfamlia Kingorioidea;
Famlia Kingoriidae;
Kingoria ;
Kombusia;
Colobodectes ;
Pristerodontia;
Famlia Pristerodontidae ;
Famlia Oudenodontidae ;
Famlia Aulacocephalodontidae ;
Famlia Lystrosauridae ;
Famlia Dicynodontidae ;
Superfamlia Kannemeyeriiformes ;
Famlia Shanisiodontidae ;
Famlia Stahleckeriidae ;
Famlia Kannemeyeriidae;

Referncies.
 Carroll, R. L. (1988), Vertebrate Paleontology and Evolution, WH Freeman & Co.
 Colbert, E. H., (1969), Evolution of the Vertebrates, John Wiley & Sons Inc (2nd ed.);
 Cox, B., Savage, R.J.G., Gardiner, B., Harrison, C. and Palmer, D. (1988) The Marshall illustrated encyclopedia of dinosaurs & prehistoric animals, 2a edici, Marshall Publishing;
 Crompton, A. W, and Hotton, N. 1967. Functional morphology of the masticatory apparatus of two dicynodonts (Reptilia, Therapsida). Postilla, 109:1 51. ;
 King, Gillian M., Anomodontia Part 17 C, Encyclopedia of Paleoherpetology, Gutsav Fischer Verlag, Stuttgart i Nova York, 1988 ;
 -- -- , 1990, the Dicynodonts: A Study in Palaeobiology, Chapman and Hall, Londres i Nova York;
 Thulborn, Tony and Turner, Susan, 2003, The last dicynodont: an Australian Cretaceous relict Proceedings: Biological Sciences, 1518 (270), maig de 2003; pg. 985 - 993 ;

Enllaos externs.
Therapsida : Neotherapsida : Dicynodontia - Palaeos ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84405" title="Christian Goldbach" nonfiltered="3552" processed="3545" dbindex="33755">
Christian Goldbach (18 de mar, 1690 - 20 de novembre, 1764), va ser un matemtic prussi, nascut a Knigsberg, Prssia oriental, fill d'un pastor. Va estudiar lleis i matemtiques. Va realitzar diversos viatges a travs d'Europa i va conixer a diversos famosos matemtics, com Leibniz, Leonhard Euler, i Nicols I Bernoulli. 
Goldbach va anar a treballar a la recentment oberta Acadmia de Cincies de Sant Petersburg, on va arribar a ser tutor del tsar Pere II.

Va realitzar importants treballs en el camp de les matemtiques. Avui en dia es conegut per la seva Conjectura de Goldbach. Tamb va estudiar i demostrar alguns teoremes sobre potncies perfectes

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84407" title="Srie de Taylor" nonfiltered="3553" processed="3546" dbindex="33756">
En matemtiques, la srie de Taylor de formula funci f infinitament derivable (real o complexa) definida en un interval obert (a-r, a+r) es defineix amb la segent suma:

Aqu, n! s el factorial n y f (n)(a) indica la ensima derivada de f en el punt a.

Si aquesta srie convergeix per a tot x pertanyent a l'interval (a-r, a+r) i la suma s igual a f(x), llavors la funci f(x) es diu analtica. Per a comprovar si la srie convergeix a f(x), se sol utilitzar una estimaci de la resta del teorema de Taylor. Una funci s analtica si i solament si es pot representar amb una srie de potncies; els coeficients d'aquesta srie sn necessriament els determinats en la frmula de la srie de Taylor.

Si a = 0, a la srie se l'anomena srie de Maclaurin.
Aquesta representaci t tres avantatges importants:
 La derivaci i integraci d'una d'aquestes sries es pot realitzar terme a terme, que resulten operacions trivials.
 Es pot utilitzar per a calcular valors aproximats de la funci.
 s possible demostrar que, si s viable la transformaci d'una funci a una srie de Taylor, s l'ptima aproximaci possible.

 Histria .
La srie de Taylor pren el seu nom d'el matemtic Brook Taylor, que va ser el primer a publicar aquestes frmules, en 1715.

 Demostraci .
Per a demostrar-ho, primer es demostra que qualsevol funci que es pugui derivar k+1 cops es pot expressar com la suma d'un polinomi de grau k ms un terme complementari. Desprs es demostra que el terme complementari tendeix a zero quan k tendeix a infinit.

Primer cal demostrar que:



 
La demostraci es fa per inducci, per a k=0 s veritat ja que, com:



Resulta que:


 

Que s el que diu la frmula que es vol demostrar quan se substitueix k per zero donat que 0! = 1,  i 

Si s veritat per a k-1 tamb ho ha de ser per a k, ja que si:


 
Integrant per parts l'ltim terme i simplificant en resulta la frmula que es vol demostrar.

Ara noms cal observar que el terme complementari s ms petit que:



On R s un valor ms gran que el mxim absolut de la derivada k ssima de la funci f a l'interval .

Aquesta expressi tendeix a zero quan k tendeix a infinit amb l'nica condici que existeixi aquest R, s a dir, que qualsevol de les derivades ensimes de la funci sigui finita dins de l'interval que va de a a x. Precisament aquesta s la condici per a qu la funci sigui desenvolupable en srie de Taylor en aquest interval. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84408" title="Interval (matemtiques)" nonfiltered="3554" processed="3547" dbindex="33757">

En lgebra, un interval s un conjunt que cont tots i cadascun dels nombres reals que es troben entre els dos nombres indicats, i a ms pot contenir aquests dos nombres en funci de si l'interval s tancat o obert.

Un interval obert, s un interval que no inclou el punt, d'un o ambds extrems.

S'utilitza la notaci ]a,b(a,b) quan un interval s obert en ambds extrems, (a,b (o ]a,b]) quan l'interval s obert en l'extrem esquerre, (o 

Per exemple (0,2) es refereix a un tram entre 0 i 2, sense incloure a zero, ni a dos per s, a tots els punts que s'acosten moltssim a 0 i a 2.

Si l'interval s obert en un extrem, llavors es t per exemple a ]-3, 5], el tram s des de -3 a 5, que inclou a tots els punts entre -3 i 5, amb excepci de -3 ( per si inclou a 5 i a tots els punts molt propers a -3).

El parlar d'interval obert o tancat, s'utilitza per a determinar el domini d'una funci, i aix treballar amb ella en intervals que est definida.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84409" title="1184 aC" nonfiltered="3555" processed="3548" dbindex="33758">
 Esdeveniments .
D'acord amb els clculs d'Eratstenes, la data en qu Troia fou saquejada i incendiada.
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
segle XII aC;
----
Un any abans / Un any desprs














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84423" title="Hadera" nonfiltered="3556" processed="3549" dbindex="33760">

Hadera s una ciutat del districte de Haifa d'Israel. Situada a la costa mediterrnia, es troba a 48 km al nord de Tel Aviv i a 51 km al sud de Haifa.


Histria.
La ciutat fou fundada com a moshav el 1890 per immigrants russos i de l'Europa de l'Est membres del grup sionista Hovevei Zionis. El nom de la ciutat prov de l'rab hudaira (verd), ja que la ciutat s envoltada per camps agrcoles molt frtils. Durant els primers anys a la vila, molts habitants es veieren afectats per la malria, i per aix van decidir d'assecar els aiguamolls propers plantant eucaliptus, amb la collaboraci del bar Edmond de Rothschild. Actualment, tots aquells aiguamolls sn camps agrcoles, que produeixen principalment ctrics.

Fins als anys cinquanta, Hadera era el centre de la plana de Saron. Amb el temps, per, altres ciutats de la regi es desenvoluparen ms rpidament, com ara Netanya, i adquiriren ms importncia. La ciutat s valorada pels turistes per les vistes del mont Carmel i per les runes de Cesarea, que es troben a pocs quilmetres al nordoest de Hadera.

A la zona costanera de Hadera hi ha la central trmica d'Orot Rabin (llums de Rabin, en hebreu), que s'anomena aix pel primer ministre Isaac Rabin. La central crema, sobretot, carb importat de Sudfrica, i les seves tres xemeneies sn visibles des de molts quilmetres de distncia.

Impacte de la Intifada.
Hadera, considerada una ciutat segura pels seus ciutadans, ha patit diversos atemptats en un perode curt de temps. El ms greu fou un terrorista sucida que va fer-se explotar el 26 d'octubre de 2005 en una parada de falafel, matant cinc civils.

 Dades estadstiques .
 Demografia .

Segons l'Oficina Central d'Estadstica d'Israel (CBS), l'any 2001 la poblaci de la ciutat era un 99,2% jueva o no-rab, i no hi ha un nombre significatiu d'rabs.

L'any 2001 hi havia 35.700 homes i 37.400 dones. La poblaci de la ciutat es compon en un 32,9% de persones de menys de 20 anys, un 15,4% de persones d'entre 20 i 29 anys, un 18,8% d'entre 30 i 44, un 17,3% d'entre 45 i 59, un 4,0% d'entre 60 i 64, i un 11,7% de majors de 65. La taxa de creixement de la poblaci aquell mateix any era d'1,7%.

 Ingressos .
Segons la CBS, l'any 2000 hi havia 27.920 empleats i 1.819 autnoms a la ciutat. El salari mensual mitj de la ciutat per als empleats era de 5.135 nous xquels . El salari mitj dels homes era de 6.607 nous xquels  i el de les dones era de 3.598 nous xquels . Els ingressos mitjans dels autnoms eren de 6.584 nous xquels . 1.752 persones rebien prestaci d'atur i 6.753 ajuda social.

 Ensenyament .
Segons la CBS, hi ha 42 centres educatius i 15.622 estudiants a la ciutat. Hi ha 24 escoles primries amb 7.933 estudiants i 21 escoles secundries amb 7.689 estudiants. L'any 2001, un 57,5% dels estudiants d'ltim curs de secundria es van graduar.

El 1987, la primera escola democrtica d'Israel fou inaugurada a Hadera.

Ciutats agermanades.
 Nuremberg (Alemanya);

Notes.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84431" title="Freguesia" nonfiltered="3557" processed="3550" dbindex="33761">
Freguesia, que es podria interpretar com parrquia civil, s el nom que reben a Portugal les divisions administratives ms petites. Es tracta de subdivisions dels municipis (concelhos), com per exemple Ermidas-Sado.

La freguesia est regida per una junta de freguesia, un rgan executiu que s elegit pels membres de la respectiva assemblea de freguesia, tret del president (el primer candidat de la llista ms votada s automticament nomenat president de la Junta de Freguesia). L'assemblea de freguesia s un rgan elegit directament pels ciutadans censats al territori de la freguesia.

A Portugal existeixen 4.257 freguesias agrupades en 308 concelhos, amb territoris que poden ultrapassar els 100 km2 o abastar unes poques hectrees i amb poblacions que van des de les desenes a les desenes de miler.

El nombre de freguesias per concelho s molt variable, des de les que noms en tenen una (Alpiara, Barrancos, Porto Santo, So Brs de Alportel e So Joo da Madeira) fins a un mxim de 89 (a Barcelos).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84443" title="Matemtica discreta" nonfiltered="3558" processed="3551" dbindex="33762">
Matemtica discreta s la part de la matemtica encarregada de l'estudi dels conjunts discrets: finits o infinits numerables.

Generalment s'inclouen els segents temes d'estudi:

Lgica;
Teoria de conjunts;
Teoria de grups;
Teoria de grafs;
Teoria d'autmats finits;
Combinatria i nocions de probabilitat;
Anlisi de certs algoritmes;
Teoria de la informaci;

Enllaos externs.
Apunts de Matemtica Discreta 











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84444" title="Raiding" nonfiltered="3559" processed="3552" dbindex="33763">
Raiding (en hongars Doborjan) s un poble austrac de 836 habitants, a l'est d'ustria, en la provncia de Burgenland.

Histria.
La primera noci que es t s de l'any 1425 com Dobornya. El 1811 naix el compositor i pianista Franz Liszt.

Raiding (com la resta de Burgenland) va pertnyer a ustria fins 1920/21. Desprs del final de la Primera Guerra Mundial, l'Est d'Hongria fou anexionat a ustria, fet decidit en els tractats de Saint Germain i Trianon, en els quals es form la nova provncia de Burgenland.

Llocs d'inters.
Museu de Liszt (en la casa on va nixer);

Economia.
La viticultura s el negoci principal de Raiding. Altres indstries importants sn la creaci del metall i la producci d'aigua soda.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84445" title="Parrquia eclesistica" nonfiltered="3560" processed="3553" dbindex="33764">
Una parrquia s en primer lloc la subdivisi de base d'una dicesi, que s'aplica a diverses esglsies: l'Esglsia Catlica Romana, l'Esglsia Anglicana, l'Esglsia Ortodoxa i d'altres.

Una parrquia s igualment una subdivisi administrativa a diversos estats (les parrquies d'Andorra o les freguesias de Portugal en sn un exemple) i fins i tot a comunitats autnomes d'Espanya (Principat d'Astries i Galcia).

 Parrquia  eclesistica . 
La parrquia religiosa designa a la vegada una rea geogrfica precisa, el territori de la parrquia, i un grup de persones que habiten aquest territori i constitueixen la comunitat parroquial. 

L'esglsia parroquial s el lloc de reuni de la comunitat davant la qual el pastor i els seus assistents celebren diferent cerimnies religioses tals com la missa dominical.

El mot prov del llat parochia utilitzat per les primeres comunitats cristianes per  designar el territori d'una ciutat episcopal. Al segle V, ja tenia un sentit semblant a l'actual, designava als territoris i comunitat existents al voltant d'una seu episcopal.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84447" title="Llista de missions d'exploraci d'asteroides" nonfiltered="3561" processed="3554" dbindex="33765">
A continuaci es presenta una llista de les missions d'exploraci d'asteroides ordenades cronolgicament:








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84449" title="Llista de cales i platges de Mallorca" nonfiltered="3562" processed="3555" dbindex="33766">
Aquesta s la llista de les cales i platges de Mallorca ordenada en sentit horari:

 Palma .

 Platja de s'Arenal - Tamb coneguda per la Platja de Palma.
 Cala Estncia;
 Platja de Ciudad Jardn;
 Platja de Can Pere Antoni;
 Cala Major;
 Cala Gamba;
 Platja Son Caios;
 Cala Pudent;
 Cal d'en Rigo;
 Portixolet;

 Calvi .

 Cala l'Olla;
 Cala Fornells;
 Cal de ses Llises;
 La platja Palmira de Peguera;
 La platja Tor de Peguera;
 Platja Romana de Peguera;
 Platja de Santa Pona;
 El Cal d'en Pellicer;
 El Toro;
 Cala Figuera;
 Caleta de Portals Vells;
 Platgeta de Portals Vells;
 El Mago;
 Platja del Rei;
 Cala Bella Dona;
 Cala Falc;
 Cala Vinyes;
 Platja de Magalluf;
 Platja de Son Maties;
 Platja de Palma Nova;
 El Carregador ;
 Platja d'en Blanes;
 Platja de l'Oratori de Portals;
 Cala Contesa;
 Es Fort;
 Platja d'Illetes;
 Cala Brogil;
 Sa Caleta de Bendinat;
 Cala Cap d'Ai;
 Cala Refeubeitx;
 Cala de Penyes Roges;
 Cala Blanca;

 Andratx .

 El Carregador;
 Platja de Sant Elm - Tamb coneguda com Es Geperut.
 Cala Petita;
 Cala Conills - Tamb coneguda com Cala Molins.
 Cala en Basset;
 Cala Egos;
 Cala Fonoll;
 Ses Bassetes;
 Cala Marmassen;
 Cala Llamp;
 Cala Blanca;
 Platja de Camp de Mar;
 Rac de Camp de Mar;

 Estellencs .

 Platja Ca'n Pruaga;
 Cala Ca's Xeremier;
 Cala Estellencs;


 Banyalbufar .

 Cala Banyalbufar;
 Punta Galera;
 Platja de Son Bunyola;
 Es Corral Fals  ;
 Port D'Es Canonge;


 Valldemossa .

 Port de Valldemossa;
 Platja Sa Cova;
 Platja Sa Font Figuera;
 Cal de S'Estaca;


 Dei .

 Cala Dei;
 El Canyeret a Llucalcari;


 Sller .

 Platja d'en Repic al Port de Sller;


 Fornalutx .



 Escorca .

 Cala Tuent;
 Sa Calobra;
 Torrent de Pareis;
 Cala Fotuda;
 Cala Teix;
 Cala Capellans;
 Cala Codolar;
 Rac de Mortix;

 Pollena .

 Caleta d'Ariant;
 Cala Castell;
 Cala Carb a Cala Sant Vicen;
 Cala Clara a Cala Sant Vicen;
 Cala Barques a Cala Sant Vicen;
 Cala Bquer;
 Cala Figuera;
 Cala En Gossalba;
 Cala Murta;
 Cala en Feliu;
 Cala Formentor;
 El Cal;
 Cala Albercuix;
 Platja de Llenaire al Port de Pollena;
 Can Cullerassa;

 Alcdia .

 Platja del Port d'Alcdia;
 Cala Poncet;
 Platja d'Alcanada;
 Platja d'Es Farall;
 El Coll Baix;
 L'Illot;
 Platja de Sant Pere;
 Platja de Sant Joan;
 El Morer Vermell;
 Platja de Can Cap de Bou;

 Muro .

 Platja de Muro;


 Santa Margalida .

 Platja de Ca'n Picafort;
 Platja Son Baul;
 S'Arenal d'En Casat;
 Cala Serralot;
 Platja de Son Real;
 Es Dol;
 Platja de Son Serra de Marina;

 Art .

 Cala Torta;
 Cala Mitjana;
 Cala Estreta;
 Cala Matzoc;
 Sa Font Celada;
 S'Arenalet des Verger - Tamb conegut com s'Arenalet d'Albarca;
 El cal;
 Na Clara;
 Ca los Cans;
 La Canova;

 Capdepera .

 Cala Mesquida;
 Cala Agulla;
 Cala Gat;
 Son Moll;
 Cala Rajada;
 Font de la Cala;
 El Carregador;
 La Pedruscada;
 Canyamel;

 Son Servera .

 El Ribell;
 La Marjal;
 Port Nou;
 Port Verd;
 Port Vell;
 Cala Bona;
 Cala Millor;

 Sant Lloren del Cardassar .

 Cala Millor;
 La Coma;
 L'Illot;


 Manacor .

 l'Illot;
 Portocristo;
 Cala Varques;
 Cala Domingos;
 Cala Antena;
 Cala Bota;
 Cala Virgili;
 Cala Pilota;
 Cala Magraner;
 Cala Sequer;

 Felanitx .

 Portocolom;
 Cala Ferrera;
 Cala Serena;


 Santany .

 Cala Esmeralda;
 Cala Gran;
 Platja de Cala d'Or;
 Cal Des Pou;
 Cala Egos;
 Cal dels Homos Morts;
 Cal de la Torre;
 La Barca Trencada;
 Cal del Borgit;
 La Font de n'Als (Mondrag);
 S'Amarador (Mondrag);
 Cala Santany;
 Cala Llombards;
 Cal del Moro;
 Cala S'Almonia;
 Cala Mrmols;
 El Caragol;
 Cala en Tugores;
 Es Maquer;
 Cal d'en Boira;
 Cal d'en Busques;
 Cal Solimina;
 Cal d'en Perdiu;
 Cal d'es Savinar;
 Cal d'en Ferr;
 Cala Llonga;
 Cala de sa Galera;

 Ses Salines .

 La Platja del Port;
 El Dol;
 El Carb;
 Les Roquetes;
 Cala Galiota;
 El Dof;
 Ets Estanys;
 platja de Ca'n Curt;
 La Bassa des Cabots;
 Es Coto;
 Platja Colon;

 Campos .

 Es Trenc;
 Platja de ses Covetes;
 Els Pregons Grans;
 Els Pregons Petits;
 S'Arenal de sa Rpita;

 Llucmajor .

 Cala Beltran ;
 Cala Pi;
 Es Rac de s'Arena;
 Cala Mosques - Tamb anomenada Cala Blava;
 Platja L'Arenal;
 Cala Vella;
 Cal En Timo;
 Cal Fort;
 Cal de Ses Lleonardes;

 Enllaos externs .

 http://www.mca-hotels.com/guia-vacances-mallorca/7/79/210/mallorca/platges/platges;
 Ajuntament de Santany;
 http://www.illesbalears.es/cat/mallorca/platges.jsp?SEC=PLA;
 Ministeri de Medi Ambient ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84453" title="Picadero Jockey Club" nonfiltered="3563" processed="3556" dbindex="33767">
El Picadero Jockey Club fou un antic club poliesportiu catal de la ciutat de Barcelona, que destac especialment en basquetbol i beisbol.

 Histria .
El club va nixer l'any 1951, a l'antic Picadero Andaluz a la Diagonal de Barcelona. Durant els anys seixanta el club arrib a situar-se entre els millors de Catalunya en basquetbol. Acab segon classificat a la lliga espanyola quatre vegades (1964, 1965, 1966 i 1970) noms per darrera del Reial Madrid, que en aquella poca gaudia del favor de l'oficialitat esportiva de l'poca. Especialment destacada fou la lliga de la temporada 1969-70 en la que el Picadero acab segon a noms un punt de diferncia del Madrid.

A ms fou campi de la Copa d'Espanya de l'any 1964 derrotant a semifinals al Madrid per 40 punts de diferncia (104-64) i a l'Aismalbar de Montcada a la final per 63 a 51. El club era entrenat per Josep Esteve i comptava amb grans figures com Alfons Martnez, Joaquim Enseat i Josep Maria Jofresa. Quatre anys ms tard, repet ttol en imposar-se al Club Joventut de Badalona per 58 a 55. En aquella final destac el base del Picadero Chus Codina

A la dcada dels 70 el club comen a perdre potencial, especialment davant al puixana del FC Barcelona i del Club Joventut de Badalona, desapareixent definitivament l'any 1973 el seu equip mascul, tot i que el femen encara triomf uns anys ms abans de desaparixer a inicis dels vuitanta. Molts dels seus socis ingressaren al CE Laiet.

El club tamb destac en esports com el voleibol, l'handbol o el rugbi.

 Installacions .
El pavell de joc del Picadero estava a l'antic Picadero Andaluz de la Diagonal amb Travessera de Les Corts. La seva proximitat a les installacions del Futbol Club Barcelona va fer que amb la desaparici del club aquestes fossin adquirides pel club blau-grana. Actualment sn conegudes com a Palau Blau-grana 2 i sn utilitzades per l'equip femen de l'UB Bara i per les categories inferiors del club.

 Palmars .
 2 Copa d'Europa de Beisbol: 1963, 1968;
 3 Campionats d'Espanya de beisbol: 1957, 1962, 1964;
 2 Copa espanyola de bsquet masculina: 1964, 1968;
 3 Lliga espanyola de bsquet femenina: 1976, 1978, 1980;
 4 Copa espanyola de bsquet femenina: 1973, 1978, 1979, 1980;
 7 Campionat de Catalunya de bsquet femen: 1953, 1954, 1955, 1956, 1957, 1958, 1959;
 4 cops sots-campi de la Lliga espanyola de bsquet masculina: 1964, 1965, 1966 i 1970;
 5 Lliga espanyola d'handbol femenina: 1963-64, 1964-65, 1965-66, 1966-67, 1969-70;
 2 Lliga espanyola de voleibol masculina: 1965, 1966;
 2 Copa espanyola de voleibol masculina: 1963, 1965;

Jugadors destacats.
 Albanell;
 Alfons Martnez;
 Joan Martos;
 Joaquim Enseat;
 Josep Nora;
 Josep Maria Jofresa;
 Jess Codina;
 "Nene" Gonzlez;
 Jordi Parra;
 "Ch" Gonzlez;
 Lorenzo Alocn;
 Jos Ramn Ramos;
 Theo Cruz;
 Josep Maria Soler;
 Joan Fa;
 Vctor Escorial;
 Davis Peralta;

Trajectria de l'equip mascul de bsquet.
 Temporada 1961/62: Quart. Mxim anotador Soro (265).
 Temporada 1962/63: Quart. Mxim anotador Alfons Martnez (225).
 Temporada 1963/64: Segon. Campi de Copa. Mxim anotador Alfons Martnez (373). Millor defensa del campionat.
 Temporada 1964/65: Segon. Mxim anotador Alfonso Martnez (247). Millor defensa del campionat.
 Temporada 1965/66: Segon. Millor defensa del campionat.
 Temporada 1966/67: Quart. Mxim anotador Josep Maria Soler (333).
 Temporada 1967/68: Sis. Campi de Copa. Mxim anotador Lorenzo Alocn (424).
 Temporada 1968/69: Tercer. Mxim anotador Earl Beechum (482).
 Temporada 1969/70: Segon. Mxim anotador Lorenzo Alocn (466). Millor defensa del campionat.
 Temporada 1970/71: Tercer.
 Temporada 1971/72: Quart. Mxim anotador Vctor Escorial (415).
 Temporada 1972/73: Cinqu. Mxim anotador Vctor Escorial (682).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84460" title="Arada romana" nonfiltered="3564" processed="3557" dbindex="33768">
L'arada romana, o tradicional, estava composta per una part davantera que era la que estirava l'animal, anomenada tim, pea que estava enllaada amb la cameta, i aquesta s'unia amb la base de l'arada (la rella) mitjanant una telera per aproximadament la meitat de la cameta i per la punta amb el dental. La rella era la part que servia per llaurar, enfonsant-se a dintre la terra, tot i que no seria de ferro fins al segle IX, que ho faria amb difusi per tota Europa Occidental, i a partir d'aleshores en milloraria la tcnica.

A l'poca del Baix Imperi, es comenaria a emprar l'orell, que ho podrem comparar com una "petita rella lateral", que ajudaria a remoure millor la terra estalviant el nombre de llaurades necessries per preparar-la. Finalment, l'esteva servia al pags per dominar l'arada, havent de fer fora cap amunt per enfonsar la rella.






 -L arada normanda, de ferro i amb rodes, que va substituir l arada lliscant o romana . Aquesta arada permetia fer solcs ms profunds, airejant ms b la terra i millorant la retenci d humitat.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84466" title="Llista de proves de l'atletisme" nonfiltered="3565" processed="3558" dbindex="33769">
Aqu podeu trobar una llista de proves (curses, salts, llanaments i combinades) que es considera que formen part de l'esport de l'atletisme.

 Actualment .
Nota: Aqu hi ha totes les proves de l'atletisme, no necessriament olmpiques.;
 Masculines .
Curses.
Llisos;
60 m;
100 m;
200 m;
400 m;
800 m;
1000 m;
1500 m;
Milla;
2000 m;
3000 m;
Dues milles;
5000 m;
10000 m;
20000 m;
Mitja Marat;
Una hora;
25000 m;
30000 m;
Marat;

Tanques i obstacles;
60 m;
100 m;
110 m;
400 m;
3000 obstacles;

Marxa;
20 km;
30 km (pista);
50 km (pista);
50 km;

Relleus;
4x100 m;
4x200 m;
4x400 m;
4x800 m;
4x1500 m;
4x1100 m;

Concursos.
Salts;
Salt d'alada;
Salt amb perxa;
Salt de llargada;
Triple salt;

Llanaments;
Pes;
Disc;
Martell;
Javelina;

Combinades.
Decatl;
Heptatl;

 Femenines .
Curses.
Llisos;
100 m;
200 m;
400 m;
800 m;
1000 m;
1500 m;
Milla;
2000 m;
3000 m;
5000 m;
10000 m;
20000 m;
Mitja Marat;
Una hora;
25000 m;
30000 m;
Marat;

Tanques i obstacles;
60 m;
110 m;
400 m;
3000 obstacles;

Marxa;
5 km (pista);
10 km (pista);
20 km (pista);
20 km (cam);

Relleus;
4x100 m;
4x200 m;
4x400 m;
4x800 m;

Concursos.
Salts;
Salt d'alada;
Salt amb perxa;
Salt de llargada;
Triple Salt;

Llanaments;
Pes;
Disc;
Martell;
Javelina;
Combinades;
Heptatl;

 Disciplines olmpiques anteriors .
Aqu hi ha una llista de proves olmpiques que a l'actualitat ja no ho sn.
Nota: Aquesta llista s de proves que han estat olmpiques i actuament no ho sn, per tant pot ser que algunes proves conicideixin amb les de la llista anterior, que era de proves de l'atletisme en general, no noms les olmpiques.;

 Homes .
Curses.
60 m (1900, 1904);
200 m (1900, 1904);
3.000 m (1912, 1920, 1924);
5.000 m (
3 milles (1908);
4 milles (1904);
5 milles (1906, 1908);
2.500 metres obstacles (1900);
2.590 metres obstacles (1904);
3.200 metres obstacles (1908);
4.000 metres obstacles (1900);
Relleus olmpics (1908);
4x1.600 metres relleus  (1908);
Cross: individual i per equips (1912 al 1924);
1.500 metres marxa (1906);
3.000 metres marxa (1906, 1920);
3.500 metres marxa (1908);
10km marxa (1908 a 1952);
10 milles marxa (1908);

Salts.
Triple salt dret (1900, 1904);
Salt d'alada dret (1900, 1912);
Salt de llargada dret (1900, 1912);
Llanaments.
Disc amb l'estil antic (1906 i 1908);
Disc amb les dues mans (1912);
Llanament de pes (1904, 1920);
Bola, amb les dues mans (1912);
Javelina estil lliure (1906 i 1908);
Javelina amb les dues mans (1912);
Llanament de pedra(1906);
Triatl;
Pentatl (1906 a 1924);
Heptatl flexible (1904);
La prova de la corda;

 Dones .
3.000 metres llisos (1984 a 1992);
80 metres (1932 a 1968);
Pentatl (1964 a 1980);

 Disciplines no olmpiques .
Aqu hi ha una llista de proves no olmpiques.
Nota: Aquesta llista s de proves que no olmpiques, per tant pot ser que algunes proves conicideixin amb les de la primera llista, que era de proves de l'atletisme en general, no noms les olmpiques.;
Curses.
1.000 metres llisos;
3.000 metres llisos;
10km per camins;
Mitja marat;
100km llisos;
Relleus de Sucia (400-300-200-100m);
Relleus olmpics (400-200-200-800m);
3x1000m relleus;
10.000 metres marxa per camins;
Pentatl (noms homes);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84468" title="Ecetra" nonfiltered="3567" processed="3559" dbindex="33771">
Ecetra fou una ciutat dels volscs. Es esmentada en temps del rei de Roma Tarqu el Superb per Dions que diu que Ecetra i ntia o Antium foren les niques ciutats que es van unir a la lliga formada pels rei amb els llatins i hrnics, per probablement les dates son errnies. El 495 aC els romans van ocupar Suessa Pometia, i Ecetra va enviar ambaixadors a Roma a demanar la pau, que van obtenir a canvi de la cessi de part del territori. S'hi va establir una colnia romana i aix fou la causa de la guerra amb els auruncs dos anys desprs. Durant la guerra dirigida per Coriol,  Ecetra fou una de les principals ciutats dels volscs i on es va deixar per estar segur el bot fet a Longula i Satricum. En la campanya del 459 aC contra volscs i eques dirigida per Q. Fabi Vibul va derrotar els eques a Mont Algidus i va avanar cap Ecetra, la ciutat principal dels volscs, i va devastar el territori per no la va ocupar. Desprs de la guerra gllica Ecetra i Antium es  van distanciar de la resta de ciutats dels volscs. Es esmentada per darrer cop a la campanya de Roma del 378 aC. Ja no torna a aparixer mes que quan s esmentada per Plini a la llista de ciutats desaparegudes del Latium.

Probablement sn unes runes existents a Monte Frontino, anomenades La Civita.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84469" title="Eketla" nonfiltered="3568" processed="3560" dbindex="33772">
Eketla (llat Echetla) fou una ciutat fortalesa de Siclia a la frontera del territori de Siracusa. El 309 aC, absent Agtocles (que era a l'frica) fou ocupada per un cos de soldats al servei dels siracusans, des on van saquejar Leontins i Camarina, per foren derrotats per Xenodicos d'Agrigent, que li va garantir la llibertat. A la Primera Guerra Pnica fou assetjada pels romans. La seva sort posterior no es coneix.

Es probablement la actual  Occhiala, ciutat que no fou mai despoblada fins el 1693 quant un terratrmol va fer marxar als habitants que van fundar Grammichele.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84472" title="Ecnomus" nonfiltered="3569" processed="3561" dbindex="33773">
Ecnomus (grec: Eknomos) es un tur de la costa sud de Siclia entre Agrigent i Gela, a la desembocadura del riu Himera (avui Salso). Fou fortificada pels cartaginesos durant la seva guerra contra Agtocles i el 311 aC fou el teatre d'una gran derrota del tir siracus que havia pres posicions a un tur al altra costat de riu anomenat Falaris (llat Phalarium).
 
El 256 aC la flota romana de L. Mali i M. Rgul es va aturar al lloc per recollir a les forces d'infanteria que marxaven cap frica i eren acampades al tur.

A la seva rodalia hi ha actualment la ciutat de Licata i el tur es diu Monte di Licata. Les restes d'una ciutat a la vora del tur son les de Phinties, fundada per un tir agrigent que tenia aquest nom vers el 280 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84476" title="Ecron" nonfiltered="3570" processed="3562" dbindex="33774">
Ecron (Akkaron o Ekron) fou una de les cinc ciutats (pentpolis) dels filisteus. El lloc es diu Tel Miken prop d'Akir, i es al sud sud-oest de Ramla. Era una ciutat del cananeus per vers el 1200 aC la ciutat fou destruda com demostren les excavacions arqueolgiques i desprs fou una ciutat dels filisteus. 

Ciutat-estat es va governar com independent. El 712 aC Sargon II la va assetjar i la va sotmetre, per es va revoltar contra Senaquerib i va enderrocar al governador (rei-vassall)  Padi que fou enviat a Ezequies (Hezekiah) a Jerusalem, per seguretat. Senaquerib va atacar la ciutat i Ecron va cridar en ajut al rei de Mutsri (pas no identificat, potser Egipte). Desprs de derrotar el exrcit de Mutsri a Etelkeh, va retornar a la ciutat i la va ocupar per assalt, va matar als governants i va empresonar als opositors. Senaquerib va  atacar llavors Jerusalem obligant a alliberar a Padi que fou reinstallat com a governador d'Ecron. 

Unes excavacions donen el nom d'alguns reis d'Ecron (la llista va de pare a fill): Ya'ir, Ada, Yasid, Padi i  'Akish. 

Encara que no se sap del cert la seva sort es creu que fou destruda per Nabucodonosor II vers el 603 aC.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84478" title="Ectins" nonfiltered="3571" processed="3563" dbindex="33775">
Ectins (en llat ectini) foren un poble alp esmentat per Plini el vell. A una inscripci a Segusio (Susa) s'esmenta als Egdinii i se suposa que ambds noms corresponen al mateix poble. Probablement ocupaven la vall del Tinea, entre Barceloneta de Provena i el Var.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84479" title="Edenats" nonfiltered="3572" processed="3564" dbindex="33776">
Els edenats (en llat Edenates) foren un poble alp esmentat per Plini el vell i que serien el mateix poble que els adanats (llat adanates) esmentats en una inscripci trobada a Segusio (Susa). Haurien viscut a Sedena (avui Seine al nord de Provena a la dicesi d'Embrun) a la rodalia de Digne.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84481" title="Escola dels perses" nonfiltered="3573" processed="3565" dbindex="33778">
L'escola dels perses (en llat Schola Persica) fou un centre d'estudi religis fundat a la ciutat d'Edessa a Mesopotmia, per l'ensenyat exclusivament pels cristians de Prsia. Els professors de l'escola van prendre part a la controvrsia nestoriana destacant entre els mestres el bisbe d'Edessa, Ibas, que va estar obertament al costat dels nestorians i contra Sant Ciril (449-457). Aquest decantament pels nestorians va suposar la runa de l'escola, els mestres en foren expulsats per Martyros, bisbe d'Edessa, l'escola fou tancada i desprs enderrocada per ordre del emperador Zen el 489, i a les seves runes es va construir l'esglsia de Santa Maria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84483" title="Marc Aug" nonfiltered="3574" processed="3566" dbindex="33779">
Marc Aug s un antropleg francs nascut a Poitiers l'any 1935, especialitzat en la disciplina de l'etnologia.

Com a docent, ha impartit classes d'antropologia i etnologia a lcole des Hautes Etudes en Sciences Social-Antropologues (EHESS) de Pars, en la que va ocupar el crrec de director entre els anys 1985 i 1995. Tamb ha estat responsable i director de diferents investigacions en el Centre national de la Recherche scientifique (CNRS).

En la seva obra, destaca una valenta aproximaci al concepte de la "Sobremodernitat" construt a partir d'una reflexi sobre la identitat de l'individu en funci de a seva relaci amb els llocs quotidians i la presncia de la tecnologia.

 Publicacions .
 El geni del paganisme (1982);
 Travesia pels jardins de Luxemburg (1985);
 El viatger subterrani. Un etnleg al metro (1986);
 Du com a objecte (1988);
 Domaines et chteaux (1992);
 Els no llocs. Espais de l'anonimat (1993);
 Cap a una antropologia dels mons contemporanis (1994);
 Le sens des autres,Fayard (1994);
 Paris, annes trente, Hazan, Paris (1996);
 El viatge impossible. El turisme i les seves imatges (1997);
 Les formes de l'oblit (1998);
 Fictions fin de sicle, Fayard, (2000);

 Enllaos externs .
 Entrevista amb Marc Aug;
 Presentaci del seu llibre: Els no-llocs,espais del anonimat una antropologia de la sobremodernitat;
 Una reflexi sobre el concepte de la sobremodernitat;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84484" title="Edonis" nonfiltered="3575" processed="3567" dbindex="33780">
Edonis fou un districte de Trcia habitat pel poble dels edons, Era a l'esquerra del riu Estrim des el llac Cercinitis fins el riu Nestos i entre el mont Orbelos al nord i el Prieres al sud. Al segle IV aC va passar al Regne de Macednia. Sota domini rom fou incls a la primera regi de Macednia (167 aC). 

Les principals ciutat del pas eren: 

Amfpolis (Amphipolis) i el seu port Eon;
Myrcinos (Marcynus);
Phragres ;
Oesyma ;
Gasoros (Gasorus);
Domeros (Domerus);
Philippi;
Drabescos (Drabescus);
Nepolis de Trcia (Neapolis);
Acontisma;
Tragilos (Tragilus);
Pergamos (Pergamus);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84486" title="Edons" nonfiltered="3576" processed="3568" dbindex="33781">
Edons (en llat: Edones) o edonis (llat: Edoni) foren un poble traci. El seu nom fou usat pels poetes grecs i llatins per designar a la naci genrica de la qual els diversos pobles grecs i llatins descendien. s a dir suplia a la paraula indoeuropeus.

Els edons de Trcia vivien a la dreta del riu Estrim fins a Migdnia per en foren expulsats pels reis temnides de Macednia. Una part va restar al pas i va habitar el districte d'Edonis a l'esquerra de l'Estrim.

El seu personatge ms destacat fou el rei Geta que residia segurament a Drabescos i explotava les mines del pas.

Les monedes dels edons (un stir portant una nimfa) sn semblants a les dels orescis, que probablement eren els seus vens. Els stirs apareixen a les monedes simbolitzant als satres (satrae) de la llegenda de Dions, que era adorat a les muntanyes de Pangeion (Pangaeum) i Orbelos (Orbelus).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84488" title="Egeta" nonfiltered="3577" processed="3569" dbindex="33782">
Egeta fou una ciutat de Msia a la vora el Danubi, al lloc on Traj va construir un pont per creuar el riu. Era seu d'una guarnici formada per una divisi de la XIII Legio i un esquadr de cavalleria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84489" title="Egnatia" nonfiltered="3578" processed="3570" dbindex="33783">
Egnatia o Gnatia (grec Egntia o Igntia) fou una ciutat de la Pulla, entre Bari (Barium) i Brindisi (Brindisium) i ms concretament entre Dertum i Ad Decem. Estrab i Ptolemeu l'esmenten com a ciutat dels peuquetis, i Plini diu que era dels pediculs, una trib dels peuquetis, per en un altre lloc la fa dels sallentins. Aqu es trobava una pedra volcnica especial. 

No fou una ciutat important i era principalment una estaci de parada a mig cam entre Bari i Brindisi. El seu nom no va derivar directament de la via Egntia, per probablement es va deformar influt per la via, essent abans Gnatia. Una inscripci en grec l'esmenta com Gnathinon. No se sap quant fou destruda. Les seves runes son a uns 10 km de Monopoli i prop de Fasana; una antiga torre de la vora porta el nom de Torre d'Agnazzo.

Per la gens romana Ignatia o Egnatia, vegeu Egncia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84490" title="Eon" nonfiltered="3579" processed="3571" dbindex="33784">
Eon (o Eion) fou una ciutat de Macednia, port de la ciutat d'Amfpolis. Era situada a la desembocadura del Estrim. 

Xerxes II de Prsia, al retornar al seu pas, es va embarcar a Eon cap a l'sia. Boges fou nomenat governador per fou derrotat pels atenencs dirigits per Cim II que van ocupar la ciutat. Fou atacada per Brsides per terra i mar per fou rebutjat per Tucdides, que havia arribat des Tasos. Fou desprs ocupada per Cle i quant fou derrotat a Amfpolis es va replegar a Eon. 

Va passar a Macednia amb Amfpolis i va seguir la seva sort.

A l'poca bizantina es va dir Komitisse i els venecians la van anomenar Contessa. Queden les runes de la ciutat bizantina.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84494" title="Elaia" nonfiltered="3580" processed="3572" dbindex="33785">
Elaia (en grec , en llat Elaea) fou una ciutat d'Elia a l'sia Menor, que fou el port de Prgam. Tamb fou anomenada Kidainis (grec , llat Cidaenis) segons Esteve Bizant, per aix podria derivar d'un error de transcripci.

Estrab la situa al sud del riu Caicos, a dotze estadis des del riu i 120 estadis des de Prgam. El riu Caicos desaiguava a una badia anomenada Elaeaticus Sinus (Badia d'Elaea) que Estrab considerava errniament com a part de la badia d'Adramitium, per de forma incorrecta; el gegraf situava la badia entre un lloc anomenat Hydra i a l'altra costat la muntanya Harmatos (Harmatus) amb una amplada de 80 estadis; la muntanya Harmatos l'esmenta Tucdides que la situa en front de Metimna (a Lesbos) i pels seus escrits queda clar que no la situa al mateix lloc que Estrab. Tit Livi diu que la ciutat estava rodejada de turons i es tribava en una vall. Herdot no esmenta pas Elaea en la seva llista de ciutats d'Elia. Escilax, Pomponi Mela, Plini, i Claudi Ptolemeu l'esmenten per no en donen la situaci. Leake en el seu mapa d'Elia, la situa en un lloc anomenat Klisei (Kilisee Keui), al sud de Prgam i el Atles Barrington l'ubica propera a la moderna vila de Zeytinda , sempre a la provncia d'  zmir, a Turquia.

Hi ha algunes monedes de la ciutat datades vers la meitat del segle V aC amb la imatge d'Atenea i a la part oposada una branca de llorer en cercle i al mig una llavor o un gra de moresc; el mateix model de moneda es conservava a la segona meitat del segle IV aC.  Monedes de la ciutat apareixen sota August, Ner, Adri i Cmmode. La inscripci es         i la imatge es variada amb un bust al davant (Atenea, Zeus,  Persfone o Demter) i altres elements a l'altra costat (llavors o moresc encerclats per llorer, Escolapi, olivera, rosella, dues torxes lligades per una serp, un objecte a la xarxa d'un pescador de la que surt Auge, sacerdotessa d'Atenea, i el bust de Menesteu (Menestheos, Menestheus) amb la llegenda     C  VC    C  C, probablement el ttol del magistrat o estrateg principal.

Les monedes d'Elaea que porten la imatge i el nom de Menesteu o Menesteos fan referncia a aquest heroi atenenc, que segons la llegenda fou el seu fundador al temps de la guerra de Troia.

La ciutat s esmentada per primer cop vers la meitat del segle V aC com a part de la Lliga Dlica. Va passar al Regne de Macednia i desprs als selucides, per acabar en mans del regne de Prgam. Fou el port ms utilitzat pels reis de Prgam. El 190 aC Antoc III el Gran la va assetjar. El 156 aC fou assolada pel rei Prsies I el Coix de Bitnia.

El 133 aC va passar a Roma que no la va ocupar fins el 130 aC. Sota domini rom va tornar a emetre monedes.  L'any 90 fou parcialment destruda per un terratrmol i estava molt malmesa  a comenaments del segle II sota l'emperador Traj per va continuar existint com a petita vila, i va tenir un bisbe sufragani d'Efes, que s esmentat fins al segle XII o comenaments del segle XIII. Noms se sap el nom de tres dels bisbes: Isaes el 451, Olbi el 787 i Tedol al segle XII (Lequien, Or. Christ., I, 699).  En aquesta ciutat va nixer al segle X Sant Pau el Jove, un monjo de Mont Latros (Analecta Bollandiana, XI, 1-74, 136-182). La vila degu desaparixer al segle XIII sota els atacs dels mongols o dels turcmans.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84495" title="Elent" nonfiltered="3581" processed="3573" dbindex="33786">
Eleous (grec Elaious o Eleous, llat Elaeus) fou una ciutat, la ms al sud del Quersons traci, a l'Hellespont, al nord del promontori de Mastusion (Mastusium). Fou colnia de Teos (ciutat de Jnia). Tenia una tomba, un temple i una cova sagrada del heroi Protesilaos. El temple, a la vora del mar, era objecte de veneraci i peregrinatge. La ciutat era al sud-est del Cap Mastusia.

Artiates, governador persa de Sestos, va prendre tots els tresors de la cova sagrada i va fer altres profanacions i per aix els atenencs, dirigits per Xntip, van conquerir Sestos, el van apressar i el van crucificar. El 411 aC els atenencs dirigits per Trsil es van poder escapar de Sestos cap a Eleous. Llavors va arribar a la ciutat una flota de 180 trirrems que es van assabentar que Lisandre s'havia apoderat de Lampsacos, i seguidament van sortir per ser derrotats a Aegospotami.

El 200 aC es va sotmetre a Filip V de Macednia i el 190 aC van negociar amb Roma. Va passar a Roma amb la resta de Macednia.

Durant la guerra civil Constant el gran va entrar amb la flota Elaeus (323) mentre la de Licini es va parar a la tomba d'iax el Gran a la Troade. Mes tard fou fortificada per Justini I.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84496" title="Elaios" nonfiltered="3582" processed="3574" dbindex="33787">
Elaios (en llat Elaeus)  fou una ciutat d'Etlia, en un districte pantans, que fou atacada per Filip V de Macednia el 219 aC i tot i que havia estat proveda de tota mena d'armes defensives per tal de Prgam, fou conquerida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84499" title="Illes Elfites" nonfiltered="3583" processed="3575" dbindex="33788">
Les illes Elfites (en llat Elaphites insulae) eren durant la Repblica i l'imperi rom un grup d'illes de la costa d'Illria que portaven el nom per la seva suposada semblana a un cabrit.

Van pertnyer a Bizanci fins vers el 1080. Els venecians els hi van donar els noms de Giupan (avui Sipan), Ruda, Messo (Copud), Calamotta (avui Kolocep), i Grebini. Foren la part ms valuosa econmicament del territori de la Repblica de Ragusa a la que van ser incorporades el 1080.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84500" title="Elateia" nonfiltered="3584" processed="3576" dbindex="33789">
Elateia (en llat Elatus) fou una ciutat de Fcida, la mes important del pas desprs de Delfos. Estava situada a una plana que permetia controlar els accessos al sud de Grcia.

Els seus habitants deien ser arcadis i derivaven el seu nom de Elatos, fill d'Areas. Fou destruda per l'exrcit persa durant la seva expedici a Grcia. Fou ciutat independent fins el 338 aC quant Filip II de Macednia va entrar a Fcida per fer la guerra a Amfisa i la va ocupar. Va romandre en mans dels macedonis fins que Alexandre va retornar la llibertat a les ciutat gregues, i desprs va resistir a Cassandre, per fou ocupada per Filip V de Macednia, a qui va restar lleial; el 198 aC els romans la van haver de prendre al assalt.

Va passar a Roma el 168 aC. Durant la guerra contra Mitridates VI Eupator, la ciutat fou atacada pel general Taxiles, per els ciutadans van rebutjar l'atac, i desprs com a premi fou feta ciutat lliure.

Al lloc que ocupava hi ha avui la ciutat de Lefta on es conserven algunes restes del perode grec i rom, no massa importants, destacant les restes del temple d' Atenea Cranea. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84501" title="Elegeia" nonfiltered="3585" processed="3577" dbindex="33790">
Elegeia fou una ciutat d'Armnia que Ptolemeu situa prop de les fonts del Eufrates. Traj hi va arribar durant la seva campanya contra Prsia i s'hi va entrevistar amb Partamasiris (rei armeni 113-114). El 162 Vologs III de Prtia va entrar a Armnia per combatre al governador rom de Capadcia, Sedat Severi que havia envat el regne, i va derrotar els romans completament a Elegeia.
 
s coneguda per dues fonts d'aigua calenta que treien l'aigua a uns 40 graus Celsius. Ms tard port el nom d' Ilijeh.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84502" title="Eleia" nonfiltered="3586" processed="3578" dbindex="33791">
Eleia fou una ciutat a l'oest de Singara (Sindjar) que fou escenari d'una batalla entre romans i perses en temps de Constant el gran en el que els dos camps van reclamar la victria. Ami descriu la batalla per diu que n'hi va haver una altra a Singara. Rufus noms descriu la batalla d'Eleia. Finalment la batalla s esmentada per Juli.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84503" title="Eleusis (districte)" nonfiltered="3587" processed="3579" dbindex="33792">
Eleusis (       ) era un districte d'tica clebre per l'adoraci a Demter i Persfone i els misteris que s'hi feien en honor de les deesses. El ritual dels misteris era l'Eleusnia i sempre fou vist com el mes sagrat dels misteris de Grcia fins a la desaparici del paganisme. La capital era la ciutat d'Eleusis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84504" title="Eleusis (ciutat)" nonfiltered="3588" processed="3580" dbindex="33793">
Eleusis era una ciutat d'tica a poca distancia del mar enfront de l'illa Salamina. Era a una plana (plana Eleusnia o Trisia), que era creuada pel riu Cefs (Eleusis).

La ciutat era molt antiga i derivaria el seu nom pel suposat adveniment (eleusis) de Demeter, o del heroi epnim Eleusis. El rei Eumolpos d'Eleusis es va enfrontar al rei d'Atenes Erecteos en una guerra en la que Eleusis fou derrotada i va quedar sota domini atenenc, conservant noms l'autonomia en el culte. Va esdevenir una demos d'tica per pel seu carcter sagrat va poder conservar el ttol de polis i l'emissi de moneda (l'nica ciutat de l'tica que la podia emetre exclosa Atenes). 

El temple de Demeter a Eleusis fou destrut pels perses el 484 aC, i en temps de Pricles es va intentar la seva reconstrucci. Enderrocats els Trenta desprs de la guerra del Pelopons, es van retirar a Eleusis, per no van poder resistir molt de temps. 

La ciutat patia inundacions peridiques del riu Cefs.

Sota els romans, els misteris es van fer famosos i la ciutat va prosperar. El progrs es va trencar quant el 396 aC el visigot Alaric I va destruir la ciutat i temples i ja no es va tornar a reconstruir.

El lloc es va repoblar el segle XVIII i es la actual ciutat de Lephina.

Entre els llocs principals coneguts de l'antiga Eleusis cal esmentat:

Hierum de Demeter (el temple mes gran de Grcia);
Acrpoli (al mont Cerata);
Muralles;
Temple de Triptlem;
Temple d'Artemis Propilea;
Temple de Posid el pare;
Calikrion;
Plana de Rharia;
Port;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84505" title="La Galera (muntanya)" nonfiltered="3589" processed="3581" dbindex="33794">

La Galera s una muntanya de Mallorca que t una altura de 905 m. Pertany al municipi de Dei i forma part del masss del Puig del Teix.

Principals accessos.
 Des de Dei.
 Des de Sller, pel Rac d'en Barona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84506" title="Misteris d'Eleusis" nonfiltered="3590" processed="3582" dbindex="33795">
Els misteris d'Eleusis sn els ritus pagans, dirigits pels Epigrafis, que es feien a la ciutat d'Eleusis pel culte  a les deesses Demter i Persfone. El ritual dels misteris era l'Eleusnia i sempre fou vist com el mes sagrat dels misteris de Grcia fins a la desaparici del paganisme. Es celebraven al temple de Demeter, el mes gran de Grcia.

Hi havia dos graus de misteris, els menors i els majors (amb pena de mort per qui els revels a una persona no iniciada). Els menors comenaven amb una process per recordar la recerca de Demter de la seva filla, incloent una aturada per cridar acudits obscens (ja que segons el mite una vella els va explicar a la deesa i la va fer somriure enmig del dolor). Desprs es quedaven un dia en dej, per commemorar l'arribada de l'hivern, on la deesa no deixa que creixi l'aliment i acabaven amb un banquet, commemoraci de la primavera. Llavors comenaven els ritus dels misteris majors, secrets. Alguns estudiosos creuen que les visions descrites corresponen a la ingesti de LSA, una substncia precursora del LSD que pot provocar allucinacions.

La celebraci es remunta fins al 1500 aC. L'any 300 aC van passar a dependre de la polis local, com una festa tradicional. Es van transmetre als romans fins al segle IV, on el cristianisme els va aniquilar com a restes de ritus pagans. El darrer santuari dedicat va ser enderrocat el 395 per Alaric I.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84508" title="Hierum de Demeter" nonfiltered="3591" processed="3583" dbindex="33796">
El Hierum de Demeter o Temple de Demeter fou el temple mes gran de Grcia, situat a Eleusis a l'tica. El temple mateix anomenat sovint mustikos sekos o to telesterios, podia contenir tanta gent com un teatre. L'edifici fou dissenyat per Ictinos l'arquitecte del Parten, i desprs i van treballar altres arquitectes fins que es va acabar. El seu prtic fou  de 12 columnes i no fou construt fins el temps de Demetri de Falron (vers 318 aC) per l'arquitecte Fil, i fou considerat un treball dels millors en marbre. Les columnes son driques. L'altura entre el terra i el sostre era de mes de 6 metres. Estava comunicat per un propileu amb l'acrpoli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84509" title="Eleusis" nonfiltered="3592" processed="3584" dbindex="33797">

Geografia histrica:
Un antic districte de l'tica; vegeu Eleusis (districte).
Una antiga ciutat de l'tica vinculada al culte grec del mateix nom, actualment un suburbi d'Atenes; vegeu Eleusis (ciutat).
Jocs: un joc de cartes de lgica; vegeu Eleusis (joc).
Mitologia: l'heroi epnim grec; vegeu Eleusis (fill d'Hermes).
Religi: conjunt de rituals grecs del culte a Demter i Persfone; vegeu Misteris d'Eleusis.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84510" title="Eleutherna" nonfiltered="3593" processed="3585" dbindex="33798">
Eleutherna fou una important ciutat de Creta al nord oest de les estivacions del mont Ida, no lluny del port d'Astale i de Sybritia. Fou aliada de Cnossos fins que el poble de Polirrhenion i de Lampe la va obligar a trencar l'aliana.

La ciutat fou entregada per un grup de tradors a Quint Metel Crtic.

Queden un restes a un tur prop d'una ciutat anomenada Eltherna, a uns 8 km al sud del convent d'Arkdhi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84511" title="Eleutheros" nonfiltered="3594" processed="3586" dbindex="33799">
Eleutheros (en llat Eleutherus) fou un riu de Sria al pas d'Hamath. El riu s situat  per Ptolemeu a l'extrem nord de Fencia i la ciutat de Tartus (Orthosia) quedava una mica al sud. Estrab el fa desaiguar prop de l'illa Arvad (Aradus). Plini el vell el situa al sud dOrthosia. Si b alguns l'identifiquen amb el Nahr al-Kebir sembla que seria un riu una mica ms al nord, que es va assecar.

Al sud d'aquest riu, Jonatan es va trobar amb l'exrcit del selucida Demetri i el va derrotar.

Josefus diu que les ciutats al sud del riu fins Egipte foren donades per Marc Antoni a Clepatra, excepte Tir i Sid. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84513" title="Puig Gros de Bendinat" nonfiltered="3595" processed="3587" dbindex="33800">

El Puig Gros de Bendinat s una muntanya de Mallorca que t una altura de 485 m. Pertany al municipi de Palma.El seu principal accs s pel Coll de sa Creu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84514" title="Elimea" nonfiltered="3596" processed="3588" dbindex="33801">
Elimea (o Elimeia o Elimiotis) fou un districte del sud-oest de Macednia limitat per Erdia i Piera o Pieira i arribava per l'oest fins el Pindos. El riu principal era el Haliacmon. Fou poblat pels elimeis o elimiotes, per fou conquerit pels reis de Macednia, i va constituir una regi estratgica per comunicar amb Epir i amb Tesslia degut als nombrosos passos que hi portaven. El pas va conservar els seus prnceps. Un prncep de nom Derdas apareix durant la guerra d'Esparta contra Olint.

Sota domini rom fou inclosa a la quarta regi de Macednia.

Hi havia una ciutat anomenada Elimea on el rei Perseu de Macednia, el 170 aC, va revistar les seves forces. Es probablement la moderna Greven.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84516" title="Almesqu" nonfiltered="3597" processed="3589" dbindex="33802">

L'almesqu (Narcissus assoanus) s una petita planta de flors grogues que creix sobre sls molt prims fins els 1200m a les muntanyes mediterrnies.

Descripci.
Planta perenne calccola que creix sobre prats secs, codines i all on el sl s escs. La mida s molt variable, pot arribar a uns 30 cm comptant la tija florfera que surt del bulb. Les fulles, de dos a quatre, sn linears i filiformes, gaireb cilndriques i acanalades, d'entre 1 i 2 mm d'amplada i de color verd fosc. Les flors aparixen entre febrer i juny, acostumen a ser solitries i amb menys freqncia en umbella (inflorescncia a la qual les flors que surten del mateix punt del peduncle). Les flors, de 15 a 22mm, presenten 6 tpals i una corona curta, sn hermafrodites i molt perfumades. La pollinitzaci s fa per mitj dels insectes (entomgama). El fruit s una cpsula ellipsodal, la dispersi de les llavors es fa per gravetat (barcora).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84519" title="lide (desambiguaci)" nonfiltered="3598" processed="3590" dbindex="33803">


Geografia;
lide (noms) s un noms de Grcia.

Histria;
lide (regi) fou una regi histrica de l'Antiga Grcia.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84524" title="lide (noms)" nonfiltered="3599" processed="3591" dbindex="33804">

lide (             en grec) es un noms del Pelopons a Grcia amb 2.618 km2 i uns 200.000 habitants. La seva capital s Pirgos.

Enllaos externs .
http://www.nailias.gr;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84525" title="lide" nonfiltered="3600" processed="3592" dbindex="33805">


lide fou un pas de Grcia la capital del qual fou la ciutat d'Elis. Era a la costa oest del Pelopons entre Acaia i Messnia. Tenia al nord el cap Araxos i el riu Larissos, i al sud el riu Neda; al est tenia les muntanyes d'Arcdia i al oest la mar Jnica. Estava format per tres districtes: lide buida o prpia (al nord) des el Araxos al Cap Ikthys; Pisatis, al centre, des l'Ikthys al riu Alfeios; i Triflia (al sud) des l'Alpheios al Neda.

El primer deu adorat pels elians fou Apollo Opsfag. Per posseir el temple del Zeus olmpic  a la riba del riu Alfeios el territori era sagrat i inviolable. Cada quatre anys se celebrava el seu festival que portava al pas nombrosos visitants.

Caps principals:
Araxus;
Kelonatas;
Ikthys (avui Katkolo);

Golfs:
Cyllene (al nord);
Kelonaticos;
Cyparission;

Rius:
Alfeios o Alpheios;
Peneios que neix al mont Erymantis;
Ladon, afluent del anterior (avui Gastni);

Ciutats:
La relaci de ciutats es pot consultar a cadascun dels tres districtes: lide buida, Pisatis, i Triflia.
 
 Histria . 
Els antics habitants foren anomenats caucons. Es troben alguns rastres d'influncia fencia a la ciutat d'Elis (culte a Afrodita Urnia). Els segents habitants foren els epeis (epeioi) que estaven emparentats als etolis. Els grecs feren a dos fills d'Endimion (fill de Atlios), els germans Epeios i Etolos, els ancestres dels elians i dels etolis. El nom d'Elis va derivar de Eleios, fill de Posid i Euricida, germana d'Endimion i es va aplicar als habitants de l'lide buida.

Eleios va tenir com a successor al seu fill Augias -pare de Fileu-, que va fer la guerra a Hrcules. Desprs el regne es va dividir en quatre estats. El epeis van anar a la guerra de Troia amb 40 vaixells dels quatre estats, dels quals un era governat per Polixenos el net d'Augeias. Homer esmenta als epeis i als pylians com a pobles de la costa del oest del Pelopons que foren a la guerra de Troia. Polixenos fou l'nic dels quatre reis que va retornar de la guerra. En temps del seu net es va produir la invasi dels doris i l'lide fou donada al cap Oxilos i els seus etolis per pagar la seva participaci a la conquesta.

Per etolis i epeis es van fusionar rpidament i es va originar el poble del elians. Un altre estat (Pisatis), poblat pels epeis, tenia per capital Pisa, antiga residencia de Oenomaos i Pelops (que va donar nom al Pelopons), i era una confederaci formada per vuit estats, per aquesta ciutat va desaparixer mes tard probablement amb la conquesta dels elians. Pel mateix temps els minies, expulsats de Lacnia, es van apoderar de Triflia i van expulsar als habitants originals els caucons i parorets i s'hi van establir i van fundar sis ciutats-estat. Hi vivien a mes del minies, els epeis i els elians (que ja havien dominat abans als parorets i caucons sense expulsar-los). Vers el segle VIII aC els elians d'lide buida van conquerir els estats de Pisatis i els de Triflia que esdevingueren estats sotmesos, i amb el temps van assimilar als seus pobles.

El festival de Zeus a Olmpia el feien els habitants de Pisatis, a la vora de la ciutat d'Olmpia. La conquesta de Pisa pels elians va suposar que el control del festival queds encarregat als elians i els habitants de l'lide eren els agonotetes dels jocs olmpics. Els pisatans van voler recuperar la direcci del festival i a la VIII olimpada el 747 aC van obtenir la presidncia amb l'ajut de Pheidon, tir d'Argos, que participava al festival. Per derrotat Pheidon pels espartans els elians van recuperar la presidncia del festival.

Durant la segona guerra messnica els pisatans i els trifils es van revoltar i van ajudar als messnics mentre els elians ajudaven a Esparta. Els pisatans anaven manats pel seu rei Pantale que va ocupar Olmpia durant la XXXIV olimpada el 644 aC i van celebrar els jocs amb exclusi dels elians. Per la derrota dels messnics va suposar tamb la dels pisatans.

El 588 aC a la XLVIII olimpada, els elians sospitaren de la fidelitat del rei dels pisatans Damophon, fill de Pantale, i van envair el seu pas per es van retirar per el 572 aC a la LII olimpada, el rei de Pisatis, Pirros, germ i successor de Damophon, va envair lide ajudat per les ciutats de Dyspontos (Pisatis), Macistos i Skiluntos (a Triflia ambdues) i fou derrotat i les ciutats revoltades destrudes. Desprs d'aix la pau va ser la norma a tota la regi d'lide.

A la guerra del Pelopons foren aliats d'Esparta fins a la pau de Ncies el 421 aC. A partir de llavors Esparta va comenar a donar suport als petits estats per evitar que cap pogus arribar a ser massa fort i aix va provocar la revolta de Lepreion a Triflia que va demanar ajut dels espartans. Esparta va reconixer la seva independncia i va enviar un exrcit. Llavors Elis va renunciar a la seva aliana i va entrar a la lliga entre Argos, Corint i Mantinea. El 420 aC es va celebrar el festival olmpic, i els espartans en foren exclosos. Van lluitar a la batalla de Mantinea contra Esparta (418 aC) i encara que amb la victria d'Esparta, aquesta va imposar la seva hegemonia, no es van restablir les antigues bones relacions.

Quant Esparta va imposar l'hegemonia sobre Atenes, Esparta es va dirigir contra Elis i li va exigir renunciar al domini sobre les ciutats dependents i pagar unes quotes tributaries degudes a Esparta. Com que no van atendre el rei Agis va envair el pas el 402 aC i la guerra va durar tres anys al finals dels quals Elis va demanar la pau i va renunciar a les ciutat de Triflia i a Lasion (reclamada pels arcadis) i algunes ciutats del districte muntanys d'Acroria. El port de Cyllene fou entregat a Esparta. El festival olmpic fou reclamat pels pisatans per com que ara noms eren una quants llogarets sense cap ciutat, la seva petici fou rebutjada i Elis va conservar la presidncia (400 aC).

Desprs de la batalla de Leuctres i la destrucci del poder espart (371 aC) Elis va voler recuperar el domini de l'antiga lide incloent Triflia, per aquesta regi fou admesa la confederaci arcdia (368 aC) que havia creat Epaminondes i estava tutelada per Tebes. Tamb hi foren admeses les ciutat de l'Acroria. lide es va aliar llavors a Esparta contra Arcdia i el 366 aC va comenar la guerra contra Arcdia. Els elians van ocupar Lsion i les altres ciutat d'Acroria per els arcadis van contraatacar i les van recuperar i van establir una fortalesa amb guarnici al tur de Cronon a Olmpia, marxant tot seguit cap a Elis, que no estava fortificada, i era al seu abast. El partit democrtic es va revoltar i va enderrocar a l'oligarquia per foren derrotats finalment i van fugir de la ciutat i es van ajuntar amb els arcadis, gracies als quals van ocupar Pylos, una ciutat a la riba del Peneios a uns 15 km d'Elis. Els arcadis es van retirar i van deixar el combat en mans dels demcrates; van tornar a l'any segent (365 aC) i van derrotar els elians a un lloc entre Elis i Cyllene. Elis va demanar ajut a Esparta que van envair el sud-oest d'Arcdia per distreure al exrcit de la lliga de la seva guerra a lide. Aix els elians van recuperar Pylos i van exterminar als demcrates. 

El 364 aC es va celebrar la CIV Olimpada. Els arcadis mentre havien rebutjat als espartans i conservaven guarnici prop d'Olmpia i van decidir retornar la presidncia als pisatans amb uni dels quals van celebrar els jocs. Els elians es van indignar  i van atacar als arcadis prop d'Olmpia i els van vncer. Els elians van desprs treure aquesta olimpada (aix com la VIII i la XXXIV) dels registres. Els arcadis es van emportar els tresors del temple d'Olmpia per aix fou vist malament pels mateixos ciutadans arcadis que ho consideraren un sacrilegi, i especialment fou contraria la ciutat de Mantinea. L'assemblea de la lliga arcdia va decidir compensar a lide signant la pau i els hi van retornar Olmpia i la presidncia dels jocs (362 aC).

Uns anys desprs lide es va sotmetre voluntriament a l'aliana macednia, per amb la condici de no lluitar contra Atenes i Tebes. No foren presents a Queronea. Van restar a l'aliana fins a la mort d' Alexandre el gran el 323 aC.

Desprs van lluitar contra el regent Antpater a la guerra lamica. El 312 aC la ciutat d'Elis fou ocupada per Telesfor, general d'Antgon, que va fortificar la ciutadella amb la finalitat d'establir un principat independent al Pelopons, per un altre general, Ptolemeu, va expulsar a Telesfor i va construir noves fortificacions.

Desprs d'aix els elians es van aliar a Macednia i van ingressar a la Lliga Etlia. Com que no van voler unir-se a la Lliga Aquea i van romandre dins la lliga Etlia foren atacats pels aqueus. Triflia en canvi es va unir a la Lliga Aquea. 

Desprs de l'ocupaci romana de Corint, el pas fou posat sota domini rom. Es va permetre seguir celebrant els jocs olmpics. 

En temps del emperador Juli l'Apstata Elis fou exonerada de tributs per acollir els jocs olmpics, en un intent de reviure les manifestacions del paganisme. El festival fou abolit el 394 per Teodosi. El 396 el pas fou devastat pel visigot Alaric I.

Va romandre en poder de Bizanci fins el 1205.

Vers el 1208 els cavallers francs de Patres van sortir vers la vall del Peneios. Guillem de Champlitte va establir la seva residencia a Andrabida, un districte frtil a la riba dreta del Peneios. Godofred de Villehardouin va construir Clarentza que va esdevenir el principal port de la costa oest de Grcia. Mes tard fou construt Castro Tornese a Clarentza, i Castni i Santameri.

Va passar com la resta del Pelopons als venecians i form el districte de Belvedere (Morea Occidental) nom que corresponia a la ciutadella d'Elis.

Amb els otomans el pas es va despoblar.

Reis.
Agstenes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84526" title="lide buida" nonfiltered="3601" processed="3593" dbindex="33806">

lide buida era el districte nord de la regi d'lide, i on era la capital Elis. Generalment va exercir domini sobre el districte central de Pisatis, pero molt menys sobre el districte sud, la Triflia.

El pas es dividia en dos parts: la plana de Peneios (pel riu Peneios i el seu afluent Ladon) i el pas muntanys del interior o Acrreia. El nom d'lide buida es va donar primer a la plana perqu era buida de muntanyes. La plana era la part mes frtil de tot el pas i produa un lli fi de molta qualitat entre molts altres productes. El vi tamb era apreciat i s'utilitzava en gran quantitats al culte de Dions a la ciutat d'Elis i al festival anomenat Thyia en el qual tres gerres s'omplien soles de vi. Tamb hi havia molta fusta i pastures i les ovelles del pas ja son esmentades en temps del rei mtic dels epeis d'lide, Augeias; tamb els cavalls eren de considerable categoria i esmentats als poemes d'Homer. Es deia que les mules no podien engendrar al pas per aix era degut que les mules d'lide eren portades a Arcdia per ser fecundades pels muls del pas que eren considerats els millors de Grcia. 

Ciutats de l'lide buida.

Des la costa cap al sud, comenant pel cap Araxos: 

Hyrmine;
Cyllene;
Elis;
Myrtuntion o Myrsinos (Myrsinus);
Buprasion (Buprasium);
Pylos;
Ephyra (tamb Oenoe);
Thalamae;
Lsion;
Opus;
Thraustos (Threustus o Thraestus);
Alion (Alium);
Eupagion (Eupagium) ;

Vegeu tamb.
 lide;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84528" title="Pisatis" nonfiltered="3602" processed="3594" dbindex="33807">


El Pisatis era el districte central d'lide. El pas era creuat per les muntanyes Pholoe, sorgides de l'Erymantos. Era creuat pel riu Alfeios que formava el seu lmit sud si b el pas s'estenia una mica mes al sud del riu. A la costa destacava el cap Ikthys. 

A Pisatis era situada Olmpia i la presidncia dels jocs que es celebraven all corresponia a la ciutat de Pisa. El pas fou conquerit pels elians de l'lide buida, i va intentar revoltar-se mes d'un cop fins que finalment Elis va destruir Pisa i altres ciutats el 572 aC i Pisatis va passar a ser un districte d'lide. Arcdia en va restablir la independncia el 364 aC pero va ser retornat a Elis el 362 aC.

 Ciutats de Pisatis .

Letrini;
Dyspontion (Dyspontium);
Pheua;
Alasiaion (Alasiaeum);
Salmone;
Heracleia;
Margana (tamb Margalae);
Amphidoli;
Olmpia (Olympia);
Pisa;
Harpinna;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84530" title="Marjada" nonfiltered="3603" processed="3595" dbindex="33808">

Una marjada s una terrassa creada per la construcci d'un mur fet amb pedra seca (marge) en un coster d'una muntanya. Es construa per conservar la terra i poder-hi sembrar, bsicament, arbres de sec com les oliveres.

A Mallorca, gaireb tota la Serra de Tramuntana n's plena, a causa dels seus desnivells. La majoria, ja foren construits en l'poca de la dominaci musulmana de l'illa.

Actualment, i a causa de l'abandonament dels cultius tradicionals, molts d'ells s'han esbaldregat.

Imatges.

Fitxer:Marjades.jpg
Fitxer:Marjades2.jpg


Vegeu tamb.
 Marge;
 Marger;

Enllaos externs.
 Marjada a RodaMots;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84531" title="Marge" nonfiltered="3604" processed="3596" dbindex="33809">



Un marge s una paret de pedra seca (sense gens de ciment) que serveix per contenir la terra en el rost d'una muntanya, tot formant una marjada. s molt freqent a la Serra de Tramuntana de Mallorca.

Per acci de l'aigua, els marges cauen o, ms concretament, sesbaldreguen.

La persona encarregada de construir o reconstruir els marges era anomenada marger  o margener, mot utilitzat a la zona de la Segarra. Aquest ofici es va estar a punt de perdre, per darrerament s'ha anat recuperant.

Vegeu tamb.
 Marjada;

Enllaos externs.
 Imatges de marges i marjades;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84532" title="Triflia" nonfiltered="3605" processed="3597" dbindex="33810">


Triflia era el districte del sud d'lide i el mes petit dels tres districtes d'aquest pas. El pas era majoritriament muntanys. A la costa hi havia diverses llacunes. Al sud del riu Alfeios hi havia les muntanyes Ossa o Phsellon probablement el mateix nom de Pholoe. El riu Anigros creuava el pas; al nord una muntanya anomenada Lapithas (actual Smerna) amb 720 metres i al sud el Minthe (avui Alvena) amb 1223 metres. A aquesta darrera s'adorava a Hades i l'herba havia estat feta sagrada per Persefone. Al sud el riu Neda formava la frontera amb Messnia. Triflia deriva el seu nom del heroi epnim Trifilos, cap arcdic.

 Ciutats de Triflia .

Epitlion (Epitalium), anomenada per Homer Thyron;
Samicon (Samicum);
Pyrgi;
Pylos;
Macistos (Macistus);
Lepreon o Leprion (Lepreum) la capital del districte;
Scillos (Scillus) on va residir Xenofont;
Phrixa;
Aepy (desprs Epeion o Epeium);
Hypana;
Typaneae;
Bolax, no localitzada;
Styllagion (Styllagium), no localitzada;
Melotis;

 Histria .

El pas fou poblat pels caucons i parorets i fou sotms per els epeis, parents dels etolis, que no van expulsar als antics habitants. Es van formar vuit estats, el mes important dels quals era Pisa. Els drics van donar les torres al nord de Triflia als etolis que es van barrejar amb els epeis i van originar els elians (ciutat principal Elis), mentre les terres de Trifila eran ocupades pels minies, expulsats de Lacnia, que van fundar sis ciutats-estat. Vers el segle VIII aC els elians van sotmetre aquestes ciutats que van romandre sota dependncia d'Elis fins al segle V aC, formant un districte dels dominis d'Elis (l'lide).

Desprs de la pau de Ncies el 421 aC Esparta va donar suport als petits estats per evitar que cap pogus arribar a ser massa fort i aix va provocar la revolta de Leprion a Triflia que va demanar ajut dels espartans. Esparta va reconixer la seva independncia i va enviar un exrcit. Llavors lide va entrar en una lliga entre Argos, Corint i Mantinea, per desprs de Mantinea van haver de reconeixer la independncia de Triflia, cosa que Elis no ho va fer de grat, aix que quant Esparta va haver imposat la seva hegemonia sobre Atenes, es va dirigir contra Elis i li va exigir renunciar al domini sobre les ciutats dependents i pagar unes quotes tributaries degudes a Esparta i al no rebre resposta satisfactoria el rei Agis va envair el pas el 402 aC i als tres anys Elis va demanar la pau i va renunciar a les ciutats de Triflia i a Lsion (reclamada pels arcadis), a algunes ciutats del districte muntanys d'Acroreia, i al port de Cyllene (que fou entregat a Esparta). Elis va conservar el districte de Pisatis (lide va quedar reduida a la part costanera de l'lide buida i Pisatis) i la presidncia del festival olmpic (400 aC).

Desprs de l'enfondrament del poder esparta el 371 aC, Triflia va ingresar a la Lliga Arcdia. 

Amb Filip II de Macednia va ingresar a l'aliana macednia, de la que va sortir a la mort d'Alexandre el gran el 323 aC i van romandre una anys independents, per ingresar tot seguit a la Lliga Aquea, mentre Elis, la seva enemiga tradicional, ingresava a la Lliga Etlia.

Elis va seguir una poltca favorable a Roma mentre la Lliga Aquea s'hi enfrontava. Derrotada la Lliga Aquea, Triflia fou incorporada a Roma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84534" title="Elisars" nonfiltered="3606" processed="3598" dbindex="33811">
Els elisars (en llat Elisari, en grec Elisaroi) foren un poble d'Arbia que vivia a la regi de Bab al-Mandeb a la mar Roja, entre els cassaniti al nord i els homerites a l'est. Sota els rabs van constituir la tribu dels Al-Asir al nord del Iemen, que van governar Asir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84535" title="Elusates" nonfiltered="3607" processed="3599" dbindex="33812">
Elusates (Elusats) foren un poble d'Aquitnia que fou sotms per Crassus el 56 aC. Vivien entre els ausquis i els sotiats. La seva capital fou Elusa o Civitas Elusa entre Bordeus (Burdigala) i Narbona (Narbo) que es la actual Euase al Grs. El lloc exacte de la ciutat es diu actualment Civitat. Fou una de les principals ciutats de la Novempopulnia i Notitia Imperi la fa la capital provincial amb el nom de Civitas Elisatium.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84536" title="Elicocs" nonfiltered="3608" processed="3600" dbindex="33813">
Els elicocs (en llat Elycoci) foren un poble de la Gllia Narbonense esmentat per Ptolemeu, que tenia per capital Alba Augusta. Els situa a l'est del Roine. Alguns autors suposen que podrien ser un altre noms dels helvis o helvii  (que tenian per capital Alba Helviorum) per no es pot assegurar ja que aquestos eren a l'oest del Roine.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84537" title="Elimaida" nonfiltered="3609" processed="3601" dbindex="33814">
Elimaida (llat Elymais, grec Elymaia) fou una provncia, continuaci del regne d'Elam, que form part de la satrapia de Susiana que va existir sota l'Imperi persa dels aquemnides i l'Imperi selucida i fou regi o provncia separada sota i sota l'Imperi part i sota els sassnides). En general es considera que ocupava la regi entre els Zagros i Susis (la regi de Susa) per alguns autors clssics l'esmenten com formant part d'Assria i estenent-se des Assria fins Susis. Plini la fa arribar fins el golf prsic (el mateix diu Estrab). Ptolemeu situa el lmit nord al riu Eulaeus (Eulaeos) i per l'est amb l'Oroatos, que feia frontera amb Persis o Persida, deixant tamb al sud el golf prsic.

Estava dividida en tres districtes o eparquies: Gabiana, Massabtica i Corbiana. Els districtes de Sitacene (o Sittacene) i Apolloniatis podrien tamb correspondre a aquesta provncia. Els pobles dels cosseis (llat cossaei), els  paretaces (llat paraetacae) i uxis (llat uxii) vivien probablement a la provncia. 

Susis i Elimaida tot i que tocant, eren territoris separats per a la mateixa satrapia sota els perses i els selucides, i ja no se sap amb els parts doncs els reis d'Elimaida pagaven tribut per mai foren sotmesos.

Els elimais van fer la guerra als habitants del districte de Susis (capital Susa) i segons Estrab van posar al camp un exercit de tretze mil cavallers. A les nacions perses d'Ezra, els elamites i els susians son esmentats per separat.

El pas era governat per prnceps locals. 

Dos sobirans son esmentats a la Bblia: Quedorlamer (contemporani d'Abraham) i Arioch (contemporani de Nabucodonosor). Els sobirans de l'poca dels parts foren:

Kamnaskires I Ster (vers 147 aC) ;
Kamnaskires II Nicfor (vers 145 139 aC) ;
Okkonapses (vers 139 BC) ;
Tigraios (138 o 137 133 o 132 aC) ;
Desconeguts 132 a 82 aC;
Kamnaskires III (82 o 81 75 aC);
Desconegut 75 a 60 aC ;
Kamnaskires IV (entre el 62 i el 58 i el  56 o 55 BC) ;
Desconegut 55 a 36 aC;
Kamnaskires V vers 36 o 35 aC;
Desconeguts des finals segle I aC excepte:
Orodes I (primera meitat del segle I) ;
Orodes II (segona meitat del segle I) ;
Fraates (finals del segle I i principos del II) ;
Kamnaskires-Orodes III (segona meitat de segle II) ;
Oroes (?) (segle II) ;

El nom deriva del regne d'Elam.

Les principals ciutats foren: 
Selucia del Tigris;
Soloce;
Sosirate;
Badaca;
Elymais.

Els rius principals foren el Eulaeus, el Hedyphon o Hedypnus, i el  Coprates.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84538" title="Susis" nonfiltered="3610" processed="3602" dbindex="33815">
Susis es el nom amb que es conegu a l'poca clssica la regi de Susa a Prsia (Elam). Cal no confondre la regi de Susis amb la satrapia persa i selucida de Susiana, que comprnia altres territoris apart de la mateixa Susis.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84541" title="Apolloniatis" nonfiltered="3611" processed="3603" dbindex="33816">
Apolloniatis es el nom d'un districte del sud de l'Imperi persa, proper a la satrapia de Susiana, de situaci desconeguda per proper a la Sittacene, i que podria ser aquesta mateixa regi.

Apolloniatis s esmentada per Estrab (xi. p. 524).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84544" title="Elimais" nonfiltered="3612" processed="3604" dbindex="33817">
Elimais es el nom donat als habitants de la provncia d'Elimaida al sud-oest de Prsia. No constituien un grup etnic ja que la provncia era poblada per no menys de tres pobles, els cosseis (llat cossaei), els  paretaces (llat paraetacae) i els uxis (llat uxii), per lo que cal veure'l mes com un gentilici.

No obstant un poble esmentat com elimais apareix a Ptolemeu com habitants del districte d'Elymais, provncia de Coromitrene al nord de Mdia. El districte que habitaven porta el nom d'Elimais o, en llat, Elymais.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84545" title="Elymais" nonfiltered="3613" processed="3605" dbindex="33818">


Elymais fou un districte del nord de Mdia esmentat per Ptolemeu, a la regi que anomena Coromitrene (llat Choromithrene). Polibi diu que a la regi al nord de Mdia vivien els elimiots (llat Elymaei). No s'ha pogut establir la seva situaci i alguns suposen que es una confusi amb el  districte d'Elimaida.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84546" title="Coromitrene" nonfiltered="3614" processed="3606" dbindex="33819">
Coromitrene es el nom que dona Ptolemeu a la provncia del nord de la Mdia. En aquesta provncia esmenta el districte d'Elymais.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84547" title="Anlisi complexa" nonfiltered="3615" processed="3607" dbindex="33820">
L'anlisi complexa s la branca de les matemtiques que investiga les funcions de nombres complexos, i s d'una utilitat prctica enorme en moltes branques de la fsica com per exemple la hidrodinmica.

L'anlisi complexa es refereix particularment a les funcions analtiques de variables complexes, conegudes com a funcions holomorfes.Les funcions holomrfes estan ntimament relacionades amb les funcions harmniques, que sn les funcions anullades per l'operador de Laplace, el qual apareix en la majoria d'equacions de la fsica matemtica.

 Funcions complexes .

Una funci complexa s una funci en la que la variable independent i la variable dependent sn ambdues nombres complexos. Amb ms precisi, una funci complexa s una funci definida en un subconjunt del pla complex a valors complexos.

Per a qualsevol funci complexa, tant la variable independent com la dependent poden separar-se en les seves components real i imaginaria.

  i;
 ;
 on ;

D'aqu es desprn que les components de la funci,

  i;
 ;

es poden interpretar com a funcions reals de dues variables reals  i .

L'extensi de funcions reals (exponencials, logaritmes, funcions trigonomtriques) al domini complex s'utilitza normalment com a introducci a l'anlisi complexa.

Funcions holomorfes.
Les funcions holomorfes sn funcions complexes definides en un subconjunt obert del pla complex que sn diferenciables en sentit complex. La diferenciabilitat complexa t conseqncies molt ms fortes que la diferenciabilitat usual (en sentit real). Per exemple, les funcions holomorfes sn infinitament diferenciables, un fet que est lluny de ser cert per a les funcions diferenciables reals. La majoria de funcions elementals, incloent la funci exponencial, les funcions trigonomtriques i totes les funcions polinmiques, sn holomorfes.

Resultats principals.
Una eina central en l'anlisi complexa s la integral de lnia. La integral al voltant d'un cam tancat d'una funci que s holomorfa en tots els punts dins de l'rea envoltada pel cam tancat s sempre zero.; aquest s el Teorema de Cauchy. Els valors d'una funci holomorfa dins un disc es poden calcular per una certa integral de cam sobre la frontera del disc (Frmula integral de Cauchy). Les integrals de cam en el pla complex s'usen sovint per a determinar integrals reals complicades, i aqu s on la teoria de residus entre altres s til (veure: mtodes d'integraci de contorn). Si una funci t un  pol  o  singularitat  en algun punt, aix significa que en aquest punt el valor de la funci  s'escapa  i no t valor finit, aleshores es pot calcular el residu de la funci en aquest pol, i aquests residus es poden utilitzar per calcular integrals de cam que involucren la funci; aquest s el contingut del teorema dels residus. El comportament de les funcions holomorfes prop de les singularitats essencials es descriu en el teorema de Weierstrass-Casorati. Les funcions que tenen noms pols per no singularitats essencials s'anomenen meromorfes.
Les series de Laurent sn semblants a les series de Taylor per es poden utilitzar per a estudiar el comportament de les funcions a prop de les singularitats.

Una funci acotada que s holomorfa en tot el pla complex ha de ser constant; aquest s el Teorema de Liouville. Es pot utilitzar per a donar una demostraci natural i curta del Teorema Fonamental de l'lgebra que diu que el cos dels nombres complexes s algebraicament tancat.

Una propietat important de les funcions holomorfes s que si una funci s holomorfa en tot un domini aleshores els seus valors estan unvocament determinats pels seus valors en qualsevol subdomini d'aquest. Aix permet l'extensi de la definici de funcions com la funci zeta de Riemann que estan inicialment definides en termes de sumes infinites que convergeixen noms en dominis limitats a gaireb tot el pla complex. Alguns cops, com en el cas del logaritme natural, s impossible continuar analticament una funci holomorfa a un domini no simplement connex en el pla complex per s possible estendre-la a una funci holomorfa en una superfcie molt relacionada a aquest domini coneguda com a superfcie de Riemann.

Tot aix es refereix a l'anlisi complexa en una variable. Tamb hi ha una teoria molt rica d'anlisi complexa en ms d'una dimensi complexa on les propietats analtiques com l'expansi en srie de potncies segueix sent certa mentre que moltes de les propietats geomtriques de les funcions holomorfes en una dimensi complexa (com ara la conformitat) ja no sn vlides. El teorema de l'aplicaci de Riemann sobre les relacions conformes de certs dominis en el pla complex, potser el resultat ms important en la teoria unidimensional, falla dramticament en dimensions superiors. 

Aix s'aplica en molts camps de l'enginyeria, particularment en l'enginyeria de l'energia.

Histria.
L'anlisi complexa s una de les branques clssiques de les matemtiques amb les seves arrels al segle XIX tot i que anteriorment ja s'havia fet alguna cosa en aquesta lnia. Alguns matemtics importants en aquesta branca sn Euler, Gauss, Riemann, Cauchy, Weierstrass, i molts d'altres al segle XX.Tradicionalment, l'anlisi complexa, en particular la teoria d'aplicacions conformes, t moltes aplicacions en l'enginyeria, per tamb s'usa en tota la teoria analtica de nombres. En els temps moderns ha esdevingut molt popular a travs de la nova ala de la dinmica complexa i els dibuixos de fractals produts per iteracions de funcions holomorfes, essent el ms popular el conjunt de Mandelbrot. Una altra aplicaci important de l'anlisi complexa avui en dia s en teoria de cordes que s una teoria de camps quantics conformement invariant.

Vegeu tamb.
Diverses variables complexes;
Teorema de Runge;
Resurgncia;
Domini de Fatou Bieberbach;

 Referncies .

  Needham T., Visual Complex Analysis (Oxford, 1997).
  Henrici P., Applied and Computational Complex Analysis (Wiley).  volumes: 1974, 1977, 1986.;
  Shaw, W.T., Complex Analysis with Mathematica (Cambridge, 2006).

 Enllaos externs (en angls) .
Complex Analysis -- textbook by George Cain;
Complex analysis course web site by Douglas N. Arnold;
Example problems in complex analysis;
A collection of links to programs for visualizing complex functions (and related);
Complex Analysis Project by John H. Mathews;
Wolfram Research's MathWorld Complex Analysis Page;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84548" title="Elimis" nonfiltered="3616" processed="3608" dbindex="33821">
Elimis (en llat Elymi, grec Elymoi) foren un poble del extrem oest de Siclia, natius de l'illa per diferents dels sculs i sicans. Se'ls fa originats per l'heroi epnim troi Elymos i relacionats amb Enees i Acestes. Hellnicos diu que en realitat foren pobles que vivien a Itlia i en foren expulsats pels enotris (oenotri) i van arribar a l'illa abans que els sculs. Foren aliats dels fenicis establerts a Mtia (Motya), Solos (Solus) i Panormos (Panormus) i  van collaborar en l'expulsi d'una colnia de Cnidos, que desprs es van establir a les illes Lipari. Tenien dues ciutats: Eryx i Egesta (Segesta) que es van hellenitzar i foren desprs ciutats gregues. Anteriorment tenien una ciutat que es deia Eruka i que Dions anomena Elyma

Van desaparixer en poca histrica barrejats a grecs, siculs i sicans.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84550" title="Elyros" nonfiltered="3617" processed="3609" dbindex="33822">
Elyros (en llat Elyrus) fou una ciutat de Creta entre Cidnia i Lissos. El seu port fou Suia al sud de l'illa al oest de Poecilassos. Pausanies l'esmenta com existent al seu temps i diu que havia enviat a Delfos un figura de bronze. Hi va nixer Thaletas el inventor del ritme cretenc i de la musica tradicional i altres institucions del pas.  A la llista de ciutats de Creta d'Hierocles apareix com una de les 21 ciutats que encara restaven independents al seu temps.

Les seves restes son prop de Rhodovni. Son una srie de restes d'edificis amb arcades i restes de muralles sobretot de la part nord i nord-est de l'antiga ciutat (les muralles tenien uns 3 km) aix com una acrpoli; hi ha tamb pedres i columnes, taules i les restes d'un temple. De Suia tamb queden les restes de la muralla a la moderna ciutat de Suia, i alguns edificis i tombes, i un aqeducte rom.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84552" title="Elis" nonfiltered="3618" processed="3610" dbindex="33823">
La ciutat d'Elis fou la capital d'lide. Era a la riba esquerra del Peneios. L'acrpoli d'Elis es deia en grec Kalokaspoi i els venecians van transformar aquest nom en Belvedere. Correspon a la moderna Palepoli.

Homer diu que fou una ciutat dels epeis, per les capitals antigues d'aquest poble foren Ephyra a l'interior (a la riba del Ladon) i Buprsion a la costa. Amb la invasi dels doris el pas fou donat al cap Oxylos i els seus etolis, que es van establir a l'acrpoli de Kaloskopi, i la ciutat fou la residncia dels reis i l'aristocrcia (que van governar al ser abolida la monarquia desprs de la invasi persa). Fou l'nica ciutat del pas que era fortificada.

Desprs de l'establiment del govern democrtic aristocrtic Elis (que era en realitat noms Kaloskopi) es va unir a altres ciutats de les rodalies (8 en total) cap de les qual tenia muralles per formar la ciutat d'Elis. 

Elis va dominar sobre l'lide. La classe dels Hellandics fou l'encarregada de presidir els jocs olmpics i estava formada per un membre de cada tribu, que sembla que eren quatre per cada districte, es a dir dotze en total. La ciutat poc amenaada per la condici de pas sagrat de l'lide, fou aviat una de les mes populoses i esplndides de Grcia. Tot i que va perdre el districte del sud i el del nord-est, va mantenir la sobirania sobre el centre i la presidncia dels jocs olmpics.

De la ciutat no en queden restes apreciables. Una de les installacions mes anomenades fou el gimns o Xistos, descrit per Estrab, dividit en tres parts: el Pletrion, el Tetragonion i el Malco. Al darrer departament hi havia la casa-senat de l'lide anomenada Lalikion. Tenia dues entrades principals: pel carrer Siope (Silenci) fins els banys; i un altre al cenotafi d'Aquilles cap a l'gora (hipdrom) i el Hellanodiceion (residencia oficial dels Hellandics, que havien de rebre instrucci durant 10 mesos abans de poder exercir la seva feina al festival). Tamb hi havia una gora anomenada Corcirena, un temple d'Apollo Acasesi, esttues d'Helios i Selene, un temple de les Grcies, un temple de Silenos i la tomba d'Oxylos; pel cam del teatre hi havia el temple d'Hades que noms s'obria una cop l'any. El teatre era entre l'gora i el Menios (el rierol darrera la ciutat), i prop del teatre hi havia el temple de Dions amb l'esttua d'aquest deu feta per Praxteles. A l'acrpoli hi havia el temple d'Atenea amb una esttua de la deessa d'or i marfil feta per Fdies. No molt lluny de la ciutat hi havia la ciutat de Petra on era la tomba del filsof Pyrrhon.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84557" title="Emmas" nonfiltered="3619" processed="3611" dbindex="33825">


Emmas, ciutat de Judea escenari de la trobada de Jess i Cleofs.
Emmas, ciutat de Judea, Nicpolis des el segle III;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84558" title="Emmas de Sant Lluc" nonfiltered="3620" processed="3612" dbindex="33826">
Emmas  fou una ciutat de Judea propera a Jerusalem (60 estadis). Sant Lluc l'esmenta com a escenari de la trobada entre Jess, ja ressuscitat, i Cleofs, per ho fa usant no un nom concret de ciutat sin la paraula hebrea "emmas" que vol  dir "aiges termals" aix que el mateix nom  era portat per mes que d'una ciutat i alguns llocs es disputen ser la ciutat esmentada per Sant Lluc.

Flavius Josefus esmenta dos ciutats amb el nom Emmas, i una d'elles podria ser la de la trobada, a la que Josefus anomena Ammaous, la situa a 30 estadis, i diu que Vespasi hi va  establir una colnia de 800 veterans. Tenia aiges termals i a una de les fonts se li atribuen virtuts miraculoses fins al punt que Juli l'Apstata va voler tancar-la. La colnia militar va esdevenir important i el seu nom va romandre fins al segle XX amb la forma rab Qoloniyeh (avui porta el nom hebreu Moza o Motza). Per la distancia per, es dubts que fos la mateixa ja que estaria a meitat de cam de la que diu Sant Lluc.

La ciutat que mes probablement seria aquesta Emmas, correspondria a la ciutat de Kuriat al-Anub o Abu Gosh, a la carretera entre Jerusalem i Jafa, al tur on hi ha el lloc de Quiriat-Jearim. La ciutat fou traslladada a la vall per la Legi X que era estacionada al lloc, i se sap que tenia aiges termals. Al temps dels croats es va identificar el llogaret de Siryat al-Enab (Kuriat al-Anub)  com el lloc de la ciutat esmentada per Sant Lluc i s'hi va construir una esglsia. Al segle XIII va perdre importncia al traslladar-se al nord la ruta mes freqent. Al segle XIX el xeic local rab Abu Gosh li va donar el seu nom i va percebre taxes per visitar la ciutat.

Quan Kuriat al-Anub va perdre importncia, un altre lloc, Qubeiba, fou identificat com l'Emmas de Sant Lluc, a una via una mica al nord, al llogaret Parva Mahomria, on hi havia una esglsia, un castell i una estaci per viatgers. Es va comenar a venerar el lloc vers el segle XV, quant portava el nom musulm de Qubeiba.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84561" title="Emmas (Judea)" nonfiltered="3621" processed="3613" dbindex="33827">

Emmaus fou una ciutat de Palestina a uns 15 km al nord d'l'Emmas (avui anomenada Abu Gosh).

Judes Macabeu hi va obtenir una victria el 166 aC. Flavi Josep (Josephus) diu que el 161 aC el governador selucida de la regi al oest de l'Eufrates, Baquides (Bacchides), va fortificar les ciutats de la rodalia de Jerusalem incloent Emmaus, per ordre de Demetri I Soter que volia eliminar la revolta dels macabeus i collocar Alcimus com a gran sacerdot. Desprs de la mort de Nicnor el selucida  va derrotar Judes Macabeu, que va morir a la batalla d'Elasa el 160 aC, prop d'Emmas. 

En temps de Juli Csar fou elevada al rang de capital de toparquia. Josephus diu tamb que Emmas fou una ciutat incendiada per Quintili Var, llegat a Sria del 6 aC al 4 aC en revenja per la mort d'alguns romans i que desprs fou reconstruda i fou una toparquia i apareix a la llista de toparquies de l'any 66. Fou residencia de la Legio V que va atacar Jerusalem l'any 70.

Elagbal (emperador 218 a 222) va concedir el canvi de nom a Nicpolis el 221 i el 223 el militar Juli Afric va permetre el canvi de nom. S'hi va construir desprs una baslica restaurada desprs per bizantins i croats. El 634 segons unes fonts o el 638 segons altres, fou ocupada pels rabs que la van anomenar Amwas. Va patir una plaga el 639 (la famosa pesta d'Amwas que hauria provocat 25000 morts a la regi), i va restar quasi abandonada passant la capitalitat comarcal a Ludd i desprs a Ramla. Es va tornar a poblar a l'arribada dels croats que hi van establir un castell i una esglsia.

El seu nom modern s Amwas o Ammawus, prop de Latrun.

Eusebi i Jernim identifiquen aquesta ciutat com aquella descrita per Sant Lluc en la que Jess desprs de la resurrecci es troba amb Cleopas i durant el perode bizant fou identificada en aquesta forma per en realitat aquesta ciutat es massa llunyana (160 estadis quant Sant Lluc dona 60) i no va poder ser la ciutat descrita per Lluc. Les dues ciutats amb el mateix nom han estat sovint confuses, i el historiador Josefus esmenta dos ciutats diferents, una d'elles Emmas-Nicpolis, i se suposa que una d'elles fou la de la trobada, per si alguna d'elles fou, va ser l'altra.












 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84563" title="Jess Tuson Valls" nonfiltered="3622" processed="3614" dbindex="33828">
Jess Tuson Valls (Valncia, 1939) s catedrtic de la Facultat de Filologia i professor de lingstica a la Universitat de Barcelona. Entre d altres llibres, ha publicat Lingstica: una introduccin al estudio del lenguaje (1984), El luxe del llenguatge (1986), Mal de llenges (1988), L escriptura (1996), Histries naturals de la paraula (1998), Com s que ens entenem? (1999), Una imatge no val ms que mil paraules (2001),  Patrimoni Natural (2004) i Aix s (i no s) All (2008).

Jess Tuson defensa, per damunt de tot, el luxe del llenguatge i la capacitat que tenim de donar coherncia al nostre mn i sentit a la vida amb les paraules.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84564" title="Enquelans" nonfiltered="3623" processed="3615" dbindex="33829">
Enquelans (en llat Enchelanes) foren un poble d'Illria, a la costa oest del llac Lyknitis a Desartia. Foren sotmesos per Filip V de Macednia el 216 aC. La seva ciutat principal era Enchelanes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84565" title="Os d'Ishango" nonfiltered="3624" processed="3616" dbindex="33830">

L'os d'Ishango s un os d'uns 10 cm de llarg, lleugerament corbat, trobat a Ishango, prop del Llac Eduard (Repblica Democrtica del Congo). Presenta un seguit de marques en tres columnes i es considera la primera taula de nombres primers coneguda, datada del 20000 a.C. A un cap de l'os hi ha una pea de quars que servia per a fer les marques. Va ser descobert pel geleg belga Jean de Heinzelin de Braucourt (1920-1998) el 1950 i actualment es conserva al Museu de les Cincies Naturals de Brusselles, a Blgica.

La primera columna.


La primera columna t un total de 60 marques agrupades en 19, 17, 13 i 11. L'agrupaci s realment sorprenent perqu coincideix exactament amb els nombres primers entre el 10 i el 20.

La segona columna.


La segona columna t un total de 48 marques. Els primers grups de marques sn el 7 i el 5, curiosament els dos nombres primers que continuarien la srie de la columna anterior. Les segents marques vnen agrupades com si es tracts d'una taula de multiplicar: 5? (4+1?), 10 (1+9), 8, 4, 6, i 3.

La tercera columna.


La tercera columna torna a tenir 60 marques per aqu agrupades de manera diferent: 11, 21, 19 i 9. L'agrupaci tamb s peculiar ja que sn els nombres que corresponen a 10+1, 20+1, 20-1 i 10-1.

Possibles interpretacions.
La suma de les columnes (60, 48, 60) tampoc sembla casual ja que es tracta de mltiples de 12.

s difcil assegurar si realment aquest os s matemtiques. Hi ha qui ha apuntat que es tracta d'una taula per comptar els cicles lunars i fins i tot de la menstruaci. Altres afirmen que es tracta d'una coincidncia. Les versions ms optimistes apunten que podria tractar-se de la primera calculadora.

Enllaos externs.
 Museu de Cincies Naturals de Brusselles;
 Exposici de l'os d'Ishango;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84571" title="Andre Agassi" nonfiltered="3625" processed="3617" dbindex="33832">

Andre Kirk Agassi s un jugador retirat de tennis nord-americ nascut el 29 d'abril de 1970 a Las Vegas.

Carrera.
Agassi s descendent d'armenis, tot i que va nixer i crixer a Las Vegas. El seu pare, Emmanuel "Mike" Agassi, va participar en els Jocs Olmpics de 1948 i 1952 representant a Iran en boxa. Desprs d'emigrar als Estats Units va canviar-se el cognom, passant de la seva forma armnia Agassian a Agassi.

Als 14 anys Agassi fou enviat pel seu pare a Florida, a l'acadmia de Nick Bolletieri, convertint-se en jugador professional als 16.

Des que Rod Laver guany el Grand Slam el 1969 no hi ha hagut cap ms tennista mascul que ho hagi assolit, sent Andre Agassi l'nic que, des d'aquella data, ha guanyat els quatre tornejos del Grand Slam, encara que no hagi estat durant el mateix any, al llarg de la seva carrera, i a ms ho ha fet en quatre superfcies diferents. Aix, Agassi ha guanyat l'Obert d'Austrlia el 1995, 2000, 2001 i 2003; el Torneig de Roland Garros el 1999; el Torneig de Wimbledon el 1992; i l'Open dels Estats Units el 1994 i 1999. A ms Agassi va guanyar el 1996 la medalla d'or a les Jocs Olmpics d'estiu 1996.

El 24 de juny de 2006, desprs de 21 anys d'activitat professional, va anunciar la seva retirada del mn del tennis. Desprs de participar al Torneig de Wimbledon, el seu ltim torneig fou l'Open USA, perdent en 3a ronda el 3 de setembre davant Benjamin Becker per 5-7, 7-6(4), 4-6 i 5-7.

Ttols (61).
Individuals (60).




Finalista en categoria individual (13).
finals de torneigs del Grand Slam i Masters Series
 Any       Campionat                    Finalista
 1989     Masters de Roma            Alberto Mancini
 1990     Masters d'Indian Wells     Stefan Edberg
 1990     Roland Garros              Andrs Gmez
 1990     Open dels EUA              Pete Sampras
 1991     Roland Garros              Jim Courier  
 1994     Masters de Miami           Pete Sampras 
 1995     Masters d'Indian Wells     Pete Sampras
 1995     Open dels EUA              Pete Sampras 
 1998     Masters de Miami           Marcelo Rios
 1999     Wimbledon                  Pete Sampras
 2002     Open dels EUA              Pete Sampras
 2005     Masters del Canad         Rafel Nadal
 2005     Open dels EUA              Roger Federer

Ttols en categoria de dobles (1).


Clasificaci en torneigs del Grand Slam.





Enllaos externs.
  Pgina oficial d'Andre Agassi ;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84572" title="Garcia I de Galcia" nonfiltered="3626" processed="3618" dbindex="33833">
Garcia I de Galcia (1042-1090), rei de Galcia en dos perodes (1065-1071) i (1072-1073).

Tercer fill del rei Ferran I de Castella, desprs de la seva mort (1065) d'acord amb el seu testament va rebre Galcia i el petit territori del que llavors era el comtat de Portugal en qualitat de regne. Els seus germans San i Alfons van rebre respectivament els regnes de Castella i Lle.

La divisi del patrimoni de Ferran va produir grans conflictes entre els germans, sent Garcia el primer sobir a perdre la seva corona. Els seus germans San i Alfons es van apoderar del regne (1071) i se'l van repartir entre ells, sent Garcia bandejat a la cort del rei de la taifa de Sevilla, al-Mutamid. A la mort de San (1072), Garcia va recuperar el seu regne, per convocat pel seu germ Alfons, llavors ja rei de Lle i Castella, va ser capturat (1073) i enviat al castell de Lluna, on va romandre recls fins a la seva mort, ocorreguda disset anys desprs (1090).

Garcia va ser el primer monarca a usar el ttol de rei de Portugal, en 1071, quan va derrotar en la batalla de Pedroso al comte Nuno Mendes, comte de Portugal i ltim sobir de la casa de Vmara Peres, que s'havia alat en 1070 contra el rei Garcia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84576" title="Enqueles" nonfiltered="3627" processed="3619" dbindex="33834">
Enqueles (en llat Enchelees) foren una tribu d'Illria que vivia al sud dels taulantis, esmentada per Hecateos. Segons Scylax vivien al nord d'Epidamnos i dels taulantis.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84579" title="Engyon" nonfiltered="3628" processed="3620" dbindex="33835">
Engyon (en llat Enguium o Engyum) fou una ciutat del interior de Siclia, que fou clebre pel temple de la "Gran Mare" (Magna Mater). Diodor de Siclia diu que foren una colnia cretenca suposadament dels sobrevivents de l'poca minoica, als que desprs del 1200 aC es van unir colons peloponesis dirigits per Meriones. La seva situaci no es coneguda per devia estar al nord-est de Siclia, no llunyana a Apollnia de Siclia i Capition (Capitium). Es possible que fos a la rodalia de la moderna Gangi i prop del naixement del riu Grande (Fiume Grande).

El cert es que en temps histrics no fou una ciutat grega per si hellenitzada. La ciutat d'Engyon i la d'Apollnia foren sotmeses pel tir Leptines, que en fou expulsat per Timole que va restaurar la llibertat d'ambdues ciutats. A la Segona Guerra Pnica fou favorable als cartaginesos, i fou durament castigada per Marcel, i es va salvar de la destrucci per la intervenci de Ncies un dels principals habitants de la ciutat. Escipi l'frica va fer ofrenes al temple, ofrenes que foren saquejades per Verres. Se sap que en temps de Cicer era municipi rom (esmenta la detat del temple com Mater Idaea) i es llistada com a ciutat de Siclia per Plini el vell i Ptolemeu, per ja mes tard no torna a ser esmentada.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84580" title="Enna" nonfiltered="3629" processed="3621" dbindex="33836">



Enna (tamb Henna) s una ciutat de Siclia, vers el centre de l'illa a la cimera d'un gran tur  rodejat de precipicis el que la feia casi impossible de conquerir doncs els pocs accessos eren fcils de defendre i tenia subministrament propi d'aigua de fonts. El cim era un altipl d'uns 5 km de permetre. Tenia una cova sagrada dedicada a Proserpina. Avui es la capital de la provncia d'Enna i t uns trenta mil habitants.

Esteve Bizant diu que fou colnia de Siracusa fundada el 654 aC, es a dir 80 anys desprs d'aquesta ciutat, per Tucdides, que esmenta les colnies de Siracusa, no anomena Enna.

El cert es que quant apareix a l'histria era una ciutat dels sculs i no dels grecs. 

Dions de Siracusa va intentar ocupar-la per la seva importncia militar, primer mitjanant un cop d'estat dirigit per Aeimnestos, ciutad d'Enna, i quant aquest no el va secundar,  va ajudar als ciutadans a lluitar contra el dspota, per va fracassar; per mes tard, per mitjans desconeguts, es va apoderar de la ciutat.

En temps d'Agtocles pertanyia a aquest tir, per quant era a l'frica i els agrigentins van comenar a restaurar la independncia de les ciutats, Enna fou de les primeres que es va declarar independent i va obrir les seves portes al cap agrigent Xendicos (309 aC).

A la Primera Guerra Pnica fou capturada pels cartaginesos dirigits per Amilcar i reconquerida pels romans, per sempre per tracions i no per fora. 

A la Segona Guerra Pnica, mentre Marcel assetjava Siracusa (214 aC) el governador d'Enna, Pinarius, alarmat per la defecci de les ciutats de l'illa a favor dels cartaginesos, i per por de qu Enna fes el mateix, va ordenar a la guarnici romana la matana dels ciutadans quant eren reunits al teatre, i els va matar a tots sense distinci i desprs va incendiar la ciutat.  Vuitanta anys desprs fou el quarter general a la Guerra dels esclaus (134 aC-132 aC) que va esclatar all mateix sota la direcci d'Eunus que es va fer amo de la ciutat i des all es va estendre per l'illa i va saquejar e incendiar; fou la darrera ciutat que va resistir al procnsol Rupilius, que al final la va conquerir desprs de gran esforos i fou severament castigada, el que va ser el comenament de la seva decadncia. 

Tot i aix encara fou municipi rom segons esmenta Cicer i el seu territori era frtil i produa moresc, per va quedar molt afectat per les exaccions de Verres. Ja gaireb no torna a aparixer. Estrab encara l'esmenta com a ciutat per amb pocs habitants, i Plini la fa figurar a la llista de ciutats sicilianes amb rang de municipi igual que Ptolemeu. S'esmenta fins i tot al Itinerari d'Anton i a la Taula de Peutinger.

Existia a l'edat mitjana i es deia Castro Ianni (derivaci de Fortalesa d'Enna) de on va derivar el seu modern nom de Castrogiovanni. Hi va residir l'emperador Frederic II (1296-1337). El 1307 es va comenar a construir la catedral d'estil gtic. Al darrer segle fou rebatejada altre cop Enna. El seu nom en catal antic fou Castrejoan. 

La rodalia de la ciutat es conegut a la mitologia como el lloc on Proserpina fou portada per Plut; el lloc concret es una petita llacuna (Ovidi l'esmenta com a Pergos i Claudi com Pergus) a uns 8 km d'Enna, amb una cova de la que va sortir el rei del infern. Per la llacuna no es esmentada ni per Cicer ni per Didor que si que esmenten la cova. Les restes d'un petit llac avui sec encara existeixen, aix com la cova. Aquesta llegenda va provocar l'adoraci peculiar a la zona de Ceres i Proserpina. Cicer diu que hi havia un temple de Ceres molt antic i venerat que fou saquejat per Verres que es va emportar la imatge de bronze de la deessa que era la mes venerada de l'illa. No queden restes de l'antiga ciutat que segurament foren destruts pels rabs que van construir el castell i altres edificis a la part alta de la moderna ciutat. 

A les monedes romanes la llegenda es Mun. Henna (Municipium Henna), i a les gregues apareix com Eennaion.

Enllaos externs.

Turisme d'Enna - arqueologia i natura;
Lloc web provncia d'Enna;
Agncia turstica d'Enna;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84581" title="Entella" nonfiltered="3630" processed="3622" dbindex="33837">
Entella fou una ciutat del interior de Siclia a l'esquerra del riu Hypsas (avui Belici) a mig cam entre les dues costes. Fou una ciutat dels sicans (sicani). Era situada en una posici molt forta a la cimera d'un tur rodejat de precipicis per tres dels quatre costats i amb un altipl prou gran al cim. 

La llegenda diu que fou fundada pels troians, dirigits per Acestes, que li va donar el nom de la seva dona Entella. Virgili diu que fou fundada pel heroi epnim Entellos, amic i camarada d'Acestes. 

La primera menci histrica es deguda a Diodor de Siclia que diu que el 404 aC els mercenaris campanis que havien lluitat pels cartaginesos foren admesos a la ciutat  com amics, per desprs es van revoltar contra els seus habitants i van matar a tots els mascles, es van fer els amos de la ciutat i es van quedar amb les dones; la van governar durant bastants anys. Durant les guerres de Dions amb els cartaginesos, els mercenaris van estar al costat d'aquestos i encara eren els seus aliats el 396 aC, quant noms cinc ciutats a tota l'illa escapaven al domini de Dions de Siracusa, el qual finalment la va conquerir el 368 aC.

La ciutat va seguir governada pels campanis per ara enemics dels cartaginesos, que el 345 aC van assolar el seu territori i van bloquejar la ciutat fins que la van conquerir algun temps desprs. Fou reconquerida per Timole que li va restaurar la independncia. 

No va participar a la Primera Guerra Pnica. Desprs va passar a Roma amb la resta de l'illa a la Segona Guerra Pnica i fou municipi rom, on es produa molt de vi i moresc. Va patir com d'altres ciutats les exaccions de Verres.

Plini l'esmenta com a ciutat estipendiaria. Ptolemeu l'esmenta sense donar el rang. Ja no torna a aparixer en altres autors per va segui existint fins a l'edat mitjana (segle XIII). Fou arrabassada als rabs pels normands al segle XI, i al segle XIII la va fer destruir Frederic II. Els seus habitants foren portats a Nocera, prop de Npols. 

Les monedes porten la llegenda Entellinon i Entellas.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84582" title="Erdia" nonfiltered="3631" processed="3623" dbindex="33838">
Erdia (llat Eordaea o Eordaia) fou un districte de l'alta Macednia. 

Inicialment governat per prnceps locals fou sotmesa pels reis temnides de Macednia. Els habitants (eordes) en foren expulsats per el pas va conservar el seu nom.
 
S'estenia des la part oest del mont Bermios (Bermius) cap el nord fins Ostrovo i Katranitza, Sarghioli, i les planes de Djuma Budja i Karinni al sud fins a les muntanyes prop de Kzani.

La principal ciutat fou Physca o Physkos (llat Physcus), i altres dues ciutat pertanyeren al districte: Begorra i Galadres (Galadrae). Begorra es va dir segurament mes tard Eordaea.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84583" title="Eordets" nonfiltered="3632" processed="3624" dbindex="33839">
Els eordets (en llat eordeti en grec eordetoi) foren un poble illiri que vivia al sud dels patinis. El seu territori tenia tres ciutats: Scampa, Deboda i Daulia (Daulis). Son esmentats per Ptolemeu que confon els eordes i els eordets.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84584" title="Eordes" nonfiltered="3633" processed="3625" dbindex="33840">
Eordes foren el poble que habitava la regi d'Erdia a l'alta Macednia. Vers el segle VII aC els macedonis els van expulsar del pas, que va conservar el seu nom. A la part mes muntanyosa van restar algunes petotes ciutats poblades pels eordes, que van romandre fins la conquesta romana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84585" title="Programaci gentica" nonfiltered="3634" processed="3626" dbindex="33841">
La programaci gentica (GP per les sigles de l'angls Genetic programming) s una metodologia automatitzada inspirada per l'evoluci biolgica per trobar programes informtics que millor realitzen una tasca definida per l'usuari. s per aix una tcnica d'aprenentatge de mquines particular que utilitza un algoritme evolutiu per optimitzar una poblaci de programes informtics segons un paisatge de adequaci determinat per l'habilitat d'un programa per realitzar una tasca computacional donada. El primer en informar sobre els experiments amb GP van ser Stephen F. Smith (1980) i Nichael L. Cramer (1985), tal i com es va descriure al fams llibre Genetic Programming: On the Programming of Computers by Means of Natural Selection ("Programaci gentica: Sobre la programaci de computadores mitjanant la selecci natural") de John Koza (1992).

Els programes d'ordinador en GP poden ser escrits en una varietat de llenguatges de programaci. A les primeres (i tradicionals) implementacions de GP, les instruccions de programa i els valors de les dades estaven organitzats en estructures en arbre, afavorint l'utilitzaci de llenguatges que de forma natural tractaven aquesta estructura (un exemple important que va innovar Koza es Lisp). Altres formes de GP han estat suggerides i implementades amb xit, com la ms senzilla representaci lineal que s'adapta als llenguatges imperatius ms tradicionals, per exemple, Banzhaf i cols. (1998). El programari GP comercial Discipulus, per exemple, utilitza programaci gentica lineal combinada amb codi mquina per aconseguir ms rendiment. Per un altra banda, el MicroGP utilitza una representaci similar a la programaci gentica lineal per generar programes que s'aprofiten al mxim de la sintaxis de un llenguatge ensamblador donat.

GP es computacionalment molt intensiva i per aix als anys 90 era utilitzada per resoldre problemes relativament simples. Per, ms recentment, varies millores en la tecnologia GP i a la ben conegut creixement esponencial en la potencia de les CPUs, GP ha comenat a proveir una serie de resultats excelents. Al moment d'escriure aix, prop de 40 resultats competitius amb el ser hum han estat aconseguits, in reas com la computacin cuntica, disseny electrnic, jocs, ordenaci, cerca i molts d'altres. Aquests resultats inclouen la replicaci o usurpaci de diverses invencions de desprs de l'any 2000, i la producci de dues invencions patentables.

Desenvolupar una teoria per la GP ha estat molt difcil i per aix als anys 90 la programaci gentica era considerarda una mena de paria entre les diverses tcniques de bsqueda. Per, desrps de algunes millores significatives a principis dels 2000, la teoria de la GP ha tingut un desenvolupament formidable. Fins al punt que ha estat posible construir models de probabilitat exacta de la GP (teories d'esquemes i models de cadena de Markov) i demostrar que la programaci gentica es ms general, i de fet inclou, els algoritmes gentics.

Les tcniques de la programaci gentica han estat aplicades a maquinari evolutiu al igual que a programes de computadora.

La meta-programaci gentica es la tcnica de fer evolucionar un sistema de programes gentics utilitzant la programaci gentica mateixa. Alguns crtics han argumentat que es teoricament impossible, per son necessries ms investigacions.


 Enllaos externs en angls .
Poli, R., Langdon, W. B., McPhee, N. F. (2008), A Field Guide to Genetic Programming, freely available via Lulu.com.
Genetic Programming FAQ;
The Hitch-Hiker's Guide to Evolutionary Computation;
John Koza's Genetic Programming Site;
Juergen Schmidhuber's GP Site, with pre-Koza GP papers (1987);
Bill Langdon's GP bibliography;
Meta-Genetic Programming Site;
Global Optimization Algorithms - Theory and Application;
Implementacions:
ECJ - Evolutionary Computation/Genetic Programming research system (Java);
JAGA - Extensible and pluggable open source API for implementing genetic algorithms and genetic programming applications (Java);
GPE - Framework for conducting experiments in Genetic Programming (.NET);
PyGP - Python Genetic Programming Project (Python);
DGPF - simple Genetic Programming research system (Java);
PMDGP - object oriented framework for solving genetic programming problems (C++);
JGAP - Java Genetic Algorithms and Genetic Programming, an open-source framework (Java);
Possiblement els ms utilitzats:
Beagle - Open BEAGLE, a versatile EC framework (C++ with STL);
EO Evolutionary Computation Framework (C++ with static polymorphism);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84587" title="Epamandourum" nonfiltered="3635" processed="3627" dbindex="33842">
Epamandourum (o Epamantadurum) fou una ciutat situada entre Vesontio (Besanon) i Larga (Lagitzen) creuada pel riu Doubs. Es la actual Mandeure (districte de Montbliard, departament del Doubs), on es va trobar una pedra amb una inscripci amb el nom de Traj. Tamb es conserven restes dels dos ponts que van unir la ciutat que era creuada pel riu, i dels forts que els protegien. 

A la regi s'han fet excavacions i s'han trobat nombroses restes romanes com monedes, pots, objectes d'or,  objectes de plata, medalles, objectes de bronze, esttues, columnes, urnes i altres fragments d'objectes. Tamb es van descobrir les restes del aqeducte i de tres temples, les runes dels banys, i un teatre tallat a la roca. Tanmateix queden les restes de la via romana anomenada la "via del Csar" (en francs Chausse de Csar). Csar va sortir de Vesontio per combatre a Ariovist i va pujar la vall del Doubs i probablement va arribar a la ciutat, i algun historiador proposa un lloc prop de Montbliard com escenari de la derrota d'Ariovist el 58 aC, cosa que no es d'acord a all que el mateix Csar escriu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84588" title="Epanteris" nonfiltered="3636" processed="3628" dbindex="33843">
Epanteris (en llat Epanterii) foren un poble lgur esmentat noms per Tit Livi, que el descriu com una tribu de muntanya dels Alps martims, sota els ingaunis. Quant Mag va arribar a Ligria el 205 aC els epanteris estaven en guerra amb els ingaunis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84589" title="Edetnia" nonfiltered="3637" processed="3629" dbindex="33844">
Edetnia fou el pas del edetans a la provncia de la Tarraconense entre l'Ebre (Iberus) i el Xquer (Sucro) amb les muntanyes al oest. Correspon a la part nord del Pas Valenci (exclosa la part nord de la provncia de Castell) i segons algunes fonts s'hi inclou el sud de Catalunya que la majoria de les fonts consderen dels ilercavons que arribaven fins a la Plana i ocupaven la meitat de la provncia de Castell. Sovint s'hi ha afegit el sud de l'Arag fins a Saragossa, per confusi amb el pas dels sedetans (Sedetnia). El seu limit sud era el Xuquer perqu Xativa ja pertanyia als contestans.

Ja s'esmenten al territori al segle III aC 

Les ciutats principals foren:

Edeta (la capital, Llria);
Saquntum (Morvedre) al sud-est;
Valentia (Valncia);
Sucro (Cullera);
Saguntum (Sagunt);
Segobriga (Segorbe);

Cartalias (entre l'Ebre i Sagunt), situaci desconeguda, podria correspondre als ilercavons;

El riu principal fou el Tria.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84590" title="Edetans" nonfiltered="3638" processed="3630" dbindex="33845">
Els edetans foren un poble iber d'Hispnia, a la Tarraconense. Tenien al oest i sud-oest els sedetans i els bastetans; al sud els contestans; i al nord els ilercavons.

Ocupaven la major part de la provncia de Valncia al nord del Xquer, i la part sud de la provncia de Castell fins la serra d'Almenara.

El seu personatge mes conegut fou el cabdill Edec.

La capital fou Edeta (Llria) per la ciutat mes important fou Sagunt. Els romans van fundar Valncia (Valentia) el 138 aC. Altres ciutats eren Sucron, Ttia




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84592" title="Edec" nonfiltered="3639" processed="3631" dbindex="33846">
Edec (Edecon,       ) fou el cap o rei dels edetans al segle II aC. s esmentat per Polibi. Tit Livi l'anomena Edesc, llat Edesco. Els cartaginesos tenien a la seva dona i fills com hostatges i desprs de la victria de Publi Corneli Escipi, que va conquerir Cartago Nova. Edec va anar a veure a Escipi a Tarraco el 209 aC i va oferir la seva submissi a canvi de la devoluci de la seva dona i fills. Escipi els li va retornar, com a part de la seva poltica d'atracci dels caps indgenes. Edec fou lleial als romans en endavant. Fou el primer cap iber que va reconixer als romans desprs de la retirada d'Asdrubal d'Hispnia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84595" title="Fructicultura" nonfiltered="3640" processed="3632" dbindex="33847">
Fructicultura o arboricultura fruitera, s la branca de l'agricultura que s'ocupa de la producci de fruites tant en arbres com en arbusts o plantes herbcies.

 Classificacions en fructicultura .
 Pel tipus de fruita .
 Fruita dola;
Fruita seca;
Citricultura;

 Per les necessitats climtiques .
De clima fred: Cassis (groseller negre), groseller roig;
De clima continental: Pomera, Perera, Cirerer, Noguer,etc.
De clima mediterrani: Olivera de taula, ametller, figuera, presseguer, ctrics, etc.
De clima clid (Equatorial,Tropical o subtropical):Mango, Papaia, Alvocat, Dtil etc.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84597" title="Roland Garros" nonfiltered="3641" processed="3633" dbindex="33848">

Biografia: aviador francs de la Primera Guerra Mundial; vegeu Roland Garros (aviador).
Esports:
Roland Garros (esportista);
Torneig de tennis del Grand Slam, que rep el nom de l'aviador; vegeu Torneig de Roland Garros.
Estadi de tennis on se celebra el torneig homnim; vegeu Stade Roland Garros.
Aviaci: aeroport de la ciutat de Saint-Denis, a la Runion, que rep el nom de l'aviador; vegeu Aeroport Roland Garros.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84599" title="Josep Antoni d'ustria" nonfiltered="3642" processed="3634" dbindex="33849">

Josep Antoni d'ustria, palat d'Hongria (Florncia 1776 - Budapest 1847). Arxiduc d'ustria, prncep d'Hongria i Bohmia amb el tractament d'altesa imperial. Fou nombrat pel seu pare palat d'Hongria; s a dir, representant de l'emperador al reialme d'Hongria el qual controllava en nom de l'emperador. 

Fill de l'emperador Leopold II, emperador romanogermnic i de la infanta Maria Llusa d'Espanya. L'arxiduc era nt de l'emperador Francesc I, emperador romanogermnic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'ustria per via paterna mentre que per via materna ho era del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amlia de Saxnia.

Casat en primeres npcies amb la gran duquessa Alexandra de Rssia, filla del tsar Pau I de Rssia i de la princesa Sofia de Wrttemberg, la parella tan sols tingu una filla:

SAI l'arxiduquessa Alexandra d'ustria, nascuda a Budapest el 1801 i morta el mateix any a la ciutat hongaresa.

Una setmana desprs de la mort de l'arxiduquessa Alexandra moria la gran duquessa com a conseqncia dels problemes originats en el moment del part. L'arxiduc es torn a casar l'any 1815 amb la princesa Hermnia d'Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym, filla del prncep Vctor II d'Anhalt i de la princesa Amlia de Nassau-Weilburg. La parella tingu un nic fill:

SAI l'arxiduc Esteve Francesc d'ustria, palat d'Hongria, nascut a Budapest el 1817 i mort el 1867 a Menton.

El naixement de l'arxiduc Esteve Francesc produ la mort de la princesa Hermnia tan sols unes hores desprs del part.

L'any 1819 contreia matrimoni en terceres ncpcies amb la duquessa Maria Dorotea de Wrttemberg, filla del prncep Llus Frederic de Wrttemberg i de la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg. La parella tingu sis fills:

SAI l'arxiduquessa Hermnia d'ustria, nascuda a Budapest el 1817 i morta a Viena el 1842.

SAI l'arxiduquessa Francesca Maria d'ustria, nascuda a Budapest el 1820 i morta vint dies desprs a la mateixa ciutat.

SAI l'arxiduc Alexandre d'ustria, nascut a Budapest el 1825 i mort a Budapest el 1837.

SAI l'arxiduquessa Elisabet d'ustria, nascuda a Budapest el 1831 i morta a Viena el 1903. Es cas en primeres npcies amb l'arxiduc Ferran d'ustria-Este i en segones npcies amb l'arxiduc Carles Ferran d'ustria, duc de Teschen.

SAI l'arxiduc Josep d'ustria, nascut a Bratislava el 1833 i mort a Fiume el 1905. Es cas amb la princesa Clotilde de Saxnia-Coburg Gotha.

SAI l'arxiduquessa Maria Enriqueta d'ustria, nascuda a Budapest el 1836 i morta  a la localitat belga d'Spa el 1902. Es cas amb el rei Leopold II de Blgica.

L'arxiduc Josep Antoni visqu majoritriament a Hongria encetant la que seria coneguda com la branca hongaresa de la Casa d'ustria. Josep Antoni mor el 1847 a Budapest un any abans de l'esclat de la revoluci hongaresa de 1848 que fu trontollar l'imperi dels Habsburg.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84600" title="Legi III Cyrenaica" nonfiltered="3643" processed="3635" dbindex="33850">
La Legi III Cyrenaica fou una legi romana creada probablement per Marc Antoni cap a l'any 36 aC, quan era governador de la Cirenaica. Hi ha registres de la presncia d'aquesta legi a Sria a comenaments del segle V.

La primera aparici histrica de la legi es troba durant la conquesta d'Egipte per part d'August l'any 30 aC. La III Cyrenaica romandria a Egipte desprs de les campanyes y l'any 35 es troba estacionada a Alexandria, compartint el campament amb la XXII Deiotariana. La tasca principal de les dues legions era la seguretat de la provncia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84601" title="Atemptats de l'11 de setembre de 2001" nonfiltered="3644" processed="3636" dbindex="33851">

Els atacs terroristes de l'11 de setembre de 2001 (coneguts com a 9/11 en el mn anglosax i 11-S en el mn llat), van ser una srie d'atemptats sucides que va implicar el segrest de quatre avions de passatgers. Els avions estaven plens amb bombes aries per matar aproximadament a 3.000 persones (segons fonts oficials) l'11 de setembre de 2001. A ms de les prdues humanes, les dues Torres Bessones del World Trade Center, cinc edificis ms van ser destruts o es van esfondrar parcialment i 23 edificis addicionals van resultar danyats. Tanmateix, a Washington DC, el Pentgon tamb va sser atacat.
Mohammed Atta n's considerat el cap de l'operaci terrorista i va morir en un dels avions que impact a les Torres Bessones. 

Els successos. 
El mat de l'11 de setembre de 2001, segons el govern dels Estats Units, 19 homes afiliats a l'organitzaci terrorista Al-Qaida (entre els quals hi havia quatre pilots) van embarcar en quatre vols comercials de passatgers, van fer-se amb el control dels aparells i els van estavellar deliberadament contra les Torres Bessones (2), el Pentgon i el quart va caure en un camp als afores de la ciutat de Shanksville, Pennsilvnia al comtat de Somerset. S'han confirmat 2.793 defuncions i resten 24 persones desaparegudes com a resultat d'aquests atacs.

Cronologia.
 8.46 hora local: El Boeing 767-223 de l'empresa American Airlines identificat com a Vol 11 s'encasta a la Torre Nord. ;
 9.03 hora local: El Boeing 767-222 de l'empresa United Airlines identificat com a Vol 175 impacta contra la Torre Sud. ;
 9.37 hora local: El Boeing 757 de l'empresa American Airlines identificat com a Vol 77 s'encasta al Pentgon. ;
 9.59 hora local: Cau la Torre Sud. ;
 10.03 hora local: L'avi pilotat pels segrestadors cau a Pennsilvnia. ;
 10.28 hora local: Cau la Torre Nord. ;
 13.04 hora local: El president George W. Bush declara l'Alerta Mxima.

El collapse de les torres.
L'estructura de construcci de les torres 1 i 2, tramats d'acer soldats a les bigues mestres, van ser els majors responsables de la forma en qu les torres es van collapsar. La major part del pes de cada edifici descansava en les bigues centrals, on estaven les escales i ascensors. La resta del pes es distribua en el permetre exterior. Encara que cada pis en si no suportava cap pes, queda clara la seva funci de mantenir dretes les columnes principals. L'infern deslligat dintre els edificis, pel combustible dels avions que es cremava aix com els propis materials, va pujar la temperatura al grau d'exposar els suports de cada pis a temperatures que, si b no arribarien a fondre'ls, els van afeblir a tal grau que ja no van poder suportar el pes dels pisos que sostenien. A mesura que els tramats de cada pis cedien, creixia de manera alarmant la pressi sobre el permetre exterior i sobre la mateixa base central. Quan el pes de diverses desenes de pisos va ser prou fort, les columnes i bigues externes es van collapsar de manera explosiva derivant en el xoc dels pisos superiors contra els pisos inferiors, que van iniciar la reacci en cadena que va destruir cadascun dels pisos. Les torres havien suportat els xocs, la gent atrapada en els pisos superiors no podia escapar-se perqu s'havien destrut les vitals vies de fugida. A tanta altura i sense mitjans perqu els equips de rescat arribessin a temps, el foc va iniciar des de l'interior l'ensorrada dels colossos de ferro i formig. 
 
 Vegeu tamb . 
 Torres Bessones;
 Pentgon;
 World Trade Center;
 World Trade Center (pellcula);
 Atemptats a Madrid, 11 de mar de 2004;

 Enllaos externs .

http://luogocomune.net ;












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84602" title="Julia Roberts" nonfiltered="3645" processed="3637" dbindex="33852">

Julie Fiona Roberts (Smyrna, Gergia, 28 d'octubre de 1967) s una actriu estatunidenca.

 Biografia.
Va nixer en Smyrna (Gergia, EUA) el 28 d'octubre de 1967, batejada amb el nom de Julie Fiona Roberts. Els seus pares abans que ella naixs es dedicaven a mantenir un taller d'interpretaci. Julia t dos germans, el ms popular Eric Roberts nascut el 1956 i Lisa nascuda el 1965, que tamb sn actors. T tamb una germanastra: Nancy. Els seus pares es van divorciar en 1971. El pare, Walter, era venedor i va mantenir sempre amb Julia una relaci molt ntima. Walter Roberts va morir de cncer l'any 1976, quan ella tot just contava nou anys, fet que va afectar molt a Julie. Julia va assistir a l'escola primria de Fitzhugh, va continuar els seus estudis a Griffiny i els va finalitzar a la High School de Campell, totes elles a la seva ciutat natal, Smyrna. Sempre va voler estudiar veterinria, opci que ha interpretat en alguns papers, per va acabar estudiant periodisme, traslladant-se amb la seva germana Lisa a la ciutat de Nova York i iniciant la seva carrera d'actriu l'any 1987 amb un petit paper a Firehouse. Li va costar aconseguir altre treball, fins que el seu germ Eric, va parlar amb Peter Masterson perqu li dons un paper en el drama Blood Red, que no va triomfar. La pellcula l'anava a dirigir amb el propi Eric i el veter Dennis Hopper.
 Va debutar a la gran pantalla a Mystic Pizza (1988). El 1990, al costat de Richard Gere va interpretar el paper de la prostituta Vivian a Pretty Woman, amb el qual va obtenir una nominaci a l'scar i una gran repercussi internacional amb una interpretaci que va agradar al pblic i a la crtica. Per aquell temps s'havia convertit en l'actriu millor pagada d'Hollywood amb un salari d'entre 16 i 17 milions de dlars per pellcula. Sempre ha estat un reclam milionari per a les taquilles.

Sent una de les reines de la comdia romntica, no havia assolit demostrar la seva vlua en papers ms seriosos com a Dormint amb l'enemic. Aquesta crtica va ser acallada uns anys ms tard grcies a la seva interpretaci a Erin Brockovich, que li va valer el scar a la millor actriu. 

A Julia Roberts se l'ha relacionat amb diferents actor com: Liam Neeson, Dylan McDermott, Kiefer Sutherland (Amb qui apla un enlla matrimonial tres dies abans), Jason Patric i Daniel Day-Lewis. El 27 de juny de 1993 va contraure matrimoni amb l'estrella de la msica country Lyle Lovett, a Marion (Indiana). La uni va durar fins a mar de 1995 quan es van divorciar. En el rodatge del film The Mexican  coneixeria al cmera Danny Moder amb qui contrauria matrimoni el mes de juliol de l'any 2002 i que s el pare de la parella de bessons que Julia va tenir el 28 de novembre de 2004 a Los Angeles.

Recentment, ha fet el seu debut a Broadway amb l'obra Jersey boys.

 Premis .

 Premis scar .



 Globus d'Or .



 Enllaos externs .

 Siempre Julia Roberts ;
 Julia Roberts a IMDB ;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84612" title="Abac" nonfiltered="3646" processed="3638" dbindex="33856">

Abac, ah buh KAH, o Manila Hemp (Cnem de Manila) s una planta conreada per la seva fibra. Rep el nom cientfic de  (Musa textilis) i es tracta d'una planta emparentada amb la banana.

Originria de Filipines s una planta que necessita un clima equatorial i s conreada tamb a Borneo i Sumatra. 

Composici.
Principalment cellulosa, lignina i pectina.

Conreu.
Es fa la collita d'abac cada tres a 8 mesos tallant la planta per deixant les arrels que fan una nova planta. La fibra s'obt de la polpa de la planta i d'ella se'n fan cordes molt resistents al sol l'aigua i el vent. Tamb s'usa en la industria del paper.
 
Enllaos externs.
Ressenyes histriques;
Plants USDA;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84614" title="Sisal" nonfiltered="3647" processed="3639" dbindex="33857">

El sisal (Agave sisalana) s una planta conreada per la seva fibra.

Descripci.
Les plantes de sisal fan una roseta de grans fulles lanceolades que arriben a tenir 2 metres de llarg. Les plantes conreades sn hbrids estrils que han de ser reprodudes vegetativament. A partir del seu origen a Amrica Central s'han ests a altres pasos tropicals d'sia i frica.

Referncies.
 G. W. Lock, Sisal (Longmans Green & Co., 1969);
 Howard Scott Gentry, Agaves of Continental North America (University of Arizona Press, 1982) pp. 628-631;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84618" title="Juan Rodrguez Lozano" nonfiltered="3648" processed="3640" dbindex="33858">
Juan Rodrguez Lozano (Alange, Badajoz, 28 de juliol de 1893 - Puente Castro, Lle, 18 d'agost de 1936) va ser un militar espanyol afusellat el 1936 per l'exrcit sublevat contra la repblica espanyola. Poc abans de morir va redactar el seu testament, que ha influt molt en la carrera poltica del seu nt, Jos Lus Rodrguez Zapatero.

 Carrera militar.
 La guerra del Rif.

Militar de carrera, ingress a lAcademia de Infantera de Toledo l'any 1913. El 1919 es destinat al Marroc a combatre els rifenys a les ordres del general Sanjurjo, general que tamb tindria una importncia cabdal en la sublevaci de 1936. Al Marroc aconsegueix la creu al mrit militar.

 Repressi a Astries.
El 1923 s nomenat capit, i es destinat a Lleida i posteriorment a Lle on s'integra en el regiment 36 d'infanteria a Burgos on estaria fins l'any 1934.

El 5 d'octubre de 1934 els miners asturians se subleven contra el govern radical-cedista de la II Repblica, preparada pel PSOE i la UGT. El capit Rodrguez Lozano va ser destinat a reprimir la sublevaci a Astries el 12 d'octubre de 1934 sota les ordres del general Franco que dirigia les operacions des de Madrid.

 El 18 de juliol de 1936.

El capit Rodrguez Lozano no accepta la sublevaci de les tropes nacionals durant el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i es mant fidel al govern de la repblica. Poc desprs, es capturat i afusellat a Puente Castro (Lle).

 El testament del Capit Rodrguez Lozano.

El testament del capit Rodrguez Lozano, va ser escrit davant de notari mentre esperava ser afusellat a l'Hostal de San Marcos de Lle, pres improvisada per les tropes franquistes. Segons el seu nt, Jos Lus Rodrguez Zapatero, la lectura del testament del seu avi va ser motiu per afiliar-se al PSOE.   

Zapatero ha afirmat que va llegir el testament quan tenia 14 anys, i que recorda les ltimes paraules Moro innocent i perdono. Aquestes mateixes paraules figuren en la biografia oficial que el PSOE fa del seu secretari general.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84619" title="Sime Rabasa i Singla" nonfiltered="3649" processed="3641" dbindex="33859">
Simo Rabasa i Singla (Els Prats de Rei, 1901   Mollet del Valls, 1988) fou un empresari catal, fundador de l'empresa de motocicletes Rabasa-Derbi.

L'any 1922 va obrir a Mollet un taller de reparaci de bicicletes, que tres anys ms tard ampli, amb el seu cunyat, en una nova ra social, Rabasa i Sol, situada a a plaa del Mercadal de Mollet del Valls. El 1931 bast una nova factoria a Martorelles, al nmero 9 de la carretera de Badalona.

Entre 1939 i 1941 Sime Rabasa va ser alcalde de Mollet.

L'any 1944, Rabasa constitueix, amb el seu germ Josep Rabasa i Singla i un grup d'inversors, l'empresa Bicicletes Rabasa.

Uns anys desprs construeix el primer velomotor, anomenat SRS, que amb un motor de dos temps, de 48 cc, i una potncia de 1,5 CV a 4.500 rpm aconsegueix els 45 km/h.

L'any 1950 Bicicletes Rabasa es converteix en Nacional Motor, S.A. i presenta a la Fira de Mostres de Barcelona la motocicleta Derbi, de 250 cc i 9 CV.

El nom de Derbi v de DERivat de BIcicleta, amb que es va donar a conixer aquest model.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84620" title="Kapok" nonfiltered="3650" processed="3642" dbindex="33860">

Kapok o Ceiba (Ceiba pentandra) s un arbre tropical conreat per la seva fibra.

L'arbre s originari d' Amrica Central i t una gran iomportncia en la cultura i folklore Maia. 


Descripci.
s un arbre gran, de 60 a 70 m d'alt. El tronc pot fer ms de 3 metres de dimetre. Fulles compostes palmades de 5 a 9 foliols cadascun de fins a 20 cm de llarg. Fruits de 15 cm amb fibra a l'interior. 

s conreat a sia, especialment a Java Malisia, i Indonsia, per tamb a les Filipines i Amrica del Sud.

La Ceiba s l'arbre nacional oficial de Puerto Rico.

Caracterstiques de la fibra.
Fibra lleugera, resistent, altament inflamable i resistent a l'aigua. No pot ser teixida per serveix com a material per a omplir (coixins, matalassos etc.) i com allant. 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84621" title="Rabasa-Derbi" nonfiltered="3651" processed="3643" dbindex="33861">
Rabasa-Derbi s una empresa catalana de motocicletes, fundada per Sime Rabasa i Singla, l'any 1922.

Competici .
Fins a l'any 2006, Derbi ha guanyat 10 ttols de pilots (3 d'ells amb el llegendari piloto Angel Nieto) i 8 de marques, a ms d'haver aconseguit 85 victries en grans premis en el mundial de velocitat en les diferents categories. En el paddock les hi coneix com les bales vermelles. 

El seu primer mundial de pilots i de marques va venir en 1969 de la m d'Angel Nieto a la categoria de 50cc. Derbi i Nieto van tornar a guanyar en 1970 i 1971 a la categoria de 125cc. En 1972 Derbi aconsegueix el seu segon mundial en 125cc. En 1986 les bales vermelles aconsegueixen el seu primer campionat de 80cc amb Jorge Martnez Aspar campi i "Champi" Herreros subcampi. El 1987 Aspar aconsegueix el seu segon campionat del mn als 80cc amb Derbi i Derbi aconsegueix a ms el mundial de marques. El 1988 s'aconsegueix el doblet, tercer campionat del mn de 80cc i tercer campionat del mn de 125cc. En 1989 Derbi aconsegueix el seu darrer mundial de la m d'Herreros als 80cc.

Enllaos externs.
Pgina oficial de derbi-rabasa;
Planet derbi;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84624" title="Xilografia" nonfiltered="3652" processed="3644" dbindex="33862">
Una xilografia (del grec "xlon" fusta i "graph" escriptura, gravat de fusta) s una estampaci inclosa en el gravat en relleu. s a dir, la tinta s'escampa per la part elevada de la matriu. Distingim entre gravat a fil i gravat a contrafil o a testa en funci de com es talla el tronc de l'arbre. La xilografia s una tcnica gaireb en dess, llevat per a l'obtenci i duplicaci d'obres d'art.  



 Procs .
Per a realitzar una xilografia, es realitzen tres operacions bsiques: primer l extracci de fusta, segon l entintat del tac de fusta i tercer la impressi de l'estampa. 

Aix doncs, es necessita un bloc de fusta, tac, que esdevindr la matriu. Aquest ser rebaixat fins a obtenir el dibuix desitjat. Les eines ms utilitzades per extreure matria sn el bur, la gbia i la ganiveta; amb les que s extrauran les parts que es desitgen blanques en l estampa. El segon pas important s l entintat. S acostuma a estendre tinta greixosa en una superfcie plana com un vidre amb un corr, tamb anomenat roleu. El corr serveix per entintar la matriu de fusta en les parts elevades, dibuix. Finalment es disposa la planxa entintada en una premsa o en un trcul, es colloca un paper damunt la matriu, es realitza la pressi adient i s obt l estampa. L entintat tamb es pot realitzar de forma manual amb una cullera o el mateix roleu. L'exemplar imprs es retira aixecant curosament un cant del paper i separant-lo de la matriu. Quan es tracta de xilografies en color, s'utilitzen matrius diferents, una per a cada color.

 Gravat a fibra o fil .
El gravat a fil s aquell que es realitza en la direcci de les betes de la fusta. Tasca que es realitza, normalment, amb gbies. Es considera el mtode ms antic de gravat i la tcnica bsica del gravat en relleu durant segles.

Tradicionalment s'utilitzen ms les fustes de fruiters, com el cirerer o la perera, el roure disposa d una fusta massa dura per a ser tallada. El segle XX, els artistes han preferit fustes ms toves, com el pi. Primer s'allisa la superfcie i desprs s'endureix tractant-la amb una laca, que la fa ms resistent a la pressi del trcul i facilita el tallat de dibuixos molt marcats. L'artista pot fer la seva composici pintant o dibuixant en la superfcie; desprs, es buida la fusta a ambds costats de les lnies marcades, perqu el contorn de la imatge sobresurti de la superfcie del tac.

 Gravat a contrafibra o a testa .
Per a realitzar un gravat a contrafil, l'artista empra sobretot el bur, amb el qual grava la imatge a la testa, en direcci transversal.

Aquesta modalitat s'utilitzava sobretot per a illustrar revistes i llibres. S'acostuma a emprar la fusta de boix, encara que tamb sn adients les de cirerer i perera. La superfcie d'aquestes fustes s dura per naturalesa, el que permet a l'artista crear imatges de gran detall amb lnies fines. Variant els espais entre les lnies gravades l'artista pot crear els subtils efectes tonals que sn propis d'aquesta tcnica. S'aplica curosament sobre la superfcie una tinta espessa, de manera que no penetri en les lnies gravades. Se situa sobre la matriu un full de paper, prim i suau, i es procedeix a la impressi, b a m o fent passar la matriu i el paper pel trcul.

 Histria .
Des del segle VII, es t constncia de l'estampaci de teixits i targetes de paper amb aquesta tcnica a la Xina. Va suposar la mecanitzaci del procs d'impressi. El primer llibre illustrat que es conserva s el Sutra del Diamant, obra de Wang Chich. s una obra que data del 868 i s considerat com un dels ms sagrats del budisme. L'artes Pi Sheng realitza impressions amb tipus mbils entre el 1041 i el 1048  per, ser a Occident on la impremta s'imposar.

La xilografia es va introduir a l'edat mitjana a Occident. Les primeres impressions daten del segle XIII, es creu que es tractaria de naips. Les primeres xilografies que es conserven sn estampes religioses: una Verge i el nen Jess del 1418 al Museu de Bruseles, a Alemanya es conserva un Sant Cristfol del 1423. 

En els primers anys apareixen els anomenats llibres xilogrfics, de vint a quaranta pgines amb textos breus i imatges destacades. Com les bblies per a pobres, on el cristianisme aprofita la nova tcnica per a acompanyar els seus missatges d'illustracions. Amb l adveniment de la impremta, la xilografia queda relegada a les illustracions. En finalitzar el segle XV va perdre fora davant de la calcografia que s molt ms precisa. 

A finals del segle XVIII, Thomas Bewick inventa la xilografia a testa. La fusta tallada a contra fibra resulta molt resistent. S aconsegueixen resultats de gran qualitat emprant el bur, instrument que s usava en el gravat calcogrfic.

Avui dia, el seu s s nul com a tcnica industrial; doncs ja existeixen les tcniques d'estampaci fotomecniques, malgrat aix se segueix utilitzant artesanalment.

 Llibre xilogrfic .
Entre les mostres ms destacades de llibres xilogrfics europeus es troba l'Apocalipsi, editat als Pasos Baixos i Alemanya a mitjan el segle XV, i la Bblia pauperum Bblia per pobres o Ars Moriendi, "L'Art de morir", incunables editats a finals del segle XV a Alemanya. Als origens de la impremta certs llibres que requerien gran tiratge es gravaven plana a plana en planxes de fusta mitjanant procediments xilogrfics, sn les edicions dites tabellries: a la Unitat Grfica de la Biblioteca de Catalunya es conserven algunes matrius de fusta, rarssimes, de llibres d'aquest tipus.

Els llibres xilogrfics acostumaven ser ms pictrics que textuals. Es realitzaven en menys temps que els llibres pintats a m tradicionals, per el procs de producci seguia sent laboris i noms resultava satisfactori en el cas de llibres breus i molt sollicitats. Amb l'increment de l'inters pel saber i per la literatura al Renaixement, es va produir una demanda de llibres de text ms densos. L'nica manera de produir aquests llibres amb rapidesa i d'una forma relativament barata era emprant els tipus que comporta l'aparici dels llibres tipogrfics. Pel que cap a 1500 aquest mtode havia desbancat gaireb totalment al llibre xilogrfic.

Cal fer esmena dels goigs, composicions potiques de caire religis per tamb poltic o burlesc. Primer s imprimien en fulls separats, amb el temps s editaren llibres. La part grfica dels quals acostumaven a ser xilografies al boix. De gran tradici als Pasos Catalans han esdevingut eina de la normalitzaci lingstica.

 Artistes .
Albrecht Drer;
Lucas Cranach el vell.
Hans Holbein el jove.
Pere Abadal i Morat;
Thomas Bewick ;
Paul Gauguin;
Edvard Munch ;
Emil Nolde ;
Joel Shapiro;
Enric Cristfor Ricart;
Josep Obiols;
Antoni Gelabert;
Antoni Oll Pinell;
Joan Mir;
Josep M. Subirachs;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84625" title="Secci de bsquet del RCD Espanyol" nonfiltered="3653" processed="3645" dbindex="33863">

Secci de bsquet del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona.

 Histria .
La secci de basquetbol del Reial Club Deportiu Espanyol va ser fundada l'any 1923 per ex alumnes del Collegi Escolapis de Sant Antoni i Sarri, que freqentaven el Gimns Bricall. Fou un dels pioners del bsquet catal i espanyol. Tot i haver aturat les seves activitiats, aquestes foren represes definitivament l'any 1927 sota l'impuls del capit d'infanteria Rafael Miralles. Durant els anys 30 va ser un dels clubs ms destacats del bsquet catal, guanyant dos Campionats de Catalunya els anys 1931 i 1932. Desprs de la guerra continu a la primera lnea basquetbolstica guanyany l'edici de 1941 del Campionat d'Espanya. 

El club particip a la Lliga espanyola entre 1958 i 1962 i el 1970, per no podia competir econmicament amb els grans del basquetbol i desaparegu de l'elit. 

L'any 1984 inici la seva segona aventura al mxim nivell del bsquet estatal amb cinc temporades ms a la Lliga ACB, arribant a participar a la Copa Korac el 1986-87 amb el nom de Gin MG-Sarri i jugant al pavell esportiu de la SEAT a la Zona Franca de Barcelona. El club, per, el club no aconsegu suportar els alts costos que requeria la competici. L'any 1988 la secci fou comprada per l'empresa Unipublic, desvinculant-se definitivament del club. Aquesta es fusion amb el Granollers EB abans de desaparixer definitivament.

El club tamb cre una secci de bsquet femen, que fou campi de Catalunya i d'Espanya l'any 1943.

El 2007, fruit d'un acord inicialment fins el 2010 amb el Club Bsquet Olesa, el seu equip femen s esponsoritzat per l'Espanyol i passa a la mxima categoria estatal femenina, amb el nom de CB Olesa - Espanyol.

 Pavell .
Durant els anys 80 el club va disputar els seus partits al Palau dels Esports de Barcelona, al carrer Lleida, a Montjuc.

 Ttols .
 1 Copa d'Espanya: (1941);
 1 Copa d'Espanya femenina: (1943);
 2 Campionats de Catalunya: (1931, 1932);
 1 Lliga Catalana EBA: (1981);
 1 Campionat de Catalunya de bsquet femen: (1943);

 Trajectria esportiva .
1958: Primera divisi: 7;
1958-59: Primera divisi: 7;
1959-60: Primera divisi: 9;
1960-61: Primera divisi: 10;
1961-62: Primera divisi: 5;
1969-70: Primera divisi: 12;
1984-85: Lliga ACB: 12;
1985-86: Lliga ACB: 6;
1986-87: Lliga ACB: 14;
1987-88: Lliga ACB: 16;
1988-89: Lliga ACB: 8 ;

 Jugadors destacats .
 Mike Phillips;
 Ferran Martnez;
 Albert Illa;
 Jordi Freixanet;
 Toni Tramullas;
 Manel Bosch;
 scar Cervantes;
 Pepe Collins;
 Santi Abad;

 Enllaos externs.
 Histria de l'equip femen de bsquet del RCD Espanyol ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84636" title="Aliana de Civilitzacions" nonfiltered="3654" processed="3646" dbindex="33864">
L'Aliana de Civilitzacions s el nom pel qual es coneix la proposta realitzada pel president del govern espanyol Jos Luis Rodrguez Zapatero com una aliana entre diferents cultures i civilitzacions.

 Proposta.

Zapatero va fer aquesta proposta durant la 59Assemblea General de l'ONU, el 21 de setembre de 2004, a la ciutat de Nova York. Aquesta proposta defensa una aliana entre occident i el mn rab amb la idea de combatre el terrorisme internacional per un altre cam ms enll del militar. Aquesta idea recupera una de prvia realitzada sis anys abans per Muhammad Jatami, president de la Repblica Islmica d'Iran de desenvolupar un dileg de civilitzacions.


 Programa.

El programa proposat t com a punts fonamentals:

La cooperaci antiterrorista;
La correcci de les desigualtats econmiques;
Dileg cultural;

Abans de ser assumida per l'ONU, la proposta va aconseguir el patrocini del primer ministre turc, Recep Tayip Erdogan aix com el suport d'una vintena de pasos europeus, llatinoamericans, asitics i africans, a ms a ms de la Lliga rab. El febrer de 2006, els EUA, mitjanant la Secretria d'Estat Condoleeza Rice, declaren tamb la seva disposici a donar suport a la iniciativa.

Posteriorment a l'adopci de la iniciativa, Kofi Annan va establir un grup de divuit personalitats d'alt nivell entre les que destacaven Mohammed Khatami, el Premi Nobel de la Pau de 1984 Desmond Tutu i el director de la UNESCO Federico Mayor Zaragoza.

 Primer encontre.

L'aliana de civilitzacions es va reunir per primera vegada el novembre de 2005 a Palma.

 Enllaos externs .
La notcia sobre l'Aliana de Civilitzacions al blog del Partit dels Socialistes de Catalunya;
Web Oficial ;
Working Paper del primer encontre  ;
 Centro de Noticias ONU, ONU anuncia "Aliana de Civilitzacions". ;
 A/59/PV.4, Acte de la Assemblea General de la ONU amb el discurs de de Zapatero. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84639" title="Josep Vicens" nonfiltered="3655" processed="3647" dbindex="33866">


s el nom de tres personatges diferents, tots tres msics i compositors:

 Josep Vicens i Juli (1870 - 1956), autor de Bona Festa i de moltes altres sardanes d'anomenada;

 Josep Vicens i Mornau (1895 - 1987), fill de Josep Vicens i Juli, director de la coral La Barretina de Malgrat de Mar;

 Josep Vicens i Busquets (1917 - ), fill de Josep Vicens i Mornau, pianista;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84640" title="Josep Serra" nonfiltered="3656" processed="3648" dbindex="33867">


 Josep Serra, fou alcalde del 1825 al 1826 de Palafrugell;
 Josep Serra i Abella (Barcelona, 1906   Cornell de Llobregat, 1906), ceramista;
 Josep Serra i Bonal (Peralada, 1874   Barcelona, 1939), msic i compositor de sardanes. Pare del conegut compositor Joaquim Serra i Corominas;
 Josep Serra i Campdelacreu (Vic, 1848   1901), escriptor i historiador, pare de Marcell Serra i Moret;
 Josep Serra Clars, alcalde de la Vila de Grcia en dos perodes entre 1865 i 1867;
 Josep Maria Serra i Constant (La Garriga, 1922   ), dibuixant i caricaturista a diverses publicacions peridiques, com El Correo Cataln i TBO;
 Josep Serra Escandell, alcalde de Sant Josep, Eivissa (1982 - );
 Josep Serra i Estruch (Brfim, 1921   Barcelona, 1997), pedagog, escriptor i cineasta affeccionat;
 Josep Miquel Serra i Ferrer, nom del beat i missioner Junper Serra, fundador de diverses missions a Califrnia;
 Josep Serra i Gil (Amposta, 1923   2002), ciclista professional;
 Josep Serra i Janer (Castelladral, 1921   ), sacerdot i escriptor;
 Josep Benet Serra i Juli (Matar, 1811   Benicssim, 1886), bisbe i fundador. Monjo benedict, exerc de bisbe a Austrlia. Ajud a restaurar els monestirs de Samos, Santo Domingo de Silos i Valvanera. Fund l'Asil de Penedides;
 Josep Serra i Llimona (L'Ametlla del Valls, 1937   ), pintor, dibuixant i gravador;
 Josep Serra i Massana (Igualada, 1896   Barcelona, 1980). Conegut per Pompilio, pioner del cinema d'animaci i publicitari;
 Josep Serra i Porson (Roma, 1828   Barcelona, 1910), pintor;
 Josep de Calassan Serra i Rfols (Ma, 1902   Barcelona, 1971), arqueleg i conservador del Museu d'Arqueologia de Barcelona;
 Josep Serra i Ramoneda (1933   ). Director fins al 2005 de la Caixa de Catalunya, professor d'economia de la Universitat Autnoma de Barcelona, membre de l'IEC;
 Josep Serra i Rossell (Rub, 1898   Barcelona, 1969), historiador i arxiver a l'Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona;
 Josep Serra i Santa (Buenos Aires, 1916   ?, 1998), pintor;
 Josep Maria Serra i Valls (Barcelona, 1876   1955), enginyer, autor del telefric de Sant Jeroni, a Montserrat;
 Josep Serra i Villalba (Barcelona, 1969   ), coordinador general de la Fundaci Caixa de Catalunya (2002-2005), director del Museu Picasso de Barcelona (2005- );
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84647" title="Sedetans" nonfiltered="3657" processed="3649" dbindex="33868">
Els sedetans eren els ibers que ocupaven la zona sud de l'Arag des l'Ebre vers el sud, fins a tocar el pas dels edetans (amb els que foren confosos), els quals ocupaven el centre del Pas Valenci. La capital era Salduie, esmentada per Plini. 

Les monedes porten la inscripci Sedeisken o Sedeiscen. El seu lmit sud foren els rius Martn i Guadalope, on es troba el jaciment d'Azaila, del que no es coneix el seu nom antic, per que te restes ibriques. Cap al oest arribava fins Alag mes enll de la qual ja era territori dels vascons i celtibers. El seu lmit nord era l'Ebre, a la regi de Saragossa. Tenien al est als ilercavons i als edetans.

Es suposa que foren originats en el poble dels eisdetes, que ja s'esmenta al segle VI aC i vers el segle III aC es va dividir en sedetans i edetans.
 
Tot i estar entre els celtibers i els ilergets, gaireb no van oferir resistncia als romans i es van romanitzar rpidament. El segle II aC ja usaven la moneda romana i el segle I aC participaven a les legions.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84650" title="Algorisme gentic" nonfiltered="3658" processed="3650" dbindex="33869">
Un algorisme gentic (GA de l'angls Genetic Algorithm) s una tcnica de cerca utilitzada en informtica per trobar solucions aproximades a problemes d'optimitzaci i cerca. Els algorismes gentics sn una classe particular d'algorismes evolutius que utilitzen tcniques inspirades per la evoluci biolgica com l'herncia, la mutaci, la selecci i el creuament (tamb anomenada recombinaci gentica).

Els algorismes gentics s'implementen tpicament com una simulaci informtica en la qual una poblaci de representacions abstractes (anomenades cromosomes) de solucions candidates (anomenades individus) a un problema d'optimitzaci evoluciona cap a millors solucions. Tradicionalment, les solucions es representen com sries binries de 0s i 1s, per les codificacions diferents sn tamb possibles. L'evoluci comena des d'una poblaci d'individus completament fortuts i passa en diferents generacions. En cada generaci, l'aptitud de la poblaci sencera s'avalua, se seleccionen mltiples individus de manera estocstica de la poblaci actual (basada en la seva aptitud o idonetat), i es modifiquen, mutant o recombinant, per formar una nova poblaci. La nova poblaci s'utilitza en la segent iteraci de l'algorisme.

Histria.
Els algorismes gentics es van originar a partir dels estudis d'autmats cellulars, dirigits per John Holland i els seus collegues a la Universitat de Michigan. La recerca en GAs romania en gran part terica fins al mitjans dels anys 1980, quan la 1a Conferncia Internacional en Algoritmes Gentics a la Universitat d'Illinois. Mentre l'inters acadmic augmentava, l'augment dramtic en potncia computacional dels ordinadors personals va permetre l'aplicaci prctica de la nova tcnica. El ], l'escriptor del New York Times John Markoff escrivia sobre Evolver, el primer algorisme gentic comercialment disponible per a ordinadors personals. Les aplicacions informtiques de consum comenaven a emergir en una varietat ampla de camps, i aquests algorismes sn ara utilitzats per una majoria de companyies de la llista Fortune 500 per resoldre difcils tasques de planificaci, aptitud de dades, mesurar tendncies i problemes pressupostaris i, virtualment, qualsevol altre tipus de problema d'optimitzaci combinatoria.

Procediment d'un GA.
Un algorisme gentic tpic es definit per dos termes: 
 Una representaci gentica de les solucions, i ;
 Una funci d'aptitud per avaluar-les.

La representaci estndard s un vector de bits. Vectors d'altres tipus i estructures es poden utilitzar essencialment de la mateixa manera. La propietat principal que fa convenients aquestes representacions gentiques s que les seves parts s'alineen fcilment a causa de la seva mida fixa, que facilita l'operaci de creuament simple. Tamb s'utilitzaven representacions de mida variables, per l'aplicaci de creuament s ms complexa en aquest cas. Representacions de tipus arbre sn explorades en la programaci gentica i les representacions de forma lliure s'exploren en algorismes gentics assistits per humans (HBGA de l'angls Human-based Genetic Algorithm).

La funci d'aptitud es defineix sobre la representaci gentica i mesura la qualitat de la soluci representada. La funci de aptitud sempre depn del problema a tractar. Per exemple, en el "problema de la motxilla" es preten maximitzar el valor total dels objectes que podem posar en una motxilla d'una capacitat fixa. Una representaci d'una soluci podria ser un vector de bits, on cada bit representa un objecte diferent, i el valor del bit (1 o 0) representa si l'objecte s o no a la motxilla. No qualsevol representaci s vlida, perque la quantitat d'objectes pot excedir la capacitat de la motxilla. L'aptitud de la soluci s la suma de valors de tots els objectes a la motxilla si la representaci s vlida, o altrament. En alguns problemes, s difcil o fins i tot impossible definir l'expressi d'aptitud, en aquests casos s'utilitzen algorismes gentics interactius (IGA de l'angls Interactive Genetic Algorithm).

Una vegada s'obt la representaci gentica i la funci d'aptitud definides, el GA procedeix a inicialitzar la poblaci de solucions de manera aleatoria, llavors la millora a travs d'un procs repetitiu de mutaci, creuament i selecci.

Inicialitzaci.
Inicialment moltes solucions individuals es generen fortutament per formar una poblaci inicial. La mida de poblaci depn de la natura del problema, per tpicament cont uns quants centenars o milers de solucions possibles. Tradicionalment, la poblaci es genera fortutament, cobrint la gamma sencera de solucions possibles (l'espai de recerca). Ocasionalment, les solucions es poden "sembrar" en rees on s probable que es trobin solucions ptimes.

Selecci.
A cada generaci successiva, una proporci de la poblaci existent se selecciona per a engendrar una nova generaci. Es seleccionen solucions individuals a travs de un procs basat en l'aptitud, on les solucions ms aptes (tal i com mesura la funci d'aptitud) tenen tpicament ms possibilitats de ser elegides. Alguns mtodes de selecci avaluen l'aptitud de cada soluci i seleccionen de forma preferent les millors solucions. D'altres mtodes avaluen noms una mostra de la poblaci, perqu aquest procs consumeix molt de temps.

La majoria de les funcions sn estocstiques i dissenyades de manera que una proporci petita de solucions menys aptes sn seleccionades. Aix ajuda a mantenir gran la diversitat de la poblaci, evitant la convergncia prematura en solucions pobres. Els mtodes de selecci populars i ben estudiats inclouen selecci de la ruleta i selecci per torneig.

Reproducci.
El segent pas es generar una segona generaci de la poblaci de solucions a partir d'aquelles seleccionades a travs dels operadors gentics: creuament (o recombinaci) i mutaci. 

Per a cada soluci nova que ha de ser produda, un parell de solucions "pare" se selecciona per criar des del magatzem seleccionat prviament. Produint una soluci "fill" que utilitza els mtodes citats de creuament i mutaci, es crea una soluci nova que tpicament comparteix moltes de les caracterstiques dels seus "pares". Els pares nous se seleccionen per a cada fill, i el procs continua fins que una poblaci nova de solucions de mida apropiada es generi.

Aquests processos generen la prxima poblaci de generaci de cromosomes que s diferent de la generaci inicial. Generalment l'aptitud mitjana haur augmentat per a la poblaci, ja que noms els millors organismes des de la primera generaci se seleccionen per criar, junt amb una proporci petita de menys solucions aptes, per raons abans esmentades .

Finalitzaci.
Aquest procs generacional es repeteix fins que s'arriba a una condici de finalitzaci. Condicions de finalitzaci ms comunes sn: 
S'ha trobat una soluci que satisf un criteri mnim. ;
S'ha arribat a un nmero de generacions fixats. ;
S'acaba el pressupost (temps computacional/diners). ;
La soluci amb la millor aptitud ha arribat a un altipl de tal manera que cada iteraci succesiva ja no produeix millors resultats. ;
Inspecci manual. ;
Combinacions dels anteriors. ;

Algorisme en pseudo-codi.

 Escollir la poblaci inicial.
 Repetir o iterar.
  Evaluar l'aptitud individual de certes proporcions de la poblaci.
  Seleccionar parells de individuals segons la millor aptitud per reproduir.
  Generar una nova generaci a travs del encreuament i la mutaci.
 fins la condici de finalitzaci

Observacions.
Existeixen diverses observacions sobre la generaci de solucios a travs de algorismes gentics:

En molts problemes amb complexitat suficient, els GAs poden tenir una tendncia de convergir cap a un ptim local ms que al ptim global del problema. La probabilitat de qu aix passi depn de la forma del paisatge d'aptitud: certs problemes poden proporcionar una pujada fcil cap a un global ptim, altres poden fer ms fcil que la funci trobi l'ptim local. Aquest problema es pot alleujar utilitzant una funci de aptitud diferent, o utilitzant tcniques per mantenir una poblaci diversa de solucions.

Operar conjunts de dades dinmics s difcil, perqu els genomes comencen a convergir de bon principi cap a solucions que ja no poden ser vlides per dades posteriors. Uns quants mtodes s'han proposat per corregir aquest problema augmentant la diversitat gentica d'alguna manera i evitant la primera convergncia, qualsevol augment de la probabilitat de mutaci quan la qualitat de soluci baixa (anomenada hipermutaci provocada), o ocasionalment introduint elements totalment nous, generats aleatoriament a la selecci de gens (anomenats immigrants fortuts). La recerca recent tamb ha mostrat els beneficis d'utilitzar la preadaptaci biolgica per resoldre aquest problema.

La selecci s clarament un operador gentic important, per l'opini est dividida sobre la importncia de creuament contra mutaci. Alguns sostenen que el creuament s el ms important, mentre que la mutaci s noms necessria per assegurar que les solucions potencials no es perdin. Altres discuteixen que el creuament en una poblaci en gran part uniforme noms serveix per propagar innovacions originalment trobades per mutaci, i en una poblaci no uniforme el creuament es gaireb sempre equivalent a una mutaci molt gran (que s probable que sigui catastrfica).

Sovint els GAs poden localitzar rpidament bones solucions, fins i tot per a espais de recerca difcils.

Per a problemes d'optimitzaci especfics i instanciacions de problema, els algoritmes d'optimitzaci ms simples poden trobar millors solucions que els algoritmes gentics (necessitant la mateixa quantitat de temps de clcul). Els algoritmes alternatius i complementaris inclouen la recuita simulada, l'escalada de turons i l'optimitzaci d'eixam de partcula.

Com amb tots els problemes d'aprenentatge de mquines actuals s bona idea sintonitzar el valor dels parmetres com la probabilitat de mutaci, probabilitat de recombinaci i dimensi de la poblaci per trobar escenes raonables per a la classe de problema en qu treballem. Una proporci de mutaci molt petita pot conduir a una deriva gentica (que no s ergdica per naturalesa) o convergncia prematura de l'algorisme gentic dins un ptim local. Una proporci de mutaci massa alta pot conduir a la prdua de bones solucions. Hi ha fites inferiors i superiors teriques per a aquests parmetres, encara que no prctiques, que poden ajudar a seleccinar un valor.

L'aplicaci i avaluaci de la funci d'aptitud s un factor important en la velocitat i eficincia de l'algoritme.

Variants.
L'algorisme ms simple representa cada cromosoma com una cadena de bits. Tpicament, els parmetres numrics poden ser representats per enters, encara que s possible utilitzar representacions de punt flotant. L'algorisme bsic realitza creuament i mutaci en el nivell de bits. Unes altres variants tracten el cromosoma com una llista de nmeros que sn ndexs a una taula d'instrucci, hashes, nodes en una llista connectada, objectes, o qualsevol altra estructura de dades imaginable. El creuament i mutaci es realitzen respectant els lmits de cada element. Per a la majoria dels tipus de dades, es poden dissenyar operadors de variaci especfics. Els tipus de dades cromosmics diferents poden treballar millor o pitjor per a diferents dominis de problema.

Quan s'utilitzen representacions de cadenes de bits d'enters, s'empra sovint codificaci grisa. D'aquesta manera, els canvis petits a l'enter es poden immediatament efectuar a travs de mutacions o creuaments. S'ha trobat que aix ajuda a evitar convergncia prematura en les anomenades Hamming walls, en les quals moltes mutacions simultnies (o esdeveniments de creuament) han d'ocrrer en ordre per convertir el cromosoma en una millor soluci.

Altres enfocs impliquen utilitzar vectors de nmeros reals en comptes de cadenes de bits per representar cromosomes. Tericament, a ms petit l'alfabet, millor rendiment, per paradoxalment, els millors resultats s'han obtingut d'utilitzar cromosomes amb vectors de nmeros reals.

Una petita variant, per molt reeixida del procs general de construir una poblaci nova s permetre a alguns dels millors organismes d'una generaci passar a la prxima, de forma inalterada. Aquesta estratgia es coneix com selecci elitista.

Les implementacions paralleles d'algorismes gentics vnen en dos tipus. Els algorismes gentics parallels gradaci gruixuda assumeixen una poblaci en cada un dels nodes i migraci d'individus entre els nodes. Els algorismes gentics parallels de gradaci fina assumeixen un individu a cada node de processadors que s'utilitza amb individus vens per a la selecci i reproducci. Unes altres variants, com algoritmes gentics per a problemes d'optimitzaci en lnia, introdueixen dependncia de temps o soroll a la funci d'aptitud.

Domini dels problemes.
Els problemes que semblen ser especialment apropiats per a solucionar amb algoritmes gentics inclouen la edici d'horaris i la planificaci de problemes, i molts paquets de programes de planificaci de tasques es basen en GAs. Els GAs tamb s'han aplicat a enginyeria. Els algoritmes gentics s'apliquen sovint com a aproximaci per resoldre problemes d'optimitzaci globals.

Com a regla general els algoritmes gentics podrien ser tils en dominis de problema que tenen un paisatge de d'aptitud complex perque la recombinaci est dissenyada per moure la poblaci fora del optim local que en el que un tradicional algoritme d'escalada de turons es podria quedar aturat.

Enllaos externs en angls.
Poli, R., Langdon, W. B., McPhee, N. F. (2008), A Field Guide to Genetic Programming, Disponible gratuitament via Lulu.com.
Algorisme gentic en Ruby ;
JAGA - Extensible and pluggable codi obert API for implementing genetic algorithms and genetic programming applications en Java;
 Applying Genetic Algorithms to Multi-objective Land-Use Planning within the scope of Land Allocation Decision Support System, Keith Matthews.
 C# implementation of a genetic algorithm to route network traffic, Lawrence Botley.
 Follow-the-wall Robot - An interactive applet that allows you to experiment with genetic algorithms.
 http://cs.felk.cvut.cz/~xobitko/ga/ - An online introduction to genetic algorithms with Java applets;
 IlliGAL - Illinois Genetic Algorithms Laboratory - Download technical reports and code;
 HeuristicLab - A free .NET environment for heuristic optimization (Genetic Algorithms, Genetic Programming, Evolution Strategies, Simulated Annealing, Tabu Search, etc.);
 Golem Project - Automatic Design and Manufacture of Robotic Lifeforms;
 Optimal Allocation of Fixed and Switched Capacitors for Unbalanced Radial Distribution Feeders Using Genetic Algorithm;
 Introduction to Genetic Algorithms Using RPL2;
 Talk.Origins FAQ on the uses of genetic algorithms, by Adam Marczyk;
 Genetic algorithm in search and optimization, by Richard Baker;
 Differential Evolution using Genetic Algorithm;
Genetic algorithms and Markov Chain Monte Carlo: Differential Evolution makes Bayesian computing easy (genetic algorithm for statistical analysis);
 Introduction to Genetic Algorithms and Neural Networks  including an example windows program;
 Genetic Algorithm Solves the Toads and Frogs Puzzle at cut-the-knot;
 MIT OpenCourseWare | Health Sciences and Technology | HST.508 Genomics and Computational Biology, Fall 2002 | Lecture Notes;
A Genetic Algorithm Tutorial by Darrell Whitley Computer Science Department Colorado State University An excellent tutorial with lots of theory;
Evolutionary computing in search-based software engineering.  Leo Rela.  How evolutionary computing (specifically GA) is used in software engineering.
Genetic Algorithm Applet A Java Applet that allows you to experiment with genetic algorithms. Source code included.
Trainable Mechanical Arm Physical simulation of a mechanical arm and a ball. Using genetic algorithms it learns how to perform a given exercise (e.g. throw the ball as far as possible).
A video showing a 20 generation evolution of a natural walking legs model;
VisualBots - Freeware multi-agent simulator in Microsoft Excel. Sample programs include genetic algorithm, ACO, and simulated annealing solutions to TSP.
Genetics Studio - Freeware numeric genetic algorithm utility for the novice to advanced user.
GA for Excel - Freeware GA application for constrained problems in MS Excel worksheets.
PIKAIA- a free genetic algorithm subroutine developed in Fortran. PIKAIA is also available in an Excel/VBA version and a parallel processing version. ;
Global Optimization Algorithms - Theory and Application;
Introduction and Fortran Code - This document will serve as an introduction to genetic algorithms. There are numerous empirical tests that demonstrate the importance of the GA operators selection,crossover and mutation.
Cospier - Exemple de GAs usant implicit/explicit feedback mechanism for knowledge discovery.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84658" title="Elies Rogent i Amat" nonfiltered="3659" processed="3651" dbindex="33870">

Elies Rogent i Amat (Barcelona 6 de juliol de 1821   Barcelona 21 de febrer 1897). Arquitecte. Va cursar estudis a l'Escola d'Arquitectura de Madrid i va ser director de l'Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona a partir de 1871.

Admirador de Eugne Viollet-le-Duc,  va transmetre la seva marcada devoci per l'arquitectura neomedieval, en la seva activitat docent. Va sser professor de Domnech i Montaner i d'Antoni Gaud, de qui va dir al signar el seu ttol d'arquitecte He aprovat a un boig o a un geni.

Al 1887, l'alcalde de Barcelona, Francesc Rius i Taulet, li encarreg la direcci d'obres de l'Exposici Universal de 1888. Per tirar endavant aquest projecte fa canvis molt importants sobre el projecte original de Josep Fontser i Mestre i aconsegueix que el projecte es realitzi en un temps record amb l'ajut d'un dels seus deixebles, en Llus Domnech i Montaner. 

Fou membre de l'ara anomenada Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi

Entre les seves principals obres destaquen:
 La pres de Matar (1863), primer edifici carcerari construt segons el concepte panptic, ideat pel filsof angls Jeremy Bentham al segle XVIII.
 El Pant de Vallvidrera (1865);
 La casa Arns (1868), al Passeig de Grcia (Barcelona);
 La casa Almirall (1870) al carrer Pelai (Barcelona);
 La Universitat de Barcelona (1873) amb clara influncia medieval;
 El Seminari Conciliar (1879);
 El Museu de Cera (1882);
 Es tamb autor de la restauraci dels claustres de Sant Cugat del Valls (1852) i Montserrat (1854), aix com la reconstrucci del monestir de Ripoll (1886).

T un carrer dedicat a Barcelona, al barri del Clot. 

Referncies.



Enllaos externs.
Recopilaci d'articles sobre Elies Rogent;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84666" title="Regi de l'Epir" nonfiltered="3660" processed="3652" dbindex="33871">
La regi de l'Epir es una regi del nord-oest de Grcia i sud d'Albnia, que va des les muntanyes de Pindos fins a la mar Adritica.

L'Epir histric tenia al nord Illria (el districte de la Dassartia), al est els districtes macedonis d'Orestis i Elymais, i la Tesslia; al sud, la Dolpia (el pas dels dolops) considerada part de Tesslia per de fet independent, i l'Ambrcia terre epirota colonitzada per grecs; i al oest la mar Adritica i l'illa de Crcira (Corf) que era un estat independent. El seu lmit nord era el cap Acroceraunios, una mica al sud d'Apollnia d'Illria. 

El nom Epeiros volia dir terra ferma i es va aplicar a la part occidental de Grcia des Acroceraunios fins el golf de Corint. Mes tard es va aplicar solament a les terres muntanyoses que ocupaven la major part del occident i que eren habitades per pobles guerrers i pastors. El centre religis en fou l'oracle de Dodona. No tenien ciutats rellevants i vivien en petits llogarets fins que al segle III aC els reis molossos van dominar tot el pas i van introduir la forma de civilitzaci grega, per lo que es van comenar a construir ciutats. Els noms de les muntanyes no s'han conservat mes que les muntanyes Ceraniques (que s'iniciaven al cap Acroceraunion) i Tomaros (Tmaros) prop de Dodona.

Els rius principals foren l'Aractos (en llat Arachtus, que feia la frontera entre Epir i els territoris considerats grecs) el Celidnos (en llat Celydnus, que formava bsicament la frontera nord), el Tiamus (Thyamis), l'Aqueron (Acheron) i el Caradros (Charadrus).

Els habitants estaven emparentats amb els grecs per no eren considerats grecs. Tucdides esmenta als tesprotis (thesprotis) i als molossos com a pobles brbars. Teopom que vivia al segle IV dona 14 tribus epirotes: caonis, tesprotis, cassopis, molossos, amflocs, atamans, eticis, timfeis, parauais, talars, atintans orestes, pelagons i elymiots o elimiots, els tres darrers sotmesos aviat per Macednia, mentre els talars, atamans i eticis foren dominats sovint per l'hegem de Tesslia i finalment en van fer part (en temps d'Estrab) . Els atintans i parauais foren incorporats a Illria.

Les tribus principals eren els caonis, els tesprotis i els molossos. La primera hegemonia va correspondre als caonis, una branca dels quals va passar a Itlia i va originar els conis (llat chones). Tesprtia tenia dins el seu territori l'oracle de Dodona. Els casopis eren una branca dels tesprotis. Els molossos, el pas dels quals era conegut per una raa especial de gossos, van assolir l'hegemonia desprs de dominar Caspia i Dodnia i arribar al golf d'Ambrcia.

La tradici fa descendir als reis molossos d'Epir de Neoptlem (I) o de Pirros, fill d'Aquilles, que es va establir all acompanyat d'Helenos, fill de Priam. Va transmetre el territori al seu fill Molossos, ancestre de la dinastia. 

A part d'Ambrcia, que era una colnia grega a Epir, les ciutats principals eren Pandsia a Tesprtia, Buktia (Buchetia) i Elaea, que podrien ser colnies gregues (Demstenes diu que foren colnies d'lide).

Les tribus eren independents una de l'altra si be en alguns moments una d'elles agafava l'hegemonia  sobre altres (poques o moltes). Els Tesprotis van exercir l'hegemonia gracies a l'oracle de Domona fins al segle V aC en qu l'hegemonia va passar a Cania. Cada tribu tenia un rei. 

Els molossos van incrementar el seu poder i van assolir l'hegemonia amb Alexandre I d'Epir (342 aC-326 aC) conegut per Alexandre Mols, la germana del qual, Olmpies, es va casar amb Filip II de Macednia, el qual va dominar a quasi totes les tribus epirotes  i va agafar el ttol de rei de l'Epir. La dinastia va arribar al com amb Pirros (307 aC-272 aC). Vers el 235 aC es va extingir la nissaga i es va proclamar la repblica.

Vegeu: Regne de l'Epir;

La Repblica va existir fins a la conquesta romana de Macednia el 168 aC. Acusada de donar suport a Perseu el senat rom va ordenar la destrucci de totes les ciutats i la venda dels habitants com esclaus.  Emili Paulus que ja havia establert guarnicions a 70 ciutats del pas, va acomplir l'ordre; en un sol dia dotzenes de ciutats foren arrasades i cent cinquanta mil habitants venuts com esclaus (167 aC). El pas va quedar quasi despoblat i les ciutats van quedar en runes per molt de temps. Va quedar sota administraci romana fins que el 146 aC fou incls a la provncia de Macednia;  el 27 aC el nord del pas (conegut com Epir Nova) romangu  a la provncia de Macednia mentre el sud (Epirus Vetus) passava a Acaia, que fou convertida en provncia aquell any. El 31 aC August va fundar Nicpolis en record de la victria d'Accium al golf d'Ambrcia i va esdevenir la capital de l'Epir Vetus rom. Nicpolis i Buthrotum foren convertides en colnies romanes. Es creu que els illiris es van escampar pel pas, sobretot al nord, i van originar els albanesos.

Va romandre sota domini roma i bizant (amb periodes de domini bulgar i eslau) fins el 1205.

El 1205 es va establir el despotat de l'Epir.

El 1466 el pas va passar als otomans.

Ciutats de l'Epir:

A Cania, Palaeste, Chimaera, Phoenice, Buthrotum.

A Cstria, la ciutat de Cestria (tamb coneguda per Ilium o Troia), Onchesmus, Cassiope, Phanote i Helicranon.

A Tesprtia: Euroea, Pandosia, Elatreia o Elateia, Cassope, Nicpolis, Sybota, Cheimerium, Toryne, Buchaetium, Elaea, Gitanae, Ephyra (desprs Cichyrus), Eurymenae, Issoria i Batiae.

A Molssia: Photice, Tecmon, Dodona, Passaron, Chalcis, Phylace i Horreum.

Enllaos externs.
Articles about Epirus history;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84668" title="Kyoto" nonfiltered="3661" processed="3653" dbindex="33872">


Kyoto (en japons   , Ky to, literalment "la capital") s la capital de la prefectura de Kyoto, al Jap. En el passat va ser la capital de l'imperi japons. 

Segons dades del 2008, Kyoto t una poblaci estimada d'1.464.990 habitants, amb una densitat de 1.779 persones per km. L'rea del municipi ocupa 827,90 km. 
La ciutat es localitza a les coordenades 3501 N i 13545 E. 

Histria.
Kyoto, o Heian Ky , va ser la capital del Jap des de l'any 794 fins al desplaament del govern a Tquio al 1868, quan va tenir lloc la restauraci Meiji. La ciutat, envoltada de muntanyes, es troba situada a la regi de Kansai, districte de Kinki, a la part centreoccidental de l'illa de Honshu. 

Encara que les evidncies arqueolgiques situen el primer assentament hum a les illes japoneses aproximadament cap a l'any 10.000 aC, l'rea de Kyoto no va ser poblada fins al segle VII pel clan Hata de Corea. 
Durant el segle VIII, a causa del poder que tenien els clergues budistes en els assumptes del govern imperial, l'emperador va decidir traslladar la capital a una regi llunyana de la influncia budista. 

Desprs que Edo fra reanomenada T ky  (  , capital de l'est), Kyoto va ser coneguda durant un curt perode com a Saiky  (  , capital de l'oest). 

Grcies al seu gran patrimoni cultural, Kyoto no va ser bombardejada durant la Segona Guerra Mundial. 
D'aquesta manera la ciutat va poder salvar els ms de 1.600 temples budistes, els 400 santuaris xintoistes i diversos palaus i jardins, i va aconseguir ser una de les ciutats ms ben preservades de tot el Jap.

Avui dia, s l'nica gran ciutat japonesa que encara conserva nombrosos edificis de preguerra, encara que la modernitzaci comporta la demolici progressiva d'edificis de la Kyoto tradicional, com ara les machiya, que estan essent substituts per d'altres amb nous estils arquitectnics, com el polmic complex de la nova estaci de trens (Kyoto Eki). 

L'any 2002 Kyoto va ser coneguda mundialment perqu fou la seu de la redacci del tractat sobre el canvi climtic ms important fins aleshores, l'anomenat Protocol de Kyoto.

 Divisi administrativa .

Kioto est dividida en onze districtes (ku):
 Fushimi-ku ;
 Higashiyama-ku ;
 Kamigyo-ku ;
 Kita-ku ;
 Minami-ku;
 Nakagyo-ku ;
 Nishikyo-ku ;
 Sakyo-ku ;
 Shimogyo-ku ;
 Ukyo-ku ;
 Yamashina-ku;

Cultura. 

Kyoto s coneguda per la seva deliciosa cuina local. Al contrari de la regi volcnica de Kanto, la terra s rica i aix permet cultivar-hi una bona varietat de vegetals; a ms, els diversos cursos d'aigua existents proporcionen bones condicions per a la pesca.

A la ciutat de Kyoto trobem alguns dels temples i santuaris ms famosos del Japcom ara:
Kiyomizu-dera, un magnfic temple de fusta;
Kinkaku-ji, o Pavell Daurat ;
Ginkaku-ji, o Pavell Platejat;
Heian Jingu, un santuari xintoista construt en honor a la famlia imperial (1895) ;
Ryoan-ji, fams pel seu jard de pedres;
Yasaka Jinja a Gion.

Dins del terme municipal, destaquen altres zones, com l'rea coneguda com Arashiyama, famosa per les pintoresques imatges del riu Hoso i el mont Atago; l'rea de Gion, un antic barri d'entreteniment que allotja un dels principals districtes de geishas; el carrer Pontocho; i el riu Kamo.

Els "Monuments Histrics de l'Antiga Kyoto  estan classificats com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. En destaquen els santuaris de Kamigamo-jinja i Shimo-gamo-jinja i els temples budistes Kyo-O-Gokoku-ji (To-ji), Kiyomizu-dera, Daigo-ji, Ninna-ji, Saiho-ji, Tenryu-ji, Rokuon-ji (Kinkaku-ji), Jisho-ji (Ginkaku-ji), Ry an-ji, Honganji i Kozan-ji i el castell Nijo.

La gent de Kyoto parla un dialecte japons conegut com kyoto-ben, una versi lleugerament arcaica del kansai-ben. Un exemple de kyoto-ben s la paraula emprada per dir "grcies": ooki ni (arigat en japons estndard ).

Transports.
 
L'aeroport de Kansai, al sud de la provincia d'Osaka, est situat a 72 minuts de Kyoto amb tren (el Haruka Express). Els centres de Kyoto i Osaka estan connectats a menys d'una hora per quatre lnies de tren (JR, Hankyu, Keihan i Kintetsu). Des de Tquio, el viatge dura poc ms de dues hores en el Shinkansen, el tren d'alta velocitat.

Les xarxes de metro i autobs cobreixen les necessitats de la poblaci. L'extensi de la ciutat fa difcil visitar la major part dels punts turstics a peu. Els autobusos urbans costen 220 iens el viatge; la manera ms rendible de viatjar per la ciutat s comprar un tiquet d'un dia de validesa sense lmit de viatges i que t un cost de 500 iens.

Festivals.
A Kyoto tenen lloc diversos festivals, els ms destacats sn:
Aoi Matsuri - 15 de maig;
Gion Matsuri - juny-juliol;
Jidai Matsuri - 16 d'agost;
Gozan Okuribi - 22 d'octubre;

 Ciutats agermanades .
Boston,  (Estats Units);
Pars,  (Frana);
Colnia,  (Alemanya);
Florncia,  (Itlia);
Praga,  (Repblica Txeca) ;
Kev,  (Ucrana) ;
Xi'an,  (Repblica Popular de la Xina) ;
Jinju,  (Corea del Nord)  ;
Guadalajara,  (Mxic) ;
Zagreb,  (Crocia);

 Enllaos externs . 

 Pgina oficial de la ciutat ;
 Kyoto a Wikitravel en angls;
Articles del corresponsal de El Peridico;



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84670" title="GMail Drive" nonfiltered="3662" processed="3654" dbindex="33874">
GMail Drive s una aplicaci extraoficial, basada en l's d'un compte de correu Gmail com a unitat d'emmagatzematge virtual en internet. 

Internament realitza l'operaci d'enviar missatges de correu amb dades adjuntes, des de i cap al nostre propi compte de correu, aconseguint aix que aquestes dades adjuntes quedin emmagatzemades a la mateixa. No obstant aix, el que podem veure de l'aplicaci s simplement un sistema de carpetes similar al del nostre sistema operatiu, en el qual podem fer totes les funcions bsiques: crear carpetes, copiar, enganxar, arrossegar, eliminar... 

Aquesta aplicaci est subjecta a les limitacions de qualsevol compte Gmail, s a dir, unes 6000 MB d'emmagatzematge. El rang de la grandria dels arxius amb els quals es pot treballar ha de ser el mateix que el perms per a l'enviament d'arxius adjunts (mxim de 20 MB), existint la limitaci de velocitat o possibles problemes dels servidors proporcionats per l'empresa Google, per al seu sistema de correu. 

A ms, els arxius amb extensions perilloses per a GMail (per exemple arxius .exe i altres) han de reanomenar-se abans de gravar-se al disc virtual.


Enllaos externs. 
 Gmail Portable Hard Drive;
 Vombato mail drive;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84671" title="Dolpia" nonfiltered="3663" processed="3655" dbindex="33875">
Dolpia fou un territori al oest de Tesslia, poblat pels dolops, una tribu epirota. Territori independent, governat per un rei, fou sotms sovint pels hegemons de Tesslia, per va conservar una virtual independncia fins a la conquesta romana de Macednia el 168 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84672" title="Dolops" nonfiltered="3664" processed="3656" dbindex="33876">
Els dolops (llat dolopes) foren una tribu epirota. El seu pas es conegut per Dolpia. Tenien al nord als athamans; al est als tessalis; al sud als etolis; i al oest als amflocs. Eren governatss per un rei, tributari de Tesslia i desprs de Macednia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84678" title="Aractos" nonfiltered="3665" processed="3657" dbindex="33877">
Aractos (en llat Arachtus) fou un riu de l'Epir, a la part sud del pas. El seu naixement era a Molssia, als monts Lyncos, entrava a Thesprtia (de la que marcava el lmit oriental) i desprs a Ambrcia, que creuava, i desaiguava al golf d'Ambrcia.  Al est del riu els territoris eren considerats grecs i al oest epirotes tot i que a l'est hi havia Athamnia i Dolpia que encara que incloses a Macednia eren de poblaci epirota.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84681" title="Celidnos" nonfiltered="3666" processed="3658" dbindex="33878">
Celidnos (en llat Celydnus) fou un riu entre Illria i Epir. El seu naixement era a Atintnia (Epir) i creuava el pas entrant a Illria i desaiguant a la mar Adritica al sud d' Apollnia d'Illria. A la part final del recorregut, a l'oest, tenia les muntanyes Ceraniques.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84683" title="Apollnia d'Illria" nonfiltered="3667" processed="3659" dbindex="33879">
Apollnia (Apollonia) fou una ciutat d Illria, no lluny de la costa (uns 20 km) i a la riba del riu Aous, que fou una colnia de Corint i Crcira fundada desprs del 700 aC amb el nom de Gylcia (Gylacea o Gylaceia o Gylakeia), derivat del heroi Gylax. 

Fou una colnia prspera per que rarament apareix a l'histria. Va esdevenir independent i va assolir certa importncia, va passar desprs als romans; durant la guerra civil entre Csar i Pompeu va ser possessi del primer i la seva fortalesa fou important per la campanya de Grcia. Abans de l'Imperi era un afamat centre d estudis literaris i filosfics on els romans enviaven als seus fills a estudiar, i el mateix August hi va passar mig any. Tamb hi va estudiar Agripa. Era b el comenament o una de les primeres ciutats de la Via Egntia.


Encara existia al segle VI pero desprs desaparegu. En queden poques restes (muralles i dos temples) per a la vora hi ha un monestir que guarda algunes escltures trobades a la rodalia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84684" title="Caons" nonfiltered="3668" processed="3660" dbindex="33880">
Els caons (llat chaoni) foren una tribu d'Epir que vivia a la zona costera enfront de l'illa de Crcira. El pas es deia Cania. Van exercir la supremacia al Epir tot el segle V i la meitad del segle IV aC, substituint als thesprotis, pero foren suplantats pels molossos.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84686" title="Thesprotis" nonfiltered="3669" processed="3661" dbindex="33881">
Els thesprotis o tesprotis (llat thesproti o thesprotii) foren una tribu d'Epir que habitava la part central de la costa d'Epir i cap el interior fins el riu Aractos, deixant al sud als cassopis. Van exercir l'hegemonia a l' Epir vers els segles VI a V aC merces a que al seu pais hi havia l'oracle de Dodona.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84690" title="Sarna" nonfiltered="3670" processed="3662" dbindex="33882">
La sarna o escabiosi s una malaltia produda per un car parsit Sarcoptes scabiei. Aquest parsit dels mamfers s'allotja sota la pell entre la derma i l'epidermis fent coves i cavernes, per la qual cosa el tractament de la infestaci resulta complicat.

Contagi.
La infestaci inicial sol ser nocturna, ja que aquests cars sn nocturns. El contagi pot ser directe (de persona a persona) o ms freqentment, indirecta, a travs dels llenols, de roba de vestir o altres fomites. El perode d'incubaci s de 8 a 10 dies. Es ms habitual en persones que viatgen freqentment.

Smptomes.

El principal smptoma s la picor que sl ser ms intensa durant la nit. La picor s la reacci allrgica del cos enfront el parsit, que causa petits grans, butllofes i petites lceres amb crostes. No sol causar febre.

Les lesions ms tpiques sn els solcs, lnies griscies i sinuoses d'1 a 15 mm de llargria, que sn el reflex exterior d'una galeria excavada a l'epidermis per la femella amb la finalitat de desovar, i les vescules perlades, del gruix d'un cap d'agulla, produdes per la secreci del parsit.

Les lesions predominen als canells, les cares laterals dels dits i de les mans, els colzes i les natjes, des d'on s'estenen per tot el cos. Algunes localitzacions sn electives: a l'home, es poden donar al gland i al prepuci; a la dona, a l'arela mamria; i al lactant a la planta dels peus.

La sarna pot anar acompanya per lesions indudes per microbis com ara la piodermitis o la  linfangitis, etc.). 

Tractament.
La sarna s tractada amb escabicides, que s'han d'aplicar per tot el cos, no solament a les parts lesionades, ja que no se sap la localitzaci exacta del parsit, donat que en estat adult passeja per l'interior del cos del malalt.

Imatges addicionals.


Evoluci del tractament.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84691" title="Cania" nonfiltered="3671" processed="3663" dbindex="33883">
Cania fou un pas de l'Epir habitat pels caons. Era a la costa, davant Crcira. El seu extrem nord era el cap Acroceraunios i les muntanyes Ceraniques; a l'est, l'Atintnia; al sud, Thesprtia; i a l'oest, la mar Adritica. 

Ciutats.
Phoenice, a l'altura del nord de Crcira per a uns 20 km a l'interior.
Buthrotum, prop del limit sud, a la costa; fou colnia romana.
Fenike;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84693" title="Thesprtia" nonfiltered="3672" processed="3664" dbindex="33884">
Thesprtia (o Tesprtia) fou una pas de l'Epir poblat pels thesprotis (o tesprotis). Els thesprotis tenien un re i degut a la presencia al seu territori de l'oracle de Dodona (a la frontera amb els molossos) van exercir certa hegemonia al pas fins a l'invasi persa de Grcia. La capital era Pandsia (llat Pandosia), una altra ciutat era Buthroton. El districte de Casspia li va estar unit frequenment, pero estrictament eren una tribu separada.

El pas limitava al nord amb Cania i Atintnia; al  nord-est amb Molssia; al sud est amb Athamnia (de la que la separava el riu Aractos); i al sud amb Ambrcia i Casspia; tenia al oest la mar Adritica.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84698" title="Llista de les regions administratives del Quebec" nonfiltered="3673" processed="3665" dbindex="33885">

Les regions administratives de la provncia canadenca del Quebec van ser creades el 29 de mar de 1966 i posteriorment reorganitzades el 22 de desembre de 1987. El Quebec est dividit oficialment en 17 regions administratives:

 Bas-Saint-Laurent;
 Saguenay-Lac-Saint-Jean;
 Capitale-Nationale;
 Mauricie;
 Estrie;
 Mont-real;
 Outaouais;
 Abitibi-Tmiscamingue;
 Cte-Nord;
 Nord-du-Qubec;
 Gaspsie les-de-la-Madeleine;
 Chaudire-Appalaches;
 Laval;
 Lanaudire;
 Laurentides;
 Montrgie;
 Centre-du-Qubec;


Antigues regions administratives.
 Bas-Saint-Laurent Gaspsie (1966-1987): Dissolta el 22 de desembre de 1987, estava formada per l'actual regi administrativa de Bas-Saint-Laurent i per una part de Gaspsie les-de-la-Madeleine.
 Cantons-de-l'Est (1966-1981): El 1981, esdevingu la regi administrativa d'Estrie.
 Mauricie Bois-Francs (1987-1997): Abans del 22 de desembre de 1987, la seva denominaci oficial era la de regi administrativa de Trois-Rivires. Dissolta el 30 de juliol de 1997, estava formada per les actuals regions administratives de Mauricie i Centre-du-Qubec.
 Nord-Ouest (1966-1981): El 1981, esdevingu la regi administrativa d'Abitibi-Tmiscamingue.
 Nouveau-Qubec (1966-1987): El 22 de desembre de 1987, esdevingu la regi administrativa de Nord-du-Qubec.
 Qubec: El 15 de desembre de 1999, esdevingu la regi administrativa de la Capitale-Nationale.
 Trois-Rivires: (1966-1987): El 22 de desembre de 1987, esdevingu la regi administrativa de Mauricie Bois-Francs.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84699" title="Clcul numric" nonfiltered="3674" processed="3666" dbindex="33886">
S'entn per clcul numric el conjunt de clculs que es realitzen normalment en un sistema informtic, tot i que els seus fonaments arrenquen de molt abans de l'existncia d'ordinadors, amb la finalitat de simular l'evoluci de fenmens que comportin una certa complexitat.
Tanmateix es tracta d'una simplificaci prctica de l'estudi que est ms vastament tractat de forma terica i matemtica dins de l'anlisi numrica.

 Histria .
El camp d'aplicaci de l'anlisi numrica s molt anterior a la invenci de les calculadores i ordinadors moderns. Efectivament, un bon nombre de matemtics del passat s'han preocupats per l'anlisi numrica, com testifiquen un gran nombre d'algoritmes, com ara el mtode de Newton, la interpolaci lagrangiana, l'eliminaci de Gauss-Jordan o el mtode d'Euler.

Per tal de facilitar els clculs manuals, van ser editats voluminosos llibres, que contenien frmules i taules per donar valors tals com els punts d'interpolaci i els coeficients de funcions. Amb l'ajuda d'aquestes taules (molt sovint amb 16 dgits significatius, vlides per a certes funcions), es podien buscar els valors a utilitzar en les frmules donades, i obtenir molt bones estimacions de certes funcions. Un treball fonamental en aquest camp s la publicaci del NIST (editada per ), un llibre de ms de 1.000 pgines que abasten un gran nombre de frmules i funcions usuals, i els seus valors en nombrosos punts. Els valors de les funcions no sn ja tils avui dia des que estan disponibles en qualsevol ordinador, per els enfocaments que les va provocar, encara sn perfectament vlids.

La regla de clcul representava tamb una aplicaci prctica de les antigues taules numriques per la seva aproximaci rpida (generalment limitada a 3 o 4 dgits significatius) de certes funcions contnues de variable real senzilles (com les funcions trigonomtriques, logartmiques i exponencials, i l'aproximaci rpida de la multiplicaci). Van ser usades durant molt de temps especialment en l'enginyeria fins a principis dels anys 1980 pel fet que les calculadores dites cientfiques van ser mpliament esteses i accessibles al gran pblic,en aquests anys, a un preu mdic, fins i tot inferior al preu de cost de la fabricaci de les mateixes regles de clcul..

Per la invenci de l'ordinador tamb ha influt, i ha ests mpliament, el camp d'aplicaci de l'anlisi numrica, des del moment que poden ser realitzats clculs molt ms llargs i complicats.

 Aplicacions .
Els algoritmes de l'anlisi numrica sn utilitzats de forma rutinria per resoldre nombrosos problemes en les cincies aplicades i l'enginyeria.

Exemples d'aix pot ser el disseny d'estructures com els ponts, sistemes aeronutics o d'autombils. (Es pot veure, per exemple, Disseny assistit per ordinador, ,  o sistemes complexos i catics (veure meteorologia, , l'anlisi, la modelitzaci o el disseny de molcules (veure, bioqumica, gentica), la recerca petrolfera i la geolgica, l'astrofsica, les arts grfiques, la modelitzaci 3D (efectes especials al cinema, els dibuixos animats, els videojocs, l'estadstica aplicada (demografia, models econmics, ...), l'anlisi financer o borsari.

De fet, prcticament tots els superordinadors usen contnuament algoritmes d'anlisi numrica. Conseqentment, l'eficcia d'aquests algoritmes juga un paper molt important, i un mtode heurstic pot ser preferit a un mtode basat en slids fonaments terics, per la senzilla ra de ser ms efica.
Normalment, tamb la recerca fonamental en anlisi numrica utilitza resultats emprics de clcul numric per tal de provar nous mtodes i simplificar l'anlisi dels problemes (especialment per eliminar falses pistes o verificar sumriament la validesa d'una demostraci complicada, o intentar invalidar una conjectura, malgrat que usi tamb, amb tota seguretat, axiomes matemtics, teoremes i demostracions).

Programes.
 

Actualment, la major par dels algoritmes sn implementats i carregats en un ordinador. El portal   cont diverses colleccions de rutines lgiques per als problemes numrics, principalment en Fortran i en llenguatge C. Entre els productes comercials, s'han implementat nombrosos algoritmes numrics diferents, existeixen les biblioteques numriques   i  ; una alternativa lliures s la  . Altres biblioteques utilitzen un enfocament diferent basat en   que arriben a desfer la comprensi dels algoritmes clssics.

Altres llenguatges populars de clcul numric sn Scilab, MATLAB, i els llenguatges de programaci  i Python. Aquests sn llenguatges interpretats (tamb anomenats a vegades llenguatges de script), per permeten el desenvolupament rpid i poden, si cal, ser convertits en Fortran o en C per a clculs ms rpids.

Els   tals com Mathematica o Maple (els sistemes de programa lliure que inclouen Maxima,  ,   i  ), poden tamb ser utilitzats per al clcul numric informatitzat. Tanmateix, el seu camp est generalment lligat al clcul simblic, i aquests sistemes poden ajudar a transformar un problema numric complex en una successi finita de clcul numric simple, avaluades aleshores individualment per receptes numriques amb algunes condicions.

Vegeu tamb.

 ;
  ;
 ;
 Mquina de Turing;

Enllaos externs.

  Scientific computing FAQ;
  Master Recherche, Mention Mathmatiques Appliques de l'Ecole Centrale PARIS;
  Links to Downloadable Computing Tools;
  Numerical Recipes Homepage - with free, complete downloadable books;
  Alternatives to Numerical Recipes;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84705" title="Mtode Sainte-Lagu" nonfiltered="3675" processed="3667" dbindex="33887">
El mtode Sainte-Lagu, tamb conegut com mtode de la mitjana ms alta (altres denominacions sn mtode Webster i mtode del divisor amb arrodoniment estndard) s un sistema per distribuir escons proporcionalment en assemblees representatives escollides mitjanant el vot a llistes de partits. Porta el nom del matemtic francs Andr Sainte-Lagu. El mtode Sainte-Lagu s molt similar a la regla D'Hondt, per afavorint els partits petits.

El mtode Sainte-Lagu s'aplica a Nova Zelanda, Noruega, Sucia, Dinamarca, Bsnia i Hercegovina, Letnia, Kosovo, i els estats alemanys d'Hamburg i Bremen.

Exemple.

El Sainte-Lagu s un mtode divisor, com el mtode d'Hondt, encara que el seu divisor s diferent.

Un cop que tots els vots s'han computat, es calculen els quocients successius per a cada llista. La frmula pel quocient s , on V s el nombre total de vots que la llista ha rebut, i s s el nombre d'escons que el partit ha obtingut fins aquell moment, al principi 0 per a tots els partits. (La frmula que utilitza el sistema d'Hondt s  ). A tota la llista se li aplica un quocient major cada cop que guanya un esc, quocient que es recalcula a partir del nou nombre d'escons obtinguts. El procs es repeteix successivament fins a completar la distribuci de tots els escons disponibles.



Mtode modificat.
Per a evitar donar escons als partits ms petits, hi ha llocs on es modifica el mtode. En alguns casos, com a Nova Zelanda, cal tenir un mnim de vots (el 5%, en aquest cas) per a poder entrar en el repartiment d'escons. En altres casos, com a Sucia i Dinamarca, la primera divisi no s entre 1, sin entre 1,4, fent aix tamb ms difcil accedir al primer esc.



En l'exemple anterior, amb el mtode modificat com a Sucia, el Partit C no hagus obtingut el 3r esc, sin el 5, de manera que si en lloc de repartir-se'n vuit se'n repartissin tres o quatre no n'hauria obtingut cap.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84709" title="Efes" nonfiltered="3676" processed="3668" dbindex="33888">




Efes (en grec Ephesos o Teloco, en llat Ephesus) (en catal medieval: Altoloc) fou una de les dotze ciutats de Jnia (avui Turquia), prop de la desembocadura del riu Caystros, i a la seva riba. Tenia un port que es deia Panormos. 

 El nom de la ciutat .

Esteve Bizant esmenta el mite de qu es va dir Esmirna nom agafat d'una amazona. Altres noms que se li donen foren Samorna, Trecheia, Ortygia, i Ptelea. Ramon Muntaner, a la seva crnica, l'anomena Altolloch o Theolago.

 Histria .

Fercides diu que la regi d'Efes i Micale, fou habitada pels lelegis (el caris ocupaven la resta de Jnia) i en foren expulsats pels jonis dirigits per Androclos fill de Codros, que va fundar la ciutat.

El rei Cresos va fer la guerra als jonis i va assetjar la ciutat que segurament ambicionava com a port de Sardes . Els assetjats van dedicar les seves oracions a rtemis i van construir un temple. La ciutat fou regida per una monarquia. 

La primera noticia certa que es t de la ciutat es una guerra amb els magnets (els habitants de Magnsia).

Els cimmeris van envair l'sia Menor en el regnat del rei de Ldia Ardis II. Van pujar per la vall del Caystros i van arribar a Efes per res se sap dels danys que li van causar. En aquests atacs fou destruda Magnsia. Desprs d'aix Efes va caure sota domini de Ldia i desprs de Prsia al fins del segle VI aC.

El 499 aC quant els atenencs i els eretris juntament amb els jnics van marxar a Sardes, van desembarcar a Efes i van deixar els vaixells a Coressos. Gent de la ciutat els va guiar per la vall del Caystros i fins les muntanyes Tmolos. Sardes fou incendiada i es van retirar per foren perseguits fins a Efes i els van derrotar en un combat naval enfront de Milet. Els atenencs es van retirar a Micale i van anar de nit a Efes quant s'estava celebrant la festa de la Tesmofria i els ciutadans, que desconeixent el que havia passat, els van atacar pensant que eren lladres, i els van matar almenys uns quants. Per aquest fets se sap que Efes no tenia vaixells de guerra i per tant se suposa que no participava a la revolta de Jnia tot i que en general hi devia simpatitzar. Xerxes va incendiar alguns temples per al d'Efes no li va passar res. 

Tucdides la considerava una espcie de ciutat sagrada.

Gaireb al final de la guerra del Pelopons, el comandant atenenc Trsil, que feia una expedici de saqueig, va desembarcar a Efes; el strapa persa Tisafernes va fer una crida a tot el pas i va poder evitar el saqueig de la ciutat derrotant als atenencs.

Lisandre, el cap de la flota espartana, va entrar a Efes el 407 aC amb objecte d'entrevistar-se amb Cir a Sardes. Mentre esperava, l'atenenc Antoc, que era a Ntion com a comandant d'Alcibades, es va enfrontar amb ell, per l'espart va obtenir la victria. 

Desprs d'Aegospotami els efesis van dedicar una esttua a Lisandre (i altres espartans menys coneguts) al temple d'rtemis. Per desprs de la victria de Con a Cnidos foren substitudes per esttues de Con i Timoteu.

Va romandre en mans del perses fins al temps d'Alexandre el gran al que va acollir com a alliberador.

Lismac de Trcia va construir les muralles prop de la ciutat a un nou emplaament mes favorable i com que els ciutadans no volien canviar els seus emplaaments cap al lloc de les muralles, va inundar la ciutat tancant les sortides del aigua un dia de molta pluja, i aix la vella ciutat  fou arrasada. Lismac va rebatejar Arsinoe a la nova ciutat, pel nom de la seva dona, per aquest nou nom no va durar. L'histria l'explica Esteve Bizant per Estrab simplement diu que la ciutat va desaparixer un dia d'una gran turmenta que va fer crixer el riu. Esteve Bizant es basa en un poema de Duris d'Elea, del que no se sap mes que va viure al segle IV aC. La construcci de la nova ciutat i destrucci de la vella fou al 322 aC. A la nova ciutat hi foren portats tamb ciutadans de Colof i Lebedos.

Desprs de Lsimac (que va regnar fins el 281 aC) la ciutat no va tardar a caure sota protecci de Prgam. Un conflicte va enfrontar al rei tal amb Roma amb motiu de l'assignaci al temple d'rtemis dels llacs anomenats Selinsia, a la desembocadura del Caystrus (abans Caystros). Els publicans romans els consideraven subjecte de l'impost i el rei insistia en qu eren pel temple. Com que els publicans en van agafar les rendes, es van enviar al gegraf Artemidor d'Efes com a delegat a Roma i foren reconeguts del temple i a Artemidor se li va erigir una esttua d'or al temple. 

Antoc durant la seva guerra amb els romans va passar el hivern a Efes. La flota selucida es va enfrontar a la romana i de Prgam a Coricos (Corycus) i l'almirall selucida Polixnides fou derrotat i es va retirar i desprs de la batalla de Magnsia del Sipilos fou ocupada pels romans. Lluci Corneli Escipi va distribuir les seves tropes per passar el hivern un ter a Magnsia, un a Tralles i un a Efes. Desprs de la guerra els romans van donar la ciutat a tal de Prgam aix com altres ciutats i comarques.

El 133 aC tal va morir i va deixar els seus dominis a Roma, per Aristnic, fill del rei umenes II de Prgam i d'una dona d'Efes, es va rebellar i va voler ocupar el regne. Efes li va fer front i el va derrotar a la batalla naval de Cyme. Es va crear la provncia d'sia de la que Efes fou la capital i residncia del governador, i tamb fou capalera d'un convent jurdic. El districte comprenia "Cesarientes et Augustas Cilbiani inferiores et superiores, Mysomacedones, Mastaurenses, Briullitae, Hypaepeni, Dioshieritae" (Plini).

Quant Mitridates va envair Jnia fou ben rebut a Efes i es van enderrocar les esttues dels romans. Mitridates va ordenar la massacra general dels romans, i els efesis no van respectar als que van demanar l'asil a la ciutat i els van matar.  Mitridates va visitar la regi i es va casar amb Monime, la filla de Filpomen d'Estratnice de Cria, i va designar a aquest com a governador a Efes. 

Aviat els efesis es van revoltar i van matar al general pntic Zenobi, el mateix que havia deportat a la gent de Quios. Sulla, desprs de derrotar a Mitridates, va castigar a Efes a la que va imposar una dura contribuci.

Efes desprs d'aix ja no va tenir real autonomia. Era un port dels romans. Cicer i va ser el 51 aC quant va anar a la seva provncia de Cilcia. Desprs de Farslia, Metel Escipi, que era a Efes, va voler arrabassar el diner del temple, per fou cridat per Pompeu per unir-se a ell a l'Epir.

Desprs de la derrota de Brut i Casi a Philippi, Marc Antoni va visitar Efes i va fer sacrificis a la deessa i va perdonar als partidaris dels derrotats que s'havien refugiat al temple (tots menys dos) i va exigir als efesis el tribu de 10 anys en un sol any (Efes havia donat en dos anys els tributs de 10 anys a Brut i Casi). El efesis van demanar perdo i van explicar que havien estat obligats a donar els tributs i ja no els quedava res i llavors Antoni va acceptar les taxes de 9 anys a pagar en dos anys. 

A Efes, a un santuari del temple de Diana, Marc Antoni va capturar als germans de Clepatra i els va fer matar segons Di Casi, per Api diu que fou Arsinoe, la germana de Clepatra i que el fet va passar al temple d'Artemisi Leucofrina a Milet, i que Arsinoe havia estat all rebuda com a reina pel gran sacerdot local Megabizos, cosa que desprs Marc Antoni li va retreure. 

Abans d'Accium la flota de Marc Antoni i Clepatra era a Efes on va arribar amb la reina. Desprs de la batalla (31 aC) Efes, per suggesti d'Octavi August, va dedicar esttues a Juli Csar .

 Fills Illustres .

Homes illustres de la ciutat foren segons Estrab:

Herclit l'Obscur, un filsof;
Hermdor d'Efes, un poltic;
Hiponax d'Efes, poeta;
Parrasi, pintor;
Apelles d'Efes;
Alexandre l'illuminat, poltic i escriptor d'histria, astronomia i geografia, en poemes de vers hexmetre.

Altre spersonatges notables no esmentats per Estrab: 

Callinos d'Efes, poeta ;
Artemidor d'Efes, gegraf;
Zendot d'Efes, bibliotecari d'Alexandra ;
Sant Mxim d'Efes, mrtir ;
Agasi d'Efes ;

 La ciutat sota l'Imperi .

Durant l'imperi la ciutat va prosperar. Quant la va visitar Estrab era molt rica i es feia tota mena de comer i tota la regi fins Capadcia era plena de camins (vies) que facilitaven el intercanvi comercial. Diu que hi havia un senat dirigit pels epilects que governava la ciutat, senat que havia estat institut per Lismac. La ciutat tenia un grammateus, funcionari com a totes les ciutats gregues, i un arcont es cuidava del registre de ttols. 

Tiberi va voler eliminar el dret d'asil del temple al que els efesis es van oposar dient que havia estat acceptat per perses, macedonis i romans fins llavors; l'asil s'utilitzava normalment per delinqents. El port es va arreglar en temps de Ner, per obra del governador d'sia, Barea Soranus.

El 262 aC la ciutat i el temple foren assolats pels gots. El temple va quedar destrut i ja no es va reconstruir. Des llavors va perdre importncia 

 Sant Pau i els efesis .

Sant Pau va visitar Efes. Una esglsia cristiana es va establir aviat a la ciutat. La carta de Sant Pau als efesis forma part del nou testament. El 22 de juny del 341 es va celebrar a la ciutat el III Concili general d'Efes convocat pel papa Sant Celesti I i impulsat per Ciril d'Alexandria per combatre el nestorianisme.

 Els darrers segles .

La ciutat va patir atacs msusulmans als segles VII, VIII i IX. Al segle XI foren els turcs seldjucides. Va acabar desapareixent al segle XIII o amb l'arribada de Tamerl (1400). Tamerl va acampar all i l'esmenta com Ayazlic.

 Les runes d'Efes .


Les runes de Efes son de les importants del mon. Cal esmentar entre les coses que es conserven parcialment:

El temple d'rtemis, una de les set meravelles del mon antic, amb 120 columnes de 20 metres d'altura (de les que noms en resta una). ;
El teatre, amb capacitat per 25.000 persones i que acollia tamb espectacles de circ.
Odeum (Ode);
El Temple de Diana;
L'estadi;
Temple corinti;
Canteres de Prion;
La biblioteca de Cels, un ciutad rom que la va construir en memria del seu pare.  (imatge);
La caseta de Maria on la llegenda diu que va viure i morir la verge Maria (es del segle VII);
L'esglsia de Sant Joan, del segle VI, lloc on suposadament sant Joan va escriure el seu evangeli.

 El culte d'rtemis .


Els jnics ja van trobar establert el culta a rtemis quant van arribar al pas (o al menys a una detat amb molts pits a la que van donar aquest nom). En temps de Cresos ja existia el temple. Lheraion era mes gran que el de Samos construt per Teodor i Rocos. L'arquitecte d'Efes s esmentat per Estrab sota el nom de Kersifr i desprs fou ampliat per un altra. L'esttua de la deessa era d'or. A la rodalia del temple hi havia el rierol anomenat Selinos. Xenofont era a Efes quant es va unir a Agesilau en la seva marxa d'sia a Becia i hi va fer ofrenes dels deu mil. El culte fou portat pels foceus a Masslia i aquesta a les seves factories. El temple fou destrut (incendiat) per Herostrat segon es diu la nit que va nixer Alexandre el gran, amb l'nic propsit de ser fams, per fou reconstrut  per un arquitecte el nom probable del qual, difcil de llegir a Estrab, seria Dincrates. Alexandre quant va entrar a la ciutat, va oferir de pagar totes les despeses de reconstrucci, per la ciutat no ho va acceptar i es va limitar a posar el nom del conqueridor al temple. La reconstrucci va durar 220 anys tot i que la gent d'Efes van collaborar al mxim. Fou construt a un terreny pantans per protegir-lo dels terratrmols i va restar fins l'incursi dels gots del 262.

Referncies.




 Vegeu tamb.
Efsia;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84710" title="Barri del Centre (Terrassa)" nonfiltered="3677" processed="3669" dbindex="33889">
El Centre s el nom amb qu es coneix el barri de Terrassa corresponent a la ciutat antiga. s el nucli histric i comercial. Situat al districte 1, t una superfcie d'1,36 km2 i una poblaci de 16.650 habitants el 2005, any en qu era el segon barri ms poblat de la ciutat desprs de Ca n'Aurell. s, de tota manera, el que ocupa ms extensi de tota la trama urbana, s a dir sense tenir en compte les urbanitzacions disseminades de les Martines i les Fonts.

Est limitat al nord pel passeig Vint-i-dos de Juliol (l'antiga via del ferrocarril Barcelona-Manresa de la RENFE), al sud per la carretera de Montcada (N-150, ara desviada al sud de la ciutat), a l'est pel parc de Vallparads (l'antic torrent de Vallparads) i a l'oest per la Rambla d'gara (antic llit de la riera del Palau).

T parrquia prpia, al Sant Esperit, que sobrepassa els lmits del barri i inclou una part de Ca n'Aurell, si b la part nord-oriental depn de Sant Pere. La festa major del barri del Centre, el primer diumenge desprs de Sant Pere, coincideix amb la de Terrassa.

Concentra tota mena d'equipaments i serveis de tipus educatiu (entre els quals l'Escola Universitria de la Creu Roja, el Centre del Valls de l'Institut del Teatre de la Diputaci de Barcelona, l'IES Montserrat Roig o l'Escola Pia), sanitari (la Mtua de Terrassa, l'Hospital de Sant Lltzer, diversos centres d'assistncia primria), comercial (el Mercat de la Independncia), financer (les oficines centrals de la Caixa de Terrassa), cultural (la Biblioteca Central, el Teatre Alegria, la Sala Maria Plans, el Teatre Principal, sales de cinema i d'exposicions, l'Arxiu Tobella, el Centre Cultural de la Caixa de Terrassa), comunicatiu (la redacci del Diari de Terrassa), etc.

Disposa de dues de les tres estacions de ferrocarril de la ciutat: l'estaci del Nord (Rodalies Renfe), al passeig del Vint-i-dos de Juliol, i la de Terrassa-Rambla dels FGC, a la Rambla d'gara.

 Histria .
La histria del barri del Centre va lligada a la de la vila de Terrassa, formada al voltant del castell palau a partir del segle XII en el que avui es coneix com la plaa Vella, on s'aixequen l'antiga baslica del Sant Esperit, avui catedral; la torre del Palau, nic vestigi de l'antic castell de Terrassa, i l'antic Ajuntament. El nucli original el formaven els carrers Major, de Baix, de les Parres, Mosterol, Cantarer i Cremat. Ja al segle XIII es construeix el primer eixample, al voltant del carrer de la Vila Nova. Fora el recinte emmurallat, al Raval de Montserrat, segles ms tard s'hi construir l'edifici de l'Ajuntament actual.

Al segle XV s'enderroquen les muralles medievals i la vila creix cap a l'est i el sud. Ja al segle XIX es basteix un eixample a la part nord, a les terres d'en Suris i a l'rea del pant, on s'aixequen cases i indstries que acabaran ocupant tot el terme de Terrassa, aleshores d'extensi reduda i completament voltat pel municipi eminentment rural de Sant Pere, que quedar annexat a la ciutat el 1904 per permetre el creixement de Terrassa. De fet, el sector nord-est del barri encara depn de la parrquia de l'Antic Poble de Sant Pere.

 Llocs d'inters .

La catedral del Sant Esperit i la torre del Palau, vestigis de la Terrassa medieval, a la plaa Vella.
El convent de Sant Francesc, mescla d'estils gtic i renaixentista, vora el parc de Vallparads. ;
L'Ajuntament modernista, al Raval de Montserrat.
La Casa Alegre de Sagrera, casa modernista al carrer de la Font Vella.
El Vapor Aymerich, Amat i Jover, a la Rambla d'gara, seu del Museu de la Cincia i de la Tcnica de Catalunya.
Altres edificis modernistes com el Teatre Principal, el Gran Casino, l'Arxiu Tobella (antic magatzem Farns), l'Institut Industrial, el Mercat de la Independncia, la Farmcia Albiana (antiga confiteria de la vdua Carn), el Magatzem Torras, els vapors Amat, Marcet i Ros, etc.
El parc de Vallparads, el parc central de la ciutat.
El Centre Cultural de la Caixa de Terrassa (1980) i la seu central d'aquesta entitat d'estalvis (2001), a la Rambla d'gara.
La Biblioteca Central de Terrassa (1998), als terrenys de l'antiga fbrica Torredemer.


 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84714" title="Histria de Grenlndia" nonfiltered="3678" processed="3670" dbindex="33890">
La histria de Grenlndia, l'illa ms gran del mn, s la histria de la subsistncia sota les extremes condicions de vida en el clima rtic: una capa de gel cobreix el 84% de la superfcie de la illa, restringint l'activitat humana a les costes. Grenlndia era desconeguda a Europa fins al segle X, quan va ser descoberta per vkings d'origen noruec que poc temps abans s'havien assentat a Islndia. Abans d'aquest "descobriment", Grenlndia ja havia estat habitada per pobles rtics, encara que durant l'arribada vking s'havia deshabitat. Els avantpassats directes dels moderns inuit hi van arribar l'any 1200. Els inuit van ser l'nic poble que va habitar la illa durant segles, per, en base a l'antiga colonitzaci, Dinamarca va reclamar el territori i el va colonitzar a partir del segle XVIII. Va obtenir aix diversos privilegis, tals com el monopoli comercial.

Durant la Segona Guerra Mundial, Grenlndia es va separar de fet, tant social com econmicament, de Dinamarca, acostant-se ms als Estats Units i el Canad. Desprs de la guerra, el control de la illa va tornar a Dinamarca, millorant, per, del seu estatus colonial, i encara que Grenlndia segueix sent part del Regne de Dinamarca, s autnoma des de 1979. La illa s l'nic territori que ha deixat la Uni Europea, si b possex l'estatus d'estat associat.

Pobles paleo-esquimal.

La prehistria de Grenlndia s una histria d'onades repetides d'immigraci paleo-esquimal o inuit provinents de les illes al nord de Nord-Amrica. Sent un dels llocs geogrfics ms extrems de l'extensi cultural d'aquests pobles, llurs vides es trobaven en perill constant i les cultures van nixer i morir amb el pas dels segles. Dels perodes abans de l'exploraci escandinava del territori grenlands, l'arqueologia noms pot donar temps aproximats:
 La cultura saqqaq: del 2500 al 800 aC, al sud de Grenlndia;
 La cultura independncia I: del 2400 al 1300 aC, al nord de Grenlndia;
 La cultura independncia II: del 800 al 1 aC, a l'extrem nord de Grenlndia;
 La cultura dorset primitiva o dorset I: del 700 aC al 200 dC, al sud de Grenlndia;

s un consens dels historiadors que, desprs del collapse de la cultura dorset primitiva, l'illa va romandre deshabitada per diversos segles.

Assentament nrdic.
Prosperitat.
Durant la dcada del 980, els vkings van realitzar els primers descobriments europeus de Grenlndia i, en trobar la terra deshabitada, es van assentar a la costa est. El nom de Grenlndia (Grnland) es va original d'aquesta colonitzaci i s atribuda a Eric el Roig; actualment els inuit l'anomenen Kalaallit Nunaat, "Nostra Terra". Ha hagut diverses especulacions i teories sobre el significat del nom de Grnland que en catal es tradux com a Terra Verda. Alguns historiadors han argumentat que les costes de l'illa eren literalment verdes aleshores per causa del clima clid ptim medieval que permetia que els colons vikings establissin una economia agrria. D'altres han especulat que el nom era part d'un esfor promocional per atreure-hi ms colons. No obstant es creu que les condicions de la Grenlndia del segle X eren molt ms favorables i hospitalries que avui dia. 

Erik el Roig s'havia exiliat d'Islndia per un perode de tres anys per un assassinat i va navegar cap a Grenlndia, explorant les costes i reclamant el territori com a propi. Desprs va retornar a Islndia per portar-ne ms colons per assentar-se a Grenlndia. La data de l'establiment de la colnia, d'acord a les sagues nrdiques, seria el 985, quan 25 vaixells van salpar amb Eric el Roig, encara que noms 14 van arribar a Grenlndia. Aquesta data ha estat confirmada aproximadament per les proves de radiocarboni de les restes d'alguns artefctes del primer assentament a Brattahlid (avui dia Qassiarsuk), les quals van donar una data al voltant del 1000. D'acord a la llegenda, tamb seria l'any 1000 quan el fill dEric, Leif Eriksson, va salpar de Grenlndia per descobir Vinland (que avui dia es pensa era localitzada a Terranova). 

La colnia vking de Grenlndia va tenir una poblaci entre els 3.000 i 5.000 habitants inicialment en dos assentaments, dels quals l'oriental seria major a l'occidental. S'han trobat restes d'almenys 400 granges. Aquesta seria una colnia de grandria considerable (la poblaci actual de Grenlndia s noms de 56.000) i comerciava marfil dels ullals de les morses, sogues, ovelles, foques i cuir de bestiar, d'acord amb un relat del segle XIII. Comer de bacall sec hauria estat possible tamb. La colnia depenia fora d'Europa (d'Islndia i Noruega) per obtenir-ne eines de ferro, fusta (especialment per a la construcci de vaixells), aliments suplementaris, i per a enfortir els contactes socials i religiosos. Els vaixells comercials d'Islndia viatjaven cap a Grenlndia cada any i hi romanien durant l'hivern. 

El 1126 es va fundar una dicesi a Garar (avui dia Igaliku). Estava sobra la jurisdicci de l'arxidicesi noruega de Nidaros (avui dia Trondheim); s'han trobat cinc esglsies de la Grenlndia vking de les restes arqueolgiques. El 1261 la poblaci va acceptar el govern del Regne de Noruega, encara que va continuar amb la seva prpia llei. El 1380 el Regne de Noruega es va unir amb el Regne de Dinamarca.

Declivi.
Desprs d'aquest perode de prosperitat, els assentaments escandinaus van decaure durant el segle XIV. L'assentament occidental va ser abandonat al voltant del 1350. El 1378 Garar ja no tenia bisbe. Desprs del 1408, data en qu seria registrat un matrimoni, cap registre escrit esmenta als colons. Es probable que l'assentament oriental fos abandonat a finals del segle XV, encara que no s'ha establert cap data especfica pels historiadors. 

Hi ha diverses teories sobre les causes del collapse dels assentament de Grenlndia. S'han suggerit els segents factors: canvis ambientals, canvis climtics, vens hostils, prdua del contacte i incapacitat per adaptar-se als canvis. Nous estudis suggereixen que la colnia era ms rica del que es pensava i que per tant, els habitants no van morir de fam, com es pensava, sin que havien estat atacats pels nouvinguts inuits o per altres europeus, o que havien abandonat voluntriament les colnies per retornar a Islndia o per establir-se a Vinland. 

Els canvis ambientals i climtics han estat presentats com una de les teories ms probables, ats les condicions inhospitables de l'illa. El clima de Grenlndia era ms fred que no pas a Islndia i a Noruega. El corrent fred de la costa occidental de Grenlndia flux des de l'rtic produent llargs hiverns. No obstant aix, el clima va canviar any darrera any. Havia poca vegetaci i els colons lluitaven contra l'erosi i la desforestaci. La majoria dels colons van recrrer al pasturatge i a la caa. 

El perode clid medieval va produir un clima ms clid a Grenlndia del 800 al 120. No obstant aix, el 1300, el clima va comenar a refredar-se, i la Petita Edat de Gel va arribar a nivells intensos a Grenlndia el 1420. Les mostres dels ossos dels cementeris nrdics de Grenlndia confirmen que els animals migratoris en la dieta dels colons van augmentar del 20% al 80%; en disminuir les temperatures, hi havia menys oportunitats per cultivar farratge per al bestiar. 

A diferncia d'Islndia, que era completament deshabitada abans de l'arribada dels nrdics, a Grenlndia tamb vivien els inuit. Aquests inuit eren els successors de la cultura dels dorset que van immigrar cap al sud fins entrar en contacte amb els nrdics poc desprs del 1150. Hi ha poques proves que indiquen que les dues cultures collaboraven; no obstant els historiadors creuen que els nrdics utilitzaven el terme skraeling per referir-se als inuit, que significa "miserables", en l'Antic nrdic. Els annals islandesos sn una de les poques fonts que confirmen l'existncia del contacte entre els nrdics i els inuit aix com les llegendes orals sobre els inuit entre els nrdics. L'evidncia arqueolgica tamb ha mostrat que el 1300 els inuit havien expandit llurs assentaments als fiords de l'assentament nrdic occidental. Per al 1325 els nrdics ja havien abandonat aquest assentament.

Una altra teoria suggereix que la poblaci nrdica va desaparixer a causa de la Pesta Negra, per, no hi ha cap evidncia concreta que indiqui que aix sigui una possibilitat. Finalment, una altra teoria suggereix que els colons van abandonar Grenlndia voluntriament ats que no es van adaptar a les condicions canviants.

Cultura dorset tardana i thule.

Els nrdics probablement no van ser els nics a establir-se a Grenlndia; una immigraci d'un poble rtic de l'oest, el poble dorset tard, els va antecedir. No obstant aix, la seva cultura es va limitar a l'extrem nord-oest de Grenlndia, lluny dels vkings que vivien a les costes del sud. L'evidncia arqueolgica indica que aquesta cultura precedia a la cultura vking per poc temps. Va desaparixer al voltant del 1300 al mateix temps que els assentaments nrdics d'occident. A la regi d'aquest poble, hi ha evidncia arqueolgica de assentaments de 4 a 30 famlies que s'hi establien abans de moure's a un altre lloc com a part dels seus moviments cclics. 

Al 1200 una altra cultura rtica  els thule  van arribar-hi de l'oest, havent sortit 200 anys abans d'Alaska. Es van assentar al sud de la regi de la cultura dorset tardana i es van estendre sobre les rees vastes de les costes occidentals i orientals. Aquest poble, antecessor directe dels inuit moderns, eren flexibles i es dedicaven a la caa de gaireb tots els animals de la terra o l'oce. Acostumaven emmagatzemar grans quantitats d'aliments que els permetien sobreviure la fam del hivern. Els primers thules evitaven les latituds altes, les quals no serien poblades sin fins a l'arribada d'una nova onada migratria canadenca el segle XIX. 

La naturalesa del contacte entre els thule, dorset i els nrdics no s clara, per probablement comerciaven entre ells. El nivell de contacte s un tema molt de debat entre els historiadors; probablement incloa comerc amb els thule i dorsets del Canad. No obstant aix, no s'ha trobat cap artefacte o b d'origen vking als sitis arqueolgics thule i dorset, llevat de artefactes "extics". Algunes histries parlen de conflcites entre ells i segrests. Aquests conflictes sn una teoria sobre la desaparici de la cultura nrdica i de dorset tardana. Malgrat aix, seria la cultura thule, antecessora dels inuit actuals, la que sobreviuria i s'hi adaptaria.

Colonitzaci danesa.
El 1536 Dinamarca i Noruega es van unir oficialment. Grenlndia va ser considerada una dependncia danesa i no pas noruega. Fins i tot desprs de la ruptura del contacte amb la colnia, el rei dans recalamava el senyoriu sobre l'illa. Durant la dcada de 1660, es va incloure l'os polar en el escut d'armes dans per indicar-ne la possessi. El segle XVII la caa de balenes va portar-hi vaixells anglesos, neerlandesos i alemanys; les balenes serien processades a les costes, per no es va produir cap assentament permanent. El 1721 una expedici mercantil-clerical va ser encapalada pel missioner noruec Hans Egede i enviada a Grenlndia, sense saber si havia sobreviscut la civilitzaci nrdica; i preocupats que si havia sobreviscut encara eren catlics 200 anys desprs de la Reforma protestant, o fins i tot havien abandonat el cristianisme. Aquesta expedici pot ser considerada com a part de la colonitzaci danesa d'Amrica. Amb el temps, Grenlndia es va obrir al comer amb empreses daneses i a tancar a la resta del mn. Aquesta nova colnia tenia la seva capital a Godthb ("Bona Esperana") a la costa sud-oest. Alguns inuit que vivien prop de les estacions de comer es van convertir al cristianisme. 

En separarse Noruega de Dinamarca el 1814 desprs de les Guerres Napoleniques, les colnies, incloent-hi Grenlndia, van romandre sota el control dans. Durant el segle XIX es va convertir en centre d'inters per als exploradors polars i cientfics com ara William Scoresby i Knud Rasmussen. Al mateix temps, la colonitzaci danesa es va afermar i les activitats missioneres van reeixir. El 1861 es va fundar el primer peridic en llengua grenlandesa. Noms els colons danesos se sotmetien a la llei danesa. 

Al comenament del segle XIX, Grenlndia no era habitada per sobre els  81 de latitud nord; noms s'hi establien temporalment els grups de caadors. Durant aquest segle, per, noves famlies inuit van immigrar del Canad i s'hi van establir. L'ltim grup migratori del Canad va arribar-hi el 1864. Al mateix temps, la regi oriental de l'illa es va despoblar en empitjorar les condicions econmiques. 

Es van realitzar les primeres eleccions democrtiques per elegir els integrants de les assemblees de districte el 1862 i 1863, encara que no es va establir cap assemblea nica per a tota la naci. El 1911 es van incorporar dos Landstings o consells, un per al nord de Grenlndia i un altre pel sud, que es fusionarien el 1951. No obstant al comenament del segle XX la majoria de les decisions eren preses a Copenhaguen, on els grenlandesos no tenien cap representaci. 

Importncia estratgica.

En obtenir Noruega la seva independncia completa el 1905, no va acceptar la sobirania danesa sobre Grenlndia, que era una possessi noruega que passaria a mans daneses el 1814. El 1931, el balener noruec Hallvard Devold va ocupar les regions deshabitades de l'est de Grenlndia, per iniciativa prpia. Desprs, el govern noruec va donar suport a la seva ocupaci. Dos anys desprs, per, la Cort Permanent de Justcia va fallar a favor dels danesos, resoluci que Noruega va acceptar i es retiraria.

Durant la Segona Guerra Mundial, quan Alemanya va estendre les seves operacions de guerra cap a Grenlndia, Henrik Kauffman, l'ambaixador dans als Estats Units, que havia rebutjat acceptar l'ocupaci alemanya de Dinamarca, va signar un tractat amb els Estats Units el 9 d'abril, 1941, donant a les forces armades nord-americanes l'autoritzaci per establir estacions militars a Grenlndia. Ats les dificultats del govern dans per a governar l'illa durant la guerra, i ats les reeixides exportacions minerals, Grenlndia es va aprofitar d'un estatus d'autonomia. Per mitj del comer rebien mercaderia dels Estats Units i el Canad per sobreviure sense el contacte dans. 

Durant la Guerra Freda Grenlndia tenia una importncia estratgia, per controlar el passatge entre els ports rtics sovitics i l'oce Atlntic; seria tamb una base per l'observaci de l's dels mssils balstics intercontinentals, que es temia passessin a travs de l'rtic, la ruta ms curta. Els Estats Units, interessats en aquesta posici estratgica, van reemplaar el tractat de Kauffman per un altre. La base aria nord-americana Thule (avui dia Qaanaaq) al nord-oest es convertiria en base permanent. El 1953 algunes famlies inuit van ser forades pel govern dans a moure's de les seves llars per desocupar l'espai necessari per l'extensi de la base. Per aquesta ra, la base ha estat un punt de fricci entre el govern dans i el poble grenlands. Les friccions es van incrementar el 21 de gener, 1968 data d'un accident nuclear  un bombarder B-52 que portava quatre bombes d'hidrogen es va estavellar prop de la base deixant escapar grans quantitats de plutoni sobre el gel. Encara que es va recuperar el plutoni, els inuit encara parlen de les deformacions produdes en els animals.

Govern local.

L'estatus colonial de Grenlndia va canviar el 1953 data en qu es va convertir en part integral del Regne Dans, amb representaci en el Folketing. Dinamarca tamb va comenar un programa per a proveir servei de sanitat i educaci per als grenlandesos. A causa d'aix, la poblaci es va comenar a concentrar en els pobles i ciutats. Ats que la majoria dels habitants eren pescadors, van tenir dificultats per aconseguir una feina als pobles, i aquests moviments migratoris van contribuir a l'increment de la taxa d'atur i altres problemes socials que Grenlndia hauria d'afrontar desprs. 

En participar Dinamarca de la cooperaci europea i convertir-se en membre ple de la Uni Europea la fricci amb la colnia es va incrementar. Els grenlandesos sentien que la uni duanera europea afectaria llur comer que es realitzava principalment amb pasos no europeus com ara els Estats Units i el Canad. Desprs que Dinamarca, i Grenlndia com a part d'ella, s'uns a la Uni Europea el 1973 (malgrat la votaci en contra de l'adhesi del 70,3% en el referndum grenlands), molts habitants sentien que la seva representaci a Copenhaguen no era prou, i els partits locals van comenar pressionar per l'autonomia. El Folketing la va concedir el 1978, la qual comenaria el 1979. El 23 de febrer, 1982 el 53% dels danesos van votar a favor de sortir de la Comunitat Europea, la qual cosa seria efectiva el 1985, convertint Grenlndia en l'nic pas a fer-ho. 

El govern autnom de Grenlndia es considera una naci inuit. Els noms geogrfics danesos van ser reemplaats per noms grenlandesos (inuit). El centre de la civilitzaci danesa de l'illa, Godthb es va convertir en Nuuk, la capital del pas quasi-sobir. El 1985 es va establir una bandera grenlandesa amb els colors de la bandera danesa. No obstant aix, el moviment per la independncia plena encara s dbil. 

Les relacions internacionals, abans un afer dans, ara sn un afer grenlands. Desprs de sortir de la Uni Europea, Grenlndia va signar un acord especial amb la Uni i es va afiliar a altres organitzacions amb Islndia i les Illes Froe aix com els pobles inuit del Canad i Rssia. Va ser un dels pasos fundadors de la cooperaci del Consell rtic el 1996. Es planeja renegociar el tractat de 1951 amb els Estats Units, amb una participaci directa del govern grenlands, i s'ha proposat que la base Thule es converteixi en una estaci de vigilncia i seguiment de satllits controlada per les Nacions Unides.

La tecnologia moderna ha fet de Grenlndia un territori molt ms accessible. No obstant aix, la capital Nuuk, encara manca d'un aeroport internacional. Les primeres emissions televisives es van realitzar el 1982. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84717" title="Euribor" nonfiltered="3679" processed="3671" dbindex="33892">

L'Euribor, acrnim de "European Interbank Offer Rate" s el tipus d'inters de referncia a la Zona Euro.

 Definici .

L'Euribor s el tipus d'inters de referncia a Europa per a dipsits interbancaris denominats en euros realitzats entre els bancs ms importants de la Zona Euro. 

Concretament, s la taxa d'inters que, a uns terminis determinats (una setmana i des d'un mes fins a un any), estan disposats a prestar fons a altres bancs els 57 grans bancs de la Federaci Bancria Europea i l'Associaci Internacional de Canvistes, que elaboren l'Euribor, que sn: 47 bancs de l'Eurozona ms 4 bancs d'altres pasos comunitaris (no pertanyents a la zona euro) i 6 bancs internacionals.
L'Euribor "a 12 mesos" ha substitut el Mibor a Espanya, el Libor a Londres, el Pibor a Pars, etc... com a tipus de referncia per a la majoria dels nous prstecs hipotecaris.

Procs de clcul. 
El clcul i publicaci del valor del Euribor es realitza tots els dies laborables, d'acord al segent procs: 
Diriament se sollicita a cada banc de referncia que envi els seus tipus d'inters actuals no ms tard de les 10:45 h. Per aix, Reuters genera en el seu sistema una pgina privada que solament pot visitar el banc i el personal encarregat de realitzar el clcul. De 10:45 h. a 11:00 h. (CET) els bancs tenen oportunitat de corregir les seves contribucions si fos necessari. ;
A les 11:00 h. Reuters realitza el clcul del nou valor del Euribor, per al quin elimina el 15% ms alt i el 15% ms baix dels tipus d'inters recollectats i realitza la mitjana aritmtica de la resta de valors. El resultat s'arrodoneix al nombre de 3 decimals ms prxim al valor del terme mitj. ;
Desprs del clcul, Reuters publica instantniament el tipus de referncia Euribor en les pgines 248-249 del seu sistema Telerate, que estan disponibles per a tots els seus subscriptors i agncies d'informaci. Al mateix temps es publiquen els tipus d'inters emprats en el clcul, amb la finalitat de conservar la transparncia del procs.

Vegeu tamb .
ndex de referncia de prstecs hipotecaris;

 Fonts i enllaos externs.
 Euribor.org. Web oficial ;
Definici de Termes Econmics de la Diputaci de Barcelona;
 Euribor Rate, Daily Update (Bank of Finland) ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84720" title="Resposta als catalans" nonfiltered="3680" processed="3672" dbindex="33895">

Resposta als catalans s el document programtic del procs de recuperaci de la llengua i la cultura catalana a les Illes Balears i d'uni amb les altres terres de llengua i cultura catalana comenat per la Renaixena i que just desprs de la publicaci del manifest estronc de manera violenta la revolta espanyolista contra la Repblica i la posterior dictadura de Francisco Franco. Aquest manifest, l'esborrany del qual fou redactat per Miquel Ferr i Juan, fou publicat el dia 10 de juny de 1936 signat per 153 representants de la cultura de Mallorca i era la resposta a un manifest anterior adreat al moviment cultural mallorqu sota el ttol Missatge als mallorquins signat per un grup d'intellectuals de Catalunya i per les principals autoritats del Principat reconeixent la participaci illenca en el passat i convindant els mallorquins a la collaboraci futura. El document fou aprofitada pels revoltats contra la Repblica l'any 1936 per estroncar aquest procs de recobrament nacional, atacant els seus signants aleshores i durant tota la dictadura franquista, ats que molts eren capdavanters de la vida cultural i social del pas.  

El Missatge als mallorquins fou promogut per l'associaci anomenada Comunitat Cultural Catalano-Balear (CCCB), que desprs de la seva publicaci organitz una visita a Mallorca d'intellectuals catalans, el juny de 1936, amb l'Orfe Catal. El president del comit organitzador de la CCCB fou August Pi i Sunyer, per el promotor era Francesc Camb i Batlle a travs de Joan Estelrich i Artigues. Aquesta associaci havia tingut com a precedent un comit de relacions entre Catalunya i Mallorca, al qual els fets del sis  d'octubre de 1934 posaren fi.

El manifest mallorqu va provocar l'adhesi menorquina amb una Resposta des de Menorca.

Tant el Missatge als mallorquins com la Resposta als catalans feien una recapitulaci de les relacions histrica entre Catalunya i les Balears i de l'aportaci mallorquina a la Renaixena i expressava la voluntat de mantenir en el futur les relacions basades en la comunitat de llengua i, per tant, de cultura. El context de la redacci dels dos documents era la crisi europea provocada per l'expansi del feixisme, el nazisme contra el comunisme i els rgims democrtics.

La Resposta als catalans garantia als que objectaven envers el protagonisme cultural de Catalunya que el reconeixement de la comunitat de llengua i cultura no implicava cap hegemonia de Catalunya sin la "fraternal collaboraci".

Amb la victria a Mallorca, poc desprs de la publicaci dels dos manifests, de la sublevaci contra la Repblica espanyola i contra l'autonomia catalana, els revoltats acusaren els signants de la Resposta als catalans de traci a Mallorca i els obligaren a retractar-se'n pblicament. En el moment dels primers bombardeigs republicans i del desembarcament republic procedent de Barcelona a la costa de Mancacor, la campanya pblica contra els signants empitjor i s'hi afeg la pressi dels afusellaments, assassinats i empresonaments quotidians i la impossibilitat de fugir de Mallorca. Aleshores, 107 dels signants de la Resposta als catalans firmaren, alguns de la pres estant, un manifest d'adhesi a la sublevaci i a Espanya, publicat el 17 de setembre (havien passat gaireb sols dos mesos des de la revolta).

Els organitzadors de la persecuci dels firmants foren els germans Lloren i Miquel Villalonga. Lloren Villalonga s'havia caracteritzat durant la Repblica pels seus articles de caire espanyolista contra la normalitzaci lingstica i cultural i contra l'autonomia poltica. Lloren Villalonga ms envant addu que havia salvat la vida dels firmants dels escamots falangistes. De fet, Lloren Villalonga hagu de defensar la suficincia de la retractaci dels signants contra el coronel Ricardo Fernndez de Tamarit que volia enviarlos a l'exili i que form part de diversos consells de guerra. Per Lloren Villalonga havia promogut la retractaci abans que Ricardo Fernndez es pronuncis i ms envant torn a atacar a la premsa els signants.

La persecuci dels grups socials representats pels signataris de la Resposta als catalans form part de la poltica de desballestament de tota la infraestructura cultural mallorquina, comenant per l'Associaci per la Cultura de Mallorca, que per aquesta mateixa campanya va perdre la majoria dels associats i suspengu les seves activitats, i d'expulsi del  catal de l'mbit pblic al privat (53 dels signants del manifest eren socis de l'Associaci per la Cultura de Mallorca). El mateix Lloren Villalonga en els primers atacs als signants reconegu la seva representativitat social dient que ell mateix havia estat dels pocs que no havien signat el manifest. Els primers anys de la postguerra es mantingu la poltica d'estigmatitzaci pblica dels signants com a element fonamental de la poltica espanyolista a Mallorca.

Com a indicatiu de la representativitat social dels signants, les seves professions eren les segents: agent de duanes, advocat (15), apotecaris (6), arquitecte, bibliotecria, bilegs(2),  botnic, crtic musical, dibuixant, diplomtic,  director d'escola graduada, doctors (2), enginyers (3), escriptors (11), escultor, fotgraf, geleg,  historiadors (2), empresari, inspector educaci, llicenciats en lletres (5), mestres (12), metges (16), msics (5). notaris (2), odontlegs (7), periodistes (2), perits agrnoms (2), perits industrials (2), pintors (2), poetes (2), professors (10), professor mercantil, psiquiatre, publicista, qumic, veterinari, president o secretari entitat cultural (8), directors de peridic, revista o editorial (4), sense indicaci de professi (6).


Signants.
 Alfons Aguil;
 Eugeni Aguil, perit agrnom;
 Francesc de S. Aguil, metge;
 Francesc de S. Aguil, professor;
 J. Aguil de Son Servera, metge;
 Gaiet Aguil, president de la Secci Acadmica de Sant Cosme i Sant Dami;
 Antoni Albert, metge;
 Guillem Alcover, notari;
 Pau Alcover de Haro, advocat;
 Gabriel Alomar i Villalonga, escriptor;
 Gabriel Alomar i Esteve, arquitecte;
 Bartomeu Amengual, secretari de la Cambra de Comer de Barcelona;
 Manuel Andreu i Fontirroig, escriptor;
 Andreu Arbona i Oliver, escriptor;
 Miquel Arbona, escriptor;
 Miquel Arrom, mestre;
 Pere Aul, mestre nacional;
 Bartomeu Barcel, escriptor, prevere;
 Pere Barcel, professor;
 Miquel Bau i Morell, advocat;
 Rosa Bennssar, presidenta del Foment de Cultura de la Dona, de Sller;
 Bartomeu Billoch, escriptor;
 Miquel Bisbal, metge;
 Jaume Busquets i Mulet, professor mercantil;
 Dami Canals, llicenciat en Filosofia i Lletres;
 Joan Cap i Valldepadrines, inspector de Primera Ensenyana;
 Jaume Cirera i Prim, qumic;
 Guillem Colom i Ferr, poeta;
 Guillem Colom i Casanoves, geleg;
 Jaume Colom;
 Miquel A. Colomar, escriptor;
 Jaume Comes, metge;
 Andreu Cresp i Salom, professor;
 Emili Darder i Cnaves, metge i poltic;
 Miquel Dey, mestre;
 Miquel Dol i Dol, poeta;
 Lloren Maria Duran, escriptor,
 Josep Ensenyat, professor;
 Flix Escales, advocat;
 Joan Estelrich, escriptor;
 J. Feliu, advocat;
 Bartomeu Ferr, pintor;
 Miquel Ferr i Juan, llicenciat en lletres;
 Andreu Ferrer i Ginart, director de l'Escola Graduada P. Garau;
 Antnia Ferrer, apotecria;
 Jaume Ferrer, odontleg;
 Margarida Ferrer, mestressa nacional;
 Josep Font i Tries, doctor en Filosofia;
 Miquel Font i Gorostiza, advocat;
 Baltasar Forteza, president de l'Orfe Mallorqu;
 Bartomeu Forteza, enginyer agrnom;
 Guillem Forteza, enginyer de Camins;
 Rafael Forteza, crtic musical;
 Josep Forteza-Rey, odontleg;
 Ignasi Forteza-Rey Forteza, odontleg;
 Llus Frontera, metge;
 Vicen Furi i Kobs, president de la Comissi de Monuments;
 Gabriel Fuster i Mayans, advocat;
 Joan A. Fuster, pintor;
 Salvador Galms, director de l'edici de les Obres de Ramon Llull, prevere;
 Miquel Garau i Massanet, perit industrial;
 Antoni Garau, professor;
 Lloren Garcias, botnic;
 Antoni Gimnez i Vidal, director del Museu Arqueolgic Lulli;
 Bernat Jofre, advocat;
 Bernat Juan i Juan, director del Laboratori Municipal de Palma;
 Vicen Juan i Serra, industrial;
 Joan Llabrs, corresponent de l'Acadmia de la Histria;
 A. Llobera, president dels Amics d'En Costa;
 Josep Malbert, conservador del Museu de Bellver;
 Joan Marqus i Arbona, director de Sller;
 Miquel Marqus i Coll, periodista;
 Jaume Mas i Porcel, msic;
 Joan Mascar, professor;
 Miquel Massut i Alzamora, del Laboratori Oceanogrfic;
 Gabriel Mayol, metge;
 Josep Mayol i Tries, odontleg;
 Maria Mayol, professora;
 J. Mir i Pena, metge;
 Josep Mir i Pastor, advocat;
 Francesc de B. Moll, director de l'Obra del Diccionari i de la Biblioteca Les Illes d'Or;
Faust Morell i Gual;
 Ramon Morey i Antich, mestre;
 Antoni Mulet, agent de Duanes;
 Joan Mulet i Roig, advocat;
 Andreu Muntaner i Vanrell, professor;
 Joan Muntaner i Bujosa, escriptor;
 Guillem Nadal, secretari d'Ambaixada;
 Bernat Obrador, ex-tinent d'alcalde;
 Bartomeu Oliver, director de l'Institut Tcnic Eullia;
 Miquel Oliver i Maim, msic;
 P. Oliver Domenge, apotecari;
 Andreu de Palma, O.M.C.
 Mateu Palmer, odontleg;
 Joan Palou, apotecari;
 Antoni Parietti i Coll, enginyer de Camins;
 Martina Pascual, bibliotecria;
 Joan Petro, mestre;
 Josep Pic, director de l'Orfe Mallorqu;
 Antoni Pis, advocat;
 Joan Pis i Ensenyat, odontleg;
 Antoni Pons i Pastor, historiador, prevere;
 Flix Pons i Marqus, advocat;
 Joan Pons i Marqus, llicenciat en Lletres;
 Ferran Prcel, doctor en Histria;
 Josep Quinyones i Veny, advocat;
 Rafael Ramis i Togores, periodista;
 Pere A. Reus, advocat;
 Gaspar Reyns, metge;
 Gaspar Reyns i Quintana, advocat;
 Antoni Reyns, odontleg;
 Guillem Roca i Waring, advocat;
 Ignasi Ribes i Muntaner, professor;
 Antoni Rossell, prit agrnom;
 Bartomeu Rossell-Prcel, llicenciat en Lletres;
 Mari Rovira, metge;
 Gaspar Rullan i Garcias, membre de la Royal Photographic Society of Great Britain;
 Miquel Sacanell, escultor;
 B. Sagrera, mestre;
 Antoni Sagrist, dibuixant;
 Maria Antnia Salv i Ripoll;
 Antoni Salv i Ripoll, director de La Nostra Terra;
 Baltasar Samper, msic;
 Josep Sampol, metge;
 Joan Sanxo i Llodr, mestre nacional;
 Francesc Sanxo i Sagaz, metge;
 Joan Sanxo-Tous, secretari de l'Associaci per la Cultura de Mallorca;
 Elvir Sans i Rossell, president de la Societat Arqueolgica Lulliana;
 Bartomeu Sastre;
 Gabriel Sastre, mestre nacional;
 Antoni M. Sbert, director de l'I. d'A.S. Universitria;
 Joan Sbert, llicenciat en Lletres;
 Josep Serra, apotecari;
 M.M. Serra Pastor, escriptor;
 Pere Serra, mestre nacional;
 Pere Serra, metge;
 Jaume Serret i Ramis;
 ngel Soler, mestre;
 Francesc Sureda i Blanes, regent de l'Escola Lliure de Lullisme;
 Josep Sureda i Blanes, president de l'Associaci per la Cultura de Mallorca;
 Miquel Sureda i Blanes, president del Museu Regional d'Art;
 Joan M. Thoms i Sabater, director de la Capella Clssica;
 Andreu Torrents, veterinari;
 Jaume Torrents, apotecari;
 Joan Torrents, mestre;
 Mart Torrents, apotecari;
 Joan Trian, metge;
 Joan I. Valent i Marroig, psiquiatre;
 Dami Vidal Burdils, notari;
 Francesc Vidal Burdils, advocar i escriptor;
 Mart Vila, metge;

Enllaos externs.
La repressi del catal a les Balears;
Josep Moll i Marqus, De tradors i renegats;

Bibliografia.
Josep Massot i Muntaner, Cultura i vida a Mallorca entra la guerra i la postguerra, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1978, p.92-107.
Josep Massot i Muntaner, Els escriptors i la Guerra Civil a les Illes Balears, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, Barcelona, 1990, p.211-241.
Arnau Gonzlez i Vilalta, "La Comunitat Cultural Catalano-Balear (1936)", dins Randa 52 (2004), p. 153-166.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84723" title="Joan Marc" nonfiltered="3681" processed="3673" dbindex="33896">

Joan March, alguns cops citat com a Joan Marc, (Arbeca, 1582 - Montserrat, 1658), va ser monjo benedict, compositor i organista.

Comen els seus estudis de msica com a escol de Montserrat i el 1596 entr al noviciat. Va fer els estudis eclesistics, i ampli els de msica, al monestir de San Martn, a Madrid. Succe Toms Luis de Victoria com a organista del monestir de las Descalzas Reales. A l'any 1625 torn a Montserrat, i en va ser formador dels escolans fins al 1641; el seu alumne ms conegut va ser en Joan Cererols. Com a conseqncia de l'expulsi dels monjos castellans, el 1641 va ser elegit president del monestir per uns mesos.

Autor d'una producci considerable, i de gran qualitat, se n'ha perdut molta amb el pas dels anys. Perdudes han estat, tamb, les traduccions que va fer d'histria monstica i de teologia i el tractat Declaratio septem peccatorum laethalium.

 Obra .
 Missa de difunts, a vuit veus,
 O vos omnes a quatre veus;
  i algunes nadales (Cervatilla querida);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84724" title="Alexandra de Rssia" nonfiltered="3682" processed="3674" dbindex="33897">


Alexandra de Rssia, arxiduquessa d'ustria i palatina d'Hongria (Sant Petersburg 1783 - Viena 1801). Gran duquessa de Rssia amb el tractament d'altesa imperial. Esdenvingu arxiduquessa d'ustria al contraure matrimoni amb el palat d'Hongria.

Nascuda a Sant Petersburg el 9 d'agost de 1783, sent filla del tsar Pau I de Rssia i de la duquessa Sofia de Wrttemberg. La gran duquessa era nta per via paterna del tsar Pere III de Rssia i de la tsarina Caterina II de Rssia i per via materna del duc Frederic II Eugeni de Wrttemberg i la princesa Brbara de Brandenburg-Schwedt.

Casada l'any 1799 amb l'arxiduc Josep Antoni d'ustria, fill de l'emperador Leopold II, emperador romanogermnic i de la infanta Maria Llusa d'Espanya. La parella s'install a Budapest ja que l'arxiduc Josep Antoni fou nomenat palat d'Hongria; s a dir, representant la Corona austriaca al Reialme d'Hongria. La parella tingu una nica filla:

SAI l'arxiduquessa Alexandra d'ustria, nascuda a Budapest el 1801 i morta el mateix any a la ciutat hongaresa.

Alexandra de Rssia trob la mort durant el part de la seva nica filla. La gran duquessa mor el 16 d'octubre de 1801 a Budapest. El seu marit es cas posteriorment en dues ocasions.

La Terra d'Alexandra, una de les grans illes de la Terra de Francesc Josep a l'rctic, va ser anomenada en honor de la gran duquessa Alexandra de Rssia.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84729" title="Capitale-Nationale" nonfiltered="3683" processed="3675" dbindex="33898">



La regi administrativa de la Capitale-Nationale s, com indica el seu nom, la regi administrativa on es troba la capital del Quebec, la Ciutat de Quebec. Aquesta regi est dividida en 6 municipalitats regionals de comtat (MRC) i 67 municipis.

Demografia.
Poblaci: 667 876 (2005);
Superfcie: 18 639 km;
Densitat: 35,8 hab./km;
Taxa de natalitat: 8,7   (2005);
Taxa de mortalitat: 7,6   (2005);
Font: Institut de la statistique du Qubec



Municipalitats regionals de comtat.
 Charlevoix, la capital de la qual s la ciutat de Baie-Saint-Paul.
 Charlevoix-Est, la capital de la qual s la ciutat de Clermont.
 La Cte-de-Beaupr, la capital de la qual s la ciutat de Chteau-Richer.
 La Jacques-Cartier, la capital de la qual s la municipalitat de Shannon.
 L'le-d'Orlans, la capital de la qual s la parrquia de Sainte-Famille.
 Portneuf, la capital de la qual s la ciutat de Cap-Sant.

 Enllaos externs .
Portal regional de la Capitale-Nationale ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84735" title="Llac de Thun" nonfiltered="3684" processed="3676" dbindex="33899">


El llac Thun (en alemany Thunersee) s un llac situat al cant de Berna a Sussa, al nord dels Alps.

Fa 17,5 km de llargada i 3,5 d'amplada mxima. Ocupa una rea de 48,3 km2.  La profunditat arriba a 217 m i pot emmagatzemar fins 6,5 km3 d'aigua.
El nom prov de la ciutat de Thun situada a la riba del llac.

El llac Thun es troba a una altitud de 558 m sobre el nivell del mar i t una conca de 2.500 km2. Aquesta conca tan extensa i les  pluges ocasionalment intenses sn la causa de les inundacions que es produeixen amb certa freqncia.
El riu Aar que drena el llac Thun t una capacitat limitada de desgus.

El llac s alimentat per l'aigua del llac de Brienz, des del sud-oest, que resta 6 m per sobre el nivell de Thun. El Thun s'origin  desprs de la darrera glaciaci i formava part del llac Brienz.

La pesca s prou important per donar feina a un grapat de pescadors professionals. El 2001 les captures totals foren de 53.000 kg. Des del 1835 vaixells de passatgers operen al llac.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84741" title="Efram" nonfiltered="3685" processed="3677" dbindex="33901">



Efram, patriarca de la Bblia i fill de Josep;
Tribu d'Efram, tribu d'Israel;
Sant Efram de Sria ;
Sant Efram de Nea Makri ( o Sant Efram de Mont Amomon) ;
Efram d'Antioquia, patriarca d'Antioquia;
Efram de Querson, bisbe de Querson. ;
Efram de Cria, monjo i escriptor;
Efram, historiador grec ;
Efram de Milasa, bisbe de Milasa a Cria. ;
Muntanya d'Efram ;
Bosc d'Efram, s el lloc on Absalom va quedar enganxat desprs d'escapar de la batalla amb les tropes del seu pare David rei d'Israel;
Efram (Palestina), ciutat al nord-est de Jerusalem;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84743" title="Majoria simple" nonfiltered="3686" processed="3678" dbindex="33902">

En el context d'unes eleccions, s'entn que un partit obt majoria simple quan s el que obt el major nombre de representants electes del conjunt de partits que es presenten als comicis, per no arriba a la meitat ms un del nombre total de representants.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84746" title="Entrenador" nonfiltered="3687" processed="3679" dbindex="33903">
L'entrenador s la persona que prepara fsicament els esportistes i organitza i porta la direcci tcnica del joc. 
En els esports d equip, tamb designa els jugadors que participen en el joc i els assigna la funci que han de tenir.
A les seleccions nacionals, formades per jugadors que juguen habitualment en un club i que s agrupen per participar en competicions amb altres pasos, l entrenador s el responsable de la tria dels jugadors que hi participaran i se l anomena seleccionador. 

Per analogia, el terme entrenador es fa extensiu a la prctica d exercicis i ensinistrament d animals.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84748" title="Gustav Holst" nonfiltered="3688" processed="3680" dbindex="33904">

Gustavus Theodor Von Holst (Cheltenham, Regne Unit 21 de setembre de 1874   Londres, Regne Unit 25 de maig de 1934) fou un compositor angls. s conegut per la seua obra d'orquestra Els planetes. La seua msica reb la influncia de l espiritualisme hind i de les canons populars angleses. Destaca per l's poc convencional de la mtrica i per les seues melodies. s el pare de la compositora i directora d orquestra Imogen Holst.

Biografia.
Primers anys.
Gustavus Theodor Von Holst va nixer el 1874 a Cheltenham, Anglaterra, a una famlia d origen suec (via Litunia i Rssia). Son pare era organista en l'esglsia de Tots els Sants a Pittville. La casa on va transcrrer de la seua infantesa s ara un petit museu, dedicat en part a Holst, i en part a illustrar la vida domstica local de mitjans del segle XIX.  En l any 1918 va treure la partcula ' Von ' del seu nom en resposta al sentiment anti-alemany desencadenat a Anglaterra arran de la Primera Guerra Mundial.

Tant ell com la seua germana van estudiar piano des de ben menuts, per Holst, que patia una malaltia nerviosa que va afectar el moviment de la seua m dreta, va canviar al tromb en l adolescncia, perqu aquest instrument s adaptava millor a les seues condicions fsiques.


Va accedir al recentment fundat Royal College of Music de Londres amb una beca, estudiant amb Charles V. Stanford, i on va fer relaci amb altre estudiant que esdevindria el seu amic per a tota la vida: Ralph Vaughan Williams.

Durant aquests anys, Holst va rebre la influncia de les teories socialistes, i va assistir a conferncies i mtings de George Bernard Shaw, amb qui tamb va compartir la passi pel vegetarianisme, i William Morris, que eren dos dels partidaris ms aferrissats del moviment socialista a Anglaterra.

Tamb durant aquests anys, Holst es va interessar pel misticisme i l espiritualitat hind, i aquest inters va influir el seu posterior treball, incloent   Sita  , pera basada en un episodi del Ramaiana, Savitri, pera de cambra basada en un conte del Mahabharata, i Himnes del Rig Veda, per a la composici de les quals va haver d aprendre snscrit bsic, per garantir-se la confiana en les traduccions.

Per tal de guanyar-se la vida, abans de rebre rendes suficients del seu treball com a compositor, Holst va haver de treballar com a intrpret de tromb en una orquestra popular anomenada White Viennese Band, dirigida per Stanislas Wurm. Holst trobava aquesta msica insubstancial i repetitiva, i el treball en l orquestra miserable i gaireb criminal. Afortunadament les seues composicions van arribar a ser ms acceptades i la seua estabilitat econmica va millorar grcies a la seua dedicaci a l ensenyament, el que li va permetre deixar el treball miserable de les orquestres populars.

Va trobar treball com a director de msica en l'escola de jovenetes St Paul s Girls' School, a Hammersmith, Londres, on va compondre l encertada i popular obra St. Paul Suite, per a l'orquestra de l'escola, el 1913. L obra de Holst per a banda de msica, encara que relativament petita, li ha garantit un lloc d honor en el repertori angls d aquestes formacions. Per exemple, sn ben conegudes les dues Suites for Military Band o l obra A Moorside Suite.

Durant aquests anys rep la influncia de la poesia de Walt Whitman, utilitzant els seus textos en l obra The Mystic Trumpeter (1904). Tamb va musicar poemes de Thomas Hardy i Robert Bridges.

Tamb s aquesta una poca en la qual la societat musical anglesa en la seua totalitat, i l amic de Holst, Vaughan Williams, en particular comena a mostrar un especial inters per la msica folclrica anglesa, pels antics madrigals i pels compositors de l poca dels Tudor. Holst va compartir l'admiraci del seu amic per la simplicitat i l'economia d'aquestes melodies, i el seu s en les seues composicions s una de les caracterstiques ms recognoscibles de la seua msica.

Holst era un viatger infatigable. Va visitar extensament Itlia i Frana, i havia recorregut gaireb tots els camins i carreteres d Anglaterra en el moment en qu va esdevenir la seua mort. Per tamb va viatjar ms ennl de la vella Europa, dirigint-se a l Algria Francesa (1906) per indicaci dels doctors, com a tractament de l'asma i la depressi que el colpej en no obtenir el desitjat premi Ricordi. Els seus recorreguts per Barbaria, incloent un llarg viatge en bicicleta pel Shara, van inspirar-li la Suite Beni Mora, escrita al seu retorn.

Desprs de la tbia acollida del seu treball coral The Cloud Messenger el 1912, Holst va eixir de nou de viatge, aquesta vegada a Espanya i amb els compositors Balfour Gardiner i els germans Clifford Bax i Arnold Bax, tots quatre becats per un donant annim. A pesar del seu carcter tmid, Holst va quedar fascinat per la gent i la societat. Com sempre havia cregut  que la millor manera de conixer una ciutat era perdent-s hi, a Girona, Catalunya, sovint desapareixia, noms per a ser trobat unes hores ms tard pels seus amics, que passaven el temps en discussions abstractes amb els msics locals. Va ser a Espanya on Clifford Bax va introduir Holst a l'astrologia, una obsessi que va inspirar la seua posterior suite Els Planetes. Va llegir els pronstics astrolgics fins a la seua mort, i al seu inters en els estels li agradava anomenar-lo  el meu vici domstic .

Poc desprs la seua tornada, l'escola de jovenetes St Paul s Girls' School va inaugurar unes noves installacions musicals, i Holst va compondre la  St Paul Suite   per a l'ocasi. Aproximadament per aquesta poca  (1913), Stravinski va estrenar Le Sacre du Printemps (La consagraci de la Primavera), el que va causar un escndol a Pars i crtiques ferotges a Londres. L any segent, Holst va escoltar per primera vegada les  ultramodernes  Cinc Peces per a Orquestra de Schoenberg, en les que empra un cromatisme extrem (amb l's dels 12 tons). Certament aquestes obres avantguardistes van impactar Holst, i encara que ms tard va satiritzar els aspectes ms estranys de la msica moderna (sempre va gaudir d un agut sentit de l'humor), la nova msica de Stravinski i Schoenberg va influir, o almenys estimular el seu treball sobre la Suite Els Planetes.

El lloc de naixement de Holst es pot visitar a Cheltenham, Anglaterra. La casa on va nixer s avui dia un museu dedicat a la seua vida i a les seues obres, com un dels compositors britnics ms excepcionals.

Els Planetes.
Holst i la seua esposa Isobel van comprar una cabana a Thaxted, Essex. En aquest lloc, situat en un entorn d edificis medievals i indrets ideals per fer excursions, va comenar el treball sobre la Suite que esdevindria el seu treball ms conegut, la suite per a orquestra   Els Planetes   en set moviments. La Suite ha de ser considerada ms com una srie de quadres que evoquen un cert ambient, que com qualsevol cosa concreta connectada amb l'astrologia o l'astronomia, encara que s sabut que Holst va utilitzar el llibre d Alan Leo Qu s un Horscop com a guia:

Mart   Independent, ambicis, testarrut;
Venus - Desperta l'afecte i l'emoci;
Mercuri - El missatger alat dels dus, inventiu, adaptable;
Jpiter - porta l'abundncia, perseverncia;
(...)

La influncia de l astrleg del segle XIX, Raphael, tamb resulta evident a travs dels seus escrits referents al paper dels planetes en els assumptes del mn, que va conduir Holst  a desenvolupar-ne una magnfica visi.

El treball va ser acabat en dues etapes, amb Mart, Venus, i Jpiter escrits simultniament, i Saturn, Ur, Nept, i Mercuri escrits desprs d un interval en qu Holst va compondre altres obres. Els Planetes va ser acabada el 1916. La influncia de Stravinski va ser ressaltada per un crtic que va batejar la Suite com La consagraci de la primavera  anglesa .

El primer moviment de la Suite s Mart,  el fragment musical ms esfereidor que mai no ha existit , evoca una escena bllica de grans proporcions en comps de 5/4 (canvia a 5/2 i a 3/4 al final) i dissonncia evident. Holst va indicar que havia de ser interpretat ms rpidament que una marxa regular, donant-li un carcter mecanitzat i inhum. s sovint una sorpresa assabentar-se que Mart va ser acabat poc abans dels horrors de la Primera Guerra Mundial. Mart se segurament la pea ms famosa de Holst, i s'ha utilitzat i citat pertot arreu, des de la srie Cosmos de Carl Sagan fins als jocs de vdeo.

Venus tranquil i Jpiter satisfet de si mateix, son ambds tamb absolutament ben coneguts. Demostren la influncia de Vaughan Williams, de Stravinski, d'Elgar i de Schoenberg.

Ur s un homenatge estrafolari i frentic a L Apprenti Sorcier (L Aprenent de bruixot) de Dukas. Nept s misteris i evoca una escena de l'altre mn.

El ms original s Saturn, en el qual els impulsos amenaadors del rellotge avancen inexorablement cap a l horitz, revelant la dignitat i fragilitat de la vellesa. Saturn era, entre els set moviments, el favorit de Holst.

A l'inici de la Primera Guerra Mundial, Holst va intentar allistar-se per va ser rebutjat a causa de diferents dolncies a la vista, els pulmons i l aparell digestiu. En temps de guerra, Holst es va persuadir que calia llevar la partcula  Von  del seu cognom, ja que aquesta despertava suspiccies. La seua nova msica, no obstant, va ser rebuda amb entusiasme com a vertadera  msica patritica  i completament anglesa, i va tenir gran difusi a les sales de concert, en part a causa de la prohibici de tota msica teutnica. Cap al final de la guerra li van oferir un lloc de treball dins del programa educatiu de l YMCA com a director musical, i va ser destinat a Salnica (actualment a Grcia) i Constantinoble (Turquia) el 1918. Mentres ensenyava msica a les tropes impacients per escapar de la servitud de la vida de l'exrcit, la suite Els Planetes gaudia d xit a a Gran Bretanya. Poc desprs la seua tornada, en acabar la guerra, Holst va compondre l' Oda a la mort, basada en un poema de Walt Whitman.

Entre els anys 1920 i 1923, el renom de Holst va crixer impulsat per l'xit d  Els Planetes, de l' Himne de Jess (basat en evangelis apcrifs, escrit el 1917), i de la publicaci d'una nova pera, The perfect fool (El panoli perfecte) (stira de Wagner). Holst esdevingu una   rara avis  :  un compositor angls fams, i com a tal estava molt ocupat dirigint les seues obres, donant conferncies, i amb les habituals obligacions de l'ensenyament. Odiava la vida pblica   sovint va rebutjar contestar a les preguntes plantejades per la premsa -  i quan els admiradors li demanaven un autgraf, repartia unes targetes d impremta on es podia llegir "jo no done autgrafs". Per encara que no apreciava l atenci pblica, s que estimava el fet de disposar de gaires diners per a viure comfortablement.

ltims anys.
En els anys segents, va aprofitar les noves tecnologies per a gravar en disc les seues obres i difondre-les per la rdio (a travs de la BBC). El 1927, l'Orquestra Simfnica de Nova York li va fer la comanda d una simfonia, una oportunitat que va aprofitar per compondre una obra orquestral basada en Wessex del poeta Thomas Hardy, i que va donar lloc a l obra Egdon Heath, que va ser estrenada a la memria del poeta un mes desprs de la seua mort. Malhauradament en aquells anys l estil musical de Holst comenava a deixar d estar a la moda, i aquesta obra no va ser massa interpretada. Tanmateix, Holst considerava aquesta obra curta i tranquilla, per punyent, com la millor de la seua producci. Egdon Heath ha tingut millor acollida en els darrers anys i n hi ha diverses gravacions disponibles.

Cap al final de la seua vida, el 1930, Holst va ser comissionat per la BBC a escriure una pea per a banda, i el resultat, Hammersmith, va ser un homenatge al lloc on havia passat la major part de la seua vida, una descripci musical de la ciutat que comena amb un intent de reconstruir el so del riu Tmesi fluint suaument.

En els anys segents, Holst va patir creixents problemes d'estmec. Una de les seues darreres composicions The Brook Green Suite, que rep el nom del paratge on se situa la St Paul s Girls' School, va ser estrenada noms uns mesos abans de la seua mort, esdevinguda arran de complicacions desprs de cirurgia d'estmec, el 25 de maig de 1934. Est soterrat a la catedral de Chichester, West Sussex.

Obres ms importants.
 The Mystic Trumpeter (1904);
 Two Songs Without Words Op.22 (1906);
Country Song;
Marching Song;
 A Somerset Rhapsody (1907);
 Savitri  pera(1908);
 First Suite for Military Band in Eb (1909);
 Chaconne;
 Intermezzo;
 March;
 Beni Mora (Oriental Suite) Op.29 No.1 (1909   1910);
 First Dance;
 Second Dance;
 Finale;
 Two Eastern Pictures (1911);
 Second Suite for Military Band in F (1911);
 March: Morris Dance, Swansea Town, Claudy Banks;
 Song Without Words  "I Love my Love";
 Song of the Blacksmith;
 Fantasia on the "Dargason";
 Psalm 86 H.117 No.2 (Psalmo 86), (1912);
 Choral Hymns from the Rig Veda (1908   1912);
 First Group (for women's chorus and orchestra) (H.96);
 Battle Hymn;
 To the Unknown God;
 Second Group (for chorus and orchestra) (H.98);
 To Varuna (God of the Waters);
 To Agni (God of Fire);
 Funeral Chant;
 Third Group (for women's chorus and harp) (H.99);
Hymn to the Dawn;
 Hymn to the Waters;
 Hymn to Vena (Sun rising through the mist);
 Hymn of the Travelers ;
 Fourth Group (for men's chorus and orchestra (H.100);
 Hymn to Sama (the juice of an herb);
 Hymn to Manas (the spirit of a dying man);
 Two Eastern Pictures (for women's voices and harp) (H.112);
 Spring;
 Summer ;
 St Paul's Suite Op.29 No.2 (Finale s altre arranjament del 4t  moviment de la Second Suite) (1913);
 Jig;
 Ostinato;
 Intermezzo;
 Finale (The Dargason);
 Hymn to Dionysus Op.31 No.2(H.116) (1913);
 The Planets Suite Op. 32 (1916);
 Mars, the Bringer of War;
 Venus, the Bringer of Peace;
 Mercury, the Winged Messenger;
 Jupiter, the Bringer of Jollity (main theme:"I Vow to Thee, My Country");
 Saturn, the Bringer of Old Age;
 Uranus, the Magician;
 Neptune, the Mystic;
 The Hymn of Jesus (1917);
 Ode to Death 1919;
 Short Festival Te Deum (H.145) (1919);
 The Perfect Fool Op.39 ballet (1918 1922);
 Fugal Concerto for Flute, Oboe & String Orchestra (1923);
 At the Boar's Head (1924);
 Egdon Heath, (1927);
 A Moorside Suite (1928);
 Scherzo;
 Nocturne;
 March;
 Double Concerto Op.49 (1929);
Scherzo/Allegro;
Lament/Andante;
Variations on a Ground;
 The Wandering Scholar pera, (1929   1930);
 Hammersmith: Prelude and Scherzo (1930);
 Lyric Movement (1933);
 Brook Green Suite (H.190) (1933);
 Prelude;
 Air;
 Dance;

Enllaos externs.

 www.GustavHolst.info;
 Biografia, per Ian Lace;
 Easybyte arranjament per a piano del tema de Jpiter, de Els Planetes;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84750" title="Carretera del Karakoram" nonfiltered="3689" processed="3681" dbindex="33905">



La carretera del Karakoram, tamb coneguda per les sigles KKH (de l'angls Karakoram Highway) s la carretera internacional ms alta del mn. Connecta la Xina i Pakistan a travs de la serralada del Karakoram pel port de Khunjerab a una altitud confirmada de 4.693 metres. s, de llarg, la carretera pavimentada ms alta del mn que creua una frontera internacional.

La carretera, que connecta els Territoris del Nord de Pakistan amb l'antiga Ruta de la Seda, recorre 1.200 km des de Kashgar, a la regi xinesa de Xinjiang, fins a Havelian, al districte Abbottabad de Pakistan. Una extensi de la carretera enllaa amb la Grand Trunk Road a Hasan Abdal, a l'oest d'Islamabad, al Pakistan. Una bona part de la carretera travessa els Territoris del Nord (Pakistan). 

Histria.

La carretera del Karakoram va ser construda pels governs del Pakistan i la Xina, i es va acabar el 1978, desprs d'uns vint anys de treballs. Centenars de treballadors pakistanesos i xinesos van perdre la vida en la construcci de la carretera, la majoria en esllavissaments i caigudes. El recorregut de la KKH discorre per un dels molts camins de l'antiga ruta de la seda.

Pel costat pakistans, la carretera va ser construda per la FWO (Organitzaci de Treballs Fronterers, en angls Frontier Works Organization), utilitzant el cos d'enginyers de l'exrcit pakistans. Actualment, l'enginyer en cap d'aquesta branca de l'exrcit pakistans est treballant en un projecte per documentar la histria de la carretera del Karakoram. El brigadier retirat Muhammad Mumtaz Khalid, un veter que va treballar en la construcci de la carretera, est escrivint una histria de la carretera del Karakoram.

Degut al sensible estat del conflicte pel Caixmir entre ndia i Pakistan, la carretera del Karakoram t una gran importncia estratgica i militar.

 Turisme .

Els ltims anys, la KKH ha esdevingut una mena de destinaci per l'esport d'aventura. La carretera tamb ha proporcionat un accs ms fcil per als alpinistes a la multitud de muntanyes altes, glaceres i llacs de l'rea. La carretera del Karakoram dna accs a Gilgit i Skardu des d'Islamabad per carretera. Aquestes sn els dos principals focus de concentraci per les expedicions muntanyenques als Territoris del Nord de Pakistan.

Els esdeveniments del 11-S han tingut com a efecte collateral la reducci del trnsit turstic al llarg de la carretera. No obstant aix, turistes de pasos no anglosaxons (incloent molts europeus) tornen a fer el viatge. En canvi, els turistes britnics i americans encara no han tornat al Pakistan degut al continu (per allat) recel envers ells.

Muntanyes i glaceres.
La carretera del Karakoram s la ruta per les expedicions de la major part dels cims dels Territoris del Nord de Pakistan i diversos cims de Xinjiang (Xina). Aquestes regions tenen algunes de les glaceres ms grans del mn com la glacera Baltoro. Cinc dels vuitmils (muntanyes de ms de 8.000 m) que hi ha al Pakistan sn accessibles per la carretera del Karakoram. Aquests cims sn:
 K2, frontera entre Xina i Pakistan, 2a muntanya ms alta del mn a 8.611 m.
 Nanga Parbat, Pakistan, 9a muntanya ms alta del mn a 8.125 m.
 Gasherbrum I, frontera entre Xina i Pakistan, 11a muntanya ms alta del mn a 8.080 m.
 Broad Peak, frontera entre Xina i Pakistan, 12a muntanya ms alta del mn a 8.047 m.
 Gasherbrum II-IV, Pakistan, 13a-17a muntanyes ms altes del mn a 8.035 m-7.932 m.
 Masherbrum (K1), Pakistan, 22a muntanya ms alta del mn a 7.821 m.
 Muztagh Ata, Xina, 7.546 m.
 Kongur Tagh, Xina, 7.719 m.

Llacs.
Tamb hi ha diversos llacs accessibles des de la carretera del Karakoram:
 Llac Karakul a Xinjiang (Xina);
 Llac Sheosar a les planes de Deosai (Pakistan);
 Llac Satpara a Skardu (Pakistan);
 Llac Shangrila a Skardu (Pakistan);
 Llac Rama prop d'Astore (Pakistan);

Planes de Deosai.
Les Planes de Deosai, el segon altipl ms alt del mn a 4.115 m., estan situades al sud de Skardu i a l'est de la vall d'Astore. Les planes cobreixen una rea de 3.000 km. quadrats. Aquesta rea va ser declarat Parc Nacional de Deosai el 1993.

Art rupestre.

Hi ha ms de 20.000 peces d'art rupestre al llarg de la carretera del Karakoram als Territoris del Nord del Pakistan, i estan concentrades en deu llocs principals entre Hunza i Shatial. Les incripcions van ser deixades per diversos invasors, comerciants i peregrins que passaven per la ruta comercial, aix com per individus locals. Els ms moderns estan datades entre el 5000 i el 1000 aC, i mostren animals sols, figures humanes triangulars i escenes de caa on els animals sn ms grans que els caadors. Aquestes imatges es van gravar a la roca amb eines de pedra i estan cobertes d'una fina capa d'xid que demostra la seva antiguitat.

L'arqueleg Karl Jettmar ha recomposat la histria de l'rea a partir de diferents inscripcions i ha registrat les seves troballes al llibre Rockcarvings and Inscriptions in the Northern Areas of Pakistan i en el ms recent  Between Gandhara and the Silk Roads - Rock carvings Along the Karakoram Highway.

 Bibliografia .
 SALLENT, EDU: Cels de safir. Les ascencions catalanes ms emblemtiques als 14 vuimils.(Cossetnia Edicions, 2008);


Enllaos externs.

  Portal del desenvolupament dels Territoris del Nord;
  Fotografies de la carretera del Karakoram;
  Mapa de la carretera del Karakoram;
  Una breu i bona descripci de la carretera;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84751" title="Brook Taylor" nonfiltered="3690" processed="3682" dbindex="33906">



Brook Taylor (Edmonton, 18 d'agost de 1685 - Londres, 29 de desembre de 1731) va ser un matemtic britnic.

Fill de John Taylor, del Parlament de Bifrons, Kent, i d'Olivia Tempest (filla de Sir Nicholas Tempest). Va entrar en la Universitat de St. John de Cambridge com estudiant en 1701. Es va llicenciar en Dret en 1709, i es va doctorar en 1714. Va estudiar matemtiques amb John Machin i John Keill. En 1708 va trobar una important soluci del problema del "centre d'oscillaci" que, no obstant aix, no es va publicar fins a maig de 1714 ("Phylosophycal Transactions of the Royal Society" vol.28), i aix va provocar una disputa sobre la seva autoria amb Johann Bernoulli.

En el seu Methodus Incrementorum Directa et Inversa (Londres, 1715) va desenvolupar una nova part dintre de la investigaci matemtica, que avui es diu clcul de les diferncies finites. Entre les diferents aplicacions, es va utilitzar per a determinar la forma del moviment d'una corda vibrant, redut per ell per vegada primera amb xit a principis mecnics. El mateix treball contenia la famosa frmula coneguda com Teorema de Taylor, la importncia del qual noms es va reconixer en 1772, quan Joseph Louis Lagrange es va adonar del seu valor i ho va definir com "el diferencial principal del fonament del clcul".

En el seu Assaig sobre la prospectiva lineal (Londres, 1715) Taylor va expressar els veritables principis de la prospectiva de manera ms original i general que els anteriors; per el treball va tenir algun problema per la seva brevetat i la seva foscor, defectes que es poden aplicar a la major part de les seves obres; aquest treball va necessitar el perfeccionament que van desenvolupar Joshua Kirby (1754) i Daniel Fournier (1761)

Taylor va ser triat membre de la Royal Society a principis de 1712 i el mateix any va passar a formar part del comit per al judici sobre reclams de Sir Isaac Newton i Gottfried Leibniz; des del 13 de gener de 1714 al 21 d'octubre a 1718 va ser secretari de la societat. Des de 1715 els seus estudis donen un gir filosfic i religis. Va mantenir correspondncia aquell anys amb Pierre Rmond de Montmort sobre les doctrines de Nicols Malebranche; arran d'aix, es va trobar entre les seves cartes i tractats inacabats tractats Sobre els sacrificis hebreus i Sobre la legitimitat per a menjar sang, escrits per ell al seu retorn de Aquisgr en 1719.

El seu matrimoni en 1721 amb una dama de Wallington, Surrey li va enemistar amb el seu pare, que van acabar en 1723 desprs de la mort de la seva dona durant el part, en el qual tamb va morir el nen. Els dos anys segents els va passar amb la seva famlia en Bifrons; en 1725 es va casar, aquesta vegada amb l'aprovaci del seu pare, amb Sabetta Sawbridge de Olantigh, Kent, que tamb va morir de part en 1730; en aquesta ocasi, no obstant aix, la seva filla va sobreviure. La seva frgil salut va fer que el seu estat degeners amb rapidesa; va morir a Somerset House, i li van enterrar a l'esglsia de St Ann's, Soho. Des de la mort del seu pare (1729) havia heretat la propietat de Bifrons. Com matemtic, era l'nic angls desprs de Isaac Newton i Roger Cotes capa de competir amb matemtics com Johann Bernoulli. No obstant aix, gran part dels resultats de la seva demostraci no van tenir repercussi o es va perdre a causa de la seva incapacitat d'expressar les seves idees completament i amb claredat.

Un treball pstum titulat Contemplatio Philosophica va ser imprs per un particular en 1793 pel seu nebot, Sir William Young, que tenia un prleg sobre la vida de l'autor i les cartes rebudes per Bolingbroke, Bossuet... Molts dels seus articles breus es van publicar en la "Phylosophycal Transactions of the Royal Society", volums del 27 al 33, incloent els informes d'alguns experiments interessants sobre el magnetisme i sobre l'atracci del vas capillar. Va publicar en 1719 una versi millorada del seu treball sobre la prospectiva, amb el ttol Nous principis de la prospectiva lineal, revisada per Colson en 1749, i impresa amb el retrat i la biografia de l'autor l'any 1811.

Taylor en la seva obra Methodus Incrementorum va fer una primera aproximaci completa sobre la refracci astronmica.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84769" title="Bill Clinton" nonfiltered="3691" processed="3683" dbindex="33907">



William Jefferson Clinton, conegut amb el nom de Bill Clinton, s un advocat i poltic nord-americ, ex-governador d'Arkansas i President del seu pas entre 1993 i 2001 pel Partit Demcrata.

Biografia.
Va nixer el 19 d'agost de 1946 a la ciutat de Hope, poblaci situada a l'estat nord-americ d'Arkansas en una famlia catlica. El seu pare biolgic va morir quan la seva mare estava embarassada de Bill. La seva mare es va tornar a casar amb Roger Clinton, cognom del qual va adquirir quan Bill va fer 15 anys. El 1963 va poder visitar la Casa Blanca, on va tenir l'oportunitat d'estrnyer la m del President John F. Kennedy, i tamb fou l'any que es produ el discurs de Martin Luther King I have a Dream, dos fets que el van dur a decicar-se a la poltica,.

Va estudiar Relacions Internacionls a la Universitat de Georgetown, situada a Washington DC i on es va graduar el 1968, posteriorment va ampliar els seus estudis a la Universitat d'Oxford (Anglaterra). La seva principal ra d'estudiar a Europa fou evitar complir amb el servei militar obligatori en plena Guerra del Vietnam; el que va ser utilitzat sovint pels seus enemics poltics per acusar-lo de "covard" i "desertor". Tanmateix, Clinton manifest en diverses ocasions durant el seu mandat presidencial que ell era un "objector de conscincia"; ja que s'oposava a aquesta guerra per motius poltics i morals.

L'any 1973 es va diplomar en dret a la Universitat de Yale, on va conixer a qui seria la seva esposa, Hillary Clinton. Al costat de Hillary va conformar una de les parelles ms populars del mn, ja que ella com a primera dama va assolir gran rellevncia en la vida pblica dels EUA. Del seu matrimoni nasqu una filla, Chelsea Clinton.

Governador d'Arkansas.

Desprs d'una breu docncia universitria a la Universitat d'Arkansas, l 'any 1974 inici la seva carrera poltica presentant-se per part del Partit Democrtic dels EUA en les eleccions per a la Cambra de Representants. En aquesta elecci per ressult venut pel republic John Paul Hammerschmidt.

L'any 1978 aconsegu ser nomenat Governador d'Arkansas, i amb 32 anys va esdevenir el governador ms jove de tota la geografia dels Estats Units. En el seu crrec treball inicialment en la reforma de l'educaci aix com de les infraestructures de comunicaci, en la qual instaur una taxa econmica pels vehicles de motor. Aquest ltim punt el feu impopular, el que li feu perdre les eleccions per la reelecci governamental l'any 1980 davant el republic Frank D. White. 

L'any 1982 torn a presentar-se a les eleccions de Governador d'Arkansas, aconseguint la victria, desenvolupant el seu crrec fins el 1992. Novament en el crrec va millorar el desenvolupament econmic del seu estat amb la creaci de molts llocs de treball i prioritzant la millora educativa. Va aconseguir suprimir l'impost de vendes de medicaments per als jubilats i va augmentar l'exempci de la contribuci territorial per als ancians. Clinton tamb fou responsable d'alguns programes de millora educatius de l'estat, augmentant la despesa per a les escoles i els sous dels professors.

Presidncia del Estats Units.

L'any 1988 inici la seva campanya per poder-se presentar a les eleccions presdiencials. A principis de l'any 1992 Clinton era un dels 10 pre-candidats presidencials que competien per la Candidatura oficial del Partit Demcrata. Les eleccions primries internes van ser molt renyides per Clinton no partia com favorit. A causa d'algunes aparicions afortunades en els mitjans de comunicaci i una hbil campanya electoral el governador va comenar a guanyar avantatge sobre els altres dirigents demcrates per finalment guanyar les primries ms decisives i convertir-se en el Candidat Presidencial del partit. 

El poble nord-americ no coneixia b Clinton abans que es presents com a candidat a la presidncia. La ra de la seva postulaci va ser que ning ms en el Partit Demcrata no va voler ser el rival del president George Bush pare, perqu aquest havia adquirit molta popularitat desprs de la Guerra del Golf. Tanmateix, durant la presidncia de Bush, l'economia havia entrat en recessi.

En les eleccions Clinton s recordat per haver usat la frase, "s l'economia, estpid" per criticar el President Bush durant la campanya electoral. Els punts a favor de Clinton van ser la seva joventut i carisma, el que li va permetre guanyar l'elecci per una diferncia major a un cinc per cent. En les eleccions presidencials realitzades el 3 de novembre de 1992 Clinton va obtenir 44.909.806 vots populars, que equivalien al 43,01% dels sufragis; George Bush 39.104.550 vots populars, equivalents al 37,45% dels vots; Ross Perot (independent) 19.743.821 vots populars, que equivalien al 18,91% dels sufragis (un resultat sorprenent per a un tercer candidat que competia contra els partits tradicionals); Andre Marrou (Partit Llibertari) 290.087 vots, equivalents al 0,28%; i uns altres 375.659 vots populars (0,36%) van ser per a altres candidats. Clinton va guanyar en 32 Estats i en el Districte de Columbia, mentre Bush va guanyar en 18 Estats; finalment Clinton va obtenir 370 Electors contra 168 de Bush. 

Aquestes eleccions comportaren per primera vegada, des de la primera victria electoral de Richard Nixon l'any 1968, que un candidat guanyava l'elecci presidencial sense la majoria absoluta del vot popular; o sigui, sense arribar com a mnim al 50% dels sufragis. 

El Presidente Clinton va treballar per millorar el sistema educatiu i de salut, intentant realitzar una reforma sanitria, que finalment no va ser aprovada. Va buscar la protecci del medi ambient, principalment a travs del seu suport al Protocol de Kioto. Va intentar afavorir al mercat lliure i va treballar per a la pau en l'Orient Mitj, promovent i servint de mitjancer en diverses reunions entre lders d'Israel i de Palestina, com ara la cimera de Camp David al juliol de 2000, i els acords d'Oslo a l'agost de 1993.

Lder de l'atac militar de l'OTAN a Kosovo va guanyar molta popularitat quan va promoure una srie de sancions conegudes com la Llei Helms-Burton cap al rgim cub, tan bon punt com el rgim liderat per Fidel Castro va fer caure dos avions civils nord-americans. 

Durant la seva etapa presidencial es va donar a reconixer pel carcter informal que va imprimir a les seves relacions amb altres mandataris mundials. Durant un discurs al costat de Bors Ieltsin, Bill reia obertament els comentaris graciosos del lder rus, el que va suposar un gir en la imatge de les relacions bilaterals, marcades pels anys de la Guerra Freda.



Clinton va saber establir relacions personals properes amb lders com Tony Blair, Jacques Chirac, Gerhard Schrder, Fernando Henrique Cardoso i Andrs Pastrana.

En una ocasi durant els ltims mesos del seu govern, va tenir una trobada imprevista amb Fidel Castro durant una cimera de l'ONU. Els dos mandataris es van estrnyer la m i van intercanviar algunes paraules. Encara que no hi va haver cap imatge que registrs el moment, aquesta escena constitueix un instant mtic en la histria de les relacions dels dos pasos en les ltimes quatre dcades.

Al marge dels xits i desencerts del seu mandat presidencial, aquest es va veure particularment marcat per l'extensa cobertura que els mitjans van realitzar dels escndols de carcter sexual en el qual es va veure embolicat, amb la becria de la Casa Blanca, Monica Lewinsky.

A l'estiu de 2004 publica les seves memries sota el ttol La meva vida. El setembre d'aquell mateix any es va sotmetre a una reeixida operaci del cor.

Bill toca el saxfon, i el seu llibre favorit s la novella Cent anys de solitud de Gabriel Garca Mrquez. Nomenat "Home de l'Any" per la revista Time l'any 1992, s membre del Club de Madrid i l'any 2000 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany. Aix mateix ha estat guardonat en dues ocasions amb el Premi Grammy de la msica:
 2003: Millor lbum parlat per a nens per Prokofiev: Peter And The Wolf;
 2005: Millor lbum parlat per My Life;



Enllaos externs.
  Pgina de la Casa Blanca: Bill Clinton;
  Fundaci William J. Clinton;
  Premi Internacional Carlemany, edici 2000;
  ;









































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84772" title="Cte-Nord" nonfiltered="3692" processed="3684" dbindex="33908">



Cte-Nord s una regi administrativa del nord-est del Quebec situada entre la provncia de Terranova i Labrador i Saguenay. La poblaci es concentra sobretot a la riba del riu Sant Lloren. L'economia de la Cte-Nord es basa principalment en la pesca, la silvicultura i la mineria. Est dividida en 5 municipalitats regionals de comtat (MRC) i 52 municipalitats. 

Demografia.
Poblaci:  96 423 (2005);
Superfcie: 236 700 km;
Densitat: 0,4 hab./km;
Taxa de natalitat: 9,7   (2005);
Taxa de mortalitat: 6,3   (2005);
Font: Institut de la statistique du Qubec

Municipalitats autctones.
 Reserva ndia de Betsiamites;
 Reserva ndia d'Essipit;
 Terra reservada naskapi de Kawawachikamach;
 Reserva ndia de La Romaine;
 Reserva ndia de Maliotenam;
 Reserva ndia de Matimekosh;
 Reserva ndia de Mingan;
 Reserva ndia de Natashquan;
 Reserva ndia d'Uashat;

Enllaos externs.
Portal regional de la Cte-Nord ;
Turisme Cte-Nord ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84773" title="Escala cromtica" nonfiltered="3693" processed="3685" dbindex="33909">
L'escala cromtica s l'escala de tonalitats musicals que cont els dotze semitons, i on cada nota es troba a la mateixa distncia tonal de l'anterior i la posterior.




Cada nota est separada de les seves venes superior i inferior per un interval de mig to o un semit.

Totes les altres escales de la msica occidental tradicional sn subconjuts d'aquesta escala.  En la msica tonal i altres tipus de msica aquesta escala s poc utilitzada fora dels usos decoratius ascendents o descendents que no tenen cap direcci harmnica. El terme cromtic s utilitzat pels msics per referir-se a la msica que inclou notes que no formen part de la escala principal, i tamb com a paraula descriptiva per aquelles notes particulars no diatniques.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84774" title="Bas-Saint-Laurent" nonfiltered="3694" processed="3686" dbindex="33910">



Bas-Saint-Laurent s una regi administrativa de la provncia canadenca del Quebec, situada a la riba sud de l'estuari del riu Sant Lloren. Est dividida en vuit municipalitats regionals de comtat (MRC) i 133 municipis.

Demografia.
Poblaci:  201 882 (2005);
Superfcie: 22 185 km;
Densitat: 9,1 hab./km;
Taxa de natalitat: 8,6   (2005);
Taxa de mortalitat: 8,9   (2005);
Font: Institut de la statistique du Qubec

Organitzaci territorial.
Municipalitats regionals de comtat.
 Kamouraska, la capital de la qual s la ciutat de Saint-Pascal.
 La Matapdia, la capital de la qual s la ciutat d'Amqui.
 La Mitis, la capital de la qual s la ciutat de Mont-Joli.
 Les Basques, la capital de la qual s la ciutat de Trois-Pistoles.
 Matane, la capital de la qual s la ciutat de Matane.
 Rimouski-Neigette, la capital de la qual s la ciutat de Rimouski.
 Rivire-du-Loup, la capital de la qual s la ciutat de Rivire-du-Loup.
 Tmiscouata, la capital de la qual s la ciutat de Notre-Dame-du-Lac.

Territoris equivalents.
 Reserva ndia de Cacouna;
 Reserva ndia de Whitworth;

Enllaos externs.
 Portal de Bas-Saint-Laurent   ;
 Webotheque de Bas-Saint-Laurent ;
 Portal de Bas-Saint-Laurent ;
 Pgina turstica oficial de Bas-Saint-Laurent  ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84775" title="Epidaure" nonfiltered="3695" processed="3687" dbindex="33911">



Geografia:

Epidaure (Grcia), ciutat de l'antiga Grcia a l'Arglida, al est del Pelopons ;
Epidaure d'Illria, ciutat d'Illria, que va originar Ragusa (Dubrovnik) i avui es diu Cavtat (Crocia);
Epidaure Limera, ciutat de l'antiga Grcia, a Lacnia a la costa del Pelopons;

Mitologia:

Epidaure (mitologia), fundador de la ciutat d'Epidaure;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84776" title="San Antonio Spurs" nonfiltered="3696" processed="3688" dbindex="33912">


Els San Antonio Spurs sn un equip de bsquet de la NBA. La seva seu es troba situada a San Antonio, Texas. Entre 1967 i 1976 jug a la lliga ABA.

 Histria de la franqucia .
 Dallas Chapparals 1967-1970;
 Texas Chapparals 1970-1971;
 Dallas Chapparals 1970-1973;
 San Antonio Spurs 1973-avui;

Resultats de cada any.

|-
|colspan="6" align=center bgcolor="white" |  Dallas Chaparrals (ABA)(No incluts als resultats totals)
|-
|1967-68 || 46 || 32 || .590 || Guany la 1a ronda Perd les semifinals || Dallas 3, Houston 0 New Orleans 4, Dallas 1
|-
|1968-69 || 41 || 37 || .526 || Perd la 1a ronda || New Orleans 4, Dallas 3
|-
|1969-70 || 45 || 39 || .536 || Perd la 1a ronda || Los Angeles 4, Dallas 2
|-
|colspan="6" align=center bgcolor="red" |  Texas Chaparrals (ABA)   (No incluts als resultats totals)
|-
|1970-71 || 30 || 54 || .357  || Perd la 1a ronda || Utah 4, Texas 0
|-
|colspan="6" align=center bgcolor="#ffffff" |  Dallas Chaparrals (ABA)  (No incluts als resultats totals)
|-
|1971-72 || 42 || 42 || .500 || Perd la 1a ronda || Utah 4, Dallas 0
|-
|1972-73 || 28 || 56 || .333|| ||
|-
|colspan="6" align=center bgcolor="#000000" | San Antonio Spurs (ABA)  (No incluts als resultats totals)
|-
|1973-74 || 45 || 39 || .536 || Perd la 1a ronda || Indiana 4, San Antonio 3
|-
|1974-75 || 51 || 33 || .607 || Perd la 1a ronda || Indiana 4, San Antonio 2
|-
|1975-76 || 50 || 34 || .595 || Perd la 1a ronda || New York 4, San Antonio 3
|-
|colspan="6" align=center bgcolor="#000000" | San Antonio Spurs (NBA)  (Incluts als resultats totals)
|-
|1976-77 || 44 || 38 || .537 || Perd la 1a ronda || Boston 2, San Antonio 0
|-
|1977-78 || 52 || 30 || .634 || Perd les semifinals de conferncia || Washington 4, San Antonio 2
|-
|1978-79 || 48 || 34 || .585 || Guany les semifinals de conferncia Perd la final de conferncia || San Antonio 4, Philadelphia 3 Washington 4, San Antonio 3
|-
|1979-80 || 41 || 41 || .500 || Perd la 1a ronda || Houston 2, San Antonio 1
|-
|1980-81 || 52 || 30 || .634 || Perd les semifinals de conferncia || Houston 4, San Antonio 3
|-
|1981-82 || 48 || 34 || .585 || Gunay les semifinals de conferncia Perd les finals de conferncia || San Antonio 4, Seattle 1 Los Angeles 4, San Antonio 0
|-
|1982-83 || 53 || 29 || .646 || Guany les semifinals de conferncia Perd la final de conferncia || San Antonio 4, Denver 1 Los Angeles 4, San Antonio 2
|-
|1983-84 || 37 || 45 || .451 || ||
|-
|1984-85 || 41 || 41 || .500 || Perd la 1a ronda || Denver 3, San Antonio 2
|-
|1985-86 || 35 || 47 || .427 || Perd la 1a ronda || LA Lakers 3, San Antonio 0
|-
|1986-87 || 28 || 54 || .341 || ||
|-
|1987-88 || 31 || 51 || .378 || Perd la 1a ronda || LA Lakers 3, San Antonio 0
|-
|1988-89 || 21 || 61 || .256 || ||
|-
|1989-90 || 56 || 26 || .683 || Guany la 1a ronda Perd les semifinals de conferncia || San Antonio 3, Denver 0 Portland 4, San Antonio 3
|-
|1990-91 || 55 || 27 || .671 || Perd la 1a ronda || Golden State 3, San Antonio 1
|-
|1991-92 || 47 || 35 || .573 || Perd la 1a ronda || Phoenix 3, San Antonio 0
|-
|1992-93 || 49 || 33 || .598 || Guany la 1a ronda Perd les semifinals de conferncia || San Antonio 3, Portland 1 Phoenix 4, San Antonio 2
|-
|1993-94 || 55 || 27 || .671 || Perd la 1a ronda || Utah 3, San Antonio 1
|-
|1994-95 || 62 || 20 || .756 || Guany la 1a ronda Guany les semifinals de conferncia Perd la final de conferncia || San Antonio 3, Denver 0 San Antonio 4, LA Lakers 2 Houston 4, San Antonio 2
|-
|1995-96 || 59 || 23 || .720 || Guany la 1a ronda Perd les semifinals de conferncia || San Antonio 3, Phoenix 1 Utah 4, San Antonio 2
|-
|1996-97 || 20 || 62 || .244 || ||
|-
|1997-98 || 56 || 26 || .683 || Guany la 1a ronda Perd les semifinals de conferncia || San Antonio 3, Phoenix 1 Utah 4, San Antonio 1
|-
|1998-99 || 37 || 13 || .740 || Guany la 1a ronda Guany les semifinals de conferncia Guany la final de conferncia Guany l'NBA Finals || San Antonio 3, Minnesota 1 San Antonio 4, LA Lakers 0 San Antonio 4, Portland 0 San Antonio 4, New York 1
|-
|1999-2000 || 53 || 29 || .646 || Perd la 1a ronda || Phoenix 3, San Antonio 1
|-
|2000-01 || 58 || 24 || .707 || Guany la 1a ronda Guany les semifinals de conferncia Perd la final de conferncia || San Antonio 3, Minnesota 1 San Antonio 4, Dallas 1 LA Lakers 4, San Antonio 0
|-
|2001-02 || 58 || 24 || .707 || Guany la 1a ronda Perd les semifinals de conferncia || San Antonio 3, Seattle 2 LA Lakers 4, San Antonio 1
|-
|2002-03 || 60 || 22 || .732 || Guany la 1a ronda Guany les semifinals de conferncia Guany la final de conferncia Guany l'NBA Finals || San Antonio 4, Phoenix 2 San Antonio 4, LA Lakers 2 San Antonio 4, Dallas 2 San Antonio 4, New Jersey 2
|-
|2003-04 || 57 || 25 || .695 || Guany la 1a ronda Perd les semifinals de conferncia || San Antonio 4, Memphis 0 LA Lakers 4, San Antonio 2
|-
|2004-05 || 59 || 23 || .720 || Guany la 1a ronda Guany les semifinals de conferncia Guany la final de conferncia Guany l'NBA Finals || San Antonio 4, Denver 1 San Antonio 4, Seattle 2 San Antonio 4, Phoenix 1 San Antonio 4, Detroit 3
|-
|2005-06 || 63 || 19 || .768 || Guany la 1a ronda Perd les semifinals de conferncia || San Antonio 4, Sacramento 2 Dallas 4, San Antonio 3
|-
|2006-07 || 58 || 24 || .707 || Guany la 1a ronda Guany les semifinals de conferncia Guany la final de conferncia  Guany l'NBA Finals || San Antonio 4, Denver 1San Antonio 4, Phoenix 2 San Antonio 4, Utah 1 San Antonio 4, Cleveland 0
|-
|2007-2008 || 56 || 26 || .683 || Guany la 1a ronda Semifinals de conferncia || San Antonio 4, PhoenixSan Antonio 2, New Orleans 2
|-
|Total || 1549 || 1043 || .598 || ||
|-
|Playoffs || 150 || 121 || .554 || ||
|}

Pavellons.
Dallas (Texas) Chaparrals
State Fair Coliseum (1967-1970 and 1971-1973) ;
Moody Coliseum (1967-1973);
Tarrant County Coliseum (1970-1971) ;
Lubbock Municipal Coliseum (1970-1971);
San Antonio Spurs
HemisFair Arena (1973-1993);
Alamodome (1993-2002) ;
AT&T Center (originalment SBC Center) (2002-acual);

Ttols.
Campionats de l'NBA: 4 (1999, 2003, 2005, 2007) ;
Campiontas Conferncia: 4 (1999, 2003, 2005, 2007) ;
Campionats de Divisi: 15 (1978, 1979, 1981, 1982, 1983, 1990, 1991, 1995, 1996, 1999, 2001, 2002, 2003, 2005, 2006);

Plantilla Actual.


Jugadors destacats.

Membres del Basketball Hall of Fame.
George "The Iceman" Gervin;
Moses Malone;
Dominique Wilkins ;

Per recordar.


Nmeros Retirats.
13 - James Silas;
44 - George Gervin;
00 - Johnny Moore;
50 - David Robinson;
32 - Sean Elliot;

Enllaos externs.
Web oficial dels Spurs;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84777" title="Epidaure (Grcia)" nonfiltered="3697" processed="3689" dbindex="33913">


Epidaure (en grec Epidauros, llat Epidaurus) fou una ciutat de la costa oriental del Pelopons, a l'Arglida (districte d'Argolis sota Roma). Fou un estat independent el territori del qual (de superfcie bastant reduda) era anomenat Epidaria, que limitava al oest amb Arglida, al nord amb Corint, al sud amb Trozen, i al est amb el golf Sarnic. Era situada a una petita pennsula  que formava una plana amb vinyes i muntanyes a la part de terra ferma. El port era a la part nord de la pennsula, ben protegit. La ciutat original era limitada a part de la pennsula per es va estendre al nord i sud.

Possea un temple d'Asclepi a uns 8 km al oest de la ciutat i era a noms sis hores en vaixell d'Atenes; era propera a Egina i a Argos (a aquesta darrera estava unida por una bona via), i tot aix va contribuir a la seva importncia.

Segons Aristtil fou una colnia cria que es va dir Epicauros. Estrab diu que el seu antic nom fou Epitauros. Per desprs segons Aristtil fou colonitzada per jnics procedent de la tetrpolis tica units als heracliades en el seu retorn al Pelopons. En general es creu que fou colonitzada per jnics que en foren expulsats pels drics. Pausnies diu que en temps de la invasi dels drics era governada per Pitireos, descendent d'Ion, que va entregar el pas a Deifontes i els argius, i es va retirar a Atenes amb la seva gent. 

Deifontes es presentat com a gendre de Temenos (casat amb la seva filla Hirneto), a qui va correspondre Argos en el repartiment de les conquestes driques; les desgracies de Deifontes foren objecte de les histories dels poetes trgics.

La ciutat fou governada per reis per mes tard l'oligarquia va substituir a la monarquia.  Mes tard fou governada per tirans, i entre ells el mes conegut fou Procles, la filla del qual, Melissa, era casada amb Periandre tir de Corint, que la va matar, i Procles va fer la guerra al seu gendre; Periandre va atacar Epidaure i va fer presoner a Procles conquerint la ciutat. Desprs de la tirania va retornar l'oligarquia.

En poca histrica oligarques drics continuaven sent els dirigents de la ciutat que era una de les principals ciutats comercials del Pelopons, i va colonitzar Egina que per fora temps en fou una dependncia. Tamb va colonitzar Kos, Klimnos (Calidnos) i Nsiros, per quant el comer va crixer, Egina va augmentar la seva importncia i va suplantar a la metrpoli al segle VI aC.

Epidaure fou sempre fidel aliada d'Esparta mentre que amb la metrpoli, Argos, hi va trencar relacions desprs de la instauraci a aquesta ciutat de la democrcia. La ciutat d'Epidaure era governada per artins (artynae) que presidien un consell de 180 membres; els habitants original no drics eren els konpodes que treballaven la terra pels amos drics per no eren esclaus. 

El 419 aC, durant la guerra del Pelopons, els argius van intentar conquerir la ciutat per foren rebutjats. Va tenir un minse paper a l'histria de Grcia. 

Sota domini rom havia perdut tota importncia i era prcticament el port del temple d'Asclepi. Pausnies dona una llista dels seus edificis principals: el temple d'Atenea Cssia a l'acrpoli, el temple de Dions, el d'rtemis, el d'Afrodita, i per suposat el d'Asclepi als defores, i el d'Hera al port, probablement al actual Cap Nicolau. A la ciutat hi havia tamb gimns, palestra, teatre (obra de Policlet, construt aprofitant el vessant d'una muntanya, amb un dimetre de 112 metres i 32 files de seients a la part baixa, 20 a la part central i 24 a la superior, amb capacitat per 12.000 espectadors) i el prosceni. Les muralles estan mitjanament conservades en bona part.

La ciutat grega d'avui dia es diu Pdhavro.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84780" title="Temple d'Asclepi" nonfiltered="3698" processed="3690" dbindex="33914">
El temple d'Asclepi d'Epidaure era una edificaci religiosa a uns 8 km a l'oest de la ciutat d'Epidaure a l'Arglida (Pelopons).

El conjunt del temple era en una plana rodejada de muntanyes; aquesta vall s encara anomenada Hiron que vol dir santuari, i la ciutat all existent es diu Kroni, derivat de Coronis, la mare d'Asclepi. Les muntanyes es diuen actualment Bolonidi, per antigament es deien Ttthion (Titthium) perqu el fill de Coronis fou alletat all per una cabra. 

Era un recinte sagrat (alsos d'Asclepi) que tenia diversos edificis pblics. Al sud-oest, al cam de Trozen, hi havia el temple d'Apollo, a la muntanya anomenada Kynrtion (Cynortium); en un tur anomenat Corifeu (Coripheum) hi havia el temple d'rtemis Corifea, probablement al sud-oest de la vall. El temple d'Asclepi en si mateix contenia l'esttua criselefantina del du en un tron i amb un gos als peus, obra de Trasmenes de Paros, i mesurava la meitat que el del temple de Zeus a Olmpia; en un costat del temple hi havia dormitoris per als que venien a consultar el du. El Tholos, edifici circular de marbre blanc de doble columnata a l'interior del qual es trobava la font sagrada atribuda a Policlet el jove i amb pintures de Pusies, era tamb prop del temple. Els altres edificis eren els temples d'Afrodita i Themis, l'estadi, la font i altres, alguns afegits en poca romana, entre ells els banys d'Asclepi, un temple dels dus Epidotes, un temple d'Higea, Asclepi i Apollo egipci, i un edifici darrere el recinte sagrat per rebre moribunds i dones prenyades, perqu al temple no es podia morir ni nixer. Al recinte se celebrava cada quatre anys un festival en honor d'Asclepi amb msica i jocs esportius, que es feia 9 dies desprs dels jocs de l'Istme.

Quan Emili Paule va visitar el santuari desprs de la conquesta de Macednia, el 167 aC, encara era fora ric i estava ple d'ofrenes; per desprs fou objecte de molts robatoris, especialment en temps de Sulla.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84781" title="Abitibi-Tmiscamingue" nonfiltered="3699" processed="3691" dbindex="33915">


Abitibi-Tmiscamingue s una regi administrativa del Quebec situada a l'oest d'aquesta provncia canadenca. Est dividida en 4 municipalitats regionals de comtat (MRC) i 79 municipis.

 Demografia .
Poblaci:  145 097 (2005);
Superfcie: 57 340 km;
Densitat: 2,5 hab./km;
Taxa de natalitat: 10,1   (2005);
Taxa de mortalitat: 7,2   (2005);
Font: Institut de la statistique du Qubec

 Organitzaci territorial .
 Municipalitats regionals de comtat .
 Abitibi, la capital de la qual s la ciutat d'Amos.
 Abitibi-Ouest, la capital de la qual s la ciutat de La Sarre.
 La Valle-de-l'Or, la capital de la qual s la ciutat de Val-d'Or.
 Tmiscamingue, la capital de la qual s la ciutat de Ville-Marie.

 Territoris equivalents .
 Ciutat de Rouyn-Noranda;
 Reserva ndia de Kebaowek;
 Reserva ndia de Lac-Simon;
 Reserva ndia de Pikogan;
 Reserva ndia de Timiskaming;

 Enllaos externs .
Portal regional d'Abitibi-Tmiscamingue ;
Pgina turstica oficial d'Abitibi-Tmiscamingue  ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84784" title="Epidaure Limera" nonfiltered="3700" processed="3692" dbindex="33916">
Epidaure Limera fou una ciutat de la costa oriental de Lacnia al Pelopons, a una badia formada pel cap Kremidhi al nord, i el cap de Monemvsia al sud.
 
Fou una colnia d'Epidaure de l'Arglida que segons la tradici fou construda per ordre del du Asclepi quant un vaixell es va aturar all en el seu viatge a Kos, probablement en temps que la costa pertanyia a Argos. Limera seria un adjectiu per anomenar un bon port, per s'han donat altres etimologies.

Pausnies diu que hi havia temples dedicats a Afrodita, Asclepi i Atenea, i un temple del Zeus Ster enfront del port.

Al sud de la ciutat hi havia el cap Minoa, que avui s una illa connectada a terra per un pont.

Les seves runes sn avui dia a l'anomenada Vella Monemvsia, i es conserven les muralles de l'acrpoli i de la ciutat amb torres circulars petites; les muralles separaven la ciutat en dos parts. L'antic port ha desaparegut (segurament era artificial) i avui dia hi ha al nord el de Kremdhi i al sud el de Monemvsia.

 Histria .

Prcticament no apareix a la histria. Fou saquejada pels atenencs durant la guerra del Pelopons. Pausnies l'esmenta com una de les ciutats eleutero-lacnies. Ptolemeu esmenta com a llocs separats el port de Zeus Ster, Minoa i Epidaure Limera.

Fou despoblada a l'edat mitjana i els seus habitants es van traslladar a Minoa, ja una illa o convertida artificialment en illa, que com que noms era accessible per un lloc, es va dir Monemvsia, per els francs ho van deformar a Malvsia i fou la ciutat grega ms important de Morea.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84785" title="Comissi Blgara per als Topnims Antrtics" nonfiltered="3701" processed="3693" dbindex="33917">




La Comissi Blgara per als Topnims Antrtics va ser establerta per l'Institut Antrtic Blgar el 1994, i des del 2001 s una instituci afiliada al Ministeri d'Afers Exteriors de Bulgria. La Comissi aprova els noms blgars per als llocs geogrfics de l'Antrtida, els quals sn formalment donats pel President de la Repblica segons la Constituci Blgara i la prctica internacional establerta.

Els noms geogrfics a Antrtida reflecteixen la histria i prctica de l'exploraci antrtica.  Les nacions que participen en recerca antrtica donen noms nous als annims objectes geogrfics per als propsits d'orientaci, logstica, i cooperaci cientfica internacional.  Hi ha aproximadament 18000  topnims a Antrtida, incloent-hi uns quants cents de noms donats per Bulgria.  Perqu la base antrtica blgara se situa als illes Shetland del Sud, la majoria dels noms geogrfics blgars es concentren en aquella regi.

El 1995 la Comissi va desenvolupar les seves prpies Directrius Toponmiques, que especficament van introduir el sistema per a la romanitzaci de la llengua blgara que es va adoptar posteriorment per a l's oficial a Bulgria. L'obra de la Comissi rep suport de la informaci geogrfica i del mapatge, resultats dels mesuraments topogrfiqus a l'Antrtida, com ara l'enquesta de 1995/96 a l'Illa Livingston, i l'expedici topogrfica Tangra 2004/05. La Comissi va publicar el primer mapa topogrfic blgar de l'illa Livingston i l'illa Greenwich el 2005.

La Comissi Blgara per als Topnims Antrtics coopera amb altres autoritats nacionals per a establir els topnims de l'Antrtida i amb el Comit Cientfic per a la Recerca Antrtica (SCAR). La informaci detallada dels topnims antrtics blgars es publica regularment en el lloc web de la Comissi, i tamb a l'ndex dels Noms Geogrfics de l'Antrtida mantingut pel SCAR.

 Pgines relacionades .
 Base Sant Climent d'Ohrid;
 Camp Acadmia;
 Illa Livingston;
 Illes Shetland del Sud;
 Antrtida;
  ;
  ;

 Mapes publicats per la Comissi.
 L.L. Ivanov, Base Sant Climent d'Ohrid, Illa Livingston, mapa topogrfic a escala 1:1000, Obra patrocinat per la Comissi Blgara per als Topnims Antrtics, i a qu donen suport el Club Atlntic de Bulgria i l'Institut Antrtic Blgar, Sofia, 1996 ( El primer mapa topogrfic antrtica blgar) ;
 L.L. Ivanov et al, Antarctica: Livingston Island, South Shetland Islands (from English Strait to Morton Strait, with illustrations and ice-cover distribution), 1:100000 scale topographic map, Antarctic Place-names Commission of Bulgaria, Sofia, 2005 ;

 Enllaos externs .
 Comissi Blgara per als Topnims Antrtics (Histria; ndex blgar dels noms geogrfics d'Antrtida; Directrius toponmiques; Mapes; Illa Livingston; Filatlia antrtica) ;
 ndex de SCAR dels Noms Geogrfics de l'Antrtida;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84786" title="Base Sant Climent d'Ohrid" nonfiltered="3702" processed="3694" dbindex="33918">




Sant Climent d'Ohrid (en blgar                       , Sveti Kliment Ohridski) (6238 29  latitud sud, 6021 53  longitud oest) s la base blgara de l'illa Livingston, a les illes Shetland del Sud (Antrtida). La base es va anomenar en honor a sant Climent d'Ohrid (840-916), un cientfic prominent i el primer bisbe blgar, que va treballar per al rei Bors I de Bulgria.

La base s situada a 130 m de la platja de l'Ancoratge d'Emona a la Badia Sud, la qual s'utilitza per al trasllat de gent i crrega de les llanxes zdiac. A l'estiu la base s creuada pel corrent d'aigua fosa que prov de Rezovo, el qual proporciona el subministrament d'aigua.

Els primers dos edificis de la base es van construir l'abril de 1988 per la primera expedici antrtica blgara, i ms tard es van reobrir el 1993. Un edifici nou s'hi va afegir, la construcci del qual es realitzaria entre 1996-98. La primera capella de l'Esglsia Ortodoxa a l'Antrtida, Sant Joan de Rila, es va construir el 2003. Una oficina del Correu Blgar ha estat operant a Sant Climent d'Ohrid des del 1995.

La base s visitada regularment per representants de les institucions nacionals els quals sn responsables de les activitats blgars a l'Antrtida, entre ells, el President Georgi Parvanov de Bulgria, que visitaria la base el gener de 2005.

La localitzaci de la base s molt convenient, amb bones rutes cap a l'altipl Balkan, les serralades Burdick i Pliska, la muntanya Tangra, la serralada de Bowles i cap a altres rees a l'interior de l'illa Livingston. Tamb t una localitzaci central pel que fa al Camp Acadmia, que s siutat 11 km a l'est de Sant Climent d'Ohrid. La base antrtica espanyola Joan Carles I se situa 2,7 km al sud-sud-oest, i est connectada o per llanxes zdiac o per una ruta terrestre de 5,5 km.

Sant Climent d'Ohrid s utilitzada pels cientfics de Bulgria i molts altres estats per a la recerca en les rees de geologia, biologia, glaciologia, topografia i informaci geogrfica. La base s visitada tamb per vaixells turstics de la punta Hannah, un dels llocs turstics ms populars de l'Antrtida, que se situa noms 12 km a l'oest.

 Pgines relacionades .
 Joan Carles I;
 Camp Acadmia;
 Illa Livingston;
 Illes Shetland del Sud;
 Antrtida;
 Comissi Blgara per als Topnims Antrtics;

 Mapes .
 L.L. Ivanov, Base Sant Climent d'Ohrid, Illa Livingston, mapa topogrfic a escala 1:1000, Obra patrocinat per la Comissi Blgara per als Topnims Antrtics, i a qu donen suport el Club Atlntic de Bulgria i l'Institut Antrtic Blgar, Sofia, 1996 ( El primer mapa topogrfic antrtica blgar, en blgar);
 L.L. Ivanov et al, Antarctica: Livingston Island, South Shetland Islands (from English Strait to Morton Strait, with illustrations and ice-cover distribution), 1:100000 scale topographic map, Antarctic Place-names Commission of Bulgaria, Sofia, 2005 (en angls);

 Enllaos externs .
 Comissi Blgara per als Topnims Antrtics (en angls);
 Institut Antrtic Blgar (en angls, espanyol i blgar);
 Base Antrtica Espanyola Joan Carles I (en espanyol);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84787" title="Camp Acadmia" nonfiltered="3703" processed="3695" dbindex="33919">




El Camp Acadmia (en blgar               , Lger Akadmiya) (6238 41,9  latitud sud, 6010 18,3  longitud oest) s una localitat geogrfica a l'illa Livingston, de les illes Shetland del Sud, a l'Antrtida, anomenat en honor a l'Acadmia Blgara de Cincies i la seva contribuci a l'exploraci antrtica.

El lloc est situat estratgicament a la part alta de la glacera Huron, prop del pic de Zograf, a la Muntanya de Tangra central, a una elevaci de 541 m. El Camp Acadmia es connecta amb la base blgara de Sant Climent d'Ohrid per mitj d'una ruta terrestre d'11 km, i amb la base antrtica espanyola de Joan Carles I per mitj d'una ruta de 12,5 km.

El Camp Acadmia ofereix accs convenient, pel sud, a la Muntanya de Tangra; pel nord, a les rees de la serralada Bowles, les  alades Vidin, la glacera Kaliakra i el camp de neu de Saedinnie; per l'est, a la glacera Huron, i per l'oest a les serralades Pliska i Burdick i les glaceres Perunika i Huntress.

El lloc va ser ocupat per primera vegada per l'expedici topogrfica blgara Tangra 2004/05, des del 3 de desembre del 2004 fins al 2 de gener del 2005. La informaci geogrfica s'obtenia de les rees remotes de l'illa Livingston i l'illa Greenwich, 150 llocs geogrfics es van mapar per primera vegada, i un mapa topogrfic nou de les dues illes va publicar el 2005. El Camp Acadmia va ser designat com l'oficina de correus Tangra 1091 d'estiu des de 2004,  la  divisi ms meridional del Correu Blgar.

 Pgines relacionades .
 Muntanya de Tangra;
  ;
 Comissi Blgara per als Topnims Antrtics;
 Illa Livingston;
 Base Sant Climent d'Ohrid;
 Base Joan Carles I;
 Antrtida;

 Mapa .
 L.L. Ivanov et al, Antarctica: Livingston Island, South Shetland Islands (from English Strait to Morton Strait, with illustrations and ice-cover distribution), 1:100000 scale topographic map, Antarctic Place-names Commission of Bulgaria, Sofia, 2005 ;

 Enllaos externs .
 Comissi Blgara per als Topnims Antrtics ;
 Expedici Tangra 2004/05  ;
 Tangra - Camp Academia ;
 L'oficina de correus Tangra 1091 ;
 Das sdlichste Postamt Bulgariens - Tangra 1091 ;
 Base Antrtica Espanyola Joan Carles I ;

 Referncies .
 L.L. Ivanov, Livingston Island: Tangra Mountains, Komini Peak, west slope new rock route; Lyaskovets Peak, first ascent; Zograf Peak, first ascent; Vidin Heights, Melnik Peak, Melnik Ridge, first ascent, The American Alpine Journal, 2005, 312-315 ;
 Livingston Island, Climb Magazine, Issue 14, Kettering, UK, April 2006, 89-91 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84793" title="Troposfera" nonfiltered="3704" processed="3696" dbindex="33920">

La troposfera s la capa inferior de l'atmosfera i s'estn fins a uns 15 km d'altitud.

S'hi concentra el 80% de la massa total de l'atmosfera i gaireb tot el vapor d'aigua. Aqu s on es produeixen els fenmens meteorolgics: els vents, la formaci dels nvols i les precipitacions de pluja, neu i calamarsa, calabruix o grans. Tamb cont minscules partcules de pols que suren en l'aire.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84796" title="Embassament de Sant Antoni" nonfiltered="3705" processed="3697" dbindex="33921">

L'embassament de Sant Antoni s un embassament del riu Noguera Pallaresa, afluent del riu Segre, situat a la comarca del Pallars Juss. El pant s'estn entre els municipis de la Pobla de Segur, Sals de Pallars, Talarn i Isona i Conca Dell, a la vall antigament coneguda com a Susterris. Va negar l'esglsia de Sant Antoni de Susterris i bona part de les terres de la Comanda de Susterris. La presa es troba ntegrament en el terme de Talarn.

La seva construcci es va iniciar l'any 1913 per part de l'empresa canadenca Barcelona Traction, coneguda per aquest motiu com la La Canadenca. La construcci de la presa i de les dependncies de la central port una certa riquesa i renovaci als pobles de l'entorn, com ara Vilamitjana, on an a residir durant aquest temps una bona part dels obrers.

Tamb va generar riquesa grcies a la ulterior construcci de squies i canals, que, a ms de dur l'aigua a centrals secundries del mateix sistema energtic, augmentaren les terres de regadiu d'alguns pobles, com el ja esmentat de Vilamitjana.

Aiges avall, pocs quilmetres al sud, t l'embassament dels Terradets, a la mateixa Noguera Pallaresa

 Caracterstiques tcniques .
T una longitud aproximada d'11 km i una alada mxima de 86 m, la longitud de la presa en la seva coronaci s de 180 m. La capacitat s de 205 hm i la superfcie de la lmina d'aigua en la seva mxima capacitat s de 927 ha. L'embassament recull l'aigua de 2.000 km. Actualment s el tercer l'embassament ms extens de tot Catalunya, per darrere de l'embassament de Canelles i de Riba-roja. T una potncia de 300.000 kw.



 Coordenades .
De la presa:  510 m. alt.
De la cua:  501 m. alt.

Enllaos externs .
 Web de l'Agncia Catalana de l'Aigua, Caracteristiques del embassaments de Catalunya.
 Web de la Confederacin Hidrografica del Ebre (dades de capacitat en temps real). ;
 Institut Cartogrfic de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84797" title="Ivrea" nonfiltered="3706" processed="3698" dbindex="33922">


Ivrea s una ciutat d'Itlia a la regi del Piemont, provncia de Tor. El seu terme t 30 km . La ciutat t uns 25.000 habitants. Es trova a 253 metres sobre el nivell del mar. El patr de la ciutat s Sant Sab que se celebra el 7 de juliol.

Els seus monuments ms destacats sn el Castello delle Quattro Torrri, el convent de Sant Bernad i la catedral.

 Histria .

Eporedia fou una ciutat important de la Gllia Cisalpina, al peu dels Alps, a la vora del riu Duria, a la gran vall dels salassis (avui Vall d'Aosta). Fou colnia romana fundada per Vellius vers el 100 aC, per controlar la vall i protegir les planes (segons Plini per indicaci dels llibres sibillins) i dominava els dos passos principals a la vall. El seu nom derivaria (segons Plini) d'una paraula celta que vol dir "lloc de domesticar cavalls".

Fins que el salassis no foren dominats en temps d'August no va esdevenir una ciutat prospera. Ni Plini el vell ni Claudi Ptolemeu li donen el ttol de colnia, per si l'esmenten com a ciutat important i Tcit diu que era una de les ciutats mes grans de la provncia al nord del Padus (Po). El 43 aC fou ocupada per Brut desprs de la batalla de Mutina (43 aC) abans de creuar els Alps amb el seu exrcit. Encara era una ciutat rellevant al segle IV. Fou dels hruls (Odoacre) el 476 i dels ostrogots des el 491. 

Reconquerida pels bizantins el 538 va passar als llombards el 568. Amb els llombards fou la seu d'un dels ducats, del que es coneix noms al duc Guntig. El seu nom es va transformar en Ivrea. El 774 va passar als francs i fou un dels comtats del regne d'Itlia.

Vers l'any 1000 el poder a la ciutat havia  passat als bisbes. El 1001, essent bisbe Warmond la va ocupar Ardu que el 1002 fou elegit rei d'Itlia a Pavia, en contra del desig del emperador Ot III. Va romandre en mans dels seus bisbes. El segle XII els bisbes es van enfrontar amb els marquesos de Montferrat i aix va afavorir el increment de poder del com d'Ivrea i Canavese. El 1238 l'emperador Frederic II la va declarar feu imperial per el domini del bisbe va romandre. Montferrat la va ocupar el 1266 per un temps breu i desprs el 1278 fins el 1310. Fou un feu imperial que va passar a Savoia el 1313. 

A la meitat de segle es va produir la revolta de camperols dirigida per Facino Cane, anomenat "Tuchinaggio", i finalment el domini fou reconegut al comte de Savoia Verde el 1356.  Va ser ocupada per Frana del 1536 al 1537, al 1544 i del 1554 al 1559. Va estar sota domini de Toms Francesc de Savoia Carignan, general imperial, del 1638 al 1648 i fou ocupada per Frana altra cop del 1704 al 1706, i per darrer cop el 1798. El 26 de maig de 1800 hi va ser Napole. Fou retornada a Savoia el 1814.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84801" title="Antic Poble de Sant Pere" nonfiltered="3707" processed="3699" dbindex="33923">

L'Antic Poble de Sant Pere s un barri de Terrassa del districte 1 o del Centre, corresponent a l'antic nucli hstric de Sant Pere de Terrassa. T una superfcie de 0,08 km2 i una poblaci de 529 habitants el 2005, any en qu era el barri urb ms poc poblat de la ciutat si no tenim en compte els barris disseminats de les Martines, Can Gonteres i el Pla del Garrot.

Ocupa el morrot format pels torrents de Vallparads a l'oest i Montner a l'est, torrents que conformen l'actual parc de Vallparads, i est limitat al nord pel passeig Vint-i-dos de Juliol (l'antiga via del ferrocarril Barcelona-Manresa de la RENFE).

T parrquia prpia, a l'esglsia de Sant Pere, que sobrepassa els lmits del barri i s'estn fins a Vallparads i una part de Sant Pere i el Centre. La festa major s el diumenge abans de Sant Pere.

 Histria .

L'antic poble de Sant Pere de Terrassa es va formar al voltant del conjunt romnic de les tres esglsies de Sant Pere (Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria), seu del bisbat d'gara. Nascut cap al segle XVII quan els propietaris dels masos de la rodalia van construir casa al carrer Major, a comenament del segle XIX era el centre d'un extens municipi de poblaci disseminada, concentrada entorn del carrer Major de Sant Pere, el cam de Montserrat (actualment Bonaventura Castellet) i la placeta de la Creu. Com que el municipi encerclava Terrassa i no la deixava crixer fora dels seus lmits, finalment el 1904 Sant Pere va perdre l'autonomia municipal i fou integrat dins el terme de Terrassa.

Arran de l'annexi de l'antic poble, el barri s'expandeix cap al nord, nica part en qu era possible fer-ho, ja que els altres cantons estaven limitats pels torrents de Vallparads i Montner. En aquesta expansi, el barri creix cap a la carretera de Matadepera i el centre es desplaa del carrer Major al carrer Ample; el nou barri de Sant Pere es desenvolupar molt ms, en extensi i poblaci, que l'antic nucli i es convertir definitivament en un barri separat del de l'Antic Poble de Sant Pere el 1983.

 Llocs d'inters .

Les esglsies de Sant Pere, el conjunt artstic ms important de la ciutat i una de les joies de l'art romnic catal.
El pont de Sant Pere, sobre el torrent de Vallparads, que unia l'antic poble amb la ciutat de Terrassa. Construt per Ramon Suris al primer ter del segle XVII, t tres arcs, el central de mig punt i els laterals apuntats. ;
El parc de Vallparads, el parc central de la ciutat.
L'antic Ajuntament de Sant Pere, a la cantonada entre el carrer Major i el de l'Alcalde Parellada. Hi figura l'escut en relleu de l'antic municipi de Sant Pere, amb les claus i la tiara papal. Obra de Juli Batllevell, fou inaugurat el 30 de maig de 1897. A partir de l'annexi de Sant Pere a Terrassa el 1904, ha acollit dependncies municipals, un jutjat de primera instncia, un collegi pblic i la Biblioteca Salvador Cards. Des del 1997 hi t la seu l'Associaci de Vens de l'Antic Poble de Sant Pere.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84804" title="Bernat de Tolosa" nonfiltered="3708" processed="3700" dbindex="33924">

Bernat I de Tolosa ms conegut com a Bernat de Septimnia (?-844) ;
Bernat II de Tolosa dit el Vedell (?-872);
Bernat III de Tolosa ms conegut com a Bernat Plantapilosa (?-886);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84806" title="Llac de Bienne" nonfiltered="3709" processed="3701" dbindex="33925">

El llac de Bienne o llac de Biel (Bielersee en alemany, Lac de Bienne en francs) s un dels tres llacs (els altres sn el de Morat i el de Neuchtel, o Murtensee  i Neuenburgersee en alemany) al peu del masss del Jura.

Est situat al cant de Berna, a Sussa. El cant de Neuchtel tamb toca la riba del llac a l'extrem oest.

Fa 15 km de llarg i la seva amplada mxima s de 4,1 km. La seva superfcie s de 39,3 km2 i la seva profunditat mxima s de 74 m.  El volum d'aigua s de 1,12 km3 aproximadament i est a 429 metres sobre el nivell del mar.

El llac de Bienne, o de Biel, t una conca de 8.305 km2. L'aportaci mitjana d'aigua s de 244 m3/s.

Des del 1878 i la primera correcci de les aiges del Jura, l'Aar desguassa al llac de Bienne i s el seu principal afluent. Altres sn el Thielle, el rierol de Douanne i el Suze.

El llac rep el seu nom de la ciutat bilinge de Bienne (Biel en alemany), que es troba a l'extrem est.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84807" title="Deixalleria" nonfiltered="3710" processed="3702" dbindex="33926">
La deixalleria s una installaci que permet fer la recollida selectiva d'aquelles fraccions de residus municipals per a les quals no hi ha un sistema de recollida domiciliria. D'aquesta manera, amb un simple cop de cotxe o un petit passeig, els vens poden classificar ells mateixos els diferents tipus de residus domstics que no han pogut minimitzar i dipositar-los selectivament, s a dir, en contenidors separats.


Les deixalleries sn installacions tancades i durant la seva obertura hi ha un servei permanent d'atenci al pblic. L'encarregat de la deixalleria s'encarrega d'informar la gent, de la correcte gesti dels residus i de les tasques administratives.


A ms a ms de les deixalleries, tamb existeixen les deixalleries mbils i les minideixalleries. 

La deixalleria mbil consisteix en un vehicle de recollida itinerant que se situa en diferents municipis o barris segons un calendari preestablert.

Les minideixalleries sn petites installacions que es troben dins d'un municipi i que permetent apropar el servei al ciutad i que depn de la deixalleria principal on s'hi transporten el residus desats.


Els residus d'acceptaci obligatria per part d'una deixalleria sn els residus municipals ordinaris (paper i cartr, vidre, envasos, plstics no envs, ferralla i metalls i txtils), els residus municipals especials (fluorescents i llums de vapor de mercuri, pneumtics, bateries, dissolvents, pintures i vernissos, piles, frigorfics i electrodomstics amb CFC i olis minerals de particular)
, els residus municipals voluminosos (electrodomstics que no contenen substncies perilloses i mobles) i altres residus (fustes, restes de jard i runes provinents d'obres menors).

 Enllaos externs .

Qu s una deixalleria?;
Guia d'implantaci i gesti de deixalleries;
Web de l'Agncia Catalana de Residus de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84808" title="Estampa" nonfiltered="3711" processed="3703" dbindex="33927">


Literatura; Descripci d'escenes vives  estampa (literatura).

Gravat; Superfcie on la imatge queda impresa gravat.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84814" title="Principi de la cpia" nonfiltered="3712" processed="3704" dbindex="33929">

El Principi de la cpia s el principal principi de la teoria empirista de David Hume en la qual es dividien els continguts del coneixement en:
Impressions: Tot all que coneixem d'una realitat immediata a travs dels sentits. Sn vives, fortes, actuals i immediates. Per exemple: la visi d'una poma.
Idees: Sn el record o la representaci de les impressions. Per tant, sn ms febles que aquestes. Per exemple: el record de l'anterior poma.

 Principi de la cpia .
A partir d'aquesta distinci, Hume elabora el criteri de veritat que utilitzar sempre al llarg de la seva obra, que es formula aix:

Noms sn veritat les idees que provenen d'una impressi.

Segons Hume, si no podem assegurar de quina impressi provenen s perqu es tracta d'un producte de la nostra imaginaci.
 
 Conseqncies del principi .
No podem demostrar l'existncia de Du, com pretenia fer-ho Descartes, ja que no tenim una impressi prvia d'aquest.

Tot el nostre coneixement ha de provenir de l'experincia. Es a dir, no podem fer cap suposici del futur, perqu no tenim cap impressi sobre aquest. Tot i aix, t saps (o creus saber) que si en una partida de billar fas xocar una bola contra l'altra, la segona es mour. Segons Hume, aquesta creena es dona simplement per costum i en realitat podria no haver-hi necessriament una connexi entre el xoc de la bola A i el moviment de la bola B.

La causalitat no s cap llei interna de les coses, prov de l'hbit i el costum acumulat; no hi ha causalitat necessria, hi ha simplement successi temporal.

 Vegi's tamb .
David Hume;
Empirisme;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84818" title="Erana" nonfiltered="3713" processed="3705" dbindex="33930">
Erana fou una ciutat de Cilcia. Cicer diu que va sortir de Epifnia (Epiphaneia) i va pujar les muntanes Amanus i va conquerir Erana, que descriu com una ciutat capital de la naci (dels cilicis), aix com les ciutats menors de Sepyra i Commoris. La seva situaci no es coneix per eren a la part oriental del pas a la regi del Amanus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84819" title="Erbessus" nonfiltered="3714" processed="3706" dbindex="33931">
Erbessus o Herbessus fou una fortalesa prop d'Agrigent, construda pels romans durant el setge de la ciutat el 262 aC como a lloc de dipsit de provisions i equips militars. Vers la fase final del setge fou ocupada pel general cartagins Hann que va tallar aix els subministraments romans. Per caiguda Agrigent els cartaginesos no la van poder conservar i fou evacuada.  Probablement la fortalesa era edificada a la ciutat d'Erbessos, una dependncia d'Agrigent. L'emplaament exacte no es coneix per se suposa que era al curs superior del riu Halycos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84820" title="Papir de Moscou" nonfiltered="3715" processed="3707" dbindex="33932">
El papir de Moscou s un papir egipci datat del 1890 aC. Juntament amb el papir de Rhind s el document matemtic ms important de l'Antic Egipte. Tamb se'l coneix com a papir de Golenischev perqu va ser qui el va comprar el 1883. Actualment es conserva al Museu de Belles Arts de Moscou.

El papir fa 5 metres de llarg i 8 cms. d'ample.  L'autor del text s desconegut. Consta de 25 problemes escrits en escriptura hiertica, encara que alguns estan tan fets malb que s impossible d'interpretar-los. 

El problema 10.
En el problema 10 es busca calcular la superfcie d'un cistell o d'una semiesfera. Els matisos es perden en la traducci perqu l'escriptura est una mica descuidada i la interpretaci s difcil. Tamb s'ha especulat que podria tractar-se del clcul d'una figura en forma de teula per ser ms fcil de calcular que una semiesfera. Sigui com sigui, es tracta del primer intent conegut de calcular l'rea d'una superfcie curvilnia.

En aquest problema s'utilitza una aproximaci de [[ ]] de .

El problema 14.
La traducci que s'ha fet d'aquest problema s la segent:

Si se't diu: un pirmide truncada d'alada 6, amb la base inferior de 4 i la superior de 2. Eleva el 4 al quadrat, dna 16. Multiplica el 2 i el 4, dna 8. Eleva el 2 al quadrat, dna 4. Suma el 16, el 8 i el 4, dna 28. Agafa una tercera part del 6, dna 2. Multiplica el 2 pel 28, dna 56. Mira, dna 56. Ho has trobat.

Realment si se segueixen els passos que fa l'escriba veiem que coincideixen exactament amb la frmula actual per resoldre el mateix problema:



Altres problemes del papir.
El papir tamb t altres problemes menys destacats que tracten sobre geometria, aritmtica i lgebra.

Enllaos externs.
 Museu de Belles Arts de Moscou;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84822" title="Erbessos" nonfiltered="3716" processed="3708" dbindex="33933">
Erbessos fou una ciutat de Siclia entre els territoris de Leontins i Siracusa, situada segons Diodor de Siclia al interior de l'illa. Era una ciutat de certa importncia que cal no confondre amb un llogaret del mateix nom a la vora d'Agrigent on els romans van construir la fortalesa d'Erbessus. 

S'esmenta per primer cop el 404 aC como ciutat dels sculs, aliada dels cartaginesos durant el setge de Siracusa.  Per aix fou atacada per Dions desprs de fer la pau amb Cartago per la deserci dels seus soldats el va obligar a tornar a Siracusa i la ciutat va romandre independent i uns anys desprs va signar un tractat amb Dions. No torna a ser esmentada fins al temps d'Agtocles quant fou ocupada per aquest que hi va deixar una guarnici, que en fou expulsada el 309 aC quant el tir era a l'frica. La ciutat es va aliar a Xenodicos d'Agrigent contra Agtocles.

A la Segona Guerra Pnica es esmentada com a lloc on es van refugiar Hipcrates i Epcides quant van fugir de Leontins; la fora siracusana enviada contra ells fou convenuda de desertar i finalment la ciutat va fer llavors aliana amb Cartago per fou conquerida per Marcel.  

Sota domini rom fou posada sota dependncia de Siracusa i no es esmentada pels autors clssics fins a Plini el Vell que l'esmenta com a ciutat separada del interior de l'illa. Tamb Claudi Ptolemeu la situa al interior. Tit Livi diu que era al interior no lluny de Leontins. 

S'ha proposat com emplaament la actual Pantalica, al altra costat de Sortino, a uns 30 km de Siracusa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84824" title="Ercte" nonfiltered="3717" processed="3709" dbindex="33934">
Ercta o Ercte (grec Erkte) es  l'antic nom d'una  muntanya de la costa nord de Siclia prop de Panormos, avui anomenada Monte Pellegrino, de 594 metres, que constitua una fortalesa natural.  Al cim te el convent de Santa Rosalia visitat antigament per molts pelegrins (d'eon el nom modern de la muntanya). 

Al segle III fou ocupada pels cartaginesos per els hi fou arrabassada per Pirros, rei de l'Epir. Al final de la primera guerra pnica, Amilcar Barca, no poden resistir als romans en camp obert, es va establir all amb tot el seu exercit, i s'hi va mantenir durant tres anys, tot i els atacs romans, que van establir un camp prop de Panormos, fins que va passar a Erix; Polibi dona detalls dels enfrontaments i diu que a la part alta del cim es podia cultivar la terra i hi havia abundncia d'aigua, i dominava un petit port a la costa des on Amilcar podria fer expedicions assolant les costes de l'illa i Itlia. El port ha estat identificat per alguns com la badia de Mondello entre la muntanya i Capo di Gallo, per el mes probable es que fos la cala de Santa Maria al est de la muntanya.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84825" title="Erdinis" nonfiltered="3718" processed="3710" dbindex="33935">
El erdinis (en llat Erdini) foren un poble d'Irlanda esmentat per Claudi Ptolemeu com ocupants de la part occidental de l'illa, a la regi de Fermanagh, prop dels vennianis (que vivien al Donegal) i al nord dels nagnats (que vivien al Connaught).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84826" title="Eresos" nonfiltered="3719" processed="3711" dbindex="33936">
Eresos ( en grec       , en llat Eresus) s el nom  d'una ciutat de Lesbos, situada a un tur mirant a la mar a no massa distncia del cap Sgrion (Sigrium). Avui s la capital del munucipi de Eresos-Antissa que t poblaci de 5.530 habitants.

 Historia .
La ciutat fou aliada de Mitilene i altres ciutats de l'illa en la revolta contra Atenes durant la guerra del Pelopons (428 aC), per ben aviat es va haver de rendir al comandant atenenc Pakes. Un altra revolta, el 412 aC, va acabar igualment en la submissi; una tercera revolta va esclatar poc desprs i la ciutat fou assetjada per la flota atenenca dirigida per Trasibul per va haver d'aixecar el setge per seguir als espartans cap el Hellespont. El 392 aC Trasibul va perdre molts vaixells en una turmenta prop d'Eresos per va reconquerir la ciutat i altres de l'illa. 

Va romandre com a ciutat sense esdeveniments rellevants. Fou lloc de naixement de la poetessa Safo, i de Trtamos, deixeble d'Aristtil, qui l'anomenava Teofrastos. Un altre deixeble, Fnies, tamb fou nascut a la ciutat. El poeta Arquestratos, al seu llibre Gastronomia, lloa la farina d'Eresos. 

A les monedes apareix amb el nom grec (Eresion) amb una sola "s" per de vegades apareix escrit el seu nom amb dues "s".

 Enllaos externs .
Pgina de l'associaci d'eresians i 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84827" title="Ertria" nonfiltered="3720" processed="3712" dbindex="33937">
Ertria (en llat Eretria) fou una ciutat d'Eubea, la mes poderosa de l'illa desprs de Calcis.

Era a la costa occidental, una mica al sud de Calcis i al extrem sud-oest de la frtil plana de Lelntion (Lelantum). Els eretris foren suposadament jnics i van venir de l'tica per alguns autors esmenten que fou colonitzada per Macistos de Triflia. Estrab diu que els seus antics noms foren Melaneis i Artria.  Estrab diu que la vella Ertria (la primera ciutat) era enfront d'Oropos i que la nova Ertria era enfront de Delfnion. El territori d'Ertria comprenia una part de l'illa d'Eubea, amb les ciutats d'Amarint (Amarynthus) entre la nova i la vella Ertria, Tamines (Tamynae) al sud de la vella Ertria, Porthmos (Porthmus), encara mes al sud, Distos (Dystus), al interior,  i  Oeklia (Oechalia) tamb al interior. 

Andros, Tenos i Ceos (Ka) entre d'altres illes foren dependencies d'Ertria, i va tenir suposadament una colnia a Calcdia que es va dir Cromes (Cromae). A un parell de kilmetres de la ciutat, al temple d'rtemis Amarinti, una inscripci feia esment de la fora d'Ertria i donava un exrcit de 3000 hoplites i 600 cavallers.

Durant molt de temps va lliurar una guerra contra Calcis per la possessi de la plana de Lelantum. En un dels conflictes Ertria va tenir com aliada a la ciutat de Milet i en agrament Ertria va enviar 5 vaixells a Milet per ajudar-la en la revolta de Jnia que havia esclatat poc desprs d'aquell conflicte (499 aC)). En conseqncia els perses, amb una fora dirigida per Datis i Artafernes, van assetjar Ertria el 490 aC. Desprs de sis dies d'atac la ciutat fou ocupada i arrasada totalment i els seus habitants portats a Prsia on el rei Darios els va permetre establir-se i els va perdonar la vida. 

Un temps desprs es va construir una nova Ertria una mica al sud de la vella defensada al oest per un riu i al est per una zona pantanosa. Prop del seu port els atenencs foren derrotats pels espartans el 411 aC i quant els atenencs es van refugiar a la ciutat, que era la seva aliada, foren massacrats pels seus ciutadans que es van integrar llavors a l'aliana amb Esparta com van fer les altres ciutats de l'illa.

Desprs de la guerra Ertria estava en mans de tirans. Un d'ells, Themison, va ajudar als exiliats d'Oropos a recuperar la seva ciutat als atenencs. A Themison el va succeir Plutarc que el 354 aC va demanar ajut a Atenes contra Calcis, governada pel tir Cllies, que es va aliar amb Filip II de Macednia. Atenes va enviar un exrcit sota el comandament de Foci que va derrotar a Cllies a Tamines (Tamynae), per tot seguit, sospitant una traci dels eretris, va enderrocar a Plutarc i va establir la democrcia. Uns anys desprs Filip va enviar una fora que va destruir Porthmos, el port d'Ertria i va establir com a tir de la ciutat a Cleitarc. Aquest va governar fins el 341 aC quant el comandant atenenc Foci, enviat a Eubea a petici de Demstenes,  el va enderrocar per la fora. Per el 338 aC els macedonis van restablir el seu domini que van conservar fins els temps de Filip V de Macednia en qu fou ocupada per una flota combinada de Roma, Prgam i Rodes, que van recollir un gran bot. Desprs de Cinoscfals, Ertria fou declarada pel senat de Roma "ciutat lliure".

Ertria fou la seu de l'escola de filosofia fundat per Mendemos, nadiu de la ciutat i deixeble de Plat. Els filsofs d'aquesta escola es van dir filsofs erectrics. Tamb fou nadiu de la ciutat el poeta trgic Aqueus (contemporani d' Esquil). El poeta Sopater lloa la farina d'Ertria.

La nova Ertria correspon a la actual Kastri i la vella era a la rodalia de la moderna Vath. Queden considerables restes de la ciutat nova: les muralles, les torres de l'acrpoli, el teatre, i alguns edificis  i sobretot el temple d'Apollo Dafnfor (amb importants relleus).
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84829" title="Eretum" nonfiltered="3721" processed="3713" dbindex="33938">
Eretum fou una ciutat dels sabins a la via Salria, a la seva uni amb la via Nomentana, prop del Tber i a menys de 30 km de Roma.

Virgili l'esmenta com una de les ciutats que van lluitar contra Enees, del que noms es desprn que fou considerada molt antiga. Fou teatre de lluites entre romans i sabins: el primer en el regne de Tulli Hostili, i desprs amb el seu successor Tarqu Prisc que es va enfrontar i va vncer als etruscs, aliats dels sabins, que s'havien establert a la ciutat;  Tarqu el Superb va guanyar una victria decisiva sobre els sabins a les rodalies de la ciutat; ja sota la repblica va tornar a ser el lloc de combats i els romans van obtenir all dues victries: la primera dels cnsols Postumi i Meneni el 503 aC, i la segona de Naut el 458 aC. Durant el decemvirat els sabins van establir la seva capital a Eretum i des all van atacar territori rom. No s'esmenta exactament quant va passar a domini rom per fou desprs d'aquest fets.

Desprs torna a ser esmentada durant la Segona Guerra Pnica quant Annbal la va fer servir de base pels seus atacs a la capella de Fernia (Etrria) en el seu avana a Roma per la via Salria. Sembla que ja havia perdut la importncia que podria haver tingut abans i era una petita ciutat.

Estrab la descriu poc mes que com un llogaret i Valeri Mxim l'anomena "vicus sabiniae regionis" (poblet de la regi sabina). Plini ni l'esmenta. Probablement era dependent de Nomentum, per era una estaci de la via Salria i va existir fins al segle IV en qu desaparegu.

Es suposa que es la actual Rimane, on hi ha unes runes prop del pont de Ponte di Casa Cotta; un altre possibilitat es Monte Rotondo; la tercera possibilitat es al tur Grotta Marozza prop de les aiges termals de Bagni di Grotta Marozza que probablement correspondrien a Aquae Labanae que Estrab diu que era a la rodalia d'Eretum.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84832" title="Ciutat de Quebec" nonfiltered="3722" processed="3714" dbindex="33939">



La Ciutat de Quebec (en francs Ville de Qubec) s la capital de la provncia canadenca del Quebec i alhora la principal aglomeraci de l'est d'aquesta provncia. La ciutat est situada dins la regi administrativa de la Capitale-Nationale. 

Les fortificacions de Quebec que encara es conserven i que envolten el casc antic fan de Quebec l'nica ciutat americana enmurallada al nord de Mxic. El barri antic de Quebec va ser declarat patrimoni mundial per la UNESCO el 1985. La ciutat celebrar els seus 400 anys el 3 de juliol de 2008, essent doncs la ciutat francfona ms vella d'Amrica. Per aquesta ra, la Ciutat de Quebec s coneguda tamb amb el sobrenom de la Vieille Capitale.

Enllaos externs.

 Pgina oficial de la Ciutat de Quebec ;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84833" title="Eritrea (desambiguaci)" nonfiltered="3723" processed="3715" dbindex="33940">


 Geografia:;
Eritrea s un estat de l'frica Oriental, tocant a la mar Roja.

 Histria:;
Eritrea de Becia, antiga ciutat de Becia.
Eritrea de Jnia, antiga ciutat de Jnia.
Eritrea de Creta, antiga ciutat de Creta.
Mar Eritrea, nom antic de la mar Roja.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84834" title="Eritrea de Jnia" nonfiltered="3724" processed="3716" dbindex="33941">
Eritrea (en grec Erythrai i en llat Erythrae)  fou una de les dotze ciutats de Jnia. Hi havia a la ciutat un temple d'Hrcules (que era adorat a la ciutat amb el nom d'Idea Dctila; s'adorava tamb a Hrcules Ipocton a la regi de Melios (probablement Mimas). Un altre temple era dedicat a Atenea Plia, deessa que es representava amb fusta i asseguda. 

 Territori d'Eritrea .

En el seu territori s'esmenten algunes ciutats: Tucdides anomena Pteleon i Sidussa; i Plini  Pteleon, Helos, i Dorium. Tamb se sap d'una ciutat que es deia Embaton i una que es deia Cibllia. Mela anomena Coryna, a la pennsula per no se sap si li corresponia. El territori d'Eritrea produa abundant vi. La ciutat de Prion, a la Propntida, fou una colnia sovint atribuda a Eritrea per que Estrab assigna conjuntament a Eritrea, Milet i Paros.

 El nom .

El seu nom derivaria d'Eritos fill de Radamantos de Creta, que la establir, i fou poblada per cretencs, licis, caris i pmfils. En temps de Cleopos fill de Codros, va reunir gent de totes les ciutats jniques i les va enviar a viure a Eritrea. Estrab diu que fou Cnopos el fundador de la ciutat amb el nom de Knopopolis. Polienos explica que Cnopos es va fer l'amo de la ciutat desprs de matar als seus habitants. Cnopos fou mort per Ortiges que va usurpar el poder, va exercir una extravagant tirania i fou finalment assassinat. L'histria primitiva es de fet desconeguda. 

 Descripci del lloc .

Estrab diu que va rebre el seu nom quant fou poblada per gent d'Eritrea de Becia i que era a una pennsula anomenada dels teosis i eritreus; els teosis els situa al sud del istme i al nord situa a Clazmenes, i entre ambds als eritreus; el riu Hipocremnos fou la frontera entre Eritrea i Clazmenes; al sud la ciutat de Geres o Eres (Erae o Gerae) pertanyia a Teos. La pennsula al oest de la lnia entre Geres i el riu Hipocremnos era territori d'Eritrea; al nord-oest de Geres hi havia Coricos (Corycos) i un port anomenat Eritras i altres. Desprs de Coricos venia la petita illa d'Halonnesos, Argnion i el cap d'Eritrea, i la punta de Quios. Al oest hi havia Argenion a una badia a la part oposada de la qual era Eritrea enfront de l'illa de Quios. Enfront de la ciutat hi havia 4 illetes anomenades Hippi. La zona entre Eritrea i el Hipocremnos era anomenada Mimas i era muntanyosa i boscosa, i all hi havia la ciutat de Cibllia; a la punta nord-oest, anomenada Melena, hi havia una cantera. A la  vora de la ciutat hi havia un riu anomenat a les monedes Axos (Axus) per que podria ser el mateix que Plini esmenta amb el nom d'Aleos.

 Histria .

Herdot diu que els jnics parlaven quatre dialectes i que el que es parlava a Eritrea i el de Quios era el mateix. Tot i aix se sap d'una guerra entre la ciutat i l'illa en un perode antic una mica al principi dels relats histrics, probablement la mateixa guerra que Anticldes esmenta a la seva obra "Nosti". 

Durant la rebelli de Jnia el 499 aC, els eritreus van aportar vuit vaixells a la flota rebel que fou derrotada a Milet el 494 aC (era una aportaci molt reduda, ja que Quios en va aportar 100). Durant la guerra del Pelopons fou ciutat tributaria d'Atenes, i es va revoltar el 412 aC. Al acabar la guerra va passar a Prsia i va romandre a les seves mans fins l'arribada d'Alexandre el Gran a Jnia. Desprs va pertnyer a Antgon i a Seleuc I Nictor. Al final de la guerra entre Roma i el selucida Antoc III el gran, els romans van cedir territoris a Quios, Esmirna i Eritrea que havien estat en el bndol rom. 

 Sibilles i personatges .

Eritrea fou famosa per dues sibilles; la primera en temps antics que Estrab anomena Sibilla; la segona en temps d'Alexandre, anomenada Atenais. Personatge fams de la ciutat fou Herclides d'Eritrea, un metge de l'escola d'Herfil, contemporani d'Estrab.

 El final de la ciutat .

La ciutat va existir durant tot el perode rom i encara s'esmenta avanat l'Imperi. 

Correspon a la ciutat de Ritri . Es conserven les muralles, el teatre (bastant gran, al nord de la ciutat i excavat a la roca), alguns carrers, tombes, aqeductes, terrasses, temples. L'acrpoli es a uns 180 metres de la costa. Queden restes del port que era a la boca del riu Aleos.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84835" title="Cap Eritreu" nonfiltered="3725" processed="3717" dbindex="33942">
Cap Eritreu (Erytrhraiuon akron en grec, Erythraeum promontorium en llat) fou un promontori del sud-est de Creta que probablement portava el seu nom per la ciutat d'Eritrea de Creta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84836" title="Eritrea de Creta" nonfiltered="3726" processed="3718" dbindex="33943">
Eritrea de Creta (en grec Erythraia i en llat Erythraea)  fou una ciutat de Creta esmentada per Florus juntament amb Cidnia i Cnossos entre les sotmeses per Metel Crtic. Fou una ciutat important i probablement era situada a les rodalies del cap Eritreu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84841" title="Erix" nonfiltered="3727" processed="3719" dbindex="33944">
Erix (grec i llat Eryx) fou una ciutat de Siclia al oest de l'illa a uns 10 km de Drepana i 3 km de la costa. Una muntanya tamb portava aquest nom (mons Eryx o mons Ericus) era un puig allat que fa la sensaci de mes altura de la que t (666 metres). Tant la ciutat com la muntanya es diuen actualment San Giuliano.

Al cim de la muntanya hi havia un temple de Venus o Afrodita que la llegenda deia que havia estat fundat per Enees; la deessa es deia Venus Erixina. Diodor de Siclia atribueix la fundaci del temple i la ciutat al heroi epnim Eryx que hauria rebut a Hrcules quant va visitar l'illa i hauria lluitat amb ell essent derrotat. Eryx era fill d'Afrodita i Butes, el rei del pas, i Virgili el fa germ d'Enees. Per indicacions de Tucdides se suposa que Erix i Segesta foren ciutats dels sculs i en concret de la tribu dels elimis (que els antics autors fan descendents de troians). No sembla que haguera rebut mai una colnia grega per si se segur que es va hellenitzar.

Fou possiblement aliada de Segesta i desprs de l'expedici atenenca del 415 aC-413 aC es va aliar a Cartago. El 406 aC es va lliurar a la seva costa una batalla entre cartaginesos i siracusans que aquest darrers van guanyar. Amb l'expedici de Dions al oest de Siclia el 397 aC, Erix es va sotmetre al siracus, una mica abans del setge de Mtia., per al segent any fou recuperada pels cartaginesos. Vers el 370 aC, poc abans de morir Dions, la va recuperar, per els cartaginesos la van tornar a recuperar, i segurament va restar a les seves mans fins a l'expedici de Pirros d'Epir el 278 aC. En aquest any una forta guarnici es va oposar al rei de l'Epir per aquest va entrar per assalt a la ciutat, asalt dirigit pel mateix Pirros.

A la Primera Guerra Pnica tornava a estar en mans dels cartaginesos i el 260 aC el general Amilcar la va destruir i va traslladar als seus habitants a un lloc proper, al promontori de Drepanum, on va fundar la ciutat d'aquest nom. La ciutat vella per va seguir poblada per alguns ciutadans que es van oposar al trasllat, i pocs anys desprs fou ocupada pel cnsol L. Junius, que tamb es va apoderar per sorpresa del temple al cim de la muntanya, que era fortificat, i on el temple fou saquejat pels mercenaris gals.

Amilcar va abandonar per aquells mateixos dies la posici que tenia per tres anys a Ercte i es va dirigir a Erix per installar-se al cim, per tot i que va ocupar la ciutat, els romans van resistir a la part alta del puig. Amilcar per va conservar la possesi de la ciutat i finalment la va abandonar amb la resta dels seus habitants, cap a Drepana, on fou assetjat pels romans i va resistir fins que la victria naval de Lutatius Catulus sobre el cartaginesos el va forar a demanar la pau el 241 aC.

Desprs d'aix Erix va esdevenir un llogaret insignificant. Es esmentada mes tard com deshabitada; Plini el Vell l'esmenta com existent per probablement es un error. El santuari depenia de Segesta que fou la ciutat que va demanar a Tiberi la restauraci. Els habitants d'Erix que podrien haver quedat es van establir a la zona del temple al cim de la muntanya on es el centre histric de la moderna San Giuliano. 

Es possible que la vella ciutat fos al que modernament va constituir el convent de Santa Anna a mig cam baixant la muntanya. El temple de la muntanya era reverenciat pels romans i fou visitat pels diversos governadors romans de Siclia; es va crear pel temple una gurdia d'honor formada per voluntaris de diverses ciutats, i diset ciutats pagaven entre totes una quantitat al any pels adornaments de la deessa; va decaure al final de la repblica i els habitants de Segesta en van demanar la restauraci a Tiberi, que va dir que si, per no ho va portar a terme, i fou Claudi qui el va restaurar uns anys desprs. Desprs ja no torna a ser esmentat i no se sap quant es va destruir o va ser abandonat. Modernament hi havia un castell (que fou pres). El temple apareix a una moneda de C. Considius Nonianus (segle I aC) que mostra el temple amb un perbol fortificat que incloa una bona part de la muntanya.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84843" title="Vall de Jizreel" nonfiltered="3728" processed="3720" dbindex="33945">



La vall de Jizreel (rab Sahel Zir'in,          , o  Merj Ibn Amir            ; hebreu:             "Emek Yizrael"), coneguda tamb com a plana d'Esdrelon (nom que portava al perode clssic), s una plana amb valls al nord d'Israel, que pren el nom de la ciutat de Jizreel (Zir'in      ), situada a un tur al lmit sud, i dominant la vall. s al sud de la Baixa Galilea i a l'actual districte Nord d'Israel. Era regada pel riu Quixon i els seus afluents. Tenia diverses subvalls com Meguid (Legio).

En aquesta vall es troben algunes excavacions de llocs antics com ara Meguid i altres. La ciutat moderna principal es Afula (rab      ) que correspon probablement a la ciutat esmentada al Antic Testament com Ofr, on va residir el jutge jueu Gede. En aquesta vall es va lliurar la primera batalla rellevant de la histria. La vall fou comprada per una associaci sionista els anys 20 del segle XX, i els colons van fundar Afula. La ciutat principal fins llavors era Zerin.

La Bblia situa la vall al nord de Jizreel entre les serres de Guilboa i Mor. Fou escenari de la victria dels israelites dirigits per Gede contra els madianites, els amalequites i els "nois de l'est".  Dos-cents anys desprs, els israelites dirigits per Sal i Jonatan foren derrotats all pels filisteus. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84846" title="Jizreel" nonfiltered="3729" processed="3721" dbindex="33946">
La ciutat de Jizreel (a l'poca classica, Esdrelon) fou una ciutat i capital del regne d'Israel, a la part sud de l'anomenada vall de Jizreel o vall d'Esdrelon.

Hi vivia el rei Ahab. La seva dona Jezabel (filla del rei Ithobaal I o Eshbaal I de Tir i Sid (887 aC - 856 aC) va perseguir els seguidors de Jahv per introduir el culte a Baal, i va fer matar Nabot, amo d'unes vinyes que el seu marit volia posseir. El profeta Elies va predir un cstig sever per aquests fets. Onze anys desprs, ja mort Ahab, Jeh va usurpar el tron i va arribar a Jezreel desprs de matar Joram; llavors es va trobar amb Jezabel, la va fer agafar i la va fer posar davant el seu carro i la va atropellar; quant va ordenar enterrar-la perqu era de sang reial, noms en restaven el crani, els peus i les mans, perqu la resta s'ho havien menjat els gossos.
 
La ciutat corresponia al territori d'Isacar. A la ciutat hi havia una coneguda font que flua a la mateixa ciutat, al nordest.

Eusebi situa la ciutat a la plana del seu nom, entre Escitpolis i Legio, i a l'"itinerari de Jerusalem" (on s anomenada Stradela). Es diu que s a 20 km d'Escitpolis i 16 de Maximpolis (Legio). Llavors portava el nom d'Esdraela amb el que fou coneguda a l'poca clssica.

A l'poca de les croades fou anomenada Parvum Gerinum.

Actualment s un kibbutz situat al municipi de la Guilboa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84847" title="Essuis" nonfiltered="3730" processed="3722" dbindex="33947">
Els essuis (en llat essui), foren un poble de la Gllia. Vivien entre el Sena i el Loira, no lluny de Bretanya. En un passatge Csar els anomena sessuvi i diu que eren un estat martim de l'Armrica. Probablement ocupaven l'antiga diocesi de Sez propera a Mans i Evreux. Se'ls situa propers als nervis (nervii)  i els rems (remi), per que la seva ciutat principal fos la actual Esch, a la vora del riu Sure, no te pas un consens general.

El 54 aC Csar va distribuir les seves tropes en quarters de hivern; una legi, manada per L. Roscius, es va installar al pas dels essuis. Un exrcit de gals dels pobles d'Armrica es va reunir per atacar a Roscius, per es van retirar el conixer les noticies de les derrotes de la resistncia a altres parts del pas. Com a sessuvis tornen a ser esmentats junt amb els curiosolites i els venetis; tamb apareixen esmentats com esubis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84850" title="Estions" nonfiltered="3731" processed="3723" dbindex="33948">
Els estions (llat estiones) foren una tribu vindlica al riu Iller. La seva capital fou Camodunum. Son esmentats per Estrab.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84851" title="Vallparads" nonfiltered="3732" processed="3724" dbindex="33949">

Vallparads s un barri de Terrassa, a la part nord-oriental del districte 1 o del Centre,  situat al marge esquerre de l'antic torrent i ara parc de Vallparads, del qual agafa el nom. T una superfcie de 0,25 km2 i una poblaci de 4.521 habitants el 2005.

Est limitat al nord pel passeig Vint-i-dos de Juliol (l'antiga via del ferrocarril Barcelona-Manresa de la RENFE), al sud per l'avinguda de Jacquard, a l'est per la carretera de Castellar i a l'oest pels torrents Monner i de Vallparads, que conformen l'actual parc de Vallparads. 

Depn de la parrquia de Sant Pere, situada a l'altra banda del torrent de Vallparads. La festa major s la segona setmana de juny.

En aquest barri hi t la seu l'Escola Universitria d'ptica i Optometria de Terrassa (EUOOT) adscrita a la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC), que forma part del campus universitari de Terrassa i ocupa l'edifici TR8, de nova construcci. A Vallparads hi podem trobar tamb les oficines dels mitjans de comunicaci Canal Terrassa (l'antiga TVT, la televisi local municipal) i NouCinc.2 Rdio FM (la rdio municipal).

 Histria .

Els terrenys on s'aixeca el barri pertanyien antigament a la quadra de Vallparads, terme que anava des del cam de Castellar, al nord, fins a Santa Margarida al sud, i des del carrer de Sant Antoni, a l'oest, fins a la riera de les Arenes a l'est. Aquesta quadra, que a comenament del segle XIX va passar a dependre del municipi de Sant Pere de Terrassa, el 1830 fou annexionada a Terrassa. De fet, el barri encara depn de la parrquia de Sant Pere.

El 1896, amb la construcci del pont del Passeig, es facilita la comunicaci amb Terrassa a travs del torrent de Vallparads. Si b a l'altra banda del torrent apareixen les primeres edificacions a l'inici del segle XX (l'Escola Industrial, 1904; la Casa Baumann, 1916), no s fins a la dcada del 1930 que comencen a bastir-se les primeres cases que havien de configurar el barri, el nucli central del qual est format pels blocs de pisos de la Caixa de Pensions, construts en dues fases, el 1955 i el 1965.

 Llocs d'inters .
El Castell Cartoixa de Vallparads, construcci medieval que conforma la secci principal del Museu de Terrassa, vora el parc de Vallparads.
El Centre de Documentaci i Museu Txtil de la Diputaci de Barcelona, al costat del castell, allotjat en un edifici modern de 1970. ;
El parc de Vallparads, el parc central de la ciutat.
La Casa Baumann, antiga Casa Coll i Bacard, edifici modernista de l'avinguda de Jacquard, vora el pont del Passeig.

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84852" title="Ethpia" nonfiltered="3733" processed="3725" dbindex="33950">
Ethpia fou una fortalesa d'Athamnia situada a un tur que dominava Argitea, la capital del pas. Tenia un temple dedicar a Jpiter Acreu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84857" title="Maria Llusa d'Espanya (emperadriu romanogermnica)" nonfiltered="3734" processed="3726" dbindex="33952">

Maria Llusa d'Espanya o Maria Llusa de Borb i de Saxnia ( Portici, Regne de Npols 1745 - Viena, Sacre Imperi Romanogermnic 1792 ) fou una princesa de les Dues Siclies que l'any 1759 es convert en infanta d'Espanya. A travs del seu matrimoni esdevingu gran duquessa de Toscana i posteriorment emperadriu romanogermnica.

Orgens familiars.
Va nixer el 24 de novembre de 1745 al Palau Reial de Portici sent filla del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amlia de Saxnia. La princesa era nta per via paterna del rei Felip V d'Espanya i de la princesa Isabel de Farnesi i per via materna del rei August III de Saxnia, rei-elector de Saxnia i Polnia i de l'arxiduquessa Maria Josepa d'ustria.

Matrimoni.

La princesa visqu a Npols la seva infantesa i la seva joventut fins als 14 anys quan la seva famlia es trasllad a Madrid com a conseqncia de la conversi del seu pare en rei d'Espanya. L'any 1764 fou pactat el casament de la infanta amb el gran duc Leopold II del Sacre Imperi Romanogermnic. Es casaren el 4 d'agost de 1765 a la ciutat d'Innsbruck i pocs mesos desprs es desplaaren a Florncia per assumir el gran ducat de Toscana. 

La parella regn sobre el Gran Ducat de Toscana fins a l'any 1790, any en qu la mort sense descendncia de l'emperador Josep II, emperador romanogermnic fu que Leopold hagus d'assumir la corona austriaca. La parella es trasllad a Viena i tots dos moriren l'any 1792. Maria Llusa tingu els segents fills:
 SAI l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria, nascuda a Florncia el 1767 i morta a Leipzig el 1827. Es cas amb el rei Antoni I de Saxnia.

 SM l'emperador Francesc I d'ustria, nascut a Florncia el 1768 i mort a Viena el 1835. Es cas en primeres noces amb la princesa Elisabet de Wrttemberg, en segones npcies amb la princesa Maria Teresa de Borb-Dues Siclies, en terceres npcies amb l'arxiduquessa Maria Llusa d'ustria-Este i en quartes npcies amb la princesa Carolina de Baviera.

 SM el gran duc Ferran III de Toscana, nascut a Florncia el 1769 i mort a Florncia el 1824. Es cas amb la princesa Llusa de Borb-Dues Siclies i en segones npcies amb la princesa Maria de Saxnia.

 SAI l'arxiduquessa Maria Anna d'ustria, nascuda a Florncia el 1770 i morta a Viena el 1809.

 SAI l'arxiduc Carles Llus d'ustria, nascut a Florncia el 1771 i mort a Viena el 1847. Es cas amb la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg.

 SAI l'arxiduc Alexandre d'ustria, nascut a Poggio Imperiale el 1772 i mort al Palau de Laxenburg el 1795.

SAI l'arxiduc Albert d'ustria, nascut a Florncia el 1773 i mort el 1774.

SAI l'arxiduc Maximili d'ustria, nascut a Florncia el 1774 i mort el 1778.

SAI l'arxiduc Josep Antoni d'ustria, nascut a Florncia el 1776 i mort a Budapest el 1847. Es cas amb la gran duquessa Alexandra de Rssia, en segones npcies amb la princesa Hermnia d'Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym, i en terceres npcies amb la princesa Maria Dorotea de Wrttemberg.

SAI l'arxiduquessa Maria Clementina d'ustria, nascuda a Florncia el 1777 i morta a Npols el 1801. Es cas amb el rei Francesc I de les Dues Siclies.

SAI l'arxiduc Antoni Vctor d'ustria, nascut a Poggio Imperiale el 1778 i mort a Viena el 1835.

SAI l'arxiduquessa Maria Amlia d'ustria, nascuda a Florncia el 1780 i morta a Viena el 1798.

SAI l'arxiduc Joan d'ustria, nascut a Florncia el 1782 i mort a Viena el 1859. Es cas amb Anna Maria Pochl.

SAI l'arxiduc Rainier d'ustria, nascut a Pisa el 1783 i mort a Bolzano el 1853. Es cas amb la princesa Elisabet de Savoia-Carignano.

SAI l'arxiduc Llus d'ustria, nascut a Florncia el 1784 i mort a Viena el 1864.

SAI l'arxiduc Rodolf d'ustria, nascut a Pisa el 1788 i mort a Viena el 1834.


Maria Llusa d'Espanya mor a la ciutat de Viena, capital imperial, el 15 de maig de 1792, dos mesos desprs de la mort del seu esps.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84858" title="Maria Llusa d'Espanya" nonfiltered="3735" processed="3727" dbindex="33953">


 Maria Llusa d'Espanya (emperadriu romanogermnica) (1745 - 1792).

 Maria Llusa d'Espanya (reina d'Etrria) (1782 - 1824).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84859" title="Veler" nonfiltered="3736" processed="3728" dbindex="33954">



Un vaixell de vela o veler s una embarcaci, que es desplaa aprofitant la fora del vent en xocar al velam desplegat.

 Components d'un vaixell de vela .
 Casquet;
 Orsa fixa: pea de ferro molt grossa, que va al fons de la quilla.
 Eix de cua.
 Arcbotant: Pea que surt fora del buc per sostenir l'hlix;
 Hlix: Aparell format per un eix amb dues, tres o quatre pales de formes diverses fixades radialment a un eix motor el qual serveix per a impulsar les naus. No n's una pea imprescindible.
 Codast: pea de fusta o de ferro fixada verticalment a l'extrem de la quilla corresponent a la popa i que serveix per a suportar el tim i fixar-hi els extrems de les planxes del buc.
 Pala de tim;
 Cint: Vorada de la part exterior de l'orla, per la seva part superior, utilitzada pels remolcadors per a emprar el buc;
 Pescant: Barra de ferro de forma corbada en la seva part exterior, destinada a penjar-hi els bots petits que porten a bord les embarcacions grans;
 Botavara: perxa de fusta o alumini que collocada horitzontalment en la part baixa del pal, serveix per envergar el costat inferior de les veles.
 Antena radar. No n's una pea imprescindible.
 Llum de coberta;
 Banyera: cavitat que resta al centre o a la popa d'una nau on el patr la governa.
 Roda del tim;
 Bitcola: caixa situada davant del tim en la qual va la brixola.
 Escota major;
 Cabina cambra;
 Mnega de ventilaci;
 Anemmetre;
 Pal major;
 ncora: aparell de ferro que lligat a l'extrem d'un cable o cadena, es fa baixar fins a tocar el fons de l'aigua, on es clava i impedeix que la nau sigui emportada pel vent o pels corrents.
 Gatera: Forat de la caixa de cadenes, per on surten aquestes per a sostenir l'ancora;
 Escotilla: cadascuna de les obertures generalment rectangulars practicades a la coberta d'una nau;
 Coberta: plataforma horitzontal que clou el buc d'una nau per la seva part superior;
 Roda: pea de fusta o ferro que arrencant de la punta de la quilla, forma la proa o la popa d'una nau;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84866" title="Enric Casals i Defill" nonfiltered="3737" processed="3729" dbindex="33955">
Enric Casals i Defill (Barcelona, 5 de juliol de 1892 - 31 de juliol de 1986), germ de Pau Casals, va ser violinista i compositor.

 Biografia .
Va ser deixeble de Rafael Glvez i de Mathieu Crickboom, estudi composici al conservatori de Brusselles i va ser alumne de Frantisek Suchy a Praga. Fund el quartet de corda Enric Casals. Entre 1919 i 1936, actu de violinista i violoncellista a, i dirig ocasionalment, lOrquestra Pau Casals. Instrument peces del seu germ Pau, com  l'oratori El Pessebre. Tingu per deixebles Gonal Comellas i Llus Claret. 

Compongu concerts per a viol i violoncel. Tamb s autor d'una vintena de sardanes, que es considera que beuen de la tradici garretiana. Com a mostra de la autoexigncia compositiva de n'Enric Casals, se'n citen les segents paraules: "Jo preguntaria a certs Compositors de sardanes durant la dictadura si sn capaos d'escriure una sonata, o un concert, o un poema 
simfnic. Si no sn capaos d'escriure una obra d'aquesta importncia, no sn compositors, i si no ho sn, amb quin dret estan enlletgint la nostra dansa?".

 Obra .
 Concert per a viol;
 Concert per a violoncel i orquestra;
 Suite en Re menor: Homenatge a Pau Casals (1973), per a violoncel;

 Sardanes .
 A en Juli Garreta (1924), amb la melodia de Els Segadors;
 Angoixa (s/d), amb la melodia dEls Segadors;
 Barcelona (1976);
 Catalunya avant (1910), amb melodies populars (Rossinyol que vas a Frana);
 Dramtica, composta per a orquestra;
 Era una vegada (1935);
 Festa (1920);
 La font del Peneds (1954);
 Heroica (1919), dedicada al seu germ Pau;
 ntima (1920);
 Lleida a la Verge de Granyena (1976), per a cor i cobla;
 Lluny...! (1918), escrita a Montevideo;
 La mainada de Sant Salvador (1928), amb les melodies del Senyor Ramon i dEl General Bum-Bum;
 Montserrat en primavera (1968), sardana d'encrrec, amb melodies montserratines;
 La nena galana (1908);
 La platja de Sant Salvador, s un altre ttol per a la sardana La mainada de Sant Salvador;
 Recordant Conrad Sal,  s un altre ttol per a la sardana ntima ;
 Sardana de carrer (1927);
 La sardana dels Tres Reis (1983), per a cor i cobla;
 Setembre (1924);
 Tarragona (1927);
 Tres amors (1949);
 Trista (1925);
 El Vendrell (1948);

 Instrumentacions d'obres .
 Juny, de Juli Garreta, instrumentada per a orquestra simfnica;

 Instrumentacions d'obres d'en Pau Casals .
 El cant dels ocells, can popular catalana harmonitzada per Pau Casals;
 Himne de les Nacions Unides;
 El Pessebre, oratori;
 Sant Mart del Canig, sardana;

 Bibliografia .
 Enric Casals Pau Casals: dades biogrfiques indites, cartes ntimes i records viscuts Barcelona: Prtic, 1979 edici, 1981;

 Enllaos externs.
ndex de les sardanes d'Enric Casals;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84867" title="Campome" nonfiltered="3738" processed="3730" dbindex="33956">

Campome (, estndard , en francs Campme) s un municipi nord-catal de la comarca del Conflent. Administrativament forma una comuna francesa dins el departament dels Pirineus Orientals.

 Demografia .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:350 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:150
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:50 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:10 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1962 text:1962
  bar:1968 text:1968
  bar:1975 text:1975
  bar:1982 text:1982
  bar:1990 text:1990
  bar:1999 text:1999

PlotData=
  color:barra width:30 align:left

  bar:1962 from:0 till: 105
  bar:1968 from:0 till: 104
  bar:1975 from:0 till: 102
  bar:1982 from:0 till: 104
  bar:1990 from:0 till: 121
  bar:1999 from:0 till: 106

PlotData=

  bar:1962 at: 105 fontsize:S text: 105 shift:(-8,5)
  bar:1968 at: 104 fontsize:S text: 104 shift:(-10,5)
  bar:1975 at: 102 fontsize:S text: 102 shift:(-10,5)
  bar:1982 at: 104 fontsize:S text: 104 shift:(-10,5)
  bar:1990 at: 121 fontsize:S text: 121 shift:(-10,5)
  bar:1999 at: 106 fontsize:S text: 106 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font INSEE















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84871" title="Processionria del pi" nonfiltered="3739" processed="3731" dbindex="33958">




 
La processionria del pi (Thaumatopoea pityocampa) i altres espcies del mateix gnere s una plaga dels pins (cedre i lrix de la zona mediterrnia europea i africana.

Biologia.
s un insecte taxonmicament incls dins Lepidoptera, Notodontidae i Thaumatopoeinae.

Fa la metamorfosi completa amb 5 estadis larvals, un de pupa i un imago (papallona nocturna).

Els ous sn cilndrics i s'agrupen en postes a les fulles de 70 a 300 ous.

Les larves o erugues tenen l'hbit de fer fileres seguint un fil de seda a partir del mes de mar. S'enterren i d'all eclosionen els adults (prviament fan una pupa per algunes pupes resten en diapausa i romanen enterrades d'1 a 3 anys fins que eclosionen.

Noms es troba en climes d'hivern poc rigors ja que menja les fulles durant l'hivern. A Menorca hi s present des de fa 50 anys en haver-se fet repoblacions forestals amb pins de la pennsula ibrica.

Descripci.
Adults amb dimorfisme sexual emergeixen entre juny i agost.La femella s ms grossa que el mascle i t una envergadura de les ales de 35 a 50 mm mentre el mascle fa de 30 a 40 mm. Els dos sexes tenen l'abdomen pils i aparentment les antenes de les femelles sn filiformes i les dels mascles pectinades (al microscopi ambdues sn bipectinades) 

Estadis larvals cada vegada ms grans la larva adulta fa de 38 a 45 mm i est proveda de pls urticants perillosos per als humans (asma, conjuntivitis, urticria). Formen una bossa sedosa on es refugien del fred i s'agrupen i d'on surten en els dies assolellats de l'hivern per menjar fulles de pi o d'altres conferes

La pupa s marronosa i sedosa de 20 mm de llarg.

Danys.
Plaga molt comuna i estesa de carcter cclic i difcil d'eliminar. Les larves mengen les fulles i defolien l'arbre. Noms en cas d'arbres molt joves pot acabar matant-los, en general els debilita i n'afecta el creixement. 

L'ordre usual d'afectaci de major a menor s: Pinus nigra, P. sylvestris, P. pinea, P. halepensis, P. pinaster, P. canariensis, Cedrus atlantica i Larix decidua.

Lluita.
Biolgica: Les trampes amb llum ultraviolada atrauen ambds sexes, les trampes amb feromona sexual atrauen noms els mascles. Per la gran perillositat de les bosses de l'insecte cal tallar-les amb protecci ocular i drmica. Amb una escopeta es pot disparar a les bosses (a l'hivern) i en part destruir-les i en part deixar que el fred mati les larves, per aix s una prctica laboriosa, pel que noms dna bons resultats en rees petites. Molts ocells insectvors com les puputs mengen larves de processionria, pel que un mtode indirecte de lluita contra la processionria s facilitar-ne l'establiment amb la collocaci de caixes niu.

Qumica: Sovint es fa amb avionetes en grans extensions fent servir productes selectius que impedeixin la muda o especfics de lepidpters com preparats a base de Bacillus thuringensis. Els insecticides no selectius poden ser contraproduents perqu eliminen depredadors o parsits naturals de la processionria.

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84872" title="Pere III de Rssia" nonfiltered="3740" processed="3732" dbindex="33959">


Pere III de Rssia (Kiel 1728 - Ropsha 1762). Duc de Holstein-Gottorp i Tsar de Rssia durant escassos sis mesos de l'any 1762. Fou el fundador de la dinastia dels Romanov-Holstein-Gottorp que govern Rssia des de l'any 1762 i fins a l'any 1917.

Nascut a Kiel, a l'actual land de Schleswig-Holstein, el dia 21 de febrer de l'any 1728, era fill del duc Carles Frederic de Holstein-Gottorp i de la gran duquessa Anna de Rssia. Pere era nt per via materna del tsar Pere I de Rssia i de la tsarina Caterina I de Rssia.

L'any 1739 acced al tron del ducat de Holstein-Gottorp, alhora que es constituia com a hereu als trons de Rssia i de Sucia. Pocs mesos desprs, la tsarina Elisabet I de Rssia, tia de Pere, acced al tron rus. Pere viatj a Sant Petersburg on fou formalment acreditat com a prncep hereu de Rssia. Elisabet arregl el matrimoni de Pere amb la princesa Sofia Augusta Frederica d'Anhalt-Zerbst. El matrimoni fou infeli i tant Pere com Caterina tingueren nombrosos amants. La parella tingu dos fills:

SM el tsar Pau I de Rssia, nascut el 1754 a Sant Petersburg i mort el 1801 a Sant Petersburg. Es cas en primeres npcies amb la princesa Guillermina de Hessen-Darmstadt i en segones npcies amb Sofia de Wrttemberg.

SAI la gran duquessa Anna de Rssia, nascuda a Sant Petersburg el 1757 i morta el 1759 a Gatchina.

L'any 1762 Pere acced al tron de Rssia. La seva primera acci fou la retirada de les tropes russes de la Guerra dels Set Anys en un moment en qu Prssia es trobava ofegada per les tropes russes i austriaques. La pau signada amb Prssia evit la desintegraci prussiana i alhora permetia una aliana russoprussiana per declarar la guerra a Dinamarca per tal de restaurar el ducat d'Schelswig al ducat de Holstein-Gottorp. 

S'ha rumorejat que una altra de les intencions de Pere era introduir rituals protestants l'esglsia ortodoxa russa. Malgrat tot, durant el regnat de Pere s'introduiren un seguit de reformes econmiques que permeteren la modernitzaci a l'estil occidental de l'economia russa. Pere tamb introduir un edicte pel qual es prohibia la m d'obra de serfs a les industries. Tamb prohib la importaci de sucre al pas per tal d'estimular la producci i el desenvolupament.

La reforma social ms important introduida durant el regnat de Pere fou la Llibertat de Noblesa a travs de la qual s'abolia l'obligatorietat de servir a l'exrcit. Caterina, a travs del seu amant Grigori Orlov, van planejar desplaar a Pere del poder ja que temia el divorci i la prdua del seu estatus a Rssia. 

Orlov i Caterina van aconseguir que la gurdia palatina es revolts i obligus a Pere a firmar la seva prpia abdicaci. Caterina esdevingu d'aquesta forma tsarina amb l'ampli suport de la noblesa. Poc temps desprs, Pere fou assassinat al monestir de Ropsha. Caterina no castig als gurdies responsable i existeixen seriosos dubtes sobre la participaci de la tsarina a l'assassinat. 

No fou fins el desembre de 1796 que el tsar Pau I de Rssia va exhum el cadaver del seu pare i el va enterrar amb tots els honors al Catedral de Pere i Pau de Sant Petersburg. Pau tamb promog una revisi historiogrfica de les poltiques del seu pare que eren influnciades pel desprestigi que els afins a Caterina havien fet durant prcticament 35 anys.




.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84873" title="Alfredo Catalani" nonfiltered="3741" processed="3733" dbindex="33960">

Alfredo Catalani (Lucca, 19 de juny de 1854   Mil, 7 d'agost de 1893), compositor d'pera itali, conegut principalment per les obres La Wally (1892, sobre libretto de Luigi Illica, (que cont la ms clebre ria de les compostes per Catalani, Ebben? ne andr lontana en l'Acte I) i Loreley (1890). Altres peres van tindre menys xit, aguditzat per llibrets de baixa qualitat literria.

Desprs d'estudis a Itlia i  Pars, Catalani va presentar la breu pera La Falce (La Dalla) com prova final per al Conservatori. Es tractava d'un treball excntric i vigors a l'estil wagneri, amb libretto d'Arrigo Boito.

El pintor Tranquillo Cremona va ser un admirador de Catalani, tant de l'home com de l'artista,  tant que li va suplicar deixar-se retratar junt amb la bella Lisetta Cagnoli, amant tamb de l' scapigliato  Carlo Dossi, en una intensa, vaporosa i tard-romntica obra coneguda com L'heura.

Giuseppe Verdi, no va apreciar ni aquesta ni les segents peres de Catalani, i el va criticar durament, provocant l'cida resposta del compositor: Compare Verdi amb els poetes del 1600, que amb les seues hiprboles feien delirar la bona gent. Verdi, al seu torn, la fa delirar amb crits i efectes buits de sentit com.

Ms avant Catalani es va acostar al moviment de la Scapigliatura milanesa, i als artistes ms  progressistes , prenent en consideraci, a ms de les teories Richard Wagner, la renovaci del sinfonisme i del drama lric francs. Per d'aquest inters no obtindria ms que alguns treballs secundaris que la crtica va considerar unnimement com desafortunats, encara que Dejanice va ser elogiada pel llavors jove Giacomo Puccini, qui posteriorment la va dirigir, i Lipsia per Gustav Mahler. Catalani es va fascinar posteriorment amb les atmosferes nrdiques, que li van servir d'inspiraci per a les seues peres Loreley (reelaboraci dElda) que noms seria representada desprs de la mort del compositor, i sobretot amb La Wally de 1892, el seu ltim treball.

El 1893, als 39 anys, va morir de tuberculosi desprs d'una vida dramtica i turmentada. Va ser soterrat en el cementeri monumental de Mil. Poc afectuosament, Verdi no va mostrar el seu condol ni tan sols amb un telegrama. No obstant el mn musical itali va viure amb consternaci la prdua d'una de les majors promeses de la Nova Escola.

peres.

La falce (  La Dalla  ), Mil 19 de juliol de 1875;
Elda, Tor, 31 de gener de 1880, reelaborada com Loreley, Tor, 16 de febrer de 1890;
Dejanice, Mil, 17 de mar de 1883;
Edmea, Mil, 27 de febrer de 1886;
Loreley, Tor, 1890      ;
La Wally, Mil, 20 de gener de 1892;

Enllaos externs.
El Poder de la Palabra Breu esbs biogrfic, informaci sobre les seues obres i udio de l'ria "Ebben? ne andr lontana"  















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84876" title="Prat" nonfiltered="3742" processed="3734" dbindex="33961">


Un prat s una formaci vegetal formada noms per plantes herbcies, o sigui, una comunitat vegetal formada noms per herba. El terme prat designa tamb el terreny ocupat per aquesta formaci. Un prat pot ser natural o espontani,  o b artificial, que han estat sembrats per l'home o mantingut en estat de prat per la pastura del bestiar domstic.

Pot estar composat per una sola espcie, prat monoftic, o per diverses espcies, prat poliftic.
 
Per tal de poders-se mantenir, un prat pasturat ha d'estar composat per espcies que rebrotin desprs d'sser menjades pels animals o dallades amb mitjans mecnics. En general les espcies que tornen a crixer tenen les gemes molt a prop del terra  o sn subterrnies del tipus de la gespa o estolonferes.

Els prats dalladors sn els que es poden aprofitar tallant l'herba. Noms es formen prats dalladors quan la pluviometria i la temperatura s suficient per contrarestar l'evaporaci de les plantes i de la superfcie en un perode prou llarg per permetre el creixement dels vegetals.

En climes mediterranis els prats sn estacionals i sovint formen l'anomenat pastiu que s de menor aprofitament econmic per a l'alta muntanya mediterrnia es fan prats naturals per sobre del lmit arbori i abans de les neus perptues (2200-3000 m d'altitud).

Les principals famlies botniques que formen el prat sn les gramnies, les cipercies i les  papilioncies.

En fitosociologia el terme prat t noms carcter fisiognmic, o sigui, descriu l'aspecte general de la comunitat, per pot correspondre a comunitats de composici florstica molt diferent. Tamb atenint-nos noms en l'aspecte, podem anomenar diverses formacions relacionades amb els prats:
Herbassars sn les comunitats integrades per plantes herbcies altes i de fulla gran. Si les herbes sn especialment altes i atapedes (comparables a l'altura d'una persona, per exemple), parlem dherbassars megafrbics (les arrels mega i frbia venen de termes grecs que signifiquen gran i herba, respectivament).
Els erms sn prats molt oberts, amb grans espais entre les plantes. Sn tpics d'alguns ambients molt rids i tamb dels runams i solars abandonats.
A l'extrem contrari hi trobem els feners, que sn herbassars molt rics i humits.
Un gramenet s un prat de gramnies i plantes semblants perennes. Una gespa s un gramenet atapet de plantes petites.

Vegeu tamb.
Fenassar;
Rahal;

Referncies.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84877" title="Herba" nonfiltered="3743" processed="3735" dbindex="33962">

Herba en sentit estricte s qualsevol planta angiosperma sense teixits llenyosos.

En sentit ampli la paraula herba forma part del nom com de plantes i arbusts que per tant poden estar lignificats o no. 

La paraula herba no t un valor taxonmic definit ja que en botnica s'empren altres termes ms definitoris.

Des del punt de vista del compliment del cicle biolgic les herbes poden tenir un comportament  anual, biennals perenne  viva. 

Les espcies herbcies han aparegut evolutivament amb posterioritat a les llenyoses, aix en el temps del domini dels dinosaures (cretcic i jurssic) no n'hi havia.

Herbes medicinals.
Vegeu la 

 Slvia;
 Ginseng;

Herbes culinries.
 Roman;
 Tim;
 Alfbrega;
 Fonoll;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84882" title="Llegum" nonfiltered="3744" processed="3736" dbindex="33963">

Un llegum s un tipus de fruit que s'obre quan est madur (dehiscent). 

Prov d'un sol carpel i s'obre ho fa per la sutura ventral i pel nervi mitj del carpel.

Adopten formes diverses des de les allargades a les arrodonides. Poden tenir una llavor (com en el cas dels cigrons) dues (com en les llenties)  o moltes (psols) 

s el fruit caracterstic de la famlia de les lleguminoses (Fabaceae) .

Els llegums o lleguminoses en sentit restringit sn plantes de la famlia Fabaceae caracteritzades per tenir una llavor comestible per als humans.

Principals lleguminoses de consum hum.
Fava(gnere Faba);
Mongeta o fesol (gnere Phaseolus Dolycos Vigna etc);
Cigr (gnere Cicer);
Llentia (gnere Lens);
Guixa(gnere Lathyrus);
Psol (gnere Pisum);

En sentit ampli comprn qualsevol planta de la famlia Fabaceae.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84884" title="Reuss" nonfiltered="3745" processed="3737" dbindex="33964">

El Reuss s un riu de Sussa, afluent de l'Aar per la riba dreta. 

Fa 158 km i s el quart riu ms llarg de Sussa, desprs del Rin, l'Aar i el Roine.

El Reuss neix al masss d'Aar-Gothard, a prop del coll de Sant Gothard, a una altitud de 2.431 m. Forma la vall d'Andermatt abans d'entrar al llac del Quatre Cantons (Vierwaldstaettersee) d'on surt per Lucerna. Segueix cap al nord, unint-se a l'Aar poc abans de la seva confluncia amb el Limmat.

Les seves aiges per mitj de l'Aar i desprs del Rin arribaran al mar del Nord
El seu cabal mitj anual a Mellingen fou de 130 m3/s el 2004.

 Cantons travessats pel Reuss .
 Uri;
 Lucerna (Luzern);
 Zug;
 Argvia (Aargau);

 Localitats travessades pel Reuss .
 Hospental;
 Andermatt;
 Gschenen;
 Wassen;
 Gurtnellen;
 Silenen;
 Ertsfeld;
 Attinghausen;
 Altdorf;
 Seedorf;
 Lucerna ;
 Emmen;
 Buchrain;
 Root;
 Gisikon;
 Sins;
 Ottenbach;
 Hermetschwil-Staffeln;
 Zufikon;
 Mellingen;
 Birrhard;
 Mlligen;
 Birmenstorf;
 Windisch;
 Brugg;
 Gebenstorf;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84887" title="Pau I de Rssia" nonfiltered="3746" processed="3738" dbindex="33965">


Pau I de Rssia (Sant Petersburg 1754 - 1801) fou Tsar de Rssia des de l'any 1796 i fins l'any 1801, any en qu fou assassinat. Membre de la dinastia dels Romanov.

Nascut al Palau d'Estiu de Sant Petersburg l'any 1754, sent fill del tsar Pere III de Rssia i de la tsarina Caterina II de Rssia. Malgrat tot, molt s'ha especulat sobre el vertader pare de Pere que s'atribueix a l'amant de Caterina, Sergei Saltykov. Entre d'altres motius que recolzen aquesta tesi hom hi pot trobar els rumors sobre la possible esterilitat del tsar Pere III de Rssia escampats pels partidaris de Caterina i que pretenia perjudicar els drets dinstics de Pau a la Corona imperial russa.

Durant la seva infantesa fou educat al costat de la seva tia-via, la tsarina Elisabet I de Rssia. Aviat don proves de ser un vailet intelligent i fins i tot atractiu. Arran d'aquesta separaci i els fets ocorreguts l'any 1762 la separaci entre Pau i la seva prpia mare es fu cada vegada ms importants i acab resultant insalvable. Tot i aix, aquesta concepci de les relacions entre mare i fill es veuen en entredit pels comentaris expressats per lord Buckinghamshire, ambaixador angls a la Cort de Sant Petersburg que afirm que malgrat els comentaris Caterina pos en mans d'excellents tutors al seu fill, li proporcion un magnfic casament i li permet assistir al Consell d'Estat. 
 
Pau es cas l'any 1773 amb la princesa Guillermina de Hessen-Darmstadt, filla del landgrav de Hessen-Darmstadt i que assum el nom de Natlia Alexeievna. Natlia mor escassos mesos desprs mentre anava de part, malgrat els esforos no s'aconsegu salvar a la criatura.

L'any 1776, Pau es cas amb la princesa Sofia de Wrttemberg, filla del duc Frederic II Eugeni de Wrttemberg. Sofia era una dona molt activa i que rpidament s'adapt a la poltica i a les intrigues de la cort santpetersburguesa. La parella tingu els segents fills:

SM el tsar Alexandre I de Rssia nat a Sant Petersburg el 1777 i mort el 1825 a Taganrog. Es cas amb la princesa Llusa de Baden.

SAI el gran duc Constant de Rssia nat a Tsrskoie Sel el 1779 i mort el 1831 a Vitebsk de colera. Es cas en primeres npcies amb la princesa Juliana de Saxnia-Coburg-Saalfeld, i en segones npcies amb Joana Grudna-Grudczinska, princesa Lowiczka.

SAI la gran duquessa Alexandra de Rssia nada el 1783 a Sant Petersburg i morta el 1801 a Viena. Es cas amb l'arxiduc Josep Antoni d'ustria, palat d'Hongria.

SAI la gran duquessa Helena de Rssia nada a Sant Petersburg el 1784 i morta el 1803 a Ludwiglust. Es cas amb el gran duc Frederic Llus de Mecklenburg-Schwerin.

SAI la gran duquessa Maria de Rssia nata a Sant Petersburg el 1786 i morta al Belvedere de Weimar el 1859 Es cas amb el gran duc Carles Frederic de Saxnia-Weimar.

SAI la gran duquessa Caterina de Rssia, nada a Sant Petersburg el 1788 i morta el 1819 a Stuttgart. Es cas amb el duc Jordi d'Oldenburg i en segones npcies amb el rei Guillem I de Wrttemberg;

SAI la gran duquessa Olga de Rssia nascuda el 1782 i morta el 1795 a Sant Petersburg.

SAI la gran duquessa Anna de Rssia nada a Sant Petersburg el 1795 i mort a L'Haia el 1865. Es cas amb el rei Guillem II dels Pasos Baixos.

SM el tsar Nicolau I de Rssia nat el 1796 a Tsrskoie Sel i mort el 1855 a Sant Petersburg. Es cas amb la princesa Carlota de Prssia.

SAI el gran duc Miquel de Rssia nat a Sant Petersburg el 1798 i mort el 1849 a Varsvia. Es cas amb la princesa Helena de Wrttemberg.

A partir de 1776 els temors de caure assassinat eren ms importants, i la creenca que la seva mare era darrera dels intents ms significativa. A mesura que creixeren aquests sospites, Caterina alluny de la Cort al seu fill i l'expuls del Consell d'Estat.

Durant el bienni 1781 - 1782 la parella es dedic a la representaci de l'imperi rus a Europa viatjant per la majoria de les corts europees. L'any 1983, Pau reb la propietat de Gatchina de mans de la seva mare on hi form un esquadr de soldats que seguien el model militar prussi. Anys abans, coincidint amb el naixement del gran duc i futur tsar Alexandre I de Rssia, Pau reb la propietat de Pavlovsk.

Amb la mort de la tsarina Caterina II de Rssia el dia 5 de novembre de l'any 1796, Pau acced al tron de Rssia amb el nom de Pau I. La primera acci que comet Pau fou la destrucci del testament de Caterina ja que corrien rumors sobre els desitjos de la tsarina d'apartar del tron a Pau per facilitar l'accs a Alexandre, fill de Pau i nt de Caterina. Aquestes pors contriburen en la publicaci de les Lleis Paulines les quals establiren principis estrictes de primogenitura dins de la Casa Reial dels Romanov. 

Durant el primer any de regnat, Pau capgir algunes poltiques portades a terme per la seva mare. Tot i que acus de jacob i exili a gent pel simple fet d'anar vestits a la moda de Pars o llegir llibres francesos, ell permet el retorn de l'exili siberi de Radishchev, el millor crtic de la figura de Caterina. Pau exhum les restes mortals del seu pare i les enterr amb tota la pompa a la Catedral de Pere i Pau de Sant Petersburg, i davant dels rumors molts extesos sobre qui era el seu pare, Pau alleg ser descendent del tsar Pere I de Rssia tant per part de pare com per part de mare, tenint, per tant, drets inallienables a dirigir Rssia.

Les acusacions de corrupci i d'excentricitats colpejaren fort la seva imatge pblica. Pau elev a la categoria de princesa a la seva amant, Anna Lopukhina. Pau era capa d'una gran generositat i repart ms serfs entre les seves amants durant cinc anys que la seva mare en trenta-quatre anys de regnat. 

La conducta independent de Pau durant el seu regnat en matria d'afers exteriors van portar al pas a participar a la Segona Coalici contra la Frana revolucionria l'any 1798, enviat a Suvorov a Sussa per lluitar contra Napole per terra i a Ushakov al Mediterrani per ajudar a Horatio Nelson. Malgrat les victries recollides pels exrcit russos, Pau decid retirar el suport als britnics i s'apart de la Coalici. 



Sembla ser que Pau actuava per passions personals, el canvi d'opini vers la coalici es degu al fet que el Regne Unit s'apoder de la illa de Malta, seu tradicional dels hospitalers que es veieren obligats a refugiar-se a Roma per qui Pau sentia un especial inters. A partir d'aquest moment cresqu l'inters de Pau per assaltar amb una expedici naval conjunta amb Frana les illes britniques per una nova follia del tsar, enviar una expedici de cosacs a combatre els anglesos a l'ndia l'apart d'aquest objectiu.

L'any 1801 Pau era vilment assassinat. Les seves temptatives de militaritzar la noblesa a l'estil prussi provocaren moltes sentiments en contra de l'emperador a la cort palatina. Moltes de les seves poltiques foren vistes amb preocupaci per la noblesa. La conspiraci de l'assassinat del tsar fou organitzada pel comte Petr Alekseevich Pahlen, Nikita Petrovich Panin i l'almirall catal Josep de Ribas i Boyons. L'11 de mar de l'any 1801 Pau fou assassinat a la seva habitaci del Castell de Sant Michael per un grup de soldats capitanejats pel general d'origen hannoveri Bennigsen. Abans de matar-lo l'obligaren a signar la seva abdicaci en favor del seu fill, el tsar Alexandre I de Rssia. 











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84898" title="Miami Heat" nonfiltered="3747" processed="3739" dbindex="33966">


Miami Heat s una franqucia de la NBA amb seu Miami, Florida. 

Pavellons.

Miami Arena (1988-1999);

American Airlines Arena (1999-present);

 Histria de la franqucia .
Primers anys.

El 1987 la NBA va decidir expandir-se amb 4 nous equips: Charlotte Hornets, Minnesota Timberwolves, Orlando Magic i Miami Heat. Els Heat varen participar per primera vegada a l'NBA a la temporada 1988/89. Va ser un primer any totalment improductiu, amb una plantilla plena de jugadors joves que encara s'havien d'acostumar a la professionalitat. Entre els jugadors de la primera plantilla es trobaven Rony Seikaly i Kevin Edwards (seleccionats a la primera ronda del draft), els debutants Grant Long i Sylvester Gray i els veterans Rory Sparrow, Jon Sundvold, Pat Cummings, i Billy Thompson. L'equip va comenar la temporada perdent els seus primers 17 partits, sent un rcord a l'NBA. Van acabar la temporada amb un rcord de 15-67 entrenat per l'ex-asistent dels Detroit Pistons, Ron Rothstein.

A la primera ronda del draft de 1989, els Heat van seleccionar Glenn Rice, provinent de la Universitat de Michigan i a segona ronda a Sherman Douglas de la Universitat de Syracuse. L'equip es va mudar de la Divisi Central, Conferncia Oest a la Divisi Atlntica de la Conferncia Est la temporada 1989/90.

Els anys 90.
Durant la temporada 1990/1991, Rice i Seikaly van mostrar una evoluci pel que fa a l'any anterior, per l'equip es va mantenir a  la part baixa de la Divisi Atlntic amb un rcord de 24-58, el que va provocar la renncia de l'entrenador Rothstien al final de la temporada. Miami va contractar, aleshores, a Kevin Loughery, un entrenador amb 29 anys d'experincia com tcnic i ex-jugador de l'NBA. En el draft de 1991, l'equip va seleccionar a Steve Smith de la Universitat de Michigan, un base gil per a un equip ms madur. Amb l'ajuda del debutant Smith, Rony Seikaly i un ms experimentat Glen Arrissi, els Heat van finalitzar en quarta posici de la Divisi Atlntic amb un rcord de 38-44 i va participar per primera vegada en els play-off. Van Ser eliminats pel millor equip d'aquella temporada, els Chicago Bulls de Michael Jordan. Steve Smith va formar part de l'equip de millors jugadors novells i Glen Rice acab des el ranking de mxims anotadors de la NBA

La temporada 1992/93 es van sumar a l'equip Harold Miner provinent de la Universitat de Califrnia del Sud i el pivot John Salley dels Detroit Pistons. La incorporaci de Salley va ser acollida amb optimisme a causa del rol que aquest havia tingut en els dos campionats assolits pels Pistons, no obstant aix rpidament es va notar que Salley era un jugador de qualitat per a un bon equip, per no per a un equip d'un nivell mig-baix. Salley va anar disminuint el seu temps de joc, fins que finalment va ser contractat per Toronto Raptors l'any 1995. La temporada no va comenar del tot b, amb Smith perdent diversos partits a causa d'una lesi en el genoll i Burton fora de les pistes gaireb tot l'any per una lesi al canell. Desprs del retorn de Smith, Miami va assolir encadenar una srie de victries entre febrer i mar, per no va ser suficient per a revertir el mal comenament de 13-27. Van finalitzar l'any amb un rcord de 36-46 i no van participar als play-off.

La temporada 1993/94, va assolir per primera vegada un rcord positiu, 42-40 i va retornar als play-off on es va enfrontar amb els Atlanta Hawks. Atlanta es va recuperar, desprs d'anar perdent la srie per 2 a 1, i va acabar guanyant la srie al millor de 5 partits. Desprs d'aquesta temporada, Steve Smith seria seleccionat com membre del segon Dream Team de la NBA, el grup de grans estrelles de la NBA que van competir en el Campionat Mundial de 1994 a Toronto representant als Estats Units. L'equip tamb estava format pels futurs jugadors dels Heat Shaquille O'Neal, Alonzo Mourning, Donen Majerle i Tim Hardaway.

La temporada 1994/95, l'equip va renovar la seva plantilla, canviant a Seikaly, Smith, i Grant Long per Kevin Willis i Billy Owens.

Aquesta poca es va produir un gran canvi en la gerncia de Miami. El 13 de febrer de 1995 els drets de Billy Cunningham i Lew Schaffel van ser comprats per la famlia Arison. Mickey Arison va ser nomenat gerent general, sent la seva primera decisi acomiadar el tcnic Loughery i reemplaar-lo per Alvin Gentry com entrenador inter per a tractar de remuntar el rcord de 17-29. Gentry va assolir un rcord de 15-21 en els restants 36 partits de la temporada per a finalitzar amb 32-50 en total, 10 partits per sota de la marca de l'any anterior.

L'poca de Riley.
Desprs de finalitzada la temporada 1995, el Heat contracten a Pat Riley per a ser el seu nou president i entrenador. Riley va ser l'ideleg del gran canvi que va enviar a Glen Rice i Matt Geiger, entre  altres, als Charlotte Hornets s canvi de la superestrella Alonzo Mourning. En una successi de canvis a mitja temporada, Riley va adquirir diversos jugadors, com Tim Hardaway, Chris Gatling i Walt Williams. Miami va finalitzar la temporada amb un rcord positiu, amb Mourning entre els capdavanters de la lliga en anotacions i rebots, per va perdre en play-off, en tan sols 3 partits contra els Chicago Bulls.La segent temporada, Miami va assolir el seu millor rcord, 61-21, amb nous jugadors, Donen Majerle, P.J.Brown, Jamal Mashburn i Voshon Lenard. Aquesta vegada van ser derrotats en 7 partits, davant els Bulls, per a les finals de la Conferncia Est.

La franqucia va celebrar el seu des aniversari la temporada 1997/98 i va obtenir per segona vegada consecutiva el primer lloc de la Divisi Atlntic. No obstant aix, els Heat van perdre a primera ronda dels play-off amb els Nova York Knicks. Aquest resultat es repetiria la segent temporada.

Com resultat de l'xit a la pista, els Heat van canviar de pabell l'any 1999, al American Airlines Arena, amb seients per a 20500 seguidors. L'equip novament va perdre en el partit 7 de la srie, amb els Knicks i per un sol punt. La temporada subsegent, Mourning no va jugar 69 partits, degut a un rar desordre heptic. Van guanyar 50 partits, destacarien Eddie Jones, Anthony Mason i Tim Hardaway. Per van perdre a la primera ronda de play-off.


 Els anys 2000.
Noves decepcions, portarien a un remodelaci de la plantilla l'any 2003. Pat Riley va donar un pas al costat com entrenador, per a dedicar-se ms a ser el president de l'equip i va promoure a l'assistent Stan Van Gundy al lloc d'entrenador principal. Ms canvis van ocrrer quan Miami va triar a Dwyane Wade en la posici nm. 5 draft de 2003, i va contractar a Lamar Odom i Rafer Alston. Odom va reviure la seva carrera, amb una mitjana de ms de 17 punts per jocs. Dwyane Wade  va portar energia a l'equip i va trencar diversos rcords de jugadors novells. L'equip va superar la primera ronda dels play-off de 2004, on van vncer a New Orleans 4-3, i desprs va perdre amb Indiana Pacers 4-2 a les semifinals de conferncia.

L'any segent, Miami Heat va contractar a la superestrella Shaquille O'Neal, el 14 de juliol de 2004 en un canvi amb Los Angeles Lakers, en el qual Miami va enviar A Lamar Odom, Caron Butler i Brian Grant a l'equip de l'oest. Wade i O'Neal es van consolidar com una bona dupla i com a estrelles en l'NBA amb una mitjana de ms de 20 punts per joc. Ron Rothstein, el primer tcnic dels Heat es va convertir en entrenador assistent i tant Steve Smith i Alonzo Mourning van retornar a l'equip com jugadors d'experincia. L'equip va assolir el seu segon millor rcord en la histria de la franqucia: 59-23. A la postemporada van guanyar 8 partits seguits en les 2 rondes inicials derrotant a New Jersey i Washington respectivament i van avanar a les finals de la Conferncia Est on es van enfrontar amb el campi defensor Detroit. Els equips van guanyar, cadascun, 2 dels quatre partits disputats abans que Miami assols una fcil victria en el cinqu joc, deixant als Pistons a la vora de l'eliminaci. Per Miami va perdre a Dwyane Wade a causa d'una distensi muscular. Sense Wade, els Heat van ser derrotats per 91-66 en el sis partit. El 7 partit era decisiu i es jugava a Miami. En aquest joc, Wade va tornar a jugar, i l'equip tenia una diferncia de 6 punts amb sols 7 minuts per jugar, encara que desprs d'una srie de prdues i intents fallats va disminuir l'avantatge costant-li a l'equip la derrota del partit i de la srie per 4-3.

A la temporada 2005-2006, desprs d'un comenament de 11-10 i amb O'Neal lesionat, Riley es va convertir novament en l'entrenador de l'equip el 12 de desembre de 2005, desprs que Van Gundy renuncis adduint raons personals. L'equip va guanyar els primers tres partits sota la conducci de Riley, perdent el 4art amb els Cleveland Cavaliers. Els Heat seguien sent criticats per no poder derrotar els equips de major importncia en la lliga. A pesar de les crtiques, l'equip aconsegueix arribar a la final de l'NBA per primera vegada en la seva histria, derrotant a Detroit Pistons a la final de la conferncia est, i trobant-se  amb Dallas Mavericks. els dos primers partits a Dallas serien guanyats per l'equip tex, per Miami finalment remont la eliminatoria fins al 4 a 2 final. Dwyane Wade va ser elegit millor jugador de les finals.

 Trajectria .
Nota: G: Partits guanyats; P: Partits perduts; %: percentatge de victries


Plantilla Actual.

Plantilla 2006/07.


 Jugadors a destacar .

Jugadors del Basketball Hall of Fame.


Per recordar.
P.J.Brown;
Rex Chapman;
Sherman Douglas;
Tim Hardaway;
Damon Jones;
Eddie Jones;
Grant Long;
Donen Majerle;
Jamal Mashburn;
Anthony Mason;
Harold Miner;
Glen Arrissi;
John Salley;
Rony Seikaly;
Brian Shaw;
Steve Smith;
Kevin Willis;


Nmeros Retirats.
23 Michael Jordan;

(Els Heat van retirar el nombre 23 com un tribut a Jordan per la seva contribuci a la lliga, a pesar que Jordan mai va jugar per a Miami)

Entrenadors.




Enllaos externs.
Pgina oficial de Miami Heat ;
Pgina oficial de Miami Heat en espanyol ;
Pgina de fans ;
Club de fans de Dwyane Wade ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84899" title="Terry Pratchett" nonfiltered="3748" processed="3740" dbindex="33967">

Terry Pratchett OBE s un autor de llibres de fantasia i cincia ficci. Nascut el 28 d'abril de 1948, s un dels autors anglesos, vius, que ms llibres venen actualment. Autor de la saga Discworld (Discmn)

Biografia.
Nascut com a Terence David John Pratchett al 28 d'abril de 1948 a Beaconsfield, Buckinghamshire, Anglaterra. Fill de David I d'Eileen Pratchett.  Va cursar estudis de secundria al High Wycombe Technical High School i a la Beaconsfield Public Library.

El seu primer treball publicat, un conte curt, el va escriure a l'edat de tretze anys, pel qual li van pagar 14 .

Treballant al diari local Bucks Free Press com a periodista, va tenir la sort de conixer al codirector de Colin Smythe Limited, una editorial de Buckinghamshire al qui li va comentar que havia escrit una novella, The carpet people, que fou publicada el 1971.
Al 1980 entr a treballar al Central Electricity Generating Board un butllet pagat per les empreses elctriques i on ell s encarreg de les notcies relatives a les centrals nuclears. Desprs de l'accident nuclear de Three Mile Island, Pensilvnia, EUA, va decidir deixar la feina i dedicar-se exclusivament a escriure, arribant a escriure dos novelles a l'any.

El mar del 2005 havia venut ms de 40 milions de llibres. Desprs de J.K. Rowling, s l'autor amb ms vendes. Tamb s l'autor del que se'n roben ms llibres a les llibreries del Regne Unit.

Pratchett ha estat nomenat oficial de l'ordre de l'imperi britnic (Order of the British Empire) per als serveis a la literatura (1998), Doctor honorary en literatura per les universitats de Warwick (University of Warwick) (1999), de Portsmouth (University of Portsmouth) 2001, i Bristol (University of Bristol) 2004.

Obra.
La seva obra ms coneguda s Discworld (Discmn), una srie de llibres humorstics i satrics que passen a un mn de fantasia amb forma de disc (o pizza) aguantat per quatre elefants gegantins que a la vegada sn damunt la gran tortuga A'Tuin (Gran A'tuin), de quinze mil quilmetres de llarg que neda per l'espai.

Els ms grans tpics parodiats a les novelles de Discmn, sn: Els grans protagonistes de les novelles de cincia ficci i fantasia de tots els temps, les pellcules d'Ingmar Bergman, Austrlia, el cinema, els diaris, el Rock and roll, la religi, la filosofia (principalment la grega clssica), la histria egpcia, els sindicats i els gremis.

La seva novella El fantstic maurici i els seus educats rossegadors (The Amazing Maurice and His Educated Rodents) (Encara no traduda al catal) va guanyar la Medalla Carniege (Carnegie Medal) a la millor novella infantil del 2001.
Al 2006 va estar nominat als premis Nebula (Nebula Award) per la seva ltima novella Going postal.

Obra Complerta.



Enllaos Externs.
 La Mort i el Que V Desprs, Relat curt en catal;
 La concha de gran A'Tuin - Pagina en castell sobre Discmn;
 Pgina oficial de Terry Pratchett ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84903" title="FIFA World Player" nonfiltered="3749" processed="3741" dbindex="33968">
El FIFA World Player s un premi individual que la Federaci Internacional de Futbol Associat (FIFA) que va decidir instaurar a l'any 1991 i amb el qual es reconixer al millor jugador i a la millor jugadora del mn de cada any. 

El premi es decideix mitjanant les votacions dels capitans i entrenadors de totes les seleccions nacionals de federacions afiliades a la FIFA dels cinc continents. 
Cada capit i seleccionador vota a tres jugadors, atorgant-li tres punts al primer classificat, dos al segon i un punt al tercer, l'nica condici es no poder votar a un jugador de la mateixa selecci nacional. A l'hora de votar es tenen en compte els mrits contrets pels jugadors tant en la trajectria portada a terme amb els seus clubs, com amb les seves seleccions nacionals. 

Desprs del recompte de tots els vots, la FIFA convoca als tres primers classificats masculins i als tres femenins a una gala que t lloc en Zuric (Sussa) a mitjans de desembre. En aquesta gala es desvetlla l'ordre final de les votacions, i es fa lliurament dels premis. 

Malgrat que sn elegibles al premi jugadors de totes les lligues del mn, en les 15 edicions celebrades des de 1991, el podi sempre ha estat ocupat per jugadors que militen a clubs europeus, especialment de les lligues espanyola i italiana.


 Historial .


 Palmars per futbolistes .


 Palmars segons la nacionalitat dels futbolistes .


 Palmars segons el club dels futbolistes .

Noms es comptabilitzen a cada club els premis rebuts per futbolistes que pertanyen al club en qesti la temporada del lliurament del premi, no a els que van pertanyer abans o desprs de la temporada en qu foren premiats.


 Palmars segons la lliga nacional en qu competien els futbolistes .

Es comptabilitzen els premis rebuts per futbolistes que competien en una lliga nacional la temporada del lliurament del premi, no a les que van competir en aquella lliga en temporades anteriors o posterior a la del lliurament del premi.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84904" title="GP2X" nonfiltered="3750" processed="3742" dbindex="33969">

GP2X s una videoconsola porttil creada el 2005 per l'empresa sudcoreana Gamepark Holdings desprs de l'escissi de Gamepark, a ran dels desacords entre el tipus de mercat al qual seria dirigida la successora de la GP32. Mentre Gamepark es va decantar per llanar una consola comercial que compets amb Nintendo DS i la PSP, la XGP, Gamepark Holdings va voler desenvolupar una consola orientada al programari lliure, i basada en GNU/Linux.

Histria.
Com que Gamepark Holdings (GPH) s una empresa petita formada per menys d'una dotzena de treballadors, i a causa de l'alta expectaci i demanda del producte, hi va haver mants problemes al llarg del procs de llanament.

Abans de llanar-se el maquinari definitiu, es van enviar unitats de prova a diversos programadors coneguts de GP32. Tamb es va publicar un binari per actualitzar el microprogramari de la consola, per sense publicar-ne alhora el codi font. Aix va provocar les desconfiances dels usuaris, ja que l'esmentat microprogramari era una modificaci d'un nucli de Linux publicat sota llicncia GPL, i publicar-ho sense donar-ne el codi font s illegal. En realitat, la versi de Linux de la GP2X va ser programada per la subcontractada Dignsys Inc., i va ser aquesta companyia que essent encara en possessi del codi, va tardar setmanes a publicar-lo.

Quant al nom, en principi devia dir-se GPX2, per aquesta era una marca ja registrada a molts de pasos. Per triar un nou nom, es va organitzar a mitjan agost de 2005 un concurs pblic al qual usuaris tant de Corea del Sud com de la resta del mn van poder enviar suggeriments. Tanmateix, la companyia de Gamepark Holdings va prendre la polmica decisi d'ignorar els resultats del concurs, en part a causa de nous problemes a l'hora de registrar els noms. Aix a la consola finalment li van dir GP2X.

Llanament.

Desprs de diversos retards (si es poden considerar aix, ja que mai no es va donar una data de llanament exacta), la primera tirada de producci, de 500 unitats, es va comercialitzar a Corea del Sud el 10 de novembre del 2005. Aquesta tirada, coneguda com a "GP2X FX-100 First edition" es va considerar com "de prova" ja que el microprogramari o firmware incls a les consoles tenia diversos defectes, que afectaven la qualitat de les imatges a la pantalla, i la qualitat del so. Tamb hi va haver molts defectes en la reproducci multimdia i en la durada de les piles. Afortunadament, aquests defectes eren esmenables mitjanant una actualitzaci de microprogramari.

Es va apostar per una distribuci de la consola enterament a travs d'Internet. Un total de 15 distribudors van comenar a vendre la consola a tot el mn, uns quants dies desprs del llanament a Corea del Sud.

El codi font del nucli de Linux usat per la consola, aix com el programari d'arrencada es van publicar qualques dies desprs del llanament inicial, si b havien vulnerat durant unes setmanes la llicncia GPL. El febrer del 2006 GPH va acabar el contracte amb Dignsys Inc. per la reticncia d'aquesta companyia a complir amb els termes de la GPL i per la dubtosa qualitat del programari que havien fet; per tant des d'aleshores s'encarreguen ells mateixos, amb un nou equip d'enginyers, de programar les futures actualitzacions.

El 16 d'octubre del 2006 la consola ja havia venut 30.000 unitats.

GP2X F200.

L'1 de novembre del 2007 va sortir a la venda la GP2X F200, una revisi del maquinari, que com a principal novetat incloa una pantalla tctil. Tamb portava, en quan a maquinari, millores als punters de direcci, una pantalla de major qualitat, una carcasa de color blanc tmb totalment remodelada, un nou sistema per treure ms fcilment les piles, etc.

Maquinari.

El maquinari que incorpora la GP2X va ser triat per ser el ms potent i barat possible. Aix van reeixir a fer que el preu de llanament d'una mquina nova com aquesta fos al voltant de 165; mentre que la seva predecessora, la GP32, continuava de vendre's desprs de ms de 2 anys a un preu entre 160 i 200 euros.  	

Aqu es detalla el hardware de la consola:
Mquina: GPX2-F100;
Prosseador: MagicEyes MMSP2 Dual Core - ARM920T principal i coprocesador ARM940T;
Memoria: NAND Flash 64MB y RAM 64MB.
Emmagatzemament: Targetes SD.
Sistema operatiu: Linux 2.4.x;
Dimensions: 143.6mm* 82.9mm*34mm ;
Alimentaci: Dos piles AA 1.5 V;
Resoluci: 320*240 (QVGA);
Controls: 1 stick digital de 8 direccions y 8 botons digitals;
Sortida: Port EXT, USB i sortida per als auriculars.

El MMSP2 s un procesador de dobli nucli, s a dir, integra dos processadors que correctament usats poden oferir molt bons resultats. Funciona a 200 Mhz per defecte, encara que la velocitat de rellotge es pot ajustar, baixant-la per consumir menys bateria, i pujant-la per oferir ms bon rendiment a costa d'un augment de consum.

En la memria NAND s'inclou tot el programari base de de la GP2X: sistema operatiu, reproductors multimdia, diverses utilitats i el llanador de programes, que executa la resta de programari programat per a la consola: jocs, aplicacions emulador, etc. Aquest programari de base s copiat a la memria RAM en encendre la consola, per tal que es pugui executar.

Tamb s'inclou un processador capa de generar senyals de televisi amb ajuda del processador central; amb un cable especial connectat al port EXT. Es pot usar la consola en un televisor normal.

Vegeu tamb.

GP32;
GamePark Holdings;

Enllaos externs.

 Pgina oficial;
 Dignsys Inc. Empresa ncarregada de programar la versi de Linux per a la GP2X;
 Llista de dsitribudors;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84907" title="Naira" nonfiltered="3751" processed="3743" dbindex="33971">


La naira s la unitat monetria de Nigria. El codi ISO 4217 s NGN i s'abreuja amb un smbol especial,   (Unicode: U+20A6 ). Se subdivideix en 100 kobos. 

El nom de la moneda prov d'una alteraci del nom de l'estat, Nigria (en angls pronunciat iria), mentre que el de la fracci ve de la pronncia ioruba de l'angls copper ("coure"), material amb qu eren fets els penics, l'antiga moneda fraccionria.

Aprofitant la decimalitzaci de la moneda, el 1973 Nigria va substituir la lliura nigeriana (N) per la naira a ra de 2   per N. Fou, doncs, l'ltim estat a abandonar el sistema predecimal de xlings i penics.

 Monedes i bitllets .
Emesa pel Banc Central de Nigria (Central Bank of Nigeria), en circulen monedes de  , 1, 5, 10, 25 i 50 kobos i 1 naira, i bitllets de 5, 10, 20, 50, 100, 200, 500 i 1.000 naires. 

En angls ni la moneda ni la seva fracci no pluralitzen, de manera que tant a les monedes com als bitllets s'utilitzen les formes naira i kobo tant per al singular com per al plural. Als bitllets tamb surt escrit el nom de la moneda en carcters rabs (     ), alfabet amb qu s'escriu tradicionalment el hausa, una de les llenges oficials de Nigria.

 Taxes de canvi .
1 EUR = 162,264 NGN (14 de juny del 2006);
1 USD = 128,480 NGN (14 de juny del 2006);

 Enllaos externs .
 Banc Central de Nigria;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84908" title="Hostafrancs" nonfiltered="3752" processed="3744" dbindex="33972">
Hostafrancs s un dels barris que conformen el districte de Sants-Montjuc de Barcelona. 

El nom del barri t el seu origen en el nom de l'hostal que va construir Joan Corrades i Bosch a mitjans del segle XIX, qui compr el terreny el 1840 i li don el nom del poble d'on era originari, Hostafrancs, a la Segarra. Molt aviat aquest hostal es faria conegut entre aquells que feien s sovint de la carretera de Madrid i volien descansar o pernoctar un cop eren tancades les muralles de Barcelona, degut a la proximitat d'aquest al Portal de Sant Antoni i degut a la distncia a salvaguardar de la muralla, es constru molt proper a la Creu Coberta. Aquest hostal s'ubicava on ara trobem el cinema Arenes, afectat pel PERI d'Hostafancs amb la intenci de fer arribar el carrer Diputaci fins a Gran Via.

Originalment el terreny que esdevindria Hostafrancs va pertnyer al terme municipal de Santa Maria de Sants, futur Sants. L any 1839 la Diputaci Provincial va desvincular el sector que anava del Pont d'en Rabassa a la Creu Coberta per passar-lo a Barcelona. Tot i aix fins al 1868 l Esglsia de Santa Maria de Sants va mantenir el control sobre aquella zona. 

Llocs d'inters.

CSOA Hamsa;
Espanya Industrial;

Enllaos externs.
web del Districte de Sants-Montjuc;
Plana del CSOA Hamsa;
BarriSants - Portal de noticies del barri de Sants i rodalies;
Sants 3 Rdio 103.2 FM- La rdio local del nostre barri;
EL 3 - Portal de Notcies de Sants-Montjuc;
Nria Feliu - Cantant santsenca;
Uni Esportiva de Sants;
S.E.Mercat Nou Magria;
Associaci de Disminuts de Sants-Montjuc;
Federaci d'Associacions, Entitats i Comissions d'Hostafrancs;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84909" title="PERI" nonfiltered="3753" processed="3745" dbindex="33973">
PERI sn les sigles corresponents a Pla Especial de Reforma Interior. s la denominaci utilitzada per l'Ajuntament de Barcelona per parlar de zones afectades per plans urbanstics englobats dins el Pl General Metropolit. Alguns exemples en sn el PERI de Llacuna, el d'Hostafrancs, el del 22@, etc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84911" title="Hoquei subaqutic" nonfiltered="3754" processed="3746" dbindex="33974">

L'hoquei subaqutic s un esport que es juga en una piscina. 

 Regles.

L'rea de joc mesura entre 12 i 15 metres d'ample i entre 21 i 25 metres de llargada. La superfcie de joc no ha d'sser menor a 300 metres quadrats. El fons de la piscina ha de ser pla, horitzontal i amb un pendent suau d'un mxim del 5%. La profunditat est compressa entre 2 i 4 metres. Les lnies de gol han d'sser de naturalesa slida (P. ex. les parets de la piscina).
El joc es practica a pulm lliure en equips de 6 jugadors i 4 suplents. L'objectiu del joc es introduir un disc dins de la porteria de l'equip contrari ajudats per un estic.
El disc te un dimetre aproximat de 80 mm i un gruix de 30 mm. Les arestes del disc, recobert o no, tenen un radi de 3 a 10 mm. El disc pesa 1,3 kg.

 Equipament.
Els jugadors porten unes ulleres, aletes i un tub d'apnea per jugar. Per motius de seguretat els jugadors tamb porten un casquet igual que el que s'utilitza en el waterpolo, i diferents proteccions per a les mans. Com les normes permeten als jugadors jugar amb ambdues mans, les proteccions a vegades solen estar en totes dues mans. L'estic s ms curt que en altres modalitats d'hoquei i el seu color varia, blanc o negre, i identifica cadascun dels equips.

 rbitres.

Hi ha tres rbrites durant un partit, dos rbitres "aqutics" que estan a dins de l'aigua i un rbitre "principal" que es troba fora de la piscina. Normalment els rbitres aqutics porten una samarreta i un casquet de diferent color per identificar-se. Els rbitres aqutics s'encarreguen de marcar els gols i pitar les faltes, mentre que el principal respn a les seves senyals i de la comunicaci amb la taula d'anotaci.

 Enllaos Externs.

 Hockey Subaqutic 2005-2006;
 Campionat del mn de Hockey Subaqutic a Sheffield (Regne Unit) 2006 ;
 The Underwater Hockey Directory ;
 Normativa;
 Equip de Barcelona;
 Foro Internacional en Castell;
 Vdeos a Internet;
 Alan Blake - How Octopush was created Essay from Alan Blake about the history of Octopush. ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84914" title="Creu Coberta (Barcelona)" nonfiltered="3756" processed="3747" dbindex="33977">

La Creu Coberta fou una creu que es va situar en 1344 al coll dels Inforcats, aproximadament a la confluncia de les actuals avingudes Mistral i del Parallel de Barcelona. 

La creu coberta era una Creu de terme municipal que posteriorment fou coberta per un templet. Va ser destruda el 1823 pels liberals, fou novament aixecada i va desaparixer cap al 1823 durant la reparaci de la carretera. Esdevingu un paisatge peculiar, ja que des del segle XV fins a 1715 s'hi alaren algunes de les principals forques de la ciutat, acompanyades d'alguns molins de vent que servien per moldre el blat de la ciutat. Fou lloc d'acampada en els setges a Barcelona durant la Guerra dels Segadors, la guerra de successi i la guerra del Francs degut a la seva situaci estratgica vers Barcelona.

Actualment aquesta creu no existeix, per el principal carrer d'Hostafrancs duu el nom de Creu Coberta per aquesta creu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84918" title="Laval" nonfiltered="3757" processed="3748" dbindex="33978">




Laval s alhora una regi administrativa, une municipalitat regional de comtat i una ciutat de la provncia canadenca del Quebec. Est situada sobre l'le Jsus, a la perifria nord-oest de Mont-real, ciutat de la qual est separada per la rivire des Prairies.

Demografia.
Poblaci:  376 845 (2006);
Superfcie: 246 km;
Densitat: 1 505,7 hab./km;
Taxa de natalitat: 10,2   (2005);
Taxa de mortalitat: 6,2   (2005);
Font: Institut de la statistique du Qubec

Enllaos externs.
Pgina oficial de la ciutat de Laval  ;
Portal regional de Laval ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84921" title="Mutaci (algorisme gentic)" nonfiltered="3759" processed="3749" dbindex="33980">
En els algorismes gentics, una mutaci s un operador gentic utilitzat per mantenir la diversitat gentica d'una generaci d'una poblaci de cromosomes a la segent. Es anleg a la mutaci en biologia.

El propsit de la mutaci en els algorismes gentics s evitar que la poblaci de cromosomes sigui massa similar entre si, cosa que podria provocar una soluci no prou acurada. Aquest raonament tamb explica el fet que la majoria de sistemes d'algorismes gentics eviten escollir noms el cromosoma amb l'adequaci ms alta de la poblaci per generar la segent, i en el seu lloc utilitzen una selecci aleatria (o semi aleatria) ponderant segons l'adequaci dels cromosomes.

Es dna amb molt poca freqncia de ocurrncia (fenomen rar) i pot, fins i tot, no ser emprat.

Si en la generaci actual va a produir-se una mutaci fem els segents passos:

 Seleccionar al atzar un individu qualsevol.
 Triar un punt de mutaci al atzar en la seva cadena gentica.
 Canviar el valor del bit afectat.
 Retornar el nou individu a la poblaci.


Individu original: 0 0 0 1 1 0 1 0 1 0 1 0 1 1 0 1

Individu mutat:      0 0 0 1 1 0 1 0 1 0 1 1 1 1 0 1



La mutaci serveix com a  mecanisme de control del procs.
 taxa mutaci alta: ajuda a evitar mnims locals/mxims locals .
 taxa mutaci baixa: facilita la convergncia.


Tipus de mutaci.

Els principals tipus de mutaci existents sn:

 Inversi de bit: es realitza una inversi bit a bit de l individu.
 Canvi d ordre: se seleccionen dos valors i s intercanvien de posici.
 Suma d un valor: per codificaci amb valor, un determinat valor s afegeix (o es resta) als valors seleccionats.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84924" title="Operador gentic (algorisme gentic)" nonfiltered="3760" processed="3750" dbindex="33981">
Un operador gentic s un procs utilitzat en els algorismes gentics per mantenir la diversitat gentica.

La variaci gentica es necessria per al procs d'evoluci. Els operadors gentics utilitzats en els algorismes gentics son anlegs a aquells que ocorren en el mon natural: la selecci equivalent a la supervivncia del ms apte en el mon natural; el creuament (tamb anomenat recombinaci) equivalent a la reproducci sexual o asexual i la mutaci equivalent a la mutaci biolgica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84925" title="Cabernet franc" nonfiltered="3761" processed="3751" dbindex="33982">

El cabernet franc s una varietat de cep negra. El ram s mitj, de forma allargada. El gra s esfric, petit i de pellofa fina. La polpa s moderadament astringent. 

s una varietat de maduraci primerenca i que creix en climes ms freds que altres varietats constituint una alternativa de cultiu de millor qualitat en condicions climtiques ms rigoroses.

El cabernet franc s originari de la regi de Bordeus, igual que el cabernet sauvignon i el merlot, formant la famlia anomenada cabernets. El vi de cabernet franc t menys cos, menys color i s menys cid, per ms aromtic. S'utilitza sovint en cupatges amb el cabernet sauvignon per suavitzar l'agressivitat i el color intens, i accelerar-ne l'envelliment.

La majoria de vinyes de cabernet franc es troben a Frana, a les regions de Bordeus i de la vall del Loira. A Catalunya, encara que el seu cultiu s minoritari, s'ha adaptat b i s una de les varietats autoritzades a les DO Catalunya, DO Conca de Barber, DO Peneds i DO Terra Alta.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84927" title="Basketball Hall of Fame" nonfiltered="3763" processed="3752" dbindex="33984">


El Naismith Memorial Basketball Hall of Fame reconeix i premia als jugadors que han demostrat una habilitat extrema jugant a bsquet al llarg de la seva carrera. Tamb ho fa amb entrenadors o rbitres que han aportat una gran contribuci al mn del bsquet. Alguns equips sencers tamb es troben en el Hall of Fame, com es el cas dels Harlem Globetrotters. 

Aquesta instituci es va crear l'any 1959, i la construcci del museu es va acabar el 17 de febrer de 1968 a Springfield, Massachusetts. Al 1985 l'edifici es va traslladar a l'altra zona de Springfield, prop del centre, al costat est del riu  Connecticut. 

El 28 de setembre de 2002 el Hall of Fame es va traslladar de nou a la seva tercera llar, un edifici de 45 milions de dlars i 7.400 m. 


 Vegeu tamb.
Membres del Basketball Hall of Fame;
NBA;

 Enllaos externs .
Histria del Hall of Fame ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84928" title="Prometeu (mitologia)" nonfiltered="3764" processed="3753" dbindex="33985">


Prometeu (en grec          , "previsi", "prospecci") s una divinitat de la mitologia grega. El seu estatut varia dins el pante grec en funci de les versions del mite, algunes de les quals el presenten com a tit i d'altres com a fill d'un tit. La figura de Prometeu, que es correspon amb el que s'anomena un heroi cultural, est relacionada amb tres esdeveniments mtics: l'aparici dels sacrificis als dus, el control del foc per part de l'home i l'aparici de la dona.

 Versions del mite de Prometeu .
 Prometeu segons Hesode .

Hesode tracta el mite de Prometeu a les seues dues obres majors, la Teogonia i Treballs i dies, amb xicotetes diferncies entre totes dues versions. Bsicament, a la Teogonia se centra en els enganys de Prometeu a Zeus, metre als Treballs desenvolupa la relaci del mite de Prometeu amb el de Pandora, ms esquemticament tractada a l'altra obra.

Segons la versi exposada per Hesode a la Teogonia, Prometeu seria fill del tit Jpet i de l'ocenide Clmene, i germ d'Atles, Epimeteu i Meneci. La versi d'Hesode presenta a Prometeu com un rebel contra el poder legtim de Zeus, de part del qual se situa el poeta. Hesiode conta dos enganys de Prometeu a Zeus. El primer t a veure amb l'explicaci mtica de l'origen dels sacrificis als dus. Segons aix, Prometeu va sacrificar un bou a Mekone, a la regi d'Argos i el va esquarterar. Desprs, en va fer dos munts, un amb la carn i les entranyes de l'animal i l'altre amb els ossos i el greix. Va cobrir aquest amb la pell del bou per donar-li un aspecte ms atractiu i va demanar a Zeus que escollira la part que ms li agradara. La part triada per Zeus seria d'aci endavant la que seria oferida als dus, mentre que l'altra quedaria per als hmens. Zeus, enganyat per l'aparena, va triar el munt que contenia els ossos i el greix, i es va enfurismar terriblement contra Prometeu. Aquest mite serveix per explicar el fet que els grecs sacrificaren als dus noms els ossos i el greix dels animals, cremant-los i fent aix que el fum arribara fins als dus.

Segons la Teogonia, Zeus, enutjat per l'engany que Prometeu havia ordit per tal d'afavorir els humans, els va castigar privant-los del foc, la qual cosa va provocar la misria del gnere hum, incapa de calfar-se o de cuinar aliments. Amb la intenci d'ajudar els hmens, Prometeu va furtar el foc als dus, amagant-lo dins d'una canya buida i donant-lo als humans. Zeus es va encoleritzar tant que va ordenar un doble cstig: un per a Prometeu i un altre per als hmens.

D'una banda, Zeus va lligar Prometeu amb cadenes a una columna i li va enviar una guila que li menjara el fetge, el qual creixia de nit en la mateixa quantitat que l'ocell havia menjat de dia. Prometeu va patir aquest cstig fins que Heracles el va alliberar. Hesode no dna detalls sobre la ubicaci de la columna on Prometeu sofria el cstig.

Pel que fa als humans, en aquest punt el mite de Prometeu es lliga amb el mite de Pandora. En aquesta part de la histria de Prometeu sn sobretot els Treballs els que donen una versi ms completa. Segons la Teogonia, com a cstig per compensar el b que Prometeu els havia fet, Zeus va ordenar Hefest, el du herrer, que construira una figura femenina, de la qual no s'esmenta el nom. A la versi de la Teogonia, la deessa Atenea la vesteix i el propi Hefest fa una diadema. Zeus la va presentar als dus i als hmens, que quedaren meravellats. Zeus ofer la dona a Epimeteu, germ de Prometeu, qui l'accept. A la Teogonia no s'explica la histria de la caixa o gerra de Pandora.

A la versi dels Treballs, apareix el nom de la dona, Pandora. A ms, la collaboraci dels diferents dus en la fabricaci de la dona est molt ms desenvolupada: Hefest la forma amb terra i aigua, li dna veu i fora humana i fa el seu rostre semblant al de les deesses; Atenea li ensenya l'art del teixit; Afrodita la dota d'atractiu sexual i Hermes d'intelligncia cnica i un carcter voluble, a ms d'omplir-li el pit de mentides. Les Grcies i la Persuasi la van embellir amb collars i les Hores la van coronar amb flors. Una vegada acabada, Zeus encarrega a Hermes que oferisca el regal a Epimedeu. Aquest no fa cas del consell de son germ Prometeu, qui l'havia avisat que no acceptara cap regal de Zeus, i l'accepta. Desprs, Pandora va destapar una gerra que contenia els mals i les preocupacions, de les quals els hmens havien estat lliures fins llavors, i les va escampar pel mn. Noms l'Esperana va romandre dins de la gerra.

 Prometeu segons squil .

Segons la versi del dramaturg atenenc squil, recollida a la seua tragdia Prometeu encadenat, Prometeu seria un tit, fill de Gea i seria, per tant, una divinitat d'una generaci anterior a la de Zeus. La perspectiva d'squil s favorable a Prometeu, considerat un benefactor de l'humanitat que la defensa de la tirania de Zeus.

 Prometeu segons Plat .

Tamb el filsof Plat dna una versi del mite de Prometeu, al seu dileg Protgores, posada en boca del propi Protgores.

 Una versi tardana: Prometeu com a creador de l'home .

Una versi tardana del mite de Prometeu, de la qual el primer testimoni apareix a un fragment conservat d'una comdia del segle IV a.C., i que reapareix desprs en la decoraci d'alguns sarcfags i en escriptors llatins, afirma que Prometeu va ser el creador de l'home. Prometeu, que era considerat destre en terrisseria, hauria modelat els primers hmens amb fang, als quals Zeus hauria donat la psykh, l'al vital o nima. Aquest motiu s un afegit tard i est absent de les versions d'Hesode, squil i Plat.

 Origens del mite i relaci amb altres mites .
El cstig de l'guila pot ser relacionat amb d'altres semblants com ara el de Tici, referit per Homer a l'Odissea i l'Ilada, on dos voltors devoren el fetge a Tici, com a cstig per un intent de violaci a Leto o, segons altres versions, rtemis. Alguns autors proposen un origen caucsic del mite.

 Cultes dedicats a Prometeu .

A diferent punts de Grcia es van celebrar festes dedicades a Prometeu. La ms important era la que tenia lloc al barric del Cermic d'Atenes, on es celebraven unes curses de relleus amb torxes anomenades lampadodrmies, que commemoraven el do del foc que havia fet a l'home. En aquest barri Prometeu era honorat com a patro dels artesans, al costat d'Atenea i Hefest.

 Significaci del mite de Prometeu .

Per la seua banda, el psicoanalista austrac Sigmund Freud va relacionar el mite de Prometeu amb la seua hiptesi sobre la conquesta del foc per part dels humans. Segons aix, la canya buida en qu Prometeu amaga el foc que ha furtat als dus simbolitza el penis. Segons un procs de traslaci tpic dels somnis, en realitat el que l'home primitiu guarda a la canya-penis no s el foc sin el mitj per destruir el foc: l'orina. Segons la hiptesi de Freud, l'home aconsegueix domesticar el foc quan renuncia a satisfer el seu impuls natural a apagar-lo amb l'orina. Aix, negant-se un plaer libidinal l'home conquereix un avan cultural. Per aix seria la dona l'encarregada de custodiar el foc i, per tant, de restar a la llar, ats que ella no t sent aquest impuls. Per a Freud el fet que, com en d'altres mites sobre la conquesta del foc, al mite de Prometeu el domini hum del foc estiga relacionat amb un sacrilegi o burla als dus significa que l'home conquereix el foc traint els seus impulsos libidinals o id, en terminologia psicoanaltica. El parallelisme entre els dus i lid s'explica perqu, a la mitologia grega, els dus poden satisfer totes les apetncies prohibides als hmens, com ara l'incest.

 Posteritat del mite de Prometeu .
 Filosofia i Teologia .

En els inicis del cristianisme, alguns apologetes cristians, seguint una allusi de Tertulli al seu Apologtic, van veure en la figura de Prometeu un smbol de la de Jesucrist: Prometeu era, com Jess, un du que havia patit dolor i sofriment per tal d'afavorir la Humanitat.

El filsof angls Francis Bacon utilitza a figura de Prometeu a la seua obra De sapientia veterum com a emblema de la lluita per la llibertat de pensament. En el mateix sentit ho fa Giordano Bruno.

 Literatura .

El mite de Prometeu va seduir particularment els escriptors romntics, que van veure en ell una encarnaci del rebel que s capa de desafiar fins i tot el poder absolut de Du. Algunes de les obres d'aquest perode que reprenen el mite de Prometeu sn:

 Prometheus (1774), poema narratiu de Johann Wolfgang von Goethe.
 Prometheus (1816), poema de Lord Byron.
 Frankenstein or The Modern Prometheus (1818), novella de Mary Shelley.
 Prometheus Unbound (1820), poema narratiu de Percy Bysshe Shelley.

Altres obres que recullen el tema de Prometeu sn:

La estatua de Prometeo, obra de teatre de Pedro Caldern de la Barca.

Tamb la literatura contempornia ha recollit el mite de Prometeu, amb diferents valors:

 Promethe mal enchan (1899), d'Andr Gide.
Promethe aux Enfers, assaig incls a L't (1954), d'Albert Camus.
 Nou Prometeu encadenat, d'Eugeni d'Ors.

 Arts plstiques .

 Msica .
Die Geschpfe des Prometheus (Les criatures de Prometeu, 1800-1801), ballet de Ludwig van Beethoven.
Prometheus, poema simfnic de Franz Liszt.
Promethe ou le pome du feu (1910), poema orquestral d'Aleksandr Skriabin.
Prometheus, pera de Carl Orff.
Prometeo (1984), suite de Luigi Nono.

 Notes .


 Referncies .
;
 ;
;
;

 Bibliografia complementria.
;
;

 Enllaos externs .
 ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84929" title="Membres del Basketball Hall of Fame" nonfiltered="3765" processed="3754" dbindex="33986">
Aqu sota hi ha una llista del membres del Basketball Hall of Fame.


A.

Kareem Abdul-Jabbar, Jugador;
Forrest "Phog" Allen, Entrenador ;
W. Harold Anderson, Entrenador ;
Nate "Tiny" Archibald, Jugador ;
Paul Arizin, Jugador ;
Arnold "Red" Auerbach, Entrenador;

B.

Thomas B. Barlow, Jugador;
Leon Barmore, Entrenador;
Justin M. "Sam" Barry, Entrenador ;
Richard F. Barry, Jugador ;
Elgin Baylor, Jugador ;
John Beckman, Jugador ;
Clair Bee, Contribudor ;
Walter Bellamy, Jugador ;
Sergei Belov, Jugador ;
Senda Berenson Abbott, Contribudor ;
Danny Biasone, Contribudor ;
David Bing, Jugador ;
Larry J. Bird, Jugador ;
Carol Blazejowski, Jugador ;
Ernest A. Blood, Entrenador ;
Bernard Borgmann, Jugador ;
William W. Bradley, Jugador ;
Joseph R. Brennan, Jugador;
Larry Brown, Entrenador;
Walter A. Brown, Contribudor ;
Buffalo Germans, Equip ;
John W. Bunn, Contribudor;

C.

Howard G. Cann, Entrenador;
Henry Clifford Carlson, Entrenador;
Lou Carnesecca, Entrenador ;
Bernard L. Carnevale, Entrenador ;
Pete Carril, Entrenador ;
Everett N. Case, Entrenador ;
Original Celtics, Equip;
Alfred N. Cervi, Jugador ;
Wilt Chamberlain, Jugador ;
John Chaney, Entrenador;
Jerry Colangelo, Contribudor;
Jody Conradt, Entrenador ;
Charles T. Cooper, Jugador;
Kresimir Cosic, Jugador ;
Bob Cousy, Jugador ;
Dave Cowens, Jugador ;
Joan Crawford, Jugador ;
Denny Crum, Entrenador;
William J. Cunningham, Jugador ;
Denise Curry, Jugador;

D.

Drazen Dalipagic, Jugador;
Chuck Daly, Entrenador ;
Robert E. Davies, Jugador;
Everett S. Dean, Entrenador;
Forrest S. DeBernardi, Jugador ;
Dave DeBusschere, Jugador;
Henry G. "Dutch" Dehnert, Jugador ;
Antonio Diaz-Miguel, Entrenador ;
Edgar A. Diddle, Entrenador ;
Anne Donovan, Jugador ;
Robert L. Douglas, Contribudor ;
Bruce Drake, Entrenador;
Clyde Drexler, Jugador;
Alva O. Duer, Contribudor;

E.

Wayne Embry, Contribudor;
Paul Endacott, Jugador ;
Alex English, Jugador ;
James E. Enright, rbitre ;
Julius Erving, Jugador ;

F.

Clifford B. Fagan, Contribudor;
The First Equip, Equip;
Harry A. Fisher, Contribudor ;
Lawrence Fleisher, Contribudor ;
Harold E. Foster, Jugador ;
Walt Frazier, Jugador ;
Max Friedman, Jugador ;
Joseph F. Fulks, Jugador;

G.

Clarence E. Gaines, Entrenador;
Lauren Gale, Jugador ;
Harry J. Gallatin, Jugador ;
James H. "Jack" Gardner, Entrenador ;
William "Pop" Gates, Jugador ;
George Gervin, Jugador ;
Amory T. Gill, Entrenador ;
Tom Gola, Jugador ;
Aleksandr Gomelsky, Entrenador;
Gail Goodrich, Jugador ;
Edward Gottlieb, Contribudor ;
Harold E. Greer, Jugador ;
Robert F. Gruenig, Jugador ;
Dr. Luther Gulick, Contribudor ;

H.

Clifford O. Hagan, Jugador;
Alex Hannum, Entrenador;
Victor A. Hanson, Jugador;
Harlem Globetrotters, Equip;
Lusia Harris-Stewart, Jugador;
Lester Harrison, Contribudor;
Marv K. Harshman, Entrenador;
Don Haskins, Entrenador ;
John Havlicek, Jugador;
Connie Hawkins, Jugador;
Elvin Hayes, Jugador ;
Marques Haynes, Jugador;
Tommy Heinsohn, Jugador;
George T. Hepbron, rbitre;
Ferenc Hepp, Contribudor ;
Edgar S. Hickey, Entrenador ;
Edward J. Hickox, Contribudor ;
Paul D. Hinkle, Contribudor ;
Howard A. Hobson, Entrenador;
Nat Holman, Jugador;
William "Red" Holzman, Entrenador;
Robert J. Houbregs, Jugador ;
Bailey Howell, Jugador ;
George H. Hoyt, rbitre ;
Charles D. Hyatt, Jugador;

I.

Hank Iba, Entrenador ;
Edward S. "Ned" Irish, Contribudor;
Dan Issel, Jugador ;

J.

Buddy Jeannette, Jugador ;
William C. Johnson, Jugador ;
Donald Neil Johnston, Jugador;
Earvin Johnson, Jr., Jugador;
K.C. Jones, Jugador ;
R. William Jones, Contribudor;
Sam Jones, Jugador ;
Alvin F. Julian, Entrenador;

K.

Frank W. Keaney, Entrenador ;
J. Walter Kennedy, Contribudor;
Matthew P. Kennedy, rbitre ;
George E. Keogan, Entrenador;
Robert M. Knight, Entrenador;
Edward W. Krause, Jugador;
Mike Krzyzewski, Entrenador;
John Kundla, Entrenador;
Robert A. Kurland, Jugador;

L.

Ward L. Lambert, Entrenador;
Bob Lanier, Jugador;
Joe Lapchick, Jugador ;
Lloyd R. Leith, rbitre ;
Meadowlark Lemon, Contribudor;
Nancy Lieberman, Jugador;
Emil S. Liston, Contribudor;
Harry Litwack, Entrenador;
Earl Lloyd, Contribudor;
Kenneth D. Loeffler, Entrenador;
Arthur C. "Dutch" Lonborg, Entrenador;

Clyde E. Lovellette, Jugador;
Jerry Lucas, Jugador;
Angelo "Hank" Luisetti, Jugador;

M.

Edward C. Macauley, Jugador;
Moses Malone, Jugador;
Pete Maravich, Jugador ;
Slater Martin, Jugador;
Robert McAdoo, Jugador;
Branch McCracken, Jugador;
Jack McCracken, Jugador;
Arad A. McCutchan, Entrenador;
Robert McDermott, Jugador;
Alfred J. McGuire, Entrenador;
Frank J. McGuire, Entrenador;
Richard S. McGuire, Jugador;
Kevin McHale, Jugador;
John B. McLendon, Jr., Entrenador;
Walter E. Meanwell, M.D., Entrenador;
Dino Meneghin, Jugador;
Raymond J. Meyer, Entrenador;
Ann Meyers, Jugador;
Zigmund "Red" Mihalik, rbitre;
George Mikan, Jugador;
Vern Mikkelsen, Jugador;
Cheryl Miller, Jugador ;
Ralph H. Miller, Entrenador ;
William G. Mokray, Contribudor ;
Earl Monroe, Jugador ;
Billie Moore, Entrenador;
Ralph Morgan, Contribudor;
Frank Morgenweck, Contribudor;
Calvin Murphy, Jugador;
Charles C. Murphy, Jugador;

N.

Dr. James Naismith, Contribudor;
New York Rens, Equip;
Peter F. Newell, Entrenador;
Charles Newton, Contribudor ;
Aleksandar Nikolic, Entrenador;
John P. Nucatola, rbitre;

O.

John J. O'Brien, Contribudor;
Lawrence F. O'Brien, Contribudor;
Harold G. Olsen, Contribudor;
Lute Olson, Entrenador;

P.

Harlan O. Page, Jugador ;
Robert Parish, Jugador;
Drazen Petrovic, Jugador;
Bob Pettit, Jugador;
Andy Phillip, Jugador ;
Maurice Podoloff, Contribudor ;
James C. Pollard, Jugador;
Henry V. Porter, Contribudor ;

Q.

Ernest C. Quigley, rbitre;

R.

Jack Ramsay, Entrenador;
Frank V. Ramsey, Jr., Jugador;
Willis Reed, Jugador;
William A. Reid, Contribudor;
Elmer H. Ripley, Contribudor;
Arnold (Arnie) Risen, Jugador;
Oscar Robertson, Jugador;
John S. Roosma, Jugador;
Cesare Rubini, Entrenador;
Adolph F. Rupp, Entrenador;
John D. "Honey" Russell, Jugador;
William F. Russell, Jugador;

S.

Leonard D. Sachs, Entrenador;
Lynn W. St. John, Contribudor;
Abe Saperstein, Contribudor ;
Arthur A. Schabinger, Contribudor;
Dolph Schayes, Jugador;
Ernest J. Schmidt, Jugador;
John J. Schommer, Jugador;
Barney Sedran, Jugador;
Ulyana Semyonova, Jugador;
Bill Sharman, Jugador and Entrenador;
Everett F. Shelton, Entrenador;
J. Dallas Shirley, rbitre;
Dean E. Smith, Entrenador;
Amos Alonzo Stagg, Contribudor;
Borislav Stankovic, Contribudor;
Christian Steinmetz, Jugador;
Edward S. Steitz, Contribudor;
Maurice Stokes, Jugador;
Earl Strom, rbitre;
Pat Summitt, Entrenador ;

T.

Charles H. Taylor, Contribudor;
Fred R. Taylor, Entrenador;
Bertha F. Teague, Contribudor;
Isiah L. Thomas III, Jugador ;
David Thompson, Jugador;
John Thompson, Jr., Entrenador;
John "Cat" Thompson, Jugador ;
Nate Thurmond, Jugador;
David Tobey, rbitre;
Oswald Tower, Contribudor;
Arthur L. Trester, Contribudor;
Jack K. Twyman, Jugador;

U.

Westley Unseld, Jugador;

V.

Robert P. Vandivier, Jugador;

W.

Edward A. Wachter, Jugador;
L. Margaret Wade, Entrenador;
David H. Walsh, rbitre;
William T. Walton III, Jugador;
Robert Wanzer, Jugador;
Stanley H. Watts, Entrenador;
W. R. Clifford Wells, Contribudor;
Jerry West, Jugador;
Nera D. White, Jugador;
Louis G. Wilke, Contribudor;
Lenny Wilkens, Jugador and Entrenador;
Lynette Woodard, Jugador;
Morgan Wootten, Entrenador ;
John Wooden, Jugador and Entrenador;
Phil Woolpert, Entrenador;
James Worthy, Jugador;

Y.

George Yardley, Jugador;
Kay Yow, Entrenador;

Z.

Fred Zollner, Contribudor;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84931" title="Saguenay?Lac-Saint-Jean" nonfiltered="3766" processed="3755" dbindex="33987">




Saguenay Lac-Saint-Jean s una regi administrativa de la provncia canadenca del Quebec, situada a la riba nord del riu Sant Lloren. La regi est dividida en 4 municipalitats regionals de comtat (MRC) i 60 municipis.

Demografia.
Poblaci:  275 427 (2005);
Superfcie: 95 893 km;
Densitat: 2,9 hab./km;
Taxa de natalitat: 9,1   (2005);
Taxa de mortalitat: 7,6   (2005);
Font: Institut de la statistique du Qubec





Organitzaci territorial.
Municipalitats regionals de comtat.
 Lac-Saint-Jean-Est;
 Le Domaine-du-Roy;
 Le Fjord-du-Saguenay;
 Maria-Chapdelaine;

Territoris equivalents.
 Ciutat de Saguenay;
 Reserva ndia de Mashteuiatsh;

Enllaos externs.
Portal regional de Saguenay-Lac-Saint-Jean ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84932" title="Darth Vader" nonfiltered="3767" processed="3756" dbindex="33988">

Darth Vader s l'antagonista principal de la saga de pellcules Star Wars. El seu nom original era Anakin Skywalker, fill de la Shmi Skywalker, qui el va concebre sense pare. Darth Vader s un dels Lord Fosc dels Sith, i un fidel servent a l'Emperador Palpatine, Mestre dels Lord Sith. Les primeres tres pellcules de la srie relaten l'aparici heroica i la caiguda trgica d'Anakin Skywalker, l'antiga identitat de Vader. 

En la trilogia original, era el malvat Sith interpretat per David Prowse i una srie d'actors dobles, ms notablement Bob Anderson, mentre que la seva veu era donada per James Earl Jones (en la versi doblada al catal i al castell, la veu era del locutor catal Constantino Romero, que donava encara ms relleu al personatge de Darth Vader). En la nova trilogia era interpretat per Hayden Christensen en l'Episodi III. Vader s un dels malvats ms icnics i destacats de la histria del cinema i del mn. Va ser elegit per lAmerican Film Institute's 100 Heroes and Villains en la posici tercera del rnquing de l'esmentat institut.

 Histria .


El mestre Jedi Qui-Gon Jinn el va descobrir de molt jove en una tenda de ferralla al planeta desrtic Tatooine, percebent el seu enorme poder i  seves grans qualitats. El va presentar davant del Consell Jedi, que al principi rebutj el seu ingrs a l'Orde, especialment el mestre Yoda, perqu era major de l'edat reglamentria (que exigia la innocncia pura dels qui hi ingressaven) i ja havia adquirit la influncia negativa natural de la seva edat (com la por de separar-se de sa mare). Segons Yoda, tenia el perfil per a desviar-se futurament fins al Costat Fosc de la Fora. 

No obstant aix, en Qui-Gon Jinn va convner al Consell per ingressar a l'Anakin, qui es va convertir en un prometedor aprenent de Jedi i, posteriorment en un prominent caballer Jedi.
En la trilogia original de La Guerra de les Galxies, Darth Vader s el primer antagonista: una fosca, inescrupulosa i despietada figura. Un dels principals governants de l'Imperi que intenta destruir l'Aliana Rebel que lliura una llarga i desesperada guerra per a alliberar a la Galxia de les arpes del malvat Imperi. 

 La seva caiguda fins al Costat Fosc de la Fora .


 L'Atac dels Clons i La Venjana del Sith .

Mentre creixia, augmentaven la seva fora i els seus poders, i tamb la seva por, la seva ira i les seves nsies de poder. L'Anakin Skywalker aviat va caure dins l'odi i, finalment, dins del sofriment. El seu prohibit matrimoni amb la Padm Amidala, era un secret molt comprometedor per a ambds, els Jedi no volien reconixer la seva vlua a pesar dels seus mrits i, no obstant aix, el Suprem Canceller Palpatine mostrava autntica devoci per a ell, fent-lo creure que ell seria ms poders que el propi mestre Yoda, lo que el va motivar en les seves nsies.

La seva transformaci al Costat Fosc va ser impulsat, en primera instancia, per la matana de la seva mare a mans dels Habitants de les Sorres, els Tusken. Els aniquil a tots, fins i tot a les dones i a les criatures, sense cap mena de complement. Aquesta venjana fou el seu primer error que el portar en la seva perdici. Molt poc desprs, en la Batalla de Geonosis de les Guerres Clon seria derrotaten duel de sables lser pel despietat Lord Sith, el Comte Dooku, tallant-li el bra dret. Aquella derrota i humiliaci incrementaren la seva ira, i volgu venjar-se del Sith. Durant tres anys de guerra practic el seu estil de lluita per venjar-se n de Dooku. En la Batalla de Coruscant li arrib el moment de la seva venjana. Derrota l esgrima del Comte Dooku, derrotant-lo, i tallant-li tots dos braos. En aquest moment fou quant Palpatine el convenc per matar al Comte Dooku per atraure l al Costat Fosc i convertir-lo en el seu deixeble. El futur Darth Vader acced a reclamar la seva venjana i mat a Dooku, deixant-se atreure pel Costat Fosc de la Fora.

Desprs per culminar la seva transformaci al Costat Fosc, Palpatine enganya a Anakin. Aquest que tenia somnis com veia que Padm (la seva muller) moria, Palparine s aprofit i li coment que per salvar-la d una mort segura tenia que aprendre a controlar el Costat Fosc per salvar-la, i aprendre el poder de d immortalitat de Darth Plagueis. Anakin no acced en una primera instncia, per al ritme dels diferents fets, ajud i protegia Palpatine de Mace Windu, i Sidious el mat. Fou llavors com Palpatine el bateja com a Darth Vader, i aquest acced totalment. En Palpatine el va nomenar el seu portaveu persona, l'enverin gradualment contra els Jedi i el va convner per a ser el seu aprenent. Aix, l'Anakin Skywalker es va convertir en el Lord Sith Darth Vader.

L'Obi-Wan Kenobi el va trobar en el planeta Mustafar i tract de fer-lo recapacitar i retornar al costat llumins de la Fora. Aquest intent, per, va acabar amb una baralla a mort amb les seves espases de llum. Al final, en Vader va resultar mutilat i cremat (a causa d'un riu de lava de Mustafar) per la seva falta de cautela i excesiva confiana. A ms, l'Obi-Wan coneixia a la perfecci l'estil de lluita a sabre de llum identificant els seus punts febles. El nou Emperador orden el seu inmediat rescat i atenci mdica. 

Se li varen posar prtesis electromecniques per a substituir el seu bra i cames. Com que es va lesionar el seu sistema respiratori, li varen integrar un equip de suport de vida de funcionament continu i permanent, que incloa una mscara respiratoria que havia de portar per sempre ms, que produa un so tenebrs a cada respir. L'amor que Anakin sentia per la Padm fou una de les raons clau que el varen portar pels camins del Costat Fosc, i l'Emperador Palpatine, valent-se d'aix, inform al nou Lord dels Sith de la mort de la seva estimada, culpant-li a ell d'aquesta. Aix va nixer el monstrus ciborg que es comportava ms com una mquina que no pas com un home, malvat i despietat. Encara aix, el poder i la fora eren molt intensos, en el Vader, el potencial del qual era molt superior al de l'Emperador i al de qualsevol Jedi.

 La seva nova missi com a Sith .

 Una nova esperana .

Per a ajudar al seu nou mestre, en Palpatine, a establir l'Imperi Galctic i provocar la total caiguda de la Repblica Galctica, en Vader va exterminar tots els Jedi que quedaven a tota la galxia. El Nou Orde Imperial fou un xit grcies a en Vader, el qual es va sotmetre a sistemes estelars complets i va arrasar amb els mons que no es van voler rendir a l'Imperi Galctic. Durant l'Imperi, en Vader fou la m dreta executra de l'Emperador, fent servir les seves habilitats i la seva brutalitat per a portar a terme els seus fins.

Desprs de molts anys d'atrocitats establint el ferri control de la Nova Orde sobre la galxia, en Vader es va convertir en una figura temuda i respectada entre les files militars de l'Imperi. No dubtava a l'executar de forma implacable als seus subordinats, per molt petit que fos el seu error o indiferentment de com d'alt fou el seu crrec; fins a tal punt arribava la seva ira. Vint anys desprs del final de las Guerres Clon, i amb l'aparici de l'Aliana Rebel contra l'Imperi, en Palpatine va donar a en Vader la prioritat d'aixafar-la amb els mtodes que trobs necessaris. 

Per la seva part, en Palpatine esperava acabar amb qualsevol moviment rebel amb la creaci d'una arma de destrucci massiva, que implantaria l'ordre en tota la galxia: l'Estrella de la Mort, una estaci espacial armada amb prou potencial per a destruir un planeta sencer. Aquest era el cop mestre que l'Emperador venia desenvolupant des d'abans de la Batalla de Geonosis. En Vader respectava aquesta terrible i poderosa creaci, per no l'admirava, com feien la resta d'alts crrecs de tot el Imperi.

Per l'Imperi no contava amb el creixent ingeni de l'Aliana Rebel. I s que els seus agents van aconseguir robar dels plnols detallats de l'estaci de combat de l'Imperi. Durant el seu assetjament a la rebelli, en Vader va rastrejar aquests plans i els localitz a la coberta del Tantive IV, nau de la senadora Leia Organa de Alderaan, filla adoptiva del virrei Bail Organa. Va interceptar la nau amb la intenci de recuperar els plnols de l'Estrella de la Mort i tornar-los a Coruscant, per la Leia es va encapelar i els llan fora de la nau. En Vader va torturar a la Leia a l'Estrella de la Mort, sense saber que es tractava de la seva propia filla, per a extreure-li la informaci que rebellava la ubicaci de la base rebel, el qual no va aconseguir de cap de les maneres.

Desprs de la destrucci d'Alderaan (com a mtode de suggesti per a pressionar a la Leia en el seu interrogament), en Vader es va veure satisfet al descubrir que el seu vell mestre, l'Obi-Wan Kenobi, s'havia infiltrat a l'Estrella de la Mort. En Vader va aconseguir interceptar-lo abans que l'anci aconsegus escapar-se'n. El que va seguir desprs fou una lluita cruenta amb espases de llum, el qual va acabar amb la venjana del Senyor Obscur, que abat el seu antic mestre Jedi. L'Obi-Wan Kenobi, llavors, es va unir amb la Fora per permetre la fugida de la Leia, els plnols i els seus rescatadors en el Falc Millenari. All no va preocupar massa el Sith, que estava assaborint la seva venjana...

Aquesta satisfacci va durar poc, ja que els rebels van llanar un atac amb petites caceres a l'estaci, desprs de trobar un punt feble en la superestructura. Davant de l'efectivitat dels rebels, Vader va decidir sortir en la seva prpia cacera. Desprs d'abatre nau desprs de nau, Lord Vader es va trobar de sobte amb alg que estava utilitzant la Fora. Perplex i decidit a abatre'l, Lord Vader no es va cerciorar que el Falc Millenari queia sobre el seu esquadr i va aconseguir expulsar-lo de l'rea de foc. L'Estrella de la Mort va ser destruda, i Lord Vader va fugir, desbordant de fria i amb el desig de venjar-se martellejant-li els pensaments.

 The Empire Strikes Back . 

Poc desprs de la Batalla de Yavin, Lord Vader va descobrir que l'autor de la gesta de destruir l'estaci responia al nom de Luke Skywalker. La seva fria es va convertir de sobte en obsessi i, amb el beneplcit del seu mestre, va comenar una guerra sense caserna sistema desprs de sistema, tractant de trobar Skywalker, que havia descobert que es tractava del seu propi fill amb la seva antiga relaci amb Padm. Tot i aix, Vader va haver d'assumir el comandament que li corresponia com Suprem Comandant de la Flota Imperial, sent aix la figura ms important de l'Imperi durant la Guerra Civil Galctica. Vader va ser recompensat amb l'Executor, el primer dels Destructors Executor. Amb ell, va fer una srie d'escaramusses a Yavin, al costat de la seva Legi 501.

Vader formaria l' Esquadr de la Mort, el millor i ms poders esquadr de l' Imperi Galctic, comptant, entre altres, amb la Legi 501 del Comandant Bow, la Fora Torb del General Veers i l' Esquadr de Caceres 181 del Bar Soontir Fel. LEsquadr de la Mort estava liderat pel poders Executor, acompanyat de molts destructors imperials i de, almenys, un destructor Victria. Entre els capitans ms destacats d'aquesta flota hi havia Kendal Ozzel i Firmus Piett entre molts altres importants oficials de l'Imperi.

Amb Palpatine va planejar atreure el jove Luke en el Costat Fosc. Per els seus verdaders plans eren conquerir el seu fill i enderrocar l'Emperador. Desprs del descobriment de la base rebel a Hoth, Darth Vader i el seu esquadr de Destructors Estellars van derrotar els rebels en combat i els van obligar a fugir en la sanguinria Batalla d'Hoth. En l'esmentada batalla, va veure com el Falc Millenari, la nau en la qual va escapar la Princesa Leia i que li va abatre anys enrere en la Batalla de Yavin, fugia del planeta. Vader va concloure que Skywalker havia d'anar en aquesta nau, tot i que no estava segur del tot, ja que no detecta la Fora d'en Luke en aquella nau.

Desprs de jugar al gat i al ratol amb Han Solo, el capit del Falc Millenari, Lord Vader va recrrer als serveis de cazarrecompensas per atrapar la feli nau. Finalment, va ser Boba Fett que es va cobrar la pea, amb la qual cosa Vader va capturar la tripulaci del Falc Millenari al gass planeta Bespin. All, a la Ciutat Nvol, va ordir una trampa per atreure Luke Skywalker i capturar-lo. Per fer-ho, va obligar l'administrador de la Ciutat, Lando Calrissian, a adaptar un congelador de carboni per conservar en estat d'hibernaci la seva presa. Per abans ho va provar amb el capit Solo, qui va acabar congelat en carbonita i lliurat al cazarrecompensas Boba Fett.

Skywalker va caure en la trampa des del primer moment, Vader es va enfrontar al seu fill en un duel d'espases de llum en el que va derrotar sense molta dificultat al jove aprenent. Va ser en aquest duel en el qual Luke va perdre la seva m dreta junt amb l'espasa de llum del seu padre. Vader li va revelar que ell era el seu pare, i li va oferir l'oportunitat d'unir-se a ell i posar ordre a la Galxia, cosa que colpir i entristir el seu desesperat fill. Horroritzat, Luke va preferir llanar-se al buit abans que unir-se a ell. La perfecta teranyina de Vader va fallar i Luke va ser rescatat per Leia i va fugir del malvat Darth Vader, ocultan-se d'ell uns quants anys.

 Return of Jedi . 

Mentre, Palpatine ja havia donat amb la clau per acabar amb la rebelli d'un sol cop, amb una nova Estrella de la mort, encara en construcci, en orbita al voltant de la lluna d'Endor. La trampa era fer que la rebelli envi tota la seva flota, per aniquilar-la amb el gruix de la Marina Imperial i amb una Estrella de la mort inacabada per totalment armada i en perfecte funcionament, i protegida per un blindatge generat des de la lluna d'Endor. Rpidament, cuasi tot el Imperi Galctic es dirig a Endor per protegir l'estaci i al Emperador.

Palpatine va ordenar a Vader supervisar la construcci i "motivar" la direcci de la superestaci perqu la finalitzessin en el termini previst. Una vegada que l'Imperi va llanar l'ham, el propi Palpatine va ser a bord de l'estaci per presenciar el final de la rebelli. Davant de la sospita d'un que un comando rebel hagi pogut arribar a la lluna d'Endor, i entre ells Luke Skywalker, Vader es dirigeix en la seva cerca per a aix conduir-lo finalment davant de l'Emperador. All, Luke es va lliurar a les forces imperials per tractar de convncer el seu pare que torns a ser Anakin Skywalker i abandons el costat fosc. Vader es va mostrar inflexible i el va portar a la Segona Estrella de la Mort, i davant del seu Mestre.

El que es va esdevenir va ser un intent per part de Palpatine perqu Luke utilitzs el seu odi i aix fer-lo caure en el Costat Fosc. Luke va cedir, va prendre el seu sable i es va enfrontar a Vader. Durant aquest enfrontament, Luke va renegar i va optar per no lluitar contra ell. Vader va tractar d'examinar els seus sentiments per provocar-lo la ira necessria que el corromps, i va acabar descobrint que Luke tenia una germana bessona. Vader no sol tenia un fill, sin dos, i un d'ells era Leia Organa. Vader va decidir usar all en el seu benefici i sugeri a Luke que potser ella s que es convertiria al Costat Fosc. Aix va fer explotar Luke, que va atacar el Lord Fosc amb tot el seu poder, i amb la rbia sortint de les seves entranyes. Darth Vader va ser derrotat i aquesta vegada va ser ell que va perdre la m.

Abans que el seu fill li dons el cop de grcia, Luke va reflexionar i va llanar la seva espasa lser, negant-se a convertir-se en el mateix que Vader, afirmant que era un Jedi igual com el seu pare abans que ell. All va decebre a Palpatine, qui no tenia ms opci que destruir a Luke amb els poderosos llamps sith. Vader, va entrar en conflicte entre la seva fidelitat al seu Mestre contra els seus sentiments envers el seu fill. Aquella situaci va fer tornar a Anakin Skywalker i li va donar la fora per aixecar Palpatine per l'esquena i el va llanar en un pou de ventilaci, matant el seu Mestre i salvant el seu fill, complint aix la profecia que resava que ell era l'elegit que acabaria amb l'ombra dels Sith.

 Producci i publicaci . 

 Creaci i conceptes .

La imatge de Darth Vader va ser creada quan l'artista conseptual Ralph McQuarrie va dibuixar la primera escena on Vader i les seves Stormtroopers aborden la nau rebel. Al principi s'havia imaginat que Darth Vader podria volar per l'espai per a entrar en la nau, necessitant un vestit i una mascara per a respirar.  El fams so de la respiraci del personatge va ser creada per l'Enginyer de So Ben Burtt, qui va crear el so gravant-se a si mateix respirant en un "snorkel".  

El vestit de Vader s una de les rees en les quals l'inters de Lucas per la cultura japonesa (en particular dels guerrers samurai) es posa de manifest.   Segons John Mollo, el casc de Vader es va prendre dels cascos alemanys de la Primera Guerra Mundial. 

 Intrprets .

David Prowse va ocupar el paper de Darth Vader durant la filmaci d Una Nova Esperana. Prowse hagu de triar entre els papers de Vader i Chewaka, i va triar el primer perqu deia que: "la gent ho recordaria." Desprs de la pellcula, James Earl Jones va ser contractat per a doblegar les veus de Vader llevant les de Prowse, en part a causa del fort accent de Prowse (originari de l'Oest d'Anglaterra). Lucas finalment, li va oferir a Jones, fer la veu de Vader en totes les pellcules de la trilogia; Jones s'ha identificat estretament amb el paper. Per a l'escena de El Retorn del Jedi que Luke li lleva la mastegus, Lucas va optar per l'actor Sebastian Shaw para retratar al recentment reformat Sith.

El paper de Darth Vader ha estat ocupat per molts dobles, el mes notable s l'instructor d'esgrima Bob Anderson. Andreson participa en totes les escenes de lluita de L Imperi Contraataca i El Retorn del Jedi. En una entrevista a Mark Hamill, en 1983 va dir: "Bob Anderson va ser l'home que veritablement va fer de Vader en les escenes de lluita. Se suposa que aix era un secret per, finalment li vaig dir a George que no creia que fos just. Bob va treballar molt dur i es mereixia una mica de reconeixement. s ridcul mantenir el mite que tot va ser fet per un sol home".  Per a La Venjana dels Sith, Hayden Christensen, qui va fer de Anakin en la trilogia de precuela, va vestir l'armadura en lloc de Prowse. Per Christensen era mes baix que Prowse i certa perspectiva enganyosa va ser usada per a fer-lo veure tan alt com aquest: el vestit tenia extensions en les botes i el casc; i algunes de les preses de Vader parat al costat de Palpatine van ser gravades usant una perspectiva forada.

 Referncies .





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84934" title="Garcia I d'Arag" nonfiltered="3768" processed="3757" dbindex="33989">
Garcia I d'Arag dit el Dolent (?-843), comte d'Arag (820-833).

Famlia.
Garcia era fill del noble aragons Gal Belascotenes. Es cas amb Matrona, filla d'Asnar I Gal, comte d'Arag. Va matar al seu cunyat Centulf i va repudiar a Matrona per casar-se amb Nunila de Pamplona, filla d'nnec Arista, rei de Pamplona, amb la que va tenir un fill, Gal Garcs.

nnec li va proporcionar un petit exrcit amb el que va deposar el seu ex-sogre Asnar I i va prendre el govern del comtat d'Arag (cap al 820). Segons la tradici, tot va venir perqu Centulf i el seu germ Gal li van gastar una broma tancant-lo en un paller el dia de Sant Joan.

El 824, va donar suport a nnec contra una expedici franca a Navarra ordenada per Llus el Piets i comandada pels comtes Eble i Asnar. Amb l'ajuda de Mussa ibn Mussa, de la famlia dels Banu Qasi, els francs van ser derrotats.

Segons algunes fonts, cap el 833 va deixar el govern del comtat al seu fill Gal Garcs. Per tamb s possible que continus governant fins a la seva mort el 843. Sembla que Gal, el fill d'Asnar I, va aconseguir ajuda dels francs per recuperar el tron del seu pare, i que va matar Garcia fent-lo caure per un barranc. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84937" title="Tuc (constellaci)" nonfiltered="3769" processed="3758" dbindex="33990">


Tuc (Tucana segons la denominaci en llat de la Uni Astronmica Internacional) s una constellaci de l'hemisferi sud lleugerament ms lluminosa que les altres constellacions d'aquesta part del cel austral. Aquesta constellaci fou una de les dotze creades per Pieter Dirkszoon Keyser i Frederick de Houtman entre 1595 i 1597, i que aparegu per primer lloc a l'obra de Johann Bayer Uranometria de 1603.

Estrelles principals.

L'estrella ms brillant de Tucana,   Tucanae, est situada a la coa de l'au i s de la magnitud aparent 2,87.   Tucanae s de la magnitud 3,99.

HD 216437 t un planeta.

Taula de les estrelles de Tucana.



Nota: Els valors numrics provenen de les dades mesurades pel satllit Hipparcos 

Objectes celestes.

Aquesta constellaci cont el Petit Nvol de Magallanes, una galxia irregular satllit de la nostra Via Lctia.

S'hi poden trobar tamb dos cmuls globulars prxims al Petit Nvol de Magallanes, NGC 362 i NGC 104 (anomenat tamb 47 Tucanae).

Histria.

Descoberta pels navegants neerlandesos Pieter Dirksz Keyser i Frederick de Houtmann al final del segle XVI, fou popularitzada per Johann Bayer degut a la publicaci de l'obra Uranometria el 1603.

Enllaos externs.
El Petit Nvol de Magallanes, APOD en catal;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84938" title="Esglsia Romanesa Unida a Roma" nonfiltered="3770" processed="3759" dbindex="33991">

L Esglsia Romanesa Unida a Roma, o Esglsia grecocatolica de Romania, s una Esglsia catlica de ritus bizant. L Esglsia Romanesa Unida a Roma ha jugat un paper important en el desenvolupament de la cultura romanesa moderna. Tradicionalment s ha considerat una de les dues esglsies cristianes romaneses juntament amb l Esglsia Ortodoxa Romanesa.

 
Histria.

L Esglsia Romanesa Unida a Roma es va formar com a resultat de la uni de la Seu Metropolitana ortodoxa de l Ardeal (Transsilvnia) amb l Esglsia Catlica, arran del decret de l'emperador del Sacre Imperi Rom Germnic, Leopold I, l any 1696 quan va decretar que el catolicisme, el luteranisme, el calvinisme i l'uniatisme eren confessions legals, mentre que la ortodxia rebia de la condici de religi tolerada a Transsilvnia. Els jesutes van establir a la regi una Esglsia uniata. L'any 1697 es va oferir al metropolit ortodox de Transsilvnia alliberar-se respecte a l obedincia al superintendent calvinista a canvi d'acceptar la Uni amb Roma. Davant d aquesta situaci tot i que una bona part important dels fidels ortodoxs d aquesta regi es van negar a aceptar la uni forosa la gran majoria de cristians ortodoxs de Transsilvnia van acceptar uni i van romandre dins de la nova Esglsia creada.

L'abril de 1698 l'emperador Leopold I va emetre un diploma pel qual tots els clergues ortodoxs romanesos que es passessin a les quatre confessions legals rebrien totes les contraprestacions i privilegis que els clergues d'aquestes confessions gaudien. Al juny de 1698 el primat hongars, el Cardenal Kollonitz va definir els quatre punts a observar per aconseguir la uni de les esglsies cristianes. Aquests eren el reconeixement del papa de Roma com a cap nic de la cristiandat, l's del pa zim per la celebraci de les eucaristia, el Filioque en el credo i acceptar la doctrina del purgatori.

L'octubre de 1698 uns trenta sacerdots ortodoxs de Transsilvnia van signar un document on feien pblica la seva intenci de fer-se membres de l'Esglsia Romanesa Unida a Roma, tot i que desitjaven la voluntat de mantenir els costums romanesos. Al febrer de 1699 Leopold I va publicar el diploma oficial pel qual s'establia la nova Eglsia a Transsilvnia sense haver de pagar impostos per les propietats adquirides i importants exempcions fiscals pels clergues uniates. L'any 1701 aquests privilegis es van ampliar als fidels de la nova Esglsia. Com que la uni tenia poca acceptaci Kollonitz va cridar al metropolit Atanasi a Viena on va haver de comparixer davant d'una comissi judicial. Se'l va obligar a signar un document on es comprometia a trencar qualsevol lla amb el metropolit i el prncep de Valquia, a obligar als seus fidels a convertir-se al uniatisme i a rebre com a conseller a un teleg catlic. El metropolit es va veure obligat a acceptar i acte seguit el Cardenal Kollonitz va repetir la seva consagraci sacerdotal sub conditione, a ms es va oferir als seglars que acceptessin la seva conversi al uniatisme les mateixes condicions favorables que gaudien els catlics a la regi. La seu metropolitana ortodoxa d'Alba Iulia es va transformar en un bisbat uniat desapareixent de Transsilvnia el ttol de metropolit ortodox, situaci que perdur fins l'any 1864. Amb la prdua de la seu metropolitana els romanesos de Transsilvnia van protestar enrgicament. Atanasi fou excomunicat pels patriarques de Constantinoble, de Jerusalem, i pel metropolit de Valquia. Amb el trasps d'Atanasi l'any 1713 i el nomenament de Joan Pataky, que ja s'havia passat al ritus llat, com a bisbe uniat d'Alba Iulia es va consolidar la uni i es va traslladar la seu episcopal a Fagaras. L organizaci oficial de l Esglsia Romanesa Unida a Roma es va promulgar l any 6 de juliol de 1716 mitjanant el decret del Papa de Roma Climent XI Indulgendum esse.



L'any 1727 amb el trasps de Pataky es va reunir el snode de l'Esglsia uniata per elegir el nou bisbe, finalment es va triar a un estudiant de tercer de teologia, Inocenti Micu, que no es va traslladar a la seva seu fins l any 1732. Micu va ser un bisbe amb una actitud poc complaent envers Viena ja que va defensar els seus sacerdots i fidels, demanant que es complissin les promeses de la cort de Viena, demanant incls el reconeixement de naci per a Transsilvnia. L'any 1744 va reunir un snode on amenaava amb trencar amb la uni si no es complien les promeses de l emperador. Aquest snode va estar format per sacerdots, seglars i incls membres de l'Esglsia ortodoxa essent aix ms una reuni nacional que no pas religiosa ni uniata. Per aquest motiu va ser cridat a Viena on va haver de respondre a les imputacions fetes contra ell per una comissi judicial. Condemnat, va ser enviat a Roma on mor.

A Micu el va succeir Petru Pavel Aron que va fundar escoles a Blaj, i va afavorir el desenvolupament de la cultura romanesa a Transsilvnia, contribuint al despertar de la conscincia nacional romanesa als altres principats romanesos. Al llarg del seu mandat es va encetar una forta campanya contra l'Esglsia uniata sobre tot per part de monjos ortodoxes, fins a tal punt que el propi bisbe va haver de fugir de la seu episcopal i refugiar-se a Sibiu. L'Esglsia uniata va veure com el seu nombre de clergues disminua mentre que el nombre de clergues ortodoxos augmentava espectacularment (de 456 a 1380). Vista aquesta situaci l emperadriu Maria Teresa I d'ustria va prendre la decisi de crear una milcia romanesa per defensar les fronteres de l'Imperi i aix contenir el creixement de l'Esglsia ortodoxa a Transsilvnia, els milicians enrolats es lliuraven de tot vassallatge per s havien de convertir en uniates. El nou bisbe uniata, Gregori Maior va defensar fermament aquesta mesura, uns anys desprs en el seu informe enviat a l emperador Josep II recollia que la mesura havia fet efecte, ja que l'Esglsia ortodoxa havia perdut unes 746 esglsies i uns 57.000 fidels. L'informe arrib tard a Viena, ja que abans que l emperador el pogus llegir, aquest ja havia signat l edicte de tolerncia amb el que qualsevol Esglsia que compts amb ms de cent famlies com a fidels podria construir-ne les seves esglsies, hospitals i escoles. L any segent es va permetre la separaci de l'Esglsia uniata, fet que va afavorir que molts romanesos tornessin a l ortodxia. Les reformes portades a terme per Josep II es van mantenir fins el trasps d aquest a l any 1790.



L'Esglsia uniata romanesa va rebre al llarg del papa Pius IX l any 1853 la consagraci  i del bisbe Alexandru  terca  ulu iu com a metropolit. Per uns anys desprs es va veure trada pel govern hongars, ja que aquest va pactar amb la Santa Seu de Roma la seva incorporaci a l'Esglsia catlica llatina d'Hongria. En el Concili Vatic I el metropolit uniata i els seus delegats varen plantejar el problema de demanar el manteniment del seu ritus oriental. 


Transsilvnia va romandre sota control austrohongars fins l'any 1919 i segons els Tractats de Trianon (1920) va passar a integra-se dins de Romania i amb aix l'Esglsia Romanesa Unida a Roma va integrar-se dins d'aquest Estat. La situaci de l'Esglsia Unida va mantenir-se, ja que l'Esglsia va poder desenvolupar la seva activitat sense cap tipus de problema. Segons dades de l any 1930 pel que fa la presncia de les dues principals confessions cristianes a Transsilvnia la poblaci del principat era de majoria grecocatlica (31,1% de la poblaci), i els ortodoxes representaven un (27,8% de la poblaci). A Cri ana-Maramure  el 36,8% de la poblaci es va  declarar ortodoxa i el 25,2% grecocatlica, al Banat el 56,1% de la poblaci era ortodoxa i el  3,6% de confessi grecocatlica. 

Amb la instauraci de la Repblica Popular de Romania i l adveniment del comunisme (1947), l Esglsia Unida a Roma va ser prohibida mitjanant decret de febrer de 1949. L'Esglsia Unida fou incorporada a l'Esglsia ortodoxa romanesa. Els prop de mili i mig de uniates de Romania van ser declarats oficialment pel govern comunista creients ortodoxes. Els monestirs i seminaris uniates foren clausurats, les esglsies dels uniats van passar a mans de clergues ortodoxes. Els sis bisbes uniates van ser detinguts, quatre d'ells morien a la pres i els altres fins l'any 1960 van romandre empresonats. Aix cessava l'activitat de l'Esglsia Romanesa Unida a Roma, aquesta no va tornar a exercir les seves activitats oficialment fins la caiguda del comunisme al desembre de 1989.


Amb la desaparici del comunisme la situaci es va normalitzar, l'Esglsia Romanesa Unida amb Roma va ser reconeguda de nou i el seu metropolit, Alexandru Todea va ser reconegut oficialment, havia estat nomenat metropolit pel Consell Episcopal Catlic l'any 1986 a Roma. L'any 1991 va rebre la dignitat de Cardenal i tres anys ms tard va renunciar a les seves responsabilitats, ja que estava malalt. Aleshores va ser nomenat Lucian Mure an com a metropolit de l'Esglsia uniata romanesa, que l'any 2005 va rebre la consideraci d'Arquebisbe Major de l'Esglsia Unida de Romania.


Presncia i Organitzaci.

Presncia.

Segons l edici de l any 2005 de Anuari Pontifici, a principis de 2003, l Esglsia Romanesa Unida a Roma t 737.900 fidels, 716 sacerdots i 347 de seminaristes. Per conforme a les dades de l any 2002 publicades per estudis efectuats per l Estat romans reflectia que hi havien uns 191.556 fidels a la confessi grecocatlica, dels quals 160.896 de la majoria romanesa, 19.645 de la minoria hongaresa, 6.148 de la minoria gitana, 1.721 de la minoria ucranesa i 1.542 de la minoria germana. Aquests resultats no van ser reconeguts per l Esglsia Romanesa Unida a Roma, ja que acusava que els clergues ortodoxes i les autoritats romaneses van fer pressions als fidels per qu no es declaressin grecocatlics.

De forma independent a l Esglsia Romanesa Unida a Roma existeixen cinc dicesis  a Romania de l Esglsia Catlica que sn de ritus llat. La confessi romano-catlica compta amb 1.026.429 fidels (segons dades de l any 2002) a Romania.


Organitzaci territorial.
Actualment l Esglsia Romanesa Unida a Roma s organitza segons estableix el Codi cannic de les esglsies orientals, motiu pel qual el cap de l Esglsia Unida s l arquebisbe major. La capital de l Esglsia Unida es troba a Blaj, seu tamb de l esglsia arquebisbal major. L arquebisbat major est format per:

Arquebisbat de Alba-Iulia i F g ra  ;
Dicesi de Oradea ;
Dicesi de Cluj-Gherla;
Dicesi de Lugoj  ;
Dicesi Maramure  (amb seu al municipi de Baia Mare).

L arquebisbe major de l Esglsia Romanesa Unida a Roma es tamb a la mateixa vegada l arquebisbe d Alba Iulia  i F g ra . S espera que en un futur l arquebisbe major esdevingui en metropolit i l arquebisbat major en seu metropolitana, tal i com he expressat en aquest sentit el Snode episcopal de l Esglsia Unida (amb seu a Blaj). Tot i aix des d un punt de vista cannic el titular de l arquebisbat major de l Esglsia Romanesa Unida a Roma exerceix funcions de metropolit. 

L Esglsia Romanesa Unida a Roma tamb t una dicesi als Estats Units, que t la seva seu a l esglsia de Sant Jordi de Canton, Ohio), per que depn directament de la Santa Seu.


Personalitats romaneses que han estat membres de l Esglsia Unida. 

A;
Ion Agrbiceanu;
B;
George Bari ;
Ioan B lan;
Simion B rnu iu;
Ioan Bob;
Iosif Boda;
Alexandru Borza;
Tiberiu Brediceanu;
Ion Budai-Deleanu;
Augustin Bunea;
C;
Timotei Cipariu;
Corneliu Coposu;
Doina Cornea;
George Co buc;
D;
Nicolae Densu ianu;
Iosif Constantin Dr gan;
H;
Iuliu Ha ieganu;
Emil Hossu;
Iuliu Hossu;
Iulia Hossu Longin;
L;
Vasile Lucaciu;
M;
Liviu Maior;
Petru Maior;
Iuliu Maniu;
Inocen iu Micu-Klein;
Samuil Micu;
Vasile Moldovan;
Andrei Mure anu;
N;
Emil Negru iu;
P;
Alexandru Papiu-Ilarian;
R;
Ioan Ra iu;
Ion Ra iu;
Liviu Rebreanu;
Radu Anton Roman;
 ;
Gheorghe  incai;
T;
Alexandru Todea;
Sigismund Todu  ;
U;
David Urs ;
V;
Samuil Vulcan;

Veuge tamb.

Llista d'edificis religiosos de Romania;

Enllaos externs.
Pgina web de l'Esglsia Romanesa Unida a Roma  ;
Emisi del Memorial que es va emetre per la televisi romanesa el 3 d'abril de 2005, sobre el drama de l'Esglsia grecocatlica.
Entrevista el dia 25 d'abril de 2005 realitzada per la BBC a Lauren iu Moisin, president de l'Associaci General de Romanesos Uniats;













 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84944" title="Relaci d'equivalncia" nonfiltered="3771" processed="3760" dbindex="33992">
Sigui  un conjunt qualsevol. Una relaci en  s un criteri que ens permet dir si dos elements qualsevol de , satisfan la relaci o no. Una relaci s relaci d'equivalncia si compleix les propietats reflexiva, simtrica i transitiva.

La relaci d'equivalncia agrupa els elements d'un conjunt amb subconjunts disjunts d'elements que tenen alguna propietat en com, definint d'aquesta forma la noci de classe d'equivalncia. I finalment aix ens permet construir nous conjunts reunint tots els elements similars en un nic element. D'aquesta forma s'arriba al concepte de conjunt quocient

 Definici .

 Definici formal .

Una relaci d'equivalncia  en un conjunt  s una relaci que,   compleix les segents propietats:
Propietat reflexiva: .
Propietat simtrica: .
Propietat transitiva:.

 Definici equivalent .

Es pot dir tamb, que una relaci d'equivalncia s una relaci reflexiva i circular.

Una relaci s circular si: 

 Exemples .

Si definim en el conjunt  la segent relaci:  si  i  sn tots dos parells,o tots dos senars. Evidentment, aquesta relaci defineix una relaci d'equivalncia en .

Si definim en el mateix conjunt  la relaci  si . Evidentment, aquesta relaci no s una relaci d'equivalncia, ja que no compleix ni la propietat reflexiva, ni la simtrica ni la transitiva.

 Classes d'equivalncia .

Tota relaci d'equivalncia ens permet dividir el conjunt  en subconjunts disjunts, on cada subconjunt est format per tots el elements relacionats entre ells. Cada un d'aquests subconjunts s una classe d'equivalncia, generada per la relaci d'equivalncia . La classe d'equivalncia d'un element , que escriurem per  est format per: , amb les segents caracterstiques:
 s un subconjunt de .
 no s buit. Com a mnim cont .
Inversament,  pertany com a mnim a una classe d'equivalncia, la seva.
.
.

O sigui, tota relaci d'equivalncia en un conjunt , defineix una partici de .

 Conjunt quocient .

 Definici .

El conjunt quocient de  per la relaci d'equivalncia , que escriurem , s el conjunt de les classes d'equivalncia de  per  : 
.

 Exemple .

Fixem un valor , tal que  i . Direm que dos nombres enters  i , estan relacionats si . s a dir que estem creant una relaci en el conjunt  a partir d'un valor  , de tal forma que dos elements de  sn de la mateixa classe d'equivalncia si la seva divisi entera per  t la mateixa resta.
Evidentment s una relaci d'equivalncia, ja que compleix les propietats imposades.
La classe d'equivalncia de , ser: ,   .
El seu conjunt quocient estar format per () elements.
Aquest conjunt quocient s'acostuma escriure per .

 Vegeu tamb .
 Relaci;
 Funcions i aplicacions;
 Estructura algebraica;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84946" title="Arquitectura etrusca" nonfiltered="3772" processed="3761" dbindex="33993">
L'arquitectura etrusca es poc coneguda degut a la manca de troballes arqueologiques rellevants. L'ordre etrusc aplicat a temples o edificis similars sembla una modificaci de l'arquitectura drica. La diferencia es en les columnes, que admeten fusta en lloc de pedra nomes per l'arquitravat o intercolumni, i la disposici de la cella que ocupa la meitat del area interior del temple, per l'altura del conjunt es reduda. Hi havia divers temples d'ordre etrusc a Roma incloent el de Jpiter al Capitol. L'exterior es carregava amb esttues. Vitruvi descriu els temples com quadrangulars amb prtics al davant i tres capelles al darrera el que sembla comprovat per l'arqueologia. Les cases eren rectangulars amb teulades a dos vessants.

Els sepulcres etruscs s'assemblen als hellnics drics i se'n conserven molta varietat per son petits i limitats per fer un analisis de conjunt; algunes tombes son adornades amb pintures, que es troben tamb en murs a sobre plaques de terracotta que s'afegien als murs, i que es notable per la seva composici i cromatisme i que es l'nic exemple de pintura antiga del que queden restes importants especialment a Clusium, Tarquinii i Caere. Diferien del romans en qu tots eren subterranis.

El que es conserva nomes son muralles en qu els elements que la formen son blocs irregulars no units per ciment. Dels edificis tals com estadis, teatres o amfiteatres no resta gaireb res, doncs els que s'han trobat com el teatre de Faesulae, o l'amfiteatre de Sutrium son probablement obra del perode rom. La cloaca Mxima de Roma es diu que fou construda sota els reis etruscs i esta composada d'arcs. 

Els romans atribuen a l'atri un origen etrusc i deien que la forma mes antiga es deia Atrium Tuscanicum.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84947" title="Art etrusc" nonfiltered="3773" processed="3762" dbindex="33994">



Amb l'expressi Art etrusc s fa referncia a les manifestacions artstiques dels etruscs en els diversos camps. 

S'han trobat nombroses escultures etrusques a les tombes, especialment a Perusa, Volterra i Chiusi, que representen objectes o subjectes mitolgics. En general utilitzen la pedra calcaria i la terra cuita i ignoren el marbre. Les esttues de terracotta procedeixen del temple de Ves. Esttues assegudes es van trobar a Chiusi. Els etruscs treballaven molt be el bronze. A  es van trobar centenars d'esttues de bronze. Les figures mes anomenades son la Lleona (que es al Capitol), la Quimera d'Arezzo (a la galeria de Florncia) l'Orador (tamb a la galeria de Florncia) i una esttua d'un noi, que es a Leyden.

Les figures petites son innumerables, especialment amb bronze, i en general representa a la Tyrrhena sigilla dels romans ; tamb hi ha canelobres, i una gran varietat d'objectes d'ornament i utensilis. Els etruscs gravaven miralls de bronze  (anomenats errniament Paterae) dels que tamb s'han descobert centenars. Algunes copes d'or i altres treballs de foneria i orfebreria s'han trobat al llarg dels anys i mostren clares influencies orientals. Ll'orfebreria era en general molt rica i de formes complexes. 

La cermica d'importaci corntia o tica va influir en la de fabricaci local que es de dos tipus: la cermica llisa i negra (la principal la del bucchero nero) o la d'imitaci de la grega de figures negres anomenades hdries ceretanes. Les cermiques trobades a la tomba Regolini-Galassi son les mes importants. Els principals objectes provenen d'Arretium i Clusium, adornades aquestes per figures en relleu moltes grotesques i de carcter oriental. Les gerres pintades s'han trobar a Clusium, Tarquinii i Vulci i son conegudes com gots etruscs i son clarament influts per l'art grec i casi idntics als trobats a Campnia, sud d'Itlia, Siclia i Grcia i representen elements mitolgics grecs.

Els etruscs van explotar les mines de ferro d'Elba i les de coure d'Etrria. Aquestes darreres van permetre els seus treballs de decoraci en bronze tant aconseguits i tamb armes i elements per la flota. Amb bronze van fer les seves monedes, les quals eren grans i estaven fets amb motllos i no manualment.

D'origen etrusc semblen ser objectes d'us diari per a la comoditat de la vida: entre ells el vestit ornamental per les processons triomfals (que semblen ser un invent etrusc) i els vestits dels reis i magistrats de Roma (Toga picta, toga praetexta, bulla daurada, la cadira curul d'ivori). Els etruscs eren molt aficionats a la gastronomia i a la bona taula, i foren ridiculitzats pels romans perqu eren molts grossos en general.

L'art etrusc va perdre la seva originalitat al segle IV aC i va esdevenir una prolongaci del grec al que es va assimilar al segle III aC.

Vegeu tamb.
 Arquitectura etrusca;
Etrria;
 Etruscs;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84950" title="Johann Bernoulli" nonfiltered="3774" processed="3763" dbindex="33995">

Johann Bernoulli (27 de juliol 1667 - 11 de gener 1748) va ser un matemtic, metge i filleg sus. Deixeble del seu germ Jakob, desprs d'haver exercit com a professor de matemtiques a Groninga (1695-1705) el va substituir com a catedrtic de matemtiques a Basilea durant 42 anys, on va tenir com a deixeble a Leonhard Euler. Es va centrar en el clcul infinitesimal i va resoldre l'equaci diferencial de Bernoulli, proposada pel seu germ.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84957" title="Decimalitzaci" nonfiltered="3775" processed="3764" dbindex="33996">
La decimalitzaci s el procs de conversi d'unitats convencionals, especialment les unitats monetries, al sistema decimal. La decimalitzaci de la moneda sovint s'acompanya de l'adopci del sistema mtric per a les altres mesures (com va passar a Frana i, noms molt recentment, al Canad), tot i que aix no sempre passa (com, per exemple, als Estats Units).

La decimalitzaci ha tingut lloc en diversos estats europeus. Frana va adoptar el sistema decimal durant el perode revolucionari, que va exportar a les conquestes territorials que va anar duent a terme des de llavors. Altres estats van adoptar la decimalitzaci a mesura que s'anaven independitzant de la Gran Bretanya, el primer dels quals fou el cas dels Estats Units. Tanmateix, alguns pasos del Commonwealth van mantenir els sistemes monetaris tradicionals fins i tot desprs de la independncia, com per exemple Austrlia, que va adoptar el sistema decimal el 1966.

El Regne Unit va adoptar el sistema decimal el 15 de febrer del 1971: va passar del sistema anterior, basat en les lliures, els xlings i els penics a un sistema de 100 "nous penics" per lliura, moneda que va mantenir el mateix valor que la precedent. Com que una lliura valia 20 xlings, cadascun dels quals subdividit en 12 penics, cada "nou penic" en valia 2,4 dels antics, i 5 nous penics equivalien a un antic xling. L'abreviaci que es va adoptar per al penic fou la lletra p, que va substituir l'antic d derivat dels denaris. 10 nous penics equivalien a un flor, moneda introduda el 1849 per facilitar la decimalitzaci.

A Austrlia la decimalitzaci de la moneda va comportar l'adopci del dlar australi, a ra de deu dels antics xlings per dlar, s a dir que un dlar equivalia a mitja lliura. Una estratgia similar es va adoptar a Nova Zelanda amb el dlar neozelands i a Sud-frica amb el rand, per exemple.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84958" title="Ludwig Schlfli" nonfiltered="3776" processed="3765" dbindex="33997">


Ludwig Schlfli (15 de gener de 1814 - 20 de mar de 1895) va ser un gemetra i analista complex sus, una de les figures clau en el desenvolupament de la noci d'espais de dimensions majors que 3. s considerat, juntament amb Arthur Cayley i Bernhard Riemann, un dels arquitectes fonamentals de la geometria multidimensional.

Biografia.
 Joventut i educaci .

Schlfli va passar la major part de la seva vida a Sussa. Va nixer en Grawyl, poble natal de la seva mare, i es va traslladar desprs a la propera Burgdorf, on el seu pare era comerciant. Aquest desitjava que Ludwig segus els seus passos, per el jove mancava d'inters pels assumptes prctics.

En virtut de les seves habilitats matemtiques, se li va permetre assistir al Gymnasium de Berna en 1829. Per a aquest temps, ja estava aprenent clcul diferencial Mathematische Anfangsgrnde der Analysis donis Unendlichen d'Abraham Gotthelf Kstner (1761). En 1831 va passar a la Acadmia de Berna per a prosseguir els seus estudis. En 1834 la Acadmia es convertiria en la Universitat de Berna, on va comenar a estudiar teologia.

 Ensenyament .

Desprs de graduar-se al 1836 va obtenir un lloc com mestre d'escola secundria en Thun. Va romandre all fins al 1847; en el seu temps lliure estudiava matemtiques i botnica mentre assistia a la universitat a Berna una vegada a la setmana.

En 1843 es va produir un canvi radical en la seva vida. Schlfli havia planejat visitar Berln i acostar-se a la comunitat matemtica d'aquesta ciutat, especialment a Jakob Steiner, un conegut matemtic sus. Per Steiner va ser a Berna i all es van trobar. Steiner no noms va quedar impressionat pels coneixements matemtics de Schlfli, sin tamb pel seu domini de l'itali i el francs.

Steiner li va proposar a Schlfli assistir als seus collegues de Berln Jacobi, Dirichlet, Borchardt i el propi Steiner com a intrpret en un viatge que realitzarien a Itlia.

Schlfli els va acompanyar a Itlia, i el viatge li va resultar molt beneficis. Van romandre all ms de sis mesos, temps durant el qual Schlfli va traduir algunes obres matemtiques dels altres a l'itali.

 Vida posterior .

Schlfli va mantenir correspondncia amb Steiner fins a 1856. Es va presentar per a una ctedra en la universitat de Berna al 1847, sent incorporat al 1848. All va romandre fins al seu retir en 1891, i va emprar el seu temps lliure a estudiar snscrit i traduir el llibre sagrat hind Rig Veda a l'alemany, fins a la seva mort a Berna en 1895.

Enllaos externs.
 MacTutor History of Mathematics ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84959" title="Mitologia etrusca" nonfiltered="3777" processed="3766" dbindex="33998">
Els etruscs eren gent molt aferrada a la seva religi. La religi dels etruscs va estendre alguns del seves costums i ritus a Roma. Les influencies externes no es coneixen prou b, per semblen mes orientals que gregues. La religi dels llatins i sabins tenia molts elements etruscs o a l'inrevs. Els dus eren els aesars (que s'ha volgut veure com la paraula escandinava asar amb el mateix significat), i els dus infernals  presenten alguna similitud amb els escandinaus. 

Dus dels etruscs.

Tina o Tnia (equivalent a Jpiter);
Cupra (equivalent a Juno);
Menerfa (equivalent a Minerva);

Aquest tres dus eren els principals i a ells es dedicaven la majoria dels temples. A banda hi havia 12 divinitats ms de les que se'n desconeix el nom, sis varons i sis dones, que en conjunt foren anomenats Dii Consentes, i eren els consellers de Tina.

Cupra i Menerfa sn considerats part d'aquest Consentes. 

Superiors a Tinia i als Dii Consentes estaven els Dii Involuti, que exercien tot el poder div, per dels que tampoc es coneixen ni els noms ni els atributs.

Un conjunt de nou dus anomenats Dii Novensiles tenien el poder de llanar els llamps; sembla que alguns dels Novensiles tamb era dins als Consentes. 

La figura dels genis era d'origen etrusc, i d'all va passar a Roma. No es coneix el nom donat pels etruscs als genis, per cada home en tenia un de tutelar; cada casa tenia un geni tutelar (equivalent als Lares, la paraula Lar s etrusca, i Lara o Lasa s una espcie d'ajudant dels genis representat per una figura femenina.

El poder infernal estava sota el domini de Mantus (Plut) i la seva deessa femella Mania.
 
Els dus inferior formaven el grup dels Dii Manes (els bons dus).

Una detat que sembla representar a la mort portava el nom grec de Karon.

Les deesses de la sort o del dest portaven noms etruscs: Leinth, Mean, Snenath, Nathum, i Munthuch.

El altres dus secundaris foren:
Aplu o Apulu (equivalent a l'Apollo, d'origen grec). ;
Ancria, deessa tutelar de Faesulae. ;
Arcia (anomenada pels romans Saturn, adorat a Satrnia).
Fortuna (a Antium i Praeneste);
Herecle o Hercle (equivalent a Hrcules), d'origen exterior. ;
Horta, divinitat local etrusca de la ciutat d'Horta al peu del Soracte;
Janus, adorat a Falerii per no se sap sota quin nom etrusc.
Losna, du de la Lluna;
Mantus (detat infernal) ;
Nrtia (deessa de la fortuna, adorada especialment a Volsinii);
Fufluns (equivalent a Bacus);
Sethlans (Vulcan) adorat especialment a Perusia;
Summanus, du del tro nocturn i lder de les ombres, possiblement originat al Latium;
Turan (Venus);
Turms, Turm  (equivalent al Mercuri rom). ;
Usil, du del Sol ;
Vedius o Veiovis (detat infernal), possiblement originat al Latium;
Vertumnus (especialment a Volsinii);
Voltumna o Veltha (equivalent del Vertemnus rom).

L'endevinaci .

La religi es caracteritzava pel nombre i duraci del ritual, especialment els ritus que feien referncia a l'endevinaci. Els etruscs eren molt supersticiosos i intentaven endevinar l'avenir a les seves cerimnies (els romans deien al seu sistema d'endevinaci "la disciplina etrusca"). El sistema havia estat revelat per un jove de nom Tages, a Tarquinii i els seus ensenyaments es va estendre per totes les ciutats, i fou conservat per les famlies dels Lucumons o caps dels nobles; es conservaven per tradici oral. No es podia fer cap transacci o resoldre cap afer pblic sense el ritual i el dominar les seves caracterstiques donava molt poder a l'aristocrcia sacerdotal que era de la mateixa classe que l'aristocrcia poltica. Els joves nobles que entraven a l'ensenyament de la disciplina estudiaven molt de temps i transmetien el seu coneixement per herncia. Es va conservar fora temps sota domini rom.

El sistema d'endevinaci era de tres classes principals: per ugurs, observaci del vol de les aus (com a altres pobles antic d'Itlia i els primers grecs);  els harspexs per examen de les vsceres dels animals (tamb com a altres pobles antic d'Itlia i grecs els quals es van adaptar a la forma simple i constant de l'examen etrusc); i l'endevinaci pel tro i el llamp, peculiar dels etruscs, i que s'explica al llibre conegut com libri fulgurales et tonitruales, que circulava en temps de Cicer (meitat del segle I aC) i en el qual s'establien diferencies entre les diferents menes de llamps (onze en total) que s'han conservat, per amb moltes practiques fosques i secretes transmeses per tradici oral i herncia. L'endevinaci etrusca va caure en descrdit al segle I i encara que Claudi va intentar restaurar la seva practica massiva, va desaparixer progressivament desprs del seu regnat, tot i que encara s'esmenta com a cosa allada el 408.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84960" title="Etruscologia" nonfiltered="3778" processed="3767" dbindex="33999">


Etruscologia es la cincia que estudia la civilitzaci etrusca.

Ja a l'poca romana es van interessar per les antiguitats etrusques i l'emperador Claudi va fer reunir una srie d'arxiu que es van perdre.

La obra de Thomas Dempster De Etruria regali libri septem (1723) va ser el inici dels moderns estudis sobre aquesta civilitzaci. El 1726 es va crear l'acadmia etrusca de Cortona.  Els primers estudis cientfics es van fer al segle XIX i es van comenar les excavacions a Chiusi, Certosa, Villanova i Tarqunia. Es van crear museus especialitzats (destacant el de Villa Giulia a Roma) i es van publicar els estudis de G. Dennis i A. Fabretti.

El 1927 es va crear a Florncia l'Istituto di Studi Etruschi, i durant el segle XX han destacat els estudis de Pallotino, Ducati i Bloch.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84962" title="Penic" nonfiltered="3779" processed="3768" dbindex="34000">


El penic (en angls penny, plural pence o pennies) s una moneda fraccionria usada en diversos estats de tradici britnica. 
 s la centsima part (1/100) de la lliura esterlina del Regne Unit des del 15 de febrer del 1971, i ho va ser de la lliura irlandesa des d'aquesta data fins a l'adopci de l'euro el 2001. S'abreuja p. Fins al 1982, a les monedes britniques era anomenat new penny per diferenciar-lo dels antics; a partir d'aquella data el nom torna a ser el tradicional, penny.
 Fou la 240a part (1/240) de les lliures esterlina i irlandesa abans del 1971, de la lliura escocesa abans del 1707 i tamb de les monedes d'Austrlia, Nova Zelanda i Sud-frica, entre d'altres, abans de la decimalitzaci. Era la dotzena part (1/12) del xling. L'antic penic s'abreujava d, abreviaci derivada del terme "denari", antiga moneda romana. ;
 Penny s el nom corrent per no oficial del cntim (cent), la moneda fraccionria dels Estats Units i el Canad, i s la centsima part del dlar.

Vegeu tamb.
Pfennig, o penic alemany;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84964" title="Regne d'Etrria" nonfiltered="3780" processed="3769" dbindex="34001">



El Regne d'Etrria (en itali: Regno di Etruria) fou un estat satllit que va existir del 1801 al 1807 sota la imposici de Napole Bonaparte. Pren el nom d'Etrria, l'antic nom rom que designava el pas dels Etruscs.

Orgen.
El Regne d'Etrria fou creat el 21 de mar de 1801 en virtut de la signatura del Tractat d'Aranjuez. En el context de les Guerres Napoleniques, el duc Ferran III de Toscana fou deposat per la signatura del Tractat de Lunville el 9 de febrer de 1801, si b el pas estava en mans del govern provisional establert pels francesos el 27 de novembre del 1800 amb Francesco Chiarenti, Enrico Pontelli i Giovanni De Ghores, que va donar pas a una comissi del gran ducat presidida per Giuseppe Francesco Pierallini i amb Antonio Cercignani, Bernardo Lessi i Giulio Piombanti que ja havien assolit el poder a la sortida de Ferran III del pas. El 3 d'agost de 1801 en fou proclamat rei Llus I de Borb-Parma duc de Parma, nebot de la reina d'Espanya Maria Llusa. L'illa d'Elba havia estat transferida a Frana per es va incorporat al regne el antic principat de Piombino que fou immediatament bescanviat pels anomenats Presidis Toscans.

Llus va morir el 27 de maig de 1803 i el va succeir el seu fill Llus II d'Etrria sota regncia de la vdua Maria Llusa de Borb. El govern de Maria Llusa va permetre l'asil d'alguns enemics de Napole el que va irritar a aquest que va fer suprimir el regne pel Tractat de Fontainebleau el 10 de desembre de 1807, en el qual es va declarar abolida la monarquia.

Dissoluci del Regne.
El 1808 el parlament francs va incorporar el pas a Frana. Un governador general, Jacques Franois de Boussay, bar de Menou (1750-1810) fou enviat al pas i va assolir el poder el maig del 1808 (fins el 3 de mar de 1809); es van crear immediatament tres departaments: departament de l'Arno (governat per Bacault de Reully des el 24 de maig del 1808), departament de la Mediterrnia (governat per Guillaume Antoine Benot en funcions des el 25 de febrer del 1808) i department de l'Ombrone (governat per Ange Gandolfo des el 24 de maig de 1808).

Nominalment el pas va tornar a ser un estat sobir el 1809 quant fou donat amb ttol de gran duquessa de Toscana a la germana de Napole, Elisa Baciocchi, el 3 de mar de 1809, i el van conservar fins al 1 de febrer de 1814. L'administraci francesa es va mantenir amb els tres departaments noms que ara nominalment formaven part del gran ducat de Toscana; el governador d'Ombrone no fou canviat; a Arno fou nomenat el 15 de mar de 1809 Jean Antoine Joseph  Fauchet (1761-1834, que el 4 de juny de 1810 fou nomenat bar de Fauchet); a Mediterrnia el governador fou canviat el 1810 essent nomenat Michel Augustin de Goyon; els tres governadors van restar al front del governs fins el febrer del 1814.
                       
El febrer de 1814 el pas fou evacuat pels francesos i i ocupat pels napolitans, i el 27 d'abril de 1814 l'antic gran duc de Toscana Ferran III de Toscana fou restablert en el tron.

Reis d'Etrria.
1801-1803: Llus I d'Etrria;
1803-1807: Llus II d'Etrria;

Vegeu tamb.

Napole Bonaparte;
Guerres Napoleniques;
Gran Ducat de Toscana;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84972" title="Centre-du-Qubec" nonfiltered="3781" processed="3770" dbindex="34002">



Centre-du-Qubec s una regi administrativa de la provncia canadenca del Quebec, situada a la riba sud del riu Sant Lloren. La regi est dividida en 5 municipalitats regionals de comtat (MRC) i 83 municipis.

Demografia.
Poblaci:  226 856 (2005);
Superfcie: 6 921 km;
Densitat: 32,8 hab./km;
Taxa de natalitat: 9,7   (2005);
Taxa de mortalitat: 7,9   (2005);
Font: Institut de la statistique du Qubec

Organitzaci territorial.
Centre-du-Qubec compta amb cinc municipalitats regionals de comtat i un territori equivalent, la reserva ndia d'Odanak, enclavada dins el territori de Nicolet-Yamaska, tot i no formar-ne part. 

Municipalitats regionals de comtat.
 Arthabaska;
 Bcancour;
 Drummond;
 L'rable;
 Nicolet-Yamaska;

Territoris equivalents.
 Reserva ndia d'Odanak;

Enllaos externs.
Portal regional de Centre-du-Qubec ;
Pgina oficial turstica de Centre-du-Qubec  ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84973" title="Estrie" nonfiltered="3782" processed="3771" dbindex="34003">



Estrie s una regi administrativa de la provncia canadenca del Quebec, situada a la frontera amb els Estats Units d'Amrica. La regi est dividida en 6 municipalitats regionals de comtat (MRC) i 88 municipis.

Demografia.
Poblaci:  300 383 (2005);
Superfcie: 10 195 km;
Densitat: 29,5 hab./km;
Taxa de natalitat: 9,9   (2005);
Taxa de mortalitat: 7,8   (2005);
Font: Institut de la statistique du Qubec

Organitzaci territorial.
Municipalitats regionals de comtat.
 Coaticook;
 Le Granit;
 Le Haut-Saint-Franois;
 Les Sources;
 Le Val-Saint-Franois;
 Memphrmagog;

Territoris equivalents.
 Ciutat de Sherbrooke;

Enllaos externs.
Portal regional d'Estrie ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84975" title="Maria Josepa d'ustria" nonfiltered="3783" processed="3772" dbindex="34004">


Maria Josepa d'ustria, electora de Saxnia i reina de Polnia (Viena 1699 - Dresden 1757). Arxiduquessa d'ustria amb el tractament d'altesa imperial i Princesa d'Hongria i Bohmia. Des de l'any 1719 es convert en electriu de Saxnia i reina de Polnia a travs del seu matrimoni amb el rei August III de Saxnia.

Nascuda al Hofburg de Viena l'any 1699, sent filla de l'emperador Josep I, emperador romanogermnic i de la princesa Guillemina de Brunsvic-Lneburg.

L'any 1719, l'arxiduquessa austriaca es cas amb el prncep August de Saxnia que l'any 1733 esdevingu elector de Saxnia i rei electe de Polnia amb el nom d'Frederic August II de Saxnia. A travs d'aquest matrimoni entre la Casa de Saxnia i la Casa d'ustria, el rei Frederic August I de Saxnia pretenia aconseguir una millor posici per la Casa saxona en el conflicte de la Guerra de Successi d'ustria.

La parella s'establ a Dresden i tingueren catorze fills:

 SAR el prncep Frederic August de Saxnia, nascut a Dresden l'any 1720 i mort a la mateixa localitat l'any 1721.

 SAR el prncep Josep de Saxnia, nat el 1721 a Dresden i mort el 1728 a la capital saxona.

 SM l'elector Frederic Cristi I de Saxnia, nat a Dresden el 1722 i mort a Dresden el 1763. Es cas amb la princesa Maria Antnia de Baviera.

 SAR la princesa Maria Amlia de Saxnia, nascuda a Dresden el 1724 i morta el 1760 a Madrid. Es cas amb el rei Carles III d'Espanya.

 SAR la princesa Maria Margarida de Saxnia, nascuda el 1727 a Dresden i morta el 1734 a la capital saxona.

 SAR la princesa Maria Anna de Saxnia, nascuda a Dresden el 1728 i morta a Munic el 1797. Es cas amb l'elector Maximili III de Baviera. ;

 SAR el prncep-regent Francesc Xavier de Saxnia, nascut el 1730 a Dresden i mort a Zabeltitz el 1806. Esdevingu regent de Saxnia des de 1763 i fins a 1768.

 SAR la princesa Maria Josep de Saxnia, nascuda a Dresden el 1731 i morta a Versalles el 1767. Es cas amb el delf Llus de Frana.

 SAR el prncep Carles Cristi de Saxnia, comte de Courland, nascut a Dresden el 1733 i mort el 1796 a Dresden. Es cas amb l'arsitcrata polonesa Franziska von Corvin-Krasinski. ;

 SAR la princesa Maria Cristina de Saxnia, nascuda el 1735 a Dresden i morta el 1782 a Remiremont. Esdevingu abadessa de Remiremont. ;

 SAR la princesa Maria Elisabet de Saxnia, nascuda a Dresden el 1736 i morta el 1818.

 SAR el prncep Albert de Saxnia, duc de Teschen, nascut a Dresden el 1738 i mort el 1822 a Viena. Es cas amb l'arxiduquessa Maria Cristina d'ustria, duquessa de Teschen i governadora de Flandes.

 SAR el prncep Climent Venceslau de Saxnia, nascut a Wermsdorf el 1739 i mort el 1812 a Marktoberdorf. Bisbe-elector de Trveris. ;

 SAR la princesa Maria Dorotea de Saxnia, nascuda el 1740 a Dresden i morta el 1826 a Thorn. Esdevingu princesa-abadessa de Thorn i Essen.

Maria Josepa mor a Dresden l'any 1757.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84977" title="Freqncies dels canals de televisi" nonfiltered="3784" processed="3773" dbindex="34005">
Les taules segents mostren les freqncies assignades per l'emisi de canals de televisi a diverses regions del mn, d'acord amb la designaci de lletres del sistema d'emissi assignada per la ITU. Les freqncies que es mostren sn per a les portadores de vdeo i d'udio. El canal ocupa vris megahertz d'ample de banda. Per exemple, el canal 2 d'Amrica, ocupa l'espectre des dels 54 als 60 MHz. A Sistemes d'emissi de televisi trobareu una taula de les caracterstiques de la senyal i l'ample de banda, d'acord amb les abreviacions assignades per la ITU.

VHF.

Amrica.



Regne Unit.



Repblica d'Irlanda.



Espanya i Europa Occidental.



Frana.






Territoris d'ultramar de Frana.



Itlia.



Europa Oriental.



Marroc.



Austrlia.



Nova Zelanda.



Jap.



Repblica Popular de la Xina.



Repblica de la Xina (Taiwan).



Indonsia.



Sudfrica.



Angola.



Costa d'Ivori.



UHF.

Amrica.



Regne Unit, Hong Kong i Sudfrica.



Espanya i Europa Occidental.



Frana.



Europa Oriental.



Austrlia.



Jap.



Repblica Popular de la Xina.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84979" title="Eiur Smri Gujohnsen" nonfiltered="3785" processed="3774" dbindex="34006">
Eiur Smri Gujohnsen, tamb conegut com a Eidur Gudjohnsen, s un jugador de futbol islands que actualment juga al Futbol Club Barcelona. Va nixer a Reykjavk el 15 de setembre del 1978.

 Biografia.
De ben jove, amb 15 anys, Gujohnsen va debutar amb el Valur de Reykjavk i de seguida va fer el salt a la lliga holandesa fitxant pel PSV Eindhoven holands, on va compartir vestuari amb Ronaldo. Al 1996 es converteix en internacional absolut per la selecci islandesa en un partit entre Islndia i Estnia en el qu va substituir el seu pare Arnr Gujohnsen, produint-se un fet histric en el futbol internacional.

Desprs de l'experincia holandesa retorna a Islndia i poc desprs viatja a Anglaterra per jugar amb el Bolton Wanderers, marcant 21 gols la temporada 1999-00. Aquesta marca li va obrir les portes al Chelsea FC de Gianluca Vialli i Jimmy Floyd Hasselbaink, que va pagar per ell 4 milions de lliures esterlines. La temporada 2001-02 marcaria 23 gols.

L'any 2003, va admetre que havia perdut 400.000 lliures esterlines jugant durant 5 mesos al casino. El 2004, marca el seu primer hat trick en un partit contra el Blackburn Rovers.

El 13 de juny de 2006, desprs de les noves incorporacions al Chelsea FC de Andrii Xevtxenko, Drogba i Hernn Crespo, decideix fitxar pel Bara que li reserva la samarreta amb el nmero 7 que fins aleshores havia portat Henrik Larsson.

Clubs.
1994-1995 Valur Reykjavk;
1995-1997 PSV Eindhoven ;
1997-1998 KR Reykjavk ;
1998-2000 Bolton Wanderers ;
2000-2006 Chelsea FC  ;
2006-actualitat FC Barcelona;

Estadstiques.


Dades actualitzades a 25 de setembre del 2008

Ttols.
Campionats nacionals.


Enllaos externs.
Blog de Gudjohnsen;

 Referncies .






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84983" title="Llusa Forrellad" nonfiltered="3786" processed="3775" dbindex="34009">
Llusa Forrellad (Sabadell, 1927) s una escriptora catalana en catal i en castell.

Fou una de les cofundadores del grup de teatre Quadre Escnic de la Purssima de Sabadell el 1948, del qual tamb va ser actriu, i va escriure dos drames en castell: Dos dramas i Regimiento de caza 43. Per es donar a conixer al gran pblic el 1953, en qu guanya el premi Nadal amb Siempre en capilla, la seva primera novella. L'obra narra en primera persona, des d'un curis punt de vista, els trngols de dos metges i d'un qumic acabats de doctorar durant una epidmia de diftria al Londres de la fi del segle XIX.

Difcil de classificar, potser dins d'un romanticisme gtic tard, i especialment en el context de l'poca i de la resta de novelles guanyadores aleshores del Nadal, totes enquadrades, dins d'un major o menor inters literari, en l'anomenat realisme social de la postguerra, resulta, ms de cinquanta anys desprs de la seva publicaci, una lectura decididament excitant. 

Aclaparada pel ress d'un xit tan sorprenent i per la pressi dels mitjans de comunicaci, disposats a saber ms de la seva vida, Llusa Forrellad va voler desaparixer del mapa literari sense dir res. I, amb el pas del temps, el seu nom es va anar oblidant.

Des de llavors ha dedicat el temps a escriure i, a poc a poc, ha anat enllestint una desena de novelles. Desprs de ms de 50 anys de silenci, el 2006 ha publicat una de les obres que ha estat escrivint, Foc latent, per a la qual l'autora ha fet una exhaustiva recerca de materials histrics. La novella narra una histria romntica ambientada en la Barcelona convulsa del pas del segle XIX al XX, en qu es barregen passions, secrets i revoltes. 

L'any 2007 va sortir publicada la versi catalana, traduda per ella mateixa, del seu gran xit, Sempre en capella. El 2008 ha publicat la novella Retorn amarg.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84989" title="Austin Nichols" nonfiltered="3787" processed="3776" dbindex="34010">

Austin Nichols s un actor estatunidenc nascut a Ann Arbor (Michigan, EUA).

 Biografia.
Nascut el 24 d'abril de 1980 a Michigan, Nichols va crixer a la capital de l'estat de Texas, Austin fins que d'adolescent es va mudar a Los Angeles on va estudiar la High School i els seus estudis universitaris en Art a la University of Southern California

Les seves aparicions ms comercials han estat a la pellcula The Day After Tomorrow (en castell, "El dia de maana") i a la pellcula Wimbledon amb Kirsten Dunst. altres actuacions han estat Glory Road i The Utopian Society.

En televisi ha encarnat papers a sries com CSI o la versi de Miami d'aquesta mateixa srie.

Nichols, va representar als EUA en els campionats Pan-americans d'esqu aqutic de l'any 1997.

 Filmografia.

The House of Usher (2007) .... Roderick Usher;
Lenexa, 1 Mile (2006) .... Shane Bolin;
Glory Road (2006) .... Jerry Armstrong;
Thanks to Gravity (2005) .... Alex Ford;
Wimbledon (2004) .... Jake Hammond;
The Day After Tomorrow (2004) .... J.D.
The Utopian Society (2003) .... Justin Mathers;
BraceFace Brandi (2002) .... Matt;
Durango Kids (1999) .... Sammy;


 Enllaos Externs.
 Austin Nichols a IMDB  ;
 The Utopian Society ;




 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84992" title="Xavier Montsalvatge i Bassols" nonfiltered="3788" processed="3777" dbindex="34011">
Xavier Montsalvatge i Bassols ( Girona, Girons 1912 - Barcelona 2002 ) fou un compositor de msica simfnica i crtic musical. Hom el considera una de les figures claus de la msica catalana de la segona meitat del segle XX.

 Biografia .
 Anys de formaci .
Va nixer l'11 de mar de 1912 a la ciutat de Girona. Va rebre les primeres llions de viol a la seva ciutat natal. La mort de son pare el 1921, per, el port a Barcelona, on estudi a l'Escola Municipal de Msica de Barcelona amb Francesc Costa (viol),  Llus Millet (solfeig), Enric Morera i Jaume Pahissa (composici). Molt aviat, per es decant cap a la composici i deix l'estudi del viol. 

L'any 1936 comen a fer crtiques de msica al diari barcelon El Mat. Un cop acabada la Guerra Civil Espanyola continu la seva activitat de crtic publicant a la revista Destino, d'on ms endavant esdevindria director (1968-1975). A la dcada del 1940 conegu els compositors catalans Blancafort i Mompou, amb els quals compart una profunda amistat al llarg de la seva vida, juntament amb Manuel Valls i Xavier Turull.

 Primeres composicions. Etapa antillanista .
La seva primera composici de rellevncia s a l'any 1940, amb Tres divertimentos, a partir de melodies que tocaven els flabiolaires a les festes majors de poble: en aquest cas, un "schottish", una americana i un vals-jota. L'autor l'edit i l'envi a un gran nombre de pianistes, i va ser estrenada el 1943 per Rosa Sabater, amb elogis de Blancafort; el pianista Niedzielski l'adopt en el seu repertori. El 1945 reb un encrrec de la cantant Merc Plantada per a una pea per a veu i piano, i compos les Cinco canciones  negras. Editades per una empresa nord-americana, van conixer una gran anomenada, i ha esdevingut l'obra de Montsalvatge ms gravada. El 1948, desprs de molts mesos de treballar-hi, estren l'pera El gat amb botes. Poc desprs, public llbum de habaneras, recopilat a la Costa Brava, especialment a Calella de Palafrugell. 

Els anys quaranta i primers cinquanta conformaran la seva etapa "antillanista": els Ritmos de 1942, les Cinco canciones negras ja esmentades, el Cuarteto indiano i parts del Poema concertante s'inspiren en una interpretaci prpia de la msica de les Antilles, una amalgama de canons populars espanyoles amb els cants indgenes originals de les illes i els dels negres portats com a esclaus des de l'frica.

 Perode de maduresa .
Aquesta poca reflecteix les influncies que Montsalvatge reb de compositors francesos com Olivier Messiaen i Georges Auric, que el menaren a la politonalitat lliure. A l'any 1953, present el Concerto breve per als premis Ciutat de Barcelona, sense sort; per l'obra entusiasm diversos pianistes de primera fila (Alexis Weissenberg, Gonzalo Soriano), i va ser estrenada per Alcia de Larrocha en el concert dels seus 25 anys de carrera. En un perode relativament curt, les noves obres de Montsalvatge sn premiades repetidament: Calidoscopio, premi extraordinari de composici del Conservatori Superior Municipal de Barcelona, Partita 1958, premi scar Espl, Cant espiritual, premi Llus Millet. Aquesta darrera obra es va estrenar en el concert dels anomenats Fets del Palau, que va acabar amb ball de bastons i detencions.

 Anys de sntesi .
Inici la seva collaboraci com a crtic musical de La Vanguardia, tasca que el porta a assistir als festivals de msica ms importants d'Europa i a conixer tota la nova msica. Escriu dues noves peres: Babel 46, que transcorre en un camp de refugiats de guerra, i Una voce en off, que narra un triangle amors entre el marit mort (que ens fa arribar la seva veu a travs d'un enregistrament magnetofnic), la dona i l'amant. 

El 1962 fou elegit membre de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
El 1963 compon una pea per al nou-nat Festival Internacional de Msica de Barcelona, la Desintegraci morfolgica de la Xacona de Bach, que esdevindr una de les seves obres ms reeixides. El Conservatori Municipal el nomena professor de composici el 1971; catedrtic el 1978, i ocupar el crrec fins a la seva jubilaci l'any 1981.

Gran nombre de composicions diverses, fruits d'encrrecs provinents d'arreu, marcaran els darrers anys de la seva vida: L'Homenatge a Lydia per al Festival Internacional de Msica de Cadaqus, la Sonata concertant per a violoncel i piano, lHommage  Manolo Hugu (1970), el Reflexus-Obertura pel concert-homenatge que li dedic el Festival Internacional de Msica de Barcelona (1973), el Concerto-Capriccio per a l'arpista Nicanor Zabaleta, el Concierto del Albayzin per al clavecinista Rafael Puyana, la Metamorfosi de concerto (1980) a proposta de Narciso Yepes, Quadrivi per a tres Stradivarius, escrita per als Stradivarius del Patrimonio Nacional...

 Conclusi .
Mor el 7 de maig del 2002 a la seva residncia de Barcelona. Montsalvatge s una de les figures ms representatives de l'anomenada "generaci perduda", entremig de la dels compositors de la repblica i l'actual. La seva obra ha aconseguit una gran projecci internacional i s'ha convertit en una referncia fonamental en la msica contempornia.

A ms de msica simfnica, tamb va escriure pera, ballet, msica per a pellcules i per a obres infantils, canons, obres per a solistes instrumentals... L'editorial Columna Msica est publicant en CD la integral de la seva obra (9 discos fins al 2005).

Guardons.
L'any 1983 li fou concedida la Creu de Sant Jordi, el 1985 amb el Premi Nacional de Msica d'Espanya, el 1997 amb el Premi Nacional de Msica concedit per la Generalitat de Catalunya, i l'any 1999 fou guardonat amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

El 1987 reb una nominaci als Premis Goya a la Millor Msica Original per la seva partitura a la pellcula Dragon Rapide.

El 1997 la Fundaci Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell  li atorg el V Premi Quadern de Msica en l'mbit catal. El jurat, presidit per Manuel Costa Fernndez destacava, en paraules d'Ana Fernndez lvarez i entre altres coses,  "fer i desfer tangos, alterar i ordenar havaneres, disgregar i reelaborar harmonies, alliberar i barrejar dissenys rtmics de cultures diferents, han estat les suggerents propostes d'aquest singular msic."

 Obra seleccionada .
 1936: Petita suite burlesca, per a viol i quartet de vent;
 1962: Cinco invocaciones a Jess crucificado;
 1966: Follia daliniana;
 1973: Sum vernis, sobre un text de Verdaguer, instrumentat per a soprano, 2 pianos i percussi;
 1984: Msica per a un diumenge, per a banda de msica;
 1992: Sortilegis;

 peres .
 1948: El gato con botas, amb llibret de Nstor Lujn ;
 1961: Una voce in off, en itali;
 1967: Babel 46, estrenada el 2002;

 Orquestra simfnica .
 1948: Simfonia mediterrnia, estrenada per lOrquestra Municipal de Barcelona i dirigida per Eduard Toldr;
 1949: Cinco canciones negras, per a veu i orquestra, versi de l'obra original per a veu i piano (1945);
 1958: Cant espiritual, poema de Joan Maragall, per a orquestra simfnica i coral;
 1953: Concerto breve, per a piano i orquestra;
 1957: Partita 1958;
 1963: Desintegraci morfolgica de la Xacona de Bach, revis el 1972;
 1966: Viatge a la lluna, per a solistes vocals i orquestra, amb lletra de Josep Maria Espins;
 1971: Laberint;
 1975: Concerto capriccio, per a arpa i orquestra;
 1977: Concierto del Albaycn, per a clavec i orquestra;
 1980: Metamorfosi de concerto, per a guitarra i orquestra;
 1985: Simfonia de Rquiem;
 1991: Quatre variacions sobre un tema de la Flauta Mgica, en homenatge a Mozart;
 1993: Bric  brac;

 Obres per a piano .
 1941: Tres divertimentos (sobre temes d'autors oblidats), revisi el 1983;
 1942: Ritmos;
 1960: Sonatine pour Yvette;
 1983: Alegora (Homenaje a Joaqun Turina);
 1983-1987: Tres obres per a la m esquerra, en homenatge a Mompou, Anton Rubinstein i scar Espl;
 1993: Tres impromptus per a piano op. 00;
 1996: Quatre dilegs amb el piano, en memria de Ricard Vies;

 Obres per a veu i piano .
 1945: Cinco canciones negras, sobre textos de diferents autors. Les quatre primeres es van estrenar a l'Ateneu Barcelons; l'obra completa, poc desprs, al Palau de la Msica Catalana. El 1946 se'n va estrenar la versi per a veu i conjunt instrumental, i el 1949, per a veu i orquestra. N'hi ha una adaptaci de Francesc Cass i Jordi per a cobla i percussi, i una altra d'Antoni Ros Marb per a orquestra i veu.

 Cuba dentro de un piano, amb lletra de Rafael Alberti;
 Punto de habanera, sobre un text de Nstor Lujn;
 Chvere, a partir d'un poema de Nicols Guilln;
 Cancin de cuna para dormir a un negrito, amb lletra d'Ildefonso Pereda Valds;
 Canto negro, poema de Nicols Guilln;

 1953: Canciones para nios, sobre textos de Federico Garca Lorca;
 1985: Quatre rimes breus, poemes de Josep Carner;

 Msica de cambra .
 1946: Variations on la Spagnoletta by , per a viol i piano;
 1952: Cuarteto indiano;
 1983: Fantasia per a guitarra i arpa;
 1970: Homenaje a Lydia de Cadaqus o Serenata a Lydia de Cadaqus, versions per a flauta i piano, i flauta i guitarra, en homenatge a la Ldia d'Eugeni d'Ors;
 1971: Sonata concertant, per a viol i piano;
 1983: Quadrivi per a tres Stradivarius;
 1986-1989: Trio, per a viol, violoncel i piano (comprn Balada y ritornello a Dulcinea i Dileg amb Mompou);

 Orquestra de corda .
 1960: Tres danses concertants;
 1975: Concertino 1+13, per a viol i orquestra de corda;
 1991: Tres postals illuminades;

 Msica per a l'escena .
 1945: Manfred, ballet amb llibret de Jacqueline Alexander;
 1946: La Venus d'Elna, ballet sobre una llegenda del Rossell;
 1948: Invitaci a la contradansa, ballet inspirat en una faula popular catalana;
 1953: El jardn de Falerina, illustracions musicals per a l'obra de Pedro Caldern de la Barca;
 1954: Calidoscopio, ballet;
 1954: Las mocedades del Cid, illustracions musicals per a l'obra de Guillem de Castro;
 1956: Perlimplinada, ballet amb llibret de Xavier Coll basat en l'obra de Federico Garca Lorca Amor de don Perlimpln con Belisa en su jardn;

 Msiques per al cinema i la televisi .
 Gaud (1960) i Cristina (1967), pellcules dirigides per Josep Maria Argem;
 Espaa otra vez (1969), Mi profesora particular (1973), Las largas vacaciones del 36 (1976), La vieja memoria (1979), Dragon Rapide (1986) i Luces y sombras (1988), dirigides per Jaume Camino;
 Nunca es demasiado tarde (1956), La crcel de cristal (1957), Un vaso de whisky i Distrito quinto (1958), El traje de oro (1960), dirigides per Juli Coll;
 El libro espaol (1969), dirigida per Joaqun Esteban;
 Velzquez (1961) i Vida de familia (1963), dirigides per Josep Llus Font;
 Siega verde (1960), dirigida per Rafael Gil;
 Dos aos de vacaciones (1962), dirigida per Emilio Gmez Muriel;
 Rapsodia de sangre (1957) i Diego Corrientes (1959), dirigides per Antonio Isasi-Isasmendi;
 Goya (1985), mini-srie per a la televisi, dirigida per Jos Ramn Larraz;
 El frente infinito (1959), dirigida per Pedro Lazaga;
 SEAT 69 - Efemrides 69 (1969), dirigida per Jos Lpez Clemente;
 Guadalajara, tierra de lagos (1970), dirigida per Antonio Lpez Palacio;
 El amor de los amores (1962), dirigida per Juan de Ordua;
 Barcelona medieval, Barcelona monumental, Barcelona y su puerto, El Dorado en Espaa, Gerona, baluarte de Espaa, Los grandes monasterios, La imperial Tarragona, Montes y valles de Lrida, El Panads y la Marisma, Pueblos de Ilerda, Pueblos y costas de Gerona, Templos romnicos, Tierra y mar de Tarragona, Torres del Principado (1946-1947), msica incidental per a una srie de curts dirigits per Arturo Prez Camarero. As es Catalua (1948), llarg metratge del mateix director;

 Msica per a cobla .
 1946: Elegia a Juli Garreta;
 1946: Madrigal en forma de sardana;

 Sardanes .
 1930: La meva Girona. Escrita per a piano, en Josep Maria Serracant la instrument per a cobla ;
 1932: Setembre;
 Puigsacalm;
 La rosa de Sant Jordi;

 Bibliografia .
 Obres escrites per Xavier Montsalvatge .
 Juan Ros Sarmiento, Javier Montsalvatge, Nicols Barquet, E.C.Ricart El libro de la pera Barcelona: Juventud, 1943 (altres edicions: 1965, 1994);
 Xavier Montsalvatge, Nstor Lujn i Josep Maria Prim lbum de habaneras Barcelona: Barna, 1948;
 Xavier Montsalvatge, Nstor Lujn "La Argentina" vista por Jos Clar Barcelona: Horta impressor, 1948 ;
 Xavier Montsalvatge Habaneras de la Costa Brava Barcelona: Unin Musical Espaola, 1964;
 Ernest Brmond Tcnicas modernas de vinificacin y conservacin de los vinos Barcelona: Jos Montes, 1966;
 Alexandre Cullar i Bassols, Xavier Montsalvatge El pintor Ivo Pascual: biografia ntima Girona: Dalmau Carles Pla, 1983;
 Xavier Montsalvatge Papeles autobiogrficos : al alcance del recuerdo Madrid: Fundacin Banco Exterior, 1988;
 Xavier Montsalvatge Breve sntesis de la msica espaola a travs de sus compositores = Breu sntesi de la msica espanyola a travs dels seus compositors Barcelona: Acadmia Marshall, 1989 (edici bilinge);
 Xavier Montsalvatge Papers autobiogrfics: a l'abast del record Barcelona: Destino, 1991 (traducci de Manel Pla) ;

 Tesis .
 Deborah A. Dalton Cinco canciones negras University of Texas at Austin, 1996 ;
 Richard Paine Hispanic traditions in twentieth century Catalan music: with particular reference to Gerhard, Mompou and Montsalvatge New York: Garland, 1989 anteriorment com a tesi doctoral per la Universitat de Lancaster;
 Martha Lynne Watson Violett The solo piano music of Xavier Montsalvatge University of Iowa, 1990;

 Obres sobre Xavier Montsalvatge .
 Doctor Honoris Causa: Xavier Montsalvatge Bellaterra: Universitat Autnoma de Barcelona, 1985. Cont: Reflexions a l'entorn de l'obra de Xavier Montsalvatge per Francesc Bonastre. Seixanta anys de record per Xavier Montsalvatge. Curriculum vitae de Xavier Montsalvatge ;

 Lloren Caballero Pmies Xavier Montsalvatge: homenaje a un compositor Madrid: Fundacin Autor, 2005;
 Xavier Monsalvatge: In Memoriam, publicat a Serra d'Or nm. 514 (octubre del 2002);
 Enrique Beotas Sonatine pour Yvette : conversaciones : homenaje a Xavier Montsalvatge = Sonatine pou Yvette : converses : homenatge a Xavier Montsalvatge Madrid: Quindici, 2001;
 Zeneida Sard Xavier Monsalvatge: un eclctic coherent, publicat a Serra d'Or nm. 474 (juny del 1999);
 Francesc Taverna-Bech, Carles Guinovart, Francesc Bonastre Xavier Montsalvatge Barcelona: Boileau-Generalitat de Catalunya, 1994;
 Francesc Taverna-Bech Xavier Montsalvatge discografia Madrid: Sociedad General de Autores de Espaa, 1994;
 Jordi Codina Montsalvatge Barcelona: Labor, 1992;
 Enrique Franco Xavier Montsalvatge Madrid: Ministerio de Educacin y Ciencia, 1975;
 Carles Rahola Xavier Montsalvatge: assaig per a una bibliografia sentimental Girona: Grf. Darius Rahola, 1934;

 Enllaos externs .
  Pgina personal;
  Partitures i discs de Xavier Montsalvatge;
  Edici integral en CD;
  ndex de les sardanes de Xavier Montsalvatge;
  ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="84997" title="Guillem III dels Pasos Baixos" nonfiltered="3789" processed="3778" dbindex="34012">


Guillem III dels Pasos Baixos (Brusselles 1817 - Amsterdam 1890). Rei dels Pasos Baixos i l' ltim per omplir la funci de gran duc de Luxemburg en uni personal. 

Com ancdota ressaltar que des de la mort de Guillem l'any 1890, els Pasos Baixos sempre han tingut, de forma ininterrompuda, una dona com a cap d'estat. El prxim cap d'estat, l'actual prncep hereu Guillem dels Pasos Baixos, trencar amb aquesta tradici.
Biografia.

Nascut a Brusselles el dia 17 de febrer de l'any 1817, era fill del rei Guillem II dels Pasos Baixos i de la gran duquessa Anna de Rssia. Guillem era alhora nt per via paterna del rei Guillem I dels Pasos Baixos i de la princesa Guillemina de Prssia, i per via materna del tsar Pau I de Rssia i de la duquessa Sofia de Wrttemberg.

Casat l'any 1839 amb la princesa Sofia de Wrttemberg, filla del rei Guillem I de Wrttemberg i de la gran duquessa Caterina de Rssia. La parella tingu tres fills:

SAR el prncep Guillem dels Pasos Baixos, nascut a L'Haia el 1840 i mort a Pars el 1879.

SAR el prncep Guillem Frederic dels Pasos Baixos, nascut a L'Haia el 1843 i mort el 1851.

SAR el prncep Guillem Alexandre dels Pasos Baixos, nascut a L'Haia el 1851 i mort el 1884 a L'Haia.

El matrimoni fou infeli i fou caractertzat per fortes disputes basades amb l'educaci dels seus fills. Sofia de carcter liberal, detestava l'autoritarisme tal com el de l'exrcit; en canvi, Guillem era de carcter extremadament conservador i un gran amant de la vida militar. Guillem arrib a prohibir les lectures d'autors liberals de la seva muller per la qual cosa la reina Victria I del Regne Unit, gran amiga de Sofia, qualific al rei Guillem com un simple maleducat granjer.

L'any 1849 Guillem ascend al tron i continu les reformes liberals iniciades l'any 1848 pel seu pare. Guillem i Sofia veieren la necessitat d'adaptar la monarquia als nous temps si es pretenia garantir la supervivncia de la instituci. Malgrat tot, durant la primera dcada de regnat, les rivalitats entre la monarquia i l'executiu augmentaren considerablement. 

L'any 1867, Guillem plantej la possibilitat de vendre el Gran ducat de Luxemburg. La popularitat del monarca fou molt important entre la gent popular que el veia com un home cordial i afable. 

L'any 1877 moria la primera esposa de Guillem. Aquest es torn a casar amb la princesa Emma de Waldeck-Pyrmont. Emma no gaud en un primer moment de la simpatia popular ja que era mal vist el fet que fos 41 anys ms jove que el rei. Ara b, aviat la situaci canvi i Emma es fu molt popular. La ltima dcada de regnat fou la ms ben valorada per la poblaci dels Pasos Baixos. L'any 1880 nasqu la ltima filla del rei Guillem III i la que esdevingu la seva hereva:

SM la reina Guillermina I dels Pasos Baixos, nascuda a L'Haia el 1880 i morta l'any 1962 al Palau de Het Loo. Es cas amb el prncep Enric de Mecklenburg-Schwerin.

La mort de Guillem el 1890 supos l'inici de la regncia d'Emma. El fet que l'hereva fos una dona provoc la supressi de l'uni personal entre els Pasos Baixos i Luxemburg com que en el ducat luxemburgus hi imperava la llei slica. A Luxemburg fou el duc de Nassau, gran duc Adolf I de Luxemburg el qui substitu Guillem com a cap d'estat.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85001" title="Papir de Rhind" nonfiltered="3790" processed="3779" dbindex="34013">

El papir de Rhind s un papir egipci datat del 1650 aC. Juntament amb el papir de Moscou s el document matemtic ms important de l'Antic Egipte. s una cpia realitzada per un escriba anomenat Ahmes per la qual cosa tamb se'l coneix com a papir d'Ahmes. Ahmes assegura que el va copiar d'un document anterior de la XII Dinastia, al voltant del 1800 aC. Alexander Henry Rhind, un antiquari escocs, el va comprar el 1858 a Luxor (Egipte), d'on li ve el nom. Actualment es conserva al Museu Britnic de Londres tot i que alguns fragments sn al Museu de Brooklyn de Nova York.

El papir fa uns 5 metres de llarg i 33 cms. d'ample i est escrit per les dues cares. Consta de 87 problemes escrits en escriptura hiertica que tracten sobre lgebra, geometria i trigonometria. En els primers pargrafs del papir, Ahmes ens assegura que s el: Clcul exacte per a entrar en el coneixement de les coses existents i de tots els obscurs secrets i misteris.

El contingut.
Els egipcis coneixien les fraccions, per noms utilitzaven fraccions unitries, s a dir, fraccions amb el nmero 1 al numerador. Per a ells, el concepte de  no existia i ho representaven en la notaci actual de la forma . A ms, abans de quasevol problema, descriu dues taules de descomposici de fraccions per facilitar els clculs dels problemes posteriors. En la primera apareixen els valors de les fraccions del tipus  amb n = 1, 2..., 10. En la segona, ms extensa, descriu les fraccions  amb n senar i n = 5, 7..., 101.

Els resultats poden arribar a ser tan complicats com per exemple:



created from the LCM 60 written as (60/60) such that

ts poden arribar a ser tan complicats com per exemple:





El contingut del papir publicat per Richard J. Gillins a Mathematics in the Time of the Pharaons s el segent:

Problemes 1 al 6: repartiment d'1, 2, 6, 7, 8 i 9 barres entre 10 homes.
Problemes 7 al 20: multiplicaci de fraccions.
Problemes 21 al 23: restes.
Problemes 24 al 27: equacions resoltes per regula falsi.
Problemes 28 i 29: cerca de nombres.
Problemes 30 al 34: equacions lineals ms complexes resoltes mitjanant divisions.
Problemes 35 al 38: equacions lineals ms complexes resoltes mitjnant regula falsi.
Problemes 39 i 40: progressions aritmtiques.
Problemes 41 al 46: volums.
Problema 47: taula de fraccions d'1 hekat en fraccions d'ull d'Horus.
Problemes 48 al 55: rees de trianges, rectangles, trapezis i cercles.
Problemes 56 al 60: pendents, altures i bases de pirmides.
Problema 61: taula d'una regla per trobar 2/3 de senars i fraccions unitries.
Problema 62: pes de metalls precisos.
Problema 63: divisions proporcionals.
Problema 64: progressi aritmtica.
Problema 65: divisi proporcional de pans entre grups d'homes.
Problema 66: divisions.
Problema 67: proporci de bestiar pels impostos.
Problema 68: divisi proporcional de cereals entre grups d'homes.
Problemes 69 al 78: intercanvis, proporci inversa i clculs de pesu.
Problema 79: progressi aritmtica.
Problemes 80 i 81: taules de fraccions de canvi d'unitats de mesura.
Problemes 82 i 84: problemes poc clars sobre quantitats de menjar d'aviram i bestiar.
Problema 83: problema fraccions de canvi d'unitats de 1/6, 1/20, 1/40 hekat mesura, Chace 1927;
Problema 85: escriptura enigmtica, en el papir apareix al revs.
Problemes 86 i 87: memria de diversos clculs i incidents, bastant incomplert.

Vegeu tamb.
Histria del nombre Pi.

Enllaos externs.
 Museu Britnic de Londres;
 Museu de Brooklyn de Nova York;
http://rmprectotable.blogspot.com/ RMP 2/n table;
http://planetmath.org/encyclopedia/EgyptianMath3.html;
http://weekly.ahram.org.eg/2007/844/heritage.htm;
http://planetmath.org/encyclopedia/EgyptianMathematicalLeatherRoll2.html;
http://emlr.blogspot.com Egyptian Mathematical Leather Roll;
http://planetmath.org/encyclopedia/FirstLCMMethodRedAuxiliaryNumbers.html, as practiced in RMP 24-27 (NOT USING FALSE POSITION);
http://planetmath.org/encyclopedia/AhmesBirdFeedingRateMethod.html Theoretical (expected) economic control numbers, RMP 83, correcting Chace's 1927 errors;
http://planetmath.org/encyclopedia/RationalNumbers.html;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85007" title="Outaouais" nonfiltered="3791" processed="3780" dbindex="34014">



Outaouais s una regi administrativa de la provncia canadenca del Quebec, situada a la riba nord de la rivire des Outaouais, a la frontera amb l'Ontrio. La regi est dividida en 4 municipalitats regionals de comtat (MRC) i 75 municipalitats.

Demografia.
Poblaci:  341 752 (2005);
Superfcie: 30 504 km;
Densitat: 11,2 hab./km;
Taxa de natalitat: 10,2   (2003);
Taxa de mortalitat: 6,0   (2003);
Font: Institut de la statistique du Qubec

Enllaos externs.
Portal regional d'Outaouais ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85012" title="Chaudire-Appalaches" nonfiltered="3792" processed="3781" dbindex="34015">



Chaudire-Appalaches s una regi administrativa de la provncia canadenca del Quebec, situada a la riba sud del riu Sant Lloren, enfront de la Ciutat de Quebec. La regi est dividida en 9 municipalitats regionals de comtat (MRC) i 136 municipalitats.

Demografia.
Poblaci:  396 171 (2005);
Superfcie: 15 071 km;
Densitat: 26,3 hab./km;
Taxa de natalitat: 10,0   (2005);
Taxa de mortalitat: 6,9   (2005);
Font: Institut de la statistique du Qubec

Enllaos externs.
Portal regional de Chaudire-Appalaches ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85014" title="Montrgie" nonfiltered="3793" processed="3782" dbindex="34016">



Montrgie s una regi administrativa de la provncia canadenca del Quebec, situada a la riba sud del riu Sant Lloren, enfront de la ciutat de Mont-real i a la frontera amb els Estats Units d'Amrica. La regi est dividida en 14 municipalitats regionals de comtat (MRC) i 176 municipis.

Demografia.
Poblaci:  1 371 731 (2005);
Superfcie: 11 111 km;
Densitat: 123,5 hab./km;
Taxa de natalitat: 10,0   (2005);
Taxa de mortalitat: 6,4   (2005);
Font: Institut de la statistique du Qubec

Organitzaci territorial.
Municipalitats regionals de comtat.
 Acton;
 Beauharnois-Salaberry;
 Brome-Missisquoi;
 La Haute-Yamaska;
 Lajemmerais;
 La Valle-du-Richelieu;
 Le Bas-Richelieu;
 Le Haut-Richelieu;
 Le Haut-Saint-Laurent;
 Les Jardins-de-Napierville;
 Les Maskoutains;
 Roussillon;
 Rouville;
 Vaudreuil-Soulanges;
 Vaudreuil-Dorion;

Territoris equivalents.
 Ciutat de Longueuil;
 Reserva ndia d'Akwesasne;
 Reserva ndia de Kahnawake;

Enllaos externs.
Portal regional de Montrgie ;
Pgina turstica oficial de Montrgie  ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85018" title="Creuament (algorisme gentic)" nonfiltered="3794" processed="3783" dbindex="34017">
Parlant d'algorismes gentics, el creuament es un operador gentic utilitzat per variar la programaci d'un cromosoma o cromosomes d'una generaci a la segent. Es anleg a la reproducci biolgica, en la que els algorismes gentics es basen.



Tcniques de creuament.
Existeixen moltes tcniques de creuament per a organismes que utilitzen diferents estructures per emmagatzemar les dades.

Creuament en un punt.
Es selecciona un punt en el vector del pare de l'organisme. Totes les dades ms enll d'aquest punt en el vector de l'organisme s'intercanvia entre els dos organismes pares. Els organismes resultants son els fills:



Creuament en dos punts.
El creuament en dos punts requereix seleccionar dos punts en els vectors dels organismes pare. Totes les dades entre els dos punts s'intercanvien entre els organismes pares, creant dos organismes fills:



Tallar i empalmar.
Un altre variant de creuament, el enfocament "tallar i empalmar", ocasiona un canvi de la llargada dels vectors dels fills. la ra per a aquesta diferncia s que es selecciona un punt de tall diferent per a cada vector del pare:



Creuament uniforme i uniforme mig.
En tots dos d'aquests esquemes els dos pares es convinen per produir els descendents.

A l'esquema de creuament uniforme (UX per l'angls Uniform Crossover) els bits del vector es comparen individualment entre ambdos pares. Els bits s'intercanvien amb una probabilitat fixada, usualment 0.5.



A l'esquema de creuament uniforme mig (HUX de l'angls Half Uniform Crossover), exactament la meitat dels bits que son diferents s'intercanvien. Per aix es necessari calcular la distncia de Hamming (nmero de bits diferents). Aquest nmero es divideix entre dos. El nmero resultant es la quantitat de bits diferents que ha de ser intercanviada entre els pares.



Creuament de cromosomes ordenats.

Depenent de com representa la soluci el cromosoma, un canvi directe pot no ser possible.

Un cas s quan el cromosoma s una llista ordenada, com la llista ordenada de les ciutats viatjades per al problema del viatjant. Un punt de creuament es selecciona en els pares. Ja que el cromosoma s una llista ordenada, un canvi directe introduiria duplicats i treu candidats necessaris de la llista. En canvi, el cromosoma fins al punt de creuament es ret per a cada pare. La informaci desprs del punt de creuament s'ordena com est ordenada en l'altre pare. Per exemple, si els nostres dos pares sn ABCDEFGHI i IGAHFDBEC i el nostre punt de creuament est desprs del quart carcter, llavors els nens que resulten serien ABCDIGHFE i IGAHBCDEF.

Tendncies del Creuament.
Per a operadors de creuament que intercanvien seccions contiges dels cromosomes (p. ex. k-point) l'ordenaci de les variables es pot tornar important. Aix s especialment veritat quan les bones solucions contenen blocs de construcci que podrien ser interrompudes per un operador de creuament no respectus.

Veure tamb.
Algorisme gentic;
Operador gentic (algorisme gentic);
Mutaci (algorisme gentic);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85022" title="Sakura, la caadora de cartes" nonfiltered="3795" processed="3784" dbindex="34018">



Sakura, la caadora de cartes (           , K do Kyaput  Sakura, Cardcaptor Sakura), s un manga creat pel grup CLAMP, del que, posteriorment, es va emetre una srie d'anime. Actualment, va ser publicada a Espanya per part de Glnat.

 Histria .
Al Jap, el manga fou publicat des de juny de 1996 fins a l'octubre de 2000, amb un total de 50 lliuraments, publicats per l'editorial Nakayoshi. Ms endavant, es varen publicar dotze toms recopilatoris. L'anime const de 70 captols dividits en tres temporades, i fou transms des del 7 d'abril de 1998, fins al 21 de mar de 2000, a l'emissora japonesa de televisi NHK. Dues pellcules varen ser estrenades als anys 1999 i 2000; Sakura, la caadora de cartes: La pellcula i Sakura, la caadora de cartes: La carta segellada, respectivament.

 Argument .

Es narra la histria de la Sakura Kinomoto, una nena de deu anys, que viu amb el seu pare, en Fujitaka, i el seu germ Tya, a la ciutat de Tomoeda, al Jap. Sakura t diversos amics a l'escola, com la Tomoyo Daidji, (la qual s la seva amiga ms propera) la Rika, la Chiharu i la Naoko.

Cert dia, la Sakura es va trobar sola a casa seva, i va sentir uns sorolls estranys a la biblioteca del seu pare. En anar a cercar la font d'aquests sorolls, es va trobar amb un llibre titulat The Clow, el qual t a la portada el gravat d'una estranya criatura encadenada per un sol, tancat per un segur que desprs es veur que noms les persones que posseeixen mgia podran obrir-lo.
Hi ha dues maneres en qu la histria comena:

 A l'anime, la Sakura obre el llibre, i es troba que al seu interior t un mall de cartes. En treure la primera carta, la Sakura comena a llegir el que hi diu. La carta es diu El Vent, i quan la Sakura acaba de llegir el seu nom, un cercle mgic apareix de sobte sota ella, invocant aix el poder de la carta, fent-les volar fora de la casa, amb una rfega de vent.
 Al manga, per una altra banda, la Sakura simplement troba el llibre vuit.

De qualsevol manera, una petita criatura alada anomenada Keroberos (   ) surt de la portada del llibre, saludant-la molt emfticament, i informa a la Sakura que ell s el Guardi de les Cartes. Aquestes cartes, anomenades Cartes de Clow, varen ser creades per un poders bruixot, anomenat Clow Reed, feia segles, i que si fossin alliberades del llibre, agafarien forma fsica i una terrible desgrcia cauria sobre aquest mn. La terrible desgrcia de la qual es parla no s una "simple explosi" com en una ocasi pregunta la Sakura, sin que tots els ssers humans oblidarien aquell sentiment especial que tenen cap als altres. Al comenament, la Sakura no est molt segura d'acceptar la missi, per en Keroberos, a qui la Sakura anomena afectuosament 'Kero', la despreocupa, ja que com va aconseguir obrir el llibre, aix significava que ella possea poders mgics.

Finalment, la Sakura accepta la missi de capturar les Cartes de Clow una per una, per a aquesta difcil missi no estar sola. Sens dubte estar acompanyada dels seus amics, i d'aquells que tamb volen apoderar-se de les cartes, per que tamb s'uneixen al seu grup.

 Personatges principals .

 Sakura Kinomoto: s la indiscutible protagonista de la srie. Estudia a l'escola primria de Tomoeda. Va a quart grau i pertany al club d'animadores; la seva missi es caar totes les Cartes de Clow, que, sense voler, es van escapar quan la Sakura va obrir el llibre que les contenia i les va escampar per tot Tomoeda en invocar la carta del vent. T el do de veure el futur en somnis. s excellent per a les activitats fsiques, ja que se li faciliten tots els esports, que aconsegueix dominar en molt poc temps. La seva millor amiga s la Tomoyo, i est enamorada d'en Yukito, el millor amic del seu germ Tya. El seu nom s el mateix que reben al Jap les flors de cirerer, les Sakura, molt populars al pas. La veu japonesa la fa la Sakura Tange mentre que la veu catalana es la Marta Ullod.

 Xaoran Li: s l'antagonista de la srie. Arriba des de Hong Kong per intentar reunir les Cartes de Clow. Per aix, al principi ser rival directe de la Sakura, ja que segons la seva percepci, l s l'nica persona digna de posseir les cartes; degut a que s descendent del bruixot Clow. Encara que al passar el temps es tornar amic de la Sakura, i per aix li ajudar i l'aconsellar per tal que ella pugui capturar les cartes i aconsegueixi convertir-se en la Senyora de les Cartes. Al principi de la srie, en Xaoran sent certa atracci per en Yukito, per amb el temps, descubreix que en realitat est dolament enamorat de la Sakura. Per noms ser fins als ltims captols que li declarar el seu amor. La veu japonesa la fa la Motoko Kumai mentre que la veu catalana es la Teresa Soler.

 Tomoyo Daidji: s la nena rica de la classe i la millor amiga de la Sakura. Li encanta enregistrar-la amb la seva cmera de vdeo tota l'estona, sobretot quan est intentant capturar una carta de Clow, ja que la Tomoyo confecciona ella mateixa els vestits de la Sakura d'acord amb les circumstncies. Opina que la Sakura s'ha de vestir apropiadament per a realitzar la seva missi com a caadora de cartes, p s una tasca molt especial com per a fer servir roba "normal". A ms, es t que destacar que s una persona molt madura per a la seva edat. La veu japonesa la fa la Junko Iwao mentre que la veu catalana es la Nria Domench;

 Tya Kinomoto: s el germ gran (i nic) de la Sakura. T el do de veure els esperits de gent ja morta, i de saber qui s o no hum. Grcies a aquest poder pot veure a la seva mare morta quan els visita, i descubrir les identites secretes de diferents personatges no humans que van apareixent a la srie. La veu japonesa la fa en Tomokazu Seki mentre que la veu catalana es l'Hernan Fernndez;

 Kero (Kerberos): s el guardi de les Cartes de Clow i el protector de la Sakura. s un enorme lle amb armadura que es pot transformar en un adorable lleonet amb aletes. T un accent com els de Osaka, el seu smbol s el del sol, i representa al Foc. La veu japonesa la fa la Aya Hisikawa mentre que la veu catalana es la Roser Aldab;

 Yukito Tsukishiro: Yukito s el millor amic d'en Tya. Viu a Tomoeda amb els seus avis, ja que els seus pares es van morir quan ell era petit, per passa molt de temps sol, i s que els seus avis viatgen molt. s el primer amor de la Sakura. En Yukito s en realitat la forma adoptada per en Yue, l'altre bestia guardiana del llibre de Clow. La veu japonesa la fa la Megumi Ogata mentre que la veu catalana es el Jaume Villanueva;

 Yue: s la veritable forma d'en Yukito. Ell s el guardi, el mestre i el jutge de les cartes. Fou creat, igual que en Keroberos, pel poder del bruixot Clow Reed, per l va ser dotat amb el poder de la Lluna. De carcter ser i cara immutable, Yue estim profundament en Clow, i no va aconseguir acceptar la seva mort, aix doncs, i al negar-se a tenir un nou Senyor (la Sakura), en Clow li orden ser el jutge de la persona que assols reunir de nou totes les cartes de Clow, per aix dictaminar si era digne o no de ser el seu nou Senyor. La veu japonesa la fa la Megumi Ogata mentre que la veu catalana es el Jaume Villanueva;

 Meiling Li: Aquesta xinesa arriba al Jap amb l'objectiu d'ajudar en Xaoran a atrapar les cartes de Clow, i tornar amb ell a la Xina per casar-s'hi. I s que ella s la promesa d'en Xaoran, per una promesa que es varen fer de molt petits (que si en Xaoran no s'enamors de ning, llavors es casaria amb la Meiling). Al principi ella actua molt gelosa, per desprs entn que en Xaoran estima a la Sakura, i encara que ella encara l'estimi, es converteix en la seva millor amiga i l'ajuda a unir-los. La veu japonesa la fa la Yukana Nogami mentre que la veu catalana es la Carme Abril;

 Eriol Hiiragizawa: L'Eriol s un noi que ve del Regne Unit. Sembla un noi normal i corrent, per en realitat s la reencarnaci del bruixot Clow Reed. s molt poders i ve a Tomoeda per a posar a prova la Sakura com a nova Senyora de les cartes, i de pas, que augments el seu nivell de mgia per aconseguir canviar totes les cartes de Clow en cartes de Sakura, ja que si no ho feia, les cartes podrien convertir-se en cartes comunes i corrents, sense mgia. L'Eriol viu amb la Nakuru i l'Spinel, els seus guardians (els contraris a Yue i Keroberos).

 Guia de captols .
1.	Sakura i el misteris llibre mgic

2.	La meravellosa amiga de la Sakura

3.	Una primera cita emocionant

4.	Un diumenge esgotador

5.	La Sakura, el panda i la botiga meravellosa

6.	La Sakura i els records de la seva mare

7.	La primera batalla de la Sakura amb un lladre misteris

8.	El rival de la Sakura

9.	La Sakura i l'agulla misteriosa

10.	La Sakura i les flors del dia de l'esport

11.	La Sakura, la Tomoyo i la gran mansi

12.	El dia inacabable de la Sakura

13.	Sakura i la prova de fora de l'elefant

14.	La Sakura, en Toya i la Ventafocs

15.	La gran discussi d'en Kero i la Sakura

16.	La Sakura i tot un arc de records

17.	La terrorfica prova de valentia

18.	La Sakura,en Yokito i la fira d'estiu

19.	Els deures de vancances d'estiu de la Sakura

20.	L'alumna que es baralla amb la Sakura

21.	La llarga marat de la Sakura

22.	La Sakura i el seu bon pare

23.	La Sakura, la Tomoyo i una can preciosa

24.	La petita aventura de la Sakura

25.	La doble de la Sakura

26.	Sakura i la bonica professora

27.	Sakura i el santuari dels records

28.	Sakura i les cartes mgiques

29.	Els pastissos de la Sakura

30.	La Sakura i la carta ferida

31.	La Sakura i el llibre sense ttol

32.	La Sakura, en Kero i en Shaoran

33.	Congelaci a la pista de patinatge

34.	Sakura, Yukito i la lluna dirna

35.	El meravells Nadal de la Sakura

36.	La Sakura, en Yukito i el nou curs escolar

37.	La Tomoyo perd la veu

38.	La Sakura va a collir maduixes

39.	Un dia de febre

40.	La Sakura i la Sakura del somni

41.	La Sakura, en Shaoran i el mar de sorra

42.	Un festival a les fosques

43.	Sakura i el comiat de la Mei Ling

44.	La Sakura, en Kero i la professora misteriosa

45.	Sakura i l'ltima carta de Clow

46.	Sakura i el judici final

47.	La Sakura i l'alumne misteris

48.	Sakura i el despertar de la calu de l'estrella

49.	Sakura i el piano misteris

50.	La Sakura, en Shaoran i el fil invisible

51.	La Sakura i el gran s de peluix

52.	La premonici de les ovelles

53.	La Sakura i la bici espantadissa

54.	La Sakura i el calendari de records

55.	La Sakura del pas de les meravelles

56.	La Sakura, en Kero i una trobada molt dola

57.	La Sakura, en Shaora i l'ascensor

58.	La Sakura i un problema doble

59.	La Sakura, la Tomoyo i la trampa de la pilota

60.	La Sakura i una bona amiga

61.	La Sakura, la carta i els regals

62.	La Sakura i l'estranya predicci

63.	La Sakura, la piscina i l'onada gegant

64.	La Sakura i la classe d'esqu

65.	La Sakura, en Yukito i el poder que s'esvaeix

66.	La persona que agrada ms a la Sakura

67.	La Sakura, en Shaoran i el santuari de Sukimine

68.	La Sakura, el passat i en Cloud Reed

69.	La Sakura s'enfronta amb en Cloud Reed

70.	La Sakura i els seus veritables sentiments

 Enllaos externs .
Pgina Oficial 

Sakura CCS (Pgina molt completa NO oficial en catal, castell, angls i portugus) 

(Magnfica pgina, molt completa, t'has de registrar primer. En castell) 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85023" title="Eubea" nonfiltered="3796" processed="3785" dbindex="34019">

Eubea s una illa de Grcia, la ms gran desprs de Creta, al nord de l'tica i est de Becia, Lcrida i  Tesslia de les que esta separada al punt mes redut per l'estret d'Euripos on un pont l'uneix al continent. Fou coneguda tamb amb el nom de Negrepont (Negroponte). Juntament amb l'illa Skros forma el noms d'Eubea (4167 Km2 i 220.000 habitants) del que la capital es Calcis (grec Khalkis), dins la regi de Grcia central.

 Descripci .

Est separada del continent pel golf d'Eubea, dividit en la part nord  (Vrios Evvoks Klpos o Canal d'Atalante) i la del sud (Ntios Evvoks Klpos) separades per l'estret d'Euripos, just davant la capital. Al nord est separada de Tesslia per l'estret de Dhavlos Oreon (anys enrere Trikeri) que mesura uns 6 km. Es una illa muntanyosa de la que el puig mes alt es el Dhirfis (tamb Delphis) amb  1745 metres, i el segon el Pixari amb 1.343 metres; a la part nord el Xirn arroba a 991 metres i al est de Calcis i sud del Dhirfis, el limbos mesura 1.171 metres. Al extrem sud de l'illa el mont khi (antic Och) abans Mont Elies mesura 1.398 metres, al cim del qual hi ha un antic temple. El sud est separat de l'illa d'Andros pel Pothms Kafiros.

Les puntes del nord es diuen Kipaion (oest, antic Cenaeum, amb 864 metres al mont Lithdha) i Artemision (est, antigament ja anomenat Artemision), i les del sud Paximadhi (oest, antic Geraidtos, llat Geraestus) que abans es va dir Mandili, i Kafirvs (est, antic  Kapherens, en llat Caphareus o Caphereus) que anys enrere es deia Kavo Doro o Xylofgo. Les puntes orientals sn el Saraknikon, el Kmis, el Okhthoni i el Ponda. La longitud es de 145 km de nord a sud i de 48 km al punt mes ample, per a la part mes estreta noms son 6,5 km. A Artemsion els grec van obtenir una gran victria naval sobre els perses el 480 aC.

Al est de Calcis hi ha la plana coneguda antigament com Lelantum. Al sud de l'antiga Ertria hi havia la plana avui anomenada Alivri.

El excellent port de Yiltra al extrem nord-oest fou l'antic port Kalos. Al golf del sud hi ha algunes illes (Kavalliani, Stira i Petalidi son les principals, que es deien antigament Glauconnesus, Aegiliae i Petaliae)

L'illa no t rius rellevants, noms alguns riuets poc importants. Antigament s'esmenten el nom d'alguns dels mes destacats: el Kallas (al nord), el Kereus, el Neleus (al centre, desaiguant al oest) i el Budorus (al centre desaiguant al est).

Els cultius son mediterranis, amb vinya, olivera, cereals, hortalisses, i tamb el tabac, i predomina la ramaderia (ovins i caprins). Hi ha jaciments de lignit, bauxita i magnesita. Les fabriques son poques i concentrades al entorn de Calcis, destacant les de paper i de ciment.

 El nom i els seus pobladors .

Els seus nom antics foren Macris, Hellpia (prpiament un districte de la part nord el nom del qual es va estendre a l'illa sencera)  derivat d'Hellops fill d'Ion; Oche, derivat de la muntanya d'aquest nom; i Abantis, derivat dels mtics abants o abantes primers pobladors coneguts de l'illa en poca micnica, el prncep dels quals va governar sobre set principats  i era feudatari de Micenes. Va prendre el nom d'Eubea de la cria de bous que feien el propietaris rurals de l'illa, i del mtic bou Io, que va criar a Epaphos a l'illa. Els abants se suposa que van venir de Trcia, de la ciutat d'Abes (Abae) per altres autors indican el seu origen en un heroi epnim; al sud vivien els driops, que van fundar Stira (Styra) i Caristos. L'illa va quedar al marge de les invasions driques i era habitada pels jonis, amb la possibilitat d'una colonitzaci des Atenes. 

 Histria .

En poca histrica estava dividida en sis o set ciutats independents de poblaci jnica.  Els petits camperols empobrits quant els grans propietaris es van dedicar al comer i van abandonar la ramaderia, van haver d'emigrar i es van destacar Ertria, que va exercir el domini sobre Andros i Ceos entre d'altres, i Calcis que dominava les riqueses mineres de Trcia (Calcdia). En total es van fundar trenta dues colnies vers el segle VIII aC, de les que destacaren Crcira (fundada per Ertria i que desprs ser refundada per Corint) i Cumae (fundada per Calcis).

El 735 aC fou fundada Naxos a Siclia i van seguir Leontins, Catnia, i Zancle. Vers aquest temps a l'illa s'esmenten a mes a mes les ciutats d'Histiea, desprs Oreos, Dion, Aedepsos, Atenea Diades, Orobia, Aeges, Cerintos, Distos, Stira, i Caristos.

El progrs es va aturar per les lluites entre Calcis i Ertria per la plana de Lelantum (guerra lelantina), la primera amb l'aliana de Samos i Corint, i la segona Megara, Egina i Milet. Calcis va guanyar la guerra i va arrunar el comer d'Ertria, que va perdre Crcira (que va passar a Corint), i Calcis, esgotada per la lluita, tamb va perdre les seves colnies que van caure sota influencia de Corint i sobretot d'Atenes. Calcis es va aliar a Becia i Calcdia contra Atenes, per aquesta va guanyar la guerra i va ocupar Calcis les terres de la qual va dividir entre 4000 ciutadans atenencs (506 aC).

El 499 aC Ertria va ajudar a Milet i els jonis revoltats contra Prsia i en represlia fou arrasada pels perses el 490 aC i encara que fou reconstruda no massa lluny del seu antic emplaament ja no va recuperar el seu antic poder.

Desprs de les guerres mediques l'illa va quedar sota influencia d'Atenes que s'hi provea de gra, fusta i llenya; el 445 aC les ciutats de l'illa es van revoltar per foren reconquerides per Pricles; el 411 aC, desprs de la desfeta atenenca a Siclia, es van tornar a revoltar i amb l'acabament de la guerra del Pelopons van romandre independents i es van imposar tiranies properes dels espartans; vers el 371 aC Tebes va intentar imposar el seu domini i no ho aconsegu; van restar independents fins el 357 aC en qu l'illa va tornar a la zona d'influncia d'Atenes, per mantenint els tirans en el poder,  fins que el 338 aC, desprs de Queronea, van assolir el poder els favorables a Macednia dirigits per Cllies, tir de Calcis. Des llavors l'illa fou prcticament una provncia de Macednia  i aix va seguir fins el 194 aC quant els romans van imposar la seva independncia al rei Felip V de Macednia. 

L'illa va romandre fidel a Roma durant la guerra contra la Lliga Etlia, per Calcis va ser ocupada pel selucida Antoc III el gran (192 aC), per se'n va haver de retirar l'any segent.

Sota domini rom fou inclosa a la provncia d'Acaia. Va restar sota domini rom i bizant fins el 1205. A l'edat mitjana fou anomenada Egripo, corrupci del nom Euripus que es va donar a la ciutat construda sobre les runes de Calcis.

El 1205 va constituir una baronia dependent del regne de Tessalnica, repartida en tres senyories (Caristos, Calcis i Oreos) governades per Jaume d'Avesnes, Pegoraro Pegorari i Guimberto i Ravano della Carceri. El  primer va reconixer el 1208 la sobirania de Vencia, i els altres ho van fer el 1209; Ravano della Carceri va quedar com nic bar fins a la seva mort el 1216 deixant el poder a la seva vdua de nom desconegut i es va establir una triarquia amb tres senyories per amb els barons emparentats.

Els senyors van romandre en general sota sobirania de Vencia que van designar l'illa amb el nom de  Negroponte (en catal Negrepont) probablement corrupci de les paraules Egripos i ponte (Pont d'Egripos). 

El 1255 els senyors van reconixer la sobirania del prncep d'Acaia per el 1259 es va restablir el domini veneci fins que el 1317 fou ocupada pels catalans que havien conquerit Atenes per van fer un tracte amb Vencia i li van retornar l'illa el 1319, el que va permetre millorar les relacions entre els dos estats.

El 1351 l'illa fou atacada pels genovesos i defensada pels venecians i catalans. El 1365 el castell de Caristos, a la primera triarquia, que estava sota la senyoria de Bonifaci Frederic, fou comprat pels venecians que van completar aix el seu domini sobre tota l'illa. 

Fou conquerida pels otomans el 1470. El 1821 es va revoltar i a la fi de la guerra de la independncia fou reconeguda part de la Grcia independent.

 Llista de senyors de Negrepont .

A la primera triarquia (seu a Caristos).

Vidua de Ravano della Carceri 1216;
Felcia della Carceri 1216-1262;
Otto de Ciccone (marit);
Grapela della Carceri 1262-?
Gaetano della Carceri ? ;
Grapozzo della Carceri ?
Maria I della Carceri ?-1315 ;
Albert Pallavicini (marit)  ?-1315;
Beatriu  1315-1317;
Jean de Maisy (marit) 1315 -1317;
Ocupaci catalana 1317-1319;
Andrea Cornaro (segon marit?)  1319-? ;
Piero della Carceri   ?-1340 ;
Giovanni della Carceri 1340-1359 ;
Niccol della Carceri 1359-1383 ;
Maria II Sanudo 1383- ?  ;
Gaspar Sommarippa (marit) 1383- ? ;
Krousino I Sommarippa (senyor d'Andros 1440-1462) vers 1430-1462 ;
Domenico Sommarippa (senyor d'Andros) 1462-1466 ;
Giovanni Sommarippa (senyor d'Andros) 1466-1468 ;
Krousino II Sommarippa (senyor d'Andros 1468-1500) 1468-1470 ;
als otomans 1470;

Segona triarquia (seu a Calcis).

Ricardo della Carceri 1216-1220 ;
Carendano della Carceri 1220-1255 ;
Guglielmo I della Carceri 1255-1263 ;
Guglielmo II della Carceri 1263-1275 ;
Guimberto II della Carceri 1275-1279 ;
Felcia della Carceri 1279-1296 ;
Licarius 1279-1296 ;
Agnes de Cicone 1296-1317 ;
Bonifaci de Verona 1296-1317;
Ocupaci catalana 1317-1319;
Maria de Negrepont 1319-1338;
Alfonso Fadrique 1317-1338 ;
Unida a la primera triarquia del 1338 al 1383 ;
Januli d'Anoe 1383- ;
Famlia d'Anoe fins el 1470;
als otomans 1470;

Tercera triarquia (seu a Oreos) .

Marino I della Carceri  1216-1255 ;
Narzoto della Carceri 1255-1264 ;
Marino II della Carceri 1264-1278 ;
Alcia della Carceri  1278-1296 ;
Giorgio I Ghisi (senyor de Tinos i Mikonos 1303-1315) 1279-1315 ;
Bartolomeo II Ghisi (senyor de Tinos i Mikonos) 1315-1317;
Ocupaci catalana 1317-1319;
Bartolomeo II Ghisi (senyor de Tinos i Mikonos) 1319-1341;
Giorgio II Ghisi (senyor de Tinos i Mikonos) 1341-1352 ;
A Vencia 1352-1358 ;
Bartolomeo III Ghisi (senyor de Tinos i Mikonos) 1358-1384 ;
Giorgio III Ghisi (senyor de Tinos i Mikonos) 1384-1390 ;
A Vencia 1390-1470 ;
als otomans 1470;

Ciutats.
Tamunai;

Vegeu tamb.
Lelantos;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85030" title="Artemision" nonfiltered="3797" processed="3786" dbindex="34020">



Artemsion, cap d'Eubea ;
Artemision (mes), nom llat del set mes del calendari de Czic, equivalent al modern abril i el nou mes del calendari d'Efes, corresponent al modern mar.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85031" title="Eucrtida" nonfiltered="3798" processed="3787" dbindex="34021">
Eucrtida fou una dinastia grega de Bactriana que reb el nom del rei Eucrtides.

Vegeu Bactriana;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85033" title="Eucratdia" nonfiltered="3799" processed="3788" dbindex="34022">
Eucratdia fou una ciutat de Bactriana, fundada pel rei Eucrtides, l'emplaament de la qual no s'ha pogut establir. Es esmentada per Estrab, Ptolemeu i Esteve Bizant.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85035" title="Eudcia" nonfiltered="3800" processed="3789" dbindex="34023">


Ciutats de l sia Menor que van portar aquest nom:

 Eudcia de Frgia;
 Eudcia de Pamflia;
 Eudcia de Lcia;
 Eudcia de Capadcia;

Emperadrius i princeses bizantines:

 Eudcia Augusta, esposa de l emperador Teodosi II.
 Eudcia, esposa de Valentini III;
 Eudcia, filla de Valentini III ;
 Eudcia Fbia, esposa de l emperador Heracli;
 Eudcia Epifnia, filla de l emperador Heracli;
 Eudcia Decapolitissa, esposa de l emperador Miquel III;
 Eudcia Ingerina, concubina de l emperador Miquel III, ms tard  esposa de Basili el Macedoni;
 Eudcia, tercera esposa de l emperador Constant V;
 Eudcia, tercera dona de l emperador Lle VI el Filsof;
 Eudcia, filla gran de l emperador bizant Constant VIII ;
 Eudcia de Macrembolis o Eudcia Macrembolissa, esposa de l emperador Constant X Ducas i desprs de l emperador Rom IV Digenes;
 Eudcia Comnena, filla d Andrnic Comn, segon fill de l emperador Calo-Joannes;

Vegeu tamb: Eudxia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85037" title="Eudcia de Frgia" nonfiltered="3801" processed="3790" dbindex="34024">
Eudcia (grec Eudokia, llat Eudocia) es el nom d'una ciutat de l'sia Menor, a Frgia, al districte de Frgia Pacatiana, esmentada per Hierocles al Synecdemus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85038" title="Eudcia de Capadcia" nonfiltered="3802" processed="3791" dbindex="34025">
Eudcia (grec Eudokia, llat Eudocia) es el nom d'una ciutat de l'sia Menor, a Capadcia, esmentada per Hierocles al Synecdemus. Constant Porfirogenit a "De administratio Imperi",  diu que abans pertanyia al thema d'Anatlia per fou incorporada a Capadcia per l'emperador bizant Lle VI.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85039" title="Eudcia de Pamflia" nonfiltered="3803" processed="3792" dbindex="34026">
Eudcia (grec Eudokia, llat Eudocia) es el nom d'una ciutat de l'sia Menor, a Pamflia, no gaire lluny de Termessos, esmentada per Hierocles al Synecdemus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85040" title="Eudcia de Lcia" nonfiltered="3804" processed="3793" dbindex="34027">
Eudcia (grec Eudokia, llat Eudocia) es el nom d'una ciutat de l'sia Menor, a Lcia, de situaci desconeguda,  esmentada per Hierocles al Synecdemus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85041" title="Eudosis" nonfiltered="3805" processed="3794" dbindex="34028">
Els eudosis o eudoses (llat eudoses) foren un poble germnic esmentat nicament per Tcit com una de les tribus dels sueus, que se suposa que vivien al Mecklemburg.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85042" title="Eugans" nonfiltered="3806" processed="3795" dbindex="34029">
Els eugans (llat Euganei) foren un antic poble del nord d'Itlia. 

Livi diu que havien ocupat tots els Alps fins la mar Adritica, per en foren expulsats pels vnets. Plini el Vell descriu Verona habitada per un poble rtic i pels eugans. Cat dona 34 ciutats d'aquest poble i diu que els pobles dels triumpilins i els camunis, que vivien molt al oest, a la Vall Caminica i a la Vall Trompia, eren d'origen eug.  Es pensa que efectivament foren expulsats dels seus assentaments al nord dels Alps pels vnets, i es van establir a la part sud on romanien en temps de Plini, i van rebre la ciutadania llatina. Ocupaven entre altres llocs la zona volcnica entre Patavium i Verona avui anomenada muntanyes Euganes (antigament Colli Euganei). Marc Valeri Marcial esmenta als eugans com habitants d'Ateste, al peu de les muntanyes Euganes; Sidoni Apollinar dona el nom de "cartes euganes" a les cartes escrites per Livi.

Els antics autors els consideraven de raa diferent als rtics i als vnets, i tamb als gals, per no els hi saben donar cap origen mes que el derivat de la semblana entre el seu nom i la paraula grega "eugeni" (ben nascut) que els feia pensar en un origen grec del poble.

Plini esmenta com a tribu principal als stoenis o stonis, nom que Estrab assigna a una petita tribu alpina de situaci desconeguda.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85043" title="Eulaeus" nonfiltered="3807" processed="3796" dbindex="34030">
Eulaeus (en grec Eulaeos) fou l'antic nom d'un riu de Susiana, que naixia a les muntanyes orientals, al districte de Dinarn, passava per la moderna Shushter i desaiguava al Tigris per un canal artificial (l'Haffar). A la seva part baixa es probable que fos conegut com Paitigris. Actualment el riu es diu Karn.

El seu afluent principal fou el Coprates (avui el Dezful), que desaiguava al riu prop d'Ahwaz.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85044" title="Eumnia" nonfiltered="3808" processed="3797" dbindex="34031">
Eumnia (grec i llat Eumeneia) fou una ciutat de Frgia a la riba del Glaucus, a la via entre Dorilea o Apamea, a la moderna Ishik.

La va fundar suposadament tal II de Prgam que li va donar el nom del seu germ i antecessor umenes II de Prgam. En resten algunes runes i escultures. El seu districte fou anomenat segon Plini l'Eumentica (Eumenetica regio). Existeixen monedes hellenstiques de la ciutat que se suposen anteriors al 133 aC i que impliquen que els atlides li havien donats drets de ciutat. Va passar a Roma entre el 133 i el 130 aC. Vers el 40 aC fou rebatejada Flvia, en honor de la dona de Marc Antoni, per va recuperar el seu nom uns deu anys desprs, mort ja Marc Antoni.

Durant els segles I, II i III fou seu d'una guarnici romana, Apareixen monedes del perode imperial entre els emperadors Adri i Galli.

Apareixen esmentats tamb un eumenians aqueus, que podrien ser descendents de tropes aquees enviades per la Lliga Aquea quan va fer aliana amb umenes II de Prgam, i potser tamb d'altres tropes enviades al seu germ tal II. Aquest grup es va integrar a les tribus locals dels argeies (Argos era membre de la Lliga Aquea) i dels herais (Hera: deessa tutelar d'Argos). Les altres tribus eren els atenais, els apollonis, els demetries, els artemsies, i els hadrianis. Un altra teoria suposa que es donaven aquest qualificatiu molts habitants pel seu mtic origen aqueu.

La ciutat celebrava un festival conegut com la Filadlfia Eumnia, que commemorava l'amor fraternal d'tal II cap al seu germ umenes II. La detat principal era l'Apollo Propileu. El gentilici ms usat era eumeneus, pero n'apareixen d'altres com eumenets, eumeneats, i els femenins eumeneutis i eumenissa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85046" title="Euplion" nonfiltered="3809" processed="3798" dbindex="34032">
Euplion (llat Eupalium) fou una de les ciutats principals de la Lcrida occidental, situada prop del mar, entre Naupactos i Oeantheia. Era probablement situada a la plana de Marathi, al altra costat de les illes Trisnia (o Traznia) on hi a les runes d'una antiga ciutat.

Fou elegida  per Demstenes el 416 aC per guardar el producte del pillatge i poc temps desprs fou ocupada per Eurloc, el cap militar espart, junt amb Oeneon (Tucdides en dona noticia per esmenta la ciutat com Euplion).

Desprs de pertnyer a la zona d'influencia de , no va tardar a entrar a la Lliga Etlia i Filip V de Macednia quant va baixar a la regi, es va aturar a Eritrea que es descrita per Livi com propera a Eupalium; aquesta Eritrea era probablement el port d'Euplion.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85048" title="Eufranta" nonfiltered="3810" processed="3799" dbindex="34033">
Eufranta (grec Euphrantas purlos, llat Euphranta o Euphrantas Turris) fou una fortalesa i potser tamb una petita ciutat prop del final del Gran Sirtis que segons Estrab constitua la frontera entre Cartago i els Ptolomeus (i abans els diferents poders egipcis). El lmit fou establert entre Cartago i una de les ciutats gregues.

Una torre en runes existent a la actual Kasr Safran a estat identificada com a probable emplaament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85050" title="Pont Eux" nonfiltered="3811" processed="3800" dbindex="34034">
Pont Eux (grec Pontos Euxeinos, llat Euxinus Pontus), es el nom donat antigament a la mar Negra, sovint abreujat a Eux.

Eux  volia dir inhspit i li fou ja donat pels mes antics escriptors que informaven de la practica del canibalisme per les hordes escites del nord, que l'anomenaren Pont Eux i Pont Pelgic; quant la mar fou coberta de colnies gregues la zona va deixar de tenir aquest carcter d'inhspit i es va dir de vegades Mar Sarmtic i Pont Taric, per va predominar Mar Eux o Pont Eux.  Els grecs posteriorment li van dir Maurethalassa (Mar Negra), els otomans Karadenghez (el mateix significat) i els russos Czarne-More (tamb amb igual significat).

Fou escenari del mtic viatge dels argonautes a Clquida i existeixen algunes llegendes relacionades amb l'Eux, que semblem indicar una matinera explotaci fencia.

A l'poca histrica les colnies gregues van omplir la Propntida, el Pont Eux i el Palus Maeotis, la majoria enviades per Milet. Les colnies van prosperar raonablement gracies al comer amb els naturals i amb altres parts del mon conegut. Aquestes colnies es van fundar entre el segle VIII i el VI aC.

Llista de les principals colnies gregues.

Heracleia Pontica a Bitnia;
Sinope a Paflagnia;
Amisos al Pont, que va fundar desprs Trapezus (Trebisonda);
Fasis o Phasis a la costa oriental;
Dioscria, a la costa oriental;
Fanagria, a la costa oriental (centre d'esclaus al segle IV i III aC);
Panticapea a Crimea, capital del Regne del Bsfor;
Tanais;
lbia;
stria a la desembocadura del Danubi;
Tomi, al sud-oest;
Callatis, al sud-oest;
Odessus, al sud-oest;
Apollnia del Eux, al sud-oest;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85051" title="Evarcos" nonfiltered="3812" processed="3801" dbindex="34035">
Evarcos (grec Euarcos, llat Evarcus) fou un riu de l'sia Menor que segons Esteve Bizant formava la lnea de frontera entre Paflagnia i Capadcia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85052" title="Evenos" nonfiltered="3813" processed="3802" dbindex="34036">
Evenos (grec Euenos, llat Evenos) fou l'antic nom d'un riu d'Etlia que ms antigament es deia Lycormas. Naixia a la muntanya Oeta en territori dels bomiencs, una subdivisi de la tribu etlia dels ofiencs. Desaigua a la mar a poca distncia del cap Antirrhium.

El riu s l'escenari mitolgic de la mort del centaure Nessos, al que va matar Hrcules perqu va atacar a Deinaeira quant Hrcules la portava per aquest riu. El seu nom derivaria del heroi Evenos, fill d'Ates i pare de Marpessa, que quan el seu fill fou segrestat per Idas (fill d'Aphareos) va perseguir al segrestador i com que no el va poder atrapar es va tirar al riu Lycormas que des llavors va portar el seu nom. Actualment es diu Fidharo o Fidhari, derivat de Phidi, forma romana d'Ophis, que seria una reminiscncia del mtic poble dels ofieis.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85053" title="Mauricie" nonfiltered="3814" processed="3803" dbindex="34037">



Mauricie s una regi administrativa de la provncia canadenca del Quebec, situada a la confluncia dels rius Sant Lloren i Saint-Maurice. La regi est dividida en 3 municipalitats regionals de comtat (MRC) i 47 municipalitats.

Demografia.
Poblaci:  260 078 (2005);
Superfcie: 35 452 km;
Densitat: 7,3 hab./km;
Taxa de natalitat: 7,6   (2005);
Taxa de mortalitat: 9,0   (2005);
Font: Institut de la statistique du Qubec

Enllaos externs.
Portal regional de Mauricie ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85054" title="Favaris" nonfiltered="3815" processed="3804" dbindex="34038">
Favaris fou un riu de Sabnia esmentat amb aquest nom per Virgili, i que segons Servius seria el mateix riu que el Farfarus esmentat per Ovidi. Correspon al riu anomenat actualment Farfa que desaigua al Tber a uns 56 km de Roma. 

La clebre Abadia de Farfa, fundada el 681, va prendre el nom del riu, i fou durant l'edat mitjana un dels principals monestirs d'Itlia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85055" title="Almazn" nonfiltered="3816" processed="3805" dbindex="34039">


Almazn s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria a Castella i Lle. Es troba a 32 km al sud de la ciutat de Sria, capital de la provncia i a 210 km al nord de Madrid. El riu Duero passa a tocar de les seves muralles. s el nucli de serveis d'una extensa comarca rural.
 
El municipi inclou a banda del propi Almazn les localitats de:  Almntiga, Balluncar, Cobertelada, Covarrubias, Fuentelcarro, Lodares del Monte i Tejerizas. T una poblaci 5.727 habitants (INE 2005). Conserva un ric patrimoni arquitectnic. L'altitud s de 940 m. 

L'agricultura cerealista s fora important a l'economia del municipi. Tamb cal esmentar la fabricaci de mobles.

 Demografia .





 Histria .

El 1375 s'hi va signar el Tractat d'Almazn, que va tancar la guerra dels dos Peres, entre Pere el Cerimonis, sobir de la Corona d'Arag i Pere I el Cruel de Castella, que intentava recuperar els territoris murcians que havien passat al Regne de Valncia per la Sentncia Arbitral de Torrellas, sense vencedors ni venuts.  

Administraci.



s remarcable que la grossa de la Loteria Espanyola de Nadal va pertocar l'any 2006 a aquest municipi.


























































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85056" title="Abadia de Farfa" nonfiltered="3817" processed="3806" dbindex="34040">
L'abadia de Farfa fou una instituci monstica del centre d'Itlia que sota domini imperial va constituir mol de temps un principat eclesistic independent.

Algunes construccions religioses existien al lloc durant el Baix Imperi. Fou probablement el bisbat de Forum Novum del que es coneix al bisbe Lloren Siro (554). Sota els llombards hi va haver una abadia que al segle VII estava en runes. Tommaso de Moriana va venir des Jerusalem per una visi i la va reconstruir el segle VII. El segle VIII va rebre la protecci del duc Faroald II d'Spoleto que li va cedir extens territoris i li va atorgar privilegis i va esdevenir de fet un estat independent entre el domini del Papa i el ducat llombard. 

El 774 l'abat Probat va canviar la poltica d'amistat amb els llombards i es va declarar a favor dels francs i el 775 va rebre de Carlemany el privilegi d'autonomia civil i religiosa. Carlemany hi va pernoctar unes setmanes abans de ser coronat emperador. Va anar augmentant el seu poder i al segle IX l'abat Ingoald fins i tot disposava d'alguna nau comercial amb franqucies. Fou en aquesta poca quant l'abadia va arribar al seu esplendor mxim, amb acumulaci d'un tresor molt important, i fou quant es van construir els edificis que la van portar a la seva mxima superfcie.

A finals del segle l'abadia fou atacada pels rabs; l'abat Pietro I i la seva gent van resistir durant set anys. Finalment els monjos van decidir repartir-se el tresor i dividir-se en tres grups: un d'ells fou capturat i massacrat pels rabs; un altre es va establir a Santa Vittoria de Materano, abadia que van fundar a Les Marques; i el tercer dirigit per Ratfred va arribar a Roma i s'hi va refugiar un temps, i passat el perill, el 913, van tornar a Farfa. Per ja l'abadia havia perdut la protecci imperial i va entrar en decadncia; les famlies romanes dels Crescenti, els Ottaviani i els Stefaniani van usurpar moltes terres de l'abadia que, mancada del tresor i d'ingressos rellevants, va comenar una rapida declinada. Els monjos s'enfrontaren entre ells, i en un moment donar al segle X, hi va arribar a haver tres abats enfrontats dins els lmits de l'abadia. 

Fou l'abat Ugo I (997-1038) qui va redrear la situaci i el 999 va introduir la reforma de Cluny. Amb Bernat I (1047-1089) va recuperar el seu carcter de feu immediat imperial i es va declarar a favor d'Enric IV i contra el Papa. El perill d'aquesta situaci va fer decidir als monjos a traslladar l'abadia a Monte Acuziano, per les construccions, de les que encara resten les runes, mai es van acabar. La seva mxima grandesa com a feu imperial fou desprs de les donacions de 1118, en qu l'emperador Enric V li reconeixia (per donaci o perqu ja ho possea) establiments a Roma, i les terres de Viterbo, Tarqunia, Orte, Narni, Terni, Spoleto, Asisi, Perusa, Todi, Pisa, Siena, Camerino, Fermo, Ascoli, Senigallia, Osimo, Chieti, Tivoli, L'quila i Molise, el port de Civitavecchia amb la meitat d'aquesta ciutat. 

Per el 1122 el concordat de Worms va posar l'abadia sota dependncia del Papa. L'abat Arnuf va reconixer aquesta sobirania el 1125.  Des llavors va entrar en una lenta per inexorable decadncia econmica i en una crisis monstica. 

A la meitat del segle XIV l'abat fou excomunicat per no poder pagar el delme a la cambra apostlica. A comenaments del segle XV Carboni Tomacelli, nebot del Papa Bonifaci IV, en fou nomenat el primer abat comendatari; els sistema de les comandes fetes a diverses famlies italianes va donar un cert resultat, i els Orsini van fer algunes construccions religioses  (l'esglsia actual, que fou consagrada el 1496), i els Barberini van ampliar el llogaret i van afavorir les dues fires anyals, el que va millorar l'estat de la regi al entorn de l'abadia de Farfa.

El 1798 l'abadia fou saquejada pels francesos i el 1861 fou confiscada per l'estat itali. El 1921 fou assignada a la comunitat benedictina de San Paoli fuori le mura (Sant Pau d'extramurs)








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85058" title="Fabratria" nonfiltered="3818" processed="3807" dbindex="34041">
Fabratria (llat Fabrateria) fou una ciutat del Laci a la via Llatina, entre Frusino i Aquinum i prop del lloc on el riu Liris desaigua al Trerus (avui Sacco). Fou una ciutat dels volscs per ja el 329 aC va enviar una ambaixada a Roma que va demanar quedar sota protecci romana davant l'amenaa samnita que en aquestos anys pressionaven a la vall del Liris. 

No torna a ser esmentada fins el 124 aC quant Grac i va establir una colnia. Plini el Vell esmenta els fabraterni novi i els fabraterni veteres que probablement eren els ciutadans de la colnia i els de la ciutat original. Cicer esmenta la ciutat com el lloc on Marc Antoni i els seus amics van tramar un complot contra ell. Juvenal l'esmenta com una ciutat tranquilla on una bona casa podia ser comprada a un preu moderat, i vena de la ciutat de Sora.

Si be se l'ha volgut identificar amb la actual Falvaterra, mes aviat sembla que aquesta seria Fregellae i que Fabratria (Nova) seria la vila actualment anomenada San Giovanni in Carico a uns 5 km de l'anterior i un 7 de Ceprano. De les runes que aqu es troben es conserven les muralles, les restes d'un temple, i parts d'altres edificis, aix com paviments i mosaics i altres restes. La Fabratria Vella podria ser a Ceccano a uns 20 km mes enll per la vall del Sacco.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85060" title="George Enescu" nonfiltered="3819" processed="3808" dbindex="34042">

George Enescu (19 d'agost de 1881 a Liveni, Romania - 4 de maig de 1955, Pars) fou un gran compositor, violinista, pedagog, pianista i director d'orquestra, s considerat uns dels ms importants msics de Romania.

Biografia.

Des de petit va manifestar la seva passi per la msica: va comenar a tocar el viol als 4 anys, i als 5 va tenir el seu primer concert; en aquell temps tenia com a professor a Eduard Caudella. 

Entre els anys 1888-1894 estudia en el Conservatori de Viena, tenint  com a professores a Joseph Hellmesberger (viol), Robert Fuchs i a  Sigismond Bachrich entre molts altres. Es va acomodar molt rpidament a la vida musical de Viena, i els seus concerts on interpretava obres de Johannes Brahms, Pablo Sarasate, Henri Vieuxtemps, Felix Mendelssohn que varen entusiasmar a la premsa i al pblic; en aquells temps Enescu noms tenia 12 anys.

Desprs de la seva graduaci al Conservatori de Viena amb honors de medalla de plata, va continuar els seus estudis al Conservatori de Pars(1895-1899)  tenint com a professors a Armand Marsick, Andr Gdalge, Jules Massenet i Gabriel Faur. El 6 de febrer de 1898 va fer el  seu debut com a compositor en els concerts Colonne de Paris amb la seva obra Opus 1, Poema Romans. El mateix any va comenar a dirigir concerts a Bucarest i a fer concerts de viol. Admirat por la reina Elisabet de Romania fou convidat diverses vegades a tocar les seves obres al castell de Pele  de Sinaia, que era la residncia d'estiu dels reis de Romania.

Dels primers anys del segle XX daten les seves composicions ms conegudes, com les dues Rapsdies Romaneses (1901-1902), la Suite N 1 per orquestra (1903), la seva primera Simfonia de Maduresa (1905), Set Canons pels versos de Clment Marot (1908). Els seus concerts sn interpretats en molts pasos europeus i en ells es acompanyat amb altres personalitats famoses de l'escena musical de la seva poca: Alfredo Casella, Pau Casals, Louis Fournier i Richard Strauss.

Al llarg de la Primera Guerra Mundial decideix quedar-se a Bucarest, i dirigeix la Simfonia IX de Ludwig van Beethoven (per primer cop en audincia integral a Romania), composicions de Hector Berlioz, Claude Debussy, Richard Wagner, i tamb les seves prpies composicions: la Simfonia N2 (1913), Suite per a orquestra N2(1915). El mateix any t lloc la primera edici del concurs de composici que porta el seu nom: George Enescu.

Desprs de la guerra, continua la seva activitat dividida entre Romania i Frana. D'aquella poca van quedar per la memria les seves interpretacions del Poema para viol i orquestra de Ernest Chausson i de les sonates i les partitures per a viol de Johann Sebastian Bach. Va fer alguns viatges als Estats Units, on va dirigir la Philadelphia Orchestra (1923) i entre els anys 1937 i 1938 la New York Philarmonic. 


Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, Enescu es va refugiar a Romania. Es va involucrar plenament a la vida musical de Bucarest, esdevenint aix en un ferm defensor de la musica contempornia romanesa interpretant obres de Constantin Silvestri, Mihail Jora, Martian Negrea i Sabin Dragoi.

A la fi de la guerra, Enescu va fer concerts amb els seus amics David Ostrakh, Emil Guilels, i amb el seu antic alumne Yehudi Menuhin. La instauraci del rgim comunista romans el va portar a l'exili definitiu a Pars (1948). Al seu exili va manifestar una anyorana i una preocupaci continua pel seu pas, tot i la pena patida per la llunyania de Romania va compondre l'any 1954 la seva Simfonia de cmera  per a dotze instruments solistes. Va morir l'any 1955 deixant inacabades el poema simfnic Vox Maris i diverses noves simfonies. 

Enescu tamb va tenir una important activitat pedaggica en l'mbit de l'ensenyament musical. Entre els seus alumnes es troben violinistes com: Christian Ferras, Ivry Gitlis, Arthur Grumiaux i Yehudi Menuhin. Aquest darrer va manifestar una gran estimaci i admiraci per Enescu, considerant-lo com el seu pare espiritual. Segons Menuhin:  Enescu ser sempre una de las veritables meravelles del mn. El seu carcter i la seva figura s'han quedat a la meva anima com un arbre o una muntanya de Sinaia. Les seves fortes arrels i la seva anima noble provenen del seu propi pas, un pas d'una bellesa nica. (Yehudi Menuhin).

L'orquestra filharmnica de Romania que va dirigir al llarg d'uns anys Enescu i que t la seva seu al Ateneu Romans (en romans Ateneul Romn) porta el nom de George Enescu en honor seu. Cada any al mes de setembre des de fa divuit anys s'organitza a Bucarest el Festival i Concurs Internacional "George Enescu", que compta amb la presncia de les principals orquestres filharmniques d'Europa i mundials.

Obra musical.

George Enescu va compondre 33 nmeros d'opus i un bon  nombre de petites peces sense nmero, de transcripcions i arranjaments. Enescu al llarg de la seva carrera com a compositor va tocar tots els generes musicals clssics.

Obres simfniques.

Poema Romans, suite simfnica amb Cor op. 1;
Simfonia concertante per a violoncel i orquestra op. 8;
Suite d'orquestra n 1 en ut major op. 9;
Primera Rapsdia Romanesa en la major op. 11 n 1;
Segona Rapsdia Romanesa en re major op. 11 n 2;
Intermedi per a instrument de cordes, en re major op. 12;
Simfonia n 1 en mi bemoll major op. 13;
Simfonia n 2 en la major op. 17;
Suite d'orquestra n 2 op. 20;
Suite Villageoise (Tercera Suite d'orquestra) en re major op. 27;
Obertura de concert per a temes dins el carcter popular romans, en la major op.32;

Musica per a piano.

Suite n 1  dins l'estil antic  en sol menor op. 3;
Variacions per a 2 pianos sobre un tema original en la bemoll major op. 5;
Suite n 2 (Enescu) op. 10;
Suite n 3 (Enescu) "Peces impromptes" op. 18;
Sonates per a piano (Enesce)|Sonata per a piano n 1 en fa desena menor op. 24 n 1 et n 3 en re major op. 24 n 3;

Musica de cmera.

Sonata per a piano i viola n 1 en re major op. 2;
Sonata per a viola i piano n 2 en fa menor op. 6;
Quartet amb piano n 1 en re major op. 16;
Quartet de cordes n 1 en mi bemoll major op. 22 n 1;
Quartet de cordes n 2 en sol major op 22 n 2;
Sonata per a viola i piano n 3 (Enescu) "segons el carcter popular romans" en la menor op. 25;
Sonata per a piano i violoncel n 1 en fa menor op. 26 n 1;
Sonata per a violoncel i piano n 2 en ut major op. 26 n 2;
Impressions d'infncia (Enescu) Suite per a viola i piano en re major op. 28;
Quintet amb piano en la menor op. 29;
Quartet amb piano n 2 en re menor op. 30;
Simfonia de cmera per a 12 instruments op. 33;

Musica vocal.

Tres melodies per a veu greu i piano op. 4;
Set canons de Clment Marot per a tenor o soprano i piano op. 15;
Tres melodies per a veu i piano op. 19;
Oedipe, tragdia lrica en 4 actes op. 23;
Vox Maris, poema simfnic per a tenor, Cor a 3 veus i orquestra en sol major op.31;

Enllaos externs. 
Pgina web dedicada a George Enescu ;
Web del Festival i Concurs Internacional George Enescu  ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85064" title="Cabernet sauvignon" nonfiltered="3820" processed="3809" dbindex="34043">

El cabernet sauvignon s una varietat de cep negra. La planta s vigorosa i s'adapta b en climes temperats i poc humits. El ram de cep cabernet sauvignon s mitj i de forma irregular no gaire compacte. El gra s menut i esfric, ple de llavors. La pellofa s gruixuda i dura, fent que el ram sigui resistent a les malures, i t un profund pigment negre. La polpa s ferma, cruixent i de gust agre.

El vi elaborat amb ram cabernet sauvignon s sec, cid, amb cos, ric en alcohol i en tan, i de color violaci. De jove s astringent i amb l'envelliment desenvolupa una caracterstica gamma d'aromes florals, fruitals i vegetals. s emprat sobretot per fer cupatges com a varietat millorant en la criana degut a l'alt contingut en tan.

El cabernet sauvigon s originari de la regi de Bordeus, format com un hbrid de cabernet franc i sauvignon blanc. S'anomena lemperador de les varietats negres i n's la ms popular difosa per totes les zones clides del mn. s la varietat principal dels vins de Bordeus, junt amb el merlot, i s'ha implantat amb xit a les noves regions vincoles (Califrnia, Xile, Austrlia) i es complementa amb les varietats tradicionals d'Espanya i Itlia. s una varietat autoritzada a totes les denominacions d'origen de Catalunya, Mallorca i el Pas Valenci, utilitzada com a varietat millorant de les tradicionals.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85067" title="Faesulae" nonfiltered="3821" processed="3810" dbindex="34044">

Faesulae fou una antiga ciutat d'Etrria a un tur a la vall de l'Arno, a uns 5 km de Florncia. En queden importants restes que demostren que fou una ciutat de les principals i Sili Itlic l'esmenta com a lloc destacat d'endevinaci.

Les principals restes son les muralles construdes de la mateixa forma que les de Volaterrae i Cortona, es a dir amb blocs irregulars sense ciment; el circuit es d'uns tres km per es van malmetre molt al segle passat.  Prop del teatre rom es va descobrir una curiosa cisterna d'aigua Tamb es va trobar un relleu d'un guerrer, d'un estil molt antic, un dels exemples mes representatius del art etrusc arcaic.

No se sap res de la seva histria anterior al domini rom i no se sap en quin any va comenar aquest. La seva primera menci es del 225 aC durant la guerra gllica quant els gals marxaven de Clusium a Faesulae i foren atacats pels romans.

Torna a aparixer a la segona guerra pnica quant a la seva rodalia i va acampar Annbal, i desprs va seguir l' Arnus contra l'exrcit de Flamin (que era acampat a Arretium) abans de la decisiva batalla del Llac Trasim.

Segons Florus la ciutat fou saquejada i incendiada durant la guerra social (90 aC-89 aC) per es possible que aquest fet s'hagi de retardar a la campanya de Sulla a Etrria un anys desprs. Sulla hi va establir una colnia militar nombrosa. Vint anys desprs aquest colons van donar suport a Catilina que va tenir el seu quarter general a la ciutat on va reunir les seves forces sota direcci de Manli i desprs hi va estar ell mateix quant fou expulsat de Roma per Cicer, i va organitzar dues legions i va continuar la lluita a les muntanyes de Faesulae fins que fustigat per les forces de Metel i Antoni es va veure obligat a presentar batalla prop de Pistoia. Tot i la seva derrota Catilina fou recordat com un heroi a Toscana.

Desprs fou un municipi rom ordinari que es va mantenir sota l'imperi i al que el creixement de la vena Florncia no va afavorir. D'poca romana es troben les restes d'un temple, les termes, un aqeducte, el frum i el teatre.

Va caure en poder dels gots i a la conquesta bizantina fou ocupada per Belisari desprs d'un llarg setge.

A l'edat mitjana fou una ciutat petita i sense importncia, per seu d'un bisbe. Va entrar en una decadncia progressiva fins que fou conquerida i destruda pels florentins el 1010.

Per l'histria moderna vegeu Fiesole;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85068" title="Transformada Discreta de Fourier" nonfiltered="3822" processed="3811" dbindex="34045">

Definici.

La Transformada Discreta de Fourier ( de l Angls DFT o Discrete Fourier Transform), s una operaci que permet obtenir la versi mostrejada de la Transformada de Fourier d un senyal discret (DTFT).

Primerament, seria bo de relacionar la DFT amb la DTFT o Discrete Time Fourier Transform. Aquesta ltima permet passar un senyal del domini temporal al domini freqncial. El senyal resultant t la particularitat que s continu i de variable real, tot i que aquesta operaci s aplica en un senyal discret.

Aix doncs si s'observa la definici de la DTFT:

;


veiem que podem mostrejar aquesta senyal per a N mostres de la segent manera:

A partir de l expressi , es pot trobar la freqencia angular d un senyal discret. S arribaria a tenir  substituint, simplement,  per . Amb aix es tindria un senyal discret de N mostres. Aquest cas seria la discretitzaci de la Transformada de Fourier d un senyal discret.

;


On  s la freqncia angular, N el nombre de mostres desitjades, k la variable independent del senyal obtingut i n la variable independent del senyal original.

Tamb es pot realitzar la Transformada discreta de Fourier inversa (IDFT o Inverse Discrete Time Transform) a partir d un procediment molt similar al que s aplica a la Transformada inversa de Fourier per a senyals continus. Les modificacions que cal aplicar respecte la DFT sn les segents: 
Un factor 1/N que afecti tot el sumatori.
Un coeficient  1 a l exponencial.
Com es pot veure, queda un exponent positiu i el factor 1/N multiplicant. A partir d aquesta formula s aconsegueix recuperar, doncs, el senyal original, en funci de n.

;

Propietats.

Aliasing.
Per tal de tenir un senyal que es cenyeixi a la realitat, N ha de cumplir el criteri de Nyquist. El nmero de mostres ha de ser el doble de la llargada del senyal original. Ens serveix per no tenir aliasing.


Periodicitat N.
Si s agafen N mostres de  a l interval 0 i 2, s innecessari agafar ms de N mostres ja que la TF s 2-peridica.

;



Linealitat.

;
;


Desplaament.
S observa que un desplaament al senyal original fa apareixer una exponencial complexa. Aquesta no modifica l amplitud del senyal ja que t mdul 1.

;
;


Modulaci.
El cas contrari al desplaament. Si el senyal original est multiplicat per una exponencial complexa, produir un desplaament a la DFT. L exponencial no afecta a l amplitud perqu el seu mdul s 1.

;
;


 
Convoluci.

Existeix un analogisme amb els senyals continus. Aquesta propietat es compleix en ambds tipus de senyals.
S utilitza molts cops per a simplificar clculs ja que el producte s una operaci molt ms fcil de realitzar.

;




Exemple.

Per un senyal mostrejat de durada 4 mostres tals que  (pols de durada 4 mostres)
Es pot veure que si es fa la DFT per a N=8 mostres s obt:





.


Pgines relacionades.

Sries de Fourier;
Transformada rpida de Fourier;
Cepstrum;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85070" title="Nakfa" nonfiltered="3823" processed="3812" dbindex="34046">

La nakfa s la unitat monetria d'Eritrea. El codi ISO 4217 s ERN i s'acostuma a abreujar Nfa. Se subdivideix en 100 cntims. 

La moneda es diu aix en honor de la ciutat de Nakfa, al nord d'Eritrea, que va servir de base per al Front d'Alliberament del Poble Eritreu durant la guerra d'independncia i va esdevenir el smbol de la resistncia eritrea. 

Es va adoptar el 1997 en substituci del birr etop en termes paritaris (1=1).

Emesa pel Banc d'Eritrea, en circulen monedes d'1, 5, 10, 25, 50 i 100 cntims, i bitllets d'1, 5, 10, 20, 50 i 100 nakfes. s curis constatar que la moneda d'1 nakfa t la denominaci de "100 cntims". 

Taxes de canvi.
1 EUR = 18,951 ERN (15 de juny del 2006);
1 USD = 15 ERN (canvi fix des de l'1 de gener del 2005);

Enllaos externs.
 Informaci sobre la nakfa, amb imatges de les monedes i els bitllets;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85071" title="Fiesole" nonfiltered="3824" processed="3813" dbindex="34047">

Fiesole (pronunciat zole) s una ciutat d'Itlia a la Toscana, provncia de Florncia, amb 14.126 habitants el 2007. s seu episcopal.

 Histria .
Pel que fa a l'antiga ciutat etrusca i romana, vegeu Faesulae.;
Segons la llegenda, el primer bisbe de la ciutat fou sant Rmul, deixeble de sant Pere. Ja hi existia una comunitat cristiana al segle III. El primer bisbe histric s esmentat en una carta al papa Gelasi I (492-496), i ms tard sota Virgili (537-555) s'esmenta el bisbe Rstic com a llegat del Papa a un dels concilis de Constantinoble. Un dels bibes ms importants fou sant Donat, irlands, amic i conseller de Llus el Piets i de Lotari I, que fou elegit el 826; la seva tomba s a la catedral.

Arrabassada als bizantins pels llombards, i a aquests pels francs el 774, form un dels comtats sota domini franc i una jurisdicci del regne d'Itlia al segle IX, que va quedar sota el poder del bisbe des d'una poca indeterminada d'aquest segle. El 890 n'era bisbe Zanobi. Aquesta senyoria es va mantenir al llarg del temps. El 1010 fou atacada i destruda pels florentins, per es va reconstruir rpidament i fou altre cop atacada i damnada el 1025. Va romandre independent sota el govern del bisbe fins el 1125, quan fou ocupada per Florncia i annexionada. Les famlies principals es van establir a Florncia. Els bisbes van perdre el poder temporal per van seguir exercint el poder espiritual i entre ells van destacar:

Hildebrand de Lucca (bisbe el 1220), exiliat pels florentins. ;
Sant Andreu Corsini (bisbe 1352-1373), nascut el 1302 d'una noble famlia florentina, que fou negociador entre estats de diversos tractats de pau, i va morir el 6 de gener de 1373. Fou canonitzat per Urb VIII.
Fra Jacopo Altovita (bisbe el 1390), monjo dominic.
Antonio Aglio (bisbe el 1466), humanista i autor d'una collecci de vides de sants.
Guglielmo Bachio (bisbe el 1470), monjo agust i autor d'uns comentaris sobre Aristtil i sobre les Sentncies de Pere Llombard.
Francesco Cataneo Diaceto (bisbe el 1570), un teleg del concili de Trento i escriptor destacat.
Lorenzo della Robbia (bisbe el 1634), que va construir el seminari.

 La ciutat i els seus edificis i monuments .



El punt ms alt de la ciutat cont el convent de San Francesco, que t les celles de sant Bernad de Siena i els set beats franciscans. La zona fou fortificada amb muralles similars a les de la ciutat mateix. 

L'esglsia de Sant'Alessandro (bisbe i mrtir) fou bastida sobre una antiga esglsia cristiana que s'havia construt sobre un temple etrusc. 

La catedral antiga, o Badia Fiesolana, fou comenada el 1208 pel bisbe Jacopo il Bavaro, i es va engrandir als segles XIII i XIV; cont les tombes de sant Rmul i sant Donat i la tomba de marbre del bisbe Salviati, obra de Mino da Fiesole; es va convertir finalment en abadia benedictina. L'abadia de Fiesole s obra de Brunelleschi i fou centre de l'acadmia de Lloren de Mdici i residncia de Pico della Mirandola; es va tancar el 1778.

El convent de San Domenico, on van fer el noviciat Fra Angelico de Fiesole i sant Anton de Florncia, t celles decorades peel mateix Fra Angelico.

A part dels esmentats, altres edificis i monuments sn:

El Duomo o catedral moderna, dedicada a sant Rmul.
El Palazzo Pretorio o Ajuntament, del segle XIV.
El Palazzo Vescovile o Palau Episcopal, en una habitaci del qual va viure i morir sant Andreu Corsini.
L'esglsia de Santa Maria Primerana, al costat de l'Ajuntament. ;
San Girolamo, casa del venerable Carlo Guidi (de la famlia comtal dels Guidi), fundador dels Jernims de Fiesole el 1360.
La Villa La Fontanella, prop de San Domenico, on sant Alos va viure els estius quan era patge del gran duc de Toscana Francesc de Mdici.
La Fonte Lucente, on hi ha un crucifix miraculs. ;
El santuari de Montesenario, a la rodalia, seu de l'orde dels servites, on van viure amb gran austeritat els seus set sants fundadors.  ;
San Martino a Mensola, esglsia de la rodalia on es conserva el cos de l'irlands sant Andreu, encara incorrupte.

 Personatges clebres .
Francesco Landini (v.1325 1397), compositor, cantant, poeta, organista i fabricant d'instruments musicals.
Lorenzo Monaco (1370-1424), pintor.
Mino de Fiesole, pintor. ;
Guido de Fiesole, de nom religis Giovanni Angelico, per conegut per Fra Angelico de Fiesole (1387-1455). ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85072" title="Falacrinum" nonfiltered="3825" processed="3814" dbindex="34048">
Falacrinum fou una estaci de la via Salria al territori de Sabnia, al cor dels Apenins, que es esmentada com a lloc de naixement del emperador Vespasi. Era un petit llogaret (vicus modicus). Correspondria a la actual Civita Reale, on a  l'edat mitjana existia una esglsia anomenada San Silvestro in Falacrino. Se sap que el segle XIV Civita Reale fou formada per gent de diversos llogarets i entre ells Falacrine, que era l'antiga Falacrinum


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85074" title="Falria" nonfiltered="3826" processed="3815" dbindex="34049">
Falria o Falrio (llat Faleria o Falerio) fou una ciutat del Pic a l'esquerra del riu Tinna, a uns 32 km de la mar. La ciutat es esmentada per Plini el Vell entre els municipis del interior del Picenum i el seu territori es anomenat Falerionensis ager, i apareix tamb al Liber Coloniarum. Era un municipi amb senat local i magistrats que consten per les inscripcions del temps de Domici, Adri i els Antonins. Les seves runes es troben a poc mes d'un km mes avall de la vila moderna de Fallerona i destaquen el teatre i l'amfiteatre. El seu territori vorejava el de Firmum segons les inscripcions. Va rebre una colnia  de veterans sota August.

Per la ciutat etrusca de Falria o Faleris, vegeu Falerii;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85077" title="Ciprian Porumbescu" nonfiltered="3827" processed="3816" dbindex="34050">


Ciprian Porumbescu (14 d'octubre 1853, ipotele Sucevei, Suceava, en aquells temps Imperi austrohongars - 6 de juliol 1883, Stupca, actualment Ciprian Porumbescu, provncia de Suceava, Romania) va ser a un violinista i compositor romans.

Ciprian Porumbescu era fill d'un sacerdot ortodox, Iraclie Porumbescu, que fins l'any 1881 tenia el cognom Go  mbiowski i que es va canviar ell i la seva famlia el cognom d'origen polons pel cognom en romans de Porumbescu.

Va comenar els seus estudis musicals Suceava i Cern u i, posteriorment va continuar la seva formaci musical al Konservatorium fr Musik und darstellende Kunst de Viena, amb Anton Bruckner i Franz Krenn. Entre els anys 1873 i 1877 va estudiar teologia ortodoxa a Cern u i.

Va ser un dels mes grans i famosos compositors del seu temps. Les composicions ms famoses de Porumbescu sn:

"Rei nou" (en romans "Crai nou");
"Balada per a viol i piano" (en romans "Balad  pentru vioar   i piano"), que s la seva ms famosa composici. ;
"Zana Dunarii";
 "Rapsdia romanesa per a orquestra" (en romans "Rapsodia romna pentru orchestra");

Tamb va compondre la msica de diversos himnes nacionals, aquests sn:
 
 "L'himne de la senyera" que s l'himne nacional d'Albnia (en albans "Hymni i Flamurit");
L'himne "Tres colors" (en romans "Trei culori") que fou l'himne oficial de Romania fins l'any 1989;

Degut a les seves afiliacions poltiques i al fet de qu conjuntament amb altres estudiants de Cern u i va constituir diverses associacions nacionalistes romaneses fou varies vegades arrestat per les autoritats austrohongareses. Curiosament al llarg del temps que va romandre empresonat va escriure les seves millors composicions musicals.

Ciprian Porumbescu va morir als 29 anys a Stupca, actualment anomenat en el seu nom "Ciprian Porumbescu". Tot i la seva edat va ser un compositor molt valorat i sn molts a Romania els que creuen que d'haver viscut molts anys ms hagus estat un dels ms grans compositors de la msica clssica contempornia.

Enllaos externs.

Ciprian Porumbescu - Fragment de la seva Balada per a viol i orquestra;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85080" title="Magna Grcia" nonfiltered="3828" processed="3817" dbindex="34052">
Magna Grcia (del llat, Magna Graecia, en grec Megal Hellas/            ) s el nom de l'rea del sud de la pennsula italiana que va ser colonitzada pels grecs en el segle VIII a.C., els quals hi portarien la cultura hellnica. No va tenir mai unitat poltica.

 La cultura grega a Itlia .

Durant els seglex VIII i VII a.C., motivats per les sitaucions inestables de llur llar, colons grecs es van establir a diverses i llunyanes regions des de la costa oriental del Mar Negre cap a Massilia (avui dia Marsella, Frana). Els assentaments ms importants serien els de Siclia i la porci sud de la pennsula italiana . Els romans anomenaren aquesta rea com la Magna Graecia, en referncia a la colnia de Graia (     ). El terme catal de Grcia, aix com en altres llenges, provenen d'aquesta designaci llatina. Els gegrafs difereixen en les seves opinions sobre l'extensi d'quest territori per incloure-hi l'illa de Siclia o noms Pulla i Calbria. 

Amb la colonitzaci, la cultura grega es va exportar a Itlia, amb els dialectes de la llengua grega antiga, els ritus religiosos, llurs tradicions de l'estructura de les ciutats-estat (polis); per, aviat desenvoluparien una cultura hellnica original, interactuant amb les civilitzacions itliques nadiues. El transplant ms important seria la varietat de l'alfabet grec, la qual seria adoptada primerament pels etruscs i que es desenvoluparia, convertint-se en l'alfabet llat, un dels ms utilitzats del mn. Moltes de les ciutats gregues esdevindrien riques i poderoses, com ara Kapu (Cpua), Neapolis (        , Npols), Siracusa, Agrigent i Sbaris (       , Sibari).

 L'herncia grega .

Magna Grcia va ser absorbida per la Repblica Romana desprs de la Guerra Prrica. La regi seria desprs considerada part de la provncia d'Itlia durant l'Imperi Rom. Durant l'edat mitjana, desprs de la guerra Gtica, noves onades d'immigrants grecs bizantins de Grcia i sia Menor s'hi van establir, ats que la regi era governada nominalment per l'Imperi Rom d'Orient fins a l'arribada dels llombards i dels normands. Sense cap dubte, els bizantins van trobar a la regi del sud d'Itlia, la Magna Grcia, un arrel cultural com, els parlants del grec eredi ellenofoni. 

No obstant que la majoria dels habitants grecs de la regi es van italianitzar i avui dia ja no parlen el grec, encara existeix una minoria que parla el griko salentino, a Calbria i Salento. Aquesta llengua s una combinaci del dialecte grec dric antic, del grec bizant i d'elements italians o dels dialectes del sud, amb una rica tradici oral i folklrica. Els registres histrics inidquen que la Magna Grcia era predominantment de parla grega fins i tot durant el segle XII de la nostra era. 

 Histria .

 Les primeres colnies .

La primera colnia grega a Itlia fou Cumes (Cumae) que la tradici diu fundada el 1050 aC. La colnia va restar allada dels establiments grecs posterior i va tenir les seves prpies dependencies, Dicaearchia i  Neapolis.

La resta de les ciutats de la Magna Grcia foren posteriors als primers establiments sicilians. Les ciutats sicilianes es van fundar vers el 735-685 aC, per de les de la Magna Grcia no hi dades segures sobre la seva fundaci.

La mes antiga sembla ser la colnia aquea de Sbaris (Sybaris) la fundaci de la qual se situa vers el 720 aC. Va seguir Crotona vers el 710 aC i desprs Trent (Tarentum), colnia espartana,  vers el 708 aC. Els tarentins van fundar, a petici dels sibarites, la colnia de Metapontos (Metapontum) entre el 700 i el 680 aC, i aviat va esdevenir una de les principals ciutats. La colnia de Siris, fundada al segle VII aC, va rivalitzar amb Sbaris. Mes al sud els locris van fundar Locres Epizefiris, la fundaci de la qual  Estrab la situa al tomb del 710 aC per probablement es va fundar vers el 680 aC o una mica desprs. El calcdids van fundar Zancle a Siclia, suposadament tamb vers el 720 aC o abans. Rhegio (Rhegium) es va fundar tamb a la primera part del segle VII aC. nicament Vlia que no fou fundada fins el 540 aC, es bastant posterior.

Posidnia, Las i Skidros, foren colnies de Sbaris. Crotona va fundar Terina al oest de la pennsula del Bruttium i Caulnia a l'est. Locres va fundar les colnies de Hipponion i Medma. Altres ciutats foren localitats preexistents dels oenotris, que es van hellenitzar com per exemple Pandsia , Petlia i Temesa i probablement Scylletion (Scylletium) que es considerada tradicionalment colnia atenenca.

Les colnies van prosperar rpidament. Les primeres Sbaris, Crotona i Metapontum foren les mes riques. Sbaris tenia una riquesa proverbial i ser sibarita era sinnim de voler un luxe refinat. Als seus dies de grandesa Sbaris dominava sobre 25 ciutats, i 4  tribus dels oenotris. Aquest poble es va barrejar amb els colons i la seva gent va obtenir el dret de ciutadania. 

De la poltica interna es coneix molt poc. Es va formar una lliga de ciutats aquees (Crotona, Sbaris, i  Metapontum)  que feia les seves reunions al temple de Zeus Homorius, dirigida principalment contra Siris, ciutat que probablement fou destruda per la lliga, per la data dels fets es desconeguda. La batalla de Sagras en la que 120.000 crotonians foren derrotats per deu o quinze mil locris, va afectar a la prosperitat de Crotona de la que no es va refer en bastant temps.

 poca de Pitgores .

L'arribada de Pitgores a Crotona va marcar un canvi essencial. La seva escola va estendre la seva influencia per les ciutats de la Magna Grcia. A Crotona els seus partidaris van assolir el poder del que foren expulsats per una revoluci violenta. Violncies es van produir tamb en altres ciutats. Tots aquests disturbis van afectar seriosament a la prosperitat de les ciutats. 

La destrucci de Sbaris el 510 aC cal connectar-la amb aquestes revolucions poltiques poc conegudes. Crotona amb cent mil homes va derrotar els sibarites que en tenien el triple al riu Traeis i la ciutat fou destruda. Molts es van refugiar a les ciutats de Las i Skidros i altres van fundar una nova ciutat a la riba del Traeis. 

La ciutat de Rhegio va emergir com una de les principals. El seu tir Anaxiles (496-476 aC) va unir sota el seu govern a Messana al altra costat de l'estret. El seu successor Micutos va fundar la colnia de Pixos (Pyxus) mes tard Buxentum, a la costa de la mar Tirrena, el 471 aC, que fou el darrer establiment grec a la zona.

El  473 aC Trent va patir una greu derrota  davant els iapigis. Els auxiliars de Rhegio enviats en suport de Trent, foren tamb aniquilats a la batalla.

Entre les guerres mdiques i la guerra del Pelopons es van establir les colnies de Thuris (443 aC) i Heraclea en part com a renovaci d'anteriors establiments: la primera fou fundada per atenencs amb les restes dels sibarites, i prop de l'antiga ciutat de Sbaris; aviat va esdevenir prospera i es va enfrontar amb Trent per la possessi del territori de Siris, colnia destruda molt abans; finalment es va arribar al comproms de fundar una colnia conjunta al lloc de l'antiga Siris, que es va dir Heraclea (432 aC) per de fet fou considerada colnia de Trent.

 Neutralitat .

A la guerra del Pelopons van romandre fora de la guerra. Durant l'expedici atenenca a Siclia (415-413 aC) les ciutats d'Itlia van romandre en general neutrals i van rebutjar la presencia de les naus atenenques. Una mica desprs de comenar, per, Thuris i Metapontum es van aliar a Atenes.

El segent perill va venir de Dions el vell, tir de Siracusa, que desprs de dominar Siclia, volia expandir-se cap Itlia. Rhegio va mantenir estretes relacions amb les ciutats de Siclia i quant les ciutats calcdides de l'illa (Naxos, Catana, i Leontins) foren atacades, Rhegio va acudir en la seva ajuda. Locres en canvi fou aliada de Siracusa. Conseqentment Locres i Rhegio es van enfrontar. 

 La lliga de la Magna Grcia .

Les ciutats gregues van formar una lliga el 393 aC per protegir-se contra Dions i contra els lucans del nord, per les forces confederades foren derrotades pel siracus al riu  prop de Caulnia (389 aC) i la ciutat de Caulnia fou ocupada, i desprs Hipponion, que foren cedides a Locres. Rhegio fou assetjada i es va haver de rendir (387 aC).

 Els lucans i els brucis .

En aquest segle van comenar els atacs a les colnies, sobretot a les del nord, dels lucans. La primera que fou ocupada fou  Posidnia, la mes al nord, a una data incerta. Desprs van atacar les ciutats del golf de Trent i la ciutat de Thuris. El 390 aC la lliga de ciutats fou derrotada pels lucans prop de Las i aquesta ciutat fou ocupada; els lucans van entrar a la pennsula de Bruttium. 

Mentre va governar Dions el vell, els lucans eren considerats els seus aliats per amb el seu fill Dions el jove el perill que representaven els lucans era massa gran i es va aliar a les ciutats en contra d'ells. A la meitat del segle els esclaus lucans i el poble nadiu del Bruttium, aliats, es van revoltar i van formar la naci dels brucis, per si be aix va allunar el perill luc va acostar el perill bruci, que no van tardar a conquerir Terina i Hipponium. Rhegio i Locres van haver de passar sota dependncia de Dions davant el perill i Crotona va poder poc menys que defensar-se a si mateixa.
 
Els lucans van tornar contra les ciutats del golf de Trent. Els atacs mes forts els va patir Thuris, per al final Trent fou l'objectiu principal. Trent havia estat la ciutat menys afectada per lluites i per atacs i ara emergia com la principal ciutat del sud d'Itlia. 

Trent va demanar ajut a Esparta i el rei Arquidam va anar a la zona amb una fora considerable i va fer la guerra uns anys per finalment fou derrotat a una batalla prop de Mandria el 338 aC.

Poc desprs va arribar a la zona el rei Alexandre I d'Epir, amb el mateix objectiu. L'epirota va aconseguir bastants triomfs, per es va implicar amb la poltica interior de les ciutats i va conquerir Heraclea al mateix temps que derrotava als lucans i brucis (ara aliats) en diverses batalles, reconquerint Terina, Consntia, i altres, i entrant al Bruttium on va ser assassinat per un luc exiliat que servia al seu exrcit.

Trent va seguir la guerra com va poder i el 303 aC va tornar a demanar ajut a Esparta. Clenim, oncle del rei d'Esparta, va anar a Trent amb una fora mercenria i va obligar a lucans i messapis a demanar la pau. Metapontum, enfrontada amb Clenim, fou conquerida per aquest. La seva rapacitat i la inclinaci al luxe el van enemistar amb el poble i va haver de sortir d'Itlia. 

Agtocles de Siracusa va lluitar al Bruttium; hi ha poca informaci sobre aquestes campanyes per se sap que va conquerir Hipponium i Crotona, ciutat on va establir una guarnici; sembla que les seves accions foren mes contra les ciutats gregues que contra els brucis o lucans i de fet es va aliar a iapigis i peuquetis suposadament contra Trent. La seva mort el 289 aC va aturar aquesta poltica. 

Thuris, assetjada pels lucans, va fer aliana amb Roma, que va fer aixecar el setge i va derrotar els assetjants (282 aC). Trent, considerant el perill de domini rom, va demanar l'assistncia del rei d'Epir Pirros que va venir a Itlia el 281 aC i si va estar mes de sis anys. A ms a ms va formar aliana amb samnites i lucans per prevenir el domini rom. Quant Pirros va arribar totes les ciutats li van donar suport per tamb les nacions contra les que normalment hauria hagut de lluitar. La seva companya contra Roma, un xit militar, al final no va tenir cap conseqncia al no poder donar el cop definitiu per haver pagat massa cara la victria. El 278 aC va anar a Siclia on les ciutats tamb es van declarar al seu favor per sense treure res til. Quant va sortir el 274 aC les ciutats van quedar exposades als romans. Els cnsols romans van ocupar  Locres, Crotona, i finalment, el 272 aC, Trent. Rhegio tamb fou ocupada.

En general les ciutats van entrar en un estat de decadncia rpida, si be alguna, com Heraclea, que va fer un tractat d'aliana amb Roma molt favorable, van mantenir la prosperitat. 

La Segona Guerra Pnica fou l'ocasi esperada pels grecs per recuperar la llibertat. Desprs de la batalla de Cannes el 216 aC totes les ciutats gregues d'Itlia es van declarar per Annbal. Algunes van expulsar a les guarnicions romanes. Trent va deixar entrar als cartaginesos per els romans es van poder mantenir bloquejats a la ciutadella i van rebre subministraments per mar; encara hi romanien quant Fabius va entrar a la ciutat el 209 aC.

Trent i altres ciutats foren tractades com a ciutat conquerides, saquejades sense pietat i els habitants massacrats o venuts com esclaus. Metapontum ja havia estat evacuada pels seus ciutadans que aix es van salvar. Terina fou destruda pels mateixos cartaginesos. Locres i Crotona foren conquerides i reconquerides diverses vegades i van acabar en molt mal estat. Rhegio va romandre lleial a Roma tota la guerra i fou de les poques que es va lliurar de la destrucci i la confiscaci de terres. 

La condici de les ciutats sota domini rom es poc coneguda per no cap dubte de qu durant anys van patir fora. Colonies romanes com Posidnia que va esdevenir Paestum (273 aC) i Brundusium ja s'havien fundat abans (244 aC) i desprs de la guerra foren seguides per altres. La majoria de les colnies romanes de la zona son immediatament posteriors a la Segona Guerra Pnica, destacant  Buxentum a Lucnia i Tempsa al Bruttium (abans del 194 aC) Crotona (194 aC), Thuris (193 aC) Hipponium esdevinguda Vibo Valentia (192 aC), i mes tard es van fundar colnies a Scylacium (Colonia Minervia) i  Tarentum  (Neptunia).

La malria, la crisis econmica i altres factors van arrunar a les ciutats. Estrab diu que el seu temps noms Rhegium, Tarentum, i Neapolis conservaven restes de la seva antiga civilitzaci grega. Altres ciutats havien desaparegut o eren petites ciutats o llogarets.

Vegeu tamb.
 Antiga Grcia;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85081" title="Pirmide de Kheops" nonfiltered="3829" processed="3818" dbindex="34053">


La pirmide de Kheops o Khufu  Khufu s el nom egipci d'aquest fara, mentre      (Kheops) s el mateix nom hellenitzat  coneguda com la gran pirmide, s la ms gran de les tres pirmides de Gizeh. Fou construda pel fara Kheops de la dinastia IV, que va governar durant uns 23 anys. El seu nom antic era "la pirmide que s el lloc del somriure i del capvespre". Al seu costat es van edificar les de Khefren i de Micer. La Gran Pirmide de Kheops, o, potser ms acuradament, el grup de les grans pirmides format per l'esmentada pirmide amb les de Pirmide de Khefren i Pirmide de Micer, tamb anomenades les Grans Pirmides de Gizeh, est considerada una de les Set Meravelles del Mn. 

La seva altura original fou de 146,58 m per ara noms en t 139. Ha perdut el seu recobriment calcari fet amb pedra de Turah; aquesta pedra calcria era de color blanc i aix permetia veure la pirmide des de molts kilmetres de distncia. La punta era feta d'una barreja d'or i plata. 


La base mesurava 230,40 m de costat (avui ha perdut un tres metres) i era quadrada. La superfcie del conjunt era de 53.000 m i el volum de 600.000 m. La pirmide estava construda 44 m per damunt del nivell normal del riu Nil. Est construda amb uns 2.300.000 blocs de pedra de ms de dues tones cadascun. Els blocs utilitzats per la cambra del fara eren de granit de les canteres d'Aswan i arribaven a pesar fins a 40 tones. La seva entrada era al nord. Existeix una cambra inacabada 35 m per sota la pirmide; la cambra de la reina s a l'extrem de la gran galeria. La cambra reial s a 43 m d'altura i est recoberta de granit rosa i cont el sarcfag del fara del qual la mmia havia desaparegut. El temple s a la part oriental amb dues fosses que permetien a les barques sagrades fer el viatge celestial. Una barca sagrada de 43 m de llarg i 6 d'ample es va trobar el 1954 perfectament conservada. A pesar que noms es conserven les tres pirmides, en realitat la pirmide egpcia era el centre d'un gran complex arquitectnic format per diversos elements: un temple, una rampa que anava del temple al funerari, i apart de la prpia pirmide una srie de magatzems i edificis. Al capdavant d'aquesta petita vila hi havia un batle.

La construcci es va iniciar quan Kheops va pujar al tron i va durar uns vint anys; Herdot diu que hi treballaren cent mil homes, per les estimacions modernes consideren que es podia fer amb uns vint-mil treballadors.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85086" title="Sofia de Wrttemberg" nonfiltered="3831" processed="3819" dbindex="34055">


Sofia de Wrttemberg (tsarina de Rssia) (1759 - 1828).

Sofia de Wrttemberg (reina dels Pasos Baixos) (1818 - 1878).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85087" title="Lanaudire" nonfiltered="3832" processed="3820" dbindex="34056">



Lanaudire s una regi administrativa de la provncia canadenca del Quebec, situada a uns trenta quilmetres al nord-est de Mont-real. 

Demografia.
Poblaci:  424 223 (2005);
Superfcie: 12 313 km;
Densitat: 34,5 hab./km;
Taxa de natalitat: 9,4   (2005);
Taxa de mortalitat: 6,3   (2005);
Font: Institut de la statistique du Qubec

Enllaos externs.
Portal regional de Lanaudire ;
Oficina de turisme de Lanaudire  ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85092" title="Creuer" nonfiltered="3833" processed="3821" dbindex="34057">

 Arquitectura: part d'una esglsia, on es creuen les naus principal i transversal; vegeu creuer (arquitectura).
 Nutica:
 Viatge de plaer en un vaixell de passatgers; vegeu creuer (turisme).
 Tipus genric de vaixell militar; vegeu creuer (vaixell de guerra).
 Creuer de batalla;
 Creuer pesat;
 Creuer lleuger;
 Creuer cuirassat;
 Creuer protegit;
Informtica:
Creuer (Freeciv), vegeu Llista d'unitats del Freeciv;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85093" title="Portacontenidors" nonfiltered="3834" processed="3822" dbindex="34058">

Els portacontenidors sn els vaixells encarregats de transportar els contenidors on es guarden les mercaderies de port en port.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85095" title="Programari espia" nonfiltered="3835" processed="3823" dbindex="34059">
Els programes espia o spyware sn aplicacions que recopilen informaci sobre una persona o una organitzaci sense que aquesta ho spiga.

Un programa espia pot recollectar molts de tipus diferents d'informaci d'un usuari. 
Els ms benignes poden intentar seguir el rastre dels diferents tipus de llocs web que l'usuari visita i enviar la informaci a una agncia de publicitat. Poden tenir accs, al correu electrnic, a les claus d'accs, a direccions IP o DNS, al telfon, al pas, a les pgines que es visita, quanta estona s'hi est a cada una d'elles i fins i tot cada quan s'hi torna. Les versions ms malicioses poden intentar desar el que l'usuari mecanografia per mirar d'interceptar claus o nombres de targetes de crdit


Per eliminar els programes espies es poden utilitzarr diversos programes com per exemple el Spy Sweeper o el Sin espias. Tamb n'hi ha de gratuts com el Ad-aware o el Spybot. 


 Histria i desenvolupament .

El primer s del terme spyware registrat va ocrrer el 17 d'octubre de 1994 en un correu a Usenet per ridiculitzar el model de negoci de Microsoft.. Spyware ms tard es referiria als equips d'espionatge amb cmeres minscules. Tanmateix, al principi del 2000 el fundador de Zone Labs, Gregor Freund, utilitzava el terme en una presentaci a la premsa de ZoneAlarm Personal Firewall. Des d'aquesta poca els usuaris d'ordinadors han fet s de la paraula en el sentit ms habitual.

En paraules senzilles, sn programes espia aquells que vigilen el que els usuaris fan amb el seu ordinador i desprs envien aquesta informaci a qualsevol punt d'Internet. 

 Enllaos externs .

 Lavasoft - Ad-Aware programa antispyware ;
 Spybot Search & Destroy i altres programes de seguretat En molts d'idiomes, programes de distribuci lliure.
 Llistat de programmes antispyware;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85096" title="Oi!" nonfiltered="3836" processed="3824" dbindex="34060">
L'Oi! s una subcultura i un subgnere musical del punk que sorgeix parallelament a aquest com a expressi del seu costat obrer. Neix a la segona meitat dels 70 a Anglaterra i es caracteritza per l'origen treballador dels seus integrants i, en principi, una manca de contingut poltic precs, i ms aviat tendeix a crear llaos entre els joves anglesos de classe obrera, incloent punks i skinheads. Els grups pioners del Oi! sn Cockney Rejects, Cock Sparrer, Angelic Upstarts i Sham 69. Encara que els skinheads estan considerats com el seu pblic predilecte, els primers grups d'Oi! estaben formats per joves punks de classe obrera o simplement per joves treballadors sense cap esttica o caracterstica concreta relacionada amb el punk o cap altra subcultura.

 Histria .

L'Oi! neix parallemant al punk com la seva vessant obrera. A la fi dels 70, desprs de la seva explosi original, el punk deriva en una moda que poc t a veure amb l'esperit de protesta original del moviment. L'Oi!, inicialment conegut com street-punk o reality-punk, s reforat amb el suport de joves punks i, sobretot, dels skins, fusionant-se la cultura d'ambds corrents. En les seves lletres es parla de diversi, violncia, futbol, orgull proletari i problemes quotidians com la repressi policial, l'atur, i altres temtiques de la classe obrera.

El principi dels 80 representa una nova onada de grups d'Oi! com The Oppressed, The Last Resort, The Burial, The 4 Skins i The Business. No obstant aix, la poltica tamb arriba al moviment en el moment que molts joves, skinheads majoritriament, sn recrutats pel National Front angls, una organitzaci racista d'extrema dreta. Molts dels seguidors punks i skins -majoritriament els ltims-, com a reacci, s'uneixen o creen organitzacions antiracistes o d'extrema esquerra, formant-se organitzacions antifeixistes, comunistes, anarquistes amb cert abast mundial com per exemple  RASH (Red & Anarchist Skin Heads, skins rojos i anarquistes) o SHARP (Skinheads Against Racial Prejudice, skins contra els prejudicis racials). D'extrema dreta es creen grups com els Hammerskins o Blood & Honour, liderada per Ian Stuart, cantant i lider del grup Skrewdriver.

Excepte alguna cas extrany, les bandes originals no tenien una ideologia racista, i molts skinheads defensen l'Oi! i el moviment skinhead com antiracista a causa de les influncies negres (jamaicanes principalment) del moviment dels cap rapats. The Oppressed s un bon exemple de grup d'Oi! skinhead comproms amb l'anti-racisme. Actualment el tipus d'Oi! d'extrema dreta no esta relacionat amb aquest gnere musical sino que s'associa a un estil anomenat RAC (Rock Against Communism, Rock contra el comunisme). No obstant aix, cal dir que l'Oi! original, com el moviment skinhead, era de carcter majoritriament apoltic.

El 1982 el periodista musical Gary Bushell encunya el terme Oi! per a referir-se a aquest moviment, basant-se en un can del grup Cockney Rejects titulada Oi! Oi! Oi!, coneixent-se des d'aleshores amb aquest nom. El moviment s'estn rpidament sorgint grups per molts altres pasos. Desprs d'un declivi a partir dels anys 1980 hi ha un nou auge de bandes Oi! en la dcada dels 90.

 L'Oi! a Catalunya .

A Catalunya sn especialment coneguts Opci k-95, Pilseners, Despertaferro i Inadaptats (els quatre grups sent nacionalistes, antifeixistes i d'esquerres)destacant ms inadaptats , Suburban Rebels (antifeixistes), ltimo Asalto (apoltics) i Decibelios (de la ideologia dels quals s'ha dubtat i polemitzat molt). Cal dir que Decibelios sn el grup pioner de l'Oi! a Catalunya, i potser fins i tot a tot l'Estat Espanyol.

 Referncies.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85097" title="Muntacrregues" nonfiltered="3837" processed="3825" dbindex="34061">
Un muntacrregues s una mena d'ascensor, normalment elctric, de tecnologia mecnica o hidrulica, que serveix per moure crregues verticalment. Es tracta d'una plataforma o una cabina  que corre entre dues guies. s usat freqentment en edificis en construcci, magatzems i botigues d'auto-servei. El seu s requereix un cert coneixement i diferents governs exigeixen un perms o llicncia pel seu funcionament.

Histria.
El primer prototip de muntacrregues va ser una plataforma unida a un cable utilitzat per aixecar objectes, creat al 1851. Aquest model va inspirar a Elisha Otis per a crear un elevador amb un sistema dentat, que anava amortiguant la caiguda del pes, en cas de qu el cable es trenqus.

Referncies.


Enllaos externs.

Definicions, varietats i imatges ;
Tipologia , funcions i altres aspectes del muntacrregues ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85098" title="Transbordador" nonfiltered="3838" processed="3826" dbindex="34062">
desprs de creuar el canal de Chacao, Xile]
Un transbordador s un tipus de vaixell que s'usa per a transportar viatgers d'un indret a un altre. Sn de lnia regular, poden transportar vehicles i el seu viatge s de menys de 24 hores.

Tamb s conegut amb l'anglicisme catalanitzat ferri, derivat de l'angls ferry. 










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85099" title="Washingtonia filifera" nonfiltered="3839" processed="3827" dbindex="34063">

Washingtonia filifera s, junt amb Phoenix canariensis i Phoenix dactilifera, una de les principals espcies de palmera que s'utilitzen a la jardineria de climes mediterranis.

s originria de les rees subdesrtiques de Califrnia.

Li calen estius calorosos per a l'hivern t una relativa resistncia al fred ja que pot suportar glaades de curta durada fins a 10 graus per sota zero.

Les principals  caracterstiques diferenciadores respecte al gnere Phoenix s la presencia de fulles palmades enlloc de pectinades (o sigui, els folols surten radialment del mateix punt a l'extrem del pecol, en comptes de disposar-se a banda i banda al llarg de l'eix com les barbes d'una ploma) i el tronc molt ms prim i alt (ms de 15 metres).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85100" title="Pichichi" nonfiltered="3840" processed="3828" dbindex="34064">
El "Pichichi" s el premi atorgat de forma anual pel diari esportiu espanyol Marca al mxim golejador de la Primera divisi de la Lliga espanyola de futbol. El premi va ser anomenat aix en honor al fams jugador de l'Athletic Club de Bilbao Rafael Moreno Aranzadi, apodat futbolsticament com Pichichi, el qual va destacar per la seva gran capacitat golejadora durant els anys 1910 - 1920, abans de la creaci de la Lliga espaola de futbol.  El futbolista que ha guanyay el Pichichi amb ms anys de diferncia entre la primera i l'ltima vegada que va obtenir el trofeu es Zarra (8 anys), seguit per Ronaldo (7).

El trofeu corresponent per al porter menys golejat s el Trofeu Zamora.

Palmars.
 6 trofeus: Telmo Zarra.
 5 trofeus: Alfredo Di Stfano, Quini, Hugo Snchez.
 4 trofeus: Ferenc Puskas.
 3 trofeus: Lngara, Jos Eulogio Grate Ormaechea.
 2 trofeus: Gorostiza, Mundo, Pahio, Amancio, Kempes, Ronaldo, Ral. ;
 1 trofeu: Bienzobas, Bata, Olivares, Unamuno, Pruden, Mariano Martn, Csar Rodrguez, Arza, Badenes, Ricardo, Seminario, Re, Vav, Waldo, Fidel Uriarte Macho, Luis Aragons, Carles Rexach, Porta, Mariann, Carlos, Hansi Krankl, Poli Rincn, Da Silva, Juanito, Baltazar, Emilio Butragueo, Manolo, Bebeto, Romario, Ivn Zamorano, Pizzi, Christian Vieri, Salva, Diego Tristn, Roy Makaay,  Diego Forln, Samuel Eto'o, Van Nistelrooy, Giza.

Llista de tots els guanyadors del Trofeu Pichichi.




Classificaci segons els clubs dels jugadors que han guanyat el trofeu.
 24 trofeus: Real Madrid.
 12 trofeus: Athletic Bilbao.
 10 trofeus: FC Barcelona;
 9 trofeus: Atltico de Madrid.
 6 trofeus: Valncia Club de Futbol.
 4 trofeus: Real Oviedo, ;
 3 trofeus: Real Sporting de Gijn, Deportivo La Corua.
 2 trofeus: Real Valladolid.
 1 trofeu: Real Sociedad, Real Zaragoza, Celta de Vigo, Sevilla FC, Elx, Granada CF, Real Betis Balompi, CD Tenerife, Racing de Santander, Vila-real i Mallorca.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85101" title="Helena de Rssia (gran duquessa de Mecklenburg-Schwerin)" nonfiltered="3841" processed="3829" dbindex="34065">


Helena de Rssia, gran duquessa de Mecklenburg-Schwerin (Sant Petersburg 1784 - Ludwigslust 1803). Gran duquessa de Rssia amb el tractament d'altesa imperial que esdevingu gran duquessa hereva de Meckklenburg-Schwerin.

Nascuda el 24 de desembre de 1784 a la capital de l'Imperi Rus, Sant Petersburg, sent filla del tsarevitx i posterior tsar Pau I de Rssia i de la duquessa Sofia de Wrttemberg. La gran duquessa era nta del tsar Pere III de Rssia i de la tsarina Caterina II de Rssia per via paterna, mentre que per via materna ho era del duc Frederic II Eugeni de Wrttemberg i de la marcgravina Frederica de Brandenburg-Schwedt. 

Helena fou educada a la Cort imperial sota la supervisi de la seva via, la tsarina Caterina II de Rssia. Instruida en art, literatura i msica es mantingu molt unida amb la seva germana gran, la gran duquessa Alexandra de Rssia.

La poltica matrimonial de la tsarina Sofia de Wrttemberg port a totes les seves filles a vincular-se amb les famlies ms importants de la reialesa: ustria, Mecklenburg, Pasos Baixos i Saxnia.

A finals de la la dcada de 1790, Helena fou compromesa amb el prncep hereu Frederic Llus de Mecklenburg-Schwerin, fill del gran duc Frederic Francesc I de Mecklenburg-Schwerin i de la princesa Llusa de Saxnia-Gotha. El 23 d'octubre de 1799 Helena es casava amb el prncep Frederic Llus a Gatchina. 

La parella s'establ a Schwerin i aviat s'adapt a la nova vida en un cort molt ms tranquilla que la de Sant Petersburg. Feli pel seu matrimoni aviat tingu descendncia:

 SM el gran duc Pau Frederic I de Mecklenburg-Schwerin, nascut a Ludwiglust el 1800 i mort a Schwerin el 1842. Es cas amb la princesa Alexandrina de Prssia.

 SA la duquessa Maria Llusa de Mecklenburg-Schwerin, nada a Ludwigslust el 1803 i morta el 1862 a Meiningen. Es cas amb el duc Jordi I de Saxnia-Altenburg el 1825 a Ludwigslust.

Establir-se a la cort de Schwerin fou relaticament dur per la gran duquessa que estava acostumada a la pompositat de la cort de Sant Petersburg. Malgrat tot, rpidament s'hi acostum i cre un espai clid al costat del seu marit.

L'any 1801 fou especialment dur com a conseqncia de la mort del tsar Pau I de Rssia i de la gran duquessa Alexandra de Rssia amb qui estava especialment unida.

El setembre de 1803, la gran duquessa Helena caigu malalta i mor sobtadament el 24 de setembre del mateix any. Fou enterrada a l'Helena Pavlovna Mausoleum de Ludwigslust. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85103" title="Carl Nielsen" nonfiltered="3842" processed="3830" dbindex="34066">


Carl August Nielsen (Sortelung, 9 de juny de 1865 - Copenhaguen 3 d'octubre de 1931),  director d'orquestra, violinista, i el ms reconegut internacionalment dels compositors de Dinamarca. s especialment admirat per les seues sis simfonies.

Biografia. 

Nielsen va nixer a Sortelung, no massa lluny de la ciutat d'Odense. Son pare era pintor de cases i msic amateur. Carl va descobrir la msica experimentant amb els sons que es produen al colpejar trossos de fusta que extreia del petit magatzem de llenya domstic. La seua famlia era relativament humil, i no obstant va ser capa d'estudiar viol i piano des de ben menut.



Tamb va estudiar alguns instruments de vent, el que li va permetre treballar com a corneta en una banda de msica militar a Odense. Desprs va estudiar viol i teoria musical al Conservatori de Copenhaguen, per mai no va rebre llions formals de composici, el que no va impedir que comenara a compondre. L'xit no va arribar de seguida. Durant el concert en qu es va estrenar la seua primera simfonia, el 14 de mar de 1894 (dirigida per Johan Svendsen), Nielsen va tocar com a viol en la segona secci d'aquest instrument. No obstant l'escs xit inicial, la mateixa simfonia va tenir un gran xit quan es va interpretar a Berln dos anys desprs, el que va marcar l'inici d'un major reconeixement del compositor.

Va continuar com a viol de l'orquestra del Teatre Real de Copenhaguen fins el 1905, poca en la que va trobar un editor per a les seues composicions. El 1916 va guanyar una plaa de professor al Real Conservatori Dans de Copenhaguen, on va continuar amb tasques docents fins a la seua mort.

El 10 d'abril de 1891 Nielsen es va casar amb l'escultora danesa Anne Marie Brodersen. La parella s'havia conegut un mes abans a Pars. Van passar la lluna de mel a Itlia. Van romandre plegats fins a la mort del compositor, malgrat haver patit un llarg perode de baralles domstiques, incloent-hi una llarga separaci i mtues acusacions d'infidelitat.

Nielsen va sofrir un agut atac al cor el 1925, que va forar-lo a alleugerir la seua activitat, encara que va continuar component fins a la seua mort. Tamb durant aquesta etapa va escriure unes delicioses memries de la seua infantesa anomenades La meua infantesa a Funen.

 Msica .

A nivell internacional, Nielsen s conegut per les seues sis simfonies. Entre les altres obres que gaudeixen de difusi es pot citar la msica incidental per al drama d'Adam Gottlob Oehlenschlger Aladdin, les peres Saul og David i Masquerade, els concerts per a flauta, viol i clarinet, i el quintet de vent. A Dinamarca sn ben conegudes les nombroses canons que Nielsen va compondre sobre textos de diferents poetes.

Com el seu contemporani, el fins Jean Sibelius, va estudiar la polifonia renaixentista, que va influir en el  'sentiment meldic i harmnic de la seua msica.

Les obres de Nielsen es refereixen sovint amb el nmero de catleg  FS , que correspon a les inicials de Dan Fog i Torben Schousboe, que van compilar l'obra completa del compositor el 1965.

 Simfonies .
Nielsen va escriure sis simfonies. En elles va anar gradualment abandonat la  forma sonata. Considerant el primer moviment de cadascuna de les simfonies, les dues primeres revelen que Nielsen treballava confortablement dins dels lmits de la forma sonata, com molts compositors de finals del segle XIX. Les dues centrals comencen a sortir de l'estricta forma sonata, mentre que, finalment, en les dues darreres es defineix un nou ideari musical completament original, on l'estructura del moviment noms pot comprendre's en el contetx del material musical amb el que est bastit. Nielsen aconsegueix aix resultats sense massa parallels amb altres formes o amb les anteriors tradicions de la construcci musical.

Simfonia No. 1: La primerenca Simfonia No. 1 en Sol menor ja mostra la seua individualitat i suggereix el que el compositor Robert Simpson anomena "tonalitat progressiva", que es refereix al costum de Nielsen de comenar una obra en una clau i finalitzar-la en una altra. Aquesta simfonia va ser escrita simultniament amb el cicle de canons sobre text de Holstein, amb les que comparteix certes similituds.

Simfonia No. 2: Un quadre que Nielsen va contemplar en una taverna, illustrant els quatre temperaments (colric, melanclic, flegmtic i sanguini), li va inspirar la composici de la seua Simfonia No. 2, "Els quatre temperaments". Cadascun dels quatre moviments descriu musicalment un dels temperaments, per malgrat aquesta aparena descriptiva, com si es tractara de quatre poemes simfnics independents, la simfonia gaudeix d'una concepci unitria. No es tracta de vertadera msica  'de programa" sin d'un grup d'esbossos de carcter, i cal conixer quin temperament est considerant Nielsen per poder apreciar l'obra en el seu conjunt.

Simfonia No. 3: Simfonia No. 3, "Expansiva" va ser estrenada al mateix temps que el Concert per a viol. El segon moviment compta amb parts cantades sense paraules per a soprano i barton, veus que poden ser substitudes pel clarinet i el tromb.

Simfonia No. 4: Potser la ms coneguda de Nielsen es la Simfonia No. 4, "Inextingible". Consta de quatre moviments connectats i es tracta de la simfonia ms espectacular de totes les que havia compost fins al moment. En l'ltim moviment dos conjunts de timbals, situats en els extrems oposats de l'escenari, realitzen una mena de duel musical.

Simfonia No. 5: La Simfonia No. 5 es una de les dues del catleg de Nielsen que no porta subttol (els quals, en qualsevol cas, noms sn per a Nielsen indicacions generals, sense voluntat programtica). Com la No. 4, presenta un espectacular s de la percussi: en un moment concret del primer moviment   el qual consisteix en dues prolongades estructures enllaades- la caixa ha d'improvisar com si volguera detindre el progrs de l'orquestra. Amb aquesta simfonia, la msica de Nielsen va aconseguir el seu primer xit important desprs de la guerra fora d'Escandinvia, quan l'Orquestra de la Rdio Danesa la va interpretar el 1950 a l'Edinburgh International Festival, a Esccia, on va causar vertadera sensaci.

Simfonia No. 6: Fins i tot Robert Simpson va manifestar-se confs per la Simfonia No. 6, "Simple", de Nielsen. No s una obra tan bviament espectacular com la prvia i en certa manera desconcerta els oients. Per exemple, el segon moviment est escrit noms per a nou instruments  (piccolo, 2 clarinets, 2 fagots, tromb, i percussi) i s'erigeix com la resposta de Nielsen a les tendncies ms avanades de l'poca (mitjans de la dcada de 1920). Es tracta, de lluny, de la simfonia ms difcil de copsar, encara que la seua subtil arquitectura i el seu carcter emocional enigmtic, fan que el repte de l'audici tinga la seua fascinant recompensa.

Obres.

Entre les obres ms rellevant de Carl Nielsen es troben:

peres ;
 Snefrid, melodrama (1893);
 Sal i David (1902);
 Masquerade (1906);

 Msica orquestral ;
 Petita Suite (1888);
 Simfonia No. 1 en Sol menor (1892);
 Simfonia No. 2, "Els quatre Temperaments" (1902);
 Simfonia No. 3, "Expansiva" (1911);
 Simfonia No. 4, "Inextingible" (1916);
 Simfonia No. 5 (1922);
 Simfonia No. 6, "Simple" (1925);
 Helios (1903);
 Sagadrom (El somni de Gunnar) (1908);
 Concert per a viol i orquestra (1911);
 Pan i Syrinx (1918);
 Franz Neruda in memoriam (1918);
 7 Peces per a "Aladdin" (1919);
 Concert per a flauta i orquestra (1926);
 Un viatge imaginari a les Froe (1927);
 Concert per a clarinet i orquestra (1928);
 Bohmisk-dansk folketone (1928);

 Msica coral ;
 Hymnus amoris (1897);
 Svnen (Son) (1904) ;
 Fynsk foraar (Primavera a Fyn) (1921);
 Hyldest til Holberg (Homenatge a Holberg) (1922);
 3 motets (1929);
 Hymne til Kunsten (Himne a l'Art)  (1929);
 Algunes cantates;

 Msica vocal ;
 40 Canons daneses (1914, 1917), collab. T. Laub;
 20 Melodies populars (1921);
 10 Petites canons daneses (1924);

 Msica de cambra ;
 Quartet de corda en Sol menor (1888);
 Quartet de corda en Sol major (1888);
 Quartet de corda en Fa menor (1890);
 Quartet de corda en Mi bemoll (1898);
 Quartet de corda en Fa major (1919);
 Sonata per a viol en Sol (1882);
 Sonata per a viol No. 1 (1895);
 Sonata per a viol No. 2 (1919);
 Ved en ung Kunstners Baare (Davant el fretre d'un jove artista) (1910) ;
 Serenata In Vano per a Clarinet, Fagot, Trompa, Violoncel i doble Contrabaix (1914);
 Quintet de Vent (1922);
 Preludi i Tema amb Variacions (1923);

 Msica per a piano;
 2 Peces caracterstiques (c.1882-3);
 5 Peces (1890);
 Suite Simfnica (1894);
 6 Humoresque-Bagatelles (1894-7);
 Preludi Festiu al Nou Segle (1899)  ;
 Chaconne (1916);
 Tema i Variacions (1917);
 Suite (1920);
 Tre Klaverstykker (Tres Peces) (1928);
 Msica de piano per a joves i vells, 24 peces per a 5 dits (1930);

 Msica per a orgue ;
 29 Preludis breus (1929);
 2 Preludis (1930);
 Commotio (1931);

Fonts.
 Article sobre Carl Nielsen a The Grove Concise Dictionary of Music, publicat el 1994 per Oxford University Press;
 Article sobre Carl Nielsen a The Concise Oxford Dictionary of Music, 4th edition, Michael Kennedy i Joyce Bourne, publicat el 1996 per Oxford University Press ;

Enllaos externs.
 Carl Nielsen, Danish Composer (1865-1931) by Knud Ketting. Una excellent adaptaci al web d'una exposici itinerant originalment produda pel Centre Dans d'Informaci Musical (Copenhaguen) en cooperaci amb el Ministeri dans d'Afers Exteriors.
 La Societat Danesa  Carl Nielsen   ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85104" title="Referndum estatutari a Catalunya de 2006" nonfiltered="3843" processed="3831" dbindex="34067">
El Referndum sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya va tenir lloc en aquest territori, amb carcter vinculant, el 18 de juny de 2006, per a decidir al voltant de l'entrada o no en vigor del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya aprovat per les Corts Generals d'Espanya, en sessi del Senat, el 10 de maig de 2006.


El referndum de ratificaci fou convocat pel president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, el 18 de maig de 2006, pocs dies desprs del cessament dels consellers d'Esquerra Republicana de Catalunya del Govern, amb la pregunta "Aproveu el projecte d'Estatut d'autonomia de Catalunya?" redactada en les dues llenges oficials de la Comunitat Autnoma.

 Prohibici d'incentivar la participaci .
La Junta Electoral Central d'Espanya va prohibir, en una decisi sense precedents des del restabliment de la Generalitat el 1977, el foment de la participaci per part d'aquesta i les altres Administracions pbliques. Aquesta prohibici ha estat ratificada pel Tribunal Suprem d'Espanya.

 La posici dels partits .
 Demanaren el s al nou Estatut: Convergncia i Uni, Partit dels Socialistes de Catalunya i Iniciativa per Catalunya Verds.
 Demanaren el no al nou Estatut: Esquerra Republicana de Catalunya i Partit Popular de Catalunya.

 Plataformes ciutadanes .
Es van crear moltes plataformes per demanar el vot en diversos sentits:
 S: Estatut Jo S;
 No: Antifranquistes pel no, Arquitectes pel no, Diguem No, Sindicalistes pel no, Plataforma Pel dret de decidir, Economistes pel no.
 Abstenci:
 Vot en blanc:
 Vot nul: Vota lliure, vota independncia;

 Enllaos externs .

 S .
 Discurs del President de la Generalitat del 16-06-2006 (rtf);
 Associaci Estatut Jo S;
 No .
 Antifranquistes pel no;
 Diguem no;
 Sindicalistes pel no;
 Plataforma pel dret de decidir;
 Economistes pel no;
 Abstenci .
 Llus Llach defensa l'abstenci;
 Nul .
 Vota lliure, vota independncia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85105" title="Tudor Vladimirescu" nonfiltered="3844" processed="3832" dbindex="34068">


Tudor Vladimirescu (1780   1821), poltic i militar romans fou prncep de Valquia i el lider de la revoluci romanesa de 1821. Va neixer al poble de Vladimiri (provincia de Gorj), en una familia camperola. Va aprendre la llengua grega a casa del noble Ioan Glogoveanu, de Craiova, que va fer de Tudor un intelligent i despert administrador de les seves terres i rendes. El noble valac tamb el va introduir en diferents negocis i comer, esdevenint grcies a Vladimirescu un dels ms importants importadors de ram de Valquia. 

Degut a les seves activitats comercials va esdevenir un dels principals compradors de terres de Valquia, comenant a fer negocis per la seva prpia iniciativa, arribant a independitzar-se de Glogoveanu i esdevenint en un gran propietari rural. Aquest fet l'obligava a tenir sota al seu control a un petit exrcit que havia de mantenir de forma semipermanent i amb el que va haver de participar al costat dels exrcits rusos a la guerra turco-rusa de (1806   1812). Degut a la seva participaci a aquest conflicte va rebre el Grau d oficial de l exrcit rus i l orde de cavalleria, Orde Vladimir, de tercera classe.

L any 1806 tamb va ser nomenat governador (en romans v taf) de Clo ani, que era un districte de muntanya, funci que va tenir fins l any 1820. L any 1814 va desplaar-se a Viena, en el perode del Congrs de Viena (1814   1815) per a liquidar els negocis del seu sogre N. Glogoveanu, que havia traspassat a Viena, i per recollir el seu cos per enterrar-lo a Valquia.

Com que parlava correctament la llengua alemanya va poder assabentar-se dels problemes politics que s estaven debatin a la capital austraca. De tornada a Valquia a principis de 1815 es va trobar que un destacament de l exrcit otom de Ada-Kaleh havia arrasat les provncies de Mehedin i i Gorj, i havien arrasat bona part de les granges i collites de la regi. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85108" title="Devesa" nonfiltered="3845" processed="3833" dbindex="34069">

La devesa s l'aprofitament agroforestal tradicional com a pastura de boscos aclarits sovint d'alzines i roures, per tamb d'altres arbres.

La devesa ocupa una part important del paisatge de l'oest de la pennsula Ibrica.

La devesa constitueix un aprofitament agrcola extensiu. Ocasionalment es fa un conreu d'herbcies entre els arbres. La pastura comprn les herbes que creixen a reds dels arbres i les aglans a partir de la tardor. Durant l'estiu la producci vegetal en un clima mediterrani s mnima.

Els animals que pasturen tradicionalment les deveses acostumen a ser porcs de raa ibrica, bovins de races extensives i ov.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85109" title="Bassa" nonfiltered="3846" processed="3834" dbindex="34070">


Una bassa s una excavaci impermeable feta a un lloc favorable per poder emmagatzemar aigua de pluja.

Les basses tradicionals estaven impermeabilitzades amb argila compactada en el fons, tenien les parets fetes de pedra seca o aprofitaven unes caracterstiques del terreny favorables a la impermeabilitzaci natural. Podien ser de dimensions variables, normalment a partir de 10 m3

En els regadius moderns les basses, de grans dimensions, estan impermeabilitzades amb material plstic i tenen com a funci emagatzemar aigua per a regar.

Les basses recollien l'aigua d'una petita conca en la qual s'hi feien uns canals de terra que arreplegaven l'aigua i la conduien cap a l'entrada de la bassa. 

Les basses tradicionals s'aprofitaven especialment per l'abeuratge dels ramats i sn molt comunes en els paisatges mediterranis ja que aprofiten la gran quantitat d'aigua aportada per les tempestes.

Des del punt de vista mediambental sn importants per a tot tipus d'animals particularment apels amfibis (granotes tritons etc). 

Si no s'en fa un manteniment adequat les basses s'omplen de terra i les conques es malmeten i deixen d'aportar aigua.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85112" title="Hepatologia" nonfiltered="3847" processed="3835" dbindex="34071">
Hepatologia s la branca de la medicina que estudia el fetge. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85114" title="Funci exponencial" nonfiltered="3848" processed="3836" dbindex="34072">


La funci exponencial s una de les funcions ms importants de les matemtiques. S'escriu com exp(x) o ex, on e val aproximadament 2.71828183 i s la base del logaritme natural.

Com a funci de la variable x real, la grfica d'ex sempre s positiva (al llarg de l'eix de les x) i creixent (d'esquerra a dreta). Mai arriba a tocar l'eix de les x, tot i que s'hi aproxima tant com es vulgui (aix significa que l'eix de les x s un asmptota horitzontal de la grfica). La seva funci inversa, el logaritme neperi, ln(x), est definit per tota x positiva.

Segons el context, el terme funci exponencial es refereix a qualsevol funci del tipus kax, on a s qualsevol nombre real positiu i s'anomena base. Aquest article tractar noms de la funci exponencial en base e, la constant d'Euler.

Ms en general, la variable x pot ser real o complexa, o fins i tot qualsevol element matemtic totalment diferent.

Propietats.
Utilitzant logaritmes neperians, es poden generalitzar el concepte de funci exponencial. La funci
 ;
definida per tot a > 0, i per tot x real, s'anomena la funci exponencial de base a.

Fixeu-vos que l'anterior equaci tamb s vlida per a = e, ja que
 ;

Les funcions exponencials compleixen les segents propietats, per tot a i b reals positius i per tot x i y reals:
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;

Les expressions que contenen fraccions i arrels aritmtiques es poden simplificar utilitzant la notaci exponencial perqu:
 ;
i per tot a > 0, b real, i n > 1 enter:
 ;

Derivades i equacions diferencials.
La importncia de les funcions exponencials en matemtiques i les cincies ve principalment de les propietats de llurs derivades. En particular,

 ;

s a dir, la derivada d'ex s ella mateixa. Aquesta s una propietat nica dins de les funcions reals. Altres maneres de dir el mateix sn:
La pendent de la grfica al punt x s igual al valor de la funci a x.
La funci exponencial s soluci de l'equaci diferencial .

De fet, moltes equacions diferencials donen lloc a funcions exponencials, com ara l'equaci de Schrdinger, l'equaci de Laplace i les equacions del moviment harmnic simple.

Per a les funcions exponencials amb altres bases:

 ;

Tenim que qualsevol funci exponencial s un mltiple constant de la seva derivada.

Si el grau de creixement o de decreixement d'una variable s proporcional a la seva dimensi llavors podem escriure la variable com el producte d'una constant per la funci exponencial del temps.

A ms a ms, per qualsevol funci diferenciable f (x), tenim, per la regla de la cadena:

 .

Definici formal.
La funci exponencial ex es pot definir de diverses maneres equivalents fent servir sries infinites. En particular es pot definir com una srie de potncies:

 ;

o com el lmit d'una successi:

 ;

En aquestes definicions,  significa factorial d'n, i x pot ser un nombre real, un nombre complex, un element d'una lgebra de Banach o un element d'un cos de nombres p-dics.

Valor numric.
Per obtenir el valor numric de la funci exponencial, la srie infinita es pot reescriure com:

;
;

Aquesta expressi convergeix rpidament si podem assegurar que x < 1. Per assegurar-ho, podem fer servir la segent identitat.



 On  s la part entera d';
 on  s la part decimal d';
 Per tant,  s sempre ms petit que 1 i la suma d' i  s .

El valor de la constant ez es pot calcular per endavant multiplicant e per ella mateixa z vegades.

Al pla complex.
Quan es considera com una funci definida al pla complex, la funci exponencial conserva les propietats importants segents
 ;
 ;
 
 ;
per a tot z i w.

s una funci holomorfa peridica amb perode imaginari  i es pot escriure com
 ;
on a i b sn valors reals. Aquesta frmula relaciona la funci exponencial amb les funcions trigonomtriques i les funcions hiperbliques. Aix veiem que tota funci elemental excepte els polinomis prov d'una funci exponencial.

Vegeu tamb la frmula d'Euler.

Extenent el logaritme a arguments complexos s'obt una funci multivalorada, ln(z), s a dir, per a un element z obtenim una imatge amb ms d'un element. Podem definir una exponenciaci ms general:
 ;
per a tot z i w complexos, que tamb s una funci multivalorada. Les propietats exponencials establertes anteriorment s mantenen per a aquesta funci si tenim present que es tracta d'una funci multivalorada.

La funci exponencial transforma una recta del pla complex en una espiral logartmica del pla complex amb centre a l'origen de coordenades. Si la recta s parallela a l'eix real, l'espiral no arriba a tocar-se; i si la recta s parallela a l'eix imaginari, l'espiral degenera en un cercle.

Matrius i lgebres de Banach.

La definici de la funci exponencial donada anteriorment tamb s vlida per a tota lgebra de Banach, i en particular per matrius quadrades (en aquest cas la funci s anomenada la matriu exponencial). Tenim que:
 ;
 ;
  s invertible amb inversa ;
 la derivada de  en el punt  s l'aplicaci lineal que envia  a .

En el context d'lgbres de Banach no commutatives, tals com lgebres de matrius o d'operadors en espais de Banach o de Hilbert, la funci exponencial sovint es considera com una funci amb argument real:
 ;
on A s un element fixat de l'lgebra i t s un nombre real. Aquesta funci t les importants propietats
 ;
 ;
 ;

A les lgebres de Lie.


Doble funci exponencial.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85115" title="Death Note" nonfiltered="3849" processed="3837" dbindex="34073">
Death Note (     , desu n to) s un manga creat per Obata Takeshi, juntament amb  ba Tsugumi, publicat per la revista semanal Sh nen Jump. Recentment finalitzat al Jap, ha tingut una duraci de 108 captols setmanals publicats a la Sh nen Jump, entre desembre de 2003 i maig de 2006. En total es van publicar 108 captols, formant un total de 12 volums. 

L'anime va ser ems a Jap des del 3 d'octubre de 2006 fins al 26 de juny de 2007 pel canal de televisi NTV, transmetent-se un total de 37 captols. De moment, la srie s'ha adaptat a tres pel lcules live action i a una novel la (ANOTHER NOTE       BB      ) escrita per Nishio Ishin publicada el 1 d'agost de 2006, la qual aprofundeix la trama mostrada en el mniga. La srie ha tingut un gran xit tant a Jap com en l'exterior, obtenint el premi Li Pgase en la vintena cinquena versi del Festival de Cinema Fantstic de Brussel les.

En l'aspecte esttic, el manga t un dibuix molt cuidat i amb estil propi, obra d'Obata Takeshi, autor de Hikaru no Go, entre d'altres, amb uns dissenys de personatges molt encertats.

 Argument .

En Yagami Raito s un noi de disset anys, aparentment un estudiant normal i corrent. Tot all normal i corrent que por ser un setcincies amb les millors notes del seu pas.

Un bon dia, tornant cap a casa, es troba tirat al terra un quadern d'aspecte peculiar, amb la inscripci Death Note a la portada i les instruccions d's en perfecte angls. Una vegada dins la comoditat de la seva llar, el noi es pren el seu temps en repasar les instruccions de tan curis quadern de notes.

 Els humans els noms dels quals hagin sigut escrits dins d'aquest quadern moriran.
 Aix noms succeir si l'escriptor t en ment el rostre de la vctima mentre escriu el seu nom.
 Si s'escriu una causa de mort abans de quaranta segons d'haver escrit el nom, la vctima morir exactament com s'ha escrit.
 Si no s'escriu una causa de mort, la vctima morir d'un atac al cor.

I just en aquell moment, un sser alat entra per la finestra de l'habitaci del noi. Es tracta d'en Ruyk, un shinigami ("du de la mort"), bstia d'uns dos metres d'alada, peculiar mirada i d'un aspecte gtic. Desprs de l'esglai inicial, en Raito convida a en Ryuk a disposar de la seva nima com a cstig, per no son aquestes les intencions del shinigami.

 Personatges Principals .

Light Yagami;
Aquest s el protagonista. Un jove estudiant amb la mentalitat d'un criminal. s orgulls, d'ideals fixes, i gran intelligncia i astcia. Segons L tamb t un carcter infantil i no suporta perdre. s l'amo del Death Note i l'hum posset pel Shinigami Ryuk. s capa de fer totes les maniobres i sacrificis imaginables per aconseguir el seu objectiu: eliminar la maldat del mn i convertir-se en el Du del nou mn.

L/ L Lawliet / Elle Lawliet ;
Ell s el detectiu que s'encarrega d'investigar sobre el cas Kira. Podrem definir-lo com a excntric. T un caracter calmat i tranquil, i poseeix una gran intelligncia i astcia, a ms d'una bona intuici. T una manera d'agafar les coses i de seure que s nica. A part, tamb es passa el dia menjant dolos.

Misa Amane/Misa-Misa ;
La Misa s una noia que tamb poseeix un Death Note. Va fer un pacte amb el seu shinigami i ara pot veure els noms i l'esperana de vida de les persones a canvi de la meitat de la seva esperana de vida. La Misa est enamorada d'en Raito i vol fer tot el que pugui per ell. No se n'adona que ella i el seu shinigami li causen cada cop ms problemes. No sembla adonar-se que la busquen com a cmplice d'en Kira, i tots els inconvenients que aix implica.

Ryuk, el shinigami;
Ryuk s el shinigami que li va donar el Death Note a en Raito. B, dir que li va donar s incorrecte. Ell es va limitar a deixar caure la llibreta i esperar que alg la recolls. Addicte a les pomes, aquest shinigami haur de viure amb en Light fins que s'acabi el Death Note, en Raito l'abandoni o es mori. Hi ha molt poques maneres de matar un shinigami, i per descomptat les armes convencionals no serveixen de res.

Rem;
s el shinigami de la Misa. Al contrari de la majoria de shinigami la Rem sent afecte per la Misa. Per aix ella fa el que creu que la far ms feli.
Aquest afecte especial per, arriba a complicar molt les coses a en Raito.

N/Near;
s el 2 millor detectiu despres de "L",juntament amb l'ajuda d'en mello aconsegueix desenmascarar qui es realment Kira.

Mello/Mihael Keehl;
Com era d'imaginar, es el 3 detectiu ms important; ell sacrifica la seva vida per ajudar a en Near.

Yagami Soichiro;
s el pare d'en Raito. Forma part del grup de detectius que investiguen el cas Kira liderats per L. Est decidit a atrapar en Kira, per des del moment en qu L comena a sospitar que en Raito s en Kira les coses se li posen encara ms complicades i difcils.

 Manga .
El manga va ser publicat en la revesteixi Shonen Jump des de desembre de l'any 2003 fins a l'any 2006. El mniga cont un total de 108 captols, compilats en 12 Toms que es poden separar en dues parts,  deguda a un esdeveniment molt important en la histria i el pas de 5 anys dintre del manga. Aquesta segona part comena des del captol 60. 

El maniga de Death Note ha assolit vendre prop de 20 milions de cpies al Jap. En l'any 2006, tamb va ser candidat al premi American Animi Awards en la categoria "millor manga de l'any", per no va aconseguir premi algun.

 13: How to Read .
Encara que la histria acaba en el volum 12, el volum 13 de Death Note denominat Death Note 13: How to Read s un llibre especial amb informaci de la srie, el qual va ser publicat el 13 d'octubre de 2006. Entre el seu contingut es trobar una cpia del mniga pilot. En aquest llibre, en el qual apareix Ryuk per no Light, vam trobar informaci dels personatges i una targeta amb el nom veritable de L. En Estats Units i Canad, How to Read va ser publicat per VIZ Mitja, En Mxic, l'editorial Mn Vinya ja ha posat en preventa aquest Tom, incloent regals exclusius, com un poster, sobre i targeta personalitzada amb el nom i cognom del comprador. Glnat, l'editorial que publica Death Noti a Espanya, ha confirmat que s molt probable que el decimtercer volum no sigui publicat a Espanya, degut al fet que, segons afirmen, els costos de traducci i retolaci sn molt alts, el que duria a cobrar-lo per un preu desorbitat que la majoria de lectors no estaria disposat a pagar.

 Manga pilot .

En la revesteixi Shnen Jump #36 del 2003 es va publicar una histria curta, aquesta desprs seria utilitzada com pilot per a crear el manga uns mesos desprs, aquesta desprs seria publicada en el volum HOW TO READ 13. El captol especial conta la histria d'un adolescent de 13 anys d'edat cridat Tar Kagami (   , 'Kagami Tar '?) i s estudianta de l'escola XX Middle. Tar troba un Death Note per no sap el significat de la paraula Death en angls. Tar no sap dels poders del Death Note aix que ho usa solament com un diari. En el Death Note Tar acostuma a posar com els seus companys de classe ho maltracten i abusen d'ell. Desprs coneix a Ryuk, el shinigami i aprn el poder real del quadern. Llavors, Tar utilitza el Death Eraser per esborrar els noms de les persones que accidentalment va matar amb el Death Note i totes elles reviuen a l'instant. Un poc desprs, Tar coneix a Miura, qui est matant als criminals del mn. Desprs Tar li adverteix dels perills del Death Note, i ambds decideixen confessar els seus crims a la policia i cremen el Death Noti de Miura, ja que Tar assegura que solament hi ha un i que per accident ho va perdre trobant-lo el seu company, desprs acorden no dir-li aix a ning i es marxen, Ryuk li diu que s molt intel ligent mentre van caminant. Posteriorment han passat ja 13 anys i veiem a Tar llegint una revista i a Ryuk al costat d'ell. 

 Extra .
Al febrer del 2008, es va publicar un mniga de 42 pgines que narra els successos que ocorren 2 anys desprs del final del mniga. La histria relata com Kira torna, per aquesta vegada mata gent de la tercera edat o gent que vol morir per voluntat prpia. Near s sol licitat per a treballar en el cas, per solament es pregunta "Que faria L en una situaci com aquesta?". Aix que desideix abstendres del cas ja que aquest nou Kira es masa penos com per molestarse en atrapar-lo.


 Anime .
L'anime de Death Note va ser dirigit per Tetsur Akaki i animat per l'empresa Madhouse.  L'anime va comenara emetre's a Jap el 3 d'octubre de 2006 i va finalitzar 26 de juny de 2007 amb un total de 37 captols de 20 minuts aproximadament. A Estats Units, l'anime va ser llicenciat per la companyia Viz i posteriorment s ems en el canal Cartoon Network a travs del bloc Adult Swim. La srie tamb va ser llicenciada pel canal de televisi Animax. L'anime segueix l'argument del mniga amb noms algunes modificacions menors, com allargar lleugerament els dialegs entre els personatges i el canvi de disseny d'alguns personatges. A ms, en l'anime hi ha canvis el final la srie comparat amb el final del mniga, encara que no sn canvis molt significatius.

 Openings .
The World por Nightmare (Episodis 1-19);
What s Up People por Maximum The Hormone (Episodis 20-37);

 Endings .
 por Nightmare (Episodis 1-19);
Zetsubou Billy (Hopeless Billy) por Maximum The Hormone (Episodis 20-36);
Coda ~ Death Note por Yoshihisa Hirano (Episodi 37);

 Videojocs .
Hi ha un videojoc de Death Note nombrat Death Note: Kira Game (     -      , Desu Nto - Kira Gmu) publicat per la companyia japonesa Konami para Nintendo DS. Va sortir a Jap el 15 de febrer de 2007. Kira Game s un joc d'estratgia que el jugador t el rol de Kira o L. El jugador haur de descobrir qui s el seu enemic (Kira tractar de descobrir la identitat de L o viceversa). 

Uns mesos desprs del llanament del primer joc, va sortir a la venda a Jap el 12 de juliol de 2007 una seqela de Kira game, cridat Death Noti - L o Tsugurumono (     - L    , Desu Nto - Eru o Tsugumono|Successors de L). La histria es basa en la segona part del manga, incloent a en Mello i en Near. Alguns personatges van ser inclosos en els jocs Jump Super Stars i Jump Ultimate Stars, videojocs de baralles amb diversos personatges de la revesteixi Shnen Jump.

 Enllaos externs .
 http://jump.shueisha.co.jp/deathnote/ Pgina oficial (en japons) ;
 http://www.ntv.co.jp/deathnote/ Pgina oficial de l'anime;
 http://www.deathnotefilms.com/  Pgina sobre els films i la serie (engls);
 http://www.death-note-movie.com/ Pgina de pelcula live action (japons/engls);














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85121" title="Thomas N'Kono" nonfiltered="3850" processed="3838" dbindex="34074">

Thomas N'Kono va ser un destacat futbolista cameruns dels anys 70, 80 i 90 que jugava de porter.

 Biografia .
Thomas N'Kono va nixer a Dizangue (Camerun) el 20 de juliol de 1956. Es don a conixer a nivell internacional al Mundial de 1982 on esdevingu un dels porters ms destacats, tot i disputar noms tres partits. Posteriorment disput cinc partits al Mundial de 1990 on Camerun fou una de les sensacions. A ms, fou el suplent de Joseph-Antoine Bell al Mundial de 1994, amb qui mantingu una forta rivalitat esportiva. Ha jugat amb la Selecci de futbol del Camerun en 112 ocasions.

A nivell de club, s'inici al Eclair de Douala, passant ms tard al Canon de Yaound del seu pas. La seva gran actuaci a la Copa del Mn de 1982 li va permetre donar el salt a Europa i fitxar pel RCD Espanyol, en el que jug vuit temporades i on fou tot un smbol. Posteriorment fitx pel Centre d'Esports Sabadell on romangu tres temporades i acab la seva carrera fitxant pel Bolvar uruguai on hi rest dos anys, retirant-se del futbol en actiu a l'edat de 39 anys.

A nivell popular, fou una autntica llegenda al seu pas, juntament amb Roger Milla, durant els 80 i 90. Guany el premi al Futbolista afric de l'any atorgat per la revista France Football els anys 1979 i 1982. Actualment viu a Barcelona i des del 1999 s membre del cos tcnic del RCD Espanyol, en el que participa com entrenador de porters.

 Trajectria esportiva .
Com a futbolista
 Eclair de Douala: 1971-1972;
 Canon Yaound: 1972-1982;
 RCD Espanyol: 1982-1989;
 CE Sabadell FC: 1989-1992;
 Club Bolvar: 1993-1995;
Com a entrenador
 Ajudant de la selecci de Camerun: 1998-2003;
 RCD Espanyol (futbol base): 1999-2003;
 RCD Espanyol (entrenador de porters): 2003-2007;

 Enllaos externs.
Perfil al web de l'Espanyol;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85123" title="Roger Milla" nonfiltered="3851" processed="3839" dbindex="34075">

Roger Milla va ser un destacat futbolista cameruns dels anys 80 que jugava de davanter.

 Biografia .
Roger Milla, nascut com a Albert Roger Miller el 20 de maig del 1952 a Yaound (Camerun) ha estat un dels millors jugadors de futbol africans de la histria.

Als 13 anys ingress al Eclair de Douala. Als 18 guany la seva primera lliga amb un altre club de Douala, el Lopard Douala. El 1976 fitx pel Tonnerre Yaound i guany la seva primera Pilota d'Or Africana. Un any ms tard viatj a Europa i fitx pel Valenciennes francs. El 1979 fitx per l'AS Monaco i un any ms tard pel SC Bastia per els millors anys els visqu al Saint-Etienne (1984) i al Montpeller (1986), club en el que es retir del futbol professional l'any 1989 i on s'inici en el cos tcnic de l'equip.

Debut amb la selecci de Camerun l'any 1978. L'any 1982 disput el mundial amb el seu pas, aix com els Jocs Olmpics de Los Angeles 1984. Inicialment es retir de la seva selecci l'any 1987 per una trucada del president de Camerun Paul Biya el va convncer per a tornar a la selecci per al Mundial d'Itlia 1990. Fou un gran encert ja que Roger Milla fou una de les grans estrelles del mundial, amb 4 gols marcats, i classificant la seva selecci per als quarts de final (el mxim aconseguit mai per una selecci africana). Ja amb 42 anys disput el mundial dels Estats Units l'any 1994. El gol que marc davant Rssia s el gol del jugador ms vell en la histria de les fases finals mundialistes.

Actualment s ambaixador per les causes africanes. L'any 2004 va ser incls en el selecte grup dels FIFA 100, una llista amb 125 grans jugadors vius seleccionats per Pel, amb motiu del centenari de la FIFA.

 Trajectria esportiva .
 Eclair de Doulala 1965 - 1970;
 Lopard Douala 1970-1973;
 Tonnerre Yaound 1974-1977;
 Valenciennes 1977-1979;
 AS Monaco 1979-1980;
 SC Bastia 1980-1984;
 AS Saint-Etienne 1984-1986;
 Montpellier HSC 1986-1989;

 Ttols .
 Lliga camerunesa de futbol: 1972 amb Leopard Douala.
 Copa camerunesa de futbol: 1974 amb Tonnerre Yaound.
 Recopa Africana de futbol: 1976 amb Tonnerre Yaound.
 Pilota d'or africana: 1976.
 Copa francesa de futbol: 1980 amb Monaco, 1981 amb Bastia.
 Copa d'frica de Futbol: 1984, 1988;

Jubileu Roger Milla .

 Roger Milla va organitzar el seu gran jubileu en desembre de 1987 i gener de 1988 al Camerun. Un primer partit a Douala el 28 de desembre de 1987 davant 35 000 espectadors .

El partit final del jubileu ha tingut lloc en l'estadi Omnisport de Yaound el 2 de gener de 1988 al davant prop de 110 000 espectadors.

La selecci Jubileu Roger Milla estava composta dels seus amics professionals de totes les nacionalitats, el partit va oposar la selecci del Jubileu a l'equip nacional del Camerun. Roger Milla comenar un primer perode amb la seva selecci abans d'acabar amb els Lleons Indomables del Camerun i tancant sobre un objectiu i una volta|torn d'honor.

Selecci Jubileu Roger Milla :
Grgoire M'Bida;
Manuel Amoros;
Roger Milla;
Joseph-Antoine Bell;
Franois Omam-Biyik;
Nordine Kourichi;
Roger Mendy;
Christian Payan;
Philippe N'Dioro;
Ernest Ebongu;
Joseph Enanga;
Luc Sonor;
Oumar Sne;
Jules Bocand;
Saar Boubacar;
Alain Giresse;

 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85124" title="Rupia de les Seychelles" nonfiltered="3852" processed="3840" dbindex="34076">

La rupia de les Seychelles (en angls Seychelles rupee, en francs roupie seychelloise, en crioll de les Seychelles roupi seselwa) s la unitat monetria de l'estat insular afric de les illes Seychelles. El codi ISO 4217 s SCR i s'acostuma a abreujar SR. Se subdivideix en 100 cntims (cents / centimes / santim). 

Es va adoptar el 1914 en substituci de la rupia de Maurici en termes paritaris (1=1), moneda que s'utilitzava a les illes des del 1877.

Emesa pel Banc Central de les Seychelles (Central Bank of Seychelles / Banque Centrale des Seychelles / Labank Santral Sesel), en circulen monedes de 5, 10 i 25 cntims i d'1 i 2 rupies, i bitllets de 10, 25, 50, 100 i 500 rupies. 

Taxes de canvi.
1 EUR = 6,85231 SCR (16 de juny del 2006);
1 USD = 5,42820 SCR (16 de juny del 2006);

Vegeu tamb.
Rupia;

Enllaos externs.
 Banc Central de les Seychelles;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85125" title="Franois Omam-Biyik" nonfiltered="3853" processed="3841" dbindex="34077">
Franois Omam-Biyik va ser un destacat futbolista cameruns dels anys 90 que jugava de davanter.

 Biografia .
Franois Omam-Biyik va nixer el 21 de maig de 1966 a Sakbayenne (Camerun). Va ser un dels futbolistes camerunesos ms destacat dels anys noranta. Va disputar tres fases finals del Campionat de Mn entre 1990 i 1998. Un dels seus moments ms destacats el va viure al Mundial d'Itlia 90 on un gol seu en el partit inaugural serv per donar la victria als africans, enfront els defensors de ttol, Argentina. En total disput 63 partits internacionals amb Camerun.

A nivell domstic, Omam-Biyik ha desenvolupat la major part de la seva carrera al futbol francs, destacant els anys al Racing Club de Lens. De fet el jugador t tamb la nacionalitat francesa. Deix el futbol professional en acabar la temporada 1999-2000.

 Trajectria esportiva .
 Canon Yaound 1986 - 87;
 Laval 1987 - 1990;
 Stade Rennais FC 1990 - 1991;
 AS Cannes 1991 - 1992;
 Olympique de Marseille 1992;
 Racing Club de Lens 1992 - 1995;
 Club Amrica 1995 - 1997;
 Yucatn de Mrida 1997;
 UC Sampdoria 1997 - 1998;
 Telamon FC 1998 - 1999;
 Berrichonne de Chteauroux 1999 - 2000;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85128" title="Marc-Vivien Fo" nonfiltered="3854" processed="3842" dbindex="34078">
Marc-Vivien Fo va ser un futbolista cameruns dels anys 90 que jugava de migcampista.

 Biografia .
Marc-Vivien Fo va nixer l'1 de maig del 1975 a Nkolo (Camerun) i va morir el 26 de juny del 2003 a Lens (Frana).

S'inici futbolsticament al Canon Yaound del seu pas. Particip al Campionat del Mn de futbol de 1994 i rpidament fou traspassat al futbol francs, fitxant pel RC Lens (1995) amb qui guany la lliga francesa l'any 1998. Quan estava a punt de fitxar pel Manchester United una greu fractura a la cama trenc l'acord. Aquest motiu l'imped tamb participar al Mundial de 1998. L'any segent, per, un cop recuperat fou traspassat al West Ham United de la Premiere anglesa. L'any 2000 torn a Frana a jugar amb l'Olympique Lyonnais. Aquell any pat un atac de malria de la qual es recuper satisfactriament. Guany la Copa de la Lliga francesa el 2001 i la lliga francesa de futbol el 2002. El 2002 retorn a la Premier al Manchester City on va fer una gran temporada. Fou l'autor del darrer gol a l'estadi Maine Road.

Pel que fa a la selecci, va disputar un total de 64 partits repartits en deu anys, del 1993 al 2003. El seu darrer partit fou precisament amb la selecci del Camerun el dia 26 de juny de 2003 en un partit de la Copa Confederacions de la FIFA que els enfrontava a Colmbia. Al minut 72 de partit, Fo va sofrir una aturada cardaca i va caure inconscient al terreny de joc, morint poc desprs. La mort del jugador caus una gran commoci, no noms al seu pas i al seu club, sin al mn del futbol en general.

 Trajectria esportiva .
 Canon de Yaound ;
 Racing Club de Lens 1995 - 1999;
 West Ham United F.C. 1999 - 2000;
 Olympique Lyonnais 2000 - 2002;
 Manchester City F.C. 2002 - 2003;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85132" title="Shinigami" nonfiltered="3855" processed="3843" dbindex="34079">
Un shinigami (  , du de la mort) s una personificaci de la mort a la mitologia japonesa.

ltimament estan cobrant protagonisme a la cultura japonesa, principalment als manga i anime fantstics, encara que els seus rols i poders varien molts dels uns als altres. Les seves principals aparicions sn a les sries Bleach, Death Note i Yu Yu Hakusho, encara que apareixen en altres sries com a Naruto o Inu-Yasha.

 Shinigamis de Bleach .
Els shinigamis a Bleach sn els encarregats d'enviar les nimes a la Societat de les nimes i alhora lluitar i purificar els hollows (nimes malignes) que en menjar-se una nima la fan desaparixer.

Els shinigamis viuen al Seiterei. Hi ha tretze divisions de shinigamis que estan regits per les normes dictades per la cmara central dels 46. Cada divisi t un capit i un subcapit.
L'uniforme reglamentari consisteix en un hakama negre, un doble kimono blanc i negre i un cintur de tela blanc, del qual penja la zampakuto de cada shinigami en forma de katana.
Els capitans de les divisions porten tamb un haori blanc amb la xifra en japons de la seva divisi a l'esquena dins un rombe. Els subcapitans tamb tenen un distintiu: una banda de tela blanca amb una placa de fusta amb la xifra i l'emblema de la seva divisi.

Els capitans en teoria sn els ms poderosos i amb nivell espiritual ms alt de la seva divisi. Tamb han de ser capaos d'alliberar la seva zampakuto en forma final (bankai).

 Shinigamis de Death Note .
A Death Note els shinigamis que hi apareixen viuen en un mn lgubre i es passen el dia apostant en lloc de fer la seva feina que s escriure el nom d'alguns humans en els seu "quadern de mort" (death note). Quan maten a un hum (es a dir, que escriuen els seu nom al quadern), adquireixen l'esperana de vida restant de l'hum. Per tan un shinigami pot arribar a sser immortal, tot i que s'esmenta que hi ha maneres de matar-los per no s'especifiquen.

L'aspecte fsic, s el d'un monstre humanoide amb ales negres. La cara del shinigami Ryuk (un dels personatges principals) pot ser que recordi la d'un "pallasso boig", duu un cintur negre amb una calavera (on hi duu penjat el seu segon "quadern de mort").





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85137" title="Rupia de Maurici" nonfiltered="3856" processed="3844" dbindex="34080">

La rupia de Maurici (en angls Mauritian rupee, en francs roupie mauricienne, en crioll de Maurici roupi morisyen) s la unitat monetria de l'estat insular de Maurici. El codi ISO 4217 s MUR i s'acostuma a abreujar Rs, o Mau Rs per diferenciar-la de les altres rupies. Es divideix en 100 cntims (cents / centimes / santim).

Histria.
Es va adoptar el 1877 en substituci de la rupia ndia, la lliura esterlina i el dlar de Maurici, monedes aleshores en circulaci a l'illa. Al canvi, la rupia de Maurici equivalia a la rupia ndia i valia mig dlar de Maurici; la lliura es canviava a 10 1 4 rupies.

Fins al 1934, la rupia de Maurici tenia un canvi fix respecte a la rupia ndia; a diferncia d'aquesta, per, la moneda de Maurici ja va ser una moneda decimal des de bon comenament. La rupia de Maurici tamb va circular a les Seychelles fins al 1914, en qu fou substituda per la rupia de les Seychelles en termes paritaris (1=1).

Monedes i bitllets.
Emesa pel Banc de Maurici (Bank of Mauritius / Banque de Maurice / Labank Moris), en circulen monedes de 5, 20 i 50 cntims i d'1, 5 i 10 rupies, i bitllets de 25, 50, 100, 200, 500, 1.000 i 2.000 rupies.   

Taxes de canvi.
1 EUR = 39,0991 MUR (16 de juny del 2006);
1 USD = 30,9500 MUR (16 de juny del 2006);

Vegeu tamb.
Rupia;

Enllaos externs.
 Banc de Maurici;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85138" title="Model atmic de Rutherford" nonfiltered="3857" processed="3845" dbindex="34081">


Al 1911 Ernest Rutherford va publicar un model atmic, ja que l'evidncia demostrava que el model atmic de Thomson no podia explicar els resultats que havia trobat en el seu fams experiment. 

En aquest experiment es va collocar una fina lmina d'or i s'hi van fer incidir partcules alfa (carregades positivament i molt denses) provinents d'una font radioactiva. S'esperava que les partcules alfa passarien sense desviar-se a travs de la lmina d'or, sense impedir-ho la difusa crrega positiva repartida pels toms que descrivia el model de Thomson.

Per algunes de les partcules alfa es desviaven molt o fins i tot tornaven enrere, la qual cosa era incompatible amb el model de Thomson.

Rutherford va proposar un model atmic alternatiu que pogus explicar els resultats de l'experiment.

Segons aquest model, la crrega positiva i la major part de la massa de l'tom han d'estar concentrades en un volum diminut al centre de l'tom anomenat nucli atmic, mentre que els electrons orbiten al voltant d'aquest mitjanant l'atracci electrosttica. L'tom s bsicament espai buit, el seu dimetre s d'uns 10-10 m, mentre que el dimetre del nucli s d'uns 10-15 m.

D'aquesta manera s'explicava que la majoria de partcules alfa travessessin la lmina d'or per que unes poques es poguessin desviar angles molt grans.

El model de Rutherford basat en principis de la mecnica clssica, no podia explicar alguns fets que s'havien descobert:

 Donat que la fora atractiva de Coulomb proporciona la fora centrpeta necessria per tal que l'electr es mantingui en rbita, la teoria electromagntica clssica diu que l'tom en aquestes condicions hauria de ser elctricament inestable, ja que l'electr accelera quan es mou circularment i per tant irradia energia electromagntica de freqncia igual a la del seu moviment. Aix, l'electr que es mou al voltant del nucli aniria perdent energia i acabaria movent-se en espiral fins xocar contra el nucli de l'tom, irradiant cap a l'exterior la seva energia.

 Encara no es podia explicar que l'electr en el seu moviment pogus emetre qualsevol valor d'energia. Per tant, hi hauria una emissi contnua d'energia, que donaria un espectre continu.

Al model de Rutherford li faltava consistncia i, per tant, calia elabora-ne un altre de ms satisfactori:Model atmic de Bohr
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85141" title="Asilah" nonfiltered="3858" processed="3846" dbindex="34082">


Asilah o Assilah o Asila (en rab       A  la, en francs i portugus Arzila i en castell Arcila) s una ciutat del Marroc a uns 50 km al sud-sud-oest de Tnger, prop de la boca de l'Ouled el-Helou (Wadi al-Hulw). 

 Poblaci .

Les estadstiques durant el protectorat espanyol (1912-1956) donaven 6000 habitants el 1935, i 16.000 el 1949. El 1991, en el cens marroqu, estava a l'entorn dels 25.000 habitants.

 La ciutat i l'entorn .

Edificis destacats sn la fortalesa portuguesa construda en temps del rei Alfons V de Portugal i el mausoleu de Sidi Ahmed al-Mansur. El dia de mercat s el dijous, que es fa en un lloc proper al camp de futbol, a tocar de la carretera general entre Tnger i Rabat. A 14 km, a Had Gharbia, es fa el mercat setmanal dels diumenges. Vora la ciutat hi ha diverses platges: Las Palomas (o de les Coves) a uns 2 km; la platja Salvaje a uns 4 km; les de Sidi Mugaits (o del Sant) i Oued Tahadart (o de les Barques), a uns 5 km; i la de Briech a uns 6 km.

 Histria .
Histria antiga .

Fou l'antiga Zilia (llat Zilia i tamb Zilis, Zelis i Zeles), una ciutat de la Mauritnia Tingitana, a la costa de la part occidental, a la boca del riu Zilia, a la via entre Lix i Tingis (Tnger), situada a uns 40 kms d'aquesta darrera. Fou fundada probablement pels fenicis, visitada pels grecs, i absorbida per Cartago; quan aquest estat va passar a Roma, Zilia va passar als romans i probablement cap al final del segle I, sota August, fou feta colnia amb el nom de Colonia Augusti Iulia Constantia Zilil. Una part dels habitants foren portats a Hispnia on va poblar Iulia Ioza.

Primera dominaci musulmana .

Si els autors antics en diuen poca cosa, no passa el mateix amb els rabs. Al-Bakri i Ibn Hawkal l'esmenten; va rebre llavors el nom d'Asilah. Desprs del 712 en que fou conquerida pels rabs, va esdevenir un centre del comer amb la pennsula ibrica, amb un cert desenvolupament econmic i cultural sota els idrssides. Al-Bakri diu que fou atacada dues vegades pels normands durant el segle IX, per malauradament no es poden precisar les dates. Al segle XII Al-Idrisi la presenta com una ciutat en decadncia, per es devia recuperar entre el segle XIII i el XIV perqu el 1437, quan es va produir el desastre portugus a Tnger, es trobaven a la ciutat negociants jueus i comerciants genovesos i castellans. Els sultans de Fes en van fer una de les seves posicions principals. 

 Fortalesa portuguesa .


El 24 d'agost de 1471 els portuguesos, dirigits per Alfons V de Portugal l'Afric i el seu fill Joan (futur Joan II de Portugal), la van ocupar amb la intenci principal de tenir un punt de suport per atacar Tnger per dos fronts. Aquesta conquesta va portar la de Tnger on els portuguesos van entrar sense disparar un tret. Els portuguesos van construir a Asilah una fortificaci que encara existeix. La guarnici, en contacte amb les de Ceuta, Al-Ksar es-Seghir, i Tnger, fou atacada sovint pels marabuts de la regi del Djabal Harrub, els caids de Al-Ksar el-Kebir, Larraix, Tetun i Chechaouen (en aquest cas el caid Mulay Hakim), i pels sultans de Fes (especialment Muhammad al-Burtukali); fou assetjada diverses vegades, per d'especial gravetat fou el setge de 1508 quan els portuguesos van perdre la ciutat i noms van conservar la ciutadella, sent salvat en el darrer moment per una esquadra portuguesa enviada en ajut, que desprs fou reforada per l'esquadra espanyola de Pedro Navarro que tenia com a dest a Oran i que tamb va ocupar el penyal de Vlez de la Gomera. Tots aquests fets, la inseguretat del seu port, i els problemes econmics que enfrontava el rei, van decidir a Joan III de Portugal el 1549 a donar orde d'evacuar-la, orde que es va complir el 1550, unes setmanes desprs de Al-Ksar es-Seghir; immediatament de sortir els portuguesos va retornar al sult de Fes.

El 1577 la ciutat fou cedida al rei Sebasti I de Portugal pel prncep i pretendent Muhammad al-Mashluk, a canvi de l'ajut portugus. El 1578 va entrar a la ciutat el rei portugus i el 29 de juliol de 1578 la flota va sortir d'aquesta posici per anar a enfrontar a la flota musulmana enemiga, per Sebasti fou derrotat a Alczarquivir (l'anomenada batalla dels tres reis) el 4 d'agost de 1578. Amb la mort del seu successor el cardenal Enric I de Portugal, la corona portuguesa va passar a mans del rei espanyol Felip II, i les possessions portugueses al nord de Marroc van esdevenir aix territoris espanyols. Felip II finalment va decidir restituir la ciutat, port i fortalesa al sult al-Mansur el 1589. Portuguesos i espanyols la van anomenar Arzila. Des de llavors la ciutat va portar una existncia tranqui-la i fosca.

 Darrers temps .

El 1860 fou bombardejada per la marina espanyola durant la guerra entre Espanya i Marroc. El 1906 fou una de les seus del govern del paix Raisuli i el 1912 la van ocupar els espanyols per incorporar-la a la zona del seu protectorat.

 Governadors portuguesos (capitans fins 1545 i desprs governadors) .

1471 - 1480         Enriquez de Meneses ;
1481 - 1486         Joo de Meneses ;
1490 - 1501         Vasco Coutinho, conde de Redondo ;
1501 - 1505         Joo de Meneses ;
1505 - 1514         Vasco Coutinho, conde de Redondo (segona vegada);
1514 - 1524         Joo Coutinho, conde de Redondo ;
1524 - 1529             Antonio de Silveira ;
1529 - 1538         Francisco Coutinho;
1538 - 1549         Manuel Mascarenhas;
1549 - 1550        Lus de Loureiro;
1550 - 1577        Govern del sult de Fes;
1577 - 1578         Duarte de Meneses;
1578            Pedro de Mesquita;
1578 - 1580          Pedro da Silva ;
1580 - 1589        Governadors espanyols nomenats per Felip II;

 Referncies .
llista de governants;
David Lopes,  Histria de Arzila durante o dominio portugus, Coimbra 1924-1925;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85142" title="Lliura de Santa Helena" nonfiltered="3859" processed="3847" dbindex="34083">

La lliura de Santa Helena (en angls Saint Helena pound o, simplement, pound) s la moneda de l'illa de Santa Helena, dependncia britnica de l'Atlntic. El codi ISO 4217 s SHP i normalment s'abreuja , o S per diferenciar-la de la lliura esterlina i d'altres tipus de lliures. Se subdivideix en 100 penics, a semblana d'altres lliures.

La lliura de Santa Helena t el mateix valor que la lliura esterlina. Emesa pel Govern de Santa Helena (Government of Saint Helena), en circulen monedes d'1, 2, 5, 10, 20 i 50 penics i d'1 i 2 lliures, i bitllets de 5, 10 i 20 lliures.

Taxes de canvi.
1 EUR = 0,6830 SHP;1 SHP = 1,4643 EUR (16 de juny del 2006);
1 USD = 0,5410 SHP; 1 SHP = 1,8483 USD (16 de juny del 2006);

Vegeu tamb.
Lliura;
Lliura esterlina;

Enllaos externs.
 Govern de Santa Helena  monedes i bitllets;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85145" title="Falerii" nonfiltered="3860" processed="3848" dbindex="34084">
Falerii (o Faleris, en llat Falerium) fou una antiga ciutat d'Etrria, uns km al oest del Tber i al nord del mont Soracte.

No apareix a l'histria fins al segle V aC en qu es va enfrontar per primer cop amb els romans, quant segurament era una de les 12 ciutats de la confederaci etrusca. La tradici antiga feia als seus habitants descendents dels argius i Dions esmenta que adoraven al Juno argiu; la fundaci la assignen a Halesos fill d'Agamen; els seus habitants son esmentats com a faliscus i diuen que parlaven un llenguatge diferent a altres etruscs. Per aquestes diferencies, si mai van existir, s'havien esborrat al temps del contacte amb Roma; algunes de les costums dels faliscs eren similars a les dels sabins (el Juno argiu es pot assimilar al Juno Curiris o Quiritis). El deu  sab Janus (Janus Quadrifons), tamb adorat a la ciutat, va passar de Falerii a Roma.

El 437 aC era una ciutat purament etrusca i estava aliada amb Ves i ambdues donaven suport a Fidenae en la seva revolta contra Roma i foren derrotat per Cornelius Cossus. Va continuar donant suport a Ves i quant es va formalitzar el setge d'aquesta ciutat, Falerii va incitar a les altres ciutats etrusques contra Roma, per no ho van aconseguir i tamb van fracassar en els seus propis esforos, i desprs de la conquesta romana de Ves es van trobar a primera lnea. La ciutat fou assetjada per Camil. Es probable que l'afer acabs en un tractat de deditio, o ciutat sotmesa conservant les seva estructura poltica. Des llavors la ciutat fou aliada romana i va mantenir l'aliana fins que el 356 aC es va unir a Tarquinii contra Roma, i les forces dels aliats foren derrotes pel dictador Marcius Rutilus, desprs del qual van obtenir la renovaci del tractat i van reprendre les bones relacions amb Roma durant 60 anys.

El 293 aC es va unir a la revolta de les ciutats etrusques contra Roma per fou rpidament sotmesa pel cnsol Carvilius i es va signar una treva per un any que va esdevenir pau definitiva.

Desprs de la Primera Guerra Pnica, el 241 aC i per causes completament desconegudes i difcils de comprendre, la ciutat es va rebellar. El conflicte fou breu doncs la ciutat fou presa al cap de sis dies, quinze mil ciutadans van morir en la lluita i els habitants que van sobreviure foren obligats a evacuar-la i fundar una nova ciutat en un punt de fcil accs i sense defenses naturals. Aix ho diu Zonaras el que permet assegurar que les runes de la ciutat de Falerii a la actual Santa Maria di Falleri no son les de l'antiga ciutat etrusca, sin les de la ciutat del perode rom coneguda per Falerii Nova mentre que les runes de l'antiga ciutat (Falerii Veteres) corresponen a les rodalies de la actual Civita Castellana.

A Falerii Nova es va establir una colnia romana en temps dels triumvirs que es va dir Colonia Junonia Faliscorum o Colonia Falisca. No fou una ciutat molt important i pel seu nom es dedueix que va romandre el culte a Juno. Va subsistir com a ciutat de poca importncia durant l'Imperi i encara es esmentada amb el nom de Faleros a la Taula de Pautinger a uns 8 km  de Nepe (actual Nepi), a la via vers Ameria. Fou seu episcopal des el segle V al XI, per a l'edat mitjana els habitants van tornar a buscar la seguretat de la vella ciutat (Falerii Veteres), a  uns 6 km de Civita Castellana i a uns 8 km de Nepi. Al lloc de la Falerii Nova noms hi resta una granja i una esglsia anomenada Santa Maria di Falleri i les runes consisteixen en les muralles (originalment tenien uns 2 km), amb les portes arcades i torres quadrades, unes de les millors preservades. Al de la Falerii Veteres queden uns restes de les muralles.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85146" title="Faliscs" nonfiltered="3861" processed="3849" dbindex="34085">
Els faliscs foren els habitants de Falerii. Tot i que alguns autors antics donaven als faliscs el carcter d'un poble diferenciat (als que assignen les ciutats de Falerii i Fescenium) no va tenir un carcter tnic sin que fou un gentilici. Fescenium fou una ciutat dependent de Falerii i per aix els seus habitants eren tamb anomenats faliscs. Estrab parla de dos ciutats diferents: Falerii i Faliscum; per aix fou probablement un error (o una confusi amb Fescenium o b la ciutat dAequum Faliscum que es esmentada per Virgili i Sili Itlic com Aequi Falisci) corregit per Solinus i Esteve Bizant.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85153" title="Josep Blanch i Reynalt" nonfiltered="3862" processed="3850" dbindex="34086">
Josep Blanch i Reynalt (Castell d'Empries, 1 de setembre del 1888 - 13 de setembre del 1954) va ser msic i compositor de sardanes i director de cobla. Tingu tres germans msics, per noms en destac l'ngel, que tamb va ser compositor.

 Biografia .
Reb les primeres llions de msica de Joaquim Serratosa, capell i organista de la Parrquia de Castell, del compositor Antoni Agramont, del trombonista Pau Guanter Rossinyol, i de Joan Gifreu. El director de la cobla local Els Rossinyols, Salvi Calls, li don les primeres nocions de viol i de fiscorn, i mossn Serratosa (mort el 1936) li enseny harmonia i composici.

Als disset anys entr de fiscornaire a la cobla-orquestra Els Rossinyols, de Castell i s'hi estigu deu anys. Era director de la coral  Llevor castellonina el 1910. El 1915, en plegar Josep Serra de la direcci de la cobla de Peralada, el reemplaa en el crrec fins al 1940; all hi conegu l'Enric Morera, de qui tamb reb consell professional. Presid el Sindicat de Msics de Girona i va ser regidor a l'ajuntament de Castell, per la Lliga Regionalista (1936), cosa que el port a les celles del castell de Figueres, primer, i a les de Gardeny, desprs. Acabada la guerra, particip en el restabliment i dirig l'Escola Municipal de Msica de Castell. Com que el sou no era suficient, treball tamb a la cobla-orquestra de l'Escala i al conjunt de ball figuerenc Mendoza. A mitjans dels anys quaranta reb el nomenament de mestre de capella de la parrquia de Castell, i aix el permet de deixar els conjunts de fora vila (que tant de mal causaven a la seves asma i bronquitis) i dedicar-se a la composici i l'ensenyament. Fund una petita banda municipal amb els seus deixebles de l'escola de msica.

s autor d'unes cent noranta sardanes, i de diversos balls per ser tocats per cobla en formaci d'orquestra. Tamb instrument sardanes per altres compositors, com Cassi Casademont i Enric Morera.

 Obra .
 Goigs a la Verge de la Candelera, amb lletra de mossn Camil Geis;
 Missa en honor a Sant Lloren, per a dues veus iguals i harmnium. N'hi ha tamb versi per a quartet de corda;

 Msica per a cobla .
 Catalanesca (1928), glossa;
 Gracieta (1927), glossa de la can del mateix nom;

 Sardanes .
 Aires nous (1961), per a dues cobles;
 Aquelles nyacres (1951), basada en melodies populars del seu poble;
 Atrevida, obligada de fiscorn;
 Baixant dels cims;
 El boc i la cabra (1947), obligada per a tenora i tible;
 La caragolada (1946);
 Casament a masia (1923), obligada de fiscorn;
 Castellonina (1944), obligada de flabiol;
 Cercant l'amor (1909);
 La deixaflaires (1921);
 El que vei la lluna (1919);
 Ella i jo (1921);
 Entremaliada, revessa;
 Escandalosa (1944), obligada per a dues tenores i fiscorn;
 Fantstica, obligada de tible;
 La fi d'una rosa;
 La fi del mn (1926), obligada de tible. Conrad Sal en va fer una nova versi;
 Flor ciutadana (1918);
 Galanteig (1928);
 Els grans marramaus, obligada de fiscorn;
 Heroica (1919), obligada de tible;
 Jo te l'encendr, obligada de cobla;
 El judici final, obligada de tible;
 La Mare de Du (1954), obligada de tenora;
 La masovera guapa (1921);
 Ms marramaus, obligada de fiscorn;
 La molinera i el msic (1918);
 La noia matinera (1918);
 Quan el pare no t pa (1946);
 Renyines d'enamorats (1935), obligada per a dos tibles;
 Sant Pere de Roda;
 Tardoral (1922);
 Un dia d'octubre (1933);
 Una mitja virtut;
 Xerroteig d'ocells;

 Ballables .
 Le chauffeur, vals lent;
 Conchita, americana;
 Elena, americana;
 Espinilla, vals jota;
 Gracioso, schottisch;
 Lola, masurca;
 La Modelo, polca;

 Bibliografia .
 Llus Albert, Rafael Blanch i altres El mestre Blanch i el seu temps Castell d'Empries: Ajuntament, 1988;
 Albert Compte Josep Blanch i Reynalt. La tradici musical de Castell d'Empries = Un "homenot" castellon Castell d'Empries: Amics de J. Blanch Reynalt, 1978;

 Enllaos .
ndex de les sardanes de Josep Blanch (1);
ndex de les sardanes de Josep Blanch (2);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85154" title="ngel Blanch i Reynalt" nonfiltered="3863" processed="3851" dbindex="34087">
ngel Blanch i Reynalt (Castell d'Empries, 1907 - Montpeller, 15 de juliol del 1965), msic i compositor catal.

 Biografia .
Germ del tamb compositor Josep Blanch i Reynalt, va ser instrumentista de la cobla La Principal de la Bisbal entre els anys 1948 i 1958, i era trombonista i director de la Cobla Barcelona quan va morir a resultes d'un accident de trnsit a Oleta. Havia fet de professor de viol. Va ser pare del msic i compositor Rafael Blanch i Via.

Va compondre les sardanes Bell Port de la Selva (1957), Dues amigues (1952), En Claudi i l'Esteve (1956), Fadrina bonica (1946), La festa del barri (1942), Idilli mariner,  La Marieta dels cabells daurats (1957), Maria (1947), Nosaltres dos, El nostre Rafel (1958), Pluja menuda (1950), Roser bonica, Sant Daniel de Tordera, Sant Lloren de Morunys, Vents estranys (1949). Tamb fou autor del ballable Mi salteo: pericn (1960).

 Enllaos .
ndex de les sardanes d'ngel Blanch;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85156" title="Rafael Blanch i Via" nonfiltered="3864" processed="3852" dbindex="34088">
Rafael Blanch i Via (Barcelona, 16 de gener del 1933 - ), fill d'ngel Blanch i Reynalt, s msic i compositor.

Estudi a lEscola Municipal de Msica de Castell d'Empries i al Conservatori Superior Municipal de Msica de Barcelona. El seu pare, professor de viol, l'inici en la msica de cambra. Del 1976 al 1978 va ser director de la cobla Els Montgrins.

s autor de les composicions segents: 

 L'envelat apedaat, per a obo o saxo soprano, clarinet i piano;
 Gaudiniana, per a obo o clarinet, i piano;
 Sopa de galets, per a instruments de vent;
 Trencaclosques, per a doble quartet instrumental;
 Tres canons catalanes, per a trio de fusta i corn angls;
 Tres valsets de vi, per a quatre instruments de vent en do o en si bemoll;
 Trinadansus, per a tres instruments de vent en do o en si bemoll;

Tamb sn seves les sardanes La Boqueria (2003), Cam de l'Empord, De la plana, Riallera (1988), obligada de fiscorn, Des del cim del Montgr (1984), L'encant de Port-Lligat, Fidelitat (2003), Els gegants de Tarragona (1984), La illusi de Sant Joan (1977), El pa de tres crostons (2004), El rec del mol (1983), obligada de cobla, Rosa trista. La seva Sardana per als infants del mn t versions per a quatre veus iguals i per a dues veus iguals i piano, i la lletra s d'un poema de Joan Alavedra.

Enllaos externs.

ndex de les sardanes de Rafael Blanch






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85160" title="Laurentides" nonfiltered="3865" processed="3853" dbindex="34089">



Laurentides s una regi administrativa de la provncia canadenca del Quebec. Est situada a la riba nord del riu Sant Lloren, prop de Mont-real. La regi est dividida en 8 municipalitats regionals de comtat (MRC) i 83 municipalitats.

Demografia.
Poblaci:  509 459 (2005);
Superfcie: 20 560 km;
Densitat: 24,8 hab./km;
Taxa de natalitat: 9,6   (2005);
Taxa de mortalitat: 6,4   (2005);
Font: Institut de la statistique du Qubec

Enllaos externs.
Portal regional de Laurentides ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85161" title="Odense" nonfiltered="3866" processed="3854" dbindex="34090">
Odense s la tercera ciutat ms gran de Dinamarca, desprs de Copenhaguen i Aarhus. Est situada a 147 km a l oest de Copenhaguen, a l'illa de Finia, de la qual s capital i ciutat ms gran. El municipi d Odense t al voltant de 185.000 habitants.  

El nom d Odense prov d'"Odins Vi" que vol dir "El Santuari d'Odin", en relaci amb l antiga mitologia escandinava. s una de les ciutats ms antigues de Dinamarca (el 1988 va celebrar els seus 1.000 anys).

El Temple de Sant Knud va ser durant l'edat mitjana un important punt de pelegrinatge per honorar el rei Knud, assassinat al 1086.
 
Al 1805 es va convertir en la seu de l'Assemblea provincial de Finia.

 Odense - City of Hans Christian Andersen;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85162" title="Gaspsie?les-de-la-Madeleine" nonfiltered="3867" processed="3855" dbindex="34091">



Gaspsie les-de-la-Madeleine s una regi administrativa de la provncia canadenca del Quebec formada per la pennsula de Gaspsie i les illes de la Madalena. La regi est dividida en 5 municipalitats regionals de comtat (MRC) i 53 municipalitats.

Demografia.
Poblaci:  96 391 (2005);
Superfcie: 20 272 km;
Densitat: 4,8 hab./km;
Taxa de natalitat: 6,3   (2005);
Taxa de mortalitat: 9,0   (2005);
Font: Institut de la statistique du Qubec

Enllaos externs.
Portal regional de Gaspsie les-de-la-Madeleine ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85163" title="Asparagal" nonfiltered="3868" processed="3856" dbindex="34092">

Les asparagals (Asparagales) sn un ordre de les plantes amb flor (Magnoliophyta). Aquest ordre inclou la famlia de les Asparagaceae i d'altres famlies que no sempre n'han format part, que segons el sistema de classificaci presenten una marcada variaci en el seu emplaament.

El sistema de classificaci APG II del 2003, inclou l'ordre Asparagales dintre del clade monocots i presenta aquestes agrupacions:

ordre Asparagales;
famlia Alliaceae ;
famlia Agapanthaceae;
famlia Amaryllidaceae;
famlia Asparagaceae;
famlia Agavaceae;
famlia Aphyllanthaceae;
famlia Hesperocallidaceae;
famlia Hyacinthaceae;
famlia Laxmanniaceae;
famlia Ruscaceae;
famlia Themidaceae;
famlia Asteliaceae;
famlia Blandfordiaceae;
famlia Boryaceae;
famlia Doryanthaceae;
famlia Hypoxidaceae;
famlia Iridaceae;
famlia Ixioliriaceae;
famlia Lanariaceae;
famlia Orchidaceae;
famlia Tecophilaeaceae;
famlia Xanthorrhoeaceae;
famlia Asphodelaceae;
famlia Hemerocallidaceae;
famlia Xeronemataceae;

Nota: "+ ..." = famlia separada opcional, pot separar-se de la famlia precedent.

El sistema APG II ha agrupat algunes de les famlies del primer sistema APG al mateix temps que reconeix una alternativa permetent que petites famlies siguin segregades. Seguint aquest nou sistema de classificaci el taxonomista pot, per exemple, escollir entre incloure els lliris de Sant Joan (Hemerocallis) a la famlia Hemerocallidaceae o a la famlia Xanthorrhoeaceae sense que la seva decisi deixi de ser correcta.

El primer sistema APG del 1998 tamb incloa l'ordre Asparagales dintre del clade monocots per presentava aquestes agrupacions:

ordre Asparagales;
famlia Agapanthaceae;
famlia Agavaceae;
famlia Alliaceae;
famlia Amaryllidaceae;
famlia Anemarrhenaceae;
famlia Anthericaceae;
famlia Aphyllanthaceae;
famlia Asparagaceae;
famlia Asphodelaceae;
famlia Asteliaceae;
famlia Behniaceae;
famlia Blandfordiaceae;
famlia Boryaceae;
famlia Convallariaceae;
famlia Doryanthaceae;
famlia Hemerocallidaceae;
famlia Herreriaceae;
famlia Hyacinthaceae;
famlia Hypoxidaceae;
famlia Iridaceae;
famlia Ixioliriaceae;
famlia Lanariaceae;
famlia Laxmanniaceae;
famlia Orchidaceae;
famlia Tecophilaeaceae;
famlia Themidaceae;
famlia Xanthorrhoeaceae;
famlia Xeronemataceae;

El sistema Kubitzki de classificaci de les plantes vasculars utilitzava aquestes agrupacions:

order Asparagales;
famlia Agapanthaceae;
famlia Agavaceae;
famlia Alliaceae;
famlia Amaryllidaceae;
famlia Anemarrhenaceae;
famlia Anthericaceae;
famlia Aphyllanthaceae;
famlia Asparagaceae;
famlia Asphodelaceae;
famlia Asteliaceae;
famlia Behniaceae;
famlia Blandfordiaceae;
famlia Boryaceae;
famlia Convallariaceae;
famlia Doryanthaceae;
famlia Dracaenaceae;
famlia Eriospermaceae;
famlia Hemerocallidaceae;
famlia Herreriaceae;
famlia Hyacinthaceae;
famlia Hostaceae;
famlia Hypoxidaceae;
famlia Iridaceae;
famlia Ixioliriaceae;
famlia Johnsoniaceae;
famlia Lanariaceae;
famlia Lomandraceae;
famlia Nolinaceae;
famlia Orchidaceae;
famlia Ruscaceae;
famlia Tecophilaeaceae;
famlia Themidaceae;
famlia Xanthorrhoeaceae;

El sistema Dahlgren incloa l'ordre Asparagales dins del superordre  Lilianae a la subclasse Liliidae monocotilednies de la classe Magnoliopsida angiospermes i presentava aquestes agrupacions:

order Asparagales;
famlia Agavaceae;
famlia Alliaceae;
famlia Amaryllidaceae;
famlia Anthericaceae;
famlia Aphyllanthaceae;
famlia Asparagaceae;
famlia Asphodelaceae;
famlia Asteliaceae;
famlia Blandfordiaceae;
famlia Calectasiaceae;
famlia Convallariaceae;
famlia Cyanastraceae;
famlia Dasypogonaceae;
famlia Doryanthaceae;
famlia Dracaenaceae;
famlia Eriospermaceae;
famlia Hemerocallidaceae;
famlia Herreriaceae;
famlia Hostaceae;
famlia Hyacinthaceae;
famlia Hypoxidaceae;
famlia Ixioliriaceae;
famlia Lanariaceae;
famlia Luzuriagaceae;
famlia Nolinaceae;
famlia Philesiaceae;
famlia Phormiaceae;
famlia Ruscaceae;
famlia Tecophilaeaceae;
famlia Xanthorrhoeaceae;

El sistema Cronquist de classificaci no reconexia l'ordre de les Asparagales i la majoria de les plantes eren dins l'ordre Liliales (a la subclasse Liliidae de la classe Liliopsida monocotilednies). Alguns gneres eren inclosos dins la  famlia Liliaceae.

El sistema Wettstein, a l'ltima revisi de 1935, no reconeixia aquest ordre, i classificava moltes de les plantes en l'ordre Liliiflorae de la classe de les Monocotilednies.

Referncies.
 Kubitzki, K. (1998). Conspectus of Families treated in this Volume. In: Kubitzki, K.(Editor): The Families and Genera of Vascular Plants, Vol.3. Springer-Verlag. Berlin, Germany. ISBN 3-540-64060-6;

Enllaos externs.

Asparagales a Angiosperm Phylogeny Website ;
 NCBI Taxonomy Browser;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85170" title="Honor de Balzac" nonfiltered="3869" processed="3857" dbindex="34093">

Honor de Balzac (Tours, 20 de maig de 1799 - Pars, 18 d agost de 1850) va ser el novellista francs ms important de la primera meitat del segle XIX i el principal representant de l'anomenada "novella realista".

Treballador infatigable va elaborar una obra monumental, la Comdia Humana, cicle coherent de diverses desenes de novelles l'objectiu de les quals s descriure d'una manera quasi exhaustiva la societat francesa de la seva poca o, segons la seva famosa frase "fer-li la competncia al registre civil".

 Biografia .
Va nixer a Tours i va arribar a Pars al 1816. Al 1819 va abandonar els seus estudis de Dret per dedicar-se a la literatura, i va comenar a escriure sota pseudnims. Al 1825 els seus fracassos l'animen a entrar en diversos negocis relacionats amb el mn editorial, que fracassen i l'omplen de deutes. Tot i l'ajut de Madame de Berny, quinze anys major que ell, amb qui va tenir relacions i que li va obrir les portes del mn parisenc, va passar per greus dificultats financeres.

Al 2005 va ser l'escriptor ms reconegut d'aquella poca.

Al 1829, Balzac que t llavors 29 anys troba en un episodi de la guerra dels chuans, el tema per a una novella.

Recorda un amic del seu pare, el general bar de Pommereul, l'escriu i va a Fougres, on viu el general.

All escriu la primera novella que firma amb el seu nom, que apareix amb el ttol de Les Chouans. La novella es ven malament, per li permet  de cridar l'atenci. En pocs anys esdev un personatge de moda i l'autor ms prolfic de Pars.

Els seus primers xits de pblic sn al 1831. El 1830 va escriure una obra anomenada "Les obres de mitllet" que el van fer ser un dels escriptors ms famosos d'aquella poca.

Els anys de formaci.

Sembla ser que va ser el pare de Balzac, administrador de l'hospici de Tours, qui li hauria encomanat el gust pels sistemes i per les idees. Honor s el major de tres germans (Laure, Laurence i Hanry). Per s per sa germana Laure  Laure Surville, escriptora ella tamb  per qui ell mostra una evident preferncia. Es tracta a ms d'una estima recproca. Laure, moltes vegades al llarg de la seua vida, recolzar el seu germ Honor. 

Des de 1807 a 1813, Honor s intern al collegi dels oratoris a Vendme. I fins 1814 s alumne extern al collegi de Tours. Aquell mateix any, per, ja viur a Pars, a la pensi Lepitre, situada al carrer de Turenne. I l'any segent a la instituci de l'abat Ganser al carrer de Thorigny. Els alumnes d'ambds establiments, de fet, seguien els cursos que s'impartien a l'institut Charlemagne. Aviat, per, va ser tota la famlia que es va installar  a Pars, ja que el pare, Bernard Franois, va ser nomenat cap d'intendncia de la Primera divisi militar de la ciutat. S'hi van installar, a ms, a la rue du Temple, al barri de Marais, el que era el barri originari de la famlia , el de l'via Sallambier.

El 4 de novembre 1816, Balzac s'inscriu en dret per a, aix, poder obtenir el diploma de batxillerat tres anys ms tard, el 1819. Al mateix temps, a ms, pren llions particulars i sovinteja els cursos de la Sorbona. Tanmateix, com que son pare creia que calia conjugar la formaci terica en dret amb la mateixa prctica, Honor passa tres anys amb un advocat amic de la famlia Balzac, Jean-Baptiste Guillonnet-Merville, un home cultivat a qui tamb agradaven les lletres. El jove Balzac far l'ofici de passant de notari en aquest estudi, on Jules Janin  que amb el temps esdevindria un advocat de prestigi  ja era un saute-ruisseau  el terme que designava els passants que eren enviats a fer la compra, etc. Les experincies viscudes en aquest estudi l'autor les far servir per crear l'ambient d'aprenents en un estudi d'advocat que hom troba en Le colonel Chabert. Avui en dia, a la rue du Temple hi ha una placa que s testimoni de l'estada de Balzac amb aquest advocat al barri de Marais.

El jove Balzac no sols estima la literatura, sin que tamb segueix els cursos de filosofia de la Sorbona. Quan declara la seua vocaci literria, la famlia decideix d'allotjar-lo a una mansarda i li deixa dos anys per a escriure. En aquest perode Balzac s'esforar a redactar una tragdia en vers, Cromwell, que el decebr. L'obra s ms aviat mediocre i les facultats balzaquianes no semblen desenvolupar-se completament en la tragdia.

s llavors que centra el seu inters en la novellstica. Desprs de dos intents, tamb mediocres per que deixen endevinar el futur novellista, Balzac deicideix d'acomodar-se al gust de l'poca i publica un seguit de novelles en collaboraci i que signar amb una pseudnim. Aquestes obres no sn gaire brillants, per contribueixen a forjar el seu estil.

El 1822, Balzac es fa amant de Laure de Berny  coneguda com La Dilecta  que l'encoratja, l'aconsella, li ofereix la seua tendressa i el fa apreciar el gust i els costums de l'Antic Rgim.

A principis de 1825, un Balzac encara desconegut, per desitjs de glria, s'associa a un llibreter i compra una impremta. Aix li permetr de sovintejar els medis de l'edici, els llibres, els editors, dels quals temps desprs en far una stira punyent i precisa. El negoci, per, no va passar de ser una gran fallida financera. El deute que en resultar, d'uns cent mil francs de l'poca, ser una preocupaci que arrossegar indefinidament.

L'escriptor reconegut.

Desprs d'aquest fracs al terreny dels negocis, Balzac torna un cop ms a l'escriptura. I ser aquesta vegada quan li arribe el reconeixement. El 1829 publica la Physiologie du mariage  un "estudi analtic"  i la novella polticomilitar Les Chouans. Aquests xits no seran sin els primers d'una llarga srie feta d'un seguit d'obres. Una srie que es pot qualificar de densa i nombrosa, ja que la producci de Balzac s una de les ms nombroses de tota la literatura francesa.

Balzac continua viatjant i sovintejant els salons, especialment el de la Duquesa d'Abrants, amb qui ja havia comenat una relaci tempestuosa l'any 1825 i a qui feia de conseller i de corrector literari. Ser a ella a qui anir adreada la dedicatria de La femme abandonne.

El 1832, interessat en la carrera poltica, fara pbliques les seues opinions monrquiques i catliques, ja que era en l'autoritat tant religiosa com poltica en el que Balzac basava la seua doctrina social. 

L'any segent comena a mantenir correspondncia amb la comtessa Hanska, una admiradora polonesa. Balzac anir a veure-la moltes vegades a diversos pasos com ara Sussa, Saxnia i fins i tot Rssia. I la correspondncia mantinguda per tots dos durar dsset anys i ser aplegada desprs de la seua mort baix el ttol Lettres  l'trangre.

De 1830 a 1835, Balzac publica un bon grapat de novelles: La Peau de chagrin (1831), Louis Lambert (1832), Sraphta (1835), La Recherche de l'absolu (1834, 1839, 1845), totes considerades per l'autor com a filosfiques. En Le mdecin de campagne (1833), exposa tot un sistema econmic i social. I amb Gobseck (1830), La Femme de trente ans (1831), Le Colonel Chabert (1832-35), Le Cur de Tours (1832) inaugura la categoria d'estudis de costum de la seua obra.  En aquest mateix sentit, Balzac aprofondeix encara ms en el realisme dels seus retrats. Ser capa de dibuixar potents tipus humans. Amb Eugnie Grandet (1833) i Le Pre Goriot (1834-1835), ofereix dues obres mestres consecutives que amb el temps esdevindran totes dues dos clssics.

El 1835, reprn la publicaci de la revista La Chronique de Paris. Li suposar un nou fracs empresarial, ja que sis mesos ms tard deixar de publicar-se i afegir nous deutes als que ja carregava Balzac. Tot aix, per, no tindr repercusi de cap mena sobre la seua obra literria.

La comdia humana.

Amb el Pare Goriot s'esdeve la tornada als personatges ja coneguts. Balzac lligar des d'ara les narracions dels diferents llibres, utilitzant les mateixes figures i persontages, aprofondint aix en la seua personalitat.

Traduccions al catal.

 La casa del gat que piloteja (1829);
 La vendetta (1830);
 Sarrasine (1830);
 L'elixir de la llarga vida (1830);
 Una passi en el desert (1830);
 L'obra mestra desconeguda (1831);
 Eugnie Grandet (1833);
 Ferragus (1834);
 El lliri de la vall (1835), traducci d'Alfons Maseras. Edicions Proa, Badalona 1929 (collecci "A tot vent", 10);
 El pare Goriot (1935) ;
 La missa de l'ateu (1836);
 La dona de trenta anys (1829, 1842);
 Tractat dels excitants moderns (1834);
 Les illusions perdudes (1836, 1843);
 El cos pons (1847);






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85172" title="Fullmetal Alchemist" nonfiltered="3870" processed="3858" dbindex="34094">
Fullmetal alchemist (      , Hagane no Renkinjutsushi, literalment "L'alquimista d'acer") s un manga creat per en Arakawa Hiromu, i publicat per primer cop per Square Enix en la revista antolgica Shnen Gangan. L'any 2004 va comenar l'emissi de l'anime al Jap, constant aquest de 51 episodis. Degut al seu gran xit, un any desprs, un cop acabada la srie, es va emetre la pellcula Fullmetal alchemist: Conqueror of Shambala.

A ms a ms, existeixen quatre videojocs per a la consola PlayStation 2, dos per a la Game Boy Advance, i un per a la Nintendo DS. Als Estats Units, la srie va ser llicenciada per Funimation, i s'est emetent pel canal Cartoon Network. A Espanya i Catalunya, ha sigut llicenciada per l'empresa Panini.


 Argument .

La histria se situa a la primera dcada del segle XX, en una realitat molt semblanta a la nostra, per en la qual l'alqumia s ampliament practicada i tractada com una cincia i, en conseqencia, obeeix els seus principis. El principal principi rector de l'alqumia s el Principi de l'intercanvi equivalent que diu que l'home no pot obtenir res sense donar res a canvi. Per crear quelcom, s'ha de presentar una altra cosa que tingui el mateix valor. 

Trisha, la mare de l'Edward (Ed) i l'Alphonse (Al) mor quan ambds eren nens. Com que tots dos tenen un talent innat per l'alqumia, decideixen provar de ressucitar-la tot fent servir l'anomenada alqumia humana. Aquest tipus d'alqumia es totalment prohibida degut a la seva alta perillositat, per tots dos decideixen correr el risc. Malauradament per ells, fallen en l'intent i tots dos paguen un preu enorme per la seva gossadia: l'Ed perd la seva cama esquerra i l'Al el seu cos. Per evitar que el seu germ desaparegui completament, l'Ed no t ms remei que segellar l'nima de l'Al en una armadura gegantina, encara que aix li costa perdre tamb el seu bra dret.

Grcies a les habilitats de la seva amiga Winry Rockbell, pot implantar-l'hi un bra i una cama mecaniques, amb les quals es guanyara, ms endavant, el sobrenom de lalquimista d'acer. A ms rep la visita del llavors tinent coronel Roy Mustang que l'hi ofereix convertir-se en un alquimista nacional, un grup d'lit dins de la casta militar.

Aix comencen les aventures de tots dos germans per trobar la Pedra Filosofal, una misteriosa gema que te el poder d'amplificar de manera illimitada els poders de l'alquimista que l'utilitza i, a ms a ms, l'hi permet saltar-se el principi de l'intercanvi equivalent. Tot aix dins del marc geogrfic de les terres de la frontera est, un lloc convulsionat per les continues rebelions i els horrors de les guerres.

L'alqumia .
Al contrari que l'alqumia tradicional, l'alqumia dins de Fullmetal alchemist s una cincia que es regeix pels preceptes del mtode cientfic.

L'alqumia consisteix, de manera molt simple, en un proces en qu s'han de fer tres passes:

 Anlisi, a on l'alquimista ha d'entendre l'estructura i propietats de la substancia que vol transmutar.
 Destrucci o descomposici, a on l'alquimista ha de trencar la substancia en els seus elements primaris.
 Reconstrucci o recomposici, a on l'alquimista ha de tornar a construir la substancia en una altra forma o la mateixa per amb altres caracterstiques.

Tots els alquimistes han de fer cas d'una serie de principis que regeix l'alqumia, sent el principal ell principi de l'intercanvi equivalent. Aquest principi diu que l'home no pot obtenir res sense donar res a canvi. Per crear quelcom, s'ha de presentar una altra cosa que tingui el mateix valor.

Per realitzar tot el procs els alquimistes de la srie necessiten els anomenats Cercles de Transmutaci. Hi ha diferents cercles amb diferents funcions cadascun com per exemple el que utilitza Roy Mustang per crear foc o els que t dibuixat a les mans l'Alquimista Carmes per fer explotar les coses.
Tamb es pot donar el cas que l'alquimista no necessiti fer el cercle de transmutaci com en el cas de l'Alquimista d'Acer, Edward Elric. Aquesta habilitat noms s'assoleix si es veu la porta i aix implica una transmutaci humana, prohibida a tot arreu.

Altres animacions.
OVAs.
Fullmetal Alchemist compta amb quatre petits OVAs de curta duraci, les quals es van llenar en un DVD anomenat Premium Collection que sn:

Hagaren OVA #1 (State Alchemists vs. Seven Homunculi): en aquest ova de 10 minuts l'Ed, l'Al, en Mustang i d'altres alquimistes s'enfrenten a tots els homnculs al mateix temps en una realitat alternativa.

Hagaren OVA #2 (Jissha-hen/Live Action): En aquest OVA surt l'Al en l'armadura buscant l'Ed pel Jap i arriba fins l'Estudi BONES, on no pot entrar perqu s massa gran i xoca amb la porta. ;

Hagaren OVA #3 (Enkai-hen/Festa): Curt d'humor de 6 minuts i dibuixat a l'estil super deformed on hi surten tots els personatges de la srie (inclosos enemics) celebrant una festa, com si fossin actors reals un cop acabat el rodatge de la pellcula Conquistador de Shamballa.

Hagaren OVA #4 (Kodomo-hen/Nens): Petit curt de 3 minuts que ens mostra que l'Edward compleix 100 anys l'any 2005 en el mn real (especficament Jap). Hi surt una foto de l'Al al seu costat, i els nens esmenten que li porten un regalo de lavi Alphonse. Els nens, descendents dels Elric, tenen el mateix aspecte que ells de joves i la Winry. Aquest curt seria la confirmaci que els germans no tornen al seu mn mai ms.

Especials.
Reflections: Explica el viatge dels germans Elric en la recerca de la Pedra Filosofal i els seus encontres amb els homnculs. Inclou tots els openings i endings de la srie sense crdits. s un resum de la srie que inclou dilegs nous i dura 65 minuts. Revela dades que no es van donar a conixer en els captols. Es va fer per que la gent records el ms important de la srie abans de veure la pellcula, i es va estrenar en el Festival de Hagaren que es va realitzar a Osaka i a Tquio el desembre del 2004.

 Personatges .
 Principals .
Edward Elric;
Alphonse Elric;
 Militars .
King Bradley;
General Basque Gran;
Coronel Roy Mustang;
Tinent Coronel Maes Hughes;
Major Alex Louis Armstrong;
Tinent Riza Hawkeye;
Tinent Maria Ross;
 Altres personatges .
Tim Marco;
Winry Rockbell;
Scar;
Crimson;
Lust;
Gluttony;
Envy;
Greed;

 Msica .
 Canons d'inici .
 Melissa de Porno Graffitti (episodis 1 a 13);
 Ready Steady Go de L'Arc-en-Ciel (episodis 14 a 25);
 Undo de Cool Joke (episodis 26 a 41));
 Rewrite de Yellow Generation (episodis 42 a 51);

 Canons finals .
 Kesenai tsumi (Pecat inesborrable) de Kitade Nana (episodis 1 a 13);
 Tobira no muk  e (Cap a l'altre costat de la porta) de Yellow Generation (episodis 14 a 24);
 Motherland de Crystal Kay (episodis 26 a 41);
 I will... de Sowelu (episodis 42 a 50);
 Els episodis 25 i 51 no tenen cap can final.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85177" title="Plantilles de la Copa del Mn de futbol 2006" nonfiltered="3871" processed="3859" dbindex="34095">
Alineacions oficials de les seleccions classificades per la fase final de la Copa del Mn de Futbol 2006 d'Alemanya. Cada selecci pot inscriure 23 jugadors. Els equips participants sn (cliqueu sobre el pas per accedir a la plantilla):




Alemanya.


Anglaterra.


Angola.


Arbia Saudita.


Argentina.


Austrlia.


Brasil.


Corea del Sud.


Costa d'Ivori.


Costa Rica.


Crocia.


Equador.


Espanya.


Estats Units.


Frana.


Ghana.


Iran.


Itlia.


Jap.


Mxic.


Pasos Baixos.


Paraguai.


Polnia.


Portugal.


Repblica Txeca.


Srbia i Montenegro.

(1) Abandon l'equip abans d'iniciar el campionat i no fou reemplaat.

Sucia.


Sussa.


Togo.


Trinitat i Tobago.


Tunsia.


Ucrana.


 Vegeu tamb .
 Copa del Mn de Futbol 2006;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85179" title="Peix Volant (constellaci)" nonfiltered="3872" processed="3860" dbindex="34097">


Peix Volant (Volans segons la denominaci en llat de la Uni Astronmica Internacional) s una constellaci de l'hemisferi sud. Aquesta fou una de les dotze constellacions creades per Pieter Dikszoon Keyser i Frederick de Houtman entre 1595 i 1597, i apareguda per primera vegada a l'obra de Johann Bayer Uranometria el 1603.

Estrelles principals.

Les estrelles ms brillants d'aquesta constellaci sn totes, com a molt, de la 4a magnitud:   Volantis (magnitud 3,77),   2 Volantis (magnitud 3,78),    Volantis (magnitud 3,93),   Volantis (magnitud 3,97) et   Volantis (magnitud 4,00).

  Volantis s una estrella doble.

Taula de les estrelles de Volans.


Nota: Els valors numrics provenen de les dades mesurades pel satllit Hipparcos 

Objectes celestes.

Aquesta constellaci cont pocs objectes del cel profund. Es pot remarcar la galxia espiral barrada NGC 2442 i la galxia AM 0644-741 que est composta d'un nucli groc envoltat d'un anell de cmuls globulars blaus.

Histria.

La constellaci de Volans, com moltes altres de l'hemisferi sud, no data de l'poca antiga; fou creada pels navegants neerlandesos Pieter Dirksz Keyser i Frederick de Houtman al final del segle XVI i popularitzada per Johann Bayer el 1603.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85181" title="Marc de Vilalba" nonfiltered="3873" processed="3861" dbindex="34098">

Marc de Vilalba, tamb conegut errniament com a de Villalba, President de la Generalitat de Catalunya, nomenat per les Corts de Barcelona el 23 d'agost de 1413.

Va ser prior del Monestir de Montserrat, abat del Monestir de Ripoll (25 de setembre de 1408-1409) i el primer abat independent de Montserrat, prerrogativa obtinguda del papa cismtic Benet XIII (11 de mar de 1409). El succe com a abat ripolls Berenguer de Rajadell i de Boixadors (1409-1410).

Com abat de Montserrat (1409) estigu present al Parlament de l'interregne (on va formar part del bloc trastamarista i va participar de la vintiquatrena que va acceptar la via del comproms per elegir el nou rei), i a les sessions de les Corts Catalanes celebrades entre 1413 i 1436.

Va ser conseller de Ferran I i President de la Generalitat en dues ocasions:
 13: 1413-1416, sota el regnat de Ferran d'Antequera qui li va demanar assessorament sobre les mesures a prendre contra la revolta de Jaume II d'Urgell i va acompanyar al rei al setge de Balaguer.
 Repeteix entre el 18. i 19.: 1431-1434, sota el regnat d'Alfons el Magnnim, amb qui es va haver d'enfrontar en defensa dels privilegis del clergat i l'oligarquia nobiliria. ;

Coincideix amb Ferran I en el seu suport a Benet XIII durant el Cisma d'Occident. Ambds havien rebut suport del papa per arribar al seus crrecs. En 1415, el rei i Segimon I del Sacre Imperi Romanogermnic, intenten convncer al papa per solucionar el cisma per la via conciliar, per aquest s'hi nega i es refugia a Penscola. Marc de Vilalba havia collaborat en finanar l'entrevista i havia traslladat al papa en galeres prpies. Quan Ferran I retir la seva obedincia al papa (1416) i don suport al Concili de Constana, Marc de Vilalba no hi estigu d'acord, per amb l'acabament del seu mandat al front de la Generalitat i la mort de Ferran I, acab per adherir-se tamb a la soluci conciliar.

Marc de Vilalba va morir el 27 de gener de 1439 i va ser enterrat a Montserrat en un sepulcre ornat amb les seves armes. Durant la invasi napolenica del segle XIX, per, aquest va ser destrut.

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;

Enllaos externs.
 Abats de Ripoll;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85183" title="The Libertines" nonfiltered="3874" processed="3862" dbindex="34099">
The Libertines eren un grup britnic de rock alternatiu, el qual tingu la seua millor i nica poca al principi de la dcada del 2000. Tot i que al principi el seu xit comercial fou limitat, el seu perfil cresqu i acabaren aconseguint un disc #1 al Regne Unit. Foren un dels diversos grups que caracteritzaren el revival punk d'aquells anys.

La banda estava composta pel tndem compositiu que formaven Pete Doherty i Carl Bart, ambds a la guitarra, amb John Hassall com a baixista i Gary Powell a la bateria.

La msica sempre estigu eclipsada pels problemes amb la droga del vocalista Pete Doherty, i desprs de patir molts alts i baixos es van separar definitivament el 2004, desprs que Carl Bart el fera fora del grup a causa de la seua addicci a la herona.

Discografia.
Totes les dades de vendes corresponen al Regne Unit.
lbums.
Up The Bracket (2002) #35;
The Libertines (2004) #1;

Singles.
De Up The Bracket;
What A Waster #37;
Up The Bracket #29;
Time For Heroes #20;
De The Libertines;
Can't Stand Me Now #2;
What Became of the Likely Lads #9;
No editats dins cap lbum;
Don't Look Back Into The Sun #11;

Desprs de The Libertines.
Pete Doherty lidera el grup Babyshambles, el qual ja form abans del comiat dels Libertines.

Carl Bart lidera Dirty Pretty Things, grup que es cre com a tal el 2005, on continua a la bateria Gary Powell

John Hassall lidera la seua prpia banda anomenada Yeti.

Enllaos externs.
Plana web oficial;
Discografica de The Libertines i de Babyshambles a Espanya;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85185" title="Pacte Internacional dels Drets Civils i Poltics" nonfiltered="3875" processed="3863" dbindex="34100">
El Pacte Internacional dels Drets Civils i Poltics, va ser acordat per les Nacions Unides, l'any 1966, per tal de reconixer la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la famlia humanacoms el fonament de la llibertat, la justcia i la pau al mn, segons consta al seu Prembul.

El Pacte va entrar en vigor l'any 1976, i va ser ratificat per l'Estat Espanyol, el 27 de juliol de 1977.

Article 1.
Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminaci. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut poltic i procuren tamb pel seu desenvolupament, econmic, social i cultural.

Tots els pobles poden, per a les seves prpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, per, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperaci econmica internacional basada en un principi de benefici recproc, i tamb del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistncia.

Els Estats part en aquest Pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d'administrar territoris no autnoms, i territoris en fidecoms, promouran l'exercici del dret a l'autodeterminaci i respectaran aquest dret d'acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.

Vegeu tamb.
 Autodeterminaci;

Enllaos externs.
 Texte integre a Amnistia Catalunya;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85186" title="Carl Bart" nonfiltered="3876" processed="3864" dbindex="34101">
Carlos Ashley Raphael Bart (nascut el 6 de juny del 1978 a Basingstoke, Anglaterra), ms conegut com a Carl Bart, s actualment el lder i guitarrista principal del grup musical Dirty Pretty Things. Va ser co-lder al costat de Pete Doherty en el grup de revival punk de principi dels 2000 The Libertines fins a la seua separaci el 2004.

Carl nasqu a Basingstoke, una ciutat del sud d'Anglaterra, fill d'un pare obrer i una mare hippy.

El 1996 estudiava art dramtic a Brunel University, en un districte a l'oest de Londres. Fou all on conegu qui seria el seu futur co-autor, amic i enemic a The Libertines Pete Doherty, a travs d'una companya de classe d'art dramtic, qui era la germana de Doherty.

Post-libertines.
Bart acab finalment amb The Libertines (desprs d'haver fet una gira mundial sense Doherty) el 2004, allegant que no tenia desitjos de continuar amb el grup sense Peter aix com 'complicacions de salud'. El 2005 es va sotmetre a una operaci quirrgica perqu li fora llevat un tumor que tenia darrere l'orella. Va haver de passar unes quantes setmanes recuperant-se desprs de l'operaci.

El setembre de 2005 es va anunciar que Bart havia format un nou grup, Dirty Pretty Things, integrat per ell mateix, Gary Powell a la bateria, Anthony Rossomando i Didz Hammond.

Enllaos externs.
Plana oficial de Dirty Pretty Things;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85191" title="Classe d'equivalncia" nonfiltered="3877" processed="3865" dbindex="34102">
Tota relaci d'equivalncia   definida en un cert conjunt A ens permet dividir aquest conjunt en subconjunts disjunts, on cada subconjunt est format per tots el elements relacionats entre ells. Cada un d'aquests subconjunts s una classe d'equivalncia, generada per la relaci d'equivalncia  .

La classe d'equivalncia d'un element, , en la relaci   normalment es representa amb la notaci   o simplement  quan la relaci d'equivalncia usada es considera evident pel context. La notaci  tamb est fora estesa. Aquesta classe estar formada per: 
;

Donada la classe , aquest element a es diu que s el representant de la classe. Les classes d'equivalncia compleixen les segents propietats:
  s un subconjunt de A.
  no s buit. Com a mnim cont a.
Inversament,  pertany com a mnim a una classe d'equivalncia, la seva.
.
.

Aix, qualsevol element b    s tamb un representant d'aquesta classe i de fet s aix com s'anomenen els elements d'una mateixa classe d'equivalncia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85192" title="Conjunt quocient" nonfiltered="3878" processed="3866" dbindex="34103">
El conjunt quocient de A per la relaci d'equivalncia  , que escriurem A/ , s el conjunt de les classes d'equivalncia de A per  : 
O sigui: .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85195" title="Transformada Rpida de Fourier" nonfiltered="3879" processed="3867" dbindex="34104">
La transformada rpida de Fourier (o FFT, de l'angls  fast Fourier transform), no s ms que una forma molt rpida i eficient de calcular la transformada discreta de Fourier (DFT) d'un senyal discret i la seva inversa, la transformada inversa discreta de Fourier (IDFT).

Es calcula de forma computacional a travs d'un determinat algorisme. En termes d'eficincia, la DFT t un cost temporal de O(n2) i la FFT de O(nlog n). En transformades de poques mostres gaireb no s'aprecia la diferncia. On s que es pot apreciar s, per exemple, a una transformada de 1024 mostres. Fent la DFT es necessitarien aproximadament  operacions i fent la FFT, en canvi, unes 5000. 

D'aqu la seva importncia pel desenvolupament de les telecomunicacions. Operacions que abans de la FFT podien desestimar-se per la seva complexitat, van comenar-se a fer utilitzant aquesta nova transformada rpida de Fourier.

Les principals aplicacions de la FFT es troben en el tractament digital de senyals, filtrat digital i resoluci d'equacions diferencials, d'entre altres aplicacions.

Algorisme Cooley-Tukey.
Existeixen diferents algorismes per calcular la FFT, per el ms conegut i utilitzat s el de Cooley-Tukey. Aquest va ser popularitzat l'any 1965 grcies a una publicaci de J. W. Cooley i J. W. Tukey. Aquest algorisme t diferents formes. A continuaci s'explica, breument, la ms senzilla d'elles: la DIT (Decimation-in-time). s tamb la ms explicada als llibres de text, per, paradoxalment, la menys usada en grans aplicacions.

La base d'aquest algorisme s fer subdivisions de la DFT. Es treballa en diferents etapes i a cada etapa es va dividint en grups de 2. Es poden fer un nmero mxim d'etapes de N2-1. Per exemple, es disposa d'un senyal de N=8 mostres. Es poden fer fins a 3 etapes. A la primera etapa es t una DFT de N mostres. A la segent etapa 2 DFTs de N/2 mostres cada una. I l'ltima etapa tindr 4 DFTs de N/4 mostres cada una. Finalment s'han de combinar totes les etapes. Es fa a travs d'una operaci anomenada "butterfly , o papallona del catal. Utilitzant aquest algorisme, tamb anomenat radix-2 s'observa que el nmero de mostres (N) que es pot agafar ha de ser potncia de 2. 


Altres algorismes.

FFT del factor primer(tamb anomenat algorisme de Good-Thomas). ;
-Semblant al de Cooley-Tukey per amb N essent un nmero primer.
FFT de Bruun;
-Basat en l'aproximaci per factoritzaci polinomial.
FFT de Rader;
-Es basa en expressar la DFT com una convoluci cclica. N ha de sser, tamb, un nmero primer.
FFT de Bluestein;
-Aquest algorisme expressa la DFT com una convoluci lineal, on N pot sser qualsevol nmero. Aquest algorisme pot utilitzar-se per a ms transformades que es basin en la TZ (transformada Z).

Pgines relacionades.

Sries de Fourier;
Transformada discreta de Fourier;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85201" title="Falernus Ager" nonfiltered="3880" processed="3868" dbindex="34105">
Falernus ager fou un territori del nord de Campnia des els turons Massis al nord del riu Volturnus, que era fams per la seva fertilitat, i per l'excellncia dels seu vi, que sobrepassava a tots els altres en reputaci. Es possible que el territori tingus el seu nom per una ciutat anomenada Faleria, per si aix fou no s esmentat per cap escriptor clssic, i realment fou un domini de Cpua fins que fou conquerida pels romans desprs de la batalla del Vesuvi el 340 aC i poc desprs fou repartit en lots entre plebeus romans. El 295 aC es va fundar una colnia a Sinuessa, a tocar del districte, per es creu que el Falernus Ager no en feu part, si b no se sap de quin municipi depenia. 

El 217 aC el territori fou saquejat per la cavalleria cartaginesa manada per Maharbal i Livi diu que s'estenia fins Aquae Sinuessane i fins a les portes de Sinuessa; poc desprs esmenta el Falernus ager com a separat del Campanus ager pel Volturnus, per sembla utilitzar els termes en el sentit ampli, mentre que Plini li don un sentit mes restringit quant l'anomena i diu que el formaven a les terres que es trobaven a ma esquerra quant s'arribava a Pons Campanus i fins a Colonia Urbana (fundada per Sulla) es a dir entre la via pia i el Volturnus. Probablement el nom fou usat per designar un districte mes o menys ample segons el moment o segons si es parlava de la terra del vi o de la terra frtil.

Plini diu que el seu temps el vi havia baixat en la seva qualitat per manca de cura en el seu cultiu, i que el millor vi es deia Faustianum, del nom d'un llogaret o ciutat que podria ser la Colonia Urbana de Sulla. Plini esmenta un llogaret anomenat Cediae o Caediae a uns 10 km de Sinuessa que segurament es Caeditae Tabernae, a la via pia (s'ha trobat una inscripci que esmenta la Colonia Caedicianei)

Tocant al territori hi havia el Statanus ager (entre Falernus ager i Cales), el vi del qual s esmentat per Estrab i que va arribar a una major qualitat que el del districte ve en temps de Plini.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85202" title="Fano" nonfiltered="3881" processed="3869" dbindex="34106">


Fano s una ciutat italiana a les Marques, provncia de Pesaro i Urbino, amb uns 60.000 habitants, a la costa de la mar Adritica dominant la plana deltaica del Metauro, un canal del qual en constitueix el seu port pesquer. Es tamb centre turstic amb un fams carnaval (el mes antic d'Itlia). Important estaci ferroviria a la lnea Mil-Bari. Te un petit aerdrom per es noms a 38 km del aeroport  "Raffaello Sanzio"  d'Ancona-Falconara, i a 43 km del aeroport internacional Rimini-Miramare. Es creuada per l'autopista (autostrada) A-14  del "Mare" que uneix Bolonya i Trent, i la superstrada Fano-Grosseto ("dei Due Mari")

 Histria i monuments.

Prehistria.

S'han trobar restes paleoltiques no massa rellevants (alguna destral i pedra bifacial). Al museu de Fano hi han exposats els objectes del neoltic que s'han trobat sobretot a la vall del Cesano, amb alguns exemplar de cermica impresa amb petites incisions; un bur anomenat de Ripabianca es caracterstic de la zona i es va trobar per primer cop a la vila d'aquest nom. Del neoltic hi ha algunes troballes de la regi de San Biagio.

D'entre la meitat del segon millenni abans de Crist i el comenament del primer, sn alguns objectes cermics trobats a Chiaruccia, de terracotta negra, a ms d'altres descobriments (una cornamenta treballada, un mnec decorat, esptules, un os de cerv usat com a mnec, i alguns altres. A Fornace s'han trobat de la mateixa poca, objectes d'argila. Els objectes de bronzes son molt escassos. 

De l'edat de ferro es troben jaciments a Monte Giove, Fosso Sejore, Roncosambaccio (algunes tombes),  Colonna, Falcineto, i  San Costanzo.  

 Dominaci romana .

La batalla de Sentinum (prop de Sassoferrato) el 295 aC i un altre batalla prop de Fano el 284 o 283 aC en la que el cnsol Mani Curi Dentat va derrotar els gals, va establir la dominaci romana a la regi de Fano. El 283 aC els romans van fundar Senigallia (Sena Gallia) i el 268 aC Rimini (Ariminium); Pesaro (Pisaurum) fou fundada el 168 aC, per de Fano res se sap: la primera vegada que s'esmenta es l'any 49 aC per Juli Csar a De Bello Civili, per per les troballes de San Cesareo del 1735 es creu que la presencia romana es pot datar vers el 82/74 aC com a mnim. Es deia llavor Fanum Fortunae, era a l'mbria i estava situada entre Pisaurum (Pesaro) i Sena Gallica (Senigallia). Hi passava la via Flamnia que baixava per la vall del Metaurus des de Forum Sempronii. El seu nom va derivar probablement del antic Temple de Fortuna per com que la seva existncia abans del segle I aC es desconeguda res es pot dir en concret.

Al 49 aC Csar va ocupar Fano amb una cohort desprs d'haver avanar cap a Ariminium. Sota August es va establir una colnia que es va dir Colonia Julia Fanestris. 
 
L'any 69 els generals de Vespasi la van fer el seu quarter general abans de decidir-se a creuar els Apenins i avanar cap a Roma.

Durant l'poca imperial era una ciutat important i 'han trobat algunes inscripcions amb el ttol de Colonia Julia Fanestris, o de  Colonia Julia Fanum Fortunae; aquest darrer nom tamb es el que esmenten Pomponi Mela i Plini el Vell.

Monuments romans.

Les muralles romanes de Fano (1760 metres, 14,25 metres d'altura, 1,80 metres d'amplada a la base, 28 torres) Le Mura.  ;
Arc d'August, de marbre blanc, erigit en honor d'August i acabat l'any 9.
Baslica de Vitruvi,  excavada el 1840 sota l'esglsia de San Agostino. Rep el seu nom per l'arquitecte que la va construir (Vetruvius) i esta datada al segle I  ;
Necrpolis de la Banca Populare Pesarese, amb 135 tombes; necrpolis de Via Papria amb 22 tombes; i necrpolis de Vittoria Colonna, amb 6 o 7 tombes;
Restes romanes (esttues i columnes) de l'escola Luigi Rossi, trobades al ser construda l'escola sobre un convent (San Filippo) el 1899.
Mosaics, els principals al Teatro della Fortuna i al Caveau della Carifano;
Les clavegueres i l'aqeducte;

 Edat mitjana .

Al final del segle V va caure en mans dels ostrogots i durant l'anomenada Guerra Gllica entre els bizantins i els ostrogots les seves muralles foren destrudes per Vitiges el 538.

Finalment els bizantins la van arrabassar als ostrogots desprs de derrotar a Ttila i fou incorporada a la Pentpolis bizantina, fins que tota la regi fou conquerida pels llombards el 751. El 756 Pip va derrotar els llombards a Roma i els va obligar a cedir la Pentpolis i altres territoris, dels que va fer donaci a l'Esglsia.

Sota domini del bisbe, el com es va afermar al segle XI i al segle XII va mantenir estretes relacions amb Vencia. El 1304 en va assolir la senyoria Pandolf I Malatesta (junt amb Rimini, Pesaro, Senigallia i Fosssombrone). Frederic I Montefeltro fou proclamat senyor sobir de Fano el 1306, i encara que la va perdre el 1313 la va recuperar el 1317 breument i en fou expulsat per retornar el 1318; la va perdre una vegada mes vers el 1320 per la va recuperar el 1321 i la va conservar fins a la seva mort el 22 d'abril del 1322. Del 1313 al 1326 (amb les breus interrupcions dels perodes del comte de Montefeltro) la va tornar a dominar Pandolf.

Fou desprs dominada pels seu nebot Ferrantino Malatesta, i pels fills de Pandolf I, Malatesta Malatesta Galeot Malatesta (1355-1385), Carles Malatesta (en dos perodes), Pandolf II Malatesta, i els fills de Pandolf II (Robert, Segimon i Malatesta). El comte Joan I de Carpegna va morir en una revolta a Fano el 3 de desembre del 1431.

El darrer senyor Malatesta fou Galeot Robert Malatesta (fill de Segimon) a qui el 1463 la va arrabassar el duc de Montefeltro Frederic III Montefeltro, al servei del Papa,  i va esdevenir una senyoria sota la directa sobirania del Papa (Libertas Ecclesiastica) el govern de la qual en general fou encarregada a un bisbe o cardenal, normalment joves al comenament de la seva carrera. Giovanni Santio, pare de Rafael, va morir el 1493; a Fano va conixer al Perugino, del que Rafael va esdevenir llavors deixeble. El Perugino va treballar llavors a Fano, per un perode inconcret o potser noms els estius i fins i tot alguna obra seva o d'algun collaborador fou atribuda a Rafael que llavors era encara molt jove. 

El 1501 fou nomenat governador Csar Borja, nebot del Papa, que en va exercir un temps la senyoria fins la mort del seu oncle. Va continuar desprs sota domini de bisbes en qualitat de governadors. Al segle XVI les dues escoles pictriques dels Morganti i dels Persuti van sorgir a la ciutat, els primera treballant a la zona nord i els segons a la zona sud. Durant la resta del segle XVI i el segle XVII, Fano fou governada per un prelat nomenat cada any, per auxiliat per un consell ciutad (magistrato), amb els patricis exercint de gonfanoners i de priors. El sistema quasi no va canviar el segle XVIII, i un bisbe o cardenal seguia al front de la ciutat amb lleugeres variacions en els rgans locals, i res substancial va canviar abans de l'arribada dels francesos. 

poca moderna .

Napole la va incloure a la Repblica d'Ancona i desprs al Regne d'Itlia per el 1814 fou ocupada pels napolitans i el 1815 el Congrs de Viena en va reconixer la possessi al Papa. 

El 1860 les forces italianes del general Cialdini entraven als Estats Pontificis que foren incorporats a Itlia.

 Altres edificis i monuments .
  
Basti del Sangallo (obra defensiva contra els otomans) acabat el 1551
Casa Arnolfi, edifici medieval construt vers 1400;
Palazzo Martinozzi;
Palazzo del Cassero;
Palazzo Castracane (del segle XVII);
La Capella Nolfi;
La Chiesa di Piazza ;
Piazza XX Settembre amb el Palau della Ragione (del 1299), la Font de la Fortuna, el Teatre de la Fortuna (segle XVIII), una arcada renaixentista (del 1490) que es l'accs a la Plaa de la cort del Palau Malatesta, on destaca la lgia del Sansovino;
La font de la fortuna  (final del segle XVII, per l'esttua es de 1593 obra de Donnino Ambrosi);
Museu Cvic amb les troballes essencialment neoltiques i de l'edat del bronze i el ferro, aix com del perode rom, colleccions numismtiques de la seca de Fano i dels Malatesta. A la planta superior hi ha la pinacoteca amb obres del segle XVI entre elles les de Guido Reni i de Domenichino.
Dues tombes dels Malatesta: una renaixentista de Pandolf III Malatesta feta per Leon Battista i un altra de la dona Paola Bianca, d'estil gtic  ;
Santa Maria Nouova es una construcci del segle XVI decorada amb pintura del segle XVII i enriquida pel retaule del Perugino "Madonna i els sants" realitzada suposadament amb collaboraci amb Rafael (Raffaello Sanzio);
San Pietro ad Vallum, esglsia barroca del segle XVII;
San Paterniano, esglsia del segle XVII;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85204" title="Fanun Voltumnae" nonfiltered="3882" processed="3870" dbindex="34107">
Fanum Voltumnae fou una ciutat d'Etrria on les ciutats etrusques tenien les seves reunions anyals. Fou originalment un temple o santuari i probablement les reunions anyals tenien un carcter mes religis que poltic, per amb el temps va adquirir significat poltic. Inicialment va sorgir una mena de fira en ocasi de les reunions anyals en la que els comerciants i visitants s'acostaven vinguts d'arreu d'Etrria i d'Itlia. Segurament fou aix el que don lloc a la ciutat, que tingu minsa importncia. 

La seva situaci no es donada a cap document i no torna a ser esmentada desprs de la conquesta de les darreres ciutats etrusques per Roma. L'opini mes comuna es que estaria pels tombs de Viterbo o de la vena Castel d'Asso, per altres le situen en altres llocs especialment a Monte Fiascone a uns 15 km de Bolsena (Volsinii) perqu alguns elements relacionen Fanum Voltumnae a la ciutat de Volsinii.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85205" title="Faustinpolis" nonfiltered="3883" processed="3871" dbindex="34108">
Faustinpolis fou una ciutat del sud de Capadcia a uns 20 km de Tyana. Va rebre el nom de l'emperadriu Faustina, la dona de Marc Aureli, que va morir all a un llogaret al que pretenia establir una colnia, i que el seu marit, com honor pstum va erigir en ciutat i li va donar el nom. Hirocles la situa a la provncia de Cappadocia Secunda. La seva situaci exacta no es coneix per no era molt llunyana a les portes Cilcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85206" title="Calcografia" nonfiltered="3884" processed="3872" dbindex="34109">

Etimolgicament la paraula calcografia ve dels termes grecs        ("khalks") que significa coure o bronze i       ("graph") escriptura. s la tcnica d'estampaci en qu s'utilitza una matriu de metall. Els metalls ms emprats sn el coure, el ferro, el zinc i l'acer. La calcografia s una tcnica d estampaci inclosa en el gravat al buit. s a dir, la tinta entra on s ha gravat o buidat la matriu. Avui gaireb en dess, llevat per a l'obtenci i duplicaci d'obres d'art.

 Classificaci .
En funci de com es grava la matriu es classifica el gravat calcogrfic en dos grups:
 Tcniques d incisi directa. Aquelles en qu gravem la planxa, convertint-la en matriu, manualment i mitjanant una eina. El nom de l eina acostuma a servir per definir a la tcnica.
 Bur o talla dola;
 Punta seca;
 Manera negra o "Mezzotinta";
 Puntejat;
 Tcniques d incisi indirecta. Aquelles en qu es grava la planxa per acci d un mordent, normalment cid ntric.
 Aiguafort;
 Aiguatinta;
 Verns tou;
 Fotogravat;

En la classificaci tradicional no es menciona el gravat a l'acer, ja que aquest fa referncia al material de la planxa i no a com aquesta s treballada.

 Procs .
El gravat calcogrfic s un gravat al buit. Aix significa que la tinta es diposita en la part gravada de la matriu. La part que no s ha buidat restar blanca en l estampa obtinguda.

S ha dividit aquest procs en cinc etapes:

 Dibuix .
En tot gravat, s'ha de preveure que el dibuix que s'observa en la matriu patir una inversi en l estampa. Per aix, s convenient fer un dibuix previ sobre paper; el dibuix es pot visualitzar invertit damunt d'un vidre, darrera el qual es disposa un focus de llum.

 Elecci i preparaci de la planxa .
L artista escollir el tipus de metall i les dimensions de la planxa, en funci del resultat que persegueix. Aquestes variables condicionen les caracterstiques formals de l estampa. Ara, s un moment idoni per a realitzar els bisells. El bisell es realitza a les quatre arestes de la planxa escollida, si aquesta s rectangular. Aquest pas, assegura que no es tallar l estampa ni es far malb el feltre. Abans de treballar damunt de la planxa, el gravador s ha d assegurar que aquesta estigui ben polida i neta. 

 Gravat .
Aquesta etapa s molt diferent en funci de la tcnica escollida. Totes les tcniques calcogrfiques es poden utilitzar de manera complementria. Si el resultat obtingut no s el desitjat es pot emprar el brunyidor a manera de goma d'esborrar.

 Entintat . 
S acostuma a escalfar la matriu per aix facilitar la penetraci de la tinta greixosa a les incisions dutes a terme en el metall. S aplica la tinta a la matriu ajudant-se d un corr, d'una esptula o estri adient. La superfcie de la planxa es neteja amb una tarlatana. Aix, persegueix dues finalitats: que no resti tinta a la superfcie de la matriu i assegura el collapse de tinta a les parts gravades. S aconsella que en aquesta etapa es realitzin moviments circulars per assegurar la uniformitat en l'estampaci. Finalment, amb el dit empolsat de talc es manlleva la tinta ms resistent, sobretot als bisells. 

 Estampaci .
El trcul s el tipus de premsa utilitzat en el gravat calcogrfic. Es disposa la matriu damunt de la platina del trcul, damunt el paper de gravat humit i finalment un parell feltres. A continuaci es fa passar el conjunt sota la pressi del trcul.

L operaci es repeteix tantes vegades com nombre d estampes es desitgen. Quan s acaba la tirada s ha de destruir la matriu.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85209" title="Molina de Aragn" nonfiltered="3885" processed="3873" dbindex="34110">

Molina de Aragn s una localitat de la provncia de Guadalajara que pertany a la comunitat autnoma de Castella - la Manxa.

Limita al nord amb el municipi de Rueda de la Sierra, al nord-oest amb Tortuera i Embid, a l'est amb Campillo de Dueas i La Yunta, al sud-est amb Castellar de la Muela, al sud amb Prados Redondos, al sud-oest amb Castilnuevo, a l'oest amb Corduente i al nord-oest amb Rillo de Gallo.

Geografia.
Rius.
El riu Gallo travessa la localitat. Tamb cal esmentar La Cava, una rambla que generalment porta aigua i que l any 1930 va produir greus inundacions.

Economia.
Molina s una vila dedicada al comer i als serveis, amb escassa indstria. s el centre administratiu comarcal d'una rea eminentment agrcola i ramadera, amb un incipient turisme rural atret per la natura.

 Histria .
El nom actual de la ciutat procedeix de la seva antiga pertinena a la Corona d'Arag. Malgrat que va ser presa per Castella als musulmans, durant la guerra entre Castella i Arag de 1356-1369, la ciutat (coneguda com a Molina de los Caballeros, Molina de los Condes o, simplement, Villa de Molina) i la seva regi van passar a l Arag.

Al 1375 va ser reconquistada per les tropes de Pere I el Cruel de Castella, durant una expedici de cstig contra els aragonesos que donaven suport al seu germ bastard Enric a la guerra que mantenia amb el rei pel tron castell. L'exrcit va arribar a conquerir Terol, per als segents tractats de pau els castellans van retirar-se de totes les terres i ciutats ocupades a excepci de les rodalies de Molina, coneguda des de llavors com de Aragn ("d'Arag"). La vila de Molina, residncia habitual de Pere I des de llavors, va passar a considerar-se com un territori a part en mans del rei, costum que ha perdurat fins a l'actualitat, ja que entre els ttols nobiliaris de l'actual rei d'Espanya, Joan Carles I, hi continua figurant el de "Senyor de Molina".

Monuments i llocs d'inters.
 El Castell Alcsser, un dels ms grans d'Espanya. ;
 El pont romnic. ;
 L'esglsia i el convent de San Francisco. ;
 L'esglsia de Santa Clara. ;
En general la localitat conserva bona part del seu patrimoni medieval. 

La vila est situada molt a prop del parc natural de l'Alto Tajo, amb espcies mediterrnies de muntanya alta i mitjana, en ptim estat de conservaci, que s un dels majors conjunts de congostos fluvials de l'interior peninsular. Connecta amb zones turstiques com la Serrana de Cuenca o els Montes Universales (Terol).

A 11 km de Molina de Aragn se situa l'ermita romnica de la Virgen del Congosto, a l'interior d'un barranc espectacular.

Festes locals.
 Les festes patronals del Cristo de Las Victorias (1 de setembre).
 La Mare de Du del Carme (16 de juliol), declarada d'inters turstic regional.
 La Immaculada (8 de desembre).
 La lloa a la Virgen del Congosto (diumenge de Pentecosta).
 La Fira Medieval (el tercer cap de setmana de juny).
 Els carnavals.

Enllaos.
 molinadearagon.es;
 molina-aragon.com;
 molina-altotajo.com;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85218" title="Tarek William Saab" nonfiltered="3886" processed="3874" dbindex="34111">
Tarek William Saab Halabi (El Tigre, Anzotegui 1963) s un poltic, advocat i poeta veneol, fill d'immigrants libanesos, activista dels drets humans i un dels dirigents del Moviment Cinquena Repblica ms coneguts i propers al president Hugo Chvez.  

Va estudiar Dret Penal a la Universidad Santa Mara de Caracas i Drets Humans a la Universitat Central de Veneuela (UCV) tamb a Caracas. 

Va ser escollit diputat a l'Assemblea Nacional Constituent i el 2004 governador de l'Estat d'Anzotegui. 

Durant el cop d'estat de l'abril de 2002 va ser arrestat arbitrriament sense crrecs i colpejat en pblic, mentre les televisions privades que donaven suport al cop d'estat emetien les imatges i les celebraven; sent alliberat poc desprs, quan el cop va fracassar. Aquestes imatges van obrir els ulls a molts intellectuals veneolans que inicialment van donar suport al cop d'estat i que no podien entendre per qu es colpejava a un poeta defensor dels drets humans. 

Entre les seves obres literries destaquen: Los ros de la Ira (1987), El Hacha de los Santos (1992), Prncipe de Lluvia y Duelo (1992), Al Fatah (Mxico, 1994), Angel Cado Angel (1998), Cielo a Media Asta (2003) o Cuando Pasen las Carretas (2003).

 Referencies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85220" title="Hemisferi sud" nonfiltered="3887" processed="3875" dbindex="34112">


L'hemisferi sud s una de les divisions clssiques en qu es divideix el planeta Terra, i tamb l'esfera celeste. Correspon a la meitat del globus terraqi situat al sud de la lnia de l'Equador, que la separa de l'hemisferi nord. 

La major part de l'hemisferi correspon a oce, que inclou la major part del Pacfic i de l'ndic, la totalitat de l'Oce Glacial Antrtic i la meitat meridional de l'Atlntic. Les masses terrestres es concentren principalment en el continent antrtic, en Sudamrica, la part austral d'frica, Austrlia i algunes illes menors d'Oceania. 

Xile s el pas ms austral del continent americ. 

Les estacions ocorren en forma inversa a l'hemisferi nord. L'estiu s'estn entre desembre i mar, mentre l'hivern ho fa entre juny i setembre. Prop del 10% de la poblaci mundial habita en aquest hemisferi (especialment en Brasil i l'illa de Java, Indonsia). 

Histricament, aquest hemisferi ha estat considerat com un hemisferi pobre en comparaci del seu oposat septentrional. A causa de la baixa industrialitzaci i a la relativa poca poblaci existent, els nivells de contaminaci sn considerablement ms baixos que en l'hemisferi nord.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85221" title="Hemisferi nord" nonfiltered="3888" processed="3876" dbindex="34113">


L'hemisferi nord s una de les divisions clssiques que es divideix el planeta Terra. Correspon a la meitat del globus terraqi situat al nord de la lnia de l'equador, que la separa de l'hemisferi sud. 

L'hemisferi nord est compost en la seva majoria per continents, en els quals es troben la totalitat d'Amrica del Nord, Centreamrica, Eursia (Europa i sia), la major part d'frica, la part septentrional de Sud-amrica i algunes illes menors d'Oceania. 

Les estacions de l'any ocorren en forma inversa a l'hemisferi sud. Aix, l'estiu boreal s'estn entre juny i setembre, mentre l'hivern ho fa entre desembre i mar. Degut al fet que el periheli ocorre en gener, l'estiu boreal s ms llarg que l'austral i ms clid; al revs, l'hivern boreal s ms curt que l'austral i menys sever. 

Histricament, l'hemisferi nord ha estat considerat un hemisferi ric i desenvolupat, en contrast amb el sud, degut principalment a l'existncia dels pasos europeus, Estats Units i Jap en aquesta zona. Prop del 90% de la poblaci mundial habita aquestes terres, especialment en Xina i ndia. 

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85222" title="Estaci de l'any" nonfiltered="3889" processed="3877" dbindex="34114">


Les estacions sn els perodes de l'any en els quals les condicions climatolgiques imperants es mantenen, en una determinada regi, dintre d'un cert rang. A la Terra, aquests perodes duren aproximadament tres mesos i es denominen hivern, primavera, estiu i tardor, encara que en les regions properes a l'equador les estacions sn noms dues, l'estaci seca i la plujosa ja que en elles varia drsticament el rgim de pluges, per no aix la temperatura. 

Certes cultures com les indgenes d'Austrlia divideixen l'any en sis estacions. 

Les quatre estacions tradicionals tenen el seu inici i final marcats per esdeveniments astronmics (equinoccis i solsticis). 

Primavera (entre l'equinocci de primavera i el solstici d'estiu) ;

Estiu (entre el solstici d'estiu i l'equinocci de tardor) ;

Tardor (entre l'equinocci de tardor i el solstici d'hivern) ;

Hivern (entre el solstici d'hivern i l'equinocci de primavera). ;

A causa de la inrcia trmica de l'atmosfera terrestre i els seus oceans el clima de cada regi est desfasat lleugerament pel que fa als perodes de major i menor insolaci.

 La causa de les estacions. 

La successi de les estacions no es deu al fet que en el seu moviment ellptic la Terra s'allunya i acosta al Sol. Aix t un efecte menor. 

La causa principal s la inclinaci de l'eix de gir del globus terrestre. Aquest eix es troba sempre orientat de la mateixa manera (excepte fenomen de la precessi) i per tant els hemisferis boreal i austral sn desigualment illuminats pel sol. Cada sis mesos la situaci s'inverteix. 

Si l'eix de la Terra no estigus inclinat respecte a l'eclptica, el Sol es trobaria tot l'any sobre l'equador; culminaria tots els dies de l'any a la mateixa altura sobre l'horitz, que seria igual a la mateixa latitud N i S, i tant menor com ms gran fos la latitud h=90-lat. Per tant no hi hauria estacions.

Moviment anual . 

 Vegeu: Moviment anual ;

En realitat el pla de l'eclptica en el qual es mou aparentment el Sol forma un angle de 23,45 amb el pla de l'equador. Per tant aquest astre solament pot trobar-se en el zenit d'un observador equatorial quan passa per la intersecci d'ambds plans, lnia dels equinoccis, la qual cosa ocorre sobre el 20 o 21 de mar quan el Sol passa de l'hemisferi sud al nord, i el 22 o 23 de setembre quan passa del nord al sud. Entre aquests dos moments, el dia 22 o 23 de juny el Sol arriba a en l'hemisferi boreal la seva mxima declinaci (distncia angular a l'equador) el que ocorre per a l'hemisferi sud el 21 o 22 de desembre. 

El dia que el Sol creua l'equador, el moviment de rotaci de la Terra li fa descriure aparentment una trajectria equatorial, estant 12h per dalt de l'horitz i 12 per sota en qualsevol latitud. Si s mar a partir d'aquesta data el Sol culmina ms alt en els llocs de l'hemisferi nord i cada vegada ms baix sobre l'hemisferi sud. Els dies s'allarguen en el nord i s'escurcen en el sud. Per si fos poc els raigs solars cauen cada vegada ms perpendiculars en el nord i ms rasants en el sud. La conseqncia d'aquest procs s un escalfament primaveral del nord i un refredament tardorenc del sud, la qual cosa prossegueix fins al 22 de juny. En aquesta data el Sol passa pel solstici d'estiu i s'inicia en el nord aquest estaci mentre en el sud comena l'hivern. 

El Sol aquest dia arriba en l'hemisferi nord a la seva mxima altura sobre l'horitz arribant a al migdia el zenit en el trpic de Cncer, s a dir el parallel 23 27' N. Totes les regions situades a latitud major que 66 33' N (corresponents al cercle polar rtic) reben permanentment la llum del Sol. En la resta de l'hemisferi els dies sn els ms llargs i les nits les ms curtes. En l'hemisferi austral per contra la situaci s totalment la contrria, s hivern, els dies curts i les nits llargues, en el cercle polar antrtic s nit permanent. 

A partir d'aquesta data, la declinaci solar disminux i en conseqncia el sol culmina cada vegada a menor altura en el nord i a major altura en el sud. El 22, 23 de setembre el sol torna a estar en l'equador i els dies i les nits duren igual en els dos hemisferis. Les temperatures en el nord han anat baixant i pujant en el sud. A l'arribar el 21 de desembre entra l'hivern en l'hemisferi boreal i l'estiu en l'austral produint-se la situaci inversa a la del 21 de juny. Finalment s'arriba al 21 de mar on comena de nou el cicle anual. Aquest cicle presenta certes irregularitats inherents a l'rbita terrestre que s una ellipse amb el sol ocupant un dels focus.

Duraci de les estacions.

Actualment la lnia dels solsticis forma amb l'eix major de l'ellipse un angle de 10, la lnia dels solsticis i la dels equinoccis divideixen a l'ellipse en 4 zones, corresponents a les estacions. Per la 2  llei de Kepler la velocitat areolar de la Terra en el seu gir al voltant del Sol s constant, per tant rees ms grans significa que les corresponents estacions tenen major durada. Aquesta s la causa que les estacions tinguin durada diferent:



Per tant l'hemisferi boreal es beneficia d'una major durada de la insolaci a la primavera i l'estiu. Aquest fenomen es troba parcialment compensat pel fet que la Terra arriba al seu mxim acostament al Sol el 3 o 4 de gener quan a l'hemisferi sud s estiu. En definitiva l'hemisferi nord rep un 7% de insolaci ms que el sud, gaudint encara que en escassa proporci d'hiverns menys freds i estius menys calorosos que el Sud. La situaci aquesta tamb compensada per altre fet no astronmic, els mars ms abundants en el Sud que en el Nord acumulen calories durant l'estiu i les cedeixen durant l'hivern per mitj de l'atmosfera, grcies a ells els hiverns sn menys crus i els estius menys trrids.

 Comenament de les estacions .
Les estacions varien el seu inici perqu l'any civil dura 365 o 366 dies mentre l'any astronmic o trpic dura 365,2422 dies.

Com que un any de trasps dura ms que l'astronmic, desprs d'un any bixest les estacions comencen ms prompte. Desprs amb cada any normal les estacions retarden el seu inici unes 6 hores, de manera que en els tres anys normals retarden el seu inici 18 hores, fins que un nou any bixest torna el seu inici quasi al moment de comenar el cicle.

Es calcula el comenament de les estacions usant les frmules segents:

Equinocci primavera de l'any I:
JD = 1721139,2855 +365,2421376*I +0,067919*(I/1000)2-0,0027879*(I/1000)3

Solstici d'estiu de l'any I:
JD =1721233,2486 +365,2417284*I -0,053018*(I/1000)2+0,009332*(I/1000)3

Equinocci tardor de l'any I:
JD =1721325,6978 +365,2425055*I -0,126689*(I/1000)2+0,0019401*(I/1000)3

Solstici d'hivern de l'any I:
JD =1721414,392 +365,2428898*I -0,010965*(I/1000)2-0,0084885*(I/1000)3

Desprs cal convertir la data juliana al calendari gregori. Restant les dates julianes s'obt la duraci de les estacions, excepci feta de la duraci de l'hivern; per a obtindre esta ltima se suma la quantitat aproximada de la duraci de l'any trpic 365,2422 al comenament de la Primavera de l'any I obtenint la de l'any I+1 i es resta del comenament de l'hivern.

 Les estacions a Mart .
L'equador del planeta Mart est inclinat respecte al seu pla orbital un angle de 25,19. Ambds plans es tallen assenyalant una direcci que s'anomena punt vernal de Mart quan l'rbita talla ascendentment l'equador del planeta. Ambds punts es prenen com a origen de les longituds solars (aerocntriques, en honor al du Ares). Les mesures sobre l'rbita o de les ascensions rectes As mesures sobre l'equador. La primavera comena en l'hemisferi nord en l'equinocci de primavera quan el Sol travessa el punt vernal passant de l'hemisferi sud al nord (Ls=0 i creixent). En el cas de Mart a t tamb un sentit climtic. Els dies i les nits duren igual i comena la primavera en l'hemisferi nord. Esta dura fins que LS=90  solstici d'estiu en qu el dia t una duraci mxima en l'hemisferi nord i mnima en el sud.

Anlogament, Ls = 90 , 180 , i 270  indiquen per a l'hemisferi nord el solstici d'estiu, equinocci tardorenc, i el solstici hivernal, respectivament mentre que en l'hemisferi sud s al revs. Per ser la duraci de l'any marci aproximadament doble que el terrestre tamb ho s la duraci de les estacions.

La diferncia entre les seves duracions s major perqu l'excentricitat de l'rbita marciana s molt major que la terrestre. Heus ac la duraci de les quatre estacions a Mart:
  



La comparaci amb les estacions terrestres mostra que, aix com la duraci d'estes difereix com a mxim en 4,5 dies, a Mart, a causa de la gran excentricitat de l'rbita, la diferncia arriba a ser primerament de 51 sols.



Actualment l'hemisferi nord gaudeix d'un clima ms benigne que l'hemisferi sud. La ra s evident: l'hemisferi nord t tardors (143 dies) i hiverns (154 dies) curts i a ms s quan el Sol est en el periheli la qual cosa donada l'excentricitat de l'rbita del planeta, fa que siguen ms benignes. A ms la primavera (194 dies) i l'estiu (178 dies) sn llargs, per estant el Sol en l'afeli sn ms freds que els de l'hemisferi sud. Per a l'hemisferi sud la situaci s la inversa. Hi ha per tant una compensaci parcial entre ambds hemisferis pel fet que les estacions de menys duraci tenen lloc estant el planeta en el periheli i llavors rep del Sol ms llum i calor. A causa de la retrogradaci del punt vernal i a l'avan del periheli, la situaci es va decantant cada vegada ms.

En 2.940 anys terrestres el periheli s'alinear al solstici d'hivern. Carl Sagan va proposar en 1971, per a conciliar l'evident erosi hdrica amb l'actual escassetat de vapor d'aigua, la teoria del "llarg hivern". Amb l'alineaci del periheli al solstici d'hivern, tindrem per a l'hemisferi nord, curts hiverns i molt benignes (per la seva proximitat al periheli) i llargs estius. Al revs en l'hemisferi sud. Aix provocaria que l'extens i gruixut casquet polar nord, sigui transferit a travs de l'atmosfera, al casquet polar sud. En l'operaci, la major part dels gels d'aigua i CO2 es trobarien en forma de vapor en l'atmosfera, produint un efecte hivernacle. S'elevaria la temperatura superficial, augmentaria la pressi i durant uns pocs milers d'anys s'interrompria el "llarg hivern" per a donar lloc a una "curta primavera". Al cap de 27.850 anys la situaci s'invertiria.





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85223" title="Enric Granados i Campia" nonfiltered="3890" processed="3878" dbindex="34115">



Enric Granados Campia (Lleida, 27 de juliol de 1867   Canal de la Mnega, 24 de mar de 1916), compositor i pianista catal, s conegut per la seua obra pianstica, especialment per la suite Goyescas (1911), en qu va basar tamb l'pera del mateix nom. Va crear escola de piano a Barcelona, que ha produt figures tan rellevants com Frank Marshall i Alcia de Larrocha. Va morir en el naufragi de la nau Sussex, al Canal de la Mnega, en ser torpedinada per l'armada alemanya en el transcurs de la Primera Guerra Mundial.

Biografia.
Primers anys.
Granados era fill de pare cub - cal recordar que Cuba era aleshores una provncia espanyola - i mare cntabra. Va nixer a Lleida, on son pare, estava destinat com a oficial de l'exrcit. Sent encara un nen es va traslladar a Barcelona on va ingressar a l'Escolania de la Merc, on va tenir ocasi d'estudiar piano (encara que ja destacava en l'instrument) amb el mestre Jurnet. Posteriorment va fer estudis de perfeccionament d'interpretaci pianstica amb Pujol. Des dels tretze anys es va guanyar la vida com a pianista i el 1886 va donar el seu primer concert important com a solista. A partir de 1883 va estudiar amb Felip Pedrell composici i harmonia. El contacte amb Felip Pedrell va ser decisiu per la influncia que aquest va desplegar sobre el jove Granados. En efecte, Pedrell era un enamorat de la tradici musical espanyola i amagava el somni d'un renaixement musical ibric. Granados, com tamb Manuel de Falla i Isaac Albniz, far palesa aquesta influncia en la seua obra.

Entre Pars i Barcelona.
El 1887, va traslladar-se a Pars amb la intenci d'ingressar al Conservatori d'aquesta ciutat. Malauradament unes febres tifoidees li ho van impedir. Tot i aix va estar-se a Pars per tal de continuar els estudis amb Briot, on va coincidir amb el pianista Ricard Vies, amb qui compartiria habitaci. El 1889 torn a Barcelona on va donar un recital amb Malats i va actuar com a pianista en concerts dirigits per Crikboon, Mann, Casals i Tibaud.
Comena a partir d'ac una carrera com a concertista d'xit que, amb centre a Barcelona, on era una figura imprescindible del panorama musical, el va portar per Europa, on va tenir l'oportunitat de treballar amb Risler i Saint-Sans. Els qui van tenir l'oportunitat d'escoltar les seues interpretacions, parlen de Granados com d'un pianista excepcional, sobretot en les obres de Chopin, Schumann i Grieg, amb els que estava unit per una afinitat espiritual.
A Barcelona estrena la major part de les seues primeres obres per a piano i per a l'escena. Les primeres obres per a piano tenen encara l'estil i l'aroma de la msica de sal sense gaudir de cap originalitat. Amb la collaboraci com a autor dels librettos d'Apelles Mestres, va estrenar diverses peres amb text catal, que no han gaudit d'xit ni de continutat als escenaris.

Primers xits.
El 1892 va contraure matrimoni amb Amparo Gal. En aquest any es publiquen tamb les seues Danses espanyoles per a piano, que van ser acollides amb gran xit i van cridar l'atenci dels grans compositors de l'poca, entre ells Grieg, Saint-Sans i el rus Cesar Cui, teric del Grup dels Cinc, a qui Granados va dedicar la dansa nmero 7 Valenciana. Aquestes obres, molt conegudes pel gran pblic i de gran difusi, fan un tomb en la carrera de Granados, mostrant un gir personal cap a un nacionalisme tard-romntic. Sn peces encisadores, jovenvoles, originals i amb una particular varietat.
L'pera Mara del Carmen, d'ambient murci, va ser estrenada a Madrid el 1898 amb gran xit, que li valgu el reconeixement pblic i una condecoraci reial.
El 1901, animat per la seua passi per l'ensenyament i tamb per la necessitat d'una estabilitat econmica, va fundar l' Acadmia Granados, desprs Acadmia Marshall. Aquesta Acadmia, que crear un estil particular d'interpretaci, va ser dirigida per Granados fins que va marxar a Amrica. Desprs va ser continuada pel seu deixeble, el pianista Franz Marshall, nascut a Matar el 1883. L'Acadmia Granados ha donat grans noms a la interpretaci piansica: Paquita Madriguera, Baltasar Samper, Alcia de Larrocha, Rosa Sabater...
Els anys segents, Granados publica diverses obres per a piano i de cambra. L' Allegro de concierto (1904), premiat en un concurs del Conservatori de Madrid, abandona la lnia  nacionalista  en cerca d'un virtuosisme netament romntic.
El 1905 va donar a conixer a Pars les sonates d'Scarlatti que ell mateix havia transcrit i completat.
Entre les obres de cambra cal destacar la Sonata per a violoncel i piano. 



Granados i Goya.
Granados sentia una vertadera passi pel temps de Francisco de Goya i l'ambient castissista que el pintor va saber retratar. Considerava Goya com  el geni representatiu d'Espanya . Possea diverses obres del pintor i, ats que Granados tenia bona traa per al dibuix i la pintura, va arribar a retratar-se ell mateix disfressat de  goyesc  i va produir diverses lmines amb motius inspirats en l'obra de Goya.
D'aquesta devoci naixen els dos quaderns de Goyescas, per a piano, amb el subttol  Los majos enamorados . Aquestes impressions musicals en 7 escenes, illustren el desenvolupament d'una passi amorosa entre dos  majos , des de la seua primera trobada fins a la trgica mort del  majo  i la posterior aparci del seu espectre. Goyescas ha estat considerada desde diversos punts de vista; de vegades com una mena d'improvisacions, d'altres com una narraci contnua amb l's del  leitmotiv  d'inspiraci wagneriana, altres vegades s'ha criticat l'excessiva tendncia a la repetici de passatges o frases, desembocant en una certa monotonia, que noms pot salvar l'encertat tractament dels temes, del color, del ritme i de l'harmonia.Goyescas es va estrenar el 1911 al Palau de la Msica Catalana.
La consagraci mundial de Granados esdevingu amb l'estrena de Goyescas a la Sala Pleyel de Pars el 1914. Tan gran va ser l'xit que se li va concedir al msic la Legi d'Honor de la Repblica Francesa.
Filles de la passi pels ambients  goyescs  son tamb les Tonadillas, per a veu i piano, escrites sobre uns desafortunats textos de Fernando Periquet. Es tracta d'una srie de 10 canons en les que Granados tracta de recrear l'ambient madrileny de finals del segle XVIII i principis del segle XIX, inspirat-se en les obres de Goya, des de la luminositat dels cartrons per a tapissos al dramatisme dels Caprichos.

A Amrica.
Arran de l'xit de la suite pianstica Goyescas, l'pera de Pars va encarregar a Granados una pera. El compositor va plantejar l'adaptaci del material pianstic de Goyescas en obra lrica i va encarregar a Fernando Periquet el text, que evidentment s'havia d'encaixar en la msica ja escrita. Granados es va traslladar a una casa que el msicleg Kurt Schindler va deixar-li a Sussa, on va rematar el treball.
L'esclat de la Primera Guerra Mundial va desbaratar el projecte de l'estrena parisenca, i el Metropolitan Opera House de Nova York es va oferir per a la primcia. Granados i la seua esposa es van desplaar a Amrica malgrat l'aversi del msic als viatges per mar. En efecte, tota la seua vida s'havia resistit a embarcar-se, i fins i tot va declarar:   En aquest viatge deixar els ossos  . L'estrena va ser el 26 de gener de 1916, amb un xit apotesic. Va escriure una missiva al seu amic Ricard Vies en qu li deia:   Per fi he vist realitzats els meus somnis (...) Tota la meua alegria actual la sent ms per tot all que ha de venir que pel que he fet fins ara  
El viatge de tornada, que havia de ser en un vaixell espanyol   i per tant neutral i ms segur en aquells temps de guerra   es va retardar arran d'un recital ofert a la Casa Blanca davant del president Wilson. Aix va fer que agafaren un vaixell cap a Anglaterra, on van prendre, des de Liverpool el ferri francs Sussex amb destinaci Dieppe. En ser confs amb un vaixell de transport d'explossius, un dels temibles submarins alemanys UB-29 el va torpedinar i enfonsar en el Canal de la Mnega, entre Folkestone i Dieppe. Granados va ser hissat a una lanxa de salvament, per en veure la seua esposa debatent-se entre les ones, es va llanar a rescatar-la, sent engolits els dos per la mar el 24 de mar de 1916.



Estil.
L'estil de Granados s una original barreja que recull la gran tradici romntica de Schumann i Chopin i l'impuls del nacionalisme musical, tan punyent a les acaballes del segle XIX. Granados no va sentir una especial atracci per Catalunya, ms aviat la seua curiositat i inters es va lliurar a la msica i l'art espanyol   fonamentalment madrileny   dels perodes clssic i romntic. El mn de la tonadilla, el folclore urb de Madrid, i l'admiraci per Goya van inspirar-li les obres ms destacades de la seua producci.
Les seues millors obres estan la producci pianstica (Danses Espanyoles i Goyescas) i vocal (Tonadillas). L'obra orquestral no va deixar ms que una mitjana impressi. Noms lIntermezzo de l'pera Goyescas ha gaudit del favor del pblic, encara que va ser escrit en l'ltim moment i amb les consegents presses i per necessitats purament escniques, per tal de salvar un temps mort en el canvi de decorats.
L'pera Goyescas es ressent de l'obligat motlle que imposava la msica ja escrita: l'estatisme de l'acci i la pobresa de l'argument, l'artificialitat i recargolament del text, passen factura a una obra que, per altra banda, musicalment compta amb valors evidents.

Anecdotari.
 Per ironies del dest, el fill de Granados, tamb de nom Enric Granados, va ser campi d'Espanya de nataci de 100 metres lliures el 1923, i va nedar per primera vegada a Espanya en estil crawl. La seva muller tamb va guanyar campionats de nataci, i els seus fills, Enric i Jordi   nts del compositor   van ser tamb campions de nataci en les modalitats de fons i mig fons.

Obres principals.





Bibliografia.

Carlos Gmez Amat, Historia de la Msica Espaola. Siglo XIX. Ed. Alianza Msica. Madrid, 1984. ISBN 84-206-8505-4;
Antonio Ruiz-Pip, Article sobre Enric Granados a The new Grove Dictionary of music and musicians. Londres, 1998. ISBN 1-56159-174-2 ;
Joaqun Achcarro, Comentaris a la gravaci de la suite  Goyescas  per a piano. RCA Records. Madrid, 1980. D.L. M 8232-80;

Enllaos Externs.
  USA History Breu ressenya histria de l'enfonsament del ferri Sussex.
  Excellent anlisi de Goyescas per Jess Herrera. Escolta d'alguns fragments i enllaos;
  Acadmia Marshall Continuadora de la tradici musical d'Enric Granados;
  Comentaris sobre l'pera Mara del Carmen a Zarzuela.net;
  El Poder de la Palabra Breu esbs biogrfic i escolta d'algunes obres;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85239" title="Mohenjo-Daro" nonfiltered="3891" processed="3879" dbindex="34116">

Mohenjo-Daro (o Mu n-jo Daro, literalment: Monticle de la mort) s, juntament amb Harappa, una antiga ciutat de la civilitzaci de la vall de l'Indus (2000 aC). Est una mica ms ben preservada que Harappa, per la qual cosa constitueix una bona font d'informaci relativa a aquesta cultura. Aquest centre urb fou descobert l'any 1920 per Sir John Marshall, el primer arqueleg que va definir aquesta antiga la civilitzaci. Els seus estudis foren completats per investigadors hinds i pakistanesos a partir dels anys 60.

Les runes de Mohenjo-Daro van ser declarades l'any 1980 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 

Mohenjo-Daro mesurava un kilmetre quadrat d'extensi, i comprenia dues zones: la ciutadella, que allotjava el centre administratiu i potser tamb religis, i la "ciutat baixa", on s'agrupaven els barris d'artesans, zones residencials, graners i magatzems. La ciutadella incloa un gran bany i un graner central. A la ciutat baixa s'han conservat els carrers principals amb drenatge i cases de dues a vint habitacions, amb sistemes per conservar l'aigua de pluja. 

La ciutat es trobava envoltada per muralles defensives de totxana cuita. Hi havia un monticle elevat o ciutadella que dominava una rea residencial ms extensa. Les cases ms grans consistien en una srie d'habitacions disposades al voltant d'un o ms patis oberts amb escales que conduen a un pis superior o sostre pla. Els habitants ms pobres habitaven cases d'una sola habitaci. Molts dels carrers i passatges tenien desaiges tapats amb totxanes i amb obertures per a poder ser inspeccionats. Les cases individuals tenien banys i serveis que es buidaven en un receptacle de cermica o directament en el clavegueram del carrer. 

Era un centre important de comer, amb tallers de fang, tintoreria, ferreters, artesans de cluises i de pedres petites. Alguns d'aquests articles artesanals es fabricaven amb materials importats, mentre que altres poden haver-se destinat exclusivament per la exportaci.

 Enllaos externs .
 Mohenjo-Daro per Jonathan Mark Kenoyer, Universitat de Wisconsin, Madison ;
 Harappa ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85240" title="Helsingr" nonfiltered="3892" processed="3880" dbindex="34117">


Helsingr s una ciutat al nord-oest de Sjlland, Dinamarca. 
En aquesta ciutat est situat el castell de Kronborg, escenari de la tragdia de Hamlet de Shakespeare.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85242" title="Allicia" nonfiltered="3893" processed="3881" dbindex="34118">

Les allicies (Alliaceae) sn una famlia de plantes herbcies perennes i amb flor, normalment amb bulb i ms rarament amb rizoma, les trobem generalment a les regions temperades clides i subtropicals.

Sn Monocotyledoneae (monocotilednies) i formen part de l'ordre de les Asparagales. Aquesta famlia ha estat reconeguda mpliament per no de manera unnim; en el passat les plantes que en formen part sovint foren considerades com a pertanyents a la famlia de les Liliaceae, i encara avui dia alguns botnics les hi consideren.

El sistema APG II del 2003 reconeix aquesta famlia i la inclou dins l'ordre Asparagales del clade monocotyledoneae. El sistema de classificaci APG II permet dues opcions per aquesta famlia:

 Alliaceae sensu lato ("en sentit ampli"), inclou totes les plantes que foren assignades a les famlies Agapanthaceae, Alliaceae i Amaryllidaceae en el primer sistema APG de 1998. ;

 Alliaceae sensu stricto ("en sentit estricte"), correspondria a la famlia Alliaceae definida pel sistema APG de 1998, s a dir, inclouria totes les plantes de Alliaceae en sentit ampli excepte les de les dues famlies opcionals, Agapanthaceae i Amaryllidaceae.

Cal fer notar que algunes plantes que alguna vegada havien format part de la famlia Alliaceae ara han estat assignades a la famlia Themidaceae, tant pel sistema APG com pel APG II.

El gnere ms important s lAllium, que inclou algunes de les plantes comestibles ms conreuades i utilizades, com la ceba (Allium cepa),  l'all (A. sativum i A. scordoprasum), i el porro (A. porrum) i condiments com el cibulet (A. schoenoprasum).

Gneres.
Els segents gneres sn inclosos dins les Alliaceae sensu stricto: 


Els gneres Androstephium, Bessera, Bloomeria, Brodiaea, Dandya, Dichelostemma, Milla, Petronymphe, Triteleia, i Triteleiopsis sn ara dins la famlia Themidaceae.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85245" title="Xling keny" nonfiltered="3894" processed="3882" dbindex="34119">

El xling keny (en suahili shilingi ya Kenya o, simplement, shilingi; en angls Kenyan shilling o, simplement, shilling) s la unitat monetria de  Kenya. El codi ISO 4217 s KES i s'acostuma a abreujar Ksh. Se subdivideix en 100 cntims (senti / cents). 

Es va adoptar el 1966 en substituci del xling de l'frica Oriental en termes paritaris (1=1), moneda que s'havia introdut el 1921. Com que el xling de Kenya s una de les monedes ms fortes i estables de l'frica Oriental, s usada fora el pas sobretot en llocs com Somlia i el sud del Sudan, en qu es prefereix a la moneda local.

Ems pel Banc Central de Kenya (Banki Kuu ya Kenya / Central Bank of Kenya), en circulen monedes de 50 cntims i d'1, 2, 5, 10 i 20 xlings, i bitllets de 50, 100, 200, 500 i 1.000 xlings. 

Taxes de canvi.
1 EUR = 91,55458 KES (24 de gener de 2007);
1 USD = 70,52751 KES (24 de gener de 2007);

Vegeu tamb.
Xling;

Enllaos externs.
 Banc Central de Kenya;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85251" title="Francesc Arag" nonfiltered="3895" processed="3883" dbindex="34120">

Francesc Joan Domnec Arag (en francs Franois Arago, 26 de febrer, de 1786   2 d'octubre de 1853) fou matemtic, fsic, astrnom i poltic. 

Joventut i formaci.
Francesc Arag va nixer a Estagell (Rossell); era el ms gran de quatre germans: 
Joan Arag (1788-1836) va emigrar cap a l'Amrica del Nord i esdevingu general de l'exrcit de Mxic.
Jaume Arag (1799-1855) particip en el viatge d'exploraci que Louis de Freycinet dugu a terme en lUranie entre 1817 i 1821; quan torn del viatge, es dedic al periodisme i a la literatura. ;
Esteve Arag (1802 - 1892) va escriure un gran nombre d'obres de teatre entre 1822 i 1847 i, segons es diu, va collaborar amb Honor de Balzac en l'escriptura de l Hritire de Birague.

De jove, Francesc Arag va mostrar vocaci militar i fou dut a l'escola municipal de Perpiny, on va comenar a estudiar matemtiques com a preparaci per poder entrar a l'escola politcnica; en noms dos anys i mig, va arribar a dominar totes les matries del programa; quan s'examin a Tolosa, va sorprendre el seu examinador amb el seu coneixement de J. L. Lagrange. Cap a finals del 1803, entr a l'Escola Politcnica de Pars, per va trobar-s'hi que els professors eren uns ineptes, incapaos d'impartir coneixement i de mantenir la disciplina; la seva vocaci era servir en l'artilleria, i, el 1804, grcies al consell i a la recomenaci de Simeon Poisson, fou nomenat secretari de l'Observatori de Pars; aleshores, entr en contacte amb Pierre-Simon Laplace, grcies a la influncia del qual fou nomenat, juntament amb Jean Baptiste Biot, per completar els mesuraments del meridi, comenats per J. B. J. Delambre, i interromputs d'en de la mort de P. F. A. Mchain el1804. Arago i Biot sortiren de Pars el 1806 i van comenar les operacions al llarg de les muntanyes de la pennsula Ibrica; Biot va tornar cap a Pars un cop van haver determinat la latitud de Formentera, el punt ms meridional de la seva expedici. Arag va continuar treballant fins 1809, amb l'objectiu de mesurar l'arc del meridi per determinar la longitud exacta del metre. 

El 1808, les tropes de Napole envaren la pennsula Ibrica; a Mallorca, desprs dels successos del 2 de maig, hom va prendre Arag per un espia francs, idea fonamentada en les seves activitats d'observaci dalt del cim de la mola de l'Esclop. Dalt d'aquesta muntanya, en un petit observatori del qual encara se'n conserven les parets, Arag triangulava entre Mallorca, Eivissa i Formentera per acabar d'estendre el meridi de Pars fins a les Illes. Per evitar ser linxat, Arag va haver de lliurar-se voluntriament a les autoritats, que l'empresonaren al castell de Bellver el juny de 1808. El 28 de juliol de 1808 va aconseguir fugir de Mallorca en una barca de pescadors amb el qual va arribar a Alger; en aquesta fugida, un fet que ajud Francesc Arag a passar desapercebut era el fet que parlava en catal. A Alger va agafar un vaixell cap a Marsella que, durant el trajecte, fou capturat per un corsari espanyol; aleshores, juntament amb la resta del passatge i la tripulaci, Arag fou condut a Roses (Alt Empord) on va estar empresonat fins que el traslladaren a Palams (Baix Empord); al cap de tres mesos, arran d'un acord amb el bei d'Alger, Arag va poder continuar el viatge per mar cap a Marsella, per llavors, una tempesta va fer anar el vaixell cap a Bugia, on va desembarcar, i, viatjant per terra, arrib a Alger, guiat per un imam el dia de Nadal del 1808. Sis mesos desprs, el 21 de juny de 1809, va embarcar-se de nou a Alger cap a Marsella, on, un cop arribat, va haver d'estar-se en quarentena en un lazareto; mentre hi estava tancat, va rebre una carta d'Alexander von Humboldt; que inici una relaci entre tots dos cientfics, que dur quaranta anys.

Obra cientfica.
Malgrat totes les seves peripcies dels anys 1808 i 1809, Francesc Arag va aconseguir conservar les seves notes de treball i les diposit al Bureau des Longitudes de Pars. Com a recompensa pel seu treball cientfic, fou nomenat membre de l'Acadmia Francesa de Cincies amb noms vint-i-tres anys d'edat; a finals de 1809, succe Gaspard Monge en la ctedra de geometria analtica de l'Escola Politcnica; al mateix temps, Napole va nomenar-lo astrnom de l'Observatori de Pars, on va dur a terme tota una srie de conferncies d'astronomia durant el perode 1812-1845.

El 1816, juntament amb Joseph Louis Gay-Lussac, va comenar els Annales de chemie et de physique, i el 1818 o 1819 va dedicar-se amb Biot a dur a terme operacions geodsiques a les costes de Frana, Anglaterra i Esccia, aix com a les illes Shetland, els resultats d'aquestes observacions i els de les realitzades a la Pennsula Ibrica foren publicats el 1821; immediatament, Arag fou nomenat membre del Bureau des Longitudes i va collaborar en els seus annuaris durant gaireb vint-i-dos anys publicant-hi importants notcies sobre astronomia i meteorologia, com tamb, algunes vegades, d'enginyeria civil o memries de membres de l'Acadmia.   

Les primeres investigacions de Francesc Arag en fsica, dutes a terme des de 1818 fins 1822, foren sobre la pressi del vapor en diferents temperatures, i la velocitat del so. Entre 1823 i 1826, es dedic a l'estudi del magnetisme, i descobr all que s'anomena magnetisme rotatori, i el fet que molts cossos poden ser magnetitzats; tots aquests descobriments foren completats i difosos per Michael Faraday.

Arag va donar suport entusisticament a les teories Jean-Augustin Fresnel en el camp de l'ptica, i aix contribu a confirmar la teoria de Fresnel sobre les ones de llum observant all que ara s'anomena el punt d'Arag. Els dos pensadors van experimentar sobre la polaritzaci de la llum i dels resultats de les seves experimentacions, inferiren que la vibraci de l'ter llumins eren transversals a la direcci del moviment i que la polaritzaci consistia en una resoluci d'un moviment rectilini en els components a angles rectes l'un de l'altre. La posterior invenci del polariscopi i el descobriment de la polarizaci rotativa es deuen a Arag. La idea general de determinaci experimental de la velocitat de la llum en la manera que la dugueren a terme Hippolyte Fizeau i Lon Foucault foren sugerits per Arag el 1838, per els seus problemes de visi li impediren participar en els experiments.

Activitat poltica.
El 1830, Arag, que sempre va manifestar idees republicanes, fou elegit diputat pel departament dels Pirineus Orientals (la Catalunya del Nord) i va dedicar la seva activitat poltica cap al foment de la instrucci pblica, la retribuci dels inventors i a la difusi de les cincies experimentals; aix, va fer concedir una recompensa a Louis-Jacques Daguerre per l'invent de la fotografia, s'ocup de la publicaci de les obres de Fermat i Laplace, va adquirir el museu de Cluny, aix com impuls la construcci de ferrocarrils i telgrafs elctrics.

Vegeu tamb.
Meridi verd;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85252" title="Edvard Grieg" nonfiltered="3896" processed="3884" dbindex="34121">

Edvard Grieg (15 de juny de 1843 - 4 de setembre de 1907) va ser un compositor i pianista noruec. Es conegut principalment per la composici de la msica incidental de l'obra Peer Gynt d'Henrik Ibsen. Grieg s considerat com un compositor nacionalista que s'inspir en el folklore de la seva terra.

 Biografia .

Grieg va nixer a Bergen (Noruega) el 15 de juny de 1843. El nom s d'origen escocs i originalment s'escrivia Greig. El seu besavi, desprs de la batalla de Culloden (1746), va emigrar i desprs d'estar en diversos llocs finalment s'install com a comerciant a Bergen cap al 1770. 

La seva mare, Gesine, era professora de piano, cosa que va fer que el noi  creixs en un ambient molt musical. L'estiu de 1858 Edvard va conixer al llegendari violinista noruec Ole Bull, que era cunyat de Gesine. Bull va descobrir el talent del noi de 15 anys i va convncer els seus pares perqu l'enviessin al Conservatori de Leipzig per tal que pogus desenvolupar el seu talent.

El mateix 1858 Grieg va ingressar en el conservatori destacant especialment en el piano i fruit del seu progrs va realitzar diversos concerts per Leipzig. A la primavera de 1860 va contreure una greu malaltia pulmonar. Un any desprs (1861) va iniciar el seu debut com a concertista a Karlshamn, Sussa. El 1862 va finalitzar els seus estudis al conservatori, i tot i quedar descontent amb la dura disciplina rebuda en el conservatori, va aconseguir bons resultats en la majoria de les rees, amb l'excepci de l'orgue, que era obligatori pels alumnes de piano. 

El 1862 va realitzar un concert a Bergen on va executar algunes obres molt tcniques, incloent la sonata Pathtique de Beethoven. El 1863 va marxar a Copenhaguen (Dinamarca), on hi va romandre durant tres anys. Va ser all que va conixer alguns compositors danesos com J. P. E. Hartman i Niels Gade. Tamb va conixer al compositor noruec Rikard Nordraak, autor de l'Himne Noruec, qui es va convertir en un gran amic i en una font d'inspiraci. Nordraak va morir poc desprs i Grieg va compondre una marxa fnebre en el seu honor.

Com que Grieg tenia bones relacions amb l'Orquestra Filharmnica de Bergen (Harmonien) des de 1880 fins a 1882  en va ser el seu director musical.

A Copenhaguen va coincidir en dues ocasions amb Franz Liszt. En la segona ocasi Grieg va mostrar-li els esborranys del seu Concert per a piano. Va transcriure la partitura orquestral i la part del piano solista, la qual cosa s un veritable desafiament tcnic i musical. Listz, posteriorment, va valorar molt favorablement el seu treball, i va ser un suport molt important en la carrera de Grieg. Listz va escriure una recomanaci als directors noruecs, i aix va permetre que obtingus una beca.

L'11 de juny de 1867 Grieg es va casar amb la seva cosina germana, Nina Hagerup, a qui havia conegut a Copenhaguen. L'any segent va nixer Alejandra, la seva nica filla. 

Al 1869 Grieg va escriure el seu fams Concert per a piano, mentre estava de vacances a Dinamarca. Edmund Neupert va donar un concert del seu primer treball a Copenhaguen al qual Grieg no va poder assistir degut als compromissos de direcci que tenia a Christiania (Oslo). 

A l'estiu de 1869 Alejandra va enmalaltir i posteriorment va morir, amb tan sols 13 mesos. 
Poc desprs Edvard i Nina van marxar a Roma, on van ser convidats a una reuni amb Franz Liszt, qui va expressar el seu agrat pel Concert de piano de Grieg. 

Edvard Grieg va morir la tardor de 1907 amb 64 anys, desprs d'un llarg perode de convalescncia. El seu funeral va conduir a milers de persones pels carrers de la seva ciutat natal, per tal d'honorar l'artista. 
Les seves cendres i les de la seva dona van ser sepultades en una tomba d'una montanya prop de la seva casa de Troldhaugen.

 Obra .

 Sonata per a piano en mi menor, op. 7;
 Simfonia nm. 1 en do menor ]-1864];
 Simfonia nm. 2 "Im Frhjahr" (fragments);
 Sonata nm. 1 per a viol i piano en Fa major, op. 8 (1865);
 Obertura de concert "Im Herbst", op. 11;
 Sonata nm. 2 per a viol i piano en Sol major, op. 13 (1867);
 Concert per a piano en la menor, op. 16;
 Sigurd Jorsalfar (1872), suite orquestral;
 Msica incidental per a l'obra d'Ibsen, Peer Gynt, op. 22 (1875). Ms endavant Grieg va arranjar dues suites, la Suite nm. 1 op. 46 (1888) i la Suite nm. 2 op. 55 (1891), seleccionant els fragments ms destacats de l'obra, per a ser executats en sales de concert.
 Balada per a piano en Sol menor, op. 24;
 Quartet per a corda en Sol menor, op. 27 (1877 1878);
 Trio per a piano en La major, (inacabat) (1878);
 Sonata per a violoncel i piano en La menor, op. 36 (1882 1883);
 Suite Holberg (Del temps de Holberg), op. 40, per a orquestra de corda;
 Sonata nm. 3 per a viol i piano en Do menor, op. 45 (1886);
 Olav Trygvason, op. 50 (fragments d'una pera);
 66 peces lriques per a piano solo, en 10 volums. Destquen A la Primavera, Ocellet, Papallona, Notturno (Nocturn), Dia de noces a Troldhaugen, Als seus peus, Melodia noruega, Pome erotique (Poema ertic). Grieg va orquestrar quatre de les peces del Llibre V, Op. 54, amb el ttol de Suite Lrica;
 Lieder sobre textos de Heinrich Heine, Goethe, op. 4 i op. 48;
 Quartet per a corda en Fa major, (1891) (inacabat);
 Quintet per a piano en Si major, (inacabat);
 Diverses peces per a piano, moltes inspirades en danses i canons populars noruegues. Per aix el van anomenar el Chopin del Nord.

 La msica de Grieg a la cultura popular. .

El mat de Peer Gynt va ser un dels fragments favorits de Carl Stalling qui sovint el va utilitzar per alguns curts a Warner Bross. El fragment A la cova del rei de la muntanya, de la mateixa obra,  va ser utilitzada al 1931 en una pellcula, en la qual Peter Lorre caracteritzava a un assass en srie de nens.
 
El primer moviment del Concert per a piano de Grieg va ser utilitzat a la pellcula "Lolita" d'Adrian Lyne al 1997.

Enllaos externs.
Edvard Grieg Museum Troldhaugen;
Partituras Gratis Algunas Partitures  de Grieg Gratis.
Biography of Grieg;
MP3 recording of Grieg's song cycle Haugtussa;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85257" title="APG II" nonfiltered="3897" processed="3885" dbindex="34122">

APG II s un sistema modern de classificaci de les plantes angiospermes publicat el 2003 pel Angiosperm Phylogeny Group a
Angiosperm Phylogeny Group (2003). An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the ordres and families of flowering plants: APG II. Botanical Journal of the Linnean Society 141: 399-436. (Consultable en lnia: Resum | Text sencer (HTML) | Text sencer (PDF));

El sistema de classificaci APG II s el successor de l'anterior sistema APG de 1998. El desenvolupament i avenos del sistema APG II es pot seguir al web de l' APG .

Aquest sistema de classificaci es basa a l'anlisi de la morfologia i de les seqncies d ARN ribosmic i d'alguns gens dels cloroplasts i trasllada al domini de les angiospermes els esforos que s'han fet en botnica sistemtica per tal que el sistema de classificaci dels ssers vius reflexi la realitat histrica dels lligams de parentiu o filognia entre els espcies actuals o extingides.

A la delimitaci dels ordres i famlies noms es tenen en consideraci els grups naturals estrictament monofiltics, aquests grups reben el nom de clade. Els clades sn formats per famlies i ordres. Els ordres contenen famlies, alguns sn molt petits, fins i tot amb una nica famlia, mentre d'altres contenen una gran muni.

Aquesta classificaci ha canviat de manera important, fins i tot a nivell de les famlies, les classificacions clssiques. Per exemple, l'antiga famlia de les lilicies s'ha disgregat i les espcies que en formaven part sn ara a deu famlies diferents.

Grups principals (clades):

angiospermes :;
magnoliids;
monocots;
commelinids;
eudicots;
eudicots superiors;
rosids;
eurosids I;
eurosids II;
asterids ;
euasterids I;
euasterids II ;



 clade angiospermes;
 famlia Amborellaceae;
 famlia Chloranthaceae;
 famlia Nymphaeaceae famlia Cabombaceae;
 ordre Austrobaileyales;
 clade magnoliids ;
 ordre Canellales;
 ordre Laurales;
 ordre Magnoliales;
 ordre Piperales;
 clade monocots;
 famlia Petrosaviaceae;
 ordre Acorales;
 ordre Alismatales;
 ordre Asparagales;
 ordre Dioscoreales;
 ordre Liliales;
 ordre Pandanales;
clade commelinids;
 famlia Dasypogonaceae;
 ordre Arecales;
 ordre Commelinales;
 ordre Poales;
 ordre Zingiberales;
 ordre Ceratophyllales;
 clade eudicots;
 famlia Buxaceae famlia Didymelaceae;
 famlia Sabiaceae;
 famlia Trochodendraceae famlia Tetracentraceae ;
 ordre Proteales;
 ordre Ranunculales;
 clade eudicots superiors ;
 famlia Aextoxicaceae;
 famlia Berberidopsidaceae;
 famlia Dilleniaceae;
 ordre Gunnerales;
 ordre Caryophyllales;
 ordre Santalales;
 ordre Saxifragales;
 clade rosids ;
 famlia Aphloiaceae;
 famlia Geissolomataceae;
 famlia Ixerbaceae;
 famlia Picramniaceae;
 famlia Strasburgeriaceae;
 famlia Vitaceae;
 ordre Crossosomatales;
 ordre Geraniales;
 ordre Myrtales;
 clade eurosids I;
 famlia Zygophyllaceae famlia Krameriaceae;
 famlia Huaceae;
 ordre Celastrales;
 ordre Cucurbitales;
 ordre Fabales;
 ordre Fagales;
 ordre Malpighiales;
 ordre Oxalidales;
 ordre Rosales;
 clade eurosids II;
 famlia Tapisciaceae;
 ordre Brassicales;
 ordre Malvales;
 ordre Sapindales;
 clade asterids;
 ordre Cornales;
 ordre Ericales;
 clade euasterids I ;
 famlia Boraginaceae;
 famlia Icacinaceae;
 famlia Oncothecaceae;
 famlia Vahliaceae;
 ordre Garryales;
 ordre Gentianales;
 ordre Lamiales;
 ordre Solanales;
 clade euasterids II;
 famlia Bruniaceae;
 famlia Columelliaceae famlia Desfontainiaceae;
 famlia Eremosynaceae;
 famlia Escalloniaceae;
 famlia Paracryphiaceae;
 famlia Polyosmaceae;
 famlia Sphenostemonaceae;
 famlia Tribelaceae;
 ordre Apiales;
 ordre Aquifoliales;
 ordre Asterales;
 ordre Dipsacales;

Nota: "+ ..." = famlia separada opcional, pot separar-se de la famlia precedent.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85261" title="Club Olimpia" nonfiltered="3898" processed="3886" dbindex="34123">

El Club Olimpia s un club paraguai de futbol de la ciutat d'Asuncin. s un dels ms prestigiosos de Paraguai. Fou fundat el 1902 i juga a Primera divisi de la Lliga de Paraguai de futbol.

Histria.

El club va ser fundat el 25 de juliol de 1902. El seu primer campionat de Paraguai no arrib, per, fins el 1912. Posteriorment destac el tri campionat del 1927 al 1929 (amb Aurelio Gonzlez com a gran figura), i el del 1936-1938.

A la dcada dels 50, amb l'arribada de Manuel Ferreira a la presidncia, comen el gran domini del club al futbol nacional. Va construir l'actual estadi del club. Esportivament guany 5 campionats consecutius entre 1956 i 1960. Tamb fou un dels primers finalistes de la Copa Libertadores el 1960 on perd amb el Pearol.

El 1979, amb Luis Alberto Cubilla a la banqueta, guany la seva primera Copa Libertadores, en derrotar el Boca Juniors. Tamb guany la Copa Interamericana al Deportivo FAS de El Salvador i la Copa Intercontinental de futbol al Malm FF de Sucia. A nivell nacional cal destacar sis campionats consecutius entre 1978 i 1983.

El club repet triomf a la Copa Libertadores el 1990, en vncer al Barcelona SC d'Equador. Un tetracampionat nacional entre 1997 i 2000 fou el preludi d'una nova Libertadores. Aquesta arrib el 25 de juliol de 2002 on venc el So Caetano coincidint amb l'any del seu centenari.

Ttols.
Nacionals.
Lliga paraguaiana de futbol (38): 1912, 1914, 1916, 1925, 1927, 1928, 1929, 1931, 1936, 1937, 1938, 1947, 1948, 1956, 1957, 1958, 1959, 1960, 1962, 1965, 1968, 1971, 1975, 1978, 1979, 1980, 1981, 1982, 1983, 1985, 1988, 1989, 1993, 1995, 1997, 1998, 1999, 2000;

Internacionals.
Copa Libertadores (3): 1979, 1990, 2002;
Copa Intercontinental (1): 1979;
Supercopa Sud-americana (1): 1990;
Recopa Sud-americana (2): 1990, 2003;
Copa Interamericana (1): 1979;

Jugadors destacats.


 Aurelio Gonzlez (El Gran Capitn);
 Luis Vargas Pea (Tito);
 Juan Vicente Lezcano;
 Carlos Diarte (Lobo);
 Hugo Ricardo Talavera;
 Carlos Alberto Kiese;
 Alicio Solalinde;
  Ever Hugo Almeida (Porter);
 Hernn Rodrigo Lpez;
 Miguel Angel Piazza;
 Evaristo Isasi (La Pantera Negra);
 Osvaldo Pangrazio;

 Rafael Bobadilla (Rafagol);
 Rogelio Delgado;
 Roberto Paredes;
 Gustavo Bentez (Yiyo);
 Jorge Guasch (El Chino);
 Adriano Samaniego;
 Luis Alberto Monzn (El Beto);
 Gabriel Gonzlez (El Loco);
 Ral Vicente Amarilla (Tacuara);
 Julio Csar Romero (Romerito);
 Mauro Caballero;

 Sergio Goycochea (El Goyco);
 Jos Saturnino Cardozo (El Pepe);
 Celso Ayala;
 Denis Caniza;
 Roque Santa Cruz("Babygol");
 Ricardo Tavarelli (Porter) (El Mono);
 Carlos Humberto Paredes;
 Sergio Orteman;
 Fernando Gastn Crdoba;
 Miguel Angel Bentez (El Peque);
 Julio Csar Caceres (Emperador);


Entrenadors destacats.
 Aurelio Gonzlez;
 Sergio Markarin;
 Anbal "Ma o" Ruiz ;
 Lus Alberto Cubilla ;
 Gustavo Bentez;
 Nery Pumpido;

 Altres seccions .
A ms del futbol, el Club Olimpia t seccions de basquetbol, handbol, nataci, boxa, botxes, atletisme, tennis i futbol sala. 

La secci de basquetbol s la que ms ttols t al pas en aquest esports i actualment juga a la mxima categoria del pas. Destacaren 12 campionats consecutius entre 1946 i 1957.

Palmars de basquetbol.
Lliga paraguaiana de bsquet (29): 1937, 1942, 1943, 1944, 1946, 1947, 1948, 1949, 1950, 1951, 1952, 1953, 1954, 1955, 1956, 1957, 1959, 1960, 1966, 1970, 1971, 1973, 1976, 1978, 1980, 1981, 1988, 1992, 1994.

Enllaos externs.
 Plana web oficial del club;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85262" title="Torre Antel" nonfiltered="3899" processed="3887" dbindex="34124">


La Torre de les Telecomunicacions, tamb coneguda com a Torre d Antel o simplement Torre Antel, seu de la companyia estatal Antel, s actualment l edifici ms alt de l Uruguai. La seva altura total s de 158 metres. T 35 plantes i 20.000 m2 aproximadament. 

s un edifici d estil futurista, un dels que integra el Complex de les Comunicacions, finalitzat al 2002 i dirigit per l arquitecte Carlos Ott.
Domina la badia de Montevideo amb la seva silueta caracterstica i s visible des de molts punts de la ciutat. Es troba situat a pocs metres de l estaci General Artigas, antic node del avui en dia quasi inactiu sistema ferroviari uruguai, la nova estaci central de passatgers del qual es troba en el Complex. 
Compta amb el Museu de les Telecomunicacions, un mirador panormic i una sala per a realitzar teleconferncies, esdeveniments i convencions.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85263" title="Llombard" nonfiltered="3900" processed="3888" dbindex="34125">

----


El llombard s una llengua romnica principalment al nord d'Itlia (la major part de Llombardia i algunes rees de les regions venes). El llombard s una llengua romnica occidental relacionada amb el francs i l'itali.  Encara que l'itali s normalment usat com a llenguatge escrit en les rees de parla llombarda, el llombard s molt diferent de l'itali ja que pertanyen a dues branques diferents de l'arbre de les llenges romniques. 

L's del llombard s estigmatitzat en les regions polticament pertanyents a Itlia, mentre que no ho s en les regions susses. Alguns programes de rdio i televisi en llombard s'emeten ocasionalment a la cadena sussa de llengua italiana. La principal instituci d'investigaci de dialectes llombards es troba a Bellinzona (Sussa).

Els dos blocs principals de dialectes llombards sn: l'nsubre () i l'Orbic. 

Altres denominacions.
Llombard: lumbaart, lombard, parlaat lumbaart // meneghin, milanes (dialecte de Mil);
Itali: lombardo, lingua lombarda			;
Angls: Lombard, Lombard language;
Espanyol: lombardo, lengua lombarda;
Francs: lombard, langue lombarde;

Parlants.
Entre 6 i 7 milions, tots bilinges amb itali de llombardia. Altres fonts eleven la xifra fins a 8.671.210 a Itlia i 303.000 a Sussa. 

Localitzaci detallada. 

Estat Itali: Llombardia, Piemont (provncies de Novara i Verbania), Trent-Tirol del Sud (provncia de Trento).
Sussa: cant de Ticino.

Classificaci lingstica.
indoeuropeu > llat > galloitlic > llombard

Normativitzaci.
No hi ha un 'llombard' estndard comunament acceptat. Dins d'un complex de parlars, el milans t una posici de prestigi indubtable. No existeixen tampoc normes ortogrfiques clarament establertes i sembla que la grafia noms s codificada per al milans. Amb, pel cap baix, dues grafies, una per al llombard occidental (Insbrich) i una altra per a l'oriental (Orbic), ja el 1997 el Cunsei Lumbaart per la Lengua va fer una primera proposta de grafia per al llombard occidental. Amb aquest mateix fi, l'abril del 2000 s'anunciava la propera aparici a Forum Autonomista del manual de grafia per al llombard de Jrgen Gjoorc Bosoni. En 2007 tamb ha publicat Claudi Meneghin una ortografia etimolgica dita Ortographa de referena S, que fa servir la desinncia -es (pronunciada /e/, /i/, // segon els dialectes) per al femen plural.

Estatus oficial.
Cap tipus d'oficialitat a l'Estat itali. Alguns indicis de canvi sembla que es produeixen, d'una manera per molt lenta, ja que l'article 1.7 de l'Estatut de la provncia de Brescia (Llombardia) esmenta el tema de les llenges prpies encara que no se cita enlloc el llombard: "La Provincia valorizza le lingue bresciane, ne promuove l'uso nei rapporti tra i cittadini e le istituzioni e ne favorisce l'apprendimento". 

Vegeu tamb.
Lunfardo;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85264" title="Coldplay" nonfiltered="3901" processed="3889" dbindex="34126">
Coldplay s una banda anglesa d'estil britpop-rock alternatiu. Es va formar l'any 1996 a Londres i s coneguda per les seves lletres introspectives. Els seus components sn:

Els membres que formen el grup sn:
 Chris Martin - Veu principal, guitarra i piano;
 Jon Buckland - Guitarra;
 Guy Berryman - Baix;
 Will Champion - Bateria;

Les primeres canons de Coldplay van ser inspirades per artistes com Radiohead, Oasis, Jeff Buckley, Travis i Kate Bush. En Chris Martin declar que ell va ser influenciat enormement per U2. Altres influncies inclouen Pink Floyd, a-ha, R.E.M., Echo i Bunnymen, Bob Dylan, The Flaming Lips i, ms recentment, Johnny Cash i Kraftwerk.

A pesar de la gran popularitat de Coldplay, la banda va seguir mostrant-se molt prudent respecte al com la seva msica es feia servir als mitjans de comunicaci. La banda va permetre que la seva msica es fes servir a pellcules, televisi i propagandes, com ara el triler de Peter Pan, la gran aventura. No obstant aix, Coldplay va estar molt en contra de l's de la seva msica per a promocionar productes. La banda rebutj ofertes multimilionries ofertes de diverses empreses de refrescs. En Chris Martin digu: "No podrem viure si venguessin els significats de les canons d'aquesta manera". A partir del llanament de l'lbum A rush of blood to the head, Coldplay tamb va participar activament en causes socials i poltiques. Varen ajudar en la campanya Oxfam's Make Trade Fair i d'Amnistia Internacional. La banda va tocar en projectes de caritat com ara Band Aid 20, Live 8 i contra la guerra d'Iraq, l'any 2003, i va donar suport al candidat demcrata John Kerry a les eleccions presidencials nord-americanes de l'any 2004. El baixista Guy Berryman digu "Tu pots fer que la gent se n'adoni de certs temes. No s molt d'esfor per a nosaltres, per s pot ajudar a la gent, llavors nosaltres ho farem".

Discografia.
 Parachutes (2000);
 A Rush of Blood to the Head (2002);
 The Scientist;
 X & Y (2005);
 Viva la vida or death and all his friends (2007);

Referncies. 


Enllaos externs.
Web oficial ;
Lloc oficial dels fans ;
Coldplay Wiki ;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85267" title="Copa del Mn de Futbol de 1930" nonfiltered="3902" processed="3890" dbindex="34127">


La Copa del Mn de Futbol 1930 va ser la primera edici de la Copa del Mn de Futbol i va tenir lloc a Uruguai (campions olmpics del moment) l'any 1930, com a commemoraci del 100 aniversari de la seva independncia. La competici es disput entre el 13 de juliol i el 30 de juliol de 1930 i Uruguai en fou campi en derrotar Argentina a la final per 4 a 2.

 Antecedents .
Des de la fundaci de la FIFA el 1904, es plantej la possibilitat de celebrar un torneig a nivell mundial. La manca de recursos i infrastructura impedien organitzar-lo, de manera que van decidir demanar recolzament al Comit Olmpic Internacional, qui el 1906 accept la inclusi del futbol en el programa olmpic.

Alguns anys ms tard, en el congrs de la FIFA del 1928 a Amsterdam, es decid tirar endavant un torneig exclusiu per al futbol. Diversos pasos presentaren la seva candidatura, Itlia, Hongria, Pasos Baixos, Espanya i Sucia, a ms d'Uruguai. Al congrs de la FIFA celebrat a Barcelona el 1929 es don el tret de sortida per a la competici. Es decidiren les regles bsiques de la competici i es concret la celebraci del torneig l'any segent a l'Uruguai. Aquest pas celebrava el centenari de la seva independncia d'Espanya i havia estat el campi dels darrers jocs olmpics (1924 i 1928). Malgrat que l'Uruguai es va comprometre a sufragar totes les despeses dels pasos europeus, la majoria d'aquests refusaren viatjar. Aquest fet provoc que el nombre de participants no pogus ser de 16 i es redu a 13.

 Seus .
Tots els partits es disputaren a Montevideo. Inicialment tots els partits s'havien de disputar a l'Estadio Centenario, construit especialment per al torneig, per no s'arrib a temps per a tenir-lo enllestit i els primers partits es disputaren en atres estadis. Aix l'Estadio Centenario s'inaugur oficialment el sis dia de competici i a partir d'aleshores tots els partits es disputaren en aquest estadi.



 Equips participants .

La primera Copa del Mn de futbol fou la nica sense fase de classificaci. Tots els pasos afiliats a la FIFA foren convidats per el gran cost econmic i la durada del viatge que suposava creuar l'Atlntic va fer que la majoria de pasos europeus hi renunciessin. Finalment, noms quatre pasos europeus hi prengueren part: Blgica, Frana, Romania i Iugoslvia. La resta de participants foren americans.


 Plantilles .
 Per a la informaci de les plantilles de les seleccions classificades per a la Copa del Mn de Futbol 1930 vegeu l'article separat: Plantilles de la Copa del Mn de futbol 1930.

Resultats.
Primera fase.
Grup A.









Grup B.






Grup C.






Grup D.






 Segona fase .


 Semifinals .





 Final .




 Classificaci final .


 Golejadors .


8 gols
  Guillermo Stbile;

5 gols
  Jos Pedro Cea;

4 gols
  Bert Patenaude;

3 gols
  Juan Pelegrino Anselmo;
  Ivan Bek;
  Carlos Desiderio Peucelle;
  Joo Coelho Neto Preguinho;


2 gols
  Hctor Castro;
  Pablo Dorado;
  Victoriano Santos Iriarte;
  Andr Maschinot;
  Bartholomew McGhee;
  Luis Felipe Monti;
  Moderato Visintainer;
  Manuel Rosas Snchez;
  Constantin Stanciu;
  Carlos Vidal Lepe;
  Djordje Vujadinovic;
  Adolfo Bernab Zumelz;


1 gol
  Guillermo Arellano Moraga;
   tefan Barbu;
  James Brown;
  Delfn Bentez Cceres;
  Juan Carreo Sandoval;
  Roberto Gayn Marquz;
  Marino Evaristo;
  Marcel Langiller;
  Lucien Laurent;
  Blagoje Marjanovic;
  Hctor Pedro Scarone;
  Alejandro Scopelli;
  Lus Alfonso Souza Ferreira;
  Guillermo Subiabre Astorga;
  Aleksandar Tirnanic;
  Francisco Antonio Varallo;

Gols en prpia porta;
  Manuel Rosas Snchez, contra Xile;


 Enllaos externs .
 FIFA - Uruguai 1930;
 Detalls a RSSSF;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85270" title="Miskolc" nonfiltered="3903" processed="3891" dbindex="34128">




Miskolc s una ciutat autnoma d'Hongria  i capital de la provncia de Borsod-Abaj-Zempln situada a la part del nord de l'estat. Compta amb uns 179.000 habitants i t una superfcie de 236,68 km.

Enllaos externs.
 web oficial de Miskolc (En hongars & angls);













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85272" title="Josep Maria Civis i Balasch" nonfiltered="3904" processed="3892" dbindex="34129">
Josep Maria Civis i Balasch (1963, Sabadell) s un poltic catal. 

Fou president del Consell de Joves de Sabadell durant tres anys, i va ser el seu representant al Consell Nacional de Joventut de Catalunya. 

Fins l'any 1999 es va dedicar a la feina d'educador social treballant en centres d'atenci primria, dirigint un centre obert i fent de director de tallers de formaci ocupacional.

Va ser sots-secretari general de les JERC amb Joan Puigcercs que n'era el secretari general. Durant sis anys va ser el president de la secci local d'ERC a Sabadell. L'any 1999, desprs de seixanta anys sense presncia d'ERC a l'ajuntament de Sabadell, Josep Maria Civis va sortir escollit regidor i va entrar al govern municipal com a Regidor de Medi Ambient. A la segent legislatura municipal, ERC aconsegu un regidor ms i reedit un pacte de govern local amb el PSC - que havia guanyat amb majoria absoluta - amb el que seria de nou Regidor de Medi Ambient. El maig de 2005 per, ERC retir el seu suport a la gesti de l'Alcalde Manel Bustos i juntament amb ICV-EUIA foren expulsats del govern municipal.

Durant el anys 2005 i 2006 Josep Maria Civis fou Regidor-portaveu d'ERC a l'Ajuntament de Sabadell i Conseller del Consell Comarcal del Valls Occidental en la delegaci del Valls Natural.

A comenaments del 2007 Joan Puigcercs el fitxa com a Director General d'Acci Civica de la Generalitat de Catalunya, crrec que ocupa en l'actualitat





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85283" title="Umberto Giordano" nonfiltered="3905" processed="3893" dbindex="34130">

Umberto Giordano (Foggia, 28 d'agost de 1867 - Mil, 12 de novembre de 1948), compositor itali que va compondre fonamentalment pera, algunes de les quals han aconseguit consolidar-se en el repertori internacional
 
Va estudiar amb Paolo Serrao al Conservatori de Npols i la seua primera pera - Marina - va ser escrita amb ocasi d'un concurs acadmic; va seguir Mala vita, l'argument de la qual consisteix en un home que fa promesa de regenerar una propstituta si s guarit de tuberculosi. L'atrevit argument verista va crear un escndol amb ocasi de la seua estrena a Roma el 1892. 

Giordano va assajar un tema ms romntic amb la seua posterior obra - Regina Diaz, el 1894 - que no va tenir gens d'xit i no va ser representada ms que dues vegades. El compositor es va establir a Mil, retornant al verisme, estil amb el qual va compondre la seua obra ms popular, Andrea Chnier el (1896), basada en la vida del poeta francs de l'poca de la Revoluci Andr Chnier. 

Encara que Fedora (1898) va constituir un xit i encara avui es representa, els posteriors treballs de Giordano tingueren un menor ress.

Altres peres.
Il Voto (1902);
Siberia (1903, reestrenada el 1927);
Marcella (1907);
Mese mariano (1910);
Madame Sans-Gne (1915);
La cena delle beffe (1924);
Il Re (1929);
La festa del Nilo (incompleta);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85292" title="Pintura al mn llat" nonfiltered="3906" processed="3894" dbindex="34131">

La coneixem grcies al descobriment de les ciutats de Pompeia, Hercul i Estavia, ciutats que van quedar sepultades en l'erupci del Vesuvi el 79 dC La majoria de pintures provenen d'aquestes ciutats.
Noms es conserva pintura mural sobre estuc, per els romans tamb realitzaven pintura sobre cavallet (tot i que no es conserven).
Plini el vell (principal documentalista de l'art rom), diu que els romans practicaven la pintura desde el s. V aC. Noms coneixem la pintura que es troba entre el s. II aC i el 79 dC Trobem 4 estils. Aquests estils, anomenats Pompeians, sn confusos i es barregen entre ells.

1r estil

s el ms antic, apareix al s.IIaC. No es precisament Rom, ja que apareix a Grcia. s un estil ilusionista, en el qual a travs de pintura sobre estuc, es vol simular pedres de marbre i pedres "riques".

2n estil

Apareix durant la 1a meitat dels s. IaC. Tamb anomenat estil arquitectnic. Es busca, com en el 1r estil, l'engany visual. Es busca l'illusionisme espacial, arquitectnic. Paissatges, temples, columnes, etc. Simula arquitectures per trobar profunditat.
A mesura que avana s'hi van afegint mscares teatrals, natura morta i la figura morta.

3r estil

poca Augustea. s el contrari del 2n estil. Busca la finitud de l'espai, la realitat. S'anomena estil de parets reials. Casa de Juli Polivi.
Grans superfcies llises pintades, sobretot amb negres i rojos. Quan hi ha escenes naturalistes, s'emmarquen, per deixar clar que es un quadre a la paret (aix s'anomena pinax).

4t estil

Hi han autors que diuen que no existeix, ja que no hi ha una unitat d'estil, es una fusi dels altres estils coneguts. Del 64 al 79dC. S'anomena estil fantstic. Del 2n estil agafa les finestres amb paissatges oberts, etc. Del 3r agafa l'arquitectura etrea.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85299" title="Fermentaci" nonfiltered="3907" processed="3895" dbindex="34133">
La fermentaci s el procs de catabolisme anaerbic en el qual un compost orgnic actua com a donador i acceptor d'electrons i l'ATP resultant s'obt per la fosforilaci a nivell de substrat. Va ser descobert per Louis Pasteur que va descriure la fermentaci com la vie sans l'air (la vida sense l'aire).

Hi ha molts tipus de fermentacions segons el tipus de productes i substrats implicats. En el procs de fermentaci noms es produeix una oxidaci parcial dels toms de carboni dels compostos orgnics i, a causa d'aix, noms s'allibera una petita quantitat d'energia.  Aquest fet fa que el rendiment energtic d'aquesta reacci sigui relativament baix comparat amb els processos de respiraci.

Hi ha casos de fermentacions en les quals no s'allibera prou energia lliure per obtenir directament ATP a partir de la fosforilaci del substrat. Per aquest motiu, la reacci est acoblada a bombes iniques que formen un gradient de sodi o protons a travs de la membrana. Aquest s el cas de Propionigenium modestum que produeix el pas de succinat a propionat fent sortir Na+ per la membrana

 Tipus de fermentacions .

El procs de fermentaci ms conegut s el de la fermentaci alcohlica en qu una molcula d'hexosa es descompon en dues molcules d'etanol i dues de CO. Sol ser produt per llevats o per bacteris com Zymomonas.

Altres fermentacions sn la homolctica on a partir d'una hexosa, se'n produeixen dues molcules de lactat. Aquesta fermentaci sol fer-la els estreptococs i alguns lactobacils aix com els animals en moments d'alt requeriment energtic.

La fermentaci heterolctica produeix, a partir d'una hexosa, una molcula de lactat, una d'etanol i una de CO. Aquesta reacci la duen a terme Leuconostoc i alguns lactobacils.

 Productes .
Des de fa segles, l'home ha utilitzat les reaccions de fermentaci que es produeixen naturalment per al seu propi profit. Per exemple la utilitzaci del llevat per a fer begudes alcohliques s molt antic. Aquest seria el cas de la cervesa i del vi, on en ambds productes interv sobretot el llevat Saccharomyces cerevisiae.

El formatge s un altre producte obtingut de la fermentaci. Per exemple el formatge Emmental, s'obt de la fermentaci del lactat que hi ha a la llet de la vaca a propionat. Hi participen lactobacils, estreptococs i bacteris de l'cid propinic.

El iogurt s'aconsegueix a partir de la fermentaci lctica produda per l'acci dels bacteris Lactobacillus bulgaricus i Streptococcus thermophilus.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85301" title="Acord (msica)" nonfiltered="3908" processed="3896" dbindex="34134">

Els acords sn combinacions de ms de dues notes que sonen alhora. Noms els poden realitzar per si sols els instruments polifnics, pianos i cordes. 

En la msica occidental, i des del moment en qu es comena a forjar la tonalitat com a sistema que organitza les relacions jerrquiques entre les notes en una determinada composici i l'harmonia com a sistema musical que organitza la simultanetat de sons, els acords principals s'organitzaren superposant notes disposades en intervals de tercera. D'aquesta manera, els intervals bsics i principals sn els acords trades. La superposici d'una altra tercera dna lloc als acords de setena que sn sempre dissonants.

Els acords es denominen usant el nom de la nota ms greu (disposant les notes per terceres) i tenint en compte el tipus de terceres que s'utilitzen en la seva configuraci.

Les notes que configuren l'acord es poden ordenar de maneres diverses, sempre de greu a agut, ja sigui perqu interessa que la nota ms greu no sigui la fonamental o que dna nom a l'acord, ja sigui perqu interessa que la ms aguda sigui una de concreta, perqu interessa que hi hagi una determinada distancia o amplitud, entre les diferents notes, per necessitats de la conducci de les veus, o per altres raons relatives a l'harmonia o b al contrapunt. Segons quina sigui la nota ms greu l'acord es troba en un estat diferent, mentre que la nota ms aguda afecta a la disposici.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85305" title="Faenza" nonfiltered="3909" processed="3897" dbindex="34135">

Faenza es una ciutat de la regi d'Emlia-Romanya a Itlia, a la provncia de Ravenna, en una plana prop de l'aiguabarreig dels rius Lamone i Marzeno. Te uns 65.000 habitants. Es de planta rectangular i dividida en quatre barris. Les muralles son del 1456.

Els seus monuments mes destacat sn el Palazzo Comunale (ajuntament, del segle XIII per reconstrut) la catedral (projecte de Giuliano de Maiano, comenada el 1474) amb la faana inacabada, i el fams Museu de la cermica. 

L'industria de la cermica, molt lligada a la ciutat, va tenir el seu millor moment el segle XV i la paraula favntia va quedar associada a ella com a  sinnim de cermica. La cermica rep el nom de faiana

 Histria .

Favntia (llat Faventia) fou una ciutat de la Gllia Cispadana a la via Emlia a uns 15 km de Forum Cornelii (Imola) i de Forum Livii (Forli)

Fou una ciutat de provncies fundada probablement pels romans vers el 180 aC, de la qual rarament apareixen noticies.  El 82 aC hi foren derrotats Carb i Norb, partidaris de Gai Mari, per Quint Cecili Metel Pius, general de Sulla. Tenia rang municipal i va continuar existint durant tot l'Imperi; el cultiu principal era la vinya i era el districte que mes vi produa d'Itlia. Plini el Vell l'esmenta per les seves manufactures de lli excellent i Sili Itlic esmenta que tenia molts pins.

Al final del segle V va passar als ostrogots als que fou arrabassada pels bizantins que la van incloure en la Pentpolis bizantina, per no van tardar a perdre la regi davant els llombards. El 756 els llombards foren derrotats pel franc Pip que els va obligar a cedir el territori al Papa. Des llavors fou administrada pels bisbes de la ciutat, per al segle XI es va afermar el poder del com com en altres ciutats italianes, i el com va assolir el poder poltic al segle XII, elegint per primer cop cnsols el 1141 i podest el 1155. La ciutat fou gibellina fins el 1178 en qu va canviar de poltica i es va adherir a la Lliga llombarda, i les divisions entre els dos partits (segle XIII en qu fou gibellina del 1250 al 1279 del 1279 al 1280 i el 1282, o b va estar sota ocupaci imperial del 1241 al 1248) van afavorir la presa del poder per Maghinardo Pafano el 1286, que va ocupar els crrecs de podest i capit del poble i directa o indirectament va controlar la ciutat i la regi per uns quants anys. El 1291 van tornar al poder els gibellins i el 1302 la ciutat va reconixer la sobirania del Papa.

El sistema de govern amb un poder sobir allunyat va donar pas al comenament del segle XIV a la senyoria dels caps guelfs (vers 1313/1319), dirigits per la famlia dels Manfredi durant casi dos-cents anys, plens d'intrigues, complots i guerres, per en el que els Manfredi foren uns mecenes de les arts que van afavorir el desenvolupament artstic de la ciutat. Del 1328 al 1339 el Papa va tornar a dominar la ciutat per els Manfredi van assumir el poder el 1339 i fins el 1356 en qu torn al Papa gracies primer al cardenal Albornoz i desprs a la companyia de mercenaris britnics de Giovanni Acuto (John Hawkwood) que el 1376 va rebre la senyoria per no la va poder mantenir en front de Nicolau d'Este que va ocupar la ciutat el 1377 i varen tornar els Manfredi que des llavors van governar la ciutat fins el 1404 quant una revolta va donar el poder al Papa, pero aquest la va retornar a Joangales I Manfredi el 1410. En aquesta anys es va construir el Palazzo del Popolo, es va iniciar la construcci de la Rocca (1371) i del Duomo (1474) i es va refer la muralla. El 1424 fou ocupada per Felip Maria Visconti de Mil que la va renunciar el 1426 i van tornar els Manfredi. A la mort de Galeot Manfredi, assassinat per gelosia per la seva muller Francesca Bentivoglio, i del seu fill Astorgi III Manfredi a Roma (on era presoner del Papa) la ciutat fou ocupada per Csar Borja el 1501.

Caigut el duc la ciutat va estar subjecte per sis anys a Vencia per tornar aviat a l'Esglsia, que la va conservar fins al final del segle XVIII. Ocupada pels francesos el juny de 1796 i el febrer del 1797, va passar a la repblica Cisalpina de la que fou capital, quedant desprs integrada en el Regne napolenic d'Itlia, per tornar als estats Pontificis el 1815 conforme a les decisions del Congres de Viena. El 1859 fou ocupada pels sards i pass a formar part del Regne d'Itlia el 1860. 

El 1908 va celebrar la Esposizione Torricelliana, que fou visitada per milers de persones incls el rei, en la que se celebrava el tercer centenari del naixement d'Evangelista Torricelli, inventor del barmetre, i que va reunir a la sala del convent de San Maglorio els productes cermics dels que la ciutat era capdavantera, i d'altres llocs d'Europa, aix com antics exemplars procedents de colleccions privades. Aquesta exposici fou el punt de partida del Museu de la cermica avui fams en tot el mon. 

Va patir seriosos bombardejos aliats el 1944.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85306" title="Manfredi" nonfiltered="3910" processed="3898" dbindex="34136">
Els Manfredi foren una famlia de Faenza que va exercir la senyoria a la ciutat per dos segles. El seu origen fou un ciutad de Faenza anomenat Guiu (Guido) que fou el pare de Manfred, patrici i ciutad, mort vers el 1050 i pare de Guiu Manfredi, patrici de la ciutat mort el 1099. Guiu Manfredi fou el pare de Guiu (mort el 1127), Alberic (cap dels gibelins de la Romanya, mort en la batalla de Santa Lucia el 17 de juny de 1145) i Enric (clergue mort passat el 1100).

Alberic fou el pare de Guiu (mort desprs del 1174), patrici i sacerdot, cannic de la catedral de Faena vers el 1170, que va hostatjar al emperador Frederic I Barba-roja, i d'Enric (mort vers 1192), patrici i ambaixador del com de Faenza davant l'emperador Frederic Barba-roja el 1167, que fou cnsol del com el 1185.

Enric fou el pare d'Alberic, podest de Faenza el ; de Manfred, patrici; d'Ugol, comte palat del Sacre Imperi el 1192; i d'Alberget, patrici. 

Alberic el podest fou el pare d'Enric anomenat Calzaro, patrici de la ciutat mort en un combat menor contra la facci dels Accarisi de Faenza el 1257; d'Alberget (Alberghettino), senyor de Brisighella, Quarneto i Baccagnano, un dels principals caps gelfs de la Romanya (mort a Imola el 23 d'abril de 1275);  d'Ugol Manfredi, patrici; i probablement de Fra Manfred, Cavaller de l'ordre de Santa Maria Gloriosa Mare de Deu, mort el 1270.

El primer senyor fou Francesc I Manfredi, fill d'Alberget.

Llista de membres de la famlia Manfredi que van exercir la senyoria de Faenza . 

Francesc I Manfredi 1319-1327 ;
Alberget I Manfredi 1327-1328;
Ricard Manfredi 1339-1340;
Francesc I Manfredi (segona vegada) 1340-1341;
Joan Manfredi 1341-1356;
Astorgi I Manfredi 1379-1404;
Joangales I Manfredi 1410-1416;
Carles I Manfredi 1416-1420;
Guiu Antoni Manfredi 1420-1443;
Astorgi II Manfredi 1443-1468;
Joangales II Manfredi 1443-1465 (associat);
Carles II Manfredi 1468-1477;
Galeot Manfredi 1477-1488;
Astorgi III Manfredi  1488-1501;
Astorgi IV Manfredi 1503 ;

La branca del patrici Ugol Manfredi va continuar amb els seus dos fills:

Alberic (conegut per Fra Alberigo) que fou senyor de Fognano, Rontana, Cesate (Castellina) i Quarneto fins al 1292,  cavaller de l'Ordre de Santa Maria Gloriosa Madre di Dio abans del 1271, i ambaixador dels gelfs de Romanya davant el Papa Nicolau III el 1278, que va morir  a Ravenna vers el 1300;

Manfred, senyor de Serravalle al Senio, assassinat per ordre de son germ a Cesate el 2 de maig de 1285.

La lnea d'Alberic va seguir amb els seu fill Ugol conegut per Buzzola (podest de Bagnacavallo el 1282, mort a Ravenna el 8 de gener de 1301) que va deixar tres  fills: Enrico (mort vers 1332 pare de Niccol, vescomte i lloctinent de  Val Lemone el 1412 i mort vers el 1412 o 1413), Francesco (senyor de Valdincoe, capit del exrcit del Papa, mort per Lambert Malatesta el 25 de gener de 1336, que fou pare d'Alberigo, capit napolit, de Guido, capit napolit, i de Gentilino, aquest darrer pare de Luigi, rector d'esglsia a Faenza i vescomte i lloctinent de Val Lemone el 1413) i de Giovanni. 

La lnea de Manfred va seguir una sola generaci amb els seus fills Ugolino (mort en batalla a Forli l' 1 de maig de 1282), Albergheto (mort amb el seu pare a Cesate el 2 de maig de 1285) i Beatriu.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85307" title="Francesc I Manfredi" nonfiltered="3911" processed="3899" dbindex="34137">
Francesc I Manfredi fou fill de'Alberget o Alberget (Alberghetto o Albergettino), senyor de Brisighella, Quarneto i Baccagnano, un dels principals caps gelfs de la Romanya (mort a Imola el 23 d'abril de 1275). Per herncia del pare va rebre les senyories de Brisighella, Quarneto i Baccagnano el 1275. Fou senyor de Calamello, Cavina, Montemaggiore, Fornazzano i Valdifuso el  1309, de Marradi i Biforco el 1312, i d'Oriolo el 1313.

Va ser proclamat capit del poble de Faenza el 4 de gener de 1313 i d'Imola el 9 de novembre de 1314. Va assolir la senyoria sobirana de Faenza i d'Imola el 1319 i la va conservar fins el 1327 en qu fou enderrocat per va recuperar Faenza l'agost del 1340 fins el 1341.  Fou tamb senyor de Lugo el  1326 , i senyor de Cerrone, Rontana, Pozzolo, Zattaglia, Vedreto, Collina, Pozzo, Cesate, Martignano, Solarolo i Gattaia fins al 1328. Fou tamb patrici de Faenza.

Es va casar amb Rengarda Malatesta (morta ja el 1311), filla de Malatesta II Malatesta de Rimini i Concrdia. Va morir a Faenza el 29 de maig de 1343. Tenia una germana anomenada Maddalena. 

Va deixar nou fills, tres dels quals foren senyors sobirans: Alberget I Manfredi, Malatest Manfredi i Ricard Manfredi. Els altres foren: Lisa, Caterina, Onestina, Margherita, Beltramo (aquest darrer natural, decapitat el 17 de gener de 1363 i que va deixar tres fills que foren patricis de Faenza: Pietro, Giovanni i Domenico) i Nascimbene (monjo dominic, bisbe de Trivento el 22 de juliol de 1334, mort a Trivento el 1344).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85308" title="Alberget I Manfredi" nonfiltered="3912" processed="3900" dbindex="34138">
Alberget I Manfredi (Albergheto I Manfredi) fou fill de Francesc I Manfredi. Fou senyor sobir de Faenza del 1327 fins al 23 de juliol de 1328. Fou tamb senyor de  Marradi i  Biforco, i de part de Calamello, Cavina, Cerfognano, Montemaggiore i Fornazzano el 1320, i senyor de Valmaggiore fins el 1323. 

Fou decapitat a Bolonya  el 18 de novembre de 1329. Es va casar amb Jacoba Ubaldini i fou el pare de Joan Manfredi de Marradi,  Bernat (patrici), Giovanna, Maddalena i Isabella (esposa de Ludovico da Barbiano, comte de Cunio i senyor de la Massa Llombarda mort el 1408) 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85309" title="Joan Manfredi de Marradi" nonfiltered="3913" processed="3901" dbindex="34139">
Joan Manfredi de Marradi fou fill d'Alberget I Manfredi. Fou senyor de Marradi, Montemaggiore, Biforco, Castiglionchio, Bettona (que va cedir a Florncia), San Cassiano, Premilcuore, Boccone, Gambaraldo i Gattaia. Fou armat cavaller pel seu oncle Ricard Manfredi el 1339, i gentilhome del marqus d'Este el 1344. Va morir vers el 1389 i fou el pare d'Alberic Manfredi de Marradi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85310" title="Alberic Manfredi de Marradi" nonfiltered="3914" processed="3902" dbindex="34140">
Alberic Manfredi de Marradi fou fill de Joan Manfredi de Marradi. Fou senyor de Marradi, Montemaggiore, Biforco, Castiglionchio, San Cassiano, Premilcuore, Boccone, Gambaraldo i Gattaia. Fou un destacat capit florent. Va morir vers el 1400.

Fou el pare de Ludovic (senyor de Marradi, Montemaggiore, Biforco, Castiglionchio, San Cassiano, Premilcuore, Boccone, Gambaraldo i Gattaia fins al 1432, i consenyor de  Brisighella, Calamello, Fornazzano, Montealbergo i Montevecchio des el setembre del 1413, que fou capit del exrcit de Mil  el 1435 i va morir vers el 1442), Joan (consenyor de Brisighella, Calamello, Fornazzano, Montealbergo i Montevecchio el setembre del 1413, mort vers el 1440), Jaume (consenyor de Brisighella, Calamello, Fornazzano, Montealbergo i Montevecchio el setembre del 1413, mort vers el 1440), Lisa (esposa des el 1397  d'Obizzo da Polenta senyor de Ravenna, morta vers el 1414), i una cinquena filla de nom desconegut, casada amb Aldobrandino de Polenta, consenyor de Ravenna, assassinat per son cunyat Obizzo el 1405 o 1406).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85311" title="Malatest Manfredi" nonfiltered="3915" processed="3903" dbindex="34141">
Malatest Manfredi fou fill de Francesc I Manfredi. Fou senyor de Baccagnano, Montemaggiore, Cavina, Cerrone, Rontana, Pozzolo, Zattaglia, Vedreto, Collina, Pozzo, Cesate, Martignano, Solarolo i Gattaia 1328 i senyor sobir de Bagnacavallo el 1335. Fou capit del exrcit del Papa. Va morir a Bagnacavallo el 1336. Es va casar amb Nobile i fou el pare de Francesc Manfredi de Bagnacavallo, Alberget (patrici, mort vers 1339), Ricard (patrici, mort vers 1339), Vanna i Margherita.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85312" title="Francesc Manfredi de Bagnacavallo" nonfiltered="3916" processed="3904" dbindex="34142">
Francesc Manfredi de Bagnacavallo fou fill de Malatest Manfredi. Fou senyor sobir de Bagnacavallo (1336-1340) i senyor de Baccagnano, Montemaggiore, Cavina, Cerrone, Rontana, Pozzolo, Zattaglia, Vedreto, Collina, Pozzo, Cesate, Martignano, Solarolo i Gattaia el 1336, podest de Castrocaro el 1338 i podest i senyor de Castrocaro el 1339. Va morir empresonat a Faenza l'agost de 1440.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85314" title="Aiguafort" nonfiltered="3917" processed="3905" dbindex="34143">


L'aiguafort (del llat, aqua forte, aigua forta) s una modalitat de gravat al buit, la tinta es diposita a les parts gravades o buidades. La matriu s de metall i com calcografia, es treballa de manera indirecta per l'acci corrosiva d'un cid ntric sobre la planxa metlica de coure, acer o zinc. 

Alguns dels aiguaforts ms coneguts sn Los desastres de la guerra, de Goya, qui els va fer servir per fer de cronista de la Guerra del Francs. Aquests gravats va ser publicats el 1863, trenta-cinc anys desprs de la mort de l autor.

Un altre artista que es dedic exclusivament al gravat fou Piranesi. En el seu taller treballaven molts artistes que preparaven les planxes i elaboraven les parts ms mecniques, com zones enfosquides. Rembrandt tamb t diverses obres en aiguafort, aix com Van Dyck o Guido Reni.

Galeria.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85316" title="Bagnacavallo" nonfiltered="3918" processed="3906" dbindex="34144">
Bagnacavallo s una ciutat italiana de la provncia de Ravenna a la regi Emlia-Romanya. A uns 20 km de Ravenna i 10 de Lugo, est situada quasi b al nivell del mar. Amb 17.000 habitants les seves fraccions son: Villanova, Glorie, Traversara, Prati, Boncellino, Masiera i Rosetta.

 Lloc i monuments .

Piazza della Libert, amb diversos monuments com la Collegiata de San Michele Arcangelo, que te al darrera l'altar pintat per Bartolomeo Ramenghi (1484-1542); el campanar barroc que no es va acabar fins el 1859 i fou obra d'Andrea Galegati un artista local; el Teatre Comunal Goldoni (construt entre 1840 i 1845 segons disseny de l'arquitecte de Bolonya Filippo Antolini), el Palazzo Comunale (acabat el 1803 sota projecte del imols Cosimo Morelli); la Torre Cvica, de 35 metres, tpic del perode comunal; l'esglsia del Suffragio, un edifici barroc; i el Palazzo Vecchio, del segle XIII per reformat diverses vegades, que cont pintures del segle XVII recollides de la Sala Oriani al convent de San Francesco i entre els quals un quadre del Ventenati, pintor verons.

Esglsia de Santa Maria della Pace amb un quadre de G. Battista Ramenghini, fill de Bartolomeo Ramenghini, datada  el 1585.

Convent de San Francesco (Piazza Carducci), construda sobre una esglsia romano-gtica segons projecte del arquitecte Gioacchino Tomba, d'estil neoclssic, amb certes pintures rellevants : una del segle XIV de l'escola riminesa, un relleu funerari de Tiberto VI Brandolini del segle XIV,  quatre esttues d'Antonio Trentanove, i dues teles de Tommaso Missiroli, del segle XVII.

Convent de San Giovanni del segle XIV (reformat) amb esglsia del segle XVII amb diverses pintures dels segles XVII i XVIII, en el qual va morir Allegra, la filla de Lord Byron, el 1821.

Baslica di San Pietro in Sylvis, a 1 km de la ciutat en direcci a Fusignano, del segle VII.

 Histria .

Es creu que fou una ciutat romana el nom de la qual podria haver estat Tiberiacum (per l'emperador Tiberi), per que va tenir diversos noms: Gabrium, Gabellum, Magna, Tulliacula, Ad Caballos per arribar finalment, a l'alta edat mitjana al seu actual nom de Bagnacavallo, assignat per que l'aigua de la zona tenia efectes curatius en els cavalls que si banyaven.

Va passar als ostrogots i d'aquestos al exarcat de Ravenna. Al comenament del segle VII els bizantins van construir l'esglsia de San Pietro in Sylvis, exemple clssic de l'arquitectura sacra del exarcat; poc desprs fou ocupada pels llombards per el 756 aquestos foren derrotats per Pip que la va donar al Papa. 

Al segle XI va quedar en poder del comte Malvicini o Malaboca, que sembla que pertanyia a una branca collateral dels comtes Brandolini. La comtessa Carolina es va casar amb Guido Novello da Polenta, de Ravenna, que va fer algunes donacions a la ciutat i va hostejar a Dante Alighieri al seu darrer exili; fou reconquerida per l'Esglsia el 1248 pel cardenal Ottavio Ubaldini, i el 1250 el com va afermar la seva independncia, per el 1256 va ser ocupada pels bolonyesos i al cap d'un temps van retornar els Malvicini, i desprs altra cop els bolonyesos. El 1305 se'n va apoderar el comte de Cunio, del que va passar als Manfredi, que la van regir com a vicaris pontificis (1335). Dos membres de la famlia foren senyors noms a Bagnacavallo: Malatest Manfredi i el seu fill Francesc Manfredi de Bagnacavallo.

El 1350 fou ocupada pels Polentani senyors de Ravenna, per va tornar als Manfredi com a vicaris pontificis fins el 1357 en qu Gregori XI la va cedir a Giovanni Hawkwood (Giovanni Acuto), condottieri angles, que va tenir la senyoria per set anys i la va vendre al marqus de Ferrara. Va romandre en poder de la casa d'Este fins el 1598, quant fou recuperada per l'Esglsia sota el pontfex Climent VIII Aldobrandini.

El 1797, desprs de la invasi francesa,va ser part de la Repblica Cispadana, i desprs de la Repblica Cisalpina, dins del departament del Rubicone (equivalent a la provncia de Forli). El 1815 Bagnacavallo va tornar als Estats Pontificis i fou agregada a la provncia de Ferrara i elevada a ciutat per una breu de Lle XII del 26 de setembre de 1828. Fou unida  Itlia el 1860, passant definitivament a la provncia de Ravenna.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85318" title="Ricard Manfredi" nonfiltered="3919" processed="3907" dbindex="34145">
Ricard Manfredi (Riccardo Manfredi) fou fill de Francesc I Manfredi. Fou armat cavaller pel rei de Npols el 1316. Fou capit del poble a Imola el 1322 i fins el 1327.

Senyor de  Baccagnano, Montemaggiore, Cavina, Cerrone, Rontana, Pozzolo, Zattaglia, Vedreto, Collina, Pozzo, Cesate, Martignano, Solarolo i Gattaia (junt amb son germ Malatest Manfredi) el  1328. 

Fou proclamat senyor sobir de Faenza el 8 de gener de 1339. Senyor de Fontanamoneta i de Bagnacavallo el 1340. Va morir a Faenza el 23 d'agost de 1340. Estava casat amb Diletta de Cunio, filla del comte Alberigo de Cunio. Fou el pare de Rengarda (casada amb el comte Giovanni Ubaldini consenyor de Citta di Castello, i en segones noces amb Azzo Alodisi, senyor d'Imola) i de dos fils naturals legitimats: Joan Manfredi i Guillem Manfredi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85319" title="Joan Manfredi" nonfiltered="3920" processed="3908" dbindex="34146">
Joan Manfredi fou fill natural de Ricard Manfredi i de Zeffirina Nordigli. Va nixer a Imola el 1324.  Fou armat cavaller per son pare el 21 d'agost de 1340.

Fou senyor de Baccagnano, Montemaggiore, Cavina, Cerrone, Pozzolo, Zattaglia, Vedreto, Collina, Pozzo, Cesate, i Martignano del 1340 al 1371, senyor de Solarolo fins al 1368; senyor sobir de Faenza del 1341 al 13 de setembre de 1356. Fou senyor de Limadizio el 1350, de Bagnara el 1351, i de Calamello el 1359 i senyor de San Cassiano, Fornazzano, Brisighella i Rontana del 1359 al 1368, consenyor de Gambaraldo, Castiglionchio, Gattaia i Calamello (dels que es va apoderar son cos Giovanni di Alberghetto), i consenyor (1340-1367) i senyor (1367-1368) de Bagnacavallo, i senyor de Fontanamoneta del 1367 al 1369. 

Va morir a Faenza l'octubre de 1371. Estava casat amb Ginevra i va tenir quatre fills: Francesc Manfredi (excls de la primogenitura, que fou senyor de Solarolo del 1381 al 1385, capit del exrcit de Mil del 1360 al 1363, capit de Florncia el 1375, i capit de Bolonya el 1385, i va morir a Bolonya el 1393), Astorgi I Manfredi, Zeffirina i Isabella (esposa de Ludovic de Barbiano comte de Cunio i senyor de la Massa llombarda.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85320" title="Guillem Manfredi" nonfiltered="3921" processed="3909" dbindex="34147">
Guillem Manfredi (Imola 1327-1367) fou fill natural legitimat de Ricard Manfredi i Zeffirina Nordigli. Fou cavaller armat pel pare el 21 d'agost de 1340, i senyor de Fontanamoneta, consenyor de Bagnacavallo el 1340, consenyor de  Gambaraldo, Castiglionchio, Gattaia i Calamello (que li foren arrabassats pel seu cos Giovanni d'Alberghetto). Va morir vers el 1367.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85321" title="Astorgi I Manfredi" nonfiltered="3922" processed="3910" dbindex="34148">
Astorgi I Manfredi (Astorgio I Manfredi) fou fill de Joan Manfredi.  Fou senyor de Calamello i Rontana del 1375 al 15 de setembre de 1404, senyor de Granarolo del 1377 al 15 de setembre de 1404,  senyor de Bagnacavallo, Brisighella, Gesso, Fornazzano, San Cassiano, Ceppaiano, Montalbergo, Santa Maria in Montalto, San Procolo i Castel Laderchio del 1378 al 15 de setembre de  1404, senyor sobir i vicari Pontifici de Faenza del 1379 al 15 de setembre de 1404,  senyor de Savignano el 1394, senyor i viari pontifici de Fusignano i Donigaglia el 1397, senyor i vicari pontifici de Montemaggiore del 1397 al 15 de setembre de 1404, senyor de Brisighella i Val Lemone el 1405.

Fou capit de la Compagnia di Ventura della Stella, al servei de diversos senyors. Fou tamb poeta.

Va morir executat (decapitat) a Faenza el 28 de novembre de 1405. Al morir feia tres anys que era vidu de Lenta de Polenta filla de Guiu de Polenta, senyor de Ravenna. Fou el pare de Joangales I Manfredi i Antnia (morta el 1434) esposa d'Alberico de Barbiano, comte de Cunio i senyor de Belgioioso






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85322" title="Joangales I Manfredi" nonfiltered="3923" processed="3911" dbindex="34149">
Joangales I Manfredi (Giangaleazzo I Manfredi) fou fill d'Astorgi I Manfredi. Va rebre del Papa les senyories i la vicaria pontifcia de Faenza (sobirana),  Fusignano, Donigaglia,  Savignano, Gesso, Cesate, Quarneto, Fognano, Cavina, Fornazzano, San Cassiano, Montalbergo, Santa Maria in Montalto, San Procolo i Castel Laderchio el 1410, i tamb fou comte de Brisighella i Val Lemone el mateix 1410. Fou senyor d'Oriolo el 1416. Fou capit del exrcit del marqus d'Este el 1395.

Va morir a Faenza el 16 d'octubre de 1417.  Estava casada amb Gentile Malatesta, filla de Galeotto Malatesta, senyor de Rimini, Fano i Cesena. Fou el pare de Carles I Manfredi, Guiu Antoni Manfredi, Marzia  (Faenza 1408-Sarzana 1460, casada amb Toms Campofregoso dux de Gnova), Astorgi II Manfredi, Ginevra (morta el 1447 a Vencia, casada amb Spinetta I Fregroso, patrici genovs, i en segones noces amb Ostasio de Polenta, senyor sobir de Ravenna) i Joangales II Manfredi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85323" title="Carles I Manfredi" nonfiltered="3924" processed="3912" dbindex="34150">
Carles I Manfredi  fou fill de Joangales I Manfredi. Va nixer a Rimini el 1406 i a la mort del seu pare, amb noms 10 anys, fou proclamat senyor i vicari pontifici de Faenza, Fusignano, Donigaglia, Savignano, Oriolo, Gesso, Cesate, Quarneto, Fognano, Cavina, Fornazzano, San Cassiano, Montalbergo, Santa Maria in Montalto, San Procolo i Castel Laderchio i comte de Brisighella i Val Lemone, associat a son germ Guiu Antoni Manfredi. Va morir jove el 1420.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85324" title="Guiu Antoni Manfredi" nonfiltered="3925" processed="3913" dbindex="34151">
Guiu Antoni Manfredi (Guidantonio Manfredi) fou fill de Joangales I Manfredi. Va nixer a Faenza el 1407. Fou conegut per Guidaccio o Guindazzo. Fou senyor sobir i vicari pontifici de Faenza i senyor i vicari pontifici de Fusignano i Donigaglia, senyor de Savignano, Oriolo, Gesso, Cesate, Quarneto, Fognano, Cavina, Fornazzano, San Cassiano, Montalbergo, Santa Maria in Montalto, San Procolo i Castel Laderchio, i comte de Brisighella i Val Lemone, primer associat a son germ Carles I Manfredi i desprs sol. Fou senyor de Passatello, Tossignano, Montebattaglia, Rio Secco i Baffadi 1435. El 1439 fou senyor sobir d'Imola i senyor de Bagnacavallo, Massa Llombarda, Portico, Montevecchio, Tredozio i Marradi. Fou tamb senyor de Modigliana del 1439 al 1443. 
Capit de l'exrcit de Florncia el 1430 i de l'exrcit de Francesc Sforza el 1433. 

Va morir a Bagni di Petriolo el 20 de Juny de 1443. Estava casat en primeres noces (1423) amb Bianchina Trinci, filla de Nicolas I Trinci senyor de Foligno, que fou assassinada el 1441; i en segones noces (vers 1442) amb Agnsia de Montefeltro, filla del comte Guidantonio I Montefeltro senyor d'Urbino i fou el pare de Tadeu Manfredi, de Leta (esposa de Guiu Visconti consenyor de Somma, Crenna i Agnadello, morta el 1478) i de Rengarda (casada el 1445 amb Carles Gonzaga senyor d'Isola, Rivarola, Gonzaga, Sabbioneta, Bozzolo, San Martino, Gazzuolo, Viadana, Luzzara, Suzzara i Reggilio, morta a Ferrara el 21 de desembre de 1456).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85325" title="Tadeu Manfredi" nonfiltered="3926" processed="3914" dbindex="34152">
Tadeu Manfredi (Taddeo Manfredi) fou fill de Guiu Antoni Manfredi del que son germ Astorgi II Manfredi va usurpar la senyoria sobirana de Faenza. Fou senyor sobir d'Imola del 1441 al 15 de juliol de 1467 i del desembre del 1467 al 11 de maig del 1473.

Fou capit de l'exrcit de Florncia del 1443 al 1448, de l'exrcit de Npols del 1448 al 1452, i altre cop de Florncia el 1452. 

Fou tamb senyor de Mordano, Bagnara i Bubano, fins al 11 de maig de 1473

Va morir passat el 1482. Estava casat amb Marsobilia Pio di Savoia, filla de Gals Pio de Savoia consenyor de Carpi. Fou el pare de Guidaccio (cavaller milanes des el 1472, capit de l'exrcit de Florncia, mort desprs del 1499, casat amb Fiordelisa Sforza, filla natural legitimada de Francesc I Sforza duc de Mil); Sigismondo (capit de l'exrcit de Florncia, mort desprs del 1503), Taddea i Zaffira (enverinada pel seu marit Pino II Ordelaffi senyor de Forli el 14 de juny de 1473).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85326" title="Astorgi II Manfredi" nonfiltered="3927" processed="3915" dbindex="34153">

Astorgi II Manfredi (Astorgio o Astorre II Manfredi, Faenza 8 de desembre de 1412-Faenza 12 de mar de 1468), fou fill de Joangales I Manfredi. El 1443 fou senyor sobir i vicari pontifici de Faenza usurpant el poder a son nebot Tadeu Manfredi, hereu legtim, que es va quedar amb Imola que governava des el 1441. Tamb el 1443 fou comte de Brisighella i Val Lemone i senyor i vicari pontifici de Fusignano i Donigaglia, i senyor de Savignano, Oriolo, Gesso, Cesate, Quarneto, Fognano, Cavina, Fornazzano, San Cassiano, Montalbergo, Santa Maria in Montalto, San Procolo i Castel Laderchio, associat a son germ Joangales II Manfredi. El 25 de maig de 1449 fou senyor de Casola, Rio Secco, Fontanamoneta, Baffadi ei Montebattaglia, i fou armat cavaller per l'emperador el 26 de gener de 1452. Va ser capit per diversos senyors.

Es va casar el 1431 amb Giovanna de Barbiano, filla d'Alberico de Barbiano, comte de Cunio i senyor de Belgioioso, i fou el pare de Carles II Manfredi, Galeot Manfredi, Frederic Manfredi, Elisabetta (Faenza 1443-Faenza 26 de juny de 1469, esposa de Francesc IV Ordelaffi senyor de Forli), Brbara (Faenza 3 d'abril de 1444-Forl 7 d'octubre de 1466, esposa el 16 de maig de 1462 de Pino II Ordelaffi senyor de Forli, morta enverinada) i Lancilot (nascut el 1446, patrici de Faenza i de Vencia, entre el 1477 i el 1478 va usurpar alguns castells de Val Lamone, i fou capit del duc de Mil el 1470 i de Florncia el 1472, va morir a Faenza el 22 de juny de 1480 i noms va deixar fills  naturals: un de nom Astorgi, patrici vnet des el 1503; una de nom Polissena; una de nom Margherita; i una de nom Giacoma).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85327" title="Carles II Manfredi" nonfiltered="3928" processed="3916" dbindex="34154">
Carles II Manfredi (Faenza 1439-Rimini 1484) fou fill d'Astorgi II Manfredi. Fou armat cavaller per l'emperador el 26 de gener de 1452. 

El 1468 va succeir al pare com a senyor sobir i viari pontifici de Faenza, comte de Brisighella i Val Lemone, senyor i vicari pontifici de Fusignano, Donigaglia, i senyor de Savignano, Oriolo, Gesso, Cesate, Quarneto, Fognano, Cavina, Fornazzano, San Cassiano, Montalbergo, Santa Maria in Montalto, San Procolo, Castel Laderchio, Casola, Rio Secco, Fontanamoneta, Baffadi i Montebattaglia fins al 16 de novembre de 1477.

El 9 d'agost de 1471 es va casar amb Constana de Varano, filla de Rodolf de Varano vicari Pontifici de Camerino, i foren els pares d'Ottaviano, nascut a Faenza el 6 d'agost de 1472, capit florent, assassinat prop del monestir de San Benedetto in Val Lemone l'abril del 1500).

Carles II va morir de pesta a Rimini el 1484.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85328" title="Galeot Manfredi" nonfiltered="3929" processed="3917" dbindex="34155">
Galeot Manfredi (Galeotto Manfredi, Faenza 1440-Faenza 31 de maig de 1488) fou fill d'Astorgi II Manfredi. Fou armat cavaller per l'emperador el 26 de gener de . 

El 16 de novembre de 1477 va succeir a son germ Carles II Manfredi com a senyor sobir i viari pontifici de Faenza, comte de Brisighella i Val Lemone, senyor i vicari pontifici de Fusignano, Donigaglia, i senyor de Savignano, Oriolo, Gesso, Cesate, Quarneto, Fognano, Cavina, Fornazzano, San Cassiano, Montalbergo, Santa Maria in Montalto, San Procolo, Castel Laderchio, Casola, Rio Secco, Fontanamoneta, Baffadi i Montebattaglia fins el 1488.

Fou capit de l'exrcit de Florncia.

L'abril de 1478 fou senyor de Granarolo. El 1481 es va casar a Bolonya amb Francesca Bentivoglio, filla de Joan II Bentivoglio, senyor de Bolonya, que per gelosia el va matar a Faenza el 31 de maig de 1488. Foren els pares d'Astorgi III Manfredi. Tamb va deixar tres fills naturals: Francesc Manfredi (legitimat amb el nom d'Astorgi IV Manfredi; Scipione (nascut el 1473, natural de Cassandra Pavoni, legitimat, fou abat comendatari de San Giovanni Evangelista dei Camaldolesi de Faenza el 1489 i va morir l'octubre de 1493); i Giovanni Evangelista anomenat Ottavio (natural de Cassandra Pavoni, legitimat, castell de Faenza el novembre del 1500, estrangulat a Castel Sant Angelo, a Roma, el 9 de juny de 1502).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85329" title="Astorgi III Manfredi" nonfiltered="3930" processed="3918" dbindex="34156">
Astorgi III Manfredi (Faenza 20 de juny de 1485-Castel Sant Angelo, Roma, 9 de juny de 1502) fou fill de Galeot Manfredi. El 1488 va succeir al seu pare quant fou assassinat per la mare, com a senyor sobir i vicari pontifici de Faenza, comte de Brisighella i Val Lemone, senyor i vicari pontifici de Fusignano, Donigaglia, i senyor de Savignano, Oriolo, Gesso, Cesate, Quarneto, Fognano, Cavina, Fornazzano, San Cassiano, Montalbergo, Santa Maria in Montalto, San Procolo, Castel Laderchio, Casola, Rio Secco, Fontanamoneta, Baffadi i Montebattaglia, fins a la seva deposici per Csar Borja el 25 d'abril de 1501, que el va enviar pres a Roma on fou assassinat al Castel Sant'Angelo el 9 de juny de 1502.

Fou capit de l'exrcit de Florncia el 1488. El 1494 es va casar am Bianca Riario Sforza della Rovere (filla de Gerolamo Riario della Rovere, senyor d'Imola i Forli) per el matrimoni no es va consumar.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85330" title="Astorgi IV Manfredi" nonfiltered="3931" processed="3919" dbindex="34157">
Astorgi IV Manfredi (1470-Ravenna 24 de desembre de 1509) fou fill natural de Galeot Manfredi i Cassandra Pavoni, i es va dir de naixement Francesc Manfredi adoptant el nom d'Astorgi al ser proclamar senyor l'octubre de 1503.

Fou governador de Val di Lemona 1489. Fou proclamat senyor sobir de Faenza l'octubre de 1503 per va ser deposat el 19 de novembre del mateix any. Va morir a Ravenna el 24 de desembre de 1509. Estava casat amb Beatriu de Carpegna.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85331" title="Frederic Manfredi" nonfiltered="3932" processed="3920" dbindex="34158">
Frederic Manfredi (Faenza 1441-Rimini 1484) fou fill d'Astorgi II Manfredi.  Dedicat a la carrera religiosa fou canonge de la catedral de Faenza el 1450, protonotari apostlic el 1453, i el 1463 fou elegit bisbe de Faenza per fou recusat pel Papa Pius II. Finalment fou bisbe de Faenza el 1469. Lloctinent de Faenza el 1477. Va morir de pesta el 1484. Tot i la seva condici sacerdotal, fou un home d'armes i va deixar quatre fills naturals: Carles, Marcantonio, Gerolamo (els tres patricis de Faenza i de Vencia) i Lucia (monja benedictina).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85332" title="Joangales II Manfredi" nonfiltered="3933" processed="3921" dbindex="34159">
Joangales II Manfredi (Giangaleazzo II Manfredi) fou fill pstum de Joangales I Manfredi, nascut el 1418. Fou senyor sobir i vicari pontifici de Faenza, comte de Brisighella i Val Lemone, senyor i vicari pontifici de Fusignano i Donigaglia, i senyor de Savignano, Gesso, Cesate, Quarneto, Fognano, Cavina, Fornazzano, San Cassiano, Montalbergo, Santa Maria in Montalto, San Procolo i Castel Laderchio el 1410, associat a son germ Astorgi II Manfredi. Fou capit de l'exrcit del Papa el 1459. Va morir el 1465. Es va casar vers el 1460 a la Mirandola amb Parisina Pico, filla de Nicolau Pico senyor de la Mirandola.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85333" title="Escut de Llvia" nonfiltered="3934" processed="3922" dbindex="34160">

Informaci addicional.
Llvia no t escut oficial.

Histria.
Al "Llibre Ferrat" hi figura l escut original de Llvia de 29 x 20 cm pintat en blau, verd i vermell, representant la poblaci de Llvia arrecerada al peu del puig del mateix nom, coronat pel vell castell protector, al qual s uneix un cam que puja fins la fortalesa. Fora del campanar, al costat esquerre apareix un personatge dempeus i barbut, abillat amb una mena de ceptre, acompanyat del nom ERCULES.
L escut est orlat amb la segent inscripci: LIVIUM OPPIDUM EST INTER PIRENEORUM CONVALLES MONTIUM PROVINCIA CATALONIA ET CERITANIA REGIONIS AB ERCULE LIBICO (Llvia s una plaa forta que es troba a les valls del Pirineu, a les muntanyes de la provncia de Catalunya i la regi de la Cerdanya, i que descendeix d Hrcules lbic).
Segons la llegenda fundacional, al lloc on avui s aixeca Llvia hi descans el mtic heroi grec Hrcules, en tornar de l illa d Eritia, quan venia de robar els bous de Gerion. Va edificar una ciutat al Pirineu en record de la seva naci: Lbia. s per aix que Hrcules presideix l escut de la Vila.
L escut actual, molt similar a l original, s una versi simplificada de la que apareix al Llibre Ferrat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85334" title="La Murta" nonfiltered="3935" processed="3923" dbindex="34161">
La Murta (o Murta) s una partida del sud del terme municipal de Xal, situada entre Benibrai i Masserof. El seu topnim sembla que prov de la planta murta o murtra (nom cientfic: Myrtus communis).

Descripci fsica.
Aquesta partida t un relleu molt accidentat, amb una altura mitjana sobre el nivell de la mar de 450 metres. El principal conreu de Murta s el de l'olivera i, en menor proporci, el de l'ametler. Murta compta amb unes 30 vivendes allades, repartides entre casetes de muntanya que, a diferncia de les de Benibrai, no tenen riuraus i xalets de recent construcci on viuen residents estrangers.

Vinculaci entre Murta i Benibrai.
Els llocs de Murta i Benibrai, localitzats a la histrica Vall de Xal, estaven integrats en un senyoriu com que pertanyia al novellista Joanot Martorell, que l'havia rebut per donaci de madona Beatriu, la seua via paterna i l'esposa d'en Guillem, el fundador de la nissaga dels Martorell. Segons els historiadors Jess Villalmanzo i Jaume J. Chiner, en Joanot era el nt preferit de madona Beatriu perqu el va fer hereu universal dels seus bns.

La mesquita de Murta.
Per la documentaci histrica se sap que al lloc de Murta hi havia una mesquita a mitjans del segle XV. A causa d'una qesti de possessi jurdica sobre aquest lloc entre en Joanot Martorell, en la seua condici de senyor, i en Bertomeu Mart, com a arrendatari, els musulmans de Murta se n'havien anat per tal d'evitar el conflicte; per aix, el dia 25 de juny de 1443, quan en Bertomeu Mart i el seu procurador, n'Antoni Torr, es van presentar a Murta, no van trobar cap habitador. Les portes de la mesquita eren obertes, per no hi havia ning al seu interior.

Cale Gallad, habitador de Murta.
Cale Gallad formava part del grup de musulmans que, a instncies d'un porter reial dit Joan Claver, es van congregar davant de la casa senyorial de Benibrai el dia dos de maig de 1442. Dels setze musulmans que s'hi van aplegar, tots -tret de Cale Gallad- eren habitadors de Benibrai; circumstncia que fa pensar que, dins del senyoriu Murta-Benibrai, aquest darrer lloc comptava amb ms habitants que el de Murta.  






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85337" title="Secci de Bsquet del Futbol Club Barcelona Plantilla 2005-2006" nonfiltered="3936" processed="3924" dbindex="34162">
La temporada 2005-2006, la plantilla del primer equip de bsquet del Futbol Club Barcelona era formada pels segents jugadors:


Entrenador:  Dusko Ivanovic




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85339" title="Rincosaure" nonfiltered="3937" processed="3925" dbindex="34163">

Els rincosaures (Rhynchosauria) van sser un inusual grup de rptils dipsids relacionats amb els arcosaures. Eren hervvors, i fora abundosos (a alguns jaciments el 50% de fossils ho sn), amb cossos rodanxons i grassonets i un poders bec.

Formes primitives com el Mesosuchus i Howesia eren d'estructura tpicament reptiliana, i tenien cranis similars als dels primers dipsids (Younginia), excepte pel bec i un parell ms de caracterstiques.

En els gneres ms avenats i tardans el crani es curt, ample i triangular, ssent molt ms ampli que no pas llarg a les formes mes avenades com l'Hyperodepedon (=Scaphonyx),amb una regi molt profunda per les galtes. La premaxila s'exten cap a fora i cap avall per formar el bec. L'ampli crani hauria servit per allotjar els podersos msculs mandibulars. La mandibula inferior tamb era profunda, i quan la boca es tancava exncaixava fermament amb la mandibula superior. Aquesta acci de tisora els hi hauria perms tallar qualsevol planta dura.

Les dents eren fora inusuals, ja que les de la maxilla i les del palladar eren semblants a pales.

Els peus dels membres posteriors eren equipats amb urpes massives, presumiblement eren emprades per fer excavar i extreure arrels i tubercles.

Com molts animals del seu temps, es distribuen arreu de Pangea.

Aquells abundosos animals desaparegueren de sobte al final del perode Carni (mitjans del Trisic tard), potser degut a l'extinci de les plantes del tipus Dicrodium, les quals eren la base de la seua alimentaci.
 Referncies .
 Benton, M. J. (2000), Vertebrate Paleontology, 2nd ed. Blackwell Science Ltd;
 Carroll, R. L. (1988), Vertebrate Paleontology and Evolution, W.H. Freeman & Co.
 Dilkes, D. W. 1998. El rincosaure del Trisic primerenc Mesosuchus browni i les relacions dels arcosauromrfs basals. Philosophical Transactions of the Royal Society of London: Biological Sciences, 353:501-541. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85342" title="Jean le Rond d'Alembert" nonfiltered="3938" processed="3926" dbindex="34164">

Jean le Rond d'Alembert (Pars, 16 de novembre 1717 - Pars, 24 d'octubre 1783) matemtic i filsof francs.

La seva filosofia es va caracteritzar per la seva tolerncia en general i el seu escepticisme en el camp de la religi i de la metafsica. Es va especialitzar en la filosofia natural i va redactar el discurs preliminar de la Encyclopdie dirigida per Denis Diderot.

Va abordar les matemtiques a travs de la fsica, amb el problema dels tres cossos (impossibilitat de trobar equacions de les trajectries - inestabilitat del sistema), la precisi dels equinoccis (ra del lliscament de les estacions), les cordes vibrants (diferents maneres de vibraci - aplicaci a la msica). Aix li va dur a estudiar les equacions diferencials i les equacions en derivades parcials. Tamb va inventar un criteri per a distingir una srie convergent d'una divergent, el Criteri d'Alembert.

La seva obra mestra va ser el tractat de dinmica, on va enunciar el teorema que duu el seu nom (Principi de d'Alembert). El Teorema Fonamental de l'lgebra rep en alguns pasos el nom de Teorema de d'Alembert - Gauss ats que d'Alembert va ser el primer a donar una prova gaireb completa sobre aquest teorema.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85343" title="Amman" nonfiltered="3939" processed="3927" dbindex="34165">


Amman (en rab,     ) s la capital del Regne de Jordnia i el seu centre comercial, industrial i administratiu. T ms d'un mili d'habitants.

 Poblaci.

1.275.857 habitants.
 Geografia.

Altitud: 765 metres.
Latitud: 31 57' 00" N;
Longitud: 035 55' 59" E;
 Histria .

De les diverses civilitzacions que han poblat Amman, la primera que ha quedat registrada ho va fer en el perode neoltic, uns 6500 anys abans de Crist. Els descobriments arqueolgics de Ain Gazal, a l'est de la ciutat mostren tamb l'evidncia del creixement de la producci artstica, convertint-la en una de les ms avanades de l'poca. 

En el segle XIII aC Amman va ser anomenada Rabbath  Ammn pels amonites (hebreu          , Rabat Amn). Vers el 1200 aC fou atacada pels israelites sense xit per finalment conquerida pel rei David al segle XI aC, si be es va perdre sota el rei Salom i fou part del regne independent ammonita fins que el territori va esdevenir vassall dels assiris (segles VIII i VII aC) per recuperar la independncia sota els neobabilnics que noms ocasionalment hi van percebre tribut.

Als segles VI, V i IV aC, d'hegemonia dels perses, i ms tard dels grecs macednia, es parla molt poc de la zona que mantingu la independncia fins a la conquesta grega sota el rei egipci Ptolemeu II Filadelf (284-246 aC); el rei la va anomenar Filadlfia  (en grec           , Philadelphia). El 218 aC va passar als selucides (Antoc III el Gran). En el segle I dC Filadlfia va caure sota control rom i va ser agrupada a la Decpolis - una lliga de deu ciutats de cultura grecoromana al Mig Orient. Temporalment fou ocupada pels nabateus per el 30 aC en foren expulsats per Herodes el Gran del regne del qual fou part. Desprs el territori va tornar als romans (segle I) que hi van fer moltes construccions (villes, teatres, temples, frum, nimfeu, i un carrer principal amb columnes a cada costat. El 324, el cristianisme va ser imposat com a religi imperial i Filadlfia va ser seu episcopal i form part de la provncia de Palestina Tercera amb capital a Bosra. Ms tard, ja en poca bizantina,  el bisbat s'esmenta com de Filadlfia i Petra.

El seu nom actual procedeix de l'poca del regne dels  Ghassnides (regne rab cristi, aliat de Bizanci). Encara era una ciutat prospera el 635 quan fou conquerida pel general Yazid ben Abi Sufyan, desprs de la conquesta de Damasc. La decadncia es va iniciar quan el centre del califat va passar de Damasc a Bagdad desprs del 750. El 903 segons Ibn al-Fakih, depenia de Damasc. El 985 al-Makdisi la situa al districte de Filastin i era capital del subdistricte de Balka. Yakut el 1225 l'esmenta com Dakiyanus (la ciutat de l'emperador Deci) i reitera que era capital del districte de Balka. Al-Dimashki que escrivia el 1300 diu que era part del regne de Karak i diu que estava en runes, i Abu l-Fida ho confirma el 1320.

Al segle XIX alguns viatgers l'assenyalen com un petit llogaret. El 1878 els turcs hi van installar una colnia de circassians. El 1881 el major Conder hi va iniciar excavacions  i van trobar les restes de la mesquita i el minaret; el 1907 Butler la va examinar ms mpliament i va posar de relleu la muralla que pensava era bizantina o romana (fou destruda uns anys desprs).

En el 1921 el rei Abdullah I de Transjordnia la va fer seu del seu nou govern i ms tard capital del regne. 

Amman va seguir sent una ciutat petita fins a 1948. Des de llavors, la poblaci ha anat creixent en forma sostinguda com a resultat de l'arribada de refugiats palestins. Les rees residencials s'han anat expandint cap als pujols circumdants.

L'Amman actual. 
Avui s una ciutat moderna, albergant a musulmans i cristians on hi Conviuen edificis d'estil modern en les noves urbanitzacions a l'oest de la ciutat amb el tradicional soc en el centre d'Amman. 

A 45 minuts per carretera es troba el lloc on, segons la creena, Jess va ser batejat en les aiges del Riu Jord. 























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85344" title="Bur" nonfiltered="3940" processed="3928" dbindex="34166">
L etimologia del mot no ha quedat concretada. Amb aquest mot definim tant l instrument com la tcnica de gravat.

 Mnec amb un cisell d acer trempat de secci rombodal, quadrada o circular.
 El bur s una modalitat de gravat al buit; la tinta es diposita a les parts gravades. La matriu s de metall; aix significa que s un gravat calcogrfic. Com calcografia, es treballa de manera directa per acci manual. ;



Drer s el mestre d'aquesta tcnica; ni abans ni desprs s'ha assolit el domini que va mostrar del mitj. Cal destacar que Drer d'ofici era rellotger. Les tcniques del bur i l'aiguafort abans de ser utilitzades en el gravat s'utilitzaven per decorar metalls, sobretot armadures.

 Origen .
El bur s un instrument prehistric que servia per a tallar pedra o fusta, es feia retocant una ascla. Actualment s'utilitza en la calcografia i en la xilografia a testa. L'aspecte actual del bur deriva dels utilitzats en l'orfebreria del segle XV.

 Procs .
Aquesta tcnica, en funci de la collocaci i gruix de les lnies, permet a l'artista aconseguir imatges de gran detall, densament delineades, o imatges imprecises i lleugeres. 

Tcnica que requereix molta experincia. El gravador solca la planxa amb el bur i la matriu no es deforma sin que el material s literalment extret en forma de fil. Quan la imatge est ja dibuixada a la planxa, s'aplica en tota la matriu una tinta greixosa amb el corr, procurant que la tinta penetri b en totes les ranures. A continuaci es neteja amb cura la superfcie de la planxa deixant nicament la tinta de les esquerdes. Es colloca desprs la matriu en la platina del trcul; damunt d'ella un paper humit, i damunt d'aquest unes capes de feltre. Sota la pressi dels cilindres del trcul la imatge queda estampada en el paper.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85345" title="Tribunal de Justcia de les Comunitats Europees" nonfiltered="3941" processed="3929" dbindex="34167">



El Tribunal de Justcia de les Comunitats Europees (TJCE) s una instituci de la Uni Europea (UE) que compleix la funci d'rgan de control del Dret comunitari europeu, i que es caracteritza per la seva naturalesa judicial i supranacional. Les sentncies del TJCE tenen carcter vinculant en els Estats membres de la UE i s el garant d'un ordenament jurdic propi que es veu assistit i aplicat tamb pels sistemes jurdics nacionals. 

Igual que el Tribunal de l'Associaci Europea de Lliure Comer, el TJCE t la seva seu a la ciutat de Luxemburg, diferenciant-se d'altres institucions de la Uni com el Parlament o la Comissi Europea que radiquen a les ciutats d'Estrasburg i Brusselles respectivament. 

El Tribunal consta d'un Tribunal de Primera Instncia, creat el 1989 i del propi Tribunal de la UE. El Tribunal accepta recursos de particulars i d'Estats, encarregant-se aix mateix de comprovar la compatibilitat amb les fonts del Dret comunitari dels actes de les institucions europees i els seus governs. Tamb pot pronunciar-se, a petici d'un tribunal nacional, sobre la interpretaci o validesa de les disposicions del Dret comunitari, mitjanant l'anomenada qesti prejudicial. Mitjanant el "recurs d'anullaci" controla la legalitat dels actes del Parlament i el Consell de la Uni Europea, aix com els de la Comissi que no siguin recomanacions i dictmens. Igualment coneix del "recurs per omissi" que s una espcie recurs contra la inactivitat d'una instituci prviament requerida perqu actu. 

Histria.

El tribunal fou creat l'any 1951 mitjanant la signatura del Tractat de Pars, pel qual es cre la Comunitat Europea del Carb i l'Acer (CECA). Mitjanant la signatura del Tractat de Roma l'any 1957, pel qual es cre la Comunitat Econmica Europea (CEE) i l'Euratom, es convert en una instituci com de les tres Comunitats Europees, prenent d'aquesta el seu nom. 

Amb la signatura l'any 1992 del Tractat de Maastricht, pel qual les tres comunitats es fusionaren en una de sola anomenada Uni Europea (UE), el Tribunal no canvi de nom.

Naturalesa. 
La naturalesa del Tribunal de Justcia de la Uni Europea ha estat configurada a travs dels Tractats, tenint aix carcter obligatori i permanent per a les Institucions europees i els Estats membre. s una jurisdicci interna inserida en l'ordenament jurdic creat sobre la base del Dret comunitari europeu, que aglutina una srie de caracterstiques prpies d'un Tribunal Constitucional, una jurisdicci administrativa, una jurisdicci civil i una jurisdicci internacional. 

D'acord amb les peculiaritats de l'ordenament jurdic comunitari, el Tribunal de Justcia segueix un model exclusiu que no t res a veure amb els tribunals internacionals propis de Dret comunitari aliens a la Uni Europea. Per contra, el TJCE posseeix una naturalesa supranacional grcies a la parcella de sobirania cedida pels Estats membre, cosa que li permet utilitzar no noms les fonts del Dret comunitari europeu i el Dret internacional, sin tamb el Dret intern dels Estats. Es tracta aix mateix d'una jurisdicci de creaci originria, amb carcter obligatori i exclusivitat per als casos que es prevegin en els Tractats, casos en els quals el Tribunal Nacional en qesti resulti incompetent. 

Respecte al mtode interpretatiu que segueix el Tribunal de Justcia cal assenyalar la immensitat de principis que pot seguir per a resoldre, aix com la tasca dels Advocats Generals d'extreure els principis comuns o estesos en els ordenaments jurdics interns per a aquells casos en els quals la soluci del conflicte no pugui trobar-se en el Dret comunitari. 

Composici.

El tribunal est compost per un jutge de cada Estat membre de la Uni Europea. Els jutges sn assistits per advocats generals, un secretari i diversos assistents. Tamb poden constituir-se Sales de tres o cinc jutges que hauran d'actuar en algunes diligncies d'instrucci tal com indica el Reglament de Procediment. s el propi Tribunal el que fixa les competncies de cada Sala, a ms de l'adscripci dels jutges en aquestes. El Diari Oficial de la Uni Europea (DOUE) s el que ha de reflectir la composici de les Sales. Finalment, a ms d'en sales i en Ple, tamb podran reunir-se en Gran Sala. 

A inicis de l'any 2007 el Tribunal estava composat per 27 jutges i 8 advocats generals. A petici de la sala, el Consell de la Uni Europea pot, en un acord pres per unanimitat, incrementar el nombre d'advocats generals. 

Els jutges i advocats generals sn escollits de mutu acord pels governs dels pasos membres, atorgant-los un mandat prorrogable de 6 anys, i cada 3 anys es produeix una renovaci parcial d'aquests membres. Sn seleccionats entre un conjunt d'experts juristes la independncia dels quals est fora de tot dubte, i hauran de posseir les aptituds requerides per a formar part del ms alt tribunal dels seus respectius Estats, o b, tenir un prestigi professional mpliament reconegut. 

President. 
El seu nomenament es produeix cada 3 anys, i el seu titular s'extreu d'entre els jutges. Sn els propis magistrats qui escullen per votaci al President del Tribunal, que tindr un mandat renovable. 

Entre les funcions del President, cal destacar la direcci dels treballs i serveis del Tribunal, aix com la presidncia de les audincies i deliberacions de la Sala del Consell . 



Jutges. 
Cada Estat membre t la capacitat per a nomenar un jutge, de manera que el nombre d'aquests coincideix actualment amb el nombre d'Estats. Els jutges sn escollits per un perode de 6 anys, i es renova la meitat de la seva plantilla cada tres. 

Els jutges, com els advocats generals, haurien de ser seleccionats entre individus totalment independents, que reuneixin els requisits per a accedir a les ms altes funcions jurisdiccionals del seu pas, o b jurisconsults de reconeguda competncia . 

Advocats generals. 
La figura de l'advocat general ocupa un paper especial en el Tribunal de Justcia, aportant als jutges la seva opini amb total imparcialitat i independncia. No formen part de les deliberacions del Tribunal, sent aquests els que finalment aportin la decisi final. 

Cal ressaltar que malgrat la seva denominaci, no tenen res a veure amb els advocats, fiscals o advocats de l'Estat, ja que les seves funcions els situen ms prop de l'rbita judicial. Malgrat que el seu assessorament sol ser tingut molt en compte, hi ha la possibilitat que el Tribunal resolgui en una direcci diferent a la qual els advocats generals haguessin plantejat. 

Cinc dels vuit advocats generals sn nomenats respectivament per Espanya, Frana, Itlia, Alemanya i el Regne Unit, sent la resta escollits pels restants 22 pasos restants de la UE, seguint un torn d'ordre alfabtic. Polnia ha insistit a obtenir un sis lloc per a designar permanentment a un advocat general. 

Secretari. 
s un crrec similar al de Secretari judicial dels tribunals ordinaris, que s escollit pel tribunal per un perode de sis anys amb la possibilitat de ser reescollit. Tamb ocupa les funcions de Secretari General de la instituci, actuant a ms com a notari dels processos. El Tribunal pot assignar-li un o diversos secretaris assistents. 

El Secretari ajuda al Ple, les sales, el President i els jutges en totes les seves funcions oficials. s el responsable de la secretaria del Tribunal, encarregant-se de la recepci, transmissi i custdia dels documents i sollicituds que entrin en la instituci. Tamb s el custodi del Segell del Tribunal, i es responsabilitza dels arxius i publicacions d'aquest. T altres tasques assignades, com poden ser la gesti financera de la instituci, funci que ocupa recolzant-se en un administrador. 

Collaboradors. 
Al costat dels jutges i advocats generals existeixen una multitud de collaboradors, especialistes en dret o una altra matria, que seran nomenats i destituts pel propi jutge o advocat, que s'encarregaran dels aspectes tcnics i la recerca de la informaci i la documentaci documentaci necessries per a resoldre el procs en qesti. 

Aix mateix el Tribunal s'ha dotat d'un servei lingstic que tracta de salvar les barreres idiomtiques incorporant un cos de traductors experts en Dret que dominin les llenges oficials de la Uni Europea.

Recursos. 
El Tribunal de Justcia pot rebre recursos directes o b qestions prejudicials. Respecte als primers, cal destacar la legitimaci que reben els particulars, els Estats i les prpies institucions, de manera que qualsevol d'ells pot presentar un recurs directe davant el Tribunal. En funci de qui el presenta, i de quin sigui el seu objecte, els recursos directes poden referir-se al control dels rgans comunitaris, al contencis de plena jurisdicci (processos autnoms) i al control dels Estats membre. 

Respecte a la qesti prejudicial, cal destacar que sorgeix d'un rgan jurisdiccional d'algun Estat membre, que considera pertinent un pronunciament del Tribunal de Justcia sobre la interpretaci dels Tractats, dels actes de les Institucions comunitries, o dels estatuts dels organismes creats per un acte del Consell que contemplen tal possibilitat. Al contrari que en el recurs directe, en la qesti prejudicial es comparteix la competncia amb l'rgan judicial que l'hagus plantejat. 

Referncies.


Bibliografia.
Carlos Francisco Molina del Pozo, Manual de Derecho de la Comunidad Europea, ed. Dijusa, 2002. ISBN 8495748215;

Enllaos externs.
 Pginal oficial del TJCE ;
  Sentencies de Court of Justice of the European Communities;
   Europedia: Guide to European policies and legislation;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85346" title="Tribunal de Comptes Europeu" nonfiltered="3942" processed="3930" dbindex="34168">

El Tribunal de Comptes Europeu s una instituci que comprova la legalitat i regularitat dels ingressos i despeses de la Uni Europea (UE), aix com la seva bona gesti financera. 

T la seva seu central a la ciutat de Luxemburg. 

Histria.

Aquesta instituci fou creada  amb la signatura del Tractat pressupostari de l'any 1975, iniciant les seves activitats el 18 d'octubre de 1977. Amb la seva creaci aquesta instituci va passar a controlar la gesti financera dels pressupostos de les Comunitats Europees, agrupant sota una mateixa organitzaci els diferents rgans de control de la Comunitat Econmica Europea (CEE), la Comunitat Europea del Carb i l'Acer (CECA) i l'Comunitat Europea de l'Energia Atmica (Euratom).

El Tractat de la Uni Europea de 1992 va definir els seu estatus legal i el va elevar al rang d'instituci de ple dret. 

Funcions.
Malgrat el seu nom, el Tribunal no t funcions judicials sin que es tracta d'un organisme extern d'auditori. El paper principal d'aquest organisme s verificar si el pressupost de la Uni Europea (UE)s'ha aplicat correctament, o el que s el mateix, que els fons de la UE s'han gastat de forma legal i amb una bona gesti. 

El tribunal actua comprovant la documentaci de totes les persones que han tramitat qualsevol ingrs o despesa en el si de la Uni i porta a terme controls in situ. El tribunal est obligat a informar de qualsevol problema als tribunals judicials mitjanant la realitzaci d'informes, uns informes que sn realitzats de forma anual i general, aix com en assumptes especials o especfics sobre determinats organismes i qestions. La decissi d'aquest Tribunal serveix de base per a les decisions de la Comissi Europea, arribant a suspendre, per exemple, els fons assignats per la Comissi en una regi determinada a l'observar-se un mal s i gesti d'aquests bns comunitaris. 

En aquest paper el Tribunal s un rgan independent del poder poltic, tot i que est en contacte amb altres institucions, com s el cas de l'estreta relaci amb el Parlament Europeu, en el qual presenta anualment un informe sobre la situaci de la gesti pressupostria en els organismes de la UE. A partir de la lectura d'aquest informe anual el Parlament decideix acceptar o no els Pressupostos decretats per la Comissi Europea, sent refusats els anys 1984 i 1999, en aquest ltim cas fet que va comportar la dimissi en ple de la Comissi Santer. 

Composici.
El Tribunal est integrat per un membre de cada Estat membre de la Uni Europea (UE) que sn nomenats pel consell de la Uni Europea per a un perode renovable de sis anys, prvia consulta al Parlament Europeu. Els membres sn escollits entre les persones que han prestat serveis a les institucions nacionals de control, que estan qualificats per al crrec i la independncia del qual est fora de tota dubte. Els membres del tribunal no poden exercir cap altra activitat professional en actiu. Pel fet de ser un cos independent lliure de decidir la seva prpia organitzaci i reglament, els seus reglament ha de ser ratificat pel consell de la Uni. Des del Tractat de Nia el Tribunal pot crear sales especfiques per a aprovar determinats tipus d'informes o dictmens.  

El Tribunal compta amb el suport d'un personal d'aproximadament de 800 auditors, traductors i administradors. Les inspeccions tenen lloc no noms de les institucions de la UE, sin tamb en estats que reben fons de la UE en el qual el 90% dels ingressos i despeses sn gestionats per les autoritats nacionals en lloc de la UE. Al determinar el Tribunal de Comptes un error en la gesti del pressupost, i donada la seva falta de competncia legal, ha de donar un avs a l'Oficina de Lluita Contra el Frau (OLAF), que ser l'organisme que investigar i empendr les mesures a prendre. 

El tribunal est assistit per un President i Secretari General, escollits pel mateix Tribunal. Aquest ltim assegura la publicaci dels informes en el Diari Oficial de la Uni Europea. 

President. 
El tribunal est presidit per un membre, escollit per un perode renovable de tres anys. L'elecci es porta a terme per votaci secreta dels membres que sn candidats a aquest crrec. Les funcions del President (que pot ser delegada) s la de convocar i presidir les reunions del Tribunal, assegurar que s'executin les decisions preses i es realitzi una bona gesti de l'organisme. 



Referncies.


Enllaos externs.
  Portal del Tribunal de Comptes Europeu;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85347" title="Comit Econmic i Social Europeu" nonfiltered="3943" processed="3931" dbindex="34169">


El Comit Econmic i Social Europeu (CESE) s una instituci de la Uni Europea (UE) creada pel Tractat de Roma l'any 1957  amb la finalitat de representar els interessos dels diferents grups econmics i socials de la Uni. 

T la seva seu central a la ciutat de Brusselles (Blgica)

Funci.
El Comit s consultat  preceptivament  en els casos previstos en els Tractats de la Uni Europea, aix com en tots aquells altres que aquestes institucions ho estimin oport: com mercat interior, educaci, protecci dels consumidors, medi ambient, desenvolupament regional i mbit social. El Comit pot tamb rebre d'una de les institucions de la prpia UE l'encrrec d'emetre un dictamen de carcter exploratori, i t la facultat d'emetre dictmens per prpia iniciativa (el 15% aproximadament dels seus dictmens sn d'aquest tipus). Actualment, el Comit aprova, de mitjana, uns 150 dictmens cada any sobre temes molt diversos relatius a la construcci europea. Per tant, participa activament en el procs d'elaboraci de les poltiques i de preparaci de les decisions comunitries. 

El CESE t dues comeses ms: 
 facilitar una major adhesi i participaci de la societat civil organitzada en relaci amb el projecte europeu, tant a nivell nacional com d'Europa;
 reforar el paper de la societat civil organitzada en els pasos o grups geogrfics no comunitaris, en els quals desenvolupa un dileg estructurat amb les organitzacions de la societat civil, i fomentar la creaci d'estructures consultives inspirades en el seu propi model: en els pasos candidats a l'adhesi a la UE, pasos associats mediterranis, Estats d'frica, Carib i Pacfic, ndia, Xina, el Mercosur i el Brasil. ;

D'aquesta manera, i grcies al CESE, la construcci europea no s obra nicament de les institucions europees i dels poltics, sin tamb dels ciutadans organitzats que participen en la vida econmica, social i cvica dels seus respectius pasos. 

De forma general estableix estrets vincles de relaci amb el Comit de les Regions.

Composici.
El CESE est composat de 344 membres, repartits en tres grups: el Grup d'Empresaris, el de Treballadors i el d'Activitats Diverses. Aquest ltim est format per representants de sectors de la vida econmica i social distints dels dos primers, com per exemple organitzacions d'artesans, d'agricultors, de pime, de professions liberals, comunitat cientfica i pedaggica, de consumidors i de defensors del medi ambient, organitzacions de l'economia social (cooperatives i mtues), associacions familiars i de lluita contra les minusvalideses i l'exclusi, associacions d'inters general (ONG), etc. 

Aquesta composici no s esttica; evoluciona amb cada renovaci quatrienal del Comit a fi de reflectir tan b com sigui possible l'evoluci de la societat civil organitzada en cadascun dels Estats membres de la Uni. 



Nomenament.
Els membres del CESE es denominen "consellers" i sn nomenats pel Consell de Ministres de la Uni Europea per a un perode de quatre anys, a partir de les designacions que presenten els Estats membres d'acord amb les propostes de les organitzacions de la societat civil amb representaci a nivell nacional. El seu mandat s renovable. 

Per regla general, els consellers no fixen la seva seu a Brusselles per a ocupar el seu mandat, sin que segueixen exercint la seva activitat professional en els pasos respectius. No perceben remuneraci alguna per la seva activitat, encara que si dietes de viatge i de reuni, la quantia de la qual s fixada pel Consell. 

Enllaos externs.
  Portal del Comit Econmic i Social Europeu;
  Informaci del Comit Econmic i Social Europeu al European Navigator;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85348" title="Comit de les Regions" nonfiltered="3944" processed="3932" dbindex="34170">


El Comit de les Regions (CDR) s una instituci consultiva de la Uni Europea (UE) que reuneix les collectivitats locals i regionals de la Uni. 

Histria i Funcions.
Fou creada l'any 1992 mitjanant la signatura del Tractat de Maastricht, tractat que va crear la Uni Europea en s mateix. T la seva seu central a la ciutat belga de Brusselles, compartida amb el Comit Econmic i Social Europeu. 

s una instituci consultiva utilitzada pel Consell de la Uni Europea, el Parlament Europeu i la Comissi Europea en assumptes referents a l'educaci, joventut, cultura, treball, salut pblica o medi ambient. A ms tamb pot emetre dictmens d'iniciativa. 

Composici.
El Comit est format per 344 representants de les collectivitats locals i regionals que el Consell nomena per unanimitat per un perode de quatre anys a proposta dels Estats membres.



Vegeu tamb.
 Institucions de la Uni Europea;

Enllaos externs.
  Portal del Comit de les Regions;
  Membres del Comit de les Regions;
  Informaci del Comit de les Regions al Navegador Europeu;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85349" title="Banc Europeu d'Inversions" nonfiltered="3945" processed="3933" dbindex="34171">


El Banc Europeu d'Inversions (BEI) s una instituci i l'rgan financer de la Uni Europea (UE). Va ser creat en el marc dels Tractats de Roma l'any 1957 i t la seva seu a la ciutat de Luxemburg, mantenint delegacions en ciutats com Brusselles, Pars, Roma, Atenes, Berln, Lisboa, Londres, Madrid o El Caire. T per missi contribuir al desenvolupament equilibrat del territori comunitari a travs de la integraci econmica i la cohesi social. 

Els accionistes del BEI sn els Estats que componen la Uni i est dirigit pel consell de Governadors, composat pels ministres d'Economia i Hisenda d'aquests estats. Fora de l'mbit d'actuaci directa el BEI dna suport les estratgies de preadmissi dels pasos candidats a formar part de la Uni i aplica l'apartat financer dels acords celebrats en el marc de les poltiques europees d'ajuda i cooperaci al desenvolupament. Aquesta instituci atorga un total de 43.000 milions d'euros a l'any en crdits, i gaudeix d'un millor estat financer que el del Banc Mundial. El BEI no concedeix finanament general a un Estat, sin que cofinana projectes concrets. 

Presidents del BCI.


Enllaos externs.
  Portal del Banc Europeu d'Inversions;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85350" title="Defensor del Poble Europeu" nonfiltered="3946" processed="3934" dbindex="34172">


El Defensor del Poble Europeu s un defensor del poble que est habilitat per a rebre dels ciutadans de la Uni Europea (UE), o de les persones fsiques o jurdiques, tota queixa relativa al mal funcionament de les institucions o dels organismes comunitaris, amb excepci per del Tribunal de Justcia o del Tribunal de Primera Instncia. 

Histria.
Aquesta figura fou regulada mitjanant la signatura del Tractat de Maastricht l'any 1992 per part de tots els Estats membres de la Uni Europea, que establ que la seva seu estigus radicada a la ciutat d'Estrasburg. 

El Defensor s nomenat pel Parlament Europeu desprs de cada elecci europea, i t un mandat renovable de cinc anys corresponents a tota la durada de la legislatura.

Llista de Defensors del Poble Europeus.


Enllaos externs.
  Portal del Defensor del Poble Europeu;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85351" title="Okonomiyaki" nonfiltered="3947" processed="3935" dbindex="34173">



L'Okonomiyaki (     ) s un plat tpic japons que consisteix en una massa amb diversos ingredients cuinats a la planxa.

La paraula okonomiyaki est formada por l'honorfic o ( ), konomi (  , gust), i yaki (  , preparat/cuinat a la planxa), significant "preparat/cuinat (a la planxa) al seu gust" (en referncia al client o al cuiner).

La massa que es prepara consisteix en una base de farina i un tubercle anomenat yamaimo (  ), aigua, ou, grans quantitats de col en juliana, junt amb els altres ingredients, depenent del tipus d'okonomiyaki que es vulgui fer. Alguns ingredients comuns sn la ceba tendra, la carn, el calamar, les gambetes, verdures, kimchi, mochi i el formatge. 
Generalment es recobreixen amb salsa d'okonomiyaki, maionesa i katsuobushi.
L'okonomiyaki s frecuentment comparat amb la triuta, la pizza o les empanades per la varietat d'ingredients que pot contenir, sent anomenada a voltes "pizza japonesa".  

Al Jap, l'okonomiyaki s'associa generalment amb la regi de Kansai, que es creu que va ser el seu lloc d'origen, i a Hiroshima. L'okonomiyaki varia segons la regi. 

Una prctica comuna a Hiroshima s el modanyaki (     ), que inclou fideus yakisoba (    ) preparats per separat.
Existeix un plat similar, originari de Tquio, anomenat monjayaki (      ).

L'okonomiyaki a la ficci.
Al manga Ranma  , de Rumiko Takahashi, el personatge Kuonji Ukyo s una especialista d'okonomiyakis, fent servir una esptula d'okonomiyaki, tant en les arts culinries com en les marcials.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85353" title="Westmount" nonfiltered="3948" processed="3936" dbindex="34174">



Westmount s una ciutat de l'aglomeraci de Mont-real, dins la provncia canadenca del Quebec. El seu terme municipal constitueix un enclavament de noms 4,02 km dins la ciutat de Mont-real. Situat al flanc oest del mont Royal, Westmount es troba molt a prop del centre de Mont-real. 

Histria.
Els inicis del perode colonial a Westmount daten de 1684, quan el seminari de Sant Sulpici, situat fora dels lmits territorials de l'actual ciutat de Westmount, comen l'ocupaci d'aquestes terres. Des d'aquesta poca, el territori de Westmount va conixer diferents noms : Pierre Montagne, Notre-Dame-de-Grce i Cte-Saint-Antoine. No va ser fins el 1895 que s'impos l'opci de Westmount, nom que mostrava b la situaci geogrfica de la localitat, al flanc sud-oest del mont Royal, aix com la presncia d'una nombrosa poblaci anglfona benestant.

Durant el segle XX, Westmount va esdevenir un barri senyorial de Mont-real; una localitat de petites dimensions i densament poblada coneguda pels seus espais verds i la seva qualitat de vida. El seu nom roman encara avui dia associat a l'opulncia de l'elit anglfona (en el passat un 80% de la poblaci era d'origen britnic).

Administraci local.
La comunitat de Westmount, que havia roms un municipi independent del de Mont-real des de 1874, quan va ser creat sota el nom de Village de Notre-Dame-de-Grce, va esdevenir un arrondissement (districte) de la ciutat de Mont-real l'1 de gener de 2002, com a conseqncia d'una llei de l'Assemblea Nacional del Quebec. En aquesta data, va entrar en vigor la llei que establia la fusi de tots els municipis situats a l'illa de Mont-real, aix com algunes illes adjacents, que composaven fins aleshores la Comunitat Urbana de Mont-real, amb la ciutat vella.

Aquesta fusi, per, no fou ben rebuda per la poblaci de tots els nous barris de Mont-real, especialment en el cas d'aquelles comunitats de majoria anglfona com Westmount. Posteriorment, amb l'accs dels liberals al govern quebequs, es va organitzar un referndum sobre la segregaci dels municipis fusionats. Aquesta consulta va tenir lloc el 20 de juny de 2004 a Westmount i a uns altres vint-i-un antics municipis. D'aquests, quinze (entre ells Westmount) van votar a favor de tornar a ser municipis independents. Aquest segregaci va entrar en vigor l'1 de gener de 2006.

Ara b, Westmount no ha recuperat totes les competncies de qu disposava abans de la fusi. Algunes competncies, anomenades competncies d'aglomeraci, sn gestionades pel Consell d'Aglomeraci, format per la ciutat de Mont-real i els municipis segregats.

Actualment, la batllessa de Westmount s la independent Karin Marks. La batllessa i els vuit consellers municipals (un per cada districte en qu es divideix Westmount) formen el Consell municipal, el principal rgan director i decisori de la ciutat.

Poblaci.
Segons el cens de 2001, la poblaci de Westmount era de 19 727 habitants. En el cens anterior, el de 1996, el nombre d'habitants de Westmount era de 20 420, cosa que representa que entre 1996 i 2001 la poblaci d'aquest municipi es va reduir en un 3,4%.

Aquesta tendncia, per, sembla haver-se trencat, ja que segons fonts de l'Ajuntament de Westmount, citant dades del ministre d'Afers municipals i de les Regions del Quebec, la poblaci del municipi, a data d'1 de gener de 2006, era de 20 003 habitants.

Tradicionalment, la comunitat de Westmount ha acollit els anglfons benestants de l'illa de Mont-real, havent estat la comunitat ms rica de tot el Canad; avui dia competeix amb la ciutat de West Vancouver, a la provncia de la Colmbia Britnica, per aquest ttol. Aix i tot, actualment a Westmount bona part de famlies sn de classe mitjana i mitja-alta d'origens tnics i lingstics diversos i que noms es correspon parcialment amb l'estereotip.

Segons les dades del cens de 2001, l'angls continua sent la llengua materna de la majoria dels habitants de Westmount.  



Cal destacar, per, que bona part dels ciutadans d'aquesta localitat sn bilinges, especialment els francfons, que tot i ser majoria en el conjunt de l'illa de Mont-real sn minoria a Westmount.



Referncies.


Enllaos externs.
Pgina oficial de Westmount  ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85354" title="Sakura" nonfiltered="3949" processed="3937" dbindex="34175">


Sakura (en japons kanji,   o  ; katakana,    ; hiragana,    ) s el cirerer ornamental japons, i les seves flors. Com a nom com designa diferents espcies i varietals, entre ells el cirerer del Jap (prunus serrulata). Els seus fruits generalment no sn comestibles, i la cirera prov d'altres espcies (conegut en japons com sakuranbo).

Simbolisme.


La floraci efmera dels cirerers s'ha associat amb la mort, i les flors tenen un fort simbolisme al Jap utilitzat en la pintura, la literatura (avui tamb el manga i anime) i la msica. Com a element decoratiu, es representa la flor sobre tota la mena de bns de consum: quimono, papereria i vaixella.

Durant la Segona Guerra Mundial, el sakura es va utilitzar per motivar i avivar el nacionalisme. Els kamikazes japonesos pintaven flors de cirerer als costats dels seus avions, o s'emportaven unes branques, abans d'una missi sucida. Es tiraven ptals de cirerer per honorar els que anaven a morir pel seu emperador.

En les seves empreses colonials, el Jap sovint plantava cirerers com a mitj d'expressi de l'ocupaci del territori. Per aquesta ra, els arbres del Palau de Gyeongbok, a Sel, es van talar per celebrar el cinquant aniversari de l'alliberament del colonialisme japons.

La majoria d'escoles i edificis pblics japonesos tenen plantats arbres de sakura.

Observaci de flors.
Com a mnim des del 794, la noblesa de Kyoto plantava cirerers com a ornament dels seus camps.

L'observaci de flors (hanami,   ) s'ha convertit en un fenomen social. Cada any el servei meteorolgic japons informa del front de floraci que va de sud a nord. Comena a Okinawa al gener i arriba a Kyoto i Tquio a final de mar o comenament d'abril. Els festivals hanami es celebren reunint-se familiars i amics en els parcs i compartint els aliments, com un picnic, a l'ombra dels sakura mentre observen la floraci. Aquest costum t uns quants segles d'antiguitat, i a les crniques Nihon Shoki (del segle VIII) hi ha registrat festivals celebrats hanami al segle III.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85355" title="Jacques Offenbach" nonfiltered="3950" processed="3938" dbindex="34176">

Jacques Offenbach (Colnia, 20 de juny de 1819 - Pars, 5 d'octubre de 1880), compositor i violoncellista alemany nacionalitzat francs, va ser un dels creadors de gnere de l'opereta i un precursor de la moderna comdia musical. 

Biografia.
Offenbach va nixer a Colnia (Alemanya), fill d'Isaac Juda Eberst, un cantor de sinagoga, enquadernador, professor de msica i compositor. Son pare va viure en l'poca de l'Edicte Napolenic que requeria que els jueus prengueren cognoms heretables. Com a violinista itinerant, va adoptar el nom d'Offenbach ats que aleshores ja era conegut per les audincies com a nadiu d'Offenbach am Main i anomenat "der Offenbacher". El seu fill va rebre el nom de "Jakob Offenbach", encara que ms endavant el canviaria pel de "Jacques" en establir-se a Frana.

La famlia d'Offenbach es va traslladar a Paris el 1833 on el msic va continuar els estudis de violoncel. Va trobar treball com a violoncellista en l'orquestra de l'Opra Comique, i va escriure algunes peces per a l'instrument. El 1844, es va convertir al catolicisme i va contraure matrimoni amb Herminie de Alcain. Va fugir a Alemanya amb la seua esposa i filla el 1848 per tal d'evitar la violncia revolucionria francesa, per va tornar a Frana l'any segent, on esdevingu el msic ms comunament associat al regnat de l'emperador Louis Napoleon (III). El 1850 va esdevenir director del Theatre Franais, per el 1855 va aconseguir tenir el seu propi teatre: Les Bouffes Parisiens al carrer de Monsigny, i va comenar una llarga i reeixida carrera dedicada a l'opereta i a l'opra-comique fins a la seua mort. Amb Orphe aux enfers (Orfeu als inferns) (1858) estableix un model d'opereta que far servir en els seus posteriors treballs. Va treballar, entre d'altres amb els llibretistes Henri Meilhac i Ludovic Halvy. Amb la caiguda de l'Imperi, els gustos van canviar i l'empresa d'Offenbach se'n va ressentir. Va crear el Teatre de la Gait, per va fer fallida. Tamb va realitzar una gira pels Estats Units sense massa xit.

El seu origen jueu i la procedncia alemanya van ser utilitzats pels seus enemics per sembrar insinuacions (fins i tot de satanisme!) i crtiques sobre el seu estil, sobretot a partir de la guerra de 1870.

Les seves obres ms populars a l'poca continuen interpretant-se avui dia. Les obres ms representades sn: Orphe aux enfers, La vie parisienne, La belle Hlne, La Prichole, La Grande-Duchesse de Grolstein.  Gat Parisienne s un ballet que sovint es pot escoltar a les sales de concert, es tracta d'un poutpourri basat en la msica d'Offenbach arranjada i orquestrada per Manuel Rosenthal el 1938.

En una primera ullada les seues operetes semblen fer referncia a personatges i episodis de l'antiguitat, per els seus arguments estan connectats amb la vida contempornia del Segon Imperi i la Tercera Repblica i tracten de reflectir els seus defectes amb una bona dosi d'ironia. Segons Karl Krauss l'obra d'Offenbach compleix la funci de remeiar l'estupidesa de la vida, donar-li un respir a la ra i estimular l'activitat mental.

La darrera pera d'Offenbach, Els contes de Hoffmann, ms ambiciosa que les obres precedents, potser reflecteix l'eterna necessitat del cmic de ser considerat amb serietat.Aquesta pera va quedar inacabada a la mort del compositor, el 1880, sent completada pel seu amic Ernest Guiraud i estrenada el 1881.

Offenbach est enterrat al Cimetire de Montmartre, Pars,  Frana.

Obres.
Offenbach va escriure 97 obres per als escenaris (94 de les quals van ser estrenades). La llista completa de les seues obres s:

L'alcve ;
Blanche ;
La Duchesse d'Albe ;
Le trsor  Mathurin (revisat com Le mariage aux lanternes);
Ppito;
Luc et Lucette;
Le dcamron, ou La grotte d'azur;
Entrez, messieurs, mesdames;
Un nuit blanche ;
Les deux aveugles;
Le rve d'une nuit d't;
Oyayaie, ou La reine des les;
Le violoneux;
Madame Papillon;
Paimpol et Prinette;
Ba-ta-clan;
Un postillon en gage ;
Tromb-al-ca-zar, ou Les criminels dramatiques ;
La rose de Saint-Flour ;
Les drages du baptme ;
Le 66 ;
Le financier et le savetier ;
La bonne d'enfant(s) ;
Les trois baisers du diable ;
Croquefer, ou Le dernier des paladins ;
Dragonette ;
Vent du soir, ou L'horrible festin ;
Une demoiselle en loterie;
Les deux pcheurs, ou Le lever du soleil ;
Mesdames de la Halle;
La chatte metamorphose en femme  ;
Orfeu als inferns (Orphe aux enfers);
Le mari  la porte  ;
Les vivandires de la grande-arme ;
Genevive de Brabant ;
Le carnaval des revues ;
Daphnis et Chlo (opereta) ;
Barkouf (revisada com Boule de neige);
Le chanson de Fortunio;
Le pont des soupirs ;
M. Choufleuri restera chez lui le . . . ;
Apothicaire et perruquier ;
Le roman comique ;
Monsieur et Madame Denis ;
Le voyage de MM. Dunanan pre et fils ;
Les bavards (tamb representada com "Bavard et Bavarde" i "Die Schwtzerin von Saragossa");
Jacqueline ;
La baguette (Fdia) ;
La leon de chant lectromagntique ;
Il signor Fagotto ;
Lischen et Fritzchen;
Fleurette (tamb representada com Fleurette, oder Trompeter und Nherin);
L'amour chanteur ;
Les fes du Rhin (tamb representada com Die Rheinnixen);
Les gorgiennes ;
Le fifre enchant, ou Le soldat magicien ;
Jeanne qui pleure et Jean qui rit ;
La belle Hlne ;
Coscoletto, ou Le lazzarone ;
Les refrains des bouffes ;
Les bergers ;
Barbe-bleue;
La vie parisienne ;
La Grande-Duchesse de Grolstein;
La permission de dix heures (tamb representada com Urlaub nach dem Zapfenstreich) ;
Robinson Cruso ;
Le chteau  Toto ;
L'ile de Tulipatan;
La Prichole;
Vert-Vert ;
La diva ;
La princesse de Trbizonde ;
Les brigands ;
La romance de la rose ;
 Moucheron ;
Le roi Carotte ;
Fantasio ;
Le corsaire noir (tamb representada com Der schwarze Corsar);
Les braconniers ;
Pomme d'api ;
La jolie parfumeuse ;
Bagatelle ;
Madame l'archiduc ;
Whittington (tamb representada com Le chat du diable);
Le hannetons;
La boulangre a des cus ;
Le voyage dans la lune ;
La crole ;
Tarte  la crme ;
Pierrette et Jacquot;
La bote au lait ;
Le docteur Ox ;
La foire Saint-Laurent ;
Matre Pronilla ;
Madame Favart ;
La marocaine;
La fille du tambour-major ;
Belle Lurette ;
Les contes d'Hoffmann (Els contes de Hoffmann);

Bibliografia.
Sophie-Anne Leterrier, Jean-Claude YON, Jacques Offenbach, Revue d'histoire du XIXe sicle, 2002-24, Varia , Accedir-hi, posat en lnia el 4 juny de 2003. Consultat el 18 de juny de 2006.
Andrs Batta. pera: Compositores. Obras. Intrpretes. Barcelona: Equipo de Edicin, S.L. 2000. ISBN 3-8290-2830-X;

Enllaos externs.
El Poder de la Palabra Breu biografia, informaci i escolta de fragments dOrfeu als inferns, La Vie Parisienne i Els Contes d'Hoffmann;
Festival internacional Jacques Offenbach a Bad Ems (Alemanya);
Ministeri Francs d'Afers Estrangers|Biografia i obres d'Offenbach. Escolta d'un fragment musical;
Libretto de La Belle Hlne;
Ressenya, discografia i libretto bilinge francs-castell de La Belle Hlne;
Ressenya, discografia i libretto bilinge francs-castell d' Els contes d'Hoffmann;
Ressenya, discografia i libretto bilinge francs-castell dOrfeu als inferns;
La Prichole plot summary;
Biografia, catleg d'obres, discografia;

Fragment musical.
Can-Can (Orfeu als inferns). Interpretat a l'acordi per R. Liraz;








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85361" title="Meridi verd" nonfiltered="3951" processed="3939" dbindex="34177">


El meridi verd s una iniciativa per commemorar la mesura del meridi de Pars que va servir de base per definir la unitat del metre. El meridi verd va des de Dunkerque, al mar del Nord, fins a la platja d'Ocata, al Masnou. En concret, s el meridi situat a 2 20' 14,025" a l'est del meridi de Greenwich.

Histria.
El meridi de Pars es el meridi que passa pel centre de l'Observatori de Pars. El 1718 es va fer una primera mesura entre Dunkerque i Barcelona. Entre 1792 i 1798 es van completar les mesures, allargant les triangulacions geodsiques fins a les illes Balears. En aquesta segona etapa hi va participar, entre altres, Francesc Arag. El 10 de desembre del 1799 va quedar fixat el metre com "la deumillionsima part de l'arc meridi terrestre comprs entre el pol nord i l'equador".

L'any 2000 es van iniciar una srie de projectes per rememorar l'itinerari del meridi de Pars, anomenant-lo meridi verd.

Fites commemoratives.
Frana.
Al sl de la sala meridiana, o sala de Cassini, de l'Observatori de Paris es troba una representaci del meridi.
A les voreres de Paris es troben 135 plaques de bronze de 12 cm de dimetre que segueixen l'itinerari del meridi. Porten la inscripci "ARAGO" i la indicaci "N" i "S".
Entre Dunkerque i Prats de Moll i la Presta s'han plantat milers d'arbres, originant el nom de meridi verd.

Catalunya.
Est senyalitzada la ruta temtica RT-6 des del coll de Pal fins al Masnou, passant pel Parc Natural del Montseny i el Parc de la Serralada Litoral. s un sender per fer a peu o amb bicicleta.
A la torre del Rellotge del moll de Pescadors de Barcelona, on hi havia l'antic far que va ser un dels punts geodsics, hi ha una placa commemorativa. Es dna la circumstncia que la torre s el punt de creuament de les lnies que prolonguen l'avinguda del Parallel i l'avinguda de la Meridiana.
Al centre de la plaa de les Glries de Barcelona hi ha un monument d'acer de 35 metres de llarg que representa a escala el perfil terrestre del meridi.
A la platja d'Ocata del Masnou hi ha un monlit commemoratiu a pocs metres del mar.
Als banys de la Presta, a la capalera del riu Tec, al Vallespir, a sota d'un magnfic i centenari exemplar de freixe hi ha un monlit que commemora la senyalitzaci del Meridi Verd.

Itinerari.
A la Catalunya del Nord:
Full;
Mosset;
Conat;
Vilafranca de Conflent;
Serdiny;
Escar;
Saorra;
Pi de Conflent;
Prats de Moll i la Presta;
A Catalunya;
Vidr;
Santa Maria de Corc;
les Masies de Roda;
Roda de Ter;
Sant Juli de Vilatorta;
Viladrau;
Cnoves i Samals;
la Roca del Valls;
Tei;
el Masnou;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85362" title="Ferentium" nonfiltered="3952" processed="3940" dbindex="34178">
Ferentium o Ferentinum fou una antiga ciutat d'Etrria a uns 8 km del Tber i a mateixa distncia de l'actual Viterbo. Es creu que fou una dependncia de Volsinii i possea un temple dedicat a la deessa Fortuna, es a dir a l'etrusca Nrsia o Nrtia. Estrab l'esmenta com una petita ciutat, per Vitruvi i Tcit l'esmenten com a municipi i el primer lloa la qualitat de la pedra de les seves rodalies, del qual s'havien fet moltes esttues entre elles les que adornaven la prpia ciutat. Al segle I aC va rebre una colnia romana per no va obtenir el ttol de colnia. Fou el lloc e naixement de l'emperador Ot, que pertanyia a una famlia noble etrusca. Durant l'imperi portava el ttol de civitas splendidissima Ferentinensium. Va sobreviure a la caiguda de l'Imperi i fou seu episcopal fins al segle XII, quant fou atacada i destruda per Viterbo a causa de disputes religioses.

El lloc, avui deshabitat, es diu Ferento, i es conserven considerables runes de l'antiga ciutat: el teatre (un dels millors conservats d'Itlia) amb una excellent scena de 40 metres feta amb grans blocs de pedra volcnica, i arcades de tipus imperial, amb set arcs a la faana i arcs estret a l'arquitravat; les muralles, les portes i alguns edificis.

Tcit i Suetoni l'anomenen Ferentium o Ferentinum; Ptolemeu escriu Ferentia (Phepentia), i Vitruvi, Ferentium, per el ttol de la ciutat (resultant d'una inscripci) aix com el Liber Coloniarum (que esmenta Colonia Ferentinensis) suggereix Ferentinum, el qua ha ocasionat alguna confusi amb la ciutat d'aques nom al Latium.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85363" title="Ferentinum" nonfiltered="3953" processed="3941" dbindex="34179">
Ferentinum fou una ciutat dels hrnics, per que com altres ciutats d'aquest poble fou inclosa a efectes administratius al Latium. Era situada a la via Llatina entre Anagnia i Frusino, i era a uns 13 km de la darrera i a uns 11 de la primera. Estava a 77 km de Roma, a un tur a l'esquerra de la via Llatina que passava per la part sud de la ciutat per no per la ciutat mateixa.

Livi diu que fou originalment una ciutat dels volscs, els quals foren derrotats a la ciutat pel cnsol L. Furius el 413 aC, per els romans van abandonar la ciutat que va caure en mans dels hrnics. No obstant es probable que fou sempre una ciutat dels hrnics i en tot cas ocupada pels volscs en algun moment per tornar als hrnics dels que fou una de les principals ciutats, que va participar de manera destacada a la guerra del poble hrnic contra Roma el 361 aC, i fou presa per assalt pels cnsols romans; quant ms tard els hrnics es van revoltar, Ferentinum fou una de les tres ciutats dels hrnics que van refusar seguir la rebelli i com a premi se li va concedir el dret de conservar les prpies lleis o el de la ciutadania romana, i els habitants van optar pel primer; el perode en qu va obtenir la civitas no es coneix.

El 211 aC el territori de la ciutat fou assolat per Annbal. 

El 195 aC ja apareix com a ciutat amb dret llat. Una inscripci esmenta els censors de la ciutat, i la magistratura dels censors no existia als municipis romans; per es possible que la ciutadania romana no fos obtinguda fins a la guerra social. Desprs va rebre una colnia romana i els colons, tnicament diferents, foren anomenats Ferentinates Novani. 
La ciutat es diu avui Ferentino i conserva pastant-les restes de l'antiga ciutat; les muralles d'estil ciclopi amb llargs blocs poligonals; una porta que mira a Frosinone, un arc, una espcie de ciutadella al punt ms alt de la ciutat amb la catedral al costat, restes d'edificis i algunes pedres amb inscripcions; una de les inscripcions esmenta tres fundus, dels que dos (Roianum i Ceponianum) encara conserven el nom en dos llogarets (Roana i Cipollara)



Links.
 Ferentino.eu - Ferentino, its history, its personages and its monuments;
 Ferentino.org - Ferentino, la sua storia, i suoi personaggi ed i suoi monumenti;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85365" title="Joseph Rotblat" nonfiltered="3954" processed="3942" dbindex="34180">


Joseph Rotblat, nascut Jzef Rotblat, ( d , Polnia 1908 - Londres, Regne Unit 2005 ) va ser un fsic nuclear polons que va lluitar per l'eradicaci de les armes nuclears i que fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1995. 

Biografia.
Va nixer el 4 de novembre de 1908 a d , ciutat de la Polnia central. Es va graduar de la Universitat de Varsvia i fins el 1939 va treballar a la universitat, al Radium Institute de Varsvia i altres institucions cientfiques. 

Durant un viatge a Liverpool, va decidir lluitar en la Segona Guerra Mundial, allistant-se a l'exrcit. Al Regne Unit va collaborar amb James Chadwick i durant la guerra es va involucrar en el projecte Manhattan. Al finalitzar la guerra, es va convertir en un dels crtics ms prominents dels armaments nuclears. A pesar de la "cortina de ferro" i la guerra freda va advocar per establir enllaos entre els cientfics de l'oest i de l'aquest. 

Conferncies Pugwash.
Va participar en la fundaci i organitzaci de les Conferncies Pugwash, que van tractar sobre les relacions de la cincia i la societat. El moviment Pugwash s, avui dia, una organitzaci de cientfics i humanistes, que ell va dirigir fins la seva mort. Rotbalt va advocar sempre per que els cientfics tinguessin el seu propi codi de conducta moral, una espcie de jurament Hipocrtic similar al dels metges. 

El 1995 va rebre el Premi Nobel de la Pau, juntament amb les Conferncies Pugwash, pels seus esforos en la disminuci del paper jugat per les armes nuclears en la poltica internacional, i a llarg termini, per eliminar dites armes.

Rotblat va morir el 31 d'agost de l'any 2005 a la seva residncia de Londres.

Enllaos externs.
  Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1995;
  Lectura del Premi Nobel - Joseph Rotblat;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85367" title="Albrecht Drer" nonfiltered="3955" processed="3943" dbindex="34181">

Albrecht Drer (21 de maig de 1471 - 6 d'abril de 1528) s l'artista ms fams del Renaixement alemany conegut a tot el mn per les seves pintures, dibuixos, gravats i escrits terics sobre art, que van exercir una profunda influncia en els artistes del segle XVI del seu propi pas i dels Pasos Baixos.

 Vida i obra . 
Drer va nixer el 21 de maig de 1471 a Nuremberg ciutat a la qual va estar ntimament unit. El seu pare, Albrecht Drer, el Vell, era orfebre i va ser el primer mestre del seu fill. De la seva primera formaci, el jove Drer va heretar el llegat de l'art alemany del segle XV, en el qual estava molt present la pintura flamenca del gtic tard. Els artistes alemanys no tenien dificultat a adaptar la seva prpia tradici gtica a la d'artistes flamencs com Robert Campin, Jan van Eyck i, sobretot, Rogier van der Weyden. El concepte empric del mn de la gent del nord (fonamentat ms en l'observaci que en la teoria) era el nexe com. Durant el segle XVI l'enfortiment de llaos amb Itlia a travs del comer i la difusi de les idees dels humanistes italians pel nord d'Europa, van infondre noves idees artstiques al mn de l'art alemany, de tradici ms conservadora. Per als artistes alemanys resultava difcil conciliar la seva imagineria medieval -representada amb exqusides textures, colors brillants i figures amb gran luxe de detall- amb l'mfasi que els artistes italians posaven a l'antiguitat clssica, els temes mitolgics i les figures idealitzades. La tasca que Drer es va plantejar era la de proveir als seus compatriotes d'un model amb el qual poguessin combinar l'inters empric pels detalls naturalistes amb els aspectes ms terics de l'art itali. En la seva abundant correspondncia -especialment en les cartes a l'humanista Willibald Pirckheimer, amic seu tota la vida- i en diverses publicacions, Drer posava l'accent en qu la geometria i les mesures eren la clau per a l'enteniment de l'art renaixentista itali i, a travs d'ell, de l'art clssic. En la llista d'amics de Drer estava l'austrac Johann Stabius autor que li va proporcionar els coneixements i detalls sobre la construcci del rellotge de sol. 
Des d'aproximadament 1507 fins a la seva mort va prendre notes i va realitzar dibuixos per al seu tractat ms conegut, Vier Bcher von menschlicher Proportion (Quatre llibres sobre les proporcions humanes, publicat pstumament en 1528). No obstant aix, altres artistes contemporanis seus, amb una orientaci de tipus ms visual que literria, posaven major atenci en la calcografia i la xilografia de Drer, que en els seus escrits dirigits a orientar-los en la modernitzaci del seu art amb nus de tall clssic i temes idealitzats, propis del renaixement itali.

 Aprenentatge i primer viatge .
Desprs d'estudiar amb el seu pare, Drer va entrar amb 15 anys com aprenent del pintor i gravador Michael Wolgemut. Entre 1488 i 1493, el taller de Wolgemut es va dedicar a la considerable tasca de realitzar nombroses xilografies per a illustrar la Crnica de Nremberg (1493) de Hartmann Schedel, i s probable que Drer rebs una instrucci exhaustiva de com fer els dibuixos per a les planxes de fusta. Durant tota l'poca renaixentista, el sud d'Alemanya va ser centre de moltes publicacions i era habitual que els pintors en realitzessin les xilografies i els gravats. Com era costum entre els joves que havien acabat el seu perode d'aprenentatge Drer va emprendre un viatge d'estudis en 1490. En 1492 va arribar a Satisfer, on va intentar entrar en el taller del pintor i gravador alemany Martin Schongauer que, cosa que no sabia Drer, havia mort en 1491. Els germans de Schongauer li van aconsellar que es dirigs al centre de publicacions de Basilea, a Sussa, per a buscar treball. En Basilea i desprs a Estrasburg, Drer va realitzar illustracions per a diverses publicacions, entre les quals es troba Dnes Narrenschiff de Sebastian Brant en 1494. Durant aquesta primera etapa de la seva vida, compresa entre el seu aprenentatge i el seu retorn a Nremberg el 1494, el seu art reflecteix una enorme facilitat en el tra del dibuix i una minuciosa observaci del detall. Aquestes qualitats sn especialment evidents en una srie d'autoretrats, entre els quals es troba un dels seus dibuixos ms antics (1484, Albertina, Viena) que va fer a l'edat de 13 anys, un retrat d'expressi seriosa dibuixat el 1491 (Colleccions de la Universitat, Erlangen, Alemanya), i un altre retrat en el qual apareix com un jove segur d ell mateix (1493, Museu del Louvre).

 Primer viatge a Itlia .
Desprs de casar-se amb Agnes Frey a Nuremberg en 1494, Drer va viatjar a Itlia. All va realitzar aquarelles de paisatges amb gran minuciositat de detall probablement durant el seu viatge de retorn, com per exemple una vista del castell de Trento (National Gallery de Londres). Durant els deu anys segents a Nremberg, des de 1495 a 1505, va produir un gran nombre d'obres que li van ajudar a assentar la seva fama. Entre elles destaca la srie d'illustracions per a gravar en fusta de L Apocalipsi (1498), els gravats de La gran fortuna (1501-1502) i La caiguda de l'home (1504). Aquestes i altres obres d'aquest perode mostren, en el seu conjunt, un mestratge tcnic cada vegada major en l'art de la xilografia i el gravat, un maneig de les proporcions humanes basat en els textos del tractadista rom Vitrubi i una brillant capacitat per a incorporar detalls de la naturalesa en obres que reflecteixen l'entorn amb gran realisme. En 1497 va pintar el seu Autoretrat (Museu del Prado, Madrid) i el 1500 el de la Pinacoteca de Munic, en el qual es representa amb les caracterstiques que habitualment s'atribueixen a Crist, i expressa de forma visual la preocupaci que va demostrar durant tota la seva vida per elevar la categoria de l'artista per sobre de la del simple artes.

 Segon Viatge a Itlia .
(1512) Drer va tornar a viatjar a Itlia entre 1505 i 1507. A Vencia va conixer al gran mestre Giovanni Bellini i a altres artistes, i la Fundaci de Comerciants Alemanys li va encarregar una obra important: el retaule de La festa del Rosari (1506, Museu Nacional de Praga). El 1507 va tornar a Nremberg on va comenar un segon perode d'una ingent producci artstica amb obres com el retaule per a l'esglsia dels dominics de Frankfurt del Meno (1508-1509, destrut en un incendi en 1729), la taula de la Adoraci de la Trinitat (1508-1511, Kunsthistorische Museum, Viena), Eva (1507, Museu del Prado); retrats; i nombrosos gravats, entre els quals es troben dues edicions de la Passi, els gravats en fusta per l Arc del triomf encrrec de l'emperador del Sacre Imperi Rom Maximili I, i una srie de gravats com El cavaller, la Mort i el Diable (1513), Sant Jeroni (1514) i La malenconia (1514). Mitjanant el gravat de lnia Drer va aconseguir crear diferents gammes d'ombreig i textures amb les quals va assolir plasmar formes tridimensionals amb un mestratge mai superat, com a l'obra anomenada Rinoceront de Drer. s acollit per la famlia Fugger, dels membres de la qual realitza alguns retrats.



 ltim viatge i ltimes obres .
El 1520 Drer es va assabentar que Carles I, successor de Maximili I, anava a viatjar des d'Espanya a Aquisgr per a ser coronat emperador del Sacre Imperi Rom. Drer havia rebut una pensi anual per part de Maximili i desitjava que Carles I mantingus aquesta assignaci. Va emprendre el viatge a Aquisgr, que va finanar venent gravats i altres obres durant el trajecte, i d'all va passar als Pasos Baixos entre 1520 i 1521. El seu diari ens proporciona un fascinant relat d'aquests viatges, de les audincies dels monarques i de les rebudes que li van brindar els seus companys artistes, especialment a Anvers. La seva audincia amb Carles I va resultar satisfactria. Va retornar a Nremberg, on hauria de romandre fins a la seva mort, el 6 d'abril de 1528. Les seves ltimes obres sn dues grans taules en les quals estan representats Els quatre apstols (c. 1526, Alte Pinakothek Munic), que va oferir com regal a la ciutat de Nuremberg. La qualitat de l'obra de Drer, la quantitat prodigiosa de la seva producci artstica i la influncia que va exercir sobre els seus contemporanis van esdevenir d'una importncia enorme per a la histria de l'art. En un context ms ampli, el seu inters per la geometria i les proporcions matemtiques, el seu profund sentit de la histria, les seves observacions de la naturalesa i la conscincia que tenia del seu propi potencial creatiu sn una demostraci de l'esperit de constant curiositat intellectual del renaixement.
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85368" title="Ius cogens" nonfiltered="3956" processed="3944" dbindex="34182">
Ius cogens s una locuci llatina que fa referncia a normes de dret imperatiu, en contraposici a les de dret dispositiu. D'acord amb la Convenci de Viena sobre el Dret dels Tractats, sn aquelles normes acceptades i reconegudes per la comunitat internacional d'Estats en el seu conjunt com a norma que no admet acord en contrari.

Les normes de Ius cogens constitueixen el nivell ms alt de les lleis internacionals i han de ser obedes sempre.

L'existncia d'aquestes normes imperatives de Dret internacional pblic s generalment acceptada: noms alguns pocs Estats la neguen, entre ells Frana. No obstant aix, s s objecte de discussi quines normes concretes revestirien aquest carcter.

Caracterstiques.
 	
Una norma d'ius cogens es caracteritza per ser d'obligat compliment i no admetre acord en contrari dels Estats. Aix la diferencia del costum internacional, que tradicionalment ha requerit del consentiment dels Estats i permet la seva alteraci mitjanant tractats. Per contra, una norma no pot contradir-ne una altra d'ius cogens, tret que tamb tingui aquesta naturalesa: en aquest cas, la nova norma reemplaar l'antiga.

D'altra banda, les normes de dret imperatiu obliguen enfront de tots els Estats: aix s, generen obligacions erga omnes.

Vegeu tamb.
 Erga omnes;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85371" title="Erga omnes" nonfiltered="3957" processed="3945" dbindex="34183">
Erga omnes s una locuci llatina, que significa "respecte de tots" o "enfront de tots", utilitzada en dret per a referir-se a l'aplicabilitat d'una norma, un acte o un contracte.

Significa que aquella s'aplica a tots els subjectes, en contraposici amb les normes inter partes (entre les parts) que noms s'apliquen a aquelles persones que van concrrer a la seva celebraci. Normalment, perqu un contracte tingui efectes ms enll d'inter partes i sigui oponible a tercers, s necessari que compleixi certes formalitats que normalment tenen finalitats publicitries, com haver estat inscrites a un registre pblic.

Les normes, pel contrari, solen tenir sempre efectes erga omnes, ats que per definici sn d'aplicaci general. Noms en casos molt especials es dicten normes especfiques per a casos concrets.

Vegeu tamb.
 Ius cogens;

Enllaos externs.
 Les obligacions erga omnes al dret internacional Resoluci de 27 de juliol de 2005 de l'Institut de Droit International de Ginebra. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85372" title="Conferncies Pugwash de Cincia i Afers Mundials" nonfiltered="3958" processed="3946" dbindex="34184">

Es coneix com a Conferncies Pugwash de Cincia i Afers Mundials, o simplement Conferncia de Pugwash, a cadascuna de les conferncies internacionals sobre cincia i assumptes mundials convocades a suggeriment d'una srie de cientfics, filsofs i humanistes, entre els quals es trobaven Albert Einstein, Frdric Joliot-Curie i Bertrand Russell. El 1995 li fou concedit el Premi Nobel de la Pau juntament amb Joseph Rotblat.

Orgen de les Conferncies.

La primera d'elles va tenir lloc al juliol de 1957 a la residncia particular del filntrop nord-americ Cyrus Eaton al poble de Pugwash, Nova Esccia, Canad, d'on reben el seu nom genric. Posteriorment s'han anat celebrant en gran varietat de pasos diferents. 

Vint i dos cientfics van pendre part en la primera conferncia: 
 7 dels Estats Units d'Amrica: David F. Cavers, Paul Doty, Hermann J. Muller, Eugene Rabinowitch, Walter Selove, Le Szilrd i Victor F. Weisskopf;
 3 de la URSS: Alexander M. Kuzin, Dmitri V. Skobeltzyn i Alexander V. Topchiev;
 3 del Jap: Iwao Ogawa, Shinichiro Tomonaga i Hideki Yukawa ;
 2 del Regne Unit: Cecil Frank Powell i Joseph Rotblat;
 2 del Canad: George Brock Chisholm i John S. Foster;
 i 1 d'Austrlia: Mark L. E. Oliphant; ustria: Hans Thirring; Xina: Chou Pei-Yuan; Frana: Antoine M. B. Lacassagne i Polnia; Marian Danysz. ;

Les conferncies Pugwash tenen com fi la discussi d'assumptes tals com el desarmament i la responsabilitat social del cientfic en temes com el creixement demogrfic, la deterioraci mediambiental i el desenvolupament econmic. En el seu moment, aquestes conferncies van jugar un paper molt important en el desenvolupament i signatura dels tractats de no proliferaci d'armes nuclears. 

L'organitzaci Pugwash, establerta a Londres, es dedica actualment a convocar aquestes conferncies.

Premi Nobel de la Pau. 
El 1995, 50 anys desprs del bombardeig de Nagasaki i Hiroshima, i 40 anys desprs de la signatura de el Manifest Russell-Einstein, les Conferencies Pugwash i Joseph Rotblat van ser premiats amb el Premi Nobel de la Pau, segons el Comit Nobel noruec pels seus esforos en la disminuci del paper jugat per les armes nuclears en la poltica internacional, i a llarg termini, per eliminar dites armes.

El comit esperava que la concessi d'aquest premi anims els lders mundials a intensificar els seus esforos per eliminar del mn les armes nuclears. 

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de les Conferncies Pugwash de Cincia i Afers Mundials;
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1995;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85377" title="Astrida" nonfiltered="3959" processed="3947" dbindex="34185">

Les astrides (Asteridae) sn un clade o grup monofiltic dins el sistema APG II de classificaci de les plantes angiospermes del 2003.

Els asteridae i els rosidae sn els dos clades que formen les eudicotyledoneae superiors.


 clade asteridae :;
 ordre Cornales;
 ordre Ericales;
 clade euasteridae I;
 famlia Boraginaceae;
 famlia Icacinaceae;
 famlia Oncothecaceae;
 famlia Vahliaceae;
 ordre Garryales;
 ordre Solanales;
 ordre Gentianales;
 ordre Lamiales;
 clade euasteridae II;
 famlia Bruniaceae;
 famlia Columelliaceae (+ famlia Desfontainiaceae);
 famlia Eremosynaceae;
 famlia Escalloniaceae;
 famlia Paracryphiaceae;
 famlia Polyosmaceae;
 famlia Sphenostemonaceae;
 famlia Tribelaceae;
 ordre Aquifoliales;
 ordre Apiales;
 ordre Dipsacales;
 ordre Asterales;

Nota: "+ ..." = famlia separada opcional, pot separar-se de la famlia precedent.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85378" title="Rsida" nonfiltered="3960" processed="3948" dbindex="34186">

Les rsides (Rosidae) sn un clade  o grup monofiltic dins el sistema APG II de classificaci de les plantes amb flor (angiospermes) del 2003.

Els rosids i els asterids sn els dos clades que formen les eudicots superiors.



 clade rosids ;
 famlia Aphloiaceae;
 famlia Geissolomataceae;
 famlia Ixerbaceae;
 famlia Picramniaceae;
 famlia Strassburgeriaceae;
 famlia Vitaceae;
 ordre Crossosomatales;
 ordre Geraniales;
 ordre Myrtales;
 clade eurosids I;
 famlia Zygophyllaceae famlia Krameriaceae;
 famlia Huaceae;
 ordre Celastrales;
 ordre Malpighiales;
 ordre Oxalidales;
 ordre Fabales;
 ordre Rosales;
 ordre Cucurbitales;
 ordre Fagales;
 clade eurosids II;
 famlia Tapisciaceae;
 ordre Brassicales;
 ordre Malvales;
 ordre Sapindales;

Nota: "+ ..." = famlia separada opcional, pot separar-se de la famlia precedent.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85379" title="Commelnid" nonfiltered="3961" processed="3949" dbindex="34187">

Les commelnides (en: commelinids) sn un clade  o grup monofiltic dins el sistema APG II de classificaci de les plantes amb flor (angiospermes) del 2003.

Aquest s l'nic clade que el sistema AGP II considera dins les monocots, la resta de monocotilednies formen un grup parafiltic.

 clade commelnides :
 famlia Dasypogonaceae;
 ordre Arecales;
 ordre Commelinales;
 ordre Poales ;
 ordre Zingiberales;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85383" title="Teorema de Taylor" nonfiltered="3962" processed="3950" dbindex="34189">
En clcul, el Teorema de Taylor, rep el seu nom del matemtic britnic Brook Taylor, qui el va enunciar al 1712. Aquest teorema permet aproximar una funci derivable en l'entorn redut al voltant d'un punt a: I (a, d) mitjanant un polinomi els coeficients del qual depenen de les derivades de la funci en aquest punt. En termes matemtics: Si n 0 s un enter i f una funci que s derivable n vegades en l'interval tancat x i n+1 en l'interval obert (a, x), llavors es complix que:



On, n! denota el factorial de n, i R s la resta, terme que depn x i s petit si x est prxim al punt a. Existeixen dues expressions per a R que s'esmenten a continuaci:



on  , a, x, n perteneixen als reals



Si R s expressat de la primera forma, se l'anomena Terme complementari de Lagrange, ats que el teorema de Taylor s'exposa com una generalitzaci del Teorema del Valor Mig del Clcul Diferencial, mentre que la segona expressi de R mostra el teorema com una generalitzaci del Teorema fonamental del clcul integral.

Per a algunes funcions f(x), es pot provar que la resta, R, s'aproxima a zero quan n s'acosta a  ; aquestes funcions poden ser expressades com a sries de Taylor en un entorn redut al voltant d'un punt a i sn denominades funcions analtiques.

El teorema de Taylor amb R expressat de la segona forma s tamb vlid si la funci f t nombres complexos o valors vectorials. A ms existeix una variaci del teorema de Taylor adaptat a funcions amb mltiples variables.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85384" title="Vista Pirineu" nonfiltered="3963" processed="3951" dbindex="34190">
 
La Urbanitzaci Vista Pirineu s una entitat de poblaci del municipi d'Arts, situada entre els punts quilmetrics 40 i 41 de la carretera B-431. 

A finals dels anys 60 i principis dels 70 es debatia i s'aprovava el primer projecte d'urbanitzaci. Desprs de problemes a causa del terreny final edificat, major que l'aprovat en el projecte inicial, es reforma el pla parcial, aprovant-se aquest definitivament l'any 1985.

L'any 2005 comptava amb una poblaci estable de 74 habitants, tot i que aquesta augmenta significativament en perodes de vacances a causa de les segones residncies, predominantment de gent procedent de Manresa i Barcelona.

El seu nom ve donat per la seva situaci al capdamunt de la Serra de Calders, a uns 470m d'altitud, des d'on es veu la Serralada dels Pirineus.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85386" title="Guillaume Franois Antoine" nonfiltered="3964" processed="3952" dbindex="34191">


Guillaume Franois Antoine, Marqus de l'Hpital (Pars, 1661   Pars, 2 de febrer de 1704 ) va ser un matemtic francs. s potser ms conegut per la Regla de L'Hpital per a calcular el valor lmit d'una fracci on numerador i denominador tendeixen a zero o ambds tendeixen a infinit.

L'Hpital s'escriu comunament com "L'Hospital" i "L'Hpital." Ell escrivia el seu nom amb una 's'; no obstant aix, l'idioma francs ha oms des de llavors la 's' (que era muda) i va afegir l'accent circumflex a la vocal precedent.

L'Hpital va nixer en Pars (Frana). Inicialment va planejar una carrera militar, per la seva pobra visi li va obligar a canviar a les matemtiques. Va resoldre el problema del brachistochrone, independentment d'altres matemtics contemporanis, com Isaac Newton. Va morir a Pars.

s tamb l'autor del primer llibre de text conegut sobre clcul diferencial, L'Analyse donis Infiniment Petits pour l'Intelligence donis Lignes Courbes (Anlisi dels infinitament petits per a l'enteniment de les lnies corbes). Publicat en 1696, el text inclou les classes del seu professor, Johann Bernoulli, on Bernoulli discuteix la indeterminaci 0/0 . Aquest s el mtode per a resoldre aquestes indeterminacions a travs de derivades successives que duu el seu nom. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85387" title="Guerra del Pelopons" nonfiltered="3965" processed="3953" dbindex="34192">
La guerra del Pelopons fou un conflicte bllic que va afectar a Grcia del 432 aC al 404 aC i va enfrontar a Atenes i els seus aliats, de tendncia democrtica, i Esparta i els seus, de tendncia oligrquica.

Les causes immediates de la guerra peloponsia que donen els historiadors antics, principalment Tucdides i Plutarc, son: abans de la guerra, Corint i una de les seves colnies, Crcira (Corf) van comenar una guerra en la que Atenes va intervenir; desprs Corint i Atenes es van disputar el control de Potidea (prop de l'actual Nea Potidaia) que s'havia separat de la lliga atenenca amb el suport de les forces cornties manades pel general Aristeu, i finalment Atenes va assetjar la ciutat de Corint i va atacar tamb la seva aliada Megara. Atenes va fer pblic una srie de decrets econmic anomenats "els decrets megarians", que imposaven sancions econmiques sobre el poble megari. Megara i Corint van reunir la Lliga del Pelopons i van demanar la declaraci de guerra a Atenes acusada de violar el Tractat de Trenta Anys de Pau, i els estats de la Lliga va declarar formalment la guerra contra Atenes a la tardor d'aquell mateix any, declaraci a la que es va unir Becia i Delfos, i finalment, el desembre, Esparta. 

Cal esmentar que molts historiadors consideren que aquestes sn les raons immediates de la guerra. Argumenten, per, que la causa fonamental va ser el ressentiment creixent d'Esparta i els seus aliats contra la dominaci d'Atenes de tots els afers dels grecs. La guerra va durar 27 anys, en part perqu Atenes era una potncia naval i Esparta una potncia militar terrestre.

El seu desenvolupament cronolgic fou el segent: 

La guerra es va iniciar amb l'atac teb a Platees (abril del 431 aC), l'nica ciutat de Becia aliada a Atenes; l'atac fou rebutjat i els tebans presoners foren executats. Aquesta primera part de la guerra que va anar del 431 aC al 421 aC fou coneguda per guerra d'Arquidam pel nom del rei espart que hi va jugar un paper essencial. Arquidam II amb seixanta mil lacedemonis va envair tica per Enoe a la riba del Citrion, per els atenencs, refugiats darrera els murs, van resistir; durant cinc setmanes (maig-juny) tica fou assolada, fins que Arquidam, que havia arribat a 11 km d'Atenes, es va retirar. Atenes va annexionar Egina i en va expulsar als habitants i la flota va devastar la costa de la Megarida, va atacar Metona (on foren rebutjats per Brsides, fill d'Argileonis) i van desembarcar a saquejar l'lide. ;

El 430 aC Pricles, el cap atenenc, es va aliar a Perdicas II de Macednia (a la que es va cedir la ciutat de Therma el 429 aC), i amb el rei Sitalces dels odrisis. A l'abril Arquidam va tornar a envair tica, i van arribar fins a Larion, per als 40 dies es van retirar davant una epidmia de pesta, que va provocar milers de morts sobretot entre els atenencs. Pricles va fer una expedici a Epidaure, i a la tornada es va intentar deposar-lo per davant la gravetat de la situaci, va conservar el poder.

El 429 aC els atenencs van ocupar Potidea. Els calcidis van atacar als atenencs a Spartolos i els van derrotar i Macednia, tot i la recent aliana, no va intervenir el que va provocar una guerra de Macednia amb els odrisis (que van envair Macednia fins el riu Axios) la qual es va acabar en tres dies a petici d'Atenes i es va signar un tractat en que Estratonice, la germana del rei Perdicas II, es va casar amb Seutes I, nebot de Sitalces. Arquidam es va presentar amb un exrcit altre cop a l'tica i va arribar fins a Platees, que fou assetjada. La flota atenenca dirigida per l'almirall Frmion, va derrotar als lacedemonis a Naupactos. Una revoluci a Acarnnia va donar el poder a Estratos i a algunes altres ciutats als aliats d'Atenes i van derrotar als ambraciotes, epirotes i espartans que els amenaaven. La pesta declarada l'any anterior i que noms havia afectat l'tica, caus la mort de Pricles el setembre del 429 aC i es va formar un triumvirat amb ucrates, Lsides i Cle, al qual desprs es va unir Ncies; l'almirall Frmion va bloquejar el golf de Corint, cosa que va obligar als espartans a fer un atac sorpresa contra el Pireu;

El 428 aC es van revoltar totes les ciutats de l'illa de Lesbos menys Methymma; els atenencs van enviar a sotmetre'ls a l'almirall Clpides i al general Pakes o Pkides; aquest darrer va assetjar Mitilene a finals d'any. Arquidam, un any ms, va envair l'tica mentre Demstenes i Ncies van atacar Lacnia i van interceptar a la flota espartana que anava cap a l'tica: A Platees els assetjats van poder sortir de la ciutat i arribar a Atenes, quedant a la ciutat noms 200 defensors.

El 427 aC va morir el rei Arquidam II d'Esparta i el va succeir el seu fill Agis I. Sota el comandament de Clemenes van tornar a l'tica l'abril per es van retirar tot seguit. Alcides, almirall espart, va anar a Lesbos en ajut de l'assetjada Mitilene per no va poder atacar davant la presncia de la flota atenenca (abril); el govern oligrquic de Mitilene va entregar armes al poble per aquest es va revoltar i va enderrocar a l'oligarquia i va tornar a l'aliana amb Atenes el juliol; per Atenes, a proposta de Cleontes, va decidir destruir la ciutat, executar a sis mil ciutadans i vendre com esclaus a les dones i nens; una gran pressi popular a Atenes va evitar aquest genocidi per no va poder evitar l'execuci d'un miler d'oligarques. A l'estiu, els espartans van entrar a Platees i la ciutat fou cedida a Tebes. Ncies bloqueja Megara. A Crcira una revoluci va portar al poder al partit aristocrtic que es va aliar a Esparta, per els atenencs van enviar una expedici dirigida per Nicstratos amb 12 vaixells que van reposar als demcrates en el poder, i tamb all es va produir una sagnant repressi contra els oligarques; la flota espartana sota comandament d'Alcides, es va acostar a Crcira, per va arribar una nova flota atenenca sota comandament d'Eurimedentes que va evitar la reconquesta i va fer retirar a Alcides; els oligarques (uns 500) es van fer forts a Mont Istone.

El 426 aC els espartans van establir una fortalesa a Herdia, prop de les Termopiles. Els atenenc van atacar Melos i van devastar amb la flota les costes de Becia i Lcrida. Una expedici atenenca dirigida per Demstenes i Procles va envair Etlia, per no va obtenir cap resultat, i Etlia es va aliar a Esparta; l'espart Eurloc es va atreure als ambraciotes als que va incitar a lluitar contra els acarnanis per Demstenes es va posar al front dels acarnanis i va derrotar als ambraciotes i espartans a Olpe o Olpea. Algunes ciutats de Siclia (Messina, Halices i Egesta, es van aliar a Atenes.

El 425 aC els oligarques de Mont Istone a Crcira foren massacrats el que va provocar protestes a Atenes. El rei Agis I d'Esparta va envair tica. La flota atenenca sota comandament d'Eurimedont i Sfocles, van atacar Corifsion al Pelopons, mentre els espartans van prendre posicions prop de l'illa Esfactria; desembarcament atenenc a la badia de Pilos, ciutat que fou bloquejada i ocupada. Agis va tornar de l'tica i va assetjar als atenencs a Pilos mentre la flota intentava el mateix per mar, per aquesta flota fou derrotada pels atenencs dirigits per Cle, a Esfactria i van ocupar la pennsula de Metona, prop de Troezen. Esparta va demanar la pau per Cle la va rebutjar i desprs d'una treva de tres setmanes es va reprendre la guerra i 420 espartans, que estaven bloquejats a Esfactria, van ser fets presoners i l'illa fou ocupada pels atenencs.

El 424 aC la flota atenenca que era a Pilos, sota direcci de Ncies, va passar a l'illa Citera, que fou ocupada. L'esparta Brasides va estendre les operacions a la costa de Trcia on les ciutats calcidies d'Acantos i Estagira, que eren aliades atenenques, es van passar a Esparta. Brasides va ocupar Amfpolis, i altres cossos espartans van ocupar Torone i altres ciutats. Tucdides, acusat de no haver defensat adequadament Amfpolis, fou desterrat. A Megara els atenencs van ocupar el port de Nisea i a Becia els atenencs van entrar per foren derrotats a Dlion.

El 423 aC es va signar una treva o armistici per un any. Esciona, ciutat de Calcdia, es va revoltar contra Atenes i els espartans la van admetre a l'aliana peloponsia incomplint els acords de la treva, que aix va quedar trencada; Meudea, al sud de la Calcdia, va seguir el mateix cam que Esciona. Atenes va renovar l'aliana amb Perdicas II de Macednia i amb el rei Arrabaios de Lyncestes, i amb el seu ajut Torona i altres llocs foren recuperats per als atenencs.

El 422 aC Cle va atacar Amfpolis, defensada per Brasides; els atenencs foren derrotats i a la batalla varen morir Cle i Brasides (tardor). Mort Cle, cap del partit democrtic, el va succeir Alcibades, mentre Ncies, que encapalava al partit atenenc moderat, fou ratificat com a principal estrateg.

El 421 aC es va signar una treva per cinquanta anys coneguda com la pau de Ncies (abril). Els presoners espartans foren retornats a la seva ptria. Amfpolis seria retornada a Atenes. Les ciutats calcidies serien autnomes i formarien una lliga (la Lliga Calcdica); Atenes evacuaria les costes del Pelopons que havia ocupat. Delfos fou declarada autnoma; Corint, lide, Becia i Megara es van oposar a la pau i no la van voler signar, i van formar una aliana amb Argos, Mantinea i Calcdia; Megara tampoc va voler entrar en aquesta aliana. De resultes d'aix els espartans van donar suport a les autonomies a l'lide i Lepreon i tota Triflia es van separar d'Elis.

El 420 aC fou elegit estrateg atenenc Alcibades, representant del sector partidari de la guerra, imposant-se al seu rival moderat Ncies. Esparta es va aliar a Becia a lo que Atenes va respondre buscant l'aliana amb Argos, Mantinea i lide. Megara i Tegea es van decantar cap a Esparta. Calcdia va quedar allada. Durant aquest any i anys segents, Amfpolis romangu en mans espartanes, sense complir l'acord de pau del 421 aC.

El 419 aC Argos, Mantinea i lide van formalitzar l'aliana amb Atenes i els argius van atacar Epidaure, aliada d'Esparta. Alcibades va considerar que Esparta havia trencat la pau i reprengu la guerra.

El 418 aC Corint i Patres es van aliar a Atenes. Els espartans van atacar Argos i els atenencs van crrer a ajudar-la, per foren derrotats a Mantinea. Desprs d'aquesta batalla els aliats atenencs (Corint, Elis, Patres, Mantinea i Argos) van capgirar la seva poltica i es van passar a Esparta, que a ms va obtenir l'aliana de Macednia i de Calcdia. Aix va afavorir les expectatives de Ncies de recuperar el poder, per finalment Alcibades el va convncer per presentar-se junts a les eleccions.

El 417 aC la coalici electoral de Ncies, moderat pacifista, i d'Alcibades, demcrata bellicista, va derrotar al seu rival, Hiprbol, que fou condemnat a l'ostracisme poltic. ;

El 416 aC Atenes va ocupar l'illa de Melos els habitants de la qual foren massacrats o venuts com esclaus, tot i que l'illa era neutral. Les raons d'aquest fet no han pogut ser explicats satisfactriament. A Siclia, Siracusa va sotmetre a Leontins i va ajudar a Selinunt contra Segesta. Aquesta, aliada d'Atenes, li va demanar ajuda.

El 415 aC Alcibades va persuadir a l'Assemblea atenenca d'iniciar una expedici contra Siracusa. Encara que Ncies no estava segur de l'xit d'aquesta expedici, va ser designat, amb Alcibades, cap de l'expedici, juntament amb Lamacos. Van sortir d'Atenes amb 134 trirrems i vint-i-cinc mil homes (juliol). Rhegio i Catnia es van declarar per Atenes; la flota va desembarcar al sud de Siracusa on foren derrotats per van contraatacar i van ocupar Naxos i van assetjar Siracusa. Lamacos va morir en un d'aquest combats. Moltes ciutats de Siclia i del sud d'Itlia es van declarar per Atenes i van enviar contingents a Ncies; fins i tots algunes ciutats etrusques van enviar soldats a Ncies. El setge a Siracusa es va anar estrenyent. Un exrcit espart, sota el comandament de Xilipos, va acudir en ajut de Siracusa. Mentre Efes, aliada atenenca, canvi de bndol i s'ali a Esparta. El cap Alcibades, acusat de certs fets (vegeu Alcibades) fou cridat a Atenes, i es va exiliar a Esparta.

El 414 aC l'esparta Xilipos, va desembarcar a Himera on va derrotar als atenencs i els va rebutjar en direcci a Siracusa, on Ncies es va veure forat a fer-se fort al promontori de Pleimmrion. Tamb Esparta tenia problemes, al trencar-se la seva aliana amb Argos, i esclatar la guerra entre ambds estats; la flota atenenca va atacar la costa espartana i va bloquejar Naupactos.

El 413 aC l'assemblea atenenca va decidir enviar reforos a Siclia. El rei Agis I d'Esparta va envair l'tica l'abril i es va establir a la ciutat de Declia que fou fortificada, i des aquesta base va assolar tota la regi, de la que els atenencs noms podien defensar Atenes, Pireu, Salamina i Eleusis. La crisis econmica a Atenes fou molt greu, degut en part a la fugida de vint mil esclaus. Mercenaris tracis a les ordres de Ditrefes i al servei d'Atenes van atacar Tanagra i van ocupar Micaleso (ambdues a Becia) on la poblaci fou massacrada; les ciutats van rebre ajut de Tebes que va rebutjar als tracis fins a l'estret d'Euripos, on els van derrotar morint el seu cap Ditrifes. L'illa de Quios i quasi tot Jnia es van revoltar contra Atenes. Bizanci, que estava en guerra contra els tracis, es va aliar a Esparta, que hi va enviar al general Clearc, per aquest es va erigir en dictador de la ciutat (i va acabar deposat pels propis espartans). A Siclia , Ncies va rebre l'ajut atenenc (una flota dirigida per Demstenes i Eurmedon); Demstenes va atacar Eppoles, per desprs d'una victria inicial fou derrotat en el contraatac enemic al mateix lloc el 27 d'agost (un eclipsi de lluna va espantar als atenencs); Demstenes fou desprs derrotat en una batalla naval en front del port de Siracusa i va perdre la meitat de les seves naus, i llavors es va decidir un atac per terra per alleujar als assetjats de Pleimmrion, per els siracusans ja havien bloquejats els camins cap a l'interior; els atenencs van haver de sortir de Pleimmrion cap a l'oest, seguint el curs del riu Anapos, per al sis dia, atacats pels siracusans, es van haver de desviar cap al sud, i un intent d'arribar a la costa fou avortat pels siracusans; Demstenes i la seva reraguarda foren atacats i derrotats a Polizlion, i la resta de l'exrcit fou derrotat a la riba del riu Asinaros i es va haver de rendir (setembre o potser octubre).

El 412 aC el rei de Prsia va demanar el tribut a les ciutats de Jnia, que s'havien quedat sense la protecci atenenca; Milet, Quios, Eritrea de Jnia, Cnidos, Rodes i altres es van declarar per Esparta; Clazmenes, Lesbos, Samos i Halicarns van romandre lleials a Atenes. Esparta i Prsia van negociar una aliana dirigida essencialment contra Atenes. Aquesta aliana havia estat beneda per Alcibades, el lder atenenc exiliat a Esparta i auspiciada pel strapa de Ldia Tisafernes.

El 411 aC l'oligarquia atenenca dirigida per Antfont de Rammunte comena a manifestar-se. Alcibades intenta que l'aliana perso-espartana no sigui massa perjudicial per Atenes i actua equilibradament, sense que Atenes sigui aniquilada, i afavoreix a Antfont al que aconsella un tractat amb Prsia, i a aquesta li aconsella que no doni tot el poder a Esparta. Per Tisafernes no vol entrar en aquest joc i pel contrari afavoreix a Esparta i l'ajuda en la construcci d'una flota capa de fer front a l'atenenca. Un cop d'estat a Atenes, dirigit pel almirall Pisandre d'Acarnes, imposa un canvi constitucional que porta al poder als oligarques (per no permetia el retorn d'Alcibades a Atenes); el consell dels cinc cents queda dissolt i nicament 5000 ciutadans resten amb drets politics (maig). L'autoritat mxima passa al consell dels quatre-cents. Tamb a Samos escata una revoluci oligrquica, per la major part de la flota atenenca, que era a l'illa, desaprova el moviment de Pisandre, i imposa com a estrateg a Alcibades al que crida a tornar, i al que els caps de la flota, Trasibul i Trsil entreguen el poder. Alcibades, com a represlia contra els oligarques que no l'havien cridat al poder, va demanar la deposici del consell dels quatre cents i el restabliment de la constituci de Clistenes, reformada; un dels caps oligrquics, Frnicos, fou assassinat a Atenes. Els espartans mentre, sota la direcci del general Declides, van ocupar Abidos i Lampsacos. Alcibades va marxar amb la flota cap al nord on va derrotar a la flota espartana a Sestos (tardor) i desprs a Abidos, ocupant aquesta ciutat; mentre Alcibades arribava els espartans havien ocupat l'Helespont i l'illa de Tasos; el general espart Agesndries, amb 42 vaixells, va derrotar a l'atenenc Timcares, al golf d'Eubea, i van ocupar Ertria, i llavors l'illa es va sollevar contra Atenes. Els atenencs van tornar al Pelopons i van ocupar Citera i el port de Pilos.

El 410 aC Alcibades va derrotar a la flota espartana a Czic (maig), batalla en la que va morir el general espart Mindaros, i els espartans van oferir la pau (estiu) en base al respecte a les posicions d'aquell moment excepte Declia que seria retornada a Atenes, a canvi de Pilos i Citera. Per a Atenes s'havia tornat a enfortir la tendncia democrtica bellicista que a l'estiu es va imposar als oligarques-moderats, partidaris d'acceptar aquesta pau, que foren enderrocats. La constituci de Clistenes va ser restablerta (juliol). ;

El 409 aC Megara va recuperar el port de Nisies que els atenencs havien ocupat una anys abans. La flota espartana va recuperar l'illa Esfactria i van reconquerir tamb Pilos. L'almirall atenenc Trsil va atacar Efes per fou rebutjat.

El 408 aC va morir el rei agda espart Pleistonax i el va succeir el seu fill Pausnies d'Esparta. El juny va tornar a Atenes Alcibades coincidint amb la festa de les Plintries, i fou aclamat pel poble. Trasibul va reconquerir Abdera. Els atenencs tamb van ocupar Selmbria (desprs d'un setge) i Bizanci (on Clearc tamb va resistir un temps el setge atenenc). Els atenencs van enviar una ambaixada a Farnabazos II de Dascilios, i Nicomdia es va haver de sotmetre a Atenes.

El 407 aC Alcibades va recuperar l'illa de Tasos i va retornar a Atenes. All va participar en una precessi religiosa d'Atenes a l'lide i va deixar el comandament de la flota al seu amic Antoc, que poc desprs fou derrotat a Ntion (prop d'Efes) pel nou cap de la flota espartana, Lisandre, que s'havia aliar a Cir, strapa de Sardes. Lisandre va ocupar Teos i la fortalesa de Defnion, l'nica posici dels atenencs a Quios. Quant aquesta noticia es va conixer a Atenes, Alcibades fou destitut i va emigrar al Quersons traci on va governar com a atir independent a Sestos fins a la fi de la guerra (llavors va passar a Prsia on va ser assassinat). El poder va passar a Atenes a Clefont, del partit democrtic bellicista.

El 406 aC el termini de Lisandre com a cap de la flota esparta (un any) es va acabar i el va succeir Calicrtides que va ocupar Methymma o Metimma a Lesbos i va derrotar a la flota atenenca, dirigida per Con, bloquejant les seves restes a Mitilene; per la percia de Con li va permetre trencar el bloqueig i unir-se a la resta de la flota a Samos. Un conjunt de 150 naus atenenques van derrotar a la flota espartana en aiges de les illes Arginuses (agost) batalla en la que va morir Calacrtides i els espartans van perdre 70 naus. Lisandre fou nomenat altre cop almirall de la flota. El seu bloqueig de l'Helespont va impedir el subministrament de gra a Atenes.

El 405 aC Lisandre va saquejar Lampsacos i es trob amb la flota atenenca, que venia per trencar el bloqueig, a Aegospotami, prop del lloc anomenat rierol de les cabres. La batalla fou una gran victria espartana que va sorprendre als atenencs a terra; tres mil atenencs foren fets presoners i executats; llavors Lisandre es va presentar davant el Pireu i va bloquejar la costa de l'tica i per terra el rei Pausnies va entrar a la regi i va assetjar Atenes per terra; al comenament Clefont va tractar de resistir per finalment el consell dels cinc-cents a petici de Stir, el va destituir i el va empresonar i el va substituir Teramenes; els demcrates es van revoltar i van alliberar als seus lders empresonats per Clefont fou rpidament executat i la revoluci es va enfonsar. Llavors Atenes va capitular i els espartans van entrar a la ciutat. Les negociacions de pau van imposar dures condicions als atenencs: prdua de totes les seves possessions, entrega de tots els vaixells de la seva flota (la flota no podria passar en endavant de 12 vaixells), i destrucci de les seves muralles (juny). A la ciutat es va installar el govern oligrquic anomenats dels Trenta (perqu tenia 30 membres), encapalat per Crties, i va ingressar a la Lliga del Pelopons.

El 404 aC va capitular Sestos davant els espartans i Alcibades va fugir a Prsia on fou assassinat per ordre de Farnabazos de Dascilios (instigat per Lisandre). El tractat de pau entre Atenes i Esparta es va signar l'abril. La poblaci d'Atenes es manifest obertament hostil al govern del Trenta i contra el consell dels Deu. A les antigues possessions d'Atenes s'establiren governs oligrquics. Samos va resistir als espartans fins l'estiu en que es va rendir. Aquesta situaci va provocar la revolta dels demcrates d'Atenes encapalats per Trasibul, que es van apoderar del puig File (Phyle) o Mont Parnes, i poc desprs del Pireu i van derrotar als oligarques, totalment mancats de suport intern, a la batalla de Munquia, lluita en la que va morir el cap oligarca Crties, i que va donar el poder a Trasibul. Esparta va intervenir (setembre) i els oligarques van poder sortir d'Atenes, i es van establir a Eleusis on van fundar una repblica oligrquica independent, que no va durar (el 401 aC Eleusis va tornar a poder d'Atenes).

Vegeu: Llista de batalles de la guerra del Pelopons






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85388" title="Eudicotilednia" nonfiltered="3966" processed="3954" dbindex="34193">

Les eudicotilednies (Eudicotyledoneae) sn un clade o grup monofiltic dins el sistema APG II de classificaci de les plantes amb flor (angiospermes) del 2003.

Aquest clade inclou les plantes que als sistemes antics de classificaci eren al grup que s'havia denominat com a dicotilednies.

El prefix "eu-" (veritable) indica que es tracta de veritables dicotilednies. 

Subdivisions;


 eudicots :
eudicots superiors;
rosids;
eurosids I;
eurosids II;
asterids ;
euasterids I;
euasterids II ;



Amb ms detall (hi ha famlies i ordres que encara no han estat ubicades a la classificaci i no es mostren):

 clade eudicots;
 famlia Buxaceae famlia Didymelaceae;
 famlia Sabiaceae;
 famlia Trochodendraceae famlia Tetracentraceae;
 ordre Ranunculales;
 ordre Proteales;
 clade eudicots superiors;
 famlia Aextoxicaceae;
 famlia Berberidopsidaceae;
 famlia Dilleniaceae;
 ordre Gunnerales;
 ordre Caryophyllales;
 ordre Saxifragales;
 ordre Santalales;
 clade rosids ;
 famlia Aphloiaceae;
 famlia Geissolomataceae;
 famlia Ixerbaceae;
 famlia Picramniaceae;
 famlia Strassburgeriaceae;
 famlia Vitaceae;
 ordre Crossosomatales;
 ordre Geraniales;
 ordre Myrtales;
 clade eurosids I;
 famlia Zygophyllaceae famlia Krameriaceae;
 famlia Huaceae;
 ordre Celastrales;
 ordre Malpighiales;
 ordre Oxalidales;
 ordre Fabales;
 ordre Rosales;
 ordre Cucurbitales;
 ordre Fagales;
 clade eurosids II;
 famlia Tapisciaceae;
 ordre Brassicales;
 ordre Malvales;
 ordre Sapindales;
 clade asterids;
 ordre Cornales;
 ordre Ericales;
 clade euasterids I;
 famlia Boraginaceae;
 famlia Icacinaceae;
 famlia Oncothecaceae;
 famlia Vahliaceae;
 ordre Garryales;
 ordre Solanales;
 ordre Gentianales;
 ordre Lamiales;
 clade euasterids II;
 famlia Bruniaceae;
 famlia Columelliaceae famlia Desfontainiaceae;
 famlia Eremosynaceae;
 famlia Escalloniaceae;
 famlia Paracryphiaceae;
 famlia Polyosmaceae;
 famlia Sphenostemonacae;
 famlia Tribelaceae;
 ordre Aquifoliales;
 ordre Apiales;
 ordre Dipsacales;
 ordre Asterales;

Nota: "+ ..." = famlia separada opcional, pot separar-se de la famlia precedent.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85397" title="Criteri d'Alembert" nonfiltered="3967" processed="3955" dbindex="34194">
A matemtiques, el criteri d'Alembert ( o criteri del quocient ) serveix per estudiar la convergncia d'una srie infinita, on els seus termes sn nombres reals o nombres complexos. El criteri va ser publicat per Jean le Rond d'Alembert. 

Es defineix com:
;
On
 lim s el lmit cuan n tendeix cap a infinit,
 an i an+1 sn els n-sims i (n+1)-sims termes d'una srie infinita i;
 L s el resultat del lmit.

El resultat del lmit ens mostra que:
 si  la srie convergeix absolutament, o;
 si  la srie divergeix, o;
 si  no s pot concloure res i cal fer servir un altre criteri.

Aquest criteri pot ser aplicat per a qualsevol srie amb la forma:

;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85399" title="Emilio Arrieta" nonfiltered="3968" processed="3956" dbindex="34195">
Pascual Juan Emilio Arrieta Corera  (Puente la Reina (Navarra), 21 d'octubre de 1823   Madrid, 11 de febrer de 1894) fou un compositor espanyol d'pera i sarsuela.



Biografia.
Sent un infant va quedar orfe i es va educar a Madrid amb la seua germana Antonia, on va iniciar els seus estudis de msica en el Conservatori de Madrid. El 1839 la seua germana el va enviar a Itlia, on va estudiar piano amb el mestre Perelli i harmonia amb Mandancini, de manera privada. El 1841 ingressa en el Conservatori de Mil, grcies a la generositat del comte de Litta, estudiant piano i harmonia amb el mestre Nicola Vaccai (entre 1838 i 1846), acabant la carrera amb premi extraordinari. En els seus anys a Mil va entaular una gran amistat amb el compositor itali Amilcare Ponchielli, autor de l'pera La Gioconda, amistat que va perdurar fins a la mort d'aquest ltim el 1886.

A Itlia, en collaboraci amb el llibretista Temistocle Solera, va compondre la seua primera pera: Ildegonda, estrenada el 1846 amb poc xit a Itlia, i guanya el premi de composici en la Scala de Mil. Reincorporat a Madrid, el 1846 es fa conixer com a director de l'orquestra del "Teatro del Circo", en el que tamb estrena el mateix any una simfonia. Va conixer Isabel II en una festa de palau. La reina el va contractar com a professor de cant, nomenant-lo compositor de la Cort tres anys desprs, i va ordenar construir un teatre al Palau Reial on Arrieta va estrenar les peres La conquista de Granada i Pergolesi.

Malgrat haver comptat amb el suport de la reina, desprs de la destituci de la monarquia va publicar l'himne Abajo los Borbones. 

Va accedir a la plaa de professor de composici de l' "Escuela Nacional de Msica" de Madrid el 1857 i va passar a ocupar el crrec de director el 1868, que conserv fins a la seua mort el 1894. En aquesta poca va compondre nombroses obres destinades a concerts, concursos i actes acadmics. Entre els seus alumnes ms destacats trobem a  Toms Bretn i Ruperto Chap. 

El renaixement de la sarsuela amb el xits de Barbieri, Gaztambide i altres, junt amb el tancament del Teatre del Reial Palau, va fer que Arrieta se sentira sedut per aquest gnere, abandonant l'pera, del que en va produir ms de 50 ttols.

El 1853 va estrenar la seva primera sarsuela, El domin azul, i trenta anys desprs la darrera: San Francisco de Sena. La seua obra ms clebre i l'nica que es mant en el repertori s Marina, sobre un insuls llibret de Francisco Camprodn, narra la dria amorosa d'una ingnua noia de Lloret de Mar pel seu germanastre. Nascuda com sarsuela el 1855 la va transformar en pera, sent estrenada en aquesta nova forma al Teatro Real de Madrid el 1887. Actualment, Marina es representa sempre en la seua versi operstica. Malgrat la feblesa del llibret, aquesta pera cont una msica d'indubtable bellesa amb moments memorables. Potser el fragment ms recordat d'aquesta obra s el brindis del tercer acte "A beber, a beber, a ahogar...!"

El 1871 reb la Gran Cruz de Isabel la Catlica i el 1873 va ser nomenat acadmic de l'Academia de Bellas Artes de San Fernando en la recentment creada secci de msica.

Fernando Prez Ollo, crtic musical, escriu d'Arrieta: "La seua glria es fonamenta en la seua producci teatral i ms en concret en el paper decisiu que va representar en la consolidaci de la sarsuela com a gnere. Aquest predomini del mestre navarrs va ser possible pel seu sentit meldic, en la lnia tradicional de Bellini, ms que en la renovadora i dramtica de Verdi, i pels recursos tcnics  harmnics i instrumentals- que li va aportar la seua formaci italiana. En aquest darrer aspecte, Arrieta va ser superior als seus  collegues peninsulars". 

El 2004 es va reposar a Madrid Ildegonda en versi de concert, causant una excellent impressi per la qualitat tcnica de la msica i el refinament meldic, que sempre van ser dues de les caracterstiques representatives del geni d'Arrieta.

Obres principals (per completar).

pera.

Ildegonda (1846);
La Conquista de Granada (1850);
Pergolesi (1851);
Marina, adaptaci de la sarsuela del mateix nom (1887);


Sarsuela.

El domin Azul (1853);
El grumete (1853);
La estrella de Madrid (1853);
La cacera real  (1854);
Guerra a Muerte (1855);
La dama del Rey (1855);
Marina (1855);
La hija de la Providencia (1856);
El sonmbulo (1856);
El planeta Venus sarsuela fantstica (1858);
Azn Visconti (1858);
Los circasianos (1860);
La Tabernera de Londres (1862);
El duende de Madrid (1866);
El conjuro (1966);
San Francisco de Sena (1873);

Bibliografa.
VV.AA. Memorias Barbieri y Arrieta. Iberautor Promociones Culturales, S.L. Madrid, 1994.
ngel Sagarda Sagarda. Gaztambide y Arrieta. Fondo de Publicaciones del Gobierno de Navarra. Pamplona, 1983.
Mara Encina Cortizo Rodrguez. Emilio Arrieta : de la pera a la zarzuela. Instituto Complutense de Ciencias Musicales. Madrid, 2003.
Emilio Cotarelo y Mori. Historia de la Zarzuela. Instituto Complutense de Ciencias Musicales. Madrid, 2003. Madrid, 2000.

Enllaos externs.
Zarzuela! Ressenya i argument de Marina;
Zarzuela! Biografia;
El Poder de la Palabra Breu biografia i escolta d'un fragment de Marina;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85400" title="Ferentinae Lucus" nonfiltered="3969" processed="3957" dbindex="34196">
Ferentinae Lucus fou una cova sagrada amb una font i altar de la detat del mateix nom, que era el lloc de reuni de les ciutats de la Lliga llatina. Es esmentada per Livi ja durant l'intent de Turnus Herdonius d'enderrocar al rei rom Tarqu el Superb i de nou altres vegades ms tard. Cincius diu que les assemblees de la lliga es van fer de manera regular fins el 340 aC. La font formava el naixement del rierol Aqua Ferentina. Dions esmenta el lloc com assemblea Ferentinum (Pherentinon) i sembla indicar que era una ciutat per es possible que es confongus amb Ferentinum. Cicius la situa a Mont Alb, i el lloc ha estat fixat prop de l'actual Marino on hi ha una abundant font que dona naixement al rierol conegut avui per Marrana del Pantano; la vall on es troba la font es diu actualment Parco di Colonna.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85404" title="Generador elctric" nonfiltered="3970" processed="3958" dbindex="34197">


Un generador elctric s un mecanisme capa de transformar en electricitat un altre tipus d'energia, que pot ser qumica, mecanica o lluminosa.Un generador elctric s tot aquell dispositiu capa de mantenir una diferncia de potencial elctric entre dos dels seus punts, anomenats pols o borns.
Els generadors elctrics sn mquines destinades a transformar l'energia mecnica en elctrica. 
Aquesta transformaci s'aconsegueix per l'acci d'un camp magntic sobre els conductors elctrics disposats sobre una armadura (denominada tamb estator). Si mecnicament es produeix un moviment relatiu entre els conductors i el camp, es genere una fora electromotora.
Hi ha tres tipus de generadors:

Les piles i bateries sn exemples de primer tipus, ja que converteixen en electricitat l'energia de certes reaccions quimiques.
Els aerogeneradors i les centrals hidroelctriques, inclouen alternadors que transformen l'energia mecnica en energia elctrica. Es basen en el fenomen de la inducci electromagntica.
Les plaques fotovoltaiques generen electricitat a partir de la llum.

Els generadors es classifiquen en dos tipus fonamentals:

 Primaris: Els generadors primaris sn aquells que converteixen en energia elctrica l'energia d'una altra naturalesa o tipus que reben o de qu disposen inicialment. ;

 Secundaris: Alliberen una part de l'energia elctrica que han rebut prviament. S'agruparan els dispositius concrets conforme al procs fsic que els serveix de fonament. ;

Articles relacionats.

Dinamo;
Alternador;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85407" title="Aung San Suu Kyi" nonfiltered="3971" processed="3959" dbindex="34198">


Aung San Suu Kyi (Birm: , IPA: n san su t i), nascuda a Rangun el 1945, s la figura emblemtica, no-violenta i pro-democrtica, de l'oposici birmana contra la dictadura militar que ocupa el poder des de 1962. El 1991 li fou concedit el Premi Nobel de la Pau.

Inicis poltics.
Nascuda a Rangun el 19 de juny de 1945, s filla d'Aung San, heroi nacional que va signar l'any 1947 el tractat d'independncia amb el Govern britnic abans de ser assassinat. 

Desprs de diplomar-se a la Universitat d'Oxford, va treballar en la Secretaria de les Nacions Unides i ser professora a l'ndia, Aung San Suu Kyi va retornar a Birmnia el 1988 i va participar en el segon combat en pro de la independncia nacional. Aquest combat es va inspirar en l'exemple pacfic de Gandhi i en la seva fe budista, que la va dur a propugnar una revoluci de l'esperit que es manifesta mitjanant el reconeixement de la necessitat del dileg i la compassi pels ms humils. A pesar d'estar arrelada en la tradici birmana, va saber evitar les manipulacions nacionalistes basant la seva lluita en els principis sagrats de la moral, insistint en la necessitat de reconciliar a les tnies del seu pas, profundament dividides. 

El 1989 va ser sotmesa a arrest domiciliari a Rangun. Va assumir la direcci de la Lliga Nacional per a la Democrcia, que va guanyar les eleccions de 1990 per majoria absoluta. Les autoritats militars, per, es van negar a tenir en compte aquest resultat, per la qual cosa el seu partit no va poder formar un govern civil. Aung San Suu Kyi, subjecta a estreta vigilncia, va preferir romandre al costat del seu poble donant testimoniatge de la seva fe en la idea del b i del just. 

Defensora dels Drets Humans.
Va rebre successivament el Premi Thorolf Rafto de defensa dels drets humans i el Premi Sajarov per la Llibertat de Concincia de llibertat de pensament. 

Reconeguda com a presonera de conscincia per Amnistia Internacional, el seu propsit que el drama birm no caigus en l'oblit va ser recompensat el 14 d'octubre de 1991 amb el Premi Nobel de la Pau per la seva lluita no-violenta en defensa de la democrcia i els drets humans.

En 1992 el Premi Internacional Simn Bolvar va recompensar per primera vegada la lluita d'una dona visionria que combina l'idealisme i el pragmatisme illustrat sent conscient al mateix temps que altres moviments similars a sia s'han inspirat en la lluita pacfica de la Lliga Nacional.

El 1995, les pressions exercides pels Estats Units van posar fi al seu arrest domiciliari i va reempendre les seves activitats poltiques en favor de la democrcia. Les manifestacions estudiantils va probocar una dura repressi per part del Govern militar que va acabar amb la detenci de dirigents de l'oposici democrtica i l'establiment d'un nou arrest domiciliari el 1996. Rares vegades ha pogut rebre visites, encara que va aconseguir enviar a les Nacions Unides alguns missatges gravats que denuncien l'empitjorament de la situaci dels drets humans en el seu pas, demanant a la comunitat internacional que concedeixi la prioritat als drets poltics de la Lliga Nacional, la direcci de la qual segueix assumint. 

El Govern militar, que mant el poder en el seu pas, no ha estalviat les invitacions d'exili per Aung San Suu Kyi. 

Un captol d'aquesta tctica d'assetjament psicolgic va succeir quan el seu esps, Michael Aris, va morir de cncer de prstata al mar de 1999, sense que Suu Kyi aconsegu el perms per veure'l. Aquell any mateix, a l'abril, el seu fill petit, Kim Htein Lin, va tenir el perms per reunir-se amb la seva mare durant unes hores a l'aeroport de Rangun. 

L'any 2008 ha estat guardonada amb el Premi Internacional Catalunya, concedit juntament amb Cynthia Maung per la Generalitat de Catalunya, en reconeixement de la lluita democrtica que emprenen diriament contra la junta militar birmana que dirigeix el pas.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1991;
  La cap opositora birmana, Premi Internacional Catalunya;

Font: UNESCO, seguint la seva regles de reproducci. 
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85408" title="Sauvignon blanc" nonfiltered="3972" processed="3960" dbindex="34199">

El sauvignon blanc s una varietat de cep blanca. El ram de cep sauvignon blanc s menut, cilndric i de maduraci primerenca. El gra s mitj, rod i de color groc verds. La pellofa s gruixuda. La polpa s consistent, dola i aromtica.

El vi varietal de sauvignon blanc s d'una bona acidesa fruital, de complexitat aromtica herbcia i alt contingut alcohlic. S'utilitza tamb, en cupatge amb altres varietats, per produir un vi dol natural.

Tamb s'anomena simplement sauvignon, encara que existeix una varietat de sauvigon gris, i s l'origen del cabernet sauvignon. s una varietat originria de les regions franceses de la vall del Loira i de Bordeus. El seu cultiu s'ha ests a Califrnia, Nova Zelanda i Sud-frica. A Catalunya s'utilitza com a varietat millorant en els cupatges de vi blanc. s una varietat autoritzada a les DO Alella, DO Catalunya, DO Conca de Barber, DO Costers del Segre, DO Peneds i DO Tarragona, aix com tamb a la DO Utiel-Requena i DOC Alguer.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85412" title="Premi Internacional Carlemany" nonfiltered="3973" processed="3961" dbindex="34200">

El Premi Internacional Carlemany (en alemany: Internationaler Karlpreis der Stadt Aachen, i des de 1998 Internationaler Karrlpreis zu Aachen), o comunament Karlspreis, s un premi decretat des de 1950 per la ciutat d'Aquisgr a aquelles personalitats notables que han treballat en favor de la unificaci europea.

El premi. 
L'origen del premi se situa el 19 de desembre de 1949 quan un comerciant de la ciutat d'Aquisgr, el Dr. Kart Pfeiffer, que havia fundat un cercle cultural amb el nom de Corona Legentium Aquensis amb la intenci de fomentar el dileg entre els poltics, els cientfics i els personatges culturals de tota Europa, anunci la creaci d'un premi que batej amb el nom de l'emperador Carlemany, un personatge que durant el segle VIII havia fixat la seva residncia a Aquisgr. 

L'objectiu del Premi Internacional Carlemany fou determinat pel seu fundador: "El premi actua cap al futur i comporta un deure contingut summament tic. Es dirigeix, regenerat per una nova fora, a la unificaci dels pobles europeus per a defensar els ms alts valors humans: la llibertat, la humanitat i la pau, per a ajudar als pobles oprimits i marginats, i per a assegurar el futur dels fills i dels nts." 

El jurat que atorga el Premi Carlemany est format per l'alcalde de la ciutat d'Aquisgr, el gerent del seu ajuntament, el bisbe de la ciutat i el rector de l'Escola Tcnica Superior de Rennia-Westflia radicada en aquesta ciutat. El seu lliurament es realitza el mes de maig a la Sala de la Coronaci de l'Ajuntament d'Aquisgr, seguit de tres discursos: un per l'alcalde la ciutat, un altre de lloana per al premiat i el tercer pel propi premiat. El premi, totalment simblic, consisteix en 5.000 euros, una medalla, amb la imatge de Carlemany assegut al tron, i un certificat.

L'any 2004, a ms del premi ordinari, es va concedir un premi especial al Papa Joan Pau II que no es va lliurar a la ciutat d'Aquisgr sin a la Ciutat del Vatic. 

Premiats.
 1950  Richard Nikolaus Graf Coudenhove-Kalergi, fundador del moviment europeista;
 1951  Hendrik Brugmans, rector de la Universitat Europea de Bruges;
 1952  Alcide de Gasperi, primer ministre d'Itlia;
 1953  Jean Monnet, president de la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer;
 1954  Konrad Adenauer, canceller d'Alemanya;
 1956  Winston Churchill, primer ministre del Regne Unit;
 1957  Paul Henri Spaak, Secretari General de l'OTAN;
 1958  Robert Schuman, president del Parlament europeu;
 1959  George Marshall, secretari d'Estat nord-americ;
 1960  Joseph Bech, president de la Cambra de diputats de Luxemburg;
 1961  Walter Hallstein, president de la Comisi Europea de la CEE;
 1963  Edward Heath, membre de la Cambra dels Lords britnica;
 1964  Antonio Segni, president d'Itlia;
 1966  Jens Otto Krag, primer ministre de Dinamarca;
 1967  Joseph Luns, ministre d'afers estrangers dels Pasos Baixos;
 1969  La Comissi Europea;
 1970  Franois Seydoux de Clausonne, ambaixador francs a la RFA;
 1972  Roy Jenkins, poltic britnic;
 1973  Salvador de Madariaga, filsof i historiador;
 1976  Leo Tindemans, primer ministre de Blgica;
 1977  Walter Scheel, president de la RFA;
 1978  Konstantin Karamanlis, primer ministre de Grcia;
 1979  Emilio Colombo, president del Parlament europeu;
 1980  No concedit;
 1981  Simone Veil, presidenta del Parlament europeu;
 1982  Joan Carles I d'Espanya;
 1984  Karl Carstens, president de la RFA;
 1986  Al poble de Luxemburg;
 1987  Henry Kissinger, Secretari d'Estat nord-americ;
 1988  Franois Mitterrand, president de Frana ;
 Helmut Kohl, canceller d'Alemanya;
 1989  Roger Schutz, fundador de la Comunitat de Taiz;
 1990  Gyula Horn, ministre d'afers estrangers d'Hongria;
 1991  Vclav Havel, president de Txecoslovquia;
 1992  Jacques Delors, president de la Comisi Europea;
 1993  Felipe Gonzlez Mrquez, president del Govern d'Espanya;
 1994  Gro Harlem Brundtland, primera ministra de Noruega;
 1995  Franz Vranitzky, Canceller federal d'ustria;
 1996  Beatriu I dels Pasos Baixos;
 1997  Roman Herzog, president de la RFA;
 1998  Bronislaw Geremek, ministre d'afers estrangers de Polnia;
 1999  Tony Blair, primer ministre del Regne Unit;
 2000  Bill Clinton, president dels EUA;
 2001  Gyrgy Konrd, escriptor i socileg;
 2002  A l'Euro;
 2003  Valry Giscard d'Estaing, president de la Convenci europea;
 2004 Pat Cox, president del Parlament europeu;
 Premi Extraordinari: Joan Pau II;
 2005  Carlo Azeglio Ciampi, president d'Itlia;
 2006  Jean-Claude Juncker, primer ministre de Luxemburg;
 2007 Javier Solana, Representant de la Poltica Exterior i de Seguretat Comuna de la Uni Europea;
 2008 Angela Merkel, cancellera d'Alemanya;

Enllaos externs.
  Pgina oficial del Premi Internacional Carlemany;
  Pgina oficial de la ciutat d'Aquisgr sobre el Premi Internacional Carlemany;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85413" title="Golf de Siam" nonfiltered="3974" processed="3962" dbindex="34201">


El golf de Siam, anomenat tamb golf de Tailndia (en tai        , Ao Thai; en khmer Chhuksm tr Thai; en vietnamita V nh Thi Lan; en malai Teluk Thailand), s un golf que limita amb la mar de la Xina Meridional (que s part de l'oce Pacfic) i que est voltat pels estats de Malisia, Tailndia, Cambodja i el Vietnam. A l'extrem nord-occidental s'obre la badia de Bangkok, on desemboca el riu Chao Phraya, prop de Bangkok. T una superfcie aproximada de 320.000 km. El lmit del golf s definit per una lnia que va des del cap Bai Bung, al sud del Vietnam (just per sota del delta del Mekong), fins a la ciutat de Kota Bharu, a la costa de Malisia.

El golf de Tailndia s relativament pla, amb una fondria mitjana de 45 m i un mxim de tan sols 80 m. Per aix el recanvi d'aiges es produeix de forma molt lenta, i la gran quantitat d'aigua que hi aboquen els rius fa que el golf tingui poca salinitat (3,05-3,25%) i que sigui ric en sediments. Noms a les rees ms fondes trobem aigua ms salada (amb un ndex d'un 3,4%) que prov de la mar de la Xina Meridional i omple la depressi central per sota dels 50 m de profunditat. Els rius principals que hi desemboquen sn el Chao Phraya (amb el seu afluent Ta Chin) i el Mae Klong, a la badia de Bangkok, i en menor mesura el Tapi a la badia de Ban Don, al sud-oest del golf.

A l'poca de la darrera glaciaci el golf de Siam no existia a causa del baix nivell del mar, sin que era tan sols una extensi de la vall del riu Chao Phraya.

A causa de la calidesa tropical de les seves aiges, el golf de Siam allotja molts esculls de corall i, per tant, un bon nombre d'estacions per a la prctica del submarinisme. L'indret turstic ms popular s l'illa de Ko Samui, a la provncia de Surat Than, mentre que Ko Tao s el centre del turisme submar.

El golf tamb compta amb recursos naturals com ara petroli i, sobretot, gas natural.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85414" title="Frederik Willem de Klerk" nonfiltered="3975" processed="3963" dbindex="34202">


Frederik Willem de Klerk ( Johannesburg, 18 de mar de 1936 ) s un poltic sud-afric i President del Govern sud-afric. El 1993 li fou concedit el Premi Nobel de la Pau juntament amb Nelson Mandela.

Inicis poltics.
Procedent d'una famlia ber de significada tradici poltica, es va llicenciar en dret en 1958. Posteriorment va fundar un bufet d'advocats a Vereeniging i, l'any 1972 va ser escollit diputat al Parlament pel Partit Nacional de Sudfrica. Durant els segents anys va ocupar diverses carteres ministerials: entre 1979 i 1982, la de Mines i Energia; entre 1982 i 1985, la d'Interior; i entre 1984 i 1989, la d'Afers exteriors. 

En aquesta ltima data va substituir a Pieter Willem Botha en la presidncia del govern, crrec des del qual va iniciar una poltica de reformes encaminada a la superaci de l'apartheid. Per a aix va derogar les lleis segregacionistes, va alliberar a poltics negres empresonats, entre ells Nelson Mandela, va legalitzar el Congrs Nacional Afric (CNA) i va dotar al pas d'una nova Constituci. 

Premis humanitaris.
El 1992 fou recompensat, juntament amb Nelson Mandela, amb el Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional pels seus esforos en la finalitzaci del rgim de l'apartheid i en favor dels drets humans.

El 1993 va acordar amb el CNA la formaci d'un govern de transici i la celebraci, l'any segent, d'eleccions presidencials. Per aquest motiu, aquell mateix any va ser guardonat, al costat de Nelson Mandela, amb el Premi Nobel de la Pau pel seu treball pel fi pacfic del rgim de l'apartheid, i per a posar els fonaments per a una nova democrtica Sud-frica.

El 1997 decid retirar-se de la poltica.

Enllaos externs.

  Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1993;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional 1992;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85415" title="Elie Wiesel" nonfiltered="3976" processed="3964" dbindex="34203">


Eliezer Wiesel (Sighetul Marma iei, Romania 1928 ) s un escriptor nord-americ, d'origen romans, guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1986.

Supervivent dels camps de concentranci nazis que ha dedicat tota la seva vida a escriure i parlar sobre els horrors de l'Holocaust amb la intenci d'evitar que es repeteixi de nou una barbrie similar. 

Orgens.
Va nixer el 30 de setembre de 1928 a la poblaci de Sighetu Marma iei, als setze anys va ser apresat pels alemanys nazis al costat de la totalitat dels jueus dels seu poble natal. En aquell moment fou deportat en diversos camps de concentraci, com Auschwitz i Buchenwald, on va veure morir la totalitat dels seus familiars.

Al seu alliberament estudi a la Universitat de La Sorbona de Pars i va treballar en diaris d'Israel, Frana i Estats Units, on es va establir el 1956 i d'on adquir la nacionalitat.

Premi Nobel de la Pau.
Autor de tres novelles, entre d'altres, sobre les seves vivncies durant els anys de repressi i captiveri, el 1986 li fou concedit el Premi Nobel de la Pau pels relats de la seva experincia personal, de la humiliaci total i del menyspreu complet per a la humanitat demostrada en els camps de concentraci i el seu treball prctic en la causa de la pau.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1986;
 Elie Wiesel -- Photos by Mathieu Bourgois.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85418" title="Copa del Mn de Futbol de 1934" nonfiltered="3977" processed="3965" dbindex="34204">


La Copa del Mn de Futbol 1934 va ser la segona edici de la Copa del Mn de Futbol i va tenir lloc a Itlia l'any 1934. La competici es disput entre el 23 de maig i el 10 de juny de 1934 i Itlia en fou campiona en derrotar Txecoslovquia a la final per 2 a 1. El torneig fou utilitzat per Benito Mussolini com a propaganda feixista. Hi va haver moltes pressions per a que Itlia guanys la copa, principalment als rbitres, molts dels quals foren suspesos als seus pasos d'origen.

 Antecedents .
Desprs de retirar la seva candidatura pel Mundial de 1930, Itlia es decid a assolir l'organitzaci de la segent Copa del Mn. Benito Mussolini s'encarreg personalment que Itlia fos escollida (i de que guanys el ttol). Sucia retir la seva candidatura, misteriosament, el 1932, per que Itlia fou escollida per unanimitat. Per primer cop, es van inscriure ms seleccions de les que podien disputar la fase final. Fou, per tant, la primera Copa que necessit de fase de classificaci. Uruguai boicotej l'esdeveniment en protesta per la manca de seleccions europees al seu mundial.



 Seus .


 Equips participants .

Per a aquest torneig s'hi van inscriure trenta-dues associacions, pel que es va haver de disputar una ronda de qualificaci, per a determinar les setze classificades. Noms es classificaren quatre pasos no europeus: Argentina, Brasil, Estats Units i Egipte (primera selecci africana en participar en una Copa del Mn). Uruguai renunci a participar-hi com a protesta per la poca assistncia al campionat anterior, essent l'nic equip campi que no ha defensat el seu ttol.
 Vegeu l'article separat: Classificaci de la Copa del Mn de futbol 1934.
Les seleccions classificades foren (en cursiva les seleccions debutants):


 Plantilles .
 Per a la informaci de les plantilles de les seleccions classificades per a la Copa del Mn de Futbol 1934 vegeu l'article separat: Plantilles de la Copa del Mn de futbol 1934.

 Resultats .
Aquesta edici de la Copa del Mn va canviar de format, canviant-se la fase de grups per dues eliminatries directes. Aquestes es disputaren amb prrroga en cas d'empat i amb un partit de desempat en cas d'empat al final de la prrroga. Per primer cop es disput un partit pel tercer lloc.



 Vuitens de final .
















 Quarts de final .









 Semifinals .




 Tercer lloc .


 Final .




 Classificaci final .


 Golejadors .

Algunes fonts atorguen quatre gols a Nejedl. Les dades oficials de la FIFA n'hi atorga cinc .

 Enllaos externs .
FIFA - Itlia 1934;
Detalls a RSSSF;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85423" title="L'ou com balla" nonfiltered="3978" processed="3966" dbindex="34205">
L'ou com balla s una tradici que se celebra a diverses poblacions de Catalunya pel dia del Corpus Christi.

Hi ha constncia que al segle XVI ja se celebrava. L'ou, un cop buit, es colloca en el brollador d'una font, de manera que giravolti sense caure. 

A Barcelona generalment es pot visitar en espais del barri Gtic de Barcelona, com l'Ateneu Barcelons, la Casa de l'Ardiaca, i la Catedral de Barcelona. ;
A Igualada balla a la plaa Pius XII.
A Sitges es pot trobar al Museu Maricel.
A Tarragona Per l'any 1933, el canonge Dr. Josep Valls i Barcel va comenar a ornamentat el jard i va fer ballar l'ou a la font del claustre de la Catedral,. La cosa prengu volada, sobre tot, desprs de la guerra, amb l'assistncia de les autoritats a la inauguraci. En l'actualitat ho preparen un equip; que es format per voluntaries i voluntaris un florista i el sagrist de la Catedral.

La font habitualment es guarneix amb flors i fins i tot fruites, com les cireres que es poden veure en aquesta fotografia feta, a la catedral de Barcelona, el dia del Corpus (18 de juny de 2006).




 Referncies.



 
Enllaos externs.
 http://www.ub.edu/geohum/inventari/fitxes/invt117.htm;
 http://www.ccgbcv.org/cat/fem/corpus04.htm;
 http://www.afondo.org/sombras1/lunatico/archivos/imagenes/ou/index.html ;
 Enllaos sobre la festa a festes.org;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85425" title="Proposta d'Estatut Poltic de la Comunitat d'Euskadi" nonfiltered="3979" processed="3967" dbindex="34206">
La Proposta d'Estatut Poltic de la Comunitat d'Euskadi tamb conegut com a Pla Ibarretxe, s una proposta de canvi de l'estatut d'autonomia de la Comunitat autnoma del Pas Basc feta el 2001 pel PNB. Tamb s anomenat Proposta del Govern Basc per a la convivncia a Euskadi o Nou Estatut Poltic d'Euskadi. 

Va ser anunciat pel lehendakari (president de govern autonmic del Pas Basc) Juan Jos Ibarretxe en el ple de poltica general del parlament basc el setembre de 2001, presentat el 25 d'octubre de 2003. El ple del parlament basc el va aprovar el dijous 30 de desembre de 2004 va aprovar la seva tramesa al Congrs dels Diputats d'Espanya per 39 vots a favor i 35 en contra.
El gener de 2005, el president del parlament basc va lliurar la proposta d'estatut al president del Congrs espanyol, per al seu debat i votaci, essent rebutjat l'1 de febrer per 313 vots en contra (PSOE, PP, IU, CC i CHA), 29 a favor (PNB, CIU, ERC, EA, Na-Bai i BNG) i 2 abstencions (ICV).

 Caracterstiques .
El Pla proposa un nou estatut d'autonomia, basant-se en tres pilars:
 El poble basc s un poble d'Europa amb identitat prpia .
 El dret del poble basc a decidir el seu futur, s dir, el dret d'autodeterminaci.
 Les decisions dels ciutadans de cada regi d'Euskal Herria (Pas Basc, Navarra i Iparralde) s'han de respectar per les altres i per la resta de pobles d'Europa.

A ms, la proposta planteja una srie de reformes: 
 Llibertat de relacions amb Navarra i el Pas Basc francs, basada en el respecte a les decisions que prenguin cada una de les regions.
 Un poder judicial autnom.
 Que Espanya garanteixi una representaci directa a Europa tal i com ocorre a Holanda, Blgica i als lnder alemanys.
 Garanties de qu el nou estatut no pugui ser restringit o anullat unilateralment. Per aix, s'adaptaria el Tribunal Constitucional, es crearia una comissi bilateral per solucionar conflictes, i els tractats i acords internacionals que afecten les competncies del Pas Basc hauran de ser aprovats per les seves institucions per a que les afectin.
 Reconeixement de la ciudadania i nacionalitat basca a tots els habitants de la Comunitat, permetent-los l'acreditaci de la doble nacionalitat basca i espanyola. Ostentar una o altra nacionalitat no suposaria disminuci o increment de drets i obligacions, per quant que aquestes qestions estarien emparellades a la ciutadania i no a la nacionalitat.
 Seleccions esportives nacionals basques oficials.
 Competncies exclusives en administracions pbliques, educaci, cultura, esport, poltica lingstica, assumptes socials, sanitat, economia, hisenda, habitatge, medi ambient, infraestructures, transports, seguretat pblica, treball i seguretat social.
Quedarien fora la defensa; legislaci civil, mercantil i penal (sense perjudici del dret foral, substantiu i dels contractes d'administracions pbliques); Marina mercant; nacionalitat espanyola (immigraci, extrangeria, dret a l'asil,...); producci, comer, tinena i s d'armes i explosius; control de l'espai aeri i poltica exterior.

El pla es va trametre com a una reforma de l'estatut d'autonomia basc, en diverses etapes:
 Presentaci extraparlamentria de la proposta del lehendakari.
 Debat obert al dileg i a totes les aportacions.
 Presentaci i debat en el parlament basc.
 Aprovaci pel parlament basc.
 Remissi a les Corts Generals i negociaci amb l'estat.
 Ratificaci en referndum per la societat basca.

 Polmica .

El recolzament principal a la Proposta de nou estatut va provenir dels grups que componen el govern basc (Partit Nacionalista Basc, Eusko Alkartasuna i Esquerra Unida-Ezker Batua). Tanmateix, els tres grups del tripartit governant plantejaren esmenes prpies. IU-EB va plantejar esmenes parcials a tots els articles.

Els partits majoritaris espanyols, el Partit Popular i el Partit Socialista Obrer Espanyol, aix com el partit regional Unitat Alavesa l'acusen de:
 Ser un pla encobridorament secessionista, que cerca la independncia del Pas Basc a mitj termini.
 Ser inconstitucional, i fora del marc de la Uni Europea. Tanmateix en la consulta que es va realitzar al Parlament Europeu aquest va declarar que era un assumpte intern d'Espanya.
 Compartir objetius amb el projecte poltic del nacionalisme radical i, per tant, "donar ales" a ETA.
 Unilateralitat, en haver estat redactat sense un debat previ amb els nacionalistes espanyols.
 Un pla que duria a la fallida econmica del Pas Basc.

Alguns d'aquests raonaments sn qestionats pel govern basc: PSOE, PP i UA es varen autoexcloure de la comissi del parlament que va redactar el projecte de nou Estatut; el mateix argument de fallida econmica es va emprar en front l'Estatut de Gernika (que ha possibilitat l'enlairament econmic d'Euskadi); i la banda terrorista ETA ha condemnat la proposta. 

El govern del PP va plantejar un recurs d'inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional, que no va ser adms a trmit. Alguns dels seus components varen manifestar dubtes sobre la possible constitucionalitat del seu contingut. A ms, el PP va modificar el Codi Penal per imposar penes de pres a qui convoqui referndums sense l'aprovaci del govern, com seria el cas del govern basc si ho fes sense el recolzament del govern espanyol. Aquesta reforma del codi penal ha estat eliminada pel govern del PSOE donat que va ser promesa en les eleccions que va guanyar l'actual. Un dels pares de la Constituci de 1978, Herrero de Min, no dubtava sobre la legitimitat de la proposta, encara que suggereix una srie de canvis (noms 10 articles) per aclarir els dubtes sobre la suposada inconstitucionalitat del text.

Batasuna el rebutja, acusant-lo de consolidar la uni amb l'Estat espanyol, per permetre la coexistncia de la nacionalitat basca i l'espanyola al Pas Basc i per limitar-se a un pla que abarca a tan sols tres de les originries set provncies d'Euskal Herria.
Tanmateix, durant la votaci de la proposta al parlament basc, Arnaldo Otegi, portaveu del grup Sozialista Abertzaleak va llegir una carta del parlamentari i membre d'ETA en fuga Jose Luis Urrutikoetxea (Josu Ternera), justificant el seu recolzament al pla, de manera que tres membres d'aquest grup varen votar a favor de la proposta i altres tres en contra. Sense aquests vots la proposta no hauria sortit endavant en el parlament basc, de manera que el recolzament de Batasuna, condicionat per ETA, ha estat determinant per a l'aprovaci del pla, i la futura discussi en el parlament espanyol.

L'enquesta de novembre de 2004 realitzada pel Departament de Cincia Poltica de la Universitat del Pas Basc (Euskobarmetro) indica que la major part dels bascos estarien disposats a votar en un eventual referndum, encara que aquest no compls amb els requisits constitucionals. Entre els que anirien a votar l'opci majoritria s el "S", amb un 30% dels vots, en front al 21% del recolzament que rep el "No". El 33% de les persones que anirien a votar no hauria decidit encara el seu vot. Tanmateix, el punt ms destacable de l'enquesta s que, la majoria dels bascos (60%) segueix considerant-se poc o res informat sobre el contingut i les conseqncies de la proposta plantejada.

El lehendakari Ibarretxe s'ha declarat disposat a sotmetre la proposta a una consulta en la seva comunitat "en un escenari absent de violncia", sigui quin sigui el resultat de la votaci en el Congrs (en el que les forces contrries a la proposta conten amb una mplia majoria), tot i que se li ha advertit de qu la convocatria d'un referndum sense l'autoritzaci de les corts espanyoles seria illegal.

 Enllaos externs .
Nuevo estatuto de Euskadi: Pgina oficial del Pla Ibarretxe.
Euskobarmetre Enquesta del novembre del 2004;
Euskobarmetre Enquesta del maig del 2004;
Ibarretxe.com;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85426" title="Xling tanz" nonfiltered="3980" processed="3968" dbindex="34207">

El xling tanz (en suahili shilingi ya Tanzania o, simplement, shilingi; en angls Tanzanian shilling o, simplement, shilling) s la unitat monetria de  Tanznia. El codi ISO 4217 s TZS i s'acostuma a abreujar Tsh. Tradicionalment s'ha subdividit en 100 cntims (senti / cents), tot i que actualment, a causa del baix valor de la moneda, la fracci ja no s'utilitza. 

Es va adoptar el 1966 en substituci del xling de l'frica Oriental en termes paritaris (1=1), moneda que s'havia introdut el 1921. 

Ems pel Banc de Tanznia (Benki Kuu ya Tanzania / Bank of Tanzania), en circulen monedes de 50, 100 i 200 xlings, i bitllets de 500, 1.000, 2.000, 5.000 i 10.000 xlings. Les monedes de 5, 10 i 50 cntims i d'1, 5, 10 i 20 xlings, tot i que oficialment no han estat retirades de la circulaci, a la prctica ja no s'utilitzen. 

Taxes de canvi.
1 EUR = 1.587,13 TZS (18 de juny del 2006);
1 USD = 1.255,04 TZS (18 de juny del 2006);

Vegeu tamb.
Xling;

Enllaos externs.

 Banc de Tanznia;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85430" title="Ascoli Piceno" nonfiltered="3981" processed="3969" dbindex="34208">


Ascoli Piceno, histricament anomenada Ascoli, s una ciutat de la regi de les Marques, capital de la provncia d'Ascoli Piceno, amb ms de cinquanta mil habitants.

 Histria .

Sota domini dels bisbes-comtes va romandre a l'alta edat mitjana. El 1091 el Papa Urb II va concedir el privilegi al capitoli local d'elegir al bisbe-comte. El partit imperial o gibel es va organitzar sota els Argillano que va provocar la guerra civil. Per el bisbe Esteve va aconseguir, en mig del misticisme de la primera croada que el cap dels Argillano sortir cap a Terra Santa amb 1400 homes i 14 capitans, i all va morir. No va tardar a reprendre's la guerra civil fins que el bisbe Presbiter va convidar a la ciutat a l'emperador gelf Lotari que el va nomenar comte. Per la situaci va esdevenir perillosa amb el seu successor Conrad III, gibel; Presbiter va anar a Alemanya i va aconseguir els bons oficis de l'Emperador per establir la pau; Prestiber va rebre de Conrat el ttol de prncep.

El 1183 va morir el bisbe Gisone, i es va elegir al primer podest amb un govern municipal. El regim comunal va suplantar les atribucions civils del bisbe. Enric IV fou rebut a la ciutat. El 1225 hi va estar Sant Francesc. Frederic II la va ocupar i saquejar per posar-la sota obedincia imperial. Els cnsols locals foren empresonats, el bisbe expulsat i la dinastia gelfa va acabar els seus dies. La facci gibelina va assolir el poder i va construir la fortalesa de Tronto a la desembocadura del riu Tronto, antic Castrum Truentinum, que estava destrut feia molts anys. El litoral del Potenza al Tronto ja havia estat donat a la ciutat per Ot IV. Aquesta dominaci provocar guerres amb la ciutat vena de Fermo fins el segle XVI. El Papa Joan XXII el 1323 va confirmar la concessi imperial. Les primeres lluites amb Fermo son de passada la meitat del segle XIII. El 1280-1286 es va produir una guerra que va acabar amb la mediaci del Papa. En aquest perode van nixer a la ciutat els seus tres fills ms illustres: Girolamo Masci da Lisciano (futur Papa Nicolau IV), Francesco Stabili conegut per Cecco d'Ascoli, el ms fams acadmic, astrleg i metge de la Bolonya de l'poca (cremat viu per la inquisici a Florncia el 1327); i Domenico Savi, conegut per Meco del Sacco, condemnat a ser cremat viu per heretgia. Cecco d'Ascoli i Meco del Sacco, representen la reacci contra la polititzaci de l'esglsia del seu temps.

El 1323 hi va tornar a haver una guerra contra Fermo, essent aquesta ciutat ocupada i saquejada. El 1348 els ascolans van donar el comandament del seu exrcit a Galeoto Malatesta de Rimini que si be va patir algunes derrotes al comenament (com la prdua de Porto d'Ascoli) va derrotar decisivament a Fermo a San Severino. Aix va donar a Galeoto la senyoria de la ciutat. Per una revolta popular aviat el va enderrocar i expulsar. 

Al segle segent Francesc I Sforza fou nomenat vicari pontifici de la Marca d'Ancona i es va establir a Ascoli. Antonio Bentivoglio que va intentar la rebelli el va fer torturar i desprs el va embolicar en una pell de vaca i el va fer enterrat deixant el cap a fora, donant-li noms pa i agua, fins que la gangrena el va matar. Una revolta dirigida per els Dal Monte, Sgariglia i Saladini, ajudats per un centenar d'homes del lloc d'Aquasanta dirigits per Vanne Ciucci, van restablir la llibertat el 1482, per es van haver de pagar 3000 escuts de tribut al Papa Sixte VI per comprar la Libertas eclesistica, que deixava estalvia la sobirania del Papa sobre la repblica.

Llavors es van enfrontar Primeggiano i Guiderocchi, representants d'una noblesa local. Els Guiderochi es van fer amb el poder establint in consell dels nobles o senat i un consell de poble. Un altre guerra amb Fermo es va acabar amb un acord aprovat pel senat per Astolfo Guiderocchi no el va acceptar i aix va portar a la sublevaci del poble que el va obligar a l'exili. Els ascolans van demanar llavor un governador a Alexandre VI, que el 1502 va enviar al rom Alberini, per les lluites faccionals van seguir i el 1535 fou incendiat el palau del poble amb el seu important arxiu. Els Malaspina es van fer amb el poder fins que Pau III va enviar com a governador a Angelini. Aquest va establir la pau per la tranquillitat no fou absoluta degut al bandidisme i a l'actuaci dels soldats.

A la mort de Juli II els ascolans es van revoltar contra el governador Sisto Vezio que es va refugiar a la catedral per fou apressat i executat (1555). El nou llegat pontifici Rocca, va aconseguir combatre als bandits. Per castigar la ciutat Pius IV li va segregar alguns castells (que Gregori XIII va restituir el 1573) i va establir una fortalesa (Fortezza Pia) contra enemics interns i externs. Amb Sixte V va portar una mica d'ordre per l'esperana de recuperar la llibertat republicana ja s'havia esvat. El governador Landriani va seguir lluitant contra els bandits

Al segle XVII la ciutat va recuperar prosperitat gracies al seu terreny frtil i la pau i tranquillitat van ser la norma fins al final del segle XVIII.

El 1796 fou ocupada pels francesos. Desprs del fracs del mot de Roma el 1797, Ascoli va decretar el 28 de febrer de 1798 la democratitzaci del govern local (amb participaci de totes les classes) i va crear la gurdia cvica. Per quant Napole va abandonar Itlia va esclatar la rebelli de la reacci que a Ascoli fou dirigida per Giuseppe Costantini, anomenat Sciabolone, que amb l'ajut d'una banda dirigida per De Donatis, va derrotar a la gurdia cvica a Ponte d'Arli, i va entrar a Ascoli el23 de gener de 1799, fins que finalment els republicans reagrupats el van expulsar el 12 de juny del mateix any; el general francs Monnier va deixar als seus homes que saquejaren la ciutat. S'instaur un govern provisional per l'anarquia va durar un any. El 1800 Napole va unir Fermo, Camerino i Ascoli en una sola provncia coneguda per departament del Tronto de la que Fermo fou capital. Dins aquesta provncia fou part de la Repblica Cisalpina i del Regne napolenic d'Itlia. El 1814 fou ocupada pels austracs i el 1815 es va restablir l'autoritat del Papa per decisi del Congres de Viena. L'enviat del Papa fou rebut amb mostres d'alegria.

El 1849 es va proclamar a Roma la Repblica Romana i Ascoli hi va enviar delegats. Giuseppe Garibaldi va visitar la ciutat i va abraar a Sciabolone al que va donar una espasa. Per caiguda Roma va arribar el comissari extraordinari Felice Orsini. El 1859 uns 80 voluntaris de la ciutat van combatre a San Martino, i el 1860 la ciutat va passar al Regne d'Itlia


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85432" title="Flvia Cesariensis" nonfiltered="3982" processed="3970" dbindex="34209">
Flvia Cesariensis fou una provncia romana a Britnia. Sota aquest nom s esmentat a Notitia, que diu que era governada per praeses. La informaci diu; 

"Sub dispositions viri spectabilis, vicarii Britanniarum:

Consulares:

Maximae Caesariensis 

Valentiae

Praesides:

Britanniae Primae

Britanniae Secundae 

Flaviae Caesariensis 

Altres dues noticies esmenten la provncia: Rufus Festus al Breviarium diu que Gllia, Aquitnia i Britnia tenien 18 provncies de les que a Britnia i havia Maxima Caesariensis, Flavia, Britannia Prima i Britannia Secunda.

Al mapa de Monumenta Britannica la provncia de Flavia Caesariensis es vorejada al sud pels Tamesis; a l'oest per Gales; al nord per Mersey, Don i Humber; i a l'est per Oce germnic. Per aquesta demarcaci no es prou segura.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85434" title="Fernia" nonfiltered="3983" processed="3971" dbindex="34210">
Fernia (llat Feronia) fou una ciutat del sud d'Etrria al peu del mont Soracte, al territori de Capena, amb un clebre temple o santuari de la deessa de Fernia, i una cova sagrada annexa. Estrab s l'nic que esmenta la ciutat del mateix nom, per altres autors noms esmenten la Lucus Feroniae o la Feroniae fanum, per probablement la ciutat va sorgir al llarg dels anys entorn de la fira que es feia a les reunions anyals. Fernia fou una deessa dels sabins i foren aquest poble els que assitien a les reunions del santuari, tot i que el santuari era a Etrria i dependent de la ciutat de Capena. La primera menci dels festivals anyals es del temps del rei Tulli Hostili. El temple va acumular riqueses en el curs dels anys i Annbal fou temptat d'acostar-se al santuari durant la seva retirada de Roma el 211 aC amb el propsit de saquejar-lo, cosa que va fer i es va emportar tot l'or i plata. L'histria esmenta alguns prodigis que van passar al i molta gent acudien pels miracles; alguns devots creuaven descalos per les brases roents (algunes fonts diuen que aix correspon a un temple d'Apollo al cim del Soracte, per probablement es va traslladar des all al ms clebre santuari al seu peu).

El santuari sempre es fixat al Ager Capenate. Avui hi ha una font a San Oreste, al sud-est de la muntanya que es diu Felonica, i se suposa que fou el lloc on era antigament. San Oreste ocuparia el lloc de l'antiga ciutat.

Plini el Vell esmenta Lucus Feroniae entre les colnies d'Etrria; Ptolemeu, que tamb l'esmenta com a colnia, la situa al nord-oest d'Etrria entre lArnus i el Macra, que pot ser un error o estar parlant d'una colnia que va portar aquest nom per no era a la rodalia del santuari. El Liber Coloniarum no l'esmenta pas. Hi ha una inscripci que esmenta la Colonia Julia Felix Lucoferonensis per estaria referida a la colnia a la rodalia del santuari per lo que Ptolomeu estaria en un error.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85436" title="Fescennium" nonfiltered="3984" processed="3972" dbindex="34211">
Fescennium o Fescenium fou una antiga ciutat d'Etrria, propera a Falerii. Dions sempre parla dels faliscs com ocupant dos ciutats: Falerii i Fescenium. Segurament fou una dependncia de Falerii perqu mai apareix separadament a l'histria ms que quant l'esmenta Plini el Vell com a ciutat independent i municipi (ja durant l'Imperi).

La seva situaci s discutida. Se l'ha situada a Civita Castellana (que avui tothom coincideix que s l'antiga Falerii), a Gallese (uns 15 km al nord de Civita Castellana) on s'han trobat unes restes etrusques, i a un lloc prop Borghetto (entre la ciutat i Corchiano), al Tber, on tamb hi ha unes runes etrusques, a uns 9 km al sud de Civita Castellana. Aquest darrer lloc est marcat per l'esglsia de San Silvestro.

Aquesta ciutat, tot i la seva poca importncia, va originar els anomenats versos fescennins (Fescennini versus), que originalment semblen haver estat uns dilegs rstics en vers, per desprs substituts per produccions dramtiques ms elaborades, de manera que el nom va ser retingut quasi exclusivament per versos a les festes nupcials que permetien una major llicencia al llenguatge. Els autors que van utilitzar aquestos vers foren Annianus, Servius i Festus, i el primer esmenta Fescennia com una ciutat de Campnia, probablement per confusi amb Atella (les fabules atellanae, del nom de la ciutat campnia per esteses per altres llocs).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85438" title="Ficana" nonfiltered="3985" processed="3973" dbindex="34212">
Ficana fou una antiga ciutat del Latium, que apareix a l'histria romana en ocasi de la seva conquesta per Anc Marci, que es diu que va traslladar als seus habitants cap a Roma i la va destruir i no fou repoblada. Plini l'esmenta com una de les ciutats extingides del Latium i Festus tamb diu que ja no existia al seu temps, i la situa a la via Ostiense, a uns 18 km de Roma, a tocar del Tber, al qual tenia un port que es deia (segons Fabius Pictor) Puilia Saxa. Es creu que correspon a un tur prop del Tber, a la dreta de l'antiga via Ostiensis, on hi ha una granja anomenada Drag.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85440" title="Ficulea" nonfiltered="3986" processed="3974" dbindex="34213">
Ficulea o Ficulnea fou una antiga ciutat del Latium a la via Nomentana, entre Roma i Nomentum. Es esmentada a la primera histria romana per Livi i Dions. Aquest darrer diu que fou fundada per aborgens juntament amb Antemnae i Tellenae. Estava entre les ciutats del Latium sotmeses per Tarqu Prisc i ja no apareix entre la 30 ciutats llatines que componien la Lliga llatina el 493 aC (segons Dions) per lo que cal pensar que seguia sota domini rom per no va figurar en cap esdeveniment histric excepte per que Var esmenta, relatiu a una tradici de qu la ciutat, la de Fidenes i altres, es van rebellar contra Roma desprs de la sortida dels gals de la ciutat (389 aC), i que aquests fets es recordaven a un festival anomenat Poplifugia.

No torna a aparixer a cap ms esdeveniment. La via Nomentana es va dir abans tamb via Ficulensis per el canvi de nom es indicatiu de qu havia perdut importncia. L'Ager Ficulensis s esmentat per Cicer i pel Liber Coloniarum i Plini el Vell esmenta Ficolenses entre les ciutats existents al Latium. Una inscripci (sobre l'establiment d'una instituci de caritat per nens i nens pobres anomenada Pueri Alimentarii Ficolensium o Puellae Alimentarii Ficolensium) permet assegurar que encara existia com a municipi en el regnat de Marc Aureli; probablement va desaparixer a l'alta edat mitjana. La inscripci es va trobar prop d'una granja anomenada Caesarini, a l'esquerra de la via Nomentana, a uns 15 km de Roma. Una altra inscripci dona el nom de dos pagi del territori de la ciutat: Pagus Ulmanus i Transulmanus el que fa pensar que el rierol de Casale dei Pazzi es va dir antigament Ulmus.

Plini esmenta Ficulea vetus com l'antiga ciutat llatina el que semblaria indicar que hi va haver una Ficulea nova. Marc Valeri Marcial esmenta Ficelias veteres. Es suposa que la vella ciutat era prop de Nomentum (potser a Monte Gentile o a Torre Lupara a uns 18 km de Roma on shan trobat antics restes de pots i gerres) i que en va sorgir una de nova amb el mateix nom dins el terreny de la granja Caesarini on s'han trobat les restes romanes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85442" title="Fidenes" nonfiltered="3987" processed="3975" dbindex="34214">

Fidenes (llat Fidenae) fou una antiga ciutat del Latium a l'esquerra del Tber, a la via Salria, a uns 8 km de Roma.

Fou una ciutat llatina i Virgili l'esmenta com una de les colnies fundades pels reis d'Alba Longa. Dions explica que Fidenae, Crustumerium i Nomentum foren fundades per colons d'Alba Longa dirigits per tres germans, el ms gran dels quals fou el que va fundar Fidenae. Plini esmenta la ciutat entre les que feien sacrificis al Mont Alb per diu que era d'origen etrusc i que va estar aliada amb Ves; tamb diu que els habitants de Fidenae van aprendre llat per les seves relacions comercials amb colons romans. Les relacions amb Ves son certes per Fidenae no es va relacionar amb cap altra ciutat etrusca que se spiga.

Fidenae va entrar en guerra amb Roma molt aviat, ja en temps de Rmul. Segons Plutarc la ciutat, juntament amb Caenina i Antemnae, va participar a la guerra que va portar a la violaci de les dones. Livi i Dions esmenten les lluites i duen que la ciutat fou ocupada per Rmul que hi va establir una colnia de 300 homes (Plutarc dona 2500 colons). Si aix fou aix no han quedat rastres. Al regnat de Numa, la ciutat de Fidenae era independent i tenia pacifiques relacions amb Roma, per amb el seu successor Tulli Hostili va tornar a guerrejar aliada Ves i les forces combinades foren derrotades pels romans sota les muralles de la ciutat de Fidenae que va quedar assetjada per Tulli Hostili i es va haver de rendir. Desprs la ciutat va lliurar altres guerres contra Anc Marci i Tarqu Prisc, i segons els autors romans tots dos reis la van conquerir i fins i tot hi van establir una colnia romana, per aix es bastant dubts. 

En el temps posterior la ciutat era aliada a la Lliga llatina, i ms tard aliada als sabins per tornar desprs a la lliga llatina, fins que el 496 aC, abandonada pels seus aliats, fou obligada a rendir-se a Roma. A la llista de ciutats confederades feta per Dions el 493 aC ja no apareix, i la ciutat va romandre tranquilla per un temps per el 438 aC altre cop es va aliar amb Ves, i amb la mort dels ambaixadors romans es va trencar tota possibilitat d'acord amb Roma. Les forces de les dues ciutats foren derrotades per Cornelius Cossus altra cop sota les muralles de Fidenae i pocs anys desprs la ciutat fou altre cop conquerida i sotmesa. El 426 aC la ciutat es va aliar una vegada ms amb Ves per fou altre cop ocupada pel dictador rom Quinctius Pennus i la ciutat fou incendiada i els habitants venuts com esclaus. 

La ciutat ja no torna a aparixer ms a l'histria amb excepci del llegendari relat de Var que esmenta que les ciutats de Fidenae, Ficulea, i altres venes es van rebellar desprs de la sortida dels gals de Roma (389 aC). 

Si encara existia llavors no era gaire ms que una petita ciutat que va acabar com a llogaret al segle I aC. A la meitat d'aquest segle l'esmenta Cicer com un poblet pobre i decadent, i Estrab l'esmenta com a lloc propietat d'una sola persona. Horaci l'esmenta com a llogaret desert junt amb Gabii, i Juvenal tamb esmenta les dues ciutats com a pobres llogarets rstics. Per per lo que diu Cicer se sap que encara que pobre i decadent tenia rang municipal i Juvenal parla tamb dels magistrats locals que apareixen tamb a algunes inscripcions. Plini el Vell l'esmenta com a ciutat llatina ja no existent per aix s un error ja que com ell mateix diu era en aquell temps a Sabnia (i no al Latium, ja que el riu Anio s'havia deixat com a lmit entre les dues regions i Fidenae, igual que Nomentum, va passar aix a Sabnia) i dins la quarta regi d'August.

En el regnat de Tiberi va caure un amfiteatre construt de fusta per una lluita de gladiadors a la ciutat, i segons Tcit van morir o resultar ferides 50000 persones. Aquesta s la darrera menci de la ciutat que apareix encara a la Taula de Peutinger com estaci a la via Salria. Algunes inscripcions i records eclesistiques permeten prolongar la seva existncia fins al segle VII, quant tot rastre desapareix.

No en queden runes per s'ha pogut fixar el seu emplaament a Castel Giubileo, a un tur prop del Tber i a l'antiga via Salria.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85444" title="Fidntia" nonfiltered="3988" processed="3976" dbindex="34215">
Fidntia  (llat Fidentia) fou una ciutat de la Gllia Cispadana a la via Emlia entre Parma i Placentia a uns 25 km de la primera. 

Es creu que correspon a la ciutat Vicumvia dels gals i que els romans la van dominar al segle III aC amb el nom de Valfuria, i fou destruda pels cartaginesos, i reconstruda al segle II aC amb el nom de Fidentia en honor del deu gal Fidius. El seu nom s esmentat a les guerres civils entre Gai Mari i Sulla, quant Luculle, un dels generals del segon, fou assetjat all pels lloctinents de Carb que foren derrotats en una inesperada sortida. El 41 aC fou destruda per Octavi (August). 

Era una ciutat important i Ptolemeu l'esmenta com a municipi, per ms tard va decaure, i als Itineraris s noms una estaci (Fidentiola vicus) i a l'Itinerari de Jerusalem noms s una mansi.

Prop d'aquest lloc (un lloc esmentat com Julia en territori de Parma) fou martiritzat suposadament Sant Don (San Donnino), que va donar desprs nom a la ciutat. Per la ciutat de l'edat mitjana vegeu Borgo San Donnino.

El 1927 la ciutat va recuperar el nom antic per italianitzat, i es va dir Fidenza.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85445" title="Borgo San Donnino" nonfiltered="3989" processed="3977" dbindex="34216">
Borgo San Donnino fou l'antiga ciutat romana de Fidentia que va agafar aquest nom per ser el lloc on va patir martiri Sant Don (San Donnino) al segle III.

Va passar als ostrogots, bizantins i llombards fins que el 774 fou dominat pels francs i va quedar dins el Regne d'Itlia. Governada per un comte, al segle XI va quedar en mans del Pallavicino per dins el comtat de Parma i Piacenza. El 1249 va quedar com a feu immediat dels Pallavicino i el 1269 Obert Pallavicino fou expulsat pels gelfs de Parma i es va destruir la muralla i les torres. Llavors fou governada pels Rossi destacant la figura del comte Rolando Rossi. El 1336 fou ocupada pels Visconti que van promoure la construcci d'un nou sistema defensiu. La van dominar desprs el Terzi, altre cop els Pallavicino, Niccol Piccinino i finalment els Gonzaga en nom de l'emperador Carles V. El 1575 Octavi Farnesi va reforar les seves defenses i es van construir unes imponents muralles que foren desaprovades pels espanyols que va obligar el 1602 a Ranuccio Farnesi a modificar-la. Desprs dels Farnesis van venir els Borbons. Sota l'impuls de la "romanitat" del govern feixista itlia, el seu antic nom llat Fidentia, italianitzat a Fidenza fou restablert el 1927.

Vegeu Fidenza


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85446" title="Fidenza" nonfiltered="3990" processed="3978" dbindex="34217">


Fidenza s una ciutat d'Itlia, a la regi Emlia-Romanya, provncia de Parma, amb uns 25.000 habitants.

Va prendre aquest nom el 1927. Abans es va dir Borgo San Donnino i antigament Fidntia. El 1944 un miler d'edificis foren destruts pels bombardejos aliats.

Edificis i monuments .

La catedral dedicada a San Don, custodi de la corona de l'emperador Maxim, que quant es va convertir va fugir del martiri per fou atrapat a la vora del riu Stirone, prop de Fidntia, i decapitat. T dues torres als flancs i tres portes al centre, i est decorada amb figures de Jess i la Verge, i de sants i profetes. A l'interior, l'altar major, amb la cripta que t les restes de Sant Don (del 1207) que el 1853 foren posades a una urna que s un autntic treball d'orfebreria d'or i plata.

El Palazzo Comunal, d'estil gtic llombard, iniciat avanat el segle XIII i reformat ms endavant especialment el 1875 (disseny de Girolamo Magnani), el 1897, 1905 i 1915. En front del palau hi ha la Piazza Garibaldi, punt de trobada dels ciutadans, amb un obelisc al centre en memria de l'heroi Giuseppe Garibaldi, que fou destrut pel bombardejos del 2 i 13 de maig de 1944.

Teatre Magnani iniciat el 1812 per iniciativa de ciutadans benestants que quant van acabar els fons van parar les obres. Per el 1831 es va reprendre el projecte i els ciutadans responsables de l'obra van oferir cedir el ja fet a la comuna a canvi d'acabar les obres, que finament es van reprendre el 1854 sota la direcci de l'arquitecte Nicola Bettoli, que ja havia projectat el teatre ducal de Parma; la decoraci fou encarregada a l'artista local Gerolamo Magnani, decorador i escengraf predilecte de Giuseppe Verdi; fou inaugurat el 26 d'octubre de 1861 amb l'obra "Il trovatore" de Giuseppe Verdi.

Sant Miquel (San Michele) , esglsia dedicada al sant guerrer de la tradici cristiana, es d'poca farnesiana, i construda a partir de 1696 segons el projecte del jesuta Stefanto Maria Brameri. L'esglsia es prou simple amb una planta renaixentista amb creu grega i estil bramantesc. L'interior divideix l'espai en buit i ple, amb una cpula octogonal amb quatre pilastres aeris i torres de planta quadrada i campanar. T un fresc de Tommaso da Mdena titulat "Madonna in trono col Bambino". La faana es barroca i amb pilastres (sis a la part inferior i quatre a la superior). Una placa recorda la inauguraci el 1722 sota el patrocini de Francesc I Farnesi duc de Parma i Piacenza. Al final de la segona guerra mundial (1944) va ser tancada al culte per uns anys per actualment est ja restaurada i es tornen a fer serveis religiosos.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85447" title="Fermo" nonfiltered="3991" processed="3979" dbindex="34218">


Fermo s una ciutat italiana de la provncia d'Ascoli Piceno a la regi de les Marques. L'any 2004 es va crear la nova provncia de Fermo que ser efectiva a partir del 2009 amb les properes eleccions provincials. T aproximadament 40.000 habitants.

Histria .

Fou l'antiga Firmum, ciutat del Pic a uns 10 km de la costa de la mar Adritica i uns 40 km d'Asculum. No apareix fins la conquesta romana del Pic, per era amb seguretat una de les ciutat del poble pic. Una vegada dominada s'hi va establir una colnia al comenament de la primera guerra pnica. Va romandre lleial a Roma sota les ms adverses circumstancies i a la Segona Guerra Pnica Plini l'esmenta com una de les 18 colnies llatines que va ajudar a Roma. 

A la guerra social, l'any 90 aC, era una fortalesa en la que es va refugiar Pompeu desprs de la seva derrota davant els generals dels italians Judacilius i Afranius; all fou atacat pel darrer per Pompeu li va poder fer front i el va derrotar en una segona batalla sota les muralles de la ciutat. A la guerra civil entre Csar i Pompeu fou ocupada pel primer sense resistncia. 

Sota August va rebre un altre grup de colons i va rebre el ttol de colnia encara que Plini no li dona aquest rang, per si apareix a alguna inscripci i al Liber Coloniarum.

Era encara una fortalesa considerable a la caiguda de l'Imperi i va passar als ostrogots, i desprs fou atacada pels bizantins i fou ocupada per reconquerida per Ttila, per acabar finalment ocupada altre cop pels bizantins. Fou inclosa al Exarcat de Ravenna, i en fou una de les principals ciutats. Fou tamb seu d'un bisbat des el segle III.

Rep quasi sempre el nom de Firmum Picenum suposadament per distingir-la d'una altra ciutat de Firmum en algun altre lloc, per no es coneix cap altra ciutat amb aquest nom.

El port de la ciutat era a uns 8 km, a la desembocadura del riu Leta, i es deia Castellum o Castrum Firmanum, i avui dia Porto di Fermo. La ciutat era no molt lluny de la via que unia la via Salria amb la via Flamnia que anava de Septempeda (San Severino), per Urbs Salvia, Firmum i seguia cap Asculum i el seu port de Castrum Truentinum.

El 756 fou cedida pels llombards al Papa i va ser la capital de la Marca Fermana o Marca de Fermo. (que es va extingir el segle XIII unida administrativament a la Marca d'Ancona). Els bisbes de la ciutat van esdevenir comtes de Fermo al segle X. Als segles XII i XIII fou teatre de lluites entre els imperials (gibelins) i els gelfs (papistes) i la ciutat fou presa i assetjada ms d'una vegada: el 1176 per l'arquebisbe Christian de Magncia; el 1192 per Enric VI; el 1208 pel duc Marcuald de Ravenna; el 1241 per Frederic II i el 1245 per Manfred. El 1199 el com es va fer amb el poder a la ciutat suplantant el poder temporal del bisbe, i des la meitat del segle XIII va quedar en mans de diversos senyors que ms o menys es reconeixen vicaris pontificis: els Monteverdi, Joan Visconti, Francesc I Sforza (expulsat el 1446), els Migliorati i Oliverotto Uffreducci, assassinat el 1503 per Csar Borja que poc abans havia ocupat la ciutat. Ludovic Borja va succeir al seu pare fins que fou mort a la batalla de Monte Giorgio el 1520 i llavors va passar als Estats Pontificis directament subjecte al Papa. Sota el govern del bisbe Sigismondo Zanettini (1584), fou elevada pel Papa a arquebisbat (24 de maig de 1589) amb seus sufragnies de Macerata-Tolentino, Montalto, Ripatransone, i San Severino. 

El 1796 fou ocupada per Frana i desprs de formar part d'un parell d'efmeres repbliques, pel tractat de Tolentino fou capalera del departament del Tronto i va passar a la Repblica Cisalpina que desprs fou el Regne napolenic d'Itlia. El 1814 va ser ocupada pels austracs i el 1815 va tornar als Estats Pontificis. El 1860 els Estats Pontificis foren incorporats a Itlia i el 1861 fou assignada a la provncia d'Ascoli Piceno.

La seva represa econmica als darrers anys del segle XX va aconsellar establir la nova provncia de la que en ser la capital.

El poeta Annibale Caro es fill de la ciutat.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85452" title="Flaviobriga" nonfiltered="3992" processed="3980" dbindex="34219">
Flaviobriga fou un port de la mar Cantbrica, que probablement correspon a Portugalete a Euskadi. Era a l'oest de l'estuari del Nerva (Nervion) i va rebre aquest nom i el rang colonial sota Vespasi o Titus i abans es deia Amanum Portus. Plini el Vell diu que era una ciutat dels vrduls, per Ptolemeu l'assigna als autrgons.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85453" title="Flexum" nonfiltered="3993" processed="3981" dbindex="34220">
Flexum fou una ciutat de certa importncia a Pannia, al sud de Carmuntum. Segons Ptolemeu fou el quarter general de la XIV Legio, mentre que Notitia Imperii la descriu solament com seu d'una divisi de cavalleria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85455" title="Perode hellenstic" nonfiltered="3994" processed="3982" dbindex="34221">


El perode hellenstic o poca hellenstica (dels segles IV al I aC), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleopatra, s relativament desconegut. Sovint s considerat un perode de transici, potser fins i tot de declivi o de decadncia, entre la resplendor del perode clssic de Grcia i el poder de l'Imperi Rom que el succeiria. A ms de l'esplendor de les ciutats, com ara Alexandria, Antioquia de l'Orontes i Prgam, la importncia de l'intercanvi comercial, el mestissatge de cultures, el paper dominant de la llengua grega i la seva difusi, van modificar profundament l'Orient Prxim, que desprs seria part de l'Imperi Rom. 

El perode hellenstic ha estat definit pels historiadors del segle XIX (el terme "hellenstic" va ser utilitzat per primera vegada per l'historiador alemany Johan Gustav Droysen en el seu llibre "Geschichte des Hellenismus"), a partir d'un criteri lingstic i cultural, a saber, el creixement espectacular de les regions de parla grega (           / hellnzein) i de l'expansi de la cultura hellenstica a diverses parts del mn. Aquest va ser un retrobament de les civilitzacions antigues orientals i gregues que sovint s'inclou en all que els historiadors han anomenat l'"imperi greco-rom". Els lmits cronolgics del perode hellenstic sn, doncs, convencionals i poltics: comencen amb la conquesta d'Alexandre Magne i acaben amb el sucidi de l'ltim gran sobir hellenstic, la reina d'Egipte, Cleopatra VII, amb el qual comena la dominaci romana. 

Les recerques arqueolgiques i histriques recents han propiciat una revaloraci d'aquest perode i especialment dos aspectes caracterstics de l'poca: l'existncia i el pes dels grans regnes encapalats per les dinasties d'origen grec o macedoni (lagides, selucides, antignides, atlides, etc.) i tamb el paper determinant de les centenes de ciutats la importncia de les quals, contrriament a la idea estesa per molt temps, no va declinar. 

L'evoluci poltica del mn hellenstic.

Conquestes l'Alexandre Magne.
Rei de Macednia als 20 anys, senyor de Grcia dos anys desprs, Alexandre Magne emprn, durant el seu breu regnat   13 anys a penes, entre el 336 i el 323 aC   la conquesta ms espectacular i la ms rpida de l'antiguitat. Un regne, desprs de tot, de grandria mitjana, associat a algunes ciutats gregues, va acabar amb l'imperi ms gran d'aleshores, l'Imperi Persa de Darios III. El sobir aquemnida s derrotat en quatre anys (334-330 aC) i tres batalles, de Granic, d'Issos i de Gaugmela. Els tres anys segents, fins al 327, van ser dedicats a la lenta i difcil conquesta de les satrapies de l'sia central; i desprs, el 325 va assegurar la dominaci macednia sobre el nord-est de l'ndia. s aqu que Alexandre, sota la pressi de les seves tropes esgotades, ha de renunciar a perseguir la seva epopeia i retornar a all que s'havia convertit en el cor del seu imperi, la Mesopotmia. 

Per tal d'assegurar a llarg termini el seu poder, va intentar d'associar la classe dirigent de l'antic imperi aquemnida a l'estructura administrativa del seu regne. Va intentar tamb de crear una monarquia assumint alhora l'herncia macednia i grega per una banda i l'herncia persa per l'altra, i d'una manera ms general, asitica. La brutal mort del rei, probablement d'una malaltia, a l'edat de 33 anys, va acabar amb la seva intenci original, per seria discutida vivament per l'entorn macedoni del sobir.

El perode dels didocs.

Alexandre Magne no va deixar cap successor real amb la capacitat de regnar i sobretot d'imposar-se sobre els didocs, els oficials de totes les campanyes del sobir, els quals es van destrossar els uns els altres en 40 anys. Les guerres, que lliurarien Prdicas, Ptolemeu, Cassandre, Lismac de Trcia, Antgon i Seleuc, per citar noms als ms importants, fins al 281 aC, van fer desaparixer tota la parentela d'Alexandre i van trencar l'imperi. No obstant aix, Antgon I Monaftalmos gaireb va aconseguir reconstruir l'imperi, per, una coalici dels seus rivals, el va portar a la batalla d'Ipsos el 301 aC. 

Grcia, Macednia i l'sia Menor van ser profundament transformades per les incessants campanyes militars entre els didocs, mentre que la part oriental de l'imperi es va emancipar rpidament de llur tutela amb la creaci dels regnes greco-bactrians. Poc els importa a aquest generals quina part de l'imperi governarien, l'essencial era regnar. Aix, Demetri Poliorcetes, el fill d'Antgon I Monaftalmos, va dirigir, amb el seu pare, l'sia Menor i desprs de la derrota i la mort d'Antgon, va intentar prendre la Macednia, i ho va aconseguir, provisionalment abans de fracassar i de terminar la seva vida miserablement. El fill primognit de Ptolemeu I, Ptolemeu Ceraune, va ser expulsat d'Egipte pel seu pare, i es va refugiar prop del seu cunyat Lismac a Trcia i es va ensenyorir del seu regne i desprs de la Macednia abans de fer assassinar Seleuc que va marxar contra ell. L'Orient Prxim seria, aix, totalment dominat per les ambicions d'aquests generals, els quals van prendre rpidament el ttol de rei, i de llurs tropes, essencialment constitudes per mercenaris grecs i macedonis. 

El sobir ms lcid era Ptolemeu I, un dels companys d'infncia d'Alexandre, del qual alguns autors creuen que era, potser, un fill bastard de Filip II. Es va ensenyorir rpidament d'Egipte i es va dedicar a crear-hi un estat durable, renunciant aix a les seves ambicions imperials que considerava poc realistes. Aix el va convertir, sens dubte, en un dels enterradors de la idea imperial, per, tamb, un dels fundadors del mn hellenstic.

L'equilibri del segle III.
Al segle III aC, un precari equilibri s'assoleix entre les tres dinasties que van resultar dels didocs. Macednia s governada pels descendents d'Antgon (antignides), Egipte pels descendents de Ptolomeu, i l'imperi ms vast, per el menys homogeni (que comprenia l'sia Menor, Sria i la Mesopotmia) pels selucides. Per, la divisi del mn hellenstic, era major. De fet, als costats de les tres monarquies principals, van existir altres regnes ms petits, el paper dels quals no seria, per, menys important. Aix s el cas del regne dels atlides al voltant de Prgam, dels regnes del Pont o del Regne de Bitnia, o fins i tot d'aquell que fundaria Hier a Siracusa, a la Magna Grcia.   

Cal afegir a aquestes nombroses monarquies les confederacions de ciutats es van oposar, de vegades amb xit, a les empreses dels regnes arcaics, especialment la de Troya. Dos d'aquests estats federats, la Lliga Aquea i la Lliga Etoliana, van jugar un paper clau fins la conquesta romana. Algunes ciutats van aconseguir preservar totalment llur independncia i mantenir relacions d'igual a igual amb els regnes; la ciutat de Rodes n's un exemple.

La intervenci romana i la desaparici poltica del mn hellenstic.

A finals del segle III aC, la Magna Grcia, s a dir, l'Itlia del sud i la Siclia, va caure sota la dominaci romana desprs d'un segle d'enfrontaments, sigui l'enfrontament amb Pirros o en el context de les guerres pniques. Per, no seria sin al comenament del segle II aC que Roma intervindria sobre l'Orient. Al comenament, va domar militarment els antignides i sobretot, Antoc III, l'ltima gran figura poltica d'entre els sobirans hellenstics abans de Mitrdates i Cleopatra. Desprs, per mitj d'un lent i complex procs que s'estendria gaireb dos segles, amb la complicitat de les ciutats i del regne de Prgam, Roma assegur la dominaci completa del Mediterrani oriental. L'ltima acci de conquesta va ser la lluita que va oposar Octavi amb Marc Antoni, aliat de l'ltima sobirana d'Egipte, Cleopatra VII, i la seva derrota i sucidi el 30 aC. 

No obstant aix, aquesta penetraci romana sobre l'Orient hellenstic no es va aconseguir sense cap resistncia, i caldrien tres guerres per abatre el rei del Pont, Mitrdates IV al segle I aC. Cneo Pompei va suprimir el 63 aC el regne selucida i va reorganitzar l'Orient sota l'ordre rom. El mn hellenstic va esdevenir, llavors, el camp d'enfrontament i de les ambicions dels diversos generals de la Repblica Romana fins la victria final d'Octavi August.  

Parallelament, la influncia poltica dels selucides es va enfonsar brutalment a l'sia central, a Prsia i a la Mesopotmia desprs del regne d'Antoc III 223-187 aC). Ell possea encara els mitjans necessaris per encapalar una expedici fins a les fronteres de l'ndia. Sota el regne del seu fill, els selucides no van aconseguir vncer l'insurrecci dels macabeus a la Palestina. L'irrupci dels parts va accelerar aquesta descomposici poltica i a principis del segle I aC, els sobirans selucides ja no governaven res ms que a Sria.

L'escenari poltic: regnes i ciutats.
El rpid declivi final d'aquests regnes obliga a valorar la fragilitat aparent i la naturalesa de les monarquies hellenstiques, aix com la permanncia de l'altra gran estructura poltica heretada del mn grec: la ciutat. 

El regne hellenstic: monarquia absoluta.
La monarquia hellenstica era personal. Aix vol dir que era el sobir qui, pel seu mrit individual, les seves accions (principalment militars) i la seva conducta, podia aspirar al ttol de basileus ("rei"). Com a conseqncia, la victria militar generalment era l'acte que legitimava l'ascensi al tron i que permetia regnar sobre una provncia o un estat. Els selucides van utilitzar la presa de Babilnia, per Seleuc I Nictor el 312 aC, per a legitimar llur presncia a Mesopotmia, o la seva victria el 281 aC sobre Lismac per a justificar llurs reivindicacions sobre les regions dels estrets i sobre Trcia. Els reis de Bitnia van aprofitar-se, igualment, de la pseudo-victria el 277 aC de llur ancestre Nicmedes I (que en realitat els va cedir els territoris i es va aliar amb ells) sobre els glates per a afermar llurs pretensions territorials.

Aquesta monarquia personal no tenia cap regla de successi precisa; per tant, es produirien querelles incessants i assassinats nombrosos ats que hi havia diversos hereus, per cap llei fonamental ni text per reglamentar els poders del sobir. Tot procedia del rei i en particular, de les lleis. Aquest carcter absolut i personal era, alhora, la fora i la feblesa d'aquestes monarquies hellenstiques que depenien de la personalitat del sobir. Seria, conseqncia necessria que, fora de la Macednia (ats que a aquest pas la monarquia era ja una instituci antiga), es creessin ideologies per justificar la dominaci de les dinasties d'origen macedoni i de la cultura grega sobre pobles completament estrangers a aquesta civilitzaci. La dinastia dels ptolomeus, per tant, es convertirien en els faraons davant els ulls dels egipcis, i van tenir l'habilitat per aliar-se al clergat autcton per mitj de donacions extraordinries. 

Per, aquests sobirans van governar tamb persones d'origen grec i macedoni, davant les quals havien de mostrar l'imatge d'un rei justicier que assegurs la pau i que fos un benefactor. La conseqncia d'aquest fet, iniciat per Alexandre Magne, seria la divinitzaci d'un gran nombre de sobirans, i la creaci de cultes de honor presentats pels sbdits, o per les ciutats autnomes o independents a qui rendien llur servei. Aix va permetre reforar la cohesi del regne al voltant de la dinastia. 

La fragilitat del poder dels sobirans hellenstics va obligar-los a realitzar activitats incessants. Seria, en primer lloc, necessari vncer militarment llurs adversaris i aquest perode va estar constitut per una srie de conflictes entre els sobirans o contra els adversaris exteriors: els parts, els romans, etc. Aix doncs, els sobirans haurien de viatjar grans distncies per tal d'installar guarnicions i construir ciutats per administrar llurs estats. Antocos III va ser sens dubte el que ms es desplaaria, entre Sria, Egipte, Mesopotmia, Prsia, les fronteres de l'ndia, l'sia Menor i Grcia abans de morir prop de la ciutat de Susa el 187 aC. Per tal de mantenir els exrcits i de finanar la construcci d'aquestes ciutats, seria indispensable que els sobirans construssin administracions i estructures fiscals slides. Els regnes hellenstics serien estructures gegantesques d'explotaci fiscal, i hereus directes de l'imperi aquemnida. 

Al voltant d'aquests sobirans gravitava una cort en qu el paper dels favorits del monarca esdevindria rpidament un paper preponderant. Generalment, eren els grecs o els macedonis els que portaven el ttol d'amics del rei (philoi). El desig d'Alexandre Magne, d'associar les elits asitiques al poder, va ser abandonat, i la dominaci poltica greco-macednia, en molts aspectes, semblava ms una dominaci colonial. Per enllaar-se amb collaboradors eficaos i fidels, el rei havia d'enriquir-los amb regals. Aix, per, no evitava que alguns favorits tinguessin una fidelitat dubtosa i de vegades, sobretot en el cas d'una minoria reial, d'exercir poder real. Els reis tenien, doncs, un poder absolut, per eren sotmesos a mltiples restriccions; havien d'enllaar-se al seu entorn, vncer llurs enemics, provar llur naturalesa reial per mitj de llurs accions i de legitimar llur funci per mitj d'una divinitzaci de llur persona. A l'poca clssica el model de la monarquia, rebutjat pels filsofs grecs d'aleshores, era asitic; per, a l'poca hellenstica, el model monrquic era grec.

Segle d'or de les ciutats.

En comparaci amb el perode clssic de la Grcia, alguns conclouen que hauria un declivi de les ciutats durant el perode hellenstic. Per, no va ser aix. Esparta, Atenes i Tebes sn casos allats de ciutats imperialistes, per, l'immensa majoria de les ciutats gregues del segle V i IV aC havien de sotmetre's a llur autoritat o a la dels reis aquemnides. Aquesta situaci va ser idntica a l'poca hellenstica, per, el poder imperialista de les ciutats ja no existiria ms. Diverses ciutats es van organitzar com a federacions poderoses, sobretot a Grcia, com la Lliga Aquea o la Lliga Etoliana. D'altres van assolir conservar llur independncia, com Rodes o Heracles del Pont sobre la mar negra. 

En realitat, el nombre de ciutats va augmentar considerablement durant aquest perode. Les monarquies hellenstiques van fundar nombroses ciutats a llurs territoris, comenant per las capitals: Alexandria, Antioquia, Selucia del Tigris o fins i tot Prgam. Els selucides van fundar ciutats sobre la plana iraniana, a Mesopotmia i a Sria; els ptolomeus a Xipre i a l'sia Menor. Es tractava d'una ciutat grega reconstruda per un monarca o d'una ciutat indgena transformada en vila grega. En realitat, poques ciutats sn realment fundades ex nihilo (del no res), per, la majoria es van fundar sobre un assentament indgena anterior o prop d'un. 

Essencialment aquestes fundacions es remunten al comenament de l'poca hellenstica, entre la conquesta d'Alexandre i la meitat del segle III aC; els constructors ms importants serien els selucides. El primer objectiu no era l'hellenitzaci, la qual seria una conseqncia del fenomen d'extensi urbana, sin un objectiu militar i estratgic: installar una guarnici per tal de controlar un territori o una ruta comercial. A Grcia, a ms, existia la voluntat de reunir aquestes petites ciutats per tal de constituir una entitat ms slida. Finalment, hi havia clarament una voluntat poltica dels sobirans hellnics en la fundaci de llurs capitals, per tal de marcar amb fora llur arrelament als pasos que governaven. Encara que no eren preponderants, les intencions econmiques eren presents en la construcci de les ciutats. Llur fundaci permetia donar terres als soldats o als colons pobres, i aix, explotar una regi per l'avantatge del monarca que rebia impostos ms alts. 

A les ciutats, el model cvic coneixia una vitalitat ferma. Els reis no fundaven ciutats petites sin les poleis (polis) d'acord al model clssic grec. Aquest model es va estendre a totes les comunitats que s'hellenitzaven, des de l'sia central a la Fencia. La vida cvica coneguda per una documentaci ms important que no pas la del perode anterior, era rica. Sembla que el rgim oligrquic, amb la prdua de la democrcia, segons els criteris de l'poca, es va convertir en la norma ms estesa en el mn hellenstic. L'enlla amb la ciutat, amb la ptria, era fora important i hi ha nombrosos exemples de ciutadans que prenien les armes per defendre llur independncia si aquesta era amenaada.

Factors d'unitat i diversitat de la civilitzaci hellenstica.
All que sorprn als historiadors s que l'extensi de l'espai en qu es parlava o es comprenia el grec, o en qu hom adoptava els costums grecs, associat a la divisi poltica de l'espai hellenstic no produiria una evoluci cultural divergent per regi. Per contra, l'unitat d'aquesta civilitzaci s remarcable.

La koin.

A l'sia, als territoris selucides, a Egipte, la gran majoria dels habitants eren pagesos orinds. Aquests pagesos eren lliures per, sota l'administraci reial i l'estructura fiscal. En aquest aspecte, els regnes hellenstics no diferien gaire dels imperis de l'Orient Prxim que els precedien, llevat d'una caracterstica: les dinasties que regnaven eren allgenes per llur origen, llur estil de vida i sobretot llur llengua. D'aquesta manera, els dirigents grecs es van refusar a aprendre les llenges locals i van imposar-hi el grec com a eina de comunicaci en els dominis fiscals, administratius, militars i poltics. Cleopatra VII, que parlava nombroses llenges, sembla haver estat una excepci entre la dinastia dels ptolomeus. 

Ms revelador del procs d'hellenitzaci s l's preco del grec (la koin, la llengua greca comuna) entre les elits egpcies, d'sia Menor i jueves. Aquest fenomen havia, a ms, comenat des del segle IV aC a l'sia Menor, abans fins i tot de la conquesta d'Alexandre Magne. Als regnes perifrics del mn hellenstic (Capadcia, Pont, Commagena, Part), els sobirans assajaven llur hellenisme i es comunicaven, almenys amb llurs sbdits hellenitzats, en grec. Algunes llenges anatliques van desaparixer, almenys dels documents escrits. Aix, el grec es va convertir progressivament en la llengua de comunicaci poltica, administrativa, diplomtica i cultural. 

Posteriorment, el grec es va conservar durant un temps, quan la dominaci poltica del mn hellenstic ja era noms un record. Aix seria al nord-oest de l'ndia o l'sia Central. Al lloc arqueolgic d'Ai Khanum a l'Oxus (Amou Daria), a la Bactriana, es van trobar les restes d'una tresoreria reial amb arxius escrits en grec. Un altre exemple revelador seria l'Alexandria d'Aracsia, on va viure una poblaci cosmopolita i que va caure a finals del segle IV aC sota la dominaci de la dinastia Maurya, els primers unificadors de l'ndia. El ms fams dels sobirans d'aquesta dinastia, Asoka, va gravar els seus edictes per tot l'imperi. Molts d'aquests van ser trobats a Alexandria d'Aracsia en armeni, per sobretot en grec. 

Encara que l'adaptaci dels edictes d'Asoka es dirigia als grecs que vivien al seu regne, hi va haver d'altres, traduts al grec, destinats al no grecs. s el cas de la Tor (coneguda en grec com la "Bblia dels Setanta", ats que serien 70 els traductors), traduda de l'hebreu al grec al segle III aC. Per iniciativa atribuda al rei Ptolomeu II, que desitjava que els tribunals tinguessin un codi en grec per impartir la justcia als jueus dels seus estats, segons llur prpia llei. El fet que la tor sigui llegida en grec a les sinagogues s un indici excepcional de la penetraci d'aquesta llengua a les llars dels jueus de la dispora. 

A l'poca clssica, la llengua grega era dividida en nombrosos dialectes segons la identitat d'una regi, per, en el perode hellenstic, el que es va imposar des de la mar Mediterrnia fins a l'ndia seria la koin, que sorgiria del jnic tic. No obstant aix, els dialectes antics van perdurar a Grcia, incloent els documents oficials, mentre a la resta dels territoris seria la koin la llengua que s'imposaria. En aquesta llengua es van redactar les grans obres dels autors, siguin d'origen grec o no, del perode hellenstic. El grec "clssic" s, de fet, una creaci de l'poca hellenstica fundada sobre l'herncia atenenca de l'poca clssica.

L'intercanvi econmic.
En l'mbit econmic, el perode hellenstic es distingeix per la forta extensi de l's de la moneda, en particular de la moneda de plata. Els didocs, de fet, van reprendre la moneda d'argent que va ser creada per Alexandre (enlloc de les monedes atenenques) i la van convertir en el patr monetari del mn hellenstic. Aix, cada sobir gravava la seva moneda, per totes tenien un pes idntic i circulaven amb facilitat d'un territori a un altre sense necessitat d'un intercanvi de divises. Aquesta mesura va facilitar el comer entre els estats. No obstant aix, els ptolomeus i els atlides del segle II aC exigien als llurs territoris l's exclusiu de llurs prpies monedes. L'intercanvi amb les altres monedes els va permetre aconseguir beneficis importants ats que llur moneda es canviava a l'una d'una altra encara que tenia un pes inferior al patr internacional de l'poca. Per a les compres quotidianes de poc valor, els estats o les ciutats gravaven una moneda en bronze per l's local. 

El comer internacional va ser massa important. Els productes que es comerciaven no evolucionaven (esclaus, blat, vi, oli), les distncies augmentaven considerablement amb la necessitat d'abastir les comunitats gregues o hellenitzades disperses fins a les portes  de l'ndia. Egipte importava vi de Gaza o de l'sia Menor sense desenvolupar la seva prpia viticultura. Calia transportar oli a l'sia Central, una regi que no en produa res, i que era necessria per als gimnasos. 

Els principals centres de comer hellenstic canviaven amb el temps. Alexandria era un enorme magatzem dels productes i de l'artesania egpcia i tamb la porta d'entrada per a altres estats al mercat egipci. Servia tamb com a interfcie entre Egipte i el mn mediterrani. Fins al 168 aC, Rodes era el principal port comercial egeu i un important centre de redistribuci de blat. Completament independent en termes poltics, Rodes no va dubtar a defendre amb les armes la seva llibertat de comer i de circulaci martima. Tamb va lluitar contra la pirateria el 220 aC, desencadenant un conflicte amb Bizanci. Per a castigar Rodes per la seva neutralitat en el conflicte contra la Macednia, Roma faria de Delos un port franc. Delos es convertiria, aix, en el principal centre de distribuci del comer egeu i el principal mercat d'eslcaus de la regi fins la seva destrucci per Mitrades el 88 aC. La Grcia continental, llevat de la regi egea, desprs d'un breu renaixement durant els anys posteriors a la conquesta d'Alexandre, va viure una greu crisi econmica. Els diversos regnes hellenstics van haver de fabricar, ells mateixos, llurs productes bsics. La Grcia tenia necessitats importants de cereals, els preus dels quals no deixaven de pujar, i no va exportar rs ms que no pas vi i oli, els preus dels quals eren estables, i els productes de luxe que asseguraven la conservaci de l'artesania, especialment a Atenes i a Corint. Per aix, amb el temps, molta gent s'enfonsaria en la pobresa (els sous grecs van disminuir a Grcia al llarg d'aquest perode), accentuada pel desenvolupament de l'esclavatge. Seria molt difcil pels homes lliures de trobar feina. Una de les solucions va ser convertir-se en mercenaris. 

Quant al golf Prsic, el mar Roig o l'sia Central, poc se sap del comer internacional. Igualment, s impossible mesurar l'amplria real de les transaccions. Els historiadors contemporanis tendeixen a minimitzar el gran comer internacional i a insistir en la fragmentaci dels mercats i la importncia del comer regional. En resum, s difcil comprendre la realitat dels intercanvis. s plausible afirmar que el comer va progressar per que la major part era local. No obstant aix, les prctiques comercials idntiques (l's de la moneda de plata i els tipus de contractes comercials) van reforar per tot el mn hellenstic una identitat comuna.

L'art hellenstic.
Sovint menyspreat en comparaci amb l'poca clssica, l'art hellenstic s, tanmateix, d'una riquesa excepcional. La multiplicaci dels regnes hellenstics, i del mecenatge aferent, va permetre la difusi de prctiques i tcniques artstiques en els dominis de l'arquitectura amb proporcions que tendien al gigantisme, de l'escultura o fins i tot de la pintura mural. 

La innovaci artstica a partir de llavors no va estar restringida a la Grcia continental: seria a Prgam on naixeria el "barroc hellenstic", caracteritzat per la violncia de les expressions i dels moviments representants en qu l'art gal n's un exemple. Aquest perode tamb va estar marcat per la desaparici de la pintura sobre gerros i per l'auge dels arts "menors": el treball amb els metalls, d'ivori o fins i tot de cristall i mosaics. Els figurins en terra cuita es van emancipar de la religi per a aconseguir llur autonomia: van representar un testimoniatge major de l'poca.

Vegeu tamb.
 Grcia hellenstica;
 Civilitzaci hellenstica;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85456" title="Enric I de Luxemburg" nonfiltered="3995" processed="3983" dbindex="34222">

Enric I de Luxemburg (Castell de Betzdorf, Luxemburg 1955). Gran duc de Luxemburg i membre de la dinastia dels Borb-Nassau. Sobir del gran ducat des de l'any 2000 desprs de l'abdicaci del seu pare.

Nat el dia 16 d'abril de l'any 1955 al castell de Betzdorf al gran ducat de Luxemburg, sent fill del gran duc Joan I de Luxemburg i de la princesa Josepa Carlota de Blgica. El prncep reb els ttols de prncep de Luxemburg, prncep de Nassau i prncep de Borb-Parma amb el tractament d'altesa gran ducal. El prncep s nt per via paterna del prncep Flix de Borb-Parma i de la gran duquessa Carlota I de Luxemburg mentre que per via materna ho s del rei Leopold III de Blgica i de la princesa strid de Sucia.

Realitz estudis primaris i secundaris en una escola pblica del gran ducat rebent el batxillerat posteriorment a Frana. El 1975 obtingu el certificat superior d'estudis a la Royal Military Academy de Sandhurst, una de les ms prestigioses escoles militars britniques. Posteriorment inici estudis superiors a la Universitat de Ginebra cursant la llicenciatura en cincies poltiques obtenint el ttol l'any 1980.

L'any 1980 acced al Consell d'Estat del Gran Ducat i el 14 de febrer de 1981 va contraure matrimoni amb la cubana Maria Teresa Mestre, nascuda a L'Havana l'any 1956. La parella ha tingut cinc fills:

SAR el gran duc hereu Guillem de Luxemburg, nascut a Luxemburg l'any 1981.

SAGD el prncep Flix de Luxemburg, nascut el 1984 a Luxemburg.

SAGD el prncep Llus de Luxemburg, nascut a Luxemburg el 1986.

SAGD la princesa Alexandra de Luxemburg, nascuda a Luxemburg el 1991.

SAGD el prncep Sebasti de Luxemburg, nascut el 1992 a Luxemburg.

Considerat per la premsa especialitzada com un prncep hereu de conducta inqestionable i un pare de famlia exemplar, Enric va preparar-se de forma discreta pel moment en qu assumiria el poder de cap d'estat del petit gran ducat. Va viatjar per diversos pasos per tal de completar la formaci i com a president honorari del Consell de Desenvolupament Econmic de Luxemburg, creat l'any 1977.

Ascendit al gran de coronel de l'exrcit luxemburgus i l'any 1989 fou nombrat comandant honorfic del Real Regiment de Paracaigudistes de l'exrcit britnic. El 4 de mar de 1998, conforme a l'article 42 de la constituci fou nombrat tinent en representaci del seu pare, una funci ms o menys equivalent a la de regent que se li atorg com a conseqncia de l'avanada edat del seu pare i com a prembul de la pujada al tron de l'any 2000.

L'ascensi al tron fou anunciat el 24 de desembre de l'any 1999 i tingu lloc el 7 d'octubre del 2000, malgrat tot, l'esdeveniment va haver d'esperar uns dies de ms per l'accident del fill del gran duc, el prncep Guillem de Luxemburg en qu estigu apunt de perdre la vida. A la cerimnia hi assistiren els reis de Blgica i dels Pasos Baixos. Primer el gran duc Joan abdic al Palau Reial i posteriorment Enric jur el crrec a la Cambra de Representants essent el sis gran duc del petit gran ducat europeu. 

El gran duc posseeix els doctorats honorfics en Lletres per la Universitat Sacred Heart de Fairfield, Connecticut, en Dret per la Universitat Miami d'Oxford, Ohio, en Economia per la Universitat Khon Kaen, Tailndia, i en Cincies Poltiques per la Universitat de Trier, Alemanya. Des de 1998 s membre del Comit Olmpic Internacional i de la Fundaci Charles Darwin per la preservaci de les illes Galpagos, i ltimament centrava les seves activitats en una fundaci patrocinada per la Organitzaci Mundial de la Salut i dedicada a la prevenci dels abusos de menors.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85460" title="Joan I de Luxemburg" nonfiltered="3996" processed="3984" dbindex="34223">

Joan I de Luxemburg (Castell de Berg (Luxemburg) 1921). Gran duc de Luxemburg des de l'any 1964 i fins a l'any 2000, any en qu abdic en favor del seu fill primognit, Enric I de Luxemburg.

Orgens familiars.
Nascut al Castell de Berg al gran ducat de Luxemburg el dia 5 de gener de l'any 1921, sent fill del prncep Flix de Borb-Parma i de la gran duquessa Carlota I de Luxemburg. Joan era nt per via paterna del duc Robert I de Parma i de la infanta Maria Antnia de Portugal mentre que per via materna ho era del gran duc Guillem IV de Luxemburg i de la infanta Maria Anna de Portugal.

L'any 1940 la famlia gran ducal hagu d'abandonar el pas per l'ocupaci nacionalsocialista. Tant el prncep Flix com el propi Joan s'allistaren com a voluntaris a l'exrcit britnic. Particip en el desembarcament de Normandia i a la batalla de Caen i al posterior alliberament de Brusselles. El 10 de setembre de l'any 1944 encapal l'alliberament del gran ducat. 

Npcies i descendents.
No fou fins l'any 1952 que es compromet amb la princesa Josepa Carlota de Blgica, filla del rei Leopold III de Blgica i de la princesa strid de Sucia. La parella es compromet per raons d'estat i malgrat que els dos mantenien idilis amb altres persones comformaren una uni feli i estable al llarg de ms 50 anys de matrimoni. La parella tingu cinc fills:

SAGD la princesa Maria strid de Luxemburg, nascuda al castell de Betzdorf el 1954. Es cas el 1982 amb l'arxiduc Carles Cristi d'ustria.

SAR el gran duc Enric I de Luxemburg, nat al castell de Betzdorf el 1955. L'any 1981 es cas amb Maria Teresa Mestre.

SAGD el prncep Joan de Luxemburg, nat al castell de Betzdorf el 1957. Es cas amb Hlne Vestur l'any 1987.

SAGD la princesa Margarida de Luxemburg, nada al castell de Betzdorf el 1957. Es cas amb el prncep Nicolau de Liechtenstein.

SAGD el prncep Guillem de Luxemburg, nat al castell de Betzdorf el 1963. Es cas el 1994 amb Sibilla Weiller, besnta del rei Alfons XIII d'Espanya.

Ascens i abdicaci.
Amb l'abdicaci de la gran duquessa Carlota l'any 1964 esdevingu gran duc de Luxemburg. Al llarg de 36 anys exerc funcions de cap d'estat representant el gran ducat arreu del mn i esdevinguent la imatge pblica i internacional d'un dels pasos econmicament ms rics del mn. 

L'any 2000 abdic en favor del seu fill i quatre anys desprs moria a l'edat de 77 anys la seva esposa.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85463" title="Josepa Carlota de Blgica" nonfiltered="3997" processed="3985" dbindex="34224">


Josepa Carlota de Blgica, gran duquessa de Luxemburg (Palau de Laeken 1927 - Castell de Fischbach 2005). Princesa de Blgica amb el tractament d'altesa reial, tamb ostentava els dems ttols vinculats amb la Casa reial de Blgica: duquessa de Saxnia i princesa de Saxnia-Coburg Gotha.

Nascuda al Palau de Stuyvenberg el dia 11 d'octubre de 1927, sent filla del rei Leopold III de Blgica i de la princesa strid de Sucia. Batejada amb el nom de Josphine-Charlotte Ingeborg Elisabeth Marie-Jos Marguerite Astrid era nta per via paterna del rei Albert I de Blgica i de la duquessa Elisabet de Baviera mentre que per via materna ho era del prncep Carles de Sucia i de la princesa Ingeborg de Dinamarca. 

L'any 1935, quan Josepa Carlota tenia escassos 8 anys la seva mare mor en un accident automobilstic a Sussa. Primer atengu educaci primria en una classe reduda al Castell de Laeken i posteriorment en un centre belga de carcter pblic. L'any 1940, amb l'ocupaci nacionalsocialista de Blgica, ell i la seva famlia foren sotmesos a arrest domiciliari. Amb l'alliberament de l'any 1945 la famlia reial belga s'establa Ginebra tot esperant la celebraci del referndum de 1946 en qu s'establ la monarquia com a sistema d'estat. Mentrestant, Josepa Carlota assit a classes de psicologia a la Universitat de Ginebra. 

Amb la restauraci de la monarquia a Blgica, la princesa esdevingu un membre actiu de la famlia reial especialment dedicada al benestar social i a les arts. El 9 d'abril de 1953 es cas amb el gran duc hereu Joan de Luxemburg, fill del prncep Flix de Borb-Parma i de la gran duquessa Carlota I de Luxemburg. Casament per raons de convenincia, la parella form un matrimoni feli i estable al llarg dels anys. La parella tingueren cinc fills.  

SAGD la princesa Maria strid de Luxemburg, nascuda al castell de Betzdorf el 1954. Es cas el 1982 amb l'arxiduc Carles Cristi d'ustria.

SAR el gran duc Enric I de Luxemburg, nat al castell de Betzdorf el 1955. L'any 1981 es cas amb Maria Teresa Mestre.

SAGD el prncep Joan de Luxemburg, nat al castell de Betzdorf el 1957. Es cas amb Hlne Vestur l'any 1987.

SAGD la princesa Margarida de Luxemburg, nada al castell de Betzdorf el 1957. Es cas amb el prncep Nicolau de Liechtenstein.

SAGD el prncep Guillem de Luxemburg, nat al castell de Betzdorf el 1963. Es cas el 1994 amb Sibilla Weiller, besnta del rei Alfons XIII d'Espanya.

Al llarg de la trajectria, primer com a gran duquessa hereva i desprs com a gran duquessa, port a terme una gran varietat d'obligacions reials entre les quals destaques les vinculades amb la cultura i el benestar social.

Des de 1959 i fins a 1970 fou presidenta de les Joventuts de la Creu Roja luxemburguesa. I des de 1964 i fins a la seva mort fou presidenta de la Creu Roja. 

Les aficions principals de la Gran Duquessa eran l'horticultura i la jardineria per tamb l'esqu, la cacera i els esports d'aigua.

Josepa Carlota mor l'any 2005 com a conseqncia d'un llarg cncer de pulmons que patia des de feia molts anys. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85465" title="Aleksandr Puixkin" nonfiltered="3998" processed="3986" dbindex="34225">

Aleksandr Serguievitx Puixkin (                          ), nascut a Moscou el 6 de juny de 1799 i mort a Sant Petersburg el 10 de febrer de 1837. Poeta i novellista rus, considerat el fundador de la literatura russa moderna i el millor poeta rus. 

Va ser pioner en l's de la llengua russa en els seus poemes i obres i va crear un estil narratiu -mescla de drama, roman i stira- que des de llavors est associat a la literatura russa i que va influir notablement en les posteriors figures literries de Rssia, com Nikolai Ggol, Fidor Dostoievski, Lev Tolstoi o Fidor Tiutxev, aix com en els compositors russos Piotr Ilitx Txaikovski i Modest Mssorgski.

 Vida .
Fill de Serguey Puixkin, descendent d'una de les famlies de l'aristocrcia russa ms antigues, la histria de la qual es remunta al segle XII i nt, per la branca materna, d'Ibrahim Petrvitx Hannbal, un prncep cameruns capturat de petit per esclavistes al servei dels otomans i traslladat a Rssia, on es va convertir en cap militar, enginyer i noble desprs de ser apadrinat per Pere el Gran.

Puixkin va rebre una educaci literria basada principalment en la literatura i la llengua francesa, com era habitual entre l'aristocrcia russa durant el segle XIX. Lector infatigable des de petit, era admirable la seva facilitat per improvisar els seus mestres: Molire, Voltaire, Parny i els anglesos Byron i Shakespeare. Va escriure el seu primer poema als quinze anys. El 1814 ja va aconseguir veure una primera publicaci d'un dels seus poemes a la revista Le Messager de l Europe amb la segent epstola: "A l'amic poeta" ("                   ", K drugu stikhotvortsu).

Va realitzar els seus estudis al Liceu Imperial de Tsrskoie Sel, prop de Sant Petersburg (1811-1817), anomenat posteriorment  Liceu Puixkin  en honor seu. Va ser on va comenar a escriure el seu primer poema llarg Ruslan i Liudmila, publicat el 1820 entre grans controvrsies a causa del tema i l'estil. Desprs d'acabar la seva formaci acadmica es va installar a Sant Petersburg i entr a formar part de la vibrant i aspra cultura de la joventut intellectual de la capital, on el seu talent ja era mpliament reconegut. 
El 1820 va entrar a treballar al Ministeri d'Afers Estrangers, on va comenar a implicar-se gradualment en la reforma social i es convert en portaveu dels literats radicals. Desprs d'haver escrit alguns poemes sediciosos com "Oda a la llibertat", va ser desterrat a l'exili pel tsar Alexandre I i es va establir a Kixiniov (Moldvia) de 1820 a 1823. En acabat d'un viatge estiuenc al Caucas i Crimea, on va escriure dos poemes romntics molt aplaudits: El captiu del Caucas i La font de Bakhtxisarai, es va traslladar a Odessa, on de nou va entrar en conflicte amb el govern, el qual el va desterrar a una de les seves propietats, la de la seva mare, al nord de Rssia, de 1824 a 1826. Malgrat tot, se li va permetre visitar el tsar Nicolau I per exposar-li una petici de llibertat, que va aconseguir. Encara que aparentment Puixkin no havia participat a la rebelli de desembre de 1825 a Sant Petersburg, alguns dels insurgents tenien entre els seus papers els seus primers poemes de caire poltic, per aix aviat es va trobar sota un estricte control per part dels censors del govern i se li va impedir viatjar i publicar lliurement. L'obra que es convertiria en la ms famosa de la seva carrera, el drama Bors Godunov, escrita mentre vivia a la casa materna, no va obtenir el permis de publicaci fins a cinc anys desprs. 

A la mort del tsar Alexandre I el va succeir Nicolau I, que va prendre sota la seva protecci l'escriptor i li va permetre tornar a Moscou. D'aquesta poca s Poltava (1818), poema dedicat a elevar la glria de Pere el Gran. Va tornar a la seva vida mundana i va contraure matrimoni amb Natlia Gontxarova (1831). Aquest mateix any va conixer Nikolai Ggol, amb qui iniciar una bona amistat i entre els dos s'establir una relaci de suport mutuu. Les histries cmiques de Ggol van exercir una gran influncia en la prosa de Puixkin, el qual, desprs de llegir els volums d'histries curtes Tardes en una granja prop de Dikanka (publicades el 1831-1832), li donaria suport crticament. Ms tard, el 1836, desprs de donar sortida a la seva revista El contemporani, hi publicaria algunes de les narracions curtes ms famoses de Ggol.

Va escriure llavors Els relats de Velkin (                                         , Pvesti pokinogo Ivana Petrvitxa Vlkina) (1830), que descriuen la vida russa, i la seva novella La filla del capit (                 , Kapitnskaia dotxka)(1836), on reconstrueix la revolta de Pugatxov. El 1833 va ser elegit membre de l'Acadmia Russa. D'aquest ltim perode sn les seves "petites tragdies": El cavaller avar (1836), d'inspiraci shakespeariana; El comensal de pedra (             , Kmenni gost) (1836), en el qual retorna al tema de Don Joan, i el clebre poema Cavaller de bronze (              , Medni vsdnik) (1833).

El 27 de gener de 1837, als 38 anys, Puixkin mor dos dies desprs de resultar ferit en un duel mantingut amb el militar francs Georges d Anths, per l'actitud provocadora que aquest havia tingut envers la seva esposa. Lermntov va escriure llavors "La mort del poeta" ("            ", Smert Poeta).

El govern, que temia una manifestaci poltica durant el seu funeral, va traslladar el cos en secret a mitjanit a un monestir prop de Mikhalovskoie, la propietat de la seva mare, on el van sepultar amb l'nica assistncia de parents i amics. 

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85468" title="Gaetano Donizetti" nonfiltered="3999" processed="3987" dbindex="34226">

Domenico Gaetano Maria Donizetti, ms conegut com Gaetano Donizetti, Brgam, 29 de novembre de 1797 - Brgam, 8 d'abril de 1848, compositor itali d'pera.

Encara que el seu repertori compositiu comprn un gran nombre de gneres, com obres de msica religiosa, peces per a quartet de corda, i obres orquestrals, ha esdevingut clebre sobretot per la seua obra lrica.

Biografia.

Era fill d'un empleat, i es va dedicar a composici musical a despit de la voluntat del pare, que el volia destinar a la carrera d'advocat. Donizetti va estudiar sota la direcci de Simon Mayr a Brgam i desprs contrapunt amb el pare Mattei a Bolonya, limitant-se en un principi a compondre obres religioses d'estil convencional.

Va tornar a la seua ciutat natal el 1814, on va treballar a l'esglsia de Santa Maria Maggiore, per no va poder resistir massa temps a la crida de l'escena, com tots els compositors italians de l'poca, i cinc anys desprs va estrenar la seua primera pera, Enrico di Borgogna, a Vencia.

Va obtenir un xit considerable, encara que algunes de les altres 19 peres compostes entre el 1818 i el 1828 L'Ajo nell' imbarazzo, Elvira, Alfredo Le Grande, Olivo e Pasquale. Alahor in Granada, Chiara e Serafino, entre d'altres), gaudiren encara d'un xit major.

El seu vertader primer triomf esdevingu el 1828 a Npols amb Esule di Roma.

Ajudat per una creativitat i una empenta poc comunes, va encadenar xit rere xit, de Npols a Gnova. A Mil va estrenar l'pera Anna Bolena el 1831 .

El 1834, Donizetti va ser nomenat mestre de capella i professor de composici del Conservatori de Npols, i desprs, el 1836 professor de contrapunt del mateix conservatori.

El 1835 va visitar Pars amb ocasi de l'estrena de la seua pera Marina Paliero. En aquest mateix any, va compondre a Npols la clebre, Lucia di Lammermoor, la seua obra mestra, que ha estat interpretada arreu del mn.

El 1838, desprs de la mort de Zingarelli, director del conservatori, va estimar-se ms deixar Npols i installar-se a Pars. En collaboraci amb Eugne Scribe, hi va estrenar una llarga srie d'peres, moltes de les quals han esdevingut clssiques en el repertori lric mundial:

Les Martyrs, pera basada en el Polyeucte de Corneille, que malgrat els tresors musicals que amaga, va gaudir de poques representacions;
 La fille du rgiment (1840);
 La Favorite (1840);
 Rita ou le Mari battu (1841);
 Don Pasquale (1843) ;
 Dom Sbastien (1843), vasta obra escrita en noms dos mesos.

De 1842 a 1846, Donizetti no va deixar de viatjar, principalment entre Pars, les grans ciutats italianes (Npols, Roma, Bolonya, Mil, Vencia) i Viena (on va ser nomenat mestre de capella de la Cort el 1842).

La seua vida trepidant i el seu esperit inquiet, fonament de la seua creativitat illimitada, el van conduir al seu internament, el 1846, al manicomi d'Ivry-sur-Seine, prop de Pars. El 1847, va ser traslladat a una sanatori de la seua ciutat natal, Brgam, on va morir el 1848.

A ms de 70 peres, Donizetti va compondre 13 simfonies, 18 quartets, 3 quintets, 28 cantates i altres 115 obres religioses, sense comptar un nombre important d'altres obres de cambra, oratoris i peces de sal.

Donizetti tenia un germ un poc ms jove,  Giuseppe, nat el 1814, que durant molt de temps va ser director de msica militar del sult a Constantinoble, on va morir el 1856. Grcies al seu treball, la msica occidental va ser difosa en l'Imperi Otom.

peres ms importants.

Il Pigmalione (composta el 1816, estrenada el 13 d'octubre de 1960 al Teatro Donizetti, Brgam) ;
Enrico di Borgogna (estrena el 14 de novembre de 1818 al Teatro San Luca a Vencia) ;
Una follia (estrena el 17 de desembre de 1818 al Teatro San Luca a Vencia) (obra perduda) ;
Le Nozze in villa (estrena cap al 1821 (?) al Teatro Vecchio a Mntua) ;
Il Flegname di Livonia, ossia Pietro il grande (estrena el 26 de desembre de 1819 al Teatro San Samuele a Vencia) ;
Zorada di Granata (estrena el 28 de gener de 1822 al Teatro Argentino a Roma) ;
La Zingara (estrena el 12 de maig de 1822 al Teatro Nuovo a Npols) ;
La Lettera anonima (estrena el 29 de juny de 1822 al Teatro del Fondo a Npols) ;
Chiara e Serafina, ossia I pirati (estrena el 26 d'octubre de 1822 al Teatro alla Scala a Mil) ;
Alfredo il grande (estrena el 2 de juliol de 1823 al Teatro San Carlo a Npols) ;
Il Fortunato inganno (estrena el 3 de setembre de 1823 al Teatro Nuovo a Npols) ;
Zorada di Granata  (estrena el 7 de gener de 1824 al Teatro Argentino a Roma) ;
L'Ajo nell'imbarazzo (estrena el 4 de febrer de 1824 Teatro Valle a Roma) ;
Emilia di Liverpool (estrena el 28 de juliol de 1824 al Teatro Nuovo a Npols) (L'Eremitaggio di Liverpool) ;
Alahor in Granata (estrena el 7 de gener 1826 al Teatro Carolino a Palerm) ;
Don Gregorio L'Ajo nell'imbarazzo (estrena l'11de juny de1826 al Teatro Nuovo a Npols) ;
Elvida (estrena el 6 de juliol de 1826 al Teatro San Carlo a Npols) ;
Gabriella di Vergy (1826 ; reinterpretada el 29 de novembre de 1869 al Teatro San Carlo a Npols) (Gabriella) ;
Olivo e Pasquale (estrena el 7 de gener de 1827 al Teatro Valle a Roma) ;
Olivo e Pasquale  (estrena l'1 de setembre de 1827 al Teatro Nuovo a Npols) ;
Otto mesi in due ore (estrena el 13 de maig de 1827 al Teatro Nuovo a Npols) (Gli esiliati in Siberia) ;
Il Borgomastro di Saardam (estrena el 19 d'agost de 1827 al Teatro del Fondo a Npols) ;
Le Convenienze teatrali (estrena el 21 de novembre de 1827 al Teatro Nuovo a Npols) ;
L'Esule di Roma, ossia Il proscritto (estrena l'1 de gener de 1828 al Teatro San Carlo a Npols) ;
Emilia di Liverpool (estrena el 8 de mar de 1828 al Teatro Nuovo a Npols) ;
Alina, regina di Golconda (estrena el 12 de maig de 1828 al Teatro Carlo Felice a Gnova) ;
Gianni di Calais (estrena el 2 d'agost de 1828 al Teatro del Fondo a Npols) ;
Il Paria (estrena el 12 de gener de 1829 al Teatro San Carlo a Npols) ;
Il Giovedi grasso (estrena el 26 de febrer 1829 (?) al Teatro del Fondo a Npols) (Il Nuovo Pourceaugnac) ;
Il castello di Kenilworth (estrena el 6 de juliol de 1829 al Teatro San Carlo a Npols) ;
Alina, regina di Golconda  (estrena el 10 d'octubre de 1829 al Teatro Valle a Roma) ;
I Pazzi per progetto (estrena el 6 de febrer de 1830 al Teatro San Carlo a Npols) ;
Il Diluvio universale (estrena el 28 de febrer de 1830 al Teatro San Carlo a Npols) ;
Imelda de Lambertazzi (estrena el 5 de setembre de 1830 al Teatro San Carlo a Npols) ;
Anna Bolena (estrena el 26 de desembre de 1830 al Teatro Carcano a Mil) ;
Le Convenienze ed inconvenienze teatrali (revisi de Le convenienze teatrali estrena el 20 d'abril de 1831 al Teatro Canobbiana a Mil) ;
Gianni di Parigi (composta el 1831; estrena el 10  de setembre de 1839 al Teatro alla Scala a Mil) ;
Francesca di Foix (estrena el 30 de maig de 1831 al Teatro San Carlo a Npols) ;
La Romanziera e l'uomo nero (estrena el 18 de juny de 1831 al Teatro del Fondo a Npols) (el libretto s'ha perdut) ;
Fausta (estrena el 12 de gener de 1832 al Teatro San Carlo a Npols) ;
Ugo, conte di Parigi (estrena el 13 de mar de 1832 al Teatro alla Scala a Mil);

L'elisir d'amore (estrena el 12 de maig de 1832 al Teatro Canobbiana a Mil) ;
Sancia di Castiglia (estrena el 4 de novembre de 1832 al Teatro San Carlo a Npols) ;
Il Furioso all'isola di San Domingo (estrena el 2 de gener de 1833 al Teatro Valle a Roma) ;
Otto mesi in due ore  (estrena el 1833 a Liorna) ;
Parisina d'Este (estrena el 17 de mar de 1833 al Teatro della Pergola a Florncia) ;
Torquato Tasso (estrena el 9 de setembre de 1833 al Teatro Valle a Roma) ;
Lucrezia Borgia (estrena el 26 de desembre de 1833 al Teatro alla Scala a Mil) ;
Il Diluvio universale  (estrena el 17 de gener de 1834 al Teatro Carlo Felice a Gnova) ;
Rosmonda d'Inghilterra (estrena el 27 de febrer de 1834 al Teatro della Pergola a Florncia) ;
Maria Stuarda  (estrena el 18 d'octubre de 1834 al Teatro San Carlo a Npols) (Buondelmonte) ;
Gemma di Vergy (estrena el 26 d'octubre de 1834 al Teatro alla Scala a Mil) ;
Maria Stuarda (estrena el 30 dcembre 1835 al Teatro alla Scala a Mil) ;
Marin Faliero (estrena el 12 de mar de 1835 al Thtre-Italien a Pars) ;
Lucia di Lammermoor (estrena el 26 de setembre de 1835 al Teatro San Carlo a Npols) ;
Belisario (estrena el 4 de febrer de 1836 al Teatro La Fenice a Vencia) ;
Il Campanello di notte (estrena l'1 de juny de 1836 al Teatro Nuovo a Npols) ;
Betly, o La capanna svizzera (estrena el 21 d'agost de 1836 al Teatro Nuovo a Npols) ;
L'Assedio di Calais (estrena el 19 de novembre de 1836 al Teatro San Carlo a Npols) ;
Pia de' Tolomei (estrena el 18 de febrer de 1837 al Teatro Apollo a Vencia) ;
Pia de' Tolomei  (estrena el 31 de juliol de 1837 a Sinigaglia) ;
Betly  (estrena (?) el 29 de setembre de 1837 al Teatro del Fondo a Npols) ;
Roberto Devereux (estrena el 28 d'octubre de 1837 al Teatro San Carlo a Npols) ;
Maria de Rudenz (estrena el 30 de gener de 1838 al Teatro La Fenice a Vencia) ;
Gabriella di Vergy  (composta el 1838 ; 8.1978 gravaci, Londres) ;
Poliuto (estrena el 1838 ; interpretada el 30 de novembre de 1848 al Teatro San Carlo a Npols) ;
Pia de' Tolomei 2 (estrena el 30 de setembre de 1838 al Teatro San Carlo a Npols) ;
Lucie de Lammermoor de Lucia di Lammermoor (estrena el 6 d'agost de 1839 al Thtre de la Renaissance a Pars) ;
Le Duc d'Albe (composta el 1839 ; estrena el 22 de mar de 1882 al Teatro Apollo a Roma) (Il Duca d'Alba) ;
Lucrezia Borgia  (estrena l'11 de gener de 1840 al Teatro alla Scala a Mil) ;
Poliuto  (estrena el 10 d'abril de 1840 a l'Opra de Pars) (Les Martyrs) ;
La fille du rgiment (estrena l'11 de febrer de 1840 a l'Opra-Comique a Pars) ;
L'Ange de Nisida (estrena el 1839) ;
Lucrezia Borgia 2 (estrena el 31 d'octubre de 1840 al Thtre-Italien a Pars) ;
La favorite de L'ange de Nisida (estrena el 2 de desembre de 1840 a l'Opra de Pars) ;
Adelia (11 de febrer de 1841 al Teatro Apollo, Roma) ;
Rita, ou Le mari battu (composta el 1841 ; estrena el 7 de maig de 1860 a l'Opra-Comique, Pars);
Maria Padilla (estrena el 26 de desembre de 1841 al Teatro alla Scala a Mil) ;
Linda di Chamounix (estrena el 19 de maig de 1842 al Krntnertortheater a Viena) ;
Linda di Chamounix  (estrena el 17 de novembre de 1842 al Thtre-Italien a Pars) ;
Caterina Cornaro (estrena el 18 de gener de 1844 al Teatro San Carlo a Npols) ;
Don Pasquale (estrena el 3 de gener de 1843 al Thtre-Italien a Pars) ;
Maria di Rohan (estrena el 5 de juny de 1843 a Krntnertortheater a Viena) ;
Dom Sbastien (estrena el 13 de novembre de 1843 a l'Opra de Pars) ;
Dom Sbastien  (estrena el 6 de febrer de 1845 a Krntnertortheater a Viena);

Enllaos externs.
Portal oficial de la Fundaci Donizetti a Brgam;
Obres de Donizetti: text i llistes de paraules;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85470" title="Edwin Harris Colbert" nonfiltered="4000" processed="3988" dbindex="34227">
Edwin Harris Colbert, (1905   2001) fou un distingit paleontleg dels vertebrats estatunidenc, i un investigador i autor prolfic. Va rebre la seva Llicenciatura d'Arts de la Universitat de Nebraska i els seus msters i PhD de la Universitat de Columnia.

Entre els crrecs que tingu es pot comptar els de Curador de Paleontologia dels Vertebrats de l'American Museum of Natural History i el de Professor Emrit de Paleontologia dels Vertebrats a la Universitat de Columbia. Era amic de Henry Fairfield Osborn, i una gran autoritat en els Dinosauria. Va descriure dotzenes de txons nous i va ser l'autor de grans revisions sistemtiques, incloent-hi el descobriment i la descripci del petit dinosaure del Trisic Coelophysis a Ghost Ranch, Nou Mxic, i una revisi de la filognia dels ceratpsids. Tamb descobr el que ms tard s'anomenaria i es classificaria com a Effigia okeeffeae.

El seu treball de camp a l'Antrtida va contribuir a l'acceptaci de la teoria de la deriva continental, mentre que la seva popularitat i els seus llibres de text sobre dinosaures, paleontologia i estratigrafia van servir d'introducci a la matria per a una nova generaci de cientfics i aficionats. Va rebre numerosos premis i galardons per les seves fites en el camp de la cincia.

Enllaos externs.
Foto;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85471" title="Bou de Reus" nonfiltered="4001" processed="3989" dbindex="34228">



El Bou de Reus s una bstia festiva que participa durant les festes de Sant Pere i la Misericrdia a la ciutat de Reus tot i que no s estrictament del Seguici Festiu de Reus.

Construit el 2004 per l'escultor reusenc Manel Llaurad va ser estrenat el dia de Sant Joan del mateix any.

Hi ha notcia de bous per festivitats reusenques des de 1343 quan "jugls que tocaren com los mers balaren lo bou per la vila e per la fira", es desconeix si era un bou viu o una carcassa, per el que s segur s que Reus es van fer crrer bous, per festa major o per festes de barri fins a principis del segle XX. El Bou de Reus vol recuperar aquesta tradici sense el maltractament de cap animal.

El Bou de Reus reivindica aquest animal com a part important de les festes catalanes i mediterrnies, tot allunyant-lo de manera radical de les sagnants corrides a l'espanyola. Amb la construcci d'aquesta carcassa zoomrfica s'han pogut recuperar a Reus les festes de bous sense haver de passar pel maltracte als animals.

Caracterstiques:
Material: Polister;
Any de construcci: 2004;
Pes: 73 kg;
Constructor: Manel Llaurad;
Llargada: 290 cm	;
Amplada: 70 cm	;
Altura: 260 cm;
Tracci: Carregat interiorment per 2 persones;

Cada any durant les Festes de Sant Pere el Bou otorga dos premis, la gorra de portador al ciutad/na reusenc/a o organitzaci que han destacat en positiu, i la cagarada que es dna a alg que ha destacat negativament.

Gorra de portador.


La cagarada.


 Enllaos externs .
 El bou de Reus El bloc del Bou;
 El bou de Reus Ms informaci sobre el Bou de Reus a etnocat.org;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85472" title="strid de Sucia" nonfiltered="4002" processed="3990" dbindex="34229">


strid de Sucia, reina dels belgues (Estocolm 1905 - Kssnacht am Rigi (Sussa) 1935). Princesa de Sucia amb el tractament d'altesa reial que a travs del matrimoni esdevingu reina dels belgues. Morta en un accident automobilstic a Sussa, al voltant de la seva imatge s'ha creat un mite.

Nascuda al Palau Reial d'Estocolm el dia 17 de novembre de l'any 1905, sent filla del prncep Carles de Sucia i de la princesa Ingeborg de Dinamarca. La princesa era nta per via paterna del rei scar II de Sucia i de la princesa Sofia de Nassau mentre que per via materna ho era del rei Frederic VIII de Dinamarca i de la princesa Llusa de Sucia.

Educada a la distesa cort sueca, la princesa es compromet l'any 1926 amb el prncep hereu i desprs rei Leopold III de Blgica fill del rei Albert I i de la duquessa Elisabet de Baviera. La parella tingu tres fills:

SAR la princesa Josepa Carlota de Blgica, nascuda a Brusselles l'any 1927 i morta a Luxemburg l'any 2005. Es cas amb el gran duc Joan I de Luxemburg.

SM el rei Baldu I de Blgica, nat el 1930 a Stuyvenberg i mort a Motril el 1993. Es cas amb l'aristcrata espanyola Fabiola de Mora y Aragn.

SM el rei Albert II de Blgica, nat el 1934 a Brusselles. Es casat amb la princesa Paola Ruffo di Calbria.

Al Castell de Stuyvenberg cre una cort informal allunyada del protocol, la qual cosa era extremadament criticada per l'aristocrcia belga per que era molt apreciada i respectada per les classes populars del pas. Aviat strid esdevingu una icona de les classes populars del pas. La seva conducta per tamb la seva mort en accident automobilstic ajudaren a convertir a strid en la reina ms popular dels belgues.

El 29 d'agost de 1935 mentre Leopold i strid viatjaven amb cotxe per un carretera al costat del llac sus de Lucerna, el rei perd el control i tingueren un greu accident en el qual mor la reina a l'edat de 30 anys. Fou enterrada a l'Esglsia de Nostra Senyora de Laeken.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85474" title="Samuel Barber" nonfiltered="4003" processed="3991" dbindex="34230">


Samuel Osborne Barber (West Chester, 9 de mar de 1910   Nova York, 23 de gener de 1981), compositor nordameric, conegut fonamentalment per la seua obra Adagio per a Corda.

Va nixer a West Chester, Pennsylvania i comen a compondre als 7 anys d'edat.
Va estudiar al Curtis Institute of Music a Filadlfia abans d'obtenir una beca per a estudiar a l'American Academy in Rome el 1935. L'any segent va escriure el Quartet de corda en Si menor, el segon moviment del qual va arranjar, per suggeriment d'Arturo Toscanini, per a orquestra de corda com l' Adagio per a Corda, i tamb per a cor mixt com l' Agnus Dei.

El seu estil va evitar l'experimentalisme d'alguns compositors nordamericans de la seua generaci, estimant-se ms les harmonies i les formes  relativament tradicionals fins a la fi de la seua vida. La major part de la seua obra s eminentment meldica  i sovint la seua msica ha estat descrita com a neorromntica, encara que algunes de les seues darreres obres, principalment el Tercer Assaig Orquestral i la Dansa de la venjana de Medea, mostren un elaborat s de la percussi, un major avantguardisme i efectes neo-stravinskians.

Les seues canons, amb acompanyament de piano o orquestra, estan entre les ms populars del repertori americ del Segle XX. Inclouen una srie sobre textos de Matthew Arnold - Dover Beach - escrites originalment per a quartet de corda i barton, les Hermit Songs sobre textos annims irlandesos del Segle VIII al Segle XIII, i Knoxville: Summer of 1915, escrites per a la soprano Eleanor Steber i basades en un text autobiogrfic de James Agee: la introducci de la seua novella A Death in the Family. Barber possea una bona veu de barton i va ser considerat un cantant professional. Va deixar algunes gravacions com a cantant, incloent-hi la seua prpia Dover Beach.

La seua Sonata per a piano, Op. 26 (1949), una comanda de Richard Rodgers i Irving Berlin, va ser estrenada per Vladimir Horowitz. Va ser la primera obra per a piano d'un compositor nord-americ que va ser estrenada per un pianista de renom.

Barber tamb va compondre diverses peres. Vanessa, composta sobre libretto de Gian Carlo Menotti (el seu company, tant profesionalment com sentimentalment), va ser estrenada al Metropolitan Opera de Nova York. Va ser un xit de crtica i de pblic,  i Barber va guanyar el Premi Pulitzer amb ella. Tanmateix, en l'estrena europea la acollida en va ser freda, i actualment no s'hi representa gaire, encara que als Estats Units continua sent-ne popular.

Barber va poduir tres concerts per a instrument solista i orquestra: el Concert per a viol, un per a violoncel i un per a piano. El Concert per a piano va ser compost per al pianista John Browning, qui el va estrenar el 24 de setembre de 1962, amb Erich Leinsdorf al front de la Boston Symphony Orchestra al Lincoln Center de Nova York. Barber tamb va compondre una obra virtuosstica per a orgue i orquestra, la Toccata Festiva, per al clebre organista E. Power Biggs a les primeries dels anys 1960.  La New York Philharmonic va encarregar-li un concert per a obo, per Barber noms va poder completar el lent moviment central, Canzonetta, abans de la seua mort.

Entre les seues obres purament orquestrals hi ha dues simfonies (la Primera Simfonia, de 1936 i la Segona Simfonia de 1944), l'obertura The School for Scandal (1932), tres assajos per a orquestra (1938, 1942 i 1978) i la darrera Fadograph on a Yestern Scene (1973). Tamb va compondre algunes grans obres per a cor, incloent-hi Prayers of Kierkegaard (1954) i The Lovers (1971). Prayers of Kierkegaard est basada en els escrits del filsof existencialista dans Sren Kierkegaard.

A ms de la sonata, entre les seues obres per a piano destanquen Excursions Op. 20, Three Sketches, Souvenirs, i altres obres.

Mai no va ser un compositor prolfic, i no va compondre massa desprs del fracs de la seua pera Antony and Cleopatra. Sobre libretto del director de cine i d'escena Franco Zeffirelli i com a comanda per a l'obertura del nou Metropolitan Opera House al Lincoln Center for the Performing Arts en 1966, l'pera va ser millor acollida el 1975, quan va ser representada en una ntima posada en escena a la Juilliard School, amb la collaboraci i direcci escnica de Gian Carlo Menotti.

Va morir a Nova York l'any 1981.

Enllaos externs.
 glbtq arts: Samuel Barber per Patricia Juliana Smith;
 Un gran amor: sobre Vanessa Per Tim Ashley, divendres, 14 de novembre de 2003, The Guardian.
 Art of the States: Samuel Barber;
 Pgina sobre Samuel Barber a G. Schirmer, Inc.;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85488" title="Arc de Constant" nonfiltered="4005" processed="3992" dbindex="34232">

L'Arc de Constant (en llat Arcus Constantini, en itali Arco di Costantino) s un arc de triomf de tres obertures (amb un pas central flanquejat per dos passos laterals ms petits), situat a Roma, a poca distncia del Colosseu. Fou dedicat pel Senat per commemorar la victria de l'emperador rom Constant contra Maxenci a la batalla del Pont Milvi (28 d'octubre del 312) i inaugurat oficialment el 315 (pels decennalia) o el 325 dC (vicennalia).

L'arc est construt amb carreus (opus quadratum) de marbre blanc de diverses qualitats, amb blocs de pedra reciclats de monuments ms antics. Tamb se'n van reutilitzar bona part dels elements arquitectnics i de les escultures de la decoraci, sobretot relleus i escultures procedents de l'poca de Traj, Adri i Marc Aureli.
Comptant-hi l'tic (la part superior), l'arc assoleix els 25 m d'altura, amb 25'7 metres de llarg i 7'4 de profunditat, sent aix el monument triomfal ms gran i millor conservat de Roma.

L'estructura arquitectnica s molt semblant a la de l'Arc de Septimi Sever del Frum Rom, amb les tres obertures emmarcades per columnes exemptes erigides sobre alts pedestals; fins i tot alguns temes decoratius, com les Victries de les petxines de l'arc central, reprenen el mateix model.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85490" title="Roberto Baggio" nonfiltered="4006" processed="3993" dbindex="34233">
Roberto Baggio, (nascut el 18 de febrer de 1967 a Caldogno, Vneto), s un ex-futbolista itali. 
Davanter o mitja punta pel centre, possea una nivell de fantasia i tcnica poc habitual, aix el va fer destacar a la lliga italiana (molt dura i menys tcnica). A la dcada dels 90 va ser el jugador ms tcnic i un dels ms populars de tot el mn. s considerat un dels millors jugadors de tots els temps, segons un  
sondeig mundial realitzat per la FIFA ocupa la quarta posici, just darrera de Pel, Maradona i Eusebio.

La seva carrera futbolstica plena de grans infortunis, el seu carisma i capitania, el seu joc net i la seva classe innata, van fer d'ell un jugador de passions; sent un dels futbolistes ms estimats i admirats pels aficionats d'arreu. 

Amb la selecci nacional d'Itlia va jugar un total de 56 partits, anotant 27 gols (el quart itali de tots els temps). Va participar en tres copes del mn de futbol, siguen l'nic itali que ha marcat en tres mundials diferents (1990, 1994 i 1998).
Tota la seva carrera professional (13 anys) la va desenvolupar en equips italians, alguns d'aquests equips histrics de fama i prestigi mundial com ara la Fiorentina, Juventus, A.C. Mil i l'Inter de Mil.

Alguns ttols destacats a nivell de clubs van ser la Copa de la UEFA, dues Scudettos (Lligues italianes) i una Copa d'Itlia. 
A ttol individual va assolir trofeus com la Pilota d'Or, el FIFA World Player o el Golden Foot entre altres. 

Biografia.
Els inicis.

Roberto Baggio va ser un dels jugadors italians de futbol amb ms talent de la dcada del 1990. Amb una tcnica poc comuna i una admirable sensibilitat per a xutar la pilota, Baggio va ser fonamental perqu Itlia arribs a la final en el Mundial dels Estats Units l'any 1994, per desgraciadament va errar el penal decisiu de la final, fet que va donar el ttol a la selecci del Brasil. No obstant aix, el seu debut amb la selecci "azzurra" va ser quatre anys abans. 
Al seu primer partit, davant Txecoslovquia, un jove Roberto Baggio va marcar un fantstic gol desprs d'arrencar la jugada des de la meitat del camp, un fet que el va portar a se un dels jugadors ms admirats del pas. 
La seva carrera va comenar al Vicenza, de la srie C de la lliga italiana. L'any 1985 va ser fitxat per la Fiorentina, ciutat i club que el marcaran de per vida i on va jugar durant 5 temporades. Es va convertir en un autntic dol de la ciutat i quan va saber-se que marxaria a la Juventus FC per una suma important de diners, van produir-se diverses manifestacions violentes en contra de la seva sortida del club.
La primera poca d'or.
Desprs de la seva actuaci en el Mundial d'Itlia (1990) va ser transferit a Juventus de Tor, on va collir els seus majors xits a nivell de ttols. Amb el club de Tor va obtenir un "Scudetto", una Copa d'Itlia i una Copa de la UEFA, a ms de ser considerat per la FIFA, l'any 1993, com el millor jugador d'Europa i del mn. 
Dos anys mes tard al 1995 va ser transferit al A.C. Milan, on va jugar 2 temporades i va guanyar altre Scudetto. Els seus baixos rendiments al club milanista el van dur al Bolonya i durant el 1997 va anotar 22 gols en 30 partits, xifra que el va deixar apunt de aconseguir el pichichi, per una inoportuna lesi el va deixar fora de la lluita per aquest guard. Tot i aix va demostrar que seguia sent un jugador determinant i va participar amb Itlia al mundial de Frana 98. 
Desprs del mundial va jugar al Inter de Mil, la afici el va rebre com l'dol que era a Itlia i l'acabar despedint dos anys ms tard com un heroi. La seva sortida ve degut a que el capit es retrobar amb Marcello Lippi, un entrenador amb el que ja va coincidir a la Juventus i amb el qual sempre ha tingut enfrontaments als vestuaris.
Tot i els pocs minuts que li va donar l'entrenador, Baggio va seguir demostrant que encara tenia futbol de qualitat a les seves botes degut als gols decisius i de qualitat que va anotar sempre que el mster li va donar minuts.
Desprs de classificar a l'equip per la Lliga de campions grcies als seus dos gols brillants durant el partit de playoff contra el Parma, fitxa pel Brescia Calcio, un equip recent pujat a la primera divisi i lluitar per no descendir.

Aquest equip ser l'ltim equip com a jugador en qu militar i ho far durant 4 temporades, al Brescia es veur un cop ms la seva qualitat i efectivitat anotadora.
A l'estiu del 2001, un any abans de l'inici del Mundial de Corea i Jap del 2002 , ja s'escolten veus sobre la convocatria del capit per a aquest torneig. 
Els tifosi volen veure complert el somni de Baggio de jugar el seu quart mundial i a mesura que passen els mesos Itlia sencera reclama a Trapattoni (el seleccionador) la convocatria quan a l'inici de la lliga Baggio porta 8 gols anotats a les primeres 8 jornades de la lliga.
Per quan semblava que podria passar, que Baggio podria ser pichichi, anar al mundial i retirar-se com a capit de la Itlia campiona del mundial, el 29 d'Octubre del 2001 una inoportuna lesi al seu genoll, sembla trencar el somni.
Tot i aix Baggio es recupera de forma espectacular i al cap de 5 mesos torna a jugar, aquesta lesi el tenia que deixar allunyat dels terrenys de joc durant 8 mesos i el 21 d'Abril durant el seu primer partit desprs de la lesi Baggio entra al camp al minut 70 i acabar anotant 2 gols importantssims per a les aspiracions de salvaci de l'equip.
Aquest increble retorn fa que els aficionats tornin a somiar amb la possibilitat que el 10 pugui disputar el seu darrer mundial i es realitzen manifestacions a diverses poblacions italianes, diversos artistes enregistren canons i als camps forans on va a jugar el Brescia es poden presenciar pancartes a favor d'aquesta convocatria, la tensi puja a mesura que s'aproxima la data d'aquesta.
Al darrer partit de la temporada Baggio torna a anotar un gol, 3 gols en tres partits desprs de la lesi, 11 gols en una temporada on ha jugat 11 partits per el seleccionador decideix convocar a Camoranesi, un argent recent nacionalitzat itali.  

Desprs d'aquest cop dur Baggio i durant la seva penltima temporada com a jugador, torna a salvar al Brescia a la temporada 2002/03.
El seu ltim any com a futbolista Baggio aconsegueix la fita histrica de salvar al modest Brescia per quart any consecutiu i alhora el 14 de Mar aconsegueix al camp del Parma arribar a la xifra mgica dels 200 gols a la Serie A. L'afici d'aquest equip felicita a Roberto amb una forta ovaci. 
L'ltim partit a la lliga ser el 16 de Maig del 2004 contra el A.C. Milan, quan deixa el camp a la segona meitat, tots els jugadors, entrenadors, membres de l'equip tcnic de tots dos equips i tots els espectadors de San Siro, donen a Baggio una de les major ovacions recordades mai a la histria del futbol itali, car un dels millor jugadors de la histria del futbol, l'dol del pas deixar de meravellar pels seus camps de futbol.



Clubs.
Vicenza (1981 - 1985) (36 partits/13 gols);
Fiorentina (1985 - 1990) (94 partits/39 gols);
Juventus (1990 - 1995) (141 partits/78 gols);
A.C. Milan (1995 - 1997) (51 partits/12 gols);
Bolonya (1997 - 1998) (30 partits/22 gols);
Inter de Mil (1998 - 2000) (41 partits/9 gols);
Brescia Calcio (2000 - 2004) (95 partits/43 gols);

Total: 488 partits 216 gols

Palmars.
 2 Scudettos (Lligues italianes) 	;
 1 Copa d'Itlia 	;
 1 Copa de la UEFA 	;
 1 Pilota d'or 	;
 1 FIFA World Player 		;
 1 Trofeu Bravo  	;
 1 Pilota de Plat 	;
 1 Golden Foot 	;
 1 Onze d'Or;
 Incls a la llista FIFA 100 	;
 2 Guerin d'Oro (1996 amb el Milan i 2001 amb el Brescia) 	;
 1 Guerin d'Oro (Durant la seva estada a la tercera divisi italiana) ;
 Azzurro del secolo;
 Premi Scirea a la carrera.
 Primer vencedor del Premi "The Champions Promenade - Golden Foot 2003";
 Escollit quart millor jugador de tots els temps (darrera Pel, Maradona i Eusebio) segons un sondeig mundial fet per la FIFA via internet, en motiu del seu centenari.
Ambaixador de la FAO;

Selecci Italiana.
Roberto Baggio va ser convocat un total de 56 cops (1998-2004) per jugar amb la selecci italiana absoluta, va anotar un total 27 gols. 

Va ser finalista de la Copa del mn del 1994, jugada als Estats Units, la final va ser contra Brasil  amb resultat final de 0-0 i van perdre als penals desprs de les errades de Franco Baresi i el mateix Baggio. ;

 Va quedat en tercera posici al seu primer mundial (Copa del mn de Itlia al 1990)  ;

Va anotar un total de 9 gols a les fases final de la Copa de mn (1990: 2 gols, 1994: 5 gol i 1998: 2 gols), siguent l'nic jugador itali de tots els temps que ho ha aconseguit.

Cronologia completa dels partits i dels gols amb la selecci italiana.



Companys d'equip i entrenadors.
Llista de jugadors destacats amb els que ha jugat Roberto Baggio:



Llista de tots els entrenadors que ha tingut Roberto Baggio:



Lesions.
Al llarg de la seva carrera va patir diverses lesions de diferent gravetat, aix el va obligar en diverses ocasions a estar fora temps fora dels camps de futbol, aquestes son algunes de les importants:

Febrer de 1982: Lesi al menisc esquerre.
5 de maig de 1985: Trencament del lligament frontal del genoll dret.
11 de desembre 1986: Lesi al menisc dret.
18 de novembre 1992: Fractura a les costelles.
Juny de 1994: Tendinitis.
Setembre de 1994: Pubalgia.
27 de novembre de 1994: Lesi al tend del genoll dret.
20 de maig de 1995: Esgin al genoll esquerre.
31 de gener de 2002: Trencament del lligament frontal i lessi a interior de menisc.

Trivia.
Roberto Baggio es va casar de molt jove amb la seva companya de sempre, Andreina, amb la qual ha tingut tres fills: Valentina, nascuda al 1989, Mattia (1993) i Leonardo (2003). ;
Actualment viuen a la poblaci natal de Roberto, Caldogno, tot i que passa molt temps a Argentina, pas que estima i del qual aprecia el seu futbol. S'ha declarat inxa del Boca Juniors.

Es l'nic jugador itali de tots els temps que ha marcat en tres copes del mn diferents: (Itlia 1990, Estats Units 1994 i Frana 1998;

Un dels seus germans, Eddy Baggio, va jugar tamb al futbol professional, als campionats de la serie B, C1 i C2.

Roberto Baggio s un devot budista: Va comenar a practicar-lo durant els seus anys a Florncia, un amic seu d'aquesta poblaci el va introduir en aquest mon espiritual. Desprs d'aix mai ha deixat de creure en aquesta religi i per aquest motiu t una estima molt especial per l'extrem orient i alhora t molts fans a pasos com ara la Xina, Corea i especialment al Jap, on nombrosos equips van intentar que Baggio jugus a la lliga japonesa de futbol.

Va escriure una autobiografia, publicada al 2001 amb el ttol de "Una porta nel cielo" (Una porta al cel) (Edicio Limina, ISBN 88-88551-92-1). En aquest llibre entre altres coses, explica els perodes difcils provocats per les seves lesions continues. Tamb explica les dificultats que ha tingut al llarg de la seva carrera amb alguns entrenadors, especialment amb Marcello Lippi, el qual va tenir problemes a l'ltim any a la Juventus i desprs al Inter de Mil. Cal dir que elogia altres entrenadors com ara Giovanni Trapattoni, Carlo Mazzone i Gigi Simoni.

Al 2006 Baggio, es va retirar de l'activitat futbolstica, tot i aix va rebre ofertes de diversos clubs per continuar jugant com ara el Livorno de Carlo Mazzone. El Divino Codino va refusar l'oferta pels seus problemes fsics, que el van obligar a la seva retirada forada.

El Brescia ha retirat la samarreta amb el nmero 10 en homenatge a Roberto Baggio.

Diversos grups musicals i cantautors han fet canons dedicades a Roberto Baggio:
Luccio Dalla - Baggio... Baggio (lbum: Luna Matana 2001);
Baschi - Roberto Baggio (lbum: Irgendwie.Held 2005);
Rosacoletti - Baggio in Nazionale (lbum :Centro dell'Oceano 2002) ;
Aborti Mancati -  Baggio  bello (lbum: Sbora et labora 2003);

Honors militars.
 Ordine al Merito della Repubblica Italiana (Ordre del mrit de la Repblica Italiana), en el grau de cavaller (5). 
  Atorgada el 30 de setembre de 1991;

El bloc.
En motiu del seu quarant aniversari, Baggio va donar vida a un bloc personal, amb la finalitat de mantindre comunicaci amb els seus fans i tots els apassionats del futbol en general. El bloc de Baggio es presenta amb uns apartats grfics renovats on es possible escriure missatges i veure vdeos penjats pel mateix jugador.

Referncies.


Bibliografia.
 Roberto Baggio, (entrevista de Enrico Mattesini), Una porta nel cielo, 2001, Limina Edizioni, ISBN 88-88551-92-1 (Guanyador del XXXIX Premi Selezione Bancarella Sport 2002);
 Roberto Baggio, (entrevista de Enrico Mattesini), Il sogno dopo, 2002, Limina Edizioni, ISBN 88-88551-92-1;
 Giorgio Comaschi, Il rapimento di Roberto Baggio, 2003, Pendragon, ISBN 88-83422-27-9;
 Enzo Catania, Toccato da Dio. Le sette vite di Roberto Baggio, 2001, Limina Edizioni, ISBN 88-86713-76-2;
 Italo Cucci, Roberto Baggio, 1999, Gremese, ISBN 88-77422-55-6;
 Mario Sconcerti, Baggio vorrei che tu Cartesio e io... Il calcio spiegato a mia figlia, 1998, Baldini Castoldi Dalai, ISBN 88-80894-93-5;
 Darwin Pastorin, Ti ricordi, Baggio, quel rigore? Memoria e sogno dei mondiali di calcio, 1998, Donzelli, ISBN 88-79893-97-1;

Enllaos externs.
Pgina oficial de Roberto Baggio   o ;
MundoBaggio  i ;
Planet Baggio  ;
www.pro-paul.net ;
Una porta nel cielo: l'autobiografia de Roberto Baggio;
Plana no oficial amb videos dels seus gols;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85491" title="Orquestra Simfnica de Barcelona" nonfiltered="4007" processed="3994" dbindex="34234">
L'Orquestra Simfnica de Barcelona (23 d'octubre del 1910-9 de mar del 1925) va ser fundada per en Joan Lamote de Grignon amb la collaboraci de lAssociaci Musical de Barcelona. Representa el lligam histric entre l'obra d'Antoni Nicolau, a la Banda Municipal de Barcelona, i la tasca que emprendria l'Orquestra Pau Casals a partir de 1920.

L'Orquestra va sorgir a l'empara de lAssociaci Musical de Barcelona (1888-1924), que havia escollit el 1902 com a director de la seva prpia orquestra el mestre Joan Lamote. El 1910, aquest es present a unes oposicions a Msic Major (= sots-director) de la Banda Municipal de Barcelona; guany unnimement el dictamen tcnic, per una maniobra poltica, possiblement vinculada a l'anticatalanisme del partit lerrouxista en ved el nomenament. A resultes de la revolta professional en contra d'aquesta decisi, Joan Lamote decid fundar una orquestra simfnica, que a Barcelona es present, al Palau de la Msica Catalana, el 13 de novembre del mateix any. L'ideari de la nova orquestra es fix en la recerca d'un nou pblic, l'establiment d'un determinat repertori i una intenci formadora. El del Palau no era el primer concert de la nova formaci, que ja portava un rodatge de quatre actuacions anteriors: Manresa el 23 d'octubre,  Saragossa (el 27 i el 28) i Tarragona (29).

En els anys venidors, el repertori de l'orquestra abastaria des de la msica barroca (Bach, Hndel, Rameau) i el classicisme (especialment Mozart i Beethoven), fins a la nova msica francesa (Satie, Debussy), el post-wagnerisme (Malher, Richard Strauss) i l'escola russa (Borodn,  Rachaminov, Stravinski), sense oblidar autors catalans com Enric Granados i Joan Lamote de Grignon. Les peces ms interpretades en els quinze anys d'existncia van ser: 

 L'obertura dEls mestres cantaires de Nremberg, de Wagner;
 La Cinquena Simfonia de Beethoven;
 L'obertura dOberon, de Weber;
 L'aprenent de bruixot, de Dukas;
 El preludi i mort d'Isolda de l'pera Tristany i Isolda de Wagner;
 La Novena Simfonia de Beethoven;
 Leonora, del mateix autor;
 L'obertura del Carnaval rom, d'Henri Berlioz;
 Andalusia, de Joan Lamote de Grignon;
 L'obertura de Tannhuser de Wagner;
 i el fragment Murmuris de la selva de l'pera Sgfrid, del mateix autor;

Interpret obres d'un estol de compositors del pas, moltes d'elles en qualitat d'estrena. A banda dels ja esmentats Lamote i Granados, destaquen per nombre d'interpretacions J.Barber, Anselm Clav, Josep Sancho i Marraco, Antoni Botey, Joan Mann i Jaume Pahissa. La Suite empordanesa o Suite en sol de Juli Garreta es va executar per primera vegada en un concert al Teatre Eldorado de Barcelona, el 1921. El director de l'Orquestra fou sempre el mestre Lamote de Grignon, que en algun perode coincidiria amb el seu fill Ricard, violoncellista.

 Histria .
La histria de l'orquestra es pot dividir en dos perodes:

 El primer, de 1910 fins al 1916, amb molta activitat: ms de cent concerts en vint-i-una poblacions diferents, deu de les quals fora de Catalunya (Bilbo, Valncia, Granada, Saragossa...). Msics importants exerciren de solistes: Albert Schweitzer com a organista de la Missa en si menor de Bach (1911 i 1912), Wanda Landowska i Joan Mann (1912), Mara Barrientos (1913 i 1915), el pianista Arthur Rubinstein (1916).

 El segon perode (1917-1925) es caracteritza per una disminuci important en  l'activitat de la formaci. Aquesta davallada s atribuble, en part, a una menor dedicaci del fundador i principal impulsor, el mestre Lamote de Grignon, que el 1914 havia aconseguit -ara si- el nomenament de director de la Banda Municipal; i tamb a una reformulaci del carcter de l'Orquestra, que es concentr en l'organitzaci de sries de concerts populars, bsicament al Teatre Eldorado de Barcelona. ;

A diferncia de l'etapa "viatgera" prvia, entre el 1917 i el 1924 es compten 82 concerts de l'orquestra, nicament 12 dels quals no foren a la capital catalana. En un d'aquests, per, tingu lloc l'estrena mundial de l'pera Amaya, de Jesus Guridi, una de les fites de la msica basca; el fet ocorregu al Teatro Coliseo Albia de Bilbao, el 22 de maig de 1920.

Desprs de la seva desaparici, dues institucions proporcionaren el relleu en la tasca que feia: la Banda Municipal de Barcelona, ja citada, i l'Orquestra Pau Casals, fundada al 1920.

 Bibliografia .

 Francesc Bonastre i Bertran. Joan Lamote de Grignon (1872-1949): Biografia crtica, Barcelona: Generalitat de Catalunya-Editorial Proa, 1998;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85495" title="Frejs" nonfiltered="4008" processed="3995" dbindex="34235">


Frejs (nom occit, en francs Frjus) s una ciutat del sud-est de Provena, al departament del Var i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 2004 tenia 50.536 habitants.

El seu nom antic fou Forum Julii. Sota aquest nom apareix una ciutat de la Gllia Narbonense, a la costa entre Telo Martius (Tol) i el riu Var (Varus) a la vora de la via Aurlia, que ja existia el 43 aC quant es esmentada en una carta que Plancus va dirigir a Cicer i probablement devia el seu nom a Juli Csar.  Plini el Vell l'esmenta com Forum Julii Octavanorum Colonia quae Pacensis appellatur et Classica; Ptolemeu diu que el riu Argenteus era al seu terme. Pomponi Mela tamb l'esmenta com Octavanorum, i se suposa degut a que un destacament de la VIII legio va tenir all els seus quarters. Tamb s'esmenta com Oppidum Forojuliense (Tcit), Forum Julium Narbonensis Galliae Colonia (Annales); i Colonia Forojuliensis (Tacit).

Fou una estaci naval en temps de Tiberi i vaixells de guerra ancoraven all . Encara era una estaci naval important en temps de Vitelli. Hi va nixer Gneu Agrcola el conqueridor de Britnia. El port era bastant gran per avui dia ha quedar redut a una llacuna. La muralla de la ciutat mostra que fou una ciutat important. Es conserva un arc triomfal i restes del amfiteatre, prop del qual es triba una de les antigues portes; tamb es conserva un aqeducte. 

Des el segle IV (374) fou seu d'un bisbe que desprs fou feudatari del comte de Provena. Al segle X fou objecte dels saquejos i destruccions dels sarrains que van establir un veritable estat sarra a la rodalia.

El fet ms dramtic de la ciutat fou el trencament el 1959 de la resclosa de Malpasset que va inundar la ciutat amb destrucci dels barris baixos, i va provocar dotzenes de morts.

S'hi conrea la canya per la producci de llengetes per a instruments musicals. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85496" title="Forum Iulii" nonfiltered="4009" processed="3996" dbindex="34236">



Nom antic de Frejs;
Ciutat romana del Vneto, vegeu Forum Julium;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85497" title="Montbol" nonfiltered="4010" processed="3997" dbindex="34237">

Montbol (, estndard , en francs Montbolo) s un municipi catal de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord. Oficialment s una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals i el cant d'Arles.

 Demografia .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:350 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:150
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:50 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:10 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1962 text:1962
  bar:1968 text:1968
  bar:1975 text:1975
  bar:1982 text:1982
  bar:1990 text:1990
  bar:1999 text:1999

PlotData=
  color:barra width:30 align:left

  bar:1962 from:0 till: 139
  bar:1968 from:0 till: 124
  bar:1975 from:0 till: 92
  bar:1982 from:0 till: 105
  bar:1990 from:0 till: 133
  bar:1999 from:0 till: 145

PlotData=

  bar:1962 at: 139 fontsize:S text: 139 shift:(-8,5)
  bar:1968 at: 124 fontsize:S text: 124 shift:(-10,5)
  bar:1975 at: 92 fontsize:S text: 92 shift:(-10,5)
  bar:1982 at: 105 fontsize:S text: 105 shift:(-10,5)
  bar:1990 at: 133 fontsize:S text: 133 shift:(-10,5)
  bar:1999 at: 145 fontsize:S text: 145 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font, INSEE















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85502" title="Floriana (Pannnia)" nonfiltered="4011" processed="3998" dbindex="34238">
Floriana fou una ciutat de la baixa Pannia, que estava unida per una via amb Aquincum a uns 50 km ms a l'est. No se sap la seva situaci exacta per era la seu del praefectus classis Istriae.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85503" title="Forath" nonfiltered="4012" processed="3999" dbindex="34239">
Forath fou una ciutat del sud de Mesopotmia, entre els rius Eufrates i Tigris, que Plini el Vell diu que corresponia al regne de Caracene i que situa a la vora del Pasitigris. Es suposa que era a uns 20 km de Carax Spasinu, i alguns autors especulen en qu fos la ciutat de Bssora, que de vegades ha estat anomenada Ferath Maisan, per aix sembla dubts.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85504" title="Formiae" nonfiltered="4013" processed="4000" dbindex="34240">
Formiae fou una ciutat del Latium, a la via pia, entre Fundi i Ninturnae, a uns 20 km de la primera i uns 15 de la segona, a la costa del golf de Gaeta (Sinus caitanus). Tot i que administrativament era part del Latium no fou una ciutat llatina originriament, per no es clar si fou una ciutat dels volscs o del usons. Una llegenda la fa una colnia grega de lacedemonis, emparentada amb la vena Amyclae, i si aix fos aix el seu nom original seria Hormiae, que derivaria del excellent ancoratge per vaixells (hormos) de la seva badia. Un altra llegenda la feia teatre de la faula dels lestrgons a l'Odissea, i en temps d'August la famlia dels Lamiae assegurava descendir de Lamus, rei dels lestrgons.

La primera menci histrica es del 338 aC, desprs de la gran guerra llatina, en la que aparentment ni Formiae ni la vena Fundi van prendre part, per van permetre el pas pel seu territori dels exercits romans. Com agrament se'ls va donar la ciutadania romana sense dret a sufragi. Aquest dret els hi fou atorgat el 190 aC i foren inclosos a la tribu emiliana. Des llavors fou municipi rom i lloc de residencia d'estiu dels romans rics al segle I aC. Hi tingu una vila, entre molts altres,  Cicer el qual es va retirar all abans de morir i fou atrapat i mort quant intentava escapar de la vila (43 aC); alguns autors esmenten com a escenari d'aquest fets a Caita per aquesta ciutat era en aquells temps una dependncia de Formiae i el seu port. Altres viles famoses foren la d'Horaci, i la dels Mamurra. Va rebre una colnia romana en temps del segon triumvirat i va portar aquest ttol a les inscripcions imperials.

Va continuar existint durant tot l'Imperi. Fou la seu d'un bisbe des el segle V, que va existir fins al segle IX quant la ciutat es va despoblar pels atacs sarrains que la van conquerir i destruir el 856. Els habitants que restaven es van refugiar a Gaeta que fou la nova seu del bisbe.

Es la actual Mola di Gaeta. Queden restes de l'antiga ciutat amb terrasses, passatges, banys, coves, tombes i altres que van des la ciutat fins a la vena Castellone, i que en general son restes de les viles, una de les qual, propera a la moderna ciutat, es coneguda com la vila de Cicer, per d'altres assignen al orador unes restes al jard de la moderna Villa Marsana. Dels noms moderns un que es diu Torre di Scauri, i un  anomenat Mamurano, indiquen el lloc de les viles d'Emili Scaurus i de Mamurra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85507" title="Fortunatae insulae" nonfiltered="4014" processed="4001" dbindex="34241">
Fortunatae Insulae (Illes Afortunades, en grec Haiton Makaron nesoi) s el nom mtic des del temps dels romans de les illes Canries i probablement tamb (al menys) de les illes Madeira.

Els romans les esmenten el 82 aC quan Sertori, desprs de la guerra civil, va estar a Gades i va trobar algun mariner que retornava de les illes, que va dir que eren dues separades per un estret, de clima esplndid i llunyanes de la costa de l'frica (uns 1.500 o 2.000 km, el que era una exageraci), on plovia poc, refrescava pels vents de l'oest, i produen el menjar espontniament per nodrir als seus indolents habitants; la temperatura era agradable tot l'any. Sertori va decidir apoderar-se de les illes per els seus pirates cilicis van preferir el saqueig en zones ms conegudes i va haver de desistir. 

Tot i aix alguns romans les van visitar o van escoltar relats i apareixen en alguns escrits i fins i tot es donen els noms de cada illa en el que els autors divergeixen tant en nombre com en la seva denominaci. La segent llista marca els noms dels tres autors romans que les esmenten i el seu nom actual. Sebosus noms esmenta quatre illes ms la de Madeira; i Juba i Claudi Ptolemeu sis ms la de Madeira. 

Sebosus esmenta Junonia (Madeira), Planaria, Convallis,  Capraria i Pluvialia (Gran Canria, Tenerife, La Gomera i El Hierro)

Juba esmenta Purpurariae (Madeira) Junonia Minor, Junonia, Canria, Nivaria, Capraria i Ombrios (Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canria, Tenerife, La Gomera i El Hierro).

I Ptolemeu Heras Autolala (Madeira), Aprositos, Heras, Kanaria, Pintonaria (Kentouria), Kaspeiri i Ploutala (Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canria, Tenerife, La Gomera i El Hierro)
	
L'illa de La Palma no es esmentada per cap dels tres. L'illa de la Gran Canria diu Ptolomeu que portava aquest nom pel gran nombre de gossos (cani) que hi havia. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85509" title="Imola" nonfiltered="4015" processed="4002" dbindex="34242">

Imola s una ciutat d'Itlia a la provncia de Bolonya, regi d'Emlia-Romanya amb prop de 70.000 habitants.

 Histria .

Forum Cornelii fou el nom rom d'Imola. Era una ciutat de la Gllia Cispadana a la via Emlia, a uns 40 km de Bononia i 15 de Faventia, a l'oest del riu Vatrenus (avui el Santerno). El seu nom se suposadament derivat de Corneli Sulla per algunes proves impliquen una fundaci anterior (vers el 180 aC). A la guerra civil que va seguir a la mort de Csar, fou ocupada per Octavi que hi va establir els seus quarters de hivern. Hi va residir Marc Valeri Marcial.

Va existir durant tot l'Imperi i al segle V va passar als ostrogots dels quals va passar als bizantins, i d'aquestos als llombards en temps dels quals la ciutat fou destruda.

Al segle VII la ciutat tenia un castell (castrum) que es deia Imolas, del qual la ciutat va acabar prenent el nom. El 756 els llombards, derrotats per Pip, van haver de cedir Imola i altres llocs al Papa que la va posseir directament fins el 920. En aquesta poca va passar a diversos feudataris, els primers dels quals pertanyien a la famlia dels poderosos comtes Guidi que van governar fins prop de l'any 1000, per desprs disputar-se el poder les diverses cases aristocrtiques fins el 1059 quant es va establir el poder de la comuna i durant aquest temps les destruccions afermaren poc a poc el poder del bisbe.

El 25 de juny de 1159 l'emperador Frederic I Barba-roja va reconixer la independncia del feu, immediat del emperador, el que va confirmar una breu del Papa del 22 de gener del 1178. El com va dirigir la ciutat sota la direcci de les famlies aristocrtiques.  La ciutat era gibellina i estava enfrontada a les comunes de Faenza i Bolonya que eren gelfes. El 1175 el bisbe es va establir a la ciutat desprs de la destrucci del castell de San Cassiano i es va iniciar la construcci d'una catedral. El 1222 la ciutat va acollir als habitants de llocs destruts i va comenar a expandir-se.

A finals del segle XIII, ocupada per Bolonya uns anys, va esdevenir gelfa, i aviat van assolir permanentment la senyoria els Alidosi, que van regir la vila com a vicaris pontificis fins que el 1424 va caure en mans de Felip Maria Visconti, duc de Mil; per un temps va estar dominada pels Manfredi de Faenza amb Astorgi II Manfredi  i Tadeu Manfredi, per va tornar a Mil el 1473 que als pocs mesos la va cedir al Papa Sixt IV que la volia cedir al seu nebot Girolamo Riario com a dot pel seu matrimoni amb Caterina Sforza. Als Riario es deuen alguns dels mes notables edificis de la ciutat: el  palazzo Sersanti, el palazzo Calderini, el palazzo Machirelli,  el palazzo Della Volpe, i l'esglsia i el convent del "Piratello".

El 1499 fou conquerida per  Csar Borja,  conegut pel Valentino o el duc Valentino, amb un exercit de 14.000 homes que va batre la resistncia de la Rocca o castell. Valentino va cridar a Leonardo da Vinci per millorar les fortificacions i feu d'Imola el seu quarter general; tamb fou a la ciutat en aquesta poca Maquiavel, en missi diplomtica El domini dels Borja va durar fins el 1507 (Csar va cedir la senyoria al seu fill el 1503) i llavors diversos membres de famlies locals van assolir el poder fins que el 1535 es va reconixer el domini directe del Papa i fou inclosa a la legaci de Ravenna. La ciutat va retenir un consell local oligrquic conegut per Senato, amb 60 persones membres de les famlies nobles.

Dal 1630 al 1632 Imola va patir una epidmia de pesta. Les taxes imposades pel govern pontifici eren molt altes i hi havia molta pobresa, i molta gent havia de viure de la caritat, mentre els nobles es construen palaus.

El 1785 va arribar a la ciutat el bisbe-cardenal Gregorio Barnaba Chiaramonti, i sota el seu govern es va produir la invasi francesa. Fou ocupada per primer cop el  22 de juny de 1796, per fou retornada al Papa poc desprs, per al febrer de 1797 fou ocupada per segon cop, i fou inclosa en el departament del Reno dins a la Repblica Cispadana . El juny de 1797 es va crear el departament del Santerno amb Imola de capital. Per aix va durar poc doncs el desembre del 1797 fou agregada a Faenza i el 2 d'octubre de 1798 va tornar a dependre de Bolonya. El govern de la ciutat va seguir de fet en mans del cardenal Chiaramonti, que va sortir d'Imola el 10 d'octubre del 1799 per anar a un conclau a Vencia on fou elegit Papa el 14 de mar de 1799 amb el nom de Pius VII. El 1799 Imola fou ocupada pels austracs que hi van romandre fins el 1800.

El 1800 va quedar ocupada pels francesos, i desprs de ser nominal incorporada a la Repblica Cispadana fou inclosa en la nova Repblica Cisalpina, desprs repblica italiana i finalment regne d'Itlia. Des el 1802 Imola fou una sotsprefectura del departament del Reno.

El 1814 van tornar els austracs i el 1815 el Congres de Viena va reconixer la sobirania al Papa. Als disturbis de 1821 molts imolesos van patir pres o exili; als motins de Mdena del febrer de 1831 que va establir un govern provisional a Bolonya conegut per govern de les Provncies Unides, Imola es va sollevar per la revolta fou aplanada al cap d'un mes. La mediaci dels cardenals Mastai Ferretti, Amat i  Falconieri, no va poder impedir les dures represlies de la policia poltica (era pontfex Gregori XVI). Els anys 1843-1845 foren turbulents: a la conspiraci del 1843 van seguir dures condemnes; el 1844 va expandir-se un moviment lliberal progressista que va tenir adeptes entre l'aristocrcia i la burgesia el 1845. El 1855 la ciutat va patir una epidmia de colera i el cardenal arquebisbe d'Imola, Gaetano Baluffi, va contribuir a establir la Cassa di Risparmio, sota iniciativa ciutadana. El 1859 molta gent de la ciutat va anar a lluita amb Giuseppe Garibaldi. El 1860, un plebiscit va incorporar al regne de Sardenya els ducats de l'Emlia i les legacions pontifcies de Bolonya, Ravenna, Forli i Ferrara.

El VII Congrs Nacional del PSI (Partit socialista itali) es va fer al Teatro comunale d'Imola del 6 al 9 de setembre del 1902 i ms tard, del 19 al 20 de setembre de 1910, es va fer el III Congrs de la Lega Democratica Nazionale, que tenia com a cap al ex-sacerdot Romolo Murri. El 19 de gener de 1910 mor a la ciutat Andrea Costa (1851-1910) un dels fundadors del socialisme itali.

Uns 500 ciutadans van morir durant la Primera Guerra Mundial al final de la qual va patir, com altres ciutats, la febre espanyola, la darrera gran epidmia que ha patit. El 1920, abans del Congres socialista de Livorno de 1921, la facci comunista del PSI va celebrar el 28 i 29  de novembre de 1920 al Teatro comunale d'Imola una convenci que va acabar amb una moci que s'havia de presentar al congres i que fou l'embri del futur PCI (Partit comunista d'Itlia).

Giulio Miceti fou el darrer sindaco (alcalde) abans de la dictadura feixista. El 13 de maig de 1944 fou bombardejada per primer cop pels aliats. El 14 d'abril de 1945 hi van entrar els aliats.

 Sants i Papes d'Imola o relacionats amb la ciutat .

Sant Casi (primer mrtir cristi), patr de la ciutat, segle IV;
Sant  Hiplit ;
Sant Corneli (bisbe d'Imola);
Sant Maureli (Bisbe d'Imola);
Sant Donat;
San Proietto (Bisbe d'Imola);
Sant Pere Crisleg;
San Terenzio;
Joan  X (Papa del 914 al 928);
Honori II (Lamberto da Fiagnano, Papa  1124-1130) ;
Fabio Chigi, nascut a Siena per que fou bisbe d'Imola, fou Papa del 1655 al 1667 amb el nom d' Alexandre VII.
Juli II, nascut a Savona (Giuliano della Rovere), fou Papa del 1502 al 1513;
Pius VI (Giovanni Angelo Braschi),  nebot de Giovanni Carlo Bandi (cardenal bisbe d'Imola) va consagrar la catedral de Sant Casi.
Pius VII (Gregorio Barnaba Chiaramonti) fou bisbe d'Imola i fou elegit Papa el 14 de mar de 1800 i havia estat bisbe d'Imola del 1785 al 1799;
Pius IX (Giovanni Maria Mastai Ferretti) nascut a Senigallia fou bisbe d'Imola del 1832 al 1845 i visit Imola el 1857.

Altres personatges famosos .

Benvenuto da Imola (Rambaldi),  lector de Dante a la universitat de Bolonya el segle XIV;
Taddeo della Volpe, capit al servei del Papa i Vencia ;
Giovanni Sassitelli, anomenat  il Cagnaccio, cap militar ;
Ottaviano Vestri, jurista, segle XVI;
Marcello Vestri, fill de l'anterior i tamb jurista segle XVII;
Innocenzo da Imola ;
Andrea i Giuseppe Bagnari;
Cosimo Morelli, arquitecte de la sagristia de Sant Pere de Roma ;
Innocenzo di Pietro Francucci da Imola (Francucci), pintor ;

Feudataris i senyors d'Imola.

Alidosius 920-930 ;
Cornelius 930-949 ;
Troilius Nordilius 949-955 ;
Segimond 955-960 ;
Nordilius 960-975 ;
Bulgarello 975-980 ;
Acarisius 980-983 ;
Lelius Acarisius 983-985 ;
Albert de Cunio 985-986 ;
Robert Alidosi 986-1001 ;
Conrat Sassatelli 1010-1029 ;
Ugolino Alidosi 1029-1032 ;
Ricard Alidosi 1032-1046 ;
Ranier Alidosi 1046-1054 ;
Gerard Nascimbene 1054-1059 ;
Comuna 1059-1278 (nominalment fins el 1290);
Litto I Alidosi (de facto senyor 1278-1288) ;
Al Papa 1288-1290;
Alidosio Alidosi 1290-1293;
Mainardo Alidosi(germ associat 1290-1293);
ocupaci de Bolonya  1293-1296 ;
Uguccione della Faggiuola 1296-1299 (senyor de Lucca del 1314 al 1316);
Al Papa 1299-1302;
Alidosio Alidosi 1302-1311 (segona vegada);
Al Papa 1311-1334;
Litto II Alidosi (capit del poble 1334, senyor i vicari del Papa 1346) 1334-1350 ;
Roberto Alidosi 1350-1362 ;
Azzo Alidosi 1362-1363;
Rinaldo Bulgarello 1363-1365;
Azzo Alidosi (segona vegada) 1365-1372;
Bertrando Alidosi 1372-1391 ;
Ludovico Alidosi 1391-1424;
Lippo Alidosi (associat 1391-1396);
Felip Maria Visconti de Mil 1424-1426;
al Papa 1426-1439;
Guiu Antoni Manfredi 1439-1441;
Astorre Manfredi de Faenza 1441-1448 ;
Tadeu Manfredi (tamb a Faenza) 1448-1473 (enderrocat breument el 1467);
A Mil 1473-1474 ;
Al Papa 1474 que la va cedir a Girolamo Riario);
Girolamo Riario (senyor de Forli 1480-1488) 1474-1488 ;
Octavi Riario(tamb a Forli)  1488-1499 ;
Csar Borja 1499-1503  ;
famlia Borja 1503-1507;
Famlies locals 1507-1535;
al Papa 1535-1797 ;
a la Repblica Cispadana 1797-1799 ;
a ustria 1799-1800 ;
a la Repblica Cisalpina i desprs Regne Napolenic d'Itlia 1800-1814 ;
a ustria 1814-1815 ;
als Estats Pontificis 1815-1860;
A Itlia 1860. ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85510" title="Forum Flaminii" nonfiltered="4016" processed="4003" dbindex="34243">
Forum Flaminii fou una ciutat d'mbria, a la via Flamnia a uns 5 km de Fulginium i uns 20 km de Nuceria. Fou fundada pel censor C. Flaminius quant construa la via que porta el seu nom, vers el 220 aC, per no fou teatre d'esdeveniments histrics. Plini el Vell i algunes inscripcions demostren que fou un municipi rom.

El 256 els emperadors Treboni Gal i Volusi foren derrotats i morts pel pretendent Emili a aquesta ciutat.

Des del segle V fou seu d'un bisbe, que va existir fins al segle VIII en qu la ciutat fou destruda pels llombards i els seus habitants es van establir a Fulginium.

Les seves runes corresponen a un lloc a 3 km de l'actual San Giovanni pro Fiamma (o San Giovanni in Forifiamma).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85513" title="Forum Gallorum (Gllia Cispadana)" nonfiltered="4017" processed="4004" dbindex="34244">
Forum Gallorum fou una ciutat de la via Emlia, entre Mutina (12 km) i Bononia (25 km), un vicus o llogaret  de l'esmentada via. 

Fou escenari de la primera batalla entre Marc Antoni i els cnsols Hirtius i Pansa que volien aixecar el setge de Mutina. Les forces de Pansa, les primeres a entrar en combat, sortiren malparades per no derrotades, rot i que Pansa va quedar ferit de mort; per Hirtius, que va quedar inesperadament a la reraguarda de Marc Antoni quant aquest es replegava cap a Fortum Gallorum, el va derrotar completament i el va obligar a aixecar el camp que tenia davant Mutina (15 d'abril del 43 aC). Aquesta acci es va lliurar noms 15 dies abans de la decisiva batalla de Mutina.

Va ocupar un lloc proper a la moderna Castel Franco.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85515" title="Forum Iulium" nonfiltered="4018" processed="4005" dbindex="34245">

Forum Iulium o Forum Iulii fou una ciutat del Vneto a uns 40 km al nord d'Aquileia al peu dels Alps Julians. Ptolemeu diu que pertanyia als carnis. Pau Diaca diu que fou fundada per Juli Csar.

Inicialment sembla que era noms un lloc de reuni dels carnis i desprs el lloc d'encontre entre aquest poble i els magistrats romans. La ciutat va crixer rpidament. Ptolemeu l'anomena colnia romana i sembla que va augmentar la seva importncia al comenament de l'Imperi. A la caiguda d'Aquileia el 452 va obtenir la dignitat de capital de la regi que va continuar sota els ostrogots i els llombards (568). Sota aquest darrers fou la seu del primer ducat llombard fundat pel rei Albo per al seu nebot Gisulf. La ciutat  va donar el seu nom a la provncia i ducat: Friuli (Forojuliani). 

El 610 fou atacada pels vars. El 730 hi va nixer Paulus Diaconus, autor de l'histria dels llombards; el 774 fou ocupada pels francs i el seu nom va esdevenir Civitas Austriae (Ciutat oriental) mentre el territori va esdevenir una marca.

El 875 fou marques de Friul Berenguer de Friul que desprs fou rei d'Itlia. El 1077 es va iniciar el domini del Patriarca d'Aquileia que va tenir la seva seu a Civitas (Cividale) fins el 1238 en qu va passar a Udine. El 1419 es va establir el domini veneci.

El 1509 va rebutjar l'atac dels imperials; el 1511 fou parcialment destruda per un terratrmol. El 1553 fou inclosa en la divisi administrativa del Provveditorato Veneto; el 1598 la va afectar la pesta; el 1616 i 1617 les milcies locals dirigides per Marcantonio da Manzano es van distingir a l'anomenada guerra de Gradisca contra els imperials.

El 1797 fou ocupada per Frana que la va entregar a ustria el 1798 en virtut del tractat de Campoformio, per el 1805 va tornar a Frana i va quedar integrada al departament del  Passariano. Fou ocupada pels austracs el 1813 i va quedar integrada al Regne Llombard-Vnet (fou capalera del districte XIII del Friule) fins el 1866 en qu va passar a Itlia.

Va patir les guerres mundials com altres ciutats; el 1976 un terratrmol hi va causar fora danys. El seu nom actual es Cividale di Friuli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85517" title="(12) Victoria" nonfiltered="4019" processed="4006" dbindex="34246">

(12) Victoria (en catal Victria) s un gran asteroide del cintur d'asteroides. Est compost probablement per roca silcea i nquel-ferro. Fou descobert per John Russell Hind el 13 de setembre de 1850, des de Londres. T assignat el nombre 12.

Est oficialment batejat com a Victria, deessa romana de la victria, per tamb en honor a la reina Victria d'Anglaterra.

Observacions de radar i d'interferometria de clapat demostren que Victoria t una forma allargada i se sospita que s un asteroide binari.

Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85518" title="Departament del Santerno" nonfiltered="4020" processed="4007" dbindex="34247">
El departament del Santerno fou una divisi administrativa de la Repblica Cispadana. Rebia el seu nom del riu Santerno.

Inicialment era part del departament del Reno pero l'1 de juny del 1797, sota demanda popular, fou establert el nou departament del Santerno, del que fou capital la ciutat d' Imola, i que es dividia en els cantons de Lugo, Massalombarda, Bagnacavallo, Cotignola, Conselice, Castel Bolognese, Castel del Rio, Fontana, Riolo, Fusignano, Mordano, Bagnara, Dozza, Casola Valsenio, Sant'Agata, Casal Fiumanese i Sassoleone (els lmits del departament eren el Sillaro al oest; el Senio al est; la muntanya de la Faggiuola i Pratolungo al sud; i el riu Reno al nord).

El departament fou suprimit el desembre del 1797. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85520" title="Llac de Constana" nonfiltered="4021" processed="4008" dbindex="34249">


El llac de Constana (en alemany Bodensee) s un llac de l'Europa central travessat pel Rin.

Est situat a una altitud de 395 m sobre el nivell del mar. La seva superfcie s de 536 km, tot i que al 2004 es va calcular que arribava als 571 km en el nivell de crescuda.
El volum d'aigua aproximat s de 55 km3. La mxima profunditat s de 252 metres al centre de la part oriental (lObersee).
El llac es divideix en quatre parts: l Obersee, l berlinger See, el Zeller See i l Untersee.

El llac de Constana fa de frontera entre Alemanya al nord, Sussa al sud i ustria a l'est; la ciutat alemanya de Constana forma un enclavament a la riba sussa. El llac banya els lnder alemanys de Baden-Wurtemberg i de Baviera, els cantons sussos de Turgvia i Sankt Gallen i l'estat austrac de Vorarlberg.

s el tercer llac ms gran de l'Europa central, desprs del Balaton i del llac Lman.

Les ribes del llac de Constana estan densament poblades. 

En l'antigor fou esmentat com a Lacus Brigantinus, Lacus Brigantiae, Lacus Venetus (ms aviat la part nord) i Lacus Acronius (ms aviat la part sud). L'emperador rom Tiberi va derrotar a les seves aiges als vindelics.

Llista (no exhaustiva) de poblacions que envolten el llac.
ustria.
A l'estat de Vorarlberg;
Bregenz;
Lochau;

Alemanya.

A Baviera;
Lindau;

A  Baden-Wurtemberg;
Kressbronn;
Langenargen;
Friedrichshafen;
Immenstaad;
Meersburg;
Unteruhldingen;
berlingen;
Dingelsdorf;
Constana;
Allensbach ;
Radolfzell ;

Sussa.
Al cant de Sankt Gallen;
Altenrhein;
Rorschach;

Al cant de Turgvia;
Arbon;
Romanshorn;
Kreuzlingen;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85522" title="Tenzin Gyatso" nonfiltered="4022" processed="4009" dbindex="34250">
Tenzin Gyatso es el XIV Dalai Lama del Tbet i lder religis de la secta dels mestres celestials.

 Biografia . 


El XIV Dalai-Lama, Tenzin Gyatzo, va nixer el 6 de juliol de 1935 en una famlia de camperols en el petit poblat de Takster, en el nord-est del Tibet. Als dos anys fou reconegut como la reencarnaci del seu predecessor, el XIII Dalai-Lama.

Quan el XIII Dalai-Lama va morir el 1935, el govern tibet hauria de trobar el nen en el qual s'hagus d'encarnar. Com en altres ocasions, van presentar-se signes d'on anar a buscar-lo. Quan el cos del XIII Dalai-Lama fou dipositat en l'altar amb el rostre mirant cap al sud, la seva cara va girar cap a l'est dos cops, i cap a l'est de l'altar un gran fong va sorgir al costat est d'una columna de fusta.

 Llegenda .
El Regent del Tibet va viatjar al llac sagrat de Lhamoe Lhatso, en el qual els tibetans havien tingut visions de futur. All, entre altres coses, van veure un monestir amb teulades de color verd i or, i una casa amb rajoles de color turquesa. Una descripci detallada de la visi fou escrita i mantinguda en estricte secret.

El 1938 importants Lamas i dignataris van sser enviats per tot el Tibet amb la intenci de buscar i, per tant, trobar, el lloc de la visi. Els que van dirigir-se cap a l'est, van ser guiats pel Lama Kewtsang Rinpoch del monesterir de Sera. A Takster ells van trobar l'indret de les visions i van anar a la casa en qesti. Kewtsang Rinpoch es va disfressar de servent i el monjo de menor rang (importncia) vestit como si fos el lder. En Rinpoch portava penjat un rosari del XIII Dalai-Lama i el nen al veure'l el va reconixer i va demanar que li dons. Ell va prometre donar-li sempre i quan endevins qui era ell. El nen va respondre:"Sera aga" el que en el dialecte local significava, "un monjo de Sera". El nen fou tamb capa de dir qui era el veritable lder i qui era el servent. Ms endavant tamb va superar nombroses proves que van portar a la ratificaci de la seva persona i d'aquesta manera, a l'edat de quatre anys i mig va ser formalment reconegut com el XIV Dalai-Lama, conductor espiritual i temporal del Tibet. 

El 1950, tot i la seva minoria d'edat i encara havent d'estudiar nou anys ms d'intensa educaci religiosa, es va veure obligat a assumir el ple poder poltic del seu pas quan la Xina va envair el Tbet. El mar de 1959, durant  l'aixecament nacional del poble tibet en contra de la ocupaci militar xinesa va haver de marxar a la ndia per tal d'exiliar-se, ja qu la seva vida estava en perill.

Des de aleshores ha viscut a Dharamsala, India, la base del Govern Tibet a l'exili, una democrcia constitucional des de 1963 i ha  realitzat nombrosos viatges per tot Occident.

s vegetari i promou que la gent ho sigui, inspirat pel missatge de "gran compassi" (mahakaruna). Entre algunes de les campanyes que ha fet per a promoure-ho est el sollicitar als restaurants de Dharamsala que es tornessin vegetarians, amb resultats positius, o que una cadena de menjar rpid basat en pollastre no obrs establiments en el Tibet.

 Referncies .


Enllaos externs.

  Pgina oficial de l'Oficina del Tibet;
  Fundaci Casa del Tibet;
  Pgina oficial del Comit Nobel de la Pau, 1989;
  Discurs d'acceptaci del Premi Nobel;
  El bon cor. Una trobada entre budisme i cristianisme (llibre de Tenzin Gyatso tradut al catal);

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85539" title="Serigrafia" nonfiltered="4023" processed="4010" dbindex="34251">
Procediment d'estampaci planigrfic, sense relleu, i per aix no es pot considerar un gravat. Es realitza mitjanant estergit, a travs d'un teixit pors, pel que un corr o rasqueta fa passar la tinta o pintura. Pot imprimir-se sobre gran varietat de materials.

L artista que ms ha popularitzat la serigrafia s Andy Warhol.


 Procs . 

La serigrafia consisteix a transferir tinta a travs d una gasa tibada en un marc o bastidor. A aquest conjunt l anomenem: pantalla serigrfica.
Per tant, s ha d obturar la gasa en les parts que no es vol deixar passar tinta, mitjanant una emulsi, verns, cinta adhesiva o emulsi fotosensible. La gasa mostra un aspecte de negatiu del que ser l estampa. 
Es colloca la pantalla serigrfica damunt el suport a imprimir i es fa passar la tinta a travs de la gasa, aplicant-li una pressi moderada amb una rasqueta, generalment de cautx.

 Usos . 
En estampaci txtil, tamb s'usen cilindres d'acer inoxidable, amb minsculs porus per on passa la tinta, la pressi s'exerceix amb un cilindre metllic allotjat en l'interior del cilindre d'impressi. Aquesta tcnica tamb s'usa per a fabricar les pistes dels circuits impresos. El procediment d'impressi s molt utilitzat per a fer reproduccions d'art o anuncis.

El fet de poder imprimir sobre gaireb tots els materials comporta que molts articles de marxandatge com llapis, camises, barrets o clauers siguin serigrafiats. Les impressions serigrfiques poden detectar-se, perqu cada color t un cert relleu.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85541" title="Cascos Blaus de les Nacions Unides" nonfiltered="4024" processed="4011" dbindex="34252">


Cascos Blaus s el nom que reben els integrants dels cossos especials de l'ONU, degut al color dels seus cascos. Participen en comeses internacionals per mandat directe del Consell de Seguretat i en formen part membres dels exrcits dels membres integrants de les Nacions Unides integrant una fora multinacional.

Orgens.


]]

El seu origen es remunta fins l'any 1948 quan el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va advocar per la creaci d'una fora multinacional que poss fi i superviss la fi de les hostilitats entre Egipte i Israel. Aquesta missi per no fou militar sin que hi foren presents com a observadors.

La primera missi militar fou el 1956 durant la Crisi del Canal de Suez per una ressoluci presentada a l'Assemblea General de l'ONU pel ministre d'afers estrangers canadenc Lester Bowles Pearson.

Posteriorment han actuat en altres conflictes a Orient Mitj, Lban, Xipre, Moambic, Somlia, Bsnia, etc...

Objectius.
Els Cascos Blaus o Fora de manteniment de la Pau de les Nacions Unides tenen la missi de:
 supervisar l's de l'alto el foc ;
 desarmar i immobilitzar els combatents;
 protegir la poblaci civil;
 realitzar el manteniment de la llei i l'ordre i entrenar una fora local de policia;
 netejar de mines els territoris;

Premis concedits.
El 1988 la Fora Internacional dels Cascos Blaus de les Nacions Unides van rebre, grcies a la seva labor pacfica, el Premi Nobel de la Pau per la participaci en nombrosos conflictes des de 1956.

El 1993 la fora dels Cascos Blaus destacats a l'antiga Iugoslvia van rebre el Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional.

Vegeu tamb.
 Nacions Unides;

Enllaos externs.

  Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1988;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional 1993;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85543" title="Grcia hellenstica" nonfiltered="4025" processed="4012" dbindex="34253">


La Grcia hellenstica es refereix al perode hellenstic de la histria de la Grcia peninsular, i que comena amb la mort d'Alexandre Magne el 323 aC i acaba amb l'annexi de la pennsula i les illes gregues a Roma el 146 aC. Encara que l'establiment del govern rom no va trencar amb la continutat de la societat i la cultura hellensitiques, les quales perdurarien sense canvis significatius fins a l'arribada del cristianisme, s va marcar la fi de la independncia poltica de Grcia. 

Durant el perode hellenstic la importncia del territori de l'actual Grcia dintre del mn de parla grega va declinar rpidament. Els grans centres de la cultura hellenstica ara serien Alexandria i Antioquia, les capitals de l'Egipte ptolemaic i de la Sria selcida respectivament. 

Domini macedoni.
Vegeu tamb l'article: Perode hellenstic;
Les conquestes d'Alexandre van tenir nombroses conseqncies per a les ciutats-estats gregues. Van expandir els horitzons del grecs; els conflictes entre les ciutats, caracterstics dels segles V i V aC ara mancarien d'importncia. A ms, es va produir una emigraci constant i massiva, especialment dels joves i ambiciosos, cap als nous territoris de l'imperi grec de l'est. Molts grecs van emigrar a Alexandria, Antioquia i a altres ciutats hellenstiques fundades per Alexandre fins i tot als territoris dels actuals Afganistan i Pakistan, on s'establirien el Regne Greco-Bactri i el Regne Indo-Grec els quals sobreviurien fins a finals del segle I aC. 

La derrota de les ciutats gregues per les forces de Felip i alexandre van demostrar als grecs que llurs ciutats-estat mai no serien potncies per si mateixes i que l'hegemonia de Macednia i els estats successors no podria ser desafiada tret que totes s'unissin, o almenys, formassin una federaci. Els grecs valoraven massa llur independncia local i, per tant, no consideraven l'idea d'unificaci, encara que van intentar formar federacins per mitj de les quals esperaven recuperar llur independncia. 

Desprs de la mort d'Alexandre, els seus generals van comenar una lluita pel poder, la qual va tenir com a resultat la divisi del seu imperi i l'establiment de diversos nous regnes.Cassandre, fill del principal general d'Alexandre, Antpater, va rebre Macednia, el qual, desprs de diversos anys de guerra es va convertir en el rei de tot el territori de Grcia. Va fundar una nova capital macednia a Thessaloniki (Tessalnica), i en termes generals, va ser un governador constructiu. 

El poder de Cassandre va ser desafiat per Antgon, governador d'Anatlia, que prometria la llibertat de totes les ciutats gregues si el donaven suport, la qual cosa va tenir com a resultat reeixides revoltes contra els governants locals de Cassandre. El 307 aC el fill d'Antgon, Demetri va capturar Atenes i va restaurar el sistema democrtic que havia estat suprimit per Alexandre. Per, el 301 aC una coalici de Cassandre i altres reis hellenstics van derrotar Antgon en la batalla d'Ipso. 

Desprs de la mort de Cassandre el 298 aC, per, Demetri va prendre el tron macedoni i va guanyar el control de gaireb tot el teritori de Grcia. Va ser derrotat per una segona coalici de governants el 285 aC, i el domini de Grcia va passar a mans de Lismac, rei de Trcia. Lismac, al seu torn, va ser derrotat i va ser mort el 280 aC. El tron macedoni, llavors, va passar al fill de Demetri, Antgon II, el qual tamb derrotaria una invasi galla, poble que aleshores vivia als Balcans. La batalla contra el gallos va unir els antgons de Macednia amb els seulcides d'Antioquia, una aliana que tamb s'enfrontaria a la potncia hellenstica ms rica: l'Egipte ptolemaic. 

Antgon II va governar fins a la seva mort el 239 aC, i la seva famlia va conservar el tron macedoni fins a la seva abolici pels romans el 146 aC. Llur control sobre les ciutats-estat gregues era intermitent ats que altres governants, particularmnet els ptolemaics, subsidiaven els partits anti-macedonis a Grcia per minvar el poder dels antgons. Antgon va collocar una guarnici a Corint, el centre estrtegic de Grcia, per, Atenes, Rodes, Prgam i altres estats grecs van conservar una autonomia substancial, i van formar la Lliga Etlia per deferndre-la. Esparta tamb seria independents, per, va refusar unir-se a cap lliga. 

El 267 aC Ptolomeu II va persuadir les ciutats gregues de rebellar-se contra Antgon, en all que seria anomenada la Guerra de Cremnides. Les ciutats van ser derrotades i Atenes va perdre la seva independncia i les seves institucions democrtiques. La Lliga Etlia noms va abastar els estats peleponesos, per, en donar-los el control de Tebes el 245 aC es van convertir en aliats macedonis. Aix marcaria la fi d'Atenes com a actor poltic, encara que seria per molt ms temps, la ciutat ms gran, ms rica i ms intellectual de Grcia. El 255 aC Antgon va derrotar la flota egpcia a Kos i va prendre les illes egees, llevat de Rodes, com a possessi seva.

Felip V.

La mort d'Antgon II va produir una altra revolta de les ciutats-estat de la Lliga Aquea, el personatge ms important de la qual seria Aratos de Sici. El fill d'Antgon, Demestri II va morir el 229 aC; el seu fill, Felip V, encara un nen, va convertir-se en rei, i el general Antgon Dos el regent. Els aqueus, sotmesos nominalment a Ptolemeu, eren, de fet, independents, i controlaven la regi sud de Grcia. Atenes, per, no va participar del conflicte. 

Esparta va ser hostil als aqueus i el 227 aC el rei espart Clemenes III va envair Acaia i va prendre el control de la Lliga. Aratos va aliar-se amb Antgon Dos, el qual el 222 aC va derrotar els espartans i van annexar la ciutat a Macednia: la primera vegada que Esparta era ocupada per una potncia estrangera. 

Felip V, va prendre el poder en morir Doson el 221 aC. Va ser l'ltim governant grec amb el talent i l'oportunitat d'unir Grcia i conservar la seva independncia contra el poder creixent de Roma. Sota els seus auspicis, la Pau de Naupacte (217 aC) va acabar amb el conflicte entre les lligues macednies i gregues i va controlar, aleshores, tota la Grcia, llevat d'Atenes, Rodes i Prgam. 

El 215 aC, per, Felip va formar una aliana amb Cartago, enemic de Roma. Roma va seduir les ciutats aquees per a abandonar llur lleialtat a Felip formant aliances amb Rodes i Prgam, aquesta ltima la potncia ms gran d'sia Menor. La primera guerra macedona va comenar el 212 aC i va acabar el 205, per Macednia ja seria marcada com a enemiga de Roma. L'aliat de Roma, Rodes, va guanyar el control de les illes egees. 

El 202 aC Roma va derrotar Cartago; llavors podia dirigir-se cap a l'est, a petici dels seus aliats grecs, Rodes i Prgam. El 198 aC va comenar la segona guerra macedonia, sense cap causa directa; es creu que Roma considerava Macednia un aliat potencial dels selucids, la potncia ms gran de l'est. Els aliats grecs de Felip el van abandonar i el 197 aC va ser derrotar a Cinoscfals per les tropes del procnsul rom Titus Quinctius Flamininus. 

Afortunadament pels grecs, Flamininus era un home moderat, admirador de la cultura grega. Felip havia de rendir la seva flota i convertir-se en aliat rom, per la seva vida seria perdonada. Durant els Jocs stmics de 196 aC, Flamininus va declarar la llibertat de totes les ciutats tregues, encara que guarricions romanes van ser enviades a Corint i Calcis. Per, la llibertat promesa per Roma seria noms una illussi. Totes les ciutats llevat de Rodes van haver de formar una nova lliga, que Roma controlava, i les democrcies van ser reemplaades per rgims aristocrtics aliats a Roma.

L'expansi de Roma.
El 192 aC va comenar la guerra entre Roma i el governant selucida Antoc III el gran. Algunes ciutats gregues ara veien a Antoc com llur salvador dels romans, per, Macednia preferia unir-se a Roma, i Antoc va serrotat a Termpiles el 191 aC. Durant aquesta guerra, les tropes romanes van creuar cap a sia Menor per primera vegada, on derrotarien Antoc una vegada ms a Magnsia. Grcia s'havia convertit en la lnia de comunicacions amb l'est, i les tropes serien enviades de manera permanent. La Pau d'Apamea (188 aC) feia de Roma la influncia dominant de Grcia.

Durant els anys segents Roma es va involucrar ms en la poltica grega, ats que el partit en problemes sempre apellava a Roma. Macednia encara era independent, per, un aliat nominal de Roma. Quan Felipe V va morir el 179 aC va ser succet pel seu fill Perseu el qual, com els altres reis macedonis, volia unificar als grecs sota el govern macedoni. Macednia era massa dbil per a assolir aquest objectiu, per, l'aliat rom Eumenes II de Prgam va persuadir Roma que Perseu era una amenaa.

La fi de la independncia grega.
Com a resultat de les intrigues d'Eumenes, Roma va declarar la guerra a Macednia el 171 aC, portant 100.000 tropes a Grcia, un exrcit massa gran per Macednia. Perseu no va poder aconsequir que els altres estats grecs el donessin suport. Desprs de tres anys, el 168 aC, els romans van enviar Lucius Aemilius Paullus a Grcia, mentre que a Pdnia els macedonis eren derrotats. Perseu va ser capturat i portat a Roma; el regne de Macednia va ser conquerit i dividit en quatre estats ms petits, i totes les ciutats gregues que van donar suport a la causa macednia, fins i tot noms retricament, van ser castigades. Fins i tot, els aliats de Roma, Rodes i Prgam van perdre llur independncia. 

Sota el lideratge d'un aventurer, Andrisc, Macednia es va rebellar contra el control rom el 149 aC: com a resultat va ser annexat directament convertint-se en provncia romana, el primer dels estats grecs en ser-ho. Roma va demanar que la  Lliga Aquea, l'ltima fortalesa de la independncia grega, es dissolgus. Els aqueus es van refusar i van declarar la guerra a Roma. La majoria de les ciutats gregues van donar suport a la causa aquea, fins i tot els esclaus van ser alliberats per lluitar per la independncia grega. El cnsul rom Lucius Mummius va avanar de Macednia i va derrotar als grecs a Corint, ciutat que seria totalment destruda. 

El 146 aC la pensula grega, per no pas les illes, es van convertir en protectorat rom i s'hi van imposar impostos (amb excepci de les ciutats d'Atenes i Esparta) i totes les ciutats havien d'acceptar el govern rom. El 133 l'ltim rei de Prgam va morir i va deixar el regne a Roma: aix gaireb tota la coasta egea va passar al control rom com a part de la provncia d'sia. 

La caiguda final de Grcia seria el 88 aC, quan el rei Mitrdates de Pont es va rebelar contra Roma, i va massacrar 100.000 romans i aliats romans de l'sia menor. Encara que Mitrdates no era grec, moltes ciutats gregues, incloent-hi Atenes, van enderrocar llurs governants imposats per Roma, i es van unir a la seva causa. Els romans van recuperar rpidament Grcia i Mitrdates va ser errotat per Gnaeus Pompeius Magnus (Pompei el gran) el 65 aC. 

Les guerres civils van causar ms problemes a Grcia. Finalment, el 27 aC August directament va annexar Grcia al nou Imperi Rom com a Provncia d'Aquea. Encara que las guerres contra els romans havian desmoralitzat Grcia, amb la pau, les ciutats d'Atenes, Corint, Tessalnica i Patres van recuperar rpidament llur prosperitat.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85545" title="Forum Sempronii" nonfiltered="4026" processed="4013" dbindex="34254">
Forum Sempronii fou una antiga ciutat de l'mbria a la via Flamnia, a la vall del Metauro (Metaurus) a uns 25 km de Fano (Fanum Fortunae) a la costa Adritica. No se sap quant es va fundar per tenia certa importncia al comenament de l'Imperi i en resta un teatre i altres runes a uns 3 km de Fossombrone, que es la seu del bisbe que al segle V estava ubicat a Forum Sempronii. A uns 12 km t el clebre pas dIntercisa o Furlo. La gran batalla en la que Asdrubal va derrotar els cnsols romans Livi i Ner el 207 aC es va lliurar a les rodalies de Forum Sempronii per no es coneix el lloc exacte.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85546" title="Forum Truentinorum" nonfiltered="4027" processed="4014" dbindex="34255">
Forum Truentinorum o Forum Druentinorum fou una ciutat de la Gllia Cispadana esmentada per Plini el Vell com un dels municipis de la regi, el que ve confirmat per algunes inscripcions (Municipium Forodruent). Se la suposa propera a la moderna Bertinoro o b aquesta mateixa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85548" title="Fosis" nonfiltered="4028" processed="4015" dbindex="34256">
Fosis o foses (llat fosi) foren un poble germnic que esmenta Tcit, que diu que estaven sotmesos als queruscs i es van enfonsar amb ells. Se'ls suposa habitants de la vall del Ferse a Brunswick i la ciutat de Fosenbrock hauria derivat d'ells el seu nom. En temps de Ptolemeu el territori dels fosis ja havia estat ocupat pels longobards.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85551" title="Mnica Terribas i Sala" nonfiltered="4029" processed="4016" dbindex="34258">
Mnica Terribas i Sala (Barcelona 16 de gener 1968) s una periodista catalana.

Llicenciada en periodisme per la Universitat Autnoma de Barcelona. L'any 1990 obt una beca de "la Caixa" per anar a fer el doctorat a la Universitat de Stirling (Esccia), que obt el 1994. Fins fa poc era la directora i conductora del programa d'anlisi informativa de TV3 "La nit al dia" i s professora titular del Departament de Periodisme i Comunicaci Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra, d'on tamb s vicedegana dels estudis de Periodisme.

Des del 8 de maig de 2008 s la nova directora de Televisi de Catalunya.

Inicis.
Segons les seves prpies declaracions en una entrevista a El mn a RAC1 el 9 de setembre del 2008, va ser concursant del concurs de TV3 Vost jutja, al qual va defensar un cas que va perdre i on en Joaquim Maria Puyal la va clissar com una potencial professional del periodisme, de manera que pocs anys ms tard la va contractar per collaborar al programa La vida en un xip.
Posteriorment va treballar al programa Tres pics i repic.

Premis.
 2002: Premi Serrat i Bonastre de televisi del Collegi d'Enginyers Industrials de Catalunya;
 2003: Premi Nacional de Periodisme;
 2003: Premi Ciutat de Tarragona de Comunicaci;
 2004: Premi Zapping a la millor conductora d'informatius;
 2004: Premi de Comunicaci Universitat Ramon Llull;
 2004: Premi 1924 de Comunicaci Audiovisual, concedit per Rdio Associaci de Catalunya;
 2005: Premi mnium Cultural de televisi;
 2007: Premi Ciutat de Barcelona;
 2007: Premi Nacional de Televisi;

Enllaos externs.
  Pgina personal a la Universitat Pompeu Fabra;
  ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85552" title="Jordi Baijet i Vidal" nonfiltered="4030" processed="4017" dbindex="34259">
Nascut l'any 1958 Jordi Baijet i Vidal actualment s l'alcalde de Sitges pel Partit dels Socialistes de Catalunya. A ms  t d'altres crrecs pblics com el de vocal del Comit Executiu de la Comissi de Comer i Turisme de la Federaci de Municipis de Catalunya, rgan on fou nomenat nomenat president en aquesta legislatura. Tamb ha estat nomenat president del Consorci de Turisme del Garraf.

Vida poltica.
Va formar part com a independent de l'equip de l'exalcalde socialista Jordi Serra  i va presidir una de les comissions del Pla Estratgic de Sitges l any 1990. Ja com a membre del PSC,  desprs de les Eleccions de 1991, va ser regidor de Cultura i posteriorment va exercir com a Tinent d Alcalde de les rees d Esports i Cultura de l'Ajuntament de Sitges.

El 1995 va passar a l'oposici, i a partir de 1999 fou cap de l'oposici a l'Ajuntament i president de l'Agrupaci del PSC de Sitges.

Des de juny de 2003, i a partir de les eleccions municipals del 25-M, s alcalde de Sitges i  el febrer de 2004 fou nomenat com a president de la Comissi de Comer i Turisme de la Federaci de Municipis de Catalunya. A ms actualment (abril del 2007) presideix el Consorci de Turisme del Garraf i s membre del Consell Comarcal del Garraf. 

L'any 2007 guanya de nou les eleccions a l'alcaldia del municipi amb un 42% dels vots i una participaci del 55,25 % el que porta al grup municipal socialista als 10 regidors, a un noms de la majoria absoluta.

Referncies.


 Enllaos externs .
Portal electoral de Jordi Baijet, alcalde i candidat a l'alcaldia en les prximes municipals a Sitges;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85553" title="Acci per Sitges" nonfiltered="4031" processed="4018" dbindex="34260">
Acci per Sitges s un partit poltic d'mbit local sitget. El van formar un grup de  persones vinculades a diferents entitats cviques i venals l'any 2003.

Ideologia.
S'autodefineixen com un grup de sitgetans independents  motivats en recuperar la qualitat de vida de la poblaci a travs de les institucions locals.  Una de les seves mximes s que sovint l'etiqueta ideolgica i les estratgies poltiques dels partits que es presenten a les autonmiques dificulten en l'mbit local el consens necessari per a un progrs adequat de les poblacions.

Per a recuperar aquesta qualitat de vida que consideren que s'ha perdut les seves propostes giren entorn la idea de moderar i sostenibilitzar el creixement de la poblaci. 

El partit es mostra favorable a la recuperaci de la Vegueria del Peneds.

Eleccions.

Municipals 2003.
El seu cap de llista de cara a la legislatura 2003-2007 va ser Andreu Bosch i la candidatura va aconseguir ser la segona fora poltica ms votada aconseguint 3 dels 21 regidors que formen el consistori. Van formar coalici a l'ajuntament encapalat per Jordi Baijet i Vidal els partits segents: L'Entesa de progrs (llista comuna de PSC i ICV a Sitges), AxS (Acci per Sitges) , NH (Nou Horitz), ERC i posteriorment UDC . A la oposici restaren CDC i PP.

Municipals 2007.
El candidat de nou ser Andreu Bosch.

Referncies.


 Enllaos externs .
 Web oficial d'Acci per Sitges;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85555" title="La nit al dia" nonfiltered="4032" processed="4019" dbindex="34261">
La nit al dia era un programa de televisi produt per Televisi de Catalunya. Va comenar les seves emissions el 16 de setembre de 2002 al Canal 33, sota la presentaci de Mnica Terribas.

Degut a la vlua professional de la presentadora i al ser un programa informatiu de referncia, la televisi pblica catalana va decidir que l'informatiu passs al primer canal, a TV3. El seu horari era de dilluns a dijous de les 23.45 hores fins a les 1.00 aproximadament.

Dies abans que Mnica Terribas agafs el relleu a Francesc Escribano davant la direcci de Televisi de Catalunya, la periodista va deixar d'editar i presentar el programa, cosa que feia des del primer dia d'emissi. El 2 de maig de 2008, Albert Closas va ser l'escollit per continuar presentant el programa d'actualitat. No obstant aix, aquesta tasca li dur ben poc temps, ja que el 20 de juny d'aquell mateix any, La nit al dia feu l'ltima emissi al canal catal, amb un programa especial on es recopilaren les millors imatges dels darrers 5 anys de l'informatiu.

 Premis .
Premi Nacional de Televisi 2007;

 Enllaos externs .

 Web del programa;
 Frum de La nit al dia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85557" title="Bertinoro" nonfiltered="4033" processed="4020" dbindex="34262">
Bertinoro s una ciutat d'Itlia a la regi d'Emlia-Romanya, provncia de Forl-Cesena, situada entre Cesena i Forl (a 16 km de Forl, i entre ambdues ciutats la de Forlimpopoli) amb uns 10.000 habitants. Les seves fraccions son: Polenta, Collinello, Fratta Terme i Santa Maria Nuova.

Sembla que Bertinoro va sorgir de la uni dels habitants de Forum Truentinorum i algun altra lloc que es van refugiar en aquesta posici segura davant les invasions dels brbars el segle IV o V. El lloc on es van refugiar era una fortalesa al mont Cesubeus, que es va dir Castrum Cesubeum. El nom de Castrum Brittinori li va donar Ot III que el va erigir en comtat imperial. La llegenda ms popular sobre el nom l'atribueix a Gala Placdia, germana de l'emperador Teodosi el gran, que per lloar el vi de la terra va dir que era tant bo que no era digne de veure's en una copa rstica sin de veure's en or (en itali "berti in oro"). Aldruda Frangipani fou comtessa de Bertinoro, i va enviar ajuda a Ancona, assetjada el 1172 per l'arquebisbe de Magncia. Frederic I Barba-roja, desprs de la batalla de Legnano, va demanar de romandre en control de la ciutat per 15 anys en ra de la seva situaci estratgica i fortificada, i el Papa li va concedir; a partir del segle XIII fou lloc disputat entre Cesena, Forl i Rimini, fins que fou annexionat als Estats Pontificis. 

El 1360 es va traslladar a la ciutat els bisbat que abans era a Forlimpopoli. El 1377 el bisbe Robert fou succet per Teobald, al qui el Papa va donar l'autoritat civil sobre la ciutat de Bertinoro i sobre Cesena, i va lluitar contra l'antipapa Climent VII al que va fer presoner. Bertinoro fou arrabassada als Ordelaffi i entregada (1394) a Andreu Malatesta, vicari pontifici de Cesena. El bisbe Ventura degli Abati fou molt apreciat del Papa Mart V pels seus coneixements i la seva pietat. El bisbe Tommaso Caselli, un dominic (1544), fou un reputat teleg, i el bisbe Gianandrea Caligari (1580), que havia estat nunci a Polnia, fou el restaurador de la Catedral de Santa Caterina (1588). El bisbe Giovanni della Robbia (1624), tamb dominic, va establir a la vena  Forlimpopoli l'Accademia degli Infiammati.

El 1797 ocupada per Frana, va passar a la Repblica Cispadana, desprs als austracs, va tornar a la Cispadana, a la Repblica Cisalpina, a la Repblica d'Itlia, al regne napolenic d'Itlia i als austracs altre cop el 1814 (ocupaci militar), fins que el Congres de Viena la va reconixer com a part dels Estats Pontificis. En aquestos anys de dominaci francesa, la dicesi fou suprimida el 1803 per Pius VII sota pressi de Frana, per desprs del retorn a sobirania pontifcia, fou restablerta el 1817. El 1824 la dicesi fou unida a Sarsina i va romandre unida fins el 1859. El 1860 la ciutat, com les altres del Papa, van passar a Itlia.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85558" title="Kragujevac" nonfiltered="4034" processed="4021" dbindex="34263">
Kragujevac (          ) s una ciutat de Srbia amb coordenades 44.2 N 20.6 E, situada vora el riu Lepenica, amb una poblaci de 211,580. La ciutat s'estn en una rea d'uns 835 quilmetres quadrats i inclou la ciutat de Kragujevac i 65 suburbis ms.

Enllaos externs.
 City of Kragujevac  ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85559" title="Forlimpopoli" nonfiltered="4035" processed="4022" dbindex="34264">
Forlimpopoli s una ciutat d'Itlia a la regi d'Emlia-Romanya, provncia de Forl-Cesena, amb vora 15.000 habitants. s a 8 km de Forl, el terme de la qual la rodeja pel nord i l'oest (t al sud Bertinoro i a l'est Cesena). La ciutat s un exemple de ciutadella medieval amb el centre a la fortalesa coneguda per la Roca. 

Histria .

Forlimpopoli fou fundada el 173 aC pel cnsol roma  M. Popilius Laenas i va rebre el seu nom (Forum Popili). Municipi rom al segle I aC, va crixer durant l'imperi per comenar la seva decadncia al segle III. Fou seu d'un bisbat a una data incerta durant el pontificat de Silvestre I. El primer bisbe fou Sant Rufil (vers 330), que es el patr de la ciutat; un bisbe de nom Asellus, va ser present a un snode rom que va elegir al Papa Smac vers el 498, i el  649 el bisbe Esteve  va assistir a un concili a Roma relacionat amb el monotelisme.

Va passar als ostrogots i desprs als bizantins. En una data incerta entre el 665 i el 670 el rei llombard Grimoald va atacar la ciutat i la va saquejar. El 754 els llombards foren derrotats per Pip i van haver de cedir Forlimpopoli al Papa. La ciutat fou governada pels bisbes, per des el 1162 es va afermar el poder del com, que va governar la ciutat deixant als bisbes la direcci espiritual per tamb una gran influencia.

Les famlies aristocrtiques van tenir el control dels crrecs principals del com, i d'altra banda entre els bisbes van destacar Pere (vers 1073) Ubertello (1214) i Tadeu (1285); al segle XIV, vers el (1305) els Ordelaffi de Forli es van fer amb el poder a Forlimpopoli i de fet, amb algunes interrupcions el van conservar fins el 1360. 

El cardenal Albornoz el 1357 va ocupar Cesena (juny) i Forlimpopoli  (25 de juliol)  per quant el cardenal se'n va anar el setembre del 1357, Francesc II Ordelaffi que encara conservava Forli, va cremar l'esttua del Papa a la plaa publica, aix que Albornoz va tornar el 1359 i va enderrocar als Ordelaffi de Forli, per els va permetre conservar Forlimpopoli i Castrocaro, per el 1360 va canviar de parer i va arrasar la ciutat. El bisbat fou traslladat a la propera Bertinoro. Vers 1380 Sinibald I Ordelaffi va reconstruir les muralles per la ciutat no es va recuperar i va romandre un llogaret. 

El Papa va incloure Forlimpopoli en els dominis del seu nebot Gerolamo Riario, casat amb Caterina Sforza (1474), i el 1499 va passar a Csar Borja. El 1504 va tornar al Papa. El 1535 el Papa va donar la ciutat a Antonello Zampeschi, i a la seva mort el va succeir Brunoro II Zampeschi que fou un notable cavaller al servei del Papa, Vencia, Savoia i Frana. El 1592 va passar per herncia als prnceps Savelli, i finalment al cardenal Capponi. Ocupada per Frana el 1797, fou part de la Repblica Cispadana, per passar a ustria, i altra cop a la Cispadana, a la Repblica Cisalpina, a l'Italiana i al regne napolenic d'Itlia; el 1814 fou ocupada pels austracs i el 1815 reconeguda possessi del Papa al Congres de Viena.

Forlimpopoli es va reconstruir lentament durant segles i fou restaurada al rang de ciutat per Lle XII (1823-1829) per el bisbe va romandre a Bertinoro. El 1831 va participar als motins de febrer. El 1851 fou saquejada pel cap de bandolers Stefano Pelloni conegut per "Passatore" i entre els morts que va causar hi havia el pare Pellegrino Artusi, autor del llibre sobre cuina "La scienza in cucina e l arte di mangiar bene".  El 1860 la ciutat va quedar integrada al Regne d'Itlia. 

A finals de segle va estudiar a la seva escola Benito Mussolini. A la segona guerra mundial fou bombardeja pels aliats, i molts habitants van estar amb la resistncia; la ciutat fou alliberada el 25 d'octubre de 1944.

Edificis i monuments .

Al segle XIV es va construir el Palau dels Ordelaffi.

En resten moltes portes essent les principals la Porta San Romano, en direcci a Forl, la porta Malatesta del segle XV anomenada tamb de "San Francesco" per un convent proper; i la porta del Soccorso que es per on va sortir l'ajut cap Ancona el 1172.

Piazza della Libert amb el Palazzo Comunale (edificat per Pino Ordelaffi el 1306 i acabat el 1394), la Torre cvica, la Colonna delle Anella, i la Catedral.

"C d Be" (Casa del vi) una enoteca seu del Tribunat de Romanya, des on es veu "el borgo" local conegut com "il corso" i el monestir de l'abadia de Santa Maria d'Urano, casa mare de les clarisses franciscanes missioneres del Santssim sagrament (abans monestir benedict i camaldulenc);

Colonna delle Anella, un columna amb anelles que va jugar un paper en el manteniment de la pau a l'edat mitjana i que era i es un smbol de l'hospitalitat del pas;

La Pieve de San Donato in Polenta (esmentada en un pergam del 24 de juliol del 911);

Monte Maggio, a 1 km de la ciutat, de 338 metres, on hi va haver un castell i des el 1519 una esglsia.

Santa Maria Nuova, el barri ms poblat on va nixer Aldo Spallicci, professor de pediatria, literat i poltic  ;

Santuari de la Madonna del Lago, en direccio a Forlimpopoli del segle VIII ;

"la Panighina", antic lloc de fonts termals;

Fratta Terme, es un parc (Parco delle Terme) al llogaret proper de Frata.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85561" title="Flix de Borb-Parma" nonfiltered="4036" processed="4023" dbindex="34266">


Flix de Borb-Parma, prncep de Luxemburg (Schwarzau 1893 - Castell de Fischbach 1970). Prncep de Borb-Parma amb el tractament d'altesa reial que esdevingu el gran duc consort de Luxemburg i el fundador de la dinastia nomenada dels Borb-Nassau que governa des de 1964 el gran ducat centreeuropeu.

Nascut el 8 de setembre de 1893 a la localitat austriaca de Schwarzau on la famlia ducal de Parma vivia a l'exili, sent fill del duc Robert I de Parma i de la seva segona muller, la infanta Maria Antnia de Portugal. Flix era nt per via paterna del duc Carles III de Parma i de la princesa Llusa Maria de Frana mentre que per via materna ho era del rei Miquel I de Portugal i de la princesa Adelaida de Lwenstein-Wertheim-Rosenberg.  

El duc Robert de Parma disfrut a partir de 1883 de rendes ms que considerable a l'heret en exclusiva les grans propietats dels Borbons francesos a la mort del comte de Chambord, entre aquestes grans propietats hom hi pot trobar el magnfic castell renaixentista de Chambord a la vall del Loira. La famlia ducal disposava de dos castells a ustria que l'emperador Francesc Josep I d'ustria havia declarat extraterritorials del ducat de Parma.

Ara b, a la mort del duc Robert I de Parma la fortuna de la casa ducal es vei mermada per les disputes jurdiques entre els hereus del duc la qual cosa fu que les prespectives de Flix d'obtenir importants rendes quedessin esvades.

El 6 de novembre de 1919 es cas amb la princesa i desprs gran duquessa Carlota I de Luxemburg i fou declarat prncep de Luxemburg per gran ducal decret. Carlota era filla del gran duc Guillem IV de Luxemburg i de la infanta Maria Anna de Portugal. La parella tingu sis fills:

SAR el gran duc Joan I de Luxemburg, nascut al Castell de Berg l'any 1921. Es cas amb la princesa Josepa Carlota de Blgica el 1956.

SAGD la princesa Elisabet de Luxemburg, nascuda al Castell de Berg l'any 1922. Es cas amb el duc Francesc Ferran de Hohenberg el 1956.

SAGD la princesa Maria Adelaida de Luxemburg, nascuda al Castell de Berg l'any 1924. Es cas amb Karl Josef, Comte Henckel von Donnersmarck l'any 1958.  ;

SAGD la princesa Maria Gabriela de Luxemburg, nascuda al Castell de Berg l'any 1925. Es cas el 1951 amb l'aristcrata Knud Johan Ludvig Lehnsgraf Holstein til Ledreborg.

SAGD el prncep Carles Felip de Luxemburg, nascut al Castell de Berg l'any 1927 i mort a la localitat italiana d'Imbercati l'any 1977. Es cas amb la ciutat estatunidenca Joan Douglas Dillon l'any 1967.

SAGD la princesa Alcia de Luxemburg, nascuda al Castell de Berg l'any 1929. Es cas l'any 1950 amb el prncep Antoni de Ligne. ;

A diferncia d'altres prnceps consorts, Flix no perd mai els seus ttols propis i el seu cognom s'integr al de la dinastia luxemburguesa. Entre 1923 i 1932 fou president de la Creu Roja de Luxemburg i tamb ho fou des de 1947 i 1969. Fou coronel del Cos voluntari de l'exrcit luxemburgus des de 1920 i inspector general des de 1945 i fins a 1967. Anteriorment havia servit com a lloctinent a l'exrcit austriac.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85566" title="Fabiola de Mora y Aragn" nonfiltered="4037" processed="4024" dbindex="34267">


Fabiola de Mora y Aragn, reina dels belgues (Fabiola Fernanda Mara de las Victorias Antonia Adelaida de Mora y Aragn)) (Madrid 1928). Aristcrata espanyola esdevinguda per casament reina dels belgues des de l'any 1960, any en qu es cas amb el rei Baldu I de Blgica.

Nascuda a Madrid l'any 1928, sent filla del marqus de Casa Riera i comte de Mora, Gonzalo Mora Fernndez Riera del Olmo, i de Blanca de Aragn y Carrillo de Albornoz. La seva padrina de bateig fou la reina Victria Eugnia de Battenberg.

Abans de maridar-se public un album de 12 contes ("Los Doce Cuentos maravillosos"). Tamb exerc d'infermera i fou una coneguda voluntria de causes socials a Madrid. 

L'any 1960 conegu a Baldu I de Blgica en una cerimnia al Palau Reial de Brusselles mentre acompanyava com a dama d'honor a la infanta Pilar d'Espanya. La parella es cas el 15 de desembre de 1960. Baldu era fill del rei Leopold III de Blgica i de la princesa strid de Sucia.

La parella no tingu descendncia tot i que la reina tingu nombrosos embarasos que tots acabaren en abortaments naturals. Aquest fet afect profundament als reis que esdevingueren en certa forma protectors del prncep i nebot seu Felip de Blgica.

El rei mor l'any 1993 a Motril durant unes vacances. Baldu fou succet pel seu germ petit, el prncep de Lieja, el rei Albert II de Blgica malgrat els rumors que apuntaven que tant Baldu com Fabiola haguessin vist b saltar-se Albert per coronar directament a Felip. 

Els belgues catlics l'admiren pel seu devotisme catlic i la seva involucraci en causes socials, particularment aquelles relatives a les malalties mentals, els problemes de la canalla i de les dones al Tercer Mn. Els belgues lliurepensadors no aprecien gaire el seu integrisme i la seva influncia damunt el rei Baldu per a frenar l'emancipaci del poble i de les llibertats individuals (avortament, eutanasia, drets dels gais ecc.) 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85567" title="Helicobcter" nonfiltered="4038" processed="4025" dbindex="34268">

Els helicobcters (Helicobacter) sn un gnere d'eubacteris gramnegatius de forma espiral caracterstica i que s'ha trobat en les parets estomacals i el conducte gastrointestinal superior i tamb en el fetge de diversos mamfers i ocells. L'espcie ms coneguda s Helicobacter pylori, patogen hum que s el responsable de la majoria de casos d'lcera pptica i gastritis crnica.

Les espcies d'helicobcters poden desenvolupar-se en les condicions fortament cides dels estmacs mamfers produint grans quantitats d'ureasa, que fa augmentar el pH localment de ~2 fins a uns valors ms habitables (pH 6-7). Les bactries d'aquest gnere sn susceptibles als antibitics com la penicillina, sn microaerofliques (necessiten poques quantitats d'oxigen) i es mouen rpidament grcies als seus flagels.

Inicialment aquests bacteris es van incloure dins del gnere Campylobacter, per des de 1989 s'agrupen en el seu propi gnere. 

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Llista d'espcies de d'helicobcters. ;
 Llista d'espcies, amb informaci sobre les seves seqncies. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85569" title="Campilobcter" nonfiltered="4039" processed="4026" dbindex="34269">

Els campilobcters (Campylobacter) sn un gnere d'eubacteris gramnegatius. Presenten motilitat, amb flagels unipolars o bipolars, tenen aspecte de barra ms o menys corbada i sn oxidasa-positives. Com a mnim una dotzena d'espcies d'aquest gnere estan associades a malalties humanes, especialment C. jejuni i C. coli. C. fetus provoca avortaments espontanis en vaques i ovelles i s tamb un patogen oprtunista en humans. Actualment ja s'han seqenciat els genomes de diverses espcies de campilobcters.

La infecci amb alguna espcie de campilobcters s una de les causes ms habituals de gastroenteritis bacteriana en humans. En els 2-5 dies posteriors a la infecci els individus desenvolupen diarrea, dolor abdominal i febre i, en general, la malaltia pot durar uns 7-10 dies. A vegades la infecci pot ser mortal i alguns individus (menys de 1 cada 1.000 casos) desenvolupen la sndrome de Guillain-Barr, en la qual els nervis que uneixen la medulla espinal i el cervell a la resta del cos queden danyats, a vegades de forma permanent.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85571" title="Baldu I de Blgica" nonfiltered="4040" processed="4027" dbindex="34270">


Baldu I de Blgica (Brusselles 1930 - Motril (Granada) 1993). Rei dels belgues des de 1951 fins a la seva mort l'any 1993. A part de rei dels belgues tamb ostentava els ttols tradicionals de la Casa reial belga, s a dir, el duc de Saxnia i prncep de Saxnia-Coburg Gotha.

Nascut al Castel de Stuyenberg a Brusselles el dia 7 de setembre de l'any 1930 essent fill del rei Leopold III de Blgica i de la princesa strid de Sucia. Baldu era nt per via paterna del rei Albert I de Blgica i de la duquessa Elisabet de Baviera mentre que per via materna ho era del prncep Carles de Sucia i de la princesa Ingeborg de Dinamarca.

Educat al castell de Stuyenberg junt amb els seus germans, perd la seva mare en un accident automobilstic a Sussa quan Baldu tenia 5 anys. Amb l'ocupaci nacionalsocialista fou retingut a Blgica junt amb la resta de la famlia reial belga. Amb l'alliberament d'Alemanya, on havien sigut transportats els ltims dies de la guerra, la famlia reial belga s'establ a Sussa on esperaren el resultat del referndum de 1946 que don la victria a la monarquia.

El 16 de juliol de 1951 abdic el rei Leopold III de Blgica molt tocat pel seu paper passiu durant l'ocupaci nacionalsocialista del pas. Baldu acced al tron en un moment en qu la monarquia com a instituci estava tocada com a conseqncia de la decisi de Leopold de no lluitar en contra dels nazis i pel casament del monarca en segones npcies amb Lilian Baels. 

El 15 de desembre de 1960, Baldu es cas a Brusselles amb l'aristcrata espanyola filla dels marquesos de Casa Riera i dels comte de Mora, Fabiola de Mora i Arag. La parella no tingu fills i sempre mantingueren una relaci especial amb el seu nebot, l'actual hereu a la Corona, Felip de Blgica. Fabiola i Baldu esdevingueren immensament populars i apreciats a Blgica com a conseqncia del seu carcter, la modstia personal i la devoci religiosa. 

Ara b, existiren certs rumors al voltant d'una possible relaci amorosa entre Baldu i la seva madrastra, Lilian Baels, rumors que foren fruit tant de les estranyes relacions entre Baldu i el seu pare i un seguit de conversacions telefniques intervingudes a la parella. 

Durant el regnat de Baldu, la colnia belga del Congo aconsegu la independncia. Baldu assist a les festivitats commemoratives de la independncia on pronunci un discurs en el qual mostr cert menyspreu vers les acusacions d'atrocitats que havien realitzats els belgues al Congo. Tamb foren molt criticades les seves estades i visites a l'Espanya franquista i les seves trobades amb el dictador. 

Extremadament religions. s mpliament conegut el fet que desprs del seu ascens al tron pretenia una rpida abdicaci per poder ser ordenat sacerdot, per feu cas dels consells que li deien que una segona abdicaci comportaria el final de la monarquia belga.

A travs de la influncia del cardenal belga Leo Suenens, Baldu va participar en el creixement del moviment catlic a Blgica. L'any 1990 Baldu decid abdicar durant un dia per tal de no haver de sancionar la llei que permetia l'avortament, en el seu lloc els dos parlamants reunits la van sancionar. 

El 31 de juliol de 1993 moria a Villa Astrida a Motril (Mlaga), on era de vacances amb la seva muller. La seva mort fou inesperada i foren declarats tres dies de dol al seu pas. Fou enterrat a l'Esglsia de Nostre Senyor del Cementiri de Laeken a Brusselles.

Arran de la mort de Baldu s'inici un breu debat successori. Mentre l'ordre natural apuntava com a hereu el seu germ, el prncep de Lieja, molts eren els partidaris, entre els quals destacava la reina Fabiola, que preferien a Felip com a futur rei. Finalment fou el prncep de Lieja, Albert II de Blgica, qui fou coronat rei.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85572" title="Corneliu M?nescu" nonfiltered="4041" processed="4028" dbindex="34271">
Corneliu M nescu (8 de febrer de 1916   28 de juny de 2000). Poltic i diplomtic romans nascut a Ploie ti. 

Militant del Partit Comunista Romans abans de l esclat de la Segona Guerra Mundial. Un cop s instaur el comunisme a Romania (1948) fou un dels responsables de les relacions internacional del partit, membre del Comit Central del Partit Comunista Romans, motiu pel qual s integr en el ministeri d afers exteriors romans. Va ser ministre d afers exteriors de la Repblica Popular de Romania entre els anys 1961 i 1965 i de la Repblica Socialista de Romania entre els anys 1965 i 1972. Fou president de l Assemblea General de les Nacions Unides entre els anys 1967 i 1968 esdevenint aix en el primer comunista que presidia aquest organisme. En de l'any 1972 (just quan Ceau escu va comenar a eliminar qualsevol oposici) fou apartat de qualsevol responsabilitat dins del Partit Comunista Romans degut a que desprs del trasps de Gheorghe Gheorghiu-Dej l'any 1965 va recolar a Gheorghe Apostol com a secretari general del PCR enfront de Nicolae Ceau escu.

L any 1989 i coincidint amb la propera convocatria del XIV Congrs del Partit Comunista Romans va liderar el sector reformista del partit (que estava totalment marginalitzat) que demanava la reforma, la democratitzaci del comunisme romans i la renncia de Nicolae Ceau escu. Al mar del 1989 va signar la Carta dels  sis (juntament amb Alexandru Brl deanu, Silviu Brucan, Constantin Prvulescu i Gheorghe Apostol (que havia estat Secretari General del PCR entre els anys 1954 i 1955) motiu pel qual va ser retingut al seu domicili, (acusat de ser un trador al comunisme i un espia capitalista), fins que el 22 de desembre de 1989 fou alliberat quan Nicolae Ceau escu va fugir de Bucarest. Un cop caigut el dictador romans va formar part del govern provisional del Front de Salvaci Nacional presidit per un altre antic membre del PCR, Ion Illiescu, fins que es van celebrar les eleccions legislatives el 20 de maig de 1990, moment en el qual es va retirar de la vida poltica romanesa.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85584" title="Monotpia" nonfiltered="4042" processed="4029" dbindex="34272">
No s'ha de confondre amb el terme taxonmic "monotpic".;
La monotpia s una varietat d'impressi planogrfica. El resultat s una nica estampa; aquesta s anomenada monotip. 

Com en tota impressi, hi ha un procs d'inversi. L'artista dibuixa sobre qualsevol superfcie llisa com el vidre, la porcellana i utilitza alguna tcnica de pintura: oli, aquarella o tinta. 
Es pot crear la imatge pintant-la directament sobre la superfcie o cobrint-la amb un corr amb una fina capa de pintura i anar-la eliminant amb els dits o amb un pinzell fins a formar la imatge. 
A continuaci s'aplica el paper sobre la superfcie llisa i la imatge quedar transferida, fregant el dors del paper manualment, amb una cullera o utilitzant un corr.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85587" title="Aiguatinta" nonfiltered="4043" processed="4030" dbindex="34273">


L aguatinta s una modalitat de gravat al buit, la tinta es diposita a les parts atacades pel mordent. La matriu s de metall, aix significa que s un gravat calcogrfic. Com calcografia, es treballa de manera indirecta, per acci corrosiva d'un cid, esmentat mordent. L aiguatinta persegueix aconseguir superfcies enfosquides en l estampa. 

Goya, Disbarat de por, 1815-1824. Disbarats 2, 245 x 357 mm. Planxa de coure; aiguafort, aiguatinta i punta seca. En aquesta estampa, Goya ha enfosquit el cel amb l'aiguatinta.

 El procs .
El procs s similar al de l'aiguafort, per produeix una estampa amb un aspecte totalment diferent. Els gravats a l aguatinta sorgeixen en el segle XVIII, per l'obstinaci dels artistes de recrear l'efecte de les aiguades en els gravats. Per aix s'esmenta com a tcnica pictrica. 

Per a crear un gravat a l aguatinta, s escampa resina en certes zones de la planxa i s'escalfa. La resina hi quedi adherida, creant zones tonals en lloc de lnies. Aix es pot fer de manera uniforme o regulant la distribuci de la pols. En el primer cas s utilitza una caixa de resinar, manera tradicional, o s aplica pintura amb aerosol.En el segon cas apliquem la resina manualment, aix ens permet assolir ms control en les diferncies tonals. A continuaci, se submergeix la planxa en un cid suau que dissol la superfcie en les zones que no estan cobertes per la resina. 

En l aiguatinta el gravador treballa enfosquint superfcies, operaci inversa que en la mezzotinta. Si l'artista vol que algunes zones quedin ms fosques que unes altres, exposar aquestes a una acci ms perllongada de l'cid que acabar picant-les i aix retindran millor la tinta. El mtode de l aguatinta resulta difcil de controlar i acostuma a ser utilitzat en combinaci amb altres tcniques del gravat calcogrfic com l'aiguafort o la punta seca.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85594" title="Xling somali" nonfiltered="4044" processed="4031" dbindex="34274">

El xling somali (en somali shilin soomaali o, simplement, shilin) s la unitat monetria de Somlia. El codi ISO 4217 s SOS i s'acostuma a abreujar SoSh. Tradicionalment s'ha subdividit en 100 cntims (sent), per ja fa temps que no s'utilitza la moneda fraccionria. 

En obtenir la independncia, Somlia va adoptar el xling somali 1962 en substituci del xling de l'frica Oriental en termes paritaris (1=1), moneda que s'havia introdut el 1921 a la Somlia Britnica. A la part que controlava Itlia (Somlia Italiana), va substituir el somalo, introdut el 1950, que tenia el mateix valor que l'antic xling de l'frica Oriental. A la regi de Somalilndia, autodeclarada independent el 1991, a partir del 1994 s'hi utilitza una moneda prpia, el xling de Somalilndia.

Ems pel Banc Central de Somlia (Bankiga Dhexe ee Soomaaliya), en circulen bitllets de 5, 10, 20, 50, 100, 500 i 1.000 xlings. Actualment no en circulen monedes. A causa de la situaci d'incertesa a Somlia, amb territoris controlats per diversos poders, a part del xling somali tamb hi circulen altres monedes de la regi com el xling keny, aix com el dlar dels Estats Units o l'euro.


Taxes de canvi.
1 EUR = 1.720,42 SOS (20 de juny del 2006);
1 USD = 1.369,55 SOS (20 de juny del 2006);

Vegeu tamb.
Xling;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85599" title="La Borinquea" nonfiltered="4045" processed="4032" dbindex="34275">
La Borinquea s l'himne nacional de Puerto Rico. La seva msica va ser escrita originalment pel catal emigrat Flix Astol i Arts el 1867, i la lletra actual s de Manuel Fernndez Juncos, que el 1903 va reemplaar una versi del 1868, de Lola Rodrguez de Ti El ttol fa referncia al nom original arawak, o tano, de l'actual illa de Puerto Rico: Boriken (en castell, Borinquen).


 Histria .
La msica va sorgir el 1867 de la pea de ball Bellsima triguea, composta per en Flix Astol (s'ha argumentat que l'autor de la melodia hauria estat Francisco Ramrez Ortiz, que no l'hauria signada per por a represlies poltiques, i Astol nicament l'instrumentador: per mai no s'ha provat documentalment, i l'autoria de Flix Astol s la reconeguda oficialment, i per la majoria d'historiadors). A l'any segent, el 1868, la poetessa Lola Rodrguez  va fer una nova lletra, de contingut independentista, en suport de la revoluci porto-riquenya. Es va fer molt popular, per rpidament fou prohibida pel govern colonial espanyol. El 1903, ja independitzat Puerto Rico d'Espanya, es va considerar que la lletra de Rodrguez era massa subversiva per a un himne estatal i Manuel Fernndez Juncos en va fer un nova versi, que d'aleshores en s'enseny a les escoles del pas. Quinze anys ms tard, Luis R. Miranda, msic militar, va arranjar la msica a ritme de marxa. El 1952, lAsamblea Legislativa de Puerto Rico va establir (Llei 2, de 24 de juliol) la msica de La Borinquea com a himne oficial de Puerto Rico. Finalment, el 1977 (Llei 123, de 27 de juliol), les cambres legislatives i el Governador van oficialitzar la lletra de Fernndez Juncos com a lletra oficial per a l'himne de l'Estat.

A continuaci es reprodueixen les dues lletres de l'himne. La de Lola Rodrguez de Ti s'ha associat histricament, i encara ara en protestes anti-nordamericanes, amb els moviments independentistes porto-riquenys.

 Msica .
 Msica de Bellsima triguea en midi

 Msica oficial de l'himne La borinquea en midi

Msica de l'himne, en MP3;

Partitura de l'himne;

 Lletres .
Lletra oficial (Manuel Fernndez Juncos, 1903).
La tierra de Borinqun;
donde he nacido yo,;
es un jardn florido ;
de mgico primor.;

Un cielo siempre ntido;
le sirve de dosel;
y dan arrullos plcidos;
las olas a sus pies.;

Cuando a sus playas lleg Coln;;
Exclam lleno de admiracin;;
"Oh!, oh!, oh!, esta es la linda;
tierra que busco yo".;

Es Borinqun la hija,;
la hija del mar y el sol, ;
del mar y el sol,;
del mar y el sol,;
del mar y el sol,;
del mar y el sol.;

Lletra original revolucionria (Lola Rodrguez de Ti, 1868).
Despierta, borinqueo;
que han dado la seal!;
Despierta de ese sueo;
que es hora de luchar!

A ese llamar patritico;
no arde tu corazn?;
Ven! Nos ser simptico;
el ruido del can.

Mira, ya el cubano ;
libre ser;;
le dar el machete;
su libertad...;
le dar el machete;
su libertad.

Ya el tambor guerrero;
dice en su son,;
que es la manigua el sitio,;
el sitio de la reunin,;
de la reunin...;
de la reunin.

Bellsima Borinqun,;
a Cuba hay que seguir;;
t tienes bravos hijos;
que quieren combatir.

ya por ms tiempo impvido;
no podemos estar,;
ya no queremos, tmidos;
dejarnos subyugar.

Nosotros queremos;
ser libre ya,;
y nuestro machete;
afilado est.;
y nuestro machete ;
afilado est.

Por qu, entonces, nosotros;
hemos de estar,;
tan dormidos y sordos;
y sordos a esa seal?;
a esa seal, a esa seal?

No hay que temer, riqueos;
al ruido del can,;
que salvar a la patria;
es deber del corazn!

ya no queremos dspotas,;
caiga el tirano ya,;
las mujeres indmitas;
tambin sabrn luchar.

Nosotros queremos;
la libertad,;
y nuestros machetes ;
nos la darn...;
y nuestro machete ;
nos la dar...

Vmonos, borinqueos,;
vmonos ya,;
que nos espera ansiosa,;
ansiosa la libertad.;
La libertad, la libertad!


ha una versi lleugerament diferent amb una estrofa ms entre "...reunin" i "Bellsima Borinqun..." que fa:

El Grito de Lares;
se ha de repetir,;
y entonces sabremos ;
vencer o morir.

Tenint en compte que el Grito de Lares s del mateix any 1868, sembla que aquesta versi seria una reescriptura posterior]

 Bibliografia .
 Escudo, himno y bandera : origen e historia de los smbolos de Puerto Rico Ro Piedras: Edil, 1989;
 Martn Gaudier La Borinquea Barcelona: Rumbos, 1959;
 Estado Libre Asociado de Puerto Rico: sus documentos constitucionales y smbolos San Juan: Departamento de Estado, 1958;
 Monserrate Deliz El himno de Puerto Rico; estudio crtico de "La Borinquea" Madrid: GIDA, 1957;
 Benito Gaudier, Martn Gaudier Nuestro Mayagez de ayer y el verdadero origen de "La Borinquea" Santurce: Imprenta Soltero, 1957;

 Enllaos .
 Pgina oficial del govern de Puerto Rico referent als smbols oficials;
 Diverses versions sobre l'origen de l'himne;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85602" title="Xling ugands" nonfiltered="4046" processed="4033" dbindex="34276">

El xling ugands (en suahili shilingi ya Uganda o, simplement, shilingi; en angls Ugandan shilling o, simplement, shilling) s la unitat monetria d'Uganda. El codi ISO 4217 s UGX i s'acostuma a abreujar Ush. Tradicionalment s'ha subdividit en 100 cntims (senti / cents), tot i que actualment, a causa del baix valor de la moneda, la fracci ja no s'utilitza. 

Es va adoptar el 1966 en substituci del xling de l'frica Oriental en termes paritaris (1=1), moneda que s'havia introdut el 1921. Amb motiu d'una gran inflaci, el xling ugands (UGS) fou substitut el 1987 per un nou xling (UGX), a ra de cent d'antics per cada un dels nous. 

Ems pel Banc d'Uganda (Bank of Uganda), en circulen monedes de 10, 50, 100, 200 i 500 xlings, i bitllets de 1.000, 5.000, 10.000, 20.000 i 50.000 xlings. 

Taxes de canvi.
1 EUR = 2.338,01 UGX (20 de juny del 2006);
1 USD = 1.860,00 UGX (20 de juny del 2006);

Vegeu tamb.
Xling;

Enllaos externs.
 Banc d'Uganda;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85604" title="Goya" nonfiltered="4047" processed="4034" dbindex="34277">


 El pintor aragons Francisco de Goya y Lucientes;
 Els premis anuals de l'Acadmia de les Arts i les cincies cinematogrfiques d'Espanya, els Premis Goya.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85605" title="scar Arias Snchez" nonfiltered="4048" processed="4035" dbindex="34278">


scar Rafael de Jess Arias Snchez ( Heredia, Costa Rica 1940 ) Politleg, economista i pensador s l'actual President de Costa Rica, pas que ja va governar entre el 1986 i 1990. El 1987 fou recompensat amb el Premi Nobel de la Pau, convertint-se en el primer Premi Nobel en esdevenir mandatari d'una naci llatinoamericana. 

Biografia.
scar Arias va nixer a Heredia, Costa Rica, el 13 de setembre de 1940. Va estudiar Dret i Economia a la Universitat de Costa Rica. La seva tesi de graduaci per a la llicenciatura d'Econmiques, "Grupos de Presin en Costa Rica", el va fer guanyador l'any 1971 del Premi Nacional d'Assaig de Costa Rica. Va desenvolupar part dels seus estudis a la Universitat d'Essex, a Anglaterra, rebent el doctorat en Cincies Poltiques per aquesta universitat el 1974.

Vida poltica.
Mentre cursava els seus estudis a la universitat va ingressar a les files del Partido Liberacin Nacional, amb 20 anys va anar escalant possicions poltiques dins el partit fins arribar a ser assessor del President de Costa Rica, Jos Figueres Ferrer. Posteriorment va esdevenir Ministre de Planificaci Nacional per aquell president i pel posterior, Daniel Oduber Quirs.

El 1978 fou escollit diputat i va promoure diverses reformes a la Constituci de Costa Rica de 1949. El 1981 opt a la Secretaria General del seu partit i el 1985 aconsegueix ser escollit candidat a la Presidncia de la Repblica en les eleccions de l'any segent, les quals guanya al seu oponent Rafael ngel Caldern Fournier.

Primer Mandat presidencial (1986-1990).
Escollit president de la Repblica, Arias va aplicar poltiques econmiques destinades a baixar el deute extern del pas. Aquest esforos tamb s'encaminaren a aconseguir la Pau a l'Amrica Central, marcada per la inestabilitat de les guerrilles. 

En aquells moments la inestabilitat poltica a la zona estava provocada per l'enfrontament entre els Estats Units i la URSS en el marc de la Guerra Freda. En aquells moments hi havia diversos focs oberts, hi havia un enfrontament entre el Govern i la Guerrilla Sandinista a Nicaragua; una cruenta Guerra Civil a Guatemala; i inestabilitat poltica a El Salvador.

scar Arias, davant d'aquests fets, va convocar els presidents d'El Salvador, Guatemala, Hondures i Nicaragua amb la intenci d'arribar a un procs de pacificaci, reprenent la idea del Grup de Contadora, que havia quedat aturat pel conflicte civil a Panam.

Aquest procs va veure la llum a Guatemala amb la firma del denominat Pla Arias per a la Pau el 7 d'agost de 1987. Els seus esforos pacificadors a l'Amrica Central van ser reconeguts internacionalment amb l'otorgaci del Premi Nobel de la Pau el 1987, i l'any segent el Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional.

Fundaci Arias per la Pau.
El contingut ecomic dels Premi Nobel de la Pau va ser destinat, ntegrament, per establir la Fundacin Arias para la Paz y el Progreso Humano. Una fundaci amb tres programes bsics:
 El Centre per al Progrs Hum, per promoure la igualtat d'oportunitats per a la dona en tots els sectors de la societat centroamericana.
El Centre per la Participaci Organitzada, per promoure el canvi en la orientaci filantrpica a l'Amrica Llatina.
El Centre per la Pau i la Reconciliaci, que treballa en favor de la desmilitaritzaci i la ressoluci de conflictes en els pasos en vies de desenvolupament.

Reelecci presidencial (2006-2010).
El 14 de gener de 2005 Arias va aconseguir obtenir el perms per part del Tribunal Constitucional de Costa Rica per poder-se presentar novament a les eleccions a la Presidncia de la Repblica de Costa Rica. La victria fou seva, tot i que per un estret marge de 18.000 vots, el 5 de febrer de 2006.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1987;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional 1988;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85608" title="Associaci Internacional de Metges per a la Prevenci de la Guerra Nuclear" nonfiltered="4049" processed="4036" dbindex="34279">


L'Associaci Internacional de Metges per a la Prevenci de la Guerra Nuclear (IPPNW), en angls: International Physicians for the Prevention of Nuclear War, s una prestigiosa organitzaci creada per metges sovitics i nord-americans durant la Guerra Freda per a la prevenci de la guerra nuclear i l'evitaci de conflictes armats. Per aquests motius la IPPNW va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1985.

Fou fundada el 1980 pels cardilegs Bernard Lown (EUA) i Evgueni Chazov (URSS), t la seva seu a la ciutat nord-americana de Boston, Massachusetts, i est present en ms de 60 pasos.

La IPPNW ha exts el seu missatge original per incloure la prenvenci a totes les guerres, no noms la nuclear, la desmilitaritzaci del mn i minimitzar els efectes de la guerra i promoure el desenvolupament i el respecte mediamebiental.

 Enllaos externs .
  Pgina oficial de la IPPNW;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1985;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85616" title="Funci entera" nonfiltered="4050" processed="4037" dbindex="34280">
En anlisi complexa, una funci s anomenada entera si s definida sobre tot el pla complex i s holomorfa a cada punt.

Exemples tpics de funcions enteres sn els polinomis, la funci exponencial, i les sumes, productes i composicions d'altres funcions enteres.

Les funcions trigonomtriques i les funcions hiperbliques sn tamb funcions enteres, ja que poden ser construdes com a combinacions lineals de la funci exponencial. Cada srie de potncies amb radi de convergncia infinit defineix una funci entera; recprocament, cada funci entera pot sser representada per una srie de potncies amb radi de convergncia infinit.

La funci logaritme no s entera, ni tampoc ho s la funci arrel (amb qualsevol ndex), perqu no sn definides unvocament sobre el pla complex.

El resultat ms important sobre funcions enteres s probablement el teorema de Liouville: Si una funci entera s fitada, llavors s constant. Aquest fet pot sser utilitzat per a donar una demostraci elegant, per reducci a l'absurd, del teorema de d'Alembert-Gauss.

Tanmateix, el Teorema de Picard millora considerablement el teorema de Liouville: Tota funci entera pren tots els valors complexos finits, llevat d'un valor com a mxim.

Una funci  definida sobre tot el pla complex i holomorfa a tot arreu llevat d'un conjunt de punt allats, anomenats pols, es diu funci meromorfa. Els pols sn punts definits per la condici que  hi valgui  i hi sigui holomorfa en un entorn.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85617" title="CAA" nonfiltered="4051" processed="4038" dbindex="34281">
Canals Activitats d Aprenentatge s un projecte que t per vocaci la creaci comunitria de microcontinguts curriculars. Els continguts CAA sn continguts educatius basats en el model dels servei web i que s ofereixen sota sindicaci RSS.

A diferncia d altres formats de continguts digitals com els Objectes Digitals d Ensenyament  Aprenentatge (Learning Objects) de concepci modulars i amb diferents nivells de granularitat (activitat, unitat didctica, curs)-, els continguts CAA bsicament responen a la noci de 
 microcontinguts (nivell mnim de granuralitat: ;
activitats didctiques (exercicis, problemes, comentaris), ;
guions de classe (lesson plan), ;
activitats interactives (JClic, Hotpotatoes, WebQuest) i ;
 microrecursos estructurats (efemrides, cites, pensaments i proverbis).

La proposta CAA es configura com un projecte collaboratiu per assolir l efecte xarxa: quant ms professorat s adhereixi a aquesta idea, major ser la disponibilitat i diversitat de l oferta de microcontinguts educatius en lnia.

Exemples de CAA.
Portal CAA

Astronomy Picture of the Day

Comunitat Catalana de WebQuest



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85620" title="Xling de Somalilndia" nonfiltered="4052" processed="4039" dbindex="34283">

El xling de Somalilndia (en somali Somaliland shilin, SL shilin o, simplement, shilin) s la unitat monetria de l'autoproclamada Repblica de Somalilndia. S'acostuma a abreujar SlSh i, a causa del no-reconeixement internacional de Somalilndia, la moneda no t assignat un codi ISO 4217.  Nominalment es divideix en 100 cntims (sent), per de fet fins ara encara no s'ha encunyat cap moneda amb valor fraccionari. 

En proclamar-se independent de Somlia el 1991, Somalilndia es va desvincular del xling somali i l'octubre del 1994 va adoptar la seva prpia moneda, emesa pel Banc de Somalilndia (Baanka Somaliland), amb seu a Hargeisa.

En circulen bitllets de 5, 10, 20, 50, 100 i 500 xlings, i monedes d'1 xling, tot i que se n'han fet tamb altres emissions commemoratives. 

Taxa de canvi.
1 USD = 4.500 SlSh (desembre del 2000)  canvi oficial del Govern;
1 USD = 6.000-6.300 SlSh (abril del 2005)  canvi no oficial;

El xling de Somalilndia s una de les unitats monetries de valor ms baix del mn.

Vegeu tamb.
Xling;

Enllaos externs.
 Banc de Somalilndia;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85621" title="Francesc Bellmunt i Moreno" nonfiltered="4053" processed="4040" dbindex="34284">
Francesc Bellmunt (Sabadell, 1 de febrer de 1947) s un director de cinema i guionista catal.

Ha intervingut com a director i guionista en vint llargmetratges dels que destaquen els documentals La Nova Can, Canet Rock i La Torna, les comdies L'Orgia, La rdio folla, La quinta del porro i Un parell d'ous a ms de les ficcions histriques El complot dels anells i Monturiol, el senyor del mar. Tamb ha dirigit les adaptacions cinematogrfiques de les novelles de Ferran Torrent, Un negre amb un saxo i Grcies per la propina. La seva pellcula ms recent, Lisstrata (Lysistrata), s l'adaptaci del cmic que el dibuixant alemany Ralf Knig va crear inspirant-se en el text antibelicista dAristfanes. 
Ha produt per a televisi amb la productora Fairplay Produccions s.a. (1989) la sitcom de tretze captols Happy house (RTVE-Sant Cugat ) i el 2006 ha estrenat la srie policaca ngels i Sants (TV3) de Pau Freixas. 
Des de l'any 1974 participa en activitats de poltica cinematogrfica relacionades amb el cinema catal com ara la fundaci de l'Institut del Cinema Catal (1974), del Collegi de Directors de Cinema, de l'associaci de productors Barcelona Audiovisual i del Collegi de l'Audiovisual de Catalunya formant part de la seva Junta des del 2004. A partir de 2007 s conseller de la corporaci de Radiotelevisi Espanyola  proposat per Esquerra Republicana de Catalunya.

Filmografia director.
 1975, Canet Rock;
 1975, La Nova Can;
 1977, La Torna;
 1978, L'Orgia;
 1979, Salut i fora al canut ;
 1980, La quinta del porro;
 1983, Pa d'ngel;
 1984, Un parell d'ous;
 1985, La rdio folla (Radio speed);
 1988, El complot dels anells;
 1988, Un negre amb un saxo;
 1990, Rateta, rateta;
 1993, Monturiol, el senyor del mar;
 1995, Escenes d'una orgia a Formentera;
 1996, Grcies per la propina;
 2000, Lisstrata (Lysistrata);

Filmografia productor cinema.
 1988, El complot dels anells;
 1988, Un negre amb un saxo;
 1990, Rateta, rateta;
 1993, Monturiol, el senyor del mar;
 1995, Escenes d'una orgia a Formentera;
 1996, Grcies per la propina;
 2000, Lisstrata (Lysistrata);

Filmografia productor televisi.
 1994, Quin curs, el meu tercer -tvmovie- (TVC);
 1996, Junts -tvmovie- (TVC);
 1999, Happy House -srie-(RTVE);
 2001, Nines Russes -tvmovie- (TVC);
 2006, ngels i Sants -srie- (TVC);



Enllaos.
 Francesc Bellmunt a The Internet Movie Data Base. ;
 Francesc Bellmunt a Hispavista. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85624" title="Ernest Benach i Pascual" nonfiltered="4054" processed="4041" dbindex="34285">

Ernest Benach i Pascual (Reus, 12 de novembre de 1959) s un poltic catal, militant d'ERC i que actualment ocupa el crrec de president del Parlament de Catalunya. 

Els seus pares eren mestres del Liceu Verge de Montserrat, propietat de la seva via Antnia. Va estudiar en aquest collegi i en d'altres.

Biografia.
Es va fer conegut per la participaci al concurs de televisi Vost Jutja, presentat per en Joaquim Maria Puyal a TV3, en el qual va fer d'acusador en un judici fictici contra un home que treballava i cobrava de l'atur. Desprs d'iniciar els estudis de medicina que no va acabar va entrar com a funcionari a la Generalitat de Catalunya el 1979.

Es va casar a l'Ermita de Barrulles (Capafonts) el 1986 amb la reusenca M. dels ngels B. M., amb qui no va tenir fills i de la qual es divorci a primers dels anys 90. Posteriorment es torn a casar i ha tingut tres fills.

Polticament es va iniciar als Nacionalistes d'Esquerra el 1980 i desprs va passar a Esquerra Republicana de Catalunya el 1987 de la que n's membre de l'Executiva Nacional. Va ser cap de llista d'ERC per Reus a les municipals de 1987 sortint-ne elegit. Va ser reelegit el 1991, 1995 i 1999. Va ocupar els crrecs de primer tinent d'alcalde i regidor de Cultura, Esports i Joventut (1987-1991), cinqu tinent d'alcalde (1991-1995), regidor de Poltica Lingstica (1995-1999) i primer tinent d'alcalde i regidor de Societat de la Informaci (1999-2001). El 2001 va deixar pas com a lder local a Empar Pont i Albert. Al front de l'IMAC (Institut Municipal d'Acci Cultural de Reus) que ell va fundar, va desenvolupar una important tasca. Va assegurar la majoria al govern municipal socialista de Josep Abell Padr i va formar coalici amb socialistes i comunistes.

Ha estat diputat del Parlament de Catalunya durant les legislatures IV, V, VI, VII i VIII. Fou secretari segon de la Mesa en part de la V i en la VI i el 2003 fou elegit president del Parlament, crrec que repeteix en la VIII legislatura. 

Entre l'octubre de 2004 i l'octubre de 2005 va presidir la Calre (Conferncia d'Assemblees Legislatives Regionals Europees).

Casteller.
Actiu participant al mn casteller, va ser un dels fundadors dels Xiquets de Reus l'any 1981 i posteriorment fou el president (1991 al 1996) i Cap de Colla del 1994 al 1996, bienni que coincidiria amb els anys ms brillants de la colla. Com a Cap de Colla va assolir els millors castells que han fet fins ara els Xiquets de Reus; descarregant el primer cop en la seva histria el 3 de 8, el 2 de 8 amb folre i el 3 de 9 amb folre i carregant el 5 de 8.

Cotxe oficial.
A les darreries d'octubre de 2008 es va veure envoltat en una polmica iniciada pel diari ABC, on era acusat de gastar 20.000 euros del seu pressupost (fonts del Parlament van informar que la quantitat exacta era de 9.276) en adaptar el seu nou vehicle oficial com una oficina mbil (mentre vivia a Reus, a ms de 120 kilmetres del Parlament) amb un reposapeus, televisor i escriptori a mida. L'acusaci va desembocar en pressions del seu entorn que el van impulsar a anunciar la retirada dels esmentats complements. En la notcia no es feia cap comparativa amb la resta de despeses en vehicles d'altres presidents parlamentaris, per s que s'insistia en qu el moment econmic era molt dolent.

Aquest fet va provocar crtiques des de la societat civil per un comportament acomplexat de la classe poltica catalana.

Referencies.


Enllaos externs.


Biografia al lloc web del Parlament de Catalunya.
Plana flickr de l'Ernest Benach;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85626" title="Trcul" nonfiltered="4055" processed="4042" dbindex="34286">
Un trcul s una premsa utilitzada per a l'estampaci de gravats. L's ms freqent, s el gravat calcogrfic encara que es pot utilitzar en el linogravat o la xilografia. 
El procs s manual i s emprat per artistes i filantrops. Funciona amb dos corrons de metall, cilindres, un superior i l'atre inferior. Accionant un volant, que t aspecte de tim, els corrons giren sobre el seu propi eix i desplacen una platina. En la platina se situa la matriu, el paper de gravat damunt i cobrint el conjunt un parell de feltres. Quan aquest conjunt passa a travs dels dos corrons, l alta pressi, comporta que la tinta traspassi de la matriu al paper. Realitzant-se una impressi en el paper anomenada estampa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85628" title="Franois Adrien Boieldieu" nonfiltered="4056" processed="4043" dbindex="34287">
Franois-Adrien Boeldieu, (Rouen, 16 de desembre de 1775 - Varennes-Jarcy, 8 d'octubre de 1834), compositor francs.

 Biografia .

Nascut en l'Antic Rgim, Boeldieu va ser iniciat en la msica inicialment pel mestre de capella de la catedral de Notre-Dame de Rouen i desprs per l'organista del mateix temple. La Revoluci no va frenar l'activitat musical del teatre de Rouen, que va continuar estrenant obres de joves autors com tienne Nicolas Mhul. Durant el Terror, Rouen va ser fins i tot una de les poques ciutats que van conservar una activitat musical d'importncia. Boeldieu va compondre llavors les seues primeres obres sobre textos escrits per son pare, La Fille coupable el 1793, desprs Rosalie i Mirza el 1795, que van suposar per al jove compositor un xit immediat.

Durant el perode revolucionari, Boeldieu va traslladar-se a Pars i, prudentment, s'hi va installar com afinador de pianos. Noms el gnere de lpera cmica oferia aleshores sortida, amb aquestes obres hbrides, molt properes a l'pera clssica, per amb parts parlades. L'obra ms tpica d'aquest gnere s Medea de Cherubini (1797). L'pera cmica, representada tracicionalment a la Sala Favart, tamb va tenir la seua al Teatre de Monsieur des del 1789 i, el 1791, s'install en un nou teatre, el Feydeau, abans reservat a l'opera buffa. Durant una desena d'anys, les companyies de Favart i de Feydeau van competir pel pblic, Favart decantant-se pels espectacles patritics i obres lleugeres de Mhul, i Feydeau portant a escena preferentment els drames herics de Cherubini o de Lesueur. El 1797, Boeldieu va presentar al Feydeau La Famille suisse i L'Heureuse Nouvelle. El 1798, va  estrenar al Favart Zoraime et Zulmare. L'xit va ser clamors.

Fill espiritual del compositor d'peres i operetes Grtry, Boeldieu preferia les melodies sense ornaments superflus que feia reeixir amb una instrumentaci lleugera per acurada i els dilegs potics. Berlioz atribuia a la msica de Boeldieu una  elegncia parisenca de molt bon gust . El 1800, va obtenir un vertader xit amb Le Calife de Bagdad. El 1804, va traslladar-se a Sant Petersburg per tal d'ocupar la plaa de compositor de la cort del tsar, lloc que va ocupar fins el 1810. A la ciutat russa va compondre nou peres, entre les que cal destacar Aline, reine de Golconde (1804) i Les voitures verses (1808). De retorn a Frana, va reconquerir al pblic de Pars amb La jeune femme en colre (1811), Jean de Paris (1812), Le Nouveau Seigneur du village (1813) i una desena d'altres obres.

El 1825, va publicar la que es considera la seua obra mestra per al teatre, La dame blanche. En temps moderns, aquesta pera ha estat representada a la Sala Favart (el 1997) i gravada sota la direcci de Marc Minkowski. Basada sobre una novella de Walter Scott   fet poc com en aquella poca  , l'argument gira entorn del tema de l'infant perdut i finalment retrobat in extremis. L'estil d'aquesta pera va influir en la Lucia di Lammermoor de Donizetti, I Puritani de Bellini i La jolie fille de Perth de Bizet. Reconeguda com una de les primeres tentatives d'introduir temes de caire fantstic en l'pera, La Dame blanche tamb ha estat un model per a obres posteriors, com Robert le diable de Meyerbeer o Faust de Gounod.

Boeldieu va esdevenir professor de composici del Conservatori de Pars i, el 1817, va succeir Mhul a l'Acadmia. Va rebre la Legi d'Honor el 1820. La seua segent pera, Les Deux Nuits (1829) va ser admirada per Wagner, qui va lloar-ne  la vivacitat i la grcia natural de l'esperit francs  i qui s'inspir en un dels cors per a la  marxa nupcial  de Lohengrin. Boeldieu va anar perdent progressivament l's de la paraula, sense dubte a causa d'un cncer de laringe. La fallida de l'pera-Cmica i la Revoluci de 1830 van afegir-se a la seua desgrcia. Amb l'objectiu d'evitar-li la misria Adolphe Thiers li va assegurar una pensi de l'Estat de 6000 francs. El 25 de setembre de 1834, va fer la seua darrera aparici pblica per a l'estrena de Chalet d'Adolphe Adam. Poc abans de la seua mort, va tenir aix l'elegncia de passar-li la torxa al seu brillant alumne.

Artista nat sota l'Antic Rgim, Boeldieu va forjar-se durant el Terror, va aplegar a la celebritat durant el Consolat i el Primer Imperi, va ser estimat pels Borbons i desprs arruinat per la Revoluci de Juliol. Est considerat el principal compositor francs d'pera del primer quart del Segle XIX.

Obres.
peres :
La Fille coupable (1793);
Rosalie et Myrza (1795);
L'Heureuse Nouvelle (1797);
Le Pari ou Mombreuil et Merville (1797);
Zorame et Zulnar (1798);
La Dot de Suzette (1798);
Les Mprises espagnoles (1799);
Emma ou La Prisonnire (1799);
Bniovski ou Les Exils du Kamchattka (1800);
Le Calife de Bagdad (1800);
Ma Tante Aurore ou Le Roman impromptu (1803);
Le Baiser et la quittance ou Une Aventure de garnison (1803);
Aline, reine de Golconde (1804);
La Jeune Femme colre (1805);
Abderkan (1805);
Un Tour de soubrette (1806);
Tlmaque (1806);
Amour et mystre ou Lequel est mon cousin ? (1807);
Les Voitures verses ou Le Sducteur en voyage (1808);
La Dame invisible (1808);
Rien de trop ou Les Deux Paravents (1811);
Jean de Paris (1812);
Le Nouveau Seigneur de village (1813);
Le Barnais ou Henri IV en voyage (1814);
Angla ou L'Atelier de Jean Cousin (1814);
La Fte du village voisin (1816);
Charles de France ou Amour et gloire (1816);
Le Petit Chaperon rouge (1818);
Les Arts rivaux (1821);
Blanche de Provence ou La Cour des fes (1821);
La France et l'Espagne (1823);
Les Trois Genres (1824) (en collaboraci amb Auber);
Pharamond (1825);
La dame blanche (1825);
Les Deux Nuits (1829);
La Marquise de Brinvilliers (1831) (en collaboraci amb Auber, Cherubini i d'altres);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85629" title="Eureka" nonfiltered="4057" processed="4044" dbindex="34288">

Eureka (del grec /, heureka/eureka) s una famosa exclamaci atribuda a Arquimedes i significa "he trobat!". S'usa per a expressar l'alegria produda per haver trobat la soluci a un problema.
Astronomia: (5261) Eureka s un asteroide.
TV: Eureka (TV) Srie de televisi d'nord-americana emitida per Sci Fi.
Geografia: Eureka (California). Ciutat de Califrnia, als Estts Units;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85631" title="Conferncia d'Assemblees Legislatives Regionals Europees" nonfiltered="4058" processed="4045" dbindex="34289">
La Conferncia d'Assemblees Legislatives Regionals Europees (CALRE) fou fundada a Oviedo el 1997; reuneix setanta-quatre presidents de les assemblees legislatives d mbit subestatal dels estats membres de la Uni Europea: els parlaments de les comunitats espanyoles, les regions italianes, els estats federats alemanys i austracs, les regions portugueses de les Aores i de Madeira,  Esccia i Irlanda del Nord al Regne Unit, land a Finlndia  i  les comunitats i regions de Blgica.
Els seus objectius, formulats el 1998, s adrecen a preservar el principi de subsidiarietat en el procs d integraci europea, ser un estmul en el control parlamentari dels afers europeus, promoure l intercanvi d informaci entre els membres de Calre i entre el Parlament Europeu i els parlaments dels estats, i actuar com a rgan del parlamentarisme regional a Europa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85649" title="Jonas Carlsson Dryander" nonfiltered="4059" processed="4046" dbindex="34290">
Jonas Carlsson Dryander (5 de mar del 1748   19 d'octubre del 1810) fou un botnic suec.

Dryander va nixer a Gteborg. Va ser alumne de Carl von Linn a la Universitat d'Uppsala. El 10 de juliol del 1777 va arribar a Londres. Va ser botnic/bibliotecari de Sir Joseph Banks des del 1782 (desprs de la mort de Daniel Solander), bibliotecari de la Royal Society i Vicepresident de la Linnean Society of London.

Les obres de Dryander inclouen el Catalogus bibliothecae historico-naturalis  Joseph Banksi (1796-1800).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85652" title="Classificaci de la Copa del Mn de futbol 1934" nonfiltered="4060" processed="4047" dbindex="34291">
Per a la Copa del Mn de Futbol 1934, disputada a Itlia, es va celebrar una fase de classificaci per tal de determinar les 16 seleccions participants. Hi van participar 32 seleccions que van ser dividides en 12 grups i que van classificar 16 seleccions per a la fase final, inclosa Itlia, que tot i ser organitzadora tamb va prendre part en aquesta fase.

Les seleccions es van dividir de la segent manera:
Europa: 21 equips competint per 12 places. Grups 1 al 8.
Sudamrica: 4 equips competint per 2 places. Grups 9 al 10.
Nordamrica i el Carib: 4 equips competint per 1 plaa. Grup 11.
frica i sia: 3 equips competint per 1 plaa. Grup 12.

Europa.
Grup 1.



El partit entre Estnia i Litunia no es va jugar en estar les dues seleccions ja eliminades.
 Classificat: Sucia;

Grup 2.

 Classificat: Espanya;

Grup 3.

 Classificat: Itlia;

Grup 4.



Bulgria es retir i no es continuaren disputant les eliminatries.
 Classificats: Hongria i ustria;

Grup 5.

Polnia no es present en el segon partit i se li don per perdut per 2 a 0.
 Classificat: Txecoslovquia;

Grup 6.



Romania i Sussa havien empatat a 2 per una alineaci indeguda dels romanesos atorg la victria a Sussa per 0-2.
 Classificats: Sussa i Romania;

Grup 7.



 Classificats: Pasos Baixos i Blgica;

Grup 8.



 Classificats: Alemanya i Frana;

 Amrica del Sud .
Uruguai, Paraguai i Bolvia van negar-se a participar. Els quatre equips restants es dividiren en dos grups:
Grup 9.
Per s'havia d'enfrontar a Brasil per es retir.
 Classificat: Brasil;

Grup 10.
Xile s'havia d'enfrontar a Argentina. En un primer moment Argentina es retir, per Xile tamb va fer el mateix i finalment Argentina reconsider la seva opini.
 Classificat: Argentina;

 Amrica del Nord i Carib .
Grup 11.
El grup d'Amrica del Nord i el Carib es va disputar en tres tongades. A la primera s'enfrontaren Hait i Cuba al millor de tres partits. El guanyador s'enfront a Mxic tamb al millor de tres partits. El campi s'enfrontaria als Estats Units. Com els dos finalistes no es posaren d'acord sobre qui jugaria de local, la decisi sobre la selecci classificada es va prendre a Roma en un partit que els enfront, pocs dies abans de l'inici del campionat.

 Classificat: Estats Units;

 frica i sia .
 Grup 12 .
Aquest grup el composaven tres seleccions, per Turquia es retir abans de comenar.

 Classificat: Egipte;

 Articles relacionats .
Copa del Mn de Futbol 1934;

 Enllaos externs .
Pgina oficial de la FIFA;
Detalls a RSSSF;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85655" title="Frusino" nonfiltered="4061" processed="4048" dbindex="34292">
Frusino fou una ciutat del Latium, a la via Llatina, a uns 10 km de Ferentinum i entre aquesta ciutat i Fregellae. Fou inclosa administrativament al Latium. Es creu que fou originalment una ciutat dels volscs i que va mantenir intenses relacions amb els seus vens hrnics, per apareix a l'histria com una de les ciutats que s'havien unit als hrnics en la revolta contra Roma i quant fou sotmesa fou castigada amb la prdua d'un ter del seu territori. Hi va passar Annbal en la seva marxa sobre Roma el 211 aC. Cicer va posseir una granja al seu territori. El Liber Coloniarum diu que va rebre una colnia de veterans per no esmenta la data (al segle I aC) per va mantenir el seu rang municipal i es esmentada per Estrab, Plini el Vell i Ptolemeu com a ciutat del Latium. La seva prosperitat va venir de la seva situaci a la via Llatina i Juvenal l'esmenta com una ciutat respectable. Apareix tamb als Itineraris. 

A l'edat mitjana va ser seu episcopal i encara existeix sota el nom de Frosinone.

Es conserven poques restes romanes: l'amfiteatre i poc mes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85659" title="Frentans" nonfiltered="4062" processed="4049" dbindex="34293">
Els frentans o frentanis (llat frentani) foren un poble del centre d'Itlia ocupant la costa oriental de la pennsula italiana dels Apenins a la mar Adritica i de la frontera de la Pulla al territori dels marruquins. Tenien al oest als samnites als que estaven emparentats (suposadament n'eren descendents). El lmit sud se suposa que fou el riu Tifernus (Biferno) i el nord el Sagrus (Sangro) per Plini l'estn fins lAternus (i Mela fins al Matrinus el que es probablement erroni). Estrab assegura que els marrucins posseen la dreta del Aternus i els vestinis o vestins l'esquerra per lo que cal pensar que els frentans no arribaven al Aternus al menys prop de la desembocadura ja que d'altra part se sap que Ortona i Anxanum, situades al nord del Sagrus, eren ciutats frentanes.

 Histria .

Els frentans eren d'origen samnita segons Estrab, com tamb ho eren els pelignis, els marrucins i els vestinis. Per en temps histrics ja formaven una naci separada. Apareixen per primer cop el 319 aC enfrontats a Roma per derrotats foren obligats a sotmetre's a Roma. Al final de la segona guerra samnita els frentans, mars, marrucins i vestinis son esmentats com a pobles que acceptaven voluntriament l'aliana romana. Van participar al costat de Roma en la lluita contra Pirros d'Epir (279 aC) i un oficial d'aquesta naci es va distingir a la batalla d'Heracleia. Tamb durant la Segona Guerra Pnica van romandre fidels desprs de la batalla de Cannes el 211 aC i les seves relacions essencials eren amb els vens pobles dels marrucins, pelignis i vestins i molt poc amb els samnites.

Els frentans van formar part de l'aliana italiana a la guerra social (90 aC) per van tenir un paper poc important i van rebre la ciutadania al mateix temps que altres pobles i ciutats d'Itlia. Cicer esmenta als frentans que van enviar alguns dels seus caps a donar suport a la causa de Cluentius un nadiu de Larinum.

Juli Csar va creuar el seu territori sense resistncia el 49 aC. Desprs ja no torna a ser esmentat com a poble separat. El seu territori fou incls a la quarta regi d'August amb els marrucins, pelignis i mars i mes tard unit al Samni com una sola provncia. 

 Rius del pas dels frentans .

Tifernus (avui Biferno);
Trinius (avui Trigno);
Sagrus (avui Sangro) ;
Clotoris (avui Moro) ;

 Caps de la costa .

Buca (avui Termoli) ;
Punta della Penna.

 Ciutats .

A la costa

Ortona (avui Ortona);
Histonium (runes de Il Vasto d'Ammnone);
Buca (probablement Termoli, o Santa Maria della Penna);

Al interior

Anxanum (avui Lanciano) ;
Carentini supernates et infernates (esmentats per Plini);
Lanuenses (esmentats per Plini);
Pallanum (Monte di Pallano a uns 5 km al sud d'Atessa);
Uscosium (Guglionisi);

 Comunicacions .

Una via creuava el pas des Aternum a Larinum, en gran part per la costa. Aquesta via es dia via Trajana frentana i les seves estacions segons l'Itinerari d'Anton, eren:

Ostia Aterni;
Angelum (Angulus);
Ortona;
Anxano	;
Histonios	;
Uscosio	;
Arenio (Larinum?);

Angulus era mal situat al Itinerari (en realitat era entre Hadria i Aternus). A la Taula de Peutinger les estaciones son esmentades aix:

Ostia Aterni;
Teano Marrucino;
Ortona;
Anxana	;
Annum	;
Pallanum;
Istonium;
Larinum;

 Monedes .

Es coneixen algunes monedes amb la llegenda (en osc) Frentrei, que probablement cal assignar als frentans. 

 Capital .

L'existncia d'una ciutat de Frentum com a capital dels frentans, referida indirectament per Tit Livi, no ha estat demostrada.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85660" title="Frisiabons" nonfiltered="4063" processed="4050" dbindex="34294">
Frisiabons o Frisevons (llat Frisiaboni o Frisiabones o Frisaevones) foren un poble suposadament gal (probablement germnic) que Plini situa al nord de la Gllia entre els sunici i els betasis. La seva ubicaci no es coneix per sembla comprovat que sn un poble diferent als frisis.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85661" title="Fregenae" nonfiltered="4064" processed="4051" dbindex="34295">
Fregenae fou una ciutat de la costa d'Etrria entre Alsium i la desembocadura del Tber. Tit Livi l'esmenta com a colnia martima probablement establerta al mateix temps que Alsium el 245 aC. Velleius Paterculus esmenta la fundaci de les dues colnies per dona el nom de Fregellae en lloc de Fregenae, per Epitome diu que Fregenae fou fundada com a colnia al mateix temps que Brundisium i com que aquesta se sap que fou fundada el 244 aC segons el prpi Velleius Paterculus, cal pensar que es referia a Fregenae i no a Fregellae que havia de ser mes antiga. Construda en terreny pantans i poc sa, no va assolir importncia i quant es va construir Portus Augusti a la dreta del Tber va esdevenir un llogaret. Encara apareix a Estrab, Plini el Vell i als Itineraris per Rutilus a la seva descripci de la costa d'Etrria ja no l'esmenta i no s'han trobar runes que li puguin correspondre que haurien de ser prop de Torre di Maccarese, entre Palo i Porto, a la desembocadura del riu Arone.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85662" title="Fregellae" nonfiltered="4065" processed="4052" dbindex="34296">
Fregellae fou una ciutat del Latium, per prpiament fou una ciutat dels volscs inclosa administrativament al Laci. Era a la riba esquerra del riu Liris, prop de la confluncia  amb el Trerus i a poca distancia de la via Llatina.

Segons Tit Livi el territori fou ocupat originriament pels sidicins i desprs pels volscs als qui fou arrabassada pels samnites que van destruir la ciutat. El 328 aC els romans es van apoderar d'aquesta part de la vall del Liris i van restaurar Fregellae on van establir una colnia romana, cosa que va enfurir als samnites i fou una de les causes directes de la segona guerra samnita; els samnites la van ocupar dues o tres vegades durant la guerra per sempre fou recuperada pels romans. Durant l'avan de Pirros d'Epir cap a Roma el 279 aC suposadament va assolar el territori de Fregellae per no se segur si la va ocupar. El 211 aC va fer front a Annbal i van destruir el pont del Liris per dificultar l'avan cartagins el que fou severament castigat pels cartaginesos saquejant minuciosament el territori tot i el qual el 209 aC la ciutat fou una de les 18 colnies que va romandre fidel a Roma i un cos de cavalleria de la seva ciutat s esmentat en la batalla en la que va morir Marcel. Sorprn que desprs de tanta fidelitat, la ciutat es revolts contra Roma al segle segent, quant els romans era al cim del seu poder, i aix s'interpreta com un signe del descontent de les ciutats italianes, que llgicament no va reeixir i fou sotmesa pel pretor L. Opimius el 125 aC; fou destruda i no va recuperar la seva prosperitat. Es va establir a mes una colnia a Fabratria, a les rodalies, el 124 aC, suposadament amb les terres confiscades, i per controlar a Fregellae. En temps d'Estrab havia perdut importncia i era un llogaret per encara molt visitat per afers religiosos pels habitants del pobles propers. Plini el Vell ja no l'esmenta. Al Itinerari d'Anton apareix una estaci amb el nom Fregellae per sembla que no es la mateixa ciutat

El lloc de la ciutat va ser difcil de determinar. Es van  trobar diverses runes considerables a la vora del Liris per cap inscripci permetia determinar a quina ciutat corresponien. La mes probable semblava ser San Giovanni in Carico, en front d'Isoletta, a la riba dreta, per la troballa d'alguna inscripci va  demostrar que es tractava de Fabrateria Nova, es a dir de la colnia romana de Fabrateria. L'abat Chaupy va establir finalment el lloc a la riba esquerra, a l'altra costat de la ciutat de Ceprano, a una plana bastant gran on queden restes d'una muralla, per molt minses per haver servit coma cantera de Ceprano i altres llogarets. La partida es diu encara Opi o Opio probablement derivat dOppidum. Tot i aix aquest punt t en contra ser massa lluny del recorregut suposat de la via Llatina.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85664" title="Forl" nonfiltered="4066" processed="4053" dbindex="34297">


Forl es una ciutat d'Itlia a la regi de l'Emlia-Romanya, provncia de Forl-Cesena. Te al tomb dels 115.000 habitants. Esta situada al peu del Monte Falterone i prop de la costa de la mar Adritica. El seu centre neurlgic es la Piazza Maggiore des on surten les carreteres que l'uneixen a Faenza, Ravenna i Cesena entre d'altres.

 Histria .

 Perode rom .

Forum Livii fou una ciutat de la Gllia Cispadana a la Emlia entre Faventia  (Faenza) i  Caesena (Cesena). La seva fundaci es generalment atribuda a Livi Salinator. No es esmentada per Estrab ni per Ptolemeu, per si per Plini el Vell, que diu que tenia rang de municipi. Els itineraris la situen correctament. 

 Alta edat mitjana .

El 412 es van casar a la ciutat Placdia, germana d'Honori, amb el rei got Ataulf. Fou desprs dominada pels ostrogots i els llombards que la van disputar amb els bizantins. El 756 fou cedida pels llombards, derrotats per Pip, al Papa; al segle XI (1162) va elegir cnsols i desprs al podest i es va establir el com lliure essent generalment gibellina mentre les venes Faenza i Bolonya eren dels gelfs.

Baixa edat mitjana .

A finals del segle XIII els Ordelaffi es van imposar al Orgogliosi i van assolir el poder amb Teobald I Ordelaffi, i desprs amb el seu fill Scarpetta Ordelaffi la senyoria. Dante Alighieri fou refugiat poltic a la ciutat. Els Ordelaffi van mantenir el poder amb algunes interrupcions fins el 1480. Extingida la nissaga el Papa va assolir el domini de Forl que li pertocava i va donar la ciutat al seu nebot Gerolamo Riario, casat amb Caterina Sforza. A la mort del Papa, Girolamo, mancat de suport poltic va morir en una conjura el 1488 i el va succeir el seu fill Octavi Riario per l'estat va quedar sota la direcci de Caterina Sforza que la va defensar fins que el 1499 la va ocupar Csar Borja (Valentino), suposadament nebot del Papa Alexandre VI. El 1503 els Ordelaffi van recuperar breument el poder per la ciutat va tornar al Papa, que llavors era Juli II della Rovere.  En aquest perode van nixer a la ciutat personatges destacats: Melozzo degli Ambrogi (pintor), Marco Palmezzano (pintor), Sebastiano Menzocchi (pintor), Pace Bombace (arquitecte), Romanello da Forl (condottieri), i  Giovanni delle Bande Nere (fill de Caterina Sforza i de Joan de Medici).

 Segles XVI a XVIII .

En el segle XVI i XVII es van fer importants construccions: el Macello Comunale, l'ospedale "Casa di Dio" a Borgo Cotogni, la Porta Pia i la Porta di Schiavonia. Del segle XVIII sn el Corso della Repubblica  i la via (carrer) Giorgio Regnoli. Molts treballs foren obra de l'arquitecte Luigi Mirri, que tenia l'ajut del pintor Felice Giani.
Algunes famlies van exercir de mecenes i aix va portar a la ciutat al gran  pintor Antonio Canova, que va deixar el monument fnebre dedicar a Domenico Manzoni a l'esglsia de la Santssima Trinitat, i la clebre Ebe, conservada encara a la Pinacoteca comunal. 

Segle XIX .

Desprs d'una breu ocupaci francesa el 1796, els soldats francesos van entrar a la ciutat el 4 de febrer de 1797  i fou inclosa a la Repblica Cispadana; el 1799 fou ocupada per ustria, per el 1800, retornada als francesos,  fou inclosa a la Repblica Cisalpina que el 1802 va esdevenir repblica napolenica italiana i el 1805 Regne d'Itlia. Els austracs van tornar el 1814 i el 1815 el Congres de Viena en va reconixer la possessi al Papa. El Duomo (catedral) es va reobrir. La ciutat va participar als motins del febrer de 1831 sufocats al cap d'un mes. Un dels lders patriotes lliberals de l'poca fou Piero Maroncelli, nascut a Forl el 1795, que va passar per les presons austraques i va morir al exili a Nova York el 1846. El 1859 va proclamar la seva uni al Regne de Sardenya ratificada per referndum el 1860.

 poca moderna .

El 1889 els republicans van guanyar l'administraci municipal i la van conservar fins el 1924 quan el feixisme installat el 1922 va esdevenir dictadura. El 1905 es van derruir les muralles i la ciutat es va expandir i es va construir la via del tren i altres palaus. Forl fou anomenada la "citt del Duce" perqu Benito Mussolini va nixer a la rodalia. L'estructura de la ciutat es va canviar a partir de l'ampliaci de la Piazza Saffi. El primer projecte regulador de la ciutat fou de 1931; el complex de Piazzale della Vittoria, es clssic de l'arquitectura feixista, i fou obra de  Cesare Bazzani (arquitecte) i del escultor Bernardini Bonifava; altres edificis de l'poca sn el Collegio areonautico (avui Istituto Magistrale,  Liceo Classico i Scuole medie) amb una gran esttua d'Icar, i l'ampli vial de la Libert.

Fou bombardejada pels americans el 1944. L'esglsia de  San Mercuriale fou destruda, aix com els barris Saffi i Mazzini i l'esglsia de San Biagio (amb un fresc de Melozzo).
Desprs de la guerra no ha parat de crixer.

Lista de senyors de Forl .

Teobald I Ordelaffi, cap dels gibellins vers 1300;
Scarpetta Ordelaffi 1295-1315 (vicari des el 1302);
Pino I Ordelaffi senyor a Bertinoro 1306-1310;
Francesc I Ordelaffi 1315-1331;
Al Papa 1331-1333 ;
Francesc II Ordelaffi 1333-1359 ;
al Papa 1359-1376 ;
Sinibald I Ordelaffi 1376-1385 ;
Pino II Ordelaffi 1385-1402 ;
Francesc III Ordelaffi 1402-1405 ;
Comuna 1405-1411 ;
Jordi Ordelaffi 1411-1423 ;
Teobald II Ordelaffi 1423-1424 ;
A Mil (Felip Maria Visconti) 1424-1426 ;
Al Papa 1426-1433 ;
Antoni I Ordelaffi 1433-1436 ;
Al Papa 1436-1438 ;
Antoni I (segona vegada) 1438-1448 ;
Francesc IV Ordelaffi 1448-1466 ;
Pino III Ordelaffi 1466-1480 ;
Sinibald II Ordelaffi 1480 ;
Francesc V Ordelaffi 1480 ;
Gerolamo Riario (senyor a Imola des el 1474 al 1488) 1480-1488 ;
Octavi Riario (tamb a Imola) 1488-1499 ;
Csar Borja 1499-1503 ;
Antoni II Ordelaffi 1503-1504;
Al Papa 1504-1797;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85665" title="Teobald I Ordelaffi" nonfiltered="4067" processed="4054" dbindex="34298">
Teobald  I Ordelaffi fou fill de Guillem Ordelaffi. Fou un cap gibell que va participar amb Frederic II al setge de Faenza i Ravenna el 1241. Va obtenir el dret del emperador de batre moneda i nomenar magistrats i va rebre com a blas l'guila d'or.  Era un dels principals ciutadans de Forl, ciutat fidel a l'emperador. Fou podest de Faenza el 1274 i  el 1301. El seus fills foren Scarpetta Ordelaffi, Pino I Ordelaffi, Francesc I Ordelaffi i Sinibald (aquest darrer, mort el 1337, fou el pare de Francesc II Ordelaffi)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85666" title="Scarpetta Ordelaffi" nonfiltered="4068" processed="4055" dbindex="34299">
Scarpetta Ordelaffi fou fill de Teobald I Ordelaffi. Era un dels caps del partit gibell de la Romanya i va participar a una reuni de caps a Argenta del 1295. Fou senyor de Forl vers el 1295 i vicari pontifici des el 1302.

El 1296 al front dels gibellins va participar al setge d'Imola i fou excomunicat junt amb tota la famlia i a Maghinardo Pagani. Al front dels exiliats florentins i els gibellins de la Romanya va organitzar l'expedici que va acabar amb la segona desfeta del Mugelo el 1302. Entre els exiliats hi havia Dante Alighieri al que el 1303 va donar feina com a secretari. El 1303 es va lliurar una  batalla prop de Castel Puliciano entre els gibellins, exiliats florentins i gent de Forl d'un costat i el podest florent Fulcieri da Calboli de l'altra; aquest darrer va guanyar la batalla per Scarpetta va conservar Forl. 

El 1306 es va apoderar de Bertinoro junt amb son germ Pino I Ordelaffi.

A la seva mort vers 1315 el va succeir el seu germ Francesc I Ordelaffi





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85667" title="Pino I Ordelaffi" nonfiltered="4069" processed="4056" dbindex="34300">
Pino I Ordelaffi fou fill de Teobald I Ordelaffi. Fou un membre de la noble famlia forlinesa dels Ordelaffi, els quals serien durant dos segles Senyors de la ciutat a partir de Scarpetta Ordelaffi, germ de Pino. El 1306, juntament amb son germ Scarpetta es va apoderar de Bertinoro de la qu fou Senyor fins el 1310. Va construir el Palazzo Comunale en aquesta ciutat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85668" title="Classificaci de la Copa del Mn de futbol 1938" nonfiltered="4070" processed="4057" dbindex="34301">
Per a la Copa del Mn de Futbol 1938, disputada a Frana l'any 1938, s'hi van inscriure 37 equips per a un total de 16 places disponibles. Per primer cop, el campi i l'organitzador es van classificar automticament (foren Itlia i Frana). 

Originriament s'havia pensat que la competici es disputs alternadament entre Europa i Sud-amrica. No obstant aix, el creador de la Copa del Mn de Futbol Jules Rimet va convncer la FIFA per que la competici es disputs al seu pas, Frana. Degut a aquest fet, molts pasos americans, entre ells Argentina, Mxic, Uruguai o els Estats Units, van refusar participar-hi. Per la seva part, la selecci d'Espanya tampoc hi va participar degut a la Guerra Civil espanyola.

Els 34 equips restants van ser dividits en 12 grups, per proximitat geogrfica, de la segent manera:
 Europa: 23 equips per 11 places (inclosos Egipte i Palestina). Grups 1 a 9.
 Sud-amrica: 2 equips per 1 plaa. Grup 10.
 Nord-amrica, centre-amrica i el carib: 7 equips per 1 plaa. Grup 11.
 sia: 2 equips per 1 plaa. Grup 12.
Els diferents grups es regiren per diverses regles i de vegades classificaven dos equips i de vegades un, en funci del potencial del grup.

Europa.
Grup 1.




 Classificats: Alemanya i Sucia;

Grup 2.

 Classificat: Noruega;

Grup 3.

 Classificat: Polnia;

Grup 4.
Egipte s'havia d'enfrontar a Romania per es retir.
 Classificat: Romania;

Grup 5.

 Classificat: Sussa;

Grup 6.
El Grup es va dividir en dues fases. A la primera s'enfrontaren Grcia i Palestina a doble volta. El vencedor s'enfront al cap de srie Hongria.


 Classificat: Hongria;

Grup 7.

 Classificat: Txecoslovquia;

Grup 8.
El Grup es va dividir en dues fases. A la primera s'enfrontaren Letnia i Litunia a doble volta. El vencedor s'enfront al cap de srie ustria.


 Classificat: ustria;

Tot i haver-se classificat, ustria no va participar a la Copa del Mn en haver estat anexionada per Alemanya, poc abans d'iniciar-se el campionat. La seva plaa fou oferta a Anglaterra, per aquesta rebutj la proposta. Finalment al campionat noms participaren 15 seleccions.

Grup 9.




 Classificats: Blgica i Pasos Baixos;

Sud-amrica.
Grup 10.
Argentina s'havia d'enfrontar a Brasil per es retir.
 Classificat: Brasil;

Nord-amrica.
Grup 11.
Colmbia, Costa Rica, El Salvador, Estats Units, Guayana Holandesa i Mxic es retiraren. Cuba es classific automticament.
 Classificat: Cuba;

sia.
Grup 12.
Jap s'havia d'enfrontar a les ndies Orientals Holandeses per es retir a causa de la seva implicaci en la Segona Guerra Sinojaponesa.
 Classificat: ndies Orientals Holandeses;

 Articles relacionats .
Copa del Mn de Futbol 1938;

 Enllaos externs .
Pgina oficial de la FIFA;
Detalls a RSSSF;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85669" title="Francesc I Ordelaffi" nonfiltered="4071" processed="4058" dbindex="34302">
Francesc I Ordelaffi conegut per Cecco I Ordelaffi, fou fill de Teobald I Ordelaffi. Va succeir vers el 1315 al seu germ Scarpetta Ordelaffi com a senyor de Forl i Bertinoro. Va albergar a Dante Alighieri que ja havia estat a Forl el 1302-1303 i el 1310-1311. El 1322 va ajudar a Guido Tarlatti, senyor d'Arezzo, a conquerir Citt di Castello. Arezzo i Forl van formar una lliga gibellina a la que es van unir Osimo, Cagli, Urbino, San Marino, Montefeltro, comtat de Chiaggiolo, i els Faggiolani, contra els gelfs: els Malatesta de Rimini, Cesena, Faenza, Fossombrone i Pesaro. Fou senyor fins el 1331.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85670" title="Francesc II Ordelaffi" nonfiltered="4072" processed="4059" dbindex="34303">
Francesc II Ordelaffi conegut com Cecco II Ordelaffi, fou fill de Sinibald i de Onestina dei Calboli, i net de Teobald I Ordelaffi. Va assolir la senyoria vers el 1331.  Es va casar amb Marzia degli Ubaldini coneguda per Cia Ubaldini (morta el 1381). Fou partidari dels gibellins. Vers el 1333 va aconseguir el ttol de vicari imperial de Forl i Cesena. Va hostejar a Giovanni Boccaccio, i a traves d'ell als poetes Nereo Morandi i Francesco Miletto de Rossi (Checco).

El 1355 el Papa va decidir recuperar la Romanya expulsant als gibellins. El juny de 1357 el cardenal Albornoz, enviat del Papa, va ocupar Cesena (on la Rocca fou defensada amb valor per la seva muller Cia Ubaldini) i el 25 de juliol va entrar a Forlimpopoli. Quant Albornoz es va retirar el setembre Francesc va cremar una esttua del Papa en pblic i va desafiar als pontificis. El 1359 Albornoz va tornar i va derrotar a Francesc i va conquerir Forl. 

Va morir el 1373 o 1374. El seu fill Sinibald I Ordelaffi el va succeir mes tard.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85672" title="Sinibald I Ordelaffi" nonfiltered="4073" processed="4060" dbindex="34304">
Sinibald I Ordelaffi (1336-1386) fou fill de Francesc II Ordelaffi. Es va casar amb Paola Bianca Malatesta filla de Pandolf Malatesta.

El 1376 Forl es va revoltar i Sinibald va reconquerir la senyoria de Forl, amb el suport dels gibellins. Va morir probablement assassinat el 1386 pels seus nebots Pino II Ordelaffi i Francesc III Ordelaffi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85673" title="Pino II Ordelaffi" nonfiltered="4074" processed="4061" dbindex="34305">
Pino II Ordelaffi fou fill de Giovanni Ordelaffi, germ de Sinibald I Ordelaffi, i de Tadea Malatesta. Es va casar amb Venncia da Varano. El 1386 va eliminar al seu cos Sinibald I Ordelaffi i es va fer amb la senyoria de Forl. Bertinoro li fou arrabassada pel Papa i fou donada (1394) als Malatesta de Cesena. El 1399 va enverinar al seu cos Joan Ordelaffi. Va morir d'un atac de feridura el 1402.  El va succeir el seu germ Francesc III Ordelaffi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85676" title="Joan Ordelaffi" nonfiltered="4075" processed="4062" dbindex="34306">
Joan Ordelaffi (1355-1399) fou nebot de Sinibald I Ordelaffi. Es va casar amb una filla de Malatesta Malatesta de Rimini. Va deixar una filla, Caterina Ordelaffi, que fou senyora de Castel Bolognese.

Fou un fams capit de ventura (mercenari) i va dirigir als exercits de Verona (contra els de Pdua, dirigits per Giovanni Acuto. Va participar a la batalla de Castagnaro (1387), on els Ordelaffi foren derrotats. Va morir enverinat pel seu cos Pino II Ordelaffi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85677" title="Francesc III Ordelaffi" nonfiltered="4076" processed="4063" dbindex="34307">
Francesc III Ordelaffi, conegut per Cecco III Ordelaffi (1349-1405) va succeir com  a senyor de Forl al seu germ Pino II Ordelaffi el 1402, quant aquest darrer va morir sobtadament. Ja estava associat al govern. Estava casat amb Caterina Gonzaga. Va governar tres anys i va morir el 1405. El poble va proclamar la repblica i es va restablir el govern comunal. Fill seu fou Antoni I Ordelaffi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85679" title="Jordi Ordelaffi" nonfiltered="4077" processed="4064" dbindex="34308">
Jordi  Ordelaffi fou fill de Teobaldo Ordelaffi (fill de Ludovico Ordelaffi que era germ de Sinibald I Ordelaffi). Es va casar amb Lucrcia Alidosi.
 
El 1411 el Papa el va nomenar senyor i vicari pontifici de Forl.

El 1423 es va aliar amb Felip Maria Visconti de Mil al qui va oferir el domini de la Romanya i va donar la tutoria del seu fill Teobald II Ordelaffi, menor d'edat. 

Florncia es va oposar a aquestes ambicions i va esclatar la guerra. Desprs d'algunes derrotes florentines  Vencia va convncer al comte de la Carmagnola en favor del florentins.

Jordi va morir el 1423 i va deixar el seu jove fill Teobald II Ordelaffi com a senyor.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85680" title="Teobald II Ordelaffi" nonfiltered="4078" processed="4065" dbindex="34309">
Teobald II Ordelaffi fou fill de Jordi Ordelaffi. A la mort del pare fou posat sota la protecci de Felip Maria Visconti de Mil, i aquest va assolir de fet el poder el 1424 a Forl. Teobald va participar aquest any al setge del castell de Fiumana . El comte de Carmagnola va intervenir a favor de Florncia. Teobald va morir el 1425 i finalment Felip Maria Visconti va decidir renunciar a Forl i Imola a favor del Papa el 1426.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85681" title="Antoni I Ordelaffi" nonfiltered="4079" processed="4066" dbindex="34310">
Antoni I Ordelaffi fou fill de Francesc III Ordelaffi . El 1433 va assolir la senyoria de Forl. Es va casar amb Caterina Rangoni di Spilamberto el 1434. El 1436 va perdre la senyoria per la va recuperar el 1438 i la va mantenir durant deu anys.

Va morir el 1448 deixant fills menors d'edat i la vdua Caterina va assolir la regncia per va cridar per ajudar-la al seu germ Ugo Rangoni que la va exercir del 1449 al 1454, quant els joves Francesc IV Ordelaffi i Pino III Ordelaffi el van expulsar de la ciutat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85682" title="Francesc IV Ordelaffi" nonfiltered="4080" processed="4067" dbindex="34311">
Francesc IV Ordelaffi (1435-1466), fou fill d'Antoni I Ordelaffi. Va succeir al seu pare a la senyoria de Forl el 1448, sota regncia de la seva mare Caterina Rangoni i des el 1449 de la del seu oncle matern Ugo Rangoni al que va expulsar el 1454.  Va governar conjuntament amb son germ Pino III Ordelaffi. Es va casar amb Elisabetta Manfredi (Faenza 1443-Faenza 26 de juny de 1469). Va governar fins a la seva mort el 1466.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85683" title="Pino III Ordelaffi" nonfiltered="4081" processed="4068" dbindex="34312">
Pino III Ordelaffi (1440-1480) fou fill d'Antoni I Ordelaffi. Va succeir al seu pare a la senyoria de Forl el 1448, sota regncia de la seva mare Caterina Rangoni i des el 1449 de la del seu oncle matern Ugo Rangoni al que va expulsar el 1454. Va governar conjuntament amb son germ Francesc IV Ordelaffi, per aquest era preeminent. Es va casat en primeres noces (16 de maig de 1462, per estava promesa des el 1451 quant tenia 7 anys) amb  Brbara Manfredi (Faenza 3 d'abril de 1444-Forl 7 d'octubre de 1466, a la que va enverinar) i en segones noces amb Zaffira Manfredi (morta tamb possiblement enverinada el 1473) i en terceres amb Lucrcia Pico della Mirandola. El 1463 es va posar malalt i es va sospitar d'un enverinament per part del seu germ Francesc IV Ordelaffi, per es va recuperar; el 1466 va tornar a posar-se malalt i Pino va sospitar de la seva dona i la va enverinar a ella; el mateix va passar amb la segona dona. Va assolir la senyoria de Forl aquell any a la mort del seu germ i va rebre el suport de Vencia. Enemistat amb la branca dels Manfredi de Faenza es va aliar amb els Manfredi d'Imola. Es creu que la segona dona Zaffira tamb va morir enverinada i que fou la tercera dona la que el va matar el 1480. El va succeir el seu jove fill Sinibald II Ordelaffi.

Enllaos externs.
Pgina de condottieridiventura.it ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85684" title="Sinibald II Ordelaffi" nonfiltered="4082" processed="4069" dbindex="34313">
Sinibald II Ordelaffi (1467-1480) fou fill de Pino III Ordelaffi i va morir als pocs mesos. Extingida la famlia el Papa va reclamar la ciutat que li fou lliurada poc desprs, el mateix 1480. Un parent seu Francesc V Ordelaffi va reclamar els drets per no li foren reconeguts.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85685" title="Francesc V Ordelaffi" nonfiltered="4083" processed="4070" dbindex="34314">
Francesc V Ordelaffi conegut per Cecco V Ordelaffi, fou fill de Francesc IV Ordelaffi. Va nixer el 1461. El 1480, a la mort de son cos Sinibald II Ordelaffi va reclamar la senyoria de Forl pero no es va poder imposar i el Papa va incorporar la ciutat que va donar al seu prpi nebot Gerolamo Riario. Va morir el 1488.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85686" title="Frosinone" nonfiltered="4084" processed="4071" dbindex="34315">

Frosinone s una ciutat d'Itlia, capital de la provncia de Frosinone, a la regi del Laci. Les seves fraccions sn: Colle Cottorino, Mad. della Neve, Cavoni, Stazione i Maniano.

s l'antiga Frusino del perode rom. Hi van nixer els Papes Sant Hormisdes i Sant Silveri.

Depenent estretament de Roma, fins al segle XI no es va establir un condomini entre el Papa i els milites, condomini confirmat per Innocenci III el 1207, per tres generacions, per aviat el control de la ciutat va passar a Adinolf Nicola Mattia per tota la segona meitat del segle XIII; fou responsable de violncies i de devastar el castell i espoliar als habitants de la ciutat, que van demanar ajut al Papa que va reassumir el poder. Fou seu de la provncia de la Campanya romana i la Marina romana, i de la provncia del Laci meridional per els rectors provncials van residir tamb a Ferentino, Anagni i Priverno. Va formar aliana estreta amb la ciutat d'Alatri participant a les seves reunions politiques. Hi va nixer en aquest temps l'humanista Giovanni Antonio Sulpicio. Prop del 1400 li fou incorporada l'abadia de Selva Molle. Al segle XV el castell fou transformat en casal i venut als Trisulto que el van convertir en una explotaci agrcola. El palau pontifici es va engrandir. Va nixer l'humanista Francesco Franchini. 

El  la guarnici pontifcia va rebutjar als espanyols que l'assetjaven per el 1527 fou saquejada pels francesos i florentins que a mes van portar la pesta. Tamb es va construir la Rocca o fortalesa de la que la porta principal fou dissenyada per Michelangelo. A meitat del segle XVI fou ocupada pels espanyols quant marxaven contra Pau IV (1555-1559) i moltes esglsies foren incendiades. A finals de segle la ciutat va esdevenir seu permanent del governador provincial pontifici que va assolir noves competncies entre elles la de policia per lluitar contra els bandits.

La ciutat va passar de 2.000 habitants el 1650 a 4.500 el 1750 i als 6.000 el 1800. El segle XVII fou de fort creixement. Ocupada pels franceses i proclamada la Repblica Romana la ciutat es va revoltar i fou saquejada per les tropes poloneses del exercit francs. Alguns lders republicans eren de la ciutat com el cnsol Giuseppe De Matthaeis i sobretot Luigi Angeloni. Retornat el govern pontifici fou seu del delegat apostlic (el prelat en cap de la provncia) amb una petita cort, i del tribunal superior provincial, de la pres i de a policia. Els bandits s'havien escampat arreu.

En aquest segle destaquen els poetes germans Giambattista Maccari i Giuseppe Maccari. Tamb van nixer a la ciutat Luigi Angeloni i Nicola Ricciotti. El 1848 la ciutat es va adherir a la segona repblica romana. Desprs va sortir de la ciutat el batall de la campanya per participar a la guerra de la independncia dirigit pel ciutad Guglielmi, per la poblaci romania lleial al Papa i ho va demostrar en diverses rebudes. Tot i aix el 17 de setembre de 1870 es va formalitzar l'annexi a Itlia.

El 1910 es va inaugurar el monument a Nicola Ricciotti i als mrtirs lliurepensadors  del ressorgiment Al 1918 tenia 12000 habitants La provncia es va constituir als anys vint, sota el govern feixista, amb lo que fins llavors era una sotsprefectura, i va incloure part de les antigues provncies de Roma i Caserta

Durant la segona guerra mundial fou bombardejada 56 vegades i va quedar molt malmesa. El 1980 esdevingu seu episcopal reunint a les antigues de Veroli-Frosinone i Ferentino



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85687" title="Llista d'edificis religiosos de Romania" nonfiltered="4085" processed="4072" dbindex="34316">
Aquesta s la llista d edificis religiosos de Romania, que compren catedrals, esglsies i monestirs.

Catedrals.



Biserica Neagra (Esglsia negra) a Bra ov;
Catedral de Blaj ;
Catedral patriarchal ortodoxa de Romania a Bucarest;
Catedral de Curtea de Arge ;
Catedral de Sant Miquel, a Cluj-Napoca;
Catedral evanglica de Sibiu;
Catedral ortodoxa de Sibiu;
Catedral catlica de Sant Josep a Bucarest;
Catedral ortodoxa de Timi oara;




Esglsies.



Esglsia anglicana de Bucarest;
Esglsia de Borze ti;
Esglsia de Densu ;
Esglsia de Stavropoleos a Bucarest;
Esglsia de les tres jerarquies a Ia i;
Esglsies de fusta de Maramure , declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO;
Esglsies pintades de Moldvia;
Esglsies   ciutats fortificades saxones a Transsilvnia;



Monestirs de Romania.


Monestir de Antim;
Monestir de Barsana;
Monestir de Brebu;
Monestir de Cr a;
Monestir de Cernica;
Monestir de Ciolanu;
Monestir de Cozia;
Monestir de Golia a Ia i;
Monestir de Humor;
Monestir de Horezu;
Monestir de Moldovi a;
Monestir de Probota;
Monestir de Putna;
Monestir de R te ti;
Monestir de Santa Ana a Rohia;
Monestir de Sinaia;
Monestir de Smb ta;
Monestir de Vorone ;
Monestir de Zamfira;

Palaus.
Palau de la Patrirquia de Romania;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85690" title="Fossombrone" nonfiltered="4086" processed="4073" dbindex="34317">
Fossombrone s una ciutat d'Itlia a la regi de les Marques, a la provncia de Pesaro i Urbino amb 10.000 habitants.

Fou l'antiga  Forum Sempronii de l'poca romana, per la ciutat romana era una mica a l'est de l'actual Fossombrone. 

Desprs de pertnyer als ostrogots va ser conquerida pels bizantins i inclosa a l'Exarcat de Ravenna, dins de la Pentpolis Annonria que comprenia Urbino, Cagli, Gubbio i Jesi. L'antiga ciutat fou destruda pels llombards el segle VIII i els habitants van construir una nova ciutat que fou feu del Papa des el 754 fins al menys el 999; al segle XI fou seu d'uns comtes per va tornar al Papa al segle XII, el qual vers el 1210 la va cedir a Azzo VI Este i aquests senyors la van governar fins el 1228 quant la van subinfeudar als bisbes locals. Casi un segle desprs el Papa la va concedir en feu als Malatesta (Ferrantino i Pandolf Malatesta  se'n havien apoderat el 1304) que la van posseir fins el 1444 quant Galeoto Malatesta de Pesaro la va vendre al Frederic III Montefeltro al que va succeir el seu fill Guidobald I Montefeltro fins el 1508 en qu la famlia es va extingir i va passar per herncia a un nebot anomenat Francesc Maria della Rovere. En el perode dels Montefeltro es van construir les tres corts ducals (Alta, Baixa, vermella), el palazzo vescovile (Plau del bisbe), el palazzo comunale, l'esglsia de San Filippo i importants edificis privats.

La famlia della Rovere es va extingir el 1631 i el ducat d'Urbino del que formava part va passar al Papa. Es va mantenir sota domini del Papa fins el 1860 en qu fou incorporada a Itlia (amb l'excepci de l'ocupaci francesa durant el perode napolenic)














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85692" title="Comtat de Chiaggiolo" nonfiltered="4087" processed="4074" dbindex="34318">
El comtat de Chiaggioulo fou una jurisdicci feudal italiana que comprenia la Val del Bidente.

Feu de l'esglsia des del 754, pertanyia a l'esglsia de Ravenna fins que el va infeudar a uns comtes al segle XI. Al segle XIII el comtat passa a Malatesta I da Verrucchio des vers el 1262 o 1263. Per un matrimoni de convenincia va concedir al seu fill Paolo il Bello el comtat de Chiaggiolo el 29 d'agost de 1269 . Paolo fou capit del poble i conservador de la pau de Florncia el desembre del 1282. Va tenir relacions amoroses amb la seva cunyada Francesca de Polenta, dona de son germ Gianciotto Malatesta, que per aix el va matar el 1285. Fou el tronc de la lnia dels Malatesta comtes de Chiaggiolo. El comtat va passar als Manfredi de Faenza i desprs als Malatesta (1462) amb el que va quedar integrar de facto al ducat d'Urbino. Napole Orsini que tenia el ttol de comte per herncia tamb va dominar una part del comtat. Al segle XVI fou assolat pel conestable de Borb quan anava cap a Roma (1525) i fou assolat un altre cop el 1642 pels soldats d'Odoard Farnesi, que anaven cap a Castro a la Toscana. Amb l'extinci dels della Rovere el comtat es va integrar de fet als dominis pontificis el 1631.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85694" title="Cagli" nonfiltered="4088" processed="4075" dbindex="34319">
Cagli s una ciutat de les Marques a Itlia, provncia de Pesaro i Urbino amb uns 10.000 habitants.

Ciutat probablement dels sabins i desprs dels umbres va esdevenir municipi rom amb el nom de Cales o Calles. El segle V va passar als ostrogots que la van perdre davant els bizantins el 554 per el 571 la van ocupar els llombards. El segle VII fou seu episcopal.  El 774 fou part del dominis entregats per Pip al Papa. Al segle XIII es va constituir el com per la ciutat fou ocupada pel gibell Trasmondo Brancaleoni el 1287 i fou destruda. El 1289 el Papa Nicolau IV la va fer reedificar i li va donar el nom de Sant'Angelo Papale per el nom de Cagli va prevaldre. La ciutat va prosperar i es va enfrontar amb xit a la vena Gubbio i als Montefeltro (Frederic I Montefeltro la va dominar del 1317 al 1319)  fins que aquestos van sotmetre Cagli el 1352 i encara que Siginolf I Montefeltro la va perdre el 1354 davant les forces pontifcies del cardenal Albornoz, el 1355 li fou reconegut el vicariat perpetu; des de llavors, tot i les diverses alternatives dels anys 1359 a 1376 en qu van perdre altres territoris, van conservar Cagli com a vicaris pontificis, crrec en el qual foren ratificats els succesius senyors en els anys segents,  i amb ells va passar al comtat de Montefeltro i desprs al ducat d'Urbino que el 1508 fou heretat per la famlia della Rovere. Extingida la famlia el 1631 va passar al Papa que la va conservar fins el 1860 amb l'excepci del perode napolenic.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85695" title="Ordelaffi" nonfiltered="4089" processed="4076" dbindex="34320">
Els Ordelaffi fou una famlia nobiliria italiana que va governar a Forl, Cesena, Forlimpopoli, Bertinoro i Castrocaro al segles XIV i XV.

No se sap com van accedir al poder per el 1302 Scarpetta Ordelaffi, que era gibell, se'n titolava vicari pontifici i fou capit del poble de Forli i mes tard va dominar Bertinoro (1306), Forlimpopoli i Cesena. El 1357 el Papa va enviar contra la famlia al cardenal Albornoz que el 1357 es va apoderar de Cesena i Bertinoro i el 1359 de Forli defensada per Francesc Ordelaffi i la seva dona Cia Ubaldini, deixant nomes a la famlia les ciutats de Forlimpopoli i Castrocaro. El 1360 Albornoz va destruir Forlimpopoli.

Sinibald va recuperar Forli el 1376 per la famlia fou enderrocada per una revolta popular favorable als gelfs el 1405 per el 1411 van recuperar el poder. El 1424 els seus dominis foren ocupats per Mil i poc desprs foren entregats al Papa per els Ordelaffi van tornar el 1433 per ser deposats per forces del Papa tres anys desprs. Pino III Ordelaffi va enderrocar i matar al seu germ Francesc IV Ordelaffi, i  es va distingir com a patr d'artistes per durant el seu govern es va practicar la violncia contra els enemics; tamb va matar a la seves primera i segona dona per finalment fou assassinat per la seva tercera dona  Lucrcia Pico della Mirandola el 1480. El Papa va reclamar Forl que finalment va dominar al cap de poc i la va donar al seu nebot Gerolamo Riario. El 1499 fou ocupada per Csar Borja, per el 1503 els Ordelaffi van retornar i van tornar a dominar Forl uns mesos. Desprs ja no tornen a aparixer. El seu blas era un lle rampant verd en camp daurat.

 Llista dels senyors Ordelaffi .

Teobald I Ordelaffi, cap dels gibellins vers 1300;
Scarpetta Ordelaffi 1295-1315 (vicari des el 1302);
Pino I Ordelaffi senyor a Bertinoro 1306-1310;
Francesc I Ordelaffi 1315-1331;
Al Papa 1331-1333 ;
Francesc II Ordelaffi 1333-1359 ;
al Papa 1359-1376 ;
Sinibald I Ordelaffi 1376-1385 ;
Pino II Ordelaffi 1385-1402 ;
Francesc III Ordelaffi 1402-1405 ;
Comuna 1405-1411 ;
Jordi Ordelaffi 1411-1423 ;
Teobald II Ordelaffi 1423-1424 ;
A Mil (Felip Maria Visconti) 1424-1426 ;
Al Papa 1426-1433 ;
Antoni I Ordelaffi 1433-1436 ;
Al Papa 1436-1438 ;
Antoni I (segona vegada) 1438-1448 ;
Francesc IV Ordelaffi 1448-1466 ;
Pino III Ordelaffi 1466-1480 ;
Sinibald II Ordelaffi 1480 ;
Francesc V Ordelaffi 1480 ;
Gerolamo Riario (senyor a Imola des el 1474 al 1488) 1480-1488 ;
Octavi Riario (tamb a Imola) 1488-1499 ;
Csar Borja 1499-1503 ;
Antoni II Ordelaffi 1503-1504;
al Papa 1504-1797;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85703" title="Carles de Sucia (duc de Vstergtland)" nonfiltered="4090" processed="4077" dbindex="34321">


Carles de Sucia, duc de Vstergtland (Estocolm 1861 - 1951). Prncep de Sucia amb el tractament d'altesa reial. Esdevingu un dels candidats ms ferms a la candidatura al tron de Noruega l'any 1905, al final aquest recaigu en mans del seu cunyat, el prncep Carles de Dinamarca

Nascut el 27 de febrer de l'any 1861 al Palau Reial d'Estocolm, essent fill del rei scar II de Sucia i de la princesa Sofia de Nassau. Essen nt del rei scar I de Sucia i de la princesa Josefina de Leuchtenberg per via paterna mentre que per via materna ho era del duc Jordi Guillem de Nassau i de la princesa Paulina Frederica de Wrttemberg.

El 27 d'agost de 1897 es cas amb la princesa Ingeborg de Dinamarca, filla del rei Frederic VIII de Dinamarca i de la princesa Llusa de Sucia. La parella establerta a Sucia reb el ttol de ducs de Vstergtland i tingueren quatre fills:

SAR la princesa Margarida de Sucia, nascuda a Estocolm el 1899 i morta el 1977 a Copenhaguen. Es cas amb el prncep Axel de Dinamarca.

SAR la princesa Marta de Sucia, nascuda a Estocolm el 1901 i morta a Oslo el 1955. Es cas amb el rei Olav V de Noruega.

SAR la princesa strid de Sucia, nascuda a Estocolm el 1905 i morta en un accident automobilstic a Sussa el 1935. Es cas amb el rei Leopold III de Blgica.

SAR el prncep Carles de Sucia, nat a Estocolm el 1911 i mort a Mlaga el 2003. Es cas en tres ocasions, en primeres npcies amb Elsa von Rosen de la qual es divorci el 1951, en segones npcies amb Ann Margareta Larsson que mor el 1975 i en terceres npcies amb Kristine Rivelsrud.

L'any 1905 el Parlament de Noruega decid abol la uni reial que l'unia amb Sucia a travs del lligam de la monarquia i d'aquesta forma constituir-se en un estat independent. Mitjaant un referndum el poble noruec s'express en favor del mateniment d'una instituci monrquia, entre els prnceps escollits destacava el prncep Carles de Sucia i el prncep Carles de Dinamarca tots dos descendents dels reis de Sucia. 

Ara b, la casa reial sueca no accept aquesta maniobra noruega d'aproximaci a Sucia per considerar-la una burla al seu pas. En canvi, s'eleg al prncep Carles de Dinamarca, fill del rei Frederic VIII de Dinamarca i nbot i gendre del rei Eduard VII del Regne Unit. 

Les paradoxes del dest fu que l'nic fill del rei Haakon VII de Noruega, el rei Olav V de Noruega es cass amb la filla de Carles, Marta. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85707" title="Chapapote" nonfiltered="4091" processed="4078" dbindex="34322">

Chapapote (del nhuatl chapopotli, corrupci de tzaucpopochtli, compost de tzacutli tamb conegut com txapopote, txaapote o galipote) s un mot en espanyol i gallec que hi vol dir quitr, o taca quitranosa estesa al damunt d'una superfcie.

Tamb es coneix com a chapapote el petroli o oli mineral illegalment deixat al mar per vaixells sovint procedents dels tancs de combustible, un cop ha arribat a terra. En catal s'ha proposat substituir aquest mot pel catal galipot, que s una brea usada per a calafatar barques i vaixells de fusta, i que pot provocar taques similars, que en algunes costes tamb s'anomenen galipot. En gallec i en espanyol tamb s'ha utilitzat el mot equivalent, ghalipote o galipote, respectivament, en el mateix sentit que chapapote.


El vessament d'olis minerals com a conseqncia de l'enfonsament del petrolier Prestige (13 de novembre de 2002), prop de les costes gallegues, va provocar una marea negra que va anar des de la Costa da Morte fins a la platges de la costa de Guipscoa i d'Iparralde.El desastre ecolgic va mobilitzar milers de voluntaris per a netejar les costes i va donar lloc a la creaci del moviment Nunca Mis.

 Enllaos externs .
Plataforma Nunca Mis ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85709" title="Carles de Sucia" nonfiltered="4092" processed="4079" dbindex="34323">


 Carles de Sucia (duc de Vstergtland) (1861 - 1951);

 Carles de Sucia (duc d'stergtland) (1911 - 2003);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85711" title="Guaran (moneda)" nonfiltered="4093" processed="4080" dbindex="34324">

El guaran (nom espanyol de la principal tnia paraguaiana, la llengua dels quals s oficial a l'estat) s la moneda del Paraguai. El codi ISO 4217 s PYG. S'abreuja amb un smbol especial, consistent en una G majscula travessada per una barra. Tradicionalment s'ha subdividit en 100 cntims (cntimos), fracci que actualment no s'utilitza a causa del poc valor de la moneda. 

Es va introduir per llei el 5 d'octubre del 1943, en substituci del peso paraguai a ra de 100 pesos per guaran, i es va emetre per primer cop el 1944. De 1960 a 1982 va tenir un canvi fix respecte al dlar dels Estats Units de 126 guarans per dlar.

Ems pel Banc Central del Paraguai (Banco Central del Paraguay), en circulen monedes d'1, 5, 10, 50, 100, 500 i 1000 guarans, i bitllets de 5.000, 10.000, 50.000 i 100.000 guarans. Les monedes d'1, 5 i 10, a la prctica, tenen una circulaci ben escassa a causa de la inflaci.

A comenament del 2009, el guaran era la novena unitat monetria de valor ms baix del mn i la primera d'Amrica.

Taxes de canvi.
1 EUR = 6.136,27 PYG (21 de novembre del 2008);
1 USD = 4.900,00 PYG (21 de novembre del 2008);

Enllaos externs.
 Banc Central del Paraguai;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85712" title="Marta de Sucia" nonfiltered="4094" processed="4081" dbindex="34325">


Marta de Sucia, princesa hereva de Noruega (Estocolm 1901 - Oslo 1954). Princesa de Sucia amb el tractament d'altesa reial que a travs del seu matrimoni esdevingu princesa hereva de Noruega. s la mare del present rei noruec.

Nascuda el 28 de mar de 1901 a la capital sueca essent filla del prncep Carles de Sucia i de la princesa Ingeborg de Dinamarca, ducs de Vstergtland. La princesa era nta per via paterna del rei scar II de Sucia i de la princesa Sofia de Nassau i per via materna del rei Frederic VIII de Dinamarca i de la princesa Llusa de Sucia.

El 21 de mar de 1929 es cas amb el prncep i desprs rei Olaf V de Noruega, filla del rei Haakon VII de Noruega i de la princesa Maud del Regne Unit. La parella establerta a Oslo tingu tres fills:

SAR la princesa Ragnhild de Noruega, nascuda a Oslo el 1930. Es cas morganticament amb Erling Sven Lorentzen l'any 1953.

SAR la princesa strid de Noruega, nascuda el 1932 a Oslo. Es cas morganticament amb Johan Martin Ferner l'any 1961.

SM el rei Harald V de Noruega, nat a Oslo el 1937. Casat des de 1968 amb Snia Haraldsen. s rei de Noruega des de 1991.

La princesa hereva Marta esdevingu extremadament popular a Noruega com a conseqncia de les manera de fer extrovertida i oberta. Al llarg de la dcada de 1930 tant Olav com Marta prengueren ms responsabilitats representatives de la Corona, iniciant l'any 1939 un viate pels Estats Units on iniciaren una profunda amistat amb el matrimoni Roosevelt, Franklin Delano Roosevelt i Elionor Roosevelt.

L'any 1940 les tropes nacionalsocialista ocuparen Dinamarca i Noruega entre d'altres pasos. Marta i els seus tres fills s'installaren a la neutral Sucia, arribant alguns a suggerir que Marta i el seu fill Harald tornarien a Noruega per tal que els nacionalsocialistes coronessin Harald com a rei la qual cosa mai succe. Grcies a una invitaci personal dels president dels Estats Units, Marta i els seus tres fills emigraren a Amrica i s'installaren a Washington, primer a la prpia Casa Blanca i desprs a una casa cedida pel Govern. Marta segu cultivant la seva amistat amb els Roosevelt i influ en certa forma en el discurs "Look to Norway" del president de l'any 1942.

Al llarg de la seva estada als Estats Units treball de valent per tal d'aconseguir fons especials per ajudar a la poblaci noruega per la qual cosa se li atribu el ttol de "mare de la naci". La princesa mor al Palau Reial d'Oslo l'any 1954 com a conseqncia d'un cncer, un any desprs el seu marit esdevenia rei de Noruega. 

L'any 2005, en una visita oficial als Estats Units, el rei Harald V de Noruega ignaugur un bust de mrmol a Washington en honor a la seva mare, la princesa hereva Marta, financiat pel Govern estatunidenc.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85714" title="Peso colombi" nonfiltered="4095" processed="4082" dbindex="34327">

El peso colombi (en espanyol peso colombiano o, simplement, peso) s la unitat monetria de Colmbia. El codi ISO 4217 s COP. Normalment s'abreuja $, o COL$ per diferenciar-lo d'altres tipus de pesos. Tradicionalment s'ha subdividit en 100 centaus (centavos), fracci que actualment no s'utilitza a causa del poc valor de la moneda colombiana.

El peso colombi es va adoptar el 1837 i es dividia en 8 rals (reales). El pas al sistema decimal es va fer el 1847, en qu el peso es va subdividir en 10 rals. El sistema actual de 100 centaus es va introduir el 1872.

Ems pel Banc de la Repblica (Banco de la Repblica), en circulen monedes de 5, 10, 20, 50, 100, 200, 500 i 1.000 pesos, i bitllets de 1.000, 2.000, 5.000, 10.000, 20.000 i 50.000 pesos. Les monedes de 5 i 10 pesos, a la prctica, tenen una circulaci ben escassa a causa de la inflaci. 

 Taxes de canvi .
1 EUR = 2.973,14 COP (21 de novembre del 2008);
1 USD = 2.359,26 COP (21 de novembre del 2008);

 Vegeu tamb .
Peso;

 Enllaos externs .

 Banc de la Repblica;
 Monedes i bitllets;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85715" title="Quimera d'Arezzo" nonfiltered="4096" processed="4083" dbindex="34328">

La Quimera d'Arezzo s una escultura de bronze i un dels exemples ms coneguts de l'art dels etruscs. Va ser trobada el 1553, durant la construcci d'una fortificaci a la perifria d'Arezzo, una antiga ciutat etrusca i romana de la Toscana, i va ser reclamada immediatament per a la collecci del Gran Duc de la Toscana, Cosme I de Mdici, el qual la va exposar al pblic al Palazzo Vecchio, i va collocar peces de bronze ms petites al seu propi estudi al Palazzo Pitti, on "el duc s'entretenia amb gran plaer netejant-les ell mateix, amb algunes eines d'orfebre" (tal com Benvenuto Cellini explica en la seva autobiografia). La Quimera encara es conserva a Florncia, actualment al Museu Arqueolgic. Fa aproximadament 80 centmetres d'altura.

A la mitologia grega, la monstruosa quimera devastava el seu lloc natal, Lcia, fins que va ser derrotada per Bellerofontes. Al principi, els descobridors d'aquest bronze a Arezzo el van identificar amb un lle, ja que la seva cua, que hauria de tenir forma de serp, s'havia perdut. Aviat, per, es va reconixer que representava la quimera del mite i, de fet, entre les petites peces de bronze i els fragments portats a Florncia, es va recuperar una secci de la cua, segons Giorgio Vasari. L'actual cua de bronze s una restauraci del segle XVIII.

La Quimera formava part d'un tresor d'esttues de bronze encara ms important, que havia estat cautelosament enterrat en algun moment de l'antiguitat. Es van trobar per casualitat, mentre es cavaven unes rases a l'exterior de la Porta San Laurentino, a les muralles de la ciutat. N'hi ha una rplica de bronze exposada al lloc de la troballa.

A la pota dreta de la quimera hi ha una inscripci que s'ha llegit de diferents maneres, per que recentment s'est d'acord que diu TINSCVIL. Aquesta inscripci indica que el bronze era un objecte votiu dedicat a Tin o Tnia, el du suprem etrusc del dia.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85717" title="Icona" nonfiltered="4097" processed="4084" dbindex="34329">

Una icona (del grec clssic       que volia  dir "imatge", a travs del rus      , amb el mateix significat que l'actual) s una representaci pictrica pintada en baix relleu o mosaic, normalment sobre fusta, de Jesucrist, o d'alguns dels seus misteris, de la Mare de Du o dels sants, molt utilitzada al cristianisme ortodox.

 s religis actual en la religi cristiana ortodoxa .
En la religi cristiana ortodoxa, les icones sn sagrades i s habitual veure fidels efectuar gestos de devoci en honor de les icones. Per aquesta confessi, s tant important venerar la icona com escoltar la paraula o llegir els escrits. Actualment, els cristians  utilitzen la icona en la litrgia sense donar-li la mateixa riquesa en l's que en fan els cristians ortodoxes.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85725" title="Manuel Bustos Garrido" nonfiltered="4098" processed="4085" dbindex="34330">

Manuel Bustos Garrido (Pedralba, 1961) s un poltic catal. 

Biografia.
Neix l'any 1961. Est casat i s pare de dos fills. Desprs de treballar al Museu de Paleontologia de Sabadell, va esdevenir el diputat ms jove del Parlament de Catalunya on va estar a la comissi del sndic de greuges. Des de la seva joventut es va formar a les bases del PSC, on ha ocupat diversos crrecs. 

L'any 1999 va ser escollit alcalde de Sabadell encapalant la llista ms votada per molt pocs vots i trencant l'hegemonia de victries del PSUC i ICV a Sabadell. L'any 1999 va ser escollit President de la Federaci de Municipis de Catalunya.

L'any 2003, Bustos va ser reelegit amb majoria absoluta i va formar un pacte amb la resta de partits a l'oposici a excepci del Partit Popular i l'Entesa per Sabadell. 

L'any 2007, tot i perdre la majoria absoluta de la que disposava, al passar de quinze a tretze regidors; va mantenir el crrec de batlle de Sabadell per tercera legislatura consecutiva.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85726" title="Qudrica" nonfiltered="4099" processed="4086" dbindex="34331">
En matemtiques, una qudrica o superfcie qudrica s una hipersuperfcie definida en un espai vectorial n-dimensional, pels punts que anullen un polinomi quadrtic. Si les coordenades d'aquest espai sn  , l'equaci de qualsevol qudrica en aquest espai  ser  , on no tots els valors de  sn iguals a . 
En general, els coeficients d'aquesta equaci seran valors de qualsevol cos, sobre el que s'ha definit l'espai vectorial. Malgrat aix, a partir d'ara, noms considerarem qudriques sobre el cos .

Cniques.

En el cas concret que , les qudriques resultants, prenen el nom de cniques, i l'anterior equaci pren la forma: . El nom de cniques prov del fet que es pot demostrar que qualsevol cnica s la intersecci d'un cert con per un determinat pla. L'anterior equaci es pot escriure de la forma matricial segent:



On:	




Segons la forma cannica que adopti la matriu , trobem les diferents solucions que tenen les cniques
( sn valors reals, diferents de ):



Tamb existeix la possibilitat d'un conjunt buit i la de tot el pla.

Qudriques.

Ms amunt hi ha la definici general de qudrica. Per, normalment s'entn per qudrica el cas concret en qu . En aquest cas, la matriu , ser: de la forma:
Si




l'equaci de la qudrica ser tamb: 

Si es classifica les seves formes canniques, es troba la segent llista:



Tamb existeix la possibilitat d'un conjunt buit i de la tot l'espai.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85727" title="Peso uruguai" nonfiltered="4100" processed="4087" dbindex="34332">

El peso uruguai (en espanyol peso uruguayo) s la unitat monetria de l'Uruguai. Encara que el peso s utilitzat a l'Uruguai des del 1840, l'actual peso uruguai va ser creat el 1993. Se subdivideix en 100 centsimos. El smbol utlitzat s $U (o, simplement, en el mercat interior, $) i el codi ISO 4217 s UYU. 

Histria.
En independitzar-se d'Espanya i del Brasil, l'Uruguai al comenament va usar la moneda argentina. El 1840, per, hi van comenar a circular els propis pesos, cadascun dels quals equivalia a 8 rals argentins. Durant la segona meitat del segle XX, l'economia uruguaiana va patir fortes crisis que provocaren greus perodes d'inflaci. Per aix, el govern va realitzar diversos canvis en la moneda de curs legal: 

 Peso (Ur$, codi ISO UYP), de 1840 a 1975.
 Nuevo peso  nou peso  (NUr$, codi ISO UYN), de juliol del 1975 a mar del 1993, que va reemplaar l'anterior, a ra d'1 NUr$ per cada 1.000 Ur$.
 Peso uruguayo  peso uruguai  ($U, codi ISO UYU), a partir de l'1 de mar del 1993, que va reemplaar l'anterior, a ra d'1 $U per cada 1.000 NUr$.
Si b les devaluacions del peso han estat constants, el 2004 es va donar per primer cop el fenomen contrari: la moneda es va revaluar respecte al dlar dels Estats Units, i va passar dels 30 als 24 pesos per dlar.

Monedes i bitllets.
s ems pel Banc Central de l'Uruguai (Banco Central del Uruguay). N'hi ha en circulaci bitllets de 2.000, 1.000, 500, 200, 100, 50 i 20 pesos i monedes de 10, 5, 2 i 1 pesos i de 50 centsimos. 

Taxes de canvi.
 1 EUR = 29,74 UYU (21 de novembre del 2008);
 1 USD = 23,76 UYU (21 de novembre del 2008);

Enllaos externs.
  Banc Central de l'Uruguai ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85728" title="Joan Pons Marqus" nonfiltered="4101" processed="4088" dbindex="34333">
Joan Pons Marqus (Sller, 1894 - Palma, 1971), nt de Josep Llus Pons i Gallarza, llicenciat en filosofia i lletres, historiador, bigraf, crtic literari, poeta i arxiver de professi, fou un dels principals intellectuals mallorquins del segle XX a les Illes Balears. Com a escriptor form part de la segona promoci de l'Escola Mallorquina.

Exerc el seu mestratge sobre la dreta catalanista des de la presidncia de la Societat Arqueolgica Lulliana (1937-1971), entitat que es pot dir que salv de la desaparici durant la dictadura franquista; des de l'Associaci per la Cultura de Mallorca (1930-1931), sobretot com a articulista i editorialista de la seva revista La Nostra Terra i de la seva publicaci anual, que ell mateix dirig, Almanac de les Lletres; i des de la premsa local (Sller, Correo de Mallorca), on public articles i poemes.

Fou director de l'Arxiu del Regne de Mallorca (1930), treball a l'Arxiu d'Hisenda de Tarragona (1922-1929) i fund la Biblioteca de Cultura Artesana de Mallorca, depenent de la Diputaci Provincial de les Balears, quan fou nomenat el 1929 arxiver-bibliotecari d'aquesta instituci. A Tarragona va transcriure el Cartulari de Poblet. Per la seva erudici i sentit artstic (comen estudis d'arquitectura, que deix per la seva miopia) fou apoderat a les Balears fins al 1935 del Servei de Defensa del Patrimoni Artstic Nacional i com a tal intervingu en la protecci de la Cartoixa de Valldemossa, de les muralles de Palma, de l'esglsia de Santa Margarida (Palma) i altres.

Particip en els Congressos d'Histria de la Corona d'Arag (sobretot en el de Mallorca, 1955), collabor en el Bollet de la Societat Arqueolgica Lulliana. Public poemes a diferents peridics i revistes, de caire elegac (com els dedicats al seu fill mort als quatre anys: Sonets per a ell), lrics amb trets satrics i irnics; i humorstics, alguns de descriptius d'amics.

Cal destacar els seus articles sobre normativitzaci i normalitzaci lingstica, considerats magistrals, publicats a La Nostra Terra, en polmica amb els atacs l'ideleg de l'espanyolisme de l'poca a Mallorca Lloren Villalonga a la normalitzaci lingstica.

D'ideologia liberal de centre-dreta i federalista, intervingu en l'elaboraci de l'Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears (1931), promoguda per l'Associaci per la Cultura de Mallorca.

Entre 1975 i 1977 es publicaren les seves obres completes, a cura de Miquel Batllori i Munn i Joan Baptista Bertran.

Bibliografia.
Brins a l'oratge. Versos d'abans d'ahir;
Crtica literria 1;
Crtica literria 2;
Histria i poltica;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85731" title="Flix Astol i Arts" nonfiltered="4102" processed="4089" dbindex="34334">
Flix Astol i Arts (Reus, 9 d'octubre del 1813 - Mayagez, 21 de gener del 1901) va ser msic i compositor, i coautor de La Borinquea, l'himne de Puerto Rico.

El 1828 marx a Cuba per eludir el servei militar, endebades. Forat a allistar-se, ingress a la banda de msica d'un dels batallons basats a l'Havana. Un cop llicenciat, trob feina fent papers de tenor en una companyia d'pera que actuava al teatre Tacn; sembla que va fer una gira per Puerto Rico pel 1840, per tornar seguidament a Cuba, on vivia. Ms endavant s'incorpor a la companyia d'pera de Stefano Busatti (Bussatti?), que el port definitivament a Puerto Rico el 1860. Quan aquesta pleg, es trasllad a Mayagez i hi fund una companyia de comdies (Compaa Dramtica Astol).

El seu fill, Eugenio Astol Figueras (1843-1904), va ser barton, es va casar amb l'actriu Ana Busatti, actu per tot Amrica (a Curaao el 1865, a Manat el 1881, i fora temps al Per) i fund diverses companyies de teatre a Puerto Rico. El seu nt, Eugenio Astol Busatti (1868-1948), va assolir consideraci com a periodista i conferenciant porto-riqueny. 

Flix Astol va ser autor de diverses peces de msica popular, per la composici que li don ms fama va ser la dansa Bellsima triguea (1867); concebuda com una can d'amor, ha tingut versions per tot Llatinoamrica. A Cuba reb el ttol de Mi amor, al Brasil Encantadora infancia, al Per tingu dues versions, una com a Bellsima peruana, a Hait es ballava com a merengue i  tamb era molt coneguda a Venezuela. La versi que s'ha popularitzat ms s La Borinquea, himne oficial de Puerto Rico.

 Lletra de Bellsima triguea .
Bellsima triguea;
imagen del candor;
del jardn de Borinquen;
pura y fragante flor.

Por ti se queda exttico;
todo el mortal que ve;
tu aire gentil, simptico;
tu breve y lindo pie.

Cuando te asomas a tu balcn;
la luz se eclipsa del mismo sol;
la luz se eclipsa del mismo sol;

Porque tus negros ojos;
dos rayos son,
que al que los mira, nia;
abrsanle el corazn;

T galana descuellas;
entre las flores mil;
que adornan primorosas;
el tropical pensil;

En torno a ti;
el cfiro se mueve sin cesar,
el colibr solcito;
te viene a acariciar;

Linda triguea mi dulce bien,
eres la perla de Borinquen;
Oh!, Oh!, Oh!
Apidate, tierra de mi dolor,
que por ti me muero;
me muero de inmenso amor;
de inmenso amor, de inmenso amor;

 Bibliografia .
 Flix Astol Borinquen (La Borinquea), danza, y aguinaldos populares del folklore de Puerto Rico. Para piano y canto en Espanol  Ingls, con acordes para la guitarra New York: Spanish Music Center, 1971 (OCLC 11156873);

 Francisco Zamora, Isabel Escab Autgrafo: seres ordinarios con vidas extraordinarias. Gua del maestro San Juan: People Television, 1997 ;
 Autgrafo : seres ordinarios con vidas extraordinarias. Volumen XIII: La Borinquea  San Juan: People Television, Sistema Universitario Ana G. Mndez, 1997;
 Monserrate Deliz El himno de Puerto Rico; estudio crtico de "La Borinquea" Madrid: GIDA, 1957;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85732" title="Cnica" nonfiltered="4103" processed="4090" dbindex="34335">
Definici.

En matemtiques, una cnica o superfcie cnica s una corba definida en un pla, pels punts que anullen un polinomi quadrtic de la forma:
 .
on A, B i C no sn tots tres nuls.

Visi geomtrica.



Es pot demostrar que, donat un polinomi quadrtic, sempre s possible trobar un con,  real o imaginari, amb una intersecci amb el pla que ve donada pel polinomi origen.
En el cas real, s fcil trobar les diferents possibilitats:

 Si el pla no passa pel vrtex del con, segons l'angle d'intersecci ens trobarem:
 Ellipse: una corba tancada. Un cas particular d'ellipse s una circumferncia si el pla de l'ellipse s perpendicular a l'eix del con, s a dir, parallel a la base.
 Parbola: una corba oberta. ;
 Hiprbola: dues corbes obertes.
 Si el pla passa pel vrtex del con:
 Un punt;
 Una recta;
 Dues rectes.
	
Les cniques no sn res ms que un cas particular de qudriques, com les projeccions  d'una superfcie cnica sobre el pla.

Forma cannica.

L'anterior equaci  la podem escriure de la forma matricial


On:	




Segons la forma cannica que adopti la matriu , trobem les diferents solucions que tenen les cniques
( sn valors reals, diferents de ):



Tamb existeix la possibilitat d'un conjunt buit i la de tot el pla.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85735" title="Sant Mart de Canals" nonfiltered="4104" processed="4091" dbindex="34336">
Sant Mart de Canals s una entitat de poblaci del municipi de Conca de Dalt, a 650 m d'alada, una trentena d'habitants (molts dels censats no hi viuen).

Citat ja el 1050, conserva intacte el nucli medieval format per un carrer amb una placeta, que es pot tancar amb un portal dotat d'espitlleres, i acaba a l'altra extrem a l'esglsia d'origen romnic, reconstruda diverses vegada, amb una faana actual del segle XVII.

Activitat principal agrcola i ramadera de subsistncia, i allotjaments rurals independents (ARI)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85736" title="La Veu de Catalunya" nonfiltered="4105" processed="4092" dbindex="34337">
La Veu de Catalunya va ser el diari en catal de ms llarga durada que sort a Barcelona des de l'1 de gener de 1899 fins al 8 de gener de 1937. Publicava dues edicions diries.

Histria.
El seus orgens es remunten al setmanari literari i poltic fundat per Narcs Verdaguer i Calls, Joaquim Cabot i Rovira i Jaume Collell l'11 de gener de 1891.  Aquest setmanari tenia una doble vessant: literria i poltica, amb una clara voluntat de despertar la conscincia del poble catal. 

Bona part dels seus redactors i collaboradors, esdevindrien les principals figures poltiques, i periodstiques, de la futura Veu de Catalunya diria, seria el cas de Francesc Camb, Llus Duran i Ventosa, Josep Puig i Cadafalch, Joaquim Rubi i Ors, Joan Sard i Lloret. L'edici com a setmanari desaparegu el Nadal de 1898.

S'inicia l'edici diria sota la direcci d'Enric Prat de la Riba amb una orientaci eminentment poltica i defensor del programa de la Lliga Regionalista.

Va estar susps per articles publicats al 1900, 1901 i 1902 i, amb motiu de la convocatria de l'Assemblea de Parlamentaris (1917), per tal d'evitar que els parlamentaris tinguessin una tribuna pblica escrita. En tots els casos va acabar apareixent amb altres noms (La Creu de Catalunya, Diari de Catalunya, La Veu de Barcelona, El Poble Catal, Baluard de Sitges, Costa de Ponent) per poder esquivar la prohibici.

La redacci va ser assaltada per un grup de militars el 25 de novembre de 1905 en el que es coneix com els fets del Cu-Cut! i que fou l'inici d'un procs de repressi a la societat catalana a travs de la Llei de Jurisdiccions, la qual cosa va estimular la creaci de la Solidaritat Catalana, aliana de partits catalans que esdevindria triomfadora en les eleccions al parlament de 1907.

Al juliol del 1936 en sn intervingudes les installacions, tot i que continu essent publicat, per b que amb subttols definidors dels canvis d'orientaci poltica: Diari de l'autonomia i de la Repblica, Diari antifeixista controlat pel Comit Obrer i CNT-Diari antifeixista-AIT.
Influncia.
Es remarcable la influncia que va tenir La Veu en el periodisme de principis del segle XX. A les seves pgines varen escriure poltics, escriptors i periodistes com Enric Prat de la Riba, Francesc Camb, Raimon Casellas, Ildefons Sunyol i Casanovas, Prudenci Bertrana, Josep Maria Junoy i Muns, Eugeni d'Ors (amb el pseudnim Xnius), Josep Pla, Jaume Bofill i Mates (Puck, Guerau de Liost, One), Josep Carner (Bellafila, Caliban, Two), Manuel Brunet, Carles Sents, Irene Polo, Ignasi Agust, Manuel Brunet, Ferran Agull (Pol).

Cal destacar la importncia de les planes literries i de pensament, com la collaboraci diria de Xnius amb Glosari i els versos de Josep Carner Rimes de l'hora.

Per la seva direcci tamb varen passar Josep Morat i Grau, Joaquim Pellicena i Camacho i Ramon d'Abadal i de Vinyals.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85741" title="Harald V de Noruega" nonfiltered="4106" processed="4093" dbindex="34338">


Harald V de Noruega (Oslo 1937). Rei de Noruega des de l'any 1991, any en qu succe al seu pare, el rei Olaf V de Noruega. Harald s el tercer rei de Noruega des que el pas obtingu la independncia l'any 1905. Harald s descendent tant de la reina Victria I del Regne Unit com del rei Cristi IX de Dinamarca.

Nascut al Palau Reial d'Skaugum el 21 de febrer de l'any 1937 essent fill dels prnceps hereus, el rei Olaf V de Noruega i la princesa Marta de Sucia. Harald era nt del rei Haakon VII de Noruega i de la princesa Maud del Regne Unit per via paterna i del prncep Carles de Sucia i de la princesa Ingeborg de Dinamarca. 

Amb l'ocupaci nacionalsocialista de Noruega, Harald i les seves dues germanes, les princesa strid de Noruega i Ragnhild de Noruega junt amb la seva mare, la princesa Marta de Sucia hagueren d'installar-se a la neutral Sucia. Pocs mesos desprs, grcies a una petici formal del president Franklin Delano Roosevelt s'installaren als Estats Units. Aix, Harald, el primer prncep hereu nascut a Noruega des de 1370, pass la seva infncia a Maryland, Estats Units.  

Installats de nou a Noruega, Harald va inciar estudis a l'Escola Primria de Smestad i a partir de 1950 a l'Escola Catedralcia d'Oslo on es va diplomar en cincies l'any 1955. El 1955 va iniciar estudis militars a les escoles de cadets de la Marina i de la Cavalleria i entre 1957 i 1959 va estudiar a l'Acadmia Militar per Oficials a la qual es va graduar en el grau de tinent.

L'any 1957 mor el rei Haakon VII de Noruega i Harald es va convertir en prncep hereu, ttol que li va donar dret a participar de les reunions del Consell d'Estat. L'any 1958 va prometre la Constituci del pas i va entrar a la Unversitat d'Oxford on va estudiar Cincies Poltiques, econmiques i histria. Posteriorment treball per dues entitats estatals, la Companyia Naviera de l rtic i la Comissi de Boscos.

Al llarg de la dcada de 1960 se li atribuiren diversos noviatges entre els quals destaquen el de la princesa Sofia de Grcia, el de la princesa Irene de Grcia i el de la princesa Alexandra de Kent. 



La ferma voluntat del rei Olaf V de Noruega de casar el seu fill dintre dels cercles de la reialesa i els debats parlamentaris retrassaren el comproms amb la ciutadana noruega Snia Haraldsen que ocorregu l any 1967. El casament se celebr a Oslo l any 1968 i la parella ha tingut dos fills:

 La princesa Marta Llusa de Noruega, nascuda a Oslo el 1971. Es casada amb l escriptor Ari Behn.

SAR el prncep Haakon de Noruega, nat a Oslo el 1973. Es casat amb Mette-Marit Tjessem Hiby.

Des de juny de 1990 i fins a la mort del seu pare el dia 17 de gener de 1991 actu com a regent del regne de Noruega. El 23 de juny fou solemnament entronitzat com a rei a la catedral Nidaros de Trondheim. Com a cap d estat, el rei s comandant en cap de l Exrcit i l Armada i ostenta el rang de general i almirall de les tres armes. 

Amb els compromisos matrimonials dels seus fills arribaren importants escndols en el si de la famlia reial noruega. L hereu al tro contreia matrimoni amb una jove noruega de classe humil, mare d un fill d una anterior relaci amb un traficant de drogues i que suposadament havia estat la protagonista de vdeos de porno casol, el passat de Mette Marit fou qualificat per la prema de torbolent i la prpia princesa opini que havia estat salvatge. La princesa Marta Llusa contreia matrimoni amb un escriptor de reputaci dubtable la qual cosa li provoc la renncia als seus drets al tron i al tractament d altesa reial. 

Cas de monarca-ciutad en un pas on l aristocrcia resta abolida des del segle XIX, Harald ha demostrat aptituts esportives com a membre de la selecci nacional de Vela als Jocs Olmpics de 1964, 1968 i 1972, i amb l obtenci d alguns trofeus d aquesta disciplina. Esportivament parlant tamb s amant de la caa, la pesca i l esqu. El 1994 fou president del Comit Organitzador dels Jocs Olmpics d Hivern a Lillehammer i s president de l Associaci de Vela de Noruega i membre del Comit Internacional de la Yatch Racing Union. Presideix la secci noruega del Fons Mundial per la Natura (WWF).

El 21 de febrer del 2007 es va cellebrar de forma sollemne el 70 aniversari del rei Harald V al Palau Reial d'Skaugum d'Oslo, oferint-se un pat acompanyat de diverses cerimnies que van concloure amb un ball on hi assistiren els representants de les cases reials europees regnants de l'actualitat. Durant els seus setze anys de regnat ha sapigut mantenir-se recolzat entre el Govern i el poble de Noruega, grcies a l'equilibri de la monarquia constitucional. Harald V tamb es el Cap de l'Esglsia Luterana de Noruega.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85744" title="Alguna pregunta ms" nonfiltered="4107" processed="4094" dbindex="34339">
APM? o Alguna pregunta ms? es un espai radiofnic i televisiu de Catalunya Rdio i TV3.

A la rdio.
Alguna pregunta ms? -o, senzillament, APM?- era un espai radiofnic que s'emetia a Catalunya Rdio, dins del programa El mat de Catalunya Rdio, que conduia Antoni Bassas. 

El programa va nixer el setembre del 1995. En un primer moment el presentava Bassas i hi collaborava Manel Fuentes, que hi feia imitacions. El gener del 1996, Bassas va passar a presentar el programa del mat de l'emissora. Per aix el programa s'hi va traslladar, en format de secci. S'hi va incorporar scar Dalmau. El 2000 Manel Fuentes va deixar el programa, i en va prendre el relleu Carles Capdevila.

Des de l'inici, Alguna preguna ms? va comptar amb la collaboraci del Manolo, cambrer d'un bar madrileny i seguidor del Real Madrid que, a partir d'un punt de vista exterior a Catalunya, donava la seva opini de l'actualitat.

A la televisi.
APM? va nixer com un especial el 14 de juliol del 2004. Els bons resultats d'audincia en van afavorir la continutat. 
El 2004 va passar a ser un espai setmanal de vint minuts. A base de zpping, el programa mostra les millors imatges de la setmana, parodia programes d'altres cadenes, versiona anuncis, estrenes cinematogrfiques...

Premis.
L'espai radiofnic Alguna pregunta ms? ha guanyat el Premi Ondas.

Enllaos externs.
Pgina web d'APM radiofnic;
Pagina web de la versi televisiva;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85753" title="August Ferdinand Mbius" nonfiltered="4108" processed="4095" dbindex="34340">

August Ferdinand Mbius (Schulpforta, Saxnia, Alemanya, 17 de novembre de 1790   Leipzig, 26 de setembre de 1868) va ser un matemtic alemany i astrnom teric.

s molt conegut pel seu descobriment de la banda de Mbius, una superfcie de dues dimensions no orientable amb solament un costat quan est immersa dins de l'espai euclidi tridimensional. Va ser descoberta independentment per Johann Benedict Listing gaireb al mateix temps. Mbius va ser el primer a introduir les coordenades homognies en geometria projectiva. La transformaci de Mbius, important en geometria projectiva, no s'ha de confondre amb la transformaci de Mbius de la teoria de nombres, que tamb duu el seu nom. Es va interessar tamb per la teoria de nombres, i la important funci aritmtica de Mbius  (n) i la frmula d'inversi de Mbius es nomenen aix per ell. Era descendent de Mart Luter.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85754" title="Alfonso Garca Robles" nonfiltered="4109" processed="4096" dbindex="34341">

Alfonso Garca Robles (Zamora, Mxic 1911 - ciutat de Mxic 1991 ) fou un diplomtic mexic guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1982 juntament amb Alva Myrdal.

Biografia.
Va nixer el 20 de mar de 1911 a la ciutat de Zamora, poblaci situada a l'estat mexic de Michoacn. Va estudiar dret a la Universitat Nacional Autnoma de Mxic, amb estudis de postgrau a l'Institiut d'Estudis Internacionals de la Universitat de Pars el 1936 i de l'Acadmia de Dret Internacional de La Haia el 1938.

Va morir el 2 de setembre de 1991 a la seva residncia de Ciutat de Mxic.

Activiptat diplomtica.
El 1945 fou el delegat mexic en la Conferncia de San Francisco que establ les Nacions Unides. Va ser director d'Assumptes Poltics i dels Servei Diplomtica de la Secretaria de Relacions Exteriors de Mxic (SRE), Director del Departament d'Europa, sia i frica de l'SRE, i subsecretari de d'aquest Servei (1946-1967), aconseguint la signatura del Tractat de Tlatelolco l'any 1967, signat per 33 pasos, pel qual Llatinoamrica es convertia una zona lliure lliure d'armes nuclears.

El 1982 fou guardonat al costat de la sueca Alva Myrdal amb el Premi Nobel de la Pau pels seus treballs com a delegats de l'Assemblea General de les Nacions Unides per al Desarmament.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1982;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85756" title="Adolfo Prez Esquivel" nonfiltered="4110" processed="4097" dbindex="34342">


Adolfo Prez Esquivel ( Buenos Aires, Argentina 1931 ) s un escultor i pacifista argent guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1980. 

s conegut per liderar les protestes contra L'rea de Lliure Comer de les Amriques i per allegar que la policia argentina est formant a nens en esquadrons paramilitars, una operaci que compara amb la creaci de la Alemanya nazi, les Joventuts Hitlerianes. 

Estudis i docncia.
Va nixer el 26 de novembre de 1931 a la ciutat de Buenos Aires. Va estudiar a l'Escola Nacional de Belles Arts i a la Universitat Nacional de La Plata on va formar-se com arquitecte i escultor. Ms tard es va convertir en professor d'arquitectura. Durant 25 anys va ensenyar en escoles primries, secundries i a la Universitat a ms de treballar com escultor. 

Defensor dels Drets Humans.
A partir del 1960, Prez Esquivel va comenar a treballar amb grups llatinoamericans cristians pacifistes. El 1974 va decidir renunciar al seu treball docent i fou escollit coordinador general per a una xarxa de comunitats llatinoamericanes per a promoure l'alliberament dels pobres a travs de la No violncia. 

Amb el cop d'estat militar de Jorge Rafael Videla de l'any 1976 i la repressi posterior, va contribuir a la formaci i finanament dels enllaos entre organitzacions populars per a defensar els drets humans i donar suport als familiars de les vctimes de la guerra bruta. El "Servei de Pau i Justcia", que ell va fundar, va evolucionar en aquest context i va servir com instrument per a la defensa dels drets humans promocionant una campanya internacional per a denunciar les atrocitats comeses pel rgim militar. 

El 1975, Prez Esquivel va ser detingut per la policia militar brasilera; fou empresonat el 1976 a l'Equador juntament amb bisbes llatinoamericans i nord-americans; i el 1977, a Buenos Aires, va ser arrestat per la Policia Federal Argentina, torturat i retingut sense judici durant 14 mesos. Mentre va durar el seu empresonament va rebre, entre altres distincions, la Memria de Pau del Papa Joan XXIII. El 1980 va rebre el Premi Nobel de la Pau per la seva ferma defensa dels Drets humans. 

Des de 2003, s president del Consell honorari de la Fundaci llatinoamericana del Servei de Pau i Justcia i de la Lliga Internacional per als Drets Humans i l'Alliberament de les persones, amb base en Mil, Itlia, i membre del Tribunal Popular Permanent. A ms d'aquests treballs, ha publicat Caminant al costat del poble (1995), en el qual relata la seva experincia amb la no violncia a l'Amrica Llatina.  

L'any 2005 fou guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya.

Enllaos esterns.
  Pgina Oficial d'Adolfo Prez Esquivel;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1980;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85759" title="Olaf V de Noruega" nonfiltered="4111" processed="4098" dbindex="34343">






Olav V de Noruega (Londres 1903 - Oslo 1991). Rei de Noruega des de l'any 1955 i fins a la seva mort. Olav fou el segon rei de Noruega des que l'any 1905 es constitu en pas independent. 

Biografia.
Nascut el 2 de juliol de l'any 1903 a Londres essent fill del prncep Carles de Dinamarca i de la princesa Maud del Regne Unit. Amb el pas del temps el seu pare esdevindria el rei Haakon VII de Noruega. Olav era nt per via paterna del rei Frederic VIII de Dinamarca i de la princesa Llusa de Sucia i per via materna del rei Eduard VII del Regne Unit i de la princesa Alexandra de Dinamarca. Haakon i Maud eren cosins germans.

L'any 1906, el prncep Carles s elegit rei de Noruega i Olav abandon el ttol de prncep de Dinamarca i adopt el ttol de prncep hereu de Noruega amb el tractament d'altesa reial. Olav es convert en el primer prncep hereu educat al pas escandinau. 

Graduat l'any 1924 a l'Acadmia Militar noruega i estudi dret i cincies econmiques a la Balliol College d'Oxford.

Npcies i descendents.
El 21 de mar de l'any 1929 contragu matrimoni amb la princesa Marta de Sucia, filla del prncep Carles de Sucia i de la princesa Ingeborg de Dinamarca. Establerts al Palau d'Skaugum, prop d'Oslo, tingueren tres fills:

SAR la princesa Ragnhild de Noruega, nascuda a Oslo el 1930. Es cas morganticament amb Erling Sven Lorentzen l'any 1953.

SAR la princesa strid de Noruega, nascuda el 1932 a Oslo. Es cas morganticament amb Johan Martin Ferner l'any 1961.

SM el rei Harald V de Noruega, nat a Oslo el 1937. Casat des de 1968 amb Snia Haraldsen. s rei de Noruega des de 1991.

Amb l'ocupaci nacionalsocialista del pas l'any 1940, la famlia reial noruega hagu d'empendre el cam de l'exili. Olav i el seu pare s'installaren a Londres a la cort del rei Jordi VI del Regne Unit, cos d'Olav, i Marta i els seus fills anaren als Estats Units. Olav adopt un rol important en l'alliberament del pas l'any 1944.

L'any 1957 acced al tron noruec, iniciant un regnat de ms de trenta anys, temps en qu esdevingu enormement popular i fou conegut amb el nom de Rei del Poble. Enamorat de la conducci, durant la crisi del petroli el govern noruec prohib la conducci en vehicles privats i potenci el transport pblic, Olav segu les ordres del Govern i an a esquiar amb el tranvia, en el moment de pagar el bitllet, el conductor li digu que al reconeixe'l la gent ja li havia pagat. Una altra vegada un periodista li pregunt si sentia por, ell afirm: "Per qu hauria de tenir jo por? Jo tinc 4 milions de guardaespatlles" referint-se al poble de Noruega.
 
Els dies previs a la seva mort, el mes de gener de 1991, milers de manifestants al voltant del Palau Reial demostraren l'enorme apreci cap al Rei i cap a la instituci monrquica. La'ny 2005 fou declarat per un 41% dels vots el noruec del segle. 

Posterior a la seva mort han sorgit dubtes al voltant de la paternitat d'Olav, atribuda en un llibre a un metge de la cort anglesa amb qui la reina Maud havia mantingut una relaci extramatrimonial.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85761" title="Free Software Foundation Europe" nonfiltered="4112" processed="4099" dbindex="34344">
La Free Software Foundation Europe (FSFE o FSF Europe) s una organitzaci no governamental i sense nim de lucre, que treballa en tots els aspectes relacionats amb el programari lliure a Europa i especialment el projecte GNU. Es va fundar el 10 de mar del 2001.

La Free Software Foundation (FSF) i la FSFE sn entitats separades, tan financerament com legalment.

Objectius.
La seva prioritat sn els aspectes poltics, legals i socials del programari lliure junt amb l'tica, la filosofia i els valors comercials. En particular:
 Promociona el programari lliure a nivell poltic a Europa mitjanant el dileg.
 Denuncia les activitats poltiques que sn contraries a la filosofia del programari lliure.
 Ofereix un punt de contacte i d'orientaci de totes les qestions referents al programari lliure.
 Treballa conjuntament amb advocats de l'rea del programari lliure a Universitats. Tamb cooperen amb advocats de tot Europa per maximitzar la seguretat legal del programari lliure.
 Suporta, coordina i desenvolupa projectes lliures, especialment GNU. Tamb proporciona recursos als desenvolupadors de programari lliure per animar-los a seguir amb el seu desenvolupament.
 Ajuda a les companyies a fer models de negoci basats amb programari lliure o ajusten models a aix; aix encoratja les companyies a anar cap al programari lliure. Per fer ms fcil a les empreses fer programari lliure exits, la FSF Europa busca ampliar el mercat pel programari lliure;
 Ajuda a coordinar altres iniciatives a l'rea del programari lliure.

Activitats.
El 26 de mar de 2008 van organitzar el primer Dia de la Llibertat dels Documents  (), una iniciativa per promoure estndards de documents, amb el suport d'alguns grans agents tecnolgics: Google, Sun i IBM.

Plantilla.
Aquesta gent treballa amb o per la FSF Europa:
 Antonella Beccaria : Equip itala;
 Volker Dormeyer : Equip alemany;
 Martin Gerwinski : Equip alemany;
 Georg C. F. Greve : President;
 Georg Jakob : Membre austrac de l'associaci;
 Joachim Jakobs : Equip alemany;
 Matthias Kirschner : Auxiliar del president;
 Werner Koch : Encarregat segon de l'equip alemany;
 Karin Kosina : Membre austrac de l'associaci;
 Stefano Maffulli : Canceller itali;
 Reinhard Mller : Membre austrac de l'associaci;
 Bernhard Reiter : Canceller alemany;
 Cristian Rigamonti : Equip alemany;
 Henrik Sandklef : Equip suec;
 Fabrizio Veutro : Equip itali;
 Jonas berg - Vicepresident;
 Ciarn O'Riordan - Representant de Bruselles;

Alguns d'ells sn membres de l'associaci, d'altres no.

 Vegeu tamb .
 Free Software Foundation;

 Enllaos externs .
 FSF Europa ;
 Free Software Foundation a Europa ;
 Projectes actuals de la FSF Europa ;
 L'actual equip de la FSF Europa ;
 Organitzacions associades a la FSF Europa ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85766" title="Teodosi II" nonfiltered="4113" processed="4100" dbindex="34345">

Teodosi II (Flavius Theodosius; abril de 401   28 de juliol de 450) fou emperador de l'Imperi Rom d'Orient del 408 al 450.

Proclamat emperador amb noms 7 anys a la mort d'Arcadi, inicialment el comandament de l'imperi va estar a mans d'Antemi, prefecte del pretori d'orient, que va governar de facto durant el regnat del seu pare. En sortir Antemi d'escena en 414 pren major protagonisme Pulquria, germana gran de l'emperador, que el va empnyer cap a la cristiandat ortodoxa. Aquesta posici de religiositat exacerbada el port a persecucions contra heretges, pagans i jueus.

Pulquria tamb propici el matrimoni de Teodosi amb Atenade, una pagana filla d'un sofista atens, que es batej i va rebre el nom d'Aelia Eudcia. La parella tindria una filla, Licinia Eudoxia el matrimoni de la qual amb l'emperador rom d'occident Valentini III marc un intent de reunificaci de les dues meitats de l'Imperi, encara que dur poc temps. Teodosi II va morir inesperadament en 450 producte d'un accident eqestre.

Durant el regnat de Teodosi II va aparixer el nestorianisme i els primers problemes greus de religi, que afectarien fortament l'imperi en el futur proper i a llarg termini. En l'aspecte militar, Teodosi II va repellir invasions perses, per va ser derrotat per tila, a qui va haver de pagar tributs. Tamb va crear una universitat a Constantinoble.

L'any 429 Teodosi cre una comissi per sintetitzar i ordenar totes les lleis existents des del regnat de Constant I. Aquest pla qued incomplet, per el treball d'una segona comissi que es va reunir a Constantinoble complet la tasca i el recull legal es va publicar com el Codex Theodosianus l'any 438.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85776" title="Bandolerisme a la Marina Alta" nonfiltered="4114" processed="4101" dbindex="34346">
El bandolerisme s un fenomen violent, molt caracterstic de la societat marinenca de les darreries del segle XVII i que, amb certs perodes de relativa pacificaci, es va perllongar fins a les acaballes del XIX.

Les causes.

Les causes del bandolerisme del segle XVII a la Marina Alta sn de carcter socio-econmic, sobretot la duresa del rgim senyorial que obligava als sectors socials ms desfavorits a buscar alternatives a la seua situaci d'extrema pobresa, agreujada de tant en tant per factors naturals de caire negatiu, com per exemple:

la reiteraci de collites runoses.
les pluges torrencials de la tardor-hivern de 1677.
les epidmies del 1647-48 que van causar una gran mortandat.

Les faccions.

El bandoler actua en grup, tot i que dins de cada banda hi ha un cap que, per les seues condicions fsiques o intellectuals, s qui pren les decisions i dna nom al bndol. A la  Marina Alta, durant el segle XVII hi havien dues faccions enfrontades: la d'Eugeni Cruanyes, establida a Senija i Xal i la de Francesc Xolvi, a Benissa, Calp i Llber. De tant en tant, aquests dos grups arribaven a la confrontaci armada, i aleshores tota la comarca s'estremia com si un terratrmol l'haguera sacsejada. Va ser clebre la topada entre les dues faccions que es va produir l'any 1677 a Xal. El resultat d'aquest enfrontament entre bandes rivals era tot un seguit de dramtiques venjances.

La pacificaci.

La pacificaci va arribar en la dcada dels vuitanta del segle XVII a travs de la repressi que va dirigir el virrei d'aleshores (cas de la banda de Cruanyes) o mitjanant el pacte (cas de la banda de Xolvi, que van passar a servir a la ciutat italiana de Mil). Aquestes dues faccions van desaparixer, per posteriorment en van sorgir de noves. Noms a finals del segle XIX quedaria erradicat definitivament el bandolerisme.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85777" title="Sofia de Nassau" nonfiltered="4115" processed="4102" dbindex="34347">

Sofia de Nassau-Weillburg, reina de Sucia (Biebrich 1836 - Estocolm 1913). Princesa de Nassau-Weillburg amb el tractament d'altesa reial que esdevingu reina de Sucia com a conseqncia del seu matrimoni amb el rei scar II de Sucia. 

Nascuda a Biebrich el dia 9 de juliol de 1836 essent filla del duc Jordi Guillem de Nassau i de la princesa Paulina de Wrttemberg. Descendent dels ducs de Nassau que desprs regnarien al gran ducat de Luxemburg i dels reis de Wrttemberg. 

El 6 de juny de 1857 es cas amb el prncep scar de Sucia, fill del rei scar I de Sucia i de la duquessa Josefina de Leuchtenberg. La parella tingu quatre fills:

 SM el rei Gustau V de Sucia nat a Estocolm el 1858 i mort el 1950 a la mateixa ciutat. Es cas amb la princesa Victria de Baden.

SAR el prncep scar de Sucia, creat duc de Gotland, nat a Estocolm el 1859 i mort el 1853 es cas morganticament amb la senyora Ebba Munck. El seu fill petit fou el fams diplomtic de Nacions Unides el comte Folke Bernadotte.

SAR el prncep Carles de Sucia, nat a Estocolm el 1861 i mort el 1951. Es cas amb la princesa Ingeborg de Dinamarca.

SAR el prncep Eugeni de Sucia, creat duc de Nrke. Nasqu el 1865 a Estocolm i mor el 1947. Romangu solter.

Descendents seus sn els presents reis Carles XVI Gustau de Sucia, Harald V de Noruega, Margarida II de Dinamarca, Albert II de Blgica, Anna Maria de Grcia i el gran duc Enric I de Luxemburg















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85780" title="Javier Otxoa Palacios" nonfiltered="4116" processed="4103" dbindex="34348">

Javier Otxoa Palacios s un ex-ciclista professional, guanyador d'una etapa del Tour de Frana i campi paralmpic a Atenes 2004.

 Biografa.
Javier Otxoa Palacios va nixer a Barakaldo el 30 d'agost de 1974. Ell i el seu germ bess Ricardo eren grans promeses del ciclisme basc, destacant la seva victria a la desena etapa del Tour de Frana de 2000 a Hautacam defensant el maillot de l'equip Kelme.

La seva carrera es veuria truncada el 15 de febrer de 2001 quan ell i el seu germ foren atropellats per un autombil condut pel vicerector de la Universitat de Mlaga a la carretera que uneix Crtama amb Mlaga, durant un entrenament d'una etapa de la Ruta del Sol. Com a conseqncia de l'accident, Ricardo va morir mentre que Javier va arribar a l'hospital en coma i amb una parlisi cerebral.

Les lesions que tenia van fer creure els metges que difcilment sortiria del coma en qu es trobava quan va arribar a l'hospital. Tot i aix, Javier Otxoa va aconseguir sortir-ne i comenar una molt llarga rehabilitaci que el permetria tornar a agafar la bicicleta. Tot i que les seves lesions l'impossibilitaren el retorn al ciclisme professional, Otxoa va tornar a competir i l'any 2004 es va proclamar campi paralmpic a Atenes (Grcia).

 Palmars.

 1 Etapa Tour de Frana ;
 Gran Premi d'Ordizia;
 Una medalla d'or i una de plata als Jocs Paralmpics Atenes 2004.

 Enllaos Externs.

Web Oficial 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85781" title="Deslocalitzaci" nonfiltered="4117" processed="4104" dbindex="34349">
La decisi empresarial de tancar una fbrica i traslladar-ne la producci a un altre indret s coneguda com deslocalitzaci. Aquesta prctica, que afecta especialment el teixit industrial de l'Europa Occidental, s durament criticada per sindicats i moviments socials, que noms hi veuen l'afany de les empreses d'incrementar el seu benefici econmic. Aquesta acusaci es fonamenta en qu, sovint, les empreses que deslocalitzen la seva producci ho fan tot i presentar supervits i mogudes noms per la recerca de condicions laborals menys exigents, que no noms inclouen sous ms baixos, sin tamb tot un relaxament en les mesures de seguretat laboral, higiene i respecte mediamental que una empresa es veu obligada a respectar en determinats pasos i que, lgicament, es tradueix en un esfor econmic ms important.

Catalunya, com a zona tradicionalment industrial, s'ha vist greument afectada per aquest procs en els darrers cinc anys, un procs que, lluny d'aturar-se, sembla no haver tocat fons.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85788" title="Jacint" nonfiltered="4118" processed="4105" dbindex="34350">




Un jacint s qualsevol planta del gnere Hyacinthus, que inclou herbes bulboses antigament classificades en la famlia de les lilicies. Actualment pertanyen a la famlia de les jacintcies. Els jacints sn originaris d'una regi que abasta des de la Mediterrnia oriental fins a l'Iran i el Turkmenistan. El nom prov de la mitologia grega: el jove Jacint fou mort accidentalment pel du Apollo i aquest va fer que les gotes de sang es transformessin en flors. Sovint s'associa el jacint amb la idea del renaixement.

L'espcie de jacint ms habitual s el Hyacinthus orientalis, o jacint de jard.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85791" title="Ricardo Otxoa Palacios" nonfiltered="4119" processed="4106" dbindex="34351">

Ricardo Otxoa Palacios (Barakaldo, 30 d'agost de 1974 - Mlaga, 15 de febrer de 2001) era una de les promeses del ciclisme basc que debut en professionals en els equips ONCE-Eroski i Kelme. A l'estela del seu germ bess, Javier, Ricardo va participar en grans rondes com el Giro d'Italia o la Vuelta a Espanya.

El 15 de febrer de 2001, mentre entrenava la Ruta del Sol amb el seu germ va ser atropellat per un automvil condut pel vice-rector de la Universidad de Mlaga. Les ferides provocades per l'accident provocarien la seva mort poc desprs i deixarien greument ferit al seu germ.

En l'actualitat hi ha un criterium que porta el seu nom, i a Mlaga hi ha un monument a la seva memria.

Enllaos externs.
Fitxa de Ricardo Otxoa a sitiodeciclismo.net;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85797" title="Arxiplag d'Hochelaga" nonfiltered="4120" processed="4107" dbindex="34356">

L'arxiplag d'Hochelaga, tamb conegut com les illes de Mont-real (archipel d'Hochelaga en francs), s un grup de 234 illes situat a la confluncia dels rius Sant Lloren i Ottawa, al sud-oest de la provncia canadenca del Quebec. 

L'illa ms gran de l'arxiplag s l'illa de Mont-real, ocupada en bona part per la ciutat de Mont-real. A aquest municipi tamb pertanyen 74 petites illes de l'arxiplag, d'entre les quals destaquen les illes Bizard, Dorval, Notre-Dame, Sainte-Hlne i Surs.

La segona illa de l'arxiplag en extensi s l'lla Jsus, que forma juntament amb les illes Laval i d'altres illes ms petites la ciutat de Laval.

D'entre les altres illes destaquen les illes de Boucherville i l'illa Perrot.

Histria.
L'arxiplag pren el seu nom d'Hochelega, un assentament iroqus de l'illa de Mont-real, on posteriorment s'hi va installar una colnia francesa que amb el temps va esdevenir la moderna ciutat de Mont-real.

Diverses teories intenten explicar l'origen del nom d'aquest assentament indi. Una d'elles defensa que Hochelaga v del mot iroqus oserake, que voldria dir cam dels castors o b l'indret on hom prepara una emboscada. Une altra interpretaci, de L.D. Lighthall, sost que l'arrel no s oserake sin osheaga, que vol dir grans rpids.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85799" title="Funci d'aptitud (algorisme gentic)" nonfiltered="4121" processed="4108" dbindex="34357">
Una funci de d'aptitud (fitness en angls) s un tipus particular de funci objectiu que quantifica com s d'ptima una soluci (s a dir, un cromosoma) en un algorisme gentic de manera que aquell cromosoma particular es pugui comparar amb tots els altres cromosomes. Cromosomes ptims, o com a mnim cromosomes que sn ms ptims, es deixen criar i barregen els seus conjunt de dades per qualsevol d'unes quantes tcniques, produint una generaci nova amb la intenci d'obtenir cromosomes encara ms aptes.

Una altra manera de mirar funcions d'aptitud s en termes d'un paisatge d'aptitud, que mostra l'aptitud per a cada cromosoma possible.

Una funci de d'aptitud ideal es relaciona de prop amb l'objectiu de l'algoritme, i tanmateix es pot computar de pressa. La velocitat d'execuci s molt important, ja que algoritme gentic tpic ha de ser iterat moltssimes vegades per a produir un resultat til per a un problema no trivial.

La definici de la funci d'adequaci no s directa en gaires casos i sovint es realitza iterativament si les solucions ms aptes produdes per l'algorisme no sn el que es desitja. En alguns casos, s molt difcil o impossible de proposar fins i tot una suposici de quina definici de funci d'adequaci podria ser l'adequada. Els algorismes gentics interactius tracten aquesta dificultat amb avaluaci de subcontractaci a agents externs (normalment humans).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85800" title="Cromosoma (algorisme gentic)" nonfiltered="4122" processed="4109" dbindex="34358">
Per informaci sobre cromosomes en biologia, veure cromosoma.;

En algorismes gentics, un cromosoma (tamb a vegades anomenat genoma) s un conjunt de parmetres que defineixen una soluci proposada al problema que l'algorisme gentic est intentant resoldre. El cromosoma es representa sovint com a una srie de bits, encara que tamb s'utilitzen una varietat mplia d'altres estructures de dades.

El disseny del cromosoma i els seus parmetres s, per necessitat, especfic al problema a resoldre. Per donar un exemple trivial, suposi que el problema sigui trobar el valor de l'enter de  entre 0 i 255 que proporciona el resultat mxim per a . (Aquest no s el tipus de problema que s normalment resolt per un algoritme gentic, ja que es pot trivialment resoldre utilitzant mtodes numrics. Noms s'utilitza per servir com a exemple simple.) Les nostres solucions possibles sn els enters de 0 a 255, quin es pot representar tot com sries binries de 8 dgit. Aix, es podrien utilitzar una srie binria de 8 dgit com a representaci del nostre cromosoma. Si un cromosoma donat en la poblaci representa el valor 155, el seu cromosoma seria 10011011.

Un problema ms realista que es pot desitjar resoldre s el problema del viatjant. En aquest problema, es busca una llista ordenada de ciutats que ocasiona el viatge ms curt perqu el venedor viatgi. Suposi que hi hagi sis ciutats, que anomenarem A, B, C, D, E, i F. Un bon disseny per al nostre cromosoma podria ser la llista ordenada que volem provar. Un cromosoma d'exemple que ens podrem trobar en la poblaci podria ser DFABEC.

L'operador de mutaci i operador de creuament emprat per l'algorisme gentic han de tenir en compte el disseny del cromosoma.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85806" title="Maria Enriqueta d'ustria" nonfiltered="4123" processed="4110" dbindex="34359">


Maria Enriqueta d'ustria, reina dels belgues (Budapest 1836 - Spa 1902. Arxiduquessa d'ustria i princesa d'Hongria i de Bohmia amb el tractament d'altesa imperial. Pertanyent a la dinastia dels Habsburg-Lorena es cas amb el rei Leopold II de Blgica esdevinguent la segona reina dels belgues.

Nascuda a la ciutat de Budapest el dia 23 d'agost de 1836 essent filla de l'arxiduc i palat d'Hongria, Josep Antoni d'ustria i de la duquessa Maria Dorotea de Wrttemberg. L'arxiduquessa Maria Enriqueta era nta per via paterna de l'emperador Leopold II, emperador romanogermnic i de la infanta Maria Llusa d'Espanya mentre que per via materna ho era del prncep Llus de Wrttemberg i de la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg.

Maria Enriqueta pass la seva infncia i joventut a la capital hongaresa ja que el seu pare exercia de palat; s a dir, representant de l'emperador austrac a la capital d'Hongria. L'any 1853 es compromet i es cas amb el prncep hereu i desprs rei dels belgues Leopold II, fill del rei Leopold I de Blgica i de la reina Llusa d'Orleans. La parella establerta a Brusselles tingu quatre fills:

SAR la princesa Llusa de Blgica, nascuda a Brusselles l'any 1858 i morta a Wiesbaden el 1924. Es cas amb el prncep Felip de Saxnia-Coburg Gotha l'any 1875 i del qual es divorci l'any 1906 a Gotha.

SAR el prncep Leopold de Blgica, nascut al Palau de Laeken l'any 1859 i mort a Brusselles l'any 1869.

SAR la princesa Estefania de Blgica, nascuda al Palau de Laeken l'any 1864 i morta l'any 1945 al monestir hongars de Pannonhalma. Es cas en primeres npcies amb l'arxiduc hereu Rodolf d'ustria i en segones npcies amb el prncep Elmer Lnyay de Nagy-Lnya i Vsros-Namny.

SAR la princesa Clementina de Blgica, nascuda al Palau de Laeken l'any 1872 i morta a Nia l'any 1955. Es cas amb el prncep Vctor Bonaparte.

Maria Enriqueta d'ustria mor l'any 1902 a la localitat belga d'Spa. A la seva mort, el seu marit mantingu una relaci amb una artista amb qui hi tingu dos fills. A conseqncia del divorci de la princesa Llusa, de la mort del prncep Leopold i del segon casament de la princesa Estafania, Leopold II decid desheret tots els seus fills legtims deixant la seva immensa fortuna (l'any 1905 era considerada de 500.000.000 de pessetes i era el 10 home ms ric del mn) a la seva amant i els seus fills illegtims. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85809" title="Guerres Napoleniques" nonfiltered="4124" processed="4111" dbindex="34360">

Les Guerres Napoleniques sn les que es van produir durant el perode que Napole Bonaparte va governar el Primer Imperi Francs. En part van ser una extensi dels conflictes que varen esclatar amb motiu de la Revoluci Francesa, i que es varen perllongar al llarg de tot el Primer Imperi Francs. No hi ha un consens sobre el moment exacte en qu aquestes varen comenar. Hi ha un sector dels historiadors que considera que varen comenar quan Napole va arribar al poder a Frana el novembre de 1799, mentre que d'altres defensen que han de situar-se al perode bllic entre 1799 i 1802 en el context de les Guerres de la Revoluci Francesa, i ms concretament en la declaraci de guerra entre el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i la Primera Repblica Francesa l'any 1803, que prviament havia estat precedit per un breu perode de pau arran de la signatura del Tractat d'Amiens a l'any 1802. Les Guerres Napoleniques varen finalitzar el 20 de novembre de 1815, desprs de la derrota final de Napole a la Batalla de Waterloo i de la signatura del segon Tractat de Pars de l'any 1815. 

 Les Guerres de la Revoluci Francesa 1792-1802 .
 La Primera Coalici .

La Primera Coalici (1792-1797) de l'Arxiducat d'ustria, Prssia, el Regne de la Gran Bretanya, Espanya i el Piemont contra la Primera Repblica Francesa fou el primer intent d'acabar amb el republicanisme francs. Aquesta coalici fou derrotada pels francesos amb una mobilitzaci general, lleves en massa, reformes a l'exrcit i una guerra total. L'any 1795, Frana es va annexionar els Pasos Baixos austracs i la Rennia. Va continuar amb la conquesta de les Provncies Unides (a les quals havia declarat la guerra en 1793) i la seva transformaci en la Repblica Batava (Tractat de La Haia de 19 de gener de 1795). 

Prssia va signar la Pau de Basilea i va deixar la coalici. Espanya, desprs d'unes victries inicials en la invasi del Rossell l'any 1793 (Guerra del Rossell), va veure com les tropes franceses envaen Catalunya, el Pas Basc i Navarra. Davant aquesta amenaa, tamb va signar separadament l'any 1795 la Pau de Basilea. 

Les campanyes italianes de Napole en els anys 1796 i 1797 tamb van fer que el Piemont abandons la Coalici. El Piemont va ser un dels membres originals de la Coalici i havia significat un perill persistent per a Frana en el front itali durant quatre anys a l'poca en la qual Napole va assumir el comandament de l'exrcit francs a Itlia. Napole va necessitar un mes per vncer el Piemont i fer retrocedir els seus aliats austracs. Les forces dels Estats Pontificis es van rendir als francesos a Fort Urb, forant el papa Pius VI a signar un tractat de pau provisional. Les successives contraofensives austraques a Itlia van ser infructuoses, i van conduir a l'entrada de Bonaparte en el Fril. La guerra va acabar quan Napole va forar els austracs a acceptar les seves prpies condicions en el Tractat de Campo Formio. Els britnics varen quedar llavors com l'nica potncia encara en guerra amb Frana.

 La Segona Coalici .
La Segona Coalici (1798-1801) de Rssia, el Regne de la Gran Bretanya, ustria, l'Imperi Otom, Portugal, Regne de Npols i els Estats Pontificis contra la Primera Repblica Francesa va ser al principi ms efectiva que la primera. El govern corrupte i dividit de Frana, sota el Directori francs, es trobava en plena agitaci, i la Repblica estava trencada (certament, quan l'any 1799 Napole va prendre el poder, va trobar noms 60.000 francs en el Tresor Nacional). La participaci russa va suposar un canvi decisiu sobre la guerra de la Primera Coalici. Les forces russes a Itlia estaven manades pel notriament despietat i mai derrotat Alexander Suvorov. La Repblica Francesa no disposava de lders, excepte Lazare Carnot que era el ministre de guerra que havia dut a Frana a les victries successives que van seguir a les massives reformes de la primera guerra. A ms, Napole Bonaparte estava ocupat en una campanya a Egipte, amb l'objectiu d'amenaar l'ndia britnica. Sense dos dels seus ms importants comandants al conflicte anterior, la Repblica va sofrir successives derrotes contra uns enemics revitalitzats, finanats per la corona britnica.


Bonaparte va tornar l'any 1799, deixant la campanya a Egipte a crrec del seu segon al comandament, el general Klber, que hi va morir assassinat l'any segent. Va prendre el control del govern francs l'any 1799, derrocant el Directori francs amb l'ajuda de l'ideleg Emmanuel Joseph Sieys. L'ofensiva de les forces austraques al Rin i a Itlia es va convertir en una amenaa continua per a Frana, per totes les tropes russes havien estat retirades del front desprs de la mort de la tsarina Caterina II de Rssia. Napole va reorganitzar la milcia francesa i cre un exrcit de reservistes per donar suport tant als esforos en el Rin com a Itlia. En tots els fronts, els avanos francesos van trobar els austracs amb la gurdia baixa. En aquell moment l'exrcit francs comptava noms amb 300.000 soldats lluitant contra les forces de la Coalici. A Itlia la situaci era no obstant d'all ms delicada  a causa de la pressi d'ustria. Napole es va veure forat a mobilitzar l'exrcit de reservistes. Va xocar amb els austracs a la Batalla de Marengo el 14 de juny de 1800 i podria haver perdut la batalla de no ser per la intervenci decisiva del general Louis Charles Antoine Desaix, que va atacar la rereguarda austraca i la va vncer. Desaix va morir a la batalla, i Napole va commemorar posteriorment el seu coratge construint-li monuments i gravant el seu nom a l'Arc de Triomf. En el riu Rin, en canvi, la batalla decisiva  va arribar quan un exrcit francs de 180.000 homes es va enfrontar a 120.000 soldats austracs a la Batalla de Hohenlinden el 3 de desembre. ustria va ser venuda definitivament  i va abandonar el conflicte desprs del Tractat de Lunville, el febrer de 1801.


A partir d'aquell moment el major problema pendent de Napole Bonaparte era el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, que exercia una influncia desestabilitzadora a les potncies continentals. Els britnics havien propiciat la Segona Coalici mitjanant l'aportaci dels diners per garantir el seu finanament. Napole estava convenut que sense una derrota britnica o un tractat amb el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda no podria aconseguir una veritable pau. L'exrcit britnic era una amenaa relativament petita per la Primera Repblica Francesa, per l'Armada Reial Britnica era una contnua amenaa per a la flota francesa i per a les colnies franceses a les illes del Carib. A ms, els fons anglesos eren suficients per unir les grans potncies del continent contra Frana ja que malgrat les nombroses derrotes l'exrcit austrac encara era un perill potencial per a la Frana Napolenica. 

Napole no va ser capa d'envair Gran Bretanya d'una forma directa. Segons les famoses paraules de l'almirall John Jervis, primer Comte de Saint Vincent (en honor a la histrica victria naval de la Batalla del Cap de Saint Vincent contra l'esquadra franco-espanyola): Jo no dic, senyors, que els francesos no vinguin; noms dic que no vindran per mar (paraules evidentment irniques tractant-se la Gran Bretanya d'una illa), s'expressava la situaci desprs de les derrotes de la flota francesa a la Batalla del Nil (Aboukir, 1 d'agost de 1798) i la posterior derrota de la flota combinada franco-espanyola a la Batalla de Trafalgar (21 d'octubre de 1805), ambdues amb l'almirall Horaci Nelson al comandament de la flota britnica. Finalment, va ser fcilment continguda una expedici francesa a Irlanda.

 La Guerra de les Canoneres . 

Dinamarca i Noruega, que originalment s'havien declarat neutrals, van treure profit de la guerra mitjanant el comer i van establir una armada conjunta. Desprs d'una mostra d'intimidaci a la Primera Batalla de Copenhaguen (1801), els anglesos van capturar una bona part de la flota danesa a la Segona Batalla de Copenhaguen (1807). Aix va acabar amb la neutralitat dels danesos. Aquest es van embrancar en una guerra naval d'escamots on amb petits vaixells canoners pretenien atacar els vaixells anglesos, molt ms pesats, grans i amb peces d'artilleria ms potents, que estiguessin en aiges daneses i noruegues. La Guerra de les Canoneres va acabar quan la flota anglesa va obtenir la victria a la Batalla de Lyngr l'any 1812, en la que va ser destrut el darrer dels bucs de guerra danesos, una fragata.

 La Pau d'Amiens . 

El Tractat d'Amiens de 1802 va donar com resultat la pau entre el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i la Primera Repblica Francesa, que va significar el collapse final de la Segona Coalici. No obstant aix, mai es va considerar un tractat de llarga durada: cap de les parts estava satisfeta i ambdues van incomplir parts del mateix. Les hostilitats van recomenar el 18 de maig de 1803. L'objecte del conflicte va canviar des del desig de restaurar l'Antic Rgim a la lluita per acabar amb Napole Bonaparte.

Bonaparte va declarar l'Imperi el 28 de maig de 1804, i va ser coronat emperador a la Catedral de Notre-Dame de Pars el 2 de desembre de 1804.

 La Tercera Coalici i la victria de Napole . 


Napole va planejar envair les Illes Britniques reunint 180.000 soldats al Camp de Montreuil-sur-mer. No obstant aix per poder portar a terme aquesta acci necessitava aconseguir abans la superioritat naval o almenys allunyar a la flota britnica del Canal de la Mnega. 

Es va elaborar un complex pla per a distreure els britnics, amenaant les seves possessions a les Illes del Carib. Els continus conflictes navals i colonials, incloent l'anomenada Acci de 1805, on tres vaixells francesos van atacar un navili i un vaixell de crrega britnic, van marcar la tnica durant uns mesos. Aix era tamb un clar senyal de la nova naturalesa de la guerra. Els conflictes en el Carib podien tenir un efecte immediat i directe sobre el conflicte europeu, un signe que les Guerres Napoleniques havien arribat a un punt en el qual s'havien convertit en una guerra mundial. L'nic precedent d'un conflicte tan ampli i a tal escala va ser la Guerra dels Set Anys.

El pla de distracci va fallar quan la flota franco-espanyola comandada per l'almirall Pierre-Charles Villeneuve es va retirar desprs d'una acci poc decidida a la Batalla del Cap Finisterre (1805). Villeveuve es va veure bloquejat a Cadis fins que la flota combinada va sortir de nou el 19 d'octubre amb destinaci a Npols. 

La batalla de Trafalgar.

La flota va ser venuda i capturada a la Batalla de Trafalgar el 21 d'octubre per l'armada britnica al comandament d'Horaci Nelson. Napole havia enviat plans diferents a Villeneuve, per aquest va vacillar constantment i al seguir el pla inicial va acabar patint aquesta desfeta desastrosa de les flotes espanyoles i franceses.

Desprs d'aquest contratemps, Napole va abandonar (encara que no va oblidar) els seus plans per a envair les Illes Britniques, i va centrar la seva atenci als seus enemics en el continent europeu. L'exrcit francs va deixar Boulogne i es va traslladar a ustria.

 La batalla d'Austerlitz i la derrota austraca .


L'abril de 1805 el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i Rssia van signar un tractat per a expulsar als francesos dels Pasos Baixos i Sussa. ustria es va unir a Tercera Coalici desprs de l'annexi francesa de Gnova i la proclamaci de Napole com a rei d'Itlia. Els austracs van comenar la guerra envaint Baviera amb un exrcit d'uns 70.000 homes sota el comandament de Karl Mack von Lieberich, i l'exrcit francs va sortir de Boulogne a finals de juliol de 1805 per a enfrontar-s'hi. 

A la Batalla d'Ulm (del 25 de setembre al 20 d'octubre), Napole va tractar de vncer l'exrcit de Mack amb una maniobra envoltant brillant, forant la seva rendici sense prdues substancials. Amb l'exrcit principal d'ustria al nord dels Alps venut (l'altre exrcit sota el comandament de l'Arxiduc Carles havia acorralat l'exrcit d'Andr Massna a Itlia amb resultats poc concloents), Napole va ocupar Viena. 

Lluny de les seves lnies de subministrament, Napole es va enfrontar amb un exrcit austrac i rus superior en nombre al seu i sota el comandament de Mikhail Kutuzov, amb els emperadors Francesc II del Sacre Imperi Rom Germnic i Alexandre I de Rssia presents. En el que s considerada la seva major victria, el 2 de desembre Napole va destrossar l'exrcit combinat austrors a la Batalla d'Austerlitz, a Morvia. Va infringir un total de 25.000 baixes a un exrcit numricament superior i els francesos en van tenir menys de 7.000 en les prpies files. Desprs d'Austerlitz, ustria va signar el Tractat de Pressburg, deixant la coalici. Aix va costar-li a ustria d'haver de cedir Vencia al Regne d'Itlia (Napolenic) i el Tirol a Baviera.

Amb la retirada d'ustria, la guerra s'estanc. L'exrcit napolenic aconseguia un rcord de victries en terra, per la fora total de l'exrcit rus encara no havia entrat en joc.

 La Quarta Coalici i el domini europeu de Napole . 

La Quarta Coalici (1806-1807) de Prssia, Saxnia i Rssia contra Frana es va formar noms uns mesos desprs de la caiguda de la coalici precedent. El juliol de 1806, l'Emperador de Frana havia creat la Confederaci del Rin, ignorant els minsculs estats alemanys de la vall del Rin i de l'interior d'Alemanya. Molts dels estats ms petits van ser annexionats als principats electorals, ducats i regnes ms grans per a fer del govern de l'Alemanya no prussiana una tasca ms senzilla. Els estats ms grans van ser Saxnia i Baviera, els governants dels quals van ser elevats al rang de reis per Napole. 


L'agost, el rei de Prssia Frederic Guillem III de Prssia va prendre la decisi d'anar a la guerra independentment de les altres grans potncies. El curs dels esdeveniments ms assenyat hagus estat declarar la guerra l'any anterior i unir-se a ustria i Rssia. Aix podria haver contingut a Napole i previngut el desastre aliat a la Batalla d'Austerlitz. L'exrcit rus, un aliat de Prssia, es trobava bastant lluny quan el rei prussi va fer la seva declaraci de guerra. Al setembre, Napole va llanar a totes les forces franceses sobre el Rin. Eren al voltant de 160.000 homes, xifra que va augmentar a mesura que la campanya es desenvolupava, contra Prssia, i es van moure amb tal velocitat que virtualment van anihilar l'exrcit prussi d'uns 250.000 homes. Prssia va haver de suportar la mort de 25.000 d'ells, 150.000 van ser fets presoners i els francesos es van apropiar d'unes 4.000 peces d'artilleria i 100.000 mosquets, que van ser emmagatzemats a Berln. L'exrcit prussi va ser definitivament venut per Napole a la Batalla de Jena, i pel mariscal Davout a la Batalla de Auerstdt (14 d'octubre de 1806). Aquesta darrera batalla va enfrontar un simple cos de l'exrcit francs que va derrotar el gruix de l'exrcit prussi. A Jena, Napole nicament va lluitar contra un destacament. L'emperador francs va entrar a Berln el dia 27, i va visitar la tomba de Frederic II de Prssia, ordenant als seus mariscals llevar-se el barret i dir: Si ell estigus viu, nosaltres no estarem aqu avui. En total, Napole havia trigat noms 19 dies des del comenament del seu atac sobre Prssia fins al final de la guerra amb la caiguda de Berln i la destrucci dels seus principals exrcits a Jena i Auerstdt. Com contrast, Prssia havia lluitat durant tres anys a la guerra de la Primera Coalici.

 Bloqueig continental .

A Berln, Napole va promulgar una srie de decrets que van entrar en vigor l'1 de novembre de 1806, duent a efecte el Bloqueig Continental, que pretenia eliminar l'amenaa britnica mitjanant mesures econmiques. Com s'ha explicat al principi d'aquest article, l'exrcit britnic era una petita amenaa per al Primer Imperi Francs. El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda mantenia un exrcit regular de noms 220.000 homes en el moment lgid de les Guerres Napoleniques, quan les forces franceses superaven la xifra d'un mili i mig d'efectius, a ms dels exrcits de nombrosos aliats i molts centenars de milers de gurdies que podien ser agregats a l'exrcit en cas necessari. L'Armada Reial Britnica era problemtica per als interessos francesos pel qu concerneix comer intercontinental del Primer Imperi Francs, per no podia fer gens contra el comer francs continental, i no suposava una amenaa pel territori de Frana. D'altra banda, la poblaci i la capacitat de producci francesa eren molt superiors a les britniques; no obstant aix, el domini del mar del Regne Unit li va permetre consolidar una considerable fora econmica, que era suficient per a assegurar que Frana mai no podria consolidar la pau per les coalicions que el Regne Unit aixecava contra ella. Els governants francesos, en canvi, creien que allar als britnics del continent acabaria amb la seva influncia econmica sobre Europa. Aquesta era la base de l'anomenat Bloqueig Continental, que va ser el qual es va imposar.

La segent etapa de la guerra va dur a l'expulsi de les tropes russes de Polnia i la creaci del nou Gran Ducat de Varsvia. Napole llavors va prendre rumb nord per a enfrontar-se a les restes de l'exrcit rus i intentar capturar la nova capital prussiana de Knigsberg. Un moviment tctic a la Batalla de Eylau, entre el 7 i el 8 de febrer, va forar als russos a una posterior rendici. Napole va dur l'exrcit rus llavors a la Batalla de Friedland, el 14 de juny. Desprs d'aquesta derrota, Alexandre I es va veure forat a signar la pau amb Napole en el Tilsit, el 7 de juliol de 1807.

En el Congrs de Erfurt (1808), Napole i el Tsar Alexandre I de Rssia van acordar que Rssia havia de forar a Sucia a unir-se al Bloqueig Continental, la qual cosa va conduir a la Guerra Finlandesa i a la divisi de Sucia pel golf de Botnia. La part oriental va ser annexionada per Rssia en el Gran Ducat de Finlndia.

 La Cinquena Coalici i la guerra a Espanya . 



El conflicte a la Pennsula Ibrica va comenar quan Portugal va continuar comerciant amb el Regne Unit tot i les restriccions imposades pels francesos. Els francesos van aprofitar el Tractat de Fontainebleau, pel que el Regne d'Espanya permet les tropes del Primer Imperi Francs travessar el seu territori per envar el Regne de Portugal per estacionar tropes en el teritori per deposar a Carles IV d'Espanya per posar al germ de Napole, Josep I Bonaparte. Quan tropes espanyoles van vncer als francesos a la Batalla de Bailn, demostrant que una part important dels espanyols no volia mantenir la seva aliana amb Frana, les tropes franceses van ocupar gradualment el seu territori fins a entrar en Madrid, el que va propiciar la intervenci britnica. L'alament popular contra la invasi francesa el 2 de maig de 1808 va donar lloc a la Guerra del Francs.

La Cinquena Coalici (1809) del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i l'Arxiducat d'ustria contra el Primer Imperi Francs es va formar mentre el Regne Unit s'enfrontava amb Frana en la Guerra del Francs.

De nou, el Regne Unit s'havia quedat sol, el que es devia en gran part al fet que els britnics mai havien entrat en un conflicte a gran escala amb Frana, al contrari que els seus aliats continentals. L'activitat militar britnica s'havia redut a una successi de petites victries en les colnies franceses i altres victries navals a Copenhaguen (2 de setembre de 1807). A terra, noms es va intentar la desastrosa Expedici Walcheren (1809). La lluita es va centrar aleshores en la guerra econmica: Bloqueig Continental envers el bloqueig naval. Ambds costats van entrar en combat tractant de reforar els seus bloqueigs; els britnics van combatre als Estats Units a la Guerra de 1812, i els francesos es van enfrontar a la Guerra del Francs a Espanya (1808-1814). 

ustria, prviament aliada de Frana, va aprofitar l'oportunitat d'intentar recuperar el seu antic Sacre Imperi Romanogermnic que havia existit abans de Batalla d'Austerlitz. Inicialment van tenir xit contra les febles forces del mariscal Davout. Napole havia deixat a Davout amb noms 170.000 soldats per a defensar la frontera occidental de Frana. Aquesta mateixa tasca l'havien dut a terme en els anys 1790 800.000 soldats, i aleshores havien de defensar un front molt menor.

Napole va gaudir d'un xit fcil a Espanya, tornant a prendre Madrid i derrotant a espanyols i britnics, expulsant a l'exrcit britnic de la pennsula. L'atac d'ustria va agafar desprevingut Napole, que estava embolicat en operacions victorioses contra el Regne Unit. Aix va fer que abandons la Pennsula Ibrica i no hi torns mai ms. En la seva absncia, i en absncia dels seus millors oficials (Davout va romandre a l'est durant la guerra), la situaci va canviar, especialment quan va arribar el general irlands Sir Arthur Wellesley com a comandant de les forces britniques.


Els austracs es van introduir al Gran Ducat de Varsvia, per van ser venuts a la Batalla de Radzyn, el 19 d'abril de 1809. L'exrcit polons va recuperar el territori conegut com a Galtzia desprs dels seus primers xits.

Napole va assumir el comandament a l'est i va encoratjar l'exrcit per a contraatacar a ustria. Una srie de batalles relativament menors van assegurar la massiva Batalla de Aspern-Essling, la primera derrota tctica de Napole. L'error del comandant austrac, l'Arxiduc Carles, en voler prosseguir desprs de la seva petita victria, va permetre Napole preparar un intent d'assetjar Viena, cosa que va fer a primers de juliol. Va vncer els austracs a la Batalla de Wagram, entre el 5 de juliol i el 6 de juliol. Durant aquesta batalla el mariscal Jean Baptiste Jules Bernadotte va ser desposset del seu ttol i ridiculitzat per Napole enfront d'altres oficials de l'estat major. A Bernadotte li van oferir llavors la corona de Prncep de Sucia, que va acceptar traint aix Napole. Posteriorment, Bernadotte participaria activament en les guerres contra el seu antic emperador. La guerra de la Cinquena Coalici va acabar amb el Tractat de Schnbrunn, el 14 d'octubre de 1809.

En 1810, el Primer Imperi Francs va arribar la seva mxima extensi. Napole es va casar amb Marie-Louise, una arxiduquessa austraca, amb la finalitat d'assegurar una aliana estable amb ustria i proporcionar un hereu a l'emperador, alguna cosa que la seva primera esposa, Josefina, no havia pogut donar-li. A ms de l'Imperi Francs, Napole controlava la Confederaci Sussa, La Confederaci del Rin, el Gran Ducat de Varsvia i el Regne de Itlia. Els territoris aliats incloen: el Regne d'Espanya (Josep Bonaparte), el regne de Westflia (Jernim Bonaparte), el regne de Npols (Joaquim Murat, cunyat seu), el principat de Lucca i Piombino (Flix Bacciocchi), i els seus antics enemics, Prssia i l'Imperi Austrac.

 La Sisena Coalici i la desfeta napolenica . 


La Sisena Coalici (1812-1814) va consistir en l'aliana del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, Rssia, Prssia, Sucia, ustria i un cert nombre d'estats alemanys contra el Primer Imperi Francs.  

L'any 1812 Napole va envair Rssia per obligar l'emperador Alexandre I de Rssia a romandre en el Bloqueig Continental i eliminar el perill imminent d'una invasi russa de Polnia. La Grande Arme, 650.000 homes (270.000 francesos i molts soldats de pasos aliats o sbdits), van creuar el riu Niemen el 23 de juny de 1812.

Rssia va proclamar la Guerra Patritica, mentre Napole proclamava una Segona Guerra Polonesa, per en contra de les expectatives dels polonesos, que van subministrar gaireb 100.000 soldats per a la fora invasora, Napole va evitar donar cap concessi a Polnia, tenint en ment les posteriors negociacions amb Rssia. 


Rssia va mantenir la tctica de retirar-se, deixant el territori lliure utilitzant la tctica de la terra cremada. Els russos es van detenir i van lluitar a la Batalla de Borodino, el 7 de setembre, que va ser molt sagnant, forant als russos a retirar-se i deixar obert el cam cap a Moscou. Sobre el 14 de setembre, Moscou era capturada i saquejada. Alexandre I va refusar capitular. Sense un signe clar de victria a la vista, Napole es va veure forat a retirar-se de Moscou desprs que el governador, prncep Rostoptxn, ordens l'incendi total de la ciutat. Aix comenava la desastrosa Gran Retirada, amb 370.000 baixes i 200.000 presoners. Al novembre, noms quedaven 27.000 soldats per creuar el riu Berzina. Napole va deixar al seu exrcit per tornar a Pars i preparar la defensa de Polnia de l'avan rus. La situaci no era tan desesperada com podria semblar al principi. Els russos havien perdut 400.000 homes, i el seu exrcit estava igualment esgotat. No obstant aix tenien l'avantatge d'unes lnies de subministrament ms curtes i podien renovar les seves tropes amb major rapidesa que els francesos.

Al mateix temps, a la Guerra del Francs, a la Batalla de Vitria (21 de juny de 1813), l'ocupaci francesa de Espanya es va acabar definitivament per la victria de Sir Arthur Wellesley sobre Josep Bonaparte, es va restaurar la monarquia borbnica en la figura de Ferran VII, i els francesos es van veure forats a abandonar Espanya creuant els Pirineus.

Veient una oportunitat en aquesta histrica derrota de Napole, Prssia va tornar a la guerra, Napole va creure que podria crear un nou exrcit tan gran com el qual havia enviat a Rssia, i va reforar rpidament les seves forces a l'est de 30.000 a 130.000 homes, que posteriorment van arribar als 400.000. Napole va infligir 40.000 baixes a les forces aliades a la Batalla de Ltzen (2 de maig de 1813), i a la Batalla de Bautzen (20 de maig al 21 de maig). Ambdues batalles van enfrontar a un total de 250.000 homes, convertint-se en les majors batalles de totes les guerres.

L'armistici es va declarar el 4 de juny i va continuar fins al 13 d'agost, temps durant el qual ambdues parts van tractar de recuperar la cambra de mili de baixes que aproximadament van tenir des d'abril. Tamb en aquest perode els aliats van negociar per dur a ustria a un enfrontament obert amb el Primer Imperi Francs. Es van formar dos exrcits austracs que tenien al voltant de 800.000 tropes frontereres en el front alemany, amb una reserva estratgica de 350.000 efectius, formada per donar suport a les operacions frontereres.


 La batalla de Leipzig i la primera abdicaci de Napole .

Napole va poder dur el gruix de les forces imperials a la regi fins al voltant de 650.000 homes, encara que noms 250.000 estaven sota el seu comandament directe, amb uns altres 120.000 sota el comandament de Nicolas Charles Oudinot i 30.000 sota el comandament de Davout. La Confederaci del Rin va equipar a Napole amb el gruix de les forces restants, esdevenint Saxnia i Baviera els principals cooperants. A ms, el regne de Npols de Murat al sud i el regne d'Itlia de Eugeni de Beauharnais tenien una fora combinada total de 100.000 homes, i entre 150.000 i 200.000 tropes franceses procedents d'Espanya havien estat forades a retirar-se per les forces espanyoles i britniques que arribaven a un nombre del voltant de 150.000 efectius. Per tant, 900.000 soldats francesos en total es van oposar en tots els fronts de batalla a al voltant d'un mili d'efectius aliats (sense incloure les reserves estratgiques que s'estaven formant a Alemanya). Les aparences, no obstant aix, enganyaven un poc ja que molts dels soldats alemanys que lluitaven en el bndol francs no eren gens fiables, i sempre estaven disposats a desertar al bndol aliat. s raonable llavors dir que Napole no podia comptar amb ms de 450.000 homes a Alemanya, la qual cosa significava que tot els seus intents i propsits, era superat en una relaci de dos sobre un.    

Desprs de la fi de l'armistici, Napole semblava haver recuperat finalment la iniciativa a Dresden, on va vncer un exrcit aliat numricament superior, i li va infligir enormes prdues, mentrestant els francesos havien sofert relativament poques baixes. No obstant aix, les errades dels seus mariscals i una falta de seguretat en la resta de l'ofensiva per la seva banda els va donar l'avantatge parcial que aquesta significativa victria els va podia haver assegurat.

A la Batalla de Leipzig a Saxnia (del 16 d'octubre al 19 d'octubre de 1813), tamb anomenada Batalla de les Nacions, 191.000 francesos van lluitar contra ms de 450.000 aliats, i els francesos van ser derrotats i forats a retirar-se a Frana. Napole va lluitar en una srie de batalles, incloent la Batalla d'Arcis-sud-Aube, a Frana, per a poc a poc va ser forat a retrocedir davant la superioritat dels seus oponents.  

Durant aquests dies va tenir lloc la Campanya dels Sis Dies, en la qual va guanyar mltiples batalles contra les tropes enemigues que avanaven cap a Pars, per mai va aconseguir conduir al camp de batalla a ms de 70.000 homes durant tota la campanya, enfront de ms de mig mili de tropes aliades. En el Tractat de Chaumont, el 9 de mar, els aliats van acordar mantenir la Coalici fins a la derrota definitiva de Napole.

Els aliats van entrar a Pars el 30 de mar de 1814. Napole estava decidit a lluitar, incapa d'afrontar la seva caiguda del poder. Durant la campanya havia calculat uns reforos de 900.000 reclutes frescos, per noms va poder mobilitzar una fracci d'aquesta xifra, i els esquemes progressivament ms irreals de Napole per a la victria van deixar pas a una realitat sense esperances. Napole va abdicar el 6 d'abril grcies al segon Tractat de Fontainebleau i s'inici el 1 d'octubre el Congrs de Viena.

Napole va ser obligat a exiliar-se a l'illa d'Elba, i es va restaurar la Dinastia borbnica al Regne de Frana en la persona de Llus XVIII de Frana.

 La Setena Coalici i el retorn de Napole, els Cent Dies . 

La Setena Coalici (1815) va unir al Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, Rssia, Prssia, Sucia, ustria, els Pasos Baixos i cert nombre d'estats alemanys contra Frana. El perode conegut com els Cent Dies va comenar quan Napole va abandonar l'illa d'Elba i va desembarcar a Canes, l'1 de mar de 1815. A mesura que Napole es traslladava cap a Pars anava recaptant suports per on passava, i finalment va enderrocar al recentment restaurat Llus XVIII. Els aliats van preparar immediatament els seus exrcits per a enfrontar-se a ell de nou. Napole va allistar a 280.000 homes, dividits en molts exrcits. Abans de la seva arribada hi havia un exrcit de 90.000 homes, i va aconseguir reunir a ms d'un quart de mili d'efectius, veterans de passades campanyes, i va promulgar un decret per a mobilitzar al voltant de 2,5 milions d'homes a l'exrcit francs.

Aix va ser el que va disposar enfront d'un exrcit aliat inicial d'aproximadament 700.000 soldats, encara que els plans de campanya aliats tenien previst el refor d'un mili d'efectius en les tropes frontereres, recolzades per uns 200.000 soldats de  guarnici, logstica i personal auxiliar. Es pretenia que aquesta fora sobrepasss nombrosament al numricament inferior exrcit imperial francs, el qual mai va arribar a aproximar-se ni de lluny al nombre d'efectius de 2,5 milions prets per Napole.

 La batalla de Waterloo i la derrota definitiva de Napole .

Napole va conduir uns 124.000 homes de l'exrcit al nord en una maniobra preventiva per a atacar els aliats a Waterloo, als Pasos Baixos austracs, annexats al 1795 a Frana (avui territori belga). La seva intenci era atacar els exrcits aliats abans que arribessin a unir-se, amb l'esperana de tirar els britnics al mar i tirar els prussians de la guerra. 

La seva marxa a la frontera va tenir l'efecte sorpresa que havia esperat. Va forar els prussians a lluitar a la Batalla de Ligny el 16 de juny, derrotant-los i fent-los retrocedir en una desordenada desbandada. Aquell mateix dia, l'ala esquerra de l'exrcit, sota el comandament del mariscal Michel Ney, va detenir amb xit totes les forces que Wellington enviava en ajuda del comandant prussi Blcher, amb una acci de bloqueig a la Batalla de Quatre Bras. No obstant aix, Ney no va poder buidar els llocs de creuament, i Wellington va reforar la seva posici. 

Amb els prussians en retirada, Wellington es va veure forat a retirar-se tamb. Es va reorganitzar en una posici que havia reconegut prviament en un vessant del mont Saint Jean, a poques milles al sud de la vila de Waterloo. Napole va dur les seves reserves al nord, i va reunir les seves forces amb les de Ney para perseguir l'exrcit de Wellington, per no sense abans ordenar al mariscal Grouchy que es desvis a l'ala dreta i detingus la reorganitzaci de l'exrcit prussi. Grouchy va fallar en aquesta tasca, perqu encara que va vncer la rereguarda prussiana, sota el comandament del Tinent General von Thielmann, a la Batalla de Wavre (del 18 de juny al 19 de juny), la resta de l'exrcit prussi va marxar sota el so dels canons en direcci a Waterloo.


Napole va retardar durant moltes hores l'inici de la Batalla de Waterloo, el mat del 18 de juny de 1815, car estava esperant que el terra s'assequs desprs de la pluja de la nit anterior. A darreres hores de la tarda, l'exrcit francs no havia pogut expulsar les tropes de Wellington del vessant escarpat on estaven. Quan van arribar els prussians aquests van atacar el flanc dret francs en un nombre cada cop ms gran, moment en qu l'estratgia de Napole de mantenir els aliats dividits havia fallat, aix el seu exrcit es va trobar en una confusa retirada, emps per un avan combinat dels aliats.

Grouchy es va redimir en part en organitzar amb xit una retirada en ordre cap a Pars, on el mariscal Davout tenia 117.000 homes preparats per fer retrocedir als 116.000 homes de Blcher i Wellington. Aix hagus estat militarment possible, per fou la poltica finalment la qual va precipitar la caiguda de l'emperador.

Epleg: el Tractat de Pars de 1815 .

En arribar a Pars, tres dies desprs de Waterloo, Napole encara s'aferrava a l'esperana de la resistncia nacional, per els crrecs poltics, i el poble en general, li havien retirat el seu suport. Napole va ser forat a abdicar de nou el 22 de juny de 1815. Els aliats el van exiliar llavors a la remota illa de Santa Helena, a l'Atlntic sud. El Tractat de Pars (1815) va esmenar les condicions del segon Tractat de Fontainebleau (1814) i confirmar les conclusions del Congrs de Viena i les fronteres dels Estats Europeus.

 Efectes poltics de les guerres . 


Les Guerres Napoleniques van tenir tres grans repercussions sobre Europa: 
 Frana no va tornar a ser una potncia dominant a Europa, com havia estat des dels temps de Llus XIV. ;

 En molts pasos europeus, l'arribada dels ideals de la Revoluci Francesa (democrcia, processos justos als tribunals, abolici dels privilegis, etctera) van deixar una profunda petjada. Encara que les regles de Napole eren autoritries, eren sovint menys autoritries i arbitrries que les dels monarques anteriors (o que les dels jacobins i el rgim del Directori  francs durant la Revoluci). Els monarques europeus van trobar serioses dificultats per a reposar l'absolutisme previ a la Revoluci Francesa, i es van veure forats en molts casos a mantenir algunes de les reformes indudes per l'ocupaci. El llegat institucional ha restat fins avui. Molts pasos europeus tenen un sistema de lleis civils, amb un codi legal clarament influt pel codi napolenic.

 Es va deslligar un nou i potencialment poders moviment: el nacionalisme. El nacionalisme va canviar el curs de la histria d'Europa per sempre. Va ser la fora que va empnyer el naixement d'algunes nacions i la fi d'unes altres. El mapa d'Europa va haver de ser retocat en els segents cent anys desprs de les Guerres Napoleniques sense basar-se en les normes de l'aristocrcia, sin en les bases de la cultura, l'origen i l'ideologia de les gents i els pobles.

 La guerra a la Pennsula Ibrica va deixar completament destrossada Espanya, aix com la seva armada i exrcit. Aquesta situaci va ser aprofitada per les elits colonials a Amrica per a revoltar-se contra la metrpoli, influts en part pels ideals de les revolucions americana i francesa. Cap a l'any 1825, totes les antigues colnies espanyoles a Amrica, amb l'excepci de Cuba i Puerto Rico, s'havien convertit en repbliques independents o havien passat a formar part dels Estats Units (Florida, Louisiana), el Regne Unit (Trinitat) o Hait (Santo Domingo). ;

 El Regne Unit es va convertir en la potncia hegemnica indiscutible a tot el mn, tant en terra com en el mar. L'ocupaci dels Pasos Baixos per Frana al comenament de les guerres li va servir de pretext, aix mateix, per prendre una a una les colnies holandeses a ultramar, quedant-se amb aquelles de major valor estratgic com Ceilan, Malacca, Sud-frica i la Guyana al final de la contesa. D'altra banda, es va crear un nou concepte global d'Europa. Napole va esmentar en moltes ocasions la seva intenci de crear un nic estat europeu i malgrat el seu fracs, aquest internacionalisme tornaria a ressorgir desprs de ms d'un segle i mig, quan es  va tornar a plantejar aquesta identitat europea comuna desprs de la Segona Guerra Mundial.

 El llegat militar de les guerres . 
Les Guerres Napoleniques tamb van tenir un profund impacte en el camp militar. Fins als temps de Napole els estats europeus havien emprat exrcits relativament petits, amb una alta proporci de mercenaris que algunes vegades arribaven a combatre els seus propis pasos d'origen, ja que es trobaven a sou de potncies estrangeres. No obstant aix, les innovacions militars de mitjans del segle XVIII van permetre reconixer el potencial d'un Estat en guerra.

Napole fou un innovador en l's de la mobilitat de les tropes per a sobreposar-se al desavantatge numric pel que fa els efectius, com va demostrar de forma brillant en la seva victria sobre les forces austraques i russes a la Batalla d'Austerlitz, l'any 1805. L'exrcit francs va reorganitzar el paper de l'artilleria en combat, formant unitats d'artilleria mbils i independents en oposici a l'atac tradicional de l'artilleria com suport d'altres unitats. Napole va estandarditzar a ms els calibres dels canons, de manera que s'assegurava major facilitat en els subministraments, i la compatibilitat entre les seves peces d'artilleria. Tamb va propiciar la cincia, sovint aplicada a una millor intendncia dels exrcits. 

Amb la quarta major poblaci del mn a la fi del segle XVIII (27 milions, en comparaci dels 12 milions del Regne Unit i els 35-40 milions de Rssia), Frana es trobava ben situada per prendre avantatge de les lleves en massa. Com la Revoluci i el regnat de Napole havien aprs b la lli de les guerres comercials i dinstiques del segle XVIII, s'assumeix errniament que aquestes estratgies van ser inventades per la Revoluci, que el que realment va fer fou aplicar-les. 

Tampoc s'ha de donar tot el mrit de les innovacions a Napole. Lazare Carnot va ocupar un paper fonamental en la reorganitzaci de l'exrcit francs entre els anys 1793 i 1794, un perode en el qual la sort de Frana va canviar, amb els exrcits republicans avanant en tots els fronts. 

La grandria dels exrcits involucrats ens aporta una indicaci bvia sobre el canvi produt en el tipus i estil de guerra. Durant la darrera guerra important d'Europa, la Guerra dels Set Anys, pocs exrcits havien superat el nombre de 200.000 homes. En contrast, l'exrcit francs va arribar en els anys 1790 a la xifra d'un mili i mig de francesos allistats. En total, al voltant de 2,8 milions de francesos van lluitar en el conflicte terrestre, i uns 150.000 van lluitar en el mar, pel que el total de combatents francesos va arribar als tres milions.

El Regne de la Gran Bretanya va tenir un total de 747.670 homes entre 1792 i 1815 en els seus exrcits terrestres. A ms, aproximadament un quart de mili d'homes servien a l'Armada Reial Britnica. El total de la resta dels principals combatents s difcil de calcular, per al setembre de 1812 Rssia tenia un total de 904.000 homes allistats en els seus exrcits de terra, el que significa que el total de russos que van lluitar va ser d'uns dos milions o ms d'individus. Les forces austraques van arribar a un nombre aproximat de 576.000 efectius, amb poca o cap fora naval. ustria va ser l'enemic ms persistent de Frana i s raonable suposar que ms d'un mili d'austracs van servir a l'exrcit. Prssia no va tenir ms de 320.000 homes en armes en cap moment, noms just darrere del Regne Unit. Espanya va arribar a la xifra d'uns 300.000, per s'ha d'afegir una considerable fora guerrillera. Les niques nacions que van tenir ms de 100.000 soldats mobilitzats van ser, a ms de l'Imperi Otom, Itlia, Npols i Polnia (sense incloure els Estats Units, amb 286.730 combatents) o la Confederaci Maratha. Com es pot veure, totes aquestes petites nacions en el conflicte napolenic tenien exrcits que rivalitzaven en grandria amb les grans potncies de passades guerres.

En aix van tenir molt a veure les etapes inicials de la Revoluci Industrial. En aquell moment era relativament fcil produir armes en massa, aix com equipar forces significativament majors en nombre. El Regne Unit va ser el major fabricant d'armament d'aquest perode, abastint la majoria de les armes usades per les potncies aliades al llarg dels conflictes (i usant ells mateixos una escassa quantitat d'elles). Frana va ser el segon major productor, armant les seves prpies forces al mateix temps que feia el propi amb les de la Confederaci del Rin i altres aliats.

Un altre dels avantatges que va significar la guerra va ser l's del telgraf ptic, que permetia al ministre de la guerra Carnot comunicar-se amb les forces franceses a les fronteres al llarg dels anys 1790. Aquest sistema es va continuar utilitzant. Addicionalment, es va usar la vigilncia aria per primera vegada durant les guerres quan els francesos van usar globus aerosttics per a espiar les posicions aliades abans de la Batalla de Fleurus, el 26 de juny de 1794. Tamb hi va haver avanos en els coets militars durant el perode de guerres.

Bibliografia.
En catal.
 Els Afrancesats a Catalunya. Riera, Enric. Barcelona: Curial;
 Els Catalans i el domini napolenic : Catalunya vista pels oficials de l'exrcit de Napole. Ramisa i Verdaguer, Maties. Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
 Catalunya napolenica. Mercader i Riba, Joan. Barcenola:Dalmau;
 Guerra napolenica a Catalunya: 1808-1814: : estudis i documents. Ramisa i Verdaguer, Maties (coord.). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat;

En altres llenges.
  The Rise of Napoleon Bonaparte. Asprey, Robert. New York: Basic Books. 2000 ISBN 0-465-04879-X ;
  Napoleon. Cronin, Vincent. London: HarperCollins. 1994. ISBN 0-00-637521-9 ;
  The Cassel Dictionary of the Napoleonic Wars. Pope, Stephen. Cassel. 1999. ISBN 0-304-35229-2 ;
  Napoleon Bonaparte: A Life. Schom, Alan. 1998. Perennial. ISBN 0-06-092958-8 ;
  1812: Napoleon's Fatal March on Moscow. Zamoyski, Adam. 2004. Harper, Collins. ISBN 0-00-718489-1;
  La campaa de Trafalgar (1804-1805): Corpus documental. Gonzlez-Aller Hierro, Jos Ignacio. Madrid : Ministerio de Defensa. Centro de Publicaciones. ISBN 8497811364 ;
  Austerlitz 1805 : la batalla de los tres emperadores. Chandler, David. Madrid : Ediciones del Prado, S.A. ISBN 84-7838-491-X ;
  Jena 1806. Chandler, David. Madrid : Ediciones del Prado, S.A. ISBN 84-7838-982-2 ;
  Borodino 1812': las ltimas luces del imperio. Gracia Yage, Jos Carlos; Bobi Miguel, Mara del Carmen. Madrid : Delta Ediciones. ISBN 84-609-5011-5 ;
  Waterloo 1815: el nacimiento de la Europa moderna. Wootten, Geofrey. Ediciones del Prado, S.A. ISBN 84-7838-481-2 ;
  Las campaas de Napolen. Un emperador en el campo de batalla: de Toln a Waterloo (1796-1815). Chandler, David. Madrid : La Esfera de los Libros S.L. ISBN 84-9734-335-2 ;
  La grande arme : introduccin al ejrcito de Napolen. Martn Mas, Miguel ngel. Alpedrete : Andrea Press. ISBN 84-96527-43-3 ;

 Vegeu tamb . 

 Prdues humanes a les Guerres Napoleniques;
 Mariscals de l'Imperi Francs, llista dels mariscals de Napole;

 Enllaos externs .

 Regiments Napolenics ;
 "De re Militari": Cronologia de las Guerres Napoleniques ;
 Uniformes del Mundo: Uniforms militars de la Frana Napolenica ;
 Todo a Babor: La marina francesa al llarg de las Guerres napoleniques (1792-1815) ;
 Ministeri de Defensa de l'Estat Espanyol, Revista de Historia Militar: LA GUERRA DE FORTALEZAS EN EL PERIODO NAPOLENICO (1796-1815) ;
 European Napoleonic Society: Dedicats a la recreaci histrica ;



















 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85810" title="Kelsey Grammer" nonfiltered="4125" processed="4112" dbindex="34361">

Allen Kelsey Grammer (nascut el 21 de febrer de 1955 a Saint Thomas, a les illes Verges Nord-americanes) s un actor nord-americ, a ms de director, i escriptor. s conegut mundialment pel seu paper durant ms de 20 anys de Dr.Frasier Crane a Frasier.

Fama.
Grammer ha interpretat durant ms de 20 anys el paper del Dr. Frasier a les populars sries de televisi, Cheers, Wings i Frasier. Va fer 9 temporades de Cheers, on interpretava un paper secundari. I d'aqu va sortir una seqela: Frasier. Originalment aquest carcter estava destinat John Lithgow, per Lithgow no es trobava disponible, i van decidir que ell mateix l'interprets.

Grammer ha guanyat molts premis Emmy i Golden Globes pel seu treball. s el primer actor americ proposat per a diversos premis Emmy en fer el mateix carcter en tres sries de televisi diferents. Ell i David Hyde Pierce (que interpretava el paper de Niles Crane, germ de Frasier a la srie) ostenten rcords imbatuts de nominacions als premis Emmy.

El seu sou de $1.6 milions per episodi a Frasier s el ms alt en la histria americana de televisi. Al mateix temps iguala el rcord d'interpretaci consecutiva durant ms anys del mateix carcter amb James Arness interpretant a Marshall Matt Dillon en Gunsmoke de 1955 a 1975.

Kelsey Grammer ha participat en diversos projectes des que l'exitosa srie Frasier va deixar d'emetre's. El ms important de tots, s el que el situa com a candidat republic.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85812" title="Tom Selleck" nonfiltered="4126" processed="4113" dbindex="34362">

L'actor nord-americ Thomas Selleck (nascut el 29 de gener de 1945 a Detroit, Michigan, EUA) s conegut pel seu paper a la srie de televisi Magnum P.I. (1980-1988). Aquesta ha estat emesa per TV3 en diverses ocasions.

 Vida .
Selleck s un dels pocs conservadors que ho admet obertament a Hollywood. Membre pblic i conegut de l'Associaci Nacional del Rifle (NRA), professa l'ideologia llibertria i est registrat com a independent. Selleck ha fet anuncis per l'NRA, i es diu que pot esdevenir-ne president, seguint les passes del tamb actor Charlton Heston.

Selleck va estar casat amb l'actriu Jacquelyn Ray (de 1970 a 1982) i adopt en Kevin, fill d'un matrimoni previ de la Jacquelyn. Desprs de divorciar-se'n es cas amb l'actriu Jillie Mack el 7 d'agost de 1987, i tenen una filla, Hannah. Selleck s Doctor Honoris Causa per la Pepperdine University, que li atorg en ra del seu carcter excepcional i de la seva tica. Pertany a la Junta de lInstitut d'tica Michael Josephson i fou cofundador de la Character Counts Coalition. La revista People el va triar el 1998 com una de les 50 persones ms belles al mn.

Filmografia.
 Myra Breckinridge (1970);
 The Seven Minutes (1971);
 Daughters of Satan (1972);
 Shadow of Fear (1973);
 Terminal Island (1973);
 Midway (1976);
 The Washington Affair (1977);
 Coma (1978);
 The Gypsy Warriors (1978);
 High Road to China (1983), possiblement doblada amb el ttol La gran ruta cap a Xina;
 Lassiter (1984), doblada al catal amb el mateix ttol;
 Runaway (1984);
 Three Men and a Baby (1987), doblada com Tres solters i un biber ;
 Her Alibi (1989);
 An Innocent Man (1989);
 Quigley Down Under (1990);
 Three Men and a Little Lady (1990);
 Folks! (1992);
 Christopher Columbus: The Discovery (1992);
 Mr. Baseball (1992);
 The Magic of Flight (1996) (narrador);
 Open Season (1996);
 In & Out (1997), doblada al catal amb el mateix ttol;
 The Love Letter (1999);

Enllaos externs.

 Fitxa completa ;
 Comentari a la srie Magnum;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85814" title="Punta seca" nonfiltered="4127" processed="4114" dbindex="34364">
Amb aquest mot definim tant l instrument com la tcnica de gravat.
 Instrument que sembla un llapis, amb una punta d un acer dur o d una pedra com el diamant.
 La punta seca s una modalitat de gravat al buit; la tinta es diposita a les parts gravades. La matriu s de metall; aix significa que s un gravat calcogrfic. Com calcografia, es treballa de manera directa per acci manual.





 Procs .
Aquesta tcnica s molt similar a la del gravat al bur. L'artista dibuixa la imatge sobre una planxa de zinc o de coure, sense tractar. A mesura que es va fent la incisi es va produint un solc, aixecant a banda i banda una espcie de suaus crestes de metall anomenades rebaves o barbes. Aquestes rebaves retenen certa quantitat de tinta i donen al tra de la punta seca un aspecte ric i vellutat. Les rebaves sn delicades i es desgasten amb la contnua pressi del trcul pel que no s acostuma a fer un tiratge superior a 20 o 30 estampes. Per augmentar les possibilitats del tiratge es pot encerar la matriu. Com qualsevol gravat calcogrfic, l'estampaci de la punta seca es fa entintant la planxa, netejant-la, collocant un paper humit damunt d ella i introduint-la en el trcul.


 Artistes .

 Drer, el primer artista que sabem que utilitza aquesta tcnica.
 Rembrandt;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85816" title="Copa del Mn de Futbol de 1938" nonfiltered="4128" processed="4115" dbindex="34365">


La Copa del Mn de Futbol 1938 va ser la tercera edici de la Copa del Mn de Futbol i va tenir lloc a Frana l'any 1938. La competici es disput entre el 4 de juny i el 19 de juny de 1938 i Itlia en fou campi en derrotar Hongria a la final per 4 a 2. A diferncia de l'edici anterior, on Itlia reb fora ajudes arbitrals, en aquesta fou el millor equip abastament.

 Antecedents .
Jules Rimet, el creador del torneig, fou el principal valedor de la candidatura del seu pas com a organitzador de la Copa del Mn, desplaant Argentina, l'altre candidat. Aquest fou el darrer gran esdeveniment abans de la Segona Guerra Mundial. 69 pasos van demanar participar a la competici, per l'ambient pre-bllic que es vivia al mn, deixaren en 37 les associacions que al final es van inscriure. De fet, la competici fou molt tensa i un dels pasos classificats, ustria, ja no hi va poder participar en haver estat annexionada per Alemanya.

 Seus .


 Equips participants .

Per a aquest torneig s'hi van inscriure trenta-set associacions, pel que es va haver de disputar una ronda de qualificaci, per a determinar les setze classificades. Noms es classificaren tres pasos no europeus: Brasil, Cuba i les nides Orientals Holandeses (actual Indonsia, primera selecci asitica en participar en una Copa del Mn). Frana, com a organitzador, i Itlia com a campi de la darrera edici es classificaren directament.
 Vegeu l'article separat: Classificaci de la Copa del Mn de futbol 1938.
Les seleccions classificades foren (en cursiva les seleccions debutants):


 Plantilles .
 Per a la informaci de les plantilles de les seleccions classificades per a la Copa del Mn de Futbol 1938 vegeu l'article separat: Plantilles de la Copa del Mn de futbol 1938.

 Resultats .
En aquesta edici es mantingu el format de l'edici anterior, amb eliminatries directes a partit nic des de la primera ronda i amb partits de desempat en cas d'empat.


 Vuitens de final .
















 Quarts de final .









 Semifinals .




 Tercer lloc .


 Final .




 Classificaci final .


 Golejadors .


Notes a peu de pgina.




 Enllaos externs .
FIFA - Frana 1938;
Detalls a RSSSF;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85820" title="Tiratge" nonfiltered="4129" processed="4116" dbindex="34366">
Terme utilitzat pels gravadors, comerciants i colleccionistes. 

 Se'n diu tiratge del joc de peces idntiques procedents de la planxa, pedra, plantilla mateixa o altra superfcie matricial. La seqncia l'estampa l'artista, un impressor o estampador sota la supervisi d'aquell. Cada pea del tiratge pot ser numerada; per exemple 1/100 indica que s la primera d'un tiratge de 100 i 100/100 que s la darrera. La numeraci es fa directament sobre el gravat, en general a llapis. Les proves addicionals, com les proves d'estat, fan part del tiratge. L expressi francesa Bon  tirer indica que es tracta d'una estampa que esdev el model per la srie.
 Tamb, el tiratge d'una revista o un peridic s el nombre d'exemplars que surten a la venda.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85821" title="Cesena" nonfiltered="4130" processed="4117" dbindex="34367">


Cesena s una ciutat d'Itlia a la regi de l'Emlia-Romanya, provncia de Forl-Cesena amb prop de cent mil habitants.

 Histria .
 Prehistria .

S'han trobat algunes restes del Paleoltic inferior a  Ca' Belvedere di Monte
Poggiolo (800000 aC) i Castel Bolognese, Rimini, per les primeres troballes certes son de fa uns divuit mil anys a Fornace di San Damiano (Mercato Saraceno).

Les troballes del neoltic son mes abundants especialment del perode 6000-3000 aC amb les restes a Fornace Marzocchi (cultura de Diana) del 3500-3000aC , i  a Guado della Fornasaccia (cultura de Chassey-Lagozza) del 3200-3000 aC. Vers el 4500 aC es va produir la revoluci agrcola a la Romanya; la cultura de Conelle i alguna altre ha deixat restes a Panighina i a Gattolino, Borello. 

A l'edat del bronze apareixen restes a Diegaro (vers 2300 aC) a Valle Felici di Cervia (1800-1600 aC) arribant al bronze recent amb les restes de  Mensa Matellica (final del segle XV fins al segle XIII aC), Capocolle (segle XIV aC), Case Missiroli (cultura tardoapennica 1200-1100 aC) i altres com San Martino in Fiume, Guado della Fornasaccia i Montaletto.

 Cultura villanoviana i protoetrusca .

La cultura villanoviana o protoetrusca apareix amb l'edat del ferro a partir del segle IX aC; els elements mes propers a Cesena son de Longiano; va seguir la cultura umbre-etrusca amb les restes de Casa del Diavolo (finals del segle VI fins la meitat del V aC),
San Egidio i altres (via Cerchia delle Vigne, Villa Chiaviche). 

Vers el segle VI aC els umbre-etruscs van fundar Sarsina i Mevaniola i van estendre la seva influencia a la regi de Cesena (el Cesenat, itali Cesenate) . La ciutat de Caesena fou fundada vers el segle V, i el seu nom podria derivar del rierol Cesuola per i ha altres teories.

 Gals i romans .

Els gals van introduir la seva cultura al segle IV aC i va durar fins al segle III aC per les restes son minses. Els gals, probablement bois, van expulsar als umbre-etruscs de la plana. Als bois van seguir els snons. Cesena va esdevenir capital dels gals i es va dir Sena. Els romans van entrar a la regi entre el 284 aC i el 216 aC, i Cesena fou ocupada des el primer moment per desprs Cesena (de fet Sena) va tornar als bois fins el 183 aC. El 268 aC es va fundar Ariminum i el 266 aC els romans van ocupar Sarsina. El territori de Cesena fou centuriat entre el 266 aC i 218 aC probablement per obra de Gai Flamini (probablement 235-220 aC). Els bois foren sotmesos entre el 191 aC i el 183 aC. El 187 aC la via Emlia va passar per Cesena. El 82 aC va rebre la ciutadania romana i el conciliabulum va esdevenir municipi.

Es esmentada per Plini el Vell al segle I com a municipi i al segle III va rebre territoris d'Lluci Domici Aureli. El segle IV Ravenna va guanyar importncia i Cesena va decaure; la ciutat fou transferida de la provncia Emlia-Ligria a la de Flamnia-Pic. Fou visitada per Constanci II el 357. 

 Alta edat mitjana .

El 476 va passar als hruls. Fou assetjada pels ostrogots i conquerida el 493 tot i la valenta defensa del patrici Llibert.

El 540 fou conquerida per Belisari i es va establir la sobirania bizantina. Vers el  541 Cesena fou assetjada per Ttila que la va ocupar el 542 i els ostrogots la van mantenir fins el 553; Narss va assetjar la ciutat el 552 sense xit per el 553 (o 554) la va poder ocupar, i fou incorporada al Exarcat de Ravenna i van comenar les donacions de territoris al arquebisbat de Ravenna, que van augmentar amb el temps, i la ciutat fou qualificada de castrum (fortalesa) en lloc de civitates. El Castel Vecchio, construt pels ostrogots vers el 500 fou destrut per un incendi vers el 565. Les primeres bandes de llombards van aparixer el 568.

El 603 l'arquebisbe de Ravenna Mariniano va fer una transacci amb el bisbe de Cesena, primera indicaci de l'existncia d'un bisbat l'origen del qual era anterior per amb retard que la resta de la Romanya (el primer bisbe fou Natal); aquest bisbat depenia del arquebisbe de Ravenna. El 715 est datat un document que demostra que l'Esglsia de Roma ja tenia alguna possessi a Cesena, prop de Saiano, presumptament adquirit per ajudar a Ravenna que patia una crisis financera. El 727 o 728 el rei llombard Liutprand va donar Sutri al Papa; Cesena fou ocupada per Liutprand el 743 per per intervenci del Papa Sacaries, i a proposta del exarca Eutiqui i del arquebisbe de Ravenna Joan, el rei llombard va retornar 2/3 al Exarcat i va fer promesa del altre ter, per no se sap si la restituci promesa total o parcial es va fer mai efectiva dons Astolf, successor de Luitprand, va conquerir Ravenna el 751. 

El 756 els llombards foren derrotats per Pip II el breu i van haver de cedir territoris al Papa entre ells Cesena i Monte Lucate (Monte Leucade, parrquia del territori de Cesena), per la major part del territori romangu possessi efectiva dels arquebisbes de Ravenna. El 774 fou reconegut el territori al Papa per Carlemany que va renovar la donaci del 756,  i el 775 el Papa Adri I es va queixar al rei franc de qu l'arquebisbe de Ravenna, Lle, continuava mantenint el domini til de Cesena; progressivament el conflicte es va solucionar amb l'establiment del feu, pel qual l'arquebisbe tenia les terres en feu del Papa, i algunes les subinfeudava; el primer document en aquest sentit referit a Cesena es el 914. 

 El comtat .

Abans, el 887 el marqus  Berengari de Friul fou proclamat rei d'Itlia i va incloure Cesena i els dominis del Exarcat dins el regne. El bisbe local Petronace (testimonial el 892) era dependent del arquebisbe i el seu funcionari a la localitat. Es van establir els primers comtes funcionaris del rei testimoniats des el 927 que a Cesena foren una branca dels Guidi (Pietro di Severo i el seu fill Lambert) i que van estar com a funcionaris civils feudataris del rei (i desprs per un temps del emperador) al costat del arquebisbe propietari dels bens i terres organitzades en un rectorium per sense jurisdicci. Per tant l'arquebisbe de Ravenna tenia el domini til de Cesena per el domini poltic el tenia un comte que ja no era feudatari del Papa sin del rei i desprs del emperador. El Papa no va parar de reivindicar els seus drets. Vers el 900 es va edificar el Castel Nuovo. Vers el 903-955 va viure el bisbe local Sant Maur. 

 Domini Imperial .

El 961 Cesena es va rebellar contra Berengari i aquest la va assetjar i incendiar. El 962 l'emperador Ot I va restaurar l'autoritat imperial a Itlia, Berengari va fugir a San Leo, i part de les terres que havien estat donades al Papa el 774 i que ja havien estats incloses al regne d'Itlia, foren incloses de facto en els dominis imperials, tot i que Ot va expedir un diploma a l'Esglsia romana reconeixent al Papa els seus drets al Exarcat, i de qu  el Papa no va deixar de reclamar els seus antics dominis per sense obtenir cap resultat prctic.

El 27 de novembre del 999 fou reconegut el domini del arquebisbe de Ravenna com a feudatari imperial (comte-bisbe) eliminant-se als antics comtes laics del temps dels reis d'Itlia que havien persistit; al arquebisbe foren reconeguts el castell vell i el nou i les torres. Llavors l'arquebisbe va poder subinfeudar els seus bens fiduciariament a un laic feudatari final del Emperador; les primeres parrquies (pieves) que administraven part del domini eclesistic son del segle X (Santa Maria in Ronta, San Vittore in Valle, San Martino in Rubicone i San Pietro in Cistino);  el 1001 el Papa Silvestre II va voler fer valer els seus drets i va assetjar Cesena (probablement el Castel Nuovo) per sense xit. 

A comenaments del segle XI es va fundar el monestir benedict al coll d'Spaziano. Un total de 14 pieves o parrquies van quedar constitudes en aquest segle. L'hostilitat al arquebisbe de Ravenna port al establiment d'un consell local (el triple consell, de creena, especial i general) antecedent del com.

 Arquebisbat de Ravenna .

El 10 de febrer de 1060 el Papa Nicolau II va concedir privilegis a l'abadia de Santa Maria del Monte.  El 24 de juny de 1063 l'emperador Enric IV va confirmar el comtat de Cesena al arquebisbe de Ravenna, Enric.  El 1119 el Papa Gelasi II va confirmar la dependncia del bisbe de Cesena del arquebisbe de Ravenna. El 1130 Cavalconte, comte de Bertinoro, va intentar apoderar-se de Cesena sense xit.

Fins el 1136 Cesena fou aliada a Faenza; la famlia principal de l'poca eren els Righizzi. Per a partir d'aquest any es va trencar l'aliana i Cesena i Ravenna foren aliades i el 1142 el poble de Cesena, amb ajut del de Ravenna, va assaltar els dominis del nobles  per aquestos, que tenien l'ajut de Faenza van rebutjar als atacants i es van fer forts al Monte di Santa Maria. L'arquebisbe afavoria al poble perqu era contrari al increment del poder la noblesa local que s'organitzava en capitanei i varvassors. El 1145 la noblesa de Cesena va aportar ajut a Faenza contra l'atac de Ravenna. El 3 de desembre de 1157 Roversano va jurar fidelitat al arquebisbe Anselm. El 16 d'abril del 1160 l'emperador Frederic I Barba-roja va confirmar al arquebisbe Guiu el dret del arquebisbat sobre el comtat de Cesena amb Castelvecchio, Castelnouovo i Roversano. El 1163 Cesena va rebre al emperador i el 1165 va arribar el bisbe de Mntua designat vicari imperial del comtat; Cesena llavors es va aliar amb Rimini contra l'emperador i Cavalconte, comte de Bertinoro, es va unir a l'aliana per el arquebisbe de Ravenna va ratificar el 1167 la seva fidelitat al emperador tant per Ravenna, com per les seves dependencies de Bertinoro i Cesena.

 El com de Cesena .

El primer cnsol de Cesena, cap dels oposats al emperador i per tant al arquebisbe, apareix el 1176 en un acta de pacificaci, en presencia del arquebisbe Gerard. Aquesta aparici dels cnsols fou mes tardana que a altres ciutats de la Romanya i va tenir una base antiarquebisbal; el com era un rgan inestable (al menys fins el 1259), de base amplia, on alguns nobles canviaven de bndol sovint; al costat del consolat va existir segurament el consell major i el consell dels ancians, per en realitat noms el consell comunal t existncia indubitada.

En aquesta temps la famlia principal eren el Righizzi que van intentar alguns cops obtenir el poder absolut. El 1177 Frederic I va residir a Cesena del mar al juliol; all se li va unir l'arquebisbe de Colnia; el Castel Nuovo fou llavors el Castell de l'Emperador i es possible que la seva muller Beatriu i visqus tres anys. En aquest any 1177 Cesena fou declarada ciutat imperial i la situaci va durar al menys fins a la pau de Constana el 1183.

El 1196 es va modificar el com i va aparixer la figura del podest, essent el primer Malvicino comte de Bagnacavallo; des llavors el govern del com fou aliat a Faenza i Bolonya contra Ravenna i l'emperador; Bolonya va exercir gran influencia a la ciutat fins vers el 1226. El 1195 i fins el 1196 el vicari imperial Marcuald va assetjar Cesena per amb l'ajut bolonys fou rebutjat. El 1198 el llegat del Papa, Carsendino, va ajudar a Ravenna en el intent de recuperar Cesena, per va fracassar i la dinastia imperial de Subia va perdre prestigi. En els dos anys segents el Righizzi van protagonitzar algun conflicte intern i Cesena va mantenir una gran rivalitat amb Rimini.

 Gibellins i Gelfs .

El 1201 Cesena va assaltar Cervia i se'n va apoderar. El 1204 van esclatar lluites entre les famlies locals (Righizzi, Irrighi, Articlini, Calisesi, Mazzolini),  i Cesena va ser en part cremada per un incendi; molt durs foren els enfrontaments dels anys 1207, 1216, 1219, 1226, 1228, 1234 i 1236. El 1208 va estar a la ciutat el predicador Sant Juan Bono que va fundar el convent de Santa Maria in Butriolo. Vers el 1220 alguns castellans de la part alta del comtat van renovar la seva lleialtat al arquebisbe de Ravenna, Sim, i aix,  mentre a la plana els elements contraris al arquebisbe tenien tot el poder, a la part alta no en tenien gaire.

Sobtadament el 1226 Cesena va canviar de bndol i fou gibellina i proimperial i contraria al Papa. Aix va seguir fins el 1248, i en aquest anys va predicar a la ciutat Sant Antoni de Pdua. El 1228 es va reprendre el conflicte amb Rimini; el 1234 Cesena va ocupar Forlimpopoli; el 1235 Faenza, aliada a Ravenna (abans adversria tradicional), Forl, Forlimpopoli i Bertinoro, va envair el Cesenat per foren rebutjats; el 1236 Cesena es va enfrontar a Rimini i Ravenna, i va envair el territori de la darrera. El 1239 es va aliar a Ravenna i sobretot a Faenza, tradicional cap dels gelfs, per la reacci de Frederic II va obligar a Cesena a sotmetre's el 1241 i cedir Castelnouovo que l'emperador va fer destruir per construir un altre fortalesa; el bisbe local Manzino, acusat del canvi poltic del 1239, va sortir de Cesena i no va poder tornar fins desprs el 1248.

L'any 1248 el llegat del Papa, cardenal Ottaviano degli Ubaldini, amb l'ajut de l'arquebisbe de Ravenna Teodoric di Calisese, va ocupar Cesena que aix va passar a l'esglsia i va deixar el camp imperial al que havia estat unit del 1226 al 1248 amb el breu parntesi de 1239 a 1241. El castell imperial fou destrut i el podest intimat a no recollectar taxes a l'esglsia de Ravenna; un nou ordenament comunal va establir un podest estranger, un sindaco (sndic) local, cnsols, senat i consell general. Del 1249 al 1251 va estar a Cesena San Pere de Verona, mrtir, que va fundar el convent dels dominics. El 1251 fou visitada pel Papa Innocenci IV.

 Vers la senyoria .

El 1259 va esclatar la lluita entre els Irigoni (o Ingoni) i els Righizzi, essent podest Guiu de Polenta. Aquesta fou l'ocasi en qu els Righizzi foren eliminats. L'ordenament local fou revisat llavors (el 1259) perqu era poc favorable al creixement de la ciutat i es va establir un sistema de "casi senyoria" en qu moltes famlies sempre estranyes a la ciutat van voler imposar el podest per sense poder imposar la senyoria.

El 1264 el podest Guiu di Lamberto da Polenta es titulava podest i vescomte del arquebisbe. El 1268 Guglielmo Malavolta fou el primer capit del poble de Cesena. El 1275 Guiu I Montefeltro amb la gent de Forl va fer una expedici a Roversano, i Joan Malatesta que era probablement capit del poble a Cesena va sortir a lluitar contra ell per fou derrotat per Guglielmino dei Pazzi i va haver de fugir; a Cesena els vencedors van proclamar podest a Argoglioso degli Argogliosi que havia estat presoner a Forl. Sota l'ombra de Guiu Montefeltro es va tornar a la poltica gibellina, que no fou exercit directament per ell, per si en fou l'anima.

 Domini Pontifici .

El 1278 l'emperador va renunciar a la Romanya que aix va quedar definitivament en mans del Papa i Cesena va haver de jurar fidelitat a Nicolau III com a sobir mantenint la seva poltica interna (proimperial i contraria al Papa). Cesena form part dels Estats Pontificis fins el 1861 amb les excepcions dels perodes 1378 a 1465, del 1500 al 1504 i del 1797 al 1814. 

El 1282 Cesena va enviar ajut a Guiu de Montefeltro en la defensa de Forl contra el rector del Papa, Giovanni d'Appia, i tot i el bany de sang de Guiu l'1 de maig de 1282 Forl fou presa i els gibellins es van haver de refugiar a Cesena. Finalment el juny de 1282 el rector del Papa, Giovanni d'Appia, va entrar a Cesena, on ja el govern antipapal havia estat enderrocat.

El rector  del Papa va voler nomenar podest al seu gust i el com va refusar, per el rector va nomenar alguns "podest" que van regir la ciutat com a tirans. Aquest perode en el qual nomes es podia parlar durant les vacants del crrec de podest s esmentat per Dante Alighieri a la Divina Comdia. El 1284 fou podest el comte Uguccio. 

El 1287 el rector fou enderrocat i va arribar a la ciutat Gianciotto Malatesta amb membres de la milcia del rector del Papa, Pietro di Stefano, i el 1290 Malatesta II dall'Occhio (Malatestino) Malatesta, fill de Malatesta I da Verrucchio, conegut per Mastin Vecchio,  fou el primer senyor de Cesena de la famlia, per el 1291 el rector va entrar a la ciutat i va imposar com podest a Diego dei Cancellieri; Roversana fou reconegut possessi en feu del arquebisbe de Ravenna; el 1292: Malatesta I da Verucchio ( Mastin Vecchio ) fou nomenat podest di Cesena; contra la voluntat del rector Ildebrandino, Rodolfino da Calisese va tornar a la ciutat; el 1294 Malatestino torn a ser podest; el 1295 va entrar a la ciutat Guiu I Montefeltro; el 1296 Galeotto de Begno (Galasso Montefeltro) fou nomenat capit del poble i podest i va exercir la tirania seguint una poltica clarament gibellina i va tenir el suport popular; el 1297 es va nomenar a Uguccione della Faggiuola capit general de guerra per Cesena, Faenza, Forl i Imola.

El 1300 Uberto di Paolo Malatesta esdevingu capit del poble de Cesena, per indignat es va retirar de la ciutat i es va reconciliar amb la seva famlia; el va substituir Frederic de Guido de Montefeltro que va fer reparar Castelvecchio; el 1303 es van enfrontar Teoderic Calesidi i Ubertino Articlini i fou cremat el palau del poble, una part del palau gran i altres edificis de la rodalia de la plaa del com; finalment amb la mediaci del rector del Papa es va imposar la pau i el 1303 Uberto Malatesta fou podest i fou reelegit cada any fins el 1308 i des el 1307 fou tamb capit del poble, per era hostilitzat per les famlies gibellines del Montefeltro i dels Ordelaffi, i d'altra banda dels Polenta de Ravenna i del rector Papal. 

El 1309 ( fins el 1312)  el poder va passar als da Polenta amb Bernardino, Uberto, Bandino, Ostasio i Guido Novello que es van dividir el dos principals crrecs. El 1314 Malatesta II dall'Occhio va assolir el crrec de podest  i el 1313 fou capit del poble (fins el 1318) i el va succeir el seu fill Ferrandino Malatesta. El 10 d'agost de 1314 es va obrir el port de Cesenatico. 

El 1318 la ciutat fou ocupada pel rector del Papa, Aimerico de Castro Lucio, va fer construir un nou Castel Nuovo  i va fortificar  Roversano i Montiano. El 1322 fra Michele de Cesena (1284-1342), general de l'orde dels franciscans va fer aprovar el dogma de la  renuncia a les propietats terrenals de Crist. El 1326 va assolir la senyoria breument Rinaldo Cinzi. El 1328 va ser capturat l'emperador Llus de Baviera; a Cesena van esclatar lluites entre el poble i els magnats i el rector Aimerico, ara arquebisbe de Ravenna, va posar pau i va establir el domini directe de la ciutat pel llegat del Papa Bertrando del Poggetto. Aix va durar fins el 1334 quant la ciutat es va revoltar i van expulsar als representants del Papa (Grassono da Mdena era podest nomenat pel rector) per es van enfrontar dues faccions: la de Ghello de Calesidi (propera al Papa) i la dels Aguselli i Ottardi (enemiga del Papa).

Rambert Malatesta fou nomenat podest i Francesc II Ordelaffi capit, per finalment aquest segon va obtenir el crrec de podest i va inaugurar la senyoria. La senyoria dels Ordelaffi va durar fins el 1357 quant la ciutat fou ocupada pel llegat del Papa cardenal Albornoz. La defensa la dirigia la dona de Francesc, Cia Ubadini, per la ciutat es va revoltar contra ella al acostar-se les tropes del Papa; Cia va sufocar la revolta per tot i la resistncia de la dona els pontificis van ocupar el castell (juny). La ciutat va quedar sota domini directe del llegat fins el 1367, compresa en el govern de la Romanya; el cardenal Albornoz va reconstruir la ciutat i en va rebaixar les carregues fiscals. 

Desprs en fou llegat governador Anglico de Grimoard; les tropes mercenries bretones a les ordres del llegat del Papa per la recuperaci de les terres italianes Robert de Ginebra, estaven acampades prop de la ciutat aix que aquesta va romandre tranquilla; el 1 de febrer de 1377, desprs d'un litigi, els bretons van entrar a la ciutat; va intervenir tamb l'angls John Hawkwood (Giovanni Acuto) i el 2 de febrer la ciutat fou destruda completament i saquejada pels bretons; Cesanatico fou cedit a Guiu de Polenta a canvi d'un prstec de 6000 florins que va fer al cardenal Robert de Ginebra. El 13 d'agost de 1377 els bretons van sortir de la ciutat i es van fer amb el poder Etienne de Miramont (Castell), Venturino de Benzoni (capit) i Antonio degli Arsenidi (podest). 

 La senyoria i vicariat pontifici .

El 1378 el Papa Urb VI va donar el govern de la ciutat al vicari apostlic Galeot Malatesta per Rimini, Fano, Pesaro i Fossombrone.

La senyoria de Galeot Malatesta va durar fins el 1385 i es va caracteritzar per la reconstrucci de la ciutat, i la protecci a les iniciatives locals, l'activitat artesanal, el manteniment de les institucions comunals, la construcci d'una nova catedral (sota projecte d'Underwalden el 1385) i una nova fortalesa (Rocca) el 1380, la instituci d'una fira al mes d'agost (1379) i el rescat del port de Cesenatico (1382) retornant el prstec a Guiu de Polenta. 

El 1382 el territori del Cesenat fou saquejat per els |angevins dirigits per Guiu de Polenta. Galeot va morir el 21 de gener de 1385 i el territori dels Malatesta es va repartir entre els quatre fills Carles, Pandolf III, Andreu i Galeot Belfiore desprs de quatre anys d'indivs (1385-1389). 

El 1387 Astorgi I Manfredi va atacar la ciutat. El 1389 Cesena fou assignada a Andreu Malatesta que la va governar fins el 1416 que va construir un pont sobre el riu Savio i va millorar l'agricultura. El 1490 Astorgi I Manfredi va tornar a atacar Cesena en collaboraci al rebel Giovanni Palazzini; el 1491 el Papa va renovar el nomenament de vicaris a favor dels quatre germans Malatesta; Andrea, aliat a Antoni II Montefeltro es va enfrontar als Ordelaffi. El 1393 el Papa va investir oficialment a Andreu com a vicari i el 1394 li va cedir Bertinoro (del que els Ordelaffi havien estat expulsats) a canvi de 22000 florins; el 1395 Andreu fou nomenat capit del poble de Bolonya; el 1397 es van publicar els captols de l'art de la llana que ser la manufactura principal de la ciutat en el segent segle; el mateix any es va produir un intent de rebelli dels Adulfi i els  Palazzini, buscant, sense xit, l'ajut del Papa. La catedral nova fou oberta al culte el 1398. El 1400 va morir Galeot Malatesta i Andreu va estendre el seu domini a Meldola, Cervia i Sestia. El 1402 es van produir moltes mort per una pesta comenada una mica abans. El 1403 Andreu es va casar amb Lucrcia filla de Francesc III Ordelaffi senyor de Forl; el 1404 Andreu va atacar Ravaldino per no va poder ocupar la fortalesa; al mateix any Lucrcia fou morta pel seu propi pare mentre Pandolf III Malatesta va obtenir la senyoria de Brscia.  Aliana amb els Visconti amb el matrimoni del duc milans i Antnia, filla d'Andreu. El 1408 Pandolf va obtenir la senyoria de Brgam. El 1410 Andreu va rebre el reconeixement del Papa per l'ajut al cardenal llegat Cossa en la recuperaci de terres i drets de la Santa Seu. El 1414 Andreu va donar en matrimoni a la seva filla Elisabeta a Obizzo de Polenta. Andreu es va decantar tot seguit per l'antipapa Joan XXIII. El 1415 es van produir les correries pel Cesenat de Braccio da Montone que va incendiar el castell i port de Cesenatico. Andrea va morir el 20 de setembre de 1416 i el va succeir son germ Carles Malatesta que governava en com amb l'altre germ Pandolf III a Fano, Brscia (1404-1421), i a Brgam (1408-1419) amb el que mai s'havia produt el repartiment dels territoris per si el de tasques.

 L'edat d'or amb Domnec Novello .

Carles va construir una nova muralla, va reformar la Piazza Maggiore, va restaurar Castelnuovo i va completar la catedral. El 1418 va nixer a Brscia Domnec Malatesta (mes tard conegut per Domnec Novello), fill de Pandolf III i Antnia de Barignano. El 1419 Pandolf va perdre Brscia, i el 1421 va defensar Cesena dels atacs de Francesc I Sforza per va perdre Brgam davant el comte de la Carmagnola.

El 1424 Felip Maria Visconti va venir a Cesena amb la seva milcia amb la que la ciutat i el senyor Carles van arribar a un pacte, i el tractat de pau fou acceptat pel com el 1425. Pandolf III va morir el 1427. El 1428 Carles va obtenir la legitimaci dels seus nebots (fills naturals de Pandolf III) Galeot Robert Malatesta, Segimon Pandolf Malatesta i Domnec; Carles va morir el 14 de setembre de 1429 i els seus tres nebots  (de 18 anys, 12 anys i 11 anys) van heretar la senyoria en com; la regncia fou per la tia Elisabetta Gonzaga, com auxiliar de Galeot Robert que de fet governa sol. 

Per obtenir el nomenament de vicari pontifici,  Galeot va renunciar a Cervia i altres terres, i els germans van rebre el crrec de vicaris el 1433 ratificat el 1437. El perode dels tres senyors  i especialment del darrer (poca dita tamb de Malatesta Novello), es considerada l'edat d'or de la ciutat: es va acabar la Rocca, el nou pont i la muralla, i es van construir portes i el castell de San Giorgio, i tamb es va fer tallar la muntanya; en obre religioses es van construir el convent de San Francesco, l'ospedale del Crocifisso (1452), el monestir femen de Santa Caterina, San Domenico, i l'esglsia i convent de l'Osservanza; tamb va construir i donar a la comunitat la Biblioteca, va fer actuacions al canal del Moli o de  Breganza  i altres, i va induir un creixement econmic notable. Tot i aix la ciutat es va revoltar contra els Malatesta el 1431 per Segimon Pandolf va aplanar la revolta. 

Galeot Robert va morir el 1432 i van quedar els dos germans; el 1433 els dos germans es van dividir les possessions i a Domnec Novello van ser assignats Cesena i el Cesenat,  Bertinoro, Meldola, Sarsina i el Sarsinat, Roncofreddo i la parrquia de Sestino, mentre el crrec de vicari va restar indivs; el 1435 Antonio Malatesta de Fossombrone fou nomenat bisbe de Cesena i va governar la seu durant quaranta anys en els que es va fer estimar per tots. Del 1435 al 1436 Domnec va haver de combatre al costat de Francesc I Sforza (al que desprs va trair en favor del Papa); el 1437 es va ratificar la divisi de dominis amb Segimon i Domnec va veure confirmades Cesena, Bertinoro i Meldola (amb els seus territoris), i va adquirir Cervia; Segimon va dominar les terres al est del Rubic.

El 1442 Malatesta Novello es va casar a Urbino amb Violant de Montefeltro acomplint un pacte de 1434; el 1442 es van arreglar les diferencies amb el germ Segimon (pacte de Cesenatico) i tot seguit (1443) es va construir el campanar de la catedral (acabat el 1456) sobre projecte de Maso di Pietro dalla Val Lugano; el 1446 Novello, que patia varius, es va retirar de la vida militar;  la seva dona va arribar a la ciutat el 1447 i el mateix any es van comenar les tasques de la biblioteca sota direcci del arquitecte Matteo Nuti (acabada el 1452); el 1449 la pesta va tornar a la ciutat. 

El 1452 el Papa va emetre una Bule per la que declarava annexionades Cesena i Cervia al dominis Pontificis al que Novello es va oposar i no va tenir efectes de moment. El 1454 les bones relacions entre Segimon i Novello (que s'havien trencat quant Segimon havia reclamat Cesena) es van restablir amb la mediaci de Borso d'Este; el 1454 Novello va donar la biblioteca al com i fou la primera biblioteca comunal d'Itlia. El 1460 el Papa Pius II va excomunicar a Segimon i Novello; aquest va cedir Cervia a Vencia el 1463 per el 1464 es va arribar a un acord amb el Papa pel qual la senyoria s'acabaria amb Domnec i es va establir la deute tributaria. 

Domnec va morir el 20 de novembre de 1465. Robert Malatesta va intentar apoderar-se de la ciutat sollevant al poble per fou derrotat per la milcia del llegat pontifici, Lorenzo Zane i de Frederic III Montefeltro. Lorenzo va entrar a la ciutat el 9 de desembre de 1465. El Papa havia emes un Bule el 26 de novembre que establia el retorn de Cesena al seu domini directe i nomenava un governador en torn del qual eren mantinguts els rgans extracomunals del podest (elegit pel Papa) i el canceller  (magistratura) i els comunals del consell general i les magistratures dels vells i dels conservadors. Els drets feudals en certs territoris del arquebisbe de Ravenna foren respectats aix com els drets del comtes Malatesta de Sogliano. El 1466 el Roelli de Rimini es van refugiar a la ciutat expulsats de la seva pels Malatesta.

 Domini Pontifici directe .

El 1467 el consell general va passar de 72 a 96 membres; en aquest any van comenar les lluites entres les principals famlies: els Tiberti, els Martinelli, els Masini i els Venturelli principalment. El 1469 es va refugiar a la ciutat Alexandre Sforza, que estava ferit, i fou empresonat pel governador Lorenzo Zane; un complot contra el governador, el 1469, es va acabar amb algunes detencions i execucions; el Papa va confirmar a Francesco Sanguigni com a podest de Cesena; el 1470 el governador Zane que havia estat absent, va tornar a la ciutat per cada vegada mes els seus mtodes massa durs l'allunyaven mes del poble; el 1474 el Papa va enviar com a governador al cardenal Bartolomeo della Rovere, bisbe de Ferrara i parent seu, i al any segent es va produir un nou complot contra el governador; en aquest any 1470 fou nomenat bisbe Giovanni Ventuelli di Amlia, junt amb altres terres de Romanya fins al riu Foglia. 

El 1476 el Papa va entregar Cesenatico i el castell de Montiano al com de Cesena; hi va haver avalots contra el governador a Cesena; el 1480 van esclatar (tercera vegada) lluites entre els Tiberti i els Martinello; el 1480 el territori del castell de Montecodruzzo fou separat del domini de l'Esglsia i assignat amb ttol comtal (comtat de Montecodruzzo) a Carlo I Malatesta de Sogliano; el 1482 fou nomenat governador Angelus Lupus de Cavis, bisbe de Tivoli; el 1483 es va produir un terratrmol i va anar seguit d'una gran carestia. El 1484 Lorenzo Zane va tornar a ser governador de Cesena i en aquest any es va produir un nou terratrmol; el 1486 Carlo di Roberto dei Maschi, un jurista de Rimini, fou nomenat podest i va tornar la carestia; el 1487 es van establir els lmits jurisdiccionals amb Cervia; el 1478 Giacomo Passarella, bisbe  d'Imola i desprs de Rimini, fou nomenat governador de Cesena i Romanya; la carestia va tornar a la ciutat el 1490; el 1491 els Tiberti es van imposar als Martinelli i van dominar la ciutat expulsant al governador Passarella. El 1492 tota la ciutat donava suport a Polidoro Tiberti, al que s'oposava el governador que s'havia fet fort a la Rocca, i va acabar recuperant la ciutat.

El 1493 Antonio dei Malvezzi, un refugiat bolonys (els Malvezzi s'havien refugiat a Cesena el 1492) fou assassinat per un bolonys enemic que fou pres i executat. El 1494 el rei Carles VIII de Frana va envair el territori,  on els Tiberti era favorables als francesos; Guido Guerra comte de Bagno i els  Tiberti, van intentar entrar a Cesena, per foren rebutjats pel poble encapalat pels  Martinelli i per Niccol Orsini; les tropes del duc Ferran de Calbria es va replegar a Cesena i la van saquejar per ordre del governador Niccol Cib; el febrer de 1495 els Tiberti van intentar altra cop entra a Cesena i el 12 de juliol es van produir les anomenades "vespres de Cesena" en qu els Martinelli foren massacrats i els Tiberti van ocupar la Rocca vella i van assetjar la nova, obtenint el suport del poble; tamb van ocupar el castell de Monte Jottone. 

El 1496 la rivalitat entre Tiberti i Martinelli es va resoldre donant el poders al consell dels ancians per el 1497 els Tiberti es van imposar i els Martinelli es van haver d'exiliar a Rimini; des all van atacar Cesena i el 1499 es va produir un fort combat a Montaletto; el 1500 Alexandre VI va ordenar a Polidoro Tiberti de deixar entrar a la ciutat a Csar Borja i Polidoro el va proclamar senyor (2 d'agost). Roberto di Baldassarre Pedroni va esdevenir el comissari de Csar a la ciutat que fou la capital nominal del ducat de Romanya. Csar va abolir el consell dels Conservadors, va instituir el tribunal de la Rocca, i va constituir una milcia local; el 1501 es va desfer del seu aliat Polidoro Tiberti i va fer decapitar a Roma al cap dels rivals, Gaspar Martinelli; Ramiro de Lorqua fou nomenat governador i lloctinent del duc a Cesena. El 1502 (agost-setembre) va estar a Cesena i Cesenatico Leonardo da Vinci per reforar les fortificacions de la Rocca i del port (amb un canal navegable fins a Cesena). 

Ramiro de Lorqua fou executat el 25 de desembre de 1502. El 1503 va morir Alexandre VI i tot i que Pius III va convidar als habitants de Cesena a romandre lleials als Borja, la ciutat es va dividir: una part amb els Borja, un altre amb el Papa, i el Cesenat (exclosa la capital) favorable a Vencia. Cesena fou assetjada per Palmiero Tiberti i el duc d'Urbino per compte del Papa, per la Rocca va resistir; tamb un intent de conquesta veneciana fou rebutjat; Juli II va alliberar a Cesena de la obedincia als Borja per la Rocca va seguir resistint fins el juliol de 1504 en qu fou ocupada pels pontificis.  El 1505 Cesenatico i altres llocs foren separades del com i restitudes al domini directe del Papa (provncia de Romanya)

 El segle XVI .

En el segle XVI es va instituir la figura del cardenal president, les continues anades i vingudes d'exrcits estrangers i el desenvolupament d'un esperit renaixentista amb Jacopo Mazzoni (1549-94) i Scipione Chiaramonti (1565-1652) 

El 1506 fou nomenat governador Obizzo Alidosi i el 2 d'octubre la ciutat fou visitada per Juli II, que va tornat el 27 de febrer de 1507. El 1509, desprs de la batalla d'Agnadello entre Vencia i la Lliga de Cambrai (Frana, Imperi, Esglsia, Castella i Catalunya-Arag, etc..), Cervia i altres ciutats sota domini de Vencia, foren recuperades pel Papa. El 1509 va morir el governador Obizzo i el va succeir el seu fill Csar Alidosi. El 17 de setembre de 1510 Juli II fou per tercera vegada a la ciutat. El 1512 fou centre de les operacions militars entre els Francesos i la Lliga Santa (Castella-Catalunya-Arag, Esglsia i Vencia). El  fou nomenat governador un nebot del Papa Lle X Medici, Orlando Pallavicini; el 1514 Alexandre, bisbe d'Alexandria fou nomenat president de Romanya i va ser a Cesena (era president o llegat). 

El 1517 van passar per la ciutat els exercits dels della Rovere (que anaven a reconquerir Urbino), de l'Esglsia i de Frana, i el mateix any Bernardino Rossi fou el nou llegat i comissari general de Romanya fins el 1522 en qu el va succeir el cardenal Soderini i a aquest el 1523 Orlando di Avignone. Sota aquest darrer es va establir el 31 de juliol de 1523 el ghetto jueu al barri de Pescheria; poc desprs el Papa Climent VII va nomenar nou llegat a Francesco Guicciardini. El  1525 l'anomenat  diluvio del 1525  va desbordar el riu Cesuola i va fer molts danys. El 1529, en el seu viatge a Roma per coronar a Carles V, Climent VII va fer nit a Cesena i va repetir a la tornada el 1532. 

El 1541 i 1543 la va visitar Pau III. El 1545 es va crear la magistratura dels Ottanta Pacifici, per evitar la lluita de faccions. Un altre aiguat (13 de setembre de 1557) torn a provocar greus danys. El 1559 fou nomenat bisbe Adoardo Gualandi. El 1584 encara es van produir lluites faccionals entre els Venturelli d'una part i els Dandini i els Tiberti de l'altra. El 1598 la ciutat fou visitada per Climent VIII.

 El segle XVII .

El 1609 Michelangelo Tonti succe a Camillo Gualandi com bisbe de Cesena; el 1614 una crescuda del riu va provocar danys ; del 1622 al 1623 fou breument bisbe Francesco Sacrati al que va succeir Lorenzo Campeggi; el 1626 va caure una calamarsada apocalptica; el 1629 va iniciar el seu perode de bisbe  Pietro Bonaventura que va durar 26 anys; el 1655 el va succeir Flaminio Marcellini; el 1661 es va produir un terratrmol amb epicentre a Civitella i el 1673 un altre gran calamarsada; el 1677 fou nomenat bisbe  Giacomo Fantuzzi fins el 1680 en qu el va succeir Pietro Francesco Orsini que el 1724 fou Papa sota el nom de papa Benet XIII; el 1688 el governador llegat Domenico Maria Corsi va publicar Ordini e decreti que resumia la situaci poltica per la qual el consell dels Conservadors i el dels ancians s'havien unificat en el anomenat consell secret; el 1688 va arribar a Cesena el nou bisbe, cardenal Casimiro Denhoff, un polons que durant 8 anys va imposar rgides normes de comportant als ciutadans especialment durant les festes; el 1697 va arribar el nou bisbe  Angelo Fontana.

 El segle XVIII .

El maig del 1707 deu mil austracs van passar per Cesena en direcci a Npols (guerra de successi espanyola); una gelada excepcional es va produir el 1709; el 1715 es va produir una gran carestia (fou anomenat  l' anno della carestia ; el 1716 va arribar a la ciutat el nou bisbe Marco Battaglini, que va morir poc desprs i el va succeir Francesco Saverio Guicciardi. El 1718, 1719 i 1720 van passar per Cesena soldats estranger de la lliga antiespanyola, cap a Siclia. El 1725 va arribar a Cesena el nou bisbe Giovanni Battista Orsi; el 1727 el Cesuola va provocar inundacions; el 1728 Benet XIII va emetre una srie de decrets que disminuren el poder del com i de la noblesa local; Benet va morir el 21 de febrer de 1730 i el nou Papa Climent XII li va restituir a la ciutat els drets abolits; el 1734 fou nomenat bisbe Guido Orselli.

El 1735 i 1736, durant la guerra de successi polonesa (1733-1738) van passar per Cesena soldats alemanys i austracs; el 1737 es va veure a Cesena una aurora boreal que fou interpretat com a mal presagi. El 1742 i anys segents foren soldats espanyols i austracs els que van passar pel Cesenat durant la guerra de successi austraca (1740-1748); el 1763, desprs de 29 anys, va morir el bisbe Guido Orselli i el va succeir  Francesco Aguselli di Cesena; un altre carestia va afectar a la ciutat el 1765 i el 1766 un terratrmol; el 16 de mar de 1769 va estar a la ciutat l'emperador Josep II; el 1781 es va produir un altre terratrmol; el 1782 va visitar la ciutat Pius VI; el 1795 fou nomenat bisbe Carlo Bellisomi, desprs de 4 anys de vacant (l'anterior fou Pietro Casali).

 Perode napolenic .

El 2 de juliol de 1796 les primeres forces franceses van entrar a la ciutat i van cobrar una contribuci retirant-se tot seguit per el 3 de febrer de 1797 van tornar dirigits pel general Augerau. Poc desprs el ttols i altres restes de feudalisme sern abolits, i es tancaran convents i esglsies i els tribunals eclesistics.

El 5 de febrer va entrar Napole amb el seu estat major; el clero va obtenir llibertat de culte per li quedava prohibida la intervenci en poltica. El govern ciutad va entrar en funcions el dia 9 de febrer. El 18 de febrer de 1797 fou inclosa a la Repblica Cispadana i es va inaugurar la bandera tricolor. Es van tancar convents i es van expulsar frares estrangers. El 29 de juny de 1797 fou inclosa a la Repblica Cisalpina formada per la uni de les Repbliques Cispadana i Transpadana. Es va constituir en departament del Rubic sota el govern de Cesare Montalti i Tiberio Fantaguzzi als que el febrer del 1798 es va unir Mario Antonio Fabbri. El departament fou ampliat el setembre del 1798 i Cesena fou capital (preferida a Forl). El 5 de maig hi va haver un intent contra els francesos dirigit pels generals Lahoz i Pino, que no va reeixir (els francesos van recuperar Cesena als pocs dies). El 12 de maig de 1798 Cesenatico fou declarada autnoma de la Cisalpina tot i les protestes a Cesena, la qual fou declarada capital del departament del Rubic del que Cesenatico no formava part.

Cesena fou evacuada pels francesos el 31 de maig de 1799 i va arribar l'exrcit austro-rus restaurant l'antic regim i la propietat eclesistica; els que havien collaborat amb els francesos es van exiliar. El 14 de mar de 1800 fou elegit Papa Luigi Gregorio Barnaba Chiaramonti amb el nom de Pius VII. El 16 de juliol de 1800 els francesos van tornar a Cesena durant la nova campanya de Napole i es va restablir la situaci anterior; el 6 d'agost els francesos es van haver de retirar i el 13 d'agost els austracs van entrar a la ciutat; el 8 de desembre fou posada sota administraci militar conjunta austro-russa per el 23 de gener de 1801 els francesos la van tornar a ocupar i es va restablir la Repblica Cisalpina i fou altre cop cap del departament del Rubic; nova carestia. El 26 de gener de 1802 la Cisalpina va esdevenir Repblica Italiana; el 4 d'abril de 1804 Napole fou coronat emperador a Notre Dame en presencia del Papa i el 17 de mar de 1805 la Repblica Italiana va esdevenir Regne d'Itlia i el departament es convertir en prefectura; el 26 de maig de 1805 Napole fou coronat rei a Mil.

El 1808 va morir el bisbe local cardenal Bellisomi i durant vuit anys el crrec romangu vacant; el 1810 es va decretar el tancament dels convents. El 27 de desembre de 1813 els austracs van arriar a Cesena i el 20 d'abril de 1814 el Papa Pius VII que havia estat enviat exiliat a Fontainebleue per Napole, va passar per  Cesena al tornar a Roma. El general i rei Murat de Npols va fer la proclama de Rimini el 30 de mar, intentant unir la Itlia del nord contra ustria, i va barrar el pas al Papa el 29 d'abril, per va ser eliminat i el 20 de juliol de 1815, desprs d'un any i mig d'ocupaci austraca, Cesena fou retornada als Estats Pontificis (acord del Congres de Viena sobre la Romanya). La provncia de Romanya (nom oficial "provncia de Romanya i Exarcat de Ravenna) es va convertir en la Legaci de Forl i Ravenna.

 El segle XIX dins els Estats Pontificis .

Des el 1816 a Cesena va predominar la famlia Ghini; l'Alta Vendita, una branca dels Carbonaris, va comenar a actuar a Cesena dirigida per Vincenzo Fattiboni; fou nomenat bisbe Francesco Saverio Castiglioni; el 1817 una nova gran carestia; del febrer a l'abril del 1821 els Carbonaris van voler fer com a Npols i Tor, i van provocar aldarulls sota la direcci d'Eduardo Fabbri, Pietro Caporali  i Giacomo Fattiboni, per tots el caps foren arrestats. El 1822 fou nomenat bisbe  Anton Maria Cadolini. Els 1825 els caps carbonaris de Cesena Leonida Montanari i Angelo Targhini, foren decapitats a Roma; altres 512 carbonaris foren condemnats entre ells 42 de Cesena, per obra del cardenal Rivarola encarregat de la lluita contra l'organitzaci; Eduardo Fabbri i Pier Maria Caporali de Cesena ambds, foren condemnats a pres de per vida; el 1829 el bisbe de Cesena Francesco Saverio Castiglioni, fou elegit Papa i va regnar sota el nom de  Pius VIII per va morir el 1830.

El 6 de febrer de 1831 el revolucionaris van prendre el poder a Cesena sense resistncia per el 26 de mar van tornar els austracs i desprs de la batalla del Monte el 20 de gener de 1832 el moviment reformista fou aplanat i les forces del Papa dirigides pel coronel Barbieri van entrar a la ciutat on van sembrar el terror i la mort; el cardenal Albani va dirigir la repressi als segents mesos; el 1833 va comenar a actuar a la ciutat l'organitzaci Giovine Italia, introduda per Galeazzo Fabbri vers 1831.

El 1846 va passar per Cesena el bisbe d'Imola Mastai Ferretti que al cap de pocs dies fou elegit Papa amb el nom de Pius IX; era considerat un reformador. Les directrius del Papa van afavorir el progrs dels lliberals i el 1847 es va constituir la  Gurdia Cvica de la que va fer part la flor i nata del liberalisme moderat de la ciutat; el mar de 1848 Pius IX va concedir una constituci i Carles Albert de Savoia va declarar la guerra als austracs; el maig de 1848 fou elegit diputat per Cesena Maurizio Bufalini que va renunciar i el va substituir el comte Giulio Masini; l'agost de 1848 el Papa va haver de nomenar un primer ministre (Eduardo Fabbri) que aviat (menys d'un mes) va deixar el lloc a  Pellegrini Rossi i el moviment lliberal es va decantar cap a posicions mes progressistes. El 5 de desembre de 1848 va arribar a Cesena Giuseppe Garibaldi amb els seus homes; mentre  Pius IX va fugir a Gaeta i el 12 de desembre es va constituir a Cesena el Circolo popolare di Cesena amb lliberals, monrquics, republicans i demcrates. El 9 de febrer de 1849 es va proclamar la Repblica Romana per el 20 de maig els austracs van ocupar Cesena i la Repblica Romana va caure el 3 de juliol. Garibaldi va poder fugir; la gurdia cvica fou dissolta pels austracs 

El 1850 van actuar bandits a la regi de Cesena;  Pietro Pasolini Zanelli constitu la secci de Cesena de l'Associazione Nazionale, de carcter mazzini, en la qual destacaren Pietro Mami, Euclide Manaresi, G. A. Geoffroy, Domenico Comandini e Artidoro Bazzocchi i en certa forma Gaspare Finali; els seus lders foren arrestats el 1851 i empresonats a San Leo (Francesco Belletti, Manaresi, Giuseppe Saragoni, Alessandro Buda i Geoffroy). Els austracs van sortir de Cesena el 8 de gener de 1854.

El 1855 els lliberals i demcrates destacats foren detinguts (Pasolini, Alessandro Castagnoli, Gregorio Zaberoni, Bazzocchi, Valzania, Poggi, Manaresi i Finali). El 2 i 3 de juny de 1857 va visitar la ciutat Pius IX . El 1859 van sortir de Cesena un grup de voluntaris dirigits per Bazzocchi que van lluitar al costat del Regne de Sardenya per la unitat d'Itlia. Desprs de les primeres victries dels unitaris es va formar un triumvirat a Cesena amb Pasolini, Pietro Mami i Camillo Romagnoli que va assolir el poder i va abolir l'autoritat dels Estats Pontificis i va aixecar la bandera italiana. Poc desprs Valzania va entrar a la ciutat amb els seus soldats. El 28 d'agost es va elegir la primera assemblea de Romanya en la que foren elegits nomes candidats moderats  Amadori, Saragoni, Manaresi, Finali, Pasolini Zanelli) i l'aliana amb els liberals- demcrates es va trencar l'octubre; Valzania fou arrestat. A les eleccions de 1860 (5 de febrer) es van presentar dos llistes i van guanyar els lliberals- demcrates per fou nomenat sindaco el moderat Giacomo Guidi. L'11 i 12 de mar de 1860 un plebiscit va aprovar la uni al Regne de Sardenya. Poc desprs l'administraci de la ciutat va passar (24 de maig) a  Camillo Romagnoli que govern tres anys. 

 El segle XIX dins el Regne d'Itlia .

El 17 de mar de 1861 fou proclamat el regne d'Itlia. El 24 de gener de 1864 fou nomenat sindaco el comte Pietro Pasolini Zanelli . El 1866 la ciutat fou regida temporalment (gener a maig) per un comissari especial (Ferdinando Perrino) degut al desordre administratiu. El 1866 Cesena van aportar molts voluntaris a la III guerra d'independncia italiana. El 17 de juliol de 1866,  G. B. Nori fou nomenat sindaco i va exercir fins el maig de 1869 en qu el va succeir Pietro Mami. El 27 d'octubre de 1873 el crrec va passar a Socrate Paggi, moderat, fins el 26 de juliol de 1874 en qu fou nomenat comissari extraordinari Giuseppe Casati. El 2 d'agost de 1874 foren detinguts els caps democrtics regionals  (Valzania, Saffi, Turchi, Francesco i Alfredo Comandini i altres); desprs Pietro Pasolini Zanelli fou nomenat sindaco fins el 20 d'octubre de 1875 que fou nomenat Achille Ceccaroni, moderat; el 2 d'abril de 1877 fou sindaco el moderat Paolo Ghiselli; el primer sindaco d'esquerres fou Saladini el 6 de gener de 1879; va dimitir el 1880 i el va succeir Paolo Ghiselli i el 1882 fou nomenat Pietro Turchi, republic moderat; el 1882 fou sindaco Filippo Ghini, que va durar cinc anys i el 1887 el va succeir  Alfredo Prati breument i desprs Ernesto Mischi, lliberal; el 1888 fou altre cop sindaco Saladini (ara moderat constitucional). A finals d'estiu la ciutat fou visitada pel rei Humbert I d'Itlia que va visitar tamb altres llocs de la Romanya; el 1889 Giovanni Valzania fou el primer sindaco elegit  i el primer republic; desprs del assassinat del lder socialista Pio Battistini el 7 de setembre de 1891, fou nomenat el dia 27 un  comissari extraordinari, Pietro Gandin; el 27 de mar de 1892 Gaspare Finali esdevingu  sindaco, per de fet (al ser ministre) no va exercir i el crrec va passar a Alfredo Prati; el 1895 fou elegit Francesco Evangelisti. El 24 de novembre de 1898 Filippo Muscianisi fou nomenat administrador extraordinari del com.

 El segle XX fins el final de la I guerra mundial i l'adveniment del feixisme .

L'octubre del 1902 va comenar el seu llarg govern Vincenzo Angeli; el 1913 es van fer les primeres eleccions per sufragi universal (noms els mascles); el 1914 es van produir disturbis com a complement de la  Settimana Rossa  d'Ancona. El 1915 Itlia va entrar a la guerra i es va produir una crisis econmica a la ciutat; el 27 de juliol de 1918 fou visitada pel rei Vittorio Emanuele III; el 1921 van treure bons resultats a alguns punts el feixistes; el 1922 va morir Vincenzo Angeli i el va substituir Enrico Franchini; l'abril del 1922 les esquadres feixistes van iniciar una ofensiva contra els  rossi  del Cesenat, comenada a Sogliano, que fou una virtual guerra civil; l'octubre de 1922 es va produir la marxa a Roma i Benito Mussolini va accedir al poder; Carlo Rasi fou nomenat administrador provisional de Cesena.

 El segle XX fins a la segona guerra mundial .

Francesco Meriano fou nomenat sindaco el 1923 per va dimitir el 1924 i el va substituir Giuseppe Ricci; el 1925 Tullo Busignani fou nomenat comissari extraordinari i el 1927 Attilio Biagini fou designat primer podest de Cesena; el 1928 el comunista de Cesena, Gastone Sozzi va morir sota tortures a la pres de Perusa; poc desprs fou nomenat comissari extraordinari Dario Ercolani, i el 1929 Luigi Rossi fou  podest fins el 1932 en qu el va substituir Pio Teodorani Fabbri que va abandonar Cesena el 1934 i el seu lloc fou ocupat per Mario Bonicelli; el 1936 va visitar Cesena Benito Mussolini;  el 1938 Bonicelli fou substitut per Arnaldo Cicognani; el 1941 el  podest  Cicognani, fou substitut pel comissari Bruno Carli; el juliol del 1943 es va produir el desembarcament aliat a Siclia i el 25 de juliol el feixisme va caure del poder; l'armistici es va signar el 8 de setembre i Cesena va celebrar-ho amb joia; l'exrcit es va desbandar i els alemanys van ocupar el nord d'Itlia. Els alemanys van ocupar Cesena el 13 de setembre i tot seguit es va formar a Cesena una brigada partisana dins del C.L.N. ; el 23 de setembre de 1943 es va proclamar la Repblica Social Italiana i es va iniciar la guerra civil; la ciutat fou posada sota toc de queda el 26 de desembre de 1943; el 1944 les operacions dels partisans foren nombroses; el 13 de maig Cesena fou bombardejada pels aliats; a aquest bombardeig en van seguir d'altres; els anglesos i canadencs van entrar a Cesena el 20 d'octubre de 1944 (generals Hawkesworth i  Vokes) i es va constituir una junta dirigida pel comunista  Sigfrido Sozzi, amb comunistes, republicans, socialistes i democristians. La guerra va acabar virtualment el 25 d'abril de 1945 amb l'ocupaci de Mil i l'execuci de Mussolini el dia 28 d'abril.

 poca recent . 

A les eleccions de 1946 l'esquerra va obtenir el 46% i la DC el 21% i Sozzi va romandre al poder per ara com a sindaco. Al referndum per la repblica va obtenir molt de suport la repblica i al mateix dia (2 de juny) a la constituent, el bloc d'esquerra va repetir resultats i la DC va pujar al 20%; el 1948 el bloc d'esquerra va baixar al 42% i la DC va pujar al 30% a les nacional i 43% i 20% a les locals. La DC aliada al Partit republic va formar govern amb Cino Macrelli com a sindaco fins el 1951 per va dimitir el 1949 i el va succeir Corradino Fabbri (republic); a les eleccions locals de 1951 l'esquerra va mantenir el 43%, la DC 24% i el Partit Republic el 28%. Fabbri fou reelegit.

A les legislatives del 1953 el PCI va avanar lleugerament i tamb la DC i van recular els altres partits. A les eleccions locals del 1956 el PCI va tenir el 36%, la CD el 26%, el PRI el 23% i el PSI el 10%; Samuele Andreucci fou sindaco per l'aliana de PRI i DC per va dimitir el 1956 i va formar govern en minoria el PRI amb Antonio  Tonino  Manuzzi; a les eleccions del 1960 es van mantenir les posicions i va seguir Manuzzi que el 1962 va formar un govern local de centre amb el PSI i la DC; a les legislatives del 1963 el PCI va arribar al 40% mentre PSI i DC van baixar al 7% i 26% i el PRI va caure al 19%. Les eleccions locals segents foren el 1964 amb 40% el PCI, 25% la DC, 21% el PRI, 5% el PSI  i va aparixer el PLI (Partit Lliberal Itali) amb el 3%; el PCI va crixer a les generals del 1968 i a les locals del 1970 va arribar al 46,6% per a costa del PSI; tot i aix es va formar una nova majoria d'esquerres i Leopoldo Lucchi, comunista fou elegit sindaco; el 1976 el govern va esdevenir monocolor comunista; el 1977 el bisbe Augusto Gianfranceschi es va retirar i el va succeir Luigi Amaducci; el 1980 el PCI i el PSI van refer la coalici; el 1985 Archimede Casadei Lucchi fou sindaco amb un govern en minoria  del PCI  i el 1986 va haver de deixar el lloc a Piero Gallina, republic; el 30 de setembre del 1986 la Dicesi de Cesena va canviar el seu nom a "Dicesi de Cesena-Sarsina", amb petites modificacions territorials i el 1991 fou designat bisbe Lino Garavaglia; el 6 de mar de 1992 per decret legislatiu 252 la provncia de Forl es va reanomenar Forl-Cesena, al mateix temps que es va instituir la nova provncia de Rimini; el 1992 el Partit Democrtic de l'Esquerra (PDS) hereu del PCI va assolir el govern municipal amb Edoardo Preger; el 1999 fou elegit sindaco Giordano Conti; el 2004 Antonio Lanfranchi fou ordenat bisbe de Cesena-Sarsina. 

 Bibliografia .

 Augusto Vasina (Storia di Cesena, I. L'Evo Antico, Bruno Ghigi Editori, Rimini 1982);
 Augusto Vasina (Storia di Cesena, II. Il Medioevo, Bruno Ghigi Editori, Rimini);
 Pier Giovanni Fabbri e Piero Lucchi (Storia di Cesena, III. La Dominazione Pontificia, Bruno Ghigi Editori, Rimini);
 Roberto Balzani (Storia di Cesena, IV. Ottocento e Novecento, Bruno Ghigi Editori, Rimini 1987);
 Pier Giorgio Pasini (Malatesta Novello Magnifico Signore, Minerva Edizioni, Bologna 2002).






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85822" title="Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats" nonfiltered="4131" processed="4118" dbindex="34368">
 

L'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), en angls: Office of the UN High Commissioner for Refugees (UNHCR), s un organisme dependent les Nacions Unides encarregat de protegir als refugiats i desplaats per persecucions o conflictes, i promoure solucions duradores a la seva situaci, mitjanant el reassentament voluntari en el seu pas d'origen o en el d'acollida. 

Creaci de l'ACNUR.
Fou creada per una resoluci de l'Assemblea General de l'Nacions Unides el 14 de desembre de 1950, amb seu a la ciutat de Ginebra, Sussa. Va iniciar les seves funcions el mes de gener de 1951, tenint un mandat de tres anys amb l'objectiu d'ajudar a restablir els refugiats europeus que encara estaven sense llar com a conseqncia de la Segona Guerra Mundial. 

Des de llavors, aquest organisme no ha deixat de treballar per a satisfer les necessitats cada vegada majors dels refugiats i persones desplaades en el mn, rebent en dues ocasions, els anys 1954 i 1981, el Premi Nobel de la Pau. El 1991 reb el Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional.

El nombre de persones que sn objecte de preocupaci per a l'ACNUR ha augmentat considerablement, al mateix temps que s'ha accentuat la complexitat del problema del desplaament forat. 

Antecedents histrics.
L'any 1922 Fridtjof Nansen fou nomenat Alt Comissionat pels Refugiats per part de la Lliga de Nacions.

Entre 1943 i 1949 es cre la United Nations Relief and Rehabilitation Administration ("Administraci d'Ajuda i Rehabilitaci de les Nacions Unides"), una organitzaci encarregada a ajudar als refugiats de la Segona Guerra Mundial. La utilitzaci del terme "Nacions Unides" no fa referncia a l'ONU sin als pasos aliats del conflicte. 

Entre 1946 i 1952 la creaci de la International Refugee Organization ("Organitzaci Internacional dels Refugiats"), agncia especialitzada creada per les Nacions Unides. 

La Convenci sobre l'Estatut dels Refugiats de 1951 va definir el concepte de refugiat i va establir el tractament que han de rebre, i el Protocol de 1967 va unificar diverses resolucions addicionals per ampliar el marc d'actuaci de l'ACNUR i els pasos adherits. 

Llista dels Alts Comissionats.

1951-1956 : Douglas Luengo;
1956-1960 : Auguste R. Lindt;
1960-1965 : Flix Schnyder;
1965-1977 : Sadruddin Aga Khan;
1978-1985 : Poul Hartling;
1986-1989 : Jean-Pierre Hock;
1990 : Thorvald Stoltenberg;
1990-2000 : Sadako Ogata;
2001-2005 : Ruud Lubbers;
2005 : Wendy Chamberlain;
2005-present : Antnio Guterres;

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de l'ACNUR;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1954;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1981;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional 1991;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85826" title="Delhi Durbar Tiara" nonfiltered="4132" processed="4119" dbindex="34369">
La Tiara Delhi Durbar pertany a la collecci privada de joies de la reina Elisabet II del Regne Unit. 

La tiara fou un regal de la Colnia de la ndia a la reina Maria de Teck en motiu de la visita oficial que realitz amb el seu marit, el rei Jordi V del Regne Unit al subcontinent ind l'any 1911. 

En un primer moment, la tiara era composta de diamants i esmeraldes i progressivament les esmeraldes foren substitudes per diamants. La tiara segueix formes de florals. 

A part de la reina Maria, la reina Elisabet II del Regne Unit la llu en motiu de la Visita Oficial del President de la Repblica Francesa l'any 1947 al Regne Unit.

La tiara s fu famosa l'any 2005 perqu fou la primera que empr la duquessa de Cornualles, Camilla Parker Bowles, arran de la Visita Oficial dels Reis de Noruega al Regne Unit.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85832" title="Cervia" nonfiltered="4133" processed="4120" dbindex="34370">


Cervia s una ciutat italiana de l'Emlia-Romanya, provncia de Ravenna, amb prop de 30.000 habitants. 

Histria .

Les salines de Cervia foren explotades pels etruscs i desprs pels romans. Una ciutat va sorgir a la zona i el romans l'anomenaven Ficocle, un nom grec del que no se sap l'origen. Al segle II ja fou seu d'un bisbat amb San Eleuteri;  al segle VII (any 601) s'esmenta al bisbe Sant Geronci que va assistir a un concili convocat pel Papa Simac. Va passar als ostrogots i bizantins quedant dins l'Exarcat de Ravenna. El 709 la ciutat, probablement feu dels arquebisbes de Ravenna, fou acusada de participar a la conspiraci del arquebisbe contra Bizanci i fou destruda per l'exarca Teodor. Els habitants es van traslladar a un emplaament millor i mes saludable i van fundar una nova ciutat que es va dir Cervia segons uns per acervi (forta de sal) i segons altres pels crvols que en aquells temps poblaven la regi. 

La ciutat va seguir una sort similar a la d'altres ciutats de la Romanya. Inicialment possessi de l'arquebisbat de Ravenna, el 1201 ja era del com de Forl quant la va ocupar Cesena; el 1247 la ciutat va passar a Vencia a la que es va sotmetre per evitar caure en mans de Ravenna, per finalment va retornar a aquesta tot i que li van disputar la possessi Forl i els Montefeltro. El 1278 l'emperador va reconixer la sobirania del Papa a la Romanya, i sota la sobirania pontificia Ravenna la va disputar amb els Malatesta i els Ordelaffi i encara que per un temps les forces pontifcies es van imposar va passar als Polenta de Ravenna. El 1357 va ser dominada pel Papa.  El 1383 la va dominar Galeotto Malatesta i desprs va retornar al Papa quant els Malatesta li van entregar a canvi de la investidura com a vicaris imperials de Cesena el 1433. El 1437 el Papa la va donar a Domnec Novello Malatesta per va tornar al Papa a la seva mort. Com que el Papa volia arrabassar la senyoria a Novello aquest va cedir (de fet va vendre) Cervia el 1463 a Vencia. El 1509 fou recuperada pel Papa desprs de la desprs de la batalla d'Agnadello entre Vencia i la Lliga de Cambrai (Frana, Imperi, Esglsia, Castella i Catalunya-Arag, etc..) per el 1527 va tornar a ser ocupada per Vencia per el 1529 la va retornar al Papa. El 1667 la ciutat fou destruda per ser encara massa poc saludable i es va traslladar al seu actual emplaament. 

Va romandre en mans del Papa fins el 1797 en que, ocupada per Frana, va passar a la Repblica Cispadana i tot seguit a la Repblica Cisalpina; El 1799 fou ocupada pels austracs per els francesos van tornar el  i va tornar a la Cisalpina que el 1802 fou Repblica d'Itlia i el 1805 Regne d'Itlia. El 1814 fou ocupada pels austracs i el 1815 fou reconeguda possessi del Papa pel Congres de Viena. El 1860 va passar al Regne de Sardenya.

 Ciutat agermanada .

  Ma, Menorca;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85837" title="Hampstead (Quebec)" nonfiltered="4134" processed="4121" dbindex="34371">

Hampstead s un municipi de l'aglomeraci de Mont-real, dins la provncia canadenca del Quebec. Pren el seu nom d'una altra ciutat jard, el suburbi londinenc de Hampstead. Amb una superfcie de noms 1,760 km, s una de les localitats ms petites de l'illa de Mont-real.

Histria.
La ciutat va ser fundada el 7 d'abril de 1914, sent-ne James Ballie el primer batlle. L'objectiu dels seus fundadors era la de crear una ciutat jard. Els primers anys d'existncia de la nova comunitat es van caracteritzar per les desavinences amb la ciutat de Mont-real, que va intentar annexionar-se Hampstead dues vegades (1916 i 1924). Aquestes desavinences van provocar que fins l'any 1921, Hampstead no tingus accs a la xarxa d'aigua corrent, malgrat els esforos dels edils de la comunitat, que ja des del 1914 havient intentar fer arribar l'aigua corrent a la poblaci.

El 1923, Hampstead es va dotar del seu primer reglament de construcci, amb la finalitat de preservar el seu carcter de ciutat jard. Aquest reglament, el nmero 16 de la histria d'aquesta comunitat, establia normes de construcci molt estrictes, fins al punt de noms permetre la construcci de cases unifamiliars.

Conscients de la necessitat de construir altres edificis, com ara escoles o esglsies, on oferir als ciutadans els serveis que aquests esperaven, algunes de les restriccions del reglament 16 van ser aixecades a partir del febrer de 1927. Ara b, cal destacar que el primer d'aquests edificis s anterior a aquesta data. L'any 1925, tot contravenint el reglament de construcci, es va construir l'escola del municipi, que encara roman oberta avui dia.

El perode que va seguir a la Gran depressi va ser clau en el creixement de la localitat. Data d'aquesta poca la decisi de construir el camp de golf privat, considerat com una atracci ms per a potencials compradors. Aix mateix, s en aquest moment que va entrar en servei la primera lnia d'autobusos de Hampstead. L'estratgia del Consell municipal va ser un xit i la poblaci va passar de 440 a 2 268 habitants entre 1929 i 1945.

A fi i efecte de fer front a aquest creixement de poblaci, la ciutat va modificar novament la seva estricta normativa urbanstica. En aquest sentit, es va permetre la construcci d'edificis d'apartaments a les zones properes al lmit del municipi, amb el propsit que servissin de tap respecte de les zones comercials i densament poblades situades dins el terme municipal de Mont-real al llarg de la frontera amb Hampstead. D'aquesta forma, Hampstead podria mantenir el seu esperit de ciutat jard, mentre Mont-real proseguia el seu procs d'urbanitzaci.

La localitat va proseguir el seu creixement desprs de la fi de la Segona Guerra Mundial, fent-se cada cop ms escasos els terrenys disponibles per a noves construccions. Els plans urbanstics dels anys cinquanta i setanta van culminar el procs de creixement urbanstic de Hampstead fins esgotar tots els terrenys disponibles, tot donant a Hampstead la seva fesomia actual.

Poblaci.
Segons el cens de 2001, la poblaci de Hampstead era de 6 974 habitants. En el cens anterior, el de 1996, el nombre d'habitants de Hampstead era de 6 986, cosa que representa que entre 1996 i 2001 la poblaci d'aquest municipi es va reduir en un 0,2%.

Aquesta tendncia, per, sembla haver-se trencat, ja que segons fonts del Comit de transici de l'aglomeraci de Mont-real, citant dades del Govern quebequs, la poblaci del municipi, l'any 2004, era de 7 174 habitants.

Tradicionalment, Hampstead, com d'altres municipis de l'oest de l'illa de Mont-real, ha estat residncia de ciutadans benestants, de parla anglesa i confessi protestant. Actualment, aquesta afirmaci no es correspon amb la realitat. Com a conseqncia de la massiva immigraci de jueus europeus desprs de la Segona Guerra Mundial, aquests formen avui dia el gruix de la poblaci de Hampstead. Aix, si el 1945, el 80% dels habitants eren protestants, el 16% catlics i noms el 4% jueus; ja l'any 1957, la relaci era ben diferent, essent noms un 49% protestants, un 22% catlics i un 28% jueus. Aquest tendncia s'ha mantingut, i segons dades del cens, l'any 2001 els jueus eren el 74% de la poblaci de Hampstead, mentre que els catlics eren menys de l'11% i els protestants poc ms del 4%.

Els jueus de Hampstead pertanyen principalment a dues comunitats, l'asquenasita i la sefardita. La comunitat asquenasita s'install a l'illa de Mont-real a finals del segle XIX i comenaments del XX, procedent principalment de l'Europa de l'Est. 

En canvi, l'arribada de la comunitat sefardita s posterior. Els sefardites van comenar a arribar al Quebec a finals de la dcada dels 50 fugint de les tensions nacionalistes al Marroc. El perode comprs entre els anys 1965 i 1967 va ser el que va registrar una major arribada de jueus marroquins. 

Aquestes dues comunitats es diferencien, entre d'altres aspectes, per la seva llengua. En arribar al Quebec, els asquenasites parlaven el jiddisch i posteriorment van adoptar l'angls com llur llengua, com a conseqncia de l'escolaritzaci dels seus infants a les escoles anglfones i protestants. Situaci aquesta, ben diferent a la que es van trobar els sefardites en arribar al Quebec, ja que ells s parlaven una de les dues llenges oficials del Canad, en aquest cas el francs. Els sefardites havien adoptat aquesta llengua durant l'poca del protectorat francs al Marroc.

Aix doncs, hom pot concloure que la composici tnica i religiosa de la comunitat de Hampstead ha variat fora des dels seus inicis fins a l'actualitat. En canvi, pel que fa a la llengua materna dels seus habitants, la situaci no ha canviat gaire, ja que segons les dades proporcionades pel cens de 2001, l'angls continua sent-hi la llengua materna majoritria.  



Quant a les altres llenges, hom destaca la presncia del jiddisch, que encara roman viu entre els membres de la comunitat asquenasita. Segons dades de la ciutat de Mont-real, al ja desaparegut arrondissement que formaven els municipis de Hampstead, Cte-Saint-Luc i Montral-Ouest durant el perode comprs entre la fusi forosa amb Mont-real i la posterior segregaci, el jiddisch era la tercera llengua ms parlada desprs de l'angls i del francs. L'any 2001, un 5% de la poblaci d'aquest antic arrondissement afirmava que la seva llengua materna era el jiddisch.

Administraci local.
La comunitat de Hampstead va esdevenir un barri de la ciutat de Mont-real l'1 de gener de 2002, com a conseqncia d'una llei de l'Assemblea Nacional del Quebec. En aquesta data, va entrar en vigor la llei que establia la fusi de tots els municipis situats a l'illa de Mont-real, aix com algunes illes adjacents, que composaven fins aleshores la Comunitat Urbana de Mont-real, amb la ciutat vella. Hampstead passava aix a formar part d'un nou arrondissement (districte) juntament amb els municipis de Cte-Saint-Luc i Montral-Ouest.

Aquesta fusi, per, no fou ben rebuda per la poblaci de tots els nous barris de Mont-real. Posteriorment, amb l'accs dels liberals al govern quebequs, es va organitzar un referndum sobre la segregaci dels municipis fusionats. Aquesta consulta va tenir lloc el 20 de juny de 2004 a Hampstead i a uns altres vint-i-un antics municipis. D'aquests, quinze (entre ells Hampstead) van votar a favor de tornar a ser municipis independents. Aquesta segregaci va entrar en vigor l'1 de gener de 2006.

Ara b, Hampstead no ha recuperat totes les competncies de qu disposava abans de la fusi. Algunes competncies, anomenades competncies d'aglomeraci, sn gestionades pel Consell d'Aglomeraci, format per la ciutat de Mont-real i els municipis segregats.

Actualment, el batlle de Hampstead s l'independent William Steinberg. El batlle i els sis consellers municipals formen el Consell municipal, el principal rgan director i decisori de la ciutat. Tant l'alcalde com els consellers sn escollits de forma directa pels ciutadans de la localitat, segons el sistema de llistes obertes. Les darreres eleccions municipals van celebrar-se el 6 de novembre de 2005, poc abans de l'entrada en vigor de la segregaci de Hampstead respecte de Mont-real, i en elles l'actual batlle va ser escollit amb el 41,47% dels vots emesos. Hi va participar el 48,69% dels electors inscrits.

Referncies.


Enllaos externs.
Pgina oficial de la ciutat de Hampstead  ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85841" title="Manuel Marn Gonzlez" nonfiltered="4135" processed="4122" dbindex="34373">

Manuel Marn Gonzlez ( Ciudad Real, Castella - la Manxa 1949 ) s un poltic espanyol, actual diputat i president del Congrs dels Diputats des de l'any 2004.

 Biografa.
Va nixer el 21 d'octubre de 1949 a la ciutat de Ciudad Real. Va estudiar dret a la Universitat Complutense de Madrid, ampliant posteriorment els seus estudis a la Universitat de Nancy (Blgica). Interessat en la docncia ha estat professor de la Universitat Carlos III de Madrid.

Activitat poltica.
Poltica espanyola.
Durant la seva estada a Blgica va entrar en contacte amb gent del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), partit que en aquells moments era clandest. Afiliat en ell, en les eleccions generals de 1977 fou escollit diputat al Congrs per la provncia de Ciudad Real, esc que repet en les eleccions de 1979, 1982. Durant el govern de Felipe Gonzlez fou designat Secretari d'Estat per les relacions amb les comunitats, crrec que li va permetre desenvolupar un paper molt important en l'adhesi i firma d'ingrs de l'estat espanyol a la Uni Europea (en aquells moments CEE).

Poltica europea.
Amb l'ahdesi d'Espanya a la CEE Marn fou escollit membre de la Comissi Europea, esdevenint el 5 de gener de 1986 Vicepresident i Comissari d'Afers Socials, Ocupaci i Educaci
entre 1986 i 1989 en la Comissi presidida per Jacques Delors. En la formaci de la seva segona Comissi, Santer el nomen l'any 1989 Comissari de Cooperaci i Desenvolupament i d'Assumptes Pesquers, conservant aix mateix la vicepresidncia; passant a conservar l'any 1993 la vicepresidncia i el comissariat de Cooperaci per al desenvolupament, crrec que va mantenir fins el 1999. 

En la formaci de la Comissi presidia per Jacques Santer, Marn fou nomenat el 15 de mar de 1999 Vicepresident i coninu la seva tasca com a Comissari Europeu de Cooperaci i Densenvolupament, encarregat especialment de les relacions amb l'Europa Mediterrnia, l'Amrica Llatina i Orient Prxim.

Entre el 20 de juliol i el setembre de 1999 Manuel Marn va assumir la presidncia en funcions de la Comissi Europea desprs de la dimissi de Jacques Santer, conservant els mateixos comissaris que en l'poca de Santer. 

President del Congrs de Diputats.
Desprs dell seu pas per la poltica europea, l'any 1999 retorn a Espanya per esdevenir el nmero u del PSOE en les eleccions generals de 2000 per la provncia de Ciudad Real, sent novament escollit diputat al Congrs. Posteriorment fou reescollit diputat en les eleccions generals de 2004.

La victria socialista en la VIII legislatura, i un acord per a l'elecci dels membres de les meses va permetre a Marn ser escollit President del Congrs. Com a president ha moderat debats histrics com el del Pla Ibarretxe i la Reforma de la Estatut de Catalunya. Igualment, Marn ser recordat per haver estat el primer president del congrs que, aplicant el reglament, expuls un altre diputat, en aquest cas Vicente Martnez-Pujalte del PP que havia estat cridat tres vegades a l'ordre.

El 15 de novembre de 2007  anuncia que deixa la poltica i que a partir d'ara es dedicar a lluitar contra el canvi climtic i a defensar un model de desenvolupament econmic sostenible des de la Universitat.

Vegeu tamb.
 Comissi Marn;

Fonts.
 Manuel Marn, experto en poltica exterior y comisario europeo durante ms de una dcada;

Enllaos Externs.
  Informaci de Manuel Marn a la Comissi Europea;
  Fitxa de Manuel Marn al Congrs dels Diputats;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85844" title="Visoko" nonfiltered="4136" processed="4123" dbindex="34375">





Visoko s un municipi de la Bsnia central a l'actual Bsnia i Hercegovina d'aproximadament 17.000 habitants.

La ciutat est situada a la carretera que uneix Zenica i Sarajevo i est banyada pel riu Bosna, en el punt on s'uneix al seu afluent el Fojni ka. Administrativament pertany al cant de Zenica-Doboj. A la ciutat s especialment important la indstria del cuir.

En el cens del 1991, el terme municipal de Visoko tenia 46.130 habitants, dels quals, el 74,54% eren bosnis, el 15,99% serbis, el 4,28% croats, entre d'altres. La ciutat tenia un total de 15.310 habitants.

En esports, destaquen els clubs  NK Bosna (futbol) i RK Bosna (handbol).

Histria.
Durant l'edat mitjana, Visoko era la capital social, econmica i poltica de Bsnia i tenia el ttol de ciutat reial. La primera menci de la ciutat la trobem en textos del 1355 en un mapa de mercaders de Dubrovnik realitzat per Ban Kulin.

Tamb fou el centre de l'esglsia de Bsnia amb la dicesi ubicada a l'rea de Biskupici a 4 km de Visoko. El nom tradicional de la ciutat s Visoki, que significa lloc alt degut a que la ciutat reial es trobava a prop del munt Viso ica. El centre urb estava situat ms avall i rebia el nom de Podvisoki (que significa "sola all alt").

L'octubre de 2005, el treballador del metall i arqueleg aficionat Semir Osmanagi  va informar d'haver descobert una pirmide al cim de Viso ica de 100 metres d'altura i uns 12.000 anys d'antiguitat ,. La notcia est pendent de ser refrendada per la comunitat cientfica internacional. Tanmateix, fins ara totes les respostes han estat negatives, com sn les afirmacions del president de l'Associaci Europea d'Arquelegs, parlant de "teories absurdes" .






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85846" title="Pic de Russell" nonfiltered="4137" processed="4124" dbindex="34377">
El Pic de Russell s l'ltim del masss ms alt dels Pirineus, el de la Maladeta (a la vall de Benasc), el qual consta (de nord-oest a sud-est) de la Tuca d'Alba, les Maladetes Occidentals, Maladeta, Pic Malet, Pic d'Enmig, Corones, Aneto, Tempestats, Margalida i Russell. 

El seu accs normal s per la vall de Vallibierna i libn de Lloss i no presenta ms dificultats que els possibles lliscaments de roca i potser la seva durada (5h. anada). Amb mal temps (pluja) s totalment desaconsellable la seva ascensi. El seu cim s ample i pla i oferix un bon panorama del Pirineu catal aix com del Pic de Mulleres, Barrancs i Vallibiernes.




 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85847" title="Rubjerg Knude" nonfiltered="4138" processed="4125" dbindex="34378">

El Rubjerg Knude es un far abandonat que es troba a la pennsula de Jutlndia, a Dinamarca.

Va ser construt en 1899 a la part alta d'un pujol, a uns 60 metres sobre el nivell del mar. Els vaixells detectaven la seva llum des d'una distncia d'uns quaranta quilmetres. Les tempestes de sorra van ser acorralant el far, fins a tal punt que en 1968 la seva llum va deixar de ser visible. El far va funcionar com museu fins a 2002, any que la duna va acabar de sepultar-lo. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85848" title="Carles I de Wrttemberg" nonfiltered="4139" processed="4126" dbindex="34379">

Carles I de Wrttemberg (Stuttgart 1823 - 1891). Rei de Wrttemberg des de 1864 i fins a la seva mort. Durant el regnat de Carles es produ la Unificaci d'Alemanya.

Nascut al Palau Reial de Stuttgart el dia 6 de mar de 1823 essent fill del rei Guillem I de Wrttemberg i de princesa Paulina de Wrttemberg. Carles era alhora nt per via paterna del rei Frederic I de Wrttemberg i de la princesa Augusta de Brunsvic-Wolffenbttel i per via materna del prncep Llus de Wrttemberg i de la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg.

El 13 de juliol de 1846 es cas amb la gran duquessa Olga de Rssia filla del tsar Nicolau I de Rssia i de la princesa Carlota de Prssia. La parella no tingu fills i la successi pass al fill d'un cos de Carles, el que seria el rei Guillem II de Wrttemberg.

Durant el regnat de Carles es va produir la unificaci del territoris alemanys. Al llarg de les diferents guerres prvies a la Unificaci, el regne de Wrttemberg es posicion al costat d'ustria i en contra de Prssia. La fidelitat de la casa wrttemburguesa aix com de Baviera, Hessen o Hannover als interessos de l'emperador austrac no imped la victria final de les consideracions prussianes representades per Otto von Bismarck.

Carles I mor al Palau Reial de Stuttgart l'any 1891, tan sols un any desprs ho feia la seva esposa. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85853" title="Peso cub" nonfiltered="4140" processed="4127" dbindex="34380">

El peso cub (en espanyol peso cubano, peso nacional o, simplement, peso) s la unitat monetria oficial de Cuba, juntament amb el peso convertible. El codi ISO 4217 s CUP. Normalment s'abreuja $, o Cu$ per diferenciar-lo d'altres tipus de pesos. Se subdivideix en 100 centaus (centavos).

 Histria .
El peso cub va aparixer per primera vegada el 1857 en forma de bitllets de banc, i noms se'n van encunyar monedes a partir del 1915. El 1959, data de la Revoluci, un peso era equivalent a un dlar dels Estats Units. Va anar perdent valor a causa del blocatge nord-americ i de la suspensi de la quota del sucre. Aquesta suspensi fou el motiu principal que va obligar Cuba a buscar un nou soci econmic, la Uni Sovitica. Arran de la desintegraci de l'URSS el 1991, el peso va perdre la major part del seu valor i la taxa de canvi va caure fins als 125 pesos per dlar. Actualment s'ha revaloritzat considerablement i oscilla entre els 23 i els 25 pesos per dlar.


El 1993, havent desaparegut la Uni Sovitica, es va atorgar al dlar USA la condici de moneda de curs legal a Cuba per tal de tenir una divisa forta que fes crixer l'economia. El dlar, doncs, va esdevenir moneda de canvi per a uns quants serveis i bns de consum no essencials, com ara els cosmtics, i fins i tot per a alguns productes alimentaris i begudes. El 1994 es va introduir el peso convertible en termes paritaris amb el dlar (1=1). 

Els treballadors estatals cubans rebien una part del sou en pesos convertibles i la resta en pesos normals. Les botigues de productes bsics, com ara la fruita i la verdura, noms acceptaven pesos nacionals, mentre que la resta de productes eren comercialitzats per les tiendas de dlares, o botigues on es pagava amb dlars. Per augmentar la confusi, com que els dlars a Cuba de vegades s'anomenen colloquialment "pesos", la moneda a qu feien referncia els comeros s'havia de deduir pel context. 

El 8 de novembre del 2004 el govern cub va retirar els dlars de la circulaci, com a represlia per les darreres sancions dutes a terme pels Estats Units. 

 Monedes i bitllets .
Ems pel Banc Central de Cuba (Banco Central de Cuba), en circulen monedes d'1, 2, 5 i 20 centaus i d'1 i 3 pesos, i bitllets d'1, 5, 10, 20, 50 i 100 pesos. 

 Taxes de canvi .
1 EUR = 33,1444 CUP (23 de juny del 2006);
1 USD = 26,5 CUP (23 de juny del 2006);

 Vegeu tamb .
Peso;
Peso convertible;

 Enllaos externs .
 Banc Central de Cuba;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85859" title="Alcatrazz" nonfiltered="4141" processed="4128" dbindex="34381">

Alcatrazz s un grup de Hard Rock format a principis dels anys 80 per Graham Bonet (ex cantant de Rainbow), Gary Shea (baixista), Jimmy Waldo (teclista), i Jan Uvena (bateria), en collaboraci del virtus guitarrista suec Yngwie J. Malmsteen (ex membre de Steeler), amb el qual van gravar dos discs: "No parole from Rock'n'Roll" (1984), i el directe "Live Sentence", editat en vdeo amb el nom de "Metallic Live"(1984). El 1985, ja sense Malmsteen, editen el seu tercer disc, amb l'entrada d'un altre reconegut guitarrista, Steve Vai: "Disturbing the Peace". Vai se'n va anar, i llavors va entrar Danny Johnson, que va ocupar el lloc fins que es va dissoldre el grup, el 1987 amb qui Van gravar "Dangerous Games" (1986), que va ser el seu ltim lbum d'estudi. Posteriorment, el 1998 es va publicar un disc de grans xits, "Best of Alcatrazz".

La seva msica es pot definir com Hard Rock meldic, amb reminiscncies dels anys 70. Tcnic, per amb sentiment.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85860" title="Manera negra" nonfiltered="4142" processed="4129" dbindex="34382">
La manera negra s una modalitat de gravat al buit; la tinta es diposita a les parts gravades. La Matriu (gravat)matriu s de metall, aix comporta que s un gravat calcogrfic. Com calcografia, es treballa de manera directa per acci manual.

 Instruments .

 L instrument ms utilitzat per a aquesta tcnica s el granejador. Estri pesat, amb una vora semicircular dentada, que s'aplica amb un moviment de balanceig sobre la planxa de coure deixant les marques de les dents a la superfcie. El moviment del granejador deixa la superfcie coberta de solcs vorejats de barbes, com en la tcnica del gravat a punta seca. ;
 El brunyidor s utilitza per abrillantar i allisar la planxa. Estris amb aspectes diversos, ens serveixen per realitzar aquesta tasca.

 Procs .
All singular d aquesta tcnica, s la manera de procedir damunt la planxa. El procs s llarg i tedis doncs l'artista ha de treballar sobre tota la superfcie, granejant primer en un sentit i desprs en angles rectes al sentit original, desprs diagonalment en els dos sentits i finalment en totes les diagonals. Si es proceds a l'entintat i estampaci de la planxa, la imatge resultant seria d'un color negre uniforme, consistent i vellutat. 

En aquest moment l artista canvia de procediment i comena a aclarir la planxa. L'artista ha de crear la imatge rallant i aplanant la superfcie de la planxa, reduint o en alguns casos eliminant per complet les marques del granejador. Quan la imatge est acabada, s'entinta la planxa i s'estampa el gravat. Les gradacions tonals des de les zones del negre consistent fins a les del blanc pur produeixen forts contrasts.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85863" title="Hampstead" nonfiltered="4143" processed="4130" dbindex="34383">

Geografia:
Al Regne Unit:
Barri de Hampstead, un barri de la ciutat anglesa de Londres.
Hampstead (Brighton);

Al Canad:
Hampstead, un municipi de la provncia del Quebec.
Hampstead, una parrquia de la provncia de Nova Brunsvic.

Als Estats Units d'Amrica:
 Hampstead (Nova York);
 Hampstead,  un municipi de l'estat de Maryland.
 Hampstead, un municipi de l'estat de Nova Hampshire.
 Hampstead, un municipi de l'estat de Carolina del Nord.

A l'illa caribenya de Dominica:
 Hampstead, un poble.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85866" title="Josep Llus Ortega Monasterio" nonfiltered="4144" processed="4131" dbindex="34384">
Josep Llus Ortega Monasterio (Santoa, Cantbria 1918 - Barcelona, 18 de gener del 2004), tamb conegut com a Jos Lus Ortega Monasterio, ha estat un dels grans mestres compositors d'havaneres, de les que en va fer una cinquantena, i s l'autor de la ms coneguda, El meu avi. A ms de cantant, tamb va ser  instrumentista de guitarra i acordi.

 Biografia .
Va passar part de la seva infncia a Mutriku (Guipscoa), fins que va quedar orfe de pare i mare. Llavors va traslladar-se a Palol d'Onyar, on a l'escola ja componia peces de msica com Estrellita marinera; a ms, cantava al cor de la catedral de Girona. Als nou anys interpret el paper principal de la comdia musical Xao al Teatre Principal de Girona. Va ser en aquesta poca que entr en contacte amb la llengua i la cultura catalanes. A l'any 1942 fund el grup d'havaneres Los Gringos.

Passada la Guerra Civil entr a l'exrcit. Va estar destinat al Cos de Regulars al Nord d'frica, a Ceuta i Larache, i estudi a les acadmies militars de Saragossa, Guadalajara i Toledo. Ja capit, en els anys cinquanta va estar assignat a l'Escola Militar de Muntanya, de Jaca. Pass desprs a Puigcerd, com a Cap de la Gurdia Civil de Fronteres, tasca que compagin amb la professor d'educaci fsica a La Molina. A comenaments dels 60, ja comandant d'infanteria, fou enviat a Menorca, on compongu canons per al grup Los Parranderos, collabor en el Festival de Cancin Menorquina d'Alaior, i deix un gran record en general. El 1964 fou traslladat a Palams, a la Costa Brava. Fou un dels organitzadors de la primera Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell (1967). A l'any segent va compondre l'obra que li donaria ms anomenada, l'havanera El meu avi. Conjuntament amb Evarist Puig i Joaquim Sim fund el 1972 el Festival de Can Marinera de Palams.

En els anys setanta particip en la fundaci de la Unin de Militares Demcratas. En ser enxampat el 1976 amb unes octavetes de propaganda de la formaci, un judici militar el condemn a cinc mesos de pres militar a Cadis. Tres anys ms tard va ser expulsat de l'exrcit per "ofensa a l'honor". El 1984, el govern revis el judici i el restitu a l'honor i grau de coronel; tot i amb aix, en Josep Llus no reemprengu la carrera militar perqu ja tenia una altra ocupaci: havia  fundat el grup d'havaneres Cavall Bernat el 1975, i es dedicava plenament a la msica, cantant i component havaneres. Es jubil del conjunt el 1995.

En els ltims anys de la seva vida reb nombrosos homenatges, el ms clid dels quals a Calella de Palafrugell, durant les populars cantades d'havaneres. Francesc Salse i Josep Maria Cao li han dedicat l'havanera Al mestre Ortega Monasterio Lletra i partitura. El compositor tamb t dedicades esttues a Puigcerd, recordant les seves facetes com a msic i com a muntanyenc, i a Platja d'Aro.  Va rebre la Creu de Sant Jordi el 1999 per tota una carrera dedicada a la difusi de l'havanera.

El seu fons musical, ms de cent composicions entre canons i havaneres,  es conserva a la Fundaci Ernest Morat, de Palafrugell.

 Obres .
 Adis a la isla (ca. 1962), lletra de Gurmesind Riera, premi al Festival de Cancin Menorquina de Alayor;
 Aquesta tornada parrandera (anys 80);
 La balada d'en Lucas (1962) Partitura;
 Balada menorquina (ca. 1960);
 Bella Candanch;
 El can de Palams, vals mariner Cano en MP3 pel Grup Bergant Partitura;
 Cantan los Parranderos (ca. 1960);
 Coplas bravas;
 Corrandes marineres (o Corrandes palamosines), valset mariner;
 De sol a sol;
 Encisadora, marxa marinera;
 Esquiando voy;
 Estrellita marinera (anys trenta), vals;
 Margarita y el mar (ca. 1960);
 Mi bello Candanch;
 La mueca (anys 40), bolero;
 Na nena (ca. 1960), lletra de Gurmesind Riera;
 Plora guitarra;
 La Rosa del Port, valset mariner;
 Viernes de Mayo, himne oficial de Jaca, lletra d'Eugenio Villacampa;

 Havaneres .
 L'avi canta;
 Balandrejant;
 Beber, beber;
 Bitxintxo, en castell i euskera;
 Bon cremat;
 Can d'Andorra;
 Cap a romandre;
 La Catedral;
 Cavall Bernat;
 Dia i nit;
 Enamorada de la mar;
 Escolta es vent (1966), lletra de Cristfol Mus Reyns;
 L'Havana Xica;
 Havanera de Trrega;
 Lluna marinera;
 Marta voladora (1994), dedicada a Marta Ferrusola quan volava en parapent;
 Menorquina;
 Meritxell;
 El meu avi (1968);
 No vull dir adu, lletra de M. Guiu;
 Parla de mestre;
 Rom cremat;
 Si fssim gavines, lletra de Cristfol Mus;
 Solitud;
 Toia, lletra de J.Puig Dria;
 Tornada a Menorca, lletra de Gurmesind Riera;
 Tornar;
 Vell mariner;
 Vinyes verdes;

 Bibliografia .
 Jos Luis Ortega Monasterio La tuna Barcelona: Alas, 2004;
 Jos Luis Ortega Monasterio Aprenda a tocar la guitarra en 15 das y el transporte fcil de canciones Barcelona: Alas, 1977 (n'hi ha una altra edici del 1970);
 Jos Luis Ortega Monasterio Mtodo fcil de guitarra y el transporte armnico  3a. edici Barcelona: Alas, 1987 (altra edici del 1980);

 Gens Sinca Havaneres: imatges, histria i tradicions de la can marinera Barcelona: Columna 2005;
 Galina Bakhtiarova Transatlantic Returns: The Habanera in Catalonia a la revista Quaderns-e 03 2004-a  ;
 Xevi Planas i Casamitjana Josep-Llus Ortega-Monasterio, l'autor d"El meu avi", article publicat a Revista de Girona nm. 156 (1993);

 Enllaos .
Josep Llus Ortega Monasterio i Los Parranderos;
Fundaci Ernest Morat, dedicada a l'estudi de l'havanera, dipositria de l'arxiu musical d'Ortega Monasterio;
Plana de lletres d'havaneres i canons marineres;

 Vegeu tamb .
El meu avi;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85868" title="Niceto Alcal-Zamora" nonfiltered="4145" processed="4132" dbindex="34385">



Niceto Alcal-Zamora y Torres (Priego de Crdoba (Espanya) 6 de juliol de 1877 - Buenos Aires (Argentina) 18 de febrer de 1949). Advocat i poltic espanyol, primer president de la Segona Repblica espanyola (1931-1936).


Primers anys.
Advocat de gran prestigi, va iniciar la seva carrera poltica sent molt jove dins del Partit Liberal del comte de Romanones. Va ser diputat per La Carolina en 1905 i 1907 i sotssecretari de Governaci. Ms tard va passar al sector demcrata dirigit per Manuel Garca Prieto, en el govern del qual va ser ministre de Foment (1917) i de la Guerra (1922). Va ser tamb representant d'Espanya en la Societat de Nacions. Opositor declarat de la dictadura del general Primo de Rivera. El 13 d'abril de 1930 va pronunciar un violent discurs al teatre Apolo de Valncia en el qual va retirar el seu suport i confiana a la monarquia i va propugnar una repblica conservadora, burgesa, recolzada en les classes mitjanes i en els intellectuals.

El govern provisional.
Junt amb Miguel Maura i el seu partit "Dreta Liberal Republicana", va representar al republicanisme conservador en el Pacte de Sant Sebasti el 17 d'agost de 1930 a fi d'impulsar un moviment popular que enderroqus a la monarquia i instaurs la Repblica. D'aquest pacte va sorgir un comit executiu encarregat de dirigir l'acci republicana a Espanya. Alcal-Zamora va ser elegit el seu president. Era, de fet, l'antecedent del govern provisional. El dia 12 de desembre van tenir lloc els fets de Jaca el 1930 quan els capitans Fermn Galn i Garca Hernndez van proclamar la Repblica a Jaca i van iniciar una marxa cap a Osca per, venuts per les forces governamentals, van ser jutjats i executats. Tamb es van revoltar a l'aerdrom de Cuatro Vientos el comandant Ramn Franco i el general Queipo de Llano, per en no secundar-los les forces van fugir a Portugal amb avi. Els lders de les forces antimonrquiques, part del comit, i entre ells Alcal-Zamora, van ser detinguts pel Govern. El judici pblic, celebrat el mar de 1931, els va condemnar a sis mesos i un dia, que van ser substituts per llibertat condicional.

Davant del difcil caire que prenia la situaci, i desprs de la dimissi de Berenguer el febrer de 1931, el rei va encarregar a l'almirall Juan Bautista Aznar-Cabaas la formaci del govern. El dia 18 de febrer es va presentar el nou gabinet constitut per ministres monrquics. El dia 12 d'abril es van celebrar eleccions municipals, el resultat de les quals va ser de 22.150 regidors monrquics i 5.775 republicans; tanmateix en 41 de les 50 capitals de provncia van guanyar els republicans, que en el cmput total havien aconseguit ms vots ja que era ms gran el nombre de vots necessaris per assolir l'acta de regidor al mn urb que en el rural. Alfons XIII, partidari davant algun dels seus ministres que no hi hagus vessament de sang, s'exilia davant de l'ultimtum del Comit Revolucionari presidit per Niceto Alcal Zamora. Aquest, que va comptar des del primer moment amb el suport popular i amb el de la Gurdia Civil, enviada en aquells moments pel General Sanjurjo, es va convertir en el govern provisional. Alcal-Zamora i Maura garantien la presncia de la viva burgesia conservadora en el govern i la continutat poltica dins d'un rgim diferent. Aquest govern va proclamar la Segona Repblica el 14 d'abril de 1931; mentre el rei embarcava en Cartagena i la seva famlia prenia el tren cam de Frana.

 Naixement de la II Republica .
 
El 15 d'abril el govern va fer pblic un programa d'actuaci basat en el pacte de Sant Sebasti. Va ser anunciada una reforma agrria, llibertat de cultes i creences, respecte a la propietat privada, responsabilitats als collaboradors de la dictadura, augment gradual de les llibertats individuals i sindicals, etc.

Tot just va accedir al poder, el govern va haver d'enfrontar-se a la proclamaci de la repblica catalana i als esdeveniments anticlericals del mes de maig. Tamb hi va haver moltes dificultats amb les organitzacions anarquistes que van negar la seva collaboraci amb la nova repblica.

El govern se'n va anar inclinant cap a un republicanisme ms d'esquerres representat a la figura de Manuel Azaa, postura que clarament es va reflectir a la redacci de la Constituci. La qesti clerical va enfrontar de nou a republicans conservadors i esquerrans, socialistes i radicals, i finalment Alcal-Zamora i Maura van abandonar el govern el 14 d'octubre de 1931.

Tement que Alcal-Zamora emprengus una campanya revisionista i de desprestigi contra la repblica, socialistes i azaistes van convenir a oferir-li la presidncia de la Repblica, crrec per al qual va ser elegit candidat nic el 2 de desembre. Va jurar el crrec l'11 de desembre de 1931.

 Primer president de la II Repblica .
Home autoritari i convenut de la seva missi, des del primer moment va tractar d'intervenir en els assumptes del govern. Per aquesta ra, va quedar apartat del paper que li corresponia, s a dir, compensar el jacobinisme del seu primer ministre Manuel Azaa.

La idea del president era incorporar a la direcci d'Espanya les noves forces sorgides desprs de la Restauraci i contingudes pels ltims Borbons. Aquesta obertura s'havia de fer des de dalt, suprimint tot el que impeds aquest pas i establint les premisses essencials d'un nou ordre per la via pacfica i parlamentria. El 14 d'abril de 1931 va semblar donar-li la ra, per a partir de maig els diferents esdeveniments van indicar que la realitat no corresponia als seus somnis.

 Els problemes amb Azaa .
No s estrany que el president es ports fredament amb el seu govern. Aquesta situaci va quedar en descobert quan Azaa li va presentar per a la seva ratificaci la llei de Congregacions - llei de secularitzaci de l'ensenyament - i la llei del Tribunal de Garanties Constitucionals, que completaven la Constituci de 1931. Alcal-Zamora es va resistir al mxim a firmar ambdues lleis, per no es va atrevir a vetar-les. La situaci es va fer tan tensa que fins i tot l'oposici va acusar el president de morositat.

Poc desprs, en ocasi d'un reajustament de govern, les diferncies van tornar a sorgir i Azaa va dimitir amb el seu gabinet. Desprs de diverses consultes fallides. Alcal-Zamora va tornar a nomenar primer ministre a Azaa (12 de juny), fet que va decebre els conservadors, convenuts que el president era un simple ninot a les mans de l'esquerra.

Aquest tercer gabinet Azaa no va aconseguir la confiana de les Corts i el setembre va dimitir. Alcal-Zamora va dissoldre les Corts Constituents i, desprs d'un fuga mandat del radical Alejandro Lerroux, li va encarregar al radical Diego Martnez Barrio la celebraci de noves eleccions (8 d'octubre de 1933).

 El bienni radical-cedista .
Les dretes van guanyar mpliament les eleccions del 29 de novembre de 1933, primeres de la Histria d'Espanya en las que van poder votar les dones. El radical Alejandro Lerroux va formar govern per encrrec del president i amb l'anuncia de la Confederaci Espanyola de Dretes Autnomes (CEDA), dirigida per Jos Mara Gil-Robles. Alcal-Zamora es va portar malament amb els radicals i sobretot amb la CEDA, ja que desconfiava de l'esperit democrtic del partit de Gil-Robles, que, si b es declarava respectus amb l'ordre establert, no havia jurat lleialtat a la Repblica. Per aquesta ra va buscar sempre solucions de comproms, com el confs govern de Ricardo Samper e Ibaez, que no va agradar a ning.

L'octubre va haver de tornar a recrrer a Lerroux que va formar govern amb tres ministres de la CEDA, per amb la declaraci de l Estat Catal el 6 d'octubre de 1934 a Catalunya, la revoluci d'Astries, la seva indecisi i l'escndol de l'estraperlo (un cas de corrupci lligat al negoci del joc), van impedir una acci de govern coherent.

D'altra banda, Alcal-Zamora va utilitzar tots els seus recursos per apartar a la CEDA del poder fins que la crisi de govern de 9 de novembre de 1935 li va oferir aquesta oportunitat. Va nomenar primer ministre al seu amic Manuel Portela Valladares, que va presidir un interregne entre novembre de 1935 i febrer de 1936. La seva intenci era crear una fora de centre entre la dreta radical-cedista i l'esquerra social azaista.

 La caiguda .
Per aclaparadora majoria, el Front Popular va guanyar les eleccions de febrer de 1936. Si aix era una derrota per a la dreta, tamb ho era per a Alcal-Zamora i les seves aspiracions. Azaa va ser encarregat de formar govern.

Molt aviat van comenar els socialistes una campanya contra Alcal-Zamora, al qual no perdonaven la seva actitud de juny i setembre de 1933. Es va obrir un debat en les Corts sobre la inconstitucionalitat de l'ltima dissoluci de les mateixes, ja que segons la Constituci de 1931, el President estava facultat per dissoldre les Corts dues vegades, per la segona dissoluci podia ser sotmesa a la consideraci de la Cambra, i si una majoria considerava que s'havia coms alguna irregularitat, el President podria ser destitut.
La controvrsia es produeix quan la nova majoria de les Corts, considerant que aquesta era la segona dissoluci, enjudicien l'actuaci del President i dictaminen que la dissoluci s'havia produt amb molt retard, per la qual cosa el President havia de ser destitut. Tanmateix, hi havia qui opinava que aquesta era la primera dissoluci, ja que l'anterior (la de 1933) no s'havia de comptar en tractar-se de les Corts Constituents, les que van elaborar la Constituci i per tant eren anteriors a ella. Finalment, per 238 vots a favor i 5 en contra el President va ser destitut. Aquest en principi es va resistir, per abandonat per tots va haver d'admetre la cessaci.

Desprs d'unes setmanes en qu es va fer crrec de la Direcci de l'Estat Diego Martnez Barrio, en la seva qualitat de President de les Corts, va ser substitut per Manuel Azaa l'11 de maig de 1936.

 ltims anys .
L'inici de la Guerra Civil el va sorprendre en un viatge per Escandinvia. Va decidir no tornar a Espanya quan es va assabentar, segons compta en les seves memries, reescrita durant l'exili, que milicians del govern del Front Popular havien entrat illegalment al seu domicili, robant-li les seves pertinences, saquejant aix mateix la seva caixa de seguretat al banc Crdit Lyonnais a Madrid, emportant-se el manuscrit de les seves memries. Va fixar la seva residncia a Frana on el va sorprendre la Segona Guerra Mundial.

Desprs de mltiples penalitats, a causa de l'ocupaci alemanya i a l'actitud collaboracionista del govern de Vichy, va sortir de Frana i desprs d'un pens viatge de 441 dies amb vaixell va arribar a Argentina el gener de 1942, on va viure dels seus llibres, articles i conferncies.

No va voler tornar a Espanya durant el rgim franquista encara que, pel que sembla, se li va fer algun oferiment, ja que un fill seu estava casat amb una filla del general Queipo de Llano, un dels protagonistes de l'alament.

El seu cadver va ser repatriat a Espanya el 1979 i est enterrat al Cementiri de l'Almudena de Madrid.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85869" title="Corrado Trinci" nonfiltered="4146" processed="4133" dbindex="34386">
Corrado Trinci fou un noble de Foligno que seguia la llei llombarda, que est testimoniat entre 1228 i 1240. El 1239 va participar a l'expulsi dels gibellins de Foligno, per el 1240 es va canviar de bndol quant la ciutat fou conquerida pels imperials. Va deixar cinc  fills: Corrado I Trinci,  Piacenza,  Berardo Trinci,  Trincia Trinci i Nallo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85870" title="Corrado I Trinci" nonfiltered="4147" processed="4134" dbindex="34387">
Corrado I Trinci fou fill de Corrado Trinci. Fou un cap gibell que va lluitar pel emperador fins el 1268 (desprs fou gelf) i fou podest de la ciutat de Foligno el 1288 i llegat de la ciutat a Perusa el 1289. El seu fill Berardo Trinci va participar a la conquesta d'Asisi el 1321 i fou el pare de Rinaldo que a la seva vegada fou pare de Trincia Trinci, podest de Florncia el 1386. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85871" title="Berardo Trinci" nonfiltered="4148" processed="4135" dbindex="34388">
Berardo Trinci, era fill de Corrado Trinci i fou un cap gibell de Foligno que el 1268 es va passar al partit dels gelfs. Va morir passat el 1268.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85872" title="Trincia Trinci" nonfiltered="4149" processed="4136" dbindex="34389">
Trincia Trinci era fill de Corrado Trinci. Fou vicari del rector de Foligno durant deu anys, i podest de Foligno el 1289 i va morir el 1296, i fou el pare d'Ugolino I Trinci, de Nallo I Trinci i de Maddalena.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85873" title="Ugolino I Trinci" nonfiltered="4150" processed="4137" dbindex="34390">
Ugolino I Trinci era fill de Trincia Trinci. Va participar a l'expedici contra Asisi el 1321 i contra Spoleto el 1322; fou protector del partit gelf de Foligno ciutat a la que va exercir el poder exercint com a gonfanoner de justcia i capit del poble el 1321, com a jutge el 1329, i com a podest el 1334, any en qu va conquerir Bevagna. Va morir el 1338. Noms va deixar una filla de nom Maddalena.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85874" title="Nallo I Trinci" nonfiltered="4151" processed="4138" dbindex="34391">
Nallo I Trinci era fill de Trincia Trinci i germ d'Ugolino I Trinci,  i fou gonfanoner de justcia i capit del poble de Foligno el 24 de juny de 1305. Va morir el 1321 i fou el pare de Corrado II Trinci, Ugolino II Novello,  Luciano,  Vagnozio (mort el 1350, pare de dos monjos franciscans ordenats el 1323: Paolo, 1309-1391, i Francesco), Pietro (monjo i bisbe d'Spoleto des el 1306,  mort el 1320),  Ciolo (Podest de Gualdo de  Cattani el 1328),  Contessa,  Agata,  i Offredo (capit  jutge d'Orvieto el 1357).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85876" title="Corrado II Trinci" nonfiltered="4152" processed="4139" dbindex="34392">
Corrado II Trinci fou fill de Nallo I Trinci. Fou gonfanoner de justcia i capit del poble de Foligno des el 1338, capit del poble d'Orvieto el 1323, podest de Florncia el 1330, governador i capit de Bevagna el 1335, podest de Castello di Limisano el 1340, capit del poble de Siena i podest de Foligno el 1341. Va morir el 1343 i va deixar dos fills monjos: Rinaldo i Corrado.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85877" title="Ugolino II Novello" nonfiltered="4153" processed="4140" dbindex="34393">
Ugolino II Novello era fill de Nallo I Trinci i germ de Corrado II Trinci, i fou fet cavaller per Llus d'Anjou el 1337;  fou  gonfanoner de justcia i capit del poble de Foligno des el 1343 i va morir el 1353. Va deixar sis fills: Trincia II Trinci, Corrado III Trinci, Rinaldo (prior de la catedral de Foligno el 1358 i bisbe de la ciutat des el 1363, mort el 1364),  Polissena,  Ottavia i  Giacomuccio (podest de Montefalco el 1398, pare de Mandredonio, Lucrezia, monja, i Giacomo, monjo que fou rector de Sabnia el 1424, governador de Rieti el 1426,i va tenir fills naturals, mort presoner a Roma el 1442).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85878" title="Trincia II Trinci" nonfiltered="4154" processed="4141" dbindex="34394">
Trincia II Trinci fou fill d'Ugolino II Novello. Fou armat cavaller junt amb el pare el 1337 i fou gonfanoner de justcia i capit del poble de Foligno des el 1353, essent reconegut vicari pontifici "in temporalibus" el 29 de novembre de 1367. Fou tamb vicari apostlic de Bevagna des el 1371, general de l'Esglsia i gonfanoner del ducat d'Spoleto des el 30 de desembre de 1371; es va casar amb Giacoma d Este, filla del marqus Nicolau I Este, senyor de Ferrara. Fou assassinat a Foligno el 18 de setembre de 1377. Va deixar quatre fills: Ugolino III Trinci, Onofrio (prior i desprs bisbe de Fligno el 1397, mort el 1403), Contessa i Marina (morta el 18 de maig de 1418).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85879" title="Corrado III Trinci" nonfiltered="4155" processed="4142" dbindex="34395">
Corrado III Trinci fou fill d' Ugolino II Novello. Fou gonfanoner de justcia i capit del poble de Foligno des el 1377, confirmat pel Papa el 1383 com a vicari pontifici de Foligno, Bevagna, Giano, Castagnola, Montecchio,  Montefalco, Leonessa i Valtopina juntament amb el seu nebot Ugolino III Trinci. Va morir el 1386.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85880" title="Ugolino III Trinci" nonfiltered="4156" processed="4143" dbindex="34396">
Ugolino III Trinci fou fill de Trincia II Trinci, i fou gonfanoner de justcia i capit del poble de Foligno des del 1386, vicari pontifici de Foligno i Nocera des del 1405. Va morir el 1415. Estava casat amb Constanza Orsini filla d'Aldobrandino Orsini comte de Pitigliano.  Va deixar 12 fills: Niccol I Trinci, Corrado IV Trinci,  Antonio (cannic i prior mort el 1430),  Achille (mort desprs del 1432),  Trincia (mort passat el 1430), Bartolomeo (assassinat a la  Rocca de Nocera el 10 de gener de 1421), Agnese (casada amb Andrea Tomacelli marqus i rector de  la Marca d'Ancona, senyor de Configni i Casarano), Viviana (casada amb Berardo III Varano senyor i vicari de Camerino, morta desprs del 1434),  Marsobilia (casada amb Antonio Smeducci senyor sobir i vicari pontifici de San Severino, es va fer monja el 1436 i va morir a Foligno el 1446), Prugolina, Giacoma i  Francesca.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85881" title="Niccol I Trinci" nonfiltered="4157" processed="4144" dbindex="34397">
Niccol I Trinci fou fill d' Ugolino III Trinci, fou vicari pontifici de Foligno i Nocera des el 1415, i fou tamb general al servei de Vencia. Fou assassinat a Nocera el 10 de gener de 1421. El 1404 es va casar amb  Tora da Varano, filla de Rodolf III Varano, senyor i vicari pontifici de Camerino. Va deixar 4 filles:  Ambrosina,  Faustina, Bianchina (casada amb Guiu Antoni Manfredi de Faenza) i  Elisabetta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85882" title="Corrado IV Trinci" nonfiltered="4158" processed="4145" dbindex="34398">
Corrado IV Trinci  fou fill d' Ugolino III Trinci. Fou vicari pontifici de Foligno i Nocera des el 1421 fins el 8 de setembre de 1439. El 1434 fou nomenat governador de Viso (1434-1435), i el mateix any encara va adquirir Montefalco, de la que fou investit el 1438, per el setembre del 1439 fou deposat i empresonat per ordre del Papa i fou estrangulat a la seva cella del castell de Soriano a Viterbo el 14 de juny de 1441.

Es va casar el 1400 amb Armellina Casali filla d'Uguccione Urbano senyor de Cortona; mes tard es va casar amb Tancia Orsini per es van separar el 1436. Va deixar nou fills: Niccol (estrangulat amb el pare el 14 de juny de 1441), Ugone (assassinat per les masses de Foligno el 1439, casat el 1429 amb  Orsolina da Varano, filla de Gentil IV Pandolf senyor i vicari pontifici de Camerino, i que va deixar dos filles, Francesc i Constanza), Csar (tamb assassinat a Foligno el 1439), Rinaldo (prior i cannic de Foligno el 1398, bisbe de Foligno el 1437 fins el 1439 no reconegut pel Papa, exiliat el 1439 a Mil on va morir vers el 1452), Contessa, Faustina (morta el 1448), Marsobilia (1415-1485), Ugolino (estrangulat amb el pare el 14 de juny de 1441) i Francesco (assassinat a Foligno el 1439).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85883" title="Histria de Frana" nonfiltered="4159" processed="4146" dbindex="34399">


Eus ac la histria de Frana ordenada cronolgicament:

Protohistria.
Les primeres fonts escrites quant a les poblacions dels territoris que esdevindrien un dia posterior la Frana sn gregues. Tucdides noms dedica una quinzena de lnies en la seva ampla (8 volums) obra Guerra del Pelopons a la fundaci de Marsella que havia ocorregut dos segles abans. El contemporani de Tucdides, Herdot s, per contra, molt ms prolix quant a la Gllia, parlant del tema en moltes pgines de les seves histries. Les rares cites que es fan sobre la resta de la Gllia mostren que els grecs antics coneixien molt malament aquest pas i els pobles que l'habitaven. Herdot enllista diverses tribus, per, sense precisi sobre llur localitzaci llevat del cas de la tribu dels celtes ligies que habitaven la regi de la Marsella. 

Les excavacions arqueolgiques que s'han realitzat a Marsella, mostren que el lloc era, de fet, actiu abans de la "fundaci" grega. Els foceans no eren els nics ni els primers a operar a la regi. Els fenicis ja havien arribat a les costes galles diversos segles abans, per, la discreci llegendria d'aquest poble mercantil no deix cap rastre. Se sap,  no obstant avui dia que els fenicis van establir slides rutes comercials a la Gllia i probablement havien construt albergs a l'interior. Aquest tema, per, encara s molt controvertible entre els historiadors. Una cosa s certa: els fenicis van introduir l'alfabet i l'escriptura a la Gllia, per, els gals van preferir no utilitzar aquesta innovaci. 

No seria sin fins al temps d'Aristtil, alumne d'Iscrates i de Plat (del 384 al 332 aC) que serien esmentats els costums dels celtes, (del grec        Keltoi), que habitaven el territori entre el Rin i els Alps. Ell, com la majoria dels historiadors antics anteriors a la conquesta romana, va insistir sobre la riquesa llegendria del pas, el valor belligerant dels soldats i els costums brbarics (en el sentit modern) d'alguns celtes. Aquestes fonts sn nombroses i riques en informaci, per, mostren alhora la ignorncia dels grecs quant a la Gllia. Aquests autors (historiadors o gegrafs) s'inspiraven en altres textos i no realitzaven mai el viatge per verificar les afirmacions llurs antecessors. 

Civilitzacions de l'edat de ferro.
L'arqueologia permet entreveure el sorgiment de disturbis i problemes militars i socials en les societats relativament estables del neoltic tard i de l'edat de bronze. Aquests disturbis van tenir lloc al voltant el 850 aC, s a dir, la primera edat de ferro, com ho mostra la terminus postquem (data de la fi de l'ocupaci) de nombrosos assentaments. 

La caracterstica d'aquest perode sembla haver estat la dominaci dels principats de grandria relativament considerable regits per una aristocrcia guerrera. Aquests "prnceps i princeses cltics" es van enterrar amb armes i gran pompa. Llurs tombes han revelat tamb la presncia de luxosos objectes que provenien de tot el mediterrani (particularment d'Egipte), la qual cosa prova la dimensi comercial de la riquesa d'aquests aristcrates. 

Al 600 aC, any de la fundaci del port grec de Masslia (Marsella), en el mar Mediterrani pels marins grecs que venien de la Focea, ciutat grega de l'sia Menor. Altres colnies del mateix tipus, abans i desprs d'aquesta data, van aparixer al llarg de la ribera. La ciutat focea va prendre, tanmateix, un ascens decisiu sobre els seus rivals al voltant del 550 aC amb l'arribada en massa de refugiats foceus, ats que la Focea havia caigut en mans dels perses. Amb aquest suport, Marsella va assajar, per diversos segles, de jugar un paper clau i important sobre els vens tan perillosos com ara els celtes, el cartaginesos, els etruscs, i amb el temps, els romans. Marsella ho va assolir per un temps, per, es va enfonsar rpidament per causa de les forces adverses, i des del segle IV aC va tenir un rang menor, acontentant-se amb servir de trampol per a Roma.

Els celtes: 450 al segle II aC.

Entre el 450 i el 400 aC, una altra vegada, es van produir canvis importants en els dominis artstic i probablement poltic. s en aquest moment que apareix la cultura de La Tne prpiament en territori francs. Tradicionalment, aquesta data marca el comenament del perode gal (en el sentit estricte). Moltes tesis discuteixen encara, assajant d'explicar els canvis que constata l'arqueologia. Tanmateix, s molt poc probable que una invasi sigui el fonament d'aquesta evoluci, ats que aquest perode va estar marcat sobretot pel poder militar gal. Aquests conqueridors realitzen raids fins i tot a Grcia i l'sia Menor, lloc en qu els glates fonden Ancyre (Ankara). s el fams Terror Gallicum que gelava la sang dels romans. Els raids gals eren violents i s'evitaven per mitj del pagament d'un rescat. Roma, ella mateixa encara una modesta ciutat, va ser afectada directament el 387 o 390 aC, desprs de la batalla d'Allia. Marsella, aliada de Roma, va finanar una part del rescat exigit pel celta Brennus. 

Fou tamb l'poca d'una expansi que faria que els pobles gals s'estenguessin a la Gran Bretanya, Ibria i al nord d'Itlia. Els atrebats (Arras) van arribar al Sussex, els parisii (Pars) a Yorkshire i els senons (Sens) a l mar Adritic, els cenomans (Le Mans) a la Llombardia, els linyons (Langres) a la regi del Po. No se sap si aquestes coincidncies de noms sn degudes als desplaaments dels pobles o a les conquestes realitzades per petits grups de conqueridors que van imposar llur nom a les poblacions locals. Aquests noms van romandre enllaats als territoris i a les capitals galles fins als nostres dies. La gran majoria de les ciutats gallo-romanes del baix imperi van reprendre el nom del poble per al qual eren la capital, i aquest nom s'ha conservat en els noms actuals de les ciutats i pasos en qu es troben: Petrocores a Pergeux, Namnetes a Nantes, bellovaques a Beauvais, Turons a Tour, Abrincats a Avranches, Rutens a Rodez, etc. Els territoris d'aquestes ciutats van formar l'estructura administrativa de la base de l'Imperi Rom a Gllia. Les dicesis cristianes van reprendre tamb els noms i les delimitacions sense cap canvi important fins a la Revoluci Francesa.

Perode gal d'independncia: segles II i I aC.
El terme gal (del llat: galli) va ser registrat per primera vegada per Cat el Vell al voltant el 168 aC per designar als habitants de la regi celta que havien envat la plana del Po, s a dir, els habitants de la Gllia Cisalpina. Segons les fonts llatines, les monarquies i les oligarquies galles semblen haver cedit el poder a magistrats electes: els "vergobrets". Les institucions galles semblen, no obstant, molt ms antigues. 

Contrriament a la imatge tradicional heretada dels autors antics i de la visi moderna que ha, per molts temps, perseguit als gals, sembla avui dia que la civilitzaci galla del perode que va precedir immediatament la conquesta romana va ser particularment florent. El sorgiment de veritables ciutats fortificades de dimensions molt ms considerables que no pas les fortaleses dels perodes anteriors, o fins i tot l's de la moneda, sn caracterstiques d'una civilitzaci gaireb equivalent a aquelles de la pennsula italiana des del 300 al 200 aC. Les aportacions galles a la cultura romana de la repblica tardana, i desprs de l'imperi, van ser nombroses: en l'mbit lingstic, en l'mbit de l'artesania o fins i tot en l'mbit militar (el tonell, l'espasa i la cota de malla en sn exemples).

L'Antiguitat.
Fi de la independncia galla: 125 a 51 aC.
El sud-est de la Frana, principalment el Llenguadoc i la Provena, que era anomenada Gallia togata o Gllia en toga, ats la seva romanitzaci avanada cap a la fi de la seva independncia, va ser conquerit per Roma des de finals del segle II aC. Conformaria la provncia romanana de la Gllia Narbonesa que s'estenia des dels Pirineus als Alps passant per la vall del Rin. La presa d'aquests territoris va ser conseqncia de l'actitud ambigua dels gals durants les guerres pniques oposant-se a Roma i Cartago. 

Sota el pretext d'un suport militar donat a Marsella, el general rom Sextius Calvinus va conquerir els territoris dels saliens i va provocar la gudia de llur rei: del seu nom es deriva el nom de la ciutat d'Aix-en-Provence (del llat Aquae Sextie, "Les aiges de Sextius"), mentre que el de la capital dels saliens es va perdre. 

L'agost del 121 aC, els romans, enviats pel cnsol Flavius, van afrontar-se a una coalici entre els arverns i els allbriges a la vora del riu Isre. Roma va atacar aquest ltim poble sota el pretext que havien donat rebut al rei sali com a refugiat. El rei arvern, Bituitos, va ser empresonat i portat triomfalment a l'Itlia. Al mateix temps, els gals rivals de l'hegemonia averna, especialment els aduins, van ser rebuts en el Senat i van ser proclamats "amics de Roma". Desprs d'aquesta derrota galla, la resta dels territoris situats al sud i a l'est dels Cvennes van ser sotmesos rpidament. 

Al 80 aC, tanmateix, un cap amb el nom de Celtillos, pare del futur Vercingetorix, va assejar de restaurar un poder reial als averns, com en el temps de Luernios i de Bituitos. Per, va fracassar, i va ser cremat viu per l'aristocrcia del seu poble. El seu germ Boganitio sembla haver estat el seu principal rival durant aquest afer, ats que es coneix que es convertiria llavors en el primer en el poder sobre els averns. 

Caldria esperar al 58 aC perqu l'ambici d'un home, Juli Csar i l'amenaa de la pressi germnica sobre els gals sacsegessin l'equilibri poltic. El pretext de la intervenci romana seria la migraci helvtica: aquest darrer poble, fugint dels germans, desitjaven establir-se a la Gllia (territori de la Vende actual), provocant la clera dels altres pobles gals, principalment els aduins. Juli Csar, que havia estat anomenat com a procnsol dels gals poc temps abans va realitzar llavors una irrupci encapalant les seves legions al nord del Rin. Per legitimar la seva acci, es va basar en un senatus-cosulte (la resposta del Senat rom a una petici d'un procnsol o un pretor) el 61 aC que prometia als aduins el suport rom. 

La guerra va ser llarga i mortal i el gener del 52 aC amb l'accessi al poder de Vercingetorix els averns i llurs aliats es van aixecar contra l'exrcit del procnsol. Juli Csar, gaireb assoleix trencar la determinaci del gals l'aixecament dels quals seria, a partir de llavors, generalitzat. Setges, incendis de ciutats i massacres van ser llavors part del programa que va produir, per, una victria romana davant de la fogositat desorganitzada dels gals. 

La Gllia, conquerida per Juli Csar desprs de la guerra contra els gals, del 58 al 51 aC, data en qu va caure l'oppidum d'Uxellodunum, va ser registrada en l'obra del seu principal actor rom: Juli Csar, que va escriure els seus Comentaris sobre la Guerra de les Gllies. Aquest text es va realitzar amb precauci, ats que era, sobretot, un manifest poltic. En triomfar sobre el Terror Gallicum i en explotar perfectament aquesta victria histrica en la plana poltica, Juli Cesar es convertiria en la figura ms important de l'Antiguitat.

La Gllia romana.
La romanitzaci i la pacificaci semblen haver estat relativament rpides, fins i tot fcils. L'historiador llat Flavi Josep, ell mateix havent-se convertit a l'estil de la vida romana, va esmentar els gals com a exemples del seu domini, remarcant que ells haurien tingut la capacitat militar d'expulsar als romans. 

Les elits es van romanitzar gaireb immediatament: aquest fenomen va ser reforat per les Tables de Lyon per mitj de les quals l'emperador Claudi va donar accs als gals al Senat rom. Els testimoniatges epigrfics, igualment, suggereixen que els druides antics es romanitzarien abans de la conquesta, potser, per oportunisme o per la por que a causa de les represlies, llur ensenyament hagus estat prohibit. En tot cas, el sincretisme rom va fer nixer una veritable "Gllia romana". Aix, els arquelegs i els historiadors han utilitzat el gentilici de gallorom per designar-ne els habitants desprs de la conquesta, encara que el terme no va ser mai utilitzat pels contemporanis, que simplement es deien "gals". 

El 21, noves mesures financeres van fer que diversos pobles gals, com ara els andecavis i els turons, es rebellassin. Un adu, Juli Sacrovir, va encapalar als pagesos insurgents del Nevers i va oposar les tropes auxiliars galles a les tropes romanes. Venut, es va sucidar.

El 69 un batave, Civilis, va aixecar les seves tropes a Blgica encara que Vitellius i Vespasien es van enfrontar per l'imperi. El liny Julius Sabinus, oficial gal, ajudat per dos oficials treveris va acabar amb les tres legions romanes que es trobaven a les vores del Rin. Va trencar les tables de Lyon i es va fer proclamar "Cesar", per, seria rpidament derrotat pels sequans. Va ser pres pels romans desprs d'haver viscut amagat durant nou anys, i va morir torturat amb la seva dona. 

Aquest perode que va enfrontar els pobles gals els un contra els altres   Sabinus mateix alitat als germans   mostra que hi havia ms problemes interiors malgrat la voluntat d'acabar amb la dominaci romana.  La pau que es va establir, encara que una pau "en armes", va durar fins als problemes de mitjans del segle III. 

Aquestes revoltes, de fet, han estat explotades per molt temps des d'una perspectiva nacionalista francesa. s probable que desprs de les angoixes de la guerra (que costaria gaireb un mili de morts), la majoria dels gals anhelaven la pau, pau en qu els romans eren els garants. A ms, el rgim imposat per Roma era relativament agradable per a les elits galles que es van aprofitar rpidament de les avantatges de la romanitzaci (entreteniments, cultura, art ) i van tornar-se, amb les prerrogatives que rebien, al servei de Roma.

Les crisis del segle III.
A mitjans del segle III, el 258, els francs i els alamans van creuar el Rin i van saquejar la Gllia. Un efmer imperi de les Gllies (un terme inapropiat), sense que tingus cap carcter nacional, va ser creat per Postumus, que aviat seria assassinat per els seus soldats. 

En aquesta poca, la crisi econmica i social va provocar les revoltes de les bandes de bagaudes contra l'Imperi Rom en els boscos o en les regions poc poblades. L'imperi va superar aquesta crisi i surt reforat sota Diocleci que va envegar el sistema de la tetrarquia. Seria el seu general, el futur emperador Maximi, que va vncer la resistncia dels bagaudes gals. 

Les invasions germniques: 406 al segle VI.
La nit del 31 de desembre, 406, va comenar una invasi massiva de l'Imperi Rom quan els vndals, sueus, alans i altres pobles germnics van creuar el Rin aprofitant-se de la congelaci de les aiges del riu. 

Fins a la fi de l'Imperi Rom d'Occident, el 476, i malgrat els esforos d'Aeci, el poder imperial va cedir terreny, i l'estructura de l'imperi es va enfonsar a la Gllia abans que el poder poltic passs a les mans dels "reis". Altres brbars de diversos pobles havien comenat a establir-se dintre de l'imperi des de mitjans del segle III. Al segle IV es van establir a la Gllia sota diversos estatus: siguin federats (fderati) o colons. L'exrcit rom, sobretot, es va barbaritzar: els rics terratinents galloromans havien d'aliar-se als caps brbars rivals molt abans que el poder dels emperadors romans desaparegus. 

Al segle V, un d'aquests brbars convertit en rei dels francs saliens, Childeric, va afermar el poder militar del seu poble sobre els territoris situats al nord del riu Loira, guerrejant al servei del nou "senyor de la milcia", gidius o Egidi contra els visigots, i desprs al costat del seu successor, Pau, contra els saxons i finalment, contra els alamans. Desprs de la mort de pau, Childeric sembla haver guanyat un estatus de defensor del clergat catlic, potser grcies a les seves relacions amb Santa Genoveva, a Pars on residia sovint. 

Per, el 463 Egidi va morir i el seu fill, Siagri el va succeir conservant aix aquesta porci separada de l'imperi com la seva propietat i prenent el ttol de rei dels romans. Childeric, va retornar llavors a Blgica per protegir la frontera contra els alamans. El seu nic fill, Clovis, es va convertir en el rei del francs desprs de la seva mort, el 481.

Edat mitjana.

La dinastia merovngia.
La Frana deu el seu nom als francs. Desprs de la desaparici de l'ltim emperador rom d'occident el 476, els xits militars i poltics d'aquest poble germnic i la conversi al cristianisme del seu rei, Clovis, el 496 o el 498 van permetre als francs occidentals d'entrar al cor de la Gllia. Un dels factors de llurs xits va ser que llurs reis es van adherir a la mateixa religi catlica romana que la puixant aristocrcia galloromana mentre que els altres pobles "brbars" que es van establir a tot l'Europa occidental (principalment els burgundis i el visigots) es van convertir a l'arrianisme. Aquesta idea ha de ser, no obstant, estudiada. La conversi excepcional de Clovis va ser explotada molt ms tard pels capets per fer de Frana la "filla major de l'Esglsia". 

Contrriament a l'idea estesa, Clovis no va assejar pas de germanitzar la Gllia, sin que va utilitzar els atributs romans que posseia (els ttols de "patrici" i de "cnsol"). Va ser confirmat amb el ttol de "rei" per l'emperador bizant i pel papa. 

Avui dia, i desprs d'una trentena d'anys, la qesti sobre la data del comenament de l'Edat mitjana tendeix a imposar l'idea d'una Antiguitat tardana, perode de transici durant el qual les grans caracterstiques de la civilitzaci de la fi de l'antiguitat van perdurar, almenys fins al segle IX. La terra elegida per la continuaci de l'Antiguitat seria la Frana, que no coneixeria els anys foscos dels bretons insulars amb l'arribada dels anglosaxons. Com a smbol de la simbiosi entre els galloromans i els francs, Clovis va adoptar una llei que establia una igualtat estricta entre aquestes races que componien el seu poble entre el 508 i 510. Va abolir, tamb, l'esclavatge antic.

El mapa del pas va evolucionar grcies a les guerres, crisis i les herncies: el regne de Clovis va ser rpidament dividit en Nustria i Austrsia, les quals, amb la Borgonya franca, les forces poltiques ms importants de la "Gllia" al segle VI. Els francs es van estendre cap a l'est. 

A causa de la propaganda carolngia que va ver tot el possible per ridiculitzar els merovingis, els historiadors creien que aquest era un perode de gran decadncia; el mite dels "reis mandrosos", en particular, va caracteritzar la fi del perode merovingi. En realitat, a partir del comenament del segle VII, el poder reial es va afeblir per a benefici de l'aristocrcia franca, sobretot dels "majordoms dels palaus" neutrians i austrasians. Un dels ms famosos n'era Carles Martell, que va aturar el 732 a l'expansi de l'exrcit musulm en la batalla de Tours. Els francs van veure aix la fi de la conquesta musulmana d'Europa; desprs d'aquesta batalla, es van aprofitar de la confusi al sud del pas per installar o reforar la seva autoritat sobre aquestes zones.

Dinastia carolngia.
Article principal: Dinastia Carolngia;


La dinastia carolngia fou una famlia d'origen austrasi de la qual van sortir molts majordoms de palaus per als merovngis (com ara Carles Martell) abans de prendre la corona amb Pep el Breu, el 751. Aquest rei va crear un regne de dimensions considerables i va intervenir tamb fora de les seves fronteres en crear, en particular, els estats papals, desprs d'una capmanya contra els llombards. 

El regne dels Francs (en llat: Regnum Francorum), unificat pels primers carolingis, va conixer la seva ms gran expansi sota Carlemany que (elegit pels seus iguals) va ser coronat "Emperador dels francs i dels romans", a Roma pel papa el Nadal del 800. Tota la pompa de la Roma Antiga, els ttols sobre les vestimentes i els smbols, van ser utilitzats per tal de reforar l'autoritat de l'emperador d'occident. 

Carlemany va estendre el seu regne fins a la Saxnia a l'est, Bretanya a l'oest i fins al Pas Basc al sud. Tanmateix la coronaci de Carlemany, i malgrat el reestabliment de la pompa imperial romana, representa la mort de l'antiguitat tardana. Carlemany va saber aprofitar-se d'una propaganda molt efica, per, els historiadors sn, avui dia, molt crtics quant a aquest "imperi" virtual. 

Calia, no obstant, esperar gaireb 50 anys perqu la Frncia, terme que va designar originalment els territoris del regne original dels francs, dons a llum a Frana. Va ser, primerament, coneguda com la Frncia occidental en oposici a la Frncia oriental, sota el regne del fill petit de Carlemany, Carles II el Calb. El 842, els juraments d'Estrasburgs seguits pel tractat de Verdun, el 843, van aconseguir establir la distinci entre els territoris que es convertirien en Frana (occident) i els territoris que es convertirien en la Germnia (orient).

El 845, Nominoe, missus dominicus de la Bretanya (Princeps Veneticae civitatis) va derrotar les tropes de Carles el Calb en la batalla de Ballon. La independncia de la Bretanya va ser reconeguda per Carles el Calb. Els francs van perdre Rennes, Nantes i el pas de Retz. El 856, amb el tractat de Louviers, Erispoe va ser delcarat oficilament rei de la Bretanya. El tractat d'Entrammes el 863 va cedir a la Bretanya la regi de Maine i una part de l'Anjou i el 868, el tractat de Compigne el va cedir els drets sobre el Cotentin i l'Avranchin.

Dinastia Capet.
Article principal: Dinastia Capet;

La dinastia carolngia va tenir la mateixa fi que la dinastia predecessora: desprs d'una lluita pel poder entre dues famlies, l'accessi d'Hug Capet, duc de Frana i comte de Pars va posar la dinastia capet sobre el tron, la qual, amb les seves branques valois i borbnica, van governar Frana per ms de 800 anys. 

L'era carolngia va veure el sorgiment de les institucions que condicionarien el desenvolupament de Frana pels segents segles: el reconeixement per part de la corona de l'autoritat administrativa dels nobles a llurs territoris a canvi de lleialtat i suport militar, un fenomen ja visible durant l'era de la dinastia capet. 

L'ordre antic va donar a la nova dinastia el control immediat d'un territori petit al voltant del Sena i els territoris adjacents, mentre que els senyors feudals, com ara els comtes de Blois dels segles X i XI van incrementar llurs territoris per mitj de matrimonis planejats amb altres nobles a canvi de protecci i suport. 

L'rea al voltant del baix Sena, que va ser cedit als invasors escandinaus com al ducat de Normandia el 911 es va convertir en la font de preocupaci principal quan el duc Guillem va prendre possessi del regne d'Anglaterra en la conquesta normanda de 1066, fent-se a si mateix i els seus hereus, iguals en rang al rei fora de Frana, encara que nominalment era el seu sbdit. 

Una disputa perllongada sobre la successi entre els descendents de Guillem va acabar el 1154 amb la coronaci d'Enric II d'Anglaterra. Enric havia heretat el ducat de Normandia i el comtat d'Anjou del seu pare, Jofr d'Anjou, i el 1152 havia contret matrimoni amb l'ex-reina de Frana, divorciada, Elionor d'Aquitnia, que governava gran part de la regi del sud de Frana. Desprs de vncer una revolta encapalada per Elionor i tres dels seus fills, Enric va empresonar Elionor, va fer del duc de Bretanya el seu vasall, i de fet, va governar la regi occidental de Frana, un regne molt ms poders que el tron francs. Tanmateix, les disputes entre els descendents d'Enric sobre la divisi dels territoris francesos, lligat amb l'absncia perllongada de Ricard Cor de Lle i el seu empresonament desprs del seu retorn de la Tercera Croada, va permetre que Felip II recupers la seva influncia sobre la majoria d'aquest territori. Desprs de la victria francesa en la batalla de Bouvines el 1214, els monarques anglesos noms conservarien el poder sobre la regi sud-oest del ducat de l'Aquitnia. 
 
Al segle XIII la corona francesa guanyaria importants victries al sud, en qu la croada papal-reial contra els heretges del catarisme (1209), va permetre la incorporaci de Llenguadoc. Felip IV va prendre possessi de parts del territori del comtat de Flandes (1300) va ser ms reeixida; va perdre aquest territori desprs de la batalla dels esperons d'or a Kortrijk.

La guerra dels cent anys.


Amb la mort de Carles IV el 1328 sense cap hereu, va permetre el sorgiment de la dinastia Valois, per, el net de Felip IV, Eduard III d'Anglaterra va reclamar el tron francs, la qual cosa iniciaria una successi de conficltes coneguts com la Guerra dels Cents Anys. D'acord a la llei slica, les dones eren exclodes del tron (la filla de Felip IV era Isabel, mare d'Eduard III). Felip VI, fill de Carles de Valois, va ser coronat rei de 1328 a 1350. Aix, i la interminable disputa dels drets sobre la Gascunya al sud de Frana, i la relaci entre Anglaterra i els pobles belgues van alimentar la guerra. Durant un segle la guerra devastaria el territori, amb revoltes camperoles tant a Anglaterra com a Frana, acompanyades del naixement del sentiment de nacionalisme a ambds pasos. 

Les derrotes militars franceses durant la primera fase del conflicte (1337-1360), van ser revertides durant la segona (1369-1396); per la victria d'Enric V en la batalla d'Agincourt el 1415 contra Frana, dividida entre les faccions d'Armanyac i Borgonya va dur al reconeixement d'Enric VI com a rei a Pars set anys desprs amb el tractat de Troyes el 1420, amb el qual el senyoriu dels Valois va quedar redut a les terres al sud del riu Loire. 

La humiliaci francesa va ser revertida el 1429 amb l'aparici d'un moviment restauracionista encapalat, moralment per la camperola Joana d'Arc que deia haver rebut direcci divina per dirigir la campanya amb la qual va acabar el setge angls d'Orleans, i la coronaci de Calres VII a la ciutat histrica de Reims. Va ser capturada, per, pels borgonyesos van capturar-la i lliurar-la a llurs aliats anglesos. Va ser executada el 1431, la qual cosa va donar ms fora a la causa francesa. 

La reconciliaci entre el rei i Felip de Borgonya (1435) va remoure l'ltim obstacle a la recuperaci francesa; el rei francs va recuperrar Pars (1436), Normandia (1450) i l'Aquitnia (1453) reduint el poder angls a un petit territori envoltant Calais (que perdria el 1558. Desprs de la victria sobre Anglaterra, Frana va emergir com una monarquia nacional poderosa amb la "incorporaci" oficial del ducat de Borgonya (1477) i Britnia (1532), que havien estat estats independents. 

Les prdues d'aquest segle van ser enormes, per la guerra i per la Pesta Negra, que va arribar al territori francs d'Itlia el 1348, i es va estendre rpidament, matant 18-20 milions de persones a Frana.

poca moderna.

El Renaixement.

L'poca moderna va comenar amb el Renaixement. Aquest moviment filosfic i artstic va ser acompanyat de la invenci de l'empremta que permetria la difusi del coneixement i l'afirmaci del paper preponderant de l'home en l'univers (l'humanisme), la reducci del poder de l'Esglsia sobre la societat (la Reforma) i la resposta d'aquesta (la Contrareforma). Les relacions entre els estats europeus es van estructurar. La fi de l'edat mitjana va veure l'aparici dels ambaixadors permanents entre estats. 

El Renaixement cultural va arribar a la Frana desprs de sortir d'Itlia, indirectament per les guerres italianes que van comenar sota el regne de Carles VIII (1483-1498) i continuades sota els seus successors Llus XII i sobretot Francesc I. Aquest va portar Leonardo da Vinci a la seva cort. Era l'poca de la construcci dels castells de la Loire, dels quals Chambrod s l'exemple ms bell. Parallelament, es va assolir un important progrs tcnic iniciat durant la fi de l'edat mitjana, que va permetre un desenvolupament considerable de la producci. Aquestes invencions van facilitar sobretot l'expansi de la civilitzaci europea. 

Al comenament i com a meta econmica, la recerca de la "ruta de les ndies" va permetre el descobriment d'Amrica el 1492 i el coneixement d'altres cultures. En conjunt, aquests fets, aix com el cisme protestant amb la reforma de l'Esglsia, una empresa de Mart Luter i Joan Calv van enfonsar els paradigmes de la societat medieval. 

Quan Francesc I va pujar al tron, el seu principal rival a Europa era Carles V els dominis del qual envoltaven el regne de Frana. La rivalitat entre els dos sobirans i llurs successors van dominar la vida poltica del segle XVI, i cadasc assajava d'entaular aliances potser complicades per les consideracions religioses. Francesc I, catlic, va entaular una aliana amb el sold Solim el Mangfic o amb els prnceps protestants alemanys per contrarestar les forces del tamb catlic Carles V. Cadascun d'ells va assajar d'aconseguir el favor d'Enric VIII d'Anglaterra que s'havia separat de Roma per divorciar-se i contraure matrimoni una vegada ms.

Les guerres de religi.
Vegeu tamb l'article: Hugonots;

Amb el progrs de la Reforma protestant, possible grcies a la impressi i difusi de la Bblia, l'Esglsia va respondre amb la Contrareforma. L'enduriment  de l'oposici entre els catlics i els protestants va fer que les dues branques del cristianisme s'enfrontaren violentament per tot Europa, principalment al regne de Frana. 

El regne d'Enric II (1547-1559) i sobretot dels seus tres fills Francesc II (1559-1560), Carles IX (1560-1574) i Enric III (1574-1589) van estar marcats per aquests enfrontaments entre protestants i catlics, dels quals els ms importants serien les vuit guerres de religi entre 1562 i 1598. La massacre de Sant-Bartolomeu, comenada la nit del 24 o 25 d'agost, 1572, s l'exemple ms trgic d'aquests enfrontaments. 

Desprs de la mort d'Enric III, assassinat per un monjo fantic, i sense cap hereu mascul, el tron va passar a l branca petita dels Borbons, en la persona d'Enric IV, abans rei de Navarra. Per, ell era protestant, i no va ser reconegut pels ultra catlics de la Santa Lliga francesa. Caldria que reconquers el seu regne i sobretot que es converts al catolicisme el 1593 (amb la frase clebre: "Pars b val una missa"). Tan bon punt el seu poder fou consolidat, Enric IV va acabar amb les guerres de religi promulgant la llibertat de culte per als protestants amb l'edicte de Nantes de 1598. Amb el suport del seu ministre Sully, Enric IV va assajar de reconstruir un regne castigat per les guerres de religi, per, va ser assassinat per Ravaillac, un catlic fantic el 1610, i va llegar al seu fill Llus XIII un regne considerablement ms enfortit.

La monarquia de la Vella Frana.

Llus XIII (1610-1643) va succeir a Enric IV, assassinat el 1610. Amb el seu ministre, el cardenal de Richelieu, va posar a terme una poltica d'amansiment dels grans senyors del regne, d'enduriment contra els protestants, i en el pla de la poltic exterior un enfrontament amb la dinastia Habsburg, dividida en dues branques: una a Espanya i l'altra a ustria. La guerra de trenta anys (1618-1648) va permetre a la Frana convertir-se en la potncia principal del continent i d'engrandir el seu territori a costa d'Espanya. L'increment considerable de la pressi fiscal, necessria per la guerra, va provocar nombrosos aixecaments populars.

Durant el regne de Llus XIV (1643-1715), Frana seria la potncia poltica, econmica i cultural predominant d'Europa. Les nombroses campanyes miltars de Llus XIV i la confusi del diners de l'estat i de la casa reial, solicitat pel fast de la seva cort, van causar problemes financers crnics durant el segle XVIII. Frana va trobar els mitjans per pagar aquest luxe extorquint les provncies, per, la situaci era ja insostenible a finals del regne del rei-sol al mateix temps que la petita edat de gel copejava cruelment als francesos (principalment durant l'hiver de 1708-1709). Marcat pels problemes de la Fronda durant la seva infncia (va haver de fugir de Pars), Llus XIV va continuar i ampliar la poltica de centralitzaci dels seus predecessors reduint el poder dels nobles, emmordassant les institucions i reprimint durament qualsevol oposici o revolta dins del regne. Versalles es va convertir aix, en una vasta pres dorada per a una noblesa a partir de llavors, sota control. 

Llus XIV va personificar ms que ning altre rei la monarquia absoluta, ats que declararia des de 1661 que ell governaria solament, sense ministre. Durant la meitat d'un segle, el rei va governar sol, encara que la constituci del regne donava lloc als cossos intermediaris i als contra-poders; per tant avui dia es prefereix el terme "monarquia administrativa". Llus XIV volia reformar la Frana radicalment, per, va ensopegar amb els representants locals, estats especfics o els parlaments. Els va controlar per tots els mitjans possibles i no els deixaria sin un paper honorfic o subaltern per poder executar llurs prerrogatives per mitj dels oficials reials pagats com a indendents, antecessors dels prefectes. Des de llavors, aquestes representacions sotmeses no eren cap amenaa seriosa i a ms, llur dissoluci hauria tingut ms inconvenients que no pas avantatges, i per tant serien conservades. Les revoltes i els aixecaments que va provocar la seva poltica van ser reprimides feroment. 

La fi del regne de Llus XIV s particularment pens a causa de les condicions meteorolgiques glacials que van fer morir milions de persones a Frana pel fred i la fam. A causa, tamb, de la duresa de la seva poltica interior, de la seva intolerncia religiosa, i sobretot de les seves guerres contnues que aportarien relativament poques terres a Frana, per, produirien massacres, engolirien les fortunes, perjudicarien el comer i emprobririen les ciutats i el camp. Tamb, el decs del rei va ser rebut el 1715 com l'alliberament del regne. El futur Llus XV era encara un nen, i una regncia va governar Frana. Aquest perode va estar caracteritzat per una relaxaci dels costums desprs de l'austeritat dels ltims anys del regne Llus XIV i pel ressorgiment dels poders locals que havien estat reduts al silenci. 

Llus XV va succeir el seu besavi Llus XIV. El seu regne va ser molt brillant en el plan cultural, amb el sorgiment de l'aparici dels filsofs de les Llums, com Voltaire, Rousseau, Montesquieu, Diedrot i Alembert, per, la Frana va perdre la seva importncia poltica a l'exterior, principalment a Amrica (va perdre el Canad) i a l'ndia, cedint els seus territoris al rival, la Gran Bretanya pel tractat de Pars de 1763. El problema ms gran de l'Estat era, llavors, el dficit del pressupost crnic que faria el rei dependent dels homes financers del pas. Una altra font de parlisi dels sistemes de govern seria l'oposici dels parlaments, de les corts de justcia dominades per una aristocrcia que defenien les lleis del regne. Es van oposar a qualsevol tentativa de modificaci del sistema fiscal, i va impedir les reformes necessries de l'Estat absolutista. 

El nt de Llus XV, Llus XVI va ser l'ltim monarca absolut d'un regne minvat pels problemes financers i del pressupost. Va ser destitut per la Revoluci Francesa.

Edat contempornia.
Revoluci Francesa.


La Revoluci Francesa s l'esdeveniment que va marcar la transici, en la histria de Frana, entre l'edat moderna i l'edat contempornia. El seu impacte s igualment degut a les guerres de la Revoluci i de l'Imperi que van afectar a una gran part de l'Europa continental amb la creaci de les "repbliques germanes" i la fi del Sacre Imperi Romanogermnic. El perode revolucionari francs va comenar el 1789 amb la reuni dels Estats Generals i la presa de la Bastilla, i va acabar el 1799 amb el cop d'Estat del 18 brumari.

Monarquia constitucional.
El 4 de setembre, 1791, acceptant la constituci elaborada pels membres de la Constituante, Llus XVI convertiria Frana en una monarquia constitucional. Les dissensions entre el rei l'Assemblea Legislativa van impedir que aquest sistema poltic perdurs. L'intent de fugida de Llus XVI i la seva famlia (la nit del 20 al 21 de juny, 1791) i llur arrest van precipitar les coses i provocar l'entrada a la guerra de l'emperador d'ustria i del rei de Prssia. La batalla de Valmy, el 20 de setembre, 1792, va ser guanyada pels exrcits revolucionaris i va acabar amb la guerra i alhora amb la monarquia constitucional, i va ser proclamada la Primera Repblica Francesa.

Primera Repblica Francesa.

El 17 de gener, 1793 el rei va ser condemnat a mort per "conspirar contra la llibertat pblica i la seguretat general" per una dbil majoria en una convenci. El 21 de gener l'execuci va produir ms guerres amb altres pasos europeus. L'esposa de Llus, austraca, Maria Antonieta, va ser executada el 16 d'octubre. 

Amb la guerra, els preus van pujar i els sans-culottes, els treballadors pobres i els jacobins radicals, es van revoltar, i van comenar activitats contrarevolucionries a diverses regions. Aix va encoratjar als jacobins a prendre el poder desprs d'un cop parlamentari, amb el suport de la fora contra la facci girondista i utilitzant el poder de les multituds de sans-culottes. Una aliana entre els jacobins i els sans-culottes va ser el centre del nou govern. Les poltiques serien molt ms radicals. 

El Comit de Seguretat Pblica era controlat per Maximili Robespierre; els jacobins van desencadenar un Regne de Terror (1793-1794). Almenys 1200 persones van morir en la guillotina desprs de ser acusats per realitzar activitats contrarevolucionries. El 1794 Robespierre va executar als ultra-radicals i als jacobins moderats; com a conseqncia, per, la seva popularitat entre la poblaci va caure. El 27 de juliol de 1794 el poble francs es va revoltar contra els excessos del Regne del Terror en all que seria conegut com la Reacci de Termidor (o la caiguda de Robespierre): els membres moderats de la Convenci van deposar i executar Robespierre i altres membres del Comit. La Convenci va aprovar la nova constituci de l'any III, el 17 d'agost de 1795; un plebiscit la va ratificar el setembre, i va entrar en vigor el 26 de setembre de 1795. 


La nova constituci va establir el Directoire i va crear la primera legislatura bicameral de la histria francesa. El 1799, Napole Bonaparte, un general militar brillant que havia participat en les guerres revolucionries de 1796, 1797 i 1798 va encapalar un cop i va prendre el poder com el Primer Cnsol, i el 1802 va ser declarat cnsol vitalici. Bonaparte va aconseguir ms poder, i amb la reconstrucci de Frana i les seves institucions, el suport nacional. 

L'imperi.

Naple va fer desaparixer l'oposici amb exilis i opressions, i el 1804 el Senat el va atorgar el ttol d'emperador. L'Imperi Francs (o Imperi Napolenic, 1804-1814) va estar caracteritzat per la dominaci francesa i la reorganitzaci de l'Europa continental (les guerres napoleniques) i per la codificaci final del sistema legal republic (el Codi Napolenic). 

Al 1804 la Gran Bretanya es trobava fora del control francs i va ser una fora important per encoratjar i finanar la resistncia contra Frana. Napole mancava els recursos per envair la Gran Bretanya i per vncer la marina anglesa, i el seu nic intent per fer-ho va resultar en la seva derrota en la batalla de Trafalgar el 1805. Napole va utilitzar la guerra econmica, instituint un embargo (el Sistema Continental) prohibint als seus aliats i els territoris conquerits comerciar amb els britnics. 

Portugal era l'nic pas europeu que es va refusar a unir-se al Sistema Continental. Desprs dels Tractats de Tilsit de juliol del 1807, Napole va assajar de capturar la flota portuguesa i la Casa de Braganza, d'ocupar els ports portuguesos i d'expulsar als britnics de les terres portugueses, sense xit. El rei Joan VI de Portugal va fugir al Brasil amb una escorta naval britnica. La poblaci portuguesa es va revoltar contra els invasors francesos; l'exrcit britnic del duc de Wellington va intervenir i va comenar la Guerra del Francs el 1808. 

Finalment, l'embargo va fracassar. El seu efecte sobre la Gran Bretanya i el seu comer s incert, per, es pensa que seria molt ms greu per als pasos de l'Europa continental. Rssia, en particular, va ser afectat per l'embargo, i el 1812 va reobrir el comer amb la Gran Bretanya; Napole llavors envairia Rssia. El desastre de la marxa sobre Moscou va dur Napole a la derrota en la Batalla de Nacions el 1813 i a la seva abdicaci el 1814. 

Desprs d'un exili forat a l'illa d'Elba, Napole va retornar al poder breument (perode conegut com els Cent Dies de 1815), per, el somni imperial va collapsar-se en la derrota a la batalla de Waterloo i Napole va ser exiliat definitivament a l'illa de Santa Helena.

Restauraci.
La restauraci s el perode que va de la caiguda de l'imperi el 6 d'abril, 1814 fins a la revoluci de 1830. Els Borbons van retornar al poder; s, per tant, una "Restauraci" del rgim antic. Aquest perode va ser entretallat per l'episodi dels Cent Dies (20 de mar al 22 de juny, 1815), dividint aix el perode en dos: La Primera i la Segona Restauraci. La Primera Restauraci va ser encapalada per Llus XVIII de Frana, germ de Llus XVI, que va pujar al tron el 1814. Desprs del fracs dels Cent Dies, Llus XVIII va repujar al tron, vctima per, de les severes exigncies dels vencedors de Napole sobre Frana, especialment el Tractat de Viena que inclouria grans prdues territorials. A l'interior del regne, va portar a terme una poltica de comproms entre la herncia de l'Imperi i de la revoluci, i de la monarquia recuperada. Desprs de la seva mort, Carles X el va succeir, per, no va saber guanyar la confiana del poble i va ser deposat per la revoluci de les Tres Glorioses tamb coneguda com la Revoluci de Juliol.

Monarquia de Juliol.
La Revoluci de Juliol, o de les Tres Glorioses, va ser una revolta de la classe mitjana en contra del rei borb Carles X, el qual seria deposat i reemplaat amb el rei Llus Felip I de Frana de la dinastia dels Orleans. La monsimpatitzat amb el liberalisme durant la seva joventut, va rebutjar la pompa i circumstncia de la dinastia dels Borbons i es va associar amb els comerciants i banquers. Com a monarca constitucional, va donar la major part de les responsabilitats governamentals al parlament. Aquest seria un perode de creixement econmic i en qu L'Esglsia  catlica va canviar moltes de les seves posicions reaccionries.

Tanmateix, la Monarquia de Juliol no seria un perode de completa pau. Un gran grup de legitimistes de la dreta demandaven la restauraci dels Borbons al tron. Des de l'esquerra, el republicanisme encara era una fora poderosa. Durant els ltims anys del seu regnat, Llus Felip seria ms rgid i dogmtic, i el seu primer ministre, Franois Guizot, molt impopular. La situaci va empitjorar gradualment, i les revolucions de 1848 van destituir al monarca i van establir la Segona Repblica.

La Segona Repblica.
La revoluci de 1848 va tenir conseqncies importants per a tot Europa: revoltes democrtiques populars es van aixecar en contra dels rgims autoritaris a ustria-Hongria, a la Confederaci Alemanya i a Prssia, i als estats italians de Mil, Vencia, Tor i Roma. 

La revoluci a Frana va unir a les classes socials amb diversos interessos: la burgesia desitjava realitzar reformes electorals (una repblica democrtica), els lders socialistes demanaven un "dret a treballar" i la creaci de tallers de treball nacionals (una repblica de benestar social) i que Frana allibers els pobles oprimits d'Europa (Polnia i Itlia), mentre que els moderats cercaven una posici intermdia. Les tensions entre els grups va augmentar, i el juny de 1848, una insurrecci de la classe treballadora a Pars que va costar les vides de 1500 treballadors i va destruir per sempre el somni d'una constituci de benestar social. 

La constituci de la Segona Repblica, ratificada el setembre de 1848, va ser molt defectuosa i no va permetre cap resoluci efica entre la presidncia i l'Assemblea en cas de disputa. El desembre de 1848, el nebot de Napole Bonaparte, Carles Llus Napole Bonaparte, va ser electe president de la Repblica, i amb el pretexte d'un embs legislatiu, el 1851 va encapalar un cop d'estat. El 1852 es va declarar emperador Napole III del Segon Imperi. 

El Segon Imperi.
Frana va ser governada per l'emperador Napole III de 1852 a 1870. Aquest seria un perode de gran industrialitzaci, urbanitzaci (amb la reconstrucci massiva de Pars pel bar Haussmann) i de creixement econmic; per, la poltica estrangera de l'emperador seria catastrfica. 

Desprs de participar en la Guerra de Crimea, Napole va intervenir en les lluites per la independncia i unificaci dels estats italians. Va declarar que la seva intenci era "alliberar Itlia des dels Alps a l'Adritic". Desprs de les victries de Montebello, Magenta i Solferino, Frana i ustria van signar la Pau de Villafranca el 1859. ustria va cedir la Llomardia a Napole III que al seu torn la va cedir a Victor Emmanuel. Mdena i la Toscana van ser restaurades als llurs respectius ducs, i la Romanya al papa, llavors president d'una federaci italiana. Frana va rebre Savoia de Piemont. 

Napole III tamb va assajar d'establir una monarquia europea a Mxic. Amb el suport dels conservadors mexicans, Maximili d'Habsburg va ser coronat emperador de Mxic de 1864 a 1867. Amb la pressi nord-americana i la necessitat de fer retornar les tropes estacionades a Mxic per lliurar les guerres a Europa, aquesta empresa napolenica va fracassar, i Maximili va ser afusellat per les forces republicanes meicanes. 

Desprs d'un perllongat conflicte amb Prssia, la guerra Franco-Prussa va comenar el 1870. Amb la capitulaci de Sedan, l'imperi va perdre la seva font de major suport (l'exrcit); Pars va quedar desprotegida, sense tropes, i el 4 de setembre, 1870, els diputats republicans de Pars van constituir un govern provisional. L'imperi havia caigut, l'emperador va ser empresonat a Alemanya i Frana comenava la nova era de la Tercera Repblica.

Finals del segle XIX i segle XX.
La Tercera Repblica.
Article principal: Tercera Repblica Francesa;
La legislatura francesa va establir la Tercera Repblica que duraria fins a la derrota militar de 1940, el perode de govern ms llarg de la histria francesa des de la Revoluci. Durant el naixement de la repblica, Frana era ocupada per les tropes estrangeres, la capital es trobava en una insurrecci socialista, i dues provncies havien estat annexionades a Alemanya.

El dinamisme econmic d'aquest perode seria el resultat de la modernitzaci que va iniciar el Segon Imperi. La Tercera Repblica va continuar l'obra de Napole III en aquesta rea. 

Aquest perode tamb va estar marcat per algunes crisis famoses (Boulanger, Canal del Panam, etc); la ms important seria sens dubte, l'Afer Dreyfus. Aquest afer, que algunes persones volen limitar noms al camp de la religi jueva de l'acusat, realment, es tractava del lloc de l'home, de qualsevol religi, davant el poder de l'Estat. 

La Primera Guerra Mundial, (1914-1918), va venir acompanyada de grans prdues econmiques, humanes i materials. Es va lliurar en part en territori francs, i hi van morir 1,4 milions de francesos incloent-hi civils. Les estipulacions del Tractat de Versalles (1919) eren molt severes: Alsace i Lorraine eren retornades a Frana, Alemanya havia de prendre tota la responsabilitat de la guerra i havia de pagar les reconstruccions; la regi de Saarland, una regi industrial alemanya, va ser ocupada per Frana. 

Durant la dcada de 1920, Frana va establir un complicat sistema de defensa de les seves fronteres, i va realitzar importants aliances per afrontar-se a la possibilitat del ressorgiment de l'Alemanya. Durant la dcada de 1930, ats les prdues massives de la guerra, Frana va optar per una poltica de pau, a qualsevol preu, fins i tot ignorant les violacions de Hitler del Tractat de Versalles i les seves demandes a Munic el 1938, en qu aconseguiria annexionar la Txecoslovquia. La guerra blitzkrieg alemanya va comenar el maig de 1940, i sis setmanes desprs Frana ja havia perdut 130.000 homes. Frana es va rendir a l'Alemanya nazi el 24 de juny, 1940. Alemanya va ocupar tres-quints del territori francs, mentre que la resta del territori va ser governada des de Vichy, per, sota les ordres de Hitler. Per altra banda, el general Charles de Gaulle es va oposar a l'armistici anunciat el 17 de juny i va llanar la seva famosa crida del 18 de juny al poble francs des de la rdio BBC de Londres incitant a l'adhesi dels francesos als aliats britnics per continuar la lluita a mort contra els nazis.  De Gaulle temia un bany de sang en cas d'una revolta popular a Frana i mai no cridaria a la resistncia armada en territori francs, i va preferir privilegiar les missions d'informaci, vitals per a l'alliberaci i victria finals. Va prendre des de l'estranger el cap de la Frana Lliure i de les Forces Franceses Lliures. Va obtenir l'adhesi rpida de diverses possessions colonials franceses, sobretot a l'frica, i la Frana tindria molta fora en el camp aliat, continuant el seu combat en diversos fronts. Les Forces Franceses Lliures van participar tamb en la campanya de Rssia quan la Uni Sovitica va entrar a la guerra. Frana seria alliberada per les forces aliades el 1944.

Quarta Repblica.
Article principal:Quarta Repblica Francesa;

El president nord-americ volia que Frana estigus sota la tutela americana. De Gaulle es va refusar, i el 14 de juny va declarar: Nosaltres combatim als costats dels aliats, amb els aliats, com un aliat. I la victria que guanyem ser la victria de la Frana. De fet, els nord-americans es van retractar rpidament, i des de mitjan de juny de 1944, de Gaulle es va imposar com l'home fort francs. Fins i tot Roosevelt, que detestava de Gaulle, el va rebre amb gran pompa a Washington, DC, el juliol de 1944. 

A finals d'agost de 1944, el govern provisional de Charles de Gaulle es va imposar, compost per comunistes, socialistes i gaullistes. El comproms dels comunistes francesos en la resistncia, el coratge dels soldats sovitics i la victria final de la URSS i dels aliats va donar als dirigents comunistes un prestigi important en l'opini pblica. Aquest govern, per, no seria reconegut sin fins a octubre del mateix any pels Estats Units. El govern provisional va donar el dret de vot a les dones el 21 d'abril, 1944. 

El 1946 el govern provisional va cedir lloc a la Quarta Repblica, instaurada per una nova constituci aprovada per referndum. Per, les tensions internes desprs de la depuraci i de les divergncies quant als problemes colonials a l'Indoxina i Algria van provocar crisis successives i diverses remodelacions ministerials. 

El rgim parlamentari de la Quarta Repblica va permetre, no obstant, la creaci de programes seriosos de reconstrucci i de modernitzaci de Frana. s, en aquest perode que els famosos "Trenta Gloriosos" van fonamentar-se.

Cinquena Repblica.
Desprs de la inestabilitat poltica i les manifestacions nacionalistes a Algria, el govern de Pflimlin va ser deposat. El Parlament va demandar al general de Gaulle a prendre la direcci del pas, per evitar una eventual guerra civil. De Gaulle es va convertir en President del Consell el juny de 1958, amb poders plens i amb la tasca de redactar una constituci que establs la Cinquena Repblica. En va ser electe president el desembre del mateix any. 

De Gaulle va utilitzar en diverses vegades el referndum principalment el referndum que va decidir que l'elecci del president de la Repblica es faria per mitj del sufragi universal. El 1965, en la primera elecci amb sufragi universal directe, de Gaulle va ser reelegit amb el 55% dels vots contra el 45% del seu adversari Franois Mitterrand. 

El maig de 1968 van comenar les manifestacions estudiantils (moviment que desprs s'esteneria a altres regions del mn) van concentrar els partits d'esquerra, sacsejant el rgim de de Gaulle. Desprs d'una manifestaci pro-de Gaulle als Camps Elisis el van donar un nou suport. El 1969, per, el govern de Gaulle va llanar un referndum sobre la creaci de 21 regions amb poders poltics limitats i sobre la transformaci del Senat en una cambra corporativa. Amb el "no" del referndum, de Gaulle va renunciar. 

Els seus successors van ser el gaullista Georges Pompidou (1969-1974), el republic independent Valry Giscard d'Estaing (elegit el 1974), el socialista Franois Mitterrand (elegit el 1981 i reelegit el 1988), i el neo-gaullista Jacques Chirac (elegit el 1995 i reelegit el 2002).














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85884" title="Trinci" nonfiltered="4160" processed="4147" dbindex="34400">
Els Trinci foren una famlia italiana que va governar Foligno del 1305 al 1439. Inicialment gelfs fins el 1240, van esdevenir gibellins fins el 1268 en que van retornar a la seva anterior fidelitat. Des vers el 1280 van exercir crrecs rellevants a Foligno fins que el 1305 Nallo I Trinci, com a capit del poble, va assolir el poder absolut.

El 1439 Corrado Trinci fou deposat i empresonat, junt amb alguns fills, per ordre del Papa, mentre que altres fill o membres de la famlia foren massacrats per les masses enfurismades de Foligno; el 1441 Corrado i els fills presoners foren estrangulats a la seva pres a Viterbo.

 Senyors de Foligno de la famlia Trinci .

Corrado (I) Trinci, podest 1288;
Trincia (I) Trinci, vicari 1278-1288, podest 1289;
Nallo I Trinci, crrecs diversos 1305-1321 (senyor de fet des el 1305);
Ugolino I Trinci, crrec diversos 1321-1338;
Corrado II Trinci, 1338-1343 (Corrado I);
Ugolino II Novello, 1343-1353;
Trincia II Trinci, 1353-1377 (Trincia I);
Corrado III Trinci, 1377-1386 (Corrado II);
Ugolino III Trinci, 1386-1415;
Niccol I Trinci, 1415-1421;
Corrado IV Trinci, 1421-1439 (Corrado III);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85886" title="Foligno" nonfiltered="4161" processed="4148" dbindex="34401">

Foligno es una ciutat de la regi de l'mbria a Itlia, provncia de Perusa, a l'esquerra del riu Topino. L'any 2007 tenia 56.036 habitants.

 Histria .

Fulginum, d'origen umbre, el nom del qual derivava de la divinitat anomenada Fulgnia, va passar sota domini rom desprs de la batalla de Sentino el 295 aC, i fou municipi rom; era a uns 12 km de Mevania i 5 de Forum Flaminii. No era una ciutat important i Estrab no l'esmenta entre les ciutats properes a la via Flamnia (on Fulginum es trobava), per si que l'esmenta Cicer que l'esmenta com a municipi per en condici subordinada de prefectura. A la guerra de Perusa el 41 aC fou ocupada per Ventidius i Asinius, generals d'Antoni. Silius Italicus diu que no tenia muralles i era a la plana. Al Itinerari de Jerusalem es esmentada com a civitas. 

Va pertnyer als ostrogots, bizantins i llombards; al segle IX fou destruda pels sarrains i a finals del segle X pels hongaresos. Frederic I Barba-roja la va dominar i desprs es va constituir el com i al segle XIII fou incorporada als Estats Pontificis per el 1227 fou ocupada per Guiscard, capit del emperador Frederic II, i fou el principal nucli gibell de l'mbria, lliurant diverses guerres contra Perusa. El 1239 foren expulsats el gibellins per el 1240 l'emperador la va recuperar. El domini gibell va durar amb alternatives fins el 1305 en qu es va fer amb la quasisenyoria de la ciutat la famlia gelfa dels Trinci, senyoria que va acabar el 1439 amb la massacra dels Trinci, tornant la ciutat a domini directe del Papa. El segle XV era famosa per els gravats i entre ells la primera copia de la Divina Comdia l'11 d'abril de 1472. 

Va romandre sota domini del Papa fins el 1797, i desprs fou ocupada pels francesos, austracs i altre cop francesos quedant integrada a la Repblica Cisalpina, desprs Repblica Italiana el 1802, i Regne d'Itlia el 1805. Els austracs van tornar el 1814 i el 1815 el Congres de Viena va ratificar la pertinena als Estats Pontificis. El 1860 va passar al Regne d'Itlia.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85887" title="Jacint (mitologia)" nonfiltered="4162" processed="4149" dbindex="34402">




En la mitologia grega, Jacint ((Hyacinthus, ):  Hyiakinthos) era fill d'Amicles, rei d'Esparta i de Diomeda.  Jove molt bell fou estimat per Tamiris i pel du Apollo.

Practicant l'esport del llanament de disc, Apollo li provoc per accident una ferida mortal. De la sang que va brollar de la ferida de Jacint, Apollo en va fer brotar la flor del mateix nom a las fulles de les quals apareixia la lletra Y, inicial de . Era especialment adorat a la ciutat d' Amicles com un heroi i es feia un festival (la Jacntia) en honor seu.

 Bibliografia .

 Ovidi, Metamorfosis X, 162-219.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85891" title="Regne de la Gran Bretanya" nonfiltered="4163" processed="4150" dbindex="34404">

El Regne de la Gran Bretanya, o tamb denominat Regne Unit de la Gran Bretanya, fou un estat que exist a l'illa de Gran Bretanya entre el 1707 i el 1800.

Amb l'Acta de la Uni de 1707, sota el regnat d'Anna I d'Anglaterra, el Regne d'Esccia i el Regne d'Anglaterra, que havien compartit monarca des del 1602, van acordar formar una uni permanent com a Regne de la Gran Bretanya. Posteriorment, amb l'Acta d'Uni de 1800, el regne es va annexionar el Regne d'Irlanda, formant aix el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda. 

Orgen del nom.
Sovint el Regne de la Gran Bretanya rep el nom alternatiu de Regne Unit de la Gran Bretanya, que sol reduir-se a Regne Unit. Hi ha un debat sobre si el segon nom s acceptable. En la signatura de l'Acta de la Uni de 1707 es fa referncia a United Kingdom of Great Britain (en catal: "Regne Unit de la Gran Bretanya"), el que pot suposar que la paraula United (en catal: "Unit") tingui un carcter merament descriptiu i no formi part del ttol oficial, significant aix que Anglaterra i Esccia es van "unir en un regne de nom Gran Bretanya" (United into One Kingdom by the Name of Great Britain).

El nom "Regne Unit" de vegades es prefereix per a efectes de la continutat, especialment en l'mbit militar i colonial. En el moment de l'Acta de la Uni de 1800, que amb una pretesa ambigitat van anomenar United Kingdom ("Regne Unit"), els britnics estaven involucrats en la Gran Guerra francesa i l'imperi britnic possea moltes colnies a Amrica, ndia i Austrlia. No obstant aix el nom de "Regne Unit" entr en s popular, aix que en el moment de la signatura de l'Acta de la Uni amb Irlanda el nom va ser adoptat oficialment. 

Estructura Poltica.
El Regne de la Gran Bretanya va ser governat per un sol monarca, a l'igual que l'illa de la Gran Bretanya des de 1603 desprs de la Uni de les Corones, amb l'excepci de l'interregne angls i durant el govern conjunt de Guillem III i Maria II. A partir de 1707,  mitjanant la signatura de l'Acta de la Uni, el monarca del Regne de la Gran Bretanya tenia pel poder d'una sola corona unificada, que fins al moment tot i compartir el mateix rei es mantenien com a dues entitats completament separades i amb el seu propi parlament. La successi al tron va ser determinada per l'Acta d'Establiment anglesa de 1701, en substituci de l'Acta de Seguretat escocesa de 1704. L'adopci de l'Acta d'Establiment signific que l'hereu al tron britnic havia de ser un protestant descendent de Sofia del Palatinat, inciadora de la futura Dinastia de Hannover regnant en el tron angls. 

El poder legislatiu estigu en mans del Parlament de la Gran Bretanya, que va substituir al Parlament d'Anglaterra i el Parlament d'Esccia. A l'igual que amb el modern Parlament del Regne Unit, el Parlament de la Gran Bretanya va incloure tres elements: la Cambra dels Comuns, la Cambra dels Lords i la Corona en el Parlament (la presncia del monarca en el Parlament). Els territoris d'Anglaterra i Esccia van tenir representants en ambdues cambres del nou parlament. Encara que la representaci d'Esccia en ambdues cambres fou ms petita que la seva poblaci real, la representaci en el parlament fou en aquells moments basada en la fiscalitat i no pas en la poblaci, un fet que provoc que Esccia tingus un major nombres d'escons del que realment li tocaria. En virtut dels termes de la uni poltica Esccia tenia 16 escons a la Cambra dels Lords i 45 membres a la dels Comuns, sent la resta pels representants d'Anglaterra i Galles.

Poltica.


L'any 1714 va ascendir al tron de Jordi I, el primer rei de la Dinastia Hannover al tron britnic. Amb una gran participaci activa en la poltica europea, el 1717 va contribuir a la creaci de la Triple Aliana amb el Regne de Frana i les Provncies Unides contra el Regne d'Espanya, aliana que el 1718 fou ampliada amb la incorporaci del Sacre Imperi Romanogermnic i que es denomin Qudruple Aliana. La consegent Guerra de la Qudruple Aliana tingu els mateixos motius que els de la Guerra de Successi Espanyola, finalitzant amb la signatura del Tractat d'Utrecht pel qual Felip V fou reconegut rei d'Espanya i el Regne de la Gran Bretanya va guanyar tot un seguit de territoris (Menorca, Gibraltar o Nova Esccia entre d'altres) i avantatjosos acords comercials (el monopoli del trfic de negres a l'Amrica espanyola).

Jordi II va inciar una nova guerra contra el Regne d'Espanya, la Guerra de l'orella de Jenkins, que finalitz amb la derrota britnica, i que pass a formar part de la Guerra de Successi Austraca, per la qual Jordi II ajud a Maria Teresa d'ustria a aconseguir el tron romanogermnic per por a un augment del poder francs a Europa.

Les relacions entre el Regne de la Gran Bretanya i les Tretze Colnies durant el segle XVIII anaren enpitjorant, havent d'encarar Jordi III durant el seu regnat la Guerra d'Independncia dels Estats Units. Amb la signatura de l'Acta de la Uni de 1800, per la qual el Regne de la Gran Bretanya s'anexionava el Regne d'Irlanda, s'establ el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda.

Referncies.


Vegeu tamb.
Llista dels reis de la Gran Bretanya;
Regne d'Anglaterra;
Regne d'Esccia;
Imperi britnic;
Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85892" title="Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda" nonfiltered="4164" processed="4151" dbindex="34405">



El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda fou un estat que exist entre l'1 de gener de 1801 i el 12 d'abril de 1927 a les Illes Britniques format per la fusi del Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda en la signatura de l'Acta d'Uni de 1800. 

Desprs de la independncia d'Irlanda, el 6 de desembre de 1922, quan el Tractat Angloirlands de 1921 entr en vigor, el nom oficial va continuar en s fins que va ser canviat pel de Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord mitjanant per l'Acta de Ttols Reials i Parlamentaris de 1927. La part de l'illa d'Irlanda que es va separar del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda en 1922 avui constitueix la Repblica d'Irlanda. 

 Antecendents .

La fusi dels dos regnes va ser precedida per la rebelli irlandesa de 1798, que va sacsejar a la poblaci d'ascendncia protestant i va ser reprimida brutalment pel govern, causant al voltant d'uns 30.000 morts. El segle anterior s'havia produit una discriminaci brutal mitjanant la utilitzaci de les lleis penals, destinades a marginar particularment a la poblaci nativa catlica i, en general, a tots els dissidents de l'Esglsia d'Irlanda, que reconeixia el lideratge espiritual de la monarquia britnica, sent exclosos de la vida pblica i econmica. 

Com a resultat d'aix, el govern de Londres va impulsar la fusi dels dos pasos en resposta al mal govern dels protestants com pels esforos dels revolucionaris en buscar una alternativa de govern. Aix, per intentar evitar que una crisi en la debilitada salut del rei Jordi III, que podria provocar el nomenament d'una alternativa en qualsevol dels dos regnes, va comportar la promulgaci de l'Acta d'Uni de 1800, aprovada pel Parlament d'Irlanda i de la Gran Bretanya.

 Termes de la Uni .

Segons els termes de la fusi, i a l'igual que en la signatura de l'Acta d'Uni de 1707, els respectius parlaments nacionals dels dos estats foren abolits i forens substituts pel Parlament del Regne Unit, amb seu al Palau de Westminster. La nova cambra dels Comuns fou ocupada pels membres del Parlament de la Gran Bretanya, incorporant 100 membres provinents d'Irlanda, i la nova Cambra dels Lords incorpor 4 Lords permanents i 28 de temporals d'origen irlands.

Part de la soluci de comproms per als catlics d'Irlanda fou la concessi de l'Emancipaci Catlica, que havia estat denegada durant anys pels membres anglicans del parlament irlands. Aquesta per, finalment fou bloquejada per Jordi III, que va argumentar que l'emancipaci dels catlics romans violava la seva coronaci com a monarca britnic protector del Protestantisme.

 Poltica exterior .


 Govern a Irlanda .
Diverses generacions de lders irlandesos van promoure campanyes per a l'establiment d'un govern local a Irlanda. Finalment Daniel O'Connell va assolir forar al govern britnic la concessi de l'emancipaci catlica l'any 1829, sota el regnat de Jordi IV. No obstant aix, la seva campanya per a 'repellir' l'Acta d'Uni va ser un fracs. Lders posteriors, com Charles Stewart Parnell, van realitzar campanyes per a la creaci d'un govern propi a Irlanda sota el nom de Home Rule (govern propi), el qual romandria sent membre del Regne Unit. 

 Trencament de la Uni .

 
L'any 1919 els diputats electes al Parlament de Westminster per part del Sinn Fin van formar un parlament irlands independent a la ciutat Dubln, conegut amb el nom de Dil ireann i presidit per amonn de Valera. La proclamaci d'aquest parlament per part del Sinn Fin va provocar l'esclat de la guerra Angloirlandesa o Guerra de la Independncia Irlandesa entre 1919 i 1921

El 24 de desembre de 1920 s'aprov la Government of Ireland Act, per la qual es decid partir el pas formant dues regions autnomes (exceptuant la defensa, poltica exterior i economia): Irlanda del Sud amb 26 comtats de majoria nacionalista, i Irlanda del Nord amb 6 comtats de majoria unionista. Finalment, el 6 de desembre de 1922, un any desprs de la signatura del Tractat Angloirlands, els 26 comtats del sud es van separar del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i van formar l'Autnom Estat Lliure d'Irlanda, que va mantenir per la sobirania dels reis de la Gran Bretanya. Els 6 comtats que formen Irlanda del Nord va romandre al Regne Unit. 

Fins l'any 1927 es mantingu el nom de Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, moment en el qual i mitjanant la signatura de l'Acta de Ttols Reials i Parlamenteris es canvi el nom del pas pel de Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.

 Vegeu tamb .
Regne de la Gran Bretanya;
Regne d'Irlanda;
Acta d'Uni;
Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
Estat Lliure d'Irlanda;
Repblica d'Irlanda;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85899" title="Fondi" nonfiltered="4165" processed="4152" dbindex="34406">


Fondi s una ciutat d'Itlia al Laci, provncia de Latina, amb mes de 35.000 habitants.

Histria .

Fundi fou una ciutat dels volscs entre Tarracina i Formiae, a uns 8 km de la costa i propera a la llacuna de Lacus Fundanus, avui Lago di Fondi. Passava per la ciutat la via pia. El 340 aC durant la gran guerra llatina romangu neutral entre llatins i campanis i al final de la guerra fou aliada de Roma i per la seva fidelitat va rebre la ciutadania romana sense dret a sufragi juntament a Formiae (338 aC), per desprs es va revoltar amb Privernum sota la direcci de Vitruvius Vaccus, que era nadiu de la ciutat; derrotada la revolta els magistrats locals van poder explicacions satisfactries al senat rom i la ciutat no fou castigada. El 190 aC es va votar una llei que la va donar la ciutadania plena amb dret de sufragi, i els ciutadans foren inclosos a la tribu emiliana. 

Avanat el segle I aC, sota August, va rebre una colnia de veterans, per durant tot l'Imperi fou municipi. Fou inclosa administrativament al Latium, a la part coneguda per Latium Novum. La seva prosperitat deriv de qu hi passava la via pia que es desviava lleugerament per entrar a la ciutat. Horaci esmenta la petulncia del magistrat local i orador Aufidius Luscus. Cicer i Suetoni tamb l'esmenten i aquest darrer indica que la famlia de Lvia Drusilla, dona d'August, fou originaria d'aquesta ciutat i alguns autors incls hi fan nixer a Tiberi. Silius Italicus inclou  Fundi i Caita a Campnia per no cap dubte de qu era al Latium. 

Es conserven algunes restes de l'poca romana: les muralles, alguna porta, inscripcions i altres objectes menors, i sobretot un carrer de la ciutat que es part de l'antiga via pia. La ciutat era famosa per l'excellncia dels seus vis: el mes rellevant el Caecubus (que es feia al anomenat Caecubus Ager), per tot seguit el de la prpia ciutat (Fundanum vinum, fet al Fundanus Ager) noms superat pel Caecubus i el vi de Falrnia.
 
Possessi bizantina al segle VII, al segle XI fou un comtat dels normands dins el ducat de Gaeta. Form part del regne de Npols i van ser comtes la famlia Dell'Aquila i el 1299 va passar als Caetani que per dos segles la van fer centre dels seus feus i seu d'iniciatives artstiques. El 1378 Onorato I Caetani va permetre la celebraci d'un conclau que va elegir al antipapa Climent VII en oposici al Papa Urb VI.

Va passar desprs a domini catal-aragons i fou donada en feu a Prsper Colonna al final del segle XV. El fill de Prsper,  Vespasi Colonna, es va casar el 1527 amb Jlia Gonzaga, una adolescent filla de Llus Gonzaga de Mntua. Durant l'estana de la comtessa Jlia Gonzaga a la ciutat (1526-1534), Fondi va arribar al seu mxim esplendor. El 1534 fou devastada pel pirata otom Barba-roja i va comenar la decadncia. Dels Colonna va passar als Sangro. El 1861 va passar a Itlia per fins el 1870 els napolitans refugiats als Estats Pontificis van fer atacats a la zona.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85901" title="Amborellaceae" nonfiltered="4166" processed="4153" dbindex="34407">


Amborellaceae s una famlia d'angiospermes o plantes amb flor. La famlia cont una nica espcie, Amborella trichopoda, un arbust endmic de Nova Calednia.

El sistema de classificaci APG II, basat en l'anlisi de la morfologia i en les seqncies d'ARN ribosmic i d'alguns gens dels cloroplasts, situa aquesta famlia a la base de la classificaci de les plantes amb flor, com el llinatge ms antic del clade angiospermes.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85907" title="Exrcit Republic Irlands" nonfiltered="4167" processed="4154" dbindex="34409">
L'Exrcit Republic Irlands (de l'angls Irish Republican Army, abreujat com a IRA), s una organitzaci paramilitar republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat glaigh na hireann (del galic irlands: Voluntaris Irlandesos). El seu bra poltic s el Sinn Fin.  Aquesta denominaci va sorgir a la batalla de Lime Ridge (2 de juny del 1866) i va ser adoptada pels membres de la revolta de l'aixecament de Pasqua, la qual va ser la seva primera aparici militar, i durant tota la Guerra de la Independncia Irlandesa (1919-1921) va lluitar contra l'exrcit britnic fins el reconeixement de l'estat lliure d'Irlanda. Desprs de la guerra de la independncia molts dels seus membres es van integrar al nou exrcit nacional. El nom d'IRA es va seguir utilitzant durant la Guerra Civil Irlandesa (1922-1923) referint-se als partidaris republicans contraris al tractat que permetia la separaci d'Irlanda del Nord.  
Desprs de la guerra civil va fer atemptats de poca importncia i no va ser fins el 1969 quan va reaparixer a Irlanda del Nord. 

 Divisions .
L'IRA s'ha ha anat dividint al llarg de la seva histria:

 L'IRA Oficial (OIRA), que sn les restes que van quedar desprs de la escissi de l'IRA Provisional.  L'OIRA s un grup marxista, no tan nacionalista com la resta d'escissions. Just desprs de la divisi, va comenar diverses accions terroristes que van finalitzar l'any 1972. Des de llavors s'ha enfrontat amb l'IRA Provisional. Tot i que actualment sembla que est inactiu, encara existeix. El seu bra poltic s el Sinn Fin Oficial, que actualment s'anomena Workers Party of Ireland (Partit de treballadors d'Irlanda) .

 L'IRA Provisional (PIRA), que es va separar de l'IRA oficial al febrer de 1969 perqu preferia seguir nicament la lnia militar. s l'IRA majoritari i el ms conegut, ja que quan es parla de l'IRA es refereix a aquest. Des de la seva fundaci ha realitzat atacs de gran impacte a travs de diferents mitjans. Al 28 de novembre del 2005 va anunciar l'armistici.

 L'IRA de la Continutat (CIRA), es va escindir del PIRA l'any 1986 quan a una assemblea del PIRA es va decidir que ocuparien els escons que el Sinn Fin tenia al parlament irlands. Els membres que no volien que s'ocupessin els escons van formar l'IRA de la Continutat. Es creu que el nombre de membres del CIRA est entre els 50 i els 100 membres i l'Oireachtas afirma que en tenen menys de 150. El CIRA ha aconseguit les armes dels Balcans amb l'ajuda de l'IRA Autntic .

 L'IRA Autntic (RIRA), es va escindir del PIRA l'any 1997, abans de firmar l'Acord de Belfast, degut a que alguns membres s'oposaven a l'alto al foc definitiu  de l'organitzaci i a la conseqent acceptaci de l'acord. Noms formar-se la banda, el RIRA va comenar a fer atacs semblants els que feia el PIRA abans de l'alto al foc. Tot i aix molts dels seus membres van ser detinguts degut a que la banda tenia molts infiltrats de la policia. Tot i les detencions el RIRA va fer explotar, al 15 d'agost de 1998, un cotxe bomba a Omagh, en el que van morir 29 persones. Aquest atemptat va produir molta por tan en la societat anglesa com en l'irlandesa en un moment en qu s'estava pactant l'Acord de Belfast. Desprs d'aquest atemptat va proclamar un alto al foc, que trencaria dos anys ms tard. Actualment el RIRA encara est actiu. s associat amb el Moviment per la Sobirania dels 32 Comtats.

l'IRA de Continutat i l'Autntic estan incloses en la Llista d'Organitzacions Terroristes Estrangeres del Departament d'Estat dels EUA.

 Dels orgens al procs de pau .
Al principi de la Primera Guerra Mundial el govern britnic va prometre que concediria una certa autonomia a Irlanda quan s'acabs la guerra, per amb la condici de qu els sis comtats d'Irlanda del Nord quedarien exclosos del control del parlament irlands. Aix va provocar una hostilitat dels unionistes del nord que va quedar reflectida en la creaci, l'any 1913, del cos milici, unionista i protestant Fora de Voluntaris d'Ulster (UVF), la qual s'oposava a l'autonomia irlandesa.
Alguns nacionalistes pensaven que aquesta autonomia era massa baixa i van instigar la revolta del dilluns de Pasqua (l'Aixecament de Pasqua). De fet hi ha dues dates en qu es considera que va comenar la Guerra de la Independncia: en l'aixecament de Pasqua (24 d'abril de 1916) o al 21 de gener de 1919 quan Sean Tracy (membre de l'IRA) va matar dos agutzils. La data ms reconeguda, per, s el 21 de gener de 1919. 

En la posterior Guerra Civil Irlandesa l'IRA es va dividir en dues faccions: la dels partidaris del Tractat Angloirlands i la dels que no ho eren. Les negociacions per aconseguir la reunificaci del grup van durar sis mesos i va acabar amb la guerra. Desprs de la guerra civil una bona part es va integrar a l'exrcit de la repblica. 

Fins l'escissi del PIRA de l'OIRA, el grup va mantenir-se fora inactiu amb alguns atemptats de poca importncia. Tot i aix aquests atemptats, en un moment en qu a Irlanda feia poc que s'havia aprovat la constituci que afirmava la independncia del pas i que per tant es renuncis a la esperana de qu tota la illa forms part de l'Estat Lliure d'Irlanda, van produir que el parlament irlands illegalitzs la banda armada l'any 1939.

L'IRA provisional va ser el que va continuar la lluita armada. Poc desprs de la seva fundaci (1971), es va fundar la UDA (Associaci de Defensa d'Ulster), un grup paramilitar unionista protestant que lluitava en contra de l'IRA. Els recolzava el DUP (Partit Unionista Democrtic), liderat actualment pel reverend Ian Paisley. Hi va haver diversos enfrontaments armats entre aquests que van acabar amb vctimes dels dos grups i tamb civils. Aix va produir un clima de gran inseguretat a l'Irlanda del Nord.
L'any 1981 10 presos republicans van morir fent una vaga de fam en qu reclamaven que, ja que no havien coms cap delicte de sang, se'ls reconegus com a presos poltics. 

 El procs de pau .
L'Acord de Belfast (o Acord del Divendres Sant) va ser un pas endavant en el procs de pau. Va ser firmat a Belfast el 10 d'abril de 1998 entre els governs irlands i britnic i diversos partits poltics. 

L'acord ha significat que l'IRA Provisional abandoni les seves activitats armades. Com ja s'ha explicat anteriorment alguns membres del PIRA que no estaven d'acord amb la fi de la violncia s'escindiren formant l'IRA Autntic. L'IRA de la Continutat tampoc ha firmat aquest acord.

El 28 de novembre del 2005 el PIRA va anunciar en un comunicat que deixava les armes per a dedicar-se, segons les seves paraules "al desenvolupament de programes purament poltics i democrtics"
La diferncia entre l'acord de pau de Belfast amb el del 2005 s que en el segon s el PIRA i no el Sinn Fein qui firma el tractat (i fins i tot el proposa). La banda es va desarmar davant de la Comissi Internacional Independent de Decoms.

 Referncies .














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85908" title="Canellal" nonfiltered="4168" processed="4155" dbindex="34410">

Canellales s un ordre de les plantes amb flor (angiospermes).

El sistema APG II de classificaci de les angiospermes, colloca aquest ordre dins del clade Magnoliids amb aquestes agrupacions:

 ordre Canellales;
 famlia Canellaceae;
 famlia Winteraceae;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85910" title="Acoral" nonfiltered="4169" processed="4156" dbindex="34411">

Les acorals (Acorales) sn un ordre de plantes amb flor (angiospermes).

El sistema APG II de classificaci de les angiospermes, colloca aquest ordre dins del clade monocots amb aquestes agrupacions:

 ordre Acorales;
 famlia Acoraceae;

Dins la famlia noms hi ha el gnere Acorus.

Una de les caracterstiques d'aquest ordre de plantes s la seva inflorescncia en espdix.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85911" title="Asterisme" nonfiltered="4170" processed="4157" dbindex="34412">
Un asterisme s una agrupaci d'estrelles brillants d'una constellaci (o de constellacions properes) que es reconeix independent d'aquesta. Com les constellacions, estan composts d'estrelles que, si b estan en la mateixa direcci, no tenen entre elles cap relaci fsica, i sovint estan a distncies molt diferents de la Terra. En molts de casos sn ms fcilment identificables que les prpies constellacions. 

Es poden esmentar:
El gran cullerot a l'ssa Major.
El triangle estival (Deneb, Altair i Vega, les estrelles   de Cygnus, de l'Aquila i Lyra.
El triangle hivernal (Betelgeuse, Procyon i Sirius).
El gran quadrat de Pegs, format per   Andromedae i  ,   i   Pegasi.

Un asterisme antic, la Cabellera de Berenice, s actualment considerat oficialment una constellaci.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85915" title="Jacint (desambiguaci)" nonfiltered="4171" processed="4158" dbindex="34413">


El nom jacint pot referir-se a:

 la planta anomenada jacint.
 el jove Jacint de la mitologia grega.
 una varietat de zirc transparent (mineral);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85920" title="Zirc" nonfiltered="4172" processed="4159" dbindex="34414">


El zirc s un mineral que pertany al grup dels nesosilicats. La seva frmula qumica s ZrSiO4. Gaireb sempre cont entre un 1 i un 4% d'hafni. L'estructura de cristallitzaci del zirc s tetragonal. El color natural del zirc varia entre groc-daurat, vermell, marr, verd o incolor. Els exemplars incolors que presenten qualitat de gemma sn un substitut popular del diamant.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85921" title="Teofilacte I" nonfiltered="4173" processed="4160" dbindex="34415">
Teofilacte I de Tusculum, en itali Teofilatto di Tusculo, (a. 864 - v. 925) era un noble rom latifundista de la classe dels optimates romani, famlies que controlaven la vida poltica a Roma des del segle VII, les quals feien funcions de Senat rom i s'anomenaven senadors. S'intitul Comte de Tusculum. 

Apareix esmentat per primer cop el 901 quan era jutge palat de l'Emperador d'Occident Llus III el Cec i el 904 era Magister Militum de Roma i Sacri Palatii Vestararius (administrador dels bns del Papa). El 906 se li dna el ttol de   Gloriosissimus Dux  i el 915 era considerat en qualitat de Senator Romanorum Primus inter pares com a superior a la resta dels Optimats. Els seus dominis comprenien: Monterotondo, Poli, Anticoli Corrado, Guadagnolo, Rocca di Nitro, Rocca dei Sorci, Saracinesco, Segni, Valmontone, Alatri, Guarcino, Colle Pardo, Soriano, Paliano, Sora i Celano. Alguns d'aquest dominis encara eren de la famlia al segle XIX. 

Es va casar amb Teodora coneguda per Senatrix, dona corrupta que es va convertir en amant del jove bisbe de Cere, cos de Teofilacte, que fou desprs el Papa Sergi III. Va deixar tres filles: 
Marzia,comtessa de Tusculum ;
Teodora (origen de la famlia dels Crescenzi);
Srgia, probablement filla del Papa Sergi III per reconeguda per Teofilacte com a prpia.

El Papa Joan X el va enviar a negociar l'aliana amb el prncep normand de la Campnia i es va crear una lliga militar que va obtenir la coneguda victria de Garigliano sobre els rabs l'agost del 915, desprs de la qual els sarrans van haver d'abandonar el Laci.

Fou destitut el 924 pel Papa Joan X, amb el que s'havia enemistat i va morir vers el 925, en que va cedir totes les seves possessions al seu nt Alberic de Tusculum, tot i que per la minoria d'edat del jove va fer-se amb la regncia la seva mare Marzia. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85922" title="Mariozza" nonfiltered="4174" processed="4161" dbindex="34416">
Mariozza o Marzia  (en realitat Maria) era filla de Teofilacte I i va nixer vers el 892. Se l'anomenava Senatrix com a la mare i com ella va ser amant del Papa, al que va imposar la poltica romana del 915 al 932. En aquest darrer any fou capturada pel seu fill Alberic desprs de l'expulsi  de Roma del seu tercer marit el rei Hug de Provena, i suposadament ingressada en un convent a Roma on va morir entre el 933 i el 937. Hug va atacar Roma el 933 per alliberar-la per fou rebutjat.

El 909 es va casar a Roma amb Alberic I de Spoleto i Camerino (Mariozza estava ja embarassada de les relacions amb el bisbe i futur Papa Sergi III). Alberic fou mort per una revolta popular a Orte el 924. A la seva mort Spoleto fou concedit en feu a Pietro, germ del Papa Joan X. Pietro fou enemic jurat de Mariozza.

El 926 es va casar a Roma amb el marqus Guiu de Toscana (894-929)

El 929 a la mort de Guiu es va casar (mar del 932) amb el germ de Guiu, Hug de Provena rei d'Itlia. El matrimoni era contrari a la llei ja que els dos contraients eren cunyats, per Hug de Provena va evitar la prohibici i va declarar sota jurament (per falsament) que era fill illegtim i per tant no tenia llaos de sang amb el seu germ (uter) Guiu. Hug va morir a un monestir a Arle el 10 d'abril del 947

El seu fill Alberic va organitzar el mateix dia del casament (mar del 932) una revolta popular i la va empresonar. 

Mariozza va deixar quatre fills: el Papa Joan XI (el pare fou el Papa Sergi III), Alberic II de Tusculum, Berta i Srgia.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85923" title="Joan XI" nonfiltered="4175" processed="4162" dbindex="34417">

Joan XI (Roma, abans de 909 - 935) va ser Papa de Roma de 931 a 935.

Fou fill de la relaci illegtima de la dama noble Mariozza i del Papa Sergi III. s el set Papa del perode conegut per pornocrcia.

Criat en els millors ambients de la Roma del segle X, fou elegit Papa el mar del 931. El 932, caiguda la mare del poder, va quedar sotms a la voluntat de son germanastre Alberic II de Tusculum. Probablement va morir enverinat a finals del 935.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85925" title="Alberic II de Tusculum" nonfiltered="4176" processed="4163" dbindex="34418">
Alberic II de Tusculum ( 911 o 912-Roma 31 d'agost del 954), era fill de Mariozza i d'Alberic I de Spoleto. Va heretar (vers 925) el gran patrimoni del seu avi Teofilacte I. El dia que la mare Mariozza es va casar per tercera vegada (mar del 932) va organitzar una revolta popular i va expulsar de la ciutat a Hug de Provena i va fer presonera a la mare a la que va tancar en un convent. 

Des llavors va governar com a senyor absolut imposant tamb la seva voluntat a son germanastre el Papa Joan XI. Primer es va aliar amb els bizantins i mes tard amb Hug de Provena amb el que es va reconciliar. Roma va assolir tranquillitat desprs d'un perode administrativament anrquic. El poder religis i el laic foren separats i no es va interferir en els afers de l'Esglsia per va controlar la seva poltica. El seu fill Octavi fou elegit Papa (Joan XII), i altres fills i parents (els Crescenzi) es van repartir el patrimoni. Els Crescenzi van substituir als Teofilactes en el govern de Roma fins al 1012.

Alberic fou el fundador del castell de Tusculum vers el 950 pero encara no va portar el ttol de comte de Tusculum

Es va casar vers el 937 amb Alda, filla d'Hug de Provena rei d'Itlia, que va morir abans que el marit, el qual es va casar per segon cop amb Estefania, una dama de la noblesa romana, probablement germana del Papa Joan XIII (962-972) . Se li coneixen tres fills: Octavi que fou Papa (Joan XII), Donat i Gregori I de Tusculum.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85926" title="Joan XII" nonfiltered="4177" processed="4164" dbindex="34419">

Octavi de Tusculum posteriorment Joan XII (Roma 936 - 964) va ser Papa de Roma de 955 a 963 i uns mesos el 964.

Fou fill d'Alberic II de Tusculum i Alda (filla del comte Hug d'Arles). Amb divuit anys, fou consagrat Papa el desembre del 955, essent el primer que es va canviar de nom al pujar al tron. Fou molt corrupte i era mal vist pel poble i la jerarquia. El seu es considera un dels pitjors papats de la histria.

El 963, durant la invasi imperial, Ot I el va fer deposar amb acusacions d'incest, homosexual, perjur, homicida i sacrleg en un snode convocat a Roma el 6 de novembre del 963.

Al cap de poc, per, va organitzar un exrcit amb els tresors de l'Esglsia que havia robat i va aconseguir de nou tornar al soli pontifici. Aleshores va excomunicar el seu successor en un snode celebrat el febrer de 964. 

Quan les tropes imperials s'acostaven de nou a Roma per treure'l del govern, va morir assassinat (maig de 964). Existeixen dues teories per explicar la seva horrible fi: la primera, que fou assassinat per un marit gels que havia sorprs al Papa amb la seva amant casada. La segona, que mor d'apoplexia durant un acte sexual.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85927" title="Gregori I de Tusculum" nonfiltered="4178" processed="4165" dbindex="34420">
Gregori I de Tusculum fou suposat fill d'Alberic II de Tusculum, i fou senyor de Galeria, Arce i Preneste, i comte de  Tusculum (el primer que va portar aquest ttol, car Gregori fou comte Palat   del Sacre Palau  Lateranense). Tusculum era un castell que havia estat construt pel seu pare vers el 950.

Tots els seus descendents foren tamb comtes de Tusculum. Portava els ttols d'  excellentissimus vir , i fou rector apostlic de Sant Andrea el 980, senador de Roma el 981,  i  Praefectus Navalis .

Durant l'estncia del emperador Ot II a Roma (982-983)  fou l'home de confiana de Silvestre II i desprs va guiar la revolta contra Ot III i fou nomenat cap de la repblica romana el 6 de febrer del 1001, desprs de l'expulsi dels Crescenzi, per va haver de renunciar el 1002 i els Crescenzi van tornar al poder. Va morir abans del 1012 (entre 1002 i 1012).

Es va casar amb Maria (morta vers el 1013). Va deixar tres fils: Alberic III de Tusculum, Teofilacte (Benet VIII) i Rom (Joan XIX).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85928" title="Alberic III de Tusculum" nonfiltered="4179" processed="4166" dbindex="34421">
Alberic III de Tusculum fou fill de Gregori I de Tusculum. Va succeir al pare com a comte de Tusculum i senyor d'Arce, Preneste i Galeria, i comes sacri palatii Lateranensis. Son germ el Papa Joan XIX el va fer senador per va renunciar per assolir el mes modest de cnsol i evitar tensions amb l'emperador Enric II, protector poltic del seu germ. 

Quant el Papa va morir el 1032 va rebutjar la successi per ell mateix, en favor del seu fill Teofilacte. Va morir entre 1033 i 1044. 

Estava casat amb Emmelina i va deixar al menys cinc  fills: Gregori II de Tusculum,  Teofilacte (Benet IX), Pietro (portava el ttol de comte de Tusculum), Ottaviano (portava el ttol de comte de Tusculum ) i Guido.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85929" title="Gregori II de Tusculum" nonfiltered="4180" processed="4167" dbindex="34422">
Gregori II de Tusculum fou fill d'Alberic III de Tusculum. Va succeir al pare com a comte de Tusculum i fou senyor de Roma amb el crrec de cnsol. El 1044 va dirigir l'expedici cap a Roma que va restaurar a Benet IX. Va morir entre el 1054 i el 1058. Va deixar un fill: Gregori III de Tusculum.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85930" title="Benet IX" nonfiltered="4181" processed="4168" dbindex="34423">

Benet IX o Teofilacte (v. 1013   Grotta Ferrata, entre 1055 i 1056) era fill d'Alberic III de Tusculum.

Fou nomenat cardenal per Benet VIII quan era molt jove, i fou elegit Papa amb uns 20 anys, el 1033, amb el nom de Benet IX essent consagrat el gener del 1034.

Era corrupte i practicava el nepotisme. Fou expulsat per una revolta popular el 1044 per va recuperar Roma grcies a l'ajut de son germ Gregori II  de Tusculum i de son cos Gerardo, comte de Galeria. L'antipapa Silvestre III fou excomunicat l'abril del 1045. El maig del 1045 es van produir disturbis i va abdicar. Abandonaria Roma tot emportant-se una gran quantitat de diners que va obtenir de l'arxidiaca Giovanni Graziano, que fou elegit successor (Gregori VI).

Es va retirar a les propietats de la famlia al Laci i va conservar el ttol de Papa tot i que fou deposat formalment per un snode celebrat a Roma el 1047, deposici confirmada per un altre snode el 1048. Amb tot, el mateix any va recuperar el poder per, molt debilitat, va renunciar finalment i es va retirar al monestir de Grotta Ferrara on es va fer donar el tractament de Papa fins a la mort (ocorreguda entre el 18 de setembre de 1055 i el  9 de febrer de 1056).





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85931" title="Benet VIII" nonfiltered="4182" processed="4169" dbindex="34424">

Teofilacte de Tusculum, fou fill de Gregori I de Tusculum. Fou cardenal i bisbe de Porto el 1001, i fou consagrat Papa amb el nom de Benet VIII el 22 de juny de 1012. Va collaborar amb l'emperador Enric II. Va protegir a Sant Romuald, fundador dels camaldulencs. Va morir a Roma l'abril de 1024.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85932" title="Joan XIX" nonfiltered="4183" processed="4170" dbindex="34425">

Joan XIX o Rom de Tusculum fou fill de Gregori I de Tusculum . Fou senador de Roma des el 1015 i quant fou elegit Papa (fou consagrat el juny del 1024) va mantenir el crrec i fou l'nic que va tenir els dos poders: temporal i religis.

Va morir a Roma el 9 de desembre de 1033.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85934" title="Accent diacrtic" nonfiltered="4184" processed="4171" dbindex="34426">
L'accent diacrtic s aquell que es posa per distingir, en la majoria de casos, parells de paraules que segons les regles d'accentuaci no n'haurien de dur.

No s considera accent diacrtic en parells de paraules com desprs (adverbi) i desprs (participi de desprendre), que s que s'accentuen d'acord amb les regles d'accentuaci.

L'accent diacrtic en catal.
En catal es troba en les segents ocasions:




L'accent diacrtic es conserva en els compostos: 
du: adu, pregadu...
fu: desfu, refu...
mlta: remlta...
mn: rodamn...
nt: besnt, rent...
pl: contrapl, repl...
sl: subsl...

Referncies.
L'accentuaci (Universitat Oberta de Catalunya) ;
Accentuaci (Universitat d'Alancant) ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85936" title="Joan-Frederic Brun" nonfiltered="4185" processed="4172" dbindex="34427">
Joan-Frederic Brun (nascut a Montpeller, el 1956). Escriptor occit. Metge de professi, comena la seva trajectria literria amb poemes publicats en revistes literries occitanes, recollits a "Estius e Secaresas" (1979). 

La seva obra ms important s segurament la narrativa.
Tamb collabora a la revista c des de 1974. Era molt proper al poeta i escriptor d'Argelirs, Max Roqueta i ha creat una associaci Amistats Max Roqueta per a divulgar l'obra d'aquest gran escriptor occit.
 
Bibliografia.

 Lo retrach dau dieu Negre (novella fantstica 1986);
 Setembralas (novella 1992);
 Lo temps clar de las encantadas (nvas) (2005);
 Lunh (narrativa, 2006, prmi Joan Bodon 2007);
i dos reculls de poesies: 
 Estius e Secaresas (recull de poesies de 1979);
 Lo do esglai (recull de poesies de 2003);

Enllaos externs.
Autobiografia de l'autor a la seva web
 Web de la revista OC, revista de las letras e de la pensada occitanas, fondada en 1923 a Tolosa ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85938" title="Gregori III de Tusculum" nonfiltered="4186" processed="4173" dbindex="34428">
Gregori III de Tusculum fou fill de Gregori II de Tusculum al que va succeir en el comtat i dems possessions familiars vers el 1058. Fou el pare de Tolomeu I de Tusculum que el va succeir. s considerat l'ancestre de la famlia Colonna.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85939" title="Anwar el-Sadat" nonfiltered="4187" processed="4174" dbindex="34429">
 

Mohamed Anwar el-Sadat, en rab,                  , transcrit freqentment com Anwar el-Sadat o Anwar Sadat, ( Mit Abu l-Kum Egipte 1918 - El Caire 1981 ) fou un poltic i militar egipci guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1978 conjuntament amb Menachem Begin.

Orgens poltics.
Va nixer el 25 de desembre de 1918 a la poblaci de Mit Abu al-Kum, situada al Delta del Nil, de pare egipci i mare sudanesa. El 1938 es gradu a l'Acadmia Reial del Caire. Sent encara un jove militar, va participar en moviments poltics, com els motins dels Germans Musulmans contra la influncia occidental a Egipte i contra la monarquia de Faruk I, que la permetia. Des de 1939 es va unir a Gamal Abdel Nasser, integrant-se en el Moviment d'Oficials Lliures desprs de la derrota en la primera guerra contra Israel de 1948. Durant la Segona Guerra Mundial va ser acusat de collaboracionisme amb els nazis per a assassinar un oficial britnic per l'any 1946 va ser absolt de tots els crrecs. Des que Nasser va prendre el poder l'any 1952, Sadat va anar ascendint en el seu rgim ocupant crrecs al Consell de la Revoluci, ministre, secretari del partit nic i, des de 1969, vicepresident de la Repblica.

President de la Repblica.

Al morir Nasser en 1970, Sadat es va imposar als seus rivals en el partit i va heretar el poder, aix com el projecte de nacionalisme rab que representava Nasser. El 1973 va desencadenar un nou atac, juntament amb Sria, contra Israel, la Guerra del Iom Kippur, i en el qual va estar a punt de triomfar. No obstant aix, el fracs d'aquella ofensiva va convncer Sadat de la convenincia de postergar la causa de la unitat rab i de la lluita contra Israel, en benefici d'una poltica ms realista que servs per a l'enfortiment i desenvolupament d'Egipte. 

Des de 1976 es va desvincular de la tradicional aliana amb la Uni Sovitica i es va acostar als Estats Units, del que va obtenir fortes ajudes econmiques. El 1977 va viatjar per sorpresa a Jerusalem, adquirint el comproms de reconixer a l'estat d'Israel sota determinades condicions. En 1978 va tenir una nova trobada amb el Primer Ministre isaraelita per a preparar, el 1979, per mediaci del president Jimmy Carter, la pau amb Israel en els Acords de pau de Camp David, signats al costat de Menachem Begin. Anwar el-Sadat va ser recompensat amb el Premi Nobel de la Pau juntament amb Beguin l'any 1978 per les negociacions de pau establertes entre els dos pasos.

Egipte va ser aix el primer pas rab a segellar una pau duradora amb Israel, el que va ser interpretat en mitjans radicals com una traci. Aix va provocar l'enformitemt de l'oposici al rgim de Sadat, que aprofitava el descontentament social creat per les mesures liberals de l'economia d'Egipte impulsada pel Rgim. Sadat va recrrer a la repressi, especialment contra els focus de resistncia musulmans integristes. 

Va morir assassinat per militars d'aquesta tendncia durant una desfilada a la ciutat d'El Caire el 6 d'octubre de 1981.








Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1978;
  Web oficial;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85946" title="Prdues humanes a les Guerres Napoleniques" nonfiltered="4188" processed="4175" dbindex="34430">
Las Guerres Napoleniques (1799-1815), provocaren les segents prdues humanes de forma directa i indirecta:

NOTA: El llistat de morts inclou els morts en combat o per altres motius com malalties, ferides, inanici, fred, ofegament, foc amic, atrocitats, etc.

 Frana .

 400.000 morts en combat;
 600.000 morts per altres motius;
 1.000.000 morts o desapareguts en total;

 Pasos enemics de l Imperi Francs, Coaligats .

 400.000 russos morts o desapareguts;
 400.000 alemanyes morts o desapareguts;
 200.000 austracs morts o desapareguts;
 300.000 espanyols morts o desapareguts;
 200.000 britnics morts o desapareguts;

 Total de morts i desapareguts en las Guerres Napoleniques .

 2.500.000 militars a Europa;
 1.000.000 de civils a Europa i a les colnies franceses de ultramar;

Es necessari tenir en compte que aquestes xifres poden estar subjectes a considerables variacions. Erik Durschmied, en el seu llibre El Factor Hinge, proporciona una xifra de 1.400.000 militars francesos morts per a totes les causes. Posteriorment, Adam Zamoyskivol estima al voltant de 400.000 soldats russos morts nicament a la campanya de 1812. Aquesta xifra ha estat revisada tamb per altres fonts. Les baixes civils a la campanya de 1812 foren probablement comparables a les militars. Alan Schom parla d una xifra d uns 3 milions de militars morts a les guerres i aquesta xifra s la que sovint s ha acceptat ms.

Hom creu que ms de 500.000 francesos varen morir a Rssia l any 1812, i entre 250.000 i 300.000 francesos varen morir a la Pennsula Ibrica entre els anys 1808 i 1814, el que suma un total de 750.000 homes, als que s ha d afegir altres centenars de milers de francesos morts a  les altres campanyes. Probablement, al voltant de 150.000 o 200.000 francesos varen morir a les campanyes alemanyes de 1813. Per tant, sembla clar que els nmeros que es proporcionen ofereixen una estimaci molt conservadora del conjunt de baixes en els conflictes napolenics.

Es impossible fer una estimaci aproximada del nmero de civils morts. Malgrat que els militars morts se situen de forma invariable entre els 2,5 i els 3,5 milions, el cost en vides civils varia entre els 750.000 i els 3 milions. Aix doncs, les estimacions sobre el nmero total de morts entre militares i civils pot variar des dels 3.250.000 fins els 6.500.000 morts.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85956" title="Bregenz" nonfiltered="4189" processed="4176" dbindex="34431">


Bregenz s una ciutat austraca, capital de l'estat federat de Vorarlberg a  l'oest del pas. La ciutat, propera a les fronteres de Sussa i d'Alemanya, est situada a la riba del llac de Constana.
Bregenz es troba en el districte homnim, a una altitud de 400 metres. T una poblaci de 26.752 habitants (2001) i una superfcie de 29,51 km2.

La ciutat de Bregenz s el centre poltic, administratiu i de serveis de Vorarlberg i tamb un centre industrial i turstic. Disposa d'un museu d'art, el Museu d'Art de Bregenz.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85958" title="Copa del Mn de Futbol de 1950" nonfiltered="4190" processed="4177" dbindex="34432">


La Copa del Mn de Futbol 1950 va ser la quarta edici de la Copa del Mn de Futbol i va tenir lloc a Brasil l'any 1950. La competici es disput entre el 13 de juliol i el 30 de juliol de 1950 i Uruguai en fou campi en derrotar Brasil a la final per 2 a 1. Fou la primera edici desprs de la Segona Guerra Mundial, desprs d'haver-se susps les edicions de 1942 i 1946 i retorn a sud-amrica vint anys desprs de l'edici d'Uruguai 1930.

Antecedents.
Per commemorar el vint-i-cinqu aniversari de la presidncia de la FIFA del francs Jules Rimet la Copa del Mn fou rebatejada amb el nom de Copa Jules Rimet.

La competici vingu marcada pel trgic accident que pat el Torino FC el 4 de maig de 1949 en un accident aeri al munt de Supergra i que caus la mort de la majoria dels integrants del millor equip itali del moment, i com a conseqncia, de la selecci italiana de futbol, que viatj a Brasil molt disminuda.

 Seus .


 Equips participants .

Per a aquest torneig s'hi van inscriure trenta-quatre associacions, tot i que noms 29 van prendre part a la fase de classificaci. Alguns pasos importants no hi prengueren part. Alemanya fou vetada per la Guerra Mundial. Argentina, ustria, Blgica, Birmnia, Equador, Filipines, Indonsia i Per es retiraren tot i haver-se inscrit. Per contra, per primer cop es van inscriure les associacions britniques, que fins aleshores s'havien mantingut al marge d'aquesta competici. Un cop classificats, tres pasos van renunciar a la cita mundial. Aquests foren Esccia, Turquia i ndia. La fase final compt, per tant, amb noms tretze seleccions, en lloc de les 16 planificades inicialment. Brasil, com a organitzador, i Itlia com a campi de la darrera edici es classificaren directament.
 Vegeu l'article separat: Classificaci de la Copa del Mn de futbol 1950.
Les seleccions classificades foren (en cursiva les seleccions debutants):


 Plantilles .
 Per a la informaci de les plantilles de les seleccions classificades per a la Copa del Mn de Futbol 1950 vegeu l'article separat: Plantilles de la Copa del Mn de futbol 1950.

Resultats.
Primera fase.
El sistema de competici es modific respecte a la competici anterior. La primera fase es divid en quatre grups on s'enfrontaren tots contra tots. Els quatre campions de cada grup es classificaren per la ronda final que tamb es disput per sistema de grup, tots contra tots. Tot i que no hi va haver final prpiament dita, el darrer partit enfront als dos millors de la competici, Brasil i Uruguai, pel que sovint s considerada com la final oficiosa del campionat. En aquest partit disputat al gran estadi de Maracan, Uruguai don la sorpresa enfront el gran favorit, Brasil. Aquest partit supos un gran trasbals per als brasilers i va rebre el sobrenom de maracanao.

Grup A.











Grup B.











Grup C.








Grup D.




 Segona fase .
 Grup final .













 Classificaci final .


 Golejadors .


 Enllaos externs .
FIFA - Brasil 1950;
Detalls a RSSSF;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85960" title="FC Steaua Bucure?ti" nonfiltered="4191" processed="4178" dbindex="34433">




El FC Steaua de Bucarest (en romans FC Steaua Bucure ti) s una entitat esportiva de la capital de Romania, Bucarest. El seu nom traduit al catal vol dir "Estel de Bucarest". s el club de futbol romans amb ms ttols guanyats, s l'nic que ha guanyat una Copa de Campions de Europa i una Supercopa de Europa (1986) i t actualment guanyats 23 campionats de Divisi A romanesa.

Histria.
L'entitat esportiva del Steaua de Bucarest fou fundada el 7 de juny de 1947 segons una ordre del ministre de l'Exrcit, Mihail Lasc r, amb el nom inicial d'Associaci Esportiva de l'Armada (en romans Asocia ia Sportiv  a Armatei). El nou club de futbol fou inscrit a la Divisi A en lloc de l'equip Carmen Bucure ti, ja que aquesta entitat fou dissolta al considerar-la de caire burgesa, ja que el seu patr era Ionel Mociorni  , fill del industrial Dumitru Mociorni  .


El primer entrenador del nou equip va ser Coloman Braun-Bogdan. Va canviar el seu nom posteriorment pel de Casa Central de l'Armada (en romans Casa Central  a Armatei), l'entitat va guanyar el primer campionat l'any 1951, sota la direcci del antic lloctinent dels primers fundadors de l'entitat Gheorghe Popescu I. Entre aquells anys i fins la temporada 1960-61, la CCA va guanyar 5 ttols de campionat de la Divisi A.

 Evoluci del nom .
1947 : ASA Bucarest - Asociatja Sportiva a Armatei;
1948 : CSCA Bucarest - Clubul Sportiv Central al Armatei;
1950 : CCA Bucarest - Casa Centrala a Armatei;
1961 : CSA Steaua Bucarest - Clubul Sportiv al Armatei Steaua;
1998 : FC Steaua Bucarest - Fotbal Club Steaua;

Jugadors destacats.
Des de fa molt de temps que una part importants dels ms grans jugadors de futbol romanesos han jugat al FC Steaua de Bucarest. Jugadors com Anghel Iord nescu, Marcel R ducanu, Marius L c tu  o Gheorghe Hagi encara es troben a la memria i anima dels aficionats del Steaua, ja que van ser claus per fer d'aquest club el millor club de Romania. Aquests han d estat alguns dels grans jugadors que han jugat al FC Steaua de Bucarest:

Marius L c tu ;
Miodrag Belodedici;
Ladislau (Lo i) Blni;
Helmuth Duckadam;
Gheorghe Hagi;
Adrian Ilie;
Anghel Iord nescu;
Gavril  Pele Balint;
Dorinel Munteanu;
Dan Petrescu;
Ilie Dumitrescu;
Mirel R doi;
George Og raru;

Palmars.
 Campi Copa d'Europa de futbol;
 1985/1986 - 7 de maig 1986 - FC Steaua de Bucarest vs. FC Barcelona - 2-0 - Estadi Snchez Pizjun, Sevilla;
 Sots-Campi Copa d'Europa de futbol;
 1988/1989 - AC Milan vs. FC Steaua de Bucarest - 4-0 - Estadi Camp Nou, Barcelona;
 Semifinalista Copa d'Europa de futbol;
 1986/1987 - FC Steaua de Bucarest vs. Sport Lisboa e Benfica - 0-0, 0-2;
Semifinalista Copa de la UEFA;
2005/2006 - FC Steaua de Bucarest vs. Middlesbrough FC - 1-0,2-4;
 Campi Supercopa d'Europa de futbol;
 1985/1986 - FC Steaua de Bucarest vs. Dinamo Kiev - 1-0 - Estadi Stade Louis II, Mnaco;
 Sots-Campi Copa Intercontinental de futbol;
 1985/1986 - FC Steaua de Bucarest vs. CA River Plate Buenos Aires - 0-1 - Estadi National Stadium, Tquio;
 Campi de la Divisi A: 23;
 1951/1952; 1952/1953; 1953/1954; 1956/1957; 1959/1960; 1960/1961; 1967/1968; 1975/1976; 1977/1978; 1984/1985; 1985/1986; 1986/1987; 1987/1988; 1988/1989; 1992/1993; 1993/1994; 1994/1995; 1995/1996; 1996/1997; 1997/1998; 2000/2001; 2004/2005; 2005/2006;
 Campi de la Copa de Romania: 20;
 1948/1949; 1950/1951; 1951/1952; 1952/1953; 1955/1956; 1961/1962; 1965/1966; 1966/1967; 1968/1969; 1969/1970; 1970/1971;1975/1976; 1978/1979; 1984/1985; 1986/1987; 1988/1989; 1991/1992; 1995/1996; 1996/1997; 1998/1999;
 Campi de la Supercopa de Romania: 5;
 1993/1994; 1994/1995; 1997/1998; 2000/2001; 2005/2006;

Plantilla de la temporada 2005/2006.
Porters.
 12.     Cornel Cernea; (22.04.1976); 65 partits - 0 gols;
 31.     Marius Toma; (15.05.1986); 0 partits - 0 goluri;
 13.     Carlos Alberto Fernandes; 7 partits - 0 goluri;

Defenses.
 3.      Nicolae Dorin Goian; (12.12.1980); 130 partits - 6 gols;
 5.     Daniel B lan; (18.09.1979); 112 partits - 4 gols;
 6.      Mirel Matei R doi; (22.03.1981); 113 partits - 5 gols;
 15.      Mihai Mircea Ne u; (19.02.1983); 26 partits - 0 gols;
 17.      Eugen C t lin Baciu; (25.05.1980); 108 partits - 2 gols;
 18.      Petre Marin; (08.09.1973); 316 partits - 9 gols;
 23.      Klemi Saban;
 24.      Sorin Ghionea; (11.05.1979); 109 partits - 2 gols;

Migcampistes.
 8.      Andrei Enescu;
 10.      Nicolae Marius Dic ; (09.05.1980); 176 partits - 71 gols;
 11.      Gabriel Bo tin ; (25.05.1977); 130 partits - 26 gols;
 14.      Vasilic  Cristocea; (27.07.1980); 152 partits - 18 gols;
 16.      B nel Nicoli  ; (07.01.1985); 90 partits - 26 gols;
 22.      Sorin Ioan Paraschiv; (17.06.1981); 87 partits - 7 gols;
 24.      Daniel Orac; (06.04.1985); 17 partits - 1 gol;
 28.      Florin Lovin; (19.02.1983); 26 partits - 0 gols;
 30.      R zvan Ochiro ii; (19.02.1988); 1 partit - 0 gols;

Atacants.
 7.      Daniel Ionel Opri a; (10.08.1981); 87 partits - 12 gols;
 9.      Lauren iu Nicolae Dini  ; (29.03.1975); 223 partits - 80 gols;
 19.      Constantin Victora  Iacob; (14.10.1980); 123 partits - 32 gols;
 21.      Andrei Cristea; (10.05.1984); 32 partits - 7 gols;
 35.      Alin Constantin Li u; (02.10.1986);
 37.      Valentin Alexandru Simion; (06.10.1986);

Cos tcnic.
 Primer entrenador - Cosmin Ol roiu ;
 Segons entrenadors - Dumitru Bolborea  Andrei Speriatu ;
 Preparadors fisics - Fernando Hippoliti  Marian Lupu ;

 Adrea del club .
Hotel Marriott Grand Offices Bulevardul 13 Septembrie, Nr. 90 Sector 5, Bucarest, RomaniaTel.: +40 (0)21 4034250 Fax: +40 (0)21 4034252

Enllaos externs.
 www.steauafc.com - Pgina oficial  i ;
 www.fcsteaua.ro - Pgina d'aficionats ;
 www.steauaonline.com - Pgina d'aficionats ;
 Grans jugadors de futbol al llarg del perode comunista romans, Evenimentul Zilei, 10 setembre de 2005 ;


 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85962" title="Copa del Mn de Futbol de 1958" nonfiltered="4192" processed="4179" dbindex="34434">


La Copa del Mn de Futbol 1958 va ser la sisena edici de la Copa del Mn de Futbol i va tenir lloc a Sucia l'any 1958. La competici es disput entre el 8 de juny i el 29 de juny de 1958 i Brasil fou campiona en derrotar l'equip local Sucia a la final per 5 a 2. Aquest torneix va veure el naixement futbolstic del que ms tard en seria un mite, Pel.

 Antecedents .
L'elecci de la seu es va fer al congrs de Berna de la FIFA del 1954. Entre els fets destacats cal esmentar la primera participaci de la Uni Sovitica i el fet de ser l'nic mundial on es classificaren les quatre seleccions britniques: Anglaterra, Esccia, Irlanda del Nord i Galles.

Tal com succe a la Copa del Mn de Futbol 1950 la competici vingu marcada per un accident aeri que sofriren els integrants del Manchester United el 6 de febrer de 1958 a Munic, i on van morir diversos integrants de l'equip.

Fou el primer Mundial transms per televisi a ms de setanta pasos.

 Seus .


 Equips participants .

Per a aquest torneig s'hi van inscriure 53 associacions, pel que es va haver de disputar una ronda de qualificaci, per a determinar les setze classificades. En principi una plaa estava assegurada per un representant d'sia o frica, per Indonsia, Egipte i Sudan es negaren a enfrontar-se a Israel. Per tal que aquests darrers no es classifiquessin sense haver disputat cap partit es decid que s'enfrontessin a un dels eliminats. S'ofer aquesta possibilitat als antics campions Itlia i Uruguai per aquests refusaren. Finalment Galles accept i aconsegu la classificaci en derrotar el combinat israelita. Sucia, com a organitzador, i Alemanya Occidental com a campi de la darrera edici es classificaren directament.
 Vegeu l'article separat: Classificaci de la Copa del Mn de futbol 1958.
Les seleccions classificades foren (en cursiva les seleccions debutants):


 Plantilles .
 Per a la informaci de les plantilles de les seleccions classificades per a la Copa del Mn de Futbol 1958 vegeu l'article separat: Plantilles de la Copa del Mn de futbol 1958.

Resultats.
Primera fase.
El format d'aquesta edici canvi respecte al Mundial anterior. A la primera fase s'enfrontaren tots contra tots i no es disput prrroga en cas d'empat al final d'un partit. Si el segon i tercer empataven a punts es disputava un partit de desempat. Si aquest restava empatat es classificava el equip amb millor gol average a la fase de grups. A la segona fase es mantingueren les tradicionals eliminatries de quarts, semifinals i final.

Grup A.











Partit de desempat


Grup B.











Grup C.











Partit de desempat


Grup D.











Partit de desempat


 Segona fase .


 Quarts de final .





 Semifinals .



 Tercer lloc .


 Final .





 Classificaci final .


 Golejadors .


 Enllaos externs .
FIFA - Sucia 1958;
Detalls a RSSSF;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85964" title="Copa del Mn de Futbol de 1962" nonfiltered="4193" processed="4180" dbindex="34435">

La Copa del Mn de Futbol 1962 va ser la setena edici de la Copa del Mn de Futbol i va tenir lloc a Xile l'any 1962. La competici es disput entre el 30 de maig i el 17 de juny de 1962 i Brasil repet ttol en derrotar l'equip de Txecoslovquia a la final per 3 a 1.

Antecedents.

El torneig torn a Sud-Amrica 12 desprs del darrer cop. Argentina, que havia sollicitat diversos cops sser el pas organitzador era el gran favorit per a ser escollit, per en la reuni celebrada a Lisboa el 10 de juny de 1956, Xile s'impos per 32 vots a favor, mentre que Argentina en va rebre 10, per 14 vots en blanc.

El maig de 1960 Xile pat el major terratrmol del segle XX (d'intensitat 9,5), el qual caus enormes destrosses a la infraestructura. Algunes infraestructures van haver de ser reconstrudes en temps rcord. El gran artfex de que tot sorts b fou el president del Comit Organitzador, Carlos Dittborn. Dittborn va morir un ms abans de que s'inicis el campionat i no va poder veure acabada la seva obra. En el seu nom, l'estadi d'Arica fou batejat Estadio Carlos Dittborn.

La competici estigu marcada per les tctiques defensives i el joc violent. Aquesta atmosfera culmin amb el partit de la primera ronda entre Xile i Itlia (2-0), que fou conegut com la batalla de Santiago, on molts jugadors d'ambds equips intentaren agredir als adversaris, i que finalitz amb dos expulsions i la presncia policial quan l'equip itali es retir als vestidors. Brasil, malgrat la lesi de la seva figura Pel al segon partit, fou la millor, encapalada per Garrincha i Amarildo.

Seus.


Equips participants.

Per a aquest torneig s'hi van inscriure 56 associacions (rcord de participants), pel que es va haver de disputar una ronda de qualificaci, per a determinar les setze classificades. S'abandon la repetici de partits en cas d'empat, adoptant-se la diferncia de gols, cosa que estalvi molts partits. Frana i Sucia, que van estar al podi la temporada anterior, foren les sorpreses i no es classificaren. Tampoc es classificaren equips d'sia i frica. Tampoc assol la seva classificaci el Per, a mans de Colmbia, malgrat els organitzadors havien escollit la ciutat d'Arica com a seu per la seva proximitat al pas and.

 Vegeu l'article separat: Classificaci de la Copa del Mn de futbol 1962.
Les seleccions classificades foren (en cursiva les seleccions debutants):


Plantilles.
Per a la informaci de les plantilles de les seleccions classificades per a la Copa del Mn de Futbol 1962 vegeu l'article separat: Plantilles de la Copa del Mn de futbol 1962.

Resultats.
El format de la competici fou el mateix que el de l'edici anterior, Sucia 58.
Primera ronda.
Grup 1.



----

----

----

----

----


Grup 2.



----

----

----

----

----


Grup 3.



----

----

----

----

----


Grup 4.



----

----

----

----

----


Segona fase.


Quarts de final.

----

----

----


Semifinals.

----


3r i 4t lloc.


Final.






Classificaci final.


Golejadors.


4 gols;
 Garrincha;
 Vav;
 Leonel Snchez;
 Flrin Albert;
 Valentin Ivanov;
 Draan Jerkovi ;

3 gols ;
 Amarildo;
 Adolf Scherer;
 Lajos Tichy;
 Milan Gali ;

2 gols ;
 Jaime Ramrez;
 Eladio Rojas;
 Jorge Toro;
 Ron Flowers;
 Uwe Seeler;
 Giacomo Bulgarelli;
 Igor Chislenko;
 Viktor Ponedelnik;
 Jos Saca;


1 gol
 Hctor Facundo;
 Jos Sanfilippo;
 Pel;
 Mrio Zagallo;
 Zito;
 Georgi Sokolov;
 Germn Aceros;
 Marcos Coll;
 Marino Klinger;
 Antonio Rada;
 Francisco Zuluaga;
 Josef Kadraba;
 Vclav Maek;
 Josef Masopust;
 Jozef tibrnyi;
 Bobby Charlton;
 Jimmy Greaves;
 Gerry Hitchens;


 Albert Brlls;
 Horst Szymaniak;
 Ern  Solymosi;
 Bruno Mora;
 Alfredo del Aguila;
 Isidoro Daz;
 Hctor Hernndez;
 Aleksei Mamykin;
 Adelardo;
 Joaqun Peir;
 Heinz Schneiter;
 Rolf Wthrich;
 ngel Cabrera;
 Luis Cubilla;
 Vojislav Meli ;
 Petar Radakovi ;
 Josip Skoblar;


 Referncies .


Enllaos externs.
Copa del Mn a FIFA.com;
Detalls a RSSSF;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85965" title="Copa del Mn de Futbol de 1966" nonfiltered="4194" processed="4181" dbindex="34436">


La Copa del Mn de Futbol 1966 va ser la vuitena edici de la Copa del Mn de Futbol i va tenir lloc a Anglaterra l'any 1966. La competici es disput entre l'11 de juliol i el 30 de juliol de 1966. L'organitzador Anglaterra fou el campi en derrotar Alemanya Occidental a la final per 4 a 2, en la prrroga. La final es disput a l'antic estadi de Wembley i amb empat a dos al final del temps reglamentari, Geoff Hurst marc un dels gols ms polmics de la histria del futbol, doncs els alemanys protestaren que la pilota no havia entrat. Molts experts consideren aquesta edici com el primer mundial "modern". Cal destacar que per primer cop aparegu una mascota del torneig, un lle anomenat Willie.

Antecedents.
Anglaterra, Alemanya Federal i Espanya van presentar candidatura per organitzar els jocs. El 22 d'agost de 1960 a la ciutat de Roma, Anglaterra  derrota Alemanya per 34 vots a 27 (Espanya s'havia retirat), grcies a la feina de l'angls, president de la FIFA, Stanley Rous, i al fet de celebrar-se el centenari de la fundaci de la Federaci Anglesa de Futbol.

Durant el mes de mar de 1966, un fet sorprenent pos l'ai al cor als organitzadors, el robatori de la Copa Jules Rimet, la qual era exhibida al pblic a una esglsia de Westminster. El trofeu va estar perdut durant vuit dies, fins que un gos anomenat Pickless el trob al jard d'una casa. El lladre fou comdemnat a dos anys i el gos assol gran popularitat, essent mostrat durant el dia de la inauguraci de la competici.

Seus.


Equips participants.

La fase de classificaci compt amb la participaci de 74 seleccions. 10 places eren per Europa, 4 per a Sud-amrica, una per Nord-amrica i una per la resta de zones (frica i sia). Aix provoc la protesta i posterior retirada dels participants africans, que exigien una plaa directa. 15 equips africans, Sria i Corea del Sud es retiraren. D'altra banda, el Congo, Filipines i Guatemala no participaren per errors en la inscripci i Sud-frica fou exclosa per la seva poltica d'apartheid. Finalment, Corea del Nord assol la classificaci, cosa que provoc problemes per la manca de relacions diplomtiques entre aquest pas i l'organitzador.
 Vegeu l'article separat: Classificaci de la Copa del Mn de futbol 1966.
Les seleccions classificades foren (en cursiva les seleccions debutants):


rbitres.


frica;
 Ali Kandil;
sia;
 Menachem Ashkenazi;
Amrica del Sud;
 Jos Mara Codesal;
 Robert Goicoechea;
 Armando Marques;
 Arturo Yamasaki;

Europa;
 John Adair;
 Tofik Bakhramov;
 Leo Callaghan;
 Joaquim Campos;
 Ken Dagnall;
 Gottfried Dienst;
 Jim Finney;
 Karol Galba;
 Juan Gardeazbal Garay;

 Rudolf Kreitlein;
 Concetto Lo Bello;
 Bertil Low;
 George McCabe;
 Hugh Phillips;
 Dimitar Roumentchev;
 Pierre Schwinte;
 Kurt Tschenscher;
 Konstantin Zecevic;
 Istvn Zsolt;


Plantilles.
Per a la informaci de les plantilles de les seleccions classificades per a la Copa del Mn de Futbol 1966 vegeu l'article separat: Plantilles de la Copa del Mn de futbol 1966.

Resultats.
Es mantingu el format de l'edici anterior amb 16 seleccions dividides en 4 grups de 4 equips on els 2 primers de cada grup avancen a la ronda de quarts de final, a partir de la qual s'enfronten en eliminaci directa.
Primera fase.
Grup 1.



----

----

----

----

----


Grup 2.



----

----

----

----

----


Grup 3.



----

----

----

----

----


Grup 4.



----

----

----

----

----


Segona fase.


Quarts de final.

----

----

----


Semifinals.

----


3r i 4t lloc.


Final.






Classificaci final.


Golejadors.


9 gols
 Eusbio;

6 gols
 Helmut Haller;

4 gols
 Geoff Hurst;
 Franz Beckenbauer;
 Ferenc Bene;
 Valeriy Porkujan;

3 gols 
 Luis Artime ;
 Bobby Charlton;
 Roger Hunt;
 Jos Augusto;
 Jos Torres;
 Eduard Malofeyev;

2 gols  
 Rubn Marcos;
 Uwe Seeler;
 Klmn Mszly;
 Pak Seung-Zin;
 Igor Chislenko;

1 gol
 Ermindo Onega;
 Garrincha ;
 Pel ;
 Rildo ;
 Tosto ;
 Georgi Asparuhov;
 Martin Peters;
 Hctor De Bourgoing;
 Grard Hausser;
 Lothar Emmerich;
 Sigfried Held;
 Wolfgang Weber ;


 Jnos Farkas;
 Paolo Barison;
 Sandro Mazzola ;
 Enrique Borja ;
 Lee Dong-Woon;
 Pak Doo-Ik;
 Yang Sung-Kook;
 Antnio Simes;
 Anatoliy Banishevskiy;
 Amancio ;
 Josep Fust;
 Pirri;
 Manuel Sanchs ;
  Ren-Pierre Quentin ;
 Julio Csar Corts;
 Pedro Rocha;

En prpia porta 
 Ivan Davidov (per Hongria);
 Ivan Vutsov (per Portugal);
|}

Enllaos externs.
Copa del Mn a FIFA.com;
Detalls a RSSSF;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85966" title="Copa del Mn de Futbol de 1970" nonfiltered="4195" processed="4182" dbindex="34437">


La Copa del Mn de Futbol 1970 va ser la novena edici de la Copa del Mn de Futbol i va tenir lloc a Mxic l'any 1970. La competici es disput entre el 31 de maig i el 21 de juny de 1970. Brasil fou el campi en derrotar Itlia a la final per 4 a 1 i aconsegu d'aquesta manera el seu tercer torneig i es qued la Copa Jules Rimet en propietat. Per molts experts, aquest ha estat el millor mundial de la histria, tant pel joc desenvolupat com pel joc net (cap jugador en fou expulsat).

Antecedents.
Per primer cop foren permeses les substitucions a la Copa del Mn, fins a un total de dues per equip i partit. La Uni Sovitica fou el primer equips que va fer una substituci. Viktor Serebryanikov fou el primer jugador substitut, per Anatoly Puzach als 45 minuts. Tamb fou la primera Copa del Mn on s'utilitzaren les targetes groga i vermella. Es mostraren 5 targetes grogues al primer partit. No es mostr cap targeta vermella en tot el campionat. Per primer cop, fou televisada en color.

La mascota de la competici s'anomen Juanito, un xicot mexic que portava el tpic barret del pas. Tamb fou el primer mundial on s'us una pilota oficial, proporcionada per l'empresa Adidas, anomenada Telstar.

Seus.
Cinc ciutats foren seus de la competici:


Equips participants.

Per a aquest torneig s'hi van inscriure 75 associacions, pel que es va haver de disputar una fase de qualificaci, per a determinar les setze classificades. 5 d'elles es retiraren. Mxic i Anglaterra s classificaren automticament com a organitzador i antic campi. Per primer cop frica va tenir una plaa de classificaci directa. Tamb hi hagu una plaa directa per un representant d'sia i Oceania. El fet ms curis d'aquesta fase de classificaci fou l'anomenada guerra del futbol entre Hondures i El Salvador. Ambds pasos, que passaven una fase de forta tensi poltica, s'enfrontaren en les eliminatries del mundial. El Salvador aconsegu la classificaci, per la tensi dels partits de futbol fou tan gran que el 14 de juliol de 1969 l'exercit salvadorenc acab envaint Hondures. El conflicte acab al cap de sis dies amb ms de 2.000 persones mortes.
 Vegeu l'article separat: Classificaci de la Copa del Mn de futbol 1970. ;
Les seleccions classificades foren (en cursiva les seleccions debutants):



rbitres.


 Angel Norberto Coerezza;
 Ferdinand Marschall;
 Vital Loraux;
 Antnio de Moras;
 Rafael Hormzabal;
 Rudi Glckner;
 Ali Kandil;
 Jack Taylor;
 Seyoum Tarekegn;

 Roger Machin;
 Abraham Klein;
 Antonio Sbardella;
 Abel Aguilar Elizalde;
 Diego De Leo;
 Laurens van Ravens;
 Arturo Yamasaki;
 Antonio Ribeiro Saldanha;

 Andrei R dulescu;
 Bob Davidson;
 Ortz de Mendibil;
 Tofik Bakhramov;
 Rudolf Scheurer;
 Ramon Barreto;
 Henry Landauer;
 Kurt Tschenscher;


Plantilles.
Per a la informaci de les plantilles de les seleccions classificades per a la Copa del Mn de Futbol 1970 vegeu l'article separat: Plantilles de la Copa del Mn de futbol 1970.

Resultats.
El format de la competici va ser el mateix que el de 1966.
Primera ronda.
Grup 1.



----

----

----

----

----


Grup 2.



----

----

----

----

----


Grup 3.



----

----

----

----

----


Grup 4.



----

----

----

----

----


Ronda d'eliminatries.


Quarts de final.

----

----

----


Semifinals.

----


3r i 4t lloc.


Final.





Classificaci final.


Golejadors.



10 gols;
 Gerd Mller;

7 gols;
 Jairzinho;

5 gols;
 Tefilo Cubillas;

4 gols;
 Pel;
 Anatoliy Byshovets;

3 gols;
 Rivelino;
 Uwe Seeler;
 Luigi Riva;

2 gols;
 Raoul Lambert;
 Wilfried Van Moer;
 Tosto;
 Ladislav Petr;
 Roberto Boninsegna;
 Gianni Rivera;
 Javier Valdivia;
 Alberto Gallardo;
 Florea Dumitrache;


1 gol;
 Carlos Alberto;
 Clodoaldo;
 Grson;
 Hristo Bonev;
 Dinko Dermendzhiev;
 Todor Kolev;
 Asparuh Nikodimov;
 Dobromir Zhechev;
 Allan Clarke;
 Geoff Hurst;
 Alan Mullery;
 Martin Peters;
 Franz Beckenbauer;
 Reinhard Libuda;
 Wolfgang Overath;
 Karl-Heinz Schnellinger;
 Mordechai Spiegler;
 Tarcisio Burgnich;
 Angelo Domenghini;


 Maouhoub Ghazouani;
 Mohammed Houmane;
 Juan Ignacio Basaguren;
 Javier Fragoso;
 Jos Luis Gonzlez;
 Gustavo Pea;
 Roberto Challe;
 Hctor Chumpitaz;
 Emerich Dembrovschi;
 Alexandru Neagu;
 Kakhi Asatiani;
 Vitaly Kmelnitsky;
 Ove Grahn;
 Tom Turesson;
 Luis Cubilla;
 Vctor Esprrago;
 Ildo Maneiro;
 Juan Mujica;

En prpia porta;
 Gustavo Pea (per Itlia);



Enllaos externs.
Detalls a FIFA.com;
Detalls a RSSSF;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85977" title="Pere Joan Campins i Barcel" nonfiltered="4196" processed="4183" dbindex="34438">
Pere Joan Campins i Barcel (Palma, 1859 - 1915) fou bisbe de Mallorca (1898-1915) caracteritzat per l'arrelament de l'esglsia de Mallorca en la cultura i llengua de l'illa.

Nomenat bisbe de Mallorca abans de 1885, treball incansablement per la dicesi mallorquina fins 1915.  Va estar molt relacionat amb el monestir de Lluc, sobre tot per la seva gran estimaci per la patrona de l'illa de Mallorca, Nostra Senyora de Lluc, a la qual va poder coronar en 1885?.

Fou el promotor de la restauraci de esglsies i convents com la del Santuari de Lluc a finals del segle XIX o de la Seu de Mallorca amb la qual anunci el dia 8 de desembre de 1904 el seu desig de comenar una restauraci bastant important al recinte.  En 1905 arrib a Mallorca, el fams artista Antoni Gaud, acompanyat pel seu soci, Domench per projectar la restauraci de la part central, altar major i capella de la Trinitat.
Tingu com a collaboradors Miquel Costa i Llobera i, sobretot, Antoni M. Alcover, d'acord amb el qual implant un nou pla d'estudis al Seminari Conciliar de Sant Pere, en el qual va incloure l'assignatura d'Histria i llengua i literatura de Mallorca, el primer any del seu nomenament. Institu els Crtamens cientficoliteraris (1898), en els quals fou normal la presncia del catal i la convocatria cada any de premis per a temes relacionats amb la cultura catalana i amb Ramon Llull i la seva obra. Per acomplir els seus objectius, tamb s'envolt d'un grup de capellans d'una bona formaci cultural i en possessi de graus universitaris. s el cas, per exemple, de Mn. Bartomeu Pascual (1875-1967), Joan Quetglas (1877-1962) i Mn. Mateu Rotger (1862-1916).

Cre tamb l'arxiu dioces i el museu dioces de Mallorca. En relaci tamb amb el patrimoni, promulg un decret que prohibia l'alienaci dels bns artstics de l'Esglsia i dict un estatut sobre la seva conservaci (1899). Aconsegu que els bns del santuari de Lluc, incautats per l'Estat, tornassin a l'esglsia de Mallorca. S'opos al decret del ministre d'instrucci pblic, el comte de Romanones, que imposava l'espanyol en l'ensenyament del catecisme (1902). Fu costat a Antoni M. Alcover en l'engrescament del clergat en l'Obra del Diccionari de la Llengua Catalana i en el I Congrs Internacional de la Llengua Catalana, aix com don suport a Alcover en l'edici de les Obres de Ramon Llull. El 1910 man que des d'aleshores el Bollet dominical de les parrquies de Mallorca es publics tot en llengua catalana.

Amb motiu del VI centenari de la mort de Llull fu projectes, infructuosos, per a obtenir la confirmaci i consagraci del seu culte. Aleshores don als franciscans l'esglsia i el convent de Sant Francesc de Palma, on hi ha la tomba de Ramon Llull, amb la condici que s'implicassin en la difusi de la seva obra i la seva llengua, condici que fins ara no s'ha complit en proporci amb la donaci, malgrat els collegis i escoles que t l'ordre. Hi deu haver influt que cap dels bisbes successors de Campins, llevat de Teodor beda i Gramage no vagin continuar "la uni de l'amor de la religi amb el de la ptria", propi de Campins, segons la seva m dreta Antoni M. Alcover.

El mallorquinisme de Campins es pales tamb en la commemoraci del XXV aniversari de la Coronaci pontifcia de la Mare de Du de Lluc (1909); en la reforma de la Seu de Mallorca, obra d'Antoni Gaud; i en les commemoracions de Jaume I i Jaume II de Mallorca, duent a Mallorca les despulles del segon.

Durant els anys 1887-1893 va ser rector de Porreres. En els sis anys que va estar a aquest poble es dugu a terme una important reforma del santuari de Montision amb un nou retaule a la capella major inaugurat el 1892. A Porreres el 1911, essent ja bisbe, va beneir la nova esglsia de Sant Felip, comenada a l'any 1886.

Referncies.
http://www.bisbatdemallorca.com;
http://www.gaudiclub.com/esp/e_vida/mallorca.asp;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85978" title="OpenSearch" nonfiltered="4197" processed="4184" dbindex="34439">
OpenSearch s una collecci de tecnologies que permet la publicaci dels resultas d'una cerca en un format adequat per a la sindicaci i agregaci. s una manera que permet als llocs web i cercadors publicar els resultats de les cerques en un format estandard i accessible. OpenSearch 1.0 fou presentat el mar del 2005 dins del projecte a9.com d'Amazon. L'esborrany de la versi 1.1 fou present el setembre del mateix any. Les especificacions dels documents estan alliberades sota una llicncia Creative Commons de reconeixement i compatreix-igual.

Resum.
El projecte OpenSearch est format per:
 Arxius de Descripci OpenSearch (OpenSearch Description files): arxius XML que identifiquen i descriuen el cercador.
 Sixtxis de Consulta OpenSearch (OpenSearch Query Syntax): descriu on i com s'obtenen el resultats.
 Resposta OpenSearch (OpenSearch Response): format amb el qual es presenten els resultats de la cerca. La versi 1.1 accepta mltiples formats de resposta per a un mateix arxiu descriptor XML. Els ms habituals sn RSS, Atom i HTML.
 Agregadors OpenSearch (OpenSearch Aggregators): Llocs web o programes que permeten mostrar respostes OpenSearch.


Cercadors i software amb suport per a OpenSearch.
 A9;
 Bargainstriker;
 Bountii - Prix moteur de recherche;
 Gada.be;
 SyndicatedShopping;
 OSFeed;
 Internet Explorer 7 (actualment en fase beta);
 Mozilla Firefox 2.0 (actualment en fase beta);
 OpenSearch Klip - per utilitzar amb the Klipfolio;
 OpenSearch Plugin Generator - crea OpenSearch plugins per a IE7 i Firefox 2.0 (Bon Echo)];
 Plugin per a MovableType (Alf Eaton);
 Plugin per a WordPress (Chris Fairbanks);
 Ms software relacionat amb la tecnologia OpenSearch;

Directori de llocs web amb suport per a OpenSearch.

 Des del passat 5 d'agost del 2005 existeix un directori pblic d'Arxius de Descripci OpenSearch a a9.com. Es pot consultar el directori via an HTML, com un fil RSS , o a travs del seu propi Arxius de Descripci OpenSearch.


Vegeu tamb.
 Z39.50;
 SRW;

Enllaos externs.

 OpenSearch -- lloc oficial, inclou les especificacions;
 A9 Developer Blog -- blog oficial on es pot seguir el desenvolupament;
 Llista de correu -- llista de correu per a desenvolupadors;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85982" title="Torre Pirelli" nonfiltered="4198" processed="4185" dbindex="34440">


La Torre Pirelli (Grattacielo Pirelli en itali) s un conegut gratacel situat a Mil, Itlia.

El 1950 Alberto Pirelli, president de l'empresa Pirelli, va demanar que fos construt al terreny que ocupava la primera fbrica de la ciutat. El projecte va ser dut a terme per l'arquitecte Gio Porti, amb l'assistncia de Pier Luigi Nervi i d'Arturo Danusso.

T una alada de 127 metres, cosa que en fa l'estructura ms alta de la ciutat, i est fet de ciment (se n'empraren 60.000 tones aproximadament). Un cop fou bastit, l'any 1960, va esdevenir un dels smbols de Mil i del renaixement econmic nacional. La companyia ms endavant va vendre l'edifici al govern de la regi de la Llombardia i avui en dia n'allotja les oficines principals. L'historiador de l'art Hasan-Uddin Khan la va anomenar "un dels gratacels ms elegants del mn".

L'edifici va patir el xoc d'un avi d'un sol motor, un Rockwell Commander 112 sus, el 18 d'abril del 2002. El trajecte de l'aparell era des de Locarno fins a Mil, per segons indiquen alguns informes el pilot va desobeir les instruccions de la torre de control de l'aeroport de Linate abans de l'impacte. No s ben clar si es tracta d'un simple accident aeri o si el pilot, ja gran, va decidir sucidar-se, b que les hiptesis que parlen d'un atemptat terrorista sn dubtoses.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85990" title="Anatomia comparativa" nonfiltered="4199" processed="4186" dbindex="34441">
La anatomia comparativa o anatomia comparada, considera a cada sser com un sistema nic, un conjunt on les diverses parts que el composen es corresponen i es condicionen, per reaccions recproques. Aix, si una de les seves parts divergeix en la seva estructura predefinida, originria, condicionar la resta de les parts del conjunt que tamb hauran de divergir de la estructuraci inicial. Per exemple, si un animal s carnvor, tot el seu cos haur d'estar adaptat per poder acomplir aquesta funcionalitat.

Aquest principi s'utilitza per poder deduir l'estructura d'organismes complets, quan d'aquests no se'n conserva la totalitat, com pot ser el cas de les restes fssils d'animals extingits. Per fer-ho es parteix d'animals amb funcionalitats similars i/o emparentats filogenticament, i que existeixen en l'actualitat o que van ser rigorosament estudiats en el passat.

Aquesta disciplina es va comenar a desenvolupar a inicis del s. XIX i els seus principals promotors van ser Georges Cuvier, fundador tamb de la paleontologia, tienne Geoffroy-Saint Hilaire,  que hi afeg el principi de connexi, i Sir Richard Owen, paleontleg i morfleg.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85992" title="Impressionisme" nonfiltered="4200" processed="4187" dbindex="34442">

 
L'Impressionisme s una escola pictrica nascuda a Frana que es va manifestar sobretot, de 1874 a 1886 i qui va marcar la ruptura de l'art modern amb l'academicisme. Destaca la seva tendncia a recollir les impressions fugitives, la mobilitat dels fenmens ms que l'aspecte estable i conceptual de les coses.
L'impressionisme s considerat el moviment ms important a la pintura de les ltimes dcades del segle XIX.

 Prembul .

      
Des de la seva creaci, sota el regnat de Llus XIV a Frana, lAcadmia reial de pintura i d'escultura privilegiava l'ensenyament del dibuix, ja que aquest es podia definir en un cos de doctrina ben estructurat per al qual la cpia dels models de l'escultura antiga constitua la referncia a l'ideal de bellesa. El color, considerat des d'Aristtil com un accident de la llum, es prestava molt menys b a una pedagogia estructurada. Tampoc era, en aquell temps, ensenyada al si de l'Acadmia, sin en tallers particulars.
Sn els descobriments de la cincia que, progressivament, van aportant un coneixement millor de la constituci de la llum blanca. La descomposici de la llum pel prisma de Newton (1642-1727) obrir la porta a la teoritzaci de les relacions de colors. s crea aix un marc conceptual que altres investigadors aprofundiran (Buffon, 1707-1788, sobretot).
Per, a Frana encara, va ser el qumic Chevreul (1786-1889) que, pels seus treballs en la Fbrica reial dels Gobelins, va aconseguir demostrar i quantificar les relacions dels colors per la seva llei del contrast simultani dels colors de 1839: En el cas on l'ull veu al mateix temps dos colors que s'afecten, els veu els ms diferents possibles i la conseqncia d'aquesta llei : Quan un dels dos colors s el complementari de l'altre, han de diferir ms. Es toquen aqu les propietats organolptiques dels colors. 

El 1881, el fsic americ Ogden Rood publica en francs l'obra Teoria cientfica dels colors, les seves aplicacions a l'art i a la indstria apareguda en angls dos anys abans.
Aquesta nova visi tindr un impacte important sobre els cientfics i tamb sobre els artistes.

Dels pintors refractaris als criteris de l'ensenyament acadmic (la influncia de Jean Auguste Dominique Ingres, 1780-1867, dibuixant incomparable, s manifest sobre les sensibilitats del mitj artstic de l'poca) van deixar-se temptar per aquesta obertura en un mbit fins aqu no dominat cientficament. Experimentaran les oposicions de colors primries i complementries per exaltar la puresa dels colors i aix donar un esclat ms llumins a les seves teles.

La barreja ptica a l'ull reemplaar la barreja dels pigments sobre la paleta (sobretot als neoimpressionistes). El color, amb aquests pintors, accedia a la primacia dels mitjans de creaci. 
s per la juxtaposici dels colors purs en tocs fragmentats que volien aconseguir crear all que fins llavors noms s esperava del dibuix: la composici, el volum, la perspectiva, la traducci de les emocions. 

Els impressionistes havien nascut.

 Histria .
Els impressionistes havien tingut un precedent a Camille Corot i a l'Escola de Barbizon. 
Corot va tenir un important paper en la formulaci de l'Impressionisme perqu va renunciar a molts dels recursos formals renaixentistes preferint concentrar la seva atenci en espais ms plans i ms senzills, en superfcies ms lluminoses. I encara que, a diferncia dels impressionistes, mai no va arribar a fragmentar la llum en els seus components cromtics i sempre va organitzar i va simplificar les seves formes per aconseguir una certa composici clssica, tamb va usar amb freqncia una elevada clau tonal aix com, en termes generals, una frescor i una espontanetat noves al Sal oficial. 
D altra banda, quan l'Escola de Barbizon i, en particular, Rousseau i Daubigny, van adoptar la pintura a l'aire lliure (Rousseau) havia comenat ja a comenaments de 1827), l'anocdetisme va iniciar seu declivi definitiu progressant al seu lloc rpidament l'illusionisme i l'estudi de la llum.

 Inicis .
Anteriorment a l'Impressionisme, el marc artstic, era dominat per un eclecticisme, al qual va respondre la generaci de les ruptures estilstiques, una srie de ruptures que donaran personalitat prpia a l'art contemporani. La primera d'elles o, si es prefereix, el seu prembul, s l'Impressionisme, un moviment, resultat d'una evoluci prolongada, que colloca definitivament al segle XIX sota el signe del paisatge i que busca un llenguatge nou basat en un naturalisme extrem.

La major part de la generaci impressionista va nixer entre 1830 i 1844, per no es van trobar a Pars fins a la dcada de 1860. L'esdeveniment decisiu no va ocrrer fins a 1869, quan Pierre-Auguste Renoir i Claude Monet van pintar junts a La Grenouillre -restaurant de banys sobre el Sena que era freqentat per la petita burgesia parisenca-, sens dubte l'any ms important per al moviment impressionista. Va ser all on ambds van descobrir que les ombres no sn brunes ni negres, sin acolorides a la seva perifria, i que el color local dels objectes queda modificat per la llum que els illumina, per reflexos d'altres objectes i per contrasts de colors juxtaposats. 
Els dos pintors van comenar a usar amb creixent freqncia colors purs i sense barreja, sobretot els tres colors primaris i seus complementaris, i a prescindir de negres, bruns i tons terrosos. Van aprendre tamb a manejar la pintura ms lliure i soltament, sense tractar d'ocultar les seves pinzellades fragmentades i la llum es va anar convertint en el gran factor unificador de la figura i el paisatge.

A finals de 1869 els principals pintors impressionistes ja es coneixien b uns als altres. El Caf Guerbois, en la Rue de Batignolles, a prop del taller d'Edouard Manet (que sembla que de moment era la personalitat dominant) es va convertir en la caserna general d'aquest cercle artstic. L'actitud de solidaritat dels impressionistes a comenaments dels anys 1870 s'expressa d'una manera molt reveladora en alguns retrats de grup com el de Fantin-Latour (Taller al barri de Batignolles, 1870) o el de Bazille (El taller de l'artista en la Rue de la Condamine, 1870).

Per primera vegada, durant la guerra franc-prussiana els impressionistes han de separar-se: Renoir i Manet van romandre a Pars, Bazille va morir al front i Monet i Camille Pissarro van coincidir en Londres, on van conixer a Durand-Ruel (1831-1922), d'ara endavant el marxant "oficial" del grup. De fet, en 1873 Durand-Ruel es mostrava ja prou segur d'ells com per preparar un catleg complet amb les existncies de la seva galeria que no va arribar a publicar-se. I tenia raons per a estar-ho..

 Floriment i primera exposici .

1873 marcar un gir caracterstic de l'Impressionisme: el pas de la fase preparatria a la fase de floriment. Els tempteigs estaven oblidats i el treball avanat. 
Camille Pissarro i Monet havien fet a Londres estudis d'edificis embolicats en boires; Alfred Sisley, encara ms vapors, se'ls havia avanat per aquest cam; Renoir es trobava, de moment, sota la total influncia de Monet; i Edgar Degas comenava a tractar els tuts de les seves ballarines de la mateixa manera que Monet o Renoir les flors del camp.

Tots els impressionistes, incloent Berthe Morisot, eren ja conscients de formar un grup i de tenir iguals objectius per defensar. La seva primera aparici pblica com a tal s'estava forjant. 
A fi de pesar ms als ulls del pblic van intentar atreure's altres artistes i van fundar una Societat Annima de pintors, escultors i gravadors que, per fi, el 1874, va aconseguir organitzar una mostra als salons del fotgraf Nadar. En total van participar trenta-nou pintors amb ms de cent seixanta-cinc obres de les que deu eren de Degas, la major aportaci individual del grup, i entre les quals estava la ja llegendria Impressi, sol naixent de Monet que, burletament esmentada pel crtic Louis Leroy, va donar nom el grup.

Econmicament l'exposici va ser un desastre per va aconseguir donar cohesi als impressionistes i va servir de precedent per a empreses ms afortunades futures. 
Dos anys ms tard van obrir una nova mostra, i desprs, el 1877, una tercera. 
Tanmateix, el pblic no cessava en la seva hostilitat i fins a 1879 el nombre de visitants no va crixer.

L'xit havia d'arribar, lent per segur, encara que ser precisament l'xit del grup el que posar fi a aquestes mostres collectives.

 Dissoluci .
A finals d'aquella dcada, els impressionistes van comenar a disgregar-se, a tenir dubtes, a trobar que el seu jois art era insuficient. 
En realitat, s una mica desconcertant que el moment d'apogeu d'aquest nou estil durs tan poc temps. Es pot adduir que, evidentment, desprs d una lluita tan llarga, els impressionistes van poder adonar-se que havien creat i desenvolupat un nou idioma vlid i original, i continuar, en conseqncia, durant molts anys, traient les deduccions dels seus descobriments. 
Per el cert s que, en termes generals, no ho van fer aix. Clark troba una explicaci a aix en les limitacions inherents a un estil que tracta de transcriure simplement la naturalesa i el cert s que els pintors van arribar a adonar-se que es trobaven en un atzucac estilstic.

De sobte es van adonar que tota la seva revoluci havia consistit a posar els colors des del tub directament a la tela, sense passar per la paleta, per que fora d'aix, no havien inventat gens que no s'havia fet des de Giotto: Pintar el ms fidelment el que veien: una cara amb dos ulls si el model tenia dos ulls; un cavall d'un metre seixanta centmetres d'alada si l'animal tenia aquestes mesures; un riu de dos-cents metres d'ample amb un pont de cinc arcs si el riu tenia dos-cents metres d'ample i cinc ulls el pont. 
Era bo que desapareguessin, deixant pas a l'expressionisme del segle XX: permetre als artistes tornar a les arrels de tot l'art: l'art afric.

 Mtode .
En principi, els impressionistes sentien una profunda aversi per tota pintura que fos massa formal o estigus massa treballada. En cap moment no van intentar portar a la tela conceptes romntics com la profunditat, la solitud, el silenci o el misteri de la naturalesa, perqu creien que la missi de la pintura consistia sobretot a representar la naturalesa des del punt de vista ptic exclusivament. 
La tradicional llei de la mmesis (la imitaci de la realitat) va ser interpretada per ells amb una radicalitat sense precedents i el que havia estat criticat per la majoria de les postures esttiques del passat (la captaci purament aparent de la realitat) es va erigir en credo absolut per a l'Impressionisme. 
La representaci artstica, segons aquest moviment, no havia d'estar mediatitzada ni per la imaginaci ni per la ra, sin que tenia per nic objectiu traslladar a l'obra les impressions impregnades en els sentits i a la retina. En aquest sentit l'Impressionisme anava a defensar un art vinculat a l'aparena, desitjs de reflectir la temporalitat del fenomen i indiferent per complet a l'essncia oculta de la naturalesa.

s impossible no veure l'alliberament que va suposar l'aparici de l'Impressionisme i de les seves conseqncies immediates: pintar a l'aire davant el motiu, observar directament la naturalesa, atorgar a la llum l'hegemonia que li correspon en el domini del visible, relativitzar tots els colors, abandonar la pintura de llegendes polsoses i tota ideologia directa, parlar de les aparences quotidianes que conformen l'experincia d'un pblic urb ms ampli (festes, dies de camp, vaixells, dones al sol )  
Cap pintor anterior no s'havia atrevit a tant. Una pintura impressionista s, alhora, ms precisa i ms vaga, que qualsevol altra pintura que hgim vist anteriorment. En ella tot ha estat ms o menys sacrificat en nom de la precisi ptica dels seus colors i tons. L'espai, les mesures, l'acci (la histria), la identitat, tot queda submergit sota el joc de la llum. I sorprenentment tot pot deduir-se'n d'una simple afirmaci que Monet va fer en diverses ocasions: El motiu s per a mi del tot secundari; el que vull representar s el que existeix entre el motiu i jo. 

El que ha canviat s fonamental. Abans, l'espectador entrava a la pintura perqu el seu marc o les seves vores eren el llindar. La pintura en qesti creava el seu temps i el seu espai propis i l'experincia d'aquests romania inalterable i podia ser viscuda una i altra vegada. Per l'Impressionisme va tancar aquell temps i aquest espai i el que en realitat l'espectador rep del quadre es pren del que succeeix entre ell i la pintura perqu dins d'ella no succeeix gens.

 Tcnica .

La postura tradicional ensenya que quan la fotografia va aconseguir la plasmaci real dels objectes, l'Impressionisme va pretendre la representaci des d'una nova tcnica: l'abandonament de la paleta de colors barrejats per usar colors purs que es juxtaposen a la retina de l'espectador. Per aix s fals. L'Impressionisme va barrejar sovint el color a la paleta, el va elaborar, el va preparar, i llavors el va aplicar a la tela prvia interpretaci de l'autor i amb l'aportaci exterior de la sensibilitat de cada espectador, perqu del que es tractava, entre altres coses, era de descompondre la forma en pinzellades amples i escarides que necessitaven forosament la participaci del que mira.

Els tres problemes claus de l'Impressionisme han estat la llum, l'espai i el moment. L'espai s'enfocava, sens dubte, d'una manera totalment nova: el Renaixement tenia, i havia llegat la posteritat, un concepte dramtic i escenogrfic de l'espai, per l'Impressionisme tenia un concepte prenedor i totalitzador per a la captaci del qual era absolutament necessria la concurrncia de la llum. Per a la nova representaci no s'havia d'acatar la regla del punt de fuga o de la unitat del quadre sota un punt, sin que, en ser un espai total, captat d'una forma intellectual, es podia apreciar per un detall, per la relaci de dos elements del quadre, per un enfocament diferent o per la gradaci de la intensitat lluminosa. I s que la llum, sobretot, es va enfocar d'una manera revolucionria. Fins a aquell moment es tractava d'illuminar, de pintar les coses a la llum i amb llum. Per als impressionistes es tractava de pintar la llum i les coses en la llum perqu ella s l'element essencial que embolica la matria i per aix resulta inseparable de qualsevol figura representada. Aquesta mateixa llum seria la que donaria la possibilitat de plasmar l'instant, la fugacitat, per la senzilla ra que les coses sn diferents amb diferent llum. 
Per aix va ser tan important l'Impressionisme: va trencar definitivament la illuminaci directa que produeix el clarobscur i, amb aix, va anullar tot el sentit dramtic que fins ara imperava en l'art i del que tant havia abusat la pintura immediatament anterior.
L'impacte de la cincia sobre els pintors va ser fonamental, sobretot en el camp de la investigaci ptica i, en especial, referent als colors i a l'estructura de la llum. 

Al seu torn, els impressionistes van treure tamb partit del descobriment que els colors complementaris juxtaposats, si s'usen en zones prou grans, s'intensifiquen de manera recproca, mentre que, usats en petites quantitats es fonen, reduint-se a un to neutre.

Influncia japonesa.

Els impressionistes demanen a l'art japons suggeriments interns d'acord amb les seves prpies recerques: una netedat nova, la claredat de les ombres, el gust per la sntesi, la asimetria del plantejament, els seus escoros i vistes des d'un angle elevat, les seves figures desprovedes d'eix, retallades a les vores, la tensi contrastada entre les superfcies clares i fosques  I els temes. 
Com els artistes japonesos de l'Escola d'Hokusai, els pintors impressionistes s'entossudeixen a elegir els seus temes a partir de les coses que els envolten. Davant lacrimgens quadres socials, escenes edulcorades camperoles o agradables interiors burgesos d'un realisme ja domesticat, i de front, tamb, a l'habitual pintura oficial d'histries moralitzants, l'Impressionisme planteja la batalla sobre la noci encara apressant del tema, que ara es transforma en "motiu", i sobre l'afirmaci absoluta de la independncia creadora i la necessitat de l'artista, plantejada per Baudelaire, de pertnyer al seu temps, d'expressar la modernitat.

Variants en l'esttica impressionista.

No tots els pintors del grup van ser iguals i, ni molt menys, fidelment ortodoxos respecte a l'esttica impressionista. Les slides estructures de llum i ombra d'douard Manet van ser realitzades majoritriament en interiors, desprs de molts estudis preliminars, i tenen la dicci formal de l'art d'estudi, no la frescor de la pintura a l'aire lliure. L'atmosfera i el color local no eren, ni de bon tros, els seus objectius primordials, i quan representava el que sembla, a primera vista, un tema "impressionista" era capa de carregar-lo amb tantes ironies i contradiccions que arribava a entelar tota la seva immediatesa. 
Deixant a banda Berthe Morisot, el pintor del grup que ms se li aproxima s Edgar Degas, amb una pintura difcil de comprendre per la seva aguda intelligncia, les seves intrigants barreges de categories, les seves influncies poc convencionals i, sobretot, la seva "fredor" tan prpia, aquella objectivitat freda i precisa que va ser una de les mscares del seu infatigable poder de deliberaci esttica.

De fet, cap pintor del grup no s tan purament impressionista com Claude Monet. A la seva obra el factor dominant s un clar esfor per incorporar la nova manera de visi, sobre tot el carcter de la llum, mentre que la composici de grans masses i superfcies serveix nicament per establir certa coherncia. 
Per la seva part, Renoir s el pintor que ens conven que l'esttica de l'Impressionisme va ser, sobretot, hedonista. El plaer sembla la qualitat ms evident de la seva obra, el plaer immediat i ardent que produeix en ell la pintura. Mai no es va deixar aclaparar per problemes d'estil i va arribar a dir que l'objecte d'un quadre consisteix simplement a decorar una paret i que per aix era important que els colors fossin agradables per si mateixos. 
Sens dubte, Camille Pissarro va ser el menys espectacular dels impressionistes perqu s un pintor ms tonal que essencialment colorista. Per, deg de l'Impressionisme, va tenir un important paper com a conscincia moral i guia artstic. 
I, finalment, treballant de vegades amb Renoir i de vegades amb Monet, estava Alfred Sisley, influt per ambds. Durant tota la seva vida va seguir fidelment les directrius dels impressionistes per mai no va arribar a abandonar "la cacera del motiu" i sempre es va deixar portar espontniament, amb una facultat de comunicaci directa, per un Romanticisme subjacent i ple de poesia.

Vegeu tamb.
 Postimpressionisme;

 Enllaos externs .































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="85998" title="Classificaci de la Copa del Mn de futbol 1950" nonfiltered="4201" processed="4188" dbindex="34443">
Per a la Copa del Mn de Futbol 1950, disputada a Brasil l'any 1950, s'hi van inscriure 34 equips per a un total de 16 places disponibles. El campi (Itlia) i l'organitzador (Brasil) es van classificar automticament.

Els 32 equips restants van ser dividits en 10 grups, per proximitat geogrfica, de la segent manera:
Europa: 7 places per 18 equips (inclosos Israel i Sria). Grups 1 al 6.
Sud-amrica: 4 places per 7 equips. Grups 7 i 8.
Nord-amrica i el Carib: 2 places per 3 equips. Grup 9.
sia: 1 plaa per 4 equips. Grup 10.

Europa.
Grup 1.
En aquest grup hi van prendre part per primer cop als Campionats del Mn les quatre seleccions britniques. S'aprofit com a fase de classificaci el Campionat Britnic de Nacions de la temporada 1949-1950.



Esccia, per, es retir del campionat, ja que havia anunciat que noms hi participaria si es classificava primera del grup. La FIFA convid Frana per a substituir-la, per tot i acceptar inicialment, finalment tamb refus. El segon classificat d'aquest grup rest, finalment, vacant.
 Classificats: Anglaterra i Esccia (renunci);

Grup 2.

Sria es retir desprs d'aquest primer partit. A la segona ronda ustria, que s'havia d'enfrontar a Turquia tamb es retir, pel que els turcs es classificaren per la fase final. Aquests, per, tamb hi renunciaren. La plaa fou oferta a Portugal, que la rebutj i finalment qued vacant.
 Classificat: Turquia (renunci);

Grup 3.

 Classificat: Iugoslvia;

Grup 4.

A la ronda final Blgica s'havia d'enfrontar a Sussa per es retir, de forma que aquests es classificaren per a la fase final.
 Classificat: Sussa;

Grup 5.



 Classificat: Sucia;

Grup 6.

 Classificat: Espanya;

Sud-amrica.
Grup 7.
Argentina s'havia d'enfrontar a Bolvia i Xile per es retir.
 Classificats: Bolvia i Xile;

Grup 8.
Equador i Per s'havien d'enfrontar a Paraguai i Uruguai per es retiraren.
 Classificats: Paraguai i Uruguai;

Nord-amrica.
Grup 9.



 Classificats: Mxic i Estats Units;

sia.
Grup 10.
Birmnia, Filipines i Indonsia es rertiraren pel que ndia es classific automticament. Per l'obligaci de la FIFA a usar sabatilles durant el torneig provoc que finalment els ndis tamb renunciesin. D'aquesta manera cap participant asitic hi prengu part.
 Classificat: ndia (renunci);

 Articles relacionats .
Copa del Mn de Futbol 1950;

 Enllaos externs .
Pgina oficial de la FIFA;
Detalls a RSSSF;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86000" title="Orde Mstic del Temple de la Rosacreu" nonfiltered="4202" processed="4189" dbindex="34444">

Al 1912, Annie Besant, Marie Russak i James Wedgwood van fundar l'Orde del Temple de la Rosa Creu. No obstant aix, degut als nombrosos problemes originats a Anglaterra durant la Primera Guerra Mundial, l'activitat es va haver de suspendre.

Besant va tornar a la seva tasca com a Presidenta Mundial de la Societat Teosfica, Wedgwood continu treballant com a bisbe de l'Esglsia Catlica Liberal i Russak va contactar amb Harvey Spencer Lewis a California, a qui va ajudar en la collaboraci del rituals de l'orde rosacreu AMORC.

A finals del segle XX, a Hispanoamrica va revifar l'inters en els ordes inicitics, sobretot aquells relacionats amb les tradicions espirituals d'Occident. En aquests dies, un membre de la Societat Teosfica d'Espanya, conegut als cercles rosacreus com a Frater Iniciador, va comenar a treballar per tal de refundar l'ORTC.

Actualment es treballa a diversos pasos per al renaixement de l'orde del Temple de la Rosa Creu amb el nou nom d'Orde Mstic del Temple de la Rosacreu (OMTRC). La creaci oficial est planificada per a l'any 2012, quan facin 100 anys des de la fundaci original.

Principis.

Lema: Lux Veritatis

Treball: Basats en la mateixa dels alquimistes Ora et Labora, l'OMRTC  estableix dos tipus de reunions: Oratorio ( o grup d'estudi, on s'investiguen diversos temes relacionats a la Tradici Esotrica) i Laboratorio (o Convocaci, on es realitzen rituals i diverses prctiques espirituals).

Graus: L'Orde posseeix tres graus inicitics: Nefit, Peregr i Mestre. No obstant aix, de la mateixa manera que els autors de la Teosofia, s'insisteix en la diferncia entre la iniciaci ritual i la vertadera Iniciaci, per la qual cosa aquest esquema de graus s simblic i no t cap relaci amb el progrs espiritual de cada membre.

L'Orde t diversos postulats o basses que sustenten el seu treball:
 Creena en un Ser Absolut.
 Desenvolupament integral del sser hum.
 Foment de l'amor fraternal.
 Absoluta gratutat de les ensenyances.


Objectius de l'OMTRC.

 Difusi dels ensenyaments espirituals. ;
 Foment de l'estudi de la Tradici Esotrica Occidental i de les religions comparades.
 Servei conscient.
 Treball espiritual progressiu i continu ;
 Investigaci comparativa de les diferents branques de la Tradici Rosacreu.
 Foment de la creaci d'una Federaci Fraternal Rosacreu, relacionat amistosament a tots els grups Rosacreus que reconeixen a Crist com a ideal.

Enllaos externs.
 OMTRC;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86003" title="Escombrar l'escala" nonfiltered="4203" processed="4190" dbindex="34445">
Escombrar l'escala (en alemany, Treppe fegen) s un costum del nordoest d'Alemanya, que consisteix a fer escombrar una escala pblica el dia del 30 aniversari d'un home solter. Aquesta escala sol ser la de l'ajuntament del poble, que ha de netejar amb l'ajuda ms o menys solidria dels seus amics.

Els amics i familiars escampen sorra o serradures a les escales o a la plaa de l'ajuntament i ofereixen al celebrant una "escombra" poc prctica, com ara un raspall de dents o una escombreta, amb qu ha de netejar l'escala. Segons la tradici, ha de netejar-la fins que trobi una dona verge que l'alliberi de la tasca mitjanant un pet. Durant les darreres dcades, aquest costum s'ha anat relaxant, i n'hi ha prou que la dona sigui soltera i en edat de casar-se. A la Baixa Saxnia encara es demana que la dona sigui verge, per no cal que estigui en edat de casar-se.

En cas que el celebrant no estigui disponible el dia de l'aniversari (a causa d'un viatge, etc.), es busca una altra data, per l'home, com a penalitzaci, ha de portar rodolant un barril de cervesa des de l'ajuntament fins a casa seva, on desprs ser buidat entre tots.

A Alemanya hi ha d'altres costums relacionats amb els aniversaris, com ara penjar una corona de capsetes de cartr a la porta d'una dona soltera pel seu 25 aniversari, la qual, aleshores, s una alte Schachtel (literalment "capsa vella", en alemany s una manera despectiva de dir a alg "vell"); o penjar una corona de mitjons a la porta d'un home solter tamb pel seu 25 aniversari. En algunes regions, el dia que una dona soltera compleix 30 anys ha de netejar poms de porta, que han estat prviament untats amb substncies diverses pels seus amics.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86006" title="Canal Reus TV" nonfiltered="4204" processed="4191" dbindex="34446">
Canal Reus TV s una televisi local privada del Baix Camp que forma part de la Xarxa de Televisions Locals (XTVL).

El canal va emetre en analgic per la freqncia 65 de la UHF, que havia ocupat Canal 9 fins el 1995. El 27 d'octubre del 2008 van comenar les emissions en TDT pel canal 56.

El canal, tot i estar subvencionat per l'Ajuntament de Reus, est impulsat per Iniciatives de Televisi, empresa on sn socis Carles Francino, Andreu Buenafuente, Xavier Grasset, entre d'altres. 

Va iniciar les seves emissions en fase de proves al juny del 1998 i les seves emissions regulars van comenar el 26 de setembre del 1998. El seu primer director va ser Xavier Bas, que el 2003 donava el relleu a Francesc Domnech.

Algun dels programes ms destacables sn El mn de Reus amb dos histrics de la cadena com sn el Josep Baiges i el Gerard Mart. Tamb cal citar  El magatzem, La Grada, Finestres, Alta Fidelitat, La malla i Tribuna. Tamb emet programaci de la Xarxa de Televisions Locals, com Telemonegal.

Enllaos externs.
Canal Reus TV;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86008" title="Eintracht Frankfurt" nonfiltered="4205" processed="4192" dbindex="34447">



L'Eintracht Frankfurt s l'entitat esportiva futbolstica de Frankfurt del Main, Hessen. Fundat l'any 1899, juga a la Bundesliga.

 Evoluci de l'uniforme.



L'Estadi.

Article principal: Commerzbank-Arena

L'Estadi del'Eintracht Frankfurt s el Commerzbank-Arena (anterior Waldstadion, en catal Estadi del bosc), propietat del ciutat Frankfurt. Inaugurat el 1925, t una capacitat de 52.300 espectadors, tots asseguts. Est situat al bosc Frankfurt.

 Histria .
Els orgens del club cal cercar-los en un parell d'equips fundats l'any 1899: Frankfurter Fuball-Club Viktoria von 1899 i Frankfurter Fuball-Club Kickers von 1899. Aquests dos club s'uniren el maig de 1911 per esdevenir Frankfurter FV (Kickers-Viktoria), el qual s'un a un club gimnstic anomenat Frankfurter Turngemeinde von 1861 per formar el TuS Eintracht Frankfurt von 1861 l'any 1920.


Les organitzacions nacionalistes gimnstiques dominaven l'esport alemany durant els anys 20 i 30 i sota la pressi de les autoritats esportives, atletes i futbolistes se separaren el 1927 formant els clubs: Turngemeinde Eintracht Frankfurt von 1861 i Sportgemeinde Eintracht Frankfurt (FFV) von 1899. Durant aquests anys 20 i 30, l'Eintracht guany un munt de campionats locals i regionals, per mai arrib molt lluny al campionat nacional, excepte el 1932, quan arribaren a la final del campionat perdent 0-2 enfront el Bayern de Munic. 

El 1933, amb la reorganitzaci del futbol alemany fet pel tercer Reich, el club fou inscrit a la primera divisi a la Gauliga Sdwest, campionat que guany el 1938. Desprs de la Segona Guerra Mundial jug a la primera divisi de lOberliga Sd, guanyant-la el 1953 i 1959. Aquest darrer any, a ms, guany el ttol alemany en derrotar per 5-3 el Kickers Offenbach i arrib a la final de la Copa d'Europa que perd enfront el Madrid per 7 a 3.


Amb la creaci de la Bundesliga fou un dels 16 equips escollits per estrenar-la. Aquesta competici s'estren el 1963 i l'Eintracht s'ha mantingut a la zona mitja alta amb assidutat. Entre les seves millors actuacions en destac la temporada 1991-1992 on acab a dos punts del campi VfB Stuttgart. El seu primer descens a segona el pat la temporada 1996-97, l'nic equip juntament amb el 1. FC Kaiserslautern que es mantenia a la Bundesliga des de la temporada inicial. Entre els seus majors xits cal destacar quatre copes alemanyes (1974, 1975, 1981 i 1988) i una Copa de la UEFA (1980).

 Seccions del club .


 Gimnstica (des del 22 de gener del 1861);
 Futbol (des del 8 de mar del 1899);
 Atletisme (des del 1899);
 Hoquei sobre herba (des del 1906 com a "1.Frankfurter Hockeyclub);
 Boxa (des del 1919);

 Tennis (des de la primavera del 1920);
 Handbol (des del 1921);
 Rugbi (des de l'estiu del 1923);
 Tennis de taula (des del novembre del 1924);
 Bsquet (des del 4 de juny del 1954);
 Eisstock (des del 9 de desembre del 1959);

 Voleibol (des del juliol del 1961);
 Secci de penyes (des de l'11 de desembre del 2000);
 Hoquei gel (1959-91 i des de l'1 de juliol del 2002);
 Dardell (des de juliol del 2006);
 Triatl (des de gener del 2008);


 Palmars .

 Tornejos internacionals;
 Copa d'Europa;
 Subcampi (1): 1960;
 Copa de la UEFA;
 Campi (1): 1980;
 Copa Intertoto: 1967;
 Campi: 1967;
 Copa dels Alps;
 Campi (1): 1967;

 Tornejos estatals;
 Lliga alemanya de futbol;
 Campi (1): 1959;
 Subcampi (1): 1932;
 Copa alemanya de futbol;
 Campi (4): 1974, 1975, 1981, 1988;
 Subcampi (2): 1964, 2006;
 Lliga alemanya de segona divisi;
 Campi (1): 1998;
 Copa Fuji;
 Campi (1): 1992;
 Subcampi (1): 1994;

 Tornejos regionals;
 Campionat d'Alemanya del Sud;
 Campi (4): 1930, 1932, 1953, 1959;
 Subcampi (6): 1913, 1914, 1931, 1954, 1961, 1962;
Bezirksliga Main-Hessen;
 Campi (5): 1928, 1929, 1930, 1931, 1932;
 Subcampi (1): 1933;
Gauliga Sdwest/Mainhessen:
 Campi (1): 1938;
 Subcampi (1): 1937;

 Presidents .

1955 Rudolf Gramlich;
1970 Albert Zellekens;
1973 Achaz von Thmen;
1981 Axel Schander;
1983 Klaus Gramlich;
1988 Joseph Wolf/Matthias Ohms;
1996 Dieter Lindner/Hans Joachim Otto;
1996 Rolf Heller;
2000 Peter Fischer;

 La Plantilla 2008-2009 .

Entrenador:  Friedhelm Funkel;
Segon entrenador:  Armin Reutershahn;

Jugadors cedits.




Jugadors destacats .


Onze de tots els temps.


El segent equip fou votat com el millor equip de la histria del Eintracht Frankfurt pels seus seguidors.
 Uli Stein ;
 Bruno Pezzey;
 Willi Neuberger;
 Karl-Heinz Krbel;
 Jrgen Grabowski;
 Andreas Mller;
 Norbert Nachtweih;
 Wilhelm Huberts;
 Bernd Nickel;
 Bernd Hlzenbein;
 Anthony Yeboah;

Enllaos externs.

   Web oficial del club ;










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86010" title="Trofeu Zamora" nonfiltered="4206" processed="4193" dbindex="34448">
El Trofeu Zamora s un ttol atorgat al porter de futbol menys golejat de la Lliga espanyola de futbol i que rep el seu nom del llegendari porter dels anys 20, Ricard Zamora. Va ser instaurat la temporada 1958-59.

 Guanyadors .
Guanyadors Primera Divisi.


Guanyadors Segona Divis.


Clubs amb ms trofeus.
 15 trofeus: Real Madrid, FC Barcelona.
 9 trofeus: Valncia CF.
 8 trofeus: Deportivo La Corua.
 6 trofeus: Athletic de Bilbao.
 5 trofeus: Atltico de Madrid.
 3 trofeus: Sporting de Gijn, Celta de Vigo, Real Sociedad, RCD Espanyol.
 2 trofeus: Real Betis Balompi.
 1 trofeu: Arenas de Getxo, Getafe CF, RCD Mallorca, Alavs, Mlaga CF.

Jugadors amb ms trofeus.
 5 trofeus: Antoni Ramallets;
 4 trofeus: Santiago Caizares, Juan Acua;
 3 trofeus: Juan Carlos Ablanedo, Luis Arconada, Salvador Sadurn, Josep Vicente Train, Gregorio Blasco, Ricard Zamora;

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86012" title="Clade" nonfiltered="4207" processed="4194" dbindex="34450">
Un clade s un terme utilitzat en cladstica que s'utilitza per referir-se a:

 una branca d'un cladograma, que s un diagrama en forma d'arbre que reflecteix els resultats d'una anlisi cladstica: les hiptesis d'homologia (semblana que s conseqncia de l'herncia d'un avantpassat com).
 un grup monofiltic d'organismes, s a dir, un grup d'organismes que comparteixen un avantpassat com i que inclou l'avantpassat i tots els seus descendents.

Estrictament parlant, un clade s una hiptesi cientfica de les relacions evolutives, de parentiu, entre un grup d'organismes com a resultat d'una anlisi cladstica d'unes determinades dades. En funci de les dades utilitzades un determinat clade pot ser confirmat o no. Si, utilitzant diferents dades, un clade s confirmat per les anlisis, pot ser traslladat a la taxonomia i esdev un txon, podent rebre un nom formal i una posici a la classificaci.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86014" title="Legi Cndor" nonfiltered="4208" processed="4195" dbindex="34451">

La Legi Cndor fou el nom que va rebre la fora d intervenci aria que l Alemanya nazi envi en ajuda de les forces del general Franco per lluitar a la Guerra Civil Espanyola. Adolf Hitler, canceller alemany, a suggeriment del comandant en cap de la Luftwaffe, Hermann Gring i amb la intenci de provar l arma aria alemanya en una guerra convencional, ofer a Franco de forma secreta, suport aeri pel seu exrcit terrestre. 

Aquesta ajuda va consistir en suport logstic, transport de tropes, subministraments, aix como el suport en acciones d atac amb avions de caa i bombarders, essent el seu bombardeig ms fams el bombardeig de Guernica.

La intervenci alemanya a la Guerra Civil Espanyola va permetre millorar la qualitat dels seus aparells i reparar els defectes de la seva arma aria, preparant-la per qu fos completament operativa a la Segona Guerra Mundial que Hitler ja preveia.

 Vegeu tamb .
Guerra Civil Espanyola;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86029" title="Abdul-Khalim Saduliev" nonfiltered="4209" processed="4196" dbindex="34452">
Abdul-Khalim Abu-Salamovitx Saduliev (en rus:           -     ), (1967-2006), fou un clergue i poltic txetx, president constitucional de la Repblica Txetxena d'Itxkria, el govern dels independentistes txetxens, del 2005 al 2006. 

Va nixer a Argun (RSSA Txetxena-Ingixia) el 1967 dins del teip Ustradoi, molt influent a Argun i a la plana central a l'est de Grozni o Djokharkala. Va estudiar filologia a la universitat de Txetxnia  fins que va esclatar la guerra el 1994, en qu va formar part de la resistncia contra les tropes russes. El 1996 va iniciar estudis islmics i va comenar a aparixer a la televisi de la Txetxnia independent. Va fer el pelegrinatge a La Meca al front de la comunitat islmica d'Argun, en el seu nic viatge al estranger. Aix va seguir fins a la segona invasi russa de 1999.

Aslan Maskhadov el va nomenar membre de la comissi constitucional per la reforma segons la xara que era presidida per Akhmad Kadrov (desprs president de la Txetxnia pro-federal, i assassinat pels rebels el 2004). Quan Kadrov va abandonar les posicions independentistes, va continuar la lluita al front de les milcies d'Argun. 

El 2002 fou designat vicepresident constitucional. El 2003 la seva dona fou detinguda pel FSB (antic KGB) i se li va exigir la rendici a canvi del alliberament de la muller, per Saduliev es va negar i la seva dona fou assassinada.

Va accedir a la presidncia el 2005 desprs de la mort en combat del president Aslan Maskhdov.

Saduliev fou el quart president consecutiu del govern rebel txetx, i tamb el quart de llista mort assassinat o combatent. Va morir a Argun  el 17 de juny de 2006. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86034" title="Dokka Umarov" nonfiltered="4210" processed="4197" dbindex="34454">
Doku Khamtovitx Umarov (                     ) es un militar txetx que va nixer a Kharsenoi Districte de Xatoiski, a l'aleshores (RSSA de Txetxnia-Ingixia) el 1964, dins el teip Mulkoi, del que eren membres tamb el fams comandant independentista Arbi Baraiev i l'ex ministre d'afers exteriors de Txetxnia Ilyas Akhmadov. Abans de la guerra va viure a la regi de Tyumen on segons els russos va participar en activitat criminals per mai fou acusat i molt menys condemnat. El 1994, durant la invasi russa, es va unir a la resistncia a les files del general Ruslan Gelaiev, i desprs de la mort d'aquest a Daguestan va ser nomenat cap  del front sud-est de la resistncia.

Durant el govern d' Aslan Maskhadov (reconegut per l'OSCE 1997-1999, a la resistncia a les zones muntanyoses desprs de la invasi russa, 1999-2005) va ser cap del consell de Seguretat de Txetxnia, per por poc temps.

Les seves unitats es van dividir en petits grups de 10 a 20 homes que operen al districte de Shatoysk, al d'Itum-Kalinsky districte, al d'Urus-Martanovsky i al d'Achkhoy-Martanovsky.

El 2000 fou greument ferit durant la segona guerra quant era assetjat a Grozni, i altre cop el 2005 quant va trepitjar una mina antipersones; de forma lleu ha estat ferit diverses vegades.  

Ha participat en casi totes les accions militars rellevants, per en cap acte contra civils.

Alguns dels seus familiars foren fets hostatges per les forces d'ocupaci que li van exigir de rendir-se; Umarov es va negar i el seu germ roman des 2004 en situaci de detingut desaparegut. Altres familiars va romandre detinguts algun temps a la base de Khankala per finalment foren alliberats. El 2005 la seva dona i el seu fill de sis mesos, i el seu pare (molt vell) foren detinguts per l'exrcit, i si be la dona i el fill foren alliberats, el pare tamb va passar a la situaci de desaparegut. La seva germana va ser detinguda al desembre del 2005 per fou alliberada desprs d'una manifestaci de la ciutadania.

El juny del 2005, d'acord a la constituci txetxena fou nomenat vicepresident, i el 19 de juny de 2006, desprs de la mort del president de la zona independentista  Abdul-Khalim Saduliev va assolir la presidncia del pas.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86038" title="RTF" nonfiltered="4211" processed="4198" dbindex="34455">
RTF s l'acrnim angls de Rich Text Format, llenguatge de descripci desenvolupat per l'empresa Microsoft per a intercanviar informaci entre programes d'edici de text de diferent plataforma. El RTF s un format suposadament normalitzat per l'acceptaci de diversos programes, per amb diverses incompatibilitats fins i tot entre diferents aplicacions de la mateixa Microsoft.

 Enllaos externs .
 Llibre-wiki sobre RTF;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86042" title="Doblatge" nonfiltered="4212" processed="4199" dbindex="34456">
El doblatge s un tipus de traducci audiovisual que consisteix a substituir el dileg original d'un audiovisual (pellcula, reportatge, programa, documental, etc.) per un dileg en un altre idioma.

 Histria .
El doblatge ha anat evolucionant molt al llarg dels temps: des dels inicis, amb gravacions mediocres i que no s'escoltaven b fins avui dia, en qu s un procs d'uns 10 a 15 dies dut a terme amb la ms alta tecnologia.

 Cultura del doblatge .
El doblatge s una opci molt generalitzada en pasos de l'Europa occidental, des d'Alemanya fins Espanya, per orgens molt discutits, entre els quals es troba una llei italiana on Mussolini va imposar el 1941 que totes les pellcules foren doblades.

Al Jap, els actors de doblatge (all anomenats seiyuu) sn tan famosos que fins i tot tenen revistes prpies i fan gires per tot el pas.
Altres pasos dobladors sn Brasil i Tailndia.

 El procs .
El doblatge d'una pellcula s'encarrega a un estudi de doblatge. Habitualment s l'estudi de doblatge qui escull el director de doblatge; per en algunes ocasions -i gaireb sempre quan es tracta de pellcules de distribuci-, s la prpia distribudora qui escull el director de doblatge.

L'estudi facilita al traductor una cpia de la pellcula i una cpia del gui original. Un cop acabada la traducci, l'ajustador-adaptador, s'encarregar d'adaptar la traducci i ajustar-la als moviments de la boca dels actors originals per tal de facilitar el doblatge quan la pellcula entri a sala. s a dir: si el text literal s massa llarg com per ser dit per l'actor de doblatge en el mateix temps que l'actor original, se li haur de treure lletra o buscar frmules per dir el mateix per amb menys paraules. L'altre punt a tenir en compte per l'ajustador sn les consonants labials com la  o la . No sempre s possible, per, si hi ha alternativa, el dileg resultar ms creble per l'espectador.

Aquesta feina d'adaptaci-ajust normalment correspon al propi director o, de no ser aix, l'encarregat de fer-ho s la persona que decideix el director.
 
Al mateix temps que es prepara la traducci i l'ajust-adaptaci, el director visiona la pellcula i decideix d'acord amb el seu criteri els actors i actrius de doblatge que millor s'adaptin als actors originals. Tamb hi sol influir quantes vegades un mateix actor ha doblat a un altre. No existeixen pas exclusivitats, per l'habitual s que es respecti una associaci ms o menys arrelada. D'aquesta manera, es mant la illusi que un actor quasi sempre t la mateixa veu, encara que sigui en films diferents. Hi ha ocasions en qu la distribudora, o fins i tot el director de la pellcula (original), demanen proves de veu i aleshores sn ells qui trien els actors encarregats de dur a terme el doblatge.

D'altra banda, hi ha un altre procs que s el de la producci. Aquesta feina la realitza l'ajudant de direcci. L'ajudant de direcci s l'encarregat de fer el pautat de la pellcula. El pautat consisteix en "tallar" el gui, primer en seqncies, i desps cada seqencia en takes. Un take s la mesura unitria del doblatge, i les pellcules es doblen unitat darrera unitat. Aix no vol dir que la pellcula es dobli seguida, per ordre, de principi a fi, ja que moltes vegades els actors no tenen la disponibilitat de dies per fer-ho d'aquesta manera, i aqu s on entra una altra vegada l'ajudant de direcci, per programar les "convocatries" (jornades de treball) necessries per realitzar un doblatge i en quin ordre es dur a terme.
 
Un cop acabada la traducci, ajustada i adaptada, es porta a sala on es realitza el doblatge d'acord amb la planificaci de l'ajudant de direcci, sempre en contacte amb el director, i una vegada acabat el doblatge, es procedeix a la "mescla". La mescla consisteix en agafar totes les pistes on s'han gravat els dilegs durant el doblatge i fer-ne la mescla amb les pistes de msica i efectes.
Una vegada acabada la mescla i abans de fer-ne les cpies definitives que s'enviaran als clients corresponents es procedeix a un control de qualitat per si cal refer alguna cosa, tant en l'apartat de doblatge (sala) o en l'apartat tcnic (mescla).

Aquest s, grosso modo, el procs del doblatge, tot i que es podria entrar en molts ms detalls.

 L'alternativa .
Hi ha moltes formes de traduir un audiovisual, per la segona ms utilitzada s la subtitulaci. Una diferncia entre fer subttols i un doblatge s que aquest segon s un procs ms car.

 Enllaos externs .
 Servei Catal del Doblatge;
 Filmoteca de pellcules doblades al catal;
 Eldoblatge.com  (La base de dades del doblatge en catal);
 Escola Catalana de Doblatge;
 Collectiu de Professionals del Doblatge de Valncia ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86043" title="Grace Hopper" nonfiltered="4213" processed="4200" dbindex="34457">

Grace Hopper (9 de desembre de 1906 - 1 de gener de 1992) va ser una militar nord-americana, amb grau d'almirall i una autntica pionera en el mn de la informtica. Va ser la primera programadora que va utilitzar el Mark I i tamb la inventora del concepte de compilador d'un llenguatge de programaci.

Ha passat a la histria de la informtica, per, com la inventora del llenguatge de programaci COBOL, un llenguatge d'alt nivell compilat especialment pensat per facilitar el desenvolupament de programes d'ordinador per gent sense coneixements especfics d'informtica. 

El COBOL va ser el primer llenguatge que va oferir una autntica interfcie als recursos disponibles a l'ordinador, de forma que el programa no havia de conixer els detalls especfics. D'aquesta forma, personal sense un coneixement especfic de cada una de les mquines podia desenvolupar programes. El segon avantatge es que els programes desenvolupats per a una plataforma concreta podien ser executats en un ordinador diferent al que s'havien programat, sense necessitat de fer cap canvi.

Al final de la seva carrera professional, abans de retirar-se, va participar en els comits d'estandarditzaci dels llenguatges de programaci COBOL i FORTRAN. 

Curiositats.

Va popularitzar la utilitzaci del terme bug per referir-se als problemes informtics. Treballant amb un Mark II a la universitat de Harvard, el 9 de setembre de 1947, es van trobar amb una mena de mosca enganxada a un dels rels de l'ordinador, fet que impedia el funcionament de l'ordinador. La mosca ha passat a la histria de la informtica quan la van enganxar al llibre de registre d'activitat de l'ordinador amb la inscripci First actual case of bug being found (primer cas real de localitzar un bug)... per aix el procs de depuraci dels problemes dels ordinadors es coneix com debugging.

Enllaos externs.
 Galeria de hackers famosos. I - Grace Hopper;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86045" title="Llotja de Palma" nonfiltered="4214" processed="4201" dbindex="34458">
La Llotja dels Mercaders de Palma fou construda per Guillem Sagrera entre 1426 i 1447, i acabada per Guillem Vilasclar, per al Collegi de la Mercaderia. La faana de migjorn formava part de la muralla martima de la ciutat i es reflectia dins la mar, de la qual es troba separada avui dia. s un dels principals edificis del gtic civil de balears i un dels millors d'Europa.

Exterior.
La planta de la Llotja de Palma s rectangular, d'acord amb els quatre trasts que t de llarg i els tres que t d'ample, tots amb coberta d'ogiva, ara cobertes amb teulada. Les quatre faanes sn limitades per torres octogonals als cantons, que havien de tenir pinacles amb penells, i torretes (respaldes o bestorres) entre aquestes, dues a les faanes anterior i posterior i tres a les laterals, alineades amb les fileres de columnes interiors, de les quals fan de contraforts. De les torretes surten sengles grans grgoles, obra de Guillem Sagrera, amb forma d'animals (lleons i dracs), de la boca d'un dels quals surten les paraules "O com es fret" (Oh, com s fred, s a dir, quin fred que fa!).

A la faana de llevant hi ha el portal major dividit en dos per un mainell, com al portal del Mirador i a la de l'Almoina de la Seu de Mallorca, com a Sant Nicolau de Palma i com a Sant Domingo, enderrocat al s. XIX. En el timp hi ha una gran i magnfica escultura de l'ngel Custodi de la Mercaderia, amb capa i una filactria amb la llegenda Defenedors de la Mercaderia, seguint l'estil de l'ngel de la process de l'ngel Custodi de la ciutat de Valncia. 

A la faana de ponent hi ha un portal ms petit, al timp del qual hi ha una escultura de la Mare de Du amb el Bon Jess, d'estil borgony. A la cara exterior de cadascuna de les torres dels cantons hi ha una escultura amb la imatge del sant que dna nom a l'esglsia ms propera (Santa Caterina d'Alexandria, per la capella de l'hospital i orfenat a qui estava dedicada; Sant Joan, per Sant Joan de Malta, amb una imatge esculpida seguint l'estil de Claus Sluter; Sant Nicolau de Bari, desaparegut, per la capella de Sant Nicolau de Portop; i Santa Clara, pel monestir del nom d'aquesta santa; totes damunt mnsules de l'estil de Jean de Valencinnes.

Al mig de la faana de migjorn hi ha dos grans finestrals. A la faana de tramuntana hi ha dos grans portals bessons, de menys qualitat, obra de Guillem Vilasclar o d'un dels descendents de Guillem Sagrera. Entre aquests dos portals i entre els dos finestrals de la banda de la mar manca una escultura d'un ngel.

El coronament, de baix a dalt, s format per un mensulat, uns finestratges calats i un emmerletat, interromputs per les bestorres. El mensulat s compost de vuit permdols per tirada entre bestorres, coberts amb decoraci vegetal. A continuaci ve l'ampit tirat de la galeria de finestratges, el qual s'acaba amb una motllura que constitueix l'acabament exterior del replanell de les finestres, les quals uneix. Damunt els finestratges hi ha una motllura germana d'aquesta, que fa de separaci amb l'emmerletat. El coronament afinestrat s format per una galeria de quatre finestres, claraboies als documents, obertes entre les bestorres i entre aquestes i les torres. Les finestres es troben separades pel que els documents de l'poca anomenen pilarets. Aquests, malgrat el seu nom, no ultrapassen la part superior dels finestratges, no sn de planta quadrada, no tenen cap basament ni capitell i estan decorats amb un petit roset quadrifoli trepat a mitjan altura entre el replanell i el comenament de l'ornamentaci dels finestratges. Aquests rosetons noms sn mitjos ran de les bestorres de la faana anterior i posterior. Pel que fa a aquesta ornamentaci superior, s bocellada, conopial, trepada per un ull a cada banda situat al costat de l'eix de simetria.

L'emmerletat s constitut per tres merlets catalans, escalonats, entre torre i bestorre i entre aquestes, i per mig merlet ran de cada torre i de cada bestorre. L'eix dels merlets sencers coincideix amb el del roset dels pilarets i l'alada i l'amplada dels graons dels merlets s igual a la separaci entre ells. Les torres i bestorres sn coronades per merlets del mateix estil que els esmentats. L'eix d'aquests merlets, per, coincideix amb cadascun dels vuit caires de les torres i de les bestorres, que sn octogonals, i el punt mitj entre merlet i merlet es troba situat al mig de cada cara de la torre (hi ha, doncs, vuit merlets a cada torre i a cada bestorre). I encara hi ha ms diferncies, perqu els merlets de les bestorres sn ms estrets, ms poc separats i tenen noms un escal, unes caracterstiques  proporcionades amb l'amplada i l'alada de les bestorres que coronen, inferiors a les de les torres. 

Tant els merlets de les torres com els de les bestorres surten dels murs, perqu es troben damunt un sistema de permdols semblant al que aguanta la primera motllura del coronament, la qual cosa fa que sembli que hi ha matacans. Aix tamb s'esdev en el coronament de finestratges, l'ampit del quals sobresurt damunt els permdols citats.

L'aspecte de fortificaci que aquest record dels matacans i els merlets donen a l'edifici, s el complement lgic de les torres dels cantons, que fins i tot tenen sageteres per a illuminar els replans de les escales de l'interior. La planta octogonal d'aquestes torres s la mateixa que la de les torres de l'antiga faana de la Seu de Mallorca i de les columnes que separen les naus interiors. Aquesta planta fou imitada a la faana de Sant Nicolau de la ciutat de Mallorca i a la de diferents esglsies parroquials i conventuals de la part forana de Mallorca. s tamb la planta de les torres del portal del monestir de Poblet i de les torres de Serrans de Valncia, hexagonals per la integraci en la murada, pel que fa a construccions civils. I es troba tamb a les torres de Santa Maria del Mar, dels campanars de la Seu i de la capella de Santa gata de Barcelona i del monestir de Pedralbes, a ms d'altres edificis religiosos del Principat.


Interior.

L'interior de la Llotja s format per tres naus de la mateixa alria separades per sis columnes hellicodals primes sense capitell, que foren imitades a la llotja de Valncia, a l'esglsia de Santiago de Villena i a la base de la torre de San Giorgio del Castel Nuovo de Npols, tamb obra de Guillem Sagrera. Tampoc no hi ha culs de llantia als murs, per rebre els nervis de les voltes, sin que aquests, a l'estil de Guillem Sagrera, surten directament del pla del mur, com a la sala capitular de la Seu de Mallorca i a la gran sala del Castel Nuovo de Npols, del mateix autor. Les claus de volta ostenten escuts caironats amb els Quatre Pals reials als trasts de la nau central i l'escut de la ciutat de Mallorca, tamb caironat, als trasts laterals, tots amb la policromia i l'or original. Al mig de la faana de migjorn s'obren dos grans finestrals. A cada banda del portal major i del de la faana contrria hi ha dos finestrals amb volta de creueria i un pedrs a cada banda, com el que volta el mur interior de tota la sala. A cada rac en xamfr hi ha una porta petita amb un arc conopial, decorat amb la imatge d'un dels quatre evangelistes, estil imitat en les portes d'alguns estudis de casats de la ciutat. D'aquestes portes, noms les de la banda de la mar donen a una magnfica escala de caragol per pujar a la terrada.

Enllaos externs.
Informaci al lloc web de l'ajuntament;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86058" title="Merlet" nonfiltered="4215" processed="4202" dbindex="34459">

Un merlet, tamb dit s cadascun dels espais massissos que alternen amb altres de buits damunt un parapet, formant part d'un acabament fortificat d'un mur o d'una torre.  Aquesta fortificaci servia de protecci dels defensors, que amagats al seu darrere podien vetllar l'enemic i llanar-li projectils pels espais buits o pels matacans amb seguretat.  Les mides i l'acabament superior dels merlets sn caracterstics de cada poca i contrada. Els merlets es troben ja a Assria i desaparegueren amb la difusi de l'artilleria i de les fortificacions amb bastions que en foren el resultat. Modernament s'han empart amb una funci decorativa en edificis civils.

Al mig del merlet podia haver-hi una sagetera o una tronera. En el buit entre els merlets podia haver-hi tamb un mantellet abatible per a protegir-se dels projectils que es llanaven de dalt, un precedent dels matacans, o un escut posat a la banda de fora. Damunt els merlets podia haver-hi columnes que aguantaven una teulada. 

Funci decorativa.
Hi ha merlets postissos collocats amb funci decorativa a edificis civils o religiosos, com els de molts palaus venecians, trilobulats, alternant-ne d'alts i de baixos, formant una cresta (Ca d'Oro) o altres dibuixos (Palau dels Duxs). Aix, la Llotja de la Seda de Valncia t merlets rectangulars amb una corona ampla a sobre. Fins i tot hi ha torres de molins d'aigua o casetes de transformadors amb merlets catalans (Mallorca). Tenen tamb una funci decorativa els merlets nord-africans musulmans estrets, amb quatre escalons laterals amb el costat inclinats cap a l'interior, com dents de serra, i, de vegades, amb la dent superior t forma de coa de peix. Aquests merlets es troben tamb a la mesquita de Crdova i, modernament, a edificis neorabs als Pasos Catalans, com la seu de Vichy Catalan (Caldes de Malavella), al Club Velocipdic d'Inca (Mallorca).

Denominaci.
En llengua catalana, l'espai entre els merlets no t un nom especfic, per s en altres idiomes (crneau, en francs; embrassure, crenel o crenelle, en angls; saettiera, en itali). Un mig merlet era el que hi havia al cap d'un parapet.

Tipus.
Els merlets ms antics coneguts sn els d'Assria (Porta d'Ishtar i Ninive). Eren escalonats, amb els escalons laterals una mica ms estrets que el superior .Els merlets segents en antiguitat als d'Assria sn els egipcis, que eren completament triangulars o acabats en un lbul, en els dos casos sense separaci, cosa que fa sospitar una funci decorativa.

Les fortificacions romanes tenien merlets rectangulars coberts amb una pea plana ms ampla. Amb el temps, per protegir dels trets transversals, darrere cada merlet es pos un mur transversal.

A la muralla bizantina d'Istanbul i a Sudack (Crimea) hi ha merlets de forma de dent, rectangulars i amb l'acabament format per dos vessants un cap a dins i l'altre cap a fora, perqu no s'hi puguin agafar els ganxos dels assaltants.
Els merlets d'poca califal d'Al Andalus i Marroc (muralla de Marrqueix), sn cbics i acabats en una pirmide (castell de l'Almudaina, Palma). Els merlets musulmans africans i asatics no decoratius solen acabar en mitja circumferncia, de vegades amb una sagetera al mig (mesquita de Cairuan, Tunsia;  medina de Susa, Tunsia; Al-jawad, Oman).

Els merlets de l'interior de l'Atles, en canvi, sn escalonats, amb quatre escalons rectangulars i estan molt separats, de vegades sols n'hi ha als cantons. El nucli del castell de l'Almudaina, bastit damaunt una fortificaci romana o bizantina anterior, t l'estructura dels castellets de l'Atles, per com hem dit, els merlets sn califals.
Els merlets normands de Siclia (Motta Sant'Anastasia, catedral de Siracusa, esglsia de Sant Pere i Sant Pau d'Agr, Casalvecchio Siculo, etc.), acaben tambe en mitja circumferncia, per  aquesta es troba damunt un rectangle ms alt que els musulmans, encara que deuen estar relacionats, i la cara superior del semicercle pot sortir una mica del mur. 

Les fortificacions turques podien no tenir merlets, sin parapets coronats per lbuls situats un devora l'altre, cadascun damunt una sagetera o tronera (Negroponto; Rettimo).  En altres casos, trobam merlets en forma de dent, alguns amb una sagetera al mig, tots damunt matacans (Topkapi, Instanbul). Els merlets de l'ndia i Paquistan eren formats per un quadrat amb una sagetera, amb l'acabament amb perfil de lotus, ms o menys ornamental.

A la baixa edat mitjana, a Europa, eren freqents els merlets rectangulars, ms amples que alts, amb una sagetera al mig i sovint damunt matacans. A Itlia, al s. XIV, els merlets quadrats, amb la cara superior plana o amb una mica de pendent cap a fora a la cara superior, eren anomenats gelfs. Uns altres merlets contemporanis italians eren els merlets gibellins, o merlets de coa d'oronella, formats per dos quarts de cercle units per la tangent o per dos triangles rectangles divergents al mig del merlet. Aquests merlets sovint eren molt grossos. 

Als segles XIV i XV es difon als Pasos Catalans el merlet catal, que s una mena de merlet escalonat, format per una base de l'alada d'un quadrat i l'amplada de cinc o ms, damunt la qual hi ha un rectangle de tres o sis quadrats i a dalt de tot, al mig, una dent de la mida d'un quadrat.  La separaci entre els merlets pot tenir l'amplada d'un quadrat, de manera que el buit t la forma d'un merlet invertit. Algunes vegades al mig del merlet hi ha una sagetera. El millor exemplar de merlet catal s a la Llotja de Palma, no t funci sols decorativa, perqu la Llotja formava part de la muralla del mar de Palma.

El merlet irlands s un altre merlet escalonat, per noms d'un escal a cada costat i  amb les cares superiors amb pendent cap a fora i ultrapassant el mur (catedral de Kildare).

Una combinaci de diferents acabaments es troba en el merlet trilobulat (Santa Severina, Calbria, 1556-1559). Damunt un merlet molt ample hi ha dos lbuls laterals separats per mig cercle petit. Els lbuls  fan pendent cap a fora.

Enllaos externs.
Eugne Viollet-le-Duc, Dictionnaire raisonn de l'architecture franaise du XIe au XVIe sicle, 1856, Wikisource ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86059" title="Miguel ngel Blanco" nonfiltered="4216" processed="4203" dbindex="34460">

Miguel ngel Blanco Garrido (1968 - 1997) fou un poltic municipal basc, regidor d'Ermua (Biscaia) per al Partit Popular. Va ser segrestat per la banda terrorista ETA el 10 de juliol de 1997 i, dos dies desprs, assassinat a trets.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86064" title="Francesc Gisbert i Muoz" nonfiltered="4217" processed="4204" dbindex="34462">
Francesc Gisbert i Muoz s un escriptor alacant. Va nixer a Alcoi (Alacant) l'any 1976. s llicenciat en Filologia catalana per la Universitat d'Alacant i treballa com a professor de Secundria de Valenci

 Obra .

Histories d'un institut (Edicions Bromera, 1994);

Quantes coses ens passaran (Edicions Bromera, 1995);

El misteri de la lluna negra 2n Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent 2000 i Premi de la Crtica de l Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (Tabarca Llibres, 2000);

El secret de l'alquimista (Edicions Bromera, 2001);

El fantasma de la torre (Edicions del Bullent, 2002) Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil;

El somriure de l'Esfinx (Tabarca Llibres, 2003) ;

Una llegenda per a draco (Edicions del Bullent, 2004) Premi Carmesina de Narrativa infantil;

Misteris S.L. (Edicions Bromera, 2004) ;

Els lluitadors (Edicions Bromera, 2005) Premi Enric Valor de Novella;

Valncia a cara o creu (Viena Ediciones, 2005) XXV Premi de Narrativa "25 d'abril" de Vila Benissa 2005;

La meua famlia i altres monstres (La Galera, S.A. Editorial, 2006) Premi Folch i Torres l'any 2005;

Les aventures de Joana (Fundaci Bromera per al Foment de la Lectura, 2006) ;

El fantasma de la torre (Edicions del Bullent, 2007);

Les histries estranyes (Edicions Bromera, 2007);

Les cares de la integraci : per a entendre el racisme (Edicions del Bullent, 2007;

Mgia per a un poble Premi Bernat Cap 2008 (Edicions del Bullent, 2007) ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86074" title="Constana" nonfiltered="4218" processed="4205" dbindex="34463">


Geografia:;
Constana (Konstanz) s una ciutat d'Alemanya, a la vora del llac homnim i on el 1414 hi va tenir lloc un important concili.
Constana s tamb el nom que rep a vegades en catal la ciutat romanesa de Constan a, vora la mar Negra.

Personatges histrics:;
Constana d'Arag (1239-1275), princesa de la Corona d'Arag, filla de Jaume el Conqueridor.
Constana d'Arag i d'Anjou (1300-1327), infanta de la Corona d'Arag, filla de Jaume el Just.
Constana d'Arag i de Castella (1183-1222), infanta de la Corona d'Arag, reina consort d'Hongria i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermnic, filla d'Alfons el Cast.
Constana d'Arag i d'Entena (1318-1346), princesa de la Corona d'Arag i reina consort de Mallorca, filla d'Alfons el Benigne.
Constana d'Arag i de Navarra (1343-1363), princesa de la Corona d'Arag i reina consort de Siclia, filla de Pere el Cerimonis.
Constana d'Arle o de Provena (986-1032), infanta de Provena i reina consort de Frana.
Constana de Borgonya (1046-1093), infanta de Borgonya i reina consort de Castella i Lle.
Constana de Castella (1354-1394), infanta i reina de la Corona de Castella.
Constana de Castella i de Barcelona (1140-1160), infanta de Barcelona i reina consort de Frana.
Constana de Montcada (?-1310), infanta de Bigorra.
Constana de Portugal i d'Arag (1290-1313), infanta de Portugal i reina consort de la Corona de Castella.
Constana de Siclia (1247-1302), reina de Siclia i reina consort de la Corona d'Arag.
Constana II de Hohenstaufen (1230-1307), emperadriu consort de l'Imperi de Nicea de 1244 a 1254.
Constana de Siclia i de Carntia (1324-1355), infanta i regent de Siclia.
Constana Manuel (1320-1345), infanta de Castella i reina consort de Castella i Lle.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86077" title="Funci meromorfa" nonfiltered="4219" processed="4206" dbindex="34464">
En anlisi complexa, una funci meromorfa  sobre un subconjunt obert D del pla complex s una funci holomorfa sobre D excepte un conjunt de punts allats, anomenats 'pols' de la funci. En aquests punts, es demana que  sigui holomorfa i hi valgui zero.

Cada funci meromorfa sobre D pot sser expressada com el quocient entre dues funcions holomorfes definides sobre D, amb la condici que la funci que est en el denominador no sigui idnticament zero: les arrels d'aquesta funci donen lloc als pols de la funci meromorfa.


Aix doncs,  intutivament, una funci meromorfa s el quocient de dues "bones" funcions holomorfes: una tal funci ser encara "bona", excepte als punts on el denominador de la fracci s zero: ac el valor de la funci ser "infinit". 

Des d'un punt de vista algebraic, si D s connex, llavors el conjunt de les funcions meromorfes en D s el cos de fraccions del domini d'integritat del conjunt de les funcions holomorfes sobre D. Aix s semblant a la construcci del cos  a partir del domini .

Exemples.
Totes les funcions racionals, com ara ;
f(z) = (z3   2z + 1)/(z5 + 3z   1);
sn meromorfes sobre tot el pla complex.
Les funcions ;
f(z) = exp(z)/z i f(z) = sin(z)/(z   1)2 ;
 i tamb la funci Gamma i la funci zeta de Riemann sn meromorfes sobre tot el pla complex.
La funci ;
f(z) = exp(1/z);
 s holomorfa sobre ; per, 0 no s un pol d'aquesta funci, sin una singularitat essencial: aix perqu  no s holomorfa a 0. Aquesta funci no s meromorfa sobre el pla complex.
La funci f(z) = ln(z) no s meromorfa sobre el pla complex, perqu no hi pot sser definida unvocament: la continuaci analtica d'aquesta funci depn, en general, del cam.

Propietats.
Puix que els pols d'una funci meromorfa sn allats, formen com a molt un conjunt numerable.

Aquest conjunt pot sser infinit, com prova l'exemple: 
 f(z)=1/sin(z).

Utilitzant la continuaci analtica per a treure fora les singularitats evitables, es veu que les funcions meromorfes es poden sumar i multiplicar: a ms, es pot dividir una funci meromorfa per una altra funci meromorfa no idnticament zero sobre una component connexa de 
D. Per aix, si D s connex, les funcions meromorfes formen un cos commutatiu, de fet una extensi del cos del nombres complexos.

 Funcions meromorfes sobre superfcies de Riemann .
Sobre una superfcie de Riemann cada punt admet un entorn 
isomorf a un subconjunt obert del pla complex. Per tant, la nocci de funci meromorfa pot sser definida per a cada superfcie de Riemann.

Quan D s tota l'esfera de Riemann, el cos de les funcions meromorfes s senzillament el cos de les funcions racionals en una variable sobre el cos complex, ja que es pot provar que cada funci meromorfa sobre l'esfera s racional. (Aquest s una cas especial de l'anomenat principi GAGA).

Per a cada superfcie de Riemann  ,  una funci meromorfa  s el mateix que una aplicaci holomorfa , on  s l'esfera de Riemann (), amb  no constantment .
Els pols corresponen als punts d'imatge .

Sobre una superfcie de Riemann no compacta, cada funci meromorfa pot sser realitzada com a quocient de dues funcions holomorfes (globalment definides). Al contrari, sobre una superfcie de Riemann compacta, cada funci holomorfa s constant, com a conseqncia del principi del mxim; per existeixen sempre funcions meromorfes no constants.

Les funcions meromorfes sobre una corba  ellptica sn conegudes com a funcions  ellptiques

 Diverses variables .
En diverses variables complexes, una funci meromorfa es defineix com un quocient local de dues funcions holomorfes. Per exemple, 
f(z1,z2)=z1/z2 s una funci meromorfa sobre l'espai af complex de dues dimensions. Ac no s veritat que cada funci meromorfa pot sser pensada com a una funci holomorfa a valors dins l'esfera de Riemann: hi ha un conjunt d'indeterminaci de codimensi 2 (en l'exemple donat, aquest conjunt consisteix en l'origen (0,0)).
Al contrari que en dimensi , en dimensins ms altes existeixen varietats complexes sobre les quals no hi ha  cap funci meromorfa no constant.

Referencies.
Lars Ahlfors, Complex Analysis, McGraw-Hill Education, ISBN 0070850089;
 Serge Lang, Complex Analysis, Springer, 2003. ISBN 0387985921.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86079" title="Constituci de Baiona" nonfiltered="4220" processed="4207" dbindex="34465">
La Constituci de Baiona fou un text constitucional aprovat per Napole a la ciutat francesa de Baiona el 8 de juliol de 1808 i jurat pel germ de Napole, Josep I d'Espanya que era rei d Espanya. En el qual s estableix el canvi a Espanya de la monarquia absoluta per una monarquia constitucional, d'idees napoleniques.
 
No s coneguda com "constituci" sin com "Carta de Baiona", un document unilateral que entra en efecte en el moment que el seu destinatari la rep. 

Histricament la seva creaci es va realitzar de la segent manera: 

 Carles IV abdica en favor del seu fill Ferran VII. ;

 Ferran VII abdica en favor de Napole. ;

 Napole ordena al Duc de Berg que convoqui una assemblea a Baiona. ;

 Entre el 15 i el 30 de juny de 1808 s'elabora una "Constituci". ;

 El 07-07-1808 Napole abdica en favor del seu germ Josep. ;

 El 08-07-1808 es promulga. La mateixa t la segent estructura: ;

 Poder Legislatiu.- Iniciativa real, que promulga "escoltades les corts". ;

 Poder Executiu.- Correspon al Rei i els seus Ministres. El Rei ordena i els Ministres sn responsables. ;

 Poder Judicial.- s independent, per el Rei nomena els jutges.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86081" title="Constituci Espanyola de 1837" nonfiltered="4221" processed="4208" dbindex="34466">
La Constituci Espanyola de 1837 va ser un text constitucional que substitu a la Constituci Espanyola de 1812 i que va estar en vigor fins la seva reforma l'any 1845.

 Context histric .

A la vista dels enfrontaments que van sorgir entre moderats i progressistes, es va originar una crisi de l'Estatut Reial, la qual cosa va provocar que la Reina Regent Maria Cristina de Borb-Dues Siclies hagus de veure's forada a restaurar la Constituci Espanyola de 1812.

Amb aquesta mesura es va donar pas a la formaci d'un govern progressista i a la consegent elecci d'unes Corts Constituents encarregades de portar a terme la corresponent reforma constitucional. s per aix que la Constituci de 1837 fou obra, en la seva immensa majoria, dels progressistes, per sempre buscant arribar al consens  mitjanant un carcter conciliador. 

Els principis inspiradors en els quals es va fonamentar van ser essencialment els establerts per la Constituci de 1812 i com principi inspirador el de la sobirania nacional. Aquesta reforma constitucional va introduir a Espanya la monarquia constitucional, i va instaurar unes Corts bicamerals, a ms de portar a terme, per primera vegada a l Estat, la incorporaci d'una declaraci sistemtica i homognia de drets; el que va suposar un reconeixement ordenat de drets individuals, molt ben garantits i molt lligats a la seguretat i la propietat. Aquests drets es recullen al ttol primer l'epgraf "Dels espanyols". 

Aquesta constituci va tenir una vigncia de 8 anys, fins que l'any 1845 va ser derogada i substituda sota la presidncia del general Narvez per la Constituci de 1845 d'estil i contingut ms moderat i conservadora.

 Aspectes fonamentals de la constituci de 1837 .

Estableix que la Sobirania s nacional (sancionada al prembul)

Consagra la divisi de poders:

Poder executiu: L ostenta el rei (amb els seus ministres), que sanciona i promulga les lleis. T dret de vet. La responsabilitat pel mal govern sn dels ministres. S estableix la inviolabilitat de la figura del monarca. ;

Poder legislatiu: Corts bicamerals. El Congrs es nomenat per sufragi directe censitari, mentre que els Senat es per nomenament reial.

Poder judicial: Tribunals de justcia que exerceixen la Justcia en nom del monarca.

Religi: Obligaci de mantenir el culte catlic, aix com els seus ministres per part de l Estat.

Poder local: Els crrecs de les corporacions locals es designen per elecci directa mitjanant sufragi censitari.

Es regula el funcionament de la milcia nacional.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86082" title="Balj ibn Bixr al-Quxayr" nonfiltered="4222" processed="4209" dbindex="34467">
Balj ibn Bixr al-Quxayr (en rab                    , Balj ibn Bixr al-Quxayr ) (mort a Crdova, 742), cabdill militar rab i val de l'ndalus (742).

Va arribar al nord d'frica com a lloctinent del seu oncle Kulthum ibn Iyad al-Quxayr, general de l'exrcit siri enviat a sufocar la rebelli berber en aquesta part de l'imperi rab. Pel seu orgull es va guanyar l'hostilitat dels africans (juliol/agost), sobretot dels rabs ansars que desprs de la batalla de la Harra (683) havien fugit en massa cap a l'oest. Desprs d'unificar-se l'exrcit siri amb l'afric prop de Tlemcen, tot formant un contingent de seixanta mil homes, ambds cossos d'exrcit van estar a punt d'enfrontar-se degut a l'orgull de Balj, que es va enfrontar al cap dels africans, Habib ibn Abi-Ubayda. 

Els berbers es van retirar cap al riu Sebu, a l'extrem del Magrib, per tal d'esgotar les forces enemigues. Poc abans de la batalla, Kulthum ibn Iyad va destituir del comandament dels africans a Habib ibn Abi-Ubayda i va donar el seu crrec a oficials sirians. D'aquesta manera, quan es va lliurar la batalla a Badkura o Nadbura, a la riba del Sebu, els contingents africans no van combatre adequadament i els berbers van obtenir un gran triomf (octubre/novembre del 741). La causa principal del desastre fou Balj, qui s'havia precipitat en el seu atac durant la batalla, tot quedant separat de la infanteria. Ara b, malgrat la derrota, Balj, desprs de la mort en combat del seu oncle Kulthum, va aconseguir retirar-se amb 7.000 homes cap a Ceuta, on va ser assetjat pels berbers, fins que el val de l'ndalus Abd-al-Mlik ibn Qtan al-Fihr el va fer passar a Hispnia per tal de lluitar contra els berbers revoltats a la pennsula. Abans, per, el val el va obligar a signar un document pel qual s'obligava a sortir d'Hispnia una vegada reprimida la revolta, tot deixant deixar hostatges com a garantia de compliment de l'acord.

Les tropes rebels dels berbers a Hispnia s'havien dividit en tres contingents i Balj els va atacar per separat: el primer grup fou derrotat prop de Medina-Sidonia, el segon grup prop de Crdova i el tercer grup, el ms nombrs, que estava assetjant Toledo, fou derrotat a la batalla de Wadi Salit (Guadalete), un afluent de la riba esquerra del Tajo). Aleshores Abd-al-Mlik ibn Qtan va intentar que els sirians sortissin d'Hispnia, per en intentar embarcar-los per dur-los a Ceuta, els sirians es van revoltar a Crdova, van expulsar el val del seu palau i van proclamar val Balj. Aquest va manar que matessin el seu predecessor.

La seua poltica partidista i cruel el va enfrontar als rabs balads  s a dir, aquells rabs installats a l'ndalus amb Mussa ibn Nussayr i els primers vals , als quals va vncer (agost del 742) en la batalla d'Aqua Portora (al nord de Crdova). Tot i que el resultat de l'enfrontament va ser favorable als sirians, Balj va morir el mateix any a causa de les ferides sofertes, per la qual cosa les seues tropes van nomenar nou val a un altre general siri, Thalaba al-Amil.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86085" title="ptim local" nonfiltered="4223" processed="4210" dbindex="34468">
L'ptim local s un terme utilitzat en matemtica aplicada i informtica.

Un ptim local d'un problema d'optimitzaci combinatori s una soluci ptima dins d'un subconjunt de l'espai de solucions. L'ptim global per contrast, s la soluci ptima de l'espai de solucions sencer. 

La localitat de l'ptim depen de l'estructura de l'espai de solucions definida pel metaheurstic que s'utilitza per optimitzar la soluci.

Moltes anomenades solucions a problemes d'optimitzaci troben un ptim local. nicament trovar el ptim global al atzar entre tots els ptims locals o si el global s l'nic ptim.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86086" title="Menahem Begin" nonfiltered="4224" processed="4211" dbindex="34469">


Menahem Beguin, en hebreu:               , ( Brest-Litovsk, Polnia 1913 - Jerusalem 1992 ) s un poltic israeli, d'orgen polons, que es convert el 1977 en el sis primer ministre d'Israel. 

Va negociar els Acords de pau de Camp David  amb el president egipci Anwar el-Sadat, pels quals van rebre conjuntament el Premi Nobel de la Pau el 1978.

Joventut.
Begin va nixer el 16 d'agost de 1913 a Brest-Litovsk, poblaci situada des de 1918 a 1939 a Polnia i que avui dia pertany a Bielorssia. Des de la seva joventut va ser un convenut sionista encoratjat pels ensenyaments del seu pare. Als 16 anys d'edat es va enrolar en el moviment juvenil Beitar, creat per Vladimir Jabotinski. 

Es va llicenciar en dret i des de 1939 va liderar l'organitzaci sionista Beitar a Polnia. En previsi dels futurs esdeveniments, Begin es va concentrar en l'ensinistrament militar dels membres del grup. A l'esclatar la Segona Guerra Mundial va escapar a la ciutat de Vlnius, on el 1940 va ser arrestat per la NKVD de la Uni Sovitica i sentenciat a vuit anys en un camp de treball a Sibria, encara que el 1941 va ser alliberat a causa de la seva ciutadania polonesa. 

Arribada a Israel.
El 1941 es va unir voluntriament a les forces armades lliures de Polnia, les quals s'havien establert a la URSS. Juntament amb molts altres soldats jueus, el 1942 arriba a Israel com a soldat i contacta amb l'organitzaci clandestina Irgn Tzeva Leum coneguda com tzel, que viu uns moments de letargia. A la fi de 1943 s llicenciat de l'exrcit i comena la reactivaci de l'Organitzaci, passant a ser-ne el dirigent amb ms pes. 

El 1944 tzel es desvincula de la poltica seguida pels altres grups d'ideologia sionista i comena una revolta violenta contra les institucions britniques que governaven el Mandat Britnic de Palestina. El 1947 Begin va assumir-ne la direcci, sent el responsable de l'Atemptat a l'Hotel King David de Jerusalem, que va matar ms de 92 persones i en va ferir ms de 50.

Creaci de l'Estat d'Israel.
Desprs de la creaci de l'estat d'Israel, Begin va fundar el partit poltic Jerut, que ms tard seria el partit dominant en la coalici Likud. 

Amb l'establiment de l'estat d'Israel, tzel veia complert els seus objectius; fou dissolta i els seus membres integrats en les files de les forces de defensa israelians. Begin llavors es colloc al capdavant del moviment Jerut, que defensava la poltica del seu mentor sionista Jabotinski, i el 1965 passa a liderar Gahal desprs d'una fusi del Jerut amb un partit liberal, i que ms tard donaria base al partit conservador Likud. 


El 1977 el Likud guany les eleccions a Israel, esdevenint aix Primer Ministre d'Israel. A la fi d'aquest any signa els acords de pau de Camp David amb el president d'Egipte Anwar el-Sadat, per a la retirada de les tropes israelianes del Sina i la creaci d'una autonomia palestina. Sota els termes del tractat, Israel retornava la Pennsula del Sina a Egipte. Aix requeria el desmantellament de tots els assentaments israelians a l'rea, inclosa la ciutat de Yamit. Begin va enfrontar una intensa oposici interna a aquest moviment, que va dur a una divisi interna en el seu propi partit, el Likud. 

El 1982 Bein i Anwar el-Sadat foren recompensats amb el Premi Nobel de la Pau, tot i fortes oposicions de ciutadans israelians. El mateix any, el govern de Begin, amb Ariel Sharon com a ministre de Defensa, va envair el Lban, amb l'objectiu de desmantellar les bases libaneses de la OAP, i intentar evitar aix els successius atacs als assentaments civils del nord d'Israel. Aquesta invasi, anomenada "Pau per a Galilea", no va arribar a complir els seus objectius, i va sumir a l'opini pblica israeliana en profundes divergncies, especialment desprs de la matana de Sabra i Shatila, la qual cosa va causar la destituci de Sharon com a ministre de Defensa, i va precipitar la fi del mandat de Begin. 

Finalment, Begin va dimitir del seu crrec l'agost de 1983, deprimit per la mort de la seva esposa Aliza, profundament decebut per les conseqncies de la guerra del Lban, i afligit d'una srie d'afeccions que, segons van confirmar fons oficials, van alienar les seves facultats mentals, per que van anar gelosament ocultades pel seu entorn del coneixement de la poblaci. Durant els seus ltims anys es va sotmetre a un ostracisme voluntari, recloent-se a casa seva, a la ciutat de Jerusalem. Begin mai es va avenir a sadollar la curiositat de l'opini pblica sobre els seus ltims mesos de govern, ni de la veritat sobre com es va prendre la decisi d'envair el Lban. Va morir a Jerusalem el 9 de mar de 1992. A la seva expressa comanda, va ser enterrat en unes exquies senzilles i populars al cementiri del Bosc de les Oliveres de Jerusalem, al costat de la seva esposa i lluny del pante oficial dels Grans de la Ptria, en el Mont Hertzl. 








Enllaos externs.
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1978;
  Centre per al llegat de Begin;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86091" title="Karlsruher Sport Club" nonfiltered="4225" processed="4212" dbindex="34470">

El Karlsruher Sport Club, nom complert, Karlsruher Sport Club von 1894 Mhlburg-Phnix e.V., s un club de futbol alemany de la ciutat de Karlsruhe, a Baden-Wrttemberg.

 Histria .
Els orgens del club els trobem en el FC Phnix (6 de juny de 1894). Aviat es convert en un important club i guany el campionat alemany el 1909. Tres anys ms tard es fusion amb el FC Alemannia i form el KFC Phoenix (Phoenix Alemannia). Durant la Segona Guerra Mundial el club es combin al Germania Durlach temporalment, amb el nom de Phoenix/Germania Karlsruhe.

D'altra banda el 1905 nasqu el FC Mhlburg (a partir dels clubs 1. FV Sport Mhlburg (1890) i Viktoria Mhlburg (1892)) i el 1911 el VfB Karlsruhe (com a fusi de FC Germania (1898) i FC Weststadt (1902)). Aquests dos clubs, FC Mhlburg i VfB Karlsruhe, es fusionaren el 1933 formant el VfB Mhlburg.

Aquests dos clubs, Phoenix i Mhlburg, es van unir el 1952 per formar l'actual Karlsruher Sport-Club Mhlburg-Phnix e.V.

Disputa els seus partits al Wildparkstadion amb capacitat per uns 32.000 espectadors.

 Palmars .
 1 Lliga alemanya de futbol: 1909.
 2 Copa alemanya de futbol: 1955, 1956.
 1 Copa Intertoto: 1996.

 Jugadors destacats .
Oliver Kahn;
Thomas Hler;
Marco Engelhardt;
Michael Tarnat;
Mehmet Scholl;

 Entrenadors destacats .
Winfried Schfer, 1986-1998;
Jrg Berger;
Rainer Ullrich;
Jogi Lw;
Stefan Kuntz;
Lorenz-Gnther Kstner;
Reinhold Fanz;
Ede Becker;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86101" title="Hamburger Sport-Verein" nonfiltered="4226" processed="4213" dbindex="34471">

El Hamburger SV, nom complert, Hamburger Sport-Verein e.V. , s un club de futbol alemany de la ciutat d'Hamburg.

 Histria .
El club va ser fundat el 1 de juny de 1919 desprs de la fusi del SC Germania (nascut el 29 de setembre de 1887) i l'Hamburg FC. Les seves dues millors poques les va viure als anys vint, on guany tres ttols de lliga alemanys, i als anys 70-80, on a ms de diversos ttols locals va guanyar una Copa d'Europa i una Recopa.

Disputa els seus partits al AOL Arena, un estadi construit l'any 2000 i amb capacitat per a ms de cincuanta mil espectadors. Es va constuir sobre les runes de l'antic Volksparkstadion. El seu uniforme oficial s samarreta blanca, pantal vermell i mitges blaves.

 Palmars .
 7 Lliga alemanya de futbol: 1922, 1923, 1928, 1960, 1979, 1982, 1983.
 3 Copa alemanya de futbol: 1963, 1976, 1987.
 2 Copa de la Lliga alemanya de futbol: 1973, 2003.
 1 Copa d'Europa de futbol: 1983.
 1 Recopa d'Europa de futbol: 1977.
 2 Copa Intertoto: 2005, 2007.

 Jugadors destacats .

 Otto Harder ("Tull") ;
 Josef Posipal ("Jupp") ;
 Klaus Strmer ;
 Uwe Seeler ;
 Willi Schulz ;
 Charly Drfel ;
 Franz Beckenbauer ;
 Georg Volkert ;
 Peter Nogly ;
 Horst Blankenburg ;
 Willi Reimann  ;
 Joseph Kevin Keegan ;
 Horst Hrubesch ;
 Rudi Kargus ;
 Manfred Kaltz ;
 Wolfgang Felix Magath ;
 Ditmar Jakobs ;
 Uli Stein ;
 Lars Bastrup ;
 Thomas von Heesen ;
 Thomas Doll ;
 Anthony Yeboah ;
 Harald Sprl ;
 Richard Golz ;
 Rodolfo Esteban Cardoso ;
 Bernd Hollerbach ;
 Jrg Albertz ;
 Thomas Gravesen;
 Sergej Barbarez ;
 Karsten Bron  ;
 Mehdi Mahdavikia ;
 Daniel van Buyten  ;
 Emile Lokonda Mpenza ;
 Benjamin Lauth ;
 Rafael van der Vaart ;

 Entrenadors .
 Martin Wilke 1963-1964;
 Georg Gawliczek 1964-1966;
 Josef Schneider 1966-1967;
 Kurt Koch 1967-1969;
 Georg Knpfle 1969-1970;
 Klaus-Dieter Ochs 1970-1973;
 Kuno Kltzer 1973-1977;
 Rudi Gutendorf 1977-1977;
 Arkoc zcan 1977-1978;
 Branko Zebec 1978-1980;
 Aleksandar Risti  1981-1981;
 Ernst Happel 1981-1987;
 Josip Skoblar 1987-1987;
 Willi Reimann 1987-1990;
 Gerd-Volker Schock 1990-1992;
 Egon Coordes 1992-1992;
 Benno Mhlmann 1992-1995;
 Felix Magath 1995-1997;
 Ralf Schehr 1997-1997;
 Frank Pagelsdorf 1997-2001;
 Holger Hieronymus 2001-2001;
 Kurt Jara 2001-2003;
 Klaus Toppmller 2003-2004;
 Thomas Doll 2004-2007;
 Huub Stevens 2007-2008;
 Martin Jol des de 2008;
 Enllaos externs .
 Web oficial del club;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86102" title="Domenico Scarlatti" nonfiltered="4227" processed="4214" dbindex="34472">

Domenico Scarlatti (Npols, 26 d'octubre de 1685 - Madrid,  23 de juliol de 1757), compositor Itali del Barroc. Va influir notablement en el desenvolupament de la msica per a teclat, especialment a Espanya, Portugal i Anglaterra.

Biografia.

(Giuseppe) Domenico Scarlatti va nixer a Npols, sent el sis de deu fills i germ menor del tamb msic Pietro Filippo Scarlatti. Probablement va iniciar els seus estudis amb son pare, el compositor i professor de msica Alessandro Scarlatti. Francesco Gasparini i Bernardo Pasquini tamb podrien haver-se trobat entre els seus primers mestres, i sembla que tots ells van influir en la seua msica.

Va esdevenir compositor i organista de la Capella Reial de Npols el 1701, i el 1704, va revisar l'pera Irene de Carlo Francesco Pollarolo abans de la seua interpretaci a Npols. Poc desprs, son pare el va enviar a Vencia no havent cap registre de la seua vida en aquests anys. El 1709 va traslladar-se a Roma on va entrar al servei de l'exiliada reina polonesa Maria Casimira. A Roma va conixer Thomas Roseingrave qui desprs seria el capdavanter de l'entusistica acollida de les sonates del compositor a Londres. Domenico ja era llavors un eminent intrpret de clavec. En un duel musical amb George Frideric Handel que va tenir lloc al Palau del Cardenal Ottoboni a Roma, hom el va declarar superior a Handel al clavec, encara que inferior a l'orgue. Al final de la seua vida, es conta que es feia el senyal de la creu com a signe de veneraci quan hom esmentava el talent de Handel.

Tamb a Roma, Scarlatti va compondre diverses peres per al teatre privat de la reina Casimira. Va ser mestre de capella de Sant Pere des del 1715 al 1719, i en aquest darrer any va traslladar-se a Londres per tal de dirigir la seua pera Narciso al King's Theatre. 

El 1720 o 1721 se'n va anar cap a Lisboa, on va entrar al servei de la princesa portuguesa Maria Magdalena Barbara, com a professor de msica. Va visitar Npols una altra vegada, el 1725 i, durant la seua visita a Roma el 1728 va casar-se amb Maria Caterina Gentili. El 1729 es va installar a la cort de Madrid, ats que la seua alumna Maria Barbara havia contragut matrimoni amb l'infant Ferran de Borb. Maria Barbara va esdevenir reina d'Espanya el 1746, en pujar al tron el seu esps. Scarlatti va romandre a Espanya al voltant de vint-i-cinc anys i va tenir-hi cinc fills. A la mort de la seua primera esposa, el 1742, va casar-se amb una espanyola, Anastasia Maxarti Ximenes. Durant la seua vida a Madrid Scarlatti va compondre al voltant de cinc-centes sonates per a clavec. s per aquestes obres per les que avui dia es recordat.

Scarlatti va ser amic del castrato Farinelli, que va romandre un llarg temps a la cort de Madrid, al servei del rei Felip V. El musicleg Ralph Kirkpatrick ha manifestat que la correspondncia de Farinelli ha provet "la major part de la informaci de primera m sobre Scarlatti que ens ha arribat fins als nostres dies."

Domenico Scarlatti va morir a Madrid, a l'edat de 71 anys. La seua casa, al carrer de Leganitos mostra una placa commemorativa del compositor, i els seus descendents encara viuen a Madrid.

Msica.

Noms una part de les obres d'Scarlatti es van publicar en vida del compositor; el mateix Scarlatti sembla que va supervisar la publicaci de la seu ms famosa collecci - un llibre amb 30 Essercizi - el 1738, que sorprenentment sn ben presents al repertori actual. Aquests van ser rebuts amb entusiasme arreu d'Europa i desfensats pel principal teric musical angls del segle XVIII, Dr. Charles Burney. Hom creu que poden haver influit sobre les Variacions Goldberg de J. S. Bach, per hi ha ben poques evidncies que suporten aquesta idea. La influncia d'Scarlatti en l'estil musical de les darreries del segle XVIII sebla que va ser considerable, no obstant, els historiadors musicals sempre l'han considerat un cas allat, potser per la extrema originalitat de la seua msica dins del perode barroc, o potser per la infravaloraci que ha sofert la msical espanyola d'aquella poca.

Una gran quantitat de sonates que no van ser publicades en vida del msic han anat sent impresses de manera irregular des de fa dos segles i mig. No obstant aix, Scarlatti ha atret a admiradors notables, incloent-hi Chopin, Brahms, Bartk, Heinrich Schenker i Vladimir Horowitz. L'escola pianstica russa sempre ha defensat les sonates d'Scarlatti.

Scarlatti va escriure al voltant de cinc-centes sonates, generalment en un nic moviment d'estructura binria. Tot i aix, contenen tota una gamma d'expressions musicals i d'invenci formal. La seua dificultat tcnica ha provocat que sovint siguen considerades simples estudis de virtuosisme, per la moderna tcnica pianstica deu molt a la seua influncia. Les sonates manifesten audcia harmnica i un arriscat s de la modulaci (canvi d'una tonalitat a una altra), frescor i varietat d'invenci i una vigorosa intellectualitat en el tractament temtic i estructural que oculten el seu to "popular".

Entre les principals caracterstiques de l'estil d'Scarlatti cal citar:

La clara influncia de la msica popular espanyola: l's que Scarlatti fa del mode Frigi i d'altres inflexions tonals, ms o menys alienes a la centralitat musical europea, en sn smptomes obvis, aix com d'acords en cluster extremadament dissonants i d'altres tcniques que semblen una imitaci de la guitarra. Tamb s'hi troben prstecs de la msica rab i jueva.
L'explcit tractament de les fonts populars. No ser fins a la msica de Bla Bartk i els seus contemporanis que es tornar a produir una msica amb un component folclric tan "estrident".
L'anticipaci de moltes de les troballes de l'anomanat "estil clssic".

Gravacions.

Diversos clavecinistes i pianistes han gravat les sonates d'Scarlatti. Scott Ross va gravar-ne la integral en un conjunt de 34 CDs. Tamb han interpretat Scarlatti Wanda Landowska, Gustav Leonhardt i Ralph Kirkpatrick, qui era un reconegut expert en l'obra d'Scarlatti i que va publicar la seua prpia edici de les sonates. Entre els ms importants pianistes que han gravat l'obra d'Scarlatti cal citar Vladimir Horowitz, Mikhail Pletnev, Clara Haskil, Murray Perahia, Andrs Schiff, Christian Zacharias, Konstantinos Papadakis i Ivo Pogorelich. 

 Bibliografia .

 Ralph Kirkpatrick, Domenico Scarlatti. Princeton University Press, 1953. (ISBN 0691027080) ;

 Enllaos Externs .

  Associazione Domenico Scarlatti ;
Domenico Scarlatti (1685-1757) ;
John Sankey Harpsichordist to the Internet ;
Sheet music for K1 to K176;
Keyboard Tuning of Domenico Scarlatti;
Complete edition, harpsichord, downloadable recordings in MIDI;
The complete sonatas (over 500 files) plus many other works.;
 Partitures dels 30 Essercizi a WIMA: http://icking-music-archive.org/ByComposer/Scarlatti.php;
 Altres partitures (noms dues descrregues per dia) http://ca.wikipedia.org/wiki/Domenico_Scarlatti;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86109" title="Josep Esp i Ulrich" nonfiltered="4228" processed="4215" dbindex="34473">
Josep Esp Ulrich (Alcoi, 26 de desembre del 1849 - Valncia, 13 de juliol del 1905) va ser compositor i msic.

Va estudiar al seu poble natal, i a Valncia amb el mestre Salvador Giner i Vidal i posteriorment exerc d'organista del collegi de Sant Josep, dels jesutes, a Valncia (1872-1883). Va ensenyar a Madrid i a Valncia. Tingu molta fama en vida, i hom l'arrib a anomenar el Schubert espanyol.

Fou escollit acadmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando el 1879. Ms modernament, l'ajuntament d'Alcoi convoc en honor seu el Premi de msica "Jos Esp Ulrich".

 Obres .
 Allegretto caprichoso;
 Anselmo Aracil (1891), primer pas-doble fester conegut;
 Aurora: pera espaola en tres actos y cinco cuadros (1895), llibret d'Aquilino Juan Ocaa;
 Himno a San Jorge;
 Marcha religiosa, op. 9 (1873), per a orquestra i adaptaci per a piano;
 Misa a tres voces y coro;
  Misa fcil (en sol) para nios a solo, do y coro, con acompaamiento de piano y harmonium (ad libitum), op. 4 (ca. 1879) ;
 O Cor voluptas coelitum, per a veu sola;
 O Sacrum convivium (ca. 1879), motet per a veus soles;
 Polka, per a piano;
 Polonesa de concierto;
 Qu bella eres, plegaria a la Santsima Virgen, lletra de Facundo Domnguez Reig, per a veu sola;
 El recluta: pera espaola (1895). Incialment escrita com a sarsuela amb llibret d'Antoni Chocomeli a partir d'un poema de Teodor Llorente (1887);
 La reconquesta de Valncia pel rei En Jaume I (1875), simfonia per a septet;
 Salmodia solemne para rgano, op. 5 (1880);
  Serenata espaola : n 2, op. 52, compuesta y arreglada para violin, piano y armonium (ad libitum) (1873);
 Stabat Mater (1869);
 El valiente: Gran Vals, per a piano;
 La vergonzosa: mazurca;
 Verso de 2 tono, per a orgue;
 Verso de 3 tono, per a orgue;
 Verso de 6 tono, per a orgue;
 Verso de 72 tono, per a orgue;
 Wal, Wal, goigs a Sant Jordi, que cada any s'interpreten a Alcoi en el Tridu previ a les festes de moros i cristians;

 Misa a tres voces y coro (indita) ;
 La promesa, pera (indita);

Canons.
Canons arranjades per Ernesto Palermi, i publicades entre el 1878 i el 1880 en edici bilnge castell-itali:

Arabescos, op. 16 poesia de Teodor Llorente, Ay madre, op. 19, Bienaventurados los que creen, op. 35, Brisas y flores, op. 34, La cuna vaca, op. 18, La Hermana de la Caridad, op. 26, La infancia, op. 29, Lzara, op. 20 poesia de Victor Hugo en versi castellana de Teodor Llorente, La muerte del pajarillo, op. 25, Nevando, op. 37, El nio ciego, op. 30, La ola, op. 21 poesia de Goethe en versi castellana de Teodor Llorente, El pescador, op. 24 poesia d'Espronceda, Plegaria, op. 22, El poeta, op. 31 poesia d'Espronceda, El recluta, op. 36 i El recuerdo, op. 23, poesies de Teodor Llorente, Serenata espaola, op. 27, Su desventura, op. 28, La tortolilla, op. 15

 Bibliografia .
 Adrin Esp Valds Un "pionero" de la pera espaola: El maestro Esp Valencia: Centro de Cultura Valenciana, 1965;
 Manuel Gadea Apuntes biogrficos del Maestro Esp Alcoy: Tip. La Buena Prensa, 1915;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86110" title="Espai projectiu" nonfiltered="4229" processed="4216" dbindex="34474">
L'espai projectiu s l'estructura algebraica en la que es desenvolupa principalment la geometria projectiva. Intutivament respon a la idea d'un espai af completat amb l'afegit d'un hiperpl que representa els punts situats a l'infinit, s a dir, all on es tallen les rectes paralleles. Per a poder definir un espai projectiu de n dimensions, s'utilitza un espai vectorial E de n+1 dimensions i se li estableix una relaci de dependncia lineal projectiva que dota al corresponent conjunt quocient d'una estructura projectiva.

Primera aproximaci: Recta projectiva.

Sigui r una recta qualsevol del pla, i sigui P un punt qualsevol del pla que no sigui dins la recta r.

Si es considera el conjunt de totes les rectes del pla que passen pel punt P, cadascuna d'aquestes rectes, excepte la que s parallela a r, talla  la recta r en un punt. 

Noms cal associar la direcci de la recta r al punt impropi de l'infinit de la recta, per haver definit un aplicaci bijectiva entre els punts de r i el conjunt de totes les direccions del pla, diferent de la nulla.

Aix es pot introduir formalment de la segent forma:
Sigui  el conjunt de tots els vectors lliures no nuls d'un espai vectorial de dimensi dos sobre el cos K. En aquest conjunt es pot definir una relaci d'equivalncia   de forma que:
.

I finalment, es defineix ,
o sigui l'espai projectiu de dimensi 1 (o recta projectiva) s el conjunt quocient de la relaci d'equivalncia que s'ha introdut.

Segona aproximaci: Pla projectiu.

Aix com per tal d'introduir  s'ha hagut de partir del pla que s un espai vectorial de dimensi dos, per tal d'introduir  s'haur de definir una relaci d'equivalncia en un espai de dimensi 3.

En aquest cas s'ha de partir d'un pla  , i un punt P, tal que , i introduint la mateixa relaci d'equivalncia , on x, y   V3 .

Per arribar finalment a
.

En aquest espai, tota recta , s una varietat lineal del pla. Aleshores, tots els vectors de totes les classes d'equivalncia que tenen punts de r, formaran una varietat, ja que estaran sobre el pla engendrat per la recta r i pel punt P. Aix doncs, es pot considerar que aquesta recta introdueix en  l'espai projectiu , com una varietat de .

Generalitzaci de l'espai projectiu.

Sigui  un espai vectorial de dimensi n+1 sobre un cos K. Es defineix la relaci d'equivalncia   en  com a 
.

Aix doncs, generalitzant els conceptes anteriors, es pot escriure: .

Si , un punt  es diu que depn linealment (projectivament) de Q si:
.

amb 
i .

Cal observar que aquesta definici de dependncia lineal projectiva no depn dels  elegits.

Doncs b, , juntament amb aquesta dependncia lineal projectiva se l'anomena espai projectiu sobre Vn+1.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86113" title="Johann Elert Bode" nonfiltered="4230" processed="4217" dbindex="34475">


Johann Elert Bode, (Hamburg, 19 de gener de 1747 -   Berln, 23 de novembre de 1826). Astrnom alemany. 

A pesar d'haver estat un gran observador, la seva carrera es va veure immersa en una interminable srie de polmiques per la precedncia dels seus descobriments. Es va atribuir la clebre "Llei de Titius", que avui es coneix com a Llei de Titius-Bode.

Assoliments cientfics. 

Considerat en el seu temps el ms gran astrnom del seu pas, Bode va arribar a ser membre de l'Acadmia de Cincies de Berln i director de l'observatori astronmic de la capital alemanya. 

Johann Bode es distingeix per haver compilat i publicat la primera efemrides en idioma alemany, titulada Astronomisches Jahrbuch oder Ephemeris. Va ser a ms un gran descobridor i catalogador de objectes d'espai profund, com a nebuloses i cmuls globulars.

Va descobrir les galxies M81 i M82 en 1774 i M54 a l'any segent. La llista dels objectes trobats per primera vegada per Bode seria interminable: M92 en 1777, M64 en 1779, NGC2548, IC4665 i l'estel C1779A1Bode, per nomenar solament alguns. 

Va recomanar el nom de Ur al planeta descobert per William Herschel al que aquell havia batejat amb l'estrany nom de "Jordi" i va publicar la impactant Llei de Titius, que el seu descobridor original havia deixat en l'oblit.

Les polmiques. 

 

Donat l'extravagant carcter de l'astrnom, les polmiques van comenar a aparixer molt prompte. Quan, molt jove, va comenar a catalogar els objectes d'espai profund i va publicar un catleg de 20 d'ells que deia haver descobert entre 1774 i 1775, molt aviat es va comprovar que 17 ja havien estat catalogats per altres astrnoms. 

Dos anys ms tard va publicar un nou catleg titulat pomposament "Catleg Complet de Cmuls i Nebuloses Estellars mai observades fins al moment", per, dels 75 cmuls i nebuloses descrits, 25 directament no existeixen. El motiu s que Bode no es va molestar a observar als seus objectes d'un en un, sin que simplement "va plagiar" tots els catlegs que altres astrnoms  incloent al clebre Johannes Hevelius  havien publicat en els anteriors sis anys. Aquests catlegs assenyalaven expressament que molts resultats estaven pendents de confirmaci, aclariment que Bode va ometre en incloure'ls en el seu. 

Quan publica en 1768 el seu poc humilment titulat llibre "Manual d'Instruccions per a l'Aprenentatge dels Cels Estelats", inclou l'avui clebre Llei de Titius, per evitant esmentar el nom del seu descobridor. Titius la hi havia explicat poc desprs de descobrir-la (en 1766), pel que l'omissi del nom de l'astrnom original s'ha considerat una greu violaci a l'tica professional i al dret de precedncia. Aquesta falla s'ha resolt rebatejant a la Llei (que expressa amb sorprenent precisi i alguns misteris la distncia al Sol dels planetes) "Llei de Titius-Bode".























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86117" title="Llei de Titius-Bode" nonfiltered="4231" processed="4218" dbindex="34476">


La llei de Titius-Bode, de vegades denominada noms llei de Bode, relaciona la distncia d'un planeta al Sol amb el nombre d'ordre del planeta mitjanant una regla simple. Matemticament es tracta d'una successi que facilita la distncia d'un planeta al Sol. Es tracta d'una relaci purament numrica i que no sembla tenir cap relaci intrnseca amb les propietats fsiques del sistema solar.

La llei original, descoberta al segle XVIII, es pot expressar com
 
;

on n = 0, 3, 6, 12, 24, 48, ... amb cada valor de n dues vegades el valor anterior i on a representa el semieix major de l'rbita. s a dir, formem la successi: 

0, 3, 6, 12, 24, 48, 96, ... ;

Ara afegim 4 a la successi anterior: 

4, 7, 10, 16, 28, 52, 100, ... ;

Dividim per 10 la successi anterior: 

0,4, 0,7, 1, 1,6, 2,8, 5,2, 10,0, ... ;

En aquella poca noms es coneixien els planetes clssics Mercuri, Venus, Terra, Mart, Jpiter i Saturn que disten del Sol: 

0,38, 0,72, 1, 1,52, 5,2, 9,54;

 Descobriment i importncia histrica . 

La llei fou descoberta el 1766 per Johann Daniel Titius i la hi va atribuir el 1772 el director de l'Observatori de Berln, Johann Elert Bode, d'aqu el nom. No obstant aix, alguns afirmen que el primer en proposar-la va ser Christian Wolff en 1724. 

El descobriment d'Ur per William Herschel en 1781 que estava a 19,18 UA no va fer ms que confirmar la llei publicada noms tres anys abans i va fer veure que en el quart lloc a 2,8 UA faltava un planeta. En el congrs astronmic que va tenir lloc a Gotha, Alemanya, el 1796, el francs Joseph Lalande va recomanar la seva recerca. Entre cinc astrnoms es van repartir el zodac en la recerca del cinqu planeta i finalment l'1 de gener de 1801, a l'Observatori de Palerm el monjo Giuseppe Piazzi, que no pertanyia a la comissi de recerca, va descobrir Ceres el primer dels planetes menors. El dia 3 de gener el cos s'havia desplaat un ter de lluna cap a l'oest. Fins al 24 no va publicar el seu descobriment creient que era un estel. Carl Friedrich Gauss va inventar ex professo per a Ceres un procediment de clcul de l'rbita amb la condici d'aprofitar les poques dades de l'rbita aconseguits per Piazzi. Calculada la seva rbita va resultar un cos que orbitava entre Mart i Jpiter s a dir el cos que faltava segons la llei de Bode. 

La llei de Bode, dhuc podent ser noms una curiositat matemtica, va tenir una gran importncia en el desenvolupament de l'astronomia de finals del segle XVIII i principis del segle XIX. 

Formulacions modernes de la llei de Bode. 

La formulaci moderna s que la distncia d'un planeta al Sol en UA s: 

;

on k = 0, 1, 2, 4, 8, 16, 32, 64, 128 (0 seguits per les potncies de 2) 

Per als planetes exteriors, el primer terme s menyspreable, i la interpretaci s que cada planeta est aproximadament dues vegades ms lluny del sol que l'ltim. s a dir, les distncies dels planetes estan en progressi geomtrica: La distncia d'un planeta al Sol s dues vegades la distncia al Sol de l'anterior. 

Les distncies dels planetes calculats per la llei de Bode comparades amb les reals sn: 


Una altra manera d'expressar la llei de Bode.

;

 ;

Per al cas n = 1 a = 0,4

Si deixam de banda el 0,4 i prenem uns valors per ajustar:

;

passant a logaritmes: 

;

operant:

;

s a dir, prenent logaritmes de les distncies podem ajustar per mnims quadrats a una recta. 

Per als planetes exteriors, si els logaritmes de les distncies van en progressi aritmtica s perqu les distncies van el progressi geomtrica. Bode pensava que la ra de la progressi era 2 per quan es fa l'ajustament es noms 1,71. El resultat s, considerant a Plut i prenent com a unitat de distncia el km: 

;

amb n = 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 i una correlaci r = 0,9971.

Podem comparar les dues lleis amb els valors reals:



Aquesta nova manera de veure les coses t diversos avantatges: 

El primer terme de la successi (Mercuri) sempre era especial, ara s un ms. ;
El terme 0,4 es colloca per a ajustar els planetes interiors, aqu s inexistent. ;
Per a Nept no es complia. Ara s.

El problema de Plut . 

Es pot considerar que Plut no s un planeta, ja que pertany al Cintur de Kuiper. s un plutino s a dir pertany als asteroides transneptunians que estan en ressonncia 3/2 amb Nept, el que significa que cada 3 voltes de Nept al Sol l'asteroide dna 2 voltes. Aix suposa un perode per a l'asteroide T=3/2 * 164,7900 anys=247,185 anys. Per la tercera llei de Kepler a= T2/3sup>=39,3865 O.A. i una relaci de distncies: 39,386/30,06=1,31 per sota de la mitjana. 

Si consideram que Plut no s planeta i ho llevem de l'ajustament i usem la unitat astronmica: 

 amb n=1,2,3,4,5,6,7,8,9;
per tant:
 amb n=1,2,3,4,5,6,7,8,9;

 Explicaci terica . 

No hi ha cap explicaci terica slida de la llei de Titius-Bode, i no est reconegut si s simplement una coincidncia numrica o una regla ms fonamental de la mecnica celeste. 

Quan originalment es va publicar, la llei era satisfeta per tots els planetes coneguts- des de Mercuri fins a Saturn-amb un buit entre el quart i el cinqu planeta. Es va considerar interessant, per de cap gran importncia, fins al descobriment de Ur el 1781 qu va encaixar polidament en la srie. Basat en la seva nova credibilitat, Bode va iniciar la recerca del cinqu planeta. Ceres, el ms gran dels asteroides en el Cintur d'Asteroides, es va trobar a la posici del cinqu planeta. La llei de Bode es va acceptar llavors mpliament fins que es va descobrir en el 1846 Nept que no complia la llei. Amb l'ajustament logartmic a una recta, queda salvat aquest escull i es pot veure que tamb s aplicable als satllits del Sistema Solar. Pel que est clar que t a veure amb el procs de formaci dels sistema planetaris. 

Actualment l'explicaci ms probablement s que la ressonncia orbital dels planetes crea regions al voltant del Sol sense matria o que la acreci dels planetes al formar-se hagi netejat de matria una zona al voltant d'on s'han format. Els resultats de la simulaci de formaci planetria semblen donar suport la idea que la llei Titius-Bode s una conseqncia natural de formaci planetria, segons les teories actuals en aquesta rea.

Aplicaci als Sistemes de satllits. 

Hi ha noms un limitat nombre de sistemes en els que la llei de Bode es pugues provar. Jpiter, Saturn i Ur tenen diverses llunes grans que apareixen haver estat creats per un procs similar al que va crear els planetes. En l'aplicaci als satllits hem de tenir present que han de descartar-se tots aquells que no han estat formats en les proximitats del planeta sin capturats per la gravetat d'aquest. Aquests cossos es caracteritzen per ser petits, girar en un plnol molt distint dels satllits grans o fins i tot tenir un moviment retrgrad. 

Aplicaci als satllits de Jpiter. 

Els quatre satllits galileans de Jpiter ms el satllit intern ms gran Amaltea compleixen perfectament la llei de Bode: 

 con n=1,2,3,4,5;
 

i una correlaci r=0,9925. 

Amaltea cal considerar-lo perqu a pesar de tenir noms 200 km. gira en l'rbita dels satllits galileans. 

resulta:


;

;
En radis del planeta:
;

Observem que d'un planeta al segent en el Sistema Solar o en els Satllits de Jpiter el valor s molt similar. 

Per a qui tingui dubtes podem igual que Bode crear una successi: 

0,3,6,12,24 formada pel 0 i una progressi geomtrica amb primer terme 3 i ra 2. 

Ara afegim 3 a cadascun dels termes: 

3,6,9,15,27

Les distncies dels cinc satllits a Jpiter en rdios del planeta s: 


2,5, 5,9, 9,4, 15,0, 26,3 l'ajustament s perfecte. 

Si consideram noms els 4 satllits galileans l'ajustament s encara ms perfecte: 

 con n=1,2,3,4;
i una correlaci r=0,99873.


En radis del planeta:
;

Aplicaci als satllits d'Ur.

Les llunes grans d'Ur tenen una adaptaci a la llei de Bode magnfica:

 amb n=1,2,3,4,5;
i una correlaci r=0,9943.

s a dir:

 en Km.

En radis del planeta:
;

Aplicaci als satllits de Saturn. 

L'aplicaci a les llunes de Saturn presenta mes problemes. El que s'ha fet s ajustar als satllits grans mes interns: Janus, Acarones, Encelade, Tetis, Dione i Rea amb n=1 fins a 6. Ara ajustem els altres fins que caiguin sobre la recta. Hem de deixar els buits 7 i 8 fins a arribar A Tit i Hiperi que serien n=9 i 10 respectivament. Jpet seria el n=13 i Febe el n=18:


Amb aix l'ajust seria:

 con n=1,2,3,4,5,6,9,10,13,18;
i una correlaci de 0,9995.

s a dir:
 en Km.

En radis del planeta:
;

Aplicaci a planetes extrasolars. 

Els recents descobriments de sistemes planetaris extrasolars no proporcionen bastants dades encara per a provar si la regla s'aplica a altres sistemes solars. No obstant aix l'aplicaci als satllits del Sistema Solar fa pensar que si ser aplicable quan la precisi de les observacions permeti descobrir planetes extrasolars tipus Terra.

Notes.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86118" title="Merlet catal" nonfiltered="4232" processed="4219" dbindex="34477">
El merlet catal s un merlet escalonat, s a dir, que t un perfil lateral amb un mnim de dos escalons abans de la dent superior, tots de la mateixa alada i amplada que la dent superior. La separaci entre els merlets pot ser de l'amplada d'un escal o poden arribar a estar ms separats. La majoria dels edificis amb aquesta mena de merlet sn dels segles XIV i XV o es tracta d'edificis ms antics amb els merlets afegits en aquesta poca. On apareix ms aquest merlet s a Catalunya i a Mallorca. N'hi ha alguns exemplars a les seves zones d'influncia (Arag i Siclia).

El merlet escalonat catal t una variant amb una espitllera situada al mig (Montesquiu, Daroca;  campanar de l'esglsia parroquial de Pollena, Mallorca). En els ms moderns, pot haver-hi una tronera (torre de Begur). Una altra variant t la dent superior amb punt d'ametlla (castell de Calonge).

Els merlets catalans poden tenir els escalons curts i els merlets estar prou separats (Montesquiu). Sn exemples de gran separaci entre els merlets els de la Pia Almoina de Girona, del Palau Reial de Vilafranca i els de Sant Pere de Roda, indicant una funci decorativa.

Una aplicaci decorativa del merlet catal es troba en palaus (Palau de la Generalitat de Barcelona, Palau Reial de Vilafranca) i en campanars (Santa Maria de Castell d'Empries; Sant Mart del Canig). En alguns campanars es tracta d'un afegit d'poca gtica damunt un edifici romnic (catedral de la Seu d'Urgell, monestir de Ripoll). Hi ha casos de combinaci del merlet escalonat als cantons amb el rectangular al mig del pany (Santa Eullia d'Elna). En alguns casos de campanar es troba la combinaci de la piramide, tpica dels campanars pirinencs, amb els merlets, com a Sant Juli de Fou, on hi ha un merlet central i mig a cada cant, tots grossos i de quatre escalons.

L'origen catal d'aquest merlet es demostra per l'alta freqncia a Catalunya i per la difusi noms per la Mediterrnia catalana. N'hi ha una mostra a les torres d'un portal de la murada de Daroca (Arag), per noms amb un escal, i a Siclia (Palau Ciampoli, Taormina). 

La identificaci d'aquest merlet amb la cultura catalana es fa palesa en el seu afegit en la restauraci d'edificis amb un gran simbolisme nacional, com les torres del monestir de Ripoll, malgrat l'anacronisme de mesclar modernament elements romnics i gtics.

A banda de la Llotja de Barcelona, d'on desaparegueren amb la darrera reforma, a Catalunya aquest merlet escalonat es troba encara, amb funci defensiva, a les Drassanes Reials de Barcelona (s. XIV), als castells de Montesquiu, Montserrat (Altafulla), de Calonge i de Rodony (Alt Camp); a les torres de Begur, de Santa Coloma de Queralt, de Sant Mateu de Bages i de Claramunt; al monestir fortificat de Sant Pere de Roda; i a l'esglsia de Sant Pere de les Puelles (Barcelona), als campanars de l'esglsia de Santa Maria de Castell d'Empries, de la catedral de la Seu d'Urgell, el monestir de Ripoll (merlets restaurats, tal volta afegits), Sant Juli de Fou; i a l'edifici civil de la Pia Almoina de Girona (s. XIV).  D'poca ms moderna cal esmentar la torre del castell de Montjuc (Barcelona). Amb funci decorativa, es troba al coronament i a les torres de la part de la faana del Palau de la Generalitat del carrer del Bisbe a Barcelona, obra de comenament del segle XV de Marc Safont. 

A Mallorca es troba documentat plsticament a la vista de la ciutat medieval del retaule de Sant Jordi de Pere Niard, noms a les torres (cases d'esbarjo) de fora de la ciutat. Hi ha tamb aquests merlets a la torre de Senyals i a la de Paraires de Portop (Palma) (a la segona, tal volta sn afegitons d'una restauraci moderna). I hi ha els principals exemplars de merlets catalans, que sn a la Llotja dels Mercaders de Palma. La presncia d'aquest element militar en la llotja de contractaci s'explica perqu s'inspir en els de la Llotja de Barcelona i perqu la faana de migjorn de la Llotja de Palma formava part de la muralla de la ciutat i per aix algunes vegades hagu de fortificar els finestrals, en una mateixa localitzaci davant la mar que la Llotja de Barcelona. 

A Mallorca, el model de la Llotja i de les torres de Portop ha estat molt seguit modernament. El principal exemple s el castell neogtic de Bendinat i els coronaments de les esglsies de Sant Felip Neri (existent ja a la darreria del segle XIX) i Santa Creu de Palma (en aquest cas, afegit de la darrera reforma que demostra el prestigi d'aquest merlet). Fora de la ciutat cal citar la torre de Son Mas (Andratx) i el campanar de la parrquia de Pollena. L's arriba als molins d'aigua del Pla de Sant Jordi i, encara ms modernament, a les casetes de transformadors elctrics.

El merlet escalonat es troba espordicament fora dels Pasos Catalans i la seva zona d'influncia, i sense cap relaci, com en un dels portals de la Ciutat Prohibida de Pequn, noms amb un escal. Tamb sn escalonats els merlets assirians de la Porta d'Ishtar de Babilnia, amb els escalons molt estrets, i els dels castellets de fang de l'interior de l'Atles, per en aquest cas es tract noms de cantoneres escalonades (Dades, Mgun) o cantoneres combinades amb merlets entre les cantoneres, tots noms d'un escal (Quarzazate, pre-Shara).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86119" title="Comit Internacional de la Creu Roja" nonfiltered="4233" processed="4220" dbindex="34478">


El Comit Internacional de la Creu Roja (CICR)  (en francs: Comit international de la Croix-Rouge) s una organitzaci imparcial, neutral i independent, que t la missi exclusivament humanitria de protegir la vida i la dignitat de les vctimes de la guerra i la violncia interna, aix com de prestar-los assistncia. Ha estat guardonada en tres ocasions amb el Premi Nobel de la Pau.

Organitzaci.
En les situacions de conflicte, dirigeix i coordina les activitats internacionals de socors del Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja. Procura, aix mateix, prevenir el sofriment mitjanant la promoci i l'enfortiment del dret i dels principis humanitaris universals. 

La seu del CICR es troba en la ciutat de Ginebra (Sussa) i fou fundada el 1863 pel sus Jean Henri Dunant, Premi Nobel de la Pau el 1901. 

El Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja engloba totes les Organitzacions relacionades amb la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja. Elles sn: 
Comit Internacional de la Creu Roja;
Federaci Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja (FICR) ;
les Societats Nacionals de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja;

Premi Nobel de la Pau.
El Comit Internacional de la Creu Roja ha rebut el Premi Nobel de la Pau en tres ocasions, el 1917, 1944 i 1963 per la seva tasca humanitria en els diversos conflictes del segle XX.

Organitzaci del CICR. 

Els rgans directius del CICR sn: 
 L'Assemblea, composta entre 15 a 25 persones que sn reclutades per cooptaci entre els ciutadans sussos. s la mxima autoritat del CICR i el seu President ho s tamb del CICR.
 el Consell de l'Assemblea, integrat per cinc membres electes per l'Assemblea el President del CICR. Actua entre les sessions de l'Assemblea i s'encarrega de l'enlla entre aquesta i la Directiva. ;
 la Directiva s l'rgan executiu del CICR. s l'encarregat d'executar les decisions de l'Assemblea i de dur l'administraci del CICR. Est integrada pel Director General i tres directors, tots anomenats per l'Assemblea.

Segons els estatuts del CICR tots els integrants dels rgans directius han de ser ciutadans sussos.

Presidentes del CICR.

 1863-1864 : Henri Dufour;
 1864-1910 : Gustave Moynier;
 1910-1928 : Gustave Ador;
 1928-1945 : Max Huber;
 1945-1948 : Carl Burckhardt;
 1948-1955 : Paul Ruegger;
 1955-1964 : Lopold Boissier;
 1964-1969 : Samuel Gonard;
 1969-1973 : Marcel Naville;
 1973-1976 : Eric Martin;
 1976-1987 : Alexandre Hay;
 1987-1999 : Cornelio Sommaruga;
 2000-present : Jakob Kellenberger;

Enllaos externs.
  Pgina Oficial del Comit Internacional de la Creu Roja;
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1963;
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1944;
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1917;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86120" title="Societats Nacionals de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja" nonfiltered="4234" processed="4221" dbindex="34479">


Les Societats Nacionals de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja sn organismes voluntaris d'auxili que cooperen amb les autoritats estatals. Ofereixen serveis de recolzament en rescat d'accidents, emergncies o catstrofes ambientals, serveis i programes sanitaris i socials i assintncia a persones afectades per la guerra. El 1963 fou recompensada amb el Premi Nobel de la Pau juntament amb el Comit Internacional de la Creu Roja.

Societats Nacionals i la seva relaci amb el moviment internacional de la Creu Roja. 
Formen part i segueixen els principis del moviment internacional de la Creu Roja. La qual aquesta integrada per: 
 Comit Internacional de la Creu Roja - CICR ;
 Federaci Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja - FICR ;
 i les 183 Societats Nacionals de la Creu Rojai la Mitja Lluna Roja;

Les societats nacionals es troben unides sota la Federaci Internacional de la Creu Rojai la Mitja Lluna Roja, cada Societat Nacional de cada pas, ha d'adoptar un dels emblemes (la creu o la mitja lluna roja), no podent utilitzar-se els dos per una Societat, reservant-se la seva utilitzaci conjunta a la FICR. Actualment existeixen 183 societats nacionals en tot el mn. 

La Societat Magen David Adom d'Israel a l'usar l'estrella de David Roja, que no s un dels dos smbols oficials, no s membre oficial de la FICR. No obstant aix s'associa informalment amb el moviment internacional de la Creu Roja, en la seva actuaci al territori d'Israel. 

Organitzaci i actuacions de les Societats Nacionals. 
Els camps d'actuaci de les Societats Nacionals de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja abasten diferents rees depenent de les necessitats de cada pas. Amb carcter general, els seus principals programes van des de primers axilis amb punts de Socors terrestres i martims, passant per l'atenci als sectors de la poblaci ms necessitats, ajuda domiciliria, immigraci, programes de salut, medi ambient, ajuda humanitria internacional, igualtat i serveis socials. 

En la Creu Roja existeix una Organitzaci juvenil, anomeanda Creu Roja Joventut, que s l'encarregada de treballar amb els sectors de poblaci ms joves, amb programes de promoci d'hbits saludables, desenvolupament mediambiental i igualtat de gnere, entre d'altres.

Societats Nacionals.
  Pgina Oficial de la Creu Roja andorrana;
  Pgina Oficial de la Creu Roja espanyola;
  Pgina Oficial de la Creu Roja francesa;
  Pgina Oficial de la Creu Roja italiana;

Enllaos externs.
  Pgina Oficial del Comit Internacional de la Creu Roja;
  Federaci Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86126" title="Arc de Triomf de Bucarest" nonfiltered="4235" processed="4222" dbindex="34480">


L'Arc de Triomf (en romans Arcul de Triumf) de Bucarest s un monument situat a la part nord de la capital romanesa, al bulevard Kiseleff.

El primer arc de triomf es va construir per commemorar la independncia de Romania l'any 1878. El dia de la seva inauguraci es fer una desfilada victoriosa de les tropes del nou Estat. Un altre arc provisional el va succeir l any 1922, desprs de la Primera Guerra Mundial. Destrut l any 1935, va ser reemplaat per l arc de triomf actual, inaugurat el setembre del 1936.

L'Arc de Triomf de Bucarest t una alada de 27 metres i una base rectangular de 25 x 11,50 metres. Va ser construt per l'arquitecte Petre Antonescu. Les escultures que decoren la faana van ser realitzades per importants artistes romanesos com Ion Jalea i Dimitrie Paciurea.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86128" title="1. Fuball-Club Kln" nonfiltered="4236" processed="4223" dbindex="34481">

El 1. FC Kln, nom complert, 1. Fuball-Club Kln 01/07 e.V., s un club de futbol alemany de la ciutat de Colnia.

 Histria .
El club va nixer el 1948 desprs de la fusi dos antics clubs, el Klner Ballspiel-Club 1901 i el SpVgg Slz 07. Aquestes foren dues entitats destacades a les seves lligues regionals (Westdeutscher League i Gauliga Mittelrhein). Actualment disputa els seus partits al RheinEnergieStadion inaugurat al 2004 i els seus colors sn el vermell i el blanc.

 Palmars .
 3 Lliga alemanya de futbol: 1962, 1964, 1978.
 4 Copa alemanya de futbol: 1968, 1977, 1978, 1983.

 Jugadors destacats .


 Entrenadors destacats .
 Christoph Daum;
 Rinus Michels;
 Morten Olsen;
 Huub Stevens;
 Hennes Weisweiler;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86131" title="Meidericher SpielVerein Duisburg" nonfiltered="4237" processed="4224" dbindex="34482">

El MSV Duisburg, nom complert, Meidericher Spielverein Duisburg 02 e.V. , s un club de futbol alemany de la ciutat de Duisburg.

 Histria .
El club va ser fundat el 1902. Disputa els seus partits al MSV Arena, un estadi que ha inaugurat l'any 2004 amb capacitat per a 31.000 espectadors. El seu uniforme es blanc amb ratlles horitzontals blaves. Aquest uniforme fa que l'equip rebi el sobrenom de les zebres.

 Palmars .
Sense ttols destacats;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86132" title="Ateneu Romans" nonfiltered="4238" processed="4225" dbindex="34483">

L'Ateneu Romans (en romans Ateneul Romn), s una sala de concerts situat al centre de Bucarest, Romania. Es va inaugurar l'any 1888, i es va caracteritzar per la peculiar estructura circular del sostre de l'auditori, fet que li va conferir una singularitat especial al Bucarest de finals del segle XIX, ja que era l'nic edifici d'aquestes caracterstiques a la capital romanesa. Des dels seus inicis va ser la seu de l'Orquestra Filharmnica de Romania i actualment s la seu de l'Orquestra Filharmnica "George Enescu" i anualment s la sala principal del Festival Internacional que es fa en honor de George Enescu, uns dels ms grans compositors i msics romanesos de tots els temps.

La Societat de l'Ateneu Romans va ser fundada l'any 1865 per Constantin Esarcu, V.A. Ureche i per Nicolae Cre ulescu, encetant-se una campanya per recaptar aportacions pbliques per construir la nova sala d'espectacles. La mateixa va ser construda per l'arquitecte francs Albert Galleron, i la seva propietat va passar a la famlia Vacarescu que havia aportat una quantitat important de diners per aquest fi. 

L'estil de l'edificaci s clarament neoclssic amb alguns tocs romntics. L'auditori t capacitat per 600 localitats a la platea i 52 a les llotges. Aquesta sala, que consta amb una acstica de gran qualitat, est decorada per 25 conjunts de composicions pictriques pintades al fresc realitzades per Costin Petrescu que descriuen escenes histriques de Romania.

Davant de l'edifici hi ha una esttua del poeta romans Mihai Eminescu.

El  29 de desembre de 1919, l'Ateneu Romans va ser la seu de la conferncia dels lders  romanesos on es va votar i ratificar la unificaci de Bessarbia, Transsilvnia i Bucovina amb Valquia i Moldvia (que estaven unificats en el Regne de Romania) per constituir la  Gran Romania (en romans Romnia Mare).



 Enllaos externs .

 Pgina web on hi han excellents imatges de l'Ateneul Romn al llarg de la seva reconstrucci de l'any 1992.  ;
 Pgina web que mostra amb detall les escenes pictriques de la  sala principal de l'Ateneu.  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86138" title="Copa del Mn de Futbol de 1954" nonfiltered="4239" processed="4226" dbindex="34484">


La Copa del Mn de Futbol 1954 va ser la cinquena edici de la Copa del Mn de Futbol i va tenir lloc a Sussa, un dels pocs pasos no afectats per la Segona Guerra Mundial, l'any 1954, i que, a ms, era la seu de la FIFA que per aquelles dates complia el seu cinquantanari. La competici es disput entre el 16 de juny i el 4 de juliol de 1954 i Alemanya Occidental en fou campi en derrotar al millor equip del moment, Hongria, a la final per 3 a 2, en un partit que reb el sobrenom del miracle de Berna.

 Antecedents .
Malgrat feia quasi deu anys del final de la Segona Guerra Mundial, els seus efectes encara eren visibles a Europa. Originriament, Sussa havia estat escollida com a seu per al torneig que s'havia de disputar el 1949, el qual fou posteriorment aplaat per a ser celebrat a Brasil el 1950. D'aquesta manera l'organitzaci sussa fou aplaada quatre anys ms a fi d'enllestir els estadis necessaris per la disputa de la copa i celebrar, el cinquantanari de la fundaci de la FIFA, la qual tenia la seu al propi pas, a Zuric.

 Seus .


 Equips participants .

Per a aquest torneig s'hi van inscriure trenta-nou associacions, pel que es va haver de disputar una ronda de qualificaci, per a determinar les setze classificades. Sussa, com a organitzador, i Uruguai com a campi de la darrera edici es classificaren directament. Alemanya torn a la competici desprs de la prohibici de l'edici anterior, per ho feu dividida en Alemanya Occidental i el Saarland. L'Alemanya Oriental no particip fins quatre anys ms tard. A ms, per primer cop, es disputaren rondes classificatries a sia i Sud-amrica, ja que fins aleshores els classificats ho havien fet per renncia dels contrincants.
 Vegeu l'article separat: Classificaci de la Copa del Mn de futbol 1954.
Les seleccions classificades foren (en cursiva les seleccions debutants):

 Primera participaci d'Alemanya Occidental com a tal, tot i que a efectes prctics es pot considerar successora de les participacions l'Alemanya.

 Plantilles .
 Per a la informaci de les plantilles de les seleccions classificades per a la Copa del Mn de Futbol 1954 vegeu l'article separat: Plantilles de la Copa del Mn de futbol 1954.

Resultats.
Primera fase.
En aquesta edici de la Copa del Mn es modific el format respecte l'anterior. Els 16 equips classificats es dividiren en quatre grups. A cada grup s'establiren dos caps de srie, de forma que, en lloc del tradicional enfrontament tots contra tots, noms s'enfrontaren els caps de srie contra els que no ho eren, per un total de quatre partits per grup. En cas d'empat entre dos seleccions es disput un partit de desempat. El vuit classificats s'enfrontaren en partits de quarts de final, semifinals i final, en lloc del grup final que es disput a l'edici anterior.
Grup A.








Grup B.










Grup C.








Grup D.










 Segona fase .


 Quarts de final .





 Semifinals .



 Tercer lloc .


 Final .




 Classificaci final .



 Golejadors .


 Enllaos externs .
FIFA - Sussa 1954;
Detalls a RSSSF;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86140" title="Colentina" nonfiltered="4240" processed="4227" dbindex="34485">


Riu Colentina s un afluent del riu Dmbovi a que passa per Bucarest.
Llac Colentina s un llac de Bucarest.
Colentina (Bucarest) s un barri de Bucarest.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86141" title="Carrer del Xipreret" nonfiltered="4241" processed="4228" dbindex="34486">




El carrer del Xipreret s un dels carrers ms emblemtics de l'Hospitalet de Llobregat. Al llarg de poc ms de 100 metres hi ha representada la histria arquitectnica de la ciutat. Hi ha 27 elements protegits al carrer pel Pla Especial de Protecci de Patrimoni Arquitectnic.

L'origen del carrer se situa en l'poca romana on feia de separaci entre propietats agrcoles. En aquest lloc es forma el nucli de l'Hospitalet. La presncia de la Torre Blanca (L'Harmonia), de la que es t documentaci del segle XI, fa que a aquestes terres es fundes el petit hospital de cam que donaria nom a la ciutat. A partir del segle XVI viu un moment d'expansi, en aquella poca les famlies ms importants es construeixen gran casals al llarg i al costat del carrer.

Hi han diversos corralons, petits culs de sac oberts al carrer principal, per que ofereixen un espai que havia esdevingut un pati comunitari on se situaven els pous i safareigs per a rentar la roba.

La Talaia.
Torre de defensa, 1587

Torre quadrada composta de planta baixa i quatre pisos. Construda l'any 1587 com a part del mas Brugera o Modolell de la Torre. Va ser traslladada del seu primitiu emplaament, al carrer Talaia l'any 1972. El seu objectiu era vigilar i protegir dels atacs de pirates i corsaris.

Ca n'Oliver.
Edifici de dos cossos, S. XIX

Edifici composat per dos cossos adossats, del que el ms proper Barcelona ha estat mutilat, refent-se la faana amb elements d'poques anteriors (S. XV-XVI), provinents d'un altre edifici. L'altre posseeix un portal dovellat fet de maons i la coberta vessa aiges sobre els laterals.

Cases 87-95.
Cases entre mitgeres, S. XVII-XIX

Conjunt de cases que ha conservat perfectament la seva fisonomia rural. Sn cases unifamiliars, de planta baixa i pis, aixecades sobre una parcella absolutament regular que disposa al darrera d'un pati o eixida. Totes presenten teulades de dues vessants.


Cases 47-57.
Cases entre mitgeres, S. XIX-XX

Aquestes cases ocupen l'espai entre dos "corralons" del carrer Xipreret. La seva pervivncia fa que es mantingui la imatge del que fou el procs d'urbanitzaci del carrer. Les faanes corresponen al segle XIX o principis del XX.


Cases 41-45.

Cases entre mitgeres, S. XVIII-XIX

Conjunt de tres edificis independents, per d'unes mateixes caracterstiques. Responen al tipus d'habitatge que s'edific als "corralons" als segles XVIII i inicis del XIX. Sn casetes de planta baixa i pis, amb teulada a dues vessants i un pati posterior.



Casa dels finestrals gtics.

Masia, S. XV-XVI

s una masia que conserva dos finestrals gtics flamgers, del segle XV o inicis del XVI. Es troba parcialment substituda per un edifici modern. Es un casal de parets de fang amb basament de pedra. Es l'edifici ms antic del barri.





Casa Espanya.
Casa pairal, 1563

Residncia senyorial, construda el 1563. El 1753 es reform. La porta s dovellada. Al primer pis s'obren tres balcons, de llindes de pedra decorades amb els escuts de la mitja lluna dels Llunell i la roda de mol dels Molines. A la planta alta hi ha sis finestres al costat d'un matac central.
En l'actualitat s la seu del Museu d'Histria de l'Hospitalet.

Ca la Vidala.
Casa de Pere Mestres, 1769

A l'arc de pedra de la porta es pot llegir: "Pera Mestras y Batllori. Pajes. 1769". Aquest va edificar el que era, sens dubte, una masia important. L'aparena actual es troba alterada per les reformes que sofr l'immoble a principis del segle XX.

Can Sumarro.

Masia, 1580

Masia construda per Montserrat Cerdanya l'any 1580. T planta baixa, pis i golfes amb coberta a dues aiges. La porta principal s de mig punt dovellada amb la inscripci del propietari. A la part posterior s'ha conservat, aix mateix, la pallissa de la masia.
En l'actualitat s'utilitza com a biblioteca.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86142" title="Colentina (Bucarest)" nonfiltered="4242" processed="4229" dbindex="34487">
Colentina s un barri de Bucarest dins del Sector 2 al nord-est de la capital de Romania. Est situat al voltant del Bulevard del mateix nom. Segons l etimologia local el mot Colentina s un derivat del romans "colea-n-tin " (en catal all, al fang), al ser aquesta la resposta donada per Matei Basarab, quan alg li va preguntar pel lloc on havia derrotat a l exrcit turc otom.

Per aquest barri transcorre el riu del mateix nom i es poden trobar uns quants llacs. El Bulevard Colentina que passa pel mig del barri s una de les principals vies de comunicaci de Bucarest, ja que connecta la part centrals de la capital amb les zones del seu extraradi.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86143" title="Efecte Zeeman" nonfiltered="4243" processed="4230" dbindex="34488">


L'efecte Zeeman consisteix en la separaci en dues, tres o ms lnies espectrals d'una font lluminosa monocromtica sotmesa a un camp magntic intens. Aquest fenomen s'anomena en honor del seu descobridor, el fsic Pieter Zeeman qui el descobr experimentalment el 1896. s equivalent a l'efecte Stark, per en aquest cas la separaci de les lnies espectrals en components s deguda a la presncia d'un camp elctric.

La distncia espectral del components s proporcional a la fora del camp magntic aplicat i al nombre de components espectrals generats. La polaritzaci de cada component espectrals depen de la seva orientaci respecte a la lnia de l'observador.

L'efecte Zeeman es degut a que cada electr que orbita al voltant d'un tom genera un petit camp magntic (moment magntic associat). Quan un tom se situa sota l'acci d'un camp magntic fort, aquests electrons s'alineen en determinats angles discrets respecte el camp magntic aplicat, on cadascun correspon a certs nivells energtics marginals.

 Descripci terica .
El total hamiltoni d'un tom a un camp magntic s



on  s el hamiltoni de l'tom impertorbat, i  s la pertorbaci  deguda al camp magntic:

;

on  s el moment magntic de l'tom. El moment magntic inclou tant el dels electrons com el del nucli, per el del segon s molts ordres de magnitud inferior i pot ser negligit. Per tant

;

on  s el magnet de Bohr,  s el moment angular electrnic, i  s el factor g. L'operador del moment magntic d'un electr s una suma de les contribucions del nombre quntic secundari  i el espn , cadasc multiplicat per una rtio giromagntica apropiada:

,

on  o . En el cas del moment angular acoblat podem sumar tots els electrons de l'tom:

;

on  i  sn el moment orbital total i l'espn de l'tom, i fent la mitja sobre un estat amb un valor donat del total del moment angular.

Si el terme  s petit (menor que l'estructura fina), pot ser tractat com una pertorbaci; aquest s l'efecte Zeeman prpiament dit. En l'efecte Paschen-Back,  depassa el moment angular acoblat de manera significativa (per s encara petit en comparaci a ). En el cas dels camps magntics ultraforts, la interacci del camp magntic pot excedir , en aquest cas l'tom ja no podr existir en el sentit normal, i caldr parlar de nivells de Landau. A ms d'aquests casos lmit, hi ha d'altres intermedis que sn ms complexes.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86144" title="Drumul Taberei" nonfiltered="4244" processed="4231" dbindex="34489">
Drumul Taberei (en catal El cam cap el camp) s un dels barris del Sector 6 de Bucarest que es troba localitzat al sud-est de la capital de Romania. Es un dels barris amb ms habitants i densitat de la capital. L origen del nom del barri est en el Bulevard del mateix nom, que comunica el barri amb la resta de Bucarest i se situa la voltant del parc que t el mateix nom. El barri Drumul Taberei est localitzat en la part posterior (a l est) del Palatul Parlamentului (en catal Palau del Parlament), antiga Casa Poporului (en catal la Casa del Poble) que va ser construt per ordre de Nicolae Ceausescu.  








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86146" title="Riu Dmbovi?a" nonfiltered="4245" processed="4232" dbindex="34490">


El  riu Dmbovi a s un riu de Romania que t el seu origen a les Muntanyes F g ra . El seu curs passa per Bucarest fins a desembocar al  riu Arge  a  258 kilmetres del seu lloc d origen a Bude ti, a la provncia de C l ra i.

La provncia de Dmbovi a rep el seu nom pel riu, ja que bona part del seu recorregut passa per aquesta provncia romanesa.

El riu transcorre per les segents comunes, poblacions i ciutats:

Dragoslavele;
Malu cu Flori;
Cnde ti;
Vulcana-B i;
Voine ti;
M ne ti;
Dragomire ti;
Lucieni;
Nucet;
Conte ti;
Lungule u;
Bucarest (capital de Romania);
Pl t resti;
Vasila i;
Bude ti (poblaci);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86148" title="Bra?ov (desambiguaci)" nonfiltered="4246" processed="4233" dbindex="34491">


 La ciutat romanesa de Bra ov.
 La provncia de Bra ov.
 El club de futbol Fotbal Club Bra ov.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86149" title="Dmbovi?a" nonfiltered="4247" processed="4234" dbindex="34492">


 El Dmbovi a, riu de Romania;

 La provncia romanesa de Dmbovi a;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86154" title="Morells i les Illes" nonfiltered="4248" processed="4235" dbindex="34493">

Morells i les Illes (en francs Maureillas-las-Illas) s un municipi nord-catal situat a la comarca del Vallespir. El nom fa referncia als dos pobles principals (Morells i les Illes) que conformen el municipi.

 Demografia .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:350 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:2500
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:500 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:100 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1962 text:1962
  bar:1968 text:1968
  bar:1975 text:1975
  bar:1982 text:1982
  bar:1990 text:1990
  bar:1999 text:1999

PlotData=
  color:barra width:30 align:left

  bar:1962 from:0 till: 1175
  bar:1968 from:0 till: 1182
  bar:1975 from:0 till: 1370
  bar:1982 from:0 till: 1706
  bar:1990 from:0 till: 2037
  bar:1999 from:0 till: 2281

PlotData=

  bar:1962 at: 1175 fontsize:S text: 1.175 shift:(-8,5)
  bar:1968 at: 1182 fontsize:S text: 1.182 shift:(-10,5)
  bar:1975 at: 1370 fontsize:S text: 1.370 shift:(-10,5)
  bar:1982 at: 1706 fontsize:S text: 1.706 shift:(-10,5)
  bar:1990 at: 2037 fontsize:S text: 2.037 shift:(-10,5)
  bar:1999 at: 2281 fontsize:S text: 2.281 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font INSEE















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86158" title="Hydra (satllit)" nonfiltered="4249" processed="4236" dbindex="34494">
Hydra (nom provisional S/2005 P 1) s un satllit natural de Plut. s una de les dues llunes descobertes el juny de 2005 per un equip del Telescopi Espacial Hubble. Les imatges del descobriment foren preses els dies 15 i 18 de maig de 2005 i s'anunci el 31 d'octubre. Reb el seu nom definitiu Hydra (a partir del monstre mitolgic Hidra, guardi del mn subterrani) el 21 de juny de 2006, en la circular 8723 de la UAI.

Hydra orbita al voltant del centre de masses del sistema Plut-Caront en el mateix pla orbital que Caront i Nix, a una distncia d'uns 65.000 km. A diferncia dels altres satllits de Plut presenta una petita per significativa excentricitat, igual a 0,0052. El seu perode orbital s de 38,2 dies, que s gaireb una relaci de ressonncia 1:6 amb Caront.

La seva grandria no s'ha pogut determinar directament, per els clculs basats en la seva brillantor proporcionen un dimetre d'uns 45 km si la seva reflectivitat s d'un 35% (com Caront) i d'uns 140 km si la seva reflectivitat s d'un 4% (com els KBO ms foscos). S'han observat canvis de brillantor que poden ser deguts a variacions d'albedo superficials o a una forma allargada.

 Enllaos externs .
 Circular 8625 de la IAU describint el descobriment.   ;
 Background Information Regarding Our Two Newly Discovered Satellites of Pluto. Web dels descobridors. ;
 Comunicat de premsa de l'equip del Hubble i la NASA. ;

Referncies.
 Steffl A.J., Mutchler M.J., Weaver H.A., Stern S.A., Durda D.D., Terrell D., Merline W.J., Young L.A., Young E.F., Buie M.W., Spencer J.R.: New Constraints on Additional Satellites of the Pluto System, Astronomical Journal, enviat (2005, preprint);
 Buie M.W., Grundy W.M., Young, E.F., Young L.A., Stern S.A.: Orbits and photometry of Pluto's satellites: Charon, S/2005 P1 and S/2005 P2, enviat (2005, preprint);








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86160" title="Eduard del Regne Unit (duc de Kent)" nonfiltered="4250" processed="4237" dbindex="34495">


Eduard del Regne Unit, duc de Kent (Londres 1935). Prncep del Regne Unit amb el tractament d'altesa reial i duc de Kent. Com a duc de Kent tamb ostenta els ttols nobiliaris de comte de Saint Andrews i bar de Downpatrick. 

Nascut el 9 d'octubre de l'any 1935 al nmero 3 de Belgrave Square a Londres, essent fill del prncep Jordi del Regne Unit i de la princesa Marina de Grcia. Eduard era nt per via paterna del rei Jordi V del Regne Unit i de la princesa Maria de Teck i per via materna ho era del prncep Nicolau de Grcia i de la gran duquessa Helena de Rssia.

Batejat a la Capella Privada del Palau de Buckingham el dia 20 de novembre de 1935, els seus padrins foren, el rei Jordi V del Regne Unit, la reina Maria de Teck, el prncep de Galles i futur rei Eduard VIII del Regne Unit, la princesa reial Maria del Regne Unit, el duc de Connaught, la princesa Llusa del Regne Unit i el prncep Nicolau de Grcia.

El prncep Eduard comen la seva educaci a Ludgrove Preparatory School a Berkshire i posteriorment al prestigis Collegi d'Eton. Finalment realitz una estada a Le Rosey a (Sussa). Desprs de la seva instrucci acadmica ingress a la Royal Military College de Sandhurst on hell guany el Premi Sir James Moncrieff Griergson de llenges estrangeres i fou qualificat com el millor intrpret de francs.

El 25 d'agost de 1942, el prncep Jordi del Regne Unit, duc de Kent, moria com a conseqncia d'un accident aeronutic mentre es dirigia a un control rutinari de tropes a Islndia. En aquell moment, Eduard tenia 7 anys i fou elevat a la categoria de duc de Kent. L'any 1959 fou membre de la Cambra dels Lords.

Des de 1942 ha exercit una llarga activitat d'obligacions reials entre les quals destquen els papers preponderats jugats durant l'enterrament del rei Jordi VI del Regne Unit o durant la coronaci de la reina Elisabet II del Regne Unit, oncle i cosina respectivament.

El duc de Kent es gradu a la Royal Military College de Sandhurst l'any 1955 com a segon lloctinent a l'esquadr Royal Scots Greys, comenant una carrera militar que s'estendria al llarg de 20 anys. El duc de Kent serv durant el 1962 i el 1963 a Hong Kong i posteriorment com a conseller al Comit Oriental. Desprs, al 1970, el Duc comand un esquadr a la Base sobirana britnica de Xipre com a part d'un contingent de Nacions Unides a l'illa. L'any 1976, el duc es retir de l'exrcit amb el crrec de Lloctinent Coronel. Posteriorment fou promocionat a General l'any 1983 i a Field Marshall el 1993.

Durant la dcada de 1970, el regiment del duc fou destinat a Irlanda del Nord tot i aix el govern ho imped ja que la presncia del cos de la reina, el duc de Kent, podia atraure els atacs de l'IRA cap a la seva persona. 

El dia 8 de juny de l'any 1961, el duc de Kent es cas a York amb l'aristcrata anglesa Katherine Worsley, filla d'un baronet de la petita noblesa del nord d'Anglaterra. El casament de la parella fou el centre on es forj el matrimoni entre la princesa Sofia de Grcia, cosina d'Eduard, i el rei Joan Carles I d'Espanya. Els Ducs resideixen a Wren House al Palau de Kensington. La parella ha tingut tres fills:

 Sa Excellncia, Jordi Windsor, nascut el 1962 a Londres, i casat amb la catlica Silvana Tomaselli. ;

 Sa Excellncia lady Helena Windsor, nascuda el 1964 i casada amb Timothy Taylor.

 Sa Excellncia lord Nicolau Windsor, nascut al 1970 i convertit al catolicisme.

L'any 1993 la duquessa de Kent es convert al catolicisme en un fet inudit a la monarquia britnica que des del segle XVII desplaa als catlics de la lnia successria. La conversi compt amb el suport de la reina i la duquessa renunci al tractament d'altesa reial. 

Al llarg de la seva convivncia, els ducs de Kent han patit sonors alts i baixos i els rumors de divorci han estat presents en nombroses ocasions. 

El duc s membre de la prestigiosa Ordre de la Jarratera. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86162" title="Nix (satllit)" nonfiltered="4251" processed="4238" dbindex="34496">
Nix (nom provisional S/2005 P 2) s un satllit natural de Plut. s una de les dues llunes descobertes el juny de 2005 per un equip del Telescopi Espacial Hubble. Les imatges del descobriment foren preses els dies 15 i 18 de maig de 2005 i s'anunci el 31 d'octubre. Reb el seu nom definitiu Nix (a partir de la deessa grega Nyx, la Nox romana, canviant la 'y' per 'i' per evitar confusions amb l'asteroide (3908) Nyx) el 21 de juny de 2006, en la circular 8723 de la UAI.

Nix orbita al voltant del centre de masses del sistema Plut-Caront en el mateix pla orbital que Caront i Hydra, a una distncia d'uns 50.000 km i en una rbita quasi perfectament circular. El seu perode orbital s de 24,9 dies, que s gaireb una relaci de ressonncia 1:4 amb Caront. La seva grandria no s'ha pogut determinar directament, per els clculs basats en la seva brillantor proporcionen un dimetre d'uns 44 km si la seva reflectivitat s d'un 35% (com Caront) i d'uns 130 km si la seva reflectivitat s d'un 4% (com els KBO ms foscos).

 Enllaos externs .
 Circular 8625 de la IAU describint el descobriment.   ;
 Background Information Regarding Our Two Newly Discovered Satellites of Pluto. Web dels descobridors. ;
 Comunicat de premsa de l'equip del Hubble i la NASA. ;

Referncies.
 Steffl A.J., Mutchler M.J., Weaver H.A., Stern S.A., Durda D.D., Terrell D., Merline W.J., Young L.A., Young E.F., Buie M.W., Spencer J.R.: New Constraints on Additional Satellites of the Pluto System, Astronomical Journal, enviat (2005, preprint);
 Buie M.W., Grundy W.M., Young, E.F., Young L.A., Stern S.A.: Orbits and photometry of Pluto's satellites: Charon, S/2005 P1 and S/2005 P2, enviat (2005, preprint);









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86169" title="Rdio Reus" nonfiltered="4252" processed="4239" dbindex="34497">

Rdio Reus s de la cadena SER i emet pels 1026 quilohertzs a la ona mitjana.

Rdio Reus va ser una de les primeres emissores de rdio a emetre en tot l'estat.

Va comenar a emetre sota l'indicatiu EAJ-11 l'any 1925 amb l'explosi de llicncies de rdio que van comenar amb l'EAJ-1 - Rdio Barcelona un any abans.

Sota el nom de Rdio Reus es poden trobar un conjunt d'emissores que t la Cadena SER a Reus, essent:

- Rdio Reus Cadena SER als 1026 kHz, que emet la programaci convencional de la cadena amb alguns programes propis (cada cop menys).
- 40 Principals Reus al 101.4 FM. Abans es deia Rdio Reus FM 40 Principales Va Satlite. Fins a meitats dels 90 l'emissora compta amb diversos locutors que realitzen frmula des de les 8 del mat fins a les 10 del vespre. Amb l'arribada del satllit es comena a escurar l'emissi local i actualment noms emet localment de 10 a 14 hores. Van ser delegats de 40 Principals Reus entre d'altres Eduard Prats i Ivan Cnovas.

- Cadena Dial Costa Daurada al 92.5 FM. Als anys 80 sota aquesta freqncia s'emetien Los 40 Principales Salou (aprofitaven jingles de Rdio Barcelona FM modificats com aquell que deia "FM, RDIO BARCELONA, MSICA SIEMPRE"). Amb la creaci de Cadena Dial passa a emetre sota el nom Cadena Dial-Rdio Salou. Malgrat el nom, actualment els estudis es troben a Reus.

- M80 Rdio Camp de Tarragona al 89.3 FM. L'any 1992 es va fer un intent de creaci de M80 Reus i fins i tot es va fer un Estudi al Carrer Toms Bergued 3 de Reus, per a ltima hora aquest projecte es queda en no res. Molts anys desprs s'adquireixen una srie de llicncies i el 89.3 es destina per a M80 Rdio Camp de Tarragona.

Actualment, com a programaci prpia de l'emissora convencional noms emet el programa: "Hora L", de dilluns a divendres, de 12:20 a 13:00.
De 13:00 a 14:00, aquest programa continua des de SER Tarragona.

Tamb fa retransmissions en directe del partits que disputa l'Alnimar Reus Esportiu.

Els estudis, abans del carrer Toms Bergued, es trobaven al Raval de Santa Anna 54 en uns baixos foscos per amb l'encant de la rdio antiga, per la rdio es modernitza amb el canvi d'ubicaci dels estudis l'any 1992.

Molts professionals han passat per Rdio Reus, entre ells Carles Francino, Andreu Buenafuente, etc.

A banda, cada hora desconnecta un cop per emetre entre 1 i 4 minuts de publicitat
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86170" title="Escola de Frankfurt" nonfiltered="4253" processed="4240" dbindex="34498">
 
L'Escola de Frankfurt s el nom amb el que s coneguda la tendncia filosfica representada per un conjunt de pensadors alemanys agrupats a l'entorn de l'Institut fr Sozialforschung de Frankfurt, creat el 1922 a la Universitat de Frankfurt del Main.

El projecte de l'Institut consistia a renovar la teoria marxista de l'poca, posant l'accent en el desenvolupament interdisciplinari i en la reflexi filosfica sobre la prctica cientfica, i va agrupar estudiosos d'altra banda molt diferents. Va ser la primera instituci acadmica d' Alemanya que va abraar obertament el marxisme; es va traslladar a l'exili americ durant el rgim nazi, per a tornar a Frankfurt desprs de la victria aliada. Encara que l'Institut continua actiu avui sota la direcci de Axel Honneth, habitualment es considera  Jrgen Habermas l'ltim membre de l'Escola de Frankfurt prpiament dita. 

Principals pensadors de l'Escola de Frankfurt.
Theodor Adorno;
Max Horkheimer;
Walter Benjamin;
Herbert Marcuse;
Gnther Anders;
Alfred Sohn-Rethel;
Leo Lwenthal;
Franz Neumann;
Friedrich Pollock;
Erich Fromm;
Jrgen Habermas;
Oskar Negt;
Karl A. Wittfogel;
Axel Honneth;
Susan Buck-Morss;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86171" title="Pulp (literatura)" nonfiltered="4254" processed="4241" dbindex="34499">


Els Pulp magazines (literalment "Revistes de polpa") eren revistes de ficci molt barates populars a Estats Units d'Amrica del Nord. Es publicaven mpliament des dels anys 1920 a travs dels anys 1950. El terme pulp fiction tamb es pot referir a llibres en rstica de mercat popular dels anys 1950.



Terminologia i histria.
El nom "polpa" ve del paper de pasta de paper barat en el qual es publicaven tals revistes. Les revistes publicades en millor paper i que normalment oferien el contingut orientat a la famlia s'anomenava sovint "glossies" o "slicks". Les polpes eren el successor al "penic dreadfuls", "dime novels" (en catal novelles de moneda de 10 centaus), i revistes de ficci curtes del dinov segle. Encara que molts escriptors respectats escrivien per a pulp, les revistes es recorden sobre tot, per a les seves histries rpides, esborronadores, sensacionalistes i els dibuixos explosius i emocionants de la seva coberta. Els superherois de cmic moderns es consideren a vegades descendents dels "hero pulps" (herois de polpa); les revistes pulp sovint presentades illustraven histries de llargada de novella amb personatges heroics com the Shadow (l'Ombra), Doc Savage, i the Phantom Detective (el Detectiu Fantasma). Tanmateix els pulps es dirigien ms a lectors adults mentre que els cmics s'escrivien tradicionalment per a nens i adolescents.

A causa de les lleis de copyright a l'poca, tamb hi havia lnies clares d'aquesta classe de revista a la Gran Bretanya. Aquestes revistes, anomenades "story papers" (diaris d'histria), es distribuen per tot l'Imperi Britnic. Els personatges de diari d'histria com Sexton Blake i Nelson Lee eren similars a personatges pulp americans. A l'poca, no hi havia cap mercat de mitjans de comunicaci global, aix i tot i que aquests s'escrivien en la mateixa llengua, no hi havia gens de reconeixement dels personatges per cada naci.

Les cobertes dels pulp eren famoses per les seves damiselas mig despullades que patien, normalment esperant un heroi que les rescats.

Es considera que el primer "pulp" s l'Argosy Magazine reorganitzat per Frank Munsey l'any 1896. El format finalment declin (especialment els anys 1950) amb la pujada dels costos del paper, la competncia dels cmics, la televisi, i la novella de llibre en rstica. La majoria de les revistes pulp restants sn de cincia-ficci o revistes de misteri ara en un format resumit. El format s encara en s per a alguns serials llargs, com la cincia-ficci setmanal alemanya Perry Rhodan (sobre 2300 exemplars a l'any 2005).

 Gneres .
Un error com s considerar que la pulp fiction es limita a les aventures de ficci de 1940 a l'estil Indiana Jones. Mentre que tal ficci s'inclou, de fet, sota l'encapalament de pulp fiction, l'encapalament mateix de cap manera no es limita a descriure noms aquell tipus de ficci.

Les revistes pulp sovint contenien una varietat mplia de ficci de gnere, incloent-hi, per no limitat-se a, detectiu/misteri, cincia-ficci, aventura, westerns , guerra, esports, ferrocarril, aventura d'homes ("the sweats"), romance, horror/occultisme ("weird menace"), i Srie Noire (Misteri de delicte francs). L'Oest Vell Americ era un gnere principal de les novelles a primera volta de segle aix com a les revistes pulp posteriors, i va durar ms temps que les altres tradicionals.

Molta cincia-ficci clssica i novelles de crims es van fer originalment en srie en revistes pulp com Weird Tales (Contes Estranys), Amazing Stories (Histries Sorprenents), i Black Mask (Mscara Negra).

 Personatges famosos i infames de ficci de la pulp fiction .

The Avenger;
Biggles;
Hopalong Cassidy;
Conan the Barbarian;
Philo Gubb;
Doc Savage;
G-8;
John Carter of Mars;
Operator No. 5;
Sexton Blake;
The Black Bat;
The Eel;
The Phantom Detective;
The Shadow;
The Spider;
Tarzan;
Zorro;

Kilgore Trout, el perenne personatge de l'obra de Kurt Vonnegut, s un escriptor fictici de pulp fiction.


 Autors que comenaren al pulp .

Molts autors coneguts comenaven les seves carreres escrivint per a pulp sota pseudonims. Els autors coneguts que escrivien per a pulp inclouen:



 Editors de pulp .

Frank A. Munsey Co.;
Popular Publications;
Better/Standard/Thrilling;
Street & Smith;
Hugo Gernsback;


 La ficci pulp actual .

Desprs de l'any 2000, uns quants petits editors independents van llanar revistes que publicaven ficci curta, o contes o presentacions de llargada de novela, en la tradici de les revistes pulp dels primers anys del segle vint. Aquests incloen Blood 'N Thunder i High Adventure.  Hi havia tamb una revista, que va sobreviure poc temps, que reactivava el ttol Argosy. Aquestes eren publicacions especialitzades publicades en tirades de premsa curtes. No es van publicar en el pulp trencads i d'alt cid de pasta de paper de les publicacions velles, i no apuntaven pas a una ampla audincia com aquelles.


 Referncies .
 Lesser, Robert. Pulp Art: Original Cover Paintings for the Great American Pulp Magazines (Book Sales, 2003) ISBN 0785817077;
 Parfrey, Adam, et. al.  It's a Man's World: Men's Adventure Magazines, the Postwar Pulps (Feral House, 2003) ISBN 0922915814;


 Enllaos externs .
  Los Pulps;
  The Pulp.Net;
  Hero Pulps;
 Tales From the Vault!  Canadian Pulp Fiction 1940-1952 Collecci d'art i ficci pulp del Canad.
 Pulpgen.com Histories digitalitzades de revistes pulp de principis i mitjans del segle XX.
  portades de pulps en alemany des de 1945;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86174" title="Pulp Fiction" nonfiltered="4255" processed="4242" dbindex="34501">
Pulp Fiction s una pellcula de 1994 dirigida per Quentin Tarantino, que la va coescriure amb Roger Avary. s considerada per molts com una fita en la histria del cinema, ajudant a establir influncia al moviment de pellcules independents als Estats Units. 

Quentin Tarantino i Roger Avary van guanyar l'Oscar al millor gui original. Pulp Fiction va obtenir set nominacions en total incloent la de millor pellcula i millor director. A ms, es va endur la Palma d'Or del festival de Cannes.

La pellcula va suposar un gran impacte per molts dels actors que hi van participar. s el cas de John Travolta que, grcies a la seva intepretaci de gngster a Pulp Fiction, va veure com la seva carrera es revifava desprs d'uns anys plens de fracassos, o de Samuel L. Jackson que es va convertir en una estrella internacional.

L'argument el formen quatre histries de violncia i redempci, en qu es creuen les vides de dos gngsters, la dona d'un mafis, un boxejador fracassat i una parella d'atracadors maldestres.

Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

Repartiment.
John Travolta com Vincent Vega;
Samuel L. Jackson com Jules Winnfield;
Bruce Willis com Butch Coolidge;
Uma Thurman com Mia Wallace;
Ving Rhames com Marcellus Wallace;
Harvey Keitel com Winston Wolfe El Llop;
Tim Roth com Pumpkin (Ringo);
Amanda Plummer com Honey Bunny;
Maria de Medeiros com Fabienne;
Eric Stoltz com Lance;
Rosanna Arquette com Jody;
Christopher Walken com Capit Koons;
Quentin Tarantino com Jimmy;

 Enllaos externs .
 Pulp Fiction a IMDB ;

 
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86175" title="CERN" nonfiltered="4256" processed="4243" dbindex="34502">


El Consell Europeu per a la Recerca Nuclear (CERN, Conseil Europen pour la Recherche Nuclaire) s una instituci de recerca internacional en fsica de partcules, especialment dedicada al treball amb acceleradors de partcules.

Fundat el 1954 per 12 pasos europeus, el CERN s avui en dia un model de collaboraci cientfica internacional i un dels centres d'investigaci ms importants del mn. Actualment compta amb 20 estats membres, els quals comparteixen el finanament i la presa de decisions en l'organitzaci. A part d'aquests, uns altres 28 pasos no membres participen amb cientfics de 220 instituts i universitats en projectes installats al CERN, utilitzant-ne les installacions. D'aquests pasos no membres, vuit estats i organitzacions tenen qualitat d'observadors, participant en les reunions del consell.

El primer gran xit cientfic del CERN es va produir el 1984 quan Carlo Rubbia i Simon Van der Meer van obtenir el Premi Nobel de Fsica pel descobriment dels bosons W i Z. El 1992 li va tocar el torn a Georges Charpak per la invenci i el desenvolupament de detectors de partcules, en particular la cambra proporcional multifil, un tipus molt important de detector de partcules.

 Installacions .
La seu del CERN es troba a Sussa, a prop de Ginebra i a prop de la frontera amb Frana. Compta amb una srie d'acceleradors de partcules entre els quals destacava el ja desmantellat LEP (Large Electron-Positron Collider, Gran Collisionador Electr-Positr) de 27 km de circumferncia i que constitueix la mquina ms gran mai construda. Actualment en el seu tnel s'est construint el LHC (Large Hadron Collider, Gran Collisionador d'Hadrons), un accelerador prot-prot que funcionar a major energia i lluminositat (es produiran ms collisions per segon). S'espera que aquest increment en energia i lluminositat permeti descobrir l'esquiu bos de Higgs, confirmar o desestimar teories de partcules com les teories supersimtriques o les teories de tecnicolor.

Actualment el CERN opera un conjunt de sis acceleradors de partcules i un desaccelerador. Cada mquina augmenta l'energia dels feixos de partcules abans d'enviar-los a les estacions d'experimentaci o al segent accelerador. Els aparells actius sn:
 Linac2 i Linac3: Dos acceleradors lineals que generen partcules de baixa energia per injectar-les al sincrotr de protons PS. Un s per a protons i l'altre per a ions pesats.
 PS Booster: augmenta l'energia de les partcules generades pels Linac abans de passar-les a altres acceleradors.
 Proton Synchrotron (PS): De 28 GeV i construit el 1959, encara usat per a alimentar el ms potent SPS.
 Super Proton Synchrotron (SPS): Un accelerador circular de 2 km de dimetre que inici les seves operacions el 1976. Pot proporcionar 450 GeV. A banda de disposar dels seus propos feixos per a investigaci tamb s'ha utilitzat per a alimentar electrons i positrons cap al ja desaparegut LEP. A partir de 2007 injectar protons i ions pesats al (LHC).
 On-Line Isotope Mass Separator (ISOLDE): utilitzat per a l'estudi de nuclis inestables. Fou construit el 1967 i millorat el 1974 i el 1992.
 Antiproton Decelerator (AD): Redueix la velocitat dels antiprotons fins a un 10% de la velocitat de la llum per a recerques sobre antimatria.

L'xit del CERN no s noms la seva capacitat per produir resultats cientfics de gran inters, sin tamb el desenvolupament de noves tecnologies tant informtiques com industrials. Entre els primers destaca el 1990 la invenci de la World Wide Web (WWW), per no s'han d'oblidar el desenvolupament i manteniment d'importants biblioteques matemtiques (CERNLIB) usades durant molts anys en la majoria de centres cientfics, o tamb sistemes d'emmagatzematge massiu (el LHC emmagatzemar un volum de dades de l'ordre de diversos Pb cada any). Entre els segons podem esmentar imants de 9 T amb diversos metres, detectors de gran precisi, imants superconductors de gran uniformitat al llarg de diversos quilmetres, etc.

 Enllaos externs .

 Lloc web oficial del CERN.   ;
 Recruitment and training opportunities at CERN;
 Cronologia del CERN.  ;
 Hands-On-CERN. Lloc educatiu sobre el CERN i la fsica de partcules.  ;
 Hands_on_CERN  ;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86178" title="Carme Chacn Piqueras" nonfiltered="4257" processed="4244" dbindex="34503">


Carme Chacn Piqueras (Esplugues de Llobregat, 1971) s una poltica i professora universitria catalana, actual Ministra de Defensa d'Espanya.

Biografia.
Va nixer el 13 de mar de 1971 a la ciutat d'Esplugues de Llobregat, poblaci situada a la comarca del Baix Llobregat. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, universitat en la qual es llicenci.  Professora de Dret Constitucional a la Universitat de Girona, va realitzar estudis de postgrau al Osgoode Hall Law School de Toronto i a la Universitat de Kingston i la Universit Laval de Qubec (Canad). 

Entre 1996 i 1997 va ser observadora internacional per a la OSCE a Bsnia i Hercegovina i Albnia.

Activitat politca.
Militant de les joventuts socialistes des de 1989 i afiliada al Partit Socialista de Catalunya (PSC) des de 1994, va iniciar la seva carrera poltica a la seva localitat natal, de la qual n'arrib a ser primera tinent d'alcalde. 

Secretaria d'Educaci, universitat, cultura i investigaci de la Comissi Executiva Federal del PSOE i membre de la Comissi Executiva Nacional del PSC, en les eleccions generals de 2004 aconsegu ser escollida diputada al Congrs de Diputats per la provncia de Barcelona, esdevenint vicepresidenta primera del Congrs espanyol des de 2004 fins el juliol de 2007. El 6 de juliol de 2007 fou nomenada Ministra d'Habitatge en substituci de Mara Antonia Trujillo Rincn, en la quarta remodelaci del govern de Jos Luis Rodrguez Zapatero. Actualment tamb t un crrec a l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat encara que visqui a Madrid. El 12 d'abril de 2008 fou nomenada Ministra de Defensa d'Espanya en substituci de Jos Antonio Alonso.

Enllaos externs.
  Informaci de Carme Chacn al Portal del PSC;
  Informaci de Carme Chacn al Portal del Ministeri d'Habitatge;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86182" title="Dollard-Des Ormeaux" nonfiltered="4258" processed="4245" dbindex="34504">

Dollard-Des Ormeaux s una ciutat de l aglomeraci de Mont-real, dins la provncia canadenca del Quebec. 

Amb una superfcie de 15,10 km, Dollard-Des Ormeaux es troba a l'oest de l'illa de Mont-real, limitant amb els municipis de Mont-real (arrondissements de Pierrefonds-Roxboro i Saint-Laurent), Dorval, Pointe-Claire i Kirkland.

La ciutat pren el seu nom de l heroi francs Adam Dollard des Ormeaux. Fins el 31 de desembre de 2001 el nom oficial de la ciutat era Dollard-des-Ormeaux.

Histria.
El territori que actualment ocupa el municipi de Dollard-Des Ormeaux va formar part inicialment de la parrquia de Sainte-Genevive, fundada l'any 1741. Posteriorment, la parrquia va patir una srie de divisions i Dollard-Des Ormeaux va esdevenir un municipi independent l'any 1924 desprs de la decisi de la parrquia d'imposar una taxa per les millores realitzades als camins. El nou municipi va rebre el nom de Dollard-Des Ormeaux a proposta del notari Ernest Jamin, que trobava que l'esperit orgulls dels seus habitants encaixava amb el carcter de la figura histrica Adam Daulac, ms conegut com Adam Dollard des Ormeaux.

El 1960, Dollard-Des Ormeaux va esdevenir una ciutat, adherint-se l any 1970 a la Comunitat urbana de Mont-real. Durant la dcada dels seixanta, Dollard-Des Ormeaux va comenar a desenvolupar-se com una ciutat dormitori de Mont-real. El 1961, hi havia uns 1 800 residents. Deu anys ms tard, la poblaci era ja de 25 000 habitants. 

Poblaci.
Segons el cens de 2001, la poblaci de Dollard-Des Ormeaux era de 48 206 habitants. En el cens anterior, el de 1996, el nombre d'habitants de Dollard-Des Ormeaux era de 47 826, el que suposa un creixement demogrfic del 0,8% entre 1996 i 2001.

Tradicionalment Dollard-Des Ormeaux, com d'altres municipis de l'oest de l'illa de Mont-real, havia estat residncia de ciutadans de parla anglesa i confessi protestant. Ara b, aquesta afirmaci ja no es correspon amb la realitat actual, havent esdevingut Dollard-Des Ormeaux una ciutat multicultural.

L'any 2001, l'angls continuava sent la llengua materna majoritria entre la poblaci de Dollard-Des Ormeaux, per al contrari del que succeeix a d'altres municipis de l'oest de l'illa de Mont-real, el percentatge d'anglofns ja no arriba al 50%. D'acord amb la terminologia emprada per Statistique Canada, l'agncia federal encarregada de l'elaboraci del cens, s'entn per llengua materna la primera llengua apresa a casa durant la infncia i encara compresa en el moment d'elaborar-se el cens.



Destaca la forta presncia d'habitants que tenen una llengua materna altra que el francs o l'angls, que es coneixen al Quebec amb el nom dallophones.

Quant a les diferents religions professades pels habitants de Dollard-Des Ormeaux, cal esmentar el fet que el protestants ja no sn actualment la comunitat ms nombrosa. La relaci de confessions religioses presents al municipi, per ordre de fidels, s la segent:



Administraci local.
La comunitat de Dollard-Des Ormeaux va esdevenir un barri de la ciutat de Mont-real l'1 de gener de 2002, com a conseqncia d'una llei de l'Assemblea Nacional del Quebec. En aquesta data, va entrar en vigor la llei que establia la fusi de tots els municipis situats a l'illa de Mont-real, aix com algunes illes adjacents, que composaven fins aleshores la Comunitat Urbana de Mont-real, amb la ciutat vella. Dollard-Des Ormeaux passava aix a formar part del nou arrondissement (districte) de Dollard-Des Ormeaux Roxboro, juntament amb el municipi de Roxboro. 

Aquesta fusi, per, no fou ben rebuda per la poblaci de tots els nous barris de Mont-real. Posteriorment, amb l'accs dels liberals al govern quebequs, es va organitzar un referndum sobre la segregaci dels municipis fusionats. Aquesta consulta va tenir lloc el 20 de juny de 2004 a Dollard-Des Ormeaux i a uns altres vint-i-un antics municipis. D'aquests, quinze (entre ells Dollard-Des Ormeaux) van votar a favor de tornar a ser municipis independents. Aquesta segregaci va entrar en vigor l'1 de gener de 2006.

Ara b, Dollard-Des Ormeaux no ha recuperat totes les competncies de qu disposava abans de la fusi. Algunes competncies, anomenades competncies d'aglomeraci, sn gestionades pel Consell d'aglomeraci, format per la ciutat de Mont-real i els municipis segregats.

Actualment, el batlle de Dollard-Des Ormeaux s l'independent Edward Janiszewski. El batlle i els vuit consellers municipals (un per cada districte en qu es divideix Dollard-Des Ormeaux) formen el Consell municipal, el principal rgan director i decisori de la ciutat. Les darreres eleccions municipals van celebrar-se el 6 de novembre de 2005, poc abans de l'entrada en vigor de la segregaci de Dollard-Des Ormeaux respecte de Mont-real.

Notes i referncies.


Enllaos externs.
Pgina oficial de la ciutat de Dollard-Des Ormeaux  ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86183" title="Full de clcul" nonfiltered="4259" processed="4246" dbindex="34505">


Un full de clcul s un programa que permet manipular dades numriques i alfanumriques disposades en forma de taules. Normalment s possible realitzar clculs complexes amb formules i funcions a partir d'aquestes i dibuixar tot tipus de grfics.

 Descripci de la seva manipulaci .

Les taules dels fulls de clcul comprenen els conceptes de cella, fila i columna, la intersecci d'una fila i una columna s anomenada cella, les files estan etiquetades per nmeros consecutius, mentre que les columnes estan etiquetades amb lletres consecutives de l'abecedari.

A causa de la versatilitat dels fulls de clcul moderns, s'utilitzen de vegades per fer petites bases de dades, informes, i altres usos.

 Orgens dels fulls de clcul .
El 1961 es va entreveure el concepte d'un full de clcul electrnic a l'article "Budgeting Models and System Simulation" de Richard Mattessich. Pardo i Landau mereixen part del crdit d'aquest tipus de programes, i de fet van intentar patentar (patent en EE.UU. nmero 4.398.249) alguns dels algoritmes el 1970. La patent no va ser concedida per l'oficina de patents per ser una invenci purament matemtica. Pardo i Landau van guanyar un cas en la cort establint que "alguna cosa no deixa de ser patentable noms perqu el punt de la novetat s un algoritme". Aquest cas va ajudar al comenament de les patents de programari. 	 

Dan Bricklin s l'inventor generalment acceptat dels fulls de clcul. Bricklin va explicar la histria d'un professor de la universitat que va fer una taula de clculs en una pissarra. Quan el professor va trobar un error, va haver d'esborrar i reescriure una gran quantitat de passos de forma molt tediosa, aquest fet va impulsar Bricklin a pensar que podria replicar el procs en un computador, usant el paradigma tauler/full de clcul per veure els resultats de les frmules que intervenien en el procs.

La seva idea es va convertir en VisiCalc, el primer full de clcul, i l'"aplicaci fonamental" que va fer que el computador personal deixs de ser noms un hobby per a entusiastes del computador per convertir-se tamb una eina en els negocis.

La introducci del PC d'IBM el 1982 inicialment no va tenir masa exit, degut a que la majoria dels programes disponibles eren ports d'altres plataformes de 8bits. Les coses canviaren dramticament amb la introducci de Lotus 1-2-3, que es va convertir a l'aplicaci ms important d'aquella plataforma, i va condur a vendes del PC a causa de les millores massives sobre la versi de VisiCalc en la mateixa plataforma. VisiCorp mai no va respondre de cap manera convincent, i desaparegu en uns quants anys.

Lotus 1-2-3 va sofrir un cicle gaireb idntic amb la introducci de Windows 3.x durant el final dels anys 1980. Microsoft havia estat desenvolupant Excel a la plataforma Macintosh durant uns quants anys en aquest punt, i s'havia convertit en un sistema bastant potent. Una adaptaci a Windows 3.1 oferia un full de clcul per Windows plenament funcional que de pressa va ocupar el primer lloc que tingu Lotus durant els primers anys 1990. Per quan Lotus va respondre amb una versi per Windows del seu propi programa, Microsoft ja havia comenat a agrupar la seva suite Office, que encara avu domina la indstria.

Un cert nombre de companyies han intentat dividir-se el mercat de fulls de clcul amb programes basats en paradigmes molt diferents. Lotus introdua el que s probable el exemple ms exits, Lotus Improv, que veia una mica d'xit comercial, notablement al mn financer on les seves potents capacitats de mineria de dades romanen ben respectades fins a dia d'avu. Spreadsheet 2000 intentava simplificar dramticament la construcci de frmules, per no va resultar en cap xit comercial. Stories va intentar fer ms fcil tractar amb blocs 3D de dades (per oposici al 2D natural de la majoria dels fulls de clcul), per sembla haver vist poc o cap us.

 Programaci .

De la mateixa manera que els primers llenguatges de programaci estaven dissenyats per generar impressions de fulls de clcul, les tcniques de programaci mateixes han evolucionat per processar taules (tamb coneguts com a fulls de clcul o matrius) de dades ms eficament a l'ordinador mateix.

Els fulls de clcul s'han convertit en potents llenguatges de programaci, especficament, sn funcionals, visuals, i multiparadigma. Els fulls de clcul es qualifiquen com llenguatges de programaci perqu tots o la majoria d'ells sn Turing complets.

Molta gent troba ms fcil realitzar clculs en fulls de clcul que escrivint el programa seqencial equivalent.

 Alguns fulls de clcul .
 Calc, integrada a OpenOffice.org;
 Microsoft Excel, integrada a Microsoft Office;
 Gnumeric, integrada a Gnome Office;
 KSpread, de KOffice;
 Google Spreadsheets, de Google;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86184" title="LEP" nonfiltered="4260" processed="4247" dbindex="34506">

El LEP (Large Electron-Positron Collider, Gran Collisionador Electr-Positr) era un accelerador-collisionador d'electrons i positrons circular de 27 km de circumferncia, situat a 100 m sota terra a la frontera entre Frana i Sussa. Actualment est sent reemplaat pel LHC. Era l'ltim pas del complex d'acceleradors del CERN, i en ell els electrons i positrons eren injectats i accelerats fins a l'energia final de collisi mitjanant l's de cavitats de radiofreqncia. Un sistema d'imants dipolars corbava els feixos d'electrons i positrons obligant-los a seguir una trajectria circular.

 En el LEP, els electrons i els positrons circulaven en sentits oposats a velocitats relativistes, agrupats en paquets (bunches) d'aproximadament 1,6 cm de longitud i una secci de 0,3  0,01 mm. Existien vuit punts de collisi, en quatre dels quals s'hi havien installat experiments: ALEPH, DELPHI, L3 i OPAL.

El LEP va comenar a operar l'agost de 1989 i encara que originalment va ser dissenyat per a la producci de bosons Z0 (la massa del qual s de 91,2 GeV/c2), amb energies per feix previstes per a la seva primera fase entorn dels 45 GeV i lluminositats de 1031 cm-2s-1, les diferents millores que en els ltims anys s'hi van introduir (incloent la installaci de cavitats superconductores) van permetre assolir energies per feix de fins a 104,5 GeV. 

Posteriorment, s'anomen LEP 2 (tamb LEP200 o LEP-II) a la segona fase de l'accelerador de partcules, en la qual es va incrementar l'energia de collisi en el centre de masses per sobre dels 130 GeV. Aquest increment va permetre la producci de parells de bosons W i Z0. S'esperava que els successius increments suposessin, fins i tot, aribar al llindar de producci de noves partcules com, per exemple, el bos de Higgs. A finals de l'any 2000, el LEP s'atur definitivament i es comen a desmantellar per fer servir el seu tnel en la cosntrucci del nou LHC.

Les energies de collisi assolides en el sistema centre de masses cada any de funcionament del LEP 2, i la lluminositat integrada corresponent recollida a l'experiment DELPHI, poden veure's a la taula segent:



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86187" title="Miquel Calada i Olivella" nonfiltered="4261" processed="4248" dbindex="34507">
Miquel Calada i Olivella, tamb conegut com a Mikimoto, s un periodista catal nascut el 13 d'agost de 1965 a Sabadell.

Com a periodista radiofnic, destaquen els programes a Catalunya Rdio:
 Catalunya DX;
 En Pijama el cap de setmana;
 Mikimoto Club;
 Pasta Gansa;

En el mn de la televisi, ha presentat i dirigit diversos programes:
 Oh, Bongnia, TV3 (1987);
 Mikimoto Club, TV3;
 Mikimoto Clip, La 2;
 Persones Humanes, TV3 (1993-1996);
 Solvncia Contrastada, TV3;
 Afers exteriors, TV3 (2003-2007);
 El mtode Larson, TV3 (2005);
 Prohibit als tmids, TV3 (2006);

Tamb ha participat com a actor a la pellcula Les aparincies enganyen de Carles Balagu (1991).

s cofundador, juntament amb Carles Cun, del Grup Flaix, que inclou les emissores Flaix FM i Rdio Flaixbac i el canal de televisi Flaix TV.

Al 2007 va presentar la Marat de TV3 contra les malalties cardiovasculars (Marat de TV3 contra les malalties cardiovasculars)

Enllaos externs.
 Flaix FM;
 Rdio Flaixbac;
 Breu biografia;
 Miquel Calada a IMDB;
Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86188" title="Joan Baptista Cabanilles" nonfiltered="4262" processed="4249" dbindex="34508">
Joan Baptista Josep Cabanilles (batejat a Algemes el 6 de setembre de 1644 - Valncia, 29 d'abril de 1712) va ser un organista i compositor de msica barroca.

Cabanilles va comenar la seua carrera musical probablement com a cantant del cor en l'esglsia local. Ms tard va estudiar per a sacerdot en la catedral de Valncia, estudis que incloen una formaci musical. El 15 de maig de 1665, amb 20 anys, va ser nomenat segon organista de la catedral. Mort el seu predecessor un any desprs, es converteix en primer organista, ocupant un lloc on l'havien precedit intrprets prestigiosos com Nicolau Mariner, Jeroni de la Torre i Andreu Peris. El 22 de setembre de 1668 va ser ordenat sacerdot. Va mantenir el seu lloc de primer organista durant 45 anys, per a partir de 1703 la seua salut va provocar que fra substitut sovint. De 1675 a 1677 tamb es va encarregar de la formaci dels joves del cor de la catedral.

Moltes de les composicions de Cabanilles sn virtuoses i avanades per al seu temps. La majoria dels seus manuscrits es conserven a la Biblioteca de Catalunya. S'han conservat innumerables composicions per a orgue (tientos, tocates, cercaviles i altres obres) aix com diversos obres polifniques per a conjunts de fins a 13 veus.

 Bibliografia .
 Arsenio Garcia-Ferreras: Juan Baptista Cabanilles. Sein Leben und Werk (Die Tactes fr Orgel) (Dissertaci). Bosse, Ratisbona 1973, ISBN 37-649-2086-6.
M. Roubinet,  Juan Cabanilles , en: Gilles Cantagrel (dir.), Guide de la musique d'orgue, ditions Fayard 1991, ISBN 2-213-02772-2;

 Enllaos externs .
 Algunes obres en format MIDI;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86189" title="Riu Shing Mun" nonfiltered="4263" processed="4250" dbindex="34509">


El Shing Mun (xins:    ) s un riu de l'rea de Sha Tin, a Hong Kong, Xina.

Histria.
El riu Shing Mun original naixia a Needle Hill, i desembocava a l'antiga Sha Tin Hoi, una badia poc profunda. Quan la badia de Sha Tin Hoi va ser reclamada i es va convertir en una nova ciutat, el riu Shing Mun es va estendre per un canal artificial de 7 km de longitud i 200 m d'amplada, construt al mig de l'rea, per desembocar al port de Tolo. Altres rius que desembocaven a Sha Tin Hoi ara sn afluents del riu Shing Mun, o d'una de les seves nullahs.

El canal del riu Shing Mun s'extn des de l'rea de Tai Wai, a travs del centre de la ciutat de Sha Tin, fins al port de Tolo. T tres afluents principals, anomenats Tai Wai Nullah, Fo Tan Nullah i Siu Lek Yuen Nullah. Al llarg del riu Shing Mun hi ha edificis residencials, comercials i industrials de gran alada, amb nombrosos desenvolupaments demogrfics al voltant. Es van construir diversos ponts per connectar les dues ribes del Shing Mun.

Problemes de contaminaci.
El riu Shing Mun va estar fortament contaminat per vessaments indiscriminats de residus ramaders, industrials, comercials i domstics. La contaminaci orgnica total d'aquests vessaments era igual a una poblaci equivalent de 160.000 habitants als anys 80. En aquella poca, era molt difcil trobar cap sser viu al riu.

La qualitat de l'aigua del riu Shing Mun ha millorat de dolenta a bona en els termes de l'ndex de qualitat de l'aigua des de 1993. Tamb han reaparegut formes de vida al riu, com ara peixos i invertebrats.

Es va construir un banc artificial al riu, al llarg d'una secci de 250 metres prop de Man Lai Court, on hi havia unes acumulacions relativament greus de sediments i problemes d'olors.

s actual.

Tot i que el riu Shing Mun es va dissenyar principalment per al drenatge de l'aigua de pluja de Sha Tin (amb una conca de 37 km), tamb s una lloc d'esbarjo popular per practicar el rem (esport) o la pesca, o tamb per caminar o anar amb bicicleta per la riba.  

S'hi practiquen esports aqutics com el rem, la canoa, el kayak o les curses de barques drac. Hi ha dos llocs per amarrar les barques, un a Yuen Wo Rd i l'altre a Shek Mun. El riu Shing mun t un estndar de 2.000 metres de llarg per a les regates.

Enllaos externs.

  EPD - Millores al riu Shing Mun;
 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86194" title="Whiskyn's" nonfiltered="4264" processed="4251" dbindex="34510">
Whiskyn's s un grup de rock catal nascut a Reus (Tarragona) amb el nom de Whisky'ns Cullons a mitjans de 1992, desprs de la dissoluci del grup Terrat 26 (1989-1991). Els seus components sn Joan Masdu, Manuel Lucio, Gerard Roca i Nando Oterino. Tamb han passat pel grup Xavier Llorach, Jose Luis Snchez, Cesc Sol i Toni Daz. 

Discografia.
 Maqueta (1992);
 Whisky'ns cullons (1994);
 Toc al dos (1996);
 Lila (1997);
 De la nit al dia (1999);
 Lluny (2001);
 On (2004);
 Souvenirs (2005);
 Reus-Pars-Londres (2007);

Participacions
 Els Joves (1993);
 Com un Hurac (1996);
 Altres canons de Nadal, 2 (2002);
 Deixa't estimar en catal-2 (2002);
 Remixes Global 06 (2006);
 El disc de la Marat (2006);

Histria.
Primers discos.
El desembre de 1992 enregistren la seva primera i nica maqueta com a Whisky'ns cullons als estudis Entrepins de Tarragona, i el maig de 1993 enregistren el seu primer disc, compartit amb dos grups ms (Impresentables i Alta tensi) sota el ttol genric de "Els joves" (Alleluia Records). La presentaci del disc es fa amb un concert dels tres grups a la sala Zeleste de Barcelona el dia onze de setembre del mateix any. Aquell mateix estiu fan ms d'una vintena de concerts per diferents pobles de Tarragona.

L'octubre de 1994 surt al mercat el primer L.P. ntegrament de la banda, que porta per ttol el mateix nom del grup: "Whisky'ns cullons" (Alleluia records). La gravaci es realitza als estudis Trama de Badalona. 

A comenaments de 1996 graven el seu segon disc "Toc al dos" (Alleluia records) amb producci de Joan Reig (bateria de Els Pets) i on hi destaquen les collaboracions de Ricard Puigdomnech (guitarrista dels Trogloditas), Xavier Macaya (violinista de Llus Llach) i Nando Yuste (Camlics). La presentaci del disc es celebra amb un concert a la sala Bikini de Barcelona el 24 d'abril. Parallelament, es duu a terme l'enregistrament del vdeo-clip de la can "Broker" a crrec d'Orestes Lara. El grup tamb collabora amb la can "Home de mn" en el disc recopilatori homentatge a Neil Young "Com un Hurac" (DiscMedi), junt amb les formacions ms destacades del panorama musical catal: Sopa de Cabra, Els Pets, etc  La ruta de concerts de "Toc al dos" finalitza a finals d'estiu de 1997 amb un balan de ms de seixanta concerts per arreu del Principat, Pas Valenci i Illes Balears. 

Canvi de discogrfica i de nom.
El grup canvia de companyia discogrfica i signa contracte amb DiscMedi. Al mateix temps tamb canvia d'oficina de contractaci i fitxa per RGB Management. Durant la tardor d'aquest mateix any enregistren el seu tercer disc: "Lila" (DiscMedi), als estudis Aurha d'Esplugues de Llobregat sota la producci artstica del guitarrista Marc Grau i el bateria de Els Pets, Joan Reig. La presentaci oficial del disc es celebra a la Sala Bikini de Barcelona el 26 de mar. Parallelament s'enregistra el vdeo-clip del primer single: "Guia'm". La gira de l'any 1998 compta amb un total de 40 concerts pel Principat de Catalunya i illes Balears dels que cal destacar els realitzats a: Doctor Music Festival, Msica Viva de Vic, Fira del Disc de Barcelona, Reus i Girona, Sala Bikini, Senglar Rock de Prades. A partir d'aquest tercer disc el grup decideix escurar-se el nom i passa a dir-se Whiskyn's. El gener del 1999 comencen una gira acstica pels teatres d'arreu de Catalunya que durar fins al mes de juny. 

A l'estiu de 1999 any es reemprenen els concerts elctrics de la gira "Lila" i simultniament es comena la pre-producci del quart disc titulat "De la nit al dia". La gravaci la realitza Maurizio Tonelli als estudis Aurha d'Esplugues de Llobregat, durant el mes de setembre'99, sota la producci artstica de Josep Thi (Sopa de Cabra). El disc compta amb collaboracions destacades com la de Llus Gavald (Els Pets). "De la nit al dia" surt al mercat a mitjans d'octubre '99. La gira acaba el setembre amb un balan total (2000-2001) de 65 concerts, destacant a la Plaa Major del Mercat de la Msica Viva de Vic davant de 15.000 persones i al 25 aniversari de Diari Avui al Palau Sant Jordi de Barclona davant de 14.000 persones.

Durant tot el mes de setembre de 2001 el grup enregistra "Lluny", el seu cinqu disc, sota la producci artstica de Josep Thi. Les mescles i mastering es realitzen als estudis Music Lan d'Avinyonet de Puigvents durant la primera quinzena d'octubre 2001. L'enginyer de so s Joan Trayter. Surt al mercat al novembre del mateix any i paralellament comena a Reus la "Gira Lluny 01-02" que portar de nou al grup per tota la geografia catalana.

La primavera 2002 Whiskyn's compleixen el 10 aniversari com a formaci i ho cellebren amb un concert especial a L'Espai de Barcelona el 26 de maig del 2002 acompanyats d'un seguit de convidats de luxe, tots ells components de les principals bandes de l'escena musical catalana, amb qui Whiskyn's han compartit cartell diverses vegades al llarg d'aquests deu anys i que en aquesta ocasi els ajuden a repassar les canons ms representatives de la banda. Els msics convidats sn: Llus Gavald i Joan Reig (Els Pets), Pemi Fortuny (Lax'n' Busto), Gossos, Ricard Puigdomnech (Los Trogloditas), Josep Thi (Sopa de Cabra), Titot (Brams).

Whiskyn's sn els escollits per a inaugurar, el mes d'octubre, el Primer Circuit Catal de Sales, que es posa en marxa grcies a la iniciativa de Ressons i ASACC i que duu al grup a tocar per tretze de les millors sales de concerts de Catalunya. L'any 2002 es tanca amb un balan de 50 concerts de la "Gira Lluny" dels que, a part dels realitzats per tota la geografia catalana, en destaquen els que el grup fa, per primer cop, fora dels Pasos catalans a poblacions com ara Cceres i Badajoz. El desembre d'aquest any s'edita el disc de nadales "Altres canons de Nadal, 2" (Msica Global) en el que el grup hi participa amb la can indita "Nadal en soledat", composada expressament per a l'ocasi.

Nou canvi de discogrfica.
El grup fitxa per a Musica Global, qui publica On. Durant tot el desembre de 2003 el grup es concentra als estudis Tvoli del Vendrell per gravar el seu nou disc (el sis de la seva trajectria) sota la producci artstica de Pemi Rovirosa i mesclat per Marc Parrot als estudis Grabaciones Silvestres. La producci del disc finalitzar als estudis Impact Mastering on es fa el masteing del disc. El disc es titula On ja que aquest s un clar posicionament del grup tant musical com pel que fa al missatge de les lletres. 

A finals del mateix mes d octubre el grup edita Souvenirs (Msica Global), el seu set i nou disc gravat durant l estiu d aquest mateix any. Souvenirs consolida el grup com a compositors d exquisites melodies en canons on les guitarres, unes bases rtmiques crues, les harmonies vocals i els sintetitzadors hi juguen un paper molt important. La producci artstica feta a mida. Una producci crua, despullada i al mateix temps plena de detalls que, dirigida per Pemi Rovirosa, gravada per Jess Rovira i mesclada i masteritzada per Marc Parrot, esdev la ms transgressora de la discografia del grup. Souvenirs compta amb la collaboraci de diversos msics convidats, com sn: Marc Ros (Sidonie), Alba Pelliss (violins), Caterina Comes (violes), David Ferrs (cellos), i Jaume Aguza (acordi). Tots els teclats i sintetitzadors han estat gravats per ngel Santiago, que acompanyar en directe durant la gira. El dia 1 de novembre de 2005 es dna el tret de sortida a la Gira Souvenirs 2005-2006 amb un concert de presentaci del disc cellebrat a les barraques de Girona, dins el marc de les festes de Sant Narcs.

El grup participa en la Marat de TV3 amb l'edici del disc de la marat, en el que presenten una versi de Gaudeix del silenci, original del Depeche Mode.

Premis.
 Guanyadors del certamen de promoci musical UT-93 Msica (1992);
 Guanyadors del concurs musical tarragon "Canya'n'roll 94" (1994);
 Els ms populars del '99 (1999) de la Cadena Cope-Cadena 100;
 Premi Enderrock a "La millor portada de disc" (2000);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86196" title="1. Fuball-Club Kaiserslautern" nonfiltered="4265" processed="4252" dbindex="34511">

El 1. F.C. Kaiserslautern, nom complert, 1. Fuball-Club Kaiserslautern , s un club de futbol alemany de la ciutat de Kaiserslautern.

 Histria .
El club es va fundar el 2 de juny del 1900. Diverses fusions i absorcions al llarg dels anys han contribuit a formar l'actual club. Aquestes foren: 
 1900: Germania 1896 i FG Kaiserslautern s'uneixen per formar el FC 1900 Kaiserslautern.
 1909: FC Palatia (1901) i FC Bavaria (1902) s'unixen al club i formen el FV 1900 Kaiserslautern.
 1929: Es fusiona amb SV Phnix, esdevenint FV Phnix-Kaiserslautern.
 1932: Es renombra adoptant el seu nom definitiu 1. FC Kaiserslautern.

 Palmars .
 4 Lliga alemanya de futbol: 1951, 1953, 1991, 1998.
 2 Copa alemanya de futbol: 1990, 1996.

 Jugadors destacats .
Horst Eckel;
Werner Kohlmeyer;
Werner Liebrich;
Fritz Walter;
Ottmar Walter;
Michael Ballack;
Mario Basler;
Andreas Brehme;
Hans-Peter Briegel;
Miroslav Kadlec;
Hany Ramzy;
Pavel Kuka;
Miroslav Klose;
Stefan Kuntz;
Olaf Marschall;
Ciriaco Sforza;
Klaus Toppmller;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86198" title="Muhammad Al" nonfiltered="4266" processed="4253" dbindex="34512">


Muhammad 'Al  Pasha al-Mas'ud ibn Agha (rab:               (Mu ammad  Al  B x ), albans: Mehmet Ali Pasha, en turc: Kavalal  Mehmet Ali Pa a) (Kabala, Imperi otom, 1769 - Alexandria, 1849), poltic egipci, governador (w li) d'Egipte i Sudan, considerat el fundador de l'Egipte modern. La dinastia que va implantar man sobre Egipte i Sudan fins la Revoluci Egpcia de 1952.

Referncies.


Enllaos externs.
  IslamicArchitecture.org - Mesquita de Muhammad Ali Al-Pasha ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86201" title="Zenbia Camprub i Aymar" nonfiltered="4267" processed="4254" dbindex="34514">
Zenbia Camprub i Aymar (Malgrat de Mar, 31 d'agost del 1887 - San Juan de Puerto Rico, 28 d'octubre del 1956) va ser escriptora i traductora, especialment de Tagore. El 1916 es cas amb Juan Ramn Jimnez, de qui en va ser secretria i collaboradora. Sign sovint com a Zenobia Camprub de Jimnez.

Biografia.
Filla d'un militar catal i d'una porto-riquenya de famlia culta i rica, reb l'educaci primria de sa mare i de tutors particulars. El 1902 inici la seva carrera literria escrivint el relat autobiogrfic Malgrat i en anys successius public alguns contes en angls a revistes americanes.  Desprs de separar-se els seus pares, visqu als Estats Units des dels 18 als 22 anys. Va fer un curs de literatura anglesa a la Columbia University (1908-1909). Entr en contacte amb el feminisme americ i lleg els clssics anglesos i espanyols; tamb nasqu el seu inters per l'obra de Rabindranath Tagore. Vora el 1912 s'establ a Madrid i, poc desprs, es llicenci en Filosofia i Lletres. A la  famosa Residencia de Estudiantes hi conegu el 1913 el que seria el seu futur marit. A l'any 1915 encet les seves traduccions de Tagore amb La lluna nova, passat de l'angls al castell. 

A l'any 1916 es cas amb Juan Ramn Jimnez i, a partir d'aquell moment, la seva vida s'orient en tres lnies: ajudar el seu esps en les tasques professionals (en ser traductora, correctora d'estil, secretria, agent...), continuar les traduccions de Tagore -amb la collaboraci del seu marit-  i prestar suport a tota mena d'activitats socials: collabor amb El Ropero de Santa Rita i La Visita a Domicilio i  el 1919 fund a Madrid l'associaci La enfermera a domicilio, un servei assistencial sense nim de lucre. A l'any 1926 es fund el Lyceum Club Femenino i en fou elegida secretria.  

En esclatar la Guerra Civil el 1936, el matrimoni acoll en un pis de Madrid uns quants nens, refugiats de guerra. Poc desprs, marxaren a Nova York, on s'havien establert els germans Camprub. Visqueren a La Havana (1937-1939), Nova York (1939-1943) i Washington (1943-1951), poca aquesta darrera en qu fou contractada com a professora d'espanyol a la universitat de Maryland (1944-1951). A l'any 1951, els Jimnez s'installaren definitivament a Puerto Rico; Zenbia aconsegu plaa de professora a la universitat de Ro Piedras. Moriria de cncer el 1956.

En el balan de la seva obra cal destacar en primer lloc les traduccions de Rabindranath Tagore; encara que hom els ha retret les excessives llibertats respecte l'original, segueixen sent les de referncia pel que fa al castell. Zenbia Camprub tamb se signific per l'impuls que don a la difusi de la llengua i la cultura espanyoles als Estats Units, especialment quan treball a la Universitat de Maryland.

 Bibliografia .
Escrits de Zenbia Camprub.
 Malgrat: relato autobiogrfico a Ateneu nm. 1 (primavera del 1992);
 Diario Traduccin l'original angls, edicin y notas, Graciela Palau de Nemes. Madrid: Alianza Editorial - Ro Piedras: Universidad, 1991-1995;
Volum I (Cuba 1937-1938);
Volum II (Estados Unidos 1939-1950);

 Traduccions .
 John Millington Synge. Jinetes hacia el mar . Madrid: Juan Ramn Jimnez, 1920;

 Traduccions de Tagore .
majoria dels ttols s'han publicat diverses vegades. S'indiquen nicament les primeres edicions, quan han estat localitzades

 Rabindra Nath Tagore Seleccin y prlogo de Jos Gorostiza. Mxico D.F.: Cultura, 1922;
 Obra escojida  Madrid: Aguilar, 1955;
 Obra lrica escojida  : lrica breve, teatro, cuento, aforismo, escuela Madrid: Aguilar, 1956;

 El asceta (Sanyasi) Madrid: Tip. ngel Alcoy, 1918;
 El cartero del rey (poema dramtico) Madrid: Tip. ngel Alcoy, 1917;
 Chitra (poema lrico) Madrid: Imp. Fortanet, 1919;
 Ciclo de la primavera: Comedia Madrid: Imp. Fontanet, 1918;
 La cosecha (poemas) Madrid: Lit. ngel Alcoy, 1918;
 Entrevisiones de Bengala. Poema de Kabir Barcelona: Plaza y Jans, 1965;
 La fujitiva  : poemas Madrid: J.R.Jimnez-Zenobia Camprub, 1922;
 La hermana mayor y otros cuentos Buenos Aires: Losada, 1948;
 El jardinero Madrid: J.R.Jimnez-Zenobia Camprub, 1922 (4a. ed.);
  Jardinillos de Navidad y Ao Nuevo Madrid: A.Gimnez, 19??
 La luna nueva: poemas de nios Madrid: Imp. Clsica Espaola, 1915 ;
 Malini (poema dramtico) Madrid: Tip. ngel Alcoy, 1918;
 Mashi y otros cuentos Madrid: Tip. Fortanet, 1920;
 Morada de paz (Shantiniketan) Madrid: Est. Tip. Fortanet, 1919;
 El naufragio  Barcelona: Plaza y Jans, 1964;
 Ofrenda lrica. Gitanjal. Poemas Buenos Aires: Losada, 1952;
 Pjaros perdidos (sentimientos) Madrid: Tip. ngel Alcoy, 1917;
 Las piedras hambrientas y otros cuentos Madrid: s.n., 1918;
 Recuerdos Barcelona: Plaza y Jans, 1961;
 Regalo de amante: poemas Madrid: Imp. de Fortanet, 1919;
 El rey del saln obscuro (poema dramtico) Madrid: Tip. ngel Alcoy, 1919;
 El rey y la reina (poema dramtico) Madrid: Tip. ngel Alcoy, 1918;
 Sacrificio (poema dramtico) Madrid: Tip. ngel Alcoy, 1919;
 El sentido de la vida. Nacionalismo Madrid: Aguilar, 1968;
 Trnsito (poemas) Madrid: Est. Tip. Fortanet, 1920;

 Textos de Zenbia Camprub referits a Juan Ramn Jimnez .
 Zenobia Camprub, Juan Ramn Jimnez; edicin de Arturo del Villar Cuadernos de Zenobia y Juan Ramn Madrid: Los Libros de Fausto, 1987-1994;
 Zenobia Camprub Juan Ramn y yo, ros que se van Madrid: Grf. Luis Prez, 1971;
 Zenobia Camprub, Juan Ramn Jimnez; estudio preliminar de Ricardo Gulln Monumento de amor: cartas Juan de Puerto Rico: La Torre, 1959;
 Juan Ramn Jimnez, Zenobia Camprub; estudio preliminar de Ricardo Gulln Poemas y cartas de amor Santander: Sur, 1986;
 Zenobia Camprub Vivir con Juan Ramn Madrid: Los Libros de Fausto, 1986;

 Edicions de textos de Juan Ramn Jimnez.
 Juan Ramn Jimnez Hijo de la alegra Madrid: El Observatorio, 1986;
 Juan Ramn Jimnez Luz de la atencin (libro indito) Madrid: El Observatorio, 1986;
 Juan Ramn Jimnez Poesa en prosa y en verso (1902-1932) escogida para los nios Madrid: Signo, 1932;

 Obres sobre Zenbia Camprub .
 Unidad : cuaderno de textos de Zenobia y Juan Ramn y estudios juanramonianos Moguer: Ediciones de la Fundacin Juan Ramn Jimnez, 1997- semestral;
 Ateneu. Revista Cultural de Malgrat i l'Alt Maresme Malgrat: 1992- semestral;

 Graciela Palau de Nemes La Guerra Civil en el "Diario" de una exiliada: Zenobia Camprub de Jimnez;

 Antonio Portero Soro Eros y Thnatos: tres mujeres y un poeta La Orotava: Sofelguera, 2005;
 Congreso internacional en homenaje a Zenobia Camprub Huelva: Artes grficas Girn, 2001;
 Antonio Portero Soro Zenobia Camprub: amor, lucha y esperanza Moguer: El Autor, 2000;
 Toms Sarramia De Zenobia Camprub a Rabindranath Tagore: reflejos de un epistolario  a Por los caminos de los otro New Delhi: Indian Council for Cultural Relations, 1997;
 Homenatge a Zenbia Camprub Malgrat de Mar: Ajuntament, 1994;
 Joan Figueres i Guxols Zenbia Camprub i Aymar, quan la traducci s una vocaci (??) 1990;
 Francisco Hernndez-Pinzn Jimnez Mis recuerdos personales: Zenobia Camprub en su trabajo gustoso Madrid: Boletn de la Institucin Libre de Enseanza, 1988;
 Arturo Echavarra, Yudit de Ferdinandy Zenobia Camprub de Jimnez (1887-1987) San Juan: Universidad de Puerto Rico, 1987;
 Graciela Palau de Neves Inicios de Zenobia y Juan Ramn Jimnez en Amrica Madrid: Fundacin Universitaria Espaola, 1982;
 Toms Sarrama Zenobia Camprub: eslabn hispnico de Rabindranath Tagore New Delhi: Indian Council for Cultural Relations, 1981;

Enllaos.
 Casa Museu Zenobia y Juan Ramn Jimnez de Moguer;
 Sala Zenobia y Juan Ramn Jimnez  a la Universidad de Ro Piedras;
 Pgina de la famlia Jimnez ;
 Biografia ;
 Plana web de la revista Ateneu ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86202" title="Jon Postel" nonfiltered="4268" processed="4255" dbindex="34515">
Jonathan Bruce Postel (6 d'agost de 1943 - 16 d'octubre de 1998), de la Universitat de Califrnia, va ser, des del 1969 i fins a la seva mort, un dels personatges ms influents en la definici d'Internet com a editor dels RFC, els Request for Comments, una srie de documents en qu es defineixen tots els estndards, investigacions, metodologies i innovacions relacionades amb Internet. Des d'aquest lloc, va treballar en l'estandarditzaci de tot all relacionat amb la xarxa i va ser el responsable de la definici de la famlia de protocols TCP/IP: l'RFC 791 (protocol IP), l'RFC 792 (protocol ICMP) i l'RFC 793 (protocol TCP). Altres protocols en els quals tamb va participar sn l'SMTP (correu electrnic) i el DNS (resoluci de noms).
 
Enllaos externs.
 Galeria de hackers famosos. II - Jon Postel;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86204" title="Sex Pistols" nonfiltered="4269" processed="4256" dbindex="34516">
Els Sex Pistols van sser, tot i la seva curta existncia, un grup angls de punk molt influent. A travs dels seus singles crus i nihilistes, i les seves violentes posades en escena, el grup va revolucionar la idea del que podia ser el Rock and Roll. Al Regne Unit, el grup va ser considerat perills per a la majoria de la societat, i va ser prohibit a tot el pas; als Estats Units no hi van tenir el mateix impacte, per un nombre incomptable de grups als dos pasos van inspirar-se en la fora de la seva msica, mentre que molts altres van inspirar-se en la seva tica anarquista i indiferent al sistema.

El guitarrista Steve Jones i el bateria Paul Cook eren habituals d'una tenda regentada pel seu mnager, Malcolm McLaren; i el baixista Glen Matlock hi treballava. El vocalista John Lydon, que ms tard actuaria sota el nom de Johnny Rotten, va conixer la resta del grup a la tenda i aquests li van demanar qua s'uns a la banda. Mentre el grup tocava rock and roll senzill de manera salvatge i a un volum molt alt, Rotten cantava amb arrogncia sobre l'anarquia, l'avortament, violncia, feixisme, i apatia; sense Rotten, el grup no s'hagus enfrontat al govern angls, ja que ell es va ocupar de definir la direcci conceptual del grup, calculada per a ser el ms confrontacional i amenaadora possible. La publicitat causada per al seu primer single, "Anarchy in the U.K.", va fer que la seva discogrfica de llavors, EMI, els acomiads. Van acomiadar a Matlock abans de treure el segent single, "God Save the Queen", que va ser publicat per Virgin; va ser censurat a la BBC. Matlock va ser reemplaat per Sid Vicious, un problemtic noi de carrer qui, a diferncia d'els altres membres del grup, no sabia tocar el seu instrument.
  
En 1976 Sex Pistols signa contracte amb EMI. Una veritable paradoxa, una important discogrfica, digne exemple de l establishment, fa negocis amb el grup, fins aleshores, ms virulent de l escena punk. La companyia va dir: Sex Pistols s un grup pop, de la tendncia musical coneguda com punk rock. Els Sex Pistols foren prohibits en gaireb tots els llocs de la gira que havien preparat, de 23 llocs solament van poder realitzar el seu concert en tres. El punk segu creixent sortejant tota mena de control. Creua Nova York i d'all s estengu a resta Amrica del Nord, amb exponents com els Ramones, The Stooges. 
Els Pistols foren prohibits en rdio i televisi, els seus recitals solament s informaven de boca a boca i tocaven en llocs com el cinema de Londres o en la discoteca Lafayette sota el pseudnim de SPOTS (Sex Pistols on Tour Secretely).

Discografia.

lbums.
Never Mind the Bollocks, Here's the Sex Pistols, 28 d'octubre de 1977.
The Great Rock 'n' Roll Swindle, 26 de febrer de 1978 (Banda Sonora de la pellculacula, pstum);

Singles.
 "Anarchy in the UK / I Wanna Be Me", 26 de novembre de 1976.
 "God Save the Queen", 27 de maig de 1977.
 "Pretty Vacant / No Fun", 2 de juliol de 1977.
 "Holidays in the Sun / Satellite", 15 d'octubre de 1977.
 "No Feelings" / 12 de desembre de 1977.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86205" title="Electroqumica" nonfiltered="4270" processed="4257" dbindex="34517">

L'electroqumica s la branca conjunta de la qumica i fsica que estudia els efectes dels fenmens electromagntics sobre l'estructura de la matria i la conversi d'aquesta en energia elctrica.

 Si una reacci qumica s provocada per un voltatge extern, o si es genera un voltatge durant una reacci qumica, com en una bateria, la reacci qumica s una reacci electroqumica. En general, l'electroqumica tracta les reaccions d'oxidaci i reducci que estan fsicament  separades. L'estudi de la transferncia directa de crrega d'una molcula a un altre no forma part de l'electroqumica.

Reaccions Redox.


Els processos electroqumics, sn reaccions redox (de "red"ucci/"ox"idaci), on l'energia s generada per una reacci espontnia que produeix electricitat, o altrament una reacci qumica estimulada per un corrent elctric. En una reacci de redox, l'estat d'oxidaci d'alguns toms canvia com a resultat d'una transferncia d'electrons.

Per exemple, durant l'oxidaci de ferro, el ferro amb estat d'oxidaci 0 es transforma en ferro(II) i l'oxigen(0) en oxigen(-2).
;

 Els elements implicats en una reacci electroqumica sn caracteritzats pel nombre d'electrons que t cada tom. L'estat d'oxidaci d'un i s el nombre d'electrons que ha acceptat o de donar, comparat amb el seu estat neutral (que es defineix com a estat d'oxidaci de 0). Si un tom o i fa donaci d'un electr en una reacci el seu estat d'oxidaci augmenta, si un element accepta un electr el seu estat d'oxidaci disminueix.

Per exemple quan reacciona el sodi amb clor, el sodi dna un electr i queda amb un estat d'oxidaci de +1. El clor accepta l'electr i passa a un estat d'oxidaci de -1. El signe de l'estat d'oxidaci (positiu/negatiu) de fet es correspon amb el valor de la crrega electrnica de cada i. L'atracci dels ions de sodi i clor amb crregues oposades, provoca la formaci d'un enlla inic.

La prdua d'electrons d'una substncia s'anomena oxidaci, i el guany d'electrons reducci.

Na0   Na+ + e-  (Oxidaci);
Cl0 + e-    Cl-   (Reducci);
Na0 + Cl0    NaCl  (Reacci redox);

Celles electroqumiques.


Una cella electroqumica s un aparell capa de produir corrent elctric a partir de l'energia alliberada per una reacci redox espontnia. Aquesta classe de cella tamb es coneix com cella galvnica o cella voltaica, anomenades en honor de Luigi Galvani i Alessandro Volta, dos dels cientfics que dirigien experiments en reaccions qumiques i corrent elctric a finals del segle XVIII.

En una cella galvnica l'node es defineix com l'elctrode on ocorre l'oxidaci i el ctode s l'elctrode on t lloc la reducci.

Bateries.


Una bateria s una cella electroqumica o una agrupaci d'aquestes, que pot produir corrent continu a un voltatge constant. Els principis electroqumics que permeten el funcionament d'una bateria, sn els mateixos que en les celles electroqumiques, tanmateix una bateria no necessita components auxiliars com ponts salins.
		 
Principals tipus de bateries;
Pila;
Bateria de mercuri;
Bateria de plom;
Bateria de liti;
Bateria de flux;
Pila de combustible;

Corrosi.


La corrosi s el terme aplicat al rovell dels metalls provocat per un procs electroqumic, per exemple el rovell vermells de ferro, la plata ennegrida, i la corrosi vermella o verda que pot aparixer en el coure i els seus aliatges, com el llaut, etc...

Electrlisi.


Les reaccions redox espontnies produeixen electricitat, s a dir, provoquen el moviment d'electrons a travs d'un cable en un circuit elctric. L'electrlisi s el pas invers, usant una font externa d'energia elctrica es provoca una reacci qumica no espontnia, aquest procs t lloc en un compartiment anomenat cella electroltica. Els principis implicats en l'electrlisi sn els mateixos que els de les celles electroqumiques. 

Per exemple en l'electrlisi del clorur sdic, s'usa electricitat per a separar la sal en els seus components, clor i sodi.
node (oxidaci): ;
Ctode (reducci): ;
Reacci global: ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86207" title="Josep Melcior Gomis i Colomer" nonfiltered="4271" processed="4258" dbindex="34518">
Josep Melcior Gomis i Colomer (Ontinyent, 6 de gener de 1791   Pars, 27 de juliol de 1836), va ser un compositor valenci del Romanticisme.

 Biografia .
 Primers anys .
Va naixer a la ciutat d'Ontinyent el 6 de gener de 1791. Fill de msic i pintor Josef Gomis, va estudiar a la Capellania de l'Assumpci de Santa Mara d'Ontinyent. Una de les capellanies ms importants econmicament del Pas Valenci. Les llions de msica van arribar per part de Antoni Soriano, granb mestre de capella de Santa Mara. En aquestos anys, els Gomis es relacionen amb els Osca, famlia poderosa manica del Pas Valenci, resident a Ontinyent. A la edat de 10 anys, Gomis marxa a Valncia.

Va estudiar amb Joan Pons, Mestre de Capella de la Catedral de Valncia i les seues primeres composicions van ser de carcter religis. A Valncia va viure amb Masarnau. Des de Valncia eren diversos els viatges que realitzava a Ontinyent i a Els Alforins; on descansava a les propietats de Miquel Osca i Guerau, a l'heretat de La Nova Alcdia. Va viure diversos actes revolucionaris a Valncia, per per qestions de la guerra del Francs, Gomis es trasllad a Madrid, on va estrenar el drama unipersonal (amb un personatge sol i estrenat prviament a Valncia) La aldeana sense massa xit.

 Vida entre Pars i Londres .
Degut a la seua vinculaci amb la facci liberal va haver d'exiliar-se a Frana en pujar al tron Ferran VII, l'any 1823. Va viatjar a Pars. Amic de Masarnau, Berlioz, Rossini, Meyerbeer, va comenar a obtenir renom en els cercles parisins.

El 1827 va viatjar a Londres on va estrenar la cantata L'hivern amb molt bona acollida i on va publicar diverses canons sobre tema espanyol.

 Retorn a Pars .
Retornat a Pars compon diverses peres sobre text francs entre les que cal esmentar Le diable  Seville, Le portefaix, Rok le barbu i Le revenant. D'aquesta darrera pera se n'ha fet una edici crtica a crrec de l'Instituto Complutense de Ciencias Musicales el 2001, que posteriorment es va representar al Teatro de la Zarzuela de Madrid i a Tolosa de Llenguadoc. La ploma sarcstica d'Hector Berlioz que tant va arremetre contra Rossini, sempre va ser complaent amb la msica de Josep Melcior Gomis. L'obra Gomisiana, mplia i complexa, posseeix un carcter diferent i molt personal, front a la msica italianitzant imposada per Rossini.

Tamb va compondre msica incidental per al drama Aben Humeya de Francisco Martnez de la Rosa, i un manual de cant fams a l'poca que es va utilitzar a Mxic i als Estats Units. Aquest manual de cant va estar recomanat per Boieldieau i el mateix Rossini.

 l'Himne de Riego .
Se li ha atribut l'autoria de lHimne de Riego, himne cantat a diverses revolucions, i Himne oficial de la Repblica Espanyola, encara que aquest extrem no est totalment demostrat. No obstant aix, l'any 1823 es va publicar un manual de canons patritiques de Cabrerizo on l'himme de Riego i diversos himnes restants son signats pel propi Melcior Gomis. Tamb es conserven documents del ministeri d'Interior Francs on se cita a Gomis com l'Autor de l'Himne de Riego. A ms es conserven imatges de l'original que es conservava a Ontinyent, grcies a l'herncia arreplegada pel msic Bonastre, el que confirma quasi totalment l'autoria. Actualment l'investigador Miquel ngel Mrcia i Cambra est intentant demostrar els orgens musicolgics de l'himne de Riego, com ja apuntara Joan Fuster. L'himne t arrels musicolgiques d'una can popular d'Ontinyent i les comarques centrals valencianes.

Josep Melcior Gomis s el compositor espanyol ms internacional del segle XIX, i la seua figura est actualment en revitalitzaci.

L'any 2005 es van identificar a l'arxiu histric d'Ontinyent un manuscrit amb la segona part indita del manual de Cant i Solfeig, que es troba en procs de estudi.

 peres .
Sensibilidad y prudencia o la Aldeana, Madrid, 1821;
Le Favori, no estrenada, 1829;
La Damne, no estrenada, 1831;
Le Diable  Seville, Pars, 1831;
Botany Bay, no estrenada, 1832;
Le Revenant, Pars, 1833;
Le Portefaix,  Pars, 1834;
Le Comte Julien, no estrenada, 1836;
Rock le Barbu, Pars, 1836;

Bibliografia.
 Carlos Gmez Amat, Historia de la Msica Espaola. Siglo XIX. Ed. Alianza Msica. Madrid, 1984. ISBN 84-206-8505-4;
 Dowling, John; Jos Melchor Gomis, Ed. Castalia, Madrid 1974.
 Gisbert, Rafael; Gomis, un msico romntico y su tiempo.;
 Miquel ngel Mrcia i Cambra, Una emprempta Esborrada, Revista "Alba", n 20, 2007.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86218" title="Norman Ernest Borlaug" nonfiltered="4272" processed="4259" dbindex="34519">


Norman Ernest Borlaug ( Cresco, Iowa, EUA 1914 ) s considerat per molts el "pare de l'agricultura moderna" i el pare de la revoluci verda. Els seus esforos en els anys 1960 per a introduir les llavors hbrides a la producci agrcola al Pakistan i la ndia va evitar que milers de milions de persones morissin de fam. El 1970 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau.

Primers estudis.
Fill de petits agricultors d'origen noruec, va cursar estudis primaris i secundaris al seu poble natal, per ingressar posteriorment a la Universitat de Minnesota, en plena Gran Depressi. All va pagar la seva educaci realitzant diverses feines. Va obtenir la seva llicenciatura en cincies forestals el 1937. Continuant amb els seus estudis el 1941 va obtenir el ttol, i el 1942 el doctorat, en fitopatologia, sota la direcci del Dr. I.C. Stackman, un dels creadors del programa cooperatiu entre la Secretaria d'Agicultura mexicana i la Fundaci Rockefeller, antiga Oficina d'Assumptes Especials. 

Treballs per la millora de la producci agrcola.
El 1944, es trasllad fins a Mxic, com a fitopatleg associat a aquest programa. El 1945, es trasllad a l'estat mexic de Sonora i especifcamente a la Vall del Yaqui, on va realitzar estudis sobre el blat i prctiques agronmiques. 

En els primers anys del programa, Borlaug i els seus companys de treball, Jos Rodrguez V, Benjamn Ortega, Leonel Robles, Roberto Osoyo Alcal, Ral Mercado, Alfredo Campos, Ignacio Narvez, entre d'altres, van enfocar els seus esforos a descobrir els motius de les males collites en els camps de blat, observant l'aparici de les royas com a responsobles de la destrucci del blat. El 1948 van desenvolupar varietats de blat (Kentana, Yaqui i Mayo) resistents a les royas i van difondre noves prctiques agronmiques per millorar-ne la producci.

Desprs que Mxic va arribar l'autosuficincia en blat el 1956, el grup de cientfics que va participar amb ell a Sonora, va obtenir un assoliment d'una enorme de transcendncia: el desenvolupament de varietats nanes de blat, d'alt rendiment, mplia adaptaci, resistents a malalties i amb alta qualitat industrial, alliberades per primera vegada l'any 1962. Amb aquestes varietats, Mxic va incrementar notablement la seva producci. En poc temps, molts pasos es van beneficiar amb les noves varietats i la tecnologia que es va desenvolupar a Mxic. Pasos com l'ndia, Pakistan, Turquia, Tunis, Espanya i la Xina s'han beneficiat d'aquestes llavors. 

El 1970, Norman E. Borlaug fou recompensat amb el Premi Nobel de la Pau, pels seus treballs en millorar el rendiment de la producci del blat i fer-lo ms accessible a la poblaci. Va collaborar en la creaci del Centre Internacional de Millorament de Blat de moro i Blat (CIMMYT) i del Centre d'Investigacions Agrcoles del Nord-oest, actualment Centre d'Investigaci Regional del Nord-oest (CIRNO) dependent de l'Institut Nacional d'Investigacions Forestals, Agrcola i Pecuries (INIFAP), que al seu torn depn de la Secretaria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Ramaderia, Pesca i Alimentaci del Govern de Mxic (SAGARPA). Actualment continua realitzant investigacions a Mxic.

Enllaos externs.
  Norman Borlaug Heritage Foundation;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1970;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86221" title="Christian Wolff" nonfiltered="4273" processed="4260" dbindex="34520">

Christian Wolff (1679, Breslau - 1750) va ser un filsof alemany que va tenir una destacada influncia en els postulats racionalistes de Kant. No obstant aix el seu racionalisme est ms prop de Descartes que de Leibniz.El treball fonamental de  Wolff va ser la divulgaci i interpretaci de la filosofia de  Leibniz, encara que s'aparti de la idea de la  mnada i substitueixi l'harmonia preestablerta per la teoria de Spinoza de la correspondncia entre ordre del pensament i de la realitat. Les controvrsies entre catlics i protestants, d'una banda, i per un altre, sobretot,  Leibniz i Descartes li van inspirar el seu mtode filosfic; s a dir, volia que fos el mateix que el de les Matemtiques. La seva moral s igualment racionalista. Estableix la correlaci entre dret i deure. Considera que l'home t deures cap a si mateix, cap a la societat i cap a Du. Un dels principals deures de l'home s perfeccionar-se i aconseguir la felicitat. De la mateixa manera, l'home ha de promoure la perfecci i la felicitat dels seus semblants. Per en tot aix, el seu racionalisme no li permet comprendre b les relacions i diferncies entre enteniment i voluntat, entre llibertat i responsabilitat, entre essncia i acte de ser. La seva idea de l'Estat paternalista va influir en el despotisme il lustrat.

Biografia de Wolff;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86224" title="Progressi aritmtica" nonfiltered="4274" processed="4261" dbindex="34521">
En matemtiques, una progressi aritmtica s una srie de nombres tals que la diferncia de dos termes successius qualssevol de la seqncia s una constant, quantitat anomenada diferncia de la progressi o simplement diferncia. Per exemple, la successi 3, 5, 7, 9, 11,... s una progressi aritmtica de constant (o diferncia comuna) 2. 

Terme general d'una progressi aritmtica. 

Terme general d'una progressi aritmtica s l'expressi que ens dna qualsevol dels seus termes, conegut algun d'ells i la diferncia de la progressi. 

Si el terme inicial d'una progressi aritmtica s  i la diferncia comuna s , llavors el terme -sim de la successi ve donada per 

,    n = 0, 1, 2, ... si el terme inicial es pren com el zero. ;

    n = 1, 2, 3, ... si el terme inicial es pren com el 1.

La primera opci oferix una frmula ms senzilla, per empra una terminologia ms confusa, ja que no s com en el llenguatge l's de "zero" com a ordinal. 

Generalitzant, sigui la progressi aritmtica

 a1, a2, a3, ...., am, ...., an    de diferncia d;

tenim una successi:

a1 = a1;
a2 = a1 + d;
a3 = a2 + d ;
...
an-1 = an-2 + d;
an = an-1 + d;

El terme ensim de la seqncia s:

;

Suma (srie aritmtica).

La suma dels components d'una srie aritmtica s'anomena serie aritmtica. La frmula per la suma dels primers n termes d'una progressi aritmtica s:

;

Aquesta frmula es dedueix del fet de qu la suma del primer i el darrer terme es la mateixa que el segon i el penltim, i aix successivament. 

Demostraci:






.

Vegeu tamb.
Progressi geomtrica



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86229" title="Centru Civic" nonfiltered="4275" processed="4262" dbindex="34522">
 
El Centru Civic (en catal "Centre Cvic") s un dels barris centrics de Bucarest, Romania, que es va reconstruir seguint els esquemes plantejats per  Nicolae Ceau escu a la seva sistematitzaci que volia aplicar a tota la capital romanesa. Bucarest havia patit danys significatius  a causa dels bombardejos (tant per part dels britnics i nord-americans, com pels alemanys) al llarg de la Segona Guerra Mundial i pel terratrmol del 4 de mar de 1977. No obstant aix aquests esdeveniments no canviaren la fisonomia de la ciutat tant com ho feren els esquemes de reconstrucci dels anys 80, sota el quals vuit quilmetres quadrats del centre histric de Bucarest van ser destruts, incloent monestirs, esglsies, sinagogues, un hospital, i diversos edificacions representatives de l arquitectura d estil art dco que s'havien construt en el perode d'entreguerres a la capital romanesa (1919   1939). 

Aquesta "reconstrucci" va implicar el desnonament de 40.000 persones, que eren avisades amb solament un sol dia d antelaci. Aquestes persones eren "ubicades" a blocs impersonals als nous barris que es configuraven a l extraradi de Bucarest. Als habitatges desnonats es derruen i es construen habitatges de qualitat que eren ocupats per destacats membres del Partidul Comunist Romn. Aix es va anar constituint el grandis Centru Civic i l'edificaci immensa de la Casa Poporului (en catal Casa del Poble), actualment anomenat Palatul Parlamentului (en catal Palau del Parlament), el segon edifici en grandria de tot el mn, solament superat pel Pentagon. 

El Centru Civic s un complex d'edificis d un estil modern amb faanes de marbre, que tenen el seu eix cntric al conegut originalment com Bulevard de la Victria del Socialisme, reanomenat desprs de la Revoluci Romanesa de 1989 com a Bulevard de la Unificaci ( en romans Bulevar Unirii). El mateix est construt seguin el model de l'Avinguda dels Champs-lyses de Pars, tot i que el bulevard romans s ms llarg que la via francesa. Aquesta important via de comunicaci creua la capital romanesa de l'est cap a l'oest. Des d una de les balconades del Palatul Parlamentului es poden observar magnfiques vistes de tot el Bulevard en la seva extensi total. 

Al Centru Civic s troben ubicades les oficines governamentals i nombrosos apartaments de luxe. Aquests, com ja s'ha comentat anteriorment, van ser construts originalment per convertir-se en els habitatges de l'elit comunista de Romania. Tot i la qualitat de les edificacions i dels apartaments, aquests no sn certament el lloc de residncia preferit per a la nova elit capitalista de la ciutat, amb l'excepci possible dels edificis que miren a la Plaa de la Uni (en romans Pia a Unirea) i que estan pel damunt del riu Dmbovi a. Totes les edificacions del Centru Civic tenen un alt grau d'uniformitat arquitectnica, per tamb hi ha una important manca d'espais ldics i verds. La major part de comeros i restaurants petits que es troben al cor de Bucarest estan a les rees al nord del Centru Civic. 

Hi ha una important superfcie del barri que els seus edificis van ser desnonats i destruts, per la caiguda del comunisme va aturar les obres de construcci de nous blocs d'estil comunista. Aquest sector del barri es coneix com Hiroshima. Tamb hi ha moltes edificacions que la caiguda del comunisme va deixar a mig construir i en l'actualitat el seu estat s el mateix que a desembre de 1989, entre aquests es troben la Biblioteca Nacional, la Cambra Jueva de Bucarest, aix com la Casa Radio (que havia de ser la seu de tots els medis radiofnics de Romania i que sembla que prximament es convertir en un gran complex comercial). El barri est envoltat per edificis i barris histrics com Rahova i Lipscani on es troba el carrer fams del mateix nom. 

Al llarg de la reconstrucci moltes esglsies, com la de Sf. Nicolai-Mihai Vod , van ser mogudes uns metres i no es va optar per demolir-les, com si que pass amb altres edificacions histriques. El monestir de Antim encara resta en gran part intacte, menys la seva ala est que va ser destruida. Adjacent al barri i a l'alada de la Plaa de la Uni es troba el pujol Metropolit (en romans Dealul Metropoliei) on estan ubicades la catedral i el palau de la Patriarquia romanesa, que s la seu patriarcal de l Esglsia Ortodoxa Romanesa.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86231" title="Dag Hammarskjld" nonfiltered="4276" processed="4263" dbindex="34523">


Dag Hjalmar Agne Carl Hammarskjld ( Jnkping, Sucia 1905 - Ndola, Zmbia 1961 ), fou Secretari General de l'Organitzaci de les Nacions Unides (ONU) entre l'abril de 1953 i el 18 de setembre de 1961, dia en qu va morir en un accident durant un viatge per a intervenir en el conflicte de Katanga al Congo Belga. Fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1961.

Joventut.
Dag Hammarskjld nasqu a Jnkping el 29 de juliol de 1905 i es trasllad de ben jove a Uppsala. Fou el quart i el ms jove dels fills de Hjalmar Hammarskjld, Primer Ministre de Sucia i Agnes Almquist.

Vida poltica.
Amb 31 anys, poc desprs d'obtenir el seu doctorat en economia poltica, va ser nomenat Sots-secretari Permanent del Ministeri Suec de Finances, i el 1945 Conseller en el Gabinet Suec Ministerial d'Assumptes Econmics i Financers. En aquest crrec va organitzar, entre altres coses, diferents projectes governamentals per als problemes econmics que sorgirien a conseqncia de la Segona Guerra Mundial i el perode de postguerra. Quatre anys ms tard va ser designat Secretari General en l'Oficina d'Afers exteriors, i el 1951 es va unir al Gabinet Suec com Ministre sense cartera, duent els problemes econmics i de cooperaci econmica amb pasos en vies de desenvolupament. 

Secretari General de les Nacions Unides.

Hammarskjld va ser escollit Secretari General de les Nacions Unides per l'Assemblea General el 7 d'abril de 1953, convertint-se en el segon Secretari General de l'Organitzaci. Al setembre de 1957, fou reelegit de forma unnime per a ocupar el crrec uns altres cinc anys. Al capdavant de les Nacions Unides sempre va destacar com un pacifista, redoblant esforos per evitar guerres, complint amb aix un dels objectius de la Carta de les Nacions Unides. 

Seguint les mesures dictades pel Consell de Seguretat de l'ONU, les Forces de Pau de l'ONU es van desplegar al Congo Belga a inicis dels anys seixanta. El propi Hammarskjld va viatjar a aquest pas en 4 ocasions (1960-1961), per a conixer in situ el treball dels Cascos Blaus de les Nacions Unides. En el quart viatge, el 18 de setembre de 1961, fou l'ltim que va realitzar; l'avi que el duia a la missi de treball de l'ONU es va estavellar morint tots els passatgers.

Dab Hammarskjold va morir quan noms restava un any i quatre mesos per a acabar el seu segon perode com Secretari General. En la seva memria es va anomenar amb el seu nom la Biblioteca central de l'ONU, "Dag Hammarskjld Library" . 

Dag Hammarskjld va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1961 pels seus treballs de cooperaci econmica amb els pasos en vies de desenvolupament i ferm pacifista com a Secretari General de les Nacions Unides. La seva mort prematura comport que li fou concedit a ttol pstum.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1961;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86233" title="Supergrass" nonfiltered="4277" processed="4264" dbindex="34524">

 Supergrass (banda) s una banda de Britpop d'Oxford, Regne Unit.
 Supergrass (lbum) s el tercer lbum de la banda Supergrass.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86246" title="Emily Greene Balch" nonfiltered="4278" processed="4265" dbindex="34525">

Emily Greene Balch ( Boston, EUA 1867 - Cambridge 1961 ) fou una sindicalista nord-americana, escriptora i pacifista, que va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1946, compartit amb John Raleigh Mott.

Orgens i estudis.
Nascuda al barri jamaic de la ciutat de Boston el 8 de gener de 1867, dintre d'una famlia acomodada, va ser una de les primeres persones en graduar-se a l'escola de Bryn Mawr el 1889. Va continuar estudiant sociologia i econmiques a Europa i els Estats Units, i el 1896 va ingressar a la facultat de la Universitat de Wellesley, i l'any 1913 es va convertir en professora d'econmiques i sociologia. 

Activisme social.
Durant la Primera Guerra Mundial va ajudar a fundar la Lliga Internacional de les Dones per la Pau i la Llibertat i va fer campanya contra l'entrada dels Estats Units en el conflicte armat. 

A causa de les seves activitats pacifistes la Universitat de Wellesley va acabar amb el seu contracte, i es va convertir en editora de "The Nation", una revista de notcies liberal molt coneguda. Emily es va convertir en ququera el 1920, i mai es va casar. 

El 1946 fou recompensada amb el Premi Nobel de la Pau, juntament amb John Raleigh Mott, pels seus treballs pacifistes i integradors com a presidenta internacional honoraria de la Lliga Internacional de les Dones per la Pau i la Llibertat.

Mor el 9 de gener de 1961 en el seu retir a la ciutat nord-americana de Cambridge.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1946;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86250" title="Successi matemtica" nonfiltered="4279" processed="4266" dbindex="34526">
S'anomena successi matemtica a qualsevol aplicaci dels nombres naturals. 


Si l'aplicaci es defineix sobre els nombres reals parlem de successions reals o de nombres reals, mentre que si es defineix sobre els nombres complexos parlem de successions complexos o de nombres complexos. Els termes de la successi s'identifiquen mitjanant una lletra a, b, c.. seguida per una indicaci de la seva ordinalitat dins la successi. Per convenci la imatge de n s'identifica com an en lloc de a(n), per indicar el terme n-sim de la successi a.



Es habitual escriure una successi com 


o tamb identificant la seva famlia d'imatges



o simplement com a,


Podem definir una successi tan explcitament o implcitament. ntimament associat al concepte de lmit de successions trobem el concepte de convergncia d'una successi.

Com a exemple, podem posar la successi de Fibonacci.



;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86255" title="Palatul Parlamentului" nonfiltered="4280" processed="4267" dbindex="34528">


El Palau del Parlament (en romans Palatul Parlamentului) s la seu del Parlament romans. Situat a Bucarest, Romania, s amb una superfcie coberta de 350.000 metres, el segon edifici ms gran del mn, noms darrera del Pentgon.  

 Nom . 

El seu nom original era la Casa del Poble (en romans Casa Poporului), per desprs de la caiguda del comunisme (22 de desembre de 1989) va ser reanomenat  Palatul Parlamentui. Tot i aix encara molts romanesos es refereixen a ell com Casa Poporului. 

 Descripci . 

 Dimensions .

El Palatul Parlamentului t unes dimensions realment impressionants: 270 per 240 metres, 86  metres d alada, i 92 metres sota terra. T unes 1.100 habitacions i t 12 plantes per damunt del nivell de la terra, quatre plantes subterrnies que en l actualitat es troben disponibles i quatre plantes soterrades ms que encara es troben en obres. A aquests soterranis hi ha un bnquer nuclear i una estaci de metro (que no est obert al pblic) de les que surten vies de tren que es dirigeixen cap l aeroport de Baneasa i cap a les principals vies frries del pas. Tamb hi ha diversos passadissos soterranis que connecten l edifici amb els principals edificis de Bucarest on en l'poca comunista es concentrava el poder.  

 Material .

Per construir l'edifici es va utilitzar un mili metres cbics de marbre de Transsilvnia, la majoria procedent de Ru chi a; 3.500 tones mtriques de vidre que van servir per construir 480 llums ornamentals, 1.409 llums de sostre i milers de miralls; 700.000 tones d'acer i bronze per a construir les portes, les finestres monumentals i les llums ornamentals, aix com per fer alguns elements arquitectnics; 900.000 metres cbics de fusta (en un 95% procedent d arbres romanesos) utilitzats en la seva majoria per entarimar i fer mobles, en la seva majoria sn fustes de noguera, roure, cirerer, om i arce sicmor; 200.000 metres quadrats  de llana per fer catifes de diverses dimensions (s van haver de transportar mquines dins de l'edifici per a teixir algunes de les catifes ms grans); vellut i brocat  per fer cortines adornades amb brodats i tapissos de plata i or. % l'estructura combina elements i ornamentacions d estil arquitectnic variat, fent la seva classificaci impossible per als crtics arquitectnics. 

L'edifici esta construt en la seva totalitat per elements de procedncia romanesa. Aix es diu que al llarg dels darrers anys de construcci d'aquest edifici i del  barri Centru Civic es va crear una demanda tan massiva de marbre romans que les lpides funerries del pas es van haver de fer d'altres materials. Degut a la seva grandria immensa la ciutat es va haver de tallar en dos, creant-se un malson pla urbanstic de la ciutat, ja que es volia que l edifici fos el centre de tot Bucarest i que totes les principals vies de la ciutat conflussin al voltant de l edifici, fent necessari per aquest motiu una reurbanitzaci quasi per complet de la capital romanesa.

Per fer possible la construcci del Palatul Parlamentului i del barri Centru Civic es va haver de demolir prop d'una cinquena part dels districtes histrics de Bucarest. Els barris i les esglsies que van ser demolides per a fer un nou plnol urbanistic encara sn recordats avui en dia.

Construcci. 

El Palatul Parlamentului es va construir damunt d un pujol conegut com Spirii, pujol de Uranus, o pujol de l'arsenal, que en bona part va ser destrut per poder ubicar el monstrus projecte. Es va triar aquest enclavament perqu aquest pujol era el lloc de menys activitat ssmica de tot Bucarest. El Palatul Parlamentului es troba situat a l extrem oest del Bulevard Unirii (que va des de l est a l oest de la capital romanesa) i al costat mateix del barri Centru Civic. 

La construcci va comenar l any 1984. L'edifici havia de rebre originalment el nom de Casa de la Repblica (Casa Republicii), ja que estava destinat a ser la seu de tots els ministeris, el Parlament, el Senat, aix de totes les institucions de l Estat Romans, a ms de ser la residncia oficial de Nicolae Ceau escu. Per aix no fou possible mai ja que el dictador romans fou derrocat i executat abans que l edifici estigus completament acabat, tot i que al desembre de 1989  les obres de construcci ja estaven finalitzades en un 80%.

Des de l any 1994, l'edifici s la seu del Parlament Romans, que prviament havia estat al Palau de la Patrirquia; l any 2004 el Senat Romans s va traslladar tamb al Palatul Parlamentului, aquest anteriorment es trobava al cntric edifici de Piata Revolutie (Plaa de la Revoluci) que era l antic edifici del Comit Central del Partidul Comunist Romn. 

El palau t centenar de passadissos i sales de conferncia i per diferents esdeveniments que poden anar des de reunions de treball i congressos, fins a festes de graduaci universitria i banquets commemoratius. Entre els anys 2003-2004 es va construir un annex de cristall va ser construt per a facilitar l'accs al Museu Nacional de l'Art Contemporani de Romania (MNACR) que va obrir-se a l'interior de l'ala oest del palau l any 2004, aix com al museu i el Parc de Totalitarisme i del realisme socialista, tamb obert l any 2004. Altre projectes com per exemple la construcci d una bandera enorme (que suposava uns elevats costos) va ser rebutjat desprs de protesta pblica de l any 2004. Al interior del Palatul Parlamentului hi ha una Cafeteria que recentment s ha restaurat, aix com una piscina, una sauna i unes installacions esportives d us exclusiu dels parlamentaris. A l'edifici tamb es troben les oficines del Institut de Cooperaci per al Sud-Est europeu, un organisme centrat en coordinar la cooperaci regionals entre els governs d'aquesta part del continent europeu en molts temes, per sobretot en matria de delinqncia internacional. 

Les parts de l'edifici que encara resten per acabar sn l ala oest i l ala est, aix com alguns sectors del segon pis (les obres es troben a punt de ser finalitzades) i del 4 al 8 nivell dels soterranis, on encara resten per fer moltes obres. Actualment, s estan construint aparcaments subterranis dins de l estructura d un estadi de futbol, que va estar a l aire lliure i en funcionament fins que es va decidir que fos cobert per formar part del complex del Palau. Aquest estadi primer va servir com a magatzem i actualment es vol convertir en un grandis aparcament. Els tnels que comuniquen l'Avinguda de 13 de setembre amb els soterranis de l'edifici encara han de ser construts. 

El Palatul Parlamentului es pot visitar parcialment, ja que es fan viatges cada hora. Com l'accs est restringit, aquelles persones interessades a visitar les installacions han d esperar-se fins que es constitueixi un grup en funci del seu idioma. Hi ha viatges per a turistes alemanys, francesos, anglesos i excepcionalment espanyols, aix com pels ciutadans romanesos, que tenen l entrada al Palau de franc.

 Enllaos externs .
Pgina web de la Camera dels Diputats , , ;
Cristina Hanganu-Bresch, People's House - Document de la construcci i reconstrucci de la conscincia romanesa i del Palatul Parlamentului (PDF);
Galeria de fotografies de la Camra dels Diputats, ;
 - Galeria de fotografies del Palatul Paralmentului i altres indrets de Romania. , ;
Palatul Parlamentului vist des del Google Maps;


Coordinades: 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86256" title="Artropoditzaci" nonfiltered="4281" processed="4268" dbindex="34529">
L'artropoditzaci s el procs evolutiu per la formaci del flum dels artrpodes amb els trets apomrfics segents:
 Exosquelet quitins.
 Apndix (artrpodes)s articulats.
 Tagmatitzaci o segmentaci del cos.
 Hemocel, cavitat corporal vascular o sangunia.

Existeixen dues teories sobre com es va desenvolupar aquest procs:
 Grup monofiltic, s'hauria produt d'una sola transformaci evolutiva.
 Grup polifiltic, en el procs s'haurien produt fins a quatre etapes evolutives: desenvolupament d'extremitats necessries per desplaar-se, desenvolupament de l'exosquelet, diferenciaci de l'hemocel (no necessriament en aquest ordre), i la tagmatizaci hauria esta l'ltima etapa com a conseqncia d'una especialitzaci en les extremitats. ;

 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86260" title="Marta Mata i Garriga" nonfiltered="4282" processed="4269" dbindex="34530">
Marta Mata i Garriga (Saifores 22 de juny de 1926 - Barcelona 27 de juny de 2006) fou una pedagoga, diputada i senadora socialista i presidenta del Consell Escolar de l'Estat.

 Biografia.

Marta Mata era filla d'una altra illustre pedagoga catalana, ngels Garriga, que la va influenciar molt en la seva vida professional. Llicenciada en filosofia i lletres, va ser cofundadora de l'Associaci de Mestres Rosa Sensat el 1965, que va propiciar la renovaci pedaggica amb el restabliment de la democrcia a Espanya. Ms endavant, participa en la creaci de l'Institut de Cincies de l'Educaci (ICE) de la Universitat Autnoma de Barcelona (1971) i, l'any segent, en l'inici de l'Escola de Mestres de la mateixa universitat on imparteix diversos cursos de Didctica de la Llengua i de Pedagogia. A partir d'aquell moment desplega un extens programa d'investigaci sobre l'ensenyament de la llengua catalana. 

Les seves publicacions en el camp de la pedagogia sn molt nombroses. A banda dels llibres d'exercicis i de didctica de la fontica, la lectura i l'escriptura, crea o adapta contes infantils, i escriu multitud d'articles de pedagogia i de poltica educativa en peridics i revistes com Cuadernos de Pedagoga, Perspectiva Escolar  impulsada per ella mateixa el 1974  o Infncia, en qu escriu editorials i guions temtics en els respectius consells de redacci. s directora pedaggica de les colleccions Desplega Vela, La Galera d'Or, Els Llibres dels Colors, Nous Horitzons, La Ruta del Sol (totes de l'editorial La Galera), La Clau de "Rosa Sensat" (Onda) i Rondalles de Menorca. A ms a ms era assessora d'altres editorials com Teide i Vicens-Vives o la revista Cavall Fort, aix com de diverses colleccions o llibres de caire educatiu. Entre les seves publicacions de caire poltic cal destacar la declaraci "Per una Nova Escola Pblica" de 1975.

Entre les nombroses distincions rebudes, destaquen la medalla d'Alfons X el Savi (1990), la medalla d'Or de Barcelona al Mrit Cientfic (1997) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997). L'any 1999 s nomenada doctora honoris causa per la UAB, distinci que posa en relleu la seva tasca com a pedagoga, la lluita per la recuperaci de la memria histrica educativa a Catalunya desprs de la guerra civil i la defensa de l'escola pblica, democrtica i catalana. El 2000 i en representaci de l'Escola de Mestres Rosa Sensat, recull el XX Premi per la Pau, i el 2002, el premi Ramon Fuster.

 Bibliografia.
Tota la seva extensa bibliografia est disponible en la Biblioteca Curt (Saifores, Banyeres del Peneds), originada a partir del fons familiar i professional d'ngels Garriga i de la seva filla Marta Mata, aix com tamb de diversos donatius. T les caracterstiques i els fons de Biblioteca Escolar, Biblioteca Infantil i Juvenil (totes dues d actualitat i en creixement), Biblioteca especialitzada en la Renovaci Pedaggica del segle XX, Biblioteca local de les tres comarques del Peneds, Mediateca escolar i Arxiu de documentaci pedaggica i de poltica educativa. El seu fons est integrat en el Catleg Collectiu de Biblioteques Universitries de Catalunya i en conveni amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

 Carrera Poltica.

Marta Mata, havia estat diputada del PSC a les Corts Espanyoles l'any 1977, al Senat i diputada al Parlament de Catalunya i regidora d'Educaci de l'Ajuntament de Barcelona. Des del 2004 era presidenta del principal organisme consultiu del Ministeri d'Educaci, el Consell Escolar de l'Estat.

 Fonts.

  Pgina d'homenatge a Marta Mata;
  Escriptors Catalans:Marta Mata;
  La pedagoga Marta Mata mor a Barcelona als 80 anys;
  Fitxa de Marta Mata al Congs dels Diputats;
  Informaci sobre la mort de Marta Mata per part del Ministeri d'Educaci;
  Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86263" title="Maria Adelaida del Regne Unit" nonfiltered="4283" processed="4270" dbindex="34532">
Maria Adelaida del Regne Unit, princesa de Teck (Hannover 1833 - White Lodge, Richmond Park, Surrey (Anglaterra 1897). Princesa del Regne Unit amb el tractament d'altesa reial pel fet d'sser nta per via paterna del rei Jordi III del Regne Unit. 

Nascuda a la ciutat alemanya de Hannover el dia 27 de novembre de l'any 1833, la princesa Maria Adelaida era filla del prncep Adolf del Regne Unit, duc de Cambridge i de la princesa Augusta de Hessen-Kassel. Maria Adelaida era nta del rei Jordi del Regne Unit i de la duquessa Carlota de Mecklenburg-Strelitz per via paterna mentre que per via materna ho era del landgravi Frederic III de Hessen-Kassel i de la princesa Carolina Polixena de Nassau-Ussingen.

La infncia de Maria Adelaida transcorregu plcidament a la ciutat de Hannover on el seu pare exercia la regncia britnica en nom dels reis Guillem IV del Regne Unit i Jordi VI del Regne Unit. La seva passi pel menjar i la seva tendncia al sobreps fu que guanys el sobrenom de Fat Mary (Maria Grassa).

L'any 1837 la reina Victria I del Regne Unit ascend al tron i el regne de Hannover fou desvinculat de Londres com a conseqncia de la llei slica que hi imperava, el duc de Cumberland, Ernest August I de Hannover fou nombrat rei de Hannover i la famlia dels Cambridge retornaren a Londres i s'installaren al Palau de Kensington. 

A l'edat de 30 anys la princesa encara no havia contret matrimoni. El seu poc atractiu fsic i la manca d'una dot significativa feren que la reina hagus d'intervenir per tal de casar a la seva cosina. El prncep Francesc de Teck pertanyent a la famlia reial de Wrttemberg per excls de la successi com a conseqncia de ser fruit d'un matrimoni morgantic fou l'elegit.

La parella tingu quatre fills:

 SAS la princesa Maria de Teck, nascuda a Londres el 1867 i morta a Londres el 1953. Es cas amb el rei Jordi V del Regne Unit.

 SAS el prncep Adolf de Teck, nascut a Londres el 1968 i mort el 1927 a  Shrewsbury (Anglaterra). Es cas amb lady Margaret Evelyn Grosvenor, filla del duc de Westminster.

 SAS el prncep Francesc de Teck, nascut a Londres el 1870 i mort a Londres el 1910.

 SAS el prncep Alexandre de Teck, nascut a Londres el 1874 i mort el 1957. Es cas amb la princesa Alcia del Regne Unit.

No serviren per res les peticions fetes a la reina per tal que el prncep Francesc de Teck fos elevat a la categoria d'altesa reial. La reina atorg una pensi anual de 5.000 lliures esterlines als prnceps de Teck i la duquessa de Cambridge els hi atorg una pensi suplementria. A part la reina els hi conced apartament al Palau de Kensignton i la White Lodge a Richmond com a casa de camp. 

Els gustos estravegants dels Teck feren que l'any 1883 haguessin de fugir del Regne Unit per tal d'evitar els creditors i s'installaren a Florncia, ustria i Alemanya. No pogueren retornar al pas fins el 1885.

Retornats al Regne Unit, Maria Adelaida es dedic a la caritat i intervingu activament amb el matrimoni de la seva filla amb un dels fills del prncep de Galles. La reina Victria volia pels seus nts una princesa nascuda al Regne Unit i Maria complia a la perfecci aquests requisits. Maria es promet amb el duc de Clarence que mor abans de contraure matrimoni. Dies desprs fou promesa amb el duc de York.

Maria Adelaida vei complertes les expectatives d'aconseguir un brillant casament per la seva filla. La princesa mor l'any 1897 a Richmond.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86265" title="Atzavara" nonfiltered="4284" processed="4271" dbindex="34533">


Per a altre s de la paraula: Atzavara (desambiguaci).

L'atzavara o pitera (Agave americana) s una planta pluriannual originria de Mxic i cultivada arreu del mn. Les seves fulles, de fins a dos metres de llargada, generalment de color verd clar o blavenques, carnoses i dures, creixen des del sl mateix i formen una roseta que pot arribar a tenir un dimetre de quatre metres.

L'atzavara noms floreix una vegada al llarg del seu cicle vital (s, doncs, una planta monocrpica), i, quan ho fa, creix del seu centre una llarga tija de fins a vuit metres coronada per una pancula de grans flors grogues. La planta mor desprs de la floraci. El seu cicle vital sol durar uns 25 anys. Per destillaci dels sucs fermentats de la planta (pulque) s'obt el mescal, que en general s el nom que reben els destillats d'extractes fermentats d'agavcia, exceptuant el tequila, que s un destillat amb denominaci d'origen d'un rea concreta, fet a partir de l'espcie Agave tequilana (o Agave Weber).

 Varietats i subespcies .
 Agave americana var. americana;
 Agave americana var. expansa;
 Agave americana var. latifolia;
 Agave americana var. marginata;
 Agave americana var. medio-picta;
 Agave americana var. oaxacensis;
 Agave americana var. striata;
 Agave americana var. protamericana;

Etimologia.

El nom com catal "atzavara" prov de l'rab magreb a - ab ra, que designa el sver o suc de l'loe. Est documentat des de l'inici del segle XVI.

El nom cientfic "Agave" s la forma femenina de l'adjectiu grec 'agaus', que significa "meravells, admirable".

Morfologia.

L'atzavara o pita s una planta robusta formada per grans rosetes de fulles grisenques molt gruixudes i suculentes que poden arribar a mesurar fins a 2 m de llarg i 0,25 m d'ample. Les fulles presenten el marge espins i estan rematades per una forta espina . 

Les flors apareixen a l'estiu sobre una llarga tija llenyosa que pot assolir fins als 10 m d'alada. Les flors s'grupen en inflorescncia en forma de ram amb forma piramidal. Les flors sn de color verd glauc i arriben a mesurar ms de 7 cm. El fruit s una ncula d'uns 3 cm de llarg per 1 cm d'ample.

Aquesta planta s d'origen americ. Va ser introduda a Europa a principis del segle XVI pels conqueridors espanyols i des d'aleshores s'ha estat cultivada a casa nostra amb fins ornamentals .

A la provncia d'Almeria s'aprofiten les seves tiges florides per fer escales.

Imatges.


Enllaos externs.

L'atzavara entre les plantes de Collserola;
L'atzavara a l'herbari virtual de les Illes Balears ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86268" title="Philip K. Dick" nonfiltered="4285" processed="4272" dbindex="34534">

Philip Kindred Dick (Chicago, 16 de desembre, 1928 - Santa Ana (Califrnia, 2 de mar, de 1982) era un escriptor de cincia-ficci americ. A ms a ms de quaranta-quatre llibres actualment en impressi, Dick produ un cert nombre de contes i obres menors que es publicaven en revistes pulp. Com a mnim set de les seves histries s'han adaptat a pellcules. 

Encara que durant la seva vida va ser reconegut per iguals com Stanisaw Lem, Robert A. Heinlein, i Robert Silverberg, Dick va rebre poc reconeixement pblic fins a desprs de la seva mort.

Temtica.

Presagiant el subgnere cyberpunk, Dick port el mn corrupte de Califrnia a molts dels seus treballs, que exploraven temes sociolgics i poltics a les seves primeres novelles i histries mentre que el seu treball posterior tractava les drogues i la teologia, dibuixant les seves prpies experincies de vida en novelles com A Scanner Darkly (Un Escnner Foscament) i VALIS. Els universos alternatius i els simulacres eren mecanismes de trama comuns, amb mons ficticis habitats per gent treballadora comuna, ms que les elits galctiques. "No hi ha cap herocitat als llibres de Dick", Ursula K. Le Guin escrivia, "per hi ha herois". Ens recorda a Charles Dickens: el qu compta s l'honradesa, constncia, bondat i pacincia de la gent corrent."

La seva novella, The Man in the High Castle (L'Home al Castell Alt), salvava els gneres d'histria alternativa i cincia-ficci, ocasionant el 1963 un Premi Hugo per a la Millor Novella. Flow My Tears, The Policeman Said (Flueixen les Meves Llgrimes, El Policia Deia), una novella sobre una celebritat que desperta en un univers parallel on s completament desconegut, va guanyar el 1975 el Premi John W. Campbell Memorial per a la millor novella. En aquestes histries, Dick escrivia sobre gent que estimava, posant-los en mons ficticis on es qestionava la realitat d'idees i institucions. Dick escrivia: "En la meva escriptura fins i tot qestiono l'univers; Em pregunto fins i tot si s real, i em pregunto si tots nosaltres som reals".

Les histries de Dick sovint baixen al nivell de fantasies surreals, amb personatges que descobreixen que el seu mn diari es una illusi, que emanen o d'entitats externes o de les vicissitudes d'un narrador de poca confiana. Charles Platt escriu: "Tot el seu treball comena amb la suposici bsica que no hi pugui haver una realitat objectiva, senzilla i nica". "Tot s una qesti de percepci. La realitat est subjecte a canviar sota els seus peus. Un protagonista es pot trobar realitzant el somni d'una altra persona, o pot ingressar a un estat provocat per la droga que de fet t ms sentit que el mn real, o pot creuar a un univers completament diferent."

Aquests temes caracterstics d'atmosfera de paranoia que generen es descriuen a vegades com "Dickians" o "Phildickians".

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Robots, androides i replicats;
 Un androide dna vida al desaparegut autor de Blade Runner;
  Pgina oficial;
  Web de A Scanner Darkly.
  The Philip K. Dick Bookshelf, Bibliografa.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86269" title="Maria del Regne Unit (reina de Romania)" nonfiltered="4286" processed="4273" dbindex="34535">


Maria del Regne Unit, reina de Romania (Eastwell Park de Kent 1875 - Bucarest 1938). La princesa Maria del Regne Unit era nta de la reina Victria I del Regne Unit i del tsar Alexandre II de Rssia, esposa del rei Ferran I de Romania i via dels reis Miquel I de Romania i de Pere II d'Iugoslvia.

 Infncia i Adolescncia .

Nascuda el 29 d'octubre de 1875 a la casa de camp d'Eastwell Park a Kent, propietat dels seus pares el prncep Alfred del Regne Unit i la gran duquessa Maria de Rssia. La princesa per tant era nta de les dues testes coronades ms importants del mn, la reina parlamentria Victria I del Regne Unit i el tsar absolutista Alexandre II de Rssia. Eren avis seus, tamb, el prncep Albert de Saxnia-Coburg Gotha i de la princesa Maria de Hessen-Darmstadt.

Degut a la carrera naval del seu pare, part de la seva infantesa i adolescncia transcorregueren als destins del seu pare, sobretot a l'illa colnia britnica de Malta. 

 Matrimoni i descendncia .

Considerada un dels millors partits de la reialesa europea, molts foren els prnceps que li demanaren matrimoni, entre els quals destaca el prncep i futur rei Jordi V del Regne Unit. El prncep li fu una petici de matrimoni que fou acceptada per la princesa, el casament tenia l'aprovaci dels dos pares, per la gran duquessa Maria interced perqu no se celebrs ja que no veia en bon grat un nou casament dintre la cort britnica de la seva famlia.

L'any 1893 pocs mesos desprs que el seu pare hagus accedit al tron del ducat de Saxnia-Coburg Gotha la princesa es cas amb el prncep i futur rei Ferran I de Romania. El jove era el nebot del rei Carles I de Romania, primer rei de Romania. La famlia reial de Romania provenia de la casa principesa dels Hohenzollern-Sigmaringen.

El matrimoni tingu tres filles i tres fills, la paternitat de la majoria dels quals han estat llargament posada en dubte:

SAR el prncep Carles II de Romania nat a Bucarest l'any 1893 i mort a l'exili portugus de Cascais. Es cas en primeres npcies amb la jueva Zizi Lambrino l'any 1918, aquest matrimoni fou anullat. En segones npcies amb la princesa Helena de Grcia l'any 1919, aquest matrimoni fou anullat per ell mateix. I amb l'actriu romanesa Magda Lupescu l'any 1947. ;

SAR la princesa Elisabet nata a Pelesh l'any 1894 i morta a Cannes el 1956. Es cas amb el rei Jordi II de Grcia del qual es divorcia tres anys desprs. ;

SAR la princesa Maria nata a Gotha el 1895 i morta a Londres el 1961. Segons la seva mare era filla natural del gran duc Boris de Rssia. Es cas amb el rei Alexandre II d'Iugoslvia.

SAR el prncep Nicolau de Romania, nat a Sigmaringen el 1903 i mort l'any 1978 a Madrid. Casat amb la romanesa Joana Dumitrescu-Doletti.

SAR la princesa Illeana de Romania nata a Pelesh el 1909 i morta a Nova York el 1991. Es cas amb l'arxiduc Antoni d'Habsburg-Toscana, del qual es divorci.

SAR el prncep Mircea de Romania nat el 1913 i mort el 1916.

 Reina de Romania .

L'any 1914 es transform en reina de Romania com a conseqncia de l'accs al tron del seu esps. Degut a la Primera Guerra Mundial no pogu tenir una celebraci de la Coronaci fins l'any 1922.

Durant la Guerra es convert en infermera de la Creu Roja. Desprs de la Guerra fou la representant de Romania durant les negociacions del Tractat de Pau de Pars 1919, aconseguint per Romania la Bessarbia de Rssia i la Transilvnia d'ustria-Hongria.

Malgrat que de petita profess la religi de l'esglsia anglicana, un cop casada es convert a l'esglsia ortodoxa. Els ltims anys de la seva vida visqu un important viatge mstic que la transport a la Fe bah'i, un esglsia apareguda a l'Iran el segle XIX t avui sis milions de membres i creu en el monoteisme, en el missatge nic i en la igualtat de les persones.

Coneguda per les seves excentricitats establ una cort extremadament luxosa i fou una compradora de joies empedarnida (veure: Romanesa, de la famlia reial)

Mor a Bucarest l'any 1938.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86274" title="ngels Garriga de Mata" nonfiltered="4287" processed="4274" dbindex="34536">
Maria ngels Garriga i Martn, a vegades coneguda amb el cognom del marit com a ngels Garriga de Mata, per ms sovint noms com a ngels Garriga, (Sant Vicen de Calders 1898 - Barcelona 1967) fou una pedagoga, mestra i escriptora catalana.

 Biografia.

Nascuda a Sant Vicen de Calders l'any 1898, ngels Garriga enviud molt jove, ja que el seu marit mor en un accident laboral l'any 1934 a Madrid.

Formada als Estudis Normals de la Mancomunitat de Catalunya(1920-1923), va ser mestra municipal de Barcelona de 1923 a 1931 i mestra nacional del Patronat Escolar de l'Ajuntament de Barcelona des de 1931. Extingit aquest organisme el 1939 per la dictadura del general Franco, i separada del seu lloc de treball al llavors anomenat "Grupo Escolar Pedro Vila", treball a la "Escuela Unitaria de Nias", fins a 1945, any en qu qued paraltica.

Jubilada, visqu de 1946 a 1965, amb la seva filla Marta Mata, a la casa pairal heretada del seu marit, Josep Mata i Virgili, de Saifores on escrigu, entre altres, el primer llibre d'aprenentatge de lectura en catal desprs de la guerra, Beceroles (1965), Estels (1967) llibre de lectura escolar on es recull la seva experincia de mestra als G. E. Baixeras i Pere Vila, i Un rtol per a Curt, on es narra la histria de les activitats del infants de Saifores (Curt al llibre), orientades per la seva filla Marta i inspirades per ngels Garriga. A partir de la fundaci de l'Escola de Mestres Rosa Sensat, ngels Garriga visqu a Saifores durant els perodes de vacances, i a Tarragona amb el seu fill Josep, o a Barcelona, amb la filla Marta, a Rosa Sensat, on mor l'any 1967.

En l'actualitat la Fundaci ngels Garriga de Mata organitza activitats destinades a la convivncia escolar a la casa de Saifores on vivia, Cal Mata.

 Enllaos Externs.
Fundaci ngels Garriga;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86276" title="Anna de Borb-Parma" nonfiltered="4288" processed="4275" dbindex="34538">
Anna de Borb-Parma, reina de Romania (Pars, 18 de setembre de 1923). Princesa de Borb-Parma amb el tractament d'altesa reial que contragu matrimoni a l'edat de 25 anys a Atenes amb el rei Miquel I de Romania.

Nascuda a Pars l'any 1923 essent filla del prncep Ren de Borb-Parma i de la princesa Margarida de Dinamarca. Anna era nta del duc Robert I de Parma i de la infanta Antnia de Portugal per via paterna mentre que per via materna ho era del prncep Valdemar de Dinamarca i de la princesa Maria d'Orleans. Mentre que Anna s besnta del rei Cristi IX de Dinamarca el seu marit n's rebesnt.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86287" title="Bota d'Or" nonfiltered="4290" processed="4276" dbindex="34543">
La Bota d'Or, al futbol, s el trofeu amb el qual es premia cada any al mxim golejador de les lligues europees. El trofeu es va comenar a atorgar a la temporada 1967-68. 

Actualment, la classificaci s'obt amb un sistema ponderat de punts, en el qual els gols anotats en les vuit lligues ms potents (en funci del coeficient UEFA de la lliga) sn multiplicats per un factor de 2, i s'aplica un factor d'1.5 als gols anotats en les lligues classificades entre el llocs 9 i 21. Aix marcar 25 gols a lligues com l'espanyola, anglesa o italiana, atorga ms punts que marcar-ne 30 en unes altres com l'austraca, per exemple. 

Guanyadors des de 1996. 

En la temporada 1996-97 es va comenar a atorgar el premi de nou, desprs de diversos anys sense fer-ho. Tamb es va implantar llavors l'actual sistema de puntuaci.



Golejadors 1991-1996. 

Durant aquest perode no va ser atorgat cap premi al golejador d'Europa, per a continuaci es mostren els jugadors que l'haguessin guanyat (sense tenir en compte les consideracions de 1996). El mxim golejador de la temporada 1990 91, Darko Pancev, no va rebre el guard de forma oficial fins el 2006.



Guanyadors de 1968 a 1991.
Entre 1968 i 1991, la Bota d'Or europea s'atorg al mxim golejador de les lligues europees, independentment del nivell futbolstic de la lliga i del nombre de partits disputats a la competici. Durant aquest perode Eusbio, Gerd Mller, Dudu Georgescu i Fernando Gomes van guanyar dos trofeus cadascun.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86295" title="Serrallonga (Vallespir)" nonfiltered="4291" processed="4277" dbindex="34545">

Serrallonga ( o , en francs Serralongue) s un municipi catal de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord. Administrativament s una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals i del cant de Prats de Moll.

 Demografia .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:350 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:350
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:50 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:10 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1962 text:1962
  bar:1968 text:1968
  bar:1975 text:1975
  bar:1982 text:1982
  bar:1990 text:1990
  bar:1999 text:1999

PlotData=
  color:barra width:30 align:left

  bar:1962 from:0 till: 316
  bar:1968 from:0 till: 244
  bar:1975 from:0 till: 206
  bar:1982 from:0 till: 205
  bar:1990 from:0 till: 210
  bar:1999 from:0 till: 238

PlotData=

  bar:1962 at: 316 fontsize:S text: 316 shift:(-8,5)
  bar:1968 at: 244 fontsize:S text: 244 shift:(-10,5)
  bar:1975 at: 206 fontsize:S text: 206 shift:(-10,5)
  bar:1982 at: 205 fontsize:S text: 205 shift:(-10,5)
  bar:1990 at: 210 fontsize:S text: 210 shift:(-10,5)
  bar:1999 at: 238 fontsize:S text: 238 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font INSEE



Enllaos externs.
Lloc web de Serrallonga  (traduble al catal);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86304" title="Iznjar" nonfiltered="4292" processed="4278" dbindex="34548">

Iznjar es una localitat de la provncia de Crdova, Andalusia, Espanya. L'any 2005 comptava amb 4.960 habitants. L'extensi superficial del municipi s de 136 km i t una densitat de 36,5 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 15' N, 4 18' O. Es troba situada a una altitud de 539 metres i a 110 kilmetres de la capital de provncia, Crdova.

Geografia.
Iznjar es troba a la riba del riu Genil, que forma el pant d'Iznjar al seu pas pel municipi. La poblaci est repartida entre el poble i diversos llogarrets: Ventorros de Balerma, Las Chozas, La Fuente del Conde, El Adelantado, la Cruz de la Algaida, La Celada, Los Juncares o El Higueral
La principal activitat econmica s el cultiu de l'olivera. Destaca un castell d'origen rab que data del segle VIII, anomenat Hisn Ashar.

Demografia.
Evoluci demogrfica dels ltims deu anys:



Fills illustres.
 Jos Montilla Aguilera, poltic i actual president de Catalunya.

 Enllaos externs .
  La vila d'Iznjar;
  Iznjar - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86306" title="Robert Cecil of Chelwood" nonfiltered="4293" processed="4279" dbindex="34549">


Lord Robert Cecil de Chelwood ( Londres, Anglaterra 1864 - Turnbridge Wells 1958 ) fou un jurista, poltic i diplomtic britnic. El 1937 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau pels seus treballs en la formaci de la Societat de Nacions.

Joventut.
Fill de Robert Gascoyne-Cecil, tercer Marqus de Salisbury i tres vegades Primer Ministre, nasqu el 14 de setembre de 1864 i fou educat a casa seva fins als 13 anys d'edat, quan va assistir a l'Escola Eton i posteriorment a la Universitat d'Oxford, on va estudiar lleis i va destacar en debats, llicenciance en Dret. 

Vida poltica.
Desprs de finalitzar la seva educaci, va exercir l'advocacia a partir de 1887 durant gaireb una dcada, abans d'entrar en poltica, el 1906, quan va ser escollit membre de Cambra dels Comuns britnica en representaci del Partit Conservador britnic, on va romandre fins l'any 1923. 

Abans de produir-se la Primera Guerra Mundial va treballar per a la Creu Roja, per a partir de la guerra va ocupar diferents crrecs ministerials, alguns d'ells dedicats a l'esfor de la guerra. Potser va ser aquesta experincia la qual el va dur a escriure, l'any 1918, A Way of Peace i, posteriorment, a ajudar en la redacci dels estatuts de la Societat de Nacions. El 1920 va ser representant d'frica del Sud en la Societat de Nacions i, posteriorment, va ocupar la vicepresidncia de la mateixa. 

Va ser nomenat vescomte el 1923. Va participar en els dos gabinets d'Stanley Baldwin, per va dimitir el 1927 arran del fracs de la comissi de desarmament de Ginebra i de la indiferncia dels seus collegues de gabinet. L'any 1932 va dimitir dels seus crrecs de representaci britnica en la Societat de Nacions, passant a convertir-se en un conseller extern. 

El 1937 va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau per ser un dels ferms arquitectes i defensors de la Societat de Nacions.

A l'estiu de 1946 va participar en les reunions finals de la lliga en Ginebra, acabant el seu discurs: "La lliga s morta; desitgen viu els Nacions Unides!". Posteriorment va ocupar un seient a la Cambra dels Lords i va donar suport als esforos internacionals per a la pau amb la seva presidncia honorfica de les Nacions Unides. Mor a casa seva el 24 de novembre de 1958.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1937;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86310" title="Futbolista afric de l'any de France Football" nonfiltered="4294" processed="4280" dbindex="34551">
El Futbolista Afric de l'Any de France Football va ser un guard futbolstic atorgat al millor jugador afric de l'any per la revista francesa France Football. Va ser atorgat entre els anys 1970 i 1994. El premi deix d'atorgar-se el 1995 quan la revista obr el premi Pilota d'Or a futbolistes no europeus (que fou atorgat a George Weah aquell mateix any). Va ser reemplaat pel premi oficial Futbolista afric de l'any atorgat per la Confederaci Africana de Futbol des de l'any 1992.

 Guanyadors .
1970 - Salif Keita (Mali, AS Saint-Etienne);
1971 - Ibrahim Sunday (Ghana, Asante Kotoko);
1972 - Chrif Souleymane (Guinea, Hafia Conakry);
1973 - Tshimimu Bwanga (Zaire, TP Mazembe);
1974 - Paul Moukila (Congo, CARA Brazzaville);
1975 - Ahmed Faras (Marroc, SC Chabab Mohammedia);
1976 - Roger Milla (Camerun, Canon Yaound);
1977 - Tarak Dhiab (Tunsia, Esprance Tunis);
1978 - Abdul Razak (Ghana, Asante Kotoko);
1979 - Thomas N'Kono (Camerun, Canon Yaound);
1980 - Jean Manga Onguene (Camerun, Canon Yaound);
1981 - Lakhdar Belloumi (Algria, GCR Mascara);
1982 - Thomas N'Kono (Camerun, RCD Espanyol);
1983 - Mahmoud Al-Khatib (Egipte, Al-Ahly El Caire);
1984 - Tophile Abega (Camerun, Toulouse FC);
1985 - Mohammed Timoumi (Marroc, FAR Rabat);
1986 - Badou Zaki (Marroc, RCD Mallorca);
1987 - Rabah Madjer (Algria, FC Porto);
1988 - Kalusha Bwalya (Zmbia, Cercle Brugge);
1989 - George Weah (Libria, AS Monaco);
1990 - Roger Milla (Camerun, CS Saint Denis);
1991 - Abdi Pel (Ghana, Olympique de Marseille);
1992 - Abdi Pel (Ghana, Olympique de Marseille);
1993 - Abdi Pel (Ghana, Olympique de Marseille);
1994 - George Weah (Libria, Paris Saint-Germain);

 Articles relacionats .
Futbolista afric de l'any;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86321" title="Manel Llaurad i Fortuny" nonfiltered="4295" processed="4281" dbindex="34552">
Manel Llaurad s un escultor reusenc que, entre d'altres, ha construt el gegant Carrasclet (1986), els Cavallets (1998), l'liga de Reus (1996), el Bou de Reus (2004), el Lle de Reus (2004), la Vbria de Reus (2007), el Basilisc de Reus (2007)... peces de la Festa Major de Reus. Aix mateix, ha construt els gegants d'Almoster, en Miquel i gata (2008), una de les seves millors obres, fins ara.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86322" title="Rods" nonfiltered="4296" processed="4282" dbindex="34553">

Rods (, localment Rods o Roders , i oficialment en francs Rods) s un municipi catal de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord. Administrativament s una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals i del cant de Vin. Els seus habitants, a ms de ser coneguts pel gentilici de rodesencs o rodesesos, tamb sn coneguts com a lluerts.

 Demografia .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:350 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:550
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:50 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:10 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1962 text:1962
  bar:1968 text:1968
  bar:1975 text:1975
  bar:1982 text:1982
  bar:1990 text:1990
  bar:1999 text:1999

PlotData=
  color:barra width:30 align:left

  bar:1962 from:0 till: 393
  bar:1968 from:0 till: 401
  bar:1975 from:0 till: 340
  bar:1982 from:0 till: 347
  bar:1990 from:0 till: 407
  bar:1999 from:0 till: 509

PlotData=

  bar:1962 at: 393 fontsize:S text: 393 shift:(-8,5)
  bar:1968 at: 401 fontsize:S text: 401 shift:(-10,5)
  bar:1975 at: 340 fontsize:S text: 340 shift:(-10,5)
  bar:1982 at: 347 fontsize:S text: 347 shift:(-10,5)
  bar:1990 at: 407 fontsize:S text: 407 shift:(-10,5)
  bar:1999 at: 509 fontsize:S text: 509 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font INSEE















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86323" title="Rods" nonfiltered="4297" processed="4283" dbindex="34554">

Geografia:
Municipi catal situat a la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord, al departament francs dels Pirineus Orientals: Rods (Conflent).
Municipi occit situal al Llenguadoc, al departament francs d'Avairon: Rods (Avairon).
Antiga jurisdicci feudal amb seu en aquest poble: Comtat de Rods.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86325" title="Erfurt" nonfiltered="4298" processed="4284" dbindex="34555">

Erfurt s una ciutat alemanya, capital de l'estat de Turngia. s un centre manufacturer amb  una poblaci que supera els 200.000 habitants.

Erfurt est situada al centre d'Alemanya, 100 km al sud-oest de  Leipzig, 113 a l'est de  Kassel i 180 al sud-est de Hannover.







----

----




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86333" title="Gera" nonfiltered="4299" processed="4285" dbindex="34556">


Gera s una ciutat alemanya situada a l'est de l'estat de Turngia. Supera els 100.000 habitants.

Histria.
La ciutat fou fundada la 995. Des de 1564, Gera fou la residncia de la branca jove de la dinastia dels Reuss. 

Al 1920 la ciutat es va integrar a Turngia. 

Gran part de la ciutat fou destruda pels bombardeigs dels Aliats a les darreries de la II Guerra Mundial (1945). 

Fins la reunificaci alemanya (1990), la ciutat form part de la Repblica Democrtica Alemanya.

 Llocs d'inters .

 Economia .

 Ciutats agermanades .

 Enllaos externs .
Gera;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86335" title="Lorem ipsum" nonfiltered="4300" processed="4286" dbindex="34557">
Lorem ipsum (lipsum, en forma reduda) s el text que s'usa habitualment en disseny grfic en demostracions de tipografies o d'esborranys de disseny per provar el disseny visual abans d'inserir el text final. En aquest cas se'l coneix tamb com greeking en angls.

En estar escrit en un llenguatge clssic (el ms usat est derivat del llat clssic) sol despertar curiositat saber qu significa. No obstant aix, aquest text manca de significat. Aix es deu al fet de qu quan el text s llegible, els usuaris solen centrar-se en el que diu el text i no en el disseny, que s l'objectiu en aquest cas. 

Textos i histria.
El text ms utilitzat s: 

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipisici elit, sed eiusmod tempor incidunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquid ex ea commodi consequat. Quis aute iure reprehenderit in voluptate velit esse cillum dolore eu fugiat nulla pariatur. Excepteur sint obcaecat cupiditat non proident, sunt in culpa qui officia deserunt mollit anim id est laborum.;

El text es va emprar per primera vegada al voltant del 1500 i correspon a un fragment de l'obra de Cicer De finibus bonorum et malorum (En el lmit del b i del mal), escrita el 45 a.C., i que comena amb:

Neque porro quisquam est qui dolorem ipsum quia dolor sit amet, consectetur, adipisci velit ("A ning li agrada el dolor per si mateix, o el busca i desitja tenir-lo, noms perqu s dolor...");

El text pertany als fragments 1.10.32 i 1.10.33 de l'obra de Cicer esmentada. Va ser Richard McClintock, un professor llatinista del del Hampden-Sydney de Virginia, qui va descobrir d'on provenia el text cercant el terme 'consectetur', mot poc freqent en la literatura clssica.   La versi original del text s la segent (amb els mots utilitzats en negreta): 

  Sed ut perspiciatis, unde omnis iste natus error sit voluptatem accusantium doloremque laudantium, totam rem aperiam eaque ipsa, quae ab illo inventore veritatis et quasi architecto beatae vitae dicta sunt, explicabo. Nemo enim ipsam voluptatem, quia voluptas sit, aspernatur aut odit aut fugit, sed quia consequuntur magni dolores eos, qui ratione voluptatem sequi nesciunt, neque porro quisquam est, qui dolorem ipsum, quia dolor sit, amet, consectetur, adipisci velit, sed quia non numquam eius modi tempora incidunt, ut labore et dolore magnam aliquam quaerat voluptatem. Ut enim ad minima veniam, quis nostrum exercitationem ullam corporis suscipit laboriosam, nisi ut aliquid ex ea commodi consequatur? Quis autem vel eum iure reprehenderit, qui in ea voluptate velit esse, quam nihil molestiae consequatur, vel illum, qui dolorem eum fugiat, quo voluptas nulla pariatur?  At vero eos et accusamus et iusto odio dignissimos ducimus, qui blanditiis praesentium voluptatum deleniti atque corrupti, quos dolores et quas molestias excepturi sint, obcaecati cupiditate non provident, similique sunt in culpa, qui officia deserunt mollitia animi, id est laborum et dolorum fuga. Et harum quidem rerum facilis est et expedita distinctio. Nam libero tempore, cum soluta nobis est eligendi optio, cumque nihil impedit, quo minus id, quod maxime placeat, facere possimus, omnis voluptas assumenda est, omnis dolor repellendus. Temporibus autem quibusdam et aut officiis debitis aut rerum necessitatibus saepe eveniet, ut et voluptates repudiandae sint et molestiae non recusandae. Itaque earum rerum hic tenetur a sapiente delectus, ut aut reiciendis voluptatibus maiores alias consequatur aut perferendis doloribus asperiores repellat.;

Enllaos externs.
 Histria i generador;
 Lorem Ipsum generator in many languages and charsets;
 Blindtextgenerator multilingual generator;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86340" title="Erwin Neher" nonfiltered="4301" processed="4287" dbindex="34558">


Erwin Neher ( Landsberg am Lech, Alemanya 1944 ) s un metge i biofsic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1991.

 Biografia .
Va nixer l'any el 20 de mar de 1944 a la ciutat de Landsberg am Lech, poblaci situada a l'estat alemany de Baviera. Va estudiar medicina a la Universitat de Gttingen i fsica a la Universitat Tcnica de Munic, on es va doctorar l'any 1970 en biofsica. Va treballar com a investigador a les universitats de Wisconsin i de Yale. L'any 1983 va ser nomenat director del departament de membranes de l'Institut Max Plank de Gttingen.

 Recerca cientfica .
Durant la dcada del 1970, en collaboraci amb Bert Sakmann van desenvolupar una tcnica, anomenada Patch-clamp, de pinament de la membrana cellular que permeten mesurar el flux de ions a travs dels canals d'aquesta, una tcnica de vital importncia per la investigaci biolgica cellular.

L'any 1991 ambds cientfics foren guardonats amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per aquesta innovaci.

 Enllaos externs .
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1991;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86348" title="Google Video" nonfiltered="4302" processed="4288" dbindex="34559">
Google Video s un servei de Google que permet pujar vdeos als seus servidors perqu qualsevol persona els pugui buscar i veure directament des del seu navegador web. Inicialment va nixer com competncia de YouTube, a la qual va acabar comprant el 10 d'octubre de 2006.

Enllaos externs.
 Lloc web de Google Video;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86349" title="Google Maps" nonfiltered="4303" processed="4289" dbindex="34560">
El Google Maps (durant un temps anomenat Google Local) s un servei de cartografia en lnia gratut de Google. Ofereix mapes i imatges reals provinents de satllits i avions, que es poden consultar des del web de Google Maps o com a incrustacions a terceres webs a travs de l'API de Google Maps.

El Google Earth s un programa relacionat que integra en un programa les imatges per satllit en forma de globus terraqi.

 Vegeu tamb .
Google;
Google Earth;
Marble;

 Enllaos externs .
Google Maps;
Google Maps versi per a telfons mbils;
Google Moon;
Google Mars;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86359" title="Frank Lloyd Wright" nonfiltered="4304" processed="4290" dbindex="34561">

Frank Lloyd Wright (Richland Center, Wisconsin, 8 de juny de 1867 - Phoenix, Arizona, 9 d'abril de 1959), arquitecte nord-americ, un dels principals mestres de l'Arquitectura Moderna. Al llarg de la seva vida desenvolup una srie d'estils i obres molt personals que han influt decisivament en el desenvolupament de l'arquitectura, primer als Estats Units d'Amrica, posteriorment a Europa i Jap. Esta considerat com l'arquitecte ms important d'Amrica.

 Obres ms importants .


 Casa Coonley (Riverside, Illinois);
 Casa Robie, (Oak Park ,Illinois);
 Casa Martn (Bfalo, Nova York);
 Casa Willitts (Highland Park, Illinois);
 Casa Northome de Francis W. Little (Nova York);
 Edifici de la Prensa (San Francisco);
 Edifici Larkin (Bfalo, Nova York);
 Centre Cvico Marin (San Rafael, California);
 Casa de Frank J. Baker (Witmeth, Illinois);
 Casa de Robert Evans (Longwood, Virginia);
 Centre Educacional Corbin (Wichita, Kansas);
 Casa de la Cascada (The Fallingwater), (Bear Run, Pennsylvania);
 Casa Taliesin (Spring Green, Wisconsin);
 Museu Guggenheim, (Nova York);
 Auditori Grady Gammage (Tempe, Arizona);
 Teatre Kalita Humphreys (Dallas, Texas);
 Casa Walker (Carmel, California);
 Edifico Seu Principal de Johnson Wax (Racine, Wisconsin);
 Hotel Imperial (Tquio, Jap);
 Edifici de National Insurance (Chicago);


 Significat de l'obra de Frank Lloyd Wright .

Frank Lloyd Wright fou la figura central de l'arquitectura orgnica, una tendncia que represent, de manera emblemtica, l'altre costat, es a dir un punt de vista alternatiu i una esttica diferent, en certa forma oposada o complementria a l'arquitectura racionalista el representant mes conspicu de la qual fou l'arquitecte sus Le Corbusier.

Wright va romandre sempre fidel al legat i a l'ideologia individualista del pionerisme americ que retorna a l'exaltaci i l'aprofundiment de les relacions entre l'individuu i l'espai arquitectnic i entre aquest i la natura o l'espai natural assumit com a referncia fonamental de les prpies obres. Aquest inters el port a centrar-se en el seu tema preferit de la casa o residncia unifamiliar, les prairie houses, les quals van constituir l'aspecte determinant dels seus inicis com arquitecte.

En el seu llibre L'Arquitectura orgnica (1939), Wright exposa les seves idees sobre l'arquitectura; com idea fora postula una arquitectura que refusa la mera recerca esttica o el simple gust superficial ja que no sn ms que imposicions externes a la relaci entre l'home i la natura. El projecte arquitectnic, la projectaci ha de crear una harmonia entre l'home i la natura i construir un nou sistema que manifesti un equilibri real entre l'ambient construt i el medi ambient, mitjanant l'integraci de diversos elements artificials o propis de l'home (edificis, carrers, etc) dins la natura. Tot aix forma part d'un nic sistema interconnectat, un organisme, l'espai arquitectnic. La casa de la cascada (The Fallingwater) ser l'exemple paradigmtic d'aquest modus de fer i entendre l'arquitectura.

 Enllaos externs .

Biografia i projectes ;
Frank Lloyd Wright Foundation ;
Frank Lloyd Wright Preservation Trust ;
Frank Lloyd Wright Building Conservancy ;
Frank Lloyd Wright - Biography, Arts & Crafts Home;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86360" title="Bandera roja" nonfiltered="4305" processed="4291" dbindex="34562">

La bandera roja s un emblema socialista i comunista associat particularment amb l'esquerra revolucionria, encara que tamb forma part de la tradici socialdemcrata i laborista, havent estat un estendard usat per partits com ara el  Partit Laborista al Regne Unit, el Partit Socialista Francs i grups similars del mn sencer. L's pels socialdemcrates ha minvat en el darrer anys, si b cal notar que molts d'ells s'han allunyat de l'esquerra poltica. Per altra banda, el sentit lluitador de la bandera s molt ms antic que el socialisme. 

s com veure banderes rojes sobreimpresses amb els noms o emblemes de partits, moviments, organitzacions o sindicats. Les banderes de color vermell sn amb freqncia vistes en protestes, manifestacions i marxes. El vermell s el color del desafiament, com tamb un smbol de la sang de la classe treballadora, el proletariat. 

La bandera vermella est fortament associada en la conscincia popular amb el comunisme; aquesta idea es va formar probablement per les banderes de la Uni Sovitica i de la Repblica Popular de la Xina. Altres estats socialistes, com ara Vietnam, o Corea del Nord tamb tenen banderes majoritriament vermelles. No obstant aix, altres estats i territoris de governs no socialistes tamb mantenen banderes vermelles per raons histriques. 
L'expressi bandera vermella ha estat utilitzada tamb en les canons o marxes commemoratives de diversos partits o moviments d'inclinaci socialista; aix s'observa en el cas del desaparegut Partit Comunista d'Itlia, l'himne del qual es denominava precisament Bandera Roja (Bandiera Rossa).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86361" title="Reichstag" nonfiltered="4306" processed="4292" dbindex="34563">

El terme Reichstag  s una composici alemanya de Reich (Imperi) i tag (que en aquest cas no significa "dia", sin que s una derivaci del verb tagen, que significa assemblea per al debat). El terme era una traducci directa del llat, curia imperialis. Encara avui, a Alemanya, el parlament de cadascun dels estats federats (Lnder) segueix anomenant-se Landtag. 

Imperi Alemany.
Amb la dissoluci de la Confederaci Alemanya el 1866 i la fundaci de l'Imperi Alemany (Deutsches Reich) el 1871, el Reichstag es va establir com el parlament alemany a Berln i l'edifici actual de l'arquitecte Paul Wallot va ser edificat. Els membres del Reichstag eren escollits per sufragi directe i igual per la poblaci masculina. El Reichstag no va participar en l'elecci del Canceller fins les reformes d'octubre de 1918.

Repblica de Weimar.
Desprs de la Revoluci de 1918 i l'establiment de la Constituci de Weimar, les dones van obtenir el dret de vot i ser elegides, i el parlament va tenir el dret de retirar la confiana per forar al Canceller o qualsevol altre membre del govern a retirar-se.

Tercer Reich.
El 23 de mar de 1933, un ms desprs de l'Incendi del Reichstag el parlament va cedir els seus poders al Govern Federal del Canceller Adolf Hitler aprovant la Llei de capacitaci. A partir de llavors rarament es va reunir, la darrera d'elles el 26 d'abril de 1942.

Galeria.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86366" title="Gabae" nonfiltered="4307" processed="4293" dbindex="34564">
Gabae (grec Gabai) fou un dels palaus reials de Prsia, situat segons Estrab prop de Pasargada. Segurament el seu nom estava relacionat amb el districte de la Gabiene a Susiana


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86367" title="Gabals" nonfiltered="4308" processed="4294" dbindex="34565">
Els gabals (llat gabali o gabales)  foren un poble gal, ve dels rutenis a la frontera de la Narbonesa entre els arverns i els helvis, al pas que en catal s'anomena Gavald i en francs Gvaudan, derivat de Gabaldanum, i que es l'actual departament de Lozre. En temps de Csar estaven sotmesos als arverns.

El seu territori tenia mines de plata segons Estrab i el seus formatges (sobretot els del Lesorae Gabalicique pagi) eren famosos. El Lesora es la muntanya Lozre.

La seva capital era, segons Ptolemeu, Anderitum.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86368" title="Gabaza" nonfiltered="4309" processed="4295" dbindex="34566">
Gabaza  fou un districte de Sogdiana on, segons Curtius, va arribar Alexandre el gran i el seu exrcit, el qual va patir molt a causa del fred que feia a la part nord. Es creu que va ser el punt ms septentrional que va assolir en la seva marxa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86369" title="Gabiene" nonfiltered="4310" processed="4296" dbindex="34567">
Gabiene o Gabiana fou un districte o eparquia d'Elimais a la satrapia de Susiana. L'Elimaida o Elimais estava dividida en tres districtes dels quals els altres eren la Mesabtica i la Corbiana. Segons Estrab la Gabiene era en direcci a Susa.

A les guerres dels didocs, Antgon el borni va intentar derrotar en aquesta regi a umenes de Cardia que hi era passant el hivern, per no ho va aconseguir, i encara els homes a les ordres d'umenes van guanyar l'anomenada batalla de Gabiene, per al final fou entregat pels seus propis homes a canvi dels hostatges fets per Antgon.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86371" title="Gabii" nonfiltered="4311" processed="4297" dbindex="34568">
Gabii fou una antiga ciutat del Latium a uns 20 km de Roma, a la via de Praeneste i propera al llac avui anomenat Lago di Castiglione. Virgili i Dions la consideren una colnia d'Alba Longa. Solinus la fa mes antiga i la considera fundada per dos germans sculs, Galatus i Bins, que van combinar el principi dels seus noms per fer el de la ciutat. 

En poca histrica era una ciutat de les principals dels llatins: La tradici diu que en aquesta ciutat es van educar Rmul i Rem per no apareix esmentada en cap fet rellevant durant la monarquia fins a Tarqu el Superb, quant la ciutat va donar refugi a exiliats romans i a altres d'altres ciutats llatines, i fou atacada pel rei rom, que fou rebutjat, per finalment es va fer amb la ciutat per la traci (el fill de Tarqu, Sextius Tarquinius, es va fer passar per exiliat, va obtenir asil a Gabii, i des all va facilitar l'entrada al seu pare). El tractat entre ambdues ciutats s esmentat per Horaci i de les seus paraules resulta que Gabii va esdevenir ciutat federada a Roma; el tractat fou conservat en un temple dedicat a Jpiter Fidius a Roma. La gens Antstia  de Roma deriv el seu origen de la ciutat de Gabii.

Enderrocat Tarqu el seu fill Sextus Tarquinius es va refugiar a la ciutat per aquesta vegada fou mort pels seus enemics i el govern es va decantar contra Roma i va formar part de la lliga Llatina abans de la batalla de Regillus. Segurament va quedar integrada al tractat dels llatins amb Sp. Cassius el 493 aC.

Desprs d'aix apareix molt poc a l'histria i quant ho fa es com aliada o dependent de Roma: el 462 aC el seu territori fou assolat pels volscs que lluitaven contra Roma; el 381 aC fou saquejada pels habitants de Praeneste, en guerra contra Roma. 

No apareix entre les ciutats llatines a la gran guerra llatina i poc desprs ja apareix com a municipi rom. El 211 aC Annbal va ser prop de la ciutat, i torna a ser esmentada incidentalment el 176 aC. 

Al segle I aC Sulla li va restaurar les seves muralles i va crear una colnia militar. El 54 aC Cicer l'esmenta com una ciutat decadent del Latium que ja no podia participar als sacrificis al mont Alb. El 41 aC fou seu d'una conferencia entre Octavi i L. Antoni, per mes per la seva situaci a mig cam entre Roma i Praeneste que per la seva importncia, que no havia parat de minvar.

Dions diu que al seu temps el recinte dins de les muralles era gaireb  deshabitat per encara existien parts actives de la ciutat a la vora a la via Praenestina. Altres autors posteriors confirmen la seva decadncia, per al segle I es va revifar a causa de les aiges sulfuroses fredes que es trobaven al seu terme, i es va consolidar en temps d'Adri i els seus successors.  Per al segle III la ciutat desapareix de les crniques tot i que sens dubte va seguir existint, i uns bisbes de Gabii existien al segle VII i pertanyien probablement a aquesta ciutat i no a l'homnima Gabii de Sabnia.

El seu emplaament correspon a la ciutat de Castiglione, derivada d'una fortalesa medieval. Es conserven alguns restes de muralles i les runes d'un temple, probablement el de Juno, detat tutelar de la ciutat (podria tamb ser un temple d'Apollo esmentat per Livi).

Gabii fou famosa per la seva pedra (lapis gabinus) que era volcnica, dura i compacte, semblant al lapis albanus, per de qualitat superior, i que fou molt utilitzada pels romans. Tamb una moda de vestir es va dir Cinctus Gabinus, i s'usava pels sacrificis i solemnitats. La via que portava de Roma a Gabii fou coneguda inicialment com a via Gabnia (desprs Praenestina), i el ager Gabinus estava perfectament diferenciat del ager romanus. El Llac de Gabii no s esmentat per cap autor antic.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86373" title="Gadara" nonfiltered="4312" processed="4298" dbindex="34569">
Gadara fou una ciutat de Palestina, que era a la vora de la regi d'Escitipolis i al sud-est del llac Tiberades. Plini el Vell la situa a la riba del Hieromax (Yarmak). El seu districte es deia Gadarene i era la part oriental de Galilea. Cal no confondre aquesta Gadara amb un altre de situaci desconeguda que fou capital de Perea, segons Flavius Josefus.

Gadara deriva probablement el seu nom de la  paraula semtica Gader que es podria traduir per muralla o frontera. Fou refundada per algun rei selucida que la va repoblar amb grecs.
Era un llogaret dels jueus quant fou refundada. Gadara  va pertnyer sota els selucides a la confederaci de ciutats coneguda com la Decpolis (Deu ciutats). El 218 aC fou conquerida per Antoc III el gran i for rebatejada Antioquia Semiramis. Com altres ciutats de la zona fou conquerida per Alexandre Janeu, rei asmoneu dels jueus (rei vers 104 aC a 76 aC) desprs d'un setge de deu mesos, i la majoria dels seus habitants grecs es van exiliar. El 63 aC la Decpolis fou ocupada per Pompeu, i Gadara que havia quedat molt malmesa, fou reconstruda (a petici de Demetri de Gadara, amic de Pompeu). Va ser seu d'un dels  cinc sanedrins instituts per Aulus Gabinius. Com a ciutat grega fou part de la provncia de Sria i exclosa del regne jueu, excepte en el regnat d'Herodes el gran en qu li fou concedida per August com especial gracia (30 aC-4 aC). 

A la revolta jueva fou una de les primeres ciutat que foren arrabassades pels rebels als romans, per desprs els seus habitants siracs es van revenjar i van capturar alguns lders jueus i en van matar d'altres. Vespasi a la  seva primera campanya a Galilea  la va trobar en mans dels jueus, la va conquerir i va matar als seus habitants adults, i va cremar la ciutat i els llogarets de la rodalia. Per a la segona campanya tornava ser en mans dels jueus, si be es va rendir voluntriament als romans i Vespasi hi va posar guarnici (73). Va existir un bisbat de Gadara per es possible que es tracti de la capital de Perea. Durant l'poca bizantina va romandre com a ciutat de certa importncia i s'han trobat algunes restes de les construccions bizantines.

Fou ocupada pels rabs el 638, per destruda per un terratrmol el 747 , fou abandonada.

Om Keiss (Umm Qais) a Jordnia  ocupa el lloc de l'antiga Gadara. Es situada al est del Jord a uns 10 km al sud-est del Llac Tiberades, i al sud del riu Yarmak. Les seves runes encara es conserven sobretot una part de les muralles, algunes cases, columnes, dos teatres (un al nord fora destrut, per l'altra al oest bastant ben conservat) i una necrpolis al est de la ciutat amb nombroses tombes

Les aiges termals de Gadara queden al altre costat del riu, en territori israeli; aquestes aiges  foren famoses en l'poca clssica, i eren considerades les segones desprs de Baiae. L'Itinerari d'Anton les esmenta com "In parte ipsius civitatis, miliario tertio, sunt aquae calidae quae appellantur thermae Heliae, ubi leprosi mundantur" o com "Ibi est etiam fluvius calidus qui dicitur Gadarra, et descendit torrens, et intrat Jordanem, et ex ipso ampliatur Jordanis et major fit". L'aigua no era molt calenta; una de les fonts estava rodejada de palmeres i es troben unes runes romanes a l'actual font.

Filsofs cnics de Gadara:

Manippos (segle III aC);
Meleagre de Gadara (segle I aC);
Oenomaos de Gadara  (segle II) ;

Altres filsofs i personatges de Gadara:

Filodemos de Gadara (110-45 aC), filsof epicuri ;
Iamblicos (250-330), filsof platnic que va viure a la ciutat per no hi va nixer;
Teodor de Gadara (segle I aC), fundador de l'escola de retrics de la ciutat;
Apsines de Gadara (190-250) ;
Fil de Gadara (segle III), matemtic  ;
Sporos de Gadara (segle III), matemtic deixeble del anterior  ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86378" title="Gtuls" nonfiltered="4313" processed="4299" dbindex="34570">
Els gtuls (llat gaetuli) foren segons Sallusti una raa autctona d'frica juntament amb els libis, que vivia al pas anomenat Getlia per que abans havia posset Mauretnia i Numdia. Estrab els considerava el poble mes important de tots els pobles libis (berbers). Durant la guerra de Jugurta van entrar al servei de Roma com a mercenaris per anteriorment havien fet atacs als romans. Una part dels getuls fou sotmesa pels reis de Numdia i alguns van servir amb Gai Mari que els hi va donar terres al regne d'Hiempsal II. 

Els getuls van romandre al servei dels reis de Numdia fins a la guerra civil quant molts d'ells van abandonar Juba I i es van passar a Juli Csar que els va utilitzar per provocar la revolta d'altres tribus contra Juba. Desprs de la guerra, sota August, la majoria dels getuls foren subjectes de Juba de Mauritnia per es van mostrar repetidament rebels i un exrcit sota direcci de Cornelius Cossus Lentulus fou enviat contra ells, foren derrotats (i Cornelius va obtenir el sobrenom de Gaetulicus) l'any 6.

Plini esmenta el nom d'algunes tribus: autoloes getuls i els getuls dares. Els autors clssics sempre reconeixen la distinci entre getuls i negres, que vivien al sud, per les costums nmades d'ambds pobles tenien similituds. Els getuls dels sud es van barrejar amb negres i van originar els melanogaetuli, o getuls negres.

Els getuls son descrits com a guerrers, de maneres salvatges, que menjaven llet i carn i vestien amb pells; vivien en part en tendes i en part all on podien com coves o al ras en campaments improvisats. No tenien un govern central  per van saber controlar el comer a aquesta part d'frica i especialment comerciaven amb el tint porpra que s'obtenia dels crustacis de la costa occidental, i dels grans esprrecs.

Els getuls, com a suposats ancestres del amazigh (lliure i noble) o berbers van formar al nord aquest poble junt amb altres tribus, i al sud els tuareg










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86379" title="Getlia" nonfiltered="4314" processed="4300" dbindex="34571">
Getlia fou el pas dels getuls. Estava situada al nord-oest de Lbia i al sud de Mauretnia i Numdia; tenia al est (sud-est) el pas dels garamants i al oest l'oce Atlntic. Al sud arribava suposadament al riu Nigir (Nger). Claudi Ptolemeu inclou Getlia sota el nom mes ampli de Lbia Interior, de la qual Getlia era la part nord, immediata al sud de les Mauritanies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86380" title="Galria" nonfiltered="4315" processed="4301" dbindex="34572">
Galria (llat Galaria i tambe Galeria o Galarina) fou una ciutat de Siclia fundada suposadament pel cap scul Morges o Morgus (segons Esteve Bizant), per no apareix a l'histria fins el 345 aC quant fou l'nica ciutat que va ajudar a Entella, assetjada pels cartaginesos d'Hann, per l'exrcit de la ciutat, uns mil homes, fou derrotat completament pels cartaginesos. 

El 311 aC fou ocupada per siracusans exiliats dirigits per Deincrates, per els exiliats foren aviat expulsats pels generals d'Agtocles.

Ja no torna a aparixer i no es esmentada entre les ciutats sicilianes ni per Cicer, ni per Plini el Vell ni per Ptolemeu.  Es sospita no obstant que podria haver estat la ciutat anomenada per Plini com Galatini, que era una ciutat estipendiaria de l'interior de l'illa, per sembla acreditat que va existir una ciutat del interior de nom Galata diferent de Galria (avui Galata es creu que es Galati, al est de Militello, a uns 15 km de la costa nord, mentre que Galria hauria d'estar segons els gegrafs romans a uns 10 km al nord de l'antiga Agyrium, all on avui l'actual ciutat de Gagliano). La manca de restes no permet en tot cas donar res per segur.

Una moneda amb la inscripci Gada i el Zeus Ster al darrera, que sembla clar que es refereix a aquesta ciutat, podria indicar que si be no fou inicialment grega, si es va hellenitzar completament mes tard.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86381" title="Galepsos" nonfiltered="4316" processed="4302" dbindex="34573">
Galepsos (llat Galepsus) fou una ciutat grega de la costa de Trcia. Fou fundada com a colnia de Tasos. Desprs de la conquesta d'Amfpolis fou ocupada per Brsides (424 aC), per recuperada per Cle al segent any (423 aC). Ambds van morir a la lluita el 422 aC.

El rei Perseu de Macednia, quant va fugir davant els romans que l'havien derrotat a Pidna, va sortir amb vaixell de la desembocadura del riu Estrim cap a Galepsos, on va arribar, i de all va passar a Samotrcia.

Per les caracterstiques de bon port es considera que no pot ser altre lloc que Neftr, al sud de Prvista, justament al cap que forma l'entrada oest del golf de Kavla. En aquest lloc hi ha algunes runes d'una antiga ciutat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86382" title="Gallecis" nonfiltered="4317" processed="4303" dbindex="34574">
Els gallecis eren els habitanst de la provncia romana de Galcia, avui Galcia. La seva transcripci es gallecs pero convecionalment s'esmenten com Gallecis per evitar confusions amb els moderns gallecs.

Es dividien en bracaris (gallaeci bracarii) i lucenses (gallaeci lucenses).

Eren un poble celta i considerats un poble guerrer que preferien la mort a ser presoners i que es mataven quant eren capturats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86383" title="Bracaris" nonfiltered="4318" processed="4304" dbindex="34575">
Els gallecs bracaris (gallaeci bracarii) o calecis bracaris (callaci bracarii) o simplement bracaris eren els pobles que habitaven la part sud de la provncia romana de Gallcia (Gallaecia) 

Els bracaris van rebre el seu nom de la seva ciutat principal, Bracara Augusta (Braga) i vivien entre el Duero i el Minyo al sud dels lucenses.

Braga fou capalera d'un convent jurdic.

Plini el Vell esmenta com a subtribus dels bracaris als  bibali, coelerini, hequaesi, limici i  querquerni i Claudi Ptolemeu als turodi, nemetatae, coelerini, bibali, limici (al riu Limia), luanci,  gruii o gravii o grovii, quacerni o quarquerni, lubaeni i narbasi. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86384" title="Lucenses" nonfiltered="4319" processed="4305" dbindex="34576">
Els gallecis lucenses (callaci o gallaeci lucenses) eren els pobles que habitaven la part nord de la provncia romana de Gallcia.

Els lucenses van rebre el seu nom de la seva ciutat principal, Lucus Augusti (Lugo); el lucenses vivien entre el Minho i el Nvia, al nord dels bracaris.

Lugo fou capalera d'un convent jurdic.

Ptolemeu esmenta com a subtribus dels lucenses: els capori, cilini, lemavi,  baedyes, i seurri.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86386" title="Gallcia" nonfiltered="4320" processed="4306" dbindex="34577">
La Galcia (en llat Gallaecia) fou una provncia romana que abraava bsicament l'actual Galcia i el nord de Portugal. Estava poblada per les tribus dels gallecis bracaris (gallaeci bracarii) o callecis bracaris (callaici bracarii) , i dels gallecis lucenses (callaici o gallaeci lucenses); els artabris tamb hi vivien per eren considerat un poble diferenciat. Astries i part de Lle sn atribuides a aquesta provncia (el convent jurdic dAsturiga, avui Astorga).

La provncia tenia dos convents jurdics: Bracara Augusta (Braga), a la part sud; i Lucus Augusti (Lugo), a la part al nord del Minho. Lucus Augusti comprenia 16 ciutats dels celtes, a ms de la ciutat dels artabris (considerats no celtes o, si ms no, un poble diferenciat) i la dels lebuns, amb una poblaci entre 150 i 200 mil habitants. El convent de Bracara Augusta tenia 24 ciutats de poblaci celta i una poblaci similar a l'altre convent. 

 Rius . 
A part del Minus (Minho), Ptolemeu dona una llista de sud a nord dels rius segents:

Avus (Ave);
Celadus (probablement el Salha o Deste);
Nebis  (Cavado);
Limius o Limias (no identificat);
Laeron (Ler);
Ulla  (Ulla);
Tamaris (Tambre);
Sars (Sar);
Florus (Castro);
Nelus (Puente);
Virus (Allones);
Mearus (Mero);
Ivia  (potser el mateix que el Nabios o Juvia);
Navilubio (Navia);

 Ciutats .  
A part de les dues capitals regionals, cal esmentar: 
al districte dels gallaeci bracarii:
Cale o Calem (Porto);
Salacia (Salamonde?);
Praesidum (Castro de Codezoso?);
Caladanum  (Ciadia?);
Ad Aquas (Triudad?);
Pinetum  (Pinhel?);
Roboretum (Robledo o Bragana?);
Compleutica (Compludo);
Veniatia (Vinhaes?);
Tuntobriga ;
Araducta ;
Salaniana  (Santiago de Villela);
Aquae Origlinis (Baos de Bande o Ourense);
Aquae Querquennae (Ro Caldo);
Geminae (Baos de Molgas o Sandras?);
Salientes (Caldelas o Ourense?);
Praesidum  (Castro de Caldelas o Rodicio?);
Limia o  Forum Limicorum (Ponte de Lima);
Aquae Laevae (ciutat dels turodi);
Volobriga  (ciutat dels nemetatae);
Coeliobriga (ciutat dels coelerini);
Forum Bibalorum (Viana do Bolo, ciutat dels bibali);
Merva  (ciutat dels luanci);
Cambaetum (ciutats dels lubaeni);
Forum Narbasorum (ciutat dels narbasi) ;
Aquae Flaviae (runes a l'est de Braga, a Chaves, a la vora del Tmega, on resta un antic pont rom de 18 arcs);

al districte dels gallaeci lucenses:
Burbida (Borrio?);
Turoqua  (Touren?);
Aquae Celenae o Celinae (Caldas do Rei);
Pria o probablement Iria Flavia (ciutat dels capori, l'actual Padrn);
Asseconia  (Santiago de Compostella o Asorei?);
Brevis (Urbo o Burres?);
Marciae, probablement  Pons Nartiae (Narla);
 Timalinum (Fontaneira?) o Talamina  (ciutat dels seurri);
Aquae Quintinae (Quinta?);
Pons Neviae o Naviae  (Navia de Suarna);
Uttaris (Cerredo o Doncos);
Vicus Spacorum (Vigo) ;
Ad Duos Pontes (Pontevedra);
Grandimirum o Glandimarium  (Muros) ;
Trigundum (Berreo o Arantn) ;
Brigantium ;
Caranicum (Guitiriz?) ;
Bullum ;
Olina ;
Libunca;
Pintia ;
Turuptiana ;
Ocelum ;
Dactonium ;
Abobeica (Baiona);

 Altres accidents geogrfics .
El golf ms anomenat era el Sinus Artabrorum (ria del Ferrol), i el cap o promontori ms destacat el  Nerium (Finisterre).

 Histria .
Decimus Brutus va conquerir la regi al sud del Minho vers el 137 aC durant les guerres lusitanes, per la regi al nord no fou sotmesa fins el 61 aC i realment fins al temps d'August i les guerres cntabres. Fou creada provncia el 294 en temps de Diocleci, essent separada de la Tarraconense, de la qual era un convent jurdic. 

Per a la seva histria posterior, vegeu el regne dels sueus i Galcia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86387" title="Gllia Cispadana" nonfiltered="4321" processed="4307" dbindex="34578">
Gllia Cispadana fou una antiga regi d'Itlia compresa dins la mes general de Gllia Cisalpina, on habitaven els bois i snons, situada al sud del riu Padus (Po), al sud de la Gllia Transpadana.

ARticles relacionats.
 Gllia Cisalpina;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86388" title="Cispadana" nonfiltered="4322" processed="4308" dbindex="34579">


Repblica Cispadana, 1797;
Regi de la Gllia Cispadana;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86389" title="Transpadana" nonfiltered="4323" processed="4309" dbindex="34580">


Repblica Transpadana ;
Regi de la Gllia Transpadana;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86390" title="Cisalpina" nonfiltered="4324" processed="4310" dbindex="34581">



Repblica Cisalpina;
regi i provncia romana de la Gllia Cisalpina;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86392" title="Gllia Transpadana" nonfiltered="4325" processed="4311" dbindex="34583">
Gllia Transpadana fou una antiga regi d'Itlia compresa dins la mes general de Gllia Cisalpina, on habitaven els nsubres i els cenomans, situada al nord del riu Padus (Po). Tenia al sud la Gllia Cispadana.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86393" title="Gllia Cisalpina" nonfiltered="4326" processed="4312" dbindex="34584">
Gllia Cisalpina o Gllia Citerior (en llat Gallia Cisalpina), fou el nom donat pels romans a la regi del nord d'Itlia, que fou usat fins a la meitat del segle I aC. Cisalpina li fou aplicat per diferenciar-la de la Gllia Transalpina o Ulterior, es a dir mes enll (al nord) dels Alps. En el llibre 8 de les guerres glliques Csar l'anomena com a Gllia Togada (Gallia Togata) i desprs es reprodueix en altres escrits posteriors; aquest nom li fou donat ats que alguns romans (togats) la van repoblar i indicava la superioritat numrica dels romans sobre els gals.

Posteriorment es va dividir en Transpadana i Cispadana per aquests termes no foren usats pels autors llatins. El nom de Cisalpina no fou formalment afegit fins que la Transalpina fou possessi romana.

Gllia Cisalpina tenia un significat ampli pels romans, que l'aplicaven a tot el nord d'Itlia per quedar mes limitat al segle II aC al pas habitat pels gals cisalpins.

Histria.
Conquesta i colonitzaci.

Segons els escriptors clssics l'entrada dels gals a Itlia es va produir durant el regnat de Tarqu Prisc, a finals del segle VII aC. Els bitriges foren el primer grup que va emigrar des la Gllia Transalpina a la Cisalpina; es van formar dos grups, dirigits per dos caps, que van passar un d'ells a Germnia, a la selva herciniana, dirigit per Sigovesus; i l'altra, dirigit per Bellovesus, que va conquerir el nord d'Itlia. En aquest darrer estaven a mes dels bitriges, els arverns, snons, edus, ambarris, carnuts i aulercs entre d'altres. Els invasors van derrotar al etruscs; els nsubres, un altre poble gal, van construir una ciutat que es va dir Mediolanum. Un altra tribu, els cenomans (subdivisi dels aulercs), es van establir a la regi de Brscia i Verona ocupades fins llavors pels lubuis; Plini esmenta als salluvis, que es van establir a Ligria per que eren en realitat un poble lgur, i potser es tracta d'un error per salassis. Els bois i lingons (aquestos darrers vivien a la regi de Langres) van creuar els Alps pel gran Sant Bernat, van lluitar contra els etruscs i umbres, per es van aturar als Apenins. Tit Livi esmenta entre els invasors als snons procedents de la regi del Sena.

Les ciutats etrusques foren en general ocupades com Melpum, destruda pels nsubres, bois i snons suposadament el mateix dia que els romans van conquerir Ves. Mntua es va salvar per estar situada en una zona pantanosa. Ciutats fundades pels gals foren Mediolanum, Brixia i Verona.

Els gals no van estar quiets als territoris conquerits i s famosa la seva expedici a Roma; van conquistar Clusium que era aliada romana i es van dirigir contra Roma. Es van enfrontar primer a la vora del Allia, un afluent del Tber, on els romans foren derrotats (390 aC) i Roma fou ocupada i el capitoli assetjat. Els romans diuen que els gals es van retirar a causa de la invasi de les seves terres pels vnets. Desprs hi va haver problemes interns i expedicions dels pobles alpins que per trenta anys els van mantenir allunyats de la ciutat. Polibi diu que van tornar el 360 aC i va arribar a Alba Longa i es van dedicar al saqueig; van tornar al cap d'uns dotze anys per no van gosar enfrontar-se als romans i es retiraven quan aquestos avanaven, i finalment es van retirar per altres tretze anys al final dels quals van tornar. En tot aquest temps els romans incrementaven el seu poder i en aquesta darrera ocasi es va signar un tractat de pau que fou respectat per trenta anys. De la narraci de Livi se sap que Tibur fou establert com a fortalesa dels gals diverses vegades durant aquestos atacs, i que la ciutat de Tibur era aliada dels gals; des all van poder fer incursions que van arribar fins a Campnia i d'anada o tornava saquejaven ciutats com Lavicum, Tusculum i el territori d'Alba Longa.

El 299 aC els gals de la Transalpina van creuar les muntanyes i van avanar vers Roma instigats pels gals de la Cisalpina, que se'ls van unir. A Etrria algunes ciutats se'ls van unir tamb. Van fer un gran bot en el territori rom i van retornar al seu pas per desprs es van enfrontar entre ells pel repartiment del bot. El 296 aC els gals i samnites es van aliar, aliana a la que possiblement es van adherir els umbres i etrusques. Els romans foren derrotats al territori de Camertii, per pocs dies desprs, en un altra batalla prop de Sentinum, els romans van vncer decisivament i els gals es van haver de retirar.

El 283 aC els snons, amb un gran exrcit, van assetjar Arretium, ciutat etrusca aliada de Roma; els romans van acudir al rescat sota la direcci de L. Caecilius Metellus, i els seus ambaixadors van reclamar la retirada dels gals per foren assassinats. Aquesta narraci s una mica diferent a la de Polibi que diu que el cnsol Corneli Dolabella va entrar al pas dels snons i el va arrasar, matant a tots els homes i emportant-se als nens i dones, mentre Metellus era derrotat pels snons a Arretium amb grans prdues, per sense que els snons ocupessin la ciutat, i que aquests respectius fets van marcar l'enemistat de romans i snons. Finalment els romans van derrotar completament als snons que van patir milers de baixes i el seu pas fou ocupat i colnies romanes s'hi van establir: la primera Sena Gallica (Senigallia). La conquesta del pas dels snons va alarmar als seus vens bois  que es van aliar als etruscs i van avanar cap al  Llac Vadimonis de cam cap a Roma, i all es van enfrontar amb l'exrcit rom que  va infligir als aliats una derrota completa i els hi va imposar una desavantatjosa pau (283 aC).

Un intent dels etruscs i bois de reprendre la guerra mobilitzant a tots els joves que podien portar armes, fou derrotat pels romans (282 aC) i la pau va quedar establerta. Aix els romans es van poder enfrontar amb Pirros i desprs amb els cartaginesos ja sense el perill gal. 

Els romans van seguir fundant colnies: el 268 aC la dAriminum, que va provocar l'hostilitat dels bois que van demanar ajut als gals de la Transalpina, que van envair la Cisalpina i es van presentar davant Ariminum, per van esclatar conflictes entre els seus lders, i els caps Atis i  Galatus van morir i els transalpins i bois es van enfrontar en una batalla (237 aC).

Cinc anys desprs (232 aC) el trib C. Flaminius va fer acomplir la llei de la divisi de la terra al Pic per la qual els snons foren expulsats i la terra (Gallicus ager) fou donada a ciutadans romans. Aix va fer veure als gals que estaven abocats a la seva destrucci, sobretot els bois, els ms propers al territori rom, i els nsubres, el poble mes poders, que van buscar l'ajut de mercenaris gals de la Transalpina (anomenats gaesati que era el nom d'una llana gala) que eren encapalats per dos caps o reis: Concolitan i  Aneroest que tenien un exrcit considerable i molt ben preparat; es decidiria la supremacia a Itlia. Els gaesati van arribar al Po el 225 aC on s'hi van unir els nsubres i els bois, per els cenomans i els vnets foren convenuts de retirar-se pels ambaixadors romans. Els gals van entrar a la Toscana amb cinquanta mil infants i vint-mil cavallers dirigits per Concolitan, Aneroest, i Britomar.  Els romans van mobilitzar set-cents mil infants i setanta mil cavallers. Els gals van avanar fins a Clusium saquejant tot al seu pas, i quan es va acostar a l'exrcit rom es van retirar a Faesulae. Els romans els van seguir per foren derrotats. El cnsol L. Aemilius Papus, que defensava la regi d'Ariminum, en saber les noticies de la desfeta, va marxar cap a la zona de la batalla. Els gals es van replegar cap a la costa per salvar el bot, per l'altre cnsol C. Atilius Regulus, retornava de Sardenya i va desembarcar a Pisa d'on va sortir cap a Roma, i els dos exrcits romans van fer casualment tenalla als gals que eren prop de Telam quan es van trobar amb les forces d'Atilius. Els gals foren derrotat i quaranta mil d'ells van morir i deu mil foren fets presoners.

El 224 aC els bois es van sotmetre i el 223 aC els romans van creuar el Po i van envair el pas dels nsubres sota la direcci del cnsol Flaminius, que va derrotar als nsubres en una gran batalla. El 222 aC els cnsols M. Claudius Marcellus i  Cn. Cornelius Scipio van continuar la guerra contra els nsubres que van tenir l'ajut d'un cos de gaesati; els romans van ocupar Acerrae al Addua, i Mediolanum, la capital, que fou assaltada, conquesta que va posar fi a la guerra doncs els nsubres es van sotmetre sense condicions el 221 aC Marcellus va rebre els honors del triomf  i en la festa va portar la Spolia Opima, per haver mort de prpia ma al cap gal Virdomarus. 

El 218 aC Roma va establir dos noves colnies: Placentia (Piacenza) a la riba sud del Po; i Cremona, prop de la riba nord. Del descontentament gal va confiar Annbal d'aprofitar-se quan va decidir envair Itlia el mateix 218 aC.

Abans que Annbal arribs a la Cisalpina ja els bois i els nsubres s'havien revoltat i havien envat els territoris de Placentia i  Cremona. Els triumvirs romans que estaven marcant les terres a repartir, es van retirar a Mutina que fou assetjada. L. Manlius va acudir en ajut per va patir moltes baixes durant el seu cam pels atacs i emboscades dels gals per va poder arribar a Tanetum on es va trobar amb el pretor C. Atilius i algunes forces de gals del grup dels cenomans que, com els vnets, romanien al costat de Roma. La victria del Tic va decantar als gals cap al bndol cartagins per encara a la batalla de Trebia hi havia cenomans al costat dels romans. Els gals van patir moltes baixes a aquesta batalla, i van lluitar molt b a la vora del Llac Trasim (217 aC) i a la batalla de Cannes (216 aC).

Quan Annbal va anar cap al sud, els romans es van girar cap a la Gllia Cisalpina per tallar les comunicacions d'aquesta zona amb el sud d'Itlia. El cnsol L. Postumius (216 aC) va entrar al pas dels bois per fou derrotat i mort a la batalla de Litana, al nord dels Apenins i el seu cap va ser fet servir de copa. Per tot i aix en general els romans van dominar les lnees de comunicacions. 

El 207 aC Annbal les va voler reobrir quan el seu germ Asdrubal va anar des Hispnia cap al nord d'Itlia i pel cam se'l van unir els arverns i altres pobles gals i alpins: El cnsol rom M. Livius Salinator li va barrar el pas al riu Metaurum i va rebre els refor del altra cnsol C. Claudius Nero; Asdrubal va haver de lluitar i va ser derrotat i mort tot i la seva bona disposici sobre el terreny. 

El 205 aC els cartaginesos van intentar una altra vegada marxar a Roma pel nord d'Itlia, i Mag, fill d'Amlcar Barca, va desembarcar a la costa de Ligria i va ocupar Genua (Gnova); Mag va ocupar la Cisalpina per el 203 aC fou derrotat al territori dels nsubres pels romans i greument ferit i aviat fou cridat a Cartago, per va morir en el viatge. Annbal tamb fou cridat a Cartago, i a la batalla de Zama (202 aC) encara tenia un ter de les seves forces integrades per gals i lgurs. 

Les forces de Cisalpina van quedar sota comandament d'Amilcar, un oficial de Mag, que amb els seus aliats va conquerir Placentia, que fou incendiada, i seguidament va saquejar Cremona. El governador de la regi (Livi diu "de la provncia")  L. Furius Purpureo, que era a Ariminum, no tenia prou forces per ajudar a Cremona i va demanar reforos al senat, per sense ells va derrotar als gals i cartaginesos prop de Cremona, batalla en la que Amilcar va morir; per la guerra va seguir i el pretor Cn. Baebius Tamphilus va caure en una emboscada al territori dels nsubres, i fou obligat a evacuar el pas desprs de perdre sis mil homes.

Sextus Aelius, un dels cnsols del 198 aC va establir mes colons a Placentia i Cremona. El 197 aC els cnsols C. Cornelius Cethegus i Q. Minucius Rufus, van anar a la regi i el primer va atacar als nsubres mentre Rufus feia la guerra als lgurs  als que va sotmetre (excepte als ilvats) aix com als gals (excepte els bois); llavors Rufus va envair el pas dels bois que estaven ajudant als nsubres, per van retornar per defensar el seu pas; els cenomans, que eren aliats dels nsubres, van pactar amb Cethegus i a la batalla entre romans i gals els cenomans van atacar tradorament als seus compatriotes i van contribuir a la seva derrota (trenta mil nsubres van morir). Aquesta noticia va desmoralitzar als bois que ja no es van enfrontar als romans, i van veure com el seu pas era saquejat i les seves cases cremades. 

El 196 aC els cnsols L. Furius Purpureo i M. Claudius Marcellus van completar la submissi d'Itlia i el segon va derrotar en una nova batalla als nsubres i va ocupar Comum (Como) i nombroses altres fortaleses; Purpreo va lluitar als pas dels bois on va continuar la destrucci i desprs va creuar el Po i va atacar als laevis i libuis; Marcellus va celebrar un triomf a Roma. 

El 194 aC el cnsol, L. Valerius Flaccus, (collega de M. Porcius Cato) va tornar al pas dels bois i va restaurar Placentia i Cremona que havien estat prou destrudes. Flaccus com a procnsol va portar la guerra al pas dels nsubres el 193 aC, any en que els bois tornaven a estar en guerra dirigits per el seu cap o rei Boiorix i fou enviat contra ells el cnsol T. Sempronius Longus, i es va produir una batalla desesperada sense guanyador clar, per el cnsol va poder restar a Placentia. El 192 aC els revoltats eren els lgurs que van arribar fins a Placentia i el cnsol Minucius Thermus fou enviat contra ells mentre l'altre cnsol, Merula, s'enfrontava als bois prop de Mutina. La resistncia dels gals fou desesperada i obstinada per les baixes continuades van deixar al poble sense recursos humans.

La submissi final fou obra del cnsol P. Cornelius Scipio Nasica (191 aC) que va presumir de que no havia deixat ni un boi viu mes que vells i nens; els seus tresors foren agafats pels romans aix com la seva noblesa; la meitat de la terra fou declarada ager publicus; els sobrevivents van abandonar el pas. El 189 aC els romans van crear la colnia llatina de Bononia (Bolonya) i el 183 aC les colnies romanes de Parma i Mutina (Mntua).

Provncia romana.
Es suposa que Gllia Cisalpina fou feta provncia el 191 aC, per no queda constncia d'administraci provincial  regular, si be de facto es pot dir que ho era ja abans dels 191 aC. En aquesta poca es va construir la via Flamnia de Roma a Ariminum, i la via Emlia de Placentia a Ariminum (187 aC), a mes d'una nova via de Bononia a Arretium. Ligria fou des llavors una provncia militar separada.

El 186 aC uns dotze mil gals transalpins creuar els Alps cap a Ventia i van construir una ciutat propera al lloc on va ser desprs Aquileia. El cnsol roma Marcellus (183 aC) els va ordenar abandonar el lloc i els gals van apellar al senat allegant haver sortit de les seves terres per la pobresa i haver-se establert en un lloc abandonat sense molestar a ning, per foren obligats a retornar per amb les seves pertinences; els caps transalpins van considerar la decisi romana prou justa. Els romans van establir una colnia llatina a Aquileia.  Un segon intent d'emigraci el 179 aC, va tenir el mateix final.

El 173 aC el poble lgur dels Statielli, fou atacat pels cnsol rom M. Popillius, prop de  Carystum i els seus membres foren venuts com esclaus i encara que el senat va revocar aquest fets el poble ja no va poder tornar a ser reunit. El 109 aC M. Aemilius Scaurus va fer la via de Pisa a Dertona passant per Luna el que significava que els lgurs estaven completament sotmesos.

Com a provncia romana no es coneix massa de la Cisalpina. El 170 aC el cnsol C. Cassius la va governar i el prncep Cincibil, d'un poble gal dels Alps, es queixava al senat rom de que el cnsol havia envat el seu pas que era aliat de Roma i s'havia emportar milers d'esclaus, per el cnsol va amagar als presoners i els va vendre de sota ma. El 44 aC D. Brutus fou el governador i va atacar als pobles alpins (Inalpini)  per quant fou jutjat pel senat va poder subornar nombroses senadors i fou absolt.

La pau noms es va trencar el 101 aC amb la incursi dels cimbres que foren derrotats per Mari i Catul en la batalla de Vercellae.

Durant la guerra social no hi va participar i per una llei del 89 aC fou concedida als habitants la condici de llatins (ius Latii o Latinitas) a les ciutats al nord del Po (Transpadana). Aquest dret els deixava a mig cam entre les ciutats romanes i les ciutats peregrines, i els magistrats de les ciutats llatines adquirien la ciutadania al acabar el mandat. Des aquest moment, com que les colnies i ciutats llatines d'Itlia ja havien estat suprimides al accedir a la ciutadania romana, el dret llat deix de ser un concepte associat als llatins com aliats o sotmesos d'antic dels romans, per esdevenir una concepte jurdic que designava a ciutadans amb una srie de drets, que ni eren llatins de naci ni tenien la condici de llatins per haber-se establert a una colnia llatina. Tota la Transpadana fou una regi de dret llat, excepte Placentia, Cremona, i Bononia, colnies llatines que van esdevenir municipis romans per la Llei Jlia del 90 aC i Mutina i Parma que van romandre colnies romanes; la condici dEporedia, colnia romana o llatina, no es coneguda. La ciutadania romana els hi fou concedida per Juli Csar el 49 aC desprs de creuar el Rubic que en aquell temps al menys era el lmit sud de la Cisalpina. L'nica diferencia de les ciutats amb altres municipis romans fou que l'administraci de justcia era a mans del procnsol que l'exercia per si mateix o delegada a prefectes (altres municipis tenien dos vir juri dicundo). Mutina fou una prefectura on el procnsol no tenia jurisdicci i el praefectus juri dicundo era enviat de Roma.

Del que va passar amb els habitants al sud del Po (Cispadana)  no n'hi ha noticies per el mes probable es que rebessin la ciutadania romana el 89 aC.

Desprs de la mort de Csar (44 aC), Brut va exercir el govern de la provncia sota autoritat del senat. Marc Antoni el va assetjar a Mutina (43 aC) i a la batalla van morir els consols Hirtius i Pansa. El 43 aC el darrer procnsol de la Gllia Cisalpina, Brut,  fou capturat i executat per Marc Antoni i ja no va tornar a parlar-se de la provncia que es esmentada coma regi de Gllia Togada el 41 aC, dins d'Itlia. Probablement fou  un acord entre Octavi i Marc Antoni perqu cap d'ells, sota pretext de tenir el govern, pogus tenir tropes al sud dels Alps. La Lex Rubria establia les magistratures de la regi i l'organitzaci dels municipis, i establia dues limitacions pels jutges i magistrats (quantia fins a 15.000 sestercis,  i jurisdicci local) i noms establia prefectes per Mutina.

 Pobles i tribus de la Gllia Cisalpina .

Tribus Traspadanes (majoria de tribus alpines o altres)
Lepontis  ;
Focunats;
Mesiats;
Isarcs ;
Genaunis  ;
Orobis ;
Culicons ;
Vnons ;
Suanets;
Ruguscs;
Camunis;
Eugans;
Tridentins;
Brixents;
Breunis;
Athesis ;
Medoacs  ;
Carnis  (sovint inclosos a Ventia);

Tribus celtes o gales de Cispadana
Lebecs ;
Salassis   ;
nsubres;
Ictimuls;
Cenomans;
Anans ;
Bois;
Anamars (potser els mateixos que els anans) ;
Lingons o Lingonis ;
Snons;

Ciutats.
Brixellum;
Modicia;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86399" title="Temporada 2005-2006 del FC Barcelona" nonfiltered="4327" processed="4313" dbindex="34586">
Les dades ms destacades de la temporada 2005-2006 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

Ttols assolits.
  2 Lliga de Campions;
 18 Lliga espanyola;
 Supercopa d'Espanya;

Plantilla.


Entrenador:  Frank Rijkaard;
Segon entrenador:  Henk ten Cate;

2006.
Juny. 
29 juny - El defensa scar Lpez s traspassat al Real Betis, on jugava com a cedit. El FCB ingressar 200.000 euros amb reserva d'un 10% sobre els drets econmics d'un futur trasps.

22 juny -   Jos Mara Martn (80 anys. Exjugador 1949-1953);

21 juny - Coincidint amb el Mundial de Futbol d'Alemanya, el FCB presenta a Frankfurt les noves equipacions per la temporada 2006-07. La primera recupera el pantal blau, les ratlles sn amples amb la senyera a la mniga i la llegenda ms que un club al coll. La segona equipaci s totalment taronja.
 
20 juny - Ramon Canal substitueix Jordi Ardvol com a cap dels serveis mdics del FCB.

19 juny - S'inaugura al Museu del FC Barcelona l'exposici Joan Gamper 1877-1930: L'home, el club, el pas. ;
 
15 juny - El FCB fa pblic l'acord assolit amb Mediapro sobre la cessi dels drets televisius i audiovisuals durant el perode 2007-2013, que comportar per al club uns ingressos al voltant de 1.000 millions d'euros.

14 juny - Eiur Gujohnsen signa un contracte amb el FCB per reforar la davantera desprs de la marxa de Henrik Larsson. Gujohnsen s el primer jugador islands de la histria del Bara. El Chelsea percep per l'operaci 12 milions d'euros ms altres 3 de variables en funci dels ttols assolits.

13 juny - El Bara fitxa a Johann Neeskens per ocupar la plaa de segon entrenador que deixa vacant Henk Ten Cate. - Maxi Lpez s cedit al RCD Mallorca.
11 juny -  L'equip d'hoquei patins es proclama campi de l'OK Lliga en vncer el quart partit del play-off a la pista del Reus Esportiu. En total una srie de 3-1 sobre els reusencs donen aquest dinov ttol de Lliga al FCB, nov consecutiu.

9 juny - S'inicia el Mundial de Futbol Alemanya 2006 amb la presncia de 10 jugadors del FCB: Espanya 3 (Puyol, Xavi i Iniesta); Holanda 2 (Gio Van Bronckhorst i Van Bommel); Brasil 1 (Ronaldinho); Portugal 1 (Deco); Argentina 1 (Messi); Mxic 1 (Mrquez) i Sucia 1 (Larsson) ;

8 juny - Decebedor final de temporada de l'equip de bsquet, que cau eliminat a les semifinals del play-off de la Lliga ACB per un contundent 3-0 enfront el Baskonia (Tau Cermica);

7 juny - El Futbol Club Barcelona arriba als 140.000 socis.

3 juny -  La secci d'handbol aconsegueix la Lliga ASOBAL. L'equip de Xesco Espar ven l'Almeria i guanya el ttol en l'ultima jornada;
1 juny - Joan Laporta inaugura la Ciutat Esportiva Joan Gamper a Sant Joan Desp;

Maig.
20 maig - ltim partit de Lliga a San Mams on el FCB perd (3-1) davant l'Athletic amb una presncia considerable de joves de la pedrera a l'equip. Eto'o marca el seu 26 gol que li permet adjudicar-se el pichichi en solitari. El Bara acaba el campionat amb 82 punts, 12 ms que el Real Madrid (segon) i a 13 del Valncia (tercer) ;

19 maig - El davanter francs Thierry Henry, que tenia un preacord verbal per a fitxar pel Bara, declara pblicament que decideix continuar a l'Arsenal londinenc i renncia a vestir-se de blaugrana;

17 maig -  El FCB guanya la seva segona Copa d'Europa a Pars enfront l'Arsenal (2-1) Eto'o i Belletti remunten a la segona part el gol inicial de l'angls Sol Campbell. Vctor Valds, amb les seves aturades, i Henrik Larsson, amb les dues assistncies de gol, sn jugadors destacats de la final.

14 maig - La fase regular de la Lliga ACB acaba amb el FCB en tercer lloc, a 2 victries del Mlaga (Unicaja) i a 1 del Baskonia (Tau Cermica). Els quarts de final del play-off enfrontaran els blaugrana amb el Real Madrid;

13 maig - El Bara perd al Snchez Pizjun (3-2) en el partit de Lliga enfront el Sevilla ajornat per la pluja. Els blaugrana fan el passads als andalusos (campions de la Copa de la UEFA) i els sevillistes li fan a la vegada al campi de Lliga. Ezquerro i Sylvinho fan els gols del Bara.

9 maig - El davanter suec Henrik Larsson s distingit com a Membre de l'Imperi Britnic per l'ambaixador del Regne Unit a Espanya.

6 maig - 37a jornada de Lliga. Victria davant l'Espanyol (2-0) amb gols de Jarque (en prpia porta) i Ronaldinho. En acabar el partit, Carles Puyol rep la copa que acredita el FCB com a campi de Lliga i jugadors i afici celebren a la gespa i les grades el ttol assolit.

3 maig -  36a. jornada de Lliga. El Bara es proclama matemticament campi de Lliga en superar el Celta de Vigo a Balaidos (0-1) amb gol del cameruns Eto'o. s el divuit titol de Lliga del club blaugrana.

Abril.
29 abril - 35a. jornada de Lliga. Victria mnima enfront el Cdiz CF al Camp Nou (1-0) amb gol de Ronaldinho. Xavi Hernndez torna a jugar desprs de 5 mesos lesionat. Dos punts separen al Bara de ser campi.

23 abril - 34a. jornada de Lliga. Una pluja torrencial obliga a suspendre el partit contra el Sevilla a l'estadi Snchez Pizjun.

9 abril - 32a. jornada de Lliga. El Bara empata al Sardinero (2-2) davant el Racing de Santander. Larsson i Eto'o marquen i Puyol s expulsat per doble groga.

Febrer.
1 febrer - Copa del Rei. Quarts de final. Tornada. El FCB cau eliminat pel Zaragoza, malgrat la victria al Camp Nou (2-1) amb gols de Messi i Larsson. Ronaldinho s injustament expulsat al minut 38 per l'rbitre Rodrguez Santiago, amb una rigorosa targeta vermella per entrar pel darrera a un contrari al mig camp. El brasiler surt del terreny de joc plorant de rbia i d'impotncia per la decisi arbitral.

2005.
Novembre.
19 novembre - Espectacular victria del Bara al Santiago Bernabu on el Real Madrid cau derrotat per 0-3. Eto'o i dues vegades Ronaldinho golejen Iker Casillas. El pblic madridista es rendeix a la superioritat blaugrana i acaba aplaudint els gols del brasiler.

Setembre.
28 setembre -   Enric Gensana (69 anys. Exjugador 1956-1963);

Agost.
31 agost - Ronaldinho Gacho amplia el seu contracte amb el FCB fins el 2010 amb una clusula de rescisi de 125 milions d'euros;

27 agost - 1a. jornada de Lliga. Inici de campionat un xic decebedor del Bara que no passa de l'empat (0-0) a Mendizorrotza enfront l'Alabs. L'equip vitori t en el seu porter -l'exblaugrana Bonano- el millor jugador;

24 agost - La Juventus FC s'adjudica per penals el Trofeu Joan Gamper desprs d'acabar el partit en empat (2-2). Gran actuaci de Leo Messi que s elogiat per l'entrenador itali Fabio Capello en acabar el matx;

6 agost - El FCB s'adjudica el trofeu Ramon de Carranza, desprs de vncer al Cadis CF en la final (1-3). Ronaldinho (2) i Eto'o sn els golejadors blaugrana. ;

5 agost - El Bara s'imposa al Sevilla FC en la tanda de penals, desprs d'acabar en empat (1-1) el partit del trofeu Ramon de Carranza. Edmlson fa el gol del Bara, que jugar la final amb el Cadis CF ;

4 agost - L'expedici blaugrana viatja des de Macau (Xina) fins a Xers de la Frontera i Cadis per a participar en el trofeu Ramon de Carranza.

3 agost - Golejada del Bara (0-9) davant en Shenzen en partit jugat a Macau. -- El FCB tanca la contractaci de l'escorta itali Gianluca Basile per l'equip de bsquet;

2 agost - El pivot itali Denis Marconato fitxa pel FCB de bsquet;

1 agost - La Federaci Espanyola de Futbol imposa una sanci al FCB de 4.000 euros pels incidents al Camp Nou durant el partit de Lliga Bara-Real Madrid de la temporada 2002-2003. Aquesta decisi tanca definitivament aquest el tema.

Juliol.
31 juliol - L'expedici blaugrana viatja des de Tquio a l'antiga colnia portuguesa de Macau (Xina);

30 juliol - El Yokohama Marinos i el FCB empaten (1-1) davant 42.000 espectadors en el primer partit de la gira dels blaugrana pel Jap. Xavi fa el gol del Bara.

29 juliol - Desprs d'un vol de 12 hores entre Barcelona i l'aeroport de Narita, l'expedici blaugrana arriba al Jap per iniciar la seva gira asitica. ;

23 juliol - El FCB s'imposa a l'equip amateur de l'East Jutland (0-4) en el primer amists de la pretemporada a Dinamarca;

22 juliol - L'aler nordameric Marvin Thornton fitxa per l'equip de bsquet;

20 juliol - Els jugadors del primer equip arriben a Aarhus (Dinamarca) per iniciar l'stage de pretemporada;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86400" title="Temporada 2004-2005 del FC Barcelona" nonfiltered="4328" processed="4314" dbindex="34587">
Les dades ms destacates de la temporada 2004-2005 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

 Ttols assolits .
 17 Lliga espanyola;
 Copa de Catalunya;

Plantilla.


Entrenador:  Frank Rijkaard;
Segon entrenador:  Henk ten Cate;

2005.
Juny.


27 juny - s presentada l'equipaci oficial per a la temporada 2005-06, que per primera vegada incorpora petites senyeres i pantalons de color grana. La segona equipaci s de color groc fluorescent amb pantal blau mar. ;

26 juny -  La secci d'hoquei patins guanya la seva vuitena Lliga espanyola consecutiva (divuit en total), imposant-se per una srie de 3-1 al Reus Esportiu en l'ltim partit del play-off. Desprs d'aquest titol Carlos Figueroa plega com a tcnic de la secci.

2 juny - Sandro Rossell presenta la seva dimissi irrevocable com a vicepresident esportiu del FCB en una conferncia de premsa a l'Hotel Torre Catalunya;

Maig. 
23 maig -   Sgfrid Grcia (73 anys. Exjugador 1952-1966);

2004.

Octubre.
3 octubre - 6a. jornada de Lliga. Un solitari gol de Larsson dna la victria al Bara (1-0) enfront el Numncia. Els blaugrana sn liders en solitari de tres anys desprs de l'ultim cop.

Agost.
20 agost - El Liverpool FC tanca el fitxatge de Luis Garca per 9 milions d'euros.  ;

Juliol.
29 juliol - Debut en la gira asitica amb derrota. El Bara perd (1-0) davant l'equip sudcore del Samsung de Suwon;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86401" title="Temporada 2003-2004 del FC Barcelona" nonfiltered="4329" processed="4315" dbindex="34588">
Les dades ms destacates de la temporada 2003-2004 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

Plantilla.


Entrenador:  Frank Rijkaard;

2004.
Febrer.
8 febrer - Jornada 23a. de Lliga. Un gran gol de Ronaldinho dna la victoria al Bara (1-2) al Sadar enfront Osasuna. Saviola fa el primer gol i Luis Enrique s expulsat a l'ltim minut del partit. Els blaugrana assoleixen la quarta posici de la taula ;

1 febrer - Jornada 22a. de Lliga. El FCB es ref de la crisi amb una contundent victria enfront l'Albacete (5-0) al Camp Nou. Xavi, Saviola, Quaresma, Davids i Luis Enrique sn els golejadors. Els blaugrana pujen a la cinquena posici de la taula a 15 punts del lder Real Madrid;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86402" title="Temporada 2002-2003 del FC Barcelona" nonfiltered="4330" processed="4316" dbindex="34589">
Les dades ms destacates de la temporada 2002-2003 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

Plantilla.



Entrenador:  Louis Van Gaal substitut per  Too De la Cruz i desprs per  Radomir Antic;

2003.
Juny.

30 juny - El president de la Generalitat Jordi Pujol i l'alcalde de Barcelona Joan Clos reben  a la nova junta directiva del FCB. --- Philip Cocu renova per una temporada ms.

27 juny - El FCB decideix no assumir l'augment de la fitxa de Kluivert pactat per Joan Gaspart i Solves i la clusula de rescissi del davanter holands queda reduda a 1,8 milions d'euros ;

26 juny - El porter turc R t Reber fitxa pel FCB. --- Juan Carlos Unzu, Eusebio Sacristn i Guillermo Amor es comprometen amb el FCB per formar part del cos tcnic. --- La directiva comunica a Gaizka Mendieta i Juan Pablo Sorn que no continuaran al club.

25 juny - El Bara presenta recurs contra la sanci de quatre partits a Patrick Kluivert expulsat al Camp Nou en el darrer partit davant el Celta.

24 juny -  La secci de bsquet assoleix la Lliga ACB. L'equip de Pesic i Jasikevicius derrota el Pamesa Valencia per 3-0 en els play-off i completa una temporada histrica amb tres ttols: Eurocopa, Copa del Rei i Lliga;

23 juny - Frank Rijkaard signa com a nou entrenador del FCB per quatre temporades. Henk Ten Kate ser el seu segon. --- Radomir Antic i Frank de Boer sn informat per Txiki Begiristain i Sandro Rosell de qu no seguiran al club ;

22 juny - Joan Laporta i Estruch pren possessi com a president del FCB;

Maig.
18 maig -   El Bara de handbol de Valero Rivera aconsegueix la Lliga ASOBAL en vncer a domicili al BM Ciudad Real (28-30) en el partit decissiu. -- 34a. jornada de Lliga. Derrota del Bara al Camp Nou davant el Mallorca (1-2). Gol blaugrana de Kluivert i frustraci de l'afici en un partit que aplega 49.500 espectadors a les grades. El FCB s vuit a 25 punts del lder Real Sociedad;

Abril.
22 abril - Copa d'Europa. Quarts de final. Tornada. El Bara cau eliminat per la Juventus de Tor, que guanya al Camp Nou (1-2). Xavi iguala el gol inicial de Nedved, per Zalayeta a la prrroga classifica els bianconeri, que pateixen l'expulsi de Davids. El FCB completar la seva quarta temporada seguida sense cap titol oficial. ;

Mar.
31 mar - El president Enric Reyna i el director general Prez Farguell viatjen a Madrid per tractar amb Angel Mara Villar el tema del tancament pendent el Camp Nou. La Federaci Espanyola considera que un recurs de reposici del FCB no paralitza la clausura del Camp Nou en els propers partits i que per tant cal complir la sanci.

Febrer.
7 febrer - Joan Gaspart i Solves convoca una roda de premsa i anuncia la seva dimissi a partir de l 1 de mar i la convocatria de noves eleccions a la presidncia del club;

6 febrer - El secretari general de l Esport de la Generalitat Josep Maldonado, convoca en una reuni secreta a Joan Gaspart, Ramon Fust i Llus Bassat. Els quatre reunits pacten la sortida de Joan Gaspart de la presidncia a canvi de retirar la moci de censura contra el president del Bara. La Comissi Estatutria del club refusa la tramitaci de la moci de censura per 6 vots a 5.

4 febrer - El vicepresident sis Salvador Alemany presenta la seva dimissi.

2 febrer - El tcnic serbi Radomir Antic s presentat com a nou entrenador del primer equip fins a final de temporada;

1 febrer - 20a. Jornada de Lliga: Desfeta blaugrana al Vicente Caldern enfront l'Atltico de Madrid (3-0). Too De la Cruz s'asseu a la banqueta, Rochemback s expulsat i el FCB queda a tres punts de la zona de descens. La crisi de l'equip i del club arriba a un dels seus punts ms lgids.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86403" title="Temporada 2001-2002 del FC Barcelona" nonfiltered="4331" processed="4317" dbindex="34590">
Les dades ms destacates de la temporada 2001-2002 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

Plantilla.


Entrenador:  Carles Rexach;

2002.
Maig.
17 maig -   Ladislao Kubala (75 anys. Exjugador 1952-1961; exentrenador 1961-63 i 1980-81).

Mar.
9 mar - 29a. jornada de Lliga. El Bara cau al Ruiz de Lopera enfront el Betis (2-1).

Febrer.
23 febrer - 27a. jornada de Lliga. Derrota del Bara a Mestalla (2-0) davant el lder Valncia que es destaca a quatre punts;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86404" title="Temporada 2000-2001 del FC Barcelona" nonfiltered="4332" processed="4318" dbindex="34591">
Les dades ms destacates de la temporada 2000-2001 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

Plantilla.



Entrenador:  Lloren Serra Ferrer  substitut per  Carles Rexach;

2001.
Abril.
29 abril - 32a. jornada de Lliga. Empat amb el Celta (1-1) al Camp Nou. Mostovoi avena els gallecs i Gabri iguala el partit en el que Carles Rexach debuta a la banqueta. El FCB s cinqu a 17 punts del lider Real Madrid.

23 abril - Lloren Serra Ferrer s cessat com a entrenador del primer equip. Carles Rexach ser el seu substitut amb Jos Ramon Alexanko de segon. ;

Mar.
20 mar - L'equip de bsquet ofereix la Copa del Rei guanyada a Mlaga a l'Ajuntament de Barcelona i al president de la Generalitat  ;

Febrer.
3 febrer - 21a. jornada de Lliga. El Bara apallissa l'Athletic de Bilbao al Camp Nou (7-0) en una nit inspiradssima de tot l'equip. Luis Enrique (3), Cocu (2), Abelardo i Overmars sn els golejadors.

2000.
Agost.
25 agost - El sorteig de la Champions League enquadra el Bara amb l'AC Milan, el Leeds United i el Besiktas;

Juliol.
23 juliol - Joan Gaspart i Solves obt la victria en les eleccions a president amb 25.181 vots (54,87%) enfront els 19.791 vots (43,13%) de l'altre candidat, el publicista Llus Bassat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86405" title="Apodema" nonfiltered="4333" processed="4319" dbindex="34592">
Un apodema s una invaginaci de l'endosquelet dels artrpodes, on s'insereix la seva musculatura.

Els ms destacats sn:
 L'apodema tergital- situat a la part dorsal de cada segment de l'artrpode.
 L'apodema esternal- situat a la part ventral o estrnum.
 L'apodema del bulb ejaculador- l'estudi morfolgic d'aquest, juntament amb d'altres trets complementaris, resulta de molta utilitat en la taxonomia i l'estudi de la filognia dels artrpodes, quan la seva forma externa no s prou aclaridora.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86411" title="Adolf del Regne Unit" nonfiltered="4334" processed="4320" dbindex="34593">


Adolf del Regne Unit, duc de Cambridge, KG, GCB, GCMG, GCH (Londres 1774 - 1850). Prncep del Regne Unit i duc de Cambridge amb el tractament d'altesa reial. 

Nascut al Palau de Buckingham el dia 24 de febrer de 1774 essent fill del rei Jordi III del Regne Unit i de la princesa Carlota de Mecklenburg-Strelitz. Adolf era nt per via paterna del rei Frederic del Regne Unit i de la duquessa Augusta de Saxnia-Gotha mentre que per via materna ho era del prncep Carles Llus de Mecklenburg-Strelitz i de la duquessa Elisabet de Saxnia-Hildburghausen.

Educat al Palau de Buckingham i posteriorment enviat a la Universitat de Gttingen junt amb els seus dos germans, els prnceps Ernest August i August. Posteriorment reb formaci militar a Hannover junt amb el seu germ Ernest August, arribant al rang de coronel l'any 1794 i al de lloctinent general el 1798. El 6 de juny de 1796 fou creat duc de Cambridge, comte de Tipperary i bar  de Culloden a ms de cavaller de l'Orde de la Garratera. 

Adolf de Cambridge fou l'encarregat de cercar entre les princeses alemanyes una esposa pel seu germ, el duc de Clarence i posterior Guillem IV del Regne Unit. La seva recerca don fruit i s'escoll a la princesa Adelaida de Saxnia-Meiningen.

Posteriorment ell es cas amb la princesa Augusta de Hessen-Kassel a la ciutat de Kassel el dia 7 de maig de 1818. Adelaida era filla del landgravi Frederic III de Hessen-Kassel. La parella tingu tres fills:

SAR el prncep Jordi del Regne Unit, nat a Hannover el 1819 i mort a Londres el 1904. Es cas morganticament amb Sarah Louisa Fairbrother.

SAR la princesa Augusta del Regne Unit, nascuda el 1822 a Hannover i morta el 1916 a Neustrelitz. Es cas amb el gran duc Frederic Guillem I de Mecklenburg-Strelitz.

SAR la princesa Maria Adelaida del Regne Unit, nascuda a Hannover el 1833 i morta a Richmond el 1897. Es cas amb el prncep Francesc de Teck.

Adolf del Regne Unit exerc de virrei a Hannover des de l'any 1816 i fins a l'any 1837 en qu el regne de l'Alemanya septrentional esdevingu independent sota el regnat del germ d'Adolf, el prncep Ernest August.

Retornat l'any 1837 al Regne Unit, desprs d'un periple de ms de quaranta anys a Alemanya, mor el dia 8 de juliol de 1850 a Cambridge House a Londres. Fou enterrat al Castell de Kew i posteriorment les seves restes foren traslladades a la Capella de Sant Jordi del Palau de Windsor. El seu fill gran hered els ttols del seu pare.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86414" title="Augusta del Regne Unit" nonfiltered="4335" processed="4321" dbindex="34594">


 Augusta del Regne Unit (duquessa de Brunsvic-Wolfenbttel) (1737 - 1813).

 Augusta del Regne Unit (gran duquessa de Mecklenburg-Strelitz) (1822 - 1916).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86423" title="Peso convertible" nonfiltered="4336" processed="4322" dbindex="34595">

El peso convertible (en espanyol peso convertible, peso cubano convertible o, colloquialment, chavito) s una de les dues monedes oficials de Cuba, juntament amb el peso cub. El codi ISO 4217 s CUC. Normalment s'abreuja $, o CUC$ per diferenciar-lo d'altres tipus de pesos. Se subdivideix en 100 centaus (centavos). 

D's limitat i no oficial des del comenament de la dcada del 1990, fou adoptat com a moneda oficial el 8 de novembre del 2004. Noms es pot canviar dins mateix de Cuba. 

 Histria .
Del 1993 al 2004, l'economia cubana funcionava, d'una banda, amb el peso cub, usat majoritriament pels ciutadans cubans com a moneda de canvi per als bns de primera necessitat, i d'altra banda amb el dlar dels Estats Units (USD) en combinaci amb el peso convertible (CUC), d's en el sector turstic i en articles de luxe. 

El novembre del 2004 el govern cub va retirar els dlars de la circulaci, com a represlia per les darreres sancions dutes a terme pels Estats Units. Desprs d'un curt perode d'una setmana en qu els dlars nord-americans es van poder continuar canviant per pesos convertibles en termes paritaris com abans (1 USD = 1 CUC), es va imposar una comissi del 10% sobre el canvi dels dlars, amb qu el govern dificultava la circulaci de la moneda nord-americana a l'illa, a partir de llavors amb un canvi molt desfavorable i, alhora, aconseguia reunir la majoria dels dlars que corrien entre la poblaci, que quedaven dipositats a les arques de l'estat com a divisa forta. 

 Monedes i bitllets .
Ems pel Banc Central de Cuba (Banco Central de Cuba), en circulen monedes d'1, 5, 10, 25 i 50 centaus i d'1 peso, i bitllets d'1, 3, 5, 10, 20, 50 i 100 pesos. 

Taxes de canvi.
1 EUR = 1,16065 CUC (29 de juny del 2006);
1 USD = 0,92590 CUC (29 de juny del 2006);

Vegeu tamb.
Peso;
Peso cub;

Enllaos externs.
 Banc Central de Cuba;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86429" title="Arnold Schwarzenegger" nonfiltered="4337" processed="4323" dbindex="34596">

Arnold Alois Schwarzenegger (1947- ), fisicoculturista, actor i poltic austrac nacionalitzat a Estats Units d'Amrica, actualment s el 38 governador de Califrnia.

 Biografia .
Schwarzenegger va nixer a Thal, ustria, un poble proper a la capital d'Estria, Graz en el si d'una famlia de classe mitjana. Durant l'adolescncia va comenar a practicar aixecament de peses i posteriorment es va fer fisioculturista. Va guanyar diversos tornejos mundials en aquesta disciplina. A finals dels anys 60 va arribar als Estats Units per primera vegada. Es va establir a Los Angeles i va obtenir la nacionalitat d'aquest pas el 1983. El seu germ Meinhard va morir en un accident de cotxe el 1971 i el seu pare va morir l'any segent. 

Els seus primers papers com a actor el van marcar com una estrella que noms valia per a pellcules d'acci (en les sries de Conan i Terminator). Va tractar de sortir d'aquest enquadrament en qu l'havien installat amb pellcules com Poli de guarderia. La seva carrera com a actor t una trajectria irregular, en la que destaquen clssics del cinema de cincia-ficci i acci (com Terminator I i Terminator II). De tota manera, la major part dels seus films sn de factura mediocre i la seva actuaci no ha rebut cap reconeixement d'importncia en el mn del cinema. 

A finals dels anys 90, va ser intervingut quirrgicament en una operaci de cor. 
El 1986, Schwarzenegger es va casar amb la periodista Maria Shriver, neboda de l'ltim President dels Estats Units John F. Kennedy. La parella va tenir quatre fills: Katherine (13 de desembre de 1989), Christina (23 de juliol de 1991), Patrick (19 de setembre de 1993) i Christopher (27 de setembre de 1997).

El 2002, la ciutat de Graz va reanomenar el seu estadi esportiu, conegut fins aleshores com Estadi Libernau, amb el nom d'Estadi Arnold Schwarzenegger. Malgrat aix, el 2006 l'ajuntament de la ciutat va decidir que l'estadi recobrs el seu antic nom com a protesta per l'execuci de Stanley "Tookie" Williams, al qual el fill predilecte de la ciutat no va concedir l'indult. Schwarzenegger va renunciar en aquest moment a aquest ttol i va retornar a Graz l'anell d'honor de la ciutat que li havien concedit el 1999.

 Carrera poltica .

Schwarzenegger pertany al Partit Republic, tot i estar casat amb la neboda d'uns dels grans representants del Partit Demcrata. El 2003 va ser elegit Governador de l'estat de Califrnia en representaci del Partit Republic. 

Schwarzenegger s l'immigrant que ms lluny ha arribat en el mn poltic dels EUA en els ltims 100 anys. Malgrat aquest fet, no hi ha cap possiblitat que pugui arribar ms lluny en la seva carrera poltica ja que la presidncia de la naci est reservada als ciutadans nascuts a EUA.

La seva administraci, de carcter conservador, ha remarcat la prohibici dels matrimonis entre homosexuals.  Tot  i haver reconegut en diverses ocasions que ha "utilitzat totes les substncies existents", segons les seves paraules, ara dirigeix un estat en un pas on la marihuana est prohibida i la seva utilitzaci penalitzada.

En les eleccions presidencials de 2004, va recolzar la candidatura de George W. Bush que pertany al seu partit, malgrat tot l'estat de Califrnia va votar majoritriament el seu oponent, John Kerry. 

Enllaos externs.
Web oficial del governador Schwarzenegger ;

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86431" title="Supergrass (banda)" nonfiltered="4338" processed="4324" dbindex="34597">


Supergrass sn una banda de rock d'Oxford, Regne Unit que van viure el seu punt mxim de popularitat durant la era del Britpop a mitjans dels anys 90. La banda consisteix en els germans Gaz Coombes (guitarra i veu solista) i Rob Coombes (teclats), Danny Goffey (bateria i veus), i Mick Quinn (baix i veus). 

Biografia.
 (1991-1993) Inicis .
Els orgens de Supergrass es troben a la banda The Jennifers, formada a l'escola de Wheatley Park, de la qual formaven part Coombes (amb 16 anys) a la veu i Goffey (amb 18) a la bateria. The Jennifers van comenar a tenir una reputaci a l'escena indie d'Oxford, influenciats per the Buzzcocks, the Jam, The Kinks, the Who, i incloent-hi sons de l'era pop-punk, caracteritzada per canons enganxoses, rpides i basades en tres acords de guitarra. La banda va gaudir de suficient xit com per publicar un senzill a Nude Records el 1992 abans de separar-se. Per Coombs i Goffey ja havien acordat seguir treballant junts.

Quan Coombes va comenar a treballar a un restaurant local, es va fer amic de Mick Quinn, un altre alumne de la seua escola (per ms gran que ells) i msic que havia estat tocant a diverses bandes locals sense gaire xit. Quan els dos van veure el seu inters com, Coombes va convidar Quinn a tocar amb ell i Goffey. El febrer de 1993 Quinn va unir-se oficialment a la banda, formant Theodore Supergrass (nom que prompte va perdre el prefix).

Tot i que tcnicament Supergrass va tocar els seus primers concerts davant d'unes vaques al costat de la casa de Quinn, el seu primer concert prpiament dit va ser a la Jericho Tavern d'Oxford. L'estiu de 1994, Supergrass va publicar el seu senzill de debut,"Caught by the Fuzz", al petit segell independent local Backbeat Records. La can, que parla de l'experincia d'un amic que enxampen amb cocana, es va exhaurir de seguida (l'edici era de 250 cpies), en part grcies al suport del programa de John Peel a  Radio One. El segell Parlophone els va fitxar i va reeditar el senzill a la tardor del mateix any. Va aconseguir l'inusual honor de rebre el ttol de "senzill de la setmana" de NME i de Melody Maker la mateixa setmana.

 (1994-2000) Britpop i la fama .
La popularitat de Supergrass va comenar a augmentar rpidament, en part grcies a l'ajuda de bandes ms experimentades com ara Blur i Elastica. Els seus senzills van comenar a arribar alt a les llistes de vendes. "Mansize Rooster", publicat la primavera de 1995, va arribar al nmero 20 de les llistes brutniques, i "Lenny" al top 10. "Lenny" va estar seguit prompte per l'lbum de debut de la banda, I Should Coco, que va entrar al nmero 1 de la llista de vendes.

L'lbum va ser molt ben acollit per la seua actitud divertida, que encaixava b amb la imatge de la "Cool Britannia" d'aquell temps i que contrastava amb l'actitud ms seriosa d'altres bandes de l'era del Britpop com ara Blur, Oasis o Suede. A a es va sumar l'xit del seu 4t senzill, "Alright"/"Time", que va estar al top 3 britnic durant un mes, arribant fins al nmero 2. L'himne alegre "Alright" (que va ser utilitzat a Espanya per a un anunci de gasosa) va rebre tamb una molt bona acollida als mitjans de comunicaci musicals. Recorda l'amor per la marihuana dels seus membres i celebra la seua joventut. Desprs de tres mesos de ser nmero 1 al Regne Unit, I Should Coco es va publicar als EUA, on "Caught by the Fuzz" va ser molt ben acollida a les rdios i a la MTV.

Supergrass es va convertir llavors en una de les bandes que encapalaven el Britpop. Van seguir la publicaci de I Should Coco amb 18 mesos de gires, apareixent a festivals com ara T In The Park o el Glastonbury Festival, que els va convertir en un dels grups ms cotitzats del moment.

Desprs d'un curt descans, el 1996 Supergrass van tornar als Sawmills Studios per treballar en In It For The Money, produt per la banda i John Cornfield. L'lbum, publicat el 1997, va ser un xit de pblic i crtica, tot i que alguns fans van quedar desconcertats pel so ms obscur. El primer senzill, "Going Out", va ser un xit, arribant al nmero 5, i "Richard III" va arribar al 2. Tot i que els segents senzills, "Sun Hits The Sky" i "Late In The Day" no van tenir aquest xit (llocs 10 i 18 respectivament), la popularitat de Supergrass es va mantenir molt alta. Alguns experts pensen que In It For The Money va ser infravalorat a causa de la productivitat de l'escena Britpop en aquella poca i la dominaci que exercien tant Oasis, Radiohead (amb el seu reeixit Ok Computer) i The Verve (que fins aquell temps havien sigut relativament desconeguts).

Durant 1998, Coombes i Quinn van ser convidats a tocar a l'lbum Anutha Zone de Dr John (a la can "Voices In My Head"), mentre que Goffey va contribuir a l'lbum de debut de Lodger (on tamb apareixia la seua companya Pearl Lowe i membres de la banda Delicatessen).

La banda de nou es va prendre un curt descans abans de tornar el 1999 amb el senzill "Pumping on Your Stereo", que estava acompanyat d'un vdeo memorable a crrec de la Jim Henson's Creature Shop. El senzill va generar molta publicitat, aix com la gira que va seguir. El darrer concert d'aquesta gira va tenir lloc al Shepherds Bush Empire com a part del festival de la MTV"Five Night Stand". El senzill i la gira van estar seguits pel seu lbum homnim Supergrass que va rebre el sobrenom de "X-Ray album" per la seua portada. La primavera segent el disc va ser publicat als EUA. El disc, gravat al mateix estudi i amb el mateix productor que els anteriors, va tindre bona acollida per no al nivell dels anteriors. Els crtics van dir que el disc tenia canons genials envoltades de canons mediocres. El segent senzill, "Moving", va aconseguir prou xit i va arribar al top 10 del Regne Unit. No obstant aix, "Mary" (el 3r senzill) no va entrar ni al top 20. A continuaci es van prendre un llarg descans.

 (2001-actualitat) ltims anys .
Desprs de tres anys fora de l'escena musical, la banda va retornar amb el setembre de 2002 amb Life on Other Planets. Tot i que el disc no va tenir l'xit comercial dels altres tres lbums, es pot considerar que arribar al nmero 9 de les llistes britniques donada la seua llarga absncia s un bon lloc. No obstant aix, les crtiques van ser molt positives, algunes fins al punt de dir que "hauries d'escoltar Supergrass perqu la vida s massa curta per no fer-ho". Life on Other Planets tamb cont el fet ressenyable que va ser el primer lbum de la banda que reconeixia Rob Coombes com un membre ms de la banda. Anteriorment, la banda estava formada per Gaz Coombes, Goffey i Quinn, tot i que Rob Coombes contribua a la majoria de canons i vdeos, i anava de gira amb ells. Les canons gravades abans d'aquest punt es ressenyaven com a "Supergrass and Rob Coombes". Desprs de Life on Other Planets la banda va passar per un altre perode de descans de tres anys, dedicant-se a les gires i a assumptes personals. Va ser en aquest descans que Danny Goffey va aparixer al senzill benfic Do They Know It's Christmas com a bateria.

El 2004 van publicar el seu recopilatori de grans xits Supergrass Is 10 per celebrar el des aniversari de la formaci de la banda. No obstant aix, no van poder celebrar l'aniversari amb un nou lbum, a causa dels problemes en la gravaci del seu nou material. Van deixar els Sawmill Studios, i van haver d'afrontar la tasca de construir un nou estudi per a ells. A ms, els germans Coombes van perdre sa mare. La premsa del cor britnica tamb va tenir la seua aparici en aquest perode, quan va descobrir un escndol sexual. Segons la premsa, Goffey i l'actor Jude Law haurien fet un intercanvi de parelles amb les seues mullers.

Per tant, el cinqu lbum de la banda, Road to Rouen, es va retardar i no va aparixer a Europa fins a l'agost del 2005, i un mes desprs a Amrica. L'lbum reflectia, naturalment, el dur perode pel qual havia passat la banda, i moltes de les canons estaven orientades cap a la mort. Tot i que no va rebre l'aclamaci de la crtica com Life on Other Planets, va ser ben rebut i va arribar al nmero 9 de les llistes britniques. No obstant aix, com estava orientat cap a material ms llarg, orquestral, alguns crtics van objectar que la banda havia perdut el seu estil fresc (objecci que alguns ja havien fet a "In it for the money"). "St. Petersburg", el primer senzill, va ser un relatiu fracs, en arribar noms al nmero 22 de les llistes d'xits. El segon i tercer senzills van tindre encara pitjor resposta comercial (de fet, el tercer noms va aparixer en vinil de 7" i descrrega digital). Llavors la banda es va llanar a una gira maratoniana que va provar que encara tenien una base slida de pblic. Aix els converteix en una de les poques bandes de l'era del Britpop que encara tenen xit al nou millenni.

 Discografia .
(entre parntesi, el lloc a les llistes britniques)

 lbums d'estudi .
 1995 - "I Should Coco" (#1);
 1997 - "In it for the money" (#2);
 1999 - "Supergrass (#3);
 2002 - "Life on other planets" (#9);
 2005 - "Road to Rouen" (#9);

 Compilations .

 2004 - "Supergrass is 10" (#4);

 Singles .

 com a The Jennifers;
 1992 "Just Got Back Today" (no va arribar a les llistes;
 extrets de I Should Coco;
 1994 - "Caught By The Fuzz" (#43) ;
 1995 - "Mansize Rooster" (#20);
 1995 - "Lose It" (#75);
 1995 - "Lenny" (#10);
 1995 - "Alright/Time" (#2);
 extrets de In It for the Money;
 1996 - "Going Out" (#5);
 1997 - "Richard III" (#2);
 1997 - "Sun Hits the Sky" (#10);
 1997 - "Late in the Day" (#18);
 1997 - "Cheapskate" (noms als EUA, lloc #35);
 extrets de Supergrass;
 1999 - "Pumping on Your Stereo" (#11);
 1999 - "Moving" (#9);
 1999 - "Mary" (#36);
 extrets de Life on Other Planets;
 2002 - "Never Done Nothing Like That Before" (edici limitada en vinil, #75);
 2002 - "Grace" (#13);
 2003 - "Seen the Light" (#22);
 2003 - "Rush Hour Soul" (no arrib a les llistes);
 extrets de Supergrass is 10;
 2004 - "Kiss of Life" (#23);
 extrets de Road To Rouen;
 2005 - "St. Petersburg" (#22);
 2005 - "Low C" (#52);
 2006 - "Fin" (edici limitada en vinil de 7" i descrrega digital, #111);

DVDs.

 2004 - "Supergrass is 10";

 Enllaos externs .
 Everythingrock: Supergrass;
 http://www.childrenofthemonkeybasket.com/ - Lloc oficial, creat per la prpia banda.
 http://www.strangeones.com/;
 Lletres de Supergrass;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86432" title="Supergrass (lbum)" nonfiltered="4339" processed="4325" dbindex="34598">
Supergrass s el tercer lbum de la banda britnica Supergrass, tamb conegut, a causa de la seua portada com a "X-Ray Album"








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86433" title="Pipera" nonfiltered="4340" processed="4326" dbindex="34599">
El barri de Pipera s un dels barri que formen part del Sector 1 que es troba situat al nord de Bucarest, Romania. Fins l'any 1995 era una poblaci independent respecte la capital romanesa, per arran del gran boom urbanstic que va conixer aquesta poblaci (es va arribar a anomenar com El Dorado) fou annexionada a Bucarest. Al llarg d'aquest perode d'urbanitzaci els preus de les terres es van disparar passant a costar els preus l'any 1995 de 1 USD/m a 250 USD/m l'any 2005. En aquests deu anys es varen construir al voltant d'unes 1400 cases unifamiliars, transformant Pipera en una de les rees residencials ms cares de tot Bucarest. El barri est comunicat pel transport pblic amb el centre de la ciutat, ja que hi ha l'estaci de metro de Pipera, que es troba a l'extrem nord de la xarxa de metro de Bucarest de la lnia 2. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86434" title="Estaci de metro de Pipera" nonfiltered="4341" processed="4327" dbindex="34600">



L'estaci de metro de Pipera es troba a Bucarest (Romania), al barri del mateix nom: Pipera. L'estaci fou inaugurada l'octubre de 1987 i forma part de la xarxa de metro de Bucarest. Est situada a l'extrem nord de la lnea M2. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86436" title="Northern Exposure" nonfiltered="4342" processed="4328" dbindex="34601">


Northern Exposure s una srie de televisi nord-americana produda per Joshua Brand i John Falsey, amb l'actor Rob Morrow en el paper principal. Rodada per la CBS entre 1990 i 1995, la srie es divideix en 110 captols, repartits en sis temporades. 

L'acci t lloc en una petita, remota i fictcia ciutat d'Alaska anomenada Cicely, a la qual arriba el protagonista, Joel Fleischman, un metge jueu de Nova York, que entrar en conflicte amb els seus tranquils i estrafalaris habitants.

Argument.

Inicialment, l'eix de la trama s l'arribada del Doctor Fleischman a Cicely, on s obligat a treball com a metge durant quatre anys per l'Estat d'Alaska que li ha finanat els estudis. El xoc que viu el protagonista, esnob i cosmopolita, ser brutal. La natura salvatge, la manca de comoditats, el carcter de la gent, el fet d'haver-se de valer per si mateix; tot li aterra o li sembla malament. Aquest s el fil argumental inicial i la base dels vuit primers episodis, que formen la primera temporada.

Posteriorment, es van definint els carcters de la resta de personatges principals, diluint-se el protagonisme de Joel, passant a ser la comunitat de Cicely i el seu esperit els autntics conductors de la srie. 

L'actor Rob Morrow va protagonitzar la srie durant les cinc primeres temporades. A la fi de la cinquena temporada, va abandonar la srie amb la intenci de dedicar-se al cinema. Va ser substitut per l'actor Paul Provenza. Inicialment, aquest havia d'interpretar el personatge del Dr. Fleischman. La diferncia en llur aspecte s'atribuiria a un nou tall de cabell, seguit del comentari de Maggie O'Connell dient "it suits you" ("et queda b" en catal). La idea va ser rebutjada per por de molestar els fans de Rob Morrow, i Paul Provenza va convertir-se aix en el Doctor Phillip Capra. Desprs de la marxa de Rob Morrow, la srie va perdre espectadors, cosa que en provoc l'acabament.

Personatges.
Joel Fleischman.
s el personatge principal, que interpreta Rob Morrow, entorn del qual gira l'inici de la srie. Aquest jove metge novaiorqus arriba a Alaska per a treballar en un hospital d'Anchorage durant quatre anys a conseqncia de la beca que li va atorgar l'estat d'Alaska i que li va permetre pagar-se els estudis de Medicina. En arribar a Anchorage li comuniquen que all no s necessari i que l'enviaran a Cicely, localitat de noms 815 habitants situada en una zona que els habitants d'Alaska anomenen la "Riviera d'Alaska". Tot i que en un primer moment, li diuen que si no li agrada la ciutat pot marxar, un cop all s'assabentar que de fer-ho s'arrisca a ser condemnat fins a divuit anys de pres, motiu pel qual decideix quedar-s'hi a l'espera de trobar la manera de tornar a Nova York.

Maggie O'Connell.
Personatge interpretat per l'actriu Janine Turner, Maggie s una apassionada, polmica, feminista i independent pilot d'avionetes, un mitj de transport vital per a moure's pels inhspits paratges d'Alaska. A ms a ms s la propietria de diversos edificis de Cicely, destacant-ne la cabanya on viu de lloguer el Dr. Fleischman. Participa activament en la vida de la ciutat, havent-ne estat la batllessa durant una legislatura.

Maggie O'Connell va arribar a Cicely fugint del seu passat, gens traumtic en el seu cas, sin tot el contrari, ja que procedeix d'una famlia benestant de Grosse Pointe (Michigan). All que s'esperava d'una noia de la seva posici no li esqueia gens. Les seves nsies de llibertat la van portar a Alaska, amb el seu primer xicot, que estava escribint un llibre sobre muntanyisme. Aquest noi i tamb els xicots posteriors van morir en estranyes circumstncies, cosa que va fer que es cres la llegenda de la maledicci de Maggie O'Connell. Aquesta suposada maledicci ser un tema recurrent a la srie. Van ser-ne vctimes:

Dave: es va adormir sota una glacera i va morir congelat.
Harry: va menjar una amanida de patata en mal estat durant un pcnic.
Bruce: accident de pesca.
Glen: es va equivocar de carretera i va anar a parar a un camp de proves per a mssils.
Rick: li va caure un satllit mentre acampava.

Maurice Minnifield. 
Aquest personatge s interpretat per l'actor tex Barry Corbin. Astronauta retirat, en l'poca de la srie es dedica al mn dels negocis, que l'han convertit en milionari. Aquest especulador s el cacic i l'amo de gaireb tots els negocis de la ciutat i de 15.000 acres de terreny de la rodalia. s reaccionari, militarista, racista i evasor de impostos. Tot i ser el dolent oficial de la srie, no s ms que un individualista a ultrana que intenta ser fidel als seus principis.

Chris Stevens. 
Interpretat per l'actor John Corbett, aquest exconvicte s el locutor de l'emissora de rdio local, la KBHR, propietat de Maurice. Fill de l'estat de Virgnia Occidental, va arribar a Alaska buscant fer fortuna. Autodidacta, filsof, poeta, excellent mecnic i gran artista, Chris Stevens s un personatge complex. Les seves lectures en antena, principalment textos de Walt Whitman, Carl Jung i Maurice Sendak, i la msica que posa al seu programa "Chris in the morning" serveixen de tel de fons per a les vivncies dels habitants de Cicely.

Ed Chigliak. 
Personatge interpretat per l'actor Darren E. Burrows, aquest mests (de mare blanca i pare indi) va ser abandonat pels seus pares quan era petit i va crixer en el si d'una tribu ndia. En el moment d'iniciar-se la srie t divuit anys i es dedica a realitzar treballs espradics per Maurice, alhora que es prepara per a ser xaman. Ms endavant treballar a la botiga de Ruth-Anne.

Marilyn Whirlwind. 
Aquest personatge s interpretat per l'actriu amerndia Elaine Miles i s l'nic nadiu americ de tots els personatges principals de la srie, a excepci d'Ed, que s mests. Membre de la tribu tlingit, Marilyn es caracteritza per ser la seva forma de ser taciturna i enigmtica, i per la seva saviesa.

Poc desprs de comenar la srie obt la feina d'ajudant i recepcionista a la consulta del Dr. Fleischman.

Holling Vincoeur.
El personatge de Holling Vincoeur s interpretat per l'actor nord-americ John Cullum. Canadenc d'origen francs,
Holling va arribar a Alaska fugint la memria vergonyosa dels seus avantpassats, descendents del rei Llus XIV de Frana, i que ell mateix considerava com a aristocratic scum of the worst kind ("escria aristocrtica de la pitjor classe").

Propietari del bar The Brick, centre de la vida social de Cicely, t 62 anys en el moment d'iniciar-se la srie.

Shelly Tambo. 
El personatge de Shelly Tambo, la companya de Holling Vincoeur, s interpretat per l'actriu nord-americana Cynthia Geary. Guanyadora del concurs de bellesa "Miss Northwest Passage", va ser Maurice qui la va portar de Saskatchewan (Canad) amb l'esperana de casar-s'hi. Ara b, ja des de l'inici de la srie conviu amb el tamb canadenc Holling Vincoeur, de qui es va enamorar poc desprs d'arribar a Cicely de la m de Maurice. 

Ruth-Anne Miller.
Interpretada per l'actriu Peg Phillips, Ruth-Anne Miller s la septuagenria propietria de l'nica botiga de Cicely. Originria de l'estat de Kansas, es va mudar a Alaska quan va morir el seu marit.

La seva botiga serveix alhora d'arxiu i biblioteca de la ciutat, de videoclub i fins i tot d'estafeta. Aix mateix, Ruth-Anne s la secretria de l'ajuntament. D'esperit jove i d'idees liberals, Ruth-Anne s una consellera imprescindible per a qualsevol habitant de Cicely que tingui un problema.

Pasos en qu s'ha ems Northern Exposure.
Desprs d'estrenar-se als Estats Units, la srie va ser emesa a d'altres pasos. Als pasos de parla anglesa es va mantenir el ttol original de Northern Exposure, que lliurement tradut vol dir "exposici al nord", en referncia al xoc i als beneficis que obt el Dr. Fleischman del seu sojorn a Alaska. Vegeu aqu la relaci de pasos on s'ha estrenat la srie amb un ttol diferent a l'original:

 Alemanya i altres pasos de llengua alemanya com ustria i Sussa: "Ausgerechnet Alaska" (en catal: De tots els llocs, Alaska).

 Crocia: "Zivot na sjeveru" (La vida en el nord).

 Espanya: "Doctor en Alaska".

 Finlndia: "Villi Pohjola" (El salvatge Nord).

 Frana: "Bienvenue en Alaska" (Benvinguda a Alaska), encara que a d'altres pasos francfons, com ara el Canad, es va mantenir el ttol de "Northern Exposure".

 Israel: "Hasifah La'tsafon" (Exposici al Nord).

 Itlia: "Un medico tra gli orsi" (Un doctor entre els ssos).

 Noruega: "Det gode liv i Alaska".

 Polnia: "Przystanek Alaska" (ltima parada, Alaska).

 Sucia: "Det ljuva livet i Alaska" (La dola vida d'Alaska) .

 Xipre: "Pera apo ta oria" (Ms enll del lmit).

Premis.
Alguns dels premis ms destacats rebuts per la srie sn:

 Emmy (1992), a la millor srie dramtica.
 Emmy (1992), al millor gui de srie dramtica.
 Emmy (1992), a la millor actriu de repartiment de srie dramtica (Valerie Mahaffey).
 Television Critics Association Awards (1992), al programa de l'any.
 Globus d'Or (1992), a la millor srie dramtica.
 Globus d'Or (1993), a la millor srie dramtica.

Curiositats.
 Malgrat estar ambientada a Alaska, la srie va ser rodada en un altre estat. L'escenari real va ser la localitat de Roslyn, a l'estat de Washington. Cada any, un grup de fans hi realitza una trobada, anomenada Moosefest.

 La fictca ciutat de Cicely est situada en el tamb fictici comtat d'Arrowhead. Aquest fet suposa un desconeixement per la part de la productora de la srie de la divisi administrativa d'Alaska, que s juntament amb Louisiana, l'nic estat de la Uni en no estar dividit en comtats. El territori d'Alaska est dividit en 16 boroughs (districtes), la funci dels quals s similar a la dels comtats de la resta d'estats. Ara b, els diversos comtats no cobreixen la totalitat del territori de l'estat. Ms del 50% de la superfcie d'Alaska forma l'anomenat Unorganized Borough, territori no dividit en districtes i que depn directament del govern estatal.

Bibliografia complementria.
 CHUNOVIC, Louis. The Northern Exposure Book: The Official Publication of the Television Series. Londres : Boxtree, 1993.
 CHUNOVIC, Louis. Chris-In-The-Morning; Love, Life, and the Whole Karmic Enchilada. Chicago : Contemporary Books, 1993.
 WEINER, Ellis. The Northern Exposure Cookbook. Chicago: Contemporary Books, 1993. ;
 WEINER, Ellis. Letters from Cicely: a Northern Exposure book. Nova York : Pocket, 1992;

Enllaos externs.
Pgina oficial del Moosefest ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86438" title="Dlar fiji" nonfiltered="4343" processed="4329" dbindex="34603">

El dlar fiji (en angls Fijian dollar o, simplement, dollar) s la moneda oficial de les illes Fiji. Normalment s'abreuja $, o F$ per diferenciar-lo del dlar dels Estats Units i d'altres tipus de dlars. El codi ISO 4217 s FJD. Se subdivideix en 100 cents o cntims.

Fiji va fer servir el dlar per primera vegada el 1867 i fins al 1873, en qu fou substitut per la lliura esterlina arran de la colonitzaci britnica. Aquests primers dlars equivalien a un dlar de plata dels Estats Units. El dlar es va reintroduir el 1969 en substituci de la lliura de Fiji (continuadora de la lliura esterlina) a ra de 2 dlars per lliura. 

Ems pel Banc de Reserva de Fiji (Reserve Bank of Fiji), en circulen monedes d'1, 2, 5, 10, 20 i 50 cntims i d'1 dlar, i bitllets de 2, 5, 10, 20 i 50 dlars.

Taxes de canvi.
1 EUR = 2,22896 FJD (29 de juny del 2006);
1 USD = 1,77940 FJD (29 de juny del 2006);

 Vegeu tamb.
Dlar;

Enllaos externs.
  Banc de Reserva de Fiji ;
  Imatges dels bitllets de Fiji;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86440" title="Tei" nonfiltered="4344" processed="4330" dbindex="34604">
El barri de Tei s un barri de Bucarest, Romania. Forma part del Sector 2 de la capital romanesa. El seu nom procedeix del llac que es troba situat a aquest barri, el llac Tei (en romans Lacul Tei. El mot Tei (en catal Tilia) fa referncia als arbres que es troben presents al barri i al llac, que sn molt caracterstics i aromtics. El barri Tei darrerament s'ha convertit en una de les residncies de la classe mitjana i en una zona residencial amb moltes mansions que s'han construit al barri d'uns any en. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86441" title="Militari" nonfiltered="4345" processed="4331" dbindex="34605">
El barri de Militari s un dels barris del Sector 6 de Bucarest, Romania. El barri fou construt a inicis dels anys 60 pels sovitics que varen demolir completament el llogarret del mateix nom. L'estructura urbanstica del barri s molt compacte, ja que es va utilitzar per a la seva edificaci un esquema basat en una geometria parallela entre els tres bulevards principals que comuniquem el barri amb la resta de la capital. 

Militari es troba ubicat entre els barris Drumul Taberei i Crnga i, a la part oest de la ciutat. El barri est molt ben connectat amb la resta de la ciutat pel metro, autobusos i tramvies. Arran de l'any 1989 el barri s'ha  desenvolupat rpidament, transformant-se en una de les zones ms prsperes de Bucarest, en part afavorit per l'obertura de dos grans hipermercats (Cora i Carrefour), una gran centre comercial ("Piata Romnia"), un nou teatre ("Masca") i un complex de cinemes ("Mltiplex de Bucarest"). A Militar viuen aproximadament uns 350.000 habitants. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86442" title="Anselm Kiefer" nonfiltered="4346" processed="4332" dbindex="34606">
Anselm Kiefer (Donaueschingen, 8 de mar de 1945) s un pintor i escultor alemany.

Va passar els primers anys de la seva vida a Rastatt i desprs va estudiar arts plstiques a Friburg de Brisgvia, a Karlsruhe amb el professor Horst Antes i a Dsseldorf a les classes de Joseph Beuys. El 1969 va presentar la seva primera exposici individual amb la srie de pintures "Ocupacions" a Karlsruhe.

Kiefer s un dels artistes alemanys posteriors a la Segona Guerra Mundial ms coneguts, per tamb dels ms controvertits. Es va fer fams sobretot grcies a les seves pintures matriques. En la seva obra Kiefer afronta el passat i toca els temes tab de la histria recent. Sobretot reflexiona sobre el tema del nacionalsocialisme; per pintar el quadre Margarethe (Oli i palla sobre tela), per exemple, es va inspirar amb un dels poemes ms famosos de Paul Celan, Todesfuge, escrit a partir de l'experincia dels camps de concentraci. Durant dcades hi va haver discussions en els mitjans de comunicaci sobre el valor de la seva activitat artstica.

El 1995 li fou concedit al Meiji Memorial Hall de Tquio, Jap, el premi Praemium Imperiale.

 Estil .

Inicialment Kiefer bas el seu estil en l'obra de Georg Baselitz, treballant gruixudes capes de color amb foc o cids i combinant-les amb vidre, fusta o elements vegetals. Durant els setanta es va interessar especialment per la mitologia alemanya, i en la dcada segent pel misticisme jueu, la cbala.

A banda de pintures, Kiefer tamb ha creat aquarelles, talles de fusta, fotos pintades i llibres d'artista.

s molt caracterstica de la seva obra la presncia de lletres, sigles, noms de persona, figures mtiques o llocs amb una forta crrega histrica. Es tracta de signes que posen de manifest el pes de la histria i dels elements mtics i literaris del nostre passat cultural. La seva pintura s, en aquest sentit, profundament literria.

 Obra (selecci) .
1974, Malerei der verbrannten Erde (Pintura de la terra cremada);
1976, Hermannsschlacht (La batalla de Hermann);
1981, Margarethe;
1982, Mrkischer Sand (Museu Stedelijk, Amsterdam);
1989, Zweistromland (Mesopotmia);
1992, ko-Nischen (Nnxols ecolgics);
2003, Escenografia i vestits per a dip a Colonos de Sfocles al Burgtheater de Viena (dirigit per Klaus Michael Grber);
2003, Escenografia i vestits per a Electra de Richard Strauss al Teatro San Carlo de Npols (dirigit per Klaus Michael Grber);


 Enllaos externs .

 Anselm Kiefer al lloc web del MACBA ;
 Anselm Kiefer a l'Artchive  (en angls, amb reproduccions d'obres);
 Obres d'Anselm Kiefer al WebMuseum  (en angls);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86443" title="Vitan" nonfiltered="4347" processed="4333" dbindex="34607">
El barri Vitan s un dels barris que formen part del Sector 3 que es troba al sud-est de Bucarest, Romania. El barri s'estn al costat del riu Dmbovi a, i entre els barris Titan, Centru Civic, Olteni ei i Berceni. El nom de Vitan prov del mot romans "vit ", (en catal bestiar), ja que s'han trobat restes del Bfals d'aigua als bancs de fang del Dmbovi a. L'Albereda de Bucarest est situada en la part nord del barri. El llac V c re ti, actualment drenat, estava situat a la part dreta del Dmbovi a al seu pas per Vitan. El drenatge d'aquest llac ha aportat 3.06 kilmetres quadrats de terra que sn propietat de l'Estat Romans (es creu que tenen un valor de 650 milions USD). 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86445" title="Agave" nonfiltered="4348" processed="4334" dbindex="34608">


 Agave (planta);
 Agave (filla de Cadme);
Agave (informtica);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86446" title="Donaueschingen" nonfiltered="4349" processed="4335" dbindex="34609">
Donaueschingen s una ciutat situada al sud-oest del land alemany de Baden-Wrttemberg. Es troba a uns tretze quilmetres al sud de Villingen-Schwenningen, a uns 24 km a l'est de Tuttlingen, i a uns 30 km al nord de la ciutat sussa de Schaffhausen. El 2003 la ciutat tenia una poblaci de 21,300 habitants.




Govern.
Els resultats de les eleccions municipals de 2004 foren els segents:




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86454" title="Gallits" nonfiltered="4350" processed="4336" dbindex="34610">
Gallits (llat gallites) foren un poble alp que suposadament vivia a la regi on s'uneixen el riu Estevon i el Var. Una ciutat de nom Gillette, se suposa que deriva el seu nom d'aquest poble.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86455" title="Ferentari" nonfiltered="4351" processed="4337" dbindex="34611">
El  barri Ferentari s un dels barris del Sector 5 de Bucarest, Romania. Es troba a prop dels barris Rahova, Piept n ri, i Giurgiului. Al barri viuen al voltant de 120.000 habitants , dels que aproximadament un  80% sn part de l tnia gitana. Els residents a aquest barri tenen beneficis fiscals, ja que els impostos municipals sn ms petits per aquests. 

Ferentari es un barri conflictiu i t una reputaci molt dolenta, ja que s el lloc on es concentren ms traficants de droga, ms prostituci, aix com actes delictius de tot Bucarest. Aix s reflecteix per les detencions del clan mafis C m taru, i per les incursions recentment realitzades a la zona de Zabr o i per acabra amb delictes en relaci al trfic de droga. s l nic barri de tot Bucarest que compta amb dos comissaries de Policia nacional romanesa i 2 comissaries de la Gendarmeria Romanesa  (en romans Gendarmerie), fet que provoca que la presncia dels cossos de seguretat romanesos a Ferentari sigui prcticament el doble que a la resta de Bucarest. 

Les companyies de  taxi van rebre a mitjans de l any 2003 una prohibici per part de l Alcalde de Bucarest de transportar clients a aquest barri. El transport pblic a aquest barri es molt limitat, ja que noms es desplacen al barri 3 lnies d'autobs i 3 lnies de la tramvia, per contra de les 11 lnies de la tramvia, les 22 lnies d'autobs i 1 lnia del troleibs que comuniquen el barri ve de  Rahova amb la resta de la capital romanesa. Els habitants de Ferentari es refereixen al seu barri com  Ferentexas  o  Ghettoland  degut a que es l nic lloc on els blocs construts en poca comunista es troben sense finestres (ja que moltes es van cremar per fer foc o es van vendre) i en un estat realment de lamentable. Tamb se l coneix a Romania com a Bronx.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86456" title="Dlar de les illes Salom" nonfiltered="4352" processed="4338" dbindex="34612">

El dlar de les illes Salom (en angls Solomon Islands dollar o, simplement, dollar) s la moneda oficial de les illes Salom. Normalment s'abreuja $, o SI$ per diferenciar-lo del dlar dels Estats Units i d'altres tipus de dlars. El codi ISO 4217 s SBD. Se subdivideix en 100 cents o cntims.

Es va adoptar el 1975 arran de la independncia de l'arxiplag, en substituci del dlar australi (AUD) en termes paritaris (1 SBD = 1 AUD). En els 30 anys d'existncia per separat, i especialment durant la guerra civil dels anys 2000-2003, el dlar de les illes Salom ha patit una forta devaluaci i actualment equival a uns 20 cntims de dlar australi.

Ems pel Banc Central de les Illes Salom (Central Bank of Solomon Islands), en circulen monedes de 5, 10, 20 i 50 cntims i d'1 dlar, i bitllets de 2, 5, 10, 20 i 50 dlars.

Taxes de canvi.
1 EUR = 9,13807 SBD (29 de juny del 2006);
1 USD = 7,28597 SBD (29 de juny del 2006);

 Vegeu tamb.
Dlar;

Enllaos externs.
  Banc Central de les Illes Salom ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86462" title="Rosa Maria Bons Pahisa" nonfiltered="4353" processed="4339" dbindex="34613">


Rosa Maria Bons Pahisa s una diputada a les Corts Espanyoles per ERC.

 Biografia.

Nascuda a Santa Perptua de Mogoda el 8 de juny de 1951 s casada i amb dos fills. Llicenciada en Biologia per la Universitat de Barcelona i delegada farmacutica, va comenar la seva carrera poltica com a regidora d'ERC a l'ajuntament de Santa Perptua de Mogoda. A les eleccions generals de 2004 va ser escollida diputada al Congrs dels diputats.

 Tasca Parlamentria.

Rosa Maria Bons ha treballat durant la legislatura 2004-2008 en diferents comissions entre les quals destaquen Assumptes Exteriors, Medi Ambient, comissi mixta per la Uni Europea i especialment a Sanitat on el 27 de juny de 2006 es va aprovar un moci defensada per ella per a prevenir els trastorns de la conducta alimentria.

 Enllaos Externs.
  Web Personal de Rosa Maria Bons Pahisa;
  Fitxa de Rosa Maria Bons al Congrs dels Diputats;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86463" title="Arte Povera" nonfiltered="4354" processed="4340" dbindex="34614">
El terme Arte Povera ("Art pobre" en itali) fou creat el 1967 pel crtic d'art i curador Germano Celant i s'empra per referir-se a un moviment d'artistes plstics generalment provinents de Roma i del nord d'Itlia de la segona meitat dels anys seixanta i dels setanta del segle vint. Les obres de l'Arte Povera solen ser installacions espaials fetes de materials "pobres", s a dir, habituals i quotidians (terra, vidres trencats, fusta, fils, etc.).


 Artistes importants .
Giovanni Anselmo;
Joseph Beuys;
Rossella Cosentino;
Mario Merz;
Jannis Kounellis;
Anna Oppermann;
Giulio Paolini;
Giuseppe Penone;
Michelangelo Pistoletto;
Gilberto Zorio;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86465" title="Gabriel Balart i Crehuet" nonfiltered="4355" processed="4341" dbindex="34615">
Gabriel Balart i Crehuet (Barcelona, 8 de juny del 1824 - 5 de juliol del 1893) va ser un compositor, director d'orquestra i pedagog catal.

A set anys va comenar a estudiar solfeig, piano i viol amb Francesc Sala. Posteriorment, Antoni Pasarell li enseny composici i viol. El 1842 an a Pars, a ampliar estudis amb Delphin Alard i amb l'operista itali Michele Caraffa; hi obtingu el Premi Extraordinari del Conservatori. A l'any 1849 es trasllad a Mil, on conegu la msica escnica de l'poca i es feu crrec de la direcci del Teatro del Re, un dels millors teatres d'pera de l'poca. S'establ definitivament a Barcelona el 1853, i es dedic a l'ensenyament; tamb dirig peres, tant a Barcelona com a Madrid.

Dirig l'estrena de l'obertura de l'pera Rienzi, de Richard Wagner al Liceu de Barcelona el 6 de febrer del 1874. A l'any 1886 cess la seva producci com a compositor, a resultes d'haver estat nomenat professor d'harmonia i composici al Conservatori del Liceu de Barcelona. Ms endavant esdevingu el segon director en la histria de la instituci, en reemplaar-hi en Mari Obiols; conserv el crrec fins a la mort.

En la seva estada italiana compongu algunes peres, per sense gaire ress. A partir de mitjans dels anys 50 comen a escriure sarsueles, algunes amb fora xit, com Amor y arte, Los diamantes negros, Los guardias del rey de Siam i Rival y duende. A ms a ms, tamb va ser autor de diverses simfonies, dos himnes, cors i msica de sal.

El seu fill, Gabriel Balart i Sobrevals, tamb va ser msic.

Obres.
 Las aleluyas vivientes: revista diormica de 1867 (1868), amb lletra de Jos Mara Gutirrez de Alba;
 Barcarola para voz de tenor;
 La Concepcin: sinfona a grande orquesta;
 Fantasa elegaca: a grande orquesta y voces. N'hi ha versi per a piano a quatre mans (ca. 1890);
 La pesca: barcarola para voz de tenor;
 La polka de Prim, per a piano;
 La prigione di Edimburgo, pera ;
 Raquel: vals lento, per a orquestra;
 Tamino: vals, per a piano. Extret de la sarsuela El tulipn de los mares;
 Zahara: paso-doble, per a orquestra;
 
Sarsueles.
 La almoneda del diablo: comedia de magia (1884), amb lletra de Rafael Cerach ;
 El amor por los cabellos: juguete cmico-lrico en un acto y en verso (1865), amb lletra de ;
 Amor y arte (1862), en tres actes, amb llibret de Jos Zorrilla y Moral. Tamb se l'anomena Barn en amor y arte;
 As en la tierra como en el cielo (1863). Sarsuela en tres actes, cont l'havanera Mam que me pongo mala. Amb lletra de Salvador Grans;
 Un consejo de guerra (1865), en dos actes, amb llibret de Pantalen Moreno Gil;
 Los diamantes negros (1863), en tres actes, amb llibret d'Emilio? lvarez;
 El que va a morir te saluda: juguete cmicolirico (1865), en un acte, amb llibret de Juan Belza;
 Los guardias del Rey de Siam (1863), en un acte, amb lletra de Miguel Pastorfido;
 El hostalero de Ricla (1873), en tres actes;
 La madre de los pobres (1866), en un acte;
 Maese Gorgorito, o, el teatro y el convento (1869), en dos actes i amb lletra de Jos Mara Gutirrez de Alba;
 Un marido sobre acuas (1864), en un acte, amb llibret de Juan Belza;
 El rapacn de Cands (1862), sarsuela en un acte, amb llibret de Francisco Garca Cuevas;
 Rival y duende (1863), en tres actes, llibret de Pantalen Moreno Gil;
 El tulipn de los mares: Zarzuela bufa en 4 actos (1873);
 Un viaje a la Conchinchina (1875), en un acte. En collaboraci amb Emilio Arrieta, i amb llibret de Miguel Pastorfido;

Enllaos.
 http://www.balart.net ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86469" title="Jaume Bonaterra i Dabau" nonfiltered="4356" processed="4342" dbindex="34616">
Jaume Bonaterra i Dabau (Vilajuga, Alt Empord, 13 de juny de 1898 - 24 d'octubre de 1985) va ser compositor de sardanes. Sota el Mas Vents, la seva obra ms coneguda, s una de les sardanes ms populars de tots els temps.

La primera instrucci musical li fou impartida pel seu pare, fiscornaire en una cobla de Castell d'Empries. A l'edat de setze anys encet els estudis de piano i composici amb el mestre figuerenc Josep Passolas i Coderch (autor de les sardanes Ecos de l'Empord,  Enyorana, Heroica, Pastoral, Plany , Queixa amorosa i Sardana infantil). Bonaterra tamb va tocar a l'orquestrina de Vilajuga, dirig el cor parroquial, i durant seixanta anys fou l'organista de la parrquia.

Les seves sardanes, si b sn musicalment senzilles, sn fora engrescadores per als dansaires. Algunes de les que li han portat ms anomenada sn, a banda de l'esmentada Sota el Mas Vents, Aurlia, Roca Ventosa, Sota el sol de Catalunya, Vents de Carroig. Va escriure ms de 180 sardanes.

Sardanes (selecci).
 A la patrona de l'Empord (1958), obligada de tenora i tible;
 Aires de Rub (1979), obligada de trompeta;
 L'aplec de Roses (1959);
 Ara xerrarem (1965), obligada de tenora i tible;
 Aurlia (1944), obligada de tenora i tible;
 La cabra d'or (1919), primera sardana, composta a l'frica mentre hi feia el soldat, basada en la llegenda de Querman;
 El castell de Querman (1924);
 Els claustres de Sant Domnec (1975);
 Elvireta (1929), obligada de tible, dedicada a la seva mare;
 Enyorada barretina (1972);
 Fent parella (1949), obligada de tenora i tible;
 La font de la Teula (1927), amb lletra d'Andr Tey i Garriga;
 La font del Mont Perdut (1959);
 Gatzara de festa (1955), obligada de tenora i tible;
 Maria Estrella (1970);
 Mestre Pep (1975), dedicada a en Pep Ventura;
 Mirades que parlen (1963);
 Nosaltres dos (1961), obligada de tible i fiscorn;
 Prec a la Moreneta (1974), amb lletra de Jaume Quintana i Llauneta;
 Refilets a Vilajuga (1967), obligada de tenora;
 Retornant a la ptria (1919);
 Roca Ventosa (1960);
 La sardana de les barques (1974), amb lletra de Jaume Quintana i Llauneta;
 Selva de Mar (1975), lletra de Jaume Quintana i Llauneta;
 Sota el Mas Vents (1955), lletra d'Antoni Vives i Batlle ;
 Sota el sol de Catalunya (1932);
 La sureda fosca (1925), amb lletra d'Andr Tey i Garriga;
 Les tres fonts (1974), amb lletra de Jaume Quintana i Llauneta;
 Una de balladora (1975);
 Ventolina (1979);
 Vents de Carroig (1976);
 Vilajuga florida (1974);

Altres obres.
 Pampirea: ranchera (1961);

Enllaos.
 Llista de les sardanes de Jaume Bonaterra (1);
 Llista de les sardanes de Jaume Bonaterra (2);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86471" title="Sala Palatului" nonfiltered="4357" processed="4343" dbindex="34617">
 
La  Sala Palatului (en catal la Sala del Palau) s una sala de reunions i conferncies que es troba a Bucarest, Romania. Est ubicat al centre de la capital romanesa a la part posterior del Museu nacional d Art de Romania, que era el palau reial dels Reis de Romania fins l any 1947. La Sala Palatului va ser construda l any entre els anys 1959 i 1960, en plena poca comunista de Romania. Construt utilitzant un estil de tipus majestus i desproporcionat la Sala Palatului estava concebut per ser la seu dels diferents organismes comunistes com el Congrs de la Joventut romanesa entre d altres, per sobretot els congressos del Partidul Comunist Romn, el darrer Congrs d aquest partit es va celebrar al novembre de 1989 on Nicolae Ceausescu va ser reelegit com a Secretari General del PCR. L esttica de la sala principal, aix com la seva esttica va estar concebuda per fer d aquests congressos un espectacle impressionant per reafirmar la fortalesa del PCR i l autoritat del seu lder, Ceausescu, tant a dins com a fora de Romania. Aix al llarg del congressos del PCR era normal veure com els aproximadament 4100 congressistes aplaudien repetidament i de forma ordenada mentre cridaven: Ceausescu! PCR!. Aix va fer que la Sala Palatului esdevingus un dels smbols del rgim comunista. A ms els discursos del dictador romans pronunciats des de la tribuna a la Sala Palatului arribaven a tot el pas contnuament i sovint eren l nic que la Televisi Romanesa donava en les dues hores que emetia al llarg del perode comunista.

Amb la caiguda del comunisme i la desaparici del PCR (22 de desembre de 1989) la Sala va restar un temps inactiva, fins que el seu propietari, l Estat Romans, va intentar donar-li un altre s, per aix esborrar la imatge que tenien els romanesos d aquest recinte. Aix es va constituir un organisme per gestionar aquesta sala (aix com altres edificis i sales d aquestes caracterstiques). En l any 1990 la Sala Palatului ha estat la seu del Congrs Mundial sobre la Poblaci i el Congrs Mundial de l Energia de les Nacions Unides, aix com el Congrs Europeu de la Creu Roja. Actualment la Sala Palatului acolleix diverses conferncies i concerts de msica.

La sala principal t cabuda per unes 4.060 persones i  una molt bona acstica. El hall de l entrada t una superfcie de 2.000 m i s utilitza com a espai d exposicions. A part de la sala principal hi ha sales secundries on es poden reunir 50 persones.

 Enllaos externs .

 Sala Palatului en ici.ro ;
 Pgina oficial de la Sala Palatului  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86473" title="Xamil Bassiev" nonfiltered="4358" processed="4344" dbindex="34618">
Xamil Salmnovitx Bassiev (en rus:                         ), (Vedeno 14 de gener de 1965- Ingixia, 10 de juliol de 2006) fou un lder poltic i militar de la Repblica Txetxena d'Itxkria.

A la seva joventut fou venedor d'ordinadors i va treballar a Moscou. El 1991 va participar en el segrest d'un avi rus que anava de Mineralnie Vodi a Turquia i el va fer aterrar a Grozni. El mateix any es va integrar a la Confederaci de Pobles del Caucas i el 1992 va dirigir el batall de voluntaris del Caucas nord que va lluitar a Abkhzia per la independncia nacional (1992-1993) fins a la victria sobre els georgians.
 
Quan Rssia va envair Txetxnia el desembre de 1994, va organitzar la defensa de Grozni i va infringir una forta derrota als russos. Sis mesos desprs, el maig de 1995, la seva dona i dos fills infants foren morts pels russos en un bombardeig selectiu que va provocar la mort d'11 membres de la seva famlia. En revenja, Bassiev i 130 homes van fer una incursi al  Territori de Stvropol, per foren aturats a Budionnovsk, i llavors es van apoderar de l'hospital i van agafar 1000 persones com a ostatges; els russos van atacar dues vegades per no van poder alliberar els retinguts i Bassiev va negociar llavors la sortida lliure a canvi de l'alliberament dels ostatges. Aix el va convertir en heroi als ulls dels txetxens i va ser rebut com a heroi a tots els llocs per on va passar, especialment a les ciutats amb majoria txetxena de Daguestan i de la prpia Txetxnia. 

L'agost de 1996 va participar en l'atac a Grozni planejat per Aslan Maskhdov, i va assetjar els russos fins que van acordar la seva retirada i van signar l'acord d'alto el foc i evacuaci de Khasavyurt que va confirmar la independncia de Txetxnia i que fou reconegut per l'OSCE.

El gener de 1997 es va presentar a les eleccions presidencials controlades per la comunitat internacional, enfront d'Aslan Maskhdov, elecci que va guanyar aquest darrer amb el 66% dels vots (Bassiev n'obtingu el 23%). Bassiev va ser nomenat primer ministre, crrecque d'entrada rebutj per b que desprs el va acceptar; va presentar un parell de cops la dimissi per va seguir en el crrec com inter. El 1998 es va enfrontar a Maskhdov al que acusava d'acostar-se a Moscou i va deixar el crrec. A principis del 1999 es va aliar amb el comandant dels voluntaris rabs, Khatab, i l'agost d'aquell any les forces d'ambds van entrar a Daguestan en suport de les repbliques wahhabites establertes a la part occidental prop de Txetxnia que eren atacades per l'exrcit rus. Aix va servir d'excusa a Rssia per la segona invasi de Txetxnia. 

Bassiev va dirigir la defensa de Grozni que va resistir uns mesos de setge dels russos i va quedar destruda. El febrer de 2000 va dirigir l'evacuaci per, fent honor al seu carcter, va voler anar el primer per detectar possibles paranys del russos, i va trepitjar una mina antipersones que li va fer perdre una cama. Fou curat per un metge neutral prop de Grozni i va substituir la cama per una prtesi artesanal feta per un artes txetx, amb la que es vantava de poder caminar 50 km en una nit.

L'octubre del 2002 un grup armat inspirat per Bassiev va ocupar el teatre Dubrovka a Moscou. El president rus, Putin, va ordenar-ne l'assalt desprs que les forces d'assalt russes haguessin ruixat el recinte amb un aerosol anestsic introdut segurament pel sistema de refrigeraci de l'edifici. Segons algunes fonts, els segrestadors haurien preferit no actuar per no posar en perill els ostatges. Tanmateix, altres versions assenyalen que l'acci va ser tan desproporcionada que va aconseguir neutralitzar la capacitat de reacci dels segrestadors perqu molts ja haurien mort -i molts ostatges tamb- per l'elevat volum de gas utilitzat. Amb el posterior assalt de les Spetsnaz (forces especials) russes, el segrest se sald amb la mort dels 42 activistes txetxens i de 130 ostatges. La gesti del govern rus i la posterior decisi d'assaltar el teatre va ser molt criticada per la comunitat internacional.

Bassiev tenia llavors un alt crrec dins el govern de la resistncia nacional, per abans de ser destitut per Maskhdov va presentar la dimissi i va assolir el comandament del batall Riyadus-Salikhin, una organitzaci de kamikazes, que fou inclosa dins les organitzacions terroristes pels Estats Units el 2003.

El maig de 2004 Bassiev va reivindicar l'assassinat del president de l'administraci prorussa, Akhmad Kadrov. El juny de 2004 va participar al costat dels rebels ingix en la presa de la capital d'Ingixia, on els rebels van agafar gran quantitat d'armes i van causar moltes baixes al russos.

El setembre de 2004 homes fidels a Bassiev van protagonitzar el segrest d'ostatges en una escola de Beslan a Osstia del nord. La resoluci, igualment expeditiva, presa des de Moscou provoc que el segrest acabs amb la mort de 390 persones (344 d'elles civils, amb 186 menors).

El 17 de juny del 2006 va morir el president Abdul-Khalim Saduliev i va ocupar el seu lloc el vicepresident Dokka Umarov que el 27 de juny del 2006 va nomenar Xamil Bassiev com a vicepresident.

Mort.

El 9 de juliol de 2006, i segons fonts russes, Bassiev condua un dels cotxes que escortaven un cami carregat d'explosius que podrien haver anat destinats a la comissi d'un atemptat que coincidiria amb la cimera del G-8 a Sant Petersburg. El convoi va ser atacat per forces especils russes prop del poble d'Ekazhevo a Ingixia. El cami carregat va explotar provocant la mort de Bassiev. Desprs d'analitzar les mostres d'ADN del cadver, el 10 de juliol el govern rus confirm la mort del lder txetx. 

No obstant aix, la guerrilla txetxena declar que la mort de Bassiev fou deguda a un accident i no pas a una acci antiterrorista.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86474" title="Joana d'Itlia" nonfiltered="4359" processed="4345" dbindex="34619">


Joana d'Itlia, reina de Bulgria (Roma 1907 - Estoril 2000). Princesa d'Itlia amb el tractament d'altesa reial que arrib a reina de Bulgria desprs del seu matrimoni amb el rei Boris III de Bulgria.

Nascuda el dia 13 de novembre de l'any 1907 al Palau del Quirinal de Roma essent filla del rei Vctor Manuel III d'Itlia i de la princesa Helena de Montenegro. Joana era nta per via paterna del rei Humbert I d'Itlia i de la princesa Margarida de Savoia-Gnova mentre que per via materna ho era del rei Nicolau I de Montenegro.

El 25 d'octubre de l'any 1930 es cas a Asss amb el rei Boris III de Bulgria fill del rei Ferran I de Bulgria i de la princesa Maria Llusa de Borb-Parma. La parella tingu dos fillls:

SAR la princesa Maria Llusa de Bulgria, nascuda a Sofia el 1933. Es cas en primeres npcies amb el prncep Carles de Leiningen del qual es divorci l'any 1968 i en segones npcies amb el polons Bronislaw Chrobok. ;

SM el rei Sime II de Bulgria, nat a Sofia el 1937. Es cas amb l'aristcrata espanyola Margarita Gmez-Acebo y Cejuela l'any 1962 a Lausana.

El casament entre la princesa catlica, Joana, i el rei ortodox, Bors, comport greus conflictes religiosos. La soluci fou celebrar dues cerimnies diferenciades, mentre se celebr pel ritus catlic a la baslica d'Asss dies desprs a la catedral de Sofia se celebr pel ritus ortodox.

Els primers anys d'estana a Bulgria, Joana s'involucr activament en diverses causes de caritat i en la provisi de passaports a jueus a mesura que els moviments antisemites assolaven Europa i arribaven a Bulgria.

L'any 1943 moria el tsar Bors III de Bulgria i s'establia una regncia del prncep Kyrill de Bulgria sobre el petit-rei Sime II. Des de sempre ha planejat la sobra de la protesta en la mort del rei Boris en un accident de cotxe de retorn a Sofia des de Berln desprs d'anunciar a Adolf Hitler que abandonava l'aliana amb Alemanya.

L'any 1945 els sovitics ocuparen Bulgria i pocs mesos desprs un referndum popular, sense cap garantia democrtica, establ una repblica popular a l'rbita de Moscou. El nou govern comunista de Bulgria conced 48 hores a Joana i als seus fills per tal que abandonessin el pas. Pocs dies abans, el prncep Kyrill de Bulgria fou executat desprs que un tribunal popular l'acuss de traici a la ptria. 

Establerts durant uns mesos a Alexandria al costat del rei Vctor Manuel III d'Itlia posteriorment es traslladaren a Madrid on s'installaren de forma definitiva. L'any 1993 realitz una breu visita a Bulgria on recorregu els principals escenaris de la seva vida a aquest pas de l'Europa Oriental. Joana mor a Estoril l'any 2000 a l'edat de 93 anys i fou enterrada al Pante Reial de la Famlia Savoia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86476" title="Gamala" nonfiltered="4360" processed="4346" dbindex="34620">

Gamala fou una ciutat de Palestina esmentada per Josefus com a  capalera del districte de Gamalitis o Gamaltica dins la regi de Gaulantide. Era situada en una posici rodejada de muntanyes, una de les quals servia de ciutadella. Les cases estaven construdes a les vessants i semblaven flotar a l'aire. El seu nom de Gamala deriva de "gamal", paraula semtica per "camell" ja que esta situada a una muntanya en forma de camell. Estava situada al nord del riu Yarmuk i el seu territori feia una falca cap a la Decpolis, deixant al oest Hippos i al est Dion.

Fou ocupada per l'asmoneu Alexandre Janeu, rei dels jueus a principis del segle I aC. Desprs va quedar dins els dominis romans i quant va esclatar la rebelli dels jueus es va mantenir fidel a Roma per influncia de Felip, lloctinent (eparchos) del rei Herodes II Agripa, per al final es va revoltar i Flavius Josefus, historiador i comandant jueu hi va installar una guarnici essent la posici mes forta de la zona. Quant el rei Herodes, aliat de Roma, la va voler ocupar, va perdre set mesos en un setge dirigit per Equiculus Modius que no va reeixir. Vespasi la va ocupar l'any 68 i els quatre mil sobrevivents foren assassinats (cinc mil altres es van sucidar tirant-se des la cimera del penya-segat al buit). El lloc va quedar abandonat per segles.

El segle XIX l'angls lord Lindsay la va redescobrir al lloc de Al-Hosn, entre el llogaret de Feik i la riba del llac Tiberades. Entre les restes d'edificis es troba la sinagoga i els banys jueus. 

Dins el Golan siri, fou ocupada per Israel el 1967 i des el 1970 ha estat excavada per S.Gutman per compte de l'Autoritat d'Antiguitats d'Israel.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86477" title="Herodes Agripa" nonfiltered="4361" processed="4347" dbindex="34621">


Nom de dos reis dels jueus:

Herodes I Agripa (10 aC - 44);
Herodes II Agripa (27 - 99);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86478" title="Adelaida de Saxnia-Meiningen (reina del Regne Unit)" nonfiltered="4362" processed="4348" dbindex="34622">

Adelaida de Saxnia-Meiningen, reina del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda (Meiningen 1792 - Londres 1849). Princesa de Saxnia-Meiningen i duquessa de Saxnia amb el tractament d'altesa serenssima. 

Nascuda a la ciutat de Meiningen a l'actual land alemany de Turngia el dia 13 d'agost de 1792 essent filla del duc Jordi I de Saxnia-Meiningen i de la princesa Llusa Elionor de Hohenlohe-Lagenburg. 

El 13 de juliol de 1818 es cas en una doble cerimnia al Palau de Kew amb el prncep Guillem del Regne Unit, duc de Clarence, en la qual tamb es cas el prncep de Galles, Jordi del Regne Unit amb la princesa Victria de Saxnia-Coburg-Saafeld.

Era el primer matrimoni tant per Adelaida com per Guillem per aquest darrer havia mantingut una llarga relaci amb la cabaretera Dorothy Jordan amb qui havia tingut descendncia. El matrimoni fou motivat per la necessitat imperiosa de produir un hereu per la Corona britnica. Tot i aquesta poc romntica ra, la parella s'establ a Hannover i cre una llar favorable i convisqueren feliment. La parella tingu dues filles:

SAR la princesa Carlota del Regne Unit, nascuda a Hannover el 1819 i morta a la mateixa ciutat al mateix dia i any.

SAR la princesa Elisabet del Regne Unit, nascuda a Londres el 1820 i morta a la mateixa localitat un anys desprs, el 1821.

Durant l'any 1819, Adelaida torn quedar embarassada i el duc de Clarence cregu oport traslladar la princesa Adelaida a Londres per tal que el futur hereu britnic nasqus en sl angls. Tot i aix, la princesa tingu un greu avortament a la localitat francesa de Calais.

El 8 de setembre de l'any 1831 la parella era coronada com a reis del Regne Unit a l'Abadia de Westminster a Londres. Dedicada en cos i nima a les obres de caritat, gran part de la pensi anual assignada pel Parlament era entregada a causes benfiques. Esdevingu una reina popular, apreciada per la poblaci i estimada. 

Polticament parlant, la princesa Adelaida era extremadament conservadora i recolza incondicionalment les posicions ms extremistes del Partit Tory. Sembla evident que Adelaida influenci al Rei i al Parlament en l'aprovaci de la Reform Act de 1832.

Morta l'any 1849 de causes naturals, durant el regnat de la reina Victria I del Regne Unit i desprs de 12 anys de viuedetat, fou enterrada a la Capella de Sant Jordi del Palau de Windsor.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86482" title="Casa Cap?a" nonfiltered="4363" processed="4349" dbindex="34623">

La Casa Cap a s un restaurant histric de Bucarest, Romania. L'establiment es va obrir l any 1852 i desprs d'uns anys es va convertir en hotel;  que va tornar a reobrir les seves portes el 17 de juny de 2003. La Casa Cap a va ser un smbol del Bucarest des de finals del segle XIX fins a l arribada del comunisme l any 1948, quan va entrar en una llarga decadncia fins que a principis de segle XXI un grup inversor estranger va decidir invertir diners per recuperar aquest espai emblemtic de Bucarest. La Casa Cap a est ubicada a Calea Victoriei molt a prop del Cercle Militar Romans (en romans Cercul Militar) al centre de Bucarest.

 Histria . 

El senyors Anton i Vasile Cap a van fundar una pastisseria a la Calea Victoriei (en catal Carrer de la Victria) ms al nord del actual establiment,  que fou fundat pel germ petit, Grigore Cap a, que havia fet estudis de Boissier a Pars, l'any 1868. De Pars va portar uns coneixements de confiteria francesa que li val permetre ampliar la reputaci de la Casa Cap a. El negoci es va ampliar amb un sal restaurant que contnuament estava ple. La pastisseria Casa Cap a va introduir el gelat a Romania i va fer alguns pastissos commemoratius molt famosos a l'poca.

La cafeteria es va obrir l'any 1891 i rpidament va esdevenir un punt de referncia del mn literari i cultural de Bucarest, on els escriptors i els intellectuals van crear un autntic ambient bohemi en les seves llargues estades al caf i que va permetre crear un nucli d'irradiaci de pensament i cultura com fins el moment no existia a la capital romanesa. En part es va veure afavorit per la seva cntrica ubicaci i que quasi davant mateix de la Casa Cap a es trobava el Teatre Nacional Romans (actualment a l'emplaament de l'antic teatre es troba el Palatul Telefoanelor). 

L'any 1886 la Casa Cap a va obrir l'hotel , que inicialment fou una casa d'hostalatge dels parlamentaris romanesos que eren de fora de Bucarest. El primer encarregat de l'Hotel fou un francs, Bourdell, que havia estat director del Htel Caf Anglais de Pars. Va convertir al Hotel Casa Cap a en un hotel romans molt elegant i luxs, que aviat va guanyar un gran prestigi a l'Europa del moment i que li va valer ser catalogada per la revista britnica com a un dels millors hotels del mn, comparant-lo amb l'Hotel Douglas de Madrid, el Capello Nero de Vencia, el Giappone de Livorn i el Hungaria de Budapest. Per la seva exclusivitat l'Hotel Casa Cap a va ser lloc d'hostalatge d'importants artistes, aristcrates, importants adinerats, poltics, diplomtics i reis en visita a Romania. Entre els famosos que s'hi varen estar al Cap a hi ha George Enescu, Enrique Caruso, Camille Flammarion, Raymond Poincar, Joseph Pilsudski, Louis Barthou, Camille Flammarion, Maurice Gamelin, Raymond Poincar, aix com nombrosos monrques com Guillem I i Guillem II d'Alemanya, aix com el tsar de Rssia Alexandre II i l'emperador austrohongars Francesc Josep I.

El prestigi de la Casa Cap a tant pel qu fa la pastisseria, com la cafeteria i l'hotel va anar en augment fins a tal punt que va ser un dels ms importants establiments de Bucarest amb un gran prestigi (conjuntament amb establiments com el Caru cu Bere) que va fer que Bucarest fos anomenada a l'Europa d'entreguerres com el Petit Paris  (en romans Micul Paris) o Pars de l'Est. Aquest mn va desaparixer l any 1948 quan el Partidul Comunist Romn es va fer amb el control del poder.  La Casa Cap a (tots els tres establiments) foren tancats ja que el nou Estat Socialista veia en el  Cap a un residu burgs i aristocrtic que s'havia d'eliminar. El Cap a va obrir al cap de poc temps el restaurant transformat en un establiment estatal, per amb el nom de Restaurant de Bucarest, lloc que curiosament fou l'elegit per l'elit comunista per fer els seus apats i llocs de reuni, esdevenint un important indret de reuni de la intellectualitat comunista. El restaurant va recupera el nom de Cap a l'any 1984, tot i que el seu prestigi a arreu d Europa feia anys que havia desaparegut. 

Amb la caiguda del comunisme l'any 1989 el Cap a com molts altres establiments estatals van restar sota control governamental fins que eren transferits als seus antics propietaris (alguns locals com el Caru cu Bere encara sn propietat de l'Estat per que estan administrats per la iniciativa privada). El Cap a va ser transferit als seus antics propietaris  i va tornar a reobrir amb 61 habitacions de gran luxe. La pastisseria i la cafeteria no s han tornat a reobrir mai ms, motiu pel qual tot i que el Cap a ha recuperat el luxe del passat no l'ambient cultural i de bohmia del passat.

 Enllaos externs .
 Web oficial del Casa Cap a Hotel;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86484" title="Dresden" nonfiltered="4364" processed="4350" dbindex="34624">

Dresden s una ciutat alemanya, capital de l'estat federat de Saxnia. Est situada a la vall del riu Elba.
El 2006 la seva poblaci va superar els 500.000 habitants. A l'rea metropolitana hi viu 1.100.000 persones.  

Dresden t una llarga histria com a capital i com a residncia reial dels governants de Saxnia, amb segles d'esplendor cultural i artstic. El controvertit bombardeig de Dresden a la II Guerra Mundial i els 40 anys que ha format part de la Repblica Democrtica Alemanya han alterat considerablement l'aspecte de la ciutat.

Des de la reunificaci Dresden ha esdevingut un important centre econmic, poltic i cultural a la part oriental de la Repblica Federal d'Alemanya.

Histria.
Els primers poblaments de la zona on avui s'enclava Dresden daten del neoltic. L'any 1206 s'esmenta per primera vegada el nom de Dresden.

A finals del segle XV es converteix en la residncia del sobir de Saxnia i experimenta un gran apogeu, grcies a la rebelli que va dur a terme la Casa de Wettin a fi d'obtenir la dignitat electoral, convertint-se en un centre poltic i cultural d'importncia. A causa de l'obtenci d'aquesta dignitat, Dresden tamb es va convertir en el Land protestant ms important del Sacre Imperi Romanogermnic. En aquesta poca es duen a terme grans assoliments culturals, que sn la causa, encara, del prestigi que t aquesta ciutat.

El desenvolupament de la ciutat va patir l'estancat durant la Guerra dels Trenta Anys. Els anys posteriors es van construir els parcs i edificis ms famosos, per la ciutat va sofrir els danys de gaireb totes les grans guerres europees.

En 1685 va cremar completament l'antiga ciutat de Dresden i van caldre bastants anys per a acabar la reconstrucci total com "Nova ciutat rgia" (avui Neustadt). Sota el govern d'August el Fort, Dresden va assolir la fama de ciutat cultural que encara mant. Durant el segle XVII Dresden va ser conquerida per Prssia en dues ocasions (Guerra de Successi Austraca (1745) i Guerra dels Set Anys (1756)). Durant aquesta ltima contesa, els prussians van cremar la ciutat. El 1760 Dresden va ser assetjada una altra vegada per Prssia, aquesta vegada sense xit, per va haver de suportar un bombardeig.

Schiller en 1785 va escriure en aquesta ciutat l'Oda a l'alegria, el poema que actualment s l'Himne de la Uni Europea.


 Enllaos externs .
 Web del municipi de Dresden;
 Web del land de Saxnia;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86485" title="Gandares" nonfiltered="4365" processed="4351" dbindex="34625">
Gandares (llat Gandarai) fou un poble ari que ocupava una regi equivalent a la part sud-occidental d'Afganistan. La regi fou anomenada Gandara, Gandaris o Gandaritis (tamb Gandhara). El nom Gandares es troba al Mahabharat sota la forma Gandhras.

Estrab situa la regi a l'oest del Indus; Claudi Ptolemeu la situa mes a l'est, prop de Caixmir (Caspatyros) el que es conforme al que indiquen Hecateos i Esteve Bizant que anomena a la ciutat principal Gandarik Skuthn akt. Herdot anomena al poble com a Gandaris (llat Gandarii) i el situa a la VII satrapia de Darios juntament amb els aparites (aparytae), dadices (dadicae) i sattagides (sattagydae), i portaven el mateix armament i vestimenta que els bactrians.

Alguns els consideren predecessors  dels moderns hazars, sorgits de la barreja amb els mongols, per se'ls coneixen costums que recorden als habitants del Kafiristan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86487" title="Jona" nonfiltered="4366" processed="4352" dbindex="34626">

La jona de nom cientfic Aphyllantes monspeliensis pertany a la famlia de les lilicies i s la nica espcie del gnere Aphyllantes.

Es tracta d'una herba perenne de 10 a 60 cm d'alt amb les fulles redudes a beines de 3 a 8 cm. Les tiges fan la fotosntesi i sn d'un verd grisenc amb aspecte de jonc. Floreix de mar a agost amb flors blaves o molt rarament blanques i fa un fruit en cpsula. Tamb es coneix amb el nom popular de "Pa de cucut".

La seva distribuci mundial s al nordoest del mediterrani des d'Occitania a la Pennsula Ibrica i punts del nord d'frica. Es comuna als Pasos Catalans per manca a les Balears.

Constitueix un tipus de pastura seca fins als 1500 metres d'altitud. s rara als llocs ms rids i inexistent a la plana dels voltants de Valncia o al litoral i prelitoral del Llobregat al Ter.  















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86488" title="Gandhara" nonfiltered="4367" processed="4353" dbindex="34627">

Gandhara (snscrit:       , paixtu:        , urd:         , Gand  r ) fou el nom d'una satrapia de l'imperi Persa aquemnida, equivalent a la part sud-oriental d'Afganistan, incloent Kabul. Els grecs anomenaven a la part occidental de Gandhara com a Paropamisos, pel nom de les muntanyes Hindu Kush (que en antic persa es deien Upairisaena).

La satrapia tenia al sud Aracsia a la que s'arribava pel pas de Altimu seguint els riu Lowgar i Tarnak; al oest tenia la Drangiana, a la que s'arribava pel riu Ghorband, a traves del pas de Hajigak i la vall del Etymandros (modern Helmand Rud); i al nord la Bactriana a la que s'arribava per diversos passos del Hindu Kush. Al est tenia el riu Indus (o Indo).

Gandh ra o Gand ra) tenia probablement la capital a la regi de Paropamisus, on Alexandre va fundar Alexandria Paropamisos a uns 70 km al nord de Kabul, i va nomenar strapa. Un altre centre administratiu era Peucelaotis, ms a l'est. Formava part de la gran satrapia de Bactriana, i al seu torn estava formada per les satrapies menors de Gandhara i Paropamisos. d'aquests dues, la satrapia de Gandhara va esdevenir la ms important i donava el seu nom a la satrapia en temps d'Alexandre. El sogre d'Alexandre, Oxiartes, en fou nomenat strapa.

La satrapia menor de Gand ra o Gandh ra estava probablement governada per una dinastia local. L'nic governador conegut es deia Astis. A la dinastia local n'hi havia altres de menors subordinades con els pobles assacenis (governats per Sisicottos), Massaga governada per Assacanos, junt amb Dyrta governada pel seu germ, el pas dels cofeus (cophaeus) i el pas dels assagetes. Arribava a l'est fins a l'Indus, al nord fins l'Hindu Kush; al sud fins el riu Cophen (riu Kabul) i a l'oest fins el riu Choes (Kunar).

Prsia va entrar a la regi sota Cir II el gran (559-530) i ja pertanyia al imperi sota Darios I el gran (522-486) que l'esmenta com un dels pasos heretats a l'inscripci de  Behistun. La capital regional s creu que fou la ciutat desprs anomenada Kapisa, la actual Bagram o Begram a uns 75 km al nord de Kabul. Darios va enviar a la regi a un cari anomenat  Scylax de Caryanda que va inspeccionar el territori comenant per una ciutat anomenada Caspatyrus, probablement una ciutat del la vall del Cophen, en uns anys que era strapa Megabazos fill de Megabates, esmentat a les tauletes de Perspolis, que governava tamb Aracsia i Paricnia, que probablement es el mateix personatge que el general d'igual nom que el 513 aC va dominar Trcia i Macednia i el fill del qual, Megabates  va combatre al front de la flota persa contra els grecs el 480 aC. Herdot esmenta que un contingent de gandares i dadices van lluitar a Grcia el 480 aC.

No es parla de Gandhara durant un segle i mig excepte per indicar que un carregament de fusta (yaka, que devia ser una fusta molt apreciada, per no se sap que vol dir) fou transportat des la regi i des Carmnia a Susa per construir un palau.

El 336 aC els macedonis van envair Prsia i el 334 aC va arribar Alexandre el gran que per dues vegades va derrotar a Darios III Codom (333 aC i 331 aC) per cap font esmenta els gandares entre les forces del rei persa, el que fa suposar que eren coneguts sota un altre nom (potser els "indis de la muntanya" esmentats a les fonts), o be que Gandhara s'havia separat del Imperi o havia caigut en altres mans, l'explicaci mes probable ja que no es va nomenar mai cap grec com a strapa de Gandhara.

Alexandre va arribar a la regi el 329 aC i va refundar Kapisa que va anomenar Alexandria de Caucas. Del 329 al 327 aC va ser a Bactriana i Sogdiana i el 326 aC va tornar a Gandhara on es va trobar amb representants indis que el van invitar a anar al Panjab. Alexandre va repartir el seu exrcit: el seu amic Hefesti va seguir el Cophen pel pas de Khyber i va arribar al Indus; Alexandre va anar mes al nord pels rius Kunar i Swat on va fer una matana continua de locals. La ciutat de Peucelaotis (moderna Charsadda, indi Puskalvati = ciutat de les flors de lotus), possible centre administratiu persa esdevingut una ciutat india,  fou ocupada. Una ciutat de nom Nysa (no localitzada i on s'adorava un du que els grecs creien que era Dions i que probablement era Shiva o Vishnu), on suposadament havia nascut el du Dions, i una muntanya de nom Meros (no identificada) que els indis consideraven el centro del mon, son esmentades pels grecs.

Els historiadors que seguiren la marxa d'Alexandre donen algun detalls del pa: les ciutats gandares eren fortificades i els naturals del pas lluitaven amb arcs i fletxes (no s'esmenten espases ni escuts) i els caps portaven cuirasses; eren governats per una aristocrcia (fins i tot s'esmenta una reina) i el producte mes apreciat pels grec foren uns grans bous; els morts eren enterrats en tats de fusta que eren deixats als turons de la vora de les ciutats (costum que encara tenen els kafirs de Chitral).

Alexandre va tornar al oest i va morir el 11 de juny de 323. Gandhara va acabar al cap d'uns anys en mans de Seleuc I Nictor (finals del segle IV aC) i finalment fou bescanviada amb el rei indi de Patna, Chandragupta  (321 aC-297 aC),  per 500 elefants pel seu exercit (304 aC).

Des llavors Gandhara fou part del imperi indi conegut per Maurya. Un dels successors de Chandragupta, el rei maurya Asoka (272-232) va deixar alguna referncia a Gandhara. Els grecs eren anomenats Yavanas. El 240 aC Bactriana, sota lders grecs, es va revoltar per el 206 aC Antoc III el gran va recuperar el pas; per desprs de la seva derrota davant els romans, Eutdem es va fer independent a Bactriana (vers 189 aC) i poc desprs va incorporar Gandhara i regions del Panjab on el poder Maurya estava en decadncia (184 aC). El seu fill Demetri va formar un nou regne que incloa Gandhara, Aracsia, Panjab i part de la vall del Ganges (Delhi). La ciutat de Taxila fou reconstruda en forma de ciutat grega. Demetri va governar des prop del 184 aC fins vers el 170 aC i a la seva mort el regne es va dividir entre els seus fills, Eutdem, Demetri, Panatale i Agtocles. Els regnes foren reunificats per Menandre I (indi Minedra) vers el 125 aC que a mes es va expandir i va conquerir Patna.

A la mort de Menandre el regne es va enfonsar i es va dividir en petits regnes (uns 40 al menys). Finalment des el 110 aC els sacae (Sakes)  van atacar Gandhara i la Vall de l'Indo i van ocupar alguns dels petits regnes abans del final del segle, i es van establir amb centre a Drangiana (desprs Sakestan d'eon Sistan). 

Dos cents anys desprs els parts van dominar els petits regnes indogrecs de Gandhara. Es coneix un cap part que vivia a Taxila (Gondofares) que suposadament es va fer cristi i va ser batejat per l'apostol Toms. Els parts i els sakes es van enfrontar per la possessi dels regnes fins que van arribar els kushan. Van tenir capital a Peshawar i van unificar la regi per les dades son incertes. Els Kushan eren budistes per respectaven les altres religions. Les primeres esttues de Buda amb aparena grega per vestit com indis van ser construdes a Gandhara, i a les regions venes (les mes famoses las dels Budes de Bamian, a Bactriana, que van subsistir fins a la seva destrucci el 2001)
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86493" title="Pintura (desambiguaci)" nonfiltered="4368" processed="4354" dbindex="34628">

 La pintura (tcnica) s el conjunt de tcniques que s'adrecen a cobrir les superfcies dels materials i elements constructius, dels objectes, volums etc, amb la finalitat de protegir-los o de realitzar sobre ells l'art de pintar. ;
 La pintura (material) s el material que s'empra en la pintura (tcnica).
 La pintura (art plstica) es l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfcie mitjanant formes i colors. ;
Pintura rupestre;
Pintura gtica;
Pintura gtica internacional;
Pintura gtica de la Corona d'Arag;
Pintura francogtica;
Estil cortes de la pintura gtica;
Pintura flamenca;
Pintura barroca;
Pintura d'histria;
Pintura barroca als Pasos Baixos;
Pintura del Duocento;
Pintura del Trecento;
Pintura de gnere;
Pintura religiosa;
Pintura mitolgica i allegrica;
Histria de la pintura;
Histria de la pintura a l'antic Egipte;
Histria de la pintura a Creta;
Pintura al mn llat;
Pintura matrica;
Pintura a l'oli;
Pintura al fresc;
Pintura sobre taula;
Llista de les pintures ms cares;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86496" title="Kilmetre Zero de Romania" nonfiltered="4369" processed="4355" dbindex="34629">

El monument del Kilmetre Zero de Romania (en romans Kilometrul zero) est situat al centre de Bucarest, Romania davant de l esglsia de Sant Jordi (en romans Sfantul George). Aquest monument fou creat per Constantin Baraski l any 1938. Les distancies des de Bucarest a les altres ciutats de Romania es mesuren des d aquest monument. 

El monument s una esfera que es divideix en vuit seccions, cadascuna d elles representa a les provncies histriques romaneses: Muntnia, Dobrogea, Bessarbia, Moldvia, Bucovina, Transsilvnia, Banat i Oltnia. Algunes de  les ciutats inscrites sn Chi in u, Orhei, Tighina, que actualment formen part de la Repblica de Moldvia, i que fins l any 1940 formaven part de la Gran Romania.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86499" title="Plaa de la Universitat (Bucarest)" nonfiltered="4370" processed="4356" dbindex="34630">

La Plaa de la Universitat de Bucarest (en romans Pia a Universit  ii), est situada al centre de la capital de Romania, al costat mateix de l edifici histric de la Universitat de Bucarest. A la plaa hi ha quatre esttues: la de Ion Heliade-R dulescu installada l'any 1879), la Mihail Vitezul installada l'any 1874,  la de Gheorghe Laz r installada l'any 1889 i la de Spiru Haret installada l'any 1932. 

Aquesta plaa va ser l'escenari de la Golaniad de  la primavera de l'any  1990, que va ser una protesta pacfica dels estudiants universitaris romanesos que des del mes d'abril d'aquell any es manifestaven contra els comunistes que a la caiguda de Nicolae Ceau escu (22 de desembre de 1989) es van fer amb el control del govern romans mitjanant el Front de Salvaci Nacional (en romans Frontului Salv rii Na ionale). Aquestes manifestacions varen terminar de forma violenta quan el president romans Ion Iliescu va fer una  crida als miners de la vall de Jiu per reinstaurar l ordre a la capital romanesa (veure Minerada). 

Molt a prop de la Plaa de la Universitat de Bucarest es troba el Teatre Nacional de Romania Ion Luca Caragiale i  l Hotel Intercontinental, que s l edifici ms alt de Bucarest. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86500" title="Pantelimon (Bucarest)" nonfiltered="4371" processed="4357" dbindex="34631">
El barri de Pantelimon s un dels barris del Sector 2 de Bucarest, Romania. Es troba situat a la part nord-oriental de la capital romanesa. El barri de Pantelimon de Bucarest va rebre el seu nom del Sant Pantelimon. Al barri est ubicat l'Estadi Lia Manoliu (conegut tamb com l'Estadi Nacional), que s l'estadi ms gran de tota Romania, l'esglsia Pantelimon que data de l'any 1735. 

La principal avinguda del barri, l'Avinguda de Pantelimon s l'espina dorsal del barri i que s la via que surt en direcci est cap el Mar Negre. El barri de Pantelimon, com el barri de Ferentari, t una mala reputaci a  la ciutat degut al gran nombre de delictes i a que es creu que s un dels centres del crim a la ciutat. 

Fora del terme municipal de Bucarest existeix una poblaci adjecent del mateix nom, Pantelimon, per que pertany a la provncia de Ilfov i t la seva prpia administraci municipal.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86501" title="Sectors de Bucarest" nonfiltered="4372" processed="4358" dbindex="34632">

El terme municipal de Bucarest (la capital de Romania) es divideix administrativament en sis sectors (en romans sectoare), que tenen el seu propi alcalde i consell municipal, amb competncies en els assumptes locals com els carrers secundaris dels sectors, els parcs, les escoles i els serveis de neteja. Cadascun dels districtes es divideix en barris (en romans cartiere) que no tenen cap funci administrativa. La divisi administrativa de Bucarest en sectors s la segent:

 Sector 1: B neasa, Pipera, Floreasca;
 Sector 2: Pantelimon, Colentina, Iancului, Tei;
 Sector 3: Vitan, Dude ti, Titan, Centru Civic;
 Sector 4: Berceni, Olteni ei, V c re ti;
 Sector 5: Rahova, Ferentari, Cotroceni;
 Sector 6: Giule ti, Drumul Taberei, Militari, Crnga i;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86502" title="Gangra" nonfiltered="4373" processed="4359" dbindex="34633">
Gangra fou una ciutat de Paflagnia al sud del puig Olgasys, a 800 metres d'altura, a uns 55 km de la ciutat de  Pompeipolis. El nom Gangra vol dir "cabra" en la llengua antiga de Paflagnia. Modernament el nom s'ha transcrit com Kandari, Kanghari i finalment ankiri i es la capital de la provincia de ankiri, situada a uns 140 km al nord-est d'Ankara. Avui te uns 65.000 habitants.

Gangra fou residencia d'un prncep glata anomenat Morzus o Morzeus i mes tard de Deiotarus, el darrer rei de Galcia (i abans tetrarca) a la primera meitat del segle I aC. Durant la dominaci romana fou una ciutat secundaria que va portar el nom de Germanicpolis, amb una petita guarnici. En temps de Caracalla va recuperar el nom original. La ciutat va existir sota els bizantins i fou seu d'un bisbe; un concili es va celebrar a la ciutat probablement vers el 343 (entre el 325 i el 381), en el que es va condemnar a Estatius d'Armnia bisbe de Sebaste, pel seu exagerat ascetisme i es van dictar mes de vint cnons defensant la legitimitat del matrimoni cristi contra les critiques d'Eustatius i els seus deixebles. Fou seu metropolitana de Paflagnia (segles IV al XII) per mai va tenir mes de cinc bisbats sufraganis; vint-i-dos arquebisbes de la ciutat son coneguts  per cap es molt anomenat, essent el principal Hypatios, sant i mrtir a l'esglsia ortodoxa. La ciutat va caure en mans dels turcs al segle XIII i la seu fou suprimida. Tamerl va conquerir la ciutat el 1402 i el 1423 la va ocupar l'otom Murat II. El seu nom otom fou Tchiangre o Changra, i va ser capalera d'un sandjak de la wilaya de Kastamouni. La catedral, dedicada a Sant Demetri, fou convertida en mesquita.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86503" title="ankiri" nonfiltered="4374" processed="4360" dbindex="34634">


ankiri (Ciutat) ciutat de Turquia, abans anomenada Gangra;
ankiri (provncia) provncia de Turquia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86504" title="ankiri (provncia)" nonfiltered="4375" processed="4361" dbindex="34635">

ankiri s una provncia de Turquia al nord-est d'Ankara. T una superfcie de 8.411 km i una poblaci de prop de 300.000 habitants (uns 35,5h/km2). La capital s la ciutat de ankiri.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86505" title="Hypatios" nonfiltered="4376" processed="4362" dbindex="34636">
Hypatios (o Hypatius) va nixer a Cilcia al segle III i es va dedicar a la religi i desprs d'una vida asctica, fou bisbe de Gangra a Paflagnia com a successor d'Atanasi vers el 325. Va participar al primer concili ecumnic de Constantinoble el 325 on es van esmentar la seva vida de devoci i miracles i l'emperador Constant I va fer fer un bust del bisbe i el va posar al seu palau. 

Al tornar del concili fou atacat a una cova per uns heretges seguidors de l'antipapa Novatianus (coneguts per novacians i que preconitzava un seguiment rigors de les doctrines i les penitencies) i fou tirat al cam, al mig del fang; una dona del grup, li va tirar una pedra al cap i el va matar per just desprs de fer-ho la dona es va tornar boja i amb la mateixa pedra es va colpejar a ella mateixa. Els seus companys la van portar al poc temps davant la tomba del bisbe, i van pregar perqu la curs i es va salvar cosa que fou atribuda a l'esperit del bisbe. 

Els fets esmentats se situen generalment el 326, desprs del concili, per Hypatios encara signa les actes del concili de Gangra celebrat vers el 343 (alguns encara el situen en data posterior ja que la data no es coneix, noms que fou entre el 325 i el 381), pel que caldria situar la seva mort desprs d'aquesta data. Els bizantins celebraven el dia del sant el 14 o 15 de novembre. El segle XVI el cardenal Cesare Baronio (1538-1607), que va redactar el primer martirologi rom, el va establir oficialment el 14 de novembre, per modernament se celebra el 18 de gener a occident i el 31 de mar entre els ortodoxos.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86506" title="Dude?ti (Bucarest)" nonfiltered="4377" processed="4363" dbindex="34637">
El barri de Dude ti s un dels barris del Sector 3 de Bucarest, Romania. Es troba situat a zona sud-est de la capital romanesa. Dude ti est al costat dels barris de Vitan, V c re ti i Dristor. La cultura mesoltica coneguda com a cultura de Dude ti (que data del 5 i 4art millenni aC.) es va  estendre per la major part de la plana romanesa i la regi romanesa de Dobrudja i rep el seu nom d'aquesta regi de Bucarest, ja que les primeres restes arqueolgiques d aquesta cultura es van localitzar a aquest barri. 

Dude ti era originalment un llogarret i va ser annexionada al terme municipal de Bucarest quan la ciutat va crixer a finals dels anys setanta, per es va escapar del projecte de sistematitzaci de Nicolae Ceau escu. El nom de Dude ti procedeix del mot romans Dud (en catal vol dir drap) i del sufix - e ti. Al llarg del barri transcorre la Calea Dude ti, que s una de les principals arteries viaries de Bucarest. 

Molt a prop del barri es troba un depsit de tramvies i l albereda de Bucarest. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86507" title="Garamais" nonfiltered="4378" processed="4364" dbindex="34638">
Garamais (llat Garamaei, grec garamaioi) fou una tribu de la regi d'Assria que vivia a la vall del Zab (Lycos) entre els districtes de  l'Arrhapachitis i l'Apolloniatis




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86508" title="Arrhapachitis" nonfiltered="4379" processed="4365" dbindex="34639">
Arrhapachitis fou el nom donat pels grecs a un districte de la provncia d'Assria, al lmit amb Armnia, que portava aquest nom segurament de la ciutat d'Arrhapa o Arrapha 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86509" title="Garamants" nonfiltered="4380" processed="4366" dbindex="34640">
Els garamants foren una naci del Shara de llengua berber que vivia a l'est dels getuls, a l'oest del Nil, i al sud de Lbia. El nom de garamants s'aplicava en general a totes les tribus lbies orientals.

El lmit entre getuls i garamants se situa al riu Bagradas i a la muntanya Usargala. Es considerava antigament que els seus lmits al sud i a l'est eren el llac Nuba i les valls del riu Gir fins a les muntanyes anomenades Garamantica Pharanx. Per en realitat el poble vivia al Fezzan (antigament Phazania o Faznia) les muntanyes occidentals del qual, Warira, podrien ser les muntanyes Usargala dels antics.

No hi ha gaire documentaci sobre els garamants fora de les fonts gregues i romanes, per queden moltes restes arqueolgiques, en gran part encara no excavades. Una altra font d'informaci important sn les pintures rupestres, moltes de les quals sn anteriors a la fundaci del regne dels garamants.

Herdot esmenta als garamants i els situa al sud dels nasamons, a l'est dels makes (macae) i diu que els oasis anaven d'Augila al pas dels atarantes o atarants (a l'oest) i d'Augila a Zuila (a l'est) i cap al nord fins al pas dels lotofags (la costa de Sirte). Herdot esmenta els negres del sud que vivien en coves (a les muntanyes del Tibesti).

El nom els fou donat pels grecs i deriva de la seva capital Garama (moderna Germa o Djerma a uns 150 a l'oest de Sebha). Ja eren un poder local vers el 500 aC quan Herdot els descriu com un poble ramader i que capturava esclaus negres; gracies a les nombroses pintures i gravats a les roques es coneix alguna cosa de la seva vida anterior a l'eclosi del regne. Les excavacions han posat a la llum alguns aspectes de la seva vida. Aix se sap que la seva primera capital fou Zinchecra, no gaire lluny de Garama, que ha estat excavada. Se sap que tenien vuit ciutats principals, de les quals tres ja han estat excavades, i tenien tamb un gran nombre d'establiments menors. Garama tenia una poblaci d'uns quatre mil habitants i altres sis mil vivien a pobles de les rodalies. El poble era essencialment granger i mercader per demostraren uns grans coneixements d'enginyeria amb l'aprofitament de les aiges subterrnies. La seva religi era influda per la dels egipcis, i alguns nobles s'enterraven en petites pirmides, i tamb s'ha trobat alguna mmia que indicaria una tradici de momificaci. L'escriptura utilitzada era la libicoberber. Menjaven ram, figues, civada i blat i comerciaven amb el blat, la sal i esclaus, a canvi de vi, oli d'oliva, oli per als llums, i parament de taula (principalment amb els romans). Les restes trobades fins ara inclouen nombroses tombes, fortins i cementiris, per la troballa principal s la srie de tnels subterranis i conductes que permetien aprofitar l'aigua del subsl, sistema que fou construt principalment en un perode entre vers el 200 aC i el 200 dC; aquests tnels o qanats, coneguts pels berbers com foggares van permetre una gran expansi de l'agricultura, per va caldre la utilitzaci massiva d'esclaus tant per a la construcci com per al manteniment.

Els romans van tenir freqents contactes comercials amb els garamants per no els consideraven prou civilitzats. A Garama s'han trobat uns banys romans, la qual cosa indicaria o b la presncia d'una colnia nombrosa o que els garamants, al menys a certs nivells, eren prou civilitzats. El rom Maternus va acompanyar un rei garamant en una expedici militar que va durar quatre mesos, fins al sud del Txad i al nord de Nigria. En aquesta poca ja tenien algunes armes de guerra, les quals Herdot, al segle V, esmenta que no coneixien. Tot i aix mai no van dependre de Roma.

Tcit esmenta que havien atacat alguns establiments de la costa. Plini el Vell tamb diu que el segle I aC van atacar els establiments romans a la zona costanera del nord d'frica. Luci Corneli Balb Gadit va fer una expedici contra ells i va ocupar 15 ciutats el 19 aC, per aix no els va impedir desprs ajudar Tacfarines. El 70 van ajudar la ciutat d'Oea (Trpoli) a assetjar i saquejar Leptis Magna, i a aix va seguir una nova expedici romana el mateix any 70 que els va obligar a establir relacions oficials amb Roma, i esdevingueren un estat client, per la situaci es va extingir al segle III amb l'inici de la decadncia imperial.

Vers el 400 les condicions climtiques van empitjorar. La zona del sud de Lbia, llavors ben cultivada, va acabar essent un desert i les aiges subterrnies s'esgotaven i no es recuperaven o al menys no ho feien prou rpidament. El regne es va fragmentar i el regne de Ghana, a l'oest, va agafar el relleu en el comer. Encara el 569 s'esmenta un tractat de pau entre el regne dels Garamants i Bizanci en el qual el regne acceptava el cristianisme. El 642 els rabs van arribar a Garama. El 668 un rei dels garamants, cristi, fou empresonat pels musulmans i el regne va desaparixer.

Sn probablement els ancestres dels tuaregs.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86511" title="Graicels" nonfiltered="4381" processed="4367" dbindex="34641">
Els graicels (llat garoceli o graioceli) foren un poble alp que va lluitar contra Juli Csar aliats als centrons i als catriges el 58 aC, durant la marxa del cap rom des Ocelum (la ciutat mes occidental de la Gllia Cisalpina, cap al pas dels vocontis. No son esmentats per cap mes escriptor que el propi Csar i per tant la seva situaci no pot ser fixada mes que per la referncia de qu havien de viure prop dels centrons i catriges. D'Anville suposa que Ocelum i garoceli estan relacionades i els situa a la Cisalpina , a la vall del Pragelas i el Cluson, per aquesta hiptesi te poca acceptaci. Walckenaer els situa a la Mauriene, a la Val di Vi, on va trobar un poble de nom Usseglio que suposa derivat d'aquest poble i a mes esmenta que Sant Joan de Maurienne es anomenat en un antic document Johannes Garocellius. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86513" title="Garsaura" nonfiltered="4382" processed="4368" dbindex="34642">
Garsaura fou una ciutat de Capadcia que fou capital del districte de Garsuria o Garsauritis. Es esmentada per Estrab i fou ciutat de poca importncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86514" title="Garumni" nonfiltered="4383" processed="4369" dbindex="34643">
Els garumni foren un poble d'Aquitnia esmentat per Juli Csar. Pel seu nom se suposa que vivien a la vora de la Garona,  que antigament es deia Garumna. Probablement vivien a la regi de Sant Bertran de Comenge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86515" title="Garits" nonfiltered="4384" processed="4370" dbindex="34644">
Els garits (llat garites) foren un poble d'Aquitnia que es va sotmetre a P. Crassus,  llegat de Juli Csar, el 56 aC. Csar els esmenta com a vivint entre els elusats i els auscis. El nom d'aquest poble ha estat associat al nom Gers, un afluent de la Garona, per com que la lectura al llibre de Csar es incerta (alguns han llegit en llat gates) aix ha quedat com a hiptesi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86519" title="Pla de Girona" nonfiltered="4385" processed="4371" dbindex="34645">

El Pla de Girona s una plana natural que forma part de la Plana selvatana, situada a la confluncia dels rius Onyar, Gell, Galligants i Ter, a una altitud de 70 m, al centre de la qual hi ha la ciutat de Girona. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86522" title="Premi d'assaig Francesc Ferrer i Girons" nonfiltered="4386" processed="4372" dbindex="34646">
El premi Francesc Ferrer i Girons d'assaig s un premi literari en llengua catalana atorgat per La Busca Edicions S.L. en reconeixement a la trajectria personal d'en Francesc Ferrer i Girons.

 Histria .
El Premi d'assaig Francesc Ferrer i Girons va ser creat l'any 2006 poc desprs de la mort del poltic i assagista Francesc Ferrer i Girons. s un premi literari en llengua catalana en el que poden competir obres d'assaig que tractin temes que es refereixin a l'mbit dels pasos de parla catalana.

L'obra guanyadora rep una dotaci econmica de sis mil euros i s publicada per La Busca Edicions. El premi pot ser declarat desert per mai sser dividit.

 Premiats .


 Enllaos externs .
Premi a La Busca edicions;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86525" title="Kina" nonfiltered="4387" processed="4373" dbindex="34647">

La kina s la moneda oficial de Papua Nova Guinea. Normalment s'abreuja K i el codi ISO 4217 s PGK. Se subdivideix en 100 toea. Tant el nom de la moneda com el de la seva fracci fan referncia a un parell de petxines molt apreciades i utilitzades tradicionalment com a unitat de canvi.

Es va adoptar el 19 d'abril del 1975 arran de la independncia de l'estat, en substituci del dlar australi (AUD) en termes paritaris (1 PGK = 1 AUD). 

Emesa pel Banc de Papua Nova Guinea (en angls Bank of Papua New Guinea), en circulen monedes de 5, 10, 20 i 50 toea i d'1 kina, i bitllets de 2, 5, 10, 20, 50 i 100 kina. Cal destacar que les emissions ms recents dels bitllets sn fetes de polmer, un plstic especial, en comptes del paper acostumat.

Taxes de canvi.
1 EUR = 3,74836 PGK (30 de juny del 2006);
1 USD = 2,94750 PGK (30 de juny del 2006);

Enllaos externs.
  Banc de Papua Nova Guinea ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86528" title="Tala (moneda)" nonfiltered="4388" processed="4374" dbindex="34648">

El tala s la moneda oficial de Samoa. Normalment s'abreuja $, o SA$ per diferenciar-lo del dlar dels Estats Units i d'altres tipus de dlars. El codi ISO 4217 s WST. Se subdivideix en 100 sene. Tant el nom de la moneda com de la fracci sn la versi samoana de l'angls dollar i cent, per aix el tala i el sene es continuen abreujant, respectivament, $ i . 

Es va adoptar el 1967 en substituci de la lliura samoana, a ra de 2 tala per lliura, i era equivalent al dlar neozelands (NZD), amb el qual va tenir un canvi fix paritari (1 WST = 1 NZD) fins al 1975.

Ems pel Banc Central de Samoa (en samo Faletupe Tutotonu o Samoa, en angls Central Bank of Samoa), en circulen monedes d'1, 2, 5, 10, 20 i 50 sene i d'1 tala, i bitllets de 2, 5, 10, 20, 50 i 100 tala. Cal destacar que el bitllet de 2 tala s fet de polmer, un plstic especial, en comptes del paper acostumat.

Taxes de canvi.
1 EUR = 3,60673 WST (30 de juny del 2006);
1 USD = 2,83688 WST (30 de juny del 2006);

 Vegeu tamb.
Dlar;

Enllaos externs.
  Banc Central de Samoa ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86531" title="Juli de Jdar" nonfiltered="4389" processed="4375" dbindex="34649">
Juli de Jdar (Badalona, 1942) s un escriptor catal. La seva obra magna s la trilogia L'atzar i les ombres, que comprn les novelles L'ngel de la segona mort, El trnsit de les fades i El metall impur.

Actualment (2006) collabora cada setmana al diari Avui, cada quinze dies al diari "El Punt", setmanalment a "Elsingulardigital" i, ms espordicament, a VilaWeb.

 Obra .
 Novelles .

 L'ngel de la segona mort (1997) Premi Ciutat de Barcelona, 1998. ISBN 978-84-7727-185-7;
 El trnsit de les fades (2001) Premi de la Critica, 2002. ISBN 978-84-7727-344-8;
 L'home que va estimar Natlia Vidal (2002) Premi Prudenci Bertrana 2003. ISBN 978-84-297-5347-9;
 El metall impur (2005) Premi Sant Jordi 2005. ISBN 978-84-8437-858-7 Premi de la Critica Serra 'Or (2007);

 Narracions .
 Zapata als Encants (1999). ISBN 978-84-7727-285-4;
 Noi,has vist la mare amagada entre les ombres?. 2008. ISBN 978-84-8437-445-9;

 Altres publicacions .
  Fot-li que som catalans (2005), L'Esfera dels llibres;
  Fot-li ms que encara som catalans (2006), L'Esfera dels llibres;
  Directe al gr, (2007), Ed. Brosquil;

 Enllaos externs .
Pgina dedicada a Juli de Jdar, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
 Informaci sobre Juli de Jdar a l'AELC;
 Informaci sobre Juli de Jdar a l'xtec;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86533" title="Titan (Bucarest)" nonfiltered="4390" processed="4376" dbindex="34650">


El barri de Titan s un dels barris del Sector 3 de Bucarest, Romania. Aquest barri est situat a la zona est de la capital romanesa i es troba envoltat pel parc del Titan. Antigament la zona era coneguda com a Balta Alb  (en catal la Tolla Blanca), ja que principis del segle XX una bona part de l extensi del actual barri era una petita depressi que sovint estava plena d aigua. Aquesta depressi es va drenar i es va cobrir de cal viva, fet pel qual la zona va rebre el nom de Tolla Blanca. Tot i aix no s ha de confondre la denominaci antiga del barri de Titan amb la vena barriada de Balta Alb . 

El barri es va desenvolupar espectacularment a final dels anys setanta amb la construcci de grans bloc d estil comunista, on s allotjaven de nou als desnonats de les demolicions de barris sencers per construir barris nous com el de Centru Civic o per la construcci de la Casa Poporului. L organitzaci urbanstica s com a la resta dels barris de Bucarest: grans avingudes que serveixen com a eixos viaris i tot un seguit de catics carrers petits que comuniquen els blocs amb les principals vies de comunicaci. Els bulevards principals que passen per Titan sn el de Nicolae Grigorescu, el de Camil Ressu i  de elTheodor Pallady. Aquest darrer s un tram de l autopista sense peatge (Autopista del Sol) que comunica Bucarest amb  Constan a. El barri est comunicat amb la resta de Bucarest pel Metro, per diverses lnies de tramvia, troleibs, autobs i taxis. Les dos estacions de metro situades al barri sn les de Nicolae Grigorescu i Titan.

Al  barri de Titan es poden trobar importants centres comercials (coneguts a Bucarest com a Mall) i el complex de cinemes Gloria (situat a la intersecci entre els bulevards Baba Nova i Nicolae Grigorescu. El llac Titan fou construt a la segona meitat del segle XX en una petita depressi del terreny i dins del mateix hi ha cinc illots petits. Les barriades que fan frontera amb Titan sn Dristor, Vitan, Dude ti, Pantelimon i Balta Alb . A l'extrem nord del barri est ubicat el Bulevard Basarabiei i l estadi de Lia Manoliu. 

  






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86535" title="Juliana I dels Pasos Baixos" nonfiltered="4391" processed="4377" dbindex="34652">

Juliana I dels Pasos Baixos (L'Haia 1909 - Palau de Soestdijk 2004). Reina dels Pasos Baixos des de l'any 1948 i fins a l'any 1980 en qu abdic en favor de la seva filla primognita, la reina Beatriu I dels Pasos Baixos.
 Joventut .
Nascuda al Palau Reial de l'Haia el dia 30 d'abril de 1909, era filla de la reina Guillemina I dels Pasos Baixos i del duc Enric de Mecklenburg-Schwerin. La princesa era nta per via paterna del gran duc Frederic Francesc II de Mecklenburg-Schwerin i de la princesa Maria de Schwarzburg-Rudolstadt. En canvi, per via materna ho era del rei Guillem III dels Pasos Baixos i de la princesa Emma de Waldeck-Pyrmont. Juliana fou nomenada princesa dels Pasos Baixos en el moment de nixer i se li aplic el tractament d'altesa reial.

Juliana pass la seva infncia al palau de Het Loo a Apeldoorn, al palau de Noordeinde i al de Huis ten Bosch a l'Haia. Es cre una petita escola al Palau de Noordeinde a on la princesa pogu atendre la seva educaci primria envoltada de nens de la seva edat.

El 30 d'abril de 1927 celebr el seu divuit aniversari i entr en edat legal per succeir la reina Guillermina. Dos dies desprs s'incorpor al Consell d'Estat. De carcter introvertit i vergonys, mai fou una princesa glamurosa, tot i aix, aviat es guany el respecte de la majoria del poble neerlands.

L'any 1927, la princesa ingress a la Universitat de Leiden. Al seu primer any tingu assignatures com sociologia, jurisprudncia, economia, histria de la religi i cincia poltica. Ms tard, s'interessar a la histria del Surinam, de les Antilles i d'Indonsia.

Tal i com era costum a l'poca, la reina Guillermina inici la recerca d'un marit per la seva filla. Fou difcil trobar un prncep protestant que pertanys a una famlia reial que s'adapts a l'estricta cort neerlandesa. Foren vetats els prnceps anglesos i suecs i desprs d'una fortuta trobada entre la princesa Juliana i el prncep Bernat de Lippe-Biesterfeld als Jocs Olmpics d'Hivern de 1936 a Garmisch-Partenkirchen s'inici una relaci entre els dos prnceps.

Bernat procedia d'una petita famlia principesca d'Alemanya, jove home de negocis i qualificat com un playboy. Juliana s'enamor profundament, un amor que super les proves de l'infidelitat i del temps. Malgrat tot, la reina Guillermina s'encarreg de fer firmar un document a Bernat en el qual ell es comprometia a no reclamar cap compensaci econmica en cas de divorci ja que ell no havia aportat res a la fortuna de la casa reial dels Pasos Baixos.

L'anunci de casament divid la societat neerlandesa, atemorida per les voluntats d'expansi territorial d'Adolf Hitler i per l'afiliaci del prncep amb el nou rgim nacionalsocialista. El prncep abandon el seu ttol alemany i canvi els seus noms al neerlands. La jove parella form la seva llar al Palau de Soestdijk a Baarn i tingueren quatre filles:

SM la reina Beatriu I dels Pasos Baixos, nascuda al Palau de Soestdijk el 1938. Es cas l'any 1966 amb el junker prussi Claus von Amsberg.

SAR la princesa Irene dels Pasos Baixos, nascuda al Palau de Soestdijk el 1940. Es cas el 1964 a Roma amb el prncep Carles Hug de Borb-Parma de qui es divorci l'any 1981.

SAR la princesa Margarida dels Pasos Baixos, nascuda el 1943 a Ottawa. Es cas amb l'aristcrata holands Pieter van Vollenhoven.

SAR la princesa Maria Cristina dels Pasos Baixos, nascuda al Palau de Soestdijk el 1947. Es cas l'any 1975 a la ciutat d'Utrecht amb el cub Jorge Guillermo de qui es divorci l'any 1996.

La princesa Maria Cristina nasqu amb una greu deficincia de visi. Aquest fet i la manca de resposta per part de la medicina convencional, feu que la reina Juliana busqus en medicines alternatives una possible soluci a la deficincia de la seva filla petita. La vinculaci que mantingu amb una curandera amb fortes conviccions religioses provoc una greu crisi en el si de la monarquia neerlandesa. 

La senyora Hofmans arrib a influir tant la visi poltica de la reina que gener una crisi constitucional que divid terriblement la Cort entre els partidaris de la reina i de la Hofmans d'una banda i els partidaris del constitucionalisme i del prncep Bernat de l'altra. Finalment, els partidaris del prncep Bernat amb el suport del primer ministre aconseguiren expulsar la senyora Hofmans i els seus partidaris i, fins i tot, es parl, encara que no es port a terme, de provocar l'abdicaci de la reina i d'un possible divorci entre Juliana i Bernat.

Amb l'ocupaci dels Pasos Baixos l'any 1940, per part de l'exrcit alemany, la famlia reial es refugi a Londres i a mesura que els atacs de la Luftwaffe es feren ms continuats sobre la capital anglesa, la princesa Juliana i les seves filles es traslladaren a viure al Canad. No fou fins l'any 1944 que pogueren retornar al pas.

Al llarg de 1947 i de 1948, la princesa Juliana actu diverses vegades com a regent, com a conseqncia de la incapacitat de la seva mare. Durant aquestes regncies es decid d'enviar 150.000 soldats neerlandesos a la colnia d'Indonsia per tal de sufocar la revolta. La incapacitat de l'exrcit neerlands i les pressions del govern de Washington que recolzava la revolta pels seus alts continguts anticomunistes feren que l'any 1948 la reina Guillermina declars la independncia de la colnia.

 El regne (1948-1980) .
El 6 de setembre de 1948, la reina Guillermina I dels Pasos Baixos va abdicar i la reina Juliana, coronada a la catedral de Delft. Era la tretzena persona de la casa d'Orange a dirigir els Pasos Baixos.

La jove reina suscitava la simpatia popular pel seu carcter fcil, el seu amor de la vida familiar i de la vida campestre, aficionada a la bicicletat i lluny de la pompositat de la cort. A l'inici del seu regne, aquesta simplicitat fer perdonar-li les mltiples crisis institucionals que havien marcat la casa real neerlandesa. Quinze anys ms tard, casaments 'indelicats' de dues filles i un escndol de corrupci del seu esps van canviar aquestat actitud positiva.

L'any 1963 i el 1964 una nova crisi sacsej la famlia reial. El dia 29 d'abril de 1964 es casava a la capella del Palau Borghese de Roma la princesa Irene dels Pasos Baixos amb el duc Carles Hug de Borb-Parma. El protestantisme neerlands rebutjava el casament d'una princesa neerlandesa amb el cap de la casa ultracatlica dels Parma que eren, a ms a ms, caps del moviment carlista. Irene es cas en absncia de la seva famlia i sense perms del parlament neerlands, per la qual cosa la princesa perd els seus drets dinstics. El record de la invasi alemanya amb un fort component catlic al pas i les llargues lluites d'independncia contra Espanya provocaren una gravssima crisi de rgim i es parlava obertament d'abdicaci.

Poc desprs, es feu pblic el noviatge de la princesa hereva Beatriu amb l'aristcrata prussi Claus von Amsberg, descendent d'una famlia de la petita aristocrcia rural de Prssia. Claus havia combatut a la Segona Guerra Mundial al costat dels nazis i havia militat a la Joventuts Hitlerianes. Una vegada ms el terrible record de l'ocupaci alemanya provoc els recels en contra de la monarquia. Les protestes pel moviment provo (de provocaci) foren importantssimes i arribaren fins i tot a ennuvolir el casament celebrat l'any 1966 a Amsterdam. 

Els escndols anaren continuant durant la dcada de 1970 aquesta vegada, per, relacionats amb la situaci financera de la Reina i les activitats del seu marit. La fortuna de la casa reial neerlandesa s una de les ms importants del mn i est fonamentada en una cartera d'accions que inclouen importants paquets a companyies com KLM o la SHELL.

Les activitats del seu marit vinculat com a fundador de la Conferncia Bilderberg i sobretot l'acceptaci de suborns en el cas Lockheed despertaren una nova crisi a la monarquia. El prncep Bernat, pilot de l'exrcit de l'aire neerlands, recomen al govern del pas les avions de la companyia americana Lockheed desprs que aquesta l'hagu subornat amb un 1.100.000 lliures esterlines. Aquest escndol i la posterior pblicaci del llibre biogrfic: Juliana, la histria de la dona ms rica del mn provocaren l'abdicaci de la sobirana l'any 1980 quan tenia 71 anys.
 La fi de sa vida .
Desprs de l'abdicaci, l'any 1980, la reina empr el ttol de princesa dels Pasos Baixos i es retir de la vida pblica malgrat que segu vinculada a nombroses organitzacions benfiques i de protecci del medi ambient. 

A partir de la dcada de 1990 la reina comen a patir de la malaltia d'Alzheimer, un procs degenaratiu de les funcions cerebrals. Aix, l'any 2001, el prncep Bernat admet pblicament a la televisi que la princesa Juliana ja no reconeixia cap membre de la seva famlia. El dia 20 de mar de l'any 2004 moria a la seva residncia del Palau de Soestdijk envoltada de la seva famlia. Fou enterrada a la Catedral de Delft.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86537" title="Pokdex de Hoenn" nonfiltered="4392" processed="4378" dbindex="34653">
Aquesta s una llista de tots els Pokmon que apareixen a Hoenn, seguint l'ordre de la Pokdex de Hoenn:

001 Treecko    ;
002 Grovyle    ;
003 Sceptile  ;
004 Torchic    ;
005 Combusken;
006 Blaziken;
007 Mudkip;
008 Marshtomp;
009 Swampert;
010 Poochyena;
011 Mightyena;
012 Zigzagoon;
013 Linoone;
014 Wurmple;
015 Silcoon;
016 Beautifly;
017 Cascoon;
018 Dustox;
019 Lotad;
020 Lombre;
021 Ludicolo;
022 Seedot;
023 Nuzleaf;
024 Shiftry;
025 Taillow;
026 Swellow;
027 Wingull;
028 Pelipper;
029 Ralts;
030 Kirlia;
031 Gardevoir;
032 Surskit;
033 Masquerain;
034 Shroomish;
035 Breloom;
036 Slakoth;
037 Vigoroth;
038 Slaking;
039 Abra;
040 Kadabra;
041 Alakazam;
042 Nincada;
043 Ninjask;
044 Shedinja;
045 Whismur;
046 Loudred;
047 Exploud;
048 Makuhita;
049 Hariyama;
050 Goldeen;
051 Seaking;
052 Magikarp;
053 Gyarados;
054 Azurill;
055 Marill;
056 Azumarill;
057 Geodude;
058 Graveler;
059 Golem;
060 Nosepass;
061 Skitty;
062 Delcatty;
063 Zubat;
064 Golbat;
065 Crobat;
066 Tentacool;
067 Tentacruel;
068 Sableye;
069 Mawile;
070 Aron;
071 Lairon;
072 Aggron;
073 Machop;
074 Machoke;
075 Machamp;
076 Meditite;
077 Medicham;
078 Electrike;
079 Manectric;
080 Plusle;
081 Minun;
082 Magnemite;
083 Magneton;
084 Voltorb;
085 Electrode;
086 Volbeat;
087 Illumise;
088 Oddish;
089 Gloom;
090 Vileplume;
091 Bellossom;
092 Doduo;
093 Dodrio;
094 Roselia;
095 Gulpin;
096 Swalot;
097 Carvanha;
098 Sharpedo;
099 Wailmer;
100 Wailord;
101 Numel;
102 Camerupt;
103 Slugma;
104 Magcargo;
105 Torkoal;
106 Grimer;
107 Muk;
108 Koffing;
109 Weezing;
110 Spoink;
111 Grumpig;
112 Sandshrew;
113 Sandslash;
114 Spinda;
115 Skarmory;
116 Trapinch;
117 Vibrava;
118 Flygon;
119 Cacnea;
120 Cacturne;
121 Swablu;
122 Altaria;
123 Zangoose;
124 Seviper;
125 Lunatone;
126 Solrock;
127 Barboach;
128 Whiscash;
129 Corphish;
130 Crawdaunt;
131 Baltoy;
132 Claydol;
133 Lileep;
134 Cradily;
135 Anorith;
136 Armaldo;
137 Igglybuff;
138 Jigglypuff;
139 Wigglytuff;
140 Feebas;
141 Milotic;
142 Castform;
143 Staryu;
144 Starmie;
145 Kecleon;
146 Shuppet;
147 Banette;
148 Duskull;
149 Dusclops;
150 Tropius;
151 Chimecho;
152 Absol;
153 Vulpix;
154 Ninetales;
155 Pichu;
156 Pikachu;
157 Raichu;
158 Psyduck;
159 Golduck;
160 Wynaut;
161 Wobbuffet;
162 Natu;
163 Xatu;
164 Girafarig;
165 Phanpy;
166 Donphan;
167 Pinsir;
168 Heracross;
169 Rhyhorn;
170 Rhydon;
171 Snorunt;
172 Glalie;
173 Spheal;
174 Sealeo;
175 Walrein;
176 Clamperl;
177 Huntail;
178 Gorebyss;
179 Relicanth;
180 Corsola;
181 Chinchou;
182 Lanturn;
183 Luvdisc;
184 Horsea;
185 Seadra;
186 Kingdra;
187 Bagon;
188 Shelgon;
189 Salamence;
190 Beldum;
191 Metang;
192 Metagross;
193 Regirock;
194 Regice;
195 Registeel;
196 Latias;
197 Latios;
198 Kyogre;
199 Groudon;
200 Rayquaza;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86544" title="Halicarns" nonfiltered="4393" processed="4379" dbindex="34654">
Halicarns (llat Halicarnassus, grec Halikarnassos) fou una antiga ciutat grega a la costa de l'sia Menor (a Cria) al golf Cermic (mar Egea). Fou una colnia de la ciutat de Trozen (a l'Arglida) fundada vers el 1000 aC  i fou una de les ciutat que van constituir l' Hexpolis drica (les altres foren Cnidos, Kos, Ialis (Ialysos), Lindos i Camir (Camiros). Era situada al istme de Zefrion (llati Zephyrium) i inicialment es va dir Zefria (Zephyria). La ciutat tenia al menys dues o tres fortaleses casi impossibles de conquerir, essent la principal Salmacis, a una roca a la part nord de la ciutat: un altre era Arconnesos, suposadament a una illa en front del port (avui Orak Ada).

A causa d'un conflicte religis (un esportista es va quedar amb el trofeu que havia guanyat en lloc de dedicar-lo al deu Apollo com era tradicional) i de les seves afinitats jniques fou exclosa de la Lliga Drica vers el segle VII aC, lliga que va passar a anomenar-se Pentpolis drica. Al segle VI aC fou sotmesa al regne de Ldia fins a la seva caiguda i va passar a Prsia el 546 aC. A comenaments del segle V aC, amb la revolta de Jnia, es va independitzar per es va haver de sotmetre altre cop a Prsia vers el 494 aC, si b va conservar la seva autonomia interna i la seva prosperitat i fora; en aquestos anys depenia del strapa de Sardes o Ldia. Ligdamis I o Lygdamis va assolir la tirania el 494 aC; la seva vdua (o filla) rtemis I la valenta va lluitar al costat de Xerxes a la batalla de Salamina; Ligdamis fou nomenat strapa de Cria (satrapia de vegades independent i d'altres sub-satrapia de Ldia) i els seus descendents van governar tota Cria, amb una certa independncia de Prsia fins que el 386 aC els perses en van assolir un domini mes directe; el strapa o sobir mes conegut fou Mausol, (que va traslladar la capital de Mils a Halicarns), la dona i germana del qual, Artemisa II de Cria, li va erigir un monument funerari que ha donat nom a aquestes edificacions per la seva esplendidesa (conegut com mausoleu d'Halicarns, fou considerat una de les set meravelles del mon antic).

La dinastia grega de Cria, tot i que va imposar l'hellenisme i la llengua grega, va romandre fidel als perses. Quant Alexandre el gran i va arribar una reina, de nom Ada, resistia a Alinda al partir favorable als perses que encapalat per son germ Pixdar l'havia deposat un parell d'anys desprs de la mort del seu marit Idreos (mort vers el 344 o 343 aC) i que continuava al poder sota el strapa Orontobates de Cria, un noble persa gendre de Pixdar. Ada va acollir a Alexandre i fins i tot el va voler adoptar com a fill. Els macedonis van derrotar a Orontabates i desprs al seu successor Memnon de Rodes, un grec al servei de Prsia i van restablir com a reina a Ada (333 aC), fins el 326 aC. Halicarns fou assetjada i destruda i els habitants es van refugiar a l'acrpoli de Salmacis que fou incendiada. La ciutat no es va recuperar d'aquesta destrucci tot i que va poder ser reconstruda aviat. En endavant noms fou esmentada en relaci al mausoleu.

Desprs de la mort d'Alexandre va ser governada per Assandre, strapa de Cria fins el 305 aC quant va passar a Antgon el borni. El 301 aC, derrotat i mort Antgon, va passar a Pleistrac fins el 294 aC quant va esdevenir base naval dels lgides d'Egipte. El 272 aC va passar al selucides i sota el seu govern se sap que romania dins una lliga que continuava la Lliga Cria. El 189 aC, pel tractat d'Apamea, va passar a Roma, sota sobirania de la qual fou ciutat lliure i mes tard colnia romana; el 88 aC fou ocupada breument per Mitridates VI Eupator, rei del Pont; desprs va seguir en mans de Roma i Bizanci fins el 1071 quant va caure en mans dels turc seljcides; el sold Mehmet va permetre als cavallers de Rodes ocupar la ciutat i un castell hi fou construt (el castell de Sant Pere, que encara es conserva hi amb les seves torres es el smbol de la moderna ciutat de Bodrum). El 1522 va passar sota sobirania otomana quant Solim el magnfic va conquerir l'illa de Rodes. Sembla que llavors era anomenada Petrion (probablement del nom del castell) i els otomans ho van convertir en Bodrum. 
 
Actualment encara es conserven les antigues muralles, unes restes del mausoleu (al est de Salmacis) i algunes fonts. El temple d'Afrodita, considerat un dels mes bonics de l'antiguitat, no s'ha conservat. Algunes escultures trobades a la ciutat turca actual de Bodrum, se suposa que decoraven el mausoleu, i son avui dia al Museu Britnic.

Fou lloc de naixement d'Herdot i de Dions d'Halicarns


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86549" title="Gath Hepher" nonfiltered="4394" processed="4380" dbindex="34656">
Gath Hepher fou una ciutat de Galilea en territori de la tribu de Zabul, que es el lloc on va nixer el profeta Jons. El seu nom significa "premsa de vi al tur".

Sant Jeroni la situa a uns 3 km de Sepphoris, a la via cap al llac Tiberades i parla de la tomba de Jons.  Benjam de Tudela la va visitar al segle XII i diu que encara va veure la tomba del profeta. Aquesta tomba (Neby Yunas) l'ensenyen encara a un llogaret anomenat Al-Meshhad, just a 3 km al est de l'antiga Sepphoris (Sefurieh). 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86550" title="Gath Rimmon" nonfiltered="4395" processed="4381" dbindex="34657">


Nom de dos antigues ciutats de Palestina:

Gath Rimmon al territori de Dan;
Gath Rimmon al territori de Manass;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86551" title="Gath Rimmon (Dan)" nonfiltered="4396" processed="4382" dbindex="34658">
Gath-Rimmon fou una antiga ciutat de Palestina en territori de la tribu de Dan. Eusebi i Sant Jeroni la situen a uns 18 km de Dispolis en direcci a Eleutherpolis per aquesta situaci sembla ser massa al sud i podria ser la Gath que Eusebi situa entre Antipatris i Jmnia. El lloc no ha estat localitzat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86552" title="Gath Rimmon (Manass)" nonfiltered="4397" processed="4383" dbindex="34659">
Gath Rimmon fou una antiga ciutat de Palestina en territori de la tribu de Manass, a l'oest del riu Jord i esmentada a Josh 21:25.  La diferent transcripci del nom (al Cdex Alexandrinus se li diu Baithsa, al Cdex Vaticanus Jebatha i a 1 Ch 6:70 Bilean) ha portat a creure que en realitat es tractaria d'Ibleam, una ciutat dels cananeus que va passar als jueus per va mantenir la poblaci cananea, i que s avui Belameh, prop de Jenn (a 1 km).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86553" title="Gaugamela" nonfiltered="4398" processed="4384" dbindex="34660">
Gaugamela fou un llogaret de la regi d'Assria a uns 20 km del riu Licos (Zab), i propera al riu Bumados, que fou l'escenari de la batalla entre Darios III de Prsia Codom i Alexandre el gran coneguda tamb com batalla d'Arbela (1 d'octubre del 331 aC). 

Estrab diu que el nom significa "Casa de camells" i que es va dir aix perqu Darios la va utilitzar com a estaci per reposar un dels seus camells que havia patit molt per la marxa. A les fonts perses apareix tamb com Gangamela que deriva de Khneh (Casa llar) mentre que com Gaugamela derivaria de Gh (el lloc). Arri (seguint a Claudi Ptolemeu i Aristbul) expressament estableix que el lloc de la batalla fou a la vora de Gaugamela i no d'Arbela, que quedava a bastants kilmetres, i que el nom d'Arbela fou donat a la batalla per ser la ciutat mes coneguda de la regi. Modernament el lloc es digu Karmelis, i es propera de Mosul i prou llunyana d'Arbela.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86555" title="Haruki Murakami" nonfiltered="4399" processed="4385" dbindex="34661">


 (* 12 de Gener de 1949 a Ky to) s un important autor de novelles i contes japons. 

Vida.
Si b va nixer a Kioto, visqu gran part de la seua juventut a K be. El pare era fill d'un monjo budista, mentres que la mare s filla d'un mercader d'Osaka, per ambds ensenyaven literatura japonesa.

Estudi literatura i dramatrgia grega a la Universitat de Waseda (Soudai), on conegu a la seua dona Yoko. La seua primera feina va ser a una tenda de discos (igual que un dels seus personatges principals, Toru Watanabe de Norwegian Wood). Abans de terminar els seus estudis, Murakami obr el bar de jazz "Peter Cat" a Tkio , que romangu obert entre 1974 i 1982.

En 1986, desprs del gran xit de la seua novela Norwegian Wood, abandon el Jap per a anar a viure a Europa i a l'Amrica. El 1984 va canviar la  seva residncia  a Fujisawa (Kanagawa), Tokyo, per Oiso (Kanagawa), a aquest canvi van seguir una srie de viatges a Itlia i Grcia.  El 1991 va impartir classes a la Universitat de Princeton (Nova Jersey) primer com a docent convidat, desprs com a professor convidat. El juliol de 1993 va ser contractat per la Tufts University a Medford, Massachusetts.

Torn al seu pas el 1995 arran el Terratrmol de Kobe, la ciutat de la seua infantesa, aix com l'atac de gas sarin que la secta Aum Shinrikyoperpetr al metre de Tkio, fets sobre els quals hi escriuria. En l'actualitat resideix a Oiso des del 2001.

"Trilogy of the Rat".
Murakami va escriure la seua primera ficci als 29 anys d'edat. Segons l'autor, es va trobar sbitament i inexplicablement inspirat per a escriure la seua primera novela (Hear the Wind Sing, 1979) while watching a baseball game.

En 1978, Murakami estigu en un partit de bisbol al Jingu Stadium, entre els equips de Yakult Swallows i els Hiroshima Carp, on un jugador americ, Dave Hilton, hi entr per a batejar. D'acord amb una histria sovint repetida, en el moment en qu Hilton sacsej un doble, a Murakami repentinament li vingu al cap que podria escriure una novela. Aquella mateixa nit an cap a casa i comen a escriure'n, estant-se per aquest treball durant uns quants mesos, aprofintant escases hores lliures de qu disposava desprs de treballar al seu bar. Com a resultat d'aix, el llibre t captols curts i amb moltes pauses. Una vegada que ho acab, envi aquesta novela a l'nic concurs literari que podria acceptar un treball d'aquesta curta llargria, i hi guany el primer premi. Ja en aquesta primera obra es troben els principals elements literaris de Murakami: estil occidentalitzat, humor indiosincrtic i una nostlgia punyent.

Aquest xit inicial amb Hear the Wind Sing l'encoratj en continuar escriuint-ne. Un any ms tard public la seqela Pinball, 1973. En 1982 public A Wild Sheep Chase, un xit de crtica, en qu va un s original d'elements fantstics. Amb aquestos tres llibres, Hear the Wind Sing, Pinball i A Wild Sheep Chase conform el llibre "Trilogy of the Rat" (si b molt ms endavant escriuiria una altra seqela, Dance, Dance, Dance, per no es considera com a part d'aquesta srie), una trilogia centrada en el mateix narrador sense nom i el seu amic, "the Rat". En qualsevol cas, les primeres dues noveles noms estn publicades en llengua japonesa i al Jap, si b es va publicar una edici amb extenses notes en angls per a estudiants japonesos. Segons el propi Murakami (Publishers Weekly, 1991), l'autor considera les seues dues primeres noveles com a "extranyes", i no t pressa per tenir-los traduits en angls. El treball de A Wild Sheep Change, en canvi, que s est traduit, considera que va ser "el primer llibre amb qu podria sentir-me satisfet, el gust per contar una histria. Quan llegeixes una bona histria, simplement hi segueixes. Aix que, igualment, quan escric una bona histria, senzillament hi seguisc escrivint."

Treballs.

Novelles.
El tema principal de les novelles de Murakami s la prdua de l'amor i els (vans) intents per aconseguir-lo. Tamb cal mencionar la tendncia de l'escriptor a traspassar la frontera de la representaci real i la Cincia-ficci.

Regularment, l'autor recorre a certs motius en la seva literatura, on hi ha un punt de vista quasi autobiogrfic: els seus personatges mostren gaireb sempre certes predileccions, com el gust per plats selectes,  la msica Jazz, o el Rock, aix com passar el temps en Bars de diseny. A ms, els seus personatges acostumen a tenir personalitats complexes, que l'autor aconsegueix  descriure tant recorrent a un vocabulari ric i a imatges elaborades, com a un austeres descripcins. En aquest sentit, algunes de les seues noveles hi contenen temes i ttols musicals, per exemple, els tres llibres que comprenen The Wind-Up Bird Chronicle: The Thieving Magpie (que comena amb una obertura orquestral de Rossini), Bird as Prophet (amb una pea de piano de Robert Schumann), i The Bird-Catcher (el protagonista assisteix a una pera de Mozart, La flauta mgica). Els ttols d'algunes de les seues noveles provenen de canons: Dance, Dance, Dance (d'una can del grup The Dells, si b altres consideren que s pels Beach Boys), Norwegian Wood  en catal, "Tquio Blues"  (d'una can de The Beatles) i South of the Border, West of the Sun (la primera part d'una can de Nat King Cole).

En Murakami es pot trobar una forta influncia occidental, que s alguns cops retreta pels cercles de la crtica literria japonesa. L'autor demostra arrelats coneixements de la literatura occidental, i una gran  predilecci, entre d'altres, per  Franz Kafka i Fiodor Dostoievski. Murakami es responsable de la traducci de nombrososes obres d'autors americans de l'angls al japons, entre d'altres  d'obres de F. Scott Fitzgerald, John Irving, Paul Theroux, Raymond Carver i  de Raymond Chandler.

 Literatura .
Novelles llargues.


Conte illustrat.



No ficci (selecci).



Contes i histries curtes.



 Obra traduda a l'angls . 
 Hear the Wind Sing (1979);
 Pinball, 1973 (1980);
 A Wild Sheep Chase (1982);
 Hard-Boiled Wonderland and the End of the World (1985);
 Norwegian Wood (1987);
 Dance, Dance, Dance (1988);
 South of the Border, West of the Sun (1992);
 The Elephant Vanishes (1993);
 Yagate Kanashiki Gaikokugo (1994);
 The Wind-Up Bird Chronicle (1994-1995);
 Underground (1997-1998);
 Sputnik Sweetheart (1999);
 After the quake (2000);
 Kafka on the Shore (2002);
 After Dark (       , Afut d ku) (2004) ;
 Sleep (2004) Apareix a The Elephant Vanishes;

 Obra traduda al catal . 
 El meu amor Sputnik del Japons "Spuutoniku no koibito" (1999). ISBN 84-9787-190-1;
 Kafka a la platja del Japons "Umibe no Kafka" (2002). ISBN 84-9787-209-6;
 L'amant perillosa. Al sud de la frontera, a l'oest del sol del Japons "Kokky  no minami, taiy  no nishi" (1992). ISBN 84-9787-001-8;
 Tquio Blues  del Japons "Noruwei no mori" (1987). ISBN 84-9787-112-X;
 El salze cec i la dona adormida del Japons "Mekurayanagi to, nemuru onna" (1996). ISBN 978-84-9787280-5;

Enllaos externs.
Hanami Web - Haruki Murakami ;
Web oficial de Murakami ;
Entrevista ;

 Referncies .













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86561" title="Vatu" nonfiltered="4400" processed="4386" dbindex="34662">

El vatu s la moneda oficial de Vanuatu. El codi ISO 4217 s VUV i normalment s'abreuja VT. Tradicionalment s'ha subdividit en 100 cntims (anomenats centimes, mot pres del francs), tot i que a causa del poc valor de la unitat monetria ja fa temps que la fracci no s'utilitza. 

El nom de la moneda significa "pedra" en diverses de les llenges de l'arxiplag, ja que antigament les pedres eren un element important de la societat: smbol de continutat i permanncia, algunes es creia que tenien propietats mgiques. 

Es va adoptar el 1983 en substituci del franc de les Noves Hbrides en termes paritaris d'1 a 1, alhora que deixava de circular tamb a Vanuatu el dlar australi com a moneda de curs legal. 

Ems pel Banc de Reserva de Vanuatu (en bislama Riserv Bank blong Vanuatu, en angls Reserve Bank of Vanuatu, en francs Banque de Rserve de Vanuatu), en circulen monedes d'1, 2, 5, 10, 20, 50 i 100 vatus, i bitllets de 100, 200, 500, 1.000 i 5.000 vatus.

Taxes de canvi.
1 EUR = 140,934 VUV (1 de gener del 2007);
1 USD = 106,76 VUV (1 de gener del 2007);

Enllaos externs.
  Banc de Reserva de Vanuatu ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86563" title="Carlos Saavedra Lamas" nonfiltered="4401" processed="4387" dbindex="34663">


Carlos Saavedra Lamas ( Buenos Aires, Argentina 1878 - d. 1959 ) fou un poltic, diplomtic, escriptor i jurista argent, que fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1936.

Orgens i estudis.
Nasqu a la ciutat de Buenos Aires l'1 de novembre de 1878 sent besnt del coronel Cornelio Saavedra, president de la Primera Junta argentina, establerta el 25 de maig de 1810. Va estudiar Dret a la Universitat de Buenos Aires, impartint posteriorment classes en ella i a la Universitat de La Plata. 

Vida poltica.
Va ser diputat i Ministre de Justcia i Instrucci Pblica (1915) i de Relacions Exteriors (1932-1938), durant la presidncia de Agustn Pedro Justo, escollit amb acusacions de frau electoral. 

Com a Ministre de Relacions Exteriors va presidir la Conferncia de Pau del Chaco, en la qual van participar Brasil, Xile, Per, Uruguai i EUA) arribant-se a un acord d'armistici el 12 de juny de 1935 que va posar fi a la Guerra del Chaco (1932-1935) entre Bolvia i Paraguai. 

Va obtenir el Premi Nobel de la Pau l'any 1936, quan tenia 58 anys, per la seva labor en pro de la pau en general, per en particular per haver inspirat el Pacte antiblic Saavedra Lamas, que va ser signat per 21 nacions i que es va convertir en un instrument jurdic internacional. Aix mateix no fou partidari de la Doctrina Monroe, com a pacte regional al que tot havia de subordinar-se. 

Va ser president de la XI Conferncia Internacional del Treball, celebrada a Ginebra el 1928 i origen de la Organitzaci Internacional del Treball, de la Conferncia Panamericana de 1936 i de l'Assemblea de la Societat de Nacions el 1936. Aix mateix, va ser rector de la Universitat de Buenos Aires entre 1941 i 1946 i professor de la mateixa fins el 1946. Finalment va presidir l'Acadmia de Dret i Cincies Socials d'Argentina. Mor el 5 de maig de 1959 a Buenos Aires.

Literatura.
Fou un escriptor prolfic d'obres dedicades al dret i a la internacionalitzaci, entre elles:
El derecho de asilo.
Por la paz de las Amricas.
Vida internacional.
El doctor Luis Mara Drago, su obra internacional.
Los valores de la Constitucin.
El rgimen administrativo y financiero de la Universidad de Buenos Aires.
Escuela intermedia.
Los tratados de arbitraje.
Economa colonial.
Los asalariados en la Repblica Argentina. ;

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1936;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86565" title="Pere Rabassa" nonfiltered="4402" processed="4388" dbindex="34664">
Pere Rabassa (Barcelona, 21 de setembre del 1683 - Sevilla, 1767), tamb anomenat Pedro Rabassa, fou un msic, compositor i musicleg catal.

Biografia.
Reb les primeres llions de msica del seu oncle, Ramon Rabassa (Barcelona ca. 1683 - ??), organista, i ampli la seva formaci amb Francesc Valls, un dels mestres ms famosos de l'poca, i possiblement tamb amb Joan Barter. A ms, reb influncies dels msics italians de la cort de l'arxiduc Carles d'ustria, que estigu establerta a Barcelona entre el 1700 i el 1713. Aprengu arpa i cant.

Estudi la carrera eclesistica. Va exercir com a mestre de capella a la catedral de Vic (el 1713), d'on marx, potser com a represlia per austracista, a exercir de mestre de capella a la catedral de Valncia (24 de maig de 1714-1724) i Sevilla (1724-1767). En la seva llarga estada a aquesta darrera va renovar la capella, n'augment la qualitat i l'engrand en quantitat: noves places per a 4 violins i 2 violons (1732), contractaci de dos obos i flauta travessera (1740). Tamb es dedic a la pedagogia musical, i s autor d'un dels tractats de msica ms rellevants del Barroc espanyol: Guia Para los Principiantes que dessean Perfeycionarse en la Compossicion de la Mussica (1726).

s autor d'unes 400 peces de msica, de les que se'n conserven ms de tres-centes. En el seu moment tingueren tant d'xit que se'n feren cpies per a esglsies espanyoles (Cadis, Olivares, Jerez) i hispanoamericanes, especialment de Mxic i Guatemala. 

Se'l considera un compositor innovador, que incorpor elements de la msica italiana, com el recitatiu i l'ria, en la polifonia espanyola.

Obra.
 Sonata en Si menor, per a orgue;
 Tocata de ecos y contraecos: para clarines de mano derecha, per a orgue;
 Tocata de mano derecha de 8 tono, per a orgue;
 Tono A a la festiva noticia (1705), amb motiu de la coronaci de l'arxiduc Carles;

Vocal.
 Accepit Iesus Calicen, motet a 8 veus, violins i baix continu;
 Attendite Populi, motet a 8 veus, violins i baix continu;
 La cada del hombre, y su reparacion (1718), oratori;
 Diferencia de la Bvena, y Mala Mverte, representada en la del mendigo Lazaro, y en la del Rico Avariento (1721), oratori;
 Domine secundum actum meum, motet a 4 veus mixtes, violins i baix continu;
 Elissa Gran Reyna;
 La gloria de los santos (1715), oratori amb lletra de Jos Vicente Ort y Mayor;
 Herido de sus flechas;
 Lamentacin II de Feria V per a tiple, 2 flautes dolces i cmbal;
 Miserere (1741), a 8 veus, 2 violins i baix continu;
 Missa Absque brevi brevis;
 Missa Defunctorum (ca. 1713), per a exquies reials;
 Nunc Dimittis, cant de completes a 5 cinc veus i violins;
  tu, heroyca constancia (1715), "siesta";
 O vos Omnes, motet a 4 veus i baix continu;
 Oratorio Sacro a la Natividad del glorioso precursor San Juan Bautista (1722);
 Oratorio Sacro a San Juan Bautista (1720);
 Los quatro tiempos de l ao (1715), "siesta";
 Sonata;
 Stabat Mater (ca. 1750), per a cinc veus solistes, cor i orquestra;
 Te lucis ante terminum;
 Viva Jess (1723), oratori;

Villancets.

El ado resuene (1719), Ah del mundo, ah de la tierra (1718), Alaba sion triunfante (1724), Atiendame el cielo (1719), Casa de guerra es Beln (1715), Divina musica hermosa, Dorado bagel del sol (1723), Entre confusos temores (1715), Entre el infierno y la gracia , Este es el solio en qu nace el..., El fuego y el aire (1714), Geroglifico alado de plumas, Hola! Lorenzo, ah Lorenzillo (1720), Hombres, aves, peces, fieras (1722), Hoy la tierra con Maria rine (1714), Inquieto golfo de la vida (1716), Midiendo las diferencias (1714), Oigan un purtuguesillo (1723), Para arrullar al amor (1715), Pastores, mirar a bato (1717), Por festejar el amor (1715), Pues todos tenemos un alma (1719), Que antorcha ilumina	 (1722), Que habeis visto, pastorcillos (1722), Quien de los aires domina el... (1716), Quien es la que subiendo del ...,  Repetidos aplausos tributen (1715), Resuenen los clarines (1719), Si aplaudiendo las fuentes (1716), Vaya, afuera (1717), Vaya de infantes de coro (1721), Viendo que suele la noche (1715), Villancico de Nadal (1922), a dotze veus, violoncel i baix continu, Zefiros blandos (1723)

Bibliografia.
 Pere Rabassa Gua para los principiantes facsmil Barcelona: Universitat Autnoma, 1990. Porta un estudi introductori de Francesc Bonastre, Antonio Martn Moreno i Josep Climent;

 Pedro Rabassa Letras de los villancicos, qve se cantaron en los solemnes maytines del sagrado nacimiento de nuestro redemptor Jesv-Christo, en la santa iglesia patriarchal, y metropolitana de Sevilla Sevilla: Francisco Blas de Quesada, 1724;
 Pedro Rabassa Letras de villancicos, que se cantaron en la santa iglesia metropolitana, y patriarchal de Sevilla. En los solemnes maytines de la venida de los santos reyes, este ao de 1731 Sevilla: 1731;
 Pedro Rabassa Letras de los villancicos, qve se cantaron en la Santa iglesia metropolitana, y patriarchal de Sevilla, en los solemnes maytines de la venida del Espiritv Santo Sevilla: J.F. de Blas, 1732;
 Pedro Rabassa Letras de los villancicos que se cantaron en la santa iglesia metropolitana y patriarcal de Sevilla, este ao de 1741, en los solemnes matins de la venida de los santos reyes Sevilla: 1741;
 Pedro Rabassa Letras de los villancicos, que se cantaron en la Santa iglesia metropolitana, y patriarchal de Sevilla, este ao de 1747. En los solemnes maytines de la venida de los santos reyes Sevilla: 1747;
 Pedro Rabassa Letras de los villancicos, que se cantaron en los solemnes maytin de la venida de los santos reyes, en la Santa iglesia metropolitana, y patriarchal de Sevilla, este ao de 1751 Sevilla: 1751;
 Pedro Rabassa Letras de los villancicos, que se cantaron en la Santa iglesia metropolitana, y patriarchal de Sevilla, este ao de 1752. En los solemnes maytines de la venida de los santos reyes Sevilla: 1752;
 Pedro Rabassa Letras de los villancicos, que se cantaron en los solemnes maytines de la venida de los santos reyes, en la Santa iglesia metropolitana, y patriarchal de Sevilla, este ao de 1755 Sevilla: 1755;

 Rosa Isusi Fagoaga Los Rabassa: un linaje de msicos de origen cataln (siglos XVI-XIX) a Revista Catalana de Musicologia nm. 2 (2004);
 Rosa Isusi Fagoaga La msica en la catedral de Sevilla en el siglo XVIII: La obra de Pedro Rabassa y su difusin en Espaa e Hispanoamrica  Granada: Universidad de Granada, 2003;
 Rosa Isusi Fagoaga Pedro Rabassa en la teora musical del siglo XVIII: algunos aspectos sobre instrumentos y voces segn su "Gua para principiantes" a Revista de Musicologa XX, nm. 1 (1997);
 Francesc Bonastre Pere Rabassa, ... "Lo descans del mestre Valls": Notes a l'entorn del tono "Elissa, Gran Reyna" de Rabassa i de la "Missa Scala Aretina" de Francesc Valls a Butllet de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi IV-V (1990-1991);
 Vicen Ripolls El villancico i cantata del segle XVIII a Valncia Barcelona: IEC, 1935;

Enllaos.
 Descripci bibliogrfica i portades de dos Letras de los villancicos...;
 Base de dades internacional de villancets ;

Altres msics de nom Rabassa, possiblement familiars.
 Petrum Arrabasta, orguener i afinador (ca. 1540-1581);
 Miquel Rabassa (-1646). Organista a Calella de Palafrugell;
 Ramon Rabassa, organista a Barcelona, enseny msica a Pere Rabassa (ca.1693);
 Domnec Rabassa, escol a Barcelona (1665-1670);
 Pedro Miguel Rabassa, mestre de capella a Sevilla (1750-1753?) i Zafra (1753-1775);
 Miguel Rabassa, organista a Madrid (ca.1756-fins a la seva mort, 1787);
 Gaspar Rabassa,  cantor a Sevilla (ca. 1770-1789);
 Ceferino Rabassa, msic a Cadis i Sevilla (1788-1821);
 Gaspar Rabassa , cantor a Sevilla (1809);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86568" title="Carl von Ossietzky" nonfiltered="4403" processed="4389" dbindex="34665">


Carl von Ossietzky ( Hamburg, Alemanya 1889 - Berln 1938 ) fou un periodista i pacifista alemany. El 1935 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau.

Primers anys.
Nascut el 3 d'octubre de 1889 a Hamburg i sense haver acabat els estudis de periodisme va iniciar la seva carrera de periodista amb articles als diaris sobre teatre, feminisme i l'automobilitzaci. Va ser membre de la societat pacifista fundada per l'austrac Alfred Hermann Fried, encara que va combatre en la Primera Guerra Mundial. Desprs de la guerra, es va erigir en un lder del pacifisme i va comenar a collaborar en diversos peridics pacifistes. 

Crtiques al rgim.
El 1922 va fundar el moviment Nie Wieder Krieg (Mai ms la Guerra) i va denunciar el rearmament secret que s'estava realitzant al seu pas, Alemanya. Va ser sotsdirector del diari Volkszeitung a Berln, i el 1927 va comenar a dirigir el setmanari, de tendncies esquerranes, Die Weltbhne, que va defensar el desarmament i la pau internacional.


El 1931 fou acusat d'un delicte d'altra traci per part del rgim militar alemany pels seus articles en els quals es revelaven secrets miliatars sent condemnat a 18 mesos de pres. L'any segent pogu abandonar la pres beneficiant-se d'una mplia amnistia. No obstant aix, l'arribada dels nazis al poder l'any 1933 va suposar que fos novament empresonat, donada la seva oposici al rgim. Va passar tres anys en distints camps de concentraci, on va emmalaltir de tuberculosi. 

Mentrestant, va ser proposat a partir de 1934 per al Premi Nobel de la Pau per moltes personalitats, entre les quals es trobaven Albert Einstein, Romain Rolland i Thomas Mann. Un dels resultats de la mobilitzaci internacional en favor de l'empresonat va consistir que fos traslladat el 1936 a un hospital a Berln. A pesar de la pressi poltica des del rgim nazi contra el comit Nobel Noruec, li va ser concedit el premi Nobel l'any 1935. 

El premi va ser pres per Adolf Hitler com una ofensa, per la qual cosa va prohibir que, des d'aquell moment, ciutadans alemanys acceptessin el premi. Ossietzky va morir el 4 de maig de 1938 d'una pulmonia a l'hospital de la pres sense haver rebut l'import del premi, que va desaparixer en mans d'un advocat berlins.

Enllaos externs.

  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1935;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86569" title="Setge de Cartagena d'ndies (1741)" nonfiltered="4404" processed="4390" dbindex="34666">

El setge o batalla de Cartagena d ndies va ser l ltim episodi d un altre dels conflictes armats entre Espanya i Gran Bretanya, succet durant el segle XVIII i conegut com la Guerra de l'orella de Jenkins.

 Antecedents .

En aquella poca, era important pels britnics de disposar d indrets forts a la terra ferma del Golf de Mxic, que volien convertir en britnic, i en el que ja disposaven d algunes illes.
No era la primera vegada que intentaven posar-hi peu, atacant ciutats o ports poc protegits, a vegades amb xits temporals, per rpidament reconquistats pels espanyols. Com a fons de la qesti, estava el domini dels mars, que els espanyols ostentaven des de feia segles i la Gran Bretanya desitjava obtenir.

Dins d aquest panorama, els problemes del contraban i la corseria eren normals en la poca i afectaven per igual a les dues potncies, encara que amb avantatge espanyol. Els britnics reconeixien haver capturat 231 vaixells espanyols, davant dels 331 britnics capturats pels espanyols.

La histria anglesa coneix aquesta guerra pel nom de "Guerra de l orella de Jenkins". Aquest nom es deu precisament a un dels molts problemes de contraban, succet el 1738, quan un guardacostes espanyol, a les ordres del capit Julio Len Fandio, havia fet pres en el Carib a un capit contrabandista angls, Jenkins, i com a cstig li tall una orella dient-li: Vs i digues-li al teu rei que el mateix que t'he fet li far, si al mateix s atreveix.

A l octubre de 1739, desprs de conixer-se l incident de l orella, en el Parlament Britnic es consider la frase de Fandio una ofensa al rei, mereixedora de la declaraci de guerra a Espanya; es a dir, una ocasi ms per aconseguir el desitjat predomini de la mar.

 La guerra .

Al novembre de 1739, l almirall Sir Edward Vernon atac Portobelo en l istme de Panam, escassament defensat, amb xit (succs que dona nom al carrer Portobello Road, en Londres); mentre les forces del capit Anson, amb la nau Septentri i dos vaixells menors, assetjaven les colnies del Pacfic sur, com a  maniobra de distracci, per sense resultats apreciables.

Desprs de la victria inicial, Vernon decid donar un cop ms important, pel que reun una formidable flota de 186 vaixells, amb 23.600 homes, armada amb 2.000 canons, que sort de Port Royal (Jamaica) i arrib a principis de mar de 1741 a Cartagena d ndies, la ciutat ms important del Carib, a la que arribaven totes les mercaderies del comer entre Espanya i les ndies. La flota era probablement la ms gran mai reunida, superant en ms de 60 vaixells a l'Armada Invencible de Felip II.

El setge.
La ciutat estava governada pel Virrei Sebastin de Eslava, i defensat militarment per Blas de Lezo, mariner amb experincia en batallar amb el anglesos, que havia demostrat de forma incontestable les seves qualitats com a estrateg, per que noms disposava de 3.600 homes i una flota de 6 naus. La major experincia de Lezo en batalla produ entre el britnics baixes grans en els combats, i les malalties i la fam que van passar els tripulants britnics (perqu els espanyols no els deixaven desembarcar), acabaren amb un complet desastre pels atacants, que es retiraren el 20 de maig de 1741. Havien perdut tants homes que hagueren que incendiar alguns vaixells per falta de tripulats.

 Conseqncies .
Vernon va enviar missatges a la Gran Bretanya dient que havia sigut un triomf, i fins i tot es van encunyar medalles en les que es representava a Lezo agenollat i lliurant la seva espasa a Vernon. Al 1742, Vernon, sabent de la mort de Lezo, rond de nou Cartagena, per no s atrev a atacar.

Els britnics comenaren a preguntar-se quan tornarien les naus i homes que faltaven, i quan es descobr la veritat, el rei Jordi II de Gran Bretanya, avergonyit, prohib als seus cronistes que fessin menci alguna de tal succs. Vernon va morir el 1757, repudiat i oblidat pel seu poble.

Com a resultat d aquesta batalla, qued reafirmat el domini espanyol sobre els mars durant 60 anys ms (que es perdria, finalment, a la batalla de Trafalgar) i amb ella la continuaci de la rivalitat entre espanyols, francesos i britnics, fins a comenaments del segle XIX. La Guerra de l orella de Jenkins s ajuntaria ms tard amb la Guerra de Successi Austraca, fent que Gran Bretanya i Espanya no firmessin la pau fins el Tractat de Aix-la-Chapelle, el 1748.

s durant aquest conflicte armat, quan la historiografia anglosaxona anomena per primer cop "americans" i no "colons" als residents britnics del Nou Mn.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86571" title="A?gabat" nonfiltered="4405" processed="4391" dbindex="34667">

A gabat (mot turcman, tambe Ashgabat i Ashqabat; en persa         , Eq-bd; en rus         , trasliterat Aixkhabad i transcrit Askhabad) s la capital del Turkmenistan. Est situada entre el desert del Karakum i la serralada del Kpetdag. El nom de la ciutat deriva del persa, en qu abad vol dir precisament "ciutat", i pot significar la Ciutat de l'Amor (d'Eshq, "amor") o b la Ciutat d'Arsaces, d'Ashk, nom persa de l'emperador part. Del 1921 al 1924 va portar el nom de Poltoratsk (per un revolucionari local)

La poblaci s d'uns 695.300 habitants (estimaci del 2001), majoritriament turcmans, amb minories d'origen rus, armeni i zeri.

Histria.
A gabat s una localitat relativament jove, fundada el 1818. Tot i amb aix, est situada no gaire lluny de Nisa o Nasa (a uns 8 km a l'oest), l'antiga capital de Prtia, i de les runes de Konjikala, una ciutat de la Ruta de la Seda destruda pels mongols al segle XIII. Tamb propera (uns 11 km a l'est) les ruines de la vila d'Anau amb restes d'una esplendida mesquita fundada per Abu l-Kasim Babu (mort 1456/1457) i on s'han trobat restes d'una civilitzaci neoltica de fa uns 3500 anys (excavacions del 1904).

El 1869, un destacament de soldats russos van construir una fortalesa en un tur proper a la localitat, que va esdevenir una vila segura i aviat va atraure els mercaders i artesans de la regi. La Rssia tsarista va annexionar-se el territori el 1884 i en va triar A gabat com a centre a causa de la seva situaci propera a la frontera de Prsia, imperi que llavors tenia una forta influncia britnica. En va resultar una ciutat agradable amb edificis, botigues i hotels d'estil europeu. Fin aleshores (1881) era un poblat de 500 tendes. El 1897 fou convertida en capital del districte de la Transcspia (Zakapijskaya Oblast) quan tenia 19.428 habitants.

S'hi va establir un efmer govern sovitic el 1917, que ms endavant fou definitiu, i la ciutat fou batejada com a Poltoratsk en honor a un heroi revolucionari local (1921).  El 1924 fou declarada capital del Turkmenistan . Va recuperar l'antic nom el 1927, tot i que ja era coneguda habitualment amb la forma russa dAixkhabad. Tenia en aquell moment 51.593 habitants. A partir de llavors la ciutat va experimentar un fort creixement arran de la industrialitzaci i va arribar el 1939 a 127.000 habitants, si b va patir un important terratrmol el 6 d'octubre del 1948, de 7,3 graus en l'escala de Richter. La sacsejada va causar unes 110.000 vctimes mortals (els 2/3 de la poblaci de la ciutat), encara que el nombre oficial que van anunciar les autoritats sovitiques fou tan sols de 14.000 morts. Poc abans, el 1947 es va obrir un observatori de sismologia pels freqents sismes a la regi. El 1950 es va obrir la universitat Gorki.

 Economia .
Com a capital de l'estat, A gabat funciona sobretot com a centre administratiu i governamental. Les indstries principals sn la txtil (cot) i la siderrgica. s una de les parades principals del ferrocarril Transcaspi.

Llocs d'inters.
Museus: el Museu Turcman de Belles Arts, amb una impressionant collecci de catifes, i el Museu Turcman d'Histria, amb una representaci d'objectes que es remunten a l'antiga civilitzaci parta. ;
L'Acadmia de Cincies del Turkmenistan, important instituci d'estudis superiors. ;
Mesquites: la mesquita d'Azadi, que fa pensar en la Mesquita Blava d'Istanbul; la de Khezreti Omar, i la Mesquita Iraniana, de lnies futuristes.
L'Arc de la Neutralitat, una mena de trpode gegant damunt el qual s'aixeca l'esttua daurada del president Saparmurat Nizov (conegut tamb com a Turkmenbashi, o lder dels turcmans). L'esttua va girant de manera que sempre estigui de cara al sol durant el dia. Segons fonts oficials, s feta d'or pur. ;














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86573" title="Gaulanitis" nonfiltered="4406" processed="4392" dbindex="34668">
Gaulanitis o Gaulanitida fou el nom d'una antiga divisi administrativa de Palestina al nord-est del Llac Tiberades.

Josefus l'inclou en el Regne de Bashan, i assigna als dominis d'Herodes II Agripa la Gaulanitis, la Batanea, la Gamaltica (la regi de la ciutat de Gamala) i la Traconitis o Tracontida, i la considera el lmit oriental de Galilea. Bethsaida Julias, la ciutat principal, era situada al sud de la Gaulanitis. L'altra ciutat era Selucia, al est.  El seu nom derivaria de la ciutat de Gaulan (que dona nom al actuals Alts del Golan).

Les primeres noticies histriques son del temps dels selucides, quant el territori, abans d'Egipte, va passar a la dinastia i les hiparquies egipcies foren agrupades en eparquies mes grans. Gaulanitis i Hippos foren incloses en l'eparquia de Galaad, i Banias, al nord va quedar dins de la de Fencia. La regi va passar als jueus en temps d'Alexandre Janeu. El 64 aC Pompeu va assignar la regi a Iturea, deixant fora Hippos, que es va unir a altres ciutats gregues i va formar la Decpolis. El 40 aC Palestina fou donada a Herodes el gran, per sense Gaulanitis; el 23 aC August va cedir a Herodes els territoris al est (Batanea i Tracontida)  i una part d'Hippos, i el 20 aC hi va afegir Gaulanitis. A la mort d'Herodes el territori va passar als seus hereus, Arquelau, Herodes Antipas i Herodes Filip i Salom. Hippos fou integrada a la provncia de Sria. A la mort de Antipas la regi va tornar a la provncia de Sria fins l'any 37 en qu Callgula la va donar al seu amic Herodes I Agripa (sense Hippos) que la va cedir al seu germ Herodes Plio. A la seva mort l'any 48 el va heretar Herodes II Agripa; la regi fou administrada pels romans i finalment l'any 52 Agripa II la va renunicar en el seu cos Aristbul Asmoneu. A la seva mort segurament sense hereus els seus dominis foren dividits entre les provncies de Judea i Sria i la major part de Gaulanitis va passar a la primera (amb Hippos), per la part nord (amb Banias) va quedar a Sria, i el bisbe de Banias va dependre temps desprs del patriarca d'Antioquia.

Al segle IV es troben tribus rabs establertes a la regi, els membres dels quals eren cristians, entre ells els Tankhides, els Salhides i els Ghassnides. Els primers tenien l'hegemonia al segle IV i van servir com a forces de frontera sota els romans. El segle V la major influencia era dels Salhides. Durant el domini Tankhida se sap que va morir el xeic (rei) i va deixar al front a la reina Mavia (375), per a la  mort del seu marit la dependncia de Roma es va esvair i Mavia ja no va renovar l'aliana amb l'imperi potser a causa de la disputa amb l'emperador Valent que era ari,  i la reina volia el nomenament d'un asceta de nom Moss com a bisbe dels tankhides. Quant l'emperador va accedir va designar a Lluci, bisbe ari d'Alexandria, per dirigir la cerimnia i Moss va rebutjar adherir a la doctrina ariana. Lluci va haver de consagrar a Moss com a bisbe seguidor de la fe de Nicea, i aix Mavia va acceptar la sobirania bizantina.  Tamb per aquest temps els salhides (que vivien al est de la Gaulanitis) van adoptar el cristianisme desprs d'un miraculs naixement d'un fill de la dona del rei Zocomus; al segle V els salhides es van imposar a algunes tribus rabs menors de la regi.

El final del segle V i el segle Vi va veure l'ascens al est de Gaulanitis dels Ghassnides. El patriarca d'Antioquia, Sever, romania fidel a les doctrines monofisites contra la llavors oficial doctrina difisita; i Sever dominava sobre el bisbes de Banias i sobre el bisbe de Bostra, la capital d'Arbia, al est. El 518 l'emperador difisita Just I va perseguir als monofisites. El bisbe de Bostra, Cassi fou deposat el 518, i el d'Antioquia, Sever el mateix any, i els monjos monofisites foren expulsats al desert on van viure a les tendes dels rabs, i entre ells els ghassnides, que ja eren una tribu poderosa (havien vingut des la pennsula d'Arbia el segle III i s'havien anat imposant a altres tribus menors). El 528 o 529 l'emperador Just els va reconixer com aliats i va donar al seu cap, Harith ben Jabala, el control de les forces de frontera i de les tribus rabs locals; tot i que la seva rea estricta era la provncia d'Arbia, freqentment operava tamb a Palestina Secunda que incloa la major part de Gaulanitis. Per els ghassnides foren monofisites per les predicacions dels monjos. El 541 Harith ben Jabala va demanar a l'emperadriu Teodora l'enviament d'un bisbe "ortodox" per servir a la seva comunitat; Just era ortodox difisita  per la seva dona Teodora era monofisita, i si se li desamava un bisbe a ella cal pensar que, com que l'ortodxia de  Teodora era el monofisisme, Harith es referia a aquesta tendncia pel seu bisbe. El 542 Justini I va permetre a Teodora accedir al demanat i Teodosi, un bisbe monofisita exiliat, fou enviat per consagrar com a bisbes a Jacob Baradeus i Teodor, bisbes monofisites pels rabs. Jacob va treballar a Sria per Teodor va servir als ghassnides a Palestina i Arbia.

 Llista de governants .

Ptolemeu de Calcis 85-40 aC;

Lisnies I 40-33 aC;

Zendor de Tracontida  33-24 aC;

Herodes  el Gran 23 aC-4 aC;

Herodes Filip   4 aC - 34 aC;

A la provncia de Sria 34-37 o 38;

Herodes Agripa I 38-41;

Herodes Plio 41-48 (rei de Calcis);

Administraci romana 48-52;

Herodes Agripa II  52;

Aristbul Asmoneu 52-? (rei de Calcis);

A les provncies de Judea i Sria no ms tard del 70;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86579" title="Elagbal" nonfiltered="4407" processed="4393" dbindex="34669">

Elagbal o, ocasionalment, Heliogbal (Roma c. 203   11 de mar de 222 a Roma) nascut Varius Avitus Bassus i tamb conegut amb el nom de Varius Avitus Bassianus Marcus Antoninus, fou un emperador rom de la dinastia Severa (o dels Severs) que va regnar del 218 fins el 222. Elagbal va ser, i encara s, una de les figures ms polmiques de l'Imperi Rom. Mentre va regnar, va deixar clar el seu poc respecte per la tradici religiosa de Roma i els tabs sexuals de l'poca. El seu nom s una forma llatinitzada de la detat semtica El-Gabal, manifestaci del du semtic El. Va substituir Jpiter, cap del pante rom, per un nou du anomenat  Deus Sol Invictus , que en llat vol dir  El Du sol invicte . Elagbal va forar els magistrats romans a participar en el culte del Sol Invictus, que ell mateix dirigia.

Va prendre una verge vestal d'esposa i deia obertament que el seu inters en els homes era quelcom ms que un passatemps ocasional, com havia estat el cas d'emperadors anteriors. Aix doncs, Elagbal es va guanyar la mala reputaci de ser excntric, decadent i fantic, i enemic de l'ordre religis i social tradicionals. L'activa propaganda que, a la seva caiguda, aquestes orientacions van propiciar va perviure en el temps i com a conseqncia es va convertir en un dels emperadors romans ms diabolitzats pels primers historiadors del cristianisme i, per contra, ms endavant, esdevingu un heroi del moviment decadentista de finals del segle XIX. Siguin reals o exagerats, els escndols que envolten la seva figura sovint el fan meritori de ser incls en la llista dels  emperadors folls .

Famlia.

Els pares d'Elagbal eren Sextus Varius Marcellus i Jlia Soemias Bassiana. El seu pare, havent comenat essent membre de l'orde dels cavallers (equites), era senador. La seva via Jlia Mesa era vdua del cnsol Julius Avitus, germana de Jlia Domna i la cunyada de l'emperador Septimi Sever. Jlia Soemias era cosina de Caracalla. Entre d'altres dels seus parents clebres estaven la seva tieta Jlia Avita Mamea i el seu oncle Gessi Marci, i el seu fill Alexandre Sever. La famlia d'Elagbal heretava per dret el sacerdoci del du del sol El-Gabal, del qual Elagbal esdevingu el gran sacerdot a Emesa (Homs avui en dia), a Sria.
El nom de l'emperador s la forma llatina d'aquest du semita, El-Gabal. El nom originalment feia referncia a la detat patrona del seu lloc de naixement, Emesa.  El  s el nom del du semita ms important, mentre que Gabal vol dir muntanya (com a comparaci, vegeu la paraula hebrea gevul i l'rab jebel), i n'era la seva manifestaci terrenal a Emesa. El du va esdevenir per equivocaci un du solar per la proximitat del nom amb la paraula grega helios (sol), del qual en va sortir la variant Heliogbal. Els grans sacerdots de l'antiguitat s'identificaven amb el du a qui servien, d'aqu el nom.

Ascens al poder.
Quan l'emperador Macr va pujar al poder va enviar Jlia Mesa, amb les seves dues filles i el seu nt gran, Elagbal, a la seva residncia d'Emesa, a Sria. All hi va iniciar una conspiraci amb l'ajuda del seu conseller eunuc, i tutor d'Elagbal, Gannys, per fer caure Macr. Amb aquesta intenci, va decidir fer Elagbal l'emperador rom. Ell i la seva mare es van fer cmplices del pla i anunciaren (falsament) que ell era el fill illegtim de Caracalla. Jlia Mesa noms va necessitar donar mostres de la seva riquesa a la III Legi Gllica per tal que juressin lleialtat al seu nt. Al sortir el sol el 16 de maig del 218, P. Valeri Comaz Eutiqui, comandant de la legi, el va declarar emperador. Va prendre els noms de Caracalla, Marcus Aurelius Antoninus, per tal de donar legitimitat a l'esdeveniment.
Macr va enviar cartes al Senat denunciant Elagbal com un Fals Anton i assegurant que estava boig. Ambds cnsols i altres magistrats superiors del govern rom, incloent-hi un pretori, el varen condemnar, i tot seguidament varen declarar la guerra a Elagbal i Jlia Mesa. Macr i el seu fill, afeblits per la deserci de la II Legi Prtica, que Jlia Mesa havia aconseguit amb suborns i promeses, varen ser venuts el 8 de juny del 218 prop d'Antioquia per les tropes comandandes per Gannys. Macr va fugir a Itlia disfressat de missatger. Fou fet presoner prop de Calcednia i ms tard executat a la Capadcia. El seu fill Diadumeni, que havia estat enviat a la cort de l'Imperi Part per la seva seguretat, va ser capturat i executat a Zeugma.
Elagbal va declarar la data de la seva victria a Antioquia el comenament del seu regne i va prendre el ttol d'emperador sense el previ aprovament del Senat, el qual violava la tradici romana per, de totes formes, havia esdevingut una prctica com entre els emperadors del segle III. Es van enviar cartes de reconciliaci per amnistiar els implicats en la guerra, el Senat incls, i per reconixer la llei. Va condemnar la figura del seu predecessor en epstoles:  va emprendre la decisi de degradar la meva edat fent emperador el seu fill de cinc anys .
Els senadors respongueren reconeixent-lo emperador i acceptant que era fill de Caracalla. Tant Caracalla com Jlia Domna varen ser divinitzats pel Senat, i ambdues Jlia Mesa i Jlia Soemias, elevades a la categoria d'Augustes. En canvi, Macr i Diadumeni varen patir un dest contrari.

Regne imperial.

Elagbal i el seu seguici varen passar l'hivern del 218 a Bitnia, a la Nicomdia, on les creences religioses que mantenia el nou emperador van manifestar-se com el problema que eren per primer cop. Els ciutadans romans de la provncia no aprovaven la seva prctica, i Gannys va ser mort mentre comandava la repressi dels avalots. La Historia Augusta de fet suggereix que Gannys va morir a mans del propi Elagbal perqu l'estava obligant a viure amb  temperament i prudncia . Amb l'objectiu d'acostumar els romans amb la idea de tenir un sacerdot oriental d'emperador, Jlia Mesa va enviar un llen pintat d'Elagbal vestit amb robes sacerdotals a Roma per que fos penjat sobre una esttua de la deessa Victria a l'edifici del Senat. Aix va posar els senadors en la incmoda situaci d'estar fent ofrenes a l'emperador cada cop que les feien a la dessa Victria.
Elagbal es va haver d'estar ms temps del compte a sia Menor perqu va haver de sufocar les revoltes causades per la III Legi Gllica, comandada pel senador Ver, i la IV Esctica, sota el comandament de Gelli Mxim. Quan el seu seguici finalment va arribar a Roma la tardor del 219, Comaz i els altres aliats de Jlia Mesa i Elagbal van rebre posicions de confiana cmodes i lucratives, el qual va enfurir els altres senadors, que no els consideraven gens respectables. Comaz va ser prefecte de Roma tres cops, i senador dos ms. Cert oficial, del nom del qual noms en resta el final, ...atus va passar el Cursus Honorum en diverses posicions elevades, incloent-hi la de cnsol. Elagbal no noms va intentar fer que el seu amant Hircoles fos anomenat Csar, sin que un altre presumpte amant seu, Ztic, va rebre el crrec de cubiculari. Pel que fa a la seva promesa d'amnistiar els anteriors lders romans, la va respectar, amb l'excepci del jurista Ulpi, que va ser exiliat.
La relaci que Elagbal mantenia amb Jlia Mesa i Jlia Soemias al comenament era slida. La seva mare i la seva via foren les primeres dones en ser admeses al senat, i ambdues varen rebre ttols de senadores: Soemias sota el ttol ja establert de Clarissima i Mesa el menys ortodox de Mater Castrorum et Senatus. Jlia Mesa va intentar mantenir-se en l'ombra del poder, per Elagbal va demostrar ser massa indendent i impossible de controlar. 
Religi.
Des del regne de Septimi Sever, el culte al sol havia esdevingut popular en tot l'Imperi. Elagbal, doncs, ho vei com una gran oportunitat de fer el seu du, El-Gabal, la detat suprema del pante rom. El-Gabal, reanomenat Deus Sol Invictus, o  Du, el Sol Invicte , tenia preferncia per sobre fins i tot de Jpiter. Per simbolitzar la uni entre les dues religions, Elagbal va donar en diverses ocasions Astarte, Minerva, Urnia o qualsevol combinaci d'aquestes tres a El-Gabal com a esposes. Ell es va casar amb la verge vestal Aqulia Severa, el qual va provocar un gran aldarull. Ell deia que li donaria  fills divins . 
Va fer construir un temple a Roma, a la cara oriental del Palat, per allotjar-hi El-Gabal, un meteorit cnic de color negre. Avui en dia els fonaments encara sn visibles. Per tal d'esdevenir el gran sacerdot del culte, Elagbal es va fer circumcidar. Herodi en els seus escrits relata que Elagbal obligava els senadors a oberservar-lo mentre ballava al voltant de l'altar d'El-Gabal al so dels timbals i que cada solstici d'estiu esdevenia un gran i pomps festival del nou du, que resultava molt popular entre les masses ja que s'hi distribua menjar.

Polmica pel que fa a la seva sexualitat.

L'orientaci sexual d'Elagbal i la seva identitat de gnere han estat objecte de molta especulaci i debat. L'emperador es va casar amb cinc dones (de les quals es va divorciar ms tard), tres de les quals ens sn conegudes. La primera va ser Jlia Cornelia Paula; la segona la verge vestal Jlia Aquilia Severa, el qual va ser un gran escndol donat que la llei romana dictaminava que les vestals havien de romandre verges, i aquelles que haguessin mantingut relacions sexuals havien de ser colgades vives sota terra. En menys d'un any la va abandonar i es va casar amb nnia Fustia, descendent de Marc Aureli, i vdua d'un home que ell havia manat executar feia poc. A finals d'any havia tornat amb Severa, per segons el seu contemporani, l'historiador Cassi Di, la seva relaci ms estable havia estat amb el portador del seu carro, un esclau ros de Cria anomenat Hirocles, al qual anomenava el seu marit. Dio tamb escrigu que Elagbal tenia la costum de  restar dempeus al costat de la porta de la seva habitaci del palau, tal com fan les prostitutes, i fer ballar la cortina, que penjava d'anelles daurades, mentre sedua amb una veu suau i suggerent a aquells que passaven per davant .
Herodi tamb parla de la seva costum de realar la seva bellesa natural amb ingents quantitats de maquillatge. Alguns escriptors moderns han especulat que Elagbal probablement possea una identitat transsexual. S'ha dit d'ell que li agradava que l'anomenessin l' amant, l'esposa, la reina d'Hirocles , i que va prometre la meitat de l'Imperi Rom a aquell metge que fos capa de donar-li genitals femenins.

Caiguda.
El seu excentricisme, especialment el fet de forar els altres a participar en el nou culte, donaren a Jlia Mesa la convicci que tant ell com la seva mare, Jlia Soemias, qui l'havia iniciat en les seves prctiques religioses, havien de ser trets d'escena. Va decidir emprar aquest cop la seva altra filla Jlia Avita Mamea i el seu fill de tretze anys, Alexandre Sever, com alternatives al tron. Mesa i Mamea varen convncer Elagbal de fer Alexandre el seu successor, per Elagbal en lloc d'aix va manar que l'executessin, cosa que mai va arribar a passar ja que Mesa i Mamea havien subornat la gurdia pretoriana abans de rebre les ordres de l'emperador. Elagbal i la seva mare, Jlia Soemias, varen ser assassinats pels pretorians (segons la Historia Augusta, a la latrina de l'emperador) l'11 de mar del 222, i els seus cossos arrossegats pels carrers de Roma fins ser llenats a la Cloaca Maxima, i finalment al Tber.

Desprs de la seva mort.
Fonts de poca veracitat.
Un cop mort, els edictes religiosos d'Elagbal varen ser suprimits i El-Gabal va ser retornat a Emesa. Les dones perderen el dret d'atendre reunions del Senat, i es va instuir la poltica de realitzar damnatio memoriae sobre la seva persona.
Va comenar una campanya de propaganda negra sobre Elagbal, pel que sembla iniciada per Jlia Avitus Mamea. Moltes histries fals i denigrants van comenar a circular sobre ell, i les seves excentricitats es van exagerar. La ms famosa d'aquetes, immortalitzada pel quadre del segle XIX  Les roses d'Heliogbal , era que tenia el costum d'ofegar els seus convidats fins matar-los amb una pluja de ptals de rosa. Tamb es deia que Elagbal a vegades feia que torturessin un esclau en un  brau de llaut  per entretenir els seus convidats al sopar.
La famosa Historia Augusta s la font principal de la major part de les histries sobre la decadncia de l'emperador, per les recerques acadmiques posteriors han demostrat que no s pas fiable. Tot i que es basa en la seva part de veritat, la idea que era transsexual s fora dubtosa. Molts dels seus contemporanis tenien la impressi que noms sentia desig pels homes, el qual s'ha citat com un factor de la seva caiguda. Algunes fonts ms versemblants que la Historia Augusta, com els testimonis de Dio i Herodi, suggereixen que era homosexual, per no se sap fins a quin punt, i res s verificable avui en dia. El seu fanatisme religis sembla ser verdic, i no s sol debatre.


Influncia cultural.
Degut a aquestes histries que se'n contaven, Elagbal va esdevenir una mena d'heroi per al moviment decadentista de finals del segle XIX i tombant del segle XX. Aix doncs, apareix en moltes pintures i poemes com l'eptom de l'esteta amoral. La seva vida i caracteritzaci ha inspirat moltes obres de renom, incloent-hi:
 Una can a l'pera Els pirates de Penzance de Gilbert and Sullivan, en la qual un personatge presumeix de ser capa de  citar en dstics elegacs tots els crims d'Heliogbal .
 La pintura  Les roses d'Heliogbal  (1888), del pintor anglo-holands Sir Lawrence Alma-Tadema.
 Una collecci de poemes de l'alemany Stefan George, que va titular Algabal (1892-1919);
 La pintura Heliogbal, gran sacerdot del sol del decadentista angls Simeon Solomon.
 La novella L'agonia, de 1889, de l'autor francs Jean Lombard.
 La novella El du del Sol, de 1904, de l'escriptor angls Arthur Westcott.
 La novella La muntanya de llum, de 1905, de l'escriptor neerlands Louis Couperus.
 La pellcula muda Hliogabale (1909), del director francs Andr Calmettes.
 Una biografia, The amazing emperor Heliogabalus (1911), de l'escriptor John Stuart Hay.
 El curt mut Hliogabale, ou l'orgie romaine (1911) del director francs Louis Feuillade.
 L'assaig Heliogbal o l'anarquista coronat (1934) del surrealista francs Antonin Artaud.
 La novella Family Favourites de 1960, de l'anglo-argent Alfred Duggan.
 La novella Fill del sol, (1966) de Lance Horner i Kyle Onstott.
 Una pea orquestral: Heliogabalus Imperator de 1972, de Hans Werner Henze.
 s mencionat a la novella Esmorzar de campions del nord-americ Kurt Vonnegut (1973).
 Se'n fa menci a la novella Guds ord fra landet de Peter Laugesen (1974);
 L'lbum Eliogabalus (1990) del grup Devil Doll;
 El cmic Being an account of the life and death of the Emperor Heliogabalus de Neil Gaiman;
 El nom del grup experimental francs Hliogabale.
 Una can del msic Momus en el seu lbum Folktronic de 2001.
 La novella Super-Eliogabalo de l'escriptor itali Alberto Arbasino (de 1969) ;




Vegeu tamb.

 Llista d'emperadors romans (Dinastia Severa);
Enllaos externs.
  La dinastia dels Severs a XTEC;
  Elagbal a roman-emperors.org;
  Article sobre la seva relaci amb el Senat;
  On es menciona Elagbal com transsexual;
  Traducci amateur de la Historia Augusta;
  Vida d'Elagbal segons la Historia Augusta;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86581" title="Cicadofit" nonfiltered="4408" processed="4394" dbindex="34670">


Els cicadofitins (Cycadophyta) sn un antic grup de plantes caracteritzades per una gran corona de fulles compostes i un estpit. Sn gimnospermes dioiques perennes les quals tenen grans fulles pinnades compostes. Sovint sn confoses amb les palmeres o amb les falgueres (sobretot el gnere Bowenia), per no estan relacionades amb cap d'elles.

Les ciques es troben a gaireb totes les zones tropicals i sot-tropicals del mn. Hi sn a Sud Amrica, Centre Amrica (on hi ha la major diversitat), Austrlia, les illes del Pacfic, Jap, Xina, ndia, Madagascar i l'frica del sud i la tropical, on almenys hi ha 65 espcies. Algunes viuen a aspres terrenys semi-desrtics i poden crixer a la sorra o fins i tot a les roques. Sn capaces de crixer a ple sol o a la penombra, i d'altres toleren fins i tot la sal. Tot i que avui en dia sn un component minoritari al regne vegetal, al Jurssic foren uns dels components majoritaris de la vegetaci. El sag s de fet una ciques.

Hi ha pollinitzadors molt especialitzats i ha estat documentada la fixaci del nitrogen en associaci amb cianobacteris que viuen a les arrels. Aquestes algues blaves i verdes produeixen una neurotoxina anomenada BMMA la qual s trobada als fruts de les ciques.

Orgens.
El registre fssil de les ciques data del permi primerenc, ara fa 280 milions d'anys. Hi ha certa controvrsia sobre si els fssils ms antics de ciques daten de finals del perode Carbonfer, s a dir, de fa 325-300 milions d'anys. Essent part dels collonitzadors de la terra ferma ms antics, aquest clade probablement es diversific extensivament als seus primers milions d'anys, tot i que la seva extensi no s coneguda a causa dels pocs fssils disponibles. Les regions a les quals les ciques hi sn indica la seva anterior distribuci als continents de Laursia i Gondwana.

La famlia Stangeriaceae, la qual consisteix en noms tres espcies molt allunyades entre si, aparegu a Gondwana, ja que fssils d'aquestes han estat localitzats al Cretaci inferior de l'Argentina. Les Zamiaceae sn ms diverses, amb un registre fssil que s'estn del Trisic mitj fins l'Eoc de Nord i Sud-Amrica, Europa, Austrlia i l'Antrtida, el que vol dir que la famlia ja hi era present abans de la separaci de Pangea. De les cicadcies es tenen fssils de l'Eoc del Jap i la Xina, indicant que aquesta famlia s'origin a Laursia. El gnere Cycas s l'nic que t ms de 100 espcies. Anlisis moleculars mostren que les espcies de ciques de l'Australsia i la costa est d'frica sn nouvingudes, suggerint que podria haver ocorregut una radiaci adaptativa. La distribuci actual de les ciques pot sser deguda a radiacions, o podria explicar-se per la deriva gentica a la qual prosseguiria l'evoluci en nous gneres.

Taxonomia.
Hi ha actualment 305 espcies descrites, en 10-12 gneres i 2-3 famlies de ciques (depenent del punt de vista taxonmic). La classificaci segent, proposada per Dennis Stevenson el 1990, s basada en anlisis cladstics de la morfologia, anatomia, el cariotip, de la fisiologia i fitoqumica.

El nombre d'espcies al clade s fora baix comparat amb el nombre d'espcies a d'altres flums, a part del Ginkgo biloba, la darrera espcie al flum Ginkgophyta. No obstant aix, recerques paleobotniques i molleculars indiquen que la seva diversitat fou ms alta al passat. L'evidncia fssil mostra que la diversitat estructural del pollen de les ciques al Mesozoic "excedeix considerablement els gneres que viuen avui". Els impactes de l'extinci a la diversitat sn subratllats dessota. La disparitat en les seqncies molleculars s molt alta entre els tres llinatges de ciques, implicant que la diversitat gentica al clade fou una vegada alta, per aquest fet ha desembocat en desacords sobre les divisions de les Cicadals.

El nombre d'espcies descrites s'ha doblat en els darrers 25 anys. Els experts creuen que encara deuen haver ms de 100 espcies sense descriure, les quals se suposen que sn a l'sia i a Sud-Amrica on les rees d'endemismes sn avui en dia les ms altes. Les "taques de diversitat" tamb es troben a Austrlia, Sud-frica, Mxic, la Xina i Vietnam, que tots plegats sumen ms del 70% d'espcies de ciques.

Els experts en la sistemtica de les ciques rebutgen el concepte biolgic d'espcie, ja que es poden pollinitzar entre les diferents espcies i produir descendncia frtil. La major part dels taxonomistes especialitzats en ciques coincideixen en una versi modificada del concepte evolutiu d'espcie, anomenat "concepte d'espcie morfogeogrfica", el qual reconeix els efectes combinats de l'allament geogrfic i la disparitat morfolgica. Aix la presncia de grans buits geogrfics en la distribuci de les ciques ha afectat molt la manera en qu sn classificades.


Subordre cycadinae;
Famlia cycadaceae;
Subfamlia Cycadoideae;
Cycas. Vora 90 espcies del vell mn (frica i Jap), Austrlia i les illes del Pacfic, com la Cycas circinalis i Cycas revoluta;
Subordre Zamiineae;
Famlia Stangeriaceae;
Subfamlia Stangerioideae;
Stangeria. Una espcie a Sud-frica,S. eriopus (Kunze) Baillon;
Subfamlia Bowenioideae;
Bowenia. Tres espcies a Queensland, Austrlia ;
Famlia Zamiaceae;
Subfamlia Encephalartoideae;
Tribu Diooeae;
Dioon. Deu espcies a Mexico i Centre-Amrica;
Tribu Encephalarteae;
Subtribu Encephalartinae;
Encephalartos. Vora 60 espcies al sudest d'frica, com: E. friderici-guilielmi Lehmann, E. transvenosus (Modjadji cycad);
Subtribe Macrozamiinae;
Macrozamia. Vora 30 species aAustrlia com: M. riedlei (Fischer ex Gaudichaud) C.A. Gardner;
Lepidozamia. Dues espcies a l'est d'Austrlia: L. peroffskyana Regel;
SubfamliaZamioideae;
Tribe Ceratozamieae;
Ceratozamia. Dotze espcies al sud de Mexico and CentreAmerica: C. mexicana Brongn.
Tribe Zamieae;
Subtribe Microcycadinae;
Microcycas. Una espcie a  Cuba; M. calocoma (Miquel) A. DC.
Subtribe Zamiinae;
Chigua. Dues espcies a Colmbia: C. restrepoi E. Stevenson;
Zamia. Vora 60 espcies del nou mn des de Gergia fins Bolvia;

Histria.
El coneixement modern de les ciques comen el segle IX, amb el recull de dos naturalistes rabs que deien que el gnere "Cycas" era emprat per produr farina a l'ndia. Ms tard, al segle XVI,Antonio Pigafetta, Fernao Lopez de Castanheda i Francis Drake trobren ciques a les Moluccas, on les llavors eren menjades. La primera documentaci de ciques del nou mn fou per Givanni Lerio al seu viatge al Brasil el 1576, on va observar una planta anomenada "ayrius" pels indgenes; aquella espcie s avui classificada al gnere Zamia.

Les ciques les quals pertnyen al gnere Encephalartos fren descrites per primer cop per Johann Georg Christian Lehmann el 1834. El nom deriva del grec "en", que significa "a", "cephale", que significa cap, i "artos", que significa p. El nom genric fa referncia a la llevadura obtinguda dels estpits que era emprada com a menjar per diverses tribus.

Al llarg dels segles XVIII i XIX, descobriments de noves espcies per naturalistes i descobridors es produren durant els viatges arreu del mn. Un dels cercadors ms notables de ciques fou el botnic nord-americ C.J. Chamberlain, el treball del qual es brillant per la tasca d'investigaci que va duur a terme. Pass 15 anys viatjant per l'frica, Amrica i Austrlia observant les ciques al seu hbitat natural, culminant en la publicaci el 1919 del llibre "The Living Cycads", el qual romn encara avui en dia com una gran base de dades. 

Distribuci.


El conjunt de la major diversitat d'espcies s als 17 N i 28 S, amb una diversitat ms baixa a l'equador. La diversitat ms gran s concentrada als trpics, no pas a l'equador. No obstant aix, la cspide al trpic septentrional s majorment a causa del gnere Cycas a l'sia i Zamia al nou mn, mentre que la cspide als trpics meridionals s conseqncia del gnere Cycas de nou i al gnere Encephalartos a l'frica central i meridional, i Macrozamia a l'Austrlia. Aix i tot, el patr en la distribuci de les ciques pels trpics sembla sser efecte de l'allament geogrfic dels gneres, i s depenent en les espcies restants que no van seguir el patr d'extinci dels seus ancestres.
La Cycas s l'nic gnere que ha creuat l'abast geogrfic i aix pot sser usada per deduir que les ciques tendeixen a viure als trpics. Aix s aix perqu aquestes rees tenen un clima ms sec amb hiverns relativament frescos; mentre que les ccades requereixen certa pluviositat, semblen sser xeroftiques.

L'evoluci de les espcies.
No hi ha casos d'especiaci simptrica en ciques i l'especiaci alloptrica sembla sser la forma ms comuna d'especiaci al grup. Aix s difcil d'estudiar perqu sn plantes molt longeves, per tant encara s'est duent la tasca d'investigaci. Un exemple es "Cycas seemannii", que habita noms a Fiji, Nova Calednia, Tonga i Vanuatu. La diversitat gentica dins de les poblacions va resultar ser significantment menor que entre illes, suggerint que la deriva gentica s com un mecanisme per a l'especiaci, i probablement estigui actualment passant entre poblacions allades. L'allopatria tamb ha estat proposada com un mecanisme d'especiaci al gnere Dioon, la qual ocurreix predominantment a Mxic. Els diversos rius que han modelat la regi, i les repetides glaciacions i les conseqents disjunccions, han sigut importants en l'allament reproductiu no noms en "Dioon", ans en molts altres animals i plantes. L'especiaci paraptrica tamb ha pogut passar, especialment perqu les ciques sn pollinitzades per insectes, no pas per vent. Aix com l'abast de les espcies creix, els individus ms allunyats resten protegits de la reproducci.

Extinci.
L'anterior abast de les ciques pot sser dedut de la seva distribuci actual. Per exemple, la famlia Stangeriaceae noms t tres espcies allunyades, a l'frica. Diversos fssils d'aquesta famlia han estat datats en fa 135 milions d'anys, indicant que la diversitat hauria d'haver ocurregut molt abans de les extincions del Jurssic i del Trisic superior. Tot i aix, el registre fssil de les ciques es generalment pobre i poc pot sser dedut de com les extincions en massa van afectar a la seva diversitat.

En comptes, es poden fer correlacions entre el nombre de gimnospermes i angiospermes existents. s probable que la diversitat de les ciques fos ms afectada per la gran radiaci de les angiospermes a mitjans del Cretaci que per les extincions. Les ciques sn de creixement fora lent, i per aquesta caracterstica el grup no podia competir amb el rpid creixement de les angiospermes, les quals compten avui amb ms de 95.000 espcies, comparades amb les 947 gimnospermes restants. s sorprenent que les ciques encara existeixin avui en dia, havent-se enfrontat amb l'extrema competici de les angiospermes i a 5 grans extincions. L'habilitat de les ciques per sobreviure en hbitats relativament secs on la diversitat de vegetaci es menor, i la seva gran longevitat explicaria la seva llarga persistncia.

Conservaci. 

En els darrers anys, diverses ciques han vist minvat el seu nmero i s'enfronten al perill d'extinci a causa espolis dels seus hbitats naturals, com tamb per la destrucci dels seus hbitats.

El 23% de les 305 espcies de ciques restants sn crticament amenaades o en perill, el 15% sn vulnerables i vora un 12% vora el perill d'extinci. El 38% de les ciques sn actualment a la Llista vermella de l'ICUN, i el 62% restant sn en risc d'entrar a la llista vermella. Aquest valor ha canviat dramticament en els ltims anys; el 46% eren a la llista vermella del 1978, quan en el 1997 havia pujat fins el 82%. Aix s conseqncia del descobriment recent de vora 150 noves espcies, desacords sobre la classificaci i incertesa. Tot plegat no ha sigut de gran ajut pels plans de conservaci pel grup.
"Zamia" iChigua al nou mn, "Cycas" a l'sia i "Encephalartos" a l'frica sn els gneres ms amenaats. Al menys dues espcies ja sn extingides a la natura, "Encephalartos woodii" i "Encephalartos relictus", ambdues a l'frica. Aquest patr reflecteix les pressions en aquestes regions. Les ciques sn plantes longeves de reproducci infreqent, i la majoria de poblacions actuals sn petites, posant-les en risc d'extinci per culpa de la destrucci d'hbitats . Regionalment, les ciques australianes sn les menys amenaades, ja que sn localment comunes i la fragmentaci de l'hbitat s baixa. Tanmateix, la neteja de la terra amb el foc s un perill per algunes espcies. Les ciques africanes sn poc comunes i sn minvant a causa la petita mida de les poblacions i l'espoli.

Totes les ciques sn a l'apndix del CITES
Totes les ciques sn a l'apndix II exceptuant-ne les segents, que sn a l'apndix 1. 

Cycas beddomei;
Stangeria eriopus;
Totes les Ceratozamia;
Ambdues Chigua;
Totes Encephalartos;
Microcycas calocoma;

Les llavors de les ciques no sn regulades pel CITES. Les llavors de les plantes les quals sn a l'apndix I sn tractades com plantes normals.

El 1997, la Uni Internacional per a la Conservaci de la Natura i Recursos Natural (IUCN en angls), ara coneguta com Uni per a la Conservaci del Mn, va fer una llista de les vora 150 espcies de ciques amenaades d'arreu del mn que sn en un estat de conservaci indeterminat, rar, vulnerable, amenaada o extingida.

Horticultura.

Les ciques es poden tallar en diverses peces per produir noves plantes, tot i que el mtode ms mediambientalment responsable s plantant llavors. La propagaci per llavors es el mtode favorit, i noms existeixen dos riscos per la germinaci. Una es que les llavors no tenen estat latent, aix que l'embri requereix creixement i desenvolupament, el que vol dir que si la llavor s'asseca, mor. El segon es que l'arrel emergent i l'embri sn fora susceptibles als atacs fngics en condicions no higiniques o condicions massa humides. Per aix, molts horticultors pregerminen les llavors en medis estrils i humits com la vermiculta o la perlita. Tanmateix la pregerminaci no s pas necessria. Com amb moltes altres plantes, una combinaci d'un sl ben drenat, llum, aiga i nodrients ajudaran a que prosperi. Tot i que, a causa de la seva duresa, les ciques no necessiten que es tingui molta cura d'elles, poden crixer a gaireb qualsevol medi, incloent-hi medis sense terra. Una de les causes ms comunes de la mort s el podriment de l'estpit i les arrels per sobrerec.
Alguns insectes, particularment els corcs i insectes masltegadors poden atacar a les ciques, tot i que de vegades aquests insectes tamb poden dur a terme la pollinitzaci.
Mentre que les ciques tenen una reputaci de crixer lentament, aix no s sempre cert i algunes crixen certament molt rpidament, atnyent la maduresa reproductiva en 2 anys, com passa a moltes zamies, mentre que d'altres triguen 15 anys, com Lepidozamia o Macrozamia.

 Referncies .
 A Historical Perspective on Cycads from Antiquity to the Present, per Paolo De Luca (Dipartimento di Biologia vegetale and Orto Botanico, Universita di Napoli, via Foria 223, 80139 Napoli, Italia). Una perspectiva histrica de les ciques des de l'antiguitat fins avui en dia. ;
 Memoirs of the New York Botanical Garden 57: 1-7. 1990. Una breu revisi de l'histria de les ciques en diverses cultures. ;
 Jones, David L. 2002. Cycads of the World. Smithsonian Institution Press. ISBN 1-56098-220-9. Tamb publicat el 2002 com: Cycads of the World: Ancient Plants in Today's Landscape. Reed New Holland, Sydney. ISBN 1-876334-69-X;
 Chamberlain, C.J. (1919). The Living Cycads. University of Chicago Press, Chicago.
 Chaw, S.-M., Parkinson, C.L., Cheng, Y., Vincent, T.M., & Palmer, J.D. (2000) Filognia de les llavors dels genomes de les tres plantes: Monoflia de les gimnospermes existents i orgens de les Gnetals a partir de les conferes. Proceedings of the National Academy of Sciences 97: 4086-4091.
 Chaw, S.-M., Walters, T.W., Chang, C.-C., Hu, S.-H., & Chen, S.-H. (2005) Una filognia de les cicadals. Molecular Phylogenetics and Evolution 37: 214-234.
 Chaw, S.-M., Zharkikh, A., Sung, H.-M., Luu, T.-C., & Li, W.-H. (1997) Filognia mollecular de les gimnospermes existents i l'evoluci de les llavors: Anlisis de seqncies de ARN. Molecular Biology and Evolution 14: 56-68.
 Donaldson, J. (2003). Chapter 3: Regional Overview: Africa. Cycads: Status Survey and Conservation Action Plan (ed J. Donaldson), pp. 9-19. IUCN.
 Donaldson, J. (2004). Salvant fantasmes? Les implicacions de l'incertesa taxonmica a les cicadals pels plants de conservacions. A Cycad Classification: Concepts and Recommendations (eds T. Walters & R. Osborne), pp. 13-22. CABI, Oxford.
 Donaldson, J., Hill, K.D., & Stevenson, D.W. (2003a). Chapter 2: Cycads of the World: Una revisi. A Cycads: Status Survey and Conservation Action Plan (ed J. Donaldson), pp. 3-8. IUCN.
 Donaldson, J.S., Dehgan, A.P., Vovides, A.P., & Tang, W. (2003b). Chapter 7: Les ciques al comer i l'us sostenible de les ciques  .ACycads: Status Survey and Conservation Action Plan (ed J. Donaldson), pp. 39-47. IUCN.
 Golding, J.S. & Hurter, P.J.H. (2003) Una llista vermella de les ciques d'frica i implicacions de considerar la histria de la vida i les amenaes. Biodiversity and Conservation 12: 507 528.
 Gonzlez-Astorga, J., Vovides, A.P., Ferrer, M.M., & Iglesias, C. (2003a) Gentica de les poblacions de Dioon edule Lindl. (Zamiaceae, Cycadales): Implicacions biogeogrfiques i evolucionries. Biological Journal of the Linnean Society 80: 457-467.
 Gonzlez-Astorga, J., Vovides, A.P., & Iglesias, C. (2003b)Variaci morfolgica i geogrfica en Dioon edule. Botanical Journal of the Linnean Society 141: 465-470.
 Gregory, T.J. & Chemnick, J. (2004). Hiptesis de les relacions entre la biogeografia i l'especiaci en Dioon (Zamiaceae). A Cycad Classification: Concepts and Recommendations (eds T. Walters & R. Osborne), pp. 137-148. CABI, Oxford.
 Hill, C.R. (1990) Ultrastructura de fssils de pollen de ciques in situ del Jurssic angls, amb una descripci dels cons masculins d'Adrostrobus balmei sp. nov. Review of Palaeobotany and Palynology 65: 165-193.
 Hill, K.D. (2003). Chapter 4: Revisi regional: Australia. A Cycads: Status Survey and Conservation Action Plan (ed J. Donaldson), pp. 20-24. IUCN.
 Hill, K.D. (2004). L'evoluci de les caracterstiques, la reconeixena de les espcies i els conceptes classificatoris a les cycadaceae. a Cycad Classification: Concepts and Recommendations (eds T. Walters & R. Osborne), pp. 23-44. CABI, Oxford.
 Hill, K.D., Stevenson, D.W., & Obsorne, R. (2004). La llista de les ciques del mn. Botanical Review 70: 274-298.
 Keppel, G., Lee, S.W., & Hodgskiss, P.D. (2002). Evidcia d'un llarg allament entre poblacions de ciques del pacdfic: diversitat gentica i diferenciaci en Cycas seemannii A.Br. (Cycadaceae). Journal of Heredity 93: 133-139.
 Norstog, K.J. & Nicholls, T.J. (1997) Biologia de les Ccades, Cornell University Press, Ithaca.
 Walters, T., Osborne, R., & Decker, D. (2004). Tenim aquestes veritats '. A Cycad Classification: Concepts and Recommendations (eds T. Walters & R. Osborne), pp. 1-11. CABI, Oxford.
 Whitelock, L.M. (2002) The Cycads. Timber Press, Portland.

 Enllaos .

 Les pgines de les ciques (at RBG Sydney, Australia);
 Gymnosperm Database: Ciques;
 Fairchild Tropical Botanic Garden- una de les majors collecions de ciques del mn a Florida, U.S.A.;
 Societats de ciques i palmeres d'Austrlia (PACSOA);
 La societat de les ciques de Sud-frica;
 La fixaci del nitrgen a les ciques;
 La toxicitat de les ciques;
 The Cult of the Cycads, New York Times ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86584" title="Choo" nonfiltered="4409" processed="4395" dbindex="34671">
Choo s el nom de l'estrella   de la constellaci d'Ara.

Caracterstiques fsiques.

Choo s una estrella calenta blava, 34 vegades mes lluminosa que el Sol, per noms 6 vegades mes gran.

Forma part d'una categoria especial d'estrella de classe B, les estrelles Be la  e  significa aqu  emissi . Les estrelles d'aquesta categoria emeten lnies d'emissi dins espectre de l'hidrogen car estan envoltades per un disc dens format per toms d'aquest element. Aquest disc es causat per la rotaci molt rpida de l'estrella, cada 3,8 hores a l'equador, a la  velocitat de 315 km/s. De fet, el seu espectre d'absorci se superposa al de Choo i obscureix certes parts d'aquest darrer.

Choo s una estrella variable eruptiva, que evoluciona entre les magnituds 2,79 i 3,13, un comportament tpic de les estrelles Be.

Entorn estellar. 

Choo s una estrella doble. La seva companya no s ms que de la 11ena magnitud i a la distncia de 4.100 UA, necessita al menys 94.000 anys per complir la serva rbita.

Nom.

Probablement a causa de la seva posici en el cel,   Arae no t un nom donat per una civilitzaci mediterrnia. La civilitzaci xinesa per contre l'anomen Choo, que significa el Bast.

Si b anomenada   Arae, no s pas salvant les erupcions l'estrella ms brillant de la constellaci, sobrepassada  per   Arae per 1% de magnitud.

designaci:

Nom com: Choo;
Designaci de Bayer:   Arae;
Designaci de Flamsteed: no es t;
Harvard Revised Photometry: HR 6510;
Catleg Henry Draper: HD 158427;
Catleg de la Smithsonian Astrophysical Observatory: SAO 228069;
Fifth Fundamental Catalogue: FK5 651;
Washington Double Star Catalog: WDS 17318-4953;
Catleg Hipparcos: 85792;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86586" title="Anton Bruckner" nonfiltered="4410" processed="4396" dbindex="34672">

Anton Bruckner ( Ansfelden, 4 de setembre de 1824 - Viena, 11 d'octubre de 1896), compositor austrac que va crear la seua obra a les acaballes de l'era romntica. L'anomenada de Bruckner es fonamenta en les seues simfonies, misses, i motets. En particular, les seues simfonies gaudeixen de gran reconeixement per la seua profunditat i ambici emocional, encara que tamb s'hagen guanyat detractors (especialment als pasos de parla anglesa) a causa de la seua extrema durada i el fet de l'existncia de mltiples versions de cadascuna d'elles. Per la seua escala, les sonoritats massives i l'estrucura imponent, les simfonies de Bruckner han estat anomenades catedrals del so.

L'existncia de revisions ha generat controvrsia. L'explicaci comuna per a l'existncia de mltiples versions s que Bruckner va voler revisar les seues obres influt per les crtiques adverses i mal informades dels seus collegues. Aquesta explicaci va gaudir de gran acceptaci en ser defensada per l'expert en Bruckner Robert Haas, que va ser l'editor principal de la primera edici crtica de l'obra de Bruckner, publicada per la International Bruckner Society, i per tant continua recollint-se en la major part dels programes de m de concerts i en els resums biogrfics sobre Bruckner. No obstant aix, aquesta teoria va ser durament criticada per erudits de la talla de Leopold Nowak o Benjamin Korstvedt i pel director Leon Botstein, que argeixen que l'explicaci de Haas pot ser en el millor dels casos una simple especulaci i en el pitjor una justificaci malintencionada de les prpies decisions editorials.

 Biografia .

Anton Bruckner va nixer a Ansfelden, fill d'un mestre d'escola i organista, de qui va rebre la primera formaci musical. Va treballar uns quants anys com a ajudant d'un professor i tocant el viol en les revetlles per complementar el sou. Va estudiar al monasteri Agustini de St. Florian, del qual va esdevenir organista el 1851. Va continuar els seus estudis musicals fins a l'edat de 40 anys, sota el mestratge de Simon Sechter i Otto Kitzler. Aquest ltim, amb qui Bruckner va estudiar des de 1863, va introduir-lo a la msica de Richard Wagner. El geni de Bruckner, a l'inrevs que en Mozart i tants d'altres, no es va mostrar fins a la quarta dcada de la seua vida. Encara ms, la fama i acceptaci general de la seua obra no se li van concedir fins a ben complits els 60 anys. Brucner era un devot catlic i un gran bevedor de cervesa. No va mantenir gaire relaci amb els seus contemporanis. Per exemple, no va ser fins a 1861 que va tenir l'oportunitat d'entrevistar-se amb Listz, qui com Bruckner era molt religis i havia estat un innovador de l'harmonia, iniciant la nova escola germnica amb Wagner. Noms acabar els seus estudis amb Sechter i Kitzler, Bruckner va escriure la que es considera la seua primera obra de maduresa, la Missa en Re menor.  

El 1868 va acceptar una plaa de professor de teoria musical al Conservatori de Viena, i mentre va dedicar totes les seues energies a la composici de les simfonies. Malgrat l'esfor, aquestes simfonies van tenir una freda acollida, i sovint van ser considerades salvatges i sense sentit. Posteriorment va acceptar una plaa de professor a la Universitat de Viena el 1875, quan aquesta instituci va decidir introduir la teoria de la msica com assignatura. Malgrat tot, Bruckner va ser desgraciat a Viena, que estava dominada musicalment pel crtic Eduard Hanslick. En aquells moments hi havia un enfrontament entre els seguidors de Wagner i els de Brahms. Ats que Bruckner s'havia declarat admirador de Wagner, va convertir Hanslick en el seu enemic. No obstant va gaudir de defensors, com ara els famosos directors d'orquestra Arthur Nikisch o Franz Schalk, que permanentment van intentar apropar la msica de Bruckner al pblic. Amb aquest propsit, van suggerir al compositor que fes canvis per tal de fer la seua msica ms acceptable pel pblic. Encara que Bruckner va acceptar fer els canvis, va asegurar-se de deixar les partitures originals sota custdia de la Biblioteca Nacional de Viena. Altra prova de l'autoconfiana de Bruckner era que generalment comenava a compondre una nova simfonia pocs dies desprs d'haver concls la precedent.

A ms de simfonies, Bruckner va compondre Misses, motets, i altres obres corals de caire religis. A diferncia de les seues simfonies romntiques, la msica coral de Bruckner s sovint ms conservadora i d'estil contrapuntstic.

Bruckner va ser un home molt senzill i hi ha nombroses ancdotes que illustren la manera com acceptava el seu art i la humiltat davant la fama. Una vegada, desprs d'un assaig de la Quarta Simfonia es va adrear al director Hans Richter: Quan va acabar la simfonia narra Richter, Bruckner va venir cap a mi, amb el rostre resplendent d'entusiasme i alegria. Vaig sentir que dipositava una moneda en la meua m. 'Prengueu' va dir, 'i beveu-vos un got de cervesa a la meua salut.' Richter, per descomptant, va acceptar la moneda, un thaler de Maria Theresa, i la va portar penjada de la cadena del rellotge tota la seua vida.

Bruckner va ser un organista acreditat, que va impressionar el pblic a Frana el 1869, i a Anglaterra el 1871, en donar sis recitals en un nou orgue Henry Willis al Royal Albert Hall de Londres i cinc ms al Crystal Palace. No obstant aix, no va escriure grans obres per a orgue. Les seues sessions d'impovisaci a l'orgue, sovint li reportaven idees per a les Simfonies. Tamb va ensenyar orgue al Conservatori. Entre els seus estudiants estigueren Hans Rott, la msica del qual va influir Gustav Mahler, i Franz Schmidt.

Va morir a Viena, i la seua novena Simfonia va ser estrenada a la mateixa ciutat l'11 de febrer de 1903. Mai no es va casar encara que va proposar matrimoni a una llarga llista d'estupefactes jovenetes. Tenia un morbs inters en els cadvers fins al punt que va sostenir el crani de Beethoven en les seues mans quan aquest va ser exhumat. Va deixar instruccions precises que, en morir, havia de ser embalsamat.

 Msica .

Normalment les obres de Bruckner es citen mitjanant el nmero WAB de catleg (de Werkverzeichnis Anton Bruckner), un catleg editat per Renate Grasberger.

 Les Simfonies .

Les Simfonies de Bruckner s'estructuren en quatre moviments, comenant amb un moviment allegro en forma sonata modificada, un moviment lent, un scherzo en temps 3/4 i un allegro conclusiu en forma sonata modificada. El conjunt orquestral utilitzat s el d'un orquestra estndard amb fustes en parells, quatre rompes, dues o tres trompetes, tres trombons, tuba, timbals i cordes. Les ltimes simfonies incrementen, per no massa, la dotaci orquestral. Amb l'excepci de la Simfonia nm. 4 (Romntica), cap de les simfonies de Bruckner t subttol. Bruckner va utilitzar codes i finals punyents, i sovint es poden escoltar passatges tocats a l'unson i tutti orquestrals. El seu estil d'escriptura orquestral va ser molt criticat en el seu temps. Avui dia, hom reconeix l'originalitat de l'estil orquestral de Bruckner, inspirat en el seu intrument preferit, l'orgue.

Otto Kitzler, l'ltim professor de composici de Bruckner, va encomanar-li tres exercicis finals com a culminaci dels seus estudis: una obra coral, una obertura i una simfonia. Aquesta darrera obra, finalitzada el 1863, s coneguda com la Simfonia nm. 00. Posteriorment, Bruckner va rebutjar aquest treball, per no va destruir-ne la partitura. La Simfonia 00 recorda Robert Schumann, per certament deixa entreveure algunes de les caracterstiques de l'estil particular de Bruckner. Kitzler noms va comentar que la simfonia no era "massa inspirada". Va ser estrenada el 1924 i no va ser publicada fins el 1973.

La Simfonia nm. 1 en Do menor va ser conclosa el 1866, per la partitura original no va ser-ne reconstruda fins el 1998. En sn conegudes dues versions, l'anomenada Versi Linz,  que est basada en les revisions rtmiques fetes el 1877, i la Versi Viena, completament revisada el 1891, que en certa manera ja apunta la sonoritat de la Simfonia nm. 8.

La segent simfonia s l'anomenada Simfonia nm. 0 en Re menor de 1869, una obra encisadora que, en ser mpliament criticada, va ser totalment rebutjada pel compositor i no va ser interpretada de nou durant tota la seua vida. L'scherzo, especialment, est animat per una energia primitiva que de vegades sembla perduda en altres obres del compositor ms sotmeses a revisions.

La Simfonia nm. 2 en Do menor (aparentment una de les tonalitats favorites de Bruckner), va ser revisada el 1873, el 1876, el 1877 i el 1892. De vegades ha estat anomenada Simfonia de les Pauses pel seu espectacular s dels silencis. En l'edici de Carragan de la versi de 1872, l'Scherzo est situat en segon lloc i l'Adagio en el tercer.

Bruckner va presentar la Simfonia nm. 3 en Re menor, composta el 1873, a Wagner conjuntament amb la segona, preguntant-li quina de les dos s'estimaria ms que li fos dedicada. Wagner va triar-ne la tercera, i Bruckner li va trametre una cpia sencera de la partitura, que s considerada la versi original de la Simfonia Wagner. Aquesta simfonia va patir posteriors revisions els anys 1874, 1876, 1877 i 1888/89. Potser Wagner va triar aquesta simfonia perqu contenia cites d'algunes de les seues peres, com Die Walkre o Lohengrin. Algunes de les cites van ser eliminades en les versions revisades. Gustav Mahler i Rudolf Krzyzanowski van fer una versi d'aquesta simfonia per a dos pianos.  S'ha dit que Bruckner estava begut durant la seua entrevista amb Wagner i podria no haver recordat quina de les dues simfonies, segona o tercera, havia triat Wagner. Per a aclarir-ho, Bruckner va escriure una breu nota a Wagner demanant-li: "Simfonia en Re menor, en la que la trompeta inicia l'exposici del tema?"  Wagner va contestar, "S, s.  Records."  Aix proveeix l'etimologia per al seu sobrenom: La Trompeta.

El primer gran xit de Bruckner va ser la Simfonia nm. 4 en Mi bemoll major, habitualment coneguda com Simfonia Romntica. No obstant aix, l'xit no va ser immediat, sin que esdevingu desprs de revisions en profunditat fetes el 1878, incloent-hi un scherzo i un finale completament nous, i de nou els anys 1880/1881, amb un finale completament reelaborat. (El de 1880/1881 es coneix com el Volkfest Finale.)  Malgrat el gran xit de la primera interpretaci d'aquesta darrera revisi, el 1881 (sota la direcci de Hans Richter), Bruckner encara va fer algunes revisions menors en el perode comprs entre 1886 i1888.  La versi de 1874 s'ha interpretat i gravat molt rarament.

La Simfonia nm. 5 en Si bemoll major corona aquest productiu perode d'escriptura simfnica de Bruckner. Va ser conclosa a les primeries de 1876. Desafortunadament la versi original sembla haver-se extraviat i per tant noms es coneix la versi revisada de 1878. Sn molts qui consideren aquesta simfonia com l'obra mestra de Bruckner en l'mbit del contrapunt. Per exemple, el Finale es una combinaci d'una fuga i d'un moviment en forma sonata, i ha estat proclamat com "el Finale ms monumental de la literatura simfnica".  Aquesta simfonia ha rebut el sobrenom de Trgica, Catedral de la Fe, o Pizzicato (s l'nica de totes les simfonies que comena amb un tema en pizzicato, i a ms, tres dels quatre moviments comencen amb un pizzicato de les cordes).  

La Simfonia nm. 6 en La major (de vegades coneguda com Filosfica), composta els anys 1879-1881, s una obra poc difosa. Mentre el ritme tpic de Bruckner (la combinaci succesiva o simultnia d'un ritme doble amb un ritme tripartit) es troba present en les simfonies anteriors, en aquesta ho impregna tot, fent aparici en el primer moviment en veus mltiples, de tal manera que es produeixen complexos polirritmes. Potser les dificultats rtmiques d'aquesta simfonia, especialment al primer moviment, han contribut negativament a la seua sort en els programes de concert.

La simfonia ms popular de Bruckner s la Simfonia nm. 7 en Mi major (Lrica). Va ser composta entre 1881 i 1883 i revisada el 1885. Mentre estava immers en la seua composici, Bruckner es va assabentar que la mort de Wagner era imminent, per aix el lent Adagio vol significar el dol del compositor per la prdua de Wagner i, per primera vegada va incloure en el conjunt orquestral la tuba Wagner. Hi ha la llegenda que conta que Bruckner va escriure el redoble de timbals que marca el clmax d'aquest moviment, just en el moment en qu Wagner va morir. Bruckner va decidir eliminar aquest redoble per el ms habitual es interpretar el moviment amb aquest. Arnold Schoenberg en va fer una versi de cambra.

Bruckner va comenar la composici de la Simfonia nm. 8 en Do menor (Apocalptica) el 1884.  La seua font d'inspiraci no s'ha aclarit, per segons el mateix compositor va declarar, en l'ltim moviment va poder influir un esdeveniment poltic: la trobada dels emperadors d'ustria-Hongria, Alemanya i Rssia a Olmtz (l'actual Skierniewice) el 1884.  El 1887 Bruckner va trametre l'obra a Hermann Levi, el director que havia contribut a l'xit de la setena simfonia. Aquest no va entendre aquesta nova i singular simfonia i la va rebutjar, condemnant Bruckner a la desesperaci. Va posar-se a revisar la simfonia, amb l'ajut de Franz Schalk, finalitzant una nova versi el 1890.  La versi de 1890 s'interpreta avui dia en la moderna edici de Nowak, encara que molts directors s'estimen ms l'edici anterior de Haas, que restaurava alguns passatges basant-se en la versi inicial de 1887.  La versi de 1887 es va gravar per primera vegada en la dcada de 1980 i ha atret a molts partidaris.  No obstant aix, la major part dels experts consideren la versi revisada com una notable millora de l'original, particularment per l'elisi de la coda triumfant del primer moviment, deixant la resoluci de l'agitaci cromtica per a l'ltim moviment i amb el reemplaament del trio de l'Scherzo.

El punt culminant de l'obra de Bruckner va ser la Simfonia nm. 9 en Re menor que comen l'abril del 1891. Els tres primers moviments van ser conclosos a les darreries del 1894, invertint noms en l'Adagio 18 mesos de treball. La composici va sofrir retards a causa de la dolenta salut del compositor i per la seua obsessi en revisar les obres anteriors. A la seua mort, havia deixat sense acabar el darrer moviment, encara que va deixar extensos esbossos. Hi ha hagut diverses temptatives de completar la simfonia a partir dels esbossos. Potser els treballs ms reeixits en aquest sentit sn el de John A. Phillips i el de William Carragan.   

Bruckner va suggerir utilitzar el seu Te Deum com a Finale, el que seria un homenatge a la novena simfonia de Beethoven (tamb en Re menor). El problema s que el Te Deum s en Do major, i encara que Bruckner va comenar una modificaci de l'Adagio per fer-ne la transici cap a la triomfant tonalitat de Do major, no va continuar amb la idea. Avui dia noms s'interpreten els tres primers moviments de la simfonia, encara que hi ha gravacions amb el darrer moviment reconstrut.

Dos dels ms clebres directors de l'obra de Bruckner sn Eugen Jochum i Gnter Wand. Un altre intrpret apassionat va ser Sergiu Celibidache, que va gravar les simfonies 3-9 amb la Filharmnica de Munich. Carlo Maria Giulini ha estat considerat un excellent traductor de les simfonies 2, 7, 8 i 9. Altres intrprets famosos han estat Wilhelm Furtwngler, Bruno Walter, Otto Klemperer, Hans Knappertsbusch, Carl Schuricht, Stanis aw Skrowaczewski, Herbert von Karajan, Georg Tintner, Bernard Haitink i Eliahu Inbal.



 Obres Religioses.

Bruckner va compondre un Te Deum, diversos Psalms i motets, i set Missa. Les Misses primerenques eren com les habitualment curtes Landmesse austraques, per a l's en petites esglsies, i no comprenien tots els nmeros de l'ordinari. Aquestes primeres Misses noms tenen inters pels erudits, historiadors o etnomusiclegs. Les tres Misses que Bruckner va compondre en la dcada de 1860 i que desprs, en els darrers anys de la seua vida, va revisar, sn les que s'interpreten avui dia i les que duen nmero d'ordre. Les Misses 1 (en Re menor) i 3 (en Fa menor) sn per a solistes, cor i orquestra, mentre que la No. 2 en Mi menor s per a cor i un redut nombre d'instruments de vent (potser influt pel Moviment Cecili Alemany per a la reforma de la msica litrgica). La Missa No. 3 va ser composta ms aviat per a concert que per a la interpretaci litrgica, i es l'nica que inclou el primer vers del Glria "Gloria in excelsis Deus", i del Credo, "Credo in unum Deum" musicats. (En les altres dues, aquests versos sn entonats pel tenor com una pregria).

 Altres obres .

De jove Bruckner va cantar en un cor mascul per al qual va compondre algunes obres. Aquestes obres profanes s'interpreten molt rarament. El bigraf de Bruckner Derek Watson les defineix com poc interessants per a l'oient no germnic. Sobre una trentena d'aquestes peces, Bruckner no va considerar ms que una, Helgoland, amb pou mrits com per a ser inclosa en el seu llegat a la Biblioteca Nacional de Viena.

De vegades, lObertura en Sol menor s'inclou en gravacions de les simfonies. Aquesta obra s una de les que Bruckner va escriure durant el seu perode d'estudis amb Otto Kitzler. Tamb en aquesta poca va compodre una Marxa en Re menor i tres peces orquestrals breus que palesen l'emergent estil personal del compositor.

Dcades desprs de la mort de Bruckner es va descobrir un Quartet de Corda en Do menor, per noms t inters com a obra primerenca d'estudiant. El posterior Quintet de Corda en Fa major, contemporani de les simfonies cinquena i sexta, s'interpreta ms sovint.

Tamb hi ha un Preludi Simfnic que de vegades s'ha atribut a Bruckner i d'altres a Mahler. Es va descobrir a la Biblioteca Nacional de Viena el 1974 en una reducci per a dos pianos, i posteriorment va ser orquestrat per Albrecht Grsching. Tamb pot ser obra d'un dels alumnes de Bruckner.

Tamb va compondre algunes Quadrilles per a piano. Entre les rareses tamb es troba el suggestiu Coral Abendzauber (1878) per a tenor, cantors alpins (cantors amb la tcnica yodel) i quatre trompes alpines, mai no interpretat en vida de Bruckner.

 Acollida en el Segle XX.
L'estudi de l'obra de Bruckner continua interessant als orquestradors i als compositors per tal de tractar alguns dels problemes que aquest es va robar en un emps en qu l'orquestra simfonica ampliava els seus efectius. Les obres de Bruckner es caracteritzen pel punyent s d'una secci de vent augmentada i per la seua amplitud.

Els Nazis es van apropiar de la msica de Bruckner per al seu s en la propaganda, i fins i tot el mateix Hitler va fer erigir un bust de Bruckner al temple de Walhalla del Ratisbona el 1937, en una cerimnia profusament documentada pels fotgrafs. Potser aquest culte es deu a que Hitler era tamb originari de Linz. Bruckner ja estava mort i no podia objectar l's propagandstic de la seua msica (amb altres msics clebres vius, com s el cas de Richard Strauss era ms complicat). A ms, Bruckner, com tamb Hitler, idolatrava Wagner i Hitler va identificar a Bruckner amb la figura de l'artista rebutjat per l'"establishment" de Viena, que incloia els jueus. Aix, els orgens humils de Bruckner i el seu Wagnerisme van ser emfatitzats i la seua religiositat amagada. Quan Herbert von Karajan va voler interpretar la cinquena simfonia junt als motets a Aquisgr, el partit nacionalsocialista ho va desaprovar. El moviment lent de la setena simfonia va ser ems per la rdio alemanya (Deutscher Reichsrundfunk) en anunciar la mort de Hiltles l'1 de maig de 1945.

La msica d'Anton Bruckner ha trobat defensors en figures de la talla de Wilhelm Furtwngler, Herbert von Karajan, Sergiu Celibidache, i especialment Eugen Jochum. Les obres simfniques, tan menyspreades a la Viena del seu temps, gaudeixen ara d'un lloc privilegiat en el repertori de l'Orquestra Filharmnica de Viena.

Degut a l'extensi de les seves simfonies, l'obra de Bruckner s'ha beneficiat, pel que fa a la fonografia, de la introducci de suports de llarga durada i de la millora de les tecnologies de gravaci i reproducci.

 Cites .
 "Voldrien que componguera de manera diferent, puc fer-ho per no hi dec. Du m'ha donat el talent entre mil persones i noms a ell he de retre comptes. Com podria presentar-me davant Du desprs d'haver seguit als altres i no a Ell?" (Anton Bruckner);

 "En la guerra que va esclatar a Viena entre els partidaris de Wagner i de Brahms, Bruckner es va extraviar al camp de batalla i en fou l'nica vctima." (Erwin Doernberg);

 "Per qu al final cremen a Brnhilde?" (Bruckner, assistint a una representaci de Die Walkre de Wagner: es va submergir fins a tal punt en la msica que va perdre el fil de la narraci);

 "Bruckner: meitat ximple, meitat Du." (Gustav Mahler);

Fragments sonors.
Anton Bruckner - Simfonies;

 Bibliografia .

  Gilliam, Bryan, The annexation of Anton Bruckner: Nazi revisionism and the politics of appropriation, in Bruckner Studies edited by Timothy Jackson and Paul Hawkshaw.

  Korstvedt, Benjamin M. Anton Bruckner: Symphony No. 8 (Cambridge, UK: Cambridge University Press, 2000), 19. ;

  Bruckner, Anton. Symphony No. 8/2, c minor, 1890 version. Edited by Leopold Nowak. New York: Eulenberg, 1994.

 Enllaos externs .

  Classical Net - Biografia, gravacions i assaigs;
  Easybyte - arranjament fcil per a piano des del comps # 443 fins a l'acabament de la Simfonia No. 4 - Darrer Moviment;
  - Bibliografia sobre Anton Bruckner;
  Informaci detallada de diverses revisions i edicions de les simfonies de Bruckner;
  Discografia editada per John F. Berky - Llista detallada de les gravacions de les obres orquestrals d'Anton Bruckner;
  Discografia i llista d'obres;
  http://w3.rz-berlin.mpg.de/cmp/bruckner.html;
  Biografia de Bruckner, Cultura i Societat de l'ustria del Segle XIX;
  "Bruckner for Brucknerites", Pgina de Guillem Calaforra amb una bibliografia i crtiques discogrfiques, en angls i en catal;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86592" title="Entscheidungsproblem" nonfiltered="4411" processed="4397" dbindex="34673">
El Entscheidungsproblem (en catal: problema de decisi) fou el repte en lgica simblica de trobar un algorisme que decids si una frmula de clcul de primer ordre s un teorema. Al 1936, de manera independent, Alonzo Church i Alan Turing demostraren que s impossible escriure tal algorisme. Com a conseqncia, s tamb impossible decidir amb un algorisme si una frase qualsevol de l'aritmtica s certa o falsa.

La pregunta es remunta a Gottfried Leibniz, qui en el segle XVII, desprs de construir amb xit una mquina mecnica de clcul, somiava amb construir una mquina que pogus manipular smbols per a determinar si una frase en matemtiques s un teorema. El primer que seria necessari s un llenguatge formal clar i precs, i molt del seu treball posterior es dirig cap aquest objectiu. Al 1928, David Hilbert i Wilhelm Ackermann proposaren la pregunta en la seva formulaci anteriorment mencionada.

Una frmula lgica de primer ordre s anomenada universalment vlida o lgicament vlida si es dedueix dels axiomes del clcul de primer ordre. El teorema de completitut de Gdel estableix que una frmula lgica s universalment vlida en aquest sentit si i noms si s certa en tota la interpretaci de la frmula en un model.

Abans de poder respondre a aquesta pregunta, es va haver de definir formalment la noci dalgorisme. Aix fou realitzat per Alonzo Church al 1936 amb el concepte de  calculabilitat efectiva  basada en el seu clcul lambda i per Alan Turing en base a la seva mquina de Turing. Els dos enfocs sn equivalents en el sentit que poden resoldre exactament els mateixos problemes amb ambds enfocs.

La resposta negativa al Entscheidungsproblem fou donada per Alonzo Church al 1936 i independentment, molt poc desprs per Alan Turing, tamb al 1936. Church va demostrar que no existeix algorisme (definit en base a funcions recursives) que decideixi per dos expressions de clcul lambda si sn equivalents o no. Church per aix es va basar en el trebal previ de Stephen Kleene. Per altre part, Turing va reduir aquest problema al problema de la parada per les mquines de Turing. Generalment es considera que la prova de Turing ha tingut ms influncia que la de Church. Ambds treballs es veieren influits per els treballs anteriors de Kurt Gdel sobre el teorema d'incompletitut, especialment pel mtode d'assignar nombres a les frmules lgiques per a poder reduir la lgica a l'aritmtica.

L'argument de Turing s com segueix: Suposem que es t un algorisme general de decisi per la lgica de primer ordre. Es pot traduir la pregunta si una mquina de Turing acaba com una frmula de primer ordre, que llavors podria ser sotmesa a l'algorisme de decisi. Per Turing ja havia demostrat que no existeix algorisme general que pugui decidir si una mquina de Turing es para.

s important notar que si es restringeix el problema a una teoria de primer ordre especfica amb constants, predicats constants i axiomes, s possible que existeixin algorismes de decisions per la teoria. Alguns exemples de teories decidibles sn: l'aritmtica de Presburger i els sistemes esttics de tipus dels Llenguatges de programaci.

En canvi, la teoria general de primer ordre per als nombres naturals coneguda com l'aritmtica de Peano no pot ser decidida amb aquest tipus d'algorisme. Aix es dedueix de l'argument de Turing resumit ms amunt.

Referncies.
 Alonzo Church, "An unsolvable problem of elementary number theory", American Journal of Mathematics, 58 (1936), pp 345 - 363;
 Alonzo Church, "A note on the Entscheidungsproblem", Journal of Symbolic Logic, 1 (1936), pp 40 - 41. ;
 Alan Turing, "On computable numbers, with an application to the Entscheidungsproblem", Proceedings of the London Mathematical Society, Series 2, 42 (1936), pp 230 - 265.  Versi en-lnia.  Errata appeared in Series 2, 43 (1937), pp 544   546.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86594" title="Temporada 1999-2000 del FC Barcelona" nonfiltered="4412" processed="4398" dbindex="34675">
Les dades ms destacates de la temporada 1999-2000 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

Plantilla.

Entrenador:  Louis Van Gaal;


2000.

13 maig - Josep Llus Nez anuncia la seva voluntat de deixar de ser el president del Bara, i manifesta estar cansat de ser objecte de persecuci permanent per parts dels estaments oficials, de la premsa i d'una oposici que busca la fractura social dins el club.

1999.

31 juliol - Amists amb l'ADO Den Haag, de la segona divisi holandesa, amb triomf del Bara (0-4). Des del prescalfament els espectadors tenen un comportament racista amb Reiziger i hostil amb Kluivert, que acaba demanant a Van Gaal no jugar el partit.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86595" title="Temporada 1998-1999 del FC Barcelona" nonfiltered="4413" processed="4399" dbindex="34676">
Les dades ms destacates de la temporada 1998-1999 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

Ttols.
Lliga: (16);

Plantilla.


Entrenador:  Louis Van Gaal;

1999.
Gener.
31 gener - Apurada victria del Bara (3-2) sobre el Racing de Santander al Camp Nou. Merino en prpia porta, Frank de Boer i Cocu fan els gols blaugrana. L'rbitre Daz Vega te una polmica actuaci i expulsa Frank de Boer amb doble groga.
Desprs de 3 anys al club, Vtor Baa deixa el Bara i se'n torno al FC Porto.

Maig.
9 maig - 33a. jornada de Lliga. Victria del Bara sobre el Vila-Real (2-3) en partit jugat a Mestalla per sanci de clausura del camp del Madrigal. Kluivert, Cocu i Rivaldo fan els gols. El FCB continua de lider intractable a 9 punts del RCD Mallorca i a 11 del Valncia CF;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86596" title="Temporada 1996-1997 del FC Barcelona" nonfiltered="4414" processed="4400" dbindex="34677">
Les dades ms destacates de la temporada 1996-1997 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

Plantilla.

Entrenador:  Bobby Robson;

Ttols.
Copa: (23);

1997.
Abril.
20 abril - 35a. jornada de Lliga. El Bara s'imposa al Camp Nou (2-0) a l'Athletic de Bilbao de Luis Fernandez amb gols d'Abelardo i Ronaldo. El brasiler assoleix el seu 30. gol. -- Josep Lluis Nez anuncia que l'objectiu per a ocupar la banqueta del primer equip la temporada vinent s l'holands Van Gaal, actualment a l'Ajax, i que tamb vol comptar amb l'actual entrenador del Betis Serra Ferrer que juntament amb Robson completaran el nou cos tcnic.  ;

19 abril -  La secci d'handbol s'adjudica la seva tercera Copa d'Europa. L'equip de Valero Rivera s'imposa en el partit de tornada al campi croata Badel Zagreb a domicili (23-30), completant aix una temporada espectacular en la que s'adjudica tots els ttols en els que ha competit.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86597" title="Temporada 1993-1994 del FC Barcelona" nonfiltered="4415" processed="4401" dbindex="34678">
Les dades ms destacates de la temporada 1993-1994 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

Ttols.
Lliga: (14);

Plantilla.


Entrenador:  Johan Cruyff;

1994.
Abril.
27 abril - Copa d'Europa. Semifinals Tornada: El Bara es classifica per la final de la Copa d'Europa desprs d'eliminar l'Oporto amb una gran victria per 3-0 a l'estadi. Stoichkov (2) i Koeman, amb un gran tret des de 40 metres, fan els gols que liquiden l'equip de Bobby Robson. L'AC Milan ser l'adversari a la final d'Atenes.

24 abril - 35a. jornada de Lliga - El Bara s'imposa amb autoritat a Balados (0-4) davant el Celta. Gols d'Stoichkov (2), Amor i Quique Estebaranz i expulsi de Patxi Salinas. El Deportivo no passa de l'empat a Lleida (0-0) i el FCB queda noms a dos punts dels gallecs.

Gener.
30 gener - 21a. jornada de Lliga - El Bara s'imposa a l'Albacete al Camp Nou (2-1) amb dos gols de Julio Salinas. El Deportivo Corua segueix lider amb quatre punts ms que el FCB.

8 de gener El Bara aconsegueix una victria histrica per 5-0 sobre el Reial Madrid en el Camp Nou, amb gols de Koeman, Romrio (3) e Ivn. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86598" title="Temporada 1991-1992 del FC Barcelona" nonfiltered="4416" processed="4402" dbindex="34679">
Les dades ms destacates de la temporada 1991-1992 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

Plantilla.


1992.

20 maig -  El Bara guanya la seva primera Copa d'Europa de futbol a l'estadi de Wembley (Londres) davant la Sampdoria de Gnova per 1-0. El gol dels campions, que juguen amb equipaci taronja, s marcat per Ronald Koeman de tir lliure indirecte al minut 111 de partit de la segona part de la prrroga.
1991.
Agost.
28 agost - Sota la denominaci "Task Force 2.000", destacats personatges del futbol debaten la introducci de noves regles. El president barcelonista Josep Llus Nez defensa la idea de qu les normes que pretenen imposar-se no beneficien a l'espectacle, sin als equips de tarann defensiu. -- Albert Ferrer s triat pels mitjans de comunicaci barcelonins el millor jugador del seu equip en el torneig Joan Gamper, en votaci organitzada per El Corte Ingls.

27 agost - Cruyff complir una sanci de dos partits i no s'asseur a la banqueta del Bara en els dos prxims partits de Lliga, a l'haver de complir una sanci per la seva expulsi en el partit de Copa contra el At. de Madrid de temporada passada.

26 agost - Daz Agero arbitrar el primer partit de Lliga del Bara en front la Reial Societat.

25 agost - Arribada de l'expedici barcelonista a Barcelona i descans de la plantilla.

24 agost - El Barcelona perd l'amists en front el Racing de Santander per 1-0. Busquets torna a ser expulsat.

23 agost - L'expedici barcelonista viatja a Santander on dem disputar un amists amb el Racing.

22 agost - Miquel ngel Nadal, ja est en condicions de reaparixer desprs de la lesi muscular que va sofrir durant el "stage" de Odoorn, i t l'alta per a jugar el proper partit a Santander.

21 agost - XXVI Trofeu Joan Gamper: El Barcelona s'adjudica el torneig, desprs de guanyar per 3-0 al Olympique de Marsella, amb gols de Begiristain (2) i Stichkov.

20 agost - XXVI Trofeu Joan Gamper: El Barcelona guanya per 4-1 al Rapid de Viena i es planta a la final que disputar en front l'Olympique de Marsella, desprs de qu el conjunt francs derrots per 2-1 al Internacional de Porto Alegre, en l'altre partit disputat del Gamper. Els golejadors del Bara sn Koeman de penal, Cristobal, Laudrup i Beguiristain. -- Josep Llus Nez, president del FC Barcelona, manifesta durant la celebraci del XIV Congrs de Penyes Barcelonistes que el principal objectiu del club aquesta temporada s "guanyar les copes d'Europa de futbol i de bsquet". Nez aprofita l'ocasi per a llanar un dur atac a la Llei de Societats Annimes Esportives.

19 agost - Johan Cruyff anuncia que el mnim que pot oferir l'equip al Gamper, en la seva presentaci en el Camp Nou contra el Rapid de Viena, "s el mateix futbol de l'any passat".

18 agost - Entrenament del Barcelona, cara al partit del Trofeu Joan Gamper. El Bara arriba al seu torneig amb un saldo positiu: una victria (Honved 1-0), dos empats (Groningen 2-2 i Bruges 1-1) i una derrota (Mallorca 1-3).

17 agost - Arribada del Barcelona a la ciutat comtal, desprs de la seva victria en el Torneig Ciutat de la Lnia, i descans de la plantilla, que tornar dem als entrenaments. ;

16 agost - El Bara aconsegueix el trofeu "Ciutat de La Lnia" en front el Honved per 1 a 0, amb gol d'Albert Ferrer.

15 agost - Tot i la derrota en front el Mallorca, Johan Cruyff diu sentir-se satisfet del rendiment del seu equip i justifica el mal resultat culpant a la calor que van haver de suportar els jugadors i al "sot fsic, que no de joc, fruit de l'excs d'activitat".

14 agost - Partit del Trofeu Palma de Mallorca entre el Bara y el Reial Mallorca que acaba amb derrota dels blaugranes per 3 a 1. Carles Busquets s expulsat i l'nic gol el fa Hristo Stoichkov.

13 agost - El Barcelona afronta el seu doble comproms en els tornejos de Palma de Mallorca i La Lnia de la Concepci, amb les baixes dels lesionats Nadal i Julio Salinas. El fort ritme en els entrenaments en Odoorn i les dues trobades davant el Groningen i el Bruges, units als dos imminents partits, justifiquen un previsible baix en el joc blaugrana, segons Cruyff.

12 agost - Els jugadors del Hansa Rostock, rival del Bara a la Copa d'Europa, estan descontents amb el que paga el club i aspiren a una millora salarial.

11 agost - L'expedici barcelonista torna a Barcelona de la seva concentraci de pretemporada "amb tots els objectius coberts", segons Johan Cruyff. En tretze dies d'estada a Holanda i Blgica, la plantilla blaugrana ha realitzat ms de 30 hores d'entrenament, ha assajat variants tctiques i ha iniciat el procs d'adaptaci del seus quatre nous jugadors.

10 agost - Cinqu partit de pretemporada del Bara en front el Bruges. El partit acaba en empat (1-1), amb Stoichkov com a golejador -- Roda de premsa al migdia de Johan Cruyff a Knokke-Heist. El tcnic holands valora "molt positivament" els resultats de la concentraci a Holanda i Blgica i afirma que amb aquesta plantilla "podem afrontar les tres competicions (Lliga, Copa d'Europa i Copa del Rei) amb possibilitats d'aconseguir els ttols". ;

9 agost -  L'expedici barcelonista arriba a mitja tarda a Bruges, desprs d'un llarg viatge en autocar. El grup surt d'Odoorn a les deu del mat, esmorza a Breda i finalitza el seu trajecte al caient de les cinc de la tarda, amb el temps just per a installar-se en un hotel dels afores i celebrar una sessi d'entrenament. Noms Nadal i Julio Salinas segueixen indisponibles per al partit de dem contra el Bruges;

8 agost -  Els jugadors Koeman, Begiristain, Amor i Witschge estan sota tractament i s molt possible que algun d'ells no pugui intervenir en el proper partit, a conseqncia de cops rebuts durant l'amists jugat a Groningen.

7 agost - En el quart partit de pretemporada en terres holandeses, el Bara empata 2-2 contra el Groningen, en el que es considera el primer partit amists d'importncia. Els golejadors son Bakero, Djurovski de penal, Laudrup i Wizigu. Julio Salinas no juga al patir un trencament de fibres en la cama dreta, que li far estar tres setmanes de baixa.

6 agost - Johan Cruyff considera molt til l'ascens del Barcelona B a Segona A encara que ha arribat massa tard, ja que el descarti i fitxatge de jugadors ja est fet. -- Nadal pateix un trencament parcial de fibres en el abductor de la cama dreta que el far estar de baixa durant unes tres setmanes.

5 agost - Michael Laudrup reconeix l'inters que el Paris Saint Germain t per contractar els seu serveis, per anuncia que li agradaria complir l'any de contracte que li queda amb el Barcelona i tornar al seu pas per a jugar com amateur. -- La plantilla del FC Barcelona reprn a la tarda l'activitat, desprs de gaudir de vint-i-quatre hores de descans. -- El Barcelona B ascendir a Segona Divisi A, en substituci de l'Oriola, descendit per impagament de deutes.

4 agost - El Bara goleja per 14-0 a altre modest equip holands, el SV Raalte, en el curs de la seva concentraci de la pretemporada en la localitat de Odoorn. Els golejadors son Alexanko, Koeman de penal, Carreras, Eusebio, Stoichkov, Goikoetxea, Witschge, Julio Salinas (3), Nando, Laudrup (2) i Roura. Es tracta del tercer partit de l'equip de Johan Cruyff durant la seva estada d'aquest estiu als Pasos Baixos.

3 agost - La decisi de Johan Cruyff, de substituir als deu jugadors de camp quan es complia el minut 21 del partit Zutphen-FC Barcelona, no sembla haver afectat als futbolistes que van ser objecte del canvi. "Ja estem acostumats a aquest tipus d'actuacions" s la resposta general.

2 agost - Segon partit de pretemporada en terres holandeses contra l'equip amateur SV Zutphen. El Bara guanya per 15-0. Els golejadors son Begiristain (4), Nadal (3), Guardiola (2), Stoichkov (2), Goikoetxea, Wistchge, Koeman i Bakero. Amb 0-0 al marcador, Cruyff no perdona als jugadors suplents i substitux a gaireb a tot l'equip als 21 minuts de partit. --  Primeres conseqncies del treball fsic: Koeman redux el ritme de treball i Wistchge sofreix nafres en el seu peu esquerre.

1 agost - Roda de premsa de Johan Cruyff en la qual es mostra altament satisfet de com els seus jugadors estan desenvolupant el treball de pretemporada a Odoorn i afirma que la primera oportunitat la tindr l'equip que va guanyar la Lliga.

Juliol.
31 juliol - El Bara guanya per 3-0 (Laudrup, Salinas i Carreras) al HSC-21 de Haaksbergen, equip aficionat, en el seu primer partit de pretemporada, disputat davant uns 4.000 espectadors. El preparador fsic del F.C. Barcelona, ngel Vilda, adverteix que "els jugadors patiran molt durant els prxims dies, fins que el seu organisme assimili el treball que estan realitzant en aquestes primeres jornades de la pretemporada".

30 juliol - Els jugadors i tcnics arriben a Odoorn desprs de dues hores de vol fins a Amsterdam i altres dues d'autocar fins a aquesta petita poblaci del nord d'Holanda. Els blaugranes realitzaran durant els dotze dies de la seva concentraci de pretemporada gaireb trenta entrenaments i cinc partits amistosos, a ra de tres sessions de treball per dia.

29 juliol - El FC Barcelona presenta la seva plantilla 1991-92 enmig d'un ambient general d'eufria i amb ms de 30.000 afeccionats en les graderies del Camp Nou. L'entrenador Johan Cruyff i el seu compatriota Richard Witschge acaparen l'atenci del pblic i s'emporten les millors ovacions. Cruyff afirma desprs de la presentaci que aquest any "haur una batalla per guanyar-se un lloc en l'equip" i que prefereix "guanyar una altra Lliga que la Copa d'Europa".

28 juliol - El FC Barcelona presentar dem a la plantilla amb la qual pensa afrontar la temporada 1991-92, quarta de Johan Cruyff, amb la gran novetat del centrecampista Richard Witschge. L'entrenador holands no vol Urbano ni Roura en la concentraci d'Odoorn.

27 juliol - Luis Mara Lpez Rekarte arriba a un acord amb el Deportivo de La Corua per a jugar en aquest equip les tres prximes temporades. El jugador tenia contracte amb el Bara per una temporada ms, per no hi contava en els plans de l'entrenador Johan Cruyff. El club blaugrana percebr 50 milions de pessetes pel trasps.

26 juliol - El jurat d'apellaci de la UEFA confirma la sanci de cinc partits en competicions europees al jugador del FC Barcelona, Guillermo Amor. El futbolista blaugrana va ser expulsat en el partit de semifinals de la Recopa contra el Juventus FC.

25 juliol - El FC Barcelona presenta a Richard Witschge. El nou integrant de la plantilla que dirigeix Johan Cruyff afirma que "el Ajax s un gran club, per el Bara s molt ms, s una manera de vida".

24 juliol - Richard Witschge, comproms amb el FC Barcelona per als prxims set anys, accepta que el seu contracte inclogui una clusula de resoluci de 1.100 milions de pessetes.

23 juliol - El futbolista holands Richard Witschge arriba al migdia a Barcelona per a negociar les condicions del seu futur contracte amb el FC Barcelona. -- El club blaugrana fitxa per al filial al jugador santander de 15 anys, Ivn de la Pea e incorpora al ex jugador barcelonista Esteban al cos d'entrenadors del futbol base.

22 juliol - Richard Witschge, davanter del Ajax d'Amsterdam de 21 anys, viatjar entre dem i dem passat a Barcelona per a discutir les condicions del contracte que el vincular al FC Barcelona per a les prximes temporades. El FC Barcelona i el Reial Mallorca tanquen les negociacions per a la cessi dels jugadors Herrera, Villena i Sergi al club insular durant la temporada 1991-92. D'aquesta manera, noms estan pendents de resoldre la situaci d'Urbano, Lpez Rekarte i Roura, amb els quals Johan Cruyff no conta per a la prxima campanya.

21 juliol - El club blaugrana tanca l'acord amb l'Ajax d'Amsterdam pel fitxatge del jugador Richard Witschge.

20 juliol - El FC Barcelona t preparada l'ofensiva final per a aconseguir el fitxatge de Richard Witschge, jugador del Ajax d'Amsterdam. El vicepresident blaugrana Joan Gaspart, que duu personalment les negociacions amb el club holands, efectuar una nova oferta pel jove migcampista.

19 juliol - El FC Barcelona mant converses amb quatre jugadors de cara a cobrir la plaa del quart estranger abans del prxim dia 29. La directiva blaugrana segueix negociant la contractaci de Richard Witschge i, simultniament, discuteix les condicions d'un eventual fitxatge de dos futbolistes argentins, Diego Latorre i Gabriel Batistuta, i un davanter bolivi.

18 juliol - La comissi de govern de l'Ajuntament de Barcelona aprova sollicitar, al Consell Superior d'Esports, la concessi de la medalla al Mrit Esportiu per al Bara "per la seva activitat poliesportiva, especialment en la temporada 1990-91".

17 juliol - Mes de 1.200 compromissaris, assisteixen a l'assemblea del club, que aprova el balan del passat exercici i un pressupost de 6.388 milions de pessetes per a la prxima temporada. L'Ajax d'Amsterdam rebutja oficialment la proposta del Bara de traspassar al seu jugador Richard Witschge mitjanant una operaci de "leasing" i espera que el club blaugrana formuli una contraoferta.

16 juliol - El Bara presenta les auditories i dem celebrar l'assemblea de compromissaris. Els comptes del FC Barcelona, que es fan pblics en el transcurs del desdejuni de treball que ofereix Josep Llus Nez als periodistes especialitzats en informaci esportiva i econmica, revelen que les seccions del club van totalitzar la passada temporada un dficit de 748 milions de pessetes, xifra que no inclou els costos d'estructura. ;

15 juliol - El FC Barcelona deu 688,9 milions, enfront dels 920 de l'anterior, el que representa un supervit de 305 milions durant la temporada passada. -- L'entrenador del Ajax d'Amsterdam, Leo Beenhakker, reconeix l'existncia d'una oferta del FC Barcelona pel davanter Richard Witschge, encara que el seu club no est disposat a negociar sobre la base d'una cessi amb opci de compra. ;

14 juliol - El FC Barcelona efectua al Ajax d'Amsterdam una oferta per la cessi, amb opci a compra de Richard Witschge.

13 juliol - Josep Llus Nez es mostra satisfet per l'aprovaci del cuart estranger en els equips espanyols de Primera Divisi, iniciativa que havia promogut el FC Barcelona i que, segons el president blaugrana, far ms competitius a nivell internacional als equips espanyols.

12 juliol - Sorteig del calendari de Lliga 1991-92: La Lliga comenar el cap de setmana del 1 de setembre amb un Barcelona-Reial Societat i quatre estrangers per cada equip de Primera Divisi. L'ampliaci del contingent d'estrangers s'aprova d'acord amb els plantejaments de la Lliga de Futbol Professional (LFP).

11 juliol - Sorteig de la primera eliminatria de la Copa d'Europa: El campi de l'ltima Lliga de la ex RDA, el Hansa Rostock, ser el primer rival del FC Barcelona. El partit d'anada es disputar en el Camp Nou el 18 de setembre i el de tornada en Rostock, el 2 d'octubre.

10 juliol - Les empreses Arthur Andersen i Gass Ca, entreguen al Barcelona l'informe d'auditoria corresponent a la temporada 1990-91 i el balan de comptes del club a 30 de juny de 1991, dels quals es desprn que l'entitat blaugrana va tancar el passat exercici amb un supervit de 305 milions de pessetes.

9 juliol - Johan Cruyff defineix la plantilla per a la propera temporada, composta per divuit profesionals i quatre jugadors del Barcelona Promeses, desprs de descartar a Lpez Rekarte i a Urbano.

8 juliol - El jugador Miquel Soler dna el seu consentiment per anar cedit al Atltico de Madrid la propera temporada. -- Joan Gaspart confirma l'inters del Barcelona per al holands Richard Witschge, supeditat a que l'assemblea del futbol espanyol aprovi la incorporaci del quart estranger.

7 juliol - Negociacions per al trasps de Miquel Soler al Atltico de Madrid: El jugador es reunir dem amb el vicepresident Joan Gaspart per tancar una cessi amb el club matalasser, amb qui el club blaugrana va arribar a un acord el passat 20 de juny.

6 juliol - Una jutgessa argentina podria haver dictat en pocs dies la pres preventiva per al ex jugador del FC Barcelona Diego Armando Maradona, a l'existir "proves raonables" de qu havia consumit cocana de forma "compartida". Maradona, no va haver d'ingressar finalment a la pres degut a que la mesura de la magistrada quedaria en suspens.

5 juliol - La junta del govern del Collegi Oficial de Metges de Barcelona sanciona el doctor Rafael Gonzlez Adrio i adverteix verbalment als doctors Josep Borrell i Carles Bestit per les discrepncies sorgides arrel de la intervenci quirrgica practicada al jugador holands Ronald Koeman l'1 d'octubre de 1990 a la mtua Asepeyo de Barcelona.

4 juliol - Juan Carlos es presentat com a nou jugador blaugrana per a les prximes tres temporades. Simultniament, el president de l'Atltico de Madrid, Jess Gil, i el vicepresident barcelonista Joan Gaspart negocien a Madrid els detalls relacionats amb la cessi de Miquel Soler. L'assemblea general extraordinria de la Lliga de Futbol Processional (LFP), aprova per unanimitat l'ampliaci a quatre de la quota de jugadors estrangers.

3 juliol - Miquel ngel Nadal es presentat com a nou jugador del FC Barcelona. El president del Barcelona Josep Llus Nuez es congratula de poder contar finalment amb l'ex-jugador del Mallorca, desprs d'intentar-lo la passada temporada. El president Josep Llus Nuez es queixa de la poca representativitat del futbol professional a la RFEF, arrel de la decisi que pendr avui la LFP sobre la proposta presentada inicialment pel Bara per a que els clubs puguin fitxar un quart estranger. En cas de qu finalment s'aprovs la proposta, el quart estranger del Barcelona podria ser l'holands Richard Witschge.

2 juliol - El primer refor blaugrana 91-92, Miquel ngel Nadal, arriba a Barcelona procedent de Mallorca. El jugador de 24 anys, inicia els controls mdics pertinents a les dependncies del INEF i de la mtua Asepeyo. Nadal afirma a la seva arribada que ve "per intentar jugar" i afegeix que est preparat per les exigncies del tcnic Johan Cruyff, ja que al Mallorca ja va jugar "prcticament en tots els llocs".

1 juliol - Es noticia que el president del F.C. Barcelona, Josep Llus Nuez, va voler crear una societat civil per adquirir els drets sobre el mexic Hugo Snchez i mantenir el comproms en secret durant el temps necessari per a que cessessin les crtiques al seu fitxatge. El propi jugador va desestimar la idea quan ja estaven redactats els esborranys de constituci de l'esmentada societat i del contracte que se li oferia. El FC Barcelona comunica que els jugadors Miquel ngel Nadal i Juan Carlos, seran presentats el 3 de juliol, a les 16 h, i el 4 de juliol, a les 13 h, respectivament. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86599" title="Temporada 1980-1981 del FC Barcelona" nonfiltered="4417" processed="4403" dbindex="34680">
Les dades ms destacates de la temporada 1980-1981 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

1981.
8 mar - Lliga: El Bara cau derrotat per un gol del atltic Marcos al Vicente Caldern (1-0) i amb el record de Quini, segrestat, en la ment de tots.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86600" title="Temporada 1978-1979 del FC Barcelona" nonfiltered="4418" processed="4404" dbindex="34681">
Les dades ms destacates de la temporada 1978-1979 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

Plantilla.


Entrenador:  Lucien Muller substitut per  Joaquim Rif ;

1979.
16 maig -  El Bara guanya la seva primera Recopa d'Europa de futbol a Basilea davant el Fortuna Dsseldorf alemany per 4-3 en un partit vibrant i emocionant que requereix de prrroga per decidir el campi. Tente Snchez, Asensi, Krankl i Rexach marquen pel conjunt blaugrana que desplaa ms de 25.000 seguidors.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86601" title="Temporada 1974-1975 del FC Barcelona" nonfiltered="4419" processed="4405" dbindex="34682">
Les dades ms destacates de la temporada 1974-1975 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

Plantilla.


Entrenador:  Marinus Michels;

1974.
Octubre.
6 octubre - Lliga. Jornada 4. Gran victria blaugrana sobre el Valncia CF (5-2) amb gols de Cruyff (2), De la Cruz, Clares i Asensi;

2 octubre - Copa d'Europa. Setzens de final. Tornada. Tretze anys desprs la Copa d'Europa torna al Camp Nou. El FCB, en una exhibici golejadora, elimina el SK Vest Linz austrac (5-0). Asensi, Clares (2), Juan Carlos i Rexach de penal fan els gols;

Setembre.
29 setembre - Lliga. Jornada 3. Victria del FCB al Molinn davant l'Sporting de Gijn (0-1) amb gol de Cruyff.

18 setembre - Copa d'Europa. Setzens de final. Anada. Empat sense gols (0-0) en el retorn del Bara a la Copa d'Europa davant el campi austriac SK Vest Linz. L'rbitre hongars Emsberger expulsa Marcial per agredir Stering desprs de rebre una dura entrada d'aquest jugador.

Agost.
20 agost - El FCB s'imposa a l'Ajax d'Amsterdam (3-0) en la primera jornada del IX Trofeu Joan Gamper. Marcial (2) i Asensi fan els gols. En l'altra semifinal el Glasgow Rangers s'imposa a l'Athletic de Bilbao;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86602" title="Temporada 1973-1974 del FC Barcelona" nonfiltered="4420" processed="4406" dbindex="34683">
Les dades ms destacates de la temporada 1973-1974 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

Ttols.
Lliga: (9);

Plantilla.


Entrenador:  Marinus Michels;

1974.
Mar.
24 mar - 27a. jornada de Lliga. Athletic de Bilbao i Bara empaten sense gols (0-0) a San Mams. Villar s expulsat per agredir sense pilota a Cruyff. Els blaugrana mantenen el liderat a nou punts de l'Atletico de Madrid i el Saragossa;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86604" title="Conrad Sal i Ramell" nonfiltered="4421" processed="4407" dbindex="34684">
Conrad Sal i Ramell (Granollers, 4 de desembre del 1906 - La Bisbal, 8 de juliol del 1981) va ser msic i, sobretot, compositor de sardanes, de gran anomenada. Tota la seva carrera va estar vinculada a la cobla La Principal de la Bisbal.

Nasqu en el si d'una famlia de msics, originria de Palau-sator: a mitjans segle XIX, Eusebi Sal era tible i director de la cobla  Vella. El succeren els seus fills Emili (fiscornaire i contrabaixista) i Mart Sal i Parals. Altres familiars msics eren en Josep (tible, trompetista i violinista, director de les cobles La Principal de la Bisbal 1912-1915 i Catalonia), Jaume  (cornet) i Telesfor Sal (contrabaix). En Mart Sal i Parals, instrumentista de cornet i de trompeta, va tocar a l'orquestra Nova Catalana, de Granollers, a la Moderna Monns, d'Esparreguera, a La Principal de Palafrugell, de Palafrugell, a La Selvatana, de Cass, i a La Principal de la Bisbal. L'any 1905 tingu un fill, Emili, que esdevindria un msic excellent; i l'any segent, en Conrad.

En Conrad Sal reb els primers ensenyaments de msica del seu pare, a l'Escola de Msica de la Bisbal. L'octubre de 1913 entr a l'Escolania de Montserrat i hi va ser primer tiple durant cinc anys; tingu com a mestres de msica els pares Anselm Ferrer (piano i harmonia) i Ildefons Civil (viol). Quan abandon el monestir, amb 16 anys, havia estudiat harmonia, contrapunt i composici, i dominava el piano, l'orgue, el viol i el cornet. Poc desprs, ampliaria la seva formaci a lAcadmia Casals de Barcelona, aprenent piano amb Enric Casals i viol amb en Blai Net. 

Pel carnaval del 1923 entr a la cobla La Principal de la Bisbal (on ja hi tocaven el seu pare i el seu germ) com a segon fiscorn en la formaci de cobla, i viol i piano en la formaci d'orquestra. A l'any 1935 n'esdevingu director, substituint en Gens Canet i Boadella. Romangu a la cobla fins a la jubilaci, a l'actuaci de Carnaval del 1977, a Sitges. Durant els anys que l'encapal, la seva exigncia i el seu rigor portaren la cobla-orquestra a un nivell altssim. Una de les seves actuacions fou reforar-la amb un tercer trompeta i un segon tromb, equilibrant la fora de la fusta del davant amb un darrera potent, i guanyant possibilitats harmniques en les interpretacions.

El mestre Sal inici la seva tasca compositiva amb la sardana Confidncia, el 1941, per no fou fins uns vint anys ms tard que tingu temps i possibilitats per dedicar-se a la composici. En total, escrigu setanta-tres sardanes, moltes de les quals conegueren xit de pblic i de crtica. Per altra banda, adapt per a la cobla-orquestra nombroses obres del repertori simfnic: Granados, Albniz, Beethoven, Grieg, Brahms, Txaikovski, Rimski-Krsakov, Schubert, Falla...

LEscola de Cobla Comarcal "Conrad Sal", a la Bisbal d'Empord, va ser fundada el 1981 per iniciativa de l'ajuntament. Un grup d'ex-alumnes d'aquesta va constituir, vuit anys ms tard, la cobla la Bisbal Jove. Sal ha rebut sardanes d'homenatge d'Enric Casals, Recordant Conrad Sal, i de Montiel Galdn i Arru, Homenatge acrstic a Conrad Sal (1998).

Sardanes.
 Aires garriguencs (1981), Sardana de l'any;
 L'Albert i el Cesc (1976);
 Als peus de la Verge (1961), record de quan feia d'escolanet;
 Amics de Matar (1977);
 L'aplec de tardor (1979). Obtingu el premi Sardana de l'Any; i en una votaci entre  les quinze primeres sardanes de l'any guany el ttol de Super-sardana de l'any  ;
 Aura del Tura (1976);
 Bellpuig, ciutat pubilla (1972);
 Cant de coratge (1971), obligada de tenora;
 Clatellades (1949), obligada de trompeta;
 Desorientadora (1949), revessa;
 Despertar a la vida (1945), dedicada a la seva filla Marisa;
 L'enfadosa (1945), revessa;
 Fallera (1947), dedicada a les Falles;
 La festa de Sant Martiri (1976);
 Galanteig (1966);
 Gallardia (1944), obligada de tible, dedicada a l'Enric Barnosell, cos-germ d'en Corad Sal;
 Granollers, ciutat pubilla (1976);
 Grotesca (1946), obligada per a tres trompetes;
 Ja sc aqu (1978, obligada de tenora, dedicada a Jaume Vil i Figueras;
 Maria Pietat (1947), dedicada a la seva esposa Maria Pietat Ruldu;
 Els ocells et canten (1959), en la mort del seu pare;
 Palafrugell i Tamariu (1980);
 Reclam (1943), obligada per a dos fiscorns;
 En Saleta i amics (1972), obligada de tible;
 Sardana d'aplec (1958), obligada de cobla;
 75 aniversari (1964), dedicada a la Principal de la Bisbal;
 Sol de Banyuls (1960);
 Solemnitat (1963);
 Vigorosa (1947), obligada de cobla;

Bibliografia.
 Eugeni Molero La Principal de la Bisbal: Cobla de la Generalitat de Catalunya Barcelona: Prtic, 1981;

Enllaos.
 Llista de les sardanes de Conrad Sal;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86605" title="Clcul lambda" nonfiltered="4422" processed="4408" dbindex="34685">
El clcul lambda s un sistema formal dissenyat per investigar la definici de funci, la noci d'aplicacions de funcions i la recursi. Fou introdut per Alonzo Church i Stephen Kleene a la dcada de 1930; Church va usar el clcul lambda al 1936 per resoldre el Entscheidungsproblem. Pot ser usat per definir de manera neta i precisa qu s una  funci computable .

Church va resoldre negativament el Entscheidungsproblem: va provar que no hi ha algorisme que pugui ser considerat com una "soluci" al Entscheidungsproblem.

El clcul lambda ha influt enormement en el disseny de llenguatges de programaci funcionals, especialment LISP.

Es pot considerar al clcul lambda com el ms petit llenguatge universal de programaci. Consisteix en una regla de transformaci simple (substituci de variables) i un esquema simple per definir funcions.

El clcul lambda s universal perqu qualsevol funci computable pot ser expressada i avaluada mitjanant ell. Per tant, s equivalent a les mquines de Turing. Tot i aix, el clcul lambda no fa mfasi en l's de regles de transformaci i no considera les mquines reals que puguin implementar-lo. Es tracta doncs d'una proposta ms propera al programari que al maquinari.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86609" title="Teoria de la computabilitat" nonfiltered="4423" processed="4409" dbindex="34687">
La teoria de la computabilitat s la part de la computaci que estudia els problemes de decisi que poden ser resolts amb un algorisme o equivalentment amb una mquina de Turing. La teoria de la computabilitat s'interessa per quatre preguntes:
 Quins problemes pot resoldre una mquina de Turing?
 Quins altres formalismes equivalen a les mquines de Turing?
 Quins problemes requereixen mquines ms poderoses?
 Quins problemes requereixen mquines menys poderoses?
La teoria de la complexitat computacional classifica les funcions computables segons l's que fan de diversos recursos en diversos tipus de mquina.

 Quins problemes pot resoldre una mquina de Turing?.
No tots els problemes poden ser resolts. Un problema indecidible s un que no pot ser resolt amb un algorisme incls si es disposa d'espai i temps illimitat. Actualment es coneixen molts problemes indecidibles, com per exemple:
 L'Entscheidungsproblem (problema de decisi en alemany) que es defineix com: donada una frase del clcul de predicats de primer ordre, decidir si s un teorema. Alonzo Church i Alan Turing demostraren independentment que aquest problema s indecidible.
 El Problema de la parada, que es defineix aix: donat un programa i la seva entrada, decidir si aquest programa acabar per aquesta entrada o si correr indefinidament. Alan Turing va demostrar que s un problema indecidible.
 Un nombre computable s un nombre real que pot ser aproximat per un algorisme amb un nivell d'exactitud arbitrari. Alan Turing va demostrar que quasi tots els nombres no sn computables. Per exemple, la Constant de Chaitin no s computable tot i que s que est ben definida.

 Quins altres formalismes equivalen a les mquines de Turing? .
Els llenguatges formals que sn acceptats per una mquina de Turing sn exactament aquells que poden ser generats per una gramtica formal. El Clcul lambda s una forma de definir funcions. Les funcions que poden ser computades amb el clcul Lambda sn exactament aquelles que poden ser computades amb una mquina de Turing. Aquests tres formalismes, les mquines de Turing, els llenguatges formals i el clcul Lambda sn formalismes molt dissmils i van ser desenvolupats per diferents persones. Tot i aix, tots tres sn equivalents i tenen el mateix poder d'expressi. Generalment es pren aquesta coincidncia com evidncia de qu la Tesis de Church-Turing s certa, que l'afirmaci de qu la noci intutiva d'algorisme o procediment efectiu de cmput correspon a la noci de cmput en una mquina de Turing.

Els computadors electrnics, basats en l'arquitectura Von Neumann aix com les mquines quntiques tindrien exactament el mateix poder d'expressi que el d'una mquina de Turing si disposs de recursos illimitats de temps i espai. Com a conseqncia, els llenguatges de programaci tenen com a molt el mateix poder d'expressi que el dels programes per una mquina de Turing i a la prctica no tots hi arriben. Els llenguatges amb poder d'expressi equivalent al d'una mquina de Turing s'anomenen Turing complets.

Entre els formalismes equivalents a una mquina de Turing hi ha:
 Mquines de Turing amb diverses cintes;
 Mquines de Turing amb cintes bidimensionals (o una infinitat de cintes linials);
 Mquines de Turing amb nombre limitat d'estats i smbols per a la cinta.
 Mquina de Turing amb noms dos estats.
 Autmats finits amb dues piles;
 Autmats finits amb dos contadors;
 Gramtiques formals;
 Sistemes de correspondncia de Post;
 Clcul lambda;
 Funcions recursives parcials;
 Quasi tots els Llenguatges de programaci moderns si disposessin de memria illimitada.
 Autmats cellulars;
 El joc de la vida de John Conway;
 Mquines de Turing no derterminstiques;
 Mquines de Turing probabilstiques;
 Computador quntic;

Els tres ltims exemples utilitzen una definici lleugerament diferent d'acceptaci d'un llenguatge. Aquestes accepten una paraula si qualsevol cmput accepta (en el cas de no determinisme), o la majoria dels cmputs accepten (per les versions probabilstica i quntica). Amb aquestes definicions, aquestes mquines tenen el mateix poder d'expressi que una mquina de Turing.

 Quins problemes requereixen mquines ms poderoses? .
Es considera que algunes mquines tenen un major poder que les mquines de Turing. Per exemple, una maquina oracle que utilitza una caixa negra que pot calcular la funci particular que no es calculable amb una mquina de Turing. La fora de cmput d'una mquina oracle ve descrita pel seu grau de Turing. La teoria de cmputs reals estudia mquines amb precisi absoluta en els nombres reals. Dins d'aquesta teoria, s possible demostrar afirmacions interessants, tals com el "el complement d'un conjunt de Mandelbrot s noms parcialment decidible".





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86611" title="Gegant vermella" nonfiltered="4424" processed="4410" dbindex="34688">

En astronomia, una gegant vermella s una estrella gegant que ha evolucionat sortint de la seqncia principal.

Es tracta d'estrelles d'una massa al menys igual a la del Sol que, desprs d'haver esgotat l'hidrogen del seu nucli, comena a consumir l'hidrogen de l'escora en torn al nucli ric en heli.

Dos fenmens sn responsables de l'augment substancial de la radiaci de l'estrella (que pot arribar a una radiaci 1000 vegades superior a la del Sol). Primerament, la combusti en capes de l'hidrogen. I en segon lloc, la contracci del cor d'heli, alliberant una important quantitat d'energia gravitacional. Aquestes dues fonts d'energia radioactiva cap a l'exterior produeixen una pressi interna que fa augmentar la radiaci de l'estrella. L'estrella s llavors molt ms lluminosa a causa de l'augment de la seva superfcie i, paradoxalment, la temperatura de superfcie disminueix. Com a resultat, l'estrella esdev ms grossa, ms  freda  i per tant de color ms vermell; d'ac el nom de gegant vermella.

Si una estrella es d'una massa inferior a 2,5 masses solars, l'aportaci d'heli al nucli procedent de la fusi de l'hidrogen de l'escora pot provocar el que s'anomena un flaix d'heli: una combusti rpida de l'heli en el nucli quan les condicions de pressi i temperatura son suficients. L'esclat de l'estrella augmenta rpidament. L'estrella comena llavors un breu perode de combusti d'heli. Desprs, comena una nova pujada dins la branca de les gegantes. Les estrelles ms massives que les 2,5 masses solars entren dins la fase de fusi de l'heli d'una manera mes calma.

La fase durant la qual una estrella pobre en metalls consumeix heli es denomina branca horitzontal, car dins el diagrama de Hertzsprung-Russell aquestes estrelles es troben sobre una lnia quasi horitzontal. Les estrelles riques en metalls no se situen pas sobre la branca horitzontal, ms aviat en un mateix indret del diagrama de Hertzsprung-Russell.

Durant la seva evoluci, una estrella es pot trobar moltes vegades dins la  fase gegant  si s abastament massiva per poder provocar la fusi de els elements ms pesants que l'heli. En aquest cas, en el diagrama de Hetzsprung-Russell, l'estrella es troba sobre la branca asimpttica de les gegants, on les inicialment ms massives poden arribar a l'estat Wolf Rayet.



Vegeu. 

Gegant blava ;
Estrella nana vermella ;
Supergegant ;
Supergegant vermella ;
Nana blanca ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86612" title="Degeberga" nonfiltered="4425" processed="4411" dbindex="34689">
Degeberga s un poble de Sucia a la municipalitat de Kristianstad que compta amb 1.325 habitants (any 2004).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86613" title="Sol Invictus" nonfiltered="4426" processed="4412" dbindex="34690">


Sol Invictus ("el sol invicte") o, ms acuradament, Deus Sol Invictus ("el du sol invicte") s un ttol religis rom que es va aplicar a tres divinitats de diferent carcter durant els ltims segles de l'Imperi Rom: El Gabal, Mitras i Sol.

Amb diferncia de l'anterior culte agrari del Sol Indiges ("sol nadiu", "sol a la terra", "sol invocat" - l'etimologia i significat del mot indiges no s ben clara), el ttol Deus Sol Invictus s format per analogia amb el ttol imperial pius felix invictius (piets, afortunat, invicte).

El festival del naixement del Sol Invicte (Dies Natalis Solis Invicti) tenia lloc en el moment que la durada de la llum dirna comena a incrementar desprs del solstici d'hivern, el "renaixement" del sol.

Elagbal.
El ttol va aparixer per primer cop sota el regnat de l'emperador Elagbal, que va intentar imposar el culte oriental semita d'El Gabal, el du del sol de la seva ciutat nativa, Emesa, a Sria. Essent l'emperador mort el 222, per, la nova religi va desaparixer dels ritus oficials, tot i que els segents emperadors varen decidir mantenir el costum d'aparixer retratats a les monedes amb la corona solar durant gaireb tot el segle posterior.

En una segona instncia, el ttol invictus va resorgir per ser aplicat a Mitras en les inscripcions privades que feien els seus devots. Tamb apareix vinculat amb Mart.

Aureli.

L'emperador Lluci Domici Aureli va introduir un nou culte solar anomenat Sol Invictus el 270, fent del du sol la principal divinitat de l'imperi, i portant ell mateix la corona radiada que s'hi associa. Mentre que oficialment no es relacionava amb la figura de Mitras, el Sol d'Aureli presentava moltes caracterstiques extretes del mitraisme, com ara la representaci inconogrfica de la divinitat com un jove sense barba. Aureli va inaugurar el temple de Sol Invictus el 25 de desembre del 274, en un festival anomenat dies natalis Solis Invicti "natalici del sol invicte".

Constant.

Abans de la seva conversi al cristianisme i baptisme al llit de mort, les monedes que havien estat encunyades durant el seu regnat tenien el Sol Invictus retratat, amb la llegenda SOLI INVICTO COMITI. Constant va instaurar (el 7 de mar del 321) el dies Solis (dia del sol), com a dia oficial de reps.

La religi del Sol Invictus va continuar sent un element bsic de la potestat dels emperadors fins que Teodosi I va decretar el 27 de febrer de 390 que el cristianisme era l'nica religi acceptable.

Sol Invictus i cristianisme.


El cristianisme va adoptar alguns dels atributs del culte del Sol Invictus, com es pot veure en la iconografia cristiana primerenca, en les quals Crist apareix amb atributs solars com la corona radiada o, en algunes ocasions, un carro solar.

L'Esglsia de Roma havia adoptat el culte al sol com es pot apreciar en la imatge de Crist com a Apollo-Helios en el mausoleu descobert sota la Baslica de St. Pere, datat del 250, i en el fet que des del comenament del segle III, "Sol justicier" era usat com a ttol per referir-se a Crist.

s molt possible que la data de Nadal tingui tamb relaci amb el culte solar. Segons el bisbe siriac Jacob Bar-Salibi del segle XII:

"Era costum pag el de celebrar el mateix 25 de desembre l'aniversari del sol, durant el qual encenien espelmes en senyal de festivitat. Els cristians tamb prenien part d'aquestes solemnitats i celebracions. Sembla que quan els doctors de l'Esglsia veieren que aquest festival era de l'agrat dels cristians, decidiren que la veritable celebraci del naixement s'hauria de solemnitzar aquell dia" . El catolicisme va utilitzar el mot dies natalis per a indicar la dia de mort d'un mrtir.

Es va designar el diumenge el "dia del Senyor" i dia de descans (com ja ho havia fet Constant), i no el dissabte, el sbat jueu.

Vegeu tamb.
 Saturnlia;
Referncies.


Enllaos externs.
  Encyclopedia Britannica Online: Sol;
  Probe i Sol, inclou imatges de monedes;
  Aureli a roman-emperors.org;
  El declini i caiguda de Gibbon: triomf d'Aureli;
  Gibbon - Temple del Sol Invictus;
  Clement A. Miles - sobre l'origen pag del nadal;
  Catholic Encyclopedia - Christmas;
  Fonts antigues;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86616" title="Gozo" nonfiltered="4427" processed="4413" dbindex="34691">


Gozo (en malts G awdex, antigament Gozzo, i antigament en catal, el Goi) s una illa de la mar Mediterrnia entre Siclia i la costa d'frica, separada per un estret de l'illa de Malta, amb la qual forma una Repblica independent. 

Entre ambdues illes hi ha la de Comino. La capital de l'illa s Victria o Rabat, al centre de l'illa. Gozo i Comino formen un dels 13 districtes electorals de la repblica, que elegeix cinc representants al Parlament, un dels quals s sempre ministre del gabinet per als afers de Gozo. Cadascuna de les 14 viles de l'illa t el seu propi consell local i el seu alcalde. El clima s mediterrani, s a dir suau a l'hivern i l'estiu; la mitjana de temperatura a l'hivern s de 16 graus i a l'estiu de 25 graus, amb puntes de fred i calor al gener i l'agost. T mitja dotzena de bones platges. 

L'illa t una poblaci de quasi trenta mil persones. S'hi parla el malts, per amb una variant dialectal prpia que t variacions entre els diversos municipis. L'angls hi s parlat tamb per gaireb tothom. La religi de l'illa es la catlica i t un bisbe que resideix a Victria.

 Municipis .
Els municipis de l'illa, a part de la capital, Victria o Rabat, sn:

Fontana;
Ghajnsielem;
Gharb;
Ghasri;
Kercen;
Munxar;
Nadur;
Qala;
San Lawrenz;
Sannat;
Xaghra;
Xewkija;
Zebbug;

 Llocs d'inters .
A l'illa hi ha 19 recintes arqueolgics. ;
A Xaghra hi ha tres coves notables: les de Calipso, Xerri i Ninu.

Museus.
Entre els museus de l'illa cal esmentar en primer lloc el Museu Arqueolgic, que s en un edifici del segle XVII dels cavallers de l'orde de Sant Joan que fou desprs residncia de la famlia Bondi i fou restaurat per Harry Luke, lloctinent del governador de Malta el 1937, i fou inaugurat el 1960. T materials del neoltic, de l'edat del bronze, fenicis, romans, medievals i dels cavallers de l'Orde. 

Altres museus sn: 
El Museu del Folklore, en un edifici del segle XV d'influncia catalana, que s propietat del govern des del 1981, que s quan es va inaugurar el museu. Mostra un gran nombre d'elements domstics i tradicionals de l'illa. ;
El Museu de Cincies Naturals, a la Ciutadella de Victria, en un edifici de 1485, inaugurat el 15 de novembre de 1991, que compta amb nombroses colleccions, entre les quals una de fssils, i altres de minerals, vida marina, botnica, ornitologia, insectes i algunes ms.
El Gozo Heritage s un museu privat situat en un bonic edifici en qu, juntament amb restes histriques de tota mena, hi ha uns jardins d'esbarjo esplndids.
El mol de vent de Ta Kola s un edifici molt ben conservat que pot ser visitat. Va estar en funcionament fins a la mort de Giuseppe Kola (d'una famlia d'origen grec) el 1987.
Tamb hi ha el Museu dels Joguets, el Museu Martim i el Museu del Folklore de G arb (que s un museu privat).

Edificis religiosos.
Les principals esglsies de l'illa sn: 
La Catedral de Victria;
Els convents de Sant Francesc i Sant Agust, a Victria;
El Sagrat Cor de Jess, a Fontana;
Sant Gregori el Gran, a Kercem;
Sant Pau Shipwrek, a Munxar;
Sant Joan Baptista, a Xewkija;
La Visitaci de Nostra Senyora, a Gharb;
Santa Margarida, a Sannat;
Sant Pere i Sant Pau, a Nadur;
El santuari de Ta Pinu, a Gharb;
Santa Maria, a Zebbug;
Sant Pau, a Marsalforn;
Corpus Christi, a Ghasri;
Sant Lloren, a San Lawrenz;
Sant Josep, a Qala;
Sant Antoni de Pdua, a Ghajnsielem;
La parrquia vella de Ghajnsielem;
La Mare de Du de Loreto, a Ghajnsielem;

A ms, hi ha diverses capelles:
L'Anunciaci de Nostra Senyora, a la vall de Lunzjata;
La Mare de Du de Lorda, a Mgarr;
Santa Anna, a Dwejra;
Sant Antoni Abat, a Xaghra;
La Mare de Du del Carmel, a Xlendi;
La Immaculada Concepci, a Qala;
La Mare de Du del Patronatge, a Ghasri;
Sant Demetri, a Gharb;
Santa Marta, a Victria;
Sant Josep, a Victria;
La Mare de Du de la Merc, a Xewkija;

Edificis o monuments destacats.
La ciutadella de Victria;
El fort Chambrai, a Ghajnsielem;
Les bateries de Qolla I-Bajda, a Marsalforn, i Sant Antoni, a Qala.
La torre M arr ix-Xini a Xewkija, la torre Xlendi a Xlendi, la torre Dwejra a Dwejra, la torre de Sant Bali a Nadur i la torre de Santa Maria a l'illa de Comino. Aquestes torres sn conegudes en conjunt com les Torri dei Giganti (torres dels gegants) i sn circulars, fetes amb grans blocs de pedra irregulars d'un estil proper al ciclopi, els ms semblants dels quals sn els nurags de Sardenya.
Un dels edificis ms emblemtics s l'antiga pres dels Cavallers, a la Ciutadella, i prop de la Catedral, que fou usada com a pres del segle XVI al comenament del XX.
Es conserva un aqeducte prop de Victria.
El far de Ghasri, conegut com Ta Gurdan.

Transports i comunicacions.
L'accs a l'illa s per transbordador des de Malta (entre els ports de Mgarr a Gozo i  Cirkewwa a Malta). No t aeroport, per s un heliport per als que arriben a l'aeroport internacional de Malta.

 Histria . 
S'hi han trobat restes neoltiques de vers el 5000 aC, ms antigues que les de Malta, cosa que fa suposar que els primers pobladors van venir de Siclia. Els habitants neoltics van construir els temples de  gantija, a Xag ra, i n'hi ha d'altres datats entre el 4100 i el 2500 aC.

Vers el 1000 aC fou colonitzada pels fenicis. El seu nom antic fou Gaulos. Scylax ja esmenta una ciutat anomenada Gaulos a l'illa. Al llarg de la histria va seguir les mateixes vicissituds que la vena Malta (l'antiga Melita). Dels fenicis va passar als cartaginesos fins a la conquesta romana. En algun moment s'hi van establir els grecs, cosa que es dedueix d'algunes monedes trobades (amb la inscripci Gauaiton), per no se'n coneixen les circumstncies de l'establiment ni del seu desenvolupament. La conquesta romana va ser segurament al mateix temps que la de Malta, per no est referenciada.

Belisari, el general bizant, va ancorar a l'illa en el seu cam cap a l'frica. Al segle IX fou ocupada pels rabs procedents de Siclia, que van influir en el llenguatge de l'illa, i els habitants autctons es van fer musulmans junt amb els colons rabs. El 1090 fou ocupada pels normands i hi fou restablert el cristianisme. Va passar als Hohenstaufen (1194), als angevins (1268) i als catalans (1283); va formar part del comtat de Malta; el rei emperador Carles V la va cedir (1530) als cavallers de Sant Joan, en mans dels quals va estar fins a la conquesta francesa i la posterior conquesta britnica, seguint sempre la mateixa sort que l'illa vena de Malta.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86617" title="Victria (Malta)" nonfiltered="4428" processed="4414" dbindex="34692">
Victria (en angls Victoria) s la capital de l'illa de Gozo, a la Repblica de Malta, coneguda localment com a Rabat, que era el seu nom fins que li fou canviat el 1887 en honor de la reina Victria. Fou llavors quan fou elevada a categoria de ciutat i es va dir oficialment Citt Victoria, o Ciutat Victria.

Est formada per l'antiga ciutadella i el seu suburbi de Rabat (Rabat vol dir, en antic malts, "suburbi"), que est documentat des del 1455.

El seu lema s A magna maxima. L'escut s d'atzur amb tres turons i les lletres VR (Victoria Regina) al damunt. 

Des la ciutadella es domina una esplndida vista. A la ciutadella hi ha tamb la catedral i la cort de justcia, el museu de la catedral, el museu de l'illa, el d'arqueologia, el museu del folklore, l'armeria, l'antiga pres i el museu de cincies naturals.

El centre de la ciutat s la plaa de la Independncia (It-Tokk), amb l'edifici de l'antiga Banca Giuratale (de vers 1735), que fou l'antiga seu del govern municipal i ara ho s del consell local. Al seu costat hi ha un mercat. La baslica de Sant Jordi s al centre de la ciutat. El carrer principal s el Triq ir-Repubblika (carrer de la Repblica), dedicat al comer i als serveis essencials (policia, farmcia, bisbat, clubs, teatres), i a la part baixa hi ha uns jardins pblics construts pels britnics el 1910.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86621" title="Alexandre Sever" nonfiltered="4429" processed="4415" dbindex="34693">



Marc Aureli Sever Alexandre (Marcus Aurelius Severus Alexandrus) (Arca Caesarea, Judea, 1 d'octubre del 208   Moguntiacum, Germnia Superior, 18 de mar del 235, dit popularment Alexandre Sever, fou el darrer emperador rom (222-235) de la Dinastia Severa. El seu nom original fou probablement Alexandre Bassi (Alexander Bassianus)

Biografia.
El seu pare, Gessi Marci, va ocupar el lloc de procurador imperial ms d'un cop, la seva mare, Jlia Mamea, era la filla de Jlia Mesa i la tieta d'Elagbal (tamb anomenat Heliogbal). El seu nom original era Bassi, per se'l va canviar el 221 quan la seva via Mesa va persuadir l'emperador Elegbal d'adoptar-lo com a successor i fer-lo Csar. L'11 de mar de l'any segent, Elagbal fou assassinat i Alexandre va ser proclamat emperador pels pretorians, i acceptat pel senat.

Aleshores no era ms que un noi, amists i de bona voluntat, per completament dominat per la seva mare, una dona de moltes virtuts, que el va envoltar de consellers sensats, tenia cura del desenvolupament del seu carcter i endreava la direcci de la seva administraci, per al mateix temps era ms gelosa del compte, i va alienar l'exrcit dels afers pblics, mentre que ni ella ni el seu fill eren prou forts per mantenir les regnes de la disciplina militar. Els avalots es van convertir en quelcom freqent en totes les parts de l'imperi: durant un d'ells el jurista i prefecte pretori Ulpi va perdre la vida, i un altre va retirar a Cassi Di el seu poder.

Generalment, per, el regnat d'Alexandre fou prsper fins que va ser requerit a orient per enfrontar-se a la nova potncia militar dels sassnides. Tot i que els sassnides van perdre la guerra, la conducta de l'exrcit rom evidenciava una gran manca de disciplina. L'emperador va tornar a Roma per celebrar el triomf (233), per l'any segent, quan es va enfrontar amb els invasors germnics de la Gllia, que havien travessat la frontera del Rin per diversos llocs, Alexandre va acabar intentant subornar les tribus germniques per tal de guanyar temps. Fos o no una decisi sensata, va fer que els legionaris despreciessin la conducta poc prpia d'un guerrer que havia mostrat l'emperador. Herodi escrigu que "segons ells Alexandre no mostrava cap intenci honorable de seguir el curs de la guerra, i preferia una vida de tranquilitat, en lloc d'haver prosseguit i castigat els germnics per la seva insolncia inicial". Aquestes circumstnciques varen portar l'exrcit a voler un nou lder, que veieren en Gaius Iulius Verus Maximinus, un soldat traci que havia aconseguit pujar en l'escala de poder dins l'exrcit comenant des de baix de tot. Un cop aclamat Maxim emperador, Alexandre fou assassinat el 18 o 19 de mar de 235, juntament amb sa mare, durant l'amotinament de la Legi XXII Primignia.

Acolius va escriure sobre la seva vida.

Llegat.
Alexandre va ser l'ltim dels emperadors siriacs. Sota la influncia de la seva mare, va fer molt per millorar la moral i la condici del poble. Els seus consellers eren homes selectes com el fams jurista Ulpi, l'historiador Cassi Di i 16 senadors; va instaurar un concili de 14 assistents per al prefecte urb a l'hora d'administrar els catorze districtes de Roma. El luxe i l'extravagncia que abans havien estat prevalents en la cort imperial gaireb van desaparixer, el valor de la moneda va pujar, els imposts varen baixar, la literatura, l'art i la cincia eren matries que es potenciaven, i es van crear oficines bancries per poder prestar diners amb un inters moderat.

Pel que fa a la qesti religiosa, Alexandre possea una mentalitat oberta. En la seva capella privada hi havia busts d'Orfeu, d'Abraham, del filsof rom Apolloni de Tiana i de Jess. S'ha dit que volia erigir un temple dedicat al fundador del cristianisme, per que els sacerdots pagans el van dissuadir de fer-ho. No hi ha dute que si les excellents qualitats d'Alexandre haguessin estat acompanyades de l'energia i la fora de voluntat necessria per al govern d'un imperi militar, hagus trobat ms acollida en el si de la legi i hagus estat un dels millors emperadors de Roma.

El regnat d'Alexandre Sever represent el darrer intent de govern civil de l'Imperi Rom. A partir de la seva mort s'impos la dominaci militar. La seva mort tamb marc l'inici d'un llarg periode d'anarquia: En els segents 50 anys regnaren 26 emperadors i molts d'altres aspiraren al tron. De tots ells, solament un no va morir de manera violenta.




Enllaos externs.
 Vida d'Alexandre Sever;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86628" title="De?teapt?-te, Romne!" nonfiltered="4430" processed="4416" dbindex="34694">
De teapt -te, Romne! (Desperta't, Romans!) s el ttol de l himne nacional romans.Els seus versos estan composats per Andrei Mure anu (1816-1863) i la seva msica per Anton Pann (1796-1854). Va Ser escrit i publicat durant la revoluci de 1848, quan se li va donar el nom de "Un rasunet" (Un eco). Va Ser acceptat immediatament, i va ser cantat per primera vegada el 29 de juny del mateix any en la localitat de Rmnicu Vlcea, on va ser transformat en himne amb el ttol "De teapt -et, Romne" (Desperta, Romans).

Aquest himne es va fer immediatament amb els cors de tots els romanesos pel seu missatge esperanador de llibertat i patriotisme. A partir d'aquell moment va estar present en tots els conflictes on participaven els romanesos, aix com tamb en boca de tots aquests quan Romania va declarar la guerra  a l'Alemanya Nazi dirigida per Adolf Hitler. Al finalitzar la Segona Guerra Mundial Romania va quedar dins de la zona d'influncia sovitica, fent-se amb el control progressiu del govern els comunistes romanesos, fins que el 30 de desembre de 1947 van obligar a abdicar el rei Miquel I . Aleshores l'himne nacional va ser substitut per l'himne Trei Culori (Tres colors) que havia esta composat musicalment per Ciprian Porumbescu a finals del segle XIX, per que se li va canviar la lletra per fer una composici d'acord amb el rgim comunista. L'himne De teapt -te, Romne! va esdevenir un smbol nacional al llarg dels esdeveniments revolucionaris de desembre de 1989 que van acabar amb el rgim comunista de Nicolae Ceau escu. Va ser tant present aquest himne al carrer, que les noves autoritats postrevolucionries el van rehabilitar de nou com a himne nacional de Romania.

Versos en romans.

De teapt -te, romne, din somnul cel de moarte,
n care te-adncir  barbarii de tirani!
Acum ori niciodat  croie te- i alt  soarte,
La care s  se-nchine  i cruzii t i du mani!

Acum ori niciodat  s  d m dovezi n lume
C -n aste mni mai curge un snge de roman,
 i c -n a noastre piepturi p str m cu fal -un nume
Triumf tor n lupte, un nume de Traian!

Privi i, m re e umbre, Mihai,  tefan, Corvine,
Romna na iune, ai vo tri str nepo i,
Cu bra ele armate, cu focul vostru-n vine,
"Via  -n libertate ori moarte!" strig  to i.

Preo i, cu crucea-n frunte! c ci oastea e cre tin ,
Deviza-i libertate  i scopul ei preasfnt,
Murim mai bine-n lupt , cu glorie deplin ,
Dect s  fim sclavi iar  i n vechiul nost' p mnt!

Traducci al catal. 

Desperta, romans, del somni de la mort,
en el qual et van sumir els brbars tirans!
Ara o mai, forja't un altra dest
davant el qual s'inclinin els teus cruels enemics.

Ara o mai donem proves al mn
que per aquestes venes encara corre sang de romana,
i que en el nostre cor conservem amb orgull
un nom que triomfa en la lluita, el nom de Traj!

Mireu, glorioses ombres de Mihai, Stefan i Corvino
a la naci romanesa, doncs s la vostra descendent.
Amb els braos armats, amb el vostre foc en les venes
"Vida en llibertat o mort!" criden tots.

Marxin els sacerdots amb la creu davant, doncs l'exrcit s cristi.
El lema s llibertat i el seu propsit s sagrat.
Abans morim en la lluita, plens de glria,
que sser de nou esclaus en la nostra vella terra!

Msica.

http://es.Wikipedia.org/upload/f/f1/Audiobutton.png  (Fitxer OGG)

Enllaos externs.

 Lletra de l'Himne de Romania (Angls - Domini pblic);
 Himne en Fitxer MIDI;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86633" title="Gaza" nonfiltered="4431" processed="4417" dbindex="34695">

Gaza (rab         azzah, hebreu     Azzah) s una ciutat de Palestina que dona nom a una de les dues parts en qu estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordnia) i capital d'aquesta zona.

La seva caracterstica actual s la pressi demogrfica que fa que no pugui sostenir al gran nombre d'habitants que hi viuen, i pels quals no hi ha cap alternativa. Les seves infraestructures estan a ms a ms destrudes perqu una i un altre vegada, per motius de seguretat nacional, Israel destrueix totes les installacions civils construdes per l'Autoritat Nacional Palestina i sobretot pels donants internacionals, i en concret Europa. Entre les infraestructures destrudes cal esmentar l'aeroport internacional (pagat per Europa, i que de fet s fora del terme de la ciutat, al sud-est de la franja) i la central elctrica (destruda el juny del 2006, i que provea de llum al 70% de la zona). La seva poblaci actual s d'unes quatre-centes mil persones i la superfcie de la ciutat s de 45 km2. T un clima suau mediterrani amb una mitjana de 20,3 C amb puntes a l'estiu de 32 C i a l'hivern de 6 C; plou a l'entorn de 400 mm l'any com a mxim i t vents del sud-oest que arriben fins el 60 km/h.

 Barris .

Es divideix en 11 barris o suburbis:

Tur de Al-Montar ;
Al-Daraj ;
Zaytoon ;
Shuja'eya ;
Al-Tuffah ;
Al-Sabra ;
Al-Remal ;
Al-Sheikh Ejleen ;
Port Vell de Gaza  ;
Sheikh Radwan ;
Al-Nassr ;

Geografia.
Altitud: 35 metres. ;
Latitud: 31 30' N ;
Longitud: 034 28' E ;

Transport.

Gaza compta amb un aeroport internacional situat a 40 km al sud de Gaza i que actualment es troba fora de servei degut als atacs israelians.

 Histria .


El significat de la paraula Gaza s incert; s possible que derivi de la paraula hebrea Azz h "fort"; el nom ja s'esmenta a registres egipcis on apareix transcrit com q- -t o g- --t. Les tauletes de Tell al-Amarna l'esmenten con Qazati i els registres babilonis l'anomenen Hazatu. Els grecs li van dir     . 

L'arqueologia demostra que els cananeus es van establir a la regi vers el 3000 aC. La primera menci de la ciutat s del regnat del fara Tuthmosis III (segle XV aC) quant fou ocupada pels egipcis. Vers el 1200 aC  fou ocupada pels filisteus i fou una de les principals ciutats d'aquest poble, segurament la principal i capital de la Pentpolis o cinc ciutats-estats aliades (les altres foren Ascal, Ecron o Akkaron, Asdod o Azotus, i Gath), i llavors era a uns 2 o 3 km de la costa i tenia una forta muralla; Sams, per escapar-se dels filisteus  va trencar les portes de la ciutat i es va refugiar a les muntanyes venes; desprs presoner i cec, va fer caure el temple de Dagon (una de les detats de la zona d'origen assiri per no especifica de Gaza) sobre si mateix i sobre els seus capturadors. En temps del rei Salom es creu que pagava tribut al rei d'Israel ; vers el 734 aC, Teglatfalasar III esmenta entre els seus vassalls o tributaris a Hanunu, rei de Gaza, que s'havia unit a Rasin i Phacee (Ahaz), reis de Sria i Jud, en contra d'Assria. Al acostar-se l'exrcit assiri, Hanunu va fugir a Egipte i la ciutat fou ocupada i saquejada pels assiris per quant en van sortir, Hanunu va tornar i va recuperar el poder i el 720 aC va lluitar amb el fara Shabaka d'Egipte contra els assiris a la batalla de Rfia, on els assiris van obtenir la victria i Hanunu fou fet presoner. Tamb Israel esdevingu tributaria d'Assria vers el 730 aC.

No massa ms tard, sota el rei de Juda Ezequies (715 aC-687 aC) Josefus diu que els jueus van conquerir Gaza, i els seus habitants foren forats a unir-se a la rebelli del rei jueu contra Assria; per els assiris van retornar i van obligar a Gaza a sotmetre's. Asarhadon i Assurbanipal esmenten entre els seus tributaris a Tsilbel (Sillibel o Tzili-Ba'al) rei de Gaza. 

Quan l'imperi assiri fou destrut Gaza fou capturada pel fara Neko II al que va pagar tribut (vers 609 aC a 604 aC) per fou derrotat pels babilonis de Nabucodonosor a Karkemish i els babilonis van imposar tribut a la ciutat (604 aC), tribut especialment oners en temps del rei Nabnides en qu es va construir el gran temple de Sin a Harran; l'imperi babiloni es va enfonsar el 539 aC i la ciutat va romandre independent fins el 525 aC, quan Cambises II de Prsia, en la seva expedici a Egipte, la va assetjar i la va obligar a sotmetre's. Sota els perses va gaudir de gran prosperitat.

El 332 aC fou atacada pels macedonis i defensada per un cos d'rabs mercenaris dirigits per l'eunuc Batis (Josefus l'anomena Babemeses) que va rebutjar als atacants i els macedonis van confessar que no podien fer res contra unes muralles tan grans i fortes; Alexandre el gran  va ordenar construir muntanyes d'arena a la part sud, la ms vulnerable, on s'hi van installar maquines d'assalt que foren incendiades pels defensors, i altra cop els macedonis es van haver de retirar; Alexandre va assumir el setge en persona i va resultar ferit en un combat menor; mentre es recuperava foren enviades al campament macedoni les mquines de setge usades a Tir i es va construir un turonet de 250 m i una amplada d'uns 400 m; amb tot aix es va poder expulsar als defensors de la muralla cap a la segona lnia i es va poder fer un forat (al tercer assalt) i entrar a la ciutat; els defensors encara van resistir heroicament fins que van morir tots i les dones i nens foren convertits en esclaus; el setge va durar uns tres mesos; la ciutat fou repoblada amb ciutadans de ciutats venes que s'havien sotms i una guarnici macednia va quedar a la ciutat. Estrab diu que la ciutat fou destruda per aix no es pot agafar en sentit literal i definitiu doncs pocs anys desprs la ciutat s esmentada i continuava existint. Segons Diodor de Siclia la ciutat fou repoblada amb grecs (el que confirmen Curtius i Arri).

A la mort d'Alexandre va fer part del regne egipci dels Ptolomeus o Lgides (320 aC). Una batalla es va lliurar a les seves rodalies entre Ptolomeu I Ster i Demetri Poliorcetes (que s'havia fet amo de la ciutat el 315) en la que aquest darrer fou derrotat i va perdre cinc mil homes i vuit mil van quedar presoners  i la ciutat va quedar en mans dels egipcis (312).  El 306 aC Antgon i el seu fill la van recuperar per Ptolemeu la va ocupar altre cop el 302 aC. A les guerres en Ptolomeu IV Filopator i Antoc III el gran fou ocupada pel selucida (219 aC), que la va utilitzar com a base per la invasi d'Egipte  per que la va evacuar desprs de la seva derrota a Rfia (217 aC). No massa ms tard el 198 aC, Antoc III va derrotar els egipcis per la ciutat va romandre lleial als Ptolomeus i fou destruda pel rei selucida. La seva victria sobre els egipcis el 216 aC va assegurar el domini d'Antoc.

Vers el 143 aC fou atacada per l'asmoneu Jnatan (germ de Judes el macabeu) amb un llarg setge (vers 145 aC a 143 aC); els suburbis foren cremats i la ciutat va haver d'entregar hostatges; durant el perode que va seguir la rodalia fou poblada de jueus (suposadament els habitants "idolatres" foren expulsats) i la ciutat, que era una ciutat emmurallada molt forta es va conservar autnoma. Alexandre Janeu la va assetjar durant tot l'any 98 aC; el setge fou intil i va durar 12 mesos, per finalment li fou entregada per una traci. Molts habitants foren executats i la ciutat destruda, per fou reconstruda al menys parcialment segurament ja abans de la conquesta romana. 

El 63 aC va passar a Roma i el 28 d'octubre del 61 aC la va visitar Gneu Pompeu i vers l'any 55 aC el governador Aulus Gabinius va expulsar als jueus de la ciutat i probablement la va repoblar amb ms grecs, suposadament colons cretencs. 

El 37 aC fou donada per Marc Antoni a Clepatra junt amb tota la costa mediterrnia fins a Fencia; el 30 aC fou separada d'Egipte i inclosa per August en el regne del seu amic Herodes el gran, antic governador de Galilea que havia roms lleial durant la invasi dels parts i havia estat partidari seu; aquest la va reedificar i embellir; a la seva mort el 4 aC no fou inclosa en els dominis del seu fill Arquelau Asmoneu, i Estrab ho atribueix a que era una ciutat grega, per lo que va passar a la provncia de Sria. Una srie de monedes, alguna d'abans del imperi per la majoria d'poca imperial, mostren el signe de la ciutat, un cap de dona i els deus grecs  Zeus, Artemisa, Apollo i Hrcules, el que demostra que era una ciutat grega com tamb assegura Josefus (d'altra banda a les monedes de les ciutats no gregues de la costa apareix la detat local principal, Astarte); a les monedes la ciutat s qualificada d'autnoma i alguna esmenta un senat de 500 membres, i era considerada ciutat sagrada i amb privilegi d'asil; alguna inscripci tamb te referncies a Creta. Un temple important existia en aquella poca, el de Mama (equivalent al crtic Jove), que desprs fou una esglsia cristiana.

El 66 fou atacada i saquejada pels jueus revoltats, per els romans la van recuperar rpidament. El 119 Adri va vendre els captius jueus a un mercat organitzat a Gaza, mercat que va subsistir per alguns segles i fou conegut com la Fira d'Adri.

Va romandre en mans del Imperi rom per com a ciutat grega el paganisme va predominar i els cristianisme no es va poder introduir. Sant Silv es considerat el primer bisbe, i va patir martiri el 310 a les mines de Phaeno; el va succeir Asclepas que va assistir al concili de Nicea el 325, essent contrari als arians. Constant el Gran va imposar el cristianisme per al no obtenir suport a Gaza en va separar el port de la ciutat, que fou pujat al rang de ciutat i separat de Gaza amb dret a bisbes propis; quant Juli l'Apstata va retornar el port a Gaza, el dret a bisbe propi es va mantenir, i entre els bisbes principals cal esmentar a Pere l'iber (un asceta monofisita) i Sant Cosme. El cristianisme no arrelava i sota l'emperador Juli els germans  Eusebius, Nestabos i Zeno foren morts per la multitud pagana, i Sant Hilari, nascut a la rodalia (a l llogaret de Thabatha) es va haver d'escapar a Siclia . Fins el 393 Sant Ireni no va poder construir una esglsia a la ciutat; desprs foren bisbes Aeneas, i seguidament Sant Porfiri (395-420) que va fer tancar els temples pagans amb una ordre imperial (400) i va imposar a la ciutat la voluntat dels 200 cristians. A Gaza noms va romandre el temple de Marneion (Zeus Marnas, que havia substitut al de Dagon) per el poble seguia essent pag; un altre ordre imperial (402) va permetre a Porfiri enderrocar els temples el que es va fer el maig del 402: vuit temples foren destruts (Afrodita, Hecate, el Sol, Apollo, Core, Fortuna, Heroeion, i Marneion) i els dols i objectes pagans foren buscats casa per casa; a les runes del Marneion es va erigir una esglsia (coneguda per Eudoxiana per haver-la pagat l'emperadriu Eudxia) que fou consagrada el 14 d'abril del 407.

Durant els segles V i VI, sota domini bizant, fou seu d'una famosa escola de retrics cristians; va florir el monacat i molts religiosos locals van arribar a sants (Sant Doroteu, Sant Dositeu, Sant Barsanufi, Sant Joan el profeta); els monjos monofisites tamb van treballar a les rodalies. A partir del 500, van tornar els jueus, com s'ha comprovat per l'arqueologia al descobrir-se les restes de la sinagoga, construda de nou vers una data propera al 500.

El 637 fou ocupada pels rabs dirigits pel general Amr, desprs d'un setge en el que els jueus van ajudar als bizantins. L'Eudoxiana es va convertir en mesquita. La guarnici bizantina de la ciutat, formada per 60 homes dirigits per Callnic, van refusar apostatar i foren portats a Eleutherpolis i Jerusalem on foren executats; La ciutat fou el lloc on suposadament fou enterrat l'avi de Mahoma, Hashim Ben Abid Manaf, que va morir a la ciutat durant un viatge a finals del segle VI; la tomba del avi del profeta va esdevenir aviat la mesquita de Nebi Hashim.

A partir del segle IX la ciutat fou dependent en general de les diverses dinasties egipcies, destacant el fatimites, els aibides i els mamelucs.

Vers el 1100 va ser ocupada pels croats que la van trobar en runes i la van restaurar. Baldu III de Jerusalem i va construir una fortalesa el 1149, que fou encarregada als templaris. El 1170 fou saquejada per soldats de Salad, per no la van poder mantenir; finalment els croats la van evacuar el 1187. La principal edificaci dels croats, la catedral de Sant Joan Baptista, va esdevenir la mesquita Djamia al-Kebir. El 1224 els aibides foren derrotats a Gaza pels soldats del Khwarizmshah.

A partir del 1516 fou domini dels otomans i la van mantenir excepte per un breu perode d'ocupaci francesa (1799) fins que el 7 de novembre de 1917 fou ocupada pels britnics. Sota els otomans fou un caicamanat del sandjak de Jerusalem.

Va quedar dins el mandat britnic de Palestina; el 1948, en el repartiment entre rabs i jueus, va quedar a la part rab sota administraci d'Egipte, que la va controlar (excepte per un breu perode d'ocupaci israelita el 1956) fins el juny del 1967 quant fou ocupada per Israel a la guerra dels sis dies; el 18 de mar de 1994 l'administraci civil fou transferida en part a l'Autoritat Nacional Palestina (Yasser Arafat fa arribar a la ciutat l' 1 de juliol de 1994) i el 2006 fou evacuada per Israel.

L'antic port de Gaza fou anomenat Majuma Gazae (Port de Gaza); Majuma s una paraula rab que vol dir port, i estava a pocs km de la ciutat. Com  que es va convertir rpidament al cristianisme en temps de Constant, fou elevada a ciutat per l'emperador amb el nom de Constantia i separada de Gaza on els habitants encara eren pagans. Juli l'Apstata la va retornar a la jurisdicci de Gaza i va perdre el nom de Constantia.

Ciutats agermanades.
  Barcelona, (Catalunya);
  Troms, (Noruega 2001);

Vegeu tamb.
Franja de Gaza;
Palestina;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86634" title="Gat (Israel)" nonfiltered="4432" processed="4418" dbindex="34696">
Gat (coneguda com Gat dels filisteus) fou una de les cinc ciutats-estat filistees al nord-est del pas dels filisteus, habitada pels gitites o gittites.

A les cartes de Tell al-Amarna Gat rep el nom de Gimti, i s'esmenta com a rei a Shuwardata, i probablement tamb a Abdi-Ashirti. 

La Bblia esmenta com a rei de Gat, en temps de David i Salom, a Akish. La ciutat fou el lloc on vivia Goliat, derrotat per David, i tamb fou la ciutat d'Ittai que amb 600 soldats va ajudar David en el seu exili d'Absalom; David va fugir a Gat i va servir al seu rei Akish. 

El llibre dels reis esmenta Gat com una ciutat ocupada pel rei arameu Hazael de Damasc i les darreres excavacions mostren les restes d'un setge i destrucci al segle IX aC que probablement serien les evidencies d'aquesta batalla o d'una posterior conquesta pel rei Uzziah (Usies o Azaries) de Juda vers la meitat del segle VIII aC (Chron. XXVI  6.). Josefus l'assigna al territori de Dan i diu que Hezekiah (Ezequies) va conquerir les ciutats filistees de Gaza a Gat vers el 700 aC.

La ciutat va ser habitada mes tard per com a lloc secundari o llogaret. Durant les croades es va construir una fortalesa (la Gurdia blanca) com a part de les fortaleses que protegien Ascal, per fou ocupada pels aibides i va esdevenir una vila rab conegut per Tell es-Safi que va existir fins el 1948, i desprs fou anomenat Tel Zafit pels jueus.

Desprs de suposar-se que era el llogaret de Kuryet al-Gat prop de Beit Jebrin, el lloc de  l'antiga ciutat ha estat identificat efectivament com Tell es-Safi (Tel Zafit). S'han trobar nombroses restes i inscripcions entre elles algunes que porten un nom semblant a Goliat, datada vers el segle X aC, que indiquen que aquest tipus de nom estaven en us a la ciutat per no demostren l'existncia de Goliat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86637" title="Gazaka" nonfiltered="4433" processed="4419" dbindex="34697">
Gazaka o Gazaca o Ganzak fou una ciutat del de la Mdia, que fou la capital del regne d'Atropatene. A les primeres traduccions d'Estrab es va llegir com a Gaza per Groskurd es va adonar de qu era un error i va proposar llegir Gazaka, proposta que fou adoptada per Kramer i desprs per altres erudits. El nom es probablement derivat del persa Ghaz (Lloc del tresor) o del mede Gazn (Tresor) i s'assembla a Ghazna al Afganistan i a Gaziura a la Capadcia pntica (ambds volen dir Ciutat del tresor o quelcom similar). 

Sota el perses aquemnides fou probablement la residencia del strapa de la Matiana i mes tard la capital d'Atrpat i els seus descendents. A un tur proper de la ciutat es va establir el foc sagrat dels zoroastrians, foc que va quedar associat a la ciutat i al llac Urmia, no lluny, i va esdevenir una ruta de pelegrinatge que va portar riquesa i fama a la ciutat. Atropatene va esdevenir vassalla dels parts i Gazaka es esmentada per Estrab al segle I aC quant parla del atac de Marc Antoni a Prtia el 36 aC. A la "Geografia" de Ptolemeu es esmentada com Gazaca (inicialment es va traduir Zazaca). Plini esmenta la ciutat de Gazae a l'Atropatene, que probablement es la mateixa Gazaka; Ami Marcell esmenta Gazaca com una de les tres principals ciutats de la Mdia. El foc sagrat fou traslladat el segle V a Takot-e-Sulayman. La ciutat va comenar a ser anomenada Ganzak (i fins i tot Ganza). A un text persa sassnida apareix com una de les dues principals ciutats de l'Azerbaijan (l'altra se suposa que era Ardabil). El 590 Khosrow II de Prsia va derrotar a Bahram a una batalla prop de la ciutat; el 628 la ciutat fou ocupada temporalment pels bizantins dirigits per l'emperador Heracli (que la descriu com una gran ciutat amb 3000 cases, el que voldria dir uns 20000 habitants). Encara existia quan van arribar els rabs, per ms tard, en poca incerta, fou destruda en circumstancies no conegudes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86640" title="Gaziura" nonfiltered="4434" processed="4420" dbindex="34698">
Gaziura fou una ciutat del Pont, a la riba de l'Iris, prop del lloc on el riu gira cap al nord. Fou l'antiga residncia dels reis del Pont, per el segle I aC ja estava deserta segons Estrab. Mitridates VI Eupator va establir el seu campament a Gaziura quan es va enfrontar amb el general rom Triarius.

La ciutat porta un nom d'arrel mede o persa que vol dir ciutat del tresor, i fou probablement el lloc on els primers reis del Pont guardaven el seu tresor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86641" title="Gebalene" nonfiltered="4435" processed="4421" dbindex="34699">
Gebalene o Idumea fou un districte de Palestina, format per la part nord d'Edom  conegut tamb com Gebal (la Muntanya) o Terra de Gebala. El districte estava format per les muntanyes septentrionals al est de la vall Al-Araba, riu  que corre des el sud de la mar Morta fins el golf d'Eilat, i el centre de les quals (fore de Gebalene) era a Petra. 

Eusebi i Sant Jeroni donen a les muntanyes el nom de Mont Seir i el suposen el lloc on va viure Esau i els seus descendents. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86644" title="Gueder" nonfiltered="4436" processed="4422" dbindex="34700">

Gueder (en hebreu,     ) s un consell local del districte Central d'Israel. Es troba entre les ciutats d'Asdod i Rehovot. Fou fundat el 1884 per estudiants russos membres del grup Bilu, i obtingu l'estatus de consell local el 1949.

Histria.
Histria bblica.
Gueder fou una ciutat dels cananeus, esmentada sota diverses variants del nom. La ciutat fou conquerida per Josu. Coneguda tamb com a Guederot, posteriorment pass a formar part del territori de la tribu de Jud i fou ocupada pels filisteus, juntament amb Betxmeix, Aialon, Soc, Timn i Guimz (2 Cr 28, 18).

Actualitat.
La situaci de Gueder entre les grans ciutats del sud d'Israel (Rehovot, Asdod, Qiryat Gat, Ascal i Rixon le-Tsiyyon, els baixos preus dels habitatges i els paisatges encara no urbanitzats de les rodalies han fet que moltes persones s'hi installin. Gueder s, de fet, un dels municipis amb la taxa de creixement de poblaci ms alta d'Israel, amb un 7,9% annual.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86645" title="Temporada 1921-1922 del FC Barcelona" nonfiltered="4437" processed="4423" dbindex="34701">
Les dades ms destacates de la temporada 1921-1922 del Futbol Club Barcelona sn les segents:


1922.
Juny.

17 juny - El porter Ricard Zamora abandona el FCB per a fitxar per l'Espanyol;

Maig.
20 maig - S'inaugura oficialment el nou Camp de les Corts obra dels arquitectes Santiago Mestres i Josep Alemany, amb un aforament de 20.000 espectadors i un terreny de joc de 101 x 62 metres. En el matx inaugural el Bara s'imposa al Saint Mirren escocs (2-1). El defensa visitant Birrel es marca en prpia porta el primer gol de la histria de Les Corts, Paulino Alcntara fa l'altre del FCB. ;

15 maig - 20.000 barcelonistes reben l'equip campi d'Espanya que arriba al baixador del passeig de Grcia procedent d'Irn. S'organitza un cercavila amb jugadors, directius i aficionats que baixen plegats Rambla avall fins anar a parar a la plaa de Sant Jaume.

14 maig - El FCB guanya la Copa d'Espanya en vncer a Vigo el Real Union d'Irn per un contundent 5-1. Alcntara (2), Samitier, Torralba i Grcia sn les golejadors;

Febrer.
19 febrer - Cerimonia de collocaci de la primera pedra del que ser el futur Camp de Les Corts. Una comitiva amb banda de msica surt des del Camp del carrer de la Indstria i arriba fins a Can Ribot on el pare dominic Llus Sabat, soci del club, beneeix la primera pedra.  ;

18 febrer - El president Joan Gamper signa l'escriptura de compra d'un terreny situat a l'indret de Can Ribot, al costat del nucli de Les Corts, per un preu de 991.984,05 pessetes. All s'aixecar ben aviat el Camp de Les Corts.

1921.
Desembre.

8 desembre - La Junta directiva del FCB en l'assemblea general de socis celebrada al cinema Bosque decideix tirar endavant el projcete d'un nou estadi pel club. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86646" title="Temporada 1908-1909 del FC Barcelona" nonfiltered="4438" processed="4424" dbindex="34702">
Les dades ms destacates de la temporada 1908-1909 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

1909.
Mar.

14 mar - S'inaugura el Camp del carrer de la Indstria (conegut popularment com L'Escopidora) amb el partit del Campionat de Catalunya entre el FCB i el Catal que acaba sense gols (0-0);

1908.
Desembre.

2 desembre - Histrica Assemblea Extraordinria de socis (el club noms en t 38) al Gimns Sol. Vicen Reig planteja la dissoluci del club i dimiteix. Hans Gamper pren la paraula, anima els presents a continuar i decideix posar-se novament al front del club.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86647" title="Temporada 1928-1929 del FC Barcelona" nonfiltered="4439" processed="4425" dbindex="34703">
Les dades ms destacates de la temporada 1928-1929 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

1929.

Mar.

25 mar - Toms Ross es escollit nou president del FCB per l'assemblea de socis;


Febrer.

17 febrer - 2a. jornada de Lliga: El Real Madrid s'imposa al FCB a Les Corts (1-2). Gol blaugrana de Parera en un partit desafortunat amb penal fallat pel Bara. Prviament al mateix Camp de les Corts, que va acollir dos partits seguits, l'Europa es va imposar a l'Arenas de Getxo (5-2) ;

12 febrer - 1a. jornada de Lliga: El Bara debuta a la Lliga a Santander amb victria davant el Racing (0-2). Parera s l'autor dels dos primers gols del Bara en la histria de la Lliga en un partit plujs i presidit per la duresa a la segona part ;

7 febrer - Segon partit amists contra el Barracas argent amb nova victria del Bara (3-2) a Les Corts. Campabadal (2) i Ramon marquen pel Bara i l'argent Servando Prez s'encarrega de l'arbitratge.

2 febrer - Victoria blaugrana a Les Corts (2-1) contra l'equip argent del Club Sportivo Barracas en el primer dels dos partits amistosos contra aquest equip que visita Barcelona. Garca i Arocha van fer els gols.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86648" title="Temporada 1931-1932 del FC Barcelona" nonfiltered="4440" processed="4426" dbindex="34704">
Les dades ms destacates de la temporada 1931-1932 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

Plantilla.



Entrenador:  Jack Greenwell;

1932.

Gener.

24 gener - 8a. jornada de Lliga. Victria enfront el Donostia (2-0) a Les Corts amb dos gols de Ramon. El Bara comparteix liderat amb el Madrid i el Athletic de Bilbao a manca d'un partit per cloure la primera volta. ;

21 gener - El Consell Directiu del FCB acorda sancionar el jugador Zabalo per negar-se a jugar l'ultim partit de Lliga contra el Valncia desprs d'haver reclamat augment de sou. El cas ser denunciat a la Federaci.

17 gener - 7a. jornada de Lliga. El Bara empata sense gols (0-0) a Mestalla amb el Valncia. -  L'equip de rugbi del FCB s'imposa a la UE Santboiana (12-5) en la final de la Copa Catalunya disputada a l'Estadi de Montjuc.

16 gener - L'Assemblea del FCB acorda suprimir l'actual rgim de delegats i redactar i aprovar uns nous estatuts. Tamb es permetr l'entrada de la premsa a les reunions generals del club.

10 gener - 6a. jornada de Lliga. Golejada del Bara sobre l'Alabs (6-0) a Les Corts en partit arbitrat per Escartn. Gols de Ramon (3), Sagi-Barba, Arnau i Arocha. El FCB s segon a noms un punt del lder Athletic de Bilbao;

1931.

Desembre.

20 desembre - 3a. jornada de Lliga. El Bara s'imposa a l'Espanyol (0-3) a Sarri amb gols de Goiburu, Ramon i Samitier. -- Joan Coma i Sarasols s elegit nou president del FCB en Assemblea extraordinria.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86649" title="Temporada 1952-1953 del FC Barcelona" nonfiltered="4441" processed="4427" dbindex="34705">
Les dades ms destacates de la temporada 1952-1953 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

Ttols.
Lliga: (6);
Copa: (12);

Plantilla.



Entrenador:  Ferdinand Daucik;

1953.

Juliol.

28 juliol - Nova desfeta a la Petita Copa del Mn de Caracas. El Bara cau davant l'AS Roma (4-2) que remunta un 0-2 a la segona part. El desinters del jugadors barcelonistes cansats d'una temporada tant llarga es fa cada cop ms pals. Aloy i Basora fan els gols blaugrana.

26 juliol - L'equip brasiler del Corinthians torna a vncer el Bara (1-0) a la Petita Copa del Mn de Caracas. El partit s molt dur i accidentat amb una tangana en la que intervenen Kubala i Csar, i que acaba amb invasi del terreny de joc per part dels suplents d'ambs equips. ;

25 juliol - El president Mart Carreto declara des de Caracas que el Bara renuncia al fitxatge de Di Stfano ateses les altes pretensions econmiques del Millonarios;

23 juliol - Victria del Bara sobre l'AS Roma (1-0) amb gol de Moreno en partit de la Petita Copa del Mn disputada a Caracas --- La premsa anuncia la sorprenent notcia que el Real Madrid ha pagat 89.000 pesos colombians al Millonarios de Bogot pel fitxatge de Di Stfano;

18 juliol - Nova derrota del Bara en el segon partit de la Petita Copa del Mn a Caracas. El Corinthians de Sao Paulo s'imposa als blaugrana (3-2). Moreno i Kubala sn els golejadors. ;

20 juliol - El president Mart Carreto i el secretari Llensa es reuneixen a l'hotel El Pinar de Caracas amb l'advocat Trias Fargas i l'exjugador Castillo per comunicar-los que desestimen la proposta de Millonarios de jugar un partit a Bogot aprofitant la gira de l'equip per abaratir el preu del fitxatge de Di Stfano. ;

16 juliol - El Bara debuta a la Petita Copa del Mn amb derrota enfront la Selecci de Caracas (3-2). Kubala fa els dos gols barcelonistes. Les graderies son plenes de catalans i republicans exiliats que despleguen una senyera. L'ambaixador espanyol Manuel Valds Larraaga impedeix que l'equip blaugrana surti al terreny de joc fins que no es retiri la bandera catalana. La interpretaci de l'himne espanyol s rebuda amb xiulets.

14 juliol - Els jugadors blaugranes de la selecci espanyola Kubala, Moreno, Basora, Ramallets, Bosch, Segarra i Biosca volen des de Santiago de Xile fins a Caracas per incorporar-se a l'equip del Bara que jugar la Petita Copa del Mn. ;

9 juliol - L'advocat Trias Fargas des de Bogot comunica al president Mart Carreto que el Millonarios demana 40.000 dlars per tancar el trasps de Di Stfano;

8 juliol - L'expedici del Bara arriba a Caracas per participar a la Petita Copa del Mn que disputen tamb Corinthians de Sao Paulo, AS Roma i una selecci de Caracas pel sistema de lligueta a doble volta. Deu mil aficionats reben als blaugrana a l'aerdrom de Maiquetia. ;

6 juliol - L'advocat del Bara Ramon Trias Fargas arriba a Bogot per negociar el trasps d'Alfredo Di Stfano amb el president del Millonarios Alfonso Senior.

Maig.

11 maig - L'advocat Ramon Trias Fargas rep l'encrrec de la directiva del Bara de gestionar les negociacions amb el club Millonarios de Bogot per aconseguir el trasps del seu futbolista Alfredo Di Stfano ;

Abril.

15 abril - La directiva del Bara rep una carta de la Federaci Catalana de Futbol en la que se li trasmet un telegrama de la Federaci Espanyola demanant que el Bara s'abstingui de qualsevol negociaci amb el jugador argent Alfredo Di Stfano per haver estat denunciat pel seu club Millonarios de Bogot en haver-se declarat en rebelia. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86650" title="Temporada 1953-1954 del FC Barcelona" nonfiltered="4442" processed="4428" dbindex="34706">
Les dades ms destacates de la temporada 1953-1954 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

1954.

Abril.

4 abril - 27a. jornada de Lliga. Derrota del Bara a Riazor (1-0), que l'allunya de la lluita pel titol. El Deportivo marca de penal i els blaugrana queden a quatre punts del Real Madrid a manca de tres partits per acabar el campionat. ;

1 abril - L'exjugador Ramon Guzmn mor accidentalment a resultes d'un atac de cor mentre jugava a Les Corts un partit entre veterans del Bara i del CE Europa. Al minut 5 de partit Guzmn, de 47 anys, pateix una crisi cardaca, es trenca la rtula i mor noms unes hores desprs.

Gener.

31 gener - 19a. jornada de Lliga. Un gol de Kubala dna la victria als blaugrana al Molinn (0-1) sobre l'Sporting de Gijn. El Bara segueix a noms un punt el lder Real Madrid;

27 gener - El Bara juga un amists a la Creu Alta contra el CD Sabadell per commemorar el 50. aniversari del club valles. El partit acaba amb empat (2-2) i l'afici sabadellenca xiula la sortida dels jugadors del Bara quan troba a faltar a Kubala.

24 gener - 18a. jornada de Lliga. Victria blaugrana sobre el Valladolid (4-1) a Les Corts amb gols de Kubala (3) i Moreno. El Bara s segon amb el Sevilla, ambds un punt per sota del Real Madrid. ;

17 gener - 17a. jornada de Lliga. Decebedor empat blaugrana a l'Estadio de la Victoria (2-2) enfront el Real Jaen amb gols de Kubala i Csar. A la classificaci el Bara es a dos punts del lider Real Madrid. ;

10 gener - 16a. jornada de Lliga. Contundent golejada del Bara (6-0) sobre la Real Sociedad a Les Corts amb gols de Tejada (4), Basora i Manchn. El Real Madrid s lider i te el Bara a tres punts.

1953.

Octubre.

23 octubre - La Comissi Gestora del Bara signa el contracte definitu de cessi al Real Madrid de tots els drets sobre el jugador argent Alfredo Di Stfano a canvi de 4.400.000 pessetes. El Bara perd definitivament a la Saeta Rubia i s'acaba el turbulent "cas Di Stfano";







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86651" title="Temporada 1954-1955 del FC Barcelona" nonfiltered="4443" processed="4429" dbindex="34707">
Les dades ms destacates de la temporada 1954-1955 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

1955.

Juny.

12 juny - Victria blaugrana a Les Corts (1-0) en partit amists enfront l'equip brasiler del Vasco da Gama. Alfredo Di Stfano, cedit pel Real Madrid, refora en aquest partit la davantera barcelonista en la que no juga Kubala.

Gener.

26 gener - El camp de Les Corts acull un partit amists a benefici de l'Escola de Periodistes de Barcelona que enfronta una Selecci Barcelonina amb l'equip itali del Bolonya. L'equip del barcelon que s'imposa amb claretat (6-2) el formen jugadors de l'Espanyol, del Bara i la figura del Real Madrid Alfredo Di Stfano, que per primera vegada juga amb Kubala al costat.

1954.

Desembre.

5 desembre - 13a. jornada de Lliga. Victria blaugrana a Zorrilla enfront el Real Valladolid (1-2) amb gols de Villaverde i Manchn i expulsi de Moll;

Novembre.

28 novembre - 12a. jornada de Lliga. El Bara s'imposa al Deportivo corunys (3-1) a Les Corts amb gols de Kubala (2) i Basora. Els blaugrana sn segons a noms un punt del lider Real Madrid;

Octubre.

3 octubre - 4a. jornada de Lliga. Un Bara poc ambicis no passa de l'empat (1-1) a Balaidos. Manchn avana els blaugrana que, malgrat la tctica molt defensiva de l'entrenador Sandro Puppo, veuen com el Celta acaba empatant el partit.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86652" title="Temporada 1955-1956 del FC Barcelona" nonfiltered="4444" processed="4430" dbindex="34708">
Les dades ms destacates de la temporada 1955-1956 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

1955.

Desembre.
25 desembre - El Bara debuta a la I Copa de Fires amb una contundent victria enfront la selecci de Copenhaguen (6-2). Areta (2), Tejada (2), Villaverde i Kubala sn els golejadors. El camp de Les Corts s'omple amb 35.000 espectadors en aquest partit matinal de la diada de Nadal. El Bara juga amb samarreta blanca, pantal negre i l'escut de la ciutat a pit.

Setembre.
6 setembre - Obertura de la temporada al camp de les Corts amb un partit internacional amists nocturn amb l'Austria de Viena, que serveix per tributar un homenatge a l'exjugador Josep Puig Curta. Victria blaugrana (2-1) amb gols de Surez i Areta.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86653" title="Temporada 1957-1958 del FC Barcelona" nonfiltered="4445" processed="4431" dbindex="34709">
Les dades ms destacates de la temporada 1957-1958 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

Plantilla.



Entrenador:  Helenio Herrera ;

1958.
Mar.

23 mar - Lliga. Jornada 25. L'Espanyol derrota el Bara a Sarri (2-1). Benavides i Olivella (en prpia porta) marquen pels locals i Evaristo pels blaugrana. La derrota allunya del liderat al Bara, que veu com el Real Madrid es distancia de quatre punts.

Febrer.

2 febrer - Lliga. Jornada 20. El Real Madrid s'imposa amb claretat al Bara a l'estadi (0-2) amb gols de Marsal i Hctor Rial. El lder Atltico de Madrid s a 3 punts dels blaugrana.

1957.
Novembre.

26 novembre - Copa de Fires. Semifinals. Desempat. El St. Jakob Stadium de Basilea (Sussa) es testimoni del triomf del Bara sobre el Birmingham City FC (2-1) que permet als blaugrana accedir a la final de la primera Copa de Fires. Evaristo i Kubala sn els autors dels gols.

13 novembre - Copa de Fires. Semifinals. Tornada. Primer partir internacional oficial al Camp Nou. El Bara (amb samarreta blanca i pantal blau) derrota amb un gol de Kubala el Birmingham City FC (1-0) i fora un tercer partit.

3 novembre - Lliga. Jornada 8. Triomf blaugrana davant l'Atltico de Bilbao (3-0) al nou estadi. Kubala (2) i Evaristo sn els golejadors. El gimnasta Joaquim Blume fa la sacada d'honor;

Octubre.
27 octubre - Lliga. Jornada 7. Segona derrota blaugrana a la Lliga, aquest cop al Molinn davant el Real Gijon (3-2). Evaristo i Tejada marquen els gols blaugranes que no serveixen per emportar-se cap punt d'Astries. ;

23 octubre - Copa de Fires. Semifinals. Anada. Immerescuda derrota blaugrana davant el Birmingham City FC (4-3). Gols blaugranes de Tejada, Evaristo i Villaverde. Els locals es van negar a reforar l'equip amb jugadors del rival local Aston Villa. ;

20 octubre - Lliga. Jornada 6. Victria mnima del Bara davant la Real Sociedad (1-0) grcies a un gol de Segarra.

 10 octubre - Lliga. Partit ajornat de la Jornada 2. El Bara s'imposa al Sevilla (3-1) al Camp Nou amb gols de Tejada (2) i Villaverde que remunten el gol inicial dels andalusos. El general Franco assisteix per primera vegada al Camp Nou. Els blaugrana comparteixen liderat amb el Real Madrid.

6 octubre - Lliga. Jornada 4. Primer partit oficial al nou estadi i nova golejada del Bara, que s'imposa al Real Jan (6-1) amb gols de Eulogio Martnez (2), Tejada(2), Kubala i Villaverde. L'entrada ms cara val 125 pessetes i la general de peu 10 pessetes.

Setembre.

29 setembre - Lliga. Jornada 3. Golejada d'escndol del Bara a l'estadi Insular enfront la UD Las Palmas (0-7). Gols de Basora (2), Villaverde (2), Tejada, Evaristo i Eulogio Martnez fan els gols blaugranes davant un equip canari mancat de molts jugadors titulars a causa d'una passa de grip asitica.

26 setembre - ltim partit amists dels actes d'inauguraci del Camp Nou amb victria del Bara sobre el Borussia de Dortmund (4-1). Gols blaugrana de Villaverde (2), Hermes i Coll. -- L'esplanada de la Font Mgica de Montjuc acull una revetlla blaugrana amb actuaci de diverses coreografies internacionals i de la vedette Celia Gmez.

25 setembre - El Camp Nou acull un partit amists entre el Flamengo brasiler i el Burnley angls amb contundent victria de l'equip carioca (4-0);

24 setembre - Solemne inauguraci del nou estadi del Bara amb partit amists davant l'FKL Varsvia amb victria blaugrana (4-2). Eulogio Martnez marca l'histric pimer gol al Camp Nou als 11 minuts de joc i Tejada, Sampedro i Evaristo completen la golejada. El partit comena a dos quarts de cinc de la tarda i el preu de les entrades oscilla entre les 40 i les 300 pessetes. -- El Palau d'Esports del carrer Lleida acull els partits amistosos de bsquet: Bara-Royal IV (51-38); hoquei patins: Cercle Barcelonista-Montreaux (8-6) i handbol: Bara-Stella Sports de Pars (19-17). Les seccions blaugranes s'adjudiquen els torneigs de bsquet i hquei patins i l'Sportdam Darmstadt el d'handbol.  ;

22 setembre - Lliga. Jornada 1. Debut a la Lliga amb empat a Mestalla davant el Valncia CF (1-1). Evaristo de Macedo marca el gol del Bara  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86654" title="Temporada 1958-1959 del FC Barcelona" nonfiltered="4446" processed="4432" dbindex="34710">
Les dades ms destacates de la temporada 1958-1959 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

Ttols.
Lliga: (7);


Plantilla.



Entrenador:  Helenio Herrera ;

1959.

Abril.

5 abril - Copa del Generalsmo. Setzens de final. Inesperat empat blaugrana a l'estadi davant el Real Mrcia (2-2). Chanco en prpia porta i Eulogio Martnez marquen els gols blaugranes;

19 abril - 30a. jornada de Lliga. El Bara es proclama campi de Lliga per setena vegada amb una contundent victria sobre el Real oviedo a l'estadi (7-1). Marquen Eulogio Martnez (3), Tejada (2), Kubala i Surez;

12 abril - 29a. jornada de Lliga. Empat blaugrana al Metropolitano davant l'Atltico de Madrid (1-1) amb gol de Segarra;

5 abril - 28a. jornada de Lliga. Amb la victria a l'Insular sobre la UD Las Palmas (0-2), el Bara fa un pas de gegant per assolir el ttol de Lliga. Surez i Eulogio Martnez sn els golejadors. A manca de dues jornades els blaugrana mantenen dos punts d'avantatge sobre el Real Madrid.

Mar.

29 mar - 27a. jornada de Lliga. El Bara s'imposa al Real Zaragoza al Camp Nou (3-0) amb gols de Czibor, Kocsis i Eulogio Martnez;

22 mar - 26a. jornada de Lliga. Gran victria del Bara al Benito Villamarn (2-5) davant el Betis. Gols blaugranes de Segarra (2), Czibor (2) i Ribelles;

15 mar - 25a. jornada de Lliga. Golejada blaugrana al Camp Nou davant Osasuna (6-1). Marquen Evaristo (2), Gensana, Surez, Tejada i Kubala;

8 mar - 24a. jornada de Lliga. Un solitari gol de Segarra dona la victria al Bara a Vigo enfront el Celta (0-1);

1 mar - Partit amists al nou estadi amb victria del Bara sobre el Nimes francs (5-0). Homenatge a l'Orfe Catal abans de l'inici del matx.

Febrer.

22 febrer - 23a. jornada de Lliga. Tejada (2), Kubala i Surez marquen els gols que donen la victria al Bara enfront el Real Gijn(4-1);

15 febrer - 22a. jornada de Lliga. Derrota mnima del Bara al Santiago Bernabu davant el Real Madrid (1-0);

8 febrer - 21a. jornada de Lliga. Derbi vibrant al nou estadi amb victria del Bara sobre l'Espanyol (5-3). Kocsis (2), Tejada, Surez i Kubala sn els golejadors blaugranes.  ;

1 febrer - 20a. jornada de Lliga. El Bara ven l'Atltico de Bilbao a San Mams (1-2) amb gols de Tejada i Segarra;

Gener.

25 gener - 19a. jornada de Lliga. El Sevilla no s rival pel Bara al Camp Nou (4-0). Gols de Tejada (2), Surez i Czibor.

18 gener - 18a. jornada de Lliga. EL Bara segueix la seva ratxa amb una cmoda victria a Los Crmenes enfront el Granada CF (1-4). Gols d'Evaristo (2), Coll i Surez.

11 gener - 17a. jornada de Lliga. Triomf blaugrana al camp Nou enfront la Real Sociedad (4-2) amb gols de Vergs, Tejada i Evaristo;

6 gener - Copa de Fires. Vuitens de final. Tornada. Victria del Bara a l'estadi davant la Selecci de Basilea (5-2). Czibor (2), Villaverde, Evaristo i Hermes Gonzlez sn els golejadors. ;

4 gener - 16a. jornada de Lliga. El Bara comena l'any amb una valuosa victria a Mestalla enfront el Valncia CF (1-2). Tejada i Coll marquen per l'equip blaugrana.

1958.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86655" title="Temporada 1959-1960 del FC Barcelona" nonfiltered="4447" processed="4433" dbindex="34711">
Les dades ms destacates de la temporada 1959-1960 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

Ttols.
Lliga: (8);

Plantilla.



Entrenador:  Helenio Herrera  substitut per  Enric Rabassa ;

1960.
Maig.

22 maig -  Copa del Generalsimo. Vuitens de final. Tornada. El Bara elimina al Terrassa de la Copa en vncer (1-2) a la capital egarenca amb gols d'Eulogio Martnez i Ribelles;

8 maig -  Copa del Generalsimo. Vuitens de final. Anada. Apurada victria del Bara sobre el Terrassa (4-2) a l'Estadi. Eulogio Martnez (2) Ribelles i Segarra sn els golejadors;

4 maig  Copa de Fires. Final. Tornada. El Bara s'adjudica la seva segona Copa de Fires en vencer al Birmingham City FC a l'estadi (4-1). Czibor (2), Eulogio Martnez i Coll sn els golejadors.  ;

1 maig - Copa del Generalsimo. Setzens de final. Tornada. Enric Rabassa debuta com a primer entrenador a l'Infernio de Ferrol amb victria blaugrana (1-3). Czibor (2) i Loayza marquen els gols blaugrana.

Abril.

30 abril - El club fa pblica una dura nota de premsa, en la que manifesta haver acomplert totes les obligacions econmiques dels contractes dels jugadors, i anuncia la suspensi de funcions de l'entrenador Helenio Herrera, al que censura per propiciar la reivindicaci collectiva de millores econmiques en les primes i contractes dels jugadors. La direcci tcnica del primer equip s'encarrega a Enric Rabassa i es nomena assessor a l'exjugador Cesar Rodrguez, que collaborar en la recerca d'un nou entrenador. ;

28 abril - Helenio Herrera protagonitza un reportatge per a una revista italiana en plena Rambla barcelonina, on es passejat a coll i be per un grup de seguidors. Aquest episodi provocar la indignaci de la directiva del club.

27 abril - Copa d'Europa. Semifinals. Tornada. Decepcionant derbi europeru al Camp Nou on el Real Madrid elimina el Bara en vncer (1-3). Els blancs s'avancen al marcador amb gols de Puskas (2) i Gento, mentre que Zoltan Czibor marca pels blaugrana. ;

Febrer.

28 febrer - 24a. jornada de Lliga. Victria blaugrana sobre el Granada (5-4) a l'estadi en un partit trepidant. Vergs (3) i Czibor (2) marquen per l'equip d'H.H. La derrota del Real Madrid a Sevilla deixa als blancs a noms un punt per sobre del Bara. ;

21 febrer - 23a. jornada de Lliga. El Bara guanya amb claretat al Real Valladolid a Zorrilla (1-4) amb gols d'Eulogio Martnez (2), Surez i Evaristo  -- Bsquet. Copa d'Europa. L'S.K. de Varsvia s'imposa per un sol punt (64-65) al Bara al Palau d'Esports.

14 febrer - 22a. jornada de Lliga. Golejada blaugrana sense palliatius al Las Palmas (8-0). Marquen Eulogio Martinez (5), Suco, Vergs i Olivella. La distncia de tres punts per sota del Real Madrid es mant una setmana ms.  ;

10 febrer - Copa d'Europa. Quarts de final. Anada. El Bara s'imposa amb contundncia al Wolverhampton Wanderers (4-0) amb gols de Villaverde (2), Kubala i Evaristo, en un gran partit que acull 78.000 espectadors a l'estadi.

7 febrer - 21a. jornada de Lliga. El Bara s'imposa amb dificultats al Real Oviedo al Camp Nou (3-1). Evaristo (2) i Gensana fan els gols de l'equip d'H.H., que no resol el partit fins als ultims deu minuts. El Bara continua segon a la classificaci amb tres punts menys que el Real Madrid;

Gener.

31 gener - 20a. jornada de Lliga. Contundent victria blaugrana sobre el Sevilla (0-3) al Snchez Pizjun. Gols de Campanal (en prpia porta), Surez i Segarra. El Bara ocupa la segona posici a tres punts del lder Real Madrid.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86656" title="Temporada 1961-1962 del FC Barcelona" nonfiltered="4448" processed="4434" dbindex="34712">
Les dades ms destacades de la temporada 1961-1962 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

Plantilla.




Entrenador:  Llus Mir  substitut per  Laszlo Kubala ;

1962.
Juny.

27 juny - Assemblea general ordinria. Hi assisteixen noms 63 compromissaris d'un total de 266 convocats en representaci dels 51.624 socis del club. El president Llaudet anuncia una poltica econmica austera i presenta a aprovaci un pressupost de 114 milions de pessetes -685.000 euros- (inferior al de l'exercici anterior). El dficit de la temporada es fixa en poc ms de 2 milions de pessetes -12.000 euros-.

8 juny - El jugador Enric Gensana s operat del menisc.
 
3 juny - Dos gols de Zalda donen la victria al Bara (0-2) sobre el Grenoble, en partit amists jugat en aquesta capital francesa per celebrar l'ascens de l'equip a la Primera divisi del futbol francs.

2 juny - Mor Josep Sastre (Ex-jugador entre els anys 1924 i 1932).

Maig.

30 maig - S'inicia el Campionat del Mn de Futbol de Xile 1962. Entre els components de la selecci espanyola hi figuren els blaugrana Segarra, Garay, Grcia, Vergs, Rodri i Sadurn;

1961.
Novembre.

26 novembre - 14a. jornada de Lliga. Kubala debuta a la banqueta blaugrana amb victria sobre l'Elx (3-2) al Camp Nou. Els ilicitans que guanyaven al descans (1-2) sn superats pel Bara a la segona. Evaristo (2) i Pereda sn els golejadors de l'equip blaugrana, que ocupa la quarta posici a la taula a 9 punts del Real Madrid ;

23 novembre - L'entrenador Llus Mir presenta la seva dimissi i s substitut interinament per Laszlo Kubala. La directiva imposa una multa per baix rendiment a tots els jugadors de la plantilla que varen actuar enfront el Valncia en l'ultim partit de Lliga.

22 novembre - Partit amists al Camp Nou entre el Bara i el Benfica que acaba amb empat (1-1). Els blaugranes, que marquen amb gol de Pereda, no aconseguiexen revenjar-se de l'equip que mesos enrere els va impedir de guanyar la Copa d'Europa;

Setembre.

28 setembre - Enric Llaudet presenta a l'Assemblea general ordinria el balan econmic de la temporada 1960-61 amb un deute real exigible de 230 milions de pessetes -1,382 milions d'euros - (ms 54 milions -325.000 euros - ms pendents de reintegrament als socis per l'avanament dels abonaments)i un dficit de prop de 10 milions de pesetes -60.000 euros -.

Agost.

30 agost - Emotiu partit amists d'homenatge i comiat a Laszlo Kubala al Camp Nou. Victria del Bara sobre l'Stade de Reims (4-3). Els madridistes Alfredo Di Stfano i Ferenc Puskas juguen amb la samarreta blaugrana. Vergs, Bentez i Di Stfano (2) fan els gols del Bara.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86657" title="Temporada 1962-1963 del FC Barcelona" nonfiltered="4449" processed="4435" dbindex="34713">
Les dades ms destacates de la temporada 1951-1952 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

Plantilla.




Entrenador:  Laszlo Kubala  substitut per  Josep Gonzalvo  ;

1963.
Juny.

23 juny -  Copa del Generalsimo. Final. El Bara s'imposa al Real Zaragoza (3-1) al Camp Nou, que per primera vegada acull una final de Copa aprofitant la visita de Franco a Barcelona. Pereda, Kocsis i Zalda sn els golejadors blaugrana i Villa marca pels aragonesos. ;

Maig.

19 maig - Copa del Generalsimo. Vuitens de final. Tornada. El Bara fora el partit de desempat en vncer a l Elx a l estadi per 4-1. Camps, Gensana, Bentez y Zalda marquen pels blaugrana en una gran segona part.

15 maig - El primer equip es concentra a Caldes de Montbui per a preparar el partit de tornada de Copa amb l Elx. --- Homenatge a l'exjugador Gustau Biosca a la Penya Solera.

14 maig - El club fa pblic el trasps del jugador uruguai Alcides Silveira al club argent Boca Juniors;

12 maig   Copa del Generalsimo. Vuitens de final. Anada. Contundent desfeta del Bara a l'Estadi Altabix (4-1) davant un Elx que juga gaireb tota la segona part amb deu homes. Zalda marca pels blaugrana.

7 maig   L assemblea general extraordinaria acull 137 compromisaris a la sala CAPSA i autoritza per unanimitat al Consell Directiu del club per a enderrocar el camp de Les Corts i vendre els terrenys. Aix mateix a aprova el trasllat del bust de Joan Gamper al Camp Nou ;

5 maig - Copa del Generalsimo. Setzens de final. Tornada. Malgrat la derrota a la Condomina davant el Real Mrcia (1-0), el Bara es classifica pels vuitens de final.

Febrer.

17 febrer - 21a. jornada de Lliga. El Bara es ref amb una golejada (4-0) sobre l'Elx al Camp Nou. Zalda (3) i Pereda sn els golejadors. Pesudo, lesionat en rebre un cop de peu al cap, s substitut per Celdrn a la porteria. ;

Gener.

8 gener - El president Enric Llaudet fa pblic el cessament de Kubala com a entrenador del primer equip i la seva substituci per l'exjugador del club Josep Gonzalvo.

6 gener - 15a. jornada de Lliga. Ensopegada al Camp Nou del Bara, que no passa de l'empat (1-1) davant el Mallorca. Zaballa marca el gol dels blaugrana, que acaben la primera volta en 7. lloc, a sis punts del lider Real Madrid.

3 gener - L'entrenador Laszlo Kubala remet una carta a la Junta Directiva en la que s'ofereix per a tornar a jugar amb el primer equip i simultanejar-ho amb les tasques d'entrenador;

2 gener - Copa de Fires. Vuitens de final. Desempat. L'Estrella Roja ven (1-0) i elimina el Bara amb un gol de penal rigors. El partit es disputa a l'estadi Leo Lagrange de Nia davant 5.000 espectadors. Bentez, que juga de davanter centre, es lesiona i desprs s expulsat per agredir un contrari.

1 gener - El primer equip passa la nit de Cap d'Any a l'hotel Beau Rivage de Nia, en espera del partit de desempat de la Copa de Fires, que els enfronta als iugoslaus de l'Estrella Roja de Belgrad.

1962.
Desembre.

30 desembre - 14a. jornada de Lliga: Desfeta blaugrana a Pamplona enfront el cuer Osasuna (3-1). Villaverde fa el gol del Bara i Rodri es lesiona al menisc. Alguns titulars com Fust i Vergs no han pogut viatjar a Navarra en quedar aillats per la gran nevada caiguda sobre Catalunya. ;

23 desembre - 13a. jornada de Lliga: Apurada victria del Bara enfront el Crdoba (2-1) amb gols de Vergs i Cubilla i penal errat per Grcia. Els blaugrana ocupen el cinqu lloc, a 5 punts del Real Madrid.

19 desembre - Copa de Fires.  Vuitens de final. Tornada. El Bara fora el partit de desempat en vncer l'Estrella Roja a l'Estadi (1-0). Kubala fa jugar Bentez de davanter centre i Cubilla marca de xilena el gol decissiu a quatre minuts del final. Partit dur amb Pereda i Kovacevic expulsats per agressi mtua.

16 desembre - 12a. jornada de Lliga: Derrota del Bara a la Romareda (2-1) enfront el Real Zaragoza. Els aragonesos obren el marcador grcies a un rigors penal xiulat per Birigay i Grcia fa el gol blaugrana. ;

9 desembre - 11a. jornada de Lliga: Barcelona i Atltico de Madrid empaten sense gols (0-0) al Camp Nou. Sospits arbitratge de Zariquiegui que permet la duresa de Griffa i la defensa atltica i ignora diversos penals a l'rea dels matalassers. El lder Real Madrid ja s a quatre punts. - Inaugurada a l'Estadi la sala de trofeus. ;

2 desembre - Copa de Fires.  Vuitens de final. Anada. L'Estrella Roja de Belgrad supera el Bara (3-2) desprs de remuntar dos gols inicials de Cubilla i Villaverde. Els iugoslaus, d'acord amb la reglamentaci de l'UEFA, es reforcen amb dos extrems de l'OFK Belgrad. ;

Novembre.

25 novembre - Victria blaugrana (1-2) en l'amists contra la Selecci de Berlin jugat a la capital alemanya. Villaverde i el jove Eladio marquen els gols del Bara en un partit amb destacada actuaci del porter Celdrn.

Octubre.

24 octubre - El Camp Nou acull un partit amists entre el Bara i el Mantova en benefici dels damnificats per les inundacions del Valls. Els blaugrana s'imposen als italians (1-0);

Setembre.

12 setembre - Copa de Fires. Final. Tornada. El Valncia CF es proclama campi en empatar al Camp Nou (1-1). Kocsis fa el gol blaugrana i l'equip d'Scopelli empata a l'ltim minut per mitj de Guillot. ;

11 setembre - El president Llaudet declara a la premsa que far les funcions de delegat de camp en el partit de tornada amb el Valncia per tal que el pblic l'escridassi a ell.

8 setembre - Copa de Fires. Final. Anada. El Bara surt severament golejat de Mestalla (6-2) en el primer partit de la final. Kocsis avana per dos cops als blaugrana, per una nit inspiradsima dels valencians amb gols de Guillot (3), Yosu (2) i Hctor Nez deixen prcticament decidit el ttol. L'rbitre francs Barbran ignora unes clares mans de Chicao dins de l'rea amb 1-2 al marcador.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86658" title="Temporada 1963-1964 del FC Barcelona" nonfiltered="4450" processed="4436" dbindex="34714">
Les dades ms destacates de la temporada 1963-1964 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

Plantilla.



Entrenador:  Csar Rodrguez ;

1964.
Mar.

29 mar - 27a. jornada de Lliga. El Bara cau davant el Real Madrid (1-2) al Camp Nou i s'acomiada prcticament de les seves possibilitat de guanyar el ttol. Zalda marca pels blaugrana mentre que Gento i Puskas ho fan pels blancs, que tornen a Madrid amb 5 punts de avantatge sobre els homes de Csar.

22 mar - 26a. jornada de Lliga. Empat del Bara davant l'Elx (0-0) a Altabix. El Real Madrid supera en tres punts als blaugrana.  ;

18 mar - 25a. jornada de Lliga. Victria del Bara sobre l'Athletic de Bilbao (2-1), amb dos gols de Pereda, que remunten l'inicial del bisca Aguirre. ;

15 mar - 24a. jornada de Lliga. Derrota del Bara al Carlos Tartiere enfront el Real Oviedo (2-1) amb gol blaugrana de Zaballa. El Real Madrid queda sol al front de la classificaci amb dos punts ms que el Bara.

Febrer.

2 febrer - 19a. jornada de Lliga. La derrota mnima del Bara al Metropolitano (1-0) permet que el Real Madrid l atrapi al front de la classificaci.

1963.
Novembre.

24 novembre - 10a. jornada de Lliga: El Bara perd davant l'Athletic de Bilbao a San Mams (2-0). Tot i aix, conserva el liderat amb el Real Madrid a noms un punt.

Octubre.

15 octubre - Recopa d'Europa. Setzens de final. Tornada. El Bara s'imposa al Camp Nou al Shelbourne FC (3-1). Els irlandesos, que juguen quasi tot el partit amb un home menys per lesi, s'avancen de penal, per els gols de Kocsis, Fust i Re deixen les coses al seu lloc.

Setembre.

24 setembre - Recopa d'Europa. Setzens de final. Anada. El Bara debuta a la Recopa amb una victria a Dublin davant el Shelbourne FC (0-2). Marquen Zalda i Pereda.

8 setembre - El campi mexic Oro s'imposa al Bara (2-1) en el darrer partit de la gira asteca. L'equip de Csar juga tota la segona meitat amb deu homes per expulsi de Pereda;

6 setembre - Contundent victria sobre l'Universidad (1-6) en el segon partit de la gira blaugrana per terres mexicanes ;

4 setembre - Davant 80.000 espectadors el Bara empata amb el Guadalajara (1-1) en el primer partit de la gira mexicana;

3 setembre - Ladislao Kubala desprs de fitxar per l'Espanyol declara que si un dia s'enfronta al Barcelona, els blaugrana sern els seus adversaris mai els seus enemics. ;

2 setembre - El primer equip barcelonista surt de l'aeroport de Barajas per iniciar la seva gira per Mxic. ;

1 setembre - El Bara s'imposa al Valncia CF (4-1) en el partit de consolaci del Trofeu Ramon de Carranza, amb destacada actuaci de l'ariet blaugrana Cayetano Re que aconsegueix tres gols.

Agost.
31 agost - Debut del Bara al IX Trofeu Ramon de Carranza amb derrota (2-3) sobre el bicampi europeu Benfica de Lisboa. Re i Zalda marquen pels blaugrana;

25 agost - Amists del Bara amb victria sobre el CE Matar (0-9) en partit incls dintre dels actes commemoratius de les Noces d'Or del club maresmenc.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86659" title="Temporada 1964-1965 del FC Barcelona" nonfiltered="4451" processed="4437" dbindex="34715">
Les dades ms destacates de la temporada 1964-1965 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

Plantilla.


Entrenador:  Csar Rodrguez substitut per  Vicen Sasot ;

1965.
Maig.

15 maig  - Enric Llaudet es reelegit president del club per la Junta general extraordinria amb el vot de 164 compromissaris enfront 35 vots a favor de l'altre candidat, l'hoteler Josep Maria Vendrell. ---  Copa del Generalsimo. Setzens de Final. Tornada. El Bara elimina el Racing de Santander amb una nova victria (4-0) a l'estadi. Debut oficial de l'extrem del planter Llus Pujol que aconsegueix dos gols; els altres dos sn obra de Fust i Pereda. ;

Abril.

25 abril  - Copa del Generalsimo. Setzens de Final. Anada. Cmoda victria blaugrana a domicili (1-4) davant el Racing de Santander. Gols blaugrana de Re (2), Rif i de Carles Rexach que debuta en partit oficial.

24 abril  - El termini de presentaci de candidatures a la presidencia i consell directiu del club es tanca amb dues propostes presentades: la de l'actual president Enric Llaudet i la de l'hoteler Josep Maria Vendrell;

18 abril  - 30a. jornada de Lliga. Comiat a la Lliga al Camp Nou amb un pobre empat (0-0) enfront el Betis i protestes i mocadors de desaprovaci a la graderia. El Bara acaba la competici en el sis lloc de la taula a 15 punts del campi Real Madrid i superat de 3 punts pel modest Crdova CF. El paraguai Cayetano Re acaba pichichi amb 25 gols. ;

11 abril  -  29a. jornada de Lliga. El Real Zaragoza ven el Bara (2-0) a la Romareda amb gols de Marcelino i Endriz.

4 abril - 28a. jornada de Lliga. Victria del Bara enfront el Valncia (2-0) al Camp Nou amb dos gols de Re;

2 abril - Enric Llaudet fa pblica una nota en la que critica l'oposici que reclama eleccions immediates abans de l'estiu. El president es referma en celebrar-les a l'inici de la propera temporada.

Febrer.

28 febrer - 24a. jornada de Lliga. El Real Madrid s'imposa al Bara (1-2) en el Camp Nou. El paraguai Re avana els blaugrana, per Pirri i Serena capgiren el marcador a favor dels blancs. El Bara queda a 9 punts dels dos equips de Madrid que comparteixen el liderat.

17 febrer - 22a. jornada de Lliga. Apassionant duel al Camp Nou entre el Bara i el Sevilla amb victria dels locals (4-3), desprs que els andalusos remuntessin un 2-0 inicial fins a situar-se en 2-3. Gols barcelonistes de Re (3) i Vidal. El Bara queda quart a la taula a set punts del lder Atltico de Madrid.

10 febrer - Copa de Fires. Vuitens de final. Tornada. El Bara i el RS Estrasbourg empaten (2-2) al Camp Nou. Gols barcelonistes de Bentez i Seminario, que iguala el resultat a l'ltim minut de joc i fora el partit de desempat.
 
7 febrer - 21a. jornada de Lliga. Empat del Bara a San Mams (0-0) davant l'Athletic de Bilbao, amb gran actuaci del porters Irbar i Sadurn.

5 febrer - Bara i Osasuna acorden la cessi d'Enric Gensana a l'equip navarrs fins a final de temporada.

Gener.

31 gener - 20a. jornada de Lliga. Victria del Bara sobre el Llevant (4-2) a l'estadi, amb Fust i Pereda lesionats sobre el camp i gols de Re, Rif, Pereda i Seminario. Els blaugrana son quarts a set punts del Real Madrid;

20 gener - Copa de Fires. Vuitens de final. Anada. El Bara empata (0-0) amb l'equip alsaci del RC Strasbourg a l'Stade de la Meinau. El partir es juga sobre la neu amb una temperatura de -3 i l'rbitre anulla un gol a Seminario.

1964.
Desembre.

2 desembre  - Copa de Fires. Setzens de final. Tornada. El Bara, en un gran partit defensiu, aguanta l'empat (0-0) a Glasgow i elimina el Celtic davant 43.000 espectadors ;

Novembre.

29 novembre  - 11a. jornada de Lliga. La derrota del Bara a Altabix (2-0) davant l'Elx deixa els blaugrana a set punts del lider Real Madrid i augmenta la crisi de l'equip, que acumula cinc victries i sis derrotes.  ;

22 novembre  - 10a. jornada de Lliga. El Bara s'imposa sense problemes al Crdova CF a l'estadi (4-1), amb gols de Re (2) Seminario i Vidal. ;

18 novembre  - Copa de Fires. Setzens de final. Anada. Victria blaugrana sobre el Celtic Glasgow (3-1) al Camp Nou. Zalda, Sminario i Rif son els golejadors;

1 novembre  - 8a. jornada de Lliga. Victria del Bara sobre l'Espanyol (1-0) al Camp Nou amb gol de Joaquim Rif que resol un derbi fluix i equilibrat. Els blaugrana ocupen el set lloc a la classificaci a sis punts del lder Atltico de Madrid  ;

Agost.
17 agost - La directiva blaugrana fa pblica una nota en la que manifesta que el possible fitxatge de l'ex-porter del Real Madrid Jos Vicente Tran no es dur a terme, ats que les negociacions amb el jugador s'han trencat sense acord;

6 agost - Empat blaugrana amb el Monterrey (4-4) en l'ltim partit de la gira per terres mexicanes.

1 agost - Primera victria del Bara en la seva gira mexicana davant el Guadalajara (2-3). El partit el presencien 40.000 espectadors;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86660" title="Temporada 1966-1967 del FC Barcelona" nonfiltered="4452" processed="4438" dbindex="34716">
Les dades ms destacates de la temporada 1966-1967 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

Plantilla.



Entrenador:  Roque Olsen;

1967.
Abril.
9 abril - 28a. jornada de Lliga: El Bara diu adu definitivament al ttol de Lliga desprs de perdre a Las Palmas (2-0). A falta de dues jornades el Real Madrid es proclama campi.

2 abril - 27a. jornada de Lliga: Victria blaugrana al Camp Nou sobre l'Athletic de Bilbao (3-1) amb gols de Bentez, Zalda i Pereda;

Febrer.
19 febrer - 21a. jornada de Lliga: El Bara s'imposa en el derbi a l'Espanyol (3-1) amb gols de Zaballa, Eladio i Fust. El segon gol, aconseguit per Eladio des de 50 metres mitjanant un refs bombejat que provoca una greu errada del porter Carmelo, enfonsa l'equip de Sarri.

12 febrer - 20a. jornada de Lliga: Un gran gol de Rif dna la victria al Bara sobre el Pontevedra a Pasarn (0-1). El Real Madrid, que perd la imbatibilitat a Saragossa, segueix lider a set punts;

5 febrer - 19a. jornada de Lliga: Cmoda victria sobre l'Elx (3-0) al Camp Nou amb gols de Rif (2) i Pereda.

1966.
Desembre.
4 desembre - 12a. jornada de Lliga. Un empat sense gols amb l'Athletic a San Mams deixa el Bara a cinc punts del lider Real Madrid.

Setembre.
10 setembre - 1a. jornada de Lliga. El Bara s'estrena a la Lliga en partit nocturn amb una clara victria sobre el Crdoba CF (4-1) amb gols de Fust. Montesinos, Vidal i Zaballa. ;

1 setembre - El Bara s'adjudica el 1r. Trofeu Joan Gamper en vncer el Colnia (3-1) amb gols de Fust, Rif i Vidal. En el partit de consolaci l'Anderlecht s'imposa clarament al Nantes (7-0) ;

Agost.
31 agost - El Colnia s'imposa al Nantes (3-2) en la segona jornada del 1r. Trofeu Joan Gamper. Els alemanys jugaran la final amb el Bara. ;

30 agost - Jornada inaugural del 1r. Trofeu Joan Gamper a l'Estadi amb victria del Bara sobre l'Anderlecht (2-1). Fust i el belga Cornelis en prpia porta fan els gols blaugrana.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86661" title="Gedrsia" nonfiltered="4453" processed="4439" dbindex="34717">
Gedrsia (Maka) fou una satrapia persa i selucida que limitava al sud amb l' oce ndic; al est amb el riu Indo; al nord amb Aracsia; i al oest amb Drangiana i Carmnia. Correspon bsicament al actual Balutxistan o Makran.

El nom de Gedrsia no apareix a cap font persa i en canvi apareix el nom de Maka, pel que s'ha suposat que aquest era el nom persa de la satrapia (antecedent de Makran), per gran part dels erudits consideren que Maka designava a Oman que antigament es deia Maketa.

El primer strapa conegut es Artavazda el 505 aC i el seu successor o predecessor fou Jamaspa; tamb foren strapes Tiridiates i segurament Sibyrtius. La capital fou Pura. Aquesta satrapia formava part de la gran satrapia d'Aracsia. Al seu torn estava formada per tres satrapies menors:

Gedrsia (Maka) que arribava al sud fins a la mar on vivien els ictifags que vivien primitivament; a l'oest el Dasht-i Lut marcava el lmit amb Carmnia; al nord tocava a l'extrem sud-oest de Drangiana, a la satrapia menor d'Arispia i a la satrapia principal d'Aracsia. Es possible que algunes zones costeres d'Oman fossin part de la provncia per aix esta en discussi.
Oritnia;
Arispia;

La part nord era muntanyosa amb les muntanyes Baetii (actualment Washti); al centre una cadena muntanyosa coneguda per Arbiti Mons (probablement les muntanyes Bala o Brahtul) connectava amb el riu Arabis (actual Purali); al oest les Muntanyes Prsiques (Persici Montes, avui Bushkurd o Burkind). Els nics rius rellevants apart lArabis, eren el Nabrus (segurament el Dustee o Bhugwur) i el Tomeris o Tuberum (modern Bhusul).
 
Els gedrosis foren un pobre d'tnia ria, semblants als aracosis, aris i drangians. No eren coneguts abans de l'expedici d' Alexandre el gran, i de fet no foren totalment sotmesos per aquest per casi be res es conegut sobre la seva situaci poltica. L'almirall d'Alexandre, Nearcos, descriu les ciutats de la costa, esmenta els diversos petits reis locals i en dona els noms del regnes o pobles, d'est a oest: Saranga, Sacaka, Morontobaca, entre l' Indus i l' Arabis; seguien els arabites, Oreites, Ores, i Ori (o Horites). A la desembocadura del Tomeris Nearcos va fundar una ciutat que es va dir Oraea (avui Urmara). No lluny la ciutat de  Rhambacia (Rhambakia) fou elegida per Alexandre per fundar una colnia (podria ser l'actual Har o potser Ramghur). Al oest es trobava la tribu anomenada els ictifags, que vivien de la pesca, i el seu nom equivalent persa (Mahi khoran) va originar segurament el actual nom regional de Makran; al oest seguien  Balomum, Dendrobosa, Cyiza, Canasis o Canasida, Troesa, i Dagasiris. Una ciutat anomenada Omana que potser es la mateixa que Claudi Ptolemeu esmenta com  Commana, era tamb a aquesta zona. Al interior Alexandre va passar per una gran ciutat, una espcie de metrpoli, que es deia Pura (potser la moderna Bampur  o menys probablement Puhrat).

El pas fou suposadament conquerit per Cir II el gran (559-530 aC). Alexandre va arribar al pas ja de tornada a Babilnia, i va  creuar el desert de Gedrsia el 325 aC i en el trajecte va perdre molts homes. Alexandre va nomenar strapa a Apollophanes; aquest fou substitut aviat per Thoas que va morir al poc temps i la satrapia fou confiada a Sibirtios de Carmnia que va reunir les satrapies de Gedrsia i d'Aracsia. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86662" title="Geiduns" nonfiltered="4454" processed="4440" dbindex="34718">
Els geiduns  (llat Geiduni) foren un poble gal esmentat per Juli Csar com a dependent del poble dels nervis. La lectura del nom es poc segura (tamb es llegeix geidumni), i la posici que ocupaven es totalment desconeguda, tot i que propers als nervis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86663" title="Temporada 1960-1961 del FC Barcelona" nonfiltered="4455" processed="4441" dbindex="34719">
Les dades ms destacates de la temporada 1960-1961 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

Plantilla.



Entrenador:  Ljubisa Brocic, cessat i substitut per  Enrique Orizaola;

1961.
Juny.

7 juny - Enric Llaudet i Pons, industrial del txtil, es elegit nou president del club pels vots dels compromissaris (122 per 98 que aconsegueix l'altre candidat, el joier Jaume Fuset);

Mar.

26 mar - 27a jornada de Lliga. Derrota del Bara al Bernabu (3-2) enfront l'intractable lider Real Madrid. Del Sol, Di Stfano, Puskas, Surez i Kubala fan els gols. Els blaugrana sn tercers a la taula, a disset punts dels blancs.
19 mar - 26a jornada de Lliga. Golejada del Bara al Granada a l'Estadi (8-2). Kubala (4), Surez (2), Ribelles i Coll completen l'escandals tanteig. ;
12 mar - 25a jornada de Lliga. Victria blaugrana al camp del Sevilla (0-1) grcies a un gol de Ribelles.
8 mar - Copa d'Europa. Quarts de final. Anada. El Bara s'imposa amb claretat a l'Spartak Hradec Kralove de Txecoslovquia al Camp Nou (4-0). Tejada (2), Evaristo i Kubala fan els gols i Luis Surez rep la Pilota d'Or abans de comenar el partit que presencien 70.815 espectadors ;
5 mar - 24a jornada de Lliga. El Bara no passa de l'empat (1-1) davant el Valencia a l'estadi amb gol de Justo Tejada;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86664" title="Diagrama de Hertzsprung-Russell" nonfiltered="4456" processed="4442" dbindex="34720">
En astronomia, el diagrama de Hertzsprung-Russell (a vegades diagrama H-R) mostra la relaci entra la magnitud absoluta i el tipus espectral de les estrelles. Fou creat devers 1910 per Ejnar Hertzsprung i Henry Norris Russell.

El diagrama de  Hertzsprung-Russell s'empra per definir els diferents tipus d'estrelles i comparar les previsions teriques de l'evoluci de les estrelles obtingudes per models informtics amb les observacions d'estrelles reals.



El diagrama existeix en dues formes diferents. Una usada pels observadors mostra la magnitud en funci del color de l'estrella, mentre els terics prefereixen utilitzar la temperatura de l'estrella ms que el seu color.

Si b el color d'una estrella depn essencialment de la seva temperatura, la transformaci d'una forma a l'altra no s pas evident i s diferent segons el model emprat, l'edat i la composici qumica de l'estrella.

Donat que la talla, la lluminositat i la temperatura de la superfcie de les estrelles varien molt, es podria creure que estan distribudes ms o menys uniformement dins el diagrama de Hertzsprung-Russell. Un examen rpid del diagrama mostra que les estrelles es reparteixen grosso modo en dos grups: la seqncia principal, que cont les estrelles nanes i les estrelles gegantes.

Un tercer grup, menys important, correspon a les nanes blanques.

Seqncia principal.


La seqncia principal s la regi del diagrama de Hertzsprung-Russell on resideixen la majoria d'estrelles, correspon aproximadament a una diagonal que va del rac superior de l'esquerra (calent i llumins) al rac inferior dret (fred i poc llumins).

Les estrelles que es troben en aquesta regi estan dins la seva fase evolutiva durant la qual consumeixen l'hidrogen del seu nucli. Durant aquesta fase les estrelles estan dins un estat estable en qu la seva estructura canvia nicament a causa de la modificaci progressiva de la seva composici qumica. Com que el procs de "combusti" de l'hidrogen s molt lent, les estrelles passen la major part de la seva vida dins la seqncia principal.

La dispersi de les estrelles en torn a la seqncia principal es deguda a moltes raons. Un dels factors ms importants s la incertesa de les observacions; aquestes incerteses afecten principalment a la distncia de l'estrella en qesti per concerneix tamb a les estrelles binries no o mal identificades per elles mateixes. De totes maneres observacions perfectes menarien a una extensi de les estrelles en torn a una seqncia principal ideal, perqu la massa no s pas l'nic factor. En efecte, la composici qumica d'una estrella i l'estat evolutiu determinen tamb la seva posici dins el diagrama, aix com la presncia de companys prxims, la rotaci de l'estrella o la presncia de camps magntics per no esmentar ms que alguns parmetres.

I Supergegantes.


Sn estrelles molt massives i lluminoses quasi al final de les seves vides. Es classifiquen com a Ia o Ib. Ia representa les mes brillants d'aquestes estrelles. Aquestes estrelles sn molt rares; noms una de cada mili sn supergegantes.

II Gegantes brillants.

Sn estrelles gegantes molt lluminoses.

III Gegantes normals.

Aquestes estrelles sn, principalment, estrelles poc massives al final de les seves vides que han augmentat el seu radi fins esdevenir estrelles gegantes. Aquesta categoria tamb inclou algunes estrelles molt massives evolucionant en el seu cam per arribar al estatus de supergegantes.

IV Subgegantes.


Sn estrelles que evolucionen cap a gegantes o supergegantges.

V Nanes.

Comprn totes les estrelles normals que obtenen la seva energia de la fusi de l'hidrogen. Aquestes estrelles estan la major part de les seves vides en aquesta categoria abans de evolucionar. Les de la classe O i B d'aquesta categoria sn actualment molt brillants i lluminoses amb un esclat generalment superior a la majoria de les estrelles gegantes. El nostre Sol est en aquesta categoria.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86665" title="Bluefields" nonfiltered="4457" processed="4443" dbindex="34721">
Bluefields s una ciutat de Nicaragua, capital de la Regi Autnoma de l'Atlntic Sud, a la Costa de los Mosquitos. T una poblaci de 43.909 habitants. s a 383 km de la capital de Nicaragua, Managua. Els seus municipis vens sn Kukra Hill al nord, San Juan del Norte i El Castillo al sud, Nueva Guinea i El Rama a l'oest i el mar Carib a l'est.


Ciutats agermanades.
 Girona, Catalunya (1987);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86666" title="Nashville" nonfiltered="4458" processed="4444" dbindex="34722">


Nashville s la capital de l'Estat de Tennessee, als Estats Units d'Amrica. Situada a la riba del riu Cumberland, al comtat de Davidson, s considerada la capital mundial de la msica country. s per aix que la ciutat s coneguda als Estats Units d'Amrica com la Music City, USA. En el passat era coneguda com lAtenes del sud, per la profusi d'arquitectura neoclssica a la ciutat i la gran quantitat d'institucions educatives.

L'any 2007 Nashville tenia 619.626 habitants. Aix, s la segona ciutat ms poblada de Tennessee, desprs de Memphis. Amb l'rea metropolitana, Nashville acumula 1.311.789 habitants.


Ciutats agermanades.
Nashville s'ha agermanat amb les segents ciutats:
 Edmonton, Alberta, Canad;
 Caen, Baixa Normandia, Frana;
 Magdeburg, Saxnia-Anhalt, Alemanya;
 Belfast, Irlanda del Nord, Regne Unit;
 Manchester, New Hampshire, Estats Units d'Amrica;


Igualment, ha iniciat converses per a l'agermanament amb les segents ciutats:
  Girona, Catalunya (Converses iniciades el 2005);
 Road Town, Illes Verges Britniques;
 Diyarbekir, Turquia;
 Taiyuan, Xina.






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86670" title="Temporada 1988-1989 del FC Barcelona" nonfiltered="4459" processed="4445" dbindex="34723">
Les dades ms destacates de la temporada 1988-1989 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

1988.
Octubre.
16 octubre - 7a. jornada de Lliga. Cmode triomf del Bara sobre el Betis (3-0) en un Camp Nou ple amb 100.0000 espectadors. Debut del brasiler Aloisio Pires i gols de Robert, Bakero i Txiki Begiristain;

Juliol.
31 juliol - Primera derrota del Bara en l'stage de pretemporada. L'equip de la segona divisi holandesa Sticnting Helmond s'imposa als blaugrana per 3-0. --- El vicepresident Joan Gaspart i Solves fa pblica la seva voluntat a concrrer a les prximes eleccions si el president Nez no s'hi presenta. ;

30 juliol - Victria per 0-3 davant l'equip PEC ZWelle de la primera divisi holandesa.

29 juliol - Amists amb victria (1-2) sobre el Rijnsburgse Boys. ---  El Grup d'Opini Barcelonista fa pblica la seva dissoluci i la voluntat de concrrer a les properes eleccions com alternativa al president Nez.

28 juliol - Amists amb nova golejada a l'equip aficionat del Veloc (0-16). Zubizarreta juga uns minuts de lateral per millorar el seu joc amb els peus;

27 juliol - Amists amb l'equip aficionat del TEVV (0-4);

26 juliol - Segon amists amb golejada a l'equip aficionat del Vierden (0-10);

25 juliol - Primer amists de la pretemporada: Victria sobre l'equip amateur SC Varsseveld (1-6) ;

24 juliol - L'expedici del FCB arriba a Papendhal (Holanda) per iniciar l'stage de preparaci de la pretemporada;

22 juliol - 40.000 espectadors s'apleguen al Camp Nou en l'acte de presentaci de la plantilla amb Johan Cruyff com a entrenador. El pblic xiula reiteradament el capit Alexanco durant el seu parlament pels fets del mot de l'Hesperia;

18 juliol - Javier Urruticoechea rescindeix el seu contracte amb el FCB i es retira com a jugador;

13 juliol - El president Josep Llus Nez assumeix interinament de la presidncia de la Federaci Espanyola de Futbol fins a les noves eleccions, desprs de la dimissi presentada per Jos Luis Roca;

12 juliol - El porter Juan Carlos Unzu i l'extrem Jon Andoni Goikoetxea, ambds procedents d'Osasuna, sn presentats com a nous jugadors del FCB. Goikoetxea jugar dues temporades com a cedit a la Real Sociedad.

11 juliol - El Camp Nou s seleccionat per acollir la final de la Copa d'Europa 1988-1989;

8 juliol - Joan Gaspart i Solves tanca amb Ferran Martorell el fitxatge de Miquel Soler pel FC Barcelona. El cost de l'operaci, juntament amb la d'Ernesto Valverde, s de 2,6 milions d'euros ms el trasps a l'Espanyol del jugador del CE Sabadell Maestre. -- Manolo Hierro, procedent del Real Valladolid, s presentat com a nou jugador barcelonista;

7 juliol - Ernesto Valverde, procedent del RCD Espanyol, fitxa pel FC Barcelona;

4 juliol - La Junta Directiva del FCB rep un informe de Johan Cruyff en el que el nou entrenador demana la continutat del jugador Alexanco -- Vctor Muoz fitxa per la UC Sampdoria de Gnova.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86673" title="Carcassonne (joc)" nonfiltered="4460" processed="4446" dbindex="34724">


Carcassonne s un joc de tauler de collocaci de peces per a 2-5 jugadors basat en la Ciutat fortificada de Carcassona, dissenyat per Klaus-Jrgen Wrede i publicat per primera vegada l'any 2000 per Hans im Glck en alemany; a l'estat espanyol el distribuidor s Devir Iberia. Guany el premi Spiel des Jahres de l'any 2001 i s'ha convertit en un dels jocs ms populars i ha donat lloc a diverses variants, jocs derivats i fins i tot, versions per a PC. Les peces de fusta que representen personatges o seguidors, colloquialment anomenades meeples s'han convertit en un smbol dels jocs d'estil europeu o eurogames.

El tauler de joc, que representa un paisatge medieval amb ciutats camins i monestirs, es va construint a mesura que avana el joc. Aquest s'inicia amb una sola pea del tauler i els jugadors han d'anar agafant a cegues una pea per torn i intentar collocar-les adjacents a les ja collocades, sempre tenint en compte que han d'encaixar els dibuixos: els camins han d'unir-se amb camins ja existents, les muralles amb les muralles existents, etc.

En el moment de collocar una nova pea del tauler el jugador pot, a ms, collocar un dels seus seguidors o figuretes de fusta (els meeples) per reclamar la propietat d'un cam, d'una ciutat, d'un camp o d'un monestir, sempre que no estigui ja reclamada per un meeple d'un altre jugador. Tot i aix, pot ser que, durant el desenvolupament del joc, dos propietats reclamades en diferents zones del tauler acabin unint-se i convertint-se en una sola propietat compartida. Durant el joc es poden anar sumant punt quan es completen camins, ciutats o monestir. El joc acaba quan es colloca la darrera pea del tauler; en aquest moment tamb se sumen punts per les ciutats i pels camps.

L'xit del joc ha propiciat l'aparici de diverses ampliacions (que modifiquen el terreny de joc, per exemple amb rius o b afegeixen  seguidors especials que afecten l'estratgia que cal seguir) i versions informtiques, incloent el joc homnim de Xbox o l'adaptaci a Internet (Tolouse). 

Vegeu tamb.
gora Barcelona;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86678" title="Carcassonne" nonfiltered="4461" processed="4447" dbindex="34725">

 Geografia: el nom oficial francs de la ciutat de Carcassona, al Llenguadoc; vegeu Carcassona.
 Jocs: un joc de tauler, el nom del qual est basat en la ciutat llenguadociana; vegeu Carcassonne (joc);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86682" title="Arthur Henderson" nonfiltered="4462" processed="4448" dbindex="34726">


Arthur Henderson ( Glasgow, Esccia 1863 - Londres, Anglaterra 1935 ) fou un poltic i sindicalista escocs. El 1934 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau pels seus treballs a favor del desarmament mundial.

Joventut.
Arthur Henderson nasqu el 13 de setembre de 1863 a la ciutat escocesa de Glasgow fill d'un treballador txtil que mor quan Henderson tenia 10 anys. Posteriorment la seva famlia es trasllad fins a la ciutat de Newcastle.

A l'edat de 12 anys Henderson entr a treballar en una empresa automobilstica, i un cop acabats els seus estudis primaris entr a treballar en una empresa siderrgica. Es convert al Metodisme i, quan perd la seva feina, es dedic a l'ensenyament i predicaci de la seva nova religi.

Sindicalista.
Vers el 1892 Henderson entr al mn del sindicalisme quan fou escollit lder del sindicat del gremi de fundidors de ferro. Com a sindicalista va creure que les vagues feien ms mal al treballador que b, per la qual cosa va intentar evitar-les. S'opos fermament a la creaci d'una Federaci General de Sindicats, ja que va creure que la seva creaci duria a ms vagues.

Vida poltica.
El 1900 Henderson formava part dels 129 delegats dels sindicats socialistes i form part de la creaci del Labour Representation Commitee (LRC) del qual va esdevenir tresorer. El 1906 aquest comit es refund i prengu el nom de Partit Laborista britnic i guany 29 escons el les eleccions generals d'aquell any. El 1908 Henderson fou escollit president del Partit Laborista, crrec que desenvolup durant dos anys.

Posteriorment fou escollit Conseller de qestions obreres en el govern de Lloyd George (1915-1916) i ministre de l'Interior (1924) i d'Assumptes Exteriors (1929-1931).

ltims anys.
El 1932 fou escollit President de la Conferncia de Desarmament de Ginebra, crrec que desenvolup fins el 1934. Pel desenvolupament del seu crrec, i la seva ferma convicci contra la guerra i les armes, fou guardonat el 1934 amb el Premi Nobel de la Pau.

Henderson mor a casa seva, a la ciutat de Londres, el 20 d'octubre de 1935.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1934;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86685" title="Copa Intercontinental de futbol" nonfiltered="4463" processed="4449" dbindex="34727">

La Copa Intercontinental de Clubs, de la qual n's successora la Copa Mundial de Clubs, fou un torneig de futbol que enfrontava al campi d'Europa (Champions League) amb el campi d'Amrica del Sud (Copa Libertadores). Entre els anys 1980 i 2004 es disputava a la ciutat japonesa de Tquio al mes de desembre i rebia el nom de Copa Toyota per raons de patrocini. Des de l'any 2005 ha estat substituda per la Copa Mundial de Clubs, ja que en canvi de participar-hi noms el campi d'Europa i el d'Amrica del Sud, hi participen tots els campions continentals.

 Histria .
El primer club que utilitz el concepte de Campi del Mn fou l'Hibernian FC, que com a campi de la copa escocesa s'enfront al campi de la copa anglesa, el Preston North End, el 13 d'agost de 1887. Els campions de la segent temporada, Renton FC s'enfrontaren als campions anglesos West Bromwich Albion, tot i que el partit fou disputat sense l'autoritzaci de les respectives associacions futbolstiques. Posteriorment, amb la creaci de les lligues anglesa i escocesa, el concepte de clubs campions del mn va perdre importncia, ja que els clubs es centraren en guanyar les seves competicions nacionals.

La primera competici oficial fou celebrada a Rio de Janeiro el 1951, amb la participaci dels principals clubs d'Europa i Amrica del Sud. El torneig fou organitzat per la FIFA, i el mateix Jules Rimet hi envi el seu vice-president per supervisar-lo. La competici fou anomenada Taa Rio i fou venuda per la Sociedade Esportiva Palmeiras de So Paulo, en una final en dos partit on venc la Juventus FC de Tor. Aquest club pot, per tant, sser considerat el primer campi mundial. Posteriorment, a la ciutat de Caracas, Veneuela, es disput la Petita Copa del Mn, una competici no oficial, per que assol cert prestigi als anys 50.

L'impulsor de la Copa Intercontinental fou Henri Delaunay, que volia crear una competici per mesurar el millor club del mn, i que enfrontaria als campions d'Europa i Amrica del Sud, els dos continents ms poderosos futbolsticament parlant. Europa ja tenia el seu campi, la Copa d'Europa de futbol, per Sud-amrica encara no tenia cap competici similar. La confederaci sud-americana (CONMEBOL) cre aquesta competici i l'anomen fent referncia als herois de la independncia sud-americana amb el nom de Copa Libertadores. Per fi, un campionat del mn del clubs era viable.

La primera edici de la competici es disput el 1960 entre el Reial Madrid i el Pearol.

Sovint la competici ha estat ms valorada pels conjunts americans que no pas pels europeus. Per exemple, diversos campions europeus van renunciar a participar-hi per la manca d'inters, tant econmic com esportiu. Els clubs que hi renunciaren foren substituts pels finalistes. Els anys 1975 i 1978 la competici no es disput.

La competici no assol viabilitat fins que l'empresa Toyota assum el paper de patrocinador el 1980. A partir d'aquella edici i fins la seva desaparici la competici es disput cada any a partit nic en terreny neutral, al Jap.

La competici es disput fins el 2004, any en que la FIFA la reempla pel mundial de clubs.


 Palmars .
Edicions a partit nic.



 Edicions a doble partit .
1979 -  Olimpia Asuncin (PAR);
1978 - no es va disputar;
1977 -  Boca Juniors (ARG);
1976 -  Bayern Mnchen (BRD);
1975 - no es va disputar;
1974 -  Atltico de Madrid (ESP);
1973 -  CA Independiente (ARG);
1972 -  Ajax (NED);
1971 -  Nacional (URU);
1970 -  Feyenoord (NED);
1969 -  AC Milan (ITA);
1968 -  Estudiantes de La Plata (ARG);
1967 -  Racing Club (ARG);
1966 -  Pearol (URU);
1965 -  Inter (ITA);
1964 -  Inter (ITA);
1963 -  Santos (BRA);
1962 -  Santos (BRA);
1961 -  Pearol (URU);
1960 -  Reial Madrid (ESP);

 Notes .


Estadstiques.

Per equips.


Per pasos.


Per continents.


Entrenadors.
Carlos Bianchi ha guanyat tres edicions com entrenador: una amb el Vlez Srsfield al 1994, i dues amb el Boca Juniors l'any 2000 i 2003.

Luis Cubilla i Juan Mgica, sn els nics que han guanyat el trofeu com a jugador i desprs com a entrenador: 
Luis Cubilla (va ser jugador del Pearol l'any 1961 i del Nacional al 1971; desrps va ser entrenador del Olimpia Asuncin l'any 1979);
Juan Mgica (va jugar al Nacional i al 1971; va entrenar al mateix equip al 1980).

Equip - Jugadors.
Alessandro Costacurta i Paolo Maldini han participat 5 cops a la competici, sempre amb l'AC Milan (1989, 1990, 1993, 1994, 2003).
Estudiantes (1968, 1969 i 1970) i Independiente (1972, 1973 i 1974) han participat 3 anys de forma consecutiva. Alguns jugadors d'aquests equips han jugat els tres anys, com ara Carlos Salvador Bilardo i Juan Ramn Vern.

Millor jugador del partit.
Des del 1980



Enllaos externs.
Pgina oficial de l'edici del 2005;
Pgina oficial de l'edici del 2006;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86686" title="Ralph Norman Angell" nonfiltered="4464" processed="4450" dbindex="34728">

Ralph Norman Angell Lane ( Holbeach, Anglaterra 1872 - Croydon 1967 ) fou un escriptor, periodista i poltic angls guardonat l'any 1933 amb el Premi Nobel de la Pau.

Joventut i estudis.
Nasqu el 26 de desembre de 1872 a la ciutat de Holbeach, situada al comtat de Lincolnshire, sent un dels sis fills de Thomas Angell Lane i Mary Brittain. Va estudiar al Liceu de St. Omer i a la Universitat de Ginebra, per traslladar-se el 1888 als Estats Units on va exercir de periodista.

El 1898 va retornar a Anglaterra per poc temps, trasllandant-se a Pars el 1905, on fou editor de la corresponsalia a la ciutat francesa del diari Daily Mail, crrec que ocup fins el 1912.

Vida Poltica.
Al seu rertorn a Anglaterra s'afili al Partit Laborista britnic l'any 1920, sent escollit membre del Parlament britnic entre el 1929 i el 1931.

Posteriorment Angell va treballar en el Consell del Reial Institut d'Assumptes Internacionals, i fou membre del Comit Mundial contra la Guerra i els Feixisme, aix com membre dels comit executiu de la Societat de Nacions i president de l'Associaci Abissnia.

El 1933 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau pels seus treballs com a membre de l'executiva de la Societat de Nacions.

Angell va morir a Croydon el 7 d'octubre de 1967.

Literatura.
Al llarg de la seva vida Angell escrigu diverses obres al voltant de la poltica:
Patriotism under Three Flags: A Plea for Rationalism in Politics (1903);
Europe's Optical Illusion (1909) (also: The Great Illusion);
The Fruits of Victory (1921);
The Money Game (1928);
The Unseen Assassins (1932);
The Menace to Our National Defence (1934);
Peace with the Dictators? (1938) ;
The Steep Places (1947);
After All (1951);

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1933;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86692" title="Passaport Nansen" nonfiltered="4465" processed="4451" dbindex="34729">

El Passaport Nansen s un document d'identitat, internacionalment reconegut, editat per la Societat de Nacions per als refugiats.

El Passaport Nasen.
El passaport Nansen fou dissenyat l'any 1922 per Fridtjof Nansen desprs de la Revoluci Russa quan 1.4 milions de russos van haver d'escapar de Rssia pel temor de represlies del govern comunista. Aquests refugiats no foren reconeguts per cap govern i per tant tenien un estat d'aptrides. El 1942 el Passaport Nansen va ser reconegut pel govern de 52 pasos diferents, per la qual cosa es donaven garanties humanitries als ciutadans amb el passaport. 

Oficina Internacional Nansen per als Refugiats.
L'Oficina Internacional Nansen per als Refugiats fou l'encarregada de repartir aproximadament 450.000 passaports per als refugiats aptrides i immigrants. Les seves activitats s'iniciaren l'1 d'abril de 1931 per iniciativa de la Societat de Nacions, en memria i reconeixement del treball de Fridtjof Nansen en favor dels refugiats. Tots i els greu problemes de finanament econmic, el gran nombre de refugiats provinents dels conflictes poltics a Espanya, Itlia i Alemanya, i els problemes de reclutament de voluntaris per part de molts pasos, l'Oficina desenvolup una tasca primria i constru centres de refugiats a Paraguai, Sria i Lban. 

Aquesta Oficina fou guardonada amb el Premi Nobel de la Pau el 1938 pels seus esforos d'establir passaports per als refugiats. El 31 de desembre d'aquell mateix any l'Oficina fou dissolta per donar pas a la creaci de l'Alt Comissionat pels Refugiats de la Societat de Nacions, precursor de l'actual model de l'ACNUR, amb seu a Londres.

El principi fonamental del Passaport Nansen fou reprs per la Convenci de Ginebra de 1949 sotat l'estatus de refugiat.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1938;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86695" title="Aqulia Severa" nonfiltered="4466" processed="4452" dbindex="34730">


Jlia Aqulia Severa va ser la segona (220-221) i quarta (221-222) muller de l'emperador rom Elagbal.

Severa era una verge vestal, i com a tal, les seves noces amb Elagbal el 220 varen ser la causa de molt d'enrenou: tradicionalment, el cstig per trencar el vot de celibat de trenta anys que les vestals feien era la mort. S'ha dit que Elagbal va prendre Severa per muller per raons religioses, ja que ell era un seguidor del culte oriental del du sol El-Gabal (de fet, n'era el seu sacerdot suprem), i el fet de casar-se amb ella tenia un segon significat d'uni del seu du amb la deessa romana Vesta.

Malgrat tot, ambds casaments varen ser considerats illcits poc desprs, probablement per mediaci de Jlia Mesa, l'via d'Elagbal, i qui l'havia posat al tron imperial. L'emperador tot seguit es va casar amb nnia Faustina, una tria que es va considerar ms encertada. Elagbal, per, no va trigar gaire temps en divorciar-se de la seva nova esposa i va tornar a viure amb Severa, sota el pretext que el divorci havia estat invlid. Es creu que Severa va romandre amb Elagbal fins que ell fou assassinat el 222. No es creu que la parella hagus tingut cap fill.


L'opini de Severa sobre aquest afer no es coneix prou b. Algunes fonts diuen que va ser forada a prendre Elagbal per marit contra la seva voluntat, mentre que d'altres van encara ms lluny i diuen que la va violar. Tot i aix, se sap que moltes de les histries que envolten Elagbal van ser exagerades pels seus enemics i per la histria posterior, aix que no hi ha cap certesa que res d'aix passs. No s clar si Elagbal sentia alguna cosa per Severa, o si el matrimoni era ms aviat simblic, ja que sembla que Elagbal era o homosexual o bisexual, i l'historiador Cassi Di narra que va tenir una relaci ms estable amb el seu esclau Hirocles que amb qualsevol de les seves esposes.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86701" title="Jane Addams" nonfiltered="4467" processed="4453" dbindex="34731">


Jane Addams ( Cedarville, EUA 1860 - Chicago 1935 ) fou una sociloga i reformadora nord-americana guardonada amb el Premi Nobel de la Pau el 1931 conjuntament amb Nicholas Murray Butler.

Joventut.
Nasqu el 6 de setembre de 1860 a la poblaci nord-americana de Cedarville, situada a l'estat nord-americ d'Illinois. Fou educada entre els Estats Units i Europa i es gradu al Rockford Female Seminary.

Activisme social.
El 1889 va ser co-fundadora amb Ellen Gates Starr de la Hull House, a Chicago, que fou una de les primeres cases d'acollida per a immigrants als Estats Units, amb guarderia infantil i diversos programes d'educaci. Per influncia de la Toynbee Hall de lEast End de Londres, fundada per Samuel Barnett el 1884, aquestes cases d'acollida van ser un exemple per al venat com a centres de benestar i de reforma social. Les seves idees i impuls van ser decisives per a l'aparici del Treball social com a disciplina aplicada de les cincies socials. 

Addams va ser membre de la Lliga Anti-Imperialista americana i fundadora de la Unin Americana de Llibertats Civils i lAsociaci Nacional pel Progrs de las Persones de Color. Va treballar activament en favor del sufragi femen i del pacifisme, pressionant al Govern en favor dels drets de la dona, dels nens i de la joventut. Va formar part de la fundaci de Lliga Internacional de les Dones per la Pau i la Llibertat el 1915. El 1931 fou guardonada amb el Premi Nobel de la Pau per la seva participaci en el moviment pacifista i sufragista femen aix com per la seva participaci en la fundaci de la Lliga Internacional de les Dones per la Pau i la Llibertat, juntament amb l'educador Nicholas Murray Butler.

Jane Addams va morir el 21 de maig de 1935 a la ciutat de Chicago.

Publicacions . 
 Democracy and social ethics, New York: Macmillan Publishers, 1902.
 Children in American street trades, New York: National Child Labor Committee, 1905.
 New ideals of peace, Chautauqua, N.Y.: Chautauqua Press, 1907.
 The Wage-earning Woman and the State, Boston: Boston Equal Suffrage Association for Good Government, 1910.
 Twenty years at Hull-House 1910.
 Symposium: child labor on the stage, New York: National Child Labor Committee, 1911.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1931;
  Materials per l'estudi dels treballs de Jane Addams;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86703" title="Els cinc bons emperadors" nonfiltered="4468" processed="4454" dbindex="34732">
Els Bons Emperadors o Cinc Bons Emperadors (a vegades errniament agrupats sota el nom de Dinastia Nervana-Antonina, una fusi de tots els lders romans de les dinasties Nervo-Trajana i Antonina, incloent-hi Cmmode) varen ser una srie de cinc emperadors de l'Imperi Rom que governaren del 96 al 180. Eren coneguts per la seva poltica moderada, ben contrastada amb el carcter tirnic i opressiu dels seus successors, i van exercir el seu poder durant el znit de la prosperitat que va assolir l'imperi a la Pax Romana.

Aquests emperadors varen ser Nerva, Traj, Adri, Anton Pius i Marc Aureli.

El perode dels cinc bons emperadors va ser particularment notori pel mtode pacfic que es va donar per a la successi: cadascun d'ells triava el seu successor adoptant un hereu, aix prevenint el caos poltic que anteriorment s'havia iniciat cada cop que hi havia una successi. El nomenament com a hereu per part de Marc Aureli del seu fill Cmmode va ser un gran error, i que va suposar la fi de la Pax Romana. Marc Aureli fou un bon emperador, tamb conegut com a filsof estoic.

L'historiador Gibbon en va oferir una imatge idealitzada i prspera, en la qual els seus governants actuaren amb saviesa i prudncia i foren capaos no noms de mantenir la pau, sin tamb l'ordre entre les seves tropes, grcies a l'autoritat i respecte que inspiraven.

Estudiosos ms recents sobre el tema, tot i que es mostren d'acord amb la major part dels detalls de l'anlisi de Gibbon, no estan totalment d'acord amb aquesta visi tan perfecta. Hi havia ms gent que vivia sota el domini dels emperadors que aquells individus rics que apareixen mencionats a les crniques de l'antiguitat. Un gran percentatge de la resta eren camperols, o gent associada amb les feines del camp, que sempre vivien amb l'amenaa dels oficials avariciosos, o els assaltants i bandits, dels quals n'hi hagu tants durant el regnat d'aquests bons emperadors com abans o ms endavant.

Encara que aquests sn considerats els cinc bons emperadors, n'hi ha hagut molts altres que tingueren un efecte positiu sobre l'imperi. August es considera tamb un dels millors emperadors, per no s'inclou en aquesta llista perqu el temps el separa d'aquesta lnia successria.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86704" title="Gela" nonfiltered="4469" processed="4455" dbindex="34733">

Gela s un municipi de la provncia de Caltanissetta, a Siclia.

Histria.
Gela fou una antiga ciutat grega de Siclia a la costa sud de l'illa, entre Agrigent i Camarina, a la desembocadura del riu Gela.

Tucdides diu que fou fundada el 690 aC per una colnia de cretencs i rodis dirigida per Antfemos de Rodes i ntimos de Creta. Els rodis venien de Lindos i la ciutat es va dir inicialment Lindis (llat Lindii) per amb el temps va agafar el nom del riu. 

Poc es coneix de la seva histria en els primers segles. Van lluitar amb els habitants nadius de l'interior i hi van haver algunes lluites faccionals, una d'elles en la que va participar Telines, ancestre de Gel I. El 582 aC van fundar la colnia d'Agrigent que aviat es va fer ms poderosa que la metrpoli, especialment sota el tir Falaris.

La constituci era oligrquica i aix va seguir fins que Cleandre de Gela va assolir el poder absolut (505 aC-498 aC) que va transmetre a son germ Hipcrates de Gela (498 aC-491 aC), sota el que Gela va tornar a agafar una espcie d'hegemonia i va estendre el seu poder a una bona part de l'illa, sotmetent Leontins, Callpolis i Naxos; va ocupar Zancle que va cedir als colons de Samos i va fer la guerra a Siracusa que va haver de cedir Camarina a canvia de la pau. A la mort d'Hipcrates el va succeir Gel I que va seguir la poltica expansionista i el 485 aC es va apoderar de Siracusa; Gel va dirigir tots els seus esforos a engrandir la seva nova capital i va fer emigrar a la meitat de la poblaci de Gela cap a Siracusa. El seu successor Hier I va condemnar a l'exili a molts ciutadans de Gela, per desprs de l'expulsi de Trasibul (466 aC) els exiliats van retornar a la seva ciutat i la van repoblar, restablint la seva llibertat, i encara van enviar un grup de colons a Camarina que havia estat despoblada per ordre de Gel. Del 466 aC al 406 aC van ser anys de gran prosperitat per Gela i en general per Siclia i Gela va seguir la lnia poltica que seguien quasi b totes les ciutats driques de l'illa i van estar al costat de Siracusa en contra de l'expedici d'Atenes (415 aC) i van enviar un cos d'exrcit inicial al que desprs de les primeres victries van afegir 600 homes ms i cinc vaixells.

El 406 aC els cartaginesos van envair l'illa i van ocupar i destruir Himera, Selinunt i Agrigent; desprs de la destrucci d'Agrigent els seus habitants es van refugiar a Gela, i aquesta ciutat va demanar ajut a Dions de Siracusa, per tot i que aquest va visitar la ciutat i va installar un govern democrtic, no va prendre les mesures adients per la seva defensa; el 405 aC els cartaginesos es van presentar davant de la ciutat i la van assetjar; Gela no tenia una posici defensiva forta i les seves muralles no eren massa bones per els habitants van resistir una mica i van poder rebutjar el primer atac, donant temps a l'arribada de Dions amb un fort exrcit. El siracus va atacar el camp cartagins per fou derrotat i llavors va aconsellar als habitant de rendir-se i abandonar sans i estalvis la ciutat. Aix Gela va quedar buida i els seus habitants es van retirar a Leontins. Els cartaginesos la van ocupar i saquejar. 

Poc temps desprs Dions i Cartago van acordar la pau i entre els pactes es va permetre als habitants de Gela de retornar a la seva ciutat amb la condici de no restaurar les fortificacions i de pagar un tribut. Gela va complir amb el pacte per ja no va retrobar el seu antic esplendor. 

El 379 aC Gela va proclamar la separaci de la clientela de Cartago i es va unir a Dions en l'expedici contra les ciutats occidentals de Siclia i tots i les diferents alternatives de la guerra van aconseguir romandre independents, llibertat que els hi fou reconeguda pel tractat del 363 aC.

El 357 aC es va unir a Di de Siracusa quant va desembarcar a Siclia; el 338 aC desprs de la victria de Timole, Gela, que estava en una forta decadncia, fou repoblada per un grup de colons, alguns antics pobladors que vivien a altres llocs i altres procedents de l'illa de Ceos.  Aix va permetre a Gela augmentar la seva prosperitat a un nivell no massa alt per si acceptable. Durant les guerres d'Agtocles figura com a ciutat-estat independent; quant el 311 aC Gela es va revoltar contra Agtocles, el tir va anar a l'illa des l'frica i va ocupar la ciutat matant a quatre mil dels seus habitants; derrotat Agtocles al riu Economos, es va refugiar amb el seu exrcit a Gela, on es va poder defensar dels cartaginesos; per el 309 aC els agrigentins, dirigits per Xendicos, es van rebellar i van proclamar la independncia de les ciutats gregues, entre elles Gela, que fou la primera a assolir el nou estatus i a unir-se a Xendicos. 

Com a ciutat independent va tornar a ser prospera. Res se sap de la seva poltica interior d'aquells anys i quant torna a ser esmentada estava en mans de Finties, dspota d'Agrigent, que va fundar una nova ciutat que va anomenar Phintias a la desembocadura del riu Himera, i per poblar-la va fer anar all als ciutadans de Gela, i per que no pogueren tornar la va fer demolir. 

Aix no va servir del tot i anys desprs alguns antics habitants de Gela es van establir al lloc de l'antiga ciutat. Se sap que fou devastada pels mamertins, pro no apareix a la Primera Guerra Pnica (en la que noms s'esmenta als gelans en connexi amb la ciutat de Phintias), per desprs de la conquesta romana la ciutat va tornar a existir com entitat separada de segon ordre; Cicer diu que Escipi va retornar a la ciutat les esttues que li havien estat arrabassades per Verres; per Estrab diu que en el seu temps estava deshabitada i l'esmenta junt amb Naxos i Callpolis entre les ciutats famoses desaparegudes; per probablement no cal considerar a Estrab en sentit literal, sin ms aviat com que era una ciutat amb molt pocs habitants, car Plini el Vell i Ptolemeu l'esmenten encara com a petita ciutat, per desprs ja no torna a aparixer i devia acabar per despoblar-se totalment.

La seva situaci ha estat objecte de controvrsia: la moderna Alicata, a la desembocadura del riu Salso, fou la primera ubicaci proposada (es va trobar una inscripci, per es pensa que les runes de la ciutat que es troba en aquest lloc corresponen a Phintias), per en general s'ha adms que era a la moderna Terranova, a uns 30 km ms a l'est, a la desembocadura del Fiume di Terranova. Aquesta ciutat fou fundada per l'emperador Frederic II al segle XIII i encara es troben algunes runes d'una antiga ciutat, entre elles les restes d'un temple i una part de les muralles, i a les excavacions s'han trobar nombrosos objectes (monedes, gerres...). El nom Gela derivaria de la paraula scula psela (fred o gelat) connectada amb la paraula llatina gelu (gel). El riu Gela era considerat un deu i apareix a les monedes de la ciutat amb cap hum amb el ttol de Sosipoais. El camp de Gela (el territori) s'estenia cap a l'oest, i era molt frtil; produa a ms sal, que era un producte molt apreciat. El lmit amb Agrigent per l'oest era el riu Himera; cap a l'interior s'estenia uns 35 km on els itineraris encara esmenten una estaci de nom Gelasium Philosophianis (actual Piazza) que es creu que marcava el lmit del territori.

A la ciutat va nixer Apollodor de Gela, un poeta cmic (que cal no confondre a amb Apollodor de Caristos); fou lloc e residencia d'squil quant fou expulsat d'Atenes, i va morir d'accident a la ciutat (456 aC) essent la seva tomba visible durant molt de temps. Pausnies diu que la ciutat tenia el seu tresor a Olmpia i esmenta algunes esttues fetes per Ddal que van ser a la ciutat per desprs van desaparixer. Una esttua colossal d'Apollo que era a les rodalies de la ciutat, se la van emportar els cartaginesos el 405 aC i la van enviar a Tir on encara era quant Alexandre el gran va entrar a la ciutat.









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86705" title="Geles" nonfiltered="4470" processed="4456" dbindex="34734">
Geles (llat gelae, grec gelai) foren un poble de la vora de la mar Cspia, al Gilan (territori que va prendre el nom d'aquest poble), probablement una branca del poble dels cadusis (llat cadusii). Estrab divideix la riba de la mar Cspia (d'oest a est) entre els geles, cadusis, amardis, witis i anariaces; els geles eren els ms propers a Armnia i vivien a l'est de l'Araxes o Kur.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86707" title="Gelons" nonfiltered="4471" processed="4457" dbindex="34735">
Els gelons (llat geloni) foren un poble emparentat amb els budinis segons Herdot. Vivien a Sarmcia al nord de la mar d'Azov. La capital dels budinis es deia Gelonos i se suposa que pogus esser el centre del seu pas. Se'ls considera un poble eslau.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86710" title="Genauns" nonfiltered="4472" processed="4458" dbindex="34736">
Genauns (llat Genauni, grec Genaunoi) fou un poble guerrer de Rcia que fou sotms per Tiberi i Drus en el regnat d'August. Vivia entre els llacs Maggiore i Como, a l'actual Valle di Non.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86712" title="Genabum" nonfiltered="4473" processed="4459" dbindex="34737">
Genabum fou una ciutat del poble gal dels carnuts, que vivien a la regi del Sena. Dels carnuts es coneixen dues ciutats: Autricum (Chartres) i Cenabum o Genabum (Orlans), que es anomenat l'empori dels carnuts. Una ruta l'unia a Nevirnum (Nevers) al est del Loira, i seguia fins a Lutcia. Juli Csar l'esmenta com el lloc on va comenar la gran insurrecci del 52 aC, i parla d'un pont al Loira; Csar va ocupar la ciutat i la va incendiar, i desprs va assetjar Avaricum; al hivern Csar va acampar les seves tropes a les runes de la ciutat.

Durant l'Imperi va agafar el nom dAureliani (Civitas Aurelianorum) del que va derivar Orlans. Al segle VI encara un suburbi de la ciutat es deia Genabus i desprs Gnabie. Queden unes petites restes de muralles segurament del temps d'Lluci Domici Aureli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86714" title="Halle (Saxnia-Anhalt)" nonfiltered="4474" processed="4460" dbindex="34738">

Halle (tamb anomenada Halle an der Saale per distingir-la de la ciutat de Halle a Rin del Nord-Westflia) s la ciutat ms gran de l'estat federat de Saxnia-Anhalt a Alemanya. Es troba al sud de l'estat a la riba del riu Saale.

El nom Halle deriva de mot celta per la paraula sal.

La ciutat ja es mencionada l'any 806. Form part del principat eclesistic de Magdeburg des del segle X fins que tant Magdeburg com Halle foren annexats per Brandenburg el 1680.

Desprs de la II Guerra Mundial Halle va ser la capital de la regi administrativa de Saxnia-Anhalt fins l'any 1954, quan el govern de la Repblica Democrtica Alemanya va abolir els Lnder. Quan Saxnia-Anhalt va ser restablert com a Land la capital es va fixar a Magdeburg.

Personalitats destacades.
 Georg Friedrich Hndel (1685-1759) Compositor de msica barroca.
 Reinhard Heydrich (1904-1942) Militar nazi.
 Margot Honecker (1927) Poltica, ministra d'Educaci de la RDA.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86715" title="Dasipogoncia" nonfiltered="4475" processed="4461" dbindex="34739">

Les dasipogoncies (Dasypogonaceae) sn una famlia de plantes amb flor (angiospermes). No sempre ha estat reconeguda pels taxonomistes i les plantes que comprn havien estat incloses de manera habitual a la famlia Xanthorrhoeaceae

El sistema de classificaci APG II, basat en l'anlisi de la morfologia i en les seqncies d ARN ribosmic i d'alguns gens dels cloroplasts, situa aquesta famlia dins el clade commelinidae, per sense assignaci a cap ordre. Al seu torn les commelinidae pertanyen a les monocotyledoneae.

La famlia comprn diverses dotzenes d'espcies que viuen a Austrlia, amb el gnere Lomandra present tamb a Nova Guinea i Nova Calednia. L'espcie ms coneguda i representativa es la Kingia australis. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86717" title="Barthlemy Charles Joseph Dumortier" nonfiltered="4476" processed="4462" dbindex="34740">

El bar Barthlemy Charles Joseph Du Mortier (Tournay 1797-1878) va ser un botnic, naturalista i poltic belga.

Com a poltic va arribar a ser president de la cambra de diputats. s l'autor de:
 Commentationes botanicae. Observations botaniques (C. Casterman-Dieu, Tournay, 1823).
 Observations sur les gramines de la flore de Belgique (J. Casterman, Tournay, 1823).
 Analyse des familles des plantes, avec l'indication des principaux genres qui s'y rattachent (J. Casterman, Tournay, 1829).
 Lettres sur le manifeste du Roi et les griefs de la nation, par Belgicus (J. Casterman, Tournay, 1830).
 Sylloge Jungermannidearum Europae indigenarum, earum genera et species systematice complectens (J. Casterman, Tournay, 1830).
 Recherches sur la structure compare et le dveloppement des animaux et des vgtaux (M. Hayez, Bruxelles, 1832).
 Essai carpographique prsentant une nouvelle classification des fruits (M. Hayez, Bruxelles, 1835).
 La Belgique et les vingt-quatre articles (Socit nationale, Bruxelles, 1838).
 Observations complmentaires sur le partage des dettes des Pays-Bas (Socit nationale, Bruxelles, 1838).

Dumort s l'abreviatura botnica oficial de Barthlemy Charles Joseph Du Mortier, s'utilitza per indicar aquest autor quan es fan citacions de noms botnics establerts per ell.

 Vegeu tamb.
 Llista d'abreviatures d'autor utilitzades en taxonomia vegetal;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86718" title="Problema de decisi" nonfiltered="4477" processed="4463" dbindex="34741">
En teoria de la computabilitat i en complexitat computacional, un problema de decisi s una qesti en algun sistema formal amb una resposta s o no. Problemes amb respostes ms complexes es coneixen com problemes funcionals.

Per exemple, es pot tenir un problema de decisi donats dos nombres x i y, x s divisor enter de y?. Aquesta s una pregunta de resposta s o no, i la seva resposta depn dels valors de x i de y. Un algorisme per aquest problema de decisi hauria de contestar com, donats x i y, es pot determinar si x s divisor enter de y.

Els problemes de decisi acostumen a ser menys tils intutivament parlant que no pas els problemes funcionals, que poden tenir qualsevol resposta, no noms si o no. Per exemple, un problema funcional pot ser  donats dos nombres x i y, quan es x dividit per y? . Tot i aix, per a la teoria de complexitat computacional, s ms senzill d'estudiar els problemes de decisi. A la teoria de la computabilitat, intenta classificar els problemes de decisi basant-se en com de difcils sn, en termes de requeriments computacionals que es necessiten per l'algorisme ms eficient per aquest problema de decisi.

Definici.
Un problema de decisi s qualsevol pregunta de s o no sobre un conjunt infinit d'entrades. Per aix, s tradicional definir el problema de decisi en termes del conjunt d'entrades pel qual el problema retorna un s. En aquest sentit, un problema de decisi s equivalent a un llenguatge formal.

Formalment, un problema de decisi s un conjunt contable S i una funci
;

Sigui A la inversa de f per 1:
;

El problema s anomenat decidible si A s un conjunt recursiu. S'anomena parcialment decidible si A s conjunt recursivament enumerable. D'altre manera, el problema s'anomena indecidible.

Es pot donar una altre definici alternativa en termes de funcions computables:

Si f s una funci computable total, el problema s'anomena computable. Si f noms s una funci parcial, el problema s'anomena parcialment computable. D'altre manera el problema s incomputable.

Notes.
Cal fer notar que un problema de decisi sempre s un conjunt de problemes relacionats que d'alguna forma s prou gran. Un sol problema P s sempre trivialment decidible assignant-li la funci constant f(P) 0 or f(P) 1.

La majoria de problemes es pot reformular com un problema de decisi mitjanant reduccions, sovint amb molt poc efecte en la quantitat de temps o espai que es necessita per resoldre el problema. La majoria dels problemes ms complexos s'han reformulat com a problemes de decisi perqu es fan ms senzill d'estudiar i resoldre, i provar tamb que aquests problemes sn prou difcils per mostrar que altres problemes ms complexos sn igual de complexos.

Exemples.
Problemes de decisi importants inclouen el problema de la parada; per ms informaci, vegeu la llista de problemes indecidibles. En complexitat computacional, els problemes de decisi que sn complets sn usats per caracteritzar les classes de complexitat dels problemes de decisi. Exemples importants sn el problema de satisfacibilitat booleana i les seves variants, aix com l'undirected  i el directed reachability problem.

Histria.
El Entscheidungsproblem, paraula alemanya per problema de decisi, s atribut a David Hilbert: A la conferncia del 1928, Hilbert va fer aquestes reflexions. Primer, les matemtiques foren completes... En segon lloc, les matemtiques foren consistents... I en tercer lloc.. sn les matemtiques decidibles? Amb aix es referia a si existeix un mtode definitiu que pugui, en principi aplicat a qualsevol afirmaci, i que garanteixi que produir una decisi correcta sobre si l'afirmaci s certa (Hodges, p. 91). Hilbert creia que a les matemtiques no hi ha ignorabimus (Hodges, p. 91ff) volent dir que 'no sabem i no sabrem'. Vegeu David Hilbert i Problema de la parada per ms informaci.

Equivalncia a problemes computacionals.
Cada problema de decisi s reductible a un problema de computaci, ja que cada classe de problema s o no s reductible a un predicat de la forma "s  veritat?". Per exemple, l'exemple anterior es pot reduir a "s  veritat?". Aquesta forma predicativa s reductible a la funci indicadora



per tant, decidir qualsevol  s veritat s equivalent a computar el valor de .

Referncies.
 Andrew Hodges, Alan Turing: The Enigma, Simon i Schuster, New York. Cf Chapter "The Spirit of Truth" per una mica d'histria fins al treball de Turing. Una bona biografia.
Hodges referencia una biografia de David Hilbert: Constance Reid, Hilbert (George Allen & Unwin; Springer-Verlag, 1970). Aparentment hi ha edicions ms recents.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86719" title="Comtat de Ginebra" nonfiltered="4478" processed="4464" dbindex="34742">
El comtat de Ginebra fou una jurisdicci feudal centrada inicialment en torn de la ciutat de Ginebra, que va existir del segle IX fins el 1724.

El 888 Rodolf fou erigit en rei de la Borgonya Transjurana, i Ginebra va tenir els primers comtes coneguts en aquesta poca.  El 1045 el comte va esdevenir vassall del emperador del sacre imperi. El 1124 la ciutat es va constituir en ciutat lliure sota l'autoritat del bisbe. El 1355 Savoia va adquirir una part del comtat (el Gex) per una complicada herncia. El 1401 el comte Ot de Thoire i Villars va vendre el comtat al comte Amadeu VIII de Savoia (Amadeu V de Ginebra), duc des el 1416, per els hereus d'Ot es van oposar a la venta i es van produir lluites que van durar 23 anys fins que el 1424 Amadeu de Savoia va comprar els drets a tots els pretendents. Des llavors va quedar vincular a la casa de Savoia per en alguns moments fou donat a membres secundaris de la dinastia i finalment a la branca dels Savoia-Nemours. El comtat va quedar incorporat al ducat de Savoia el 1724 i va ser ocupat per Frana el 1797.

 Comtes de Ginebra .

Ratbert (mort desprs del 880);
Albiti (fill, mort desprs del 931);
Conrat I (fill, mort vers el 963);
Conrat II (fill)  vers 963-974 ;
Albert (germ)  vers 974-?
Gerold I (fill)  ?-vers 1023  (comte de Viena, de Mauriena i de Ginebra);
Gerold II (fill)  vers 1023-1080 ;
Aimon I (fill) vers 1080-1128;
Amadeu I (fill) 1128-1178 ;
Guillem I (fill) 1178-1195 ;
Humbert I (fill) 1195-1220;
Guillem II (germ) 1220-1252 ;
Ral (fill) 1252-1265 ;
Aimon II (fill) 1265-1280 ;
Amadeu II (germ) 1280-1308 ;
Guillem III (fill) 1308-1320 ;
Amadeu III (fill)  1320-1367 ;
Aimon III (fill) 1367;
Amadeu IV (germ) 1367-1368 ;
Joan I (germ) 1368-1369 ;
Pere (Germ) 1369-1392 ;
Robert (germ, bisbe de Cambrey) 1392-1394 que fou Papa a Aviny amb el nom de Climent VII;
Humbert VII de Thoire i Villars  1394-1400 (fill d'Humbert VI de Thoire i Villars i de Maria de Ginebra, filla d'Amadeu III);
Ot de Thoire i Villars 1400-1401 ;
Amadeu V de Ginebra i VIII de Savoia,  1401-1434 ;
Felip de Savoia (fill)  1434-1444 ;
Llus I  (germ)  1444-1460 ;
Llus de Ginebra (fill) 1460-1482 (rei de Xipre);
Joan II de Ginebra  (germ) 1482-1491 ;
Carles I de Ginebra i II de Savoia   1491-1496 ;
Felip I de Ginebra i II de Savoia sense terra,  1496-1497 ;
Filibert I de Ginebra i II de Savoia "el bell" , 1497-1504 ;
Carles II de Ginebra i III de Savoia  1504-1514 ;
Felip de Savoia-Nemours  (germ) 1514-1533 ;
Jaume de Savoia-Nemours  (fill) 1533-1585 , duc el 1564;
Carles Manel de Savoia-Nemours (fill)  1585-1595 ;
Enric  I de Savoia-Nemours (germ) 1595-1632;
Llus de Savoia-Nemours (fill)  1632-1641 ;
Carles Amadeu de Savoia-Nemours (germ) 1641-1652 ;
Enric II de Savoia-Nemours 1652-1659 ;
Maria Joana Baptista de Savoia  (filla de Carles Amadeu)  1659-1724 ;
Carles Manel II de Savoia (marit)   1659-1724 (duc de Savoia i prncep del Piemont) ;

Unit al ducat de Savoia el 1724;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86720" title="Genunis" nonfiltered="4479" processed="4465" dbindex="34743">
Els genunis (llat genunii) foren un poble de Britnia esmentat noms per Pausnies que indica que Anton va arrabassar als brigantis una part de les seves terres perqu havien fet la guerra als genunii, que eren fidels tributaris dels romans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86721" title="Genusus" nonfiltered="4480" processed="4466" dbindex="34744">
Els Genusus fou un riu d' Illria en el qual va establir les seves lnies Api Claudi contra Gentius, al mateix temps que el cnsol Emili feia la guerra a Perseu de Macednia (168 aC). Juli Csar va creuar aquest riu quant volia unir-se a les divisions de Calvinus a les fronteres d'Epir i Tesslia.

El riu es va dir modernament Tjerma o Skumnbi i es proper a Elbasan (Albnia) 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86722" title="Gpides" nonfiltered="4481" processed="4467" dbindex="34745">
Els gpides (en llat gepidae o gepidi, en grec getaides) foren un poble germnic del grup dels germnics orientals que estaven establerts al baix Vstula entre l'Oder i el Vstula quant son esmentats per primer cop per Vopiscus (segle I).

D'aquesta regi van expulsar als burgundis. Van formar part de la Confederaci dels gots. Cap al 269 es van establir al nord de Dcia. Al segle IV van emigrar cap al Danubi i foren sotmesos pels huns amb els que van combatre als camps Catalunics el 451 amb el seu rei Ardaric al front. El 453 van emigrar cap a Dcia on van formar un estat notable tot i que el 488 foren venuts per Teodoric I. Enemics del Imperi oriental, l'emperador va cridar contra ells als longobards, els quals, amb l'ajut dels avars, van destruir el seu regne el 567 i la naci gpida gaireb fou exterminada i les seves restes van acabar fonent-se amb els avars.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86723" title="Saxifragal" nonfiltered="4482" processed="4468" dbindex="34746">

Les saxifragals (Saxifragales) sn un ordre de plantes amb flor (angiospermes). El sistema de classificaci APG II, basat en l'anlisi de la morfologia i en les seqncies d ARN ribosmic i d'alguns gens dels cloroplasts, situa aquest ordre dins el clade de les eudicots superiors. Inclou les segents famlies:

 Famlia Altingiaceae (Famlia del liquidmbar);
 Famlia Aphanopetalaceae;
 Famlia Biblidaceae (espcies carnvores);
 Famlia Cercidiphyllaceae;
 Famlia Crassulaceae (Famlia del crespinell);
 Famlia Daphniphyllaceae;
 Famlia Grossulariaceae (Famlia de la grosella);
 Famlia Haloragidaceae;
 Famlia Hamamelidaceae;
 Famlia Iteaceae;
 Famlia Paeoniaceae (Famlia de la penia);
 Famlia Penthoraceae;
 Famlia Pterostemonaceae;
 Famlia Saxifragaceae (Famlia de la corona de la reina);

A l'antic sistema de classificaci Cronquist, aquestes famlies eren distribudes entre els ordres Rosales, Hamamelidales, i Haloragales.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86724" title="Loituma" nonfiltered="4483" processed="4469" dbindex="34747">
Loituma s un quartet finlands l'estil del qual barreja la tradici oral finlandesa amb els sons del kantele (el kantele s una mena de ctara tradicional de Finlndia). L'any 1997, Loituma fou elegit com "El grup de l'any" en el Kaustinen Folkmusic Festival.

Histria.
La primera incursi de Loituma fou la tardor de 1989. En aquells moments, el grup estava format per set persones i s'anomenava Jykk Leip, nascut en el Departament de Msica Folk de la Sibelius Academy. La formaci inicial incloa els cantants Sanna Kurki-Suonio i Tellu Paulasto, qui ms tard deixarien per anar a Sucia per sumar-se al grup Hedningarna. Anita Lehtola s alhora membre de Loituma i de Hedningarna.

Al llarg del temps, la formaci ha seguit la seva trajectria musical de forma persistent, introduint diferents tendncies en la seva msica i s'han capbussat en corrents de diferents. Una de les pedres angulars de la msica folk finlandesa s l'art de cantar: les histries i sentiments es propaguen molt b a travs d'aquest instrument. Les peces de Loituma transmeten l'herncia finlandesa, ajudats en el fons per Martti Pokela i Toivo Alasp. Una altra de les peces sustentants de la msica de Loituma s el Kantele, que sona de maneres diferents en les seves composicions.

De vegades, els membres de Loituma tamb componen o arrangen les peces usant tamb la improvisaci.Les seves lletres s'inspiren a travs de sons tradicionals nrdics com la Kalevala, de temes pics nacionals i el Kanteletar.

Membres de la formaci.
 Sari Kauranen kanteles, veus;
 Anita Lehtola-Tollin vocals, kantele de cinc cordes;
 Timo Vnnen kanteles, veus, ;
 Hanni-Mari Autere veus, viol, kantele de cinc cordes, flauta dola alta, contrabaix, tambor Lapin, ;

Discografia.
 Loituma (publicat a Finlndia el 1995) ;
 Things of Beauty (publicat als Estats Units el 1998);
 Kuutamolla (publicat a Finlndia el 1998);
 In the Moonlight (publicat als Estats Units el 1999);

Enllaos externs.
  Descripci de Loituma de la pgina principal de NorthSide.
 Una versi en directe de la can Ievan Polkka.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86800" title="Ejnar Hertzsprung" nonfiltered="4484" processed="4470" dbindex="34748">
Ejnar Hertzsprung (8 d'octubre de 1873 Copenhaguen   21 d'octubre de 1967 Roskilde) fou un qumic i astrnom dans. 

Durant el perode 1911-1913 desenvolup el diagrama de Hertzsprung-Russell amb Henry Norris Russell, encara que treballant de forma independent.

En el 1913 determin les distncies de moltes estrelles cefeides de la Galxia pel mtode de la Parallaxi estadstica, i va poder tamb calibrar la relaci descoberta per Henrietta Leavit entre el perode de les cefeides i la seva lluminositat. Durant aquesta determinaci comet un error en el posicionament de les estrelles 10 vegades massa aprop. Utilitza aquesta relaci per estimar la distncia del Petit Nvol de Magallanes.

Descobr dos asteroides, un dels quals fou l'asteroide Amor (1627) Ivar.

Distincions Honorfiques.
Recompenses;
Medalla d'or de la Royal Astronomical Society el 1929;
Medalla Bruce el 1937;

Epnims;

El crater Hertzsprung a la Lluna.
L'asteroide (1693) Hertzsprung.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86803" title="If You're Feeling Sinister: Live at the Barbican" nonfiltered="4485" processed="4471" dbindex="34749">


If You're Feeling Sinister (2005) s la interpretaci en directe del segon lbum de la banda de pop escocesa Belle & Sebastian. Recupera l'lbum de 1996, If You're Feeling Sinister, gravat en directe al Barbican Arts Centre de Londres el 25 de Setembre de 2005. L'lbum es va publicar exclusivament a travs de iTunes, i els beneficis van anar a una organitzaci no gubernamental per recolzar les vctimes del Tsunami de l'Oce ndic. El concert va ser part de la srie "Don't look back", organitzada per All Tomorrow's Parties, on els artistes escollits interpreten un dels seus millots lbums complet.

La banda mai va estar completament satisfeta amb el so de la versi original de If You're Feeling Sinister, i van veure aquesta ocasi com una oportunitat per a rectificar aquests problemes.

Canons.

Totes les canons van ser escrites per Stuart Murdoch
"Stars of Track and Field" - 4:48;
"Seeing Other People" - 3:48;
"Me and the Major" - 3:51;
"Like Dylan in the Movies" - 4:14;
"Fox in the Snow" - 4:11;
"Get Me Away From Here" - 3:25;
"If You're Feeling Sinister" - 5:21;
"Mayfly" - 3:42;
"The Boy Done Wrong Again" - 4:17;
"Judy and the Dream of Horses" - 3:40;

Formaci en el moment de la gravaci.
Stuart Murdoch - Veu, Guitarra;
Chris Geddes - Teclats, piano;
Richard Colburn - Bateria;
Stevie Jackson - Guitarra;
Sarah Martin - Viol;
Mick Cooke - Trompeta;
Bobby Kildea - Guitarra i baix;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86806" title="Henry Norris Russell" nonfiltered="4486" processed="4472" dbindex="34750">
Henry Norris Russel (1877-1957) fou un astrnom americ. Estudi a la Universitat de Princeton, d'on esdevingu professor d'astronomia en el 1905 i desprs director de l'observatori en el 1911. Amb Ejnar Hertzsprung, encara que treballant de forma independent, desenvolup el diagrama de Hertzsprung-Russell (devers 1910). 

Fou guardonat en el 1925 amb el premi Rumford pel seus treballs sobre la radiaci estellar.

Distincions honorfiques.
Recompenses;

Medalla d'or de la Royal Astronomical Society (1921);
Medalla Henry Draper (1922);
Medalla Bruce (1925);
Premi Rumford (1925);
Medalla Franklin (1934);

Epnims;
Plaa de Professor Henry Norris Russell de la American Astronomical Society;
Crater Russell a la Lluna;
Crater a Mart;
Asteroide 1762 Russell;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86811" title="The Life Pursuit" nonfiltered="4487" processed="4473" dbindex="34751">


The Life Pursuit s un lbum de la banda escocesa de twee pop Belle & Sebastian. Ha sigut el ms venut de la trajectria de la banda, arribant al nmero 8 de les llistes britniques i al 65 de les nord-americanes. 

 Track listing .
(Totes les canons escrites per Belle and Sebastian)

"Act of the Apostle"   2:55;
"Another Sunny Day"   4:04;
"White Collar Boy"   3:20;
"The Blues Are Still Blue"   4:08;
"Dress Up in You"   4:23;
"Sukie in the Graveyard"   3:00;
"We Are the Sleepyheads"   3:33;
"Song for Sunshine"   4:06;
"Funny Little Frog"   3:08;
"To Be Myself Completely"   3:17;
"Act of the Apostle II"   4:20;
"For the Price of a Cup of Tea"   3:19;
"Mornington Crescent"   5:40;

 Mxima posici a les llistes .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86813" title="The Verve" nonfiltered="4488" processed="4474" dbindex="34752">


The Verve van ser una banda britnica de Britpop dels anys 90, originalment formada a Wigan, Anglaterra el 1989 pel vocalista Richard Ashcroft, el guitarrista Nick McCabe, el baixista Simon Jones i el bateria Peter Salisbury. 

Van ser un dels grups britnics ms importants de la dcada dels 90, resistint discussions, problemes de salut, addiccions a les drogues i diversos plets judicials. El 1997, desprs del seu llanament de ms xit, els problemes creatius entre Ashcroft i McCabe van sorgir, que van portar a la banda a separar-se el 1999.

Histria.
(1989 1992) Formaci i el Verve EP .
The Verve (anomenats originalment noms Verve) es van formar a la ciutat de Wigan el 1989. Liderats pel cantant Richard Ashcroft, la banda va comenar a tenir cert renom a principis de 1991 per la seva habilitat per captivar audincies amb les seves aptituds i textures musicals. Donat que els membres compartien gustos per the Beatles, Pink Floyd, Funkadelic, el Krautrock i la psicodlia, van signar per Hut Records i el seu EP de debut, Verve EP es va convertir en un gran xit, impressionant l'audincia pel treball de guitarra etria de Nick McCabe i el seu rock espacial psicodlic. L'lbum, amb la portada del dissenyador Brian Cannon, va ser publicat la tardor de 1992 i va produir els senzills "All in the Mind", "She's a Superstar" i "Gravity Grave".

(1993 1994) Primer lbum .
El primer lbum de llarga durada de la banda, A Storm in Heaven (1993), va estar produt pel productor de Britpop John Leckie, i va ser un xit de crtica (tot i que el pblic no el va recolzar).

El segon senzill, "Slide Away", va arribar al ms alt de les llistes de indie rock. La banda va tocar al festival de rock alternatiu Lollapalooza, el 1994. La gira va ser desastrosa pel grup, ja que Ashcroft va haver de ser hospitalitzat a causa de la deshidrataci que li va causar una sobredosi d'xtasi i Salisbury va ser arrestat per destrossar una habitaci d'hotel a Kansas. Desprs de la gira, la discogrfica de jazz Verve va demandar la banda per infringir el copyright i va forar el grup a canviar el nom a The Verve.

(1995 1996) Gravacions turbulentes i una ruptura .
El caos va continuar durant les sessions de gravaci del segent lbum, A Northern Soul. Les sessions van comenar b, McCabe fins i tot va anomenar les tres primeres setmanes de gravaci com "les ms felices de la seua vida" (en part degut a la ingesta massiva d'xtasi). Tot i aix, l'abs de les drogues i la relaci turbulenta entre Ashcroft i McCabe van minar la banda. Richard Ashcroft va descriure posteriorment l'experincia com "Quatre mesos intensos, bojos. Realment fora de control. D'una forma genial, per tamb d'una forma terrible. Com noms la bona msica, les drogues dolentes i les emocions barrejades poden fer-ho."

La banda va deixar el so neo-psicodlic d'A Storm in Heaven i es va centrar en un rock alternatiu ms convencional. Els senzills "This Is Music", "On Your Own" i "History" van arribar al top 40 de les llistes britniques. Els dos ltims van ser particularment nous per a la banda, ja que es tractava de dues balades.

Al voltant d'aquest perode, el guitarrista d'Oasis i amic d'Ashcroft, Noel Gallagher, va escriure el tema "Cast No Shadow" per al turmentat lider de la banda. La can (literalment "no fa ombra") es refereix a una broma interna segons la qual Ashcroft estava tan prim que no feia ombra, i es pot trobar a l'lbum (What's the Story) Morning Glory?. Ashcroft va tornar-li el gest amb la can "Northern Soul".

Les vendes no van ser tan bones com s'esperava i Ashcroft va dissoldre la banda 3 mesos desprs de la publicaci de l'lbum.

(1997 1998) La fama .
Ashcroft va reunir el grup unes poques setmanes desprs de la dissoluci, per McCabe va refusar la invitaci de tornar. El va substituir Simon Tong (un antic company d'escola a Wigan) com a guitarra solista durant la gira.

Ashcroft, Jones, Salisbury, i Tong van continuar endavant i van comenar a escriure canons pel nou lbum, i gaireb tot el 1996 va estar dedicat a les sessions de gravaci. El 1997, Nick McCabe va tornar a unir-se al grup, sense que Tong se'n ans. Aquest era un moment crucial per a la banda: amb la formaci al complet, el grup va passar per un procs de gravaci "espiritual" (s a dir, ple de drogues) fins acabar un dels lbums clssics del Britpop, Urban Hymns. Per primera vegada en la seua carrera, The Verve experimentava l'xit comercial. No noms va ser un xit al Regne Unit, sin que tamb ho va ser als EUA i a gran part de la resta del mn. El primer senzill, "Bittersweet Symphony", va entrar a les llistes britniques al nmero 2, i va arribar fins al 12 als EUA. 

La can "Bittersweet symphony" contenia un sample de la versi orquestal de "The Last Time", de The Rolling Stones. ABKCO Music, empresa encarregada de protegir els drets d'autor d'aquesta banda, havia alertat a The Verve sobre l's del sample, per va ser ignorada. Aix, van demandar amb xit la banda pel 100% dels drets de la can. A ms, van fer que Keith Richards i Mick Jagger aparegueren com a coautors de la can i cobraren els drets d'autor. El tema apareixeria ms tard a un anunci televisiu de Nike contra la voluntat de The Verve.

Llavors, quan la banda estava de gira, el baixista Simon Jones va perdre el coneixement a l'escenari. Nick McCabe va abandonar la gira sobtadament i va decidir que no podia tolerar la constant vida a la carretera. La banda va continuar amb el guitarrista d'estudi B.J. Cole, per la fora que tenien des del seu retorn s'estava esvaint. desprs de ser caps de cartell a alguns festivals, la banda va guardar silenci. Van comenar a crrer rumors de qu la banda se separava definitivament. Finalment, l'abril de 1999 la separaci es va fer oficial.

(2000 2006) Activitats desprs de la ruptura .
Desprs de la separaci final de la banda, Simon Jones i Simon Tong van formar un nou grup anomenat The Shining amb l'exguitarrista de The Stone Roses John Squire, un grup que mai va acabar de formar-se. Tong tamb va substituir Graham Coxon a alguna de les gires de Blur i ha sigut guitarrista addicional per a Gorillaz. Nick McCabe s'ha mantingut allunyat de l'escena musical des de la ruptura excepte un parell de treballs, amb John Martyn i The Music. Peter Salisbury ha treballat amb Richard Ashcroft, a ms d'unir-se a la gira britnica 2004 de Black Rebel Motorcycle Club, quan el seu bateria va haver de deixar la banda a causa de l'alcohol i les drogues. A ms, t el seu propi grup a Stockport, Anglaterra.

Richard Ashcroft ja havia estat treballant en el seu lbum en solitari quan la banda va separar-se, i des de llavors va seguir la seua carrera en solitari.

Reuni (2007 present).
El 26 de juny de 2007, la BBC va anunciar la reuni de la banda. La banda es va reunir amb la seua formaci original, anunciant que comenarien una gira el novembre de 2007, i publicar un lbum el 2008. La banda va declarar: "Estem reunint-nos pel plaer de la msica". Desprs de qu Richard Ashcroft sabs que el seu amic (i bateria als seus lbums en solitari) Peter Salisbury estava en contacte amb l'antic guitarrista de The Verve, Nick McCabe, planificant un possible projecte parallel, Ashcroft es va sentir impilsat a trucar McCabe. Va fer les paus amb ell i amb el baixista Simon Jones, i la banda es va reformar. De la formaci original, falta Simon Tong (membre de la banda del 96 al 99), que continua treballant amb The Good, the Bad and the Queen i altres projectes.

El nou senzill de la banda s'anomena "Love is Noise", i es va poder escoltar per primera vegada a la BBC el 23 de juny de 2008, publicant-se el 4 d'agost. El 18 d'agost de 2008 la banda va publicar a tot el mn el nou disc, Forth.

Formaci.
La banda.
Richard Ashcroft - veu i guitarra (1989-present);
Nick McCabe - guitarra (1989-1995)(1997-present);
Simon Jones - baix (1989-present);
Peter Salisbury - bateria (1989-present);
Simon Tong - guitarra, teclats (1995-1999);

Guitarristes suplents.
Bernard Butler (1997);
B.J. Cole (1998-1999);

Discografia.
(els nmeros es refereixen al lloc ms alt a les llistes de vendes)
lbums d'estudi.
Verve EP (7 de desembre, 1992);
A Storm in Heaven (21 de juny, 1993) #27 Regne Unit;
A Northern Soul (3 de juliol, 1995) #13 Regne Unit;
Urban Hymns (29 de setembre, 1997) #1 Regne Unit, #23 EUA;
Forth (18 d'agost, 2008);

Recopilacions.
No Come Down (17 de maig, 1994) (recopilatori de cares B);
This is Music: The Singles 92-98 (1 de novembre, 2004) #15 Regne Unit;

Senzills.
"All in the Mind" (9 de mar 1992);
"She's a Superstar" (22 de juny 1992);
"Gravity Grave" (5 d'octubre 1992);
"Blue" (10 de maig 1993) #69 Regne Unit;
"Slide Away (Burn Away)" (20 de setembre 1993) #98 Regne Unit;
"This Is Music" (1 de maig 1995) #35 Regne Unit;
"On Your Own" (12 de juny 1995) #28 Regne Unit;
"History" (18 de setembre 1995) #24 Regne Unit;
"Bitter Sweet Symphony" (16 de juny 1997) #2 Regne Unit;
"The Drugs Don't Work" (1 de setembre 1997) #1 Regne Unit;
"Lucky Man" (24 de novembre 1997) #7 Regne Unit;
"Sonnet" (2 de mar 1998);
"Love is Noise" (4 d'agost 2008);

 Enllaos externs .
  Lloc oficial;
  The Verve live!;
  The Verve Archive;
  The Verve Info;
  Informaci detallada de la discografia, entrevistes,...;
  Lletres de The Verve;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86814" title="Estrella supergegant" nonfiltered="4489" processed="4475" dbindex="34753">

En astronomia, una estrella supergegant s un tipus d'estrella molt volumins, devers 10 a 50 masses solars.

Les supergegants poden tenir un radi 1000 vegades ms gran que el del Sol. Per causa de la seva molt gran massa, aquestes estrelles tenen una durada de vida molt curta: de l'ordre de 10 a 50 milions d'anys i no s'observen ms que dins les estructures csmiques joves com els cmuls oberts, els braos de les galxies espirals i a les galxies irregulars. No s'observen pas als nuclis de les galxies espirals, galxies ellptiques o als cmuls globulars, aquells que se suposa que sn antics.

Una supergeganta pot ser de diferents colors. La major part sn o supergegantes blaves dintre de la seqncia principal com a estrelles del tipus O o B, o supergegantes vermelles fora de la seqncia principal. Betelgeuse i Antares sn dos exemples de supergegantes vermelles i Rigel s una supergeganta blava.
El consens s que les estrelles de gran talla fan anadades i tornades ms o menys horitzontals al llarg del diagrama de Hertzsprung-Russell. Durant un temps, es va creure que cap al final de la seva vida, aquestes estrelles esdevenien gegantes vermelles, just abans de tornar-se supernovae. Malgrat aix, l'estrella que origin la supernova 1987A era una supernova blava.

La modelitzaci de les supergegants s encara un domini actiu de la recerca  i s'ha tornat complicat per factors com s ara la prdua de massa per l'estrella. Ms aviat que modelitzar estrelles individuals, la tendncia actual s modelitzar els cmuls d'estrelles i comparar la distribuci del model resultant amb la distribuci observada de supergegantes com, per exemple, les que estan presentes als Nvols de Magallanes.

Es pensa que l'univers primitiu contenia un gran nombre de supergegants conegudes amb el nom d'estrelles de la poblaci III. En l'estat actual del coneixement, la seva existncia es necessria per explicar l'abundncia d'elements distints de l'hidrogen i de l'heli.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86815" title="Guerar" nonfiltered="4490" processed="4476" dbindex="34754">
Guerar o Guerara fou una ciutat dels cananeus i desprs dels filisteus entre Cadeix i Xur. Fou el lloc on Abraham amb la seva dona Sara van romandre uns quants anys (Gnesis). Abraham, per por de que el rei de Gerar volgus a la seva dona, que era molt bonica, i el mats, va dir al rei Abimlec que era sa germana. Tamb el fill d'Abraham, Isaac, va viure a Guerar amb la seva dona Rebeca, i igualment va dir que era sa germana. Tots els reis de Guerar son anomenats Abimlec, que vol dir "el meu pare es rei" i era un ttol i no el seu nom. Un altre rei s'esmenta sota el nom de Pikhol. Vers el 1200 aC la ciutat va passar als filisteus i desprs del 1000 aC als israelites.

Sant Jeroni la situa a uns 40 km d'Eleutherpolis (Betogabra).

El lloc que se suposa fou Guerar fou descobert per Rowlands el 1843, estant situada entre les modernes Gaza i Khalasa que els rabs anomenaven Djurf al-Geram (el rpid de Guerar); les runes de la ciutat eren anomenades Khirlat al-Gerar (Runes de Guerar). Es a uns 15 km al sud-est de Gaza.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86818" title="Halle" nonfiltered="4491" processed="4477" dbindex="34755">


Llocs:
A Alemanya;
 Halle (Saxnia-Anhalt): una ciutat de l'estat federat de Saxnia-Anhalt;
 Halle (Westflia): una ciutat de l'estat federat de Rin del Nord-Westflia;
 Halle (Blgica): una ciutat de Blgica;

Persones:
 Aaron Halle-Wolfssohn;
 Adam de la Halle;
 Gunnar Halle;
 Heinrich Beck Halle;
 Morris Halle;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86821" title="Gerasa" nonfiltered="4492" processed="4478" dbindex="34756">

Gerasa fou una ciutat de Celesria segons Claudi Ptolemeu, a la Decpolis. Plini la situa a la Decpolis, al sud-est de Pella i Gadara i al nord de Filadlfia. Josefus indica que formava la part oriental de Perea. Es correspon a l'actual ciutat jordana de Jerash o Jarash (en rab    ). 

Les excavacions hi han trobat rastres d'establiment hum de l'edat del bronze i del ferro (vers 3000-1000 aC). No es coneix res de la histria de la ciutat abans de l'poca romana, per sens dubte fou persa, macednia, egpcia, selucida i finalment jueva. Es creu que fou un rei selucida, probablement Antoc III el gran o Antoc IV Epifanes, qui la va convertir en ciutat amb el nom dAntiochia Chrysorrhoas ('Antioquia del riu daurat'). Les inscripcions trobades n'atribueixen no obstant la fundaci a Alexandre el gran (vers 330 aC), a Perdicas d'Orstia (finals del segle IV aC) i a Ptolomeu II Filadelf (285 aC-246 aC). Aquest darrer fou qui va convertir la vena Filadlfia en una ciutat grega. 

A finals del segle II o principis del segle I aC el tir de Filadlfia, Teodor, va traslladar el seu tresor a l'inviolable temple de Zeus a Antioquia Chrysorrhoas, temple que abans havia estat a Gadara, per poc desprs la ciutat fou conquerida per Alexandre Janeu (que va regnar entre el 102 aC i el 76 aC).

La dominaci romana es va establir el 63 aC i fou incorporada a la provncia de Sria per com a ciutat lliure, formant aviat amb altres ciutats gregues de la regi la lliga de la Decpolis. 

La ciutat es va expandir i va ocupar l'rea d'alguns temples; l'any 76 dC es va completar la muralla, que va establir els lmits de la ciutat i en va fitar el creixement. Un nou temple de Zeus, que s'havia comenat vers l'any 22 o 23, va ser acabat per la mateixa poca. 

L'any 106 fou annexat per Traj el regne dels nabateus i es va formar la provncia d'Arbia, de la qual Gerasa va formar part juntament amb la vena Filadlfia, l'actual Amman. Adri la va visitar l'hivern del 129 al 130 i per celebrar-ho es va erigir un arc triomfal. Arbia es va subdividir durant el segle II en dues provncies (Arbia i Arbia Ptria) i Gerasa va continuar dins la primera. Molts edificis foren construts en aquest segle; el temple d'rtemis es va acabar el 150, un nou temple de Zeus el 163; el nimfeu el 191, el temple de Nmesi, el de Zeus Epicarp i altres, altars dedicats a Zeus Hlios Serapis, Zeus Posid, Isis, Apollo i Diana. Les inscripcions tamb esmenten el nom d'alguns governadors provincials, procuradors i altres magistrats, i esmenten la presncia a la ciutat de la Legi III Cirenaica i la X Gemina.

A comenaments del segle III fou convertida en colnia romana i va arribar al seu zenit, per durant la resta del segle ja no s'hi van erigir nous edificis i alguns foren refets reutilitzant pedres d'altres. Els sassnides van passar a controlar-ne el comer i, encara que sota Diocleci foren derrotats, noms va ser un respir; s'hi van fer algunes construccions (el tetrpilon del sud, principalment), per ja no foren de la mateixa qualitat que les del segle precedent.

Al segle IV es va crear a la ciutat una comunitat cristiana. L'escriptor Epifani esmenta que la font de la cort treia aigua tots els dies menys un, que treia vi, coincidint amb l'aniversari d'un miracle. La ciutat no conserva cap construcci d'aquest segle; una delegaci dels cristians de la ciutat va ser al concili de Selucia el 359 sota la direcci del bisbe Exeresi; cent anys desprs, el 451, el bisbe Planc va representar la ciutat al concili de Calcednia quan ja el cristianisme era la religi hegemnica a l'Imperi i a la ciutat.

Vers el 440-442 es van reparar els murs; el 464 es va construir l'esglsia dels profetes, apstols i mrtirs, i tot seguit (466) la de Sant Teodor; en fer aquesta es va remodelar la font de la cort.

Sota el regnat de Justini I es van construir almenys set esglsies i es van fer altres edificis, de poca qualitat per que eren els primers edificis pblics que es feien en segles, llevat de les esglsies. El bisbe Planc va construir uns banys prop de Sant Teodor. 

La darrera esglsia construda ho fou pel bisbe Genesi el 611. El 614 la ciutat fou ocupada pels perses, i encara que reconquerida pels bizantins, el 636 fou ocupada pels rabs. Aquests dos fets la van portar a una decadncia accentuada, que va completar una srie de terratrmols que van destruir les esglsies i els edificis principals, els quals no foren reconstruts, i ni tan sols desenrunats. 

El 720 encara hi havia alguna esglsia en funcionament quan Yazid II va ordenar la destrucci de les imatges, cosa que va provocar la destrucci dels mosaics de l'esglsia de Sant Joan Baptista; els de Sant Cosme i Sant Dami se'n van salvar perqu eren enterrats sota la runa. El 746 va patir un fort terratrmol. Durant el segle VIII encara hi ha restes d'ocupaci a la zona del frum i al tetrpilon del sud. Desprs degu quedar abandonada.

Quan els croats hi van arribar al segle XII, Guillem de Tir l'esmenta com un munt de runes deshabitades des feia molt de temps; l'atabeg de Damasc hi va establir una fortalesa amb 40 soldats que van aprofitar el temple d'rtemis; fou ocupada per Baldu II de Jerusalem (1118-1131) i la fortalesa fou destruda; el temple mostra les restes de l'incendi, que va ser el sistema utilitzat per a la destrucci. Al segle XIII el gegraf Yakut la descriu com unes runes abandonades. 

Aix va romandre fins que foren visitades per Seetzen (1805 i 1806), que en va donar notcia, i desprs per Burckhardt; els otomans hi van establir una colnia circassiana el 1878. El 1918 va quedar dins la zona britnica i assignada al regne haixemita de Transjordnia.

Avui es un punt bsic de les visites turstiques del regne de Jordnia, desprs de Petra.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86822" title="Gernia" nonfiltered="4493" processed="4479" dbindex="34757">
Gernia fou una ciutat de Messnia on suposadament va viure Nestor desprs de la destrucci de Pylos.

Sota els romans Gernia fou la ciutat ms al nord del grup de ciutats eleutero-lacnies, a la costa oriental del golf de Messnia, a un cap anomenat avui Kephli. Tenia un santuari dedicat a Makaon (Rhodon). Pausnies diu que al seu districte hi havia una muntanya anomenada Calathium, amb un santuari dedicat a Claea, proper a una cova amb una entrada estreta probablement la mateixa cova existent avui dia prop de la platja de Kitris.

Gernia fou situada per la comissi francesa a Zarnta, a uns 5 km de la costa, on hi ha un castell erigit pels francs a l'edat mitjana, per Leake pensa que ms aviat seria la vila de Kitris a la mateixa costa mentre que Zarnta seria l'antiga Alagnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86824" title="Germa" nonfiltered="4494" processed="4480" dbindex="34758">


Nom de tres antigues ciutat de l'sia Menor:

Germa de Msia;
Germa de l'Hellespont;
Germa de Galcia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86825" title="Germa de Galcia" nonfiltered="4495" processed="4481" dbindex="34759">
Germa fou una ciutat de Galcia entre Pessinus i Ancyra. Claudi Ptolemeu l'esmenta com a colnia romana, cosa que es confirmada per algunes monedes (Colonia Julia Augusta Felix Germa); probablement el ttol li fou conferit en temps de Vespasi, o dels seus successors. 

Al segle VI fou seu d'un bisbe de la Galatia Salutaris o Galatia Secunda sufragani de Pessinus, i vers el 650 va assolir la dependncia directa de Constantinoble (arxidicesi autocfala) situaci que encara conservava el segle XI i probablement va continuar. En temps del emperador bizant Justini I es va dir Myriangeli per ser les seves esglsies principals dedicades a Sant Miguel i els sants Angles; Justini la va visitar el 556. Desprs es va dir Grmia. 

El 1260 es va convertir en seu metropolitana autocfala que es esmentada encara sota Andrnic III (1328-1341) per des llavors va desaparixer.  Va passar als turcs i sota els otomans es va dir Yerma formant part de la wilaya d'Ankara.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86826" title="Germnia" nonfiltered="4496" processed="4482" dbindex="34760">



Regne de Germnia, format per la part oriental del regne carolingi a partir del 843.

Imperi Germnic o Sacre Imperi Romanogermnic;

Germnia (regi), regi europea habitada principalment pels pobles germnics;
Germnia (provincia romana);
Germnia Superior, provincia romana;
Germnia Inferior, provncia romana;
Germnia Prima, provincia romana;
Germnia Secunda, provincia romana;

Germnia, concepte poltic-cultural sorgit al segle XIX partidari de la reunificaci d'Alemanya;

Germnia, asteroide 241;

Germania, germanor. Vegeu Germanies.

Gemania 2007, espectacle amb msica de Llus Llach i lletra de Miquel Mart i Pol;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86827" title="Terpia gestalt" nonfiltered="4497" processed="4483" dbindex="34761">
La Terpia Gestalt s un tipus de terpia que pertany a la psicologia humanista (o Tercera Fora). Aquesta es caracteritza per no estar feta exclusivament per tractar malalts, sin tamb per desenvolupar el potencial hum. 

Va nixer a la dcada dels 40 amb la publicaci del llibre: Ego, hunger and aggression: The Beginning of Gestalt Therapy escrit per Fritz Perls. El nom de 'Gestalt' ve de la Psicologia de la Gestalt.

 Fonaments de la Terpia Gestalt .

Es basa en:                                                 

 Laqu i ara: viure i sentir el present. Viure i sentir la realitat.
 L'adonarse (awareness): s el pacient qui s ha d adonar del que li passa. Noms es necessita ser conscient per canviar (si es desitja) una conducta.
 Acceptar el que som: no buscar dols,  no acceptar els  hi hauries  (excepte els dits per un/a mateix/a), ser responsable dels propis actes.
 Donar ms importncia al  com  ms que al  per qu : Com et trobes?, Com et trobes en aquesta situaci?, Com et trobes ara?

El terapeuta gestltic t la funci de guiar el client perqu esdevingui conscient de la seva situaci (l'"adonar-se"). Hi ha una interacci de jo, tu, nosaltres; es trenca la dicotomia metge-pacient. El client s expressa tant verbalment com amb gestos i moviments.

<h3> Terapeutes representatius 
</doc>
<doc id="86828" title="Germnia (regi)" nonfiltered="4498" processed="4484" dbindex="34762">
Germnia fou el nom donat pels romans a una regi centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germnics.

Tcit diu que el nom de germani el portaven inicialment els tungris i que desprs el nom es va estendre al conjunt de pobles. Per altres autors diuen que germani fou el nom donat en llat a les tribus i pobles germnics, igual com es parlava de gals i celtes. Els historiadors moderns s'inclinen per la segona opci. 

 Lmits territorials.
Els lmits de Germnia no foren mai precisos. La part romana, convertida en provncies, es l'nica que es pot definir acuradament. Per en general es pot dir que limitava al oest amb el Rin, al nord-est amb el Vstula i els Carpats; al sud pel Danubi; i al nord pel mar Germnic o Oceanus Septentrionalis (mar del Nord) i mar Bltic (Mare Suevicum). El lmit per l'est, per Sarmcia i Dcia no estava ben fixat. Quant els romans van crear les seves dues provncies de Germnia a la resta li van dir Germnia Magna o Germnia Transrenana o Germania Brbara.
 
Poblaci.
Germnia fou poblada bastant densament. El rei sueu Ariovist (que vivia en temps de Csar) posava en combat un exercit de no menys de cent mil homes; els usipets i els tncteris o tncters reunien junts un exrcit de mes de 400.000. Marbod (Marobodus) cap dels marcomans dirigia un exrcit de 74.000 homes; en la guerra contra els sigambris el romans van deixar quaranta mil homes; i en la guerra dels camavis i els angrivaris contra els brcters las baixes foren de seixanta mil; per com que aquestes dades s'han de prendre amb cura, la realitat s que no es pot establir la poblaci real del pas.

Els germans o germnics es consideraven autctons del pas tot i que no ho eren per la seva emigraci era prou llunyana per haver-se perdut tot record fins i tot a les llegendes. El seu llenguatge pertanyia a la famlia indoeuropea. Molts germans tenien el cabell ros panotxa i el venien per fer perruques per les dones romanes. Utilitzaven grans bigots i molts tenien ull blaus.

Tcit i altres antics autors dividien els germnics en tres grups: ingevons, a la costa; hermions al interior; i istevons, a l'est i el sud. Tcit els fa descendir dels tres fills de Mannus, l'ancestre dels germans. Plini els divideix en cinc grups: els tres abans indicats, ms els vindils, i els peucinis- bastarnes, per altres classificacions fan als vindils part dels hermions i als peucinis i bastarnes noms de subgrups. Tcit a mes parla dels hillevions, els germnics d'Escandinavia, als que dividies en suinons i sitons.

Religi.


Dus adorats a Germnia:

El sol, la lluna i els estels;
l'ancestre Tuisco i el seu fill Mannus;
Wodan o Odin (identificat amb Mercuri);
Freia, dona de Wodan (identificada amb Isis);
Tyr o Zio (identificat amb Mars);
Nerthus, mare dels deus;
Els dos Alces (identificats amb Castor i Pollux);
Thor deu del tro (identificat amb Jpiter);

Estructura social.
Els germnics es dividien socialment en:

Nobles (nobiles, proceres, optimates), que eren les persones influents i els seus descendents, els que posseen moltes terres i els ms destacats pel seu valor. Aquest nobles tenien clients. Els prnceps i reis eren sempre elegits entre els nobles.
Homes lliures (ingenui)  que tenien dret a posseir la terra en forma hereditria i canviar el seu lloc de residncia. Assistien a les assembles populars i servien a l'exrcit.
Els lliberts (liberti o libertini) formaven una classe a mig cam entre els lliures i els esclaus; no podien posseir terra, per havien de servir a l'exrcit; no podien participar a les assemblees; podien portar les terres d'altres com a colons. ;
Els esclaus (servi) no tenien drets i per qualsevol cosa necessitaven el consentiment del seu amo, que tenia dret de vida i mort; no obstant, en general els esclaus eren ben tractats i la seva situaci era millor que els esclaus romans; els esclaus no podien portar armes ni servir a l'exrcit i treballaven a les cases i als camps. Els esclaus ho eren de naixement o eren presoners de guerra o havien esdevingut esclaus per resoluci dels jutges.

Les tribus o pobles vivien lliures i independents una de l'altra; el seu respectiu territori era dividit en pagi o districtes militars; cada poble tenia el seu rei elegit entre els nobles en una assemblea on assistia tot el poble (els homes lliures); el rei era un magistrat en temps de pau per en temps de guerra es nomenava un cap de guerra als que es confiava el poder suprem civil i militar; l'assemblea podia en tot moment deposar al rei o al cap de guerra; els districtes tenien al front un prncep que administrava justcia i estava assistit per un collegi de 100 homes; algunes tribus no tenien un govern central amb un rei, i eren noms els caps de districte els que tenien el domini de cada part de territori.

Histria.
Els germnics no tenen histria antiga escrita. Les primeres noticies sobre pobles germnics sn a travs de l'Antiga Roma; sn esmentats per primer cop el 220 aC; quant els cimbres i teutons van envair territori rom al final del segle II aC els primers foren considerats celtes i els segons germnics. Juli Csar esmenta que el 72 aC els squans i els arverns van cridar al rei germnic Ariovist per ajudar-los contra els edus. Ariovist va creuar el Rin amb uns 120.000 homes i va dominar als edus i desprs va demanar terres als seus aliats squans i es van establir al est de la Gllia. Per Csar el va derrotar uns anys desprs i el va expulsar. Csar va creuar el Rin vers el 55 aC per va haver de tornar.

El 37 aC Marc Vepsi Agripa va permetre als ubis (pressionats pels sueus) establir-se al oest del Rin, a canvi de servir com auxiliars dels romans. El 12 aC Ner Claudi Drus, fillastre d'August, va comenar una expedici contra els germnics de l' insula Batavorum i va arribar fins el riu Albis (Elba) per va morir d'una caiguda de cavall el 9 aC. La direcci de les tropes va passar al seu germanastre Tiberi (el futur emperador) que va obtenir diversos xits  i va sotmetre als pobles entre el Rin i el Visurgis (Weisser).

Per aix noms va durar fins el 9 dC, quan Armini, prncep dels queruscs, que havia viscut a Roma i estava familiaritzat amb la forma de lluitar dels romans, els va derrotar a la famosa batalla del bosc de Teutoburg. Al mateix temps Marbod, al front de la confederaci dels marcomans, va dirigir la guerra contra els romans que va durar fins que uns anys desprs es va acordar la pau. Germnic, fill de  Drus, va aconseguir alguna avantatge sobre els germans per ja no va poder reconquerir l'altra part de riu. 

Per poc temps desprs van esclatar guerres entre els germans en les que van morir els caps ms importants i algunes tribus van demanar d'establir-se al oest i els romans es van establir al sud-est i es va formar (16) el territori militar dels Agri Decumates, que va durar fins l'any 68, entre l'alt Rin i l'alt Danubi. Aquest territori fou separat de la resta de Germnia per una muralla que anava des prop de Colnia al Mont Taunus i el Odenwald, i des Lorch a Ratisbona.

La gran revolta dels batavis o bataus (70 i 71) que foren seguits per algunes tribus germniques de la Gllia, va ser el inici d'una srie de guerres contra pobles germnics que van continuar amb mes o menys intensitat fins el temps d'Anton, en qu va esclatar la gran guerra Marcomana a la regi de Danubi; moltes tribus germniques es van unir als marcomans que van avanar cap Itlia i van assetjar Aquileia. El fill d'Anton, Cmmode, va comprar la pau el 180 i els va cedir les fortaleses aixecades al Danubi.

Desprs d'aix els combats van passar a la frontera del Rin on els alamans i els francs van atacar la Gllia, que foren el preludi de invasions mes importants a partir del segle V.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86832" title="Gergvia" nonfiltered="4499" processed="4485" dbindex="34763">

Gergvia (llat Gergovia) fou una ciutat dels bois, esmentada principalment per Juli Csar que la va ocupar i la va incorporar als dominis dels seus aliats edus desprs de la guerra helvtica. Mes tard quant Csar la va voler ocupar durant la rebelli de Vercingtorix, es presentada com una ciutat dels arverns (la moderna Gergovie a uns 12 km del Puy de Dme). La conclusi es que la lectura de la primera ciutat no es exacte o b hi va haver dues ciutats amb el mateix nom.

La primera ciutat esmentada no pot esser situada, per per la segona el prpi Csar dona prou detalls narrant el Setge de Gergvia. Des dAvaricum Csar va passar a Decetia (Dcise) al Loira on va arreglar algunes diferencies que s'havien plantejat per una doble elecci entre els edus. Desprs, amb sis legions i unitats de cavalleria va passar al pas dels arverns en direcci sud, seguint el riu Elaver (Allier) que va creuar abans d'arribar a Gergovia.

Vercingetorix va destruir una srie de ponts que creuaven el riu impedint a Csar de creuar, ja que tenint l'enemic enfront (que el seguia per l'altra banda del riu) no va poder construir un nou pont. Va acampar a un bosc al oest de l'Allier, prop d'un pont destrut, i l'endem va enviar al sud a quatre legions i es va quedar amb dos legions al lloc mentre les que sortiren van agafar tota la impedimenta per fer veure que es tractava de les sis legions; quant les quatre legions foren lluny, les altres dues van sortir dels amagatalls i van reparar el pont destrut una part del qual encara podia ser aprofitat. Quant la feina fou feta es va cridar a les altres legions. 

Vercingetorix es va adonar del que havia passat per no va voler arriscar a un combat a la vora del riu amb les legions a punt d'arribar i es va replegar a Gergvia. Del riu a Gergvia Csar va tardar cinc dies. Gergvia era situada a una muntanya alta, de difcil accs per tots costats. El quarter del cap gal era proper a la ciutat i a les rodalies es van establir els contingents del divers estats gals i ocupant tamb totes les altures. 

Al altra costat de la ciutat hi havia un turo molt bo per la defensa, controlat pels gals, per Csar es va adonar que si el podia ocupar podria dominar al enemic al tallar-li el subministrament de bona part de l'aigua. A la nit va atacar el tur (el Puy de Jussat), el va ocupar i va posar all dues legions; des el tur va tractar de sorprendre la ciutat i va atacar pel nord-oest mentre els seus aliats, els edus, van atacar pel sud-est; tres dels camps gals foren ocupats pels romans i els gals es van retirar cap a la ciutat perseguits pels romans; un centuri i tres soldats van creuar les muralles; per els gals justament eren per les rodalies d'aquesta part que suposaven la mes dbil i van atacar lliurant-se batalla sota els murs amb els romans entre dos focs i amb inferioritat numrica i a mes molt cansats de les darreres marxes i lluites. 

Csar va enviar des el Puy de Jussat algunes cohorts per ocupar uns turons a la dreta de Gergovia, per si eren rebutjats assegurar bones posicions per l'endem, per en aquell moment es van trobar amb els edus, als que van confondre amb els gals de Vercingetorix i quant l'error fou advertit ja era tard. 

En la batalla els romans van perdre 46 centurions, uns set-cents soldats i foren rebutjats de la muntanya. Quant els romans es van reagrupar Vercingetorix ja havia ocupat posicions claus. Csar va abandonar el lloc cap el pas dels edus, creuant altre cop el riu.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86836" title="Germanicpolis" nonfiltered="4500" processed="4486" dbindex="34764">



Nom de tres ciutats de l'sia Menor:

Germanicpolis de Bitinia;
Germanicpolis de Cilcia, actual Ermenek;
Germanicpolis de Paflagonia, actual Cankiri;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86837" title="Germanicpolis de Bitinia" nonfiltered="4501" processed="4487" dbindex="34765">
Germanicpolis de Bitnia (llat Germanicopolis, grec Germanikopolis) fou una ciutat de Bitnia, propera a Prusa, que anteriorment es deia Helgas o Booscoete. Va rebre el seu nom en honor de Germnic, fill de Drus Claudi Ner o Drus major (germ de Tiberi).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86838" title="Germanicpolis de Paflagonia" nonfiltered="4502" processed="4488" dbindex="34766">
Germanicpolis de Paflagnia (llat Germanicopolis, grec Germanikopolis)  fou una ciutat de Paflagnia, que abans es va dir Gangra nom que desprs va recuperar. Va rebre el seu nom en honor de Germnic, fill de Drus Claudi Ner o Drus major (germ de Tiberi). Claudi Ptolemeu l'esmenta com Germanpolis i la situa prop de Gangra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86839" title="Germanicpolis de Cilcia" nonfiltered="4503" processed="4489" dbindex="34767">
Germanicpolis de Cilcia (llat Germanicopolis, grec Germanikopolis) fou una ciutat d'Isuria (Cilcia occidental) situada a uns 415 metres sobre el nivell del mar. Va rebre el seu nom en honor de Germnic, fill de Drus Claudi Ner o Drus major (germ de Tiberi). El segle V fou seu d'un bisbe. El primer conegut es Tyrannus (451). Es coneixen tres bisbes mes: Bisulas (segle VI), Estatios (797) i  Basili (878). La ciutat no fou rellevant destacant noms el 1098 quant fou teatre d'una gran derrota dels croats davant els armenis rupenians, que anomenaven la ciutat com Germanig, del que va derivar el seu nom actual d'Ermenek. Fou ocupada pels turcs el 1228. Sota els otomans fou part del vilayet d'Adana. Avui es capalera d'un districte de la provncia de Karaman, a la regi d'Anatlia interior. Conserva nombrosos monuments romans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86840" title="Germanis" nonfiltered="4504" processed="4490" dbindex="34768">
Germanis (llat Germanii, grec Germanioi) foren una de les tres tribus d'agricultors dels perses segons Herdot. El mes probable s que es tracti dels carmanis habitants de la Carmnia (avui Kirman), ja que Agatrquides esmenta aquest pas com a Germania; per altres pensen que es tractaria del poble dels erman, que vivia al nord de l'Oxus i foren desprs els corasmis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86841" title="Geronthrae" nonfiltered="4505" processed="4491" dbindex="34769">
Geronthrae o Geranthrae fou una antiga ciutat de Lacnia en una posici alta fent front a la planta d'Eurotas. Pausnies diu que la ciutat tenia un temple i una cova dedicats a Ares i es feia un festival anyal del que eren excloses les dones. Al tomb del gora hi havia algunes fonts. A l'acrpoli hi havia un temple dedicat a Apollo. A l'edat mitjana es va construir una fortalesa al lloc. El seu nom actual es Gherki o Geraki, i es conserven algunes restes de la muralla.

Fou una ciutat aquea que finalment on es va estendre la cultura micnica, i desprs de llarga resistncia, fou ocupada pels doris que l'any 1024 aC sota el rei llegendari Tisamenes van envair la regi del Pelopons i van establir l'estat dric d'Esparta. La ciutat va resistir gracies a les seves muralles durant uns 300 anys per vers el 700 el rei Teleclos va ocupar la ciutat i les d'Amyclae i Pharis (a l'actual ciutat de Xerocampi). Els habitants de Geronthrae i Pharis foren expulsats cap altres ciutats dels Aqueus i foren repoblades per doris d'altres llocs; els habitants d'Amyclae foren convertits en ilotes dels espartans. La ciutat va romandre en poder d'Esparta fins el 146 aC quant els romans la van incloure a les ciutats dels eleutero-laconis (laconis lliures), una confederaci establerta per diverses ciutats separades d'Esparta, amb el suport de Roma. Al segle IV era un mercat de certa importncia i desprs fou seu d'un bisbe i va romandre ciutat important de la vall del Eurotas

Va romandre en poder dels bizantins fins el 1205 quant el Pelopons va passar als cavallers francs, i fou dividit en dotze baronies una de les quals fou Geraki que fou donada a Guy de Nivelet, que el 1209 va construir el castell que encara existeix. Va romandre en mans dels barons fins el 1262 quant va ser entregada als bizantins juntament amb Monemvsia, Mistra i Maina com a preu del rescat de Guillem de Villehardouin i altres barons i cavallers que havien estat fets presoners a la batalla de Pelagnia del 1259. 

El 1460 el districte de Lacedemnia (Mistra) amb l'excepci de Monemvsia, va passar a mans dels otomans. El 1463 els venecians van ocupar el castell de Geraki per noms el van poder conservar cinc anys i el 1468 els turcs el van recuperar.

El 1702 fou construda la Catedral de l'Asumpci de la Verge Maria gracies a Constantinos Bratis, nascut a Geraki, i que vivia com a monjo a Mont Athos. Geraki fou el lloc d'origen de Ionannis, que va patir martiri a Larissa el 1773. Geraki fou la seu del bisbat d'Helos que va existir fins el 1833 quant fou fusionat al d'Esparta. Els darrers bisbes foren Ioasaf Gerakos (mort el 1810) i el seu successor Anthimos, partidari de la independncia i que va jugar un paper destacat a partir del 1821. El 25 de setembre de 1825, Theodoros Kolokotronis va fer una crida a Geraki a unir-se a la revoluci i lluitar contra Ibrahim, que al front dels turcs assolava el Pelopons.

Personatges destacats de la ciutat a ms dels esmentats foren:

El mestre Georgios Doulfas ;
El mestre Konstantinos Konstiantos ;
Panayiotis Elia Poulitsas, president de la Cort Constitucional de Grcia i primer ministre de Grcia el 1946;
George A. Papanicolaou, alcalde que va recollir nombroses antiguitats de la ciutat.

Avui porta aquest nom un municipi de Grcia que te seu a Geraki, i inclou tamb els llogarets d'Alepohori, Kallithea, Karitsa i Velota. Segons els cens de 2001 tenia 1961 habitants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86842" title="Gerrha" nonfiltered="4506" processed="4492" dbindex="34770">
Gerrha fou una ciutat de lArabia Felix al golf prsic. Els seus habitants (gerrheis) se situen entre els aetaces (al sud) i els themis (al nord).

Es suposa que fou Al-Katif o Kuwait.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86844" title="Temporada 2006-2007 del FC Barcelona" nonfiltered="4507" processed="4493" dbindex="34771">
Les dades ms destacates de la temporada 2006-2007 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

Ttols assolits.
 Supercopa d'Espanya;
 Copa Catalunya;

Plantilla.


  Carles Puyol ;
  Xavi Hernndez ;
  Vctor Valds ;
  Oleguer Presas ;
  Albert Jorquera ;
  Ronaldinho;
   Deco ;
  Juliano Belletti;
  Thiago Motta;
  Edmilson;
  Sylvinho;
  Santi Ezquerro ;
  Andrs Iniesta ;
  Ludovic Giuly;
  Lilian Thuram;
  Leo Messi;
  Javier Pedro Saviola;
  Gio van Bronckhorst;
  Rafael Mrquez;
  Samuel Eto'o;
  Eiur Smri Gujohnsen;
  Gianluca Zambrotta;


Entrenador:  Frank Rijkaard;
Segon entrenador:  Johan Neeskens;
Ajudant tcnic:  Eusebio Sacristn ;
Entrenador de porters:  Juan Carlos Unzu ;
Encarregat del filial:  Jos Ramn Alexanko;

















Alineaci tipus del FC Barcelona la temporada 2006-07



2007.
Juny.
29 de juny - El lateral esquerre francs Eric Abidal s presentat com a nou jugador del FC Barcelona --- Bsquet. Rodrigo de la Fuente deixa el Bara desprs de 10 temporades de blaugrana;
28 de juny - L'exdirectiu Sandro Rosell fa unes declaracions en les que acusa la directiva de manca d'autoritat, considera que caldria haver traspaasat Ronaldinho i Eto'o i troba excessiu el preu pagat per Henry. Handbol. Demetrio Lozano i Kasper Hvidt, ambdos del CB San Antonio (Portland) fitxen pel Bara.
27 de juny - Giovanni van Bronckhorst fitxa pel Feyenoord de Rotterdam ;
26 de juny - El migcampista de Costa d'Ivori Tour Yay s presentat com a nou jugador del FCB;
25 de juny - 30.000 barcelonistes s'apleguen al Camp Nou en la presentaci de Thierry Henry.  ;
24 de juny - Bsquet. Lliga ACB. Play-off. Final. Quart Partit. El Real Madrid guanya la Lliga ACB en imposar-se al FCB (Winterthur) (71-82) al Palau Blaugrana i deixar la srie en un definitu 3-1 --- Thierry Henry i Tour Yaya arriben a Barcelona;
22 de juny - Ferran Soriano tanca a Londres el fitxatge del jugador francs de l'Arsenal Thierry Henry per 24 milions d'euros --- Bsquet. Lliga ACB. Play-off. Final. Tercer Partit. El FCB (Winterthur) s'impsa el Real Madrid al Palau Blaugrana (75-70) deixant la srie en 2-1;
21 de juny - Carles Puyol, lesionat al partit de Sud-frica, s operat del genoll a Barcelona i estar tres mesos sende poder jugar ;
20 de juny - L'equip de futbol tanca la temporada amb un amists a Sud-frica amb victria ajustada (1-2) sobre el Mamelodi amb gols d'Ezquerro i Marc Crosas. Una delegaci del club visita Nelson Mandela.
17 de juny - 38a. Jornada de Lliga. El Bara s'imposa clarament al Gimnstic a Tarragona (1-5) amb gols de Puyol, Messi (2), Ronaldinho i Zambrotta. La Lliga per, s pel Real Madrid que guanya al Mallorca (3-1) en el Bernabu, malgrat haver anat pel darrera en el marcador fins a la meitat de la segona part. FCB i Real Madrid acaben el campionat igualats a 76 punts. Els blancs sn campions grcies al millor gol-average.

Maig.
26 maig - 36a. Jornada de Lliga. Victria mnima del Bara enfront el Getafe (1-0) a l'Estadi. Ronaldinho fa el gol de falta i desprs s expulsat per repellir una forta entrada de Belenguer.
20 maig - 35a. Jornada de Lliga. El Bara s'imposa amb claretat al Manzanares a l'Atltico de Madrid amb una golejada histrica (0-6). Marquen Messi(2), Ronalndinho(2), Eto'o i Iniesta. El Real Madrid per, no afluixa, guanya al Recreativo de Huelva 2-3 en el descompte i segueix lider. ;
10 maig - Copa del Rei. Semifinal. Tornada. El FCB cau eliminat davant del Getafe per un contundent 4-0. L'equip ofereix una imatge lamentable i no xuta cap vegada entre els 3 pals.
5 maig - 33a. Jornada de Lliga. El FCB s'imposa a la Real Sociedad a Anoeta (0-2) i conserva el liderat. Iniesta i Eto'o marquen els gols blaugranes.

Abril.
18 abril - Copa del Rei. Semifinal. Anada. El FCB s'imposa al Camp Nou al Getafe per un contundent 5-2. Xavi, Messi (2) Gujohnsen i Eto'o marquen pels blaugrana. El segon gol, obra de Leo Messi, que recull l'esfrica al mig del camp i es desf de tots els contraris que li surten al pas fins arribar a la linia de fons i marcar, evoca el de Maradona al Mundial de Mxic'86 enfront Anglaterra i passa a la histria com un dels gols ms espectaculars vistos al Camp Nou.

15 abril - 30a. jornada de Lliga. Un Bara mediocre sense Ronaldinho ven el Mallorca (1-0) en el Camp Nou, mercs a un gol en prpia porta de l'ex-blaugrana Fernando Navarro al minut 88 de joc. Les derrotes de Sevilla i Real Madrid situen aquests equips a 4 i 5 punts del Bara respectivament. ;

12 abril - Bsquet. Eurolliga. Quarts de final. El CB Mlaga (Unicaja) s'imposa al FCB (Winterthur) en el tercer partit del play-off i els blaugrana queden fora de la competici europea.

11 abril - El tercer entrenador Eusebio Sacristn fa unes declaracions en les que adverteix que, si el rendiment dels jugadors no s l'adequat, caldr plantejar-se un model d'entrenaments ms dirigit i amb menys autogesti dels propis jugadors com fins ara. --- La premsa especula sobre el baix percentatge d'assistncia de Ronaldinho als entrenaments durant la temporada ;

8 abril - El Bara conserva el liderat mercs a l'ensopegada del Sevilla FC al Sanchez Pizjun, on no passa de l'emptar amb el Racing Santander. Els andalusos queden a un punt i el Real Madrid a dos a manca de nou jornades.

7 abril - 29a. jornada de Lliga. Decepcionant actuaci del Bara a la Romareda on cau davant el Real Zaragoza (1-0) ---    Mari Gonzalvo, Gonzalvo III (85 anys. Exjugador 1942-1955);

5 abril - Bsquet. Eurolliga. Quarts de final. El FCB (Winterthur) iguala l'eliminatria i fora el tercer partir en vncer al Palau Blaugrana al CB Mlaga (Unicaja) per un contundent 80-58 amb una gran actuaci del base Juan Carlos Navarro amb 25 punts.

3 abril - Bsquet. Eurolliga. Quarts de final. El CB Mlaga (Unicaja) apallisa el Bara (Winterthur) (91-75) en el primer partit del Play-Off al pavell Martn Carpena.

1 abril -  Hoquei patins. Copa d'Europa. Final. El FCB (Sorli Discau) assoleix la Copa d'Europa per 17a vegada en imposar-se a l'equip amfitri de la Final a Quatre el Bassano Hockey (5-2) desprs de remuntar un primer gol dels italians.

Mar.
31 mar - 28a. jornada de Lliga. Victria amb patiment final del FCB davant el Deportivo Corua (2-1) amb gols blaugranes de Messi i Eto'o. --- Hoquei Patins. Copa d'Europa. Semifinal. El FCB (Sorli Discau) s'imposa al FC Porto (3-2) grcies a un gol d'or a la prrroga en partir disputat a Bassano (Itlia) ;

17 mar - 27a. jornada de Lliga. Contundent victria blaugrana a Huelva enfront el Recreativo (0-4) amb gols d'Eto'o (2), Zambrotta i Messi. --- Bsquet. Lliga ACB. El FCB (Winterthur) s'imposa al Real Madrid al Palau Blaugrana (73-68) ;

14 mar - Bsquet. Eurolliga. El FCB (Winterthur) perd a Istambul davant l'Efes Pilsen (82-78);

11 mar -  Handbol. Copa del Rei. Final. El FCB (Cifec) salva una temporada mediocre, assolint la Copa del Rei a Altea en imposar-se a l'Ademar Lle (33-27). --- L'ensopegada del Sevilla FC davant el Gimnstic de Tarragona permet al FCB recuperar el liderat de la Lliga de futbol.  ;

10 mar - 26a. jornada de Lliga. Bara i Real Madrid empaten (3-3) al Camp Nou. Els blancs s'avancen per tres cops per Leo Messi, en un partit sensacional, assoleix un hat-trik i aconsegueix l'empat en el temps suplementari. El Bara juga tota la  segona part amb un home menys per expulsi d'Oleguer;

6 mar - Champions League. Vuitens de final. Tornada. Malgrat guanyar a Anfield Road (0-1) amb gol de Gujohnsen, el Bara cau eliminat de la Copa d'Europa pel Liverpool FC pel valor doble dels gols marcats fora de casa ;

4 mar -  Hoquei Patins. Copa del Rei. Final. El FCB (Sorli Discau) aconsegueix la seva 17a. Copa d'Espanya en vncer a Alcoi el Reus Esportiu (Alnimar) per 3-1;

3 mar - 25a. jornada de Lliga. Desfeta del Bara al Snchez Pizjun on el Sevilla FC aconsegueix vencer-lo (2-1) remuntant el partit. Ronaldinho inaugura el marcador per desprs falla un penal. Giuly i Zambrotta sn expulsats i el FCB perd el liderat en favor de l'equip andals que el supera d'un punt. --- Handbol. Lliga de Campions. EL FCB (Cifec) cau eliminat al partit de tornada dels vuitens de final per l'equip alemany del Flensburg;

1 mar - Bsquet. Eurolliga. El FCB (Winterthur) s'imposa a l'Efes Pilsen d'Istanbul en el Palau Blaugrana(82-73);

Febrer.
28 febrer - Copa del Rei. Quarts de final. Tornada. El FCB remunta l'eliminatria (1-2) contra el Saragossa, a la Romareda, amb gols, de Xavi i Iniesta, a la primera part.
25 febrer - 24a. jornada de Lliga. El FCB millora el joc respecte dels seus ltims partits i s'imposa amb comoditat a l'Athletic de Bilbao al Camp Nou (3-0). en prpia porta, Xavi i Eto'o, que tornava a l'equip titular, fan els gols. Els blaugrana sn liders amb dos punts ms que el Sevilla FC.
21 febrer - Champions League. Vuitens de final. Anada. El Liverpool FC s'imposa al Bara al Camp Nou (1-2). Deco avana el blaugrana, per Bellamy empata abans del descans grcies a una greu errada de Valds. A la segona part, Riise dona la victria als reds. Primer partit de Lionel Messi com a titular desprs de superar la lesi. --- Bsquet - Eurolliga. Desfeta del FCB (Winterthur) enfront el Panathinaikos a Atenes (102-82);
18 febrer - 23a. jornada de Lliga. Derrota blaugrana a Mestalla enfront el Valncia CF (2-1). Un gol de Ronaldinho a un minut pel final no serveix per igualar els gols de Morientes i Silva. El Bara mant el liderat, empatat a punts amb el Sevilla FC. Eto'o no s convocat.
16 febrer - Bsquet - Eurolliga. El Bara (Winterthur) debuta al TOP 16 amb victria al Palau Blaugrana sobre l'equip polons del Trefl Sopot (92-73). L'entrenador Dusko Ivanovic rep l'ovaci del pblic desprs del triomf a la Copa del Rei. ;
14 febrer - Carles Puyol al mat, i Txiki Begiristain amb Frank Rijkaard a la tarda, compareixen davant els mitjans informatius i donen per tancada la crisi generada amb les declaracions de Eto'o sense sancions. Al partit d'entrenament matinal al camp de La Masia, Eto'o i Ronaldinho es fan una abraada davant les cmeres dels nombrosos fotgrafs. ;
13 febrer - Samuel Eto'o en el transcurs d'un acte celebrat a Vilafranca del Peneds, fa unes explosives declaracions en les que titlla de mala persona a Rijkaard i censura a Ronaldinho i Sandro Rossell. ;
11 febrer  Bsquet - Copa del Rei. Final. EL FCB (Winterthur) s'adjudica la Copa del Rei amb una contundent victria davant el Real Madrid (53-69) --- 22a. Jornada de Lliga. Victria blaugrana al Camp Nou sobre el Rcing de Santander (2-0) amb gols de Ronaldinho. Valds atura un penal amb 0-0 i Rijkaard, a la roda de premsa, fa saber que Eto'o s'ha negat a sortir al terreny de joc a jugar els ultims sis minuts.
10 febrer - Bsquet - Copa del Rei. Semifinals. El Bara (Winterthur) s'imposa al Joventut de Badalona (DKV) (84-70) i jugar la final;
8 febrer - Bsquet - Copa del Rei. Quarts de Final. Triomf del Bara (Winterthur) davant de l'equip amfitri Mlaga (Unicaja) (62-77);
4 febrer - 21a. jornada de Lliga. Empat sense gols al Reyno de Navarra enfront l'Osasuna (0-0). Eto'o torna a l'equip i juga uns minuts. Les ensopegades dels altres equips permeten al Bara conservar el liderat amb un punt ms que el Sevilla FC;

Gener.

31 gener - Copa del Rei. Quarts de final. Anada. Greu ensopegada del Bara que perd al Camp Nou enfront el Real Zaragoza (0-1);

28 gener - 20a. jornada de Lliga. EL FCB s'imposa la Celta (3-1). Saviola, Ronaldinho (de penal inexistent) i Giuly marquen pels blaugrana.

24 gener - Partit ajornat de la 15. jornada de Lliga. El Bara i el Betis empaten (1-1) al Ruiz de Lopera, amb gol blaugrana de Mrquez de cap en rematar un crner. Aquest punt dna al FCB el liderat en solitari ;

21 gener - 19a. jornada de Lliga. Victria blaugrana davant el Gimnstic de Tarragona (3-0) malgrat el mal joc i els xiulets del pblic. Gols de Saviola, Giuly i Iniesta. El Bara s campi d'hivern igualat amb el Sevilla FC i el Real Madrid i amb un partit pendent.

16 gener - Copa del Rei. Vuitens de final. Tornada. Victria blaugrana al Camp Nou (3-2) enfront l'Alabs amb moltes dificultats i un estelar Saviola que aconsegueix un hat-trick que colloca el Bara a quarts de final.

13 gener - 18a. jornada de Lliga. Clara desfeta del FCB a Montjuc davant el RCD Espanyol que s'imposa als blaugrana (3-1). Saviola marca pel Bara.

10 gener - Copa del Rei. Vuitens de final. Anada. Cmoda victria blaugrana a Mendizorrotza davant l'Alabs (0-2) amb dos gols de Saviola.

7 gener - 17a jornada de Lliga. Empat del Bara enfront el Getafe (1-1). Xavi marca de falta directa el gol blaugrana. El Sevilla FC continua encapalant la classificaci amb dos punts per sobre del FCB que t encara un partit pendent.

2006.
Desembre.
23 desembre - Bsquet. Lliga ACB.- La derrota del Bara (Winterthur) a Badalona davant el Joventut (DKV) deixa als blaugranes amb poques opcions de disputar la Copa del Rei.

21 desembre - 16a jornada de Lliga. L'Atltico de Madrid empata al Camp Nou (1-1). El gol inicial de Ronaldinho s igualat pel Kun Agero ala segona part. El Sevilla FC s lider amb tres punts ms que el FCB que ha jugat un partit menys;

20 desembre - Handbol. Copa ASOBAL. Semifinals. El FCB (Cifec) perd a Lle enfront el BM Ciudad Real (32-33) amb un final dramtic i queda eliminat del torneig de Copa;

17 desembre - Mundial de Clubs (FIFA World Cup). Final. L'Internacional de Porto Alegre s'adjudica el ttol en vncer al Bara (1-0).

15 desembre - El sorteig dels vuitens de final de la Champions League celebrat a Nyon (Sussa) emparella el Bara amb el Liverpool FC. ;

14 desembre - Mundial de Clubs (FIFA World Cup). Semifinal. El FCB s'imposa clarament a l'America de Mxic (4-0) i assoleix el passi a la final que disputar contra l'Sport Club Internacional de Porto Alegre. Gujohnsen, Mrquez, Ronaldinho i Dco sn els golejadors a l'estadi de Yokohama, on s'hi apleguen uns 60.000 espectadors.

10 desembre - L'expedici del FCB surt cap al Jap per participar en el Mundial de Clubs.

9 desembre - 14a jornada de Lliga. El Bara guanya la Real Sociedad patint fins a l'ltim minut (1-0). Ronaldinho marca i Vctor Valds salva el partit en el temps de descompte amb una gran intervenci. El FCB mant el liderat superant de 2 punts el Sevilla FC i de 4 el Real Madrid. -- L'equip d'handbol assoleix els quarts de final de la Lliga de Campions en eliminar el Montpeller al Palau. -- El FCB anuncia que es querellar contra el diari francs Le Monde per un article en el que vincula el club amb un suposat cas de dopatge a travs del doctor Eufemiano Fuentes. ;

5 desembre - Champions League. Lligueta de setzens. Jornada 6. En un Camp Nou amb 95.824 espectadors, el Bara s'imposa al Werder Bremen alemany (2-0) i assoleix la classificaci pels vuitens de final. Ronaldinho i Gujohnsen fan els gols en un partit vibrant.

2 desembre - 13a jornada de Lliga. El Bara noms arrenca un empat (1-1) del camp del Llevant UD, amb un gol inicial de Deco, que els granota neutralitzen a la segona part.

Novembre.
25 novembre - 12a jornada de Lliga. El FCB s'imposa amb autoritat al Vila-real (4-0) amb gols de Ronaldinho (2), Gudjonhsen i Iniesta. L'ltim gol de Ronaldinho de xilena omple el Camp Nou de mocadors per la seva espectacularitat.

22 novembre - Champions League. Lligueta de setzens. Jornada 5. Victria del Bara a Bulgria enfront el Levski de Sofia (0-2) amb gols de Giuly i Iniesta.

20 novembre - Estrena mundial de lspot del FCB d'Unicef.

19 novembre - 11a jornada de Lliga. Victria clara del Bara a l'Ono Estadi davant el Mallorca (1-4) amb gols de Gujohnsen (2), Iniesta i Ezquerro. ;

14 novembre - EL FCB fa pblica la dissoluci de la secci ciclista.

12 novembre - 10a jornada de Lliga. El Bara recupera el liderat desprs de guanyar el Real Zaragoza (3-1) al Camp Nou en un partit trepidant amb gran actuaci de Ronaldinho. Expulsi de Motta i lesi de Messi. Ronaldinho (2) i Saviola marquen els gols blaugrana.

8 novembre - Copa del Rei. Setzens de final. Tornada. El FCB es desf sense dificultats del CF Badalona a l'Estadi (4-0) amb gols de Gio, Ezquerro i Saviola (2).

4 novembre - 9a. Jornada de Lliga. El Bara empata a Riazor amb el Deportivo La Corua (1-1). Ronaldinho fa el gol blaugrana de penal. --   Sergi Lpez Seg (39 anys. Exjugador 1988-1991);

Octubre.
31 octubre - Champions League. Lligueta de setzens. Jornada 4. Bara i Chelsea empaten (2-2) al Camp Nou en un partit vibrant. Deco i Gujohnsen marquen pel FCB mentre que Lampard i Drogba -en el descompte- ho fan pels anglesos. El Bara haur de guanyar els dos partits que resten per passar als vuitens de final.

28 octubre - 8a. Jornada de Lliga. El Bara s'imposa al Recreativo de Huelva (3-0) a l'Estadi i recupera el liderat en solitari. Ronaldinho (2) i Xavi sn els golejadors.

27 octubre - FCB i Nike renoven el seu contracte fins el 2013;

25 octubre - Copa del Rei. Setzens de final. Anada. Victria blaugrana (1-2) davant el CF Badalona (equip de Segona B) amb gols de Gujohnsen.

24 octubre - Hoquei patins. Supercopa d'Espanya. Tornada. El Bara (Sorli Discau) no pot remuntar el resultat del partit d'anada i no passa de l'empat (3-3) davant el Reus Deportiu (Alnimar), que s'adjudica el ttol;

22 octubre - 7a. jornada de Lliga. El Bara cau derrotat al Santiago Bernabu (2-0) davant el Real Madrid de Fabio Capello, que marca mitjanant Ral i Van Nistelroy. Els blaugranes acusen l'absncia d'Eto'o i la manca d'inspiraci de Ronaldinho, tot i que conserven el liderat empatats amb el Valncia.

18 octubre - Champions League. Lligueta de setzens. Jornada 3. Derrota mnima del Bara (1-0) a Stamford Bridge davant el Chelsea de Mourinho, amb gol de Drogba en comenar la segona part ;

17 octubre - Hoquei patins. Supercopa d'Espanya. Anada. Victria del Reus Deportiu (Alnimar) sobre el Bara (Sorli Discau) (2-3) en el primer partit disputat al Palau Blaugrana.

15 octubre - 6a. jornada de Lliga. Victoria del FCB al Camp Nou sobre el Sevilla FC (3-1) amb gols de Ronaldinho (2) i Messi. L'estadi aplega 91.000 espectadors i el Bara es lder destacat amb tres punts d'avantatge sobre el Valncia i l'Atltico Madrid;

9 octubre - L'Espanyol fa pblic que decideix retirar el recurs contra la pressumpta alineacio indeguda de Pujol i Xavi a la Supercopa d'Espanya;

8 octubre - Bsquet. Homenatge a Nacho Solozbal abans del partit de Lliga amb el CB Gran Canaria. A l'histric base blaugrana se li retira la samarreta amb el nmero 7 i es colloca a la part alta del Palau Blaugrana.

5 octubre - Bsquet. En partit amists el Bara s'imposa (104-99) en el Palau Blaugrana als Philadelphia 76ers i esdev el primer conjunt europeu i segon de la FIBA que ven un equip de l'NBA.

4 octubre - Joan Laporta i Txiki Begiristain viatgen a l'Argentina on signen el conveni de collaboraci amb l'Arsenal de Sarand, que permetr al Bara controlar per la pedrera els nous valors del futbol argent. Tamb visiten Arroyo Seco, prop de Rosario, on el FCB construir un Centre Esportiu d'Atenci Social a la Infncia.

Setembre.
30 setembre - 5a. jornada de Lliga. Victria del Bara a San Mams davant l'Athletic (1-3) amb gols blaugrana de Puyol, Gujohnsen i Saviola. --  Sitges acull la Trobada Mundial de penyes barcelonistes.

28 setembre - Samuel Eto'o s operat del trencament del menisc extern de la cama dreta amb una previsi de cinc mesos per tornar a jugar.

27 setembre - Champions League. Lligueta de setzens. Jornada 2. Werder Bremen-Bara (1-1). Autogol de Puyol, empat de Messi al minut 88 i lesi greu de menisc de Samuel Eto'o. El Bara estrena l'equipaci taronja en partit oficial.    ;

24 setembre - 4a. jornada de Lliga. Empat blaugrana al Camp Nou (1-1) enfront el Valncia CF. David Villa avana als visitants i Iniesta empata pel Bara, que comparteix liderat amb Real Madrid i Valncia;

22 setembre - Bsquet. Supercopa d'Espanya. Semifinals. Desfeta del FC Barcelona (Winthertur) davant el Baskonia (Tau Cermica) per 52-76;

21 setembre - El Comit d'Apelaci de la Federaci Espanyola de Futbol desestima el recurs presentat pel RCD Espanyol, per pressumpta alineaci indeguda de Xavi i Puyol a la Supercopa d'Espanya.

20 setembre - El primer equip del Bara realitza un entrenament de portes obertes, davant 6.000 espectadors, al camp del Nou Congost dins dels actes del centenari del CE Manresa;

17 setembre - 3a. jornada de Lliga. Victria blaugrana al Sardinero davant el Racing de Santander (0-3) amb gols d'Eto'o, Giuly i Ronaldinho de penal. El Bara comparteix liderat amb el Sevilla FC i el Valncia CF tots amb 9 punts. -- Bsquet. Lliga Catalana. El Club Bsquet Girona (Akasvayu), entrenat per Pesic, s'imposa amb autoritat al Bara d'Ivanovic a la final (51-73)  ;

12 setembre - Champions League. Lligueta de setzens. Jornada 1. Exhibici blaugrana al Camp Nou davant l'equip blgar del Levski de Sofia (5-0), amb gols d'Iniesta, Giuly, Puyol, Eto'o i Ronaldinho. L'equip llueix per primera vegada a la samarreta el logotip d'UNICEF.  ;

9 setembre - 2a. jornada de Lliga. Cmoda victria blaugrana al Camp Nou sobre Osasuna (3-0) amb gols de Eto'o (2) i Messi. Debut del francs Thuram i homenatge abans de l'inici del partit al massatgista ngel Mur Ferrer que es retira desprs de 33 anys de servei al club  ;

7 setembre - Joan Laporta viatja a Nova York i presenta a l'ONU l'acord entre el FCB i UNICEF, que lluir el seu smbol a la samarreta dels equips de futbol de club. ;

5 setembre - El FCB, amb un equip amb molts jugadors del filial, perd la final de la Copa Catalunya 2005-2006 enfront l'Espanyol (0-1) que juga sense la majoria de titulars, en partit jugat a l'estadi Montilivi de Girona;

2 setembre -  Handbol. Supercopa d'Espanya.  El FC Barcelona (Cifec) guanya la Supercopa ASOBAL amb una victria sobre el BM Valladolid (36-33) en partit jugat a Pontevedra. s el dotz titol blaugrana de la Supercopa espanyola.

Agost.
30 agost - La secci de handbol assoleix la Lliga dels Pirineus. A la final, celebrada a Nimes, el FC Barcelona (Cifec) s'imposa al BM Granollers (Fraikin) per 34-21.

28 agost - 1a. jornada de Lliga. El Bara s'imposa a Balaidos al Celta de Vigo (2-3) amb gols d'Eto'o, Messi i Gujohnsen.

26 agost - El Bara anuncia el trasps de Mark Van Bommel al Bayern de Munic per 6 milions d'euros;

25 agost - El FCB cau severament derrotat i perd la Supercopa d'Europa enfront el Sevilla FC (0-3) a Mnaco. -- El Tribunal d'Apelaci de la Federaci Espanyola de Futbol admet a trmit la denncia de l'Espanyol per alineaci indeguda de Xavi i Puyol a la Supercopa d'Espanya i concedeix 10 dies al FCB per formular allegacions.

24 agost - En el sorteig de la lligueta de la Champions League, celebrat a Mnaco, el Bara queda integrat en el grup A (immediatament etiquetat com a grup de la mort) juntament amb el Chelsea, el Werder Bremen i el Levski de Sofia.

22 agost - Joan Laporta s proclamat oficialment president del Bara i presencia des de la llotja del Camp Nou la contundent victria del FCB enfront el Bayern de Munic (4-0) en la XLI edici del Trofeu Joan Gamper;

21 agost - Joan Laporta s l'nic precandidat a la presidncia que assoleix el nombre de signatures necessries (1.804) per presentar-se a les eleccions. Aix doncs, ser president sense que calgui que els socis vagin a les urnes.

20 agost -  Supercopa d'Espanya. Tornada. El FCB s'adjudica per setena vegada la Supercopa d'Espanya en vncer a l'Espanyol al Camp Nou (3-0). Xavi i Deco(2) sn els golejadors.

18 agost - El Comit de Competici de la Federaci Espanyola de Futbol desestima la impugnaci presentada pel RCD Espanyol per alineaci indeguda de Xavi i Puyol en el partit d'anada de la Supercopa d'Espanya.

17 agost - Supercopa d'Espanya. Anada. El FCB s'imposa a l'Espanyol (0-1) a Montjuc amb gol de Ludovic Giuly. En acabar el partit, la directiva espanyolista fa pblic que denunciar l'alineaci indeguda de Xavi i Pujol per no acomplir el termini de cinc dies sense jugar desprs que ambds jugadors evitessin concentrar-se amb la seleccio espanyola per lesi.

12 agost - Victria del FCB sobre el Red Bulls de Nova York (1-4), en el partit jugat en el Giants Stadium davant de 80.000 espectadors, que tanca la gira americana;

10 agost - L'expedici blaugrana pren el vol Houston - Nova York, on far l'ltima escala de la seva gira FC Barcelona On Tour 2006;

9 agost - Empat del FCB amb l'Amrica de Mxic (4-4) en partit jugat a Houston (Texas);
 
7 agost - Jordi Medina anuncia la seva precandidatura a les eleccions;

6 agost - Empat davant l'equip mexic del Chivas de Guadalajara (1-1) en partit jugat al Memorial Coliseum de Los Angeles davant 92.000 espectadors;

5 agost - Jaume Guix fa pblica la seva precandidatura a la presidncia del FCB;

4 agost - L'expedici blaugrana arriba a Los Angeles (Califrnia);

3 agost - Victria blaugrana (0-3) davant els Tigres de Monterrey en el primer amists de la gira americana. -- Joan Laporta s el primer precandidat a la presidncia. -- Dos socis impugnen les eleccions a la presidncia per entendre que s'han convocat en un moment que impedeix que es presentin ms candidatures.  ;

1 agost - El primer equip viatja a Monterrey (Mxic) per iniciar la gira americana FC Barcelona On Tour 2006. -- Josep Maria Minguella anuncia que no es presentar a les eleccions.

Juliol.
31 juliol - Javier Saviola, amb un any de contracte i encara sense equip, s'incorpora als entrenaments del primer equip, tot i que sap que no t lloc en el projecte de Rijkaard.

30 juliol - La premsa especula amb una pressumpta oferta de l'AC Milan per fitxar Ronaldinho al que se li oferirien 12 milions d'euros per temporada.

29 juliol - L'expedici blaugrana retorna a Barcelona, un cop acabada l'estada a Dinamarca.

28 juliol - Primer partit amists de la pretemporada a Dinamarca amb victria sobre el AGF Aarhus (0-3). Rijkaard presenta un equip ple de jugadors del filial amb Giovanni Dos Santos que debuta al primer equip i marca el primer gol.

26 juliol - La Junta Directiva del FCB dimiteix i l'economista Xavier Sala Martn queda com a president de la Comissi Gestora, que fixa les eleccions per al dia 3 de setembre -- El pivot Fran Vzquez fitxa per l'equip de bsquet del FCB.

25 juliol - El vicepresident econmic Ferran Soriano presenta un pressupost per a la temporada 2006/2007 de 300 milions d'euros i uns beneficis de 33 milions com a resultat econmic de la temporada 2005/2006. -- El Tribunal Catal de l'Esport acorda no admetre a trmit les denncies per inhabilitar Joan Laporta. ;

24 juliol - L'exdirectiu Sandro Rosell anuncia que no es presentar a les eleccions -- Lilian Thuram arriba a Barcelona i passa la revisi mdica -- El primer equip viatja a Aaarhus (Dinamarca) per iniciar l'stage de pretemporada. ;

21 juliol - Joan Laporta anuncia la seva dimissi i la convocatria de la Comissi Gestora per celebrar eleccions a la presidncia -- Quatre socis presenten denncies davant el Tribunal Catal de l'Esport per inhabilitar Joan Laporta per incomplir els estatuts del club -- El defensa de del filial Rodri s presentat com a nou jugador del Deportivo de la Corua. ;

20 juliol - El Bara fa pblic l'acord amb la Juventus de Tor per a fitxar els defenses Lilian Thuram i Gianluca Zambrotta per 5 i 14 milions d'euros respectivament. ;

19 juliol - Una sentncia obliga al FCB a convocar eleccions a la presidncia, en considerar que Joan Laporta ha presidit el club quatre temporades (la primera entre els dies 22 i 30 de juny de 2003).
 
17 juliol - L'equip de futbol inicia la nova temporada amb els primers entrenaments al camp de La Masia, amb l'absncia rellevant del massatgista Angel Mur, jubilat. Els jugadors que han intervingut en el Mundial d'Alemanya i Samuel Eto'o s'incorporaran posteriorment. ;

13 juliol - El lateral Dami fitxa pel Real Betis per un mili d'euros. El FCB es reserva el dret de recompra per dos anys. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86845" title="Gerrunium" nonfiltered="4508" processed="4494" dbindex="34772">

Gerrunium fou una fortalesa de la Dassartia, districte de Phaebates, a la frontera entre Illria i Macednia. Fou conquerida i saquejada per L. Apustius, un oficial rom enviat per Sulpicius per assolar el territori de Filip V de Macednia durant la guerra contra aquest rei. Gerrunium (potser Gertunium) s probablement la mateixa localitat que Gertus (Gertous), que fou ocupada per Scerdeladas a Filip i fou reconquerida per aquest al segon any de la guerra social; i s una localitat diferent de Gerus (Gerous) esmentada per Polibi i situada probablement una mica ms avall d'Antiptria (Berat) seguint la vall del riu Uzmi, probablement a la confluncia amb el Devl.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86849" title="Amadeu Vives i Roig" nonfiltered="4509" processed="4495" dbindex="34773">

Amadeu Vives i Roig ( Collbat, 18 de novembre de 1871 - Madrid, 2 de desembre de 1932), compositor i escriptor catal conegut fonamentalment per la seua obra lrica, d'entre la que cal destacar les sarsueles Doa Francisquita i Bohemios, considerada com unes de les cimeres del gnere. Va compondre tamb obres corals de gran difusi i repercussi popular, com L'Emigrant o La Balanguera. La seua vida es va desenrotllar entre Barcelona i Madrid, i en ambdues ciutats va gaudir de vertadera fama i veneraci. Persona de gran cultura, va deixar diversos assaigs sobre temes d'esttica de la msica.

 Biografia .

Amadeu Vives va nixer a Collbat el 1871 fill d'una famlia humil de flequers i fou batejat a l'esglsia de Sant Corneli amb els noms d'Amadeu Josep Joan.  Als quatre anys va iniciar els seus estudis de la m del seu germ Camil, que desprs seguiria la carrera eclesistica. El 1877 va sofrir un accident que li va deixar lesions permanents al bra i la cama esquerres, quedant-li atrofiats per sempre.

Pels seus problemes de salut va ser internat en un asil de Barcelona, fins que la seua famlia s'hi va traslladar, moment en qu Vives pot comenar d'una manera ms seriosa els seus estudis musicals. Ho far com escol de l'esglsia de Santa Anna, intervenint tamb amb l'Escolania en una representaci de Mefistofele de Boito al Liceu.

El 1886 es trasllad a Mlaga i desprs a Madrid, on va ocupar diverses places com a director de banda i on far conixer les seues primeres composicions.

Ats que les condicions de treball a Madrid no eren les desitjables, va tornar a Barcelona, on va iniciar una vida bohmia que el va portar a la coneixena de Llus Millet amb qui el 6 de setembre de 1891 va fundar l'Orfe Catal. Amb aquesta agrupaci va estrenar diverses composicions corals al llarg de la seua vida entre les que cal destacar les harmonitzacions de La filadora, Els Segadors i Els tres tambors (1892) i les composicions originals Can de les palles i L'Emigrant (1893) (sobre text de Jacint Verdaguer); La Balanguera (sobre text del poeta mallorqu Joan Alcover i polpularitzada en temps recents per Maria del Mar Bonet) i Tres idillis (1926); La fira i Collsacreu (1927); Follies i paisatges (1928).

Fins al 1900 va viure a Barcelona, on es va casar amb Montserrat Giner i va estrenar les primeres peres: Arths (1897) i Euda d'Uriac (1900), aquesta darrera sobre text d'ngel Guimer. Tanmateix, tamb en aquest perode va comenar a compondre sarsueles per als teatres de Madrid, i encara que el primer ttol madrileny, La primera del barrio (1898), va ser un fracs, l'xit de Vives va anar refermant-se amb obres com Don Lucas del Cigarral (1899), La preciosilla (1899) o La balada de la luz (1900). s el gran xit d'aquesta darrera obra el que va precipitar el trasllat de la famlia Vives a Madrid.

La dedicaci de Vives a la msica d'escena, primer amb Arths, pera allunyada de les esncies nacionals catalanes, i desprs ms acusadament per la seua dedicaci a la sarsuela, van anar refredant la relaci amb Llus Millet. L'Orfe Catal havia nascut com una instituci de fonaments nacionalistes i netament conservadora, que comptava amb el suport de la Lliga de Catalunya i compartia local amb Foment Catalanista. Tanmateix, Vives, malgrat marxar a Madrid va aconseguir mantenir una relaci permanent amb Catalunya, i en els darrers anys de la seua vida fins i tot es va implicar en la vida poltica catalana, com candidat a regidor de Barcelona per Acci Catalana. Davant els retrets d'una part de la societat catalana pel seu pressumpte allunyament dels postulats nacionalistes Vives va declarar: Jo us asseguro que tota la meva msica s pensada i escrita en catal; els d'ara no se'n poden adonar, per algun dia, quan ser mort, ho descobriran els qui estudin sense prevencions i per damunt de l'ambient del nostre temps...

A Madrid va esdevenir un protagonista indiscutible de la vida musical, estrenant sarsueles de gran xit popular i tamb de gran qualitat musical i teatral. A la capital d'Espanya va collaborar amb els millors llibretistes i tamb va compondre sarsueles en collaboraci amb altres msics com Gernimo Gimnez. Tamb es va relacionar amb els grans intellectuals espanyols de la generaci del 98, com Ortega y Gasset, Valle Incln o Azorn. Aquest darrer el considerava el msic espanyol ms representatiu de la generaci del desastre colonial. Destaquen d'aquest perode les sarsueles Bohemios (1904) i La Generala (1912). Tamb a Madrid va iniciar activitats d'empresari musical, junt a Vicent Lle dels Teatres de la Zarzuela, Eslava i Cmico, sense massa xit.

S'ha apuntat que potser Vives va trobar a Madrid un ambient ms receptiu i ms adaptat al seu geni i als seus interessos. En efecte, la Barcelona d'entre segles era una ciutat convulsionada per les lluites obreres i molt ideolotgitzada pel resorgir nacionalista, en canvi a Madrid la petita burgesia vivia sense massa cabries i es delia pels espectacles senzills i sense pretensions intellectuals, com era el cas de la sarsuela. Aix feia que l'ambient lric de Madrid fora ms ric i amb moltes ms oportunitats per un compositor de vocaci teatral com Vives.

El 1914 va estrenar al Teatro de la Zarzuela de Madrid la ms apreciada de les seues peres: Maruxa, ambientada a Galcia i sobre llibret de Luis Pascual Frutos. L'xit de l'obra va provocar la seua estrena l'any segent al Teatro Real de Madrid, fet inslit per a una pera espanyola. Tamb el 1915 va estrenar les Canciones epigramticas per a soprano.

El seu prestigi va desembocar en el seu nomenament com a president de la secci de msica de l'Ateneu de Madrid (1921) i catedrtic de composici del Conservatori de Madrid (1922).



1923 s l'any de l'estrena de la que es considera la seua obra culminant: Doa Francisquita, obra d'un xit aclaparador des del primer moment i que ha perdurat fins als nostres dies, i pedra de toc de la sarsuela del segle XX. Amb Doa Francisquita Vives intenta la sublimaci del castissisme per la via de la sarsuela, a l'igual que Granados ho va fer amb el piano, aconseguint una obra de gran encs musical i eficcia teatral. Amb llibret de Federico Romero i Guillermo Fernndez-Shaw est basada en la comdia La discreta enamorada de Lope de Vega, amb l'acci traslladada al Madrid romntic. El paper de Fernando (tenor) ha estat defensat i enregistrat per tenors de la talla d'Emili Vendrell, Alfredo Kraus, Plcido Domingo i Jaume Aragall. En les darreries del segle XX i principis del segle XXI, Doa Francisquita ha obtingut una creixent projecci internacional que l'ha duta als escenaris operstics ms importants d'Europa i Amrica.

Desprs d'una gira internacional amb la seua prpia companyia de sarsuela i d'una breu estada a Barcelona que el portar a retrobar-se amb l'Orfe Catal, Vives va retornar a Madrid, on va morir el 2 de desembre de 1932 a causa d'una miocarditis. El seu soterrament va convertir-se en una ampla mostra de dol popular tant a Madrid com a Barcelona, on van ser traslladades les despulles. L'Orfe Catal va interpretar L'Emigrant i el seguici fnebre va travessar diversos carrers amb un acompanyament espectacular, fins al Cementeri Nou, on reposa en la tomba 508 de la Via Misericrdia.

Entre les darreres obres cal destacar la sarsuela La Villana (1927) i la sarsuela pstuma Talismn, estrenada 4 dies desprs de la mort del compositor.

Tamb Vives va deixar una estimable obra literria, amb assaigs, una autobiogradia i una comdia teatral: Jo no sabia que el mn era aix, estrenada a Barcelona el 1929.

 Cites .

 Si Catalunya s la meva mare, Madrid s la meva promesa (A. Vives);

 Obres (Llista no exhaustiva) .

En negreta, les obres ms destacades.





 Obra coral i vocal .

 Santus, per a cor i orquestra (1892);
 La complanta d'en Guillem, per a cor i orquestra (1892);
 La filadora, harmonitzaci per a cor (1892);
 Els Segadors, harmonitzaci per a cor (1892);
 Els tres tambors, harmonitzaci per a cor (1892);
 Can de les palles, per a cor (1893);
 L'Emigrant, per a cor (1893);
 La Balanguera, per a cor (1926);
 Tres idillis, per a cor (1926);
 Follies i paisatges, Suite per a cor (1928);

 Altres obres .

 Fulla d'album, per a quartet de corda (1892);
 Somnis, Suite per a orquestra (1893);
 Goigs i Planys, sardana per a cobla (1926);
 Matinada santpolenca, sardana per a cobla (1926);
 Eixelebrada, sardana per a cobla (1926);
 Montserratina, sardana per a cobla (1926);

 Enllaos externs .
  Sinopsi argumental de Doa Francisquita. Teatro Coln de Buenos Aires (Argentina);
    Biografia d'Amadeu Vives;

 Bibliografia .

  Regidor Arribas, R., Granados, V. Articles continguts al Programa de la representaci de Doa Francisquita al Teatro de la Zarzuela de Madrid. 1998. D.L. M-22550/98.
  Toms Marco. Historia de la msica espaola. Siglo XX. Alianza Editorial, S.A. Madrid,1983. I.S.B.N. 84-206-8506-2;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86851" title="Abya Yala" nonfiltered="4510" processed="4496" dbindex="34774">


El terme Abya Yala s la paraula que el poble indgena Kuna (el qual viu en els actuals estats de Panam i Colmbia) ha usat tradicionalment per denominar la totalitat del continent americ. Significa "terra en plena maduresa" o "continent de la vida", es podria traduir per "terra de riquesa" o "terra de l'abundor".

El lder revolucionari aymara Takir Mamani (tamb conegut per Constantino Lima), cofundador de l'MRTK (Movimento Revolucionario Tupak Katari) va aconsellar a totes les nacions amerndies d'usar-lo en els seus escrits i les seves declaracions. Argumentava que "Anomenar les nostres ciutats, pobles i continents amb un nom estranger equival a sotmetre la nostra identitat a la voluntat dels nostres invasors i a la dels seus hereus". La proposta sembla ser que ha tingut una bona acollida de les diverses organitzacions indgenes.


Vegeu tamb.
 Amrica;

 Enllaos externs .
  Native Web;
  Centro Cultural Abya Yala;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86857" title="Registre fssil" nonfiltered="4511" processed="4497" dbindex="34775">
Un registre fssil s una zona de fssils, i la totalitat dels objectes que l'envolten aix com la seva situaci en formacions rocoses.

El registre fssil s una de les fonts primries de dades rellevants per a l'estudi de l'evoluci. Els cientfics examinen els fssils per a entendre el procs evolutiu i la manera en qu una espcie en particular ha evolucionat.

El geleg William Smith, un enginyer de canals angls, va observar que roques de diferents eres (basades en la llei de superposici) preservaven diferents conjunts de fssils, i que aquests conjunts se succeen en un ordre regular i que es podia determinar. Va observar que roques trobades en llocs distants entre ells es podien correlacionar segons els fssils que contenien. Va anomenar aquest fet principi de successi de la fauna.

Smith, que va precedir Charles Darwin, no coneixia la idea d'evoluci biolgica i no sabia per qu tenia lloc la successi de la fauna. L'evoluci biolgica ho explica: a mesura que diferents organismes evolucionen, canvien i s'extingeixen, deixen fssils. La successi de la fauna va ser una de les principals proves que va citar Darwin per a argumentar que l'evoluci biolgica havia tingut lloc.

El registre fssil i la successi de la fauna formen la base de la cincia de la bioestratigrafia, o la identificaci de l'antiguitat de les roques a partir dels fssils que contenen. Durant els primers 150 anys de la geologia, la bioestratigrafia i la superposici eren els nics mitjans per a determinar l'antiguitat relativa de les roques.

Alguns observadors estan perplexos per la raresa d'espcies de transici. L'explicaci convencional d'aquesta raresa va ser donada per Darwin, que va afirmar que "l'extrema imperfecci del registre geolgic", en combinaci amb la curta durada i redut abast geogrfic de les espcies de transici, fa que sigui improbable que tals fssils fossin trobat. Dit ms simplement, les condicions en qu t lloc la fossilitzaci sn bastant rares; i s altament improbable que un organisme deixi un fssil. Stephen J. Gould va desenvolupar sa teoria d'equilibri puntuat, en part per a explicar el patr que segueix l'estsi i l'aparici sobtada en el registre fssil.

Des de la segona part del segle XX, mtodes de dataci absoluta, tals com la dataci radiomtrica (que inclou la dataci amb potassi-arg, arg-arg, urani-plom i la dataci basada en el carboni 14, que noms funciona pel passat molt recent, els 50.000 anys anteriors a l'actualitat), han mostrat que els fssils ms antics coneguts daten de fa 3.500.000.000 anys. Diversos mtodes han estat utilitzats, i s'usen encara avui en dia, segons la geologia i el context locals, i mentre que hi ha algunes divergncies entre els resultats d'aquests mtodes de dataci, gaireb tots donen indicis d'una Terra molt antiga, d'aproximadament 4.600.000.000 anys. (vegeu taula dels temps geolgics).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86861" title="Niels Henrik Abel" nonfiltered="4512" processed="4498" dbindex="34776">


Niels Henrik Abel (Find, Noruega, 5 d'agost de 1802 - Froland, Noruega, 6 d'abril de 1829) va ser un matemtic noruec. s clebre fonamentalment per haver provat en 1824 que no hi ha cap frmula per a trobar els zeros de tots els polinomis generals de graus  en termes dels seus coeficients i en el de les funcions ellptiques, mbit en el qual va desenvolupar un mtode general per a la construcci de funcions peridiques recproques de la integral ellptica.

En 1815 va ingressar en l'escola de la Catedral de Cristiania (avui Oslo) on tres anys desprs provaria les seves aptituds per a les matemtiques amb les seves brillants solucions als problemes originals proposats per Bernt Holmboe.

En aquesta mateixa poca, el seu pare, un pastor protestant pobre, va morir i la seva famlia va sofrir greus penries econmiques; no obstant aix, una petita beca de l'estat va permetre a Abel ingressar en la Universitat de Cristiana en 1821.

El primer treball rellevant d'Abel va consistir a demostrar la impossibilitat de resoldre les equacions de cinqu grau usant arrels (vegi's el Teorema d'Abel-Ruffini). Va ser aquesta, en 1824 la seva primera investigaci publicada, encara que la demostraci era difcil. Posteriorment es va publicar de manera ms elaborada en el primer volum del Diari de Crelle.

El finanament estatal li va permetre visitar Alemanya i Frana en 1825.

Abel va conixer al astrnom Schumacher (1780-1850) en Altona prop de Hamburg quan va residir sis mesos en Berln, on va collaborar en l'elaboraci per a la seva publicaci del diari matemtic de August Leopold Crelle.

Aquest projecte va ser protegit amb entusiasme per Abel, que va anar en gran part responsable de l'xit de la iniciativa.

De Berln es va traslladar a Friburg on va portar a terme la seva brillant investigaci sobre la teoria de les funcions, en la qual va estudiar sobretot l'ellptica i la hiperelptica, i introduint un nou tipus de funcions que avui es coneixen com funcions abelianes, i que van ser objecte d'un profund estudi per la seva banda.

En 1826 Abel va viatjar a Pars, romanent all uns deu mesos; all va conixer als matemtics francesos ms importants, encara que ni ell ni el seu treball (poc conegut) van ser especialment valorats. A aix va contribuir tamb la seva modstia, que ho va dur a no fer pblics els resultats de les seves investigacions.

Els problemes econmics, que mai es van separar d'ell, van dur a Abel a interrompre el seu viatge per a regressar a Noruega, on va treballar com professor (en Cristiania) durant algun temps.

A principis d'abril de 1829 Crelle li va ajudar a obtenir un treball a Berlin, per l'oferta va arribar a Noruega l'endem passat de la seva mort, a causa d'una pulmonia.

La prematura mort, als 27 anys, d'aquest geni de les matemtiques va acabar amb una brillant i prometedora carrera.

Les seves investigacions van aclarir alguns dels aspectes ms foscs de l'anlisi i van obrir nous camps d'estudi, possibilitant nombroses ramificacions en el coneixement matemtic i arribant a un notable progrs.

La part ms profunda i original del treball d'Abel es va publicar en el Diari de Crelle del que era editor Holmboe.

Una edici ms completa dels seus treballs es va publicar en 1881 per part de Ludwing Sylow i Sophus Lie.

L'adjectiu abeli, que s'ha popularitzat en els escrits matemtics deriva del seu nom i sol indicar-se en minscules (veure grup abeli, categoria abeliana o varietat abeliana).

Des de l'any 2002 que es va instituir en el seu honor el prestigis premi Abel, s'atorga cada any als matemtics ms destacats.

 Bibliografia .
 Ore, Oynstein (1957): Niels Henrik Abel, Mathematician Extraordinary Chelsea (New York);
 Pepe, Luigi (2002): 200 anni dalla nascita di Abel: genio e regolatezza; Lettera matematica PRISTEM n. 46;
 Abel, Niels Henrik (1988): Oeuvres Compltes; Ed. L. Sylow, S. Lie; Johnson Reprint Corp. (NewYork);

 Enllaos externs .

Biografia de la pgina oficial del Premi Abel (angls);
Biografia a MacTutor (angls);
Biografia a MathWorld (angls);
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86862" title="Vicent Lle i Balbastre" nonfiltered="4513" processed="4499" dbindex="34777">

Vicent Lle i Balbastre ( Valncia, 19 de novembre de 1870 - Madrid, 28 de setembre de 1922), compositor valenci conegut fonamentalment per la seua obra lrica, d'entre la que cal destacar la sarsuela La Corte de Faran.


 Biografia .

Va ser escol del Reial Collegi del Corpus Christi de Valncia, on va estudiar de la m de Juan Bautista Plasencia i Lamberto Alonso. Als tretze anys va compondre la primera obra, Dixit Dominus per ser interpretada Collegi del Corpus Christi, i als disset va compondre la primera obra per al teatre: De Valncia al Grau. Va estudiar al Conservatori de Valncia amb Salvador Giner.

Desprs d'una breu estada a Barcelona va establir-se a Madrid el 1896, on no noms va dedicar-se a la composici, sin tamb a la poltica i on va fundar un diari, que va ser un rotund fracs. A Madrid va ser empresari de sarsuela en companyia d'Amadeu Vives, empresa que tab va fer fallida i que va obligar-lo a emprendre una gira per Amrica per tal de recuperar les prdues.

La seua producci est molt influda per l'opereta centreeuropea. Efectivament va adaptar diversos ttols d'operetes italianes i austraques. Entre la producci prpia cal destacar les sarsueles El mozo cro, La carne flaca, La repblica del amor i La taza de t, aix com l'pera Ins de Castro.

Lle s recordat fonamentalment per la seua sarsuela La Corte de Faran, de 1910, ttol bsic del repertori sarsueler. Sobre un llibret sicalptic de Perrn y Palacios, va ser estrenada amb gran xit al Teatre Eslava de Madrid, gaudint de ms de 700 representacions. Est basada en una obra francesa sobre l'episodi bblic del cast Josep i l'esposa de Putifar. Les representacions en viu d'aquesta obra va ser prohibides durant la dictadura franquista, pel seu to ertic i irreverent, encara que va ser portada al disc. El 1985 es va portar al cine, en una versi lliure protagonitzada per Ana Beln i Antonio Banderas.

La seua darrera sarsuela, Ave Csar! va ser estrenada dos mesos desprs de la seua mort.

 Bibliografia .

  Toms Marco. Historia de la msica espaola. Siglo XX. Alianza Editorial, S.A. Madrid,1983. I.S.B.N. 84-206-8506-2;

Enllaos.
 Biografia i llista de sarsueles ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86864" title="Reial Collegi del Corpus Christi de Valncia" nonfiltered="4514" processed="4500" dbindex="34778">
El Reial Collegi del Corpus Christi, tamb conegut com a Collegi del Patriarca, s un seminari fundat en 1583 per Joan de Ribera, arquebisbe i virrei de Valncia i Patriarca d Antioquia, qui tres anys desprs, pos la primera pedra.

El diumenge 8 de febrer de 1604, encara que l'edifici no estava completament acabat, per aprofitant l'estada en Valncia del rei Felip III, inaugur la fundaci.

Arquitectura.


Obra de l'arquitecte Guillem del Rei, s d'un estil molt caracterstic de l'italianisme renaixentista valenci.
Es tracta d'un conjunt format per dos nuclis: la capella i el collegi seminari.

La capella, de finals del segle XVI, presenta una cpula de teula blanca i blava, novedosa per a la seua poca i que va ser model a seguir a moltes cpules valencianes.

El collegi alberga un claustre amb columnes de marbre importades de Gnova i una escala de voltes de tres trams en un dels seus extrems, s considerat com un dels ms purs exemples de renaixement espanyol.

Destaca el socal de taulell que es repeteix en atri i cos de l'esglsia, procedent de Talavera de la Reina.

El conjunt de l'edifici fou declarat Monument Histric Nacional al 1962.

Galeria fotogrfica.








Pintura.
Retaule major. Francesc Ribalta;

Personatges destacats.
Pablo de Mora Jaraba (Oriola 1716 - c. 1790). Alumne del Reial Collegi del Corpus Christi. Regalista, arrib a ministre del Consejo Real de Castilla;
Gernimo Aniceto Bayln (? - 1684). Mestre de Capella del Reial Collegi del Corpus Christi des del 1677 a 1684.
Vicent Lle i Balbastre (Valncia 1870 - Madrid 1922). Alumne del Reial Collegi del Corpus Christi. Compositor;
Vicent Garca Julbe (Vinars 1903 - 1997). Compositor i musicleg, Mestre de Capella del Reial Collegi del Corpus Christi des del 1944 al 1949.
Salvador Gea. Compositor, Mestre de Capella del Reial Collegi del Corpus Christi al 1922.

Museu del Patriarca.

El museu est format per les diferents peces que el Patriarca Ribera an reunint en la seua collecci, pel seu mecenatge i per donacions al Collegi. Aix les peces del museu mostren el gust de la Valncia Contrarreformista.

Al museu es poden observar interesants obres:

Pintura: Escoles Valencianes (Paolo de San Leocadio, Fernando Yez de la Almedina, Joan de Joanes, Nicolau Borrs, Joan Sarinyena, Francesc Ribalta, Pedro Orrente, Jeroni Jacint Espinosa o, ja ms modern Pinazo); Castellana (Luis de Morales i els tres llenos del Greco), Flamenca (Mabuse i altres),  Italiana , i cpies de grans mestres com Caravaggio, Rafael o Sebastiano del Piombo.

Escultura: una Immaculada d'Alonso Cano, el Patriarca Ribera, situada al pati, de Benlliure i un crucifix romnic (s.XIII).

Creu en fusta de boix, del Mont Athos (segle XIV).

Tapis de Pere de Campaa (segle XVI).

Objectes diversos: una arqueta amb un manuscrit de Thomas More, documents (cdex i dissenys per a la construcci de l'edifici), orfebreria.


Com a curiositat dir, que junt amb les Torres de Serrans, el Collegi del Patriarca serv de magatzem de les obres del Museu del Prado durant la guerra civil.


Biblioteca i arxius del Collegi del Patriarca.


Biblioteca de Sant Joan de Ribera. Documents del segle XVI. ;
Arxiu de Protocols Notarials del segle XV al XVIII. ;
Arxiu de Msica. segle XVI - XVIII. ;
Arxiu-biblioteca mayansians. segle XVIII. ;
Arxiu del Reial Collegi. Des de la seua fundaci.

Bibliografa.
PIEDRA, Joaqun. Maestros de capilla del Real Colegio de Corpus Christi (Patriarca) (1662-1822). Vol. XXIII (1968), pp. 61-127.
PIEDRA, Joaqun. Organistas valencianos de los siglos XVII y XVIII. Vol. XVII (1962), pp. 141-2b8. ;





Enllaos externs.
Localitzaci a Google Maps;
Collegi del Patriarca (castell);
El Colegio del Patriarca. Santuario del saber y de la virtud. Lucila Talens 24 de noviembre de 2006;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86867" title="Joan de Ribera" nonfiltered="4515" processed="4501" dbindex="34779">

Sant Joan de Ribera, tamb conegut com el Patriarca Ribera, va nixer en la ciutat de Sevilla, i va morir al gener de 1611. 

El seu pare va ser virrei de Npols, i sa mare mor quan ell era molt menut.

Joan de Ribera va estudiar a la Universitat de Salamanca. 

Quan tenia 30 anys d'edat, el Papa Pius IV el va nomenar bisbe de Badajoz. All es va dedicar amb tota la seua nima a adoctrinar als catlics i anar en contra del nou moviment dels protestants. 

Va ser-hi nomenat arquebisbe de Valncia, desprs el rei el va nomenar Virrei de Valncia, i aix va arribar a sser al mateix temps cap religis i cap civil. Va utilitzar tot el seu poder civil i religis per pressionar el rei cap a l'expulsi dels moriscos, que es va realitzar en 1609.

Va crear i va fundar el Reial Collegi del Corpus Christi, conegut entre els valencians amb el nom de Collegi del Patriarca, que va tenir com a comesa principal la formaci de sacerdots segons l'esperit i les disposicions del Concili de Trento, tal com arreplega el mateix fundador en les constitucions, i es va convertir aix en un exemple i paradigma de la Contrarreforma a Valncia. El clima religis de la Contrarreforma i la personalitat i el mecenatge artstic del fundador, el va convertir en una de les figures ms influents d'aquest perode, que va arribar a ostentar els crrecs d'arquebisbe de Valncia, patriarca d'Antioquia, virrei, capit general, president de l'Audincia i canceller de la Universitat. 

Va ser beatificat en 1796 i declarat Sant pel papa Joan XXIII en 1960.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86875" title="Formaci d'Anacleto" nonfiltered="4516" processed="4502" dbindex="34780">
La Formaci Anacleto s una formaci geolgica amb afloraments a les provncies de la Patagnia argentina de Mendoza, Ro Negro i Neuqun. s la formaci ms recent dins el Grup de Neuqun i pertany al subgrup de Ro Colorado.

La localitat tipus d'aquesta formaci es troba a 40 quilmetres a l'oest de la ciutat de Neuqun. A la seva base, la Formaci Anacleto se superposa cmodament a la Formaci Bajo de la Carpa, tamb del subgrup de Ro Colorado, i al seu torn, la Formaci Allen, del grup ms recent de Malarge, s'hi superposa en discordncia.

Antiguitat.

Era: Mesozoica
Perode: Cretaci superior
Estatge faunal: Campani Inferior
Edat absoluta: entre ~83 i ~78 milions d'anys

Composici.

La Formaci Anacleto varia en gruixor, entre 60 i 90 metres, i consisteix principalment d'argiles i llims, de color lila i grana, d'origen fluvial. Se solen trobar geodes escampats per aquesta formaci.

Paleontologia.

Molts fssils, especialment de dinosaures, han estat descrits a partir de la Formaci Anacleto, incloent-hi:

llangardaixos;
terpodes abelisurids (incloent-hi Abelisaurus i Aucasaurus);
altres terpodes;
diversos saurpodes titanosurids (incloent-hi Antarctosaurus i Pelligrinisaurus);
un ornitpode (Gasparinisaura);
mamfers;

S'han descobert en gran quantitat nius de dinosaures, amb ou amb els embrions preservats a dins, a la famosa localitat d'Auca Mahuevo, i han estat atributs a titanosaures. Les petges d'au ms antigues conegudes a Sud-amrica tamb foren descobertes a la Formaci Anacleto.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86876" title="Centre histric de Lleida" nonfiltered="4517" processed="4503" dbindex="34781">

El centre histric de Lleida, popularment anomenat El Casc Antic, s una zona de la part antiga de la ciutat de Lleida tradicionalment dividida en dos districtes. L'any 2007 comptava amb 10.570 residents.

L'rea coneguda sota el nom d'Eix Comercial est centrada en el Carrer Sant Antoni i el Carrer Major, que ressegueixen el traat del Cam de Sant Jaume, i que formen una de les principals vies de la ciutat (tot i ser fora estreta). Aquesta via comena a l'avinguda Catalunya i acaba a la plaa Paeria, que calca l'estructura de porxos d'un frum rom, i on est situat l'ajuntament, conegut amb el nom de La Paeria. El Carrer Major s'encreua amb el Carrer Cavallers, que va de la vora del riu Segre a la falda del tur de la Seu Vella, i que s on es troben el Museu d'Art Jaume Morera i l'Edifici del Roser.

A la Plaa del Dipsit, situada prop de l'extrem ms elevat del carrer Cavallers, es troba el Museu de l'Aigua.

Actualment s una zona relativament decaiguda i amb fora edificis que es troben en mal estat de conservaci. Malgrat aix, s'hi estan projectant un gran nombre de nous habitatges, com a part d'una campanya de renovaci urbanstica que no es troba exempta de polmica, ja que ha posat de manifest una situaci d'especulaci immobiliria particularment greu pel fet de ser la zona amb la concentraci ms alta d'immigrants provinents de l'exterior d'Espanya, i principalment habitada per persones de baix poder adquisitiu.

L'any 2006 fou incls al Pla de barris de la Generalitat de Catalunya, que promou projectes de regeneraci urbana als barris ms desafavorits de Catalunya.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86879" title="Kiel" nonfiltered="4518" processed="4504" dbindex="34782">

Kiel s una ciutat del nord d'Alemanya, capital de l'estat federat de Slesvig-Holstein. La seva poblaci supera el 230.000 habitants.

La ciutat s un port a la mar Bltica, situada al fons del fiord de Kiel. Des del 1860, ha estat la base naval ms important del pas. Als voltants de Kiel es troben les drassanes ms importants d'Alemanya.

Kiel s un important nus de comunicacions martimes amb diversos ports del nord d'Europa: Oslo (Noruega), Gteborg (Sucia), Klaip da (Litunia), Tallinn (Estnia), Turku (Finlndia), Kaliningrad i Sant Petersburg a (Rssia).

El canal de Kiel de 98 kilmetres enllaa Kiel a la mar Bltica amb Brunsbttel, a l'estuari de l'Elba, la mar del Nord.

A Kiel se celebren algunes de les competicions de vela ms important del mn. Les proves de vela dels Jocs Olmpics de 1936 (Berln) i de 1972 (Munic) s'organitzaren a Kiel.
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86881" title="Boehmita" nonfiltered="4519" processed="4505" dbindex="34783">

La boehmita s un mineral de la classe dels hidrxids. Rep el seu nom del geleg i paleontleg J. Boehm.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86883" title="Cuprita" nonfiltered="4520" processed="4506" dbindex="34784">

La cuprita (del llat cuprum, coure) s un mineral de la classe dels xids.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86886" title="Reanimaci cardiopulmonar" nonfiltered="4521" processed="4507" dbindex="34785">


La reanimaci cardiopulmonar o RCP s el conjunt de maniobres d'emergncia aplicades a un pacient davant de la sospita de parada cardiorespiratria. Aquestes maniobres tenen com a funci principal mantenir la oxigenaci dels rgans quan la circulaci sangunia d'una persona s'atura, especialment el cor i el cervell.
Quan el cor s'atura, les lesions cerebrals comencen a aparixer desprs del tercer minut, i a partir de 8 minuts s prcticament impossible garantir la supervivncia del pacient.

La RCP amb un sol salvador.

S'ha d'aplicar la regla mnemotcnica desenvolupada per Peter Safar, que consisteix en l'acrnim angls ABC:
A per a airway, alliberament de les vies aries.
B per a breathing, ventilaci artificial.
C per a circulation, restablir la circulaci sangunia.

 

 


Insuflaci boca a boca. El cap del pacient es tira cap a darrere. El socorrista tanca el nas del pacient amb una m, mantenint la boca del pacient oberta, i sense soltar la barbeta.]]

 

 

Cronologia: la cronologia segent parteix del principi de qu el pacient est en parada cardiorespiratria. En cas contrari (ho sabrem durant la fase de balan), no cal seguir aquests passos.

Protecci;
Balan;
Comprovem que la vctima no es mou ni parla.
Agafem la m de la vctima, i li diem "Em sent? Apreti'm la m". Comprovem que la vctima no reacciona a la paraula ni al contacte. ;
Si estem sols, cridem per demanar ajuda; repetint aquesta crida durant tot el procs.
Obrim la roba que pugui molestar a la respiraci (corbata, coll de la camisa, cintur, el primer bot dels pantalons), explicant-li en veu alta "li obro la roba per ajudar-li a respirar" (si respira, potser ens entn encara que no reaccioni, i aix la calma perqu sap el que passa; de totes formes tamb justifica la nostra actuaci davant de possibles testimonis);
Posar una m sobre el front, dos o tres dits de l'altra sobre la barbeta i elevar la barbeta; aix obri la via aria ("A" de l'acrnim "ABC");
Inspeccionar la boca, si veiem un objecte (aliments, per exemple), el traiem delicadament. Noms eliminarem els objectes que vegem b.
 "Veure, escoltar i sentir": Mirar els moviments del trax, escoltar la boca de la vctima buscant els sorolls respiratoris, sentir l'aire a la galta.

Si la vctima NO respira normalment: Enviar a alg a demanar ajuda. Si estem sols, deixem a la vctima i alertem als serveis d'emergncies.
Enviar a alg a buscar un desfibrillador automtic extern si n'hi ha un disponible i si se sap on s ; i posar-lo en marxa; ;
Reanimaci cardiopulmonar:
Controlem el pols carotidi noms si estem experimentats, si no, es intil perdre el temps en tractar de trobar el pols, si la persona no presenta signes de vida (moviments respiratoris, tos...) considerem que est en parada cardaca.
Fem 30 compressions torciques.
Fem dos insuflacions. ;
Continuem la insuflaci i les compressions torciques fins que arribi ajuda.

Aix, tenim una alternncia cclica:

 30 compressions torciques que hem de fer 12 segons (un cicle compressi / relaxaci ens ha de costar uns 0'6 segons, s a dir, una freqncia de massatge de 100 per minut; alternant amb 2 ventilacions que ens portaran uns 2 segons (1 segon per ventilaci).

Nota: en cas que tinguem motius per a pensar que el pacient ens pot transmetre alguna malaltia infecciosa per via respiratria, no farem les ventilacions.

Adiestramiento.
 BLS OnTheRoad v2.09  (Italian - French - English - Portuguese - Spanish) un simulador BLS & PBLS interactivo, basado sobre las Lneas Guia IRC - 2005. NEW full version Freeware (5.85Mb);

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86896" title="Charles Laughton" nonfiltered="4522" processed="4508" dbindex="34786">


Charles Laughton (nascut l'1 de juliol de 1899 a Scarborough (Yorkshire, Anglaterra - mort el 15 de desembre de 1962 a Los Angeles, Califrnia, Estats Units) va ser un actor i director de cinema i teatre nascut al Regne Unit i nacionalitzat ciutad estatunidenc el 1950.

Potser ms conegut pel pblic d'avui dia com el director de La nit del caador, Charles Laughton va ser tamb un actor gran entre els grans, tant al teatre com al cinema. Billy Wilder va dir d'ell que "era el millor actor amb qui mai havia treballat..." de fet, afegia Wilder amb entusiasme "Laughton era el ms gran de tots els actors". 

Laughton era conegut per la seva intensa implicaci en la feina, que ell considerava, ms que una professi, un art creatiu a l'alada de les creacions musicals, pictriques o literries. James Mason, comentant la revoluci en l'art de l'actuaci que va suposar la irrupci de Laughton, el va definir com "un actor del mtode sense les seves foteses", tot i que el mateix Laughton va dir respecte a l'escola de LActors Studio "un actor del Mtode t'ofereix una fotografia: jo prefereixo fer una pintura a l'oli".

Vida i Obra.
Inicis i primers xits teatrals. 
Charles Laughton va nixer l'1 de juliol de 1899 a la vila costanera d'Scarborough (Yorkshire, Anglaterra). Els seus pares, Robert Laughton i Elizabeth Conlon, eren hostalers i planejaven que en Charles, el primognit dels seus tres fills, els succes al capdavant del negoci familiar. En Charles, per, va sentir-se des de ben petit atret pel mn de l'espectacle. 

La mare d'en Laughton era de famlia irlandesa i catlica, i va enviar els seus fills a estudiar a Stonyhurst College  (Lancashire, Anglaterra), una Public School jesuta, fins que, el 1915 Charles deixa els seus estudis i els seus pares l'envien a aprendre el negoci hoteler des de baix de tot, a Londres, on treballa en diverses ocupacions a l'hotel Claridges, i on t l'ocasi de gaudir dels espectacles teatrals de la capital, fet que l'enamora encara ms del mn de l'escena. 

El 1917 s cridat a files i lluita al front occidental  durant la Primera Guerra Mundial, on pateix els efectes del gas mostassa. De tornada a la vida civil, treballa en el negoci familiar mentre participa en produccions teatrals amateurs, fet que la seva famlia no veu amb bons ulls, fins que desprs de friccions familiars degudes a aquestes aficions, el 1925 arriba a un acord amb els seus pares i germans i se'n va a estudiar a la Royal Academy of Dramatic Arts (RADA), a Londres, on tindr professors com Claude Rains, Alice Gachet i Theodore Komisarjevski. 

Rodanx i de rostre no gaire agraciat, Laughton t por de no tenir possibilitats com a actor; sortosament, els seus professors li saben transmetre que all que compta s el talent i la passi per la feina: Laughton treballar  incansablement i amb entusiasme en el seu aprenentatge. El 1926 obt la Bancroft Medal com a millor estudiant de la RADA i tot seguit comena la seva carrera professional sota el guiatge de Komissarjevski, a les ordres del qual debutar al petit Barnes Theatre (als afores de Londres) en The Government Inspector de Nikolai Ggol en el paper d'Osip, el criat bergant. Tamb apareix en dues de les inventives escenificacions d'obres d'Anton Txkhov amb les quals Komisarjevski va popularitzar aquest autor a Anglaterra, que des d'en esdevingu l'autor estranger ms representat a l'escena britnica. Laughton va representar un melanclic Epidohof a El jard dels cirerers i un amenaador capit Solyoni a Les tres germanes. Un altre cop amb Komisarjevski, interpreta amb gran xit el paper de Ficsur el lladre a Liliom, on definitivament capta l'atenci de crtica i pblic. .

Aquestes obres sn seguides de multitud de papers d'importncia creixent amb els quals el jove Laughton adquireix confiana i versatilitat: el tirnic i flegmtic governador militar rus a The Greater Love; Cantavalle, un barrut protopaparazzi a Vestire gli ignudi; un marit excessivament gels a The Happy Husband; el maquiavllic comte Pahlen a Paul I, i finalment arriba el seu primer paper com a protagonista a Mr. Prohack d'Arnold Bennet, que interpreta amb xit i on treballa amb l'actriu Elsa Lanchester, qui esdevindr la seva esposa el 1929. 

Durant aquest temps fa petites incursions cinematogrfiques, amb breus papers en tres curts experimentals amb gui d'H. G. Wells protagonitzats per la seva companya i dirigits per Ivor Montagu: Bluebottles, The Tonic i Daydreams. tamb apareix en films de quota (apressades produccions per cobrir la quota de films anglesos establerta pel govern britnic), com a Comets, Wolves o Down River, i ms notablement, apareix breument com a client impertinent d'un night-club a la notable Piccadilly d'Ewald Andrea Dupondt.

Mentrestant, continua la seva ascendent carrera escnica amb el paper del sinistre i torturat Mr. Crispin en A Man With Red Hair i s el primer actor a interpretar Hercule Poirot a Alibi la primera adaptaci teatral d'una obra d'Agatha Christie. Fa el paper de Mr. Pickwick en una escenificaci de l'obra de Charles Dickens i interpreta un sensible astrnom a Beauty''. Interpreta tot seguit la trgica figura de Harry Heegan, el futbolista mutilat a la Gran Guerra, en l'estrena mundial de l'obra de Sean O'Casey The Silver Tassie, polmica pel seu tractament gens sentimental del conflicte i el seu innovatiu i estilitzat segon acte. Seguidament interpreta un cmic brigadier a French Leave i la seva poderosa interpretaci del gngster Toni Perelli, a On the Spot d'Edgar Wallace, converteix l'obra en un xit fenomenal. Interpreta tot seguit a Payment Deferred a un comptable de banc assass torturat pels remordiments, amb Elsa Lanchester interpretant el paper de la seva filla. El seu xit en aquest paper fa que l'empresari Gilbert Miller el cridi per repetir el seu rol a Broadway.

L'xit cinematogrfic. 
La seva estada als teatres de  Nova York i Chicago crida l'atenci dels caadors de talents de Hollywood, i Laughton signa un contracte amb la Paramount, que el vol per interpretar un capit de submar embogit per la gelosia a Entre l'espasa i la paret, tot i que abans fa una pellcula per a la Universal, The Old Dark House, com un dels viatgers atrapats pel mal temps en una decrpita mansi. Interpreta notablement un efeminat i decadent Ner a The Sign of the Cross, un amoral doctor Moreau a Island of Lost Souls (l'adaptaci de l'obra d'H.G. Wells L'illa del doctor Moreau), i un apocat oficinista en l'episodi dirigit per Ernst Lubistch (el ms curt, i el millor de la pellcula) a If I Had A Million. Per a la Metro-Goldwyn-Mayer recrea el seu paper escnic a Payment Deferred, produda per Irving Thalberg, qui esdevindr un bon amic.

Laughton retorna a Londres amb la intenci de tornar a fer teatre per un jove cineasta hongars, Alexander Korda l'enreda per fer una pellcula The Private Life of Henry VIII, que esdev la primera pellcula britnica a gaudir d'un gran xit als Estats Units, i que enceta la collaboraci entre actor i productor. Laughton guanya l'scar per la seva interpretaci del rei Enric i Korda esdev amb aquesta pellcula el productor cinematogrfic ms important d'Anglaterra. 

Mentrestant, Laughton torna momentniament a Hollywood per interpretar, a White Woman, el barroer amo d'una plantaci de cautx a Malisia. 

Tot i que els seus serveis son molt demandats a Hollywood, torna a Anglaterra per actuar durant la temporada 1933-1934 a lOld Vic sota la direcci de l'innovador director teatral escocs Tyrone Guthrie, amb un sou notablement inferior al que hauria percebut fent pellcules a Amrica. Durant aquesta temporada apareix en obres de William Shakespeare, Oscar Wilde, Anton Txkhov i William Congreve. Interpreta el reverend Chasuble a La importncia de dir-se Ernest i el rei Enric a Enric VIII. Les seves interpretacions de Macbeth i Prospero (a La tempestat) van ser discutides per la crtica, per el seu Angelo (a Mesura per mesura) es considera una de les millors interpretacions mai fetes d'aquest personatge, i tamb foren ben rebuts els seus Lopakhin (L'hort dels cirerers) i Tattle (Love for Love).


La temporada de lOld Vic suposa una experincia que millora, encara ms, la seva veu i el seu rendiment com a actor. Torna a Amrica per treballar de nou amb Irving Thalberg a The Barretts of Wimpole Street, interpretant el repressiu pare de la poetessa Elizabeth Browning-Barrett. Per a la Paramount interpreta un estirat majordom angls trasplantat al salvatge Oest en la comdia Noblesa obliga i l'inflexible inspector Javert a Les Miserables (basada en la novella de Victor Hugo Els miserables), per a la 20th Century Fox. De nou produt per Thalberg, interpreta el tirnic capit Bligh a Mutiny On the Bounty, segons la novella de Nordhoff i Hall sobre l'histric mot de la Bounty. Totes aquestes interpretacions assoleixen un extraordinari xit de pblic i crtica. 

Torna a Anglaterra on el seu amic Alexander Korda li proposa un seguit d'idees per a pellcules que no s'acaben de materialitzar. Durant aquest perode apareix amb la Comedie Franaise a Paris a Le Medecin Malgr Lui de Molire interpretant (en francs) Sganarelle. Desprs de descartar una adaptaci de Cyrano de Bergerac d'Edmond Rostand, Korda es decideix finalment per una biografia del pintor Rembrandt, de qui Laughton, un gran amant de la pintura, ofereix un retrat subtil i sensible. La seva dona Elsa Lanchester fa en aquesta pellcula un delicat retrat de Hendricke Stoffels, l'amant del pintor. En el mateix any, el matrimoni torna al teatre per aparixer en una producci de Peter Pan Amb Elsa en el paper de Peter i Charles com el capit Hook.

El segent projecte de Korda sembla destinat a L'xit: una adaptaci de la novella de Robert Graves Jo Claudi, el rodatge de la qual es cancella quan la coprotagonista Merle Oberon pateix un accident de trnsit. Sembla a ms, que el rodatge del film va ser tens. El director, Joseph Sternberg, declararia a les seves memries que tot va ser culpa de Laughton i el seu errtic comportament, per un documental fet al 1966, per la BBC, que inclou el que es va filmar de la pellcula, demostra que Laughton hauria ofert una actuaci superba del personatge, i participants en el rodatge declaren que la manca d'empatia i suport d'Sternberg respecte a l'actor -que afrontava un treball delicat- era total i, per tant, el director tamb t una bona part de la responsabilitat en la fallida del film.

Mayflower pictures. 
I Claudius suposa el final de les seves obligacions professionals amb Korda i Laughton es planteja establir-se pel seu compte: tenia plans de fer una productora amb el seu amic Irving Thalberg, qui volia deixar la Metro-Goldwyn-Mayer i convertir-se en productor independent, per la prematura mort de Thalberg ho impedeix. Llavors apareix a Londres el productor Eric Pommer (exiliat de l'Alemanya Nazi) i junt amb Laughton creen la Mayflower Pictures amb la intenci de fer pellcules a Anglaterra que resultin atractives tamb per als americans, per que no siguin exclusivament comercials, sin que tinguin qualitat artstica.

La companyia produeix Vessel of Wrath a partir d'una histria de Somerset Maugham, on Laughton interpreta un dropo autoexiliat als trpics redimit per una reprimida missionera (Elsa Lanchester). A St. Martin's Lane, segons un gui de Clemence Dane, Laughton s un artista de carrer que descobreix a una lladregota (Vivien Leigh) amb talent per a la dansa. I finalment, trobem l'adaptaci de la novella de Daphne Du Maurier Jamaica Inn sobre contrabandistes a Cornualles. El gui de la qual va haver de ser modificat perqu la censura no admetia que un capell fos lder de la banda, i aquest personatge -el que havia d'interpretar Laughton- va ser transformat en un terratinent. Aquesta ltima pellcula va descobrir una jovenssima Maureen O'Hara.

Les pellcules de la Mayflower, tot i tenir els seus punts d'inters i bones interpretacions per part de Laughton i els altres actors, no acaben de ser reeixides i no funcionen a la taquilla. La productora de Laughton i Pommer est en fallida: sortosament, la RKO ofereix a ambds socis un contracte a canvi de subsanar els deutes de la Mayflower. A ms a ms, ofereixen a Laughton un paper irresistible: Quasimodo a un espectacular remake de l'xit del cinema mut The Hunchback of Notre Dame (segons la novella de Victor Hugo Nostra Senyora de Pars). La seva interpretaci del paper resulta memorable. 

Els anys de la guerra, la rdio i Brecht. 
La guerra esclata durant el rodatge de The Hunchback of Notre Dame, i definitivament acaba amb els plans de Laughton i Pommer de continuar produint pellcules pel seu compte, tot i que els dos socis encara faran una pellcula junts per a la RKO They Knew What They Wanted. Laughton s "prestat" per la RKO a altres productores, que sense productors amb el geni de Thalberg, sovint malbaraten el talent de Laughton en pellcules mediocres. Tanmateix, i malgrat aix, Laughton oferir interpretacions notables i ms encara quan es troba amb un gui decent i bons directors. Com en el cas de Aquesta terra s meva un drama dirigit per Jean Renoir sobre la resistncia contra els nazis, on Laughton ofereix un excellent retrat psicolgic d'un intellectual covard que es veu forat a prendre partit davant l'ocupaci alemanya. A The Suspect un thriller de Robert Siodmak ambientat en el Londres victori, Laughton broda el paper d'un resignat marit que es converteix en criminal d'una manera inesperada.

Altres rols del perode inclouen dues comdies musicals amb Deanna Durbin, qui esdevindr una bona amiga de l'actor: a It Started with Eve  fa de milionari vell, xaruc i un xic trapella, i a Because of Him interpreta, amb un puntet d'autopardia, un vanits actor-productor teatral. En un dels episodis de Tales of Manhattan interpreta a un compositor que per fi t l'oportunitat d'estrenar una obra seva en una sala de concerts, per ha d'aparixer en pblic amb un frac apedaat. A The Canterville Ghost interpreta el fantasma creat per Oscar Wilde. I tamb fa una breu aparici a Forever and A Day una pellcula amb objectius benfics que fan els britnics que treballen a Califrnia, que no cobraran els seus salaris, per atreure les simpaties dels americans envers la Gran Bretanya. A "Captain Kidd" retrata sense pietat el pirata com un arribista social.

A part del cinema, Laughton es dedica a llegir en veu alta clssics de la literatura tant per als amics com per a soldats convalescents als hospitals. Tamb treballa en molts programes dramtics de la rdio. El seu treball ms notable en aquest mitj s el que realitza per a Norman Corwin. Laughton havia collaborat per primera vegada amb Corwin en dues adaptacions literries  al programa de Corwin The Pursuit of Happiness: durant la dcada dels 40 ambds treballaran plegats en diverses ocasions, molt notablement a lAmerican trilogy: tres programes sobre l'obra dels poetes Walt Whitman i Carl Sandberg i el novellista Thomas Wolfe, amb textos adaptats per Corwin, recitats per Laughton i musicats per Bernard Hermann.

Durant la guerra, coneix el dramaturg Bertolt Brecht -exiliat de l'Alemanya nazi- i ambds consideren la probabilitat de treballar plegats. Desprs de considerar, per exemple Schweick a la Segona Guerra Mundial, decideixen treballar en una adaptaci a l'angls de Galileo que s'estrenar el 1947 a Los Angeles, i ms tard a Nova York, amb Laughton en el paper principal. Dissortadament, la paranoia anticomunista posterior a la Segona Guerra Mundial fa que Brecht torni a Alemanya, de manera que Galileo s doncs una collaboraci nica i irrepetible al teatre nord-americ. Durant el perode de Galileo, Laughton treballa a ms en diverses pellcules, no sempre de qualitat, per tal de poder permetre's prendre part en un projecte teatralment ambicis, per arriscat comercialment.

Desprs de Galileo, a Laughton noms li ofereixen petits papers en pellcules de serie "A" o papers ms importants en sries decididament "B" (i sovint de productores petites o independents). Tot i aix destaquen interpretacions com la d'un dictatorial editor de premsa sense escrpols a The Big Clock, un xantatgista maldestre a The Bribe o un estricte i concupiscent jutge a The Paradine Case. Tamb apareix com a l'inspector Maigret a The Man on the Eiffel Tower i com un sdic SS a la fallida adaptaci de l'obra d'Eric Maria Remarque Arch of Triumph.

L'era Gregory i La nit del caador. 
Al 1950, Charles Laughton i Elsa Lanchester es converteixen en ciutadans americans. Aquesta decisi personal, perfectament legtima, sembla que no s ben pada per alguns representants de l'alta societat britnica: Laughton no rebr mai cap honor de lstablishment britnic.

Durant aquest temps, Laughton entra en contacte amb un grup de joves actors interessats a escenificar clssics del teatre, i aquest ser l'origen de la seva activitat com a professor d'art dramtic. A la seva classe hi assisteixen actors com William Cottrell, Shelley Winters, William Phipps, Belita o Richard Lupino. Tot i que els respectius compromisos professionals de mestre i alumnes deixen poc temps per activitats extres, troben temps per organitzar representacions teatrals, com la producci de "The Cherry Orchard" de Txkhov, representada el 1950 a Los Angeles amb ugenie Leontovich com a Madame Ranewsky.

La carrera de Laughton torna a agafar impuls quan un emprenedor agent, Paul Gregory, ensuma el potencial escnic de les vetllades literries que Laughton ha fet fins al moment de manera desinteressada per a amics o per a convalescents als hospitals, i li proposa de fer una gira de lectures per Amrica del Nord. L'xit d'aquesta iniciativa s tal, que Gregory engresca Laughton per emprendre projectes ms ambiciosos. 

Aix, Laughton dirigeix Don Juan In Hell, una "lectura a quatre veus": en realitat, una representaci sbria en elements escnics per habilment dramatitzada del tercer acte de l'obra de George Bernard Shaw Man and Superman, en la qual Don Joan es troba als inferns filosofant amb el Diable, Donya Anna i el Comanador. Aquest acte no s'acostumava a representar en el teatre a causa de la seva extensi i independncia respecte a la trama principal de l'obra. Laughton com a actor i director, en companyia de Agnes Moorehead, Charles Boyer i Cedric Hardwicke converteixen la representaci en un gran xit. D'una manera similar, Laughton dirigeix Raymond Massey, Tyrone Power i Judith Anderson en una dramatitzaci del poema John Brown's Body, que t una molt bona rebuda. Tamb resulta un xit la seva adaptaci teatral de The Caine Mutiny Court Martial la novella de Hermann Wouk que ser ms tard adaptada al cinema.


Durant aquest temps, la feina al cinema de Laughton passa a un pla secundari, i de vegades, com a The Strange Door actua de manera deliberadament histrinica. Repeteix el seu rol com a Enric VIII a Young Bess i s el rei Herodes en una versi molt sui generis de la Histria Sagrada a Salome amb Rita Hayworth fent la dansa dels set vels. En alguns films la seva actuaci s breu per notable: a The Blue veil ofereix un matisat retrat d'un amable vidu que es vol casar amb la mainadera del seu fill (Jane Wyman) i a O.Henry's Full House el veiem com un captaire que en arribar el fred es dedica a fer tota mena de malifetes per passar l'hivern en una calenteta cella de la pres (Marilyn Monroe apareix amb Laughton en una aparici breu per intensa).

Torna a Anglaterra on se li proposa treballar en el film Hobson's Choice dirigit per David Lean. Laughton havia interpretat en els seus dies com a amateur, el personatge de Willie Mossop i, en aquesta ocasi, interpreta Hobson, un sabater vidu amb afici al porr que domina amb m de ferro les seves tres filles fadrines.

Charles Laughton decideix posar-se, als 55 anys, darrere de la cmera. Ell i Paul Gregory escullen la novella de Davis Grubb La nit del caador. Laughton treballa febrilment en els preliminars amb el novellista, els germans Sanders -directors de la segona unitat- i el dissenyador d'escenaris Hillyard Brown, potenciant, com far desprs en el rodatge, una atmosfera altament participativa, creativa i democrtica amb actors i tcnics. Hi compta amb altres collaboradors d'altura, com el fotgraf Stanley Cortez o el msic Walter Schumann. L'equip d'actors t gent d'estils tan diversos com Robert Mitchum, Shelley Winters o Lilian Gish, i tanmateix tots produeixen interpretacions excellents. La pellcula t un llenguatge propi i beu tant de les fonts de Griffith com de les de l'expressionisme alemany. 

Malauradament, el film no s comprs per la crtica i falla a taquilla. Laughton no torna a dirigir cap ms pellcula i el fracs de La nit del caador suposa la fi del tndem Laughton-Gregory. L'adaptaci de The Naked and the Death en la qual Laughton ja havia comenat a treballar amb Norman Mailer, ser finalment produda per Paul Gregory en solitari i dirigida rutinriament per Raoul Walsh.

Els ltims anys. 
Des de La nit del caador fins a la seva mort, Laughton noms va fer quatre pellcules: aix sovint dna la idea equivocada que va estar relativament inactiu en aquest perode. Res ms lluny de la realitat: Laughton va continuar amb les seves gires de lectures al llarg de tota la geografia nord-americana; va treballar en televisi tant en programes dramtics com a presentador (va ser ell, substituint un malalt Ed Sullivan, qui va presentar Elvis Presley per primera vegada a la televisi); va collaborar en diversos projectes, sovint desinteressadament, com per exemple, en representacions shakesperianes dirigides per l'innovador Paul Baker a la Baylor University, entre d'altres. A ms va preparar dues antologies literries a partir de textos que llegia en les seves gires (veure bibliografia), i va enregistrar el doble disc The Storyteller una recreaci de les seves vetllades literries que ve a ser tamb una mena de testament vital. 

Tot aix, compaginat amb les seves activitats ms conegudes als escenaris i plats. Al 1956 dirigeix una adaptaci de l'obra de Shaw Major Barbara, on interpreta el paper d'Undershaft, el fabricant d'armes. A l'obra hi participa el seu amic Burgess Meredith. Al 1957 treballa amb Billy Wilder en l'adaptaci de l'obra d'Agatha Christie Testimoni de crrec, i s nominat a l'scar per la seva interpretaci d'un vell advocat malalt i rondinaire disposat a defensar el seu client a conscincia. A la pellcula la seva dona Elsa Lanchester va interpretar la seva infermera, cosa que li valgu tamb una nominaci. Seguidament, interpreta l'astut, epicuri i lleugerament corrupte senador plebeu Gracchus a la pellcula d'Stanley Kubrick Spartacus.

Laughton es dedica durant aquest temps a preparar un paper que l'ha obsessionat des de jove, el rei Lear, que finalment interpretar a Stratford el 1959. Laughton, a qui ja li comena a pesar l'edat, ofereix una interpretaci poc ortodoxa del personatge. Tot i que la crtica anglesa li s declaradament hostil -i per algunes raons clarament extrateatrals-, testimonis de la interpretaci van declarar que si b aquesta patia d'irregularitats, oferia tanmateix moments teatrals extraordinaris. En la mateixa temporada interpret Bottom en El somni d'una nit d'estiu, muntatge que afortunadament es preserva per una gravaci que la televisi americana en va fer i que impugna alguna de les crtiques negatives que va rebre.

Desprs de fer el film Sotto Dieci bandiere un treball rutinari a Itlia, per econmicament necessari per compensar els mesos de treball no remunerats en la preparaci de El rei Lear, Laughton treballa en el drama poltic d'Otto Preminger Advise and Consent, fent el paper d'un conservador, intrigant i murri senador del sud. Laughton havia de fer el rol de Moustache al film de Billy Wilder Irma La Douce, per se li va diagnosticar cncer dels ossos. Wilder, que considerava Laughton un el millor actor amb qui mai havia treballat, va retardar el rodatge per mantenir-li la illusi, i record commogut quan va visitar Laughton, poc abans de la seva mort i aquest li va "actuar" el seu bon estat de salut, tot dient-li que estava fort i era capa de fer-se crrec del paper. Laughton va morir poc desprs, amb el bigoti que s'estava deixant per interpretar Moustache.

Breus notes sobre la vida privada. 
Anys desprs de la seva mort, la vdua de Laughton, Elsa Lanchester, va revelar en les seves memries que ell era homosexual, fet que ella va descobrir desprs d'un any de matrimoni (ms un any de vida en com anterior al casament). Tots dos van optar per continuar casats: s'ha d'entendre que en aquells temps l'actitud de la societat envers els homosexuals era fora hostil, i conseqentment, en vida d'ell la seva inclinaci no va ser del domini pblic, tot i que era un fet conegut per amics de confiana i alguns collegues.

Seria una simplificaci dir que el seu matrimoni va ser noms una tapadora: Laughton i Lanchester  s'entenien en molts aspectes i tenien aficions en com ms enll de la vida conjugal. La seva relaci els donava protecci davant l'escrutini pblic i llibertat personal de portes endins. La seva entesa des del punt de vista professional era excellent i es nota en el treball que van fer plegats en films com The Private Life of Henry VII , Rembrandt, Vessel of Wrath, Tales of Manhattan o Testimoni de crrec.

Elsa Lanchester va adoptar respecte al seu marit una actitud protectora, tot i que en ocasions tamb fora possessiva i hostil vers els que ella considerava "intrusos" entre tots dos. En jutjar la seva relaci, hem de tenir en compte que de la seva vida en com noms tenim la versi que ella en va donar, ja que Laughton mai no va escriure una autobiografia (ell va comenar a treballar-hi poc abans de la seva mort, per mai no va poder finalitzar-la).

Falsos mites.
Sovint, quan un escriptor o periodista noms beu d'una font, i la feina d'aquest es converteix en referncia per a posteriors autors, es generen conceptes i generalitzacions que no es corresponen amb els fets o b resulten parcials. Grcies a autors que tornen a beure de les fonts primries, o, senzillament, contrasten un fet amb diversos testimonis, hi han algunes percepcions negatives sobre Laughton que sortosament es poden refutar i/o oferir amb una perspectiva ms equilibrada.

El terror dels directors.
Alguns historiadors cinematogrfics, des del punt de vista de la teoria crtica vigent, (segons la qual el director s l'autor indiscutible d'un film) classifiquen en Laughton com un actor capritxs i difcil de treballar-hi. Bsicament, aquestes afirmacions es basen en els testimonis de Joseph Sternberg i Alfred Hitchcock, qui el van dirigir a I Claudius i a Jamaica Inn, respectivament. Cal mencionar, doncs, que directors com, per exemple, Ernst Lubistch, Jean Renoir, James Whale, Leo McCarey, Robert Siodmak, Billy Wilder o Otto Preminger varen quedar molt satisfets del seu treball amb Laughton i que, en molts casos la seva collaboraci va donar pas a una gran amistat.

Evidentment, d'aix es pot deduir que segons el grau de congenialitat i del mtode de treball de cada director, Laughton podia ser un actor molt "difcil" o gens ni mica. En tot cas, en cas de confrontaci, aquesta era normalment deguda a les diferncies de parer respecte a un personatge entre Laughton i el director, s a dir raons professionals i no extempornies i/o vcuament capritxoses. I cal afegir que Laughton es prenia la seva feina molt seriosament.

Si tenim en compte que els dos directors mencionats al comenament (Sternberg i Hitchcock) eren persones d'acusada personalitat i amb tendncia a controlar molt tots els aspectes d'un rodatge, molt lgicament podien tenir problemes amb un actor de personalitat igualment marcada i que tingus idees prpies sobre com treballar amb el seu personatge. Cal afegir que Hitchcock va tornar a treballar amb Laughton a The Paradine case i que en aquest cas no es va queixar del treball de l'actor. 

Fnalment, fra bo recordar que quan Laughton va passar a l'altre costat de la cmera, a La nit del caador va tractar els actors i els membres de l'equip tcnic amb gran respecte pel que fa a la feina d'aquests i potenciant la seva creativitat: Una actitud clarament democrtica en clar contrast amb els mtodes ms autocrtics d'alguns directors cinematogrfics.

El "problemtic" rodatge de La nit del caador.
Des de les seves memries, Miss Lanchester va donar la idea que el rodatge de La nit del caador va ser problemtic i que Laughton odiava dirigir els nens que sortien al film (fins al punt que, diu ella, els nens varen ser dirigits pel Robert Mitchum) i que odiava els nens en general. 

La recent publicaci de Heaven and Hell to Play with (vegeu bibliografia) i el documental de Robert Gitt (vegeu documentals) desmunten aquesta afirmaci amb evidncia flmica i la veu de diversos testimonis presencials: no noms va ser un rodatge en el que predominava una atmosfera creativa i positiva, sin que Laughton va dirigir  tots els nens i nenes que treballaven al film amb cura i respecte paternals. 

Laughton, malgrat la seva homosexualitat, va ser un pare frustrat, ja que, segons explica la mateixa Elsa, en descobrir ella la seva doble vida, va negar-se a tenir fills amb ell. Molts amics de Laughton, entre ells Maureen O'Hara o el fotgraf Stanley Cortez van testimoniar el seu desig de ser pare. Possiblement, dient que Laughton "odiava els nens" Miss Lanchester volia emmascarar la seva prpia negativa a tenir fills. Cal afegir que Elsa Lanchester mai no va ser present en el set de La nit del caador.

Bibliografia.
Charles Laughton. A Difficult Actor per Simon Callow.  (1987). la biografa ms recent i la ms complerta publicada fins ara.

BFI Film Classics: The Night Of the Hunter (2000). Aquest llibre de Simon Callow est especficament dedicat a l'unic film dirigit per Laughton complementa a la biografia que havia escrit prviament.

Heaven and Hell to Play With: The Filming of the Night of the Hunter per Preston Neal Jones. El resultat de molts anys de dedicada recerca, s el llibre ms complet sobre la gnesi, el rodatge i els avatars d'aquest  film. Mitjanant els testimonis de la gent que va treballar en la pellcula, l'autor fa la crnica del naixement d'un clssic de la histria del cinema.

Tell Me a Story (1957) i The Fabulous country (1962). Dos reculls literaris per en Charles Laughton. Contenen peces que Laughton va presentar com a lectures dramatitzades en gires per tot Amrica del Nord. Una ampla i diversa selecci que inclou relats de la Bblia, Charles Dickens, Thomas Wolfe, Ray Bradbury, Mark Twain i James Thurber per mencionar noms un quants dels autors inclosos.

Charles Laughton. La noche del cazador (1998) Estudi crtic del film per Domnec Font. Un llibre sobre la pellcula dins de l'escassa bibliografia en castell sobre Charles Laughton.

Bertolt Brecht in America (1983) per James K. Lyon. Extensiu i ben documentat llibre sobre l'estada del dramaturg alemany als Estats Units desprs de la seva fugida de l'Alemanya nazi. La collaboraci amb Laughton en l'adaptaci de l'obra a l'angls, el treball preparatori, i l'escenificaci de l'obra "Galileu Galilei" el 1947 estan descrits detalladament.

Pavilions by the Sea per Tom Laughton. Les memries del germ mitj de Charles. Tot i estar centrades en la famlia i el seu negoci hoteler ms que no pas en el teatre o el cinema, Tom ens ofereix un retrat del seu germ gran en la seva infncia i joventut, i els inicis amateurs i professionals de la seva carrera, tamb detalls de rodatges d'algunes pellcules a Anglaterra, la seva experincia com a productor de Mayflower Pictures i de la seva mort.

Leben des Galilei. Aufbau einer Rolle, Laughton Crnica del propi Bertolt Brecht sobre la feina de l'actor a Galileo. Tamb publicat en angls per John Willet com a complement -a ms de la versi de anglesa de 1947- de la seva traducci de la posterior versi alemanya (1953) de Galileo.

Charles Laughton and Fredric March (1969) per Michael Burrows. Llibret sobre la carrera d'ambds actors.

Charles Laughton and I (1938) i Elsa Lanchester Herself (1983) per Elsa Lanchester. Autobiografies de la dona de Laughton l primer llibre va ser escrit en vida de Laughton, el segon desprs de la seva mort.

 "Charles Laughton at Stonyhurst", article per David Knight publicat a The Stonyhurst Magazine (Volum LIV, Nm. 501, 2005). Histria sobre l'estada d'en Laughton  a l'escola Jesuita de Stonyhurst (1912-1915) (Stonyhurst s a Lancashire, Regne Unit).

 "Charles Laughton. A Talent in Bloom (1899-1931)", article per Gloria Porta publicat a The Stonyhurst Magazine (Volum LIV, Nm. 502, 2006). Biografia i carrera d'en Laughton fins el 1931.

Filmografia.
Es detalla a continuaci la filmografia, indicant la data de producci, el director i els ttols en catal all on ens consta l'existncia d'una versi doblada o subtitulada. Tamb s'indica si les pellcules estan disponibles en VHS i/o DVD (en qualsevol zona).

Films de ficci.
 Bluebottles, The Tonic, Daydreams (1928) Dir.: Ivor Montagu (VHS);
 Piccadilly (1929) Dir.: Ewald Andrea Dupont. (DVD);
 Wolves (1930);
 Down River (1931) Dir. Peter Godfrey;
 The Old Dark House (1932) Dir. James Whale (VHS, DVD);
 Entre l'espasa i la paret (The Devil and the Deep, 1932) Dir.  Marion Gering;
 Payment Deferred (1932) Dir. Lothar Mendes;
 The Sign of the Cross (932) Dir. Cecil B. de Mille (VHS, DVD);
 If I Had a Million (1932) Dirs. Ernst Lubistch, Norman Taurog, Stephen Roberts, Norman McLeod, James Cruse, William A. Seiter i H. Bruce Humberstone;
 Island of Lost Souls (1932) Dir. Erle C. Kenton (VHS, DVD);
 The Private Life of Henry VIII (1933) Dir. Alexander Korda (VHS, DVD);
 White Woman (1933) Dir. Stuart Walker;
 The Barretts of Wimpole Street (1934) Dir. Sidney Franklin (VHS);
 Noblesa obliga (Ruggles of Red Gap, 1935) Dir. Leo McCarey;
 Les Misrables (1935) Dir. Richard Boleslawsky(VHS);
 Mutiny on the Bounty (1935) Dir. Frank Lloyd (VHS, DVD);
 Rembrandt (1936)  Dir.  Alexander Korda (VHS, DVD);
 I Claudius (1937)  Dir. Joseph Sternberg (inacabada: vegeu "documentals" ms avall);
 Vessel of Wrath (1938)  Dir.  Eric Pommer(Laughton s actor i coproductor d'aquesta pellcula)(VHS);
 St. Martin's Lane (1938)  Dir. Tim Whelan (Laughton s actor i coproductor d'aquesta pellcula)(VHS, DVD);
 Jamaica Inn (1939)  Dir. Alfred Hitchcock  (Laughton s actor i coproductor d'aquesta pellcula)(VHS, DVD);
 The Hunchback of Notre Dame (1939) Dir. William Dieterle (VHS, DVD);
 They knew what they wanted (1940) Dir. Garson Kanin;
 It Started with Eve (1941) Dir. Henry Koster (VHS, DVD);
 The Tuttles of Tahiti (1942) Dir. Charles Vidor;
 Tales of Manhattan (1942)  Dir.  Julien Duvivier (VHS);
 Stand by for Action (1943)  Dir.  Robert Z. Leonard;
 Forever and a Day (1943) Dir.  Rene Clair,  Edmund Goulding, Cedric Hardwicke, Frank Lloyd, Victor Saville, Robert Stevenson i Herbert Wilcox (VHS, DVD);
 Aquesta terra s meva (This Land Is Mine, 1943) Dir.  Jean Renoir (VHS, DVD);
 The Man from Down Under (1943) Dir.  Robert Z. Leonard;
 The Canterville Ghost (1944) Dir.  Jules Dassin(VHS);
 The Suspect (1944) Dir. Robert Siodmak;
 Captain Kidd (1945) Dir.  Rowland V. Lee (VHS, DVD);
 Because of Him (1946)  Dir.  Richard Wallace (VHS, DVD);
 Arch of Triumph (1947) Dir. Lewis Milestone (VHS, DVD);
 The Big Clock (1947) Dir. John Farrow (DVD);
 The Paradine Case (1948)  Dir.  Alfred Hitchcock (VHS, DVD);
 On our Merry way/A Miracle can Happen (1948) Dirs. King Vidor, Leslie Fenton, John Huston, George Stevens (L'episodi on apareix Laughton va ser eliminat del muntatge final tot i que s'ha tornat a afegir en algunes versions publicades en DVD);
 The Man on the Eiffel Tower (1949) Dir. Burgess Meredith (codirectors no acreditats: Charles Laughton i Franchot Tone) (DVD);
 The Blue Veil (1951) Dir.  Curtis Bernhardt;
 The Strange Door (1951)  Dir.  Joseph Pevney (VHS);
 The Girl from Manhattan (1948) Alfred E. Green;
 The Bribe (1949) Dir.  Robert Z. Leonard;
 O. Henry's Full House (1952)  Dir.  Henry Koster (DVD);
 Abbott and Costello Meet Captain Kidd (1952) Dir. Charles Lamont (VHS);
 Salom (1953) Dir. William Dieterle;
 Young Bess (1953) Dir. George Sidney;
 Hobson's Choice (1954) Dir. David Lean  (VHS, DVD);
 La Nit del caador (The Night of the Hunter, 1954) Dir. Charles Laughton (no apareix com a actor a la pellcula)  (DVD);
 Testimoni de crrec (Witness for the Prosecution, 1957) Dir. Billy Wilder (VHS, DVD);
 Sotto dieci bandiere (1960) Dir. Diulio Colletti;
 Espartac (Spartacus, 1960) Dir, Stanley Kubrick (VHS, DVD);
 Assessorar i aprovar (Advise and Consent, 1962) Dir. Otto Preminger (VHS, DVD);

Documentals.
 The Epic That Never Was (1965). Dirigit per Bill Duncalf i presentat per Dirk Bogarde. Documental de la BBC sobre el rodatge de "I Claudius" amb diverses escenes acabades. El documental demostra que el relat de Joseph Sternberg sobre el rodatge era fora parcial i que si el film s'hagus acabat, el mn hauria gaudit d'una de les ms memorables interpretacions de Laughton.  (VHS, DVD);
 Callow's Laughton  (1987). Documental de la Yorkshire TV-ITV dirigit per Nick Gray i presentat per Simon Callow sobre Charles Laughton.
 Charles Laughton Directs The Night of the Hunter (2002). Documental dirigit per Robert Gitt a partir de preses descartades de la mtica pellcula. ;

Teatre.
Charles Laughton va aparixer com a actor a les obres que ell va dirigir, tret d'aquelles on s'indiqui una altra cosa.
En parntesi: ttols originals i ttols en catal de les obres

Debut teatral (1913). Stonyhurst College, Regne Unit
 The Private Secretary per Charles Hawtrey;

Teatre amateur (fins a 1925). Scarborough, Regne Unit
 The Dear Departed per Stanley Houghton;
 Trelawney of The Wells per Arthur Wing Pinero;
 Hobson's Choice per Harold Brighouse;

1926
 The Government Inspector.  per Nicolai Gogol. Dir. Theodore Komisarjevski;
 Els puntals de la societat  per Henrik Ibsen. Dir. Sybil Arundale;
 El jard dels cirerers per Anton Txhov. Dir. Theodore Komisarjevski;
 Les tres germanes per Anton Txhov. Dir. Theodore Komisarjevski;
 Liliom per Ferencz Molnar. Dir. Theodore Komisarjevski;

1927
 The Greater Love per James B. Fagan. Dir. James B. Fagan i Lewis Casson;
 Angela per Lady Bell. Dir.  Lewis Casson;
 Vestire gli ignudi per Luigi Pirandello. Dir. Theodore Komisarjevski;
 Medea per Eurpides. Dir. Lewis Casson;
 The Happy Husband per Harrison Owen. Dir. Basil Dean;
 Paul I  per Dimitri Merejovski. Dir. Theodore Komisarjevski;
 Mr. Prohack  per Arnold Bennet i Edward Knoblock. Dir. Theodore Komisarjevski;

1928
 A Man with Red Hair per Benn W. Levy, a partir de la novella de Hugh Walpole. Dir. Theodore Komisarjevski;
 The Making of an Immortal per George Moore. Dir. Robert Atkins;
 Riverside Nights per Nigel Playfair i A.P. Herbert. Dir. Nigel Playfair;
 Alibi per Michael Morton, a partir de la novella d'Agatha Christie. Dir. Gerald duMaurier;
 Mr. Pickwick per Cosmo Hamilton i Frank C. Reilly, a partir de la novella de Charles Dickens. Dir. Basil Dean;

1929
 Beauty per Jacques Deval (adapt. anglesa: Michael Morton). Dir. Felix Edwardes;
 The Silver Tassie per Sean O'Casey. Dir. Raymond Massey;

1930
 French Leave per Reginald Berkeley. Dir. Eille Norwood;
 On the Spot per Edgar Wallace. Dir. Edgar Wallace;

1930
 Payment Deferred per Jeffrey Dell, a partir de la novella de C.S. Forrester. Dir. H.K. Ailiff;

1931
Gira americana (Chicago i Nova York) de Payment Deferred i Alibi (aquesta ltima retitolada The Fatal Alibi i dirigida per Jed Harris)

Old Vic: temporada 1933-34. Londres. Regne Unit.
Totes les obres dirigides per Tyrone Guthrie
 El jard dels cirerers per Anton Txhov;
 Enric VIII per William Shakespeare;
 Mesura per mesura per William Shakespeare;
 La tempestat per William Shakespeare;
 La importncia de dir-se Ernest (Ttol catal: ) per Oscar Wilde;
 Love for Love per William Congreve;
 Macbeth per William Shakespeare;

1936 Paris. Frana.
 Le medecin malgr lui  per Molire.

1936 Londres. Regne Unit.
 Peter Pan  per James Matthew Barrie. Dir. Stephen Thomas;

1947 Los Angeles i Nova York, Estats Units
 Galileo per Bertolt Brecht (adaptaci anglesa: Bertolt Brecht  i Charles Laughton). Dir. Joseph Losey;

1949 Estats Units (Gira)
 An Evening with Charles Laughton: Vetllades litarries amb obres d'autors diversos. Dir. Charles Laughton;

1950 Los Angeles, Estats Units.
 El jard dels cirerers per Anton Txhov. Dir. Charles Laughton;

1951-52 Estats Units i Regne Unit (Gira)
 Don Juan in Hell  de Man and Superman per George Bernard Shaw. Dir. Charles Laughton.

1953 Estats Units (Gira)
 John Brown's Body  per Stephen Vincent Benet. Dir. i Adaptaci: Charles Laughton (no hi aparegu com a actor);

1954 Estats Units (Gira)
 The Caine Mutiny Court Martial  per Herman Wouk, a partir de la seva novella. Dir.  Charles Laughton (no hi aparegu com a actor);

1956 Nova York, Estats Units.
 Major Barbara  per George Bernard Shaw. Dir. Charles Laughton ;

1956 Londres, Regne Unit
 The Party  per Jane Arden. Dir. Charles Laughton ;

1959 Stratford-upon-Avon, Regne Unit
 El somni d'una nit d'estiu per William Shakespeare. Dir. Peter Hall;
 El rei Lear per William Shakespeare. Dir. Glen Byam Shaw;



Notes.


Enllaos externs.
 Rooting for Laughton: "Laughtonians del mn: uniu-vos!" (, per podeu deixar comentaris en catal i castell);
 Laughton-Lanchester Message Board: Frum per admiradors d'en Charles Laughton i l'Elsa Lanchester ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86911" title="George Gershwin" nonfiltered="4523" processed="4509" dbindex="34787">

George Gershwin (Nova York, 26 de setembre de 1898 - 11 de juliol de 1937) compositor estatunidenc.  Nasqu com Jacob Gershowitz a Brooklyn d'una famlia jueva immigrant d'origen rus, sent el segon de quatre fills. George va escriure la major part de la seua msica vocal i per a l'escena en collaboraci amb el seu germ major, l'escriptor Ira Gershwin. Va compondre msica per als espectacles musicals de Broadway i per a les sales de concert.

La cantant de jazz Ella Fitzgerald va gravar moltes de les canons de Gershwin en un disc de 1959: Ella Fitzgerald Sings the George and Ira Gershwin Songbook. Altres intrpretes com ara Frank Sinatra, Billie Holiday, Miles Davis, John Coltrane, Herbie Hancock, Judy Garland o Nina Simone tamb han cantat i gravat les canons de Gershwin.

A Europa s ms conegut per la seua faceta com a compositor de msica simfnica i per la seua pera Porgy and Bess.

Biografia.
El 1910 la famlia Gershowitz va adquirir un piano per a les llions musicals d'Ira, per el germ menut, George, va comenar a tocar-lo d'oda demostrant un talent innat. Va tenir diversos professors de piano fins que va ser presentat a  Charles Hambitzer per Jack Miller. Hamblitzer va actuar com a mentor de Gershwin fins a la seua mort, el va introduir a la tcnica convencional del piano, als grans compositors clssics, i el va encoratjar a assistir a concerts simfnics. (Quan tornava a casa desprs d'un concert, el jove Gershwin intentava reproduir al piano la msica que havia escoltat).  Ms tard va estudiar amb el compositor Rubin Goldmark i amb l'avantguardista Henry Cowell. 

El seu primer treball com a pianista el va trobar a una companyia publicitria. El 1916 dna a conixer el ragtime "Rialto Ripples", amb gran xit, i el 1918 aconsegueix el seu primer hit nacional amb la can "Swanee". Tamb el 1916 va comenar a treballar per a la companyia Aeolian Company and Standard Music Rolls a Nova York, gravant i component rolls de pianola. Va produir dotzenes si no centenars de rolls sota el seu nom vertader o amb pseudnims (se li atribueixen els pseudnims Fred Murtha i Bert Wynn). Tamb va gravar rolls de les seues composicions per a la companyia de l'inventor de la pianola, Welte-Mignon a Nova York.

El 1924, George i Ira van collaborar en la comdia musical Lady Be Good, que ja incloa ritmes de jazz en les canons "Fascinating Rhythm" i "The Man I Love." Va ser seguida de Oh, Kay! (1926); Funny Face (1927); Strike Up the Band (1927 i 1930); Girl Crazy (1930), que inclou la pea "I Got Rhythm"; i Of Thee I Sing (1931), la primera comdia musical que va obtenir un Premi Pulitzer. El mateix any, Gershwin va compondre la primera obra per a concert, Rhapsody in Blue per a piano i orquestra, que va ser estrenada per la banda de Paul Whiteman a Nova York. Aquesta s possiblement la seua obra ms difosa.

Gershwin va fer una breu estada a Pars on va compondre Un americ a Pars (An American in Paris). Aquesta obra va rebre crtiques contradictries. Encara que va admirar molt la msica francesa i en va rebre la seua influncia, va romandre fidel al seu estil netament americ.

Era una persona generosa, clida i amical, per tamb una mica vanits i egoista. El seu amic i concertista de piano Oscar Levant va preguntar-li una vegada: "George, si nasqueres de nou, tornaries a enamorar-te de tu mateix una altra vegada?"

A principis de l'any 1937, Gershwin va comenar a patir migranyes i una impressi recurrent d'estar olorant cautx cremat: havia desenvolupat un tumor cerebral. Va morir a Hollywood, on estava traballant en la msica de Goldwyn Follies, l'11 de juliol de 1937, al quirfan, mentre l'estaven operant del tumor cerebral. Tenia noms 38 anys.

Gershwin va mantenir una relaci amorosa durant 10 anys amb la compositora Kay Swift, sobre l'obra de la qual va influir notablement. El ttol de la comdia musical Oh, Kay s un homenatge a la compositora. Desprs de la mort de Gershwin, Swift va arranjar algunes de les seues composicions i va collaborar amb el seu germ Ira en diversos projectes. Gershwin tamb va tenir una relaci amb l'actriu francesa Simone Simon.

Gershwin va morir sense deixar testament, i tots els seus drets van ser heretats per sa mare. Est soterrat al cementeri de Westchester Hills Cemetery, a Hastings-on-Hudson, Nova York. La msica de Gershwin continua produint significatives regalies. Els drets d'autor de les seues obres expiren l'any 2007 in a la Uni Europea i entre 2019 i 2027 als Estats Units d'Amrica.

Estil i influncies.
Gershwin va rebre una forta influncia de la msica francesa de les primeries del Segle XX. En conixer Maurice Ravel va pregar-li que l'acceptara com alumne de composici. Ravel li va contestar: Per qu voleu ser un mal Ravel quan podeu ser el millor Gershwin? Ravel ja s'havia declarat impressionat pel geni de Gershwin, declarant, Personalment trobe el jazz molt interessant: els ritmes, la manera de manipular les melodies, les mateixes melodies... He escoltat les obres de Gershwin i les trobe cautivadores. La tcnica orquestral de Gershwin recorda a Ravel, mentre que els dos concerts per a piano de Ravel evidencien la influncia de Gershwin. Tamb Gershwin va demanar llions a Igor Stravinsky, per quan aquest va assabentar-se dels diners que Gershwin havia guanyat li va replicar: I no podria vost donar-me llions de com ho ha aconseguit?

El Concert en Fa per a piano i orquestra va ser molt criticat pel seu arrelament en el post-romanticisme de Serguei Rakhmninov o fins i tot en l'obra de Claude Debussy, quan s'esperava una obra basada en ritmes i melodies jazzstiques.

Gershwin es va mostrar encuriosit per l'obra d'Alban Berg, Dmitri Xostakvitx, Igor Stravinsky, Darius Milhaud i Arnold Schoenberg.

Les ensenyances que va rebre del professor de composici Joseph Schillinger van proveir-lo de mtode per a la composici simfnica. Desprs de l'xit pstum de l'pera Porgy and Bess, Schillinger va reivindicar que havia tingut una directa i important influncia en la supervisi de la composici de l'pera; no obstant, Ira va negar absolutament que el seu germ hi haguera rebut cap tipus d'assistncia. En un estudi de l'alumne de Schillinger Vernon Duke es fa pals que si b Gershwin va demanar a Schillinger la supervisi de moltes de les seues obres, Porgy no sembla trobar-se entre aquestes. Malgrat tot, la influncia indirecta de Schillinger, com a professor de Gershwin es fa palesa en l'orquestraci de l'pera, encara que tamb hi ha passatges que probablement el mestre no hauria aprovat.

Potser la principal aportaci de Gershwin haja estat la introducci del jazz en la msica de concert.

Referncies.
  Hyland, William G. George Gershwin : A New Biography Praeger Publishers (August 30 2003) ISBN 0275981118 ;
  Mawer, Deborah (Editor). Cross, Jonathan (Series Editor). The Cambridge Companion to Ravel (Cambridge Companions to Music) Cambridge University Press (24 d'agost 2000) ISBN 0521648564;

Enllaos externs.
  Portal Oficial;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86914" title="Derry" nonfiltered="4524" processed="4510" dbindex="34788">


Derry, oficialment anomenada Londonderry, (Doire o Doire Cholm Chille, en irlands) s una ciutat situada al nord-oest de l'illa d'Irlanda que resta sota administraci britnica. Derry s la segona ciutat ms gran d'Irlanda del Nord i la quarta d'Irlanda. 

El casc antic de la ciutat est situat al marge esquerra del riu Foyle, tot i que actualment, la ciutat cobreix ambds costats mitjanant la connexi de dos ponts. 


 Nom .

Oficialment el nom de la ciutat s Londonderry d'acord amb el reial decret de la ciutat, i aix mateix surt inscrit en diversos mapes. Aquest nom substitu el de Derry l'any 1613 arran de la colonitzaci de l'Ulster per tal de reflectir el canvi de la ciutat efectuada pels gremis londinencs. Tot i aix, actualment gran part dels habitants fan referncia a la ciutat amb el nom de Derry. 

La disputa pel nom ha esdevingut un pea ms dins del conflicte entre irlandesos i britnics. Mentre que el nom de Derry s usat preferentment per irlandesos (catlics-republicans), el bndol dels  britnics (protestants-unionistes) prefereix utilitzar el terme oficial de Londonderry. Ms enll dels habitants, la majoria de catlics i alguns protestants utilitzen el nom de Derry. A la Repblica d'Irlanda, tant la ciutat com el comtat sn encara anomenats com a Derry. 

D'altra banda, en irlands se l'anomena com a Doire o Doire Cholm Chille segons la terminologia triada anteriorment.

Popularment, tamb se l'anomena com a la ciutat intacte (Maiden city) degut a que llurs muralles en cap moment foren penetrades durant el setge de Derry (1688-1689).

 Histria .

Derry s un dels indrets d'Irlanda que ha perdurat ms temps habitat ininterrompudament. Les primeres referncies histriques daten del segle VI quan Sant Columba hi va fundar un monestir, per milers d'anys abans, ja hi havia presncia humana vivint en les proximitats.

 Abans de marxar d'Irlanda per estendre el cristianisme en qualsevol altre lloc de les illes britniques, Columba va fundar un monestir en el llavors Doire Calgaich, a la riba est del riu Foyle. Segons la histria oral i documentada, Columba concedia el lloc a un rei local. El monestir llavors romania en mans de la federaci d'esglsies Columbines que considerava Colm Cille com el seu mentor espiritual. Durant l'any 546, l'rea fou rebatejava amb el nom de Doire Cholm Cille, en record a la Roureda de Colmcille. En aquest perode, al segle VI, Derry es va donar a conixer principalment com a assentament monstic, esdevenint un dels nuclis de poblaci ms antics de l'illa d'Irlanda.

A partir del segle XII, soldats anglo-normands inicien la invasi a l'illa d'Irlanda, arribant a conquerir tota la superfcie insular al voltant de 1250. Poc temps desprs, alguns hereus dels alts crrecs de les antigues famlies irlandeses ajunten esforos i comencen a combatre la invasi anglo-normanda, aconseguint recuperar alguns territoris. Els territoris recuperats s'organitzen en comptats (counties). El 1336 i 1394, Eduard III i Ricard II respectivament, realitzen atacs molt durs cap a la resistncia irlandesa que no acaben aconseguint la imposici del control angls a tot el territori. 

El 1534, Enric VIII, Rei d'Anglaterra, refusa reconixer l'autoritat del Papa i el Vatic i adopta el protestantisme com a culte per a Anglaterra. Aquest fet, provoca l'assalt i la destrucci de diversos convents i altres edificis religiosos a Irlanda. s durant el mandat d'Enric VIII i de les seves successores Mary i Elisabeth, quan es decideix fer un gir en la tctica pel control total d'Irlanda. Aquesta nova estratgia consisteix en la progressiva implantaci de colnies angleses a l'illa. Aquest fet ser clau per a la histria de la ciutat de Derry, ja que aquests assentaments protestants comencen a installarse al nord d'Irlanda.

A comenaments del segle XVII, es produeix a Irlanda (principalment al nord) una gran sublevaci contra la presncia anglesa a l'illa. S'inicia una guerra molt dura que comena a decantar-se clarament cap els anglesos a partir del resultat de la batalla de Kinsale (1601). El 1607, la gran majoria de comptes irlandesos abandona Irlanda per refugiar-se al continent, principalment a Frana i Castella. Aquest episodi va ser especialment dramtic pels irlandesos que encara resistien a la dominaci anglesa i ser conegut com "the flight of the Earls". A partir d'aquest moment, l'imperi britnic incrementa encara ms la seva poltica en la implantaci de poblaci colona, especialment a l'Ulster, arribant un gran nombre de colons presbiterians provinents d'Esccia que ocupen les propietats robades a la poblaci irlandesa. Aquesta victria anglesa esdev un important triomf moral per a la comunitat protestant. s en aquest moment, tamb, quan la ciutat de Derry s  a les corporacions de Londres, les quals afegeixen el mot  London  al topnim. Les conseqncies de la derrota veren ser terribles per la poblaci irlandesa. La gran majoria va quedar desposseda i es va veure obligada a subsistir com a jornalers agrcoles. La ciutat de Derry, a partir d'ara oficialment "Londonderry", quedar reservada pels protestants, sent els catlics expulsats fora de les seves muralles.

El conflicte successori al tron angls entre el catlic Jaume II i el protestant Guillem d'Orange torna a donar esperances als irlandesos. Aix, el 1668 Jaume II arriba a Irlanda amb l'ajuda del rei francs Llus XIV amb la intenci de presentar batalla a Guillem d'Orange. L'Exrcit de Jaume arriba a les portes de Derry i assetja la ciutat durant 105 dies, finalment, l'exrcit orangista acaba fent retrocedir l'exrcit catlic, que gaudeix del suport de la poblaci irlandesa. Aquest succs passar a la histria amb el nom de "El setge de Derry" i s cellebrat anualment per la comunitat protestant local amb desfilades orangistes cada 12 d'agost. Els catlics acaben definitivament derrotats desprs de la batalla de Boyne (fita que els protestants cellebren cada 12 de juliol amb marxes orangistes). Guillem es refugia a Versalles i un cop ms la poblaci irlandesa viur temps molt durs. Les prohibicions van augmentar. No es podia participar en la vida poltica, estaven exclosos de l'exrcit, la magistratura, els serveis pblics i totes les professions liberals. Les misses catliques requerien d'un perms explcit de l'autoritat anglesa, l's del galic estrictament prohibit, prohibici de compra de cap propietat ni tampoc existia cap tipus de dret a l'herncia. A ms, els anglesos funden el Trinity College a Dubln, on est prohibida l'entrada de catlics, d'aquesta manera s'intenta perpetuar l'hegemonia anglesa a Irlanda. Comena pels irlandesos la  Irlanda secreta  on tota una srie d'activitats s'organitzaven clandestinament.

Durant els segles XVIII i XIX, la comunitat catlica s'organitza i, amb l'ajut d'alguns protestants com Wolfe Tone, aconseguir certs drets limitats, per justament quan semblava que la causa irlandesa comenava a conquerir algunes fites, entre 1845 i 1848 es produeix una terrible poca de fam. Una malaltia en la patata (un dels principals conreus irlandesos) sembla que va ser la causa de qu la gran majoria de collites se'n anessin en orris. Es produeix la mort de centenars de milers de persones i la emigraci cap a els emancipats EUA (Boston i Nova York), Glasgow (Esccia), Liverpool (Anglaterra) i Austrlia s enorme. A Derry, com no podia ser d'una altra manera, la poblaci tamb emigra massivament.

A partir de 1884 alguns intellectuals irlandesos promouen la creaci de tota una srie d'institucions amb la voluntat de recuperar la cultura i la llengua irlandesa. Poc temps desprs, nous partits poltics veuen la llum amb una voluntat sobiranista. El 1905 es crea el Sinn Fin ( Nosaltres sols  en galic), que promou la opci abstencionista al parlament britnic i una poltica desacomplexadament republicana i independentista. El Sinn Fin rep el suport de la Irish Republican Brotherwood i molts dels seus membres s'integren al s del nou partit. Per la seva banda, a la comunitat protestant de l'Ulster es crea la Ulster Volunteer Force (UVF-Fora de Voluntaris de l'Ulster), que amb armes provinents d'Alemanya i el suport del Partit Conservador de Gran Bretanya es disposa a fer s de la violncia en cas de qu s'atorgui l'autonomia a Irlanda. Els nacionalistes irlandesos responen a aquesta amenaa amb la creaci dels Nationalist Irish Volunteers (NIV-Voluntaris Irlandesos Nacionalistes).

El 1920 esclata la Guerra d'Independncia d'Irlanda, que acabar amb la signatura d'un tractat de pau el 1921 entre una representaci del Sinn Fin, encapalada per Michael Collins, i el Govern Britnic. Aqu, es decideix crear l'Estat Lliure d'Irlanda, que malgrat mantenir alguns lligams poltico-administratius amb el Regne Unit, assoleix prcticament la seva independncia. Part de la provncia de l'Ulster, on Derry hi forma part, per, continuar formant part del Regne Unit, quedant dividida administrativament l'illa d'Irlanda a escassos 10km. de la ciutat de Derry.

Desprs de l aplicaci del tractat i de la partici, la comunitat irlandesa dels sis comptats que romandran sota dominaci britnica se sent abandonada per la resta d Irlanda, el moviment republic caur en una profunda crisi de la qual no en sortiran fins a alguns anys posteriors. La comunitat protestant de l Ulster, per la seva banda, s creix davant el triomf de la seva permanncia al Regne Unit i s estableix un sistema poltic, social i econmic que clarament marginar la comunitat catlica i/o irlandesa. Es crea, en paraules de James Craig  un parlament protestant per a una comunitat protestant , sense el ms mnim inters per integrar la comunitat irlandesa. Electoralment, s impulsa un sistema electoral conegut com a "Gerrymandering", en qu noms poden votar els propietaris dels habitatges i on els propietaris de les empreses tenen la possibilitat de votar fins a 4 o 5 vegades en unes mateixes eleccions segons els impostos pagats. Aquest sistema, no cal dir-ho, sobrerepresenta la comunitat protestant i feia que cada ajuntament tingus batlle unionista, fins i tot en aquells municipis, com Derry, on la majoria de la poblaci era catlica. Al mateix temps, es crea el RUC (Royal Ulster Constabulary), que ser la Policia d Irlanda del Nord. Els membres d aquest cos policial seran recrutats entre els sectors unionistes i protestants ms radicals (entre un 90 i un 95% dels seus membres), creant d aquesta manera una fora policial totalment polititzada i imparcial.

Desprs d'alguns anys, la resistncia irlandesa a l'Ulster torna a reaparixer. l IRA (Exrcit Republic Irlands), creat anys abans, realitza accions armades en la seva lluita per la reunificaci d Irlanda i per la marxa dels britnics de l Ulster. Aix, des de 1939 es realitza el "Bombing Campaign", que consist en la collocaci d explosius en diferents punts de la Gran Bretanya. El 1951, activistes de l IRA assalten una caserna a Derry, coincidint amb la visita oficial de la famlia reial britnica. Entre 1956 i 1962 es canvia d estratgia i s inicia la "Borders Campaign" (Campanya de les fronteres), consistent en l atac a diversos punts de la frontera entre Irlanda del Nord i la Repblica. 

Diversos agents socials de la poblaci civil irlandesa/catlica de l Ulster es comencen a mobilitzar per acabar amb les injustcies i les desigualtats que afecten a aquest sector de la poblaci d Irlanda del Nord. El moviment s organitza en la "Nothern Ireland Civil Rights Association" (NICRA), que aconsegueix aglutinar a diversos sectors republicans i fins i tot algun que altre de protestant. Es produeixen multitudinries manifestacions, que pressionen el govern britnic. Es reclama la fi del "Gerrymandering" (sistema electoral discriminatori) sota el lema: "One man, one vote" (Un home, un vot), la fi del sectarisme, el final de la discriminaci laboral i la fi de l empresonament sense judici. Les marxes que es van anar succeint durant la segona part de la dcada dels seixanta, varen culminar en la gran marxa de 1968 a Derry, la qual va ser durament reprimida pel RUC. Aquesta repressi, que va afectar a membres de la premsa, va acabar jugant en contra de l autoritat britnica, ja que les dures imatges de la repressi a una manifestaci pacfica van ser objecte de comentari a multitud de mitjans de comunicaci arreu del mn.

A Derry, desprs de la dura repressi a la manifestaci pels drets civils del 1968, el moviment republic es radicalitza encara ms. El 1969, es produeix una autntica revolta al barri catlic del Bogside, que acabar sent popularment coneguda com "The battle of the Bogside". La  batalla  es desencadena desprs de qu el RUC assassinara dos civils al barri. La comunitat republicana aixec enormes barricades al Bogside i als barris catlics vens (Brandywell i Creggan) impedint l entrada de les forces policials. El RUC inicia llavors una ofensiva per recuperar el control de la zona per aquesta ofensiva fracassar degut a la resistncia venal que durant tres dies i tres nits impedeixen l entrada de la policia. Nombrosos membres del RUC resultaran ferits i la policia es veur obligada a retrocedir. Uns dies ms tard, el govern britnic decideix posar f a la revolta enviant els B Specials, que s la policia d lit britnica. Aquests tamb seran testimonis de la  rebuda  del Bogside i finalment, s el propi exrcit britnic l encarregat de posar punt i final a la revolta emprant un contingent de 5000 soldats recolzats amb carros de combat.

El 1972, a Derry la NICRA promou una nova manifestaci per tornar a incidir en la reclamaci dels drets civils per a tothom. La manifestaci recorre els carrers del Bogside, aplega 20.000 persones reclamant el final de l internament sense judici, la discriminaci laboral, etc... per la marxa ser finalment recordada com a "Bloody Sunday" (Diumenge Sagnant), ja que el cos de paracaigudistes de l exrcit britnic reprimir la manifestaci amb foc real, matant 14 persones. Desprs d aquells fets cap militar britnic va sser inhabilitat. L excusa va ser que els manifestants van atacar els militars amb foc real i bombes i que l exrcit es va veure obligat a respondre, per no s aix el que testimonien els nombrosos presents i fotografies. Cap soldat britnic va resultar ferit aquell dia. Les famlies dels morts encara esperen avui (36 anys desprs) una investigaci oficial sobre aquells fets que pugui servir per jutjar els responsables.

El 1998, desprs d'un alto el foc de l'IRA i d'algunes organitzacions paramilitars unionistes, s'inicien els acords de pau, que acabaran per alleugerar les tensions entre els representants poltics de les comunitats catlica i protestant. Poc a poc, la presncia de soldats britnics a la ciutat ha anat disminuint i el 2008, varen ser finalment desmantellades les casernes militars de Creggan i del City Centre, totes dues encarades a l'espionatge i el control de la comunitat irlandesa de Derry. 

 Poltica .

 Economia .

 Religi .



Des de la creaci del primer pont que creuava el riu Foyle l'any 1790, es van comenar a  establir nuclis de poblaci a l'altre vora del riu. Amb el temps, la comunitat protestant de Derry va emigrar de la que fins el moment era la ciutat de Derry (Cityside) per anar a viure a l'altre cant del riu (Waterside). En els darrers anys ha esdevingut un costum referir-se a l'rea de Waterside com un districte electoral diferent, i no un zona ms de Derry, fins el punt que el Servei Oficial de Topografia d'Irlanda del Nord hagi legitimat la segregaci en els seus ltims mapes.

nicament una petita rea del Cityside, a prop de les muralles, anomenada The Fountain, conserva un petit reducte de protestants. D'altra banda, a la zona de Waterside, la presncia catlica esdev  majoritria prop de Craigavon Bridge, alhora que considerable en zones de la vora del riu, si b s cert que majoritriament s protestant en el seu conjunt, quedant les comunitats dividides pel riu Foyle.



 Clima .



 Art .
Arran del conflicte entre irlandesos i britnics sobre la sobirania territorial d'Irlanda del Nord s'han derivat diverses expressions artstiques. Pels carrers podem trobar diverses pintades o grafittis, per sense cap mena de de dubte, el que ha popularitzat en major grau la ciutat de Derry han estat els esplndits murals que podem trobar tant als barris republicans com en els unionistes.  
  
  Republic .

 Bogside .
Al barri del Bogside, tots els murals, a excepci de la cantonada de Derry Lliure (Free Derry Corner), sn creats pels Artistes del Bogside i sn dedicats majoritriament a conflictes sagnats del perode 1969-1972 com ara el Bloody Sunday o la Batalla del Bogside.


 Brandywell .
Al barri de Brandywell sn comunes les pintades i els graffittis de propaganda poltica fortament radicalitzada. D'altra banda, destaca l'esttica de l'immobiliari urb d'acord amb la lnia cromtica de la bandera irlandesa: verd, blanc,taronja.   

 Walled City (Casc Antic) .
El casc antic de Derry, conegut com a Walled City, suposa el lloc ms cntric de la ciutat i l'nica que resta envoltada de muralles. Aparentment hauria de ser zona neutre per entre el 80-100% dels residents sn catlics i aquesta caracterstica es denota, en molt poca mesura, en les pintades que hi ha.  



  Unionista .

 The Fountain .

 Clooney .

 Llocs d'inters .

 Personatges famosos .















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86922" title="Gerunium" nonfiltered="4525" processed="4511" dbindex="34789">

Gerunium fou una antiga fortalesa de la Pulla propera a Larinum, en la qual Annbal va establir els seus campaments d'hivern desprs de la campanya contra Fabi el 217 aC. El general rom va establir el seu campament a Calela, al territori de Larinum i entre ambds llocs es va lliurar un combat en el que Minucius fou derrotat pel cartagins i noms es va salvar per l'oportuna ajuda de Fabi.

El lloc no torna a ser esmentat i fou probablement un llogaret sense importncia; nicament apareix a la Taula de Peutinger sota la forma  Geronum, i situada a uns 12 km de Larinum, a la via vers  Bovianum; El seu nom actual es Gerione o Girone, entre Casa Calenda i Montorio, on queden algunes antigues restes, tot i que hi ha algunes altres propostes d'ubicaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86924" title="Nicholas Murray Butler" nonfiltered="4526" processed="4512" dbindex="34790">

Nicholas Murray Butler ( Elizabeth, EUA 1862 - Nova York 1947 ) fou un poltic nord-americ, guanyador del Premi Nobel de la Pau de 1931 juntament amb Jane Addams. 

Joventut i estudis.
Nasqu el 2 d'abril de 1862 a la poblaci d'Elizabeth, situada a l'estat nord-americ de Nova Jersey. Es va llicenciar al Columbia College, i va prosseguir els seus estudis a les ciutats de Pars i Berln. El 1901 va passar a ser rector de la recent creada Universitat de Columbia. Va ser president de la Fundaci Carnegie entre els anys 1925 i 1945. 

Vida poltica.
Va ser membre del Partit Republic i delegat a la Convenci Republicana des de 1888 fins l'any 1936. El 1912, desprs de la mort del vicepresident James Sherman, fou designat candidat a la Vicepresidncia dels Estats Units al costat del president sortint, William Howard Taft, per en les eleccions aconsegueixen nicament un 23% dels vots, el que representen 8 electors, sent derrotats per la candidatura dissident de Theodore Roosevelt amb un 27 % de vots. Finalment el president escollit en les eleccions generals ser el demcrata Woodrow Wilson amb el 42 %. Posteriorment es present a les Eleccions Primries el 1920, per fou derrotat per Warren G. Harding i torn a fracassar el 1928. 

Premi Nobel de la Pau.
Derrotat en les seves ambicions poltiques Butler es dedic a promocionar el Pacte Briand-Kellogg, per la qual cosa li fou concedit el Premi Nobel de la Pau de 1931 que compart al costat de Jane Addams.

Nicholas Murray Butler mor a Nova York el 7 de desembre de 1947.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1931;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86927" title="Pacte Briand-Kellogg" nonfiltered="4527" processed="4513" dbindex="34791">

El Pacte Briand-Kellogg o Pacte de Pars va ser firmat el 27 d'agost de 1928 a la ciutat francesa de Pars. Els 15 pasos firmants renunciaven a la guerra com a instrument de poltica nacional en les seves relacions mtues.

El pacte fou promogut pel Ministre d'Afers Extrangers de Frana, i Premi Nobel de la Pau, Aristide Briand el 1927 davant el Secretari d'Estat nord-americ Franklin B. Kellog en un intent de proscriure i prohibir la guerra com un instrument de poltica nacional. Ambds governs acceptaren el pacte i presentaren el tractat a diversos pasos, dels quals s'hi uniren inicialment 15: Alemanya, Austrlia, Blgica, Canad, EUA, Frana, ndia (sota domini britnic), Irlanda, Itlia, Jap, Nova Zelanda, Polnia, Regne Unit, Sud-frica i Txecoslovquia, entrant en vigor el 24 de juliol de 1929. Posteriorment el pacte fou signat per 57 pasos ms.

El Tractat no va aturar els conflictes armats per fou utilitzat per fonamentar l'acussaci de crim contra la pau durant la invasi japonesa de Manxria, la invasi italiana d'Etipia, i fonamentalment durant la invasi alemanya de Polnia i els posteriors Judicis de Nremberg.

Vegeu tamb.
 Aristide Briand;
 Franklin B. Kellog;
 Tractat de Locarno;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86931" title="Vannozza Cattanei" nonfiltered="4528" processed="4514" dbindex="34792">

Vannozza Cattanei (1442-1518) va ser la principal amant i mare de quatre dels fills de Roderic de Borja, futur Papa Alexandre VI. 

Tot i la condici eclesistica de Roderic (era cardenal) va establir una relaci quasi conjugal amb ella, de la qua van nixer quatre fills, Joan el 1474, Csar el 1476, Lucrcia el 1480 i Jofr el 1482.

El Papa va reconixer tots els seus fills i es va preocupar per el seu futur, igual que pel de la seva mare.

Vannozza va casar-se dos cops amb Giorgio della Croce i desprs amb Carlo Canale.

Va morir amb una certa fama de pietosa i va donar tots els seus bns, molts dels quals el Papa Alexandre li havia procurat, a l'Esglsia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86932" title="Nathan Sderblom" nonfiltered="4529" processed="4515" dbindex="34793">

Lars Olof Nathan Sderblom ( Trn, Sucia 1866 - Uppsala 1931) fou un teleg i religis luter suec que fou guardonat el 1930 amb el Premi Nobel de la Pau.

Joventut i estudis.
Sderblom nasqu el 15 de gener de 1866 a la ciutat de Trn a la provncia de Hlsingland sent fill d'un pastor pietista i descendents d'un bisbe d'Oslo. El 1886 el llicenci en llenges clssiques, entrant posteriorment al Seminari de Teologia. 

Carrera eclesistica.
Fou ordenat capell el 1893 i posterioment fou enviat a Pars com a ambaixador de l'Esglsia sueca, crrec que desenvolp fins el 1901. En la seva estada a Pars es relacion amb molts suecs i noruecs residents a la ciutat, entre ells Alfred Nobel i August Strindberg.

A partir d'aquell moment es va dedicar a l'estudi i l'ensenyament de la histria de les religions, principalment a Leipzig i Uppsala. El 1914 fou dessignat arquebisbe de l'esglsia luterana d'Uppsala, convertint-se aix en el cap de la l'Esglsia Luterana sueca. 

Ecumenisme.
A partir dels anys 20 Sderblom utilitz el seu crrec per impulsar el moviment ecumnic, convertint-se en el seu principal impulsor durant el segle XX intentant apropar possicions entre les esglsies anglicana i sueca, i posteriorment amb les Ortodoxes, i trobant sempre la opossici de l'esglsia catlica i del papa Pius XI.

El 1930 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau pel seu lideratge en el moviment ecumnic pacifista.

Sderblom mor a Uppsala el 12 de juliol de 1931.

Literatura.
Dins la seva obra de doctrina luterana ressalten les segents obres: 
Die Religionen der Erde (Les religions de la Terra, 1905);
Natrliche Theologie und allgemeine Religionsgeschichte (Teologia natural i histria general de les religions, 1913);
Einfhrung in die Religionsgeschichte (Introducci a la histria de les religions, 1920).

Enllaos externs.
 Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1930 ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86935" title="Frank Billings Kellogg" nonfiltered="4530" processed="4516" dbindex="34794">


Frank Billings Kellogg ( Potsdam, EUA 1856 - Saint Paul 1937 ) fou un advocat i poltic nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1929.

Joventut i advocacia.
Va nixer el 22 de desembre de 1856 a la ciutat de Potsdam, situada a l'estat de Nova York. El 1865 la seva famlia es va traslladar a Minnesota on va comenar a practicar l'advocacia a Rochester el 1877. Fou fiscal d'aquesta ciutat entre el 1878 i el 1881 i posteriorment fiscal del comtat d'Olmsted entre 1882 i 1887.

Vida poltica.
Kellog fou nomenat senador pel Partit Republic entre 1917 i 1923, perdent la reelecci el 1922. Fou delegat de la V Conferncia d'Estats Americans, celebrada a Santiago de Xile el 1923, i ambaixador extraordinari i plenipotenciari dels Estats Units davant el Regne Unit entre 1923 i 1925, any en el qual renunci al crrec.

El 1925 fou nomenat Secretari d'Estat, crrec que desenvolup fins el 1929, sota la presidncia de Calvin Coolidge i succeint a Charles E Hughes. Durant la seva estada a la Secretaria d'Estat promogu, al costat del ministre francs d'Assumptes Exteriors i Premi Nobel de la Pau Aristide Briand, el Pacte de Pars o Pacte Briand-Kellogg mitjanant el qual les 15 nacions signatries, i les posteriorment adherides, renunciaven a la guerra com a instrument de poltica nacional en les seves relacions mtues.

Grcies a la signatura d'aquest acord, firmat a Pars el 27 d'agost de 1928 Kellogg fou recompensat amb el Premi Nobel de la Pau el 1929.

Posteriorment, entre 1930 i 1935, va desenvolupar el crrec de jutge associat del Tribunal de Justcia Internacional. Kellogg mor el 21 de desembre de 1937 a la ciutat de Saint Paul, situada a l'estat nord-americ de Minnesota.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1929;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86941" title="Bebe" nonfiltered="4531" processed="4517" dbindex="34795">
 Nieves Rebolledo Vila (Valncia, 9 de maig del 1978), ms coneguda amb el nom artstic de Bebe, s una jove cantautora espanyola premiada internacionalment.

 Biografia .

Filla de msics components del grup folk "Suberina", viu la seva infncia a San Vicente de Alcntara (provncia de Badajoz, Extremadura). Amb un fort contacte amb la msica des de ben petita, tindr la seva primera guitarra als onze anys. 
Ms tard la seva famlia es traslladar a Mrida i desprs a Badajoz. L'any 1995 comenar la seva trajectria de corista en el grup Vanagloria. Al cap d'un temps, comen a cantar sola en un bar anomenat "Cabeza de Toro".

El 1996 acaba el COU y se'n va a estudiar Arts dramtiques a Madrid. El 2001 guanyar un concurs de cantautors d'Extremadura. A finals de juny de 2006 anuncia que es retira (al menys, temporalment) del mn de la msica i dels escenaris, desprs d'haber tingut un xit totalment inesperat amb el seu primer treball discogrfic, el disc "Pafuera Telaraas" llenat el 2004, que l'ha portada a fer una gira de presentaci de ms de dos anys.

Ha collaborat amb Tontxu, Luis Pastor, El Combo linga i el To Calambres.

 Discografia .

lbum

 Pafuera Telaraas (2004);

Senzills

 Malo;
 Ella;
 Con mis manos;
 Siempre me quedar;
 Como los olivos;

 Premis i Reconeixements .
Premis de la Msica 2006

Nominada a Millor Can (Malo);
Nominada a Millor Can Electrnica (Corre);
Nominada a Millor Arrangista (Carlos Jean - Pafuera Telaraas;
Nominada a Millor Productor Artstic (Carlos Jean - Pafuera Telaraas);
Nominada a Millor Tcnic de So (Jos Luis Crespo - Pafuera Telaraas);

Premi Border Breakers 2006

Premis de la Msica 2005

 Autor Revelaci (Malo);
 Artista Revelaci (Pafuera telaraas);
 Millor lbum de Pop (Pafuera telaraas);
 Millor Vdeo Musical (Joan Vallverd - Malo);

Premi Extremadura a la Creaci 2005

 Millor obra produida per autor extremeny.

Premis Ondas 2004

 Artista Revelaci;

Premi dona i mijans de comunicaci 2005

Premis MTV

 Nominada a Millor artista espanyol;

Premis Goya

 Nominada a Millor can original (Corre) 2005;

Grammy Llatins 2005

 Millor Nova Artista;

 Enllaos Externs .
Web oficial de l'artista;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86951" title="Tombatossals" nonfiltered="4533" processed="4518" dbindex="34797">
En Tombatossals s segons la mitologia castellonenca un gegant de bona nima que amb l'ajuda dels seus amics va fer possible la fundaci de la ciutat de Castell de la Plana. Aquest personatge convertit en un referent cabdal de la mitologia castellonenca, est present en moltes situacions durant les festes de Castell i fins i tot t dedicat un monument a l'Avinguda de Lled de la capital de la Plana. Les aventures d'en Tombatossals i els seus companys, son narrades en la rondalla homnima de l'autor castellonenc Josep Pasqual Tirado. 

De l'heroi mtic s'explica que va nixer fruit de l'amor sorgit entre la Penyeta Roja i el Tossal Gros durant una forta tempesta produda per en Bufanvols a petici del segon. En aquella tempesta, tots els vents excepte la Tramuntana per eixelebrada i perillosa foren convocats, i s'arremolinaren en el cel descarregant un gran xfec que arrosseg un munt de cdols cap a la vall que els separava. Del munt de pedres i cdols, s'al amb els primers raig del sol, el seu estimat fill Tombatossals, que com el seu nom indica, tenia la fora suficient com per alar o ensorrar els turons i les muntanyes. 

Amb el temps va arreplegar una bona colla d'amics tamb gegants establint-se tots a La Cova de les Maravelles. Aix en Tombatossals, el seu gran amic Cagueme, en Bufanvols i l'Arrancapins van viure com a bons germans dins la cova fins que els fills del Rei Barbut en van sollicitar el seu ajut per arreglar els assumptes agraris del regne, per la cosa es complic i tots ells es van veure embolicats en una gran aventura.

Enllaos externs.
 Punt de vista de Carles Bellver;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86952" title="Maria de la Merc d'Orleans" nonfiltered="4534" processed="4519" dbindex="34798">


Maria de la Merc d'Orleans, reina d'Espanya (Madrid 1860 - 1878). Princesa de la casa dels Orleans de Frana amb el tractament d'altesa reial que esdevingu l'any 1878 reina d'Espanya com a conseqncia del matrimoni contret amb el rei Alfons XII d'Espanya.

Nascuda al Palau Reial de Madrid el dia 24 de juny de l'any 1860 essent filla del prncep Antoni d'Orleans i de la infanta Llusa Ferranda d'Espanya. La princesa era nta del rei Llus Felip I de Frana i de la princesa Maria Amlia de Borb-Dues Siclies per via paterna mentre que per la banda materna ho era del rei Ferran VII d'Espanya i de la princesa Maria Cristina de Borb-Dues Siclies.

La reina Isabel II d'Espanya que li era tia i padrina, junt amb l'infant Francesc d'Asss de Borb, li conced el ttol d'infanta d'Espanya amb el tractament d'altesa reial. Rpidament la famlia dels Montpensier es traslladaren a Andalusia on la famlia habit el Palau de Sant Telmo a Sevilla, la ra per la qual marxaren de Madrid es fonamentava en les aspiracions poltiques del duc de Montpensier que xocaven amb les de la seva cunyada, la reina. 

Al final de la dcada de 1860 el regnat de la reina Isabel II d'Espanya fin i la famlia reial al complet hagu de marxar a l'exili. Fou precisament a l'exili, l'any 1872, al castell d'Eu on Maria de la Merc conegu al seu cos, el prncep d'Astries comenant des d'aquest moment un dol amor de joventut. 

L'any 1876, Alfons accedeix al tro amb el nom d'Alfons XII d'Espanya i declar immediatament la intenci de casar-se amb la seva cosina, la princesa Maria de la Merc d'Orleans. Les intencions d'Alfons no obtingueren els vist-i-plau de la Famlia Reial i molt particularment el de la reina Isabel II d'Espanya. Isabel odiava els Montpensier com a conseqncia de les intrigues poltiques del duc i alhora pensava casar al seu fill amb la infanta Blanca d'Espanya, filla del pretendent carlista, Carles d'Espanya.

Finalment el casament se celebr el 23 de gener de 1878 a la Baslia d'Atocha de Madrid. El casament fou un dels ms populars entre el Madrid de l'poca i les celebracions foren considerades d'alt nivell. Tot i aix, desprs de la curta lluna de mel esdevingu evident que la reina patia de tubercolosis. El matrimoni dur sis mesos durant els quals Maria de la Merc tingu un abortament. 

La reina mor el juliol de 1878 deixant el rei desolat. Pocs mesos desprs el rei escoll a la princesa Maria Cristina d'Orleans com  a nova esposa ja que s'assemblava en molts aspectes a Maria de la Merc per Maria Cristina tamb mor. L'any 1881, Alfons es cas amb Maria Cristina d'ustria. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86957" title="Atarrabia" nonfiltered="4535" processed="4520" dbindex="34799">

Atarrabia (castell Villava) s un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona. Limita amb Pamplona i Burlata al sud - sudoest, Ezkabarte al nord i Uharte a l'este - sudest. s el vuit municipi amb ms poblaci de Navarra, desprs de Pamplona, Tudela, Baraain, Burlada, Zizur Nagusia, Estella i Tafalla.

 Personatges illustres .
Entre altres persones, l'ex-ciclista Miguel Indurin, guanyador de cinc Tours de Frana, va nixer en aquesta localitat.

Denominaci. 
Ha existit un debat entre els historiadors navarresos respecte a la denominaci de l'assentament poblacional previ a la fundaci de Villava per San VI el Savi. Per a alguns, el nom antic de la localitat era Atarrabia, per aix solament s una hiptesi que no ha pogut ser demostrada amb proves arqueolgiques i/o documentals. No se sap b el significat o origen d'aquest nom, encara que sembla que prov de l'euskera. Alguns lingistes afirmen que el nom podria provenir d' ate (porta, foz), Arre (nom d'una localitat vena) i ibia (el gual). 

Prop de Villava i per a arribar al ve poble d'Arre existeix un estret pas on el riu Ultzama s'encaixona i al que podria fer allusi el nom de l'Atarrabia, que seria traduble el gual de la foz d'Arre. No existeix unanimitat referent a aix, pel que queda en el camp de l'especulaci el significat d'Atarrabia. No obstant aix, ja el Fur General de Navarra (lloc per escrit a mitjan segle XII) denomina al pont de la Trinitat com "Pont d'Atarrabia". En el segle XII el rei San VI el Savi funda al costat del llogaret d'Atarrabia una vila a la qual concedeix els furs del burg nou de Pamplona. 

Com era costum en l'poca, el rei bateja a la vila amb un nom i li concedeix el de Vila noua (Vila Nova). Es tracta per tant d'un nom roman similar al que tenen moltes altres localitats d'Europa, encara que la fundaci es realitzs en una zona bascfona de Navarra. L'actual nom de Villava s fruit d'una evoluci d'aquest nom original; Villanova -> Villaova -> Villava. En parlar en euskera el nom de la localitat solia ser tamb Billeba o Billaba. Ja en el segle XX (1986) es va recuperar para Villava l'antic nom d'Atarrabia i va comenar a utilitzar-se com nom en euskera de la poblaci. Actualment la denominaci oficial del municipi s Villava/Atarrabia. 

Economia. 
Compta amb un polgon industrial en el qual s'allotgen diferents empreses, destacant les seves botigues dedicades a mobiliari de llar. El creixement de la ciutat esgotant el seu sl urbanitzable, ha integrat en el seu nucli diverses empreses, havent-se projectat a mig termini la seva sortida. 

Poltica.



Demografia.


 Enllaos externs .
 Web municipal;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86958" title="Neurologia" nonfiltered="4536" processed="4521" dbindex="34800">
La neurologia s l'especialitat mdica que, conjuntament amb la neurocirurgia, s'ocupa de les malalties del sistema nervis, tant central com perifric. Els metges especialitzats en aquest mbit reben el nom de neurlegs.

A Espanya, per ser neurleg cal llicenciar-se en medicina i desprs especialitzar-se en neurologia.

 Camp de treball .

La neurologia s'ocupa dels desordres neurolgics, malalties que afecten al sistema nervis central (cervell, cerebel i tronc de l'encfal), sistema nervis perifric (incloent els parells craneals i sistema nervis autnom. Les malalties ms importants d'aquest camps sn:
 Cefalees com ara la migranya, la cefalea tensional i la cefalea en acmuls.
 Epilpsia i atacs.
 trastorns neurodegeneratius, especialment les demncies incloent la malaltia d'Alzheimer.
 Malalties cerebrovasculars.
 Desordres de la son.
 Parlisi cerebral .
 Infeccions bacterianes, mictiques, vriques i parasitries del sistema nervis, com l'encefalitis, la meningitis, la neuritis, els abcessos cerebrals,...
 Neoplsies (tumors).
 Trastorns del moviment com ara la malaltia de Parkinson, la corea, l'hemibalisme, els tics i la malaltia de Gilles de la Tourette.
 Malalties desmielinitzants del sistema nervis central (com ara l'esclerosi mltiple) i del sistema nervis perifric (com ara la sndrome de Guillain-Barr).
 Malalties de la medulla espinal: tumors, infeccions, traumatismes, malformacions,...
 Desordres del nervi perifric i la uni neuromuscular.
 Estats mentals alterats.

Enllaos externs.
Societat Catalana de Neurologia;
Societat Valenciana de Neurologia;
Societat Espanyola de Neurologia ;
Societat Espanyola de Neurologia Peditrica ;
Revista de neurologia ;
European Federation of Neurological Societies ;
Associaci Espanyola de Pacients amb Cefalea (AEPAC) ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86959" title="Pennsula de Corea" nonfiltered="4537" processed="4522" dbindex="34801">



Corea s una pennsula de l'est d'sia. La frontera terrestre correspon gaireb totalment amb la Repblica Popular de la Xina, excepte un petit tros al nord-est on voreja Rssia. La resta de la pennsula est enrevolta pel Mar Groc i del Mar del Jap.

Actualment (des de 1945) est dividida entre dos estats: Corea del Nord (comunista) i Corea del Sud (capitalista).




 Histria .

Vegeu Llista de reis de Corea

L'histria antiga es controvertida. No hi ha documents contemporanis i aix els coreans estableixen una dinastia nacional derivada d'una raa de semideus que va formar el regne de Joseon (Chosun), mentre els xinesos atribueixen la fundaci del regne a un xins que va viatjar al pas el 1122 aC., anomenat Ki Tze (Gi Ja en core), on la gent vivia en coves en estat primitiu, i entusiasmats per la seva saviesa el van proclamar rei. El seu regne es va dir Chao Hsien. Les llistes dels reis son tradicionals (i oposades una amb l'altra) i no tenen cap comprovaci histrica.

El darrer princep fou Lee Ku

 Conquesta mongola .

Els mongols van conquerit la capital coreana Kai-syeng (nord-est de la moderna Seul) el desembre del 1231, i el pas va quedar sota protectorat mongol governat per 72 darugatchi, per aquestos foren massacrats el 1232 per orde del rei de Corea Ko-tjong que es va refugiar tot seguit a l'illot de Kang hua a l'oest de Seul (juliol del 1232). 

L'exrcit mongol d'Ogodai que va anar a Xina contra la dinastia Song el 1236, es va dividir en quatre parts, una de les quals va anar a ocupar slidament Corea (1236), per la cort coreana es va mantenir a l'illot i encara que desprs de 1241 va enviar ambaixades declarant el seu vassallatge, va restar durant trenta anys sense control.

 Guerra entre Corees .

Durant la guerra freda que va enfrontar el Bloc comunista i el bloc capitalista arreu del mn Corea es va dividir en dos estats. La guerra de Corea no va sser noms civil, sin, i principalment, una guerra internacional.
Estats Units va entrar a la guerra quan la URSS de Stalin va intentar ocupar territoris de l'Est d'Europa, la URSS havia dit als sectors sapitalistes mundials que no volia expadnir el comunisme pel mn, i aquests es van creure aquest canvi de rumb portat a terme durant l'stalinisme. La por dels capitalistes davant "l'amenaa roja" va tornar a aflorir quan l'URSS va voler annexionar-se territoris com altres estats vencedors de la guerra van fer (aliats). EUA per, va vuere en aquesta acci un proc es terrible per a la vella Europa, l'entrada del Bloc comunista. EUA que ja havia intervingut al Pacfic en altres ocasions, en contradicci amb la seva poltica allacionista, va iniciar la guerra freda al bloc oposat.
Els dos blocs, sobretot, l'URSS i EUA van iniciar una guerra cruenta per deslocalitzada i sovint ms diplomtica que violenta (els mssils de Cuba, etc.) a altres estats.
S'iniciava la "Guerra Freda" que acabaria donant com a vencedor als EUA.

La guerra a Corea entre els dos blocs va fer que el pis es divids en dos estats. Corea del Nord, recolzada, auspidiada i manada per la URSS, i Corea del Sud, un estat amb pocs recursos que EUA va donar suport i que va voler espandir al Nord. Els dos sistemes volien ser hegemnics en els dos estats, per la guerra no va aconseguir cap vencedor, ans al contrari, va aconseguir dividir un estat en dos pasos tan diferents (comunista el Nord i capitalista Corea del Sud) que encara no s'han tornat a reconciliar i a unir des de llavors.

 El cas d'Alemanya i la possible uni dels dos estats .

Mentrestant la RFA i la RDA s'unien en un estat (capitalista), les dos Corees no es debaten res i cada cop se separen ms. La seva histria s comuna per la guerra les fa irreconciliables, els dos sistemes sn gaireb impossibles de conviure junts i fins que un d'aquests sistemes no caigui en un dels dos estats no es podran unir; encara que el Nord sigui un estat tancat, el comunisme que es porta all seguint els teories de la societat justa que propagava Marx dista molt d'aix, ms aviat s'ha convertit en una dictadura personalista autrquica, que no d'economia comunista o planificadora. O dit d'una altra manera, que al mn no hi ha comunisme ni la seva fi en el Nord pot sser el causant d'una possible uni entre els dos estats , s la caiguda de la dictadura o dels "residus" dictatorials del Nord els que han de caure perqu la societat del Sud i els germans del Nord tornin a conviure, si aix ho decideixen i volen, en un estat nic.

 Corea del Sud .
Corea del Sud s un dels "Dracs asitics" degut al seu creixement econmic dut a terme durant la dictadura.
Actualment la societat (coonfuccionista com sempre) s'est liberalitzant, aix s, sense deixar de banda la seva personalitat i histria caracterstica; encara que alguns experts de viatges diuen que la modernitat i la tradici no estan reconciliats a Corea del Sud i que aix la fa especial.
Algunes coses que ens arriben de Corea sn algunes pellcules com "Host". El CEII de la UAB fa cursos sobre cinem sud core per tal d'entendre la tradici coreana i la seva forma de viure.  

 Fonts .
"El cinem core com a expressi ...", curs del CEII de la universitat de Bellaterra (UAB, 2006 - 2007) 












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86962" title="Assise" nonfiltered="4538" processed="4523" dbindex="34802">
Aquest article es refereix a un terme usat en l'estratigrafia. Per altres usos, vegeu Assise (desambigaci).

Un assise (del francs, provenint del llat assidere, "reposar al costat") s un terme geolgic per a dues o ms capes o estrats de roca units per l'aparici dels mateixos gneres o espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86963" title="Sant Mart de Torroella" nonfiltered="4539" processed="4524" dbindex="34803">






Sant Mart de Torroella s una entitat municipal descentralitzada del municipi de Sant Joan de Vilatorrada, amb 224 habitants (2005) repartits en dos nuclis de poblaci. Situat a la part septentrional del terme, el poble de Sant Mart de Torroella s el cap de l'EMD i est al marge esquerre del riu Cardener, a la confluncia amb la rasa de Cal Marqus, al sud de Calls. 

Est comunicat per la carretera comarcal C-55 (Manresa-Solsona) amb Calls i Sant Joan de Vilatorrada, i per la carretera local BV-4511 amb Santpedor.

El poble, d'origen rural i agrcola, conserva una esglsia romnica, ja esmentada l'any 1022, que va pertnyer al monestir de Sant Benet de Bages. Al sud de la localitat es troba el venat de Joncadella, amb l'esglsia de Santa Maria.

El 1833, quan es va crear el municipi actual amb la uni de Sant Mart de Torroella, Sant Joan de Vilatorrada i Joncadella, Sant Mart n'era el nucli principal i ms poblat (en aquella data Sant Mart tenia 130 habitants, per 77 de Sant Joan), i el terme fou anomenat Sant Mart de Torroella, amb el cap municipal situat en aquest poble. El 1962, amb el creixement de Sant Joan derivat de la industrialitzaci d'aquesta localitat, el municipi va canviar de nom i de capitalitat i va passar a anomenar-se Sant Joan de Vilatorrada. El 1983 es va crear l'entitat municipal descentralitzada, que comprenia els nuclis de Sant Mart de Torroella i Joncadella.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86968" title="Cambri superior" nonfiltered="4540" processed="4525" dbindex="34804">
El Cambri superior (conegut tamb com a Cambri superior, Merionethi, Croixi o Potsdami) s el tercer i ltim perode geolgic del Cambri. Comprn el temps entre fa 501 milions d'anys i fa 488,3 milions d'any. Est dividit en dos estatges faunals, dels quals noms el primer (el Paibi) ja ha rebut un nom. Els trilobits apareixen en aquest perode, cosa que els fa molt tils com a fssils ndex.



Vegeu tamb.

Taula dels temps geolgics;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86977" title="Ferdinand Buisson" nonfiltered="4541" processed="4526" dbindex="34805">

Ferdinand Buisson ( Pars, Frana 1841 - Thieuloy-Saint-Antoine 1932 ) fou un acadmic, pedagog i poltic francs. El 1927 reb, juntament amb Ludwig Quidde, el Premi Nobel de la Pau.

Joventut i estudis.
Va nixer el 20 de desembre de 1841 a la capital francesa. Els seus estudis de pedagogia el portaren a desenovlupar tasques en l'administraci pblica d'ensenyament arribant a ser l'organitzador de la instrucci laica en les escoles neutres dels sistema escolar francs, aconseguint l'ensenyament universal, gratut i lac per a l'escola francesa. El 1890 va esdevenir professor de pedagogia a la Universitat de La Sorbona.

Vida poltica i social.
Militant poltic socialista va ocupar diversos anys un esc a la cambra de Diputats presidint la Lliga dels Drets de l'Home entre 1913 i 1926, fou un partidari fervors de la Societat de Nacions i pel seu manifest pacifisme el 1927 fou guardonat, al costat de Ludwig Quidde, amb el Premi Nobel de la Pau.

Mor el 16 de febrer de 1932 a casa seva a Thieuloy-Saint-Antoine, al departament francs d'Oise.

Obres de pedagogia.
Le Christianisme libral - Pars: Cherbuliez, 1865 ;
Sbastien Castellion - Pars: Hachette, 1892, 2 tomes ;
La Religion, la Morale et la Science, quatre confrences- Pars: Fischbacher, 1900 ;
Condorcet - Pars : Alcan, 1929 ;
Dictionnaire de pdagogique et d'instruction primaire - Pars : Alcan, 1929 ;
Education et Republique - Pars : Kim, 2003;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1927;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86978" title="Cambri mitj" nonfiltered="4542" processed="4527" dbindex="34806">
El Cambri mitj (conegut tamb com a Acadi o Davidi) s el segon de tres perodes geolgics del Cambri. Comprn el temps entre fa 513 milions d'anys i fa 501 milions d'anys. Els estranys organismes del jaciment de Burgess Shale visqueren durant aquest perode. El Cambri mitj est subdividit en dos estatges faunals, que ara per ara no han estat anomenats.



Vegeu tamb.

Taula dels temps geolgics;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86982" title="Ludwig Quidde" nonfiltered="4543" processed="4528" dbindex="34807">


Ludwig Quidde ( Bremen, Alemanya 1858 - Ginebra, Sussa 1941 ) fou un historiador, poltic i pacifista alemany. El 1929 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau juntament amb el poltic francs Ferdinand Buisson.

Joventut i estudis.
Ludwig Quidde nasqu el 23 de mar de 1858 a la ciutat alemanya de Bremen dins una famlia burgesa dedicada al comer mercantil. Durant la seva joventut estudi a la Universitat de Gotinga i la d'Estrasburg. Posteriorment fund i dirig la Deutsche Zeitschrift fr Geschichtswissenschaft (1888-1894) i assum la secretaria de l'Institut Histric Prussi de Roma (1890-1892). 

El 1896 fou acusat d'haver atemptat contra el Kaiser i l'imperialisme alemanya en el seu pamflet Caligula. Eine Studie ber rmischen Caesarenwahnsinn, comparant l'autoritat i megalomania del Kiser i l'emperador rom Calgula, per la qual cosa fou retingut, i denunciant l'imparable militaritzaci de l'estat alemany.

Vida poltica.
Va iniciar la seva carrera poltica al seu nomenat membre de la Dieta de Baviera el 1907. Posteriorment va ocupar els crrecs de diputat democrtic de l'Assemblea Nacional (1919-1920), president de la Societat alemanya de la Pau (1914-1929) i vicepresident de l'Oficina Internacional de la Pau.

El 1927 fou recompensat amb el Premi Nobel de la Pau, al costat del pedagog francs Ferdinand Buisson, pels seus treballs historiogrfics en favor de la pau.

Amb l'ascens dels nazi al poder alemany va exiliar-se a Ginebra, Sussa, on mor el 4 de mar de 1941.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1927;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86983" title="Gangkhar Puensum" nonfiltered="4544" processed="4529" dbindex="34808">

El Gangkhar Puensum s la muntanya ms alta de Bhutan i la ms alta del mn que encara no ha estat escalada, amb una alada de 7.570 m i una prominncia topogrfica d'uns 2.990 m. Est situada a la part oriental de la serralada de l'Himlaia. Desprs que Bhutan s'obrs al muntanyisme el 1983, hi van haver quatre expedicions que van fracassar en els intents de fer el cim el 1985 i el 1986. En canvi, el 1998, un equip va coronar amb xit un pic subsidiari de la muntanya des del Tibet.

El Gangkhar Puensum, alternativament transcrit com Gangkar Punsum o Gankar Punzum, que significa Els tres germans de la muntanya, va ser mesurat per primera vegada el 1922 per els mapes de la regi sn poc acurats i la muntanya es mostra en diferents posicions i amb diferents alades marcades. Aix mateix, per culpa de mapes poc adequats, el primer equip que va intentar fer el cim va ser incapa de trobar la muntanya.

El llibre de l'expedici britnica de 1986 assigna a la muntanya una alada de 7.549,9 m i afirma que el Gangkhar Puensum pertany completament a Bhutan mentre que la propera muntanya Kula Kangri est completament dins del Tibet. El Kula Kangri, de 7.554 m, s una muntanya situada a uns 30 km al nord-est del Gangkhar Puensum, i va ser escalada per primer cop el 1986. S'han fet molts mapes d'aquesta muntanya i s'ha descrit que pertany al Tibet o a Bhutan.

Des de 1994, est prohibit escalar muntanyes ms altes de 6.000 metres a Bhutan, per respecte a les creences espirituals locals, i des de 2003, el muntanyisme ha quedat completament prohibit. Per tant, el Gangkhar Puensum podr mantenir el seu estatus nic durant algun temps: tots els altres cims ms alts mai escalats solen ser pics subsidiaris de les muntanyes principals, i no muntanyes separades.

El 1998, una expedici japonesa va aconseguir un perms de l'Associaci de muntanyisme xinesa per escalar la muntanya, per el perms va ser retirat degut a temes poltics amb Bhutan. En canvi,  el mateix equip va partir del Tibet i va escalar amb xit el cim subsidiari de 7.535 metres conegut com Liankang Kangri (tamb anomenat Gangkhar Puensum Nord). En contra de la majoria de mapes, l'informe de l'expedici assenyala que aquest cim pertany al Tibet i que la frontera entre el Tibet i Bhutan creua el cim del angkhar Puensum, descrit com el "cim ms alt de Bhutan", a 7.570 metres. Aquesta alada est basada en les fonts japoneses, al seu torn basades en fonts xineses, per no ha estat avalada per Bhutan.

Referncies i enllaos externs.

 Berry, Steven K. (1988).   The Thunder Dragon Kingdom: A Mountaineering Expedition to Bhutan   (1st ed.). Marlborough: Crowood Press ISBN 1-85223-146-7 i Seattle: Cloudcap Press ISBN 0-938567-07-1. s el llibre de l'expedici britnica de 1986.

  Nirvana Expeditions Fotografia de la muntanya (situaci, flora i fauna).

  Himalayan Kingdoms Ltd i una fotografia de la muntanya (fotografies, Bhutan, Lunana). ;

  Tin-Tin Trekking Mapa d'una part de Bhutan que inclou la muntanya (cantonada nord-est).

  Travel Intelligence Article sobre muntanyisme a Bhutan i les seves restriccions.
 
  Informe de l'expedici japonesa de 1999.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86984" title="Viridian Forest" nonfiltered="4545" processed="4530" dbindex="34809">

El Viridian Forest (Bosc Verd) s una rea boscosa situada entre Viridian City i Pewter City als videojocs Pokmon. Hi habiten diverses espcies de Pokmon Insecte com Caterpie o Weedle, tot i que tamb se'n poden trobar d'altres tipus.

Als videojocs.
El Viridian Forest va aparixer per primer cop a Pokmon Vermell i Blau com un laberint d'arbres i herba on es podien trobar diversos Pokmon i objectes. Hi havia molts "Caainsectes" per a lluitar-hi a mesura que es passava pel bosc.

Quan aparegu de nou a Pokmon Or i Plata (que passen tres anys desprs dels jocs originals), el bosc ja no existia. Noms hi havia petits arbusts, un laberint redut, i msica menys "sinistra".

A Pokmon VermellFoc i VerdFulla, torn a aparixer (car els jocs eren "remakes" de Vermell i Verd). Els caainsectes reberen noms en aquestes versions i la msica ambiental era nova.

Pokmon obtenibles.

Caterpie;
Metapod;
Weedle;
Kakuna;
Pikachu (no a Pokmon Groc);

A Or i Plata no s'hi troba cap Pokmon.

A l'anime.
A l'anime Pokmon, el Viridian Forest s el lloc on Ash Ketchum captura els seus dos primers Pokmon (a part de Pikachu, que era el seu Pokmon inicial), un Caterpie i un Pidgeotto. Abans de sortir del bosc, el Caterpie evoluciona primer en Metapod, i finalment en Butterfree per a salvar n'Ash d'un eixam de Beedrill furiosos.

Vegeu tamb.

Viridian City;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86991" title="Aristide Briand" nonfiltered="4546" processed="4531" dbindex="34810">


Aristide Briand ( Nantes, Frana 1862 - Pars 1932 ) fou un poltic francs de la III Repblica Francesa, considerat actualment con el precursor de la Unitat Europea, i guardonat el 1926 amb el Premi Nobel de la Pau juntament amb l'alemany Gustav Stresemann.

Joventut i vida poltica.
Nasqu el 28 de mar de 1862 a Nantes en el si d'una famlia molt humil. Des de ben jove milit al Partit Socialista, sent escollit Secretari General el 1901. Fou escollit diputat l'any segent, esc que va ocupar durant 30 anys ininterrumputs fins a la seva mort.

Va oposar-se diverses vegades a les directrius del seu partit poltic per estar a favor de participar en governs d'altres partits poltics. Per aquest motiu el 1906 abandon el seu partit per ocupar un crrec de ministre. Fou un dels poltics ms actius de la III Repblica Francesa, esdevenint deiverses vegades primer ministre i treballant intensament per la cooperaci internacional, implicant-se en la construcci de la Societat de Nacions i firmant el Tractat de Locarno i el Pacte de Pars (conegut posteriorment com a Pacte Briand-Kellogg) el 1925 i 1928 respectivament. 

Les seves idees poltiques europees fan que avui dia sigui considerat com un pioner en la idea de construir una Uni Europea dels estats. El 1926 fou recompensat amb el Premi Nobel de la Pau junatment amb Gustav Stresemann pels seus esforos conjunts en la signatura del Tractat de Locarno de 1925.

Aristide Briand mor a Pars el 7 de mar de 1932.

Antecedents de la Uni Europea.
Al setembre de 1929 Aristide Briand va pronunciar el seu clebre discurs davant la Societat de Nacions (SN) en el qual va defensar la idea d'una "federaci europea" basada en la solidaritat, la prosperitat econmica i la cooperaci poltica i social: 

Entre els pobles que estan geogrficament agrupats ha d'existir un vincle federal; aquests pobles han de tenir la possibilitat d'entrar en contacte, de discutir els seus interessos, d'adoptar resolucions comunes, d'establir entre ells un lla de solidaritat, que els permeti plantar cara a les circumstncies greus. 

Evidentment, aquesta associaci tindr efecte sobretot en el camp econmic. 

Aquest discurs va ser ben rebut a Alemanya. La Societat de Nacions va encarregar a Briand un memorndum del projecte, que va presentar el 1930 sota el ttol, "Memorndum sobre l'organitzaci d'un sistema d'Uni Federal Europea". No obstant aix, la Gran Depressi i l'accs dels Nazis al poder a Alemanya van frenar aquest tipus d'iniciatives. 

Desprs del final de la Segona Guerra Mundial, Jean Monnet s'inspiraria de les idees de Briand per promoure les bases de l'actual Uni Europea (UE). 











Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1926;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="86999" title="Cambri inferior" nonfiltered="4547" processed="4532" dbindex="34811">
El Cambri inferior (conegut tamb com a Caerfai, Waucob o Georgi) s el primer de tres perodes geolgics del Cambri. Comprn el temps entre fa 542 i 513 milions d'anys. L'explosi cambriana tingu lloc durant el Cambri inferior. El Cambri inferior est subdividit en dos estatges faunals. Les roques del Cambri inferior pertanyen a la part del Cambri inferior de la successi estratigrfica.



Vegeu tamb.

Taula dels temps geolgics;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87002" title="Gustav Stresemann" nonfiltered="4548" processed="4533" dbindex="34812">


Gustav Stresemann ( Berln, Imperi Alemany 1878 - d. 1929 ), poltic alemany que fou nomenat canceller i Ministre d'Afers Estrangers durant la Repblica de Weimar. El 1926 fou guardonat, juntament amb Aristide Briand, amb el Premi Nobel de la Pau.

Joventut.
Nasqu el 10 de maig de 1878 a Berln en una famlia d'empresaris cervessers. Estudi Filosofia i Literatura a les Universitats de Berln i Leipzig i posteriorment rev un doctorat en econmiques. El 1902 arrib a presidir la federaci d'industrials de Saxnia.

Vida poltica.
El 1907 fou escollit diputat al Parlament Alemany dins les files del Patit Nacional-Liberal, ms endavant anomenat Partit Popular, un grup poltic de dretes, nacionalista i expansionista que va tardar en acceptar el rgim republic i democrtic implantat per la Constituci de Wiemar de 1919.

La seva visi poltica es moder amb el temps i va dur al seu partit, que lider des de 1917, a acceptar les clusules del Tractat de Versalles desprs de la Primera Guerra Mundial, i va recuperar l'entesa amb les potncies occidentals per tal de rellanar la influncia econmica i poltica d'Alemanya a l'exterior.

El 1923 Stresemann fou escolli canceller de la gran coalici de govern que pretenia resoldre la crtica situaci econmica i poltica del pas, agravada en aquells moments per l'ocupaci de la conca minera de la Regi del Ruhr per Frana com a garantia de cobrament de les indemnitzacions de guerra que l'estat alemany havia de pagar a l'estat francs per que realment no podia afrontar. Stresemann va canviar de poltica per tal de buscar una sortida negociada al problema francs i va aconseguir estabilitzar les relacions entre ambds pasos. Tot i els avanos va haver de fer front a un cop d'Estat per part l'ultranacionalista Adolf Hitler i, posteriorment, va perdre el suport del poble i del seu partit i va caure del poder el mateix any, tot i que mantingu el ministeri d'Afers Exteriors en tots els governs posteriors i fins a la seva mort.

La seva poltica de dileg i consens va aconseguir enfortir la possici internacional d'Alemanya, aix com la seva estabilitat interna. Va millorar les relacions amb el Regne Unit acceptant el Pla Dawes per al pagament de les idemnitzacions de guerra (1924); va aconseguir signar amb el primer ministre francs Aristide Briand el Tractat de Locarno l'any 1925 per aconseguir estabilitzar les fronteres al Rhur; va aconseguir l'ingrs d'Alemanya en la Societat de Nacions amb un lloc permanent al Consell (1926); for la retirada del control militar dels ailiats en territori alemany (1927) i don suport al Pacte Briand-Kellogg de renncia a la utilitzaci de la guerra en les relacions internacionals (1928). 

El 1926 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau, juntament amb Aristide Briand, pels seus esforos en aconseguir la signatura del Tractat de Locarno de 1925.

Stresemann va morir d'apoplxia el 3 d'octubre de 1929 quan acabava d'anunciar pblicament el seu suport al pla d'integraci poltica europea proposat per Aristide Briand.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1926;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87004" title="Roureda" nonfiltered="4549" processed="4534" dbindex="34813">
La roureda s un bosc on dominen els roures de diferents espcies.

Classificaci de les rouredes als  Pasos Catalans.
Rouredes de clima humit amb roures de fulla gran.
Roureda de roure de fulla gran Quercus petraea;
Roureda de roure pnol Quercus robur;
Rouredes de clima ms sec amb roures de fulla petita.
Roureda de roure de fulla petita Quercus faginea (subespcie faginea);
Roureda de roure cerrioide Quercus faginea (subspcie cerrioides);
Roureda de roure afric Quercus canariensis;
Roureda de roure reboll Quercus pyrenaica;
Roureda de roure martinenc Quercus pubescens;

Especialment els roures de fulla petita es presenten molt hibridats entre les diferents espcies i no corresponen exactament a la classificaci botnica estndar.

Normalment la roureda s molt rica en espcies vegetals en el seu sotabosc ja que hi penetra molta llum en el perode en el qual els arbres no tenen fulles i s'hi fa un humus molt ric.

Les rouredes ocupen l'estatge mont (de 600 a 1500 metres d'altitud) per sota de les fagedes, pinedes de pi negre i avetoses. A Catalunya gaireb noms hi ha rouredes humides a les comarques de la Vall d'Aran, laGarrotxa i el Ripolls i rouredes seques principalment al Solsons, els Pallars, l'altipl central (entre l'Anoia i la Segarra) i la Plana de Vic. Al Pas Valenci on sn ms frequents es en comarques de l'interior com Els Ports de Morella, el Maestrat i l'Alcalatn. A les Balears no hi ha rouredes ja que el clima, que s molt rid a l'estiu, no ho permet. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87005" title="Ernest Chausson" nonfiltered="4550" processed="4535" dbindex="34814">

Ernest Chausson, (Pars, 20 de gener de 1855, Limay, 10 de juny de 1899), compositor francs.

 Biografia .

Nascut al si d'una famlia burgesa, va cursar els estudis de dret i esdevingu advocat abans d'abordar la professi musical. Llavors va estudiar sota el mestratge de Jules Massenet al Conservatori de Pars, i desprs amb Csar Franck. Desprs dels estudis va iniciar un viatge per Alemanya, principalment per escoltar Richard Wagner a Bayreuth, on va assistir a l'estrena de Parsifal. El 1886, va ser nomenat secretari de la Socit nationale de musique. Va morir als 44 anys d'edat a causa d'un accident de bicicleta, deixant el seu quartet de corda inacabat.

La seua obra, relativament modesta pel que fa a la quantitat (39 opus), mostra la influncia de Csar Franck i de Richard Wagner. El Pome, per a viol i orquestra, la Simfonia i l'pera Le Roi Arthus sn les seues obres ms conegudes.

 Obres principals .

 Msica de cambra :
Concert, per a piano, viol i quartet de corda, op. 21 (1890-1891);
Paysage, per a piano (1895);
Quelques danses (1896);
Quartet amb piano (1897);
Quartet de corda op. 35, (1898, inacabat, completat per Vincent d'Indy);
 Msica orquestral:
Viviane, poema simfnic (1882-1887);
Simfonia en Si bemoll major (1890);
Pome, per a viol i orquestra (1896);
 Msica vocal:
Pome de l'amour et de la mer, op. 19 (1882-1887, revisat el 1893);
Hymne vdique (1886);
Serres chaudes (1896);
Chanson perptuelle (1898);
 pera :
Les Caprices de Marianne (1882-1884, inacabada);
Le Roi Arthus (1892-1896);
 Msica incidental :
La Tempte (1888);
La Lgende de Sainte Ccile (1891);

 Enllaos externs .
 Algunes melodies (Op. 2, 17 i 28) disponibles gratutament al portal Werner Icking Music Archive (WIMA);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87006" title="Microsoft Office 2007" nonfiltered="4551" processed="4536" dbindex="34815">
 



Microsoft Office 2007 s la suite ofimtica ms recent de Microsoft.

Els requisits sn aquests: processador a un mnim de 500 MHz, 256 MB de RAM, 2 GB d'espai lliure al disc dur, lector de DVD, monitor amb una resoluci mnima de 800x600 (aconsellat 1024x768) i conexi a internet de 128 Kbps o superir (per descarregar i activar el producte). Tamb s'ha de tenir Windows XP SP2 o superior o b Windows Server 2003 o superior i Internet Explorer 6.0 o 7.0.

Hi ha qui considera que la llenada d'aquesta versi beta per a tot el pblic s un intent d'aproximar-se a la comunitat d'usuaris en augment que empra software lliure, com la suite ofimtica OpenOffice.org.

 Conjunts d'aplicacions de Microsoft Office 2007.

Office Basic 2007

Excel 2007 ;
Outlook 2007 ;
Word 2007;

Office Standard 2007

Excel 2007       ;
Outlook 2007;
PowerPoint 2007  ;
Word 2007;

Office Hogar y Estudiantes 2007

Excel 2007 ;
OneNote 2007 ;
PowerPoint 2007 ;
Word 2007;

Office PYME 2007

Excel 2007 ;
Outlook 2007 amb Business Contact Manager ;
PowerPoint 2007 ;
Publisher 2007 ;
Word 2007;
 
Office Professional 2007

Access 2007 ;
Excel 2007 ;
Outlook 2007 amb Business Contact Manager ;
PowerPoint 2007 ;
Publisher 2007 ;
Word 2007;
 
Office Professional Plus 2007

Access 2007 ;
Communicator 2007 ;
Excel 2007 ;
InfoPath 2007 ;
Outlook 2007 ;
PowerPoint 2007 ;
Publisher 2007 ;
Word 2007;
 
Office Enterprise 2007

Access 2007 ;
Communicator 2007 ;
Excel 2007 ;
Groove 2007 ;
InfoPath 2007 ;
OneNote 2007 ;
Outlook 2007 ;
PowerPoint 2007 ;
Publisher 2007 ;
Word 2007;
 
Office Ultimate 2007 

Access 2007 ;
Excel 2007 ;
InfoPath 2007 ;
Groove 2007 ;
OneNote 2007 ;
Outlook 2007 amb Business Contact Manager ;
PowerPoint 2007 ;
Publisher 2007 ;
Word 2007;

Enllaos externs.


 Microsoft Office - Espanya ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87007" title="Internet Explorer 7" nonfiltered="4552" processed="4537" dbindex="34816">

L'Internet Explorer 7 s l'actual versi del navegador Internet Explorer de Microsoft.

A mitjans del 2005 ja hi havia versions beta del 7. Aquest navegador solament s compatible amb Windows Vista, Windows XP SP2 i Windows Server 2003. A ms, noms s disponible en espanyol o en angls.

A partir d'aquesta beta, el Microsoft Internet Explorer s'anomena Windows Internet Explorer per agrupar en el mateix nom els complements de Windows.

El Windows Internet Explorer 7 t un nou agregador RSS, una nova barra de cerca, un nou filtre de Phishing i la nova funci anomenada "Quick Tabs", la majoria copiades descaradament des d'altres navegadors per no perdre quota de mercat.

L'Internet Explorer tamb ha estat sovint criticat pels seus problemes de seguretat.
A ms tamb se'l acusa de no complir els estandars regulats pel W3C, a ms de desenvolupar extensions prpies no estandars per a aconseguir major quota de mercat respecte als competidors.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87013" title="Austen Chamberlain" nonfiltered="4553" processed="4538" dbindex="34817">


Austen Chamberlain ( Birmingham, Regne Unit 1863 - Londres 1937) fou un poltic britnic que fou nomenat Ministre d'Afers Extrangers i que el 1925 reb el Premi Nobel de la Pau juntament amb Charles Gates Dawes. 

Joventut i estudis.
Nasqu el 16 d'octubre de 1863 a Birmingham fill del poltic Joseph Chamberlain, secretari d'Estat per les Colnies i alcalde de la ciutat de Birmigham, i de Harriet Chamberlain, morta al part. Fou germ, per part de pare, del tamb poltic i primer ministre Neville Chamberlain. 

Desprs d'estudiar al Trinity College de Cambridge es llicenci en cincies poltiques per la Universitat de Cambridge. Posteriorment viatj a l'Europa continental, especialment a Pars i Berln, on tingu contactes amb poltics com Georges Clemenceau, Alexandre Ribot o Otto von Bismarck.

Vida poltica.
Al seu retorn a Londres fou escollit diputat de la Cambra dels Comuns pel Partit Conservador el 1892.

An escalant possicions dins el seu propi partit i en el govern, sent nomenat Chancellor of the Exchequer (Ministre de Finances i del Tresor) entre 1903-1905 i 1919-1921; tamb fou nomenat Secretari d'Estat per la ndia entre 1915-1917. Entre 1918 i 1919 va formar part del Gavinet de Guerra.

A partir de 1925 i fins el 1929 fou nomenat Ministres d'Assumptes Exteriors. Al costat de Gustav Stresemann i Aristide Briand va ser un dels artfexs de la signatura del Pacto de Locarno l'any 1925, posant fi a les disputes territorials entre Frana i Alemanya aix com posant condicions al pagament de les indemnitzacions alemanyes per la Primera Guerra Mundial. Grcies a la seva participaci en aquest fet el 1925 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau juntament amb Charles Gates Dowes.

Entre 1934 i 1937 es possicion, al costat de Winston Churchill, a favor del rearmament britnic per poder fer front a la poltica nazi del govern d'Adolf Hitler a Alemanya. Austen Chamberlain mor el 17 de mar de 1937 a Londres pocs dies abans de veure com el seu germ Neville Chamberlain esdevenia Primer Ministre.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1925;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87015" title="Charles Gates Dawes" nonfiltered="4554" processed="4539" dbindex="34818">


Charles Gates Dawes ( Marietta, EUA 1865 - Evanston 1951 ) fou un advocat i poltic nord-americ que arrib a ser vicepresident dels Estats Units i fou guardonat el 1925 amb el Premi Nobel de la Pau juntament amb el ministre d'Afers Exteriors britnic Austen Chamberlain.

Joventut i estudis.
Nasqu el 27 d'agost de 1865 a la ciutat de Marietta, a l'estat nord-americ d'Ohio.  El 1884 es gradu al Marietta College i el 1886 en Dret a l'Escola de Lleis de Cincinnati. Entre 1887 i 1894 va exercir l'advocacia a la ciutat de Lincoln, Nebraska. A partir d'aquell any es va dedicar amb gran xit al negoci del gas, per dedicar-se posteriorment a la poltica.

Vida poltica.
Va treballar en el Departament del Tresor entre 1898 i 1901 per encrrec del president dels Estats Units William McKinley, que li va encomanar la tasca de reorganitzar el sistema bancari americ, per evitar que es repetissin ms crisis de pnic com l'ocorreguda quatre anys abans. Fou candidat al Senat l'any 1902, crrec per al qual no va resultar escollit. 

Durant la Primera Guerra Mundial va ser major, tinent coronel i general de brigada del 17 Cos d'Enginyers de l'Exrcit dels Estats Units. Va servir en la Fora Expedicionria Americana com a director d'aprovisionaments i va formar part de la Comissi de Liquidaci del Departament de Guerra dels Estats Units. Va abandonar l'exrcit el 1919 i fou el primer director de l'Oficina Pressupostria creada per Warren G. Harding, crrec que va exercir entre 1921 i 1924. 

El 1923 va entrar a formar part de la Comissi de Reparacions de Guerra, sent enviat a Pars l'any 1924, com a representant dels Estats Units, per a reexaminar les reparacions econmiques imposades a Alemanya pels vencedors en la Primera Guerra Mundial, ja que el volum d'indemnitzacions exigit per Frana en el Tractat de Versalles amenaava d'arrunar l'economia alemanya i arrossegar a la de la resta del mn. La seva participaci es va traduir en l'anomenat Pla Dawes que va marcar un sistema realista de pagaments, a ms d'una srie de mesures complementries (prstecs, ajudes, inversions nord-americanes i retorn al patr or) per facilitar l'estabilitat i la recuperaci econmica d'Alemanya. Es va assolir una certa millora econmica, no sense dificultats, entre 1924 i 1928, que es va veure truncada per la Gran Depressi. La crisi mundial del 29 va colpejar molt severament Alemanya perqu aquesta era especialment depenent del capital nord-americ, que es va retirar sobtadament. 

Aquest pla va ajudar que s'obrs a Europa una etapa de prosperitat econmica i enteniment. Per primera vegada, en el Tractat de Locarno de 1925, Alemanya va reconixer les seves fronteres occidentals amb Blgica i Frana i es va comprometre a no modificar per la fora les orientals, que seguia discutint. Aquests xits van proporcionar a Dawes tal prestigi que el 1924 fou escollit vicepresident amb Calvin Coolidge, crrec que desenvoluparia fins el 1929, i el 1925 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau, compartit amb Austen Chamberlain. 

Posteriorment, va ser ambaixador davant el govern del Regne Unit des de 1929 a l'any 1932, i des d'aquell moment va ser president del consell d'administraci del City National Bank and Trust Co, crrec que desenvolup fins la seva mort el 23 d'abril de 1951 ocorreguda a Evanston, poblaci situada a l'estat d'Illinois.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1925;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87018" title="Tractat de Locarno" nonfiltered="4555" processed="4540" dbindex="34819">

El Tractat de Locarno fou firmat a la ciutat de Locarno (Sussa) el 16 d'octubre de 1925 entre els representants d'Alemanya, Blgica, Frana, Regne Unit, Itlia, Polnia i Txecoslovquia. La firma d'aquest tractat fou el resultat d'una srie de conferncies realitzades a la ciutat de Locarno entre el 5 i el 16 d'octubre de 1925. 

Membres presents.
Els representats de cada pas foren:
Alemanya: Gustav Stresemann;
 Blgica: Emile Vandervelde;
 Frana: Aristide Briand;
 Regne Unit: Austen Chamberlain;
 Itlia: Benito Mussolini;
 Polnia: Alexander Skrzynski ;
 Txecoslovquia: douard Benes;

Les conferncies de Locarno foren demanades pel ministre d'afers estrangers alemany Gustav Stresemann en vistes del desfavorable Tractat de Versalles, que condemnava a Alemanya a pagar unes altes quantitats de diners com a indemnitzacions de la Primera Guerra Mundial. Aquests acords es van firmar oficialment a Londres l'1 de desembre de 1925 per garantir l'statu quo a l'Europa occidental.

Conferncies.
Les diferents conferncies tracteren de:
 Pacte de l'estabilitat: fou un tractat entre Alemanya, Blgica, Frana, Regne Unit i Itlia pel qual es garantitzaven les fronteres occidentals d'Alemanya, la qual cosa garantia l'status quo a l'Europa Occidental. Alemanya accept, aix mateix, la prdua de les regions d'Alscia i Lorena.
 Convenci d'arbitratge entre Alemanya i Blgica, per la qual es renuncia a l's de la fora militar en un conflicte entre ambds pasos;
 Convenci d'arbitratge entre Alemanya i Frana, per la qual es renuncia a l's de la fora militar en un conflicte entre ambds pasos;
 Convenci d'arbitratge entre Alemanya i Polnia, per en la qual Alemanya no reconeixia les seves fronteres orientals;
 Convenci d'arbitratge entre Alemanya i Txecoslovquia, per en la qual Alemanya no reconeixia les seves fronteres orientals;
 Frana firm, per separat, dos tractats d'aliana amb Polnia i Txecoslovquia en els quals es garanteix l'ajuda armada mtua en cas d'un atac alemany.

Enllaos externs.
  Text ntegre dels Tractats;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87020" title="Serra d'Espad" nonfiltered="4556" processed="4541" dbindex="34820">


La Serra d'Espad s un gran masss muntanys i parc natural amb innombrables fonts, frescs barrancs, i frondosos boscos d'alzines sureres. Localitzada entre les comarques de l'Alt Millars, Alt Palncia i la Plana Baixa, discorre entre les conques dels rius Millars i Palncia al sud de la provncia de Castell, als ltims estreps del Sistema Ibric, sent un dels espais naturals millors conservats de tot el Pas Valenci.

Aquesta va a ser declarada Parc Natural pel Govern Valenci mitjanant el Decret 161/1998 de 29 de setembre.

La superfcie declarada com a parc ocupa unes 31.000 ha. Este fet el converteix en l'Espai Natural Protegit de major extensi de tot el Pas Valenci. Dels 19 municipis implicats, 11 tenen tot el seu terme municipal dins dels lmits del parc natural (An, L'Alcdia de Veo, Almedxer, Assuvar, Xvar, Eslida, Fontes, Figueres, Pavies, Torralba del Pinar i Vilamalur); mentre que els 8 restants (Fondeguilla, Algimia d'Almonesir, Artana, Aider, Matet, Suera, Tales i La Vall d'Almonesir) sols estan inclosos parcialment.

 Flora .
Les condicions climtiques, geolgiques i edfiques fan que entre les espcies ms representatives de la flora de la Serra d'Espad figuren endemismes que sols all podem trobar.

Les alzines sureres (Quercus suber), una de les espcies ms interessants del Pas Valenci, representen la vegetaci potencial en sls silicis. L'alzina surera posseeix la peculiaritat d'oferir resistncia al foc, la qual cosa li confereix un gran valor ecolgic. La seua resistent escora, el suro, convenientment explotat constitueix un recurs econmic per a les poblacions de la serra.

Junt amb les alzines sureres, o b formant masses boscoses, trobem el pinastre (Pinus pinaster), utilitzat en l'antiguitat per a l'extracci de resines. Es caracteritza per presentar accules o pinyes de mida ms gran que les del pi blanc (Pinus halepensis), que tamb trobarem compartint sls calcaris amb les alzines.

Altres espcies dignes de menci sn els matolls o matollars formats per diverses espcies del gnere Cistus  com l'estepa blanca (Cistus albidus) , brucs (Erica arborea), cdecs (Juniperus oxycedrus) i matapolls (Daphne gnidium). Tamb apareixen arbres o arbusts d'inters com sn el reboll o roure reboll (Quercus pyrenaica), el teix (Taxus baccata), el grvol (Ilex aquifolium), el castanyer (Castanea sativa), l'aur (Acer monspesulanum, Acer granatense), el roure valenci o de fulla petita (Quercus faginea), l'avellaner (Corylus avellana), el server (Sorbus torminalis), el freixe (Fraxinus angustifolia) i l'arborcer (Arbutus unedo).

La serra presenta espcies de gran inters cientfic o biogeogrfic, entre les quals destaquen endemismes valencians com la bracera (Centaurea paui), el clavellet de roca (Minuartia valentina), l'herba de llunetes (Biscutella calduchii) i d'altres com el peric de sureda (Hypericum androsaemum) i la ginesta de sureda (Cytisus villosus), aix com gran quantitat de falgueres.

 Fauna .
La fauna d'esta serra s resultat de la diversitat de paisatges i ambients que posseeix. 

Comenant pels amfibis, podem trobar diverses espcies com el gripau com (Bufo bufo), el gripau corredor (Bufo calamita) i el gripau d'esperons (Pelobates cultripes). Per l'espcie ms interessant s l'ofegabous (Pleurodeles waltl) o "venancio", que troba el seu hbitat a aiges tranquiles i a algunes basses de reg.

Els rptils sn representats per diverses espcies com el fardatxo (Lacerta lepida), la sargantana cuallarga (Psammodromus algirus), la serp blanca (Elaphe scalaris) i la verda (Malpolon monspessulanus).

En quant a l'avifauna destaquen, sense dubte, les rapinyaires. L'escassa i amenaada guila de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus) habita a la serra i l'guila serpera (Circaetus gallicus), l'guila calada (Hieraaetus pennatus) i l'astor (Accipiter gentilis) troben un hbitat idoni a les masses boscoses. Entre les rapinyaires nocturnes podem trobar-nos el gamars (Strix aluco), el mussol banyut (Asio otus), el duc (Bubo bubo) i el xot (Otus scops). Altres aus tpiques d'esta serra sn el gaig (Garrulus glandarius), el pica-soques blau (Sitta europaea), el pit-roig (Erithacus rubecula), el colltort (Jynx torquilla), el pins (Fringilla coelebs), l'oriol (Oriolus oriolus), etc.

La mastofauna s representada, entre d'altres, pel porc senglar (Sus scrofa), la rabosa (Vulpes vulpes), la  fagina (Martes foina), la geneta (Genetta genetta) i el teix (Meles meles).

Finalment mencionar que existeixen unes 16 espcies de ratpenats, algunes d'elles de gran importncia i en greu perill d'extinci.

 Vegeu tamb .
 Paratge Natural Municipal de La Esperanza;
 Microrreserva de Flora d'El Tajar;
 Font de Cabres;
 Puntal de l'Aljub;

Legislaci.
 DECRET 218/1997, de 30 de juliol, del Govern Valenci, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenaci dels Recursos Naturals de la Serra d'Espad. (DOGV nm. 3075, de 10.09.1997);

 DECRET 161/1998, de 29 de setembre, del Govern Valenci, pel qual es declara parc natural protegit a la serra d'Espad. (DOGV nm. 3347, de 08.10.1998);

 DECRET 59/2005, d'11 de mar, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Pla rector d's i gesti del Parc Natural de la Serra d'Espad.  (DOGV nm. 4969, de 18.03.2005);

Enllaos externs.
 Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana;
 Societat d'Amics de la Serra d'Espad ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87030" title="Buster Keaton" nonfiltered="4557" processed="4542" dbindex="34821">

Buster Keaton, nascut com a Joseph Francis Keaton (Picqua-Kansas 1895 Woodland Hills-Califrnia 1966) fou un actor, director, productor i gagman cinematogrfic estatunidenc, universalment conegut com a un dels grans mestres del cinema mut cmic.


Biografia.

Els inicis.
Als tres anys comen a treballar amb els seus pares amb la companyia teatral familiar, coneguda com The Three Keatons .

Desprs d'anys de gira per tots els Estats Units i Gran Bretanya, Buster Keaton es va fer fams amb el sobrenom de El fregall hum, perqu l'espectacle de la famlia Keaton era un dels ms violents d'Amrica. Entr al mn del cinema el 1917 de la m del mestre de l'slapstick Roscoe Arbuckle, al costat del qual aprengu la tcnica cinematogrfica, alhora que va anar polint, progressivament, el carcter del seu personatge.

La seva interpretaci es basa en la mmica del cos, perqu el seu rostre es mant sempre impertorbable, sense riure ni plorar.

La poca d'independncia creativa i econmica.
El 1920 s'associ amb el productor Joseph Schenck i inici la seva carrera com a productor independent, escrivint, dirigint i protagonitzant totes les seves pellcules amb un equip estable que acab per convertir-se en un dels ms creatius del cinema americ d aquella poca. Abans de comenar aquesta etapa, per, interpret el paper protagonista de la sofisticada comdia The Saphead (1920), dirigida per Herbert Blanch, que sorprengu crtica i pblic amb un tipus d'interpretaci ple d'una subtilesa que no es trobava als curtmetratges amb Roscoe Arbuckle. 

L'xit del film l'acab d'encoratjar, i entre 1920 i 1923 realitz 19 curtmetratges, que actualment sn unnimement considerats com a autntiques obres mestres del gnere. Al llarg d'aquests curts cre, com a actor, un personatge que s el paradigma de la impertorbabilitat, sense riure mai i plorar rarament, defugint de fer pena a l'espectador i lluitant contra els elements ms inslits amb l'ajut de la seva delirant imaginaci. Tot aix servit amb un llenguatge corporal nou i una expressivitat facial subtil per poderosa. Com a director desenvolup un estil espontani per mesurat amb un perfeccionisme gaireb matemtic, clssic i avantguardista a la vegada, emprant totes les noves troballes del llenguatge cinematogrfic ms modern d'una manera sorprenent, per sense descuidar un equilibri gaireb invisible, utilitzant amb desimboltura els ms avanats efectes especials, sense deixar mai que eclipsessin la trama principal.

El 1923 comen a dirigir i protagonitzar una srie de nou llarg metratges, que es poden considerar alguns dels de mxima qualitat, modernitat i elegncia del seu gnere, iniciant el cicle amb Les tres edats (1923) i polint el seu estil, film rere film, sense perdre mai la seva inquietud per a una constant recerca de la ms pura espontanetat.

Tres anys ms tard estren la que potser seria la seva obra ms popular, El maquinista de la General (1926), aclamada actualment com una de les indiscutibles cimeres de l art cinematogrfic per que al seu temps no va ser ben rebuda per pblic i crtica, representant aquell moment, un punt d'inflexi perills per a la seva carrera com a productor independent.

La crisi.
Encara pogu rodar dues pellcules ms als seus Buster Keaton Studios- El Colegial (1927) i Steamboat Bill Jr. (1928)- que van ser dos nous fracassos de taquilla. La situaci es feu insostenible i Buster Keaton es vei obligat a acceptar un contracte per a la recentment formada Metro Goldwyn Mayer, molt suculent des del punt de vista econmic, per altament frustrant des del de la llibertat artstica: no podria dirigir ni supervisar els guions de les seves pellcules mai ms.

El primer film que va fer a la nova companya seria la seva darrera obra mestra, El Cameraman (1928), tot coincidint amb l'arribada del cinema sonor. Tot aquests canvis, afegits als seus problemes conjugals, el portaren a caure a una terrible crisi alcohlica que encara va fer-li perdre ms el control.

Desprs de set films de molt discutible qualitat, Buster Keaton fou acomiadat de la Metro Goldwyn Mayer el 1933. Comenaria, aqu, l'poca ms fosca de l'altre temps estrella cmica. Es vei obligat a sobreviure en papers ridculs, a pellcules molt fluixes, fins que, finalment, torn a ser contractat a finals dels anys quaranta per la mateixa companya que l'havia acomiadat, per ara en qualitat de gagman per a altres cmics i supervisor cmic per als directors.

El 1940 es casaria amb Eleanor Keaton, la seva ltima dona i, a partir d'aquest moment, la seva vida professional i familiar retornaria a tenir una estabilitat que semblava perduda: comen a treballar al nou medi televisiu amb un cert xit, el cridaren com a secundari per a films de rellevncia com Limelights (1952) de Charles Chaplin, on protagonitza una excellent escena fent de pianista, i Sunset Boulevard (1950) de Billy Wilder.

El redescobriment.
Tot aix va fer que hi hagus un cert redescobriment de la seva vella obra i els nous historiadors s'emportaren una gran sorpresa en revisar els seus vells xits i copsar la modernitat de l'art keatoni. El punt culminant de tot aix seria l'Oscar honorfic a la seva carrera, que rebria el 1959, i la quantitat de pellcules i aparicions televisives  dels anys seixanta. Els darrers anys de la seva vida fu petits papers en pellcules com El mn s boig, boig, boig, boig, de Stanley Kramer i La volta al mn en vuitanta dies, de Michael Anderson, al costat de Cantinflas i David Niven.  

Poc desprs de rodar Golfus de Roma (1966) de Richard Lester, moriria de cncer de pulm el 1966, al seu petit ranxo de Woodland Hills.

Actualment, Buster Keaton ha esdevingut un dels cmics i directors cinematogrfics ms citats i imitats per artistes de tots els camps, des de la msica (Jordi Sabats) el ballet (Cesc Gelabert) i els dibuixos animats o les arts grfiques. Ha estat recentment escollit com 14 director ms influent de tots els temps per la revista americana Moviemaker, pel davant de mestres com Fritz Lang o Friedrich W. Murnau i cada dia s'estan obrint frums i clubs dedicats a la discussi sobre el geni de l'humor visual, essent les ms destacades l'americana Damfino i el frum americ de discussi Silentbuster, fams per les activitats de recerca dels seus membres.

 Filmografia .
Curtmetratges amb Roscoe Arbuckle:

 The Butcher Boy (1917) ;
 The Rough House (1917) ;
 His Wedding Night (1917) ;
 Oh Doctor! (1917) ;
 Coney Island (1917) ;
 A Country Hero (1917) ;
 Out West (1918) ;
 The Bell Boy (1918) ;
 Moonshine (1918) ;
 Good Night, Nurse! (1918) ;
 The Cook (1918) ;
 Back Stage (1919) ;
 The Hayseed (1919) ;
 The Garage (1919);

Primer llargmetratge protagonitzat:
 
 The Saphead (1920) de Herbert Blanch;
 
Com a director independent:
 
Curtmetratges

 One Week (Una Setmana) (1920);
 Convict 13 (1920);
 The Scarecrow (l espantaocells) (1920);
 Neighbors (Vens) (1920);
 The Haunted House) (La casa encantada) (1921);
 Hard Luck (Pamplines va nixer el dia 13) (1921);
 The 'High Sign' (1921 (De fet, aquest va ser el primer film que Buster Keaton va rodar com a director el 1920, per va voler esperar una mica per a estrenar-lo);
 The Goat (La cabra) (1921);
 Hard Luck (Pamplines va nixer el dia 13) (1921);
 The Playhouse (El gran espectacle) (1921);
 The Boat (La barca) (1921);
 The Paleface (El rostre pllid) (1922);
 Cops (La mudana) (1922);
 My wife's Relations (Les relacions amb la meva dona) (1922);
 The Blacksmith (El ferrer) (1922);
 The Frozen North (El pol nord) (1922);
 The Electric House (La casa elctrica) (1922);
 Daydreams (Somnis de Pamplines) (1922);
 The Balloonatic (El aeronauta) (1923);
 The Love Nest (El llop de mar) (1923);

Llargmetratges

 The Three Ages (Les tres Edats) (1923);
 Our Hospitality (La llei de la hospitalitat) (1923);
 Sherlock Jr. (El Modern Sherlock Holmes) (1924);
 The Navigator (El Navegant) (1924);
 Seven Chances (Les set ocasions) (1925);
 Go West (El rei dels cowboys) (1925);
 Bathling Buttler (El boxador) (1926);
 The General (El Maquinista de la General) (1926);
 College (El colegial, no acreditat com a director) (1927);
 Steamboat Bill Jr. (L heroi del riu, no acreditat com a director) (1928);
 The Cameraman (El cameraman, no acreditat com a director) (1928);


 Bibliografia .
 Buster Keaton de Rudi Blesh, Mc Millan Publisher (1966);
 Buster Keatons The general: starring Buster Keaton and Marion Mackde Richard J. Anobile, New York, Darien House (1975);
 The best of Buster: the classic comedy scenes direct from the films of Buster Keatonde Richard J. Anobile, London, Hamish Hamilton (1976);
 Il cinema di Buster Keaton de Piero Arlorio,  Roma, Samona e Savelli (1972) ;
 Francesco Ballo, Buster Keaton, Milano, Mazzotta (1982) ;
 Introduzione a The General di Buster Keaton de Francesco Ballo, Aosta, L'Eubage (2001);
 Buster Keatonde Helga Belach - Wolfgang Jacobsen (herausgebers), Berlin (1995);
 Le regard de Buster Keatonde Robert Benayoun, Paris, Herscher (1982);
 Silent echoes: discovering early Hollywood through the films of Buster Keaton de John Bengtson, Santa Monica, Santa Monica Press (2000);
 Keaton & Co, Les burlesques amricains du "muet" de Jean-Pierre Coursodon, Paris (1964);
 Buster Keaton; les films, la mise en scene, le gag, rapport au monde, rapport aux autres, themes keatoniens, la querelle du "comique pur." de Jean-Pierre Coursodon, Paris, Seghers (1973);
 Buster Keaton de Giorgio Cremonini, Firenze, La Nuova Italia (1976);
 Keaton: the Man Who Wouldn't Lie Down de Tom Dardis, London, Andre Deutsch (1979);
 Buster Keaton de Saverio Fortunato, Roma, Skema (1992);
 Buster Keaton's Sherlock Jr. de Andrew Horton , Cambridge, Cambridge University Press (1997);
 Slapstick, autobiografia de Buster Keaton (amb Charles Samuels), USA (1960);
 Buster Keaton Remembered de Eleanor Keaton - Jeffrey Vance, New York (2001);
 The Theater and Cinema of Buster Keaton de Robert Knopf, Princeton, N.J. ;
 Buster Keaton de Jean-Patrick Lebel, Paris, Editions universitaires (1964);
 Buster Keaton, Cut to the Chase de Marion Meade, London (1996);
 Buster Keaton, Tempest in a Flat Hatde Edward McPherson (2005);
 Buster Keaton de Marcel Oms, Lyon, Serdoc (1964) ;
 L'originalissimo Buster Keaton de Jose Pantieri, Milano, Tip. Rampoldi (1963);
 Buster Keaton de David Robinson, London, Secker & Warburg in association with the British Film Institute (1969);
 Buster Keaton de Gianni Rondolino, Edizioni A.I.A.C.E. (1970);
 Buster Keaton de Wolfram Tichy, Reinbek (1983);


Enllaos externs.

 ;
 Celebraci anual de la convenci Buster Keaton Celebration a Iola, Kansas;
 Frum internacional sobre Buster Keaton amb gran quantitat d'informaci ;
 Comunitat de Buster Keaton fans de Yahoo;
 Juha's Buster Keaton Page;
 Biografia de Buster Keaton;
 Buster Keaton: From Butcher Boy To Scribe;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87032" title="Sesterci" nonfiltered="4558" processed="4543" dbindex="34822">

El sesterci (en llat sestertius) fou una moneda romana de plata, de vegades anomenada tamb nummus. Equivalia a la quarta part del denari i es va emetre desprs del 269 aC. Al principi tenia al tomb de 1 gram de plata (inicialment 1,137 grams, per al segle I aC noms 0,97 grams). 

El nom deriva del seu valor original: inicialment valia 2 asos i mig fr bronze. Sestertius ve de semis-tertius, que significa la meitat del ter, s a dir, la meitat del ter de l'as. 
L'abreviaci, HS, t el mateix origen; al comenament s'abreujava IIS, que cal interpretar de la manera segent: "II" pels dos asos (vegeu numeraci romana) i "S" per semis-tertius, i ms endavant les dues I van derivar de II a H, amb qu l'abreviaci va resultar finalment HS.

D'un valor inicial de 2 asos i mig, en un segon moment (quan el denari ja t un valor de 16 asos), el sesterci  va passar a equivaler a 4 asos.


Durant la Repblica Romana el sesterci era una moneda d'argent i es va encunyar de manera espordica. Amb la reforma monetria d'August va passar a batre's en oricalc (un aliatge de bronze de color groc) i era de grans dimensions, amb qu tenia una gran eficcia "publicitria".

El sesterci tamb s'utlitzava normalment com a unitat de compte. Les sumes particularment rellevants s'enregistraven en sestertia milia, s a dir, en milers de sestercis. 

Durant l'Imperi els sestercis foren tamb de bronze i van deixar de circular vers el 270 o 280 per efecte de la inflaci.

Vegeu tamb.
 Moneda romana;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87034" title="Maria Llusa d'Espanya (reina d'Etrria)" nonfiltered="4559" processed="4544" dbindex="34823">

Maria Llusa d'Espanya o Maria Llusa de Borb ( La Granja de San Ildefonso, Regne d'Espanya 1782 - Roma, Estats Pontificis 1824 ) fou una Infanta d'Espanya amb el tractament d'altesa reial per naixament que al contraure matrimoni esdevingu reina consort d'Etrria i regent des del 1801 fins al 1807 i duquessa sobirana de Lucca des del 1814 i fins el 1824 en el moment de la seva mort.

Orgens familiars.
Nascuda a La Granja de San Ildefonso el dia 6 de juliol de l'any 1782 essent filla del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Llusa de Borb-Parma que llavors ostentaven el ttol de prnceps d'Astries. Maria Llusa era nta per via paterna del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amlia de Saxnia mentre que per via paterna ho era del duc Felip I de Parma i de la princesa Elisabet de Frana.

Maria Llusa fou germana de:
Ferran VII d'Espanya, Rei d'Espanya;
Carlota Joaquima d'Espanya, casada amb Joan VI de Portugal;
Maria Isabel d'Espanya, casada amb Francesc I de les Dues Siclies;
Carles Maria Isidre de Borb, pretedent carl.

Npcies i descendents.
Maria Llusa contragu matrimoni al Palau d'Aranjuez el 25 d'agost de l'any 1795 amb el seu cos, el prncep hereu Llus de Parma. La parella s'install a Parma i tingueren dos fills:

SM el duc Carles II de Parma, nascut a Madrid el 1799 i mort a Nia el 1883. Es cas amb la princesa Maria Teresa de Savoia.

SAR la princesa Maria Llusa de Parma, nascuda a Barcelona el 1802 i traspassada a Roma el 1857. Es cas en primeres npcies amb el prncep Maximili de Saxnia i en segones npcies amb l'aristcrata d'origen itali, comte Francesco Rossi.

Exili de Parma.

L'any 1801 Napole Bonaparte ocup el territori del ducat de Parma, i immediatament assign als ducs de Parma el territori del regne d'Etrria format sobre l'antic Gran Ducat de Toscana. La compensaci territorial es fu en tant que la famlia Borb d'Espanya, de la qual era membre de la duquessa, era aliada de la causa bonapartista en aquell moment. 

El regne d'Etrria tingu una efmera vida i l'any 1807 aquest va desaparixer. Malgrat tot, l'any 1803, el rei Llus I d'Etrria, marit de la infanta Maria Llusa, moria a l'edat de trenta anys. A partir d'aquest moment, la infanta Maria Llusa es fu crrec de la regncia del seu fill i exerc un govern destinat a suprimir les innovacions revolucionries dels governs del seu marit tutellats per Frana. Maria Llusa restitu l'absolutisme l'any 1807 i immediatament foren expulsats dels tron per part de l'exrcit napolenic. 

L'any 1807 la infanta Maria Llusa i els seus dos fills s'installaren a la cort de Madrid, i en una Cort profundament dividida a principis del segle XIX la infanta recolz als partidaris del seu pare, el rei Carles IV d'Espanya, en contra del partit que recolzava al seu germ, el futur rei Ferran VII d'Espanya. Maria Llusa actu d'intermediria entre els seus pares i el francs Joachim Murat. Intent pressionar al seu pare i a Napole Bonaparte per tal d'obtenir un reialme de nova creaci al nord de Portugal. Ara b, Napole decid confinar-la junt amb els seus pares desprs dels fets de Baiona pels quals Frana obtingu recloure la famlia reial. Durant el llarg confinament francs, la infanta i la seva descendncia foren exclosos de la successi a la Corona per les Corts de Cadis com a mostra del rebuig a la seva conducta profrancesa.

El Congrs de Viena cre el ducat de Lucca pel duc Carles i hi establ una regncia de la infanta Maria Llusa. Posteriorment l'any 1817 se li reconegu la potestat d'heretar el ducat de Parma de nou a la mort de l'arxiduquessa Maria Llusa d'ustria, vidua de Napole. 

La infanta mor el 13 de mar de l'any 1824 a la ciutat de Roma, vctima de cncer, sent enterrada posteriorment al Monestir de l'Escorial. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87035" title="Mitsuru Adachi" nonfiltered="4560" processed="4545" dbindex="34824">
Mitsuru Adachi s un autor japons de manga nascut a Gunma l'any 1952. La seva primera obra fou Kieta Bakuon el 1970 amb tan sols 19 anys.

Obra.
Touch! (Batejadors);
Hi atari no Ryokou (Alegre Joventut);
Miyuki (Vacances al mar);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87039" title="Rainier d'ustria" nonfiltered="4561" processed="4546" dbindex="34825">


Rainier d'ustria, arxiduc d'ustria (Pisa 1783 - Bolzano 1853). Arxiduc d'ustria, prncep d'Hongria i de Bohmia amb el tractament d'altesa imperial.

Nascut a la ciutat de Pisa el dia 30 de setembre de l'any 1783 essent fill de l'emperador Leopold II, emperador romanogermnic i de la infanta Maria Llusa d'Espanya. Rainier era nt per via paterna de l'emperador Francesc I, emperador romanogermnic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'ustria mentre que per via materna ho era del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amlia de Saxnia.

L'any 1820 es cas a Praga amb la princesa Elisabet de Savoia-Carignano filla del prncep Carles Manuel de Savoia-Carignano i de la princesa Maria Teresa de Savoia. La parella tingu vuit fills:

SAI l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria, nascuda a Mil el 1821 i morta a Mil el 1844.

SAI l'arxiduquessa Adelaida d'ustria, nada a Mil el 1822 i morta a Tor el 1855. Es cas amb el rei Vctor Manuel II d'Itlia.

SAI l'arxiduc Leopold d'ustria, nascut a Mil el 1823 i mort a Hrnstein el 1898.

SAI l'arxiduc Ernest Carles d'ustria, nat a Mil el 1824 i mort a Arco el 1899. Es cas morganticament amb l'aristcrata Laura Skublics de Velike et Besseny.

SAI l'arxiduc Segimon d'ustria, nat el 1826 a Mil i mort el 1891 a Viena.

SAI l'arxiduc Rainier d'ustria, nat a Viena el 1827 i mort el 1913. Es cas amb l'arxiduquessa Maria Cristina d'ustria.

SAI l'arxiduc Enric d'ustria, nat el 1828 a Mil i mort el 1891 a Viena. Es cas amb l'aristcrata Leopoldine Hofmann, senyora de Waideck.

SAI l'arxiduc Maximili d'ustria, nat el 1830 a Mil i mort el 1839 a Mil. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87040" title="Crnica de Nremberg" nonfiltered="4562" processed="4547" dbindex="34826">
La Crnica de Nremberg s una histria universal illustrada i s considerat un dels millors incunables, exemplar del principi de la impressi. 


L'edici s molt cuidada, les seves xilografies sn de gran valor artstic i el seu contingut s educatiu i moralitzant.

Els continguts estan dividits en set edats:

 La primera edat: Del Gnesi al Diluvi.
 La segona edat: Fins el naixement d'Abraham.
 La tercera edat: Fins el Rei David.
 La quarta edat: Fins el captiveri de Babilnia.
 La cinquena edat: Fins el naixement de Jesucrist.
 La sisena edat: El temps actual (la part ms extensa).
 La setena edat: El punt de vista en la fi del mn i l'ltim Judici (Apocalipsi).

La Crnica va ser primer publicada en llat el 12 juny de 1493 i rpidament traduda a l'alemany el 23 desembre del 1493. Els estudiosos estimen que es van estampar entre 1400 i 1500 cpies en llat i entre 700 i 1000 en alemany. Un document de 1509 registra que 539 versions llatines i 60 versions alemanyes no van ser venudes. Aproximadament 400 cpies llatines i 300 cpies alemanyes sobreviuen en el segle XXI. A les biblioteques catalanes n'hi ha diversos exemplars; noms a la Biblioteca de Catalunya ja se n'hi conserven tres.

L'autor de la Crnica de Nremberg s el metge Hartmann Schedel, l'editor i impressor s Anton Koberger, mentre que Georg Alt s el traductor a l'alemany. Artistes de renom com Michael Wolgemut, Wilhelm Pleydenwurff i l'excepcional aprenent Albrecht Drer van confeccionar les 645 illustracions xilogrfiques. Sovint, es comenta que sn 1804 les illustracions, aquest error s com perqu una mateixa matriu serveix per illustrar diferents parts de l'incunable. Aquest combina xilografies, impressi per tipus i treball manual: illuminaci de les xilografies o alguna part manuscrita.

Com era habitual en aquella poca, el llibre no tenia una plana amb un ttol. Els estudiants de llat es refereixen a aquest com el Liber Chronicarum (el Llibre de les crniques) ja que aquesta frase apareix en la introducci de l'ndex de l'edici llatina. A Alemanya s'hi fa referncia com Die Schedelsche Weltchronik (la Histria Universal de Schedel) en honor al seu autor.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87046" title="Borussia VfL 1900 Mnchengladbach" nonfiltered="4563" processed="4548" dbindex="34827">

El Borussia Mnchengladbach, nom complert, Borussia Verein fr Leibesbungen 1900  e.V., s un club de futbol alemany de la ciutat de Mnchengladbach, a Rin del Nord-Westflia.

 Histria .
A finals de 1899 un grup de joves dels distrcte d'Eicken comen a organitzar un club. Aquest va quedar formalment constituit l'1 d'agost del 1900. L'any 1919 s'un al Turnverein Germania 1889 per formar el VfTuR 1889 Mnchengladbach. Dos anys ms tard, els futbolistes decidiren separar-se de la part de gimnstica del Germania i crearen el definitiu Borussia VfL 1900 e.V. Mnchengladbach . La seva poca daurada la visqu als any 70 sota la direcci de l'entrenador Hennes Weisweiler amb cinc campionats alemanys. 

Disputa els seus partits al Borussia-Park, inaugurat el 2004 i amb capacitat per a 54.000 espectadors.

 Palmars .
 5 Lliga alemanya de futbol: 1970, 1971, 1975, 1976, 1977.
 3 Copa alemanya de futbol: 1960, 1973, 1995.
 2 Copa de la UEFA: 1975, 1979.

 Jugadors destacats .
Gnter Netzer;
Jupp Heynckes;
Berti Vogts;
Allan Simonsen;
Albert Brlls;
Uli Stielike;
Lothar Matthus;
Stefan Effenberg;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
FohlenKommandO;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87047" title="Carrascar" nonfiltered="4564" processed="4549" dbindex="34828">

El carrascar (associaci Quercetum rotundifoliae) s un bosc on domina la carrasca o alzina de gla sovint dola (Quercus rotundifolia)
  
En el llenguatge com no est clara la diferenciaci entre carrasca com Quercus rotundifolia i alzina (vera) com Quercus ilex i el carrascar de la Font Roja d'Alcoi s en realitat un alzinar de Quercus ilex.   

Es tracta d'un bosc molt semblant a l'alzinar de Quercus ilex per que es presenta en llocs de clima mediterrani ms continentalitzat, ms meridional o ms continental i en tot cas ms sec, i per tant s ms pobre en espcies de sotabosc (menor presncia de lianes i sense l'arbust marfull i d'altres especies termfiles). El recobriment de les capades sol ser menor que als alzinars.

Al Pas Valenci el carrascar arriba fins els punts culminants de la Serra d'Aitana (1558 m), i pel nord els carrascars arriben fins al nord del Pallars Sobir, on trobem carrascars als vessants solells i secs del fons de les valls (per exemple a la Vall de Cards i la Vall d'neu).

Cal tenir en compte que fins fa poc es considerava la carrasca com una subespcie de Quercus ilex i en realitat existeixen molts individus hbrids entre les dues espcies que presenten carcters intermedis respecte a les fulles, les glans, etc. Aix, els alzinars de Mallorca i Menorca, tenen carcters de les dues espcies per en general hi predominen les de Quercus ilex

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87048" title="Fuball-Club Bayern Mnchen" nonfiltered="4565" processed="4550" dbindex="34829">

El Bayern de Munic, nom complert Fuball-Club Bayern Mnchen e.V., s un club de futbol alemany de la ciutat de Munic a Baviera. De fet, el terme Bayern s el mot alemany que designa la regi de Baviera. Tant per palmars com per afici (t ms de cent mil socis inscrits) s el club ms fams del seu pas.

 Histria .
El Bayern va ser fundat el 27 de febrer de 1900. Franz John, jugador del Mnchner TurnVerein 1879 i deu dels seus companys, cansats de les condicions en les quals havien de treballar en el seu club que era bsicament gimnstic, es van reunir aquell dia per a escindir-se del club. El club que van crear el van anomenar Schwabinger Bayern, per aviat adopt l'actual nom de FC Bayern. 

Els inicis del club foren difcils, a l'ombra del MTV 1879. A ms, fins la Segona Guerra Mundial el futbol estava menys considerat que d'altres esports. Quan Alemanya va aconseguir el Campionat del Mn de 1954 la tendncia es va invertir radicalment i el futbol es va convertir en l'esport ms popular del pas. El 1963 es va crear la busdesliga, per el Bayern no va ser convidat a jugar-la. El seu primer any a la Bundesliga va coincidir amb l'arribada al club d'un jove jugador anomenat Franz Beckenbauer. A Beckenbauer l'acompanyaven un porter anomenat Sepp Maier i un davanter que reb el qualificatiu de Torpede Muller. En el seu primer any a la Bundesliga, la temporada 1965/66 el Bayern va aconseguir el seu primer ttol nacional. L'any segent va guanyar la Copa i el 1967 va iniciar la conquesta d'Europa, guanyant la Recopa.

El 1974 en una final que ha passat a la histria el Bayern va empatar davant l'Atltico de Madrid grcies a un tir des del centre del camp al minut 92 de partit. En el partit de desempat disputat l'endem, el Bayern va aconseguir la seva primera Copa d'Europa al guanyar, aquesta vegada, per 4-0. Va ser l'inici d'un gran trienni, ja que el 1975 el Bayer va guanyar la segona Copa d'Europa i va repetir triomf el 1976. A ms, el club aport la columna vertebral de la selecci alemanya que guany la Copa del Mn de l'any 1974 derrotant a la final la taronja mecnica de Johan Cruyff. Beckembauer es va retirar el 1977, i l'equip va notar la seva absncia durant tres anys en els quals no va aconseguir cap ttol. Aquests van tornar de la m d'un jove ros i prim anomenat Karl Heinz Rummenige. Dues lligues (1980 i 1981) i una copa el 1982 tanquen l'poca gloriosa del Bayern.

L'any 1987 el Bayern arriba a la final de la Copa d'Europa per s derrotat pel FC Porto, amb un jove jugador de 18 anys anomenat Paulo Futre. El Kaiser Beckembauer va tornar a l'equip per a rescatar-lo de la mediocritat, aquesta vegada des de la banqueta, guanyant la lliga alemanya. Posteriorment dirig l'equip des dels despatxos, convertint-se en president. Amb Klinsmann sobre el terreny de joc, el club guany la Copa de la UEFA el 1996. Diversos ttols ms a la dcada dels 90 van retornar el club al primer nivell del futbol alemany. El 1999, en un partit disputat al Camp Nou el club va perdre la Lliga de Campions davant el Manchester United amb dos gols en contra en el darrer minut. El 2001,per, l'equip bavars es va revenjar d'aquella derrota tornant a guanyar la mxima competici europea desprs de derrotar el Valncia CF des del punt de penal.

El seu estadi ha estat l'Estadi Olmpic de Munic fins l'any 2005 en qu es trasllad a l'Allianz Arena, construit amb motiu de la disputa de la Copa del Mn del 2006.

 Palmars .
 21 Lligues alemanyes: 1931-32, 1968-69, 1971-72, 1972-73, 1973-74, 1979-80, 1980-81, 1984-85, 1985-86, 1986-87, 1988-89, 1989-90, 1993-94, 1996-97, 1998-99, 1999-00, 2000-01, 2002-03, 2004-05, 2005-06, 2007-08.
 14 Copes d'Alemanya: 1956-57, 1965-66, 1966-67, 1968-69, 1970-71, 1981-82, 1983-84, 1985-86, 1997-98, 1999-00, 2002-03, 2004-05, 2005-06, 2007-08.
 3 Supercopes d'Alemanya: 1983, 1987, 1990.
 6 Copes de la Lliga alemanya: 1997, 1998, 1999, 2000, 2004, 2007.
 2 Copes Intercontinentals: 1976, 2001.
 4 Copes d'Europa: 1973-74, 1974-75, 1975-76, 2000-01.
 1 Recopa d'Europa: 1966-67.
 1 Copa de la UEFA: 1995-96.

 Jugadors destacats .


1900s-10s: ;
  Max 'Gaberl' Gablonsky;

1920s-30s: ;
  Ludwig Goldbrunner;
  Conrad Heidkamp;
  Franz Krumm;
  Oskar Rohr;
  Wilhelm Simetsreiter;
  Jakob Streitle;

1960s: ;
  Dieter Brenninger;
  Werner Olk;
  Franz Roth;

1970s: ;
  Bjrn Andersson ;
  Franz Beckenbauer;
  Paul Breitner;
  Wolfgang Dremmler;
  Dieter Hoene;
  Uli Hoene;
  Sepp Maier;
  Gerd Mller;
  Branko Oblak;
  Georg Schwarzenbeck;
  Rainer Zobel;

1980s: 
   Klaus Augenthaler;
   Raimond Aumann;
   Andreas Brehme;
   Sren Lerby;
  Jean-Marie Pfaff;
   Hans Pflgler;
   Stefan Reuter;
   Karl-Heinz Rummenigge;
   Olaf Thon;
   Roland Wohlfarth;

1990s: ;
   Markus Babbel;
   Mario Basler;
      Ali Daei;
   Stefan Effenberg;
   Thorsten Fink;
   Dietmar Hamann;
   Thomas Helmer;
   Carsten Jancker;
    Jorginho;
   Jrgen Klinsmann;
   Jrgen Kohler;
  Emil Kostadinov;
  Samuel Kuffour;
   Brian Laudrup;
   Lothar Matthus;
  Alan McInally;
   Christian Nerlinger;
    Jean-Pierre Papin;
     Ruggiero Rizzitelli;
   Mehmet Scholl;
  Ciriaco Sforza;
   Thomas Strunz;
  Adolfo Valencia;
   Alexander Zickler;
   Christian Ziege;

2000s: ;
    Patrik Andersson;
   Michael Ballack;
   Sebastian Deisler;
  Martn Demichelis;
    Giovane Elber;
  Owen Hargreaves;
  Jens Jeremies;
  Oliver Kahn;
  Robert Kova ;
  Niko Kova ;
   Thomas Linke;
  Bixente Lizarazu;
  Lcio;
  Roy Makaay;
  Claudio Pizarro;
  Lukas Podolski;
  Franck Ribry;
  Hasan Salihamidi ;
   Mehmet Scholl;
  Roque Santa Cruz;
  Luca Toni;
  Z Roberto;


Equip de tots els temps.

L'1 de juny de 2005, amb motiu de la inauguraci de l'Allianz Arena, el Bayern de Munic anunci els resultats d'una enquesta on s'escoll l'alineaci ms gran de tots els temps. 66.000 seguidors van votar.
Sepp Maier;
Klaus Augenthaler;
Georg Schwarzenbeck;
Franz Beckenbauer;
Paul Breitner;
Mehmet Scholl;
Stefan Effenberg;
Lothar Matthus;
Karl-Heinz Rummenigge;
Gerd Mller;
Giovane Elber;

 Referncies .


 Vegeu tamb .
Copa Franz Beckenbauer

 Enllaos externs .
Web oficial del club;





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87053" title="Gioacchino Rossini" nonfiltered="4566" processed="4551" dbindex="34830">

Gioacchino Rossini (Pesaro, 29 de febrer de 1792 - Passy, 13 de novembre de 1868) va ser un compositor itali considerat una de les figures de l'pera del segle XIX.

La seva vida va ser en certa manera comparable a un dels seus clebres crescendi. Va compondre la primera pera a l'edat de catorze anys, per desprs, en el cim de la seua popularitat i crdit, va abandonar la composici, i es dedic a una jubilaci tranquilla a la campanya parisenca.

El cigne de Pesaro - com va ser conegut Rossini - va nixer tres mesos desprs de la mort de Mozart i va imprimir al melodrama un estil que va fer poca i que va influir en gran manera els operistes posteriors. Va deixar ms de trenta peres en tots els gneres, des de la farsa a la comdia, passant per la tragdia i l'pera seria. Les principals caracterstiques del cant rossini sn:

l'estandarditzaci del cant, tant per al repertori cmic com trgic; ;
el desenvolupament d'un virtuosisme indirectament inspirat per la tcnica vocal barroca; ;
la creaci de blocs musicals desenvolupats, trencant amb la tradici de les ries seguides de recitatius. Aquestes grans escenes, anomenades "pezzi chiusi" (peces tancades) comprenen generalment una introducci orquestral recitada, una secci lrica lenta, una secci intermdia ms dramtica (tempo di mezzo) i una cabaletta (secci rpida, ms virtuosstica i exaltada). El pezzo chiuso present des de les primeries del segle XIX sobreviur fins a les peres ms tardanes de Verdi.

 Biografia.
 Joventut .

La seua famlia era d'extracci humil: son pare, Giuseppe, de malnom  Vivazza , fervent admirador de la Revoluci Francesa, era originari del poble romanys de Lugo i exercia les funcions de tubatore o trompeta de la vila, treball que compaginava amb el d'inspector d'escorxadors. Sa mare, Anna Guidarini, havia nascut a Urbin i era cantant. Arran que Giuseppe Rossini va ser susps d'ambdues funcions, per haver recolzat vivament les idees de la Revoluci Francesa, Anna va enrolar-se com a cantant de teatre a Bolonya.

Rossini va passar els anys d'infantesa amb la seua via o viatjant a Ravenna, Ferrara i Bolonya seguint son pare, fugitiu per tal d'escapolir-se de la pres desprs de la restauraci del govern pontifici. Va ser principalment a Bolonya on va poder-se iniciar en la msica, particularment en el cant (va ser contralt a l'Accademia filarmonica) i en l'espineta de la m de Giuseppe Prinetti, el seu primer professor, i desprs amb Angelo Tesei.

Als catorze anys (1806) es va inscriure  al  Liceo musicale de Bolonya, estudiant intensament i amb passi les obres de Haydn i Mozart (en aquesta poca va ser anomenat  il tedeschino  - el petit alemany-) i va compondre la seua primera pera (Demetrio e Polibio, que no ser representada fins el 1812). 

El 1808 va publicar la seua primera obra, amb el ttol Pianto d'armonia per la morte d'Orfeo. 

Tamb va conixer Isabella Colbran, cantant lrica que el sobrepassava en edat, amb la qual contraur matrimoni uns anys ms tard i de la que se separar el 1830.

 Fecunditat musical  .
 peres de joventut .

Amb a penes vint anys ja havia estrenat tres peres i, noms un any desprs, el nombre va ascendir-ne a 10. L'inici de les representacions de les seues obres cal situar-lo l'any 1810 al teatre de S.Mois, a Vencia, amb La cambiale di matrimonio. El llarg  viatge amb el melodrama  comena, esguitat amb xits rutilants i amb fracassos estrepitosos. 

El 1812 Rossini gaudeix de diversos xits: Ciro in Babilonia a Ferrara, La Scala di Seta a Vencia, i la Pietra del Paragone a Mil. Aquesta darrera pera s des de llavors considerada pels crtics com la pedra de toc del geni rossini.

L'any segent, torna a gaudir d'un gran triomf a Vencia amb l'estrena de Tancredi, que marca un punt d'inflexi en la seua carrera: en efecte, Rossini abandona els llargs recitatius tradicionalment utilitzats en l'pera seria en profit d'una declamaci lrica.

Els anys 1814-1815 sn menys felios i contemplen sobretot el fracs de Il turco in Italia i de Sigismondo, representada al Teatre La Fenice de Vencia durant el Carnestoltes de 1815.

 Il barbiere di Siviglia .

En la tardor de 1815, l'empresari del Teatro Argentina, a Roma, proposa a Rossini el libretto del Barber de Sevilla, comdia francesa de Beaumarchais que Giovanni Paisiello ja havia utilitzat per a l'pera i en la que molts altres compositors tamb s'hi havien inspirat.

Composta en 13 dies, va ser estrenada amb el ttol d' Almaviva i va rebre una acollida particularment negativa. Potser van convergir diversos factors en el fracs de l'estrena: la novetat de la msica, els incidents escnics (guitarres desafinades, cantant que cau i comena a sagnar pel nas, irrupci d'un gat sobre l'escenari...) i sobretot la presncia a la sala de nombrosos enemics de Rossini, confabulats per provocar un escndol a base de xiulits i crits.

Malgrat tot, l'ensendem, el pblic va acceptar escoltar l'obra i ben aviat aquesta va ser jutjada com molt superior a la "versi" de Paisiello. Els aplaudiments del pblic van confirmar el triomf de Rossini, que va ser portat enlaire fins a sa casa.

No va ser fins uns mesos desprs, amb ocasi d'una representaci al Teatro Communale de Bolonya, que Rossini don a l'pera el ttol definitiu de Il barbiere di Siviglia.

 L'pera seria .

Uns mesos ms tard, Rossini trenca amb l opera buffa i es concentra en l opera seria, produint en primer lloc Otello i desprs, el 1817, La Cenerentola i Armida. 

La revoluci de Npols, el juliol de 1820, va obligar-lo a allistar-se a l'exrcit, per els seus caps, en no veure en ell les qualitats d'un soldat, el van trametre de tornada a la composici.

Fou llavors quan va compondre la Missa de Glria, considerada en el seu moment profana pel seu carcter operstic, per s precisament aquesta caracterstica la que encara avui dia constitueix la fascinaci d'aquesta obra, amb la rica invenci meldica, la partitura de carcter belcantista i el color de l'acompanyament musical. Es va presentar per primer cop a l'esglsia de Sant Ferran de Npols.

El 1821, va visitar Viena per a l'estrena de Zelmira. A la capital austraca va conixer Ludwig van Beethoven, amb el qual va ser incapa d'establir relacions cordials, potser a causa de la sordesa i la dolenta salut del compositor alemany.
 
Desprs d'haver-se hagut de recuperar del fracs de Semiramide a Vencia, Rossini va deixar Itlia i va marxar a Frana, on va arribar desprs d'una breu estada a Anglaterra, on va estrenar La figlia dell'aria, que li va valdre l'estima del rei Jordi IV del Regne Unit. 

Noms arribar a Pars va compondre Il viaggio a Reims, pera de circumstncia escrita per celebrar la coronaci de Carles X i estrenada al Thatre Italien el 19 de juny de 1825. Aquesta pera va suposar un franc xit, encara que momentani: la major part de les peces d'aquesta pera seran reutilitzades en Le Comte Ory, composta el 1828.

 Guillem Tell .

Guillem Tell, estrenada a Pars el 3 d'agost de 1829, ser la seua darrera pera. Sobre un libretto en quatre actes d'Etienne de Jouy i d'Hippolyte Bis, s una fusi entre les qualitats prpies de l'pera italiana i l'art francs i alemany: la grcia italiana de la cavatina i el duo, l'harmonia alemanya del cor i la claredat i precisi de l'estil francs.

 Retir .

La revoluci de 1830 li va valdre la prdua de la protecci de Carles X. Aleshores es va tancar en un llarg retir que va durar fins a la seua mort i que noms va interrompre per compondre unes quantes obres fetes per al seu plaer o per encrrec del seu entorn: l' Stabat Mater, compost el 1841, els Petits pecats de la vellesa  i la Petite messe solennelle , estrenada el 1864. 

Per qu Rossini va deixar de compondre desprs de Guillem Tell? En sn moltes les explicacions que s'han tractat de donar, des del simple avorriment, fins a la riquesa material que havia acumulat, passant per les nombroses dificultats de salut, i potser tamb pel canvi que s'estava produint en el panorama operstic, amb noves necessitats vocals, orquestrals i teatrals.

La seua esposa, Isabella Colbran va morir el 7 d'octubre de 1845, i Rossini va tornar a casar-se dos anys desprs amb Olympe Plissier. 

Retornat a Bolonya, va patir el trasbals provocat pels moviments revolucionaris que sacsejaren Itlia l'any 1847. Impopular davant els seus compatriotes per l'horror que li provocaven les sedicions populars, Rossini hagu de fer front a l'animositat del poble i haqu de deixar Bolonya per Florncia, on es va installar al palau de San Donato, posat a la seua disposici pel prncep Demidoff. 

L'any segent va tornar a deixar Itlia i va marxar a Frana, installant-se en un apartament de la rue de la Chausse d'Antin, passant l'estiu a la seua villa de Passy. 

L'octubre de 1868, va haver de romandre a Passy a causa de complicacions de salut. Hi va morir el divendres 13 de novembre de 1868 poc abans de mitjanit. 

Les seues despulles van ser inhumades al cementeri parisenc de Pre Lachaise, i no va ser traslladat a Itlia fins el 1887, nou anys desprs de la mort de la seua segona esposa. Reposa a la Baslica de la Santa Croce, a Florncia.

Rossini va deixar tota la seua herncia a la seua ciutat natal, Pesaro, a la qual es troba avui dia un important Conservatori dedicat a Rossini.

 Miscellnia .
 Entre la peresa i els plaers de la vida .

Rossini, home de mil facetes, ha estat descrit pels seus bigrafs de mil maneres diferents: hipocondrac, colric o ms aviat vctima de profundes depressions, o tot plegat alegre, vividor, enamorads i amant de les dones; sovint tatxat de peress, per amb una producci musical que al capdavall es revela incomparable (encara que farcida de nombrosos centoni, fragments musicals anteriors que Rossdini reutilitzava per a noves obres en una mena d'auto-plagi).

A ms de la seua producci musical, Rossini tamb va ser autor d'un Libre de cuina, deixant el seu nom a nombroses receptes: Canelons Rossini, Tournedos Rossini... Una  de les receptes que agradava ms a Rossini era l'amanida que ell mateix havia ideat, composta de mostassa, llimona, pebre, sal, oli d'oliva i tfona.

Tamb estava dotat d'un gran sentit de l'humor i no dubtava a fer broma dels seus contemporanis, ja foren intrpretes o compositors.

Hom pot citar, a aquest respecte, la segent ancdota: tocant un dia al piano una pea de Richard Wagner (a qui detestava), Rossini no en treia ms que sons cacofnics; un dels seus alumnes va acostar-se-li i li va dir:  Mestre, heu posat la partitura a l'inrevs ! , al que Rossini va respondre :  Ja ho vaig intentar posant-la en el sentit contrari: per era pitjor ! .

Una altra anecdota, molt difosa en els mitjans musicals i esdevinguda llegendria: Rossini havia pres el costum de compondre al llit. Desprs d'escriure un Preludi per a piano, li va caure la partitura al terra, i en lloc de recollir-la va estimar-se ms comenar-ne una de nova.

 Un renaixement .
 
Des de l'inici dels anys 1970 fins a avui dia s'ha dut a terme una reavaluaci de les nombroses i clebres obres de Rossini, una redescoberta que ha donat lloc a un vertader renaixement del compositor de Pesaro. Les seues obres mestres s'han consolidat, sembla que definitivament, al repertori dels ms importants teatres lrics.

A Pesaro s'organitza cada any el Rossini Opera Festival: apassionats de Rossini d'arreu del mn hi fan cap per escoltar les obres del Maestro.

 Cites i opinions .

Segons Stendhal, Rossini va ser  un home envejable . La Vida de Rossini (escrita per Stendhal quan el compositor tenia trenta-dos anys) ha esdevingut clebre, encara que nombrosos crtics l'han considerada massa novellada: s tan difcil escriure la histria d'un home viu! - va escriure Stendhal al prefaci   Abans que s'amone (si s'amona), tinc la necessitat de dir-li que el respecte infinitament, i de manera diferent que a un gran senyor envejat. Ha guanyat la grossa en la loteria de la natura, ha guanyat un nom que mai no morir, el geni i sobretot la felicitat.

Segons Balzac, aquesta msica dna esperances als cors ms ensopits.

 Obres .
 pera .

(entre parntesi, lloc de l'estrena)
 Demetrio e Polibio (composta per l'autor el 1806 per estrenada al Teatro Valle, Roma, el 18 de maig de 1812);
 La cambiale di matrimonio (Teatre San Mois, Vencia, 3 de novembre de 1810, la seua primera pera representada);
 L'equivoco stravagante (Teatre del Corso, Bolonyae, 26 d'octubre de 1811);
 L'inganno felice (Teatre San Mois, Vencia 8 de gener de 1812);
 Ciro in Babilonia, ossia La caduta di Baldassare (Teatre Comunale, Ferrara, 14 de mar de 1812);
 La scala di seta (Teatre San Mois, Vencia, 9 de maig de 1812) ;
 La pietra del paragone (Teatre de la Scala, Mil, 26 de setembre de 1812);
 L'occasione fa il ladro, ossia Il cambio della valigia (Teatre San Mois, Vencia, 24 de novembre de 1812);
 Il signor Bruschino, ossia Il figlio per azzardo (Teatre San Mois, Vencia, 27 de gener de 1813);
 Tancredi (Teatre La Fenice, Vencia, 6 de febrer de 1813);
 L'italiana in Algeri (Teatre San Benedetto, Vencia, 22 de maig de 1813);
 Aureliano in Palmira (Teatre de la Scala, Mil, 26 de desembre de 1813);
 Il turco in Italia (Teatre de la Scala, Mil, 14 d'agost de 1814);
 Sigismondo (Teatre La Fenice, Vencia,26 de desembre de 1814);
 Elisabetta, regina d'Inghilterra (Teatre San Carlo, Npols, 4 d'octubre de 1815);
 Torvaldo e Dorliska  (Teatre Valle, Roma 26 de desembre de 1815);
 Il barbiere di Siviglia, Almaviva, osia l'inutile precauzione (Teatre Argentina, Roma, 20 de febrer de 1816);
 La gazzetta  (Teatre de Fiorentini, Npols, 26 de setembre de 1816);
 Otello, ossia Il Moro di Venezia  (Teatre de Fondo, Npols, 4 de desembre de 1816);
 La Cenerentola, ossia La bont in trionfo (Teatre Valle, Roma, 25 de gener de 1817);
 La gazza ladra (Teatre de la Scala, Mil, 31 de maig de 1817);
 Armida (Teatre San Carlo, Npols, 11 de novembre de 1817);
 Adelaide di Borgogna (Teatre Argentina, Roma, 27 de desembre de 1817);
 Mos in Egitto (Teatre San Carlo, Npols, 5 de mar de 1818);
 Adina, ossia Il Califfo di Bagdad  (Teatre Reial San Carlos, Lisboa, 22 de juny de 1826, composta el 1818) ;
 Ricciardo e Zoraide (Teatre San Carlo, Npols, 3 de desembre 1de 818);
 Ermione (Teatre San Carlo, Npols, 27 de mar de 1819);
 Eduardo e Cristina (Teatre San Benedetto, Vencia, 24 d'abril de 1819);
 La donna del lago (Teatre San Carlo, Npols, 24 d'octubre de 1819);
 Bianca e Falliero, ossia Il consiglio dei Tre (Teatre de la Scala, Mil, 26 de desembre de 1819);
 Maometto II (Teatre San Carlo, Npols, 3 de desembre de 1820);
 Matilde di Shabran, ossia Bellezza e cuor di ferro (Teatre Apollo, Roma, 24 de feber de 1821);
 Zelmira (Teatre San Carlo, Npols, 16 de desembre de 1822);
 Semiramide (Teatre de la Fenice, Vencia, 3 de febrer de 1823);
 Il viaggio a Reims, ou L'albergo del giglio d'oro (Teatre des Italiens, Pars, 19 de juny de 1825);
 Ivanhoe (Teatre de l'Odon, Pars, 15 de setembre de 1826, pastitxe);
 Le sige de Corinthe (Teatre de l'Acadmie Royale de Musique, Pars, 9 d'octubre de 1826);
 Mose et Pharaon, ou Le passage de la Mer Rouge (Teatre de l'Acadmie Royale de Musique, Pars, 26 de mar de 1827) ;
 Le comte Ory (Teatre de l'Acadmie Royale de Musique, Pars, 20 d'agost de 1828);
 Guillaume Tell (Teatre de l'Acadmie Royale de Musique, Pars, 3 d'agost de 1829).

 Cantates .

(entre parntesi, lloc i data de l'estrena, si es coneix)
 Il pianto d'armonia sulla morte di orfeo (11 d'agost de 1808 Bolonya, Liceo musicale);
 La morte di didone (composta el 1811, estrenada el 2 de maig de 1818);
 Dalle quete e pallid'ombre (Vencia, 1812);
 Egle ed irene (Mil, 1814);
 L'aurora (Roma, novembre 1815);
 Le nozze di Teti e di Peleo (Npols, 24 d'abril de 1816);
 Omaggio umiliato (Npols, 20 de febrer de 1819);
 Cantata (9 de maig de 1819);
 La riconoscenza (Npols, 27 de desembre de 1821);
 Giunone (Npols, abans de 1822);
 La santa alleanza (24 de novembre de 1822);
 Il vero omaggio (3 de desembre de 1822);
 Omaggio pastorale (abril de 1823);
 Il pianto delle muse in morte di Lord Byron (9 de juny de 1824);
 Cantata per il battesimo del figlio del banchiere Aguado (16 de juliol de 1827);
 L'armonica cetra del nune (2 d'abril de 1830);
 Giovanna d'arco (Pars 1832, revisi 1852);
 Cantata in onore del sommo pontefico Pio IX, (Roma, 1 de gener de 1847);

 Cors i Himnes.
 Inno dell'indipendenza (Bolonya, 15 d'abril de 1815);
 De l'Italie et de la France (1825);
 Coro per il terzo centenario dellla nascita del Tasso (11 de mar de 1844, reutilitzada en la donna del lago);
 Grido di esultazione riconoscente al sommo pontefice Pio IX (Bolonya, 23 de juliol de 1846);
 Coro della guardia civica di Bologna, 21 de juny de 1848;
 Inno alle pace (Florncia, 26 de juny de 1850);
 Hymne  Napolon III et  son Vaillant Peuple (Pars, 1 de juliol de 1867);

 Msica instrumental .

 Sei sonate a quattro (1804);
 Simfonia "al conventello" (1806);
 Cinc duets per a cor (1806);
 Simfonia (1808, utilitzada en l'inganno felice);
 Simfonia (1809, utilitzada en la cambiale di matrimonio i adelaide di borgogna);
 Simfonia "obbligata a contrabasso" (1807-10);
 Variazzioni di clarinetto (1809);
 Andante e tema con variazioni (1812);
 Andante e tema con variazioni per arpa e violino (1820);
 Passo doppio 1822 (variacions de l'ria di tanti palpiti de Tancredi);
 Valse (1823);
 Serenata (1823);
 Duetto (1824);
 Rendez-vous de chasse (1828);
 Fantaisie (1829);
 Tres marxes militars(1837);
 Scherzo (1843);
 Tema originale di Rossini variato per violino da Giovacchino Giovacchini (1845);
 Marcia (1852);
 Thme de Rossini suivi de deux variations et coda par Moscheles pre (1860);
 La corona d'Italia (1868);

 Msica religiosa.

 Quoniam (setembre 1813);
 Messa di gloria (Npols, 24 de mar de 1820);
 Preghiera (vers 1820);
 Tantum ergo (1824);
 Stabat Mater ( 1. versi 1832, 2. versi 1841);
 Trois choeurs religieux: la foi, l'esperance, la charit (20 de novembre de 1844);
 Tantum ergo (Bolonya, 28 de novembre de 1847);
 O salutaris hostia (29 de novembre de 1857);
 Laus deo (Pars 1861);
 Petite messe solennelle (1. versi 14 de mar de 1864, revisi 1867);

 Msica vocal.

 Se il vuol la molinara (1801);
 Dolce aurette che spirate (1810);
 La mia pace io gi perdei (1812);
 Qual voce, quai note (1813);
 Alla voce della gloria (1813);
 Amore mi assisti (1814);
 Il trovatore (1818);
 Il carnevale di venezia (Roma, 1821);
 Belta crudele (1821);
 La pastorelle (1821);
 Canzonetta spagnuola (1821);
 Infelice ch'io son (1821);
 Addio ai viennesi (1822);
 Dall'oriente l'astro del giorno (1824);
 Ridiamo, cantiamo, che tutto sen va (1824);
 In giorno si bello (Londres, 1824);
 Tre quartetti da camera (1827);
 Les adieux  rome (1827);
 Orage et beau temps (1829/30);
 La passeggiata (Madrid, 1831);
 La dichiarazione (1834);
 Les soires musicales (1830-1835);
 Deux nocturnes: 1. adieu a l'italie, 2. le dpart (1836);
 Nizza (1836);
 L'me dlaisse (1844);
 Francesca da Rimini (1848);
 Mi lagnero tacendo (1858);

 Bibliografia .

Vie de Rossini d'Stendhal;
Rossini per Richard Osborne;

Enllaos externs.
Rossini Opera Festival;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87054" title="Fridtjof Nansen" nonfiltered="4567" processed="4552" dbindex="34831">


Fridtjof Nansen ( Christiania, Noruega 1861 - d. 1930 ) fou un explorador i poltic noruec guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1922.

Vida poltica.
Va nixer el 10 d'octubre de 1861 a la ciutat de Christiania, nom pel qual es coneixia en aquells moments l'actual ciutat d'Oslo. En l'esfera poltica, desprs d'haver propugnat la separaci pacfica de Noruega i Sucia el 1905, va ser el primer ambaixador noruec al Regne Unit (1906-1908). Va renunciar al nomenament de professor d'oceanografia a la Universitat de Cristiana i entre 1910 i 1914 va participar en diverses expedicion a l'Atlntic Nord, l'rtic i Sibria. 

El 1918 va ser delegat del seu pas en la Societat de Nacions i fou l'encarregat per aquest organisme d'investigar el problema dels presoners de guerra, aconseguint reintegrar a les seves llars a 450.000 presoners, al mateix temps que, en la seva qualitat d'alt comissari, va organitzar l'ajuda als refugiats de Rssia, Armnia i Grcia. Va crear un certificat especial d'identitat utilitzable pels refugiats com a passaport internacional, anomenat el Passaport Nansen. 

En reconeixement per haver dirigit els treballs de la Creu Roja per a remeiar la fam a la vall del riu Volga i a la regi meridional d'Ucrana, entre el 1921 i 1923, li fou concedit el Premi Nobel de la Pau l'any 1922. El 1927 fou el representant de Noruega al Comit per al Desarmament de la Societat de Nacions.  

Mor d'una emblia cerebral el 13 de maig de 1930 a Polhgda, prop d'Oslo. 

Honors Pstums.
 La Societat de Nacions li va rendir honors creant el 1931 l'Oficina Internacional Nansen per als Refugiats, que va rebre el Premi Nobel de la Pau l'any 1938. ;
 El Premi Nansen per als Refugiats, conegut com la Medalla Nansen, concedit des de 1955 per l'ACNUR a aquella persona o grup de persones que han desenvolupat un servei de suport a la causa del refugiat.
 En honor seu un crter de la Lluna i de Mart porten el seu nom. ;
 Es batej un asteroide amb el seu nom, el (853) Nansenia.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1922;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87055" title="Hjalmar Branting" nonfiltered="4568" processed="4553" dbindex="34832">



Karl Hjalmar Branting ( Estocolm, Sucia 1860 - 1925 ), fou un poltic suec, que arrib a ser tres vegades Primer Ministre de Sucia, i que fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1921 juntament amb el noruec Christian Lous Lange.

Joventut i estudis.
Nasqu el 23 de novembre de 1860 a la ciutat d'Estocolm. Estudi a l'ecola Beskow d'aquella ciutat per traslladar-se a la Universitat d'Uppsala per estudir matemtiques i astronomia. 

El 1882 entr a treballar com assistent del director de l'Observatori d'Estocoolm, i posteriorment, mogut per les seves inquietuds socials, va dirigir un petit peridic de tendncies socialistes anomenat Social-Demokraten.

Vida poltica.
El 1889 va contribuir a la fundaci del Partit Laborista Social-Demcrata de Sucia, sent escollit parlamentari per aquesta formaci en les eleccions generals de 1897. 

A partir d'aquell moment an escalant possicions dins el seu partit i en la poltica en general, esdevenint Ministre d'Hisenda entre 1917 i 1918, i Primer Ministre en tres ocasions, el 1920, entre 1921 i 1923 i, finalment, entre 1924 i 1925. Branting va esdevenir el primer cap de govern al mn escollit per sufragi universal. Des de 1921 fins el 1923 tamb va ocupar el Ministeri d'Assumptes Exteriors, aconseguint l'ingrs del seu pas en la Societat de Nacions i esdevenint ell mateix el representant suec a l'Organitzaci entre 1920 i 1922.

El 1921 li fou otorgat el Premi Nobel de la Pau, juntament amb el pacifista i i historiador noruec Christian Lous Lange.

Hjalmar Branting mor a Estocolm el 24 de febrer de 1925.








Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1921;



 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87058" title="Harry Langdon" nonfiltered="4569" processed="4554" dbindex="34833">
Harry Langdon (Council Bluffs,Iowa 15 de juny 1884   Hollywood 22 de desembre 1944) actor i director cinematogrfic nord-americ una de les principals figures de l'edat d or del cinema cmic nord-americ.

Biografia.

Dels inicis a l'epoca Keystone.
Va recrrer els escenaris de vodevil de gran part dels Estats Units amb un espectacle en qu se les havia de veure amb un cotxe, des de 1902 fins practicament quant el va descobrir el productor, director i cercatalents Mack Sennett el 1923.

Des de llavors fins el 1925, Mack Sennett pos en Harry Langdon en les mans del tercet creatiu format per Harry Edwards, Frank Capra i Arthur Ripley, els quals es van esforar en fer encabir l'estil altament subtil i pausat del cmic reclutat enmig de les esbojarrades comdies de la Keystone, la productora d'en Mack Sennett. Els primers curtmetratges, tot i que molt divertits, sn una lluita constant entre dues maneres d'entendre d'humor visual gaireb contraposades, fins que de totes dues, i amb la lenta destillaci que donava la recerca de la perfecci que el trio creatiu cercava, els darrers curtmetratges es poden tranquillament considerar com les obres cmiques ms subtils de la casa productora d aquells anys.

La maduresa.
El personatge d'en Harry Langdon era el d'un nen gran, un sser d'innocncia extrema, que t por fins i tot de les ovelles perqu creu que son vaques; un ser romntic, enamorads per capa de tenir unes rebequeries de nen tan malcriat que no dubta a enfrontar-se a les dones del seus somnis si aquestes no el mimen; una espcie de tals que es queda palplantat davant la presncia d'un hurac, justament perqu ignora totalment la capacitat de destrucci de la natura; un personatge, en definitiva, aparentment senzill per d una complexitat molt difcil de trobar en altres cmics que treballin en el registre de la innocncia enganyosa.

El 1925 dona el salt al llarg metratge amb His First Flame, per els mal resultat general del film fa que Mack Sennett decideixi no estrenar-lo. Harry Langdon i el seu trio de collaboradors decideixen abandonar la Keystone, creant la seva prpia companyia a on Harry Langdon roda les seves tres absolutes obres mestres de llarg metratge,  mereixedores d'un clamors xit de crtica i pblic: Tramp Tramp Tramp el 1926, dirigida per Harry Edwards i Long Pants i The Strong Man ambdues del 1927 i dirigides per Frank Capra. Poc desprs, Mack Sennett mira de fer negoci exhibint His First Flame per fracassa.

La decadncia.
Harry Langdon t, desprs d'aquest xit, dures discussions amb els seus antics collaboradors i decideix fer-los fora per a dirigir-se a si mateix en les tres segent cintes. Per el talent com a director de Harry langdon s lluny del que tenia com a actor i els tres films no eren a l'alada dels anteriors. Tot aix ajuntat a l'arribada del cinema sonor, representen la seva desaparici com a estrella, passant, a partir de llavors, a participar en curtmetratges de molt baixa categoria.

Encara t la possibilitat de substituir a Stan laurel en un film de la famosa parella del gros i el prim, per el fracs el conven de no continuar per a aquest cam.

Va morir en el ms gran oblit, fins que la seva figura va ser rescatada a les acaballes dels anys seixanta. Actualment en Harry Langdon s un cmic molt valorat pels experts i els pocs afeccionats que s'han decidit a conixer-lo, han esdevingut fans acrrims, tot i que la seva fama s encara lluny de la de Buster keaton, Charles Chaplin, o Harold Lloyd, per posar els exemples dels descobridors de les vetes ms fructferes de d'humor visual, amb infinitat de seguidors totes elles. 

 Filmografia seleccionada .
 All Night Long (curtmetratge)(1924);
 Boobs in the Woods (curtmetratge)(1924);
 His First Flame (1925);
 Tramp, Tramp, Tramp (Un sportsman d ocasi) (1926);
 Long Pants (Els seus primers pantalons) (1927);
 The Strong Man (L home can) (1927) ;

Enllaos externs.
The Harry Langdon Society - Bigrafia i filmografia complertes.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87062" title="El maquinista de la General" nonfiltered="4570" processed="4555" dbindex="34834">

El Maquinista de la General (versi original en angls The General) s un film nord-americ dirigit per Buster Keaton i Clyde Bruckman el 1926. 

 Fets histrics .
El film est basat en uns fets reals que van succeir durant la Guerra Civil Nord-americana: Uns espies nordistes van infiltrar-se en territori sudista per sabotejar-ne les comunicacions i avituallaments, fugint amb una locomotora robada. A partir d'aquest fet, s'inici una  persecuci a travs de tota la via frria que separava ambds bndols.  

 La gestaci del film .
Clyde Bruckman va deixar a en Buster Keaton un llibre basat en els fets i aquest, se'l va llegir en una nit, decidint que all era una historia estupenda per a una pellcula cmica, de dimensions diferents a tot el que s'havia vist fins a llavors. 

Per a l'autenticitat del film, Buster Keaton va estudiar a fons les imatges preses durant el conflicte pel prestigis fotgraf Matthew Brady i va demanar que es construssin reproduccions exactes per a les locomotores, prenent-se ell mateix un llarg temps per a aprendre a conduir-les amb la desimboltura que requeria el personatge.

La pellcula represent un esfor com poques vegades s'havia vist fins a llavors; tant des del punt de vista de la producci: minucis compte pel ms mnim detall alhora de reproduir l'poca dels esdeveniments reals, des de les fisonomies, moda de roba i pentinats dels actors, fins a la quantitat precisa d'extres utilitzats a les escenes de batalla; com des del punt de vista artstic: l'aposta agosarada per a un to on es barregen la comdia, l'aventura pica amb el lirisme i una especial cura pel gui, a on els gags se succeeixen d'una manera graduada, ajudant a fer avanar l'acci i a descriure les motivacions dels personatges, sense que cap element superflu entorpeixi la trama.  

Johnny Gray, personatge interpretat per Buster Keaton, representa un remarcable pas endavant, dins la seva faceta com a actor, a la recerca d'una certa perfecci expressiva, emprant la gestualitat ms realista i alhora inequvocament keatoniana, presentada amb un esfor a trobar l'equilibri entre la subtilesa facial i les acrobcies  arriscades.

 Acollida crtica i de pblic .
El film, tot i les troballes artstiques, no va ser gaire ben rebut ni pel pblic ni per la crtica del seu moment, essent el cop econmic ms important que va patir Buster Keaton en tota la seva carrera. Aquest fracs anunciaria el declivi de la seva independncia artstica.

Als anys seixanta el film fou reestrenat de nou a les sales de tot el mon, amb una cpia restaurada, esdevenint un xit de taquilla a tota Europa.

Actualment, El Maquinista de la General s considerada unnimement com una de les peces mestres de l'art cinematogrfic, apareixent en nombroses de les llistes que tot sovint es fan dels deu millors films de la histria del cinema. 

A Internet, ocupa des de fa un any, el primer lloc en el rnking de la votaci popular a la millor pellcula muda de tots els temps, pel davant de Sunrise (1927) de Friedrich W. Murnau, a la pgina web nord-americana Silent Era






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87063" title="Caylus (joc)" nonfiltered="4571" processed="4556" dbindex="34835">

Caylus s un joc d'estratgia i gesti de recursos d'estil europeu, creat per William Attia i publicat el 2005 per stari Games a Frana i Anglaterra i per Rio Grande Games a Estats Units. El mecanisme general i la complexitat sn semblants al Puerto Rico i es basa en una mescla de construcci d'edificis, producci i gesti de recursos, planificaci i negociaci, sense enfrontament directe amb els altres jugadors i amb molt poc atzar. Fou nomenat el millor joc de la fira de jocs d'Essen el 2005, va ser candidat a l'As d'Or - Jeu de l'Anne de Cannes (2007) i va guanyar un premi especial del Spiel des Jahres (2006) al millor joc complex.

L'objectiu del jugador s aconseguir punts de prestigi construint edificis i ajudant en la construcci del castell de la vila de Caylus, obtenint el favor del rei Felip IV de Frana. Per a aix cada jugador, que representa de forma abstracta un mestre d'obra medieval, ha d'anar assignant els seus treballadors als diferents edificis ja existents de la ciutat o al castell; d'aquest manera en acabar el torn recollir recursos (representats per cubs de colors) i podr fins i tot construir els seus propis tallers, edificis residencials o edificis de prestigi. En el mecanisme bsic del joc cal tenir en compte, entre altre coses:

 Com obtenir cubs de recursos de cinc tipus (menjar, fusta, roba, pedra i or).
 Com gestionar els treballadors propis, dels quals noms se'n tenen sis i cal anar assignant-los a diferents tasques (treballar en determinats edificis per generar cubs de recursos, ajudar en la construcci del castell, etc.).
 Com i quan construir edificis propis, ja que cal gastar cubs de recursos per construir-los per es guanyen punts de prestigi cada vegada que alg els utilitza.
 Quan assignar treballadors a la construcci del castell, ja que cal gastar cubs de recursos per s'obtenen punts de prestigi i favors reials. Cal tenir en compte que collaborant en la construcci del castell es redueix el nombre de recursos obtinguts en el torn, per per altra banda cal tenir un mnim de collaboraci en el castell.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87067" title="Hertha Berliner Sport Club" nonfiltered="4572" processed="4557" dbindex="34836">

El Hertha B.S.C. de Berln, nom complert, Hertha Berliner Sport Club, s un club de futbol alemany de la ciutat de Berln.

 Histria .
El club es va fundar el 25 de juliol de 1892 pels germans Fritz, Max i Willi Lorenz. Inicialment reb el nom de BFC Hertha 92. L'any 1901 es convert en membre de la VDF, l'Associaci Alemanya de Clubs de Futbol. Disputa els seus partits a l'Estadi Olmpic de Berln, construt l'any 1936.

 Palmars .
 2 Lliga alemanya de futbol: 1930, 1931.

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87068" title="Hannoverscher SportVerein von 1896" nonfiltered="4573" processed="4558" dbindex="34837">

El Hannover 96, nom complert, Hannoverscher Sportverein von 1896, s un club de futbol alemany de la ciutat de Hannover.

 Histria .
El club es va fundar el 12 d'abril de 1896 amb el nom de Hannoverscher FC von 1896. Inicialment el club es dedic a l'atletisme i al rugbi. A partir de l'any 1899 comen a practicar, tamb, el futbol. L'any 1913 es fusion amb el Ballverein Hannovera von 1898 i el club esdeven Hannoverscher Sportverein von 1896.

El club disput la Gauliga Niedersachsen i posteriorment la Gauliga Sdhannover-Braunschweig i guany el seu primer campionat alemany el 1938. La segona lliga la aconsegu el 1954 derrotant a la final el 1. FC Kaiserslautern, que comptava amb cinc jugadors que foren campions del mn aquell mateix any. Tamb guany el campionat alemany amateur els anys 1960, 1964 i 1965.

Disputa els seus partits al Niedersachsenstadion, constuit l'any 1954 i que fou remodelat l'any 2003 renombrant-se AWD-Arena.

 Palmars .
 2 Lliga alemanya de futbol: 1938, 1954.
 1 Copa alemanya de futbol: 1992.
 2 Campionat alemany amateur: 1960, 1964, 1965.

 Enllaos externs .
Web oficial del club;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87070" title="Hypnerotomachia Poliphili" nonfiltered="4574" processed="4559" dbindex="34838">
Hypnerotomachia Poliphili (El somni de Polifil) s un incunable del 1499, es creu que l'autor n's Francesco Colonna. s una histria inicitica i crptica editada a Vencia.



Llibre inclassificable ha estat considerat: com un tractat d'arquitectura, un llibre pornogrfic; el psicleg Carl Jung creia que les imatges onriques presagiaven la seva teoria d'arquetips.

El llibre va ser imprs per Aldo Manucio a Vencia, al desembre de 1499. El llibre s annim, per en un acrstic en l'itali original es pot llegir POLIAM FRATER FRANCISCVS COLVMNA PERAMAVIT (El germ Francesco Colonna ha estimat apassionadament Polia). No obstant aix, el llibre tamb ha estat atribut a Leon Battista Alberti per diversos estudiosos, i amb posterioritat, a Lloren de Mdici. L'ltima atribuci s per a Aldo Manucio.

s buscat per biblifils com un dels llibres ms bells dels primers dies de la impremta. La tipografia s famosa per a la seva qualitat i la seva claredat; Aldo Manucio la va treballar conjuntament amb Francesco Griffo. Est illustrat amb 174 xilografies exquisides; es creu que Andrea Mantegna n's l'autor.

 Enllaos externs .
 La seva tipografia;
 El somni de Polifil en format digital;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87071" title="TSV Mnchen von 1860" nonfiltered="4575" processed="4560" dbindex="34839">


El TSV 1860 Mnchen, nom complert, Turn- und Sportverein Mnchen von 1860 e.V., s un club de futbol alemany de la ciutat de Munic (Baviera).

 Histria .
Les arrels del club cal cercar-les fins el 15 de juliol de 1848 quan un grup de joves es reunien per practicar la gimnstica. El 17 de maig de 1860 el nou club s'establ oficialment amb el nom de Verein krperliche Ausbildung Mnchen. Dos anys ms tard, desprs de diverses fusions amb altres clubs locals (MTV, Turnverbindung, Turnerschaft Mnchen, Mnchner TV) es cre el TV Mnchen. La secci de futbol va nixer el 6 de mar de 1899. El 1919 adopt el nom de TSV Mnchen 1860.

Disputava els seus partits a l'Olympiastadion de Munic, per des de l'any 2005 ho fa al nou Allianz Arena.

 Palmars .
 1 Lliga alemanya de futbol: 1966. ;
 2 Copa alemanya de futbol: 1942, 1964. ;

 Jugadors destacats .
Harald Cerny;
Rudi Brunnenmeier;
Thomas Hler;
Jens Jeremies;
Vidar Riseth;
Martin Max;
Erik Mykland;
Abedi Pele;
Petar Radenkovic;
Davor Suker;
Rudolf Vller;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87072" title="Fuball-Club Gelsenkirchen-Schalke 04" nonfiltered="4576" processed="4561" dbindex="34840">

El F.C. Schalke 04, nom complert, Fuball-Club Gelsenkirchen-Schalke 04, s un club de futbol alemany del districte de Schalke, a la ciutat de Gelsenkirchen (Rin del Nord - Westflia).

 Histria .
El club va ser fundat el 4 de maig de 1904 amb el nom de Westfalia Schalke. El 1912 es va unir a un club gimnstic, el Schalker Turnverein 1877. L'any 1915 se'n separ i el SV Westfalia Schalke torn a l'escena esportiva de forma independent. Quatre anys ms tard tornaren a unir-se i esdevingueren Turn- und Sportverein Schalke 1877. L'any 1924 la secci de futbol torn a separar-se de la de gimnstica adoptant el nom, FC Schalke 04, i els actuals colors, blau i blanc. El 1928, amb el creixement del club, aquest modific el seu nom per dir-se FC Gelsenkirchen-Schalke 04.

L'himne del club es una can titulada  Blau und Weiss wie liebe ich dich  (Blau i blanc, tal com t'estimo).

Als anys 50 es var fer fams el seu estil de joc anomenat  Schalker Kreisel  que era com un precursor dels actuals ronds.

El club t, actualment, uns 66.000 socis i a ms de futbol disposa de seccions de bsquet, handbol i atletisme.

 Palmars .
 7 Lliga alemanya de futbol: 1934, 1935, 1937, 1939, 1940, 1942, 1958.
 4 Copa alemanya de futbol: 1938, 1972, 2001, 2002.
 1 Copa de la Lliga alemanya de futbol: 2005.
 1 Copa de la UEFA: 1997.
 2 Copa Intertoto: 2003, 2004.
 1 Copa dels Alps: 1968.

Jugadors.
 Plantilla 2008/09 .
 































 Jugadors destacats .


 Enllaos externs .
Web oficial del club   ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87073" title="TSV Bayer 04 Leverkusen" nonfiltered="4577" processed="4562" dbindex="34841">


El Bayer Leverkusen, nom complert, TSV Bayer 04 Leverkusen e.V., s un club de futbol alemany de la ciutat de Leverkusen.

 Histria .
El club va nixer l'1 de juliol de 1904 amb el nom de TuS Friedrich Bayer & Co 1904 Leverkusen. Tres anys ms tard es cre una secci separada per al futbol. L'any 1923 es renombr com a FV 1904 Leverkusen, el el 1928 se separ del club original formant el SportVereinigung 04 Leverkusen amb seccions d'handbol, atletisme o boxa, a ms del futbol, per sense la part de gimnstica. Aix el SV Bayer 04 adopt els colors vermell i negre, mentre que els gimnastes adoptaren el blau i el groc. El 1935 incorpor el mot Bayer al nom. Als anys 40 hi hagueren diversos intents de fusionar les dues entitats per no reeixiren. L'any 1984, les dues parts del club que havien roms separades durant fora anys per fi uniren de nou les forces. Aix s'adopt l'actual nom de TSV Bayer 04 Leverkusen. Aquest fet, a ms, coincid amb els millors anys del club a nivell esportiu on trobem una copa alemanya a ms d'una copa de la UEFA.

 Palmars .
 1 Copa alemanya de futbol: 1993.
 1 Copa de la UEFA: 1988.

 Jugadors destacats .
Rdiger Vollborn;
Jorginho;
Lucio;
Jens Nowotny;
Juan;
Emerson;
Michael Ballack;
Ze Roberto;
Bernd Schneider;
Ulf Kirsten;
Rudi Vller;

 Secci de basquetbol .


 Enllaos externs .
Web oficial del club;
Web del club;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87074" title="Verein fr Bewegungsspiele Stuttgart 1893" nonfiltered="4578" processed="4563" dbindex="34842">

El VfB Stuttgart, nom complert, Verein fr Bewegungsspiele Stuttgart 1893, s un club de futbol alemany de la ciutat d'Stuttgart (Baden-Wurtemberg).

 Histria .
El club es fund el 9 de setembre de 1893 amb el nom de Stuttgart FV 93. El 2 d'abril de 1912 va nixer el VfB prpiament dit, en fusionar-se l'Stutgart FV 93 amb el Kronen-Club Cannstatt.

 Palmars .
 5 Lliga alemanya de futbol: 1950, 1952, 1984, 1992, 2007.
 3 Copa alemanya de futbol: 1954, 1958, 1997.
 1 Supercopa alemanya de futbol: 1992.
 2 Copa Intertoto: 2000, 2002.

 Presidents .
FV Stuttgart 93
 Carl Kaufmann: 1893 - 1894;
 Alexander Glser: 1894 - 1908;
 Julius Dempf: 1908 - 1910;
 Fritz Hengerer: 1910 - 1911;
 Wilhelm Hinzmann: 1912 - 1914;

Kronen-Club Cannstatt
 Hermann Schmid:1897 - 1901;
 Karl Hahn :1901 - 1905;
 Hans Bittner :1905 - 1908;
 Richard Reissner: 1909 - 1910;
 Eugen Imberger: 1910 - 1912;

VfB Stuttgart
 Dr. Gustav Schumm: 1918 - 1919;
 Egon Reichsgraf von Berlodingen: 1919 - 1923;
 Dr. Adolf Deubler: 1923 - 1931;
 Albert Bauer: 1931 - 1932;
 Hans Kiener: 1932 - 1944;
 Dr. Fritz Walter: 1944 - 1968;
 Hans Weitpert: 1969 - 1975;
 Gerhard Mayer-Vorfelder: 1975 - 2000;
 Manfred Haas: 2000 - 2003;
 Erwin Staudt: des de 2003;

 Jugadors destacats .


  Karl Allgwer;
  Krassimir Balakov;
  Thomas Berthold;
  Thomas Strunz;
  Fredi Bobi ;
  Guido Buchwald;
  Carlos Dunga;
  Giovane Elber;
  Bernd Frster;
  Karl Heinz Frster;
  Mario Gomez;
  Horst Heldt;

  Timo Hildebrand;
  Andreas Hinkel;
  Aliaksandr Hleb;
  Eike Immel;
  Sre ko Katanec;
  Jrgen Klinsmann;
  Kevin Kurnyi;
  Philipp Lahm;
  Bo Larsson;
  Fernando Meira;
  Dieter Mller;
  Hansi Mller;

  Pavel Pardo;
  Ricardo Osorio;
  Matthias Sammer;
  Zvonimir Soldo;
  Eyjlfur Sverrisson;
  Imre Szabics;
  Asgeir Sigurvinsson;
  Marco Streller;
  Jon Dahl Tomasson;
  Jesper Grnkjr;
  Hakan Yak n;


 Entrenadors .
 Edward Tom Hanney: 1924 - 1927;
 Dr. Ludwig Kovacs: 1927 - 1930;
 Emil Fritz: 1930 - 1933;
 Willi Rutz: 1933;
 Fritz Teufel: 1933 - 1936;
 Lony Seiderer: 1936 - 1939;
 Fritz Teufel: 1945 - 1947;
 Georg Wurzer: 1947 - 1960;
 Kurt Baluses: 1963 - 1965;
 Franz Seybold: 1965;
 Rudi Gutendorf: 1965 - 1966;
 Albert Sing: 1966 - 1967;
 Gunther Baumann: 1967 - 1969;
 Franz Seybold: 1969 - 1970;
 Branko Zebec: 1970 - 1972;
 Karl Bgelein: 1972;
 Hermann Eppenhoff: 1972 - 1974;
 Fritz Millinger: 1974;
 Albert Sing: 1974 - 1975;
 Istvan Sztani: 1975 - 1976;
 Karl Bgelein: 1976;
 Hans-Jrgen Sundermann: 1976 - 1979;
 Lothar Buchmann: 1979 - 1980;
 Hans-Jrgen Sundermann: 1980 - 1982;
 Helmut Benthaus: 1982 - 1985;
 Otto Baric: 1985 - 1986;
 Willi Entenmann: 1986;
 Egon Coordes: 1986 - 1987;
 Arie Haan: 1987 - 1990;
 Willi Entenmann: 1990;
 Christoph Daum: 1990 - 1993;
 Jrgen Rber: 1993 - 1995;
 Jrgen Sundermann: 1995;
 Rolf Fringer: 1995 - 1996;
 Joachim Lw: 1996 - 1998;
 Winfried Schfer: 1998;
 Wolfgang Rolff: 1998;
 Rainer Adrion: 1999;
 Ralf Rangnick: 1999 - 2001;
 Felix Magath: 2001 - 2004;
 Matthias Sammer: 2004 - 2005;
 Giovanni Trapattoni: 2005 - 2006;
 Armin Veh: 2006 - ?

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
HefleswetzKick.de - Private Fanpage mit vielen Statistiken und Infos;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87075" title="Sport-Verein Werder von 1899 Bremen" nonfiltered="4579" processed="4564" dbindex="34843">


El SV Werder Bremen, nom complert, Sport-Verein Werder von 1899 Bremen, s un club de futbol alemany de la ciutat de Bremen (Estat de Bremen).

 Histria .
El 4 de febrer de 1899 va ser fundat el club amb el nom de FV Werder. L'any 1920 adopt el nom de SV Werder Bremen. Acabada la Segona Guerra Mundial, el 1945, el club es reorganitz, fusionant-se amb TV Vorwrts i Freie Schwimmer 1945 Bremen, per formar el TuS Werder 1945 Bremen. L'any segent fou renombrat SV Grn-Wei 1899 Bremen i el mateix any adopt el seu nom tradicional: SV Werder Bremen.

El club ha guanyat quatre cops la lliga alemanya (la darrera el 2004) i la millor victria internacional fou el 1992 quan guany la Recopa d'Europa.

 Palmars .
 4 Lliga alemanya de futbol: 1965, 1988, 1993, 2004.
 5 Copa alemanya de futbol: 1961, 1991, 1994, 1999, 2004.
 4 Copa de la Lliga alemanya de futbol: 1988, 1993, 1994, 2006.
 1 Recopa d'Europa de futbol: 1992.
 1 Copa Intertoto: 1998.

 Entrenadors .


 Jugadors destacats .


 Enllaos externs .
Web oficial del club;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87076" title="1. Fuball-Club Nrnberg VfL" nonfiltered="4580" processed="4565" dbindex="34844">

El 1. F.C. Nrnberg VfL, nom complert, 1. Fuball-Club Nrnberg - Verein fr Leibesbungen, s un club de futbol alemany de la ciutat de Nrnberg (Baviera).

 Histria .
El club va ser fundat el 1900. Un dels grans dels inicis del futbol alemany, durant els any vint va guanyar cinc campionats alemanys, fet que va fer que el club rebs el sobrenom de Der Club, que vol dir simplement el club. Entre 1918 i 1922 el club va mantenir la sensacional srie de 104 partits imbatut. Desprs d'aquesta poca daurada, el club mantingu bons resultats durant els anys 30 i 40 amb quatre nous campionats entre lliga i copa. Els darrers ttols de gran nivell els aconsegu als anys seixanta. Des d'aleshores, tot i ser un habitual a la primera divisi alemanya, s'ha mantingut a un segon nivell en comparaci a d'altres clubs.

Entre d'altres, disposa de seccions de boxa, handbol, hoquei, patinatge, nataci i tennis.

 Palmars .
 9 Lliga alemanya de futbol: 1920, 1921, 1924, 1925, 1927, 1936, 1948, 1961, 1968.
 4 Copa alemanya de futbol: 1935, 1939, 1962, 2007.
 7 Campionat d'Alemanya del Sud: 1916, 1918, 1920, 1921, 1924, 1927, 1929.
 1 Campionat de Baviera: 1907.

 Jugadors destacats .
 Franz Brungs;
 Norbert Eder ;
 Andreas Kpke ;
 Max Morlock ;
 Stefan Reuter;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87079" title="Benet XIII" nonfiltered="4581" processed="4566" dbindex="34845">

Benet XIII d'Aviny Papa Luna, antipapa durant el Cisma d'Occident (1394-1423);
Papa Benet XIII, Papa de Roma (1724-1730);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87106" title="Beaconsfield" nonfiltered="4582" processed="4567" dbindex="34846">

Benjamin Disraeli, antic primer ministre del Regne Unit i primer comte de Beaconsfield.
Geografia:

A Austrlia:
Beaconsfield, un suburbi de Sydney (Nova Galles del Sud).
Beaconsfield, una ciutat de l'illa de Tasmnia.
Beaconsfield, un suburbi de Melbourne (Victria).
Beaconsfield, un suburbi de Perth (Austrlia Occidental).
Beaconsfield, una ciutat de Queensland.

Al Canad:
Beaconsfield, una localitat de la provncia d'Ontrio.
Beaconsfield, un municipi de l'aglomeraci de Mont-real, a la provncia del Quebec.

Al Regne Unit:
Beaconsfield, una ciutat del sud-est d'Anglaterra.

Als Estats Units d'Amrica:
Beaconsfield, una localitat de l'estat d'Iowa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87107" title="Petit Nvol de Magallanes" nonfiltered="4583" processed="4568" dbindex="34847">

El petit Nvol de Magallanes (Small Magallanic Cloud o SMC, en angls) s una galxia irregular que sembla orbitar voltant la Via Lctia. Observada des dels temps prehistrics pels habitants de l'hemisferi sud, sembla haver estat esmentat per primera vegada pel navegant Amerigo Vespucci en el relat del seu viatge dels anys 1503-1504, per fou el trajecte voltant el mn de Ferran de Magallanes que, juntament amb el ms gran, els popularitz i que els hi don nom.

Situat a una distncia de devers 210.000 anys-llum, s un dels vens ms prxims de la Via Lctia. Amb una magnitud aparent de 2,7, s tamb un dels objectes mes allunyats que es pot veure a l'ull nu. Amb una declinaci de aproximadament  72, s visible cmodament des de l'hemisferi sud. Situat a la constellaci del Tuc apareix com a una petita taca borrosa lletosa de devers 3 de llarg. Malgrat, a causa del seu feble brillantor superficial, s ms fcil de veure des de un lloc ombrvol, lluny dels llums de la ciutat.

Forma parella amb el Gran Nvol de Magallanes, situat 20 ms a l'est. Com aquest s aparentment una antiga galxia espiral barrada que ha estat deformada per les forces de marea de la Via Lctia. El Petit Nvol de Magallanes s tamb un membre del Grup local, el 4rt objecte ms prxim de la nostra galxia.

El Petit Nvol de Magallanes est unit al Gran Nvol per una estructura de gas i d'estrelles anomenat el Pont Magallnic. Contribueix tamb al Corrent Magallnic, una estructura visiblement arrencada als dos nvols per les forces de marea de la Via Lctia.

Curiosament, ha estat relacionat en el New General Catalog amb el nombre NGC 292 mentre que el Gran Nvol no hi s.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87109" title="Bandera de Romania" nonfiltered="4584" processed="4569" dbindex="34848">



La bandera de Romania s una bandera tricolor composta per tres franges verticals d'igual amplria, sent blava la ms propera a l asta, groga la central i vermella la ms allunyada de l'asta. Tot i que l's d'aquests colors s anterior, van comenar a ser utilizats com emblema del moviment nacional romans des de l any 1834. La disposici actual es remunta a 1867 tot i que des de llavors s'han introdut algunes modificacions: L any 1947 es va eliminar l'escut amb les armes reials per a substituir-lo pel de la Repblica Popular  de Romania i que l any 1965 es va transformar en Repblica Socialista. El 27 de desembre de 1989 l escut del perode comunista va ser retirat i el 10 de setembre de 1992 es va introduir l escut actual. El 26 de juny se celebra el dia de la bandera (Ziua Tricolorului en romans) que s una de les festes nacionals de Romania. 

La bandera de Romania s molt semblant a la de bandera de la Repblica de Moldvia, amb qui comparteix llaos histrics i culturals. Tamb s idntica a la bandera del Txad encara que no tenen cap relaci l una a l altra.

Banderes histriques.


L'anterior bandera nacional de Romania, quan era una  Repblica socialista (1947-1989), tenia l'escut nacional en el centre de la franja groga. Durant la Revoluci Romanesa de 1989 es van poder veure moltes banderes amb l'escut retallat. El nou govern post-comunista va decidir no afegir cap escut a la bandera quedant igual que l'ensenya civil durant el Regne de Romania (1881-1947). Per a evitar confusions amb la bandera de Txad per la similitud en el disseny la franja blava de la bandera de Romania s ms baixa com la usada en l'anterior bandera durant l'existncia de la Repblica socialista.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87110" title="Museu del Vent" nonfiltered="4585" processed="4570" dbindex="34849">
El Museu del Vent se centra en el vent com a fenomen meteorolgic i, tamb, com a metfora de temes com la llibertat, els desplaament humans (migracions, viatges, etc.) en el temps i l'espai. Un museu necessari per tal de poder copsar  el vent  en un sentit ample. 

El Museu del Vent s una organitzaci no governamental radicada als municipis de l'Aldea, Tortosa i Bogot DC.

Enllaos externs.
Museu del Vent







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87111" title="Constantin Brncu?i" nonfiltered="4586" processed="4571" dbindex="34850">
Constantin Brncu i (Constantin Brancusi en la grafia francesa) s el ms gran escultor romans de tots els temps. Nascut en Hobi a (districte Gorj, prop de la ciutat de Trgu Jiu l any 1876 i . Les seves obres es troben en museus de Frana, Estats Units, Romania i Austrlia. Brancusi va estudiar art en Craiova (ciutat del districte de Dolj, Romania) entre els anys 1894 i 1898. Desprs va continuar els seus estudis en l'Escola Nacional de Belles Arts de Bucarest des de l any 1898 fins l any 1901. Va arribar a Pars l any 1904 per a perfeccionar els seus estudis. Com estudiant d'Art va ser influenciat per Auguste Rodin i va ser un dels primers artistes de l'Art modern. Va establir amistat amb Amedeo Modigliani, Satie i Marcel Duchamp. La seva obra va evolucionar cap a una eliminaci dels detalls que la van conduir gaireb a l'abstracci. 

 

A aquell perode Brncu i va realitzar tota una srie d'escultures en metall anomenades l "Ocell en l'Espai". 

A la ciutat romanesa de Targu Jiu hi ha un conjunt escultric realitzat per  Brncu i de gran importncia. Aquestes obres es troben disposades en lnia recta i sn: 

 La Taula del Silenci ;
 La Porta del Pet ;
 La Columna de l'Infinit;

Aquest conjunt escultric simbolitza la vida del sser hum. La Taula del Silenci i la Porta del Pet es troben al Parc principal de la ciutat; entre les mateixes es troben un conjunt de cadires tamb realitzades per Brancusi seguint la imaginria lnia determinada per aquestes, s'arriba a una de les esglsies ortodoxes de la ciutat. Continuant encara ms per aquesta lnia, s'arriba a la Columna de l'Infinit (considerada la seva obra mestra) situada tamb en un Parc. 

Brncu i que definitivament es va exiliar a Frana per la complicada situaci poltica de Romania va morir a Pars l'any 1957 quan la seva obra ja estava rebent un gran reconeixement a nivell internacional. Brncu i es troba enterrat al cementiri de Montparnasse, Pars. Una de les seves obres va ser venuda ltimament en 11.1 milions de dlars nord-americans.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87116" title="Columna de l'Infinit" nonfiltered="4587" processed="4572" dbindex="34851">
 
La Columna de l'Infinit (En romans, Coloana f r  sfr it o Coloana infinitului) s una escultura creada per l'escultor romans Constantin Brncu i i inaugurada a la ciutat de Trgu-Jiu (Romania) el 27 d'octubre de 1938. La columna va ser concebuda com un tribut als joves romanesos morts a la Primera Guerra Mundial, i s una estilitzaci dels pilars funeraris usats en el sud de Romania. El monument fa una mida 29,33 metres d alada. 

La columna forma part del Conjunt Escultural Constantin Brncu i de Trgu-Jiu, disposat en lnia recta al llarg de 1275 metres, al que tamb pertanyen les obres la Taula del Silenci (Massa t cerii) i la Porta del Pet (Poarta s rutului). 

Al llarg de la dcada dels anys cinquanta, el govern comunista romans va considerar l'art de Brncu i un clar exemple d'escultura burgesa i va planejar la seva demolici, per el pla mai va ser executat. Va ser restaurada entre els anys 1998 i 2000.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87121" title="Heitor Villa-Lobos" nonfiltered="4588" processed="4573" dbindex="34852">

Heitor Villa-Lobos (5 de mar de 1887 - 17 de novembre de 1959), compositor brasiler.

 Biografia .

Heitor Villa-Lobos, tamb conegut com Hector Villa-Lobos, va nixer a Rio de Janeiro. Va aprendre msica amb son pare, que era un gran lector, msic amateur de gran cultura i bibliotecari. Abans de la mort de son pare, Villa-Lobos va comenar a dedicar-se a la msica com a msic professional. Es guanyava la vida com a msic de caf, tocant el violoncel.

En 1905 Villa-Lobos va fer el primer dels seus viatges als estats nororientals de Brasil, per tal de recaptar informaci sobre la msica folklrica d'aquells estats. Va viatjar molt i va crear un halo de misteri al voltant dels viatges. El seu propi testimoni d'aventures amb tribus canbals del nord-est no va ser considerat sempre com digne de confiana. Desprs, va estudiar en l'Institut Nacional de Msica a Rio de Janeiro, no obstant el seu estil compositiu mai no es va encasellar en cap norma acadmica. La seua msica va seguir sempre sent personal i idiosincrtica. Com Villa-Lobos va dir molts anys ms tard: "la meua msica s natural, com una cascada". Tamb va dir: " Un peu en l'acadmia i vost canvia cap a pitjor!".

Desprs d'altres viatges etno-musicals a l'interior de l'Amazones el 1912, Villa-Lobos va retornar a Rio de Janeiro, on el 13 de novembre de 1915, va oferir en concert la seua nova msica. El 1923, a causa dels seus mrits va guanyar una beca del govern per a estudiar a Pars. Al seu retorn, el 1930, Villa-Lobos va ser nomenat responsable de l'educaci Musical de Rio de Janeiro.

Aix va comenar Villa-Lobos la seua segona carrera: pedagog de la msica del seu pas. Disseny un sistema complet d'instrucci musical per a generacions de brasilers, basat en la rica cultura musical de Brasil i arrelat en un profund i sempre explcit patriotisme. Va compondre msica coral per a enormes cors escolars de xiquets, sovint sobre adaptacions de material folklric.

Un dels seus cantants favorits va ser la soprano brasilera Bidu Sayo, amb qui va tenir una relaci artstica de trenta-vuit anys. El 1944, Villa-Lobos va fer un viatge als Estats Units per tal de dirigir el seu treball. Algunes orquestres americanes li van encarregar nous treballs importants i fins i tot va escriure la msica d'una pellcula de Hollywood, filmada el 1959: Green Mansions, dirigida pel fams actor Mel Ferrer i protagonitzada pel mateix Ferrer i Audrey Hepburn. Els  anys 40 van ser un perode de triomf en l'escena internacional. Com a compositor i director de la seua prpia msica, Villa-Lobos va ser admirat des de Los Angeles i Nova York a Pars. Malgrat els seus viatges pel mn, la seua llar sempre va estar en Rio de Janeiro, on va morir el 1959.

Heitor Villa-Lobos va ser soterrat en el cementeri So Joo Batistade de Rio de Janeiro.

Msica.
Villa-Lobos va ser un compositor notriament prolfic pel nombre d'obres escrites. Molts treballs sn arranjaments d'obres anteriors. Especialment en els seus ltims anys, Villa-Lobos va realitzar gran nombre de recomposicions.

Excepte els treballs perduts, la seua msica ha estat molt difosa en el mn per les gravacions existents, i pels concerts. Fins i tot les simfonies estan disponibles en una gravaci integral -veure http://www.rdpl.org/villa/stuttgart.html.

Entre les obres ms populars de Villa-Lobos podem esmentar les Bachianas Brasileres, sent la Nmero 5 una de la ms conegudes, escrita per a veu i vuit violoncels, per interpretades en moltes altres combinacions instrumentals. Seguint amb les seues obres podem citar la msica per a guitarra com els Preludis, Estudis i els Choros (el Choro Nmero 1 s molt popular). Tamb s important esmentar la srie de Quartets de corda.

Bachianas Brasileres.
No. 1 per a 8 violoncels (1932) ;
No. 2 per a orquestra de cambra (1933) ;
No. 3 per a piano i orquestra (1934) ;
No. 4 per a piano (1930-40); orquestrada en 1942 ;
No. 5 per a veu i 8 violoncels (1938) ;
No. 6 per a flauta i fagot (1938) ;
No. 7 per a orquestra (1942) ;
No. 8 per a orquestra (1944) ;
No. 9 per a cor o orquestra de corda (1944);

Choros.
Introducci als Choros per a guitarra i orquestra (1929);
No. 1 per a guitarra (1920) ;
No. 2 per a flauta i clarinet (1921) ;
No. 3 per a cor mascul i instruments de vents (1925) ;
No. 4 per a 3 sanguinyol i trombm (1926) ;
No. 5 per a piano (1926) "Alma Brasilera" ;
No. 6 per a orquestra (1926) ;
No. 7 per a vents, viol i violoncel (1924) ;
No. 8 per a gran orquestra i 2 pianos (1925) ;
No. 9 per a orquestra (1929) ;
No. 10 per a cor i orquestra (1925) "Rasga o Coraao" ;
No. 11 per a piano i orquestra (1928) ;
No. 12 per a orquestra (1929) ;
No. 13 per a 2 orquestres i banda (1929) - perdut;
No. 14 per a orquestra, banda i cor (1928) - perdut;
Choros bis, per a viol i violoncel (1928);

Concerts.
Suite per a Piano i Orquestra (1913);
Concert per a violoncel no. 1 (1915);
Momoprcoce, fantasia per a piano i orquestra (1921) ;
Fantasia de Moviments Mixtos, per a viol i orquestra (1921);
Ciranda de Set Notes per a fagot i orquestra de corda (1933);
Concert per a Piano no. 1 (1945) ;
Concert per a Piano no. 2 (1948) ;
Concert per a Piano no. 3 (1952-57) ;
Concert per a Piano no. 4 (1952) ;
Concert per a Piano no. 5 (1954);
Fantasia per a saxfon soprano, tres corns i corda (1948) ;
Concert per a Guitarra (1951) ;
Concert per a arpa (1953) ;
Concert violoncel no. 2 (1953) ;
Fantasia per a violoncel i Orquestra;
Concert per a Harmnica;
Concert Grosso per a quartets de vents i conjunt de vents (1959);
Choros no. 11 i Bachianas no. 3 sn tamb obres concertants per a piano i orquestra;

Simfonies.
No. 1 O Imprevisto, L'imprevist (1920) ;
No. 2 Asceno, l'Ascensi (1917) ;
No. 3 A Guerra, La Guerra (1919) ;
No. 4 A Vitria, La Victria (1919) ;
No. 5 A Paz, La Pau (1920) - Perdut;
No. 6 Montanhas do Brasil, Muntanyes de Brasil (1944) ;
No. 7 (1945);
No. 8 (1950) ;
No. 9 (1951) ;
No. 10 Sum Pater Patrium, Amerndia (1952) ;
No. 11 (1955) ;
No. 12 (1957);

Altres treballs Orquestrals (incloent-hi partitures de Ballet).
Tdio d'Alvorada, poema simfnic (1916);
Naufragio de Kleonicos, poema simfnic (1916);
Dancas Africanas (1916);
Sinfonietta no. 1 (1916);
Ira (1917);
Amazonas, ballet i poema simfnic (1917) ;
Uirapuru, ballet (1917);
Danca Frenetica (1918);
Danca dos Mosquitos (1922) ;
Francette et Pi (1928, orch. 1958);
Rudepoema (1926, orch. 1932);
O Papagaio do moleque, un episodi simfnic (1932);
Caixinha de Boas Festas, poema simfnic i ballet (1932);
Evoluo dos Aeroplans  (1932);
Danca da terra, ballet (1939) ;
Mand-Crr, Profane Cantata / Ballet d'infants per a cor mixt, cor d'infants i orquestra (1940) ;
Suite Enyorana da Juventude nr. 1 (1940);
Madona, poema simfnic (1945);
Sinfonietta no. 2 (1947);
Eroso, Erosi, poema simfnic (1950);
Ruda, poema simfnic i ballet (1951);
Ouverture de l'Homme Tel (1952);
Alvorada na Forest Tropical, ouverture (1953);
Odissia d'uma raa, poema simfnic (1953);
Gnesis, poema simfnic i ballet (1954);
Emperor Jones, un ballet (1956) ;
Fantasia en Tres Moviments (en forma de choros)(1958);
Suite no. 1 per a orquestra de cambra (1959);
Suite no. 2 per a orquestra de cambra (1959);

Msica de Cambra.
Sonata-fantasia no. 1 per a viol i piano, Desesperana (1913) ;
Sonata-fantasia no. 2 per a viol i piano (1914) ;
Sonata per a viol i piano no. 3 (1920) ;
Trio per a piano i corda no. 1 (1911) ;
Trio per a piano i corda no. 2 (1915) ;
Trio per a piano i corda no. 3 (1918) ;
Sextuor Mystique, per a flauta, obo, saxfon, arpa, celesta i guitarra (1917) ;
Quartet Simblic, per a flauta, saxfon, viola, arpa, celesta i veus femenines (1921);
Trio per a obo, clarinet i  fagot (1921);
Nonetto, Impresso rpida de todo o Brasil, Una impressi rpida de tot Brasil (1923);
Quintet em forma de choros, per a flauta, obo, clarinet, corn angls o corn i fagot (1928);
Quartet, per a flauta, obo, clarinet i fagot (1928);
Assobio a Jatol (The Jat Whistle,) per a flauta i violoncel (1930);
Distribuio de Flores per a flauta i guitarra (1937);
Trio per a viol, viola i violoncel (1945) ;
Divagaao per a violoncel, piano i percussi baixa (adlib.) (1946);
Duo per a viol i viola (1946);
Fantasia concertant per a piano, clarinet i fagot (1953) ;
Duo per a obo i fagot (1957);
Quintet Instrumental, per a flauta, viol, viola, violoncel i arpa (1957);
Fantasia Concertant per a 16 o 32 violoncels (1958);
Choros no. 2,3,4,7 i Bachianas 1&6 sn escrites per a diversos instruments en estil de cambra;

Quartets de Corda.
No. 1 (1915) ;
No. 2 (1915) ;
No. 3 (1917) ;
No. 4 (1917) ;
No. 5 (1931) ;
No. 6 (1938) ;
No. 7 (1942) ;
No. 8 (1944) ;
No. 9 (1945) ;
No. 10 (1946) ;
No. 11 (1948) ;
No. 12 (1950) ;
No. 13 (1951) ;
No. 14 (1953) ;
No. 15 (1954) ;
No. 16 (1955) ;
No. 17 (1957) ;

peres.
Izaht (1914) ;
Magdalena (1948) ;
Yerma (1955) ;
Filla dels nvols (1957) ;

Ballets. 
veure: altres treballs orquestrals;

Msica de Cine.
Descobrimento do Brasil (1938) ;
Green Mansions (1959) - (adaptada com a pea de concert amb el ttol "Bosc de l'Amazones") ;

Obres per a Guitarra.
Choros no. 1 (1920) ;
Suite popular Brasilera (1928) ;
Dotze Estudis (1929) ;
Cinc Preludis (1940);

Msica per a Piano.
Ibericarabe (1914) ;
Ondulando (1914);
Danas Caractersticas Africanas (1915);
Suite floral (1918) ;
Historias da carochinha (1919);
A Lenda do Caboclo (1920) ;
Carnaval das crianças (1920);
Prole do Bb, first series (1920) ;
Prole do Bb, second series (1921) ;
Prole do Bb, third series (1926) - Perdida;
A Fiandeira (1921);
Rudpoema (1921-26) ;
Sul America (1925) ;
Cirandinhas (1925);
Cirandas (1926);
Saudades das Selvas Brasileiras (1927);
Bachianas Brasileiras no. 4 (1930-40) ;
Francette et Pi  (1932) ;
Valsa da dor (1932) ;
Gua Prtico (1932-49);
Ciclo brasileiro (1936-37) ;
Planto do caboclo;
Impresses seresteiras;
Festa no serto;
Dana do Indio Branco;
As Trs Marias (1939);
New York Sky-Line Melody (1939);
Poema Singelo (1942);
Homenage a Chopin (1949);
Suite para Israel Valenzuela;

 Enllaos externs .
Museu de Villa-Lobos - http://www.museuVilla-Lobos.org.br/index0.htm;
Website d'Heitor Villa-Lobos - http://www.villalobos.ca;
Website de Villa-Lobos - http://villa-lobos.blogspot.com;
Pagina de referncia de msica popular brasilera i de Villa-Lobos - http://www.geocities.Com/Vienna/Opera/9223/;
Gavota http://www.musica.ufrn.br/gravacoes/escudeiro230703/Gavota-Choro%20-%20Villa-Lobos.mp3;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87122" title="Silvestre Revueltas" nonfiltered="4589" processed="4574" dbindex="34853">
Silvestre Revueltas (Santiago Papasquiaro, Durango, 21 de desembre de 1899 - Ciutat de Mxic, 5 d'octubre de 1940), compositor, violinista i director mexic.

Revueltas estudia en el Conservatorio Nacional de Msica de la Ciutat de Mxic, en el St. Edward College a Austin, Texas i al Chicago College of Music. Va donar recitals de viol i el 1929 va ser invitat per Carlos Chvez per a convertir-se en director de l'Orquestra Simfnica de Mxic, crrec que va ocupar fins al 1935. Ambds, Revueltas i Chvez, van fer molt per promoure la msica contempornia mexicana. Va ser en esta poca quan Revueltas es va iniciar en la composici.

Viatja a Espanya i treballa amb els republicans en la Guerra Civil Espanyola, per desprs de la victria de Franco, torna a Mxic per a dedicar-se a la docncia. No guanya prou diners per a mantenir-se i cau en la pobresa i l'alcoholisme. Mor el mateix dia de l'estrena del ballet El renacuajo paseador, compost set anys abans. 

Va compondre msica per a pellcules, de cambra, canons i alguns altres treballs. La seua msica orquestral inclou poemes simfnics; el ms conegut s Sensemay (1938), basat en el poema de Nicols Guilln. El seu llenguatge musical s tonal per de vegades dissonant, amb vitalitat rtmica, i ben sovint amb un sabor distintivament mexic.

Revueltas apareix breument com a pianista en la pellcula Vmonos con Pancho Villa! (Mxic, 1935), collocant un cartell sobre el piano que diu: "Se suplica no tirar-li al pianista". Revueltas tamb va compondre la banda sonora de la pellcula. 

Enllaos externs.

 Lloc web de Silvestre Revueltas en la Universidadt Nacional Autnoma de Mxico, UNAM.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87123" title="La Germandat de l'Anell" nonfiltered="4590" processed="4575" dbindex="34854">
La Germandat de l'Anell s el primer dels tres volums de la novella pica El Senyor dels Anells de l'escriptor angls J. R. R. Tolkien. La novella transcorre a l'univers de ficci de la Terra Mitjana. Aquest volum est dividit en dos llibres, el Llibre Primer i el Llibre Segon. Es va publicar per primera vegada el 24 de juliol de 1954 al Regne Unit.

Ttol.

Tolkien va concebre El Senyor dels Anells com un nic volum que tenia sis parts, que va anomenar "llibres", i amplis apndixs. L'editor original va decidir dividir l'obra en tres parts, i publicar el cinqu i el sis llibre, juntament amb els apndixs sota el ttol El Retorn del Rei, fent referncia a l'accs al tron d'ragorn. Tolkien va dir que ell hauria preferit que el titolessin La Guerra de l'Anell, perqu donava menys informaci sobre la trama del llibre.

Abans que es decids publicar El Senyor dels Anells en tres volums, Tolkien volia que la novella es publiqus en un nic volum, o en combinaci amb El Silmarllion. En aquell moment, tenia la intenci de posar ttol a cadascun dels llibres.
Els ttols que finalment no es van utilitzar per al Llibre Primer eren El Retorn de l'Ombra o L'Anell es revela. El Llibre Segon es titulava La Germandat de l'Anell o L'Anell va cap al sud.


Llibre Primer.

El primer llibre presenta l'escenari de l'aventura i segueix la histria del hbbit Frodo Saquet quan deixa la seva llar a La Comarca fugint dels soldats del Senyor Fosc Sauron. En Sauron cerca l'Anell nic que li permetr dominar la Terra Mitjana. Frodo, que sense adonar-se'n es troba en mig de la lluita pel domini del mn, ha heretat l'Anell nic.

El primer captol del llibre comena de manera bastant tranquilla, com a continuaci d El Hbbit, que es pot considerar ms un conte infantil que no pas El Senyor dels Anells. En Bilbo celebra el seu 111 aniversari el mateix dia que en Frodo celebra el seu 33 aniversari (l'edat de l'entrada a l 'edat adulta'). A la festa d aniversari, en Bilbo desapareix desprs de fer el seu discurs, cosa que causa una gran sorpresa per a tothom. Ms tard el mag Gndalf adverteix Frodo sobre els aspectes ms foscos de l'anell que en Bilbo ha utilitzat per fer-se invisible.

Sense tenir en compte els consells d'en Gndalf, en Frodo se'n va de casa, i se'n du l'Anell. Espera poder arribar fins a Rivendell, on estar fora de l'abast d'en Sauron, i on aquells que sn ms savis que ell podran decidir qu cal fer amb l'Anell.

En el viatge l'acompanyen tres hbbits amics seus, en Pippin, en Merry i en Sam. Els Genets Negres els persegueixen des del primer moment. Sn els Nazgls, que serveixen a Sauron. Aconsegueixen escapar per poc d'aquests i d'altres perills i troben altres personatges durant el cam (p.e. Tom Bombadi), i finalment arriben a Bree, on troben ragorn, un amic d'en Gndalf que els guia durant la resta del viatge fins a Rivendell i els ajuda a superar les dificultats que troben pel cam. Al cim de la Pica del Temps el cap dels Nazgl (el Rei Bruixot d'ngmar) fereix en Frodo amb un 'coltell de Mrgul', i com que part de la fulla queda clavada a les entranyes d'en Frodo, durant el cam el seu estat va empitjorant. Tamb passen pel lloc on uns trols van ser convertits en pedra en el llibre anterior, El Hbbit.

Llibre Segon.

El Llibre Segon comena amb la crnica de l'estada d'en Frodo a Rivendell, on tracen un pla per destruir l'Anell a Mrdor. Primer en Frodo troba el seu oncle Bilbo, a qui no havia vist des que va deixar La Comarca, ja fa molt de temps. En Frodo deixa Rivendell amb vuit companys de viatge: dos Homes, ragorn i Bromir, fill de Dnethor de la terra de Gndor; un prncep elf, Lgolas; el vell amic de Frodo, el poders mag Gndalf; Guimli, fill de Gloin el Nan; i els tres hbbits que havien acompanyat en Frodo des del primer moment. Aquests Nou Caminants sn escollits per representar les races que habiten a la Terra Mitjana i com a contraposici amb els Nou Genets. Tamb els acompanya Bill el Poni, que ragorn i els hbbits van comprar a Bree per fer-lo servir de bstia de crrega. L'intent de travessar les Muntanyes Boiroses queda frustrat per la gran quantitat de neu que hi ha, i es veuen obligats a prendre un cam per sota de les muntanyes a travs de Mria, un antic regne dels nans ara ple d'orcs i altres criatures diabliques, i on Gndalf es precipita en l'abisme desprs d'una batalla contra un Blrog.

Desprs, els vuit membres de la Germandat que queden passen uns dies en la pau del reialme lfic de Lrien, on reben els obsequis de la reina dels elfs, Galdriel, uns obsequis que en molts casos els resultaran tils ms endavant en el seu viatge. Abandonen Lrien pel riu, per en Frodo s'adona que l'Anell comena a afectar negativament els membres de la Germandat, sobretot en Bromir, que intenta prendre-li l'Anell. Ms tard en Bromir s atacat pels orcs mentre intenta defensar en Merry i en Pippin. Aquest llibre acaba quan en Frodo i en Sam marxen d'amagat cap a Mrdor i la Germandat de l'Anell es dissol.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87124" title="Les Dues Torres" nonfiltered="4591" processed="4576" dbindex="34855">
Les Dues Torres s el segon dels tres volums amb que es divideix l'obra El Senyor dels Anells, de J.R.R. Tolkien, que transcorre a l'univers fictici de la Terra Mitjana.

Inclou el tercer i quart llibres dels sis que componen la novella.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87125" title="El retorn del rei" nonfiltered="4592" processed="4577" dbindex="34856">
Per a la pellcula vegeu El senyor dels anells: El retorn del rei;
El Retorn del Rei s el tercer dels tres volums amb que es divideix l'obra El Senyor dels Anells, de J.R.R. Tolkien, que transcorre a l'univers fictici de la Terra Mitjana.

Inclou el dos ltims llibres dels sis que componen la novella.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87126" title="Maria del Regne Unit (comtessa de Harewood)" nonfiltered="4593" processed="4578" dbindex="34857">

Maria del Regne Unit, princesa reial i comtessa de Harewood (Sandringham, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda 1897 - Harewood, Regne Unit 1965). Princesa reial del Regne Unit amb el tractament d'altesa reial casada en el si d'una de les millors famlies de l'aristocrcia anglesa.

Orgens familiars.
Nascuda a York Cottage situada en el parc del castell de Sandringham, a la regi de Norfolk, el dia 25 d'abril de l'any 1897 sent filla del rei Jordi V del Regne Unit i de la princesa Maria de Teck, en aquell moment ducs de York. La princesa era nta per via paterna del rei Eduard VII del Regne Unit i de la princesa Alexandra de Dinamarca, i per via materna del prncep Alexandre de Teck i de la princesa Maria Adelaida del Regne Unit. 

El bateig de la princesa fou oficiat a l'Esglsia de Santa Magdalena prxima al Castell de Sandringham el dia 7 de juny del mateix 1897, els seus padrins foren la reina Victria I del Regne Unit, el prncep de Galles, la princesa deGalles, el rei Jordi I de Grcia, la princesa Victria del Regne Unit i el prncep Alexandre de Teck.

Educada per una governanta de forma individual, reb certes llions junt amb els seus germans, el futur rei Eduard VIII del Regne Unit, el futur rei Jordi VI del Regne Unit i el prncep Enric del Regne Unit. Coneixedora del francs i l'alemany, a part de l'angls, desenvolup un gran inters pels cavalls i les curses de cavalls. 

Durant la Primera Guerra Mundial, la princesa visit hospitals i collabor en organitzacions benfiques junt amb la seva mare. Un dels principals projectes fou el Princess Mary's Christmas Gift Fund que amb 100,000 s'encarreg d'enviar a tots els soldats britnics regals de nadal. L'any 1918 complet la seva formaci rebent un curs d'infermeria i comenant a treballar al Great Ormond Street Hospital.

El rei Jordi V la cre Dama de la Gran Creu de l'Orde de l'Imperi Britnic el 1917. Reb l'Imperial Orde de la Corona de l'ndia l'any 1919 (CI), La Gran Creu del Venerable Orde dels hospitalers de Sant Joan de Jerusalem (GCStJ) el 1928. El 1947 reb la Gran Creu de l'Orde Reial Victria (GVCO).

Npcies i descendents.

El 28 de febrer de l'any 1922 es cas amb el vescomte Henry Lascelles, fill del cinqu comte de Harewood i de lady Florence Bridgeman. En el seu casament l'Abadia de Westminster aparegu a la vida pblica per primera vegada lady Elisabet Bowes-Lyon. S'establiren a Yorkshire, primer a Goldborough House i desprs a Harewood House. 

 Comte Jordi Lascelles, 7 comte de Harewood, nat a Harewood House el 1923. Casat en dues ocasions, en primeres npcies amb Marion Stein l'any 1949 i en segones npcies amb Patricia Tuckwell.

 Lord Gerald David Lascelles, nat a Goldborough House el 1924 i mort a Les Croux (Frana) el 1998. Es cas amb Angela Dowding i desprs amb Elizabeth Evelyn Collingwood.  ;

Les obligacions pbliques de la princesa respongueren a les seves vinculacions amb la infermeria, el moviment escolta i el feminisme. El 1926 esdevingu comandanta en cap de la Creu Roja britnica.

L'1 de gener de l'any 1932, el rei Jordi V del Regne Unit declar la seva filla princesa reial. El ttol de princesa reial ha estat vinculat histricament a la filla primognita del monarca angls i entre d'altres l'han portat, la princesa Llusa del Regne Unit i la princesa Anna del Regne Unit, aquesta ltima a l'actualitat. 

La princesa reial fou extremadament propera al seu germ gran, el rei Eduard VIII del Regne Unit. Aix, l'any 1936, desprs de la crisi per l'abdicaci del rei, la princesa reial i el comte de Harewood es trasllad a Viena, al Castell d'Enzenfeld, al costat de l'ex-rei i la duquessa de Windsor per tal de explicitar-los el seu suport. Posteriorment, la princesa reial declin la invitaci al casament de la princesa i desprs reina Elisabet II del Regne Unit amb el prncep Felip de Grcia ja que la Cort de Londres no havia convidat al duc de Windsor.

Desprs de la mort del comte de Harewood, l'any 1947, la princesa reial es retir a Harewood House al costat de la famlia del seu fill primognit. L'any 1951 fou declarada consellera de la Universitat de Leeds. La princesa continu amb una intensa agenda pblica tant a Anglaterra com a l'exterior, entre d'altres atengu, en representaci de la reina, els actes d'independncia de Trinitat i Tobago i Zmbia o el funeral de la princesa Llusa Mountbatten a Estocolm.

La princesa reial sofr un atac de cor mentre caminava amb el seu fill, lord Harewood, i els seus nts pels jardins de Harewood Hause. Fou enterrada en una cerimnia particular en la qual hi assistiren la reina Elisabet II del Regne Unit i el seu esps i la resta de la famlia reial a la capella privada de Harewood House.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87130" title="Cemndur" nonfiltered="4594" processed="4579" dbindex="34858">

Cemndur va ser el quart rei del regne de Gndor, el regne del sud de la Terra Mitjana fundat pels Numenoreans a l'exili que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.

Era el fill i hereu de Menldil, i a la mort del seu pare l'any 158 de la Tercera Edat va succer-lo al tro. 

Hi ha poca informaci sobre el seu regnat, per se sap que va transcorrer sense que es produssin esdeveniments remarcables.

L'any 238 va ser succet pel seu fill Erendil












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87133" title="Lliura libanesa" nonfiltered="4595" processed="4580" dbindex="34859">

La lliura libanesa, coneguda tamb com a lira libanesa (en rab              lira lubnania, o simplement      lira), s la moneda del Lban. El codi ISO 4217 s LBP i s'utilitzen les abreviacions LL i L. Tradicionalment s'ha subdividit en 100 piastres (   , qirsh), tot i que actualment, a causa del poc valor de la moneda, la fracci ja no s'utilitza. 

Histria.
Abans de la Primera Guerra Mundial, al Lban s'usava la lira otomana. Arran de la caiguda de l'Imperi Otom, la unitat monetria en s va passar a ser la lliura egpcia el 1918. En agafar el control de Sria i del Lban, els francesos van substituir la lliura egpcia per una nova moneda per a tots dos pasos, la lliura sria, amb canvi fix respecte al franc francs. El 1937, el Lban va comenar a encunyar la seva prpia moneda, encara lligada al franc francs i intercanviable amb la moneda sria. El 1941, amb la derrota francesa sota l'Alemanya nazi, la moneda va passar a dependre, en termes canviaris, de la lliura esterlina arran de la invasi del Lban per part de les forces aliades. Amb la obtenci de la independncia el 1943, el Lban va arribar a un acord monetari amb Frana el 1948 per separar definitivament la lliura libanesa dels seus lligams amb l'inestable franc francs.

Monedes i bitllets.
Emesa pel Banc del Lban (           Masraf Lubnan), en circulen monedes de 50, 100, 250 i 500 lliures, i bitllets de 1.000, 5.000, 10.000, 20.000, 50.000 i 100.000 lliures.

Tant les monedes com els bitllets tenen les inscripcions en rab i en francs, herncia del passat colonial, llengua en qu la lliura s anomenada livre.

Taxes de canvi.
1 EUR = 1.924,65 LBP (4 de juliol del 2006);
1 USD = 1.502,00 LBP (4 de juliol del 2006);

Vegeu tamb.
Lliura;

Enllaos externs.
 Banc del Lban;
 Monedes i bitllets emesos pel Banc del Lban;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87141" title="Mrdor" nonfiltered="4596" processed="4581" dbindex="34860">
En l'univers ficitici de J.R.R. Tolkien, Mrdor s el regne al sud-est de la Terra Mitjana on resideix el Senyor Fosc Suron. Una particularitat de la terra de Mrdor s que es troba envoltada per tres grans cadenes muntanyoses, que estableixen les seves fronteres al nord, oest i sud.

A l'obra El Senyor dels Anells, Mrdor t un paper principal al ser l'objectiu del viatge de Frodo i Sam per destrur l'Anell nic.

Geografia.

La terra de Mrdor s una les restes que queden de les obres devastadores de Mrgoth, formada per successives erupcions volcniques. Ja va rebre el nom de Mrdor (Terra Fosca; Terra d'Ombra) abans de l'arribada de Suron, degut al fum dels volcans que cobria el cel.

Mrdor est protegida per tres serralades, situades de manera que conformen aproximadament tres costats d'un rectangle: red Lithui al nord, phel Duath a l'oest, i una serralada sense nom (o potser encara s'anomena phel Duath) al sud. A la cantonada nordoccidental s'hi troba la profunda vall d'Udn, que era l'nica entrada a Mrdor que permets l'accs de grans exrcits, i on s'hi trobava la Porta Negra de Mrdor que la protegia.

La principal fortalesa de Suron, la torre fosca de Brad-dr, es trobava a les vessants de l'red Lithui. Al sud-oest de Brad-dr s'estenia l'rida plana de Grgoroth i el gran volc Ordruin, conegut com el Mont del Fat.

La part sud de Mrdor, Nurn, s una mica ms frtil. Els nutrients que hi deixa la cendra del Mont del Fat i la humitat del mar interior de Nurn permeten una agricultura de sec.

Mrdor limita a l'oest amb la Terra d'Ithlien i el riu nduin, al nord-est amb Rhn, i al sud-est amb Khand.

Onomstica.

En les llenges de l'univers de Tolkien, Mrdor t dos significats: en sndarin significa "Terra Negra", i en quenya vol dir "Terra de l'Ombra". L'arrel mor ("negre","fosc") apareix en moltes altres mots lfics com Mria, Moriquendi, o Morwen. Dor ("terra") tamb es troba a Gndor, Eriador, o Driath.

Fora del context de la Terra Mitjana es troba l'etimologia de l'angls antic moror, que significa "pecat mortal" ("murder"  deriva d'aqu). No s inhabitual que els noms ficticis inventats per Tolkien tinguin significats en diferents llenguatges, tant els inventats com els reals.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87142" title="L'Hospitalet de l'Infant" nonfiltered="4597" processed="4582" dbindex="34861">


L'Hospitalet de l'Infant s un centre urb de la costa tarragonina, integrat al terme municipal de Vandells i l'Hospitalet de l'Infant i situat a l'extrem sud-occidental de a comarca del Baix Camp.

El centre de la poblaci actual es troba damunt d'un promontori rocs flanquejat per extenses platges i travessat pel curs del Llastres, riu ara redut a torrent. A la part alta d'aquest promontori es troben les restes de l'hospital construt a mitjans del segle XIV (1344), per voluntat de l'infant Pere d'Arag, fill de Jaume II i Blanca d'Anjou i qui ha donat el nom a la poblaci. L'hospital del Coll de Balaguer (tal com es citat en documents medievals) va ser aixecat per oferir allotjament a religiosos, viatgers i mendicants que transitaven per la ruta entre Barcelona i Valncia, per la ruta de l'antiga Via Augusta romana. De fet, la mansio Oleastrum citada pels autors antics  Anton i Estrab ha estat situada, ja des de finals del segle XIX, a l'Hospitalet de l'Infant. En sn evidncies tamb el mateix nom del riu Llastres (en catal 'ullastre', del terme llat 'oleaster') i les referncies d'Ruf Fest Avi com a 'Oleum flumen' a l'obra 'Ora maritima', com les restes arqueolgiques d'poca romana trobades a la vila.

Les raons de la fundaci de l'antic hospital gtic per part de Pere d'Arag, des de 1341 senyor del comtat de Prades i de la baronia d'Entena, obeeixen al desig d'establir les bases per a la repoblaci i ressorgiment econmic de la zona, i mitjanant aquesta construcci fortificada assegurar el control d'una costa aleshores exposada a les freqents incursions corsries. L'edifici fundat el 1344 era una estructura de planta quadrada d'uns 55 metres de costat, amb pati central, flanquejada per sis torres: quatre als angles i dues al centre dels costats nord i sud. Al recinte, un excellent exemple del gtic civil catal amb grans naus coronades per arcs diafragma sobre els que recolzava l'embigat de fusta, noms s'hi accedia per la porta existent a la torre meridional. La construcci, que compl la seva missi d'acollida de viatgers fins a principis del segle XIX, es va veure involucrada, per ser una fortificaci, a la guerra civil catalana del segle XVI, a la Guerra dels Segadors (batalla del Coll de Balaguer, 1640), va ser objecte d'atacs corsaris i greument afectada durant la Guerra del Francs, fets que implicaren el seu deteriorament.

Actualment, l'hospital s'ha consolidat i resta dempeus una de les quatre torres aixecades, l'entrada a la plaa del Pou, tres faanes i tres arcs gtics darrere els patis de les cases que hi ha a l'interior.

Torres i fortificaci.

L hospital fou fundat per l Infant Pere el 8 de novembre del 1344.

Situat en un lloc de pas prop de l antiga Via Augusta, la seva arquitectura s resultat de la combinaci de la seva tasca assistencial amb la defensa de la religi front les incursions dels sarrans i l amenaa dels bandolers.

El carcter fortificat de l edifici queda reflectit en els murs, d 11,7 metres d alada, i les torres de 18 metres. En un principi se n van projectar sis, una a cada angle i dues ms al mig dels paraments septentrional i meridional, si b, pel que sembla, noms se n feren quatre. L edifici no presenta obertures, a excepci de vestigis a l extrem nord-est i de les sageteres presents en tot el permetre.

 La Plaa del Pou .

L accs a l interior del recinte es feia a travs d una porta situada a la torre del cant del migdia, i no per l accs actual que comunica amb la plaa Berenguer d'Entena. Aquesta plaa s la urbanitzaci moderna del que fou el pati de l antic hospital i on, com indica el seu nom, hi havia un pou amb una snia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87143" title="Lliura sria" nonfiltered="4598" processed="4583" dbindex="34862">

La lliura sria, coneguda tamb com a lira sria (en rab            lira suria, o simplement      lira), s la moneda de Sria. El codi ISO 4217 s SYP i s'utilitzen les abreviacions LS i S, entre d'altres. Tradicionalment s'ha subdividit en 100 piastres (   , qirsh), tot i que actualment, a causa de la inflaci, la fracci ja no s'utilitza. 

Histria.
Abans de la Primera Guerra Mundial, Sria formava part de l'Imperi Otom i la moneda de curs legal era la lira. Arran de la caiguda de l'Imperi, la unitat monetria en s va passar a ser la lliura egpcia el 1918. En agafar el control de Sria i del Lban, els francesos van substituir la lliura egpcia per una nova moneda per a tots dos pasos, la lliura sria, amb canvi fix respecte al franc francs a ra de 20 francs per lliura sria. El 1937, Sria va comenar a encunyar la seva prpia moneda, ja deslligada de la libanesa, tot i que en un principi eren intercanviables. Ja fa molts anys, per, que totes dues monedes van per separat, com ho demostra el fet que actualment la lliura sria s 30 vegades ms forta que la libanesa. 

Monedes i bitllets.
Emesa pel Banc Central de Sria (                   Masraf Suria al-Markazi), en circulen monedes d'1, 2, 5, 10 i 25 lliures, i bitllets de 5, 10, 25, 50, 100, 200, 500 i 1.000 lliures.

Taxes de canvi.
1 EUR = 66,7116 SYP (4 de juliol del 2006);
1 USD = 52,1280 SYP (4 de juliol del 2006);

Vegeu tamb.
Lliura;

Enllaos externs.
   Banc Central de Sria;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87147" title="Oriol Ripol Fortuny" nonfiltered="4599" processed="4584" dbindex="34863">
Oriol Ripol Fortuny s un jugador de Rugby catal que juga als Sale Sharks de Manchester.

 Biografia.

Nascut a Barcelona el 6 de setembre de 1975, format al BUC ha estat jugador de la U.E.Santboiana, del Northampton i dels Sale Sharks.  Oriol Ripol, ha estat l nic jugador catal i  segundo espanyol (Diego Zarzosa tambe) que ha militat en la prestigiosa Zurich PremierShip, la primera divisi anglesa i ha estat oficialment convocat per a jugar amb els Barbarians, l equip de les estrelles per excellncia, del rugby mundial.

L'any 2006 es va proclamar campi de la lliga anglesa de rugby amb els Sale Sharks anotant un assaig durant final celebrada a l'estadi de Twickeham. L'any 1999 va participar al campionat del mn amb la selecci espanyola.

 Trajectria.
 1980-1994:BUC;
 1995:Universitat d Auckland (Nova Zelanda);
 1997:BUC;
 1998:UE Santboiana;
 1999:Bridgend (Pas de Galles);
 2000:Moraleja Alcobendas (Espanya);
 2001:Rotherham (Anglaterra);
 2002-2005: Northampton Saints (Anglaterra);
 2005-2006: Sale Sharks (Anglaterra);

 Palmars.

 1 Zurich Premiership 2006;
 1 European Challange 2004-2005;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87150" title="Incunable" nonfiltered="4600" processed="4585" dbindex="34865">

Un incunable s un llibre, un full, o una imatge impresa - no manuscrit - abans de l'any 1501 a Europa. Aquests sn objectes molt estranys i de gran fragilitat, la seva autenticitat noms ens la pot confirmar un expert. La paraula s d etimologia llatina incunabulum i significa que pertany al bressol, utilitzat per extensi per objectes o subjectes que tenen poc temps. 

Aix, s incunable tot imprs entre 1453 (data de la invenci de la impremta moderna) i 1501. Aquesta data s'ha agafat arbitrriament; encara que s cert que al segle XVI a Europa deixen de ser comuns els tallers de manuscrits i hi ha una proliferaci d'impremtes a les capitals europees. Bernard von Mallinckrodt utilitza per primer cop la paraula incunabula  per referir-se a un llibre en un pamflet, De ortu et progressu artis typographicae "Del naixement i l'evoluci de l'art de la tipografia" publicat a Colnia el 1639 que inclou la frase prima typographicae incunabula, "la primera infncia de la impressi".

Es considera que hi ha milers d edicions i publicacions realitzades amb anterioritat al 1501. La relaci ms autoritzada s en el catleg Alemany, el Gesamtkatalog der Wiegendrucke que encara est essent compilat pel Staatsbibliothek zu Berlin. 

Hi ha dos tipus d'incunables: els xilogrfics (realitzats a partir d'un sol tac de fusta) i els tipogrfics (realitzats amb tipus movibles). Hi ha autors que reserven el terme incunable als llibres tipogrfics.

 Incunables de prestigi .

 La Bblia de Gutenberg de 1455;
 Liber chronicarum de Hartmann Schedel, imprs per Anton Koberger el 1493;
 Hypnerotomachia Poliphili de 1499;

 Incunables catalans .
 Bblia Valenciana 1478;
 Obres o trobes en lahors de la Verge Maria 1479;
 Liber Elegantiarum de 1489;
 Tirant lo Blanc de 1490;
 Constitucions de Catalunya (1495) de 1495;

 Vegeu tamb .
 Segle d'or valenci;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87156" title="Paul Dukas" nonfiltered="4601" processed="4586" dbindex="34866">

Paul Dukas (Pars, 11 d'octubre de 1865   Pars, 17 de maig de 1935), compositor francs.

Paul Abraham Dukas va nixer a Pars al si d'una famlia jueva i va fer els seus estudis musicals sota el mestratge de Thodore Dubois i Ernest Guiraud, entre d'altres, al Conservatori de Pars. Ac s on va fer coneixena de Claude Debussy. En acabar els estudis va treballar com a orquestrador i crtic musical.

Encara que va compondre una gran quantitat de msica, va destruir gran part de la seua obra en no sentir-s'hi satisfet, havent sobreviscut noms una petita part. L'obra ms primerenca que ha sobreviscut s l'enrgica Simfonia (1896) en la lnia establerta per Beethoven i Csar Franck. Va ser seguida per una altra obra orquestral, L'apprenti sorcier, ms coneguda pel seu ttol catal L'Aprenent de bruixot (1897), poema simfnic basat en un poema de Goethe, "Der Zauberlehrling". Aquesta pea ha gaudit d'una gran popularitat en ser utilitzada per Walt Disney en la seua pellcula Fantasia. El domini magistral del ritme i la brillant orquestraci, ambdues caracterstiques de Dukas, sn ben evidents en totes dues obres.

Per al piano, Dukas va escriure dues obres de gran complexitat tcnica, la Sonata per a piano (1901) i les Variacions, interludi i finale sobre un tema de Rameau (1902), tamb amb reminiscncies de l'estil de Beethoven i de Franck. L'pera Ariane et Barbe-bleue ("Ariadna i Barba-blava"), en la que va treballar entre 1899 i 1907, ha estat sovint comparada a Pellas et Mlisande de Debussy, en part per la similitud musical i en part perqu ambdues obres estan basades en drames de Maurice Maeterlinck. El sumptus ballet oriental La Pri (1912) va ser la darrera gran obra de Dukas.

En les ltimes dcades de la seua vida, Dukas esdevingu ms conegut com a mestre de composici, grcies a l'xit de molts dels seus alumnes com ara Isaac Albniz, Joaqun Rodrigo, Maurice Durufl, Olivier Messiaen i Jehan Alain. Va morir a Pars i, com molts altres personatges clebres, est soterrat al cementiri del Pre-Lachaise de la capital de Frana.

Obres Principals.

 Msica Orquestral :
Overtures (Gtz von Berlichingen, Polyeucte, le Roi Lear);
Simfonia (1896);
L'Apprenti sorcier (1897);

 Chamber Music :
Villanelle, per a trompa i piano;

 Piano :
Interlude et final sobre un tema de Rameau;
La plainte, au loin, du faune...;
Prlude lgiaque et variations;
Sonata;

 Vocal :
Sonnet de Ronsard;
Vocalise, per a veu i piano;
Cantates (Hymne au soleil, Sml et Vellda);

 Ballet :
La Pri (1912);

 Opera :
Ariane et Barbe-bleue (1907);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87158" title="Illa Livingston" nonfiltered="4602" processed="4587" dbindex="34867">




L'Illa Livingston s una illa antrtica situada a les Illes Shetland del Sud, Antrtida Occidental, que s entre l'Illa Greenwich i l'Illa Snow.  Aquesta illa era coneguda per caadors de foques ja el 1819, i el nom Livingston s'ha establert b en l's internacional durant ms de 180 anys.

 Geografia .












Livingston se situa a l'Oce Antrtic, 110 km al nord-oest del Cap Roquemaurel al continent Antrtic, 830 km al sud-sud-est de Cap d'Hornos a l'Amrica del Sud, 820 km al sud-est de les Illes Diego Ramrez (la terra ms austral d'Amrica del Sud), 1000 km al sud de les Illes Falkland (Malvines), 1600 km al sud-oest de l'Illa Gergia del Sud, i 3000 km del Pol Sud.

L'Illa s part d'arxiplag de les Shetland del Sud, una cadena d'illes que estn per sobre de 500 km en en la direcci de est-nord-est a l'oest-sud-oest, i est separat des de la Pennsula Antrtica prxima prop de l'Estret Bransfield, i d'Amrica del Sud prop del Pas de Drake.  Les Shetlands del Sud cobreixen una rea de terra total de 3687 km2, i comprenen (d'est a oest) les illes Clarence, Elefant (Elephant), Rei Jordi, Nelson, Robert, Greenwich, Livingston, Decepcin (Deception), Neu (Snow), Baixa (Low) i Smith, i altres illots i roques petites.

Livingston est separada de l'Illa Greenwich a l'est i Illa Snow al oest-sud-oest respectivament per Estret McFarlane i per Estret Morton. L'Illa Decepcin, situat a l'Estret Bransfield noms 18 km al sud-oest de Punt Barnard, s un volc. El seu crter forma la badia protegida de Port Foster, a la qual s'entra per l'estret de Neptunes Bellows.

L'illa s'estn 73 km des de Punt Start a l'oest a Punt Renier a l'est, i la seva amplada varia des de 5 km al coll entre Badia Sud i Badia Hero, fins a 34 km entre Punt Botev al sud i Punt Williams al nord. La seva rea de superfcie s de 974 km2. Hi ha molts illots i roques en les aiges circumdants, especialment al llarg de la costa nord. Ms grans sn l'Illa Rugosa (Rugged) a l'oest de Pennsula Byers, l'Illa Mitja Lluna (Half Moon) en la Badia Lluna (Moon), i l'Illa Desolaci (Desolation) en la Badia Hero al nord.

Els penya-segats de gel formen la majoria del lnia de costa, per en les darreres dcades sovint retiren i descobreixen badies, platges i punts noves.  Amb l'excepci de pedaos allades, la superfcie de terra s coberta per un casquet glacial, altament fragmentat en certs segments.  Les cpules de gel i els planells dominen en les rees centrals i occidentals, i un cert nombre de glaceres de valls sn formades per l'alleujament muntanys de Livingston oriental. Tpic de la glaciologia de l'illa sn les capes de cendra conspcues que s'originen a partir de l'activitat volcnica a l'Illa de Decepci vena.

A part de la pennsula extensa de Byers (61 km2) que forma l'extremitat occidental de Livingston, els territoris de l'illa que sn lliures de gel inclouen rees costeres petites al Cap Shirreff, Punt Siddons, Punt Hannah, Punt de Williams, Pennsula Hurd i Pennsula Rozhen, aix com pendents a les serralades, carenes i alries a Livingston oriental que sn massa costeruts per quedar-se neu.  Les formacions de muntanyes principals inclouen la Muntanya de Tangra (extensi 30 km, amb el Mont Friesland 1700 m alt), serralada de Bowles (6,5 km, 822 m alt), alades de Vidin (8 km, 604 m), serraladas de Burdick (773 m), Melnik (696 m) i Pliska (667 m).

La lnia costera de l'illa s irregular, amb ms les badies significatives de Badia Sud, Badia Falsa, Badia Lluna, Hero, Barclay, New Plymouth, Osogovo i Walker, i les pennsules de Hurd (extensi 10 km), Rozhen (9 km), Burgas (10,5 km), Varna (12 km), Ioannes Paulus II (12,8 km) i Byers (15 km).

A diferncia de les regions internes del continent d'Antrtic, on el clima s fortament continental, sec, amb temps estable i assolellat predominant, el clima de les rees costeres a la regi de la Pennsula Antrtica i les illes Shetland del Sud s tpicament martim i humit, amb temps molt canviable, vents, i rarament assolellat.  El temps local de Livingston t una especialment mala reputaci.  El whiteout ("blanc-total") s freqent, i les rufagues poden passar a qualsevol moment en l'any.  Segons l'alpinista australi Damien Gildea, Livingston t sobre el pitjor temps al mn; segons l'alpinista blgar Doychin Vasilev, si l'Himlaia tenia el temps de Livingston, llavors la humanitat s'hauria oblidat d'aquella muntanya.

Les temperatures sn molt constants, rarament excedeixen 3C en l'estiu, o cauen per sota  11C a l'hivern.  El refredament addicional provocat pel vent pot arribar a 5-10C.  Aqu seguir les dades per a la temperatura anual mitjana, temperatures mitjanes dels mesos ms calents i ms freds, i la precipitaci anual, donen per a de les rees costeres de l'illa, i tamb per a alguns altres llocs per a comparaci:

Illa Livingston:  2,7C; 1,3C;  7C; 800 mm; 
Cherni Vrah (un pic de 2290 m d'altura, situat 6,5 km des de Sofia): 0,1C; 8,6C;  8,1C; 1178 mm; 
Reykjavk: 5,1C; 11,4C;  3C; 779 mm;
Barcelona: 16,4C; 24,4C; 9,4C; 593 mm.

 Histria .
L Antrtida comprn el Continent d'Antrtic (aquell Terra Australis Incognita mtic la recerca del qual ha inspirat moltes descobertes geogrfiques en el passat) aix com les illes i aiges polars adjacents.  El seu lmit fsic natural s la Convergncia Antrtica, una zona ben definida que  s aproximadament 50 km ample i que encercla la terra en aproximament 55 de latitud sud on es troben les aiges fredes del sud i les aiges ms calentes del nord.  Una part d'aquest Antrtida  geogrfic  sn les illes segents, que se situen al nord de 60 de latitud sud i pertanyen a certs pasos: Illes Gergia del Sud i Sandwich del Sud (Regne Unit), Illa Bouvet / Bouvetya (Noruega), Illa Heard i illes McDonald (Austrlia), i Illes Kerguelen (Frana).

Els territoris situats al sud de 60 de latitud sud formen Antrtida  poltic , que es governa sota el sistema de Tractat Antrtic al costat d'un club exclusiu de nacions antrtic, que actualment inclou Regne Unit, Sud-frica, Blgica, el Jap, USA, Noruega, Frana, Nova Zelanda, Rssia, Polnia, Argentina, Austrlia, Xile, Pasos Baixos, Brasil, Bulgria, Alemanya, Uruguai, Itlia, Per, Espanya, Xina, ndia, Sucia, Finlndia, Corea del Sud, Equador i Ucrana.

Segons alguns historiadors, el holands Dirck Gerritsz en 1599, o l'espanyol Gabriel de Castilla en 1603, pot haver estat el primer per veure qualsevol Antrtic aterra.  Ells dos suposadament navegaven al sud del Pas de Drake en l'rea de les Illes Shetland del Sud.  Ms ben documentat s la descoberta d'illa Gergia del Sud pel comerciant angls Antony de la Roch, el vaixell de qui era bufat de curs i prenia refugi en una de les badies d'aquella illa en abril de 1675.

El primer territori descobria a l'Antrtida  poltic  era Illa Livingston, al Segle XIX.   El capit angls William Smith amb el bergant comercial Williams, mentre navega a Valparaso el 1819, sigui distret del seu ruta al sud de Cap d'Hornos, i en 19 de febrer veia Punt Williams, l'extremitat nord-est de l'illa.

Pocs mesos ms tard Smith revisitava l'arxiplag, aterrava a l'Illa del Rei Jordi i reclamava les terres noves per al Regne Unit el 16 d'octubre de 1819.   Mentrestant, un nau espanyol es feia malb en el mal temps en el Pas de Drake i s'havia enfonsat fora la costa nord de Livingston el setembre de 1819.  El San Telmo amb 74 canons, manades pel Capit Rosendo Porlier, era el vas almirall d'un esquadr naval espanyol que navegava a Callao per reforar les tropes colonials que estaven combatent els moviment independentista en Amrica espanyol.  Els 644 oficials, soldats i mariners a San Telmo eren les primeres persones que morien a l'Antrtida  poltic .  Mentre que ning no sobrevivia, les restes del seu naufragi eren trobades posteriorment per caadors de foques en Platja de Mitja Lluna prop del Cap Shirreff.

El desembre de 1819, William Smith retornava als Shetlands del Sud una vegada ms.  Aquesta vegada era llogat pel Capit William Shirreff, l'oficial comandant britnic en Oce Pacfic qui es basava a Xile, i era acompanyat pel Lloctinent Edward Bransfield que s'enviava per examinar i posar al mapa de les terres noves. El 30 de gener de 1820 que veien les muntanyes de la Pennsula Antrtica, inconscient que lluny a l'est i noms tres dies ms d'hora, el Continent ja havia estat descobert per l'expedici antrtica russa de Fabian Gottlieb Thaddeus von Bellingshausen i Mihail Lazarev.

Un any ms tard, els russos completaven la circumnavegaci de l Antrtida i arribaven en el regi dels Shetlands del Sud el gener de 1821, on trobaven per sobre de 50 naus amb 1000 caadors de foques nordamericans i anglesos, qui estava prenent centenars de milers de pells de foques.  Mentre navegava entre Illa de Decepci i Illa Livingston, Bellingshausen trobava el Capit nord-americ Nathaniel Palmer, un altre pioner d'exploraci antrtica que ell mateix havia vist la terra ferma el novembre previ.  Aix mentre el Continent Antrtic es veia primer en 1820, la seva primera descoberta s'ha disputat en nom de Bransfield, Plmer i Bellingshausen pels seves nacions respectives durant ms que un segle.  Aquella prioritat s ara generalment atributs els  russos a ella.

El primer aterrar al Continent mateix es feia el 7 de febrer de 1821 en Badia Hughes a la Pennsula Antrtica, quan el vaixell nord-americ Huron manat pel Capit John Davis estava explorant per a foques l'rea al sud del Illes Shetland del Sud.   En primer esdeveniment ms, al final de  l'estiu austral de 1820/21 els onze anglesos des del nau Lord Melville fracassaven a deixar l Illa del Rei Jordi, i reeixidament es quedava a Antrtida durant l'hivern, i estava la primera gent que feia all.

Les restes de cabanes i artefactes dels caadors de foques encara es troben en Illa Livingston, que posseeix la concentraci ms gran de llocs histrics a Antrtida desprs de l'Illa Gergia del Sud.  Els noms de molts objectes geogrfics a l'illa tamb es refereixen a la seva primera histria.  Entre el commemorat sn capitans de neus com els americans del nord Christopher Burdick, Charles Barnard, Robert Johnson, Donald MacKay, Robert Inott, David Leslie, Benjamin Brunow, Robert Macy, el Prncep Moores i William Napier, els britnics William Shirreff, M'Kean, John Walker, Ralph Bond, Christopher MacGregor, T. Binn i William Bowles, l'australi Richard Siddons, habiten com el navilier de Nova York James Byers, els comerciants de pesca de la balena americans del nord William i Francis Rotch, el hidrgraf d'Almirallat britnic Thomas Hurd, i John Miers, editor de la primera mapa de les Illes Shetland del Sud basats en el obra de William Smith, o neus dels caadors de foques com Huron, Williams, Samuel, Gleaner, Huntress, Charity, Hannah, Henry, John, Hero, Cora i altres.

Alguns dels topnims deixats pels caadors de foques  del Segle XIX sn descriptius, com Punt de Diables, Porta d'Infern i Coll o Res Passatge, llocs perillosos on els vaixells i gent estaven perduts; Badia Inepte, Pic Agulla, o la Platja de Robatori on els caadors britnics prenien per fora algunes pells de foques des dels americans de nord.  Tanmateix, uns altres noms com Livingston, Mont Friesland i Punt Renier tamb existeixen des dels primers anys desprs de la descoberta de l'illa, per el seu origen roman desconegut.

Els caadors de foques han marxat temps llarg d'Antrtida fa, les foques ja han recobrat els seus nombres, i cada any ms i ms balenes es veuen tamb. El lloc de sealers vells i baleners s avanat per cientfics i turistes avui dia.

 Bases Cientfiques .
Les bases cientfiques permanents de  Joan Carles I (Espanya)  i Sant Climent d'Ohrid (Bulgria) s'establia el 1988 en Badia Sud, la base petita Shirreff (o Guillermo Mann, Xile i Estats Units) al territori protegit Shireff s des de 1991, i la base conservada Cmara (Argentina) a l'Illa Mitja Lluna s des de 1953.

Els campaments s'estableixen per fer recerca en rees distants de l'illa.  El Campament Byers (Espanya) funciona regularment prop de Punt Nikopol al territori protegit de Byers, i la localitat Camp Acadmia a la regi central de Livingston oriental s'utilitzava com a camp base de l'expedici blgara Tangra 2004/05 i es designa com a oficina de correus estacional dels Correus Blgars des de 2004.

 Territoris protegits .
Per protegir l'herncia de natura, el sistema del Tractat Antrtic t un rgim general estricte, que regula la presncia i activitats humans a l Antrtida, i tamb designa alguns territoris protegits en els quals l'accs s possible noms per a propsits cientfics, i amb permissions especials.

Hi ha dues tals reserves naturals en Illa Livingston des de 1966, comprenent respectivament la extensa Pennsula Byers, i la pennsula petita de Punt Shirreff juntament amb Illa San Telmo i les aiges adjacents.

L'objectiu de protecci els fssils estan demostrant el lligam entre Antrtida i uns altres continents australs, una varietat abundant de flora i fauna, colnies de foques i pingins que sn el tema d'estudi cientfic i control, tamb tants monuments histrics des del Segle XIX.

 Turisme .
El turisme martim antrtic s'iniciava el 1958 als Illes Shetland del Sud.  Des de llavors el nombre de turistes a Antrtida ha augmentat a tens de milers anualment, de qui per sobre d'un 95% visita les Shetlands del Sud i la Pennsula Antrtica prxima.  Punt Hannah a la costa sud de Livingston i l'Illa Mitja Lluna prop de la costa est,  tamb com l'Illa Decepcin prxima i els illots Aitcho prop d'Illa Greenwich sn entre les destinacions ms populars freqentment visitades per vaixells de creuer, ofereixen passeigs enmig de paisatge espectacular i fauna sorprenent. 

 Pgines relacionades .
 Sant Climent d'Ohrid;
 Joan Carles I;
 Camp Acadmia;
 Muntanya de Tangra;
 Illes Shetland del Sud;
 Antrtida;
 Comissi Blgara per als Topnims Antrtics;
  ;
  ;

 Mapa .

 L.L. Ivanov et al, Antarctica: Livingston Island, South Shetland Islands (from English Strait to Morton Strait, with illustrations and ice-cover distribution), 1:100000 scale topographic map, Antarctic Place-names Commission of Bulgaria, Sofia, 2005 ;

 Enllaos externs .
 Comissi Blgara per als Topnims Antrtics ;
 Expedici Tangra 2004/05  ;
 Institut Antrtic Blgar   ;
 Base Antrtica Espanyola Joan Carles I ;
 Expedici Omega Livingston 2003 ;
 Territori protegit de Byers ;
 Territori protegit de Shirreff ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87167" title="House, MD" nonfiltered="4603" processed="4588" dbindex="34868">


House, titulada tamb House, MD, s una srie de televisi dels Estats Units. Aquest drama televisiu va debutar a la petita pantalla la tardor de 2004 i ha obtingut diferents premis i nominacions, entre els quals destaca el Globus d'Or per a l'actor britnic Hugh Laurie. Laurie interpreta el paper del Dr.Gregory House, un metge genial i egocntric que s el lider d'un equip mdic en l'hospital universitari fictici Princeton-Plainsboro Teaching Hospital a Nova Jersey. La principal funci de l'equip s el diagnstic i tractament de malalties estranyes. La majoria de captols comencen mostrant com els diferents pacients emmalalteixen en circumstncies curioses.





 Informaci sobre la producci .

La srie s una coproducci entre Fox Broadcasting Company, Heel and Toe Films, Shore Z Productions i Bad Hat Harry Productions associades a la NBC. Totes tres companyies sn responsables de la producci de House, MD i els seus representants sn els productors executius de la srie. Igualment la productora MORATIM, amb capital alemany ha produt 5 captols de la segona temporada de la srie.

 Csting .

Els productors van tenir molts problemes per trobar un bon actor que fes el personatge del Dr.Gregory House. Quan Hugh Laurie (d'origen britnic) va fer les proves, Bryan Singer (un dels directors) el va assenyalar com un exemple de l'autntic actor nord-americ sense conixer la procedncia de Laurie. Una vegada escollit, Laurie va comentar que se sentia culpable per haver-se convertit en una versi falsa del seu pare, metge de professi. 

 Rodatge .

Les escenes rodades fora del Princeton-Plainsboro Teaching Hospital sn realment Princeton University's Frist Campus Center. Durant el rodatge es va haver de prohibir el sudoku degut a que la gran afici entre els membres de l'equip provocava problemes en la filmaci de la srie. 

 Emissions .

Als EUA la srie comena a emetre's el 16 de novembre de 2004, acabant la primera temporada el maig de 2005. La segona temporada, va emetre l'ltim captol de la srie el maig de 2006. La tercera temporada es va estrenar el 5 de setembre de 2006.

 Personatges .





 Dr.Gregory House (Hugh Laurie): ;
 Especialista en nefrologia;
 Metge de fama mundial per les seves habilitats com a diagnosticador, i probablement tamb per la seva poca empatia amb els pacients. Dirigeix el departament de diagnstics i s l'encarregat de resoldre els casos d'infeccions ms estranyes i complexes amb l'ajuda dels seu equip i, ocasionalment, la del seu millor amic el Dr. James Wilson. Un infart muscular a la cama li provoca una coixesa permanent. La decisi de deixar morir el mscul la pren la seva dona (Stacy Warner), quan House es troba en un coma indut per evitar patir el dolor. El personatge est inspirat en el fams detectiu Sherlock Holmes. Tamb se'l compara amb d'altres personatges com Cyrano de Bergerac o el professor Henry Higgins.;

 Dr. Eric Foreman (Omar Epps);
 Especialista en neurologia;
 D'tnia afroamericana sovint se sent maltractat pel seu cap. Sol sser enviat a les investigacions menys convencionals, a vegades fins i tot delictives, degut als seus antecedents com a delinqent juvenil. Durant un petit perode de temps es fa crrec de l'equip, ja que House es troba sancionat per causes disciplinries. Es destaca d'ell la seva alta competitivitat a la feina i el seu poc companyonia en furtar-li a la Dra. Cameron l'article cientfic que ella havia estat treballant durant bastant de temps.;

Dr. Robert Chase (Jesse Spencer);
 Especialista en medicina intensiva;
 D'origen australi mostra una gran ambici que el porta a enfrontar-se amb els seus companys. Procedeix d'una famlia rica, per no t relacions amb el seu pare (qui mor durant la segona temporada) i la seva mare mor quan tenia 16 anys. Durant la segona temporada mant relacions sexuals amb la seva companya Cameron.;

 Dra. Allison Cameron (Jennifer Morrison);
 Especialista en immunologia;
 House reconeix que contracta Cameron perqu "Est bona". Viuda, s'enamora de House i fins i tot aconsegueix tenir una cita amb ell, per sense aconseguir res. Durant una prova es veu esquitxada per sang amb el virus VIH el que mant la tensi per un possible contagi. Durant la segona temporada mant relacions sexuals amb el seu company Chase. Probablement, s el personatge ms sensible als problemes, malalties i especialment prdues de sers estimats que tenen els personatges de la srie.;

 Dr. James Wilson (Robert Sean Leonard) ;
 Especialista en oncologia;
 El millor amic de House, el Dr.Wilson s un respectat oncleg qui acostuma a treure les castanyes del foc a House, i qui moltes vegades deriva els seus pacients cap a ell. s divorciat i amb seriosos problemes per mantenir relacions de fidelitat.;

 Dra. Lisa Cuddy (Lisa Edelstein);
 Gerent de l'Hospital;
 En ser la cap de House, viu una relaci d'amor i odi amb ell. Per un cant contnuament, el renya per la seva insubordinaci mentre que per l'altre sempre admira la seva capacitat per resoldre els diferents enigmes mdics;

 Dr. Chris Taub (Peter Jacobson);
 Cirurgi plstic ;
 Apareix per primer cop en la quarta temporada de la srie. Es tracta d'un doctor amb una dilatada experincia que es demostrar un molt efica aliat de House en la seva permanent lluita per trencar les normes.;

 Dr. Lawrence Kutner (Kal Penn);
 Especialista en medicina esportiva;
 Apareix per primer cop en la quarta temporada. La seva poca traa ser motiu de bromes en ms d'una ocasi aix com la seva actitud distreta, en especial quan intenta reanimar un pacient en una cambra hiperbrica (Cambra plena d'oxigen) provocant un incendi.;

 Tretze (Olivia Wilde);
 Internista;
 Apareix per primer cop en la quarta temporada de la srie. El seu nom real s desconegut i el pseudnim prov amb tota seguretat del nombre que ostentava durant el procs de selecci per la plaa d'ajudant de House. Prcticament no es revella cap informaci sobre la seva vida privada, excepte que la seva mare va morir d'una greu malaltia que ella tamb podria patir. Aquest misticisme far les delcies de House en ms d'una ocasi.;

 Stacy Warner (Sela Ward);
 Advocada;
  Divorciada del Dr.House, Warner es qui decideix el tractament que ha de seguir House i que li comporta la prdua de la mobilitat total de la seva cama. El seu personatge, reapareix quan necessita l'ajuda de House per salvar el seu actual marit, que pateix una estranya malaltia. Quan House el salva, comena un estira-i-arronsa romntic i emocional entre els dos personatges que acaba quan House li demana que torni amb el seu marit perqu ell mai podr fer-la feli.;

Michael Tritter (David Morse);
Policia;
  Desprs de rebre la humiliaci de House a la consulta, qui el deixa abandonat amb el termmetre dins l'anus, decideix fer una croada en contra de House, intentant tancar-lo per possessi i trfic de drogues.

 Curiositats .

 El tema d'obertura de la srie als EUA s Teardrop, del grup Massive Attack. Degut a problemtiques amb els drets d'autor i de llicncia, aquesta msica no s'utilitza al Regne Unit, Austrlia, Portugal, Espanya, Itlia, Israel, Nova Zelanda i Llatinoamrica; en aquests llocs, l'obertura s un tema de Scott Donaldson i Richard Noland anomenat House;

 El doctor House va nixer l'11 de juny de 1959, el mateix dia que Hugh Laurie. Aix es pot veure en el captol final de la segona temporada. En aquest captol, House es troba ingressat desprs d'un tiroteig i porta una polsera identificativa amb el format de data de naixement dels EUA (06-11-59). ;

 Jesse Spencer, que interpreta el doctor Robert Chase, t familiars metges: el seu pare i els seus dos germans sn metges a Austrlia, mentre que la seva germana s estudiant de medicina. Segons asseguren, mentre veuen la srie els germans Spencer intenten esbrinar la patologia del pacient seguint l'argot mdic de la srie.

 A l'episodi Clueless, House i Wilson estan revisant la llista de sries de TV gravades per House. En ella, apareixen l'escur negre, The New Yankee Workshop, SpongeBob Squarepants, The O.C. i Monster Truck Jam. L'actor Hugh Laurie va participar en lEscur negre.

 House condueix una Honda CBR1000RR Repsol, replica de la moto oficial de l'equip REPSOL-HONDA que piloten Nicky Hayden i Daniel Pedrosa durant la temporada 2006.

 La majoria de les ales de l'hospital (per exemple Cuyler Wing o Witherspoon Wing) prenen els seus noms dels dormitoris de la Princeton University. ;

 Les sigles MD que acompanyen el ttol de la srie signifiquen que en House ha acabat la seva tesi doctoral i s Doctor en Medicina. A diferncia del catal en el que no hi ha diferenciaci entre els metges i els doctorats, als quals s'anomenen doctors, en l'angls Doctor o Dr. sn tots aquells que exerceixen la professi de medicina, mentre que els Doctorats mostren la titulaci al final (MD, PhD, PsyD, etc );

 Episodis .



 Primera temporada .
 (1-01) Pilot o Everybody Lies;
 (1-02) Paternity;
 (1-03) Occam's Razor;
 (1-04) Maternity;
 (1-05) Damned If You Do;
 (1-06) The Socratic Method;
 (1-07) Fidelity;
 (1-08) Poison;
 (1-09) DNR;
 (1-10) Histories;
 (1-11) Detox;
 (1-12) Sports Medicine;
 (1-13) Cursed;
 (1-14) Control;
 (1-15) Mob Rules;
 (1-16) Heavy;
 (1-17) Role Model ;
 (1-18) Babies & Bathwater;
 (1-19) Kids;
 (1-20) Love Hurts;
 (1-21) Three Stories;
 (1-22) Honeymoon;

 Segona temporada .
 (2-01)  Acceptance ;
 (2-02)  Autopsy ;
 (2-03)  Humpty, Dumpty;
 (2-04)  TB or Not TB ;
 (2-05)  Daddy's Boy;
 (2-06)  Spin ;
 (2-07) Hunting ;
 (2-08) The Mistake;
 (2-09) Deception ;
 (2-10) Failure To Communicate;
 (2-11) Need To Know ;
 (2-12) Distractions ;
 (2-13) Skin Deep;
 (2-14) Sex Kills;
 (2-15) Clueless;
 (2-16) Safe ;
 (2-17) All In ;
 (2-18) Sleeping Dogs Lie ;
 (2-19) House vs. God ;
 (2-20) Euphoria, Part 1 ;
 (2-21) Euphoria, Part 2;
 (2-22) Forever;
 (2-23) Who's your daddy?;
 (2-24) No Reason;

 Tercera Temporada .

 (3-01) Meaning;
 (3-02) Cane and Able;
 (3-03) Informed Consent;
 (3-04) Lines in the Sand;
 (3-05) Fools for Love;
 (3-06) Que Sera Sera;
 (3-07) Son of Coma Guy;
 (3-08) Whac-A-Mole;
 (3-09) Finding Judas;
 (3-10) Merry Little Christmas;
 (3-11) Words and Deeds;
 (3-12) One Day, One Room;
 (3-13) Needle in a Haystack;
 (3-14) Insensitive??;
 (3-15) Half-Wit;
 (3-16) Top Secret;
 (3-17) Fetal Position;
 (3-18) Airborne;
 (3-19) Act Your Age;
 (3-20) House Training;
 (3-21) Family;
 (3-22) Resignation;
 (3-23) The Jerk;
 (3-24) Human Error;

 Quarta Temporada .
 (4-01) Alone;
 (4-02) The Right Stuff;
 (4-03) 97 Seconds;
 (4-04) Guardian Angels;
 (4-05) Mirror Mirror;
 (4-06) Whatever it takes;
 (4-07) Ugly;
 (4-08) You don't want to kn* ow;
 (4-09) Games;
 (4-10) It's a wonderful life;
 (4-11) Frozen;
 (4-12) Don't Ever Change;

 Canals que emeten House, MD .

A part de les emissions de House als EUA, en d'altres pasos es pot seguir la srie en els segents canals:

 Alemanya: RTL Television;
 Argentina: Universal Channel;
 Austrlia: Network Ten;
 Blgica: VTM Zomer;
 Brasil: Universal Channel;
 Canad: Global TV;
 Colmbia: Universal Channel;
 Corea del Sud: OCN;
 Eslovquia: Jednotka;
 Espanya: Cuatro i FOX;
 Estnia: TV3;
 Filipines: AXN;
 Frana: TF6;
 Hong Kong: TVB Pearl;
 Hongria: TV2;
 ndia: AXN;
 Irlanda: Channel 6;
 Islndia: Skjr einn;
 Israel: HOT;
 Itlia: Canale 5;
 Jap: FOX Life HD;
 Malisia : AXN;
 Mxic: Universal Channel;
 Nova Zelanda: TV3 ;
 Panam: RPC;
 Portugal: FOX;
 Singapur: AXN;
 Sud-frica: M-Net;
 Sucia: Canal +;
 Sussa:Schweizer Fernsehen;
 Turquia: DiziMAX;
 Regne Unit: The Hallmark Channel;
 Veneuela: Universal Channel;
 Xile: TVN (Chile);

 Premis .

 Guanyats .

 2005 American Film Institute: Millor Programa de l'any;
 2005 BMI Film & TV Awards: Millor msica de TV - Robert del Naja, Grant Marshall, Mushroom Vowles.
 2005 Emmy millor drama: "Three Stories" escrita per David Shore.;
 2005 Satellite Awards Millor actor en drama:  Hugh Laurie;
 2005 Satellite Awards Millor actriu de repartiment en drama - Lisa Edelstein;
 2005 Satellite Awards Millor srie dramtica;
 2005 Television Critics Association Awards  Millor interpretaci en drama: Hugh Laurie;
 2006 Globus d'or Millor actor en drama: Hugh Laurie;

 Nominats .

 2005 Emmy millor actor: Hugh Laurie;
 2005 Emmy millor composici musical per a una srie: Christopher Hoag (Msica del captol pilot);
 2005 Emmy millor Casting: Amy Lippens;
 2005 Emmy millor disseny: - Matt Mulder, Jake Sargent, Dan Brown, Dave Malloy;
 2005 NAACP Image Award al millor actor de repartiment: Omar Epps;
 2005 Golden Reel Award millor edici curta en TV: Barbara Issak, Craig T. Rosevear, Bradley L. North per l'episodi Paternity;
 2005 Satellite Awards a la millor srie llanada en DVD (Temporada 1);
 2005 Television Critics Association Awards millor drama;
 2005 Television Critics Association Awards millor programa novell de l'any;


 Referncies .



 Enllaos externs .


Web oficial a FOX ;
The House Guide  ;
House Medical Reviews Discussi sobre la concreci mdica de la srie ;
House a IMDB ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87168" title="Christian Lous Lange" nonfiltered="4604" processed="4589" dbindex="34869">

Christian Lous Lange ( Stavanger, Noruega 1869 - Oslo 1938 ) fou un historiador i pacifista noruec guardonat el 1921 amb el Premi Nobel de la Pau juntament amb el poltic suec Hjalmar Branting.

Joventut i estudis.
Nasqu el 17 de setembre de 1869 a la ciutat d'Stavenger. Desprs de graduar-se, i obtenir un mster, en Arts a la Universitat d'Oslo el 1893 fou nomenat professor d'Histria de l'Institut Noruec Nobel.

Vida poltica.
El 1909 fou escollit Secretari General de la Uni inter-parlamentria, uni dels diversos parlament europeus, crrec que va mantenir fins el 1933. En aquest crrec va establir oficines, successivament, a Brusselles entre 1909 i 1914, Oslo entre 1914 i 1920 i Ginebra entre 1920 i 1933.

El 1907 fou el representant noruec a la Conferncia Internacional de la Haia per a la pau, i a partir de 1920 fou el representant noruec en la Societat de Nacions.

El 1921 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau, al costat del suec Hjalmar Branting, pel seu paper com a Secretari General de la Uni interparlamentria.

Lange mor l'11 de desembre de 1938 a la seva residncia d'Oslo. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1921;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87171" title="Lon Bourgeois" nonfiltered="4605" processed="4590" dbindex="34870">


Lon Victor Auguste Bourgeois ( Pars, Frana 1851 - castell d'Oger, Marne 1925 ) fou un poltic francs guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1920.

Joventut i estudis.
Nasqu a la ciutat de Pars el 21 de maig de 1951 i s'educ en lleis. Tota la seva vida la dedic a l'activitat poltica i administrativa francesa. El 1882 fou nomenat prefecte de Tarn i el 1885 de l'Alta Garona, per traslladar-se posteriorment a Pars el 1887 on fou nomenat prefecte de policia.

Vida poltica.
El 1888 fou escolit diputat pel Partir Radical del Marne. A partir d'aquell moment el seu ascens fou imparable sent nomenat Subsecretari d'Estat en el Govern de Charles Floquert. Posteriorment va ocupar diferens crrecs de ministre: Ministre d'Educaci Nacional entre 1890 i 1892 i el 1898; Ministre de Justcia el 1893; Ministre d'Assumptes Exteriors el 1906. El moment culminant de la seva carrera poltica fou quan va ser nomenat Primer Ministre de Frana entre novembre de 1895 i l'abril de 1896. Durant la Primera Guerra Mundial particip en el govern francs com a ministre sense cartera.

Posteriorment fou nomenat President de la Cambra dels Diputats des del juny de 1902 fins el gener de 1904. Finalitz la seva carrera poltica al Senat, d'on fou nomenat senador el 1905 i President de la Cambra del Senat des de gener de 1920 fins al febrer de 1923.

Fou delegat francs a les Conferncies de la Pau de la Haia el 1899 i el 1907, i fou membre permanent del Tribunal d'Arbritatge de la Haia.

Va ajudar notablement l'Organitzaci i la Fundaci de la Societat de Nacions, presidint el 1920 la seva primer sessi. Aquell mateix any fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau 'pel seu treball en favor de la pau i la seva participaci en la fundaci de la Societat de Nacions.






Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1920;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87172" title="Henri La Fontaine" nonfiltered="4606" processed="4591" dbindex="34871">


Henri La Fontaine (Brusselles, Blgica, 1854 - 1943) fou un advocat i poltic belga que el 1913 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau.

Joventut i estudis.
Nasqu el 22 d'abril de 1854 a Brusselles i estudi lleis a la Universitat lliure de Brusselles. Ben aviat va aconseguir una gran reputaci sent considerat una autoritat en el dret internacional. El 1893 fou nomenat professor de dret a la Universitat Nove de Brusselles i dos anys desprs fou nomenat senador pel Partit Social-Democrata de Blgica. Fou nomenat vicepresident del Senat entre 1919 i 1932.

Premi Nobel de la Pau.
El 1913 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau pels seus esforos en fomentar les bones relacions entre Frana i Alemanya, grcies a la mediaci belga, i per la intensa tasca pacifista que havia desenvolupat des de 1882, com a president de l'Oficina Internacional per la Pau.

Fou el representant belga a l'Assemblea de la Societat de Nacions entre 1920 i 1921, i va formar part del Consell Interparlamentari entre 1927 i 1932.

Al costat de Paul Otlet s el co-creador de la Classificaci Decimal Universal (CDU).

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1913;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87173" title="Lbeck" nonfiltered="4607" processed="4592" dbindex="34872">




Lbeck s una ciutat alemanya, amb 213.983 habitants (2005), s la segona ciutat ms gran de l'estat de Slesvig-Holstein desprs de Kiel.

La ciutat vella es troba a una illa en la confluncia del riu  Wakenitz amb el Trave, els 17 kilmetres que resten fins la mar Bltica sn navegables. Nombrosos ponts sobre el Trave i el Wakenitz comuniquen la ciutat vella amb els barris nous. Cap al sud el canal Elba-Lbeck enllaa la ciutat amb el riu Elba.

Lbeck est a tocar del territori del land de Mecklemburg-Pomernia Occidental per la qual cosa fou una ciutat fronterera mentre va existir la Repblica Democrtica Alemanya. Avui s un important port a la mar Bltica abans fou la  'capital' de la Hansa.

En l'any 1358 Lbeck va participar, al costat d'altres ciutats comercials del nord d'Alemanya, en la formaci d'una aliana econmica anomenada lliga Hansetica. Amb ella van dominar durant segle i mig el comer del mar del Nord i del mar Bltic. En 1987 va ser declarada, el casc antic i el Holstentor, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO

En el sud de la ciutat s'est planejant construir un parc cientfic i tecnolgic, en el qual es combinaran docncia, investigaci i desenvolupament i es crear un recinte que conjuminar habitatge i lloc de treball.

 Enllaos externs .
 www.luebeck.de;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87175" title="Nou xquel" nonfiltered="4608" processed="4593" dbindex="34873">

El nou xquel (en hebreu         sheqel khadash, en rab           shikel jadid) s la moneda d'Israel i, juntament amb el dinar jord, tamb ho s de l'Autoritat Nacional Palestina. El codi ISO 4217 s ILS i com a abreviaci s'utilitza el smbol    una combinaci de les inicials hebrees dels mots sheqel ( ) i khadash ( )  o b s'abreuja    (pronunciat shakh). Es divideix en 100 agorot (      ; en singular agor,      ; en rab      ).    

Es va adoptar el 1985 en substituci del xquel a ra de 1.000 antics xquels per cadascun de nou. 

Ems pel Banc d'Israel (          Banq Yisrael /             Bank Isral), en circulen monedes de 5 i 10 agorot i de  , 1, 2, 5 i 10 xquels, i bitllets de 20, 50, 100 i 200 xquels.

Taxes de canvi.
1 EUR = 5,61095 ILS (4 de juliol del 2006);
1 USD = 4,38250 ILS (4 de juliol del 2006);

Vegeu tamb.
Xquel;

Enllaos externs.
Banc d'Israel   ;
Monedes i bitllets israelians des del 1948  ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87176" title="FOX (CSD)" nonfiltered="4609" processed="4594" dbindex="34874">
El canal FOX, s un canal que emet via satllit dins la programaci de Digital Plus i que es dedica a repassar diferents sries produdes i emeses per la FOX als EUA.

 Enllaos Externs.

 Web de Digital Plus;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87180" title="Bra?ov" nonfiltered="4610" processed="4595" dbindex="34875">



Bra ov (en hongars: Brass, en alemany: Kronstadt) s la ciutat capital de la provncia del mateix nom, a Romania. Segons el cens de  l'any 2002, la poblaci de Bra ov comptava amb 283.901 habitants.

Bra ov se situa al Sud-oest de la regi histrica de Transilvnia, en el centre del pas, a uns 166 kilmetres de la capital nacional Bucarest, en el punt on la Depressi de Bra ov es troba amb els Carpats. 

La ciutat s la seu del festival de msica internacional  El Crvol d'or  (en romans Cerbul de Aur).

 Orgens del nom . 

Els actuals apellatius romanesos i hongaresos deriven de la paraula eslava, barasu, que significa fortalesa. El nom alemany, Kronstadt significa "Ciutat Corona", tal i com es reflecteix a l'escut de la ciutat, aix com en la denominaci medieval llatina de "Corona". Entre els anys 1951 i 1961, la ciutat va ser reanomenada com Ora ul Stalin (en catal, La ciutat de Stalin), en honor de Isif Stalin. 

 Poblaci . 

El municipi de Bra ov t una poblaci total de 283.901 habitants segons el cens de l'any 2002, dels quals un 90,66% sn d'origen romans;  un 8,53% hongars; un 0,60% alemany;  un 0,26% sn d'etnia gitana; un 0,08% jueus; altres tnies un 0,31%.

Els jueus han format part de la poblaci de Bra ov des de l'any 1807, quan Aron Ben Jehuda va rebre l'autoritzaci dels, fins a llavors restrictius, saxons per a establir-se a la ciutat. La comunitat jueva de Bra ov va nixer oficialment 19 anys ms tard, seguida per la fundaci de la primera escola jueva l'any 1864, i la construcci de la sinagoga en 1901. La poblaci jueva de la ciutat va crixer rpidament, passant de 1280 persones l'any 1910 a 4000 l'any 1940. Avui, com a resultat de la gran quantitat de famlies que van emigrar cap a Israel entre la finalitzaci de la Segona Guerra Mundial i l'any 1989, la comunitat jueva noms estava formada per 230 membres. 

 Historia . 

Bra ov t el seu origen a un assentament fundat per l'Orde dels Cavallers Teutnics en 1211 va constituir la base de l'actual ciutat de Bra ov. L'any 1234, el Catalogus Ninivensisva esmentar per primera vegada la ciutat sota el nom llat de Corona. Entre els segles XIII i XIV, Bra ov va ser atacada pels mongols i els otomans. Un immens sistema de muralles, erigit per a protegir la ciutat, es va mantenir en servei fins al segle XVII.

En el segle XVI, la ciutat coneix un important aven econmic grcies a la seva posici geogrfica estratgica i a certs privilegis fiscals. En aquesta poca existien 45 gremis diferents, i la prosperitat va permetre l'edificaci de nombrosos monuments, alguns dels quals han sobreviscut fins a l'actualitat. Tamb en aquest segle, l'humanista alemany Johannes Honterus va residir i va treballar rduament a la ciutat, mentre que l'ardiaca Coresi va imprimir els primers llibres en llengua romanesa. No obstant aix, l'any 1689, un incendi causat per les forces invasores austraques va danyar greument la ciutat i la poblaci va haver de plantar cara a una epidmia mortfera. La destrucci de les muralles, i l'aparici de fbriques i manufactures en el segle XIX, van permetre un ressorgiment de les activitats. En aquells dies s'editaria la Gazetta de Transilvania, un diari que militava per la independncia de la regi, ocupada pel Imperi Austrac. Desprs de la Primera Guerra Mundial, Bra ov va passar a ser el segon centre econmic romans en importncia desprs de la capital Bucarest, per la ciutat seria parcialment destruda pels bombardejos de la Segona Guerra Mundial.

La renovaci i la industrialitzaci a gran escala portades a terme pel rgim comunista  de Nicolae Ceause cu aportarien novament vida a la ciutat centenria. L'any 1987, masses de treballadors de Bra ov van protestar activament contra el govern de Ceause cu, per aquestes protestes no van reeixir, ja que foren sufocades per la policia i la Securitate.

 Turisme . 


La situaci geogrfica de la ciutat la fa ideal com punt d'estada per a qualsevol tipus de vacances a Romania. Bra ov es troba a una distncia raonablement propera als principals  llocs d'inters de Romania: Sinaia i el Palau Pele , els balnearis del Mar Negre, els bells i interessants monestirs de la Moldvia septentrional, la increblement preservada regi nord-occidental de Maramure  amb les seves esglsies centenries de fusta. La ciutat tamb s considerada la capital de les muntanyes de Romania i, a ms de tot aix, tamb est considera com una de les ciutats ms acollidores del pas. Els millors perodes per a visitar a la ciutat s'estenen de maig a setembre per a gaudir de l'estiu temperat, i de desembre fins a febrer per a participar en les activitats hivernals.

 Punts d'inters . 


Biserica Neagr  (Esglsia Negra), una clebre esglsia en estil gtic comenada l'any 1384 i acabada l'any 1477, i que va rebre la denominaci actual desprs de l'incendi general de l'any 1689. ;

La Biserica Sf. Nicolae (Esglsia de Sant Nicolau), que data del segle XIV. ;

La Catedral Ortodoxa, construda l'any 1858. ;

Muzeul "Primera  coala Romneasc " (Museu de la primera  Escola Romanesa ),un museu on estan exposats els primers llibres impresos en llengua romanesa. ;

Castell de Bran, situat  a la localitat propera de Bran, que atreu als interessats per la figura de Drcula i que ha estat freqentment assenyalat, de manera errnia, com la residncia del voivoda Vlad Tepe , ja que a aquest castell mai va residir aquest noble romans a qui s'identifica tamb equivocadament amb el personatge literari de Drcula. ;

L'estaci d'hivern de Poiana Bra ov, que tamb pot ser visitada en qualsevol altra poca de l'any i on al llarg de la temporada d'esqu es pot prcticar aquest esport. ;

Tmpa, un pujol situat al costat del vell centre de la ciutat (900 metres sobre el nivell del mar), i que conta amb senderes d'excursions i una vista espectacular de Bra ov i els seus voltants. ;

 Equips Esportius . 

Equip de futbol FC Bra ov

 Enllaos externs .

 www.brasov.ro. Web oficial de la ciutat en  i ;
 Mure enilor Casa Memorial en  i ;
 Bra ov Guia de viatge en ;
  en  i ;
 Imatges de Bra ov en ;
 www.brasovean.ro Turisme a Bra ov en  i ;
 VR Brasov Tour Viltuar de Bra ov en  i ;
 Bra ov en Roumanie en ;
 














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87183" title="Rostock" nonfiltered="4611" processed="4596" dbindex="34876">

Rostock s una ciutat del nord d'Alemanya. El barri de Warnemnde, 12 kilmetres ms al nord, ja es troba directament a la costa de la mar Bltica. La ciutat fou fundada al 1218 i va formar part de la Lliga Hansetica de Ciutats, juntament amb altres ciutats com ara Hamburg o Bremen.


Rostock segueix 20 quilmetres la riba del riu Warnow fins la seva desembocadura a la costa del Mar Bltic (al barri de Warnemnde), per gran part de la ciutat es troba situada a la part occidental del riu. A la part oriental s'hi troben mostren d'una indstria creixent.

Rostock s avui en dia, amb els seus gaireb 200.000 habitants la ciutat ms gran de l'estat federal de Mecklemburg-Pomernia Occidental (Mecklenburg-Vorpommern), i t el segon port ms gran de la costa del Mar Bltic, darrere del de Lbeck. A nivell cultural i econmic, es considera la ciutat ms important de l'estat. La Universitat de Rostock, fundada al 1419, s considerada la ms antiga d'Europa del Nord.

Econmicament, domina a la ciutat, a ms de la construcci de vaixells i el transport martim, el turisme i el sector dels serveis, amb la Universitat de Rostock com a l'empresa que dna ms llocs de treball de la ciutat.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87184" title="Le Corbusier" nonfiltered="4612" processed="4597" dbindex="34877">


Charles Edouard Jeanneret-Gris, ms conegut com Le Corbusier, (La Chaux-de-Fonds, Sussa, 6 d'octubre de 1887 - Roquebrune-Cap-Martin, Frana, 27 d'agost de 1965) fou un arquitecte, urbanista, teric de l'arquitectura i pintor sus-francs.

Biografia.

Als 29 anys es trasllad  a Pars on adopt el pseudnim "Le Corbusier", una fusi del nom del seu mentor "L'Eplatenier" i "Le Corb". El seu pare es dedicava a  lacar  caixes de rellotges per a la indstria rellotgera de la seva ciutat natal, i la seva mare fou pianista i professora de msica. Al 1900 Le Corbusier comen el seu aprenentatge com a gravador a l'escola d'art de La Chaux-de-Fonds. Un dels seus professors, L'Eplatenier, que havia estudiat amb Owen Johnes (un dels mxims exponents dels "Arts and Crafts"), l'orient cap a la pintura i ms tard cap a l'arquitectura. Al 1905 disseny el seu primer edifici, una casa unifamiliar per un membre de l'escola d'art. En els prxims deu anys disseny nombrosos edificis, que no obstant encara no duien el seu estil caracterstic posterior, i que ell mateix no inclogu en el registre de les seves obres.

Ja a Pars, feu feina durant 15 mesos a l'estudi d'Auguste Perret, arquitecte pioner en la tcnica de construcci en formig armat. A continuaci viatj a Alemanya per estudiar les tendncies arquitectniques d'aquest pas. All conegu a Ludwig Mies van der Rohe i Walter Gropius. Visit tamb Berln, on es familiaritz amb l'obra de Frank Lloyd Wright, que en aquell moment comenava a ser  apreciada a Europa. L'any 1911 el dedic completament a viatjar. Des de Viena an a Romania, Turquia, Grcia i Itlia i en tornar fou professor durant dos anys del departament d'arquitectura i decoraci de l'escola d'art de Pars

Al 1922 Le Corbusier obr un despatx d'arquitectura amb el seu cos Pierre Jeanneret, amb el qual mantingu la seva associaci fins al 1940. Inicialment dissenyaren casi exclusivament edificis residencials. Un dels seus grans projectes d'aquests anys, en aquest cas com urbanista, s el seu disseny conceptual d'una ciutat de tres milions d'habitants, la Ville Contemporaine.

En octubre de 1929 Le Corbusier fa un cicle de deu conferncies a Buenos Aires , convidat per l'Associaci Amics de l'Art. En aquest viatge visita tamb Rio de Janeiro i Asuncin.

Le Corbusier fou un treballador incansable. Realitz innumerables projectes, molts dels quals mai arribaren a materialitzar-se, per que marcaren a les generacions posteriors d'arquitectes.



Contribucions teriques a la arquitectura.

Per tal de divulgar les seves idees sobre l'arquitectura i la pintura,  Le Corbusier fund al 1920, juntament amb Paul Derme, la revista L'Esprit Nouveau. En ella expos els  cinc punts a tenir en compte en el disseny d'un edifici de vivendes. Sn:

 Pilotis: L'edifici descansa sobre columnes, deixant la major part de l'espai de la planta baixa lliure.
 Coberta-Jard: En la coberta, plana, es troba un jard.
 Planta Lliure: L'edifici se sustenta mitjanant una estructura de pilars de formig armat, i per tant l'espai interior pot adoptar qualsevol distribuci.
 Faana lleugera: La faana queda lliure d'elements estructurals, de forma que poden dissenyar-se sense condicionaments aliens.
 Fentre en longuer: A la faana hi ha grans i allargades finestres per tal d'aconseguir una profusa illuminaci natural a l'interior.

Ide el Modulor, sistema de mesures en qu cada magnitud es relaciona amb l'anterior pel Nombre d'or, per al seu s en la mesura de les parts de l'arquitectura. Va prendre com a model el francs com de  1,70 m d'estatura; ms endavant afeg el policia britnic de 6 peus (1,83 m), afegit que don lloc al Modulor II.

Le Corbusier fou un dels membres fundadors del Congrs Internacional de Arquitectura Moderna. Al 1930 adopt la nacionalitat francesa. Uns anys desprs realitz el seu primer viatge als Estats Units.

Le Corbusier es feu fams per l'anomenat estil arquitectnic internacional, que ell aplic junt amb Ludwig Mies van der Rohe, Walter Gropius i Theo van Doesburg. Fou un arquitecte molt admirat a la seva poca i influ a varies generacions de joves arquitectes, tot i que actualment alguns dels seus criteris han estat superats.

No obstant aix, el seu afany creador qued expressat en Le Pome de l'Angle Droit; especialment a Fusin:

Asentado en demasiadas causas mediatas
asentado junto a nuestras vidas
y los otros estn all
y por todas partes estn los: "No!"

Y siempre ms contra
que por
No condenar pues a aqul
que quiere asumir su parte en los 
riesgos de la vida. Dejad
que se fusionen los metales
tolerad las alquimias que
por lo dems os dejan libres
de castigo
Es por la puerta de las 
pupilas abiertas por donde las miradas
cruzadas han podido conducir al 
acto fulminante de comunin:
"El ensanchamiento de los grandes 
silencios"...
La mar vuelve a descender
a lo ms bajo de la marea para
poder subir de nuevo a tiempo.
Un tiempo nuevo se ha abierto
una etapa un plazo un relevo
As no nos quedaremos
sentados junto a nuestras vidas.

Obres representatives.


Villa Jeanneret-Perret (La Chaux-de-Fonds, Sussa) ;
Villes La Roche-Jeanneret (Pars);
Barri Modernes Frugs (Bordeus);
Edifici Arme du Salut, Palais du Peuple (Pars);
Villa Cook (Boulogne, Frana);
Villa Savoye (Poissy, Frana);
Casa Guiette (Anvers, Blgica);
Pavell de Nestl, Fira de Pars 1927 ;
Edifici Chemin de Villiers (Poissy, Frana);
Edifici Arme du Salut, Asile Flottant (Pars) ;
Apartaments de Beistgui (Pars);
Pavell de Sussa. Ciutat Universitria (Pars) ;
Edifici Clart (Ginebra);
Edifici Nungesser et Coli (Pars) ;
Ministeri d'Educaci Nacional (Rio de Janeiro) (amb Oscar Niemeyer i Lucio Costa);
Fbrica de Duval (Saint-Di-des-Vosges, Frana);
Esglsia de Nostra Senyora de les Altures (Ronchamp, Frana) ;
Palau dels Filatlics (Ahmedabad, ndia) ;
Villa Sarabhai (Ahmedabad, ndia) ;
Museu d'Ahmedabad (ndia) ;
Edifici de la Alta Cort Judicial (Chandigarh, ndia);
Museu i Galeria d'Art (Chandigarh, ndia) ;
Convent Sainte Marie de la Tourette (Li) ;
Casa del Brasil, Ciutat Universitria (Pars);
Estadi (Bagdad, Iraq) ;
Casa de la Cultura (Firminy, Frana);
Vivendes Heilsbergen Dreieck (Berln);
Museu d'art Occidental (Tquio);
Centre d'Arts Visuals Carpenter, Universitat de Harvard (Boston) ;
Centre Le Corbusier (Zuric);

 Vegeu tamb .

 Palau dels Soviets;
 Estil Internacional;

 Enllaos externs .
Biografia i projectes ;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87186" title="Miquel Barcel" nonfiltered="4613" processed="4598" dbindex="34878">



Miquel Barcel Artigues, pintor mallorqu.
Miquel Barcel Garca, escriptor. Doctor en informtica a la Universitat Politcnica de Catalunya.
Miquel Barcel Perell, historiador. Catedrtic d'Histria Medieval a la Universitat Autnoma de Barcelona.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87187" title="Anrdil" nonfiltered="4614" processed="4599" dbindex="34879">
Anrdil va ser el sis rei del regne de Gndor, el regne del sud de la Terra Mitjana fundat pels Numenoreans a l'exili que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.

Era el fill i hereu d'Erendil, i a la mort del seu pare l'any 324 de la Tercera Edat va succer-lo al tro. 

Durant el seu regnat no es produren esdeveniments remarcables.

L'any 411 va ser succet pel seu fill Ostoher















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87188" title="Matthew Perry" nonfiltered="4615" processed="4600" dbindex="34880">


Matthew Calbraith Perry (South Kingstown, Rhode Island, 10 d'abril de 1794 - Nova York, 4 de mar de 1858) va ser un comodor de les forces navals dels Estats Units d'Amrica (U.S. Navy).

El president nord-americ l'envi el 1852 a les costes del Jap, amb la missi d'obrir rutes comercials i firmar un tractat de comer amb aquell pas. Fins llavors, Jap estava allat voluntriament dels pasos occidentals, per decisi del shogunat de Tokugawa.

 Primers anys de vida i carrera naval .

Fill del capit Christopher R. Perry i germ petit d'Oliver Hazard Perry, aconsegu ser aspirant a oficial de marina el 1809, sent assignat a una goleta anomenada "Revenge", sota comandament del seu germ gran.

Durant els inicis de la seva carrera va ser designat a varies naus, incloent la "President", on ajud al Comodor John Rodgers a derrotar la nau britnica "HMS Little Belt", poc desprs que es declars la Guerra del 1812 entre el Regne Unit i els nord-americans. Durant aquesta guerra, ser transferit al "USS United States" (una fragata). Acabat el conflicte, servir a diferents vaixells en el Mediterrani i l'frica, enviats per fer desaparixer la pirateria i el comer d'esclaus a les ndies de l'Oest. Posteriorment, mentre es trobava en un port de Rssia, se li va oferir servir en la marina russa, per declin la oferta.

 Missions i feines realitzades entre 1820 i 1844 .

 Key West .
A partir del 1821 tingu sota comandament la goleta "Shark" de la marina americana, construda aquell mateix any, i n'ostent el crrec fins al 1825

Quan Anglaterra tenia la possessi de Florida, al 1763, els espanyols sostenien que les "Florida Keys" (un arxiplag d'illes situat a uns 25 quilmetres de Miami i uns 145 kilmetres de Cuba) eren part de Cuba i el nord de l'Havana). Els Estats Units pensaren que podrien tractar-se d'un "Gibraltar de l'oest", perqu "Key West", la ciutat situada al sud de l'arxiplag, guardava el cant nord dels 150 quilmetres d'amplada de l'estret de Florida, la ruta d'aigua profunda entre l'oce Atlntic i el golf de Mxic.

El 1815, el governador espanyol de l'Havana don l'illa de "Key West" a Juan Pablo Salas de Sant Agust (Saint Augustine), Florida. Desprs que Florida passes a ser sobirania nord-americana, Salas vengu l'illa a l'home de negocis dels Estats Units, John W. Simonton, per 2.000 dlars, el 1821. Simonton pression els govern dels Estats Units per fer una base naval a l'illa, per ajudar a portar la llei i l'ordre a la poblaci, i sobretot, per a tenir avantatge de la situaci estratgica de l'illa.

El mar del 1922, Matthew Perry part amb la seva goleta "Shark" cap a "Key West" i reclam la sobirania de l'illa pels Estats Units d'Amrica. Va canviar el nom de "Cayo Hueso" per "Thompson's Island", en honor al Secretari de la Marina, Smith Thompson.

Durant el 1826 i el 1827, Perry va ser capit de l'esquadra del comodor Rodgers. Desprs, Perry estar de servei a la costa, a Charleston (Carolina del Sud) el 1828, i el 1830 agafar el comandament de la "USS Concord". Entre el 1833 i 1837 ser el segon oficial de la "New York Navy Yard" (ms tard coneguda com a "Brooklyn Navy Yard"), aconseguint la promoci a capit al final d'aquest perode de servei.

 Creador de l'armada a vapor .
Tingu un inters considerable en l'educaci naval, donant suport al sistema d'aprenentatge per entrenar nous mariners, i ajud a crear el currculum per a l'Acadmia Naval dels Estats Units ("United States Naval Academy"). A mes, propos la modernitzaci de la marina del seu pas. Una vegada obtingu el rang de capit, va supervisar la construcci de la segona fragata a vapor de la marina, la "USS Fulton", que comandaria quan s'acab de construir. Es guany el qualificatiu de  "pare de l'armada a vapor". Tamb organitz el primer cos naval d'enginyers dels EUA i gestion la primera escola americana d'artilleria, mentre comandava la "USS Fulton", els anys 1839 i 1840.


 Promoci a comodor .
Adquir el ttol de comodor el 1841, i va ser nomenat cap de la "New York Navy Yard" el mateix any. El 1843 agaf el comandament de la "African Squadron" (l'escuadr afric), la feina del qual era impedir el comer d'esclaus, com ordenava el "Tractat de Webster-Ashburton". Continu amb aquesta empresa fins al 1844.

 Durant la guerra de Intervenci Nord-americana, 1846-1848 .

El 1845, el comodor David Connor tenia que deixar el comandament de la "Home Squadron", que formava part de l'armada dels Estats Units d'Amrica; per la imminent guerra entre els Estats Units i Mxic (coneguda tamb com a Guerra Estats Units-Mxic o d'Agressi Nord-americana) feu que les autoritats no canviessin els comandaments per poder fer millor front al conflicte bllic. Perry, que havia destacat sota les ordres del comodor David Connor, va ser nombrat segon del comandant i capitanej el vaixell USS Mississippi. Durant aquesta guerra, guerrejar contra l'estat mexic de Tabasco, capturar la ciutat mexicana de Frontera, i va prendre part de l'expedici de Tampico. 
Fou, per, forat a retornar a Norfolk (Virgnia) per fer reparacions; i continuava estant all quan els americans comenaren l'atac amfibi a la ciutat de Veracruz. Al seu retorn als Estats Units, els seus superiors el posaran com a substitut del comodor David Connor per a ser el nou comandant de la "Home Squadron". Tornar a la flota mentre dura el setge de 20 dies de Veracruz, i donar suport des del mar. Desprs de la caiguda de la ciutat, Winfield Scott (general de l'armada nord-americana) desembarcar a terra i Perry es dirigir contra la resta de ciutats porturies de Mxic. Ms tard, reun una flota anomenada "Mosquito" i captur Tuxpan l'abril de 1847. El juliol del mateix any atac per segona vegada Villahermosa, aquest cop des de terra ferma, liderant una fora de 1.173 homes, desprs d'haver-la atac l'any anterior per terra i mar.

 Viatges al Jap .

 Precedents de viatges nord-americans al Jap .

El Jap ja havia rebut algunes expedicions de naus nord-americanes abans de les expedicions de Perry:

 Del 1797 al 1809, vaixells dels EUA comerciaven amb Nagasaki sota bandera neerlandesa, a petici dels neerlandesos, que no podien comerciar amb les seves naus perque mantenien un conflicte armat contra els britnics durant les Guerres Napoleniques.

 El 1837, un home de negocis dels Estats Units a Canton, anomenat Charles W. King, vei l'oportunitat d'obrir el comer intentant retornar al Jap tres mariners japonesos que havien naufragat a les costes d'Oregon. An cap al canal d'Uraga amb un vaixell mercant no armat, anomenat Morrison. La nau fou atacada diverses vegades, i finalment se'n torn sense aconseguir el seu objectiu.

 El 1846, el comandant James Biddle va ser enviat pel govern dels Estats Units a obrir el comer. Arrib a la badia de l'actual Tquio amb dos vaixells, un dels quals era una nau de guerra, armada amb 72 canons, per la recerca d'un acord de comer fou infructuosa.

 El 1848, el capit James Glynn naveg cap a Nagasaki, i aconsegu que el Jap accepts negociar amb els Estats Units. Glynn recoman al congrs dels Estats Units que les negociacions per obrir el Jap fossin portades amb una demostraci de fora, tal com ho faria Matthew Perry.

 Primer viatge al Jap, 1852-1853 .

El 1852 surt de Norfolk, Virgnia (EUA) cap al Jap, comandant una esquadra de 4 vaixells, amb la missi d'entregar una carta del president nord-americ al cap d'Estat del Jap, per a que obrs el pas al comer amb els EUA. Arrib prop de l'actual Tquio el 8 de juliol de 1853 sent rebut per representants del shogunat de Tokugawa, que l'aconsellaren que viatgs cap a Nagasaki, l'nic port japons obert pels estrangers en aquella poca, on hi havia un comer controlat amb els neerlandesos. El comodor Perry refus la idea i deman perms per presentar la carta escrita pel president nord-americ Millard Fillmore a l'emperador, amenaant amb usar la fora armada si no se l'hi concedia. 

El Jap havia rebutjat durant segles la tecnologia moderna provocant que les forces militars japoneses no poguessin resistir un hipottic atac de l'armament que disposava Perry. A partir d'aquell moment, les naus de Perry (conegudes com "les Naus Negres", tan per com pel fum que feien com pel seu color), es convertiren en un smbol del oest, la tecnologia i el colonialisme, pels japonesos.
El govern japons accept el desembarcament de Perry per evitar un bombardeig naval. Perry proced a desembarcar a Kurihama (aprop de l'actual Yokosuka) el 14 de juliol, presentant la carta als delegats presents i deixant al pas per la costa xinesa, prometent tornar per rebre una resposta.

 Segona visita al Jap, 1854 .

En el seu segon viatge al Jap, l'oficial Perry torn amb el doble de naus. Arrib el febrer del 1854, trobant els delegats amb un tractat que satisfeia totes les demandes de la carta del president Fillmore (probablement influts, desprs de veure com occident havia forat l'obertura de la Xina amb la primera Guerra de l'opi). Perry va signar el Tractat de Kanagawa el 31 de mar de 1854, i se'n va anar, pensant errniament que el tractat s'havia fet amb representants imperials quan realment s'havia fet amb els representants del shogun, que governava de facto el pas, i no l'emperador.

En el seu viatge cap al Jap, va suggerir al govern dels Estats Units envair l'illa de Formosa, convenut de la fcil defensa, emfatitzant que podria convertir-se en un lloc estratgic, servint de base d'exploraci del continent asitic (similar a la utilitat que els espanyols van donar a Cuba, en la seva exploraci del continent americ). Ocupant l'illa es podria contrarestar, segons Perry, el monopoli de les rutes ms importants que disposaven el europeus.


 Retorn als Estats Units i ltims anys de vida, 1855-1858 .

El Congrs dels Estats Units aprov atorgar-li un premi de 20.000 dlars pels seu treball al Jap quan va tornar al pas el 1855, diners que, en part, l'oficial va gastar per escriure i publicar el relat de la seva expedici, en tres volums, titulats "Narraci de l'Expedici de l'Esquadra Americana als Mars de la Xina i el Jap" ("Narrative of the Expedition of an American Squadron to the China Seas and Japan").

Mor tres anys desprs, el 4 de mar de 1858 a la ciutat de Nova York. Les seves restes es van traslladar al "Island Cementery" (a Newport, Rhode Island), el 21 de mar del 1866, juntament amb els de la seva filla Anna, que havia mort el 1839.

 Articles relacionats .
Intervenci Nord-americana;
Restauraci Meiji;
Shogun;

 Enllaos externs .
 Pgina sobre Matthew Perry de l'armada americana ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87190" title="Jrn Utzon" nonfiltered="4616" processed="4601" dbindex="34881">


Jrn Utzon, AC (Copenhagen, 1918 - Copenhagen, 2008) fou un arquitecte dans, fams per haver dissenyat el Palau de l'pera de Sydney. 

Utzon va nixer a Copenhaguen el 10 d'abril de 1918, fill d'un enginyer naval. Estudi arquitectura a Dinamarca. Pass els anys de la Segona Guerra Mundial estudiant amb Erik Gunnar Asplund. Desprs viatj extensament per Europa, Estats Units i Mxic. A la seva volta s establ com a arquitecte a Copenhaguen.

Al 1957 Utzon guany el concurs per a construir un nou edifici per a l'pera de Sydney, a Austrlia. El seu projecte result espectacular, tant des del punt de vista del disseny com tcnic. Utzon tard diversos anys en desenvolupar els mtodes per construir les grans voltes autoportants de l'edifici. Aquestes voltes, altes i amb vrtexs, recorden inequvocament a les veles dels vaixells, i constitueixen smbols molt adequats  si considerem que l'edifici est al costat de l'aigua, a l'entrada del port.

Utzon tamb tenia plans pel disseny dels espais interiors situats sota les voltes. No obstant aix, en canviar el govern a l'estat de Nova Gales del Sud, al que pertany Sidney els pagaments destinats al projecte es paralitzaren. Utzon abandon el pas al 1966, deixant l obra inacabada. L'edifici de l'pera fou acabat finalment al 1973 - no per l'arquitecte dans, que no torn a Austrlia-  i es convert en un dels edificis ms emblemtics del mn.

Al mar de 2003 Utzon fou investit doctor honoris causa per  la Universitat de Sydney en reconeixement pel seu projecte de l'edifici de l'pera. Utzon es trobava malalt i no pogu viatjar a Austrlia per l'esdeveniment, aix que el va representar el seu fill durant l'acte. S'esperava i va poder estar present a les celebracions del 30 aniversari de l'edifici, pel qual Utzon estva redissenyant alguns espais, com el vestbul principal. Al 2003 tamb reb el prestigis premi Pritzker d'arquitectura.

Va crear un estil d'edificis pblics amb trets monumentals i d'edificis de vivenda adaptats a l'entorn. Va saber integrar als seus projectes la disciplina equilibrada prpia d'Erik Gunnar Asplund, la qualitat de formes d'Alvar Aalto i les estructures naturals de Frank Lloyd Wright. Utzon sempre va tenir en compte les caracterstiques del lloc en el que se situava l'edifici abans de comenar el seu disseny. En els seus projectes  anava ms enll de l arquitectura, desenvolupant formes que sn conseqncia d un procs de inspiraci espiritual.

Home viatger, retorn poc ms d'un anys abans de la seva mort a Dinamarca desprs d'haver viscut durant dcades a Mallorca, on hi resten dues de llurs ltimes obres, Cal Lis (1978) i Can Feliz (1994). Utzon mor el 29 de novembre de 2008 a la seva ciutat natal, Copenhaguen, a l'edat de 90 anys d'edat, vctima d'un problema cardac.

 Obres representatives .
Palau de l'pera de Sydney (Austrlia).
Vivendes Planetstaden (Lund, Sucia);
Vivendes Kingohusene (Elsinore, Sucia);
Pavell d'assemblees (Kuwait);
Can Lis i Can Feliz (Mallorca);
Esglsia Bagsvaerd (Copenhaguen);
Tenda de mobles Paustian (Copenhaguen);

 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial ;
Biografia i projectes ;
Documental de 58 min. The Edge of the Possible ;
Can Lis y Can Feliz. ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87193" title="Roscoe Arbuckle" nonfiltered="4618" processed="4602" dbindex="34883">

Roscoe Arbuckle (Smith Center, Kansas 1887   Hollywood, Califrnia 1933), ms conegut pel seu sobrenom Fatty, fou un actor i director cinematogrfic nord-americ de la primera generaci de cinema cmic nord-americ. 


Biografia.

Els inicis.
Desprs d una breu estada al vodevil, fou contractat per la productora cinematogrfica Selig a on interpret una primera srie de curtmetratges entre 1909 i 1913, la qual cosa el feu ser un autntic pioner del cinema cmic nord-americ, llavors encara molt primitiu abans, fins i tot, de la descoberta de Hollywood com a lloc preferent a on installar la industria cinematogrfica.

El 1913 Mack Sennet el reclut per a la seva productora Keystone a on treball a un ritme de dos curtmetratges per setmana, fent papers secundaris, com a membre dels Keystone Cops entre d altres, apareixent a ttols del mateix Charles Chaplin o Mabel Norman, amb qui faria parella cmica en alguns dels millors curtmetratges d aquella poca. 

Aviat es convert en el segon cmic ms estimat del pblic, amb l'excepci de Charles Chaplin. La seva agilitat de moviments en un home que feia ms de 120 kg. De pes fascinava a l'audincia. Fatty dominava l acrobcia i el malabarisme, a part de ser un actor amb un registre expressiu molt notable.

La poca d'esplendor.
Mica a mica, l'xit de Roscoe Arbuckle com a protagonista depass totes les espectatives i aquest decid independitzar-se, creant la seva prpia productora, la Comique Film Productions el 1917, a on comen a produir, dirigir, escriure i protagonitzar la seva prpia srie de pellcules curtes, per a les quals podia dedicar un temps molt ms llarg de producci, comenant, des d aquell moment, el que seria la seva etapa ms brillant.

Justament per a aquests curtmetratges, fitx al llavors jove talent del teatre i del vodevil Buster Keaton qui ben aviat adquir categoria de collega flmic davant i darrera la cmera, esdevenint amb el temps, el seu millor amic personal.

L estil cinematogrfic del Roscoe Arbuckle d aquella poca evolucion, molt rpidament, des de la ms anrquica grolleria a l'estil Keystone dels primers curts, fins a una nova sofisticaci, tan visual com a nivell de gags, de la qual no seria aliena la ma de Buster Keaton.

El gran escndol i el declivi.
El 1919 sign un contracte amb la Paramount per a protagonitzar llarg metratges arribant a rodar-ne un total de nou, en el breu espai de dos anys. Gran part del material filmat per a Paramount s perdut, pel que s difcil jutjar-ne la qualitat. Per  la seva ascendent carrera es vei de sobte truncada per l'escndol ms sonat del primer Hollywood: Roscoe Arbuckle es vei acusat de l'assassinat de la jove Virginia Rape en una festa a San Francisco.

Tot i ser absolt, la premsa va destruir la seva imatge i Hollywood li va tancar les portes definitivament: L'escndol Fatty va ser un punt d'inflexi en la manera en com el pblic nord-americ va percebre la, fins llavors innocent, comunitat flmica de Los Angeles, arribant a produir-se manifestacions i aldarulls provocats pels grups ms radicalment moralistes de la societat.

Roscoe Arbuckle aconsegu continuar dirigint pellcules de cert renom, sota el fals nom de William B. Goodrich per mai ms se'l va veure actuar, excepte en papers molt secundaris i gaireb d'amagat, fins que va morir enmig del ms gran oblit.

La fama i l'apreciaci crtica de la obra de Roscoe Arbuckle ha gaudit d'una revifada espectacular els darrers temps: les noves generacions han fet un apropament lluny dels prejudicis que envoltaven a un dels ms talentosos pioners de Hollywood, fins fa poc molt ms fams per l'escndol que va viure que per la seva innovadora obra.

 Filmografia seleccionada .

 Fatty and Mabel Adrifft (1915);
 Fatty at Conney Island (1917);
 The Butcher Boy (1917);
 Good Night Nurse (1918);
 Moonshine (1918);
 The cook (1918);
 The Bell Boy (1919);
 Backstage (1919);
 The Garage (1920);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87199" title="Beaconsfield (Quebec)" nonfiltered="4619" processed="4603" dbindex="34884">

Beaconsfield s un municipi de l'aglomeraci de Mont-real, dins la provncia canadenca del Quebec. Amb una superfcie de 10,64 km, Beaconsfield es troba a l'oest de l'illa de Mont-real, limitant amb els municipis de Baie-d'Urf, Sainte-Anne-de-Bellevue, Kirkland i Pointe-Claire. 

El municipi pren el seu nom de Benjamin Disraeli, primer comte de Beaconsfield, que fou primer ministre del Regne Unit a finals del segle XIX.

Poblaci.
Segons el cens de 2001, la poblaci de Beaconsfield era de 19 310 habitants. En el cens anterior, el de 1996, el nombre d'habitants de Beaconsfield era de 19 414, cosa que representa que entre 1996 i 2001 la poblaci d'aquest municipi es va reduir en un 0,5%.

Aquesta tendncia, per, sembla haver-se trencat, ja que segons fonts del Comit de transici de l'aglomeraci de Mont-real, citant dades del Govern quebequs, la poblaci del municipi, l'any 2004, era de 20 035 habitants.

Tradicionalment, Beaconsfield, com d'altres municipis de l'oest de l'illa de Mont-real, ha estat residncia de ciutadans de parla anglesa. Segons les dades proporcionades pel cens de 2001, l'angls continua sent-hi la llengua materna majoritria.



Administraci local.
La comunitat de Beaconsfield, que havia roms un municipi independent del de Mont-real des de la seva fundaci, va esdevenir un barri de la ciutat de Mont-real l'1 de gener de 2002, com a conseqncia d'una llei de l'Assemblea Nacional del Quebec. En aquesta data, va entrar en vigor la llei que establia la fusi de tots els municipis situats a l'illa de Mont-real, aix com algunes illes adjacents, que composaven fins aleshores la Comunitat Urbana de Mont-real, amb la ciutat vella.

Aquesta fusi, per, no fou ben rebuda per la poblaci de tots els nous barris de Mont-real, especialment en el cas d'aquelles comunitats de majoria anglfona com Beaconsfield. Posteriorment, amb l'accs dels liberals al govern quebequs, es va organitzar un referndum sobre la segregaci dels municipis fusionats. Aquesta consulta va tenir lloc el 20 de juny de 2004 a Beaconsfield i a uns altres vint-i-un antics municipis. D'aquests, quinze (entre ells Beaconsfield) van votar a favor de tornar a ser municipis independents. Aquest segregaci va entrar en vigor l'1 de gener de 2006.

Ara b, Beaconsfield no ha recuperat totes les competncies de qu disposava abans de la fusi. Algunes competncies, anomenades competncies d'aglomeraci, sn gestionades pel Consell d'Aglomeraci, format per la ciutat de Mont-real i els municipis segregats.

Bob Benedetti n's l'actual batlle i juntament amb els sis consellers municipals (un per cada districte en qu es divideix Beaconsfield) formen el Consell municipal, el principal rgan director i decisori de la ciutat.

Referncies.


Enllaos externs.
Pgina oficial de Beaconsfield  ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87200" title="Josepa de Leuchtenberg" nonfiltered="4620" processed="4604" dbindex="34885">


Josefina de Leuchtenberg, reina de Sucia (Mil 1807 - Estocolm 1876). Duquessa de Leuchtenberg amb el tractament d'altesa serenssima que esdevingu reina de Sucia com a conseqncia del seu matrimoni amb el rei scar I de Sucia.

Nascuda a Mil el dia 14 de mar de 1807 sent filla del prncep Eugeni de Beauharnais i de la princesa Augusta de Baviera. Josefina era nta per via paterna del vescomte Alexandre de Beauharnais i de Josefina de Beauharnais, esposa de Napole I de Frana, per via materna era nta del rei Maximili I de Baviera i de la princesa Maria de Hessen-Darmstadt. 

Els Leuchtenberg foren els nics membres del cercle de la reialesa creat per Napole que se salv de la crema realitzada al Congrs de Viena de 1815. Eugeni de Beauharnais reb el principat de Leuchtenberg de mans del seu sogre. Durant el govern bonapartista, Eugeni havia esdevingut virrei d'Itlia i formava part del cercle ms redut dels Bonaparte.

Josefina es cas el 22 de maig de l'any 1823 a Munic per delegaci amb el prncep hereu i posterior rei scar I de Sucia i posteriorment a la Catedral d'Estocolm es ratific el matrimoni. La parella tingu quatre fills:

SM el rei Carles XV de Sucia, nat a Estocolm el 1826 i mort a Malm el 1872. Es cas amb la princesa Llusa dels Pasos Baixos.

SAR el prncep Gustau de Sucia, nat a Estocolm el 1827 i mort a Oslo, llavors Cristiani el 1857.

SM el rei scar II de Sucia, nat a Estocolm el 1829 i mort a Estocolm el 1907. Es cas amb la princesa Sofia de Nassau.

SAR la princesa Eugnia de Sucia, nada a Estocolm el 1830 i morta el 1889. Romangu soltera.

SAR el prncep August de Sucia, duc de Dalecarlia, nascut al Palau de Drottningholm el 1831 i mort a Estocolm el 1873. Es cas amb la princesa Teresa de Saxnia-Altenburg el 1864 a Altenburg.

A travs de la seva mare i de la Casa Reial de Baviera, la duquessa Josefina era descendent del rei Gustau I de Sucia i d'una princesa sueca germana de Carles X de Sucia. La duquessa Josefina don legitimitat histrica a la recent dinastia dels Bernadotte unint-los dinsticament amb els Vasa, antics reis de Sucia durant l'edat mitjana.

Pocs dies desprs de la seva arribada a Sucia, la duquessa perd tots els seus noms que la vinculaven amb la Casa dels Bonaparte. Malgrat tot, Josefina aporta com a dot a la Casa de Sucia una magnfica collecci de joies entre les quals destaques peces encara avui en posici de la Casa Reial de Sucia, de Dinamarca i de Noruega, tals com la Tiara Leuchtenberg o la Tiara d'Esmeraldes Leuctenberg. 

Interessada en la jardinera, la pintura i especialment activa en obres de beneficincia. Malgrat ser una catlica fervent no tingu problemes per abraar el protestantisme.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87204" title="Nintendo Wi-Fi Connection" nonfiltered="4621" processed="4605" dbindex="34886">

Nintendo Wi-Fi Connection s el nom de la connexi sense fils gratuta a Internet que Nintendo ofereix als usuaris tant de Nintendo DS com de la consola de sobretaula Wii.

Es tracta d'un servei GameSpy de IGN a travs del qual, qualsevol persona amb una consola de Nintendo compatible i un punt de connexi a Internet sense fils podr accedir-hi a partides multijugador, bescanvi de dades, descrregues extra, demos, etc..
No cal pagar cap mena de quota per la seva utilitzaci.

 Com connectar-s'hi? .

Existeixen diverses maneres per connectar-s'hi, totes elles fcilment accessibles per a qualsevol jugador:

 Si el jugador t un enrutador WiFi a casa, podr emprar-lo tamb per connectar-se amb Nintendo WiFi Connection.
 Si el jugador t un enrutador de banda ampla a casa, podr connectar-se grcies al Nintendo WiFi USB Connector, que fa un punt d'accs sense fils a partir de qualsevol connexi ADSL amb fils. Per configurar aquest perifric cal connectar-lo per USB a un ordinador i installar-hi una srie de drivers que vnen en el CD que l'acompanya. El Nintendo WiFi USB Connector t un preu aproximat de 39,90. Les actualitzacions del programari poden descarregar-se de franc des del web oficial de Nintendo WiFi Connection.
 Es pot accedir a la connexi tamb mitjanant un hotspot WiFi. Normalment els aeroports, estacions de trens i molts restaurants i cafs compten amb un d'aquests punts a Internet sense fils. Nintendo ha signat, a ms, acords amb empreses importants com  McDonald's per installar-hi punts d'accs gratut a Nintendo WiFi Connection als seus establiments, i tamb amb Telefnica; YA.com a Espanya per que els seus hotspots i enrutadors sense fils siguin compatibles i no calgui pagar cap quota addicional; i la companyia especialitzada en xarxes sense fils Buffalo Inc. pel desenvolupament dels adaptadors.

 Batent rcords .

Halo 2 d'Xbox era el joc en el que una major quantitat d'usuaris jugaven online (un 18% dels jugadors de Halo 2 empraven el mode online), tanmateix i grcies a la facilitat i gratutat de Nintendo WiFi Connection, Mario Kart DS de Nintendo DS es va convertir en noms 3 dies en el nou referent del joc en lnia. Segons les darreres dades, un 45% dels 112.000 usuaris de Mario Kart DS que hi havia el 24 de novembre del 2005 a Amrica (52.000 persones aproximadament) ja hi juguen mitjanant internet.

Aquestes dades es refereixen noms a Amrica i encara manquen els d'Europa, Oceania i el Jap.

La gran facilitat que suposa configurar una Nintendo DS per entrar a Nintendo WiFi Connection (noms tres passes perfectament explicades i amb total possibilitat de suport tcnic mitjanant el web oficial del servei) ha aconseguit dur el mn del joc online a persones que, o b per no saber preparar la seva consola o perqu ho consideraven massa difcil, mai ho havien provat o ho feien de manera poc regular. Nintendo entra de ple en el mode online batent rcords i aconseguint que el seu primer joc es converts en el ms jugat a travs d'Internet d'una videoconsola.

 Jocs compatibles .

A les acaballes del 2005 i tot l'any 2006 ja s'ha anunciat l'eixida de ms de 35 jocs online per Nintendo DS que faran un s gratut de la nova connexi WiFi de Nintendo. Final Fantasy III; Animal Crossing: Wild World; Metroid Prime; Castelvania; Tony Hawk; Tetris DS; Tenchu DS; Star Fox DS; Winning Eleven; Custom Robo; Mario vs. Donkey Kong; etc. sn noms algunes de les sagues que veuran la llum amb el mode de joc per Internet en els propers mesos.

 Articles que hi estan relacionats .
Nintendo;
Nintendo DS;
Nintendo Wii;

 Enllaos externs .
Lloc web oficial de la Nintendo WiFi Connection per Espanya;
Plana oficial de Nintendo WiFi Connection pels estats disponibles;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87206" title="Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Naci Catalanes" nonfiltered="4622" processed="4606" dbindex="34887">

La Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Naci Catalanes, referida sovint com a Crida a la Solidaritat, o la Crida, fou un moviment catalanista que va sorgir com a reacci al Manifiesto de los 2.300, que qestionava el procs de normalitzaci del catal.
 Constituci .
La Crida nasqu en un acte celebrat al paranimf de la Universitat de Barcelona, el 18 de mar de 1981, patrocinat per Felip Sol i Sabars i Aureli Argem i Roca. La campanya de naixement de la Crida tingu la seva culminaci en un acte massiu al Camp Nou, on s'aplegaren 100.000 persones el 24 de juny de 1981.

Durant els anys 80, la Crida va organitzar un seguit de campanyes a favor de la normalitzaci de la llengua catalana, denunciant entitats i empreses que consideraven que discriminaven el catal. El 14 de mar de 1982 foren uns dels patrocinadors de la manifestaci a Barcelona contra la LOAPA i s'enfrontaren amb CiU perqu la Crida propos com a slogan No a l'harmonitzaci, autodeterminaci, mentre que CiU proposava No a la Loapa, som una naci. Aix provocaria un distanciament entre ambdes organitzacions, que culmin amb el fracs de l'acte organitzat per la Crida a la Monumental el 24 de juny de 1984 i l'aband de la Crida d'un grup d'entitats properes a CiU.

 Expansi i activisme .
Durant els anys 1985-1990 l'organitzaci pass per la fase ms espectacular d'accions directes.  L'abril de 1985 una trentena d'activistes ocuparen l'Estaci de Sants per tal de normalitzar-la, i el juliol de 1986 es constitu al Pas Valenci per tal d'ajudar a la reconstrucci desprs de les inundacions, per perden un dels dirigents ms populars, ngel Colom, que es passa a ERC. 

Alhora, el 23 d'abril de 1986 es constitueix a les Illes Balears amb gent procedent de l'Obra Cultural Balear, del Partit Socialista de Mallorca (al que pertany el portaveu a les Illes, Frederic Melis), i del Segon Congrs Internacional de la Llengua Catalana. El 1989 rebria gent procedent de la LCR i del MCE-MCIB, per el 1991 el seu portaveu, Tomeu Mart, marxa a Barcelona i s substitut per scar Aguilera, i l'organitzaci a les Illes decaigu.

El 23 d'abril de 1987 dos militants van romandre penjats ms de sis hores a la faana d'El Corte Ingls de Barcelona desplegant una pancarta a favor del catal. El 23 d'abril de 1988 convoc una manifestaci en reconeixement de l'oficialitat del catal al Parlament Europeu. Poc desprs el diari El Pas destap l'afer de les subvencions que la Crida rebia de la Generalitat de Catalunya, en plena campanya per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988, cosa que provoc una forta crisi en l'organitzaci.

 Decadncia .
L'elecci d'ngel Colom com a diputat al Parlament de Catalunya i la seva campanya de fer d'ERC el pal de paller de l'independentisme va restar protagonisme a la Crida. L'abril de 1990 van robar la bandera espanyola del Parlament de Catalunya com a protesta per la visita del prncep Felip de Borb, per aix no evita la decadncia de l'organitzaci. L'octubre de 1991 li proposa a ERC un protocol de collaboraci que no s acceptat. Alhora, un sector encapalat per Carles Riera abandona la Crida per fundar l'Assemblea Unitria per l'Autodeterminaci (AUA). Pel juliol de 1992 organitzen un concert al Palau de la Msica Catalana en protesta per les detencions a militants de Terra Lliure. El 25 de juny de 1993 convoc un acte al Palau de Sant Jordi en solidaritat amb Bsnia; el 29 de juny de 1993 la Crida es va dissoldre oficialment en un acte al Paranimf de la Universitat de Barcelona.

Els seus lders van ser ngel Colom que posteriorment va passar a ERC, Jordi Sanchez i Carles Riera. Aquesta organitzaci independentista ha tingut posteriorment dirigents a formacions poltiques com Esquerra Republicana de Catalunya, Els Verds i les Candidatures d'Unitat Popular.

 Referncies .
 Ponncia de Sociolingstica on s'explica les accions de la Crida;

 Bibliografia .
Monn, E. Histria de la Crida a la Solidaritat, La Campana, 1991.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87215" title="Slapstick" nonfiltered="4623" processed="4607" dbindex="34889">


Slapstick (de l'angls en qu vol dir cop de bast) s l'antic cinema cmic que es nodreix principalment, d'humor visual.

poca pre-Hollywood.

El terme es va encunyar als Estats Units als voltants de la dcada de 1910 per les claus del gnere van nixer, de fet, a Frana, amb la primera pellcula de ficci realitzada pels germans Lumire El regador regat  1895, a on ja podem veure una primitiva escena cmica, que es podria considerar com el primer gag mai rodat.

Tot i que ben aviat aparegueren cmics cinematogrfics locals, per a tot arreu del planeta, no fou sin a Frana a on el gnere va afermar les basses que el farien popular, amb actors com els primitius Andre Deed o Rigodin, fins el que s'ha considerat com el primer mestre davant i darrera la cmera, Max Linder, dotant a les seves pellcules d una sofisticaci humorstica i visual trencadores per al seu temps, a ms de crear un personatge ple de matisos, anant molt ms enll que els seus coetanis. 

Primer slapstick americ.
Als Estats Units, lslapstick va tenir els seus pioners en les primeres produccions d'Edison, rodades per Edwin S. Porter i les produdes per Sigmund Lubin per no fou fins a l'aparici de Mack Sennett, actor passat a la direcci i desprs a partir del 1911 a la producci de cinema cmic en massa, que el gnere adquir ress universal. La seva productora Keystone va ser mtica pel descobriment de figures humorstiques de fama universal com Charles Chaplin, Roscoe Arbucle Fatty, Harry Langdon, Mabel Normand, Ben Turpin, entre molts d'altres i fins i tot algunes figures que posteriorment  serien ms remarcables com a estrelles dramtiques, com la mtica Gloria Swanson. Els films produts per Mack Sennett destacaven pel seu humor absurd i la velocitat desenfrenada del ritme narratiu; les persecucions embogides i les caigudes d una violncia de vertigen; tot plegat amanit amb una irreverent voluntat satrica. La Keystone va ser tamb la productora a on van nixer les dues institucions ms importants del cinema cmic d'aquells temps: els Keystone Cops atabalat colla de maldestres policies  i les Bathing Beauties grup de banyistes femenines que donaven les primeres mostres d un innocent erotisme. Mack Sennett fou tamb qui va rodar el primer llarg metratge slapstick Tillie's Punctured Romance (1915), protagonitzat per Charles Chaplin i Marie Dressler. 

Parallelament a Mack Sennett, el productor i director Hal Roach comen, des del 1912 a ser la competncia directa de la Keystone, treballant amb un tipus d'humor molt ms reposat per igualment irresistible. Alguns dels cmics importants descoberts per Hal Roach serien Harold Lloyd, la parella Stan Laurel i Oliver Hardy o Charley Chase, a ms de donar la primera oportunitat a directors de la categoria de Leo Mc Carey.



Maduresa del gnere.
Al llarg de la dcada de 1920, molts d aquests cmics es van independitzar i juntament amb l'aparici de talents ms sofisticats com els de Buster Keaton o Raymond Griffith, lslapstick arrib a la seva mxima perfecci, trobant el punt mig entre la sempre necessria espectacularitat destructiva i les troballes visuals ms subtils, fins i tot potiques. s tamb a aquesta poca que els millors cmics i directors roden complexes llarg metratges slapstick. 

Arraconament i transformaci.
L arribada del cinema sonor supos la rpida decadncia del gnere, essent arraconat tant des del punt de vista comercial (l'slapstick seria recls a produccions moltssim ms barates i maldestres que a la dcada anterior) cm artstic, car  les troballes visuals van ser eclipsades per la urgent necessitat de l'humor verbal

Al llarg de tota l'etapa sonora, es podrien encara trobar alguns artistes que han excellit explorant nous camins, dintre de la tradici ms pura dels clssics americans dels cinema mut, com els francesos Jacques Tat i Pierre taix o el nord-americ Jerry Lewis.

Tot i que l'slapstick com a gnere podria ser associat a un tipus de cinema que semblava noms possible a les dues primeres dcades del Segle XX, podem trobar la seva empremta, amb una esttica molt ms d'acord als temps actuals, a algunes de les produccions ms avantguardistes dels medis audiovisuals, a infinitat de publicitat televisiva i fins a algunes escenes de les ms prestigioses produccions cinematogrfiques.

Obres i autors destacats.
s molt difcil de fer justcia a les millors obres de lslapstick, doncs, tot i que el major nombre d'elles es concentren en un espai redut de temps, tamb s cert que la quantitat de ttols que d'alguna manera o altra han fet importants aportacions al gnere en son moltes. A excepci de les obres ms pioneres ens em centrat exclusivament al cinema americ, concs s a on lslapstick va assentar les seves bases, amb totes les seves variants.

En molts casos tamb, a diferncia d'altres gneres, l'actor cmic protagonista s, en la major part dels casos, el principal responsable creatiu dels films essent, molts d'ells, els principals gamens i directors de la major part de la seva obra com als casos de Max Linder, Charles Chaplin, Buster Keaton, Roscoe Arbuckle, Larry Seemon, Charley Bowers per citar alguns dels ms destacats, o en molts d'altres sn els productors, exercint un control ferri sobre el producte final, essent el cas ms destacat el de Harold Lloyd. Aix no vol dir que no hi existissin directors de prestigi, especialitzats a estar darrera les cmeres, com fou el cas de Frank Capra o Leo Mc Carey, que varen comenar sent creadors molt actius i van ajudar a modelar les carreres d'excelents estrelles cmiques com Harry Langdon al primer i la parella cmica Stan Laurel i Oliver Hardy al segon. 

De tota manera seria injust no esmentar alguns dels directors i gamen, absolutament oblidats,  que varen collaborar activament a la creaci d'algunes de les obres mestres del gnere per que resten eclipsats pel nom de les seves estrelles.

Al la part final hi ha un apartat dedicat a films no inscrits a l'poca clssica de l'slapstick americ i en la que s'inclouen pellcules, ara si, d'arreu del mon.

Pioners:
 El regador regat (1895) de Louis Lumir i Auguste Lumire ;
 Meet Me at the Fountain (1905) de Sigmund Lubin;
 Max es casa (1910) de Max Linder;
 A House Divided (1910) de Alice Guy;

Slapstick americ primitiu:
 Barney Oldfield's Race for a Life (1913) de Mack Sennett ;
 Tillie's Punctured Romance (1915) de Mack Sennett, amb Charles Chaplin i Marie Dressler;
 La cura (1916) de Charles Chaplin;
 El immigrant (1917) de Charles Chaplin;
 The Butcher boy (1917) de Roscoe Arbuckle;
 Shoulder Arms (1918) de Charles Chaplin;

Etapa clssica:
 El nen (1919) de Charles Chaplin;
 From Hand to Mouth (1919) de Alfred J. Goulding i Hal Roach, amb Harold Lloyd;
 Una setmana (1920) de Buster Keaton i Eddie F. Cline;
 Set anys de mala sort (1920) de Max Linder;
 The Swamhill (1920) de Larry Seemon;
 Never Weaken  (1921) de Fred Newmayer, amb Harold Lloyd;
 Dia de paga (1922) de Charles Chaplin;
 La mudana (1922) de Buster Keaton i Eddie F. Cline;
 The Shriek of Araby (1923) de F. Richard Jones, amb Ben Turpin ;
 La lley de la hospitalitat (1923) de Buster Keaton i John Blystone;
 L'home mosca (1923) de Sam Taylor i Fred Newmayer, amb Harold Lloyd;
 All Night Long (1924) de Harry Edwards, amb Harry Langdon;
 All Wet(1924) de Leo Mc Carey, amb Charley Chase;
 El modern Sherlock Holmes (1924) de Buster Keaton;
 La febre de l'or (1925) de Charles Chaplin;
 Les set ocasions (1925) de Buster Keaton);
 L'estudiant novici (1925) de Sam Taylor i Fred Newmayer, amb Harold Lloyd;
 Egged On (1926) Charley Bowers;
 Hands Up!(1926) de Clarence Badger, amb Raymond Griffith;
 Tramp, Tramp, Tramp (1926) de Harry Edwards, amb Harry Langdon;
 El maquinista de la General (1926) de Buster Keaton i Clyde Bruckman;
 Mighty Like a Moose  (1926) de Leo Mc Carey, amb Charley Chase;
 El germanet (1927) de Ted Wilde, amb Harold Lloyd;
 L'home can (1927) de Frank Capra, amb Harry Langdon;
 Elefants voladors (1927) de Leo Mc Carey, amb Stan Laurel i Oliver Hardy;
 L'heroi del riu (1928) de Charles C. Riesner i Buster Keaton;
 Two Tars (1928) de James Parrott, amb Stan Laurel i Oliver Hardy;
 El Cameraman (1928) de Edward Sedgwick i Buster Keaton;
 Big Business (1929) de Leo Mc Carey, amb Stan Laurel i Oliver Hardy;
 Llums de la ciutat (1931) de Charles Chaplin;

Altres aportacions posteriors o produccions coetnies realitzades per autors no americans influts per l'slapstick:

 El viatge imaginari (1925) de Ren Clair;
 Els dos tmids (1929) de Ren Clair;
 Dies de juventud (1929) de Yasuhiro Ozu;
 Umarete wa mita keredo (1932) de Yasujiro Ozu;
 Les vacances de Monsieur Hulot (1953) de Jacques Tat;
 Mon Oncle (1958) de Jacques Tat;
 Some Like it Hot (1959) de Billy Wilder;
 El pretendent (1962) de Pierre taix;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87217" title="Brandywell" nonfiltered="4624" processed="4608" dbindex="34890">

Brandywell s un barri de la ciutat irlandesa de Derry situat a la part ms septentrional de la vessant esquerra del riu Foyle. Entre un 80-100% de la seva poblaci s de confessi catlica i, per tant, recolza mpliament el republicanisme i la reunificaci de l'illa en el marc del conflicte territorial per la sobirania d'Irlanda del Nord. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87219" title="Estadi de Brandywell" nonfiltered="4625" processed="4609" dbindex="34891">


L'estadi de Brandywell (Brandywell Stadium), popularment conegut com El Brandywell (The Brandywell), s un estadi de futbol situat a Derry (Irlanda del Nord). Actualment s usat pel Derry City FC i disposa d'una capacitat de 10.000 espectadors, 3.000 dels quals amb seient.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87221" title="Witten" nonfiltered="4626" processed="4610" dbindex="34892">

Witten s una ciutat del Rin del Nord-Westflia, Alemanya. Situada a la riba del Ruhr. Poblaci: 101.000 (30 de juny de 2005).

Enllaos externs.
Witten city website;
Wittennet;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87225" title="Macr" nonfiltered="4627" processed="4611" dbindex="34893">



Marcus Opellius Macrinus (dit Macr en catal) (c. 165 - 218) va ser emperador rom durant catorze mesos entre el 217 i el 218. Era cavaller (eques), i el primer emperador nascut a la provncia africana de Mauretnia.

Vida i carrera poltica.
Va nixer a Iol Caesarea (Cherchell avui en dia), a la provncia romana de la Mauritnia, en el si d'una famlia de cavallers. L'educaci que va rebre li va permetre ascendir rpidament a la classe poltica romana. Passats uns quants anys s'havia guanyat la reputaci de bon advocat, i amb el regnat de l'emperador Septim Sever es va convertir en un burcrata important. El successor de Sever, Caracalla, el va fer prefecte de la guardia pretoriana, el crrec ms alt que un cavaller podia assolir. El prefecte era el segon de l'emperador, i responsable dels pretorians, guardaespatlles de l'emperador i l'nica fora militar amb poder dins de la ciutat de Roma. Mentre que Macr sembla que gaudia de la confiana de Caracalla, aix va canviar quan, segons la tradici, es va profetitzar que prendria el poder a l'emperador. S'escamparen rumors que deien que Macr desitjava el tron, i aquest va comenar a tmer per la seva prpia seguretat, ja que Caracalla tenia la tendncia d'assassinar els seus rivals poltics. Segons Di, Caracalla ja havia fet el gest preventiu de canviar els membres de la gurdia pretoriana.

La primavera del 217, Caracalla es trobava a les provncies orientals de l'imperi preparant una campanya contra els parts. Macr i la resta de la gurdia pretoriana eren amb ell. A l'abril, l'emperador va anar a visitar el temple de Luna prop de l'indret on va tenir lloc la batalla de Carrhae, noms acompanyat pels pretorians. No s clar com va succer, per s segur que Caracalla fou assassinat durant aquest viatge (potser el 8 d'abril). El seu seguici va tornar amb el cos de l'emperador i el d'un dels seus guardaespatlles. Segons Macr, va ser aquest guardaespatlles mort qui va assassinar Caracalla. L'11 d'abril, Macr es va proclamar emperador, i fou el primer home en arribar a tenir aquest poder sense haver estat mai senador. Macr tamb va anomenar el seu fill Diadumeni csar i el seu successor, i li va donar el nom Anton per relacionar-lo amb els regnats estables dels emperadors d'aquesta dinastia al segle II.

Regnat com a emperador (abril 217 - juny 218) .
Malgrat el seu origen com a cavaller, Macr va ser anomenat (o confirmat) emperador pel senat. Segons S.N. Miller, probablement va ser aix grcies a la seva habilitat com a jurista en el passat i el seu tractament de la classe senatorial. Tot i aix, va veure necessari substituir certs governadors provincials per homes que ell mateix va triar. Al comenament va deixar en pau a Jlia Domna, per quan va comenar a conspirar amb l'exrcit va ser exiliada, i patint d'un cncer de pit en estat avanat (segons diu Cassi Di), va decidir deixar de menjar fins morir.

Pel que fa a la seva poltica exterior, Macr sempre va intentar pactar, i era hostil a iniciar conflictes militars. Va evitar rebellions a la Dcia retornar els hostatges que Caracalla mantenia presoners, i va acabar amb les que havien comenat a Armnia donant el tron d'aquest pas a Tiridates, el pare del qual tamb havia estat empresonat sota el regnat de Caracalla. El problema de Mesopotmia, envada pels parts desprs de la caiguda de Caracalla, noms va poder ser negociat amb les armes, i el combat va resultar poc favorable per a Roma. Macr va perdre la batalla prop de Nisibis, i com a resultar se'l va obligar a negociar amb els parts, que l'obligaren a pagar una inmensa indemnitzaci de 200 milions de sestercis a Artab V a canvi de mantenir una treva.

La seva popularitat entre els soldats va decrixer com a conseqncia de la pssima actuaci que havia dut a terme, a ms de la reducci de privilegis a l'exrcit i renovaci del sistema de pagament, segons el qual els nous recrutes rebien molt menys que els veterans. Al cap de poc, les legions ja estaven cercant un emperador rival.

A Roma tamb va esdevenir poc popular, no noms perqu no havia visitat la ciutat desprs de prendre possessi del crrec, sin perqu a finals d'estiu una gran tempesta va provocar incendis i inundacions, i l'home que havia pres possessi del crrec de prefecte urb va ser incapa de reparar els danys causats, i va haver de ser reemplaat.

Caiguda.
El descontentament general anava unit a les conspiracions dels membres supervivents de la dinastia dels Severs, encapalats per la tieta de Caracalla, Jlia Mesa, i les seves filles Jlia Soemias i Jlia Mamea. Des de la seva ciutat d'origen a Emesa (Sria), Jlia Mesa va conspirar per introduir un Sever al tron, i va utilitzar la influncia de la seva famlia, que heretava el sacerdoci del du sol, per proclamar el fill de Soemias, Elagbal (que duia el nom de la detat que servia) el veritable successor de Caracalla. Aix doncs, van estendre el rumor que Elagbal era fill illegtim de l'anterior emperador, el fruit d'una uni entre cosins. La Legi III Gllica el va proclamar emperador, i l'exrcit, comandat pel tutor d'Elagbal, Gannys, va derrotar Macr. El seu fill Diadumeni va ser capturat i executat.

Vegeu tamb.
Publi Valeri Eutiqui;



Enllaos externs.
 Vida de Macr a la Historia Augusta;
 Macr i Diadumeni a roman-emperors.org;
Referncies.

 Cassi Di, llibre 78;
 Herodi, 4.14-5.4;
 Historia Augusta;
 Miller, S.N., "The Army and the Imperial House," The Cambridge Ancient History, Volume XII: The Imperial Crisis and Recovery (A.D. 193-324), S.A. Cook i cols. eds, Cambridge University Press, 1965, pp 50 2.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87227" title="Fiord de Hardanger" nonfiltered="4628" processed="4612" dbindex="34894">

El fiord de Hardanger s al comtat de Hordaland a Noruega i, amb una longitud de 179 quilmetres, s el tercer fiord ms gran del mn i el segon ms gran de Noruega. Comena a l'Oce Atlntic al sud de Bergen i penetra pel nord-est fins que troba l'altipl magnfic de la muntanya de Hardangervidda. La branca ms llarga s el fiord de Srf que s'escampa al sud prop de 50 quilmetres del fiord principal. La seva profunditat mxima s de ms de 800 m, a Norheimsund, just a la meitat del fiord.

Fa aproximadament 10.000 anys la massa de la terra a escandinava va comenar a expandir-se a mesura que l'enorme gel glacial s'anava fonent. Les parts ms inferiors de les valls es van inundar, i es cre el que avui coneixem com el fiord de Hardanger. La vall originalment no noms va ser creada amb l'erosi glacial sin tamb per l'aigua que en fondre's exercia una alta pressi que va empnyer l'erosi sota el gel. A la pennsula de Folgefonn, que pertany al fiord de Hardanger, s'hi troba la tercera glacera ms gran de Noruega. Protegida des de l'any 2005 com a parc nacional, cobreix una rea de 220 Km2.

La histria del fiord va lligada als Vkings, als caadors en les muntanyes circumdants i ms endavant de conreadors al llarg d'aquesta rea frtil que avui es considera l'horta de la fruita de Noruega. El fiord es va convertir ms endavant en el lloc pioner per l'afluncia del turisme a Noruega, i el 1875 Thomas Cook va comenar a fer sortides setmanals des de Londres, a causa de la seva naturalesa espectacular, glaceres i cascades magnfiques. Ja ms recentment, s'han aprofitat les cascades principals per a les grans indstries establertes a Odda.

El fiord de Hardanger s avui testimoni d'un renaixement del turisme i de les noves infraestructures per als viatgers que l'han convertit en una nova indstria per a les comunitats locals al llarg del fiord. El fiord contemporani es divideix entre els 13 municipis Bmlo, Eidfjord, Etne, Granvin, Jondal, Kvam, Kvinnherad, Odda, Sund, Sveio, Tysnes, Ullensvang i Ulvik. El nombre total d'habitants sumant tots aquests municipis s de 70.000 en una rea total de 8.471 Km2.

Galeria de fotos.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87228" title="Gran Collisionador d'Hadrons" nonfiltered="4629" processed="4613" dbindex="34895">


El Gran Collisionador d'Hadrons (GCH) (en angls: Large Hadron Collider, LHC) s un accelerador de partcules, actualment en fase de proves al CERN, que far collidir feixos d'hadrons. Es va posar en funcionament el 10 de setembre del 2008.

El GCH s en un tnel de 27 km de circumferncia (en el lloc on estava l'accelerador LEP), soterrat 50-175 m sota terra. Est situat entre les fronteres de Frana i Sussa, al nord-oest de la ciutat de Ginebra.

Dins del tnel, feixos de protons i de nuclis seran accelerats a velocitats properes a la de la llum i es faran collidir a energies al centre de masses de fins a 14 TeV. Aix permetr reproduir condicions de densitat d energia molt grans, properes a les dels instants primerencs de l'univers, el Big Bang. D'aquesta manera, es podr estudiar l'origen de la matria, posant a prova el Model estndard de fsica de partcules, s a dir, la teoria vigent que explica el comportament de les partcules elementals i que requereix ser posada a prova per comprovar la seva validesa.

L'acceleraci i la collisi de partcules a alta energia genera una informaci enorme que s detectada per quatre aparells. Els detectors envien aquesta informaci a una srie centres de computaci repartits per Europa, sia i Amrica que emmagatzemen i processen les dades. Un d'aquests centres s el PIC, centre tecnolgic participat per la UAB, el Centro de Investigaciones Energticas, Medioambientales y Tecnolgicas (CIEMAT), la Generalitat de Catalunya i l'Institut de Fsica d'Altes Energies (IFAE).

Entre el 23 d'agost i el 3 de setembre de 2007 s'ha provat el funcionament del sistema fent que un dels quatre detectors, anomenat ATLAS, detecti dades provinents de raigs csmics i els transmeti a diversos centres de computaci, el PIC entre ells. Ha estat, doncs, el primer exercici amb dades del GCH que s'envien en temps real a centres fora del CERN. Durant aquests dies, s'ha emmagatzemat deu milions d'esdeveniments (collisions de partcules). Aquesta informaci ser utilitzada per posar a prova els sistemes de detecci, adquisici i distribuci de les dades. Un cop analitzades, les dades seran utilitzades per refinar els parmetres de calibraci del detector abans que aquest comenci a treballar, el 2008, amb les dades provinents dels experiments d acceleraci i collisi de partcules. 

 Experiments .


S'estan construint 6 experiments per a ser utilitzats al GCH. Aquests sn:
 ALICE (A Large Ion Collider Experiment, Experiment del Gran Collisionador de Ions);
 ATLAS (A large Toroidal LHC ApparatuS, Gran Aparell Toroidal del GCH);
 CMS (Compact Muon Solenoid, Solenoid Compacte per a Muons);
 LHCb (LHC beauty experiment, Experiment de bellesa al GCH);
 LHCf (LHC forward experiment, Experiment cap al davant al GCH);
 TOTEM (Total Cross Section, Elastic Scattering and Diffraction Dissociation, Secci efica total, dispersi elstica i dissociaci per difracci);

A l'igual que el GCH, aquests estan situats sota terra, per en les cavitats que hi ha als punts d'intersecci. Dos d'ells (ATLAS i CMS) sn grans detectors de partcules amb objectius generals. Hi ha dos experiments de talla mitjana (ALICE i LHCb) i els restants (LHCf i TOTEM) sn menors i ms especialitzats.

 Qestions sobre seguretat .
Han sorgit polmiques sobre la seguretat del GCH, relacionades amb la possibilitat que aquest accelerador de partcules puga generar fenmens perillosos per a la Terra, com per exemple, la creaci de forats negres microscpics, strangelets, estats del buit inestables o monopols magntics.

En 2008, el Grup d'Avaluaci sobre Seguretat del GCH (LSAG, sigles en angls), un grup de fsics de partcules que no participen als experiments del GCH, ha publicat un informe en el qual afirmen que el GCH no comporta cap risc, ja que "no far res que la natura no haja ja fet abans milions de vegades".

 Xarxa de Computaci (Computing Grid) .

La xarxa de computaci (o Computing Grid en angls) del GCH s una xarxa de distribuci dissenyada pel CERN per a controlar l'enorme quantitat de dades que seran produdes pel Gran Collisionador d'Hadrons (GCH). Incorpora tant enllaos propis de fibra ptica com parts d'Internet d'alta velocitat. 

El flux de dades provet des dels detectors s'estima aproximadament en 300 Gb/s, que s filtrat buscant "esdeveniments interessants", resultant un flux de 300 Mb/s. El centre de cmput del CERN, considerat "Fila 0" de la xarxa, ha dedicat una connexi de 10 Gb/s. 

S'espera que el projecte generi 27 Terabytes de dades per dia, ms 10 TB de "resum". Aquestes dades sn enviats fora del CERN a onze institucions acadmiques d'Europa, sia i Amrica del Nord, que constituxen la "fila 1" de processament. Altres 150 institucions constituxen la "fila 2". S'espera que el GCH produeixi entre 10 a 15 Petabytes de dades per any. 

 Pressupost .

La construcci del GCH va ser aprovada en 1995 amb un pressupost de 2600 milions de francs sussos (al voltant de 1700 milions d'euros), juntament amb altres 210 milions de francs (140 milions ) destinats als experiments. No obstant aix, aquest cost va ser superat en la revisi de 2001 en 480 milions de francs (300 milions de ) en l'accelerador, i 50 milions de francs (30m ) ms en l'apartat per a experiments.% Altres 180 milions de francs (120m ) ms s'han hagut de destinar a l'increment de costos de les bobines magntiques superconductores. I encara persisteixen problemes tcnics en la construcci de l'ltim tnel sota terra on s'emplaar el Solenoide compacte de muons (CMS). El pressupost de la instituci aprovat per a 2008, s de 660.515.000 euros dels quals Espanya aportar el 8'3%, un total de 53.929.422 euros. 

 Enllaos externs .

 Hands_on_CERN Eina educativa sobre el CERN  ;
 Descobrint la fsica de partcules amb el GCH ;
 Notcies UAB. Segueix en directe l'estrena del GCH;
 Large Hadron Rap El fams rap (ja ha rebut ms de 3x106 visites, en menys de 2 mesos) de McAlpine, on explica el funcionament del GCH. ;
 LHC - The Large Hadron Collider ;
 ALICE Experiment ;
 ATLAS Experiment ;
 CMS Experiment ;
 LHCb Experiment ;
 TOTEM ;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87230" title="Erendil (Gndor)" nonfiltered="4630" processed="4614" dbindex="34896">

Erendil (pronunciat E-ar-n-dil) va ser el cinqu rei de Gndor, el regne del sud de la Terra Mitjana fundat pels Numenoreans a l'exili que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.

Era el fill i hereu de Cemndur, i a la mort del seu pare l'any 238 de la Tercera Edat va succer-lo al tro. 

Va regnar Gndor durant 86 de pau, i va ser succet pel seu fill Anrdil.

No s'ha de confondre amb el mig elf de la Primera Edat Erendil, pare d'lrond i Elros.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87232" title="Ostoher" nonfiltered="4631" processed="4615" dbindex="34897">

Ostoher (pronunciat s-to-jer) va ser el set rei de Gndor, el regne del sud de la Terra Mitjana fundat pels Numenoreans a l'exili que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.

Era el fill i hereu d'Anrdil, i a la mort del seu pare l'any 411 de la Tercera Edat va succer-lo al tro. 

El seu nom significa "Senyor de la Fortalesa" en quenya. Amb tota probabilitat fou coronat amb aquest nom degut als seus esforos en reconstrur i millorar les defenses del regne. Va fortificar Minas Anor i la va convertir en la residncia d'estiu dels monarques.

Durant el seu regne els orientalencs van iniciar els seus atacs contra Gndor. Va enviar el seu fill Tarostar al capdavant de l'exrcit que acab obtenint la victria i expulsant l'enemic del Regne del Sud.

El mateix Tarostar, que es feu coronar com a Romendacil, va succer-lo a la seva mort l'any 492.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87233" title="House" nonfiltered="4632" processed="4616" dbindex="34898">


 Per l'estil de msica House (msica);
 Per la srie de televisi House, MD;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87234" title="strid de Noruega" nonfiltered="4633" processed="4617" dbindex="34899">
strid de Noruega, princesa de Noruega (Oslo 1932). Princesa de Noruega amb el tractament d'altesa reial des del seu naixement i fins al seu casament, fet que provoc la prdua dels seus drets dinstics i del tractament d'altesa reial com a conseqncia d'haver-se casat morganticament.

Nascuda el dia 12 de febrer de l'any 1932 al Palau Reial d'Oslo sent filla del rei Olaf V de Noruega i de la princesa Marta de Sucia. La princesa era nta del rei Haakon VII de Noruega i de la princesa Maud del Regne Unit per via paterna mentre que per via materna ho era del prncep Carles de Sucia i de la princesa Ingeborg de Dinamarca.

Durant la Segona Guerra Mundial, la princesa, junt amb la resta de la famlia reial, s'exiliaren primer a Sucia, i desprs al Regne Unit i als Estats Units. Retornats a Noruega l'any 1945, la princesa strid esdevingu primera dama de Noruega a partir de la mort de la seva mare el 1954 i fins al casament del seu germ l'any 1968, poca en la qual treball al costat del seu pare en nombroses representacions reials i obligacions oficials. 

El 12 de gener de l'any 1961, la princesa es cas amb el noruec divorciat Johan Martin Ferner als afores d'Oslo. La parella ha tingut cinc fills:
Caterina Ferner Johansen;
Benedicta Ferner;
Alexandre Ferner ;
Elisabet Ferner ;
Carles Cristi Ferner ;

La princesa s patrona de diverses organitzacions i participa en diverses activitats vinculades a la Casa Reial. Particularment interessada en el canalla que pateix la dislxia fruit de la seva prpia experincia d'infncia i adolescncia.

Arran del seu matrimoni perd els seus drets dinstics i el tractament d'altesa reial. A parti de 1961 ha estat coneguda com a Princesa strid de Noruega, senyora Ferner.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87235" title="Hardangervidda" nonfiltered="4634" processed="4618" dbindex="34900">

El Hardangervidda s un extens altipl situat a Noruega, a mig cam entre Bergen i la capital Oslo. La seva superfcie de prop de 7.500 km el fan l'altipl ms gran d'Europa. D'una altitud que s'escalona entre 1.100 i 1.700 metres, el Hardangervidda presenta algunes caracterstiques consubstancials a regions ms septentrionals. Les condicions climtiques sn especialment dures i constitux el lmit meridional d'algunes espcies vegetals rtiques.

El seu cim ms elevat, el Sandfloeggi, culmina a 1.719 metres i s en part cobert per una glacera. L'altipl t com a lmits el fiord de Srfjord i el de Eidfjord a l'oest, la glacera del Hardangerj al nord i les valls de Uvdal i Numedal a l'est.

L'Estat de Noruega va classificar l'altipl parcialment com a parc nacional. Els recursos turstics com la pesca, la caa, l'esqu, i sobretot l'excursinisme dins dels seus paisatges grandiosos sn nombrosos.

Galeria de fotos.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87237" title="Hugh Laurie" nonfiltered="4635" processed="4619" dbindex="34901">

Sir Hugh Laurie OBE s un actor britnic nascut l'11 de juny de 1959 a Oxford (Regne Unit) i conegut pels seus papers junt amb Rowan Atkinson a l'Escur Negre i en el paper del Dr. Gregory House. Al juny de 1989 va contraure matrimoni amb Jo Green, resideix a Londres i t tres fills.
 
 Educaci.

Laurie va nixer i crixer a Oxford, i va estudiar a The Dragon School una prestigiosa escola privada. Posteriorment, va estudiar al Selwyn College a la Cambridge University, on va aconseguir ser el tercer de la seva promoci en Antropologia i arqueologia. El seu pare, metge de professi, va ser campi olmpic de rem als Jocs Olmpics de Londres de 1948. Laurie, tamb va seguir la tradici familiar i es dedic al rem, on va representar a la universitat de Cambridge en la tradici regata entre aquesta universitat i la de Oxford pel riu Tmesi l'any 1980. Aquell any, Oxford guanyaria per cinc peus.

Una malaltia vrica, febre glandular (mononucleosi) el va forar a abandonar el rem. En aquell moment, Laurie decideix incorporar-se al Cambridge Footlights un grup d'on han sortit un gran nombre d'actors cmics britnics. All, Laurie coneix a Emma Thompson amb qui va mantenir una relaci sentimental i amb qui t una gran amistat. Aquesta el va presentar el seu futur company de parodies Stephen Fry. Laurie, Fry i Thompson van interpretar el paper d'uns representants del Footlights College de la imaginria University of Oxbridge parodiant les dues universitats ms prestigioses del Regne Unit en un captol de la srie Els Joves (The Young Ones) titulat Bambi on s'enfrontaven als protagonistes de la srie en un concurs de preguntes. Entre els anys 1980-1981, el seu ltim any d'universitari, Laurie es converteix en president de la Cambridge Footlights amb Thompson de vice-presidenta.

 Carrera.
Laurie i Fry comenaren a treballar conjuntament en diferents projectes durant els 80 i 90. Entre aquest, comenaria la participaci a la srie l'Escur Negre escrita per Ben Elton i Richard Curtis, i interpretada per Rowan Atkinson, en la que Laurie faria diferents papers com el del Prncep de Galles o el d'un tinent de la I Guerra Mundial. Posteriorment vindrien diferents programes per a la BBC com A Bit of Fry and Laurie i The television series Jeeves and Wooster. Tots dos tamb treballaren en diferents projectes de caire benfic com Hysteria! 1, 2 & 3 i Amnesty International's The Secret Policeman's Third Ball i finalment en la pellcula Els Amics de Peter.

Altres aparicions de Laurie sn a Sentit i Sensibilitat amb Emma Thompson (1995), 101 dlmates (1996), Maybe Baby (2000), Girl from Rio i, sobretot, el paper de pare adoptiu del ratol Stuart Little on Laurie va sorprendre per la seva facilitat en adaptar el seu angls a la variant americana. 

Laurie tamb ha publicat diferents novelles. La primera, The Gun Seller (1996) aconsegu ser Best-Seller. En aquests moments est treballant en una segona novella i en l'adaptaci cinematogrfica de la primera.

A nivell de televisi, ms enll de l'Escur negre i Els Joves, Laurie va aparixer al captol The One With Ross's Wedding, Part Two de la srie Friends l'any 1998. Tamb ha aparegut regularment a la srie de la BBC Spooks i Fortysomething.

Finalment, el 2004, Laurie aconseguiria arribar al pblic dels EUA amb la seva participaci a la srie televisiva House, MD on interpreta al doctor House, metge genial i egocntric especialitzat en diagnstic. Aquest paper li ha valgut una nominaci als Emmy i un Globus d'or.

L'any 2007 fou condecorat per Isabel II amb el ttol d'Oficial de l'Imperi Britnic, afegint el Sir al seu nom.

 Curiositats.
 Durant la seva aparici a The Tonight Show, Laurie va reconixer haver provat la Vicodina (droga per reduir el dolor que utilitza el Dr. House) per aconseguir posar-se ms en el paper del Dr. House.
 Laurie t el nas trencat de les seves baralles de petit.
 Als 10 anys, es va cremar amb una bomba de petroli que ell mateix havia creat.
 El 1996, va arribar a la conclusi que estava deprimit, el diagnstic va ser confirmat per psicoterapeutes i tractat amb xit. Laurie assegura que es va adonar de qu tenia problemes emocionals quan durant una cursa de cotxes estava excitat i no espantat. ;
 La seva motocicleta favorita es la Triumph Bonneville.
 Laurie va fer el csting i va obtenir el paper d'editor del The Daily Planet a la pellcula Superman Returns. Per problemes d'agenda, per, no va poder realitzar la pellcula.
 Ha aparegut a vdeos de Kate Bush i Annie Lennox.
 s capa de tocar el piano, la guitarra i l'harmnica, com es pot veure en diferents moments de la srie, i va aparixer a "Wogan show" tocant la bateria .
 s un reconegut admirador de Clint Eastwood i Steve McQueen.

 Filmografia.
 House, MD (2004 present) - Dr. Gregory House;
 Flight of the Phoenix (2004) - Ian;
 Stuart Little 2 (2002) - Frederick Little;
 Chica de Ro (2001) - Raymond;
 Maybe Baby (2000) - Sam Bell;
 Stuart Little (1999) - Frederick Little;
 El retorn de l'Escur Negre (1999) - Vescomte George Bufton-Tufton/Georgius;
 The Man in the Iron Mask (1998) - Pierre;
 101 Dalmatians (1996) - Jasper;
 Sentit i Sensibilitat (1995) - Mr. Palmer;
 Els amics de Peter (1992) - Roger Charleston;
 Jeeves and Wooster (1990-1993) - Bertie Wooster;
 l'Escur Negre IV (1989) - Tinent George Colhurst St. Barleigh;
 A Bit of Fry and Laurie (1989-1995) - Guionista i diversos personatges;
 l'Escur Negre III (1987) - George, Prncep de Galles;
 l'Escur Negre II (1985) -  Prncep Ludwig l'indestructible;
 Els Joves (1984);

 Enllaos externs.
Hugh Laurie a IMDB ;
Hugh Laurie on TV.com ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87239" title="Romendacil I" nonfiltered="4636" processed="4620" dbindex="34902">

Romendacil (pronunciat Ro-mn-da-cil) va ser el vuit rei de Gndor, el regne del sud de la Terra Mitjana fundat pels Numenoreans a l'exili que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.

El nom que reb al nixer va ser Tarostar. Com a prncep hereu del seu pare, el rei Ostoher, va liderar l'exrcit que plant cara als orientalencs que atacaven Gndor. Desprs de diverses batalles, va acabar expulsant-los i salvant Gndor. Des d'aleshores va fer-se conixer com a Romendacil (en quenya, "vencedor de l'est"), i va ser aquest el nom que va prendre al coronar-se a la mort del seu pare, l'any 492.

Anys desprs els orientalencs van tornar a atacar Gndor, i va tornar a cavalcar per fer-los front. Aquest cop, per, va morir en la batalla. Va ser succet pel seu jove fill: Turmbar.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87241" title="Turmbar" nonfiltered="4637" processed="4621" dbindex="34903">

Turmbar va ser el nov rei de Gndor, el regne del sud de la Terra Mitjana fundat pels Numenoreans a l'exili que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.

Va accedir al tron desprs de la mort del seu pare Romendacil en batalla contra els orientalencs. Durant el seu regnat va centrar-se en venjar el seu pare i no noms va derrotar els orientalencs i expulsar-los de Gndor, sin que va aconseguir de conquerir part dels seus territoris a Rhovanion.

El seu regnat va durar 126 anys, el ms llarg a Gndor des de Menldil. A la seva mort va ser succet pel seu fill Atanatar.

"Turmbar" era el sobrenom que havia rebut un dels ms grans guerrers dels Dies de l'Antigor, Turin Turmbar, i significa "Senyor de la Maledicci" en sndarin.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87242" title="Xquel" nonfiltered="4638" processed="4622" dbindex="34904">
 
El xquel (en hebreu    , sheqel; en plural      , sheqalim; en rab      shikel) fou la unitat monetria d'Israel entre el 1980 i el 1985. Se subdividia en 100 nous agorot (            , agorot khadashot; en singular           , agor khadash o nou agor; en rab             agora jadida). Tenia un smbol propi, la lletra hebrea xin ( ) estilitzada, en forma de bressol, i el seu codi ISO 4217 era ILR.

Va substituir la lliura israeliana (o lira) a ra de 10 lliures per xquel. Desprs d'un perode d'alta inflaci, el xquel fou substitut pel nou xquel el 1985 a ra de 1.000 antics xquels per cada un de nou, que s la moneda actualment en vigor a l'Estat d'Israel. 

El nom de la moneda alludeix a una antiga unitat de compte i monetria del Regne d'Israel, el sicle.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87243" title="Vringfossen" nonfiltered="4639" processed="4623" dbindex="34905">

Les Vringfossen sn unes cascades provocades pel riu Bjoreia i situades a mig cam entre Bergen i Oslo prop de l'altipl de Hardangervidda, a Noruega.

Ms enll, les aiges s'obren pas per la vall de Madobalen al costat d'una carretera plena de curiosos tunels.

s una de les principals atraccions turstiques de la zona amb les espectaculars caigudes de ms de 180 metres que les fa ser les ms altes de Noruega. En dies aolellats, l'arc de Sant Mart hi s empre present.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87244" title="Atanatar I" nonfiltered="4640" processed="4624" dbindex="34906">

Atanatar I (pronunciat A-t-na-tar) va ser el des rei de Gndor, el regne del sud de la Terra Mitjana fundat pels Numenoreans a l'exili que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.

Era el fill del rei Turmbar, i va succer-lo al tron a la seva mort l'any 667. 

Va morir desprs de 81 anys de regnat, deixant en herncia el regne al seu fill Siriondil.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87248" title="Siriondil" nonfiltered="4641" processed="4625" dbindex="34907">

Siriondil (pronunciat Si-ri-n-dil) va ser l'onz rei de Gndor, el regne del sud de la Terra Mitjana fundat pels Numenoreans a l'exili que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.

Va succer el seu pare Atanatar I, i va regnar durant 92 anys.

A la seva mort va heretar el regne el seu fill Tarannon Falastur, que es convertiria en el primer dels quatre Reis dels Vaixells. Tamb es coneix l'existncia d'un segon fill anomenat Tarciryan.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87251" title="Tarannon Falastur" nonfiltered="4642" processed="4626" dbindex="34908">

Tarannon Falastur (pronunciat Ta-rn-non Fa-ls-tur) va ser el dotz rei de Gndor, el regne del sud de la Terra Mitjana fundat pels Numenoreans a l'exili que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.

Va succer el seu pare Siriondil l'any 830 de la Tercera Edat. Durant el seu regnat es va iniciar la construcci de la gran flota de Gndor que marc l'inici de l'expansi naval del regne. Per aix va ser conegut com el primer dels quatre Reis dels Vaixells.

El seu regnat va estar marcat per les intrigues de la seva reina Berthiel, que espiava a la gent de la cort. La llegenda explica que tenia deu gats (nou de negres i un de blanc) que voltaven per palau i li explicaven tot el que sentia. Finalment el rei Tarannon va acabar exiliant-la del regne, fent-la embarcar a un vaixell amb els seus gats.

Tarannon va morir sense descendncia, i va ser succet per seu nebot Ernil I (fill del seu germ Tarciryan).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87254" title="Sicle" nonfiltered="4643" processed="4627" dbindex="34909">

El sicle (de l'hebreu    , sheqel, a travs del llat siclus) era una antiga unitat per mesurar els pesos usada a l'Orient Mitj (Palestina) i a Mesopotmia (Assria i Babilnia), que corresponia al dric persa. 

Normalment fa referncia a una antiga unitat de pes jueva. El mot derivava de la paraula hebrea que significava 'pesar'. El valor va variar notablement segons el temps i els diversos llocs en qu estigu en vigor: la unitat mesopotmica equivalia a 8,33 grams, i es dividia en 2 zuzu (mig sicle cadascun), o 8 bitqu, o 12 mahat, o 24 giru, o 40 halluru, o 180 huttetu. El sicle palest tenia 11,5 g. 

Amb el mateix nom es coneixen les monedes, d'argent o d'or, que tenien un pes d'un sicle. Tant els fenicis com els hebreus en van batre.

El pes del sicle jueu podia variar entre els 10 i els 13 grams. Un sicle valia 20 guerot i vint sicles formaven una mina. 

Es creu que les "30 monedes de plata" de Judes eren sicles de Tir.

Modernament s'ha reprs el mot hebreu sheqel per anomenar la nova moneda de l'Estat d'Israel.

 Vegeu tamb .
Xquel;
Biltu;
Uttetu;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87257" title="Ernil I" nonfiltered="4644" processed="4628" dbindex="34910">

Ernil I (pronunciat E-r-nil) va ser el tretz rei de Gndor, el regne del sud de la Terra Mitjana fundat pels Numenoreans a l'exili que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.

Va succer el seu oncle Tarannon Falastur, quan aquest va morir sense descendncia l'any 913 de la Tercera Edat. Ernil era fill de Tarciryan i net del rei Siriondil.

Va seguir la poltica d'expansi naval iniciada pel seu oncle, esdevenint el segon de la lnea dels monarques que reberen el nom de Reis dels Vaixells. El seu nom significa "amant del mar" en quenya.

Va emprendre una campanya contra els numenoreans negres d'mbar, i va aconseguir sotmetre la plaa. Tanmateix, poc desprs moria davant les seves costes al naufragar en una tempesta.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87258" title="Rial iemenita" nonfiltered="4645" processed="4629" dbindex="34911">

El rial iemenita (en rab           rial yamani, o simplement      rial) s la moneda del Iemen. El codi ISO 4217 s YER i s'acostuma a abreujar Rl, o YRl per diferenciar-lo d'altres tipus de rials. Tradicionalment s'ha subdividit en 100 fils (   ), tot i que, d'en de la unificaci iemenita, ja no s'ha encunyat moneda fraccionria. 

Arran de la uni entre el nord (la Repblica rab del Iemen) i el sud (la Repblica Democrtica Popular del Iemen) el 1990, tant el rial del Iemen del Nord com el dinar del Iemen del Sud van continuar tenint valor legal durant un perode de transici. El 1991, per, el dinar fou retirat de la circulaci, al canvi de 26 dinars per rial; el nou rial iemenita tenia un canvi paritari amb l'antic del Iemen del Nord. El 1993 es van encunyar les primeres monedes de la Repblica del Iemen.

Ems pel Banc Central del Iemen (                     Al-Bank al-Markazi al-Yamani), en circulen monedes d'1, 5, 10 i 20 rials, i bitllets de 20, 50, 100, 200, 500 i 1.000 rials.

Taxes de canvi.
1 EUR = 249,811 YER (5 de juliol del 2006);
1 USD = 195,700 YER (5 de juliol del 2006);

Vegeu tamb.
Rial;

Enllaos externs.
  Banc Central del Iemen;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87260" title="Dr. Gregory House" nonfiltered="4646" processed="4630" dbindex="34912">
El doctor Gregory House s un personatge de ficci interpretat per l'actor Hugh Laurie a la srie televisiva House, MD. 


 Biografia.

Gregory House neix el 11 de juny de 1959, probablement a Ohio (segons s'extreu del seu nmero de la seguretat social dels EUA que es pot veure en el captol 2.24 No Reason). El seu pare John era pilot del cos d'infanteria de marina de l'exrcit dels Estats Units, i en la infantesa del seu fill viatgen per diverses destinacions (episodi 2.5 Daddy's boy). s durant aquesta fase que House agafa l'inters per les diferents llenges d'arreu del mn on mostra tenir coneixements d'espanyol, mandar i hindi. Durant una estada a Egipte, en el jove House es desperta l'inters per l'arqueologia i la caa de relquies (episodi 2.15 Clueless).  

Posteriorment, House aconsegueix entrar a la prestigiosa facultat de Medicina de la universitat John Hopkins d'on rpidament s expulsat per copiar d'un company que el denuncia, Phillip Webber, durant un examen (episodi 2.12 Distractions). Aquest fet, provoca una animadversi de House cap a Webber, que el porta a experimentar amb ell mateix provocant-se una migranya, tan sols per refutar l's d'un medicament que Webber est desenvolupant. Un cop expulsat, House entra a la University of Michigan a Ann Arbor juntament amb Lisa Cuddy qui desprs es convertir en la seva cap a l'hospital. Obt el seu Doctorat en Medicina (MD) en malalties infeccioses i nefrologia.

Una mica abans del comenament de la srie, House mant una relaci sentimental amb Stacy, una jove advocada. Durant aquest perode, House pateix un infart muscular a la seva cama dreta, el qual li causa una necrpsia al quadrcep. Aquesta lesi el converteix en coix, i a sobre li suposa el trencament de la seva relaci amb Stacy, que es casa posteriorment amb un home anomenat 
Mark Warner (episodi 1.21 Three Stories, episodi 1.22 Honeymoon). Aquest esdeveniment, aguditza el ja preexistent cinisme i misantropia de House. Com a conseqncia del seu infart, House es converteix en addicte a la Vicodina que calma el dolor que li provoca la cama.

 Caracterstiques del personatge.

El doctor House mai no perd l'oportunitat de dir all que pensa de la manera ms cnica i feridora possible. Sovint fa aforismes sagnants (que als Estats Units d'Amrica ja anomenen House-isms, Houseismes). El seu tracte amb els pacients sovint s excntric i els tractaments rarament ortodoxos. De totes maneres, els pacients sovint solen acabar bocabadats per la rapidesa del diagnstic, especialment perqu sembla que House no els presta cap mena d'atenci.

Hi ha molts parallelismes entre l'actor que l'interpreta, Hugh Laurie, i en House. Ambds van nixer el mateix dia i a House li agraden moltes sries de televisi on Laurie ha tingut algun paper, com per exemple lEscur negre. Curiosament, l'origen britnic de Laurie s motiu de broma. House contnuament se'n fum peridicament dels britnics a costa del Dr. Chase tot i que l'origen d'aquest s australi.

 Parallelismes amb Sherlock Holmes.
El personatge de House sembla tenir relaci amb el detectiu creat per Sir Arthur Conan Doyle, com per exemple:

 L'estructura dels captols, similar a l'estructura dels relats;
 Les malalties substituirien els criminals;
 Els smptomes sn les pistes;
 La drogadicci (House a la Vicodina, Holmes a la cocana);
 La insociabilitat;

 Altres semblances amb Sherlock Holmes.
 La pacient en l'episodi pilot s Rebecca Adler. A Escndol a Bohmia, Holmes t de rival Irene Adler.
 El nom del seu amic el doctor Wilson  s molt semblant al doctor Watson de Conan Doyle;
 La Vicodina s fabricada pels Laboratoris Watson;
 House viu al nmero 221, apartament B, igual que Holmes a Baker Street;
 David Shore ha adms que el nom de House prov de Holmes;
 L'home que li dispara un tret (episodi 2.24) t com a cognom Moriarty;

 Curiositats.
 A l'episodi Sleeping Dogs Lie (2.18) es pot veure que t coneixements bsics de mandar.
 A l'episodi Humpty Dumpty (2.03) parla espanyol per saber on va el pacient els dissabtes al vespre.
 A l'episodi Distractions (2.12), House llegeix hindi amb l'ajuda d'un diccionari.
 A l'episodi Paternity (1.02) sembla que House havia jugat, o almenys gaudeix veient-lo jugar, a lacrosse abans del seu infart.
 A l'episodi Hunting (2.07), House caa una rata a la que anomena Steve McQueen (un dels actors preferits de Hugh Laurie). La rata t una segona aparici en el captol "Euphoria" (2.21);
 A l'episodi No Reason (2.24) la seva polsera identificativa mostra el nmero de la Seguretat Social 295-13-7865, el que indicaria que ha nascut o ha rebut el seu nmero de Seguretat Social a Ohio.

 Enllaos externs.
 Web de la FOX de la srie House ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87262" title="Ciryandil" nonfiltered="4647" processed="4631" dbindex="34913">

Ciryandil (pronunciat Cir-yn-dil) va ser el catorz rei de Gndor, el regne del sud de la Terra Mitjana fundat pels Numenoreans a l'exili que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.

Va succer el seu pare  Ernil I quan aquest va naufragar davant de les costes d'mbar. Va ser el tercer dels Reis dels Vaixells, i com els dos monarques que l'havien precedit va llluitar per l'hegemonia martima de Gndor.

Durant el seu regnat va esforar-se per defensar la plaa d'mbar que el seu pare havia conquerit, enfrontat-se als nmenoreans negres que n'havien estat expulsat i als vens haradrim que desitjaven annexionar-se el port.

Desprs d'un regnat de 79 anys va morir en batalla el 1015 de la Tercera Edat defensant mbar d'un setge dels haradrim. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87271" title="Hyarmendacil I" nonfiltered="4648" processed="4632" dbindex="34916">

Hyarmendacil I (pronunciat Jiar-mn-da-cil) va ser el quinz rei de Gndor, el regne del sud de la Terra Mitjana fundat pels Numenoreans a l'exili que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.

Mentre va ser fill del rei Ciryandil el seu nom era Ciryaher. Va succer el seu pare quan aquest va morir defensant mbar del setge dels haradrim.  

Al pujar al tron va declarar la guerra als haradrim i va derrotar-los, obligant a retre-li vassallatge. Desprs d'aquesta victria es va fer anomenar Hyarmendacil, que significa "vencedor del sud" (seguint el model de l'anterior rei Romendacil; "vencedor de l'est").

Durant el seu regnat Gndor va assolir el punt lgid d'extensi i poder. Els passos de Mrdor i totes les fronteres estaven sempre ben defensats, i l'hegemonia de Gndor no va tenir rival durant el seu llarg regnat de 134 anys.

Com que va continuar amb la poltica de domini naval dels tres reis anteriors, va ser conegut com el quart i darrer dels Reis dels Vaixells.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87273" title="Paola Ruffo di Calbria" nonfiltered="4649" processed="4633" dbindex="34917">


Paola Ruffo di Calbria, reina dels belgues (Forte dei Marmi 1937). Princesa Ruffo di Calbria, ttol pertanyent a l'alta aristocrcia de l'antic reialme de les Dues Siclies. Esdevingu reina dels belgues l'any 1993.

Nascuda l'11 de setembre de 1937 a Forte dei Marmi sent filla del prncep Fulco Ruffo di Calbria, sis duc de Guardi Lombarda, i de la comtessa Lluisa Gazelli di Rossana e di Sebastiano. Pertanyent a una de la grans famlia de l'aristocrcia del sud d'Itlia, la seva famlia tenia ancestres tant a Blgica com a Itlia. 

Considerada una de les grans belleses de l'Europa dels anys 50 i 60, es cas a Brusselles l'any 1959 amb el prncep i desprs rei Albert II de Blgica, fill del rei Leopold III de Blgica i de la princesa strid de Sucia. La parella ha tingut tres fills:

SAR el prncep Felip de Blgica, nat el 1960 a Brusselles. Es cas el 1999 amb l'aristcrata belga Matilde d'Udekem d'Acoz.

SAR la princesa strid de Blgica, nada el 1962 a Brusselles. Es cas amb el 1988 a Brusselles amb l'arxiduc Lloren d'ustria-Este, duc de Mdena.

SAR el prncep Lloren de Blgica, nat el 1963 a Brusselles. Es cas el 2003 amb Claire Coombs.

Al llarg del seu matrimoni amb Albert de Blgica han estat mltiples les ocasions en qu s'ha rumorejat un possible divorci de la parella. Les infidelitats del marit, ha tingut una filla d'una relaci extramatrimonial, i el cansament de Paola d'una vida "avorrida" a la cort de Brusselles eren el rerefons de les disputes maritals. Malgrat tot, la intervenci en ocasions del mateix rei Baldu I de Blgica o del Sant Pare evitaren el fracs matrimonial de la parella.

La reina parla l'itali, el francs, l'angls i l'alemany. Malgrat tot, t serioses dificultats per expressar-se en neerlands, la llengua del 60% de la poblaci belga, la qual cosa li ha valgut importants crtiques de part de la poblaci flamenca de Blgica.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87277" title="Fabrizio Ravanelli" nonfiltered="4650" processed="4634" dbindex="34918">

Fabrizio Ravanelli (Perugia, 11 de desembre del 1968) fou un futbolista itali que va jugar en una dotzena de clubs europeus, entre els quals hi ha el Perugia, la Juventus, Lazio, Marsella, Middlesbrough FC i Derby County. La seva posici era de davanter centre.

Ravanelli era conegut amb el sobrenom de  Penna Bianca  degut al seu cabell blanc.

Selecci nacional.
Ravanelli va participar un total de 22 cops amb la selecci Italiana de futbol on va marcar 8 gols.

Palmars.
1995 - Campi d'Itlia amb la Juventus;
1995 - Copa d'Itlia amb la Juventus;
1996 - Champions League amb la Juventus;
2000 - Campi d'Itlia amb la Lazio  ;
2000 - Copa d'Itlia amb la Lazio;

 Carrera .




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87281" title="Gianluca Vialli" nonfiltered="4651" processed="4635" dbindex="34920">
Gianluca Vialli, va nixer el 9 de juliol de 1964 a Cremona (Itlia). s un exfutbolista professional que jug a la posici de davanter. Actualment exerceix d'entrenador. 

Trajectria.
La seva carrera va comenar al 1980; als equips de Cremonese, Sampdoria, i Juventus, guanyant l'Scudetto amb els ltims 2 clubs. Tamb ha guanyat la Champions League amb la Juventus al 1996. Gianluca va passar a la Premiership a l'equip del Chelsea FC l'any 1997 , complint els seus ltims 3 anys com jugador i marcant 40 gols en 83 partits. 

Vialli va passar a ser jugador-entrenador del Chelsea al 1998, i va seguir lligat al club fins al 2000. Va passar a ser un dels mnagers ms reconeguts, al guanyar la Worthington Cup i la UEFA al 1998; i la FA Cup al 2000. L'equip va acabar tercer de la Premiership del 1999, noms 4 punts per sota dels campions, el Manchester United, sent la millor campanya del club londinenc en 29 anys. En la seva aparici en la Champions League va assolir un bon debut a l'arribar a quarts de final, en el partit d'anada va assolir una victria de 3-1 enfront del FC Barcelona, per van ser eliminats desprs de perdre 5-1 al partit de tornada al Camp Nou.

Desprs de finalitzar el seu contracte, va seguir a la First Division, aquesta vegada amb el club Watford FC a la temporada 2001-02. Desprs d'una dolenta campanya amb mals resultats, i amb una plantilla de grans costos, l'equip va finalitzar en 14 lloc, i va ser acomiadat al finalitzar la campanya. 

Avui dia, treballa per a la TV a la cadena Sky d Itlia, com comentarista esportiu.

Palmars.
 1 Lliga de Campions al 1996 amb la Juventus.
 2 Recopes d'Europa, 1990 amb la Sampdoria i al 1990 amb el Chelsea FC*.
 1 Copa de la UEFA al 1993 amb la Juventus. ;
 1 Supercopa d'Europa al 1996 amb la Juventus.
 2 Lligues italianes al 1991 amb la Sampdoria i al 1995 amb la Juventus. ;
 4 Copes d Itlia al 1985, 1988 i 1989 amb la Sampdoria i al 1995 amb la Juventus. ;
 2 Supercopes d Itlia al 1991 amb la Sampdoria i al 1995 amb la Juventus.
 1 FA Cup al 1997 amb el Chelsea FC.*;
 1 Copa de la Lliga d'Anglaterra al 1998 amb el Chelsea FC.*;

* El 1998 va guanyar al Chelsea la Recopa d'Europa, la FA Cup i la Copa de la Lliga d'Anglaterra com a entrenador/jugador de l'equip.

Selecci italiana.
Vialli va debutar amb la selecci absoluta italiana l'any 1985 en un partit contra Polnia. Va acumular un total de 59 convocatries i va marcar 16 gols.

Va participar a la Copa del Mn de 1986 (eliminats a vuitens de final contra la Frana de Michel Platini) i a la Copa del Mn de 1990 i a la Eurocopa de 1988.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87286" title="Proterozoic" nonfiltered="4652" processed="4636" dbindex="34924">

En geologia, el Proterozoic s un e anterior a l'aparici de vida complexa en abundncia a la Terra. L'e Proterozoic s'estengu entre fa 2.500 i 542 milions d'any. El Proterozoic s la porci ms recent del que se solia anomenar temps Precambri.

El Proterozoic consisteix en 3 eres geolgiques, de ms antiga a ms recent: 

 Paleoproterozoic;
 Mesoproterozoic;
 Neoproterozoic;

Els events que estan ben identificats sn:

La transici cap a una atmosfera ms rica en oxigen durant el Mesoproterozoic.
Diverses glaciacions, incloent-hi la hipottica teoria de la Terra bola de neu durant el perode Cryogeni cap al Neoproterozoic tard.
El perode Ediacari (fa 635-524 milions d'anys), que es caracteritza per l'evoluci de molts organismes multicellulars de cos tou.

El registre del Proterozoic.
El registre geolgic del Proterozoic s d'una qualitat molt ms alta que la del perode precedent, l'Arque. A diferncia dels dipsits arquians d'aiges profundes, el Proterozoic presenta molts estrats que foren dipositats en extensos i somers mars epicontinentals; a ms, moltes d'aquestes roques estan menys metamorfosades que les del Arque, i de fet moltes d'elles romanen inalterades. L'estudi d'aquestes roques mostra que aquest durant aquest e van tenir lloc una integraci continental massiva i rpida, nica al Proterozoic, cicles de supercontinents i una activitat orognica totalment moderna.

Les primeres glaciacions conegudes tingueren lloc durant el Proterozoic; una d'elles va comenar poc desprs de l'inici de l'e, mentre que n'hi hagu com a mnim quatre ms durant el Neoproterozoic, culminant en la "Terra bola de neu" de la glaciaci Varanger.

L'acumulaci d'oxigen.
Un dels events ms importants del Proterozoic fou l'acumulaci d'oxigen en l'atmosfera terrestre. Malgrat que s'havia alliberat oxigen per mitj de la fotosntesi ja en temps de l'Arque, no va poder acumular-se de manera significativa fins que les "esponges qumiques" - sofre i ferro oxidats - no van ser emplenades; fins fa uns 2.300 milions d'anys, l'oxigen noms estava a un nivell d'entre un 1% i un 2% de l'actual. Les banded iron beds (literalment, "afloraments de ferro en bandes"), que representen gran part del mineral frric del mn, tamb foren una "esponja qumica" important; gran part de l'acumulaci va cessar desprs de fa 1.900 milions d'anys, a causa de o b un increment en l'oxigen o d'una mescla ms homognia de la columna d'aigua ocenica.

Els dipsits d'hematita indiquen un increment en l'oxigen atmosfric a partir de fa 2.000 milions d'anys; no es troben en roques ms antigues. L'acumulaci d'oxigen es degu probablement a dos factors; l'emplenament de les "esponges qumiques", i un increment en l'enterrament de carboni, que ocult compostos orgnics que altrament haurien estat oxidats per l'atmosfera.

Vida en el Proterozoic.
Les primeres formes de vida avanades, tant unicellulars com multicellulars, coincideixen amb l'acumulaci d'oxigen; aix es pot deure a un increment en els nitrats oxidats que fan servir els eucariotes, en contrast als cianobacteris. Tamb va ser al Proterozoic que va desenvolupar-se la primera relaci simbitica entre els mitocondris (per als animals i els protistes) i cloroplasts (per a les plantes) i els seus hostes.

L'expansi d'eucariotes com els acritarcs no va ser un obstacle per a la dels cyanobacteris; de fet, els estromatolits assoliren el seu punt de mxima abundncia i diversitat durant el Proterozoic, arribant al znit fa uns 1.200 milions d'anys.

Clssicament, el lmit entre el Proterozoic i el Paleozoic estava situat a la base del perode Cambri, quan els primers fssils dels animals coneguts com a trilobits i els archeocyatha feren llur aparici. A la segona part del segle XX se'n trobaren unes quantes formes fssils en roques del Proterozoic, per el lmit del Proterozoic es mantingu a la base del Cambri - situada actualment a fa 542 milions d'anys.

Vegeu tamb.
Origen de la vida;
Taula dels temps geolgics;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87288" title="Elihu Root" nonfiltered="4653" processed="4637" dbindex="34925">


Elihu Root ( Clinton, EUA   Nova York 1937 ) fou un poltic nord-americ, que arrib a la Secretaria d'Estat nord-americana, guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1912.

Joventut i estudis.
Nasqu el 15 de febrer de 1845 a la ciutat de Clinton, situada a l'estat nord-americ de Nova York, fill d'un professor de matemtiques. Va estudiar al Hamilton College de Clinton i es gradu en Dret per la Universitat de Nova York.

Vida poltica.
Fou membre del Partit Republic dels Estats Units i ocup diversos crrecs en el govern de William McKinley, sent nomenat Secretari per la Guerra (1899-1903), i de Theodore Roosevelt, sent nomenat Secretari d'Estat (1905-1909). Posteriorment fou nomenat senador republic per l'Estat de Nova York entre 1909 i 1915.

En les seves tasques poltiques fou el responsable de l'ampliaci de l'Acadmia de West Point i va establir el Collegi de Guerra de l'Armada dels Estats Units. Aix mateix, el 1923, fou un dels fundadors de l'Institut Americ de Lleis.

Anteriorment havia estat membre del Tribunal de Fronteres d'Alaska (1903), conseller de la Comissi de Pesca de l'Atlntic Nord (1910), president de la Fundaci Carnegie per a la Pau Internacional (1910-1925) i membre del Tribunal d'Arbitratge Permanent (1910). Va participar com a jurista en la creaci del Tribunal Permanent de Justcia Internacional, depenent de la Societat de Nacions (1920-1921).

El 1912 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau pels seus treballs, com a Secretari d'Estat Americ, en favor d'aconseguir la pau mundial mitjanant l'arbitratge i la cooperaci.

Elihu Root mor el 7 de febrer del 1937 a casa seva, a la ciutat de Nova York.

Obres escrites.
Citizen's Part in Government. Yale University Press, 1911.
Experiments in Government and the Essentials of the Constitution. Princeton University Press, 1913.
Addresses on International Subjects. Harvard University Press, 1916.
Military and Colonial Policy of the United States. Harvard University Press, 1916.
Miscellaneous Addresses. Harvard University Press, 1917.
Men and Policies: Addresses by Elihu Root. Harvard University Press, 1925.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1912;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87292" title="Jennifer Morrison" nonfiltered="4654" processed="4638" dbindex="34926">
Jennifer Morrison, el seu nom complet s Jennifer Morrison (II), s una actriu i model estatunidenca nascuda el 19 d'agost de 1979 a Chicago (Illinois-EUA). Es coneguda pel seu paper de la doctora Allison Cameron a la srie televisiva House, MD. 

 Infncia i educaci.
Desprs de passar per la Prospect High School, a les afores de Chicago, estudi teatre a la Loyola University Chicago. Posteriorment ampli la seva formaci com actriu a la "Steppenwolf Theatre academy" fins que decid marxar a Los Angeles. A part de ballar i d'haver estat animadora esportiva, Morrison s aficionada a jugar a futbol i tennis, i li encanta el surf i el snowboard.

 Carrera.
Morrison comen a actuar ja de nena, com a model per a companyies com JCPenny i Montgomery Ward. El seu primer paper l'aconsegueix el 1994 a Intersection, que enllaaria amb altres petits papers fins que l'any 2000 aconsegu de protagonitzar Llegendes Urbanes II. Tamb aparegu a televisi en sries com Touched by an Angel, Any Day Now i Dawson's Creek (la versi espanyola es deia Dawson Crece). A televisi, per, s'ha fet famosa per la seva interpretaci de la doctora Cameron a House, MD. Tamb ha protagonitzat Surviving Christmas amb Ben Affleck i Flourish, pellcula que tamb va produir.

 Curiositats.
 s una virtuosa del clarinet;
 s seguidora dels Chicago Cubs;
 Ha anunciat la seva boda amb l'actor i company de srie Jesse Spencer;

 Filmografia.




Televisi.





 Enllaos externs.
  ;
 Entrevista a Playboy amb Jennifer Morrison ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87294" title="Geshurites" nonfiltered="4655" processed="4639" dbindex="34927">


Nom de dos antigues tribus de Palestina:

Geshurites, al sud del pas.
Geshurites, al nord del pas, al Bashan.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87295" title="Geshurites (del sud)" nonfiltered="4656" processed="4640" dbindex="34928">
Geshurites  foren un poble del sud de Palestina, esmentats com a filisteus i com a cananeus, i que vivia proper als amalequites entre el desert i el pas filisteu. El rei David va fer algunes incursions contra els geshurites,  des de Zildag, al pas dels filisteus.

Un altre tribu amb igual nom vivia al Bashan.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87296" title="Geshurites (del nord)" nonfiltered="4657" processed="4641" dbindex="34929">
Geshurites foren un poble bedu del est del Jord a la frontera dels territoris de la tribu de Manass, al pas de Bashan. S'esmenten juntament amb els Maacatites  i van conservar el seus territoris en front dels israelites. Vegeu Geshur

Un altre tribu amb igual nom vivia al sud de Palestina.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87298" title="Geshur" nonfiltered="4658" processed="4642" dbindex="34930">
Geshur o Gesur o Gessur fou un petit regne a la regi del Golan (Sria) al nord de Gilead, entre el mont Hermon i el llac Tiberades;  Era poblat per la tribu beduna coneguda per geshurites (gessurites). Probablement ocupaven la zona rocosa d'Argob, la moderna Lejah, al nord-oest del Bashan, propera al regne d'Aram. La poblaci era cananea pero la classe dominant eren els arameus.

El rei David es va casar amb la filla del rei Talmai de Geshur. Aquesta filla fou la mare d'Absalom, que va fugir a Geshur desprs de la mort del seu germ Amnon, i hi va romandre tres anys. El regne de Geshur ocupava la plana de Lejah, al Hauran.  El rei Ammihud, vers el 1000 aC i desprs Talmai foren clients d'Israel. Va passar a Damasc durant el segle vers el 920 aC 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87301" title="Tobias Michael Carel Asser" nonfiltered="4659" processed="4643" dbindex="34931">


Tobias Michael Carel Asser ( Amsterdam, Pasos Baixos 1838 - La Haia 1913 ) fou un advocat neerlands premiat el 1911 amb el Premi Nobel de la Pau juntament amb el periodista Alfred Hermann Fried.

Biografia.
Va nixer el 28 d'abril de 1838 a la ciutat d'Amsterdam i estudi Dret, donant classes a lAthenaeum i a la Universitat d'Amsterdam. Va esdevenir conseller del Ministeri d'Assumptes Exteriors el 1875, membre del Consell d'Estat el 1893 i Ministre d'Estat el 1904.

El 1869 fou cofundador de la Revue de droit international et de lgislation compare i public diversos llibres sobre l'advocacia. 

Va presidir les Conferncies de La Haia el 1893, 1894, 1900 i 1901 per a la codifiaci del Dret Internacional. 

Per la seva participaci en la creaci del Tribunal Permanent d'Arbritatge de La Haia el 1899 fou guardonat l'any 1911 amb el Premi Nobel de la Pau al costat del pacifista Alfred Hermann Fried.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1911;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87302" title="Lisa Edelstein" nonfiltered="4660" processed="4644" dbindex="34932">

Lisa Edelstein (Boston (Massachusetts, EUA, 21 de maig del 1967) s una actriu nord-americana coneguda pel seu paper de doctora Lisa Cuddy a la srie televisiva House, MD.

 Biografia.
Lisa Edelstein, desprs de nixer a Boston es va criar a Wayne (Nova Jersey, i estudi a la New York University. Es coneguda com una de les ms notables personalitats de la vida nocturna de Manhattan.

Com a actriu convidada, particip en sries com Seinfeld, ER, Just Shoot, Frasier, Without a trace i Sports Night abans d'aconseguir papers a The West Wing, Ally McBeal i Felicity. L'any 1996 tamb va participar en el remake televisiu de Superman, posant la veu a Mercy Graves. 

El paper, per, que ms repercussi ha tingut s el de la cap del Princeton-Plainsboro Teaching Hospital i del doctor House a la srie House, MD'. Per aquest paper va guanyar el premi Satellite.

Edelstein s tamb una coneguda escriptora de musicals, entre el que destaca Positive Me, relacionat amb la malaltia de la SIDA.   

 Enllaos externs.
Lisa Edelstein a IMDB;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87303" title="Atanatar II" nonfiltered="4661" processed="4645" dbindex="34933">

Atanatar II (pronunciat A-t-na-tar) va ser el setz rei de Gndor, el regne del sud de la Terra Mitjana fundat pels Numenoreans a l'exili que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.

Va succeir el seu pare Hyarmendacil I l'any 1149 de la Tercera Edat. Quan va esdevenir rei Gndor es trobava en el zenit del seu poder, i per aix fou conegut com Anatar II Alcarin ("Alcarin" significa "Gloris").

La riquesa del regne era tant important que la historiografia posterior explicava que en el seu temps "A Gndor les pedres precioses son cdols perqu hi juguin els nens".

Tanmateix, Atanatar es va limitar a mantenir el que havia heretat dels seus antecessors i no va fer res per expandir els seus dominis. Tamb va negligir la vigilncia de les fronteres de Mrdor, i el seu regne es pot considerar l'inici del declivi del reialme del sud.

Va ser succet pel seu fill Narmacil I el 1226 de la Tercera Edat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87304" title="Ataronjat (herldica)" nonfiltered="4662" processed="4646" dbindex="34934">

L'ataronjat s un color secundari usat per l'herldica. En gravat es representa mitjanant lnies verticals (representaci del gules) combinades amb un patr de punts (representaci de l'or).

La tonalitat ataronjada que la Societat Catalana d'Herldica recomana segons el sistema internacional Pantone s 021-T.

Tot i que aquest color no s gaire utilitzat en herldica, es pot trobar en alguns escuts de pobles catalans com ara Xerta, Sant Jaume de Llierca o Queralbs.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87309" title="Narmacil I" nonfiltered="4663" processed="4647" dbindex="34935">

Narmacil I (pronunciat Nr-ma-cil) va ser el disset rei de Gndor, el regne del sud de la Terra Mitjana fundat pels Numenoreans a l'exili que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.

Va succer el seu pare Atanatar II Alcarin el 1226 de la Tercera Edat. Com ell, Narmacil mantenia una actitud passiva i no emprengu cap iniciativa destacable. Al cap de 14 anys de regnat va cansar-se del govern i va cedir la regncia al seu nebot Minalcar.

El 1294 va morir sense fills, i el seu germ Calmacil (pare de Minalcar) va succer-lo.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87310" title="Or (herldica)" nonfiltered="4664" processed="4648" dbindex="34936">

L'or s un esmalt daurat usat en herldica. L'or i l'argent sn els esmalts herldics que s'anomenen metalls. S'acostuma a representar amb un color groc intens o, en alguns casos, amb un color daurat. Als gravats es representa per lnies de punts, amb separaci equidistant i alternats respecte de la lnia segent.

La tonalitat que la Societat Catalana d'Herldica recomana segons el sistema internacional Pantone s 871 U per al daurat i Process Yellow U per al groc.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87311" title="Bohuslav Martin?" nonfiltered="4665" processed="4649" dbindex="34937">
Bohuslav Martin , (Poli ka, 8 de desembre de 1890 - Liestal, 28 d'agost de 1959), compositor txec, nacionalitzat nord-americ.

Biografia.
Infantesa.

Nascut a Poli ka (Bohmia) el 8 de desembre de 1890, el seu pare era el campaner la ciutat. Des de ben menut, manifesta condicions per a la msica, estudiant viol i esdevenint-ne un virtus. Jove, entra al Conservatori de Praga en l'especialitat de viol, per abandona. Es reinscriu una segona vegada, d'orgue, i tamb abandona. Les seves primeres composicions, en particular per al piano, daten d'aquest perode (1910-1915) i ja reflecteixen les seues ambicions mostrant una gran riquesa d'invenci.

Inicis.

Prossegueix doncs el seu cam com autodidacte; s contractat a l'Orquestra filharmnica Txeca (recentment creada el 1918) el 1920, com a segon viol. El seu encontre amb el compositor i violinista Josef Suk marcar la seva vida. Desprs de la independncia de l'Estat txecoslovac, Martin  t finalment l'ocasi d'anar a l'estranger: va doncs a Pars on coneix Albert Roussel i Arthur Honegger, qui va a desplegar una gran influncia en la seva existncia i la seva msica. En els anys 1920-1930, compon per al piano i la veu (cicles de petites peces, molt sovint emprades del folklore txec). Els seus primers grans xits daten, en particular, de mitjans de la dcada de 1930 amb les Inventions per a piano i orquestra, comanda el Festival de Vencia (1934), Kytice (El ram de flors, 1938) i sobretot, la seua primera pera, Juliette o la Clau dels Somnis (1938), estrenada al Teatre Nacional de Praga per Vclav Talich. 

L'emigraci als estats Units.

Arran de l'ocupaci alemany de Txecoslovquia el mes de mar del 1939, fuig als Estats Units, on va compondre la major part de les seues obres per a orquestra entre 1942 i 1944. Suscita l'admiraci de directors com Artur Rodzinski (a l'Orquestra Filharmnic de Nova York), George Szell (a l'Orquestra de Cleveland) i Serge Koussevitzky (a l'Orquestra simfnica de Boston). Entre 1942 i 1943, se li encarrega un nmero impressionant de obres (al voltant de vint-i-cinc) sempre amb xit. Al final de la guerra, desitja tornar de nou a Txecoslovquia, per per dues vegades ha de renunciar. Torna de nou, no obstant aix, a Praga el 1951, trobant les coses molt canviades en la seva ptria nativa: Martin  decideix llavors no tornar mai ms. Tampoc no tornar als Estats Units (noms algunes breus estades en 1955-1957) i s'installar a Frana (Nia) i a Sussa (Schnenberg). Va morir d'un cncer el 28 d'agost de 1959 a Liestal (Sussa).

Obra.

Martin  va deixar un catleg d'obres ben diferents: sobre unes 400 obres hi ha 6 simfonies (estrenades la major part per orquestres americanes entre 1942 i 1945), diversos grans frescos orquestrals (Monument per a Lidice, Frescos de Piero della Francesca, Parboles...), obres de cambra per a diferents conjunts (7 quartets de corda, trios, duos i quintets, el Ram de flors...), peres (Juliette, Mirandolina, la Passi Grega, Ariane...), concerts (5 per a piano, 3 per a violoncel, 2 per a viol, una rapsdia per a viola...) i una abundant literatura per a piano (Spali ek, Marionettes, Miniatures, Sonates...), molt basades en l'harmonia (amb gradacions freqents i "atrevides"), fent de Martin  un compositor molt apreciat als estats Units i Frana.

Harry Halbreich va publicar en 1968 el catleg cronolgic de de la seua obra, amb 387 nmeros.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87312" title="Alfred Hermann Fried" nonfiltered="4666" processed="4650" dbindex="34938">

Alfred Hermann Fried ( Viena, Imperi austrohongars 1864 - d. 1921 ) fou un periodista i pacifista austrac guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1911 juntament amb l'advocat neerlads Tobias Michael Carel Asser.

Joventut.
Va nixer l'11 de novembre de 1864 a la ciutat de Viena, en aquells moments capital de l'Imperi austrohongars, en el si d'una famlia jueva. El 1883 es trasllad fins a Berln on va obrir la seva prpia impremta cinc anys ms tard. 

Activisme social.
Grcies a l'amistat amb la baronessa Bertha von Suttner Fried s'interess pel moviment pacifista, al qual a partir d'aquell moment dedic tota la seva vida. El 1891 fou codirector, amb la mateixa von Suttner, de la revista Die Waffen Nieder (Aball les armes!), nom que van canviar el 1899 pel de Die Friedenswarte (La talaia de la Pau).

El 1892 va fundar la Deutsche Friedensgesellschaft (Societat Alemanya per la Pau), que fou el focus del moviment pacifista anterior a la Primera Guerra Mundial. Fried advocava pel "fonamentalisme pacifista" i creia que l'"anarquia internacional" seria la meta a arribar tant amb mesures legislatives com mitjanant la regeneraci espiritual. Aix mateix fou un dels principals impulsors de la utilitzaci de l'esperanto com a llenguatge d'enteniment mundial.

Va participar en diverses conferncies internacionals sobre la pau i per la difusi del moviment pacifista a travs de la seva revista  Die Waffen Neider  l'any 1911 va compartir el Premi Nobel de la Pau amb Tobias Michael Carel Asser.

Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, va emigrar a Sussa en protesta per la poltica alemanya. Va treballar per la pau com editor de Blatter fur internationale Verstandigung und zwischenstaatliche Organisation ("Papers per a l'Enteniment Internacional i l'Organitzaci Inter-Estatal"). Fried va protestar contra el Tractat de Versalles, per va advertir als alemanys contra qualsevol intent de revisi per la fora. Mor el 5 de maig de 1921 a Viena, on retorn els ltims dies de la seva vida.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1911;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87313" title="Calmacil" nonfiltered="4667" processed="4651" dbindex="34939">

Calmacil (pronunciat Cl-ma-cil) va ser el divuit rei de Gndor, el regne del sud de la Terra Mitjana fundat pels Numenoreans a l'exili que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.

Ve ser germ de Narmacil I de Gndor, i va succer-lo al tro quan quest mor sense descendncia el 1294 de la Tercera Edat.

El seu regnat va durar 10 anys, durant els quals el seu fill Minalcar (que es coronaria amb el nom de Romendacil II) va continuar amb la funci de regent que ja havia ostentat durant el regnat de Narmacil.

El 1304 va morir i Minalcar va pujar al tro.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87314" title="Matapoll" nonfiltered="4668" processed="4652" dbindex="34940">


El matapoll (Daphne gnidium)  tamb anomenat astruc, tei o tintorell  s una planta de la famlia timelecies. s un arbust de tiges verticals i ramificades. T fulles lanceolades, estretes, endurides i llises. T flors blanques agrupades en inflorescncies als extrem de les tiges. El seu fruit s menut, de forma ovoide i de color roig en la maduresa. El matapoll s txic a causa del seu poder irritant.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87316" title="Taxus" nonfiltered="4669" processed="4653" dbindex="34941">

Els teixos (Taxus) sn arbres conferes de la famlia Taxaceae propis de les zones muntanyenques, amb ambients frescs i humits, i que prefereixen els terrenys calcaris. Noms es troben a l'hemisferi nord. El seu fruit s un anell carns que envolta les llavors, i que s la nica part de l'arbre que no s txica. Presenten fulles  de forma acicular.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87317" title="Rial irani" nonfiltered="4670" processed="4654" dbindex="34942">

El rial irani (en persa           rial Iran, o simplement      rial) s la moneda de l'Iran. El codi ISO 4217 s IRR i s'acostuma a abreujar Rl. Tradicionalment s'ha subdividit en 100 dinars (     ), tot i que, a causa del poc valor de la moneda, ja fa temps que la fracci no est en circulaci. De fet, a comenament del 2009, el rial irani era la cinquena unitat monetria de valor ms baix del mn. 

Histria.
El rial es va introduir per primera vegada el 1798 en forma de moneda amb un valor de 1.250 dinars, o el que era el mateix, un vuit de toman, la unitat monetria d'aleshores. El 1825, arran de la decimalitzaci de la moneda, es van deixar d'encunyar rials i va comenar a circular el kran, d'un valor de 1.000 dinars (s a dir, un des de toman). El toman fou abandonat com a unitat monetria iraniana el 1932 i el rial va substituir de nou el kran, ara en termes paritaris i subdividit en 100 (nous) dinars. El toman ja no s cap denominaci oficial per s un terme encara sovint utilitzat a l'Iran, amb el significat de 10 rials. De fet, la majoria dels iranians encara compten en tomans, no en rials. 

Monedes i bitllets.
Ems pel Banc Central de la Repblica Islmica de l'Iran (                               Bank Markazi Jomhuri Eslami Iran), en circulen monedes de 50, 100, 250 i 500 rials. Les monedes de 5 i 10 rials continuen tenint valor legal, per ja fa temps que no se n'encunyen de noves.

Pel que fa als bitllets, n'hi ha en circulaci de 100, 200, 500, 1.000, 2.000, 5.000, 10.000 i 20.000 rials. Aix vol dir que el bitllet de valor ms alt no arriba a valer ni 2 euros.

Taxes de canvi.
1 EUR = 11.655,28 IRR (5 de juliol del 2006);
1 USD = 9.165,70 IRR (5 de juliol del 2006);

Vegeu tamb.
Rial;

Enllaos externs.
Banc Central de la Repblica Islmica de l'Iran  ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87323" title="Boulogne" nonfiltered="4671" processed="4655" dbindex="34943">




Boulogne, comuna francesa del departament de la Vende;
Boulogne-sur-Mer, comuna francesa del  departament de Pas-de-Calais;
Boulogne-Billancourt, comuna francesa de la regi de l'le-de-France;
Bosc de Boulogne, a Pars;
Comtat de Boulogne, jurisdicci feudal centrada a Boulogne-sur-Mer;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87324" title="Boulogne-sur-Mer" nonfiltered="4672" processed="4656" dbindex="34944">

Boulogne-sur-Mer s un municipi francs, situat al departament de Pas-de-Calais i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 2006 tenia 43.700 habitants.

Gesoriacum fou el nom que va portar Boulogne en poca romana. Era al nord-oest de la Gllia, desprs Gllia Belga, al pas dels morinis, al nord dels osismis. L'emperador Claudi es va embarcar en aquest port per la seva expedici a Britnia i el senat rom va votar dedicar-li un arc triomfal.  Claudi Ptolemeu la descriu com a port dels moronis. Al Itinerari d'Anton una via passava des Bagacum (Bavay) per Castellum (Cassel) i Teruenna (Therouenne) a Gesoriacum. A la Taula de Peutinger s'esmenta amb el nom de Bononia i es creu que inicialment era un llogaret unit a Gesoriacum per un pont al riu, i modernament identificat amb Portus Itius d'eon va sortir Juli Csar cap a Britnia. A una moneda del temps de Constant es anomenada Bononia Oceanensis i en aquest temps probablement ja era l'nic nom utilitzat.  Constant de Britnia va passar des l'illa a la Gllia desembarcant en aquest port. 

Han quedat molt poques restes romanes: una torre,alguna tomba i monedes.

Va passar als francs al segle V essent seu d'un bisbat i en temps del carolingis va ser governada per comtes.

Des d'aquesta poblaci, emulant Juli Csar, Napole volia envair la Gran Bretanya i per aix va fer treballs al port.

Al 1850 va morir a la ciutat Jos de San Martn, Libertador sud-americ.

Transport.
La ciutat t dues estacions de tren: Gare de Boulogne-Ville i Gare de Boulogne-Tintelleries.
Lnia Boulogne-Lilla-Boulogne del TER;

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Pas-de-Calais;
Comtat de Boulogne.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87326" title="Portus Itius" nonfiltered="4673" processed="4657" dbindex="34945">
Portus Itius fou el lloc des el que Csar va sortir en expedici a Britnia el 54 aC. A la primera expedici el 55 aC va sortir del pas dels morins, perqu el pas all era el mes curt per no esmenta com es deia el lloc d'on va sortir. Per probablement fou el mateix lloc que va usar a l'expedici del 54 aC; alguns erudits ho discuteixen i diuen que cada vegada va sortir de llocs deferents.

Portus Itius era probablement Wissant o Witsan, a pocs km, al est de Cap Grisnez.  La identificaci amb Gesoriacum (Boulogne-sur-Mer), punt de sortida habitual mes endavant i que es tamb al pas dels morins, es una de les proposades.

Csar l'esmenta tamb Ulterior Portus o Portus Superior a uns 15 km al nord d'Itius, abans d'arribar a Calais, probablement Sangatte.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87328" title="Estepa blanca" nonfiltered="4674" processed="4658" dbindex="34946">


L'estepa blanca (Cistus albidus) s un arbust de la famlia de les cistcies. Les fulles sn perennes i de color verd grisenc (ja que estan cobertes per pls blancs), la qual cosa li dna el nom albidus i la diferencia d'altres estepes. Les flors, grosses, sn rosades i tenen els ptals lleugerament arrugats. Els fruits sn una cpsula ovoide on es troben les llavors. s, potser, l'estepa ms estesa als Pasos Catalans i creix, independentment del tipus de substrat, en zones infludes per la Mediterrnia.

Pot arribar a atnyer una alada de 40-100(150) cm. Les fulles, amb tres nervis prominents, sn sssils, ellptiques o oval-lanceolades, amb el marge lleugerament revolut. Les flors apareixen agrupades a inflorescncies terminals cimoses que tenen entre 3-8 flors de pedicels llargs.

 Hbitat .
La planta creix brolles i matollars que corresponen a la fase regressiva dels alzinars i altres boscos mediterranis.



 Varietats .
s una planta molt variable de la qual s'han diferenciat nombroses varietats entre les quals destaca la var. anthyllidetorum, prpia dels matollars balerics i caracteritzada per una mida menor i ptals ms petits .

 Referncies .
 Histria natural dels Pasos Catalans Vol. 6: Plantes superiors. P. 164. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1986. ISBN 84-7739-015-0;
 ;
 Flora ibrica: plantas vasculares de la Pennsula ibrica e Islas Baleares Vol. III: Plumbaginaceae-Capparaceae. P. 320-321. Madrid: Servicio de Publicaciones del CSIC, 1993. ISBN: 84-00-06221-3.


Enllaos externs.
Universitat de les Illes Balears. Herbari virtual - Imatges detallades i informaci d'aquesta espcie;
 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87329" title="Reboll" nonfiltered="4675" processed="4659" dbindex="34947">

El reboll o roure reboll (Quercus pyrenaica) s un roure present en molts llocs de la Pennsula Ibrica per que, per singular caprici taxonmic, duu aquest nom cientfic tot i no haver-n'hi al Pirineu. El nom com, ms encertat, ve de la capacitat de rebrotat quan se'l talla, cosa que permet l'explotaci forestal dels seus boscos pel sistema de mata rasa (tallar tots els arbres d'una parcella i deixar que rebrotin, tot podant els tanys). Pot arribar a fer 20 m d'alt.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87330" title="Esglsies pintades de Moldvia" nonfiltered="4676" processed="4660" dbindex="34948">


Les esglsies pintades de Moldvia sn set esglsies ortodoxes romaneses, ubicades a la provncia de Suceava, al nord de la regi histrica de Moldvia a Romania. Aquest conjunt d'esglsies van ser construdes entre els anys 1487 i 1532 per ordres de Stefan Cel Mare (Esteban El Gran), prncep moldau en la  seva lluita contra els turcs otomans, ja que segons la llegenda aquest prncep, all on llenava una fletxa, feia construir una esglsia. 

El conjunt de set esglsies van ser declarades per la UNESCO l'any 1993 Patrimoni de la Humanitat, ja que es un conjunt d'un important valor artstic. Totes les esglsies contenen conjunts pictrics pintats al fresc que es van realitzar des de finals del segle XV i tot el segle XVI, amb colors i un estil molt caracterstic, per que est en directa relaci amb el seu entorn.



 Enllaos externs .
 Pgina oficial de la Comissi de la UNESCO per a Romania  ;
 Esglsies de Moldvia a la pgina oficial de la UNESCO  ;
 Herncia cultural, religiosa i Turisme a Bucovina i Moldvia  ;




 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87336" title="Enter" nonfiltered="4677" processed="4661" dbindex="34949">


Nombre enter, (matemtiques);
Enter (lbum), lbum de Within Temptation;
enter (informtica);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87346" title="Romendacil II" nonfiltered="4678" processed="4662" dbindex="34950">

Romendacil II (pronunciat Ro-mn-da-cil) va ser el dinov rei de Gndor, el regne del sud de la Terra Mitjana fundat pels Numenoreans a l'exili que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.

Era el fill de Calmacil, el segon fill del Rei Atanatar II Alcarin, i originalment reb el nom de Minalcar.

Va alar-se en una posici de poder quan el seu oncle Narmacil I va cansar-se del govern i va nomenar-lo regent. Era l'any 1240 i tenia 92 anys (encara era jove per un home de sang numenoreana).

Durant la regncia va obtenir una victria decisiva contra els orientalencs, que va derrotar a les proximitats del Mar de Rhn. Tamb va fortificar Gndor i va fer pactes amb els Homes de Rhovanion. Desprs de la mort de Calmacil va continuar la seva feina com a regent durant el regnat de deu anys del seu pare Calmacil.

Quan va accedir al tron amb la mort del seu pare, va prendre el nom de Romendacil ("Vencedor de l'Est) per recordar les seves victries contra els orientalencs, tal i com havia fet el seu avantpassat Tarostar.

Per enfortir l'aliana amb els homes del Nord, va envir el seu fill Valacar a Rhovanion com a ambaixador. All Valacar va conixer Vidumavi, la filla del rei de Rhovanion, amb qui es cas. El matrimoni acabaria conduint a la Guerra entre Germans.

Va ser Calmacil qui va fer construr a la frontera nord del regne els rgonath, les gegantines figures d'Isldur i Anrion a banda i banda del riu nduin, que la Germandat de l'Anell contempla en el seu pas pel gran riu a la novella El Senyor dels Anells.

Rmendacil va morir el 1366 de la tercera Edat i va ser succet per Valacar.


Genealogia de la famlia reial de Gndor abans de la Guerra Civil.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87347" title="Comtat de Boulogne" nonfiltered="4679" processed="4663" dbindex="34951">
El comtat de Boulogne fou una jurisdicci feudal de Frana, establerta al entorn de la ciutat de Boulogne-sur-Mer (generalment anomenada simplement Boulogne) que va formar un pagus rom i que es coneguda a Frana com a Boulonnais. 

Probablement els primers comtes foren nomenats per fer front als atacs normands. El comtat fou ocupat pel comte Baldu II de Flands el 896,  i va passar per herncia el 1151 a la casa de Blois, el 1180 a la de Lorena, i el 1216 a la de Dammartin; a la mort vers el 1260 de la comtessa Matilde II, noms va deixar un fill que va renunciar als seus feus francesos i es va installar a Anglaterra, i l'herncia fou reclamada per diversos pretendents: Adelaida de Brabant que era filla de Mafalda de Boulogne, (segona filla de Maria de Blois i Mateu de Lorena); Enric de Brabant, net de Mafalda de Boulogne i de Enric I de Brabant i fill d'Enric II de Brabant; Joana de Dammartin, neboda de Renaud de Dammartin; i Llus IX de Frana, rei de Frana, nebot de Felip I de Clermont. Els Estats de Frana van decidir la legitimitat a favor d'Adelaida. Amb Adelaida (morta el 1265) el comtat va passar a la branca sorgida del seu segon marit Guillem X d'Alvrnia, i va restar en mans dels comtes d'Alvrnia fins el 1437 quant va passar a la casa de La Tour d'Auvergne. El 1477, Bertran II de Boulogne i VI de la Tour d'Auvergne va intercanviar el comtat per el Lauragais que li va cedir el rei Llus XI de Frana, i Boulogne va passar a la corona francesa.

 Llista de comtes .

Engischalk  vers 853-859 ;
Erchenger vers 886-896;
Baldu I de Boulogne i II de Flands  896-918 ;
Adalolf (segon fill de Baldu)  918-935;
Arnold I  (fill gran de Baldu) 935-964  va usurpar el comtat als fills d'Adalolf.
Arnold II   (fill d'Adalolf)  964-971 ;
Arnold III (fill)  971-990 ;
Baldu II (fill) 990-1025 ;
Eustaqui I de Boulogne (fill) 1025-1049 ;
Eustaqui II de Boulogne (fill) 1049-1088 ;
Eustaqui III de Boulogne (fill) 1088-1125 ;
Matilde I de Boulogne (filla)  1125-1151;
Esteve de Blois (marit) 1125-1151 (comte de Mortain, duc de Normandia i rei d'Anglaterra el 1135) ;
Eustaqui IV de Boulogne (fill) 1151-1153 ;
Guillem I de Blois (germ) 1153-1159;
Maria de Blois (germana)  1159-1180 ;
Mateu de Lorena (marit)  1159-1173;
Ida de Lorena  (filla) 1180-1216 ;
Gerard de Geldernland  (primer marit) 1181 ;
Bertold IV de Zhringen (segon marit d'Ida)  1183-1186 ;
Renaud de Dammartin  (tercer marit d'Ida) 1190-1216;
Matilde II de Dammartin (comtessa  tamb d'Aumale i Dammartin, filla d'Ida i Renaud)  1216-1260;
Felip I de Clermont (marit) 1218-1234;
Alfons III de Portugal (rei de Portugal) 1235-1253 (divorciat) ;
Adelaida de Brabant  1260-1265;
Robert I de Boulogne i V d'Alvrnia  (fill d'Adelaida i del segon marit, el comte Guillem X d'Alvrnia);
Guillem I de Boulogne i XI d'Alvrnia (fill)  1277-1280 ;
Robert II de Boulogne i VI d'Alvrnia (germ) 1280-1314 ;
Robert III de Boulogne i VII d'Alvrnia (fill)  1314-1325 ;
Guillem II de Boulogne i XII d'Alvrnia  (fill)  1325-1332;
Joana I de Boulogne i  d'Alvrnia'  1332-1360 ;
Felip de Borgonya, el Senyor (marit)   1338-1346 ;
Joan I de Borgonya i II  de Frana, el Bo  1350-1360;
Felip III de Borgonya el de Rouvres  13601-1361;
Joan I d'Alvrnia 1361-1386 Fill de Rober III de Boulogne i VII d'Alvrnia;
Joan II d'Alvrnia (fill) 1386-1404 ;
Joana II d'Alvrnia (filla)   1404-1424 ;
Joan de Frana, duc de Berry (marit)  1404-1416;
Jordi de la Trmoille (comte de Gunes)  1419-1424;
Maria I d'Alvrnia (cosina de Joana II, neta de Robert III de Boulogne i VII d'Alvrnia, i filla de Godofred d'Alvrnia) 1424-1437 ;
Bertran I de Boulogne i V de La Tour d'Auvergne (fill de Maria I i del seu marit Bertran IV de la Tour d'Auvergne) 1437-1461 ;
Bertran II de Boulogne i VI de la Tour d'Auvergne  (fill)  1461-1477 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87363" title="Gevins" nonfiltered="4680" processed="4664" dbindex="34952">
Gevins (llat gevini) foren un poble esmentat por Ptolemeu com un dels pobles de la Sarmcia europea, al nord dels carps o carpians i al sud dels budinis. Es creu que vivien a la Bucovina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87365" title="Auguste Beernaert" nonfiltered="4681" processed="4665" dbindex="34953">


Auguste Marie Franois Beernaert ( Oostende, Blgica 1829   Lucerna, Sussa 1912 ) fou un advocat i poltic belga, partidari de l'arbitratge internacional, i guardonat el 1909 amb el Premi Nobel de la Pau al costat de Paul d'Estournelles de Constant.

Joventut i estudis.
Va nixer el 26 de juliol de 1829 fill d'un funcionari del govern. Va estudiar Dret a la Universitat de Lovaina i va graduar-se el 1850, obtenint el doctorat l'any segent. Grcies a una beca post-universitria va poder visitar les Universitats de Pars, Berln, Leipzig i Estrasburg, tornant el 1853 a Brusselles on obr un bufet d'advocats.

Vida poltica.
Fou nomenat Ministre d'Obres Pbliques entre 1873 i 1878 en el govern conservador de Jules Malou, crrec en el qual mostr una autoritat ferma i bona administraci millorant les carreteres, els canals i el sistema ferroviari estatal.

El 1884 fou nomenat Ministre d'Agicultura, Indstria i Obres Pbliques, per tres mesos desprs el rei Leopold II el nomen Primer Ministre de Blgica, crrec que desenvolup fins el 1894, aconseguint la protecci de la llengua flamenca, la independncia del Congo Belga i reformes socials i judicials. Posteriorment fou nomenat President de la Cambra dels Diputats el 1895.

Activitats socials.

Posteriorment retorn a les seves activitats juristes i deman la supresi internacional de l'esclavatge. Aix mateix particip en la Uni interparlamentria. El 1899 presid la Primera sessi de la Conferncia de la Pau de La Haia i form part del Tribunal Permanent d'Arbritatge, representant l'estat de Mxic en les seves disputes contra els EUA en la primera causa d'arbitratge del tribunal.

El 1909 li fou concedit el Premi Nobel de la Pau, conjuntament amb Paul d'Estournelles de Constant, per la seva participaci en conferncies internacionals de la pau i pel seu impuls del futur Tribunal Permanent d'Arbritatge.

Mor el 6 d'octubre de 1912 a la ciutat sussa de Lucerna.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1909;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87367" title="Bremerhaven" nonfiltered="4682" processed="4666" dbindex="34954">

Bremerhaven s una ciutat alemanya que pertany a l'estat de Bremen. Est situada a la riba dreta del riu Weser quan desemboca a la mar del Nord.
Es troba a ms 50 kilmetres al nord de la ciutat de Bremen i envoltada del territori de Baixa Saxnia.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87369" title="Guzer" nonfiltered="4683" processed="4667" dbindex="34955">

Guzer (tamb Gazer) fou una ciutat dels filisteus.

S'han trobat evidncies de poblament del paleoltic, i fou habitada als neoltic per troglodites de la cultura Natufiana (cultura del Wadi Natuf), que en foren expulsats pels pobles semites; l'establiment semita (cananeu) fou destrut per es va refer i va esdevenir fora important; fou ocupada pel fara Tuthmosis III per tot i aix va recuperar aviat la seva importncia i es van construir les muralles exteriors i un tnel d'aigua. El segle XV aC apareix governada per Yapahu de Gezer i Muhazu; tot seguit apareixen Milkilu (vers 1400-1365 aC), Baalu-Shipti (meitat de segle) Yapuhu (segona part del segle) i Addadanu (finals del segle). Fou destruda be pel fara Merneptah o be per Joshua ben Nun i els israelites i va romandre deserta fins passat el 1200 aC quan arribaren els filisteus. Un rei de nom Horam apareix desprs del 1200 aC. 

Aquestos van construir l'acrpoli i van aixecar la ciutat, que fou poblada per filisteus fins i tot en temps de Sal i David. Aquest darrer, desprs de la batalla de Baal-perazim (a 4 km al nord-oest de Jerusalem) va empaitar els filisteus des de Geba fins a Guzer (que fou el punt mes lluny fins on va arribar). A la rodalia de Gezer hi havia la ciutat de Ramla que era habitada pels jesubites i tamb fou ocupada pels israelites. En temps del rei Salom fou ocupada per un fara (potser Siamon) que li va cedir com a dot de la seva dona, una princesa egpcia. Salom va reforar les seves defenses (aix com les d'Hazor i Megiddo).

Fou atacada pel fara Shoshenk I i mes tard per Tiglatpileser III d'Assria que la va ocupar i va romandre a les seves mans, i desprs en les de babilonis i perses, fins a la conquesta macednia vers el 332. Desprs va pertnyer a Egipte i finalment als selucides. Els selucides la van fer servir de base en temps de la revolta dels macabeus i en van restaurar les defenses (desprs del 170 aC). Sim Macabeu va conquerir la ciutat vers el 140 aC i el seu fill Joan Hirc hi va construir una fortalesa.

Al segle segent (63 aC) va passar a Roma. Va continuar sota poder rom al llarg del Imperi, incloent el perode bizant, fins que va caure en mans dels rabs vers el 635. Queden restes dels banys romans i bizantins.

Durant les croades es va lliurar la batalla de Montgisard (prop de Ramla) entre Salad i les forces del Regne de Jerusalem el 25 de novembre de 1177, que es suposa que fou a la rodalia de l'antic emplaament de Guzer. Encara era una petita ciutat sota els mamelucs, per sota els otomans es va construir el llogaret d'Abu Shuseh suposadament al tur proper a l'antiga ciutat.

Es creu que s la moderna Tel Gezer (Tell al-Jezer o Abu Shusheh), a la carretera entre Jerusalem i Jaffa a uns 30 km al oest de Jerusalem. El lloc fou descobert el 1871 per Charles Clermont-Ganneau i entre 1902 i 1907 fou estudiat per Robert Macalister que va trobar algunes restes. Altres excavacions  foren fetes per Alan Rowe (1934), G.E. Wright (1964-1965), William Dever,  Yigael Yadin, i la Universitat d'Andrews. Les excavacions es va reprendre el juny del 2006 per un consorci d'institucions sota direcci d'Steve Ortiz del Center for Archaeological Research of the New Orleans Baptist Theological Seminary, i de Sam Wolff de l'Autoritat d'Antiguitats d'Israel.
 
Una de les troballes es l'anomenat Calendari de Guzer, una placa amb unes inscripcions per les que s'han donat diverses explicacions a tall d'hiptesi, per que en general sembla indicar les estacions agrcoles pels grangers. Tamb s'han trobat 10 monuments megaltics probablement d'origen cananeu; nou pedres fites amb inscripcions; i sis portes similars a les robades a Hazor i Megiddo.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87372" title="Univers Marvel" nonfiltered="4684" processed="4668" dbindex="34956">

L'univers Marvel s l'univers de ficci compartit en qu ocorren la majoria de les histries dels cmics publicats per Marvel Comics. El terme sol utilitzar-se per a referir-se a la continutat principal de Marvel, coneguda com a Terra 616; per a vegades s'usa tamb per a parlar del Multivers Marvel, format per totes les distintes continutats que apareixen dins de les publicacions de Marvel Comics.

Histria.

A pesar que ja dcades abans, quan Marvel encara s'anomenava Timely, ja va hver-hi histries que barrejaven sries distintes (concretament, les que van enfrontar Namor i la Torxa Humana original), no va ser fins a principis dels 60 quan es va arribar a una veritable continutat comuna, coincidint amb el canvi de nom de l'editorial.

El 1961, el guionista i editor Stan Lee, juntament amb un elenc de dibuixants com a Jack Kirby i Steve Ditko, va crear una srie de ttols en qu els esdeveniments ocorreguts en un d'ells acabaven repercutint en altres, de forma que el conjunt de les histries mostrava com els personatges es desenvolupaven. Els protagonistes d'un ttol podien tamb fer aparicions mnimes o aparixer com a convidats en altres sries. Amb el temps, molts dels principals superherois es van agrupar per a formar els Venjadors.
Un aspecte notable de l'univers Marvel s el fet de situar els seus principals ttols a la ciutat de Nova York (ciutat on vivien la majoria dels autors); la majoria de les histries d'altres editorials se situaven a ciutats imaginries. Es procurava retratar la ciutat i el mn en general de forma tan realista com fra possible, excepte per la presncia d'ssers superhumans i l'efecte que provocaven en la resta de la gent.

Amb el temps, alguns guionistes van pressionar els editors de Marvel per a incorporar la idea de multivers, mecanisme que permetia tenir una multitud d'universos de ficci diferents que habitualment no interactuaven. Aix, el que ocorre a la Terra 616 (la que protagonitza l'univers Marvel principal) habitualment no afecta altres universos de Marvel. A pesar d'aix, els habitants d'un d'eixos universos poden visitar de vegades els altres universos (que per a ells sn universos alternatius).

El 1982 es va publicar la minisrie "Contest of Champions", on els principals superherois de l'editorial van ser reunits per a enfrontar-se a una nica amenaa, en el que va ser la primera minisrie de Marvel. Cada nmero contenia biografies de molts personatges, i fou un precedent de l'Official Handbook of the Marvel Universe (una espcie d'enciclopdia sobre l'univers Marvel), que va ser publicada poc desprs.

El 1986, en honor del 25 aniversari de Marvel Comics, el llavors editor cap Jim Shooter va anunciar la lnia editorial del Nou Univers. Els ttols d'esta lnia ocorrien en un univers de superherois autocontingut, la principal caracterstica del qual era un major realisme; per a causa de la falta de suport editorial (segons Shooter mateix, el pressupost final va ser molt inferior al proms) i la falta d'inters per part dels lectors, la lnia va ser cancellada desprs de 3 anys.

Al llarg dels anys, a mesura que el nombre de ttols publicats s'incrementava i augmentava el nombre d'histries passades, se va anar fent ms i ms difcil mantindre la coherncia interna i la continutat. A diferncia de DC Comics (el seu principal competidor), Marvel mai no ha fet cap recomenament de la seua continutat. En els ltims anys, s'han fet intents menors de fer histries ms accessibles per a nous lectors, com la lnia "Herois Reborn", que narraven les aventures d'alguns dels principals herois de l'editorial, quan van ser temporalment exiliats en un univers de butxaca, van oblidar durant eixe temps el seu passat i van comenar des de zero.

En este sentit, un intent ms ambicis s la lnia Ultimate, que ocorre en un univers al marge de la continutat principal, i que en essncia torna a comenar tot l'univers Marvel des del principi, amb personatges molt semblants amb els mateixos noms. Aix, la lnia inclou ttols propis per als Venjadors (canviant el seu nom per Ultimates), la Patrulla-X, Spiderman, i Els 4 Fantstics. 

Conceptes fonamentals.

Com altres universos superheroics, el concepte bsic de l'univers Marvel s un mn fonamentalment igual al mn real, excepte per l'existncia de superherois i supermalvats. A ms d'a, s'inclouen bona part de les principals idees dels gneres de la cincia-ficci i de la fantasia, i s'hi agrega encara ms de forma contnua. En general, es procura que estes idees no es contradiguen entre si, i formen un tel de fons com.

Realisme.

La Terra de l'univers Marvel t les mateixes caracterstiques de la real: mateixos pasos, personalitats (poltics, actors, etc.), esdeveniments histrics (com la Segona Guerra Mundial o els atemptats de l'11 de setembre del 2001), etc. A ms d'a, s'agreguen altres fictcies, com:
Pasos: Wakanda, Genosha, Latveria... 
Organitzacions: SHIELD, HYDRA... 

A pesar que Marvel a penes ha perms als seus personatges envellir des de la dcada dels 70, el seu entorn ha sigut sempre sincronitzat amb el real al llarg dels anys; aix, a pesar que els personatges principals van ser creats als anys 60, a penes han envellit una dcada en eixe temps, per el seu mn inclou ordinadors i telfons mbils, per exemple. A diferncia de DC, que grcies a la manipulaci del temps per part dels seus supermalvats ha reiniciat la seua continutat en diverses ocasions, Marvel assumix que les histries ocorren al llarg d'anys, en compte de dcades. Aix, es consideren molt recents fets narrats anys abans dels actuals.

Quan les histries fan referncia a esdeveniments histrics reals, s freqent que aquestes referncies s'ignoren o reescriguen per a ajustar-se a la sensibilitat actual. Per exemple, els orgens d'Iron Man i el Professor X van ser recentment alterats, i es va canviar la seua participaci en guerres al sud-est asitic i la guerra de Corea per un conflicte bllic a l'Afganistan. Tanmateix, a no sempre ocorre, especialment quan els personatges estan molt lligats a una poca concreta. El millor exemple n's el capit Amrica, que sempre ha sigut un antic heroi de la 2a Guerra Mundial. A s'ha explicat per mitj del srum del supersoldat que el va convertir en superheroi, que l'hauria mantingut jove, i amb vida durant les dcades que va romandre en animaci suspesa. Un altre exemple n's Punisher, veter de la guerra de Vietnam.

Un dada curiosa s que Marvel Comics mateixa existix dins del seu univers de ficci, i hi han aparegut autors com Stan Lee i Jack Kirby en algunes de les histries. En els cmics, Marvel s una editorial que publica les aventures "reals" dels superherois, i els paga una llicncia, per sense incloure detalls privats, com les seues identitats secretes.

Univers.

A l'univers Marvel hi ha nombroses races i imperis extraterrestres; a ms de poderosos ssers de poders espectaculars.

Algunes de les races o planetes ms notables sn:
Els Skrulls, que poden alterar el seu aspecte extern a qualsevol altre que trien. ;

Els Kree, enemics mortals dels Skrull. Recentment els Kree han evolucionat milers d'anys en un segon, i ara s'anomenen els Ruul.

Els Shi'Ar, una raa una mica ms pacfica que les altres. ;

Tit, la lluna de Saturn (d'existncia real) alberga una oculta poblaci d'Eterns. Un d'ells s el clebre Thanos. ;

Zen-La, un planeta de filsofs i pacifistes que es va salvar de l'atac de Galactus per mitj del sacrifici de Norrin Radd que va ser transformat en el Silver Surfer. ;

Algunes poderoses criatures dignes d'esmentar sn:

Galactus, un sobrevivent de l'univers anterior al Big Bang, va desenvolupar poders impressionants per necessita consumir l'energia de planetes sencers per a poder sobreviure. ;

Eternitat, una entitat sentint que representa tot el multivers.

EL Tribunal Vivent, resol els conflictes entre les entitats csmiques. Representa una entitat que est per damunt de tot, i incls Eternitat ha d'obeir els seus veredictes. ;

El Vigilant, disposa d'un nivell de poder prxim al de Galactus, per noms pot utilitzar-los per a observar i estudiar l'univers, sense prendre mai acci directa en els seus esdeveniments. El Vigilant Uatu, installat en una ciutadella en l'rea blava de la Lluna, s a penes un d'una raa d'altres com ell, per generalment ell s l'nic que apareix com a personatge en les histries. ;

Els Celestials, al contrari, recorren l'univers utilitzant els planetes i als seus habitants com a objectes d'estudi i experimentaci. Sn els responsables de la transformaci dels prcers en l'Homo Sapiens.

Superherois i supermalvats.

En este mn hi ha una llarga tradici de combatre (o augmentar) el mal com a superheroi (o supermalvat), i hi ha personatges d'aquest tipus en l'Edat Mitjana (com el Cavaller Negre) o a l'antic oest americ, on hi havia herois com el Genet Fantasma. Aquest costum aconsegueix el seu zenit en el segle XX, primer en els anys 40 amb el Capit Amrica, i sobretot a partir de l'aparici dels 4 Fantstics en temps moderns.

Els principals personatges van ser creats entre 1961 i 1963, durant l'Edat de Plata de Marvel: Spiderman, Iron Man, el Doctor Estrany, Daredevil, Thor, Hulk, els 4 Fantstics, Nick Fria... A excepci del capit Amrica o Namor, cap personatge dels anys 40 ha aconseguit notorietat en les histries modernes, a diferncia del que ha ocorregut en DC. Grups com els Venjadors o la Patrulla X tenen una gran importncia, a pesar que els seus components han canviat contnuament per a incloure personatges menors.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87373" title="Paul d'Estournelles de Constant" nonfiltered="4685" processed="4669" dbindex="34957">


Paul Henri Benjamin Balluet d'Estournelles de Constant, bar de Constant de Rbecque ( La Flche, Frana 1852 - Bordeus 1924 ) fou un diplomtic, poltic i pacifista francs, guardonat el 1909 amb el Premi Nobel de la Pau al costat de Auguste Beernaert.

Joventut i estudis.
Va nixer el 22 de novembre de 1852 a la ciutat de La Fleche al departament francs del Sarthe en el si d'una famlia aristocrtica amb orgens que es remunten fins les Croades. Estudi Dret i llenges orientals al Lyce Louis-le-Grand de Pars i el 1876 inici la seva carrera diplomtica.

Carrera diplomtica i poltica.
Fou enviat pel govern francs en legacions franceses a Montenegro, Imperi Otom, Pasos Baixos, Gran Bretanya i Tunsia, retornant a Pars el 1882 per esdevenir assitent del gabinet del Ministeri d'Afers Exteriors. El 1885 aconsegu un esc al Parlament francs, i el 1904 aconsegu entrar al Senat, esc que ocup fins el 1924.

Com a membre dels Parlament i del Senat advoc per una poltica contrria als postulats colonialistes de la Tercera Repblica Francesa, establint protectorats en contra de l'assimilaci tradicional colonialista.

Tasques pacifistes.
El 1899 va iniciar les seves tasques pacifistes, reprensentant el seu pas a les Conferncies de Pau de La Haia, i des del 1900 fou membre del Tribunal d'Arbitratge Permanent, aconseguint un millor enteniment entre diferens nacions grcies a la creaci i direcci de la Lliga de Conciliaci Internacional.

El 1909 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau, al costat del poltic belga Auguste Beernaert, pels seus esforos en l'arbitratge en la pau internacional.

Estournelles de Constant mor el 15 de maig de 1924 a Bordeus, ciutat on s'havia retirat de l'activitat poltica.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1909;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87377" title="Sistema multipartidista" nonfiltered="4686" processed="4670" dbindex="34959">
Un sistema multipartidista o sistema pluripartidista s un sistema poltic l'estructura del qual permet el sorgiment de ms d'un partit poltic que participen dels debats i de les eleccions. El concepte pur del multipartidisme est basat en la llibertat d'associaci i s un dels fonaments de la democrcia representantiva en oposici al unipartidisme, tpic dels rgims autoritaris o totalitaris. Les democrcies populars, com ara l'antiga Uni Sovitica o l'actual Repblica Popular de Xina, sn rgims d'aparincia democrtica amb una organitzaci d'eleccions amb sufragi universal, per, regides noms per un partit. L'existncia d'un partit nic implica un centralisme fort. 

En alguns pasos en qu el multipartidisme existeix com a dret democrtic, l'espectre poltic, per, es concentra en dos partits nicament. Aquests sistemes s'anomenen sistemes bipartidistes. Cal disntingir el bipartidisme pur, que existeix noms als Estats Units i que consisteix en la representaci de noms dos partis al cos legislatiu, del bipartidisme ampliat, en qu dos partits sn majoritaris al parlament, amb l'existncia d'altres partits minoritris, encara que per llur reduda representaci, llur poder per proposar lleis s limitat, com s el cas del sistema del Regne Unit. 

Els sistemes de representaci directa tendeixen a afavorir el desenvolupament dels sistemes bipartidistes, mentre que els sistemes de representaci proporcional afavoreixen el desenvolupament dels sistemes multipartidistes. Els sistemes presidencialistes multipartidistes sovint no permeten que cap candidat a president aconsigueixi la majoria absoluta, i per tant, han implementat el concepte de "segona volta" en la qual noms participen els dos candidats que van rebre el major nombre de vots en les primeres eleccions. Alguns pasos presidencialistes, com ara Mxic i l'Argentina, combinen els sistemes de representaci directa i proporcional per a elegir els membres llurs parlaments i aix evitar el bipartidisme pur dels Estats Units. No obstant aix, el parlamentarisme amb reprsentaci propocional tamb presenta problemes, ats que si cap partit aconsigueixi majoria absoluta s'han de formar governs de coalici que de vegades poden ser inestables i el govern ha de convocar a eleccions amb freqncia.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87383" title="Ixtab" nonfiltered="4687" processed="4671" dbindex="34962">

En la mitologia maia, Ixtab s la deessa del sucidi, i esposa del du de la mort, Chamer. Tamb era la divinitat de la forca.

En la tradici maia, el sucidi era considerat una manera extremadament honorable de morir, a un nivell similar que el de les vctimes humanes de sacrificis, guerrers caiguts en batalla, dones mortes al moment de donar a llum, o sacerdots.

Ixtab s representada com un cadver parcialment descompost amb els seus ulls tancats, penjant d'un arbre. El seu rol com a divinitat era el de protegir als que se sucididaven, acompanyant-los i guiant-los cap a un parads especial. Aquest rol era anomenat psicopompo o guia d'nimes.

Essent una deessa molt popular, alguns documents histrics proposen la teoria que el culte a Ixtab va impulsar a la gent d'Amrica Central en els temps maies a sucidar-se abans que enfrontar-se a la humiliaci, malaltia, o desgrcia, creant una ona de sucidis entre la gent de casta alta, de manera similar al seppuku en la tradici japonesa.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87386" title="Esglsies de fusta de Maramure?" nonfiltered="4688" processed="4672" dbindex="34963">

Les esglsies de fusta de Maramure  sn un conjunt de vuit esglsies situades a la provncia de Maramure , al nord de Transsilvnia, Romania. Aquest conjunt sn una mostra clara de l'estil arquitectnic autcton a l'hora de construir les esglsies: construdes en fusta, amb una gran alada, amb la part ms alta de l'edificaci terminada en punxa que sempre est situat a l extrem occidental de l edifici. Aquest estil s una mostra clara d'un art prpiament caracterstic originalment de la regi de Maramure  i estan clarament en consonncia i relaci a les caracterstiques geogrfiques i climatolgiques d aquesta part de Romania.

L any 1999 la UNESCO va declarar a les vuit esglsies ms caracterstiques de Maramure  Patrimoni de la Humanitat



 Enllaos externs .
 Pgina oficial de la Comissi de la UNESCO per a Romania En  i ;
 Pgina de la UNESCOEn  i ;
 Pgina dedicada a aquests monumentsEn ,  i ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87388" title="Omar Epps" nonfiltered="4689" processed="4673" dbindex="34964">

Omar Hashim Epps (Nova York, Nova York, 23 de juliol del 1973) s un actor i msic estatunidenc.

 Biografia.
Aquest actor es va fer conixer pel paper del metge resident "doctor Dennis Grant" a la srie ER, personatge que mor atropellat per un tren. Posteriorment, l'ha fet fams el paper del neurleg Eric Foreman a la srie televisiva House, MD.

A ms a ms, pertany a un grup de rap anomenat Wolfpak, format per ell i el seu germ l'any 1991. Als 10 anys, Epps ja escrivia guions cinematogrfics, posteriorment va anar a la Fiorello H. LaGuardia High School of Music & Art and Performing Arts a la ciutat de Nova York. Amb la seva companya sentimental (i cantant) Keisha Spivey te una filla, K'mari.

 Filmografia.
Alfie - (2004);
Against the Ropes - (2004);
Big Trouble - (2002);
Perfume - (2001);
Dracula 2000 - (2000);
Brother - (2000);
Love & Basketball - (2000);
In Too Deep - (1999);
The Wood - (1999);
The Mod Squad - (1999);
Breakfast of Champions - (1999);
Blossoms and Veils - (1997);
Scream 2 - (1997);
Higher Learning - (1995);
Major League II - (1994);
The Program - (1993);
Juice - (1992);

Enllaos externs.
  ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87389" title="Pronom" nonfiltered="4690" processed="4674" dbindex="34965">
El pronom s una categoria gramatical, anomenada aix perqu substitueix el nom o s'hi refereix. Sn una classe tancada, aix vol dir que no incorporen nous elements.

En catal.
El pronom en catal s una categoria variable, ja que pot adoptar diferents formes segons el gnere, el nombre, la persona. s una de les poques categories que conserva restes dels casos i del gnere neutre del llat.


Els pronoms febles presenten la caracteristica de poder apostrofar-se en presncia d'un verb, podent contraure sintagmes en un sol lexema

La majoria de pronoms actuals provnen dels corresponents pronoms llatins, si b s'han perdut moltes de les formes dels indefinits i alguns s'han transformat en articles. 
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87394" title="Organitzaci territorial dels Estats Units" nonfiltered="4691" processed="4675" dbindex="34966">
Els Estats Units d'Amrica conformen una federaci que est formada per cinquanta estats autnoms, els quals sn entitats sobiranes dividides en comtats o municipalitats que abasten una o ms ciutats, pobles i viles aix com altres institucions i autoritats subordinades. Els cinquanta estats conformen un estat federat, una Uni que exerceix jurisdicci exlusiva sobre el districte federal, un territori especial on es troba la capital de la federaci, i que rep el nom de Districte de Colmbia. L'estat federat, a ms, exerceix jurisdicci sobre les bases militars, les ambaixades i els consulats localitzats als pasos estrangers i, de manera ms limitada sobre les reserves amerndies i els estats lliures associats i els estats del commonwealth. 

Unitats poltiques: els estats.
Article principal: Estats dels Estats Units;

La unitat poltica principal dels Estats Units a nivell federal s l'estat. Tcnicament, i legalment, els estats no sn "divisions administratives" sin unitats que conformen els Estats Units, ats que la naci i els estats que la conformen operen sota un sistema de sobirania parallela. D'acord a diverses decisions de la Cort Surprema de la naci, els diversos estats i els Estats Units (s a dir, l'estat federat que s coextensiu amb els 50 estats i el Districte de Colmbia) sn jurisdiccions sobiranes. La sobirania dels Estats Units est estrictament limitada als termes establerts en la constituci de la naci, mentre que la sobirania de cada estat que la conforma s ilimitada, llevat de:
 La sobirania i els poders que cada estat hagi transferit als Estats Units per mitj de la constituci federal;
 Les provisions de la seva prpia constituci estatal, la qual estableix els parmetres dins dels quals s'exerceix la seva sobirania. ;

La majoria dels estats han descentralitzat l'administraci de llurs poderes sobirans en dos o tres nivells. El primer nivell de descentralitzaci s el nivel estatal, constitut per les agncies que operen sota el control directe dels rgans principals del govern estatal (com ara els departaments de sanitat, d'estadstica, de transportaci, etc.) El segon nivell s el county o comtat (borough a Alaska o parish a Louisiana), el qual s la divisi adminsitrativa de l'estat. El tercer nivell, que no existeix en tots els estats, s el township o municipalitat, una divisi administrativa del comtat.  

Els estats que conformen la Uni sn:



Altres entitats no administrades pels estats.
Les segents entitats sn regions que no sn administrades pels estats sin per la Uni:
Districte de Colmbia.
El Districte de Colmbia s el districte federal sota la autoritat directa del Congrs, format per les terres que van cedir al govern federal els estats de Maryland i Virgnia, encara que el territori que cediria Virgnia va ser retornat a la jursisdicci estatal. El districte federal no s part de cap estat, i noms el Congrs dels Estats Units t el poder constitucional i jursidicci exclusiva en tots els afers del districte. El districte s alhora la capital de la federaci, Washington, i per tant, s administrat per una alcaldia. 

Reserves ndies.
Les reserves ndies sn una classificaci separada i especial de la divisi poltica dels Estats Units. Sota la llei nord-americana, les tribus ndies sn nacions sobiranes, la qual cosa vol dir que llur autoritat legal a existir es deriva de manera independent dels estats i del govern federal. No obstant aix, sota aquesta definici de sobirania tribal, no poden actuar de manera separada del govern federal, encara que sn immunes a les regulacions de les lleis dels estats on resideixen. Fins a finals del segle XIX els acords entre el govern federal i els amerndis nord-americans eren anomenats "tractats"; avui dia es consideran "legislacions internes" i des del 1883 no s'ha realitzat cap altre tractat amb tribus amerndies.

Territoris.
Les regions que no sn part de cap estat i que no sn assignades a cap poble amerindi nord-americ nadiu, han estat designades com a territoris pel govern federal. La majoria d'aquestes possessions s'aconseguien per confiscaci (guerra o colonitzaci) o per cessi. Tots els territoris continentals ja s'han convertit en estats de la Uni, i la majoria dels territoris d'ultramar avui dia sn estats independents (Cuba i Filipines en sn dos exemples). A diferncia dels estats, l'autoritat per governar dels territoris dependents no prov del poble d'aquestes regions, sin del govern federal. No obstant aix, en la majoria dels casos, el Congres els ha atorgat certa autonomia. 

Els territoris sn dividits en:
rees insulars.
Incorporats.
Avui dia noms existeix un territori incorporat, l'Atol Palmyra.

No incorporats.
 Samoa Americana (oficialment no organitzat, encara que amb autonomia sota l'autoritat del Departament de l'Interior);
 Guam ;
 Illes Marianes del Nord (commonwealth);
 Puerto Rico (commonwealth; estado libre asociado s la denominaci en castell, l'altra llengua oficial de Puerto Rico);
 Illes Verges Nord-americanes ;

Amb l'Atol Palmyra, els segents formen part de les illes Perifriques Menors dels EUA, per sn territoris no incorporats deshabitats:
 Illa Baker;
 Illa Howland;
 Illa Jarvis;
 Atol Johnston;
 Escull Kingman;
 Illes Midway;
 Illa Navassa;
 Illa Wake;

Estats lliures associats.
Els estats lliures associats sn tres nacions sobiranes amb les quals els Estats Units han establert un Tractat de Lliure Associaci. Ja no estan sota jurisdicci nord-americana des que van aconseguir la sobirania. No obstant aix, eren considerades dependncies dels Estats Units fins a llur admissi a les Nacions Unides durant la dcada de 1990. Segons acord, els Estats Units hi conservarien les seves bases militars a canvi de suport econmic per 15 anys. Els estats lliures associats sn:

 Repblica de les Illes Marshal;
 Estats Federats de Micronsia;
 Repblica de Palau;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87397" title="Pinamonte Bonacolsi" nonfiltered="4692" processed="4676" dbindex="34968">
Pinamonte Bonacolsi fou fill presumptament de Rinald Bonacolsi senyor de Folato en feu de l'abadia de San Zenone de Verona el 1206. Fou membre dels ancians del poble a Mntua el 1259, i uns dels rectors de la ciutat el 1272, i rector nic el 1274 i al mateix any capit general;  el 1275 va rebre el feu de Castellaro del bisbe de Trent; el 15 de febrer de 1276 fou aclamat capit general perpetu de Mntua, equivalent a senyor sobir. El 1287 va ingressar a l'Orde Teutnica amb el seu fill Joan. El gener de 1291 fou enderrocat pel seu fill Bardell Bonacolsi i va haver d'abdicar. Va morir a Mntua el 7 d'octubre de 1293.

El seu germ Bonacolso Bonacolsi fou abat benedict de Sant'Andrea de Mntua el 1241 i el 1244 fou expulsat de la ciutat en les lluites entre gelfs i gibellins i va morir a l'exili el 1249; un altre germ, Martino Bonacolsi, fou rector de Mntua el 1253.

Es va casar amb una dama de la famlia Correggio, filla de Guiu II de Correggio i Mablia della Gente. Va tenir vuit  fills: Conrat Bonacolsi consenyor de Pozzuolo en feu del bisbe de Mntua, Tomo Bonacolsi hereu designat i tronc dels Bonacossi; Bardell Bonacolsi, Felip Bonacolsi inquisidor a Verona i bisbe de Trento el 1289; va morir a Mntua el 18 de desembre del 1303), Joan Bonacolsi conegut per Gambagrossa, Guiu I Bonacolsi cavaller teutnic i senyor de Bardellona en feu del bisbe de Trento, Salvtic Bonacolsi cavaller teutnic, i Fabrici Bonacolsi, cavaller teutnic.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87398" title="Conrat Bonacolsi" nonfiltered="4693" processed="4677" dbindex="34969">
Conrat Bonacolsi fou fill de Pinamonte Bonacolsi. Va rebre el feu de Pozzuolo del Bisbe de Mntua que va ajuntar al feu heretat de Castellaro. Va morir probablement bastant jove deixant dos fills naturals: Rivazzulo i Martino Bonacolsi que el 1315 van vendre el feu de Castellaro.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87399" title="Tomo Bonacolsi" nonfiltered="4694" processed="4678" dbindex="34970">
Tomo Bonacolsi, fill de Pinamonte Bonacolsi, fou podest de Verona el 1283.

El seu pare Pinamonte el va designar hereu de la senyoria de Mntua i d'una part indivisa del feu de Castellaro, per fou expulsat pel cop d'estat del seu germ Bardell Bonacolsi i va marxar al exili a Ferrara on va morir el 1302. 

Va deixar tres fills: Obizzo, Filipone i  Saraceno; aquest darrer fou empresonat pels seus cosins el 1317 i un fill seu, Corrado, va morir a Ferrera desprs del 1328, deixant un fill, Pinamonte, que fou presumptament l'ancestre dels Bonacossi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87400" title="Bardell Bonacolsi" nonfiltered="4695" processed="4679" dbindex="34971">
Bardell  Bonacolsi (en itali: Bardellone Bonacolsi) fou fill de Pinamonte Bonacolsi. Es va fer amb el poder a Mntua enderrocant al seu pare Pinamonte i al hereu designat Tomo Bonacolsi als que va obligar a exiliar-se (gener del 1291) i es va proclamar rector i capit general perpetu.

Fou enderrocat el 2 de juliol de 1299 i forat a abdicar. Va morir a Ferrara el 1300.
 
Es va casar amb Anastsia, filla de Corsagnone da Riva i va deixar tres filles: Ceclia i Dlia (que foren monges franciscanes) i Alenfiore (filla natural).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87401" title="Felip Bonacolsi" nonfiltered="4696" processed="4680" dbindex="34972">
Felip Bonacolsi fou fill de Pinamonte Bonacolsi. Fou membre de l'Ordre dels Menors, i inquisidor a la Marca de Treviso el 1281, i desprs a Verona. Bisbe de Trent el 1289, si be mai va arribar a prendre possessi de la dicesi. Desprs de l'enderrocament del pare, va viure a l'exili i va morir el 18 de desembre del 1303.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87402" title="Joan Bonacolsi" nonfiltered="4697" processed="4681" dbindex="34973">
Joan Bonacolsi conegut per  Gambagrossa  fou fill de Pinamonte Bonacolsi. Fou membre del consell comunal de Mntua el 1272, i podest de la ciutat el 1272, 1275, 1281 i 1288. El 1287 va ingressar a l'Orde Teutnic. 

Va morir a Mntua el 1288. 

Va deixar cinc fills: Bonaventura Bonacolsi, Guiu Bonacolsi, Rinald Bonacolsi, Berard Bonacolsi  i Samaritana.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87403" title="Bonaventura Bonacolsi" nonfiltered="4698" processed="4682" dbindex="34974">
Bonaventura Bonacolsi, conegut per  Butirone  fou fill de Joan Bonacolsi. Fou vicari de Mntua i governador de Mdena. Va morir a Mntua el 1326. Es va casar amb Bonella Cavalcabo, filla de Cavalcabo Cavalcabo, marqus de Viadana, i va deixar dos fills: Guiuot Bonacolsi i Pinamonte II Bonacolsi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87404" title="Guiuot Bonacolsi" nonfiltered="4699" processed="4683" dbindex="34975">
Guiuot Bonacolsi fou fill de Bonaventura Bonacolsi, fou nomenat vicari perpetu de Mntua del 1291 al 1297, per fou empresonat el 1328 i deixat morir de fam a la pres de Castellaro desprs del 16 d'agost de 1328, juntament amb son germ Pinamonte II Bonacolsi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87405" title="Pinamonte II Bonacolsi" nonfiltered="4700" processed="4684" dbindex="34976">
Pinamonte II Bonacolsi fou fill de Bonaventura Bonacolsi, fou nomenat vicari perpetu de Mntua del 1291 al 1297, per fou empresonat el 1328 i deixat morir de fam a la pres de Castellaro desprs del 16 d'agost de 1328, juntament amb son germ Guiuot Bonacolsi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87407" title="Guiu Bonacolsi" nonfiltered="4701" processed="4685" dbindex="34977">
Guiu Bonacolsi (en itali: Guido Bonacossi) conegut per  Botticella  fou fill de Joan Bonacolsi. Fou podest de Mntua el 1291 i vicari de Luzzara el 1293; el 2 de juliol de 1299, enderrocat Bardell Bonacolsi, fou nomenat capit perpetu del poble de Mntua; el bisbe de Trent li va reconixer el feu de Castellaro el 1302 i desprs el va investir amb Villa dei Cavalieri, Villagrossa, Pampuro i Gazo.

Es va casar dues vegades: la primera amb Franceschina dei Maggi de Brscia; i la segona a Verona el 1299 amb Costana della Scala, filla d'Albert I della Scala, senyor de Verona i de Verde di Salizzole.

Va morir a la ciutat de Mntua el 21 de gener del 1309. Es va casar amb Franceschina  Maggi de Brescia, i el 1299, en segones noces, amb Contanza della Scala, filla d'Albert I della Scala senyor de Verona. Va deixar noms dues fills: Agnese i Fiordiligi; va deixar tamb un fill natural anomenat Pietro, que fou cannic de la catedral de Mntua. El va succeir el seu germ Rinald Bonacolsi, conegut per Passerino









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87408" title="Rinald Bonacolsi" nonfiltered="4702" processed="4686" dbindex="34978">
Rinald Bonacolsi, conegut per "Passerino", fill de Joan Bonacolsi, fou vicari de Mntua associat a son germ Guiu Bonacolsi el 1308 i a la mort de son germ el 1309 fou nomenat capit general perpetu de Mntua; el 1312 fou reconegut vicari imperial de Mntua. El 1312 fou tamb senyor de Luzzara. Va assolir el ttol de senyor de Mdena el 24 de juliol de 1312 i el va conservar fins el 18 de gener de 1318. El 1312 tamb va assolir la senyoria de Carpi que va conservar fins el maig de 1319, i la va recuperar seguidament (el mateix any) fins el  1327. Quan el 1327 va recuperar Mdena i fou nomenat vicari imperial de Mdena i Mntua.

Fou assassinat a Mntua el 14 d'agost de 1328 quant els Gonzaga, amb el suport dels della Scala van prendre el poder.

El 1325 es va casar amb Alsia d'Este, filla d'Aldobrand II marqus d'Este i senyor de Ferrara. Va deixar tres fills naturals: Joan II Bonacolsi, Francesc Bonacolsi, i Berard II Bonacolsi.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87409" title="Joan II Bonacolsi" nonfiltered="4703" processed="4687" dbindex="34979">
Joan II Bonacolsi, fou fill natural de Rinald Bonacolsi, nascut el 1300, abat de Sant'Andrea de Mntua el 1313, i que fou deixat morir de fam a la pres de Castellaro desprs del 16 d'agost de 1328 junt amb altres membres de la famlia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87410" title="Francesc Bonacolsi" nonfiltered="4704" processed="4688" dbindex="34980">
Francesc Bonacolsi, fou fill natural de Rinald Bonacolsi, nascut desprs del 1300, capit perpetu de Mdena el 1321, i que fou deixat morir de fam a la pres de Castellaro desprs del 16 d'agost de 1328 junt amb altres membres de la famlia. Es ca casar amb Vannina da Correggio, filla de Giberto senyor de Correggio.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87411" title="Berard II Bonacolsi" nonfiltered="4705" processed="4689" dbindex="34981">
Berard II Bonacolsi, fill natural de Rinald Bonacolsi, va asistir al seu pare al govern de Mntua i va poder fugir quan els Gonzaga van pendre el poder el 1328.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87412" title="Guiu I Bonacolsi" nonfiltered="4706" processed="4690" dbindex="34982">
Guiu I Bonacolsi fou fill de Pinamonte Bonacolsi. Fou cavaller de l'Orde Teutnica i va rebre del bisbe de Trent la investidura de Bardellona. No es coneix la data de la seva mort ni tampoc se li coneixen descendents.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87413" title="Salvtic Bonacolsi" nonfiltered="4707" processed="4691" dbindex="34983">
Salvtic Bonacolsi fou fill de Pinamonte Bonacolsi. Fou cavaller de l'orde Teutnica. Es va casar amb Antnia Nogarole de Verona i va tenir un fill anomenat Turlino Bonacolsi, casat el 1286 amb Bartolomea Masio, filla i hereva de Ruggero Masio comte de Gazoldo, de la que van tenir una filla, Felicita Masio que va heretar el comtat de Gazoldo (aquesta filla es va casar el 1305 amb Albertino di Giovanni Rombaldo degli Ippoliti).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87414" title="Bonacolso Bonacolsi" nonfiltered="4708" processed="4692" dbindex="34984">
Bonacolso Bonacolsi fou fill presumptament de Rinald Bonacolsi. Fou abat benedict de Sant'Andrea de Mntua el 1241, per fou expulsat de Mntua el 1244 i va morir a l'exili el 1249.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87415" title="Mart Bonacolsi" nonfiltered="4709" processed="4693" dbindex="34985">
Mart Bonacolsi fou fill de Rinald Bonacolsi. Fou rector de Mntua el 1253, per no se sap quant va morir. Va deixar dos fills: Bertolino, que encara era viu el 24 de febrer de 1303, i Castellano, que encara era viu el 18 de novembre de 1308.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87417" title="Ceccolo Broglia" nonfiltered="4710" processed="4694" dbindex="34986">
Ceccolo Broglia, fill d'Enriqetto Broglia (noble de Chieri), fou un noble de Chieri.

Fou consenyor d'Orte i Acquasparta el maig de 1394. capit de cavalleria a l'exrcit  de la comuna de Pdua el juny de 1386 fins el juny de 1388, i del com de Fermo del mar al setembre de 1389; senyor sobir d'Asisi i de Bastia Umbra des l'octubre del 1398; capit de llancers del exrcit del comte de Virt del setembre al desembre de , capit al exrcit del senyor de Camerino del desembre de 1389 al gener de 1390, capit del exrcit del com de Pergia de l'abril a l'agost de 1390; capit del exrcit del Papa de l'octubre de 1390 al juliol del 1391; capit de l'exrcit del senyor de Mil del juliol de 1391 al gener de 1392; comandant d'una companyia de Ventura prpia des el febrer de 1392 amb la que va estar al servei de l'Esglsia, dels Malatesta, dels Visconti i dels Appiani de Pisa. 

Va morir de pesta a Empoli el 15 de juliol de 1400 i fou enterrat a Florncia. Es va casar amb Giovanna Montiglio de la casa dels senyors de Saluggia, per no va tenir fills.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87425" title="Marina Geli i Fbrega" nonfiltered="4711" processed="4695" dbindex="34987">

Marina Geli i Fbrega (Sant Gregori 1958) s l'actual Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya a la VII legislatura.

Estudis.
Llicenciada en medicina per la Universitat de Barcelona i especialista en medicina interna, s membre del Collegi Oficial de Metges de Girona (COMG) i de l'Acadmia de Cincies Mdiques. 

Desprs de treballar com a metgessa adjunta a l'Hospital Josep Trueta de Girona (1981 - 1989), s'especialitz en malalties infeccioses, en la sida, en la prevenci comunitria i en la disminuci psquica. Va ser responsable mdica del Centre Joan Riu Consorci Sant Gregori (1981 - 1990), de l'Associaci Pro Persones amb Disminuci (1990 - 1995) i de l'Associaci Comunitria Antisida de Girona (1991 - 1995). 

Activitat poltica.
Militant del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) des de 1996, va entrar en poltica com a regidora de l'Ajuntament de Sant Gregori en qualitat d'independent dins de la llista del PSC, lloc que va ocupar entre 1984 i 1992. En aquest mateix perode tamb va ser membre del Consell Comarcal del Girons. 

Ha estat diputada al Parlament de Catalunya des de 1995 fins el seu nomenament com a consellera. L'any 2000 es va fer crrec de la primera secretaria de la federaci del PSC a les comarques de Girona. En l'anomenat  govern alternatiu  de Pasqual Maragall va ser responsable de Sanitat i Benestar Social. 

El desembre de 2003, al ser nomenada consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, va abandonar el seu esc al Parlament de Catalunya en una decisi conjunta dels nous consellers per tal de renovar el grup parlamentari. 

Al llarg de la VII legislatura (2003 - 2006) ha desenvolupat les tasques del Departament.

 Enllaos externs .
Consellera de Salut;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87426" title="Fundaci IBIT" nonfiltered="4712" processed="4696" dbindex="34988">

La Fundaci IBIT s un centre tecnolgic de naturalesa fundacional privada, sense nim de lucre i amb objectius de finanament competitiu, tal com s'estableix a la seva Carta Fundacional, aprovada pel Consell del Govern de les Illes Balears de 20 de febrer de 1998.

L'objectiu principal de la Fundaci IBIT s la realitzaci d'activitats i estudis orientats al desenvolupament d'accions formatives, d'investigaci, de promoci, assistncia i altres que permetin la implantaci i desenvolupament de la Societat de la Informaci i el Coneixement a les Illes Balears.

Els seus orgens daten de 1994, quan el Govern de les Illes Balears, per tal de participar en el desenvolupament de projectes, principalment europeus, per adquirir coneixement i s de la telemtica, cre l'Institut BIT (Institut Balear d'Innovaci Tecnolgica). Els projectes desenvolupats durant aquells anys han propiciat que la Fundaci IBIT sigui considerada actualment un referent en projectes d'innovaci tecnolgica i un dels dos nics centres tecnolgics oficials de les Illes Balears.

 Enllaos externs .
Pgina web de la Fundaci IBIT;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87427" title="Robert Sean Leonard" nonfiltered="4713" processed="4697" dbindex="34989">
Robert Sean Leonard (Westwood Nova Jersey, 28 de febrer del 1969) s un actor estatunidenc, guanyador d'un premi Tony i conegut per la seva aparici al El club dels poetes morts i pel seu paper de Dr. Wilson a la srie House, MD


 Biografia.
Robert Sean Leonard, de nom complet Robert Lawrence Leonard va nixer als Estats Units d'Amrica a l'any 1969. Va estudiar a la Columbia University. El seu paper cinematogrfic ms reconegut s el d'aspirant a actor, Neil Perry, a El club dels poetes morts junt amb Robin Williams. 

Ha estat tres vegades nominat als premis Tony (1993, 2001 i 2003), guanyant el premi l'any 2001 per la interpretaci de A.E Housman a la pellcula The Invention of Love.

A televisi, el seu paper ms conegut s el del doctor James Wilson a la srie House, MD.

Filmografia i aparicions a TV.

 House (2004);
 A Painted House (2004);
 The i Inside (2003);
 Chelsea Walls (2001);
 Driven (2001);
 Tape (2001);
 Ground Control (1998);
 The Last Days of Disco (1998);
 The Boys Next Door (1996);
 L'edat de la inocncia (1993);
 Much Ado About Nothing (1993);
 Swing Kids (1993);
 Mr. & Mrs. Bridge (1990);
 El club dels poetes morts (1989);
 My Best Friend Is a Vampire (1988);

 Premis .
 2001 Tony Award a millor actor per The Invention of Love;

 Enllaos externs.
Robert Sean Leonard a IMDB;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87433" title="Fortaleses dcies de les muntanyes d'Or??tie" nonfiltered="4714" processed="4698" dbindex="34990">
Les fortaleses dcies de les muntanyes  Or  tie (Romania) sn un conjunt de runes histriques que havien format un conjunt de fortificacions dcies construdes entre els segles I aC i I dC.  Aquestes fortaleses sn una clara mostra d'una fusi inusual de tcniques i conceptes arquitectnics militars i religiosos del mn clssic i de la darrera etapa de l'edat de ferro europea. Els sis conjunts arquitectnics que tenien una missi clarament defensiva, es troben ubicats al centre mateix del regne de la Dcia, que al llarg del darrer millenni aC va desenvolupar-se excepcionalment des d un punt de vista cultural i socioeconmic. El regne daci i les fortaleses van sucumbir davant de l empenta romana que va conquerir i dominar la regi al llarg dels primers anys del segle II dins de les campanyes militars de conquesta portades a terme per l'emperador Traj i que sn conegudes com a Guerres Dcies (101-102 i 105-106).

L any 1999 aquest conjunt arqueolgic fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, ja que les fortaleses dcies representen una fusi de tcniques i de conceptes arquitectnics militars que van crear un estil nic al mn clssic. El conjunt que va rebre aquesta distinci est format per les fortaleses de:

 Sarmizegetusa;
 Blidaru;
 Piatra Ro ie;
 Coste ti;
 C plna ;
 Bani a;

Actualment s ha pogut comprovar que alguns buscadors de tresors sense cap mena d escrpols s han desplaat a la regi per espoliar el ric llegat arquitectnic i material que van deixar els dacis.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de la Comissi de la UNESCO per a Romania En  i ;
 Pgina amb imatges de les fortaleses dcies En  i  ;
 Pgina oficial de la UNESCO En  i ;

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87436" title="Tabule" nonfiltered="4715" processed="4699" dbindex="34991">

El tabule s una amanida prpia de l'Orient Mitj, originria de Sria o el Lban. Els seus ingredients principals sn el brgul, o b el cuscs, juntament amb tomquet, ceba, herbes aromtiques finament tallades (menta i julivert). S'amaneix amb oli d'oliva, suc de llimona, sal i pebre. Segons la recepta, pot afegir-se-li pebrot i olives, i servir-se amb fulles d'enciam.

 Enllaos externs .
 Recepta de tabule;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87437" title="Bonifacio" nonfiltered="4716" processed="4700" dbindex="34992">


Bonifacio (en cors Bunifaziu) s una ciutat de Crsega. Est situada al sud de l'illa, separada de Sardenya per l'estret de Bonifacio, i s la comuna francesa metropolitana ms meridional. 

La ciutat va ser fundada per Bonifaci, marqus de Toscana, per va estar lligada a la repblica de Gnova. El dialecte que es parla s ligur i no tosc com el cors.

La part antiga de la ciutat (la Haute Ville)  s una ciutadella situada a l'extrem d'una pennsula sobre uns penya-segats calcaris.


L'escala del rei d'Arag (les Escaliers du Roy d'Aragon) s una escala tallada en una falla natural del penya-segat que baixa en picat 65 m des de la ciutadella fins a una gruta inaccessible prop del mar. Est formada per 187 esglaons amb un pendent de 45. La llegenda explica que l'escala va ser construda en una nit pel rei d'Arag que assetjava la ciutat. El ms probable es que fos construda pels mateixos habitants durant el setge per accedir a un pou d'aigua potable. Va ser el 1420 que Alfons el Magnnim va enviar una flota que va partir dels Alfacs (Sant Carles de la Rpita). Desprs de pacificar l'Alguer va conquerir Crsega, excepte la ciutadella de Bonifacio.
 Demografia .


 Administraci .


Enllaos externs.

 Oficina de Turisme de Bonifacio;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87439" title="Monestir de Horezu" nonfiltered="4717" processed="4701" dbindex="34993">
 

El monestir de Horezu s un recinte religis fundat l any 1690 pel prncep valac Constantin Brncoveanu a la poblaci de Horezu, Valquia, Romania. 

Est considerat una obra mestre de l estil arquitectnic Brncovan (per la puresa i equilibri de les seves escultures), aix com pel tractament fet pels seus creadors a les composicions religioses, els seus retrats votius i els seus treballs decoratius pintats. Al monestir hi havia una escola de murals i icones que al segle XVIII va tenir una gran fama al Sud-est europeu.

L any 1993 la UNESCO va declarar el monestir Patrimoni de la Humanitat.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de la Comissi de la UNESCO per a Romania En  i ;
 Pgina de la UNESCO En  i ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="87446" title="Estudi General Lulli" nonfiltered="4718" processed="4702" dbindex="34994">

L' Estudi General Lulli s un centre d'estudis universitaris de la ciutat de Palma.

Histria.

Antecendents.

Els primers intents d'institucionalitzar l'ensenyament superior a Mallorca arriben al segle XV, de la m de les Escoles Lullianes, que ampliaven el ventall de possibilitats de l'ensenyament superior a l'illa, fins aleshores tan sols suscrit a les Arts i la teologia. Aquestes escoles, tal i com el seu nom indica, seguien la doctrina de Ramon Llull.

Una de les primeres Escoles Lullianes establertes a Mallorca fou la de Randa, dirigida pel catal Pere Joan Llobet el 1453 i que tingu un gran prestigi dins i fora de l'illa. La seva mort prematura oblig a tancar l'escola i, malgrat els intents de Mario de Passa (sota el patronatge de Beatriu de Pins), la Lulliana de Randa no torn a prosperar. El 1481 Pax de Quint patrocin la creaci d'una ctedra lulliana que ocup Pere Dagu.

Una segona Escola Lulliana d'importncia, fou la de Ciutat de Mallorca, posteriorment translladada a Miramar. La dirigiren els mallorquins Bartomeu Caldentei i Francesc Prats i es dedic l'estudi de les humanitats i la filosofia.

Malgrat tot, hi hagu sectors de la societat illenca que s'oposaren fermament a aquest nou moviment, com els dominicans, que tamb havien establert ctedres de filosofia i teologia, car consideraven Ramon Llull un heretge.

Creaci de l'Estudi General.

Per tal d'ordenar l'ensenyament superior que hi havia fins aleshores a Mallorca, el Gran i General Consell deman el 1483 al rei Ferran II la creaci d'un Estudi General a la Ciutat de Mallorca. El rei acced a la petici i crear un Estudi General per a Ciutat depenent del Gran i General Consell, semblant al que dos segles enrere s'havia fundat a Lleida. Primerament, el nou Estudi General ocup els edificis de Monti-Sion i La Sapincia, per desprs passar a les dependncies del carrer de Sant Roc el 1561 desprs que Monti-Sion passs a mans dels Jesutes, on encara avui en dia roman. Aquest Estudi General tingu una ctedra lulliana creada per Agns de Pacs. Parallelament, dominics, franciscans i la Seu de Mallorca conservaren les seves ctedres de filosofia i teologia.

La creaci de l'Estudi General consolid les Escoles de Gramtica, que oferien els estudis preparatoris per a accedir a l'ensenyament superior. El 1502 el Gran i General Consell aprov la conversi de l'antiga Escola Lulliana de Randa en Escola de Gramtica. Tamb se'n crearen a la Seu, a alguns covents i a les villes, entre les qual es podrien destacar les de Monti-Sion de Porreres i la de Santa Magdalena d'Inca. 

El 1510 Jeroni Genovard i Isabel Cifre crearen la Casa de Criana per a educar les donzelles.

Durant els segles XVI i XVII l'Estudi General arrib a tenir les segents ctedres:

filosofia lulliana;
filosofia escotista;
filosofia tomista;
Santa Escriptura;
teologia moral;
cnons;
lleis;
anatomia;
fisiologia;
patologia;
cirurgia;

Malgrat s'haguessin creat ctedres d'anatomia, fisiologia, patologia i cirurgia, els estudis de medicina no eren complets, pel que els estudiants es veien obligats a ampliar estudis a la Universitat de Gandia per a obtenir el ttol. L'ensenyament era molt teric, sense grans mitjans.

Otorgaci del ttol d'Universitat Pontifcia i consolidaci de l'Estudi General.

Malgrat tot, aquest primitiu Estudi General, presentava molts entrebancs a l'hora de consolidar-se, el primer dels quals era el fet que era un centre d'aprovaci reial, no pontifcia. Aquest fet feia que els ttols expedits tan sols eren vlids a la Corona catalanoaragonesa, per no a la resta de terres cristianes. El Gran i General Consell expos el problema al Vatic i el papa Climent X otorg la bulla pontifcia el 1673. 

Les Constitucions de l'Estudi General tardaren vint anys en aprovar-se. Aquest va provocar una notable reorganitzaci de l'Estudi General, que llavors pass a tenir un Canceller (que era el Bisbe de Mallorca), un Rector nomenat pel Gran i General Consell, cinc Catedrtics, un Secretari i un Bidell. A ms, es prohib la matriculaci als jueus.

Amb la Guerra de successi espanyola, l'Estudi General es va translladar a la Sapincia, ja que l'edifici del carrer de Sant Roc es va convertir en quarter militar. Torn a la seu original el 1720 i, el 1769, amb l'expulsi dels Jesutes, torn a Monti-Sion. Igualment, amb aquest esdeveniment, la biblioteca de la Companyia de Jess pass a mans de l'Estudi General, llevat de uns 2000 volums de gran valor que passaren a mans reials.

Al segle segent, l'aparici del corrent dels Illustrats, aix com de la Societat d'Amics del Pas de Mallorca, va fer que l'Estudi General presents una notable activitat, sobretot el l'estudi de les matemtiques, creant-se les ctedres de geometria i de cincies exactes el 1771 i 1782 respectivament. L'Estudi General pass a tenir ms mitjans i l'ensenyament pass a ser ms prctic. El 1772 s'elimin el ttol de Lulli i l'Estudi General pass a anomenar-se Universitat Literria 

Decadncia i supressi de la Universitat Literria.

El segle XIX comen amb mal peu per a la Universitat Literria: la Guerra del Francs oblig a tancar-la uns anys. A ms, pat notables reformes i, amb la tornada de la Companyia de Jess a Espanya, va haver de tornar a l'antiga seu del carrer de Sant Roc.

El 1829 el Govern Espanyol orden el transllat dels catedrtics i dels dos-cents alumnes de la Universitat Literria a Cervera. Aquesta decisi provoc enrgiques protestes a Mallorca, on s'argumentava que la insularitat provocaria despeses inassumibles a l'alhora d'estudiar a la Universitat. Fins i tot el Bisbe de Mallorca intent intercedir a favor de la Universitat Literria i arrib a proposar la fusi amb la de Valncia, on els costos serien menors que a Cervera.

De res serviren els intents des de Mallorca per a evitar la desaparici de la Universitat Literria, que es convert en Reial Seminari depenent de la Universitat de Cervera per a que el 1835, amb la creaci de l' Institut Balear, desaparegus definitivament, amb un petit parntesi entre els anys 1840 i 1842, durant el pronenciament d'Espartero, en el qual la Universitat Literria estigu oberta durant un breu perode de temps.

La recuperaci.

El 1949 es refund l'Estudi General, amb una ctedra creada per la Universitat de Barcelona, amb el nom original d' Estudi General Lulli, que encara avui en dia conserva. Des d'aleshores l'Estudi General es dedica a l'ensenyament de diferents cursos universitaris, especialment d'idiomes, sota convenis amb diferents universitats de l'Estat Espanyol i d'Europa.

El 1951 es crea la Ctedra Ramon Llull, lligada a la facultat de filosofia de la Universitat de Barcelona, que encara avui en dia ofereix cursos de filologia. Ha estat seu de la delegaci de la facultat de filosofia i lletres de la UB, de la Universitat Nacional d'Ensenyament de Distncia i de l'Escola Universitria de Treball Social de la UIB, aix com tamb ha donat suport a diferents entitats socials i culturals de Mallorca.

Tamb ha patrocinat nombrosos encontres de carcter cientfic com ara el XVI Congrs Internacional de Lingstica i Filologia Romniques, el XXVI Simposi de la Sociedad Espaola de Lingistca, les II jornades de Sintaxi Latina, el Simposi conmemoratiu del naixement de Georges Bernanos o el Colloqui Saint Exupry.

Entre els anys 1963 i 1967 es va reformar l'edifici del carrer de Sant Roc.

El 1979 es cre la Universitat de Palma, actual Universitat de les Illes Balears, reprenent aix la tradici universitria de Balears perduda un segle i mig enrere.

Facultats.
Amb la reconversi de 1693, l'Estudi General Lulli pass a tenir quatre facultats:
filosofia;
medicina;
cnons i lleis;
teologia;

Les que comptaven amb ms alumnes eren les de teologia i de filosofia. Per entrar a les facultats de teologia, medicina i de cnons i lleis, era necessari haver fet estudis de filosofia.

Antics alumnes.
Fra Junper Serra, frare francisc i evangelitzador de Califrnia.

Enllaos externs.
Pgina web oficial de l'Estudi General Lulli;







ENDOFARTICLE.
</doc>
